<doc id="160206" title="Guadahortuna" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="65000">

Guadahortuna s una poblaci de la provncia de Granada. Limita al nord amb la provncia de Jan, a l'est amb Alamedilla, al sud amb Torre Cardela i Par i a l'oest amb Montejcar i Iznalloz.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160207" title="Los Gujares" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="65001">

Los Gujares s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 89,29 km, una poblaci de 1.203 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 13,47 hab/km.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160208" title="Gualchos" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="65002">

Gualchos s un municipi de la Provncia de Granada, amb una superfcie de 30,98 km, una poblaci de 2294 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 84,60 hab/km.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160209" title="Gevjar" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="65003">

Gevjar s un municipi situat en la part nororiental de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 10 km de la capital provincial. Aquesta localitat limita amb els municipis de Cogollos Vega, Nvar, Alfacar, Pulianas, Peligros i Calicasas.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160210" title="Huneja" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="65004">

Huneja s un municipi de la Provncia de Granada, amb una superfcie de 116,69 km, una poblaci de 1.222 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 10,47 hab/km.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160211" title="Jayena" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="65005">

Jayena s un municipi situat en la part suroriental de la comarca de Alhama (provncia de Granada). Limita amb els municipis d'Agrn, Alhendn, El Padul, Albuuelas, Otvar, Alhama de Granada i Arenas del Rey.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160213" title="Socialistes de Catalunya" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="65006">

Socialistes de Catalunya va ser una coalici electoral que es va presentar  a les eleccions generals espanyoles de 1977 al Congrs dels Diputats,formada per candidats procedents del Partit Socialista de Catalunya-Congrs de la Federaci Catalana del Partido Socialista Obrero Espaol PSOE i independents.

Els  11 diputats escollits de la llista de la demarcaci de Barcelona foren:
Joan Revents i Carner Partit Socialista Catalunya(Congrs);
Josep Maria Triginer i Fernandez Partido Socialista Obrero Espaol;
Josep Andreu i Abell PSC(C);
Raimon Obiols PSC(C);
Lluis Fuertes i Fuertes PSOE;
Eduardo Martn Toval PSC(C);
Juli Busquets i Bragulat Independent;
Francesc Ramos i Molins PSOE;
Marta Mata i Garriga PSC(C);
Rudolf Guerra i Fontana Independent;
Carles Cigarran i Rodil PSOE;

El diputat per la llista de Lleida va ser:
Felip Lorda i Alaiz PSC(C);

El diputat per la llista de Tarragona va ser:
Josep Vidal i Riembau PSC(C);
 
Els 2 diputats per la llista deGirona foren:
Ernest Lluch i Martn PSC(C);
Rosina Lajo i Prez;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160214" title="Jrez del Marquesado" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="65007">

Jrez del Marquesado s una poblaci de la provncia de Granada. El seu nucli urb alberga un important conjunt de cases morisques, molins i les restes de dues fortificacions medievals, aix com una de les esglsies mudjars d'obligada visita en la comarca. s la poblaci ms important del Marquesat del Zenete

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160215" title="Jete" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="65008">

Jete s un municipi de provncia de Granada, amb una superfcie de 13,90 km, una poblaci de 768 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 55,25 hab/km.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160216" title="Nick Heidfeld" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="65009">

Nick Heidfeld (nascut el 10 de maig de 1977) s un pilot de Frmula 1 alemany, actualment a l'equip BMW Sauber. Viu a Stafa, Sussa amb la seva xicota Patricia i la seva filla Juni (nascuda al juliol del 2005). Estan esperant el seu segon fill per a finals de juliol del 2007.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160217" title="Jun" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="65010">

Jun s un municipi situat en la part centre-nord de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 5 km de la capital provincial. Limita amb els municipis de Alfacar, Vznar, Granada i Pulianas. 

El municipi de Jun s conegut en el mn pels seus antecedents cermics. En l'actualitat existeix una vasta indstria cermica de construcci, per destaca en gran manera la cermica artstica que prov de l'poca musulmana i que s'ha encarregat de recuperar l'insigne ceramista Miguel Ruiz Jimnez. 

Tamb s conegut Jun per la seva influncia en el mn de la societat de la Informaci. Precisament en la localitat, el 28 de juny de 2001, es va celebrar el primer ple interactiu municipal a nivell mundial, declarant el President de la Comissi Europea, Romano Prodi, lloc natal de la Teledemocracia Activa. El 27 de desembre de 1998, la localitat va donar un important pas al declarar l'accs a internet, dret universal de tots els ciutadans, dada que va donar la volta al mn des del New York Times fins al Sydney Morning Herald. En l'actualitat es treballa amb la M-Administraci mbil, en un important projecte entorn de la 3 Modernitzaci i el programari lliure.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160218" title="Pedro Cano" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="65011">
Pedro Cano s un pintor que neix el 10 d'agost de 1944, a Blanca, Mrcia. Comena a pintar a l'oli de forma autodidacta quan tan sols tenia 10 anys. 

Una trobada casual amb la pintora valenciana Amparo Benaches, en 1959, determinar la seva orientaci artstica i li iniciar en l'observaci directa de la naturalesa. 

Ingressa en l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid en 1965, becat per la Diputaci Provincial de Mrcia. 
En 1969 obt una beca de pintura de paisatge del Ministeri d'Afers exteriors per a l'Acadmia Espanyola de Belles Arts a Roma i al terme d'aquesta, establix la seva residncia en la ciutat eterna. Abans de marxar-se roman en la Fundaci  Rodriguez Acosta , de Granada, on va aconseguir una beca per a pintar en La Alhambra. 

En 1972, es casa amb la italiana, Patrizia Guadagno, i es traslladen a viure a Anguillara Sabazia, a 30 quilmetres de Roma. Quatre anys ms tard realitzaria, el seu primer viatge a Amrica Llatina, en un periple que va des de Mxic fins a Brasil. Fruit del com, realitza un cicle pictric que s'exposa a Mil, Bozen i a Salzburg. 

En 1984 es trasllada a Nova York, on resideix durant cinc anys en el East Village. 

El pintor ha anat intercalant entre les seves estades a Roma, Anguillara i el seu poble natal, nombrosos viatges per llocs tan dispars com Sria, Jordnia, Turquia, Egipte o Lbia. 

En 1972 realitza la seva primera exposici individual en la Galeria Zero de Mrcia. A partir d'aquesta, han estat successives les exposicions en la nostra regi, l'ltima d'elles va anar en l'any 2002 en el Palau d l'Almud, titulada "Seqncies". 

En 1973, exposa en la Galeria Egam de Madrid. 

En Roma, exposa per primera vegada en 1974, en la Galleria Giulia, on ha realitzat fins a set exposicions ms. Dintre d'Itlia tamb ha exposat, a Florncia, Mil, Npols, etc. 

A ms, l'artista ha realitzat nombroses exposicions en Estats Units i en altres pasos. 

En 1971 Pedro Cano guanya la medalla d'or en la Bienal de Pintura i Escultura de Florncia i un any desprs rep a ms la medalla d'or en la Bienal d'Arts Grfiques de Florncia. 

En 1997 va ser triat "Gran Pez del Entierro de la Sardina" de Mrcia. 

En el 2001 s nomenat acadmic de nombre de la Real Acadmia de Belles Arts de Santa Mara de la Arrixaca de Mrcia i a la fi d'aquest mateix any, rep l'encomana d'Isabel la Catlica. 

En 1986 Cano va ser nomenat Fill Predilecte de Blanca. Amb motiu d'aquest esdeveniment va realitzar un dibuix, del que es van realitzar 3000 exemplars que es distribuxen als vens de Blanca. El dibuix representava un paisatge amb les runes del castell de Blanca. Aquest mateix any va rebre, a ms, el llorer de Belles Arts de l'Associaci de la Premsa. 

s 1997 s nomenat Citadino Onorario de Anguillara, poble on el pintor transcorre la major part del seu temps quan resideix a Itlia.

En 1998 es porta a terme l'agermanament de Blanca amb Anguillara, per la srie d'elements comuns que uneixen a aquestes dues poblacions, ja que a ms aquestes dues poblacions tenen en com elements fsics , com s el fet que ambdues estan al peu d'una forest i possexen un llac: Blanca, l'Azud d'Oxs i Anguillara,  il Bracciano . 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160220" title="Antonio Jara Andreu" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="65012">
Antonio Jara Andreu, poltic murci, batlle de Granada des del 1979 fins al 1989, quan el tamb socialista Jess Quero li va succeir. Jara va prendre el crrec desprs del breu mandat d'Antonio Camacho (i l'encara ms breu de Juan Tpia Snchez), durant sis mesos de 1979. Encara que nascut en Alqueras (Mrcia), el professor universitari de la Universitat de Granada va fer un important paper en la modernitzaci de la ciutat del Genil. Sota el seu mandat va ser construt el Palau d'Exposicions i Congressos, i la ciutat va crixer considerablement cap a la zona Sud, pels barris del Zaidn i Vergeles. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160222" title="16 regnes" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="65013">

 

El perode dels setze regnes a Xina (xins tradicional:    ; xins simplificat:    ; pinyin: Shli Gu), fou una srie de nombrosos i efmers regnes establerts al nord de la Xina i regions properes entre el 304 i el 439, quan la dinasta Qin o Jin (265-420) es va retirar al sud de Xina. El terme fou introduit per Cui Hong al llibre Shiliuguo Chunqiu (Annals de primavera i tardor dels setze regnes) i limitat noms a 16 regnes (per n'hi van haver alguns ms).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160230" title="Mark Webber" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="65014">


Mark Alan Webber s un pilot de Frmula 1 australi, actualment a l'equip Red Bull Racing. Va nixer a Queanbeyan, Nova Galles del Sud, el 27 d'agost de 1976, fill de Alan Webber, el comerciant local de motocicletes. s el primer australi en crrer a la Frmula 1 des de la darrera cursa de David Brabham el 1994.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160231" title="Han Zhao" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="65015">

 

Han Zhao fou una dinastia del nord de Xina del segle IV. Es coneguda tamb com Han del nord  o Han septentrionals (Pei Han), per aix comporta alguna confusi, i com a Zhao anteriors (Txao anteriors o Ts'ien Txao).

El 304 un dels caps dels xiongnu meridionals de nom Lieu Yuan, descendent del chan-yu que vers el 220 havia agafat el nom de Lieu, que estava establert a T'ai-yuan (Shansi) va obtenir de la cort xinesa dels Qin o Jin el ttol de chan-yu de les cinc hordes. El 308, al front de 50000 homes es va proclamar emperador a T'ai-yuan com a successor de la dinastia Han.

El seu fill, Lieu Ts'ong (310-318) va ocupar el 311 la capital xinesa Lo-yang, cremant el palau imperial i fent presoner a l'emperador Jin Huai-ti; tot seguit (312) va remuntar fins a Txangngan on va massacrar a la meitat de la poblaci. L'emperador fou enviat presoner a Pi'ing-yang, la capital de Lieu, durant uns dos anys, en qu va ser humiliat, i finalment executat el 313.

El segent emperador Jin, Min-ti (312-316) es va installar a Txangngan quan els xiongnu se'n van retirar () per el 316 el xiongnu van tornar i el van obligar a rendir-se; l'emperador fou portat tamb a P'ing-yang, humiliat un temps i desprs executat el 318. Un membre de la famlia imperial Jin o Qin va fugir a Nankin (llavors anomenada Kien-k'ang, i defensat pel riu Yang-tse, va fundar (317) la segona dinastia Jin o Qin o dinastia Qin meridional (o tamb Qin Oriental).

Lieu Ts'ong va mantenir la seva capital a P'ing-yang per controlava les velles capitals xineses de Lo-yang i Txangngan; dominava el centre i sud de Shansi, el Shensi (menys la conca del Han) el nord d'Honan (menys K'ai-fong) i el sud d'Hopei i nord de Shantung. Aquest regne xiongnu es va haver d'enfrontar a hordes barbares: els tabgatx i els mujong.

Lieu Ts'ong va morir el 318 i els seus hereus noms van poder conservar la part nord-oest dels seus estats amb Txangngan com a centre (ara sota el nom de Zhao anteriors). Un cap xiongnu, Xe Lei, es va crear un regne propi a la regi de Siang-kuo (actual Chouen-to) al sud d'Hopei. El 329 Xe Lei va destronat a la dinastia xiongnu dels Han Zhao i va fundar una nova dinastia xiongnu coneguda com dinastia dels Zhao posteriors o Heou Zhao (vers 330-350). 

Reis de la dinastia Han Zhao (noms amb transcripci moderna).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160234" title="Zhao posteriors" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="65016">

 

Zhao posteriors (Txao posteriors o Heou Txao) fou una dinastia del nord de Xina del segle IV, que va substituir a la dinastia Han Zhao.

Un cap xiongnu, Xe Lei, es va crear un regne propi a la regi de Siang-kuo (actual Chouen-to) al sud d'Hopei. El 329 Xe Lei va destronat a la dinastia xiongnu Han Zhao i va fundar una nova dinastia xiongnu dels Zhao posteriors (vers 330-350). Va establir la capital a Y (actual Tchang-to) i Lo-yang com a segona capital. 

Va morir vers el 333 i el va succeir Xe Hu (334-349), un brbar salvatge  que el seu fill va tractar d'assassinar cosa que li va costar la vida; el fill era un altra monstre, que es va menjar rostida i servida a la taula alguna de les seves concubines. Els seus dominis tenien per capital Tchang-to (Y) al nord d'Honan, i governava el Shensi (menys Han-txong que pertanyia als Han meridionals), el Shansi (menys Ta-t'ong que estava dominat pels t'o-pa), l'Hopei, el Shantung, el Honan i les parts al nord del Kiangsu i el Nanghuei. 

Aquest regne de grans dimensions es va enfonsar a la mort de Xe-Hu el 349. Els seus hereus i els generals es van disputar la successi. Els mujong del Leao-tong van aprofitar per l'anarquia per apoderar-se de l'Hopei (entre 350 i 352), Shansi i Shantung i van acabar fundant la dinastia dels Yen anteriors (o Yan anteriors)


Reis de la dinastia Zhao posterior .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160235" title="Alberto Gilardino" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="65017">
Alberto Gilardino (Biella, 5 de juliol de 1982) s un futbolista itali que juga com a davanter a la Fiorentina i a la Selecci Nacional Italiana.

 Carrera .
Clubs.
Des que va nixer vivia a Cossato, un poble a la provncia de Biella, va comenar a jugar amb la Cossatese, l'equip del seu poble natal. Va ser fitxat pel Piacenza, on va passar l'etapa juvenil fins a debutar a la Serie A el 6 de gener del 2000 al partit Piacenza-Milan.

Aleshores, va ser cedit al Verona, on va disputar dos campionats nacionals de lliga a la Serie A amb un total de 39 partits i 5 gols.

La seva arribada al mxim en el mn del futbol, per, va ser l'any 2002, un cop traspassat al Parma, amb insistncia de l'entrenador Cesare Prandelli, qui sempre va confiar en ell i el va voler al seu equip. Durant la seva primera temporada al Parma, va fer 4 gols a la lliga, 1 a la Coppa Italia; a la segent temporada, va comptabilitzar 3 gols a la UEFA i 23 a la lliga, va acabar segon a la llista dels mxims golejadors de la lliga italiana. A la temporada segent va aconseguir 24 gols (que van significar la salvaci per al Parma) i 1 a la UEFA.

Des del 17 de juliol de 2005 s jugador de l'AC Milan, que va ser fitxat per 24 milions d'euros. Amb la samarreta del Milan, durant la temporada 2005/2006 va fer 17 gols i 34 partits a la Serie A i 2 gols i 3 partits a la Coppa Italia, per no va poder fer cap gol als 10 primers partits jugats a la Champions League. El seu primer gol a la Champions League amb el Milan, va arribar l'1 de novembre de 2006 al partit Milan-Anderlecht (4-1).

El 25 de maig del 2008 es confirm el seu trasps a la Fiorentina, en una operaci valorada en 15 milions d'euros i amb una durada de contracte de cinc anys.

Estadstiques.

P=Partits, G=Gol, C=Champions, U=UEFA



Selecci Nacional.
Amb la Selecci Nacional Italiana, va guanyar l'Europeu Sub-21 del 2004, jugant aquell mateix estiu les Olimpades d'Atenes on Itlia va aconseguir la medalla de Bronze amb un gol decisiu seu a la final pel tercer lloc. En total, amb les seleccions italianes menors, va jugar 30 partits i va fer 19 gols.

Actualment s un dels habituals de la selecci absoluta, amb la qual va debutar el 4 de Setembre de 2004 amb el partit 2-1 contra Noruega. Posteriorment, el 2006, es va proclamar Campi del Mn al Mundial del 2006. Amb la selecci absoluta suma 25 partits i 9 gols.

Estadstiques amb la Selecci.


 Palmars .






Club.

Competicions Internacionals.
UEFA Champions League: 1
 AC Milan: 2006/2007;

Selecci.
Europeu Sub-21: 1
 Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2004;

Bronze Olmpic: 1
 2004;

Campionat del Mn: 1
 2006;

Trofeus Individuals.
Oscar del Calcio: 2
Millor Jove: 2004;
Millor Itali: 2005;

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160237" title="Krzysztof Kie?lowski" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="65018">

Krzysztof Kie lowski  (Varsvia; 27 de juny de 1941 - 13 de mar de 1996); director de cinema i guionista  polons conegut internacionalment per les obres Tres Colors i Decleg.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160239" title="Francisco de Quevedo" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="65019">



Francisco de Quevedo (Madrid, 1580   Villanueva de los Infantes, 1645) s un escriptor del barroc espanyol, fams per conrear el corrent anomenat conceptisme basat en els jocs d'enginy i la complicaci del missatge a partir del doble sentit.

Criat en la cort, aviat va prendre contacte amb l'ambient literari de l'poca i va escriure nombroses obres. Destaquen les de carcter satric i moral, on criticava els excessos del seu entorn. El seu estil es basa en els neologismes humorstics, l'adjetivaci rica i la frase de sintaxi clara, aix com un predomini de la hiprbole o exageraci. Quevedo fou el gran difusor del conceptisme, l'escola potica que cercava ambigitats i paronomsies. Fou gran rival de Lus de Gngora y Argote, patrocinador del cultisme

Obra.
Obres literries.
Sueos: escrits breus on es burla de diverses professions i costums, especialment dels metges. ;
El Buscn: novella picaresca on el protagonista intenta pujar de classe social, predomina l'animalitzaci.
La hora de todos y la Fortuna con seso: obra satrica.
Amor constante ms all de la muerte (posiblement el seu sonet ms conegut).

Obres Poltiques.
 La rebelin de Barcelona ni es por el gevo ni es por el fuero. 1641, pamflet contra la revolta catalana de 1640: Son los catalanes el ladrn de tres manos. (...) Ellos son las viruelas de sus reyes: todos las padecen y los que escapan quedan por lo menos con seales de haberlas tenido. (...) Son los catalanes aborto monstruoso de la poltica...;



Enllaos externs.
Fitxa de l'escriptor a la pgina Cervantes Virtual.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160241" title="Alois Riegl" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="65020">
Alois Riegl (14 de gener de 1858, Linz - 17 de juny de 1905, Viena) fou un historiador de l'art austrac i un dels impulsors del formalisme. 

Biografia.
Exerc de conservador a l'sterreichischen Museum fr Kunst und Industrie (museu de Viena) entre el 1886 i el 1897. El 1897 s establ com a professor a la universitat de Viena. El 1903 public Der moderne DenkmalKultus, sein Wesen, seine Entstehung (culte modern als monuments), mentre presidia una comissi sobre els monuments histrics. Aquesta obra es considerada fonamental en la histria de l'art, per tamb i sobretot en restauraci; proposa una taula de valors i de subvalors que permeten analitzar els monuments. La taula es basa en el concepte de "Kunstwollen", que es pot traduir per voluntat artstica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160244" title="Dinastia Omeia" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="65021">
Els Omeies (en rab,          ban  umayya o          al-umawiyy n; en persa,        omaviyn; en turc, Emevi) van ser un llinatge rab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i desprs a Al-ndalus, amb capital a Crdova.

Els quatre primers califes no van seguir una lnia successria predefinida, i aquesta etapa s coneguda com l'poca dels primers califes. Es caracteritza per una rpida expansi de signe anrquic, i dels primers intents de centralitzaci. La victria de Muawiya, del clan dels Omeies, suposa la seva aclamaci com a califa i fundador de la dinastia omeia, que suposa la total prdua de poder par part de les elits de Medina i La Meca, i el canvi de capital de l'imperi, que passa a Damasc. L'exrcit de Sria passa a ser el responsable del control de l'imperi.

Es trenca la lnia de califes raixidun i l'estricta observaci de l'Alcor, per la qual cosa els omeies sn rebutjats com a califes legtims per part del sunnisme. El xiisme, bviament, noms reconeix a Al ibn Abi-Tlib. La fidelitat religiosa s substituda per l'obedincia monrquica (mulk).

 Ascensi .

Amb l'ajut de les tropes sries, Muawiya acab amb l'anarquia inherent als sistemes d'organitzaci tribal, posant les bases d'un autntic Estat musulm. Per aconseguir aix, s'hagu d'enfrontar a nombroses revoltes, continuaci de la guerra civil iniciada en temps d'Al. Una vegada superada, es reprengu l'expansi de l'imperi, arribant a assetjar Constantinoble l'any 668. Es conquereixen Rodes (672) i Creta (674), al temps que es crea una base naval a la Mar de Mrmara, des d'on entre 674 i 680, any en qu va morir Muawiya, es llenaren atacs anuals contra la capital de l'imperi bizant.

Per el seu rgim encara era precari, i l'arribada al poder del seu fill Yazid I va desencadenar noves revoltes. La xita, liderada per Husayn, fill menor d'Al, fou reprimida fcilment, i Husayn mort a Karbala per l'octubre de 680. Ms gran fou la revolta Qurays, liderada per Abd-Allah ibn al-Zubayr, nt d'Abu-Bakr, i de caire tradicionalista. Aquesta coincid amb la mort de Yazid (683) i, quaranta dies desprs, del seu successor Muawiya II (684), cosa que convert la revolta en una autntica amenaa pel rgim omeia.

 Decadncia .
La pau obtinguda per la famlia marwan desprs de la segona guerra civil fu molt frgil. Tot i la solidesa de l'aparell administratiu creat, les revoltes eren constants. Ja no per governadors que es volguessin independitzar, i cada vegada menys pels afers dels immigrants rabs, sin ms aviat sobre qestions com l'expansionisme i el militarisme del rgim.

L'estabilitat de l'imperi depenia de l'exrcit de Sria, vist per les altres provncies com a una fora hostil, mentre que els ingressos del tresor pblic ho feien d'un insostenible expansionisme, ja que li corresponia una cinquena part del bot. Aquest expansionisme era utilitzat, a ms, com a una eina per reduir l'amenaa de revoltes militars, ja que els mantenia ocupats, redua la seva quantitat i suposava una font d'ingressos extraordinria per a ells.

Per a mesura que passaven els anys les conquestes es feien ms difcils i inestables. A ms, comen a aparixer un fort procs d'integraci i assimilaci entre els cossos militars rabs i la poblaci indgena. Els militars sentien aix un creixent inters per l'agricultura i el comer, tamb un cert sentiment nacionalista i l'establiment de famlies. Per aquest motiu, les campanyes de conquesta cada vegada eren menys populars, tot i que necessries per mantenir el sistema econmic establert.

El creixement de la poblaci a les ciutats fou mpliament superior al del comer i la indstria, i els sistemes de beneficncia que alleugerien la situaci temporalment tornaren insostenibles. Si a aix se li suma una disminuci d'ingressos per la reducci dels botins de guerra, la situaci torna explosiva.

El fet que els crrecs d'importncia es reservessin a la famlia marwan i als seus protegits va suposar l'aparici d'una classe privilegiada, que defensava els seus interessos de forma agressiva. Tant aix com el procs d'assimilaci i oposici a la guerra, foren especialment importants al Khurasan, des d'on part la revoluci abbssida.

Conscients d'aquests problemes, sota els regnats de Suleiman i Omar II, s'inici un procs de reforma. Primer de signe moderat, i desprs de carcter radical, sorprenentment similar a les grans revolucions europees dels darrers dos segles, amb la diferncia que aquesta fou dirigida des de dalt, i per tant no tingu continutat.

Sota el govern de Suleiman, es canvien a l'administraci els elements conservadors per altres de reformistes. Les campanyes militars es centraren en consolidar els seus dominis, obrint-se a militars no-rabs, amb l'excepci de les importants campanyes contra l'imperi bizant, arribant a assetjar Constantinoble (716), campanya durant la qual mor l'any 717. Aix supos un fort cop per a l'exercit de Sria, del qual depenia l'estabilitat de l'imperi.

L'arribada al poder d'Omar II suposa una radicalitzaci extrema de les poltiques de reforma. El nomenament d'aquest com a successor, per part de Suleiman, anava en contra de les preferncies mostrades pel seu pare Abd al-Malik i la major part de la famlia marwan. Per aix, noms s'accept l'execuci del testament sota condici que Yazid II fos el segent successor. Els partidaris d'Omar II acceptaren, amb l'esperana d'un llarg govern per part d'aquest.
 
Per el fet s que Omar II mor l'any 720, deixant darrera seu un legat de reformes a mig executar. Atur totes les poltiques expansionistes, gran part dels privilegis de la famlia omeia, i establ la igualtat entre tots els musulmans, siguin o no rabs. Pretenia establir el seu poder sota una ideologia islamista, en comptes de fer-ho al poder militar arabo-siri.
Es restablia, per tant, el concepte de la ummah. El seu govern es caracteritza per un major centralisme, per reducci de la importncia del poder militar.

Yazid II, durant el seu breu regnat (720 724), anull totes les directives d'Omar II. L'expansionisme i el domini rab tornaren a ser moneda com. El succe el seu germ Hisham, que grcies a la seva habilitat poltica aconsegu la continutat de l'imperi duran dues dcades. La seva mort l'any 743 supos prcticament el final de la dinastia omeia. Els esforos de Walid II (743 744), Yazid III (744), Ibrahim I (744) i Marwan II (744 750), arribant a acceptar algunes poltiques d'Omar II, no aconseguiren aturar la revoluci.

Llista de califes.
Califes omeies de Damasc.





 Muwiya I ibn Abi-Sufyan, 661 680;
 Yazid I ibn Muwiya, 680 683;
 Muwiya II ibn Yazid, 683 684;
 Marwan I ibn al-Hkam, 684 685;
 Abd-al-Mlik ibn Marwan, 685 705;
 Al-Walid I ibn Abd-al-Malik, 705 715;
 Sulayman ibn Abd-al-Malik, 715 717;
 Umar ibn Abd-al-Aziz, 717 720;
 Yazid II ibn Abd-al-Malik, 720 724;
 Hixam ibn Abd-al-Mlik, 724 743;
 Al-Walid II ibn Yazid, 743 744;
 Yazid III ibn al-Walid, 744;
 Ibrahim ibn al-Walid, 744;
 Marwan II ibn Muhmmad (governant des de Harran) 744 750;

Emirs Omeies a Crdova.

 Abd-ar-Rahman I, 756 788;
 Hixam I, 788 796;
 Al-Hkam I, 796 822;
 Abd-ar-Rahman II, 822 852;
 Muhmmad I, 852-886;
 Al-Mndhir, 886-888;
 Abd-Allah, 888 912;
 Abd-ar-Rahman III, 912 961;

Califes omeies a Crdova.



 Abd-ar-Rahman III, 929-961;
 Al-Hkam II, 961-976;
 Hixam II, 976-1009;
 Muhmmad II al-Mahd, 1009;
 Sulayman al-Mustan, 1009-1010;
 Hixam II, 1010-1013 (2a vegada);
 Sulayman al-Mustan, 1013-1016 (2a vegada);
 Al ibn Hammud an-Nssir, 1016-1018 (califa hammudita);
 Al-Qssim ibn Hammud al-Mamun, 1018 (califa hammudita);
 Abd-ar-Rahman IV, 1018;
 Al-Qssim ibn Hammud, 1018-1021 (califa hammudita) (2a vegada);
 Yahya I ibn Al, 1021-1023 (califa hammudita);
 Al-Qssim ibn Hammud, 1023 (califa hammudita) (3a vegada);
 Abd-ar-Rahman V, 1023-1024;
 Muhmmad III al-Mustakf, 1024-1025;
 Yahya I ibn Al, 1025-1027 (califa hammudita) (2a vegada);
 Hixam III, 1027-1031;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160246" title="La Renaixensa" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="65022">

La Renaixensa fou una publicaci que aparegu a Barcelona l'1 de febrer del 1871. El darrer nmero va ser publicat el 9 de maig de 1905. Inicialment va ser de publicaci quinzenal fins al 1881 en qu es va convertir en una publicaci diria. 

La idea fou de Pere Aldavert i Martorell que va comptar amb el suport de ngel Guimer i de Francesc Matheu, qui es va convertir en el seu primer director. Va nixer amb la idea de ser una revista dedicada a la literatura i a la cincia, bo i declarant-se apoltica; tanmateix, des de 1873, van aparixer publicats articles amb un contingut marcadament poltic, centrats especialment en les qestions catalanes. El 1878 la revista va patir una suspensi de mig any per la divulgaci d'aquests tipus d'articles.

Sota la direcci d'Angel Guimer, la revista va continuar sent eminentment literria. Apareixien obres dels principals autors de l'poca aix com investigacions histriques o les polmiques que  tenien lloc dins l'entorn cultural catal com ara les relatives a la gramtica.

El 1881, durant la celebraci del Primer Congrs Catalanista, van sorgir desacords entre Valent Almirall, en aquell temps director de Diari Catal, i els editors de La Renaixena, el que va portar a aquests a convertir la seva publicaci en un diari. Va continuar editant-se tanmateix la revista literria, que va passar a ser de publicaci mensual. La revista va acabar convertint-se en un suplement del diari a partir del 1882.

El diari, que tenia com a subttol Diari de Catalunya, comptava amb dues edicions i estava dirigit per Pere Aldavert. Encara que va intentar mantenir-se dins de la neutralitat poltica, a partir de 1892 es va convertir en un rgan d'expressi no oficial de la Uni Catalanista. Entre els seus collaboradors habituals es trobaven Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch.

El diari va patir una nova suspensi el 12 de maig de 1897 per la seva postura crtica davant la crisi de Cuba. Durant aquesta suspensi, es va publicar com a suplement del diari El Somatent que s'editava a Reus. La Reinaxena va comenar a entrar en crisi arran de la creaci de la Lliga Regionalista i a causa de la fora que va adquirir el diari La Veu de Catalunya rgan d'expressi d'aquest partit. Va deixar de publicar-se el 1905.



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160248" title="Restauraci (absolutisme)" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="65023">
La Restauraci s el sistema poltic que apareix a Europa a l'inici del segle XIX quan, desprs de la derrota de Napole, l'any 1814, les potncies europees es reuneixen en el Congrs de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema poltic.

La restauraci a Catalunya comena el desembre de 1874 (pronunciamiento de Campos) i acaba el setembre de 1923, amb el cop d'Estat de Miguel primo de Rivera.

Vegeu tamb.
 Restauraci borbnica;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160250" title="Rel" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="65024">




Un rel (del francs relais, relleu) s un mecanisme electromecnic, inventat per Joseph Henry el 1835, que permet modificar l'estat d'un commutador elctric mitjanant l'electricitat. A grans trets s un commutador elctric que s accionat per un electroimant que obre o tanca un o diversos contactes. Una caracterstica important d'aquest component s que permet controlar circuits elctrics de voltatge o intensitat molt superior al d'entrada.

 Funcionament .
Quan un corrent elctric flueix per una bobina en resulta un camp magntic que atreu una armadura metllica que est mecnicament enllaada amb un contacte mbil. El moviment de la part mbil permet obrir o tancar la connexi amb el contacte fix. Quan cessa el corrent que passa per la bobina l'armadura retorna a la seva posici inicial grcies a una fora que s aproximadament la meitat de la que exerceix l'electroimant, habitualment s'utilitza una molla, per tamb la gravetat. Molts rels es fan de manera que funcionin rpidament, per tal de reduir el soroll, en el cas de voltatges baixos, o per reduir els arcs elctrics en el cas de grans voltatges.

Interruptor d'estat slid.
Les funcions d'un rel electromecnic poden ser reprodudes per un dispositiu d'estat slid fet amb un tiristor o altres interruptors d'estat slid. Per millorar l'allament elctric es pot utilitzar un optoacoblador, que s un dode LED acoplat a un fototransistor. Aquests dispositius ofereixen una millor velocitat de commutaci, sn silenciosos i no sn sensibles a les vibracions com els electromecnics, per no suporten b els grans corrents malgrat portar inclosos amb proteccions internes.

 Tipus de rel .

 Rel de blocatge .
Un rel de blocatge (latching relay) t dos estats de reps, s biestable. Quan el corrent es desconnecta el rel resta al darrer estat. Presenta l'avantatge de qu noms consumeix electricitat durant els instants en qu es produeixen les commutacions, entre els dos estats.

 Rel de lmines .
El rel de lmines (reed relay) s format per un conjunt de contactes dins d'una petita ampolla on hi ha el buit o s plena d'un gas inert, el buit o el gas protegeixen els contactes contra la corrosi. Els contactes sn a prop del camp magntic que genera una bobina que hi ha al voltant del vidre de l'ampolla quan s travessada per un corrent elctric. Aquest tipus de rel presenten l'avantatge d'una gran velocitat de commutaci i l'inconvenient de qu el corrent i voltatge que poden commutar s petit.

 Rel de mercuri .
Un rel de mercuri s una forma de rel de lmines amb els contactes coberts de mercuri. Aquest tipus de rel s'utilitza per commutar senyals de baix voltatge, un volt o menys, a causa de la baixa resistncia dels seus contactes, o en aplicacions de comptatge d'alta velocitat. Aquests rels han de ser muntats en posici vertical per a un funcionament correcte. Avui dia s'utilitzen poc a causa del preu i la toxicitat del mercuri.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160257" title="Bloc per Palma" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="65025">

El Bloc per Palma es una coalici electoral integrada pel Partit Socialista de Mallorca, Esquerra Unida de Mallorca, Els Verds de Mallorca, la federaci d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i ciutadans independents. La coalici va concrrer a las eleccions municipals de l'any 2007 presentant una candidatura unitria a la batllia de la ciutat de Palma de Mallorca.

El cap de llista de la coalici fou Eberhard Grosske (Esquerra Unida de Mallorca). A les eleccions municipals de 27 de maig de 2007, el Bloc per Palma va obtenir 12.887 vots (9.08 % del total) i 2 regidors: Eberhard Grosske (Esquerra Unida de Mallorca) i Nanda Ramon (Partit Socialista de Mallorca).

Desprs de les eleccions municipals de maig de 2007, el Bloc per Palma va tancar un acord de governabilitat amb el PSOE i Uni Mallorquina. Aina Calvo  (PSOE) fou elegida, el 16 de juny de 2007, nova batllessa de Palma amb al suport dels dos regidors del Bloc per Palma i dels dos regidors de Uni Mallorquina. Fruit de l'acord, els regidors del Bloc per Palma assumiren les segents rees de gesti dins del govern municipal: Eberhard Grosske (Esquerra Unida de Mallorca) fou nomenat regidor de benestar social i participaci, Nanda Ramon (Partit Socialista de Mallorca) regidora de cultura i patrimoni, i Jos Manuel Gmez (Els Verds de Mallorca), en qualitat de regidor no electe, va assumir la regidoria d'habitatge.  

Vegeu tamb.
 Bloc per Mallorca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160259" title="Tndem" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="65026">


Un tndem s una bicicleta en la qual pot pedalar ms d'una persona. El tndem, en haver de transportar ms pes, sol portar components ms robustos.

En un tndem es t el doble de potncia de pedaleig, amb un lleu increment de les perdudes per fricci en la transmissi. Existeixen tamb tndems que poden pesar menys que dues bicicletes, per la qual cosa la relaci pes-potncia pot arribar a ser millor que la d'una bicicleta individual. En zones planes i costa a baix, els tndems sn clarament ms rpids, mentre que en les pujades la coordinaci de la cadncia de pedaleig pot fer que disminueixi el rendiment.

Malgrat que aquest tipus de transport s'associa per a dos ciclistes, en realitat existeixen per a qualsevol nombre i el record mundial s un tndem per a 40 ciclistes construt el 1984 a Queanbeyan, Austrlia. En un tndem el que va davant governa la direcci, els frens i el canvi de marxes, mentre que el nombre de ciclistes que vagin darrere simplement pedalen.

Al principi els tndems es construen soldant dos quadres de bicicleta junts. En l'actualitat s'han millorat els components i els quadres i es construeixen tndems de gamma alta, tant de carretera com de muntanya.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160273" title="Wei Jingsheng" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="65027">
Wei Jingsheng (en xins:    , Wi J ngsh ng) ( Pequn, R. P. Xina 1950 ) s un dissident i activista en favor dels drets humans xins.

Biografia.
Va nixer el 20 de maig de 1950 a la ciutat de Pequn. Desprs de participar com a membre de la Gurdia Roja, movilitzada per Mao Zedong durant la Revoluci Cultural, estudi electricitat i treball al zoolgic de la capital del pas.

Activisme social.
A l'ascens al poder de Deng Xiaoping, el qual va negar la revoluci cultural impulsada per Zedong, Wei Jingsheng atac la poltica de Xiaoping i la seva voluntat de mantenir una dictadura a la Xina reclamant els valors democrtics de la revoluci cultural.  

Membre i activista actiu del Moviment Democrtic de la Xina, el govern comunista de la Repblica Popular de la Xina va exagerar la seva correspondncia amb l'estranger durant la guerra xino-vietnamita de 1979, sent acusat de traci i sent recls en una pres, de la qual en fou alliberat el 14 de setembre de 1993 en demostraci per part del govern xins de l'obertura democrtica del seu pas davant la cita dels Jocs Olmpics d'estiu 2000. En perdre, per, l'elecci de Pequn per davant de la candidatura de Sydney (Austrlia) el govern torn a empresonar Wei Jingsheng. Va romandre a la pres fins el 16 de novembre de 1997, sent alliberat per raons "mdiques" i deportat als Estats Units d'Amrica. 

L'any 1994 fou guardonat amb el Premi Olof Palme i el 1996 amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia, concedit pel Parlament Europeu.

Enllaos externs.
   Pgina personal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160276" title="Jud (fill de Jacob)" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="65028">
Segons el Gnesi, Jud (en hebreu            -        Y hd h ben Yah q b) era el quart fill del patriarca Jacob i la seva primera esposa Lia. Fou el patriarca i cap de la Tribu de Jud, la ms important ja que el seu pare Jacob s'enemist amb Rubn i ced els drets de lideratge del poble a Jud.

Jud va viure els primers anys de la seva infantesa a Aram-Naharaim (Mesopotmia) a casa del seu oncle Laban, on vivia tota la seva famlia. Temps desprs emigraren a Canaan i s'installaren prop de la ciutat de Siquem, on el prncep hivita Siquem va raptar i violar la seva germana Dina. A continuaci, el pare de Siquem an a trobar Jacob i li deman la m de la filla per al jove prncep aix com donar les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.

Els israelians els digueren que no podien donar les seves dones a persones incircumcidades. Aix, tota la poblaci es circumcid. Dos dies ms tard, per, Lev i Sime, entraren a la ciutat i mataren tots els homes i s'apropiaren dels seus ramats i les seves dones i fills. Acte seguit, tota la famlia de Jacob abandon aquell lloc per evitar el conflicte.

La famlia va retornar per fi a Hebron, on Jud va poder conixer el seu avi Isaac.

Un dia mentre pasturava amb els seus germans, per evitar un homicidi, Jud propos vendre el seu germ Josep a un mercader d'esclaus. Aleshores esquinaren la tnica de Josep, l'embrutaren de sang i la portaren al seu pare Jacob explicant-li que Josep havia estat mort per una fera.

Al poc temps, Jud se n'an de casa del seu pare i s'installa amb un amic seu anomenat Hir, a Adullam. All es cas amb Batxu (Llibre dels Jubileus) o Illit (Llibre de Jasher) i tingu tres fills: 
Er;
Onan;
Xel;

El fill gran, Er, es cas amb una canaanea anomenada Tamar. Poc desprs, la dona enviud i es cas amb Onan, germ del seu esps, per tamb mor prematurament. Llavors s'havia de casar amb el germ petit Xel, per aquest encara no tenia l'edat suficient, i se n'an a viure a casa del seu pare.

Van passar el anys i Jud es qued vidu. Un dia, va anar de viatge i va mantenir relacions amb la seva nora, que es va disfressar de prostituta per jaure amb ell. De resultes van tenir bessonada:
Zrah;
Peres;

Quan arribaren temps de sequera, baix amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. All es toparen amb el regent del pas, qui els confess que era el seu germ Josep i els perdon a tots. Aleshores Jud s'endugu la seva famlia a Egipte: els seus fills (Xel, Peres i Zrah) i els seus nts (Hesron i Hamul) i les seves respectives dones i esclaus. Va morir amb 119 o 129 anys, segons les versions.

Vegeu tamb.
Tribu de Jud;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160277" title="Khotan" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="65029">


Riu Khotan, riu del Xinjiang;
Hotan, ciutat moderna del Xinjiang;
Khotan (ciutat), antiga Udun, ciutat osasis dels uigurs.
Prefectura de Hotan o Khotan, divisi administrativa del Xinjiang;
Regne de Khotan, regne del Xinjiang;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160278" title="Issacar" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="65030">
Segons el Gnesi, Issacar (en hebreu         -        Yi  k r ben Yah q b) s el nov dels dotze fills de Jacob. La seva mare era Lia. Fou el patriarca de la Tribu d'Issacar, una de les tribus d'Israel. 

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Segons el Llibre de Jasher, Issacar es cas amb Arida i tingu diversos fills:
Tol, (del qual van ser comptats en temps de David, vint-i-dos mil sis-cents guerrers valents) que fou pare de:
Uz, pare de:
Izrahi, (els descendents del qual sumaven trenta-sis mil homes en temps del Rei David), fou pare de:
Micael;
Obadi;
Joel;
Ixi;
Refai;
Jeriel;
Jahmai;
Ibsan;
Xemuel ;
Puv o Pu;
Job o Jaixub;
Ximron;

Quan arribaren temps de sequera, baix amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. All es toparen amb el regent del pas, qui els confess que era el seu germ Josep i els perdon a tots. Aleshores la famlia s'install a Egipte. Assacar mor a l'edat de 122 anys.

Vegeu tamb.
Tribu d'Issacar;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160280" title="Zabul (fill de Jacob)" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="65031">
Segons el Gnesi, Zabulo (en hebreu         -        Z blun ben Yah q b) s el des dels dotze fills de Jacob. La seva mare era Lia. Fou el fundador de la Tribu de Zabul, formada pels seus descendents.

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Zabul es cas i tingu tres fills:
Sred;
Elon;
Jahleel;

Quan arribaren temps de sequera, baix amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. All es toparen amb el regent del pas, qui els confess que era el seu germ Josep i els perdon a tots. Aleshores la famlia s'install a Egipte.

Vegeu tamb.
Tribu de Zabul;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160282" title="Gad" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="65032">
Segons el Gnesi, Gad (en hebreu      -        Gad ben Yah q b) s el set fill de Jacob, el primer amb la seva esclava Zilp. Esdevingu el cap de la seva prpia tribu, la Tribu de Gad.

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Gad es cas i tingu diversos fills:
Sefon;
Hagu;
Xun;
Esbon;
Er;
Arod;
Arel;

Quan arribaren temps de sequera, baix amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. All es toparen amb el regent del pas, qui els confess que era el seu germ Josep i els perdon a tots. Aleshores la famlia s'install a Egipte. Segons font rabniques, Gad fou l'nic germ a qui Josep no present el fara ja que era un jove molt fort i temia que quan el veis, el fara se'l quedaria per a la seva gurdia personal. Gad mor amb 125 anys.

Vegeu tamb.
Tribu de Gad;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160283" title="Aser" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="65033">
Segons el Gnesi, Aser (en hebreu       -          r ben Yah q b) s el segon fill de Jacob i l'esclava Zilp. s el vuit dels dotze fills de Jacob i patriarca de la tribu d'Aser.

Aser fou un dels delators del seu germ Rubn ja que explic al seu pare Jacob que Rubn s'havia allitat amb l'esclava Bilh, igual que el seu pare. Aix, Aser aconsegu enemistar-se amb els seus germans.

Aser es cas, segons tradicions jueves, dos cops. La primera fou amb una dona anomenada Adon, descendent del seu oncle-avi Ismael.

El segon casament fou amb una vdua de nom Hadur, qui li don diversos fills:
Imn;
Ixv;
Ixv;
Beri, pare de: ;
Hber, fou el pare de:
Jaflet, pare de:
Passac;
Bimhal;
Aixvat;
Xmer, pare de:
Ah;
Rohg;
Hub;
Aram;
Hotam;
Xu, filla d'Hber;
Malquiel, que fou pare de:
Birzait;
Srah, l'nica filla;

Srah, una descendent directe d'Aser fou qui, segons la Bblia, mostr a Moiss on estaven dipositades les despulles del patriarca Josep per tal que poguessin ser tretes d'Egipte i enterrades a Nabls, tal i com volia Josep.  

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Quan arribaren temps de sequera, baix amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. All es toparen amb el regent del pas, qui els confess que era el seu germ Josep i els perdon a tots. Aleshores la famlia s'install a Egipte.

Vegeu tamb.
Tribu d'Aser;
Pobles del mar;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160285" title="Hotan" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="65034">
Khotan o Hotan (en uigur:      /Hot n; en xins:   ; en pinyin: Htin, antic xins simplificat   ; antic tradicional xins   ; antic pinyin: Htin) es una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que s capital. T una poblaci de 114.000 habitants i es troba al sud-oest de la regi autnoma de Xinjiang Uigur, a la conca del Tarim.

 Histria .

El regne de Khotan (xins Yutian o Yu-tien) s esmentat ja a la meitat del segle III aC quan fou part de l'imperi maurya d'Asoka (269 aC a 231 aC). El nom Hotan s snscrit i vol dir "pit de la terra". A la regi es parlava un llenguatge d'arrel sake, i la seva poblaci fou d'origen rio-escita.

Els yuezhi dominaren desprs la regi fins que el 176 aC foren derrotats pels xiongnu. Els annals Han (Hanshu) diuen que Khotan tenia 3.300 cases, 19.300 habitants i 2.400 guerrers. La ciutat principal del regne era Xicheng (Ciutat de l'Est). Les cases van pujar ms tard a 32.000, els habitants a 83.000 i els guerres a 30.000.

L'establiment xins al Tarim va rebre un gran impuls amb l'emperador Xuandi (Liu Xun) (74-49 aC). Turfan fou sotms el 67 aC i Yarkand el 65 aC. Una breu retirada xinesa (64-60 aC) va deixar pas a una nova ofensiva que va completar el domini de la regi. Khotan va quedar sota influncia xinesa fins al final de la dinastia Han (desprs de l'any 8 dC).

Vers el 48 la Xina va restablir el protectorat sobre els oasis del Tarim tan al nord (Turfan , Qarashahr , Kudjha , Aksu , Utx Turfan i Kashgar) com al sud (Lob Nor, Khotan i Yarkand . Khotan acabava de ser ocupada pel rei Hien de Kashgar que havia dominat altres regnes i gaudia de l'hegemonia regional. 

Vers l'any 60 els regnes ocupats es van revoltar aliats als xiongnu. El general Xiumo Ba es va revoltar i es va independitzar a Khotan; ms tard Hien va morir en lluita contra un nou rei de Khotan,  Kuang Tu (Guangde), net de Xiumo Ba (al que havia succet el 61), que tot seguit es va apoderar de Yarkand i va establir l'hegemonia al sud de la conca amb 13  regnes vassalls (mentre al nord, l'any 73 el rei de Kudjha, Kien, es va apoderar de Kashgar i es va fer amb l'hegemonia).

La penetraci directe xinesa es va iniciar el 73. El rei de Khotan, Kuang-tu, es va sotmetre el 74 i amb aix va quedar dominada tamb tot seguit la Kashgria. La dominaci xinesa fou efmera doncs l'any 75  es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any) a la que els xiongnu van donar suport. El 76 l'emperador xins va ordenar evacuar la regi. El general xins Ban Chao va intuir que si deixava el territori en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i  es va retirar de Kashgar i va arribar a Khotan, on el rei va manifestar la seva fidelitat; llavors el general va retornar a Kashgar que havia caigut en mans de Kudjha (aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xins restaurat. 

El 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, es va apoderar d' Aksu i d' Utx Turfan. Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva acci. En les cartes parla de la importncia d'ocupar els 36 regnes de l'sia Central per tallar el cam dels xiongnu.  L'emperador xins va acceptar les seves raons i les conquestes van continuar. El 91, Ban Chao va rebre de l'emperador el ttol de "Protector general" equivalent a virrei d'sia Central i va establir residencia a To Kien (prop de Kudjha), mentre un altre general es va establir a Kashgar. La revolta es va acabar el 94 amb la conquesta de Qarashahr.

Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a Xina on va morir el mateix any. El seus successors no van ser tant afortunats i la seva poltica va provocar la revolta general el 106.  El 107, davant la continutat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenaades.

Fou Pan Yong, fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna: entre el 123 i el 127 va conquerir tots els regnes i derrotar a les hordes xiongnu. El 131 el rei de Khotan, Feng-kian (Fangqian), va enviar a un dels seus fills a la cort imperial.

El 132 el rei de Kashgar Xen-pan va derrotar el rei de Khotan i va collocar al tron al rei Xeng-huo que era de la famlia de l'antic rei Xing. 

El domini xins a Khotan no fou destorbat ms que per l'actuaci brutal d'un comissari xines, successor del difunt (151) comissari Txao-pin (Zhao Ping), de nom Wang Jing, que va provocar la intervenci del rei Jian el 152. Jian fou mort pel comissari per al seu torn fou mort pel marqus general, Shupo, que es va voler proclamar rei, per la classe dirigent va collocar en el tron a Ang-huo (Anguo) el fill del rei difunt . El governador general xins Ma Da va anar amb soldats contra Khotan per l'emperador el va cridar i el va destituir i va nomenar al seu lloc a Song Liang. Aquest noms va exigir a Khotan la mort de Shupo per com que aquest ja havia mort feia unes setmanes no hi va haver cstig.  Els comissaris generals xinesos disposaven de contingents de tots els regnes del Tarim i intervenien als conflictes locals en els que feien d'rbitres.

Al segle III va desaparixer la influncia xinesa que fou substituda per la dels heftalites per alternada amb fidelitats temporals als regnes xinesos al segle IV. Al segle V es va imposar la dinastia Wei, i al comenament del segle VII hi exercien un cert control els turcs occidentals.
 
Khotan es caracteritzava per les seves plantacions, per la seda, per les fabriques de tapissos i per l'extracci de jade; era un centre budista important i la religi dominant era el Gran Vehicle o Mahayana. En la primera meitat del segle VII hi regnava un sobir conegut noms pel seu nom en transcripci xinesa: Wei-t'ch. El 632 el rei va fer homenatge a l'emperador Tang i el 635 va enviar al seu fill a la cort xinesa

El 648 el general imperial d'origen turc A-che-na Cho-eul desprs que havia sotms Kudjha, va enviar a Khotan a una companyia de cavalleria lleugera dirigida pel seu lloctinent Sie Wam-pei; el rei de Khotan, que llavors es deia Fou-cho Sin fou enviat a la cort imperial, per degut a la seva fidelitat fou reenviat al seu regne amb nous ttols i privilegis . El 670, sota l'emperador Tang Kao-tsong,  el regne fou conquerit pels tibetans i no fou recuperat per la Xina fins el 694 durant el regnat de l'emperadriu Wu Heou (o Wu Ts-t'ien), viuda de l'anterior.

Desprs la dominaci xinesa va continuar fins a la batalla del Talas el 751 que va donar pas a l'establiment del khanat uigur.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160286" title="Benjam" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="65035">
Segons el Gnesi, Benjam (en hebreu          -        Biny mn ben Yah q b) era el ms petit dels dotze fills de Jacob. La seva mare Raquel mor en donar-lo a llum quan el seu pare tenia 100 anys. Els seus descendents formarien la Tribu de Benjam.

Hi havia fora diferncia d'edat entre ell i els seus germans grans, per aix, mentre els altres deu germans anaven a pasturar els ramats, Benjam es quedava a casa ajudant als pares.

Els seus germans havien anat a Egipte a comprar aliments i el vingueren a buscar, ja que el regent d'aquell pas el reclamava a canvi del seu germ gran Sime.

En arribar, el regent els digu que era el seu germ Josep (a qui els seus germans grans havien venut com a esclau per havien dit a casa que una fera l'havia mort), i els don terres on installar-se tota la famlia.

Benjam es cas i tingu diversos fills:
Bela, el primognit, (els seus descendents sumaven 22.034 homes en temps de David) que fou pare de:
Ard;
Naaman;
Esbon;
Uz;
Uziel;
Jerimot;
Ir;
Adar;
Guer;
Abihud;
Abixua;
Naaman;
Ahah, ;
Xefufan;
Huram;
Aixbel, el segon fill;
Ahrah, el tercer fill;
Noh, el quart fill;
Raf, el cinqu fill;
Guer;
Eh;
Roix;
Mupim o Xetufam;
Hupim;
Ahiram;
Bquer, (22.200 homes s'anomenaven descendents seus durant el regnat del Rei David) fou pare de:
Zemir;
Joaix;
Elizer;
Elioenai;
Omr;
Jeremot;
Abi;
Anatot;
Almet;
Jediael, que tingu un fill:
Bilhan, (que tingu una descendncia que arrib fins els 27.200 homes en temps de David) pare de:
Jeuix;
Biniamn;
Ehud;
Quenaan;
Zetan;
Tarxix;
Ahixhar;

Vegeu tamb.
Tribu de Benjam;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160289" title="Anatoli Martxenko" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="65036">
Anatoli Martxenko ( 1938 - Txistopol, URSS 1986 ) fou un escriptor i dissident sovitic que mor en un camp de treball per la seva postura contrria al poder poltic sovitic.

L'any 1975 form part d'un grup d'intellectuals favorables a estrnyer llaos amb la Conferncia sobre la Seguretat i la Cooperaci a Europa realitzada a Hlsinki, i que posteriorment es materialitz amb la creaci de l'Organitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa OSCE.

Autor de diversos llibres, en ells intentava analitzar la poltica exterior de la Uni Sovitica i les seves arrels histriques, aix com la vida als camps de treball i presons sovitiques. El Govern comunista de la URSS vei en aquests llibres atacs al sistema social i estatal sovitic. El 4 de setembre de 1981 fou condemnat, davant el Tribunal Regional de Vladimir, a 10 anys de confinament en una colnia de treballs forats. 

Desprs d'onze anys d'empresonament mor el 9 de desembre de 1986 a conseqncia d'una vaga de fam, que dur 117 dies, iniciada a la pres de Txistopol, situada a la repblica de Tatarstan. 

"L'nica possibilitat de lluitar contra el mal i la illegalitat que prevalen consisteix, al meu entendre, en saber la veritat." 

L'any 1988 el Parlament Europeu instaur el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia per homenatjar persones o organitzacions que han dedicat les seves vides o accions a la defensa dels drets humans i de les llibertats. En la seva primera edici de l'any 1988 s'ortorg el premi a Nelson Mandela i, a ttol pstum, a Anatoli Martxenko.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160290" title="Dan (fill de Jacob)" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="65037">
Segons el Gnesi, Dan (en hebreu        -        D n ben Yah q b) s un dels dotze fills de Jacob. La seva mare era Bilh, una esclava. Els seus descendents formarien la Tribu de Dan.

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Dan es cas i tingu un fill a qui anomen Huixim.

Quan arribaren temps de sequera, baix amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. All es toparen amb el regent del pas, qui els confess que era el seu germ Josep i els perdon a tots. Aleshores la famlia s'install a Egipte.

Vegeu tamb.
Tribu de Dan;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160291" title="Neftal" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="65038">
Segons el Gnesi, Neftal (en hebreu              -        Napt l ben Yah q b) s un dels dotze fills de Jacob. La seva mare era Bilh, una esclava. Fou el patriarca de l'anomenada Tribu de Neftal, una de les 12 d'Israel.

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Neftal es cas amb Bilh i tingu diversos fills:
Jahseel o Jahassiel;
Gun;
Jsser;
Xillem o Xallum;

Quan arribaren temps de sequera, baix amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. All es toparen amb el regent del pas, qui els confess que era el seu germ Josep i els perdon a tots. Aleshores la famlia s'install a Egipte.

Vegeu tamb.
Tribu de Neftal;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160294" title="Partit amists" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="65039">
Un partit amists s un partit entre dos equips en el qual no est en joc cap trofeu ni puntua per a cap competici.

Els partits amistosos solen jugarse abans de l'inici de la temporada (a l'estiu, per als esports en els quals la temporada es juga entre la tardor i la primavera) o, algunes vegades, durant la mateixa temporada (en un moment en qu els jugadors es troben amb la forma fsica suficient per a afrontar els amistosos i els partits ms importants que poden venir desprs).

Alguns clubs de futbol organitzen tours d'amistosos contra equips estrangers, per a fer una pretemporada i per a fer publicitat de l'equip. Aix tamb suposa una font d ingresos de part del mrqueting (venda de samarretes i altres productes oficials).

Alguns dels torneigs amistosos ms coneguts en l'mbit del futbol sn:
 Trofeo Birra Moretti (Itlia);
 Trofeo Luigi Berlusconi (Itlia);
 Trofeo TIM (Italia);
 Trofeu Joan Gamper (Espanya);
 Trofeo Santiago Bernabu (Espanya);
 Memorial Gil y Gil (Espanya);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160295" title="Salima Ghezali" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="65040">
Salima Ghezali ( Bouira, Algria 1958 ) s una periodista i escriptora algeriana, activista dels drets de la dona i els drets humans.

Biografia.
Va nixer el 1958 a la ciutat de Bouira, poblaci situada a la Cablia i que en aquells moments estava sota domini francs per que avui en dia forma part d'Algria.

Membre fundadora del grup "Dones d'Europa i del Magrib", fou editora del diari setmanal La Nation, esdevenint l'nica dona al capdavant d'un diari al mn rab. 

Activisme social.
La seva posici en favor de la llibertat d'expressi l'exposa al foc encreuat de les autoritats algerianes i dels extremistes islmics, particularment durant la guerra civil algeriana on ha predicat una soluci pacfica i democrtica. L'any 1996, quan el seu diari fou prohibit, Salima Ghezali va escriure: "s necessari precisar els principis que constituexen les bases de la societat humana i fer vigilncia del regnat. s la millor manera que la civilitzaci triomfi sobre la crueltat". 

L'any 1997 fou guardonada amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu.

Actualment treballa a la Rdio Mditerrane International, amb seu al Marroc, i escriu en diverses publicacions estrangeres, especialment franceses i espanyoles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160296" title="dip Rei" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="65041">
dip Rei s una tragdia grega escrita per Sfocles vers la fi de la seva vida, l'nica conservada de la trilogia sobre el malaurat rei de Tebes.

Argument.

La pea narra la histria d'dip, un desventurat prncep de Tebes, fill de Laios i Iocasta. Poc abans que Laios i Iocasta es casessin, l'oracle de Delfos els va advertir que el fill que tinguessin esdevindria l'assass del seu pare i l'esps de la seva mare. Laios va tenir por i, quan va nixer dip, va encarregar a un dels seus sbdits que el mats, per aquesta persona no va complir l'ordre de matar dip. Solament va perforar-li els peus al nad i el va penjar, mitjanant una corretja, a un arbre (desobeint la lleialtat al rei Laios per l'horror que li produa l'ordre que li havien donat).

Per all va passar Forbas, un pastor dels ramats del rei de Corint, que va sentir els grans laments i el plor del nad. El va recollir i el va lliurar, per tal que en tingus cura, a Plibos. L'esposa de Plibos, Peribea, es va mostrar encantada amb el nen i el va cuidar amb afecte a casa seva. Ella li va donar el nom dip (que significa "el dels peus inflats").

dip va crixer sota la cura dels reis de Corint. Durant unes noces, un borratxo li va etzibar que Plibos i Peribea no eren els seus veritables pares. Desprs del que havia sentit i turmentat pels dubtes, dip va preguntar a la seva mare si era adoptiu o no, per Peribea, mentint, li va dir a dip que ella era la seva autntica mare. dip, no obstant aix, no estava content amb les respostes de Peribea i va acudir a l'oracle de Delfos, qui li va pronosticar que mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare.  En escoltar aquestes paraules, dip va prometre no tornar mai ms a Corint, i va emprendre cam cap a Fcida. En el seu viatge es va trobar un carruatge, en el qual viatjava Laios acompanyat d'una cohort. Davant la negativa tant d'dip com del carruatge a deixar passar l'altre, van iniciar una baralla en la qual dip va matar Laios. En arribar a Tebes, dip va trobar un horrible monstre, l'Esfinx. L'Esfinx tenia cap, cara i mans de dona, veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'ocell i urpes de lle. Des d'un pujol aturava tot aquell que passs al costat d'ella i formulava una pregunta. Si no la hi contestaven, l'Esfinx els provocava la mort.

dip fou capa de respondre la fatdica pregunta i aix va alliberar Tebes, la ciutat que el monstre havia torturat fins aquell moment. En entrar a la ciutat, els ciutadans, agrats amb l'estranger, li van proposar de fer-lo rei i de maridar-lo amb la reina Iocasta, vdua de feia poc. El casament i la coronaci es van produir entre grans festes. Tanmateix, al cap de poc, noves desgrcies van caure sobre Tebes. Segons els oracles i endevins, la causa era que l'assass del rei Laios vivia entre els tebans. La recerca, encapalada pel propi rei de Tebes, no produa resultats. La participaci de Tirsies resulta clau per revelar a dip que, de fet, el que li havien anunciat s'ha acomplert. En el desenlla, Iocasta se sucida i dip es treu els ulls i abandona Tebes.

Temes.
La tragdia tracta el tema del dest i com es compleix malgrat els desitjos humans, un motiu recurrent en les obres gregues. El sentit trgic no s solament la mort involuntria d'ssers estimats o l'incest, sin la manca de llibertat. 

El cor actua com un ciutad com, opinant davant els fets, contraposant la visi de la persona mitjana a la divina o aristocrtica. 

Vegeu tamb.
dip a Colonos;
Antgona;
Complex d'dip;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160298" title="Snooker" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="65042">
 
L'snooker s una modalitat de billar jugada a una taula llarga (3.6 m x 1.8 m) entapissada de llana cardada amb forats a cadascun dels quatre cantons i al mig de cadascuna de les bandes llargues. Es juga emprant un tac, una bola blanca (l'nica que pot colpejar el jugador amb el tac), quinze boles vermelles (amb un valor d'un punt cadascuna) i sis boles de diferents colors (amb valors que van dels dos als set punts). Un jugador (o equip) guanya un joc parcial quan anota ms punts que el rival, emprant el tac per a embocar les boles en l'ordre reglamentari. Guanya la partida qui abasta primer un nombre de jocs parcials prviament acordat. El joc s molt popular a Gran Bretanya, Irlanda, Canad, Austrlia i la ndia, amb els millors jugadors professionals obtenint ingressos multimilionaris. Recentment ha suscitat molt d'inters a l'sia Occidental i jugadors de Tailndia, Hong Kong i la Xina han aplegat a l'elit.

 El joc .
Les partides d'snooker tenen lloc a una taula de snooker de 3.6 m x 1.8 m amb sis forats a les bandes. Les quinze boles vermelles i les sis d'altres colors (groc, verd, marr, blau, rosa i negre) es disposen a la taula i s'empra el tac per a colpejar la bola blanca, com a altres jocs de billar.
L'objectiu del joc es anotar ms punts que el rival embocant les boles en un ordre predefinit. Al comenament del joc les boles son collocades com es mostra al grfic i els jugadors s'alternen intentant embocar una bola vermella. Quan un d'ells ho aconsegueix, la bola vermella es deixa a la cistella i el mateix jugador t el dret a seguir jugant. Desprs de la bola vermella es obligatori embocar una bola d'un dels altres colors (la groga puntua dos punts; la verda, tres; la marr, quatre; la blava, cinc; la rosa, sis; i la negra, set). Si ho aconsegueix, aquesta bola es torna a collocar a la seva posici inicial. El procs continua combinant una bola vermella amb una bola de diferent color fins que el jugador no aconsegueix embocar la bola correcta. Aleshores el jugador rival obt el torn de joc i intenta embocar les boles comenant sempre per una bola vermella i combinant-la amb una bola de diferent color. Un cop totes les boles vermelles han segut embocades, l'objectiu final s embocar les sis boles restants en ordre de menys a ms puntuaci. En aquesta fase, les boles no sn retornades a la taula. El jugador que ha anotat ms punts quan totes les boles han segut embocades, guanya el joc parcial.

Vegeu tamb.
Ronnie O'Sullivan;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160299" title="Complot de Garraf" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="65043">
El Complot de Garraf fou un atemptat frustrat contra la vida del rei Alfons XIII d'Espanya, planejat per Bandera Negra, sots organitzaci d'Estat Catal dirigida per Marcell Perell i Domingo, i que s'havia de dur a terme durant la visita prevista del rei a Barcelona des del 26 de maig de 1925.

El pla original consistia en llanar una bomba dins de l'autombil del monarca, el 29 de maig, en el seu pas per la plaa de Catalunya, amb suport del Grup dels Set. Per a tal acci fou designat Jaume Juli. Juli, tanmateix no comparegu a l'hora prevista. Desprs es va saber que el pare de'n Juli va descobrir l'afer i li va impedir participar-hi (Juli tenia vint anys). En aquestes condicions va ser designat un substitut, que segons algunes fonts fou Miquel Ferrer i Sanxs i segons d'altres Jaume Miravitlles. En qualsevol cas, sembla que el Rei no va obrir la finestreta, malgrat els crits de "Viva Espaa, Viva el Rey!" que llanava el terrorista amb l'estri explosiu camuflat dins un ram de flors. 

L'acci degu ser cancellada i s'activ el pla alternatiu, que consistia en fer volar el tren reial el 30 de maig en el seu pas per la foradada del Garraf. La proposta provenia d'Enric Fontbernat i de l'anomenat Grup dels Set (del que en formava part juntament amb Abelard Tona i Nadalmai, Miquel Ferrer, Antoni Arguelaguet, Ramon Saguers i Ramon Fabregat). Perell la va acceptar. L'escamot Roell de Bandera Negra ja estava preparat per a dur-lo a terme. Era format pel mateix Perell, Miquel Badia i Capell, Jaume Juli, Emili Granier Barrera, Ramon Xammar, Santiago Balius, J. Garriga i Holgado. Ms tard s'hi uniren Jaume Miravitlles i Navarra i Enric Fontbernat, que proporcionaren l'explosiu. Segons altres fonts, la bomba havia estat confeccionada per Francesc Ferrer i Torrents. Jaume Compte i Canelles tamb s'hi apunt.

Tanmateix, a travs d'una delaci, foren descoberts per la policia i detinguts. Aix proporcion al govern de Miguel Primo de Rivera una excusa per a dur a terme una forta repressi contra el nacionalisme catal, arrestant nombrosos membres d'Uni Catalanista, Estat Catal i Acci Catalana.



El juliol del 1925 foren duts a judici Jaume Compte i Canelles, Marcell Perell i Domingo, Jaume Juli, Miquel Badia i Capell, Deogrcies Civit i Vallverd, Francesc Ferrer i Torrents, J. Garriga, Emili Granier Barrera, Ramon Fabregat i Arrufat i Antoni Arguelaguet. Aquests tres darrers foren posats en llibertat sota fiana i van fugir. El procediment judicial rest en mans de militars, que foren acusats de no respectar el procediment legal, de torturar els detinguts i d'irregularitats i contradiccions en el sumari. Finalment, Jaume Compte fou condemnat a la pena de mort per garrot vil, pena que li fou commutada, juntament amb Perell, Juli i Garriga per la de cadena perptua. Badia, Civit i Ferrer foren condemnats a 12 anys de privaci de la llibertat. Tots els empresonats foren amnistiats quan va finir la dictadura de'n Primo de Rivera, el 1930.

 Bibliografia .
 Joan Crexell i Play El complot de Garraf Publicacions de l'Abadia de Montserrat;
 Jaume Miravitlles i Navarra Memries (?);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160302" title="Ibrahim Rugova" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="65044">

Ibrahim Rugova ( Cerrc, Kosovo 1944 - Pristina 2006 ) fou un poltic kosovar, president d'aquesta regi independent de facto fins a la seva mort, i capdavanter del major partit poltic del territori, la Lliga Democrtica de Kosovo. 

Famlia i joventut.
Va nixer el 21 de desembre de 1944 a la ciutat de Cerrc, poblaci situada a la provncia autnoma de Kosovo. En aquells moments Kosovo formava part, juntament amb Albnia, de la provncia controlada per Itlia fins el 1941, i per l'Alemanya nazi fins el 1943. Posteriorment pass a formar par de Iugoslvia cap a finals de la Segona Guerra Mundial quan l'exrcit partis iugoslau del comandant Tito derrot els nacionalistes albanesos. El seu pare Uk Rugova i el seu avi patern Rrust Rugova van ser executats el gener de 1945 pels comunistes iugoslaus, els quals els acusaren de ser aliats dels alemanys durant la guerra, tot i que el mateix Ibrahim Rugova confirm que eren partisans. 
Rugova acab l'escola primria a Istok i la secundria a Pe , graduant-se el 1967.
Desprs d'aix es trasllad a la recentment establerta Universitat de Pritina, passant a formar part del Departament d'Estudis Albanesos de la Facultat de Filosofia. Es gradu el 1971 i continu com a estudiant de post-grau, centrant-se en la teoria literria. Durant els seus anys com a estudiant particip en les protestes de Kosovo de 1968 i pass dos anys (1976-1977) a cole Pratique des Hautes tudes de la Universitat de Paris, on estudi a crrec de Roland Barthes. Es doctor el 1984 desprs de defensar la seva tesi, Les Direccions i Premisses del Criticisme Literari Albans,1504-1983.
Rugova treball activament com a periodista durant la dcada del 1970, editant el diari estudiantil Bota e Re ("Nou Mn") i la revista Dituria ("Coneixement"). Tamb treball a l'Institut d'Estudis Albaneosos a Pritina, on esdevingu editor en cap de la seva publicaci peridica Gjurmime albanologjike ("Recerca albanesa"). Durant aquest perode s'enrol al Partit Comunista Iugoslau; com en molts altres estats comunistes, pertnyer al partit era essencial per a qualsevol que volgus avanar en la seva carrera. Rugova aconsegu fer-se un lloc en el mn publicant diversos treballs sobre teoria literria, critica i histria, aix com amb la seva prpia teoria. La major popularitat li arrib ms tard quan comen la seva labor com a lder del Servei d'Intelligncia Albanesa de Kosovo i quan, el 1988, li fou assignada una butaca a la Uni d'Escriptors Kosovars.

Activisme poltic.
Va ingressar en poltica al convertir-se en un dels fundadors de la Lliga Democrtica de Kosovo, desprs que el president de Iugoslvia Slobodan Miloevi  abols l'any 1989 l'autonomia d'aquesta regi, integrada dins de Srbia per de majoria tnica albanesa. S'impos un cruel rgim amb innombrables mostres de violaci als drets humans i de repressi dels dissidents. S'estima que uns 130.000 albanesos de Kosovo foren acomiadats dels seus llocs de treball i cossos com el de policia van ser purgats prcticament del tot d'albanesos. Hi van haver nombrosos casos de cops extrajudicials, tortures i assassinats, atraient dures crtiques dels grups de defensa dels drets humans i d'altres pasos. 

El desembre de 1989, Rugova i altres dissidents fundaren la Lliga Democrtica de Kosovo (LDK) com a vehicle d'oposici a les poltiques de Miloevi . Rugova n'esdevingu lder desprs que el primer candidat, Rexhep Qosja, prominent escriptor nacionalista, rebutgs l'oferta del crrec. El nou partit guany gran popularitat i, en pocs mesos, 700.000 persones  virtualment tota la poblaci adulta albano-kosovar  s'hi adher. L'LDK establ un "govern a l'ombra" per a proveir educaci i serveis sanitaris a la poblaci albanesa, la qual quedava exclosa o b rebutjava l's d'aquests serveis provets pel govern serbi. Es va fundar una Assemblea de Kosovo clandestina, amb Bujar Bukoshi com a Primer Ministre actuant des de la distncia, a Alemanya. Les activitats del govern eren promogudes principalment pels exiliats albano-kosovars, sobretot des d'Alemanya i des dels Estats Units. Tot i aix, el govern de Rugova va ser nicament reconegut oficialment pel govern d'Albnia. 

El 2 de juliol de 1990 va ser declarada la independncia de la Repblica de Kosovo, independncia no reconeguda per Iugoslvia ni per la comunitat internacional. Rugova va participar en el govern de la Repblica de Kosovo, essent escollit president el 24 de maig de 1992. Rugova es convertia aix en el principal defensor dels interessos de la comunitat albanesa a Kosovo durant el llarg conflicte amb Iugoslvia primer, i amb Srbia desprs. El 1991 comen la Guerra dels Balcans amb la secessi d'Eslovnia i de Crocia de la, fins aleshores, Repblica Federal Socialista de Iugoslvia. Ja a l'estiu de 1992 Iugoslvia estava totalment absorbida per les guerres a Crocia i a Bsnia-Hercegovina, i no tenia prou militars per litigar amb conflictes a altres llocs. Rugova va fer suport a la independncia de Kosovo per s'opos durament a l's de la fora com a mtode per a aconseguir-la, tement un bany de sang similar al bosni. En lloc d'aix s'inclin per una poltica de resistncia passiva a l'estil de Gandhi, afirmant en una visita a Londres que  

"l'escorxador no s l'nica forma de lluita. No hi ha humiliaci massiva a Kosovo. Estem organitzats i operem com un estat. s fcil sortir als carrers i dirigir-se al sucidi, per la saviesa rau en escapar de la catstrofe." 

Els governs serbi i iugoslau sotmeteren els activistes i els membres de l'LDK a persecucions i intimidaci, allegant que al rerefons del govern hi havia una organitzaci illegal. Tot i aix no van intentar derrocar l'LDK completament i van permetre a Rugova sortir del pas. Pel que sembla, Miloevi  cregu que Rugova podia ser til per a prevenir una sublevaci de Kosovo. El govern iugoslau hagus trobat aquest fet fora difcil de controllar alhora que s'estaven desenvolupant guerres simultnies a Crocia i a Bsnia.
Per la seva part, Rugova opt per una actitud severa durant els anys 90, rebutjant qualsevol tipus de negociaci amb les autoritats srbies que no fos per a aconseguir el reconeixement de Kosovo com a estat independent. Un comproms (o un pas enrere des dels ulls ms crtics) va arribar el 1996, quan s'acordaren amb Srbia les facilitats educacionals, sota les quals el sistema educatiu parallel que restava a l'ombra, no s'integraria amb el sistema serbi. 

El lliscador a la guerra.
L'estratgia de Rugova de resistncia passiva va atreure suport de la poblaci albanesa estesa per tot Kosovo, qui havia vist les carnisseries de Crocia i Bsnia i tenia por d'entrar en una situaci similar. No obstant aix, l'Acord de Dayton de 1995, el qual va acabar amb la Guerra de Bsnia, va afeblir seriosament la postura de Rugova. L'acord no va fer cap menci de Kosovo i la comunitat internacional no feu tampoc cap esfor seris per a resoldre els incipients problemes de la provncia. 

Els ms radicals de la poblaci albano-kosovar van comenar a argumentar que l'nica via per a trencar la passivitat era a travs d'un alament militar, pensant que aix forarien la resta del mn a intervenir. Van culpar la poltica anti-violncia de Rugova de la fallida de Kosovo en el seu cam per a aconseguir la independncia. 

El 1997, l'Exrcit de Lliberaci de Kosovo (KLA) sorg com una fora de lluita i comen amb atacs i assassinats de membres de les forces de seguretat de Srbia i d'albanesos acusats de "collaboradors". La resposta srbia, tal com el KLA havia previst, va ser enrgica i en moltes ocasions indiscriminada. Cap al 1998, el KLA s'havia convertit ja en un exrcit de guerrilla prpiament dit, 100.000 albano-kosovars s'havien convertit en refugiats i la provncia es trobava en un estat virtual de guerra civil. Rugova va ser reelegit president aquell mateix any i el Parlament Europeu li va concedir el Premi Sakharov a la Llibertat de Pensament. Tot i aix Rugova es trobava ja eclipsat pel KLA. Aix es va posar encara ms de manifest el febrer de 1999 quan va manifestar-se a favor del cap poltic del KLA Hashim Thai, qui fou escollit per la clandestina Assemblea Kosovar per encapalar les negociacions albano-kosovars en les discussions de l'avortat Acord de Rambouillet.

A finals de mar de 1999, desprs que les negociacions a Rambouillet fallessin, l'OTAN llan l'Operaci de les Forces Aliades per imposar una resoluci sobre la Guerra de Kosovo. Rugova pass les primeres setmanes de guerra sota un virtual arrest domiciliari, juntament amb la seva famlia, a Pritina. A principis d'abril de 1999, Rugova fou portat a Belgrad, on va ser mostrat per la televisi pblica srbia trobant-se amb Miloevi  i demanant la fi de la guerra. Poques setmanes desprs els mitjans de comunicaci serbis anunciaren que Rugova havia signat un "acord de pau" amb el president serbi, Milan Milutinovi . Aix dany considerablement la seva imatge pblica, tant a casa com a fora, tot i que ms tard anunci que havia actuat sota coacci. 

A Rugova se li va permetre deixar Kosovo per un exili temporal a Itlia a principis de maig de 1999, poc desprs de la fi de la guerra. Aquest fet li va suposar ms crtiques per la seva lentitud a retornar a Kosovo  no va ser fins al juliol quan va tornar a la provncia  i es public que el govern itali l'havia pressionat a tornar a casa seva. De totes maneres, fou rebut com un heroi al seu retorn a la vida poltica sota la nova administraci kosovar de les Nacions Unides.

Postguerra.
Tot i el dany poltic patit per Rugova durant la guerra, aviat es torn a guanyar l'estima del poble, aix com una victria decisiva contra els seus rivals poltics del KLA. Les guerrilles van ser rebudes com a alliberadors pels albano-kosovars per, posteriorment algunes van ser marginades per formar part del crim organitzat i practicar extorsi i violncia contra opositors poltics i altres grups tnics de Kosovo. Quan es van tornar a fer eleccions, a l'octubre de 2000, l'LDK guany amb una victria per mplia majoria, amb el 58% dels vots. El seu rival ms prxim, el Partit Democrtic de Kosovo, lligat al KLA de Hashim Thai, obtingu noms un 27% dels vots. El dilluns 4 de mar de 2002 Rugova fou investit president per l'Assemblea de Kosovo, al quart intent desprs de llargues negociacions poltiques.

Com a nou president de Kosovo  aquest cop ja reconegut com a tal per la comunitat internacional  Rugova continu la seva campanya per a la independncia de Kosovo del domini serbi. No obstant aix, ell insist en qu s'hi havia d'arribar per mitjans pacfics i amb l'acord de tots els partits. Engeg tamb una poltica d'estretes relacions amb els Estats Units, aix com amb la Uni Europea. La seva proximitat creixent vers aquestes entitats fou criticada pels ms radicals, per buscar de tenir el suport de l'antic KLA. Al novembre de 2004 va citar-se amb Ramush Haradinaj, l'antic cap del KLA, per a proclamar-lo primer ministre. El mes segent, Rugova va ser reescollit president per l'Assemblea de Kosovo. Tot i aix, trob encara una oposici violenta: el 15 de mar de 2005 sort ills quan una bomba esclat en un contenidor d'escombraries quan el seu cotxe hi passava per davant. 

Rugova manifest un gran nombre de trets caracterstics durant el seu temps com a president. Era fcilment identificable pel mocador de seda lligat al coll que sempre duia i pel costum de donar als seus visitants cpies de la seva collecci de rock. Era tamb un fumador empedret, i probablement aix fou el que li caus la seva fatal condici.

El 30 d'agost de 2005, Rugova deix Kosovo per anar a l'Hospital Militar de les Forces Aries dels Estats Units a Landstuhl, Alemanya, per a rebre tractament mdic desprs d'haver estat ja tractat a Pritina i a Camp Bondsteel, la principal base americana de Kosovo. Desprs d'una setmana a Landstuhl torn a Kosovo. El 5 de setembre de 2005 anunci que patia cncer de pulm, per digu tamb que no renunciaria a la presidncia. Se li practic quimioterpia a la seva residncia de Pritina on anaven els metges americans, per el tractament fall. Mor quatre mesos desprs, el 21 de gener de 2006. Fou enterrat sense ritus religiosos el 26 de gener, en un funeral on assistiren els lders regionals i una multitud estimada de mig mili de persones. 

Llibres de i sobre Ibrahim Rugova.
 Prekje lirike, lrics, assajos, Rilindja, Pritina, 1971; ;
 Kah teoria, la teoria, assajos, Rilindja, Pritina, 1978; ;
 Bibliografia e kritiks letrare shqiptare 1944-1974, de la Crtica Literria Albanesa 1944-1974, Instituti Albanologjik, Pritina, 1976 (juntament amb Isak Shema), ;
 Kritika letrare (nga De Rada te Migjeni), literria, antologia amb comentaris, Rilindja, Pritina, 1979 (juntament amb Sabri Hamiti); ;
 Strategjia e kuptimit, del significat, assajos, Rilindja, Pritina, 1980; ;
 Vepra e Bogdanit 1675-1685, de Bogdani 1675-1685, estudi monogrfic, Rilindja, Pritina, 1982; ;
 Kahe dhe premisa t kritiks letrare shqiptare 1504-1983, i Premisses de la Crtica Literria Albanesa 1504-1983, estudi monogrfic, Instituti Albanologjik, Pritina, 1986; ;
 Refuzimi estetik, esttic, assajos, Rilindja, Pritina, 1987; ;
 Pavarsia dhe demokracia, i Democrcia, entrevistes i altres obres ocasionals, Fjala, Pritina, 1991; ;
 shtja e Kosovs, Qesti de Kosovo, (juntament amb Marie-Franoise Allain i Xavier Galmiche), Dukagjini, Pe , 1994; traducci de l'original La question du Kosovo - entretiens avec Marie-Francoise Allain et Xavier Galmiche, prefaci d'Ismail Kadare, Paris, 1994; ;
 Ibrahim Rugova: "La frle colosse du Kosovo" , Descle de Brouwer, Paris, 1999; ;
 Kompleti i veprave t Ibrahim Rugovs n tet vllime d'Ibrahim Rugova en vuit volums, Faik Konica, Pritina, 2005. ;
 En el primer aniversari de la mort de Rugova, la Presidncia de Kosovo va publicar un llibre titulat President Rugova, amb prefaci del president Fatmir Sejdiu ("El Primer Estadista de Kosovo") i una llarga introducci de Sabri Hamiti ("Memorial a Rugova"). El llibre recull alguns dels millors discursos del president com a lder i estadista.

Honors.
 1995 Premi de la Pau de la Paul Litzer Foundation, Dinamarca. ;
 1996 Doctor Honoris Causa per la Universitat de Pars VIII: Vincennes   Saint-Denis, Frana. ;
 1998 Premi Sakharov del Parlament Europeu. ;
 1999 Premi de la Pau, Ciutat de Mnster. ;
 1999 Ciutad Honorari de les Ciutats de Vencia, Mil i Brescia (Itlia). ;
 2000 Premi de la Pau d'Uni Democrtica de Catalunya, Barcelona, Catalunya. ;
 2003 Premi de Senador Honorari Europeu. ;
 2004 Doctor Honoris Causa per la Universitat de Tirana, Albnia. ;
 2006 Premi de l'Orde de la Bandera (pstum), pel president d'Albnia Alfred Moisiu. ;
 2007 Premi de l'Orde "Heroi de Kosovo" (pstum), pel president de Kosovo Fatmir Sejdiu. ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160305" title="6a napolitana" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="65045">
La 6a napolitana s un recurs harmnic amb funci de subdominant que consisteix en la utilitzaci de l'acord de II grau de la tonalitat rebaixat un semit i en primera inversi, resultant un acord perfecte major.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160306" title="Andr Flibien" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="65046">
Andr Flibien (maig de 1619, Chartres - 11 juny de 1695, Pars), sieur des Avaux et de Javercy, fou arquitecte, cronista francs de las arts i l'historiador oficial de la cort de Llus XIV de Frana.
 Biografia .
Nascut a Chartres, va marxar a Pars als catorze anys on va continuar els seus estudis. El 1647, va ser enviat a Roma en qualitat de secretari de l'ambaixada del marqus de Fontenay Mareuil. Feu bon profit de la seva estana a Roma: estudiant els monument antics, descobrint els tresors literaris de les seves biblioteques i confeccionant una xarxa d'amistats amb refinats lletraferits i aficionats a l'art de la ciutat, amb els quals va ser posat en contacte grcies a la seva traducci de la Vida del cardenal Maffeo Barberini. Entre aquests amics, destaca Nicolas Poussin qui li proporcionava valuosos consells. Durant la seva estada a Roma, va mantenir correspondncia  amb Valentin Conrart, Secretari perpetu de l'Acadmia francesa, tenint sobretot per objecte l'actualitat literria i els disturbis de l episodi conegut com la Fronde, aix com els esdeveniments militars i diplomtics que conduren a la firma del Tractat Westflia.

De tornada a Frana es va casar i, amb l'esperana de trobar una feina, es va installar a Pars. Fouquet i desprs Colbert van reconixer el seu talent. Va esdevenir un dels primers membres (1663) de l'Acadmie des inscriptions et belles-lettres. Tres anys ms tard, Colbert el va fer designar historiador del rei. El 1671 va ser anomenat secretari de l'Acadmie royale d'architecture de recent fundaci, i el 1673 conservador del gabinet de les antiguitats al palau de Brion. Louvois va afegir a aquestes crregues la de controlador-general de les carreteres i ponts.

Obra.
Malgrat totes aquestes activitats, Flibien va trobar temps per a l'estudi i la recerca, i va produir nombroses obres literries. Es pot considerar que fou el primer teric de l'art en aplicar en aquest camp les premisses que estableix Descartes per l'aprensi del coneixement, confeccionant aix un inici metdic a l'estudi de l'art. De la seva recerca, conclou que la bellesa en l'obra d'art depn de d'unes regles racionals i no de la tcnica de l'artista. Per Flibien, l'art s un assumpte racional.

Vegeu tamb.
 Barroc i classicisme francs;
 Jerarquia de gneres;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160309" title="Emili Granier Barrera" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="65047">
Emili Granier Barrera (Barcelona, 1908-1997) fou un periodista i poltic catal, de formaci autodidctica. 

El 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera ingress a Estat Catal, on fins i tot formar part de Bandera Negra. El 1925 participaria en el complot de Garraf , ra per la qual fou detingut i empresonat fins el 1928. Un cop fora es dedic al periodisme, i fou director de Justcia Social i secretari de redacci del setmanari L'Opini i de La Publicitat. El 1930 abandon Estat Catal i ingress a la Uni Socialista de Catalunya , de la qual fou nomenat secretari general. Ha estat el primer en traduir al catal el Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels el 1930. 

En celebrar-se les primeres eleccions municipals durant la Segona Repblica Espanyola fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, i fou detingut durant els fets del sis d'octubre de 1934. Fou alliberat novament el 1936.

En acabar la Guerra Civil Espanyola s'exili a Pars, on hi dirig el peridic clandest Catalunya, i particip en la Resistncia Francesa. Continu el seu exili a Veneuela, on arrib el 1954, i fix la seva residncia a Caracas. Fou membre actiu del Centre Catal de Caracas, collaborador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1975 i president del Patronat de Cultura Terra Ferma. Torn a Catalunya el 1978 i milit al Partit dels Socialistes de Catalunya.

 Obres .
  Paraules de combat  (1964), poesia;
 Resposta a dos amics (1970), poesia;
 Los intelectuales y la cultura de masas (1970) assaig;
 Sobre biografies i altres coses (1970) assaig;
 Catalunya y la Comunidad Econmica Europea (1982), assaig;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160312" title="Yes" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="65048">

Yes s un grup musical britnic, considerat un dels ms influents del corrent anomenat rock progressiu i de la histria del rock en general. 

Encara que la seva trajectria abraa quatre dcades, l'etapa ms destacada del grup, on tingueren un xit espectacular i crearen les seves obres ms importants, fou la primera meitat dels anys 70, amb la formaci segent: Jon Anderson (veu i percussi), Chris Squire (baix i veu), Steve Howe (guitarres), Rick Wakeman (teclats) i Bill Bruford (bateria). L'estil del grup es basava en l'altssim nivell tcnic, proper al virtuosisme, dels membres del grup, considerats entre els msics ms destacats de la seva generaci. Els temes d'aquella poca eren llargs, complexos i sumptuosos, sovint articulats en moviments -una mica seguint l'estil de les simfonies de la msica clssica-, mentre que les lletres eren de tipus allegric o fantstic.

Histria del grup.
Els membres fundadors foren Jon Anderson, Chris Squire, Bill Bruford, Peter Banks (guitarra i veu) i Tony Kaye (teclats). Aquesta formaci va publicar els dos primers llargues durades, Yes i Time and a Word...

Discografia destacada.
Yes (1969);
Time and a Word (1970);
The Yes Album (1971);
Fragile (1972);
Close to the Edge (1972);
Yessongs (1973) (directe);
Tales from Topographic Oceans (1973);
Yesterdays (1974) (recopilaci);
Relayer (1974);
Going for the One (1977);
Tormato (1978);
Drama (1980);
Yesshows (1980) (directe);
Classic Yes (1981) (recopilaci);
90125 (1983);
90125 Live - The Solos (1984) (directe);
Big Generator (1987);
Anderson, Bruford, Wakeman, Howe (1989);
An Evening of Yes Music Plus (1989) (directe);
Union (1991);
Symphonic Music of Yes (1993);
Talk (1994);
Keys to Ascension (1996);
Keys to Ascension 2 (1997);
Open Your Eyes (1997);
The Ladder (1999);
House of Yes - Live from the House of Blues (2000) (directe);
Keystudio (2001);
Magnification (2001);







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160315" title="Joan Crexell i Play" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="65049">
 Joan Crexell i Play (Barcelona 31 de juliol 1946-1994) historiador i escriptor catal, nebot de Joan Crexells i Vallhonrat.  Es llicenci en Cincies de la Informaci i ha estat membre del Pen Club Catal; membre de l Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana; membre de la Societat Catalana de Comunicaci de l Institut d'Estudis Catalans i collaborador del Centre d Histria Contempornia de la Generalitat de Catalunya. 

Del 1972 al 1976 collabor amb el Servei d'Informaci Catal (SIC) de Miquel Sellars i Perell i va fer tasca editorial per a l'Assemblea de Catalunya, ra per la qual fou detingut i pass a la clandestinitat. Del 1976 al 1980 fou militant de Convergncia Democrtica de Catalunya, per l'abandon per discrepncies amb Jordi Pujol. El 1986 es present com a independent en els llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya i el 1987 fou un dels impulsors i fundadors de la Convenci per la Independncia Nacional, de la que en ser president fins el 1991.

Ha estat un important divulgador d'histria  contempornia catalana, preferentment de temtica nacionalista i independentista.

 Obres .
 Premsa catalana clandestina, 1970-1977,  Edicions Crit, 1977;
 Poesia patritica catalana sota la Dictadura de Primo de Rivera, edici de l autor, 1977;
 La fi del cagaelstics. Poesia poltica annima, 1939-1979,  Edicions de la Magrana, 1980;
 Els fets del Palau i el Consell de guerra a Jordi Pujol,  Edicions de la Magrana, 1982;
 Si s boig, que el tanquin! Poesia popular annima, 1977-1982, amb  collaboraci de Pere Quart, Editorial El Llamp, 1983;
 Origen de la bandera independentista, Editorial El Llamp, 1984;
 El monument a Rafael de Casanova, Editorial El Llamp, 1986.
 La Caputxinada,  Edicions 62, 1986.
 Premsa catalana clandestina i d exili, 1917-1938, Editorial El Llamp, 1987.
 El Complot de Garraf, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
 La bandera dels catalans d'Amrica,  edici de l'autor, 1993.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160316" title="Sant Esteve de Palaudries" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="65050">
 

La parrquia de Sant Esteve de Palaudries s troba a l'extrem occidental del municipi de Lli d'Amunt, a tocar de Palau-solit i Plegamans. s considerat patrimoni arquitectnic de l'Edat Mitjana i al conjunt monumental que formen l'esglsia, el cementiri i la masia s'anomena tamb Palau de Palaudries o Masia de Palaudries.

La primera referncia a la vila de Palaudries apareix documentada l'any 904 com a Palatio Aries. 

La parrquia de Sant Esteve apareix documentada per primer cop al document de 1059 en el que el comte de Barcelona Berenguer Ramon I feia cessi en alou a Mir Geribert i Guisla de Gombau un conjunt de terres que formarien la Baronia de Montbui. Aquestes terres eren les parrquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eullia de Ronana, Sant Gens de l'Ametlla, Sant Andreu de Samals i, es pensa que tamb, Santa Maria de Caldes.


Altra referncia la trobem a la visita pastoral de 1305 en la que es reconeix com a parrquia. Hi havia una poblaci d'entre 45 i 60 habitants. Al 1421 el rector tamb feia serveis eclesistics els diumenges i festius a Parets, ja que els rdits de Palaudries eren insuficients. El 1718 hi havia a Palaudries 69 habitants i el 1787 el terme tenia 73 habitants.

El 1835, es disgreg la Baronia i Palaudries passa a Lli d Amunt. Actualment depn de la parrquia de Sant Juli de Lli d'Amunt.

 Descripci .
D'origen romnic, va tenir canvis importants al segle XV, XVI i XVIII que li han donat l'aspecte actual.
El temple est orientat a llevant, amb la porta d'entrada situada a migdia, a la qual s'accedeix a travs del cementiri. L'esglsia s d'una sola nau, amb dues capelles a la banda sud i una altra capella que queda sota la torre campanar, al mur nord. L'accs actual es fa per la porta de mig punt amb gran dovelles. L'absis s pentagonal, cobert amb volta de creueria, amb mnsules decorades amb motius geomtrics. A la clau hi ha esculpida la imatge de Sant Esteve. La porta d'accs a la sagristia s de pedra motllurada. A l'interior es conserva un aiguamans de pedra amb una carassa que treia aigua per la boca. La volta de can que cobreix la nau, el mur nord i una part del mur de ponent sn encara vestigis de la primitiva edificaci romnica. En alguns llocs de les parets de l esglsia es poden veure restes de pintures murals, que sembla que originriament cobrien totes les parets de la nau. 

El 1587 s'ampli l'esglsia i s'aixec la torre campanar de base rectangular i d'un sol cos, amb sis finestres d'arc apuntat a la part superior. Coronava la torre una petita cornisa motllurada, que actualment ha desaparegut.

Al segle XVIII es va construir una torre-comunidor sobre la faana de ponent. Es tracta d'una torre de base quadrada feta de ma, amb una obertura rectangular en cadascun dels quatre costats. Des d'aquesta torre-comunidor el rector benea les collites i feia oracions per evitar les tempestes.


Bibliografia. 
 "Les arrels del nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lli d Amunt", editat per l'Ajuntament de Lli d Amunt;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160323" title="Eleccions a les Corts Valencianes de 1983" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="65051">
Les Eleccions a les Corts Valencianes de 1983 se celebraren Maig. En un cens de 2.654.967 votants, els votants foren 1.931.142 (72,74 %) i 723.825 abstencions (27,26 %). El PSPV-PSOE va vncer per majoria absoluta i el socialista Joan Lerma va ser investit president de la Generalitat Valenciana.

Els candidats a president de la Generalitat Valenciana varen ser:

 pel Partit Socialista del Pas Valenci, Joan Lerma.
 per Coalici Popular, Manuel Giner Miralles.
 pel Partit Comunista del Pas Valenci, Jos Galn.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren 13.180 (0,68%) vots en blanc.

Enllaos externs.
http://www.cortsvalencianes.es/./contenido.jsp?id_nodo=4014&keyword=&auditoria=F







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160329" title="Banshee (reproductor d'udio)" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="65052">

El Banshee s un reproductor d'udio per a GNU/Linux, que utilitza el projecte mono i les llibreries GTK. A ms, utilitza la plataforma multimdia GStreamer per reproduir, codificar i descodificar formats com Ogg, MP3 i altres. Banshee pot reproduir i importar CDs d'udio i reproduir i sincronitzar msica amb iPod. Banshee es troba sota la llicncia MIT.

Helix Banshee.
Helix Banshee s una versi modificada de Banshee, inclosa a algunes distribucions de GNU/Linux com OpenSUSE. Aquesta versi de Banshee usa el framework Helix en comptes de l'engine Gstreamer per reprodur.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160333" title="Yarkand" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="65053">



Comtat de Yarkand, divisi administrativa de Kashgria al Xinjiang;
Ciutat de Yarkand, capital del comtat de Yarkand al Xinjiang;
Oasi de Yarkand, oasi del Xinjian que inclou la ciutat de Yarkand;
Regne de Yarkand, antic regne del Xinjiang;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160334" title="Ciutat de Yarkand" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="65054">



Yarkand (xins modern    , pinyin: Sh ch  o Su ch ) s una ciutat de la Repblica Popular de Xina a la regi autnoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una poblaci al tomb dels 400.000 habitants.

Es capital d'un comtat (comtat de Yarkand) de la prefectura de Kashgria, i es troba prop del desert de Taklamakan. L'oasi de Yarkand cobreix una superfcie de 3210 km per abans era ms gran. La poblaci es de majoria uigur i l'entorn es agrcola amb algunes mines, pous petroliers i gas. 

s a mig cam entre Kashgar i Khotan i s l'inici d'una carretera cap a Aksu. L'autopista nacional xinesa 219 (Xinjiang-Tibet) fou construda a partir del 1956 i comena a Yarkand i corre cap al sud-oest creuant l'Aksai Chin fins al Tibet central. Un altra carretera l'uneix al corredor de Wakhan, des d'on es pot arribar pel pas de Baroghil fins el Pakistan o cap al Badakhshan.

 Histria .

El regne de Yarkand fou conegut dels xinesos des al menys el segle II aC. Als annals dels Han (Hou Hanshu)  s'esmenta com a regne de Soujou o So-kiu. 

L'establiment xins al Tarim va rebre un gran impuls amb l'emperador Xuandi (Liu Xun) (74-49 aC). Turfan fou sotms el 67 aC i Yarkand el 65 aC. Una breu retirada xinesa (64-60 aC) va deixar pas a una nova ofensiva que va completar el domini de la regi. Yarkand  va quedar sota influncia xinesa fins al final de la dinastia Han (desprs de l'any 8 dC) quant els xiongnu es van acostar a la zona, quan el rei de Yarkand, Yan, era el ms poders de la regi, i s'hi va oposar. El rei havia estat hostatge a la cort xinesa i havia crescut all i era decididament favorable a Xina, de la que havia copiat el sistema administratiu. 

Yan va morir l'any 18 i el va succeir el seu fill Kang, que va encapalar la resistncia del regnes de la conca del Tarim contra el xiongnu. El 29 va rebre ttols xinesos i en aquest moment estaven sota la seva dependncia 25 reis, el domini dels quals fou confirmat per la nova dinastia xinesa. Kang va morir l'any 33 i el va succeir el seu germ petit Hien o Xian que va conquerir els regnes de Jumi (Keriya) i Xiye (Karghalik) i va matar els seus reis collocant al seu lloc a dos fills del seu germ gran el difunt rei Kang.

El 38 es va aliar al rei de Shanshan (Lob Nor) i junts van enviar ambaixadors a la cort xinesa on van oferir tribut. Tots els regnes a l'est del de Congling (el regne dels pamirs al Pamir) depenien de and. El 41 va tornar a enviar ambaixadors a la cort imperial i li fou donat a Xian el ttol de Protector general de les regions occidentals, carros de combat,  estendards, i or i altres objectes. Per ms tard el ttol de Protector li fou retirat ja que segons un ministre (Pei Zun, administrador de Dunhuang) no havia d'estar en mans estrangeres, i fou substitut pel ttol de Gran general Han, per Xian va refusar el canvi i va retornar el nou segell. Els xinesos van anar a Yarkand i van agafar l'anterior segell per la fora; aix va fer que Xian estigus ressentit contra Xina.

Xian es va seguir anomenant gran protector i fins i tot va assolir el ttol xiongnu de chan-yu. Va atacar Kudjha i altres regnes que se li oposaven. L'any 45 divuit reis, entre ells el de Turfan, el de Shanshan i el de Qarashahr van enviar als seus fills a la cort imperial i van oferir tributs, per l'emperador no els va acceptar com hostatges perqu considerava el pas pacificat.

Els atacs de Xian van alarmar a altres reis que van demanar el fi de les hostilitats. El 46, Xian, que seguia exercint com a Protector ja que ning havia estat nomenat al seu lloc, va enviar una carta al rei An de Shanshan, en la que demanava que impeds l'arribada del enviat Han. Com que el rei de Shanshan no va obeir l'ordre i va matar al missatger, i Xian va atacar Shanshan, on el rei An fou derrotat a la batalla i va fugir cap a les muntanyes i Xian va matar mes de 1000 homes i desprs es va retirar. Tot seguit va atacar Kudjha, va matar al seu rei i va annexionar el pas. 

El rei de Shanshan demanava l'enviament d'un protector general i altres regnes el secundaven per Xina no podia enviar cap oficial amb poder aix que els reis de Shanshan i de Turfan es van sotmetre als xiongnu. El rei de Guisai va matar a uns enviats de Xian i aquest va atacar el seu lluny regne i va installar a un noble anomenat Sijian al front del pas. Desprs va nominar al seu propi fill Zeluo com a rei de Kudjha per en va segregar una part del regne amb el que va formar un nou regne que es va dir Wulei (Yengisar), i en va fer rei a Sitian de Guisai, mentre en aquest regne va nomenar a un altre noble.

Un temps desprs la gent de Kudjha va matar a Zeluo i Sijian, i va enviar ambaixadors als xiongnu demanant un nou rei. Els xiongnu van donar el tron a un noble anomenat Shendu.
El regne de Dayuan o Fergana va reduir el seu tribut a Xian i aquest va agafar una fora militar i va marxar a Fergana. Yanliu, el rei de Dayuan (Fergana), es va  presentar i es va sotmetre, i Xian se'l va emportar al seu propi regne. Llavors va reorganitzar el regne: Qiaosaiti, rei de Jumi (Keriya) va passar a ser rei de Dayuan (Fergana). Kangju (Tashkent ms les regions de Txu , Talas, i part de la conca del Iaxartes) va atacar al nou rei de Fergana que va fugir cap al seu regne original de  Keriya, un any desprs. Xian el va reconixer rei de Keriya i va tornar el regne de Fergana a Yanliu a canvi de aportar el tribut exigit. Tamb va destituir al rei de Khotan, Yulin,  al que va nomenar rei de Ligui mentre va donar el regne de Khotan al seu germ menor Weishi.

Al cap d'un any Xian va sospitar d'una possible revolta i el va cridar juntament amb els reis de Jumi (Keriya), Gumo (Aksu) i  Zihe (Shahidulla), i els va matar a tots; al seu lloc ja no va collocar reis sin generals governadors. Ron, fill de Weishi, va fugir a la cort xinesa on va rebre un ttol imperial (Marques que mant la virtut). Un general de Xian, Junde, que va ser nomenat governador de Khotan, va actuar all despticament.

L'any 60 el general Junde fou assassinat per un oficial xins de nom Du-mo, per un general de nom Xiumo Ba, aliat a un altre oficial xins de nom Han Rong, va matar a Du-mo i es va fer amb el poder assolint el ttol reial. Tot seguit va derrotar el souju (general) governador de Pishan (moderna Pishan o Guma). Xian va enviar contra ell a 20000 soldats dirigits pel seu hereu, per Xiumo Ba els va derrotar i la meitat van morir. Xian va dirigir llavors l'atac personalment per altra cop Xiumo Ba va guanyar la batalla. Xian va fugir cap a Yarkand que sou assetjada per Xiumo Ba per va morir d'una ferida i els seus soldats es van retirar a Khotan. El canceller de Khotan, Suyule, va proclamar rei al net de Xiumo, Guangde. Mentre els xiongnu, aliats amb Kudjha i altres regnes, van atacar Yarkand sense aconseguir la seva conquista.

Guangde, coneixedor de qu Yarkand estava exhaust, va enviar al seu germ petit, Rem "Marques que aguanta l'estat" amb un exercit a atacar a Hien o Xian. Aquest va demanar la pau. Xian va donar la seva filla en matrimoni i va alliberar al pare de Guangde que feia anys era a la pres a Yarkand. En aquestos termes es va acordar la pau.

L'any segent (61) el canceller de Yarkand, Qieyun, i altres, van conspirar contra Xian i sotmetre la ciutat a Khotan. Guangde de Khotan va enviar trenta mil homes contra Yarkand i Xian es va sorprendre del trencament de la pau. Guangde va demanar una entrevista i quan Xian la va concedir el van fer presoner. Yarkand fou annexada a Khotan. Xian fou fet presoner carregat de cadenes i un any desprs executat.

Els xiongnu van enviar llavors a 5 generals amb mes de trenta mil homes en part dels regnes de  Karashahr, Korla i Kudjha, per assetjar Khotan . Guangde es va sotmetre als xiongnu i va enviar al seu hereu com hostatge. Els xiongnu van acceptar per van imposar el restabliment de Bujuzheng, fill de Xian (que tenien com hostatge) com a nou rei de Yarkand. Guangde no va tardar a atacar Bujuzheng al que va matar i el va substituir pel seu germ petit Qili (86).

La penetraci directe xinesa es va iniciar el 73. El rei de Yarkand es va sotmetre el 74. La dominaci xinesa fou efmera doncs l'any 75 es va produir una revolta general contra els xinesos (poc abans de la mort de l'emperador que va morir aquell mateix any) a la que els xiongnu van donar suport. El 76 l'emperador xins va ordenar evacuar la regi. El general xins Ban Chao va intuir que si deixava el territori en mans dels xiongnu era la mateixa Xina la que estava en perill i  es va retirar de Kashgar i va arribar a Khotan, on el rei va manifestar la seva fidelitat; llavors el general va retornar a Kashgar que havia caigut en mans de Kudjha (aliat dels xiongnu). Els caps locals foren executats i el domini xins restaurat. 

El 78, amb soldats reclutats a Khotan, Sogdiana i Kashgar, es va apoderar d' Aksu i d' Utx Turfan. Ban Chao va escriure a l'emperador per justificar la seva acci. En les cartes parla de la importncia d'ocupar els 36 regnes de l'sia Central per tallar el cam dels xiongnu.  L'emperador xins va acceptar les seves raons i les conquestes van continuar.  Yarkand fou sotmesa a Xina.  El 91, Ban Chao va rebre de l'emperador el ttol de "Protector general" equivalent a virrei d'sia Central i va establir residencia a To Kien (prop de Kudjha), mentre un altre general es va establir a Kashgar. La revolta es va acabar el 94 amb la conquesta de Qarashahr.

Ban Chao es va jubilar el 102 i va tornar a Xina on va morir el mateix any. El seus successors no van ser tant afortunats i la seva poltica va provocar la revolta general el 106.  El 107, davant la continutat de la revolta, la cort imperial va cridar a totes les guarnicions amenaades.

Yarkand es va oposar a Khotan durant anys i fou aliada de Kashgar.

Fou Pan Yong, fill de Ban Chao, qui va restaurar l'obra paterna: entre el 123 i el 127 va conquerir tots els regnes (17) i va derrotar a les hordes xiongnu.  Yarkand es va sotmetre el 127. 

El 131 el rei de Yarkand, junt amb els de Kashgar i Fergana va enviar tributs a la cort imperial. 

El domini xins a Yarkand no fou destorbat per molt de temps. Al segle III va desaparixer la influncia xinesa que fou substituda per la dels heftalites per alternada amb fidelitats temporals als regnes xinesos al segle IV. Al segle V es va imposar la dinastia Wei, i al comenament del segle VII hi exercien un cert control els turcs occidentals.. La poblaci tenia un predomini irani, sens dubte descendents dels saques, saces o saka. El peregr Xuan Zang esmenta que la religi dominant era el budisme de la tendncia del Gran Vehicle o Mahayana. 

Vers el 635 va fer homenatge a la dinastia Tang. La dominaci xinesa, amb algunes alternatives, va continuar fins a la batalla del Talas el 751 que va donar pas a l'establiment del khanat uigur. Al segle XVIII es va tornar a incorporar a la Xina.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160339" title="DFT" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="65055">


 Transformada Discreta de Fourier;

 Teoria del funcional de la densitat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160340" title="Llista de filsofs romans" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="65056">
A continuaci es presenta una llista dels filsofs romans ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Agripa (filsof);
Paconi Agrip;
Andrnic de Rodes;
Anton (filsof);
Apollnides d'tica;
Luci Appuleu;
rria (filsofa);
Aspasi (filsof);
tal (filsof);
Tit Pomponi tic ;

B.

Quint Lucili Balb;
Gai Blosi;
Boet Sidoni ;
 Boet (filsof estoic), filsof estoic grec;
 Boet (filsof epicuri), filsof epicuri i gemetra grec.
 Boet (filsof platnic), filsof platnic i gramtic grec.

C.
Cerllia;
Gai (filsof);
Cane, Juli;
Carmides (filsof);
Cati (filsof);
Catul Cinna;
Cicer;
Luci Anneu Cornut;
Luci Crassici;
Crescent;

D.


E.


F.

Papiri Fabi;
Favor d'Arle;
Publi Nigidi Fgul;

G.

Gai Blosi;


H.
Hril;
Hostili (filsof);

I.

J.

Junc;

K.

L.

Luci d'Etrria;
Quint Lucili Balb;

M.
Moderat de Gades;

N.

O.
 Ocel Luc;
P.

 Paconi Agrip;
 Papiri Fabi;
 Publi Nigidi Fgul;
 Publi Octavi;

Q.

 Quint Juni Rstic (cnsol 162);
 Quint Lucili Balb;
 Quint Sexti (filsof);

R.

S.

 Sext Afric;
Sneca;

T.

 Tit Pomponi tic;

U.

V.

W.

X.

Y.

Z.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160343" title="Llista de pintors de l'antiga Grcia" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="65057">
A continuaci es presenta una llista dels pintors de l'antiga Grcia ms destacats .





A.

Agatarcos;
Agatarcos de Samos;
Aglafon;
Alcimac;
Alexandre d'Atenes (pintor);
Amfi;
Anaxandra;
Andrcides de Czic;
Antdot (pintor);
Antfilos d'Egipte;
Antrides;
Apaturius d'Alabanda;
Apelles de Colof;
Apollodor d'Atenes (pintor);
Ardices de Corint;
Areg;
Aristarete;
Aristodem (pintor);
Aristodem de Cria;
Aristolau;
Aristbul (pintor);
Aristclides (pintor);
Aristfon (pintor);
Aristmenes de Tasos;
Aristnides (pintor);
Arist (pintor);
Artem (pintor);
Asclepidor (pintor);
Ateni (pintor);
Cpsel Ati;

B.

Bularc;

C.

Callicles (pintor);
Callif (pintor);
Cefisdor (pintor);
Cim de Cleones;
Cleantes de Corint;
Clefant (pintor);
Ctesidem;
Ctesiloc;
Cdies (pintor);
Cpsel Ati;


D.

Damfil (pintor);
Demetri (pintor);
Demfil d'Himera;
Dions (pintor);
Dions de Colof (pintor);
Diores;
Doroteu (pintor);
Dnies (pintor);

E.

Epictet (decorador);
Equi;
Erig;
Eti (pintor);
Eufranor d'Atenes;
Eumar;
Eupomp;
Eutmides (pintor);
Euxnides (pintor);
Evantes (pintor);
Evenor (pintor) ;

F.

 Fasis (pintor);
 Filox (pintor);
 Filcares;

G.

H.

 Hipeu;

I.

 Ideu;

J.

K.

L.

 Lala;
 Lle (pintor);

M.

 Menestrat (pintor);

N.

 Nicofanes (pintor);
 Nicmac de Tebes;
 Ncies (pintor);

O.

 Ofeli (pintor);
 Olbiades;
 Omfali;
 Onates d'Egina;

P.

 Pan;
 Parrasi;
 Pasies;
 Paus;
 Perseu (pintor);
 Plistenet;
 Polignot;
 Preuc;
 Protgenes de Rodes;
 Pmfil d'Amfpolis;
 Pusies;

Q.

R.

S.

 Sillax;
 Scrates (pintor);
 Spolis (pintor);

T.

 Tales de Sici;
 Taurisc (pintor);
 Telefanes de Sici;
 Teodor (pintor);
 Teodor de Samos (pintor);
 Te de Samos;
 Timantes;
 Timareta;
 Timomac de Bizanci;

U.

V.

W.

X.

Y.

Z.

 Zeuxip d'Heraclea;
 Zeuxis d'Heraclea;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160344" title="Gran Premi de Frana del 1978" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="65058">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1978, disputat al circuit de Paul Ricard  el 2 de juliol del 1978.

 Resultats .








 Altres .

 Pole: John Watson   1' 44. 41 ;
 Volta  rpida: Carlos Reutemann  1' 48. 56 ;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160347" title="Gran Premi de Frana del 1979" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="65059">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1979, disputat al circuit de Dijon-Prenois  el 1 de juliol del 1979.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jean-Pierre Jabouille   1: 07. 19;
 Volta  rpida: Ren Arnoux   1: 09. 16 ;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160350" title="Llista de poetes romans" nonfiltered="62" processed="61" dbindex="65061">
A continuaci es presenta una llista dels poetes romans ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Abronius;
Lluci Afrani (poeta);
Afrnius;
Gai Ped Albinov;
Aleci Alcim;
Anastasius;
Livi Andrnic;
Annianus;
Emili Magne Arbori;
Arri (poeta);
Marc Atili;
Tit Quint Atta;
Attius;
Senti Augur;
Dcim Magne Ausoni;
Flavi Avi;
Ruf Fest Avi;
Alfi Avit;

B.

Joan Barbucalle ;
Bas (poeta imbic) ;
Bas (poeta dramtic) ;
Cesi Bas (poeta) ;
Lolli Bas;
Saleu Bas;
Bles de Caprees;

C.

Calpurni Scul;
Car (poeta);
Cecili Estaci;
Cels (poeta);
Cels Albionovat;
Citeri Sidoni;
Claudi Claudi;
Codre;
Codrus;
Cornifcia (poetessa);
Crisp (poeta);

D.

Dcim Magne Ausoni;
Dinami de Bordeus;

E.

Emili Magne Arbori;
Enni;
Estatili Flac;
Euquria;

F.

Falcnia Proba;
Celi Firmi Simposi;
Flavi Avi;

G.

Gai Corneli Gal;
Gai Grani;
Gai Helvi Cinna;
Gai Licini Imbrex;
Gai Lucili;
Gai Ped Albinov;
Getlic;
Gneu Corneli Lntul Getlic;
Graci Falisc;

H.

Horaci;
Hosti;

I.

Sili Itlic;

J.

Joan Barbucalle;
Juli Cerealis;
Juli Flor;
Juvenal;
Juvenc Vetti Aquil;

K.

L.

Lavini Lusci;
Licini Macre Calv;
Livi Andrnic;
Lluci Afrani (poeta);
Luci Anneu Flor;
 
M.

Marc Anneu Luc;
Marc Aureli Olimpi Nemesi;
Marc Valeri Marcial;
Flavi Merobaudes;

N.

O.

P.
 Palladi (poeta);
 Passi Paule;
 Pentadi;
 Pomponi Segon;
 Porci Lic;
 Publi Papini Estaci;
 Publi Papini Estaci (poeta);
 Publili Optati Porfiri;

Q.

 Quint Meci;
 Quint Sammnic Ser;
 Quint Valeri Sor;

R.

 Rabi;
 Reposi;
 Ri;
 Ruf Fest Avi;
 Ruf (poeta segle IV);

S.

 Sab (poeta);
 Saleu Bas;
 Senti Augur;
 Sext Aureli Properci;
 Sextili Hena;
 Sili  Itlic;
 Sulpcia (poetessa);

T.

 Terenci Luc;
 Terenci Maure;
 Tiberi Claudi Donat;
 Tit Anni;
 Tit Cesi Taur;
 Tit Quint Atta;
 Titi Septimi;
 Tulli Laurea;
 Turne;

U.

V.

Valeri Catul;
Valeri Cat;
Valeri Editu;
Vetti Agori Basili Mavorci;
Vibi Seqestre;
Virgili;
Volcaci Sedigit;

W.

X.

Y.

Z.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160351" title="Gran Premi de Frana del 1980" nonfiltered="63" processed="62" dbindex="65062">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1980, disputat al circuit de Paul Ricard  el 29 de juny del 1980.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jacques Laffite   ;
 Volta  rpida: Alan Jones - 1: 41. 45;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160353" title="Llista d'escriptors romans" nonfiltered="64" processed="63" dbindex="65063">
A continuaci es presenta una llista dels escritors romans ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Helenius cron;
Sext Juli Afric;
Afrodisi Escriboni;
Agg rbic;
Akhmet;
Deci Alb Cecina;
Juvent Albi Ovidi;
Albinus (escriptor);
Alfi;
Amafnius;
Anton (escriptor);
Sidoni Apollinar;
Sulpici Apollinar;
Luci Appuleu;
Luci Cecili Minuci Appuleu;
Turci Ruf Aproni Asteri;
Aquilles Tati;
Arabi;
Mes Arusi;
Quint Asconi Pedi;
Aule Cecina;

B.

Baquiari;
Cesi Bas ;
Gabi Bas ;
Marc Furi Bibcul;
Cecili Bi ;
Boeci;

C.
Cndid (arri);
Marci Mineu Flix Capella;
Cassi Parmense;
Marc Porci Cat;
Marc Porci Cat Censor;
Cecili Bi;
Quint Cecili Epirota;
Luci Cecili Minuci Appuleu;
Censor (escriptor);
Cesi Bas ;
Deci Alb Cecina;
Marc Porci Cat Censor;
Claudi Eli;
Cledoni;
Luci Juni Moderat Columella;
Commini;
Commodi;
Consenti (escriptor);
Publi Consenti;
Constanci de Li;
Coronat;
Marc Valeri Messalla Corv;
Cosconi (escriptor);
Luci Crassici;
Sext Cristi;

D.

Laberi Dcim;
Dinami (escriptor);
Dionisi Cassi;
Dionisi Cat;
Di Crisstom;
Domne (escriptor);
Draconti (poeta);


E.

Eli Donat;
Claudi Eli;
Elies Sincelle;
Rutili Taure Emili Palladi;
Marcel Empric;
Encolpi;
Quint Terenci Escaure;
Afrodisi Escriboni;
Publi Papini Estaci;
Publi Papini Estaci (gramtic);
Hster tic;
Evagri (escriptor segle IV);
Evagri del Pont;
Evanti;
Evodi;


F.

Fabi Doss;
Fabili;
Fastidi;
Fedre;
Marci Mineu Flix Capella;
Sext Pompeu Fest;
Juli Frmic Matern;
Scul Flac;
Verri Flac;
Sulpici Flau;
Flavi Caper;
Flavi Sospater Carisi;
Sext Juli Front;
Fufici;
Marc Furi Bibcul;

G.

Gabi Bas ;
Gai Amafani;
Gai Drus;
Gai Fundani (escriptor);
Gai Herenni (escriptor);
Gai Juli Higini;
Gai Valeri Flac (escriptor);
Gelli Fusc;
Marc Juni Grac;
Grani Flac;
Grani Licini;

H.

Helenius cron;
Helvidi;
Marc Tigelli Hermgenes;
Hilari Pictaviense;
Quint Juli Hilari;
Hipscrates (escriptor);
Hiplit de Portus Romanus;
Hosidi Geta (escriptor);
Hster tic;

I.

J.

Sext Juli Afric;
Juli Frmic Matern;
Sext Juli Front;
Quint Juli Hilari;
Juli Eclanense;
Marc Juni Grac;
Luci Juni Moderat Columella;
Juvent Albi Ovidi;

K.

L.

Laberi Dcim;
Publi Lavini;
Leneu;
Lpid (historiador);
Levi;
Luci Juni Moderat Columella;
Luci Appuleu;
Luci Cecili Minuci Appuleu;
Lucreci;


M.

 Marc Pomponi Marcel;
 Marcel Empric;
 Mari Mercator;
 Marc Valeri Messalla Corv;
 Marci Mineu Flix Capella;
 Mari Mercator;
 Mari Mxim;
 Juli Frmic Matern;
 Mecenes;
 Melit;
 Mes Arusi;
 Messi Mxim;
 Luci Cecili Minuci Appuleu;
 Luci Juni Moderat Columella;
 Modest (escriptor);

N.

 Rutili Claudi Namaci;
 Nazari;
 Sevi Nicnor;
 Noni Marcel;
 Numeni (escriptor);
 Nger (escriptor);
 Quint Novi;

O.

 Oppi Cares;
 Orbili Pupil;
 Juvent Albi Ovidi;

P.

 Palemn;
 Rutili Taure Emili Palladi;
 Publi Papini Estaci;
 Publi Papini Estaci (gramtic);
 Paul de Mil;
 Paul de Nola;
 Paul el Penitent;
 Peani;
 Quint Asconi Pedi;
 Petroni;
 Sext Plcit;
 Plaute;
 Plini el Jove;
 Silvi Polemi;
 Pompei (gramtic);
 Sext Pompeu Fest;
 Marc Pomponi Marcel;
 Pomponi Porfiri;
 Marc Porci Cat;
 Marc Porci Cat Censor;
 Valeri Probe;
 Prsper d'Aquitnia;
 Pupi (escriptor);
 Orbili Pupil;

Q.

Queris;

R.

 Ri;
 Sext Ruf (escriptor);
 Turci Ruf Aproni Asteri;
 Rutili Claudi Namaci;
 Rutili Taure Emili Palladi;

S.
 Sant Jernim;
 Santra;
 Sergi (gramtic);
 Sergi de Zeugma;
 Servi;
 Sever Sant;
 Sevi Nicnor;
 Sext Pitgoric;
 Scul Flac;
 Sidoni (gramtic);
 Sidoni Apollinar;
 Silvi Polemi;
 Elies Sincelle;
 Publi Sir;
 Gai Juli Sol;
 Suetoni;
 Sulpici Apollinar;
 Sulpici Flau;


T.

 Tarquici;
 Rutili Taure Emili Palladi;
 Terenci;
 Quint Terenci Escaure;
 Tertulli;
 Tibul;
 Tbul Flac;
 Ticoni;
 Marc Tigelli Hermgenes;
 Titini (dramaturg);
 Turci Ruf Aproni Asteri;

U.

 Urani (prevere);
 Agg rbic;

V.

 Valeri Probe;
 Valeri Mxim;
 Marc Valeri Messalla Corv;
 Verri Flac;
 Vitruvi ;

W.

X.

Y.

Z.




.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160354" title="Gran Premi de Frana del 1981" nonfiltered="65" processed="64" dbindex="65064">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1981, disputat al circuit de Dijon-Prenois  el 5 de juliol del 1981.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Ren Arnoux   ;
 Volta  rpida: Alain Prost  1' 9. 140;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160355" title="Llista d'escriptors grecs" nonfiltered="66" processed="65" dbindex="65065">


A continuaci es presenta una llista dels escriptors grecs ms destacats de l'epoca clssica.






A.

Acestrides (escriptor);
Acusilaos;
Adeios;
Adrantos;
Adri (escriptor);
Agalis;
Agatngelos;
Agatrquides;
Agatrquides de Samos;
Agatmeros;
gies d'Argos;
Agis;
Agnon;
Agresfon;
Agclitos;
Agtocles d'Atax;
Agton d'Atenes;
Agtocles de Milet;
Agtocles de Quios;
Agtocles de Samos;
Agton de Samos;
Alcifr;
Alexandre Mindi;
Alexandre d'Afrodsies;
Alexandre de Paphius;
Alexandre el gramtic;
Corneli Alexandre Polihistor;
Alexios Aristenos;
Alpios;
Amarantos d'Alexandria;
Ambrsios;
Amfloc d'Atenes;
Ammi;
Ammonianos;
Ammnios (escriptor);
Ammnios d'Alexandria (escriptor);
Ammnios d'Alexandria (religis);
Ammnios el gramtic;
Amries de Macednia;
Anacarsis;
Anaxcrates;
Andreas (escriptor);
Andriscos (escriptor);
Andron d'Efes;
Andron de Teos;
Andrmacos (escriptor);
Anometos;
Antileon;
Antistius (escriptor);
Antoninus Liberalis;
Antfanes de Berga;
Antfilos de Bizanci;
Antgon (escriptor);
Antgon (escultor);
Antgon d'Alexandria;
Antgon de Carist;
Antgon de Cumes;
Antoc (monjo);
Antoc d'Alexandria;
Antpater d'Acantos;
Aper (escriptor);
Api Pleistoneices;
Apollodor d'Artemita;
Apollodor de Cirene;
Apollodor de Cumes;
Apollodor de Lemnos;
Apollodor de Tars;
Apollodor de Termessus;
Apollodor el Gramtic;
Apolloni Dscol;
Apollnides Orapi;
Apollnides de Nicea;
Aqueos de Siracusa;
Arcadi d'Antioquia;
Argir;
Aristarc d'Alexandria;
Aristarc el crongraf;
Aristenet (escriptor de cartes);
Aristenet (escriptor);
Aristides d'Atenes (escriptor);
Aristides de Milet;
Aristocreon;
Aristodem d'Elis;
Aristodem de Nisa el vell;
Aristgores d'Egipte;
Aristcrates (escriptor);
Aristfanes de Becia;
Aristfanes de Bizanci;
Aristfanes de Mallus;
Aristmac (escriptor);
Aristmenes (actor);
Aristmenes (escriptor);
Aristnic d'Alexandria;
Aristnic de Trent;
Aristtil (escriptor);
Aristtil de Cirene;
Arist (escriptor);
Arist de Pella;
Armeni (religis);
Arquemac d'Eubea;
Arquibi d'Alexandria;
rquies d'Alexandria;
Arquimedes de Tralles;
Arquippos d'Atenes;
Artemidor Aristfan;
Artemidor Daldi;
Artem de Cassandria;
Artem de Clazmenes;
Artem de Magnsia;
Artem de Milet;
Arstocles de Rodes;
Asclepi (escriptor);
Asclepidot (escriptor);
Asclepidot d'Alexandria;
Asclepades (escriptor);
Asclepades d'Anazarbe;
Asclepades de Tragilos;
Astiages (escriptor);
Astinom;
Ateneu de Naucratis;
Atenocles de Czic;

B.

Baqueu de Tanagra o Baqui (Baccheius);
Baqueu el Vell;
Bafi (Baphius);
Barsanufi (Barsanuphius);
Basilides (gramtic);
Basilides (bisbe), bisbe de la Pentpolis i escriptor;
Basilis;
Bestes;
Bi de Soli;
Bit;
Mateu Blastares (Matthaeus Blastares);
Josep Brienni;
Manel Brienni;
Butrides;

C.
Cllies de Mitilene;
Callidem;
Calliopi;
Callix de Rodes;
Callidem;
Calliopi;
Callstrat (escriptor);
Caristi;
Carceides;
Cassi Iatrosofista;
Cstor (escriptor);
Cecili d'Argos;
Cefal;
Cefisdor (orador);
Claudi Juli;
Clearc de Soli;
Clemenes (escriptor);
Cle de Cilcia;
Clitarc (escriptor);
Clitof;
Constant Scul;
Con (escriptor);
Corneli Alexandre Polihistor;
Crates de Mallos;
Cre;
Criserm de Corint;
Crisilp (escriptor d'agricultura);
Crisilp (escriptor);
Crisip de Capadcia;
Crisip de Tiana;
Crisog (cantant);
Crisp (retric);
Crisp de Lmpsac;
Ctesifon (escriptor);

D.
Dafites;
Dali;
Damis de Nnive;
Damocaris;
Damoger;
Dam de Bizanci;
Deinarc de Creta;
Demarat de Corint (escriptor);
Demetri (Argolica);
Demetri (Pamphyliaca);
Demetri (escriptor);
Demetri Pgil;
Demetri d'Adramtium;
Demetri d'Escepsis;
Demetri de Magnsia;
Demetri de Trezene;
Demostrat (escriptor);
Demgores;
Demcrit d'Efes;
Demdames;
Demstenes (escriptor);
Dercil (escriptor);
Dexip (escriptor);
Dicearc de Lacedemnia;
Dictus Cretenc;
Ddim d'Alexandria (monjo);
Ddim d'Alexandria el jove;
Ddim d'Alexandria el vell;
Didimarc;
Diet;
Diocles (escriptor);
Diocles de Magnsia;
Diocles de Rodes;
Diodor Periegetes;
Diodor Zonas;
Diodor d'Alexandria;
Diodor d'Antioquia;
Diodor d'Ascal;
Diodor de Tars;
Diodor el jove;
Diodot d'Ertria;
Diofant d'Esparta;
Diofantes;
Diogeni de Czic;
Diogeni de'Heraclea;
Diognet (escriptor);
Dionisidor;
Dions (fill de Trif);
Dions (mestre de Plat);
Dions Ascalap;
Dions Trax;
Dions d'Alexandria (escriptor);
Dions d'Antioquia;
Dions d'Atenes;
Dions d'Helipolis;
Dions de Bizanci;
Dions de Carax;
Dions de Colof (escriptor);
Dions de Faselis;
Dions de Sid;
Dions l'Areopagita;
Dionsodor de Trezene;
Dios (escriptor);
Dioscrides (escriptor grec);
Dioscrides (metge);
Dioscrides Pedaci;
Dioscrides Pigs;
Diclides d'Abdera;
Difanes de Nicea;
Digenes (escriptor);
Digenes de Rodes;
Dimedes (escriptor sobre Homer);
Dimedes (escriptor);
Ditim (escriptor);
Ditim d'Adramtium;
Dori (escriptor);
Doroteu d'Ascal;
Doroteu de Caldea;
Dositeu Magister;
Apostolos Doxiadis;
Drac d'Estratonicea;
Dfil (escriptor);



E.

Eli Harpocrati;
Eli Herodi;
Elies de Carax;
Eli Tctic;
Odysseus Elytis;
Emili de Nicea;
Emmanul Rodis;
Enees Tctic;
Epenet;
Epicles;
Epifani I de Constncia;
Epifani d'Alexandria;
Epiterses;
Epgenes de Bizanci;
Eroti;
squil;
Ethli;
Eubeu;
ucrates (escriptor);
Eudem (escriptor d'astronomia);
Eudem (escriptor);
Eudem de Pelusium;
Eufiti;
Eufori de Calcis;
Eufranor (escriptor);
Eufrnides de Corint;
Eumac de Nepolis;
Eupolem (escriptor);
Eutidem (escriptor);
Eutiques (escriptor);
Eux (escriptor);
Evalces;
Ezequiel (escriptor grec);

F.

G.

Gemine de Rodes;
Gersim;
Glauc (escriptor);
Glauc (escriptor);
Glauc (rapsodista);
Glauc de Tars;
Glauc de Teos;

H.

Valeri Harpocrati;
Harpocrati de Mendes;
Hefesti (escriptor);
Hegesandre;
Heges (escriptor);
Heliodor (escriptor segle I aC);
Heliodor (escriptor);
Heliodor d'Emesa;
Heliodor de Larissa;
Helladi Bizant;
Helladi d'Alexandria;
Hellnic (escriptor);
Hellnic de Mitilene;
Heracle d'Egipte;
Hermas;
Hermip de Beirut;
Hermolaos de Constantinoble;
Hermonax;
Hermpies;
Hermcrates d'Iasos;
Herclides d'Alexandria;
Herclit (escriptor);
Hrmies (escriptor);
Herdor (escriptor);
Herdor d'Heraclea;
Herdot (escriptor);
Herdot d'Olofix;
Her (mestre de Procle);
Her d'Efes;
Hesiqui Taqugraf;
Hesiqui d'Alexandria;
Hesiqui de Constantinoble;
Hesiqui de Jerusalem;
Hsties;
Hicesi (escriptor);
Hierax (escriptor);
Hierax (heretge);
Hirocles (escriptor);
Hier (escriptor);
Hiparc (escriptor);
Hiperequi d'Alexandria;
Hpies de Delos;
Hpies de Tassos;
Hiponax (escriptor);
Hipgores;
Hipbot;
Hipcrates (escriptor);
Hipstrat (escriptor);
Homer;
Homer Selli;
Horapollo;
Horus (escriptor);

I.

Iambul;
Iatrocles;
Ireneu d'Alexandria;
Isig de Nicea;
Isop;
Ister de Calatis;
Istmac;
Imblic de Babilnia;

J.

Jas de Bizanci;
Joan Carax;
Joan Deixeble d'Epifani;
Joan Josep;
Joan Marc (escriptor grec);
Joan Protopatari;
Joannes Krpathos;
Juli (gramtic);


K.

Joannes Krpathos;
Konstantinos Ptrou Kavafis;

L.

Lesbonax (escriptor);
Let (escriptor);
Leurpides de Kalamata;
Lenides de Bizanci;
Licees;
Lisimquides;
Lisnies de Cirene;
Lismac d'Alexandria;
Lle Acadmic;
Llong (sofista);
Lluci;
Lluci Pasif;
Luci de Patres;
Lucilli de Tarra;
Luperc de Beirut;
Lsip de l'Epir;

M.

 Macareu (escriptor);
 Macari Escriptor de Martiris;
 Macari Magnes;
 Macrobi (gramtic);
 Manecme d'Alopeconns;
 Manecme de Sici;
 Manuel Calecas;
 Marc Metti Epafrodit;
 Marc de Gaza;
 Matrees;
 Matr de Pitana;
 Megastenes;
 Melamp (escriptor);
 Meleci d'Azimis;
 Melisandre;
 Meris;
 Metrobi;
 Metrdor (escriptor);
 Metrdor de Lmpsac;
 Metrfanes d'Eucrpia;
 Metrfanes de Lebdia;
 Miccades;
 Mironi;
 Mnasees de Beirut;
 Mnasees de Patara;
 Molpis (escriptor);
 Mosc (poeta);
 Mosqui (escriptor segle II);
 Mosqui (escriptor segle III aC);
 Museu (escriptor);
 Mrsies de Filips;
 Mxim de Tir;
 Mril;
 Mtec;

N.

 Nemesi d'Emesa;
 Neofr;
 Neoptlem de Milet;
 Neoptlem de Paros;
 Nefit;
 Nicandre de Tiatira;
 Nicerat (escriptor);
 Nicolau de Laodicea;
 Nicnor (escriptor);
 Nicnor (gramtic);
 Nicbula;
 Nicmac (fill d'Aristtil);
 Nicstrat (autor trgic);
 Nicstrat de Trebisonda;
 Ncies (escriptor);
 Ncies de Cos (gramtic);
 Ncies de Nicea;

O.
 Ons;
 Onosandre;
 Oppi;
 Ori d'Alexandria;
 Ori de Tebes;
 Orus de Milet;

P.
 Palamedes (gramtic);
 Palefat d'Egipte;
 Palefat de Paros;
 Paneci de Rodes;
 Parmenisc (gramtic);
 Parteni (gramtic);
 Parteni de Nicea;
 Patrici Ararsi;
 Pau d'Alexandria;
 Paule Gemine;
 Pausnies;
 Pires;
 Pitees de Masslia;
 Pitocles de Samos;
 Platoni;
 Plutarc de Queronea;
 Plutarc el Jove;
 Polem (escriptor);
 Poli el Macedoni;
 Policarm (escriptor);
 Corneli Alexandre Polihistor;
 Possis;
 Proculeu;
 Promtides;
 Protagorides;
 Pseudo-Apollodor;
 Pmfil (filsof);
 Pmfil d'Alexandria;
 Pmfil de Nicpolis;
 Pxam;
 Pndar;

Q.

R.

 Rod;
 Ruf (escriptor);

S.
 Sant Ppies;
 Seleuc d'Alexandria;
 Sem (gramtic);
 Sever Retric;
 Simarist;
 Sim Hipptric;
 Sofroni (escriptor);
 Sofr;
 Sor de Cos;
 Sosibi d'Esparta;
 Soscrates Fanagorites;
 Sotrides;
 Scrates Escolstic;
 Scrates de Cos;
 Sfocles;
 Spater d'Apamea el Jove;
 Spater d'Apamea el Vell;
 Spater de Pafos;
 Sstrat de Fanagria;

T.

 Tati;
 Temistgores;
 Temistgenes;
 Teodor Gramtic;
 Teodor de Samotrcia;
 Teodosi d'Alexandria;
 Teognis (escriptor);
 Teognost d'Alexandria (escriptor rom);
 Tegenes (escriptor);
 Tegenes de Rhgion;
 Tlefos;
 Te (escriptor);
 Te (gramtic);
 Tecrest;
 Tetim;
 Tiberi (filsof);
 Timarc de Rodes;
 Timeu Sofista;
 Timocles de Siracusa;
 Timolau de Larissa;
 Timoteu (escriptor);
 Timstenes;
 Tiranni d'Amisos;
 Tiranni de Fencia;
 Tiranni de Messnia;
 Trifidor;
 Trif d'Alexandria (gramtic);

U.

 Ulpi d'Antioquia;
 Ulpi d'Emesa;
 Urani (escriptor);

V.

 Valeri Harpocrati;

W.

X.

 Xencrates (escriptor militar);
 Xencrates (escriptor);
 Xenofont;
 Xenofont (escriptor);
 Xenofont d'Antioquia;
 Xenofont d'Efes;
 Xenofont de Lmpsac;
 Xenofont de Xipre;


Y.

Z.

 Zeneu;
 Zen de Mindos;
 Zenobi (escriptor);
 Zendot d'Alexandria;
 Zenfanes;
 Zoil d'Amfpolis;
 Zopiri;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160356" title="Llista d'oradors romans" nonfiltered="67" processed="66" dbindex="65066">
A continuaci es presenta una llista dels oradors romans ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Domici Afer;
Julius Africanus;
Marc per;
quila Rom ;
Aspasi de Ravenna;
Arnobi el vell;
Artem (retric);
Marc Antoni, l'orador;
Antoni tic;
Dionisi tic;
Herodes tic;
Vipsani tic;

B.

Publi Aufidi Bas ;
Juli Bas;
Gai Belli;
Tit Betuci Barre;
Blande ;

C.

Carrines Segon;
Luci Cesul;
Cecili Calact;
Cicer;

D.

Dionisi tic;
Di Crisstom;
Domici Afer;


E.

Epidi;
Eumeni;
Evanti;
Exsuperi;

F.

Favoni Eulogi;
Favor (orador);
G.
Gai Belli;
Gai Corneli Gal;
Gai Cosconi Calidi;
Gai Gargoni;
Gai Popilli Laenes (orador);
Gallic (retric);

H.
Heliodor (sofista);
Herodes tic;
Hiercles d'Alabanda;
I.

J.
Juli Afric;
Juli Flor;
Juli Grani;
Juli Segon Flor;
Juni Galli;

K.

L.

Licini Macre Calv;
Llat Pacat Drepani;
Luci Cesti Pius;
Luci Fufi;
Luci Licini Cras;
Luci Ploti Gal;

M.

 Marc Antoni Gnif;
 Marc Antoni, l'orador;
 Marc Claudi Marcel Eserni (orador);
 Marc Corneli Front;
 Marc Galli;
 Marc Porci Latr;
 Marc Servili Noni;
 Marc Valeri Messalla Corv;
 Marc per;
 Marcom (retric);
 Marc Anneu Mela;
 Minuci el Vell;

N.

 Nepoci (professor);
 Numeni (retric);

O.

P.
 Proeresi;
 Publi Canuti;
 Publi Corneli Lntul Marcell (orador);
 Publi Rutili Ruf;

Q.

 Quint Hateri;
 Quint Hortensi (orador);
 Quint Hortensi Hrtal;
 Quintili;

R.

quila Rom ;
Rom Hisp;
Rutili Llop;

S.

 Salvi Liberalis;
 Servi Sulpici Lemnia Ruf;
 Sext Clodi (retric);
 Sext Juli Gabini;
 Sexti Calv;

T.

 Te de Sid;
 Tiberi Claudi Salinator Fusc;
 Tit Betuci Barre;
 Tit Labi (orador);
 Titi el Jove;
 Tutili;

U.

V.

 Valeri Licini;
 Vibi Crisp;
 Vipsani tic;
 Virgini Flau;
 Voti Mont;

W.

X.

Y.

Z.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160358" title="Llista d'oradors grecs" nonfiltered="68" processed="67" dbindex="65067">
A continuaci es presenta una llista dels oradors grecs ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Adri de Tir;
Alcimos (retric);
Alexandre Licnos;
Alexandre Numeni;
Alexandre Pelplaton;
Amfcrates (retric);
Androcles;
Andrmacos (retric);
Andrtion (orador);
Antfon l orador;
Apollodor de Prgam;
Apolloni Mol;
Apolloni d'Atenes;
Apolloni de Naucratis;
Apsines de Gadara;
Publi Eli Aristides;
Arist d'Alees;
Aristodem de Nisa el jove;
Aristfon d'Aznia;
Aristfon de Colittos;
Aristgit d'Atenes;
Aristtil d'Atenes (orador);
Aristtil de Siclia;
Artemidor de Cnidos;
Arstocles de Prgam;
Ateneu (retric);
Atenodor d'Enos;

B.

Bat de Sinope;
Bemarc ;
Bi de Siracusa;
Bute (orador);

C.

Cllies de Siracusa (orador);
Callnic (retric);
Callstenes d'Atenes;
Callstrat d'Afidnes;
Canini Celer;
Carsios (orador);
Caucal de Quios;
Cfal d'Atenes;
Cefisdot (orador);
Cdies (orador);
Cir (retric);
Clecares;
Clenim d'Atenes;
Cle d'Halicarns;
Coc (orador);
Crates de Tralles;
Crest de Bizanci;
Crties;

D.
Dromclides;

E.

 Efialtes (general atenenc);
 Efialtes d'Atenes;
 Eli Dionisi;
 Epifani de Petra;
 Esi;
 squil de Cnidos;
 squines d'Atenes;
 squines de Milet;
 Euctem;
 Eudem (retric);
 Eunapi;
 Eurclides;
 Euriptlem (orador);
 Eustoqui de Capadcia;
 Eutidem de Quios;
 uties;
 Evatle (orador);
 Evodi;

F.

 Front d'Emisa;
G.

 Genetli;
 Glaucip;
 Glucies (retric);
 Grgies d'Atenes;
 Grgies de Leontins;

H.

 Hegem d'Atenes;
 Hegsies de Magnsia;
 Hegsip (orador);
 Heliodor (retric);
 Hermes (retric);
 Hermgores Cari;
 Hermgores de Temnos;
 Hermcrates de Focea;
 Hermgenes de Tars (retric);
 Herclides de Liea;
 Her d'Atenes;
 Hibrees de Milasa;
 Hieri;
 Himereu;
 Himeri de Prusa;
 Hiprbol;
 Hiprides;

I.

 Iseu d'Assria;
 Iseu de Calcis;
 Iscrates d'Apollnia;
 Iscrates d'Atenes;

J.

 Juli (orador);
 Juli de Cesarea;

K.

L.
 Lcares (retric);
 Lcares d'Atenes;
 Lcritos;
 Lesbocles;
 Ledames;
 Libani;
 Licimni de Siclia;
 Licole;
 Licurg (orador);
 Lic d'Atenes;
 Lisisc d'Atenes;
 Lsies (orador);
 Lsies (sofista);

M.

 Mar de Flvia Nepolis;
 Menandre de Laodicea (retric);
 Menecles d'Alabanda;
 Menesecme;
 Mnip d'Estratonice;
 Merocles;
 Metrfanes (sofista);
 Metrfanes d'Eucrpia;
 Mici d'Atenes;
 Minuci d'Atenes;
 Mnesfil;

N.

 Naucrates d'Eritrea;
 Nicgores d'Atenes;
 Nicstrat (retric);

O.

 Obrimos;
 Oenmarc;
 Olimpi;
 Onsim;
 Els deu  grans oradors tics ;

P.

 Palladi de Methone;
 Pammenes d'Atenes;
 Pancrates (retric);
 Pau de Tir;
 Pau el Sofista;
 Pitees d'Atenes;
 Pitocles d'Atenes;
 Pluti;
 Polem Antoni;
 Polieucte;
 Polus d'Agrigent;
 Polcrates d'Atenes;
 Potam de Mitilene;
 Procle de Naucratis;
 Prdic de Queos;
 Publi Eli Aristides;
 Publi Herenni Dexip;
 Publi Hordeoni Lolli;
 Pmfil (retric);
 Pmfil de Siclia;
 Publi Eli Aristides;

Q.

R.

S.

 Sab (retric);
 Segon (sofista);
 Sibinti;
 Sim Sofista;
 Sfocles (orador);

T.

 Temisti;
 Teodectes de Faselis;
 Teodectes el Jove;
 Teodor de Cinpolis;
 Teodor de Gadara;
 Teodot (retric);
 Termenes d'Atenes;
 Tecrit de Quios;
 Te (retric);
 Timgenes d'Alexandria;
 Trasimac;
 Troile;

U.

V.

W.

X.

Y.

Z.

 Zen de Ction (orador);
 Zen de Laodicea;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160359" title="Ctsies" nonfiltered="69" processed="68" dbindex="65068">


Onomstica:

Ctsies de Cnidos, metge i historiador grec;
Ctsies d'Efes, poeta pic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160360" title="Llista d'historiadors grecs" nonfiltered="70" processed="69" dbindex="65069">
A continuaci es presenta una llista dels historiadors grecs ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Abidenos;
Acesandre;
Acestdor;
Agatstenes;
Agesilaos;
Agretes;
Agties;
Agtocles de Czic;
Alcimos (historiador);
Alexarcos (historiador);
Alexis de Samos;
Alexndrides de Delfos;
Amelesgores;
Amintes escriptor);
Amintianos;
Joannes Anagnostes;
Anaxis;
Anaxmenes de Lmpsac;
Andron d'Halicarns;
Andrtion (historiador);
Antenor (escriptor);
Anticleides;
Antdames;
Antgenes (historiador);
Antloc (historiador);
Antoc de Siracusa;
Antstenes de Rodes;
Apollodor d'Artemita;
Apolloni d'Afrodsies;
Apollotemis;
Aretades de Cnidos;
Arethes (prevere);
Arist de Salamina;
Aristodem de Tebes;
Aristbul de Cassandria;
Aristtil de Calcis;
Armnides;
Flavi Arra;
Artaban (historiador);
Artemidor d'Ascal;
Artem de Prgam;
Asclepidot (historiador);
Asclepades de Mrlia;
Asclepades de Xipre;
Atanades;
Atanes;
Atlios;


B.

Basili de Cilcia;
Bi de Proconns;

C.

Cadme de Milet;
Cadme de Milet el Jove;
Callcrates (historiador);
Cllies de Siracusa;
Callstenes d'Olint;
Callstenes de Sbaris;
Cndid (historiador);
Canusi;
Capit de Lcia;
Carax;
Cares de Mitilene;
Car de Lmpsac;
Car de Naucratis;
Cefali;
Cledem Malc;
Clitarc (historiador);
Clitnim;
Crit de Piera;
Crter (historiador);
Crtip (historiador);
Ctesicles (historiador);
Ctesbios (historiador);
Ctsies de Cnidos;
 
D.
Daes;
Damastes;
Damcrit (historiador);
Demetri d'Ilium;
Demetri de Bizanci;
Demfil (historiador);
Demstenes (historiador);
Dem (historiador);
Dicearc de Messana;
Dimac;
Din (historiador);
Dioc;
Diocles de Peparet;
Diodor de Siclia;
Dions de Calcis (historiador);
Dions de Milet (historiador);
Dions de Mitilene;
Dionsodor (historiador);
Diulle (historiador);
Diuqudes;
Difanes (historiador);
Digenes Laerci;
Ditim d'Atenes;
Domici Callstrat;
Doroteu (historiador);
Dositeu (historiador);
Duris de Samos;
Dnies (historiador);

E.

fip d'Olint;
for de Cumes;
for de Cumes el jove;
Efram (historiador);
Epimnides (historiador);
Equmen;
rgies;
Esop (historiador);
Eudem (historiador);
Eudoxe de Rodes;
Euge;
Eunapi;
Eupolem (historiador);
Eusebi Escolstic;
Eustaci d'Epifania (retric);
Eutiqui (historiador);
Evantes de Czic;
Evantes de Samos;

F.

Flavi Arra;

G.

Gorg;

H.

Hecateu;
Herodot;
Hegesianax d'Alexandria;
Hegsies de Magnsia;
Hegsip de Meciberna;
Heliodor (historiador);
Hermesianax de Xipre;
Hermgenes de Frgia;
Hermgenes de Tars (historiador);
Herodi (historiador);
Herclides d'Oxirinc;
Herclides de Cumes;
Herclides de Magnsia;
Hergores;
Herdic (historiador);
Herdot;
Hipis;
Hipscrates d'Amisos;
Hrmies de Metimna;
Hpies d'Eritrea;

I.

Ister de Cirene;

J.

Jas d'Argos;
Jas de Cirene;
Jernim de Crdia;
Joannes Anagnostes;
Judes (historiador);

K.

L.

Leandre de Milet;
Licos de Rhgion;
Lle d'Alabanda;
Lle de Bizanci;

M.

 Malac;
 Mrsies de Pella;
 Meandri (historiador);
 Memn d'Heraclea;
 Menandre d'Efes;
 Menecles de Barca;
 Mendot de Samos;
 Mirsil;
 Mir de Priene;
 Mnesmac de Faselis;

N.

 Neantes;
 Nicandre de Calcednia;
 Nicolau Damasc;
 Nimfis;
 Nimfdor d'Amfpolis;
 Nimfdor de Siracusa;

O.
 Olimpidor de Tebes;
 Onescrit;

P.
 Palefat d'Abidos;
 Pausnies;
 Pausnies (historiador);
 Plutarc de Queronea;
 Polibi;
 Polizel de Rodes;
 Polclit de Larissa;
 Polcrit de Mendes;
 Posdip (historiador);
 Praxgores d'Atenes;
 Psa;
 Ptolemeu de Megalpolis;
 Ptolemeu de Mendes;
 Publi Herenni Dexip;
 Pmfila;

Q.
 Querem (historiador);

R.

S.

 Seleuc d'Emesa;
 Sil de Caltia;
 Simnides (historiador);
 Soscrates (historiador);
 Stir (filsof);
 Scrates d'Argos;
 Scrates de Rodes;

T.

 Teopomp de Quios;
 Tefil (historiador);
 Timeu de Tauromenion;
 Timeu de Tauromenium;
 Timgenes de Milet;
 Timgenes de Sria;
 Timnides;
 Tucdides;

U.

V.

W.

X.

 Xant de Sardes;
 Xeni;
 Xengores;
 Xencrates d'Efes;
 Xenofont;
 Xenomedes;

Y.

Z.

 Zen (historiador);
 Zen de Rodes;
 Zpir de Bizanci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160361" title="Llista d'historiadors romans" nonfiltered="71" processed="70" dbindex="65070">
A continuaci es presenta una llista dels historiadors romans ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Ablavius (historiador);
Acoli;
M. Actorius Naso;
Agripa Castor;
Ammi Marcell;
Q. Valerius Antias;
Luci Celi Antpater;
Apolloni (llibert);
Appi;
Arri (historiador);
Flavi Arra;
Publi Semproni Aselli;
Aspasi de Tir;
Ateu Pretextat;
Juli Ateri;
Gneu Aufidi;

B.

Bruci o Bruti;

C.
Calpurni Crepereu;
Juli Capitol;
Cassi Di;
Cornut (historiador);
Crtor;
Cremuci Corde;

D.

Delli;

E.

Lampri Eli;
Eutropi (historiador);

F.

Gai Fanni (historiador);
Fenestella;
Luci Anneu Flor;
Curi Fortunati;

G.
Gneu Gelli;
Gai Acili Glabri;

H.

Heliconi;
Herodi (historiador);
Hidaci;

I.
 
J.

Jordanes;
Flavi Josep (Flavius Joseppus);
Just (historiador);

K.

L.

Luci Escriboni Lib (trib i historiador);
Titus Livi;
Luci Lucceu;
Lutaci;

M.

 Marc Actori Nas;

N.

O.

P.
 Pescenni Fest;
 Procilli (historiador);
 Publi Semproni Aselli;

Q.

Querees (historiador);
Quint Claudi Quadrigari;
Quint Curti Ruf;
Quint Fabi Pictor (historiador);
Quint Valeri nties;

R.

S.
 Gai Sallusti Crisp;
 Sext Aureli Vctor;
 Sext Ruf (historiador);
 Sulpici Galba;
 Sulpici Sever;

T.

 Tcit;
 Tanusi Gemine;
 Trebelli Polli;
 Troge Pompeu;

U.

V.

 Venoni;
 Volcaci Terenci;
 Vulcaci Gallic;

W.

X.

Y.

Z.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160363" title="Llista de juristes romans" nonfiltered="72" processed="71" dbindex="65071">
A continuaci es presenta una llista dels juristes romans ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Luci Cinci Aliment;
Ampeli;
Anatoli de Beirut (jurista);
Furius Anthianus;
Antoc (jurista);
Luci Celi Antpater;
Apollodor de Constantinoble;
Gal quila;
Tit Arist;
Arri (jurista);
Atanasi Escolstic;
Atanasi Escolstic d'Emesa;
Ateri;
Lluci Atili (jurista);
Atilic;
Aufidi de Quios;
Gneu Aufidi;
Tit Aufidi;

B.

Lluci Lucili Balb;
Lluci Octavi Balb;
Bles (jurista);
Marc Juni Brut (jurista);
Marc Juni Brut Acusador;
Marc Bucculeu;

C.

Callstrat (jurista);
Camp (jurista);
Cartili;
Cateu Capit;
Cecili Calact;
Cinna (jurista);
Corneli Servi;
Cossuti Capit;

D.
Docimi;
Dositeu Magister;

E.


F.
Urseu Ferox;
Florent (jurista);
Fonteu Magne;
Fufidi (jurista);
Fulcini Prisc;
Furi (jurista);
Furius Anthianus;

G.

Gai (jurista);
Gai Aquilli Gal;
Gai Camil;
Gai Cassi Long (governador);
Gai Eli Gal;
Gai Juvenci;
Gai Livi Emili Drus;
Gai Marci Fgul (jurista);
Gai Viselli Var Aculeu;
Gal quila;
Gneu Aufidi;
Gregori;

H.

Hermogeni;

I.

Innocenci (jurista);

J.

Juvenci Cels;

K.

L.

Leli Flix;
Lluci Atili (jurista);
Lluci Lucili Balb;
Lluci Octavi Balb;
Luci Fufidi;

M.

Marc Antisti Labe;
Marc Bucculeu;
Marc Cocceu Nerva (jurista);
Marc Furi;
Marc Minuci Flix;
Marc Porci Cat Licini el vell;

N.

 Neraci Prisc;

O.
 Octav;
 Ofili;

P.

 Pactumeu Climent;
 Papiri Front;
 Papiri Just;
 Pegs (jurista);
 Plauci (jurista);
 Prisc Javol;
 Prcul (jurista);
 Publi Juvenci Cels;
 Publi Muci Escevola (jurista);
 Publici Gelli;

Q.

 Quint Antisti Labe;
 Quint Cervidi Escevola;
 Quint Corneli Mxim;
 Quint Muci Escevola (cnsol 95 aC);

R.

 Rutili Mxim;

S.

 Sab (jurista);
 Salvi Juli;
 Servi Sulpici Lemnia Ruf;
 Sext Cecili;
 Sext Cecili Afric;
 Sext Eli Pet;
 Sext Pedi;
 Sext Pomponi;

T.

 Tarrunt Patern;
 Terenci Climent;
 Tiberi Coruncani;
 Tit Arist;
 Tit Aufidi;
 Tit Cesi;
 Tit Juvenci;

U.

 Ulpi Marcel;
 Ulpi;
 Urseu Ferox;


V.

 Venuleu Saturn;
 Vinidi;
 Vivi;


W.

X.

Y.

Z.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160365" title="Canal Qaraqum" nonfiltered="73" processed="72" dbindex="65072">
El Canal Qaraqum (anteriorment anomenat Karakumsky Kanal) s el canal d'irrigaci i de subministrament d'aigua ms gran del mn. Engegat el 1954, i completat el 1988, s navegable sobre molta de la seva llargada de 1,375 km, i porta 13 km d'aigua anualment del Riu Amu-Darya a travs del desert Karakum a Turkmenistan. El canal obria enormes extensions de terra a l'agricultura, especialment al monocultiu del cot, fortament promoguda per la Uni Sovitica, i donava una font essencial d'aigua a Aixkhabad. Desafortunadament, la primitiva construcci del canal fa que es perdi per filtraci gaireb un 50% de l'aigua que porta, creant llacs i basses al llarg del canal, provocant-hi una pujada de nivell a les aiges subterrnies, que condueixen alhora a extensos problemes de salinitzaci de terres. El canal s tamb un factor essencial del paors desastre mediambiental del Mar d'Aral.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160366" title="Llistes de personatges clssics" nonfiltered="74" processed="73" dbindex="65073">
Llistes de personatges clssics
Llista d'escriptors i d'historiadors de l'antiguitat;
Llista de metges de l'antiguitat;

GRECS;
Llista d'escriptors grecs;
Llista d'escultors grecs;
Llista de filsofs de l'Antiga Grcia;
Llista d'historiadors grecs;
Llista de matemtics grecs;
Llista de metges grecs;
Llista d'oradors grecs;
Llista de pintors grecs;
Llista de poetes grecs;

ROMANS;
Llista d'escriptors romans;
Llista de filsofs romans;
Llista d'historiadors romans;
Llista de juristes romans;
Llista de metges romans;
Llista d'oradors romans;
Llista de poetes romans;


Altres llistes ms curtes.

Llista d'escultors romans .

Boet (escultor) (Boethus);

Llista de juristes grecs .

Basilides;

Llista de matemtics romans.

Llista de msics grecs.

Aristides Quintili;
Aristclides (msic);
Arquites de Mitilene;
Atenodor de Teos;
Baqueides (Baccheidas);
Bacqueu o Bacqueos (Baccheius);
Bacqueu el vell  o Bacqueos (Baccheius senior);
Batalos;
Batille (Bathyllus);

Llista de msics romans .

Llista de pintors romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160367" title="Llista de matemtics grecs" nonfiltered="75" processed="74" dbindex="65074">
A continuaci es presenta una llista dels matemtics grecs ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Ameristos;
Apolloni de Perge;
Apoloni de Tiana;
Aristarc de Samos;
Aristeu de Crotona;
Arquimedes;
Arquites de Trent;
Ascletari;
Ateneu (escriptor);
Autlic (matemtic);


B.


C.

Con de Samos;

D.

 Dinostrat;
 Diocles (gemetra);
 Diofant d'Alexandria;
 Dionsodor de Cidnos;
 Dositeu de Colonos;
 Apostolos Doxiadis;


E.

Eratstenes;
Euclides;

F.


G.

H.

 Hermtim de Colof;
 Her el Jove;
 Hiparc de Nicea;
 Hiptia;
 Hpies (geometra);
 Hipsicles;

I.

J.

K.

L.

 Leonci Mecnic;

M.
 Menelau d'Alexandria;

N.

O.
 Oenopides;

P.
 Pap;
Pitgores;
 Poli de Lmpsac;
Claudi Ptolemeu;

Q.

R.

S.

T.

 Tales de Milet;
 Teodosi de Bitnia;
 Teodosi de Trpoli;
 Te d'Esmirna;
 Timeu Matemtic;

U.

 Ulpi de Gaza;

V.

W.

X.

Y.

Z.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160368" title="Filaretos" nonfiltered="76" processed="75" dbindex="65075">
Filaretos Bracamios (Grec:                    ; Armeni:                    , Pilartos Varajnuni; Llat: Philaretus Brachamius) fou un general bizant d'origen armeni. Va manar un regiment d'infanteria i fou protospatari i  topotereta (subcomandant) al thema de Capadcia, desprs fou dux i finalmente curopalata i dux. Va arribar als ms alts crrec sota Rom IV Digenes i desprs de la batalla de Manzikert (1071) tenia el comandament de la fortalesa de  Romanpolis i fou l'nic general bizanti que va quedar al sud-est d'Anatlia desprs del desastre, el que li va permtere establir un virtual regne autnom aprofitant l'emigraci armenia que feia uns anys s'estava establint a la zona i estava disposada a donar-li suport.

El seu exercit el formaven uns vuit mil normands dirigits per Raimbaud. El 1072 era a Tars i Mamistra. El 1078 es va autoproclamar dux d'Antioquia que incloia Edessa de forta poblaci armenia. Va tenir els titols de domesticos i protocuropalata, i desprs sebastos, i fins i tot protosebastos. El desembre del 1084 va perdre Antioquia enfront de Suleiman I, sold seljcida de Rum. El 1087, va perdre Edessa davant de Malik Shah, i Filaretos va fugir a la fortalesa de Germancia (Marash), que fou ocupada pels seljcides. Els turcs diuen que Germancia fou conquerida el 1084 i Filaretos va fugir a Urfa i es va convertir a l'islam i fou un dels principals auxiliars de Malik Shah. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160381" title="Gran Premi de Frana del 1982" nonfiltered="77" processed="76" dbindex="65076">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1982, disputat al circuit de Paul Ricard  el 25 de juliol del 1982.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Ren Arnoux   ;
 Volta  rpida: Riccardo Patrese 1' 40. 075;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160382" title="Gran Premi de Frana del 1983" nonfiltered="78" processed="77" dbindex="65077">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1983, disputat al circuit de Paul Ricard  el 17 d'abril del 1983.

 Resultats .








 Altres .

 Pole: Alain Prost   ;
 Volta  rpida: Alain Prost  1' 42. 695;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160383" title="Romany" nonfiltered="79" processed="78" dbindex="65078">

Romany de la Selva, entitat de poblaci del municipi de Santa Cristina d'Aro, Baix Empord;
Romany d'Empord, entitat de poblaci del municipi de Ponts, Alt Empord;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160384" title="Manuel Joaquim Raspall i Mayol" nonfiltered="80" processed="79" dbindex="65079">


Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 -  la Garriga, 15 de setembre de 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista catal.

Arquitecte d'un modernisme tard, no arrib a tenir la fama dels seus predecessors i mestres Domnech i Montaner o Puig i Cadafalch que havien gaudit de l'inters de les grans fortunes i els mecenes entre els seus clients. Tanmateix, Raspall va saber adaptar-se a un temps canviant i la seva obra va del modernisme al noucentisme per acabar en un dco incipient, construint el que tocava en cada moment i evolucionant d'estil i de tipus d'edificaci. Les seves obres principals a la Garriga i Cardedeu, avui considerades B Cultural d'Inters Nacional, van estar a punt de caure sota les excavadores als anys 70. De fet, quasi un 60% dels ms de 750 projectes signats han desaparegut. Raspall, a ms, actu com urbanista, ja que fou arquitecte municipal de l'Ametlla del Valls, la Garriga, Caldes de Montbui i Granollers en un perode de creixement que for a aquests municipis a desenvolupar un planejament urbanstic vigent fins els anys 80.

Biografia.
Nascut al carrer del Pi de Barcelona, era el segon de quatre germans fruit del matrimoni de Joaquim Raspall i Masferrer, un indi que havia tingut un negoci de cacau i xocolata a L'Havana, i de Merc Mayol, filla de can Mayol de la plaa situada al carrer dels Banys de la Garriga. 

El 22 de febrer de l'any 1906 es va casar amb Esperana Linares.

Va morir, sense deixar descendncia, a la casa de la Garriga el 15 de setembre de 1937 i va ser enterrat al cementiri de la Doma.   

 Estudis .

Desprs d'estudiar al parvulari, d'una certa renovaci pedaggica, de madame Amlia Sui, va anar al collegi del Sr. Ignasi Ramon Mir, on destaca pel seu inters per l'escultura. Assist a classes de dibuix i escultura amb Pelegr Talarn, fill de l'escultor Domnec Talarn. 

Manuel Joaquim Raspall i Mayol va decidir estudiar arquitectura a la festa de la collocaci de la primera pedra del monument a Colom, obra del seu cos Gaiet Bugas i Monrav, festa a la que assistiren l'alcalde Rius i Taulet i el bisbe de Barcelona Dr. Jaume Catal i Albosa. Estudi arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre el 1891 i 1904, on va ser deixeble de l'arquitecte Llus Domnech i Muntaner i Josep Puig i Cadafalch. L'any 1898, particip a l'Exposici de Belles Arts de Barcelona amb unes aquarelles.

 Activitats culturals i socials . 
A ms de la feina d'arquitecte, Raspall alternava la vida i el treball al seu domicili i despatx al carrer Colominas nm. 2 de Barcelona, amb les estades a la Garriga i les tertlies al balneari Blancafort i a la Fonda Europa de Granollers, freqentats per intellectuals i poltics, com Camb, Rusiol, Eugeni d'Ors o Josep Maria de Sagarra. 

Va ser un dels promotors de les festes modernistes "Teatre de la Naturalesa" celebrades al bosc de can Terrers (la Garriga) entre 1910 i 1914, a les que assistiren milers de persones. El 1928 confeccion la primera catifa de flors per les festes de Corpus a la Garriga, davant de Can Raspall.

Va collaborar en entitats, associacions i actes culturals diversos. Escrivia a la premsa comarcal. Entre l'11 de juliol de 1914 i 15 de desembre de 1917 va collaborar al setmanari La Comarca de Granollers. El 6 de desembre de 1925 public a La Gralla de Granollers i el 1924 dibuix la capalera del Diari de Granollers, en el qual collabor fins al 10 de desembre de 1929. Va escriure la lletra la sardana, "Els canonges de Granollers" musicada per Josep Maria Ruera i Pinart.

Parallelament, va assajar altres camps culturals com la pintura i la literatura, escrivint i estrenant diverses obres de teatre, d'entre les quals ens han arribat Lo pessebre (1894) i De 2 a 4 consulta (1897).

 Activitat professional .

La reforma integral de la casa de la seva mare va ser la seva primera obra, el 1903, abans i tot d'acabar la carrera. s la seva nica obra neogtica amb semblances a "Els Quatre Gats" de Josep Puig i Cadafalch.

Just quan ell finalitza la carrera el 1905, es regul l'obligatorietat que els municipis incorporessin en plantilla un arquitecte municipal. El mateix any, Raspall va ser nomenat arquitecte municipal de Cardedeu.
 
El 14 de gener de 1906 fou nomenat arquitecte de l'Ametlla del Valls i l'1 d'agost del mateix any ho fou de la Garriga. 
El setembre de 1907 ho va ser de Granollers i l'any 1909 de Caldes de Montbui. Anys ms tard, entre 1924 i 1931 tamb ho ser de Montmel. Des d'aquesta responsabilitat, a Raspall li va correspondre liderar el planejament urbanstic i la creaci dels eixamples d'uns pobles que es transformaven d'una agricultura decadent de finals del segle XIX, cap a una lleugera industrialitzaci i, especialment, una forta demanda del que, ara coneixem, com a sector serveis, potenciat per l'arribada del ferrocarril.

El fenomen social de l'estiueig que va caracteritzar el Valls Oriental a principis del segle XX coincideix de ple amb l'activitat de Raspall, fet que orientar una part de la seva obra a cases jard per a estiuejants  principalment de Barcelona- ubicades en aquesta comarca. Amb tot, la seva condici d'arquitecte municipal li va permetre construir obres civils com ara els safareigs municipals i la font a la Garriga o l'ajuntament de l'Ametlla del Valls. La forta activitat constructiva de les classes benestants que adopten el modernisme, tamb s seguida per clients locals de la Garriga i Cardedeu que construeixen mansions per a s personal o per ser llogades als nouvinguts. Amb tot, tamb trobem dins la seva obra habitatges ms senzills, especialment a la darrera poca, a on la seva influncia noms s'aprecia als elements decoratius de la faana.


El seu inters pel teatre tamb va arribar a les seves construccions al ser un home preocupat pels aspectes culturals. A Barcelona va construir  El Molino, el teatre Cmic, el Gran Via i l'Espaa. 



Menys coneguda s la seva faceta de dissenyador. La seva aportaci als acabats interiors arriba a ser integral, seleccionant o dissenyant els elements d'acabat: llars de foc, lmpades o mobles, com a la casa Barbey o a la botiga Teixidor. Alguns d'aquests dissenys res tenen a veure amb l'arquitectura i ms aviat sembla que ho entenia com un complement a la seva polifactica activitat com s el cas de la capalera del Diari de Granollers, la butaca basculant de la casa Viader, el paraiger de la casa Golferichs-Rovellats o la coberteria de la Fonda Europa feta amb motiu de la visita del rei Alfons XIII a Granollers.


Raspall s un dels arquitectes de la seva generaci que ms va treballar al llarg de quasi trenta anys de professi, amb ms de 750 intervencions documentades. Tot i que se'l coneix com un arquitecte modernista, el conjunt de la seva obra va evolucionar des de l'esttica modernista (1903-1914) a la noucentista (1914-1926) i, finalment la dco (a partir de 1926). 


 Trets caracterstics del seu estil .
Raspall incorpora en cada moment els elements ms significatius dels estils arquitectnics contemporanis, i es caracteritza per la creaci d'un llenguatge propi, en certa manera individualista. 
Formes.


Materials.


Cermica i mosaic.


Vitralls.  


Forja.


Perode Modernista (1903-1914).

Incorpora les impostes de cermica amb doble filet, les llindes corbades, el trencads, el mosaic i els esgrafiats.
Un altre element caracterstic d'aquesta etapa s l'ornamentaci amb aplacats d'obra, representant cintes i florons.
 
La forja juga un paper fonamental en baranes reixes i portalades amb la forma de cop de fuet, caracterstica dels edificis modernistes.

Amb un modernisme sense estridncies destaquen els capcers i les xemeneies com a peces ms decorades. En els esgrafiats, habitualment sobris amb excepcions com la Casa Viader a Cardedeu, Raspall dona un paper important al color. Cada casa t una tonalitat especfica. Aquest aspecte ressalta de forma singular a la mansana Raspall de la Garriga on trobem quatre de les millors obres cadascuna amb un color propi que, ms enll de l'esgrafiat, apareix a la cermica, les tanques del jard i les finestres, imprimint una personalitat singular.

Quan no utilitza esgrafiats, opta per la pedra nua, amb semblana als murs de les masies de la zona. A l'Ametlla del Valls trobem algunes de les obres ms genunes d'aquest perode (el caf del Dr. Bassa, Cal Barber), s b les cases-jard modernistes ms espectaculars sn les de la Garriga (mansana Raspall, cases de Joan Colom,..) i Cardedeu (Alqueria Cloelia, Casa Viader,..).

Destaquen tamb el disseny de les finestres pseudo-geminades unides per la part corba, trencant els cnons arquitectnics mes bsics. 


Perode Noucentista (1914-1926).
El noucentisme apareix com a reacci al modernisme, i cerca la precisi, la serenitat, l'ordre i la claredat. En l'obra de Raspall, la influncia d'aquest moviment es troba en qu refora els acabats esgrafiats i simplifica la forja cap a formes ms curvilnies, per sense sofisticacions. Apareixen algunes finestres de mansarda. Els vitralls adopten una estructura de fusta en lloc d'emplomat.

Mant el scol de pedra i el totxo en imposta per a emmarcar finestres.

D'aquest perode destaca el cementiri de Cardedeu, fet en granit, l'asil "La Caritat" de la Garriga, la granja Viader de Cardedeu i el teatre el Molino de Barcelona.

 Perode Dco(1926-1933).
La majoria de les obres d'aquest perode les trobem a Cardedeu i Granollers i es tracta de cases senzilles entre mitgeres, habitualment de planta baixa. Bsicament ubicades als eixamples d'aquestes viles, moltes han desaparegut en els darrers anys del segle XX, perode de gran transformaci, sovint poc controlada.

A la senzillesa de les edificacions, s'afegeix la simplicitat de l'estil. Les faanes son arrebossades amb dibuixos geomtrics i reixes de formes lineals. De les cases no desaparegudes d'aquest perode destaquen la casa Morgades, Agust i Mir, totes de Cardedeu, i les cases Mnic de Granollers.

 Obra .
L'Ametlla del Valls.


 Barcelona .


 Caldes de Montbui .


 Canovelles .


 Cardedeu .


 Centelles.


 el Figar .


 les Franqueses del Valls .





 la Garriga .
Les mansanes Raspall.

L'arquitecte Llus Cuspinera, va establir el concepte mansana Raspall com aquella en la qual la totalitat dels edificis es construren segons el projecte de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall.

A la Garriga, durant els anys 1906-1914, es varen crear sis mansanes Raspall. Ordenades per data d'edificaci, podem veure al plnol adjunt la seva ubicaci. Actualment, noms dues (la 2 i la 4) respecten aquesta definici. La resta han sofert requalificacions parcials amb incorporaci de noves construccions o han estat modificades. 



 Granollers . 


 l'Hospitalet de Llobregat . 


 Ocata (El Masnou) . 


 La Roca del Valls . 


 Sant Antoni de Vilamajor.


Referncies.


Bibliografia.
Manuel Raspall, arquitecte municipal de la Garriga, de Ll. Cuspinera, P. Muiz i F. Garcia. Ajuntament de la Garriga.
La Garriga i les mansanes Raspall, article revista Lauro N 10 (1995).
Seixanta anys d'anar pel mn. Memries d'Eugeni Xammar. 1989. ISBN 84-7306-054-7 ;
Inventari del patrimoni arquitectnic de Cardedeu. Museu de Cardedeu ;
Inventari del patrimoni arquitectnic de la Garriga. Ajt. de la Garriga.
M.J.Raspall, arquitecte. Fundaci "la Caixa". 1997. ISBN 84-7664-563-5;
La Garriga, crnica d'una destrucci. Llus Cuspinera. 2000. ISBN 84-7705-086-4.
El modernisme d'estiueig al Valls Oriental. Guia de la Diputaci de Barcelona. 2001;
Quadern de dibuix personal de Joaquim Raspall. 1892-1896. Facsmil de l'original editat per l'Ajuntament de la Garriga.

Agraments.
 A l'arquitecte Llus Cuspinera, estudis, bigraf i autor de llibres i exposicions sobre Joaquim Raspall, per permetre accedir i compartir el seu arxiu personal sobre l'arquitecte.

Enllaos externs.

 Centre de documentaci del Collegi d'Arquitectes de Barcelona;
 Catleg de patrimoni arquitectnic de Barcelona;
 Portal Modernisme a Catalunya;
 Xarxa Telemtica d Educaci;
 Catleg d arquitectes del portal  El poder de la palabra ;
 Rutes Raspall al Valls;
 Nomencltor histric de carrers de Granollers;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160386" title="Le postillon de Lonjumeau" nonfiltered="81" processed="80" dbindex="65080">
Le postillon de Lonjumeau s un opra-comique en tres actes d'Adolphe Adam sobre un llibret francs de Adolphe de Leuven i Lon Lvy Brunswick. S'estren a l'Opra-Comique de Pars el 13 d'octubre de 1836.

L'pera s'ha convertit en el ms reeixit dels treballs d'Adam i amb el que s ms conegut fora de Frana. L'pera s sobretot coneguda per la difcil ria Mes amis, coutez l'histoire que ha esdevingut una prova per a tenors a causa de l'exigent re sobreagut (re4) al final de l'ria.

Es va estrenar un divendres i 13 i segons Adam: Vaig escollir aquest dia i aquesta data, persuadit que em portaria sort. L'xit va superar el que jo esperava. Va ser un verdader triomf.

L'obra va aconseguir un xit durable amb ms de 500 representacions en pocs anys. Tanmateix, curiosament, mentre que va deixar ms o menys completament de ser interpretada a Frana, va continuar la seva carrera fora de Frana, sobretot a Alemanya (i en alemany), en els repertoris de teatre de provncies i de les Komische Oper de les principals ciutats. 

El 1936, va ser adaptada al cinema per l'actor i realitzador Carl Lamac, i el clebre tenor Joseph Schmidt prestava la seva veu al paper del postill.

Recentment s'ha interpretat a Montecarlo el 1985, sent la gravaci discogrfica ms recent. Hi ha dues gravacions anteriors del difcil paper de l'ria Mes amis interpretades per Jan Van Kesteren i Helge Rosvaenge. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160389" title="Fotnica" nonfiltered="82" processed="81" dbindex="65081">
La fotnica s la cincia que estudia la creaci, el control i la detecci dels fotons i de les seves interaccions amb la matria. Els fotons sn les partcules elementals d'intercanvi lligades a la fora electromagntica.



Publicacions peridicas (en angls).
Photonics Spectra;
Laser Focus World;
Optics & Photonics Focus;
Nature Photonics;
Photonics news;
Industrial Laser Solutions;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160390" title="Lliga a Perxa" nonfiltered="83" processed="82" dbindex="65082">
La Lliga a Perxa s un torneig per a aficionats en la modalitat de les llargues a perxa .

Per descurana, menysteniment o simple ignorncia, la "Lliga a perxa" ha sigut, fins temps recents, organitzada pels propis equips participants. Aix, entre els anys 1979 i 1986 la men l'"Hotel Reconquista" d'Alcoi, entre el 1992 i el 1998 el "Club de Pilota La Muntanya" amb seu a Benifallim, i, des del 2005 la Federaci de Pilota Valenciana.

 Historial .





 Rcords de la Lliga a Perxa .
 L'any 2007 jugaren 24 equips en tres categories de 8 equips cadascuna.

 Vegeu tamb .
 Pilota valenciana;
 Llargues;
 Lliga a Llargues d'Alacant;
 Lliga a Palma;

 Enllaos externs .
 Historial de la Lliga;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160391" title="Juviles" nonfiltered="84" processed="83" dbindex="65083">

Juviles s un municipi andals situat en la part central de la Alpujarra (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Trevlez, Brchules, Lobras, Cstaras i Busqustar. Gran part del seu terme municipal  situat sobre un petit altipl envoltat de castanyers  es troba al Parc nacional de Sierra Nevada. Aquest poble s el segon ms petit en poblaci de tota la comarca.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160392" title="Lchar" nonfiltered="85" processed="84" dbindex="65084">

Lchar s un municipi espanyol situat en la part occidental de la Vega de Granada, (provncia de Granada). Pel seu terme municipal discorren el riu Genil i Noniles L'ajuntament est format pels nuclis de Lchar i Peuelas. 

La principal activitat productiva s la agricultura i la construcci.

 Agermanament .
  Brenna, Itlia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160393" title="Lliga a Palma" nonfiltered="86" processed="85" dbindex="65085">
La Lliga a Palma s un torneig per a aficionats (federats a la Federaci de Pilota Valenciana) en la modalitat de les llargues a palma, s a dir, s un joc a ratlles en qu noms canvia la treta, que es fa per un colp de palma.

La treta de palma no s difcil tcnicament, per amb ella la pilota no arriba tant lluny com amb la treta de bragueta que s'utilitza en la lliga a llargues.

 Historial .





 Participaci .
 L'any 2008 hi participaren jugadors de 30 pobles, dividits en 48 equips i 6 categories .

 Vegeu tamb .
 Pilota valenciana;
 Llargues;
 Lliga a Llargues d'Alacant;
 Lliga a Perxa;

 Enllaos externs .
 Comit de Jocs a ratlles;
 www.llargues.net;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160394" title="Collegi Claret" nonfiltered="87" processed="86" dbindex="65086">
Els Collegis Claret sn una cadena de collegis catlics privats regits per l'orde dels claretians.

El primer de tots en ser fundat va ser a Barcelona (llavors Vila de Grcia) pel mateix Sant Antoni Maria Claret, en el segle XIX. Era l'nica edificaci de la zona i per aix dna nom al carrer de la ciutat.

Actualment hi ha Collegis Claret arreu del mn com a les Filipines la Repblica Dominicana i Veneuela.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160395" title="Lanjarn" nonfiltered="88" processed="87" dbindex="65087">

Lanjarn s un municipi situat en la part occidental de la Alpujarra (provncia de Granada). Aquesta localitat limita amb els municipis de Dlar, Capileira, Bubin, Car, rgiva, El Pinar, Lecrn, Nigelas i Drcal. Gran part del seu terme municipal es troba en el Parc nacional de Sierra Nevada.


 Enllaos externs .

 Microweb turstica de Lanjarn realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Situaci de Lanjarn;
 Pgina web sobre Lanjarn;
 Callejero visual de Lanjarn;
 Pgina web de l'associaci de comerciants de Lanjarn;
 Pgina sobre la Setmana Santa de Lanjarn;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160400" title="Pere d'Alcntara Penya i Nicolau" nonfiltered="89" processed="88" dbindex="65088">
Pere d'Alcntara Penya i Nicolau (1823-1906) s un escriptor mallorqu que va cultivar diversos estils literaris. Entre els seus escrits destaquen fora poemes, com Sa Colcada.

Vegeu tamb.
Els poetes romntics de Mallorca

Enllaos externs.
 Pere d'Alcntara Penya a Els moviments literaris contemporanis a les Balears.
 Poemes de Pere d'Alcntara Penya a Mag Poesia.
 Homenatge de la UIB a Pere d'Alcntara Penya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160401" title="TDEL" nonfiltered="90" processed="89" dbindex="65089">
La tecnologia Thick-film dielectric electroluminescent (TDEL) (Electroluminescncia dielctrica de pellcula gruixuda) s una tecnologia de pantalla plana desenvolupada per la companyia canadenca iFire Technology Corp.

Tecnologia TDEL.
La TDEL es basa en la tecnologia electroluminiscent inorgnica (IEL) i t una estructura que combina processos  de pellcula gruixuda i fina. Un dispositiu IEL genera la llum aplicant un camp elctric alternatiu a fsfors luminescents inorgnics. Les pantalles tradicionals d'IEL sn brillants, molt rpides en temps de resposta de vdeo i altament tolerants a condicions ambientals extremes; per contra, la seva manca de capacitat de color complet i l'escalabilitat a gran mida han limitat el seu us al mercat de consumidors habituals de televisi. Aquesta nova tecnologia supera aquestes limitacions mitjanant la substituci del dielctric de pellcula fina, de la tecnologia tradicional IEL, per la seva pellcula gruixuda patentada, material propi d'alta constant dielctrica i una seva estructura diferent. El resultat s una tecnologia nica de pantalla plana que proporciona pantalles de baix cost amb un funcionament correcte.



Una pantalla iFire  utilitza una estructura simple construda sobre un substrat de vidre que consisteix en una capa dielctrica de pellcula gruixuda i una capa de fsfor de pellcula fina intercalades entre dos sistemes d'elctrodes per formar una matriu de pxels. El dielctric gruixut patentat, que pot ser fabricat mitjanant tcniques d'impressi simple, proporciona la clau per assolir els avantatges de propis de la TDEL en rendiment, escalabilitat, fabricaci i cost.

La TDEL utilitza fsfors en estat slid en comptes de lquid (com en LCD), gass (com en PDP) o buit (com en TRC). Aquesta s probablement la tecnologia ms robusta, i la menys propensa a descrregues i vibracions.

El cam de la TDEL ha passat per contnues millores des de setembre de 1997, quan iFire va presentar un primer prototip de pantalla de 5 polzades utilitzant un fsfor d'emissi blanc i filtres per definir els colors RGB (Colors per Blanc). Dedicada al desenvolupament de materials, la companyia ha desenvolupat des d'aleshores una amplia collecci de fsfors inorgnics. 

La tcnica inicial de color per blanc va ser seguida per un disseny modelat de dos fsfors on un d'ells proporcionava el color blau mentre que l'altre, combinat amb filtres de color, proporcionava el vermell i el verd. Aix va ser ampliat posteriorment en un disseny modelat de tres fsfors, fabricat usant les deposicions successives del fsfor interpolades amb els tres passos de modelat fotolitogrfic (el procs 'triple modelat'), per generar directament els tres colors RGB.

Color per Blau.


Ms recentment, iFire ha desenvolupat una nova tecnologia, el Color per Blau (CBB ), per substituir el sistema de fsfor de triple modelat. La tecnologia CBB  utilitza un sol fsfor blau d'alta luminncia, en comptes de tres fsfors separats. Per obtenir els colors primaris vermell i verd, s'utilitzen materials especials per convertir freqencialment la llum blava en vermella i verda. 

Els materials de conversi freqencial estan modelats sobre els sistemes de sub-pxel vermell i verd, mentre que el fsfor primari d'emissi de llum blava s'utilitza directament pel sistema de sub-pxel blau. Aquesta tecnologia es tan simple com l'antiga aproximaci Color per Blanc, per genera una luminncia i un rendiment energtic molt ms alt degut a la naturalesa ms eficient de la conversi de color respecte al filtrat de llum blanca.

El procs CBB  simplifica significativament el procs de fabricaci de la TDEL. Utilitzant un sol material de fsfor en comptes de tres es redueixen els costos, i els materials de conversi de freqncia per CBB  sn fabricats per impressi simple i amb processos de modelat. Aquest procs tamb millora la uniformitat i l'estabilitat del color d'aquestes pantalles. Separant el mecanisme de generaci de luminncia del mecanisme de generaci de color, els requisits de luminncia i uniformitat de color esdevenen independents l'un de l'altre. La tecnologia CBB  permet, no tan sols de resoldre fcilment estndards d'uniformitat de color, com tamb t en compte la saturaci del color, el contrast i la fidelitat de l'escala de grisos.

 Caracterstiques i mercat .
Amb la convergncia creixent de computadores i entreteniment, la tecnologia de pantalles s'est tornant molt important. Amb aquesta tecnologia, els fabricants podran combinar les pantalles de televisi i ordinadors mantenint els costos baixos enfront a les tecnologies de pantalla de plasma, TRC i LCD.

El fabricant de la TDEL, iFire, afirma que aquesta es caracteritza per la durabilitat i uns costos de fabricaci molt baixos, la meitat que els de LCD o PDP, amb una qualitat similar a la dels televisors amb pantalla  de tub. Inicialment preveu un volum de producci de 250.000 unitats per any.

Avantatges.
 Alt rendiment;
 Resposta de vdeo rpida i de llarga durada;
 Adaptabilitat i baix cost de fabricaci;

Abreviatures. 
 TRC Tub de raigs catdics;
 LCD Pantalla de cristall lquid;
 PDP Pantalla de plasma;

Vegeu tamb.
 Tub de raigs catdics;
 DLP;
 Pantalla de cristall lquid;
 Pantalla de plasma;
 Televisi;
 Projector de vdeo;
 OLED;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160408" title="Tercera Edat" nonfiltered="91" processed="90" dbindex="65090">

Literatura: a l'obra de John R.R. Tolkien, perode histric Tercera edat del sol.
Sociologia: sinnim de vellesa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160412" title="Castell (nutica)" nonfiltered="92" processed="91" dbindex="65091">
El castell s una superestructura d'alguns vaixells que consisteix en una coberta situada per damunt de la coberta superior i compresa entre la proa i el trinquet, aproximadament. De manera general, el terme castell fa referncia a aquesta superestructura de proa, per de vegades cal diferenciar entre el castell de proa i el castell de popa, superestructura semblant situada aproximadament entre la popa i el mitjana.

El castell de proa apareix en els velers de l'antiguitat. Durant l'Edad Mitja, els velers ms grossos (Caravella i Carraca) normalment tenien un castell prominent a proa per facilitar els abordatges. 

Quan al segle XVI apareixen els galions, el disseny del castell de proa es redueix i retrocedeix una mica. D'aquesta manera la proa s ms lleugera i facilita la maniobrabilitat de la nau. 

A mesura que l'artilleria es cada cop ms poderosa el castell es va reduint. Per aix als velers del segle XVII i XVIII el castell es gaireb inexistent. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160413" title="Wikinomics" nonfiltered="93" processed="92" dbindex="65092">
Wikinomics s un llibre de Don Tapscott i Anthony D. Williams publicat el 2006 que analitza el fenomen de la cooperaci al mn empresarial. Aquest llibre s fruit d un projecte de recerca que ha costat 9 milions de dlars. Wikinomics explora com algunes companyies estan comenant a usar la collaboraci massiva (peer production) i programari lliure (que en aquest context tant empresarial es coneix estrictament com a Open Source) com eines tipus Wiki per a iniciatives d xit. 

La wiki-economia (Wikinomics) esta basada en 4 idees:
Fer publica la informaci. (Openness) ;
Treball entre parells (Peering), s a dir sense jerarquies. ;
Compartir. (Sharing);
I actuar globalment (Acting Globally). ;

L s de la collaboraci massiva en un entorn empresarial, pot ser una extensi de la tendncia que segueixen darrerament les empreses a externalitzar (outsourcing). La diferncia, no obstant, s que es confia en que individus lliures d arreu (en el sentit que no tenen un contracte formal amb l empresa) s agrupin i cooperin per a realitzar una tasca o resoldre un problema. Aquest tipus d outsourcing es coneix tamb com a crowdsourcing. La participaci es pot incentivar per un sistema de recompensa, tot i que no es estriuctament necessari. Tal com diu Eric Smith (CEO de Google INC)  People do not work for money, work for impact .

 Enllaos externs .
Mass collaboration could change way companies operate, article in USA Today;
 Website for the public to create the "unwritten chapter";
 Make Room, Wikipedia: Internet-based Collaboration Could Change the Way We Do Business February 21, 2007, Knowledge@Wharton article (with a brief discussion of the controversy of including the term "Wikinomics" in Wikipedia.);
Up is down and black is white as Wikinomics changes the business world, article on ;
 Vdeos .
http://www.cambrianhouse.com/blog/buzz/don-tapscott-author-of-wikinomics-hosted-by-cambrian-house/ 2007-02-26 Don Tapscott 82 minute presentation on Wikinomics], hosted on Google Video and Internet Archive (mpeg4 and Windows Media Player);
 2007-01-25 Don Tapscott 45 minute presentation on Wikinomics, hosted by The Canadian Club. (Windows Media Player only);
 2006-11-08 Don Tapscott 3 minute preview of Wikinomics to ZDNet.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160420" title="Futbol a Eslovnia" nonfiltered="94" processed="93" dbindex="65093">
 Histria .
A Eslovnia el primer gran club del pas fou el SFK Ilirija de Ljubljana, club molt destacat a les competicions iugoslaves d'abans de la Segona Guerra Mundial. En aquest perode tamb destacaren el NK Ljubljana, l'ASK Primorje, tamb de la capital del pas, o el ISSK Maribor.

Desprs de la Segona Guerra Mundial els dos grans clubs del pas foren el SCT Olimpija Ljubljana (fundat el 1911) i el NK Maribor Branik (fundat el 1960). Eslovnia esdev independent l'any 1991 i les seves competicions futbolstiques se separen de les de Yugoslavia, afiliant-se directament a la UEFA.

 Competicions .
 Lliga eslovena de futbol ;
 Copa eslovena de futbol ;
 Supercopa eslovena de futbol ;

 Principals clubs .


 NK Olimpija Ljubljana (Ljubljana) ( );
 NK Maribor (Maribor);
 ND Gorica (Nova Gorica);

 NK Domale (Domale);
 NK Publikum Celje (Celje);
 NK Mura (Murska Sobota);

 NK Primorje (Ajdov ina);
 FC Koper (Koper);
 NK Beigrad (Ljubljana);


 Jugadors destacats .
Des de 1970
 Branko Oblak;
Des de 1980
 Sre ko Katanec;
Des de 1990
 Zlatko Zahovic;

 Principals estadis .
 Estadi Ljudski vrt (Maribor);
 Estadi Arena Petrol-portni Park pod Golovcem (Celje);
 Estadi Centralni Beigrad (Ljubljana);

 Articles relacionats .
Associaci Eslovena de Futbol;
Selecci de futbol d'Eslovnia;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'Associaci Eslovena de Futbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160421" title="Lliga eslovena de futbol" nonfiltered="95" processed="94" dbindex="65094">
La lliga eslovena de futbol (en eslov, Slovenska nogometna liga, oficialment anomenada PrvaLiga Telekom Slovenije, o abreujadament 1. SNL), s la mxima competici futbolstica d'Eslovnia.

La competici es disputa des de l'any 1920, tot i que fins la temporada 1990/91 formava part del sistema futbolstic iugoslau, pel que els millors clubs del pas no hi prenien part. A partir de l'any 1991, Eslovnia esdev independent i la lliga se separa de l'estructura iugoslava anterior.

 Clubs participants temporada 2006/07 .
 ND HiT Gorica;
 NK Domale;
 NK Maribor;
 MIK CM Celje;
 NK Koper;
 Nafta Lendava;
 Primorje Ajdov ina;
 Drava Ptuj;
 Bela Krajina  rnomelj;
 Interblock Ljubljana;

 Historial .
 Abans de la independncia .


1920: SFK Ilirija Ljubljana;
1921: SFK Ilirija Ljubljana;
1922: SFK Ilirija Ljubljana;
1923: SFK Ilirija Ljubljana;
1924: SFK Ilirija Ljubljana;
1925: SFK Ilirija Ljubljana;
1926: SFK Ilirija Ljubljana;
1927: SFK Ilirija Ljubljana;
1928: ASK Primorje Ljubljana;
1929: ASK Primorje Ljubljana;
1930: SFK Ilirija Ljubljana;
1931: ISSK Maribor;
1932: SFK Ilirija Ljubljana;
1933: ISSK Maribor;
1934: SFK Ilirija Ljubljana;
1935: SFK Ilirija Ljubljana;
1936: NK Ljubljana;
1937: NK Zeleznicar Maribor;
1938: Cakovecki SK Cakovec;
1939: ISSK Maribor;
1940: NK Zeleznicar Maribor;
1941: NK Ljubljana;

1942-45: no es disput;
1946: NK Nafta Lendava;
1947: NK Enotnost Ljubljana;
1948: Garnizija JLA Ljubljana;
1949: Zeleznicar Ljubljana;
1950: NK Korotan Prevalje;
1951: NK Branik Maribor;
1952: NK Odred Ljubljana;
1953-58: no es disput;
1959: NK Branik Maribor;
1960: NK Branik Maribor;
1961: NK Maribor;
1962: NK Olimpija Ljubljana;
1963: NK Ljubljana;
1964: Kladivar Celje;
1965: Slovan Ljubljana;
1966: NK Aluminij Kidricevo;
1967: NK Ljubljana;
1968: NK Ljubljana;
1969: NK Zeleznicar Maribor;
1970: NK Mura Murska Sobota;
1971: Merkator Ljubljana;

1972: NK Rudar Tribovje;
1973: NK Zeleznicar Maribor;
1974: NK Rudar Tribovje;
1975: Merkator Ljubljana;
1976: NK Maribor;
1977: NK Rudar Velenje;
1978: Merkator Ljubljana;
1979: NK Rudar Trebovje;
1980: Merkator Ljubljana;
1981: NK Smartno;
1982: NK Maribor;
1983: Slovan Ljubljana;
1984: NK Maribor;
1985: NK Koper;
1986: NK Maribor;
1987: NK Olimpija Ljubljana;
1988: NK Koper;
1989: NK Ljubljana;
1990: NK Izola;
1991: NK Rudar Velenje;


Desprs de la independncia.


 1992: SCT Olimpija;
 1993: SCT Olimpija;
 1994: SCT Olimpija;
 1995: SCT Olimpija;
 1996: HiT Gorica;
 1997: Maribor Branik;
 1998: Maribor Teatanic;

 1999: Maribor Teatanic;
 2000: Maribor Teatanic;
 2001: Maribor Teatanic;
 2002: Maribor Teatanic;
 2003: Maribor Teatanic;
 2004: ND Gorica;
 2005: HiT Gorica;

 2006: HiT Gorica;
 2007: NK Domale ;
 2008: NK Domale;


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 RSSSF;



Categoria :Competicions futbolstiques eslovenes




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160422" title="Laln" nonfiltered="96" processed="95" dbindex="65095">

Laln s un concello gallec de la provncia de Pontevedra, en la Comunitat Autnoma de Galcia, Espanya i s la capital de la comarca do Deza. 

Compta amb una poblaci 20.732 habitants (01-01-2005). Est considerat el quilmetre zero de Galcia. Segons un dels fills illustres de Laln, el matemtic Jos Rodrguez Gonzlez (ms conegut com matemtic Rodrguez), el centre geogrfic de Galcia est en la parrquia de Berms, en Laln.

El municipi pertany a la Dicesi de Lugo, i est dividit en cinquanta-dues parrquies.

El seu alcalde s Xos Crespo, del PP.

 Situaci i dades geogrfiques .

Limita amb els municipis de Silleda, Vila de Cruces, Agolada, Rodeiro i Dozn, pertanyents tamb a la comarca do Deza.

T una extensi de 326 km quadrats. s el municipi ms gran de Pontevedra, i el quart de Galcia.

Els arbres del municipi sn, principalment: pins, castanys, eucaliptus i roures. El clima lalinense s Atlntic humit. Plou ben sovint i la temperatura mitjana anual s aproximadament de 12 graus.

  Histria .

El nom de Laln va aparixer el segle X, referit al monestir de San Martn, i les terres que van ser treballades temps arrere pel colon "Lalino". Ms tard les van heretar els Comtes de Deza. El nom va aparixer en nombrosos textos medievals i ve, suposadament, d'un joc de paraules amb "llana" i "lli", per l'abundncia d'aquests productes.

En Laln hi ha uns trenta castros, que evidencien la prehistria local, i tamb hi ha una dotzena ms de topnims que mostren que hi ha hagut assentaments semblants, per ja desapareguts. Es conserven, a ms, un centenar de mmoas, anteriors a l'poca dels castros.

Tamb hi ha hagut troballes preromniques, com puntes de fletxes, objectes de cermica, matxets, etc.

 Personalitats .

Ramn Mara Aller Ulloa, astrnom.
Wenceslao Calvo Garra, metge.
Manuel Ferreiro Panadeiro, poltic i alcalde republic.
Jos Fondevila Garca, sindicalista republic.
Xess Golmar, mestre i galleguista.
Ramn Gonzlez Vigide, agrarista.
Jess Iglesias Surribas, periodista i editor.
Joaqun Loriga Taboada, aviador.
Gonzalo Navaza Blanco, escriptor i lingista.
Xos Otero Abeledo Laxeiro (1908-1996), pintor.
Xos Rodrguez Gonzlez (Matemtic Rodrguez).
Benito Varela Jcome, filleg.

 Indstria i comer .

La situaci de Laln com a centre geogrfic gallec, ho situa com un punt de confluncia comercial important. El municipi compta amb importants empreses en tots els sectors. Laln t els polgons industrials de Botos i Laln 2000, amb nombroses empreses installades en ells.

Una important indstria en Laln s la del txtil. Hi ha diverses empreses lalinenses de moda de gran importncia a nivell nacional.

Una iniciativa comercial s el CCU (Centre Comercial Urb), compost per empreses del municipi. Laln compta tamb amb dos grans centres comercials.

Ara tamb hi ha una nova associaci que s'anomena Forum Urb, que es compon d'un gran nombre de comerciants, empresaris, hostalers i sector servicis, els quals estan treballant en la millora de tots els sectors.

 Esport .

L'equip de futbol de Laln s el CD Laln, que actualment est en 3a divisi. El handbol tamb s de vital importncia en el municipi, amb el seu equip, el Portadeza Laln, aix com l'equip de Rugbi "Vos Abellns" que juguen en 1a Divisi.

 Festivitats .

El diumenge anterior a carnestoltes, en Laln se celebra la Fira del Olla, una de les festes gastronmiques gallegues de major importncia, en la que s'exposen i es degusten olles i altres productes tpics de la comarca del Deza. A ms, es realitzen desfilades de carruatges, comparses, etc. Tamb se celebren concerts, exposicions i la Gala de la Gastronomia, on s'entreguen els Premis de Gastronomia de Galcia.

Un altre esdeveniment festiu s la Fira del Cavall, en la primera setmana d'abril.

En el mes de setembre, se celebren les festes patronals, en honor a la verge d'As Daures (Els Dolores), on hi ha fires, concerts i altres activitats ldiques.

En la parrquia de O Cosset, se celebra una important romeria religiosa, on acudixen devots de tot Galcia, els dies 23 i 24 de juny.

Els dies de mercat sn el 3 i el 18 de cada mes.

Vegeu tamb.


Concello de Laln;
Banda de Msica de Laln;
Conservatorio de Msica Tradicional y Folk de Laln;
Foro y Pagina Actualizada del Club Balonmano Lalin;
Club de Balonmano de Laln;
Laln, Turismo Rias Baixas;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160423" title="Supercopa eslovena de futbol" nonfiltered="97" processed="96" dbindex="65096">
La supercopa eslovena de futbol fou una competici de futbol eslovena que enfrontava als campions de la lliga i la copa del pas. Es disput noms dues temporades, entre 1994 i 1996.

 Historial .




Categoria :Competicions futbolstiques eslovenes
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160425" title="Copa eslovena de futbol" nonfiltered="98" processed="97" dbindex="65097">
La copa eslovena de futbol (oficialment Pokal Hervis, s la segona competici futbolstica eslovena. Es disputa per eliminatries.

La competici es disput entre 1953 i 1990 dins de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, i a partir de 1991 dins de l'estat independent eslov.

 Historial .


Categoria :Competicions futbolstiques eslovenes












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160427" title="Banshee (Fada)" nonfiltered="99" processed="98" dbindex="65098">
La banshee s un personatge de la mitologia irlandesa. Prov de la famlia de les fades i s la ms fosca d'elles.

Segons la mitologia celta pot aparixer en forma de dona jove i bella o vella repugnant, la seva cara sempre s pllida com la mort i el seu pl unes vegades s negre com la nit i unes altres s ros com el sol. Solament els habitants d'Irlanda la podien veure, els estrangers noms escoltar-la; quan una persona escoltava a una banshee sabia que la seva fi estava prop, els dies que li quedaven de vida es podien saber pels crits de la banshee: cada crit era un dia de vida i si noms donava un significava que aquella mateixa nit moriria.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160435" title="Gracilicutes" nonfiltered="100" processed="99" dbindex="65099">

Gracilicutes s un clade proposat per Cavalier-Smith amb la creena de qu comprn els txons dels proteobacteris, els planctobacteris (que comprendria Chlamydiae i Planctomycetes), els sfingobacteris (que comprendria els bacteris verds del sofre i Bacteroidetes i els spirocaets. s un clade de gramnegatius que es va separar dels altres bacteris just abans de la prdua evolutiva de la cpsula i just desprs de l'evoluci dels flagels.

Seguidament hi ha el cladograma segons l'hiptesi de Cavalier-Smith:








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160438" title="Ricardo Izecson dos Santos Leite" nonfiltered="101" processed="100" dbindex="65100">
Ricardo Izecson dos Santos Leite (22 d'abril de 1982, Braslia, Brasil), conegut simplement per Kak, s un jugador de futbol brasiler que juga com a migcampista de la Selecci de Brasil i al AC Milan de la Serie A italiana. s fins al moment un dels millors jugadors d'Europa, grcies a la seva excellent qualitat, comparat amb altres jugadors de talent, com Cristiano Ronaldo i el seu compatriota Ronaldinho.

Biografia. 
Famlia. 
Kak s el germ gran de Rodrigo Izecson Dos Sants Leite, ms conegut com Digo. Rodrigo va seguir els passos del seu germ i est actualment a la Serie B a l'equip Rimini Calci Football Club, desprs que fos cedit per un temps per part del AC Milan. El seu cos Miguel Coneo Dos Sants Leite, tamb futbolista, est jugant a les inferiors del AC Milan.

Matrimoni. 
Kak es va casar amb Caroline Celico el dia 23 de desembre del 2005 en una esglsia evanglica de Sao Paulo (Kak s membre de l'organitzaci Atletes de Crist) a Brasil, en unes noces on van acudir futbolistes de la selecci nacional, aix com futbolistes internacionals. Van estar com convidats Ronaldo, Adriano, Caf, Dida, Jlio Baptista, l'entrenador nacional Carlos Alberto Parreira i el seu cos Miguel Coneo. Caroline i Kak es van veure per primera vegada el 2002 i van comenar un curt festeig. La relaci va sobreviure quan Kak va haver de mudar-se de Sao Paulo a Itlia el 2003, quan Caroline estava encara a l'escola. La parella es veia quan ell venia al Brasil en curts viatges, per el seu pla era viure a Itlia en molt poc temps.

Sobrenom. 
L'lies Kak, ve del portugus, i duu un accent en la segona "a" per a donar-li mfasi a aquesta sllaba. En itali, l'idioma del seu actual equip, la fontica equivalent s escrita com Kak, que s usada per la televisi italiana. No obstant aix, la samarreta del jugador, ja sigui la de la selecci nacional o la del Milan, duen escrites la paraula KAKA' (amb un apostrofe al final, similar a una "A" accentuada). En el Brasil aquest sobrenom s comunament usat en persones anomenades "Ricardo". Kak suposadament va obtenir aquest lies ja que el seu germ menor quan era petit no podia pronunciar la paraula "Ricardo" i l'anomenava "caca", que amb el temps va canviar a "Kak" (aconsellat per l'empresari que ho representava ja que creia que seria ms comercial el segon).

Accident.
Kak va sofrir un accident quan va donar un salt des d'un trampol, on es va fracturar una vrtebra. Aix va pogu significar el final de la seva carrera futbolstica, per segons ell, creure en Jess li va permetre recuperar-se i convertir-se en un reeixit futbolista, com ho s actualment. Quan l'AC Milan va guanyar el ttol de la Serie A en 2004, Ricky, com s anomenat pels seus companys d'equip, va mostrar una camisa amb el slogan "Jo pertanyo a Jess".

Estadstiques.
 






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160439" title="Melanoma" nonfiltered="102" processed="101" dbindex="65101">
Melanoma s el nom genric dels tumors melnics o pigmentats (mlas (gr.) "negre" + -o-ma 1 (gr.) "tumor"). Es tracta d'un tumor generalment cutani i altament invasiu per la seva capacitat de generar metstasi. s el tipus mes freqent de cncer de pell.

Prevenci i protecci.
Per a prevenir el melanoma, s necessari adoptar una srie de mesures de protecci, sobretot a l'estiu o en zones d'alt nivell de radiaci solar; la utilitzaci de gorres o barrets, de cremes d'alta protecci, aix com prendre el sol d'una forma gradual i evitar-lo en les hores d'irradiaci ms intensa (entre les 12.00 h i les 16.00 h). Tamb sota les ombrelles el sol pot ser nociu, ja que l'efecte mirall de l'arena poden induir els rajos solars amb major intensitat

El prototipus hum amb majors possibilitats de contreure dita patologia s una dona entre 40 i 45 anys, de pell i ulls clars que realitzi exposicions solars intenses i intermitents des de la infncia, amb cremades en la etapa infantil, i amb antecedents familiars de melanoma.

Alguns consells per a prevenir l'aparici de melanomes sn:
 Prendre el sol amb protecci adequada.
 Utilitzar el filtre solar adequat i per tot el cos.
 Utilitzar la dosis adequada pel fabricant.
 S'ha de tenir en compte a l'hora de l'elecci del filtre tant els rajos UVA com els UVB.
 Recrrer si fos necessari a la fotoprotecci oral que pallia les mancances i defectes de la protecci tpica.

 Detecci i tractament .
La incidncia del melanoma a Espanya, com en la resta del mn, s'ha triplicat en les ltimes dcades. Aquesta malaltia representa el 65 per cent de totes les morts per cncer de pell. 

Encara que el melanoma pot aparixer arreu de la pell, del 80 al 90 per cent dels casos apareix sobre taques existents o sobre pigues noves, el que es coneix com nevus, i que poden tenir un aspecte distint als habituals. 

Per a saber quan l'aparena s sospitosa existeix una regla denominada A, B, C i D. Aix, quan un nevus s Asimtric, t unes Vores irregulars, pren una Coloraci molt fosca o irregular i el seu Dimetre augmenta, sn indicis de melanoma, pel que s'ha d'acudir al metge. 

S'ha de prestar especial atenci, per ser marcadors de melanoma, als nevus pigmentocellulars adquirits que, al llarg de la vida, modifiquen la seva morfologia. 

Tamb als nevus atpics i congnits, sent els principals signes d'alarma els nevus asimtrics, amb vores imprecises, color canviant i sagnat. Aquest quadre pot donar-se conjuntament. 

Una detecci preco permet l'extirpaci quirrgica de la prctica totalitat dels melanomes. Actualment s'utilitzen tcniques de diagnosis no cruentes tals com la dermatoscpia i l'epiluminiscncia que permeten detectar qualsevol alteraci preco dels nevus i la seva possible malignitat. Desprs de la cirurgia solament els pacients d'alt risc necessiten immunoterpia addicional. Si en un perode de 3 a 5 anys no s'ha reprodut el melanoma, les possibilitats de recaiguda sn mnimes. 

 Vegeu tamb .
 Cncer;

 Enllaos externs .

 http://cancerdepiel.blogspot.com/2005/11/melanoma.html ;
 http://www.ayudacancer.com/ ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160443" title="Corticat" nonfiltered="103" processed="102" dbindex="65102">

Els corticats (Corticata) sn un clade suggerit per Cavalier-Smith agrupar els supergrups dels arqueplstids i els cromalveolats.

Cladograma.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160444" title="Esglsia arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi" nonfiltered="104" processed="103" dbindex="65103">


L'Esglsia arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi es comen a construir segle XVIII a la part alta d'Alcoi, davant del convent de Sant Agust (Segle XIII).

A partir de l'any 1256, data fundacional de la ciutat d'Alcoi, la vila an creixent darrere el seu recinte emmurallat.  El que no era ms que unes alqueries disseminades , va passar a convertir-se en un nucli murallat dominat per un castell situat en la zona de l'actual plaa d'Espanya i plaa de Dins.

En aquest context, en la zona dels carrers Verge Maria i Sant Miquel es va construir el primitiu temple de Santa Maria (hui en dia conegut com a antic edifici de l'hospital), que en la seua histria ha albergat una caserna de la gurdia civil, l'escola d'arts i oficis, entre altres i futura seu del palau de justcia que conserva restes romniques considerades d'entre les ms meridionals de la pennsula ibrica.

En les primeres dcades del segle XVIII es decidix dotar a Alcoi d'un temple de major capacitat i magnificncia, i es decidix el seu trasllat a la zona ms alta confrontant amb el convent castell de Sant Agust (Segle XIV).

El temple va conixer la seua poca de major esplendor a finals del segle XIX, grcies a la gran activitat artstica en la ciutat degut al mecenatge dels grans empresaris locals de la llana, paper o siderrgia entre altres que colloquen a Alcoi com a primera ciutat industrial del Pas Valenci i puntera a nivell nacional. Va conixer l'ampliaci de la ciutat quedant d'esquena al nou nucli principal d'ella.

Comenada la guerra civil, patix actes vandlics i el temple passa a ser de propietat municipal, inexplicablement, es decidix la seua demolici. 

Al finalitzar la guerra per a escarni dels perdedors i mostra del suport mutu de l'esglsia i els sublevats, en plena poca de carestia i de postguerra, es decidix alar un nou temple a semblana de l'anterior. Paradoxalment la seua construcci junt amb la del temple de Sant Maure (tamb de grans dimensions) va ser font de riquesa i de revitalitzaci per a part de l'economia local.

El seu campanar, junt amb el pont de Sant Jordi, s l'edifici ms simblic de la ciutat i a donat nom a una pastisseria (amb les seues pelalles), una farmcia, una cafeteria, entre altres, i incls a una marca d'olives farcides d'una empresa no local.  

Emplaament.

Est situat en el que va ser la part alta de l'Alcoi antic. A causa dels eixamples de la poblaci ha quedat d'esquena a l'actual centre d'Alcoi donant la seua faana principal a l'Alcoi antic (Placeta del fossar) mentre la faana posterior dna a la Plaa d'Espanya.

Els inicis i comenament de les obres.
El dia 19 de mar de 1723 es va acordar la seua construcci en reuni presidida pel Sr. Capell el senyor Pere Roca davall la invocaci de la Nativitat de la Mare de Du.

El 13 de juny de 1724 s'establix el comproms amb el mestre d'obres Josep Vilar, de Valncia, obligant-li a alar la parrquia i campanar d'acord amb el plnol de l'arquitecte Manuel Blasco, sent el seu cost vint mil lliures, corrent els materials a crrec del mestre d'obres i el seu trasllat a peu d'obra i preparaci del solar a crrec dels electes (persones que havien d'intervindre directament en la realitzaci de l'obra), tot a establit per mitj d'acta certificada per l'escriv pblic Vicent Pellicer'.

El dia 27 de maig de 1725 es colloca la primera pedra. Esta s de jade amb l'Escut Reial i el de la Vila, el Nom de Maria, el Cop amb tres formes i els quatre patrons de la Vila.

Desprs de la mort de Josep Vilar en 1750 les obres es van veure paralitzades fins que passen a les mans del mestre Vicent Vilar. En 1759 es va comenar a cobrir la volta de la nau central.

En 1764 es colloquen els penells de la cpula i del campanar. Eixe mateix any es compren a Valncia 9000 teules envernissades per a la cpula.

En 1765 es construxen les 10 cpules de les capelles laterals i des de Saragossa es porta l'alabastre per a les finestres i llanternons.

Les primeres decoracions.
Les escultures de pedra de la faana principal eren de Toms Llorens, fill de l'arquitecte de mateix nom. De Vicent Leal, fuster, les portes exteriors i de Joaquim Verd, tallista, l'adorn i relleu del temple.

Es donava fi a l'obra de l'edifici i decorat de la cpula en 1767. En la cpula figuraven les imatges del Jesuset del Miracle, Sant Jordi, Sant Maure i Sant Roc, Sant Gregori, Sant Sebasti, Sant Antoni Abat i Sant Cristfol en els medallons, en les petxines els quatre Evangelistes tot aix pintat pel pintor alcoi Joaquim Prez (Juan Prez en la guia d'Alcoi de Remigio Vicedo). Al juny de 1768 es traslladen les campanes de l'antiga esglsia. El 22 de setembre de 1768 el temple va ser solemnement benet.

En 1769 es construx l'altar de Sant Miquel, reformat en 1779 i en 1812. Es construx un altar en la capella de la Comuni a crrec de la confraria de la Mare de Du del Rosari. En 1772 es realitza un retaule per al Natzar, en 1774 el retaule de Sant Francesc de Sales i Sant Sim (ms tard Sant Jordi i Sant Francesc de Sales). En 1778 s'acaba l'altar de Sant Judes Tadeu, es realitza l'altar de la Mare de Du del Pilar  i la confraria de la Mare de Du del Sufragi i Benedes nimes del Purgatori acaba una capella.

Van transcrrer 31 anys per a poder realitzar les obres de l'altar major i l'orgue davant de la falta de fons i diverses peticions al Fiscal del Consell de Castella per a poder realitzar collectes per a sufragar els costos ja que estes estaven prohibides. En els primers anys es va improvisar un retaule amb uns llenos pintats i el culte era acompanyat per un orgue porttil.

El 3 d'octubre de 1803 es va posar la primera pedra del tabernacle, sent finalitzat a finals de l'any 1812 junt amb les pintures del presbiteri en plena ocupaci francesa. L'arquitecte va ser En Joan Carbonell; la part de talla va estar a crrec de Josep i Francesc Prez encarregant-se Joaquim Oliet dels llenos murals i els frescos de la volta i de la testera, les esttues les va realitzar Robert Albors; tallista, Ignasi Castell; Miquel Nebot, marbrista i Pascual Gisbert, fuster.

Incendi i primera reconstrucci.

La nit del 22 d'agost de 1880, l'altar de Sant Judes Tadeu patix un incendi que el carbonitza completament, destrux completament el decorat del temple i ennegrix gran part dels murs. Fins a l'any 1887 (any en qu comencen a desprendre's els adorns de la cpula) no s'inicien les obres de restauraci a causa del clera i la crisi econmica. A l'agost de 1887 Francesc Laporta Valor inicia a l'oli "l'apoteosi de la Santssima Mare de Du" que va concloure en 1890 i va perdurar fins a 1937 en la cpula de l'esglsia.

En 1898 es decidix que la resta de la restauraci siga realitzat per En Joaqun Arnau, Acadmic de la de Belles Arts de Valncia. El projecte planteja fer del temple un exemplar arquitectnic, de l'ordre compost i estil neo-renaixentista. S'eliminen tots els elements xoriguerescos es canvia l'estructura dels pedestals i s'estrien les pilastres. L'estuc emprat utilitzava una combinaci de blanc, rosa i blau. S'inicien els treballs el 18 de juny de 1899 per la part del creuer de l'Evangeli que finalitzen el 30 de setembre de 1900. En Arturo Mlida y Alinari va pintar set frescos sobre assumptes religiosos alcoians i els misteris i smbols de la Santssima Mare de Du titular del temple. En un mur lateral "Sant Jordi presentat a Diocleci" per a ser sentenciat a mort i en l'altre "Sant Jordi sobre els murs d'Alcoi". Els quadros dels dos carcanyols que van quedar junt al finestral, "Judit vencent a Holofernes" i "Ester davant del rei Assuer"

En la nau central el mateix 1900 s'acaben tres frescos un del Jesuset del Miracle, Sant Jordi en les dues llunetes, i en el centre "Jess amb els Doctors de la llei".

A l'octubre de 1900 es va iniciar la restauraci del creuer de l'Epstola que va concloure en els inicis de 1902. En els murs laterals "la Troballa del Santssim Sagrament" i "l'aparici de la Mare de Du en els lliris del Carrascar". El en aquell moment Beat Joan de Ribera i Sant Llus Beltran en les llunetes, en els carcanyols, "Dbora i Jael" i en el centre de la volta "les noces de Can".

A finals de 1902 s'acaba la part central del creuer, en les petxines sn repintades al fresc les pintures dels quatre evangelistes conservant el disseny original de Joan Prez. Al poc de temps mor Arturo Mlida. La continuaci de les obres s encarregada a Francisco Laporta Valor que va pintar en els carcanyols del mur testera del presbiteri a "Abigail davant del rei David" i a "Rut en el camp de Booz".

En 1904 s'acaben els treballs de pintura, daurat i estucat dels tres trams que quedaven de la nau central. En el quadro del centre del segon tram "el naixement del Jesuset", en les llunetes "Sant Maure mrtir" i "Sant Gregori d'stia". En el tercer tram, l'Anunciaci. Sant Roc i Sant Sebasti en les llunetes. En el quart tram al centre un oli de Ferran Cabrera representant la Sagrada Famlia i en les llunetes Sant Cristfol i Sant Antoni Abat. En la sostrada del cor de l'orgue Francesc Laporta va pintar gratis tres frescos, al centre una allegoria de l'eucaristia, a un costat "Moiss rebent les taules de la llei" i a l'altre la visi apocalptica dels "24 ancians adorant el corder".

Simultniament es trasllad l'orgue quedant aix expedites les naus laterals, (se sobreentn que l'orgue es trobava a un costat del creuer i va ser pujat al cor) es van collocar vidrieres en la nau central amb figures de la Mare de Du, en el creuer amb els ngels Tutelars d'Alcoi i del regne de Valncia, i en el presbiteri les imatges dels Sagrats Cors i es recompon la teulada de la cpula i es colloca el parallamps.

En 1912 s restaura el templet. Tamb s decoren amb marbre i bronze els pilastres amb aportacions particulars d'alcoians de classe benestant. En 1915 s'inicien els obres de la faana de la plaa de la Constituci (Espanya). En 1916 s trasllada el rellotge al campanar. En 1921 s restaura la capella de la Comissi. En 1924 s'inicia la construcci d'una torre parallela al campanar. En 1925 s'inicien novament obres en la faana posterior.

La Guerra Civil.

A principis de la contesa civil el temple patix un incendi en el que es perd gran part de l'arxiu parroquial, retaules, l'orgue etc. a ms de passar el temple a formar part del patrimoni de l'ajuntament d'Alcoi. Durant l'any 1936 el Comit Revolucionari acorda la demolici del temple parroquial de Santa Maria duta a terme en 1937 perdent-se quasi tot el patrimoni pictric dels seus murs.  El 4 de maig s'inaugura el nou rellotge de la Casa Consistorial que antigament estava ubicat en el campanar de Santa Maria. Els carreus del temple sn utilitzats per a la construcci de la piscina municipal d'Alcoi.

Segona reconstrucci i estat actual.
 
Tot just acabar la guerra civil el nou ajuntament franquista aix com el bisbat de Valncia decidixen, construir un temple exactament igual a l'assolat durant la contesa.
El 3 d'abril de 1940 es colloca la primera pedra de la nova parrquia de Santa Maria. 
El 19 de maig de 1955 es benex el reconstrut temple de Santa Maria sobre el solar en qu s'alava l'antic temple del segle XVIII imitant la seua fisonomia original i usant les restes de planta de l'anterior. 
En l'actualitat es poden admirar pintures murals de Ramn Castaer en el sostre del presbiteri, un Sant Jordi de Peresejo a la faana principal aix com una vidriera representant a Sant Jordi dissenyada per l'artista local Rafael Guarinos.
A la Capella de la Comuni es conserven una taula gtica amb la iconografia de la Mare de Deu de Grcia, atribuda a Jacomart i unes tres altres taules que representen misteris del Rosari, de Cristfol Llorens.

Les noves campanes.

El 29 de mar de 1955 el bisbe auxiliar de Valncia Jacinto Argaya va beneir les noves campanes que substituen a les foses al juny de 1937. S'utilitzen dues campanes antigues i es fos un nou joc de campanes a Valncia de cinc campanes, dues d'elles recompostes a l'actualitat:

Cupul del campanar
De quarts: any 1861, dimetre 91 cms, 436 Kg. ;
D'hores: any 1861, dimetre 120 cms, 1001 Kg.
Sala de Campanes
Campana Major: Santa Maria, fonedor Salvador Mancls (Valncia), any 1954, dimetre 147 cms, 1839 Kg.
Segona: Crist Rei i La Mare de Du del Pilar, fonedor Roses (Atzeneta d'Albaida), any 1961, dimetre 118 cms, 951 Kg.
Tercera: Sant Josep fonedor Roses, any 1972, dimetre 111 cms, 792 Kg.
Quarta: Sant Jordi Mrtir, fonedor Salvador Mancls (Valncia), any 1954, dimetre 105 cms, 670 Kg.
Quinta: Sant Maur, fonedor Salvador Mancls (Valncia), any 1954, dimetre 93 cms, 466 Kg.
Sexta: Maria Xicoteta, fonedor Salvador Mancls (Valncia), any 1954, dimetre 80 cms, 296 Kg.;

Aquestes dates diferixen prou de les donades per Jos M. Santacreu Soler en l'article Introduccin a la historia de las campanas de la actual parroquia de Santa Mara en la Revista de Festes de l'Associaci de Sant Jordi de 1983 ;

Les pintures murals de Ramn Castaer.
L'any 1956 l'arquitecte En Roque Monllor proposa a Ramn Castaer la restauraci de dos quadros del pintor Oliet provinents de l'anterior temple aix com la pintura mural i l'ornamentaci del presbiteri.

La representaci consta de tres panys  i quatre llunetes laterals en l'absis i un gran rectangle en el centre. En el frontal el naixement de la Mare de Du amb dos ngels turiferaris. A continuaci, seguint els buits, la Presentaci, l'Anunciaci, la Visitaci, el naixement de Jess i en el sostre l'Assumpci de la Mare de Du de 9 x 6 metres. 

En el tema de l'Assumpci, apareixen en el cel gran quantitat d'ngels, rossos, morenos, negres que representen la universalitat de l'Esglsia. La Mare de Du ala els braos per a rebre l'Esperit Sant. En el centre Pius XII promulgant el dogma de l'Assumpci junt amb el collegi cardenalici en una gran balustrada en perspectiva aria, davall el dosser petri d'un arc amb l'escut papal. En un lateral el retrat del capell de la parrquia D. Manuel Llopis  i l'aclit. Completen eixe lateral els retrats de Ramn Castaer i Pepa Botella; Tono Aracil i Julia Juan; Salvador Pastor i Amalia Morant; Antonio Revert i Loln Rom; Manuel Castaer i Marina Segura (pares del pintor) aix com Rafael Botella i Concepci Segu (pares de Pepa). En el lateral esquerre les monges de Sant Vicent de Pal, les Carmelites i els Franciscans, els collegis religiosos d'Alcoi.

En el panell de la Nativitat de la Mare de Du, amb contorns quasi geomtrics i formes quasi cubistes el cos de Santa Anna en el llit i Sant Joaquim en peus formen el conjunt espacial. Componen l'escena el rectangle del llit i els plecs durs d'una cortina sobre la qual descansen uns coloms. En primer terme les comares, la Mare de Du diminuta i la "xiqueta que mira" molt present en moltes obres de Castaer, com un ndex que assenyala a l'espectador que se salva de la rigidesa de l'obra. En el mur dos ngels. Un d'esquena amb un encenser i un grfic que resa "Sic amica mea inter filias", l'altre de peu, cap de perfil i una taula on es llig "Sicut lilium inter spinas".

En les llunetes laterals. El primer per l'esquerra, la Mare de Du xicoteta i els seus pares darrere; un arc que simbolitza el temple i uns ciprers al fons. Tons suaus, violetes, roses, blaus que contrasten amb el vestit blanc de la Mare de Du. En la part superior uns ngels juguen amb les seues formes, amb plans, espais, plecs de les seues robes i triangles de les seues ales. 
El segon exterior, representa l'Anunciaci, de tipus vitrall. Una conjugaci de blaus en totes les seues gammes de plans i clarobscurs.
A l'esquerra, La Visitaci en tons calents, ocres, vermellons i carmins. Santa Isabel en la part alta d'una escala i La Mare de Du ascendint. Rematen l'escena uns ngels trapezodals.
En l'ltima lluneta, el naixement del Natzaret. Tons foscos, llums molt tnues i ngels msics.

Prompte van aparixer els detractors dels murals contra la pintura colorista de Ramn. - Las pinturas en las iglesias, tiene que ser oscuras y sin color - deien.

Bibliografia.
Vicedo Sanfelipe, Remigio, Gua de Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.
Remigio Vicedo.- El Archivo de Alcoy Publicacions de la Universitat d'Alacant

Berenguer Barcel, Julio, Historia de Alcoy, Llorens, Alcoy, 1977, ISBN 84-400-4018-0.

El Alcoy del Siglo XX, Ciudad de Alcoy, Grupo Z, Alcoy/Alcoi, dep. legal V-1440-2001

Botella, Pepa; Autoretrato con paisaje (Ramn Castaer), Ramn Castaer Segura, , 2007 ISBN 978-84-611-5631-3
Ramn Castaer

Enllaos.
Gremi de campaners valencians;
Ubicaci i vista aria de Santa Maria en Google Maps Espaa;





 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160445" title="Cesi (desambiguaci)" nonfiltered="105" processed="104" dbindex="65104">

Qumica: Nom de l'element nmero 55, de smbol Cs; vegeu Cesi.
Onomstica: Nom de diversos personatges de l'antiga Roma:
Marc Cesi fou pretor amb Gai Licini Sacerdos el 75 aC;
Marc Cesi fou un dels que van collaborar amb Verres en les confiscacions a Siclia el 73 aC.
Luci Cesi fou company de Cicer, al qual va acompanyar a Cilcia el 50 aC;
Marc Cesi d'Arpinum fou un amic de Cicer que fou edil a Arpinum, l'nic municipi que tenia aquesta magistratura, el 47 aC.
Publi Cesi fou un cavaller rom de Ravenna que va rebre la ciutadania de Gneu Pompeu i va intercanviar alguna carta amb Cicer.
Sext Cesi fou un cavaller rom esmentat per Cicer com a persona molt honesta.
Tit Cesi, jurista rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160449" title="Cesnia" nonfiltered="106" processed="105" dbindex="65105">
Cesnia o Milnia Cesnia fou l'amant i desprs esposa de Calgula.

No era gaire maca ni jove, per si molt llicenciosa, quan Calgula se'n va enamorar. Llavors ja era mare de tres filles que havia tingut amb un altre marit, i Calgula estava casat amb Lllia Paullina de la que es va divorciar per casar-se amb Cesnia que va tenir un fill amb ell l'any 38.

Segons Suetoni, Calgula s'hi va casar el mateix dia que va tenir una filla (Jlia Drusilla) per segons Di Cassi aquesta filla va nixer un mes abans. Cesnia va conservar el afecte de Calgula fins al final de la seva vida i es diu que li va donar pocions amoroses especials  que haurien contribut a la malaltia mental de l'emperador. Calgula la va sotmetre a tota classe de vexacions i un dia la va passejar nua davant de les  tropes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160450" title="Marc Ceson" nonfiltered="107" processed="106" dbindex="65106">
Marc Ceson (Marcus Caesoninus) fou un jutge rom de gran integritat que va dirigir la investigaci per l'assassinat de Clueni (74 aC) en una cort presidida per Gai Juni. Fou edil electe el 70 aC junt amb Cicer per exercir el 69 aC, any en qu s'havia de fer el judici de Verres, que el volia posposar al 68 aC i el crrec de jutge i edil eren incompatibles.  Segurament fou pretor junt amb Cicer el 66 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160451" title="Ceson" nonfiltered="108" processed="107" dbindex="65107">



Onomstica:

Marc Ceson, jutge i magistrat rom;
Suili Ceson, cmplice de Valria Messallina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160453" title="Suili Ceson" nonfiltered="109" processed="108" dbindex="65108">
Suili Ceson (Suilius Caesoninus) fou un dels acusats quant Valria Messallina, la dona de l'emperador rom Claudi, va fer una cerimnia de casament amb el jove Gai Sili  (Caius Silius). Va participar a la cerimnia i fou a punt de ser executat per es va salvar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160455" title="Caf" nonfiltered="110" processed="109" dbindex="65109">
Caf (Capho) fou un centuri rom i veter de Juli Csar que fou decidit partidari de Marc Antoni desprs del 44 aC. Per aquesta causa es va enfrontar amb Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160457" title="Gai Cetroni" nonfiltered="111" processed="110" dbindex="65110">
Gai Cetroni (Caius Cetronius)  fou llegat a la Legio I Germanica en temps de Tiberi (14). Va esclatar un mot entre els soldats que ben aviat se'n van penedir  i van portar als caps de la revolta carregats de cadenes davant Gai Cetroni. Aquest va inventar una nova manera de castigar als acusats: una assemblea popular formada per les legions I i XX declarava als acusats culpables o innocents i si eren culpables eren executats all mateix pels legionaris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160460" title="G-Funk" nonfiltered="112" processed="111" dbindex="65111">
G-funk (Gangsta-funk o Ghetto-funk) s un tipus de msica hip hop que va emergir del gangsta rap de la costa oest a principis de la dcada dels 90. Aquest gnere va ser caracteritzat per un tema generalment hedonistic en el qual s'incloa el sexe, la violncia i les drogues. El G-funk es va convertir en el subgnero principal del mainstream del hip hop per un espai de temps d'uns gaireb quatre anys (des del llanament del The Chronic de Dr. Dre en 1992, fins a la caiguda de Death Row Records en 1996). 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160461" title="Ghettotech" nonfiltered="113" processed="112" dbindex="65112">
Ghettotech s una forma de msica dance electrnica originria de Detroit. Combina elements del ghetto house de Chicago amb electro, hip hop, techno i Miami Bass. s en general ms rpid que la major part d'altres gneres de msica dance, i sovint destaca les lriques pornogrfiques. 

L'ortografia i l's de les paraules del Ghettotech s discutible. s conegut per diversos noms com Ghetto Tech, GetoTek, Ghettotec, Detroit Bass, Booty Bass, Booty Music, Tech, Ghetto, Ghetto Shit o Accelerated Funk. 

El Ghettotech va ser creat per uns DJ's i productors que treballaven en Detroit, amb una forta influncia del Miami Bass i el ghetto house de Chicago. Duu existint en Detroit des de 1994 aproximadament. 

Alguns artistes d'aquest estil sn DJ Assault, DJ Godfather, DJ Bam Bam, Ignition Technician, Sole Tech, DJ Nasty, Erik Travis, Disc D, Mr. De', Starski & Clutch, 12 Tech Mob, 313 Bass Mechanics, DJ Omega, DJ Shortstop, The Detroit Grand Pubahs, DJ Funk, DJ Deeon, DJ Nehpets, DJ Slugo i Dump Emergency. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160462" title="Giancarlo Fisichella" nonfiltered="114" processed="113" dbindex="65113">
Giancarlo Fisichella (nascut el 14 de gener de 1973), tamb conegut com a Fisico o Fisi, s un pilot de Frmula 1 itali. Actualment corre per l'equip Renault, actual campi del mn de constructors, i tamb ha conduit per a Sauber, Jordan, Benetton i Minardi. Va aconseguir la seva primera victria al catic Gran Premi de Brasil del 2003, en una decisi que es va prendre una setmana desprs de l'esdeveniment. Quan es va unir a l'equip Renault, es va veure eclipsat pel campi del mn Fernando Alonso, per se les va apanyar per aconseguir dues victries ms per al seu palmars. Al desembre de 2007, va acabar contracte amb l'escuderia francesa i, tot i que es va rumorejar sobre la seva possible retirada, va acabar fixant per l'equip Force India - Ferrari, un equip poc competitiu. Tot i aix, va fer un inici de la temporada 2008 fora bo.   

Tamb t el seu propi equip de GP2, el FMS International, encapalat pel pilot angls Adam Carroll.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160465" title="Gangsta rap" nonfiltered="115" processed="114" dbindex="65114">
El Gangsta Rap s el sub-gnere de la msica no agas copiar y pegar en un trabajo que s malo! rap en el qual les lletres donen ms importncia a les histries de gngsters i drogues sense un missatge social constructiu. s principalment un subgnero temtic, que es plasma en diferents subestilos musicals de la msica hip hop. 

Antecedents.
La temtica del crim, la violncia, les drogues va aparixer aviat en el hip hop, per els principals artistes no se centraven en ella. En el perode entre 1986 i 1992 tenien ms repercussi les lletres amb un missatge afrocntric positiu, en les quals el fenomen gngster era denunciat per les seves conseqncies negatives. Alguns artistes representatius d'aquesta poca, com Public Enemy i Boogie Down Productions parlaven repetidament d's d'armes, o de enfentar-se a la policia i les autoritats, i es autodeclaraban com criminals, per el seu desafiament tenia una finalitat constructiva, dirigint-se a la millora de la comunitat afroamericana. Durant la major part dels anys vuitanta, els discos de rap de ms repercussi es van gravar en la Costa Est d'Estats Units, principalment a Nova York, encara que tamb havia escenes importants en Nova Jersei i a Filadlfia. El rap de la Costa Oest estava molt enfocat al ball, amb lletres principalment ldiques. El yeyo (argot que designa a la cocana) sempre va estar vinculat al rap gangsta, acabant amb centenars de MC's que desprs de consumir-la van pretendre fer-lo gratis, distribuint-la ells de manera personal. Aix els port a la runa i a molts a la pres. 

Inicis.
Ice T, originari de Nova Jersey, va comenar a donar-se a conixer rapeajant a Califrnia. En 1987, influt per raps sobre crims de Schoolly D, va publicar el seu disc Rhyme pays, considerat pioner del gangsta rap. Sobre bases rtmiques per simples del dj Afrika Islam, Ice T rapeajava lletres escrites des del punt de vista del gngster, com "Six n' da Mornin". 

Boogie Down Productions van llanar la seva primer single, "Say No Brother (Crack Attack Don't Do It)", en 1986. Va Ser seguit de "South-Bronx/P is Free" i "9mm Goes Bang" en el mateix any. L'ltima s la ms gangsta de les tres; en ella KRS-One descriu com dispara a camells de marihuana desprs que aquests intentin matar-li en la seva casa. L'lbum Criminal Minded va sortir en 1987, i poc temps desprs, el DJ del grup, Scott LaRock va ser tirotejat i assassinat. Desprs d'aquest fet, BDP van enfocar els seus lriques a la conscincia social.

En 1988 el rapper de Los Angeles Eazy-E va publicar el seu disc Eazy duz it, per el seu gran xit va ser reunir un grup, NWA, gravar els seus temes en 1988, i publicar 1989 Straight outta Compton. A causa de les seves lletres que glorificaven la figura del gngster i injuriaven a les dones i a la policia, no va aconseguir el suport de les principals emissores, es van cancellar concerts, va rebre crtiques del Departament de Policia de Los ngeles, del FBI i de diversos moviments socials. No obstant aix va ser un xit de vendes: va ser el primer LP a aconseguir un disc de plat sense difusi en rdio. I va tenir una gran repercussi meditica, fins i tot fora d'Estats Units, encara que moltes vegades per assumptes aliens a la msica. 

L'estil va quallar no noms en la Costa Oest, sin tamb en l'Est i en altres grans ciutats d'Estats Units, on molts joves rappers es van llanar a glossar la vida del gngster, molts d'ells desprs d'haver tingut experincies delictives, i molts altres simplement imitant la temtica.

Consolidaci.
En 1992, l'lbum The Chronic de Dr. Dre, ex-membre de NWA va suposar altre xit del gngsta rap. Quant a la seva msica, l'estil s'ha definit com G-funk, un rap suau, molt ballable i amb molts samples de P-funk. The Chronic va marcar l'inici d'un poca en la qual la temtica gangsteril i l'estil G-funk predominarien en els primers llocs de les llistes de vendes de rap. 

El propi Dre, juntament amb Marion "Suge" Knight fundaria la companyia discogrfica Death Row Records des de la qual llanarien a nous artistes d'xit internacional, com Snoop Doggy Dogg o Tupac Shakur. 

Notorious B.I.G. i altres artistes van impulsar un so ms comercial, amb fragments pegadizo de Rhythm & Blues i sampleos recognoscibles de coneguts temes de rock i soul.

El gangsta rap ha tingut des de llavors una important presncia fins i tot en les llistes generals de vendes de msica pop en Estats Units, i en menor mesura, d'altres pasos. 

La consolidaci del gangsta rap en Estats Units va coincidir amb la marginalizaci i la vinculaci amb la violncia de lunder a la fi dels anys noranta. Tamb va coincidir amb una poca que la msica hip hop va influir en les manele (estil de msica popular romanesa en el qual tamb sn habituals les histries explcites de delinqncia i sexe cru i l'ostentaci del luxe). 

Des de fa molts anys, les histries de gngsters sn narrades en tercera o primera persona pels cantants mexicans de narcocorridos. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160467" title="Hip House" nonfiltered="116" processed="115" dbindex="65115">
El hip house, tamb conegut com house rap, s una barreja de msica house i hip hop que va sorgir durant els anys 80 a Nova York i Chicago. No obstant aix, la primera can de hip house va ser "Rok Dna House" dels productors britnics The Beatmasters amb les raperas The Cookie Crew, de la mateixa nacionalitat. Desprs arribaria "I'll House You" de Jungle Brothers (encara que aix no est indicat en l'lbum, aquest tema est vista generalment com una collaboraci entre el productor novaiorqus Todd Terry i Jungle Brothers). Desprs de "I'll House You", artistes a Chicago, la casa de la msica house, van comenar a produir les seves prpies canons de hip house. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160468" title="Llista d'artistes de hip house" nonfiltered="117" processed="116" dbindex="65116">
2 In A Room;
AB Logic;
B.G. The Prince of Rap;
Beat Masters;
Doug Lazy;
Fast Eddie;
Kickin' Kenny V;
Kid'n'play;
Kool Rock Steady;
La Bouche;
Mr. Lee;
Outhere Brothers;
Snap!;
Stereo MCs;
Technotronic;
Tony Scott;
Tyree;
White Knight;
Ya Kid K;
2 Young Brothers;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160471" title="Hip-hop soul" nonfiltered="118" processed="117" dbindex="65117">
El hip hop soul s un subgnere del R&B contemporani.

El terme generalment descriu un estil de msica que combina el R&B i la producci de hip hop. El gnere s un punt mig entre el new jack swing i el neo soul i fou molt popular a mitjans dels 90. 

Articles relacionats.
Llista d'artistes de hip hop soul;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160472" title="Llista d'artistes de hip hop soul" nonfiltered="119" processed="118" dbindex="65118">
Kimberly Wyatt;
Chaka Khan;
Shanice;
Michelle Williams;
Charlie Wilson;
Mary J. Blige;
Omarion;
Bobby Womack;
Destiny's Child;
Ciara;
Montell Jordan;
Jodeci;
Keyshia Cole;
Tweet;
Monica;
BLACKstreet;
R. Kelly;
Dave Hollister;
Groove Theory;
TLC;
Jaheim;
Anthony Hamilton;
Jackie Wilson;
John Legend;
Lauryn Hill;
Amerie;
Ginuwine;
Aaliyah;
Playa;
Missy Elliott;
Nicole Wray;
702;
SWV;
Brandy;
Ashanti;
Faith Evans;
Olivia;
Ne-Yo;
Sisq;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160483" title="Gai (prevere)" nonfiltered="120" processed="119" dbindex="65119">
Gai (Caius) fou prevere de Roma i vivia vers el 310. Fou ms tard elegit bisbe dels gentils que segurament era equivalent a missioner per formar una nova esglsia. A Roma es va enfrontar amb Procle, defensor de l'heretgia montanista. Va escriure un  llibre contra aquesta heretgia i dos contra l'heretgia d'Artemon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160484" title="Galeusca" nonfiltered="121" processed="120" dbindex="65120">

Galeusca (Contracci dels noms de Galcia, Euskadi i Catalunya) s el nom amb el que han estat designats diversos pactes entre partits i poltics nacionalistes de Catalunya, Euskadi i Galcia del 1923 fins ara.
 El Pacte Galeusca de 1923 .
El primer pacte Galeusca (tamb anomenat Triple Aliana) fou signat a la seu del CADCI l'11 de setembre del 1923 per representants de diverses associacions i partits:
 Per Catalunya, d'Estat Catal (Francesc Maci), Uni Catalanista (Josep Riera i Punt i Pere Manen i Arts i Acci Catalana (Jaume Bofill i Mates i Antoni Rovira i Virgili) ;
 Per Galcia, d'Irmandades da Fala (Alfredo Somoza i Federico Zamora) i Irmandade Nazonalista Galega (Vicente Risco) ;
 Pel Pas Basc, Elas Gallastegi Gudari, Jose Domingo Arana, Manuel Egileor i Telesforo Uribe-Etxebarra, del Partit Nacionalista Basc (sector Aberri). Ms tard s'hi uniren Julien Arrien i Jess Mara de Leizaola de Comunin Nacionalista Vasca.

En el document es reclama plena sobirania poltica per a les tres nacions i proposen la creaci d'un consell conjunt per a unir forces. Tanmateix, la dictadura de Primo de Rivera, les diferncies ideolgiques entre Estat Catal i el PNB i la poca fora poltica dels nacionalistes gallecs van deixar el projecte en via morta. Fins el 1933 no es torn a proposar la reavivaci del pacte, quan el PNB s'ali amb Francesc Camb, Acci Catalana i Palestra. Per el 1934, en sorgir un conflicte entre el govern de la Segona Repblica Espanyola i el Pas Basc, amb motiu d'unes eleccions municipals, una delegaci de parlamentaris catalans presidida pel diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Josep Toms i Piera an a Guernica, on fou ratificat el pacte. Durant la guerra civil espanyola, i un cop va obtenir l'autonomia per al Pas Basc, el PNB va preferir aliar-se amb Esquerra Republicana de Catalunya i durant un temps es va fer molta propaganda; quan el Pas Basc fou ocupat per les tropes franquistes el 1937, el govern autnom es va installar a Barcelona. 

 El Pacte Galeusca de 1941 .
Un cop a l'exili, el 9 de maig de 1941 es va promoure el segon pacte a Buenos Aires, sota el nom de Galeuzka, tot reclamant l'autodeterminaci dels tres pobles i el suport dels aliats. Els signants foren:
 Per Catalunya, Manuel Serra i Moret, Josep Escol i Mars i Pere Mas, dels casals catalans i la Generalitat de Catalunya a l'exili.
 Per Euskadi, Ramn Mara Aldasoro, Jos Mara Lasarte Arana i Francisco Basterrechea Zaldvar, del PNB i del govern basc a l'exili.
 Per Galcia, Alfonso Daniel Manuel Rodrguez Castelao, Antonio Alonso Ros i Lino Prez, del Partit Galleguista i del Consello de Galiza. ;

El pacte fou ratificat a Mxic el 22 de desembre de 1944 per representants de la comunitat catalana de Mxic, PNB, ELA-STV, Partit Galleguista, Estat Catal, Acci Catalana, el Secretariat de Militats d'ERC el Partit Socialista Catal i la Uni de Catalans Independents. Aquests nomenaren un secretariat tripartit format per Joan Loperena (Catalunya), Jos Luis Irisarri (Euskadi) i Juan Lpez (Galcia). Entre altres objectius, es proposava combatre el rgim franquista, afirmar la identitat de les tres nacions, defensar els seus drets, treballar pel restabliment de la repblicai oposar-se a la restauraci de la monarquia.

Tanmateix, no arrib a tenir cap ress prctic perqu fou desqualificat tant per Josep Irla i Bosch, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, com per Jos Antonio Aguirre, lehendakari a l'exili, de manera que el mar del 1945 havia fracassat en el seus objectius. Nogensmenys, el seu record ha engrescat nombrosos intellectuals a l'interior i a l'exili. 
 Llegat del Pacte .
La declaraci de Barcelona del 18 de juliol de 1998 entre el PNB, Bloc Nacionalista Gallec i Convergncia i Uni intentava recuperar aquest esperit en contra de la poltica antiautonomista del president del govern espanyol Jos Mara Aznar i va tenir com a resultat la coalici electoral GALEUSCA, que es present a les eleccions europees del 2004.  En aquesta coalici formada pel PNB, el Bloc Nacionalista Gallec i Convergncia i Uni, tamb s'integraren el Bloc Nacionalista Valenci i el Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160486" title="Calanos" nonfiltered="122" processed="121" dbindex="65121">
Calanos (Calanus,        ) fou un dels anomenats gimnosofistes indis que van seguir a l'exrcit macedoni des de  Taxila acompanyant a Alexandre el gran; quan el rei es va posar malalt es va tirar a una pira encesa en presencia de tot l'exrcit, sense cap senyal de por. El seu nom real, segons Plutarc era Esfines (Sphines), i Calanos era un sobrenom derivat de la seva salutaci en qu usava el snscrit Calyana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160487" title="Penlope Cruz" nonfiltered="123" processed="122" dbindex="65122">

Penlope Cruz Snchez ms coneguda com Penlope Cruz, (Alcobendas, 28 d'abril de 1974), s una actriu espanyola. Tot i que inicialment fou ballarina i present programes de televisi, s coneguda mundialment per la seva faceta cinematogrfica, participant en pellcules realizades en francs, itali, castell, angls i altres idiomes, amb les que ha assolit un xit important i diversos premis.

Fou la primera actriu espanyola en ser candidata als Oscar i als Globus d'Or en la categora de millor actriu pel seu paper en la pellcula espanyola, "Volver".


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160489" title="(78) Diana" nonfiltered="124" processed="123" dbindex="65123">
Diana s l'asteroide nm. 78 de la srie. El 15 de mar de 1863 Karl Theodor Robert Luther (1822-1900), el va descobrir des de Dusseldorf.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160490" title="Cales (desambiguaci)" nonfiltered="125" processed="124" dbindex="65124">


Cales, ciutat de Campnia;
Cales o Calles, militar i strapa macedoni;
Cales, general de Cassandre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160491" title="(79) Eurynome" nonfiltered="126" processed="125" dbindex="65125">
Eurynome (ew-rin'-a-mee) s l'asteroide nm. 79 de la srie. Va ser descobert el 14 de setembre del 1863 des d'Ann Arbor (Michigan, EUA) per en James Craig Watson (1838-1880), i fou el seu primer asteroide descobert.

s un asteroide fora gran i brillant del cintur principal, i compost per silicats. El seu nom es deu a una de les moltes Eurnomes de la mitologia grega.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160492" title="Cales (strapa)" nonfiltered="127" processed="126" dbindex="65126">
Cales o Calles (Calas o Callas,      ,       ) fou el fill del trador  Harpalos d' Elimiotis, i cos d'Antgon el borni. Va dirigir un cos de l'exrcit que Filip II de Macednia va enviar a sia dirigit per Parmeni i tal (336 aC). El seu grup fou derrotat en una batalla a la  contra Memn de Rodes i es va refugiar a Rhaetum (Rhaetion).

A la batalla de Grnic (334 aC) va dirigir la cavalleria tesslia i Alexandre el va nomenar tot seguit strapa de Frgia Hellespntica o Dascilios, a la que una mica desprs va afegir Paflagnia. Es creu que va morir abans de la traci del seu pare el 325 aC i un nou strapa de nom Demarcos ja apareix a la Frgia Hellespntica en temps d'Alexandre el gran que va morir el 323 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160494" title="(80) Safo" nonfiltered="128" processed="127" dbindex="65127">
Safo (Sappho) s l'asteroide nm. 80 de la srie. Des de Madrs el descobr el 2 de maig de 1864 Norman Robert Pogson (1829-1891).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160495" title="Cales (general)" nonfiltered="129" processed="128" dbindex="65128">
Cales fou un general de Cassandre que el va enviar amb un cos d'exrcit contra Poliperc a Perrhbia o Perrbia, mentre ell mateix marxava a Macednia per venjar-se d'Olmpies (317 aC). Cales va subornar als soldats de Poliperc i va aconseguir la deserci de molts d'aquestos. Poliperc fou assetjat llavors a Nxion (Naxium), una ciutat de la Perrhbia i quan es va assabentar de la mort d'Olmpies es va escapar del setge amb alguns fidels i es va refugiar amb Aecides a Etlia (316 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160496" title="(81) Terpscore" nonfiltered="130" processed="129" dbindex="65129">
Terpscore (Terpsichore) s l'asteroide nmero 81 de la srie. El va descobrir des de Marsella Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, el 30 de setembre de 1864.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160497" title="(82) Alemena" nonfiltered="131" processed="130" dbindex="65130">
Alkmene o Alemena s l'asteroide nmero 82 . Fou descobert per l'astrnom Karl Theodor Robert Luther des de l'observatori de Dusseldorf (Alemanya), el 27 de novembre de 1864.

T un dimetre de 61 quilmetres i el seu perode de rotaci s de 12,999 hores.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160498" title="(83) Beatrix" nonfiltered="132" processed="131" dbindex="65131">
Beatrix (bay'- -triks) s l'asteroide nm. 83 de la srie, descobert per l'astrnom itali Annibale de Gasparis (1819-1892) des de Npols el 26 d'abril del 1865.

s un asteroide fora gran que orbita a l'interior del cintur principal. El seu nom es deu a Beatrice Portinari de Florncia, que en Dante Alighieri, en sser la dona que va estimar i la seva musa, va immortalitzar a la "Vida Nova" i a la "La Divina Comdia". 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160500" title="Aule Atili Calat" nonfiltered="133" processed="132" dbindex="65132">
Aule Atili Calat (Aulus Atilius Calatinus) fou un general rom de la Primera Guerra Pnica. Fou dues vegades cnsol i una dictador. 

El primer consolat fou el 258 aC i va obtenir tot seguit Siclia com a provncia per dirigir les operacions militars, segons Polibi junt amb el seu collega Gai Sulpici Patercle (segons altres autors en solitari).

Va conquerir Hippana i tot seguit la fortalesa de Myttistratum. Desprs va atacar Camarina per durant el setge va caure en una emboscada i noms es va salvar mercs al geners esfor del trib Calpurnius Flamma que apareix sota diversos noms segons els historiadors. Desprs va conquerir Camarina, Enna, Drepanum i altres i a final del seu perode va fer un atac a Lipara (Lipari), operacions que va continuar el seu successor. Va obtenir els honors del triomf.

Va tornar a ser cnsol el 254 aC just quan Roma havia perdut poc abans la seva flota durant una tempesta al cap Pachynum, per juntament amb el seu collega Gneu Corneli Escipi Asina (Cn. Cornelius Scipio Asina) va construir una nova flota de 220 vaixells en noms tres mesos, i amb aquestos vaixells van sortir cap a Siclia. All van ocupar Panormos.

El 249 aC fou nomenat dictador per fer la guerra a Siclia, en lloc de Claudi Glcia. No va fer res destacat per fou el primer dictador que va dirigir un exrcit rom fora d'Itlia.

El 241 aC fou nomenat mediador entre el procnsol Caius Lutatius Catulus i el pretor Quint Valeri, per decidir quin dels dos tenia dret al triomf, i va decidir a favor del primer.

En algun moment de la seva vida va construir un temple. A la seva tomba es va escriure: unum hune plurimae consentiunt gentes populi primarium fuisse.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160501" title="(84) Clo" nonfiltered="134" processed="133" dbindex="65133">
Clio (Klio) s l'asteroide nm. 84 de la srie, descobert des de Dusseldorf el 25 d'agost de 1865 per Karl Theodor Robert Luther (1822-1900).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160504" title="Calavi" nonfiltered="135" processed="134" dbindex="65134">
Calavi (Calavius) fou el nom d'una famlia o gens destacada de Campnia, una part al menys de la qual es va establir a Roma (211 aC) amb la intenci de prendre venjana dels romans pel que aquestos havien fet als campanis. Un esclau de la famlia va posar foc a la ciutat. Tant l'esclau com la famlia foren descoberts i castigats.

Altres personatges de la mateixa famlia foren:

Novi Calavi, lder la revolta del 314 aC;
Ovi Calavi, lder la revolta del 314 aC;
Pacuvi Calavi magistrat de Cpua aliat d'Annbal;
Perolla Calavi cap opositor als cartaginesos ;
Ofili Calavi dirigent del partit rom a Cpua;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160505" title="Novi Calavi" nonfiltered="136" processed="135" dbindex="65135">
Novi Calavi fou un dels lders de la conspiraci que va esclatar a Cpua contra Roma el 314 aC, junt amb el seu germ Ovi Calavi. Gai Meni fou nomenat dictador rom per posar fi a la revolta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160506" title="Ovi Calavi" nonfiltered="137" processed="136" dbindex="65136">
Ovi Calavi fou un dels lders de la conspiraci que va esclatar a Cpua contra Roma el 314 aC, junt amb el seu germ Novi Calavi. Gai Meni fou nomenat dictador rom per posar fi a la revolta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160508" title="Embassament d'Utxesa" nonfiltered="138" processed="137" dbindex="65137">
L'Embassament d'Utxesa est situat a la comarca del Segri, entre els termes municipals de Torres de Segre i Sarroca de Lleida. s un pant nic a Catalunya ja que no es troba a cap riu sin al mig del traat del Canal Industrial de Sers, encara que es considera dintre del conca del riu Segre.

Aquest embassament es podria dir que est format per dues parts. La formada per la inundaci de les valls del Seca i de la Valleta, que formen la part del embassament coneguda com la del Seca i la part coneguda com d Utxesa que es la part inundada de la vall d Utxesa. Es construir en un temps record i va entrar en funcionament l'any 1914.Com s'ha comentat l'aigua arriba pel Canal de Sers, per l'anomenat canal petit, amb una aportaci mxima de de 60 m/s i l'aigua surt en direcci a la central hidroelctrica pel tram del canal anomenat canal gran amb una capacitat mxima de 120 m/s.

Per la seva construcci es van realitzar tres preses de terra, que van ser recobertes de pedra en la seva part interior per evitar l acci de la erosi. Les dos primeres es troben a les valls del Seca i de la Valleta, de 360 i 125 m de longitud respectivament i d aproximadament 17 d alada, i la ms gran de 28 m d alada i 350 m de longitud a la vall d Utxesa. La superfcie de l embassament s de 272,3 ha i t un permetre de 19,5 km. La capacitat de l'embassament s ha anat reduint per la sedimentaci de fangs i el creixement de la vegetaci fet que ha provocat una disminuci de la capacitat inicial de 10 hm als menys de 4 de l actualitat.


Es important destacar que aquest embassament s ha convertit en una important zona humida que es utilitzat com a habitat per moltes espcies aqutiques i aus migratries, fet que no ha passat desapercebut per la Conselleria de medi ambient que el declara el 23 d octubre de 1990 Reserva Natural de Fauna Salvatge.


 Enllaos externs .
Lo portal d Utxesa;
ORDRE de 23 d octubre de 1990, per la qual es declara la Reserva Natural de Fauna Salvatge d Utxesa, als termes municipals de Torres de Segre i Sarroca de Lleida (Segri).;
Web del Institut Cartogrfic de Catalunya;

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160509" title="Pacuvi Calavi" nonfiltered="139" processed="138" dbindex="65138">
Pacuvi Calavi (Pacuvius Calavius) fou un magistrat de Cpua, d'una famlia influent a la ciutat.  Desprs de la victria d'Annbal al Trasim fou investigat pel senat de Cpua que sospitava que el partit popular (que Calavi dirigia) era hostil al senat i es volia entregar als cartaginesos. Per posar fi als rumors va reunir al senat i va declarar que estava en contra d'una revolta contra Roma, car ell mateix era casat amb una dama romana (filla d'Appi Claudi) i la seva filla s'havia casat amb un rom. Llavors va declarar que el poble es volia revoltar i que noms ell podia dominar aquest sentiment i salvar als senadors si li donaven el comandament. El senat hi va accedir i llavors va fer tancar  a tots els senadors a l'edifici, els va declarar els seus presoners i fins i tot els volia executar per finalment els va alliberar per una vegada van donar suport a les posicions del poble. Calavi va assolir el poder suprem i es va aliar amb Annbal. Desprs de la batalla de Cannes (216 aC) Annbal va passar el hivern a Cpua i fou hoste de Calavi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160510" title="Perolla Calavi" nonfiltered="140" processed="139" dbindex="65139">
Perolla Calavi fou fill de Pacuvi Calavi i (a diferncia del pare) el principal opositor als cartaginesos a Cpua; es va posar al costat de Deci Magi. El seu pare va aconseguir que fos perdonat per Annbal (216 aC) i fins i tot va convidar a pare i fill a una festa, per all Perolla va voler intentar assassinar a Annbal; el pare el va dissuadir i l'atac no es va portar a terme.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160511" title="Ofili Calavi" nonfiltered="141" processed="140" dbindex="65140">
Ofili Calavi (Ofilius Calavius) fou fill de Ovi Calavi. Fou un personatge rellevant de Cpua i quan els romans foren derrotats a Caudium el 321 aC va abraar el partit rom i va aconsellar als conciutadans d'esperar a veure que passava.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160513" title="Calde" nonfiltered="142" processed="141" dbindex="65141">
Calde (Caldus) fou el nom d'una famlia de la gens Clia. Caldus deriva de calidus (calent).

Personatges destacats de la famlia foren: 

Gai Celi Calde, magistrat rom;
Gai Celi Calde el jove, magistrat rom;
Calde, militar rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160514" title="Gai Celi Calde" nonfiltered="143" processed="142" dbindex="65142">
Gai Celi Calde fou contemporani de Luci Licini Cras. Fou un orador per no massa destacat. Va intentar ser questor per no fou elegit per el 107 aC fou nomenat trib de la plebs. Durant el seu consolat es va establir la lex tabellaria, dirigida contra Gai Popilli i que regulava la manera de votar a les corts de justcia pels casos d'alta traci (majestas). Cicer diu que Calde es va penedir tota la vida d'haver proposat aquesta llei, vergonyosa per a la Repblica.

El 94 aC fou cnsol amb Luci Domici Aenobarb (preferit sobre un competidor de s alt rang) i desprs va obtenir Hispnia (una de les Hispnies) com a provncia, probablement la Citerior o Tarraconense. A la guerra civil entre Mari i Sulla va donar suport al primer per no va poder impedir que Gneu Pompeu aports les seves legions a Sulla.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160517" title="Coala" nonfiltered="144" processed="143" dbindex="65143">


El coala (Phascolarctos cinereus) s un mamfer marsupial que habita en els arbres d'Austrlia. 
Aspecte.
El coala mesura entre 61 i 85 cm i pesa entre 4 i 14 kg. La mida del cos i les proporcions d'un animal adult depenen de l'edat, el gnere, l'alimentaci i la regi. Els coales que habiten en climes menys clids sn generalment ms grans i tenen el pelatge ms fosc i esps que aquells que viuen en climes ms clids. Malgrat aquestes adaptacions generals, hi ha tamb excepcions. A la frtil Victria (Austrlia), un mascle adult pot pesar fins i tot 14 kg, i una femella fins a 11 kg. El pes mitj d'aquests animals s ms baix: 12 kg als mascles i 8 kg en les femelles. Els coales de la seca Queensland sn generalment ms petits, amb un pes mitj dels mascles de 8 kg i de les femelles de 6 kg. Els coles tenen un pelatge suau, entre marr i gris platejat, i les seves mans estan provedes de grapes afilades. Cada m t cinc dits, dos d'ells oposats als altres tres, que, a semblana del polze hum, poden moure's en oposici als altres dits. Aix li permet aferrar-se als arbres amb ms facilitat. Les cames posteriors no tenen grapes al dit major, i el segon i tercer dit estan fusionats per formar un garfi amb el que poden extirpar-se les paparres, de les que en sofreixen sovint.

Els seus trets distintius sn un fosc nas sortint i unes grans orelles, del que es dedueix que l'olfacte i l'oda juguen papers importants en la seva vida. El coala t un cap gran en proporci amb el seu cos, i la seva massa cerebral s relativament petita. El pelatge dels coales que viuen en llibertat s ms adobat que el dels que viuen en captivitat.

Els mascles es distingeixen de les femelles per la bossa testicular, aix com per la glndula que tenen al pit, que desprn olor. Les femelles, al seu torn, s'identifiquen per la bossa o marsupi. A ms, normalment sn ms boniques, la qual cosa es deu a les seves faccions i a la seva menor estatura. La bossa s com la del wombat (un altre marsupial australi) i, al contrari que en els cangurs, l'obertura de la bossa es troba en la part inferior d'aquesta.

Els mascles adults poden ser fins i tot un 50% ms grans que les femelles adultes i, a ms de tenir la curvatura del nas ms pronunciat, la forma del seu cap s una mica diferent de la de les femelles.

Sentits.
Com animals nocturns que sn, tenen bones facultats auditives. La seva vista s, tanmateix, ms aviat mediocre. El gran nas dels coales s excepcionalment sensible. Els dna informaci sobre tot el que concerneix a la supervivncia, el seu territori i l'aparellament.

Hbitat.

Les poblacions de coales noms poden estendre's si es troben en l'hbitat adequat. Aquest inclouria els arbres preferits pels coales (principalment eucaliptus, per tamb d'altres) que han de crixer associats en certa manera sobre un terra adequat, a ms de suficients precipitacions. A ms, hi ha d'haver altres coales vivint en les proximitats.

Un hbitat amb espai limitat t, bviament, una capacitat limitada. Aix vol dir que molt pocs coales poden viure en aquestes condicions. Si una zona es redueix, es fa trossos o es destrueix en la seva totalitat, disminueix el nombre de coales que viuen all. La capacitat d'un hbitat depn de la consistncia dels arbres, la densitat de l'arbratge, les pluges, el clima, el terreny, les formes del paisatge i la mida.

Mode de vida.

Els coales viuen en els arbres i realitzen la majoria de les seves activitats de nit. No es troben cmodes al terra, on caminen de quatre grapes. Per estalviar energia, dormen 20 hores al dia, ms que els peresosos, que dormen unes 18 hores diries. Els seus depredadors naturals sn els dingos, les libes, les guiles, els varanos, els voltors, Pocho i les serps pit. Les poques de sequera i sobretot els incendis tamb poden resultar perillosos per a ells.

Tanmateix, l'acci de l'home ha provocat l'aparici de nous perills, com cotxes, gossos vagabunds, insecticides, piscines i un major risc de contreure gangrena. Sovint, es construeixen carreteres que travessen territoris de coales, per la qual cosa el coala s'ha de quedar en la meitat que es trobi, sense poder passar a l'altre costat. L'hbitat tamb es redueix a causa de la tala d'arbres, l'extracci d'aigua i la construcci de tanques.

Alimentaci.

Els coales s'alimenten gaireb exclusivament de fulls i crostes, aix com dels fruits de l'eucaliptus. A tot Austrlia noms aprofiten poc ms de 70 de les quasi 500 espcies d'eucaliptus conegudes, fins i tot en alguns llocs noms 5 o 7 espcies. Dins d'una zona delimitada normalment no s'aprofiten ms de dos o tres espcies d'eucaliptus com a font d'aliment. Molts altres arbres, inclosos els que no sn eucaliptus, sn usats com fonts d'alimentaci o per a altres finals (per exemple, per descansar o dormir).

Un coala adult necessita entre 200 i 400 grams de fulles al dia. Sn molt exigents a l'hora d'escollir els seus aliments: primer estiren un bra i agafen amb molta cura alguns de les fulles elegides; desprs les ensumen amb compte abans de donar-les una bocada; i finalment, les masteguen fins a fer-les unes farinetes i se les empassen. Els coales beuen molt pocs cops, es creu que coala significa 'no beu' en el llenguatge aborigen. Sadollen la set fonamentalment a travs de l'abundant aigua dels fulls d'eucaliptus. Tamb obtenen aigua de les gotes de la rosada i de la pluja. No obstant aix, a les estacions seques i malgrat els riscs que corren, van fins a les aiguades.

Les dents del coala estan adaptades per menjar fulls d'eucaliptus. Aquests animals recullen els fulls amb els incisius superiors i inferiors. El buit entre els incisius i els queixals permet que puguin moure els fulls d'un costat per a un altre amb la llengua sense mossegar-se. Els queixals tenen una forma especial que fa que tamb puguin trossejar el menjar, en lloc de sol triturar-la. D'aquesta manera, les dents treuen la humitat als fulls i destrueixen la fibra d'aquestes, de manera que faciliten la digesti.

L'eucaliptus els aporta sucres, mid, greixos i protenes. En un procs digestiu relativament llarg, s'extreuen l'aigua i els aliments aprofitables. Com els seus aliments sn difcils de digerir, poc energtics i fins i tot txics, els coales tenen un apndix que s molt llarg (fins a 2,5 metres). Aqu els bacteris ajuden a digerir les fibres i permeten que es doni una espcie de fermentaci. A ms, el seu lent metabolisme fa possible que s'emmagatzemi l'eucaliptus durant bastant temps, en el qual es perd la majoria de l'energia. Aix mateix, els porta a un baix consum d'energia, que s inferior al de la resta dels animals herbvors.

Vida en els arbres.

Els coales passen la major part del temps en els eucaliptus. Aquests animals corpulents i musculosos sn uns grans grimpadors. Es caracteritzen per tenir un cos petit i rodanx i unes extremitats relativament llargues. Les seves mans, peus i grapes reuneixen les qualitats necessries per agafar-se i balancejar-se en les branques. Intutivament, els coales intenten protegir-se del perill en les branques dels arbres. En les urbanitzacions, s'enfilen per les parets, tanques, pals de llum i rtols dels carrers.

Si els coales volen pujar a un arbre, salten des del terra, se subjecten a la crosta amb les seves grapes i, seguidament s'enfilen. Pugen i baixen dels arbres sempre amb el cap cap a dalt. Normalment, descendeixen lentament, ja que noms utilitzen una pota. Generalment, els coales sol descendeixen d'un arbre per arribar a un altre. Aqu els sotja la majoria dels perills. Quan caminen, avancen primer la m dreta, desprs el peu esquerre, la m esquerra i finalment el peu dret. I quan corren, mouen peus i mans alhora.

Alguns coales romanen ms temps al terra que d'altres. Aquest comportament depn de la mida del territori i de la distncia entre els arbres. Sovint, en les proximitats de les urbanitzacions han de recrrer ms distncia pel terra que als voltants ms tranquils.

En els arbres segurs i cmodes, els coales es mostren tranquils. La seva actitud depn de la condici de les forquilles de les branques, de les condicions meteorolgiques i de l'hora del dia. Ja que el temps canvia constantment durant el dia en un bosc australi, els coales poden ser en diferents llocs: al sol, a l'ombra, en una zona de vent fred o en llocs protegits del vent o de la pluja.

Els coales poden estar cmodes sobre una branca durant una hora. Mentre dormen, se subjecten a les forquilles per no caure. El pelatge del darrere, que s especialment esps, els permet recolzar-se en les branques ms dures. En els dies freds, humits i ventosos, els coales s'enrotllen com una bola per ocupar menys espai i desprendre la menor calor possible. Quan plou, l'aigua llisca pel llom dels coales com succeeix amb els necs. En els dies calorosos, secs i vergonyosos, els coales no sofreixen, ja que el pelatge del seu pit, que s clar i llarg, absorbeix la calor. I quan fa vent, el seu cabell es mou i aix es refresquen.

Comportament social.


La poblaci dels coales t un sistema de comunicaci i organitzaci complex, que li garanteix la cohesi social. Malgrat que sn solitaris (excepte en la fase d'aparellament), s'organitzen en poblacions estables sota una jerarquia social, en la qual s'estableixen diferents territoris i, depenent de la posici que ocupin, es comporten d'una o una altra manera. Si l'ordre es desestabilitza, influeix en el grup.

Territori.

Cada coala estableix el seu propi territori, la mida del qual depn de diversos factors: sexe, edat, posici social i la qualitat i resistncia del terreny. En una poblaci socialment estable, la mida del territori garanteix suficients arbres adequats per proveir el coala d'aliments i protecci. Els coales poden romandre al seu territori durant tota la vida, excepte en els casos de catstrofes i alteracions de l'hbitat. Aix mateix, canvien sovint d'arbres dins del seu territori per menjar, buscar refugi o mantenir el contacte social. A ms, deixen marques d'olor per delimitar el seu terreny.

En una poblaci estable, els territoris dels vens s'encavalquen. Els mascles prefereixen territoris on s'uneixin amb un o diversos territoris de femelles. Si s'encavalquen territoris de mascles, s'evitar el contacte. El territori d'una femella pot coincidir amb els d'ambds sexes. Abans que els coales joves emigrin, consideren el territori de la seva mare com a propi. Generalment, els territoris dels mascles sn ms grans que els de les femelles.

Alguns dels arbres marcats amb excrements serveixen de lloc d'encontre, ra per la qual juguen un paper decisiu en l'estabilitat de la poblaci. Mentre els coales mascles marquen el seu territori amb l'olor de les seves glndules mamries, les koalas femelles usen l'olor de la seva orina.

Dins d'un territori, hi ha arbres als quals no poden accedir alguns coales. Grcies a aquest comportament la poblaci s'equilibra. Aix tamb explica per qu els coales joves han d'abandonar les seves mares. En el cas que romanguessin al costat de les seves mares, competirien contra elles o contra altres animals per obtenir aliments. Els coales joves s'han d'establir a les zones perifriques d'una comunitat.

Si un coala mor, el seu territori se li cedeix a un congnere. Per aix, les fronteres continuen sent prcticament les mateixes. Abans d'establir un territori fix, els coales joves solen recrrer les zones perifriques d'una colnia durant un mes. D'aquesta manera, prenen possessi de nombrosos territoris abandonats. Als boscos, tenen lloc les lluites pel territori, especialment durant el perode d'aparellament.

Emigraci i expansi.

Durant algun moment, els coales joves se'ls fora a abandonar el territori de les seves mares. Normalment, aix succeeix quan tenen 18 mesos. Com no totes les femelles es reprodueixen cada any, tenen la possibilitat de marxar desprs dels dos o tres anys. Els coales que emigren no sols busquen un hbitat desocupat, sin un altre perifric a prop d'altres coales.

De vegades, els coales que busquen territoris estan obligats a recrrer grans distncies per trobar l'apropiat. Aquestes emigracions proporcionen l'intercanvi gentic entre els grups d'aparellament limtrofs i, per tant, garanteixen la diversitat gentica de les poblacions.

Avui en dia, a causa de la intervenci humana es dificulta l'emigraci i expansi dels coales a molts dels territoris. Els hbitats disponibles sn limitats i fragmentat, motiu pel qual els coales joves no poden trobar territoris adequats. Amb el qual, o b viuen en males condicions, o han de continuar buscant un altre territori. Aix pot comportar que s'esgotin els aliments, la mort dels arbres i la decadncia de la poblaci.

Comunicaci.

Els coales compten amb una mplia varietat de sons, que els permeten comunicar-se a grans distncies. Tant les femelles com els mascles criden quan tenen por. Emeten un soroll fort, com el d'un beb quan vol menjar, que es produeix en situacions d'estrs i normalment sol anar acompanyat de tremolors. Els mascles produeixen una espcie de ronc per manifestar tant la seva presncia com per demostrar la seva posici social. Sovint sona com un soroll lluny, com quan es posa en marxa una moto o com quan gruny un porc. Els mascles s'estalvien la despesa energtica que emprarien en una lluita mitjanant l's dels sons per establir la seva posici dominant. Durant el perode d'aparellament criden molt perqu els altres animals percebin la posici del que crida.

Les femelles no udolen tant com els mascles. Tanmateix, els seus crits serveixen tant com avs d'agressi o com part del seu comportament sexual. Poden ser dolos quan intercanvien uns suaus xiscles amb les seves cries; per tamb, amenaadores quan grunyen expressant el seu enuig o el seu malestar. De vegades se'ls pot escoltar emetre un so semblant al cantussol o al murmuri d'una persona.

Malalties.

Els coales tenen un sistema immunitari molt feble, que els fa propensos a tot tipus de problemes, com malalties respiratries, digestives i urogenitals, lcera d'estmac, cncer, deshidrataci i atrfia muscular. Aix mateix, tenen una gran tendncia a patir d'estrs que, sumat a la seva gran activitat en l'poca d'aparellament, provoca que siguin ms vulnerables a malalties en aquell perode. A ms, solen sofrir infeccions de clamdia. Quan plou, els coales malalts se'ls queda el pelatge humit. Tamb les paparres se'ls peguen amb gran facilitat. Per si fos poc, els coales ms vells poden arribar a morir de gana pel desgast de les seves dents, ja que no sn capaos de continuar mastegant els fulls.

poca de reproducci.

Els coales assoleixen la maduresa sexual als dos anys. Tanmateix, els aparellaments es comencen a donar normalment entre un o dos anys desprs. En general, les femelles estan preparades que els mascles abans, ja que els mascles dominants grans mantenen allunyats els ms joves. No s clar si sn els mascles els que van a la recerca de les femelles o si ocorre al contrari. Possiblement aix depn de l'estatus de l'animal en la jerarquia social. Els mascles dominants han de mantenir la seva posici davant altres mascles i controlar a les seves femelles. No obstant aix, tamb es dna el cas de femelles en zel que van a la recerca d'un mascle dominant.

Aparellament i fecundaci.

L'poca d'aparellament del coala dura aproximadament des de setembre fins a mar, encara que hi ha diferncies regionals. En aquesta poca, les femelles poden acoblar-se en repetides ocasions. A les cries d'un any que encara sn lactants, no se'ls permet acoblar-se. Tanmateix, hi ha ocasions en les quals aquestes es troben entre un mascle a la recerca d'una femella i la seva mare, pel que les que ja han crescut sn expulsades del territori de la seva mare, per la qual cosa han de buscar un altre lloc per viure.

En aquesta poca els coales sn molt ms actius. Amb freqncia, els mascles sn molt agressius durant l'poca d'aparellament i solen fer-se mal amb les seves grapes afilades. Els mascles dominants s'acoblen amb totes les femelles que tinguin al seu abast i defensen la seva posici com sigui possible, encara que els altres mascles tamb busquen la seva oportunitat.

Gestaci, naixement i cria.

La gestaci dura sola 35 dies. En nixer, la cria s'arrossega per si mateixa des de la claveguera fins a la borsa. Neix cega i sense cabell, pesa menys d'un gram i mesura uns 2 centmetres. A la borsa hi ha un mscul que evita que la cria caigui. Normalment sol neix una cria a l'any, a l'estiu. Aquesta passa entre sis i set setmanes dins de la borsa, on beur llet i es far ms gran.

Al voltant les de 22 setmanes de vida, obre els ulls i comena a mirar tot el que ocorre fora de la borsa. Entre les 22 i les 30 setmanes comena a prendre, a ms de la llet, una espcie de farinetes que produeix la seva mare. Les farinetes sn un tipus d'excrement que facilita a les cries el decisiu canvi de la llet als fulls i s'aniran convertint en l'alimentaci principal de la cria fins que, quan sigui major, abandoni la borsa i comenci a prendre el seu menjar ajagut a la panxa de la mare.

En tot aquest temps aprn a agafar els fulls amb les mans i a ensumar-les amb compte abans de menjar-se-les. Tanmateix, continuar alimentant-se amb llet materna fins que tingui un any. A causa de la seva gran mida, la cria ha de treure la mama per l'obertura de la borsa. Quan comena a alimentar-se amb fulls, la cria es desenvolupa a major velocitat i el seu cos es fa ms rodanx. A partir de llavors, la mare comena a portar la cria a l'esquena, encara que aquesta continua buscant protecci a la borsa. Quan es fa major, realitza les seves primeres excursions al voltant de la seva mare.

Entorn dels 12 mesos, la cria ja s prou capa de valer-se per si mateixa, per la qual cosa la seva mare pot tornar a quedar-se prenyada. Si torna a tenir fills, la mare deixa d'alletar i portar a la seva cria, encara que admet que romangui a prop, fins que comenci les seves primeres excursions. Normalment, la mare foragita les cries a partir dels 18 mesos. No obstant aix, si la mare no torna a quedar prenyada, la cria pot seguir sota la protecci materna fins als tres anys. Una vegada que la mare la foragiti, aquesta ha de marxar.

Les femelles que viuen en estat salvatge solen viure uns 15 anys. Els mascles, tanmateix, viuen una mitjana de 10, ja que sovint es danyen en les seves baralles i normalment han de moure's per viure en zones en pitjors condicions. En general, els coales que viuen en llibertat tenen menor esperana de vida que els que coales en captivitat (les femelles assoleixen els 19 anys). Especialment curta s la vida dels coales que habiten en rees suburbanes o prop d'una autopista. Aqu l'esperana de vida d'un mascle es redueix fins i tot els dos o tres anys.

Evoluci dels coales .

Els coales sn marsupials que pertanyen, dins de l'ordre dels Diprodontia, al subordre dels Vombatoidea, que tamb inclou els wombats. Els coales sn, avui en dia, els nics representants que queden de la famlia dels Phascolarctidae.

Els primers fssils de la famlia dels coales daten d'uns 25 milions d'anys. No obstant aix, se n'han trobat molt pocs i, majoritriament, consisteixen sols a dents i ossos. Es creu que els representants dels tres gneres (Perikoala, Madakoala, Litokoala) tamb vivien en arbres i menjaven fulles, i el seu aspecte no era gaire diferent del dels coales actuals (Phascolarctos cinereus).

Un motiu pel qual s'han descobert tan pocs fssils seria que els primers coales eren molt escassos. Probablement aquests s'alimentarien dels fulls els arbres predecessors de l'eucaliptus actual, que serien molt dispersos pels boscos australians d'aquells temps. Desprs es va produir una glaciaci i una aproximaci molt lenta del continent a l'equador, que van provocar que la terra s'assequs. A partir de llavors, l'eucaliptus es va estendre i es va anar convertint en l'arbre principal dels boscos d'Austrlia. A partir de llavors els coales es van poder desenvolupar millor. Es creu que el coala i l'eucaliptus han evolucionat junts durant milions d'anys i que, fins que els aborgens van comenar a caar-lo, aquests animals s'havien ests molt ms que els seus antecessors.

Els coales i els homes.

Al llarg de la histria, la relaci dels homes amb els coales ha estat subjecta a grans oscillacions. Els indgenes australians no consideraven el coala ni ms de ni menys "important" que els altres animals del seu entorn, tanmateix els primers colons del continent ho veien com una curiositat i aviat van comenar a caar-los pel seu pelatge. Avui en dia s considerat internacionalment smbol australi.

Aborgens.
Els aborgens caaven coales per la seva carn i pel seu pelatge. Existia una llegenda transmesa oralment sobre el coala en la qual s'explicaven les seves peculiaritats fsiques. Era un smbol totmic usat freqentment. A ms, qui tingus el coala com a ttem no podia matar-lo. El coala va ser considerat part de la creaci del Temps dels Sons.

La paraula coala prov d'un dels molts dialectes aborgens i normalment s tradut com no beguis. Altres noms que els aborgens usaven per designar aquests animals sn: kalvain, kulevon, kolo, kola, kuhla, kaola, burab i goribun.

Desprs de l'arribada dels europeus.

Els colons europeus consideraven els coales una raresa del continent australi. Des de 1978 el medi ambient d'Austrlia va ser explotat i destrossat. Poc desprs de la seva arribada i desprs d'esbrinar com els aborgens caaven coales, els europeus van matar a ms de cent mil d'aquests animals. La pell de coala es va convertir en un dels articles ms sollicitats al mercat mundial.

El 1919 el govern d'Austrlia va declarar oberta la temporada de cacera de coales (i cangurs arborcoles) per un perode de sis mesos, en el qual es van sacrificar ms d'un mili de coales. Aquesta matana va produir tanmateix protestes pbliques, grcies a les quals es va crear una veda que protegia els coales. No obstant aix, continuaven sent perseguits illegalment durant tot l'any. El 1924 els coales s'havien extingit a Austrlia del Sud; la xifra havia disminut drsticament en Nova Galles del Sud; i a Victria (Austrlia) s'havia redut la poblaci de coales llevat de 500 exemplars. Per aix el negoci de les pells es va traslladar cap a Queensland.

L'agost de 1927 el govern, amb l'esperana de captar vots, va permetre que la cacera dels coales es reobrs. En tan sol 31 dies, van morir aproximadament 800.000 coales a les mans de caadors, la qual cosa va portar a un gran aixecament popular. Per aquesta poca es van destruir el 80% dels seus antics hbitats. A finals de 1930 es va crear una disposici que aplanava el cam per protegir els coales. D'aquesta manera, el coala va ser declarat espcie protegida a tota Austrlia el 1937.

Importncia actual.

Avui en dia el coala s un animal que crida molt l'atenci del pblic. s, al costat del cangur, smbol d'Austrlia. A causa de la seva bellesa poc comuna s'ha fet molt popular a tot el mn. Les seves orelles suaus i el seu gran nas li confereixen, junt amb el seu carcter amigable, una gran semblana amb els ossets de peluix.

En temps dels aborgens australians, el coala noms era considerat com a portador de pell; tanmateix, a comenaments del segle XX, en temps del nacionalisme, va ser considerat smbol australi. En pocs anys van aparixer diversos dibuixos de coales com Blinky Bill i Bunyip Bluegum. De la mateixa manera era descrit com un personatge comunicatiu i molt divertit. Personatges com Blinky Bill solien mostrar les debilitats i les contradiccions de l'sser hum. El coala des de llavors va passar a representar la personificaci del carcter dels australians. Molts dels dibuixos i caricatures de coales servien per descriure totes les caracterstiques generals com l'orgull nacional, la maternitat, el valor i la humilitat. Aix arriba fins als nostres dies.

Amenaces actuals.

Antigament la pell suau i duradora dels coales era molt popular, per aix la poblaci es va reduir considerablement. Entretant romanien sota protecci, tanmateix gaireb 4.000 coales que viuen en zones urbanes moren a les mans d'homes cada any. Aix, tres de cada quatre animals que moren en accidents sn coales  (un 75 per cent) .

L'evacuaci dels coales cap a l'Illa Cangur ha portat a un augment tan intens de la poblaci, que ara l'arbre d'eucaliptus i una gran llista d'animals estiguin amenaats. Aix succeeix pels seus hbits alimentaris: els coales es mouen molt poc i s'alimenten directament de les branques, sobre les quals se sentin. Un programa de trasllat de la poblaci va fracassar en no tenir en compte les necessitats dels coales, pel que va tornar a la situaci anterior.

Des d'aquell moment les poblacions de coales no poden sustentar-se per si mateixes. Cada poblaci s'ha adaptat als seus hbitats i cada districte s nic. Les zones previstes han de ser apropiades i prou grans per a les poblacions de coales. No obstant aix aix no es va observar durant les gaires proves de trasllat de la poblaci de coales. Un altre problema addicional s que gaireb el 80% dels coales viuen en terrenys privats. Aix succeeix principalment a la zona valenciana australiana. Una de les causes principals del descens dels hbitats per als coales s la desaparici dels boscos. Segons clculs de l'Associaci Australiana del Coala, si no es prenen mesures eficaces de protecci, els coales podrien extingir-se abans de l'any 2080.

Conducta en captiveri.
El 1920, en el Koala Park de Sidney, va ser la primera vegada que es van mantenir coales en captiveri per exhibir-los al pblic. Des de llavors no han deixat de mostrar-los en gbies.

En contrast amb el que passava a Austrlia, als parcs zoolgics europeus no es van exhibir gaires coales degut, principalment, a la dificultat de trobar l'eucaliptus suficient i que a ms, fos adequat per alimentar els animals. 

Als corrals, els coales poden mostrar un comportament violent, ja que, a causa de les condicions d'estretor i calor no es troben cmodes. Els coales capturats poden considerar-se com animals domstics, per exemple, udolen si el guardi els porta fulles noves. No obstant aix tamb demostren certs comportaments socials caracterstics dels animals salvatges. A aquests pertanyen els comportaments territorials i la jerarquia dels mascles.






 Enllaos externs .

 Fotografes Koalas a Pasaporteblog.com ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160518" title="Gneu Domici Aenobarb" nonfiltered="145" processed="144" dbindex="65144">


Onomstica:

Cneu Domici L.P.L.N. Aenobarb fou consul sufecte el 192 aC ;
Cneu Domici Cn. F. L. N. Aenobarb fou consul sufecte el 162 aC ;
Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb fou consul el 122 aC ;
Cneu Domici Cn. F. Cn. N. Aenobarb fou cnsol el 96 aC ;
Cneu Domici Cn. F. Cn. F. Aenobarb fou consol el 87 aC i va morir el 81 aC ;
Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb fou consul el 32 aC ;
Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb fou consul l any 32 i es va casar amb Agripina II o Agripinina Menor, filla de Germnic i neboda i dona del emperador Claudi. Fou el pare de Ner. ;
Cneu Domici Aenobarb fou pretor el 54 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160523" title="Luci Domici Aenobarb" nonfiltered="146" processed="145" dbindex="65145">


L. Domici F. Cn. N. Aenobarb fou consul el 94 aC ;
L. Domici F. Cn. N. Aenobarb fou consul el 54 aC. ;
L. Domici F. L. N. Aenobarb fou consul el 16 aC ;
Luci Domici Aenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus) fou el nom complert del emperador ns conegut com Ner ;
Luci Domici Aenobarb (pretor) fou pretor el 80 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160524" title="Luci Domici Aenobarb (pretor)" nonfiltered="147" processed="146" dbindex="65146">
Luci Domici Aenobarb fou pretor rom el 80 aC. El 79 aC fou procnsol d'Hispnia cridat per Quint Metel Pius, per ajudar-lo en la lluita contra Sertori. Fou derrotat i mort per Hiruleius, questor de Sertori, prop del riu Anas (Guadiana).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160526" title="MXF" nonfiltered="148" processed="147" dbindex="65147">
Material eXchange Format (MXF) s un format contenidor per a dades professionals d'udio i vdeo definit dins el conjunt d'estndards del SMPTE.

 Introducci .

El Material Exchange Format (MXF) s un format obert de fitxer desenvolupat per a l intercanvi d essncia (material d udio i vdeo) i les seves metadades associades, entre diferents estacions de treball amb diverses aplicacions i equips, o fins i tot diferents tecnologies.
Deriva del model de dades AAF (Advanced Authoring Format) i s un format contenidor que facilita la interoperabilitat de continguts entre diferents aplicacions usades en la cadena de producci de televisi, oferint eficincia operacional.
Sorgeix a causa de la poca funcionalitat i interoperabilitat entre servidors d arxius, plataformes d edici de treball i altres dispositius de creaci de continguts en l intercanvi material audiovisual en entorns de producci professional.
El MXF s ha desenvolupat per les principals empreses i fabricants de la indstria de broadcast i les organitzacions ms importants com Pro-MPEG, EBU i l associaci AAF. S ha completat amb les entrades de la comunitat usuria per assegurar que el format compleix amb les seves necessitats reals. 


 Objectius .

Les tecnologies canviants en la producci de televisi o en la transmissi de media provoca la necessitat de millorar els fluxos de treball i fer les prctiques de treball ms eficients del que actualment s possible amb la barreja de formats propietaris de fitxers. La transferncia de fitxers ha de ser independent del contingut, ha de transportar metadades i ha de ser capa de reprodur en temps real.
Aix doncs, com aconseguir la interoperabilitat s l objectiu principal de Pro-MPEG i MXF, s ha implementat en tres rees:

 Pot treballar amb diferents protocols de xarxa i a travs de diferents sistemes operatius (Windows, Mac, Unix,  );
 s independent del format de compressi usat ja que pot transportar diferents formats com MPEG, DV o vdeo sense comprimir.
 Ha de suportar tant transferncia d arxius com de streams.

L aportaci decisiva de MXF s que permet guardar i intercanviar no noms el contingut o essncia, sin tamb les metadades associades. Actualment les metadades es troben en qualsevol sistema, per sovint aquesta informaci s perd en l intercanvi entre sistemes degut a incompatibilitats. Les metadades poden contenir informaci com el timecode, l estructura d arxius, subttols, notes d edici,  aix que poden superar el contingut de l udio i el vdeo i s imprescindible un bon s. MXF millora la gesti de la informaci audiovisual i permet millorar els els fluxos de creaci de continguts eliminant les re-entrades de metadades repetides.


 Estructura .

MXF s un format de fitxer verstil que emmagatzemar dades amb qualsevol format de compressi amb les metadades associades, emmagatzemar fitxers de streaming que es visualitzin durant la transferncia, contenir un llistat de fitxers i emmagatzemar la informaci sincronitzada.
L estructura d un fitxer MXF consisteix en una capalera, un cos que cont l essncia i un peu. Per a una estandarditzaci rpida MXF s ha adherit a les guies SMPTE KVL (Key Length Value). 
MXF est composat per una seqncia continua de paquets KVL de diversos tipus: udio, vdeo, taules index, capaleres de partici i metadades. Cada tem del fitxer es codifica amb KVL, s a dir, cada un s identifica amb una nica clau de 16 bytes i la seva longitud.  Cada una d aquestes seccions cont una o ms particions, permetent separar l essncia de les metadades.
D aquesta forma permet que el format de fitxer  pugui crixer i afegir noves caracterstiques com noves tcniques de compressi i esquemes de metadades que es vagin definint.


 MXF en s .

El MXF deriva del model de dades AAF, aix que els dos formats sn complementaris. Els arxius creats d acord a les regles MXF poden obrir-se per aplicacions que soportin AAF. A ms, els arxius MXF es poden incrustar en arxius AAF.
De moment MXF no substituir els formats existents. S usa en dissenys de nous equips,en versions d actualitzacions de servidors A/V i NLEs, i com a arxiu de format. Aix que la difusi portar un temps i haur de coexistir amb els formats existents.
Actualment tots els arxius MXF no sn totalment compatibles I no hi ha garantia  de qu un arxiu MXF es pugui usar en qualsevol descodificador donat. Per una veritable interoperabilitat, tant l emissor com el receptor han de suportar la mateixa compressi A/V i formats metadades. MXF especifica models operacionals que defineixen les caracterstiques, tipus de compressi i estructures de metadades del MXF que suporten. A travs del SMPTE apareixeran els nous models necessaris per a la indstria.

En l'actualitat MXF s fora efectiu en l intercanvi de material D10 (IMX), sobretot degut a l xit del sistema eVTR de Sony i el eVTR RDD de Sony. s possible combinar els fluxos del eVTR, sistemes Avid NLE i servidors de broadcast usant MXF en coordinaci amb AAF. Tamb est millorant l intercanvi de material MPEG-2 Long-GOP entre servidors de vdeo.
Des de la tardor de 2005 hi ha ms problemes en la interoperabilitat amb MXF en l s en post-producci de broadcast. Hi ha dos sistemes de cmeres de gravaci que produeixen MXF, la XDCAM de Sony i la DVCPRO P2 de Panasonic, que produeixen arxius mtuament incompatibles a opcions de sub-format opac poc clar en l extensi del fitxer MXF. I sense eines avanades s impossible distingir entre ells.
A ms, molts sistemes MXF produeixen fitxers que emmagatzemen l udio i el vdeo per separat i usen una convenci per anomenar-los que depn de noms de fitxer aleatriament generats units. No noms agreuja la qesti de conixer exactament quin s un fitxer MXF sense eines especialitzades, tamb trenca la funcionalitat de les tcniques de computaci estndards que s usen habitualment per manipular les dades sobre nivells fonamentals com moure, copiar, re-nombrar i esborrar. Usant un nom de fitxer generat aleatriament l usuari est desinformat, per canviant el nom es trenca l estructura de la base de dades entre fitxers.
Cal indicar tamb que MXF no se suporta per algunes aplicacions importants com Adobe After Effects. La implementaci en altres productes, incloent Avid Newscutter, s particularment deficient i destaca en qestions d identificaci opcions de XDCAM i P2 MXF fcilment confusibles. Tot i que el propsit de MXF s un format fcilment arxivable, importar fitxers dividits MXF amb metadades externes XML pot resultar molt complicat.
L extensi per als fitxers MXF s  .mxf , encara que el Macintosh File Type Code registrat per Apple s  mxf   (adonar-se de l espai posterior).


 Estandarditzaci . 

MXF s una soluci oberta que ha estat sotmesa a l estandarditzaci per part de la SMPTE. El Pro-MPEG Forum i l associaci AAF tenen el suport de una substancial part de la indstria del sector. Addicionalment s ha treballat prximament amb altres grups d usuaris com EBU, assegurant que s incorporen totes les necessitats dels usuaris. Al mateix temps molts fabricants i subministradors de software i maquinari estan interessats en la implementaci de MXF el ms aviat possible.

 Documents base;
 SMPTE 377M: The MXF File Format Specification (document principal general) ;
 SMPTE EG41: MXF Engineering Guide (guia explicant com usar MXF) ;
 SMPTE EG42: MXF Descriptive Metadata (guia explicant com usar les metadades descriptives en MXF) ;
 	
 Patrons operacionals;
 SMPTE 390M: OP-Atom (un layout simple per fitxers MXF);
 SMPTE 378M: OP-1a ;
 SMPTE 391M: OP-1b ;
 SMPTE 392M: OP-2a ;
 SMPTE 393M: OP-2b ;
 SMPTE 407M: OP-3a, OP-3b ;
 SMPTE 408M: OP-1c, OP-2c, OP-3c  ;

 Contenidors genrics ;
 SMPTE 379M: Generic Container (com s emmagatzema l essncia en els fitxers MXF) ;
 SMPTE 381M: GC-MPEG (com emmagatzemar les dades d essncia MPEG en MXF usant el Contenidor Genric) ;
 SMPTE 383M: GC-DV (com emmagatzemar les dades d essncia DV en MXF usant el Contenidor Genric) ;
 SMPTE 385M: GC-CP (com emmagatzemar les dades d essncia SDTI-CP en MXF usant el Contenidor Genric) ;
 SMPTE 386M: GC-D10 (com emmagatzemar les dades d essncia SMPTE D10 en MXF usant el Contenidor Genric) ;
 SMPTE 387M: GC-D11 (com emmagatzemar les dades d essncia SMPTE D11 en MXF usant el Contenidor Genric) ;
 SMPTE 382M: GC-AESBWF (com emmagatzemar les dades d essncia udio AES/EBU i Broadcast en MXF usant el Contenidor Genric) ;
 SMPTE 384M: GC-UP (com emmagatzemar les dades d essncia Uncompressed Picture en MXF usant el Contenidor Genric) ;
 SMPTE 388M: GC-AA (com emmagatzemar les dades d essncia d udio codificat amb A-law en MXF usant el Contenidor Genric) ;
 SMPTE 389M: Generic Container Reverse Play System Element ;
 SMPTE 394M: System tem Scheme-1 for Generic Container ;
 SMPTE 405M: Elements and Individual Data Items for the GC SI Scheme 1  ;

 Metadades, diccionaris i registres ;
 SMPTE 380M: DMS1 (conjunt de metadades descriptives per usar amb fitxers MXF) ;
 SMPTE 436M: MXF Mappings for VBI Lines and Ancillary Data Packets ;
 SMPTE RP210: SMPTE Metadata Dictionary (l ltima versi est disponible aqu:  ) ;
 SMPTE RP224: Registry of SMPTE Universal Labels;


 Vegeu tamb . 

AAF, Advanced Authoring Format ;
BWF, Broadcast Wave Format ;
Metadades;

 Enllaos externs .

www.pro-mpeg.org;
www.smpte.org;
www.aatassociaton.org;
mxf.info;
www.freemxf.org;
www.irt.de/mxf ;
US Library of Congress Digital Preservation Program: MXF Format Description Properties;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160527" title="Gai Celi Calde el jove" nonfiltered="149" processed="148" dbindex="65148">
Gai Celi Calde fou fill de Luci Celi Calde i net de Gai Celi Calde. Fou questor el 50 aC a Cilcia quan aquesta era sota govern de Cicer, que li va deixar el govern a Calde quan va acabar el seu perode.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160529" title="Calde (militar)" nonfiltered="150" processed="149" dbindex="65149">
Calde, fou el darrer membre de la famlia dels Calde (Caldus) esmentat a l'histria i fou un militar rom que fou fet presoner pels germnics al desastre de Var (any 9). Per no patir les tortures a les que se sotmetien als soldats romans fets presoners, es va matar de cops de les cadenes que li havien posat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160530" title="Calecas" nonfiltered="151" processed="150" dbindex="65150">


Onomstica:

Joan XIV de Constantinoble o Joannes Calecas, patriarca de Constantinoble del 1333 al 1347.

Manuel Calecas, religis i escriptor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160532" title="Joan XIV de Constantinoble" nonfiltered="152" processed="151" dbindex="65151">
Joannes Calecas                 ) fou patriarca de Constantinoble del 1333 al 1347.

Era nascut a la ciutat d'Apri o Aprus a Trcia i va dirigir l'oficina d'afers religiosos de l'emperador Nicfor abans de ser nomenat patriarca. Algunes de les seves homilies s'han conservat






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160534" title="Manuel Calecas" nonfiltered="153" processed="152" dbindex="65152">
Manuel Calecas (               ) fou un parent del patriarca Joannes Calecas, que vivia vers 1360 i va combatre les doctrines de Palames (Palamas). Es creu que era un monjo dominic i va escriure algunes obres en les que es decantava en favor de Roma tot i que ell era grec.

Les seves obres son: "Libri iv adversus errores Graecorum de Processione Spiritus Sancti", "De Essentia et Operatione Dei" (                         ), "De Fide deque Principiis Catholicae Fidei" (                                                     ).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160535" title="Cal" nonfiltered="154" processed="153" dbindex="65153">
Cal (Calenus) fou un nom de famlia de la gens Ffia, derivat segurament de Cales a la Campnia (que probablement hauria estat conquistada pel primer Cal).

Personatges amb aquest cognom foren:

Quint Fufi Cal, terratinent opositor als Gracs;
Quint Fufi Cal, magistrat i cnsol rom;

Un Cal esmentat a la Gllia no era membre de la famlia:

Cal edu, gal partidari de Vitelli;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160537" title="Quint Fufi Cal (terratinent)" nonfiltered="155" processed="154" dbindex="65154">
Quint Fufi Cal (Quintus Fufius Calenus) fou un gran terratinent rom que es va oposar als Gracs i especialment a Tiberi Grac per les seves lleis agrries, i va aplaudir a Publi Corneli Escipi Nasica.

Fou el pare de Quint Fufi Cal (Quintus Fufius Calenus) cnsol al 47aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160539" title="Pere Mrtir Rossell i Vilar" nonfiltered="156" processed="155" dbindex="65155">
Pere Mrtir Rossell i Vilar (Olot, Garrotxa 1882 - Barcelona 1933) fou un veterinari i poltic catal. 

Estudi a l'Escola de Veterinria de Saragossa, i posteriorment exerc a Barcelona i Ripoll. Particip activament en els fets de la Setmana Trgica de 1909, ra per la qual hagu d'exiliar-se temporalment a Frana. All es va interessar per l'estudi de les produccions pecuries de Catalunya. 

Aprov les oposicions al cos de veterinaris inspectors d'higiene pecuria, i fou destinat a la duana de Puigcerd, on treball del 1910 al 1914 en el primer treball zootcnic de base cientfica dels Pasos Catalans. El 1916 assol la ctedra de l'Escola d'Agricultura de Caldes de Montbui i el mateix any 1916 Enric Prat de la Riba el nomen director dels Serveis de Ramaderia de la Mancomunitat de Catalunya.

Va dur a terme una intensa tasca divulgadora de noves tcniques en la cria i alimentaci del bestiar, amb cursets de perfeccionament i concursos que contriburen a fomentar l'explotaci de les races autctones ms interessants i adients a les condicions de cada comarca. El 1919 Josep Puig i Cadafalch el nomen director dels Serveis de Patologia Animal i dels de l'Ensenyament Agrcola Postal, de la Mancomunitat. Durant la dictadura de Primo de Rivera va perdre el seu crrec i collabor amb la Societat d'Estudis Militars, de la qual en fou un dels principals assessors. Ms tard militaria a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la qual fou escollit diputat al primer Parlament de Catalunya.

El 1931 fou nomenat director del Parc Zoolgic de Barcelona. Tamb fou membre de l'Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona, i collaborador de la Societat Catalana de Biologia, promotor de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana i dirig la revista Agricultura i Ramaderia.

 Obres .
 Malalties del bestiar (1911);
 El llibre de la pagesia (1917);
 Diferncies entre catalans i castellans (1917);
 La raa (1930);
 La defensa interior de Catalunya (1932);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160540" title="Quint Fufi Cal (cnsol)" nonfiltered="157" processed="156" dbindex="65156">
Quint Fufi Cal (Quintus Fufius Q. F. C. N.  Calenus), fou fill de Quint Fufi Cal (Quintus Fufius Calenus) . Fou trib de la plebs el 61 aC. Va ser patr de Publi Clodi al que va intentar salvar de la condemna per violaci dels misteris de la deessa Bona Dea i va proposar una llei per a que fos jutjat no per un tribunal especial sin per una cort ordinria. La llei fou aprovada. 

El 59 aC fou elegit pretor per influncia de Juli Csar, al que va servir activament en endavant. En aquest any va portar una llei per la qual les tres classes de jutge (senators, equites, i tribuns aerarii) havien de votar per separat.

El 52 aC va donar suport al partit de Clodi desprs de l'assassinat d'aquest per Mil i al 51 aC fou llegat de Csar a la Gllia.

En esclatar la guerra civil el 49 aC es va trobar (mar) amb Csar a Brundusium i pel cam es va trobar tamb amb Cicer a la Vila Frmia, davant del que es va declarar contra Gneu Pompeu. 

Quan Csar va anar a Hispnia el va seguir com a llegat i quan Csar va anar a l'Epir va quedar amb el comandament de les tropes a Itlia i quan va intentar passar a l'Epir molts dels vaixells foren agafats per Bbul. Cal es va escapar cap a la costa italiana i va tornar desprs a l'Epir amb Marc Antoni. Abans de Farslia, Juli csar el va enviar cap a Acaia i en aquesta direcci va ocupar Delfos, Tebes i Orcomen, Atenes, Mgara i finalment Patres.

El 47 aC Csar l'elev al consolat. 

Desprs de la mort de Csar el 44 aC es va unir a Marc Antoni al que va defensar contra Cicer (43 aC). En la guerra contra Brut i Cassi va ser llegat de Marc Antoni i va manar les legions del nord d'Itlia. Quan es va acabar la guerra de Perusa (41 aC) Octavi volia les seves legions estacionades al peu dels Alps i just llavors Cal va morir i el seu fill, que era molt jove, va entregar les legions al futur emperador sense lluitar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160546" title="Cal edu" nonfiltered="158" processed="157" dbindex="65157">
Cal (Calenus) fiu un edu partidari de Vitelli que desprs de la batalla de Cremona l'any 69 en la que l'exrcit de Vitelli fou derrotat per Antoni Prim (Antonius Primus), fou enviat a la Gllia com a demostraci de la derrota.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160554" title="Dlar" nonfiltered="159" processed="158" dbindex="65158">

Dlar s un municipi andals situat en la part meridional de la Vega de Granada (provncia de Granada), als peus de Sierra Nevada. Limita amb els municipis de Gjar, La Zubia, Monachil, Capileira, Lanjarn, Drcal, El Padul i Otura. El riu Dlar discorre pel seu terme municipal.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160555" title="Lecrn" nonfiltered="160" processed="159" dbindex="65159">

Lecrn s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 40,50 km, una poblaci de 2.269 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 56,02 hab/km.  s un municipi format pels antics municipis d'Acequias, Bznar, Chite, Mondujar, Mrchas i Talar. Es constitu a Granada entre 1967 i 1973 per la uni d'alguns petits ajuntaments, i Bznarfou l'ltim en incorporar-se.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160556" title="Lentej" nonfiltered="161" processed="160" dbindex="65160">

Lentej s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 23,84 km, una poblaci de 330 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 13,84 hab/km.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160560" title="Lobras" nonfiltered="162" processed="161" dbindex="65161">

Lobras s un municipi de l'Alpujarra Granadina (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Juviles, Brchules, Cdiar, Albondn i Cstaras. L'ajuntament est format pels nuclis de Lobras i Tmar. Pel seu terme municipal passa el riu Guadalfeo i es localitza en la vessant sud de Sierra Nevada. 

Aquest poble s el ms petit en poblaci de tota la comarca. L'arquitectura dels seus habitatges tenen clares coincidncies amb les edificacions berbers del nord d'frica.


 Enllaos externs .


 Microweb turstica de Lobras realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Dades socioeconmiques de Lobras al Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Situaci de Lobras al Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Pgina oficial de Lobras;
 Pgina sobre Tmar, localitat del municipi;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160562" title="Lugros" nonfiltered="163" processed="162" dbindex="65162">

Lugros s un municipi andals situat a la provncia de Granada, a la comarca de Guadix. Est a la vessant nord de Sierra Nevada. Una gran part del seu territori est dins del Parc Nacional de Sierra Nevada amb centenars de plantes endmiques que noms es troben a aquesta zona.

Lugros es troba en un espai privilegiat, voltat pel masss granad te gran part del seu territori dins del parc natural de  la Sierra Nevada.

T uns paisatges increbles. s terra de constrats estacionals i paisatgstics. 
Dins el terme municipal hi ha una finca denominada "El camarate" un lloc de gran bellesa i degut al seu carcter privat durant molts anys no ha estat desforestada als anys 60 i conserva les especies autctones intactes, roures, abeduls, tejos, majuelos, arces, etc. 

Altres paratges com  el Barranc de la rambla seca , que separa els trmes municipals de Lugros i La Peza , la vall del Riu Alhama, la Solana de l'Espartal sn llocs de visita obligada.

Gran part del terme municipal de Lugros es troba al Parc Natural de Sierra Nevada, amb una superfcie de 171.646 ha., s'exten per les provncies de Granada i Almeria ocupant la prctica totalitat del masss del mateix nom, declarat com tal al 1989 per la llei autonmica en la que es va aprovar l'inventari d'espais naturals d'Andalusia i ja al 1986 Reserva de la Biosfera pel Programa MAB (Man and Biosphere) de l'UNESCO.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160564" title="Ljar" nonfiltered="164" processed="163" dbindex="65163">

Ljar s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 36,96 km, una poblaci de 506 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 13,69 hab/km.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160567" title="Genocidi de Rwanda" nonfiltered="165" processed="164" dbindex="65164">


 

El Genocidi de Rwanda s un genocidi perpetrat a Rwanda a 1994 per part de faccions de hutus, sobre tutsis i hutus moderats. 

Histria de Rwanda. 

Ens remuntem al segle VI a. de C. quan els twas, pigmeus caadors, penetren en les muntanyes boscoses de Rwanda i s'installen all de manera permanent. Uns segles ms tard, cap al VI d.C, agricultors hutus comencen a arribar a la regi i a establir-se de forma sedentria, convivint amb els twas en pau. Cent anys desprs, i ja en el segle XII i XIII de manera ms clara, grangers tutsis arriben a Rwanda provinents dels voltants (principalment de l'actual Uganda). Tamb aquests ltims s'installen en la zona i en el segle XIV passen a formar part d'una comunitat formada per twas (caadors), hutus (agricultors) i tutsis (ramaders). La convivncia entre les dues ltimes tnies va ser simbitica durant un temps fins que a partir del segle XVI, els principals caps tutsis inicien unes campanyes militars contra els hutus, acabant amb els seus prnceps, als quals, de forma cruel i simblica, van tallar els genitals i els van penjar en els tambors reals buscant humiliar els seus contrincants i recordar-los que aquests, els hutus, eren sbdits dels tutsis. 

A pesar del domini dels tutsis, les diferncies socioeconmiques no estaven molt pronunciades. Encara que el pertnyer a una o altra tnia definia el estatus social, un hutu, per exemple, podia ascendir de classe si possea les suficients propietats; no obstant aix, ja havia comenat una relaci de vassallatge dominada per l'tnia menys significativa en la zona, els tutsis, amb un 14% de la poblaci. 

Ja en el segle XIX, els reis tutsis havien reforat el seu domini. La millor organitzaci del clan reial Nyiginya dominava tot el pas, el que va provocar una casta militar i social composta per tutsis i que excloa a la majoria de l'tnia hutu. Va anar en aquest segle, arran d'aquestes circumstncies, quan es va crear una estructura socioeconmica classista que augmentaria durant aquest segle a causa de la colonitzaci europea; alemanya en primer lloc (1897-1916) i desprs, per mandat de la Societat de Nacions, belga, a causa de les sancions imposades a Prssia. La influncia occidental, a travs de la introducci artificial pels belgues d'un carnet tnic (1934) que atorgava als tutsis major nivell social i millors llocs en l'administraci colonial, va acabar institucionalitzant definitivament les diferncies socials. Mentrestant, els pigmeus twas van gaudir d'un relatiu bon tracte per part de l'tnia tutsi que considerava els caadors de les muntanyes per sobre dels hutus en la pirmide social. 

Amb la colonitzaci belga, el sistema sociopoltic es va reforar encara ms en favor de l'tnia dominant, els tutsis. La necessitat d'una expansi colonial consensuada va dividir el continent afric en zones dominades pels pasos europeus que van reforar a uns grups o uns altres depenent dels seus interessos. Quan l'administraci belga va considerar que les reivindicacions tutsis eren desmesurades, va canviar de comportament i va comenar a donar suport a la majoria hutu. Finalment, la rivalitat entre els dos grups es va aguditzar amb la creaci, per iniciativa belga, de diversos partits poltics sobre bases tniques: la Uni Nacional Ruandesa (UNR), de tendncia antihutu, la Uni Democrtica Ruandesa (RADER), el Partit del Moviment d'Emancipaci Hutu (Parmehutu) i l'Advocaci para la Promoci Social de les Masses (Aprosoma) d'orientaci antitutsi. Malgrat tot, s'ha de ressaltar un esfor positiu dels europeus (en la seva majoria, dels missioners europeus) per humanitzar el sistema social amb noves normes que limitaven el comportament injust i l'explotaci d'uns per part d'uns altres. 

A mitjan segle XX, en 1958, desprs que un grup hutu amb estudis redacts un manifest reclamant un canvi social, des de la cort reial es va respondre amb un document que, entre altres coses, deia el segent: 

Podria preguntar-se com els hutus reclamen ara els seus drets al repartiment del patrimoni com. De fet, la relaci entre nosaltres (tutsis) i ells (hutus) ha estat sempre fonamentada sobre el vassallatge; no hi ha, doncs, entre ells i nosaltres cap fonament de fraternitat. Si els nostres reis van conquistar el pas dels hutus matant els seus reietons, i sotmetent aix als hutus a la servitud, com poden ara pretendre ser els nostres germans? 

Davant aquesta posici dels governants tutsis, es van posicionar persones com el bisbe Perraudin, que va ser determinant en el procs d'emancipaci hutu. En la seva carta pastoral del 11 de febrer de 1959, el manifesta clarament: 

La llei de la justcia i de la caritat demana que les institucions d'un pas assegurin realment a tots els seus habitants els mateixos drets fonamentals i les mateixes possibilitats de promoci humana i de participaci en els assumptes pblics. Les institucions que consagrin un rgim de privilegis, favoritisme, proteccionisme, b sigui per als individus o per als grups socials, no sn conformes a la moral cristiana.

Aquest s potser el punt d'escissi histric ms important. A partir d'aqu, l'tnia hutu comena, de forma meditada, a intentar soscavar el poder dels tutsis per a arribar a un millor repartiment de la riquesa. Un incident el 1 de novembre de 1959 entre joves tutsis i un dels lders hutus es va convertir en l'espurna d'una revolta popular, en la qual, els hutus van cremar propietats tutsis i van assassinar diversos dels seus propietaris. L'administraci belga, durant dos anys d'enfrontaments de baix nivell entre els uns i els altres, va comptar un total de 74 morts, dels quals, no obstant aix, 61 eren hutus assassinats per noves milcies tutsis que pretenien acabar amb el moviment revolucionari, el qual va respondre amb ms fora davant la repressi i, durant els dos anys segents, al voltant de 20.000 tutsis van morir assassinats. Davant aquesta espiral de violncia, el 31 de maig de 1961 la ONU va proclamar una amnistia desprs de comprovar que els enfrontaments s'agreujaven i la majoria hutu ja havia provocat l'exili d'uns 150.000 tutsis. Aquell mateix any, Rwanda, liderada per la poblaci hutu s'independitza de Blgica. Aquest moment va ser aprofitat per l'ONU per a exigir l'organitzaci d'un referndum sota la vigilncia d'observadors. El resultat va ser d'un 80% pel no a la continutat de la monarquia tutsi, el que va obligar als governants a acceptar la repblica, provocant l'exili de milers de tutsis partidaris del sistema monrquic i contraris a concedir el poder a l'tnia hutu. Els exiliats de poca edat d'aquell moment, amb el pas dels anys, s'arribarien a convertir en els fundadors del Front Patritic Ruands, que ocuparia un lloc important en la guerra de Rwanda de 1990 a 1994. 

Grgoire Kayibanda va ser el primer president d'una Rwanda alliberada del domini colonial. Les dades de creixement econmic i estabilitat social eren esperanadors. A pesar de les diferncies acumulades durant segles, tutsis i hutus assolien conviure sense arribar a enfrontaments generalitzats. La massa camperola accedia a l'ensenyament i el pas, sense massa recursos, progressava. Tanmateix, els tutsis partidaris del rgim monrquic en l'exili es van organitzar en els pasos limtrofs i van llanar diversos atacs contra el govern ruands, sense gaire xit. L'odi entre partidaris de la repblica, de majoria hutu, i partidaris del rgim anterior a aquesta, majorment de l'tnia tutsi, augmentava i encara que encara, al principi de la dcada dels 70, l'enfrontament no era exacerbat, ja s'estava creant una divisi tnica pronunciada que produiria conflictes ms grans.

Malauradament en 1972 es van produir unes terribles matances en el ve Burundi: 350.000 hutus van ser assassinats per tutsis i aix va provocar, definitivament, un sentiment antitutsi per part de la majoria de l'tnia hutu en l'interior de Rwanda. La poblaci va comenar a exigir al seu president Grgoire Kayibanda m dura contra la que fou la classe dominant en el pas i la resposta insatisfactria per part del president i els casos de corrupci en el govern, van provocar el cop d'estat del general Habyarimana (d'tnia hutu), al juliol de 1973. 
Malgrat la seva irrupci antidemocrtica en l'escena poltica, el govern del general va realitzar una bona gesti del pas fins a la segona meitat dels 80, comptant amb el suport logstic i militar de Frana. Tamb va prendre la iniciativa d'una reconciliaci nacional. Aquestes dades sn confirmats pel Banc Mundial, que presentava a Rwanda com model de desenvolupament en l'frica negra durant la dcada dels 80, i per Amnistia Internacional, que en 1990, donava com satisfactori el respecte dels drets humans. Encara que la tensi entre partidaris d'un costat i un altre es va mantenir durant els 17 anys segents al cop d'estat de Habyarimana, aquest havia aconseguit apaivagar uns i a uns altres cedint, sobretot, que el control financer del pas es concentrs en mans tutsis, el que demostra que, a pesar de les acusacions per part dels exiliats tutsis de no ser permesos de tornada en el pas per la seva tnia, aquests disposaven, de nou, d'una posici de poder. A ms, durant alguns anys, el FPR s'havia internat a Rwanda de forma clandestina i havia reclutat a molts joves tutsis per tot el pas per a rebre una formaci ideolgica i militar i constituir brigades secretes, disseminades massivament pels turons. Aquest fet s recordat per Tito Rutaremara, ideleg del FPR:cap al final del 87, s'havien constitut 36 cllules del Front en l'interior del pas 

Factors econmics externs, com el descens del preu del caf, principal producte d'exportaci, i altres interns, sobretot la corrupci en el Nord del pas (lloc de procedncia de Habyarimana) van comenar a provocar noves tensions en la segona meitat de la dcada dels 80. El cada vegada pitjor estat de la situaci econmica i l'acusaci dels tutsis exiliats de no ser permesa la seva volta al pas, van anar les raons principals que van provocar la Guerra de Rwanda.

Antecedents. 

A Rwanda es distingeixen dos grups tnics: la majoria hutu i el grup minoritari de tutsis. Des de la independncia del pas de Blgica els seus lders sempre han estat hutus, dintre d'una rivalitat tnica agreujada per l'escassesa de terres i la seva feble economia sustentada en l'exportaci de caf. En l'any 1989 el preu mundial del caf es va reduir en un 50% el que va fer que Rwanda perds el 40% dels seus ingressos per exportaci. El pas es va enfrontar a la pitjor crisi alimentria dels ltims 50 anys al mateix temps que augmentava la despesa militar en detriment dels serveis pblics. 

A l'octubre de 1990 el Front Patritic Ruands, compost per exiliats tutsis expulsats del pas pels hutus amb el suport de l'exrcit, envaeix Rwanda des del seu ve Uganda. En 1993 els dos pasos signen un acord de pau (Acord de Arusha). 

En Rwanda es crea un govern de transici compost per hutus i tutsis. 

En 1994 les milcies hutus, anomenades Interahamwe, sn entrenades i equipades per l'exrcit ruands entre arengues i nims a la confrontaci amb els tutsis per part de la Rdio Televisi Lliure dels Mil Turons (RTLM) dirigida per les faccions hutus ms extremes. Aquests missatges incidien en les diferncies que separaven a ambds grups tnics i, a mesura que avana el conflicte, les crides a la confrontaci i a la "caa del tutsi" es van fer ms explcits, especialment a partir del mes d'abril en el qual es va fer circular la histria que la minoria tutsi planejava un genocidi contra els hutus. 

Segons Bufona Melvern, una reportera britnica que va tenir accs a documents oficials, el genocidi va estar ben planejat. En el moment de l'inici de la matana la milcia ruandesa estava composta per 30.000 homes (un membre per cada deu famlies) i organitzats al llarg del pas amb representants en cada venat. Alguns membres de la milcia podien adquirir rifles d'assalt AK-47 amb noms emplenar un formulari. Altres armes, com granades no van requerir cap paperassa i es van distribuir massivament. 

El genocidi va ser finanat, almenys en part, amb els diners trets de programes d'ajuda internacionals, tals com el finanament proporcionat pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional sota un Programa d'Ajustament Estructural. S'estima que es van gastar 134 milions de dlars en la preparaci del genocidi -- i aix en un dels Estats ms pobres de la Terra -- amb uns 4,6 milions de dlars gastats noms en matxets, aixades, destrals, ganivets i martells. S'estima que tal despesa va permetre que un de cada tres homes hutus tingus un matxet nou. 

Segons Melvern, el primer ministre de Rwanda, Jean Kambanda, va revelar  que el genocidi es va discutir obertament en reunions de gabinet, i com una ministra de gabinet va dir que estava "personalment a favor d'aconseguir lliurar-se de tots els tutsis... sense tutsis tots els problemes de Rwanda desapareixerien".

El genocidi. 

 

A l'abril de 1994 l'assassinat del general Juvenal Habyarimana i l'avan del Front Patritic Ruands desencadena un gran nombre de matances contra els tutsis i obliga moltes persones a desplaar-se massivament cap a camps de refugiats situats a la frontera amb els pasos vens, especialment el Zaire (avui Repblica Democrtica del Congo). A l'agost de 1995 tropes del Zaire intenten expulsar aquests desplaats a Rwanda. Catorze mil persones sn retornades a Rwanda, mentre que altres 150.000 es refugien en les muntanyes. 

Hi ha diferents estimacions pel que fa al nombre de morts: hi ha qui parla de ms de 800.000 persones assassinades. Gaireb totes les dones que van sobreviure al genocidi van ser violades. Molts dels 5.000 nens nascuts fruit d'aquestes violacions van ser assassinats. 

Considerant tots les dades i testimoniatges que es possexen sobre el genocidi de Rwanda, cal aclarir que aquest no va ser exactament un genocidi d'hutus contra tutsis, sin que una falange radical i majoritria de l'tnia hutu va ser la que va preparar l'anihilament massiu tant de tutsis com tamb d'hutus moderats o opositors del rgim de Habyarimana i propers al Front Patritic Ruands (FPR). Per tant, el genocidi no va ser noms de carcter tnic sin tamb poltic. D'altra banda tamb hi va haver entre les vctimes milers de ciutadans de l'tnia hutu morts a les mans del FPR. Tamb els militars del Front Patritic Revolucionari van cometre assassinats massius. Malgrat tot, s clar que els tutsis van ser massacrats: es va eliminar al 75% de l'tnia durant el genocidi. 

El ciutad belga Marcel Grin, recorda com ell i la seva dona van quedar atrapats pel conflicte. Van ser testimonis de les matances indiscriminades en la zona on residien i van poder constatar, al ser fets presoners, com els que aparentment semblaven milicians interhamwes (radicals hutus) no eren sin mercenaris contractats per l'exrcit tutsi, els quals van realitzar, segons Marcel Grin, les majors matances a la zona on residien. No obstant aix, qualsevol imatge que es prengus duia a creure que els autors eren les milcies hutus interahamwes. 

Miraculosament i grcies a uns periodistes i als cascos blaus, tant ell com la seva dona, van assolir escapar d'aquell infern. 

Un altre testimoniatge important s el de Santos Ganuza, un missioner navarrs, que era el rector de la parrquia de Kiziguro per aquell temps. Diu: Vaig ser molts anys rector d'una parrquia, en l'est del pas. A l'abril de 1994 van arribar els interahamwe i van matar a uns 1.000 tutsis que s'havien refugiat en l'esglsia, sense que jo pogus fer res per a evitar-lo. Poc dies desprs, van arribar els militars tutsi i van matar a 10.000 hutus. Les televisions occidentals van projectar les imatges d'aquests hutus assassinats en la meva parrquia, identificant-los com a tutsis. 

Una altra opini interessant sobre la situaci en els primers mesos de 1994 ens l'oferix el pare catal Joaqun Vallmaj, missioner a Rwanda, que va decidir quedar-se i que va desaparixer el 26 d'abril desprs que un grup de soldats del FPR el detingus: Desprs de diversos anys de crisi poltica i social, s'est produint la guerra ms absurda, que est desembocant en una crisi poltica vergonyosa. Un petit grup de polticastres corruptes fins a l'extrem vol conservar el poder a qualsevol preu, sacrificant al poble i al pas si cal. Altre grup no menys corrupte aspira al poder pels mitjans que sigui. Un tercer grup, el ms nombrs i digne de respecte, sofreix les conseqncies del poder i dels seus agents: s el poble, vctima del racisme, la dictadura, la pobresa, la guerra, la fam, el robatori, el bandidisme, la violncia i la manipulaci. La situaci s molt greu des del punt de vista poltic, econmic, social i cultural i racial. La manipulaci dels poltics en el poder i els seus aclits i dels partits i els seus lders s vergonyosa. 

Tot esperant esdeveniments, actualment no tenim ni govern, ni autoritats, ni pressupost, ni treball. Els funcionaris duen sense cobrar des de gener i els mestres han amenaat amb no convocar els exmens de secundria. El ministre d'Economia ha declarat que s'anir pagant als funcionaris a mesura que es recaptin els impostos. Es donen totes la condicions perqu esclati un conflicte social que alguns poltics encoratgen per a pescar en riu regirat. I el "Front Patritic Ruands"? Sn encara pitjors. Uns no "desmereixen" dels altres. 

El 6 d'abril de 1994 ha passat a ser una data macabra no noms per a la histria de Rwanda sin tamb per a la histria de la humanitat. A arrel, sobretot, de l'assassinat de president Habyarimana, el conflicte intern ruands va guanyar en crueltat i es va convertir en un enfrontament a gran escala que va arribar tots els racons del pas. Vam mostrar, a continuaci, una seqncia cronolgica dels terribles fets que van tenir lloc en els mesos d'abril, maig, juny i juliol. 

A l'endem, el 7 d'abril, la primera ministra Agathe Uwlingiyimana i 10 soldats belgues de les forces de la ONU que la custodiaven, van ser assassinats per la gurdia presidencial, acusant al contingent de l'ONU, segons explica Romo Dallaire, d'haver derrocat l'avi del president. Aquest fet, confirma clarament les sospites del comandant sobre una trama oculta portada a terme pels radicals hutus. 

Independentment del motiu utilitzat per a perpetrar aquest assassinat, el fet en si va tenir una important repercussi internacional, el que va fer pensar a molts que l'ONU intervindria fermament i pararia el terrible conflicte que s'avenava. Per contra, es va ordenar la retirada del cascos blaus, deixant a la poblaci civil sense protecci. Aquesta situaci va ser aprofitada pels radicals hutus per a comenar el genocidi. 

El 8 d'abril, el Front Patritic Ruands llana un atac als voltants de Kigali buscant protegir a les vctimes tutsis i rescata 600 soldats del seu exrcit que es trobaven en la capital des de la signatura dels Acords de Pau de Arusha. 

El 9 d'abril, davant aquesta violenta situaci, es va formar un govern inter presidit per Jean Kambanda, amb la caracterstica principal que no incloa cap tutsi ni hutu moderat o de la tendncia propera al FPR entre les seves files. Els radicals hutus, per tant, havien pres el poder governamental i a ms, comptaven amb milcies organitzades: joves del partit MRND, els interahamwe, que s'ocupaven de la poblaci civil i que van destacar en les primeres matances massives. 

Les brigades del FPR, formades per joves tutsis i repartides de forma clandestina al llarg dels turons, van anar el primer objectiu dels interahamwe. No obstant aix, de forma progressiva tota l'tnia tutsi es va convertir en l'enemic a batre, aix com tamb els membres de l'tnia hutu que d'alguna manera protegissin als tutsis, es neguessin a participar en els assassinats o tinguessin fins i tot familiars tutsis. Malgrat tot, moltes famlies hutus, dhuc conscients de la sort que corrien, van amagar en les seves cases a vens i coneguts tutsis. 

En aquest mateix dia, Blgica i Frana, treuen del pas tots els seus nacionals, sense preocupar-se dels ruandesos, ni tan sols dels quals treballaven en les seves empreses. 

El dia 11 d'abril, un comunicat de la Creu Roja Internacional estima que desenes de milers de ruandesos han estat assassinats en tan solament uns dies. Mentrestant, la missi de pacificaci de Nacions Unides UNAMIR, no feia res. El 14 d'abril, el contingent belga es retira. Tanmateix el general Dallaire, al comandament, podria haver protegit la poblaci civil, almenys a Kigali, per de nou, es va veure frenat per ordres directes de la Caserna General de l'ONU. La seva superior, el llavors Coordinador de les Operacions de les Forces de Pau de l'ONU Kofi Annan, li va ordenar mantenir-se al marge a travs del segent comunicat: 

a cooperar amb els oficials francesos i belgues per a facilitar l'evacuaci de les seves nacionals i altres estrangers que sollicitin ser evacuats. Vost pot comunicar-se amb els oficials per a arribar a aquest propsit. Haur de fer tot l'esfor possible per a no comprometre la seva imparcialitat o actuar ms enll del seu mandat per pot valdre-se de la seva competncia si s essencial per a l'evacuaci dels estrangers. Aix no ha de dur-li a participar en un possible combat, excepte en legtima defensa.

Lluny de Kigali, el 17 d'abril, i concretament en la poblaci de Kibuye, pertanyent al comtat del mateix nom i propera al llac Kivu, segons explica l'antroploga forense Clea Koff en el seu llibre El llenguatge dels ossos, va anar el dia en el qual van comenar les labors d'extermini de la poblaci tutsi en aquell comtat. Durant els tres segents mesos, van morir o van desaparixer gaireb 250.000 persones. Diversos milers van ser assassinades en l'esglsia de Kibuye en una sola massacre:Segons els escassos supervivents de Kibuye, el prefecte, o governador de Kibuye va organitzar als gendarmes perqu condussin a la gent que ell ja havia triat per a ser assassinada a dos llocs: l'esglsia i l'estadi. El prefecte els va dir que era per la seva prpia seguretat, que aix quedarien protegits de la violncia que s'estenia per tot el pas. Per al cap de dues setmanes d'haver estat conduts a aquestes zones de seguretat, la gent que estava dintre va ser atacada per la mateixa policia i la mateixa milcia que suposadament havia de protegir-los. Aquesta era la tpica tctica dels genocides de Rwanda: reunir a un gran nombre de vctimes en edificis i terrenys tancats amb escassos mitjans d'escapament i matar-los. De fet, a Rwanda havia mort ms gent en esglsies que en qualsevol altre lloc. 



Clea Koff relata aquests esdeveniments basant-se en la publicaci Mort, desesperaci i desafiament, investigaci realitzada per l'organitzaci African Rights, basada, al seu torn, en multitud de relats de testimonis de la massacre i els propis perjudicats. La lectura d'aquest document i altres publicats en aquesta web, no deixen dubte de la crueltat amb la qual es va portar a terme el genocidi i el clima infernal que regnava en el pas. En aquest trgic conflicte va haver tot tipus de vctimes i com podem comprovar a travs dels segents testimoniatges, els radicals hutus van aprofitar la seva posici de poder per a portar a terme multitud de cruels abusos. 

Comentaris de les vctimes: 

Emma s original de Kibuye, per es trobava en Kimihurura, Kigali, a l'abril de 1994, visitant a uns amics de la famlia. Conscient que les seves vides corrien perill, una amiga li va recomanar que es prostitus. Emma Probablement una setmana abans que comencs el genocidi, els vens ja sabien que em trobava amb aquesta famlia. El criat va ser un dels que van delatar la meva estada all. A partir d'aquest moment, tots els nois de la zona, amics del criat, venien a violar-me. No estic segura de quants, o del nombre de vegades que em van violar. Havia molts i venien diverses vegades al dia. L'ama de la casa no es va preocupar per mi per res. Va dir que fins i tot si milers d'homes venien a violar-me, almenys seguiria encara amb vida. Vaig sofrir aquesta situaci durant tota la meva estada a Kigali. 

Paul, natural de Rwamagana en Kibungo, va anar uns dels homes inclosos en aquest estudi. El seu testimoniatge s un recordatori que les violacions i les seves conseqncies no noms van perjudicar a dones. Paul va ser obligat per la fora pels interahamwe a mantenir relacions sexuals amb una dona que ells sospitaven pogus estar infectada de VIH/SIDA, en aquest cas la intenci era el provocar-li una mort lenta i dolorosa.El seu fill major va ser assassinat en la seva ciutat natal aix com la seva dona, no obstant aix, Paul va assolir escapar. Tanmateix, va ser capturat per altra milcia que portava amb ells a una dona. Em van demanar que tingus relacions sexuals amb ella. Estava tombada en el sl i ells em van dir que els ensenys les coses que feia amb la meva dona. Quan em vaig oposar, un d'aquells homes em va copejar amb un pal i no vaig tenir altra opci que fer el que ells volien. Van romandre dempeus observant, llanant-me insults que no repetir aqu. Ells posseen llances i pals.Quan vam haver acabat, ells em van dir que no havia una mort similar a ficar-se al llit amb una dona malalta de SIDA. Ells sabien molt b que el marit d'aquesta dona havia mort a causa de la SIDA, per jo no ho sabia, ni tan sols coneixia a aquella senyora. 

Tamb, en l'entrevista concedida pel general Romo Dallaire a Sol Alameda, aquest recorda fets que encara no ha assolit oblidar i que li han mantingut sota tractament psiquitric durant diversos anys: 

Sol Alameda: De totes les atrocitats que va veure, quins li han perseguit ms desprs? 


Romo Dallaire: Les escenes de violacions. Els introduen pals i ampolles que trencaven; els tallaven els pits. Totes aquestes escenes amb dones, per a mi, amb la meva cultura, em semblaven el pitjor que es pot imaginar. dhuc mortes, veies en els ulls d'aquestes dones l'horror i el sofriment, la indignitat que havien patit. Moltes vegades mataven als nens davant dels seus pares, els tallaven les extremitats i els rgans genitals, i els deixaven dessagnar-se. Desprs tamb mataven als pares. Hi havia gent que pagava perqu els peguessin un tir en comptes de ser matats amb matxet. Pagar per com morir... 

Com podem comprovar, el nivell de violncia a Rwanda era extrem i responia a un desenfrenament de les passions ms baixes. No obstant aix, darrere de tot aix tamb havia una gran organitzaci. Si en les zones rurals i petites localitats el mtode per a acabar amb la major quantitat de persones era reunir-les en estadis esportius o esglsies per a desprs donar-los mort, en les ciutats existia tot un operatiu hum i logstic suficient per a identificar a qualsevol persona que per alguna ra hagus de ser aniquilada. Clea Koff, ens ho descriu: 

A Kigali els assassins havien utilitzat controls de carreteres per a detenir als vianants i als automobilistes i poder inspeccionar aix els seus carnets d'identitat. En aquesta documentaci que tot ruands duia en aquesta poca figurava una informaci crucial per als assassins: la tnia;. Tot ruands pertanyia a un dels tres grups tnics: hutu, tutsi o twa, i els poltics que van planejar el genocidi van deixar b clar que abril de 1994 suposava la baixada de bandera per al genocidi dels tutsis, i per a qualsevol que estigus casat amb un tutsi o les opinions poltiques del qual poguessin qualificar-se de moderades. 

Mentrestant a Nova York, el 20 d'abril, Boutros-Ghali, conscient de la situaci en la qual es troba tota Rwanda ordena un: immediat i massiu refor de UNAMIR per a parar la contesa i les massacres, requerint diversos milers de tropes addicionals i reforar els poders sota el Captol VII(inmediate and massive reinforcement of UNAMIR to stop the fighting and the massacres, requiring several thousand additional troops and enforcement powers under Chapter VII) 

Desprs de la decisi del Secretari General de les Nacions Unides, a l'endem, paradoxalment, el Consell de Seguretat vota de forma unnime reduir, a poc a poc, la Missi UNAMIR de 2,539 soldats a 270. (Resoluci del consell de Seguretat 912). Per a dia 20 d'abril la missi UNAMIR ja s'havia redut a 1,515 efectius, a causa de la retirada total del contingent belga (14 d'abril) a causa de la mort de deu dels seus soldats, el que confirma -insistim en aix- que el macabre pla desvetllat per l'informador de Dallaire al gener d'aquest mateix any, s'havia completat amb xit. La marxa dels soldats belgues va deixar a 2,000 persones sense protecci. Aquestes es van refugiar del conflicte en l'Escola Tcnica Oficial (ETO) per van ser assassinades als pocs dies. El 25 d'abril, les forces de l'ONU ja havien descendit a 503 soldats. Tanmateix, Dallaire, va aconseguir protegir a uns 25.000 ciutadans durant algunes setmanes. 

A l'endem, 21 d'abril, la Creu Vermella Internacional emet altre comunicat on adverteix que el nombre d'assassinats no era de desenes de milers sin centenars de milers. Uns dies desprs, el FPR, recompost, ataca massivament des del nord-oest produint la fugida a Tanznia d'almenys 250.000 refugiats hutus en un sol dia (30 d'abril). 

El 2 de maig, Kofi Annan manifesta: 

Quan els belgues es van retirar, va quedar clar que les Nacions Unides no podrien implementar el mandat que tenien, i tampoc, el mandat podia ser canviat o introdut un refor... No l'hi que el Consell decidir desprs d'haver revisat i reconsiderat la situaci al dia d'avui. Si el Consell va a recomanar un refor, aquest ha d'estar b equipat, amb molta mobilitat i, a ms, capa de protegir-se a si mateix. Si no enviem aquest tipus de refor... llavors no estic segur si seran capaos d'establir l'ordre i la llei... que duria al final de les massacres... aqu estem observant a persones que estan sent privades dels ms fonamentals drets, el dret a la vida, i fa l'efecte que no fem gens... 


A l'endem, davant aquesta petici de les Nacions Unides per reforar de nou la missi UNAMIR, el president Bill Clinton signa una Decisi Directiva Presidencial que imposa estrictes restriccions al suport nord-americ a futures missions de pau de les Nacions Unides. Davant aquest fet, el 4 de maig, Boutros Ghali va ms lluny i utilitza, per primera vegada, el terme genocidi per a descriure el que estava ocorrent a Rwanda, el que colloca a Bill Clinton, al costat d'altres importants dirigents internacionals, en una situaci vergonyosa. L'acceptaci de la paraula genocidi implicava, a causa de la legislaci internacional per a aquests casos, la intervenci militar immediata. El Govern nord-americ, de forma implacable, va ordenar a tots els membres del Govern que ometessin l's de la paraula genocidi i en el seu lloc, utilitzessin l'expressi Actes de Genocidi. 

Durant els dies segents, importants dirigents nord-americans es justifiquen per no intervenir. Madeleine Albright, representant dels Estats Units davant l'ONU manifesta en la seu les Nacions Unides: 

Deixin-me dir-los que en el cas de Rwanda, crec, al meu entendre, que d'en gran manera el Consell de Seguretat i les Nacions Unides han perdut el vaixell. A dia d'avui estem tractant amb una situaci ms enll del que qualsevol hagus esperat. I com vaig comentar abans, el que va ocrrer s que estvem en un procs on una petita fora de les Nacions Unides, criem, podria solucionar els problemes en aquell rea, i llavors ens trobem amb l'enderrocament de l'avi amb els dos presidents, el que ha creat un devessall. Pel que s difcil de jutjar si aquelles particulars operacions (missi de UNAMIR i UNOMUR, nota del traductor) es van engegar de forma correcta.

El 13 de maig, el secretari general de l'ONU anuncia una votaci per a restaurar la missi UNAMIR a Rwanda. No obstant aix, Madeleine Albright retarda aquesta votaci per quatre dies. Quan per fi s aprovada, els tutsis, ara, ataquen pel nord deixant desolaci al seu pas. 5.500 soldats sn enviats A Rwanda per mandat de Consell de Seguretat que expressa: actes de genocidi poden haver-se coms. No obstant aix, la missi militar es retarda a causa de les diferncies entre els pasos africans que aporten la majoria dels soldats i que no arriben a acord sobre qui pagar la factura. Les relacions entre l'ONU i els pasos que han de collaborar s tibant. Mentrestant, un comunicat del dia 19 de maig ems per la Creu Vermella estima en 500.000 ruandesos assassinats. Sorprenentment, cap dirigent poltic internacional havia utilitzat encara la paraula genocidi. 

A principis del mes de juny, el FPR, que s'organitza en el nordest del pas, llana un ultimtum a tots els estrangers residents a Rwanda perqu abandonin el pas en menys de tres dies en anunciar un atac imminent. En l'oest, es crea un escamot tutsi cridada Exrcit d'Alliberament de Rwanda (ALIR). 


Passen les setmanes i la missi UNAMIR, per falta d'acord entre els pasos que la componen, no est operativa. Mentre el genocidi contnua. El 22 de juny, el Consell de Seguretat autoritza, de forma temporal, al govern francs a ocupar-se d'establir l'ordre i crear un rea de seguretat en la zona sud-oest del pas. Aquesta acci s coneguda com l'operaci Turquesa. Tanmateix, els seus 2.500 soldats, no poden evitar la matana de ms tutsis a les mans de hutus radicals. 

Finalment, a mitjan mes de juliol, el Front Patritic Ruands s'apodera de Kigali obligant al govern hutu radical a fugir del pas en direcci al Zaire seguit d'almenys dos milions de hutus que van crear el camp de refugiats ms gran de la histria en Goma, la ciutat dels morts. En aquest moment, l'exrcit francs delega el comandament de la seva missi a les tropes etops i el FPR forma un nou govern inter d'unitat nacional a Kigali. 

Aquesta data s considerada com el final del genocidi. Tanmateix, en els camps de refugiats, la malaltia i ms assassinats acaben amb la vida de milers de persones. Per a avaluar el conflicte i poder conixer les prdues en vides humanes, les Nacions Unides, l'organitzaci de Metges pels Drets Humans (PHRUSA) (ONG encarregada de trobar sobre el terreny proves fefaents que hi va haver genocidi a petici del Tribunal Penal Internacional de L'Haia i que va arribar a exhumar en una sola fossa fins a 500 morts, la majoria assassinats a matxet) i altres organismes, realitzen diversos estudis i acorden que va anar durant els mesos d'abril, maig, juny i juliol de 1994 (ms o menys 100 dies) quan es van produir la majoria dels assassinats que van costar la vida a 800.000 ruandesos. Finalment, la comissi d'experts de l'ONU encarregada d'investigar les matances, dhuc reconeixent que tant els tutsis com hutus havien coms crims contra la humanitat, va concloure: 

Hi ha indicis evidents que han estat perpetrats actes de genocidi contra el grup tutsi per part d'elements hutus, de manera concertada, planificada, sistemtica i metdica.

Les vctimes. 


Probablement, mai se sabr quants morts va provocar. Es calculen entre 800.000 i 1.000.000. Si van ser 800.000 equivaldrien al 11 per cent del total de la poblaci i 4/5 dels tutsis que vivien en el pas. 

Tampoc se sap quantes vctimes ha provocat la venjana tutsi. Encara que es parla de l'"altre genocidi", sembla que no s en absolut comparable. 

Reaccions internacionals. 

Frana.

Mentre ocorria la tragdia, el mn sencer semblava ali a la barbrie i no va intervenir per a parar el trgic conflicte. En el cas de Frana, i aix pot ser extensiu a Blgica i a Alemanya, tots amb importants interessos en la zona des del segle XIX, el comportament no va anar del tot solidari. Segons explica el general Romo Dallaire, l'actitud d'aquests tres pasos abans, durant i desprs del conflicte, va anar dubtosament honrada: 

Sol Alameda: Per si no els interessava, per quina els francesos impedien que guanyessin la guerra els tutsis? 

Els francesos es mouen en la zona per l'anomenada francofonia, per l'orgull de controlar. I invariablement ajuden als hutus. De seguida vaig comprovar sorprs que tant francesos com belgues i alemanys tenien all consellers a dotzenes. Ells s sabien el que passava, per cap proporcionava a l'ONU, s a dir, a mi, el seu representant, la informaci que posseen. I al mateix temps, aquests pasos que estaven en el Consell de Seguretat tampoc deixaven a l'ONU, a mi, muntar la meva prpia unitat d'informaci, perqu, deien, el mandat no contemplava aix. Fins i tot quan vaig tenir constncia que es passaven armes de contraban a travs de la frontera d'Uganda i vaig demanar perms per a buscar-les, em van contestar que no.  

Malgrat tot Frana es va encarregar, a travs en l'Operaci Turquesa, de pacificar part del territori. El pas gal, amb 2,500 soldats provinents de les seves bases a frica, va garantir la seguretat en la part sud-oest del pas i l'arribada de l'ajuda internacional. Tot fins que la missi UNAMIR assols reunir als 5,500 soldats necessaris per a fer-se crrec de la situaci. D'aquesta manera, Frana es va erigir amb el comandament del discurs de la solidaritat. No obstant aix, les crtiques no es van fer esperar. Segons Victria Brittain, Frana havia donat suport militar i logstic al govern de l'assassinat Habyarimana des de feia anys, el que va definir les intencions de l'exrcit gal com sospitoses. Segons l'estudi de Joan Casliva i Joan Carrero Frana havia roms al costat de Habyarimana fins a la signatura dels Acords de Arusha. Va donar al govern hutu amb armament per a evitar la invasi del FPR i altres incursions dels tutsis. Finalment, es va retirar del pas amb l'arribada dels primers soldats de la MINUAR (UNOMUR), al novembre de 1993 i no va tornar fins a juny de 1994 amb l'Operaci Turquesa, a petici de les Nacions Unides i amb estrictes condicions de no donar suport al govern radical hutu. 

D'altra banda, l'exrcit francs va permetre que membres de les milcies hutus i responsables de les primeres matances es refugiessin en zones segures frontereres evitant aix caure en mans del FPR i permetent que controlessin la gesti de l'ajuda humanitria. 

Aix ens duu a pensar que Frana va aplicar una radical realpolitik en la zona per a no perdre la seva capacitat d'influncia en competncia amb Blgica i altres pasos.

Estats Units.

Cap dels seus principals governants, durant el temps que va durar el genocidi, va usar aquesta paraula per a definir el que estava ocorrent en el pas centrafric. L'haver-lo adms els hagus obligat a intervenir en el conflicte. En el seu lloc, van utilitzar la definici actes de genocidi per a descriure la situaci. Per el ms important i que ms influncia va tenir en el si de les Nacions Unides i pel que no es va actuar abans, van anar les contnues discrepncies que Estats Units va sostenir amb el per aquell temps Secretari General de l'ONU, Boutros-Ghali. Les decisions d'aquest, en diverses ocasions, van xocar de front amb les intencions del Govern nord-americ. 

Un altre aspecte important per a comprendre millor l'actitud dels Estats Units enfront del genocidi ruands i segons argumenten Joan Casliva i Joan Carrero va ser l'inters dels nord-americans per influir en la zona. El mateix Secretari de Comer d'Estats Units, ja a principis de 1996, va expressar les intencions d'Amrica del Nord en relaci a frica: 

L'era del domini econmic i de l'hegemonia comercial d'Europa sobre frica ha acabat. frica ens interessa..

Encara que aquestes declaracions van ser fetes en 1996, hi ha fets que clarament demostren un inters per la zona des d'abans fins i tot de 1994. Seguint l'argumentaci de Joan Casliva i Joan Carrero, exposarem aqu alguns d'ells. 

1. Durant la guerra de Rwanda, entre 1990 i 1994, soldats del FPR que van atacar el nord del pas des del ve Uganda, havien adquirit formaci militar als Estats Units a travs del programa IMET, el que colloca al pas nord-americ del costat de la poblaci tutsi i d'Uganda. 

2. Anys abans, entre 1989 i 1992. Uganda va rebre una ajuda de 183 milions de dlars, la mateixa quantitat que durant els 27 anys anteriors. A ms, si vam considerar que per aquell temps, Estats Units era el principal provedor d'armes d'Uganda, podem concloure que la intenci principal del govern americ era la d'augmentar el poder i influncia d'Uganda sobre altres pasos de l'entorn i aconseguir aix tenir controlada la zona dels Grans Llacs. 

3. La missi de les Nacions Unides MONOUR (o UNOMUR), que pretenia controlar la frontera entre Uganda i Rwanda per a evitar ms conflictes com els quals s'havien donat durant els ltims anys per les incursions del FPR a Rwanda, es va veure entorpida per Estats Units i Gran Bretanya, amb el pretext que faltaven proves objectives que verifiquessin aquestes agressions, fins i tot quan van ser els responsables de la MONOUR els quals van informar a la Caserna General de les Nacions Unides que Uganda els impedia realitzar el seu treball i havia adoptat un comportament radical. 

4. La missi UNAMIR o MINUAR, liderada pel general Dallaire, i creada per a cuidar del compliment dels acords de Arusha (Tanznia) va anar durant quatre mesos bloquejada per nord-americans i britnics. Aquest retard va provocar tensions entre les parts ja enfrontades: FPR i govern de Habyarimana. 

5. La primera ambaixada a abandonar Rwanda va ser l'ambaixada nord-americana (7 d'abril de 1994) i durant el genocidi va posar tot tipus d'impediments a les Nacions Unides per a poder actuar de forma decidida i enrgica i poder aix parar el conflicte. 

6. Passats dos anys de la massacre, el 15 de novembre de 1996, Estats Units va bloquejar l'adopci i l'aplicaci de la resoluci 1080, per la qual el Consell de Seguretat aprovaria el desplegament d'una fora multinacional de protecci dels refugiats i poblaci civil amenaada en l'Est del exZaire i que estaven sent massacrats pels militars ruandesos. 

7. Finalment, quan se li va preguntar a un membre de l'Administraci Clinton per l'assistncia massiva d'Estats Units al Govern ruands, aquest va respondre que era necessari establir un rgim militar molt potent en la regi dels Grans Llacs per a imposar solucions militars als conflictes. 

'Les companyies mineres'. 
s sabut que el subsl del Congo cont jaciments de coure, cobalt, zinc, plata, diamants, urani, cadmi i altres metalls rars, per sobretot concentracions d'or en quantitats excepcionals. Cal comptar amb aquest fet a l'hora d'observar les diferents actituds dels pasos que tradicionalment han dominat la zona des de l'poca colonial. Les grans concentracions d'or (18 kg./or fi per tona) sn un factor ms per a comprendre l'insolidari comportament d'alguns pasos occidentals, que podrien haver prioritzat la seva competncia pel control dels ingents recursos naturals de la zona a les vides humanes.

L'expansi del conflicte. 

El genocidi ruands va portar greus conseqncies per a la regi dels Grans Llacs. Poc temps desprs de l'acabament de la crisi local, aquesta es trasllad als vens Zaire, Burundi i Uganda. El ms afectat per aix va ser Zaire, que ja vivia una crisi interna producte de la desestabilitzaci generada pel desastrs govern de Mobutu Sese Seko. L'arribada de milions de refugiats es va convertir en el desencadenant de la Primera i la Segona Guerra del Congo, que deixarien el trgic saldo de 3.8 milions de morts. 

Judicis i cstigs. 

 

El 8 de novembre de 1994, per resoluci del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i en virtut del disposat en el Captol VII de la Carta de les Nacions Unides, al considerar que el genocidi ruands era un greu atemptat contra la pau i la seguretat internacional, es va crear un Tribunal Penal Internacional per a Rwanda. Aquest Tribunal t com a objecte la persecuci dels lders i instigadors del genocidi. 

Al mateix temps, un cop la situaci va estar mitjanament normalitzada, els tribunals ruandesos van iniciar centenars de processos en contra d'inculpats de cometre les greus violacions dels drets humans. Fins a la data (juny 2007) ms de 700 persones han estat condemnades pels tribunals culpables de genocidi. 

 Referncies . 

 

 Bibliografia . 

 Rusesabagina, Paul. Un home corrent. Pennsula (2007) ISBN 9788483077603. ;

Filmografia. 

Hotel Ruanda, dirigida per Terry George. Pellcula que rellata la histria de Paul Rusesabagina durant els mesos del genocidi. ;
Shooting Dogs, d'histria similar a la d'Hotel Rwanda, dirigida per Michael Caton-Jones.
Sometimes in April, dirigida per Raoul Peck.

Vegeu tamb. 

Genocidi congols ;
 
 
 
Corneille;
Informe del Secretari General S/1994/640 de data 31 de maig de 1994;

Enllaos externs.
 Testimonis;
 Dades i anlisi;
 El Genocidi de Rwanda, per Jess Sordo Medina;
 Organitzaci African Rights;
 The Bone Woman, per Clea Koff;
 L'frica dels grans llacs; deu anys de sofriment, destrucci i mort.;
 El secretario general, Mensaje en el dcimo aniversario del genocidio en Ruanda, 7 d'abril 2004.;
 Web de les Naciones Unides;
 Dades i xifres de Ruanda, UNICEF;
 BBC News;
 Mans Unides;
 Diari El Mundo;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160568" title="Dret privat" nonfiltered="166" processed="165" dbindex="65165">
El dret privat regula les relacions dels particulars entre si i tamb les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir potestat pblica.

El dret privat, segons les especialitats que regula, se subdivideix en: dret civil, dret mercantil, dret internacional privat i dret laboral.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160573" title="Cap Norfeu" nonfiltered="167" processed="166" dbindex="65166">

El cap Norfeu s un cap situat al SE de la pennsula del cap de Creus, al litoral de l'Alt Empord i al N de la Costa Brava, que s'endinsa 2 km en la mar Mediterrnia formant una estreta pennsula allargada i corbada entre les badies de Jncols, al N, i de Montjoi, al S, al fons de les quals hi ha les cales dels mateixos noms. Aquest cap tanca pel N el golf de Roses.

L'rea del cap pertany al terme municipal de Roses i forma part del Parc Natural del Cap de Creus. s una zona sota protecci integral, terrestre i marina, per la gran riquesa natural del paratge i del medi submar.

 Accs .

L'accs en vehicle de motor s possible, per complicat, i nicament perms seguint el cam de terra de Roses a Cadaqus (GR-92). La gran bellesa dels paratges vora mar que travessa aquest cam, dit de ronda, i el respecte pel medi natural fan molt recomanable el seu recorregut a peu.

 Natura .

s una pennsula rocosa, retallada per l'erosi de la tramuntana i del mar, amb costes altes en forma de penyasegats i multitud de coves naturals i rica en aqfers. Al SE t uns illots rocosos, anomenats illes Mniques, alguns dels quals amb formes capricioses que la imaginaci ha batejat com el Cavall Bernat i el Gat.

Aquesta zona est formada per esquists metamrfics, com al Pirineu axial, que aqu sn recoberts per una banda N-S de pedra calcria neocretcies metamorfosades en marbres molt durs i llicorella, que donaren origen a la petita pennsula.

s un indret de gran diversitat botnica. Sobre la pennsula rocosa, la vegetaci arbria ms comuna s el pi i l'alzina, i l'arbustiva, l'estepa, el llentiscle i el garric.

A l'area de Norfeu nidifiquen i hivernen nombroses espcies d'ocells, tant d'hbitats aqutics com terrestres.

 La torre de Norfeu .
Al punt ms elevat de la pennsula (169 m), des del qual es domina una gran extensi de mar, es conserven les restes d'una torre de guaita que, convenientment artillada, havia format part del sistema defensiu del golf de Roses bastit a partir de mitjan segle XVI amb la construcci de l'anomenada ciutadella de Roses i que circumstancialment, durant la Guerra dels Segadors i abans del setge de 1645, va rebre tamb el nom de torre del Rei per part de la guarnici de Roses fidel a Felip IV. Tenia per funci defensar els aqfers de les cales venes de les aiguades dels corsaris i dificultar-hi el refugi d'una flota que emprengus el bloqueig de Roses.

Construda cap a 1604, es tractava d'una torre de planta circular, de gran dimetre, amb dos pisos i un parapet dotat d'artilleria. En susbsisteix el primer pis fins a una alada d'uns 6 m, amb el mur exterior atalussat, que originalment era una cisterna i que fou reciclada per a usos agrcoles quan la construcci deix de tenir funci militar, desprs de qu fos volada pels francesos durant la segona meitat del segle XVII. Al voltant d'aquesta torre la imaginaci popular ha elaborat un interessant llegendari.

 Bibliografia .
Aleix Comes i Herrera, Pon Feliu i Latorre i Toni Llobet Franois, "Els ocells hivernants del cap Norfeu", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 24 (1991), 13-30.

Pablo de la Fuente, "Un exemple d'arquitectura defensiva del litoral catal en poca moderna: la torre de Norfeu", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 26 (1993), 157-174.
Pablo de la Fuente, Les fortificacions reials del golf de Roses a l'poca moderna, Figueres, Brau-Ajuntament de Roses, 1998, esp. pp. 293-308 i 316-317.
Josep Gesti i Perich i Joan Font i Garca, Cartografia digital de la vegetaci i corologia d'espcies vegetals singulars de la reserva natural integral de Cap Norfeu  ( Parc Natural de Cap de Creus ) , Girona, Universitat de Girona, 2005.
Josep Girbal Llad i Llus Polo Alberti, "Flora y vegetacin del Cabo Norfeu", Boletn de la Estacin Central de Ecologia, 13 (1978), 3-22.
Arnald Pluj i Canals, Estudi del Cap de Creus: la costa. Diccionari toponmic, etimolgic i geogrfic, Figueres, l'autor, 1996.

 Vegeu tamb .
Parc Natural del Cap de Creus;
Ciutadella de Roses;

 Enllaos externs .
Mare Nostrum: el Gat de cap Norfeu (relat d'una immersi submarina);
Roques mtiques del cap de Creus (Alt Empord);
Excursi pel cam de ronda de la cala Montjoi al  cap Norfeu (fotografies);
Flickr: Norfeu (fotografies);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160575" title="Xanana Gusmo" nonfiltered="168" processed="167" dbindex="65167">

Jos Alexandre Gusmo, conegut com a Kay Rala Xanana Gusmo o simplement com a Xanana Gusmo ( Manatuto, Timor Oriental 1946 ) s un poltic timors que es convert en el primer President de Timor Oriental. 

Biografia.
Va nixer el 20 de juny de 1946 a la petita poblaci de Manatuto, situada a 85 km de la capital del pas, Dili. Nascut durant l'ocupaci de l'illa de Timor per part de Portugal, va estudiar en un collegi jesuta als afores de Dili. Desprs de deixar el collegi, per raons econmiques, als setze anys va realitzar una varietat d'ocupacions no qualificades, fins que va aconseguir continuar la seva educaci a l'escola secundria nocturna. El 1966 Gusmo aconsegu una posici d'empleat pblic, que li permet continuar amb la seva educaci. El 1968 fou reclutat a l'exrcit portugus per a realitzar el servei militar obligatori, arribant al rang de caporal. 

A mitjans de la dcada del 1970 adapt el mot de Xanana en honor al grup de msica nord-americ de rock and roll Sha Na Na.

Activitat poltica.
El 1971 va tenir un canvi radical en la seva vida, completant el servei militar es va involucrar amb l'organitzaci nacionalista encapalada per Jos Ramos-Horta. Els segents tres anys estaria involucrat en les protestes pacfiques contra el sistema colonial. 

L'any 1974, grcies al triomf de la Revoluci dels Clavells a Portugal, s'aconsegu la descolonitzaci de Timor Est. El govern portugus, mitjanant l'ltim governador de l'illa Mrio Lemos Pires va anunciar plans per a garantir la independncia de la colnia, un plans que contemplaven realitzar eleccions generals l'any 1978. 

Durant l'any 1975 es van produir friccions internes entre dues faccions rivals al Timor Oriental. Gusmo s'involucr profundament en la facci denomeniada Front Revolucionari de Timor Oriental Independent (Fretilin), sent arrestat i empresonat per la facci rival de la Uni Democrtica Timoresa (UDT) a mitjans d'aquell any. Prenent avantatge del desordre intern, i amb desitjos d'absorbir la colnia, Indonsia immediatament comen una campanya de desestabilitzaci, fent incursions al territori des de Timor Occidental. 

A la fi de 1975 el Fretilin va guanyar el control de Timor Oriental i Gusmo va ser alliberat. Aconsegu ser nomenat Secretari de Premsa del Fretilin, i el 28 de novembre de 1975 el seu partit va declarar la independncia de l'antiga colnia portuguesa amb el nom de "Repblica Democrtica de Timor Oriental"

Nou dies desprs Indonsia va envair el pas, un moment en el qual es va produir un gran desordre intern. Desprs de la formaci del "Govern Provisional de Timor Oriental" per Indonsia, Gusmo s'involucr totalment en les activitats de la resistncia, esdevenint el seu lder.

A l'inici de la dcada del 1990 Gusmo s'involucr en la diplomcia i en l's dels mitjans de comunicaci, aconseguint alertar el mn dels desastres de la invasi indonsia amb la massacre ocorreguda a Santa Cruz el 12 de novembre de 1991. Gusmo es convert a partir d'aquell moment en l'objectiu principal del govern indonesi, iniciant una campanya per a capturar-lo, cosa que finalment ocorregu el novembre de 1992. Al maig de 1993 va ser jutjat, empresonat i sentenciat per a tota la vida a la pres per part del govern indonesi, sent-li negat el dret de defensar-se. No va ser fins a finals de 1999 que va ser alliberat de la pres grcies a les presions exercides per Amnistia Internacional, les Nacions Unides o dignataris com Nelson Mandela. 

Presidncia del pas.
El 30 d'agost de 1999 es realitz un referndum a Timor Oriental, on la gran majoria dels vots optaren per la independncia de la regi. Els militars indonesis van comenar una campanya de terror que va portar amb si terribles conseqncies. A pesar que el govern indonesi va negar l'ordre d'aquesta ofensiva, van ser condemnats enrgicament per no evitar l'acci. Com a resultat de la pressi diplomtica internacional de les Nacions Unides, i particularment dels Estats Units d'Amrica i Austrlia, una fora majorment australiana de pacificaci de l'ONU va entrar a Timor Oriental i Gusmo fou alliberat. Des del seu retorn a Dili va comenar una campanya de reconciliaci i de reconstrucci del pas. 

Gusmo va ser designat per a governar juntament amb l'administraci de l'ONU fins el 2002. Durant aquell temps continu amb les campanyes per a la unitat i la pau, i gradualment fou associat com un lder de facto de la nova naci. Les eleccions presidencials a finals de 2001 l'escolliren com a lder del pas de manera aclaparant. D'aquesta manera es va convertir en el primer President de Timor Oriental quan formalment es va independitzar d'Indonsia el 20 de maig de 2002. L'any 2007 es retir de la presidncia del pas, sent substituit pel Premi Nobel de la Pau Jos Ramos-Horta.

El 1999 fou guardonat amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia, atorgat pel Parlament Europeu, i el 2000 amb el Premi de la Pau de Sydney pel seu "coratge i lideratge per a la independncia del poble de Timor Oriental". El 2002 fou guardonat amb el Premi Nord-Sud concedit pel Consell d'Europa juntament amb la francesa Albina du Boisrouvray.






Enllaos externs.
  Biografia oficial del Govern timors;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160589" title="Woodland Hills (Los Angeles)" nonfiltered="169" processed="168" dbindex="65168">

Woodland Hills s un districte occidental de Los Angeles, Califrnia, Estats Units. Est ubicat a la zona sud-occidental de la Vall de San Fernando i est rodejada per Calabasas a l'est, Tarzana a l'oest, i West Hills, Canoga Park, i Winnetka al nord. La carretera Route 101 (la carreterra de Ventura) passa per Woodland Hills i Ventura Boulevard comena al mateix Woodland Hills.

Est considerat un dels districtes ms "calents" de tot Los Angeles.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160591" title="No fun at all" nonfiltered="170" processed="169" dbindex="65169">
No Fun At All (NFAA) s un grup de hardcore/punk meldic format a l'estiu de 1991 a Skinnskatteberg, un petit poble de Sucia. Els membres de la formaci inicial eren Mikael Danielsson (guitarra), Henrik Sunvisson (baix) i Jimmy Olsson (veu i bateria). El seu nom est inspirat en una barreja del ttol de la can dels Stooges "No fun" i del grup de hardcore Sick Of It All. La formaci va treure els seus lbums sota el segell discogrfic suec Burning Heart Records. Als Estats Units, per, va ser la marca Theologian Records primer i Epitaph Records ms tard, els que van enregistrar els seus discos.

El 1993 Jimmy Olsson va deixar el grup per a centrar-se en la seva altra banda Sober. Va ser llavors quan van entrar tres nous membres: Ingemar Jansson (veus), Krister Johansson (guitarra)i Kjell Ramstedt (bateria). El 1999 Henrik Sunvisson va deixar No Fun At All. Mikael Danielsson va canviar la guitarra pel baix i Stefan Neuman el va substituir. L'11 de novembre de 2001, desprs de 10 anys i una fantstica carrera amb ms de 250.000 vendes a tot el mn, No Fun At All es va separar.


Discografia.

Touchdown (1992) Demo;
Vision (1993) EP;
No Straight Angles (1994) Album;
In A Rhyme (1994) EP;
There Is A Reason To Believe In Miracles (1995) Split EP;
Out Of Bounds (1995) Album;
Stranded  (1995) EP;
And Now For Something Completely Different (1997) EP;
The Big Knockover (1997) Album;
Should Have Known (1997) CDs;
EP's Going Steady (1998) Compilation;
Live In Tokyo (1999) EP;
Second Best (2000) Single;
NFAA (2000) Promo;
State of Flow (2000) Album;
Throw It In (Australian only) EP;
Master Celebrations (2002) Compilation;


Vdeos.

Burning Heart Records va treure un DVD anomenat Hang The VJ  que contenia sis vdeos musicals de No Fun At All:
Second Best;
Should Have Known;
Master Celebrator;
In A Rhyme;
Stranded;
Beachparty;

El 10 d'octubre del 2004 van rodar un DVD amb 17 canons en directe i un metratge entre bastidors durant un concert de NFAA a Kln.


Enllaos externs.

 No Fun At All Official Website;
 Burning Heart Records;
 Theologian Records;
 Epitaph Records;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160592" title="Gloria Gaynor" nonfiltered="171" processed="170" dbindex="65170">


Gloria Gaynor, nascuda com a Gloria Fowles el 7 de setembre de 1949 a Newark, Nova Jersey, s una cantant nord-americana de soul i disco, ms coneguda per alguns dels seus xits com I Will Survive (Nmero 1 a la llista Hot 100 l'any  1979), Never Can Say Goodbye (Nmero 8 a la llista Hot 100 l'any 1974), i I Am What I Am (Nmero 82  a la llista Hot 100 l'any 1983).

Considerada una de les dives de la msica disco dels 70 i 80, comena la seva carrera amb la banda Soul Satisfiers durant els 60. El seu primer single s'edita el 1965 sota el ttol She'll be sorry/Let me go baby.

Per primera vegada la lletra d'una can (I will survive) s'escriu des del punt de vista d'una dona, fent-li veure al seu ex-amant que ja s lliure i pot seguir endavant sense ell. La can es va convertir en un himne de la alliberaci femenina i avui dia encara continua sentint-se en les discoteques.

Gloria Gaynor va encapalar xit darrere xit i es va convertir en la reina de les pistes de ball durant 20 anys. La seva msica ha anat ms enll d'Estats Units i s'ha fet sentir arreu del mn, especialment ha tingut xit a Europa.

Avui dia la popularitat de Gaynor sembla haver disminut, tot i que les seves canons continuen tenint ress en el dia d'avui. Moltes de les seves canons formen part de les 100 canons imprescindibles segons la popular revista Rolling Stone.

lbums.

 Never Can Say Goodbye (1975);
 Experience Gloria Gaynor (1975);
 I've Got You (1976);
 Glorious (1977);
 Park Avenue Sound (1978);
 Love Tracks (1978);
 I Have A Right (1979);
 Stories (1980);
 I Kinda Like Me (1981);
 Gloria Gaynor (1983);
 I Am Gloria Gaynor (1984);
 The Power of Gloria Gaynor (1986);
 I Wish You Love (2002);
 The Answer (2006);

Recopilacions.

 The Best of Gloria Gaynor (1977);
 Greatest Hits (1982);
 I'll Be There (1995);
 I Will Survive: The Anthology (1998);
 20th Century Masters: The Millennium Collection: The Best of Gloria Gaynor (2000);
 The Gloria Gaynor Album (2001);
 Ten Best: The Millennium Versions (2001);
 All The Hits Remixed (2007);

Canons.

 "Never Can Say Goodbye";
 "Honey Bee";
 "Reach Out, I'll Be There";
 "Casanova Brown";
 "(If You Want It) Do It Yourself";
 "How High The Moon";
 "Let's Make A Deal";
 "I've Got You Under My Skin";
 "Be Mine";
 "We Can Start All Over Again";
 "Life Ain't Worth Livin"';
 "Why Should I Pay";
 "You're All I Need To Get By";
 "Kidnapped";
 "Substitute";
 "I Will Survive";
 "Anybody Wanna Party";
 "I Said Yes";
 "Love Is Just A Heartbeat Away" (from the movie Nocturna);
 "Let Me Know (I Have A Right)";
 "Let's Mend What's Been Broken";
 "I Am What I Am";
 "Mighty High" (featuring The Trammps);
 "Just Keep Thinking About You";
 "I Never Knew";
 "First To Be A Woman";
 "Love Affair";
 "Oh, What A Life";
 "Rippin' It Up";
 "Perfect World";
 "Set Me Free";

Enllaos externs.
  Pgina oficial de Gloria Gaynor;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160595" title="Basta Ya!" nonfiltered="172" processed="171" dbindex="65171">

Basta Ya! (en catal Ja n'hi ha prou i en basc Aski da) s una associaci basca defensora de l'Estat de les autonomies i la Constituci Espanyola i oposada al sobiranisme basc i qualsevol negociaci amb ETA.

s l'embri de la Plataforma Pro, des de la qual es vol crear un partit poltic que atregui vot espanyolista tant de dretes com d'esquerres.

Objectius.
Formada originriament per membres de diverses ideologies poltiques, t el triple propsit de:
 oposar-se al terrorisme en qualsevol de les seves formes,
 donar suport a les seves vctimes, ;
 defensar l'Estat de Dret, la Constituci Espanyola i l'Estatut d'Autonomia del Pas Basc. ;

Malgrat el carcter universalista dels seus ideals, l'organitzaci t la seva ra d'sser en l'oposici al terrorisme d'ETA. Basta Ya! es caracteritza pel seu carcter activista, ja que no noms defensen els esmentats ideals, sin que tamb els promouen mitjanant la convocatria de manifestacions i actes de protesta. 

Actualment, s contrria al nacionalisme basc i a l'actual poltica antiterrorista del PSOE, encapalada pel president del govern espanyol Jos Luis Rodrguez Zapatero, a causa de la postura d'aquests enfront de la negociaci amb la banda terrorista ETA. 

Alguns coneguts membres de la plataforma sn Jon Juaristi, Joseba Pagazaurtundua (assassinat per ETA el 2003), Maite Pagazaurtundua, Arcadi Espada, Carmen Iglesias, Javier Urquizu, Iaki Ezkerra, Rosa Dez i Fernando Savater. 

Reconeixements.
L'any 2000 l'organitzaci fou guardonada amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia, concedit pel Parlament Europeu, i el 2004 fou nomenada rgan consultiu del Consell Econmic i Social de l'ONU.

Enllaos externs.
  Pgina web de Basta Ya!;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160603" title="Nurit Peled-Elhanan" nonfiltered="173" processed="172" dbindex="65172">
Nurit Peled-Elhanan ( Israel 1949 ) s una activista pacifista i professora universitria israeliana.

Biografia.
Va nixer el 1949 filla de Matti Peled,  general de l'exrcit israeli que, desprs de la Guerra dels Sis Dies, va protestar contra la poltica de la colonitzaci. Va estudiar literatura a la Universitat Hebrea de Jerusalem, d'on actualment s professora de literatura comparada. 

Activisme social.
Desprs de perdre la seva filla de 14 anys en un atentant sucida palest el 4 de setembre de 1997 fund l'"Associaci de famlies israelianes i palestines vctimes de la violncia", una associaci que no fa distinci entre la violncia d'un grup o d'un altre, sin que uneix esforos per aconseguir la pau a Palestina i Israel.

L'any 2001 fou guardonada, juntament amb el palest Izzat Ghazzawi i l'angols Dom Zacarias Kamwenho, amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160606" title="Cadmos de Zancle" nonfiltered="174" processed="173" dbindex="65173">

Cadmos (en grec       ) fill d'Escites (Scythes) fou un grec de gran integritat que fou enviat per Gel I de Gela a Delfos el 480 aC amb grans tresors, per esperar el resultat de la batalla entre grecs i perses i donar-los als perses si guanyaven i retornar-los en cas contrari. 

Desprs de la derrota persa va tornar amb els tresors dels que es podia haver apropiat fcilment. 

Herdot diu que era de Cos i que fou tir de l'illa succeint al seu pare, per va donar voluntriament la llibertat als illencs i se'n va anar a Siclia i es va establir a Zancle, desprs Messana. Mller pensa que en realitat fou fill del tir Scythes de Zancle que fou expulsat del poder per la gent de Samos (497 aC) i va fugir a Prsia on probablement va obtenir la tirania de Cos que va exercir fins a la seva mort. Quan el fill va tornar a Zancle el va acompanyar el poeta Epicharmus.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160607" title="Caia" nonfiltered="175" processed="174" dbindex="65174">
Caia (o be Ceclia) hauria estat el nom autntic de la dona del rei Tarqu Prisc anomenada en general Tanaquil. Caia i Ceclia deriven de la rel Caeculus (Caeculus fou el fundador mtic de Praeneste) i els Cecili romans haurien derivat el seu nom de Praeneste.

Vegeu: Tanaquil


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160610" title="Ceclia" nonfiltered="176" processed="175" dbindex="65175">


Onomstica:

Ceclia (esposa d'Agripa);
Ceclia (filla de Quint Cecili Metel Macednic);
Ceclia (mare de Luculle);
Ceclia (filla de Quint Cecili Metel Baleric) ;
Ceclia (esposa de Sulla);
Ceclia (esposa de Publi Lntul Espinter el jove) ;

Genealogia:

Gens Ceclia;

Zoologia:

Ceclia;


Vegeu tambe: Cecili
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160612" title="Ceclia (esposa d'Agripa)" nonfiltered="177" processed="176" dbindex="65176">
Ceclia fou la filla de Tit Pomponi tic. El nom li fou donat degut a que el seu pare va agafar el nom del seu oncle Quint Cecili quan aquest el va adoptar. Es va casar a Marc Vipsani Agripa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160613" title="Ceclia (filla de Quint Cecili Metel Macednic)" nonfiltered="178" processed="177" dbindex="65177">
Ceclia fou filla de Quint Cecili Metel Macednic, cnsol el 143 aC, que es va casar amb Gai Servili Vati i va tenir amb ell a Publi Servili Vati Isuric que fou cnsol el 79 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160614" title="Ceclia (mare de Luculle)" nonfiltered="179" processed="178" dbindex="65178">
Ceclia la fou filla de Luci Cecili Metel Calv, cnsol el 142 aC, i germana de Metel Numdic (cnsol el 109 aC). Es va casar amb Luci Licini Luculle, pretor el 103 aC, i fou la mare del fams Luculle, que va derrotar a Mitridates VI Eupator. Tenia mala reputaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160615" title="Pere Lacavalleria" nonfiltered="180" processed="179" dbindex="65179">

Pere Lacavalleria (Aquitnia (?) - Barcelona 1645), fou un tipgraf o impressor barcelon, d'origen occit.

Cap al 1628 es trasllad a Perpiny per imprimir el llibre d'Andreu Bosch, jurista d'aquesta ciutat, Summari, ndex o epitome dels admirables y nobilssims ttols de honor de Cathalunya, Rossell i Cerdanya, publicat aquell any, que constitueix una de les obres histriques ms remarcables del regnat de Felip IV.

Un cop complert aquest encrrec, s'establ definitivament a Barcelona, al carrer d'Arlet, prop del carrer de la Llibreteria.

Destaca la seva publicaci, el 1642, durant la Guerra dels Segadors, del Dictionario castellano... Dictionaire franois... Dictionari catala, manual de conversaci amb un vocabulari trilinge.

El seu fill Antoni Lacavalleria i Dulach continu el negoci, traslladat al carrer de la Llibreteria. Tamb s fill seu Joan Lacavalleria i Dulach, autor del Gazophylacium Catalano-Latinum.

 Referncies .

RICO, Albert i SOL, Joan, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
LLANAS i PONT, Manuel, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
FERRANDO FRANCS, Antoni i NICOLS AMORS, Miquel, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.
SEZ RIVERA, Daniel M. El "Diccionario castellano, francs y cataln" (1642) de Pere Lacavalleria; indicios de una poltica lingstica en el siglo XVII. Revista de Filologa Romnica 2005, nm 22, 97-119. Disponible en lnia  ;
COMAS, Merc. Un apunt sobre la literatura impresa a Perpiny al primer ter del segle XVII Disponible en lnia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160616" title="Ceclia (filla de Quint Cecili Metel Baleric)" nonfiltered="181" processed="180" dbindex="65180">
Ceclia la fou filla de Quint Cecili Metel Baleric, cnsol el 123 aC; es va casar amb Appi Claudi Pulcre, cnsol el 79 aC i fou la mare d' Appi Claudi Pulcre, cnsol el 54 aC i de Publi Claudi Pulcre, trib de la plebs el 58 aC. Fou germana de Quint Metel Nepos, cnsol el 98 aC i va criar als dos fill d'aquest (Metel Celer i Metel Nepos, coneguts con els fratres, o sigui cosins) junt amb els seus propis fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160617" title="Ceclia (esposa de Sulla)" nonfiltered="182" processed="181" dbindex="65181">
Ceclia fou la filla de Luci Cecili Metel Dalmtic, cnsol el 119 aC (Plutarc diu errniament que fou filla de Quint Cecili Metel Pius, pontfex mxim i cnsol el 80 aC).

Es va casar a Marc Emili Escaure cnsol el 115 aC amb el que va tenir tres fills, dels que al el gran fou Marc Emili Escaure, al que va defensar Cicer.

Es va casar en segones noces amb el dictador Sulla que sempre la va tractar amb respecte. Quan es va escapar de Cinna i Carb cap al camp del seu marit a la vora d'Atenes, el atenencs dirigits per Arist la van insultar des de les muralles i quan la ciutat fou ocupada foren castigats per aquest acte.

Va caure malalta el 81 aC mentre el seu marit celebrava la festa del seu triomf i com que no havia possibilitats de recuperaci, Sulla va haver de signar el divorci; tot i que la va haver de moure de la casa, va honorar la seva memria en un esplndid funeral. Va adquirir moltes de les propietats confiscades pel seu marit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160618" title="Ceclia (esposa de Publi Lntul Espinter el jove)" nonfiltered="183" processed="182" dbindex="65182">
Ceclia fou la esposa de Publi Lntul Espinter el jove (P. Lentulus Spinther senior) fill del cnsol del 57 aC. Va conspirar amb Dolabella, cunyat de Cicer, i amb Esop el fill l'actor. El seu marit se'n va divorciar el 45 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160619" title="Gens Ceclia" nonfiltered="184" processed="183" dbindex="65183">
Ceclia fou una gens romana, d'origen plebeu. El primer membre de la famlia que va obtenir el consolat fou Luci Cecili Metel Denter el 284 aC. Per un temps foren una de les famlies principals de la Repblica. Van confeccionar un arbre genealgic que els feia descendents de Caeculus fundador mtic de Praeneste o de Caeques (Caecas) company mtic d'Enees. Van utilitzar els cognoms Bassus, Denter, Metellus, Niger, Pinna, i Rufus. 

Personatges de la gens Ceclia sense cap cognom especial, foren:
Quint Cecili fou trib de la plebs el 439 aC.
Quint Cecili, cavaller rom.
Quint Cecili, cavaller rom.
Tit Cecili, centuri.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160621" title="Cecili" nonfiltered="185" processed="184" dbindex="65184">



Onomstica:

Cecili, senador rom ;

Cecili Bisbe de Cartago ;

Domici Cecili, amic de Trasea ;

Cecili Magi, pretor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160622" title="Cecili (senador)" nonfiltered="186" processed="185" dbindex="65185">
Cecili (Cecilianus) fou un senador rom que el 32 aC va acusar falsament a Aureli Cotta Messall. Denunciat al seu torn fou trobat culpable i condemnat (Tcit, Annals, 6, 7).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160623" title="Cecili (bisbe)" nonfiltered="187" processed="186" dbindex="65186">
Cecili fou un diaca de l'esglsia de Cartago que fou elegit bisbe el 311 desprs de la mort del primat d'frica, Mensuri (Mensurius). 

La validesa d'aquest nomenament fou impugnada per Donat II el gran, estimulat suposadament per les intrigues d'una dona de nom Lucilla. Donat deia que l'elecci havia estat irregular, l'ordenaci nulla ja que l'havia fet Flix, bisbe de Apthunga que era un dels que obeint els decrets de Diocleci s'havia sotms al poder civil i havia entregat els objectes de culte i les escriptures sagrades, i que Cecili havia estat hostil als que havien estat objecte de persecuci darrerament. 

70 bisbes nmides es van reunir per tractat de la disputa i van declarar vacant la seu, i van fer desprs una nova elecci on fou nomenat Major (Maiorinus). La disputa no es va acabar i els dos bndols van demanar la intervenci del prefecte Anul (Anulinus) que els va enviar a l'emperador que va ordenar celebrar un concili. 

Aquest es va fer a Roma, amb 15 bisbes italians i 3 de gals que van tractar la qesti i van fallar en favor de Cecili i del bisbe Flix. Es va apellar la decisi i l'emperador va convocar un nou concili ms nombrs  que es va fer a Arle el 1 d'agost del 314 i que va confirmar la sentencia anterior.

Llavors va comenar la lluita entre els donatistes que es negaven a sotmetre's. El conflicte fou una de les causes de l'establiment dels vndals a frica un segle desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160624" title="Domici Cecili" nonfiltered="188" processed="187" dbindex="65187">
Domici Cecili (Domitius Caecilianus) fou ntim amic de Publi Trasea Pet (Thrasea) que el va informar de la seva condemna pel senat l'any 67 segons diu Tcit als Annals (16.34).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160625" title="Cecili Magi" nonfiltered="189" processed="188" dbindex="65188">
Cecili Magi (Caecilianus Magius) fou un pretor rom que fou acusat falsament de traci l'any 21 durant el regnat de Tiberi. Fou absolt pel tribunal i els seus acusadors castigats segons diu Tcit als Annals (3.37)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160627" title="Metella" nonfiltered="190" processed="189" dbindex="65189">


Onomstica:
Metella (famlia);

Metella (filla de Metel Macednic) esposa de Publi Corneli Escipi Nasica ;

Ceclia Metella (germana de Metel Numdic), esposa de Luci Licini Luculle (pretor) pare del gran general ;

Ceclia Metella (filla de Metel Baleric) , esposa d' Appi Claudi Pulcre ;

Ceclia Metella (filla de Metel Dalmtic), esposa de Marc Escaure i de Sulla;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160635" title="Anastomosi" nonfiltered="191" processed="190" dbindex="65190">
L'anastamosi s, en botnica i zoologia, la uni d'uns elements anatmics amb d'altres del mateix animal o de la mateixa planta.

 Etimologia .
La paraula anastamosi t el seu origen al mot llat anastom sis, i aquest, al seu torn s'origin a partit del grec           , que significa embocadura.

 Anastomosi de vasos sanguinis .

L'anastomosi de vasos sanguinis s la uni de dos vasos sanguinis (venes i artries), en concret la conjunci d'un de menor calibre en un de calibre major. Aquest fenomen sol produir-se com a conseqncia de la reirrigaci d'una regi isqumica (zona sense arribada de flux sanguini). El procs de reirrigaci comporta l'acci del metabolisme mitjanant mediadors qumics per tornar a irrigar una regi isqumica, anastomosant les vies sangunies del voltant amb les quals hi estableix interacci.

Un altre exemple d'anastosmosi seria un tipus d'uni comunicant anomenada uni estreta o ntima, que es produeix en unions cellulars.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160636" title="Cecili" nonfiltered="192" processed="191" dbindex="65191">



Onomstica:

Cecili (Caecilius) fou el nom famliar  de la gens Ceclia, Diversos personatges d'aquesta gent que no van tenir cognom especfic, son conegut per aquest nom:

Quint Cecili fou trib de la plebs el 439 aC;
Quint Cecili, cavaller rom;
Quint Cecili, cavaller rom;
Tit Cecili, centuri;
Luci Cecili, escriptor rom.
Sext Cecili, jurista rom ;
Quint Cecili Epirota, gramtic rom ;

Altres personatges:

Cecili d'Argos, escriptor grec.
Cecili Bi, escriptor probablement grec ;
Cecili Calact, retric grec ;
Cecili Eustaci, poeta cmic roma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160638" title="Quint Cecili (cunyat de Catilina)" nonfiltered="193" processed="192" dbindex="65192">
Quint Cecili  fou un cavaller rom, marit de la germana de Catilina. Possiblement fou el pretor rom identificat com Q. Caecilius de l'any 89 aC. En general no participava als afers pblics. Catilina el va matar en temps de Sulla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160639" title="Quint Cecili" nonfiltered="194" processed="193" dbindex="65193">
Quint Cecili fou un cavaller rom, amic de Luci Luculle i oncle Tit Pomponi tic. Va fer fortuna deixant diners a un alt  inters. El seu nebot tic fou desprs adoptat per Cecili (llavors es va dir Tit Cecili tic) i va rebre en herncia una fortuna de deu milions de sestercis. Va morir el 57 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160641" title="Tit Cecili" nonfiltered="195" processed="194" dbindex="65194">
Tit Cecili fou un centuri de primer rang  (primi pili) a l'exrcit del llegat Lluci Afrani (Lucius Afranius). Va morir lluitant a la batalla d'Ilerda (Lleida) el 49 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160646" title="Cecina (desambiguaci)" nonfiltered="196" processed="195" dbindex="65195">


Geografia:
Cecina s un riu d'Itlia, a la Toscana;
Cecina (Toscana) s un municipi itali, situat a la regi de la Toscana i a la provncia de Livorno;

Onomstica:;

Cecina (famlia), famlia romana d'origen etrusc;
Aule Cecina, al que va defensar Cicer el 69 aC d'una acusaci de la qual es difcil fer-se idea pel text de l'oraci de Cicer. Fou probablement pare d' Aule Cecina (alguns diuen que foren la mateixa persona);
Aule Cecina, poltic i escriptor;
Cecina de Volaterrae, amic d'Octavi August ;
Aule Cecina Sever, militar rom ;
Cecina Pet, cavaller rom ;
Gai Cecina Largi, cnsol rom;
Publi Cecina Llarg, confident de Claudi;
Cecina Tusc, prefecte del pretori i governador d'Egipte;
Aule Cecina Ali, general i cnsol rom ;
Licini Cecina, senador rom;
Deci Alb Cecina, satirista rom ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160647" title="Aule Cecina" nonfiltered="197" processed="196" dbindex="65196">
Aule Cecina, suposat fill d'Aule Cecina, va escriure un libel contra Csar i va haver de marxar a l'exili desprs de la batalla de Farslia (48 aC). Per obtenir el perd va escriure un altra obre que es va dir Qcrelae.

El 47 era a sia recomanat per Cicer al procnsol de la provncia Publi Servili. Desprs va anar a Siclia, i fou tamb recomanat per Cicer al governador d'aquesta, Furfani (Furfanius). El 46 aC va passar a l'frica i desprs de Tapsus es va rendir a Juli Csar que el va perdonar

Va escriure un llibre titulat "Etrusca Disciplina" esmentat per Plini el Vell; fou tamb considerat un bon orador. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160648" title="Cecina de Volaterrae" nonfiltered="198" processed="197" dbindex="65197">
Cecina de Volaterrae fou un amic d'Octavi August que el va enviar a Cicer vers el 44 aC. Cicer diu  "Caecinam quendam Volaterranum" el que indicaria que no era la mateixa persona que Aule Cecina ni un fill. Octavi tamb el va fer servir com enviat a Marc Antoni (41 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160652" title="Aule Cecina Sever" nonfiltered="199" processed="198" dbindex="65198">
Aule Cecina Sever fou un militar destacat del temps d'August i Tiberi. A l'any 15 havia servit a 40 campanyes. 

L'any 6 fou nomenat governador de Msia quan es van revoltar els dos Batos, Bat de Pannnia i Bat de Dalmcia. Va anar contra els breucs a Pannnia i els va derrotar per va haver de tornar a Msia on es produen incursions del dacis i srmates. A l'any segent va tornar a Pannnia i va obtenir una nova victria abans d'arribar Germnic. L'any 14 va tenir el comandament com a llegat de Germnic i l'any segent va participar activament en la guerra contra Armini; per distreure l'atenci d'aquest fou enviat amb 40 cohorts al territori dels brcters del riu Amsia i quan Germnic va decidir la retirada desprs d'una batalla de resultat incert, va rebre l'ordre de retornar amb les seves forces al Rin, per va haver de tornar per una zona de maresmes (els Ponts llargs) i aqu fou atacat pels germnics i les forces foren quasi destrudes per va aconseguir rebutjar l'atac i va arribar al riu. Per aquesta victria va rebre la insgnia del triomf.

Fou el darrer comandament que se li coneix. L'any 20 s esmentat com autor d'una proposta al senat referida a l'erecci d'un altar i el 21 un altre proposta que establia que els governadors provincials no podrien portar a les mullers a les provncies sota el seu govern (la proposta, a la que es van oposar Valeri Messall i Drus, fou rebutjada).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160653" title="Cecina Pet" nonfiltered="200" processed="199" dbindex="65199">
Cecina Pet (Caecina Petus) fou un cavaller rom condemnat a mort per Claudi l'any 42. No es decidia a sucidar-se i la seva dona rria va haver de donar exemple. La seva filla es va casar amb Publi Trasea Pet que fou executat en temps de Ner.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160654" title="Gai Cecina Largi" nonfiltered="201" processed="200" dbindex="65200">
Gai Cecina Largi (Caius Caecina Largius) fou cnsol l'any 42 amb l'emperador Claudi. Va viure a la gran casa que abans havia estat de Marc Emili Escaure.

Vegeu tambe: Publi Cecina Llarg





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160655" title="Izzat Ghazzawi" nonfiltered="202" processed="201" dbindex="65201">
Izzat Ghazzawi ( 1951 - Ramallah 2003 ) fou un escriptor i crtic de literatura palest. 

Biografia.
Nascut el 1951 estudi literatura i fou professor de la Universitat de Birzeit. Membre del Consell Palest per la Justcia i Pau, l'any 1997 presid la primera Conferncia Internacional d'escriptors palestins. 

Mor el 4 d'abril de 2003 a la ciutat palestina de Ramallah, Cisjordnia.

Activitat social.
La mort del seu fill de 16 anys a mans de la violncia generada a Palestina pel conflicte entre palestins i israelians el dugu a criticar les activitats poltiques del govern d'Israel, per la qual cosa fou censurat i condemant a pres.

L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Internacional per la lliberat d'expressi a Stavanger (Noruega), i el 2001 a compartir el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia, concedit pel Parlament Europeu, amb l'israeliana Nurit Peled-Elhanan i l'angols Dom Zacarias Kamwenho.

Al costat de l'escriptor israeli Abraham Yehoshua i el fotgraf itali Oliviero Toscani public un llibre sobre les relacions entre israelians i palestins. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160656" title="Silicari" nonfiltered="203" processed="202" dbindex="65202">

Els silicaris (Silicarea) sn un nou flum proposat basat en els estudis molecular del flum dels porfers. Alguns cientfics creuen que els porfers sn parafiltics i que algunes esponges com els calcaris sn un flum separat que va ser el primer en separar-se del regne animal. Els silicaris sn considerats el segent flum en divergir del llinatge animal primari.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160658" title="Publi Cecina Llarg" nonfiltered="204" processed="203" dbindex="65203">
Publi Cecina Llarg (Publius Caecina Largus o podria ser Largius) fou un dels principals amics de l'emperador Claudi. Probablement era germ del cnsol Gai Cecina Largi o fins i tot la mateixa persona (Tcit als Annals l'identifica com a P. per podria ser un error)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160662" title="Aule Cecina Ali" nonfiltered="205" processed="204" dbindex="65204">
Aule Cecina Al (Aulus Caecina Alienus, esmentat als Fastii Capitolini com Aulus Licinius Caecina) fou un magistrat rom. Questor a la Btica vers el 68, va donar suport a Galba que li va compensar amb el comandament d'una legi a la Germnia Superior, per per una defraudaci fou destitut i llavors Cecina es va revoltar en favor de Vitelli. 

Com que els soldats l'adoraven i a ms era un bon orador no va tenir problemes per iniciar la revolta. A comenaments del 69 va iniciar la marxa cap a Itlia amb 30000 homes, principalment la Legio XI Germanica. Va passar pels pas dels helvecis, que va assolar (contra les ordres de Vitelli) i va creuar pel Gran Sant Bernat cap al nord d'Itlia sense trobar oposici. 

Una vegada a Itlia va ordenar a les tropes no fer saquejos. La seva vestimenta i la de la seva dona Salonina foren vistos com estrangeres pels italians.

Placncia estava sota control d'Ot, que havia succet a Galba, i Cecina va creuar el Po i va atacar la ciutat per fou rebutjat amb considerables prdues i es va haver de retirar cap a Cremona. Les tropes d'Ot, dirigides per Suetoni Paull (un general amb experincia) i per Celste (Celstus) i van frustrat tots els plans de Cecina. 

Per defensar el seu honor abans de l'arribada d'una segona legi que baixava des de Germnia a les ordres de Fabi Valent (Fabius Valens), tamb favorable a Vitelli, va atacar la fortalesa de Castorum a uns 20 km de Cremona, per altre cop fou derrotat; una mica desprs va arribar Fabi i les forces unides van obtenir la victria sobre les d'Ot a Bedriacum que va donar el poder a Vitelli a Itlia, per ara ni Cecina ni Fabi van voler controlar les seves tropes i les regions per on anaven els legionaris dels dos, eren saquejades, el primer per conservar la seva popularitat i el segon perqu segurament el mateix prenia part als saquejos.

Els dos general foren nomenats cnsols, crrec en el que van entrar el 1 de setembre del 69. Mentre Antoni Prim (Antonius Primus) s'havia declarat per Vespasi, i es preparava per envair Itlia. Cecina fou enviat contra ell i es van trobar a la rodalia de Verona.

Llavors Cecina, que podia derrotar fcilment a Prim, va decidir canviar de bndol i es va concertar amb Lucilli Bas (Lucillus Bassus) que pensava el mateix i tenia el comandament de la flota de Vitelli. Quan els soldats van rebre l'ordre de passar al bndol de Vespasi es van revoltar i Cecina fou empresonat. 

Llavors Antoni Prim els va atacar altre cop prop de Bedriacum, i quan els soldats es van refugiar a Cremona va assaltar aquesta ciutat. Els soldats llavors van alliberar a Cecina i el van enviar a Antoni Prim per evitar la lluita. Antoni va enviar a Cecina a Vespasi que el va tractar amb tots els honors. Mentre a Roma, assabentats dels fets, el van destituir com a cnsol i va ocupar el seu lloc Rosci Regul.

Cecina va servir a Vespasi en crrecs secundaris. Al final del regnat (79 aC) va entrar en un complot contra l'emperador i fou assassinat per ordre de Titus quan sortia d'un banquet al palau imperial. Tit sospitava que Cecina s'entenia amb la seva amant Berenice.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160663" title="Cecina Tusc" nonfiltered="206" processed="205" dbindex="65205">
Cecina Tusc (Cacecina Tuscus) fou fill d'una dida de Ner que fou nomenat l'any 56 com a prefecte del pretori en el lloc d'Afrani Burre. Aquest darrer va conservar la seva influncia entre els pretorians mercs a Sneca. 

Ms tard fou nomenat governador d'Egipte per fou destitut quan es va saber que havia fet us dels banys que s'havien construt pel viatge de Ner a Egipte i que Ner havia d'inaugurar. Desterrat, no degu tornar fins a la mort de Ner. Se l'esmenta a Roma el 69.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160664" title="Licini Cecina" nonfiltered="207" processed="206" dbindex="65206">
Licini Cecina (Licinius Caecina) fou un senador rom que fou partidari de l'emperador Ot (any 69). Segurament era el mateix Licini Cecina que s esmentat amb rang pretori per Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160665" title="Zacarias Kamwenho" nonfiltered="208" processed="207" dbindex="65207">
Zacarias Kamwenho ( Chimbundo, Angola 1934 ) s un religis i pacifista angols.

 Biografia .
Va nixer el 1934 a la poblaci angolesa de Chimbundo, situada prop de la ciutat de Huambo, en un pas que en aquells moments estava sota domini de Portugal.

L'any 1961 fou ordenat prevere, i posteriorment fou nomenat l'any 1974 bisbe i el 1995 arquebisbe de Lubango. Actualment s president de la Conferncia Episcopal d'Angola i So Tom.

 Activisme social .
Ferm defensor dels valors democrtics de la poltica, no ha cesat mai de buscar la fi de la violncia al seu pas mitjanant el dileg intereligis. L'any 2001 fou guardonat, juntament amb l'israeliana Nurit Peled-Elhanan i el palest Izzat Ghazzawi, amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160667" title="Cormac McLaggen" nonfiltered="209" processed="208" dbindex="65208">
Cormac McLaggen s un personatge fictici creat per l'escriptora britnica J. K. Rowling de la srie de llibres Harry Potter.

McLaggen s un noi que pertany a la casa de Gryffindor en l'escola Hogwarts de mgia.

Apareix per primera vegada en el sis llibre de la saga, Harry Potter i el misteri del prncep. McLaggen es presenta com un noi molest, cregut i orgulls que tracta de manar a tots i no deixa de criticar als seus companys d'equip.

Va anar al ball de nadal que va organitzar Horace Slughorn en el sis any amb Hermione Granger, que va acceptar ser la seva parella per a per a que en Ron Weasley se sents gels.

Es va presentar per al lloc de guardi al quidditch, per grcies a un "Cunfundus" realitzat per l'Hermione no aconsegueix el lloc. Sempre camina parlant de les "Millors 100 parades de Cormac McLaggen".

En el segon partit de *quidditch, s el guardi de Gryffindor per l'absncia d'en Ron.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160668" title="Inter-frame" nonfiltered="210" processed="209" dbindex="65209">
Inter frame prediction s una tcnica que explota la correlaci temporal entre frames consecutius per poder codificar amb el mnim nmero de bits possibles. Per codificar, el que es fa s predir un frame a partir de frames anteriors i/o futurs, aplicant sobre aquests un moviment dictat per uns vectors de moviment. Aquesta tcnica ja s'utilitzava en anteriors estndards com MPEG-2.


 Context .

H.264 s el futur estndard de codificaci de vdeo que substituir el present MPEG-2. H.264 s una part de MPEG-4 (part 10) que noms s'ocupa de la part de codificaci de vdeo.


 Millores de la predicci inter-frame en H.264 . 

Les millores ms importants d'aquesta tcnica en H.264 respecte a anteriors estndards sn:

  Particions de bloc ms flexibles;
  Resoluci de fins a un quart de pixel en la compensaci de moviment;
  Mltiples referncies;
  Direct/Skip Macroblock millorat;


 1) Particions de bloc ms flexibles .

Particions dels blocs de luminncia de 16x16(MPEG2),16x8,8x16, 8x8; en aquest ltim cas se'ns permet dividir-ho en nous blocs de 4x8,8x4,4x4.



El frame a codificar es divideix en blocs de mida igual a algun dels mostrats a la figura. La predicci de cada bloc seran blocs del mateix mida de les imatges referncia aplicant-s'hi un cert desplaament.


 2) Resoluci de fins a un quart de pixel en la compensaci de moviment .

Resoluci dels vectors de moviment de fins a un quart de pxel (MPEG-2 permetia una resoluci de   pxel ). Aix vol dir que podem buscar un bloc del frame a codificar en altres frames de referncia o podem interpolar pxels que no existeixen per a trobar blocs que s'adaptin encara millor al bloc actual. 
Quan el vector de moviment s un nmero d'unitats enter de mostres significa que el bloc compensat en moviment el podem trobar en les imatges referncia. 
Si el vector de moviment no s enter, la predicci l'obtindrem a partir de pxels interpolats aplicant un filtre interpolador en la direcci horitzontal i vertical. 



Els pixels a les half-pixel posicions s'obtenen aplicant un filtre de longitud 6:

H=-5 20 20 -5 1

Per exemple:

b=A - 5B + 20C+20D+E

Els pxels a les quarter-pixel posicions s'obtenen per interpolaci bilineal.


 3) Mltiples referncies .

Mltiples referncies per estimar el moviment. Permet buscar la millor referncia en els 2 possibles buffers (List0 per a imatges passades, List1 per a imatges futures) que tenen fins a 16 frames.

La predicci del bloc es faria mitjanant una suma ponderada dels blocs de les imatge referncia. Permet millorar la qualitat de la imatge en escenes on hi ha canvis de pla, zooms, o quan es descobreixen nous objectes en la seqncia.




 4) Direct/Skip Macroblock millorat .

Els modes Skip Mode i Direct Mode s'usen molt freqentment, sobretot amb les B-pictures, i permeten reduir molt la taxa de bits a codificar. 
Ens referirem a aquests modes quan codifiquem un bloc sense enviar error residual ni vectors de moviment, el codificador noms senyalar que es tracta d'un Skip macroblock. El decodificador deduir el vector de moviment del bloc codificat amb Direct/Skip Mode a partir d'altres macroblocks ja decodificats. 

Hi ha dos modes de deduir el moviment:

 TEMPORAL: ;

Utilitza el vector de moviment del bloc del frame de List 1 situat a la mateixa posici per deduir el vector de moviment. El bloc de List 1 tindr com a referncia un bloc de List 0.



Dedueix els vectors MV1,MV2 a partir de MV aplicant les ponderacions temporals necessries.

 ESPACIAL:

Prediu el moviment a partir dels macroblocks vens dins del mateix frame. Un possible criteri seria copiar el vector de moviment d'un bloc ve.
Aquests modes s'utilitzen en zones de la imatge uniformes on no hi ha gaire moviment. 



Els blocs de color rosa corresponen a blocs codificats amb Direct/Skip Mode. Com es pot observar s'utilitzen molt freqentment, sobretot amb les B-pictures.

 Vegeu tamb .

 Cdec de vdeo;
 Vector de moviment;
 H.264/MPEG-4 AVC;
 SNR (enlla en angls);
 Video compression  (enlla en angls);

 Referncies .

 Software H.264: http://iphome.hhi.de/suehring/tml/download/ ;
 T.Wiegand, G.J. Sullivan, G. Bjntegaard, A.Luthra: Overview of the H.264/AVC Video Coding Standard. IEEE Transactions on Circuits and Systems for Video Technology, Vol. 13, No. 7, July 2003 (referncia en angls);


 Enllaos externs .

 Tutorial de compresin de video MPEG-4 AVC en angls;

 Tutorial de MPEG-4 de OKI en angls;

 Noticia sobre MPEG-4 AVC en francs;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160671" title="Arc diafragma" nonfiltered="211" processed="210" dbindex="65210">

L arc diafragma o diafragmtic s aquell arc sobre el qual recolzen directament i de manera transversal, les bigues que suporten longitudinalment una coberta de fusta i, normalment de dos aiguavessos. 

s una soluci molt comuna i ben original de l art Gtic catal poc present en altres indrets durant aquest mateix perode gtic i des del segle XII. Amb mltiples avantatges, com la facilitat de la construcci, la reducci de les complicacions tcniques o l abaratiment dels costos i la senzillesa, era una tcnica emprada ja de forma tradicional, com per exemple als molins, que va ser revalorada i gaireb monumentalitzada per ordes religiosos com el Cister o els mendicants (franciscans i dominics). 

Per aquest motiu, tant es va emprar en arquitectura religiosa com civil i els millors exemples d espais amb aquesta soluci es troben en els monestirs cistercencs, als dormitoris de Poblet i Santes Creus i als nombrosos convents mendicants de la Corona d Arag (entre els quals els desapareguts de Sant Francesc i Santa Caterina de Barcelona). De la mateixa forma es troben en mltiples esglsies construdes de bell nou a la Catalunya Nova, per exemple a Sant Miquel de Montblanc, i als palaus reials, com al de Lleida. Un bonic, malgrat que potser massa restaurat, exemple s el de la capella de Santa gata del Palau Reial Major de Barcelona, amb la coberta de fusta tota decorada amb pintures i daurats.

A efectes de comptabilitzaci, es considera l'espai entre arc i arc com a tram de la nau. Els arcs diafragma poden sser suportats de diverses maneres: directament sobre els contraforts incorporats a l interior de l edifici (com a Sant Miquel de Montblanc), recolzant-se sobre pilastres adossades al mur (capella de Santa gata del Palau Reial Major de Barcelona), o b sobre modillons (dormitori de Poblet).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160672" title="Oswaldo Pay Sardias" nonfiltered="212" processed="211" dbindex="65211">
Oswaldo Jos Pay Sardias ( L'Havana, Cuba 1952 ) s un activista cub en favor dels drets humans i la democrcia.

Fou el fundador i l'organitzador del Projecte Varela, el qual, emparat per la constituci, va recollir les signatures necessries per a presentar al govern una sollicitud de canvis en la legislaci. Aquests canvis, d'haver estat acceptats pel govern i aprovats per vot popular, haurien introdut a Cuba la llibertat d'associaci, llibertat d'expressi, llibertat de premsa, eleccions lliures, llibertat d'empresa i amnistia per als presos poltics. 

 Orgens . 
Va nixer el 29 de febrer de 1952 a la ciutat de L'Havana, en una famlia de profundes arrels catliques. Pels volts de 1959 el govern cub va comenar a reprimir les activitats de l'Esglsia Catlica. De jove refus unir-se al Partit Comunista de Cuba (PCC) i a les seves organitzacions juvenils, per als 16 anys va ser reclutat a l'exrcit cub. Durant la realitzaci del servei militar obligatori va ser castigat per negar-se a participar en el transport d'un grup de presoners poltics i va ser condemnat a treballs forats a la Isla de la Juventud durant tres anys. com a cristi devot atribu l'incident que va dur al seu cstig a la seva negaci de comprometre les seves creences religioses. 

Posteriorment estudi enginyeria i actualment treballa com a fabricant d'equips anestsics. 

Poltica . 
Moviment Cristi Alliberament. 
L'any 1988 fou un dels membres fundadors del Moviment Cristi Alliberament. Aquesta organitzaci poltica sense afiliaci religiosa, creada per catlics seglars, busca avanar els drets humans i cvics dels cubans. 

El 1992, per primera vegada, Pay feu pblic la seva intenci de postular-se com a diputat a l'Assemblea Nacional del Poder Popular. Detingut per part de la policia cubana, fou dut a un centre dels "Comits de Defensa de la Revoluci" on fou rebut per membres del Partic Comunista de Cuba, i retingut, sense poder presentar-se a les eleccions.

El 1997, el propi Pay i uns altres 10 membres del Moviment Cristi Alliberament, reculliren centenars de signatures de suport a les seves candidatures per a diputats. Aquesta fou la primera vegada que alguns ciutadans es presentaven com a candidats amb suport popular i sense el suport del govern, per no obstant aix les comissions electorals no van acceptar les seves candidatures.

Projecte Varela. 
El 1988, al costat d'altres membres del Moviment Cristi Alliberament, va fundar el Projecte Varela. Aquest projecte, emparat per la constituci, va aconseguir recollir ms de les 10.000 signatures necessries per a presentar al govern una sollicitud de canvis en la legislaci a travs d'un referndum nacional. Aquests canvis, d'haver estat acceptats pel govern i aprovats per vot popular, haurien introdut a Cuba la llibertat d'associaci, llibertat d'expressi, llibertat de premsa, eleccions lliures, llibertat d'empresa, i amnistia per als presos poltics. 

La Constituci cubana permet que els ciutadans puguin demanr un referndum nacional per a qualsevol proposta que tingui un mnim de 10.000 signatures de ciutadans cubans registrats. L'any 2002 Pay va aconseguir presentar personalment 11.020 signatures donant suport a aquest projecte a l'Assemblea Nacional, i el 2004 va presentar 14.000 signatures addicionals. L'Assemblea Nacional va ignorar aquesta comanda constitucional. 

El Dileg Nacional i el Programa Tots Cubans. 
L'any 2003 Pay, i altres activistes, van comenar un procs d'anlisi de treball anomenat Dilogo Nacional ("Dileg Nacional"), en el qual van participar ms de 12.000 cubans de dins i fora de Cuba en ms de 3.000 grups de discussi, utilitzant un "document de treball" com a punt de partida per a la seva discussi. Els seus comentaris i suggeriments van ser compilats i integrats sistematicament al document del Programa Todos Cubanos ("Programa Tots Cubans"), que Pay va presentar al pblic l'any 2006 per a guiar una transici pacfica i democrtica. 

Perfil General. 
A diferncia d'alguns dissidents cubans, Pay no accepta ajuda del govern dels Estats Units d'Amrica i est oposat a l'embargament actual. Tamb mant la seva distncia dels grups poltics cubans als Estats Units, refusant-se a donar suport la meta d'alguns d'implementar un programa de readquisici de terres desprs del retorn dels exiliats a Cuba. 

"No s un programa neoliberal. Per aix, ens ataquen els grups poderosos a Miami. Quan la gent parla del que va a passar a Cuba desprs de Fidel, diem - espera, hi ha onze milions de persones a Cuba, no noms Fidel Castro" 

Encara que la seva activitat poltica ha estat tolerada i en algunes instncies se li ha perms viatjar a l'exterior, Pay sofreix una intimidaci constant. A principis de l'any 2007 denunci la presncia de 283 presoners poltics a Cuba, incloent membres del Moviment Cristi Alliberament i partidaris del Projecte Varela. Amnistia Internacional considera a 78 dels presoners poltics com "presoners de conscincia", en nombre ms alt del mn.

 Reconeixements . 
L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu, i el 2003 el Premi Averell Harriman per a la Democrcia per part de l'Institut Nacional Demcrata dels Estats Units d'Amrica.

Referncies.


Enllaos externs.
  www.oswaldopaya.org Pgina oficial d'Oswaldo Pay;
  Projecte Varela;
  Agrament al rebre el Premi Skharov;
  Entrevista a The Economist, 14 de desembre de 2005;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160678" title="La ciutat invisible de Kitege" nonfiltered="213" processed="212" dbindex="65212">
	

La ciutat invisible de Kitege (en rus Skazaniye o nevidimom grade Kitezhe i deve Fevronii) s una pera en quatre actes de Nikolai Rimski-Krsakov sobre un llibret de Vladimir Bielski. Estrenada al Teatre Mariinski de Sant Petersburg el 20 de febrer de 1907. Interpretada al Liceu l'any 1926 per primera vegada fora de Rssia, esdevingu un dels ttols ms populars del repertori rus.

Basada en un conjunt de llegendes russes,  s una sumptuosa pera de l'ltim Rimski-Krsakov, potser la ms elaborada, amb un argument i orquestraci fantstica i folklrica tpicament Rimskiana. Es convert en una de les peres ms representatives del repertori rus.

Rimski-Krsakov barreja un ideal espiritual i filosfic amb els smbols de la cultura russa tradicional. El text original de la llegenda de Kitege fa referncia la vida a un sant que Vladimir Belski, el llibretista, i Rimski-Krsakov van transportar a la seva poca desfent-lo de tota referncia a una religi existent. Tanmateix, les seves opinions discrepaven: Belski el volia arcaic, Rimski-Krsakov modern; el primer preconitzava una obra idealista, el segon la desitjava realista. Aquest debat incessant entre els dos creadors no va satisfer plenament el compositor, una mica dubitatiu quant al resultat final del seu treball com. s tanmateix una obra optimista: aquest conte de fades revela els defectes de l'sser hum per sense condemnar-los.

El text desenvolupa llargament all que la msica dinamitza i acoloreix: els cants religiosos, la msica popular russa, els accents de vegades propers dels de Moussorgski o Borodn, la melodia ininterrompuda que fa pensar en el drama wagneri construeixen un poema simfnic vibrant d'ecos i portador d'un missatge cndid, ingenu, i ple d'humanitat.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160679" title="FMO" nonfiltered="214" processed="213" dbindex="65213">
L'H.264/MPEG-4 AVC es el nou estndard de compressi de vdeo digital desenvolupat conjuntament pel Grup d'Experts en Codificaci de Vdeo (VCEG) de la ITU-T i el Grups d'Experts en Imatges en Moviment (MPEG) de la ISO/IEC. 
A part d utilitzar algorismes de codificaci eficients, les especificacions de l H.264/AVC defineixen una srie d eines per a combatre els errors en transmissi. La ms innovadora s l anomenada Ordenaci flexible dels macroblocs (FMO, Flexible Macroblock Ordering) que es descriu tot seguit en aquest article.

 Descripci .

Una de les caracterstiques noves que s'ha introdut en l'estndard H.264/AVC s la possibilitat de dividir la imatge en regions anomenades grups de slices. Cada grup de slices es pot dividir alhora en diverses slices; aix doncs, hem de definir el terme slice com a seqncia de macroblocs dins del mateix grup de slices que es processa en ordre d escanejat (d esquerra a dreta i de dalt a baix) dins del conjunt de macroblocs del grup. Un slice sempre es pot descodificar de forma independent. 

El FMO consisteix en decidir a quin slice pertany cada macrobloc de la imatge.
Cada macrobloc s'assigna lliurement a un grup de slices mitjanant un MBAmap (mapa de situaci dels macroblocs) que consisteix en un nmero d identificaci per a cada macrobloc de la imatge que especifica a quin grup de slice pertany cada macrobloc. El nmero de grups de slices per a cada imatge est limitat a 8 per tal de no complicar excessivament els esquemes de situaci de macroblocs. 

Si desactivem el FMO, les imatges estaran formades per una sola slice amb els macroblocs en ordre d escanejat.
L s de FMO s compatible amb qualsevol tipus de predicci inter-frame.

Amb aquesta tcnica podem corregir errors amb molta facilitat explotant la redundncia (teoria del senyal) espacial de les imatges. Una bona idea s triar els grups de slices de manera que cap macrobloc i qualsevol ve seu siguin del mateix grup. Aix doncs, si una slice es perd durant la transmissi, s molt ms fcil reconstruir els blocs perduts amb la informaci dels blocs vens. Hem de tenir en compte les caracterstiques de transmissi d aquestes slices: cada slice es transmet independentment en unitats anomenades paquets, i cada paquet cont a la seva capalera la informaci necessria per a descodificar-se independentment dels altres paquets (tenint en compte que les imatges utilitzades com a referncia sn idntiques en el codificador i descodificador).
Utilitzant FMO conjuntament amb mtodes avanats de correcci d errors es pot mantenir la qualitat visual tot i tenir taxes de prdues de paquets de fins el 10%.

 Tipus .

En usar FMO, la imatge es pot dividir en diverses pautes d escanejat de macroblocs. Hi ha set tipus diferents de FMO, etiquetats com a Type 0 fins a Type 6. El Type 6 s l nic que permet ordenar els macroblocs de forma aleatria, donant aix molta flexibilitat a l usuari. La informaci sobre quin tipus de FMO estem fent servir s'ha d'incorporar a la capalera dels paquets. 

A continuaci es descriuen les pautes dels FMO no aleatoris:

 Type 0: utilitza tires de macroblocs que es repeteixen fins a omplir tota la imatge. Per a reconstruir el MBAmap noms cal conixer la longitud d aquestes tires.

 Type 1: utilitza una funci matemtica, coneguda tant en el codificador com en el descodificador, per a repartir els macroblocs. La distribuci de la figura, en qu els macroblocs es distribueixen en forma d'escaquer, s molt utilitzada (veure Aplicacions).

 Type 2: s utilitza per a marcar rees rectangulars anomenades d inters. En aquest cas es guarden en els MBAmaps les coordenades superior-esquerra i inferior-dreta dels rectangles.

 Type 3-5: sn tipus dinmics que deixen crixer o disminuir de manera cclica els grups de slices de les diferents imatges consecutives. Aix doncs, noms s ha de conixer la direcci, la taxa de creixement i la posici en el cicle per tal de tenir ben definits els grups de slices.





Nota: Cada color representa un grup de slices


 Aplicacions .

En aquest apartat es descriuen algunes de les possibles aplicacions del FMO:

 El Type 1 s til per a mantenir la privadesa de les videoconferncies. La imatge es divideix en 2 grups de slices amb els macroblocs distributs com un escaquer i cada grup de slices s'envia en un paquet diferent. D aquesta manera, si una persona vol descodificar la videoconferncia haur de saber exactament en quins dos paquets s'est enviant. ;

 El Type 1 tamb es pot utilitzar en mitjans de transmissi on hi ha una alta taxa de prdues de paquets (exemple en l apartat Resultats experimentals).

 El Type 2 tamb pot ser molt til. Imaginem que volem transmetre un telenotcies amb una taxa de bits baixa. Si codifiquem la imatge amb la taxa de bits distribuda homogniament en tota la imatge tindrem uns mals resultats. Com que les persones som particularment sensibles als errors d'imatge de les cares, podem marcar la regi de la cara del presentador de televisi per tal que sigui codificada amb ms bits. Aix doncs, el fons del plat ser codificat amb menys bits i el presentador amb molt ms bits (mantenint la taxa total de bits del principi). D aquesta manera la qualitat visual subjectiva haur augmentat significativament.


 Resultats experimentals .

Per a realitzar aquests resultats s ha utilitzat un programari de referncia de l estndard H.264/AVC .
En aquestes imatges es poden veure dos frames de la seqncia Stefan.yuv, en un cas sense aplicar FMO i en l altre utilitzant FMO del Type 1:




Veiem clarament a la part inferior dreta de la imatge com s'han perdut paquets (sense FMO els macroblocs s'envien per ordre d'escanejat) i no s'han pogut descodificar els macroblocs de la imatge. 
En utilitzar FMO Type 1, en canvi, tenim dos tipus de grups de slices dividint la imatge com un escaquer. Aix doncs, quan es perd un tros de paquet del grup de slices 0 podem recuperar el tros d imatge interpolant els macroblocs vens que no s han perdut perqu pertanyien al grup de slices 1.


 Conclusions .

Veient els resultats experimentals de l aplicaci de FMO, podem dir que s una tcnica molt til per a corregir errors. El seu s millora la qualitat visual tan subjectiva com objectiva (SNR o MSE) quan els paquets estan sotmesos a una certa taxa de prdua. 
Tot i els clars avantatges del FMO tamb t l inconvenient que s ha d enviar la informaci del tipus de FMO que estem fent servir a la capalera del paquet. Aix es tradueix en un clar increment dels bits que hem d'enviar i, per tant, l's de FMO s'aconsella noms en mitjans de transmissi en els quals s estima que hi haur una certa taxa de prdua de paquets.


 Vegeu tamb .

 Cdec de vdeo;
 Vector de moviment;
 MSE(enlla en angls);
 SNR (enlla en angls);
 Video compression (enlla en angls);


 Referncies .

  Software H.264: http://iphome.hhi.de/suehring/tml/download/ ;
 T.Wiegand, G.J. Sullivan, G. Bjntegaard, A.Luthra: Overview of the H.264/AVC Video Coding Standard. IEEE Transactions on Circuits and Systems for Video Technology, Vol. 13, No. 7, July 2003 (referncia en angls);
 Y.Dhondt, P.Lambert: Flexible Macroblock Ordering, an error resilience tool in H.264/AVC. Fifth FTW PhD Symposium, Faculty of Engineering, Ghent University, Desembre 2004, Paper No. 106 (referncia en angls);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160681" title="Sexenni Democrtic" nonfiltered="215" processed="214" dbindex="65214">
El Sexenni Democrtic, altrament dit Sexenni Revolucionari, s un perode de temps que abraa des del 1868 amb un aixecament militar fins ben b la Restauraci borbnica del Gener del 1875.

Aquesta etapa de la histria espanyola es pot considerar un fet homleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la pennsula.

Els inicis.
Vegeu tamb: Revoluci de 1868;
L'any 1866, tot un conjunt d'opositors al rgim monrquic d'Isabel II acordaren l'anomenat Tractat d'Ostende, tractat amb el qual pretenien acabar amb la dinastia borbnica aix com amb el seu contemporani govern corrupte de Narvez.

Com a resultat d'aquest pacte, al setembre de 1868, a Cadis, s'inci la coneguda Revoluci de 1868, tamb dita "La Gloriosa". A part de ser un aixecament militar liderat per Joan Prim i Francisco Serrano, cal tenir present el suport de la poblaci, car en molts pobles la ciutadania ocup els carrers amb el crit de "Morin els Borbons".
Havent triomfat l'aixecament i desprs de la redacci de la Constituci de 1869, la Constituci ms liberal del sXIX, de seguida sorg el problema de en quina figura havia de recaure la monarquia espanyola. Finalment, Amadeu de Savoia, membre de la famlia reial italiana que havia dut a terme la reunificaci del seu Estat, fou elegit com a nou Monarca constitucional -s a dir, Rei que regna, per que no governa- l'any 1871.

No obstant aix, el regnat d'Amadeu I dur fins al 1873, moment en qu abdic en vistes de la manca de suport dels diferents partits poltics, de les sublevacions populars decepcionades, a ms de la tercera guerra carlina la qual havia estat detonada per la seva elecci com a Rei en comtes del pretendent carl.

La I Repblica.
Article principal: Primera Repblica Espanyola;
En vistes de tot el desgavell, els poltics republicans aconseguiren convncer a la resta de diputats que l'alternativa era la Repblica, la qual fou constituda al febrer de 1873 i tingu com a primer president al catal Estanislau Figueras.

Tanmateix, la Repblica espanyola es trob amb un gran nombre de dificultats; en primer lloc, la gran majoria de poltics i de la poblaci en desconfiaven mentre que la jerarquia eclesistica, els carlins i altres conservadors hi estaven clarament en contra; per altra banda, els camperols veieren en la Repblica la possibilitat d'una reforma agrria, fet que els governs republicans no es varen ni plantejar, aix com els obrers sortiren a ocupar els carrers; a tot aix cal afegir-hi a ms a ms, les confrontacions entre els republicans unitaris, federalistes i cantonalistes aix com l'intent de Catalunya de crear un Estat Catal dins de la Repblica Federal Espanyola.

La fi del Sexenni.
Com a resultat, el gener de 1874, Manuel Pava feu un pronunciament lliurant el poder al general Francisco Serrano, qui govern de forma dictatorial durant 12 mesos; finit aquest temps, Martnez Campos, realitz un cop d'Estat al desembre 1874 per retornar el poder a la dinastia borbnica, donant lloc a la Restauraci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160682" title="Els fills d'en Hurin" nonfiltered="216" processed="215" dbindex="65215">
The Children of Hrin (Original angls. En catal: Els fills d'en Hurin) s una histria de J.R.R. Tolkien que, desprs de moltes revisions, va quedar inacabada amb la seva mort. El seu fill Christopher Tolkien la va editar per publicar-la com una novella, unificant material de diverses fonts. L'obra va sortir a la llum el 17 d'abril de 2007.

S'hi narren les proeses i desventures d'Hurin, un heroi de la Primera Edat de la raa dels homes al que Mrgoth llan una maledicci, que dugu efectes nefastos a ell i els seus fills Turin i Nienor.

El fills d'en Turin s una tragdia, amb un to i una trama notablement ms pessimistes que a altres obres del mateix autor com El Hbbit o El Senyor dels Anells.

Composici i edici.
Tolkien va comenar a treballar en la histria el 1918. Durant molts anys va reescriure successives versions de la histria, provant diferents aproximacions i estils.
 
Alguns d'aquests escrits ja havien vist la llum anteriorment: una versi simplificada de la histria va formar la base del captol XXI d'El Silmarllion, on es narra el conte contextualitzant-lo en el marc de les guerres de Beleriand. Tamb s pot trobar una altra versi en els Contes inacabats sota el ttol de Narn i Chn Hurin, i d'altres versions ms redudes entre els diferents volums de la Histria de la Terra Mitjana, incloent-n'hi algunes en vers.

Genricament la histria d'en Turin s anomenada Narn (de Narn i Chn Hurin o Narn i Hin Hurin, segons les fonts) i s una de les tres Grans Histries dels Dies de l'Antigor.

Cap d'aquestes narracions havien estat acabades per Tolkien. L'obra publicada consisteix en una sntesis de totes les fonts, i alguns textos no publicats, a cura de Christopher Tolkien. 

A part, en l'edici hi trobem una Introducci del fill com a contextualitzaci de la Terra Mitjana als Dies de l'Antigor i una Nota preliminar sobre la pronunciaci dels noms. Al final hi trobem uns arbres genealgics (d'en Hdor i na Hleth, d'en Bor i dels Nldor). A part hi ha dos apndix sobre l'evoluci del Narn i de com el va escriure Tolkien. Finalment hi ha una llista de noms. Tamb ha redibuixat el mapa del seu pare de les terres de Belerand i l'esquema que havia dibuixat per als Contes inacabats dels passos del Tiglin. 

Sinopsi.

Durant la Primera Edat del Sol, uns 6.500 anys abans dels fets descrits a El Senyor dels Anells, el lder dels edain del regne de Dor-lmin deixa la seva dona embarassada i el seu fill Turin per unir-se a l'exrcit dels senyors dels elfs decidits a derrocar el senyor fosc Mrgoth. En la desastrosa batalla que segueix, la Nirnaeth Arnoediad (les llgrimes incomtables), els elfs son derrotats i Hurin fet presoner.

El captiu Hurin encara es mostra desafiant, i per aix Mrgoth el condemna a restar encadenat en una cadira des d'on podr veure totes les desgrcies que passen a la seva famlia, a la que llena una maledicci.

Mentrestant l'esposa d'Hurin, Morwen, tem per la vida del seu fill en veure que els orientalencs servents de Mrgoth comencen a ocupar Dor-lmin. Per aix, envia Turin a refugiar-se al reialme de Driath. Poc desprs Morwen dona llum a una filla, Nienor.

A Driath, sota la tutela del Rei Thngol, Turin es converteix en un guerrer poders. Un dels membres de la cort, l'envejs Saeros, s'enfronta a Turin i li para una trampa que provoca la seva ira. Fugint de Turin, Saeros cau per un precipici i mor. 

Tement el cstig de Thngol, Turin fuig de Driath i es refugia a la selvatjor, on s'uneix a una grup de bandits. De mica en mica va prenent el lideratge de la banda i enfoca els atacs cap al Senyor Fosc. La banda acaba sent trada per un nan mesqu, Mm.

Desprs de la mort de tot el seu grup de bandits Turin s'escapa fins al regne de Nargthrond, on es guanya el favor del rei Ordreth i esdev el comandant de l'exrcit. Per l'estada de Turin a Nargthrond s breu, ja que poc desprs arriba un exrcit de Mrgoth liderat pel drac Glurung que ven els elfs al pla de Tumhalad, on mor Ordreth, i saqueja la fortalesa. Enmig de la confusi, Glurung enganya en Turin convencent-lo de tornar a Dor-lmin per buscar la seva mare i germana, quan en realitat ja han abandonat Dor-lmin i s'han refugiat a Driath.

A Dor-lmin, Turin troba la seva terra natal arrasada pels orientalencs, que l'obliguen a fugir un altre cop. Arriba a la terra de Brthil, on s'uneix amb la gent de la Casa de Na Hleth en la seva lluita contra Mrgoth. All es fa anomenar Turmbar: "El Senyor de la Fatalitat".

En assabentar-se de la caiguda de Nargothrond, Morwen i Nienor van dirigir-s'hi amb l'esperana de trobar Turin. Morwen es va perdre, i Nienor va trobar-se cara a cara amb el drac, que l'encant fent-li perdre la memria.

Patrullant els boscos, Turmbar va trobar a Nienor perduda, que no va reconixer com la seva germana. La va batejar amb el nom de Niniel ("Dama de les llgrimes"), i se la va endur amb la gent de Na Hleth. Es van enamorar i es van casar.

Aleshores, el drac Glurung va llanar un atac a Brthil. Turin va aconseguir matar el drac amb la seva espasa negra, per va quedar tant ferit que caigu inconscient. Amb les seves ltimes paraules, Glurung va desfer l'encanteri i Nniel va recordar qui era i que Turin era el seu germ. Horroritzada, es va sucidar llanant-se al buit.

Quan Turin es va despertar i se li va explicar el que havia passat, es va travessar amb la seva espasa.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160683" title="Associaci Bielorussa de Periodistes" nonfiltered="217" processed="216" dbindex="65216">
L'Associaci Bielorussa de Periodistes (BAJ) (en bielors:                                  ) s una organitzaci no governamental fundada l'any 1995 que defensa la llibertat d'expressi a Bielorssia.

El seu objectiu es basa en "assegurar la llibertat d'expressi i el dret de rebre i distribuir la informaci i promoure estndards professionals del periodisme". Actualment forma part de la Federaci Internacional de Periodistes i s scia de Reporters Sense Fronteres. Aquesta associaci especailment s'ha distingit per fer front a la repressi sobre la premsa escrita dictada pel president Aleksandr Lukaixenko.

L'any 2002 fou guardonada amb la Ploma d'or concedida a Dubln per l'Associaci Mundial de Premsa escrita, premi que recoll la seva presidenta Zhanna Litvina, i el 2004 amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia concedit pel Parlament Europeu.

Enllaos externs.
  Pgina oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160694" title="Cec" nonfiltered="218" processed="217" dbindex="65217">


Persona que pateix ceguesa;
Cec (Caecus), sobrenom d'Appi Claudi;
Cec (anatomia) diverticle en forma de sac tancat per un extrem que presenten els rgans d'alguns animals;
Cec (Ocenit);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160696" title="Llista de metges romans" nonfiltered="219" processed="218" dbindex="65218">
A continuaci es presenta una llista dels metges romans ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Abascantus;
Aetius Sicamius;
Sextus Julius Africanus;
Albuci;
Antistius (metge);
Antoni l'herbolari;
Arrunti (metge);
Artemidor Corneli;
Atimet Arquiatre;
Marc Artori;
tal (metge);
Publi Atti Atimet;
Tit Aufidi (metge);
Aureli;
Celi Aureli;
Juli Ausoni;
Aviti;
Aznites;

B.


C.

Calept;
Cameli;
Capit (metge);
Celi Aureli;
Cir (metge);
Cleantes (metge);
Crines;
 
D.

Dions (infermer);
Dions (segle II);
Dions (segle V);
Disari;
 
E.

Eli Mecci;
Eli Gal (escriptor);
Emili (metge);
Eros (metge) ;
Escriboni Llarg;
Eugeni;

F.

G.

Grgies (metge);

H.
Hel (veterinari);
I.
Ifici;

J.

Juli Ausoni;

K.

L.

Litori;

M.

 Marc Artori;
 Marc Gal;
 Marcel el Fsic;
 Marci (metge);
 Mar (metge);
 Eli Mecci;

N.

O.

P.

 Pacci Antoc;
 Petroni (metge);
 Publi;
 Publi Atti Atimet;

Q.

 Quint (metge);
 Quint Estertini;

   
R.

 Rubri (metge);

S.

 Sallusti Dionisi;
 Sext Juli Afric;
 Sext Plcit;
 Siburi;

T.

 Talleleu;
 Teodor (metge segle V);
 Terenci Valent;
 Tiberi (veterinari);
 Tiberi Claudi Quirina Mencrates;
 Tit Aufidi (metge);

U.

V.

 Vecti Valent;
 Vindici;

W.

X.

Y.

Z.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160697" title="Llista de metges grecs" nonfiltered="220" processed="219" dbindex="65219">
A continuaci es presenta una llista dels metges grecs ms destacats de l'epoca clssica.





A.

Ablabios;
cron d'Agrigent;
Acumenos;
Acsies;
Adamantos;
Aeci (metge);
Aeci Sicani;
Agatoticusca;
Agattic;
Agndice;
Agpetos;
Agpios;
Claudi Agatmeros;
Agtinos;
Alcme de Crotona;
Alexandre Filaletes;
Alexandre de Tralles;
Alexippos;
Alxies;
Alxion;
Amentes;
Ammnios Littom;
Anaxilaos (metge);
Andreas (metge);
Andreas Comes;
Andron (metge);
Andrcides (metge);
Andrmacos el jove;
Andrmacos el vell;
Andrnic (metge);
Anteos (metge);
Antyllus;
Antfanes de Delos;
Antgenes (metge del segle II);
Antgenes (metge del segle III aC);
Antgon (metge);
Antoc (metge);
Antoc Filomtor;
Antpater (metge);
Antpater de Roma;
Apollofanes de Selucia;
Apolloni Archistrator;
Apolloni Biblas;
Apolloni Citiensis;
Apolloni Empric;
Apolloni Glaucus;
Apolloni Herophileius;
Apolloni Hipocrtic;
Apolloni Memfita;
Apolloni Ofis;
Apolloni Orgnic;
Apolloni Pergamenus;
Apolloni Pitaneu;
Apolloni Ther;
Apolloni de Tars;
Apolloni de Xipre;
Apolloni d Antioquia;
Claudi Apolloni;
Apollnides (metge);
Apollnides de Cos;
Apsyrtus;
Lecani Arei;
Areteu el capadoci;
Ari Asclepades;
Aristanax;
Aristarc (metge);
Aristarc de Tars;
Aristi (infermer);
Aristfil;
Aristgenes de Cnidos;
Aristgenes de Tasos;
Aristoxen (metge);
Arist (metge);
Arkhagatos (metge);
Arquedam (veterinari);
Arquibi;
Arquidam (metge);
Arquigenes d'Apamaea;
Artemidor (metge);
Artemidor Capit;
Artemisi;
Artem (metge);
Arstocles (metge);
Asclap;
Asclepi (metge);
Asclepidot (metge);
Asclepades Bitini;
Asclepades Farmaci;
Asclepades Filofsic;
Escriboni Asclepades;
Marc Gal Asclepades;
Ateneu (metge);
Atenip;
Ateni (metge);
Atenodor (metge);
Atengores (metge);
Atrilat;
Attali;
Arios;

B.

Botris;

C.

Callianax;
Callicles (metge);
Callimorf;
Callgenes;
Callmac (metge);
Cricles (metge);
Caridem (metge);
Carit (metge);
Carix;
Carmis;
Cir d'Alexandria;
Cir d'Edessa;
Cir de Lmpsac;
Claudi Agatmeros;
Claudi Apolloni;
Cleempor;
Cleomitades;
Cledem (metge);
Clefant (metge segle I aC);
Clefant (metge segle III aC);
Clemenes (metge);
Clepatra (metgessa);
Cle (metge);
Clodi (metge);
Cratevas;
Criserm (metge);
Crisilp de Bitnia;
Crisilp de Cilcia;
Crisilp de Cnidos;
Crisilp el jove;
Critodem;
Critbul (metge);
Crit (metge segle II);
Crit (metge segle III aC);
Crter (metge);
Ctsies de Cnidos;

D.

Dafnos d'Efes;
Damcrates;
Dam (metge);
Demetri Arquiater;
Demetri d'Apamea;
Demcedes;
Demstenes Filaletes;
Demstenes Massaliota;
Dexip de Cos;
Ddim d'Alexandria (metge);
Dfil (metge);
Diocles Caristi;
Diodor (metge);
Diodot (metge);
Diogas;
Dions (segle I aC);
Dions (segle I o I aC);
Dions (segle I o II);
Dions (segle III aC);
Dions (segle III o IV aC);
Dions d'Eges;
Dions de Cirtus;
Dions de Milet (metge);
Dioscrides (metge);
Dioscrides Pedaci;
Diuques;
Digores (metge);
Digenes (metge);
Discor (metge);
Discor de Tralles;
Ditim de Tebes;
Domne (metge grec);
Doroteu (metge segle II aC);
Doroteu (metge segle V);
Drac I;
Drac II;
Drac III;

E.

Egim;
Elafe;
Eleusi;
Eli Promot;
Epictet (metge);
Erasstrat (metge);
Erasstrat de Sici;
Erixmac;
Escriboni Asclepades;
Escri de Prgam;
squines (metge);
Euclides (metge segle II aC);
Euclides (metge segle V aC);
Eudem (adroguer);
Eudem (anatomista);
Eudem (metge ajudant de Gal);
Eudem (metge i conspirador);
Eudem (metge);
Eudoxe de Cnidos (metge);
Eudoxi (metge);
Euforbe;
Eufori (metge);
Eugeni (metge);
Eunom (metge);
Euricles (metge);
Eurif;
Eustaci (metge);
Eustoqui d'Alexandria;
Eutiqui (metge);
Eutropi (metge);
Evelpist;
Evenor (metge);
Evlpides;

F.

G.

Gal;
Gessi (metge);
Glauc (metge d'Hefesti);
Glauc (metge segle I aC);
Glauc (metge segle II aC);
Glauc d'Alexandria;
Glucies (metge);
Gnosdic;
Gregori (veterinari);
Grgies (cirugi);

H.

Harpocres;
Hegetor;
Heliodor (cirurgi);
Heracli d'Alexandria;
Heres;
Hermcrates (metge);
Hermgenes (metge d'Adri);
Hermgenes (metge);
Hermgenes de Tricca;
Herclides (metge);
Herclides Escolapi;
Herclides d'Eritrea;
Herclides de Trent (metge);
Herdic de Selmbria;
Herdot (metge pneumtic);
Herdot (metge);
Herdot de Tars;
Herfil (cirurgi);
Herfil de Calcednia;
Hicesi (metge);
Hierfil d'Atenes;
Hipasi;
Hipcrates (II);
Hipcrates I;
Hipcrates III;
Hipcrates IV;
Hipcrates V;
Hipcrates VI;
Hipcrates VII;
Hiploc (metge);
Hiploc de Cos;

I.

Iolaos de Bitnia;

J.

Jacob d'Alexandria;
Joannes;
Juli d'Alexandria;
Jnic de Sardes;

K.

L.

Lecani Areu;
Lefanes;
Lenides (metge);
Licos de Macednia;
Lismac de Cos;
Lle (metge);
Luci de Tars;

M.

 Magne (metge);
 Magne Arquiatre;
 Magne d'Antioquia;
 Magne d'Efes;
 Magne de Filadlfia;
 Magne de Tars;
 Marc Gal Asclepades;
 Medi (metge);
 Meges (cirurgi);
 Mencrates de Siracusa;
 Menmac;
 Mendor (metge);
 Mendot de Nicomdia;
 Metrdor (metge segle I aC);
 Metrdor (metge segle II aC);
 Metrdor (metge segle III aC);
 Mnaseu;
 Mnem;
 Mnesiteu;
 Molpis (cirurgi);
 Mosqui (metge);
 Mnties;

N.

 Nebre (metge);
 Nicolau (metge);
 Nicomedes d'Esmirna;
 Nicmac (pare d'Aristtil);
 Nicstrat (metge);
 Nic (metge);
 Nileu;
 Nimfdor (metge);
 Numisi;
 Ncies (metge);

O.
 Olimni;
 Olimp (metge);
 Olmpic de Milet;
 Oribasi;

P.

 Pascrates d'Esmirna;
 Pausnies (metge);
 Pausnies de Siclia;
 Periandre (metge);
 Petr;
 Plistnic;
 Polibi de Cos;
 Poliedes;
 Polarc;
 Polclit de Messana;
 Polcrit de Mende;
 Posidoni;
 Praxgores de Cos;
 Procle (metge);
 Ptolemeu el metge;
 Pmfil de Nicpolis;
 Plops (metge);

Q.

R.

 Ruf Efesi;

S.

 Sab (metge);
 Sant Dimedes;
 Serapi d'Alexandria;
 Sever (metge);
 Siennesis de Xipre;
 Sim de Magnsia;
 Sor d'Efes el Jove;
 Sor d'Efes el Vell;
 Sor de Mallus;
 Sosandre;
 Stir (metge);
 Spolis (metge);
 Sstrat d'Alexandria;

T.

 Temis de Laodicea;
 Teodor (metge segle I);
 Teodor I (Asclepi);
 Teodor II (Asclepi);
 Teodor Prisci;
 Tecrates;
 Te d'Alexandria (segle II aC);
 Te d'Alexandria (segle IV);
 Tiberi Claudi Quirina Mencrates;
 Trif (metge);
 Trsies;
 Trfil;

U.

V.

W.

X.

 Xenofont (metge segle III aC);
 Xenofont (metge segle IV aC);
 Xenofont de Cos;
 Xencrates d'Afrodsies;

Y.

Z.

 Zen (metge);
 Zen d'Atenes;
 Zen de Xipre;
 Zeuxis (metge);
 Zeuxis de Trent;
 Zoil (metge);
 Zpir (metge);
 Zpir d'Alexandria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160705" title="Movistar" nonfiltered="221" processed="220" dbindex="65220">

Movistar s un operador de telefonia mbil filial del grup espanyol de telecomunicacions Telefnica.
Pasos on opera Movistar.
 Argentina ;
 Colmbia ;
 Equador ;
 El Salvador ;
 Espanya ;
 Guatemala ;
 Mxic ;
 Nicaragua;
 Panam ;
 Per ;
 Puerto Rico ;
 Uruguai ;
 Veneuela;
 Xile;

Enllaos externs.
Web global de Movistar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160713" title="La Malah" nonfiltered="222" processed="221" dbindex="65221">

La Malah s un municipi andals situat en la part nororiental de la comarca de Alhama (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Las Gabias, Alhendn, Esczar, Ventas de Huelma i Chimeneas.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160714" title="Maracena" nonfiltered="223" processed="222" dbindex="65222">

Maracena s un municipi situat en la part central de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 3 km de la capital provincial. Limita amb els municipis de Peligros, Pulianas, Granada, Atarfe i Albolote. 

El topnim Maracena t un origen mixt, car com indica Ramn Menndez Pidal, procedeix de l'antropnim rom Maratius, seguit del sufix prerrom -ena, que significaria la hisenda o vila de Maratio.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160715" title="Marchal" nonfiltered="224" processed="223" dbindex="65223">

Marchal s un municipi de la provncia de Granada, situat en la Comarca de Guadix, i limita al nord amb Purullena, a l'oest amb Cortes y Graena, al sud amb Beas de Guadix, i a l'est amb Guadix. Dins del seu terme municipal es troba el paratge conegut com les Crcavas de Marchal, declarat Monument natural per la Junta d'Andalusia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160716" title="Mocln" nonfiltered="225" processed="224" dbindex="65224">

Mocln s un municipi de la provncia de Granada. En el seu terme municipal es troben les localitats de: Limones, Olivares, Puerto Lope, Tiena, Tzar i Gumiel.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160718" title="Molvzar" nonfiltered="226" processed="225" dbindex="65225">

Molvzar s un municipi de la provncia de Granada. Est situat a 12 km de Motril i a 70 km de Granada. Les localitats ms properes sn trabo (a 5 km), i Lobras (a 3 km). 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160719" title="Monachil" nonfiltered="227" processed="226" dbindex="65226">


Monachil s un municipi situat en la part centre-sud de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 8 km de la capital provincial. Limita amb els municipis de Hutor Vega, Cenes de la Vega, Pinos Genil, Gjar Sierra, Dlar, La Zubia i Cjar. 

Dins del seu terme municipal es troba l'estaci d'esqu de Sierra Nevada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160720" title="Montefro" nonfiltered="228" processed="227" dbindex="65227">

Montefro s un municipi situat al nord de la provncia de Granada. T 6.520 habitants (INE 2005). Est situat entre la Sierra de Parapanda i la Sierra de Priego.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160721" title="Montejcar" nonfiltered="229" processed="228" dbindex="65228">

Montejcar s un municipi de la provncia de Granada. T 2.615 habitants (2005) INE.

 Histria .
No es coneix la fundaci del poble. Durant la Reconquesta va ser un assentament militar. Va ser conquistat en 1486 pels Reis Catlics. El nom del poble procedeix de l'rab Shisn Monte Saker una derivaci de Shicar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160722" title="Montillana" nonfiltered="230" processed="229" dbindex="65229">

Montillana s un municipi de la provncia de Granada. Es troba a 1.022 metres d'altitud, i t una extensi de 76 km i 1.318 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160723" title="Moraleda de Zafayona" nonfiltered="231" processed="230" dbindex="65230">

Moraleda de Zafayona s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 48,31 km, una poblaci de 2.769 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 57,32 hab/km.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160724" title="Morelbor" nonfiltered="232" processed="231" dbindex="65231">

Morelbor s una localitat de la provncia de Granada. T 847 habitants (INE 2005). Es va crear el 1974 de la fusi de les localitats de Moreda i Laborcillas. La principal activitat econmica s el cultiu del cereal i de la olivera.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160725" title="Motril" nonfiltered="233" processed="232" dbindex="65232">

Motril s una ciutat de la provncia de Granada, prop del mar Mediterrani. s la capital de la comarca granadina de la Costa Granadina. 
Limita al nord amb el municipi de Vlez de Benaudalla i Ljar, a l'est amb Gualchos, a l'oest amb Salobrea i al sud amb el Mar de Alborn (Mar Mediterrani). Situat dominant la vega del seu nom, en la qual el principal cultiu s lal xirimoia i l'alvocat (tamb es produx mango, guayaba, pltan i altres fruites subtropicales) aix com el cultiu en hivernacle i la canya de sucre (encara que l'any 2006 va ser l'ltim en el qual es va procedir a la recollecci i producci de sucre, havent tancat l'nica fbrica azucarera que quedava a Espanya i en la resta d'Europa) . s la sortida al mar de la provncia de Granada. La seva posici geogrfica la converteix en un centre industrial i comercial (fabricaci de paper). El seu port s, alhora, port comercial i de pesca. Tenint tamb un port esportiu (Real Club Nutic de Motril) com port d'esbarjo. Dintre del municipi de Motril es troben altres localitats: Torrenueva, Carchuna, Calahonda, Puntaln, La Garnatilla, Los Tablones i Las Ventillas.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160726" title="Tractat teolgico-poltic" nonfiltered="234" processed="233" dbindex="65233">

Tractat teolgic i poltic (Tractatus Theologico-Politicus a l original) s la segona i ltima obra publicada en vida per Baruch Spinoza. 

 Histria del Tractat .
Aparegu a Holanda l any 1670 de manera annima i sota un fals editor, per ben aviat fou descobert el nom de tots dos. Per pressions de l esglsia calvinista l obra fou finalment prohibida als Pasos Baixos l any 1674. Les acusacions d ateisme sobre Spinoza i el llibre (llibre pernicis i detestable segons P.Bayle) provocaren que, tot i ser llegit secretament, la primera traducci alemanya, per exemple, que influ a Jacobi, Goethe i Hegel no veis la llum fins el 1787.

La redacci del llibre t la seva llavor en una apologia escrita en castell per Spinoza i mai publicada sobre la seva expulsi de la sinagoga l any 1656, per no fou fins el 1665 que en una carta a H.Oldenburg declara obertament estar redactant un tractat sobre les seves opinions al voltant de les Escriptures. Les raons que l impulsaren foren, digu, fer front als telegs, que impedeixen als homes consagrar-se a la filosofia; refutar les acusacions d ateisme que pesaven sobre ell; i demostrar que els predicadors, per un excs d autoritat, suprimeixen la llibertat d expressi.  

Les imminents reaccions per part dels grups religiosos (calvinistes a Holanda i luterans a Alemanya) obligaren a Spinoza a demanar que s aturs la publicaci de la traducci de l obra a l holands i va esquitxar a amics i coneguts com a Johan de Witt, aleshores en el poder, acusat de ser responsable directe de la publicaci i que fou assassinat el 1672.
Tot i aix, la demanda del llibre va fer que l editor el reedits els anys 1672, 1673 i 1674 sota noms falsos com Opera chirurgica omnia o Danielis Heinsii Operum historicum collectio. Mentrestant, Spinoza vivia retirat a casa de van der Spyck, visitat per amics i personatges illustres com Leibniz, i ocupat en la redacci de l tica que no va atrevir-se a publicar en vida.

 Crtica de les religions .
Spinoza s atrev per primer cop a la histria a encarar de manera sistemtica una crtica histrica i textual de les religions cristiana i jueva. Les Escriptures no venen pas de Du, sin que s han d examinar cientficament per aclarir qui i quan va escriure cadascun dels diferents llibres. 

Aix porta a Spinoza a assegurar que la Bblia no s sin una multitud de textos dispersos, amb diferents autors i d poques diferents. Per s necessari saber tamb qui era el receptor de les paraules dels llibres: per entendre l Antic Testament s necessari entendre el poble jueu que el va crear i, sobretot, a qui anava destinat. Segons Spinoza, els jueus eren un poble aleshores inculte i habituat a l esclavitud. Aix fa que no es puguin prendre les paraules de la Bblia de manera literal perqu les seves pgines foren escrites per un pblic illetrat i crdul (especialment les profecies). 

Ams, moltes parts de les Escriptures no sn sin lleis destinades a regir la vida pblica que es feren venir de Du buscant l obedincia que neix del temor. El du de l Antic Testament s antropomrfic, creat pels mateixos homes, mostrant els mateixos vicis i virtuts que tenen els homes (ira, desig de venjana, gelosia, etc.) i la seva religi s legalista i busca l obedincia:  noms en relaci a la capacitat del poble i a la seva falta de comprensi es Du descrit com legislador o prncep i se l anomena just, misericordis, etc.  IV, p.65

De Jess, Spinoza t una millor impressi: tot i que nega que sigui fill de Du, el t com alg que aconsegu percebre adequadament les coses. El Nou Testament, per les paraules de Jess, es centra en l amor i la justcia, per l Esglsia ha desvirtuat el seu missatge i obeeix noms al desig de control i a l ambici, fins el punt d haver-se convertit en un Estat que pretn governar els altres estats.  Ha de sorprendre ns, doncs, que de l antiga religi no romangui sin el culte extern i que la fe no sigui ms que credulitat i prejudicis?  p. 29.

 La llibertat d opini .
L expulsi de la sinagoga en la seva joventut, que implic la prohibici a tot jueu de tractar amb ell, i els esforos dels calvinistes per controlar la vida pblica als Pasos Baixos sn el rerefons del Tractat que respon assegurant que  la veritable finalitat de l estat s la llibertat  p.241, especialment la llibertat d opini, i que  aquesta llibertat no noms es pot concedir sense prejudici de la pietat i la pau de l estat, sin que ams, suprimint-la, se suprimeix la pau de l estat i la pietat  p.7. La facultat de raonar lliurement s un dret natural, que en Spinoza s una fora irrenunciable, i s intil que un estat s esforci en suprimir-la:  all que no pot ser prohibit, s necessari permetre-ho, tot i que de vegades comporti algun dany  p. 243. Seguint a Hobbes, Spinoza creu que la societat es forma per individus que, buscant seguretat, renuncien al dret que tenen a actuar per prpia decisi, per que en cap moment renuncien al dret a raonar o jutjar. I  la finalitat de l estat no s pas convertir els ssers racionals en bsties o autmats, sin aconseguir que les seves ments i el seu cossos es desenvolupin amb seguretat  p.241. Els estats i les religions que busquen constantment controlar les paraules i el raonament dels ciutadans acumulen fracs rere fracs perqu tot i impedir que els homes parlin no poden impedir que pensin i com ms s esforcen en treure ls-hi la llibertat de parlar, ms s esforcen els ciutadans en lo contrari. La diversitat d opinions s natural i  com menys llibertat tenen els homes, ms allunyats s est de l estat natural i amb ms violncia, per tant, s necessari governar.  p.245 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160728" title="Murtas" nonfiltered="235" processed="234" dbindex="65234">

Murtas s un municipi de la provncia de Granada. Limita amb els municipis granadins de Ugjar, Cdiar, Albondn, Albuol i Turn i amb el municipi almerienc d'Alcolea. 

L'ajuntament est format pels nuclis de Murtas, Cojyar i Mecina Tedel.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160729" title="Nigelas" nonfiltered="236" processed="235" dbindex="65235">

Nigelas s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 31, 05 km, una poblaci de 1.149 habitants (2006) i una densitat de poblaci de 37,00 hab/km. Pertany a la comarca del Valle de Lecrn.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160730" title="Nvar" nonfiltered="237" processed="236" dbindex="65236">

Nvar s un municipi situat en la vora nororiental de Vega de Granada, en el vessant nord-oest de la Serra de l'Alfaguara (provncia de Granada), a uns 14 km de la capital provincial. Limita amb els municipis de Cogollos Vega, Hutor Santilln, Alfacar i Gevjar.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160731" title="Ogjares" nonfiltered="238" processed="237" dbindex="65237">

Ogjares s un municipi situat en la part centre-sud de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Armilla, Granada, La Zubia, Gjar i Alhendn.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160732" title="Orce" nonfiltered="239" processed="238" dbindex="65238">

Orce s un municipi situat en l'apndix nord de la provncia de Granada, en el lmit amb Almeria. T una poblaci de 1.397 habitants (INE 2005), repartits entre el nucli urb i les pedanies de Fuentenueva, Venta Micena, i Pozo de la Rueda. 

La seva economia tradicional s'ha basat en la agricultura i en la ramaderia. En els ltims anys comena a desenvolupar-se una nova economia entorn de l'explotaci dels importants recursos patrimonials, cientfics i culturals de la localitat. A ms, grcies a la multitud de coves que hi ha a Orce, estan apareixent empreses destinades al turisme rural.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160733" title="Otvar" nonfiltered="240" processed="239" dbindex="65239">

Otvar s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 57,52 km, una poblaci de 1.056 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 18,36 hab/km.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160734" title="Zjar" nonfiltered="241" processed="240" dbindex="65240">

Zjar s un municipi que es troba situat al nord de la provncia de Granada. Des de 1983 formava part del municipi Cuevas del Campo, que es va independitzar. Compta tamb amb l'annex de Carramaiza.

 Entitats de poblaci .


Font: INE.


 Geografia .
Es troba al peu del Cerro Jabalcn, des del cim del qual es pot veure gaireb tota la Comarca de Baza. El Tur compta amb zones d'enlairament condicionades per al vol lliure que han servit en diverses ocasions per a la celebraci del Campionat d'Espanya. A 9 km del poble es troben "Els Banys de Zjar" unes aiges naturals calents i sulfuroses que se solen usar per a descansar.

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160735" title="La Zubia" nonfiltered="242" processed="241" dbindex="65241">

La Zubia s un municipi de la provncia de Granada, situat a mig cam entre la Vega de Granada i Sierra Nevada. Limita amb els municipis de Cjar, Monachil, Dlar, Gjar, Ogjares i Granada.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160736" title="Zagra" nonfiltered="243" processed="242" dbindex="65242">

Zagra s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 11,19 km, una poblaci de 1.094 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 97,77 hab/km. El seu topnim d'origen rab, significa "frontera".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160737" title="Zafarraya" nonfiltered="244" processed="243" dbindex="65243">

Zafarraya s un municipi situat en l'extrem occidental de la comarca de Alhama (provncia de Granada). Limita amb els municipis granadins de Loja i Alhama de Granada i amb els municipis de la provncia de Mlaga de Periana i Alfarnate.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160738" title="Vznar" nonfiltered="245" processed="244" dbindex="65244">

Vznar s una localitat de la provncia de Granada. Es troba en les estribacions de la Serra de l'Alfaguara, en la vora oriental de la Vega de Granada i a uns set quilmetres de Granada. La seva superfcie s de 13 Km. Es troba a una altitud de 1.050 metres i t una poblaci de 789 habitants (INE 2005). 

Va ser en aquesta localitat on el poeta Federico Garca Lorca va ser assassinat el 1936.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160739" title="Villanueva de las Torres" nonfiltered="246" processed="245" dbindex="65245">

Villanueva de les Torres s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 66,50 km, una poblaci de 786 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 11,82 hab/km.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160740" title="Villamena" nonfiltered="247" processed="246" dbindex="65246">

Villamena s un municipi andals de la provncia de Granada, pertanyent a la comarca del Valle de Lecrn, a la vora del riu Drcal. Est format per dos nuclis de poblaci: Cozvjar i Cnchar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160741" title="Ventas de Huelma" nonfiltered="248" processed="247" dbindex="65247">

Ventas de Huelma s un municipi andals situat en la part centre-nord de la comarca de Alhama (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Chimeneas, La Malah, Agrn i Cacn. 

L'ajuntament est format pels nuclis de Ventas de Huelma i cula.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160742" title="Vlez de Benaudalla" nonfiltered="249" processed="248" dbindex="65248">

Vlez de Benaudalla s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 79 km, una poblaci de 2.965 habitants (2006) i una densitat de poblaci de 37,53 hab/km.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160743" title="Vegas del Genil" nonfiltered="250" processed="249" dbindex="65249">

Vegas del Genil s un municipi format per la uni de les localitats de Ambroz, Belicena i Purchil, i que est situat en la part central de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Granada, Churriana de la Vega, Cllar Vega, Las Gabias i Santa Fe. Per ell passa el riu Genil.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160744" title="Vlor" nonfiltered="251" processed="250" dbindex="65250">

Vlor s un municipi andals situat en la part nordoriental de la Alpujarra (provncia de Granada). 

Limita amb els municipis de Lanteira, Aldeire, Nevada, Ugjar i Alpujarra de la Sierra. L'ajuntament est format pels nuclis de Vlor, Mecina-Alfahar i Nechite, des de 1940. Gran part del seu terme municipal es troba en el Parc nacional de Sierra Nevada.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160745" title="Valle del Zalab" nonfiltered="252" processed="251" dbindex="65251">

Valle del Zalab s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 108,36 km, una poblaci de 2326 habitants (2005) i una densitat de poblaci de 21,71 hab/km. Est format pels nuclis d'Alcudia de Guadix, Exfiliana i Charches.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160746" title="Ugjar" nonfiltered="253" processed="252" dbindex="65252">

Ugjar s un municipi situat en la part oriental de la Alpujarra (provncia de Granada), a uns 120 km de la capital provincial. 

Aquesta localitat limita amb els municipis granadins de Nevada, Vlor, Alpujarra de la Sierra, Cdiar i Murtas i amb el municipi almerienc d'Alcolea . 
L'ajuntament est format pels nuclis de Ugjar, Chern, Jorairtar, Los Montoros i Las Pedreras. Ugjar s considerat la "porta d'entrada" a la provncia d'Almeria.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160754" title="Diana (desambiguaci)" nonfiltered="254" processed="253" dbindex="65253">

Mitologia romana: Deessa de la caa i dels boscos, vegeu Diana.
Geografia: Entitat de poblaci, vegeu Venat de Diana.
Onomstica:
Actriu i cantant nordamericana, vegeu Diana Ross.
Jugadora de bsquet professional de la WNBA , vegeu Diana Taurasi.
Princesa de Wrttemberg, vegeu Diana d'Orleans.
Princesa de Conti, vegeu Llusa Diana d'Orleans.
Astronomia: asteroide, vegeu (78) Diana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160759" title="Funci injectiva" nonfiltered="255" processed="254" dbindex="65254">


En matemtiques es diu que una funci s injectiva quan cada imatge de la funci (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini). s a dir, quan no existeix cap imatge que tingui associada ms d'una antiimatge del domini. De forma grfica s'acostuma a dir que una funci s injectiva quan la seva grfica no es talla en ms d'un punt per qualsevol recta parallela a l'eix X.

Aquelles funcions injectives que tamb sn suprajectives s'anomenen bijeccions.

Definici formal.
Sigui f : X   Y una aplicaci, es diu que f s injectiva si i noms si per a qualsevol a,b   X, si a   b aleshores f(a)   f(b), o el que s el mateix, si el fet que f(a) = f(b) implica que necessriament a = b.

Funcions invertibles.
Tamb es poden definir les funcions injectives com aquelles funcions per a les quals es poden desfer els canvis que provoquen. Aix doncs, si f : X   Y s una aplicaci injectiva aleshores existeix una altra funci g : Y   X tal que g(f(x)) = x per a tot valor x del conjunt X, s a dir que la funci composici g f s igual a la funci identitat del conjunt X.

Tingueu en compte que aquesta funci g pot no ser la funci inversa completa de f, perqu la composici en el sentit contrari f g pot no ser la identitat de Y.

En realitat per, convertir una funci f : X   Y injectiva en una de bijectiva i per tant invertible s tan senzill com substituir el seu conjunt d'arribada Y pel seu vertader recorregut I=f(X). s a dir, sigui fb : X   I tal que per a tot x del domini X es compleixi que fb(x)=f(x), tindrem que la funci fb s bijectiva.

Vegeu tamb.
Funci suprajectiva;
Funci bijectiva;
Monomorfisme;
Isomorfisme;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160761" title="Barcelona Traction" nonfiltered="256" processed="255" dbindex="65255">

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited va ser fundada per l enginyer nord-americ de naixement Fred Stark Pearson (1861 -1915), el 12 de setembre de 1911, a Toronto (Canad). A causa del seu origen canadenc, aquesta empresa es coneguda popularment com "La Canadenca".

L objectiu d aquesta empresa era la producci elctrica i la seva distribuci, sobretot a l rea metropolitana de Barcelona, per la seva utilitzaci en l enllumenat pblic, subministraments domstics i les aplicacions tpiques de la fora motriu aplicada principalment al funcionament dels tramvies i la xarxa de ferrocarrils metropolitans.
Per portar a terme aquesta finalitat en primer els primers moviments empresarials va ser la adquisici de la societat  Tramvies de Barcelona  i de la Companyia Barcelonesa de Electricitat. 
Un cop aconseguit el mercat i per tal d obtenir l energia elctrica que necessitava per subministrar a les seves empreses, va iniciar un ambicis projecte d aprofitament hidroelctric a la zona del Prepirineu. Dintre d aquest projecte es troba el Canal Industrial de Sers, que s acabaria completant amb la construcci de dues grans preses (Camarasa i Sant Antoni) , que a part de produir tamb energia, li garantirien un cabal ms o menys constant al llarg de l any. Amb aquestes infraestructures finalitzades es va constituir el primer sistema integrat d embasaments i centrals construts a Espanya. De fet a l'any 1914 aquesta empresa era la setena empresa productora d'electricitat al mon i la primera d'Europa

La seva estratgia va ser diferent del seu competidor de l poca, l'empresa Energa Elctrica de Catalua, ja que la forma de producci d'aquesta consistia en la construcci de grans salts en la zona del Pirineu i no va invertir en empreses consumidores com ho va fer Barcelona Traction.

En 1923 l'empresa Barcelona Traction va adquirir l empresa  Elctrica de Catalunya, acabant amb l'empresa competidora ms important i obtenint una posici prcticament monopolista.


 Procs d'Expansi .

Com ja s'ha dit una de les activitats de l'empresa va ser adquirir-ne d'altres, entre les ms destacades cal fer esment:
 Tramvies de Barcelona (1912);
 Ferrocarrils de Catalunya S.A. (Ferrocarril de Barcelona a Sabadell, Terrassa i Vallvidrera) (1911-1913);
 Compaa Barcelonesa de Electricidad (1912);
 Saltos del Segre (1912);
 Energa Elctrica de Catalunya (1923);
 Sociedad Espaola Hidrulica del Freser (1923);
 Compaa General de Electricidad SA;
 Electricista Catalana SA;
 Saltos del Ebro SA (1930);
 Hidroelctrica del Segre (1933);
 Saltos de Catalunya SA (1935);
 Sociedad Productora de Fuerzas Motrices (1941);

 Obres realitzades a Catalunya .

Aquesta empresa va realitzar les obres ms important realitzades fins a les hores a Catalunya i per que no dir-ho a la resta d Europa. Utilitzaven tecnologies molt punteres i va canviar totalment l'estructura energtica de Catalunya.

La major part de les infrastructures encara continuen en funcionament, quasi cent anys desprs de la seva construcci. Les ms importants son les segents:.
 Embassament de Sant Antoni.
 Embassament de Camarassa.
 Canal de Sers.

 La vaga del 1919 .
La companyia tamb s coneguda histricament famosa per la vaga que es va originar entre febrer i mar del 1919, i que constitu tota una fita en el moviment obrer catal.

El conflicte va comenar a finals de gener de 1919 quan l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, filial de la Barcelona Traction Light and Power, va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturaci, cosa que representava una disminuci dels sous. Els treballadors van demanar l'assessorament i suport del Sindicat nic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, i aleshores la direcci de l'empresa respongu amb l'acomiadament de 8 dels treballadors afectats. El 5 de febrer la resta del personal de Facturaci es va declarar en vaga de braos caiguts, en solidaritat amb els seus companys. La nova resposta de la direcci de l'empresa fou l'acomiadament de 140 treballadors de la secci de facturaci, substituint-los per personal d'altres seccions. Aleshores els treballadors del departament de Producci i Distribuci es van solidaritzar amb els acomiadats i el dia 8 de febrer la vaga era gaireb total a la Riegos. El 10 de febrer la direcci de la Canadenca va llenar un ultimtum als vaguistes. La tensi augment encara ms en ser assassinat un cobrador de la companyia. El dia 21 de febrer el Sindicat nic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT declarava la vaga a tot el sector i a les empreses participades per La Canadenca (Catalana de Gas, Ferrocarril de Sarri a Barcelona i Societat General d'Aiges).

Poc desprs s'hi afegiren els treballadors d'aquestes empreses, cosa que provoc que Barcelona es queds sense llum. Els tramvies i moltes fbriques de Barcelona i rodalies van quedar paralitzades. L'1 de mar les companyies d'aigua, gas i electricitat publicaren un ultimtum declarant que els treballadors que no es presentessin a la feina abans del dia 6 havien de considerar-se acomiadats. Llavors el Sindicat nic d'Arts Grfiques  implant la censura roja, sobre les notcies periodstiques contrries als interessos dels vaguistes. El dia 9 el capit general de Catalunya, Joaquim Milans del Bosch,  va declarar l'estat de guerra, i ms de tres mil obrers foren detinguts i tancats al Castell de Montjuc. Aleshores tamb es declararen tamb en vaga com a protesta els obrers de la indstria txtil i la vaga transform en una general de Barcelona. El govern del Comte de Romanones envi a Barcelona el subsecretari de la Presidncia per pactar amb el comit de vaga, que reclam al govern: 
 L'obertura de tots els sindicats clausurats. ;
 la llibertat dels treballadors empresonats ;
 l'establiment de la jornada de treball de 8 hores. ;

Els dies 15 i 16 de mar en presncia de l'emissari del govern, Jos Morote, es van reunir els representants de La Canadenca i del comit de vaga, i el 17 s'arrib a un acord: 
 Llibertat per als treballadors empresonats. ;
 Readmissi dels vaguistes sense represlies. ;
 Es pagaria la meitat dels dies que havia durat la vaga. ;
 S'establiria la jornada de 8 hores ;
 Desprs de l'acord definitiu s'aixecaria l'estat de guerra. ;

Per subscriure l'acord la CNT convoc per al dia 19 de mar una gran assemblea a la plaa de toros de Les Arenes, on hi assistiren ms de 20.000 treballadors, i hi van intervenir Sim Piera i Pags, Josep Daz, Rafael Girons, Francisco Miranda i Salvador Segu, que tanc el mting. L'assemblea aprov l'acord i va donar un termini de 72 hores perqu el govern allibers tots els empresonats.  El 3 d'abril un decret del govern espanyol establia la jornada de treball de 8 hores, per a tots els oficis.

 Afer Barcelona Traction .

El cam seguit per l empresa desprs de la Guerra Civil Espanyola  va estar totalment lligat al inters dels seus guanyadors i als interessos de totes aquelles persones que van avalar als guanyadors.
Com era lgic l empresa energtica ms important del pas no podia estar controlat per capital estranger, concretament belga,  i es va dissenyar un pla politico-judicial per controlar la citada empresa que es va iniciar el 12 de febrer de 1948 als Tribunals de  Reus i va finalitzar el 5 de febrer de 1970 al Cort Internacional de Justcia amb seu a La Haia.

Coincidint amb l inici de la Primera Guerra Mundial, l empresa va comenar a patir molts problemes econmics per finanar els interessos de les grans obres que havia realitzar. A aquest fet cal afegir-hi la mort el 1 de maig de 1915, de Fred Stark Pearson , en l esfondrament del Transatlntic RMS Lusitania. Per aix un grup de financers principalment belgues es van fer amb el control accionarial de la companyia i van aconseguir sanejar-la.

La companyia va continuar amb la seva expansi fins a la Guerra Civil Espanyola on va ser collectivitzada, un cop finalitzada la guerra va ser retornada als seus legtims propietaris. Per els problemes noms van fer que comenar. 
El regim del general  Franco impedia la sortida de capitals a l'estranger argumentant que podien servir per finanar la resistncia al seu regim. Per aix la companyia no podia ni pagar els interessos dels crdits subscrits al estranger ni pagar els dividends als accionistes estrangers. Aix va provocar que el preu de les accions de la companyia caiguessin als mercats financers. Aprofitant aquesta conjuntura, l any 1948  l empresa Fenchurch Nominees Ltd. Va intentar comprar la major part de les accions sense xit. 

Per poc temps desprs d aquesta temptativa, el 12 de febrer de 1948 tres accionistes van presentar davant dels Jutjats de Reus una demanda del fallida de l empresa que va prosperar  i el 1952 els bens de l empresa van ser subhastats i adquirits per l empresa  Fuerzas Electricas de Catalunya SA  (FECSA), gestionada pel financer mallorqu Joan March i Ordinas, que va ser fundada poc abans de la subhasta adquirint l empresa per un valor del 1 per 1000 del valor real de la companyia.

Aquest procs no va finalitzar dins la jurisdicci espanyola, ja que el govern belga va iniciar un procediment judicial que va finalitzar al Tribunal de La Haia, que va dictaminar, en una votaci de 15 contra 1, que el govern belga no tenia capacitat de plantejar cap defensa dels accionistes belgues ja que la companyia encara tenia la seu al Canad i havia de ser aquest govern el que planteges la demanda.

D aquesta forma el 5 de febrer de 1970 la resoluci va ser ferma i el procs judicial va finalitzar. Per tot el que va envoltar el procs, aix com pels personatges implicats en la trama, i pel resultat final, amb la subhasta de l empresa i la seva posterior adquisici per la companyia FECSA, controlada per Joan March, que cal no oblidar que va ser un dels grans avaladors del general Franco, en molts sectors el final del procs va estar considerat  com un bot de la Guerra Civil.

 Veure Tamb .
  Joan March i Ordinas;

 Enllaos d'Inters .

 El caso de la Barcelona Traction. Revista Abogacia Espaola.  ;
 Affaire de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited ;
ICJ Sumari del Cas Barcelona Traction ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160771" title="Domus" nonfiltered="257" processed="256" dbindex="65256">


Antiga Roma: La domus era l'antiga casa romana.
Herldica: La domus o casa aloera s una figura herldica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160774" title="El Verger (desambiguaci)" nonfiltered="258" processed="257" dbindex="65257">


 El Verger, municipi de la Marina Alta, al Pas Valenci.
 El Verger (Art), zona del municipi d'Art, a Mallorca, que pertany al Parc Natural de la Pennsula de Llevant.
 El Verger (Esporles), nucli de poblaci del municipi d'Esporles, a Mallorca.
 El Verger (Sller), zona del municipi de Sller, a Mallorca, que es troba prop del Barranc de Biniaraix.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160785" title="Confederaci Espanyola de Minusvlids Fsics" nonfiltered="260" processed="258" dbindex="65259">
COCEMFE s la Confederaci Espanyola de Minusvlids Fsics, amb seu social a Madrid i configurada per gaireb la totalitat de provincies espanyoles representades a travs de Federacions Provincials i Autonmiques. Fins fa alguns anys l'entitat era la mxima representant del sector de les persones afectades d'algun tipus de disminuci, per en el perode 1998-2000 totes aquestes competncies les va deixar en mans del CERMI que s el Consell Espanyol de Representants de Minusvlids, entitat dominada polticament per l'organitzaci ONCE. La Confederaci COCEMFE actua merament -en aquests moments- com a punt de trobada a l'hora de demanar i repartir determinades subvencions de carcter pblic -en especial les del 0,52 de l'IRPF- i tamb reparteix amb un cert sectarisme les quantitats que l'ONCE assigna a les entitats de minusvlids fsics a Espanya, en funci del suport que tenen i obtenen els dirigents de la Confederaci. El prestigi de COCEMFE ha anat a menys en els ltims anys i alguns dirigents afirmen que aquesta situaci es gaireb irreversible.

Les entitats catalanes que formen part de COCEMFE sn crtiques amb el model actual i tenen molt difcil girar la situaci. Els recursos dedicats a Catalunya han minvat de manera considerable els darrers anys, tant els provinents del Ministeri de Treball i Afers socials a travs del 0,52 de l'IRPF com -i de manera molt especial- les subvencions que la Fundaci ONCE destina i dedica a Catalunya.

Enllaos externs.
cocemfe;
ecom;
cermi;
discapnet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160794" title="BUNCH" nonfiltered="261" processed="259" dbindex="65260">

BUNCH s l'acrnim de les cinc empreses que competien amb la IBM durant la dcada del 1970. Eren: Burrouhs, UNIVAC, NCR, Control Data i Honeywell.

Per entendre de qu estem parlant cal que ens situem en els anys 60-70 on el concepte de PC no existia ni de bon tros. En aquells temps els computadors nicament estaven a l'abast de les grans corporacions i el seu cost, que voltava els centenars de milers de dlars, no en facilitava l'accs a les petites i mitjanes empreses.

En aquest context, per tant, les empreses que els produen havien de disposar d'una gran quantitat de capital que no era fcilment amortitzable a causa de la poca clientela potencial existent. En un principi el mercat estava dividit en IBM ms set grans empreses conegudes com "Snow White and the Seven Dwarfs", aquestes eren Burrouhs, UNIVAC, NCR, Control Data, Honeywell, RCA i General Electric. Tot i aix els "dwarfs" van canviar a principis de la dcada dels setanta a causa de la venda de General Electric el 1970 a Honeywell i de RCA el 1971 a Univac, ara eren cinc i se'ls va batejar amb l'acrnim de BUNCH, que vol dir "la resta".

Del BUNCH en l'actualitat en queda ven poca cosa a causa de les nombres crisis i moviments de mercat que han sofert les empreses informtiques. El 1986 Burroghs va adquirir l'empresa matriu de UNIVAC es van esdevenir Unisys. NCR desprs de veure que el seu canvi de mercat no li va anar massa b va ser adquirida per AT&T el 1991, ms endavant per el 1997 va esdevenir un altre cop empresa independent per un any desprs va cessar de manera definitiva la producci d'ordinadors de propsit general. Control Data s ara Syntegra una companyia subsidiria del grup BT Telecom. I finalment, Honeywell desprs de diversificar el seu negoci (ara s una de les majors productores d'armes mundials) va vendre la divisi d'informtica a la Bull francesa. 

Com ja hem comentat abans, BUNCH s noms una apellaci comuna per referir-se als competidors de IBM que junts tenien una quota de mercat menor que IBM ell sol. Durant la dcada dels 80, la crisi del mercat informtic va comportar nombroses fusions i canvis de mans que van esdevenir en la desaparici de totes o gaireb totes elles. En aquest context explicarem de manera individualitzada cada empresa i els seus productes ficant-los en relaci amb les altres, si s'escau. Cal tenir en compte que aquest conjunt d'empreses no tenien una relaci legal oficial. No s una fusi ni tan sols una cooperaci, simplement eren la resta d'empreses que quedaven a l'ombra d'IBM.

Burroughs.

Breu Cronologia.

1886: Es crea la American Arithmometer Company per tal de fabricar i vendre la primera sumadora comercial que havia estat inventada per William Seward Burroughs.
1905: Es canvia el nom de l'empresa per Burroughs Adding Machine, en honor al fundador de l'empresa que havia mort el 1898.
1911: Treu al mercat la seva primera mquina que era capa de sumar i restar.
1923: Treu al mercat una mquina registradora que es capa de fer multiplicacions.
1925: Treu al mercat la primera sumadora porttil, el seu pes era de 20 lliures (aproximadament 10 Kg).
1928: Burroughs ven la seva sumadora un mili.
1953: Introdueix en el mercat la primera sumadora que t 10 tecles. A ms canvia el seu nom a Burroughs Corporation per possibilitar-li aix l'entrada al mercat dels computadors de propsit general.
1956: Apareix el B205 la primera mquina Burroughs que es pot anomenar computador.
1959: Fa servir per priera vegada la tecnologia MICR (Reconeixement de carcters mitjanant tinta magntica).
1961: Apareix la srie B5000, la primera que t doble processador i memria virtual i de la qual se'n derivaria tota la gama de main-frames de Burroughs.
1984: Apareix la srie A, la que seria la predecessora dels actuals sistemes ClearPath IX.
1986: Sperry i Burroughs es fusionen per formar Unisys. ;

Les mquines ms importants.

En tractar-se d'una gran empresa Burroughs Corp. ha fabricat moltes mquines i models i depenent de les fonts aquestes han estat ms o menys importants. Nosaltres ens centrarem en les quatre famlies que hem considerat ms importants. En primer lloc parlarem de la B205, la primera computadora fabricada per Burroughs, posteriorment parlarem de la srie B5000, la srie de main-frames, posteriorment comentarem la srie B2000, que eren el sistemes mitjans, i finalment la srie B1000, que eren els sistemes petits.

La idea que tenia Burroughs de qu les mquines eren diferents, tant en mida com en concepte, es denota en qu cadascuna de les tres sries principals (la B5000, la B2000 i la B1000) estan concebudes amb finalitats diferents. Els grans sistemes que funcionaven amb piles eren extremadament executant Algol. Els sistemes mitjans orientats a les empreses estaven pensats per poder executar rpidament Cobol. I finalment les mquines de la srie inferior, les B1000 eren les ms universals de totes doncs feien servir "maquines virtuals" per executar qualsevol llenguatge. 

El B205.

El B205, aparegut el 1956, es pot considerar el primer computador de propsit especfic que va produir Burroughs i estava format bsicament per 5 components: els dispositius d'entrada, l'emmagatzematge, la unitat aritmtica, la unitat de control i els dispositius de sortida. Tot i aix la seva caracterstica principal i el que el feia diferent de tots els altres computadors era la seva memria voltil.

Aquesta s'emmagatzemava en un tambor magntic rotatori en el qual hi havia 4000 paraules de 40 bits cadascuna organitzades en 10 bytes (entenguem-ho aqu com una agrupaci de bits) de 4-bits. Cadascun del bytes tenia 16 possibles estats, s a dir podria emmagatzemar un digit hexadecimal, per lamentablement tots els dgits eren interpretats de manera decimal aix que 6 de les possibles combinacions eren despreciades. Quan es volien representar carcters s'agafaven 2 bytes contigus amb el que es podien representar fins a 100 carcters diferents. Aix permetia fcilment representar els 52 carcters (en majscules i minscules de l'alfabet angls), els 10 dgits decimals i la resta eren carcters especials (suficients per a la programaci en Fortran i Algol).

El temps d'accs mitja a la memria era de 20 ms, tot i aix hi havia 4 blocs de 20 paraules extra que s'anomenaven memria rpida, implementada de manera una mica "curiosa", car per aconseguir un temps d'accs de 2 ms estaven repetides 10 vegades al voltant.

Cada instrucci de llenguatge mquina ocupava una paraula incloent-hi els dos dgits que indicaven el codi d'operaci, tot i que n'hi havia algunes que permetien ser escrites amb mitja paraula. Per culpa de la memria rpida, el codi havia d'escriure's en blocs de 20 paraules (que residirien en la memria rpida), i a ms l'ltima instrucci de cada bloc havia de ser del tipus "transfer & block", que indicava a la mquina que havia d'anar a un altre bloc de memria per seguir l'execuci del programa actual. En cas que s'hagus d'aplicar alguna modificaci al codi i aquesta el fes ms llarg desfeia tots els blocs el que feia haver d'escollir entre executar algunes instruccions fora de memria rpida o b refer tot el codi perqu s'ajustes a l'esquema de blocs de la mquina.

D'altra banda hi havia 3 dispositius d'entrada sortida. D'una banda una unitat de cinta, de la qual es diu que era molt fiable tot i que evidentment era molt ms lenta que les unitats actuals; el seu sistema d'emmagatzematge era curis doncs els blocs es ficaven en posicions determinades de la cinta i no en qualsevol lloc, se solien fer servir per emmagatzemar els compiladors i el que es podria dir, parlant de manera generosa, Sistema Operatiu. L'altre dispositiu de sortida era una consola d'operador semblant a un teletip que es podia fer servir com a impressora. Finalment hi havia una unitat de targetes perforades que tenien 5 files de les quals les 4 primeres eren la representaci d'un byte i la cinquena era un bit de paritat, a ms desprs de cada paraula hi havia una columna que es dedicava a paritat per en aquest cas horitzontal. Es interessant destacar que igual que s'havia de tenir en compte l'ocupaci de la memria alhora de modificar els programes tamb s'havia de tenir en compte la modificaci en les targetes, aix s'havia de fer "cut & paste" amb les targetes i recalcular les paritats per a poder tornar a fer el programa operatiu un altre cop.

 La srie B5000 .

Aquesta srie es considera com la srie de les mquines ms grans que fabricava Burroughs. El primer d'aquesta srie va ser el B500, dissenyat el 1961, tot i aix l'arquitectura que incorporaven aquelles mquines se segueix fent servir en la producci de les mquines Unisys ClearPath/MCP que han estat les seves successores. La ra per la qual encara se segueix fent servir com a disseny vlid s la seva excellncia com a disseny que li va valer els elogis del dissenyador de processadors John Mashley.



El Burroughs B5000 considerat per molts el primer computador de "tercera generaci" es caracteritzava per estar dissenyat especficament per suportar de manera nativa llenguatges d'alt nivell (bsicament Algol i Cobol). Els aspectes que ms destaquen d'aquesta arquitectura sn l'us d'una pila gestionada per hardware per realitzar clculs i l's extensiu de descriptors per l'accs a dades. Tamb destaca l's de memria virtual, va ser una de les primeres mquines a fer-la servir i el suport per a multiprogramaci i multiprocessador. Finalment una caracterstica fora destacada tenint en compte els anys en qu es va dissenyar: disposava de dues regions de memria separades que s'indicaven segons un bit el que permetia protegir determinades regions, habitualment la part de codi de les aplicacions, amb aix es podien gestionar i crear processos privilegiats i processos que no ho eren.

En les dues segents mquines la B5500 i la B6500, aparegudes el 1964 i 1966 respectivament, no s'hi van dur a terme excessius canvis. Es va estendre l's de descriptors i es va complementar el bit de control de regions de memria convertint-lo en un flag amb 3 bits. En successives revisions aquestes mquines van esdevenir el B6700, B7700 i altres, el major canvi dels quals era augmentar la quantitat de processadors que es feien servir tant de propsit general com especfics d'entrada / sortida. En aquesta mateixa srie de mquines, tot i que no des del principi es van anar incorporant diversos canvis per fer ms rpides les operacions amb vectors i arrays numrics, similars a les extensions MMX que incorporaven els processadors dels 90 per 20 anys abans. Posteriorment val la pena destacar el B6800 caracteritzat per incorporar una nova jerarquia de memria basada en un diferent temps d'accs depenent del nivell de jerarquia a on es vol accedir i en el concepte de memria global, aquestes idees sn les que estan darrera de les actuals jerarquies tipus NUMA i CC-NUMA implantades en el sistemes multiprocessadors i supercomputadors.

La srie B2000-B4000.

Les mquines B2000-B4000 concebudes per ser la gamma mitjana en el segment de main-frames eren unes mquines fora curioses a causa de qu estaven dissenyades per a suportar programes fets en Cobol de la manera ms eficient possible. Aix mateix i amb la mateixa finalitat el hardware estava optimitzat per realitzar les operacions habituals que es feien servir en Cobol.

Tot i aix el ms "impressionant" de tot era que tota la mquina era decimal. s a dir l'aritmtica la feia en decimal i els accessos a memria els feia amb adreces escrites en decimal al contrari que la majoria dels computadors que treballen en base 2. Altres optimitzacions existents en aquestes mquines sn per exemple que l'operaci de suma de Cobol podia ser traduda a una instrucci en llenguatge mquina, etc. A ms de les optimitzacions aquesta srie es caracteritzava per ser multi-programada i permetre que funcionessin sobre una mateixa mquina de l'ordre de 10 processos simultanis.

Finalment comentar que el seu mitja d'entrada i sortida de dades eren les cintes magntiques, tot i aix aquestes tamb se solien fer servir com a biblioteques en qu residien programes per a clients especfics que s'anaven a buscar quan aquests ho demanaven.

La srie B1000.

Les mquines de la srie B1000 es distingien de la resta de mquines perqu emulaven un control d'escriptura el que els permetia simular qualsevol altra mquina. En particular el MCP (Master Control Program, que generosament poder anomenar SO) planificava els treballs per enviar-los al processador i en cas que fos necessari carregava l'interpret del llenguatge que es necessites, solien estar disponibles el de Cobol, Fortran, etc.

Les caracterstiques de hardware que permetien fer eficient aix eren les segents: la memria era adreable a nivell de bits el que permetia accedir directament all on es volia, la mida de les paraules de la ALU era variable, el parsejat d'instruccions estava optimitzat grcies a la habilitat de fer ORs en els registres d'instruccions. A ms i per tal de no decepcionar l'mbit de negoci ms ample que tenia Burroughs tamb es permetia que la ALU treballes en base decimal. Internament les mquines feien servir instruccions de 16 bits i un bus de dades de 24 bits; tot i que ms endavant es va ampliar fins a 32 bits. Finalment comentar que la capacitat d'adreament de memria d'aquesta srie de mquines era de 2MB que ara pot semblar molt poc per que comparat amb la quantitat de memria estndard que tenien les mquines en aquell temps, aproximadament 100 KB, era molt.

UNIVAC.
Breu cronologia de la seva formaci i desaparici.
Tot i que el nom UNIVAC se li va donar relativament tard, UNIVAC s el fruit comercial dels creadors del primer computador de l'era moderna l'ENIAC. Tot va comenar quan un cop Eckert i Mauchly van tornar de la fabricaci de l'ENIAC van tenir un conflicte, relacionat amb les patents, amb la Moore School, lloc on fins llavors havien estat treballant. Aix va fer que se n'anessin a l'empres privada, van escollir la Electronic Control Company que desprs van rebatejar com a Eckert-Mauchky Computer Corporation (EMCC). 

El febrer de 1950 EMCC va ser venuda a Reminghton Rand a causa de qu l'encarregat de les finances de l'empresa va morir en un accident d'avi, finalment desprs de diverses adquisicions d'altres empreses per part de Reminghton va fundar el que llavors es va anomenar UNIVAC Division of Reminghton. Finalment no va ser fins els anys 1953~1954 que Reminghton es va decidir a anomenar la seva divisi de "business computers" com a UNIVAC. 

Poc temps desprs, el 1955, l'empresa matriu d'UNIVAC, Reminghton, es va fusionar amb Sperry Corporation i es va crear Sperry Rand, tot i aix la divisi UNIVAC es va mantenir sense excessius canvis. Durant els anys 60 es considera UNIVAC una de les 8 majors empreses existents i segueix aix gran part de la segent dcada. Finalment Sperry s'adona que el seu model de negoci (venia gaireb qualsevol cosa) no s rentable i decideix dedicar-se en exclusiva a la fabricaci d'ordinadors. Finalment el 1986 Burroghs i Sperry es fusionen creant Unisys que actualment es competncia directa d'IBM.

Les mquines d'UNIVAC.

Els models de mquines que UNIVAC ha produt durant tota la seva histria han estat molts i molt diversos per la qual cosa s absolutament impossible parlar de tots ells, en cas que el lector en vulgui una referncia completa pot dirigir-se a Wikipedia. Nosaltres parlarem noms dels dos models que hem considerat ms importants, aquests sn: UNIVAC i l'UNIVAC 1108A i les seves evolucions, la srie 1100/XX.

L'UNIVAC I.

L'UNIVAC (UNIversal Automatic Computer) va ser e primer coordinador que es va fabricar de manera comercial als Estats Units. Els seus dissenyadors principals Eckert i Mauchly van ser-ho tamb de l'ENIAC alguns anys abans. La finalitat principal d'aquesta mquina era la gesti de dades administratives i de bancs, s a dir no es tractava d'una mquina per a clcul cientfic. En un principi a l'UNIVAC li va costar trobar clients doncs requeria que totes les dades fossin introdudes mitjanant cintes magntiques i no tothom tenia les dades en aquest format per aix van haver d'incorporar a la mquina dos equipaments de processament extern que s'encarregaven o b de convertir de targeta a cinta o a la inversa.

Els primers contractes que es van signar per la installaci de l'UNIVAC van ser fonamentalment amb agncies governamentals a causa del seu elevat cost, que inicialment havia esta valorat en 159.000$ per que finalment es va elevar fins els 1.250.000$ o 1.500.000$ segons el cas. Tot i que aquest cost era assumible per la majoria d'agncies governamentals i empreses, no ho era per les universitats per la qual cosa Sperry es va veure "obligada" a cedir alguns sistemes a universitats com Harvard, l'Universitat de Pennsylvania i el Case Institute of Technology a Ohio. Tot i que a casa de la seva tecnologia aquestes mquines van esdevenir obsoletes relativament rpid cal destacar que l'Oficina del Cens les va fer servir durant 12 anys (fins el 1963), i que altres empreses no les van abandonar fins a principis dels 70.

Fsicament l'UNIVAC es caracteritzava per tenir 5200 tubs de buit, pesar 13 tones i consumir 125 kW, tot i aix era capa de realitzar gaireb 2000 operacions per segon amb el seu rellotge de 2,25 MHz. La mida de la seva unitat central (noms el processador i la memria) era de 4.3x2.4x2.6 metres i el sistema complet necessitava una habitaci de 35 metres quadrats per ell sol.

De les caracterstiques tcniques de la mquina el ms destacable s la seva memria. Tenia una memria de capacitat de 1000 paraules de 12 carcters que es representaven de manera similar que en altres mquines de l'poca: cada posici representava un dgit en decimal i l'ltim dels dgits era el que indicava el signe. Tamb tenia buffers de entrada/sortida de 60 paraules cadascun. La implementaci de tots aquests estava basada en lnies de retard de mercuri, cada lnia de mercuri de 10 paraules tenia les segents 3 seccions: una columna de mercuri que era el que retardava l'electricitat i feia que la memria memoritzes, uns amplificadors i detectors que permetien recuperar i ampliar el senyal quan sortia del tanc i finalment un canal de recirculaci que permetia realimentar la columna de mercuri i canviar l'estat d'aquesta depenent de qu s'haugs de ficar en la memria.

Les instruccions que permetien que l'UNIVAC servs per alguna cosa tenien una longitud de 6 carcters alfanumrics que es desaven 2 a 2 en memria. Per fer-nos una idea una suma necessitava 525 microsegons mentre que una multiplicaci 2150 microsegons, totes aquestes operacions es realitzaven en aritmtica decimal i no en binaria com seria ara l'habitual.

Com ja hem comentat anteriorment l'entrada de dades a la mquina es realitzava mitjanant unes unitats de cinta externa anomenades UINISERVO que eren una modificaci d'una mquina d'escriure electrnica d'BM i un oscilloscopi. Les seves caracterstiques li permetien escriure a 100 carcters per polzada tot i que era compatibles amb els antics models que eren ms lents. En un principi aquestes unitats treballaven offline, s a dir es carregaven les dades i desprs la mquina comenava a treballar, amb el temps es va aconseguir que fessin la feina al mateix temps que funcionava l'UNIVAC i amb aix es va aconseguir augmentar fora el throughput de la mquina.

UNIVAC 1108.

s la segona mquina creada desprs l'aparici de Sperry Rand i es caracteritzava per l's dels circuits integrats en lloc de la memria feta servir fins aleshores formada per una fina pellicula magnetitzable sobre un tambor. A ms de la millora en altres components (fonamentalment grcies als avenos tecnolgics), es van fer canvis fora importants en el disseny. Aquests permetien que es fes swap off d'una aplicaci fora de la memria principal, major precisi alhora de fer clculs aritmtics, noves operacions de llenguatge mquina, ms canals per l'entrada sortida dels perifrics, etc.

Ms endavant es va fer una evoluci d'aquesta mquina la UNIVAC 1108A que grcies a que era multiprocessador  incorporava 2 controladors independents d'I/O permetia que es fessin fins a 5 operacions de manera simultnia, 3 en les CPUs i 2 en els controladors d'entrada sortida.

Els models posteriors d'aquesta mquina van passar a nomenar-se UNIVAC 1100/xx on el xx indicava la quantitat de processadors que podia portar la mquina.

NCR.
Breu cronologia i histria.
La companyia va ser fundada amb el nom de "National Manufacturing Company" establerta a Ohio. En el seu origen era una manufacturera i venedora de caixes registradores inventades l'any 1879.

La patent i la fabrica la van comprar els germans Patterson (John Henry i Frank Jefferson) l'any 1884 i aix va donar lloc al nou nom de empresa "National Cash Register Company". A partir d'aquest moment s va modernitzar l'empresa i va emprendre tctiques ms agresives de vendes.

Com a fet destacat de l'poca podem dir que Thomas J. Watson (fundador d'IBM) va treballar durant un temps a l'empresa com a director general de vendes. A partir del 1890 va guanyar molta fora, va instaurar per exemple un logotip: "THINK" (pensa) que desprs es va endur cap a IBM.
NCR es va convertir en multinacional el 1888
Kettering va dissenyar la primera mquina registrador amb motor elctric l'any 1906 , al cap de poc es va dissenyar la "Class 1000" que va durar 40 anys.

A partir d'aqu podem veure el creixement de NCR. Al 1911 ja havia venut ms d'un mili de mquines i donava feina a ms de 6000 treballadors. A partir d'aqu el director Patterson, amb mtodes de poc rigor legal, va evitar la runa de l'empresa i l'adquisici de 80 dels seus competidors, quedant-se aix amb un 95% del mercat d'Estats Units.

L'any 1912 van declarar la companyia culpable de violaci de la llei Sherman. Patterson i Watson van ser agafats per prctiques empresarials illegals i condemnats a 1 any de pres. Tot i aix les ajudes econmiques que NCR va donar a la ciutat de Dayton (on est establerta al firma) que havia patit una inundaci el 1913, provoquen un fort sentiment popular contra la sentncia. Al 1914 el president Woodrow Wilson no aconsegueix reduir la pena, per el 1915 una apelaci de la defensa va fructificar i van quedar exemptes del compliment de pres.

Al 1922 ja s'havien venut 2 milions d'unitats, l'any de la mort de Patterson i el relleu del seu germ com a president de l'empresa.

L'any 1925 l'empresa va entrar en borsa amb 55 milions de dlars en estoc, el record fins a aquell moment.

Durant la primera guerra mundial la seva producci va canviar a productes militars: metxes i  instrumental aeri.

A la segona guerra mundial la seva producci es va centrar en motors d'avi, bombes i mquines desxifradores de codis entre les que es troba la "Bombe" de Joseph Desch.

Desprs de la guerra NCR es va convertir en l'empresa ms potent desenvolupant tecnologia.

L'any 1953 la companyia crea el departament d'electrnica a partir d'aquell moment es comena a produir la introducci de la companyia al mon dels computadors.

L'any 1957, amb la collaboraci de General Electric es fabrica el primer computador de la companyia basat en tecnologia de transistors, el NCR 304.

El 1962 NCR fabrica el NCR-315, un sistema de processament de dades que incoa una unitat de CRAM. La primera unitat d'emmagatzemament massiu alternativa a la magntica.
La companyia tamb va treure la NCR-500, molt semblant a la 315 pero amb menys capacitat i potncia.

L'any 1968 en John L. Janning treballant a NCR inventa les pantalles de cristall lquid(LCD).

L'any 1968 NCR fabrica el seu primer ordinador amb circuits impresos el Century 100.

Igual que va fer IBM, NCR entra al mn dels petits ordinadors.
L'any 1982 NCR entra al grup d'empreses que promovien l'arquitectura oberta amb el TOWER 16/32, del que se'n van vendre 100.000 unitats.

L'any 1980 comena a subministrar el terminal NCR-3390, el "terminal intelligent". I ofereix un sistema operatiu alternatiu al MS-DOS, s'anomena NCR-DOS i t la capacitat de canviar la velocitat de processador entre 6,8 o 10 Mhz.

L'any 1990 introdueix el System 3000, un conjunt d'ordinadors basats en l'Intel 386 i el 486.

L'any 1991 NCR es adquirida per AT&T

L'any 1997 NCR s'independitza de AT&T i finalment l'any 2007 la companyia informa que t intenci de transformar-se en dues.

John Henry Patterson.

Va ser molt fams per establir un canvi en les industries. Va ser el que va obrir l'industria al camp. Va establir parcs al voltant de la seva empresa, tamb la va obrir al cel, va instaurar finestrals de forma que hi pogus accedir la llum i tamb es pogus ventilar. Finalment va dissenyar les residncies del seus empleats.

Va ser conegut tamb per ser un home molt obsessionat amb la salut, s'obligava ell mateix, a treballadors i directius a passar estrictes rgims alimentaris.

Tamb va ser responsable de molts acomiadaments a la seva empresa per ra no aparent.
Entre aquests conta el de Thomas Watson, integrant de l'empresa durant molts anys i que desprs del seu acomiadament va fundar IBM.

Tant Watson com Patterson van ser condemnats a pres per a prctiques de mercat poc legals, tot i aix es van acabar lliurant de la pena grcies a les seves donacions benfiques.

Patterson va instaurar la primera escola per a comercials del moment. I durant els anys 20, la majoria d'executius d'empreses eren formats a la NCR.

Finalment va morir el 1922 deixant la seva empresa en mans del seu fill Frederick, sense deixar-li diners donat que creia que no li caldrien, va fer una gran donaci a beneficncia. (font no contrastada)
Producci de NCR.
Class 1000.
Creada durant els 1910. Una de les primeres mquines electrniques i que a ms permetien comprovar el crdit d'una persona (crdit al banc). Com tamb podia la seva successora la class 2000.
La van vendre durant 40 anys.
Class 2000.
Creada l'any 1921. Tenien capacitat d'impressi.
La mquina es va vendre fins al 1973, i se'n van fer diversos models, especialitzats per diferents tasques: administraci, clculs de salaris, comptes bancaris i d'altres.

CRAM.
CRAM(Card Random Access Memory).

s una unitat d'emmagatzematge de dades inventada l'any 1962.

Contenia 256 targes de 3x14 fetes amb una part de cinta magntica, cada calaix de targes contenia aproximadament 5,5 Mb en carcters. Les targes estaven suspeses en un dispositiu rotatori que girava i deixava caure la tarja en el lloc per llegir/escriure, a ms a ms hi havia un dispositiu que injectava aire entre les targes perqu no s'enganxessin i per augmentar la velocitat de lectura/escriptura, ja que aquesta velocitat depenia de la freqncia de passada de les targes pel lector/escriptor. Un cop la tarja s'havia usat, retornava a una unitat de "carrega" que la tornava a desar al calaix. El carregador usava uns solenoides magntics per fer moure la carta. Cada tarja era nicament identificada.

Aquesta unitat era una mquina extremadament grossa, constava de 2 grans motors que donaven energia a 4 bufadors. El mxim de capacitat de la mquina eren 5 targes al mateix temps (una caient, una al lector/escriptor, dues en proces de retorn, i una ltima sent carregada altre cop al calaix). Entenem per tant la impotncia de la velocitat de moviment de les targes a la mquina. Aquest sistema era tan rudimentari que quan una tarja no anava on tocava, calia tractar les targes caigudes amb una mena de vara.

Versions posteriors: 353-2, 353-3, tenien calaixos de 512 targes, amb el que es doblava la capacitat de la mquina.

La mquina tenia un rati de transferncia de 100kbps

Com a curiositats de la mquina cal dir que en el cas de qu caiguessin dues targes al mateix temps, el soroll que feia la mquian al funcionar feia que els tcnics s'adonessin de seguida del problema (la mquina no deixava de funcionar).

Si a un operador se li queien totes les targes d'un calaix, no importava l'ordre en qu es posaven ja que cada tarja portava una numeraci que la mquina reconeixia.

Aquest dispositiu va tenir molt d'xit als anys 60, i va anar entre la cinta magntica fins que es va inventar la tecnologa dels discs durs.

Century 100.
La podem considerar la primera computador de NCR amb circuits integrats. Es va produir l'any 1968.
Caracterstiques:
De 16 a 32 KB de "ram";
Lector de tarjes perforades (de fins a 80 columnes);
impressora;
2 discs extraibles de 10 Mb cadascn.

Per executar un programa calia introduir un codi en hexadecimal que a ms a ms havia de tenir un petit sistema de "boot" que feia arrancar 4 altres targetes de "boot" del sistema operatiu B1, per a iniciar el programa.

Totes les series de Century (100,200,101,251,300,50,8200) van tenir un problema tot i les novetats tecnolgiques.
El seu disc va ser el primer en incorporar capals per a la lectura. Aquests capals passavem a molt poca distncia del disc, per tant si no estava convenientment net, els capals es trencaven amb molta facilitat.

Bombe.
La bombe va ser produida durant la 2a GM.
Basada en els dissenys de Alan Turing, que dissenyava mquines per a descobrir el codi Enigma que feien servir els Alemanys per a les seves transmissions de radio.
Originariament bombe era un disseny Britnic, va ser creada a Bletchley Park al Mar del 1940. Al llarg del temps s'en van anar produint i millorant el model. Tamb es van comenar a fer servir, durant l'any 1940 ja s'havien intervingut 178 missatges. Va ser a partir d'aquest exit que els Britnics en van donar les indicacions de fabricaci als Estats Units. L'encarregada de fabricaci va ser NCR.

Va resultar que grcies als enginyers de NCR, la mquina Americana anava molt ms rpid que la Britnica. A ms a ms hi havia difernncies de funcionament entre les dues. La Britnica quan trovaba un possible codi correcte, feia sonar una campana i s'aturava, mentre que l'Americana seguia funcionant i "memoritzava" totes les possibles solucions.

LCD.
LCD (Liquid Crystal Display).
Va ser inventat per en Jack Janning quan era treballador de NCR.
Es tracta de dues capes de materials sensibles al corrent elctric. Al mig hi havia una capa de material que t la capacitat d'orientar la llum que passa a travs d'ell.
Depenent del camp magntic que feiem circular per les capes, podiem obtenir diferents formes.

Control Data Corp..
Breu cronologia i histria.
Control Data va ser fundada l'any 1957, fruit de l'empresa Sperry Rand, com a "filial". Una mena de botiga que es va establir a un carrer de Minneapolis al 501 del carrer Park Avenue. 
L'empresa Sperry provenia d'una fusi de varies empreses: Sperry Corporation i ERA que provenia d'una branca militar de computaci fruit de les investigacions durant la 2a GM.

En William Norris va ser escollit com a cap executiu de la nova companyia.

La companyia va comenar venent components bsics a altres companyies ms grans.
Un any desprs l'enginyer Seymour Cray va deixar ERA per unir-se a CDC, i inmediatament va fabricar una petita mquina de 6 bits basada en transistors, per a poder fer proves dels seus dissenys de gran escala, la mquina era anomenada "Little Character".
Aquesta petita mquina va ser un xit i aviat es va treure la versi de 48-bits que es va anomenar CDC 1604 (l'any 1959) qu va ser el primer computador entregat a la Marina dels USA.
A partir d'aquest, se'n va fer una versi capada de 12 bits conegut com el 160A, que tamb es coneix com el primer minicomputador.
Amb aquesta tecnologia, es va fer servir per a un nou model CDC 3000 que es va vendre durant els anys 60.

El mateix Cray, es va convertir en l'enginyer que dissenyaria el computador ms rpid de la seva poca (que arrivaba 50 cops la velocitat del 1604). El projecte va necessitar d'un profund canvi en l'arquitectura i de 4 anys de treball.
Com a fet curios destaquem que Cray va demanar un laboratori propi per dur a terme les investigacions i que ni tan sols el president de la CRC hi podia assistir sense invitaci prvia.

CRC va efectuar una poltica interna una mica curiosa, va intentar valer-se per si mateixa en tots els aspectes. Aix, va comenar amb la fabricaci d'una cinta transportadora per a la fabrica i va seguir: una lectora de targes(405), perforadora de targes (415), aparells de cinta i impressores. Tot aix fet de "casa". 

A partir d'aquest moment a William Norris se li va ficar al cap competir amb IBM, i no era fcil, primer calia que l'empresa creixs i agafs volum de mercat. Aleshores va comenar la compra de les petites empreses al voltant de la CRC. Intentaven oferir el mateix que IBM, ms rpid i ms barat, tot i que aix s va fer molt dificil en alguns casos.
Norris estava sobretot molt obessionat amb les targes perforades de IBM, targes que li havien donat el monopoli casi absolut del mercat. Per aix va comprar Rainbow Engineering una de les empreses pioneres en el reconeixement de carcters de forma optica. La idea era passar la tecnologa de les targes perforades amb tecnologa ptica que llegis directament frases sense necessitat de cap intrpret. Tot i aix la idea era molt ms difcil d'aplicar del que semblava i tot i que CRC es va convertir en una pionera de la tecnologa optica, la idea no va cuallar i la planta es va tancar l'any 1976.

Abans de vendre Rainbow, Norris va veure que la idea no havia estat bona i que les targes no envellirien tan rpid, aix que va canviar d'estratgia. La seva mquina la 405, era molt cara de produir, aix que van adquirir Bridge Engineering, una empresa de "low cost" per a la fabricaci de les seves mquines. La nova idea tampoc va tenir futur i la nova fbrica que havien muntat va esdevenir part de CPI (Computer Periphericals Inc) que desprs es fusionaria amb Centronics l'any 82.

Una altre de les causes de la poltica de diversificaci de Norris va ser la creaci de moltes sucursals petites que tenien poc poder, i que van anar tancant mica en mica a partir de l'any 65, aix demostrava que Norris s'equivocava en moltes de les seves estratgies tot i que no ho acceptava.

Paralelament a en Norris, en Seymor Cray i altre enginyers van posar en marxa un equip de 34 enginyers en total per seguir dissenyant. L'any 1964 creen el CRC 6600. Derivats del CRC 6600 van sortir: el 6400 una versi capada, el 6500 una versi amb 2 processadors de la 6400 i finalment una nova mquina ms potent que la 6600 la 6800.
A partir d'aquest moment IBM va comenar a tenir en compte CRC com a companyia emergent. Doncs Watson Jr. no entenia com una companyia de noms 34 enginyers havia conseguit passar la m per la cara a la seva que era molt ms numerosa en nombre d'empleats (anteriorment a classe ja s'ha explicat la mala gesti en molts casos de IBM).
L'unic contratemps que va patir la 6600 va ser una campanya d'IBM on asegurava una nova versi del seu conegut System360 que era ms rapid que el CRC 6600, aix va fer caure les vendes de CRC en picat. Tamb va ser la ra per la qual Cray va demandar IBM per ms de 600 milions de dolars.

L'any que CRC va guanyar el judici contra IBM, va treure la CRC 7600 (que era la mateixa que la 6800), tot i ser una tecnologia molt nova (que permetia al computador treballar al mateix temps en diferents calculs), no va acavar de funcionar b i va fer molt de mal a la reputaci de CRC.
Per salvar l'empresa Cray va fer la CRC 8600 que eren 4 7600 juntes, el que permetia una velocitat ms gran de clcul. A ms a ms va reduir molt el volum que ocupava. Malauradament el 8600 estava fet amb tecnologia "antiga" fent servir soldadures de components "a pel" i tampoc va funcionar com s'esperava, aix va fer decidir Cray que calia un replanteig de la situaci.

Al mateix temps que el 8600 CRC tenia un altre projecte anomenat STAR. I a diferncia d'aquest, treballava en una nova tecnologa que ara es coneix com a "rocessadors vectorials". En realitat aquesta mquina va acavar sent ms lenta que el 7600 tot i que resolia alguns problemes que causava la 7600 i per aix en van vendre.
Els dos projectes (STAR i 8600) competien per la subvenci de l'empresa i Norris savia que no es podien dur a terme tants projectes si es volia ser competitiu. Arran d'aix Cray va fundar la seva propia empresa l'any 1972 i el 74 es cancelava el 8600 i es llanava al mercat STAR, tamb anomenat Cyber 203. A partir d'aqui es van comenar a redissenyar components originaris del CRC 6600 i 7600 per a Cyber, juntament amb una nova versi d'aquest que funcionava molt millor. Cyber va convertir-se en la principal linia e CRC als anys 70.

Tot i aix va tornar a fracassar l'empresa, i els dos principals "jefes" Norris i Cray estaven d'acord en qu l'empresa moria. A partir dels 80 CRC va canviar el mercat i va concentrar-se en la producci de discs durs (notem que els 80 arriven els PC's). Juntament amb Compaq i SD desenvoluparan la interficie ATA. Finalment al 1988 CRC decideix deixar el mercat dels dics i acava convertint-se en Syntegra, una sucursal de BT Group.

Producci de Control Data Corp..
CRC 1604.

Va ser un computador de 48 bits fet per en Seymour Cray. Va ser el primer computador de transistors que es va vendre al mercat i es basava en una anterior computador de 8 bits. 
La seva memoria eren 32K de paraules de 48 bits. Estava organitzat amb 2 bancs de 16K amb adreces parelles i senars a cada un dels grups. Els dos bancs de memoria estaven en un decalatge de 3,2 microsegons.
Cada paraula de 48 bits es formava amb dues instruccions de 24. (6 bits pel codi de la operaci, 3 per index i 15 bits per la direcci de memria.
Per programar la mquina es feia servir el JOVIAL, un llenguatge de programaci molt semblant al ALGOL i igual que aquest va ser desenvolupat pels militars.

La versi petita del 1604, el 160A, funcionava amb octal.

CRC 3000.

La serie 3000 estava clasificada en la 3000 "baixa" i la 3000 "alta". Les de baixa gamma usaven paraules de 24 bits i les d'alta paraules de 48 bits. La serie 3000 de gamma alta, es feia servir per calculs cientfics.
Per ordre d'aparici trovem: 
CRC 3600 (juny 1963)
CRC 3200 (maig de 1964)
CDC 6100 (febreb 1965)
CRC 3300 (desembre 1965)
CRC 3400 (desembre 1965)
CRC 3800 (desembre 1965)
CRC 3500 (mar 1967) (a ms a ms va ser la primera amb circuits integrats).

Com que tota la serie 3000 estava basada en el 1604, era possible (tot i que tenien computadors diferents, de 24 i 48 bits) utilitzar programes que funcionessin a qualsevol model de la srie. Aix s en part perque la partici que feien de les paraules era igual a la srie. Una altre particularitat es que incorporaven un sistema de 4 registres de 15 bits de memoria, on R0 era sempre 0.
El software que usaven si que distingia la classe alta i la baixa. La clase baixa usava el RTSOS i MSOS (mass storage os). Per la gamma alta hi havia en MASTER, un  SO que funcionava a base d'interrupcions.
Tot i aix tamb existia un SO per a les dues gammes, el SCOPE. Tamb acceptava a totes les mquines els llenguatges: ALGOL, COBOL, i FORTRAN. 

El model 3300 arrivaba al mili d'operacions per segon, el que li va donar estatus de supercomputador l'any 1965.

CRC 6600.

Va ser entregada l'any 1964. Es va considerar un supercomputador de l'any 1964 al 1969.

L'enginyer que estava darrere del 6600 no era ja Cray mateix sino Jim Thronton que va deixar l'empresa despres del fracas del 7600 8000. Tot i aix va ser un dels genis que va dissenyar el sistema d'arquitectura que feia servir el 6600.

Durant la seva vida es van vendre ms de 100 unitats, i cal tenir en compte que al tractar-se d'un supercomputador, la majoria van anar a laboratoris de recerca nuclear i tamb a laboratoris de recerca d'universitats.

En aquella poca tots els computadors estaven basats en una gran CPU, que portava el control sobre totes les tsques de calcul. El problema s que per exemple per fer una multiplicaci es tardaven 15 cicles de CPU i per fer un acces a memoria noms 2. (al contrari del que passa avui en dia paradoxalment).
Cray el que va fer va ser especialitzar la CPU, va fer una CPU ms petita i que nomes feia operacions matemtiques i lgiques. D'aquesta forma podia operar molt ms rpid que les de l'poca (fins a 10 Mhz). Aleshores teniem les operacions de in/out, les de memoria i les matemtiques de CPU que s'executaven totes alhora, aix feia que l'eficincia de la mquina fos enorme. Aquest sistema tamb feia la mquina ms cara, per aix els components que no eren de CPU es van fer el ms barats (i per aix tamb lents).
La curiosa forma de funcionar de la mquina feia que a ms a ms, s pogus aprofitar el temps d'acces a memoria si la programaci es feia conscient de l'arquitectura i aprofitava els avantatges del sistema.
La base del 6600 s el que ara anomenariem arquitectura RISC.

El processador tenia 8 registres de 60 bits.
8 de 16 bits.
8 de 18 bits.
El sistema operatiu que acceptava la mquina tamb era com en els altres CRC-series el SCOPE.

Honeywell.

Breu cronologia i histria.
La companyia Minneapolis Heat Regulator Co. es funda el 1886 a partir de l'invenci del termostat per part d'Albert Butz.
L'any 1906 Mark C. Honeywell funda Honeywell Speciality Co. a Indiana.
L'any 1927 les dues empreses es fusionen.
L'empresa Minneapolis-Honeywell comena a distribuir per tot el mn. Primer Canad i desprs a Europa, l'any 1941 ja era a Sud Amrica.
L'any 1942 l'empresa produia basicament material militar aeronutic per la 2a GM. Tamb seguia investigant i fruit d'aix va crear el pilot automtic electronic (cosa que ajudaria molt en la guerra).
L'any 1953 la companyia crea el "T-86" era el primer termostat rod.
Des del 50 al 70 Honeywell va exportar material fotogrfic sota el nom Honeywell Pentax.
Al 1955 Honeywell fa la seva entrada al mercat dels computadors, la primra mquina de Honeywell el D-1000 que pesava 25 tones i valia 1,5 milions de dlars.
L'any 1957 Honeywell entra al mercat de la seguretat comprant un model d'alarma antiincendis, a partir d'aqui fins ara s que ha esdevingut una marca de seguretat mundial.
El nom de l'empresa passa a ser Honeywell Inc. a partir del 1963.
Honeywell tamb va ser present en la conquesta de l'home a la lluna, ja que molts dels instruments de la nau eren de Honeywell.
L'any 70 Honeywell es fusiona amb General Electric.
El 86, entra al mercat dels PC's amb la collaboraci de Bull i Nec, per noms fins l'any 1991 que va deixar definitivament el mn dels computadors, ara finalment es concentra en la tecnologia aeroespacial i la seguretat.

James H. Binger.
Nascut l'any 1916 i mort l'any 2004.
L'any 1943 va entrar a Honeywell i esdeven el president l'any 1961. Va renovar la forma de veure el mercat de l'empresa, va ser prou habil per veure que era ms important el benefici que la producci (cal tenir en compte que un dels trets de Honeywell era la seva producci en massa).
Tamb va ser l'impulsor de l'expansi de l'empresa als mercats de la defensa nacional, informtica i industria aeroespacial. 
Com a curiositats podem dir que era un apasionat dels caballs.

Bibliografia.
 http://www.cs.uiowa.edu/~jones/assem/summer97/notes/28.html;
 http://www.eetimes.com/encyclopedia/defineterm.jhtml?term=mainframe&x=&y=;
 http://www.britannica.com/oscar/article-216051;
 http://www.computercraft.com/docs/buy.html;
 http://www.ncr.com/about_ncr/company_overview/history.jsp?lang=EN;
 http://www.thocp.net/companies/ncr/ncr_company.htm;
 http://www.computermuseum.li;
 http://www.dvorak.org/blog/?page_id=8216;
 http://www.honeywell.com/sites/honeywell/ourhistory.htm;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160798" title="rir Jkull Steinfinnsson" nonfiltered="262" processed="260" dbindex="65261">
rir Jkull Steinfinnsson va ser rapsode islands del segle XIII. 

Vida.
rir va ser capturar desprs de la Batalla de rlygsstair, del 21 d'agost de 1238.  Van executar-lo amb cinc altres guerrers, com conta la slendinga Saga, dins la Sturlunga Saga en la que apareixen tamb els noms d'aquells cinc. Al botx de rir se li va permetre matar-lo per a venjar la mort del seu germ en la Batalla de Br del 28 d'abril de 1237.

Poema.

rir s conegut per haver recitat aquest poema abans de la seva execuci:


Referncies.
 Faulkes, Anthony (1993). What Was Viking Poetry For?. University of Birmingham. ISBN 0704413957;
 Jn Jhannesson, Magnus Finnbogason and Kristjn Eldjrn, editors, Sturlunga Saga, Vol 1 & 2, Sturlungutgfan, Reykjavk, 1946.
Frost and Fire;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160799" title="Museu de Cantereria" nonfiltered="263" processed="261" dbindex="65262">
El Museu de Cantereria (Museu de la terrissa), est situat a Agost, un municipi de la comarca de l'Alacant, amb uns 4.700 habitants, que dista 20 km d'Alacant ciutat.

Poble canterer per excellncia, on l'any 2007 queden deu cantereries produint, tres de les quals realitzen cantereria tradicional.

El Museu est ubicat en un antiga cantereria de principis del s. XX que va estar en funcionament fins a 1975, transformant-se en Museu al 1981.

Al Museu es poden contemplar les estructures i dependncies originals: assecadors, torns,  forn rab , magatzems...

L'exposici permanent del Museu consta de peces de cantereria tradicional d'Agost, des de les utilitzades per al transport i emmagatzemament de l'aigua, fins a les que servien per a conservar i consumir aliments.

El procs de fabricaci est documentat per les installacions, tant per fotografies, com per ferramentes. L'entrada al  forn rab  s un dels moments ms sorprenents de la visita.

A banda de l'exposici permanent, es realitzen exposicions monogrfiques temporals, classes de torn, programes educatius per a grups escolars, activitats extraordinries, etc. El Museu de Cantereria compta tamb amb biblioteca especialitzada i tenda.

Histria.
El Museu va obrir les seues portes al 1981, quan l'alemanya Ilse Schtz va decidir traslladar-se des la ciutat d'Hamburg fins Agost per tal de muntar el seu propi museu. Sense ajudes de cap instituci va comenar a funcionar i ho va fer fins a finals de desembre de 1999, quan per la mala situaci econmica que atravessava l'instituci, la seua directora i fundadora va decidir tancar. A l'any 2000, l'Ajuntament d'Agost decideix comprar l'edifici n s'ubica el Museu de Cantereria, ja que des del 1981 havia estat en lloguer. Des d'aquest moment, l'Associaci de Ceramologia es fa crrec del nou personal mitjanant subvencions. Aquesta situaci s'ha prolongat fins ara, tot i que des de l'any 2005 la gesti est en mans de l'Associaci Pro-Museu d'Agost.

L'exposici.
Des de finals de desembre de 2006, el Museu roman tancat per obres. Actualment, les tasques de rehabilitaci de l'edifici estan en marxa. s per aix que una de les tasques que principals dels treballadors del Museu i de l'Associaci pro-Museu s l'elaboraci d'un nou projecte museogrfic, per tal d'adequar als nous temps i a les noves visions expositives el Museu de Cantereria.
Amb l'objectiu d'assolir, malgrat les obres, les tasques del Museu, l'associaci ha habilitat una sala com Museu Provisional al mateix carrer, a la Teuleria 12. Ac, a ms de biblioteca, oficines i tenda, tamb es disposa d'una sala amb un recull de les peces ms representatives de la cantereria local. La sala provisional est adeqada exclusivament per a atendre visites de grups amb citaci prvia, que es pot reslitzar telefonant al Museu.

Pea de l'Any.
L'any 2000 va comenar a editar-se una collecci de cantereria tradicional d'Agost. Cada any, a l'agost, coincidint amb les festes de Sant Roc, barri on est situat el Museu, es presenta una pea, en nombre limitat, per a oferir-la als interessats. Sn peces realitzades amb les tcniques i materials tradicionals, cosa que confirma la seua senya d'identitat.    
D'una forma assequible, es pot adquirir i ampliar una collecci de la millor tradici canterera d'Agost.

Enllaos Externs.
 Museu de Cantereria d'Agost;
 Associaci Pro-Museu d'Agost (APMA);
 Ajuntament d'Agost;
 Associaci de Ceramologia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160800" title="Programmed Data Processor" nonfiltered="264" processed="262" dbindex="65263">
Els Programmed Data Processor (abreviat PDP) sn una srie d'ordinadors fabricats per la companya Digital Equipment Corporation en la dcada dels 60. El nom PDP evita intencionadament la paraula "ordinador", ja que en aquella poca els ordinadors tenian la reputaci de ser mquines enormes, complicades i cares. Aix, els principals inversors de l'empresa no estaven disposats a financiar els intents de Digital de construr un "ordinador".

El PDP-1 va ser el primer ordinador dissenyat i construt per Digital, i es considerat tamb el primer miniordenador de la histria.

Les families de PDPs agrupen les diferents versions d'acord amb la longitud de les seves paraules (16 bits, 32 bits, etc.).


 La srie PDP .

En 1959, la companya Digital va comenar a dissenyar el que fou el seu primer ordinador, el PDP-1.

Des d'en, aquesta empresa es dedic a construr sistemes amb diferents arquitectures:

 PDP-1 (1959): el primer ordinador de Digital, de 18 bits, pel qual va ser dissenyat el que es creu s el primer videojoc de la histria, el Spacewar!. Venia acompanyat d'un monitor CTR, la qual cosa demostra l'inters de la companya en fer accesible els seus ordinadors a tot el mn.

 PDP-2 (-): ordinador amb arquitectura de 24 bits, que mai va ser desenvolupat.

 PDP-3: la primera mquina de 36 bits construda per DEC, va ser un encrrec d'un client especfic(que es creu  era una agncia de intelligncia) en 1960. Similar al PDP-1, per amb paraules de 36 bits.

 PDP-4 (1963): en teoria es tractava d'una versi lenta i barata del PDP-1, per no no va tenir massa xit comercial.

 PDP-5 (1963): la primera mquina de 12 bits de Digital. Com a caracterstica destacada, l'ordinador utilitzava la posici 0 de la memria com a comptador de programa (program counter), en comptes d'un registre especfic.

 PDP-6 (1964): mquina de 36 bits amb una arquitectura elegant, i una mida superior al dels miniordinadors tradicionals de Digital.

 PDP-7: dissenyat per ser el substitut del PDP-4. La primera versi de Unix fou dissenyada pels laboratoris Bell en aquest ordinador.

 PDP-8 (1965): ordinador de 12 bits amb un conjunt d'instruccions molt redut. Va ser el primer gran xit de Digital, sent considerat el primer "ordinador personal" o mini-ordinador en arribar al pblic general. Moltes escoles, universitats i laboratoris van comprar aquest model. El seu preu era d'uns 18000$, un preu relativament baix si el comparem amb altres ordinadors de propsit general de l'poca.

 PDP-9: successor del PDP-7, va ser la primera mquina microprogramable de Digital.

 PDP-10: mquina de temps compartit de 36 bits, amb un xit considerable.

 PDP-11 (1970): el paradigma dels miniOrdinadors. Una mquina de 16 bits, considerada per molts como el millor conjunt d'instruccions de 16 bits, i un gran xit de la companyia. El popular VAX es descendent d'aquest ordinador. Aquest model va ser increblement longeu, durant ms de 20 anys, i la seva estructura va ser emulada per molts altres ordinadors, incls el Motorola 68000.

 PDP-12, PDP-14, PDP-15, PDP-16: variacions de mquines anteriors, inclosa una de 1 bit (el PDP-12).

 Enllaos .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160802" title="Jean Vigo" nonfiltered="265" processed="263" dbindex="65264">
Jean Vigo (Pars, 26 d'abril de 1905 - Pars, 5 d'octubre de 1934) va ser un director de cinema francs. Se'l coneix sobretot per dues pellcules que van tenir una gran influncia en el desenvolupament posterior del cinema francs: Zero en conducta (1933) i L'Atalante (1934).

Era fill del militant anarquista catal Eugne-Bonaventure de Vigo, conegut pel sobrenom de Miguel Almereyda (anagrama de "i a la merde"), director del peridic Li Bonnet Rouge. Son pare va ser arrestat i tancat en la pres de Fresnes, on, en 1917, va ser trobat mort, estrangulat amb els cordons dels seus prpies sabates. A causa de la reputaci de son pare, Jean va haver d'adoptar un nom supsit, Jean Sals. Entre 1918 i 1922 va ser alumne en un internat de Millau, experincia en qu es va basar per a rodar la seua pellcula Zero en conducta.

La seua primera pellcula, el migmetratge mut  propos de Nice (1930), s una espcie de assaig flmic de to satric que explora les desigualtats socials de la Nia dels aos 20, llanant una fero diatriba contra els estiuejants burgesos. En el film va collaborar amb ell el director de fotografia rus Boris Kaufman (germ del director Dziga Vertov), qui intervindria desprs en totes les obres de Vigo.

En 1930, Vigo crea a Nia un cineclub anomenat "Els Amis du Cinma", on programa, entre moltes altres, pellcules sovitiques. El seu segent film, d'encrrec, va ser Taris (1931), un documental sobre el campi de nataci Jean Taris, destacable sobretot per les preses submarines. 

Zero en conducta (Zro de conduite) s una obra molt ms personal. Rodat amb baix pressupost, s un migmetratge de 45 minuts que narra la insurrecci dels estudiants d'un internat contra els seus estrictes professors.  Gran part de l'argument de Zero en conducta es basa en els records de Vigo, que va passar gran part de la seua infncia en internats. El film s un cant a l'anarquisme infantil, i va tindre una gran influncia sobre lopera prima de Truffaut, Els quatre-cents colps, una de les pellcules clau de la nouvelle vague. Considerada antipatritica, la pellcula va estar prohibida a Frana fins a 1945.

L'any segent, en collaboraci amb Bors Kaufman, va produir la seua obra mestra, l'Atalante (1934). En la pellcula es compta la histria d'amor entre un jove mariner sense objectius i la seua jove esposa. L'acci transcorre en un xicotet vaixell de crrega, on la parella novenana es veu obligada a conviure amb un vell pilot, interpretat per Michel Simon. 

Jean Vigo va morir a Pars de tuberculosi, i va ser soterrat en el cementeri de Bagneux, en la capital francesa.

Jean-Luc Godard li va dedicar la seua pellcula Els Carabiniers.

 Premi Jean Vigo .
En 1951 va ser creat en el seu honor en Frana el Premi Jean Vigo, que ha distingit sovint jvens realitzadors. A partir de 2007, el Festival Punt de Vista de Pamplona (que pren el seu nom del "punt de vista documentat" que defenia Jean Vigo) entregar per primera vegada un Premi Jean Vigo al millor director de qu competixen en la seua secci oficial.

 Filmografia .
 1930 :  propos de Nice;
 1931 : Taris, roi de l'eau;
 1933 : Zero en conducta (Zro de conduite);
 1934 : L'Atalante;

 Enllaos externs .
Biografia de Jean Vigo i pellcules;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160805" title="Sopranista" nonfiltered="266" processed="264" dbindex="65265">
Un sopranista s probablement la veu humana menys freqent, que es cantada pels homes. El seu so equival al soprano d'una dona, s a dir, de do#3 al do5.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160807" title="La Peza" nonfiltered="267" processed="265" dbindex="65267">

La Peza s un municipi de la provncia de Granada, amb una poblaci d'uns 1330 habitants,  latitud 37 16' i longitud -3 17' amb una extensi de 101 km i una altitud sobre el nivell del mar de 1.055 m.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160808" title="Trevlez" nonfiltered="268" processed="266" dbindex="65268">

Trevlez s un municipi situat en la part septentrional de la Alpujarra (provncia de Granada), a uns 97 km de la capital provincial. Aquesta localitat limita amb els municipis de Gjar Sierra, Jerez del Marquesado, Brchules, Juviles, Busqustar, Prtugos i Capileira. Gran part del seu terme municipal -el de major altitud de la pennsula Ibrica- es troba en el Parc nacional de Sierra Nevada i arriba fins al cim ms alt de la pennsula Ibrica, el Mulhacn.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160809" title="Just I" nonfiltered="269" processed="267" dbindex="65269">

Flavius Iustinus o Just I (c. 450 - 1 d'agost de 527) va ser emperador bizant des de l'any 518 fins al 527 i el fundador de la Dinastia Justinianea.

 Biografia .

Va nixer en un llogaret anomenat Tauresium, a prop de Bederiana, a la provncia de Dardnia. Aquesta provncia pertanyia a la dicesi de la Dcia que, junt amb la de Macednia, formaven la prefectura pretoriana d'Illria o Illric (Illyricum). Era fill de pagesos  i de jove va arribar a Constantinoble fugint de les invasions brbares. Es va allistar a l'exrcit, i grcies a la seves qualitats, va ascendir rpidament dins la jerarquia militar, fins a convertir-se en comandant de la gurdia de palau de l'emperador Anastasi I. 

 Ascens al tron .

Com que Anastasi no tenia fills el primer ministre, l'eunuc Amanci (Amantius), volia que el successor fos un personatge de nom Teodat que estava sota el seu control; per aix va posar molts diners en la causa i en va donar a Just per tal d'aconseguir que la gurdia dons el seu suport a Teodat. Just, per, va utilitzar aquests diners per aconseguir el seu propi nomenament, i a la mort d'Anastasi fou proclamat emperador el 10 de juliol del 518, quan tenia ja 68 anys. Poc desprs va afegir al seu nom el cognom d'Anici probablement desprs de ser adoptat per un membre d'aquesta famlia. La seva pujada al poder va enfurismar a Amanci que va conspirar amb Teodat per assolir el tron; descoberts i acusats de traci i heretgia, van ser decapitats amb altres participants en el complot. 

 Primers anys de govern .

Just, que era un militar sense els coneixements ni la preparaci necessria per a governar l'estat bizant  sense estudis i probablement analfabet , va saber envoltar-se de consellers de confiana. El 519 va adoptar mesures contra els eutiquians i va fer un acord amb el papa Hormisdes I que va comportar la pau entre les dues esglsies, una pau que va durar fora temps. 

El 520 va adoptar com a fill al seu nebot i un dels seus assessors, Flavius Petrus Sabatius, al qui va donar el seu nom, i per aix ha passat a la histria amb el nom de Justini. Encara que d'acord amb les opinions de l'historiador Procopi sovint s'ha comentat que Justini va regir els destins de l'Imperi ja en vida del seu oncle, s probable que aix no fos del tot cert, ja que noms va ser investit com a successor mesos abans de la mort de Just. Un detall que mostra el poder decisori de Justini s que el 520 es va gastar 3.700 peces d'or durant una celebraci.

 Vitali i Teodoric .
Ena questa poca, el got Vitali, fams per la seva guerra contra Anastasi i que exercia com a cnsol i magister militum, fou convidat a un banquet durant el qual fou tradorament assassinat en presncia de l'emperador i el seu nebot. Vitali era recolzat per la facci anomenada els Verds, mentre la dels Blaus donava suport a Just. Com a conseqncia de l'assassinat, els Verds es van revoltar i els disturbis van durar ms de dos anys fins que el 522 Teodot, que acabava de ser nomenat prefecte de la ciutat, va pacificar Constantinoble. 

Tamb en aquell mateix temps va esclatar un conflicte diplomtic amb Teodoric el Gran, rei dels ostrogots a Itlia, que reclamava el perqu Just encara seguia nomenant cnsols, una dignitat que corresponia al governant de Roma. Just va renunciar prudentment a seguir exercint aquest privilegi, i aix Teodoric l'any 522 va nomenar cnsols a Simmac (Symmachus) i Boeci (Boethius).

 Guerra amb Prsia .

Tamb va esclatar un conflicte amb Prsia per la regi de la Lazika, l'antiga Clquida. El rei de Prsia va proposar a Just adoptar al seu fill Anushirwan o Cosroes, que desprs fou rei de Prsia, per garantir l'amistat dels dos imperis, per el qestor Procle va convncer a Just de no acceptar. Aix va provocar una tensi que desemboc en una guerra, iniciada quan el rei d'Ibria Gurgen es va posar sota la protecci bizantina. 

Els perses van envair Ibria i Just va enviar a la zona un exrcit dirigit per Sittes i Belisari, que fou la primera vegada que va actuar com a general, per no va tenir xit. Belisari fou nomenat governador de la fortalesa de Dara a l'Eufrates entre Mesopotmia i Sria, i l'historiador Procopi en fou el seu secretari. La guerra amb els perses va durar uns anys i va acabar sense uns resultats decisius per cap de les dues parts.

 Darrers anys .

El 525 un terrible terratrmol i el desbordament dels rius van destruir nombroses ciutats:  Antioquia, Edessa, Anazarbe, Pompeipolis i altres van quedar en runes; tamb varen patir destrosses Corint i Dyrrachium a Europa. La ms afectada fou Antioquia que fou destruda al mateix temps pel foc i l'aigua. Just va invertir una gran suma en la reconstrucci sobretot d'Antioquia. 

El mateix any 525, Just va derogar una llei que prohibia als membres de la classe senatorial contreure matrimoni amb una dona de classe inferior, la qual cosa va provocar un gran escndol. Grcies a aquest edicte, Justini va poder casar-se amb Teodora, una antiga actriu i artista de circ; d'altra banda, la derogaci d'aquesta norma va contribuir a diluir les antigues diferncies de classe de la societat romana.

El 526 la seva salut va comenar a minvar, i va nomenar formalment successor a Justini l'1 d'abril del 527. Va morir l'1 d'agost d'aquell mateix any. La ciutat d'Anazarbe havia sigut rebatejada amb el nom de Justinpolis el 525, en honor seu. Fou enterrat a l'esglsia d'Eufmia junt amb la seva dona Eufmia, un dona analfabeta com ell, que mai va participar en els afers pblics, i que havia pagat la construcci de l'esglsia.

 Genealogia .

Un pastor got;
Just I Flavi Anici (450-527, emperador 518-527);
Biglenza, llatinitzat Vigilncia (Vigilantia), casada amb Istocos llatinitzat Sabati (Sabatius) ;
Justini I Flavi Anici (483-565, emperador 527-565, adoptat per Just I el 520), casat amb Teodora, no va deixar fills legtims.
Vigilncia, casada amb Dulcssim;
Just II Flavi Anici, conegut com Trax (Thrax), emperador el 565; mort el 578, casat amb Sofia, neta de l'emperadriu Teodora;
Just (mort jove);
Arbia (1) casada amb Biduri, o Baduari o Baduari (2);
Biduri, o Baduari o Baduari (2), curopalata, casat amb Arbia (1);
Marcel;
Praejecta, casada amb el patrici Areobinde, i desprs amb Joan, Nebot de l'emperador Anastasi.
Un fill de nom desconegut;
Baraides;
Just;
Germ,  Patrici i gran general, mort el 541; casat amb  Pessara i desprs amb Matasunta filla d'Eutaric reis dels ostrogots i de la reina Amalasunta I;
Just, cnsol, executat per Justi II entre 568 i 572;
Justini, gran general;
Justina, esposa de Joan (nebot de Vitali);
Germ Pstum;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 James Allan (1998): "Justin I (518-527 A.D.)" a De Imperatoribus Romanis. Biografia molt completa de Just I ;
 Gibbon, Edward: The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, vol. 4, captol XL ;
 Bury, John Bagnall (1923): History of the Later Roman Empire, Macmillan & Co. ;
 Smith (1870): "Justinus I." al Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, v. 2, p. 677 ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160810" title="Torvizcn" nonfiltered="270" processed="268" dbindex="65270">

Torvizcn s un municipi situat en la part meridional de la Alpujarra (provncia de Granada). Limita amb els municipis de La Tah, Almegjar, Cstaras, Albondn, Sorviln, Polopos i rgiva. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160812" title="Torre-Cardela" nonfiltered="271" processed="269" dbindex="65271">

Torre-Cardela s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 23,84 km, una poblaci de 330 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 13,84 hab/km.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160814" title="La Tah" nonfiltered="272" processed="270" dbindex="65272">

La Tah s un municipi situat en la part central de la Alpujarra (provncia de Granada) constitut el 1975 de la uni de Pitres (amb l'annex de Capilerilla), Ferreirola (amb l'annex de Atalbitar) i Mecina-Fondales (compost per Mecina, Mecinilla i Fondales), desprs de la seva desaparici com municipis independents. 

Limita amb els municipis de Capileira, Prtugos, Busqustar, Almegjar, Torvizcn, rgiva, Pampaneira i Bubin. Pel seu terme municipal passen els rius Guadalfeo, Trevlez i Poqueira.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160817" title="Sorviln" nonfiltered="273" processed="271" dbindex="65273">

Sorviln s un municipi de la provncia de Granada. Es troba al sud de la Serra de la Contraviesa prop del mar Mediterrani, a una altitud de 759 metres. El terme municipal est format pels nuclis de poblaci de Alfornn, Melicena, Los Yesos i Sorviln.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160818" title="Soportjar" nonfiltered="274" processed="272" dbindex="65274">

Soportjar s un municipi de la provncia de Granada. Limita amb els municipis de Pampaneira, Carataunas i Car. Part del seu terme municipal es troba en el Parc Nacional de Sierra Nevada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160819" title="Santa Cruz del Comercio" nonfiltered="275" processed="273" dbindex="65275">

Santa Cruz del Comercio s un municipi andals situat en la part centre-nord de la comarca de Alhama (provncia de Granada), a uns 49 km de la capital provincial. El terme municipal s un enclavament en Alhama de Granada. L'ajuntament est format pels nuclis de Santa Cruz del Comercio i Valenzuela.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160820" title="Salobrea" nonfiltered="276" processed="274" dbindex="65276">

Salobrea s un municipi de la provncia de Granada, situat en la costa, a la vora del Mediterrani, entre les localitats de Motril i Almucar. Pertany a la comarca de la Costa Granadina. Ho componen 4 nuclis de poblaci: Lobres, La Caleta, La Gurdia i Salobrea. 

El nucli principal de poblaci, est enclavat en una roca coronada per un castell rab. En el seu terme municipal desemboca el riu Guadalfeo.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160821" title="Marc Valeri Marcial" nonfiltered="277" processed="275" dbindex="65277">


Marc Valeri Marcial (en llat Marcus Valerius Martialis, 40 dC - 104 dC) fou un poeta llat, d'origen hisp, clebre pels seus llibres d'epigrames.

Biografia.
Marc Valeri Marcial nasqu  l'1 de mar de l'any 40 dC, en la poblaci tarraconense de Blbilis, en el si d'una famlia d'origen rom, per probablement emparentada amb els nadius hispans. L'any 64, deix la seva terra natal i acud a Roma per a acabar els seus estudis jurdics sota la protecci de Sneca i Luc, per quan l'emperador Ner oblig aquests a sucidar-se, Marcial caigu en desgrcia. Visqu molt de temps en la pobresa, esperant i buscant donatius i favors de patrons rics, residint en el tercer pis d'una modesta insula situada al Quirinal. Durant aquest perode es guany l'amistat dels majors escriptors del perode: Sili Itlic, Plini el Jove, Quintili i Juvenal. Aquest ltim fou ntim amic seu i vid lector de les seves obres.

Amb el pas del temps an adquirint una posici cada vegada ms elevada grcies als seus protectors, encara que mai arrib a fer-se establement ric. Reb el nomenament d'oficial de l'exrcit  (on, que se spiga, mai serv) i una exempci fiscal com a pare de famlia nombrosa. Amb el nomenament militar reb tamb el rang de cavaller, del qual presum. Per altra banda, el ius trium liberorum (dret dels tres fills), no exigia estar casat ni tenir fills; per tant, no podem saber del cert si el poeta tingu o no una esposa. Tanmateix, la temtica de molts dels seus epigrames ens indica que Marcial podria haver mostrat preferncia pel sexe propi.

A excepci d'una breu visita al nord d'Itlia, realitzada l'any 87 dC, la major part de la seva vida la pass en Roma i en les seves proximitats. Marcial busc el favor tant dels funcionaris de palau com dels mateixos emperadors. Amb lloances i versos dedicats busc la protecci de Domici, que li garant els beneficis concedits pel seu antecessor Titus. Desprs de l'assassinat de Domici (el 18 de setembre del 96 dC), reneg d'aquest i dedic els seus elogis a Nerva, successor de Domici. Nerva, ja vell qual acced al tron, fou succet el 98 dC per Traj, qui continu rebent les lloances de Marcial.

Aquest mateix any, la situaci a Roma es torn incmoda per al poeta, que decid tornar a la seva ciutat natal. Un cop all, visqu tranquil per enyorant la seva benvolguda Roma, en una petita vila que li regal una rica admiradora seva. Hi mor el 104 dC.

Obra.
L'obra de Marcial, que ens ha arribat prcticament completa, es compon de quinze llibres de versos, cadascun amb un prleg en vers o prosa. En total, es tracta d'uns mil cinc-cents poemes, pertanyents al gnere de l'epigrama (una composici potica breu en la qual s'expressa, amb precisi i agudesa, un sol pensament principal, habitualment festiu o satric).

El primer llibre s el Liber spectaculorum (llibre dels espectacles), tamb s el primer en el temps, ja que fou compost l'ay 80 dC, i commemora la construcci de l'amfiteatre Flavi per l'emperador Titus. Els Xenia (llibre XIII) i els Apophoreta (llibre XIV) sn dstics compostos per als regals que feien els patrons als clients en la festa de la Saturnlia. Els llibres I i XII presenten un contingut variat: literatura, societat i temes personals.

L'obra de Marcial presenta un gran valor documental, ja que els seus epigrames ens ofereixen gran quantitat d'informaci sobre la vida, els costums socials i domstics i les festes dels habitants de la capital de l'Imperi Rom al segle I dC.

Enllaos externs.
 Una mostra dels epigrames de Marcial .
 Els dotze primers llibres d'epigrames de Marcial .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160823" title="Santa Maria de Montblanc" nonfiltered="278" processed="276" dbindex="65278">

Santa Maria de Montblanc o Santa Maria la Major s una esglsia gtica del segle XIV de grans dimensions dalt d'un promontori des d'on es domina la ciutat vella de Montblanc. Tamb s coneguda com La Catedral de la Muntanya.

Arquitectura.
L'exterior.
A les escales d'accs al temple es pot admirar una magnfica creu renaixentista amb un pedestal graonat de set cares i fust helicodal amb un capitell gtic. La plaa de l'entrada principal est pavimentada a base de cdols de colors, amb l'escut de la vila i la data de la construcci de la plaa (1786).

La faana principal est situada en un lateral de l'esglsia i s un dels mxims exponents d'escultura renaixentista del segle XVI a Catalunya. A la base surten dos lleons i les columnes sn d'estil corinti. Consta de tres nivells: a cada banda de la porta hi ha les imatges de quatre apstols (tot i que molt deteriorats), just damunt de la porta principal d'accs al temple hi ha una imatge de la Verge Maria custodiada per dos ngels i per damunt apareixen els quatre apstols restants i una imatge de Du.

La faana fineix en la seva part septentrional amb una escultura gegant que representa l'escut de Montblanc en una orla i decorat amb dues figures humanes, aquestes esttues es consideren d'entre les peces originals de la faana, abans de la reconstrucci del segle XVII.

Els contraforts sn interiors i acaben rematats amb pinacles adornats. Els contraforts de l'absis estan alleugerits mitjanant arcbotants. Darrere l'absis central hi han situades les campanes, ja que l'esglsia no t campanar.

La nau.
L'interior sembla haver estat concebut per a una catedral, amb una llarga nau amb voltes de creueria (l'amplada s de 16,5 metres, la longitud s de 30 metres i l'alada de 26 metres) i amb claus esculpides d'escenes de l'Antic Testament. Als laterals es troben les capelles de base quadrada i volta de creueria, a mitja alada s'obren uns bells finestrals gtics, on es representen els misteris del Rosari. Durant el segle XVIII es prolong una capella amb el nom de Santssim. 

A la part interior guarda interessants obres d'art com:

 la gran imatge gtica de la Mare de Du del Cor, tallada en fusta policromada i probablement del segle XVI;
 el retaule de Sant Bernat i Sant Bernab, de pedra policromada amb escenes de la vida del sants, del segle XIV;
 el retaule de santa Anna, amb taules pintades del segle XVI;
 i sobretot l'orgue de 1607, reconstrut el 1752 i restaurat el 1977, s un dels millors orgues que es conserven de l'escola catalana del barroc.

Histria.

La vila de Montblanc s fundada el 1163 per Alfons el Cast i, set anys desprs, ja es troba documentada una primitiva esglsia romnica dedicada a Santa Maria. 

L'esglsia qued petita ja a principis de segle XIII a causa de l'augment demogrfici es project construir una gran esglsia gtica amb ms capacitat. Com que la durada de les obres es preveia llarga, es va decidir construir una altra esglsia on poder celebrar el culte cristi. D'aquesta manera s'iniciaren les obres de l'esglsia de Sant Miquel de Montblanc. Un cop s'acabaren els treballs (el 1288 ja est documentada), es proced a l'enrunament de la centenria esglsia romnica i s'inici la construcci de la catedral gtica de Santa Maria.

A mitjans segle XIV va assolar Europa la Pesta Negra, aleshores, les obres s'aturaren i es decid acabar l'esglsia provisionalment amb una paret recta sense ornamentaci. 

El segle XV semblava que la vida tornava a la normalitat quan la Guerra civil catalana va esclatar i la vila de Montblanc reb un cop molt dur. Poc desprs, i veient que les arques municipals ja no estaven per grans projectes, es va decidir donar les obres per finalitzades; restava per fer la part sud de l'edifici, la faana principal i el campanar, i es va decidir obrir una porta en un lateral de l'esglsia. El 1479 l'esglsia va acollir les despulles del rei Joan el Gran en el seu cam cap al Monestir de Poblet per a ser enterrat all. El 1505 es va acabar la construcci del presbiteri, amb el qual es donaven per acabades les obres.

Finalment, l'esglsia fou consagrada el 1548 i a finals de segle es va encarregar la realitzaci d'una faana renaixentista en un dels laterals de l'edifici.

Aquesta nova faana principal duraria prop de seixanta anys, ja que durant La General Crema de la Guerra dels Segadors (1651) les tropes castellanes dirigides pel General Juan de Pallaviccino y Ramrez de Haro enderrocaren la faana de l'esglsia, i diverses torres i trams de la muralla de Montblanc. Poc desprs de finir la guerra, es va reconstruir la faana mentre el culte es trasllad a l'esglsia de Sant Miquel entre els anys 1651 i 1685.

El segle XVIII vei com es produiren canvis a l'interior de l'esglsia, car se substitu bona part de la decoraci interior de diverses zones de l'edifici, sobresortint un excellent altar major que fou estrenat el 1776. Des de l'any 1793, l'esglsia comptava amb l'anomenat Seny Gros, la campana ms gran de tota l'Arxidicesi de Tarragona.

Al llarg del segle XIX es van realitzar obres de consolidaci de la volta i de la capella del Baptisteri i es va obrir totalment el finestral superior.

El 9 de setembre de 1906, l Arquebisbe de Tarragona Dr. Toms Costa presidia l ofici solemne de la coronaci cannica de la Mare de Du de la Serra amb l'esglsia plena de gom a gom.
 
A principis de segle XX hagu de suportar diversos atacs anticlericals fins que a l'inici de la Guerra civil espanyola, milicians republicans van cremar o destruir diveres imatges, altars, l'aixovar sagrat, llibres, mobiliari i campanes (entre elles el Seny Gros). Les parets del temple van quedar nues i fins passat el conflicte bllic no fou possible la recuperaci en part de l'esglsia.

El Pleb.

Des del segle XV el rector de la parrquia de Santa Maria de Montblanc rep el tractament de pleb. Originriament, es donava aquest nom al dirigent de parrquies importants medievals.

Al segle XVI, noms restaven plebans (i ja com a ttol simblic) a Balaguer, Montblanc i a Ponts. Ms modernament reb tal distinci el rector d'Oliva, a la comarca valenciana de la Safor. Actualment, el rector de la parrquia de Santa Maria la Mojar s l'nic de Catalunya que posseeix el ttol de Pleb.

Segons l'historiador Llus Pars i Bou, el primer pleb fou el rector Pere de Cervera, qui reg el temple de 1426 a 1441.

Referncies.

 F. Badia, Guia Turstica de Montblanc. ;
 J. Bosch, Museu Nacional d'Art de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160825" title="Marcial" nonfiltered="279" processed="277" dbindex="65279">


Onomstica: 

Marc Valeri Marcial, poeta rom conegut simplement com Marcial;
Marcial (metge), metge i anatomista;
Corneli Marcial, trib militar;
Marcial Pina, jugador del FC Barcelona;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160826" title="Callicrtides" nonfiltered="280" processed="278" dbindex="65280">
Callicrtides              ) fou un almirall espart que va succeir a Lisandre el 406 aC. Quan fou nomenat va patir el boicot del seu antecessor i els seus partidaris, i la manca de fons, ja que Lisandre va tornar els diners que havien deixat els perses. 

Finalment a aconseguir alguns diners de Milet i va comenar una srie d'operacions ocupant la fortalesa de Delfnion a Quios i va saquejar Teos, i tot seguir va conquerir Metimna (Methymna) que Con va intentar salvar per va arribar massa tard i es va haver de refugiar a Mitilene on fou bloquejat per terra i mar. Con va aconseguir demanar ajut i Atenes li va enviar 150 vaixells d'ajut. 

Callicrtides va deixar a Etenicos amb 50 vaixells per seguir el bloqueig i amb 120 vaixells va sortir al pas de la flota atenenca de refor; es va lliurar la batalla de les Arginuses en la que els atenencs van guanyar, i Callicrtides va morir


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160827" title="Callcritos" nonfiltered="281" processed="279" dbindex="65281">
Callcritos            ) fou un teb que va ser enviat com ambaixador dels beocis al senat rom el 187 aC per protestar per la sollicitud feta pel senat de cridar a Zeuxippos de l'exili, el qual havia estat desterrat per sacrilegi i per l'assassinat de Braquilles i era una sentencia que no es podia anullar. Finalment el senat rom va retirar la seva demanda.

Mes tard es va oposar a l'assemblea becia  a la poltica del rei Perseu de Macednia. Va tornar a Roma per alertar a la Repblica contra els plans del rei macedoni  i quan tornava a Tebes fou assassinat sembla que per ordre del rei macedoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160828" title="Callicter" nonfiltered="282" processed="280" dbindex="65282">
Callicter           ), de sobrenom           , fou un poeta grec autor de quatre epigrames de l'antologia grega (Anthol. Graec. 11.5, 6, 118, 333).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160829" title="Callidem" nonfiltered="283" processed="281" dbindex="65283">
Callidem            ) fou un escriptor grec esmentat per Plini el Vell i Solinos com a font pel fet de qu l'illa d'Eubea fou originalment anomenada Calcis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160830" title="Callgitos" nonfiltered="284" processed="282" dbindex="65284">
Callgitos de Megara (Calligeitus,            ), fou un megari enviat a Esparta el 412 aC com ambaixador del strapa de Frgia Hellespntica per demanar als lacedemonis que enviessin una flota a l'Hellespont per ajudar a les ciutats de la zona revoltar-se contra Atenes. Esparta va preferir enviar la flota a Quios i Callgitos i el seu company d'ambaixada Timgores de Czic, amb els diners del strapa, van preparar una flota separada ms reduda que va poder sortir del Pelopons a finals d'aquell mateix any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160832" title="Timgores de Czic" nonfiltered="285" processed="283" dbindex="65285">
Timgores de Czic (Timagoras, ), fou un poltic de Czic, fill d'Atengores. El partit oposat (els demcrates) el va enviar a l'exili i es va refugiar amb Farnabazos II a la seva satrapia de Frgia Hellespntica.

Farnabazos el strapa el va enviar a Esparta el 412 aC  per demanar als lacedemonis que enviessin una flota a l'Hellespont per ajudar a les ciutats de la zona revoltar-se contra Atenes. Esparta va preferir enviar la flota a Quios i Timagres i el seu company d'ambaixada Callgitos de Megara, amb els diners del strapa, van preparar una flota separada ms reduda que va poder sortir del Pelopons a finals d'aquell mateix any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160833" title="Callgenes" nonfiltered="286" processed="284" dbindex="65286">
Callgenes (Calligenes,           ) fou un metge del rei Filip V de Macednia que el va atendre a la seva darrera malaltia a Amfpolis el 179 aC, i va aconsellar amagar la mort al poble fins l'arribada del seu fill Perseu, al que ja havia alertat de la gravetat del pare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160836" title="Callmac" nonfiltered="287" processed="285" dbindex="65287">


Onomstica:

Callmac, general atenenc ;

Callmac, general de Mitridates VI Eupator del Pont ;

Callmac,  escriptor i poeta grec d'Alexandria;

Callmac, metge grec ;

Callmac, artista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160837" title="Callmac (general atenenc)" nonfiltered="288" processed="286" dbindex="65288">
Callmac (Callimacus,           ) fou un general atenenc que va arribar al crrec de polemarc el 490 aC i en tal condici va dirigir l'ala dreta de l'exrcit atenenc a Marat on va morir. Fou el darrer polemarc atenenc del que es t noticia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160838" title="Callmac (general pntic)" nonfiltered="289" processed="287" dbindex="65289">
Callmac (Callimacus,           ) fou un general de Mitridates VI Eupator del Pont, expert en enginyeria, que va defensar la ciutat d'Amisos contra els romans el 71 aC. Quan Luculle va aconseguir prendre una part de la muralla desprs de molts setmanes de combats, va posar foc a la ciutat i es va escapar per mar. Ms tard fou fet presoner per Luculle quant aquest va conquerir Nisibis (nom grec: Antioquia de Migdnia) el 68 aC i fou condemnat a mort acusat del incendi d'Amisos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160839" title="Callmac (poeta)" nonfiltered="290" processed="288" dbindex="65290">
Callmac (Callimacus,           ) fou un  escriptor i poeta alexandr, fill de Batos i Mesatme i descendent de la famlia dels batiades de Cirene d'eon era natural. Fou deixeble d'Hermcrates i va viure a Eleusis, suburbi d'Alexandria. Va viure sota Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC). Fou bibliotecari en cap de la biblioteca d'Alexandria probablement successor de Zenodot (bibliotecari del 260 aC a la seva mort el 240 aC). Es va casar amb una filla de Eufrates de Siracusa i tenia una germana de nom Megatime que estava casada amb Estasenoros,  la qual va tenir un fill que portava el mateix nom que l'oncle i va escriure un poema pic.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160840" title="Benicarl FS" nonfiltered="291" processed="289" dbindex="65291">

El Benicarl Onda Urbana s un equip valenci de futbol sala fundat al 1996. Actualment juga a la Divisi d'Honor. Desprs de tres temporades seguides a la mxima categoria del futbol sala estatal, ha assolit per primera vegada en la seua histria les semifinals.

Entre els jugadors histrics que han passat per l'equip blau trobem Nano Modrego, Crispi, Vadillo, Acidesio o el capit Chelete.

Compta amb diverses penyes, la ms important s "Gol Blau". S'ha endut diverses vegades el trofeu a la millor afici.

Planter 2006/2007.


Entrenador: Eduardo Garcia Belda, Miki

 Temporada 2007-08.

En aquesta campanya, el quadre dirigit per Miki va assolir, desprs d'una irregular temporada, la tercera posici en la Divisi d'Honor, amb la qual cosa s'aconseguia la millor posici de la seua histria. En els playoffs pel ttol, per, va ser eliminat a la primera ronda davant del Barcelona Senseit.

A ms a ms, va participar a la Copa d'Espanya, celebrada a Conca, on tamb va caure a les primeres de canvi enfront el finalista Mstoles, i va organitzar la Supercopa d'Espanya, on no va poder superar l'Interviu Fadesa a les semifinals.

La nota emotiva de la temporada 2007-08 fou la retirada, desprs de dos anys lesionat, del capit Chelete. El darrer partit de la campanya va ser un encontre d'homenatge al jugador, que portava vuit anys en la disciplina blava. El Benicarl Onda Urbana es va imposar a la Selecci Valenciana per 5 a 1, i es va retirar el nmero del jugador de Vila-real, que pass a integrar el cos tcnic.

 Palmars .
Campi divisi de plata 2003/2004;
Copa Generalitat;

Vegeu tamb.
Liga Nacional de Ftbol Sala;
UEFA;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de la LNFS;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160842" title="Callmac (metge)" nonfiltered="292" processed="290" dbindex="65292">
Callmac (Callimacus,           ) fou un metge grec deixeble de Herfil de Calcednia que va viure al segle II aC. s esmentat per Zeuxis. Va escriure un llibre sobre Hipcrates, probablement el llibre que Plini el Vell esmenta amb el nom de De Coronis a la seva "Historia Natural" ( 21.9.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160843" title="Santa Maria de Vallbona de les Monges" nonfiltered="293" processed="291" dbindex="65293">

Santa Maria de Vallbona de les Monges s un monestir femen cistercenc al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell.

Fundat a la primer meitat del segle XII, s el monestir cistercenc femen ms important de Catalunya. L'esglsia constitueix un clar exemple de transici romnic-gtica. La planta de creu llatina consta d'una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentaci escultrica. Cada una de les galeries del claustre s d'un estil diferent: rab, romnic i gtic. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericrdia (segle XV).

Histria.

Fundaci.

Inicialment eren unes agrupacions mixtes d'ermitans que amb el temps es convertirien en cenobites que s'organitzaven en forma de comunitat doble. El seu fundador fou Ramon de Vallbona, i observaven la Regla de sant Benet. La primera documentaci s de l'any 1157. L'any 1172 s'hi incorporen un grup de monges provinents del monestir de Tulebras (Navarra), comandades per l'abadessa ria Ramres, que seria la primera abadessa de 1177 a 1190. El 1175 els homes es traslladaren al Montsant restant la comunitat exclusivament femenina.

Ben aviat aquest cenobi cistercenc es vei afavorit pels comtes reis del casal de Barcelona. L'any 1177 el rei Alfons I va concedir al monestir un important privilegi de protecci dels seus bns i d'immunitat jurisdiccional. Tamb fou en aquests inicis un recer de filles de la noblesa, implicant tamb la recepci de substancioses donacions d'alous, propietats i deixes testamentries. N'han quedat constncia de les donacions fetes per Ermengol VII d'Urgell i el seu senescal Gombau de Ribelles, de Bernat de Caldes, Ramon de Torroja, Guillem d'Anglesola i Guillem I de Cardona, entre d'altres.

L'any 1198 i 1200, el papa Innocenci III els atorg diplomes d'immunitat i protecci, i el 1201 una butlla regulava la clausura i assegurava la seva independncia envers l'episcopat.

Tamb va atreure l'atenci dels reis catalano-aragonesos, sobretot des que la reina Violant d'Hongria, segona esposa de Jaume el Conqueridor, l'elegia per ser enterrada el 1253, igual que la seva filla Sana. Mare i filla foren transportades a Vallbona el 1275.

Mxima esplendor.

A finals del segle XIV el monestir era el centre de la vida poltica, jurdica i econmica dels termes que la integraven. Aquests dominis que consistien en viles, castells, quadres, granges, etc., foren reconeguts jurdicament sota el comandament de l'abadessa Saurena d'Anglesola (1379-1392) quan compr al rei Pere III per 22.000 sous barcelonesos els termes de Vallbona, Lloren, Rocallaura, Vilamanyar, Montesquiu, Eixeders, Preixena, la Quadra de Masdu, Valerna, els Omells de na Gaia i Rocafort.  

En aquesta poca la comunitat era formada per unes 150 religioses, moltes de les quals pertanyien a llinatges nobles com els de Cardona, Cervell, Cervera, Alemany, Boixadors, Queralt o els Anglesola.

Declivi.
Al segle XV experimenta una certa davallada degut a factors externs al cenobi, com per exemple la Guerra civil catalana (1462-1462) i les disposicions del concili de Trento prohibint l'existncia de monestirs femenins allats, la qual cosa obliga a crear la vila de Vallbona de les Monges amb el desplaament de gaireb tota la poblaci de Montesquiu. 

Al segle XVII la crisi s'incrementa una altra vegada per una guerra, la dels Segadors (1640-1652), i sobretot pels litigis amb d'altres cases de l'orde, Santa Maria de Poblet i amb l'episcopat, que deixaren delmada la seva economia.

Dues guerres ms als dos extrems del segle XVIII, la guerra de Successi (1705-1717) i la guerra Gran (1788-1795), accentuen una vegada ms la decadncia del monestir, incrementat aquesta vegada per plets de nombroses viles que s'alaven contra el seu domini.

Amb la desamortitzaci del 1835, la comunitat es va haver d'absentar durant sis mesos, per el monestir es va salvar i va continuar la seva vida monstica al llarg del segle XIX malgrat que les seves rendes continuaven en descens.

Durant el perode de la guerra Civil espanyola hagueren de tornar a abandonar el cenobi produint-s'hi importants destruccions del seu ric mobiliari i objectes de valor.

El monestir s'ha restaurat en dues fases, una l'any 1986 i l'altre el 1997, i la vida monstica hi perdura en l'actualitat.

Arquitectura.

El monestir prpiament dit s la part que ens ha arribat ms ntegra, la resta, visible enmig d'edificacions posteriors, es troba ocupada pel poble per la disposici del concili trident del segle XVI.

El cenobi presenta unes caracterstiques cistercenques semblants a les de Poblet o ms aviat de Santes Creus.

L'esglsia.

El temple acusa el pas del romnic al gtic, comena al segle XII per no acab fins el segle XIV. Aix, les voltes de la nau sn de creueria (gtic) i les dels absis de mig punt (romnic).

D'una sola nau amb planta de creu llatina, amb una capalera acabada en tres absis carrats. El central, ms gran que els laterals, t tres obertures romniques d'arc de mig punt i cont els sepulcres de Violant d'Hongria i de la seva filla Sana, els quals sn coberts amb pintures herldiques i inscripcions del segle XVIII. Al mur de la dreta hi ha la credena formada per dos arcs de mig punt que es recolzen en dues columnes coronades per capitells esculpits amb motius vegetals. A l'exterior s reforada per contraforts i en el mur que fa de costat de la galeria nord del claustre tamb hi ha dues finestres romniques.



En la intersecci del creuer amb la nau s'ala un bellssim cimbori, obra del segle XIII, octogonal sostingut sobre trompes, cobert per una volta de creueria amb obertures ogivals, per tant de tradici romnic i ja amb solucions gtiques. Al mig de la nau hi ha un altre cimbori, construt per l'abadessa Elisenda de Copons. Totes les voltes sn tpicament cistercenques: els arcs no pugen de terra sin que carreguen en les mnsules situades a mitja altura.

Al bra esquerra del creuer hi ha l'nic accs al temple en forma de portalada amb cinc arquivoltes d'arc de mig punt que descansen sobre columnes i capitells esculpits amb formes vegetals. Coronada per un magnfic timp amb la figura de la Mare de Du entronitzada amb el Nen assegut sobre el genoll esquerre, estan flanquejats per dos ngels turiferaris.

Al mur exterior de l'esglsia que dna a la plaa del monestir hi ha cinq tombes en forma de sarcfag, quatre d'elles romniques, i en dues d'elles s'hi pot llegir el nom i llinatge: Sibilla de Guimer i Miquela Sasala.

El claustre.

El claustre denota el llarg perode de construcci del monestir, que va des de finals del segle XII fins al XVI. La galeria sud, la del costat de l'esglsia, sembla ser la ms antiga, la de llevant s gtica i ms esvelta, i la resta s dels segles XV i XVI. A part de l'estil, els escuts de les abadesses ens ajuda a datar les diferents etapes de l'obra. Tot el claustre est cobert amb voltes de creueria, com s habituals als monestirs cistercencs.

 Vegeu tamb .
 Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160844" title="Callmac (artista)" nonfiltered="294" processed="292" dbindex="65294">
Callmac (Callimacus,           ) fou un artista grec al que s'atribueix el invent de la columna corntia . Va viure al segle V, ja que el primer temple amb aquest tipus de columna el va fer Escopes a Tegea (dedicat a Atenea) el 396 aC. Tamb va perfeccionar un mtode de polir marbre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160845" title="Callimed" nonfiltered="295" processed="293" dbindex="65295">
Callimed (Callimedon) de renom         (el cranc) per l'afecte que tenia per aquests crustacis, fou un orador atenenc, defensor dels interessos macedonis. A la mort d' Alexandre el gran (323 aC) es va refugiar amb Antpater quan la ciutat es va revoltar. Antpater en va restablir l'hegemonia macednia i Callimed va tornar a la ciutat, per va haver de fugir altre cop quan va esclatar la revolta contra Foci el 317 aC. Aquest darrer i els oradors Hegem i Pitocles foren executats, i Callimed condemnat a mort en absncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160846" title="Callines" nonfiltered="296" processed="294" dbindex="65296">
Callines          ) fou un oficial veter a la cavalleria del rei Alexandre el gran. Va tenir part rellevant en la reconciliaci entre Alexandre i el seu exrcit el 324 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160847" title="Callnic" nonfiltered="297" processed="295" dbindex="65297">



Seleuc II Callnic, rei selucida 246 ac-225 aC;
Callnic (retric), sofista i retric  grec;
Callnic (inventor), inventor del foc grec;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160848" title="Projector de vdeo" nonfiltered="298" processed="296" dbindex="65298">
Un projector de vdeo agafa un senyal de vdeo i projecta la imatge corresponent a una pantalla de projecci fent servir un sistema de lents, permetent aix visualitzar imatges fixes o en moviment.

Tots els projectors de vdeo utilitzen una llum molt brillant per a projectar la imatge, i els ms moderns poden corregir corbes, borrons i d'altres inconsistncies a travs dels ajustaments manuals. Els projectors de vdeo sn majoritriament usats en sales de presentacions o conferncies, en aules docents, encara que tamb es poden trobar aplicacions per a cinema a casa. El senyal de vdeo d'entrada pot provenir de diferents fonts, com un sintonitzador de televisi (terrestre o via satllit), un ordinador personal 

Un altre terme semblant a projector de vdeo s retroprojector el qual, a diferncia del primer, es troba implantat internament a l'aparell de televisi i projecta la imatge cap a l'observador.




Aspectes a considerar.
Les resolucions de pantalla ms comuns per a un projector de vdeo sn les segents:
 SVGA (800x600 pxels);
 XGA (1024768 pxels);
 720p (1280720 pxels);
 1080p (19201080 pxels);

El cost d'un d'aquests dispositius no noms el determina la seva resoluci, sin que tamb el determinen altres caracterstiques com el soroll acstic a la sortida, la luminncia, el contrast  Mentre que els projectors ms moderns injecten suficient llum per a una petita pantalla en condicions ambientals de foscor, es requereix un projector amb una gran luminncia per a grans pantalles o per a condicions ambientals de molta claredat. La mida de la imatge projectada s important, perqu la quantitat total de llum no canvia, s a dir, si la mida augmenta la luminncia disminueix. Les mides de la imatge sn mesurats, tpicament, en diagonal, ocultant el fet de qu las imatges majors necessiten molta ms llum (aquesta s proporcional a l'rea de la imatge).

Tecnologies de projecci.
A l'actualitat hi ha diverses tecnologies de projecci al mercat. Les ms importants juntament amb un breu resum sn les segents:

Projector de TRC.
El projector de tub de raigs catdics tpicament t tres tubs catdics d'alt rendiment, un vermell, un altre verd i l'altre blau, i la imatge final s'obt per la superposici de les tres imatges (sntesi additiva) en mode analgic.
 Avantatges: s la ms estesa en aparells de televisi ja que s la ms antiga. ;
 Inconvenients: al ser la ms antiga, est en extinci en favor dels altres sistemes descrits en aquest punt. Els projectors de TRC sn adequats noms per a installacions fixes ja que sn molt pesats i grans, a ms tenen l'inconvenient de la complexitat electrnica i mecnica de la superposici de les tres imatges.

Projector LCD.
El sistema de pantalla de cristall lquid s el ms simple, per tant un dels ms comuns i assequibles per a l's domstic. En aquesta tecnologia, la llum es divideix en tres feixos que passen a travs de tres panells de cristall lquid, un per a cada color fonamental (vermell, verd i blau); finalment les imatges es recomponen en una, constituda per pxels, i sn projectades sobre la pantalla mitjanant un objectiu. 
 Avantatges: s ms eficient que els sistemes DLP (imatges ms brillants) i produeix colors molt saturats.
 Inconvenients: s visible un efecte de pixelaci (encara que els avenos ms recents en aquesta tecnologia ho han minimitzat), s probable l'aparici de pxels morts i la vida de la llum s d'aproximadament 2000 hores.

Projector DLP.
Utilitza la tecnologia Digital Light Processing (Processament Digital de la Llum) de Texas Instruments. Hi ha dues versions, una que utilitza un xip DMD (Digital Micromirror Device, Dispositiu Digital de Micromirall) i un altre amb tres xips i cada pxel correspon a un micromirall; aquests miralls formen una matriu de pxels i cadascun pot deixar passar o no llum sobre la pantalla, a l'estil d'un commutador. La llum que arriba a cada micromirall ha travessat prviament una roda de color, que ha d'estar sincronitzada electromecnicament amb el color que cada pxel ha de representar.
 Avantatges: excellent reproducci de color, gran nivell de contrast, poc pes, molt bona vida de la llum, els seus preus comencen a ser competitius. Els sistemes amb tres xips DMD poden crear el triple de colors i no sofreixen el problema de l'arc iris.
 Inconvenients: la versi d'un sol xip DMD t un problema visible, conegut com efecte arc iris, que fa que algunes persones percebin un arc iris al moure els seus ulls per la pantalla.

Proejctor D-ILA.
D-ILA (Direct-drive Image Light Amplifier, Amplificador de Llum de Imatge Directament-Dirigida) s una tecnologia especial basada en LCoS (Liquid Crystal on Silicon, Cristall Lquid sobre Silici) i desenvolupada per JVC. s un tipus reflectiu de LCD que entrega molta ms llum que un panel LCD transmissiu.
 Avantatges: excellent reproducci de color i gran nivell de contrast.
 Inconvenients: sistemes molt cars a l'actualitat.


Fabricants.
El mercat de la projecci de vdeo est creixent molt, ja que en els darrers 5 anys s'ha multiplicat per 4 la quantitat de projectors de vdeo venuts, i a l'ltim any les seves vendes pugen a un total de 16.000 milions de .

Els principals fabricants sn:
 3M;
 Barco;
 BenQ;
 Casio;
 Christie;
 Digital Projection International;
 EIKI;
 Epson;
 Hewlett Packard;
 Hitachi;
 InFocus;
 JVC;
 Lenovo;
 Mitsubishi;
 NEC;
 Optoma;
 Panasonic;
 Sharp;
 Sony;
 Texas Instruments;
 Toshiba;
 Viewsonic;


Articles relacionats.
 Tub de raigs catdics;
 DLP;
 Pantalla de cristall lquid;
 Pantalla de plasma;
 TDEL;
 Televisor;
 Televisi;
 Vdeo;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160849" title="Callnic (retric)" nonfiltered="299" processed="297" dbindex="65299">
Callnic  Callinicus,           ), de renom Sutorius,  fou un sofista i retric  grec nascut a Sria o l'Arbia Ptria. Va ensenyar retrica a Atenes en temps de Gali (259-268) i fou opositor del retric Genethlios. Va escriure diverses obre de les que noms es conserva un fragment. Entre les obres perdudes hi havia una histria d'Alexandria en 10 llibres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160850" title="Call d'Efes" nonfiltered="300" processed="298" dbindex="65300">
Call d'Efes (Callinus,         ) fou un antic poeta elegac grec suposat inventor de la poesia elegaca. Va viure vers el segle VIII aC i VII aC i probablement va participar a la guerra entre Magnsia i Efes (vers final del segle VIII aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160851" title="Callimorf" nonfiltered="301" processed="299" dbindex="65301">
Callimorf            ) fou un metge militar grec que serv a les legions romanes i estava integrat a la legi VI, cohort dels contarii. Va viure al segle II i va escriure                   (Historia Parthica) segurament una narraci de les campanyes de Traj (114-116).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160852" title="Calliopi" nonfiltered="302" processed="300" dbindex="65302">
Calliopi es creu que fou un escriptor grec del segle IX que apareix esmentat a una obra de l'escriptor de drames Eugrafi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160853" title="Callifana" nonfiltered="303" processed="301" dbindex="65303">
Callifana fou una sacerdotessa de Vlia el 98 aC. El  pretor urb Gai Valeri Flac li va donar la ciutadania romana en compliment d'un decret del senat rom, quan encara els ciutadans de Vlia no tenien aquesta ciutadania, amb l'objecte de portar sacerdotesses a Roma pel culte dels deus estrangers.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160854" title="Callif" nonfiltered="304" processed="302" dbindex="65304">


Callif, filsof grec ;

Callif, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160855" title="Callif (filsof)" nonfiltered="305" processed="303" dbindex="65305">
Callif (Calliphon,         ) fou un filsof grec deixeble d'Epicur. Cicer el va condemnar diverses vegades als seus escrits, que el considerava la representaci de la uni del bon home (la virtut, honestas) amb la bstia (desitg sexual voluptas)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160857" title="Callif (pintor)" nonfiltered="306" processed="304" dbindex="65306">
Callif (Calliphon,         ) fou un pintor grec de l'illa de Samos. L'nica obra que se li coneix es la decoraci del temple d'Artemisa a Efes. (Pausnies 5.19.1, 10.25.2-Z3.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160858" title="Callpides" nonfiltered="307" processed="305" dbindex="65307">
Callpides (Callippides,            ) fou un actor atenenc de tragdies del temps d' Alcibades. Imitava situacions de la vida reial per ho va portar a un punt que va esdevenir ridcul i va rebre el sobrenom de        .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160859" title="Callip" nonfiltered="308" processed="306" dbindex="65308">


Onomstica:
Callip de Siracusa, governant de Siracusa;
Callip d'Atenes, atleta atenenc;
Callip d'Atenes, comandant atenenc;
Callip de Macednia almirall del rei Perseu de Macednia;
Callip, poeta cmic grec;
Callip, filsof estoic grec;
Callip de Czic o Calip de Czic, astrnom grec;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160861" title="Callip de Czic" nonfiltered="309" processed="307" dbindex="65309">
Callip o Calip de Czic (Callippus o Calippus,          ,         ) fou un astrnom de Czic, deixeble d'un amic de Eudoxos, al que va seguir a Atenes per unir-se a Aristtil.

Va destacar en calendaris meteorolgics que foren penjats en llocs pblics i anomenats            . Va inventar el perode o cicle de 76 anys anomenat perode callpic. Anteriorment Met havia introdut els perodes de 19 anys (235 mesos 6940 dies) que establia un any de 365 dies i 5/19 parts d'un altra dia. El perode de 76 anys (940 mesos, 27759 dies) o sigui l'any de 365 dies i   d'un altra dia, ms propera a la veritat que l'anterior (un any 365,2422414 i un mes 29,5305887215) fou generalment adoptat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160863" title="Callip de Siracusa" nonfiltered="310" processed="308" dbindex="65310">
Callip de Siracusa (Callippus,          ) fou un atenenc deixeble de Plat i amic de Dion o Di de Siracusa. Un altre deixeble de Plat.

Va acompanyar a Di en el seu retorn a Siracusa, per aviat va formar una conspiraci contra el seu amic que fou descoberta per la germana de Di.  Es va poder justificar per va haver de accelerar els plans i va assassinar a  Di durant un festival dedicat a Persfone (vers 355 o 353 aC) i va usurpar el govern de Siracusa amb ajuda d'un grup de mercenaris, per noms el va conservar uns tretze mesos. 

Els partidaris de Di es van revoltar per foren derrotats , per una mica desprs, Hippar o Hippar (Hipparenos o Hipparinos) germ de Dionisi el jove, va arribar amb una flota i va derrotar a Callip, que va haver de fugir (352 aC). Al front dels seus mercenaris va passar per diverses ciutats sicilianes algunes de les quals va saquejar, per no es va poder mantenir en cap. 

Llavors, unit a Leptines, va creuar a Itlia amb els mercenaris i va assetjar Rhegium que estava ocupada per una guarnici de Dionisi el jove; la guarnici fou derrotada i es va retornar la llibertat a la ciutat i Callip va assolir el govern de Rhegium. Va tractar malament als mercenaris i no va poder satisfer les seves peticions, i finalment fou assassinat pels seus propis amics Leptines i Poliperc, suposadament amb la mateixa espasa amb que havia assassinat a Di (vers 350 aC)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160864" title="Callip d'Atenes" nonfiltered="311" processed="309" dbindex="65311">
Callip d'Atenes (Callippus,          ) fou un atleta que va prendre part a l'olimpada del 332 aC i fou acusat de subornar als seus rivals a la pentatl guanyant aix el premi; el suposat frau fou descobert i va haver de pagar una multa. Atenes s'ho va agafar com una qesti nacional i va exigir als jutges d'Elis que anullessin la demanda contra l'atleta, per no foren atesos. Atenes es va negar a pagar la multa i no van tornar als jocs fins que l' oracle de Delfos va imposar als atenencs l'obligaci de pagar la multa o en cas contrari no podrien consultar l'oracle. Finalment van pagar la multa i el seu import es va invertir en fer sis esttues a Zeus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160865" title="Callip d'Atenes (militar)" nonfiltered="312" processed="310" dbindex="65312">
Callip d'Atenes (Callippus,          ) fill de Merocles fou un comandant atenenc que es va destacar a la guerra contra els gals de Brennus el 279 aC. Fou el comandant dels atenencs estacionats a les Termpiles per vigilar el pas, que finalment es va poder retirar cap a la costa i fugir en vaixell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160866" title="Callip de Macednia" nonfiltered="313" processed="311" dbindex="65313">
Callip de Macednia (Callippus,          ) fou un almirall del rei Perseu de Macednia. Aquest almirall i un altre de nom Antnor, foren enviats pel rei a Tenedos, per protegir les provisions que venien de les illes egees cap a Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160867" title="Callip (poeta)" nonfiltered="314" processed="312" dbindex="65314">
Callip  (Callipus,          ) fou un poeta cmic grec, esmentat nicament per Ateneu, autor d'una comdia de nom Pannychis. La seva poca s desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160868" title="Callip de Corint" nonfiltered="315" processed="313" dbindex="65315">
Callip (Callipus,          ) fou un filsof estoic de Corint que fou pupil de Zen. Probablement es el Callip esmentat per Pausnies com autor de                         , del que se'n conserven uns fragments.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160871" title="Callstenes" nonfiltered="316" processed="314" dbindex="65316">



Onomstica:
Callstenes d'Olint , filsof grec. ;

Callstenes d'Atenes, orador atenenc. ;

Callstenes de Sbaris, historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160872" title="Callstenes d'Olint" nonfiltered="317" processed="315" dbindex="65317">
Callstenes d'Olint (Callisthenes,            ) fou un filsof i historiador grec. La seva mare es deia Her i era cos d Aristtil. Va acompanyar a Alexandre el gran a l'sia i caigut en desgracia, mor a la pres. Les seves obres principals son: Hellenik (sobre la pau d'Antlcides) i Prxeis Alexndrou sobre l'expedici d'Alexandre.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160873" title="Flower of Scotland" nonfiltered="318" processed="316" dbindex="65318">
Flower of Scotland (Flor d'Esccia en catal, Flir na h-Alba en galic escocs) s, juntament amb Scotland the Brave, l'himne no-oficial d'Esccia. Aquesta can fou composta per Roy Williamson del grup folklric "The Corries" a mitjans dels 60s.

Esccia, a l'igual que Anglaterra, no t un himne nacional avalat pel Parlament (el tema s'ha debatut al parlament escocs, sense prendre cap determinaci ). D'entre les peces que en ocasions diverses s'han interpretat per a fer-ne aquest paper, Flower of Scotland s la composici preferida dels escocesos, segons una enquesta del 2004.

Va ser utilitzada per primera vegada pels seguidors escocesos de l'equip de rugbi dels British Lions en ocasi de la seva gira per  frica del Sud del 1974. La federaci escocesa de rugby (Scottish Rugby Union) decid el 1993 que la pea seria interpretada abans de cada partit de la Selecci; la de futbol s'hi afeg el 1997.

En general, nicament es canten la primera i la tercera estrofes, per no allargar innecessriament el protocol.

 Significat .
Aquest cant patritic celebra alhora el paisatge escocs, i la victria dels seus patriotes ("La Flor", els ms braus) contra la invasi anglesa de finals del segle XII i principis del segle XIII, en la Guerra d'Independncia d'Esccia. Com explica la pellcula Braveheart, els escocesos, menats per Robert the Bruce, expulsaren "l'exrcit de l'orgulls Eduard" (proud Edward's army) en vncer la batalla de Bannockburn el 1314, que fou seguida per ms de quatre segles d'independncia. La segona estrofa menciona l'esperana de reveure (aviat) una Esccia independent.

Amb el renaixement del nacionalisme escocs produt a partir dels anys 90, especialment vinculat al Partit Nacional Escocs, la can ha estat sovint emprada com a manifestaci nacionalista.

Considerada per alguns massa agressiva envers els anglesos, la can fou objecte d'una petici popular adreada al Parlament Escocs el 2004, demanant que deixs de ser utilitzada en actes  esportius i fos reemplaada per una altra . Tanmateix, una enquesta del 2006, que demanava als escocesos quina msica volien per himne nacional, atorg la primera posici i un 41 % dels vots a Flower of Scotland, amb un 29 % per a Scotland the Brave, en segon lloc .

 Versi original anglesa .

O Flower of Scotland
When will we see
Your like again, 
That fought and died for 
Your wee bit Hill and Glen 
And stood against him 
Proud Edward's Army, 
And sent him homeward 
Tae think again.

The Hills are bare now 
And Autumn leaves lie thick and still 
O'er land that is lost now 
Which those so dearly held
That stood against him 
Proud Edward's Army 
And sent him homeward 
Tae think again. 

Those days are past now 
And in the past they must remain 
But we can still rise now 
And be the nation again 
That stood against him 
Proud Edward's Army 
And sent him homeward, 
Tae think again. 

O Flower of Scotland 
When will we see 
Your like again, 
That fought and died for 
Your wee bit Hill and Glen 
And stood against him 
Proud Edward's Army, 
And sent him homeward 
Tae think again.


(Msica i lletra de Roy MB Williamson 1936-1990)

 Traducci .
(Aquesta traducci intenta ser fidel alhora al ritme i a la literalitat de la lletra original )


Oh Flor d'Esccia 
Quan reveurem 
Altres com valtros   
Que lluitreu i morreu 
Pels menuts Turons i Valls   
Que us drereu contra ell,    
L'exrcit d'Eduard Orgulls,   
I l'envireu de tornada 
Que ho rumis millor.   

Els Turons sn deserts ara 
I les fulles de tardor jeuen mortes i espesses 
Sobre una terra perduda avui 
Per a aquells que tant la defensaren. 
Que es drearen contra ell 
L'exrcit d'Eduard Orgulls,    
I l'enviaren de tornada 
Que ho rumis millor. 

Aquells dies sn ara passats 
I en el passat s'han de quedar 
Per encara podem alar-nos 
I ser altra volta la naci 
Que es dre contra ell 
L'exrcit d'Eduard Orgulls,   
I l'envi de tornada 
Que ho rumis millor. 

Oh Flor d'Esccia 
Quan reveurem 
Altres com valtros   
Que lluitreu i morreu 
Pels menuts Turons i Valls   
Que us drereu contra ell,    
L'exrcit d'Eduard Orgulls,   
I l'envireu de tornada 
Que ho rumis millor. 



 Arxius de so .
 Versi del grup Wild Mountain Thyme;
 Versi instrumental, en una adaptaci amb un tempo molt ms lent;

 Enllaos .
 Interpretaci de Flower of Scotland per The Corries, mitjans dels 70, en vdeo;
 Interpretaci de Flower of Scotland per The Corries, del 1986, en vdeo;
 Interpretaci de Flower of Scotland en un partit de rugby Esccia-Anglaterra a Murrayfield el 1990, en vdeo;
 Plana dedicada a The Corries ;

 Notes .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160874" title="Callstenes d'Atenes" nonfiltered="319" processed="317" dbindex="65319">
Callstenes d'Atenes  (Callisthenes,            ) fou un orador atenenc. Fou un dels vuit oradors dels que Alexandre el gran va exigir l'entrega el 235 aC desprs de la destrucci de Tebes. Foren salvats per Demades, que no va poder impedir per la mort del general Caridemos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160875" title="Callstenes de Sbaris" nonfiltered="320" processed="318" dbindex="65320">
Callstenes de Sbaris  (Callisthenes,            ) fou un historiador grec esmentat com autor d'una histria dels glates (        ), de la que Plutarc menciona el llibre tretz i Estobeu el llibre 23.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160877" title="Callistnic" nonfiltered="321" processed="319" dbindex="65321">
Callistnic (Callistonicus,              ) fou un escultor grec de Tebes. s esmentat per Pausnies que diu que va fer una esttua de Tic portant al deu Plut, de la qual la cara i les mans foren fetes per l'escultor atenenc Xenofont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160890" title="Alfred Pic Sentelles" nonfiltered="322" processed="320" dbindex="65322">
Alfred Pic Sentelles (Barcelona, 1960) s periodista i escriptor.

Es llicenci en Cincies de la Informaci per la Universitat Autnoma de Barcelona.

Ha escrit i parlat de cultura i espectacles a Cadena 13, Rdio 4, Canal 33 (programa Artria 33 i La pellcula del 33), City TV (La bona vida), RAC 105, Serra d'Or i El Peridico de Catalunya (a la secci El Club del lector i al suplement Divendres).

Ha estat professor de comunicaci de diversos centres universitaris i institucions (ESERP, Escola de Turisme, Generalitat de Catalunya).

 Llibres publicats .
 Blai Grana Barcelona: La Magrana, 1999. Novella sobre el Centenari del Bara;
 S, s, s. Hem guanyat a Pars Barcelona: Rosa dels Vents, 2007. Novella ambientada a Pars durant la final de la Champions que van disputar Bara i Arsenal.

 Enllaos .
 Plana web esportiva dEl Peridico, on collabora ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160891" title="Callstrat" nonfiltered="323" processed="321" dbindex="65323">



Onomstica:
Callstrat, militar atenenc ;

Callstrat d'Atenes, cavaller atenenc. ;

Callstrat d'Afidnes, orador atenenc ;

Callstrat d'Elis, poltic d'Elis ;

Callstrat del Pont, secretari privat del rei Mitridates VI Eupator ;

Callstrat,  escriptor grec ;

Callstrat,  msic grec ;

Callstrat,  actor cmic grec;

Callstrat,  jurista rom ;

Callstrat,  escultor grec ;

Domici Callstrat, historiador grec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160892" title="Callstrat (militar)" nonfiltered="324" processed="322" dbindex="65324">
Callstrat (Callistratus             ) fou un militar atenenc fill d'Empedos. s esmentat per Pausnies com a comandant d'un cos de cavalleria atenenca a Siclia  el 413 aC sota la direcci suprema de Ncies. Desprs de la derrota al riu Asinaros el 413 aC, Callstrat va aconseguir obrir-se pas a travs de les forces enemigues i arribar amb els seus homes a Catana. Des d'aquesta ciutat va atacar els siracusans que estaven saquejant el camp atenenc prop de Siracusa, i va morir en la lluita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160893" title="Escriptura Lineal B" nonfiltered="325" processed="323" dbindex="65325">

El sistema d'escriptura lineal B es va fer servir per escriure en grec (o micnic) durant l'poca micnica de l'any 1600 aC. fins al 1100 aC. aproximadament. s un sistema sillbic, s a dir, cada grafia representa una sllaba. Va ser abandonat i oblidat amb l'esfondrament de la civilitzaci micnica, i sembla que no t relaci amb l'alfabet grec posterior.

Origen. 
Segons els estudiosos, aquest sistema d'escriptura procedeix del que anomenem sistema d'escriptura lineal A, usada pels antics cretencs entre el 1800 aC. i el 1400 aC. Seixanta-quatre smbols descendeixen del lineal A, mentre que els vint-i-tres restants sn de creaci micnica, d'un total, per tan, de 87 smbols. Es compta tamb amb ms de cent smbols amb valor semntic o ideogrames, s a dir, que representen idees: home, dona, xai, porc, bou, oli, vi, or, bronze... Tamb es t constncia de xifres. En el moment d'implantaci la cultura micnica estava plenament desenvolupada, per es difcil determinar el lloc on es va crear el sistema B, si a Grcia o a Creta, ja que no hi ha cap indici que faci decantar la balana cap un lloc o cap a l'altre.


Desxiframent.
L'any 1952, l'angls Michael Ventris, amb l'ajuda de l'especialista John Chadwick, van desxifrar el sistema d'escriptura lineal B. Per a aconseguir-ho van reunir un gran nombre de tauletes, van idear un mtode basat en una quadrcula silbica i, evidentment, van fer servir els extensos coneixements que ja es tenien sobre grec antic.

Les taules es classifiquen pel lloc de l'excavaci on van ser descobertes. D'aquesta manera en trobem 4360 a Cnossos, 1087 a Pilos, 99 a Tebes ms 238 trobades l'any 2002, xifra que balla perqu moltes van resultar ser trossos esberlats de la mateixa. 73 a la ciutat de Micenes, 27 a Tirint i 4 a Canea (Creta). Un total de 170 inscripcions en lineal B es van trobar inscrites en vasos.

Les controvertides taules de Tebes tenien continguts ms complexos (tradicions, etc.) per menys del que els seus descobridors van voler fer creure. 

El cdol de Kafkania, una pedra ovalada trobada en aquesta regi i datada al segle XVII aC. seria la troballa ms antiga d'escriptura micnica, i a la vegada el testimoni ms antic conservat de la llengua grega. De totes maneres, la seva genunitat est discutida. 

Contingut.

Les taules conservades solen parlar de distribuci de bns; bestiar, llana, gra, etc. Es guardaven en grups dintre de cistelles o prestatges. Les temperatures causades per incendis, erupcions volcniques (com passava a Cnossos), etctera, van fer que les marques del teixit dels cistells es marqus a l'argila de la taula.  

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160894" title="Callstrat d'Atenes" nonfiltered="326" processed="324" dbindex="65326">
Callstrat (Callistratus,             ) fou un cavaller atenenc. El 410 aC fou tresorer d'una deessa. Fou  un dels que fou encarregat pel govern dels Deu de vigilar a l'exiliat de Trasibul a la zona del Pireu, a les ordres de Lismac. Lismac va massacrar a alguns camperols, mentre saquejaven algunes granges de la regi del Pireu buscant provisions. La gent del port va capturar a Callstrat i el va matar en represlia el 403 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160895" title="Partit Independentista Porto-riqueny" nonfiltered="327" processed="325" dbindex="65327">


El Partit Independentista Porto-riqueny (PIP) (en castell Partido Independentista Puertorriqueo), s un partit histric i un dels protagonistes per aconseguir l estatus d'independncia de Puerto Rico. 

El PIP se troba a l esquerra i demanen la independncia respecte als Estats Units; representen el Partido Independentista de Puerto Rico (PIP). Tamb defenen una poltica social-demcrata. Volen la separaci completa de Puerto Rico dels Estats Unis com un estat independent ms, amos del seu dest nacional. 

Congrs de Panam.
Lders poltics i representants de vint-i-dos estats d'Amrica (quinze de govern) van exigir a Panam la independncia de Puerto Rico, ocupat per Estats Units des de 1898, i van acordar la creaci d'un Comit Permanent de Treball integrat per quinze personalitats per a promoure la causa de Puerto Rico. 

Sota el lema Amrica Llatina Unida per la Independncia del Poble de Puerto Rico, 200 delegats van aprovar una declaraci al clausurar el Congrs Llatinoameric i Caribeny per la Independncia de Puerto Rico de 2006 (Congrs de de Panam). 

El Comit est format per: 

Ricardo Nez, de Xile ;
Ral Alfonsn, Rubn Giustiniani i Antonio Cafiero, d'Argentina ;
Ricardo Alarcn, de Cuba ;
Horaci Serpa, de Colmbia ;
Rolando Araya, de Costa Rica ;
Gustavo Carvajal i Cuauhtmoc Crdenas, de Mxic;
Hugo Rodrguez, d'Uruguai. ;

Aix mateix, integren el grup Toms Borge, de Nicaragua; Nils Castro, de Panam, i Fernando Martn i Rubn Berros, de Puerto Rico. L'ltim lloc va ser reservat per a un representant brasiler, per el seu nom encara no ha estat divulgat. El lder del Partit Independentista de Puerto Rico (PIP), Rubn Berros, va indicar que la proclama emesa insta tots els governs i forces poltiques de la regi a crear Comits de Suport i Solidaritat per a generar conscincia sobre la integraci de Puerto Rico al concert de les nacions lliures. El colonialisme a Puerto Rico s un gran afront per a Amrica Llatina, som la gran colnia que queda en el mn, va assenyalar.

 Bandera .

La bandera del partit s verda amb una creu escandinava blanca. El verd (que figura al fons de l'escut concedit per Castella el 8 de novembre del 1511) simbolitza l'esperana; la creu, les arrels cristianes, i la configuraci general recorda la bandera del crit de Lares del 23 de setembre de 1868. El partit fou fundat el 1946 i entre aquesta data i mitjans dels anys seixanta va usar como a prpia la bandera de Lares.

 Histria .

El PIP va participar per primera vegada en les eleccions generals de 1948, obtenint al voltant del 10% dels vots. El Partit Independentista no va participar de l'"Assemblea Constituent" de 1952 per entendre que no s'estava redactant una verdadera constituci sin que simplement se li canviava el nom al mateix rgim colonial. Durant el procs de votaci es va registrar un fort abstencionisme. En les eleccions generals de 1952 el partit va obtenir el 20% dels vots i va elegir quinze legisladors, convertint-se aix en el principal partit de l'oposici. A finals de la dcada de 1950 el PIP va perdre gran part del seu suport electoral, convertint-se en un partit minoritari, sense gaireb cap possibilitat d'obtenir una victria electoral, ja que els seus vots ronden entre 4 a 6 per cent del total de vots en les eleccions. Entre les causes que van portar a la significativa prdua de vots del PIP hi ha la persecuci desenfrenada per part del govern local i d'agncies del govern dels Estats Units, i la campanya de por cap a la independncia. Malgrat aix, els seus seguidors continuen lluitant per la seva ideologia ja que consideren que la independncia s l'nica opci viable, per resoldre el problema colonial de Puerto Rico.

El PIP ha passat per dos moments d'alt creixement, el primer va ocrrer durant les eleccions de 1972 quan van llanar la campanya "A dalt els de baix". L'esmentada campanya tenia un alt contingut de justcia social, i fins i tot elements de les idees socialistes que van cobrar apogeu desprs de la Revoluci Cubana. Desprs de les esmentades eleccions el partit va sofrir una transformaci radical, on els sectors de la petita burgesia van entrar en una lluita campal pel liderat contra sectors de l'alta burgesia. Un tercer sector, liderats per les figures de Carlos Galliz i Luis ngel Torres que es cridaven a si mateixos "els terceristas" per no estar amb un o un altre grup, plantejaven la creaci d'un partit independentista de la classe treballadora, de cort marxista-leninista i que la direcci del partit fos electa de forma democrtica. El grup liderat per Rubn Berros Martnez, recolzat per la base del Partit, va obtenir el suport majoritari de l'assemblea general. Aquest grup lluitava en contra que la cpula fos qui nomens el president de la collectivitat i se li va arribar a conixer com a "Rubn i els bruts" per ser gent de poble. Eventualment els "terceristas" van abandonar o van ser expulsats del partit, qui al costat de la joventut universitria del PIP cridada Joventut Independentista Universitria van comenar a desenvolupar un treball independent que va culminar en la fundaci del Moviment Socialista Popular el 1974 (organitzaci que posteriorment s'uneix al Partit Socialista Revolucionari per formar el Moviment Socialista de Treballadors). Per a aquella mateixa poca el PIP va liderar la lluita de desobedincia civil que va aconseguir la sortida de la Marina de Guerra nord-americana de l'illa-municipi de Vieques. Un sector dels lders terceristas, especialment els que van abandonar el projecte del MSP i desprs el Moviment Socialista de Treballadors, s'han alineat ms amb el Partit Popular Democrtic i les seves postures. Un altre petit grup va tornar a les files del PIP.

El Partit Socialista, sota el liderat de Juan Mari Bras, va aconseguir aglutinar 10.000 vots en l'elecci de 1972 i desprs 5.000 en les eleccions de 1976, mentre el PIP va excedir els 80.000 vots. El Partit Independentista proposa un sistema econmic social-demcrata. En les eleccions de 1984, el PIP va sofrir una fuga de vots obtenint noms poc ms de 60.000 sufragis. Tanmateix, per a 1988 novament el partit es recupera obtenint ms de 95.000 vots. D'altra banda el PIP va ser el primer en proposar una Assemblea Legislativa unicameral, proposta que l'any 2005 va guanyar el suport de la majoria dels electors.

Durant les eleccions de 2000 el PIP va obtenir ms de 100.000 vots per al seu candidat a la governaci i es va registrar creixement en vots en gaireb tots els llocs electius. En les eleccions de 2004 el PIP va perdre la franqucia o ms b el dret a postular candidats per a les prximes eleccions davant de la campanya de por contra el lder annexionista Pedro Rossell, i de lders del Moviment Independentista Nacional Hostosiano (MINH) a favor del candidat colonialista Anbal Acevedo Vil i en contra del PIP. En l'elecci ms recent el PIP en va sofrir una dels seus moments ms baixos quan va rebre prop de 60.000 vots, desprs d'haver obtingut sobre 100.000 en les eleccions de 2000. El partit es va dedicar a recollir firmes i va aconseguir ms de cent mil firmes per a la reinscripci del partit en temps rcord.

L'any 2006 el Partit Independentista Porto-riqueny va organitzar el Congrs Llatinoameric i del Carib Per la Independncia de Puerto Rico a Panam. A aquest congrs es van unir els principals partits poltics de tota Amrica Llatina i el Carib en suport a la independncia i sobirania dels porto-riquenys. En l'esmentat congrs hi va haver partits tant d'esquerra, dreta i centre. Molts dels partit poltics all presents sn partits de govern als seus respectius pasos com sn els casos de Brasil, Panam, Per i Veneuela. A part dels nombrosos poltics tamb es van unir importants figures llatinoamericanes en suport a la independncia de Puerto Rico com: Gabriel Garca Mrquez, Ernesto Sbato, Mario Benedetti, Eduardo Galeano, Ana Lydia Vega, Luis Rafael Snchez, Mayra Montero, Pablo Milans i Carlos Alberto Libanio Christo, entre d'altres.

Per a les eleccions generals de 2008 el Partit Independentista va presentar com candidats el doctor en economia Edwin Irizarry Mora per a la governaci i a Jessica Martnez Birriel com a candidata a comissionada resident.

 Lders del Partit .


Rubn Berros Martnez, President.
Edwin Irrizary Mora, candidat a Governador Eleccions Generals de 2008.
Fernando Martn Garca, President Executiu.
Mara de Lourdes Santiago, Vicepresidenta i Senadora de Puerto Rico.
Vctor Garca San Inocencio, Representant a la Cambra de Diputats de Puerto Rico.
Juan Dalmau Ramrez, Secretari General.
Roberto Ivn Aponte, Secretari d'Organitzaci.
Manuel Rodrguez Orellana, Secretrari d'Assumptes amb Amrica del Nord.
Luis Roberto Piero, lder del PIP a la ciutat capital de San Juan, candidat Alcalde de San Juan, President d'Independentistes Pro Unicameralidad.
Gilberto Concepcin de Gracia, Fundador del PIP i President del partit entre 1946 i 1968.

Enllaos externs.

  Puerto Rico Independence Party:    www.independencia.net/ingles/welcome.html;
  www.independencia.net ;





























































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160897" title="Pere Caro Sureda" nonfiltered="328" processed="326" dbindex="65328">

Pere Caro i Sureda, tercer marqus de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811) fou un militar mallorqu que destac a les Guerres Napoleniques.

Als deu anys entr, juntament amb el seu germ Josep, al collegi de la Trinitat de Li, considerat en aquell moment el ms complet d'Europa. Al morir el seu pare, el rei Carles III atenent els seus mrits concedeix el 7 de juliol 1775 les places de guardamarines als dos germans.

Poc desprs estudi hebreu i matemtiques a Salamanca, i segueix la seva formaci d'humanitats i cultura general al Real Seminario de Nobles de Madrid. Al 1778 ocupa a Cartagena la seva plaa a la Companyia de Gurdies de Marina. Desprs fou ascendit a alferes i elegit ajudant del general Ventura Moreno.

En aquells moments es produa la guerra entre la Gran Bretanya i els EUA, Carles III tenia la intenci de convocar un congrs a la capital espanyola per cercar la pau, per la resposta britnica fou atacar els bucs espanyols i els territoris de Louisiana, Hondures i el llac de Nicaragua. Aquest fet provoc l'entrada d'Espanya dins la guerra el juny de 1779.

La possessi britnica de Menorca fou ratificada per la Pau de Pars de 1763, fet que motiv l'atac de Carles III i el seu ministre Floridablanca. El 23 de juliol de 1781 una expedici naval composta per setanta tres vaixells mercants que transportaven tropes, escortats per dues naus de guerra i dues fragates; amb algunes bombardes, burlots i  balandres actuant en un desembarcament de vuit-mil homes. L'operaci va ser dirigida per Ventura Morena i assistit pel jove Pere Caro.

El 5 de febrer de 1782 la maniobra combinada que dirigiren el marqus de Casa-Cagigal, el marqus de Peafiel i el coronel Ventura Caro obliga a capitular el castell de Sant Felip. En aquests baluard es trobaven refugiats el governador militar britnic George Murray juntament amb les   seves tropes que cediren l'illa a Espanya. El marqus de la Romana participa desprs al setge de Gibraltar i amb la signatura de la pau a 1783 es retira a Valncia on va estudiar lletres i algunes llenges. Aqu inici la seva biblioteca, que arribaria a tenir un gran volum i inters. 

Viatja per per Viena, Berln i fins a Moscou; amb el perms del rei Carles III. En un altre itinerari destinat als estudis porta Caro a Pars, Itlia, Flandes, Prssia, Dinamarca, Sucia i Gran Bretanya. Quan torn fou destinat en comissi de serveis a Amrica, quan retorna a la pennsula s ascendit a capit de fragata (1790) i destinat sota les ordes de Federico Gravina.

La Guerra del Rossell provoca que Caro abandoni l'Armada Reial i passi a l'exrcit com a coronel sota les ordes del seu oncle Ventura Caro. Al capdavant del Cos de Caadors participa de manera reeixida en diverses accions fins la Pau de Basilea (1795). Es ascendit a tinent general i es retira a Alacant amb el seu amic el comte de Lumiares (conegut desprs com el Prncep Pio) estudiant diverses matries i ampliant els coneixements lingstics.

El nou rei Carles IV el nomena capit general de Catalunya i desprs passant a formar part de Consell Suprem de la Guerra com a Director General d'Ingenyiers.

El 5 de febrer de 1807, Carles IV i Godoy comuniquen a Napole a travs de Talleyrand que Espanya posava a la seva disposici 14.000 homes (inclosos els 6.000 que restaven al Regne d'Etruria. Pel comandament d'aquestes tropes es propos al general O'Farrel o el general Castaos per Napole no en tria cap. Per aix s que la direcci d'aquesta divisi s'encoman al marqus de la Romana. Aquest canvi va tenir conseqncies al ser present Castaos a la batalla de Bailn.

Un cop formada la Divisi del Nord comen la seva expedici el 22 d'abril de 1807 amb un contingent de cinc columnes. Les tropes realitzaven marxes amb intervals de tres dies per aconseguir unir-se als exrcits francesos del mariscal Brune. El 4 de juliol el mariscal Kellerman va passar revista a les seves tropes a Magncia i dos dies desprs arribava el marqus de la Romana amb el seu Estat Major.

Els primers dies d'agost la Divisi del Nord acampa a la ruralia d'Hamburg. El mariscal Bernadotte, prncep de Ponte-Corvo fou nomenat regent de les ciutats hansetiques i pass de nou revista a les tropes espanyoles. L'exrcit dirigit per Caro romangueren com a guarnici a la ciutat i tamb a Lbeck. Els temps passava entre els entreteniments del marqus fins que a les posicions de les illes de Langeland Are i Thorseng arribaren les noves dels esdeveniments d'Espanya.

El governador del Campo de Gibraltar, el general Castaos, en una conferncia que tingu amb el governador de la plaa anglesa, Sir Hew Darlymper, aparegu la possibilitat que els seus vaixells informessin al marqus de la Romana dels esdeveniments a la pennsula.  

Desprs d'aquesta conversaci, el govern britnic busc una persona que pogus arribar fins a Caro i explicar-li els fets sense que ning sospits. Va ser Arthur Wellesley que abans de sortir de Portugal top el clergue catlic James Robertson d'origen escocs, aquest parlava un bon alemany havent residit alguns anys a Ratisbona. Un altre britnic implicat va ser John Hookman Frere que arrib a ser amic del marqus de la Romana.

La seva important biblioteca, prpia d'un illustrat, arrib a reunir 18.215 volums. Aquest fons, desprs d'haver estat dipositat al Ministerio de Fomento, ingress a la Biblioteca Nacional de Espaa (Madrid), el 1866.

Bibliografia.
Boppe, Paul, Les Espagnols  la Grande-Arme: le Corps de La Romana (1807-1808), le rgiment Joseph-Napolon, Pars, Berger-Levrault, 1899 facs.: Paris, C. Terana, 1986 esp.: Los Espaoles en el ejrcito napolenico..., Mlaga, Algazara, 1995.
Martnez Guitian, Luis, El Marqus de la Romana, Santander, Aldus, artes grficas, 1944.
Costa Simn, Miquel, El Marqus de la Romana: l'expedici a Dinamarca (1807-1808), Palma, El Tall, 1990.
Mrner, Magnus, El Marqus de la Romana y el Mariscal Bernadotte: la epopeya singular de la Divisin del Norte en Dinamarca  ( 1808 ), Madrid, Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, 2004.
Blanco, Juan Eugenio, Tropas espaolas en Europa a principios del siglo XIX: la Divisin del marqus de La Romana, al web Guerra de la Independencia Espaola (1808-1814).
Rordrguez, Jos Manuel, Pedro Caro y Sureda, 3rd Marquis of la Romana, al web The Napoleon Series.
Catlogo de la Biblioteca del Excmo. Sr. D. Pedro Caro y Sureda, Marqus de la Romana... General en jefe... de las tropas espaolas en Dinamarca el ao... 1807, Madrid, Imp. Francisco Roig, 1865.
Garca Camarero, Ernesto, "La biblioteca matemtica del marqus de La Romana", a Estudio de Historia de las Tecnicas, la Arqueologia Industrial y las Ciencias, Salamanca, Consejeria de Educacion y Cultura de la Junta de Castilla y Leon, 1998, pp. 397-407.;

Enllaos externs.
Bicentenario del Marqus de la Romana ;
Biblioteca Nacional de Espaa: Manuscritos y archivos personales ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160899" title="Callstrat d'Afidnes" nonfiltered="329" processed="327" dbindex="65329">
Callstrat d'Afidnes (Callistratus,             ) fou un orador i poltic atenenc fill de Callcrates d'Afidnes el vell i nebot de Agirri (Aghirrius).

S'esmenta per primera vegada el 379 aC com a membre del partit oligrquic i enviant una ambaixada a Tebes per alertar a Leontiades de Tebes d'un possible intent contra Cadmea per part dels exiliats de Pelpides. 

El 378 aC va dirigir les tropes enviades a Tebes, juntament amb Cabries (o Khabries, llat Chabrias) i Timoteu, en ajut de la ciutat contra Agesilau, si be representava de fet els interessos espartans a Atenes.

El 373 aC es va unir a Ifcrates en la persecuci contra Timoteu que havia estat molt actiu contra Esparta a les mars occidentals i que per la seva restauraci al poder dels exiliats de Zante havia suposat la represa de la guerra desprs de la pau del 374aC. Timoteu fou portat a judici i Callstrat fou nomenat comandant, amb Ifcrates i Cabries, de les forces enviades a Crcira i sembla que Ifcrates i Callstrat representaven dues sensibilitats ben diferents. Aviat Callstrat va tornar a Atenes amb consentiment d'Ifcrates, al que va prometre enviar diners o be aconseguir la pau. 

El 371 aC era a Esparta com ambaixador (per sense aquest ttol) per negociar la pau,

El 369 aC quant Epaminondes va envair Lacnia, Callstrat va influir a Atenes per donar ajut a Esparta (que aquesta havia demanat). 

Probablement fou el 366 aC quan va fer el seu fams discurs sobre l'afer d'Oropos, que havia estat ocupada per un cos d'exiliats de la ciutat i per tant perduda per Atenes. Els atenencs van enviar all a un exrcit dirigit per Cares o Khares (Chares), per es va arribar a un acord pel qual Oropos quedava com a depsit dels tebans fins a una soluci posterior, acord instigat per Callstrat i Cabries (Chabrias). Ms tard els tebans no la van voler retornar i els signataris de l'acord foren perseguits. Callstrat, amb la seva eloqncia, fou absolt, per l'afer va afectar a la seva poltica degut a la prdua d'un punt fronterer tant important, i el poble el va criticar. 

Fou tornat a jutjar el 361 aC i condemnat a mort, per es va escapar i es va exiliar a Methone de Macednia. El 356 aC encara estava exiliat per poc desprs va tornar a Atenes, i fou descobert; es va refugiar a l'altar dels 12 deus per fou agafat igualment i executat. 

Se li atribueix durant el seu exili la fundaci de Daton (Datum) desprs Filips.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160900" title="Callstrat d'Elis" nonfiltered="330" processed="328" dbindex="65330">
Callstrat (Callistratus             ) fou un poltic d'Elis que fou enviat com ambaixador a Antoc III el gran a Calcis el 192 aC per demanar ajut contra la Lliga Aquea, que s'havia declarat a favor de Roma i havia declarat la guerra al rei selucida. Elis sospitava que el seu territori, favorable al rei, seria envat. La missi de Callstrat va tenir xit i el rei va enviar a Elis un miler d'homes sota el comandament de Eufanes de Creta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160901" title="Callstrat del Pont" nonfiltered="331" processed="329" dbindex="65331">
Callstrat (Callistratus             ) fou secretari privat del rei Mitridates VI Eupator . Fou fet presoner pels romans a Cabira (Cabeira o Kabeira) el 72 aC i fou mort pels soldats  per robar-li els diners (una quantitat important) que portava al damunt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160903" title="Callstrat (escriptor)" nonfiltered="332" processed="330" dbindex="65332">
Callstrat (Callistratus             )  fou un escriptor grec deixeble de Aristfanes de Bizanci, de renom              . Va viure al segle II aC i es va dedicar a l'estudi dels grans poetes grecs com Homer, Pindar, Aristfanes i altres i sobre tots ells va escriure uns comentaris que s'han perdut. Se li atribueixen altres obres:          (Summikta),             , i            . L'esmenta entre d'altres, Ateneu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160904" title="Callstrat (msic)" nonfiltered="333" processed="331" dbindex="65333">
Callstrat (Callistratus             ) fou un msic grec que va escriure una can sobre Ilarmodi el tiranicida que fou molt popular. Suides n'esmenta el comenament per Ateneu la va conservar sencera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160905" title="Callstrat (actor)" nonfiltered="334" processed="332" dbindex="65334">
Callstrat (Callistratus             ) fou un actor cmic grec del temps d'Aristfanes que va representar `comdies en les que van participar tamb Acarnenses, Abes i Vespes Callstrat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160906" title="Callstrat (jurista)" nonfiltered="335" processed="333" dbindex="65335">
Callstrat (Callistratus             ) fou un jurista rom de finals del segle II i del segle III. Fou deixeble de Papini i conseller de l'emperador Alexandre Sever. Es conserven nombrosos extractes de la seva obra, procedents de "Libri VI de Cognitionibus",  "Libri VI Edicti Monitorii", "Libri IV de Jure Fisci" o "de Jure Fisci et Populi",  " Libri III Institutionum" i " Libri II Quaestionum".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160907" title="Callstrat (escultor)" nonfiltered="336" processed="334" dbindex="65336">
Callstrat (Callistratus             ) fou un escultor grec de lloc de naixement incert, que va viure vers el 160 aC, en un moment en qu l'escultura va reviure desprs d'un perode de decadncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160909" title="Domici Callstrat" nonfiltered="337" processed="335" dbindex="65337">
Domici Callstrat (Domitius Callistratus,                      ) fou un historiador grec. L'esmenta Esteve Bizant com autor d'una obra sobre Heraclea, en set llibres. Podria ser  el mateix Callstrat esmentat per Ateneu com deixeble d'Aristfanes de Bizanci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160910" title="Blai Grana" nonfiltered="338" processed="336" dbindex="65338">
Blai Grana s una novella escrita pel periodista Alfred Pic Sentelles, publicada el 1999 a Barcelona per La Magrana. Hom l'ha considerada la primera novella cent per cent blaugrana.

El llibre s un homenatge al Bara amb motiu del seu centenari (1899-1999). Relata les aventures de dos personatges, Blai Grana i un ngel amb poders sobrenaturals, i repassa nombrosos episodis de la histria del club. Una part de l'acci se situa l'any 2050.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160923" title="Damas de Blanco" nonfiltered="339" processed="337" dbindex="65339">
Les Damas de Blanco s un moviment opositor cub que reuneix a esposes i altres familiars de presos poltics del seu pas. 

El moviment va sorgir l'any 2003 agrupant a les esposes i mares de les 75 persones que al mar del mateix any van ser condemnades a penes de fins a 28 anys de pres per "atemptar contra l'Estat" i "soscavar els principis de la Revoluci cubana", entre altres acusacions judicials. 

Objectiu.
El seu objectiu s denunciar l'existncia d'"activistes democrtics presos pel simple fet de ser dissidents de la dictadura de Fidel Castro"; per contra, els seus crtics afirmen que sn noms un "instrument poltic dels Estats Units d'Amrica" i que els presos estan empresonats "per espionatge i connexions provades amb la CIA desprs d'haver tingut un procs judicial". 

Realitzen concentracions pacfiques en defensa dels drets dels presos poltics a l'illa, duent a les seves mans retrats dels seus familiars empresonats i vestides de blanc en allusi a les Madres de la Plaza de Mayo d'Argentina, havent assistit a missa abans de la concentraci. 

Reconeixements. 
L'abril de 2004 el Parlament Europeu va aprovar una resoluci en suport als "presos poltics", sollicitant el seu alliberament i declarant que el seu arrest "vulnera els ms elementals dels drets humans, especialment la llibertat d'expressi i d'associaci poltica". El text reclama a ms al govern cub "senyals significatius en el cam cap a un respecte ple de les llibertats fonamentals, especialment, la llibertat d'expressi i d'associaci poltica". 

El Consell de Ministres de la Uni Europea tamb va realitzar una declaraci pblica definint les accions cubanes referent a aix com "deplorables". Aix mateix el moviment va rebre el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia atorgat pel Parlament Europeu en l'any 2005 distingint la seva tasca en l'rea dels drets humans, encara que no van poder assistir a la cerimnia de lliurament al denegar-los el govern cub la sortida del pas a totes les representants. Al febrer de 2006 el Parlament Europeu va aprovar una resoluci de suport a les Damas de Blanco. 

Tamb han estat guardonades amb el premi Llibertat Pedro Luis Boitel del 2005. A l'octubre de 2006 els va ser atorgat el premi de Human Rights First, una ONG amb seu a la ciutat de Nova York.

Crtiques.
Les Damas de Blanco han rebut dures crtiques per part de les Madres de la Plaza de Mayo. Hebe de Bonafini, presidenta d'una de les associacions que aglutinen aquest moviment argent, va afirmar a L'Havana: "El nostre mocador blanc simbolitza la vida mentre que aquestes dones de les quals vost em parla representen la mort" i que "Aquestes dones defensen el terrorisme dels Estats Units". A ms han rebut diversos actes de repudi per part de la Federaci de Dones Cubanes, organitzaci de masses oficialista del govern cub que agrupa a bona part de les dones de l'illa i que responen a la ideologia oficial. Els partidaris del rgim cub han denunciat manipulacions meditiques en relaci no noms al motiu de l'empresonament dels parents de les Damas de Blanco, sin tamb al seu nombre i importncia real.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial de les Damas de Blanco;
  Cuba: "Damas de blanco" y manipulaciones mediticas, enlla crtic amb les Damas de Blanco, de 21 de mar de 2005;
  "Damas de Blanco" piden libertad de sus familiares en La Habana;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160925" title="Vals" nonfiltered="340" processed="338" dbindex="65340">


El vals s un ball de sal i una dansa tradicional. T un carcter ternari (normalment escrit en comps 3/4) i l'accent (o ictus musical) recau en el primer temps. s un ball de parella, en el qual en el primer temps s'obre lateralment una cama, en el segon l'altra se li ajunta unint de nou els peus i en el tercer temps es fa una lleugera elevaci de talons.

No hi ha coincidncia en quant al seu origen. Uns l'atribueixen a una dansa del del segle XVIII, anomenada Lndler, que ballaven els pagesos d'ustria i del sud d'Alemanya. Altres, a una dansa italiana de fa ms de quatre segles, anomenada Volte.

Sn molt famosos els valsos vienesos dels membres de la famlia Strauss, i tamb l'homenatge que els fu Ravel amb la seva obra La Valse, ja entrat el segle XX.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160930" title="Salar (Granada)" nonfiltered="341" processed="339" dbindex="65341">

Salar s un municipi de la provncia de Granada, situat en la comarca de Loja, molt prop de localitats com Hutor-Tjar, Loja, Alhama de Granada, Montefro i Antequera (aquest ltim en la provncia de Mlaga). 

s un poble de poc ms de 2.800 habitants, situat sobre el vessant d'una muntanya, en una petita inclinaci, prop de la autovia A-92, amb una tradici olivera, encara que els cereals, el blat de moro i l'esprrec sn tamb productes d'aquesta terra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160931" title="Salar" nonfiltered="342" processed="340" dbindex="65342">

Geografia: municipi de la provncia de Granada. Vegeu Salar (Granada).
Lingstica: una llengua turquesa. Vegeu llengua salar;
Gastronomia: Fer s de la sal de cuina.
Lingstica: Utilitzaci del catal salat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160933" title="Rubite" nonfiltered="343" processed="341" dbindex="65343">

Rubite s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 28,52 km, una poblaci de 492 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 17,25 hab/km. s format pels nuclis de poblaci d'El Lance y Casarones, Los Galvez, Los Diaz, Rambla del Agua, Los Hurguneros, El Ferrer i Venta Don Cndido.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160934" title="Quntar" nonfiltered="344" processed="342" dbindex="65344">

Quntar s un petit poble en la Provncia de Granada, a 15 quilmetres de distncia de la ciutat de Granada en direcci a Sierra Nevada. El poble t 1.054 habitants (INE 2005). 

El nom de Quntar prov de l'rab Qaryat al kantar, que significa pont i pas cap a la alqueria. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160936" title="Purullena" nonfiltered="345" processed="343" dbindex="65345">

Purullena s un petit municipi prop de Guadix, en la vessant nord de Sierra Nevada. El terme municipal s travessat pels rius Alhama i Fardes. La poblaci del municipi es troba repartida entre dos nuclis: la capalera municipal, amb el 84% del total municipal i l'assentament secundari d'El Bejarn. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160937" title="Pulianas" nonfiltered="346" processed="344" dbindex="65346">

Pulianas s un municipi situat en la part central de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 5 km de la capital provincial. Limita amb els municipis de Gevjar, Alfacar, Jun, Granada, Maracena i Peligros.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160938" title="Cedcia" nonfiltered="347" processed="345" dbindex="65347">
Cedcia fou una famlia o gens romana d'origen plebeu. El primer personatge d'aquest nom fou un Cedici (Caedicius) que fou trib de la plebs el 475 aC; el primer que va obtenir el consolat fou Quint Cedici Noctues el 289 aC. L'nic cognom que consta es Noctues (Noctua). Van prcticament desaparixer al final de la Repblica per Juvenal esmenta dues persones amb aquest cognom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160939" title="Puebla de Don Fadrique" nonfiltered="348" processed="346" dbindex="65348">

La Puebla de Don Fadrique s una localitat situada en l'extrem nord-est de la provncia de Granada, al costat del lmit amb Albacete, i tradicionalment considerada el punt de la provncia ms lluny de la capital.  Limita amb Orce i Huscar; amb Mara i Vlez-Blanco, a Almeria; amb Caravaca de la Cruz i Moratalla, a Mrcia; i amb Nerpio, a Albacete.
 

 Personatges illustres .
 Jos Mara Castillo, teleg de l'alliberament.
 Eufemio Snchez Martnez, soldat de els ltims de Filipines.
 Rafa Paz, futbolista, set cops internacional amb la selecci espanyola.

 Enllaos externs .


 Puebla de Don Fadrique a Turgranada pgina turstica oficial de la Provncia de Granada;
 Ortofoto de Puebla de Don Fadrique a Google Maps;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160940" title="Cedici" nonfiltered="349" processed="347" dbindex="65349">



Onomstica:
Luci Cedici, trib de la plebs;
Marc Cedici, militar rom;
Gai Cedici, llegats consolar;
Quint Cedici cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160941" title="Luci Cedici" nonfiltered="350" processed="348" dbindex="65350">
Luci Cedici (Lucius Caedicius) fou trib de la plebs el 465 aC. Va portar a judici al cnsol del 466 aC, Espuri Servili Prisc Estructe (Spurius Servilius Oriscus Structus)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160942" title="Marc Cedici" nonfiltered="351" processed="349" dbindex="65351">
Marc Cedici (Marcus Caedicius) fou un rom que es va dirigir als tribuns del 391 aC per dir que en el silenci de la nit havia escolta una veu sobrehumana que deia que els gals s'acostaven a la ciutat. Probablement fou la mateixa persona que fou centuri i fou nomenat comandant pels romans que havien fugit de Ves desprs de la conquesta de la ciutat pels gals (390 aC). Va dirigir els romans contra els etruscs que es van aprofitar de la desgracia dels romans per saquejar el territori de Ves.

Va proposar a Marc Furi Camil com a general i segons un dels relats ell mateix va portar a Camil el decret del senat que el nomenava dictador i comandant suprem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160944" title="Gai Cedici" nonfiltered="352" processed="350" dbindex="65352">
Gai Cedici (Caius Caedicius) fou un dels llegats del cnsol Luci Papiri Cursor. Va dirigir la cavalleria en una gran batalla contra els samnites l'any 293 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160946" title="Quint Cedici" nonfiltered="353" processed="351" dbindex="65353">
Quint Cedici (Quintus Caedicius Q. F. Q. N) fou cnsol de Roma l'any 256 aC. Va morir estant en l'exercici del crrec i el va substituir Marcus Atilius Regulus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160948" title="Memries d'Idhun II: Trada" nonfiltered="354" processed="352" dbindex="65354">
Memries d'Idhun: Trada s la segona part de la trilogia de Memries d'Idhun, tres llibres creats per Laura Gallego Garca i que giren entorn a Idhun, un mn ple de mgia i de misteri i amb tres sols i tres llunes. En aquest llibre la Resistncia torna a Idhun, i finalment, la Trada (en Jack, la Victoria i en Christian) haur de lluitar contra Ashran el Nigromant.

 Memries d'Idhun .

Actualment Memries d'Idhun s'ha publicat en quatre llenges: castell, 


 L'autora .
Laura Gallego Garca nasqu a Quart de Poblet l'11 d'Octubre de 1977. Es va llicenciar en Filologia Hispnica i actualment porta publicats ms de 14 llibres, entre els quals es troben Finis Mundi (guanyador del Premi el Vaixell de Vapor), Les Crniques de la Torre, Ales de Foc, Mandrgora, La llegenda del Rei Errant i molts ms...

Llista de captols.

III DESPERTADA

Prleg.

 La torre de Kazlunn.
 A recer.
 Qu em donaries, a canvi?;
 Humanitat.
 Decisions.
 L'inici d'un viatge.
 Ydeon, el forjador d'espases.
 Els Nous Dracs.
 Filla del desert.
 Cementiri de dracs.
 El b ms precis que pot lliurar un unicorn.
 Si em pots lliurar la mgia a mi...;
 Reunions.
 L'ltim drac.

IV PREDESTINACI

 Com l'oce ms profund.
 Umadhun.
 Obscuritat.
 Dus i profecies.
 Alis Lithban.
 L'ltim reducte de mgia.
 Res per salvar.
 La profecia del Set.
 El judici de l'Alexander.
 Triple pleniluni.
 L'elecci de la Victoria.
 L'incendi del cel.
 Convalescncia.

EPLEG: Esperit.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Memries d'Idhun ;
 Pgina no oficial de Memries d'Idhun;
 Pgina oficial de l'autora;
 Pgina de la revista Memries d'Idhn (MDI, La Revista);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160949" title="Celi Vibenna" nonfiltered="355" processed="353" dbindex="65355">
Celes o Celi Vibenna fou el cap d'un exrcit etrusc que va anar suposadament a l'antiga Roma en el perode monrquic i es va establir all amb les seves forces al tur que es va dir tur Celi. Segons Tcit aix va ser en temps de Tarqu Prisc, per altres assenyalen el temps de Rmul i l'exrcit estaria destinat a servir d'ajut contra els sabins. Segons les fonts etrusques conservades per l'emperador Claudi, Servi Tulli i Celi Vibenna dirigien un exrcit que va patir diverses derrotes i al final les restes es van establir a Roma, on Servi va arribar a ser rei.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160950" title="Josep Miquel i Bar" nonfiltered="356" processed="354" dbindex="65356">
Josep Miquel i Bar ( Lleida, 1865 -Barcelona, 1909) fou un poltic i revolucionari catal. Era membre del  Partit Republic Nacionalista Catal. Durant la Setmana Trgica fou el cap de la rebelli al barri de Sant Andreu de Palomar; s'encarreg de l'assalt a les casernes de la gurdia civil i l'incendi de l'esglsia parroquial. Per aquests fets fou afusellat el 17 d'agost de 1909. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160951" title="Clia" nonfiltered="357" processed="355" dbindex="65357">


Onomstica:

Clia, tercera muller de Sulla;

Gens Clia, gens romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160952" title="Clia (muller de Sulla)" nonfiltered="358" processed="356" dbindex="65358">
Clia (Caelia) fou la tercera muller del dictador rom Sulla. El dictador la va repudiar degut a que era estril (Plutarc, Sulla, 6).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160953" title="Gens Clia" nonfiltered="359" processed="357" dbindex="65359">
Clia fou una gens romana d'origen plebeu. Deien ser d'origen etrusc, i descendien del mtic Celi Vibenna. Cap membre de la famlia va exercir altes funcions de la repblica fins al segle I aC; el 94 aC Gai Celi Calde va aconseguir el consolat. Els cognoms de la famlia foren Calde (Caldus) o Rufus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160954" title="Reporters Sense Fronteres" nonfiltered="360" processed="358" dbindex="65360">

Reporters Sense Fronteres (RSF) (en francs: Reporters sans frontires; en castell: Reporteros Sin Fronteras; en alemany: Reporter ohne Grenzen o ROG; en angls: Reporters Without Borders o RWB) s una organitzaci no governamental internacional d'origen francs l'objectiu del qual, segons declara en la seva presentaci, s defensar la llibertat de premsa arreu del mn i, en concret, als periodistes perseguits per la seva activitat professional.

Va ser fundada pel seu actual secretari general, Robert Menard, i t la seva seu permanent a la ciutat de Pars. El nom s'inspira en el d'altres organitzacions com Metges Sense Fronteres. L'any 2005 l'organitzaci fou guardonada amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia que atorga el Parlament Europeu, compartit amb el moviment Damas de Blanco i l'advocat nigeri Hauwa Ibrahim.

Funcionament. 
Encara que l'organitzaci com a tal s petita, RSF disposa d'una xarxa de ms de 100 corresponsals en els cinc continents i seccions nacionals en diversos pasos: Alemanya, ustria, Blgica, Canad, Espanya, Frana, Itlia, Sucia i Sussa, i oficines a Abidjan, Bangkok, Moscou, Nova York, Tquio i Washington DC. Disposa d'una pgina web a internet permanentment actualitzada i editat en tres idiomes, francs, angls i castell. 

RSF s membre de l'organitzaci Intercanvi Internacional per la Llibertat d'Expressi (IFEX), una xarxa mundial que agrupa a les associacions ms importants en defensa de la llibertat d'expressi. 

Moltes publicacions de Reporters Sense Fronteres es basen en informes obtinguts mitjanant la xarxa IFEX. Es beneficia del suport de corresponsals de premsa en nombrosos pasos del mn, que no estan exposats a les mateixes pressions que eventualment es poden produir sobre els periodistes locals. RSF considera que la seva independncia est garantida grcies a que les oficines internacionals poden fer pblics les seves prpies anlisis amb independncia de les pressions que puguin sofrir els representants del RSF o de l'IFEX en un pas en concret. 

Accions. 
RSF afirma inspirar-se en l'article 19 de la Declaraci Universal dels Drets Humans, mitjanant la qual tot individu "t dret a la llibertat d'opini i d'expressi" i a "no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitaci de fronteres". A Europa aquest dret est recollit en la Convenci Europea de Drets Humans, adoptada l'any 1950. 

Les accions que porta a terme RSF en defensa dels seus objectius sn: 
Denunciar els atacs a la llibertat de premsa. ;
Ajudar als periodistes amenaats, perseguits o empresonats per la seva activitat professional. ;
Donar suport a les famlies dels periodistes perseguits. ;
Dur davant la justcia als responsables de persecucions a periodistes. ;

A causa de la impunitat que gaudeixen alguns responsables de crims comesos contra els periodistes, RSF va decidir crear al gener de 2002, la xarxa Damocls. El seu objectiu s ajudar a les vctimes i intervenir en les diferents instncies jurdiques compentents perqu els responsables siguin jutjats. 

ndex de llibertat de premsa mundial. 


RSF publica cada any un controvertit informe sobre l'estat de la llibertat de premsa al mn. La llista ms recent es va publicar el 23 d'octubre de 2006, i situa al capdavant Finlndia, Islndia, Irlanda i els Pasos Baixos i a la cua Eritrea, Turkmenistan i Corea del Nord. La llista es genera a partir de les respostes obtingudes en una enquesta enviada a periodistes i especialistes relacionats per tot el mn. En l'enquesta es pregunta sobre atacs directes a periodistes i mitjans de comunicaci aix com altres fonts indirectes de pressi contra la premsa independent. 

L'informe s'elabora sobre la base d'un qestionari enviat a les organitzacions associades amb Reporters Sense Fronteres (14 grups de llibertat d'expressi en cinc continents) i els seus 130 corresponsals al voltant del mn, a ms de periodistes, investigadors, juristes i activistes pro drets humans. 

Segons RSF, l'ndex se centra exclusivament en la llibertat de premsa i no amida en cap cas la qualitat del periodisme en un pas. A causa de la metodologia de l'estudi, que es basa en la percepci individual dels informants, sovint es produxen amplis contrastos en la posici d'un pas en l'escalaf d'un any a un altre. 

Crtiques. 
Crtiques a Cuba.
La imparcialitat de RSF ha estat posada en dubte per alguns sectors ideolgics d'esquerra, per diverses organitzacions de periodistes tant professionals com sindicals de diferents pasos, aix com de la famlia del periodista espanyol assassinat a l'Iraq per les tropes d'Estats Units Jos Couso, a causa, entre altres raons, d'algunes de les seves fonts de finanament. 

L'organitzaci ha rebut severes crtiques, especialment des de grups simpatitzants amb el rgim cub, per un suposat biaix anti-castrista, a causa de les seves campanyes publicitries en contra de la situaci dels drets humans durant la Revoluci cubana i que fa que Cuba aparegui en els ltims llocs mundials. RSF ha estat acusada d'estar associada amb sectors de l'exili cub de Miami i de dirigir una campanya contra Cuba i contra Veneuela, amb un objectiu ms poltic que de defensa de les llibertats. Alguns dels arguments que es donen suport les crtiques sn els segents: 
 Cuba ocupa un dels ltims llocs de la llista, encara que a Cuba no ha estat assassinat ni un sol periodista des de 1958, any del triomf de la Revoluci cubana. ;
 No obstant aix a l'Iraq, que ocupa una posici notriament millor que Cuba, han estat assassinats almenys 44 periodistes des de l'inici de la guerra. RSF no va condemnar l'assassinat del periodista espanyol Jos Couso ni de l'ucrani Tares Protsyuk a mans de l'exrcit nord-americ.
 Brasil, Hait, Mxic i Per, pasos on diversos periodistes han estat assassinats, ocupen posicions notablement millors que Cuba.
 El text que acompanyava la classificaci de 2003 estava completament centrat en Cuba i duia com ttol Cuba, penltima abans de Corea del Nord, en comptes de tenir un ttol ms neutral com per exemple: Corea del Nord, ltima o Finlndia, primera.
 En la portada de la pgina web de RSF apareixen citats els "pitjors" i millors "pasos", segons la seva classificaci. Entre els ltims, apareix Cuba, en el lloc 165, per no Turkmenistan, en el lloc 167. Aix mateix l'nic pas que t un enlla especial s Cuba. ;
La famlia de Jos Couso ha criticat a l'organitzaci per no prestar cap atenci a les seves opinions durant el judici seguit per la mort del mateix i haver acceptat la versi de l'exrcit d'Estats Units en contra de les proves presentades pels seus parents. ;

Per la seva banda, RSF admet que Cuba s una de les prioritats del seu treball i ho justifica mitjanant els segents arguments:
 21 periodistes romanen detinguts, en condicions extremadament difcils, des de mar de 2003, afrontant penes molt greus que en alguns casos superen els 20 anys de pres. ;
 A Cuba no existeix llibertat de premsa, la informaci segueix sent monopoli de l'Estat. Tot es troba sotms a autoritzaci, des de la utilitzaci d'internet fins a la possessi d'un fax o un ordinador. ;
 A Cuba tamb es vigila de prop de la premsa estrangera. A la fi de maig de 2005 van ser expulsats dos periodistes polonesos i un itali. ;
 Cuba nega oficialment l'entrada a Reporters Sense Fronteres des de fa anys. ;

No obstant aix RSF nega que doni un tractament especial a Cuba per motius poltics o ideolgics, com reiteradament li retreuen Granma i altres rgans de premsa del rgim cub. La seva afirmaci la sustenten en les xifres d'informes: "L'any 2004 Reporters sense Fronteres va publicar 781 comunicats relatius a 118 pasos. 58 d'aquests comunicats es referien a Xina, 56 a L'Iraq, 30 a Pakistan, 25 a Algria, 25 a Costa d'Ivori... i 18 a Cuba".

Crtiques al CAC.
La 5a Convenci de Periodistes d'Espanya organitzada peel Frum d'Organitzacions de Periodistes (FOP) l'any 2007 va incloure entre les seves resolucions una relativa a RSF: 
"La Convenci de Frum d'Organitzacions de Periodistes deplora que en l'ltim informe anual de Reporters Sense Fronteres (RSF) s'inclogui, dintre de l'apartat d'Espanya, al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) com una amenaa a la llibertat d'expressi quan justament el fet que no existeixi un equivalent per a tot el territori s un dels grans problemes per a la plena satisfacci del dret a la informaci de la ciutadania. El FOP considera que per part de RSF s un despropsit intolerable que es compari el CAC amb les amenaces d'ETA als periodistes, comparana a la qual fins a ara noms estvem acostumats a escoltar a determinats sectors poltics i empresarials."

Aquest Frum integra a organitzacions sindicals que van donar suport al Govern de la Generalitat de Catalunya, que va promoure la llei de l'audivisual i les competncies del CAC objecte de crtica per part del RSF. 

Finanament.
Segons els comptes fets pbliques per RSF, l'any 2005 es va finanar en un 54% mitjanant recursos propis, producte de la venda d'lbums fotogrfics i de tres calendaris de cap d'any. El mecenatge, s a dir, aportacions externes pbliques i privades, constituxen, segons aquestes dades, el 27% en aquest mateix any, grcies a companyies com Sanofi Aventis, FNAC, CFAO, Ouest-France o Baume & Mercier. Tamb rep subvencions puntuals de la UNESCO, d'institucions franceses i internacionals. La part de finanament pblic fou del 10% en el pressupost global (enfront del 19% de 2004), que procedeix del Govern i del Ministeri d'Afers exteriors francs, aix com de la Organitzaci Internacional de la Francofonia.

Sempre segons RSF, les subvencions de fundacions privades de l'any 2005 (Open Society Foundation, Center for a Free Cuba, Fondation de France, National Endowment for Democracy) van augmentar lleugerament a causa del projecte frica ajudat per la NED, i del reemborsament efectuat pel Center for a Free Cuba de la reedici de la revista prohibida De Cuba. En concret, aquestes organitzacions, que sn les quals ms polmica causen, haurien contribut l'any 2004 amb un 1,9% (l'Open Society Institute) i un 1,3% (Center for Free Cuba) del total de fons anuals. 

Algunes fonts consideren aquestes xifres poc crebles, i consideren que el finanament real no es correspon amb la publicada per l'organitzaci. No obstant aix, RSF ha insistit que les seves dades de vendes d'lbums fotogrfics sn correctes i que aix els assegura la seva independncia econmica. 

RSF ha estat tamb acusada pels mateixos sectors de rebre finanament de lInstitut Republic Internacional, un bra del Partit Republic dels Estats Units d'Amrica especialitzat en la ingerncia en eleccions de diferents pasos, alguna cosa que RSF ha desmentit. 

Els seus crtics ressalten que el Center for a Free Cuba, una de les fonts de finanament del RSF, s una organitzaci d'extrema dreta l'objectiu de la qual s enderrocar al Govern cub. No obstant aix, la seva aportaci a l'organitzaci tot just supera l'1% del pressupost total, segons les dades fetes pblics per Reporters Sense Fronteres. RSF ha manifestat tamb que els diners del Center for a Free Cuba "s'utilitzen per a donar suport a les famlies dels periodistes empresonats a l'illa, i per a portar a terme projectes destinats a aconseguir la seva llibertat com ms aviat millor"..

Referncies.


Enllaos externs.
       Reporters Sense Fronteres;
  ndex de llibertat de premsa mundial 2002;
  ndex de llibertat de premsa mundial 2003;
  ndex de llibertat de premsa mundial 2004;
  ndex de llibertat de premsa mundial 2005;
  ndex de llibertat de premsa mundial 2006;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160955" title="Celiomont" nonfiltered="361" processed="359" dbindex="65361">
Celiomont (Caeliomontanus) fou un nom de famlia de la gens Virgnia. Molts dels seus membres portaren el renom de Tricost (Tricostus).

Els principals personatges foren: 
Tit Virgini Tricost Celiomont I, cnsol rom el 496 aC. ;
Aule Virgini Tricost Celiomont I, cnsol rom el 494 aC.
Aule Virgini Tricost Celiomont II, cnsol rom el 469 aC.
Espuri Virgini Tricost Celiomont, cnsol rom el 456 aC.
Tit Virgini Tricost Celiomont II cnsol rom l'any 448 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160956" title="Tit Virgini Tricost Celiomont" nonfiltered="362" processed="360" dbindex="65362">



Cnsols de Roma:

Tit Virgini Tricost Celiomont I, cnsol rom el 496 aC ;
Tit Virgini Tricost Celiomont II cnsol rom l'any 448 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160957" title="Aule Virgini Tricost Celiomont" nonfiltered="363" processed="361" dbindex="65363">


Cnsols de Roma:

Aule Virgini Tricost Celiomont I, cnsol rom el 494 aC ;
Aule Virgini Tricost Celiomont II, cnsol rom el 469 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160958" title="Tit Virgini Tricost Celiomont I" nonfiltered="364" processed="362" dbindex="65364">
Tit Virgini Tricost Celiomont fou cnsol el 496 aC amb Aule Postumi Albe Regillense, any en qu es va lliurar suposadament la batalla del llac Regillus (que se situa ms aviat vers el 494 aC o 495 aC). Aule Postumi va dimitir del crrec perqu sospitava del seu collega i desprs fou fet dictador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160959" title="Aule Virgini Tricost Celiomont I" nonfiltered="365" processed="363" dbindex="65365">
Aule Virgini Tricost Celiomont (Aulus Virginius A. F. Tricostus Caeliomontanus). Fou cnsol el 494 aC, any en qu els plebeus van fer secessi al Mont Sagrat. Abans de la secessi va anar contra els volscs al que va derrotar en una batalla i els va ocupar una de les seves principals ciutats, Velitrae o Velitres. Fou un dels deu enviats pel senat a tractar amb els plebeus revoltats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160961" title="Aule Virgini Tricost Celiomont II" nonfiltered="366" processed="364" dbindex="65366">
Aule Virgini Tricost Celiomont (Aulus Virginius A. F. A. N. Tricostus Caeliomontanus)  fou fill d'Aulus Virginius A. F. Tricostus Caeliomontanus i fou cnsol el 469 aC. Va lluitar contra els eques als que va derrotar, per l'exrcit rom quasi be fou destrut per una negligncia del cnsol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160962" title="Espuri Virgini Tricost Celiomont" nonfiltered="367" processed="365" dbindex="65367">
Espuri Virgini Tricost Celiomont (Spurius Virginius A. F. A. N. Tricostus Caeliomontanus) fou fill d'Aulus Virginius A. F. Tricostus Caeliomontanus. Fou cnsol el 456 aC. Durant el seu perode de comandament es van celebrar per segona vegada els ludi saeculares.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160963" title="Tit Virgini Tricost Celiomont II" nonfiltered="368" processed="366" dbindex="65368">
Tit Virgini Tricost Celiomont (Titus Virginius T. F. Tricostus Caeliomontanus) fou cnsol de Roma l'any  448 aC, segons esmenten Tit Livi (Histria de Roma) i Diodor de Siclia).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160965" title="Consell de Forces Poltiques de Catalunya" nonfiltered="369" processed="367" dbindex="65369">
El Consell de Forces Poltiques de Catalunya fou una agrupaci poltica creada el 23 de desembre del 1975, poc desprs de la mort del general Franco. s una transformaci de la Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya - CCFPC per tal de facilitar l'entrada d'altres forces poltiques que no volen integrar-se a la Comissi Coordinadora. El Consell estava format exclusivament per partits catalans: Els set partits que formaven part de la Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya - CCFPC:
 Partit Carl de Catalunya - PCC ;
 Uni Democrtica de Catalunya - UDC;
 Front Nacional de Catalunya - FNC ;
 Esquerra Republicana de Catalunya - ERC;
 Partit Popular de Catalunya - PPC;
 Convergncia Socialista de Catalunya - CSC;
 Partit Socialista Unificat de Catalunya - PSUC, ;
i quatre partits ms: 
 Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Pasos Catalans - PSAN;
 Esquerra Democrtica de Catalunya - EDC;
 Convergncia Democrtica de Catalunya - CDC;
 Reagrupament Socialista i Democrtic de Catalunya - RSDC que adopta el maig de 1976 el nom de Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament - PSC-R. ;

A partir de novembre de 1976 el Partit Popular de Catalunya - PPC, i Convergncia Socialista de Catalunya - CSC deixen d'existir per haver-se fusionat juntament amb d'altres forces socialistes en el Partit Socialista de Catalunya-Congrs - PSC-C. Aquesta denominaci dels dos Partits Socialistes, Reagrupament i Congrs, s un acord per salvar la unitat del Consell, encara que en els seus documents propis no utilitzen l'afegit.

L'objectiu bsic de l'agrupaci, tal com constava en el primer punt de la seva declaraci programtica era reivindicar, propiciar i impulsar la constituci d'un govern provisional de la Generalitat des del moment mateix de la ruptura democrtica, amb el comproms de convocar i celebrar eleccions per al Parlament en el termini ms breu possible. Els punts bsics de les seves reivindicacions eren una amnistia, la restauraci de l'Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Nria), eleccions al Parlament de Catalunya, reconeixement de les llibertats democrtiques, el sufragi universal, garanties individuals, llibertat sindical i el reconeixement del dret de vaga.

Aquesta instncia unitria es dissolgu el mes de juny de 1977, quan se celebraren les eleccions generals espanyoles de 1977.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160966" title="Celi (desambiguaci)" nonfiltered="370" processed="368" dbindex="65370">


Onomstica:

Celi Vibenna, mtic cap etrusc;

Luci Celi, militar rom;

Publi Celi), militar rom;

Publi Celi, magistrat rom ;

Gai Celi, trib de la plebs ;

Marc Celi fou un cavaller rom que va patir confiscacions per part de Verres, que consta que li va prendre al menys alguns gots de plata el 71 aC;

Quint Celi fou amic i seguidor de Marc Antoni. Cicer el va atacar en algun dels seus discursos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160967" title="Luci Celi" nonfiltered="371" processed="369" dbindex="65371">
Luci Celi (Luci Caelius o Coelius) fou un militar rom. Fou llegat a Illria en la guerra contra Perseu de Macednia el 169 aC i fou derrotat quan va intentar conquerir Uscana al districte de Penestes (Penestae) on hi havia una guarnici macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160968" title="Conferncia Nacional Catalana" nonfiltered="372" processed="370" dbindex="65372">
La Primera Conferncia Nacional Catalana es va celebrar a la ciutat de Mxic de l'11 al 13 de setembre de 1953. Pretenia unificar tot el nacionalisme radical catal de totes les tendncies democrtiques d'arreu dels Pasos Catalans, sota l'impuls de Josep Maria Batista i Roca. Se n'encarreg el Secretariat de la Comissi Organitzadora, compost per Salvador Armendares i Torrent, Marian Roca, Miquel Ferrer Sanxis, Manuel Alcntara i Gusart i Dolors Bargall, als quals es van unir Jos Luis Irisarri (delegat del govern d'Euzkadi a Mxic) i Rogelio Rodrguez de Bretaa (delegat del Consello de Galiza). Entre els que s'hi han adherir, hi havia 67 centres, organitzacions i partits poltics, diverses revistes i presonalitats a ttol individual. D'ella en sorgiria la proposta de formaci del Consell Nacional Catal.

Es va intentar la celebraci d'una Segona Conferncia Nacional Catalana a Mxic el juny del 1966, per la participaci fou gaireb testimonial. Noms destac per la redacci dels Drets de la Naci Catalana, referents a l'autogovern, l'autodeterminaci i la unitat dels Pasos Catalans.

 Participants i adherits .
 Partits poltics;
 Grop Nacionalista Radical (Salvador Carbonell i Puig i Pere Claver);
 Estat Catal (Josep Maria Xammar) ;
 Esquerra Republicana de Catalunya (Salvador Armendares i Dolors Bargall);
 Acci Catalana (Ramon Peypoch);
 Moviment Social d'Emancipaci Catalana (Miquel Ferrer, Abelard Tona i Nadalmai);
 Uni Democrtica de Catalunya;
 Grup de Catalans de Mxic (Sebasti Bru);
 Associacions i revistes:
 De Mxic, La Nostra Revista i Pont Blau;
 De Xile, Germanor i Noticiari Catal;
 De Buenos Aires, Ressorgiment i Afany;
 De Pars, Vincle;
 De l'Havana, La Nova Catalunya;
 D'Angulema, Mai no morirem;
 Personalitats a ttol individual;
 Manuel Serra i Moret (USC);
 Pau Casals i Defill;
 Carles Pi i Sunyer;
 Hiplit Nadal i Mallol;
 August  Pi i Sunyer;
 Joan Sauret i Garcia;
 Antoni Trias i Pujol;
 Josep Toms i Piera;
 Josep Conangla i Fontanilles;
 Jaume Miravitlles i Navarra;
 Llus Esteve i Cruaas;
 Manuel Gals i Martnez;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160969" title="Publi Celi (militar)" nonfiltered="373" processed="371" dbindex="65373">
Publi Celi fou un militar rom. Va rebre el comandament de Placentia del cnsol Gneu Octavi el 87 aC i quan la ciutat fou conquerida per Cinna, va preferir que el mats Luci Petroni que no pas caure en mans de l'enemic (el partit popular de Mari).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160972" title="Publi Celi" nonfiltered="374" processed="372" dbindex="65374">
Publi Celi fou un magistrat rom probablement fill de Publi Celi. La magistratura ms important que va exercir fou la de pretor, que la va tenir juntament amb Verres el 74 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160973" title="Gai Celi" nonfiltered="375" processed="373" dbindex="65375">

Gai Celi (Caius Caelius o Coelius) fou trib de la plebs a l'antiga Roma el 51 aC. Es fams perqu fou partidari de Juli Csar i va vetar els decrets que el senat rom havia dirigit contra Csar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160975" title="Cenis (amant de Vespasi)" nonfiltered="376" processed="374" dbindex="65376">
Cenis (Caenis) fou l'amant de Vespasi. Originalment fou una lliberta d'Antnia, la  mare de l'emperador Claudi. Quan es va morir la dona de Vespasi, Flvia Domicilla, l'emperador la va agafar per viure amb ell i la va tractar com la seva muller legal. Va exercir molta influencia sobre Vespasi i va adquirir una gran riquesa degut als regals que rebia dels qui volien algun favor de l'emperador i demanaven la seva intercessi. Quan es va morir, Vespasi va posar un cert nombre de concubines al seu lloc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160976" title="Marc Cepari" nonfiltered="377" processed="375" dbindex="65377">
Marc Cepari (Marcus Caeparius) fou un cavaller de Tarracina, que va participar a la conspiraci de Catilina. Va preparar la rebelli als pastors de la Pulla i estava a punt de sortir de Roma amb aquest propsit quan els conspiradors foren detinguts per Cicer. Va escapar de la ciutat  per fou detingut durant la fugida i retornat a Roma sota custodia de Gneu Terenci. Fou executat poc desprs junt amb altres conspiradors al Tullianum (63 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160977" title="Cpies" nonfiltered="378" processed="376" dbindex="65378">
Cpies (Caepias) fou un sobrenom d'Octavi (August) segons Di Cassi. No obstant aquest renom no es esmentat per cap altre autor, i noms una vegada pels mateix Di Cassi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160978" title="Cepasi" nonfiltered="379" processed="377" dbindex="65379">


Onomstica:

Gai Cepasi, questor rom;
Luci Cepasi, questor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160980" title="Gai Cepasi" nonfiltered="380" processed="378" dbindex="65380">
Gai Cepasi fou un qestor rom contemporani de l'orador Hortensi que va exercir la magistratura juntament amb el seu germ Luci Cepasi (foren coneguts com els Cepasis, llat Caepasii). Encara que van exercir correctament la seva oratria no era prou poltica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160981" title="Luci Cepasi" nonfiltered="381" processed="379" dbindex="65381">
Luci Cepasi fou un questor rom contemporani de l'orador Hortensi que va exercir la magistratura juntament amb el seu germ Gai Cepasi (foren coneguts com els Cepasis, llat Caepasii). Encara que van exercir correctament la seva oratoria no era prou poltica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160985" title="Socialistische Partij Anders" nonfiltered="382" processed="380" dbindex="65382">
SP.A (Socialistische Partij Anders) s un partit flamenc socialdemcrata de Flandes. El seu lema s: Social progressista alternatiu (Sociaal progressief alternatief). El candidat del SP.A per les prximes eleccions federals a Blgica (10 juny 2007) s Johan Vande Lanotte, que s l'actual president del partit.

Enllaos externs.
 Web oficial;















 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160987" title="Gecko" nonfiltered="383" processed="381" dbindex="65383">

Gecko (en catal es traduiria Drag) s un motor de renderitzat o de navegaci lliure escrit en C++. S'utilitza a tota la branca de programari Mozilla i al Netscape Navigator.  T una trillicncia MPL/GPL/LGPL i s'ha creat per a suportar els estndards lliures d'Internet. Va ser creat per la Netscape Communications Corporation tot i que actualment s la Fundaci Mozilla i la Corporaci Mozilla qui en porta el desenvolupament.

Gecko ofereix suport total o parcial per a mltiples estndards oberts d'Internet com HTML v4.01, XHTML v1.1, CSS 1 y 2, DOM, XML v1.0, RDF, SVG v1.1, i JavaScript v1.7 

Gecko s tamb una plataforma per a aplicacions multiplataforma, s a dir: permet executar aplicacions sobre el seu motor que se serveixin de tecnologies com XUL, XBL, PNG, HTTP, POP3, SMTP, RDS, CSS virtualment a qualsevol sistema operatiu.

Anteriorment Gecko va ser conegut amb els nom de Raptor i NGLayout.

Estndards suportats.
HTML 4.0;
CSS Nivell 1 (suport parcial per CSS 2 i 3, vegeu Mozilla CSS support chart per ms detalls);
JavaScript 1.7 (ECMAScript);
DOM Nivell 1 i 2 (suport parcial per DOM 3);
XML 1.0;
XHTML 1.1;
MathML;
XForms (a travs d'una extensi oficial);
SVG (suport parcial a SVG 1.1);
RDF;

 Programari que empra Gecko .
El Gecko s'utilitza majoritriament en navegadors, entre ells el Firefox. Tamb s'utilitza en navegadors derivats de Mozilla com el Camino, el Flock, el SeaMonkey, el K-Meleon i el Netscape. A continuaci hi ha una comparativa de les versions:


Altres productes que l'utilitzen per no inclosos a la taula sn Switfox, Portable Firefox, Conkeror, HP Secure Web Browser, Oxygen, Minimo, Sylera (per a mbils), Thunderbird (correu electrnic), Sunbird  (calendari) i Instantbird (missatgeria instantnia).

El Sugar de l'OLPC XO-1 tamb utilitza el Gecko. El Gecko s'utilitza per a una completa implementaci del XUL, s ms, en defineix l'actual especificaci.

Referncies.


Enllaos externs.
Mozilla Layout Engine ;
Wiki del desenolupament del Gecko (wiki.mozilla.org) ;
Mozilla Product Strategy Proposal (DRAFT) ;
Web Browser Standards Support ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160993" title="Repblica Irlandesa" nonfiltered="384" processed="382" dbindex="65384">


La Repblica Irlandesa (en galic irlands: Poblacht na hireann o Saorstt ireann; en angls: Irish Republic) fou l'estat independent d'Irlanda declarat unilateralment en l'Aixecament de Pasqua de 1916 i establert el 21 de gener de 1919 pel Dil ireann. Aquest Dil fou l'assemblea parlamentria composta per una gran majoria dels Diputats irlandesos escollits en les eleccions generals de 1918. El Dil va aconseguir fer una declaraci formal d'independncia respecte el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, coincidint amb la Guerra d'independncia d'Irlanda (1919-1922) entre el Regne Unit i l'Exrcit Republic Irlands (IRA).

Mitjanant la signatura del Tractat Angloirlands el 6 de desembre de 1922 aquest estat desaparegu formalment per esdevenir 26 dels 32 comtats formants d'Irlanda l'Estat Lliure d'Irlanda i la resta, 6 comtats, l'Irlanda del Nord, la qual va romandre sota el poder del Regne Unit.

Orgen del nom. 
En angls la formaci d'aquest estat fou conegut com a "Irish Republic" (Repblica Irlandesa) i, ocasionalment, com a "Republic of Ireland" (Repblica d'Irlanda), nom aquest ltim que avui en dia denomina l'estat actual. Dos noms reb en galic irlands, Poblacht na hireann i Saorstt ireann, basats en dues traduccions irlandeses de la paraula repblica: Poblacht i Saorstt. La primera s una derivaci de pobail (gent) i del llat Res Publica, mentre que la segona s una paraula composta a partir de saor ("lliure") i stt (un prstec de l'angles stat). El terme Poblacht na hireann s l'usat en l'Aixecament de Pasqua de 1916. A ms, la Declaraci d'Independncia i altres documents adoptats l'any 1919 van escollir aquest ttol en favor de Saorstt ireann. 

En la formaci de l'Estat Lliure d'Irlanda establert al final de la Guerra Angloirlandesa fou adoptat Saorstt ireann com a nom oficial. No obstant aix aquest Estat Lliure no era una repblica sin una forma de monarquia constitucional dins de l'Imperi Britnic. Per aquesta ra, i des de llavors, la paraula saorstt ha entrat en dess com a traducci de "repblica". Quan l'estat Irlands es va convertir en la Repblica d'Irlanda l'any 1949 la seva descripci oficial en galic irlands fou Poblacht na hireann. 

Establiment.



El 1916 els rebels nacionalistes participants en l'Aixecament de Pasqua van publicar la Proclamaci de la Repblica. Mitjanant aquesta declaraci ells declaraven l'establiment d'un estat independent anomenat la "Repblica Irlandesa" i van proclamar que els lders de la rebelli servirien com un "Govern Provisional de la Repblica Irlandesa" fins que fos possible tornar a escollir un parlament nacional. L'Aixecament de Pasqua fou limitat a la ciutat de Dubln i, en la seva poca, va tenir poc suport del poble irlands. 

La proclamaci de la repblica per part dels lders integrants no va comptar amb el suport del Sinn Fin liderat per Arthur Griffith, el qual afavoria l'establiment d'una forma de monarquia dual entre Irlanda i el Regne Unit. L'nay 1917, per, aquest partit nacionalista s'un amb els partidaris republicans d'amonn de Valera, adoptant a partir d'aquell moment la tesi independentista per a desenvolupar a curt termini, amb la intenci de donar l'oportunitat als irlandesos d'escollir la forma de govern que preferissin. Aquest acord estava subjecte, per, a la condici que si el poble escollia la monarquia com a forma de govern cap membre de la casa reial Britnica seria convidat a ocupar aquest crrec. 

En les eleccions generals de 1918 els candidats radicals del Sinn Fin, incloent molts que havien participat en la rebelli de 1916, van defensar un manifest que comprometia al partit a boicotejar el Parlament del Regne Unit i a establir unilateralment una nova assemblea irlandesa a Dubln. Els candidats del Sinn Fin foren els grans guanyadors de les eleccions, i el 21 de gener de 1919 es van reunir a la Mansion House de Dubln, establint la primera sessi del Dil ireann. En aquesta reuni el Dil va adoptar la Declaraci d'independncia d'Irlanda, i a causa de la Proclamaci de Pasqua adoptada ja el 1916 el Dil retrospecticament va ratificar l'establiment de la Repblica Irlandesa. 

El mateix dia que la declaraci d'independncia va ser publicada dos membres del Royal Irish Constabulary , una de les forces policials existents en aquells moments al pas, van ser assassinats a la poblaci de Soloheadbeg per membres dels Voluntaris Irlandesos. Aquest incident no havia estat ordenat pel Dil per el curs dels fets va dur a aquesta cambra a reconixer als Voluntaris com l'exrcit prpi de la Repblica Irlandesa. Aix, l'incident a Soloheadbeg es va convertir l'incident que va donar motiu a la Guerra Angloirlandesa entre la Repblica Irlandesa i el Regne Unit. 

La decisi d'establir una repblica el 1919, en comptes de qualsevol altra forma de govern, va ser significativa perqu responia a un total repudi de tota relaci constitucional amb la Gran Bretanya, i posava al partit contra qualsevol comproms que pogus perjudicar l'acte-govern inicial sota el Acta de Govern Local o la contnua pertinena a l'Imperi Britnic. La voltil qesti dels Unionistes del nordest, havent indicat que ells no participarien en qualsevol forma de repblica, va ser deixada sense resoldre i els sis comtats d'aquella zona van romandre com a part del Regne Unit sota l'Acta de Govern d'Irlanda de 1920 i desprs en el Tractat Angloirlands.

Reconeixement.

Els esforos del President de Valera als Estats Units d'Amrica, i de l'"ambaixador" de la repblica a la Conferncia de Pau de Pars, Sen T. O'Kelly, per a guanyar reconeixement internacional van fallar. O'Kelly ja havia establert l'"ambaixada" de la Repblica a la ciutat de Pars l'abril de 1919, i Patrick MacCartan va installar una a Washington DC al mateix temps. A pesar de l'mplia promoci per notables nord-americans d'ascendncia irlandesa, el President Woodrow Wilson es va negar a dur el cas irlands a la conferncia. L'nic reconeixement estranger fou el de la Repblica Socialista Federada Sovitica de Rssia, encapalada per Vladimir Lenin, que va obtenir diners del Ministre de Finances de Michael Collins i que posteriorment foren retornats amb parts de les joies de la corona tsaristes. Aquest, per, va ser un petit impuls cap a una postura ms socialista del moviment republic que no pas qualsevol altra cosa. 


La Repblica Irlandesa no va ser reconeguda pel Govern Britnic. L'any 1921, i d'acord amb les demandes Unionistes de l'Ulster, el govern Britnic va decidir partir Irlanda en dues regions, anomenades Irlanda del Sud i Irlanda del Nord, amb els seus propis parlaments que es van reunir al juny. Els nacionalistes irlandesos, per, es van negar a reconixer l'autoritat dels britnics per a dur a terme aquesta partici. 

Quan, al desembre de 1921, la repblica va enviar representants a negociar una treva amb el govern de David Lloyd George el Dil els va comissionar com a "enviats plenipotenciaris", actuant sota l'autoritat del President de la Repblica. No obstant aix Lloyd George es va negar a considerar les negociacions com a relacions bilaterals entre dos estats sobirans, sin amb delegats que representaven al poble irlands. Quan el Tractat Angloirlands va ser concls el govern Britnic va insistir que fos enviat a la Cambra dels Comuns d'Irlanda del Sud per a la ratificaci irlandesa, considerada pels britnics la cambra parlamentria legal en comptes del Dil. Encara que aix fou, en part, una mesura per a salvar la reputaci del Regne Unit davant els ulls internacionals tamb s'ajust al fet que el tractat no seria reconegut per les lleis britniques a menys que estigus ratificat per una instituci reconeguda pel regne Unit. 

Finalment, en el perode transicional que va dur a l'establiment de l'Estat Lliure d'Irlanda, el govern Britnic va transferir la governaci sobre Irlanda del Sud a un rgan anomenat el "Govern Provisional", en comptes del ministeri de la Repblica Irlandesa, un fet que fou dissenyat per a salvar la reputaci britnica. 

Dissoluci.

Aprovat el Tractat Angloirlands el desembre de 1921 i la Constituci de l'Estat Lliure d'Irlanda l'octubre de 1922, el Dil temporalment va accedir a la dissoluci de la Repblica Irlandesa i el seu reemplaament amb el sistema d'una monarquia constitucional de l'Estat Lliure d'Irlanda. 

El 1922, el Govern Provisional va veure la llum la seva existncia sense que la Repblica Irlandesa fos desmantellada, les seves institucions van continuar operant en parallel amb aquelles de l'autoritat provisional. Encara que, per un temps, l'estat inter va tenir (nominalment) dos caps de govern: Michael Collins va ser designat President del Govern Provisional, en teoria qestionable per la Cambra dels Comuns d'Irlanda del Sud i designat pel Lord Liutenant; i Arthur Griffith fou nomenat President de la Repblica en substituci d'amonn de Valera (tot i que Griffith fou nomenat per si mateix "President del Dil Eireann", oficilment va esdevindre President de la Repblica). Les dues administracions van ser progressivament unides fins que a l'agost, a conseqncia de les morts de Griffith i Collins, William T. Cosgrave va assumir ambds lideratges simultniament i aix les dues oficines ms importants efectivament es van tornar una, produint un hbrid constitucional nic; un primer ministre assignat per la corona i un president de la repblica. Ambds parlaments, el Segon Dil i la Cambra dels Comuns, van ser reemplaats per un parlament conjunt conegut com el Tercer Dil o Parlament Provisional que, com una assemblea constituent, va promulgar una nova constituci, que va donar llum al nou estat. 

El 6 de desembre de 1922 la Constituci de l'Estat Lliure d'Irlanda va entrar en efecte prctic i les institucions d'ambds organismes, la Repblica Irlandesa i el Govern Provisional, van deixar d'existir. 

Vegeu tamb.
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
Irlanda del Sud;
Irlanda del Nord;
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160994" title="Acord de Belfast" nonfiltered="385" processed="383" dbindex="65385">
L'Acord de Belfast (o Acord del Divendres Sant). Va ser firmat a Belfast el 10 d'abril de 1998 entre els governs irlands i britnic i diferents partits poltics (entre ells el Sinn Fein). 
Per aprovar-lo es va fer un referndum tant a Irlanda del Nord com a la Repblica d'Irlanda. Entre els punts ms importants de l'Acord hi ha:
 El reconeixement del galic a Irlanda del Nord;
 El desarmament dels grups paramilitars. ;
 La creaci del Consell Britnic-irlands amb representants de totes les parts de les Illes Britniques ;
 La creaci d'una Assemblea Legislativa a la Irlanda del Nord ;
 Un comproms de pau dels partits poltics de la regi ;
 L'alliberament dels presos que pertanyin a organitzacions que acordin l'alto al foc;
 La intenci de qu el futur constitucional a la Irlanda del Nord ser determinat pel desig democrtic de la poblaci ;

L'acord ha significat que l'IRA provisional abandoni les seves activitats armades. L'IRA Autntic, l'Oficial i l'IRA de la Continutat no han firmat aquest acord.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160997" title="MDMA" nonfiltered="386" processed="384" dbindex="65386">

L'MDMA  o metilendioximetanfetamina, tamb coneguda com a xtasi s una droga psicoactiva d'origen sinttic, amb propietats estimulants que va ser sintetitzada pel doctor alemany Anton Kllisch el 24 de desembre del 1912. La seva via d'administraci s oral.

Inicialment va ser usada per a psiquiatres per a resoldre diversos transtorns mentals, per en veure les possibilitats recreatives que tenia aquesta droga, va ser prohibida per primer cop a la Gran Bretanya al 1977, iniciant aix la prohibici a molts altres pasos.

Actualment s una droga molt relacionada amb el mn de la msica electrnica, especialment a les discoteques de Londres. 

No s'ha demostrat que produeixi una depedncia fsica, per si psicolgica.

 Efectes del consum de MDMA .

Els primers efectes es produeixen aproximadament 30 minuts desprs de pendren, i sn:
 Tensi mandibular;
 Boca seca;
 Sudoraci;
 Eufria i ganes de ballar;
 Desaparici del cansament;


Passades unes 6 hores els efectes de l'MDMA desapareixen i es manifesten per:
 Cansament fsic i mental;
 Insomni;
 Disminuci de la gana;
 Baix estat d'nim;

 Enllaos externs .

 MDMA;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="160999" title="Josep Lladonosa i Pujol" nonfiltered="387" processed="385" dbindex="65387">
Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990) fou un historiador que dedic gran part de la seua investigaci a estudiar la histria de les comarques de Lleida.

Li fou concedida la Creu de Sant Jordi l'any 1982.

Bibliografia seleccionada.
 La ciutat de Lleida (1955, ISBN 978-84-7226-315-4);
 Histria de Lleida (1975, ISBN 978-84-400-8072-1);
 Las calles y plazas de Lrida a travs de la historia (1976, ISBN 978-84-500-7327-0);
 Histria d'Artesa de Segre i comarca (1990, ISBN 978-84-505-9449-2);

Enllaos externs.
Obres de Josep Lladonosa a la base de dades del ISBN ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161011" title="ndex de llibertat de premsa mundial" nonfiltered="388" processed="386" dbindex="65388">

L'ndex de llibertat de premsa mundial s un indicador creat per Reporters Sense Fronteres sobre l'estat de la llibertat de premsa al mn. 

Reporters Sense Fronteres publica cada any una llista a partir de les respostes obtingudes en una enquesta enviada a periodistes i especialistes relacionats per tot el mn. En l'enquesta es pregunta sobre atacs directes a periodistes i mitjans de comunicaci aix com altres fonts indirectes de pressi contra la premsa independent.

L'informe s'elabora sobre la base d'un qestionari enviat a les organitzacions associades amb Reporters Sense Fronteres (14 grups de llibertat d'expressi en cinc continents) i els seus 130 corresponsals al voltant del mn, a ms de periodistes, investigadors, juristes i activistes pro drets humans. L'informe pregunta tant sobre atacs directes a periodistes i mitjans de comunicaci com d'altres formes indirectes de pressi contra la llibertat de premsa. L'estudi tamb pren en consideraci les pressions de grups aliens als governs, com per exemple el terrorisme d'ETA a Espanya o la Mfia a Rssia, o qualsevol altre grup que d'una o altra forma posi en perill real la llibertat de premsa d'un pas. 

Segons RSF, l'ndex se centra exclusivament en la llibertat de premsa i no amida en cap cas la qualitat del periodisme en un pas. A causa de la metodologia de l'estudi, que es basa en la percepci individual dels informants, sovint es produxen amplis contrastos en la posici d'un pas en l'escalaf d'un any a un altre. 

Metodologia.
RSF sollicita als membres de la seva xarxa respondre a una enquesta de 52 preguntes que permet avaluar la llibertat de premsa en cada pas. Reben l'enquesta 14 associacions de defensa de la llibertat d'expressi implantades en els cinc continents, 130 corresponsals, a ms de periodistes, investigadors, juristes i militants pels drets humans. 

La imatge obtinguda per a un perode donat presa en compte els esdeveniments ocorreguts entre el 1 de setembre i el 31 d'agost de cada any. Considera nicament violacions dels drets humans que tenen a veure amb la llibertat de premsa, incloent atemptats contra periodistes (classificats en assassinats, empresonament, agressions i amenaces) i contra mitjans de comunicaci socials (censura, decoms d'edicions i equips, visites de control i altres pressions). 

Altres factors presos en compte sn el grau d'impunitat del que es beneficien els causants de violacions a la llibertat de premsa, el marc jurdic sobre el qual s'assenta l'exercici de la professi aix com dels mitjans de comunicaci socials, l'existncia de monopolis d'estat en la premsa o altres mitjans, presncia d'organismes de regulaci i el comportament de l'estat enfront de la premsa internacional. Finalment, es pren en compte en l'ndex els atemptats a la llibertat de circulaci de la informaci via Internet. 

Actualment l'ndex compara 167 pasos; per als altres no es t informaci completa o suficientment fiable. Els petits estats com Andorra, Ciutat del Vatic, Malta o Mnaco en sn exclosos.

Taula 2002-2006.
Un ndex ms alt significa majors restriccions en la llibertat de premsa i implica una posici ms baixa en la clasificaci. 



Referncies.


Vegeu tamb.
 Reporters Sense Fronteres;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161012" title="Lladonosa" nonfiltered="389" processed="387" dbindex="65389">


Josep Lladonosa i Pujol, historiador de les terres de Lleida.
Manel Lladonosa Vall-llebrera, fill de l'anterior i tamb historiador.
Josep Lladonosa i Gir, xef lleidat, autor de diversos llibres sobre gastronomia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161019" title="Wernher von Braun" nonfiltered="390" processed="388" dbindex="65390">


El doctor Wernher Magnus Maximilian Freiherr von Braun (23 mar 1912   16 juny 1977) va ser una de les figures ms importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d Amrica. Aquest cientfic alemany, que va liderar el desenvolupament dels mssils V-2 abans i durant la segona guerra mundial, va entrar als Estats Units a travs de l operaci (llavors secreta)  Paperclip . Va adquirir la nacionalitat americana, i va treballar en el disseny i desenvolupament dels primers ICBMs (Mssils Balstics Intercontinentals) americans, abans d entrar a la NASA. A la NASA, va treballar com a director del  Marshall Space Flight Centre  i arquitecte en cap del vector Saturn V que va permetre als americans d arribar a la lluna. Gracies a aquests fets, se l considera habitualment el pare del programa espacial americ, motiu pel qual va rebre la medalla d honor de cincia ( National Medal of Science ) l any 1975. Dos anys desprs moria i va ser enterrat al cementiri d Ivy Hill a Alexandria (Virgnia   EE.UU.).

Inicis.
Wernher von Braun va nixer a , dins la provncia prussiana de . Va ser el segon de tres germans d una famlia amb un gran pes poltic i social. Son pare, el poltic conservador Magnus Freiherr von Braun va ser ministre d agricultura durant la repblica de Weimar, i sa mare, Emmy von Quistorp pertanyia a una famlia embrancada amb les principals cases reials europees. Va ser precisament ella, qui li va regalar un primer telescopi amb el que va descobrir la seva passi per l astronomia i l espai exterior.
Acabada la primera guerra mundial, i a causa del tractat de Versalles, Wirsitz i la provncia de Posen va passar a formar part de Polnia. Aix va causar que ell i seva famlia (com van fer moltes altres famlies d origen alemany) haguessin de mudar-se. Al 1920 la famlia es va installar a Berln.
El petit von Braun es va comenar a interessar per l espai i els coets quan va caure a les sever mans una cpia del llibre Die Rakete zu den Planetenrumen (El Coet a l Espai Interplanetari) de Hermann Oberth un dels primers pioners de la coeteria a nivell mundial.

Al 1930, von Braun va estudiar a Universitat Tcnica de Berln, on es va unir a la Verein fr Raumschiffahrt (la VfR, Associaci pel Viatge Espacial) on va poder assistir i ajudar a Hermann Oberth en diverses proves de coets alimentats per combustible lquid. Al 27 de juliol del 1934, va aconseguir el doctorat en enginyeria fsica aeroespacial.     

La idea del viatge espacial va fascinar a von Braun des que era petit i va perseguir aquesta idea tota la vida. Tot i que als 32 anys va ser designat cap del cos de coets de l exrcit alemany i que durant la major part de la seva vida va treballar amb mssils, el viatge espacial va ser sempre el seu primer objectiu.

Etapa Alemanya.

El coetaire prussi.
Von Braun estava treballant en el seu doctorat quan el capit d artilleria, Walter Dornberger, crear una subvenci per a la investigaci que li permetia a ell i a Von Braun treballar en les proves de coets de combustible slid que s estaven duent a terme a . Va acabar el seu doctorat dos anys desprs i a finals del 1934 el seu grup ja havia aconseguit llanar a alades de 2,2 i 3,5 quilmetres.
En aquella poca, Alemanya estava molt interessada en la recerca que realitzava el fsic americ . Anteriorment al 1939, cientfics alemanys havien contactat directament amb Goddard per tractar qestions tcniques. Ms endavant la situaci es va tensar i els contactes es van acabar. Tot i aix, Von Braun, va emprar diversos plnols de Goddard que van aparixer en diferents publicacions per incorporar-los al disseny dels coets A-4 (ms coneguts com bombes volats V-2). De fet, acabada la guerra, Goddard va examinar diverses V-2 capturades al alemanys i va veure que empraven diversos components que ell havia inventat. Igualment, Von Braun, al seu llibre d histria de la coeteria reconeix que moltes de les caracterstiques incorporades als moderns coets havien estat aportacions de Goddard.


Desprs del collapse de la VfR van desaparixer totes les societats coetaires alemanyes i totes les proves de coeteria civil van ser prohibides pel rgim nazi. Noms el desenvolupament en l mbit militat estava perms i amb aquesta finalitat, es van construir unes grans installacions a , una localitat al nord d alemanya prop del mar bltic. Aquest emplaament es va ser escollit en part grcies a la mare de Von Braun, que va recordar al seu fill que en aquest lloc era on el seu pare anava a caar necs. Dornberger va esdevenir el comandant militar d aquesta nova ubicaci amb Von Braun com a director tcnic. En collaboraci amb la  el grup de Peenemnde va desenvolupar motors coet de combustible liquid per avions i per enlairaments assistits per coets. Tamb van desenvolupar el mssils balstics de llarg abast A-4 i el mssil supersnic terra-aire .

Un document de la oficina del govern militar dels Estats Units datada al 23 d abril del 1947, detalla que Von Braun va esdevenir membre del Partit Nacional Socialista el primer de maig del 1937 i que va ser oficial de les  des del maig del 1940 fins al final de la guerra. Sobre aquest tema el propi Von Braun comenta:
Se m va exigir oficialment que ingresss al partit Nacional Socialista. En aquella poca (1937) ja era el director tcnic del Centre de Coets de l exrcit a Peenemnde ... si m hagus negat, aix hauria representat abandonar la feina de la meva vida. Per tant, vaig decidir ingressar-hi. La meva afiliaci no va comportar cap activitat poltica ... A la primavera del 1940, un coronel de les SS em va venir a buscar a la meva oficina de Peenemnde per cominucar-me que en  ( de les SS) l havia enviat amb l ordre per instar-me a ingressar a les SS. Vaig trucar immediatament al meu superior, el Major-General Walter Dornberger. Em va informar que si volia continuar amb la collaboraci mtua actual no tenia ms remei que ingressar-hi. 


Aquest comentari ha estat molt discutit perqu al 1940, les Waffen-SS no hevien mostrar encara cap inters envers Peenemnde. Igualment declaracions d altres persones en posicions similars a les de Von Braun semblen negar que hi haguessin pressions per entrar al partit i encara menys a les SS. Von Braun afirma que que noms es va posar l uniforma de les SS en una ocasi  a arrel de la visita de Himmler a les installacions de Peenemnde. Va entrar a les SS com a  (segon lloctinent) i va ser ascendit tres vegades per Himmler. La darrera d elles al juny del 43 a SS- (equivalent a un comandant de la ).

El 22 de desembre del 1942,  va signar la ordre que aprovava la producci dels A-4 com a  arma de venjana  per emprar-la contra Londres. Desprs d una presentaci de Von Braun el 7 de juliol del 1943 en la que en una pellcula en color s ensenyava l enlairament d un A-4, Hitler es va mostrar tant entusiasta que ell personalment va anomenar Von Braun professor, cosa absolutament inusual  en l alemanya d aquella poca- per un enginyer de noms 31 anys. El primer A-4 en versi de combat rebatejat com V-2 ("Vergeltungswaffe 2", "Arma de venjana 2") va ser llanat contra Londres el 7 de setembre del 44. L inters de Von Braun en la coeteria era principalment deguda als viatges espacials, per aix en conixer les primeres notcies dels impactes a Londres va dir:  El coet ha funcionat perfectament, excepte pel fet que ha aterrat al planeta equivocat .

El general de les SS , que havia construt diferents camps de concetraci  incls Auschwitz- i que tenia una gran reputaci per la seva brutalitat, va tenir la idea d emprar presoners dels camps de concentraci per treballar en la construcci del mssils. De fet va morir ms gent durant la construcci d aquesta arma que a causa dels seus efectes. Von Braun va admetre haver visitat la planta de  en diverses ocasions i va qualificar les condicions de la planta de  repulsives , si be sempre ha negat que hagus presenciat de primera m cap tipus de tortura o assassinat tot i que al 1944 ja estava clar que hi havia hagut morts . A part, sempre va negar haver visitat mai el proper camp de concentraci de .

Al seu llibre Crusader for Space nombroses cites delaten que Von Braun estava al cas del les condicions de la factoria de V-2, per que se sentia completament incapa de canviar-les.

Arrestat pel rgim nazi.
Von Braun va estar sotms a vigilncia des de l octubre del 1943. En un d aquests informes es detalla que ell i alguns dels seus collegues es queixaven de no estar treballant en cap astronau i feien notar que la guerra no anava be (actitud derrotista). Mes endavant una jove dentista els va denunciar pels comentaris. Aquest fet juntament amb els falsos crrecs de ser simpatitzant comunista i d haver intentat sabotejar el programa V-2 van portar a la seva detenci per part de la .

Va ser arrestat el 14 de Maig del 1944 i portat a una cella de la Gestapo a Stettin (actualment Szczecin, Polnia) on va estar tancat durant dues setmanes sense que se l comuniqus quins crrecs hi havia en contra d ell. Noms a travs de la intelligncia  a Berln, el fins aleshores cap seu Walter Dornberger va aconseguir que se l allibers per tal que ms tard  (ministre de municions i producci de guerra) pogus convencer Adolf Hitler per que el reincorpors a la seva posici permetent que el programa V-2 continus endavant. Tot i aix a partir d aquell moment la por va installar-se a Peenemnde.

Rendici a les tropes americanes.

L exrcit roig era a noms 160 km de Peenemnde a la primavera del 1945. Von Braun va reunir als seus collaboradors i els va plantejar com i a qui calia rendir-se. Espantats per la crueltat dels sovitics amb el presoners de guerra, van decidir d intentar rendir-se davant les tropes americanes. Falsificant ordres de les SS, Von Braun va autoritzar un comboi de 5000 persones a creuar els destrossat sud d alemanya cap a les lnies americanes. Mentrestant, les SS havien ordenat d eliminar tots els enginyers alemanys i destruir tota la seva documentaci. Els enginyers, per, havien amagat tota aquesta documentaci en una mina als Alps tirolesos on s amagaven (prop de coll de Oberjoch) tot intentant d esquivar les seves prpies tropes. El 2 de maig del 1945 finalment van trobar un soldat americ al qual es van rendir. L alt comandament americ es va adonar rpidament de la importncia dels enginyers capturats i va enviar immediatament tropes a Peenemnde i Nordhausen per tal de capturar totes les peces i informaci possible de les V-2. Un cop recollit tot, es van omplir 300 vagons de tren amb material que va ser enviat cap amrica i es van destruir amb explosius ambdues ubicacions. Tot i aquestes accions molts dels membres de l equip de producci van acabar en mans de les tropes russes. Els plnols de les V-2 amagats prop de Bad Sachsa a alemanya van ser recuperats a posterioritat pel 332e regiment d enginyers americ. En total 118 enginyers de coets alemanys van ser enviats als Estats Units en el marc de l operaci  Paperclip , anomenada aix perqu inicialment calia classificar tots els papers capturats a Peenemnde.

Etapa Americana.

Treball amb l Exrcit dels Estats Units.

Els primers 7 tcnics alemanys van arribar a l aerdrom de New Castle (Delaware) el 20 de setembre del 1945. Van ser transportats per diferents installacions militars fins acabar al camp de proves de Aberdeen a Maryland per ordenar tots els papers de Peenemnde. Aix havia de permetre, en un perode curt de temps, continuar amb els experiments amb coets.
Desprs de voltar molt, Von Braun i el que quedava del seu equip van ser traslladats a Fort Bliss (Texas) una gran installaci militar on van instruir a militars, industrials i personal universitari en els detalls de la construcci de coets i mssils guiats. Van ajudar a reconstruir, assemblar i disparar diversos V-2 portats d alemanya a les installacions de White Sands a Nou Mexic. A part van continuar estudiant el futur potencial dels coets per usos militars i de recerca. Donat que no els era perms sortir de les installacions sense vigilncia militar, Von Braun i els seus companys van comenar a autoanomenar-se POPs ( Prisioners of Peace  presoners de pau, en contrast amb la denominaci POW  Prisioner of War  presoner de guerra).

Durant la seva estada a Fort Bliss, Von Braun va proposar matrimoni per correu a la seva cosina per part de mare Maria Luise von Quistorp. Desprs d obtenir el perms pertinent, va viatjar a Alemanya on va contraure matrimoni a l esglsia de Landshut. La parella amb els seus pares va tornar a Nova York el 26 de de Mar del 1947. El 9 de desembre del 1948 va nixer la seva primera filla, Irish Careen a l hospital militar de Fort Bliss. Els Von Braun van tenir dos fills mes: Margrit Cecile el 8 de maig del 1952 i Peter Constantine el 2 de junt del 1960.


Al 1950, Von Braun i el seu equip van ser transferits de nou a Huntsville (Alabama) on s estaria el segents 20 anys. Entre els anys 1950 i 1956 va dirigir l equip de desenvolupament de coets a l arsenal de Redstone del qual va sorgir el mssil Redstone. Al 1955, Von Braun va adquirir la ciutadania nord-americana.

Mentre continuava somiant en un mon en el que els coets s empressin per la exploraci espacial, al 1952, Von Braun va publicar la seva idea d estaci espacial en una srie d articles a la revista  titulats Man Will Conquer Space Soon! (La humanitat aviat conquerir l espai!). Aquests articles profusament illustrats van contribuir molt a difondre les seves idees. Igualment, per tal d augmentar l inters del gran pblic en el futur programa espacial americ va collaborar amb els estudis Disney com a director tcnic en diversos programes de televisi que tractaven sobre la exploraci espacial.

Com a director d operacions de la divisi de desenvolupament de l agncia de mssils balstics (ABMA), l equip de Von Braun va desenvolupar una modificaci del mssil Redstone anomenada . Aquest coet va ser el responsable de collocar a l espai el primer satllit artifical americ  el 31 de gener del 1958. Aquest fet va marcar l inici del programa espacial americ. A la Uni Sovitica, Sergei Korolev i el seu equip de cientfics alemanys treballaven en diferents dissenys de coet i en el programa Sputnik, mentre que el govern americ noms recolzava un petit i modest programa de coets. A ms per aquella poca la premsa americana va treure a la llum el passat de Von Braun a les SS i l s de treballadors forats en la construcci dels coets V-2. No va ser fins a l entrada en rbita del Sputnik 1 que es van adonar del avantatge que el duien els russos en la cursa espacial que estava comenant. Desprs de nombrosos fracassos en l intent de posar un satllit en rbita, treballant separadament en diverses agencies que no collaboraven entre elles (Marina, exrcit, etc.) van decidir crear una agncia espacial nica (la NASA) i transferir-hi rpidament a Von Braun i tot el seu equip.

 Treball a la NASA .

La NASA va ser creada per llei el 29 de juliol del 1958. L andem mateix el 50 coet Redstone que s enlarava satisfactriament partia des de l atol de Johnson al sud del pacfic. Dos anys desprs la NASA va crear el    i hi van transferir l equip de Von Braun. Von Braun va treballar-hi com a director des del juliol del 1960 fins al febrer del 1970.
Un dels programes ms importants portats a terme al  Mashall Space Flight Center  va ser el desenvolupament de la famlia de llanadors Saturn, capaos de posar en rbita terrestre crregues pesades. El somni de Wernher von Braun de colaborar en l arribada de l home a la lluna es va fer realitat el 16 de juliol del 1969 quan el seu desenvolupament ms potent (el coet Saturn V) va enlairar-se portant a la tripulaci de l Apollo 11. Durant tot programa  Apollo  els coets Saturn V van portar sis equips d astronautes fins a la superfcie de la lluna i en etapes posteriors tamb van ser els llanadors escollits (amb diverses modificacions) pel programs de l estaci espacial Skylab.

Durant els darrers anys de la dcada dels 60, Von Braun va jugar un paper principal en el desenvolupament de la coeteria americana. El seu despatx, des del que va dirigir la carrera espacial americana, encara es pot visitar al  U.S. Space & Rocket Center  a Huntsville (Alabama).

Al 1970 va ser traslladat a Washington com a responsable associat de planificaci a la central de la NASA. Per amb la cancellaci del projecte Apollo al juny del 1972, va quedar ben clar que les idees de la NASA i les seves eren completament diferents, cosa que va forar la seva marxa.

Carrera desprs de la NASA.
Un cop va haver abandonat la NASA, von Braun va entrar a treballar com a vicepresident a les Industries Fairchild (un fabricant aeronutic) des d on va ajudar a promocionar diverses institucions de promoci de l espai. A partir del 1976 va fer de consultor cientfic per Lutz Kayser, va ser CEO de l empresa  i van pertnyer al consell directiu de Daimler-Benz. Durant aquest temps tamb es va centrar en contribuir en augmentar l inters de la gent en la coeteria i els vols tripulats, especialment entre estudiants universitaris i nous enginyers. Molt sovint se l requeria per donar conferncies en colegis i universitats.

Al 1976, se li va descobrir un tumor metasttic als intestins. Tot i les diverses operacions a les que es va sotmetre, la malaltia va continuar avanant obligant-lo a retirar-se de Fairchild al desembre del 1976. El 16 de juny del 1977, Wernher Magnus Maximilian Freiherr von Braun moria a l edat de 65 anys. Va ser enterrat al cementiri de Ivy Hill a Alexandria (Virginia, EE.UU.)

Honors.
 Va rebre la  a l any 1975.

Referncies.
 Dr. Wernher von Braun   A les pgines d informaci histrica de l arsenal de Redstone;
 La captura de von Braun i el seu equip   Al web de la 44 Divisi d infanteria. ;
 Biografia de Wernher von Braun   Marshall Space Flight Center (MSFC) History Office;
 "La collaboraci Disney - von Braun i la seva influncia en l exploraci de l espai."   Per Mike Wright, MSFC;
 coat-of-arms of  Dr. Wernher von Braun;
 Foto de von Braun amb l uniforme de les SS;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161022" title="Hauwa Ibrahim" nonfiltered="391" processed="389" dbindex="65391">
Hauwa Ibrahim s una advocada nigeriana que lluita en favor dels drets humans al seu pas.

Coneguda per defensar els condemnats sota les lleis de la xara islmica, lleis que estan especialment vigent en 12 provncies del nord del seu pas. Des de 1997 ha actuat en 47 casos, majoritriament de dones acusades d'adulteri i amb la possibilitat que la seva condemna sigui la mort per lapidaci. Entre d'altres casos cal destacar els d'Amina Lawal, Safiya Hussaini i Hafstau Abubkar, tots ells amb gran ress mundial.

L'any 2005 fou guardonada amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia, concedit pel Parlament Europeu, juntament amb l'associaci cubana Damas de Blanco i Reporters Sense Fronteres.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161024" title="Grop Nacionalista Radical" nonfiltered="392" processed="390" dbindex="65392">
Grop Nacionalista Radical, tamb conegut oficialment com a Catalunya. Grop Nacionalista Radical i familiarment com a Grop Catalunya fou un partit nacionalista catal fundat a Santiago de Cuba el 10 d'octubre de 1908 (aniversari del Crit de Yara) per Salvador Carbonell i Puig i Pere Claver, que tenia nuclis importants a l'Havana i Guantnamo. Sembla que el nom el van escollir per equivocaci (volien dir grup), per en van assumir la significaci de grop (nus de fusta) perqu vertebrava la independncia. Intent aplegar sota la seva direcci altres grups menors de Cuba com el Blok Nacionalista Cathalnia de Guantnamo, i com ells fou dels primers en adoptar la bandera estelada.

Representava l'ideari independentista, intransigent i radical, dels catalans de Cuba. Editaven el diari Fora grillons!. D'antuvi va donar suport Francesc Maci, per finalment rebutjaren participar en la Constituci de la Repblica Catalana de l'Havana de 1928, tot i que alguns dels seus membres figuraven en la direcci del Partit Separatista Revolucionari Catal, i quan Maci desactiv la Repblica Catalana de 1931 el consideraren un trador. 

El 1940 va intentar promoure un Front Patritic Catal i el 1943 constitua la Uni de Catalans Independentistes. Tamb participaren en la Conferncia Nacional Catalana de 1953. Finalment, fou suprimit pel rgim de Fidel Castro el 1959.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161025" title="Odes (Horaci)" nonfiltered="393" processed="391" dbindex="65393">
Les Odes (en llat Carmina) s un conjunt de quatre llibres d'odes escrites pel poeta llat Horaci.

Horaci tenia un pregon coneixement de la literatura grega i aix l'encoratj per escriure imitant la mtrica dels poetes grecs com  Safo, Anacreont o Alceu. Horaci sempre pens que el gnere lric era el ms sublim i que tots els poetes havien de dedicar-s'hi. Els tres primers llibres de les Odes van seguir un ordre compositiu en els quals hi queda manifesta la vida ntima d'Horaci:
El primer llibre (Carminum liber I) correspon a la joventut, de la fantasia i d'inspiracions variades: composicions severes, piques o literries es barregen amb d'altres ms joioses o d'invocaci a Venus.
En el segon llibre (Carminum liber II) hi ha una pausa per a la meditaci, s'esmorteix l'impuls lric. S'hi tracta del que ell demana a prpia vida. S'hi exposa el concepte d'aurea mediocritas; tamb es parla dels anys que passen i del otium (l'oci).
Al tercer llibre (Carminum liber III) ens trobem amb un Horaci ja madur. Tanmateix torna als vells temes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161027" title="Alaksandar Milinkievi?" nonfiltered="394" processed="392" dbindex="65394">

Alaksandar Milinkievi  (en bielors:                      ) ( Hrodna, Bielorssia 1947 ) s un poltic i professor universitari bielors, candidat de la coalici opositora al president Aleksandr Lukaixenko l'any 2006.

Biografia.
Va nixer el 25 de juliol de 1947 a la ciutat de Hrodna, poblaci situada a la provncia del mateix nom de Bielorssia. Desprs d'estudiar fsica a la Universitat de Hrodna va ampliar els seus estudis a l'Acadmia Nacional de Cincies de Bielorssia. Entre 1978 i 1980 fou professor de fsica a la Universitat de Hrodna, esdevenint aquell any professor a la Universitat de Stif a Alger, crrec que ocup fins el 1984, quan retorn a Hrodna.

Activitat poltica.
L'any 1990 abandon la universitat per esdevenir vice-alcalde de la seva ciutat natal. L'any 2001 fou nomenat cap de campanya de Siamion Doma, un dels lders de l'oposici, en les eleccions presidencials d'aquell any. L'octubre de 2005 va ser escollit per la Forces Democrtiques Unides de Bielorssia com el candidat de l'oposici unida en les eleciones de 2006, obtenint el 6,1% dels vots enfront del 83% obtingut pel president Aleksandr Lukaixenko. 

El novembre de l'any 2006, desprs de retornar d'un viatge a Riga (Letnia) les autoritats bielorusses li confiscaren el passaport. Posteriorment ha estat acusat en diverses ocasions per les autoritats del seu pas de trfic de drogues i de conduir sota els efectes de l'alcohol.

El 12 de desembre de 2006 fou guardonat amb el Premi Skharov per la Llibertat de Conscincia, concedit pel Parlament Europeu. 

Enllaos externs.

  Pgina personal;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161034" title="Llista de golejadores de la Golden Cup femenina 2007" nonfiltered="395" processed="393" dbindex="65395">
Llista completa de gols marcats a la Golden Cup femenina 2007 segons jugadora i equip corresponent:













Enllaos externs.
 Estadstiques de golejadores ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161037" title="Just II" nonfiltered="396" processed="394" dbindex="65396">

Flavius Iustinus (Iunior) Augustus o Just II va ser emperador bizant des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justini I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada Dinastia Justinianea.

El seu regnat va quedar marcat per la guerra amb Prsia i la prdua d'una gran part d'Itlia. Es considera que la seva poltica, gens conciliadora, no va ser la ms adequada per afrontar els perills que amenaaven el territori de l'Imperi; per aix no va poder preservar el gran llegat del seu predecessor.

 Biografia .
 Ascens al tron .

La nit del 13 de novembre del 565 Just dormia quan fou despertat per una delegaci del senat que li anunciava la mort de Justini I i l'informaven que havia estat designat successor amb el seu cos, el general Just com a csar. La darrera voluntat de l'emperador es va llegir al senat i Just fou proclamat emperador. 

El primer que va fer fou pagar les deutes de Justini; en aix va gastar bona part del tresor imperial i va repartir tamb diners entre el poble per guanyar el favor popular. L'emperadriu Sofia va obrir el seu tresor privat i va contribuir als pagaments. 

En el tema religis va publicar un decret de tolerncia universal que permetia que tots els exiliats per motius religiosos poguessin tornar, amb l'excepci d'Eutiqui; aix va portar la pau a l'esglsia, una pau que va durar mig segle.

Ms endavant, per recuperar els diners invertits en pagar les deutes de Justini, va iniciar un sistema de sobretaxa fiscal, ja que les taxes ja eren molt altes, i va vendre les propietats imperials. 

Ben aviat van aparixer els conflictes. Una ambaixada del khan dels vars va demanar audincia per Just els despatxar rpidament provocant l'enemistat del khan; tamb va tenir conflictes diplomtics amb els perses que feien augurar una guerra. El seu cos, l'estimat general Just, fou enviat a Egipte on fou assassinat, i aquest succs va provocar la indignaci del poble de Constantinoble. El suposat complot va haver de ser ofegat amb violncia, i els amics del general mort foren acusats de conspirar.

 Lluites amb els longobards .

Ja ben al principi del seu regnat va actuar amb passivitat en la guerra entre longobards i gpides a la Pannnia, si b uns i altres el van temptar amb promeses. Els longobards es van aliar amb els vars i els gpides van demanar ajut a Just a canvi de cedir-li la ciutat de Sirmium, l'actual Sremska Mitrovica. Una fora bizantina va rellevar al destacament gpida de la ciutat, que finalment seria l'nic premi de l'imperi en tot aquest perode. L'imperi bizant no hi va intervenir ms. Els vars no van arribar a temps, per els longobards van guanyar la batalla i la derrota va significar el final del poder gpida. El rei longobard Albo va tallar el cap del rei derrotat Cunimon i amb el crani es va fabricar una tassa.

L'emperadriu Sofia odiava a Narss i va aconseguir que Just el fes tornar d'Itlia amb tots els diners que s'havien enviat per la defensa. Narss va allegar una imminent invasi dels longobards per no haver de tornar, i Sofia li va dirigir una carta insultant; Narss llavors va deixar que els longobards envassin Itlia amb la promesa de qu ell no agafaria el comandament dels romans. Quan Narss se'n va penedir ja era tard i el 567 va haver de renunciar al comandament a rel de les protestes dels ciutadans de Roma.

El 568 Albo va envair Itlia. Flavi Long, successor de Narss, no havia fortificat els passos dels Alps i no els va poder fer front. Forum Julii fou la primera ciutat conquerida i s'hi va establir un ducat longobard que va agafar el nom de Friul (corrupci de Forum Julii) amb Grasulf com a primer duc. A continuaci van ocupar Aquileia, els habitants de la qual es van refugiar a unes illes de la costa i van originar la que ms endavant seria la ciutat de Vencia. 

Eren una fora imponent que ms que saquejar, creava assentaments. Les forces bizantines dels enclavaments allats que els feien front no estaven prou ben preparades i eren derrotades; Itlia, a ms, estava extenuada per diverses plagues que havia patit. El 569 els longobards van ocupar Mntua, la Ligria i els Alps Cottis, i el 5 de setembre entraven victoriosos a Mil. All Albo es va coronar rei d'Itlia i el territori entorn a Mil fou anomenat Longobardia o Llombardia. 

El 570 els longobards van ocupar una bona part d'Itlia central i van arribar fins a Spoleto, on es va fundar un altre ducat important governant per Faroald, i Benevent, on tamb es va fundar un ducat aprofitant que hi havia una colnia de longobards que s'havien establert all 19 anys abans per concessi imperial; el seu cap era Zotto, que fou nomenat duc. El 571 van ocupar Calbria i el seu nom fou donat pels grecs a la part que van conservar, la pennsula del Bruttium i part de Lucnia. Roma, Ravenna, la moderna Calbria i altres zones van romandre en poder dels imperials.

Ms endavant, el rei longobard Albo fou assassinat a Pavia (572), ciutat on el seu successor va establir la residncia; a rel d'aquest fet els longobards van comenar a tenir conflictes interns.

 El conflicte amb els vars i els gots .

Pel que fa als vars Just II es va negar a pagar-los cap subsidi, ja que tenia la vocaci de ser ms rigors amb el tresor que el seu oncle Justini i desenvolup una nova poltica tot desafiant els brbars. Aquests van esperar que l'imperi pats algun daltabaix, i aix va succeir a partir del 572 durant la guerra amb els perses. 

Els vars ho van aprofitar i esclat la guerra a Dalmcia. El general grec Tiberi, un bon general, tot i que no disposava de forces va aconseguir reconduir la situaci. El tractat de pau que van haver de pactar, amb un pagament de 80.000 monedes de plata, va sortir molt ms car que el subsidi original que s'havien estalviat, una evidncia ms del fracs de la poltica de l'emperador.

A partir del 569 el rei got Leovigild va atacar els territoris de l'Imperi a la Pennsula Ibrica, i els va prendre Crdova i altres ciutats. Van acordar la pau el 572, reconeixent-se mtuament el nou mapa territorial. Ms endavant, a l'poca de Suintila, van perdre els darrers assentaments a la pennsula.

 La guerra persa .

Mentre, els perses estaven enfrontats al poble del turcs occidentals, amb els que Bizanci tenia relacions d'amistat i, per tant, eren aliats. Cosroes I va envair el regne dels Himiarites al Iemen. Parallelament els ibers del Caucas i els armenis de l'anomenada Persarmnia es van revoltar el (571) amb la promesa que Just els ajudaria, fonamentant-se en la mateixa fe cristiana que compartien. Bizanci aprofit la revolta per refusar el tribut anyal de 30.000 peces d'or que pagaven als perses d'acord amb els antics tractats, i la guerra va esclatar l'any 572. 

Just que va enviar contra els perses al general Marci, que tot i no disposar d'exrcit, en va arribar a formar un i va fer ms del que calia esperar en la precarietat en qu es trobava. Va romandre per un temps a la fortalesa de Dara i va rebre reforos de contingents de laz i altres nacions del Caucas. Amb aquestes forces va assetjar Nisibis i va presentar batalla a l'exrcit persa de 100.000 homes. 

Un canvi sobtat es va produir quan, des de Constantinoble, va arribar Acaci amb l'ordre que Marci torns a la capital i que ell assumia el comandament. Amb la marxa de Marci l'exrcit grec es va dispersar perqu no confiava en Acaci, personatge mancat de talent militar. 

Per acabar-ho d'adobar, Acaci es va enemistar amb els seus imprescindibles aliats gasnides, que eren de credo monofisita com els bizantins, els quals es van retirar i van deixar el pas lliure perqu els perses ocupessin Sria i fessin una gran quantitat de presoners. Els perses van arribar fins a la fortalesa de Dara a la vora del riu Bouron, baluard de l'imperi, que fou conquerida el novembre del 573 desprs d'una valerosa resistncia de cinc mesos. Sembla que la notcia del desastre va afectar mentalment a Just II.

 El govern de l'emperadriu .

Just no tenia fills i Sofia el va convncer d'adoptar com fill i hereu a Tiberi i l'emperador la va escoltar i el 574 va adoptar a Tiberi. Tot seguit, la bogeria de l'emperador era tan acusada que el govern va quedar completament en mans de Sofia i els seus ministres. 

Sofia va concertar una treva d'un any amb els perses a canvi de 45.000 peces d'or, treva que desprs es va prorrogar per tres anys amb el tribut anyal de 30.000 peces d'or, si be la treva no va incloure Armnia i la guerra en aquesta zona va continuar. 

Tiberi va aconseguir aixecar un exrcit de 150.000 mercenaris i en va donar el comandament a Justini, cos de Just, per aquest gran exrcit contra els perses va deixar Itlia i Illria sense defenses. Justini va aconseguir algunes victries i tamb algunes derrotes i fou substitut en el comandament per Maurici que el 578 va arribar fins al Tigris. 

En la poltica religiosa, aconsellat per Joan de Sirimis, Just II va iniciar una persecuci del poders clericat monofisita que li va causar molta impopularitat. L'emperadriu Sofia, la seva tia Teodora i probablement el mateix Just havien professat, de manera pblica, aquest credo. Els monofisites van ser humiliats i van perdre eventualment els seus privilegis.

 Darrers anys .

Els ltims anys del regnat de Just II van estar marcats per la bogeria. Tenia  accessos de violncia incontrolables, tractava de llanar-se per les finestres i arribava a mossegar als seus visitants.. La malaltia de Just es va incrementar per una ulcera a la cama, i davant la situaci Tiberi fou proclamat august el 26 de setembre del 578 i coronat pblicament (Tiberi II).

En un moment de lucidesa, durant el pattic discurs que va pronunciar en ocasi del nomenament de Tiberi Constant  el futur Tiberi II Constant  com a csar, va aconsellar al seu successor:
"No frueixis amb la sang, evita la revenja, evita aquelles accions per les quals jo he aconseguit l'odi pblic, i aprn de l'experincia millor que de l'exemple del teu predecessor. Com a home, he pecat; com a pecador, fins i tot en aquesta vida, he estat severament castigat; per aquests servidors (va assenyalar als seus ministres) que han abusat de la meva confiana i inflamat les meves passions, es presentaran amb mi davant del tribunal de Crist".

Just va morir poc dies desprs de la coronaci de Tiberi, el 5 d'octubre del 578.

 Referncies .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161051" title="Marcador gentic" nonfiltered="397" processed="395" dbindex="65397">
Un marcador gentic s un element del genoma, variable entre diferents individus, que permet l'elaboraci de mapes gentics. Un bon marcador gentic ha d'estar homogniament repartit pel genoma i ha de ser molt polimorfisme, s a dir, tenir una elevada probabilitat de ser diferent entre individus diferents.

s dels marcadors gentics.
Els marcadors gentics s'utilitzen per a l'elaboraci de mapes gentics que permeten l'estudi de l'herncia d'aquelles malalties el gen causant de les quals encara no ha estat ben localitzat al genoma. Aix mateix, els marcadors gentics tamb s'utilitzen com a eines de diagnstic ja que sovint presenten una bona correlaci estadstica amb certes malalties i el seu anlisi sol ser ms rpid i ms fcil que la detecci dels smptomes de determinades malalties. Aquest diagnstic precs pot ser determinant per al tractament adequat de la malaltia.

Principals marcadors gentics.
Antigament, es feien servir els grups sanguinis, les protenes de la sang o les protenes HLA com a marcadors gentics, per actualment, els principals marcadors gentics sn els RFLP, els VNTR i els SNP.

Polimorfismes en dianes de restricci.
L'acrnim RFLP fa referncia als polimorfismes en dianes de restricci (Restriction Fragment Length Polymorphism). Aquest tipus de marcadors fan referencia a canvis en la seqencia d'ADN d'una diana de restricci que permet o no el tall per part d'un enzim de restricci. Aix doncs, segons la seqncia de la diana de restricci que presenti cada individu, el patr de bandes obtingut per la digesti de l'ADN amb un enzim de restricci variar d'un individu a un altre. Aquests marcadors van ser descoberts el 1975 i es tracta de marcadors bialllics de manera que no sn massa polimrfics i per tant, sn poc informatius.

Polimorfismes en el nombre de repeticions en tandem.
Els VNTR (Variable Number of Tandem Repeats) sn sries de seqncies d'ADN genmic que presenten diverses de repeticions. Dins d'aquesta categoria trobem els anomenats minisatllits i els microsatllits. En el cas dels minisatllits la unitat repetida t uns 25 parells de base i formen grups de fins uns 20.000 parells de bases (20 Kbp) de manera que sn molt polimrfics i molt informatius. Tenen l'inconvenient de no estar uniformament distributs pel genoma, sin que tendeixen a agrupar-se aprop dels extrems dels cromosomes. Sn massa llargs per ser amplificats per PCR. Per altra banda, els microsatllits tamb sn VNTR i tamb se'ls anomena STR. Consisteixen en repeticions de seqncies de dos, tres o quatre nucletids que es repeteixen fins a 10 o 20 repeticions. La majoria sn del tipus (CA)n. Presenten un elevat grau d'informaci, molt polimorfisme i estan repartits uniformement per tot el genoma.

Polimorfismes d'un nic nucletid.
Els SNP (Single Nucleotide Polymorphism) sn polimorfismes d'un nic nucletid. La majoria sn bialllics i sn menys informatius que els microsatllits, per sn molt ms abundants i es poden analitzar de forma automtica. Actualment sn els ms utilitzats.

Referncies.
B. Lewin, Genes VII, Oxford Univeristy Press, 2000.

P.C. Turner, Molecular Biology: Instant Notes, Springer-Verlag, 2000.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161065" title="Prtugos" nonfiltered="398" processed="396" dbindex="65398">

Prtugos s un municipi andals situat en la part central de la Alpujarra (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Trevlez, Busqustar, La Tah i Capileira. Gran part del seu terme municipal es troba en el Parc nacional de Sierra Nevada













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161066" title="Polopos" nonfiltered="399" processed="397" dbindex="65399">

Polopos s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 26,79 km, una poblaci de 1493 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 55,73 hab/km.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161067" title="Polcar" nonfiltered="400" processed="398" dbindex="65400">

Polcar s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 5,34 km, una poblaci de 241 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 45,13 hab/km.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161069" title="Pinos Puente" nonfiltered="401" processed="399" dbindex="65401">

Pinos Puente s un municipi andals situat en la part noroccidental de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Mocln, Atarfe, Santa Fe, Fuente Vaqueros, Valderrubio, Lchar, Cijuela, Chimeneas, Moraleda de Zafayona i llora. Pel seu terme municipal discorren els rius Genil i Frailes. 

La seva economia es basa en una important agricultura de regadiu i ramaderia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161070" title="Pinos Genil" nonfiltered="402" processed="400" dbindex="65402">

Pinos Genil s un municipi andals situat als peus de Sierra Nevada, en la vora suroriental de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Ddar, Gjar Sierra, Monachil, Cenes de la Vega i Granada. Pel seu terme municipal discorre el riu Genil.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161071" title="Par" nonfiltered="403" processed="401" dbindex="65403">

Par s un municipi de la provncia de Granada. Es troba a una altura de 950 metres,  amb una extensi de 122 Km i 1.376 habitants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161072" title="Pampaneira" nonfiltered="404" processed="402" dbindex="65404">

Pampaneira s un municipi situat en la part centre-oest de la Alpujarra (provncia de Granada), a uns 72 km de la capital provincial. 

Aquesta localitat limita amb els municipis de Bubin, Capileira, La Tah, rgiva, Carataunas i Soportjar. Gran part del seu terme municipal pertany al Parc nacional de Sierra Nevada.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161074" title="El Pinar" nonfiltered="405" processed="403" dbindex="65405">


Geografia:
 El Pinar del Grau, o el Pinar del Grau, platja i barri de Castell de la Plana, a la Plana Alta.
 El Pinar (Granada), municipi de la provncia de Granada, a Andalusia.
 El Pinar (Reus), urbanitzaci de Reus, al Baix Camp.
 El Pinar (Rub), nucli de poblaci de Rub, al Valls Occidental;
 Urbanitzaci El Pinar, urbanitzaci de Castellvell del Camp;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161077" title="El Pinar (Granada)" nonfiltered="406" processed="404" dbindex="65406">

El Pinar s un municipi de la provncia de Granada, amb una superfcie de 37,91 km, una poblaci de 1119 habitants (2004) i una densitat de poblaci de 29,52 hab/km.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161078" title="Scorpion (Mortal Kombat)" nonfiltered="407" processed="405" dbindex="65407">
Scorpion s un personatge de la saga de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Scorpion s el personatge ms popular a la srie de Mortal Kombat al costat de Sub-Zero. Sota la seva aparena de ninja de color groc (color de burla entre els ninjes), es troba un espectre amagat que lluita per poder fer que la seva mort no sigui motiu de burla. 


En la histria de la saga, Scorpion va ser un ninja del Lin Kuei, pertanyent al clan Shirai Ryu. Una cop, molts ninjes de diferents clans van ser encomanats per Quan Chi a buscar l'amulet dels Elements, entre ells, Sub-Zero (l'original), qui desprs el mata a sang freda, causant que la seva mort no sigui digna de respecte. Per aix, va seguir vagant com un espectre per a poder assolir que la seva nima descanss en pau, encara que implicava destruir a tot el qual s'oposs. Va buscar la venjana, i la va trobar assassinant en Sub-Zero en el dcim Mortal Kombat. 

Molt desprs de venjar-se, descobreix que alg anomenat "Sub-Zero", va entrar en el segent torneig, i va pensar que era el seu antic enemic, per descobreix que era el seu germ menor quan perdona la vida a Johnny Cage (l'altre personatge d'aquesta histria) i no l'"Assass" , com el cridava a ell. Des d'aquest moment Scorpion tenia un altra nova missi, llavors ara protegiria a sub-zero, en pagament per la mort del seu germ, per aix no va durar molt, a MK4 Quan Chi, el mag, enganya novament a Scorpion fent-li creure que el Sub-zero jove va ser el qual assass a la seva famlia i al seu clan, Scorpion segat de la ira enfronta a Sub-zero, i en el final de MK4 Sub-zero es troba en el sl a causa d'una dura batalla contra Scorpion, per en aquest moment apareix Quan Chi amatent acabar amb Sub-zero, i confessant que el mateix havia acabat amb tot el clan Shirai Ryu i amb la famlia d'Scorpion, en aquest moment l'existncia d'Scorpion s'estava esvaint, i amb el seu ltim sospir de forces va arrossegar a Quan Chi a Netherrealm capturant-lo. Una vegada va comenar els disturbis en els dos mons un portal va obrir l'escapatria de Quan Chi, la qual cosa ho duc a crear l'aliana mortal entre el mag Shang Tsung on van donar mort a tots els guerrers de la terra, principalment a Liu Kang, en aquest moment les forces del mal tenien el control sobre tot, i Raiden el protector de la terra, es va enfrontar a ambds per, tamb va ser derrotat, Scorpion havia lluitat fortament contra dos Onis, Moloch i Drahmin, els quals van assolir atrapar a Scorpion en un SOULNADO, que s com un tornado per d'nimes, (apareix en mk3) per aquest assoleix escapar mitjanant el seu poder espectral i es teletransporta fins al lloc dels Elder Gods, els antics savis (que sn els dus de MK)i assoleix veure la batalla de Rayden contra l'aliana mortal, i veu com s derrotat, per en aquest precs moment el Rei Onaga, antic emperador, (que va ser assassinat per Shao Khan sent enverinat), regressava a reclamar el seu tron, per es trobava amb aquests dos usurpadors, Quan Chi va atacar immediatament a Onaga, per en veure que els seus poders no li feien ni pessigolles, Shang Tsung s'uneix a ell, per ni tan sols l'aliana mortal va poder amb el, fins que Raiden s'unia amb ells en una atac desesperat i devastador, per a destruir-lo, tant aix que van sacrificar les seves vides per a destruir-lo, per gens va poder contra Onaga, els Elder Gods van veure aix i es van percatar de la presncia d'Scorpion, la qual cosa gnere que Scorpion fos nomenat com missatger d'aquests, cobrint-lo amb enorme poder per a assolir frenar a Onaga, fent-lo respectivament, ja al MKA Scorpion torna a ballar per destruir en Sub-zero per no ho assoleix, i en comptes dels Elder Gods li reviuen tot el clan i la famlia a Scorpion , per el mag Quan Chi li segresta al seu fill i aqu scorpion jura donar-li cacera eternament per a torturar-lo i desitjar la mort.

Scorpion ha estat un dels personatges de major carisma en tots els Mk, i en el mn doncs sn molts dels fantics que estimen veure com surt el seu rostre es transforma en una calavera que escup foc o veure com del palmell de la seva m surt EL SEU FAMS ARP per a portar als seus contrincants a ell. Scorpion s considerat com el anti-heroi de la srie, ja que les seves accions serveixen al b major, encara que d'una forma fosca i violenta.

 Curiositat .

La clssica frase d'Scorpion (Get over here!) a la pellcula de Mortal Kombat va ser feta per Ed Boon, creador del joc.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161087" title="Compay Segundo" nonfiltered="408" processed="406" dbindex="65408">

Mximo Francisco Repilado Muoz. (*Siboney, 18 de novembre de 1907 -  L'Havana, 14 de juliol de 2003). Va ser msic i compositor cub d'mplia trajectria mundial.

Va arribar a ser un popular compositor i intrpret, molt conegut entre els amants de la msica cubana. Va comenar tocant la guitarra, el clarinet i el canoa. Va ser l'inventor del harmnic, un instrument de set cordes, hbrid de la guitarra clssica i el tres cub. Tamb va tocar la tumbadora.

Va comenar la seua carrera musical molt jove quan va compondre les seues primeres canons i tocava en grups de Santiago amb el seu conegut harmnic. Per la seua fama internacional li va arribar en 1997 amb la seua participaci en el disc Buena Vista Social Club, el qual va guanyar diversos premis Grammy. Compay Segundo va aparixer tamb en la pellcula del mateix nom realitzada posteriorment per Wim Wenders.

En els ltims anys va actuar davant de milions d'espectadors i va gravar nou discos. No va poder complir el seu somni d'arribar a l'edat de 116 anys, en la qual va morir la seua iaia. Va morir en L'Havana a causa d'una insuficincia renal amb 95 anys.

La can ms important de Compay Segundo s "Chan Chan".

 Discografia .

1942-1955;
"Sentimiento Guajiro";
"Cantando en el Llano";
"Compay Segundo y Compay Primo";
"Mi Son Oriental";
"Los Reyes del Son";
"Los Compadres";

1956-1995;
"Balcn de Santiago";
"Balcn de Santiago - Reedicin";
"Saludo, Compay";

1996-2002;
"Cien Aos de Son";
"Son del Monte";
"Buena Vista Social Club";
"Antologia" (1997);
"Lo Mejor de la Vida";
"Calle Salud" 1999;
"Yo Soy del Norte";
"Antologia" (2001);
"Las Flores de la Vida";
"Duets" (2002);



 Enllaos externs .
Compay Segundo - Chan Chan Video





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161088" title="Buena Vista Social Club" nonfiltered="409" processed="407" dbindex="65409">
Buena Vista Social Club, s un club en L'Havana. Tamb s el ttol d'un lbum de msica btana produda per Ry Cooder i un documental de Wim Wenders. 

Llista de canons en el disc.
"Chan Chan" (Elades Ochoa) - 4:16;
"De Camino a la Vereda" (Ibrahim Ferrer) - 5:03;
"El Cuarto de Tula" (Ry Cooder) - 7:27;
"Pueblo Nuevo" (Rubn Gonzlez) - 6:05;
"Dos Gardenias" (Ibrahim Ferrer) - 3:02;
"Y T Qu Has Hecho?" (Compay Segundo) - 3:13;
"Veinte Aos" (Omara Portuondo) - 3:29;
"El Carretero" (Elades Ochoa) - 3:28;
"Candela" (Ibrahim Ferrer) - 5:27;
"Amor de Loca Juventud" (Compay Segundo) - 3:21;
"Orgullecida" (Compay Segundo) - 3:18;
"Murmullo" (Ibrahim Ferrer) - 3:50;
"Buenavista Social Club" (Ry Cooder) - 4:50;
"La Bayamesa" (Manuel Licea) - 2:54;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161090" title="E Nomine" nonfiltered="410" processed="408" dbindex="65410">
E Nomine (en llat, "en el nom de") s un grup alemany format en 1999 per els productors Christian Weller i Friedrich Graner. La seva msica es una particular mescla de tecno i msica vocal similar al cant gregori. Els components de E Nomine el denominen dance monumental.

Moltes de les seves lletres tracten sobre temes religiosos, i en algunes canons s incloen fragments bblics. Tamb canten sobre mgia i batalles entre el b i el mal. Un exemple de la inclusi de textos religiosos pot veure s en alguns temes com el sigle Vater Unser ("Pare Nostre") , o en Psalm 23 ("Salm 23").

 Actors de doblatge/cantants .
 Christian Brckner;
 Rolf Schult;
 Helmut Krauss;
 Michael Chevalier;
 Martin Kessler;
 Joachim Kerzel;
 Eckart Dux;
 Frank Glaubrecht;
 Joachim Tennstedt;
 Thomas Danneberg;
 Volker Brandt;
 Manfred Lehmann;
 Tobias Meister;
 Wolfgang Pampel;
 Jrgen Thormann;
 Elmar Wepper;
 Gerrit Schmidt-Fo;
 Otto Mellies;
 Elisabeth Gnther;
 Ralf Moeller;

Discografia.

lbums.
 Das Testament, (1999);
 Finsternis, (2002);
 Finsternis - Limited Edition, (2002);
 Das Testament Digitally Remastered, (2002);
 Die Prophezeiung, (2003);
 Die Prohezeiung - Klassik Edition, (2003);
 Die Prohezeiung - Re-Release, (2003);
 Das Beste aus... Gottes Beitrag und Teufels Werk, (2004);
 Das Beste aus... Gottes Beitrag und Teufels Werk - Limited Edition, (2004);

 Singles .
 Vater Unser;
 E Nomine - Denn sie wissen nicht was sie tun;
 Mitternacht;
 Wolfen - Das Tier in mir;
 Deine Welt;
 Das Omen - Im Kreis des Bsen;
 Schwarze Sonne;
 Vater Unser Part II - Psalm 23;
 Das Bse;

Enllaos externs.
 Lloc oficial en alemany;
 Lloc no oficial en alemany;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161097" title="Nasal retroflexa sonora" nonfiltered="411" processed="409" dbindex="65411">
La nasal retroflexa sonora s un fonema que es transcriu  a l'AFI i que est present en llenges com el snscrit i el suec, entre altres. No existeix en catal.

Caracterstiques.
s una consonant nasal perqu l'aire surt alhora per la boca i el nas.
s un so retroflex perqu la llengua es colloca darrere els alveols, tocant amb la punta el paladar.
s un so pulmnic central.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161098" title="A Tribe Called Quest" nonfiltered="412" processed="410" dbindex="65412">

A Tribe Called Quest va ser un reeixit grup de rap nord-americ dels anys 90 , originalment format en Queens , Nova York , al 1988 . El grup estava format per Q-Tip (Kamal Fareed), Phife Dawg (Malik Taylor) i Ali Shaheed Muhammad . El quart membre, Jarobi White, solament va estar present en el primer disc. 

Q-Tip i Phife van crixer junts en Queens , i van conixer a Muhammad a l'institut. El grup va comenar sent part de Native Tongues Posse, un collectiu d'artistes de rap , abans d'arribar a l'xit amb A Tribe Called Quest, sobretot desprs de l'edici del disc The Low End Theory, al 1991 .

Discografa.
 People's Instinctive Travels and the Paths of Rhythm, 1990;
 The Low End Theory, 1991;
 Midnight Marauders, 1993;
 Beats, Rhymes and Life, 1996;
 The Love Movement, 1998;
 The Anthology, 1999;

Altres Enllaos.
 A Tribe Called Quest;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161099" title="Euskaldun" nonfiltered="413" processed="411" dbindex="65413">
Euskaldun o euskalduna s una paraula que en Basc vol dir bascoparlant.

Etimolgicament conjuga la paraula basc (llengua basca) amb el sufix -dun ('que ho t'). En conseqncia, aquell que possex la llengua basca s el bascoparlant.

En el Pas Basc s'utilitza tamb la forma eskualdun. En zones de Sola (Zuberoa), el terme eskualdn s'utilitza noms per als parlants de sulet, mentre que a altres bascoparlants se'ls anomena manex.

A aquells que parlen uscar com a llengua materna se'ls denomina en la dita llengua euskaldun zaharrak (bascoparlants vells, s a dir, natius) mentre que els que ho han aprs posteriorment se'ls anomena euskaldun berriak (bascoparlants nous).

En sentit ampli, en uscar tamb s'utilitza el terme per a referir-se a persones que sn basques, independentment de si dominen el basc o no.

Per oposici, hi ha la forma erdaldun o erdeldun: parlant d'una llengua diferent de l'uscar (erdara), habitualment el castell o el francs. A les llenges distintes a l'uscar, qualssevol que siguen, se les denomina en uscar erdera, que etimolgicament equivaldria a quelcom semblant a mitja llengua (de erdi mig). El parlant d' erdera s l' erdeldun.

Referncies.

Euskera y castellano, Conflicto lingstico en el Pas Vasco?, per Fernando Polanco Martnez.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161104" title="Sektor" nonfiltered="414" processed="412" dbindex="65414">
Sektor s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. En molts jocs de MK, Sektor ha estat present, Sektor s'ha convertit en un guerrer amenaador mecanitzat. Ell representa la cosa ms propera al mal que un cyborg pot ser, i combina els trets tant de ninja cautels com d'una mquina de matana despietada, apta per a la guerra moderna. En contrast amb el seu collega Cyrax, Sektor mai es va molestar a descobrir de nou el seu costat hum, i pot ser incapa. s possible que sofreixi algun tipus de bogeria. Ell s capa de tenir pensaments independents i accionar com en Cyrax i Smoke, per a diferncia d'ells, no mostra cap signe d'emoci. En el mode Konquest del MK:D l'hi representa com a parlant en tercera persona. Des del joc Mortal Kombat Armaggedon, en el mode konquest, s tamb representat com un caa-recompenses amb exrcit de Cyber Ninjes, s'especialitza, a diferncia d'en Cyrax, en l's de mssils, llanaflames i atacs de contacte, la seva arma principal a MKA sn les Pulse Blades, molt similars a un Sabre Laser d'Star Wars.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161106" title="Shang Tsung" nonfiltered="415" processed="413" dbindex="65415">
Shang Tsung s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Un mag poders i mortal i un bandit principal en la srie de Mortal Kombat, Shang Tsung s un sser demonac que ha de consumir nimes per a sostenir la seva salut i vida. En la srie de Mortal Kombat, ell s el eptom d'astcia i decadncia, simbolitzat per la seva preferncia per festes prdigues, magnfics palaus i la roba elegant. A diferncia del cru Shao Kahn, aquesta ampullositat s un farsa, disfressant la sofisticaci veritable intellectual i mental de Tsung. La seva nemesis s Liu Kang, per sempre en la seva vida, ell ha guanyat l'odi de moltes persones. Noms Quan Chi pot reunir les seves habilitats de bruixeria.

 Aparena .
Shang Tsung en el Mk2 duu Canelleres Grogues tiradores, tamb grogues una inxa negra en el front pantal negre i ullets.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161107" title="Shao Kahn" nonfiltered="416" processed="414" dbindex="65416">
Shao Kahn s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Un dels personatges principals en la srie de Mortal Kombat, Shao Kahn se sembla a un rei-guerrer asitic en molts sentits, i incorpora el mal en moltes formes. El coneixen per la seva fora divina, la insensibilitat extrema, la brutalitat i el seu afecte per les execucions personals, per sobrepassa el nivell d'un nero senyor de la guerra per la seva intelligncia i coneixement de mgia negra. Com el seu subordinat Shang Tsung, ell t el poder de consumir altres nimes. La seva fora major s probablement la capacitat de lluitar pels seus objectius amb la gran tenacitat i la seva capacitat d'organitzar, per les seves debilitats majors sn la seva arrogncia i el seu excs de confiana. Ell mai va conquerir els regnes excepte el d'ell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161108" title="Sheeva" nonfiltered="417" processed="415" dbindex="65417">
Sheeva s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Ella pertany a la raa antiga dels Shokan, descrits com una gent subterrnia que viu a l'Outworld. Com tota la seva raa, ella posseeix una altura ms que important, constituci muscular, ulls vermells, i quatre braos. Sheeva va servir com a guardaespatlles personal de la Reina Sindel durant la invasi fracassada de Shao Kahn de l'Earthrealm.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161109" title="Xovinisme" nonfiltered="418" processed="416" dbindex="65418">
S'anomena habitualment xovinisme, (del patriota francs Nicolas Chauvin) a la creena narcisista prxima a la paranoia i la mitomania que el propi del pas (o regi) a qu un pertany s el millor en qualsevol aspecte. El nom prov de la comdia La cocarde tricolore dels germans Cogniard, on un actor, amb el nom de Chauvin, personifica un patriotisme exagerat. 

El xovinisme resulta un raonament fals o paralgic, una fallcia de tipus etnocntric o de anat-la fori. En retrica, perqu, constitux un dels arguments falsos anomenats ad hominem que servixen per a persuadir amb sentiments en compte de amb raons als que es convencen ms amb aquells que amb estos, i com a tal es va utilitzar sovint per part dels poltics per a persuadir a les masses. Va nixer fonamentalment amb la creena del romanticisme en els "carcters nacionals" o volkgeist, si b els grecs ja es burlaven dels que pretenien que la lluna d'Atenes era millor que la d'Efes; psicolgicament, no obstant, es tracta d'un sistema delirant que amaga un sentiment neurtic d'inferioritat en forma paranoica (en la seua manifestaci de deliri de grandesa) molt assentat en la naturalesa humana. Sol considerar-se com un senyal de nacionalisme i com a tal sol anar acompanyada de la mania persecutria de tirar la culpa sempre a altres del pitjor que es puga trobar en la naci d'un. Erich Fromm, Lle Poliakov i Jon Juaristi han estudiat les manifestacions ms perverses i perilloses del xovinisme, que poden anar associades a ideologies totalitaries xenfobes i racistes.

 Vegeu tamb .

Gentilicis xenfobs i colloquials;
Nacionalisme;
Etnocentrisme;
Ptria;
Mtria;
Naci;
Llista de prejudicis cognitius;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161110" title="Shinnok" nonfiltered="419" processed="417" dbindex="65419">

Shinnok s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Shinnok s considerat l'sser ms dolent en l'univers de Mortal Kombat. Du Major caigut, venjatiu i poders, Shinnok va aparixer en el Mortal Kombat 4, Mortal Kombat Gold i Mortal Kombat Mythologies: Sub-Zero com el cap principal. Tamb ser un personatge jugable en el Mortal Kombat Armageddon.

A diferncia de Shao Kahn, en Shinnok confia menys en la fora bruta i el provocar por i ms en poders mgics i artefactes antics. Ell s el cap del Netherealm, posseint a travs de milions anys, coneixement i poder, incloent la capacitat d'imitar a altres ssers perfectament.

Shinnok demanda als seus seguidors fe ferma i lleialtat i no vacillar a matar a alg que dubti o ho desafi. Com en Raiden, ell mai pot ser matat a causa del fet que ell s un du i aix, immortal. Si la seva forma mortal s destruda, ell es reformar, en general en el Netherrealm on ell va ser bandejat.


 Histria .

La caiguda de Shinnok de la tolerncia va ser causada per la seva luxria per a l'energia, i ms especficament, el seu desig de prendre Earthrealm per ella. A l'alba del temps, quan els regnes van ser creats, Shinnok desitjava governar Earthrealm i adquirir per a si mateix l'energia immensa. No obstant aix, Shinnok no podria entrar en Earthrealm sense els ms vells dus que eren assabentats de les seves accions. Per a resoldre aquesta edici sense directament el desafiament de les regles sagrades, Shinnok va crear un amulet de gran abast, afeblit les barreres dimensionals, i aix entrar a l'Earthrealm . Durant la guerra contra els seus dus del company, ell va entrar en conflicte directe amb el du Raiden del tro. Durant les etapes finals d'aquesta guerra, Raiden va ser forat per a triar entre sacrificar les races indgenes de la terra, o la cessi de la regla de Earthrealm a Shinnok. Els ms vells dus enfellonits van intervenir-hi i van assistir en Raiden en la seva lluita. Shinnok derrotat Raiden, i pelat te de la seva amulet. Shinnok llavors va ser bandejat a les regions ms profundes del Netherealm. No obstant aix, a costa de la derrota de Shinnok, les fibres dimensionals dels mons van ser afeblides seriosament, i el Saurians, va connectar a terra la forma de vida indgena en aquest llavors, va ser exterminat gaireb. En el Netherealm, Shinnok va aguantar la tortura constant del overlord del Netherealm, Llucifer. Shinnok estava en la seva misericrdia fins que ell va trobar al amg, el Quan Chi, que podria viatjar amb els regnes en la voluntat. El Chi de Quan va acordar l'ajuda Shinnok enderrocar Llucifer i prendre el seu tron, regla aix que es converteix del Netherealm. Com pagament per als esforos del Quan Chi, Shinnok ho va dotar amb les energies increbles, fent-se mag del Netherealm. Durant el seu temps en el Netherrealm Shinnok va construir a exrcit massiu i un culte fantic de dimonis va cridar a fraternitat de l'ombra, dedicada a adorar-lo. Ell va canviar l'aspecte del Netherealm tamb, per a fer et mirada ms propera en aspecte a Earthrealm. Molts anys ms endavant, Shinnok va traar escapar el Netherealm una vegada ms, per per a fer tan ho va necessitar la seva amulet sagrat perdut. Desprs de segles de buscar, el Quan Chi va descobrir eventual els amulet parador para Shinnok, ocultat en el temple d'elements i sota protecci de quatre dus elementals. Usar el Chi sota zero de Quan del guerrer de Lin Kuei ho va recuperar, per unbeknownst a Shinnok, ell va crear una reproducci danyada en el seu lloc que ell va lliurar, guardant l'original per as. Shinnok perdria el amulet fals ms endavant contra sota zero. Durant la invasi fallada de Shao Kahn de Earthrealm, Shinnok va demanar Noob Saibot para espiar en aquests esdeveniments i per a tirar a un costat eventual amb els guerrers de Earthrealm. Shao Kahn procuraria ms endavant, sense xit, envair el Netherrealm tamb. Shinnok va prendre l'ocasi d'enviar Mileena tamb, veient-lo com mostra que Shao Kahn arribava a ser massa de gran abast. Una certa hora desprs de la derrota de Shao Kahn, Shinnok va posar en el moviment el seu nou diagrama d'escapar el Netherrealm, tenint com primer apunta Edenia. Desprs amb xit de presentar com grup de refugiats, no van prohibir Shinnok i els seus generals ms alts, usant les connexions de Edenian de Tanya, l'entrada al regne pacfic. Ell va agarrar immediatament aquesta oportunitat de portar en una fora a gamma completa de la invasi, i va capturar a regna Sindel i princesa Kitana. Malauradament, per en Shinnok, el seu imperi retrobat era de breu durada. A pesar de la invasi dels cels ells mateixos i matar a molts dels dus, Raiden i als seus guerrers manejats per a penetrar les defenses de Shinnok para parar-lo, i Shinnok mateix van derrotar el monk Liu Kang del shaolin. Desprs de la seva prdua, Shinnok torna de nou al Netherealm. En Kombat mortal: La manera de Konquest del Armageddon, Shinnok s oposat pel protagonista Taven en el Netherealm, on es revela que Shinnok havia estat un amic a Taven i la seva famlia per molts anys. No obstant aix, perqu ell havia estat en la incubaci per a tal de llarg termini, Taven era inconscient de les temptatives de Shinnok de conquistar els regnes i la seva caiguda eventual, aix encara en vista d'ell com ms vell du en el costat del bo. Taven ho rescata del Li Mei, i desprs ajuda a control del recobro de Shinnok del seu spire d'un exrcit dels dimonis que desitgen enderrocar la seva regla. Shinnok llavors envia Taven a Earthrealm aix que ell podria continuar la recerca per a la seva germ Daegon, per en actualitat, Shinnok havia estat treballant amb Daegon que tot avanci a retarda Taven i que ho llana del seu rastre, tan b com provar la seva fora amb (revelat per a ser fals) la insurrecci. En el conclusi del Armageddon de Shinnok, ell envia una cpia de es a l'ajuda Daegon a derrotar la resplendor, per Daegon desapareix i els extrems de la cpia de Shinnok para arriba que derroten la resplendor mateixa, arribant a ser tan de gran abast com el Shinnok veritable. Shinnok ha de derrotar aquesta cpia falsa si ell ha de governar suprem altra vegada.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161113" title="Curiositat" nonfiltered="420" processed="418" dbindex="65420">

La curiositat s qualsevol comportament inquisitiu natural, evident per l'observaci en moltes espcies animals, i s l'aspecte emocional en ssers vius que engendra l'exploraci, la investigaci, i l'aprenentatge.

Definici.
Essencialment, la  curiositat  s un terme que descriu un nombre desconegut de mecanismes psicolgics del comportament que tenen l'efecte d'impulsar als ssers a buscar la informaci i la interacci amb el seu ambient natural i amb altres ssers en el seu venatge. 

Causes.
La curiositat s sobretot un instint natural; la curiositat confereix un avantatge de la supervivncia a certes espcies, i es pot trobar en els seus genomes.

A qui afecta la curiositat.
La curiositat s comuna als ssers humans en totes les edats, de la infncia a la vellesa, i s fcil d'observar en moltes altres espcies animals. Aquestes inclouen micos, gats, peixos, rptils, i insectes; aix com molts altres. Molts aspectes de l'exploraci sn compartits entre tots els ssers, com les espcies terrestres que comparteixen similars aspectes: grandria limitada i una necessitat de buscar fonts d'aliment. La curiositat forta s la motivaci principal de cientfics famosos. De fet, s principalment la curiositat la qual fa a un sser hum expert en cert camp del coneixement. Moltes figures histriques famoses van ser afectades fortament per la curiositat, per a explorar i per a conquistar, per exemple, Cristfor Colom, Vasco Nez de Balboa, Fernando de Magallanes, Francisco Vzquez de Coronado, sir Francis Drake, etc. noms per nomenar alguns. Per contra, moltes histries populars alerten dels possibles riscos de voler saber massa, el conte de Barbablava n's un bon exemple

Curiositat abstracta.
Encara que els ssers humans de vegades sn considerats particularment molt curiosos, de vegades semblen perdre la obviedad quan sn comparats amb altres animals. El que sembla succeir s aquesta curiositat humana combinada amb la capacitat de pensar d'una manera abstracta, conduir al mimesis, a la fantasia i a la imaginaci, eventualment conduint a una manera especialment humana del pensament ( ra humana ), que s abstracte i conscient. 

Curiositat morbida.
Una curiositat mrbida s una obligaci, fixada amb l'entusiasme i la por, per a saber sobre assumptes macabres, tals com la mort i la violncia horrible (vegi's tamb: snuff movies). En una forma ms suau, no obstant aix, aix es pot entendre com una forma catrtica de comportament o com una mica instintiu dintre dels ssers humans. Segons Aristtil, en el seu "Potica" fins i tot gaudim el comtemplar de les imatges ms exactes de les coses que vesteixis ens s dolorosa. (Aquest aspecte de la nostra naturalesa es refereix sovint com  la sndrome de l'accident de trnsit  o  sndrome de Trainwreck , derivat de la inhabilitat notria dels trasentes de no fer cas de tals accidents.) 



Enllaos externs.
Curiositats cientficas y culturals;
en angls;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161114" title="Juan Domingo Pern" nonfiltered="421" processed="419" dbindex="65421">

Juan Domingo Pern (Lobos, Argentina; 8 d'octubre de 1895   Olivos; 1 de juliol de 1974), poltic i militar argent que va ser electe per a la presidncia del seu pas en dues eleccions generals consecutives en 1946 i 1951, i novament en 1973. 

Va crear el moviment peronista, l'expressi institucional del qual s el Partit Justicialista.  Va ser escollit President d'Argentina en tres oportunitats. La primera en les eleccions del 24 de febrer de 1946, per al perode 1946- 1952; la segona al ser reelegit en les eleccions del 11 de novembre de 1951 per al perode 1952 - 1958, que no va arribar a completar a causa del cop militar que ho va enderrocar el 16 de setembre de 1955. 

Finalment, desprs de 18 anys d'exili a Espanya, va regressar al pas i va ser electe per tercera vegada president el 23 de setembre de 1973. Va morir l'1 de juliol de 1974 en exercici de la presidncia, succeint-lo la seva vdua Mara Estela Martnez de Pern, qui havia estat elegida com vicepresident.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161115" title="Finnegans Wake" nonfiltered="422" processed="420" dbindex="65422">

Finnegans Wake, publicada el 1939, s la darrera novella de James Joyce. Desprs de la publicaci de lUlisses el 1922, Joyce va comenar a treballar en el Wake. El 1924 es van comenar a publicar lliuraments de l'obra en srie, primer amb el ttol "A New Unnamed Work" (nova obra sense ttol) i desprs com a "Work in Progress" (obra en curs). El ttol final, tanmateix, va quedar com un secret entre l'autor i la seva esposa, Nora Barnacle, fins poc abans de la publicaci definitiva de la novella.

Els disset anys de feina del Finnegans Wake van resultar fora difcils per a l'autor irlands. Va haver-se d'operar diverses vegades dels ulls, va perdre amics i mecenes de molts anys, i va patir problemes familiars (amb la vida dels seus fills). 

Argument.
Donades les obscures allusions i els jocs de paraules en dotzenes d'idiomes, resulta fora difcil resumir-ne l'argument.

Aix comena el llibre:

riverrun, past Eve and Adam's, from swerve of shore to bend of bay, brings us by a commodius vicus of recirculation back to Howth Castle and Environs.

"Commodius vicus" fa referncia a Giambattista Vico (1668-1744). Vico defensava la teoria de la histria cclica. Creia que el mn s'acostava a la fi de la darrera de tres edats, que eren, l'edat dels dus, l'edat dels herois i l'edat dels humans. Aquesta obertura tamb contribueix a un efecte global de la novella de Joyce, car comena i acaba amb "riverrun".

De manera general, el captol d'introducci ofereix una visi de conjunt dels temes del llibre. En primer lloc, se sent a parlar d'un personatge central, un tal Finnegan, paleta, de Dubln (que es considera que representa tots els treballadors de la construcci de qualsevol tipus al llarg de la histria mundial) que cau d'una bastida o una torre o una paret i es mata. Durant la vetlla (wake, en angls), seguint la can cmica "Finnegan's Wake" (que va inspirar Joyce per al ttol), esclata una baralla, el cadver rep esquitxos de whisky i en Finnegan es torna a posar dempeus (Finnegan awakes, en angls).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161124" title="MPlayer" nonfiltered="423" processed="421" dbindex="65423">

MPlayer s un reproductor multimdia GNU, originariament desenvolupat com a visualitzador de pellcules per linux. La principal caracterstica d'aquest reproductor s la quantitat de formats de vdeo suportats: DVD, DivX, Windows Media Video entre d'altres.
Actualment s disponible tamb per Windows.

Reprodueix la majoria d'arxius MPEG, VOB, AVI, OGG/OGM, VIVO, ASF/WMA/WMV, QT/MOV/MP4, FLI, RM, NuppelVideo, YUV4MPEG, FILM, RoQ, PVA, soportats per alguos cdecs natius, XAnim, i DLL's Win32. A ms reprodueix  VideoCD, SVCD, DVD, 3ivx i DivX 3/4/5.

Tamb t l'opci per a subttols, soportant 14 formats diferents (MicroDVD, SubRip, SubViewer, Sami, VPlayer, RT, SSA, AQTitle, JACOsub, VOBsub, CC, OGM, PJS i MPsub).

Amb el paquet de descrrega de MPlayer, es pot trobar l'aplicaci MEncoder, una eina essencial per al procs de codificaci d'udio i video. Per defecte porta una GUI feta en GTK+, gmplayer, tot i que tamb existeixen d'altres GUI's com per exemple KMPlayer, el qual est fet en Qt.

 Llista de cdecs ms importants . 
 Video MPEG1 (VCD) i MPEG2 (SVCD/DVD/DVB) ;
 MPEG4, DivX, OpenDivX (DivX4), DivX 5.02, XviD, i altres variants de MPEG4 ;
 Windows Mitja Video v7 (WMV1), v8 (WMV2) i v9 (WMV3) usat en arxius .wmv ;
 RealVideo 1.0, 2.0 (G2), 3.0 (RP8), 4.0 (RP9);
 Sorenson v1/v3 (SVQ1/SVQ3), Cinepak, RPZA i altres cdecs QuickTime comuns ;
 3ivx decoder ;
 Cinepak i Intel Indeo cdecs (3.1, 3.2, 4.1, 5.0) ;
 VIU 1.0, 2.0, I263 i altres variants h263(+) ;
 MJPEG, AVID, VCR2, ASV2 i altres formats maquinari ;
 FLI/FLC ;
 Decodificador natiu per a HuffYUV;
 Varis formats simples i antics del tipus RLE-like ;
 MPEG layer 1, 2, i 3 (MP3) udio (codi nadiu, amb optimitzaci MMX/SSE/3DNow!) ;
 AC3/A52 (Dolby Digital) udio (programari o SP/DIF) ;
 WMA (DivX udio) v1, v2 (cdec nadiu) ;
 WMA 9 (WMAv3), Voxware udio, ACELP.net etc (usant x86 DLLs) ;
 RealAudio: COOK, SIPRO, ATRAC3, DNET (usant RP's plugins) ;
 QuickTime: Qclp, Q-Design QDMC/QDM2, MACE 3/6 (usant QT's DLLs) ;
 Ogg Vorbis udio cdec (lib nadiua) ;
 VIU udio (g723, Viu Siren) ;
 Alaw/ulaw, (ms)gsm, pcm, *adpcm i altres formats d'udio simples i antics. ;
 Flash Video (FLV);

 Vegeu tamb .
Xine - Programa similar.
VLC - Programa similar.
KPlayer - reproductor MPlayer per a KDE.
MPlayerXP - Variant (fork) de MPlayer;

 Enllaos .
 Pgina oficial ;
 MPUI: Interfcie grfica per a Windows;
 RulesPlayer - Versi de la interfcie ms senzilla de MPlayer per a Windows;
 SMPlayer - Nova interfcie grfica per a Windows i Linux;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161150" title="Jarabacoa" nonfiltered="424" processed="422" dbindex="65424">
Jarabacoa s un municipi de la provncia de La Vega a la Repblica Dominicana. Aquesta localitat es caracteritza pel seu clima primaveral, amb una temperatura terme mitj de 21 graus Celcius. Coneguda tamb com la capital ecolgica de la Repblica Dominicana.

 Geografia . 

Situada en el mateix centre de la serralada central, Jarabacoa s'aixeca en una altipl de 525 m d'altura. Limita al nord amb La Vega, al sud-est amb Senyor Nouel, Constana al Sud i Jnico al Nord-oest. T una naturalesa impressionant. Per aquest municipi passa el riu ms gran del Carib, el Yaque del Nord (300 quilmetres), dos impressionants salts d'aigua: el Salt de Jimenoa i el Salto Baiguate i es troba prop al Bec Duarte (el ms gran de les Antilles amb 3,175 metres).

 Comunicacions .
Les carreteres principals conduxen a La Vega, Constana, Manabao, Jumunuco, Tavera i Janico. La poblaci es troba a 2 hores i mitja de Santo Domingo en un recorregut de 130 quilmetres per l'Autopista Duarte i 21 quilmetres per la carretera Federico Basilis.

 Historia .
El 27 de Setembre de 1858 Jarabacoa comena la seva vida com municipi, categoria obtinguda desprs d'una trajectria que venia des de principi del segle XIX. Jarabacoa havia estat un territori habitat pels indis tains. A l'arribar els Espanyols a la illa, alguns es van establir en aquest lloc, a la recerca d'or i plata, per desprs van abandonar la zona. Desprs es va donar un procs d'establiment de poblaci massiva com a conseqncia de les primeres invasions haitianes sobre La Part Espanyola de la Illa. (La de Toussaint Louverture, en 1801 i la J. Dessalines, en 1805). Al ser incendiada i destruda La Vega per Dessalines, el 1805, molts dels seus habitants es van refugiar en les muntanyes de Jarabacoa on posteriorment es van quedar a viure. Durant l'ocupaci haitiana (1822-1844) continu l'emigraci a Jarabacoa, la qual augment durant les guerres per la Independncia. Molts habitants del Sud es van establir aqu.
En 1854 Jarabacoa s erigit com a lloc militar en virtut de la seva posici estratgica en la comunicaci entre el Cibao i el Sud. Contava amb una poblaci de 2.000 habitants i molts dels seus homes es van destacar com soldats brillants en les gestes per la independncia. Tals sn els casos del General Jos Duren i el tamb General Norberto Tiburcio. Quatre anys mes trigui Jarabacoa s elevada a la categoria de Comuna mitjanant un decret del President Pedro Santana, el 7 de Setembre.

 Persones destacades .
 Vctor Manuel Ramrez (Nelito).(1930-2006). Poeta, investigador i empresari.
 Oscar Meja Abreu (1978) esportista.
 Joaqun Duran  EL PRIMAVERAL  cantant de bachata.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161152" title="Sucs" nonfiltered="425" processed="423" dbindex="65425">




Sucs o Suchs s una entitat municipal descentralitzada de Lleida. L'any 2006 comptava amb 584 habitants.

La vila va estar despoblada des del segle XVII fins la segona meitat del segle XX, quan l'Institut Nacional de Colonitzaci la recuper.



.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161161" title="Benala de las Villas" nonfiltered="426" processed="424" dbindex="65426">

Benala de las Villas s un municipi andals de la provncia de Granada.

Histria. 
Benala de las Villas est poblat des de l'poca dels ibers. Per estar localitzat en una zona estratgica entre Granada i Jan.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161163" title="Cuevas del Campo" nonfiltered="427" processed="425" dbindex="65427">

Cuevas del Campo s un municipi del nord-oest de la provncia de Granada, a Andalusia.

El seu terme municipal limita amb la provncia de Jan i inclou les pedanes de La Colonia i La Caada de los Morteros. 

L'ocupaci principal del municipi segueix sent l'agricultura. L'olivera s el principal producte, sent el lloc amb major extensi en oliveres de la Comarca de Baza. s destacable el desenvolupament de la cunicultura i l'aposta del municipi pel turisme rural, el que es veu plasmat en diferents iniciatives, com sn l'explotaci de l'embassament del Negratn, aix com dels seus paratges naturals i el lloguer de coves.

El terreny en el qual es troba el nucli principal de poblaci es coneixia com a "Campo de los Aljibes", en allusi a uns aljubs de probable origen rab, del s. XVI (si b la tradici els atorga origen rom). L'assentament poblacional en aquesta zona durant el s. XIX va ser predominantment en cases-cova d's estacional. Es va anomear aix el nou nucli de poblaci, "Cuevas del Campo de los Aljibes". Aquest s el nom actual del poble, encara que la seva extensi ens porta a dir-li tan sols: "Cuevas del Campo".















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161165" title="Cstaras" nonfiltered="428" processed="426" dbindex="65428">

Cstaras s un municipi andals situat en la part centre-sud de la Alpujarra (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Busqustar, Juviles, Lobras, Albondn, Torvizcn i Almegjar. El municipi comprn els nuclis de poblaci de Cstaras i Nieles. 

Es troba situat sobre les estribacions meridionals de Sierra Nevada estenent-se per un conjunt de barrancs, talls i rambles de fortes pendents que miren cap al riu Guadalfeo.


Demografia.



 Enllaos externs .

 Situacin de Cstaras;
 Dades socioeconmiques del municipi;
 Records de Cstaras;
 Pgina web sobre les festes 2003 de Cstaras;
 Pgina sobre Nieles, localitat del municipi;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161169" title="Cllar" nonfiltered="429" processed="427" dbindex="65429">

Cllar s un Municipi del nord de la provncia de Granada, ha estat zona de pas durant totes les poques. Aqu va ser trobat l'dol de Malagn, una esttua feta d'ivori que pertany a l'Edat del coure. Del seu passat morisc apareixen en la ciutat les importants Festes de Moros i Cristians.

 Etimologia .

Cllar ve de la paraula "Qllar", que significa "Terreny elevat".

 Distribuci de la poblaci .


Font: INE.

 Demografia .



 Enllaos externs .
 Pgina sobre Cllar amb especial atenci a las festes de Moros i Cristians;
 Ajuntament de Cllar  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161170" title="Cllar Vega" nonfiltered="430" processed="428" dbindex="65430">

Cllar Vega s un municipi andals situat en la part central de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Vegas del Genil, Churriana de la Vega i Las Gabias. Pel seu terme municipal transcorre el riu Dlar.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161171" title="Dehesas de Guadix" nonfiltered="431" processed="429" dbindex="65431">

Dehesas de Guadix s un municipi de la provncia de Granada que limita amb la provncia de Jan.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161172" title="Gjar Sierra" nonfiltered="432" processed="430" dbindex="65432">

Gjar Sierra s un municipi situat al Nord-oest de Sierra Nevada, en el lmit suroriental de la Vega de Granada (provncia de Granada). Aquesta localitat limita amb els municipis de Pinos Genil, Ddar, Quntar, La Peza, Lugros, Jerez del Marquesado, Trevlez, Capileira i Monachil. 

Per ell passen el riu Genil i el Maitena.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161173" title="Esglsia de Sant Felip Neri de Barcelona" nonfiltered="433" processed="431" dbindex="65433">

Sant Felip Neri s una esglsia construda entre els anys 1748 i 1752 d'estil barroc, ubicada a la plaa del mateix nom al barri gtic de Barcelona, per servir d'oratori de la Congregaci de l'Oratori de Barcelona.

L'esglsia fou obra de l'arquitecte Pere Bertran, amb l'ajuda de Salvador Ausich. La decoraci an a crrec de Pere Costa i Carles Grau. El temple t annexa la casa de la Congregaci de l'Oratori, fundada al 1673, on hi viuen els clergues seculars, ensems amb els germans i els tironis (novicis).

T una sola nau amb creuer i absis semicircular, i capelles laterals intercomunicades. A la faana s'hi poden apreciar les restes de dos obusos caiguts el 30 de gener de 1938, durant el bombardeig en qu hi moriren quaranta-dues persones, la majoria infants.

L'interior destaca pels seus altars barrocs i neoclssics, especialment l'altar major, d'un estil proper al de Bernini. Per entre els autors que contriburen en la concepci de les imatges hi ha Ignasi Vergara (Sant Felip Neri i Sant Ramon de Penyafort), Salvador Gurri (Adoraci dels Reis Mags) i Ramon Amadeu. Dos grans quadres de Josep Llimona sobre la vida de Sant Felip Neri pengen dels extrems del creuer.

L'esglsia compta amb un oratori seglar, actualment ocupat per la Coral Sant Jordi i emprat per als assajos.

El Prebost de la Congregaci de l'Oratori de Barcelona s el Reverendssim P. Llunell.

Bibliografia.
Laplana, Josep de Calassan (1978), L'Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i el seu patrimoni artstic i monumental. Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Enllaos externs.
La Congregaci de l'Oratori de Barcelona  ;
Fitxa a poblesdecatalaunya.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161174" title="Hulago" nonfiltered="434" processed="432" dbindex="65434">

Hulago s un municipi de la provncia de Granada situat al NE de la capital provincial, amb una extensi de 32,79 Km. El seu nucli de poblaci, situat a 913 m. d'altitud sobre el nivell del mar, se situa en una depressi travessada per un rierol que duu el seu nom, i que al seu torn s afluent del riu Fardes. 

Hulago limita al Nord amb els termes municipals de Morelbor, Pedro Martnez i Fonelas. Al sud amb Darro i Belerda. A l'est amb Fonelas i a l'oest amb Morelbor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161176" title="Huscar" nonfiltered="435" processed="433" dbindex="65435">

Huscar s un municipi situat en l'extrem nord de la provncia de Granada, que limita amb les provncies d'Albacete i Jan. T uns 8.190 habitants aproximadament. 
La seva economia es basa principalment en l'agricultura i la ramaderia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161177" title="Hutor Santilln" nonfiltered="436" processed="434" dbindex="65436">


Hutor Santilln s un municipi andals situat en el vessant de la serra del seu mateix nom (Serra de Hutor), en el lmit nororiental de la Vega de Granada (provncia de Granada). Limita amb els municipis de Iznalloz, Delma, Quntar, Beas de Granada, Granada, Vznar, Alfacar, Nvar i Cogollos Vega. El riu Darro neix i transcorre pel seu terme municipal.


 Enllaos externs .

 Hutor Santilln a Google Maps;
 Microweb turstica de Hutor Santilln realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Dades socioeconmiques de Hutor Santilln al Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Situaci de Hutor Santilln al Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Wikanda;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161179" title="Hutor-Tjar" nonfiltered="437" processed="435" dbindex="65437">

Hutor-Tjar (o Hutor Tjar) s un municipi situat en la part oest de la provncia de Granada, amb una poblaci de 9.340 habitants (2006) i una extensi de prcticament 40 km2.

Economia. 
La seva economia est basada principalment en la agricultura i la indstria de transformaci alimentria. La major part de la seva superfcie s de regadiu, sent el cultiu principal l'esprrec verd, que es comercialitza principalment en cru, dedicant-se una producci inferior a la conservaci. Quant al sec, el principal cultiu s el la olivera, dedicant-se una escassa superfcie a uns altres, com cereals. 

Quant a la indstria, Hutor-Tjar s la locomotora del sector empresarial i comercial en la Mancomunitat de la Ribera Baixa del Genil, la qual est en un bon estat i en constant creixement. Hutor-Tjar s'ha convertit en un dels principals exponents del desenvolupament del Ponent Granad. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161180" title="Hutor Vega" nonfiltered="438" processed="436" dbindex="65438">

Hutor Vega s un municipi situat en la part central de la Vega de Granada (provncia de Granada), a uns 5 km de la capital provincial. Limita amb els municipis de Granada, Cenes de la Vega, Monachil, Cjar i La Zubia.


 Enllaos externs .
 Ajuntamentode Hutor Vega;
 Pgina del PSOE a Hutor Vega;
 Pgina del Partido Popular de Hutor Vega;
 Pgina d'Izquierda Unida de Huetor Vega;
 Microweb turstica de Hutor Vega realitzada pel Patronat de Turisme de Granada;
 Situaci de Hutor Vega, en VERMELL, amb respecte a Granada, en verd;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161183" title="Talp" nonfiltered="439" processed="437" dbindex="65439">

Els talps (Talpidae) sn membres de la famiia de mamfers de l'ordre dels soricomorfs els quals viuen sota terra, cavant forats. Algunes espcies sn aqutiques o semiaqutiques.

Tenen cossos cilndrics i sense coll, coberts de pell, amb ulls petits; les orelles no sn generalment visibles. Tenen pls al musell i a la cua ja que sn rgans sensibles o tctils.
Les seves potes estan provedes de fortes i grans ungles que utilitzen per a cavar galeries que poden arribar als 150 m de longitud. Les seves potes sn curtes i estan reforades.

El seu cos pot assolir la longitud de 17 cm, tot i que les femelles sn ms grans que els mascles. La seva cua acostuma a mesurar uns 4 cm, i el seu pes oscilla entre 1 i 5  kg. Els seus nius, acoixinats amb fullam, es troben a uns 5 m de profunditat, on hi acumulen cucs de terra i altres invertebrats per alimentar-se.

Se n'en poden trobar generalment en terres de cultiu, prats o jardins i, en menor quantitat, als boscos. Pel que fa a la reproducci, poden arribar a tenir dues ventrades anuals de fins a 5 cries cadascuna, assolint -els joves- la maduresa reproductiva a l'any segent d'haver nascut.

Es poden trobar talps a Amrica del Nord, Europa i sia.

 Classificaci .
Subfamlia Scalopinae;
Tribu Condylurini;
Gnere Condylura;
Tribu Scalopini;
Gnere Parascalops;
Gnere Scalopus;
Gnere Scapanulus;
Gnere Scapanus;
Subfamlia Talpinae;
Tribu Desmanini;
Gnere Desmana;
Gnere Galemys (amb una nica espcie: l'almesquera);
Tribu Neurotrichini;
Gnere Neurotrichus;
Tribu Scaptonychini;
Gnere Scaptonyx;
Tribu Talpini;
Gnere Euroscaptor;
Gnere Mogera;
Gnere Parascaptor;
Gnere Scaptochirus;
Gnere Talpa;
Tribu Urotrichini;
Gnere Dymecodon;
Gnero Urotrichus;
Subfamlia Uropsilinae;
Gnere Uropsilus;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161190" title="Cepi" nonfiltered="440" processed="438" dbindex="65440">
Cepi (Caepio) fou un cognom de la gens Servlia.

Els personatges ms destacats foren:
Gneu Servili Cepi I cnsol de Roma el 253 aC. ;
Gneu Servili Cepi  II, cnsol de Roma el 203 aC.
Gneu Servili Cepi  III, cnsol de Roma el 169 aC. ;
Quint Fabi Mxim Servili, abans de ser adoptat, Quint Servili Cepi, cnsol de Roma el 142 aC. ;
Gneu Servili Cepi IV, cnsol de Roma el 141 aC ;
Quint  Servili Cepi, cnsol de Roma el 140 aC ;
Quint  Servili Cepi el vell, cnsol de Roma el 106 aC. ;
Quint  Servili Cepi el jove, magistrat rom.
Quint Servili Cepi, trib militar.
Servili Cepi, collaborador de Juli Csar. ;
Fanni Cepi, conspirador rom. ;
Crisp Cepi, magistrat rom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161192" title="Gneu Servili Cepi (cnsol 253 aC)" nonfiltered="441" processed="439" dbindex="65441">
Gneu Servili Cepi I (Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) fou cnsol de Roma el 253 aC a la Primera Guerra Pnica. Va anar amb el seu collega Gai Semproni Bles a la costa africana amb una flota de 250 vaixells i van assolar la costa fent molt de bot, per van patir un accident martim al Petit Sirte i finalment van decidir retirar-se a Siclia i quan s'acostaven al Palinurus Promontorium els va sorprendre una tempesta en la que 150 vaixells van ser destruts. Els dos cnsols, tot i aquesta desgrcia, van obtenir sengles triomfs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161194" title="Gneu Servili Cepi (cnsol)" nonfiltered="442" processed="440" dbindex="65442">

Gneu Servili Cepi II (Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) fou fill o ms probablement nt de Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio. Fou Pontfex al lloc de Gai Papiri Mas el 213 aC; edil curul el 207 aC (va celebrar tres vegades els ludii romani), pretor el 205 aC i cnsol el 203 aC.

En el seu consolat va rebre la provncia de Bruttium i fou el darrer general que va combatre a Annbal a Itlia, a les rodalies de Crotona. Quan Annbal va abandonar Itlia, Cepi va passar a Siclia amb la intenci de creuar a frica, per el senat, que tenia por que Cepi no obes les seves ordres, el va cridar a Itlia i va nomenar un dictador, Publi Sulpici Galba.

El 192 aC fou enviat com a llegat a Grcia per encoratjar als aliats romans a fer la guerra que es preparava contra Antoc III el gran. Va morir de pesta el 174 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161195" title="Gneu Servili Cepi (cnsol 169 aC)" nonfiltered="443" processed="441" dbindex="65443">
Gneu Servili Cepi  III (Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) fou fill de Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio. Fou edil curul el 179 aC i va celebrar els jocs romans; fou pretor el 174 aC i va rebre la provncia d'Hispnia Ulterior; desprs va tornar a Itlia i fou ambaixador a Macednia per trencar l'aliana amb Perseu de Macednia. Fou cnsol el 169 aC amb Quint Marci Filip i va romandre a Itlia mentre el seu collega va anar a Macednia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161196" title="Quint Fabi Mxim Servili" nonfiltered="444" processed="442" dbindex="65444">
Quint Fabi Mxim Servili (Quintus Fabius Maximus Servilianus) fou fill de Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio . Fou cnsol el 142 aC. Com que fou adoptat per Quintus Fabius Q. Aemiliani F. Q. N. Maximus Allobrogicus va prendre el nom d'aquest (abans es deia Quint Servili Cepi). Era germ uter de Gneu Servili Cepi IV (cnsol el 141 aC).

Fou cnsol el 142 aC amb Hispnia com a provncia per fer la guerra a Viriat amb el que finalment va signar un tractat de pau. Valeri Mxim li atribueix una censura, en data indeterminada ja que no apareix als Fasti. 




 
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161197" title="Gneu Servili Cepi (cnsol 141 aC)" nonfiltered="445" processed="443" dbindex="65445">
Gneu Servili Cepi  IV (Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) fou fill de Gneu Servili Cepi III (Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio). Fou cnsol el 141 aC i censor el 125 aC. Durant la censura va construir l'aqeducte dAqua Tepula, a Roma.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161198" title="Quint Servili Cepi (cnsol 140 aC)" nonfiltered="446" processed="444" dbindex="65446">

Quint Servili Cepi (Quintus Servilius Q. F. CN. N. Caepio) fou fill de Gneu Servili Cepi III (Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio). Fou cnsol el 140 aC amb Gai Leli. Va substituir al seu germ Quintus Fabius Maximus Servilianus en la direcci de la guerra contra Viriat. El seu germ havia fet un tractat de pau amb Viriat que havia estat confirmat pel senat, per Cepi, allegant que el tractat era desfavorable per Roma, va convncer al senat d'atacar a Viriat primer de manera encoberta i desprs reprendre la guerra obertament. Viriat va enviar uns ambaixadors, per restablir la pau i el cnsol els va subornar per assassinar al cap lusit. Quan van tornar al campament van sorprendre a Viriat dormint i el van matar (139 aC). Els assassins van fugir al camp rom. Els lusitans van enterrar a Viriat i van elegir cabdill a Tntal amb el que la guerra va seguir un cert temps.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161200" title="National Broadcasting Company" nonfiltered="447" processed="445" dbindex="65447">
La National Broadcasting Company, Incorporated, (NBC, pronunci's /' n.'bi.'si/) s una empresa nord-americana de televisi i de mitjans de comunicaci. 

s propietria de cadenes de rdio i televisi, produeix programes de televisi, opera emissores de radiodifusi als Estats Units, posseeix diverses cadenes de televisi per cable i per satllit i inversions en actius multimdia, Internet i televisi per cable. 

NBC s una divisi de l'empresa NBC Universal, que al seu torn s propietat de General Electric Company i del grup francs de comunicaci Vivendi Universal.

Entre les series mes populars hi ha la coneguda Friends.

 Enllaos externs .

Web oficial de NBC;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161202" title="Quint Servili Cepi el vell" nonfiltered="448" processed="446" dbindex="65448">
Quint Servili Cepi el vell (Quintus Servilius Q. F. CN. N. Caepio) fou fill de Quint Servili Cepi  (Quint Servilius Q. F. CN. N. Caepio). Fou pretor vers el 110 aC i va governar l'Hispnia Ulterior on va triomfar sobre els lusitans segons els Fastii, com a propretor el 108 aC. Fou cnsol el 106 aC junt amb Gai Atili Serr i va proposar una llei per retornar la "judicia" als senadors que n'havien estat privats per la llei Semprnia de Gai Grac. Es creu que aquesta llei va arribar a ser aprovada, per derogada poc temps desprs.

Cepi va rebre la provncia de la Gllia Narbonense que fou envada pels cimbres; els tectsages de Tolosa es van revoltar en favor d'aquestos contra els romans i Cepi va saquejar la ciutat ms per enriquir-se que per necessitats militars. Va fer un immens bot per desprs el seu exrcit fou destrut pels cimbres i aquesta derrota es va veure com un cstig div i va donar lloc al proverbi Aurum Tolosanum habet. 

Va continuar amb el comandament de la provncia el 105 aC quan va arribar un altre exercit rom dirigir pel cnsol Gneu Malli Mxim (en alguna font apareix com Gneu Manli Mxim). Aquest no era membre de la noblesa romana i Cepi no hi va voler cooperar i finalment els dos es van dividir la provncia (Cepi la part occidental i Manli la oriental). Derrotat Marc Aureli Escaure pels cimbres, Cepi va enviar en el seu ajut a Malli al que va donar part de les seves forces. Primer Cepi no hi volia anar per desprs va seguir per no deixar la possible gloria en mas de Malli. Tot i aix va acampar separadament i ho va fer en una posici vulnerable pels dos exercits romans, fins al punt de qu els soldats se'n van adonar i van imposar a Cepi unir les seves forces a les de Malli. Les discrdies entre els dos homes no van parar d'augmentar i es van tornar a separar i llavors foren atacats pels cimbres i els dos exercits aniquilats, amb 80.000 soldats i 40.000 auxiliars morts. Noms uns deu homes es van salvar (Batalla d'Arausio 6 d'octubre del 105 aC).

Deu anys desprs de la batalla (95 aC) fou jutjat per la prdua de l'exrcit per iniciativa del trib de la plebs Gai Norb. Fou defensat per l'orador Luci Licini Cras, i se'l va privar dimperium (comandament), de la ciutadania i de viure a menys de 1.300 km de Roma, a ms d'una multa de 15.000 talents d'or; a ms no podria veure ni parlar amb els amics i la famlia fins a sortir cap a l'exili. Va marxar a Esmirna on va viure fins a la seva mort. Altres relats diuen que va morir a la pres i altres que va ser empresonat per es va escapar mercs a l'ajut del seu amic el trib Luci Antisti Reg i llavors va anar a Esmirna.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161203" title="Mone" nonfiltered="449" processed="447" dbindex="65449">
Mone o Montserrat Teruel s una cantant i actriu catalana.

Ha actuat com a actriu en diverses sries com El cor de la ciutat i Porca Misria. A finals del 2006 va sortir al mercat el seu primer disc "Regal", en qu hi ha onze canons de les quals vuit han estat compostes i escrites per la mateixa Mone. A Catalunya se la coneix molt sobretot per interpretar el paper de l'Empar a la srie El cor de la ciutat. Ha participat en molts musicals i cada dimecres actua a la sala Luz de Gas, juntament Susana Ribalta, Inma Ortiz i Marian Barahona, formant el grup "Mujeres".

L'any 1981 va acompanyar a Jos Mara Bachelli a Dubln, al Festival d'Eurovisi.  
Ha estat cantant de grups com Gatos Negros, ha fet cors i collaboracions amb Gato Prez, La Trinca, Albert Pla, Quimi Portet, Sopa de Cabra i Joan Isaac, entre altres. 
Ha posat la seva veu a diversos anuncis i tamb a pellcules d'animaci com "La bella i la bstia" i "Mulan" -en les versions catalana i castellana- i a "El Prncep d'Egipte"-tamb en els dos idiomes-. Fora d'aix s'ha prodigat d'una manera especial cantant en diferents programes televisius (" Jazz and Co", "Bojos pel ball", "100 anys de canons", "Temps era temps", "La Marat", 
"La cosa nostra"...-TV3-, "Dones del rock" -La 2-, "Canciones de nuestra vida" -Antena 3-, "Un siglo de canciones" -Canal 9 i Telemadrid-...). 

Al 1992 va participar en cinquanta edicions del programa d'ngel Casas "Loto Show", on diriament interpretava una can en directe. Va ser llavors quan Josep Maria Flotats es va fixar en ella i li va oferir un paper a l'obra "Cal dir-ho?", un any ms tard s'estrenava com a actriu amb la seva companyia al Teatre Poliorama. Desprs van venir moltes ms obres de teatre musical ("Guys and dolls", "Company", "T'estimo ets perfecte, ja et canviar", "Full Monty", "Gaud", "Remena nena"..) sent la protagonista de "Mals d'amor d'una gata francesa" al Teatre Nacional de Catalunya.

El dia 22 de novembre estren l'obra de teatre Boscos Endins, de la companyia Dagoll Dagom.
A partir del dia 10 de Setembre, s'incorpora a la companyia "El Elenco" al musical Mamma Mia, alternant-se amb Nina en el paper de Donna. Actua els dijous a les 20:30, i divendres, a la sessi de la nit, al Teatre BTM (Barcelona Teatre Musical)




Enllaos externs. 

Pgina de la cantant;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161204" title="Quint Servili Cepi el jove" nonfiltered="450" processed="448" dbindex="65450">
Quint  Servili Cepi el jove  (Quint Servilius Caepio) fou fill de Quint  Servili Cepi el vell  (Quint Servilius Q. F. CN. N. Caepio). Fou qestor urb el 100 aC i es va oposar al trib Luci Saturn per la lex frumentaria i quan aquesta fou presentada per votar i el seu collega la va vetar, Cepi va interrompre el vot amb soldats. Conseqentment fou acusat pel trib de traci (majestas).

Ms tard (91 aC) va abandonar el partit aristocrtic o senatorial per passar al camp dels equites, i es va oposar a la lex judiciaria del trib Marc Livi Drus que proposava dividir els jurats entre senadors i cavallers. Els dos homes estaven emparentats (Lvia Drusa, la dona de Cepi, era germana de Marc Livi Drus, i una germana de Cepi estava casada amb Drus). L'hostilitat va anar creixent. Cepi va acusar a dos dels lders ms distingits del senat: a Marc Emili Escaure d'extorsi (repetundae) i a Luci Marci Filip el cnsol, de suborn (ambitus), per les acusacions no es van poder mantenir, i Escaur llavors va llenar acusaci contra Cepi. L'assassinat de Drus una mica desprs se sospita que fou instigat per Cepi.

En esclatar la guerra social l'any 90 aC, Cepi va tornar a acusar al seu enemic Escaur, en virtut de la lex Varia, que permetia jutjar a tots els que eren instruments en la revolta dels pobles aliats. Durant la guerra fou llegat del cnsol Publi Rutili Llop, i a la mort d'aquest va tenir el comandament de l'exrcit consolar amb Gai Mari. Encara que al comenament va obtenir algunes victries va caure en una emboscada feta per Pompedi, cap de l'exrcit aristocrtic revoltat, i va morir en aquell combat (90 aC).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161205" title="El castell de Barba-blava" nonfiltered="451" processed="449" dbindex="65451">

El castell de Barba-blava (en hongars: A kkszakll herceg vra) s una pera d'un sol acte del compositor hongars Bla Bartk. El llibret fou escrit per Bla Balzs, poeta i amic del compositor, basat al seu torn en el conte de Charles Perrault. Noms hi apareixen dos personatges: el duc Barba-blava i la seva nova muller Judith; el dos s'acaben d'escapar i Judith s portada al castell per primera vegada. L'pera fou escrita el 1911 (amb modificacions posteriors al 1912 i 1917) i s'estrenava a l'pera Real de Budapest el 24 de maig de 1918. El llibret s'escrivia originalment en hongars, encara que tamb a vegades es representa en la seva traducci alemanya.

Aquesta pera va tenir molt poca difusi degut al seu format curt, dura noms una mica ms d'una hora, i per tenir grans exigncies orquestrals i escniques. La seva presncia al Maggio Musicale Fiorentino l'any 1938 fou l'inici d'una relativa revifalla sobretot desprs de la Segona Guerra Mundial.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161206" title="Gneu Servili Cepi V" nonfiltered="452" processed="450" dbindex="65452">

Gneu Servili Cepi fou fill de Gneu Servili Cepi IV (Cneus Servilius CN. F. CN. N. Caepio) i pare de Servlia, l'esposa d'Api Claudi Pulcre. Va morir en un naufragi vers el 105 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161207" title="Quint Servili Cepi (trib)" nonfiltered="453" processed="451" dbindex="65453">
Quint Servili Cepi (Quint Servilius Caepio) fou fill de Quint Servili Cepi el jove (Quint Servilius Caepio). Fou trib militar durant la guerra contra Esprtac (72 aC) i va morir jove a Enos (Trcia) quan anava cap a l'sia. Fou germanastre de Cat d'Utica perqu la seva mare, Lvia Drusa, havia estat abans la dona de Marc Porci Cat amb qui havia tingut l'esmentat Cat d'tica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161208" title="Quint Servili Cepi Brut" nonfiltered="454" processed="452" dbindex="65454">
Quint Servili Cepi (Quintus Servilius Caepio) fou un collaborador de Juli Csar durant el seu consolat (59 aC) i enemic de Bbul. Fou proms de la filla de Csar, Jlia, per fou obligat a renunciar en favor de Gneu Pompeu i va rebre la promesa de la ma de la filla de Pompeu, Pompeia, que havia estat promesa a Faust Sulla. 

Una teoria suposa que aquest personatge fou Marc Juni Brut tiranicida (un dels assassins de Csar) que fou adoptat per un oncle de nom Quint Servili Cepi, i hauria estat conegut llavors com Quint Cepi Brut o Quintus Servilius Caepio Brutus durant un cert perode.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161210" title="Fanni Cepi" nonfiltered="455" processed="453" dbindex="65455">
Fanni Cepi (Fannius Caepio)  fou un conspirador rom. Va tramar un complot contra August junt amb Aule Terenci Varr Murena (22 aC), i fou acusat de traci (majestas) i condemnat en absncia, i una mica ms tard capturat i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161211" title="Crisp Cepi" nonfiltered="456" processed="454" dbindex="65456">
Crisp Cepi fou questor de Bitnia que va acusar al governador de la provncia Grani Marcel de traci (any 15). Fou un agent informador de Tiberi. Probablement es el mateix Cepi esmentat per Plini el Vell que va escriure un llibre sobre botnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161212" title="Jlia Calvina" nonfiltered="457" processed="455" dbindex="65457">
Jlia Calvina fou la germana de Luci Sil, amnds rebesnts d'August. Es va casar per primera vegada amb un fill de Vitelli, i aquest desprs la va acusar (falsament) de tenir relacions incestuoses amb el seu germ Sil. Aquest es va sucidar i encara que  l'acusaci fou desestimada, Calvina fou desterrada d'Itlia. Segons Suetoni encara vivia al final del regnat de Vespasi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161213" title="Calv" nonfiltered="458" processed="456" dbindex="65458">
Calv fou un dels cognoms de la gens Domcia.

El personatges principals foren:

Gneu Domici Calv, cnsol de Roma el 332 aC.
Gneu Domici Calv Mxim I, cnsol de Roma el 283 aC ;
Domici Calv (Domitius Calvinus), pretor rom;
Gneu Domici Calv Mxim II, cnsol de Roma.
Luci Sexti Calv, cnsol rom el 124 aC. ;
Sexti Calv, orador rom ;
Tit Veturi Calv, cnsol de Roma el 334 aC i el 321 aC. ;

 Vegeu tamb .
Joan Calv;
Calvinisme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161214" title="Gneu Domici Calv" nonfiltered="459" processed="457" dbindex="65459">
Gneu Domici Calv (Cneus Domitius Calvinus) fou cnsol de Roma el 332 aC. En el seu perode es va aprovar la llei Papiria de civitate.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161216" title="Gneu Domici Calv Mxim I" nonfiltered="460" processed="458" dbindex="65460">
Gneu Domici Calv Mxim I (Cneus Domitius CN. F. Calvinus Maximus) fou un magistrat rom. Candidat a ser edil curul el 304 aC, fou derrotat per Gneu Flavi. Fou elegit cinc anys mes tard el 299 aC, i desprs cnsol el 283 aC amb Publi Corneli Dolabella i se suposa que va lluitar contra lucans, brucis, tarentins, etruscs, gals, umbres i samnites  per la seva actuaci no es detallada per cap historiador. 

Els historiadors antics esmenten una batalla en la que els bois, units als snons i etruscs, van atacar Roma, van creuar el Tber i van lliurar batalla contra els romans, que en van sortir victoriosos, per mentre alguns diuen que l'exrcit rom era manat per Calvinus, altres diuen que ho era per Dolabella, i s probable que foren els dos conjuntament. El renom Mxim l'hauria agafat desprs d'aquesta batalla.

El 280 aC fou nomenat dictador, crrec que va deixar abans d'un any i fou elegit tot seguit censor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161218" title="Domici Calv" nonfiltered="461" processed="459" dbindex="65461">
Domici Calv (Domitius Calvinus) fou probablement fill de Gneu Domici Calv Mxim (Cneus Domitius CN. F. Calvinus Maximus). Fou pretor, i va conquerir la ciutat de Luna a Etrria que havia estat ocupat per una banda d'illiris. No se sap la data exacta d'aquest fet per va ser a l'entorn del 240 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161219" title="Gneu Domici Calv Mxim II" nonfiltered="462" processed="460" dbindex="65462">
Gneu Domici Calv Mxim II (Cneus Domitius M. F. M. N. Calvinus Maximus) fou un magistrat rom.

Era llegat de Valeri Flavi a l'sia el 62 aC i trib de la plebs el 59 aC quan va donar suport al cnsol Marc Bbul contra Juli Csar (i contra l'altra trib, Publi Vatini). 

El 56 aC fou pretor i va dirigir els judicis de Luci Calpurni Bstia, i de Marc Celi (acusat d'intentar enverinar a Clodi). 

El 54 aC va ser candidat al consolat, i tant ell com el candidat Gai Memmi van utilitzar els suborns per guanyar, el que els va enfrontar amb els cnsols sortints. Els problemes van obligar a demorar l'elecci (amb l'excusa d'uns mals auspicis)  i a l'octubre els candidats van ser portats a judici acusats de suborn (ambitus) per se'n van lliurar per la protecci dels pompeians. El interregne va durar nou mesos i Calvinus mentre es va guanyar el favor de Pompeu al votar a favor de l'absoluci de Aule Gabini, i fou finalment elegit cnsol amb Marc Valeri Mesalla (Marcus Valerius Mesalla). 

La situaci es va repetir a l'elecci dels cnsols del segent any (Mil i Hipseu) que finalment tampoc van poder ser elegits. Durant una de les assemblees en les que els cnsols eren elegits, presidides pels cnsols sortints, el poble va tirar pedres i Calv fou ferit.

Desprs desapareix de la poltica fins el 49 aC quan es trob al costat de Juli Csar i va dirigir la cavalleria a l'frica. Desprs de la batalla del Bagrades va advertir a Curi de fugir i li va prometre que no l'empaitaria.  

El 48 aC fou enviat amb dos legions a Illria i Macednia per no hi va haver cap combat important. Expulsat de Macednia per Faust (Faustus) va entrar a Tesslia on va derrotar a Metel Escipi i va ocupar algunes places fortes. Quan Csar va arribar a Dyrrhachium i va voler reunir les seves forces a les de Calv, aquest era al nord de Macednia i estava a punt de caure en mans de Pompeu, per va aconseguir reunir-se amb Csar baixant fins a la frontera de Tesslia. Va participar a la batalla de Farslia on va dirigir el centre i es va enfrontar a Metel Escipi.

Desprs li fou confiat per Csar el govern de la provncia d'sia i dependencies mentre Csar anava a  Egipte. Es va enfrontar llavors a Farnaces II, el fill de Mitridates VI Eupartor del Pont i fou derrotat a Nicpolis poden escapar noms amb una petita part del seu exercit. Csar va venir des de Egipte i va derrotar a Farnaces a Zela, i Calv fou enviat a empaitar als derrotats que van haver de rendir Sinope, per desprs es va acordar la pau. Csar volia tornar a Itlia i va deixar a Calv encarregat dels afers d'sia (47 aC).

A l'any segent ja era a l'frica i va assetjar a Considi a Thisdra.

El 45 aC era a Roma quan es va fer el judici del rei glata Deiotarus I. Csar va nomenar a Calv el seu magister equitum per l'any 44 aC, per aquell fou assassinat abans que Calv prengus possessi del crrec.

Ms tard a la guerra entre Octavi August i Marc Antoni contra els republicans, Calv va rebre ordres del primer de enviar reforos des de Brundusium cap a Illria i al creuar la mar Jnica fou atacat per Luci Estaci i Gneu Domici Aenobarb i la seva flota destruda i noms algunes naus van poder tornar a Brundusium, entre elles la de Calv.

El 40 aC fou elegit cnsol per segona vegada per abans d'acabar el mandat tant ell com el seu collega van haver de dimitir. 

El 39 aC era a l'Hispnia Citerior lluitant contra els revoltats cerretans, als que va derrotar; desprs degu combatre altres rebellions doncs va romandre a Hispnia i els Fastii li assignen victries el 36 aC quan va tornar a Roma i va celebrar el triomf. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161225" title="Gneu Domici Calv Mxim" nonfiltered="463" processed="461" dbindex="65463">


Non de dos cnsols romans:

Gneu Domici Calv Mxim I, cnsol de Roma el 283 aC ;
Gneu Domici Calv Mxim II, cnsol de Roma dues vegades;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161226" title="Gai Sexti Calv" nonfiltered="464" processed="462" dbindex="65464">
Gai Sexti Calv (Gaius Sextius Calvinus) fou cnsol rom el 124 aC. El 123 aC va rebre l'administraci de la Gllia i va fer la guerra als salluvis, als que va derrotar i va fundar Aquae Sextiae.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161227" title="Sexti Calv" nonfiltered="465" processed="463" dbindex="65465">
Sexti Calv fou un orador rom esmentat per Cicer que el qualifica d'elegant. Probablement el seu nom complert era Gai Sexti Calv, que es descrit com a guerxo d'un ull. Un C. Sextius fou pretor el 99 aC i desprs va governar Macednia per no se sap si era el mateix ja que Cicer l'esmenta com C. Sentius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161228" title="Creixent Frtil" nonfiltered="466" processed="464" dbindex="65466">

El Creixent frtil s una regi histrica de l'orient prxim que abarcava part dels  territoris de l'Antic Egipte, el Llevant i Mesopotmia. Es considera que fou el lloc on comen la revoluci neoltica a Occident. El terme va ser crear per l'arqueleg James Henry Breasted (Universitat de Chicago). Per extensi tamb se li dona aquesta denominaci a altres territoris on va aparixer l'agricultura i la ramaderia. Aix s'anomena Creixent frtil a les altiplancies mexicanes (cultura del pans) o certes regions la Xina (cultura de l'arrs) o de l'frica sub-sahariana (cultura del sorgo).

Sn unes terres banyades pels rius Nil, Jord, Tigris i ufrates i d'una extensi de 400-500.000 kilmetres quadrats. La regin comena a la riba oriental de la Mediterrnia fins al nord del Desert de Sria, i des d'Al-Jazira i Mesopotmia  fins al Golf Prsic, en part dels actuals Estats d'Egipte, Israel, Cisjordnia, la Franja de Gaza, el Lban, Sria, Iraq, el sud-est de Turquia i el sud-oest de l'Iran. Es calcula que la poblaci neoltica era d'uns 40  50 milions de persones. 

Histria.

Testimonis de la remota activitat humana sn la Cova de Kebara, a Israel, i d'altres restes de cultures caadores-recolectores nmades del Plistoc i semi-sedentries del Epipaleoltic..

La zona occidental dels voltants del riu Jord i al nord de l'ufrates - amb ciutats com Jeric- van donar lloc a la primera cultura neoltica datada al voltant del 9.000 a.C. Aquesta regi, juntament amb la Mesopotmia definida a l'est del creixent, entre els rius Tigris i ufrates, van amalgamar una complexa realitat de cultures d'en de l'Edat del Bronze, fet pel qual la zona ha rebut el nom de Bressol de la Civilitzaci.

Desde l'Edat de Bronze la zona de conreu s'ha anat ampliant degut a l'extensi del regadiu, en una zona de condicions severes de calor i salinitat edafolgica.

L'afavoriment en l'aparici de l'agricultura en el creixent es creu deguda no noms a la fcil irrigaci a travs dels rius de la zona, si no tamb a una bondat climtica que va afavorir el creixement de plantes anuals, de llavors comestibles i amb una major productivitat al llarg de les estacions que no pas les plantes perennes . Al creixent hi van coincidir les avantpassades espcies neoltiques ms importants: el blat, l'ordi, el lli, el cigr, el psol, la llentia i d'altres, aix com les cinc espcies d'animals domesticats ms importants: la vaca, la cabra, l'ovella, el porc i el cavall

 Enllaos externs.

Map of the Fertile Crescent;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161233" title="Tit Veturi Calv" nonfiltered="467" processed="465" dbindex="65467">
Tit Veturi Calv fou dues vegades cnsol de Roma, el 334 aC i el 321 aC. En el segon consolat va tenir per collega Spurius Postumius Albinus i van dirigir l'exrcit rom contra el Samni.

Els samnites estaven ara dirigits pel ms competent general de la naci, Gai Ponci o Caius Pontius, fill d'Herennius o Herenni, el ms capacitat home d'estat samnita. Pontius va establir el seu camp a la vora de Caudium i va enviar espies (disfressats de pastors) a Caltia, on els cnsols havien establert el camp rom. Els mateixos pastors van ser interrogats pels romans i tots van dir el mateix: les forces samnites eren a la Pulla, atacant Lucria; aix havia de portar als romans cap a Lucria que era la seva aliada, i per arribar-hi hi havia dos camins: un seguint la costa de la mar Adritica per pas obert (que era la ruta ms llarga) i un altra pel pas anomenat de les Forques Caudines, de fet dos passos estrets, fondos, amb turons a cada costa i una cadena continua de muntanyes per amb una plana d'herba al mig entre els dos passos. Les forces romanes van seguir aquesta darrera ruta i van passar el primer pas sense problema fins que foren aturats en arribar al segon per una empallissada i atacats des les altures amb pedres. Es van retirar rpidament per en arribar al primer pas tamb el van trobar tallat i van quedar rodejats d'enemics i sense saber qu fer.

Tampoc els samnites es decidien a l'atac. Ponci va escriure al seu pare Herenni per demanar el seu consell. Herenni va dir que s'havia de deixar sortir als romans lliurement, sense fer res per el consell fou rebutjat i se li va demanar un altra possibilitat; llavors la seva resposta fou que matessin tots els romans; convidat al camp samnita a explicar aquests dos consells tan contradictoris, Herenni va dir que el primer asseguraria la pau i amistat amb Roma; i el segon retardaria la derrota final samnita per alguns anys. Desprs de discutir, cap de les dos opcions fou adoptada.

Els romans mentre, desprs d'alguns intents de trencar el setge, van enviar emissaris als samnites demanant la pau o la batalla. Ponci va dir que la guerra estava acabada i que els romans havien de reconixer la seva posici i si volien salvar-se havien d'entregar les armes i passar sota el jou. La resta de condicions eren: evacuaci del Samni i de les colnies romanes de Cales i Fregellae (fetes violant els acords) i un tractat d'amistat entre dos estats sobirans. Els cnsols es van quedar sense paraules al conixer les propostes. Luci Corneli Lntul I, el mes veter dels oficials de l'estat major, va proposar acceptar les condicions per van deixar clar que el tractat final no tindria fora fins que es revests de tot el cerimonial: aprovaci del senat i intervenci dels fecials. Com que la signatura es retardaria, 600 cavallers van haver de ser entregats com hostatges, responent amb les seves vides en cas de qu els termes de la capitulaci no es respectaren.

Finalment l'exrcit va haver d'entregar les armes i passar desarmats sota el jou, rebent els insults de l'enemic, podent aix retornar a Roma. Els cnsols, mig despullats, foren els primers a passar, i al darrera, els legionaris. A la nit del mateix dia l'exrcit derrotat va arribar prop de Cpua, ciutat on van ser rebuts i se'ls va donar tot el possible: provisions, robes, armes i als consols noves insgnies, essent rebuts pel senat local.

L'hivern del 321 al 320 aC el Senat rom discut el tractat amb el samnites. El vell senador Ofilli Calavi (Ofillius Calavius), d'una famlia destacada de Cpua (fill del senador Ovi Calavi) i amb una carrera important a la seva esquena, va criticar l'actuaci dels generals que havien signat l'acord i la critica es va estendre fins i tot als soldats, als que es va dir que no serien admesos a la ciutat. Tot i aix, a l'arribada dels soldats, els romans se'n van apiadar i els van rebre, a la nit, passant a les seves llars i no podent sortir durant uns dies cap al Frum. Els cnsols van refusar exercir les seves funcions per vergonya, excepte un d'ells, que va nomenar un dictador per dirigir les eleccions, crrec que va recaure en Quint Fabi Ambust (Quintus Fabius Ambustus) amb Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) com a magister equitum. Aquestos nomenaments per, foren considerats irregulars, i foren substituts per Marc Emili Pap (Marcos Aemilius Papus) com a Dictador i Luci Valeri Flac (L. Valerius Flaccus) com a magister equitum (els Fastii donen com a dictador el 320 aC a Gai Meni (Caius Maenius) i magister equitum a Marc Fosli Flaccinator (Marcus Foslius Flaccinator), per Livi ho trasllada al 312 aC; els Fastii repeteixen el dictador i el magister equitum (Gai Meni o Caius Maenius, i Marc Fosli Flaccinator o Fosli Flaccinator) el 314 aC, per Livi el fa magister equitum, per segona vegada, junt amb el dictador Gai Peteli o Caius Poetelius. Tampoc a aquest es va permetre conduir les eleccions, el que expressava el malestar del poble amb els magistrats en general, i la direcci de la repblica va ser transferida al interrei Quint Fabi Mxim Rulli (Quintus Fabius Maximus Rullianus) i tot seguit a Marc Valeri Corv (Marcus Valerius Corvus) que fou qui finalment va dirigir les eleccions dels consols. 

Quint Publili Fil (Quintus Publilius Philo) i Lluci Papiri Cursor Mugill (Lucius Papirius Cursor Mugillanus), considerats els millors generals del seu temps, foren elegits consols amb general aprovaci. El mateix dia de l'elecci van entrar en funcions per decret del senat. Desprs de les cerimnies protocollries es van posar a la feina sobre la capitulaci de les Forques Caudines. Publili, cnsol a qui corresponia la presidncia, va cridar a parlar Espuri Postumi, el cnsol derrotat, qui va assumir la responsabilitat de la desgrcia, per va assegurar que la pau no es va fer en nom del poble rom i va demanar la represa de la guerra, per sense creuar les fronteres fins a anullar les obligacions contretes al tractat garantit pels mateixos cnsols. Els tribuns del poble L. Livi (L. Livius) i Q. Maeli (Q. Maelius) van protestar per finalment van retirar les objeccions, i Postumius va fer un excellent discurs, recomanant la guerra i rebutjant que els compromisos contrets foren legals i vinculessin els dus i tot el poble. Postumius i Tit Veturi Calv, van resignar el seu crrec i foren posats a disposici dels fecials i conduts amb la resta de garants a Caudium, per esser entregats als samnites. El sacrifici dels cnsols va permetre doncs al Senat rebutjar el tractat.

Tot seguit es va iniciar l'allistament de voluntaris per la guerra i es van formar nou legions (a part de les tropes que s'havien salvat) i l'exrcit va sortir cap a Caudium. Els fecials van entrar a la cambra del consell samnita on estava assegut Gai Ponci Hereni (Caius Pontius Herenius), al qual van explicar que els cnsols havien estat culpables d'un crim per comprometre una pau que no podia ser acceptada, i per aix els entregaven, lliurant aix de la culpa Roma. Llavors Postumi es va declarar ciutad samnita i va acostar el ganivet al fecial i el va ferir lleument, cosa per la qual els romans van allegar violaci dels drets d'un fecial (que eren inviolables com a missatgers a la guerra) i que encara tenia ms fora la seva decisi de reprendre la guerra. Ponci va demanar a Postumius perqu ofenia els dus i cancellava l'acord i trencava la seva paraula i perqu recorria a ferir un fecial com a ciutad samnita per fer la guerra. Finalment els samnites van deixar lliures els romans, simbolitzant que no acceptaven el trencament de la seva paraula, per els romans van considerar que aix els alliberava dels seus compromisos.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161235" title="Calvisi" nonfiltered="468" processed="466" dbindex="65468">



Calvisi, rom que va denunciar a Agripina.

Flavi Calvisi, governador d'Egipte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161236" title="Calvisi (client de Jnia Silana)" nonfiltered="469" processed="467" dbindex="65469">
Calvisi fou un rom amb una relaci clientelar amb Jnia Silana. Aquesta havia estat injuriada per Agripina i va decidir venjar-se i va utilitzar a Calvisi per acusar a Agripina de conspirar per collocar al tron a Rubelli Plaute al lloc de Ner, per sense presentar acusaci formal, noms deixant que l'acusaci arribs a orelles de l'emperador. Aquest va decidir  matar a Agripina per mentre va enviar al denunciant i la seva patrona a l'exili. Quant Agripina fou assassinada pel seu fill Ner, els dos van poder tornar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161238" title="Flavi Calvisi" nonfiltered="470" processed="468" dbindex="65470">
Flavi Calvisi (Flavius Calvisius) fou governador rom d'Egipte sota Marc Aureli. Va participar a la revolta de Avidi Cassi, per l'emperador el va tractar relativament b i es va limitar a desterrar-lo a una illa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161239" title="Calusidi" nonfiltered="471" processed="469" dbindex="65471">
Calusidi (Calusidius) fou un soldat rom cap dels soldats de les legions amotinats a la mort de l'emperador August l'any 14. Fou el que ms insolent es va mostrar davant Germnic quan aquest, en un geste teatral, va amenaar de matar-se amb la seva espasa, que li fou retirada pels seus amics, i Calusidi li va oferir la seva dient que estava ms esmolada. La seva sort es desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161240" title="Calv" nonfiltered="472" processed="470" dbindex="65472">
Calv (Calvus) fou un cognom de famlia de la gens Licnia. Derivava de la manca de pl al cap.

Els personatges principals foren:
Publi Licini Calv, trib amb poder consolar el 400 aC ;
Publi Licini Calv el jove, trib amb poder consolar el 396 aC ;
Gai Licini Calv, trib amb poder consolar el 377 aC;
Gai Licini Calv Estol, trib del poble del 376 al 367 aC i dues vegades cnsol, el 364 aC i el 361 aC.
Licini Macre Calv, orador i poeta rom. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161242" title="Publi Licini Calv" nonfiltered="473" processed="471" dbindex="65473">

Publi Licini Calv (Publius Licinius Calvus) fou trib amb poder consolar el 400 aC i fou el primer plebeu que va ser elegit per aquesta magistratura romana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161243" title="Publi Licini Calv el jove" nonfiltered="474" processed="472" dbindex="65474">

Publi Licini Calv el jove (Publius Licinius Calvus junior) fou fill del magistrat rom Publius Licinius Calvus i ell mateix fou trib amb poder consolar el 396 aC proposat pel seu pare que havia estat elegit i no volia repetir degut a la seva avanada edat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161244" title="Gai Licini Calv" nonfiltered="475" processed="473" dbindex="65475">
Gai Licini Calv fou fill de Publius Licinius Calvus junior i fou trib amb poder consolar el 377 aC i magister equitum del dictador Publi Manli el 368 aC, ofici que fou atorgat a un plebeu per primera vegada aquell any.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161249" title="Gai Licini Calv Estol" nonfiltered="476" processed="474" dbindex="65476">
Gai Licini Calv Estol (Caius Licinius Calvus Stolo) fou trib del poble del 376 aC al 367 aC i va tenir el suport del seu collega Luci Sexti. Va proposar diverses lleis entre elles:

 La supressi de l'elecci de tribuns amb poder consolar i s'havia de tornar a l'elecci de cnsols dels quals un al menys havia de ser plebeu.
 Limitaci de la terra pblica que es podia posseir a 500 iuguera i de 100 caps de bestiar gran o 500 de bestiar petit.
 Llei regulant les relacions entre creditors i deutors, els interessos i el pagament.
 Els llibres sibillins haurien de ser custodiats per un collegi de 10 membres (decemviri), dels que la meitat al menys haurien de ser plebeus.

Els patricis es van oposar a aquestes lleis per finalment van ser aprovades i Luci Sexti fou el primer plebeu que va obtenir el consolat el 366 aC. 

Gai Licini Calv Estol fou elegit dues vegades cnsol, el 364 aC i el 361 aC. Un temps desprs fou acusat per Marc Popilli Laenes I d'haver transgredit la seva prpia llei sobre tinena de terres publiques, i fou declarat culpable (357 aC) havent de pagar una multa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161250" title="Licini Macre Calv" nonfiltered="477" processed="475" dbindex="65477">
Licini Macre Calv (28 de maig del 82 aC-vers 46 aC) fou un orador i poeta rom fill de Gai Licini Macre. Va escriure diversos discursos i poesies i es conserven alguns fragments. Com orador fou altament apreciat per Cicer. Va morir amb uns 35 o 36 anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161251" title="Camter" nonfiltered="478" processed="476" dbindex="65478">


Onomstica:

Andrnic Camter, noble bizant, escriptor;

Joan Camter patriarca de Constantinoble del 1198 al 1204.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161253" title="Andrnic Camter" nonfiltered="479" processed="477" dbindex="65479">
Andrnic Camter (Andronicos Kamateros                  , Andronicus Camaterus) fou un noble bizant, parent de l'emperador Manel I Comn (1143-1180). Va portar el ttol de sebastos i fou prefecte de la ciutat de Constantinoble i prefecte de la gurdia imperial (praefectus vigilum). 

Va escriure algunes obres teolgiques destacant            , contra els llatins.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161254" title="Joan Camter" nonfiltered="480" processed="478" dbindex="65480">
Joan Camter (Joannes Kamateros,                  , Joannes Camaterus) fou patriarca de Constantinoble del 1198 al 1204.

Va escriure algunes poesies en versos imbics entre els que destaca un dirigit a l'emperador Manel II Comn titulat                                                         . 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161255" title="Cambaules" nonfiltered="481" processed="479" dbindex="65481">
Cambaules (         ) fou el cabdill d'una horda de gals. Inicialment les seves forces eren relativament redudes per desprs d'arribar a Trcia van arribar altres grups i finalment es van dividir en tres hordes o exrcits que van quedar sota el comandament de Ceretrius (Cerethrius), Brennus i Bolgius. De Cambaules no se'n torna a parlar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161256" title="Cambilos" nonfiltered="482" processed="480" dbindex="65482">
Cambilos (Kambilos,         , Cambylus) fou comandant dels cretencs al servei d' Antoc III el gran el 214 aC. Li fou encomanada la defensa de l'acrpoli de Sardes en la guerra contra el general Aqueu, fill d'Andrmac i va participar a un pla que tenia com a finalitat entregar Aqueu a Antoc, pel qual es va subornar a Bolis, un agent de Sosibi (que era ministre dels Ptolemeus), el qual havia rebut diner per ajudar a Aqueu a escapar,  per que a canvi del indicat suborn l'entregaria a Antoc. Bolis va complir la part del tracte i va entregar a Aqueu a Cambilos que el va entregar a Antoc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161258" title="Cameli" nonfiltered="483" processed="481" dbindex="65483">
Cameli (Camelius) fou un dels metges de l'emperador August. Va viure desprs d'Astori i va ocupar el lloc d'Antoni Musa. Cicer diu que en una malaltia de l'emperador li va prohibir menjar enciam que abans, per recepta d'Antoni Musa, li havia anat molt b.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161259" title="Joannes Cameniata" nonfiltered="484" processed="482" dbindex="65484">
Joannes Cameniata (                 ),  fou un religis portador de la creu de l'arquebisbe de Tessalnica  (cubuclesius) i testimoni de la conquesta de la ciutat pels rabs el 904. La conquesta fou feta per Lle, un siri que s'havia convertit al islam, que dirigia una flota de 54 vaixells tripulats per esclaus negres; la ciutat fou sorpresa i els musulmans es van emportar gran nombre de captius entre ells Cameniata i la seva famlia. Quan anaven a ser executats Cameniata va revelar el lloc en qu alguns habitants havien enterrat part de les seves riqueses. Tot i salvar la vida no fou alliberat i el van portar a Tars per canviar-lo per rabs presoners  A Tars fou on va escriure la descripci de la conquesta de la ciutat (                                                                                  ) coneguda pel seu nom llat de  "De Excidio Thessalonicensi" en 79 captols.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161260" title="Abla" nonfiltered="485" processed="483" dbindex="65485">

Abla s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. El terme municipal ocupa 46 km . S'estn al llarg d'una franja que va des de les estribacions de Serra Nevada al sud, cap a la Serra dels Filabres al nord. Part del seu territori es troba protegit pel parc Natural de Serra Nevada, i s una de les portes d'entrada a la Alpujarra d'Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161261" title="Abrucena" nonfiltered="486" processed="484" dbindex="65486">

Abrucena s una localitat de la provncia d'Almeria, a la falda nord de Sierra Nevada.

 Demografia .


		

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161262" title="Alboloduy" nonfiltered="487" processed="485" dbindex="65487">

Alboloduy s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161263" title="Camer" nonfiltered="488" processed="486" dbindex="65488">


Camer es una cambreta destinada a vestir s'hi i desvestir-s'hi un actor o actriu, una dansarina, o un artista en general. Es un italianisme.

Camer (Camerinus) fou el nom d'una famlia patrcia de la gens Sulpcia.

Servi Sulpici Camer Cornut I, cnsol el 500 aC ;

Quint  Sulpici Camer Cornut I, cnsol de Roma el 490 aC ;

Servi  Sulpici Camer Cornut II, cnsol de Roma el 461 aC ;

Quint  Sulpici Camer Cornut II, trib amb poder consolar el 402 aC i el 398 aC.

Servi  Sulpici Camer, trib amb poder consolar el 393 aC ;

Gai  Sulpici Camer, trib amb poder consolar el 382 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161264" title="Camer (gens)" nonfiltered="489" processed="487" dbindex="65489">
Camer (Camerinus) fou el nom d'una famlia patrcia de la gens Sulpcia. El seu nom podria derivar de la ciutat de Camria o Camerium, al Latium. Van tenir altes funcions de l'estat fins el 345 aC; en aquest any fou cnsol Servi Sulpici Camer Ruf; desprs ja no tornen a ser esmentats fins 400 anys desprs quan Quint Sulpici Camer fou cnsol l'any 9.

Els personatges principals foren:
Servi Sulpici Camer Cornut I cnsol de Roma l'any 500 aC ;
Quint Sulpici Camer Cornut I, cnsol de Roma el 490 aC ;
Servi Sulpici Camer Cornut II, cnsol de Roma el 461 aC ;
 Quint Sulpici Camer Pretextat (Quintus Sulpicius Camerinus Praetextatus), trib militar el 434 aC;
Quint Sulpici Camer Cornut II, trib amb poder consolar el 402 aC i el 398 aC. ;
Servi Sulpici Camer, trib amb poder consolar el 393 aC ;
Gai Sulpici Camer, trib amb poder consolar el 382 aC ;
Servi Sulpici Camer Ruf, cnsol de Roma el 345 aC;
Quint Sulpici Camer, cnsol de Roma l'any 9;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161267" title="Servi Sulpici Camer Cornut I" nonfiltered="490" processed="488" dbindex="65490">
Servi Sulpici Camer Cornut I (Servius Sulpicius P. F. Camerinus Cornutus) fou cnsol el 500 aC junta  amb Marc Tulli Llong. Tit Livi diu que no va passar res destacat en aquest any, per Dionisi diu que es va produir una conspiraci per restaurar als Tarquins que Camer va descobrir i va avortar. El seu collega va morir en el crrec i Camer va exercir llavors sol. Dionisi tamb li atribueix un discurs sobre la renovaci de l'aliana amb els llatins el 496 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161268" title="Quint Sulpici Camer Cornut I" nonfiltered="491" processed="489" dbindex="65491">
Quint Sulpici Camer Cornut I (Quintus  Sulpicius Camerinus Cornutus) fou cnsol de Roma el 490 aC juntament amb Spurius Larcius Flavus. Fou un dels membres de l'ambaixada enviada a Coriol quan aquest s'acostava a Roma.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161269" title="Servi Sulpici Camer Cornut II" nonfiltered="492" processed="490" dbindex="65492">
Servi  Sulpici Camer Cornut II (Servius  Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus) fou cnsol el 461 aC any en qu la Lex Terentilla fou proposada per segona vegada per una reforma en les lleis. Els patricis s'hi van oposar; quan s va decidir enviar una delegaci a Grcia per comparar les lleis, Camer fou un dels delegats. Els ambaixadors van romandre tres anys a Grcia. 

El 451 aC, al seu retorn, Camer fou designant membre del decemvirat.

El 446 aC va dirigir la cavalleria sota els cnsols Tit Quincti Capitol i Agripa Furi Medull en la gran batalla contra els volscs i eques lliurada aquell any.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161270" title="Quint Sulpici Camer Cornut II" nonfiltered="493" processed="491" dbindex="65493">
Quint  Sulpici Camer Cornut II (Quintus Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus) fou fill o nt de Servius  Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus. Fou trib amb poder consolar el 402 aC i el 398 aC.

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161273" title="Servi Sulpici Camer" nonfiltered="494" processed="492" dbindex="65494">
Servi Sulpici Camer (Servius Sulpicius Q. F. Ser. N. Camerinus) fou fill de Quintus Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus. Fou trib amb poder de cnsol el 393 aC i trib militar el 391 aC; en aquest darrer any va fer la guerra als salpinates als que va capturar molt de bot. El 387 aC fou un dels tres interrex.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161274" title="Gai Sulpici Camer" nonfiltered="495" processed="493" dbindex="65495">
Gai Sulpici Camer (Caius Sulpicius Camerinus) fou trib amb poder consolar el 382 aC i censor el 380 aC. Aquesta darrera magistratura la va exercir juntament amb Espuri Postumi Regillense Alb, per quan aquest va morir, Camer va renunciar i no es va fer el cens.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161275" title="Servi Sulpici Camer Ruf" nonfiltered="496" processed="494" dbindex="65496">
Servi Sulpici Camer Ruf (Servius  Sulpicius Camerinus Rufus) fou cnsol de Roma el 345 aC i en aquest crrec va ser responsable de l'atac i conquesta de la ciutat de Sora. L'esmenten Titus Livi (Histria de Roma, llibre 7, captol 26) i Diodor de Siclia (16.66).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161276" title="Algodonales" nonfiltered="497" processed="495" dbindex="65497">

Algodonales s una localitat de la provncia de Cadis.L'any 2005 tenia 5.630 habitants. La seva extensi s de 135 km i t una densitat de 41,7 hab/km. Es troba situada a una altitud de 370 metres i a 118 quilmetres de la capital de provncia, Cadis.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161277" title="Quint Sulpici Camer" nonfiltered="498" processed="496" dbindex="65498">
Quint Sulpici Camer (Quintus Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus) fou cnsol l'any 9 sota August.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161278" title="Enrique Gaspar y Rimbau" nonfiltered="499" processed="497" dbindex="65499">
Enrique Lucio Eugenio Gaspar y Rimbau (Madrid, 2 de mar de 1842   Auloron Santa Maria, 7 de setembre de 1902) va ser un diplomtic i escriptor espanyol, autor d'obres de teatre, sarsuela i novelles, i traductor al castell de Mar i Cel d'ngel Guimer.

 Biografia .
Nascut a Madrid de pares actors. A la mort del seu pare es desplaa a Valncia amb la seva mare i els seus dos germans. All va estudiar Humanitats i Filosofia, tot i que no va acabar els seus estudis, acabant per treballar a la casa de banca i comer del marqus de San Juan.

Als 13 anys ja havia escrit la seva primera sarsuela i als 14 era redactor de La Ilustracin Valenciana. Als 15 la seva mare va protagonitzar la seva primera comdia. Als 21 es va traslladar a Madrid per dedicar-se a ser escriptor i entre 1868 i 1875 va tenir la seva poca ms fecunda, realitzant obres on criticava els valors burgesos. Va ser el pioner del teatre social a Espanya. Va publicar nombrosos articles, poesies i narracions en les principals publicacions peridiques de l'poca: La poca, Blanco y Negro i La Ilustracin Espaola.

Als 23 anys es va casar amb Enriqueta Batlls y Bertn de Lis, una bella aristcrata, casament que els seus pares no van aprovar. Desprs del naixement del segon fill, va ingressar als 27 anys en el cos diplomtic. Va passar un temps a Grcia i a Frana, desprs a Madrid i finalment va estar de cnsol a la Xina, primer a Macau i desprs a Hong Kong. Durant aquest temps no va deixar d'escriure i estrenar obres, a ms de collaborar a El Diario de Manila.

De tornada, fou destinat a Auloron Santa Maria, tot i que la famlia residia a Barcelona, ciutat on torn a estrenar una obra en catal. Van seguir diverses destinacions al sud de Frana. La seva esposa mor a Marsella, on era cnsol; malalt, es retira a Auloron Santa Maria amb la seva filla, el seu gendre i els seus nts, on va morir el 1902 als 60 anys.

 Anlisi de la seva obra .
Va escriure unes vint-i-sis peces dramtiques molt interessants i innovadores, com El estmago (1874), sobre la preeminncia d'aquest rgan en el cos hum, o La lengua (1882), que tracta sobre la maledicncia i l'educaci de la dona. Si en la seva poca imperava el sentimentalisme en el teatre, Enrique Gaspar vol sobretot fer pensar als seus espectadors i evoluciona fins rebutjar tot el lirisme i preferir la prosa al vers, llavors creu que el llenguatge figurat i les descripcions sn alienes al substancialment teatral. Les seves obres solen versar sobre problemes d'tica social. En Las circunstancias (1867), es denuncia i satiritza la hipocresia i interessos de la burgesia. 

Entre les seves ltimes obres cal destacar Las personas decentes, estrenada el 31 de gener de 1890. El protagonista, Ramn, prepara a Madrid el seu doctorat i coneix persones ofuscades per diversos interessos: l'especulaci sobre terres revaloritzables, l'anomenament de diputat, un matrimoni avantatjs, etc. Llavors, renuncia a ser "decent" i deixa Madrid, desenganyat, denunciant una societat que prima la confusi i la hipocresia:

Ha echado un puente entre el hombre de bien y el bribn para que todas puedan circular por l confundidos, mediante un derecho de portazgo de camisa limpia 

Huelga de hijos (1893) s una obra feminista molt avanada per la seva poca. Enrique Gaspar va ser un autor minoritari degut al seu realisme crtic i a les seves innovacions dramtiques; manejava a la perfecci els personatges, amb un tipus de dileg molt mogut, concs, custic i, en ocasions, descarnat. La seva visi del mn s pessimista, tot i la presncia d'un cert humor.

 El anacronpete .
Editada el 1887 a Barcelona, El anacronpete s una de les seves obres ms importants. s una novella de cincia ficci que s'avana a H.G. Wells en la invenci de la mquina del temps.

Novella en format de sarsuela, s la primera novella en la que s'inventa una mquina per viatjar en el temps: l'anacronpeta, una caixa enorme de ferro fos que navega grcies a l'electricitat, que mou quatre grans culleres mecniques per desplaar-se, a ms d'un altre tipus de maquinria que inclou la producci del fluid Garca, que fa que els passatgers no es tornin joves quan viatgen cap endarrere en el temps. La mquina tamb inclou tota classe de comoditats en el seu interior i, entre altres meravelles, escombres que netegen soles.

La mquina serveix d'excusa per una histria en tres actes en les que don Sindulfo Garca, cientfic de Saragossa i inventor de l'ingeni, el seu amic i ajudant Benjamn, la neboda i pupilla Clarita, la serventa, el capit Luis, l'amor de Clarita, uns quants hssars i algunes dones franceses de vida alegre es desplacen en el temps.

En el primer acte surten de Pars, de l'Exposici Universal i viatgen fins la batalla de Tetuan el 1860. Acaben per tornar a Pars el dia anterior de la seva sortida, on desembarquen unes senyoretes franceses tornades ms joves.

En el segon acte es torna de nou a viatjar cap el passat, aturant-se en diversos moments histrics com Granada el 1492 o Ravenna en el 690 per avituallament. Acaben a la Xina del segle III on viuen algunes aventures, aconseguint escapar sota el control de Benjamn. Els personatges evolucionen, amb en Benjamn obsessionat per la vida eterna, don Sindulfo boig de zel per la Clarita, i la Clarita enamorada del capit Luis.

En el tercer acte, amb una parada a la Pompeia del Vesuvi l'any 79, arriben al segle XXX aC, els temps de No. All descobreixen el secret de la vida eterna a Du. Finalment, don Sindulfo, boig, accelera l'anacronpete, que esclata en arribar al dia de la creaci.

L'obra s'endinsa dins de l'esperit de l'poca, en la que les obres de Jules Verne tenien molt d'xit. Amb seguretat est influenciada per Camille Flammarion i la seva histria Lumen. El anacronpete, escrita el 1881, s anterior a L'historioscope de Eugne Mouton, pel que no pot haver sigut influenciat per aquesta.

 Bibliografia de l'autor .
 Teatre .
Corregir al que yerra: comedia en un acto, original y en verso Madrid, 1860 (Impremta de Jos Rodriguez);
La escala del matrimonio. Madrid: Impr. de Jos Rodrguez, 1861.
El piano parlante: juguete comico en tres actos y en verso Madrid, 1863 (Impremta de Jos Rodriguez) ;
No lo quiero saber!: comedia en un acto, en verso Madrid, 1863 (Impremta de Jos Rodrguez) ;
El sueo de un soltero. Supsosicin cmica en un acto, original y en verso. Madrid: Impr. de Jos Rodrguez, 1864.
Cuestin de forma: comedia en tres actos y en verso, Madrid: 1865 (Jos Rodrguez) ;
Moneda corriente: comedia en tres actos, en verso Madrid, 1865 (Impremta de Jos Rodrguez) ;
Las circunstancias. Comedia en tres actos y en prosa, Madrid: Imp. de Jos Rodriguez, 1867.
La Chismosa: comedia en tres actos y en verso  Madrid, 1868 (Jos Rodrguez) ;
La levita: comedia en tres actos, en prosa Madrid, 1868 (Imp. de Jos Rodriguez);
Don Ramn y el seor Ramn, Madrid, 1869 (Impremta de T. Fortanet);
La can-canomana: stira en un acto, dividido en tres cuadros Madrid, 1869 (Impremta de Jos Rodrguez);
El Estmago, 1871.
Los nios grandes: comedia en tres actos y en prosa Madrid, 1871 (impremta de Jos Rodriguez) ;
Pobres mujeres! Juguete cmico en un acto y en verso. Estrenada en el Teatre Circ de Madrid l'11 de novembre de 1863. Imp. Jos Rodrguez. 1871 ;
La nodriza. Comedia en dos actos. Madrid: Alonso Gulln, 1876.
Atila: drama en tres actos y en verso Madrid, 1876 (Impremta de Jos Rodrguez) ;
El onceno, no estorbar: comedia en un acto y en verso Madrid, 1876 (impremta de Jos Rodriguez) ;
Las sbanas del cura. Madrid: Alonso Gulln, 1877,  ;
La resurreccin de Lzaro. Joguina cmica. Madrid: Ed. Alonso Gulln, 1878.
Administracin pblica. Boceto en tres actos. Ed. Hijos de Alonso Gulln, 1880;
Problema. Comedia en tres actos, en prosa. Amor y arte. Drama en tres actos y en verso. Madrid: Hijos A. Gullon, 1881. ;
La lengua. Comedia en tres actos y en prosa. Madrid: Hijos de A. Gulln, 1882.
Candidito: comedia en un acto, en verso Madrid, 1883 (Impremta de Cosme Rodrguez) ;
La gran comedia. Comedia en tres actos. Madrid: Florencio Fiscowich, Ed., 1884.
Lola. Comedia en tres actos. Florencio Fiscowich, 1885,  ;
La estatua ecuestre. Boceto en un acto. Madrid: Florencio Fiscowich, Ed., 1890. ;
Las personas decentes: comedia en tres actos, en prosa Madrid, 1890  ;
El haba de San Ignacio: comedia en tres actos y en prosa Madrid, 1892 (Impremta de Jos Rodriguez) ;
La huelga de hijos: comedia en tres actos y en prosa Madrid, 1893 (Impremta de Jos Rodriguez);
La casa de baos. Comedia en tres actos y en prosa. Madrid: Florencio Fiscowich, 1893. ;
La huelga de Dios: comedia en tres actos y en prosa Madrid: Florencio Fiscowich (Successor de Hijos de A. Gulln)], 1893 (impremta de Jos Rodriguez) ;
La eterna cuestin: esbozo dramtico en tres actos y en prosa Madrid: Florencio Fiscowich, Editor, 1895 (Impremta de Jos Rodrguez) ;
La rebaja del to Paco: boceto en un acto y en verso Madrid, 1895 (impremta de Jos Rodriguez) ;
La tribu salvaje: pasatiempo cmico-lrico en un acto y cuatro cuadros original d'Enrique Gaspar; msica dels mestres Manuel Fernndez Caballero i Mariano Hermoso. Madrid, 1901 (R. Velasco) ;
El Oso proscrito: disparate cmico en tres actos y en prosa Madrid, 1876 (Impremta de Jos Rodriguez) ;
Por ir buscando el cuartel. Humoradas cmicas en tres actos manuscrit d'una obra ambientada a Cadis.

 Narrativa .
El Anacronopete; Viaje a China; Metempsicosis Barcelona: Daniel Cortezo y C, 1887. Hi ha edici solta moderna de El Acacronopete.
Castigo de Dios. Entre bastidores. Soledad. Barcelona: Daniel Cortezo, 1887. ;
Las personas decentes. Novela de costumbres contemporneas . Barcelona: Henrich y Ca., 1891.
Nada entre dos platos Valencia: Ed. Pascual Aguilar, s. a. (cap el 1900);

 Articles .
Majaderas. Valncia: Pascual Aguilar, 1899.
Ms majaderas. Valncia. Pascual Aguilar, 1889. (Cont: Camilo Flammarin.- La pena de muerte.- El mono.- Seamos justos.- Los adjetivos.- Tengo el gusto de presentar a mi amigo... - Carta de uno que hace papel  otro que lo emborrona- Con los ojos cerrados.- El amigo de confianza.- Los de encima.- El suicidio.- Quiero y no puedo.- Los versos en el teatro.- Existe el valor?.- Los dioses falsos.- Los pecados capitales, que se llaman mortales, son siete.- Cmo se hacen las obras dramticas.- Cunto.- La gran comedia);
Pasiones polticas. Madrid: Impremta de Revista de Navegacin y Comercio. Madrid 1895.

 Llibres de viatges .
Viaje a Atenas 1872-1875. Valncia, Pacual Aguilar, 1891;

 Traduccions i adaptacions .
ngel Guimer, Mar i cel: tragdia en tres actes Madrid: Florencio Fiscowich editor, 1891 (Impremta de Jos Rodriguez) ;
El jugador de manos: drama en tres actos y en prosa arreglado del francs Madrid, 1867 (impremta de Jos Rodrguez);
ngel Guimer, Judit de Welp: tragdia en tres actes, Madrid, 1892 (impremta de Jos Rodrguez);
La cola de paja: comedia en dos actos y en prosa arreglada  la escena espaola Madrid, 1896 (impremta de Jos Rodrguez);

 Fonts .
AA.VV., La ciencia ficcin espaola, Madrid 2002 ISBN 84-931827-3-7;
Narciso Alonso Corts, Historia de la literatura espaola. Valladolid, Imprenta Castellana, 1937.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Literatura espanyola del Realisme: El Realisme en el marc literari espanyol.
Realisme: Visi general del moviment.
Literatura espanyola: Evoluci de la literatura castellana.

 Enllaos externs .
  El anacronpete a Aula de El Mundo.
  L'obra narrativa d'Enrique Gaspar : El Anacronpete (1887) a Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161279" title="Barbate" nonfiltered="500" processed="498" dbindex="65500">

Barbate s un municipi de la provncia de Cadis. L'any 2005 tenia 22.496 habitants. La seva extensi s de 142 km i t una densitat de 158,4 hab/km. Es troba situada a una altitud de 14 metres i a 64 quilmetres de la capital de provncia, Cadis.

Vegeu tamb.
Los Caos de Meca;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161280" title="Sugarcult" nonfiltered="501" processed="499" dbindex="65501">
Sugarcult es un grup de pop punk fundat al 1997, originari de Santa Barbara (Califrnia). El nom Sugarcult prov d'un grup de lesbianes que vivien al davant del cantant, Tim Pagnotta.

La banda est composta per:
 Tim Pagnotta: Veu, guitarra rtmica;
 Kenny Livingston: Bateria;
 Airin Older: Baix, segones veus;
 Marko 72: Guitarra elctrica;
 
Tim va conixer al ex-bateria Ben Davis en un pati entre hores del collegi: Ben (que llavors tocava el baix) i Tim tocaven junts per fer passar el temps, fins que el Tim va invitar Airin Older, un noi de la seva classe, a tocar amb ells, i va acceptar. Ben va canviar-se per la bateria i Airin es va dedicar al baix. Marko 72 tamb es va integrar en el grup amb la seva guitarra desprs de conixer el Tim en un concert.

Desprs de qu Sugarcult poss el disc Start Static a la venda, la gent va donar-se compte de qu el Ben faltava molt en el grup. I al final va deixar el grup oficialment al 2003. L'actual bateria Kenny Livingston el va substituir.
 
Discografia.
 Eleven (1999);
 Wrap Me Up In Plastic (2000);
 Start Static (2001);
 Palm Trees and Power Lines (2004);
 Back To The Disaster (2006);
 Lights Out (2006);

Singles.
 "Stuck In America" (Sept./Oct. 2001);
 "Bouncing Off the Walls" (Marzo 2002);
 "Pretty Girl (The Way)" (Septiembre 2002);
 "Memory" (Abril 2004);
 "She's the Blade" (Septiembre 2004);
 "Do It Alone" (Octubre 2006);

Components.
 Tim Pagnotta - Vocalista/Guitarra;
 Marko 72 - Guitarra;
 Kenny Livingston - Batera;
 Airin Older - Bajo;

Ex Miembres.
 Ben Davis - Batera;

Enllaos externs.
 Pgina web oficial;
 Pgina web no oficial;
 Fearless Records;
 Pure Volume;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161281" title="Centre Instructiu Musical de Mislata" nonfiltered="502" processed="500" dbindex="65502">


El Centre Instructiu Musical de Mislata s una associaci sense nim de lucre la finalitat del qual s el manteniment d'una Banda de Msica. Des de la seua fundaci, aquesta instituci ldic-educativa, ha mantingut una trajectria similar a la resta de les societats musicals que constitueixen un dels principals focus culturals de la Comunitat Valenciana. El Centre Instructiu Musical de Mislata forma part d'aqueixa gran famlia que aconsegueix que els xiquets s'ajunten amb els majors, que homes amb ideologia distinta, a l'hora de fer msica, obliden les seues inclinacions i servisquen, muscle amb muscle, a una causa unitria: fer msica.

Histria.
La Banda, -que estava composta per un bon nombre d'instruments de corda, cornetes, tambors i instruments de vent-, va ser fundada amb la denominaci de Banda Nova, tal vegada perqu ja existira en la poblaci un altre que es denominava La Vella i que estava adscrita al Casino que encara existeix al carrer Miguel Hernndez, propietat en l'actualitat de la societat. El seu primer president va ser en Sever Prez i Brell i en Josep Maria Abad i Rius el seu primer director. Posteriorment, el 17 de mar de 1924, es van confeccionar uns nous estatuts, passant a denominar-se Uni i Foment.

Amb la presidncia d'Enric Prez Prieto van concloure les obres del Casino Musical -Casino de la Nova, popularment-. Constava de part social que donava al carrer Major i un sal d'actes al carrer Salvador Giner, sent la seua superfcie construda de 600 m. La finalitzaci de les obres i l'escriptura d'obra nova es va realitzar en 13 de mar de 1926.

Per raons econmiques, la societat va haver de vendre la part de l'edifici destinat al Teatre, i el seu nou amo ho va dedicar a sal de cinema. Amb aquesta acci la Societat va passar de cridar-se Uni i Foment a denominar-se Centre Instructiu Musical. Era l'any 1932 i el seu president en Francesc Prez i Requeni.

Estructura artstica.
Escola d'Educands. 
Per a poder gaudir d'una Banda de Msica, la Societat compta amb una Escola d'Educands de la que es nodreix tots els anys de diversos msics que en ella van aprendre el noble art de la msica. 

L'Escola d'Educands va ser autoritzada amb la denominaci: 

"Escola de Msica Centre Instructiu Musical de Mislata", mitjanant RESOLUCI de 23 de febrer de 1998, de la Direcci general de Centres Docents de la Conselleria d'Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana, sent inscrita en el Registre de Centres Docents de les Escoles de Msica de la Comunitat Valenciana. 

Nivells: 

 Escoleta musical per a xiquets de 3 a 6 anys, impartida per professorat especialitzat en metodologia infantil: Willems, Dalcroze, Orff, Kodaly. ;

 Llenguatge musical i instrument a partir de 7 anys, en quatre cursos. ;

Les especialitats instrumentals sn: flauta, fagot, obo, clarinet, saxfon, trompeta, trompa, tromb, tuba, bombard, viol, viola, violoncel, contrabaix, percussi, piano i guitarra. 

 Preparaci per a les proves d'accs a grau mitj en el conservatori. ;

 Dansa creativa fins a set anys, activitat dirigida a desenvolupar l'expressi corporal, coordinaci i la compressi del ritme. ;

 Classes especials de msica per a adults sense lmit d'edat.

Banda de Msica.
La Banda de Msica va comenar la seua trajectria destacant en diferents certmens obtenint guardons a Requena, Utiel, Llria, Valncia i altres poblacions.

Directors de la Banda de Msica.
En l'actualitat es director de la Banda Andrs Valero Castells.  


 Vegeu tamb .
 Llista de societats musicals del Pas Valenci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161283" title="Salpuga" nonfiltered="503" processed="501" dbindex="65503">
Una salpuga s una formiga de cap gnere en concret amb una picada especialment coent.

Sn la mena de formigues que en situacions de defensa alliberen una quantitat d'cid frmic que arriba a ser molest per als humans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161285" title="Aculeat" nonfiltered="504" processed="502" dbindex="65504">

Els aculeats (Aculeata) sn un llinatge monofiltic d'himenpters apcrits. El nom fa referncia a la caracterstica definidora del grup que s la modificaci de l'ovipositor en un fibl. En altres paraules, l'estructura que originalment era emprada per a pondre ous els serveix per subministrar un ver. No tots els membres del grup poden picar; de fet, n'hi ha molts que no poden per qu l'han fet evolucionar, per exemple, per posar els ous en esquerdes, o perqu s'ha perdut del tot. Aquest grup inclou les abelles i les formigues i tots els himenpters eusocials; de fet es creu que la posessi del fibl verins va ser una de les caracterstiques principals que varen promoure l'evoluci del comportament social, per la manera en qu promou un nivell de defensa antidepredador que permet protegir les colnies d'una manera rarament aconseguida per altres insectes.

Taxonomia.
Segons Sharkey, els aculeats contenen les segents superfamlies i famlies:

Superfamlia Chrysidoidea;
Famlia Bethylidae;
Famlia Chrysididae;
Famlia Dryinidae;
Famlia Embolemidae;
Famlia Plumariidae;
Famlia Sclerogibbidae;
Famlia Scolebythidae;
Superfamlia Apoidea;
Famlia Ampulicidae;
Famlia Andrenidae;
Famlia Apidae;
Famlia Colletidae;
Famlia Crabronidae;
Famlia Halictidae;
Famlia Heterogynaidae;
Famlia Megachilidae;
Famlia Melittidae;
Famlia Sphecidae;
Famlia Stenotritidae;
Superfamlia Vespoidea;
Famlia Bradynobaenidae;
Famlia Formicidae;
Famlia Mutillidae;
Famlia Pompilidae;
Famlia Rhopalosomatidae;
Famlia Sapygidae;
Famlia Scoliidae;
Famlia Sierolomorphidae;
Famlia Tiphiidae;
Famlia Vespidae;

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161289" title="Ou de pasqua (virtual)" nonfiltered="505" processed="503" dbindex="65505">
Un ou de pasqua virtual s un missatge ocult, o una capacitat amagada, contingut en un objecte, com una pellcula, un disc compacte, DVD, programa informtic, o videojoc. L'origen del terme s sovint atribut falsament a la pellcula El retorn dels morts vivents, per molt abans del llanament d'aquesta, el videojoc de Atari: Adventure de 1978, contenia el primer ou de pasqua virtual que es coneix, introdut pel programador Warren Robinett (el seu propi nom).

Entre els programadors, sembla haver-hi una motivaci a deixar una marca personal, gaireb un toc artstic sobre un producte intellectual, el qual s per naturalesa estndard i funcional. Per el motiu de Warren Robinett sembla haver estat el d'obtenir reconeixement pel seu treball, perqu en aquells temps no se'ls donava crdit als programadors de videojocs. s una acci anloga a la de Diego Rivera a l'incloure's en els seus murals, o a la d'Alfred Hitchcock collocant-se com extra en les seves prpies pellcules.

 Ous de pasqua en ordinadors .
En en els ordinadors, els ous de pasqua sn missatges, grfics, efectes de so, o canvis inusuals en el comportament dels programes, que es produxen desprs d'introduir certs comandos no documentats, clics amb el ratol, o combinacions de tecles. Es va utilitzar inicialment el terme ou de pasqua per a descriure als missatges ocults en el codi objecte d'un programa per diversi, i que noms podien trobar aquells que desencadellaven o navegaven pel codi.

 Exemples .
 A l'actualitzaci del videojoc Quake 3 (v.1.32), en el joc en lnia es poden triar personatges que sn representacions dels que van treballar en el videojoc, com per exemple John Carmack.

 En la pantalla final del videojoc Quake 2, es pot accedir a un passads secret que porta a diverses cambres. En una d'elles es pot veure imatges dels que van treballar en el videojoc i clicant-hi, cada imatge produeix un efecte diferent (escupen membres, donen voltes,...).

 Ous de pasqua en discos compactes o DVD .
Alguns discos compactes tenen contingut ocult que poden considerar-se ou de pasqua. Un exemple sn les pistes ocultes en un disc musical. Un altre sn els trilers, documentals o escenes esborrades d'una pellcula continguts en un DVD, que poden accedir-se manipulant els mens interactius.

Enllaos externs.
 Pgina on es recopilen ous de pasqua virtuals;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161293" title="Funci de Bessel" nonfiltered="506" processed="504" dbindex="65506">
Les funcions de Bessel sn les solucions canniques y(x) de l'equaci diferencial de Bessel:



que t com a punt singular regular x = 0 i una singularitat essencial a . El parmetre   s un nombre donat que es pot considerar positiu sense cap prdua de generalitat.

 Funci de Bessel per a   enter .
El cas especial ms habitual i important s aquell en qu   s un nombre enter; llavors   es coneix com a l'ordre de la funci de Bessel. Les funcions de Bessel de primer ordre sn les solucions de l'equaci diferencial de Bessel que sn finites a l'origen per a enters   no negatius i divergeixen quan x s'aproxima a zero per a   negatius no enters. La soluci general s:



on J es defineix mitjanant la seva srie de Taylor al voltant de zero:



i   s la funci gamma.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161295" title="Moviment Social d'Emancipaci Catalana" nonfiltered="507" processed="505" dbindex="65507">
El Moviment Social d'Emancipaci Catalana (MSEC) fou un partit poltic creat pels catalans exiliats a Mxic el 1940 a partir d'un manifest dirigit als militants del PSUC i als treballadors de Catalunya per deu dirigents comunistes catalans, entre els quals destacaren Miquel Serra Pmies i Vctor Colomer, del comit executiu del PSUC, Miquel Ferrer Sanxis, Joan Fronjosa i Salom, Rossend Cabr i Joan Gilabert, del secretariat de la UGT, i Felip Barjau, ngel Estivill, Ramir Ortega, Abelard Tona i Nadalmai i Salvador Vidal Rosell.

Els manifestants i el nou partit s'escindiren del PSUC a causa per la subordinaci progressiva del PSUC al PCE i la signatura del pacte nazi-sovitic (agost de 1939). El nou grup intentava conjuntar les reivindicacions nacionals catalanes i el socialisme, i signaren un manifest conjunt amb el Grop Nacionalista Radical, el ms belligerant dels partits i grups dels catalans d'Amrica, per tal d'atraure suport econmic de les comunitats catalanes d'Amrica. 

L'ideari del partit era donar suport a la independncia de Catalunya i de la unitat nacional dels Pasos Catalans, la nacionalitzaci de la banca, dels serveis pblics i de les mines, i tamb proposaven una nova distribuci de la terra. Tamb defensava la creaci d'un gran sindicat catal, la formaci d'un exrcit catal, i signar acord amb grups que reivindiquessin el mateix a l'Estat espanyol. Aquesta proposta es concretaria poc desprs en el pacte Galeusca. 

El mar de 1941 public el manifest "A tots els treballadors catalans dispersos pel mn. A tots els obrers i camperols de Catalunya", signat pels nous membres com Manuel Serra i Moret (Argentina), Mari Martnez i Cuenca i Joan Sales (Repblica Dominicana.) El 1941 el moviment es transform en Partit Socialista Catal i comptava amb militants i simpatizants, a Mxic, l'Argentina, la Repblica Dominicana, Xile, Colmbia, els EUA, Frana i la Gran Bretanya. Publicava el Butllet d'Informaci. Moviment Social d'Emancipaci Catalana. 

El 1953 participaren en la Primera Conferncia Nacional Catalana i amb els temps els ms nacionalises s'anaren diluint dins el Consell Nacional Catal, mentre que altres s'integraren en el Moviment Socialista de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161297" title="Hiplit Nadal i Mallol" nonfiltered="508" processed="506" dbindex="65508">
Hiplit Nadal i Mallol (el Port de la Selva, Alt Empord ,1891 - Buenos Aires 1978) fou un periodista i poltic catal. Pertanyia a una famlia humil, ja que era fill de pescadors. De jove va collaborar a revistes de la Uni Catalanista com Renaixement o La Naci, i a d'altres populars o literries com a De tots Colors, L'Escena Catalana, La Campana de Grcia i L'Esquella de la Torratxa. 

Va escriure articles sobre temes polmics a l' "Empord Federal" de Figueres i a "Ciutadania" de Girona. El 1912 es neg a fer el servei militar, i per aix s'embarc cap a Amrica tot establint-se a Buenos Aires. El 1913 hi va fundar la revista "Catalunya Nova". El 1916, amb Pius rias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicaci mensual Ressorgiment (1916-1972), de la que n'esdevingu director i que s'aconvert, pel contingut dels seus articles, en l'rgan ms important del catalanisme radical a Amrica. Hi escrivia els editorials i prcticament tots els articles , que eren signats amb una vintena de pseudnims com Pol de Reig, Just Ferm, Vic, Fidel Catal, Valent Just, Pere Pi, etc. 

Sota la seva direcci, la revista va donar un gran suport a l'acci reivindicativa dels catalans de l'interior durant les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco, i public documents de la resistncia. Propag a Amrica l'obra de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana, de la que en fou president a l'Argentina. Fou una de les figures indiscutibles dels catalans d'Amrica i particip en la Primera Conferncia Nacional Catalana.

 Obres . 
 Algues (Proses salobres) (1918);
 Articles de contraban (1928);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161298" title="Ducat" nonfiltered="509" processed="507" dbindex="65509">

 Per al ttol de duc o el territori governat per un duc, vegeu Duc;
 Per a la moneda, vegeu Ducat (moneda);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161301" title="Joan Cornudella i Barber" nonfiltered="510" processed="508" dbindex="65510">
Joan Cornudella i Barber (les Borges Blanques, Garrigues 1904 - Barcelona 1985) fou un poltic socialista catal, pare de Joan Cornudella i Feixa. 

El 1921 es trasllad a Barcelona i, per mitj dels germans Miquel Badia i Capell i Josep Badia i Capell, es va fer membre d' Estat Catal el 1936, del qual n'esdevindria secretari general. Es va exiliar el 1939, i contribu a fundar el Front Nacional de Catalunya com a uni d'Estat Catal i altres forces nacionalistes. 

El 1941 va tornar clandestinament a Catalunya, i com a un dels caps de la secci poltica del Front particip en les tasques del Consell Nacional de la Democrcia Catalana. Fou detingut per la seva activitat resistent i clandestina el 1943-1946, novament el 1958 i el 1967. Tamb es llicenci en cincies econmiques i fou representant del FNC, per, esdevingu partidari de la unitat del socialisme catal, ra per la qual el 1978 abandon el FNC per a ingressar al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i, ms tard, al Partit dels Socialistes de Catalunya, pel qual fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1980 i el 1984. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161302" title="Albo" nonfiltered="511" processed="509" dbindex="65511">
Albo va ser rei dels longobards des del 563, aproximdament, fins al 572, tot succeint al seu pare Aldu. Desprs d'entrar al servei de l'Imperi Bizant, es va aliar amb els vars per anar contra els gpides als que venc el 567 i amb aquesta derrota va acabar amb el domini gpida sobre el Danubi. Aix mateix va matar el seu vell rei Cunimon i es casar per la fora amb la filla d'aquest, la princesa Rosamunda. Albo s'havia casat anteriorment amb Clotsinda, una princesa merovngia, filla de Clotari I, rei dels francs.

A comenaments de l'any 568, potser perqu desconfiava dels vars, potser perqu sabia de la debilitat del domini bizant a Itlia desprs de la guerra amb els gots, decideix dirigir el seu poble cap al nord d'Itlia, acompanyat d'altres tribus, entre les quals hi havia els gpides, saxons i vars. 

Van partir del Llac Balat (a l'Hongria actual) el dilluns de Pasqua de l'any 568. Ocuparen el Friuli la primavera del 569, fent de la regi el primer ducat llombard i installant com a cap un nebot seu, Gisulf, amb seu a la ciutat de Cividale, capital del ducat. Des del nord-est de la pennsula, conquereix tota la frtil vall del Po, tot els Alps, aix com la Itlia central amb l'excepci de Ravenna i Roma, les poques ciutats que els bizantins varen poder conservar. Albo va installar la caserna general en l'antiga Regia del rei Teodoric el Gran, a Verona. Mil va caure a finals de l'estiu del 569 i Pavia capitul desprs d'un llarg i pens setge de tres anys (572).

El 23 de juny del 572, Albo va ser assassinat a Verona mentre feia la migdiada. Segons la llegenda, Rosamunda va ser la instigadora d'aquesta mort per revenja, ja que el rei l'havia obligat a beure el vi de la victria en una copa feta amb el crano del seu pare, Cunimon.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161304" title="Miguel Bernardo Bianquetti" nonfiltered="512" processed="510" dbindex="65512">
Miguel Bernardo Bianquetti (nascut a Ceuta el 19 de desembre de 1951), conegut com Migueli i tamb amb el sobrenom de Tarzan, s un dels futbolistes ms rellevants de la histria del futbol espanyol i, especialment, del FC Barcelona. Va jugar tamb amb el Cadis. Va jugar 15 temporades consecutives al primer equip del Bara, entre 1973 i 1988, gaireb sempre com a defensa central titular. s el jugador que ms partits oficials ha disputat en la histria del club, amb 548.

Defensa central dotat d'un imponent fsic, va destacar per la seva fora i potncia, pel seu orgull i infatigable entrega en tots els partits, i per la personalitat i carcter, que el convertiria en tot un lder respectat per companys i rivals. Va ser considerat un dels millors defenses d'Europa de la seva poca, i encara avui segueix sent un mite en la memria dels afeccionats culs. Al llarg dels seus 15 anys al Barcelona va colleccionar fins a 11 ttols de primer nivell. 

Migueli va ser 31 vegades internacional amb la Selecci nacional de futbol, entre 1974 i 1980. Va participar a la Copa del Mn de Futbol d'Argentina de 1978, i a l'Eurocopa de Futbol d'Itlia de 1980. Va debutar de la m de Ladislau Kubala el 20 de novembre de 1974, davant d'Esccia, i va tancar la seva participaci amb Espanya el setembre de 1980, enfront d'Hongria. Retirat al final de la temporada 1988-89, el Barcelona va organitzar-li un partit d'homenatge contra la selecci de Bulgria, celebrat al Nou Camp. Abandonat el futbol professional, Migueli es va desvincular completament d'aquest esport i va orientar la seva vida a una de les seves grans passions, l'art. 

 Palmars .
2 Recopa d'Europa: 1978-1979, 1981-1982.
2 Lliga espanyola de futbol: 1973-1974, 1984-1985.
4 Copa del Rei: 1977-1978, 1980-1981, 1982-1983, 1987-1988.
1 Supercopa d'Espanya: 1984.
2 Copa de la Lliga: 1982, 1986.

Enllaos externs.
Fitxa del jugador ;
Fitxa del jugador ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161305" title="Gran Premi de Frana del 1984" nonfiltered="513" processed="511" dbindex="65513">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1984, disputat al circuit de Dijon-Prenois  el 20 de maig del 1984.

 Resultats .









 Altres .

 Pole: Patrick Tambay   ;
 Volta  rpida: Alain Prost  1' 05. 257;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161306" title="Gran Premi de Frana del 1985" nonfiltered="514" processed="512" dbindex="65514">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1985, disputat al circuit de Paul Ricard  el 7 de juliol del 1985.

 Resultats .










 Altres .

 Pole: Keke Rosberg   ;
 Volta  rpida: Keke Rosberg  1' 39. 914;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161309" title="Condoleezza Rice" nonfiltered="515" processed="513" dbindex="65515">

Condoleezza Rice (14 de novembre, 1954 - ) s actualment la Secretria d'Estat dels Estats Units d'Amrica. Rice va exercir com a assessora de seguretat nacional durant el primer perode de govern del president George W. Bush (2001-2005). Va ser la sucesora de Colin Powell.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161310" title="Colin Powell" nonfiltered="516" processed="514" dbindex="65516">


Colin L. Powell (5 d'abril de 1937) s un militar i poltic nord-americ d'origen jamaic. Va ser general en l'Exrcit dels Estats Units i President de l'Estat Major Conjunt durant la Guerra del Golf. Com a Secretari d'Estat, ha estat un dels membres ms destacats de l'administraci de George W. Bush. Va ser succet per  Condoleezza Rice.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161311" title="Carlos Sal Menem" nonfiltered="517" processed="515" dbindex="65517">


Carlos Sal Menem (Anillaco, La Rioja, 2 de juliol de 1930) s un poltic i advocat argent, que fou President de la Naci Argentina pel partit Justicialista des de 1989 a 1999. Actualment s Senador Nacional per la Provncia de La Rioja.

Enllaos externs.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161313" title="Demetri Callati" nonfiltered="518" processed="516" dbindex="65518">


Demetri Callati (Demetrius Callatianus,                      ) fou un grec l'autor d'un treball sobre geografia europea i asitica  (                      ) en 20 llibres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161314" title="Callcrates" nonfiltered="519" processed="517" dbindex="65519">


Onomstica:

Callcrates d'Esparta, militar espart ;

Callcrates de Lention, dirigent de la Lliga Aquea;

Callcrates, poeta grec ;

Callcrates, historiador grec;

Callcrates, arquitecte grec;

Callcrates (escultor);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161315" title="Callades" nonfiltered="520" processed="518" dbindex="65520">


Onomstica:

Calliades d'Atenes, arcont ;

Callades, poeta cmic grec ;

Callades (Calliades,          ) fou un pintor grec esmentat per Lluci;

Callades, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161316" title="Calliades d'Atenes" nonfiltered="521" processed="519" dbindex="65521">
Calliades d'Atenes (         ) s esmentat  per Herdot com arcont epnim d'Atenes al temps de l'ocupaci de la ciutat per l'exrcit persa (480 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161317" title="Callades (poeta)" nonfiltered="522" processed="520" dbindex="65522">
Callades (Calliades          ) fou un poeta cmic grec esmentat per Ateneu. Noms se li coneix una comdia de nom        o Agnoea (que alguns atribueixen a Difilos). Segons Ateneu va viure en temps de l'arcont Euclides (403 aC) i per tant pertany a la vella comdia tica (per Difilos era de la nova comdia tica i per tant Ateneu podria estar equivocat)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161318" title="Callades (escultor)" nonfiltered="523" processed="521" dbindex="65523">
Callades (Calliades,           ) fou un escultor grec esmentat per Tati del que noms se sap que va fer una esttua del cortes Neaera (Nera).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161319" title="Callianax" nonfiltered="524" processed="522" dbindex="65524">
Callianax (Callianax,          ) fou un metge grec probablement del segle III aC. Fou deixeble d'Herfil de Calcednia. Es va caracteritzar per la brutalitat de tracte als malalts. De vegades, en moments concrets, contestava als malalts amb versos de grans poetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161320" title="Cllies" nonfiltered="525" processed="523" dbindex="65525">


Cllies, membre de la famlia sagrada dels Iamides ;
Cllies d'Atenes, propietari de mines i pare d'inventor ;
Cllies (comandant), comandant atenenc;
Cllies de Calcis, tir de Calcis;
Cllies de Tspies, ambaixador de Tspies;
Cllies, poeta cmic;
Cllies d'Argos, poeta grec ;
Cllies de Mitilene, escriptor grec;
Cllies de Siracusa, historiador grec ;
Cllies de Siracusa, orador grec ;
Cllies d'Arados, arquitecte grec.
Cllies-Hipnic, famlia atenenca ;
Cllies I, opositor de Pisstrat;
Cllies II, militar i ambaixador atenenc;
Cllies III, militar i negociador atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161321" title="Cllies (iamides)" nonfiltered="526" processed="524" dbindex="65526">
Cllies Callias,        ) fou un membre de la famlia sagrada d'Elis dels Iamides que es va passar del bndol de Sbaris al de Crotona quan va veure els sacrificis que va comportar la destrucci de Sbaris el 510 aC. Se li va donar terres que els seus descendents encara tenien en temps d'Herdot.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161322" title="Cllies d'Atenes" nonfiltered="527" processed="525" dbindex="65527">
Cllies Callias,        ) fou  un atenenc que per casar-se amb una germana de Cim II de nom Elpinice, va pagar per la multa de 50 talents que s'havia imposat a Milcades. Sembla que no estava emparentat amb la rica famlia dels Cllies  Hipnic, per devia ser tamb molt ric per poder pagar 50 talents. Sembla que tenia mines i que el seu fill (o net) va descobrir un mtode per preparar cinabri el 405 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161323" title="Cllies (comandant)" nonfiltered="528" processed="526" dbindex="65528">
Cllies Callias,        ) fill de Callades, fou un comandant atenenc. Va ser nomenat comandant del segon cos atenenc enviat contra Perdicas II de Macednia i els rebels calcdids el 432 aC i va morir en una batalla contra Aristeu de Corint prop de Potidea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161324" title="Cllies de Calcis" nonfiltered="529" processed="527" dbindex="65529">
Cllies de Calcis Callias,        ) fou tir de Calcis. Va succeir en la tirania al seu pare Mnesarc, juntament amb el seu germ Taurstenes (Taurosthenes). 

Es va aliar a Filip II de Macednia del que volia ajut contra Plutarc, tir d'Ertria, i realment per estendre la seva autoritat a tota l'illa d'Eubea. Per aix polticament va llenar una Lliga Eubea, amb un congres general d'Eubea amb seu a Calcis.

Plutarc va demanar ajut a Atenes i, tot i l'oposici de Demstenes, es va enviar a l'illa un exrcit dirigit per Foci, que va derrotar a Cllies a Tamines (Tamynae) el 350 aC. 

Cllies va anar a la cort macednia per durant la seva estncia va ofendre en algun moment al rei Filip, i es va haver de retirar a Tebes. Esperava guanyar el favor teb per tamb va acabar malament. Llavors, per por d'un atac teb i macedoni a Calcis, va canviar les seves aliances i va demanar ajut a Atenes, on Demstenes es va mostrar favorable. Atenes va reconixer la independncia de Calcis i va transferir a aquesta ciutat-estat les contribucions anyals (         ) que pagava Oreos a Atenes, i va rebre promeses d'assistncia en homes i diners d' Acaia, Megara, i de ciutats d'Eubea (343 aC) mentre Filip preparava el seu assalt a Ambrcia (promeses que mai es van fer efectives). 

squines va atribuir el suport de Demstenes a Cllies a un suborn, per aix es dubts, ja que es lgic que Demstenes volgus un estat fort (l'illa d'Eubea unida) entre Atenes i Macednia.

El 341 aC Foci va derrotar als promacedonis de l'illa a Ertria (Cleitarc) i a Oreos (Filstides) i Cllies va assolir l'hegemonia de l'illa. Va viure al menys fins el 330 aC, quan Demstenes proposava donar a Cllies i al seu germ Taurstenes, la ciutadania atenenca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161325" title="Cllies de Tspies" nonfiltered="530" processed="528" dbindex="65530">
Cllies Callias,        ) fou un ambaixador de Tspies que es va presentar a Calcis als comissionats  romans, Marci i Atili, per oferir la rendici de la ciutat i renunciar a la seva aliana amb Perseu de Macednia (172 aC). Com altres ambaixadors de ciutat becies, fou ben rebut pels romans. La dissoluci de la Lliga Becia, objectiu rom, es va aconseguir al cap d'un any.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161326" title="Cllies (poeta)" nonfiltered="531" processed="529" dbindex="65531">
Cllies Callias,        ) fou        ) fou un poeta cmic fill de Lismac, que port el sobrenom de Schoenion perqu el seu pare era cistellaire (            ). Fou de la corrent de la comdia tica i Ateneu diu que va viure poc abans que Strattis que va comenar la seva carrera el 412 aC. Va ser emulador de Crat. Podria ser la mateixa persona que Callades. Es conserven alguns fragments de les seves comdies i els ttols:          ,         ,          ,        ,         , i            .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161327" title="Cllies d'Argos" nonfiltered="532" processed="530" dbindex="65532">
Cllies d'Argos  Callias,        ) fou un poeta grec natural d'Argos, del que noms se sap que fou l'autor d'un epigrama sobre Polcrit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161328" title="Cllies de Mitilene" nonfiltered="533" processed="531" dbindex="65533">
Cllies de Mitilene Callias,        ) fou un escriptor de Mitilene a Lesbos, que va viure abans d'Estrab ja que aquest l'esmenta com un personatge clebre de l'illa i diu que va escriure comentaris sobre els poemes de Safo i Alceu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161329" title="Cllies de Siracusa" nonfiltered="534" processed="532" dbindex="65534">
Cllies de Siracusa Callias,        ) fou un historiador grec que va escriure una gran obra sobre la histria de Siclia. Va viure desprs de Filistos i abans de Timeu, i fou contemporani d'Agtocles, que va morir abans, ja que a la seva obra esmenta la mort del tir. L'obra s'anomena , i en llat "Historia de Rebus Siculis" i tracta de l'histria del regnat d'Agtocles del 317 aC al 289 aC, i est repartida en 22 llibres, per noms se'n conserven fragments.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161330" title="Cllies de Siracusa (orador)" nonfiltered="535" processed="533" dbindex="65535">
Cllies de Siracusa  Callias,        ) fou un orador grec natural de Siracusa a Siclia, que fou contemporani de Demstenes l'atenenc. Es esmentat per Plutarc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161331" title="Cllies d'Arados" nonfiltered="536" processed="534" dbindex="65536">
Cllies d'Arados Callias,        ) fou un  arquitecte grec, nadiu de l'illa d'Arados a la costa de Sria, que fou contemporani de Demetri Poliorcetes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161332" title="Cllies-Hipnic" nonfiltered="537" processed="535" dbindex="65537">
Cllies-Hipnic (       -         , Callias-Hipponicus) fou el nom d'una famlia atenenca coneguda per la seva riquesa, els membres de la qual, a partir del fill de Fnip (Phaenippos) reberen el nom alternativament, una vegada Cllies i una Hipnic. Tenien la dignitat hereditria de porta torxes als misteris d'Eleusis. Deien ser descendents del mtic Triptlem.

Els membres rellevants foren:

Cllies I, opositor de Pisstrat ;
Cllies II, militar i ambaixador atenenc ;
Cllies III, militar i negociador atenenc ;
Hipnic I, amic de Sol.
Hipnic II, usurpador d'un tresor;
Hipnic III, general atenenc;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161333" title="Hipnic" nonfiltered="538" processed="536" dbindex="65538">


Famlia atenenca dels Cllies-Hipnic;
Hipnic I, amic de Sol. ;
Hipnic II, usurpador d'un tresor ;
Hipnic III, general atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161335" title="Hipnic I" nonfiltered="539" processed="537" dbindex="65539">
Hipnic I fou un destacat ciutad atenenc.

Era membre de la familia Cllies-Hipnic, i suposadament va rebre una confidncia directament del legislador Sol el 594 aC que li va permetre comprar terres i enriquir-se fent s d'informaci privilegiada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161336" title="Hipnic II" nonfiltered="540" processed="538" dbindex="65540">
Hipnic II Ammon fou fill de Cllies I de la famlia Cllies-Hipnic. Ateneu parla de qu es va enriquir a costa d'un tresor persa que va rebre un ciutad d'Ertria i va acabar a les seves mans, per les dades d'Ateneu no son conformes amb l' histria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161337" title="Hipnic III" nonfiltered="541" processed="539" dbindex="65541">
Hipnic III fou fill de Cllies II, de la famlia dels Cllies-Hipnic. Va dirigir juntament amb Eurimed d'Atenes, l'expedici a Tanagra el 426 aC i va morir a la batalla de Dlion (424 aC). Pricles es va casar amb la seva dona de la que s'havia divorciat.  La seva filla Hipareta es va casar amb Alcibades i fou dotada amb 10 talents, la dot ms gran que s'havia vist mai.  Un altra filla es va casar amb Teodor i fou la mare d'Iscrates d'Atenes l'orador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161338" title="Cllies I" nonfiltered="542" processed="540" dbindex="65542">
Cllies I fou fill de Fnip de la famlia dels Cllies-Hipnic, i probablement nebot d' Hipnic I. Opositor de Pisstrat. Cada vegada que el tir fou expulsat d'Atenes, Cllies I es va atrevir a comprar les seves possessions (les seves terres). Va obtenir triomfs als jocs olmpics (564 aC) i als jocs pitis. Va dotar esplndidament a les seves filles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161339" title="Cllies II" nonfiltered="543" processed="541" dbindex="65543">
Cllies II fou fill d'Hipnic II de la famlia dels Cllies-Hipnic. Va participar a la batalla de Marat. Va rebre el renom de              (potser originalment            )-. Fou cos d'Aristides. Va ser ambaixador a la cort persa d'Artaxerxes I de Prsia Longimanus, (vers 449 aC) i els termes de la pau no foren satisfactoris i va haver de pagar una multa de 50 talents que equivalia a una quarta part de la seva inmensa fortuna de 200 talents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161340" title="Dolomites" nonfiltered="544" processed="542" dbindex="65544">
Les Dolomites (angls Dolomites, itali Dolomiti, espanyol Dolomitas, alemany Dolomiten) sn una secci dels Alps. Estan situades dins les provncies de Belluno, Bolzano-Bozen i Trento, al nord d'Itlia i s'estenen des del riu Adige a l'oest fins al riu Piave a l'est. Els lmits nord i sud els conformen la Val Pusteria i la Val Sugana respectivament. Normalment estan dividides entre les Dolomites est i les Dolomites oest, separades per la lnia que uneix la Val Badia, el port de Campolongo i la vall de Cordevole. Aquesta part dels Alps cont ms de quaranta glaceres.

El flux turstic que reben aquestes muntanyes s molt elevat, ja sigui per a practicar l'esqu o l'escalada. Els centres turstics ms importants sn  Auronzo di Cadore, Cortina d'Ampezzo, Arabba, Ortisei i San Martino di Castrozza. Durant la Primera Guerra Mundial s'usava com a pas per a comunicar les forces italianes i les de l'Imperi austro-hongars, i aix ha fet que hi hagi museus de la guerra a l'aire lliure a 5 Torri i a la muntanya Lagazuoi. Tamb hi ha molts camins i fortificacions d'aquesta poca que s'exploten tursticament.

L'etimologia de la paraula Dolomites s derivada del mineralogista francs Dodat Gratet de Dolomieu, que va ser el primer a descriure el tipus de roca, dolomita, un tipus de roca carbonatada responsable dels colors i formes d'aquestes muntanyes.



Cims principals per massissos.

Marmolada:
Punta Penia (3343 m);
Punta Rocca (3309 m);
Punta Ombretta (3230 m);
Gran Vernel (3205 m);
Pizzo Serauta (3035 m);
Sasso di Valfredda (2998 m);

Latemar:
Torri di Latemar (2814 m);
Paion (2800 m);
Cornon (2781 m);
Cima di Valsorda (2762 m);
Corno Val d'Ega (2713 m);

Catinaccio:
Catinaccio d'Antermoia (3004 m);
Cima Catinaccio (2981 m);
Cima Scalieret (2887 m);
Cima di Lausa (2876 m);
Torri del Vajolet (2813 m);
Croda di Re Laurino (2813 m);
Cima Sforcella (2810 m);
Roda di Vael (2806 m);
Crocologo di Larsec (2679 m);
Cima di Terrarossa (2653 m);

Gruppo Sella:
Piz Bo (3151 m);
Le Mesules (3000 m);
Piz Gralba (2972 m);
Sass Pordoi (2950 m);

Sassolungo:
Sassolungo (3184 m);
Punta Grohmann (3126 m);
Punta delle Cinque Dita (2996 m);
Sassopiatto (2964 m);

Pale di San Martino:
Cima Vezzana (3192 m);
Cimon della Pala (3184 m);
Burelloni (3130 m);
Cima di Focobon (3054 m);
Pala di San Martino (2982 m);
Cima Fradusta (2939 m);
Mulaz (2906 m);
Sass Maor (2812 m);
Cima Madonna (2752 m);
Cima di Rosetta (2742 m);

Gruppo Odle-Puez:
Furchetta (3030 m);
Sass Rigais (3025 m);
Pzes de Puez (2913 m);
Sass de Putia (2875 m);
Sassongher (2665 m);

Sciliar:
Monte Petz (2662 m);
Monte Santner (2413 m);
Monte Euringer (2394 m);

Dolomiti di Fanes-Braeis:
Croda Rossa (3146 m);
Conturines (3064 m);
La Varella (3055 m);
Cima Dieci (3026 m);
Picco di Vallandro (2839 m);
Sasso di Santa Croce (2837 m);
Croca del Becco (2810 m);
Col Becchei (2794 m);

Dolomiti di Sesto:
Cima Tre Scarperi (3145 m);
Croda di Toni (3094 m);
Cima Undici (3092 m);
Monte Popera (3045 m);
Tre Cime Di Lavaredo (2998 m);
Rocca dei Baranci (2966 m);
Croda dei Rondoi (2873 m);
Cima d'Auronzo (2914 m);

Cristallo:
Monte Cristallo (3221 m);
Piz Popena (3152 m);
Cima di Mezzo (3145 m);
Cristallino d'Ampezzo (3008 m);

Cadini di Misurina:
Cadino di Nord-Est (2788 m);
Forcella del Navaio (2624 m);
Torre Siorpaes (2553 m);
Forcella Verzi (2550 m);

Tofane:
Tofana di Mezzo (3244 m);
Tofana di Dentro (3238 m);
Tofana di Rozes (3225 m);
Sella delle Tofane (3068 m);
Cima Fanis di Mezzo (2989 m);

Gruppo delle Marmarole:
Cimon de Froppa (2932 m);
Cima Bastioni (2926 m);
Pala di Meduce (2864 m);
Croda Alta (2645 m);
Monte Castellin (2601 m) ;

Col di Lana:
Sett Sass (2571 m);
Sass de Stria (2477 m);
Col di Lana (2452 m);

Sorapis:
Sorapis (3205 m);
Fopa di Mattia (3155 m);
Croda Marcora (3145 m);
Ponta Negra (2874 m);
La Cesta (2797 m);
Cima Bel Pra (2914 m);

Antelao:
Antelao (3264 m);
Punta Menini (3177 m);
Chiggiato (3163 m);
Fanton (3142 m);

Gruppo della Croda da Lago:
Cima Ambrizzola (2715 m);
Croda da Lago (2701 m);
Monte Cernera (2657 m);
Becco di Mezzod (2603 m);

Nuvolau:
Monte Averau (2647 m);
Nuvolau (2564 m);
Gusella (2595 m);

Monte Civetta:
Civetta (3220 m);
Picolla Civetta (3207 m);
Cima di Tom (3004 m);
Punta Tissi (2992 m);
Moiazza Sud (2878 m);
Moiazza Nord (2865 m);

Monte Pelmo:
Il Pelmo (3169 m);
Pelmetto (2990 m);

Bosconero:
Sasso di Bosconero (2468 m);
Sassolundo di Cibiana (2413 m);
Monte Sfornioi (2409 m);

Vette Feltrine-Gruppo del Cimonega:
Sass de Mura (2550 m);
Piz di Sagron (2485 m);
Monte Pavione (2334 m);
Col di Luna (2295 m);
Monte Ramezza (2250 m);
Monte Scarnia (2226 m);

Gruppo dello Schiara:
Monte Schiara (2563 m);
Monte Tamer (2547 m);
Monte Tavelna (2542 m);
Pelf (2502 m);
Monte Castello (2499 m);

Dolomiti di Lienz:
Gran Sand Spitze (2772 m);
Spitzkofel (2718 m);
Kreuzkofel (2695 m);
Hochstadel (2680 m);
Boses Weibele (2599 m);
Eggenkofel (2590 m);
Reibenkofel (2383 m);

Dolomiti Friulane:
Cima dei Preti (2703 m);
Monte Durano (2652 m);
Monte Cridola (2580 m);
Cima laste (2555 m);
Cima Monfalcon (2548 m);
Monte Pramaggiore (2479 m);

Dolomiti di Comelico-Dolomiti Carniche:
Monte Cavallino (2689 m);
Monte Peralba (2670 m);
Cima Palombo (2600 m);
Monte Vancomune (2581 m);
Crode di Longero (2569 m);

Dolomiti del Brenta:
Cima Tosa (3178 m);
Cima Brenta (3150 m);
Crozzon di Brenta (3118 m);
Cima Ambiez (3102 m);
Cima Mandron (3033 mm);
Torre di Brenta (3008 m);
Cima di Vallon (2968 m);
Pietra Grande (2936 m);
Cima Crost (2897 m);
Cima Sassara (2892 m);

 Galeria fotogrfica .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161341" title="Cllies III" nonfiltered="545" processed="543" dbindex="65545">
Cllies III fou fill d'Hipnic III i de la que desprs fou muller de Pricles. Fou conegut per les seves extravagncies i prodigalitat. Va heretar la fortuna paterna el 424 aC. El 392 aC va dirigir un exercit atenenc que va anar a Corint quan Ifcrates va derrotar als espartans. Fou negociador de la pau amb Esparta (371 aC), on era proxenos hereditari, un crrec religis.  Cap al final de la seva vida s'havia empobrit i fins i tot es diu que es va sucidar. Va deixar un fill de nom Hipnic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161342" title="Eduardo Frei Montalva" nonfiltered="546" processed="544" dbindex="65546">


Eduardo Frei Montalva (Santiago, Xile, 16 de gener de 1911 -   22 de gener de 1982), poltic, advocat i periodista xil, d'origen sus. Fou president de la Repblica de Xile entre 1964 i 1970.

 Biografia .
Va ser fill d Eduardo Frei Schlinz, austrac d'origen sus, que va arribar a  Sud Amrica als 24 anys, passant des d'Argentina a Xile per raons desconegudes, i es va casar amb Victoria Montalva Martnez, tot i que ell era luter i ella catlica fervent.  

Als tres anys viatja amb la seva famlia a Lontu, on es va matricular en un collegi pblic on acudien els fills dels pagesos. 

El 1919 la famlia torna a Santiago, i Frei continua els seus estudis al Seminari Conciliar de Santiago. El Concili va ser tancat desprs de tres anys i va entra a l'Institut d'Humanitats Luis Campino de l'Esglsia Catlica, on va comenar adquirir gust per la lectura i va crixer la seva fe catlica. 

 Carrera poltica .
Va ingressar a la Universitat Catlica de Xile per estudiar Dret grcies a una beca obtinguda per la seva mare del rector Carlos Casanueva. All va comenar a prendre posici poltica, unint-se el 1929 a l'ANEC (Associaci Nacional d Estudiants Catlics), de la que tamb formaven part  Bernardo Leighton, Radomiro Tomic, Julio Philippi, Jaime Eyzaguirre, Mario Gngora i Rafael Agustn Gumucio. Aquesta associacio es va unir ms tard a l'Acci Catlica, creant una revista, la Revista d Estudiants Catlics,  on es planteja el catolicisme a la llum de l'encclica Rerum Novarum i les del papa Pius XI.

Es va convertir en advocat l'any 1933, amb la tesi Rgim Assalariat i la seva possible abolici. 

A Iquique, es va dedicar al periodisme i va ser director del diari El Tarapac. Va ingressar al Partit Conservador i dintre d'aquest form part del grup que va fundar la Falange Nacional, germen del Partit Demcrata Cristi. Durant la presidncia de Juan Antonio Ros Morales fou ministre d'Obres Pbliques, crrec del que va renunciar com a protesta pels fets que van culminar en la massacre de la plaa Bulnes, el 28 de gener de 1946.

Fou elegit senador en diverses ocasions i va ser derrotat a les eleccions presidencials de Xile del 1958.

 Govern .
Presentat novament a les eleccions presidencials del 1964 pel partit de la Democrcia Cristiana, va superar mpliament els esquemes partidaris, atraient una gran part de la joventut del pas amb els seus ideals humanistes, al que es va afegir el recolzament incondicional que li va oferir la dreta, que va abandonar el seu candidat Julio Durn i va decidir recolzar-lo per tal d'impedir un possible triomf de Salvador Allende. Aix li va permetre obtenir la majoria absoluta dels sufragis a l'elecci del 1964.


El seu programa de Revoluci en Llibertat plantejava una reforma estructural del pas mitjanant la creaci de cooperatives i noves organitzacions socials aix com juntes de vens i centres de mares. Es tractava de crear organitzacions de base per tal d'enfrontar els seus propis problemes. Amb aix, es pretenia millorar la vida dels sectors marginals, els canvis no es realitzarien des de l'Estat sin des de la mateixa comunitat. Per aix el govern de Frei va donar un impuls especial al sindicalisme i a l'educaci.

Durant el govern de Salvador Allende s'hi oposa fins la tragdia de l'onze de setembre de 1973. En un primer moment dna suport a l'aixecament militar per no trigar a esdevenir un dels principals opositors al rgim dictatorial de la Junta Militar encapalada pel general Pinochet.

Mort.
Al desembre de  1981, Frei se sotmet a una cirurgia simple d'una hernia a la Clnica de Santa Maria. Tot i aix, dies desprs la seva condici s'agreuja drsticament i morir, de forma inesperada, a les 17 hores del 22 de gener de 1982.

Oficialment, l'agreujament del seu estat es va veure produt per una infecci bacteriana que hauria originat una peritonitis aguda i un posterior xoc sptic, per aix la mort de l'ex-President Frei va originar sospites d'assassinat des d'un principi. Segons la seva famlia, Eduardo Frei estava sorgint com un important focus de preocupaci al govern militar mentre s'anava erigint com un dels principals lders de l'oposici, fins aquell moment clandestina i principalment relacionada amb grups terroristes o de l'extrema esquerra. 

Desprs de la Transici a la democrcia, la famlia de Frei va iniciar els trmits judicials per a determinar amb exactitud les causes de la mort de l'expresident. 

Al gener del 2005, Michael Townley, un antic agent de la DINA va confirmar la relaci entre aquesta entitat amb Eugenio Berros, qumic especialista en armes biolgiques destinades a l'assassinat d'opositors poltics. Berros va ser posteriorment assassinat a Montevideo per membres de la intelligncia militar xilena i uruguaiana com a part de la operaci Cndor. Durant l'any 2006, l'exhumaci del cadver del President no va donar cap informaci clau. Tot i aix, el 17 d'agost d'aquest any, el metge encarregat de la primera intervenci quirrgica de Frei va reconixer que la mort de l'expresident fou deguda a un agent qumic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161343" title="Plaa de la Font (Tarragona)" nonfiltered="547" processed="545" dbindex="65547">
La plaa de la Font est situada al centre de Tarragona i ocupa una quarta part de l'arena de l'antic circ rom. La plaa est presidida per l'edifici de faana neoclssica de l'Ajuntament de la ciutat, situat a la banda sud. Sota la plaa hi ha un aparcament subterrani, la construcci del qual va despertar fora polmica perqu implicava la possible destrucci de patrimoni rom. Actualment aquesta plaa s el centre de l'oci nocturn de la ciutat.

 Plaa castellera .

Com a plaa castellera s protagonista de tres diades importants:
 La diada de Sant Joan (24 de juny), amb les quatre colles de la ciutat.
 La diada de les Festes de Santa Tecla (primer diumenge de festes), amb les dues millors colles de Tarragona i dues colles punteres convidades.
 La diada de Santa Tecla (23 de setembre), amb les quatre colles de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161344" title="Els Boscos de Tarragona" nonfiltered="548" processed="546" dbindex="65548">
Els Boscos de Tarragona s un barri de la zona de Llevant de Tarragona, format per una desena d'urbanitzacions situades a uns 7 km del centre de la ciutat en direcci Altafulla.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161346" title="Horseball" nonfiltered="549" processed="547" dbindex="65549">
El Horseball o bsquet a cavall s un esport eqestre d'equip.

Enfronta a dos equips formats per sis jugadors, amb els seus respectius cavalls o eugues. L'objecte del joc s fer el mxim de cistelles al camp de l'equip contrari mitjanant una pilota de 65 cm de circumferncia amb sis nanses de cuir. Dins del terreny de joc poden haver-hi nicament quatre jugadors per equip.


 Reglament . 
Cada equip s format per sis genets i sis cavalls, malgrat que tan sols poden haver-hi quatre membres per equip dins del terreny de joc, podent-se efectuar tots els canvis que calguin mentre el joc estigui aturat.

L'objecte del joc s fer el mxim de cistelles al camp de l'equip contrari mitjanant una pilota de 65 cm de circumferncia amb sis nanses de cuir.

El terreny de joc s un rectangle de 60 a 75 metres de llargria i 20 a 30 metres d'amplada. A cada banda del fons del terreny de joc es troben les cistelles fetes per un cercle d'un metre de dimetre situat a 3,50 metres d'alada. La cistella es troba perpendicular al terra, al contrari que al bsquet. De banda a banda del terreny de joc se situen uns tubs inflables anomenats budes que delimiten l'rea de joc, i que els cavalls han de saltar per entrar i sortir del terreny de joc. Els cavalls porten proteccions a les quatre potes, i als cascs, una sella de muntar especial per horseball i una corretja de cuir anomenada recollidor. Aquesta corretja es lliga als estreps passant per sota la panxa del cavall, per possibilitar que els genets s'inclinin a angles de ms de 45 graus per recollir la pilota del terra sense baixar del cavall, i en ocasions fins i tot al trot i al galop.

Els genets porten una samarreta del seu equip amb el nmero de jugador al darrera, pantalons i botes altes de muntar, casc, genolleres i esperons. 

Per tal de marcar un punt cal que des del moment en qu la pilota es posa en joc es facin tres passades entre tres jugadors diferents del mateix equip. La pilota es pot posar en joc si es recull del terra, es llena una touche (com al rugbi) o es llena una penalitzaci.

Cada partit es controlat per tres rbitres: el principal que segueix les evolucions del joc a prop i a cavall, un rbitre de cadira i un tercer rbitre que controla el temps: 10 minuts a rellotge corregut per cada una de les dues parts. Els entrenadors poden demanar un minut de temps mort per a cada part.


 Histria . 
Aquest esport t l'origen en l'antic joc afgans del Buzkaschi , on com a pilota es feia servir una pell de cabra. Un altre origen del horseball s el pato argent , que va arribar a Frana als anys trenta del segle XX. Va ser el capit Clave, a Frana, qui va crear les regles del horseball. A la dcada dels 70 la Federaci Francesa d'Equitaci va acceptar aquest esport que es va popularitzar a les regions de la Provena i la Vall del Lria. L'any 1979 va tenir lloc el primer campionat de Frana, i la primera copa d'Europa el 1992.

 Histria del horseball a Catalunya .
A Catalunya el Horseball es remunta a l'any 1997, quan dos pioners d'aquesta disciplina eqestre, Jordi Serra i Jordi Traveria, van establir els primers contactes al Salon du Cheval de Tolosa de Llenguadoc i al Ecumat de Madrid. 

El joc en equip i l'emoci del resultat sn circumstncies que van engrescar  i segueixen engrescant als infants i joves  a practicar esports eqestres amb pilota. Sn aquestes qestions les que van propiciar que en Traveria i en Serra comencessin per caminis diferents la prctica del horseball a Catalunya, i curiosament sense coneixe's mtuament fins al cap d'uns mesos. A l'any 1999 els dos pioners, Traveria i Serra, participen com a membres de la Selecci Espanyola al campionat d'Europa celebrat a Wells, ustria.  

Al llarg d'un any els equips dels Diables de Masies de Roda i les Alforges de Banyoles van dur a terme exhibicions a diversos frums eqestres de tot Catalunya. Al llarg de l'any 2000 van formar-se dos nous equips: Can Vivet de Centelles i Tots a cavall de Gav, i donant pas a la primera lliga catalana de Horseball.

A la segona lliga catalana celebrada el 2001-2002 es van incorporar els equips de Can Tramp, Horseball Osona, Olot, Mas Falgas de Mieres. Celebrant-se quatre partits per jornada, tots de la categoria snior. Aquesta temporada va se la primera lliga d'esport base on van jugar una nica categoria infantil amb equips de Alforges, Can Vivet, Can Tramp, Centre Doma Osona, i Aiguamolls.

A la temporada 2002-2003 es desdoblen les edats. S'estableix categoria snior a partir de 16 anys, juvenils a partir de 14 i cadets a partir de 8 anys.

En categoria snior continuen Can Tramp , Alforges, Vivet, Diables, CH Osona, Olot; i van desaparixer Gava i Mieres.  Pel que fa a la categoria Juvenils : Can Tramp, Alforges, Can Vivet, Diables, Aiguamolls. I en cadets: Alforges, Diables, Aiguamolls i la Crinera. 

A la temporada 2003-2004 ja surten 4 categories; snior, juvenil cadets, i poussins. A categoria snior hi participen equips de Alforges, Diables, Can Vivet, Olot i Puigsagordi. A juvenil: Alforges (2 equips, A i B), Aiguamolls, Can Tramp, Can Vivet, Diables, les Estunes  i Puigsagordi. A cadets  Can Tramp, Aiguamolls, Alforges, la Crinera, Can Vivet, Diables.  La categoria poussins va iniciar-se amb jugadors d'Aiguamolls, Alforges, Diables i Can Tramp.   

A la temporada 2004-2005 apareixen les 6 categories actuals, primera divisi, segona divisi, juvenils, cadets, benjamins i poussins. Equips:
1a categoria: Alforges, Can Tramp, Puigsagordi, Can Vivet, Centre Doma Osona i Olot.
2a categoria: Can Tramp, Alforges, Can Vivet, Puigsagordi, El Serrat, Centre Doma Osona.
Juvenil: Alforges, Estunes, Can Vivet, Centre Doma Osona.
Cadets: Aiguamolls, Can Tramp, la Crinera, Centre Doma Osona, Puigsagordi, Can Vivet,  El Serrat, Alforges, Olot.
Benjamins: Puigsagordi, Estunes i la Crinera. ;
Poussins, Aiguamolls, Alforges, Can Tramp, Crinera, el Serrat.  ;

A la temporada segent 2005-2006 els equips de cada categoria sn: 
1a categoria: Alforges, Centre Doma Osona, CEEC, ESCAE, Puigsagordi, Can Vivet;
2a categoria: Estunes,  Centre Doma Osona, Alforges, el Serrat, ESCAE;
Juvenil: Alforges, Estunes, Club Horseball La Garrotxa (Olot), Serrat, Can Vivet, Centre Doma Osona;
Cadets: lliga gironina : Alforges, Estunes, Olot, Aiguamolls, la Crinera; i lliga barcelonina:  ESCAE, Puigsagordi, CEEC, Can Vivet i El Serrat. Es disputa una final d'anada i tornada entre els primers de Barcelona i Girona.
Benjamins: Alforges, la Crinera , ESCAE i les Estunes.
Poussins: Can Tramp, Aiguamolls, el Serrat, ESCAE i Els Retrotats (Begues).

Histria de les Seleccions Catalanes.
Classificacions de les seleccions catalanes al Campionat d'Espanya:
2000 Madrid (Hpica las Lomas, Boadilla del Monte).  Madrid, Catalunya, Galcia, Navarra. ;
2001 Aezcar (Navarra). Galcia, Catalunya, Arag, Madrid, Navarra.
2002 Bayona (Galcia). Galcia, Catalunya, Navarra, Madrid;
2003 Banyoles (Catalunya). Catalunya, Galcia, Madrid, Navarra, Andalusia, Arag;
2004 Baza (Granada). Catalunya, Galcia, Navarra, Madrid, Andalusia.
2005 Zaragoza (Aragn). Catalunya, Galcia, Navarra, Madrid, Arag, Andalusia, Castella la Manxa.
2006 Madrid ;
Selecci Mixta: Catalunya, Galcia, Navarra, Arag, Madrid, Castella i Lle.
Selecci Femenina: Catalunya, Galcia, Castella i Lle, Madrid.
2007 Aezcar (Navarra);
 Selecci Mixta: 1a Catalunya, 2a Navarra, 3a Castella i Lle, 4a Arag, 5a Madrid;

Classificacions de les seleccions catalanes a torneigs internacionals:
Maig 2002, Salon equiatlantique Niort (Frana) (Sniors) : 1r Potiers, 2n Nousette, 3r Catalunya, 4t Madrid;
Maig 2003, Salon equiatlantique Niort (Frana) (Sniors): Nousette, Potiers, Catalunya, Creisi-Boys, Can Vivet;
Juny 2003, Sant Georges d'Orques. Seleccions de Horseball-base;
cadets/juvenils, (entrenador jordi Serra) 1r Catalunya, Italia, Llenguadoc-Rossell;
mnims/cadets: (entrenador J.Traveria) 1r Llenguadoc-Rossell, Catalunya, Roine-Alpes;
Benjamins; (Pep Vivet) Roine-Alpes, Itlia, Catalunya;
Possins: (Miquel Julia) Catalunya, Llenguadoc-Rossell, Migdia-Pirineus;
15 agost 2003 Tournoi du mediterranee a St Maries de la Mer (Sniors);
Juny 2004 Sant George d'Orques:
Minimes (traveria) Catalunya, ;
Benjamins (traveria) Catalunya;
Poussins (traveria) Catalunya;
15 juliol 2004 final elite France A, Sta Maries de la Mer:
Cadets (jordi Serra) Catalunya, Bellegarde, Fourniers, la Pantaiade.
15 agost Tournoi du mediterranee (Sniors);
Juny 2005 Torneig inernacional Sant George Orques;
Cadets (jordi serra) Catalunya, Fourniers, Llenguadoc-Rossell;
Minimes (J Traveria) Catalunya, Llenguadoc-Rossell, Italia;
Benjamins (Pep Vivet) Llenguadoc-Rossell, Catalunya, Bellegarde;
Poussins: (Esther Alguero i Miquelet Juli) Catalunya, Fourniers, Portugal.
15 agost 2005  Tournoi  international mediteranee (Sniors) : Bordeus, Itlia, Alforges, Bellegarde, Blgica, Aramond-Gard, Galvaux, la Pantallade, ESCAE.

Histria de les Seleccions Espanyoles.

L'any 2006, la selecci espanyola juvenil, formada per jugadors catalans es classifica tercera d'Europa a Saumur (Frana). Els set integrants catalans foren: Josep Salvatella (Alforges-Banyoles)(Capit), Adri Crous (Alforges-Banyoles), Didac Macias (Alforges-Banyoles, Mari Clavell (C.H. La Garrotxa, Olot), Guillem Puigvert (Alforges-Banyoles), Albert Molera (Estunes-Banyoles), Gil Carbons (CEEC Can Tramp, Cardedeu). L'entrenador fou Jordi Serra.

Classificaci final: 1r Frana, 2n Blgica, 3r Espanya, 4t Itlia, 5 Regne Unit,  6 Portugal, 7 Alemanya.

Classificacions de les seleccions espanyoles al Campionat d'Europa snior mixt:
1998 Verona (Itlia) Cap integrant catal Espanya 7a posici;
1999: Wells (ustria) Jordi Traveria i J Serra a la selecci espanyola. 1r Frana, 2n Portugal, 3r ustria, 4t Blgica, 5 Alemanya, 6 Itlia, 7 Anglaterra, 8 Espanya;
2000 Visvaden (Alemanya) cap integrant catal a la selecci. Espanya va quedar 7a ;
2001 Pars (Frana) Jordi Serra (capit) i Guillem Taa a la selecci espanyola. (1r Frana, 2n Blgica, 3r Itlia, 4rt ustria, 5 Alemanya, 6 Espanya, 7 Regne Unit 8 Portugal;
2002 Beja (Portugal) Jordi Serra a la selecci espanyola. Frana, Blgica, Portugal, Regne Unit, Itlia, Espanya, Alemanya i ustria;
2003 No es va disputar;
2004 Reguenzos de Monzaras (Portugal) 3 catalans Jordi Serra (capit), Guillem Taa i Miquelet Juli. 1r Frana, 2n Portugal, 3r Blgica, 4rt Espanya, Itlia, Regne Unit, Alemanya, ustria.
2005 Vermezzo (Itlia) 4 catalans Jordi Serra (capit), Guillem Ta, Miquelet Juli i Pau Crous. 1r Frana, Blgica, Espanya, Regne Unit, Portugal, ustria, Alemanya. Itlia.

Classificacions de les seleccions espanyoles al Campionat d'Europa femen:
2003- Verona (Itlia) No particip la selecci espanyola.
2004: Saintes (Frana) 6 integrants catalanes Yolanda Ramos (capitana) Esther Alguero, Marta Musachs, Marta Gomez, Patricia. Frana, Alemanya, Regne Unit, Blgica, Itlia, Espanya. ;
2005: Vermezzo (Itlia) 3 integrants catalanes; Esther Alguero (capitana) Yolanda Ramos, Marta Mussacs. Frana, Alemanya, Regne Unit, Itlia, Potugal, Espanya i Blgica.

Vegeu tamb.
Pato, esport originari de l'Argentina.

 Enllaos externs .
Pgina catalana de horseball no comercial, on es poden veure partits complerts, noticies de la lliga catalana i de les competicions estatals i internacionals;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161348" title="Domo-kun" nonfiltered="550" processed="548" dbindex="65550">
En Domo-kun (en japons,      ) s la mascota de la cadena de televisi japonesa NHK, i apareix a fora curts animats mitjanant la tcnica stop-motion.

En Domo-kun, una petita criatura marr amb aparena de monstre estrany, t els ulls negres i una boca oberta que ens mostra les seves dents punxegudes.  El seu menjar preferit s la carn de vaca amb patates; les pomes, en canvi, no li agraden gens. Acostuma a tirar-se pets descaradament quan t por.

Viu en un cau subterrani amb l'Usajii, un vell conill savi a qui l'encanta veure la televisi i beure te (en japons, "Usagi" vol dir conill i "Oyaji", home gran). 

Va ser batejat al segon captol de la seva srie, quan un presentador li va dir: "Domo Konnichiwa", que vol dir "Hola a tu tamb". El sufix "-kun" no forma part del seu nom: aquesta partcula s'empra sovint en anomenar nois joves.

En Domo-kun ja s'ha convertit en tota una icona de la societat japonesa: el 90% dels escolars el coneixen i fins i tot en venen articles de tota mena.

Tamb s conegut per una imatge cmica que circula per Internet, en qu hi apareixen dos Domo-kuns perseguint un gat. Davall la fotografia, hi apareix un rtol en qu s'hi pot llegir la frase: "Cada cop que et masturbes, Du mata un gat. Sisplau, pensa en els gats". Tamb n'hi han diverses variants, amb frases diverses, o imatges semblants en qu els protagonistes s'intercanvien els papers i sn els gats els qui persegueixen en Domo-kun.

Enllaos externs. 
Pgina oficial d'en Domo-kun, de la NHK, en japons.
FAQ d'en Domo-kun, en angls.
En Domo-kun i el cinema, en angls.
La imatge cmica d'en Domo-kun, en catal.
Una altra imatge cmica d'en Domo-kun, en catal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161349" title="Guerra de l'Anell" nonfiltered="551" processed="549" dbindex="65551">

En el mn fictici creat per en J. R. R. Tolkien, la Terra Mitjana, la Gerra de l'Anell fou la lluita entre Suron i els pobles lliures de la Terra Mitjana per controlar l'Anell nic i dominar el continent. Succe al final de la Tercera Edat.
La guerra fou iniciada per Suron, qui estava recuperant el seu poder des del final de la Segona Edat, i buscava l'Anell nic. Lilers d'homes de Rhan i de Gndor moriren durant la Guerra de l'Anell. El nombre total de combatents en aquesta guerra s'estima aproximadament en un mili: desenes de milers per la banda dels pobles lliures, i centenars de milers pel costat de les ombres. La guerra tamb significa el declivi del poder dels elfs a la Terra Mitjana, el creixement dels homes a l'oest, la restauraci del Regne d'rnor i Gndor i l'inici de la Quarta Edat.
Les batalles succeren a Gndor, Rhan, Lrien, el Bosc Llobregs, rebor i Dale. Aquestes foren contra les forces d'en Suron, per Sruman, que tamb tenia exrcits, fou qui prengu part a les batalles dels gals de l'Isen i a la Gorja d'en Helm.
La guerra acab desprs la Batalla de Voralaigua, i, poc desprs, les morts d'en Sruman i d'en Llenguadeserp. Vers el final de la Guerra de l'Anell, lessar fou coronat rei de Gndor, i perdon tots els homes que havien lluitat a les ordres d'en Suron, pregonant una gran renovaci de les relacions entre homes, elfs i nans.

Successos.
Els fets del sud.
Els objectius de l'estratgia d'en Suron era vncer la naci ms poderoses de les que s'oposaven a ell, Gndor, i aix poder-ne conquerir la capital i fortalesa ms important, Minas Tirith. Per fer-ho, tots els esforos bllics de Mrdor es centraren al sud i a les fronteres de Gndor. Per evitar que els aliats septentrionals de Gndor, Rohan, els hi enviessin ajuda, Suron va fomentar l'ascens de Sruman a sengard, a l'oest de Rhan. Aix, totes les forces de Rhan serien a l'oest, intentant aturar els atacs d'sengard, i no podrien ser enviades per defensar Minas Tirtih. Mentrestant, Suron enviaria els aliats de Mrdor, els corsaris d'mbar, per atacar els populosos feus costaners de la costa sud de Gndor, que noms podrien enviar una petita part de l seu exrcit a la defensa de Minas Tirith, mentre la resta permaneixerien a la costa, preparant-se per l'atac dels corsaris. Per els plans d'en Sauron van fracassar, i un front conjunt de Gndor i Rhan va plantar cara a Mrdor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161355" title="Joan Pon i Bonet" nonfiltered="552" processed="550" dbindex="65552">
Joan Pon i Bonet (Barcelona, 1928 -  St-Paul-de-Vence, 1984). s un dels artistes catalans ms representatiu de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola. Fundador entre altres del fams grup Dau al Set, s l'artista que seguir ms fidel als principis del grup al llarg de la seva carrera artstica.


Biografia.
Va iniciar el seu aprenentatge al 1942 al taller del pintor Ramon Rogent i Pers i a l'Acadmia d'Arts Plstiques de Barcelona. Va fer la seva primera exposici individual a Bilbao el 1946. Posteriorment fa una exposici al local dels Blaus al barri de Sarri de Barcelona, on coneixer Antoni Tpies i Modest Cuixart. En aquesta etapa treballa en les sries dels "Dibuixos Podrits" i les suites "Metamorfosis", "Inquietuds, Allucinacions" i "Joan Pon / Joan Brossa".

El 1948 juntament amb el poeta Joan Brossa, els pintors Modest Cuixart i Antoni Tpies i el filsof Arnau Puig funda la revista i crea el grup Dau al Set. Al voltant de la revista i de les exposicions paralleles es genera una renovaci del pensament i de la creaci plstica en l'entorn cultural de l'Espanya de l'poca. Aquest moviment est inspirat en el surrealisme, tot creant un estil nou anomenat "magicisme plstic", i fa de pont entre les avantguardes internacionals dels anys 20 i 30 i l'informalisme que abraaran els seus components a la dcada dels 50.

El 1948, tamb, coneix Joan Mir el qual representar una gran influncia en la seva obra.

El 1953 va una temporada a Pars on visita el Louvre i desprs fa un viatge al Brasil on s'establir durant 11 anys. L'artista explica que quan va exposar a Joan Mir el seu projecte d'anar al Brasil, aquest li va fer unes cartes que li van servir per obrir-se-li totes les portes al seu nou pas d'estada. 

Al Brasil funda i dirigeix la escola L'Esplai en la qual experimenta en l'entorn del dibuix i la creaci plstica. En aquesta etapa realitza les extenses suites "Caps", "Ocells", "Instruments de Tortura" i "Tortura". Possiblement cap artista ha descrit tan detalladament el sofriment hum com a les sries de "Tortures" de Joan Pon. Els "Caps", la suite ms coneguda, estan inspirats en caps d'arlequ a on es poden veure diferents expressions humanes. La suite "Ocells", que el 1965 li mereix el Gran Premi Internacional de Dibuix a la VII Biennal de So Paulo, s un estudi de diferents estats d'nim i de geometria.

El 1964 torna a Catalunya per tractar la seva malaltia de diabetis. En aquesta poca obt certa popularitat i apareix amb determinada regularitat en el mitjans audiovisuals. Aquests anys viu a les localitats del Bruc i Port Lligat, on visita freqentment  Dal i amb qual mant una relaci especial, de manera que acaben en fora discussions les seves mltiples trobades. Durant aquesta poca fins al 1970 destaquen les suites "Violeta", "Neurastnica" i "Insectes", aquesta ltima inspirada en un fet que li va passar a l'artista i la seva famlia al Brasil en una petita propietat a la selva, on una nit van quedar envats per les formigues.

A partir del 70 s'installa al Pirineu, a La Roca (Vilallonga de Ter), on inicia una de les seves etapes ms prolfiques, en olis de gran format amb una gran influncia geomtrica. Els ltims anys de la seva vida els passa entre Cotlliure, Ceret, St-Paul-de-Vence i el Pirineu. Les suites d aquesta poca sn la de les "Capses Secretes", realitzada a les sales d espera dels hospitals que freqenta en els seus ltims anys i amb la qual triomfa plenament a Barcelona, i les d'"Ertica" i "Tauromquia". Com a conseqncia t una gran aparici en els mitjans i concedeix gran quantitat d'entrevistes. Finalment mor a St-Paul-de-Vence al 1.984 i s enterrat a La Roca.

El que caracteritza a aquest illustre pintor s la seva imatge d'artista malet, misteris i esotric.  Tota la seva obra gira entorn de la mgia, de manera que s l'artista ms fidel a l'estil desenvolupat pel grup de Dau al Set.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161356" title="The Dave Clark Five" nonfiltered="553" processed="551" dbindex="65553">

The Dave Clark Five va ser un grup angls de rock and roll, dels anomenats Grups de la Invasi Britnica dels anys 60-un dels pocs que va poder competir amb The Beatles. 

 Histria . 
El grup es forma a principis de la dcada dels seixanta a North London, el nord de Londres. El grup estava format per Dave Clark en la bateria, Mike Smith com vocalista principal i teclista, Lenny Davidson en la guitarra, Rick Huxley al baix i Dennis Payton al saxfon. 

El seu primer xit arriba al gener de 1964, quan en senzill Glad All Over desplaa del #1 a The Beatles de les llistes britniques. L'xit va continuar amb temes com Because, Bits and Pieces, Over and Over (#1 USA) i a ms van aparixer 18 vegades en el show de Ed Sullivan. 

El 1965 llancen la seva pellcula, titulada Catch Us if You can (Atrapa'ns si pots). Desprs, desprs de 1967, la popularitat del grup comena a decaure. L'era de la psicodlia ha comenat i ser una dura prova para Dave Clark Five. 

Encara aix arriben a a llanar singles reeixits com Nineteen Days i You Got What It Takes. Encara van intentar a finals de la dcada seguir en el gust del pblic, com ho mostra la can Everybody Get Together, que el seu vdeo s semblat a All You Need is Love de The Beatles. No obstant aix l'xit ha caigut ja massa i el grup no assoleix sobreviure a aquesta etapa, desintegrant-se el 1970. 

 Discografia .

 Glad All Over (1964);
 The Dave Clark Five Return (1964);
 American Tour (1965);
 Coast To Coast (1965);
 Weekend In London (1965);
 Having A Wild Weekend (1965);
 I Like It Like That (1965);
 The Dave Clark Five's Greatest Hits (1966);
 Try Too Hard (1966);
 Satisfied With You (1966);
 More Greatest Hits (1966);
5 By 5 (1967);
You Got What It Takes (1967);
Everybody Knows (1968);
The Dave Clark Five (2LP) (1971);
Glad All Over Again (2LP) (1975);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161357" title="Jeff Beck" nonfiltered="554" processed="552" dbindex="65554">

Geoffrey Arnold ("Jeff") Beck (24 de juny de 1944 a Wallington, Gran Londres, Regne Unit) s un guitarrista de rock/blues que ha tocat en diverses bandes influents en les dcades dels anys 60 i els 70 com els The Yardbirds. A ms, durant 25 anys ha mantingut una espordica carrera en solitari. A pesar de no haver arribat a mai la projecci comercial dels seus contemporanis, Beck ha tingut un gran reconeixement, especialment en la comunitat de guitarristes. Mai ning li ha encasellat en un gnere, Beck ha experimentat amb blues rock, heavy metal i jazz fusi i actualment ha absorbit influncies del techno, creant una invadora barreja de msica heavy rock i msica electrnica.

 Discografia .

 Truth   1968 #15 US;
 Beck-Ola   1969 #15 US;
 Rough and Ready   1971 #46 US;
 The Jeff Beck Group - 1972 #19 US;
 Shapes of Things   1972;
 Blow by Blow   1975 #4 US;
 Wired   1976 #16 US;
 Jeff Beck With the Jan Hammer Group Live   1977 #23 US;
 There and Back   1980 #21 US;
 Flash   1985 #42 US;
 Jeff Beck's Guitar Shop   1989 #49 US;
 Frankie's House   1992;
 Crazy Legs   1993 #171 US;
 Up   1995;
 Who Else!   1999 #99 US;
 You Had It Coming   2001 #110 US;
 Blue Wind   2002;
 Jeff   2003;
 Beck, Bogart and Appice Live   2005;
 Live Beck!   2006;

 Enllaos externs .

 Jeff Pgina de Jeff;
 Jeff Beck at Epic Records;
 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161359" title="Un altre pas de rosca (pera)" nonfiltered="555" processed="553" dbindex="65555">

Un altre pas de rosca (The Turn of the Screw) s una pera de cambra amb prleg i dos actes de Benjamin Britten amb llibret en angls de Myfawny Piper basat en la novella homnima de Henry James. S'estren al teatre La Fenice de Vencia el 14 de setembre de 1954.

Cada escena s precedida d'una variaci sobre el tema a 12 notes de la rosca. L'orquestra s limitada a 13 msics.

Henry James va escriure aquesta ttrica histria el 1898 en forma de conte en el que una persona explica als seus amics per la revetlla de Nadal una histria escrita per un testimoni directe dels fets.

Britten va escriure aquesta pera de cambra per la seva British Opera Group, utilitzant una formaci orquestral petita i variada i per a un nombre tamb redut d'intrprets.

L'pera consisteix en un tema, que ja s'escolta en el prleg, i quinze variacions en la srie de dotze notes prpia del sistema dodecafnic que en aquell moment Britten estava experimentant. Per va ms enll d'aquesta tcnica i estableix un recorregut tonal que va des del la menor fins al la bemoll major. 

Sinopsi.

La histria es desenvolupa cap a la fi del segle XIX. Dos nens orfes, Flora i Miles, sn sota la tutela del seu oncle, el qual, molt ocupat, els envia a Bly, un casal de la campanya anglesa, junt amb la seva assistenta Mrs. Grose. Una dona accepta llavors, no sense temors, ser la institutriu dels nens amb la condici expressa de no molestar mai el seu oncle que viu a Londres.

Poc a poc, van passant esdeveniments estranys mentre unes presncies semblen vagar per l'ambient: l'antic criat (Peter Quint) i l'antiga institutriu (Miss Jessel), que havien mort en condicions misterioses i que aparentment tingueren una influncia nefasta sobre els nens.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161360" title="Dinastia Justinianea" nonfiltered="556" processed="554" dbindex="65556">


La dinastia justinianea s una poderosa famlia que va governar l'Imperi Bizant des de l'any 518 fins al 602. Va comenar amb la pujada al tron de Just I i acab amb Maurici. En aquest perode l'Imperi va arribar a assolir la seva mxima expansi durant els anys de govern de Justini I. 

En el segent arbre geneolgic es destaca en negreta els principals membres de la famlia.

 Just I (518 527);
 Cap descendent del casament amb Euphemia;
 Vigilantia, germana de Just;
 Del matrimoni amb Sabbatius;
 Petrus Sabbatius, ms tard va ser adoptat per Just i assoliria el rang d'emperador com a Justini I (527 565);
 Cap descendent del matrimoni amb Theodora;
 Vigilantia;
 Del matrimoni amb Dulcissimus;
 Just II (565-578);
 Del matrimoni amb Sophia;
 una filla;
 adopci de Tiberi II Constant (574-582);
 Del seu matrimoni;
 una filla que es cas amb Maurici (582-602);
 Marcellus;
 Praejecta;
 Germ o germana desconeguda de Just;
 D'una relaci desconeguda amb un parent desconegut;
 Germanus Justinus;
 Del matrimoni amb Passara;
 Just, cnsol el 540;
 Justini;
 Justina;
Del seu matrimoni amb Matasuntha;
 Germanus;
 Boraides;
 Justus;

 Referncies .
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161364" title="Rei de Romania" nonfiltered="557" processed="555" dbindex="65557">


El Rei de Romania s el ttol de cap d'estat de Romania que va existir des de 1881 fins a 1947 l'ltim rei va ser Miquel I de Romania.

Dinastia Hohenzoellern - Sigmaringen.
26 de mar de 1881 - 10 d'octubre de 1914 : Carles I de Romania, fill de Karl Anton, Prncep de Hohenzollern;
10 d'octubre de 1914 - 20 de juliol de 1927: Ferran I de Romania, fill de l'anterior;
20 de juliol de 1927 - 8 de juny de 1930 : Miquel I de Romania (Primer regnat), fill de Carles II de Romania;
8 de juny de 1930 - 6 de setembre de 1940 : Carles II de Romania, pare de l'anterior;
6 de setembre de 1940 - 30 de desembre de 1947 : Miquel I de Romania (Segon regnat), fill de l'anterior;

Vegeu President de Romania (des de 1947);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161368" title="Santa Maria de les Feixes" nonfiltered="558" processed="556" dbindex="65558">
Santa Maria de les Feixes s una ermita barroca situada al terme municipal de Cerdanyola del Valls. 

Histria.
Apareix documentada al 1316 on s'indica que disposava de diversos altars.
Des de l'poca medieval depenia de l'esglsia parroquial de Sant Iscle i va estar vinculada a la masia de Can Canaletes.

Mag Negreverns, un ciutad de Barcelona, la va reconstruir el 1784, desprs d'adquirir-la  juntament amb la masia de Can Canaletes en una subhasta pblica l'any 1770, un cop expulsats els jesutes, propietaris fins llavors.

L'edifici.
Es tracta d'un edifici barroc amb planta de creu llatina i un porxo d'entrada amb teulades a ambdues vessants i un campanar en forma d'espadanya o cadireta.

Les parets exteriors estan arrebossades imitant l'obra de paredat, i el campanar t un front decorat amb cermica de color verd.

La nau central t una volta de can reforada amb arcs i descansa sobre un arquitrau sostingut per mnsules decorades amb volutes i motius vegetals. Antigament, les parets de la nau central estaven pintades.

Les naus laterals tenen una cpula aplatida decorades amb garlandes i una motllura vegetal al centre. 

Actualment s una propietat privada i el seu estat de conservaci actual no s gaire bo, per durant el 2007 es va iniciar un projecte de restauraci. Un cop finalitzada la restauraci l'ermita passar a formar part del Museu de Cerdanyola i es farn visites concertades un cop al mes.

Festivitats.
S'hi celebra un aplec anual el dia de Sant Felip


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161372" title="Josep Maria Fonalleras i Codony" nonfiltered="559" processed="557" dbindex="65559">
Josep Maria Fonalleras i Codony (Girona, 1959) s un escriptor catal.

Es va llicenciar en Filologia Catalana i treballa a l'Administraci pblica. Collabora amb diaris com El Peridico, i El Punt. En literatura, ha conreat la novella, el conte i el teatre, tant per a un pblic adult com per a joves.

Obra.
Narrativa.
1985 El rei del mambo;
1985 El doctor Livingstone, suposo;
1988 Botxenski i companyia;
1990 Avaria;
1990 El secret de l'arxiu (amb Miquel Faans);
1991 Golf;
1991 Interior de balena;
1998 La millor guerra del mn;
2001 Salt, a quatre mans (amb Miquel Berga, Jordi Soler, Bel Bosck);
2001 August & Gustau;
2003 Llarga vista, narrativa 1982-2002;
2003 Itinerari recomanat;
2003 Attendez-moi (dibuixos de Leonard Beard);
2005 Sis homes;
2007 Un any de divorciat;

Infantil i juvenil.
1992 La senyoreta Drlings;
1996 El mag de frac;
2003 Gertrudis i els dies;
2005 Dem anirem al camp, Joan;
2005 La foto d'en Maral;
2005 El diari de la Laia;
2005 La final d'en Gorka;
2006 Els somnis de l'Uri;
2007 La samarreta de la Fatimetu;
2007 Les galetes del Sal de Te Continental;

Teatre.
Si vols viure un gran amor;

Traduccions.
El vigilant en el camp de sgol, de J.D.Salinger, juntament amb Ernest Riera;

Traduccions a d'altres llenges.
August  Gustau, a l alemany *Editorial A1*. ;


Premis.
1997 Lloren Villalonga per La millor guerra del mn;
2006 Premi Serra d'Or de narrativa per Sis Homes;
2007 Vaixell de vapor per Les galetes del Sal de Te Continental;

Enllaos externs.
Pgina de l'autor a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161374" title="Sant Iscle i Santa Victria de les Feixes" nonfiltered="560" processed="558" dbindex="65560">

L esglsia de Sant Iscle i Santa Victria de les Feixes s un temple d'estil romnic del segle XII situat a la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Valls.

Histria.
Fou edificada sobre una altra esglsia i un cementiri tombes antropomorfes del segle X.

A l edat mitjana era una parrquia amb pocs recursos i feligresos, per va viure un perode de prosperitat durant la segona meitat del segle XV i fins al segle XVII, relacionada amb l'adquisici de masies del terme per ciutadans de Barcelona. 

s en aquesta poca quan es va realitzar certes modificacions que van transformar l aspecte original de l  edifici romnic, afegint-hi dues capelles laterals per donar-li forma de planta de creu llatina, cobrint l'absis amb un retaule, construint una sagristia i modificant la decoraci interior, aix com alant l'espadanya. La porta principal es va modificar el 1577, any en qu molt probablement van finalitzar les reformes.

La parrquia va quedar suprimida el 1868 dins del context de la desamortitzaci de Mendizbal, data en qu es van vendre les terres als propietaris de la masia de Can Cat.

L'edifici.
Originalment estava format per una nau coberta amb volta de can i un absis de planta semicircular i volta de quart d esfera situat a llevant, decorat amb una pintura romnica que actualment es troba al Museu Dioces de Barcelona.

A principis del segle XX, la faana es va remodelar incorporant decoracions neogtiques i eixamplant el campanar. 

Actualment forma part del Museu de Cerdanyola i est dins la Ruta del Valls Natural.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161377" title="Shujinko" nonfiltered="561" processed="559" dbindex="65561">
Shujinko s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Shujinko, quieva fer la seva estrena en el Mortal Kombat: Deception, s un aventurer que, quan era noi, va somiar en lluitar contra Shang Tsung. Ell ha vagat per diversos regnes i ha estudiat amb molts professors de renom. La seva vellesa l'ha fet savi, per amb una conseqncia: ell duu la culpa immensa d'alliberar a l'Onaga en els regnes una altra vegada, i ara que s rebutjat pel rei Drac, ha jurat compensar aquest error. Encara que ell comparteixi alguns trets amb els personatges de monjo Shaolin, com la deliberaci i la capacitat de meditar durant hores, ell sempre va ser un viatger i un estudiant en el fons. En la seva estrena en Mortal Kombat Deception com diu a dalt allibera a l'Onaga i aquest error gaireb fa que la terra desaparegui, desprs un dia passant en Raiden el troba i li diu que qualsevol que hagi posat en risc a la terra ser castigat amb la seva vida aix que en Raiden mata en Shujinko.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161386" title="Sindel" nonfiltered="562" processed="560" dbindex="65562">
Sindel s el nom que rep la reina d'Edenia en el mn de la saga de videojocs, Mortal Kombat. Com tot habitant d'Edenia, Sindel t la capacitat de fer mgia i algunes de les seves habilitats sn el de levitar (mentre va estar morta) i manipular ones acstiques i re-dirigir-les on vulgui.

Histria.

La histria de Sindel comena fa 10.000 anys, quan l'emperador Shao Kahn va envair el seu regne i el va annexar al seu, l'Outworld. Va haver de suportar veure com el seu marit, el rei Jerrod era assassinat pel mateix Kahn, com la seva gent era esclavitzada i com la seva filla, la  princesa Kitana era adoptada per ell com a filla. Aix va ser massa per a ella, com a dona, esposa, mare i reina, aix que temps desprs va decidir sucidar-se.

No obstant aix, aquest no seria la fi de la reina. A travs del poder del Du Shinnok, Kahn la va portar de nou a la vida, per no a l'Outworld. La seva ressuscitaci va tenir lloc a la Terra, aix permetria en Kahn passar per les fronteres que separen a ambds regnes i aix poder reclamar la Terra com a seva, forant una fusi entre la Terra i l'Outworld. A tot aix, Sindel va reviure amb el cervell rentat, sense cap coneixement sobre la seva vida passada i amb una lleialtat total cap en Kahn.

Desprs que Shang Tsung falls en adjudicar-se la Terra mitjanant el Torneig de Mortal Kombat, Kahn va implementar un pla, el qual va tenir relatiu xit; Sindel va renixer tal com s'havia planejat, per Kahn noms va poder fusionar part dels regnes de l'Outworld i l'Earthrealm abans que els guerrers de la Terra ho derrotessin.

Shao Kahn no noms va perdre la Terra, sin que Kitana va sollicitar una audincia amb Sindel en la qual la va convncer sobre el seu veritable passat, girant la seva alineaci en contra de Kahn.

Com la derrota de Kahn tamb va tenir xit en la separaci de l'Outworld del d'Edenia, Sindel va pujar a ocupar el tron que li pertanyia i va jurar no noms reconstruir el seu regne, sin acabar amb Shao Kahn per sempre pels seus constants crims.

Aquests plans van haver d'esperar, la filla d'un dels ambaixadors d'Edenia, Tanya va permetre que les forces del Netherrealm controlades pel du Major caigut Shinnok envassin el palau. Tot i que Kitana va escapar, Sindel va ser capturada i tancada en la seva prpia masmorra fins que les forces de Shinnok van ser derrotades. Enfurida per aquests fets, Sindel va manar a Kitana a formar un exrcit amb l'ajuda de la raa Shokan i conduir-los cap a una batalla contra l'afeblit Kahn mentre ella seguia intentant restaurar la bellesa natural a Edenia.

Malauradament per a ella, Edenia va ser novament envada, per aquesta vegada pel rei Drac Onaga, matant a Kitana i els seus aliats de l'Earthrealm i ressuscitant-los desprs sota el seu control.

s altra vegada confinada a romandre tancada en el seu propi palau, aquesta vegada, vigilada per la seva prpia filla Kitana (un pla astut, si tenim en compte que Sindel mai lluitaria contra la seva filla, contra la seva prpia sang i carn, encara a costa de la seva llibertat), no obstant aix, va ser alliberada per Jade, la millor amiga i guardaespatlles de Kitana. Ara, ella rastreja Edenia amb la idea de localitzar a Onaga i aix buscar una manera d'alliberar a Kitana del poder del Rei Drac.

En el final de Mortal Kombat: Armageddon, ella derrota en Blaze i rep poders divins de Du Major. Amb les seves noves habilitats, decideix ressuscitar al seu marit, Jerrod, portant-lo del cel i prenent la seva nima.

Ara, Sindel, Jerrod i Kitana treballaran junts per a protegir-se de tirans com en Shao Kahn i mantenir al seu regne en pau.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161387" title="Smoke (Mortal Kombat)" nonfiltered="563" processed="561" dbindex="65563">
Smoke s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Un membre del clan del Lin Kuei i un amic de fa molt temps d'en Sub-Zero de jove, Smoke va aparixer en el Mortal Kombat II com a personatge ocult. Sovint era descobert a l'escenari del Bosc Vivent en el qual ell, al costat de Jade feia una ullada d'entre els arbres. Com en Reptile quan va fer la seva aparici, ell era simplement una versi grisa vestida d'Scorpion que es movia molt rpid, i el fum envoltava constantment el seu cos.

En el cmic oficial de Mortal Kombat II de John Tobias, Smoke va ser descrit com un sser guerrer del Lin Kuei, qui planejaven convertir a tots els seus membres en una organitzaci d'alta tecnologia, transformant-los en cyborgs.

A Mortal Kombat 3, el seguia sent un personatge ocult, per accessible per als jugadors amb l'ocupaci d'un codi. En aquest aspecte, ell seria un nima torturada i humana atrapada en el cos d'un cyborg. El seu poder de teletransportaci i els seus moviments rpids el van fer un dels assassins predilectes del Lin Kuei. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161390" title="Sonya Blade" nonfiltered="564" processed="562" dbindex="65564">
Sonya Blade s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. La tinent Sonya Blade s un membre d'una unitat superior de Forces Especials dels Estats Units. La seva impulsivitat s catalitzada pel seu Comandant superior i bon amic "Jax" Briggs. Sonya representa a una dona molt emancipada i tossuda, amb obstinaci i orgull, ella es preocupa per les vides dels seus amics i companys. Johnny Cage, el seu amic, sembla veure-la com amb un inters romntic, per no va hi haver cap indicaci de les seves compadecncies cap a ell. Ella t una enemistat de molts anys amb Kano, que representa tot el que Sonya menysprea. Kano assass al seu company en les forces especials i s per aix que aquesta amatent a buscar-lo fins a les ultimes conseqncies. L'art marcial que caracteritza a Sonya s el Tae kwon do, i en el vdeo joc t el poder de llanar anells d'energia per a derrotar el seu rival. El seu pare s el Major Hermann Blade i la seva mare s Erica Blade, el seu germ mort s Daniel Blade. Ella t 26 anys d'edat i s de l'estat de Texas a Estats Units.

En el primer videojoc va ser Elizabeth Malecki qui va posar la seva imatge a Sonya, en el tercer va ser la ex playmate Kerri Hoskins. En la primera pellcula la va personificar Bridgette Wilson, i a la segona va ser Sandra Hess.

 Curiositat .
Sonya s el nom d'una de les germanes d'Ed Boon.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161391" title="Kurtis Stryker" nonfiltered="565" processed="563" dbindex="65565">
Kurtis Stryker s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Stryker era un dels guerrers escollits en el Mortal Kombat 3, guerrers de les nimes dels quals van ser protegides contra les tcniques de corrupci o les capacitats de robar nima de Shao Kahn i les seves subalterns. AL principi era un policia en una ciutat gran sobre la Costa oriental d'Estats Units, ell va emprar les seves armes modernes, com bombes, armes i una vara, en la batalla contra les forces de Kahn. Stryker s un home fort que vesteix una camisa blanca blava, botes de combat, maleta per guardar l'arma, pantalons negres de policia i una gorra cap a enrere.

Kurtis Stryker es caracteritza per barallar en solitud, des de l'ltim lliurament fins a la data de MK (MK Armageddon) va sofrir un radical canvi en el seu aspecte, mobilitat i habilitats, entre els seus atacs consten els Tassers, granades de m, una metralleta molt similar a una H&K MP5 i la coneguda arma Anti-disturbis, cridada en aquest caso "Nightstick" popularment coneguda com macana o tonfa.

Pel que fa a l'aparena d'en Kurtis Stryker, es pot dir que ha canviat des del prospecte "policia antidisturbis" que es tenia en MK3 fins al de "Comando Antiterrorista" en MKA, s a dir que a causa del seu vestit alternatiu, el qual compte amb cinturons, camuflatges i passamuntanyes a l'estil de les forces especials dels Estats Units.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161394" title="Sub-Zero" nonfiltered="566" processed="564" dbindex="65566">
Sub-Zero s el nom de dos personatges de la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Aquest article descriu la versi ms jove d'aquest personatge. Per a informar-se sobre la versi major de Sub-Zero, s'ha d'anar a veure l'article sobre Noob Saibot.

Sub-Zero s un ninja blau i emmascarat (des de MK 3 apareix desemmascarat). Igual que el seu germ, descendeix dels cryomancers, una raa forana que possex la capacitat de generar i de controlar els poders del gel.

Sub-Zero s'ha convertit en un dels personatges ms populars de la saga de Mortal Kombat, i la seva fama ha sobrepassat a la de Liu Kang, l'heroi principal dels jocs. Actualment, Sub-Zero i Scorpion sn considerats els personatges ms populars de la srie.

Apareix en totes les sagues de Mortal Kombat, s un personatge clssic d'aquest videojoc.

El jove Sub-Zero comparteix molts aspectes amb el seu germ major. Com aquest, el jove Sub-Zero fa l'efecte de ser un home fred i distant que no desitja cridar l'atenci innecessriament.

No obstant aix, a mesura que passa el temps, Sub-Zero evoluciona d'una  cpia a carb  del seu germ a un home de grans integritats i auto-disciplines. Les disparitats entre els germans, han crescut tant que ara que un podria parlar de la sndrome del bess malvat.

Mentre que Sub-Zero va ser representat en un comenament com un ninja jove que vivia a l'ombra del seu germ, ell ha canviat i s'ha convertit des de llavors en un guerrer que ha progressat en aspectes morals i filosfics.

Aquest canvi en les seves caracterstiques no noms l'ha consolidat com a home, sin que tamb l'ha apartat dels seus companys del clan Lin Kuei on aix el dugu a abandonar el seu clan i trencar els codis sagrats de l'honor, doncs el seu clan va comenar amb l'automatitzaci de les seves guerrers, Subzero i el seu millor amic i company Smoke anaven a ser els primers, per cap va accedir i en comptes d'aix van preferir fugir per Smoke no ho assoleixo doncs va ser capturat i automatitzat, igual que Cyrax i Sector, i la seva primera missi va ser capturar al trador Subzero, per cap ho assoleixo, doncs Cyrax va ser el primer que el *encontro per va ser venut, reprogramat, acabant solament i atrapat en un desert, desprs d'aix es va unir a la rebelli en contra de Shao Khan i donant suport a Raiden  i a Liu Kang (juntament amb altres guerrers triats de la terra). Ms recentment, ell va derrotar el cyborg assass Sektor, per a guanyar l'adrea del Lin Kuei i arribar a ser la seva Grandmaster, desprs d'aix Sub-zero coneix en Frost on veu un potencial enorme i a una gran aliada, tant que en un nou cridat de Rayden para enfrontar l'aliana mortal Sub-zero i Frost es van separar de la resta del grup i Frost va congelar momentniament robant-li el medall de drac, Frost va sentir el gran poder que aquest donava per no ho va saber dominar i controlar el seu poder de gel la va congelar en tat. desprs Subzero va carregar amb ella fins a arribar a unes runes on desprs d'investigar-les va assolir reconixer paratges de la seva cultura i el seu avantpassats, els cryomancer doncs sn una raa de guerrers amb la capacitat de congelar i manipular el gel que vulguin, a ms va descobrir l'armadura dels seus avantpassats (s la qual porta en MK Deception i MK Armaggedon com a alternatiu).

Desprs de deixar a Frost en les antigues runes, Sub zero troba a un estrany personatge molt llastims gaireb mort, per amb la particularitat que els seus ull estaven embenats, el seu nom era Kenshi, Sub zero el va cuidar i li va ajudar en la seva recuperaci, acusa de la simpatia i generositat de Sub zero, ambds van decidir fer aliana curta fins a trobar un portal que els ports de retorn a casa, aquesta aliana resulto llarga i duradora amb un gran sentiment d'amistat doncs ambds es respectaven mtuament. En el final de MK Deception Subzero s emboscat per una orda de guerrers Tarkatan (raa de Baraka) on el lder de Liun Kuei va demostrar perqu s considerat com un dels ms forts, doncs acabo amb tots els enviats de Hotaru (guerrer que exerceix la llei i l'ordre costi el que costi). Una nit Subzero i Kenshi es trobaven acampant quan de sorpresa un llamp de llum va caure enmig d'ells deixant-los desprevinguts i atonits amb aquest, era Hotaru que vnia en caa de Subzero para dur-lo on el rei Onaga en aquest moment Subzero queda cec momentniament, i Hotaru aprofita para acabar amb el, per no va explicar que aix no afectava a Kenshi en el mes mnim i aquest va aprofitar per a assassinar a Hotaru tallant-lo amb la seva espasa de dalt a baix, salvant la vida del seu amic qui tot just estava recobrant la vista. En MK Armaggedon, Subzero derrota a Blaze i amb tot el seu poder es autonombra com Du del gel, per aix no li agrado als Elder Gods i envien a guerrers per a acabar amb el, cosa no assoleixen.

Ell s un aliat confiable de l'Earthrealm que aquesta amatent a collaborar quan l'hi necessita, responent a les cridades de Raiden. A pesar que Sub-Zero no s el campi ms gran de Mortal Kombat, ell s indiscutiblement un dels millors guerrers que ha tingut l'Earthrealm. s un dels ms polivalents de tots ells. Com molts dels personatges de MK, representa un arquetip, si escau l'heroi enigmtic que apareix quan el protagonista necessita ajuda. possex rivalitat (fins a Mortal Kombat 4) amb el seu vell enemic Scorpion, un ninja a sou d'aspecte infernal.

Subzero, cal dir que s un dels millors i ms grans guerrers de tots els temps, a ms s dels pocs que no a mort en la histria dels MK, doncs tots per s a dir tots els maten en una versi i surten en la segent o en la prxima, a ms grans jugadors com scar Hurtado saben que Sub zero o Scorpion sn els quals mantenen la franqucia de MK.

Sub zero s el millor ninja, a ms a ms, de tenir un poder original poc vist en altres jocs el "domini del gel". Aix va cridar l'atenci a Mortal Kombat 1, i per aix es va fer tan popular el joc i el personatge.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161396" title="Zodiac (assass)" nonfiltered="567" processed="565" dbindex="65567">
Zodiac va ser un assass en srie que va actuar a California del Nord durant 10 mesos des de final dels anys 60. Ell mateix va triar el seu nom en una srie de cartes amenaadores que va enviar a la premsa fins al 1974. En les seues missives va incloure quatre criptogrames, dels quals tres encara no han estat desxifrats.

Zodiac, com ell mateix es denominava, va assassinar cinc vctimes conegudes a Benicia, Vallejo, Lake Berryessa, i San Francisco entre desembre del 1968 i l'octubre del 1969. Va atacar quatre homes i tres dones amb edats entre 16 i 29 anys.

La identitat de l'assass continua sent una incgnita. El Departament de Policia de San Francisco va declarar la investigaci "inactiva" a l'abril del 2004 i va reobrir el cas al mar del 2007. El cas continua obert en altres jurisdiccions tamb.

Aquests fets han suscitat al llarg dels anys tota una rica cultural popular al voltant d'aquest assass en srie i hi ha hagut moltssimes referncies en el mn del cinema i de la literatura. Entre les ms populars trobem la pellcula Harry el brut (Dirty Harry) amb Clint Eastwood.

El 2007 s'ha estrenat una pellcula basada en la histria d'aquest assass, amb el ttol s Zodiac i s dirigida per David Fincher.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161397" title="Tanya (Mortal Kombat)" nonfiltered="568" processed="566" dbindex="65568">
Tanya s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Tanya s una dona prima i ombrvola d'Edenia. Al comenament mostrada com a relativament innocent, ella rpidament va resultar ser corrompuda pel mal, com evidenciat queda la seva addici al culte de Shinnok i el seu servei posterior tant a l'Aliana Mortal com a Onaga. Ella sembla veure's ms com una sobrevivent que una mica ms. Tanya s una de les poques dones cmplices de la srie de Mortal Kombat, i est orgullosa d'ella sobre el seu coneixement superior de mgia i diplomcia. A causa de la seva traci freqent a la causa d'Edenia, ella ha guanyat la rivalitat i l'odi de Jade.

 Curiositat .

Tanya s el nom d'una de les germanes d'Ed Boon. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161399" title="Taven" nonfiltered="569" processed="567" dbindex="65569">
Taven s un personatge a la srie de videojocs de lluita, Mortal Kombat. Taven far la seva primera aparici en el Mortal Kombat: Armageddon com l'heroi del joc. Ell ser destacat com el personatge principal en el mode Konquest del joc i s'ha confirmat com un personatge jugable. Abans de 2006, a l'E3, encara no s'havia decidit un nom per en Taven, i es va remetre a ell noms com a "Bob" o "Heroi".

El mode Konquest a l'Armageddon gira al voltant d'una competici entre Taven i el seu germ Daegon, posat pel seu pare, Du Protector d'Edenia. Ells sn enviats a l'Earthrealm i sn mantinguts en incubaci per dos dracs fins que Blaze els desperti para comenar la competici. La seva missi ser la de trobar i derrotar a Blaze, usant un arma oposada en el temple del seu pare sobre l'Earthrealm. El vencedor succeir al seu pare com el protector d'Edenia i rebr un premi apte per a ser Du Major.

En el mode Konquest de MK: Armageddon el jugador jugar com a Taven i s'aventurar a travs dels regnes a la recerca de Blaze. Al llarg del viatge, el jugador viatjar pels regnes i tindr contacte amb molts altres personatges que apareixen a tot arreu de l'univers de Mortal Kombat. En algun punt, Taven ser mostrat com un personatge jugable en altres modes de joc. A diferncia de Shujinko al Konquest del joc anterior, Taven no sembla entrenar-se amb altres guerrers, noms lluita amb ells i treballa al costat d'ells. Ell tamb sembla tenir la seva prpia arma i moviments especials.

El seu uniforme mostra que Taven pugues ser un membre del clan de Drac Negre, com ho mostren el smbol del clan imprs en la seva roba. No obstant aix, la seva alineaci s esmentada com a "bona" (mentre Daegon s el mal) i s desconegut si ell realment s un membre del Drac Negre, ni si els smbols d'ambds clans mostren la rivalitat entre Daegon i Taven. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161406" title="Alfoz de Lloredo" nonfiltered="570" processed="568" dbindex="65570">

Alfoz de Lloredo s un municipi costaner de la comunitat autnoma de Cantbria.

 Localitats .

 La Busta, 96 hab. ;
 Cigenza, 87 hab.
 Cbreces, 625 hab. ;
 Novales (Capital), 472 hab.
 Orea, 819 hab., distribuits en els barris de Vialln (245 hab.), Brcena (62 hab.), Torriente (50 hab.), San Roque (80 hab.), Perelada (71 hab.), Padruno (31 hab.), Caborredondo (222 hab.) i Carrastrada (56 hab.), ms dos habitants diseminats.
 Rudagera, 351 hab., en tres barris: Fresnedo (84 hab.), Lloredo (159 hab.) i San Pedro(108 hab.);
 Toanes, 110 hab.

Demografia.



Font: INE

 Economia .
El sector primari ha estat durant anys, igual que en moltes altres parts de Cantbria, el mitj de vida dels seus habitants. Cal destacar que durant els mesos de tardor i hivern es practica el cultiu d'algues en la zona.

Administraci.

Enrique Bretones Palencia (PP) s l'actual alcalde del municipi. En 2006, Flix Iglesias Gonzlez (PRC) (alcalde electa a les eleccions municipals de 2003) dimit por discrepncies internes del partit. D'aquesta manera, Luis Alfonso Gonzlez Llanillo (PSC-PSOE) fou escollit alcalde, i ocup el crrec fins les eleccions municipals de 2007, quan Enrique Bretones Palencia en result vencedor. En aquestas taules es mostren els resultats de les eleccions municipals celebrades els anys 2003 i 2007.






Referncies.


Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161410" title="Ampuero" nonfiltered="571" processed="569" dbindex="65571">

Ampuero s un municipi i capital municipal de la comarca del Asn, en la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita amb els municipis de Limpias, Liendo, Voto, Guriezo i Rasines. La seva localitzaci estratgica en el centre de la Comarca del Asn-Agera l'ha elevat a capital de comarca, posseint importants serveis i un polgon industrial en les seves proximitats. 

Aquest municipi t diversos atractius com sn: pesca de truita i salm i la respectiva gastronomia, festa de la Virgen Nia, declarada d'inters turstic regional.

Localitats.

 Ahedo.
 Alisas.
 Ampuero (Capital).
 La Aparecida.
 La Brcena.
 Bernales.
 Bulco.
 El Camino.
 Cerbiago.
 Coterillo.
 Las Entradas.
 Las Garmillas.
 Hoz de Marrn.
 Marrn.
 El Perujo.
 Pieragullano.
 Rascn.
 Regada.
 Rocillo.
 Santisteban.
 Solamaza.
 Tabernilla.
 Udalla.
 Vear de Udalla.
 
Demografia.



Font: INE

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161412" title="Anievas" nonfiltered="572" processed="570" dbindex="65572">

Anievas s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Los Corrales de Buelna i San Felices de Buelna, a l'oest i sud amb Arenas de Igua i a l'est amb Corvera de Toranzo. Aquest petit municipi situat en el centre geogrfic de Cantbria es conforma com una petita vall en la conca del Riu Besaya. 

Localitats.  
 Barriopalacio, 106 hab. ;
 Calga, 48 hab.
 Cotillo (Capital), 135 hab.
 Villasuso, 87 hab.

Els principals trets d'aquest municipi sn els de l'interior de Cantbria, la principal activitat econmica s la ramaderia i l'agricultura i la tendncia demogrfica s cap a una poblaci ms envellida (a causa de la migraci dels joves).

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .


 Alcalde electe: Jos Daz Gmez (PP).



 Alcalde electe: Jos Daz Gmez (PP).

Enllaos externs.

 Ajuntament d'Anievas;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161413" title="Arenas de Igua" nonfiltered="573" processed="571" dbindex="65573">

Arenas de Igua s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Cieza, a l'oest amb Los Tojos, al sud amb Molledo i Brcena de Pie de Concha i a l'est amb la Anievas i Corvera de Toranzo. Est situat en la comarca del Vall del Besaya. Durant l'Antic Rgim Igua va ser un dels nombrosos senyorius que van posseir a Cantbria els Marquesos d'Aguilar de Campoo, Comtes de Castaeda.

 Localitats .

 Arenas de Igua (Capital), 588 hab.
 Bostronizo, 132 hab.
 Cohio, 72 hab.
 Las Fraguas, 165 hab.
 Los Llares, 44 hab.
 Palacio, 41 hab.
 Pedredo, 241 hab.
 San Cristbal, 174 hab.
 San Juan de Raicedo, 134 hab.
 San Vicente de Len, 54 hab.
 Santa gueda, 4 hab.
 La Serna, 233 hab.

 Demografia .


Font: INE


Enllaos externs.

Arenas de Igua a Cantbria 102 municipis;
Arenas de Igua a Turisme de Cantbria;
Arenas de Igua a Cantbria Jove;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161414" title="Argoos" nonfiltered="574" processed="572" dbindex="65574">

Argoos s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Noja, a l'oest amb Arnuero, al sud amb Escalante i a l'est amb Santoa i la seva badia. Est situat en la histrica comarca de Trasmiera.

Localitats.

 Ancillo.
 Argoos (Capital).
 Cerecedas.
 Santiuste.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161416" title="Arnuero" nonfiltered="575" processed="573" dbindex="65575">

Arnuero s un nucli municipi de la costa oriental de Cantbria, a 43 km de Santander. Limita al nord amb el Mar Cantbric, a l'est amb Noja i Argoos, al sud amb Meruelo i Escalante i a l'oest amb Bareyo. Com totes les localitats de la seva zona fins no fa molt temps la seva base econmica va ser la ramaderia i l'agricultura.

 Localitats .

 Arnuero (Capital).
 Castillo Siete Villas.
 Isla e Isla Playa.
 Soano.

 Demografia .



Font: INE

 
 Administraci .







 Enllaos externs .
 
 Ajuntament d'Arnuero;
 Ecoparc de Trasmiera;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161417" title="Arredondo" nonfiltered="576" processed="574" dbindex="65576">


Arredondo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Est situat en la comarca del vall de l'Asn. Antigament es denominava la Capital del mn doncs d'all van emigrar nombrosos indianos cap a Amrica, on van fer fortuna i al tornar es donaven cita en el poble amb grans guanys i riqueses.

 Localitats .

 Alisas.
 Arredondo (Capital).
 Asn.
 El Avellanal.
 La Iglesia.
 Rocas.
 La Roza.
 Socueva.
 Tabladillo.
 Val del Asn.

 Demografia .


Font: INE

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161418" title="El Astillero" nonfiltered="577" processed="575" dbindex="65577">

El Astillero s un municipi situat en la Comunitat autnoma de Cantbria. La seva situaci est determinada geogrficament per les ries que l'envolten: la ria de Solia, la de Boo i la d'Astillero (Badia de Santander), i es troba situat entre els termes municipals de Camargo, Villaescusa, Pilagos, Medio Cudeyo i Marina de Cudeyo. Situat al peu de Pea Cabarga, es troba a 7,5 km de la capital de la comunitat, Santander, i est a 20 m d'altitud sobre el nivell del mar.

 Localitats .

 El Astillero (Capital).
 Guarnizo.
 Boo.

 Administraci .



Font: INE


 Administraci .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161422" title="Leandre Cristfol i Peralba" nonfiltered="578" processed="576" dbindex="65578">
Leandre Cristfol i Peralba (Os de Balaguer, 1908 - Lleida, 1998) fou un escultor catal. Se'l considera un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya.

Escultor autodidacta d'obres no figuratives, retrats i obres de temtica religiosa. El 1936 va participar en l'exposici "Logicofobista" organitzada per l'ADLAN a Barcelona. El 1952, una beca del Cercle Maillol el va permetre traslladar-se a Pars per a estudiar. Va ser professor de dibuix a l'escola del Cercle de Belles Arts de Lleida. L'any 1983 reb la Creu de Sant Jordi de mans de la Generalitat de Catalunya, i al 1991 el premi Jos Gonzlez de la Pea de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando.

Part de la seua obra s'exposa de manera permanent a la Sala Leandre Cristfol de Lleida, inaugurada l'any 1995. 

Enllaos externs.
Museu d'Art Jaume Morera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161426" title="Brcena de Cicero" nonfiltered="579" processed="577" dbindex="65579">

Brcena de Cicero s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Escalante, a l'oest amb Hazas de Cesto, al sud amb Voto i a l'est amb la Ria de Treto, desembocadura del riu Asn.

Localitats.

 Adal.
 Ambrosero.
 Brcena de Cicero.
 Cicero.
 Gama (Capital).
 Moncalin.
 Treto.
 Vidular.

Demografia.



Font: INE


Administraci.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161427" title="Brcena de Pie de Concha" nonfiltered="580" processed="578" dbindex="65580">


Brcena de Pie de Concha s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la Vall del Besaya. Els seus lmits sn: al sud amb Pesquera, Santiurde de Reinosa i San Miguel de Aguayo, al nord i aquest amb Molledo i a l'oest amb Hermandad de Campoo de Suso i Los Tojos.

 Localitats .

 Brcena de Pie de Concha (Capital), 618 hab.
 Pie de Concha, 107 hab.
 Pujayo, 75 hab.
 Montabliz, despoblat.

 Demografia .


Font: INE
 
 Administraci .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161428" title="Bareyo" nonfiltered="581" processed="579" dbindex="65581">

Bareyo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb el Mar Cantbric, a l'oest amb Ribamontn al Mar, al sud amb Ribamontn al Monte i a l'est amb Arnuero i Meruelo. Est situat en la histrica comarca de Trasmiera.

Localitats.

 Ajo (Capital).
 Bareyo.
 Gemes.


Demografia.



Font: INE


Administraci.
 




 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161429" title="Cabezn de la Sal" nonfiltered="582" processed="580" dbindex="65582">

Cabezn de la Sal s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Udas i Alfoz de Lloredo, al sud amb Ruente i Mazcuerras, a l'est amb Reocn i a l'oest amb Valdliga.

 Localitats .

 Bustablado, 49 habitants, a 5 kilmetres de la capital municipal.
 Cabezn de la Sal (Capital), 5.266 habitants, delo que 148 estan en poblament disseminat.
 Cabrojo, 178 hab., a 5 km de la capital municipal.
 Carrejo, 291 hab., dels que 105 estan disseminats; a 1 km.
 Casar, 798 hab., 9 d'ells disseminats; a 6 km.
 Dua, 37 hab., a 5 km.
 Ontoria, 460 hab., 11 d'ells disseminats; a 2 km.
 Periedo, 76 hab., a 5 km.
 Santibez, 192 hab., 62 d'ells disseminats; a 2 km.
 Vernejo, 612 hab., 54 d'ells disseminats; a 2 km.
 Virgen de la Pea, 60 hab., 13 d'ells disseminats; a 5 km.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .






 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161430" title="La Razn" nonfiltered="583" processed="581" dbindex="65583">

La Razn s un diari espanyol d'informaci general. Fundat l'any 1998 per Luis Mara Ansn, pertany al Grupo Planeta. El seu director s Francesc Marhuenda Garcia.

La seua lnia editorial s liberal pel que fa al tema econmic, intervencionista i conservador en els valors, i reflecteix l'opini ms dura i clssica de la dreta ideolgica espanyola, destacant la ideologia monrquica i defensora de la Corona. Ha substitut l'ABC com a peridic referent de la dreta desprs de l'adquisici de l'ABC pel grup Vocento, i la modificaci de la seua lnia editorial tradicional. Cal destacar tamb les dures crtiques vessades per ex-columnistes de l'ABC, com Federico Jimnez Losantos accentuades per la polmica expulsi de la COPE de l'EMG que va rebre suport per part d'ABC, la qual cosa ha motivat el creixement mitj per continuat de les vendes de La Razn aquestos ltims mesos.

Actualment s un dels principals diaris espanyols amb una tirada propera als 200.000 exemplars, i el quart ms venut en Madrid per darrere d'El Pas, El Mundo i l'ABC .

Sn caracterstiques les portades cridaneres, sovint ocupant tota la portada amb una o dues notcies, els titulars i fotografies de les quals despunten aix entre la resta de diaris.

Columnistes.
 Alfonso Ussa;
 Amando de Miguel;
 Carmen Gurruchaga;
 Esther Jan;

Enllaos externs.
La Razn;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161432" title="Cabezn de Libana" nonfiltered="584" processed="582" dbindex="65584">

Cabezn de Libana s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la comarca de Libana. Els seus lmits sn: al sud amb Pesaguero, a l'est amb Polaciones i Rionansa, a l'oest amb Potes i Vega de Libana i al nord amb Lamasn i Cillorigo de Libana.

Localitats.

 Aniezo, 33 hab.
 Buyezo, 39 hab.
 Cabezn de Libana (Capital), 92 hab.
 Cahecho, 47 hab.
 Cambarco, 34 hab.
 Frama, 156 hab.
 Lamedo, 34 hab.
 Luriezo, 43 hab.
 Perrozo, 65 hab.
 Piasca, 76 hab.
 San Andrs, 37 hab.
 Torices, 30 hab.
 
Demografia.



Font: INE


 Administraci .






Enllaos externs.


 Ajuntament de Cabezn de Libana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161433" title="Camaleo" nonfiltered="585" processed="583" dbindex="65585">


Camaleo s un municipi situat en l'extrem ms occidental de la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la comarca de Libana. Els seus lmits sn: al sud amb Vega de Libana, a l'est amb Potes, al nord-est amb Cillorigo de Libana, al nord-oest amb el municipi asturi de Peamellera Baja i tamb amb la provncia de Lle.

Als vessants del Pic Tesorero, al Masss Central dels Pics d'Europa, hi ha el refugi de muntanya Cabanya Vernica, amb una capacitat per a sis places en lliteres i s propietat de la Federaci Cntabra d'Esports de Muntanya i Escalada.

 Localitats .

 Areos, 53 hab. (2006, INE);
 Argbanes, 46 hab.


 Brcena, 18 hab.
 Bar, 12 hab.
 Beares, 4 hab.
 Besoy, 8 hab.
 Bodia, 10 hab.
 Brez, 36 hab.
 Camaleo (Capital), 46 hab.
 Congarna, 15 hab.
 Cosgaya, 47 hab.
 Enterra, 1 hab.
 Espinama, 128 hab.
 La Frecha, 26 hab.
 Fuente D, 7 hab.
 Las Ilces, 12 hab.
 Lon, 69 hab.
 Los Llanos, 26 hab.
 Llaves, 29 hab.
 Mieses, 36 hab.
 Mogrovejo, 46 hab.
 La Molina, 18 hab.
 Pembes, 68 hab.
 Pido, 127 hab.
 Quintana, 8 hab.
 Redo, 14 hab.
 San Pelayo, 21 hab.
 Santo Toribio, 3 hab.
 Sebrango, 10 hab.
 Tanarrio, 30 hab.
 Trevio, 10 hab.
 Turieno, 98 hab.
 Vallejo, 6 hab.

Demografia.



Font: INE








Enllaos externs.

 Ajuntament de Camaleo;
 Camaleo a Cantabria Joven;
 Camaleo a Cantabria 102 municipios;
 Camaleo a Turismo de Cantabria;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161434" title="Voto" nonfiltered="586" processed="584" dbindex="65586">

Voto s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb els municipis de Brcena de Cicero i Colindres, a l'oest amb Solrzano, al sud amb Ruesga i Ramales de la Victoria i a l'oest amb Limpias i Ampuero.

Localitats.

 Bdames (Capital).
 Bueras. ;
 Carasa. ;
 Llnez.
 Nates.
 Padirniga.
 Rada.
 San Bartolom de los Montes.
 San Mams de Aras.
 San Miguel de Aras.
 San Pantalen de Aras.
 Secadura.


 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161435" title="Villafufre" nonfiltered="587" processed="585" dbindex="65587">

Villafufre s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Santa Mara de Cayn, al sud amb Villacarriedo, a l'oest amb Santiurde de Toranzo i a l'est amb Saro. Es troba en la comarca de Pas-Pisuea i pel seu territori discorre el Riu Pisuea, principal afluent del riu Pas.

Localitats.

 Escobedo.
 Penilla.
 Rasillo.
 Vega de Villafufre.
 Villafufre (Capital).

 Demografia .



Font: INE

 Administraci .
 




 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161444" title="MythTV" nonfiltered="588" processed="586" dbindex="65588">
 
MythTV s un conjunt d'aplicacions de lliure distribuci que converteix un ordinador personal amb el maquinari adient en una gravadora de vdeo personal (PVR). D'aquesta manera, permet gravar programes de televisi al disc dur per a la seva posterior visualitzaci. Actualment, aquesta aplicaci arriba ms lluny convertint l'ordinador en un autntic MediaCenter amb qu es pot jugar, navegar, reproduir vdeos, escoltar msica i molt ms, tot aix asseguts all sof de casa utilitzant un senzill comandament a distncia, sense teclat ni ratol.

MythTV s una aplicaci de programari lliure, amb llicncia GNU/GPL. 

 Histria .
MythTV va comenar com un projecte de creaci de programari de fonts obertes el 2002. El seu autor s Isaac Richards. Tal com consta al web del projecte, les seves motivacions van ser:

Em vaig cansar de la poca qualitat de la televisi per cable d'AT&T. Canviar de canal s lent, est plena de publicitat i la guia de programaci fa riure. Aix que vaig pensar que seria divertit construir un substitutiu. S, podria haver comprat un TiVo, per volia alguna cosa ms que un PVR, volia un navegador integrat, un client de correu, potser alguns jocs. Bsicament, volia la mtica convergncia de qu es parla des de ja fa temps.

La versi actual del programa s la 0.20, que ja compleix amb les funcionalitats bsiques promeses en un principi.

 Desenvolupament .
Como d'altres molts projectes dins el mn del programari lliure, el projecte MythTV es caracteritza per un desenvolupament a l'estil Basar descrit per Eric S. Raymond a La catedral i el basar. Algunes de les caracterstiques que descriu aquest estil de projecte utilitzades per MythTV sn:

"Tots els bons treballs en programari comencen tractant de palliar un problema personal de qui els programa.";
"Tractar els teus usuaris com a collaboradors s el cam menys complicat per a millorar amb rapidesa i depurar eficament un programa.";
"Allibera'l aviat. Allibera'l sovint. I escolta els teus usuaris.";
"Si hi ha una base suficientment mplia de provadors i collaboradors, quasi tots els problemes s'identificaran amb rapidesa i la seva soluci ser bvia per a alg.";

Els projectes a l'estil basar sn, sens dubte, del ms altruistes des del punt de vista tic, ja que es realitzen sense recolzament financer i noms amb el voluntariat. La motivaci principal dels collaboradors d'aquest tipus de projectes s pensar que el programari lliure s un b com de qu tots en podem ser beneficiaris.

Per al desenvolupament del projecte s'utilitza el sistema de control de versions Subversion per a organitzar el codi font. Per a la comunicaci entre els diferents collaboradors es disposa d'una llista de correu i una srie de wikis. Finalment, fer esment que els usuaris, a ms de nombroses pgines Web sobre MythTV, tamb disposen de wikis i llistes de correu.

 Caracterstiques .
L'aplicaci MythTV posseeix nombrosos temes que permeten modificar la seva aparena. Per a obtenir totes les funcionalitats que aquesta aplicaci proporciona, s necessari complir alguns requisits bsics de dependncies per a la seva installaci, a ms de configurar els plugins que proporcionen les diferents caracterstiques. Entre les funcionalitats ms rellevants destaquen:
 Arquitectura .
 MythTV posseeix una arquitectura client-servidor, permetent mltiples mquines client conectades remotament a un o ms servidors. s possible utilitzar una nica mquina com a client y servidor.
 TV .
 Pausa i rebobinat del programa en emissi (live-tv).
 Gravaci simultnia de diferents canals (requereix diferents targetes sintonitzadores).
 Codificaci en MPEG-4 i MPEG-2, tant per maquinari com per programari.
 Detecta i elimina la publicitat.
 Guia de programaci televisiva.
 Visualitzaci simultnia de dos canals (PIP o "picture in picture").
 Gravaci programable segons la guia de programaci (en comptes de per horari).
 Msica .
 Reproducci de CD, Ogg Vorbis, MP3 i FLAC.(MythMusic);
 Creaci de llistes de reproducci.
 Cpies de seguretat de CD a MP3/Ogg.
 Jocs .
 Llanador d'emuladors MAME, SNES i NES.  (MythGame);
 Fotografia .
 Visor d'lbums fotogrfics.  (MythGallery);
 Cinema .
 Reproductor d'arxius multimdia. (MythVideo);
 Reproductor de DVD.  (MythDVD);
 Cpies de seguretat de DVD.  (MythArchive);
 Edici bsica de vdeo.   (MythDVD);
 Miscellnia . 
 Informaci meteorolgica. (MythWeather);
 Lector de notcies RSS. (MythNews);
 Navegador Web.  (MythBrowser);
 Telefonia SIP.  (MythPhone);

 Estructures organitzatives/associatives o de decisi .
MythTV posseeix una bona estructura organitzativa, on cada rea est organitzada per una persona, que s l'encarregada de corregir bugs, realitzar canvis i resoldre peticions. Les rees es poden agrupar en:
 Porting (Mac Os X i OpenBSD);
 Text (Documentaci i traduccions);
 Core (udio, vdeo, llibreries...);
 Recorders (MPEG, HDTV...);
 Plugins (DVD, Galery, Music...);
 Themes.

 Versions .
Un recorregut per les darreres versions del projecte, i la data del seu llanament:

0.20	llanada el 2006-09-11;
0.19	llanada el 2006-02-12;
0.18	llanada el 2005-04-15;
0.17	llanada el 2005-02-11;
0.16	llanada el 2004-09-10         ;
0.14	llanada el 2004-01-31;
0.13	llanada el 2003-12-13;
0.12	llanada el 2003-10-18;
0.11	llanada el 2003-08-15;
0.10	llanada el 2003-07-01;

 Distribucions .
MythTV es pot obtenir de tres maneres diferents:

 Com a Codi font: Requereix coneixements per a compilar i installar el programa. A ms del paquet bsic, existeixen d'altres de temes i de plugins.
 Com a paquet de distribuci: Existeixen paquets deb y rpm per a la majoria de les distribucions, sn fcils d'installar per requereixen la installacin prvia dels altres programes requerits.
 Com a distribuci completa de Linux, la qual ja cont tot el necessari: Como ara KnoppMyth (Basada en Debian) o Mythdora (Basada en Fedora);

 Radiografia .
En una aplicaci d'aquest estil, per a realitzar una radiografia del projecte no es pot tenir en compte noms el codi escrit, ja que existeixen nombroses icones i fonts el desenvolupament dels quals pot considerar-se molt ms costs que alguns blocs de codi. Els resultats obtinguts aqu poden entendre's como una cota inferior dels costos del projecte tenint en compte noms el codi.

El paquet bsic, a la versi 0.20, supera el mig mili de lnies de codi font que identifica el SLOCCount, una xifra que segons el model COCOMO requeriria un esfor per a produir un programari d'aquesta midade 150 persones-any. D'una altra banda, una altra estimaci feta pel SLOCCount s la referent al temps que trigaria una empresa en tenir un programari com MythTV, que s de 3,6 anys. Tamb s'ha obtingut que el nombre de collaboradors que poden treballar en parallel s d'aproximadament 41, clcul obtingut dividint les persones-any entre els anys.

Una vegada coneguts el temps i el nombre de collaboradors necessaris, el clcul de costos resulta senzill. Per a aix, es considera el salari de 56.286 $/any, salari mig d'un programador als Estats Units, desprs es  multiplica el resultat per 2,40, que inclou qualsevol despesa extra que no sigui el trebal dels programadors, com per exemple infraestructures o mrqueting. Tot aix dna una xifra de  20.363.190 $, uns 15.000.000 .





Un altre aspecte a esmentar sn els diversos llenguatges de programaci utilitzats en el desenvolupament del projecte. Segons l'anlisi realitzada amb SLOCCount, els llenguatges ms emprats sn ANSI C i C++,  en una mnima proporci llenguatges interpretats com ara perl i shell o llenguatge ensamblador.



 Estat Actual .
El "mite de la convergncia" que menciona Isaac Richards consisteix que un electrodomstic sigui capa d'oferir totes les caracterstiques d'entreteniment de la llar. Aquest concepte est molt indefinit, per com a mnim comprn totes les caracterstiques que es poden trobar a MythTV.

Ja en l'actualitat, les grans empreses del sector comencen a lluitar per un tros del pasts que aquesta convergncia ofereix. Iniciatives como ara els nous processadors multimdia presentats per Intel i AMD, noves aplicacions per a gaudir al sof incorporades als sistemes operatius comercials ms importants (Apple Front Row y Windows Media Center) o capacitat multimdia a les consoles d'ltima generaci sn indicis d'aquest canvi.

El futur portar una lluita aferrissada per dominar aquest nou mercat, i s d'esperar que una aplicaci com MythTV demostri all que la comunitat del programari lliure pot proporcionar en aquest camp, conm ja ho fa en d'altres.

 Vegeu tamb .
Reproductor multimdia.
HTPC.
PVR;

 Enllaos externs .


En angls.
Web oficial de MythTV.
MythTV.info Documentaci i informaci no oficial.
MythTVtalk Frum.
Gentoo-Portage Wiki Documentaci no oficial sobre Myth a Gentoo-Linux.
Fedora Core MythTV setup guide Guia per a installar MythTV a la distribuci Fedora Core.
WinMyth Un front-end per a Windows.
Mythdora - Pgina Oficial del projecte  Mythdora.

 Programari de caracterstiques similars .
 Windows Media Center (en angls).
 XBOX Media Center (en angls).
 Media Portal (en angls).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161447" title="Cubata" nonfiltered="590" processed="587" dbindex="65590">

El cuba libre (tamb anomenat, vulgarment, cubata) s el cctel resultant de la barreja de rom i refresc de cola. Altres mots emprats per a referir-se al cuba libre sn "roncola" a Xile, "cuba" a Mxic i "mentiritas" pels exiliats cubans degut a l'actual govern comunista de Fidel Castro. A Espanya tamb s anomenat "cubata", per aquest mot tamb es refereix a tots els cctels que contenen begudes alcohliques.

Preparaci.
La recepta clssica consisteix en posar en un got (generalment de tub, encara que tamb es prepara en got ample) varis glaons, afegir 42 ml de rom blanc i acabar d'emplenar el got amb refresc de cola. Finalment, s'hi afegeixen unes gotes de llimona i es guarneix amb una rodanxa d'aquest ctric.

Histria.
La beguda va ser preparada per primer cop la dcada de 1900, al termini de la Guerra de Cuba entre Estats Units i Espanya, i en la qual, Cuba va alliberar-se del seu domini espanyol. Els soldats nord-americans van portar refresc de Cola a l'illa, on la van barrejar amb rom. Degut al moment en el que es va crear la beguda, se li va donar el nom de "Cuba libre". 

La denominaci vulgar del combinat prov del costum espanyol des de la segona meitat del segle XX a derivar el sufix -ata a paraules colloquials i familiars, com bocata (entrep), ordenata (ordinador), etc.

Vegeu tamb.
Rom;
Coca-Cola;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161450" title="Clau (msica)" nonfiltered="591" processed="588" dbindex="65591">
S'anomena clau al signe que s'utilitza per determinar el nom i alada de les notes al pentagrama. Les lnies i espais del pentagrama no tenen cap nom mentre no s'hi posa la clau. Aquest nom i entonaci variar en funci de la clau que s'utilitzi. Les claus utilitzen un dels noms de les notes sol, fa o do i es colloquen a les lnies del pentagrama donant, d'aquesta manera, nom a aquesta nota i per extensi a la resta. La clau s'escriu al comenament de tots i cadascun dels pentagrames.



Clau de sol.
La clau de sol s la ms utilitzada i la primera que s'ensenya als aprenents. Permet incloure notes molt agudes, per aix s'usa per als instruments de fusta, el viol i la m dreta en els instruments de teclat. Sol representar la veu principal de la melodia.

El seu smbol sembla ser una evoluci de la lletra G, que s la sigla amb qu es coneix el sol en notaci medieval. Se l'ha anomenat clau italiana o francesa per ser aquests pasos els principals impulsors.

Clau de fa.
S'usa per representar l'acompanyament (com la m esquerra del piano), els sons ms greus, els instruments de percussi o les segons veus. Existeix una clau de fa en tercera per l'habitual s en quarta i s la segona que s'aprn en els estudis musicals. El seu smbol s la corrupci d'una F, que s la lletra amb la qual es denomina aquesta nota en el sistema medieval, moment en el qual s'origina aquesta clau. Els dos punts que en formen part sn l'evoluci dels dos traos horitzontals de la F. Molts manuscrits medievals presenten una F a l'esquerra d'una de les lnies.
El so que que es representa amb una primera lnia addicional superior en aquesta clau s la mateixa que es representa amb la primera lnia addicional en la clau de sol.

Clau de do.
La clau de do s intermitja entre els aguts i els greus i pot collocar-se en diverses posicions, segons la necessitat i els instruments concrets (ja que s'intenta reduir al mxim la presncia de lnies addicionals al pentagrama que dificulten llegir la partitura). 

El seu smbol ve de l'evoluci d'una C que s la lletra que designa la nota do en el sistema medieval, i com a tal apareix en molts manuscrits medievals que fan servir un nombre de ratlles inferior a cinc.

La viola utilitza habitualment la clau de do en tercera, i el violoncel, la clau de do en quarta quan toca en el seu registre agut.

Antigament, el soprano llegia en clau de do en primera lnia, i mes tard ho va fer en clau de sol; el contralt, en clau de do en tercera, el tenor en clau de do en quarta, i el baix en clau de fa en quarta. Espordicament, quan el baix no era tan greu s'escrivia en clau de fa en tercera.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161451" title="Polister" nonfiltered="592" processed="589" dbindex="65592">
El polister s una fibra sinttica derivada del petroli, suau, brillant i molt resistent, que no s arruga ni s encongeix. S utilitza en moltes peces de roba, tants personals com domstiques. =D





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161458" title="Callibi" nonfiltered="593" processed="590" dbindex="65593">



Onomstica:

Callibi d'Esparta, comandant espart ;

Callibi de Tegea, lder del partit democratic de Tegea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161459" title="Callibi d'Esparta" nonfiltered="594" processed="591" dbindex="65594">
Callibi d'Esparta  Kallibios,          Callibius) fou el comandant espart de la guarnici lacedemonia que va ocupar Atenes a petici dels Trenta Tirans el 404 aC. Va rebre el comandament per designaci expresa del Trenta, amb llibertat d'usar els soldats per feines de repressi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161462" title="Callibi de Tegea" nonfiltered="595" processed="592" dbindex="65595">
Callibi de Tegea  Kallibios,          Callibius) fou el lder del partit democrtic de Tegea el 370 aC.

Va obtenir el perms de l'assemblea local per unir a les ciutats arcdies en una lliga i va cridar a les armes. Fou derrotat pels caps oligrquics Estasippos i Proxenos i el collega de Callibi va morir a la lluita, i els demcrates es van haver de retirar fora de les muralles de la ciutat. Llavors va iniciar negociacions amb Estasippos per en realitat esperava reforos que havien d'arribar de Mantinea. Quan aquestos van arribar Estasippos i els seus es van refugiar al temple d'Artemisa a la ciutat que no fou respectat per Callibi, que el va atacar i els va obligar a rendir-se; els oligarques foren fets presoners i executats desprs d'un simulacre de judici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161465" title="Callicles" nonfiltered="596" processed="593" dbindex="65596">


Onomstica:


Callicles, metge grec ;

Callicles, pintor grec ;

Callicles de Megara, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161468" title="Callicles (metge)" nonfiltered="597" processed="594" dbindex="65597">
Callicles (Kallikles,          , Callicles) fou un metge grec que va viure probablement al segle III o II aC. s esmentat per Gal que diu que fou dels grup dels emprics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161469" title="Callicles (pintor)" nonfiltered="598" processed="595" dbindex="65598">
Callicles (Kallikles,          , Callicles)  fou un pintor grec que esmenta Plini el Vell a la seva Histria Natural. Probablement es el mateix Callicles esmentat tamb per Marc Terenci Varr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161470" title="Callicles de Mgara" nonfiltered="599" processed="596" dbindex="65599">
Callicles de Mgara (Kallikles , Callicles) fou un escultor de Mgara que va viure vers el 400 aC. Fou el fill de l'escultor Tecosm. Va esculpir les esttues de guanyadors als jocs olmpics i d'alguns filsofs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161473" title="Callcrates d'Esparta" nonfiltered="600" processed="597" dbindex="65600">
Callcrates d'Esparta (           , Callicrates) fou un militar espart esmentat per Herdot com el ms guapo de tots els homes del seu temps. Va morir d'una fletxa al comenar la batalla de Platees el 479 aC quan encara s'estaven fen els sacrificis previs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161475" title="Callcrates de Lention" nonfiltered="601" processed="598" dbindex="65601">
Callcrates de Lention  (           , Callicrates)  fou un grec de Lention a d'Acaia. 

El 181 aC la Lliga Aquea va acceptar com a membre a Esparta i tots els exiliats espartans van poder tornar menys aquells que havien demostrat ingratitud desprs de la primera restauraci dels exiliats que havia fet la mateixa Lliga Aquea. Els romans van exigir tamb que es crids a aquestos homes suposats ingrats i un debat sobre l'afer es va produir a l'assemblea de la Lliga el 179 aC. Callcrates fou defensor de la posici romana mentre Licortes defensava el contrari, i la posici d'aquest darrer va prevaldre; la Lliga va enviar una ambaixada a Roma de la que Callcrates en fou part, per donar explicacions. A l'ambaixada va donar total suport als punts de vista romans i a totes les mesures antinacionals. Al seu retorn amb cartes del senat rom, va ser nomenat general de la lliga i va usar la seva influencia per defensar la causa romana.

El 174 aC es va oposar a la proposat del general de la Lliga, Xenarc, per aliar-se al rei Perseu de Macednia. 

El 168 aC es va oposar a Licortes que demanava l'enviament d'ajut als reis Ptolemeu VI Filomtor (180-164 aC  i 163-145 aC) i Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc (170-169 aC i 164-163 aC) contra Antoc IV Epfanes (174 aC-164 aC) i va proposar una mediaci, i al mateix temps va demanar al cnsol rom Quint Marci de fer tamb de mediador. 

Desprs de la derrota de Perseu el 168 aC, Callcrates va denunciar a un miler de caps aqueus com a favorables als macedonis. I tots foren detinguts i enviats a Roma per ser jutjats davant el senat (entre ells Polibi, el historiador que va estar 17 anys presoner i fou un dels que va sobreviure) . Per tot aix fou molt odiat pel poble.

El 153 aC va dissuadir a la Lliga de prendre partit per Rodes contra Creta. Tres anys desprs, el 150 aC, el general de la Lliga, Menlcides, subornat per la ciutat d' Oropos amb 10 talents, per ajudar a la ciutat contra Atenes, va aconseguir que Callcrates dons suport a Orodos a canvi de 5 talents. Per Menlcides va evitar fer el pagament proms i Menlcides fou llavors acusat d'un crrec greu, del que es va poder escapar mercs a la protecci del seu successor com estrateg, Dieu, al que va pagar 3 talents. 

El 149 aC Callcrates fou enviat com ambaixador a Roma junt amb Dieu, per oposar-se als exiliats espartans que havien demanat al senat ser restaurats. Va morir a Rodes quan anava de cam a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161477" title="Callcrates (poeta)" nonfiltered="602" processed="599" dbindex="65602">
Callcrates  (           , Callicrates) fou un poeta grec esmentat nicament per Ateneu que diu que va compondre la comdia        . Per la seva connexi amb Antfanes de Cios i Aleix fou part de la comdia mitjana tica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161478" title="Callcrates (historiador)" nonfiltered="603" processed="600" dbindex="65603">
Callcrates (Callicrates,            )  fou un historiador grec del temps de l'emperador Lluci Domici Aureli. Va nixer a Tir i va escriure una historia del temps d'Aureli alguns fragments de la qual s'han conservat mercs a Vopiscos, que el descriu com el ms ents dels escriptors del seu temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161479" title="Campoo de Enmedio" nonfiltered="604" processed="601" dbindex="65604">

Campoo de Enmedio s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la comarca de Campoo-Los Valles. Els seus lmits sn: al nord amb Santiurde de Reinosa, a l'est amb Campoo de Yuso i Las Rozas de Valdearroyo, a l'oest amb Hermandad de Campoo de Suso, al sud amb Valdeprado del Ro i Valdeolea i envoltat completament pel municipi, Reinosa.

Localitats.
 Aldueso, 19 hab.
 Aradillos, 26 hab.
 Bolmir, 259 hab.
 Caeda, 129 hab.
 Celada Marlantes, 43 hab.
 Cervatos, 83 hab., distribuits en els barris de San Pedro (82 hab.) i Sopea (1 hab.).
 Fombellida, 29 hab.
 Fontecha, 37 hab.
 Fresno del Ro, 190 hab.
 Horna de Ebro, 59 hab. dels que 22 estan al barri de Sierra.
 Matamorosa (Capital), 1.628 hab.
 Morancas, 4 hab.
 Nestares, 937 hab.
 Requejo, 320 hab.
 Retortillo, 111 hab., dels que 20 estan al barri de Quintanilla i 23 al de Villafra.
 Villaescusa, 58 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161480" title="Campoo de Yuso" nonfiltered="605" processed="602" dbindex="65605">

Campoo de Yuso (yuso s castell antic: baix, del llat sub, Campoo de Baix) s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la comarca de Campoo-Los Valles. Els seus lmits sn: al nord amb Santiurde de Reinosa, San Miguel de Aguayo i Luena, a l'oest amb Campoo de Enmedio, al sud amb Las Rozas de Valdearroyo i l'Embassament de l'Ebre i a l'est la provncia de Burgos.

Localitats.

 Bustamante, 39 hab.
 Corconte, 40 hab.
 La Costana (Capital), 44 hab.
 Lanchares, 104 hab.
 Monegro, 55 hab.
 Orzales, 113 hab.
 La Poblacin, 130 hab.
 Quintana, 7 hab.
 Quintanamanil, 11 hab.
 La Riva, 44 hab.
 Servillas, 33 hab.
 Servillejas, 13 hab.
 Villapaderne, 21 hab.
 Villasuso, 61 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161481" title="Castaeda" nonfiltered="606" processed="603" dbindex="65606">

Castaeda s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Pilagos i Villaescusa, a l'oest amb Puente Viesgo, al sud amb Santiurde de Toranzo i a l'est amb Santa Mara de Cayn. Est situat en la conca del Pas, concretament discorre per aquest municipi el riu Pisuea.

Localitats.
 La Cueva.
 Pomaluengo (Capital).
 Socobio.
 Villabez.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 





Enllaos externs.

 Ajuntament de Castaeda;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161482" title="Guinness" nonfiltered="607" processed="604" dbindex="65607">


Guinness s una cervesa negra de tipus stout elaborada per primera volta per Arthur Guinness a la fbrica de cervesa St. James Gate de Dubln, Irlanda. s una variant de la cervesa porter, que es va originar a Londres a principis del segle XVIII. Donada la seva acceptaci mundial, es exportada a una gran quantitat de pasos. El seu gust caracterstic resulta de l'ordi torrat que no arriba a fermentar. Durant molts d'anys una part de la cervesa s'envellia per a donar-li un sabor lctic, per Guinness no ha volgut confirmar si continua fent-ho. L'escuma cremosa i densa es resultat d'afegir una mescla de nitrogen a l'hora de servir-la. s extremadament popular entre els irlandesos i s la beguda alcohlica ms venuda de tots els temps a Irlanda, on Guinness & Co. t uns ingressos de 2.000 milions d'euros anuals.

La cervesa Guinness s un cas especial, on una marca de beguda alcohlica feta per una empresa privada ha arribat a identificar-se amb l'nima d'una naci. Guinness s tota una instituci a Irlanda per dret propi, arribant fins i tot a simbolitzar al poble irlands. A l'any 1997, Guinness UDV i Grand Metropolitan plc. es van fusionar, creant la multinacional Diageo, amb seu a Londres.

 Guinness i la salut .
S'han fet estudis que indiquen que la Guinness pot ser beneficiosa per al cor. Els investigadors van trobar que els compostos antioxidants presents a la Guinness, similars als presents a certes fruites i verdures, sn els responsables d'aquests efectes saludables perqu alenteixen el dipsit de colesterol dolent a les parets arterials.

 Com tirar-la i servir-la .

La cervesa Guinness es pot beure lleugerament freda o a temperatura ambient, a elecci del client. A causa de l'acci efervescent del nitrogen, passa una estona abans que la cervesa reposa cap al fons i l'escuma munta cap amunt. Per norma habitual, s'ompli la pinta, amb una inclinaci de 45 graus, fins a dos dits de la vora i es fa una pausa mentre l'escuma s'estabilitza. Guinness ha convertit aquesta pausa en tot un ritual, amb campanyes de publicitat com "good things come to those who wait" (aquell que sap esperar obt la recompensa) i "tirar una pinta perfecta costa 119,53 segons"

A continuaci, s'acaba d'omplir la pinta, ja en posici vertical i es serveix. Durant la segona part del procs, es pot fer un dibuix senzill (com ara un shamrock) damunt de l'escuma usant el raig del sortidor.

 Cascada de bombolles .
Un dels temes recurrents als pubs on es pren aquesta cervesa tracta de la cascada de bombolles d'una Guinness quan est reposant, ja que semblen moure's en sentit descendent.

Aquest efecte s provocat pel fregament: les bombolles que toquen les parets de la pinta sn alentides en la seva velocitat, mentre que les bombolles del centre del got, poden muntar lliurement i formen una columna ascendent de bombolles. A l'arrossegar el lquid que les envolta, aquestes bombolles formen una corrent lquida, provocant que s'enfonsi el lquid que hi ha ms a prop de les parets, i amb ell, les bombolles que hi sn al seu costat. Aquest efecte es dona a qualsevol lquid; per s ms perceptible en aquesta beguda que combina lquid obscur i bombolles de tonalitat clara. 

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Guinness a la Beeripedia;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161483" title="Castro-Urdiales" nonfiltered="608" processed="605" dbindex="65608">

Castro Urdiales s un municipi costaner en l'extrem ms oriental de la Comunitat Autnoma de Cantbria, limita per l'est amb la provncia de Biscaia, amb el municipi de Liendo a l'oest i amb el de Guriezo al sud. La ciutat se situa a 75 km de la capital de la comunitat (Santander) i a 35 km de Bilbao.

 Localitats .

 Allendelagua ;
 Baltezana;
 Castro Urdiales (Capital);
 Cerdigo ;
 Islares ;
 Lusa ;
 Mioo ;
 Ontn ;
 Orin;
 Otaes ;
 Smano ;
 Santulln ;
 Sonabia;
 Talledo;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161484" title="Cillorigo de Libana" nonfiltered="609" processed="606" dbindex="65609">

Cillorigo de Libana s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la comarca de Libana. Els seus lmits sn: al sud amb Potes i Cabezn de Libana, a l'est amb Lamasn, a l'oest amb Camaleo i Cabrales, i al nord amb Tresviso i Pearrubia.

Localitats.

 
Demografia.



Font: INE


 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161485" title="Colindres" nonfiltered="610" processed="607" dbindex="65610">

Colindres s un municipi situat en la part oriental de Cantbria, limitant al Nord i Est amb el municipi de Laredo, al Sud i Sud-est amb Limpias i a l'oest amb Treto i la ria de Treto tamb anomenada Ria del Asn, formada per la confluncia de la ria de Rada i la ria de Limpias. Es troba a 46 km de Santander.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161486" title="Comillas" nonfiltered="611" processed="608" dbindex="65611">

Comillas s un municipi de Cantbria. Est situat en la costa occidental d'aquesta regi, limita al nord amb el Mar Cantbric, al sud amb Udas, a l'est amb Ruiloba i Alfoz de Lloredo i a l'oest amb Valdliga.

Al seu terme hi trobem la finca El Capricho, una de les primeres obres d'Antoni Gaud. El reconegut arquitecte de Reus, amb evidents influncies naturistes i musulmanes, cre un petit palau amb constants referncies a la msica.

Localitats.

 Comillas (Capital), 1.940 habitants (INE, 2006), 2467 habitants (INE, 2007).
 La Rabia, 19 h.
 Rioturbio, 39 h.
 Rubrcena, 43 h.
 Ruiseada, 249 h.
 Seminario Pontificio, 3 h.
 Trasva, 176 h.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .




Enllaos externs.

Ajuntament de Comillas;
Ajuntament de Comillas: Pl d'Excellncia Turstica;
Art i Cultura;
Fundaci Campus Comillas;
Fotografies de Comillas;
Infowebnet-Comillas;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161487" title="Los Corrales de Buelna" nonfiltered="612" processed="609" dbindex="65612">

Los Corrales de Buelna s un municipi de Cantbria assentat a la conca del riu Besaya a 12 km de la ciutat de Torrelavega i a 32 de Santander. Limita amb els municipis de San Felices de Buelna, Cartes, Mazcuerras, Anievas, Arenas de Igua i amb la Vall de Cieza. La poblaci s de 11.091 habitants (INE-2006).

 Localitats .
 Barros, 361 hab.
 Las Caldas de Besaya, 63 hab.
 Coo, 319 hab.
 Los Corrales de Buelna (Capital), 9.105 hab., dels que 8.973 estan al nucli urb, 46 al barri de Lobado i 86 al de Penas.
 San Mateo, 296 hab.
 Somahoz, 947 hab., dels que 129 estan al barri de San Andrs.
 
Demografia.



Font: INE


 Administraci .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161488" title="Corvera de Toranzo" nonfiltered="613" processed="610" dbindex="65613">

Corvera de Toranzo s una comarca de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Est situat en la part de la conca del Pas que es coneix com Vall de Toranzo. Limita al nord amb el municipi de Puente Viesgo, al sud amb Luena, a l'est amb Santiurde de Toranzo i a l'oest amb Arenas de Igua, Anievas i San Felices de Buelna.

Localitats.

 Alceda.
 Borlea.
 Castillo Pedroso.
 Corvera.
 Esponzes.
 Ontaneda.
 Prases.
 Quintana de Toranzo.
 San Vicente de Toranzo (Capital).
 Sel del Tojo.
 Villegar.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 





Personatges illustres.

 Jos Manuel Abascal: (1958) Atleta, medalla de bronze als Jocs Olmpics de 1984.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161490" title="Atltic Club Banyoles" nonfiltered="614" processed="611" dbindex="65614">




L'Atltic Club Banyoles s un club de futbol catal de la ciutat de Banyoles. 

El club es fund el 30 de novembre de 2006. El febrer del 2008 estava composat de ms de 170 socis. A ms del futbol, que la temporada 2008-09 disputa la Tercera Categoria Territorial catalana, el club organitza diverses activitats ldiques i culturals.

Enllaos externs.
 Web oficial de l'Atltic Club Banyoles;
Dades a la web de la FCF;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161491" title="Pou artesi" nonfiltered="615" processed="612" dbindex="65615">





Un pou artesi s un tipus de pou que t el seu nivell fretic per damunt de la superfcie del pou, de tal manera que la pressi hidralica fa que l'aigua rage per si mateixa.

Aquests pous es feien molt a sovint durant l'edat mitjana a la regi francesa de Arras (Artois) d'on pren el seu nom, encara que es feien des de molt abans a Sria i Egipte. Al desert del Sahara s'usen per a alimentar els oasis.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161492" title="Walter Benjamin" nonfiltered="616" processed="613" dbindex="65616">
 
Walter Benedix Schnflies Benjamin (Berln, 15 de juliol de 1892 - Portbou, 26 de setembre de 1940) fou un assagista, crtic literari i filsof alemany, d'origen jueu, collaborador de l'Escola de Frankfurt. 

Evolucion d'una inclinaci inicial cap al misticisme jueu vers el materialisme histric de la seva etapa madura, aportant una perspectiva original a la filosofia marxista. Com a erudit literari, a ms de nombrosos assaigs, fou conegut per les seves traduccions de Balzac, Marcel Proust i Charles Baudelaire; la seva obra "La tasca del traductor"s un referent de la teoria de la traducci.

Biografia.

Benjamin nasqu a Berln en una acomodada familia jueva, era el ms gran dels tres fills d'Emil Benjamin i Pauline Schnflies. Ell mateix, a les seves reflexions, record amb tendresa els contes que sa mare li contava, els quals li serviren com a base per a una de les seves teories: "el poder de la narraci i de la paralura sobre el cos". En aquesta obra reflexion sobre la relaci que els contes estableixen entre la tradici i l'actualitat. El 1902 Benjamin entr a l'escola Kaiser Friedrich a Berlin Charlottenburg, i acab l'Institut 10 anys desprs. Aleshores es trasllad a la Universitat, on estudi literatura i psicologia. Va apropar-se a les idees socialistes, unint-se a la Freie Studentenschaft i collaborant amb publicacions republicanes. En aquella poca fou tamb infut per Nietzsche.

El 1912 Benjamin viatj a Itlia. El 1914, comen a traduir Baudelaire. L'any segent a la Universitat Ludwig Maximilian de Munic conegu Rainer Maria Rilke i Gershom Scholem. El mateix any escrigu un article sobre Friedrich Hlderlin.

El 1917 es cas amb  Dora Kellner (1890-1964) i es trasllad a la Universitat de Berna on conegu Ernst Bloch. L'any segent tindria un fill, Stefan Rafael (1918-1972). El 1919 Benjamin aconsegu el seu doctorat cum laude amb l'assaig Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik (El concepte de la crtica d'art dins el romanticisme alemany), on desenvolup el concepte de crtica, que consider com a immanent a tota veritable obra d'art. L'any segent torn a Berlin amb els seus pares, que es separarien el 1921, i l'any segent tornaria  marxar, aquest cop a la Universitat de Heidelberg on prov amb la carrera acadmica. Del 1923 al 1925 prepar la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt: Ursprung des deutschen Trauerspiels (Origen de la tragdia alemanya, 1928).  

El 1928 Benjamin public Einbahnstrae (Carrer de sentit nic) i Ursprung des deutschen Trauerspiels (L'origen del drama barroc alemany). El 1929, conegu Bertolt Brecht i Asja Lacis, aleshores assistent seva, a Berln.

Benjamin es divorci el 1930. Evitant l'emergent poder del Partit Nazi i les creixents activitats de les SA, el 1932 pass uns mesos a Eivissa i desprs an a Nia. Desprs de l'assalt de Hitler al Reichstag, el 1933, i la presecuci dels jueus i intellectuals d'esquerres, Benjamin cerc refugi a Svendborg, amb Bertolt Brecht, i a Sanremo, amb la seva exdona, finalmennt hagu d'emigrar a Pars. Comen a collaborar amb Theodor Adorno i Max Horkheimer rebent ajut de l'Institut fr Sozialforschung, establ amistat tamb amb Georg Lukcs. 

Ms tard marxaria a Nova York. Retrobr altres intellectuals i artistes alemanys refugiats a Pars i esdevingu gran amic de Hannah Arendt, Hermann Hesse i Kurt Weil. El 1936 public Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la seva reproductivitat tcnica). 

El 1937 Benjamin treball en el seu llibre El Pars del Segon Imperi amb Baudelaire. A ms, conegu Georges Bataille i s'adscrigu al College of Sociology. El 1938 fu la darrera visita a Bertold Brecht a Dinamarca. Hitler tregu la ciutadania alemanya als jueus i Benjamin va ser empresonat tres mesos en un camp prop de Nevers.

El gener de 1940 Benjamin torn a Paris i escrigu el seu darrer i inconcls llibre Geschichtsphilosophische Thesen (Tesis sobre la filosofia de la Histria ). El Juny, la Wehrmacht entr a Frana. Ell marx a Lorda un dia abans de l'arribada de l'exrcit alemany a Pars. En Agost, Benjamin obtingu un visat als Estats Units grcies a l'intercessi de Max Horkheimer. Fugint de la Gestapo, no aconsegu arribar a Portugal travessant l'Estat espanyol. Als 48 anys, Walter Benjamin mor el 26 o 27 de Setembre de 1940 a Portbou, Catalunya, en estranyes circumstncies, desprs que el grup de refugiats jueus que integrava fossin interceptats per la policia franquista. Diverses fonts han atribut la seva mort a un sucidi davant la situaci desesperada en la qual es trobava. Benjamin pensava que el pas del seu grup a travs de la frontera seria negat. Es possible que degut al sucidi de Benjamin a la resta del grup li fou perms creuar la frontera al dia segent. Un article de Stuart Jeffries titulat Did Stalin Killers liquidate Walter Benjamin (The Observer 8 de juliol de 2003) afirma que Benjamin fou assassinat per agents secrects stalinistes.

Obres.
Ursprung des deutschen Trauerspiels (L'origen del drama barroc alemany / 1928),
Einbahnstrae (Carrer de sentit nic / 1928),
Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la reproductibilitat tcnica / 1936),
Berliner Kindheit um neunzehnhundert (Sobre la infancia a Berln el 1900 / 1950 publicada pstumament),
Geschichtsphilosophische Thesen (Tesis sobre la filosofia de la Histria / 1959, publicada pstumament).

 Enllaos externs .

www.walter-benjamin.org;
Benjamin al web de l'xtec;
La tasca del traductor;
Dossier Walter Benjamin a alcoberro.info;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161495" title="Entrambasaguas" nonfiltered="617" processed="614" dbindex="65617">

Entrambasaguas s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria, situat en la comarca de Trasmiera. Limita al nord amb els municipis de Marina de Cudeyo i Ribamontn al Monte, a l'oest amb Medio Cudeyo i Riotuerto, al sud amb Ruesga i a l'est amb Solrzano.

Localitats.

 El Bosque.
 Entrambasaguas (Capital).
 Hornedo.
 Hoznayo.
 Navajeda.
 Puente Agero.
 Santa Marina.

Demografia.



Font: INE


Administraci.






Enllaos externs.

 Ajuntament d'Entrambasaguas;
 Agenda 21 del municipi d'Entrambasaguas;
 Entrambasaguas a Cantabria 102 municipios,  d' El Diario Montas;
 A Cantabria Infinita;
 A Cantabria Joven;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161496" title="Escalante" nonfiltered="618" processed="615" dbindex="65618">

Escalante s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria, situat en la comarca de Trasmiera. Limita al nord amb Arnuero i Argoos, a l'oest amb Meruelo i Hazas de Cesto, al sud amb Brcena de Cicero i a l'est amb la badia de Santoa.

Localitats.

 El Alvareo.
 Baranda.
 Cornoci.
 Escalante (Capital).
 Montehano.
 Noval.
 Rionegro.


Demografia.



Font: INE


Administraci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161498" title="Guriezo" nonfiltered="619" processed="616" dbindex="65619">

Guriezo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb els municipis de Castro-Urdiales i Liendo, a l'est amb Castro-Urdiales, al sud amb Trucos i Karrantza. Biscaia i a l'oest amb Ampuero i Rasines.

 Localitats .

 Adino.
 Agera.
 Angostina.
 Balbacienta.
 Cabaa la Sierra.
 Carazn.
 La Corra.
 Francos.
 Landeral.
 Lendagua.
 Llaguno.
 El Llano.
 Lugarejos.
 La Magdalena.
 Nocina.
 Pomar.
 El Puente (Capital).
 Ranero.
 Revilla.
 Rioseco.
 Santa Cruz.
 Torquiendo.
 Trebuesto.
 Tresagua.

Demografia.



Font: INE


Enllaos externs.

 Guriezo: Histria i Festes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161499" title="Hazas de Cesto" nonfiltered="620" processed="617" dbindex="65620">

Hazas de Cesto s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la comarca de Trasmiera. Limita al nord amb el municipi de Meruelo i Escalante, a l'est amb Brcena de Cicero i Voto, al sud amb Solrzano i a l'oest amb Ribamontn al Monte.

Localitats.

 Beranga (Capital).
 Hazas de Cesto.
 Praves.

Demografia.



Font: INE


Administraci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161500" title="Hermandad de Campoo de Suso" nonfiltered="621" processed="618" dbindex="65621">

Hermandad de Campoo de Suso s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria que es troba a la comarca de Campoo-Los Valles. Limita al nord amb Polaciones, Mancomunitat Campoo-Caburniga i Los Tojos, a l'est amb Campoo de Enmedio, al sud amb Valdeolea i a l'oest amb la provncia de Palncia.

Localitats. 
 Abiada, 88 hab.
 Argeso, 76 hab.
 Barrio, 83 hab.
 Camino, 48 hab.
 Celada de los Calderones, 87 hab.
 Entrambasaguas, 81 hab.
 Espinilla (Capital), 129 hab., dels que 18 resideixen a Braavieja.
 Fontibre, 84 hab.
 Hoz de Abiada, 50 hab.
 Izara, 109 hab.
 La Lomba, 57 hab.
 Mazandrero, 43 hab.
 La Mia, 45 hab.
 Naveda, 79 hab.
 Ormas, 32 hab.
 Paracuelles, 44 hab.
 Poblacin de Suso, 20 hab.
 Proao, 59 hab.
 Salces, 244 hab.
 La Serna, 13 hab.
 Soto, 118 hab.
 Suano, 97 hab.
 Villacantid, 184 hab.
 Villar, 76 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .





Vegeu tamb.
Alto Abedules;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161501" title="Herreras" nonfiltered="622" processed="619" dbindex="65622">

Herreras s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Est situat en la costa occidental de la regi encara que no t litoral. Limita al nord amb els municipis de Val de San Vicente i San Vicente de la Barquera, al sud amb Lamasn i Rionansa, a l'est amb Valdliga i a l'oest amb el Principat d'Astries. 

Aquest municipi s ric en coves i posseeix una d'extraordinari valor: la Cova del Soplao, compartida amb els vens municipis de Rionansa i Valdliga.

 Localitats .

 Bielva (Capital), 237 hab.
 Cabanzn, 136 hab, 93 a Cabanzn i 43 al barri d'Otero.
 Cades, 83 hab.
 Camijanes, 111 hab, 71 a Camijanes i 40 a El Collado.
 Casamara, 69 hab.
 Puente el Arrudo, 10 hab.
 Rbago, 54 hab.

 Demografia .


Font: INE


 Administraci .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161503" title="Lamasn" nonfiltered="623" processed="620" dbindex="65623">

Lamasn s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria situat en la comarca de la Vall del Nansa. Limita al nord amb Herreras i Astries, a l'est amb Rionansa, al sud amb Cabezn de Libana i a l'oest amb Pearrubia i Cillorigo de Libana.

A Venta del Fresnedo, entitat de poblaci de Lamasn, s'hi troba la Cueva de los Marranos, que l'any 2000 va ser declarada "Bien de Inters Cultural" pel govern d'Espanya.

Localitats.

 Buri, 22 hab.
 Cires, 40 hab.
 Lafuente, 33 hab.
 Los Pumares, 47 hab.
 Quintanilla, 89 hab.
 Ro, 27 hab.
 Sobrelapea (Capital), 47 hab.
 Venta Fresnedo o La Venta, 21 hab. en poblament disseminat.

Demografia.



Font: INE


Administraci.
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161505" title="Astroc Sagunt" nonfiltered="624" processed="621" dbindex="65624">



Astroc Sagunt s un club de handbol femen establert en la ciutat de Sagunt (Valncia). L'equip, anteriorment denominat Mar Valncia, es trasllada a Sagunt a la temporada 2004/2005, localitat en la qual ja existia altre equip d'handbol femen: l'extint Alucine Alser Sagunt.

Astroc Sagunt arriba a rellevncia nacional i internacional, sent un dels mxims representant d'aquest esport en les Competicions Europees.

Histria.

L'equip a principis de la primera temporada va passar problemes econmics, per l'entrada de l'empresa Astroc com a patrocinador principal a partir de novembre de 2004, va donar a l'equip una tranquillitat econmica i va guanyar la lliga. Aquest mateix any l'Astroc Sagunt va disputar la final de la Copa de la Reina, que va perdre enfront de l'Elda Prestigi i va arribar fins a quarts de final de la Recopa d'Europa, perdent enfront del Koprivnica croata.

La temporada segent l'equip va tenir diverses baixes d'importncia, a causa de la sortida d'importants jugadores, al fitxar per altres equips o per retirada. Aquesta temporada l'equip va aconseguir arribar fins a semifinals de la Champions League, en les quals va ser eliminat pel Viborg dans. En la lliga domestica va ocupar el segon lloc. En la Copa de la Reina disputada a Lle, l'equip va ser derrotat en semifinals enfront de l'Akaba Bera Bera de Sant Sebasti.

En la temporada 2006/2007 va perdre la final de la Copa ABF a lle contra l'equip amfitri. Posteriorment va ser eliminat de la Copa d'Europa pel potent equip dans Aalborg DH, havent de disputar la Copa EHF, de la qual tamb va ser eliminat en vuitens per altre equip dans, el Ikast Bording. En la Copa de la Reina disputada en L'Eliana (Valncia) va ser eliminat en semifinals pel Cementos La Unin Riba-roja de Tria; i en la competici espanyola, desprs d'una atapeda lliga, va acabar en la segona plaa.

Per una de les notcies ms importants d'aquesta temporada ha estat la decisi de l'empresa Astroc de deixar el patrocini de l'equip. Per tant, el club la temporada 2007/2008 competir amb altra denominaci, encara que la continutat en la ciutat de Sagunt est prcticament assegurada.

 Palmars .
Classificaci del Club Handbol Astroc Sagunt en els seus 3 anys de participaci en Divisi d'Honor Femenina.
2004 / 2005 1ra;
2005 / 2006 2na;
2006 / 2007 2na;

Participaci en la Copa de la Reina
2004 / 2005 2na;
2005 / 2006 3ra;
2006 / 2007 Semifinals;

Participaci en competicions europees
2004 / 2005 Recopa 1/4 de Final;
2005 / 2006 Champions League Semifinal;
2006 / 2007 Copa EHF 1/8 de Final;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161507" title="Liendo" nonfiltered="625" processed="622" dbindex="65625">

Liendo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria, tancat entre els de Laredo i Guriezo. Est situat en la costa oriental, per a diferncia d'altres localitats costaneres no possex extenses platges, sin que s'assenta en una vall dividida en nombrosos barris. Es troba a 57 Km. de Santander i limita amb Laredo i Castro Urdiales.

Localitats.

 Hazas (Capital).
 Iseca Nueva.
 Iseca Vieja.
 Isequilla.
 Llatazos.
 Mendina.
 Mollaneda.
 Noval.
 La Portilla.
 Rocillo.
 Sopea.
 Villanueva.
 Villaviad.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .







Enllaos externs.
 Ajuntament de Liendo;
 Cantbria Jove;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161508" title="Lirganes" nonfiltered="626" processed="623" dbindex="65626">

Lirganes s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria situat en la comarca de la Transmiera. Limita al nord amb Medio Cudeyo, a l'est amb Riotuerto, al sud amb Miera i a l'oest amb Penagos. Pel seu territori discorre el riu Miera, cabal que alimenta el balneari de Lirganes. Aix mateix, disposa d'un servei de rodalies Feve que l'uneix a Santander.

 Localitats .

 Calgar.
 La Costera.
 Extremera.
 Lirganes (Capital).
 El Mercadillo.
 Las Porquerizas.
 Los Prados.
 La Quieva.
 La Raada.
 El Rellano.

 Rubalcaba.
 La Vega.
 Pmanes.
 Bucarrero.
 Casa del Monte.
 El Condado.
 La Herrn.
 Somarriba.
 Tarriba.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161509" title="Limpias" nonfiltered="627" processed="624" dbindex="65627">

Limpias s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria situat en el curs baix de la Vall de l'Asn. Limita amb els municipis de Voto i Colindres a l'oest, Laredo al nord, Liendo a l'est i Ampuero al sud.

Demografia.



Font: INE
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161510" title="Luena" nonfiltered="628" processed="625" dbindex="65628">

Luena s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la comarca de Vall del Pas. Els seus lmits sn: al nord amb Arenas de Igua, Santiurde de Toranzo i Corvera de Toranzo, a l'oest amb Molledo i San Miguel de Aguayo, a l'est amb Vega de Pas i San Pedro del Romeral, al sud amb Campoo de Yuso i la provncia de Burgos a la qual accedeix la carretera N-623.

 Localitats .

 Bollacn.
 Bustasur.
 Carrascal de Cocejn.
 Carrascal de San Miguel.
 Cazpurrin.
 El Cocejn.
 Entrambasmestas.
 La Garma.
 Llano.
 Ocejo.
 Los Pandos.
 Pandoto.
 La Parada.
 Penilla.
 La Puente.
 Resconorio.
 Retuerta.
 San Andrs de Luena.
 San Miguel de Luena (Capital).
 Sel de la Carrera.
 Sel de la Pea.
 Sel del Hoyo.
 Sel del Manzano.
 Selviejo.
 Tablado.
 Urdiales.
 La Ventona.
 Vozpornoche.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161511" title="Marina de Cudeyo" nonfiltered="629" processed="626" dbindex="65629">

Marina de Cudeyo s un municipi de la comarca de Trasmiera, en la Comunitat Autnoma de Cantbria. s a 14 km de Santander concretament al sud de la Badia de Santander i est majoritriament envoltat per aigua, al Nord es troba l'ajuntament de Ribamontn al Mar i aquesta badia, a l'est Ribamontn al Monte, Entrambasaguas i la desembocadura del Miera, coneguda com Ria de Cubas, al Sud Medio Cudeyo i la Ria de Tijero i finalment a l'Oest el municipi d'El Astillero del que li separa la Ria de San Salvador.

 Localitats .

 Agero.
 Elechas.
 Gajano.
 Orejo.
 Pedrea.
 Pontejos.
 Rubayo (Capital).
 Setin.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161512" title="Mazcuerras" nonfiltered="630" processed="627" dbindex="65630">

Mazcuerras s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria situat en la comarca de Vall del Saja.

Localidades.

 Cos, 255 habitants, a 2 kilmetres de la capital municipal.
 Herrera de Ibio, 240 habitants, a 4 kilmetres de la capital municipal.
 Ibio, 140 habitants, a 5 kilmetres de la capital municipal.
 Mazcuerras  Luzmela (Capital), 336 habitants, a 46 kilmetres de Santander;
 Riao de Ibio, 161 habitants, a 5 kilmetres de la capital municipal.
 Sierra de Ibio, 140 habitants, a 6 kilmetres de la capital municipal.
 Villanueva de la Pea, 746 habitants, a 2 kilmetres de la capital municipal.

Municipis limtrofs.

 Nord: Cabezn de la Sal i Reocn.
 Sud: Cieza (Cantbria) i Ruente.
 Est: Cartes i Los Corrales de Buelna.
 Oest: Ruente i Cabezn de la Sal.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161513" title="Medio Cudeyo" nonfiltered="631" processed="628" dbindex="65631">

Medio Cudeyo s un municipi de la comarca de Trasmiera, en la Comunitat Autnoma de Cantbria. Dista uns 15 quilmetres de Santander. Limita al nord amb Marina de Cudeyo, a l'est amb Entrambasaguas, al sud amb Lirganes i Riotuerto i a l'oest amb Villaescusa.

 Localitats .

 Valdecilla (Capital).
 Anaz.
 Ceceas (Antiga capital del municipi).
 Heras.
 Santiago de Cudeyo (abans Santiago de Heras).
 Hermosa.
 San Salvador.
 San Vitores.
 Sobremazas.
 Solares.

 Demografia .



Font: INE



 Administraci .
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161514" title="Meruelo" nonfiltered="632" processed="629" dbindex="65632">



Meruelo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Bareyo i Arnuero, a l'oest amb Bareyo i Ribamontn al Mar, al sud amb Hazas de Cesto i a l'est amb Arnuero i Escalante. Est situat en la histrica comarca de Trasmiera.

Localitats.

 San Bartolom de Meruelo.
 San Mams de Meruelo.
 San Miguel de Meruelo (Capital).

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 




 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161515" title="Memries d'Idhun III: Pante" nonfiltered="633" processed="630" dbindex="65633">
Memries d'Idhun III: Pante s la tercera part de la coneguda trilogia Memries d'Idhun de l'escriptora valenciana Laura Gallego Garca. Fou publicat el 14 d'octubre de 2006 per l'Editorial SM. Aquest volum tan esperat pels seus fans s la pea clau de la trilogia idhunita, en ell es narra quin dest espera als personatges i al mn d'Idhun.

 Sinopsi .

El panorama ha canviat totalment a Idhun. Desprs de la Batalla d'Awa, els sheks que van sobreviure han fugit a las muntanyes per recuperar-se del cop rebut (menys el petit grup encapalat per la Ziessel, que creu la Porta interdimensional cap a La Terra). L'Ashran el Nigromant ha mort i la Torre de Drackwen ha quedat en runes. A Kazlunn, l'ltim unicorn agonitza. 

Desprs de qu la seva banya fos extirpada, la Victoria s al llindar de la mort. Tot hi aix, acaba recuperant-se, i se'n va a la Terra amb en Kirtash per protegir-se de tots els perills que els sotgen. En Jack es queda a Idhun per investigar una srie d'estranys successos que estan tenint lloc al planeta: una srie de misteriosos terratrmols han obligat els gegants a exiliar-se de Nanhai, rumb al sud; un tornado devasta la regi de Celstia; una onada gegant s'estrella contra les costes del regne de Nanetten... No tarden en adonar-se de qu els dus han arribat a Idhun, i estn arrasant-ho tot al seu pas. La seva missi es buscar el Set, l'essncia del qual fug del cos de l'Ashran el Nigromant i ara s'allotja al de la ferica Gerde.

Mentrestant, la fada intenta crear un mn parallel a Idhun en el que puguin viure els sheks. En Kirtash est collaborant amb ella, el que fa que molts dubtin de la seva lleialtat. A ms, l'Alsan s rescatat del seu exili autoimposat i, desprs d'aliar-se amb la Gaedalu, la Mare Venerable de l'Esglsia de les Tres Llunes, intenta recuperar el tron de Vanissar. El problema s que per controlar la seva part bestial utilitza un regal de la Mare Venerable, un anell amb una estranya pedra que fa que el seu temperament sigui cada cop ms intransigent i irascible...

Llistat de captols.

Primera part: Convulsi

1- Pedra i gla.

2- Una mirada humana.

3- L'unicorn ferit.

4- Qesti de lleialtats.

5- Bones i males notcies.

6- El Senyor dels Vents.

7- La dona de Tquio.

8- La memria dels Oracles.

9- El smbol dels somnis impossibles.

10- L'ltim Visionari.

11- El cor de la serp.

12- La ira de Neliam.

13- El judici dels Sheks.

14- La llegenda d'U.


Segona part: Gnesi

1- Disputes i decisions.

2- La fora de la vida.

3- El rei de Vanissar.

4- L'exili de l'Eisesh.

5- L'Ombra sense Nom.

6- Un moment de calma.

7- Coronaci.

8- Ruptura.

9- Distncia.

10- Poder sagrat.

11- Lligams.

12- Invocaci.

13- La veu dels dus.

14- Naixement.


Epleg: Exili.

Curiositats.

El ttol del tercer llibre de la saga idhunita va poder ser tamb "Detat (divinitat)" per l'autora opt al final per Pante, no referit a una tomba, sin al conjunt de dus que formen una religi. Amb qualsevol dels dos s'evidenciaria que los dus d'Idhun cobren gran protagonisme.

Pante s un 23% ms llarg que Trada.

El 28 de desembre del 2005 (dia dels innocents), la web www.idhun.net anunciava que el ttol de l'ltim volum de la trilogia seria "Memries d'Idhun III: La tomba del shek renegat". A ms es comentava que sortiria l'octubre de 2007 (o sia que s'endarreriria un any), que la portada seria de Francisco Ibez, i que ocuparia quasi 2.000 pgines.

A la primera versi de Pante que realitz SM, la Roca Maleda de la portada tenia forma d'ou. Desprs es va decidir fer la roca de forma ms irregular, i els aficionats la van batejar com el pedrusco.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Memries d'Idhun;
 Pgina no oficial de Memries d'Idhun;
 Pgina oficial de l'autora;
 El primer captol de Pante;
 Extracte de Pante;
 Pgina de la revista Memries d'Idhun (MDI, La revista);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161516" title="Red Hot Chili Peppers" nonfiltered="634" processed="631" dbindex="65634">


Red Hot Chili Peppers s un grup californi fundat en 1983 que combina funk i rock. s un dels tants grups musicals que van despuntar en els 90, travessant diverses barreres musicals. Van ser originals quant a la seva proposta escnica, caracteritzada per l'exhibicionisme i l'explosi. Red Hot Chili Peppers es va formar en el context d'una cultura underground nascuda a principis dels 80 a Califrnia, que es distingia per intentar de recuperar els grans clssics del funk i per incorporar elements d'una incipient cultura del hip hop. Els Red Hot Chili Peppers no van saltar a la fama fins a dur ja un bon nombre de concerts a les seves esquenes i una guanyada reputaci fora dels circuits comercials. Creant el seu propi estil musical s'han obert pas fins al ms alt dels Rnquings nord-americans. Un dels millors grups de Rock que han existit.

 Discografia .
The Red Hot Chili Peppers (1984);
Freaky Styley (1985);
The Uplift Mofo Party Plan (1987);
The Abbey Road EP (1988);
Mother's Milk (1989);
Blood Sugar Sex Magik (1991);
What Hits!? (1992);
Out in L.A. (1994);
Live Rare Remix Box (1994);
One Hot Minute (1995);
Under the Covers (1998);
Maximum Chili Peppers (1999);
Californication (1999);
By The Way (2002);
Greatest Hits (2003);
Live in Hyde Park (2004);
Stadium Arcadium (2006);


 Distincions Obtingudes .
 Under The Bridge gana el "Viewer's Choice" de els MTV Video Music Awards (1992);
 Give It Away guanya el "Breakthrough Video" de los MTV Video Music Awards (1992);
 Give It Away guanya el "Best Art Direction" (Nick Goodman) de els MTV Video Music Awards (1992);
 Give It Away guanya el "Best Hard Rock Performance" de els Grammy Award (1993);
 La revista "guitar and bass" nombra a Flea com millor baxista de l'any (1996) ;
 Scar Tissue guanya un reconeixement especial en els Billboard Music Awards per ser la can amb ms setmanes en el top de les "Modern Rock Tracks" (1999);
 Guanyen un American Music Awards por "Favorite Alternative Artist" (2000);
 Scar Tissue guanya en "Best Rock Song" de los Grammy Award (2000);
 Flea gana un California Music Award per ser escollit com un "Outstanding Bassist" (2000);
 Californication guanya el premio a "Best Direction " de les MTV Video Music Awards (2000);
 Californication guanya tambn como "Best Art Direction " de les MTV Video Music Awards (2000);
 Californication guanya tamb un MuchMusic Video Award al "Best International Video" (2000);
 Californication obt el Billboard Music Video Award al "Best Modern Rock Clip of the Year" (2000);
 Guanyen com "Best Rock Act" en los MTV Europe Music Awards (2000);
 Californication s escollit com el "Pushing the Envelope Video" en los My VH1 Awards (2000);
 El disc Californication obt el reconeixement de ser un "Must-Have lbum" en els My VH1 Awards (2000);
 Guanyen com "Millor artista rock internacional" en els Latin American MTV Video Music Awards (2002);
 Guanyen com "Best Live Act " en els MTV Europe Music Awards (2002);
 Guanyen com "Best Rock Act" en els MTV Europe Music Awards (2002);
 Guanyen com "Best International Group" en els Brit Awards (2003);
 Guanyen com "Best Art Direction In A Video" en els MTV Video Music Awards (2006);
 El disc Stadium Arcadium obt el reconeixement "Best lbum" en els MTV Europe Music Awards (2006);
 Guanyen com "Favorite Band, Duo or Group" en el gnere "Pop/Rock" en els American Music Awards (2006);
 Guanyen com "Favorite Artist" en el gnere "Alternative Music" en els American Music Awards (2006);
 Guanyen el premi a millor lbum rock per "Stadium Arcadium" en els grammy (2007);
 Guanyen el premi a millor can rock per "Dani California" en els grammy (2007);

 Enllaos externs .

Pgina oficial del grup;
Red Hot Chili Peppers Llatinoamerica ;
Red Hot Chili Peppers ;
Traduccions, Tots els vdeos i ms... ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161519" title="Lodoska" nonfiltered="635" processed="632" dbindex="65635">
Lodoska s una pera en tres actes de Luigi Cherubini sobre un llibret francs de Claude-Franois Fillette-Loraux basat en un episodi de la novella Les amours du chevalier de Faublas (1790) de Jean-Baptiste Louvet de Couvray. Es va estrenar el 18 de juliol de 1791 al Thtre Feydeau de Pars.

L'pera fou rebuda amb entusiasme al llarg de 200 representacions. Era tan popular que es va reposar una altra vegada al Feydeau el 1819 i era representada freqentment als pasos germnics a principis del segle XIX, incloent-hi una producci a Viena el 1805, mentre Cherubini s'hi allotjava. S'estren a Nova York el 4 de desembre de 1826. No s'ha representat mai a Catalunya.

Cherubini, fins i tot en peres que tractaven sobre temes de l'antiguitat clssica, com Mde (1797), revela una preocupaci per als trets humans. L'pera que inaugurava el seu nou estil era Lodoska, on s'allunya de la veu de solo de l'opera seria per donar un nou mfasi als conjunts i cors aix com una importncia dramtica a l'orquestra.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161522" title="R. S. Thomas" nonfiltered="636" processed="633" dbindex="65636">
Ronald Stuart Thomas, R.S.Thomas, (Cardiff, 29 de mar del 1913   Pentrefelin, Pas de Galles, 25 de setembre del 2000) va ser un poeta en llengua anglesa i sacerdot anglic galls, fams pel seu nacionalisme, espiritualitat i antipatia pels anglesos. Fou el poeta galls ms conegut de la seva poca i un abrandat defensor de la seva llengua. Hom l'ha considerat, tamb, un dels principals poetes religiosos del segle XX.

 Biografia .
R. S. Thomas nasqu a Cardiff, fill nic de Thomas Hubert (Huw) i Margeret Thomas. Desprs de diveros trasllats a causa de la feina del seu pare, mariner, la famlia s'establ a Caergybi (Ynys Mn) el 1918. Reb una beca el 1932 per estudiar al University College of North Wales, a Bangor, on s'especialitz en Estudis Clssics (1932-1935). Quatre anys ms tard, havent acabat els estudis de teologia al Saint Michael's College de Llandaf, fou ordenat sacerdot de l'Esglsia Anglicana de Galles i, entre els anys 1936 i 1940 va ser coadjutor a  Y Waun (aleshores comtat de Sir Ddinbych, des del 1996 comtat de Wrecsam), on conegu la seva futura muller, Mildred (Elsi) Eldridge, una pintora anglesa.

Es casaren el 1940, i visqueren plegats fins al trasps d'ella, el 1991. Rarament parlaven entre ells, i mai no se'ls vei tocar-se; tot i aix, tingueren un fil, Gwydion, nascut el 1945. La famlia Thomas visqu amb austeritat ermitana, sense els conforts de la vida moderna, per prpia elecci del poeta sobretot. Una de les poques comoditats domstiques que es permeteren fou una nevera, que Thomas acab refusant perqu decid que era massa sorollosa .

Durant dotze anys, de 1942 al 1954, Thomas va ser rector a Manafon, un poblet de la comarca rural de Powys. Fou durant aquesta estada a Manafon que comen a estudiar galls, i quan public els seus primers tres llibres de poesia, The Stones of the Field (Les pedres del camp), An Acre of Land (Un acre de terra) i The Minister (El Ministre).

La carrera potica de Thomas visqu un canvi d'inflexi amb la publicaci del seu quart llibre, Song at the Year's Turning, una recopilaci dels tres volums anteriors molt ben acollida per la crtica. La seva anomenada tamb augment per l'obtenci del Premi Heinemann de la Reial Societat de Literatura.

Aprengu galls als 30 anys, massa tard, digu, com per a poder escriure'hi poesia, encara que els anys seixanta els pass treballant en un medi  predominantment gallo-parlant . Escrigu dos llibres de prosa en aquesta llengua, Neb (Ning), una autobiografia franca i irnica escrita en tercera persona, i Blwyddyn yn Ll n (Un any a Ll n). El 1964 li fou atorgada la Queen's Gold Medal for Poetry.

Desprs d'haver passat per les parrquies d'Eglwys-fach (del 1954 al 1967) i Aberdaron, es retir de l'ofici eclesistic el 1978, i amb la seva esposa marx a viure a Y Rhiw, en "una caseta sense calefacci en una de les parts ms belles de Galles on, tanmateix, la temperatura baixava, de vegades, per sota del punt de congelaci" . Alliberat dels constrenyiments de l'activitat eclesistica, pogu involucrar-se ms activament en causes que li eren importants i esdevingu un defensor acrrim del nacionalisme galls.

El 1994 es trasllad a Llanfairynghornwy, Ynys Mn, Anglesey on, dos anys ms tard, espos la seva segona muller, Elisabeth (Betty) Vernon. Fou nominat per al Premi Nobel de literatura el 1996, l'any que el guany l'irlands Seamus Heaney. Mort als 87 anys, hom li dedic un homenatge a l'Abadia de Westminster de Londres, amb lectures per Heaney, Andrew Motion, Gillian Clarke i John Burnside.

En vida, el seu temperament misantrop el port a ser titllat de difcil i taciturn, i hom l'anomen L'ogre de Galles.

 Ideari .
Thomas fou defensor de la Campanya per al Desarmament Nuclear i seguidor d'una mena de Pacifisme Cristi, alhora que tamb justific la crema de segones residncies d'anglesos. Sobre aquest tema en digu "qu seria la mort d'un angls, davant de l'assassinat de la nostra Naci?" . En el sentit nacional, la seva relaci amb els anglesos i el fet angls fou una d'ambivalncia, on es contraposaven les seves proclames nacionalistes, que titllaren de tebi el Plaid Cymru (Partit Galls) en la seva oposici a Anglaterra, amb el matrimoni amb una anglesa, enviar a estudiar el fill a l'"altra" banda de la frontera i l'acceptaci de la Queen's Poetry Medal .

Treball activament en la defensa de la natura (tota la vida fou afeccionat a la observaci dels ocells ) i collabor amb la Royal Society for the Protection of Birds (Societat Reial per a la Protecci dels Ocells) i amb societats galleses en la preservaci del mil. Coherent amb la seva forma de pensar, es don de baixa de la RSPB quan aquesta propos d'introduir falcnids no autctons de Galles.

El fill del poeta, Gwydion, rememora els sermons de son pare, mormolant inacabablement sobre la maldat de tractors, mquines de rentar, televisions i altres andrmines modernes. Thomas predicava  contra la distracci de barallar-se amb artefactes per comptes d'atendre les necessitats ms espirituals. "Era la Mquina, vaja" Gwydion esplic a un dels seus bigrafs. "Aix, a una congregaci que no tenia cap d'aquestes coses i es glatia per haver-les ". Si be segurament portant algunes idees a l'extrem, Thomas -tal com diu Dalrymple- "plantejava una qesti profunda, a la que ning no ha trobat resposta: Quin sentit t la vida? Simplement consumir ms i ms, i entretenir-se  amb diversions i artefactes cada vegada ms ellaborats? Qu far aix a les nostres nimes?"

 Obra .
Gaireb tota la producci del poeta es concentra en dues temtiques germanes, el paisatge galls i els gallesos. Per dessota, la poltica: la descripci ms lrica i simple d'un camp o un tur pot ser llegida com una reafirmaci poltica, i la seva visi dels gallesos com un poble conquerit sempre hi s, poc o molt, present. El punt de vista religis, propi de la seva condici sacerdotal, s igualment present en les seves obres.

We were a people, and are so yet.When we have finished quarrelling for crumbs  Under the table, or gnawing the bones  Of a dead culture, we will arise,  And greet each other in a new dawn.
Els interessos esmentats marcaren la seva obra en una forma distintiva i la feren, possiblement, una diana fcil per a la stira. El lector, malgrat tot, no pot dubtar mai del comproms i la sinceritat del poeta. Els seus escrits primerencs se centren en les vides dels seus feligresos, els treballadors de les granges i les seves dones. El poeta destrueix la confortable imatge del poema "pastoral" tradicional amb descripcions dures i realistes de la vida que es vivia a les valls . Per ell, la bellesa del paisatge, sempre present, no s mai una compensaci per la magror del salaris o les montones condicions del treball a pags. Aquesta visi desencantada de la vida al camp repta molts escriptors anglesos que conrearen la mateixa temtica, incloent-hi el seu fams contemporani, l'escriptor Dylan Thomas.

Coincidint amb la seva estada a Aberdaron en un medi totalment galls, l'evoluci de la seva poesia arracon la temtica rural i nacionalista, desapareixent el seu interlocutor imaginari, el pags Iago Prytherch, i pass a prendre un caire ms metafsic, ms experimental, incidint ms en l'espiritualitat i en la consideraci d'un Du obscur o absent. Aquest canvi d'orientaci es mostra a H'm (1972) i, amb un ttol definitori, a Laboratories of the Spirit (1975). Thomas descriuria aquest gir com una investigaci en la "geometria adulta de la ment".

Malgrat el seu nacionalisme abrandat, Thomas podia ser molt estricte amb els seus compatriotes i les seves obres es poden llegir ms sovint com una crtica dels gallesos que no pas un enaltiment. En paraules prpies, hi ha una "manca d'amor pels humans" en la seva poesia. Altres crtics no han estat tan durs; Al Alvarez en digu: "Era meravells, molt pur, molt amarg, per l'amargor era bella i rarament mostrada. Era una figura, un poeta bo, molt bo. . . ". El professor M. Wynn Thomas en digu: "Fou l'Aleksandr Soljenitsin de Galles perqu va ser un gran agitador de la conscincia  gallesa. Va ser un dels poetes europeus, i en la llengua anglesa, ms grans del segle."

Les darreres obres de Thomas vengueren cadascuna, noms a la Gran Bretanya, uns 20,000 exemplars .

 Obres .
 Poesia .
 The Stones of the Field (Carmarthen: Druid Press, 1946);
 An Acre of Land (Newtown : Montgomeryshire Printing Co, 1952);
 The Minister (Newtown : Montgomeryshire Printing Co, 1953);
 Song at the Year's Turning: poems 1942-1954 (London: Rupert Hart-Davis, 1955);
 Poetry for Supper (London: Rupert Hart-Davis, 1958);
 Tares (London: Rupert Hart-Davis, 1961);
 The Bread of Truth (London: Rupert Hart-Davis, 1963);
 Piet (London: Rupert Hart-Davis, 1966);
 Not That He Brought Flowers (London: Rupert Hart-Davis, 1968);
 H'm (London: McMillan, 1972);
 Laboratories of the Spirit (London: Macmillan, 1975);
 The Way of It (Sunderland: Ceolfrith Press, 1977), illustrat per Barry Hirst;
 Frequencies (London: Macmillan, 1978);
 Ingrowing Thoughts (Bridgend: Poetry Wales, 1985);
 Experimenting with an Amen (London: Macmillan, 1986);
 Welsh Airs (Bridgend: Poetry Wales, 1987);
 The Echoes Return Slow (London: Macmillan, 1988);
 Counterpoint (Newcastle upon Tyne: Bloodaxe, 1990);
 Mass for Hard Times (Newcastle upon Tyne: Bloodaxe, 1992);
 Collected poems (1945-1990) (London: J.M.Dent, 1993);
 No Truce with the Furies (Newcastle upon Tyne: Bloodaxe, 1995);
 Residues (Tarset: Bloodaxe, 2002), edici pstuma;

 Prosa .
 Words and the Poet (Cardiff: University of Wales Press, 1964), conferncia;
 What is a Welshman? (Llandibye: C.Davies, 1974);
 Abercuawg (Llandysul : Argraffwyd gan J. D. Lewis a'i Feibion, 1976), conferncia en galls;
 Between Here and Now (London: Macmillan, 1981);
 Selected Prose (Bridgend: Poetry Wales Press, 1983), recopilaci de Sandra Anstey;
 Neb (Caernorfon: Gwasq Gwynedd, 1985) autobiografia en galls;
 Blwyddyn yn Ll n (Caernarfon : Gwasg Gwynedd, 1990), en galls;
 Cymru or Wales? (Llandysul: Gomer, 1992);
 Wales: a problem of translation (Londom: Adam Archive Pubs., 1996);
 Autobiographies (London: Dent, 1997), recull d'escrits en prosa traduts del galls. Comprn: Y llwybrau gynt (1972), Hunanladdiad y llenor (1977), Neb (1985) i Blwyddyn yn Ll n (1990);

 Antologies de poesia .
 The Batsford Book of Country Verse (London: Batsford, 1961), The Penguin Book of Religious Verse (Harmondsworth: Penguin, 1963), Selected Poems by Edward Thomas (London: Faber & Faber, 1964), A choice of George Herbert's verse (London: Faber & Faber, 1967), A choice of Wordsworth's verse (London: Faber & Faber, 1971);

 Edicions de R.S.Thomas en catal .
 R.S.Thomas; traducci de Francesc Parcerisas i Jordi Ainaud El cel de la finestra: poemes escollits Barcelona: Columna, 1995 (Traducci de: Collected poems 1945-1990);
 Jaume Subirana est (2007) preparant una altra edici en catal. En el seu bloc hom en pot veure  alguns tasts ;

 Bibliografia .
 Byron Rogers The Man Who Went Into The West, The Life of R. S. Thomas London: Aurum Press, 2006;
 Alistair Heys R.S.Thomas & Romanticism Bulqaria: Pygmalion Press, 2004;
 Damian Walford Davies, ed. Echoes to the Amen: essays after R.S.Thomas Cardiff: University of Wales Press, 2003;
 Jason Walford Davies Gororau'r iaith : R.S. Thomas a'r traddodiad llenyddol Cymraeg Caerdydd: Gwasg Prifysgol Cymru, 2003;
 William J.McGill Poet's meeting: George Herbert, R.S.Thomas and the argument with God Jefferson, N.C.; London: McFarland, 2004;
 Christopher Morgan R.S.Thomas: identity, environment and deity Manchester: Manchester University Press, 2003;
 Elaine Shepherd R.S.Thomas: Conceding an Absence. Images of God Explored London: Macmillan, 1996;
 Justin Wintle Furious interiors: Wales, R. S. Thomas and God London: Harper Collins, 1996;

 Enllaos .
 30 Poemes selectes ;
 Poemes ;
 Plana del Centre d'Estudis R.S.Thomas de la Universitat de Bangor ;
 Plana R.S.Thomas, priest and poet de Yoshifumi Nagata ;
 Traducci de The View from the Window de Jaume Subirana (I  dos d'altres:  Nativity i Averanys)  ;

 Notes .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161530" title="Miengo" nonfiltered="637" processed="634" dbindex="65637">

Miengo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria, amb 3.867 habitants. Limita al nord amb el Mar Cantbric, a l'oest amb la Ria de San Martn de la Arena i Suances, al sud amb Polanco i a l'est amb Pilagos.

Localitats.

 Brcena de Cudn, 250 hab.
 Cucha, 715 hab.
 Cudn, 527 hab.
 Gornazo, 136 hab.
 Miengo (Capital), 1.066 hab.
 Mogro, 1.292 hab.

 Demografia .



Font: INE

 
 Administraci .






Enllaos externs.

 Miengo a Geonames;
 Web no oficial sobre Miengo.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161531" title="Miera" nonfiltered="638" processed="635" dbindex="65638">

Miera s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria, a la comarca de Trasmiera

Localitats.

 Ajanedo.
 La Cantolla.
 La Crcoba (Capital).
 Irias.
 Linto.
 Mirones.
 Mortesante.
 Los Pumares.
 Solana.
 La Toba.
 La Vega.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161533" title="Molledo" nonfiltered="639" processed="636" dbindex="65639">

Molledo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria, situat en la conca alta del Besaya. Limita al nord i oest amb el municipi de Arenas de Igua, al sud amb Brcena de Pie de Concha i San Miguel de Aguayo i a l'est amb Luena. 

 Localitats .
 Cobejo, 20 hab.
 Helguera, 122 hab.
 Molledo (Capital), 425 hab., repartits pels barris d'Arca (23 hab.), Caceo (36 hab.) i Molledo (366 hab.);
 San Martn de Quevedo, 236 hab., dels que 39 viuen a Casares, 69 a Pando, 15 a Quevedo, 27 a San Martn, 22 a Santin, 37 a Ulda, 24 a Vallejo i 3 a Media Concha.
 Santa Cruz, 188 hab., dels que 61 viuen al barri de Mura.
 Santa Olalla, 159, dels que 40 viuen al barri El Mesn.
 Sili, 620 hab., dels que 71 viuen al barri de Santa Marina.

 Demografia .


Font: INE


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161534" title="Noja" nonfiltered="640" processed="637" dbindex="65640">


Noja s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria situat en la comarca de Trasmiera. Limita al nord amb el Mar Cantbric, a l'oest i sud amb Arnuero, al sud amb Argoos i a l'est amb Santoa. El municipi de Noja no s'organitza en localitats sin en diversos barris, sent seu del consistori el barri de Palacio.

Barris.
El municipi de Noja es constitueix per una sola localitat del mateix nom, dividida en barris:




 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 

 Alcalde electe: Jess Daz Gmez (PP).


 Alcalde electo: Jess Daz Gmez (PP).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161535" title="Penagos" nonfiltered="641" processed="638" dbindex="65641">

Penagos, tamb Vall de Penagos, s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria situat vora del riu Pisuea, a la comarca de Santander. Limita al nord amb Villaescusa, a l'est amb Lirganes i al sud i oest amb Santa Mara de Cayn.

Localitats.

 Arenal.
 Cabrceno.
 Llanos.
 Penagos (Capital).
 Sobarzo.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161537" title="Dia de Sant Valent" nonfiltered="642" processed="639" dbindex="65642">
El Dia de Sant Valent s una celebraci tradicional en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mtuament que se celebra el 14 de febrer. En molts pasos s considerat el Dia dels Enamorats. A Colmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com Dia de l'Amor i l'Amistat. A l'actualitat, s celebra mitjanant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com "valentines", amb smbols com la forma simblica del cor i Cupido. Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produdes massivament. A aquesta prctica es va sumar el donar altre tipus de regals com roses i xocolates, normalment regalats a les dones pels homes. Als Estats Units, aquesta celebraci tamb es va comenar a associar amb una salutaci d'amor platnic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Tpicament el Dia de Sant Valent ha sigut una festa occidental, ja que es remunta a l'Antiga Grcia i a Roma, per ltimament s'ha ests a altres pasos, com Jap, la Xina i Taiwn. A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d'abril, Sant Jordi.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161538" title="Pearrubia" nonfiltered="643" processed="640" dbindex="65643">

Pearrubia s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria, situat en la part occidental de la regi. Limita a l'oest amb Tresviso, al sud amb Cillorigo de Libana a l'est amb Lamasn i al nord amb el Principat d'Astries. En aquest ajuntament es troba el Congost de l'Hermida, porta d'entrada a la vall de Libana. A ms podem trobar el balneari de La Hermida, alimentat per les aiges del riu Deva.

 Localitats .

 Caldas, 20 hab.
 Cicera, 69 hab.
 La Hermida, 94 hab.
 Linares (Capital), 76 hab.
 Navedo, 49 hab.
 Pieres, 53 hab.
 Roza, 19 hab.
Hi ha un nucli sense poblaci, Urdn.

 Demografia .  



Font: INE


 Administraci .




 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161540" title="Pesaguero" nonfiltered="644" processed="641" dbindex="65644">

Pesaguero s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Es troba en la comarca de Libana i limita al nord amb Cabezn de Libana, a l'est amb Polaciones, a l'oest amb Vega de Libana i al sud amb la provncia de Palncia.

Localitats.
 Avellanedo, 18 hab.
 Barreda, 38 hab.
 Caloca, 56 hab.
 Cueva, 25 hab.
 Lerones, 40 hab.
 Lomea, 48 hab.
 Obargo, 12 hab.
 Pesaguero (Capital), 50 hab.
 Valdeprado, 41 hab.
 Vendejo, 32 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161541" title="Pilagos" nonfiltered="645" processed="642" dbindex="65645">

Pilagos s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb el Mar Cantbric, a l'oest amb Miengo, Polanco i Torrelavega, al sud amb Puente Viesgo i Castaeda i a l'est amb Villaescusa, El Astillero, Camargo i Santa Cruz de Bezana. Est situat en l'eix Santander - Torrelavega, focus industrial i residencial de la regi, participant el municipi d'aquestes dues qualitats de la zona.

Localitats.

 Arce.
 Barcenilla.
 Boo.
 Caranda.
 Liencres.
 Mortera.
 Orua.
 Parbayn.
 Quijano.
 Renedo de Pilagos (Capital).
 Vioo de Pilagos.
 Zurita.

Demografia.



Font: INE


 Administrac .





Enllaos externs.

 Ajuntament de Pilagos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161542" title="Polaciones" nonfiltered="646" processed="643" dbindex="65646">


Polaciones s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Est situat en el curs alt del Riu Nansa, en l'extrem suroccidental de la regi i s la vall ms alta de Cantbria. Limita al nord amb Tudanca i Rionansa, a l'est amb la Mancomunitat Campoo-Caburniga, al sud amb la provncia de Palncia i Hermandad de Campoo de Suso i a l'oest amb Cabezn de Libana i Pesaguero.

 Localitats .

 Belmonte, 20 hab. ;
 Callecedo, 14 hab.
 Cotillos, 8 hab.
 La Laguna, 12 hab.
 Lombraa (Capital), 13 hab.
 Pejanda, 15 hab.
 Puente Pumar, 48 hab.
 Salceda, 16 hab.
 San Mams, 23 hab.
 Santa Eulalia, 10 hab.
 Tresabuela, 29 hab.
 Uznayo, 43 hab.

 Demografia .



Font: INE

 
 Administraci .






 Personatges illustres .
 Miguel ngel Revilla: (1943) Fundador del Partit Regionalista de Cantbria i ADIC. Es l'actual President de Cantbria,











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161543" title="Potes" nonfiltered="647" processed="644" dbindex="65647">


Potes s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Est situat al centre de la comarca de Libana de la que s capital. Limita al nord amb Cillorigo de Libana, a l'oest amb Camaleo, al sud amb Vega de Libana i a l'est amb Cabezn de Libana.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161544" title="Puente Viesgo" nonfiltered="648" processed="645" dbindex="65648">

Puente Viesgo s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la comarca del Pas. Els seus lmits sn: al nord amb Pilagos, a l'oest amb Torrelavega i San Felices de Buelna, a l'est amb Castaeda i Santiurde de Toranzo i al sud amb Corvera de Toranzo.

Localitats.

 As;
 Hijas;
 Las Presillas;
 Puente Viesgo (Capital);
 Vargas;

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 




 
Enllaos externs.

 Ajuntament de Puente Viesgo;
 PR-S.17: El Castillo;
 PR-S.18: La Capa;
 PR-S.19: Corrobrceno;
 Puente Viesgo a Cantabria Infinita;
 Puente Viesgo a Cantabria 102 municipios;
 Puente Viesgo a Cantabria Joven;
 Guia Turstica;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161545" title="Ramales de la Victoria" nonfiltered="649" processed="646" dbindex="65649">

Ramales de la Victoria s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Rasines, a l'oest amb Ruesga, al sud amb Soba i a l'est amb la provncia de Biscaia. Est situat en la vall de l'Asn, que antigament era una via de comunicaci molt important ja que comunica el port de Laredo amb la Meseta Central.

 Localitats .

 Gibaja, 388 hab. en 2006, dividida en els barris de:
Brcena, 23 hab., a 4 km de la capital;
La Estacin, 40 hab., a 4 km;
Pondra, 33 hab., a 4 km;
La Quintana, 230 hab.
Riancho, 62 hab., a 4 km;

 Ramales de la Victoria (Capital), con 1.945 habitants en 2006, dividits en els barris:
Ramales de la Victoria, 1.551 hab.
Cubillas, 46 hab.
Entrepuentes, 21 hab.
Guardamino, 42 hab., a 2 km;
Helguero, 56 hab., a 2 km;
Isea, 7 hab.
El Mazo, 55 hab.
La Pared, 10 hab., a 3 km;
Salto del Oso, 100 hab., a 1 km;
Sierra Alcomba, 14 hab., a 2 km;
Los Valles, 9 hab., a 2 km;
Veares, 19 hab., a 2 km;
Vegacorredor, 15 hab.

 Demografia .



Font: INE


 Enllaos externs .

 PR-S.22 Cam de les Coves de Ramales;
 PR-S.22 Cam del Picn del Carlista;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161546" title="Rasines" nonfiltered="650" processed="647" dbindex="65650">

Rasines s un municipi de Cantbria situat en la vall del Asn, en la zona oriental de la regi. La superfcie s d'uns 42 km i limita amb els segents municipis: al nord amb Guriezo, Ampuero i Voto i al sud amb Ruesga, Ramales de la Victoria i Karrantza (Biscaia).

 Localitats .
 Casavieja.
 Cereceda.
 El Cerro.
 La Edilla.
 Fresno.
 Helguera.
 Lombera.
 Ojbar.
 Rasines (Capital).
 Rocillo.
 Santa Cruz.
 Torcollano.
 La Vega.
 Villaparte.

 Demografia .



Font: INE
 
 
 Enllaos externs .
 ;
 Ajuntament de Rasines;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161547" title="Reinosa" nonfiltered="651" processed="648" dbindex="65651">

 
Reinosa s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria i centre neurlgic de la comarca de Campoo-Los Valles. Est solcada pels rius Ebre i Hjar. Geogrficament, el seu municipi est envoltat completament pel de Campoo de Enmedio, sent el municipi de Reinosa dels ms petits quant a extensi.

 Demografia .



Fuente: INE


Comunicaci.
 La comunicaci de Reinosa amb Santander al nord, i la Meseta, al sud, es veia dificultada per la necessitat de travessar les Hoces de Brcena, tram perills i complicat de la N-611 per les seves corbes i desnivell. Ara grcies a la construcci de l'autovia, el tram Reinosa - Santander es fa veritablement curt. Abans de la construcci del ferrocarril, aquest trajecte es feia en carretes tirades per bous i vaques, de manera que la carretera va ser una important indstria en l'economia de Reinosa. 






 Administraci .





 
 Personatges clebres .

Juan Francisco Gemes de Horcasitas: (Reinosa, 1682 - Madrid, 1768) Comte de Revillagigedo, i Virrei de Nova Espanya-Mxic, de 1746 a 1755.
Ruth Daz: Actriu. Ha participat a sries com El Comisario, Al salir de clase, Hospital Central i MIR.
La Fuga: Banda de rock, formada el juliol de 1996. Sn molt populars a Cantbria, i han fet gires arreu d'Espanya i Sud-amrica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161548" title="Reocn" nonfiltered="652" processed="649" dbindex="65652">


Reocn s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Alfoz de Lloredo i Santillana del Mar, a l'oest amb Cabezn de la Sal, al sud amb Mazcuerras i Cartes i a l'est amb Torrelavega.

Localitats. 
 Barcenaciones, 166 hab.
 Caranceja, 275 hab.
 Cerrazo, 466 hab.
 Golbardo, 182 hab.
 Helguera, 662 hab.
 Puente San Miguel (Capital), 3.081 hab.
 Quijas, 724 hab.
 Reocn, 65 hab. ;
 San Esteban, 103 hab.
 Valles, 409 hab.
 La Veguilla, 492.
 Villapresente, 1.077 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161549" title="Ribamontn al Mar" nonfiltered="653" processed="650" dbindex="65653">

Ribamontn al Mar s un municipi assentat a l'est de la Badia de Santander, en la costa central de Cantbria, i a 32 km de Santander. Limita a l'est amb el municipi de Bareyo i al sud amb el de Ribamontn al Monte i la desembocadura del riu Miera, que estableix un lmit natural amb el municipi de Marina de Cudeyo. Compte amb una poblaci de 4.045 habitants i una superfcie de 36 9 km, el que fa una densitat de 109 hab/km (INE 2005).

Localitats.

 Carriazo (Capital).
 Castanedo.
 Galizano.
 Langre.
 Loredo.
 Somo.
 Suesa.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161550" title="Ribamontn al Monte" nonfiltered="654" processed="651" dbindex="65654">


Ribamontn al Monte s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Ribamontn al Mar i Bareyo, a l'oest amb Marina de Cudeyo, al sud amb Entrambasaguas i a l'est amb la Hazas de Cesto, Meruelo i Solrzano. Est situat en la comarca de Trasmiera.

Localitats.

 Anero, 451 habitants en 2006 (INE).
 Cubas, 190 hab.
 Hoz de Anero (Capital), 654 hab.
 Liermo, 26 hab.
 Omoo, 179 hab.
 Las Pilas, 53 hab.
 Pontones, 164 hab.
 Villaverde de Pontones, 329 hab.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 




 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161551" title="Mike Farrell" nonfiltered="655" processed="652" dbindex="65655">

Mike Farrell (nascut el 6 de febrer de 1939) s un actor americ, ms conegut per al seu paper com capit B.J. Hunnicutt en la srie popular de televisi M*A*S*H (1975-83) . Ms recentment, Farrell collabor en a srie de televisi Providence (1999-2002). 

Enllaos externs.
 ;
Retrovisionmag includes quotes of Mike on Gene Roddenberry and on the human condition.
 Mike Farrell's website;
 Death Penalty Focus;
 Audio interview of Mike Farrell by Stephanie Miller about the Guantanamo Bay play on The Stephanie Miller Show;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161552" title="Las Rozas de Valdearroyo" nonfiltered="656" processed="653" dbindex="65656">

 
Las Rozas de Valdearroyo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Es troba en la comarca de Campoo-Los Valles i limita al nord amb Campoo de Yuso i el Embassament de l'Ebre, al sud amb Valdeprado del Ro, a l'oest amb Campoo de Enmedio i a l'est amb la provncia de Burgos.

Localitats.

 La Aguilera.
 Arroyo.
 Bimn.
 Bustasur.
 Llano.
 Renedo.
 Las Rozas (Capital).
 Villanueva.

Economia.

Un 13,5 % de la poblacindel municipi es dedica al sector primari, un 22,9 % a la construcci, un 20,8 % a la indstria i un 42,7 % al sector serveis.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161554" title="Ruente" nonfiltered="657" processed="654" dbindex="65657">


Ruente s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Est situat en la zona occidental de la comunitat a 7 km de Cabezn de la Sal i a 52 quilmetres de la capital, Santander. Es troba encaixat en la vall del Saja.

 Localitats .
 Barcenillas, 127 habitants (2006).
 Lamia, 74 habitants (2006).
 Ruente (Capital), 284 habitants (2006), repartits als barris de Gismana (100 hab.), Monasterio (58 hab.) i Ruente (516 hab.);
 Ucieda, 516 habitants (2006): Barrio de Abajo (170 hab.), Barrio de Arriba (241 hab.), La Cuesta (30 hab.) i Meca (56 hab.), amb 19 hab. en poblament disaeminar.

 Municipis limtrofes .

 Nord: Valdliga, Cabezn de la Sal i Mazcuerras ;
 Sud: Caburniga i Los Tojos  ;
 Est: Caburniga.
 Oest: Cieza.

 Demografia .


Font: INE


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161555" title="Ruesga" nonfiltered="658" processed="655" dbindex="65658">

Ruesga s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Es troba situat en una vall travessada pel riu Asn i limita amb els municipis de Solrzano i Voto, al nord; Soba, al sud; Rasines i Ramales de la Victoria, a l'est; i Arredondo, Riotuerto i Entrambasaguas a l'oest.

Localitats.

 Calseca.
 Matienzo.
 Mentera Barruelo.
 Ogarrio.
 Riva (Capital).
 Valle.

Demografia.



Font: INE



Enllaos externs.

  Pgina sobre les coves de Matienzo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161558" title="Ruiloba" nonfiltered="659" processed="656" dbindex="65659">

Ruiloba s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb el Mar Cantbric, a l'oest amb el municipi de Comillas i al sud i est amb el d'Alfoz de Lloredo.

 Localitats .
 Casasola.
 Concha.
 La Iglesia (Capital).
 Liandres.
 Pando.
 Ruilobuca.
 Sierra.
 Trasierra.
 
 Demografia .



Font: INE


 Administraci .






Enllaos externs.

 Ruiloba a Cantbria 102 municipis;
 A Cantbria Infinita;
 A Cantabria Joven;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161559" title="San Felices de Buelna" nonfiltered="660" processed="657" dbindex="65660">


San Felices de Buelna s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Torrelavega i Cartes, al sud amb Anievas, a l'est amb Corvera de Toranzo i Puente Viesgo i a l'oest amb Los Corrales de Buelna. Es troba en la comarca de Besaya i pel seu territori discorre el riu Besaya.

Localitats.

 La Brcena, 4 hab.
 Jan, 204 hab.
 Llano, 223 hab.
 Mata, 548 hab.
 Posajo Penas, 76 hab.
 Rivero (Capital), 338 hab.
 Sopenilla, 175 hab.
 Sovilla, 258.
 Tarriba, 413 hab.
 
Demografia.



Font: INE


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161560" title="Callist" nonfiltered="661" processed="658" dbindex="65661">


Onomstica:

Nom de dos patriarques de Constantinoble:
Nicfor Callist, autor dHistoria Ecclesiastica, i Tzetzes als Commentaries;
Callist I, patriarca el 1350 1354 i 1355 1363;
Callist II, patriarca el 1397;

Gai Juli Callist, llibert de Calgula i ministre de Claudi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161563" title="Les noces de Fgaro" nonfiltered="662" processed="659" dbindex="65662">

Le nozze di Figaro (commedia per musica in quattro atti o dramma giocoso) (Les noces de Fgaro, en catal) s una opera buffa en quatre actes composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret de Lorenzo da Ponte, basat a l'obra de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, Le mariage de Figaro. Fou composta entre 1785 i 1786 i estrenada a Viena l'1 de maig de 1786 sota la direcci del mateix compositor.

Escrita en itali, s una de les peres ms importants de la histria de la msica. s considerada com una de les millors creacions de Mozart, i reb moltes crtiques a la seva poca al mateix temps que recoll grans xits en les seves representacions. 

La trama es desenvolupa a Sevilla (Espanya).

 Instrumentaci .

2 flautes, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 2 timbals, cordes (violins primers i segons), violes, violoncels i contrabaixos).

 Sinopsi .
Acte I.

Fgaro i Susanna, la seva promesa, criats del Comte d'Almaviva, prenen mides de l'habitaci que ocuparan al casar-se, per a poder collocar el llit. Susanna no vol que es colloqui el llit en aquesta habitaci, ja que est prop de la del Comte, que s'oposa al seu matrimoni, la corteja, i exigeix el seu dret de pernada, encara que havia renunciat pblicament a ell, en el cas que ella es casi. Fgaro pensa llavors que si el Comte d'Almaviva vol ballar (Se vuol ballare), solament ho far al so que ell toqui. A continuaci, entra el Doctor Bartolo amb Marcellina, la seva majordoma, a exigir un antic acord, pel qual ha de casar-se amb Marcellina, o b, pagar-li una gran suma de diners. Susanna i Marcellina canten un duet, Via resti servita (Accepta les meves deferncies), de fingida cortesia.

Entra Cherubino, patge del Comte, que s'ha d'amagar en entrar aquest en escena. El comte ofereix molts diners a Susanna a canvi d'una cita, per ella els rebutja. Entra Don Basilio, mestre de msica i organista del palau, aix que el Comte s'ha d'amagar tamb. Don Basilio explica a Susanna l'inters que t el Comte en ella, i l'inters que t Cherubino, amagat en aquesta mateixa habitaci, per l'esposa del Comte. El Comte, enfurit, amenaa amb acomiadar Cherubino, per quan el mateix Cherubino surt del seu amagatall, entn que ha estat testimoni de la seva escena amb Susanna, i canvia d'actitud.

Apareix Fgaro al costat d'un grup de camperols, que agraeixen al Comte l'abolici d'un dret feudal, el dret de Pernada, i li demana que el casi amb Susanna. Promet fer-ho, i per a desempallegar-se de Cherubino, el nomena oficial del seu regiment i li ordena partir a Sevilla.

Acte II.

La Comtessa lamenta les infidelitats del seu esps, Porgi, amor, qualche ristoro (Dna'm, amor, algun remei). Arriben Susanna, la seva donzella, i Fgaro, que li diu que li ha enviat al Comte una carta annima en la que li fa creure que ha concertat un altre home. Surt Fgaro, i entra en aquest moment Cherubino, que canta a la Comtessa el seu amor, Voi che sapete che cosa e amor (Vs que sabeu qu s l'amor). La Comtessa i na Susanna el disfressen de dona, i citen al Comte a una entrevista amb Susanna, a la que en realitat assistir Cherubino.

En aquest moment, apareix el Comte, i Cherubino s'ha de tancar en una habitaci. La comtessa li diu al Comte que s Susanna qui s'ha tancat all, i ell intenta tirar la porta a terra. Mentre, Susanna, tamb amagada, ajuda a sortir de l'habitaci en Cherubino i es posa en el seu lloc. Finalment, la Comtessa confessa al Comte que s Cherubino qui est aqu, per en obrir la porta, apareix Susanna, i tant la Comtessa com el Comte es queden molt sorpresos. Llavors, la Comtessa, recuperant la calma, li diu que va ser un ardit per a posar gels el Comte.

Entra el jardiner, Antonio, queixant-se que alg ha trencat els seus tests saltant d'una finestra. Entra Fgaro, i diu que ha estat ell, per Antonio mostra uns papers que va perdre qui va saltar per la finestra, que resulten ser les credencials de Cherubino. Fgaro diu que s que Cherubino l'hi havia donat perqu faltava un segell, per el Comte no queda convenut amb l'explicaci. En aquest mateix moment, apareixen Bartolo i Marcellina de nou, que reclamen al Comte el compliment de la seva demanda, les seves noces amb Fgaro.

Acte III.


El jutge Don Curzio exigeix a Fgaro a complir el contracte amb Marcellina, pagant-li una gran suma de diners, per com aquest no els t, l'obliga a casar-se amb ella. Fgaro s'excusa dient que ell s de famlia noble, i que no pot casar-se sense una autoritzaci dels seus pares desconeguts perqu uns bandolers el van robar quan era petit. Com a prova d'aquesta noblesa, mostra un senyal en el seu bra dret. Llavors, Marcelina diu que Fgaro s el seu fill, que va desaparixer poc desprs de nixer, i que Bartolo s el seu pare, aix que ja no ha de casar-se amb ella.

Quan arriba Susanna, i veu abraats Marcellina i Fgaro, li copeja la cara, i Marcelina li explica la nova situaci.

La Comtessa, dicta a Susanna una carta pel Comte, per a confondre el seu marit. Mentre, entra un grup de camperoles per a oferir flors a la Comtessa. Entre elles es troba Cherubino, vestit de dona. Antonio, el jardiner, i el Comte el reconeixen.

Es celebren les noces entre Fgaro i Susanna i entre Bartolo i Marcellina, i durant el ball, Susanna passa al comte la nota que va escriure dictada per la Comtessa, fixant una cita per a aquesta nit. L'agulla amb la que est tancada la carta, ha de ser retornada, en senyal de conformitat. El pla s que aquesta nit no es trobi amb Susanna o amb Cherubino, sin que es trobi amb la mateixa Comtessa, aix que intercanvia la seva roba amb Susanna.

Acte IV.

Fgaro sorprn Barbarina buscant l'agulla que segellava la carta, ja que el Comte l'entreg a la jove perqu la hi dons a na Susanna, per l'havia perduda. Fgaro interpreta aleshores que Susanna s'ha citat amb el Comte, perqu no est al del pla. Empipat, convida Bartolo i Basilio a ser testimonis d'aquesta cita, i els adverteix sobre la infidelitat de les dones (Aprite un po quelli occhi, Obriu una mica els ulls).

Arriben la Comtessa i Susanna, amb els vestits intercanviats, i es produx una trobada complicada.

Cherubino, que havia quedat amb Barbarina, veu la Comtessa, que anava disfressada de Susanna, i intenta besar-la, per en aquest moment arriba el Comte, i s ell qui rep el pet. Aquest li respon amb una bufetada, que encaixa Fgaro, que s'havia acostat per a veure qu passava. Per a venjar-se del Comte, Fgaro comena a cortejar Susanna, pensant que era la comtessa, per quan aquest la reconeix, li declara el seu amor, i Susanna s'enfada, pensant que el seu esps no l'havia encara reconeguda. Quan se n'adona, la parella s'abraa, i aix enfureix al Comte, que confon Susanna amb la Comtessa. Quan es descobreix la situaci, el Comte demana perd a la seva esposa, per les seves sospites i per la seva mala conducta. La Comtessa li perdona i acaba l'acte amb una alegre festa.

 Anlisi musical .

Llibret.

El libret Les noces de Fgaro s obra de Lorenzo da Ponte. Va ser el propi Mozart qui li va suggerir el tema. El llibretista el va lliurar al compositor el juliol de 1785. S'inspirava en la comdia Le mariage de Figaro de Pierre Augustin Caron de Beaumarchais, que es va estrenar l'any 1785 a Viena.

L'Emperador Josep II d'Habsburg va concedir llicncia per a representar-la com a pera, malgrat estar prohibida com a obra de teatre. Da Ponte i Mozart van reduir a quatre els cinc actes de l'original i van transformar la histria, evitant les allusions socials i poltiques que podien ser problemtiques; enlloc d'aix, van aprofundir en la caracteritzaci dels personatges. 

Estructura musical.
Obertura en Re major. L'obertura no empra cap dels temes de la prpia pera, segons les prctiques del Mozart adult.

Segueixen l'obertura, peces individuals (deu ries, dues cavatines i una arieta) i nmeros de conjunt (cinc duetinos, un duo, dos trios, un sextet, tres cors i tres conjunts finals). L'pera est plena de passatges assolits i de riques melodies, pel que s difcil destacar uns nmeros per davant d'uns altres.

ries;

Destaquen dues intervencions solistes del personatge de Fgaro a l'Acte I: la cavatina plena de venjana i ironia nmero 3: Se vuol ballare, i la marxa amb la qual acomiada Cherubino perqu vagi a la recerca de la glria militar, el nmero 9: Non  andrai; la msica d'aquest ria final s citada en el segon acte de la segent pera de Mozart, Don Giovanni.

El personatge de Cherubino canta dues ries en les que expressa de forma delicada les seves inseguretats respecte a l'amor: Non so pi cosa son (Acte I, nmero 6), i Voi che sapete (Acte II, nmero 11).

Les ries ms serioses i exquisides corresponen al personatge de la Comtessa Almaviva: Porgi amor (nmero 10, al principi de l'Acte II), i Dove sono i bei momenti (nmero 19, Acte III). Mozart va prendre msica de lAgnus Dei de la seva "Krnungsmesse" KV 317 (Missa de la Coronaci), per a l'ria Dove sono, en Do major en lloc de l'original Fa major; el mateix motiu el va emprar en el seu primer concert per a fagot.

Susanna, que s una presncia contnua al llarg de tota l'obra, t una intervenci individual destacada en la seva ria de l'acte IV: Deh viene, non tardar. El personatge del Comte d'Almaviva sobresurt en l'ria Vedr, mentr'io sospiro. Fins i tot el modest personatge de Barbarina t una petita pea inoblidable, amb aire de  msica nocturna  que anticipa sonoritats romntiques, L'ho perduta, me meschina (nmero 23 Acte IV).

Conjunts;

En aquesta obra s'equilibren les intervencions solistes i els conjunts. Abunda l'pera en duos, tercets i concertants que agiliten la trama, propiciant un estil gaireb  de conversa . La crtica musical ha destacat aquests conjunts i els dos grans finals.

Dels duos destaquen l'humorstic Via resti servita entre Marcelina i Susanna a l'acte I, i dos duos de Susanna a l'acte III: Crudel! Perch finora, amb el Comte, i l'encantador Che soave zeffiretto amb la Comtessa.

s particularment fams el primer dels grans finals, el de l'Acte II, a partir del nmero 15: Esci ormai. Al llarg de 937 compassos, es passa d'un duo a un trio, a un quartet,... fins a arribar a les set veus sense que l'acci decaigui en cap moment ni els personatges perdin la seva prpia caracteritzaci; s considerat  un arc simfnic tan meravells que est unnimement considerat com la ms gran obra mestra del gnere  (Bernhard Paumgartner, citat per A. Poggi). T una estructura simfnica, formada per sis nmeros independents i enllaats entre si amb tota la naturalitat que exigeix l'argument.

El sextet (nmero 18: Riconosci in quest'amplesso), de l'acte III era un dels passatges favorits del propi Mozart.

Del final de l'acte III (nmero 22: Ecco la marcia), destaca el fandango intercalat.

El segon gran final s el de l'acte IV, a partir del nmero 28: Pian, pianin le andr; resulta agitat i viva, amb personatges que es tendeixen paranys els uns als altres. s ms breu que el final de l'acte II, per ms ric en melodies.

ries opcionals;

Per a la reposici de l'obra l'any 1789, Mozart va compondre dues ries per a la soprano Adriana Ferrarese, menys dotada vocalment que Nancy Storace:
ria-Rond:  Al deso di chi t'adora , K 577, en substituci de l'ria  Deh, vieni non tardar  (acte IV) .
Arieta:  Un moto di gioa  K 579, substitueix l'ria  Venite, inginocchiatevi  (acte II).

Estrena.

Mozart va compondre aquesta pera entre l'octubre de 1785 i l'abril de 1786. No va ser un encrrec oficial, sin que va ser fruit de l'associaci artstica entri Mozart i Da Ponte.

Es va estrenar l'1 de maig de 1786 al Burgtheater de Viena.

Els cantants de l'estrena foren els segents:

  Comte Almaviva, barton Stefano Mandini.
  Comtessa d'Almaviva, soprano Luisa Laschi.
 Susanna, jove soprano anglesa Nancy Storace, de  veu fosca i vellutada  (1747-1805);
 Fgaro, baix Francesco Benucci.
 Cherubino, soprano Dorotea Bussani.
 Marcelina, soprano Maria Mandini.
 Don Bartolo, baix Francesco Bussani.
 Don Basilio, tenor, Michael O'Kelly o Kelly (1762-1826).
 Don Curzio, tenor Michael O'Kelly.
 Antonio, baix Francesco Bussani.
 Barbarina, mezzosoprano Anna Gottlieb, jove de dotze anys.

L'pera va ser ben rebuda pel pblic. A partir de la tercera representaci direcci va correspondre a Joseph Weigl, alumne dSalieri. No obstant aix, desprs de vuit representacions, l'obra va ser substituda en les preferncies del pblic viens per Una cosa rara de Vicent Martn i Soler (1754-1806). Al desembre de 1786 fou representada a Praga, on va recollir un xit encara major que a Viena. Mozart ho va comprovar en persona, viatjant a Praga a principis de 1787. All li van encarregar una nova pera per a la temporada segent, que seria Don Giovanni. El 29 d'agost de 1789 es va reposar l'obra en els escenaris vienesos, amb adrea de Weigl. Aquesta pera es va difondre rpidament en versi alemanya.

Va ser editada a Pars cap a 1795.

Valoraci.

s la primera obra mestra mozartiana en l'mbit de l'pera bufa en llengua italiana, tres anys desprs de El rapte en el serrall (A. Poggi). La trama, malgrat ser complicada, flueix amb facilitat i espontanetat.

Destaca per la creaci dels personatges, caracteritzats amb gran riquesa de matisos.  Als habituals personatges de cartr pedra, el poder de la seva msica aconsegueix donar-los emocions reals, que commouen el cor malgrat el ridcul de les seves accions  (McLeish).  A la multiplicitat de carcters i d'infinits estats d'nim (sensualitat, erotisme, aband, malenconia, nostlgia, penediment) correspon la lleugera i calidoscpica escriptura musical, tamb ella extraordinria sntesi d'elements mltiples i variats  (A. Poggi).

 Adaptacions.

Franz Liszt va compondre la Fantasia sobre dos motius de "Les noces de Fgaro" de Mozart, tamb coneguda com la Fantasia Fgaro (1843).

Existeixen diversos enregistraments audiovisuals de l'pera, tant per a cinema com per a televisi, entre els que poden esmentar-se:

Le Nozze di Figaro (2006), producci per a televisi dirigida per Brian Large, amb Nikolaus Harnoncourt (director), Bo Skovhus, Dorothea Rschmann, Anna Netrebko, Ildebrando d'Arcangelo i Christine Schfer.
Les Noces de Figaro (1999), producci per a televisi dirigida per Alexandre Pasts, amb Roman Trekel, Emily Magee, Dorothea Rschmann, Ren Papi i Patrcia Risley.
Le Nozze di Figaro (1994), producci per a televisi dirigida per Derek Bailey, amb Gerald Finley, Alison Hagley, Rene Fleming i Andreas *Schmidt.
Le Nozze di Figaro (1975), dirigida per Jean-Pierre Ponnelle, amb Hermann Prey, Mirella Freni, Dietrich Fischer-Dieskau, Kiri Te Kanawa i Maria Ewing;
Die Hochzeit des Figaro (1967), dirigida per Joachim Hess, amb Tom Krause, Arlene Saunders, Edith Mathis, Heinz Blankenburg i Elisabeth Steiner.
Mozart i Viena un video (es);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161565" title="Callist I" nonfiltered="663" processed="660" dbindex="65663">
Callist I (Callistus, Kllistos) fou un monjo del Mont Athos. Durant la guerra entre Joan V Paleleg (1341-1391) i Joan VI Cantacuz (1347-1354) fou enviat a Constantinoble. Fou maltractat per l'emperadriu Anna i el patriarca Joannes XIV (1347) per el 1350 fou nomenat patriarca per Joan VI Cantacuz. El 1353 Joan VI li va demanar de qu poss la corona al seu fill Mateu Cantacuz per s'hi va negar i es va retirar a un monestir (1354); li va pregar de seguir com a patriarca, per no va voler acceptar el crrec i al seu lloc fou nomenat Filoteu Cocci per per poc temps ja que Joan V Paleleg va obtenir la victria. Llavors Joan V el va cridar i el va fer de nou patriarca. El 1363 va ser enviat com ambaixador a la princesa srbia Elisabet i va morir pel cam prop de Ferne, capital dels serbis. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161566" title="Callist II" nonfiltered="664" processed="661" dbindex="65664">
Callist II fou patriarca de Constantinoble el 1397 (Callistus II Xanothopoulos). Se'l suposa autor d'una homilia d'exaltaci de la creu (De cruce) per tamb podria ser obra de Callist I. Altres llibres teolgics tamb corresponen a un dels dos Callist.
Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161567" title="Gai Juli Callist" nonfiltered="665" processed="662" dbindex="65665">
Gai Juli Callist (Caius Julius Callistus) fou un llibert de Calgula, que va gaudir de fora influncia sobre l'emperador, per que quan es va veure amenaat per la bogeria de Calgula va prendre part a la conspiraci que el va assassinar. 

Sota Claudi tamb va exercir influncia i encara que al principi fou proper de Valria Messallina desprs es va oposar als actes de l'emperadriu amb Gai Sili. Llavors va afavorir a Lllia Paulina que volia esdevenir emperadriu, per no va reeixir ja que Claudi es va casar amb Agripina que tenia el suport de Palles. El metge Escriboni Llarg li va dedicar una obra seva.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161568" title="Callix" nonfiltered="666" processed="663" dbindex="65666">


Onomstica:
Callix d'Atenes, poltic atenenc;
Calilix de Rodes, escriptor grec;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161569" title="Callix d'Atenes" nonfiltered="667" processed="664" dbindex="65667">
Callix d'Atenes (Kallxenos,           , Callixenus) fou un poltic atenenc que el 406 aC desprs de la batalla de les Arginuses, va impulsar un decret contra els generals derrotats pels que eren jutjats en com i podien ser condemnats a mort. Euriptlem i altres s'hi van oposar, per el poble estava excitat i va donar suport a Callix. Els pritans van refusar sotmetre la proposta a votaci per sota el clamor de Callix i tots els seus amics, menys Scrates, van acceptar finalment.

Ms tard, quan ja quasi tots els generals havien estat executats, es va aixecar acusaci criminal contra Callix i altres que li havien donat suport, i ell i quatre ms foren empresonats temporalment, per van fugir cap a territori sota control espart a Declia. Quan el 403 aC es va restaurar la democrcia va aprofitar l'amnistia per tornar, per rebutjat pels seus conciutadans que no li van oferir ni un tros de pa, va morir de gana i misria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161571" title="Callix de Rodes" nonfiltered="668" processed="665" dbindex="65668">
Callix de Rodes (Kallxenos,           , Callixenus) fou un escriptor grec contemporani de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC) autor de dos treballs perduts, un titulat                  , tenia com a mnim 4 llibres; i                                        , que era un catleg d'escultors i pintors.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161572" title="Call" nonfiltered="669" processed="666" dbindex="65669">
Call (Kall, Callo) fou un orfe que va viure a Epidaure vers el 350 aC. Sempre fou considerat una noia, i es va casar i va viure amb el seu marit durant dos anys; llavors va caure molt malalta i els metges es van adonar que en realitat era un home, i van descriure el cas com un fenomen d'andrgina. El cas es descrit per Diodor de Siclia i fou considerat interessant pels metges tot i que era un cas fora estrany.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161573" title="Callon" nonfiltered="670" processed="667" dbindex="65670">


Onomstica:

Callon d'Egina, escultor grec;

Callon d'Elis, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161574" title="Callon d'Egina" nonfiltered="671" processed="668" dbindex="65671">
Callon d'Egina (Cllon,       , Callon) fou un artista escultor de l'illa d'Egina, pupil d'Angeli i de Tecteu, al seu torn pupils de Diop i Escillis. Va viure poc abans del 500 aC. Pausnies diu que fou contemporani de Cnac de Sici el vell (que va florir del 540 aC al 508 aC). Va deixar dues esttues al menys: un trpode ornamentat amb una esttua de Cora, i un xanon d'Atenea.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161576" title="Callon d'Elis" nonfiltered="672" processed="669" dbindex="65672">
Callon d'Elis (Kllon,       , Callon) fou un escultor d'Elis que va fer una esttua d'Hermes a Olmpia i un cor de 35 nois messenis que havien mort en el pas de l'estret de Messana a Rhegion que fou dedicada pels messenis a Olmpia. Va viure abans del 436 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161577" title="Calcir" nonfiltered="673" processed="670" dbindex="65673">
Calcir (Calocyrus) fou procnsol (         ) o dux (    ), i un jurista grecorom. A la Baslica s esmentat com  Calocyrus Sextus. Segons la Bibliotheca Juris Orientalis Canonici et Civilis, Calocyrus hauria estat posterior a Ciril i hauria viscut en temps d'Aleix I Comn (1081-1118) .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161579" title="Falla sud-valenciana" nonfiltered="674" processed="671" dbindex="65674">
La denominada falla sud-valenciana s una falla tectnica que arranca junt a la mar a Xeresa, passa per Barx, Xtiva i tota la Vall de Montesa, prolongant-se desprs cap a terres manxegues pel corredor d Almansa. Els gelegs defineixen aquest conjunt com una successi d anticlinoris i sinclinoris amb vergncia al nord, on els primers estan constituts per materials carbonatats cretcics (principalment) que donen lloc a les serres, i els segons a les valls, ocupats per les margues del Mioc tap, ms o menys cobertes pels farciments detrtics quaternaris.

La falla sud-valenciana constitueix una linia divisoria entre el sistema Btic (al sud) i el sistema Ibric (al nord) al Pas Valenci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161580" title="Miquel Sellars i Perell" nonfiltered="675" processed="672" dbindex="65675">
Miquel Sellars i Perell (Barcelona, 1946) s un poltic catal. Des dels fets del Palau de la Msica de 1963 es va vincular als sectors nacionalistes que animava Jordi Pujol. Fou secretari del Grup d'Acci al Servei de Catalunya i organitz el Servei d'Informaci Catal el 1970. Tamb fou editor de la revista clandestina Avui i fundador destacat de l'Assemblea de Catalunya (1971) i de Convergncia Democrtica de Catalunya el 1974. 

El 1978 abandon CDC per a participar en la fundaci de Nacionalistes d'Esquerra, tot i que romandre independent. Ha estat promotor i president de la Fundaci Centre de Documentaci Poltica (1976), secretari general del Club Ramon Muntaner. Com a expert en temes policials, fou director general de seguretat ciutadana de la Generalitat de Catalunya el 1983-1984 i el juny de 2007 fou nomenat secretari de comunicaci. Tamb s director de la revista Debat Nacionalista, membre de la junta d'mnium Cultural i director del Centre d'Estudis Estratgics de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161581" title="Edenia" nonfiltered="676" processed="673" dbindex="65676">
Edenia s un regne fictici dins de la saga de videojocs, Mortal Kombat.

 Sobre Edenia .
Com posa el seu al nom, Edenia s semblant al Jard de l'Edn. s una terra mol frtil i els seus habitants viuen molts anys ms que els humans.
A Edenia s habitual l's de la mgia per part de la poblaci local. Edenia s una monarquia feudal, com la majoria dels regnes de MK.

Edenia s tamb coneguda per haver sigut annexada diverses vegades per altres regnes, com l'Outworld.
De tots els regnes, Edenia s ms semblant a l'Earthrealm o regne de la Terra per la seva poblaci.

El primer governant conegut d'Edenia va ser el rei Jerrod.  Els seus millors guerrers van perdre deu vegades seguides el Torneig de Mortal Kombat davant els guerrers de l'Outworld, liderats per Shao Kahn i segons les normes, Kahn va tenir el poder per envair Edenia. Outworld va guanyar la guerra i Edenia va ser annexada. Per legitimitzar-se com a rei, Kahn va forar a la reina Sindel a un matrimoni obligat i va adoptar tamb a la seva filla, la princesa Kitana aix tamb altres membres de la Casa Real. Edenia seria alliberada 10.000 anys desprs, ja que durant tot aquell temps, el poder de Kahn havia anat disminuint degut a les seves constants i fracassades invasions a l'Earthrealm.

 Espcies nadiues del Regne .
Els edenis sn humans en aparena, menys pel fet de qu viuen milers d'anys, com la gent de Seido, l'altre regne amb el que tenen certes semblances. Els tons de la coloraci de la pell dels edenis varien de blanc a negre, per la coloraci ms fosca sembla ser la que ms est.

 Habitants destacats .
Sindel, reina d'Edenia. Diverses vegades en la curta histria d'Edenia desprs de la seva alliberaci de l'Outworld, el seu govern va ser interromput per usurpadors com Shinnok i Onaga.

Kitana, princesa d'Edenia, filla de la reina Sindel. s tamb la lder de les forces armades i s coneguda pels seus ideals sobre la seguretat del seu regne. Com la seva mare, ella ha estat sola.

Rain. Va ser segrestat per Shao Kahn quan era nen, ara, forma part de l'exrcit d'aquest. Kitana l'ha tractat de convncer per que el traeixi.

Jade, guardaespatlles i millor amiga de Kitana. Durant el govern de Kahn, va ser assignada per assassinar a Kitana degut a la seva traci, per va decidir unir-se a la seva amiga, traint ella tamb al rei. Ara presta els seus serveis novament per Sindel i Kitana.

Sheeva, mutant de la raa dels Shokan, va ser assignada guardaespatlles de la reina Sindel i de Kitana durant el govern de facte de Kahn.

Tanya ve d'una famlia de diplomtics i ambaixadors i va usar ms d'una vegada els seus persuasius poders per portar a Edenia a les forces de la foscor. s intelligent i habilidosa amb la mgia negra.

Taven, fill del Du protector d'Edenia. El seu germ Daegon s meitat edeni, ja que va nixer a l'Earthrealm.

 Relacions amb altres Regnes .
No hi ha cap mena de dubte que l'Earthrealm o regne de la Terra ha ajudat a Edenia per a l'alliberaci de les garres de Shao Kahn, per aix, ambds regnes se veuen l'un amb l'altre com aliats. L'altre regne aliat s l'Orderrealm o regne de l'Ordre, no obstant, els edenis sn conscients de quan repressius poden ser els governants d'aquell regne. Degut a la conquesta de l'Outworld sobre Edenia, ambds regnes sn clarament enemics, almenys durant l'ocupaci de Kahn. L'nica possibilitat de pau entre ambds regnes es va veure durant el comenament de Mortal Kombat 4 quan Kitana estava en procs de reorganitzar la pau al seu regne. El ending de Kung Lao a Mortal Kombat Gold ens dna la idea de qu els esforos de Kitana van valdre la pena.

 Vegeu tamb .
Outworld;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161582" title="Joan II Comn" nonfiltered="677" processed="674" dbindex="65677">

Joan II Comn conegut com Calo-Joannes (Kalo-Joannes,     -        o         , Kalo-Ioannes), fou emperador bizant (1118-1143). Va nixer el 1088 i se li va posar el nom de Joannes. Era baix, lleig i de complexi dbil, al contrari que altres prnceps de la famlia i per aix se li va donar el renom de Kalo-Joannes com a burla o per les seva bellesa intellectual (Calo-Joannes vol dir Joan el bell) 

Era fill d' Aleix I Comn al que va succeir el 15 d'agost del 1118 desprs d'haver estat pressionat per fer hereu al seu gendre Nicfor Brienni, casat amb Anna Comn, afavorit per aquesta i per l'emperadriu Irene Ducas. Davant de la conspiraci que es preparava, al morir el pare es va proclamar emperador i no va sortir de palau ni per anar a l'enterrament i aix Irene, Anna i Nicfor no van poder apoderar-se de palau i proclamar a Brienni. A Trebisonda, el governador, general Constant Gabras, fill de Teodor Gabras, que havia estat dux de la ciutat independent del 1074 al 1094, es va proclamar emperador i de fet va recuperar la independncia.

Va tenir una excellent relaci amb el seu germ Isaac I Comn i va ser proa estimat dels seus sbdits que va gosar fins i tot a abolir la pena de mort

En el seu regnat es van produir nombroses guerres en general victorioses, per la cronloga encara no est prou ben determinada degut a la confusi que presenten les fonts primries (Nicetes Coniates i Cinamos). El 1119 va combatre als seljcides a  Frgia i els grecs va ocupar Denizli (Laodicea de Frgia). El 1120 l'exrcit va progressar a Frgia a i Pamflia ocupant entre d'altres Sozpolis i Hiercocoriftis, per es va haver de retirar per una invasi dels petxenegues o cumans per la regi del Danubi cap a Trcia (1121). El 1122 va derrotar els cumans a Berea a Macednia , i els invasor van retornar al seu lloc d'origen; els presoners van rebre terres als districtes que havien devastat, a canvi de protegir aquestes zones de futurs atacs. Tamb es va fer un atac a Rscia on el zup Urosh, que tenia el suport d'Esteve II d'Hongria s'havia revoltat. Aquest mateix any no va renovar els privilegis comercials als venecians i va esclatar la guerra. El 1123 Urosh fou derrotat i fet presoner, i va haver de signar la pau.

El 1124 els venecians van atacar Rodes, Samos, Lesbos, Paros, Andros i algunes ciutats de la costa del Pelopons. El 1125 els venecians van atacar Cefalnia. Finalment el 1126 es va signar la pau amb Vencia i li foren retornats a la repblica els privilegis comercials. 

Amir Ghazi Danishmend, emir de Sivas, va intervenir el 1127 en la lluita entre el sold seljcida  d'Ancira, Malik Arab, i el sold seljcida de Konya o Rum, Masud, a favor d'aquest darrer que era el seu gendre. Malik Arab va demanar ajut a Bizanci i llavors Joan II va iniciar la guerra contra els seljcides de Konya a la regi de Paflagnia. Amir Ghazi  va ocupar Ancira i Cesarea i tot seguit Gangra (Cankiri)  i Kastamonu. Abans del 1132 l'emperador bizant va ocupar aquestes dues ciutats, per no les va poder conservar molt de temps i les guarnicions gregues es van haver de rendir. En aquest mateix any Bizanci va donar suport al pretendent hongars lmos, germ d'Esteve II, que havia estat cegat pel rei hongars i havia fugit a Bizanci. Geza I fou aixecat com a pretendent pels bizantins, mentre els alemanys donaven suport a un altre aspirant, Salom. Esteve va envair Bizanci el 1128 i va ocupar Branizova i Belgrad, arribant fins a Sofia per a la tardor els bizantins van contraatacar dirigits per Andrnic Comn, germ de Joan II, i pel mateix Joan II, i van derrotar els hongaresos a Francocorium (Crmos) prop de Sirmium, i el pas entre el Save i el Danubi fou ocupat, especialment la fortalesa clan de Zeugmino. Esteve II va signar la pau i va reconixer com hereu a Bela I el Cec fill d'lmos el cec.

El 1129 els bizantins van perdre Mopsutia davant el rei Lle I de l'Armnia Menor. El 1132 els armenis van ocupar Tars i Adana als bizantins i croats.

El 1133 es va revoltar Isaac Comn, germ de l'emperador, per no va tenir xit i va fugir a territori de l'emir danishmndida de Sivas. L'atac bizant a Gangra, ja recuperada pels musulmans, fou rebutjat. En canvi els danishmndides van recuperar Kastamonu que encara conservaven els bizantins. 

El 1134 fou proclamat patriarca Lle Estipes en el lloc de Joannes IX. Els bizantins van atacar i ocupar Cankiri (Gangra) per no la van poder conservar. El 1135 els bizantins van obtenir diverses victries a Paflagnia i van ocupar altre cop Gangra i Kastamonu i altres llocs,  per foren evacuades i recuperades per Muhammad Danishmend de Sivas. Una expedici a Cilcia els va portar fins a Anazarbe (Ayn Zarba) on foren rebutjats, per van poder ocupar algunes altres ciutats.

El 1137 el govern comunal d'Ancona a Itlia va demanat el protectorat bizant que mai fou efectiu. En aquest mateix any es va fer una ofensiva contra el Regne de l'Armnia Menor i foren ocupades Tars, Mamistra i Adana  a la primavera, per foren rebutjats davant Anazarbe. El rei Lle fou fet presoner. Els seus dominis, on el seu fill Teodor es va sostenir en part, foren annexionats i declarats la provncia  d' Armnia IV. L'atac es va estendre cap a Antioquia que es va haver de declarar feudatria de l'Imperi. Lle I d'Armnia Menor va viure uns anys com hostatge a Constantinoble (on va morir el 1142).

El 1138 una revolta popular va expulsar a la guarnici bizantina establerta a Antioquia. El 1139 es va sotmetre Constant Gabras, dux independent de Trebisonda.

El 1141 va dirigir una expedici a Antlia acompanyat pels seus tres fills Aleix Comn, Andrnic Comn i Manel Comn. La zona fou sotmesa aix com les illes de la mar de Caralis (segurament el golf d'Antlia). Aleix Comn, el fill hereu, va agafar la malria i va morir a la zona. El seu germ Andrnic que portava el cadver a Constantinoble va morir del mateix pel cam.

El 1142 va dirigir una expedici a Sria contra els atabeks que havien conquerit Alep, que no va obtenir cap xit ressonant.

El 1143 va reunir a Anazarbe un exercit amb el que planificava incorporar Antioquia, Alep i Jerusalem, i va allegar que anava de peregrinaci a Jerusalem. Un dia mentre estava de cacera a un bosc prop del riu Piramos i va patir un accident del que va morir el 8 d'abril del 1143. Encara que l'hereu havia de ser el tercer fill Isaac Comn, va designar com hereu al quart fill Manel I Comn.

Estava casat (des de abans del 1105) amb Irene filla de Vladislau I d'Hongria, germana del rei Calom i tia del rei Esteve I d'Hngria, la qual va morir abans que l'emperador, el 1134.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161584" title="Calept" nonfiltered="678" processed="675" dbindex="65678">
Calept (Caleptanus) fou un metge rom que va viure al segle I, esmentat per Plini el Vell que diu que era un dels metges que mes diners obtenia (250000 sestercis) per l'exercici del seu ofici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161585" title="Marcus du Sautoy" nonfiltered="679" processed="676" dbindex="65679">

Marcus du Sautoy (1965) va estudiar en la Universitat d'Oxford, on s catedrtic en matemtica. Ha estat tamb professor convidat en el Collge de France i a l'cole Normale Suprieure de Pars, en el Max Plank Institut de Bonn, la Universitat Hebrea de Jerusalem i la Universitat Nacional Australiana a Canberra. Escriu per a The Times i The Guardian i apareix en BBC Radio 4 i la televisi. Presenta actualment el programa de la televisi Mind Games (Jocs de la ment), a BBC Four. Tamb ha escrit nombrosos articles acadmics i llibres de matemtiques, el ms recent dels quals s The Music of the Primes (La msica dels nombres primers). 

Enllaos externs.
Universitat d'Oxford - Dr Marcus du Sautoy;
Plana web matemtica de Marcus du Sautoy;
Plana de The Music of the Primes;
Conferncia Music of the Primes, al Mathematical Sciences Research Institute el 27 d'abril del 2007;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161586" title="Calprnia" nonfiltered="680" processed="677" dbindex="65680">


Onomstica:

Calprnia, filla de Luci Calpurni Bstia;

Calprnia,  esposa de Juli Csar ;

Calprnia, concubina de Claudi;

Calprnia, dama romana ;

Gens Calprnia, famlia romana plebea;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161587" title="Calprnia (filla de L. C. Bstia)" nonfiltered="681" processed="678" dbindex="65681">
Calprnia fou filla de Luci Calpurni Bstia, cnsol el 111 aC, esposa de Publi Antisti,  i mare de Antstia la primera muller de Pompeu Magne. A la mort del seu esps el 82 aC per ordre de Mari el jove, es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161589" title="Calprnia (esposa de Csar)" nonfiltered="682" processed="679" dbindex="65682">
Calprnia fou filla de Luci Calpurni Pis Ceson, cnsol el 58 aC i la darrera esposa de Juli Csar amb el que es va casar el 59 aC. No va intervenir en poltica i va disculpar la relaci de Csar i Clepatra a la que va tractar be quan va anar a Roma el 46 aC. Es diu que va tenir un somni que l'avisava de l'assassinat de Csar i el va advertir de no sortir els idus de mar (15 de mar del 44 aC) per no li va fer cas.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161591" title="Calprnia (hetaira)" nonfiltered="683" processed="680" dbindex="65683">
Calprnia fou una prostituta o hetaira, una de les concubines de l'emperador Claudi. Per la confiana que tenia amb Claudi fou l'encarregada de comunicar-li el que estaven fen Valria Messallina i Gai Sili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161592" title="Calprnia (dama romana)" nonfiltered="684" processed="681" dbindex="65684">
Calprnia fou una dama romana que fou enviada a l'exili per la gelosia d'Agripina, la dona de l'emperador Claudi, desprs de parlar malament de la seva figura. Fou cridada per Ner l'any 60 com a mostra de clemncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161593" title="Gens Calprnia" nonfiltered="685" processed="682" dbindex="65685">
Gens Calprnia fou una famlia romana plebea descendent suposadament de Calpus el tercer dels quatre fill de Numa Pompili. No s'esmenten abans de la Primera Guerra Pnica. El primer cnsol de la famlia fou Gai Calpurni Pis el 180 aC, per desprs molts membres de la famlia van exercir el crrec i els pisons foren una de les famlies principals de Roma. Els seus cognoms son Bstia, Bbul, Flamma i Pis (i dintre d'aquesta branca els Ceson i els Frugi).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161595" title="Deci Calpurni" nonfiltered="686" processed="683" dbindex="65686">
Deci Calpurni (Decius Calpurnianus) fou prefecte de la gurdia imperial de Claudi. Va estar implicat en la conducta llicenciosa de Valria Messallina i fou condemnat a mort i executat el 48 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161597" title="Calpurni" nonfiltered="687" processed="684" dbindex="65687">


Onomstica:

Calpurni, porta estendard de la Legio I Germanica;
Calpurni Scul, poeta rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161598" title="Calpurni (militar)" nonfiltered="688" processed="685" dbindex="65688">
Calpurni fou el porta estendard de la Legio I Germanica l'any 14 quan va pujar al poder Tiberi. Quan Munati Planque va arribar al campament de Germnic a Germnia, com ambaixador del senat, els soldats amotinats el van matar mentre abraava els estendards sagrats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161599" title="Calpurni Scul" nonfiltered="689" processed="686" dbindex="65689">
Calpurni Scul fou un poeta rom que va escriure onze pastorals, molt infludes per Virgili, que porten el ttol de T. Calpurnii Siculi Bucolicon Eclogae, al que de vegades s'afegeix  Ad Nemesianum Carthaginiensem, dirigit a  un personatge de nom Aurelius Olympius Nemesianus. De la seva biografia no es coneix quasi b res. El seu nom es presentat com  Tit, Gai o Juni o Juli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161600" title="Gai Mati Calvena" nonfiltered="690" processed="687" dbindex="65690">
Gai Mati Calvena, normalment conegut noms com Gai Mati, fou un cavaller roma amic ntim de Juli Csar. A la mort de Csar el 44 aC va abraar el partit d'Octavi del que tamb fou amic i va presidir uns jocs en els que Octavi va participar el 44 aC al temple de Venus Genetrix en honor de les victries de Csar. Fou tamb amic de Cicer. Probablement es el C. Matius que va traduir a vers llat la Ilada, segons esmenta Marc Terenci Varr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161601" title="Luxaci" nonfiltered="691" processed="688" dbindex="65691">





Una luxaci s tota aquella lesi cpsulo-lligamentosa amb prdua permanent del contacte de les superfcies articulars, que pot ser total (luxaci) o parcial (subluxaci).

 Etiopatognia .
Freqncia: s ms freqent en homes joves.
Localitzaci: El 50% sn luxacions d'espatlla, seguides de colze, maluc, genoll, dits...
Mecanisme de producci: El ms freqent s l'indirecte, tret de les dels dits, on normalment s directe. ;
Es produeix freqentment per una crrega excessiva del membre.

 Clnica .
Dolor agut que pot, fins i tot, arribar a produir un sncope.
Impotncia funcional immediata i absoluta.
Si no existeix trencament cpsulo-lligamentosa apareix un hemartros (sang dins de la cavitat articular).

 Diagnstic .
Mitjanant una exploraci radiolgica en els dos plnols, en la que es veu la prdua de contacte permanent de les superfcies articulars, sigui total o parcial.

Tractament.
Una luxaci es pot resoldre per si sola o pot necessitar d'una manipulaci fsica. Aquesta intervenci pot agreujar la severitat del quadre si no es realitza adequadament. Tanmateix, l'endarreriment en la resoluci pot afectar al subministrament de sang, als lligaments,  a les estructures ssies o articulars, podent fins i tot deixar seqeles permanents.

Cal per tant una actuaci mdica rpida i professional, seguida d'una immobilitzaci per frula (dits) o embenat (espatlla). Les lesions d'espatlla poden requerir d'estabilitzaci quirrgica per artroscpia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161603" title="Calventi" nonfiltered="692" processed="689" dbindex="65692">
Calventi (Calventius) fou un gal nsubre de Placentia, dedicat al comer, la filla del qual es va casar amb Luci Calpurni Pis Ceson, pare del Luci Calpurni Pis Cesoni que fou cnsol el 58 aC. Aquest baix origen li fou retret al cnsol per Cicer en un discurs en qu diu al cnsol Caesoninus Semiplacentinus Calventius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161604" title="Camuri" nonfiltered="693" processed="690" dbindex="65693">
Camuri (Camurius) fou un soldat ras de la Legio X, que va ser el que va assassinar a l'emperador Galba, segons havia pogut esbrinar Tcit que ho esmenta a la seva Historia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161605" title="Cnac" nonfiltered="694" processed="691" dbindex="65694">


Onomstica:

Cnac de Sici el vell, escultor grec que va florir del 540 aC al 508 aC.
Cnac de Sici el jove, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161606" title="Cnac de Sici el vell" nonfiltered="695" processed="692" dbindex="65695">
Cnac  de Sici (Canachus, Knakhos,        ) fou un escultor grec de Sici.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161607" title="Cnac de Sici el jove" nonfiltered="696" processed="693" dbindex="65696">
Cnac de Sici el jove (Canachus, Knakhos,        ) fou un escultor de Sici, probablement net de Cnac de Sici el vell, i de vegades confs amb ell. Juntament amb Patrcles va fer les escultures dels dos espartans que havien lluitat a la batalla d'Egosptams el 405 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161608" title="Joannes Cananos" nonfiltered="697" processed="694" dbindex="65697">
Joannes Cananos (Ioannes Kananos,                , Ioannes Cananus) fou un escriptor bizant que va viure al segle XV i va escriure un relat del setge de Constantinoble per Murat II el 1422  amb el ttol                                                                     ?     .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161609" title="Roland Alphonso" nonfiltered="698" processed="695" dbindex="65698">
Roland Alphonso o Rolando Alphonso tamb conegut com The Chief Musician (El cap dels msics), nascut el 12 de gener de 1931 a l'Havana, Cuba i mort el 20 de novembre de 1998 a Los ngeles, Califrnia (EUA), fou un saxofonista tenor jamaic.

Alphonso arrib a Jamaica a l'edat de dos anys amb la seua mare jamaicana, i comen a aprendre a tocar el saxfon en l'Escola Industrial d'Stony Hill (Stony Hill Industrial School).

L'any 1948 deix el collegi per a unir-se a l'orquestra d'Eric Deans i prompte pass a altre grup de msica i feu la seua primera gravaci com a membre del grup de Baba Motta al 1952.

A mitjans dels anys 50, s'incorpor al grup de Cluett Johnson anomenat Clue J & The Blues Blasters i version moltes sessions de Coxsone Dodd en un estil tpic R&B jamaic.
Per a 1960, gravava per a molts altres productors com ara Duke Reid, Lloyd Daley i King Edwards.
Durant aques perode ell toc a molts grups diferents, com The Alley Cats, The City Slickers, Aubrey Adams & The Dew Droppers, etc. 
L'any 1963, desprs de passar un parell de mesos en Nassau, prengu part en la creaci de l'orquestra The Studio One, el primer grup de sessions del recent obert estudi de gravaci de Coxsone. Aquest grup prompte adopt el nom de The Skatalites.

Quan els Skatalites es dissolgueren l'agost de 1965, Alphonso form els Soul Brothers (amb Johnny 'Dizzy' Moore i Jackie Mittoo) per a convertir-se en The Soul Vendors l'any 1967.
El seu primer lbum s'edit baix el seu nom al 1973 en el segell discogrfic Studio One.

Durant els anys 70, 80 i 90, continu tocant en nombrosos discos provinents d'estudis jamaicans, especialment del de Bunny Lee, i an de gira amb molts grups.
Fou galardonat amb la distinci d'Oficial de l'Ordre pel govern jamaic al 1980, i comen a anar de gira ms sovint als EUA.
Prengu part en la reformaci d'Skatalites al 1983, amb els quals an de gira i grav constantment fins la seua mort l'any 1998.

Discografia.
ABC Rock Steady (amb The Originals Orchestra)- 1968 - Gayfeet/High Note - Produt per Sonia Pottinger;
The Best Of Rolando Alphonso - 1973 - Studio One (Compilaci) - Produt per Coxsone Dodd;
King Of Sax - 1975 - Studio One (Compilaci) - Produt per Coxsone Dodd;
Brighter Shade of Roots - 1982 - Imperial - Produt per Bunny Lee;
Roll On - 1984 - Wackies - Produt per Lloyd Barnes;
Something Special: Ska Hot Shots - 2000 - Heartbeat (Compilaci) - Produt per Coxsone Dodd;

Enllaos externs.
  Biografia completa;
  Obituari;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161611" title="Cndid" nonfiltered="699" processed="696" dbindex="65699">


Onomstica:
Cndid, escriptor arri ;
Cndid Isuric, historiador bizant ;
Vesproni Cndid, militar rom;
Cndid, historiador grec;

Literatura:
Cndid o l'optimisme o Cndid, una novella de Voltaire.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161612" title="Cndid (arri)" nonfiltered="700" processed="697" dbindex="65700">
Cndid (Candidus) fou un rom arri que va viure a la meitat del segle IV autor del tractat De Generatione Divina dirigit al seu amic Mari Victor que en resposta va escriure De Generatione Verbi Divini sive Confutatorium Candidi Ariani ad eundem.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161613" title="Cndid Isuric" nonfiltered="701" processed="698" dbindex="65701">
Cndid Isuric  (Kndidos Isauros,                 , Candidus Isaurus)  fou un historiador bizant natural de la regi d'Isuria que va viure en temps de l'emperador Anastasi I (491-518). Va exercir un alt crrec al seu pas natal i va escriure una obra sobre l'Histria de Bizanci en tres llibres, avui perduts, del perode entre Lle I (des de 457) i Zen (fins al 491). Un resum es conserva a una obra de Foci i un fragment fou preservat per Suides





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161614" title="Lloyd Knibb" nonfiltered="702" processed="699" dbindex="65702">
Lloyd Knibb (nascut el 8 de mar del 1931) s un msic jamaic que comen la seua carrera en l'era de l'ska. Toca la bateria.

Toc amb els Skatalites (als anys 60, i fins als anys 90), i per a Tommy McCook & The Supersonics. Ha gravat per als productors Lloyd "Matador" Daley i Duke Reid.

El seu fill, Dion Knibb toca en un grup d'ska de Boston (EUA), Dion Knibb & The Agitators.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161615" title="Vesproni Cndid" nonfiltered="703" processed="700" dbindex="65703">
Vesproni Cndid fou un militar rom. Fou enviat consolar de l'emperador Didi Juli i el senat (193) amb el propsit de convncer a les forces de Septimi Sever d'abandonar al seu cap, declarat enemic pblic. La missi va fracassar i va estar a punt de morir a mans dels soldats de Sever, pels que era odiat de quan els va tenir sota el seu comandament.

El 193 fou utilitzat com a llegat per Sever a l'sia Menor contra Pescenni Nger i el 194 contra els rabs i altres brbars als lmits de Sria i Mesopotmia. Va guanyar la batalla de Nicea. Conjuntament amb Later va reduir a l'obedincia als prnceps d'Adiabene i Osroene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161616" title="Candia" nonfiltered="704" processed="701" dbindex="65704">
Candia (Canidia) el nom real de la qual era Gratdia, fou una prostituta (hetara) napolitana estimada per Horaci, al que va abandonar. Horaci la va representar a les seves obres com una bruixa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161618" title="Esquerra Democrtica de Catalunya" nonfiltered="705" processed="702" dbindex="65705">

Esquerra Democrtica de Catalunya fou un partit poltic de centre reformista creat a Catalunya a finals del 1975 per Joan Baptista Cendrs i Carbonell i integrat per elements procedents d'Esquerra Republicana de Catalunya com Ramon Trias i Fargas, Jaume Casanovas i Escussol, Josep Pi-Sunyer i Cuberta i Maci Alavedra i Moner.

Va ser conegut inicialment com a Partit Liberal Catal, i com a tal va ser membre de la Internacional Liberal, a ms de formar part del Consell de Forces Poltiques. La seva ideologia era d'un liberalisme radical, ja que propugna el federalisme, la cogesti, la nacionalitzaci de grans empreses. Estava format principalment per quadres, ja que va arrelar en sectors vinculats a l'empresa mitjana. L'abril de 1976 se'n va escindir Jaume Casanovas, qui fund el Partit Social Demcrata de Catalunya. 

A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va integrar en el Pacte Democrtic per Catalunya liderat per Jordi Pujol. Va obtenir dos escons, del total d'onze que va aconseguir la coalici, per als seus principals lders Ramon Trias i Fargas i Maci Alavedra i Moner. Tanmateix, s'inici aleshores un fort debat intern que provoc que el desembre de 1977 Josep Pi-Sunyer i Cuberta i un grup de militants abandonessin el partit per a fundar Agrupaci Catalana d'Esquerra Liberal, que l'agost de 1978 es va incorporar a ERC. La resta del partit es fusion amb Convergncia Democrtica de Catalunya el juny de 1978.

Referncies.
Esquerra Democrtica de Catalunya, entrada a l'Enciclopdia i la GEC.
 Joan B. Culla L'evoluci de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989)  UAB, Working Paper n.4 Versi online ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161619" title="Lester Sterling" nonfiltered="706" processed="703" dbindex="65706">

Lester Sterling, tamb conegut com Mr Verstile s un trompetista i saxofonista jamaic.

Membre fundador dels Skatalites, sovint membres reconeguts del grup com Tommy McCook, Jackie Mittoo o Don Drummond li fan ombra.

Lester encara toca amb Skatalites actualment, i s un dels membres originals actuals.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161620" title="Gai Claudi Canina" nonfiltered="707" processed="704" dbindex="65707">
Gai Claudi Canina (Caius Claudius Canina) fou dues vegades cnsol rom, els anys 285 aC i el 273 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161622" title="Cannia" nonfiltered="708" processed="705" dbindex="65708">
Gens Cannia fou una famlia plebea romana que apareix al segle II aC. El primer membre important fou Gai Canini Rbil, pretor el 171 aC (la primera magistratura curul d'un membre de la famlia), per el primer cnsol fou Gai Cannini Rbil que va substituir a un cnsol difunt el 45 aC per designaci de Juli Csar. Els cognoms familiars foren Gallus i Rebilus i apareix tamb el renom Satirius. Un Canini Sallusti s esmentat com adoptat per algun membre de la famlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161625" title="Gai Canini Rbil (cnsol 45 aC)" nonfiltered="709" processed="706" dbindex="65709">
Gai Canini Rbil (Caius Caninius Rebilus) fou membre de la gens Cannia, militar i poltic de Roma. Va servir amb Juli Csar a la Gllia i fou el seu llegat a Alsia i altres llocs (52 i 51 aC). Va acompanyar a Csar a Itlia i va participar amb la negociaci amb Gneu Pompeu. Desprs fou llegat de Gai Escriboni Curi i desprs de la derrota i mort d'aquest es va poder escapar de l'frica on va tornar el 46 aC i va servir a la campanya que va acabar a Thapsus. El 45 aC va anar amb Csar a Hispnia i va combatre a Munda. El 31 de desembre del 45 aC va morir sobtadament el cnsol Quint Fabi Mxim i Csar va nominar a Rbil com a cnsol sufecte per unes hores.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161627" title="Gai Cani" nonfiltered="710" processed="707" dbindex="65710">
Gai Cani (Caius Ganius) fou un cavaller rom que va defensar a Publi Rutili Ruf quan aquest fou acusat per Marc Emili Escaure l'any 107 aC.

L'esmenta Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161628" title="Canobus" nonfiltered="711" processed="708" dbindex="65711">
Canobus o Canopus (Canobos o Canopos,         o        ), fou el timoner de Menelau, que al tornar de Troia va morir a Egipte per la picada d'una serp i fou enterrat per Menelau al lloc on es va construir la ciutat de Canobus o Canopus (catal Canop), de la que va prendre el nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161635" title="Megmetre" nonfiltered="712" processed="709" dbindex="65712">
El megmetre (smbol Mm) s una unitat de longitud que equival a un mili de metres. Tamb s equivalent a mil quilmetres.

 1 Mm = 1000000 m = 106 m;

Enllaos externs.
Conversor d'unitats (castell);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161638" title="Petmetre" nonfiltered="713" processed="710" dbindex="65713">
El petmetre (smbol Pm) s una unitat de longitud que equival a 1015 metres

Enllaos externs.
Conversor d'unitats ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161640" title="Exmetre" nonfiltered="714" processed="711" dbindex="65714">
El exmetre (smbol Em) s una unitat de longitud que equival a 1018 metres

Enllaos externs.
Conversor d'unitats (castell);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161642" title="Zetmetre" nonfiltered="715" processed="712" dbindex="65715">
El zetmetre (smbol Zm) s una unitat de longitud que equival a 1021 metres

Enllaos externs.
Conversor d'unitats (castell);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161643" title="Yotmetre" nonfiltered="716" processed="713" dbindex="65716">
El yotmetre (smbol Ym) s una unitat de longitud que equival a 1024 metres. Equival a:

1 yotmetre = 1.000.000.000.000.000.000.000.000 m = 1057,0824524312896405919661733615 anys llum 

Enllaos externs.
Conversor d'unitats (castell);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161647" title="Yoctmetre" nonfiltered="717" processed="714" dbindex="65717">
El yoctmetre (smbol ym) s una unitat de longitud que equival a 10-24 metres

Enllaos externs.
Conversor d'unitats (castell);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161648" title="Zeptmetre" nonfiltered="718" processed="715" dbindex="65718">
El zeptmetre (smbol zm) s una unitat de longitud que equival a 10-21 metres

Enllaos externs.
Conversor d'unitats (castell);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161649" title="Attmetre" nonfiltered="719" processed="716" dbindex="65719">
El attmetre (smbol am) s una unitat de longitud que equival a 10-18 metres

Enllaos externs.
Conversor d'unitats (castell);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161650" title="Colze (unitat)" nonfiltered="720" processed="717" dbindex="65720">
El colze s una unitat de longitud emprada en totes les cultures pel seu origen antropomtric. En gaireb totes elles era la distncia que intervenia entre el colze i el final de la m oberta. Lgicament, el seu valor variava d'un pas a un altre, inclusivament dintre del pas, segons el seu s. 

 Mesura del colze segons el lloc .
 El colze egipci amidava 45 cm. ;
 El colze real egipci, utilitzat en construccions sagrades, tenia 52,3 cm. ;
 El colze grec era de 46,3 cm. ;
 El colze rom equivalia a 44,4 cm. ;
 El colze rab, cridat "de Omar" amidava 64 cm. ;
 El colze tunecini era de 47,3 cm. ;
 El colze del Marroc era de 51,7 cm, tamb de 53,3 cm. ;
 El colze de Calcuta amidava 44,7 cm. ;
 El colze de Ceilan era de 47 cm.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161651" title="Gigaparsec" nonfiltered="721" processed="718" dbindex="65721">
Un megaparsec (abreviat Mpc) s una unitat de longitud utilitzada en astronomia que equival a mil milions (109) de parsecs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161653" title="Gabriel Aresti" nonfiltered="722" processed="719" dbindex="65722">
Gabriel Aresti (Bilbao, 1933-1975) fou un poeta basc.

No va parlar la llengua basca fins als dotze anys en qu es va posar a estudiar-la pel seu compte. Aquest fet li va suposar ser pres com a smbol de tots aquells que es resistien a creure que el basc fos una llengua condemnada irremissiblement a l'extinci. Amb el temps, Aresti va esdevenir membre actiu de l'Acadmia de la Llengua Basca i una de les primeres figures de la poesia en aquest idioma.

Va exercir un paper important en la unificaci de la llengua literria: va prendre com a base la parla viva, popular, per filtrada amb un criteri cientfic allunyat tant de la vulgaritat com del purisme artificial. El resultat, encara que criticat pels sectors tradicionalistes, va ser decisiu en l'evoluci de l'idioma basc.

La seva poesia.

Desprs d'un seguit de poemes apareguts en revistes, Aresti va publicar l'any 1960 el seu primer llibre que, tot i no ser la seva obra ms famosa, s que s la ms important: Maldan behera (Costa avall). Els seus gaireb dos mil versos, distributs en vint-i-un cants, componen un relat mtic i pic, protagonitzat per un heroi o superhome. El conjunt, de complexes dimensions simbliques i fascinant elaboraci estilstica, no va tenir, en un primer moment, l'acollida que mereixia ni la valoraci per part de la crtica especialitzada. A conseqncia d'aix, i a una crisi religiosa i ideolgica que va patir en aquells moments, Aresti es va plantejar la necessitat d'una poesia d'abast ms majoritari. 
 
Aix, l'any 1964, publica Harri eta Herri (Pedra i poble), el seu llibre ms fams. El seu significat per a la poesia basca ser semblant al que tenien, als Pasos Catalans i a Galcia, els llibres d'Espriu i Ferreiro. O, potser, ms encara ats que amb aquesta obra s'inicia una nova etapa per a la literatura en llengua basca. En aquesta mateixa lnia se situaran obres posteriors d'Aresti com ara Euskal Harri (Pedra basca), Harrizko Herri hau (Aquest poble de pedra) i Azken Harria (Darrera pedra).

La nova poesia d'Aresti aborda temes nous, actuals i immediats. s decisiva la seva preferncia pels assumptes trets de l'ambient urb (enfront del ruralisme dominant d'altres poques). El seu enfocament s clarament social: en certa ocasi va dir que la poesia era per a ell "un mitj didctic d'educaci de masses". A ms, la seva postura nacionalista avanada era compatible amb profunds poemes personals i autobiogrfics.

Des d'un punt de vista formal, Aresti va introduir el vers lliure i el llenguatge conversacional, dues novetats absolutes en la poesia basca (ac podem veure la influncia del seu pais Blas de Otero). L'arrel popular i la fora expressiva sn trets essencials del seu estil.
 
Aquestes caracterstiques d'expressi i contingut li van donar aviat tal fama que molts dels seus poemes es van convertir en canons en ser musicats. Avui dia ha esdevingut tot un clssic.

Enllaos externs.
 Poemes de Gabriel Aresti. ;
 Biografia de Gabriel Aresti.  i ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161655" title="Cantacuz" nonfiltered="723" processed="720" dbindex="65723">
Cantacuz fou el nom d'una illustre famlia bizantina, que encara que segurament ja existia abans dins la noblesa, comena a destacar al segle XI i encara actualment hi ha suposats descendents dels Cantacuz. Era d'origen grec i va emparentar per matrimoni amb alguns emperadors. Al segle XVI va passar a Romania on va prendre el nom de Cantacuzinos o Cantacuzino i va donar diversos homes d'estat a Moldvia i tres prnceps a Valquia.

Cantacuz, almirall bizanti;
Joan Cantacuz , militar bizant;
Manel Cantacuz, noble bizant;
Joan Cantacuz, csar bizant;
Teodor Cantacuz, opositor de Andrnic I Comn;
Joan VI Cantacuz, emperador bizant 1347-1354;
Mateu Cantacuz, emperador associat 1354-1357;
Manel Cantacuz de Mistra, dspota de Mistra;
Mateu Cantacuze de Mistra, dspota de Mistra;
Demetri Cantacuz de Mistra, dspota de Mistra;
Joan Cantacuz de Mistra, dspota titular de Mistra;
Hellena Cantacuz, comtessa de Salona, esposa de Llus Frederic d'Arag comte de Salona.
Serban Cantacuzinos, voivoda de Valquia 1678-1688 ;
Constant II Pavel Besarab Cantacuzinos Brncoveanu, voivoda de Valquia 1688-1714 ;
Esteve Cantacuzinos, voivoda de Valquia 1714-1716 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161656" title="Cantacuz (almirall)" nonfiltered="724" processed="721" dbindex="65724">
Cantacuz fou un almirall de l'Imperi Bizant que va dirigir la flota d'Aleix I Comn. Va assetjar Laodicea i va obtenir una victria a Dalmcia i una a la guerra contra Bohemond d'Antioquia el 1107.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161657" title="Joan Cantacuz" nonfiltered="725" processed="722" dbindex="65725">
Joan Cantacuz fou fill o net de l'almirall Cantacuz. Es va casar amb Maria Comnena la filla d'Andrnic Comn, sebastocrtor, i nta de l'emperador Manel I Comn (1143-1180). Va morir en guerra contra els seljcides el 1174.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161658" title="Partit Nacionalista Catal" nonfiltered="726" processed="723" dbindex="65726">
Partit Nacionalista Catal (PNC) fou un partit poltic independentista catal creat el 1932 per un grup escindit d'Esquerra Republicana de Catalunya i un de procedent d'Estat Catal. Els principals dirigents foren, entre d'altres, Francesc Maria Masferrer i Vernis, Josep Casals i Freixes i Josep Maria Xammar i Sala. Pel juny del 1936 s'autodissolgu per a reconstruir Estat Catal amb part de les joventuts d'ERC i el grup Nosaltres Sols!. Els que quedaven s'integraren el 1940 al Front Nacional de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161659" title="Joan Cantacuz (csar)" nonfiltered="727" processed="724" dbindex="65727">
Joan Cantacuz (csar) fou fill probablement de Manel Cantacuz. Fou cegat per ordre de l'emperador Andrnic I Comn (1183-1185) per tot seguit fou fet csar per Isaac II ngel (1185-1195) del que era cunyat ja que estava casat amb la germana de l'emperador,  Irene ngel. Va morir en combat contra els blgars el 1195.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161660" title="Manel Cantacuz" nonfiltered="728" processed="725" dbindex="65728">
Manel Cantacuz fou un noble bizant.

Era fill de Joan Cantacuz. Fou cegat per odre de l'emperador Manel I Comn (1143-1180).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161661" title="Teodor Cantacuz" nonfiltered="729" processed="726" dbindex="65729">
Teodor Cantacuz fou probablement germ de Joan Cantacuz i fou un destacat opositor d' Andrnic I Comn (1183-1885). Fou assassinat el 1183.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161664" title="Cntar" nonfiltered="730" processed="727" dbindex="65730">


Onomstica:

Cntar d'Atenes, poeta cmic atenenc;

Cntar de Sici, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161666" title="Cntar d'Atenes" nonfiltered="731" processed="728" dbindex="65731">
Cntar d'Atenes (Kntaros,         , Cantharus) fou un poeta cmic atenenc, probablement contemporani de Plat. Es conserven alguns fragments d'una comdia anomenada Symmachia i dues altres: Medeia i  Tereus. De dues ms, esmentades per Suides (         i        ) no se'n conserva cap fragment.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161668" title="Cntar de Sici" nonfiltered="732" processed="729" dbindex="65732">
Cntar de Sici (Kntaros,         , Cantharus) fou un escultor de Sici fill d'Aleix i pupil d'Eutquides. Va viure desprs del 300 aC i probablement vers el 268 aC. Sembla que la seva especialitat foren els atletes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161669" title="Basileu" nonfiltered="733" processed="730" dbindex="65733">
Basileu (en grec:         ) significa rei. Era el ttol dels emperadors bizantins, i dels emperadors romans per als grecs. El terme ja era utilitzat a la Grcia antiga.

 Etimologia .

L'etimologia de la paraula continua sent poc clara. Si la paraula s originalment grega llavors podria derivar de la paraula basis (base). Per aquest origen s dubts; la majoria dels lingistes suposen que s una paraula adoptada pels grecs molt abans, a l'edat del bronze, a partir d'un substrat lingstic preexistent al Mediterrani oriental.

 Grcia antiga .

La primera utilitzaci coneguda de la paraula es troba sobre tauletes d'argila cuites descobertes en les excavacions del palau micnic destrut per un incendi. Les tauletes sn datades del segle XIII aC al segle XII aC i els signes estan en escriptura Lineal B. El terme basileus (qa-si-re-u) era utilitzat molt antigament pels nobles o alts funcionaris que eren els supervisors dels diferents districtes dels estats micnics. Les funcions i posici exactes d'un qasireu sn poc conegudes i estan subjectes a debat.

Els sobirans grecs eren designats com a wanax (wa-na-ka, en lineal B). El ttol de wanax, que ms tard evolucionar cap a la forma anax, sovint es tradueix per rei suprem i significa el qu exercita la sobirania feudal sobre altres reis. El wanax exercita doncs el poder sobre diversos basileus locals i segons alguns autors, convertiria aquesta organitzaci en una societat de tipus proto-feudal de l'edat del bronze. La significaci de la paraula s'estn ms tard en el sentit de rei, com ho testifiquen els escrits d'Homer en els que Agammnon i Pram porten aquest ttol.

Els reis aquemnides de Prsia tamb eren anomenats Megas Basileus (gran rei) o Basileus Basileon, traducci del persa Shhanshh (rei dels reis).

La utilitzaci del terme basileus era limitat en alguns estats grecs on mai no havien abolit la transmissi del poder reial per herncia. Aix eren designats els reis d'Esparta, Macednia i Epir, i altres reis de les tribus brbares de Trcia i d'Illria.

El terme tamb era utilitzat a Atenes durant el perode clssic per designar un dels arconts, sent aqu un ttol ms simblic per a la funci del sacerdot. A les altres ciutats-estats, el terme mai no era utilitzat ja que un sobir tenia ms aviat el ttol de tir o d'arcont.

La denominaci va ser exportada per Alexandre el Gran i els seus successors grecs a Egipte i sia. El terme tamb era usat per referir-se a qualsevol rei d'una zona sota la influncia grega de l'Imperi Rom, com a per exemple Herodes a Judea. La forma femenina usada era la de basilissa i designava reines governantes com Cleopatra o a les reines consort.

 Bizanzi .

Dins l'Imperi Bizant, el basileu era l'emperador. Heracli va adoptar aquesta denominaci per reemplaar el ttol llat d'Augustus el 629. Ja va ser utilitzat com a ttol oficial a partir de Justini II parallelament a que el grec reemplacs progressivament al llat sobre monedes i documents oficials.

Quan els romans van conquerir el Mediterrani, el ttol imperial Caesar Augustus fou de manera inicial tradut per Kaisar Sebastos i ms tard hellenitzat en Kaisar Augoustos. Imperator, un altre ttol imperial, va ser tradut per Autokrator. BASILEUS fou gravat sobre la moneda bizantina en escriptura llatina, en lloc de C.IMP. s a dir Caesar Imperator. Va ser  ms tard que l'escriptura grega fos incorporada.

El ttol de basileus va ser motiu d'una gran controvrsia quan Carlemany va ser coronat Emperador dels romans. La part oriental de l'imperi era dirigida per l'Emperadriu Irene, regenta del seu fill Constant VI. La manera indigna com es va comportar Irene amb el seu fill, ja que li va fer rebentar els ulls i el va empresonar, afegit a l'aversi dels francs al concepte d'una emperadriu regnant van generar una certa repulsi entre les dues parts.

Tot i aix Carlemany va proposar el matrimoni a Irene per ella es va negar, es va autodesignar basileus, deixant de banda el terme basilissa, i no va reconixer el ttol imperial de Carlemany.

 Concepci divina .

 El basileus, autoritat divina .

El basileus obt la seva autoritat de Du i no del seu predecessor. Joan II Comn consider aix que l'encrrec de l'Imperi li havia estat confiat per Du. Aquesta intervenci divina t ms fora quan l'Emperador s un usurpador, com en el cas de Nicfor I i de Basili I, als quals Du ha concedit de regnar sobre els cristians per a la generaci present.

En tant que individu, el basileus no s ms que una aparena i tots els seus actes depenen de manera estreta de la voluntat divina. Aquesta concepci es troba essencialment en les operacions militars: Aleix I Comn i Joan II Comn estimen aix com l'exrcit est collocat sota Du, general en cap, i jo, el seu subordinat; un campanya militar, doncs, no pot ser iniciada ms que si pren el cam de la voluntat divina. Aquesta concepci implica necessriament que qualsevol pugui ser escollit per Du per pujar sobre el tron imperial: Just I, Miquel II, Basil I, Miquel IV o Miquel V, tots ells homes del poble, van ser considerats com esculls entre el poble per regnar sobre l'Imperi. En aquestes condicions, l'Emperador pot fer de tot dins els lmits de la voluntat divina i les seves victries sn les d'un soldat de Du.

Aquesta concepci divina de la funci imperial porta com a conseqncia que, revoltar-se contra l'Emperador s una revolta contra Du; el rebel contra el basileu s un enemic de Du (        ) o un sacrilegi (           terme utilitzat per Miquel Attaleiates en el moment de la revolta de Constant X Ducas contra Nicfor I).

La coronaci del rei bblic David. Saltiri de Pars.]]
El smbol del bblic rei David escollit per Du va ser estat utilitzat habitualment al llarg de la histria de Bizanci. En un saltiri que es troba a Pars es pot veure una imatge amb David damunt d'un escut envoltat pel seu exrcit i coronat segons la voluntat de Du, com ho havien de ser els emperadors bizantins. 

 Els smbols del poder .

L'Emperador est envoltat d'un decrum simbolitzant l'origen div de la seva funci; la seva fora divina s'imposa a qui s presenta davant d'ell. Aquest tema de l'Emperador-sol s utilitzat en la Cort de Lle VI, d'Alexis I, d'Alexis III i de Rom IV que, en el moment de la seva travessa de l'sia Central, s vist pels seus soldats com l'igual de Du.

El smbol ms important del poder imperial continua sent tanmateix el color prpura: l'Emperador s revestit amb aquest color, i en particular el calat de botes, el kampagia, que sn per excellncia el signe del poder imperial. Noms l'Emperador, delegat de Du, pot usar la porprada imperial: vestit, diademes i camals.

Un altre smbol del poder s la moneda, el nomisma d'or o el millarision de plata, que sn revestits d'un valor consagrat fins al punt que l'nic fet de llanar-los a terra i de trepitjar-los constitueixen una ofensa feta a l'Emperador.

 Autoritat legal .

Si el basileus s considerat com l'escollit de Du, tamb veu regulats els seus actes pel respecte a la legalitat; essent la llei personificada, no pot, sense negar-se ell mateix, caure en els excessos tirnics. Aix est sotms a les lleis que garanteixen la pietat.

La ms important de les lleis a les quals s sotms el basileus s la llei de successi al tron; fins i tot venint de Du, una presa de poder violenta no s legal. Isaac I Comn arriba aix a abdicar, rosegat pel remordiment d'haver pres el poder de manera contrria a les lleis. Les lleis de successi, fins i tot no escrites, constitueixen els drets comuns de l'Imperi rom que el basileus pot interpretar, i les carncies de les quals pot suplir per decisions personals preses conforme als costums grecs.

Continua sent cert que el tron apareix com un b com del qual l'Emperador no vacilla a disposar a la seva voluntat. Aix, per exemple, la decisi de Constant IX d'escollir ell mateix el seu successor, o el jurament imposat per Constant X a la seva esposa de no casar-se mai ms, sn observats sobretot per l'autoritat eclesistica, com actes illegals i que no tendeixen al b com. De la mateixa manera, l'adjudicaci de les funcions de l'Estat no pot procedir de cap fantasia imperial.

 Principi dinstic .

El principi dinstic, s a dir la transmissi hereditria del poder imperial, v sent imposat de manera progressiva i sobre tot a partir del segle IX. Les emperadrius regnants donen a llum en una sala especial del Palau sagrat, la porphyra i el nen neix aix porfirognit, i que s una presumpci que ser l'hereu del tron.

El dret dinstic s'imposa definitivament amb la dinastia macednica. Per assegurar la seva successi, Basil I associa al tron els seus fills Constant, Llo i Alexandre, inaugurant aix una prctica que es perpetuar.

El seu fill gran, Alexandre III, estril, mor sense descendncia. Lle VI, el seu successor, contreu tres matrimonis sense poder engendrar d'hereu successible; ha de contreure llavors, en violaci del Codi Civil que ell t ell mateix promulgat, una quarta uni d'on neix un fill, Constant, que l'emperadriu Zo s'ocupa de fer nixer en la porphyra.

Fet emperador, Constant VII veur esborrar-se la seva bastardia legal davant l'estatut de porfirognit, destinat a diferenciar-lo del seu sogre, l'emperador associat Rom I; tot i que aquest associa els seus propis fills al tron, no aconsegueix tanmateix apartar Constant de la successi. La destituci dels Lecapens pare i fill estableix clarament l'afecte dels bizantins per la transmissi hereditria del tron: l'hereu legtim s el fill de Llo VI, malgrat les circumstncies de la seva concepci.

Igualment Rom II el macedoni associa els seus dos fills, Basili II i Constant VIII al tron: encara que hi ha usurpadors, com Nicfor II i Joan I, aqusts no poden apartar els descendents del tron.

Aquest afecte dels bizantins pel principi de la legitimitat conduir el poble, a la mort de Zo, que governava desprs de la mort del seu esps Constant IX, a treure del convent a l'ltima filla de Constant VIII, Teodora, per tal de proclamar-la basilea. 

 Bibliografia .
 Ducellier, A.: Le drame de Byzance, Pluriel. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161671" title="Antena omnidireccional" nonfiltered="734" processed="731" dbindex="65734">

Una antena omnidireccional s aquella antena que radia potncia de forma uniforme a totes les direccions a l'espai. 

La nica antena totalment omnidireccional sobre un pla de 3 dimensions s la antena isotrpica, una construcci teorica que s'usa com a antena de referncia per a calcular el guany d'una antena o la potncia efectiva que radia en els sistemes de radiofreqencia (habitualment emissors i receptors de telecomunicacions).  El guany d'antena se sol definir com l'eficincia de l'antena multiplicada per la directivitat (D) i se sol expressar en decibels.

Per en realitat,a la prctica, considerarem i anomenarem tamb com a antena omnidireccional a qualsevol antena que proporcioni una radiaci uniforme en un dels plans de referncia encara que sigui directiva en l'altre. Usualment aquest pla de radiaci uniforme ser el pla parallel a la superficie de la Terra. 

Realitzaci d'antenes omnidireccionals.
Es poden realitzar antenes omnidireccionals en sentit prctic a travs de linies microstrip (OMA)  o b fent s d'agrupacions de dipols colineals. Aquestes agrupacions estan formades per dipols de mitja longitud d'ona amb un desfassatge suficient per assegurar que tots els corrents dels dipols estan en fase.. Una altra forma s l's de cables coaxials colinears, les conegudes com a antenes COCO 
Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161674" title="Mermnades" nonfiltered="735" processed="732" dbindex="65735">
Els mermnades (Mermnadae, ) foren una dinastia que va governar a Ldia de una data incerta entre el 720 i el 715 aC fins la conquesta persa vers el 546 aC. Fou fundada per Giges, suposat oficial del darrer dels heracleides de la branca dels Tolnides o Sandnides, Candaules, al que va matar i es va casar amb la seva vidua.

Herdot diu que va tenir cinc reis i dona els anys dels seus regnats . Segons Herdot van governat 170 anys des del 716 aC fins al 546 aC amb els segents perodes

1.	Gyges 	38 anys		716-678 aC;
2.	Ardys 	49 anys		678-629 aC;
3.	Sadyattes 	12 anys		629-617 aC;
4.	Alyattes 	57 anys		617-560 aC;
5.	Croesus 	14 anys		560-546 aC;
Total 	170 anys	 	716-546;

Dions dona uns perodes molt similars i inicia el regnat de Giges el 718 aC.

Eusebi dona una cronologia molt diferent, amb un perode total de 150 anys:  

1.	Gyges 	36 anys		vers 700-664 aC;
2.	Ardys 	37 anys		664-627 aC;
3.	Sadyattes 	15 anys		627-612 aC;
4.	Alyattes 	49 anys		612-563 aC;
5.	Croesus 	15 anys		563-548 aC;

Dinastia dels Mermnades .

Giges 720-682 aC ;
Ardis II 682-633 aC ;
Sadiates 633-621 ;
Aliates II 621-564 aC ;
Cressos o Cressus 564-546 aC ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161675" title="Candaules" nonfiltered="736" processed="733" dbindex="65736">
Candaules  Kandales,          ), tamb conegut entre els grecs com Mirsilos (Myrsilus) fou el darrer rei heracleida de Ldia de la branca Sandnida o Tolnida. Estava molt orgulls de la bellesa de la seva dona i va insistir en exhibir-la nua a Giges, el seu oficial favorit, sense que ella ho sabs. La reina va veure a Giges amagat a la cambra i el va amonestar i el va donar a escollir entre ser condemnat a mort immediatament o matar a Candaules i rebre el regne i la seva ma, i llgicament Giges va escollir la darrera opci, va matar a Candaules i va esdevenir rei fundant la dinastia dels Mermnades, vers el 715 aC. 

La historia es una mica diferent segons Herdot. Segons Plutarc Giges va fer la guerra a Candaules amb ajut de mercenaris de Cria. Segons Plini el Vell el rei Candaules va donar una gran suma de diners al pintor Bularc per una pintura representant una batalla amb els magnets.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161677" title="Cndid (historiador)" nonfiltered="737" processed="734" dbindex="65737">
Cndid (Candidus, Kndidos         ),  fou un historiador grec que va viure al temps dels emperadors Cmmode i Septimi Sever vers l'any 200 aC, i va escriure un llibre sobre l'Hexameron, esmentat per Eusebi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161681" title="NVR" nonfiltered="738" processed="735" dbindex="65738">
Network Video Recorder (NVR), tamb conegut com a Time shifting sobre la Xarxa, s un sistema que permet l'enregistrament d'informaci digital com ara pellcules o programes de televisi a un dispositiu que no es troba fsicament a la xarxa.
 
Es pot considerar com a un PVR que en comptes d'estar a casa de l'usuari est a les dependncies del provedor de continguts. Aix permet una reducci de la complexitat dels terminals que sn a casa dels usuaris finals. A ms, s un servei molt til quan la plataforma de l'usuari t poca capacitat de magatzematge.
Al igual que succea amb el Time shifting aquest servei permet enregistrar i guardar informaci per escoltar-la, llegir-la o visionar-la posteriorment quan desitgi l usuari.

Arquitectura del Servei.
Actualment existeixen dues topologies:
Servei Multicast/Unicast:
El seu funcionament s molt simple. El servidor de Broadcasting emet en multicast als usuaris finals. Quan un d'ells requereix la cpia i l'emmagatzematge d'un programa en concret, el servidor de Broadcastig guarda la informaci a dintre d'un servidor Time shifting. Posteriorment, quan l'usuari ho requereixi el servidor de Time shifting enviar aquesta informaci directament a l'usuari final en unicast.



Servei baix demanda:
L'usuari demana directament el contingut que vol veure i el servidor de Time shifting li proporciona directament amb connexi unicast. Aqu no existeix la necessitat de tenir separaci entre el servidor de Broadcasting i el de Time shifting.



Aplicacions.
 Serveis Multimedia: Existeix una forta controvrsia amb els temes legals. ;

L'empresa Cablevision est actualment en judicis amb Disney,Paramount Pictures i Universal entre d'altres que l'acusen de copiar informaci privada amb copyright.

 Aplicacions en Seguretat IP.Actualment s un dels serveis que han impulsat ms aquesta tecnologia.

Principalment funcionen a dintre de xarxes LAN per tenen la capacitat de fer-ho a xarxes de mida major.
D'aquesta forma es tenen les dades centralitzades a un mateix punt i s ms fcil accedir-hi i protegir-les davant atacs maliciosos.

Requeriments.

 Cartelleres de Programaci avanades i seguides amb rigurositat.
 El subscriptor ha de poder triar l'estndard de codificaci adequat en funci del terminal a emprar.
 El Provedor del Servei ha de garantir una mnima qualitat(QoS) del mateix. ;
 S'ha de poder tarificar a l'usuari en funci de la taxa de transmissi, la memria emprada i dels programes visualitzats.

Alguns Fabricants.
 JVC;
 Axis Communications;

Vegeu Tamb.
 Time shifting;

Enllaos Externs.
 ITU-T Grup IPTV. Web en Angls;
 Foro-Comunitat Time Shifting;
 DVR Versi Anglesa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161688" title="Camil" nonfiltered="739" processed="736" dbindex="65739">


Religi:

Els camils, nom popular dels clergues de l'ordre dels Servents dels Malalts (singular Camil, femeni Camilla, plural mascul Camil, plural femeni Camilles);

Onomstica:

Camil, cognom rom;

Camil de Lelis, nom catall de l'eclesistic itali Camillo di Lellis;

Nom abreujat del dictador i cnsol rom Marc Furi Camil;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161689" title="Camil (cognom)" nonfiltered="740" processed="737" dbindex="65740">
Camil (Camillus) fou el cognom d'una famlia romana patrcia de la gens Fria.

Els personatges principals foren:
 Marc Furi Camil, cnsol i dictador.
 Espuri Furi Camil, pretor rom.
 Luci Furi Camil I , dictador i cnsol ;
 Luci Furi Camil II, cnsol rom;
 Marc Furi Camil, cnsol i procnsol del segle I.
 Marc Furi Camil Escriboni, cnsol rom  ;
 Furi Camil Escriboni, senador rom ;
 Gai Camil, jurista rom. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161690" title="Fundaci MIFAS" nonfiltered="741" processed="738" dbindex="65741">

La Fundaci Privada MIFAS va ser creada i promoguda per l'Associaci MIFAS (Minusvlids Fsics Associats) . T el seu domicili social a Girona i s la gestora de la Residncia que MIFAS t a la Plaa Empries de Girona, i del centre Ocupacional de MIFAS a Riudellots de la Selva. Actualment est construint un nou centre ocupacional al municipi de Vilafant (Alt Empord) que atendr uns 20 usuaris i que es posar en marxa al llarg de 2008.

La Fundaci MIFAS s la propietria en un 100 per cent de centres especials de treball del grup MIFAS: Giropark, S.A., TADIFI, S.L. i GIROASSIST, S.L. Tamb t un 10 per cent de l'empresa BASEDI -amb domicili social a la ciutat de Barcelona-.

El Patronat de la Fundaci MIFAS est format (el 2007) per Pere Tubert i Bassas (president); Joaquim Bonaventura i Ayats (vice-president); Anna Maria Guillen Pardo (Secretaria); Carles Viella Mas (tresorer) i d'altres representants de l'associaci MIFAS.

 Enllaos .
Plana de MIFAS





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161691" title="Marc Furi Camil" nonfiltered="742" processed="739" dbindex="65742">
Marc Furi Camil (sovint esmentat simplement com a Camil) fou un magistrat rom, un dels ms importants de la Repblica romana.

 Magistratures .

 Primer tribunat .
Segons Tit Livi fou trib amb facultat consular per primera vegada el 403 aC, any en qu hi hagu vuit tribuns consulars i nica vegada que es don aquesta situaci. Plutarc diu que la seva primera magistratura fou la de censor, amb Postumi, i se suposa que tamb fou l'any 403 aC i per tant que els censors d'aquest any foren inclosos per Livi a la llista de tribuns consulars.

 Segon tribunat i primer interregne .
El segon cop que fou trib consular (comptant el cop en qu fou en realitat censor) hauria estat el 401 aC, any en qu va atacar als faliscs i va assolar el territori. El segon (o tercer) tribunat consular seria el del 398 aC en qu va dirigir un atac a Capena on va fer molt de bot. Els tribuns d'aquest any van haver de deixar el crrec per decret del senat abans de l'acabament del termini. Quint Servili Fidenes i Camil foren nomenats llavors interreis.

 Primera dictadura .
El 396 aC es van revoltar Ves, Falerii i Fidenes i Camil fou nomenat dictador per fer la guerra amb Publi Corneli Escipi com a magister equitum. Desprs de derrotar els faliscs, va marxar contra Ves i va poder sotmetre la ciutat el des any de guerra i va fer un gran bot incloent-hi l'esttua de Juno Regina que va portar a Roma, al temple de l'Avent, consagrat el 391 aC. Va celebrar el triomf a la seva tornada a Roma.

 Tercer tribunat, segon interregne i exili.
El 394 aC fou nomenat per tercera (o quarta) vegada trib consular i va sotmetre finalment els faliscs. Falerii fou ocupada i els ciutadans van apreciar molt el tracte just de Camil.

El 391 aC fou altre cop interrei per fer els auspicis, ja que altres magistrats havien estat atacats per una epidmia, en la que el mateix Camil va perdre un fill. En aquest mateix any, el trib de la plebs Lluci Apuleu el va acusar de distribuir en benefici propi el bot fet a Ves, i va haver de sortir cap a l'exili a Ardea, sent condemnat en absncia a pagar una multa de 15000 asos.

 Invasi dels gals i segona dictadura.
Quan els gals es van acostar a Roma i van ocupar la ciutat, una llei especial (lex curiata)  va permetre cridar-lo i abans d'arribar ja fou nomenat dictador el 390 aC. Quan va arribar prop de Roma va nomenar Luci Valeri Ptit com a magister equitum, va reunir les forces romanes disperses i va marxar cap a Roma on va sorprendre als gals i, segons les crniques romanes, els va derrotar completament. Per probablement la cosa fou ms complexa i simplement els va representar una amenaa de manera que van aixecar el setge del Capitoli i van sortir de la ciutat.

Camil va entrar llavors en triomf i reb la consideraci de alter Romulus, pater patriae, i conditor alter urbis. Es va ocupar de restaurar els temples i la ciutat. Inicialment, el poble volia abandonar la ciutat i establir-se a Ves, per finalment va acceptar de quedar-se. Camil va deixar la dictadura.

 Tercer interregne i tercera dictadura.
El 389 aC fou nomenat interrei un altre cop, per elegir els tribuns amb poder consular. El mateix any, alguns pobles van amenaar Roma esperant conquerir-la sense problemes, i va ser nomenat altre cop dictador amb Gai Servili Ahala com a magister equitum. Va derrotar els volscs i els va prendre el campament, obligant-los a pactar una treva de setanta anys; els eques foren derrotats prop de Bola i la seva capital fou ocupada. Tamb Sutrium,  que havia estat ocupada pels etruscs, fou recuperada pels romans. Altre cop, Camil va entrar a Roma en triomf.

 Quart, cinqu i sis tribunats .
El 386 aC fou elegit altre cop trib amb poder consular per quarta (o cinquena) vegada, rebutjant la dictadura que se li va oferir. Va derrotar llavors a nties els etruscs.

El 384 aC fou elegit altre cop trib amb poder consolar per cinquena (o sisena) vegada i el 381 aC per sisena (o setena) vegada. 

En aquest darrer any va derrotar els revoltats volscs a Praeneste. Durant la guerra contra els volscs, Luci Furi Mendull fou nomenat el seu collega, i com que no estava d'acord amb la lentitud en qu Camil feia les operacions, va iniciar l'atac, per fou rebutjat i va haver de fugir; Camil va obligar els fugitius a tornar al combat, i amb les seves forces va obtenir una completa victria. Desprs va fer la guerra a Tusculum, que havia donat suport als volscs, i Camil, tot i el que havia fet Mendull, el va triar un altre cop com a collega i li va donar l'oportunitat de redrear la seva desgrcia.

 Quarta dictadura .
El 368 aC els patricis van fer un darrer esfor contra les noves lleis de Gai Licini Estol, i el Senat va nomenar Camil, partidari dels patricis, dictador per quarta vegada. Va nomenar Luci Emili Mamerc com a collega. Camil va veure que era impossible oposar-se per ms temps a all que demanaven els plebeus, i va presentar aviat la dimissi i el va substituir Gai Manli. 

 Cinquena dictadura .
El 367 aC va esclatar una nova guerra amb els gals i Camil, amb prop de 80 anys, fou cridat altre cop a la dictadura per cinquena vegada, amb Tit Quint Penne i va obtenir una nova victria i altre cop els honors del triomf.

 Mort .
El 365 aC va morir en una plaga.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161692" title="Espuri Furi Camil" nonfiltered="743" processed="740" dbindex="65743">
Espuri Furi Camil (Spurius Furi Camillus), fou fill de Marc Furi Camil. Fou un dels dos primers pretors nomenats quan es va crear aquesta magistratura el 367 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161693" title="Luci Furi Camil I" nonfiltered="744" processed="741" dbindex="65744">
Luci Furi Camil I  (Lucius Furius M. F. Camillus) fou fill de Marc Furi Camil. El 350 aC un dels cnsols estava malalt i l'altre, Popili Laenes, tornava de la guerra amb els gals amb una ferida greu; llavors fou nomenat dictador per dirigir els comicis. El seu magister equitum fou Publi Corneli Escipi. Va rebutjar les candidatures plebees i va imposar la elecci de cnsols exclusivament patricis. El senat va estar-hi d'acord i va fer tot el possible per portar-lo al consolat el 349 aC. Una vegada elegit va imposar com a collega a Appi Claudi Cras, per aquest va morir mentre es preparava la guerra amb els gals o Camil va romandre cnsol nic i va assolir el comandament nic contra els gals.

Va deixar dues legions per protegir la ciutat i les altres vuit es van dividir entre ell mateix i el pretor Luci Pinari que havia de protegir la costa contra els pirates grecs que en aquest moments infestaven la costa del Laci. Amb les seves 4 legions Camil va derrotar els gals al districte de Pomptine i els va empnyer cap a la Pulla. En aquesta batalla es va produir un fams combat singular entre un valent gal i Marc Valeri Corv, i aquest darrer fou honorat amb regals per Camil. Es va reunir amb Pinari, per sobre els grecs no va fer res d'important i aquestos es van dispersar aviat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161695" title="Luci Furi Camil" nonfiltered="745" processed="742" dbindex="65745">


Onomstica:

Luci Furi Camil I, cnsol rom;
Luci Furi Camil II, cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161696" title="Luci Furi Camil II" nonfiltered="746" processed="743" dbindex="65746">
Luci Furi Camil (Lucius Furius Sp. F. M. N. Camillus) fou fill de Lucius Furius M. F. Camillus. Fou cnsol el 338 aC juntament a Gai Meni. Va lluitar contra Tibur, que va ocupar, i contra altres ciutats del Latium junt amb l'altre cnsol. Van celebrar un triomf conjunt a Roma i com a rara distncia se'ls van erigir esttues eqestres al frum. 

Fou elegit cnsol per segona vegada el 325 aC junt amb Dcim Juni Brut Esceva I i va fer la guerra als vestins. Va rebre Samni com a provncia, per mentre exercia el crrec fou atacat per una dolorosa malaltia i es va haver de nominar a Luci Papiri Cursor com a dictador (aquest va seguir la guerra).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161697" title="Marc Furi Camil (segle I)" nonfiltered="747" processed="744" dbindex="65747">
Marc Furi Camil (Marcus Furius Camillus) fou cnsol rom l'any 8 i procnsol d'frica durant el regnat de Tiberi vers el 16. Va derrotar a Tacfarines. Desprs de centries fou el primer que va reviure la fama militar dels Camils. El senat rom, amb consentiment de l'emperador, li va concedir les insgnies del triomf.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161698" title="Marc Furi Camil Escriboni" nonfiltered="748" processed="745" dbindex="65748">
Marc Furi Camil Escriboni (Marcus Furius Camillus Escribonianus) fou cnsol de Roma en el regnat de Tiberi, l'any 32 junt amb Gneu Domici. Al comenament del regnat de Claudi era llegat a Dalmcia i es va revoltar amb les seves legions, potser fins i tot amb l'esperana d'obtenir el tron, per fou derrotat al cap de cinc dies de comenar la revolta (42) i enviat a l'exili on va morir el 53, no se sap segur si enverinat o de malaltia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161699" title="Furi Camil Escriboni" nonfiltered="749" processed="746" dbindex="65749">
Furi Camil Escriboni (Furius Camillus Escribonianus) fou un senador rom que fou enviat a l'exili per l'emperador Claudi, juntament amb la seva muller Jnia, l'any 53, per haver consultat als caldeus en quina data moriria l'emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161700" title="Gai Camil" nonfiltered="750" processed="747" dbindex="65750">
Gai Camil fou un jurista rom amic de Cicer que en tenia una gran opini. Per algunes cartes se sap que Cicer el va consultar sobre el ius praediatorium, que era una branca de la fiscalitat a Roma i era un tema molt complicat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161701" title="Camisares de Cria" nonfiltered="751" processed="748" dbindex="65751">
Camisares de Cria (Camissares), fou el pare de Datames de Capadcia. Fou favorit del rei Artaxerxes II de Prsia que el va fer strapa d'una part de Cilcia, la Cilcia muntanyosa mes propera a Capadcia. Va morir en la guerra dels perses contra els cadusis (cadusii) el 385 aC i fou succet a la satrapia pel seu fill Datames, que va governar tamb Capadcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161702" title="Camp" nonfiltered="752" processed="749" dbindex="65752">


Onomstica:
Camp (Campanus), cabdill germnic ;
Camp (Campanus), jurista rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161703" title="Camp (germnic)" nonfiltered="753" processed="750" dbindex="65753">
Camp (Campanus) fou un dels cabdills del poble germnic dels tungris en la guerra de Roma contra Civilis l'any 71. s esmentat per Tcit a la seva Historia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161704" title="Camp (jurista)" nonfiltered="754" processed="751" dbindex="65754">
Camp (Campanus) fou un jurista rom esmentat per Valent i Pomponi. Com que aquestos dos van viure en temps d'Adri i Anton Pius se suposa que Camp va viure a la primera meitat del segle II. El que s coneix d'ell est relacionat amb la fideicommissa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161705" title="Campaspe de Larissa" nonfiltered="755" processed="752" dbindex="65755">
Campaspe de Larissa  (Claudi Eli l'anomena Pancaste,         ; i Lluci l'anomena Pacata) fou la concubina preferida d'Alexandre el Gran i la primera amb la que va tenir relacions sexuals segons deien els contemporanis. 

Apelles, al que Alexandre havia fet un encrrec, se'n va enamorar i Alexandre li va donar a la noia com a regal i alguns diuen, fou el model de la clebre pintura de la Venus Anadimene, per segons altres la model fou Frine (Phryne).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161707" title="Gai Servili Estructe Ahala (cnsol 478 aC)" nonfiltered="756" processed="753" dbindex="65756">
Gai Servili Estructe Ahala I (Caius Servilius Structus Ahala) fou cnsol de Roma el 478 aC i va morir mentre exercia el crrec. Se l esmenta als llibres dels Fastii.

Vegeu tamb.
Famlia Ahala;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161708" title="Gai Servili Estructe Ahala (magister equitum)" nonfiltered="757" processed="754" dbindex="65757">
Gai Servili Estructe Ahala (Caius Servilius Structus Ahala) fou magister equitum el 439 aC sota la dictadura de Luci Cincinnat (nomenat sota l excusa de qu Espuri Meli conspirava contra l estat). Al ser nomenat el dictador tots els llocs estratgics i el Capitoli foren controlats per partidaris dels patricis, i el mati, quant el poble es va concentrar al Frum encapalats per Meli, Ahala es va presentar i el va comminar a presentar-se davant el dictador. Meli es va refugiar a un palau per fou capturat per Ahala i assassinat. Si be mes tard aix fou considerat una herocitat, al seu temps Ahala fou jutjat pel seu crim i va escapar a la condemna per un exili voluntari. El 436 aC un trib de nom Espuri Meli va proposar una llei per confiscar les propietats d'Ahala, per la llei fou rebutjada. 

Vegeu tamb.
Famlia Ahala;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161709" title="Gai Servili Estructe Ahala (cnsol 427 aC)" nonfiltered="758" processed="755" dbindex="65758">
Gai Servili Q. F. C. N. Estructe Ahala (Caius Servilius Q. F. C. N. Structus Ahala) fou cnsol de Roma el 427 aC.

Vegeu tamb.
Famlia Ahala;
Gai Servili Q. F. C. N. Estructe Ahala ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161711" title="Quint Servili Ahala (cnsol)" nonfiltered="759" processed="756" dbindex="65759">
Quint Servili Ahala (Quintus Servilius Q. F. Q. N. Ahala) fou cnsol de Roma el 365 aC i el 362 aC. En el seu segon mandat va nomenar a Appi Claudi com a dictador, desprs de qu el seu collega, el plebeu Lluci Genuci, fou mort en batalla. El 360 aC fou nomenat dictador a conseqncia d un atac dels gals (Galus tumultus). Va reunir un exercit i va derrotar els gals prop de la porta Colina. Va dirigir els comicis al 355 aC com a "interrex".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161712" title="Quint Servili Ahala (mestre de cavalleria)" nonfiltered="760" processed="757" dbindex="65760">
Quint Servili Ahala II (Quintus Servilius Q. F. Q. N. Ahala) fou magister equitum el 351 aC quan Marc Fabi fou nomenat dictador per oposar-se a la llei Licnia. Fou cnsol el 342 aC al comenament de la guerra samnita, per va romandre a Roma i fou el seu collega qui es va ocupar de la direcci de la guerra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161721" title="Saga de videojoc" nonfiltered="761" processed="758" dbindex="65761">
El terme saga de videojocs o tamb srie de videojocs indica un conjunt de videojocs creats segons un univers o una jugabilitat comuna i que van ser concebuts com a continuacions.

Llista de sagues conegudes.



 Vegeu tamb .
La llista completa de les sagues de videojocs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161725" title="San Miguel de Aguayo" nonfiltered="762" processed="759" dbindex="65762">

San Miguel de Aguayo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Es troba en la comarca de Campoo-Los Valles i limita al nord amb Molledo i Brcena de Pie de Concha, al sud amb Campoo de Yuso, a l'oest amb Pesquera i Santiurde de Reinosa i a l'est amb Luena. Pel seu territori discorre el riu Hirvienza, afluent del riu Besaya i tamb es troben els embassaments de Mediajo i Alsa, del riu Torina.

Localitats.
 San Miguel de Aguayo (Capital), 82 hab., dels que 2 estan en poblament disseminat;
 Santa Mara de Aguayo, 53 hab.
 Santa Olalla de Aguayo, 7 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161726" title="San Pedro del Romeral" nonfiltered="763" processed="760" dbindex="65763">

San Pedro del Romeral s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Es troba en la comarca de Pas i limita al nord i est amb Vega de Pas, a l'oest amb Luena i al sud amb la provncia de Burgos.

Localitats.

 Alar, 97 habitants en 2006 (INE).
 Aldano, 23 hab.
 Bustalegun, 37 hab.
 Bustiyerro-El Rosario, 52 hab.
 Hornedillo, 17 hab.
 La Peredilla, 24 hab.
 San Pedro del Romeral (Capital), 160 hab.
 La Sota, 83 hab.
 Vegaloscorrales, 48 hab.
 Vegalosvados, 20 hab.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161729" title="San Roque de Riomiera" nonfiltered="764" processed="761" dbindex="65764">


San Roque de Riomiera s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb els municipis de Santa Mara de Cayn, Miera i Saro, a l'est amb Ruesga i Soba, al sud amb la provncia de Burgos i a l'oest amb Selaya, Villacarriedo i Vega de Pas.

Localitats.

 La Concha.
 Morilla.
 La Pedrosa (Capital).


 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 




 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161730" title="San Vicente de la Barquera" nonfiltered="765" processed="762" dbindex="65765">


San Vicente de la Barquera s un municipi de Cantbria. 
Limita amb el mar Cantbric i els municipis de Valdliga, Herreras i Val de San Vicente. 
El turisme s la seva principal activitat econmica. El 80% del terme municipal pertany al Parc Natural d'Oyambre i gaudeix d'una especial protecci regulada per la Comunitat Autnoma de Cantbria com a conseqncia del seu valor paisatgstic i ecolgic.

Localitats.

 Abao.
 La Acebosa.
 El Barcenal.
 Gandarilla.
 Hortigal.
 Los Llaos.
 La Revilla.
 San Vicente de la Barquera (Capital), amb 3.401 habitants en 2006.
 Santilln-Boria.

Demografia.



Font: INE

 
 Administraci .







 Personatges clebres .

 David Bustamante: Cantant, nascut en 1982. Actualment s el personatge ms popular del municipi per la seva participaci en la primera edici del concurs de TVE Operacin Triunfo, en la que va quedar tercer.
 Javier de Ortueta Martnez: Motorista, nascut en 1912.

Enllaos externs.

 Ajuntament de San Vicente de la Barquera;
 Cantbria 102 municipis;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161731" title="Santa Cruz de Bezana" nonfiltered="766" processed="763" dbindex="65766">


Santa Cruz de Bezana s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb el Mar Cantbric, a l'oest amb Pilagos, al sud amb Camargo i a l'est amb Santander. Est situat en la zona d'influncia de la capital provincial, per aix se li pot enquadrar en la comarca de Badia de Santander.  
En la pedania de Soto de la Marina tenen lloc les activitats de la mostra de curtmetratges Sotocine.

Localitats.

 Azoos.
 Maoo.
 Mompa.
 Prezanes.
 Sancibrin.
 Santa Cruz de Bezana (Capital), amb 4.199 habitants en 2006.
 Soto de la Marina.

Demografia.



Font: INE


Administraci.






 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161732" title="Santa Mara de Cayn" nonfiltered="767" processed="764" dbindex="65767">

Santa Mara de Cayn s un municipi de Cantbria, de la comarca del Pisuea, amb 7.107 habitants (INE 2005) que es troba la vall de Cayn regat pel riu Pisuea. Limita al nord amb Villaescusa i Penagos, a l'est amb Miera, al sud amb Villafufre i Saro i a l'oest amb Castaeda i Santiurde de Toranzo.

Localitats.

 San Romn.
 La Penilla.
 Argomilla.
 La Encina.
 Sarn.
 Santa Mara de Cayn (Capital).
 La Abadilla.
 Esles.
 Totero.
 Lloreda.
 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161733" title="Llista de sagues de videojocs" nonfiltered="768" processed="765" dbindex="65768">
Aquest llista s sobre les sagues de videojocs organitzades alfabticament. Consisteix en sagues de videojocs que han aportat una llista de personatges i elements de videojocs de jugabilitat que sn presents en diversos videojocs. En aquesta llista no s'inclouen propietats no intellectuals, s a dir, comercials (com pot ser el James Bond o lligues d'esports).

 

A.
Ace Attorney (tamb conegut com a Phoenix Wright i Gyakuten Saiban);
Ace Combat;
Advance Wars;
Alex Kidd;
Alone in the Dark;
Alien vs. Predator;
Animal Crossing;
Ape Escape;
Army Men;
Art of Fighting (Ryuuko no Ken);
Asheron's Call;
ATV Offroad Fury;
Adventure Island;
Age of Empires;

B.
Banjo-Kazooie;
Battletoads;
Battlefield;
BloodRayne;
Bloody Roar;
Boktai;
Bomberman;
Breath of Fire;
Burnout;
Bust-A-Move (Puzzle Bobble);

C.
Call of Duty;
Castlevania;
Championship Manager;
Chrono Trigger;
Civilization;
Colony Wars;
Command & Conquer;
Contra;
Cool Spot;
Crash Bandicoot;
Crazy Taxi;
Cruis'n;

D.
Dance Dance Revolution;
Darkstalkers;
Dark Cloud;
Dead or Alive;
Destroy All Humans!;
Devil May Cry;
Disgaea;
Diablo;
Dino Crisis;
Dizzy series;
Donkey Kong;
Doom;
Double Dragon;
Dragon Ball Z: Budokai;
Dragon Slayer;
Dragon Quest (Dragon Warrior);
Drakan;
Driver;
Duke Nukem;
Dynasty Warriors (Shin Sangoku Musou);

E.
Earthworm Jim;
Ecco the Dolphin;
Eggerland (Adventures of Lolo);
The Elder Scrolls;
EverQuest;
Excitebike;
Extreme-G;

F.
F-Zero;
Fatal Fury (Garou Densetsu);
Fallout;
Fatal Frame;
Final Fantasy;
Final Fight;
Fire Emblem;
Fire Pro Wrestling;
Football Manager;
Frogger;
Front Mission;
Full Auto;

G.
Gabriel Knight;
Gauntlet;
Gex;
Ghost Recon;
Ghouls 'n Ghosts;
Golden Axe;
Gradius;
Gran Turismo;
Grand Theft Auto;
Grandia;
Guilty Gear;
Guitar Hero;

H.
.hack;
Half-Life;
Halo;
Harvest Moon;
Hebereke series;
Hitman;
House of the Dead;

J.
Jak and Daxter;

K.
Katamari Damacy;
Kingdom Hearts;
King of Fighters;
King's Quest;
Kirby;

L.
The Last Blade;
Legacy of Kain;
Legend of Legaia;
The Legend of Zelda;
Leisure Suit Larry;
Lemmings;
Lufia;
Lunar;

M.
Make My Video!;
Mario;
Max Payne;
MechWarrior;
Medal of Honor;
Mega Man (Rockman);
Metal Gear;
Metal Slug;
Metroid;
Might and Magic;
Miner Willy;
Monkey Island;
Monster Rancher;
Mortal Kombat;
Moto GP;
Mr. Do;
Myst;
Mystical Ninja (Ganbare Goemon);

N.
Need for Speed;
Nekketsu Koha: Kunio-Kun;
NHL series;
Ninja Gaiden;
Nintendo Wars;

O.
Oddworld;
Onimusha;

P.
Pac-Man;
Paper Mario;
Perfect Dark;
Phantasmagoria;
Phantasy Star;
Pikmin;
Pong;
Pokmon;
Police Quest;
Populous;
Power Stone;
Prince of Persia;
Project Gotham Racing;
Puyo Puyo;

Q.
Q*bert;
Quake;
Quest for Glory;

R.
R-Type;
Rainbow Six;
Rampage;
Ratchet & Clank;
Rayman;
Resident Evil (BioHazard);
Ridge Racer;
Rival Schools;
Road Rash;
RollerCoaster Tycoon;
Romance of the Three Kingdoms (Sangokushi);
Rumble Roses;

S.
SaGa;
Sakura Wars;
Samurai Shodown (Samurai Spirits);
Sega Rally;
Seiken Densetsu;
Shadowgate;
Shadow Hearts;
Shin Megami Tensei;
Shining Force;
Shinobi;
Silent Hill;
SimCity;
The Sims;
Sly Cooper;
Sonic the Hedgehog;
Soul Calibur;
Space Quest;
Splinter Cell;
Spy Hunter;
Spyro the Dragon;
Star Fox;
Star Ocean;
Street Fighter;
Streets of Rage (Bare Knuckle);
Strike series;
Stronghold;
Suikoden;
Super Smash Bros.;

T.
Tales of;
Tekken;
Tetris;
Tenchu;
Thief;
Thunder Force;
Time Crisis;
TimeSplitters;
Tokimeki Memorial;
ToHeart;
Tomb Raider;
Tony Hawk's;
Tony La Russa Baseball;
Trauma Center;
Tribes;
Turok;
Twisted Metal;

U.
Ultima;
Uncharted Waters;
Unreal;
Untold Legends;

V.
Viewtiful Joe;
Virtua Fighter;
Virtual Woman;

W.
Warcraft;
Wario Ware;
Wing Commander;
Wizardry;
Wolfenstein 3D;
Wonder Boy;
Worms;
WWE Smackdown!;

X.
;
X-COM;
Xenosaga;

Y.
Ys;
Yoshi's Island;

Z.
Zone of the Enders;
Zork;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161736" title="Santillana del Mar" nonfiltered="769" processed="766" dbindex="65769">



Santillana del Mar s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Es troba en la costa occidental de Cantbria, entre els municipis de Suances, Torrelavega, Alfoz de Lloredo i Reocn. Aquest petit municipi, s un dels ms importants atractius turstics de tota la regi ja que alberga la Cova d'Altamira, considerada com la "Capella Sixtina" de l'art rupestre, i la Collegiata de Santillana del Mar, que data del segle XII. 

Santillana del Mar t, aix mateix, un Zoolgic i Jard Botnic d'importants dimensions en els quals predomina la fauna ibrica, destacant un insectari colonitzat en la seva totalitat per papallones de totes les grandries, formes i colors. A ms existeixen diversos museus, entre els quals destaca el Museu de la Inquisici, el Museu Dioces Regina Coeli i el Museu de Jess Otero.

 Localitats .

 Arroyo, 43 hab.
 Camplengo, 201 hab.
 Herrn, 204 hab.
 Mijares, 124 hab.
 Queveda, 586 hab.
 Santillana del Mar (Capital), 1.108 hab.
 Ubiarco, 246 hab.
 Vispieres, 337 hab.
 Viveda, 1.069 hab.
 Yuso, 65 hab.
 
Demografia.



Font: INE


 Administraci .






Enllaos externs.

 Museu i Cova d'Altamira;
 Museu Dioces Regina Coeli;
 Zoo de Santillana del Mar;
 Fotografies de Santillana del Mar;
 Recorregut fotogrfic per la colLegiata de Santillana del Mar;
 Santillana del Mar A TurismE de Cantbria;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161740" title="Santiurde de Reinosa" nonfiltered="770" processed="767" dbindex="65770">

Santiurde de Reinosa s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Es troba en la comarca de Campoo-Los Valles i limita al nord amb Brcena de Pie de Concha, al sud amb Campoo de Yuso, a l'oest amb Hermandad de Campoo de Suso i a l'est amb Pesquera i San Miguel de Aguayo.

Localitats.

 Lantueno, 146 hab.
 Rioseco, 46 hab.
 Santiurde de Reinosa (Capital), 87 hab.
 Somballe, 46 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161741" title="Santiurde de Toranzo" nonfiltered="771" processed="768" dbindex="65771">


Santiurde de Toranzo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Santa Mara de Cayn, Castaeda i Puente Viesgo, al sud amb Vega de Pas i Luena, a l'oest amb Corvera de Toranzo i a l'est amb Villafufre i Villacarriedo. Es troba en la comarca del Pas i pel seu territori discorre el Riu Pas.

Localitats.

 Acereda.
 Brcena.
 Iruz.
 Pando.
 Penilla.
 San Martn.
 Santiurde de Toranzo (Capital).
 Vejors.
 Villasevil.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161742" title="Santoa" nonfiltered="772" processed="769" dbindex="65772">


Santoa s un municipi de la zona oriental de Cantbria, situat en la badia del seu nom. Dista uns 45 km de la capital, Santander. Est limitat al nord per la platja de Berria, al sud per la platja de San Martn, a l'est per la muntanya de Buciero amb els municipis de Noja i Argoos i a l'oest pel port pesquer i la nova secci de port esportiu que al seu torn t a l'oest les marismes.

Localitats.

 Dueso.
 Piedrahta.
 Santoa (Capital), 11.202 habitants en 2006.


 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161743" title="Saro" nonfiltered="773" processed="770" dbindex="65773">


Saro s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la comarca del Pas-Pisuea. Els seus lmits sn: al nord amb Santa Mara de Cayn, a l'oest amb Villafufre, a l'est amb San Roque de Riomiera i al sud amb Villacarriedo.

Localitates.

 Llerana.
 Saro (Capital).

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 




 
Enllaos externs.

 Web sobre el municipi de Saro;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161744" title="Selaya" nonfiltered="774" processed="771" dbindex="65774">

Selaya s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord i oest amb Villacarriedo, al sud amb Vega de Pas i a l'est amb San Roque de Riomiera. Es troba en la comarca de Pas-Pisuea i pel seu territori discorren els rius Pisuea i Campillo, afluent del primer.

Localitats.

 Bustantegua.
 Campillo.
 Pisuea.
 Selaya (Capital), con 1.513 habitantes en 2006.


 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 





Enllaos externs.

 Ajuntament de Selaya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161745" title="Solrzano" nonfiltered="775" processed="772" dbindex="65775">

Solrzano s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria situat en la comarca de Trasmiera. El terme municipal limita al nord amb el municipi de Hazas de Cesto i Ribamontn al Monte, a l'est amb Voto, al sud amb Ruesga i a l'oest amb Entrambasaguas.

Localitats.

 La Collada.
 Fresnedo.
 Garzn.
 Regolfo.
 Riao.
 Riolastras.
 Solrzano (Capital).

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 




 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161747" title="Suances" nonfiltered="776" processed="773" dbindex="65776">

Suances s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria situat en la costa occidental d'aquesta regi. Limita al nord amb el Mar Cantbric, a l'oest amb Santillana del Mar, al sud amb Polanco i a l'est amb la ria de San Martn de la Arena, desembocadura del riu Besaya, que la seva altra riba pertany al municipi de Miengo.

 Localitats .

 Cortiguera, 532 hab. ;
 Hinojedo, 1.263 hab.
 Ongayo, 149 hab.
 Puente Avos, 164 hab. ;
 Suances (Capital), 4.813 hab.
 Tagle, 472 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161748" title="Los Tojos" nonfiltered="777" processed="774" dbindex="65777">

Los Tojos s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Est situat al sud-est de la comunitat i a uns 62 quilmetres de la capital, Santander. 
Es troba encaixat en la part alta del vall del Saja. Limita al nord amb Caburniga i Ruente, a l'est amb Molledo i Brcena de Pie de Concha, a l'oest amb Caburniga i la Mancomunitat Campoo-Caburniga i al sud amb la Mancomunitat Campoo-Caburniga i amb l'Hermandad de Campoo de Suso.

Localitats. 

 Brcena Mayor, 75 hab., dels quals 14 viuen disseminats;
 Correpoco, 56 hab. ;
 Saja, 105 hab., dels que 1 viu disseminat.
 El Tojo, 64 hab., d'ells en el nucli viuen 28 hab i 36 disseminats;
 Los Tojos (Capital), 112 hab., d'ells 10 disseminats.

 Demografia .



 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161749" title="Torrelavega" nonfiltered="778" processed="775" dbindex="65778">


Torrelavega s un municipi i important ciutat industrial i comercial de la comunitat autnoma de Cantbria, que se situa a uns vuit quilmetres de la costa cantbrica i a 27,5 quilmetres de la capital (Santander). En ell confluxen els rius Saja i Besaya. s la capital de la comarca del Besaya.

 Localitats .

 Barreda:  ;
 Campuzano:  ;
 Dulez:  ;
 Ganzo:  ;
 La Montaa:  ;
 Sierrapando:  ;
 Tanos:  ;
 Torrelavega (Capital):  ;
 Torres:  ;
 Virnoles:  ;

 Municipis limtrofs .





Demografia.



Font: INE


 Administraci .
 Segona Repblica .

Durant la Segona Repblica els alcaldes de Torrelavega foren els segents:

 20 d'abril de 1931 - 10 d'abril de 1933, Jos Mazn Samperio.
 10 d'abril de 1933 - 12 de maig de 1935, Joaqun Fernndez.
 12 de maig de 1935 - 21 de febrer de 1936, Ramn Torre Tejera. ;
 21 de febrer de 1936 - 7 d'octubre de 1936, Pedro Lorenzo Molleda.
 7 d'octubre de 1936 - 11 de mar de 1937, Germn Marcos Venero.
 11 de mar de 1937 - 30 d'agost de 1937, Jos Mara Rodrguez Cuevas.

 Dictadura franquista .

Des de l'entrada de l'exrcit franquista a Torrelavega, foren alcaldes: Julin Urbina Carrera (1937-1938), Alejo Pea (1938), Pedro Jos de Cos (1938-1941), Manuel Urbina Carrera (1941-1947), Manuel Barqun (1947-1953), Rafael Gutirrez Velarde (1953-1954), Fernando Ortueta Quintanal (1954-1957), Jess Collado Soto (1957-1974), Carlos Monje Rodrguez (1974-1976), Julio Ruiz de Salazar (1976-1977) i Juan Ramn Tirado (1977-1979). De tots ells, Jess Collado fou el que ms temp va governar: des del 4 de maig de 1957 fins el 31 de juliol de 1974.

 Eleccions democrtiques . 
Els alcaldes de Torrelavega des de les eleccions democrtiques han estaqt:

 1979-1984: Manuel Teira Fernndez (PSC-PSOE).
 1984-1994: Jos Gutierrez Portilla (PSC-PSOE).
 1994-1999: Blanca Rosa Gmez Morante (PSC-PSOE).
 1999-2003: Francisco Javier Lpez Marcano (PRC).
 2003-Actualidad: Blanca Rosa Gmez Morante (PSC-PSOE).






Referncies.


 Enllaos externs .

 Ajuntament de Torrelavega;
 Cmara de Comer de Torrelavega;
 Fira de Mostres de Cantbria;
 Cantbria 102 municipis;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161750" title="Tresviso" nonfiltered="779" processed="776" dbindex="65779">

Tresviso s un municipi situat en l'extrem occidental de la Comunitat Autnoma de Cantbria, situat ntegrament al Parc nacional dels Picos de Europa.  La seva principal activitat s la ramaderia i el turisme.

Etimologia.
El seu nom oficial castell Tresviso, v de la derivaci muntanyesa tres-visu del llat trans visum que voldria dir  "darrera la collada des d'on es comena a veure un lloc" o b del tamb llat trans abyssum, "darrere l'abim". 

Municipis limtrofes.
 Nord: Peamellera Alta i Peamellera Baja (Astries).
 Sud: Cillorigo de Libana.
 Est: Pearrubia.
 Oest: Cabrales (Astries).

Demografia.



Font: INE


Administraci.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161751" title="Tudanca" nonfiltered="780" processed="777" dbindex="65780">

Tudanca s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Est situat en la zona occidental de la comunitat a 96 quilmetres de la capital, Santander. Es troba encaixat en la vall del Nansa.

Localitats.

 La Lastra, 51 hab.
 Santots (Capital), 22 hab.
 Sarceda, 42 hab.
 Tudanca, 86 hab.

Municipis limtrofs.

 Nord: Rionansa.
 Sud: Polaciones.
 Est: Caburniga i Mancomunitat Campoo-Caburniga  ;
 Oest: Rionansa i Polaciones  ;

Demografia.



Font: INE


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161752" title="Udas" nonfiltered="781" processed="778" dbindex="65781">

Udas s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Alfoz de Lloredo i Comillas, a l'oest amb Valdliga i al sud i est amb Cabezn de la Sal. Est situat en la comarca de la Costa occidental encara que no s un municipi costaner. Udas se situa en un terreny dominat per pujols i amb algunes coves en el subsl aptes per practicar espeleologia.

Localitats.

 Canales.
 Cobijn.
 La Hayuela.
 El Llano.
 Pumalverde (Capital);
 Rodezas.
 Toporias.
 La Virgen.
 Valoria.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .





Enllaos externs.

 Associaci de Vens d'Udas Sel del Haya;
 Blog sobre Udas;
 El coterucu;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161753" title="Val de San Vicente" nonfiltered="782" processed="779" dbindex="65782">

Val de San Vicente s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb el Mar Cantbric, a l'oest amb el Principat d'Astries, al sud amb Herreras i a l'est amb San Vicente de la Barquera. s el municipi ms occidental de la costa cntabra i est situat en la desembocadura dels rius Deva i Nansa, que aporten les seves aiges al mar en les ries de Tina Major i Tina Menor respectivament.

Localitats.

 Abanillas, 81 hab.
 Estrada, 22 hab.
 Helgueras, 74 hab.
 Luey, 179 hab.
 Molleda, 187 hab.
 Muorrodero, 95 hab.
 Pechn, 215 hab.
 Pesus (Capital), 376 hab.
 Portillo, 78 hab.
 Prellezo, 212 hab.
 Pro, 85 hab.
 San Pedro de las Baheras, 63 hab.
 Serdio, 184 hab.
 Unquera, 819 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161755" title="Valdliga" nonfiltered="783" processed="780" dbindex="65783">


Valdliga s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria, situat a 58 quilmetres a l'occident de Santander. La seva extensi s de 97,58 quilmetres quadrats, el que el converteix en un dels majors d'aquesta autonomia, encara que la seva poblaci no passa de 2.500 habitants. Limita amb poblacions com Cabezn de la Sal, Comillas i San Vicente de la Barquera. 

Localitats.

 Caviedes.
 Labarces.
 Lamadrid.
 Roiz (Capital).
 San Vicente del Monte.
 El Tejo.
 Treceo.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161756" title="Valdeolea" nonfiltered="784" processed="781" dbindex="65784">

Valdeolea s un municipi situat en la Comunitat Autnoma de Cantbria, en la comarca de Campoo-Los Valles. Els seus lmits sn: al nord amb Hermandad de Campoo de Suso i Campoo de Enmedio, a l'oest amb Valdeprado del Ro i a l'est i sud amb Braosera (provncia de Palncia).
Localitats.
 Barriopalacio, 9 hab.
 Bercedo, 9 hab.
 Camesa, 26 hab.
 Castrillo del Haya, 26 hab.
 Cuena, 19 hab.
 El Haya, 5 hab.
 Las Henestrosas de las Quintanillas, 17 hab.
 Hoyos, 13 hab.
 La Loma, 5 hab.
 Mata de Hoz, 29 hab.
 Mataporquera (Capital), 992 hab.
 Matarrepudio, 24 hab.
 Olea, 44 hab.
 La Quintana, 11 hab.
 Las Quintanillas, 29 hab.
 Rebolledo, 8 hab.
 Reinosilla, 12 hab.
 San Martn de Hoyos, 16 hab.
 Santa Olalla, 7 hab.

Demografia.



Font: INE


 Economia .
Tradicionalment, les activitats econmiques del municipi han estat les del sector primari: agricultura i ramaderia, per grcies al nucli industrial de Reinosa i al turisme que freqenta la comarca, l'activitat s'ha desplaat cap als sectors secundari i de serveis. 

 Administraci .





 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161757" title="Valdeprado del Ro" nonfiltered="785" processed="782" dbindex="65785">

Valdeprado del Ro s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Es troba en la comarca de Campoo-Los Valles i limita al nord amb Campoo de Enmedio i Las Rozas de Valdearroyo, al sud amb Valderredible, a l'oest amb Valdeolea i la provncia de Palncia i a l'est amb la provncia de Burgos.

Localitats.
 
 Aldea de Ebro, 5 hab.
 Arcera, 19 hab.
 Arroyal (Capital), 55 hab.
 Barruelo, 28 hab, dels que 7 viuen a Montes Claros.
 Bustidoo, 12 hab.
 Candenosa, 6 hab.
 Hormiguera, 33 hab.
 Laguillos, 8 hab.
 Matalaja, 16 hab.
 Mediadoro, 9 hab.
 Reocn de los Molinos, 15 hab.
 San Andrs, 24 hab.
 San Vitores, 12 hab.
 Sotillo, 20 hab.
 Valdeprado del Ro, 29 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .




 
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161758" title="Valderredible" nonfiltered="786" processed="783" dbindex="65786">

Valderredible s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Valdeprado del Ro, a l'est i sud-est amb la provncia de Burgos i a l'oest i sud-oest amb la provncia de Palncia. Est situat en la comarca de Campoo-Los Valles i per ell discorre el riu Ebre. Es tracta del municipi ms extens de Cantbria, ocupa una extensi de 298 2 Km2. Compta amb un nombrosos exemples d art romnic com sn l esglsia de Santa Mara de Valverde o la de San Martn de Elines.
 
Histria.
S'han trobat jaciments de destrals del neoltic i de l'Edat de bronze a Salcedo, pintures rupestres a Ruanales i un menhir (anomenat Lanchahincada) a San Martn de Elines. Tamb hi ha indicis d'ocupaci romana.

A l'Alta edat mitjana (cap al segle X), la zona era coneguda com a "Val de Ripa Hibre" (del castell antic, "Valle del ro Ebro") i deuria estar fora poblada, tenint en compte l'abundncia d'ermites rupestres, enterraments i restes cermiques datades de l'poca. A partir dels segles XI i XII es van comenar a construir les abundants esglsies romniques de la comarca.

Valderredible va estar integrat a Merindad de Campoo fins que, l'any 1633, els vens van aconseguir el dret a tenir alcaldes designats per l'autoritat real d'entre ells.

L'any 1835 va obtenir la categoria de municipi.

Poblacions.
Comprn 52 poblacions que conjuntament sumen uns 1000 habitants . Les poblacions sn les segents:



Alln del Hoyo;
Arantiones;
Arenillas de Ebro;
Arroyuelos;
Brcena de Ebro;
Bustillo del Monte;
Cadalso;
Campo de Ebro;
Castrillo de Valdelomar;
Cejancas;
Coroneles;
Cubillo de Ebro;
Espinosa de Bricia;
Loma Somera;
Montecillo;
Navamuel;
Otero;
Poblacin de Abajo;
Poblacin de Arriba;
Polientes (capital);
La Puente del Valle;
Quintanasolmo;
Quintanilla de An;
Quintanilla de Rucandio;
Rasgada;
Rebollar de Ebro;
Renedo de Bricia;
Repudio;
Revelillas;
Riopanero;
Rocamundo;
Ruanales;
Rucandio;
Ruerrero;
Ruijas;
Salcedo;
San Andrs de Valdelomar;
San Cristbal del Monte;
San Martn de Elines;
San Martn de Valdelomar;
Santa Mara de Hito;
Santa Mara de Valverde;
La Serna;
Sobrepenilla;
Sobrepea;
Soto Rucandia;
Susilla;
Villaescusa de Ebro;
Villamoico;
Villanueva de la Na;
Villaverde de Hito;
Villota de Elines;

Referncies.
  	 
 	 


Enllaos externs.
Ajuntament de Valderredible ;
Informaci sobre Valderredible ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161759" title="Vega de Libana" nonfiltered="787" processed="784" dbindex="65787">


Vega de Libana s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Est situat en la comarca de Libana, en l'extrem occidental de la regi. Limita al nord amb Camaleo i Potes, a l'est amb Pesaguero i Cabezn de Libana, al sud amb la provncia de Palncia i a l'oest amb la provncia de Lle. A travs del Port de Sant Glorio, comunica a Cantbria amb Lle.

Localitats.
 Brago, 101 hab., 42 dels quals viuen al barri de Soberado.
 Barrio, 61 hab.
 Bores, 38 hab.
 Campollo, 68 hab., 9 d'ells al barri de Maredes.
 Dobarganes, 31 hab.
 Dobres, 90 hab., dels que viuen 47 a Cucayo i 43 al nucli de Dobres.
 Enterras, 18 hab.
 Ledantes, 74 hab.
 Pollayo, 13 hab.
 Tollo, 36 hab.
 Toranzo, 41 hab.
 Tudes, 38 hab.
 Vada, 18 hab.
 Valmeo, 40 hab, dels que 4 estan al barri de Naroba.
 La Vega (Capital), 184 hab.
 Vejo, 62 hab. que se reparteixen en tres barris: El Arroyo (28 hab.), Dobares (13 hab.) i Ongayo (21 hab.). ;
 Villaverde, 23 hab.

Demografia.



Font: INE


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161760" title="Villacarriedo" nonfiltered="788" processed="785" dbindex="65788">


Villacarriedo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria. Limita al nord amb Saro i Villafufre, al sud amb Vega de Pas i Selaya, a l'oest amb Santiurde de Toranzo i a l'est amb San Roque de Riomiera. Es troba en la comarca de Valles Pasiegos i pel seu territori passa el Riu Pisuea, principal afluent del riu Pas.

Localidades.
 
 Abionzo, 173 hab., 1 d'ells disseminat.
 Aloos, 166 hab., 27 d'ells disseminats.
 Brcena de Carriedo, 178 hab., 42 de ellos disseminats.
 Pedroso, 78 hab., 55 d'ells disseminats.
 Santibez, 253 hab., 116 d'ells disseminatos.
 Soto, 32 hab. tots ells disseminats;
 Tezanos, 253 hab., 133 disseminats.
 Villacarriedo (Capital), 470 hab., 4 d'ells disseminats.

 Demografia .



Font: INE


 Administraci .
 





Enllaos externs.

 Ajuntament de Villacarriedo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161761" title="Villaescusa" nonfiltered="789" processed="786" dbindex="65789">

Villaescusa s un municipi de la Comunitat Autnoma de Cantbria  situat en l'arc sud de la Badia de Santander. Limita al nord amb El Astillero, a l'oest amb Pilagos i Castaeda, al sud amb Santa Mara de Cayn i a l'est amb Medio Cudeyo i Penagos.

Localitats.

 La Concha (Capital).
 Liao.
 Obregn.
 Villanueva de Villaescusa.

Personatges illustres.

 Julin Escalante Solana: (1898 1979) Religis.
 Pedro Orive Riva: (1933 1999) Periodista.
 Jos Luis Cagigas Castanedo: (1928) Empresari i president del Real Racing Club.  	 	;
 Joaqun Leguina Herrn: (1941) Escriptor i poltic del PSOE. Primer president de la Comunitat de Madrid.

Demografia.



Font: INE


Administraci.






 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161763" title="Teorema dels quatre quadrats" nonfiltered="790" processed="787" dbindex="65790">

El teorema dels quatre quadrats de Lagrange, tamb anomenat teorema de Bachet,  va ser demostrat en 1770 per Joseph Louis Lagrange. Diu que qualsevol enter positiu s la suma de quatre quadrats enters.

Per exemple:





 


Ms formalment, par a cada enter positiu n existeixen nombres enters no negatius a,b,c,d tal que   . Adrien-Marie Legendre va millorar el teorema en 1798 demostrant que un enter positiu pot expressar-se com la suma de tres quadrats si no s de la forma .

La seva prova era incompleta, deixant un buit que desprs va omplir Carl Friedrich Gauss. En 1834, Carl Gustav Jacob Jacobi va trobar la frmula exacta per al nmero total de maneres que un nombre enter positiu  n  donat pot representar-se com la suma de quatre quadrats. Aquest nmero s vuit cops la suma dels divisors de  n  si  n  s imparell i 24 cops la suma dels divisors imparells de  n  si  n  s parell. 


El teorema dels quatre quadrats de Lagrange s un cas especial del teorema del nmero poligonal de Fermat i del problema de Waring.


Una altra generalitzaci possible s: donats els nombres naturals a, b, c, d, es podria resoldre:

 

on , , ,  corresponen a nombres naturals positius.



El cas  es contesta pel teorema dels quatre quadrats.
 
R m nujan va donar la soluci general, demostrant que si assumim, sense prdua de generalitat, que , llavors hi han exactament 54 opcions possibles per a, b, c, i d, tal que l'equaci s soluble en nombres enters  per a tota n. De fet, Ramanujan va catalogar una 55ena possibilitat , , , , per en aquest cas l'equaci no s resoluble si .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161765" title="Fracci contnua" nonfiltered="791" processed="788" dbindex="65791">


Una fracci contnua es representa de la segent manera:



Els nombres , ,  ... s anomenen quocients incomplets. Per simplificar la notaci, a vegades s'indica una fracci contnua especificant-ne tan sols els quocients. Aix, la fracci anterior s'indicaria tamb per: .

Si el nombre de quocients incomplets s finit, ens trobem davant d una fracci contnua finita.
Si, en canvi, el nombre de quocients incomplets es repeteix indefinidament, ens trobem davant d una fracci contnua peridica.

Dins d aquest ltim grup (el de la fracci contnua peridica) podem distingir-ne dos subgrups:
La fracci contnua peridica pura, quan el primer quocient incomplet s el primer de la fracci contnua.
La fracci contnua peridica mixta, quan aix no es compleix.

Resoluci d una fracci contnua finita.


Posem que tenim la fracci:




Podem resoldre la fracci com si fos una fracci ordinria:



Resoluci d una fracci contnua peridica .

 Peridica pura .

Posem que tenim la fracci



El qual s igual a:



ja que es repeteix contnuament el mateix.

A continuaci, resolem la fracci de la mateixa forma que abans, i obtindrem:



Finalment, resolem l equaci:





A travs de la resoluci de l'equaci de segon grau trobem el valor corresponent a .

Peridica mixta.

Posem que tenim la fracci:



En aquests casos anomenarem y al valor de la fracci contnua que segueix des del primer perode



D'altra banda:



D'aquesta manera, podem formular un sistema d'equacions per trobar el resultat.

 Vegeu tamb .
Nombre d'or;
Nombre e;
Nombre  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161768" title="Grau Rankine" nonfiltered="792" processed="789" dbindex="65792">
S'anomena Rankine a l'escala de temperatura que es defineix mesurant amb graus fahrenheit sobre el zero absolut, per tant sempre s positiva.

El grau Rankine t el seu valor zero a  459,67F y els intervals entre cada unitat de l'escala sn els mateixos que en el cas de l'escala Fahrenheit. La relaci entre la temperatura en graus Rankine (Ra) i la temperatura corresponent en graus Fahrenheit (F) s:

;
;

Zero graus Rankine (0 Ra) equivalen a  273,15 C o b K. Per a convertir els graus Rankine a Kelvin es multiplica per un factor de 9/5:

;
;

;
;

Aquesta escala va ser proposada pel fsic i enginyer escocs William Rankine l'any 1859.

Enllaos externs.
 Conversor de Graus Rankine;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161774" title="Orde de l'Imperi Britnic" nonfiltered="793" processed="790" dbindex="65793">


L'Excellentssima Orde de l'Imperi Britnic s una orde de cavalleria britnica, instituda el 4 de juny de 1917 pel rei Jordi V. La pertinena a l'orde s atorgada pel rei d'Anglaterra a tots aquells que fan alguna cosa significativa en nom del Regne Unit. 

Jordi V la va crear per omplir un buit al sistema d honors britnic: l Orde de la Lligacama noms s atorgava als grans oficials i alts funcionaris de l Estat, l Orde de Sant Miquel i Sant Jordi estava destinada al servei diplomtic i la Reial Orde Victoriana s atorgava a aquells que havien servit directament a la famlia reial. Amb aquest nou orde es volia honorar a tots aquells milers que havien servit al pas durant la I Guerra Mundial des de llocs no-combatents. 
Ja al 1918 va ser dividida en 2 classes: Classe Civil i Classe Militar
Est dividida en 5 classes:
Cavaller de la Gran Creu o Dama de la Gran Creu (GBE) (Knight Grand Cross or Dame Grand Cross): llueix la insignia d una banda sobre l espatlla dreta, ams de l estrella.
Cavaller Comandant o Dama Comandant (KBE o DBE) (Knight Commander or Dame Commander): llueix la insignia penjant del coll ams de l estrella. ;
Comandant (CBE) (Commander): llueix la insignia penjant del coll. ;
Oficial (OBE) (Officer): llueix la insignia penjant d un gal a l esquerra del pit. ;
Membre (MBE) (Member): llueix la insignia penjant d un gal a l esquerra del pit. ;
Totes les Dames (excepte Grand Cross) llueixen la insignia penjant d un lla sobre l espatlla esquerra.

L Orde est limitada a 100 Knight/Dame Grand Cross, 845 Knight Commander i 8.960 Commander. No ni ha limits per a les altres classes, per noms se n poden nomenar 858 Officers i 1.464 Members per any. Els nomenaments es realitzen per recomananci dels governs del Regne Unit i d alguns reialmes de la Commonwealth. Per convenci, les jutgesses de l Alta Cort d Anglaterra i Galles sn automticament Dames Commander. Els jutges sn Knights Bachelor.
El Monarca britnic s el Sobir de l Orde, i s qui nomena als altres membres de l Orde. El segent membre en importncia s el Gran Mestre, actualment el Duc d Edinburgh. A ms, l Orde t 6 oficials: el Prelat de l Orde (el Bisbe de Londres, com un dels bisbes superiors de l Esglsia Anglicana), el Dean (el Dean de la Catedral de Sant Pau de Londres), el King of Arms, el Registrador, el Secretari i l Uixer del Segell Vermell.

Entre 1957 i 1974 es va decidir que les ordes atorgades per valentia lluirien dues fulles de roure platejadas sobre el gal, per s abandon a l instaurar-se la Queen's Gallantry Medal. 
En certes ocasions, el Sobir designa un  Collar Day , durant el que els membres poden lluir el collar de l orde sobre l uniforme o el vestit de cerimnia. Els collars sn tornats al Sobir desprs de la mort del receptor, si b la resta d insignies es poden conservar.
La capella de l Orde est situada des de 1960 a la cripta de la Catedral de Sant Pau, si b els serveis es realitzen a la nau principal.


Els dos primers rangs impliquen entrar a la Cavalleria, i utilitzen els prexifos Sir/Dame. A ms, els membres Gran Creu poden rebre un escut herldic. Si en tenen, poden envolcallar les seves amb l anell (un cercle amb el lema) i el collar. Els Knights Commander i Commanders poden usar l anell al seu escut, per no el collar. La insignia penja del collar o del anell.
Es poden crear cavallers honoraris en cas de no ser ciutadans britnics. En tal cas, poden usar el post-nominal corresponent, per no el prefix.

A la llista dels membres de l'Orde de l'Imperi Britnic trobem actors com Julie Andrews (DBE 2000), Pierce Brosnan (OBE 2003), Alfred Hitchcock (KBE 1980), Angela Lansbury (hon CBE 199?) , Elaine Paige (OBE 1995), Michael Palin (CBE 1999), Michael Caine (CBE 1993, KBE 2000), Charlie Chaplin (KBE 1975), Michael Crawford (OBE 1986), Hugh Laurie (OBE 2007) o Christopher Lee (CBE 2001) ; musics com Elton John (CBE 1996, KBE 1998) , Bono (Paul David Hewson)(KBE 2007), Kylie Minogue (OBE 2008) Andrew Lloyd Webber, Roger Daltrey (CBE 2004) o  els Beatles  (MBE 1965) ; empresaris com Richard Branson (KBE 2000) o Bill Gates (KBE 2005); esportistes com Sebastian Coe (MBE 1982, OBE 1990, KBE 2006), David Beckham (OBE 2003), Nick Faldo (MBE 1998), Alex Ferguson (OBE 1984, CBE 1995) o  Nigel Mansell (OBE 1990); escriptors com Terry Pratchett (OBE 1998), Tim Rice (KBE 1994), J.K. Rowling (OBE 2000), Salman Rushdie (KBE 2007), J. R. R. Tolkien (CBE 1972) o Agatha Christie (DBE 1971); i un llarg etctera entre les personalitats britniques de tots els camps.

Vestimentes i Distintius.
Grans Ocasions.
(Reunions de l Orde o Coronacions:

 La Capa: Lluda pels Cavallers i Dames Gran Creu, feta en set de color rosa amb les lnies en gris perla. Al costat esquerra hi ha bordada l estrella.
 El Collar: Llut noms pels Cavallers i Dames Gran Creu, s fet d or. Consisteix en 6 medallons amb l escut reial, alternat amb 6 medallons amb el monograma reial. Els medallons estan units mitjanat fils d or que sostenen lleons i corones. La insignia penja del collar.

Altres Ocasions.

 L'estrella: Una estrella de 8 puntes pels membres Gran Creu i de 4 puntes pels membres Comandant. Est feta en plata, i al mig porta un anell vermell amb el lema de l orde (For God and the Empire / Per Du i l Imperi). Originalment, al centre hi apareixia la imatge de Britnnia, per des de 1937 apareixen la imatge de Jordi V i la Reina Mary.
 La insgnia: s l'nica insgnia que llueixen tots els membres. s una creu patonc, amb el mateix medall central que l estrella a l anvers i el monograma reial de Jordi V al revers. Sobre el bra superior de la creu hi ha una corona imperial. Varia de mida segons la classe, i per les classes Knights Grand Cross, Knights Commander i Commanders s d esmalt blau cel amb l anell en vermell; la d Officers s daurada, i la de Member s en plata. ;
Penja d un gal rosa amb les puntes en gris perla. La divisi militar porta ams una franja gris perla central.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161780" title="Grau Newton" nonfiltered="794" processed="791" dbindex="65794">


L'Escala de Newton s una escala de temperatura definida per Isaac Newton pels volts del 1700. Va elaborar una primera escala de temperatura qualitativa, que comprenia fins a 20 punts de referncia que s'estenien des de "l'aire fred a l'hivern" fins a "el carb que crema al foc de la cuina". Aquesta aproximaci era bastant tosca i problemtica, aix que Newton aviat va quedar insatisfet amb ella. Sabia que la majoria de substncies quan s'escalfen, s'expandeixen, aix que va agafar un recipient amb oli de llinosa i va mesurar el canvi de volum del lquid en els punts de referncia que havia agafat anteriorment. Va determinar que el volum de l'oli de llinosa augmentarva un 7,25% quan l'escalfava des de la temperatura de fusi del gel fins a la d'ebullici de l'aigua.

Desprs va definir els zero graus de la seva escala al punt de fusi del gel i els 33 graus, al punt d'ebullici de l'aigua. La seva escala va ser una precursora de l'escala Celsius, ja que aquesta ltima tamb utilitzava els mateixos punts de referncia. De fet, s probable que Celsius tingus constncia de l'existncia de l'escala de Newton quan va inventar la seva.

La unitat de la seva estala era el grau Newton, que s igual a  d'un Kelvin o d'un grau Celsius i t el zero al mateix punt que l'escala Celsius.

Enllaos Externs.

Fotografia d'una antiga taula de fusta de conversi d'unitats de temperatura del 1758 graduada en quatre escales; la primera correspon a la de Newton.

Referncies.

 U. Grigull. Newton's temperature scale and the law of cooling. Heat and Mass Transfer ISSN 0947-7411 (Print) 1432-1181 (Online) Volume 18, Number 4 / December, 1984 DOI 10.1007/BF01007129 Pp. 195-199.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161787" title="Abengibre" nonfiltered="795" processed="792" dbindex="65795">



Abengibre s un municipi de la provncia d'Albacete que es troba a 46 km de la capital de la provncia. El 2007 tenia 965 habitants, segons dades de l'INE.

La base econmica de Abengibre es fonamenta en l'agricultura, especialment en el cultiu de la vinya.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161788" title="Alatoz" nonfiltered="796" processed="793" dbindex="65796">

Alatoz s un municipi de la provncia d'Albacete. Est situat 47 km a l'est de la capital. 
T 585 habitants (INE 2007) i pertany a la comarca de La Manchuela. La seva altitud s de 860 m sobre el nivell del mar. En el terme municipal es troben oliveres, ametllers i cereals, petits horts i fonts naturals.

 Demografia .

 Administraci .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161789" title="Albatana" nonfiltered="797" processed="794" dbindex="65797">

Albatana s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 78 km de la capital de la provncia. El 2005 tenia 856 habitants, segons dades de l'INE: 439 dones i 417 homes. Limita amb Ontur, Jumella, Helln i Tobarra

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161790" title="Alborea" nonfiltered="798" processed="795" dbindex="65798">


Alborea s un poble de la provncia d'Albacete, que es troba a 58 km de la capital de la provncia. El 2005 tenia 827 habitants, segons dades de l'INE: 402 dones i 425 homes. Limita amb Requena, Casas de Ves, Casas-Ibez i Alcal del Jcar

 Administraci .


 Enllaos externs .
Alborea a la web de la Diputaci;
;
Web no oficial de Alborea;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161791" title="Alcadozo" nonfiltered="799" processed="796" dbindex="65799">

Alcadozo s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 42 km de la capital de la provncia. Limita amb Peas de San Pedro, Casas de Lzaro, Ayna, Litor, Pozohondo i Peascosa. Va ser creat com entitat municipal al febrer de 1847. A Alcadozo pertanyen les pedanies de Casasola, Fuente del Pino, La Herrera, La Molata, El Molinar i Santa Ana. T un Collegi Rural Agrupat que inclou a ms les localitats de Peas de San Pedro i Ayna. El mateix edifici alberga una escola de msica i la biblioteca pblica.

 Demografia .



 Administraci .



 Enllaos externs .
Alcadozo a la web de la Diputaci;
Web no oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161800" title="Motor Vulcan V6 de Ford" nonfiltered="800" processed="797" dbindex="65800">

El motor Ford Vulcan V6 es un motor OHV de 6 cilindres en V fabricat per Ford. Va ser usat per primer cop, l'any 1986, amb el Ford Taurus i el Mercury Sable. A partir del 1988 esdevindr el motor base del Taurus (fins aquell moment era en opci). Tamb el van equipar el Ford Probe, el Tempo, Aerostar, Windstar, Ranger i els Mercury Topaz i Mazda B3000; en aquesta ltima, juntament amb el Ford Ranger substitueix al Motor Cologne 2.9.

 Informaci general .

Aquest motor, de 6 cilindres en V a 60, de tipus pushrod t un cubicatge de 3.0 L (2982 cc / 182 in) i va ser fabricat a les planta de Lima, Ohio, amb components subministrats per altres fabricants (el bloc per exemple es de Sherwood Metal Products). El dimetre (bore) es de de 88,9 mm i la carrera (stroke) es de 80 mm. Tan el bloc com la culata son d'acer; t 2 vlvules per cilindre i va ser dissenyat per usar un sistema d'injecci electrnica (no en havia cap versi de carburaci) i, tamb, va oferir-se una versi Flexifuel, que podia funcionar amb gasolina o E85.

Al 1991 el motor rep alguns canvis: reducci de la fricci del motor (pistons de baixa fricci i un arbre de lleves nou), un bloc reforat i altres canvis, que van deixar la potncia del motor a 145 cv i 216 Nm. Al 1998 rep noves millores, com una nova culata, canvis en la gesti de motor i canvis en l'arbre de lleves, van portar a que el nou motor tingui un rendiment de 155 cv i 251 Nm.

El motor gaudeix d'una bona reputaci en tems de fiabilitat, i no es gens estrany que hi hagi motors funcionant a ple rendiment amb 300.000 milles (482.000 km) i ms.

Actualment noms l'equipa el Ford Ranger. No se sap quin motor usar el substitut del Ranger, per Ford ja ha comunicat que al 2007 s'acabar la producci d'aquest motor. De totes maneres, possiblement el successor d'aquest motor sigui el Duratec 30 o el Duratec 35.

Vehicles que equipen aquest motor.

Aquest motor l'han equipat els segents vehicles:

 1986-1997 Ford Aerostar;
 1986-2007 Ford Taurus;
 1986-2005 Mercury Sable;
 1990-1992 Ford Probe;
 1991-actualitat Ford Ranger;
 1992-1994 Ford Tempo;
 1992-1994 Mercury Topaz;
 1994-actualitat Mazda B3000;
 1995-2003 Ford Windstar;

 Enllaos externs .

 Informaci del motor Vulcan V6 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161803" title="Malcolm X" nonfiltered="801" processed="798" dbindex="65801">


Malcolm X (19 de maig de 1925 - 21 de febrer de 1965), nascut a Omaha, Nebraska amb el nom de Malcolm Little, va ser portaveu nord-americ del grup conegut com a naci de l'islam (NOI). Malcolm X (tamb conegut com a Asad Mahmood, Detroit Xarxa, El-Hajj Malik El-Shabazz i Omowale) va ser el fundador de la Muslim Mosque, Inc. i de l'Organitzaci de la Unitat afroamericana (Organization of Afro-American Unity). Va morir assassinat de 7 trets al Sal de ball Audubon de Manhattan, Nova York mentre feia una conferncia el primer dia de la Setmana Nacional de la Germandat.

 Biografia .
 Primers anys .
Fill de Louise Norton Little, mare de huit fills i d'Earl Little, ministre Baptista seguidor de Marcus Garvey, lder del Nacionalisme Negre. L'activisme d'Earl pels drets civils va provocar les amenaces de mort de l'organitzaci de la supremacia blanca anomenada Black Legion, forant la famlia a traslladar-se dues vegades abans que en Malcolm fes 4 anys.

Malcolm X va tenir una infncia dura , marcada per l'assetjament que patia la seua famlia degut a la seua raa. Aquest assetjament per part del Ku Klux Klan va acabar portant a l'assassinat de son pare, el que va provocar que la seva mare fra internada en un centre psiquitric i que ell passs quatre anys en un reformatori. Posteriorment, va ser adoptat per una famlia de Michigan i als deu anys es va traslladar a Boston amb una de les seues germanes.

A Boston, Malcolm es va convertir en un bergant. El 1946 s condemnat de 8 a 10 anys de pres per robatori a m armada dels que en va complir sis i mig a Charlestown, Pres Estatal de Massachusetts. Mentre complia condemna, va deixar les drogues i va comenar a estudiar per correspondncia. All es va convertir a la Naci de l'Islam (NOI), organitzaci religiosa de carcter musulm liderada per Elijah Muhammad.

 La naci de l'islam .
En 1953 va canviar el seu nom de Malcolm Little a Malcolm X, convertint-se en Ministre Assistent del temple de Detroit de la naci de l'islam. Malcolm explicava el seu nom de la manera segent:

"En adoptar la 'X' un adquirix un cert misteri, una certa possibilitat de poder als ulls d'amics i enemics... La 'X' anuncia el que has sigut i el que sers: ex-fumador, ex-bebedor, ex-cristi, ex-esclau".

La 'X' tamb correspon al cognom desconegut dels esclaus dels quals en Malcolm X era descendent, de manera que en comptes de continuar usant un nom que segurament va ser triat per un amo d'esclaus preferia la X. Aquesta lgica va portar a molts membres de la naci de l'islam a triar els seus propis noms.

A poc a poc va estenent la influncia de la naci de l'islam per Detroit, Boston i Filadlfia arribant a convertir-se en un dels lders nacionalistes negres ms prominents dels Estats Units. Com a lder militant, Malcolm X afavoria l'orgull negre, (recolzant el "Black power" i defenent la creaci d'un estat independent negre), l'autosuficincia econmica, i la poltica de la identitat. Al final arribaria a convertir-se en un activista dels drets humans i la unitat negra transcontinental de renom mundial. 

Durant aquesta poca va ser investigat per l'FBI en declarar-se a si mateix com a comunista.

Durant 1954 va ser promogut a ministre del temple de Nova York de la naci de l'islam. Quatre anys desprs es va casar amb Betty X a Lansing, Michigan.

 Muslim Mosque, Inc., La Meca i l'OAAU .
La tensi va augmentar entre Malcolm i la naci de l'islam. Es va arribar a dir que alguns lders de la naci de l'islam havien donat ordes de "matar" en Malcolm; a l' Autobiografia de Malcolm X, en Malcolm reconeix que a principis de 1963, un membre del Set temple li va confessar haver rebut ordes de la naci de l'islam per a assassinar-ho. A finals d'any, a causa d'un article publicat en el que criticava la raa blanca coincidint amb l'assassinat de John F. Kennedy, la naci de l'islam va ordenar que fessin callar Malcolm X. 

Mesos ms tard, el mar de 1964, decidix deixar la naci de l'islam i fundar una nova organitzaci, la Muslim Mosque, Inc. Desprs d'aix, les seues relacions amb Elijah Muhammad es van tornar cada vegada ms voltils. En aqueixes dates, la revista Life Magazine va publicar una fotografia en qu apareixia Malcolm X subjectant una carabina M1 i corrent les cortines per mirar per la finestra. La foto va ser presa en relaci amb la declaraci de Malcolm que es defensaria de les amenaces diries que ell i la seua famlia estaven rebent. Agents de l'FBI infiltrats a la naci de l'islam van avisar els oficials de policia que Malcolm havia sigut marcat per a ser assassinat (un d'ells havia rebut l'encrrec d'ajudar a collocar una bomba en el cotxe de Malcolm).  

A l'abril d'aqueix mateix any, viatja a l'Orient Mitj i a l'frica, visitant la Meca, a l'Arbia Saudita. All compartix els seus pensaments i creences amb gents de diferents cultures. Des d'aqueix moment, Malcolm ja no parlar noms per als afroamericans sin que el seu missatge es dirigir a totes les races. En tornar deia que s'havia adonat que "podria cridar germans meus als hmens rossos d'ulls blaus".

Va ser aleshores quan va fundar l'Organitzaci de la Unitat afroamericana (OAAU), un grup poltic secular.

 Assassinat i funeral .

La nit del 14 de febrer de 1965 la seva casa va ser bombardejada. Malcolm i la seua famlia van sobreviure i ning va ser inculpat per aquest crim. Una setmana ms tard, el 21 de febrer, a la sala Audubon de Manhattan, Malcolm acabava de comenar el seu discurs quan es va produir un disturbi. Un home va cridar "Lleva les teues mans de la meua butxaca!". Els guardaespatlles de Malcolm van acudir per a veure el que ocorria mentre un altre home disparava al pit a Malcolm amb una arma retallada. Malcolm X, de 39 anys, havia mort. Norman Butler, Thomas Johnson i Talmage Hayer van ser condemnats a cadena perptua per l'assassinat.

600 persones van acudir al funeral de Malcolm en Harlem el dia 27 de febrer de 1965. Ossie Davis va descriure Malcolm com "el nostre brillant prncep negre". Malcolm va ser enterrat al  Ferncliff Cemetery de Harstdale, Nova York.

Filmografia.


Enllaos externs.


 Pgina Web Oficial;
 Arxius pblics del FBI sobre les investigacions a Malcolm X;
 Projecte Malcolm X de la Universitat de Columbia;
 Informaci de Malcolm X ;
 La Naci de l'Islam;
 Federal Bureau of Investigation (FBI) ;

Vegeu tamb.
Marcus Garvey;
Elijah Muhammad;

Lectures adicionals.
Thomas Ward.  Els Estats Units i la fragilitat de la naci , en el seu Resistncia cultural: La naci en l'assaig de les Amricas, Llima, Universitat Ricardo Palma, 2004, ps. 326-348.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161810" title="Guarro" nonfiltered="802" processed="799" dbindex="65802">
Guarro s el cognom d'una famlia catalana tradicionalment lligada a la indstria paperera a la comarca de l'Anoia

 Histria .
L'activitat paperera en el si de la famlia Guarro est documentada des de fa tres-cents anys. L'empresa tal com es coneix avui fou fundada per Ramon Guarro el 1698 a la Torre de Claramunt de Capellades, tot i que es probable que l'activitat industrial a nivell familiar exists des de fora abans.

Durant el segle XX l'empresa consolid un vincle social molt important amb la vila de Gelida, on est ubicada una de les plantes de producci de la marca. 

 Etimologia del cognom .
Principalment a causa de les evidents connotacions semntiques que associen aquest cognom a la paraula que es fa servir en castell per anomenar el porc en el context ramader, a ms de la burla s'han fet fora especulacions sobre quin n's l'origen. Amb carcter oral i de manera restringida entre membres de la famlia que s'ho preguntaven, s'han donat algunes explicacions amb certa coherncia.

Estudiosos i especialistes en etimologia demostren que aquest cognom tant arrelat a Catalunya sobretot a la Catalunya central demostren que aquest ve del catal antic sinificant (guerrer), com en altres llengues llatines per exemple l'itali guerra o guerrero esdevenint una modificaci fins a l'actual nom.

En un pla documentat, per, aquest article de moment es refereix nicament a documentaci que intenta explicar l'etimologia de paraules castellanes tals com gorrin, guarn, gorrn, comer de gorra i guarro.

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina web de la marca de paper Guarro




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161819" title="Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2007" nonfiltered="803" processed="800" dbindex="65803">
Llista amb l'activitat de les seleccions catalanes absolutes durant l'any 2007.





















 En negreta els esports on les seleccions catalanes estan reconegudes oficialment.
 En negreta els campionats del mn i continentals oficials.
 En negreta cursiva altres competicions oficials.

 Notes i referncies .


Vegeu tamb.
Seleccions esportives catalanes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161821" title="Brie (formatge)" nonfiltered="804" processed="801" dbindex="65804">

El Brie s un formatge suau elaborat amb llet de vaca. Rep el seu nom en honor a la provncia francesa de la qual procedix (Hui en dia correspon al departement de Seine-et-Marne). s de color plid i est cobert amb una capa semicruixent i una mica esponjosa; s molt suau de sabor i desprn una lleugera aroma a amonac.  La capa blanca s insabora i completament comestible.

 Varietats .
Hi ha varietats de Brie arreu del mn, existixen per exemple varietats que inclouen herbes, versions que s'elaboren amb el doble o triple de llet de formatge. No obstant el govern francs noms ha concedit el certificat oficial a dos tipus de formatge perqu siguen venuts sota les denominacions:
Brie de Meaux ;
Brie de Melun;

 Vegeu tamb .
 Camembert, un formatge semblant;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161829" title="Espera" nonfiltered="805" processed="802" dbindex="65805">

Espera es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. En el any 2005 contava amb 3.909 habitants. La seva extensi superficial es de 123 km i tenia una densitad de 31,8 hab/km

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161830" title="Federaci Europea de Raquetbol" nonfiltered="806" processed="803" dbindex="65806">
La Federaci Europea de Raquetbol (ERF) s l'organisme esportiu que governa el raquetbol a Europa des de l'any 1982 i est integrat dins la Federaci Internacional de Raquetbol. 

Els seus objectius sn promoure la prctica d'aquest esport i facilitar les relacions entre les federacions dels pasos membres.

L'any 2007 t 10 federacions afiliades: Alemanya, Blgica, Catalunya, Esccia, Frana, Itlia, Irlanda, Pasos Baixos, Regne Unit i Turquia.   

Cada dos anys organitza el Campionat d'Europa de seleccions.





Vegeu tamb.
Campionat d'Europa de seleccions nacionals de raquetbol;

Enllaos externs.
Lloc web Federaci Europea de Raquetbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161831" title="Bornos" nonfiltered="807" processed="804" dbindex="65807">

Bornos s una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 contava amb 8.164 habitants. La seva extensi superficial s de 55 km i t una densitat de 148,4 hab/km.

 Enllaos externs .
 WindsurfBornos;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161833" title="Los Caos de Meca" nonfiltered="808" processed="805" dbindex="65808">

Los Caos de Meca (36 11  09  N 6 0  41  O) s una localitat de Barbate, en la provncia de Cadis (Espanya), situada 8 km al nord-oest de Barbate, 8 km al sud-est de Conil de la Frontera i 14 km al sud de Vejer de la Frontera.

En l'actualitat s una localitat eminentment turstica merc les seves platges, algunes de les quals sn nudistes, que s'estenen des del Cap Trafalgar fins als penyassegats de La Brea. El cap est protegit dins del parc natural del Tmbolo de Trafalgar, mentre que els penyassegats formen part del Parc Natural de la Brea i Marismas del Barbate, juntament amb la pineda que cobreix la seva part superior i una franja martima. Les platges del Cap Trafalgar sn obertes i en un terreny pla, amb sorra fina i formaci de dunes, encara que esquitxades d'esculls. 

Cap a l'est, en el nucli de poblaci, el terreny comena a elevar-se formant platges ms petites, protegides per parets de roca. Finalment, conforme s'eleva el penyassegat de La Brea, es conformen cales ms petites, l'accs a les quals noms s possible en marea baixa i noms fins a la Cala Verde. Des del nucli de poblaci fins als penyassegats apareixen els famosos Caos que donen nom a la zona. Es tracta de surgncies d'aigua dola en la paret del penyassegat de diferent cabal, des de petites humitats en la paret rocallosa fins a importants corrents, que varien molt segons l'estaci de l'any i l'poca de pluviositat. El ms important, el Cao Grande, es troba gaireb al final de la zona de penyassegats, amb un accs molt complicat i noms en marea baixa. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161836" title="Grau Rmer" nonfiltered="809" processed="806" dbindex="65809">
Rmer s una escala de temperatura en dess proposada per l'astrnom dans Ole Christensen Rmer l'any 1701.

En aquesta escala, el zero va ser inicialment a la temperatura de congelaci de la salmorra. El punt d'ebullici de l'aigua es va definir com 60 graus. Rmer va veure que el punt de congelaci de l'aigua queia a quasi b un vuit d'aquest valor (7,5 graus), i va fer servir aquest valor com un altre punt de referncia. La unitat de mesura en aquesta escala, el grau Rmer, equival a 40/21 d'un Kelvin (o d'un grau Celsius). El smbol del grau Rmer a vegades pot ser R per per evitar confusions amb els graus Rankine (Ra) i els graus Ramur (R), s'utilitza el smbol R.

Una histria plausible al voltant de la creaci de l'escala Fahrenheit s que Daniel Gabriel Fahrenheit, vas saber l'exisitncia de l'escala de Rmer i el va visitar el 1708; va millorar l'escala, incrementant el nmero de divisions per un factor de quatre i va quedar establerta l'escala que coneixem actualment amb el nom de Fahrenheit l'any 1724.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161840" title="Juli Fernndez Ariza" nonfiltered="810" processed="807" dbindex="65810">

Juli Fernndez (nascut el 19 de novembre del 1974) s un futbolista andorr del F.C. Santa Coloma d'Andorra. Amb el seu equip va guanyar la Primera Divisi Andorrana i la Copa Andorrana diverses vegades. Va anotar el gol de consol per a Andorra a la classificaci per a l'Eurocopa 2008 davant la selecci israeliana.

Va fer histria amb el FC Santa Coloma al marcar el gol de la victria a l'nic partit guanyat per un club andorr a les competicions europees. Va ser a la Copa de la UEFA davant el Maccabi Tel-Aviv FC .

 Trajectria .


Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161851" title="WengoPhone Classic" nonfiltered="811" processed="808" dbindex="65811">

WengoPhone Classic s un programa de VoIP desenvolupat per OpenWengo que permet fer trucades a d'altres usuaris del sistema i tamb a telfons convencionals. La llicncia del programa s GPL.

 La interfcie grfica .
La interfcie grfica s molt semblant a d'altres programes com MSN Messenger o Yahoo! Messenger. Permet establir converses amb d'altres sistemes si aquests respecten l'estndard SIP, com Google Talk o Gizmo.


 Caracterstiques .
 conformitat amb l'estndard SIP;
 en futures versions es podr escollir provedor de serveis VoIP;
 es pot utilitzar per a enviar SMS a Frana;
 autodetecci de NAT i de tallafocs;
 conversa d'udio i vdeo;

 Enllaos externs .
 Pgina de WengoPhone ;
 Entorn Trac del desenvolupament d'OpenWengo ;
 Pgina de la comunitat d'OpenWengo ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161859" title="Cantili" nonfiltered="812" processed="809" dbindex="65812">
Cantili (Cantilius) fou un rom, secretari d'un pontfex, que va cometre incest amb una verge vestal durant la Segona Guerra Pnica (216 aC) i fou fuetejat fins a la mort per ordre del pontfex mxim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161862" title="Marc Canti" nonfiltered="813" processed="810" dbindex="65813">
Marc Canti, fou trib de la plebs de Roma el 293 aC. Va llenar l'acusaci contra Luci Postumi Megel I, per aquest va evitar el judici al ser nomenat llegat d'Espuri Carvili Mxim, vencedor dels samnites aquest mateix any.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161864" title="Canuleia" nonfiltered="814" processed="811" dbindex="65814">

Canuleia o Canlia fou una famlia plebea romana. Cap dels seus membres va arribar a cnsol rom. L'nic renom d'aquesta famlia fou Dives.

Membres destacats de la famlia foren:
Gai Canuleu I, trib de la plebs el 445 aC.
Marc Canuleu, trib de la plebs el 420 aC. ;
Luci Canuleu fou un legat rom que fou enviat pel senat rom a la Lliga Etlia el 174 aC.
Canuleu fou un senador rom que abans del 160 aC va actuar com ambaixador rom a Egipte.
Gai Canuleu II, trib de la plebs el 100 aC. ;
Luci Canuleu, public.
Marc Canuleu fou un advocat rom. Cicer esmenta que va defensar a Hortensi i a Cotta, per no aclareix de quina acusaci ni en quin moment;
Luci Canuleu, llegat de Juli Csar. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161865" title="Gai Canuleu" nonfiltered="815" processed="812" dbindex="65815">


Nom de dos tribuns de la plebs romans:

Gai Canuleu I, trib de la plebs el 445 aC. ;
Gai Canuleu II, trib de la plebs el 100 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161866" title="Gai Canuleu I" nonfiltered="816" processed="813" dbindex="65816">
Gai Canuleu (Caius Canuleius) fou trib de la plebs de Roma el 445 aC. Va proposar una llei establint el conubium entre patricis i plebeus i va proposar de donar al poble l'opci d'elegir tant plebeus com patricis pel consolat, per els patricis, per mantenir el consolat, van establir que es crearien tres tribuns militars amb poder consolar, que serien elegits de qualsevol dels dos grups en lloc dels cnsols.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161868" title="Gai Canuleu II" nonfiltered="817" processed="814" dbindex="65817">
Gai Canuleu fou trib de la plebs el 100 aC. Va acusar Publi Furi, que era molt odiat pel poble i fou linxat per les masses abans de comenar la seva defensa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161869" title="Marc Canuleu" nonfiltered="818" processed="815" dbindex="65818">
Marc Canuleu (Marcus Canuleius) fou trib de la plebs el 420 aC. Va acusar a Gai Semproni Atrati (que havia estat cnsol el 423 aC) per la seva conducta a la guerra amb els volscs. Tamb va introduir al senat rom, junt amb el seu collega, una llei per la distribuci de la terra de domini pblic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161871" title="Luci Canuleu" nonfiltered="819" processed="816" dbindex="65819">
Luci Canuleu fou un public rom, que va participar a negocis d'importaci i exportaci a Siracusa, a Siclia, i es va aprofitar del corrupte govern de Verres a l'illa (73 aC-71 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161872" title="Medina-Sidonia" nonfiltered="820" processed="817" dbindex="65820">

Medina-Sidonia es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Limita al nord-oest amb El Puerto de Santa Mara i Puerto Real, al nord amb Jerez de la Frontera, Arcos de la Frontera i Paterna de Rivera, al nord-est amb  Ubrique i San Jos del Valle, a l'oest amb San Fernando, Cadis i Chiclana de la Frontera, a l'est amb Benalup-Casas Viejas i Alcal de los Gazules, al sud-oest amb Conil de la Frontera, Vejer de la Frontera i Barbate, al sud amb Tarifa i al sud-est amb Los Barrios i Algesires.


 Barris .
Santa Mara;
Santiago;
Santa Catalina;
San Juan de Dios (El Barrio);
Juan XXIII;
Constitucin;
La Paz;
Blas Infante;
Manuel de Falla;
La Azocarrem;
Prado de la Feria;
Huerto de Carlos III;
Mirador de la Baha;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161873" title="Luci Canuleu (llegat)" nonfiltered="821" processed="818" dbindex="65821">
Luci Canuleu fou un militar rom que va ser designat llegat de Juli Csar en la guerra que lliurava contra Gneu Pompeu. El 48 aC fou enviat per Csar a l'Epir per recollir gra per les tropes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161874" title="Grazalema" nonfiltered="822" processed="819" dbindex="65822">

Grazalema es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Es troba situat a una altitud de 812 metres, en la carretera que uneix Arcos de la Frontera amb Ronda (en la provncia de Mlaga als peus de la Sierra de la Pineda, dintre del Parc Natural Sierra de Grazalema i a 142 quilmetres de la capital de provncia, Cadis. Benamahoma s una pedania de Grazalema.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161875" title="Rota" nonfiltered="823" processed="820" dbindex="65823">

Rota es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Situada al costat de la badia de Cadis en la costa d'Oce Atlntic, a mig cam entre Portugal i Gibraltar, s una ciutat eminentment turstica, una destinaci vacacional per a viatgers procedents de tots els punts d'Europa. En temporada baixa, la seva principal activitat comercial s la indstria pesquera. En el seu terme municipal est enclavada la Base Naval de Rota. 

Links.

rota.com.es - Web Oficial de los Amantes de Rota;
U.S. Naval Station Rota, Spain website;
U.S. Naval Hospital Rota, Spain website;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161876" title="Quint Gelli Cane" nonfiltered="824" processed="821" dbindex="65824">
Quint Gelli Cane (Quintus Gellius Canus), fou un cavaller rom. Era amic de Tit Pomponi tic i fou proscrit per Marc Antoni el 43 aC per la seva amistat amb Pomponi tic. Probablement la seva filla Cana fou la promesa del jove Quint Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161877" title="Ubrique" nonfiltered="825" processed="822" dbindex="65825">

Ubrique es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. s el ms gran i el ric dels anomenats Pobles Blancs. s travessat pel riu Ubrique




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161878" title="Juli Cane" nonfiltered="826" processed="823" dbindex="65826">
Juli Cane (Julius Canus)  fou un filsof estoic, que fou condemnat a mort per Calgula. Llavors va prometre als seus amics que se'ls apareixeria per comunicar que passava amb l'anima.  Un dels seus amics, Antoc, va dir que se li havia aparegut en una visi, per lgicament la promesa no es va complir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161880" title="Alcal de los Gazules" nonfiltered="827" processed="824" dbindex="65827">

Alcal de los Gazules es una ciutat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya.En el any 2005 tenia 5633 habitants.Se situa en les estribacions finals de la sierra de Cadis, forma'n part de lo que es denomina la ruta del Toro. Els municipis mes prxims son San Jos del Valle, Benalup-Casas Viejas, Medina Sidonia i Paterna de Rivera. Es conjunt Histric Artstic desde el any 1984.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161881" title="Canusi" nonfiltered="828" processed="825" dbindex="65828">
Canusi o Ganusi (Ganusios,          , Canusius o Ganusius) fou un historiador grec, contemporani de Juli Csar. Explica que quan el senat va estar en contra dels procediments de Csar a la Gllia, Cat va declarar que Csar hauria de ser entregat als brbars com a cstig per la seva violaci de les lleis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161883" title="Alcal del Valle" nonfiltered="829" processed="826" dbindex="65829">

Alcal del Valle es una localitat de la provncia de Cadis, (Andalusia), en Espanya.En el any 2006 tenia 5382 habitants.Situada en el extrem nor-oriental de la provncia, Alcal del Valle es troba situada en la comarca de la Sierra de Cdiz, entre la Sierra de Grazalema i la Serrania de Ronda, a 155 quilometres de la capital, Cadis. Las seves coordenades geogafriques son 3654  N 510  O. Limita al sud amb Setenil de las Bodegas i a l'oest amb Torre Alhquime.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161885" title="Algar (Cadis)" nonfiltered="830" processed="827" dbindex="65830">

Algar es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya.A l'any 2006 comptava amb 1.644 habitants. La seva extensi superficial s de 27 km i t una densitat de 60,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 39' N, 5 39' O. Es troba situada a una altitud de 212 metres i a 87 kilmetres de la capital de la provncia, Cadis.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161887" title="Canuti" nonfiltered="831" processed="828" dbindex="65831">


Onomstica:

Publi Canuti, orador rom ;

Tit Canuti o Titus Cannuti, trib de la plebs l'any 44 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161888" title="Arcos de la Frontera" nonfiltered="832" processed="829" dbindex="65832">

Arcos de la Frontera es una localitat de la provncia de Cadis (Andalusia, Espanya) considerada punt d'entrada a la Ruta dels Pobles Blancs. El seu casc antic format de mltiples cases blanques i antics palaus senyorals s considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L'any 2006 el municipi comptava amb 29.420 habitants. La seva extensi superficial s de 528 km i t una densitat de 55,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 45' N, 5 48' O. Es troba situada a una altitud de 185 metres i a 67 kilmetres de la capital de la provncia, Cadis. Situada a dalt d'una muntanya, s coneguda per les seues vistes i per la forta presncia d'art plateresc.

Arcos va ser a l'edat mitjana un petit emirat independent que es va crear cap el 1020 desprs de caure el Califat de Crdova.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161891" title="Los Barrios" nonfiltered="833" processed="830" dbindex="65833">

Los Barrios es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya.

La seva ubicaci estratgica al costat de l'Estret de Gibraltar fa que estigus poblada des de la prehistria. Els rabs tamb la van tenir ocupada sent lloc de freqents lluites frontereres. Durant els primers anys del cristianisme va pertnyer a la casa de Medina Sidonia i posteriorment (1502) va passar a ser propietat de la Corona, avui dia el seu terme municipal s un dels ms extensos d'Espanya. En aquesta poca es colonitz la zona i es compaginaren activitats d'agricultura i pesca amb la construcci naval. En qualsevol cas no va ser fins que els britnics van ocupar Gibraltar, el 1704, quan va adquirir entitat prpia ja que alguns refugiats del Penyal s'hi van installar. La seva mxima esplendor va coincidir amb el regnat de Carles III d'Espanya. 

 Enllaos externs .
Ajuntament de Los Barrios;
Los Barrios Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Web oficial del cb villa de los barrios;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161893" title="Benalup-Casas Viejas" nonfiltered="834" processed="831" dbindex="65834">

Benalup-Casas Viejas es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya.A l'any 2006 comptava amb 6.754 habitants. La seva extensi superficial s de 58 km i t una densitat de 116,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 20' N, 5 48' O. Es troba situada a una altitud de 112 metres i a 65 kilmetres de la capital de la provncia, Cadis.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161894" title="Benaocaz" nonfiltered="835" processed="832" dbindex="65835">

Benaocaz es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya.
A l'any 2006 comptava amb 729 habitants. La seva extensi superficial s de 70 km i t una densitat de 10,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 42' N, 5 25' O. Es troba situada a una altitud de 793 metres i a 120 kilmetres de la capital de la provncia, Cadis.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161895" title="Tit Canuti" nonfiltered="836" processed="833" dbindex="65836">
Tit Canuti o Titus Canuti o Titus Cannuti (Titus Canutius o Cannutius) fou trib de la plebs l'any en qu Csar fou assassinat (44 aC). Fou un opositor violent de Marc Antoni. Suetoni esmenta un Gai Canuti, probablement la mateixa persona. 

Quan Octavi (August) va anar a Roma a finals d'octubre del 44 aC, Canuti va anar a trobar-lo per saber les seves intencions i com que Octavi es va declarar contra Marc Antoni, Canuti el va conduir a la ciutat i va parlar al poble a favor seu. 

Una mica desprs Octavi va anar a Etrria i Marc Antoni va tornar a Roma i va demanar al senat de declarar a Octavi enemic de la Repblica (28 de novembre), aquell dia no va deixar acostar al Capitoli a Canuti ni als seus amics per impedir el seu vet al decret del senat rom.

Quan Marc Antoni va sortir de Roma per fer la guerra a Dcim Brut a la Gllia Cisalpina, Canuti no va parar d'atacar-lo en les assemblees.

Quan es va formar el triumvirat el 43 aC probablement fou proscrit, per certament no fou executat com diu Velleu Ptercul ja que el 40 aC va prendre part a la guerra de Perusa. 

Fou tamb enemic d'Octavi per haver abandonat el camp senatorial i es va unir a Flvia i Luci Antoni en contra d'Octavi, per va fracassar i va caure en mans d'Octavi a Perusa essent executat (40 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161896" title="Publi Canuti" nonfiltered="837" processed="834" dbindex="65837">
Publi Canuti o Publi Cannuti o Publi Canuci (Publius Canutius o Cannutius) fou un orador rom de rang senatorial nascut el 106 aC. Desprs de la mort de l'orador Publi Sulpici Ruf, un dels mes destacats oradors romans, Canuti va compondre alguns discursos i els va publicar sota el nom de l'orador mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161898" title="Capaneu" nonfiltered="838" processed="835" dbindex="65838">

Capaneu (Kapanes,          , Capaneus) fill d'Hipponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mtics set herois tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161899" title="El Bosque" nonfiltered="839" processed="836" dbindex="65839">

El Bosque es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Se situa a la ribera del riu Majaceite en les estribaciones de la serra d'Albarras. Forma parteix de la Ruta dels pobles blancs i del Parc Natural de la Sierra de Grazalema. Avui dia viu del turisme, fabricaci d'embotits, formatges i indstries de gran tradici com la marroquineria i la fabricaci de mobles artesans. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161900" title="Capella" nonfiltered="840" processed="837" dbindex="65840">


Onomstica:
Capella (cognom);

Marci Mineu Flix Capella (Martianus Mineus Felix Capella), escriptor llat ;

Estatili Capella, cavaller rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161901" title="Castellar de la Frontera" nonfiltered="841" processed="838" dbindex="65841">

Castellar de la Frontera es una localitat en la comarca del Campo de Gibraltar de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161902" title="Marci Mineu Flix Capella" nonfiltered="842" processed="839" dbindex="65842">
Marci Mineu Flix Capella (Martianus Mineus Felix Capella)  fou un escriptor rom en llat del segle V. Va nixer a Cartago vers el 380 .

Va escriure De Nuptiis Mercuri et Philologiae, obra enciclopdica en 9 llibres, que tracta sobre les set arts liberals. Tingu gran difusi durant l'edat mitjana.

Va morir el 429.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161903" title="Chipiona" nonfiltered="843" processed="840" dbindex="65843">

Chipiona s un municipi de la provncia de Cadis, a Andalusia (Espanya). Est situat entre els municipis de Rota i Sanlcar de Barrameda

 Personalitats illustres .
 Federico Oliver Crespo, escriptor;
 Roco Jurado, cantant;
 Julio Ceballos, pintor;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161904" title="Estatili Capella" nonfiltered="844" processed="841" dbindex="65844">
Estatili Capella (Statilius Capella)  fou un cavaller rom que va estar casat amb Flvia Domicilla que desprs fou la dona de l'emperador Vespasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161905" title="Conil de la Frontera" nonfiltered="845" processed="842" dbindex="65845">

Conil de la Frontera es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Limita amb Chiclana de la Frontera al nord i amb Vejer de la Frontera a l'est i sud. A l'oest limita amb l'Oce Atlntic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161906" title="Caper" nonfiltered="846" processed="843" dbindex="65846">


Onomstica:

Caper d'Elis, antic atleta grec ;

Flavi Caper, escriptor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161907" title="Jimena de la Frontera" nonfiltered="847" processed="844" dbindex="65847">

Jimena de la Frontera es una ciutat de la provncia de Cadis, (Andalusia), en Espanya. Limita al nord amb Cortes de la Frontera i Gaucn (provncia de Mlaga), al sud amb Castellar de la Frontera i San Roque, a l'est amb Gaucn i Casares i a l'oest amb Alcal de los Gazules.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161908" title="Caper d'Elis" nonfiltered="848" processed="845" dbindex="65848">
Caper d'Elis (      ) fill de Pitgores, fou un atleta grec que va obtenir la victria en dues disciplines al mateix dia, als jocs olmpics del 142 aC. Pausnies diu que fou el primer, desprs d'Hrcules, que va obtenir dos triomfs el mateix dia. Afric diu que fou el segon.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161909" title="Flavi Caper" nonfiltered="849" processed="846" dbindex="65849">
Flavi Caper (Flavius Caper) fou un escriptor rom. Entre les seves obres destaquen "De Latinitate", " Flavii Capri grammatici vetustissimi de Orthographia libellus", " Caper de Verbis mediis" i "Caper in libris dubii generis".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161910" title="La Lnea de la Concepcin" nonfiltered="850" processed="847" dbindex="65850">

La Lnea de la Concepcin es una ciutat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. S'assenta sobre l'istme sorrenc que uneix el Penyal de Gibraltar amb la costa, en el flanc aquest de la Badia d'Algesires, entre Sierra Carbonera i el Penyal de Gibraltar. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161911" title="Eddie Lawson" nonfiltered="851" processed="848" dbindex="65851">

Eddie Lawson (Upland, Califrnia, EUA, 11 de mar de 1958) s quatre vegades campi del Mn de motociclisme en la desapareguda categoria de 500cc. La seva consistncia li va fer guanyar el sobrenom de Steady Eddie.

Va comenar la seva carrera en les competicions de Dirt Track Racing a Califrnia, per desprs passar-se a la velocitat. Al 1979 va quedar segon del campionat AMA de 250cc. darrera Freddie Spencer. Va entrar al equip Kawasaki-USA on va quedar campi del AMA 250cc els anys 1980 i 1981 i campi AMA Superbike els anys 1981 i 1982.

Lawson va aterrar a Europa l'any 1983 de la m de l'equip Yamaha-Agostini per fer parella amb el triple campi del mn Kenny Roberts. Aquell any va ser un any d'aprenentatge, per posteriorment guanyar el campionat del mon de 500cc. els anys 1984, 1986 i 1988 amb Yamaha.

Diferencies amb la marca japonesa van fer que canvis a Honda HRC per crrer la temporada 1989, aconseguint el ttol i potser el ms important, ajudant a desenvolupar el xasss de la NSR500, que fins aquell moment s'havia mostrat bastant crtic.

Va tornar el 1990 a Yamaha i va passar el 1991 a la italiana Cagiva on va crrer els seus dos ltims anys aconseguint la primera victria de la marca en el mundial de 500cc.

Retirat del motociclisme, va crrer eventualment en cotxes a la Indy Lights i a la CART.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161912" title="Olvera" nonfiltered="852" processed="849" dbindex="65852">

Olvera es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia (Espanya). Est situada en al crulla de les provncies de Sevilla i Mlaga, dins la Ruta dels pobles blancs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161914" title="Capit" nonfiltered="853" processed="850" dbindex="65853">


Onomstica:
Capit (cognom);

Capit, cavaller rom;

Capit d'Alexandria, poeta pic grec ;

Capit de Lcia, historiador grec ;

Capit, metge rom;

Gai Ateu Capit, tribu del poble el 55 aC ;

Cateu Capit, jurista rom;

Cossuti Capit, advocat i governador rom ;

Tit Fonteu Capit, pretor rom ;

Publi Fonteu Capit pretor rom;

Gai Fonteu Capit I, cnsol sufecte rom el 33 aC;

Gai Fonteu Capit II, cnsol rom l'any 12;

Gai Fonteu Capit III, cnsol rom l'any 59 ;

Luci Fonteu Capit ( cnsol rom l'any 67 ;

Insteu Capit, centuri rom ;

Lucili Capit, procurador de la provncia d'sia l'any 23;

Publi Gabini Capit , pretor el 89 aC ;

Publi Gabini Capit , participant a la conspiraci de Catilina.

Virgini Capit, cavaller rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161915" title="Capit (cavaller)" nonfiltered="854" processed="851" dbindex="65854">
Capit fou un cavaller rom. Calgula el va condemnar a mort junt amb el seu fill Betili Bas o Betilienus Bassus (al que Di Cassi esmenta com Cassi Betill o Cassius Batillinus), i el va obligar a presenciar l'execuci d'aquest darrer abans de ser executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161917" title="Capit d'Alexandria" nonfiltered="855" processed="852" dbindex="65855">
Capit d'Alexandria (Kapto,        , Capito) fou un poeta pic grec esmentat per Ateneu, autor del treball        , format per al menys dos llibres i de                                .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161918" title="Capit de Lcia" nonfiltered="856" processed="853" dbindex="65856">
Capit de Lcia (Kapto,        , Capito) fou un historiador grec esmentat per Suides. Va escriure una histria d'Isuria (        ) en vuit llibres i que es esmentada per Esteve Bizant. Tamb va escriure una histria de Lcia i una de Pamflia que s'han perdut igual que una traducci al grec d'una histria de Roma, basada en un resum que Eutropi va fer de l'obra de Tit Livi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161919" title="Capit (metge)" nonfiltered="857" processed="854" dbindex="65857">
Capit (Kapto,        , Capito)        ) fou un metge rom que va viure al segle I o II. Es va ocupar principalment dels ulls i les seves receptes son esmentades per Gal i Aeci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161920" title="Castell d'Amposta" nonfiltered="858" processed="855" dbindex="65858">
El castell d'Amposta era una de les dues dignitats ms altres de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Arag, juntament amb el Prior de Catalunya. De tota manera, no sempre va ser aix, ja que fins el 1312, amb la integraci dels bns de l'orde del Temple a l'orde de l'Hospital, noms existia la Castellania d'Amposta, fou a partir d'aquesta incorporaci quan es divid el patrimoni hospitaler en dos priorats, malgrat que el d'Amposta tingus el nom de Castellania.

Tot i titular-se castell d'Amposta, ja que el castell d'Amposta fou cedit per Ramon Berenguer IV als hospitalers, i que el 1280 aquest castell torns a ser recuperat pel rei, el castell no residia a Amposta sin que ho feia a Saragossa, concretament al seu convent de San Juan de los Panetes, al costat de la baslica del Pilar o b en alguna comanda que els era prpia.

Els castellans d'Amposta foren sovint homes de confiana del monarca i s'encarregaren de funcions culturals, com fra Juan Fernndez de Heredia (1346-1376), home de confiana de Pere III el Cerimonis. Tamb foren militars i diplomtics al servei del rei com fra Joan de Vilagut (1428-1444), fra Pere Ramon Sacosta (1446-1461) i fra Bernat Hug de Rocabert (1461-1485). 
El darrer castell d'Amposta fou l'infant Francesc de Paula de Borb, suposat fill de Carles IV, tot i que les males veus deien que era fill del ministre Manuel Godoy i la reina. Degut a aquests rumors les Corts de Cadis l'inhabilitaren en la successi a la corona. L'any 1851 renunci als seus drets com a castell a causa de l'establiment de l'estat liberal i modern i no s'eleg cap successor.

Vegeu tamb.
 Llista de castellans d'Amposta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161921" title="Paterna de Rivera" nonfiltered="859" processed="856" dbindex="65859">

Paterna de Rivera es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. s proper a Alcal de los Gazules, Medina-Sidonia i Jerez de la Frontera.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161925" title="Gai Ateu Capit" nonfiltered="860" processed="857" dbindex="65860">
Gai Ateu Capit (Caius Ateius Capito) fou trib del poble el 55 aC juntament amb Aquill Gal. Fou oposat al cnsols Gneu Pompeu i Marc Licini Cras Dives I i especialment a la proposta de Treboni sobre el repartiment de provncies, per no va tenir xit en la seva oposici. Va provar d'impedir el reclutament de soldats, per els cnsols ho van impedir. Quan Cras va anunciar una expedici contra els parts s'hi va oposar i va predir prodigis, per Cras se'n va riure i el censor Appi va castigar Capit amb una "nota censoria" per haver inventat els prodigis per aturar Cras. Sembla que desprs fou partidari de Juli Csar i podria ser tamb el mateix Capit que fou llegat de Marc Antoni.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161926" title="Cateu Capit" nonfiltered="861" processed="858" dbindex="65861">
Cateu Capit fou un jurista rom, fill del trib Gai Ateu Capit. Deixeble d'Ofili i rival de Quint Antisti Labe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161929" title="Cossuti Capit" nonfiltered="862" processed="859" dbindex="65862">
Cossuti Capit (Cossutianus Capito) fou un advocat rom del temps de Claudi i Ner. En l'exercici de la seva professi va procurar enriquir-se. Desprs fou nomenat governador de Cilcia on va seguir amb la mateixa poltica i quan va deixar el crrec fou acusat de raepetundis, i fou condemnat i va perdre el seu rang senatorial que desprs va recuperar per la mediaci del seu sogre Tigell i el 62 aC va acusar al pretor Antici Sosi d'alta traci. El 66 aC va morir Anneu Mela, germ de Sneca i pare del poeta Anneu Luc i va deixar una gran quantitat a Tigell i a Cossuti Capit; aquest llavors va dirigir acusaci contra Trasea Pet, que anteriorment havia donat suport a la acusaci contra Capit pels fets de Cilcia, i aix li fou agrat per Ner.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161930" title="Tit Fonteu Capit" nonfiltered="863" processed="860" dbindex="65863">
Tit Fonteu Capit (Titus Fonteius Capito) fou pretor rom el 178 aC i va rebre el govern de la provncia d'Hispnia Ulterior; el 177 aC li fou prorrogat el comandament de la provncia amb ttol de procnsol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161931" title="Prado del Rey" nonfiltered="864" processed="861" dbindex="65864">

Prado del Rey es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Se situa en la Ruta dels pobles blancs, entre Arcos de la Frontera i El Bosque.

 Administraci .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161932" title="Publi Fonteu Capit" nonfiltered="865" processed="862" dbindex="65865">
Publi Fonteu Capit (Publius Fonteius Capito) fou un magistrat rom. Fou pretor el 169 aC i va obtenir com a provncia per exercir el govern, la illa de Sardenya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161933" title="Puerto Serrano" nonfiltered="866" processed="863" dbindex="65866">

Puerto Serrano es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. En les seves proximitats es troba l'estaci final de la Via Verde de la Sierra entre Olvera (Cadis) i Puerto Serrano, realitzada sobre les antigues infraestructura del ferrocarril entre Jerez de la Frontera (Cadis) i Almargen (Mlaga), realitzades al principi del segle XX per que mai va estar en servei.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161934" title="San Jos del Valle" nonfiltered="867" processed="864" dbindex="65867">

San Jos del Valle es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161935" title="Gai Fonteu Capit I" nonfiltered="868" processed="865" dbindex="65868">
Gai Fonteu Capit I (Caius Fonteius Capito) fou un magistrat rom amic de Marc Antoni. Va acompanyar a Mecenes el 37 aC quan foren enviats per Octavi per restaurar l'amistat amb Marc Antoni. Capit va romandre amb Marc Antoni al que va acompanyar a Egipte. Probablement fou cnsol sufecte el 33 aC (C. Fenteius Capito que apareix com a consul suffectus aquest any se suposa es la mateixa persona) juntament amb Marc Acili.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161936" title="San Roque" nonfiltered="869" processed="866" dbindex="65869">

San Roque s un municipi de la provncia de Cadis, a Andalusia, Espanya. Est format pels nuclis de:

 San Roque casco  ;
 Campamento;
 Puente Mayorga;
 Guadarranque;
 Taraguillas;
 La Estacin;
 San Diego;
 Guadiaro;
 San Enrique;
 Torreguadiaro;
 La Colonia (actualment no habitada);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161938" title="Gai Fonteu Capit II" nonfiltered="870" processed="867" dbindex="65870">
Gai Fonteu Capit II (Caius Fonteius Capito) fou fill de Gai Fonteu Capit I (Caius Fonteius Capito). Fou cnsol l'any 12 junt amb Germnic. Desprs fou enviat a governar com a procnsol a la provncia romana d'sia. El 25 fou acusat per Vibi Ser per la seva conducta a l'administraci d'sia per fou absolt.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161939" title="Gai Fonteu Capit III" nonfiltered="871" processed="868" dbindex="65871">
Gai Fonteu Capit III (Caius Fonteius Capito) fou cnsol de Roma l'any 59 juntament amb Gai Vipsani. L'esmenta Tcit als seus Annals i Plini el Vell a l'Histria Natural.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161940" title="Sanlcar de Barrameda" nonfiltered="872" processed="869" dbindex="65872">

Sanlcar de Barrameda s una localitat de la provncia de Cadis, a Andalusia. Limita directament amb les localidats de Trebujena, Chipiona, Jerez de la Frontera, Rota i El Puerto de Santa Mara i, a l'altre marge del Guadalquivir, amb Almonte i Aznalczar. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161941" title="Gai Fonteu Capit" nonfiltered="873" processed="870" dbindex="65873">


Nom de tres cnsols romans:

Gai Fonteu Capit I, cnsol sufecte el 33 aC ;
Gai Fonteu Capit II, cnsol l'any 12 ;
Gai Fonteu Capit III,  cnsol l'any 59;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161942" title="Setenil de las Bodegas" nonfiltered="874" processed="871" dbindex="65874">

Setenil de las Bodegas es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. s travessat pel riu Guadalporcn i es troba a la Ruta dels pobles blancs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161943" title="Luci Fonteu Capit" nonfiltered="875" processed="872" dbindex="65875">
Luci Fonteu Capit (Lucius Fonteius Capito) fou cnsol rom l'any 67 juntament amb Gai Juli Ruf. Apareix als Fasti Siculi i al Chronicon de Cassiodor. Un personatge del mateix nom fou executat l'any 68 a Germnia en temps de Galba, acusat de fomentar una revolta, per no se segur que sigui la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161944" title="Insteu Capit" nonfiltered="876" processed="873" dbindex="65876">
Insteu Capit (Insteius Capito) fou un centuri rom que va prendre part a la guerra (any 54) entre Domici Corbul i el rei part Vologs I (51-77). El rei part desprs de ser derrotat va haver d'entregar hostatges.  El cap del destacament que va rebre els hostatges fou Capit. El 51 aC apareix com a praefectus castrorum a la mateixa regi, i Corbul li va encarregar algunes petites fortaleses d'Armnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161945" title="Lucili Capit" nonfiltered="877" processed="874" dbindex="65877">
Lucili Capit (Lucilius Capito)  fou procurador de la provncia d'sia l'any 23. Fou acusat pels provincials de malversaci i fou jutjat pel senat rom. L'esmenta Tcit als seus Annals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161946" title="Virgini Capit" nonfiltered="878" processed="875" dbindex="65878">
Virgini Capit (Virginius Capito)  fou un cavaller rom. Durant la guerra entre Vitelli i Vespasi (69) va enviar un esclau a Luci Vitelli, germ de l'emperador, al que va prometre rendir la fortalesa de Terracina. Quan Vespasi va guanyar la guerra, l'esclau fou penjat per haver participat en la traci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161947" title="Tarifa" nonfiltered="879" processed="876" dbindex="65879">

Tarifa es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Comprn les pedanies de:

 Bolonia, junt a les runes de la vila romana de Baelo Claudia.
 Facinas;
 Tahivilla;
 Atlanterra, junt a Zahara de los Atunes, al lmit de Barbate.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161948" title="Alpera" nonfiltered="880" processed="877" dbindex="65880">

Alpera s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 75 km de la capital de la provncia. El 2005 tenia 2.389 habitants, segons dades de l'INE: 1.128 dones i 1.261 homes. Inclou les pedanies de Casas de Don Pedro, Las Fuentes i La Laguna. Limita amb els municipis de Aiora, Bonete, Higueruela, Carceln, Alatoz i Almansa.

 Administraci .


 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161949" title="Trebujena" nonfiltered="881" processed="878" dbindex="65881">

Trebujena es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya.  Limita amb Jerez de la Frontera i Sanlcar de Barrameda a la provncia de Cadis i Lebrija a la provncia de Sevilla. 

 Administraci .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161950" title="Villaluenga del Rosario" nonfiltered="882" processed="879" dbindex="65882">

Villaluenga del Rosario es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Se situa en el centre del Parc Natural de la Sierra de Grazalema, al peu del Navazo Alto (que pertany a la Sierra del Callo) i davant la Sierra de Lbar.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161951" title="Ayna" nonfiltered="883" processed="880" dbindex="65883">

Ayna s un poble de la provncia d'Albacete, situat en les ltimes estribacions de la Serra del Segura. Est situat a uns 61 km d'Albacete, des d'on s'accedeix per la CM-3203. Limita amb els municipis de Bogarra, Peascosa, Alcadozo, Litor, Elche de la Sierra i Molinicos.

En el municipi s'inclouen les pedanies Royo-Odrea, La Sarguilla, La Dehesa, El Griego, Moriscote, La Navazuela, La Noguera i El Villarejo. 

 Demografia .






 Administraci .



 Galeria d'imatges .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161952" title="Villamartn" nonfiltered="884" processed="881" dbindex="65884">

Villamartn es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Limita amb Utrera i El Coronil, al nord, i amb Espera, Bornos, Arcos de la Frontera, Prado del Rey, Algodonales i Puerto Serrano d'oest a est.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161953" title="Balazote" nonfiltered="885" processed="882" dbindex="65885">

Balazote s un poble de la provncia d'Albacete, que es troba a 32 km de la capital de la provncia. El 2005 tenia 2.576 habitants, segons dades de l'INE: 1.176 dones i 1.400 homes.

 Demografia .



 Enllaos externs .
Balazote al web de la Diputaci
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161954" title="Balsa de Ves" nonfiltered="886" processed="883" dbindex="65886">

Balsa de Ves s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 77 km de la capital de la provncia. El 2005 tenia 226 habitants, segons dades de l'INE: 108 dones i 118 homes. Inclou les pedanies de Cantoblanco, La Pared i El Viso.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161955" title="Marci" nonfiltered="887" processed="884" dbindex="65887">


Marci va ser un emperador de l'Imperi Bizant des del 450 fins al 457. En morir l'emperador Teodosi II, aconsegu el govern de l'Imperi, i ho va fer amb una relativa tranquillitat noms torbada per l'amenaa dels huns d'tila.

 Biografia .

Els seus orgens sn poc coneguts. Va nixer a Trcia o a Illria probablement l'any 396, o potser el 392. El seu pare era militar i, de molt jove, Marci continua la tradici familiar. Comena la seva carrera de soldat a Filippopolis a Trcia. Participa en la guerra contra els perses el 421-422 i ben aviat ascend a ser el segon del general Aspar. Va ser fet pres pels vndals el 431 en un combat prop d'Hippone. La histria segons la qual el rei vndal Genseric li hauria predit la seva accessi al tron s una llegenda. La seva carrera s poc coneguda fins al 450 a partir de la mort accidental de l'emperador Teodosi II.

La successi s incerta ja que l'emperador difunt no deixa ms que una filla que estava casada amb Valentini III, l'emperador d'Occident. Sembla que Aspar, que no podia ser emperador a conseqncia dels seus orgens brbars i del seu arrianisme, i Pulquria, germana de Teodosi, van organitzar la pujada al tron de Marci amb el casament entre ella i Marci. L'acord del Senat imperial va ser llavors una formalitat i el 25 d'agost del 450 la mateixa Pulquria pos la corona imperial a Marci. El fet que aquest es compromets a respectar la virginitat de l'emperadriu, que tenia prop de cinquanta anys, s una mostra del carcter poltic del matrimoni. Les dues niques filles de Marci, nascudes d'un matrimoni anterior, sn rpidament casades una amb el futur emperador d'Occident Anthmius, i l'altra amb Grontus, fill d'tila.

El regnat de Marci comena per un canvi immediat de poltica envers els huns i el seu cap tila. Al final del regnat de Teodosi II el ministre Chrysaphius havia estat l'arquitecte d'una poltica consistint a ingressar un important tribut a la confederaci dels huns per evitar la invasi de l'imperi. Tot just acabada la coronaci de Marci Chrysaphius s assassinat o executat. Marci rebutja continuar pagant el tribut, rebent el suport de l'aristocrcia. tila vacilla sobre el pas a seguir ja que sap que les seves tropes no poden prendre Constantinoble. Sembla que la decisi de Marcien va jugar un paper considerable en el desencadenament de les ofensives dels huns sobre l'imperi d'Occident, a Vara el 451 i Itlia el 452, que representava una presa rica i menys resistent que l'Imperi d'Orient. Marci aporta d'altra banda la seva ajuda a Valentini III a Itlia el 452 atacant en els Balkans les defenses dels huns. Aquesta intervenci explica sens dubte, ms que la intervenci del papa Lle I, la brusca retirada d'Itlia dels huns. Sembla que Attila considera una expedici sobre l'imperi d'Orient quan mor brutalment en la seva nit de noces, el 453.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161956" title="Zahara de la Sierra" nonfiltered="888" processed="885" dbindex="65888">

Zahara de la Sierra es una localitat de la provncia de Cadis, Andalusia, Espanya. Es troba en el centre del Parc Natural de Grazalema. Limita amb els municipis d'Algodonales al nord, amb El Gastor a l'est, amb Grazalema i El Bosque al sud, i Prado del Rey a l'oest.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161957" title="El Ballestero" nonfiltered="889" processed="886" dbindex="65889">

El Ballestero s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 68 km de la capital de la provncia. El 2005 tenia 527 habitants, segons dades de l'INE, 269 dones i 258 homes. 

En el seu terme es troba la parrquia renaixentista de San Lorenzo.

 Demografia .



 Enllaos externs .
 Pgina de la diputaci d'Albacete;
 Pgina sobre El Ballestero;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161958" title="Barrax" nonfiltered="890" processed="887" dbindex="65890">


Barrax s un municipi de la provncia d'Albacete, situat sobre l'altipl que dna comenament a la regi muntanyenca d'Alcaraz. s un poble eminentment agrcola envoltat per grans extensions de cereals.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161959" title="Bienservida" nonfiltered="891" processed="888" dbindex="65891">

Bienservida s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 110 km de la capital de la provncia. El 2005 tenia 786 habitants, segons dades de l'INE.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161960" title="Bogarra" nonfiltered="892" processed="889" dbindex="65892">

Bogarra s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 75 km de la capital de la provncia. Pertany a la comarca de la Serra del Segura. El 2005 tenia 1.121 habitants, segons dades del INE: 538 dones i 583 homes. Inclou les pedanies de El Altico, Caadas de Haches de Abajo, Caadas de Haches de Arriba, Las Casas de Haches, La Dehesa del Val, Las Mohedas, Potiche i Yeguarizas.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161962" title="Bonete" nonfiltered="893" processed="890" dbindex="65893">


Bonete s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 50 km de la capital de la provncia, al costat de l'autovia que uneix Madrid amb Alacant. El 2005 tenia 1.270 habitants, segons dades de l'INE: 614 dones i 656 homes. 
El principal reclam turstic s el jaciment arqueolgic de l'Amarejo.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161963" title="El Bonillo" nonfiltered="894" processed="891" dbindex="65894">

El Bonillo s un municipi de la provncia d'Albacete, situat al Nord de la subcomarca del Campo de Montiel, que es troba a 71 km de la capital de la provncia. El 2005 tenia 3.786 habitants, segons dades de l'INE: 1.862 dones i 1.814 homes.

Formalment inclou la pedania de Sotulamos, encara que en l'actualitat es troba prcticament abandonada i no hi ha habitants censats en ella.Destaca actualment pel seu atractiu turstic d'importants vedats privats de caa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161964" title="Carceln" nonfiltered="895" processed="892" dbindex="65895">

Carceln s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 56 km de la capital de la provncia. El 2006 tenia 639 habitants. Inclou la pedania de Casas de Juan Gil.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161966" title="Casas de Juan Nez" nonfiltered="896" processed="893" dbindex="65896">

Casas de Juan Nez s un municipi de la Provncia d'Albacete. Amb una poblaci de 1.358 habitants (2006), est situat a 27 quilmetres d'Albacete, a una altura mitja de 705 metres. L'extensi del terme municipal s de 88.47 km2.

Economia.
L'economia local tradicional s'ha basat en l'agricultura (ordi, blat, alfals, olivera, vinya i ametlla) i la ramaderia, encara que en les ltimes dcades les labors tradicionals s'han anat deixant en favor de la creaci de petites empreses dedicades al sector dels transports, la construcci, les pedreres i altres serveis. 

Demografia.
Desprs d'un paulat decrement de la poblaci des de la dcada dels 60, en els ltims anys s'ha estabilitzat (a grans trets, amb alts i baixos puntuals i una lleugera tendncia a l'ala) degut, en gran mesura, a l'arribada d'immigrants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161967" title="Casas de Lzaro" nonfiltered="897" processed="894" dbindex="65897">


Casas de Lzaro s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 46 km de la capital de la provncia. El 2006 tenia 442 habitants, segons dades de l'INE: 200 dones i 227 homes. El municipi es troba en franca regressi poblacional.

Pedanies.
El municipi se situa a partir de les valls creades pels rius Montemayor i Masegoso, que aboquen les seves aiges al riu Jardn. Compte les pedanies de 
El Batn , Navalengua , Montemayor , El Cucharal i El Berro

Histria. 
Els orgens de la poblaci de Casas de Lzaro, es remunten a l'``epoca rab, segons la qual existia una alqueria de nom Qas-Al Qasar, conquerida pels cristians desprs de la Batalla de Las Navas de Tolosa. 

Casas de Lzaro o Casa Lzaro, fins al segle XIX va ser un llogaret de la localitat d'Alcaraz. Al independitzar-se d'aquesta, va obtenir els llogarets del Cucharal, El Berro, Montemayor i Navalengua, situada aquesta ltima en els voltants del tur Isabela, amb els seus 1.355 metres. Per va ser Alcaraz la qual ha resumit tots els grans esdeveniments del passat de la vila de Casas de Lzaro. El major propietari d'aquesta poblaci era el Marqus de Valdeguerrero, que en el Cens de Floridabanca contava amb 38009 hectrees repartides en 6 parcelles. Contava tamb amb propietats a casa Pablo, Tobablanco i les dues Alberedes, aix com el mol de Montemayor. 

Economia.
Un dels elements ms caracterstics de la poblaci de Casas de Lzaro han estat histricament els seus telers. Fins als anys 50 del passat segle, era una activitat econmica de gran puixana, venent-se en la seva majoria a Helln i Albacete. En l'actualitat, tal activitat artesanal es conserva per la famlia Rosa, que continuen la tradici que va comenar en el segle XIX Jos Antonio Rosa. Una tradici que es remunta al segle XIV, ats que en l'escut oficial de Casas de Lzaro, que data d'aquest perode, ja apareix una llanadora, un dels utensilis que s'utilitzen en el teler.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161968" title="Capitol" nonfiltered="898" processed="895" dbindex="65898">
Capitol (Capitolinus) fou un nom de famlia romana. El seu origen seria en el mont Capitol on hi havia el Capitoli de Roma.

Membres de la famlia foren:
Juli Capitol, historiador rom ;
Publi Meli Capitol trib amb potestat consolar el 400 aC i el 396 aC.
Marc Manli Capitol I, trib amb potestat consolar el 434 aC.
Luci Manli Capitol, trib amb potestat consolar el 422 aC.
Aule Manli Capitol Vuls, trib amb potestat consolar el 405 aC, el 402 aC i 397 aC.
Marc Manli Capitol II, cnsol el 392 aC ;
Aule Manli Capitol trib consolar el 389 aC, 385 aC, 383 aC i 370 aC.
Gai Manli Capitol, trib consolar el  385 aC;
Publi Manli Capitol, trib consolar el  379 aC i 367 aC i dictador el 368 aC ;
Luci Manli Capitol Imperis, dictador el 363 aC.
Gneu Manli Capitol Imperis, cnsol el 359 aC i 357 aC ;
Quint Capitol Barbat, cnsol el 471 aC,  468 aC, 465 aC , 446 aC, 443 aC  i 439 aC.
Tit Quint Capitol Barbat I, cnsol el 421 aC.
Tit Quint Capitol Barbat II, trib amb potestat consolar el 405 aC.
Tit Quint Capitol, trib amb potestat consolar el 385 aC ;
Tit Quint Cincinnat Capitol I, trib amb potestat consolar el 388 aC.
Tit Quint Cincinnat Capitol II, trib amb potestat consolar el 368 aC.
Tit Quint Penne Capitol Crisp I, dictador el 361 aC i cnsol el 354 aC i el 351 aC i;
Tit Quint Penne Capitol Crisp II, cnsol el 208 aC .
Tit Quint Penne Capitol Crisp  III, cnsol l'any 9 aC.
Publi Sexti Capitol Vatic, cnsol el 452 aC ;
Espuri Tarpeu Mont Capitol, cnsol el 454 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161969" title="Casas de Ves" nonfiltered="899" processed="896" dbindex="65899">

Casas de Ves s un petit poble del nord-est de la provncia d'Albacete, situat entre els rius Xquer i Cabirol. El municipi t una extensi de 125,3 km i es troba a 63 km de la capital de la provncia. Comprn les pedanies de Perichn i Tranco del Lobo. El 2005 tenia amb 825 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161970" title="Casas-Ibez" nonfiltered="900" processed="897" dbindex="65900">


Casas-Ibez s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 52 km de la capital de la provncia.

 Demografia .


Administraci.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161972" title="Cenizate" nonfiltered="901" processed="898" dbindex="65901">

Cenizate s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 42 km de la capital de la provncia. T 1.268 habitants (INE 2006) 

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161973" title="Juli Capitol" nonfiltered="902" processed="899" dbindex="65902">
Juli Capitol (Julius Capitolinus) fou un historiador rom que va escriure les biografies de diversos emperadors i pretendents. Va viure al final del segle III. Va escriure en total 34 llibres que van entre el regnat d'Adri i la mort de Car (117 a 284). Hi ha un perode de 9 anys sense referncies (de Gordi III a Valeri I, 244 a 253).

Nou biografies porten el nom de Capitol: 1. Anton Pius, 2. Marc Aureli Anton, 3. Luci Aureli Ver, 4. Pertinax, 5. Clodi Alb, 6. Opili Macr, 7. els dos Maximins, 8. els tres Gordians, 9. Pupi Mxim i Balb. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161974" title="Corral-Rubio" nonfiltered="903" processed="900" dbindex="65903">

Corral-Rubio s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 49 km de la capital de la provncia. T 421 habitants, segons dades de l'(INE 2006).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161975" title="Publi Meli Capitol" nonfiltered="904" processed="901" dbindex="65904">
Publi Meli Capitol (Publius Maelius Capitolinus) fou un magistrat rom, el qual fou dues vegades trib amb potestat consolar els anys 400 aC i 396 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161976" title="Marc Manli Capitol I" nonfiltered="905" processed="902" dbindex="65905">
Marc Manli Capitol (Marcus Manlius Capitolinus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consolar l'any 434 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161977" title="Luci Manli Capitol" nonfiltered="906" processed="903" dbindex="65906">
Luci  Manli Capitol (Lucius Manlius Capitolinus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consolar l'any 422 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161978" title="Aule Manli Capitol Vuls" nonfiltered="907" processed="904" dbindex="65907">
Aule Manli Capitol Vuls (Aulus Manlius A. F. CN. N. Capitolinus Vulso) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consolar en tres ocasions, el 405 aC, el 402 aC i el 397 aC. El 390 aC fou ambaixador enviat pel senat a Delfos per acomplir els actes religiosos que Marc Furi Camil havia fixat, per el seu vaixell fou capturat pels pirates de Lipara a l'estret de Siclia; fou ben tractat i ms tard alliberat al saber qui era.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161979" title="Marc Manli Capitol II" nonfiltered="908" processed="905" dbindex="65908">
Marc Manli Capitol (Marcus Manlius  T. F. A. N. Capitolinus) fou un magistrat rom.
Fou cnsol el 392 aC amb Luci Valeri Ptit i va fer la guerra als eques, rebent el dret d'ovaci mentre el seu collega va rebre els honors del triomf. Una pesta va afectar la ciutat i els dos cnsols en van ser afectats i van haver de renunciar i es va nomenar un interrei.

El 390 aC els gals van entrar a Roma i al dia segent van atacar el Capitoli. Marc Manli que vivia justament a la vora del Capitoli, va reunir tota la gent que va poder i  va rebutjar als atacants i va resistir un temps de setge fins que els gals se'n van anar.

El 387 aC fou nomenat interrei (inter rex). El 385 aC va abandonar la seva consideraci de patrici i va entrar als plebeus. Es diu que tenia el projecte d'esdevenir tir o rei de Roma i que es va voler aprofitar de la fora revolucionaria dels plebeus. Els patricis van nomenar dictador a Aule Corneli Cos. En un moment, mentre el dictador era absent de Roma, Manli va intentar utilitzar la violncia i es va comportar com un demagog. El dictador va tornar a la ciutat i va amonestar a Manli al que va cridar davant seu; Manli s'hi va presentar acompanyat d'un nombrs grup de plebeus per el dictador no es va atemorir i el va detenir i empresonar per sedici. Els plebeus van manifestar el seu dol per no van fer rs contra el dictador. El senat va mirar d'apaivagar la indignaci dels plebeus amb repartiments de terres per aix fou interpretat com un suborn pels plebeus i va escalfar els nims fins al punt que Manli va haver de ser alliberat per evitar l'esclat de la revoluci. Amb aix les peticions dels plebeus encara van crixer ms.

El 384 aC, com que no hi havia cap amenaa exterior, Manli va ordenar l'aixecament dels plebeus, per els tribuns consulars van actuar i van agafar Manli que fou acusat d'alta traci (majestas) i portat davant el poble al camp de Mart i desprs a la cova Petelnia prop de la porta Nomentana (ja que des del Camp de Mart es veia el Capitoli que Manli havia salvat). Fou condemnat a mort i tirat des de la roca Tarpeia.

La gens Mnlia va considerar que hi havia portat la desgrcia i va decidir que en el futur cap ms membre portaria el nom de Marc.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161980" title="Marc Manli Capitol" nonfiltered="909" processed="906" dbindex="65909">


Nom d'un trib consolar i un cnsol rom:

Marc Manli Capitol I, trib amb potestat consolar el 434 aC ;

Marc Manli Capitol II, cnsol el 392 aC, lder demagog dels plebeus;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161981" title="Riu Nairobi" nonfiltered="910" processed="907" dbindex="65910">

El Nairobi s un riu que travessa la ciutat de Nairobi, la capital de Kenya. s el riu principal de l'anomenada conca del Nairobi, que s un complex d'uns quants rius que s'uneixen a l'est de Nairobi i es troben al riu Athi, que desemboca a l'oce ndic.
Aquests rius sn estrets i altament contaminats. Durant l'poca de pluges els esmentats rius solen inundar les zones ms planeres per on passen.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161982" title="Aule Manli Capitol" nonfiltered="911" processed="908" dbindex="65911">
Aule Manli Capitol (Aulus Manlius  A. F. A. N. Capitolinus) fou un magistrat rom. Fou per quatre vegades trib consolar (389 aC, 385 aC, 383 aC i 370 aC). La primera vegada Roma fou atacada per una coalici d'enemics i se li va donar el comandament de tres exrcits reclutats cuita corrent. En el segon consolat va fer la guerra als volscs, llatins i hrnics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161983" title="Gai Manli Capitol" nonfiltered="912" processed="909" dbindex="65912">
Gai Manli Capitol (Caius Manlius Capitolinus) fou trib amb potestat consolar el 385 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161984" title="Publi Manli Capitol" nonfiltered="913" processed="910" dbindex="65913">
Publi Manli Capitol (Publius Manlius A. F. A. N. Capitolinus) fou un magistrat rom. Fou trib consolar el 379 aC i dictador el 368 aC com a successor de Marc Furi Camil i amb el propsit d'intentar fer les paus entre les ordre de patricis i plebeus. Durant el seu govern es van aprovar les liciniae lex. El 367 aC fou nomenat per segona vegada trib consolar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161985" title="Luci Manli Capitol Imperis" nonfiltered="914" processed="911" dbindex="65914">
Luci  Manli Capitol Imperis (Lucius  Manlius  A. F. A. N. Capitolinus Imperiosus) fou un magistrat rom. Fou dictador el 363 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161986" title="Gneu Manli Capitol Imperis" nonfiltered="915" processed="912" dbindex="65915">
Gneu  Manli Capitol Imperis (Cneus Manlius  L. F. A. N. Capitolinus Imperiosus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 359 aC junt amb Marc Popilli Laenes I, i va fer la guerra contra Tibur. El 357 aC fou altre cop cnsol i va fer la guerra a Falerii i a Tarquinii. El 351 aC fou censor amb Gai Marci Rutil, i el 344 aC fou magister militum del dictador Luci Furi Camil I durant la guerra contra els auruncs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161987" title="Tsavo" nonfiltered="916" processed="913" dbindex="65916">

El riu Tsavo s un riu de Kenya. Neix a l'est del Tsavo National Park of Kenya, a prop de la frontera amb Tanznia, fins que s'uneix a l'Athi en el centre d'aquest parc.  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161988" title="Aenictogiton" nonfiltered="917" processed="914" dbindex="65917">

Aenictogiton s un gnere de formigues que comprn set espcies i que s l'nic membre de la subfamlia Aenictogitoninae. Totes les espcies sn conegudes nicament per mascles de l'frica central i mostren una afinitat filogentica amb els dorilomorfs. No se sap res de les treballadores, reines i comportament d'aquestes formigues. Se n'ha descrit unes poques espcies en unes poques colnies del mn.

 Aenictogiton attenuatus ;
 Aenictogiton bequaerti ;
 Aenictogiton elongatus ;
 Aenictogiton emeryi ;
 Aenictogiton fossiceps ;
 Aenictogiton schoutedeni ;
 Aenictogiton sulcatus ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161990" title="Quint Capitol Barbat" nonfiltered="918" processed="915" dbindex="65918">
Quint Capitol Barbat (Quinctius Capitolinus Barbatus) fou un magistrat rom. 

Fou cnsol el 471 aC junt amb Appi Claudi Sab Regillense, i es va oposar al seu collega durant les disputes per la lex Publilia el que li va valer el suport dels plebeus. Va fer la guerra als eques a les partides dels quals va derrotar i va assolar el seu territori fent molt de bot que va distribuir entre els seus soldats.

Fou altre cop cnsol el 468 aC i altre cop va fer la guerra als volscs i eques; el camp rom fou atacat pels enemics de nit, per el va salvar. Va obtenir els honors del triomf. 

El 465 aC fou altre cop cnsol i altre cop va lluitar contra volscs i eques; aquestos darrers feien incursions a territori rom i Capitol, que estava amb els seus homes al mont lgid (Mons Algidus), els va atacar i els va rebutjar i desprs va assegurar la frontera, mentre el seu collega Quint Fabi derrotava les forces eques.

El 446 aC fou cnsol per quarta vegada amb Agripa Furi. Aprofitant les lluites entre patricis i plebeus, els eques i volscs tornaven a atacar Roma i van saquejar el Latium i es van acostar a les muralles de la ciutat. Capitol va saber unir a patricis i plebeus per fer front a l'atac; amb consentiment del seu collega se li va donar el comandament nic de l'exrcit i va derrotar els enemics en una batalla ferotge. 

El 443 aC fou cnsol per cinquena vegada. En aquest any fou el primer en qu va funcionar la magistratura dels censors, funcions que abans tenien els cnsols. Va tenir per collega a Marc Gegani Macer i va fer la guerra contra Ardea. Tamb va mediar entre plebeus i patricis.

Fou cnsol per sisena vegada el 439 aC amb Agripa Meneni. Una epidmia de gana va assolar Roma i es va fer necessari nominar dictador, crrec que va recaure en Capitol, per va rebutjar per la seva edat i va recomanar a Luci Quint Cincinnat II.

El 437 aC va acompanyar al dictador Mamerc Emili Mamerc com a llegat en la seva campanya contra Fidenes (Fidenae).
 
Pocs anys desprs defens d'una acusaci al fill de Cincinnat i devia morir poc desprs, abans del 430 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161991" title="Tit Quint Capitol Barbat I" nonfiltered="919" processed="916" dbindex="65919">
Tit Quint Capitol Barbat I (Titus Quinctius Capitolinus Barbatus) fou fill de Quinctius Capitolinus Barbatus. Fou un magistrat rom que fou cnsol rom el 421 aC juntament amb Numeri Fabi Vibul.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161992" title="Tit Quint Capitol Barbat II" nonfiltered="920" processed="917" dbindex="65920">
Tit Quint Capitol Barbat II (Titus Quinctius T. F. T. N. Capitolinus Barbatus) fou fill de Titus Quinctius Capitolinus Barbatus. Fou un magistrat rom que fou trib amb potestat consolar el 405 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161993" title="Tit Quint Capitol Barbat" nonfiltered="921" processed="918" dbindex="65921">


Onomstica:
Tit Quint Capitol Barbat (cnsol), cnsol el 468 aC;
Tit Quint Capitol Barbat I, cnsol el 421 aC ;
Tit Quint Capitol Barbat II, trib amb potestat consolar el 405 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161994" title="Tit Quint Capitol" nonfiltered="922" processed="919" dbindex="65922">
Tit Quint Capitol (Titus Quinctius Capitolinus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consolar el 385 aC i magister equitum al mateix any amb el dictador Quint Corneli Cos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161995" title="Tit Quint Cincinnat Capitol I" nonfiltered="923" processed="920" dbindex="65923">
Tit Quint Cincinnat Capitol I (Titus Quinctius Cincinnatus Capitolinus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consolar el 388 aC i altre cop el 384 aC. La primera vegada en la guerra contra els praenestins, fou nomenat dictador i va obtenir una victria decisiva a la riba de l'lia, i en nou dies va conquerir nou ciutats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161996" title="Tit Quint Cincinnat Capitol II" nonfiltered="924" processed="921" dbindex="65924">
Tit Quint Cincinnat Capitol II (Titus Quinctius Cincinnatus Capitolinus) fou un magistrat rom.  Tit Livi l'anomena Tit Quint Penne i els sobrenom de Capitol apareix als Fasti. El seu nom complert podria ser Tit Quint Penne Cincinnat Capitol.

Fou trib amb potestat consolar el 368 aC. L'any segent fou magister equitum del dictador Marc Furi Camil, quan foren establertes les lleis Licnies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161997" title="Tit Quint Cincinnat Capitol" nonfiltered="925" processed="922" dbindex="65925">


Onomstica:

Tit Quint Cincinnat Capitol I, trib amb potestat consolar el 388 aC ;
Tit Quint Cincinnat Capitol II, trib amb potestat consolar el 368 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161998" title="Tit Quint Penne Capitol Crisp I" nonfiltered="926" processed="923" dbindex="65926">
Tit Quint Penne Capitol Crisp I (Titus Quinctius T. F. Pennus Capitolinus Crispinus) fou un magistrat rom. Fou nomenat dictador el 361 aC i va dirigir la guerra contra els gals i va obtenir els honors del triomf segons els Fastii. 

El 360 aC fou magister equitum del dictador Quint Servili Ahala I que tamb va lluitar contra els gals.

El 354 aC fou cnsol amb Marc Fabi Ambust i va sotmetre a Tibur i Tarqunia. Fou consol per segona vegada  el 351 aC i va dirigir la guerra contra els faliscs (Falerii) el pas dels quals fou assolat, per no es va lliurar cap batalla.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="161999" title="Tit Quint Penne Capitol Crisp II" nonfiltered="927" processed="924" dbindex="65927">
Tit Quint Penne Capitol Crisp II (Titus Quinctius Pennus Capitolinus Crispinus) fou un magistrat rom. 

El 214 aC el cnsol Marc Claudi Marcel va anar a Roma per assumir el tercer consolat i va deixar a Siclia a Capitol amb el comandament de la flota i el camp rom.

El 209 aC fou elegit pretor i va obtenir com a territori Cpua i Campnia.

El 208 aC fou elegit cnsol amb Marc Claudi Marcel i foren encarregats de fer la guerra a Annbal a Itlia. A una batalla a la vora de Trent, Capitol fou seriosament ferit havent-se de retirar. Fou portat a Cpua i desprs a Roma on va morir a finals d'any desprs d'haver estat nomenat dictador Tit Manli Torquat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162000" title="Tit Quint Penne Capitol Crisp III" nonfiltered="928" processed="925" dbindex="65928">
Tit Quint Penne Capitol Crisp III (Titus Quinctius Pennus Capitolinus Crispinus) fou un magistrat rom. Fou cnsol l'any 9 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162001" title="Tit Quint Penne Capitol Crisp" nonfiltered="929" processed="926" dbindex="65929">


Onomstica:

Tit Quint Penne Capitol Crisp I, dictador el 361 aC i cnsol el 354 aC i el 351 aC i ;
Tit Quint Penne Capitol Crisp II, cnsol el 208 aC ;
Tit Quint Penne Capitol Crisp III, cnsol l'any 9 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162002" title="Publi Sesti Capitol Vatic" nonfiltered="930" processed="927" dbindex="65930">
Publi Sesti Capitol Vatic (Publius Sestius Capitolinus Vaticanus) fou un magistrat rom que fou cnsol el 452 aC juntament amb Tit Meneni Agripes Lanat. Segons Pescenni Fest va aprovar, amb el suport del seu collega, la lex Multaticia. Aquell any van tornar de Grcia els ambaixadors que havien anat a aquest pas per informar-se de les lleis i institucions gregues i el 451 aC fou un dels decemvirs nomenats per redactar el nou codi de lleis.

Era membre de la gens Sstia encara que algunes vegades se l'anomen erroniament Sexti. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162003" title="Espuri Tarpeu Mont Capitol" nonfiltered="931" processed="928" dbindex="65931">
Espuri Tarpeu Mont Capitol (Spurius Tarpeius Montanus Capitolinus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 454 aC junt amb Aulus Aternius Varus. Pescenni Fest esmenta com aprovada al seu consolat la lex de multae. 

Al final del seu mandat, el dos cnsols foren acusats per un trib de la plebs d'haver venut part del bot que havien fet en una campanya contra els eques i havien donat la resta a l'erari en lloc de donar-los als soldats; foren condemnats, tot i l'oposici del senat rom. 

El 449 aC quan l'exrcit rom avanava cap a Roma per venjar la mort de Virgnia i havia ocupar l'Avent, el senat va enviar uns ambaixadors, i entre ells Capitol. 

El 448 aC Espuri Tarpeu Mont Capitol i Aule Aterni Var, tot i que eren patricis, foren elegits tribuns de la plebs amb la finalitat de donar suport al senat contra la rogatio del trib Luci Treboni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162004" title="Caprari" nonfiltered="932" processed="929" dbindex="65932">
Caprari (Caprarius) fou un renom donat a Quint Cecili Metel, cnsol de Roma el 113 aC.

Vegeu: Quint Cecili Metel Caprari




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162010" title="Canop" nonfiltered="933" processed="930" dbindex="65933">
Canop fou una antiga ciutat de la costa occidental del delta del Nil a l'antic Egipte. Correspon a la moderna Abukir. Fou com un barri residncial d'Alexandria per abans de la fundaci d'aquesta ciutat per ordre d'Alexandre el gran (que ho va encarregar al nomarca Clemenes de Naucratis), havia esdevingut el port principal del pas. S'hi practicava el culte a Osiris i l'activitat que ms es va desenvolupar fou la industria dels ungents. 

Es diu que li va donar nom Canopus o Canobus (Canopos o Canobos), timoner del vaixell que portava a Menelau de retorn de Troia, que va morir al indret i hi fou enterrat. Tamb hauria donat nom a l'estel Canop

D'aquesta ciutat reben el seu nom:

Els vasos funeraris egipcis (Canopis);

Osseres etrusques (Canopis);

La branca occidental del riu o branca canpica;

Tot el relacionat amb la ciutat es diu canpic;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162012" title="Canpica" nonfiltered="934" processed="931" dbindex="65934">
La branca Canpica es la branca occidental del riu Nil en el seu delta, que rep el seu nom de la ciutat de Canop. El nom s'utilitz a l'antiguetat per avui dia ja no es fa pas servir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162013" title="Viriat" nonfiltered="935" processed="932" dbindex="65935">

Viriat (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansi de Roma a bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal entre les conques del Tejo i el Guadiana. Viriat va conduir l'exrcit tribal cap a nombroses victries sobre els romans entre els anys 147 aC i 139 aC, abans que fos trat i assassinat per alguns dels seus homes, que es van vendre als romans. En catal l'anomenem "Viriat", en portugus, en gallec, en castell i en itali es coneix com a "Viriato", en francs s'anomena "Viriatus" i en llat i en angls, "Viriathus".

Vida .

Poc se'n sap de la seva vida. Podria haver estat pastor, la feina de la majoria de lusitans. Era conegut entre els lusitans com un bon guerrer. Molts el consideraven un lder, tot i que ell no. Va nixer a Herminius Mons (Serra da Estrela), al cor de Lusitnia (a l'actual regi portuguesa de la Beira Alta). 
Viriat est considerat el primer heroi ibric (portugus i espanyol), ja que va ser el lder de la uni de tribus ibriques que van resistir a la conquesta romana. La histria de Viriat i la guerra lusitana l'explica l'historiador Appi d'Alexandria en el seu llibre sobre Ibria; a la secci Histria romana comenta que Viriat va matar molts romans tot mostrant la seva gran habilitat.

 Conquesta de Lusitnia .

Durant la Segona Guerra Pnica, al segle III aC, Roma va comenar la conquesta de la Pennsula Ibrica. El senat va enviar un exrcit on hi havia els reforos que els cartaginesos havien d'enviar a Itlia per ajudar Anbal. Aix va desencadenar, durant 250 anys, una srie d'enfrontaments continus a la pennsula. Finalment, va ser conquerida pels romans. La Guerra Lusitana s un dels episodis ms documentats de la conquesta de la pennsula Ibrica.
Servi Sulpici Galba comandava les tropes romanes d'Ibria que, vers l'any 150 aC., van comenar a destruir la resta de les forces de resistncia dels lusitans.

 Guerra lusitana .

Viriat no va oblidar mai la traci dels romans. Ms tard, els cabdills lusitans es decantaven a favor d'un possible pacte amb els romans en acabat de provocar un gran nombre de baixes a l'exrcit rom liderat per Gai Vetili, Viriat els va recordar l'engany de Galba i els va proposar de fer una guerra contra els romans. Els lusitans van acceptar la proposta amb molt d'entusiasme.

Viriat va preparar un atac contra Caius tctiques de Vetilius a Trobila: com que els romans estaven ms ben armats, el cabdill lusit organitzava guerrilla i els parava enginyoses emboscades; amb aix i emprant llances de ferro i tridents, els lusitants van derrotar Vetilius. Tammateix, el conflicte no es va acabar aqu, desprs es van produir diversos enfrontaments contra els exrcits de Gai Plauci, Unim i Gai Nigidi. A partir del 147 aC, nombrosos pobles lusitans s'anaven unint a Viriat, ja que havia dirigit amb xit nombroses expedicions blliques.

Per acabar d'un cop amb Lusitnia, l'any 145 aC Roma va enviar a Quint Fabi Mxim Emili al comandament d'un exrcit de 15.000 soldats d'infanteria i 2.000 genets per tal de reforar l'exrcit de Gai Leli, d'aquesta manera reduen l'rea de moviment dels nadius. Ats que van acabar perdent la major part dels reforos d'Ossuma, Emili va tornar a l'atac. Finalment, Fabi Emili va ser derrotat prop de l'actual ciutat de Berja (Alentejo, Portugal). Aquesta victria per part dels lusitans, els va permetre accedir a l'actual territori espanyol que comprn la provncia de Granada y la comunitat de Mrcia.

Desprs d'aprendre dels esdeveniments anteriors (140 aC), Roma va enviar a la pennsula un dels seus millors generals, Quint Servili Cepi, cnsol i governador de l'Hispnia Ulterior. Per comenar, els romans van caure en una emboscada dels lusitans prop de Sierra Morena. Tot i aix, Viriat va deixar marxar el general i els seus soldats a canvi  d'un tractat de pau amb Roma. Llavors Servili va declarar Viriat  amic de Roma  tot reconeixent el cabdill lusit com amo de les terres lusitanes.

 Assassinat de Viriat .

El senat rom va rebutjar el pacte que va fer Servil amb el poble lusit. D'altra banda, els romans van canviar la seva manera d'actuar: aprofitant que la resistncia lusitana era deguda al lideratge de Viriat, al voltant del 139 aC, Marc Popilli Laenes IV va subornar tres enviats de Viriat que tenien com a objectiu arribar a un acord de pau amb els romans. Aquests eren udax, Ditalc i Minurus, els quals Marc va prometre una recompensa si mataven Viriat, i aix ho van fer, el van assassinar tranquillament mentre dormia.

Quan els tradors van tornar al campament rom per reclamar la recompensa que Marc Popolli els havia proms, el cnsol Servili Escipi va ordenar que els executessin, declarant que  Roma no paga als tradors . Es desconeixen els motius de la traci, segons sembla devien estar relacionats amb els problemes socials i econmics que vivia llavors Lusitnia sota la pressi dels romans.

Amb la mort de Viriat, Tntal, el seu successor es va veure obligat a signar la pau amb els romans. A la fi, el cnsol Marc Popilli Laenes va lliurar als lusitans les terres causants de la guerra. Desprs, les tribus lusitanes van quedar desunides, la resistncia va anar minvant, per al mateix temps va nixer el mite de Viriat. Encara que la mort de l'heroi no va suposar l'acabament immediat de les guerres lusitanes, la resistncia dels pobles lusitans no va durar gaire ms. D'aquesta manera les legions romanes van poder centrar-se en altres llocs, com ara Numncia, que ja feia quatre anys que els plantava cara.

Amb el pas del temps sota el domini rom, Lusitnia i la seva gent van anar adquirint la cultura i la llengua llatina. Segles desprs, en caure l'Imperi rom, la zona occidental de Lusitnia va donar lloc a la formaci del regne de Portugal, i la zona oriental a Extremadura, aix desprs de la desfeta del regne taifa de Badajoz.

El pintor espanyol neoclassicista Jos de Madrazo (1781-1859) va dedicar un fams quadre histric a la mort de Viriat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162017" title="Manuel Cruells i Pifarr" nonfiltered="936" processed="933" dbindex="65936">
Manuel Cruells i Pifarr (Barcelona, 1910-1988) fou un poltic i escriptor catal. El 1921 va ingressar als monjos caputxins, per el 1930 se'n va sortir. Va estudiar histria medieval catalana a la Universitat Autnoma de Barcelona i collabor en els Estudis Universitaris Catalans. Alhora, tamb fou militant d'Estat Catal, collabor en el diari La Publicitat i a Nosaltres Sols!, i durant la guerra civil espanyola va dirigir el Diari de Catalunya

El 1939 marx cap a Frana, collabor en la represa de la Revista de Catalunya i fou un dels fundadors i dirigents ms destacats del Front Nacional de Catalunya, encapalant-ne l'activitat clandestina a l'interior de Catalunya, ra per la qual fou empresonat per les autoritats franquistes del 1943 al 1945 i torn a exiliar-se a Frana del 1947 al 1950. Va abandonar ell FNC el 1970, es va mantenir prxim a Estat Catal fins el 1978 i finalment ingress a ERC, on form part del comit executiu i dirig el peridic La Humanitat. 

 Obres .
 El catalanisme s una revoluci (1937) ;
 Per la continutat de la Renaixena (1963) ;
 Els silencis de Catalunya (1966) ;
 Regionalisme en el mn modern (1969) ;
 Els fets de maig: Barcelona 1937 (1970);
 Francesc Maci (1971) ;
 Salvador Segu el "Noi del Sucre" (1974);
 El separatisme catal durant la guerra civil (1975);
 La revolta del 1936 a Barcelona (1976);
 Escrits a la pres de Barcelona 1944-45 (1977);
 La societat catalana durant la guerra civil (1978);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162021" title="Monxid de nitrogen" nonfiltered="937" processed="934" dbindex="65937">

















El monxid de nitrgen, xid ntric o xid de nitrogen (II) (NO) s un gas incolor i poc soluble en l'aigua. s present en petites quantitats en els mamfers i tamb s present a l'aire produt principalment en autombils i centrals d'energia. Se'l considera un agent txic.

No s'ha de confondre amb el monxid de dinitrogen (N2O), amb el dixid de dinitrogen (N2O2),amb el dixid de nitrgen (NO2) o amb qualsevol de la resta dels xids de nitrogen existents.

s una molcula altament inestable a l'aire perqu s'oxida rpidament en presncia d'oxigen convertint-se en dixid de nitrogen. Per aquesta ra se la considera com un radical lliure.

Producci i efectes mediambientals.
A altes temperatures, el nitrogen (N2) i l'oxigen (O2) moleculars es poden combinar per formar el monxid de nitrogen, s per aix que les activitats humanes han incrementat en gran mesura la presncia d'aquest gas a l'atmosfera.

Aquest gas a l'aire pot convertir-se, ms tard, en cid ntric produint aix pluja cida. A ms, el NO i el NO2 participen en la disminuci de la capa d'oz.

El seu efecte juntament amb la radiaci solar s el doble. Mentrestant a la baixa atmosfera contribueixen a l'escalfament global en l'alta atmosfera contribueixen a l'enfosquiment global.

Aplicacions tcniques.
El monxid de nitrogen s el producte primari de la combusti cataltica de l'amonac mitjanant el mtode d'Ostwald i, per tant, un intermediari important en la producci d'cid ntric (HNO3). Al laboratori, es genera per la reacci de l'cid ntric dilut amb coure, si els altres productes possibles de la reacci com el dixid de nitrogen no molesten o poden ser eliminats (p. ex. per absorci en aigua).

S'usa per detectar radicals a la superfcie de polmers.

 Reactivitats .
Amb els halgens, excepte amb el iode, reacciona formant halurs de nitrosil (Hal-N=O). Amb el dixid de nitrogen pot formar l'xid N2O3 que est en equilibri amb els seus productes de partida.

El dixid de sofre redueix el monxid de nitrogen formant trixid de sofre i xid de dinitrogen.

Tamb s'utilitza com a potenciador de motors, donant-li un major rendiment d'acceleraci i velocitat final per l'augment d'oxigen a la combusti.

Funcions biolgiques.
Als anys 70 del segle XX el farmacleg Ferid Murad va descobrir que els nitrats utilitzats en el tractament de dolors de pit i algunes indicacions cardiovasculars alliberen monxid de nitrogen en condicions fisiolgiques. Aquest t al mateix temps efectes dilatadors pels vasos sanguinis. Tamb va trobar que indueix a una relaxaci de la capa muscular en els endotelis.

L'any 1987 es va descobrir que el cos hum produeix petites quantitats de NO a partir de l'aminocid arginina. Aix va ajudar a entendre el mecanisme d'actuaci de diversos nitrats orgnics utilitzats com medicaments en atacs d'angina de pit que igualment alliberen NO en el cos hum. Fins i tot el tractament de pacients amb arteriosclerosi amb arginina sembla tenir el mateix principi. En el cervell el monxid de nitrogen pot jugar el paper d'un transmissor.

Tots aquests descobriments van culminar en l'atorgament del premi Nobel a Robert Furchgott, Ferid Murad i Lois Ignarro l'any 1998.

La sntesi de NO es realitza per acci d'un enzim, l'xid ntric sintetasa (NOS) a partir de l'aminocid L-arginina que produeix NO i L-citrulina, requerint la presncia de dos cofactors, l'oxigen i el fosfat dinucletid adenina nicotinamida (NADPH).

El NO s produt per una mplia varietat de tipus de cllules que inclouen cllules epitelials, nervioses, endotelials i inflamatries. Existeixen tres formes de NOS, dues denominades constitutives i dependents del calci (cNOS), que sn la endotelial i la neuronal, les quals sintetitzen NO en condicions normals, i una induble i independent del calci (iNOS), que no s'expressen o ho fan molt dbilment en condicions fisiolgiques.

s sintetitzat per les cllules endotelials, macrfags i cert grup de neurones del cervell. T un mecanisme d'acci paracrina sobre la cllula que actua induint el guanosin monofosfat cclic (GMP) que produeix entre altres efectes, relaxaci de mscul llis, cosa que provoca com accions biolgiques, vasodilataci i broncodilataci.
La seva presncia en les concentracions fisiolgiques normals inhibeix l'activaci plaquetria, produint-se un viratge cap a la tromboflia en cas de depleci del NO.

Tot aix ha fet que tingui grans aplicacions directes a la medicina

Finalment, el NO tamb serveix com conservant. s alliberat del nitrit que s'utilitza en la conservaci de la carn. De fer, alguns virus i microorganismes alliberen NO per a matar cllules.


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162023" title="Repblica Popular de Romania" nonfiltered="938" processed="935" dbindex="65938">



La Repblica Popular de Romania va ser el perode comunista de Romania. Va existir des del 30 de desembre de 1947 fins el 22 de desembre de 1989. 

 Histria .
A l'octubre de 1944 va constituir-se un govern de coalici on els comunistes controlaven els ministeris claus. Els anteriors governs de coalici havien caigut per la pressi dels sovitics. El 6 de mar de 1945 Stalin va pressionar per qu es constitus un nou govern liderat per Petru Groza que va convocar eleccions pel 1946. En aquest govern van quedar exclosos els partits tradicionals (PNL i PNT-CD). 

EL 19 de novembre de 1946 es van celebrar les eleccions. Quan totes les estimacions donaven per guanyador al PNT-CD per una amplia majoria, el govern, que es presentava al bloc dels partits democrtics (on els comunistes eren la fora ms important), va adulterar el resultat final, ja que els resultats demostraven la seva derrota i va declarar-se guanyador per una majoria del 70% dels vots emesos cap la coalici comunista. El 30 de juliol de 1947 el lder del PNTCD, Vintil  Br tianu, va ser detingut i al novembre del mateix any va ser condemnat. En mig d'aquest ambient d'instauraci d'una dictadura comunista, Miquel I va fer una crida intil als Estats Units i el Regne Unit perqu actuessin i evitar el que ja era una realitat. El 30 de desembre el president del govern Petru Groza va obligar a Miquel I a signar la seva abdicaci, obligant-lo a marxar a l'exili i instaurant-se la Repblica Popular de Romania.


El Partit Comunista Romans (PCR), fins al final de la Segona Guerra Mundial no havia esdevingut cap formaci poltica important dins de la vida poltica de Romania. Els comunistes aprofitant la presncia de l'exrcit sovitic en territori romans van aconseguir fer-se amb els ministeris claus en els successius governs de concentraci que es van constituir al final de la Segona Guerra Mundial per poder manipular les eleccions de novembre de 1946, forar la caiguda del rei Miquel I de Romania i instaurar la Repblica Popular de Romania, que es collocava dins de l'rbita dels pasos satllits de la URSS.

El 1948 el conjunt de partits que es van presentar junts a les eleccions es van unificar en el Partit dels Treballadors i es va decretar la nacionalitzaci dels bancs, les propietats agrries i de la propietat privada. Tamb van comenar les persecucions dins d'aquells elements socials acusats de burgesos. Molts ciutadans romanesos van ser empresonats a les nombroses presons que els comunistes van construir arreu del territori romans. La majoria d'intellectuals, poltics i molts professionals i persones de gran vlua van ser represaliats i perseguits, aix com una bona part de la poblaci romanesa, que va ser vctima de la violncia fsica o psicolgica que exerciren els comunistes per instaurar el seu rgim. Aquesta persecuci tamb va afectar a alguns lders comunistes com Ana Pauker, Lucre iu P tr  canu que van ser empresonats pel president del govern i home fort del rgim, Gheorghe Gheorghiu-Dej, que seguia els dictats que es donaven des de Moscou. L'any 1958 les tropes sovitiques van abandonar territori romans i l'any 1964 davant de les pressions exteriors es van tancar les presons i la major part dels presoners poltics van ser alliberats. L'any 1965 va morir Gheorghe Gheorghiu-Dej i va ser elegit Secretari General del PCR Nicolae Ceau escu, un home amb molt poca cultura per que representava l'esperit de l'home comunista que sense una formaci slida aconseguia arribar al ms alt del sistema comunista.

Amb Ceau escu s'encetava un nou perode dins de la vida poltica romanesa. Ceau escu va afavorir una poltica d'obertura de Romania als pasos capitalistes d'Europa i a altres pasos com Iugoslvia i la Xina (enfrontats amb la URSS). Tamb va intentar guanyar una certa independncia respecte a la URSS no donant suport a la intervenci de les tropes del Pacte de Varsvia a Txecoslovquia, fet que li va reportar una certa fama a nivell internacional i li va permetre defensar una via nacional al socialisme, tot defugint a la tutela de la URSS per sense trencar definitivament amb la potncia comunista. 

Al llarg de la segona meitat dels anys setanta i vuitanta Nicolae Ceau escu i la seva dona van afavorir un rgim desptic basat en el culte a la seva persona i que va perdre tot contacte amb la realitat. La degradaci de la vida a Romania, la corrupci, la caiguda del mur de Berln i la descomposici del bloc comunista van crear el clima idoni perqu el 1989 Ceau escu perds el suport que tenia a l'exrcit i dins del mateix PCR. 

Aix el desembre del mateix any es va produir un moviment popular a Timisoara on es demanava la convocatria d'eleccions generals i que es permets el multipartidisme. Aquest moviment, no va ser sufocat i el 21 de desembre en una manifestaci convocada pel mateix Ceau escu a Bucarest es van produir uns aldarulls que van ser l'inici de la fi del rgim comunista.

La nit del 21 al 22 de desembre el cap de les Forces Armades va morir en estranyes circumstncies. El 22 de desembre la poblaci de Bucarest es va llenar al carrer davant de la passiva mirada de l'exrcit que no va fer res per evitar la caiguda de Ceau escu. Aquest va sortir de Bucarest seguint consells dels militars. Aix va ser aprofitat per aquests per donar-li el poder al Front de Salvaci Nacional (FSN) que liderat pel membre del PCR Ion Iliescu va declarar la fi del comunisme i va organitzar un govern de concentraci. Ceau escu va ser detingut a Targoviste, on va ser jutjat i executat el 25 de desembre de 1989, juntament amb la seva dona, Elena Ceau escu.

Poltics de la ms famosos.


Banderes, emblemes i escuts d'armes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162024" title="Canopi" nonfiltered="939" processed="936" dbindex="65939">



Vas canopi, vas usat a Egipte;

vas canopi, ossera etrusca;

Canopi (femeni canpia, plural masculi canopis, plural femeni canpies) fou tanmateix el nom dels habitants de l'antiga ciutat egipcia de Canop.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162026" title="Vas canopi" nonfiltered="940" processed="937" dbindex="65940">
Vas canopi s un recipient destinat a contenir les visceres momificades dels difunts. Es va usar a l'antic Egipte. Els primers vasos canopis estan datats de vers el 2000 aC i el nom els fou erroniament donat per confusi amb els vasos osiracs de Canop.
el vas de canopi amb el cap de falc cont els genitals del difunt, el del cap de babu cont la llengua, el del cap de xacal cont les seves entranyes i el del cap 
de sser hum el cervell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162028" title="Vas canopi (etruscs)" nonfiltered="941" processed="938" dbindex="65941">
Vas canopi fou el nom que es va donar aquest nom a les osseres antropomorfes etrusques que recordaven la figura del difunt, que es van produir entre el segle VII aC i el segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162034" title="Deep Impact" nonfiltered="942" processed="939" dbindex="65942">

Deep Impact (en catal Impacte Profund) s una sonda espacial de la NASA ideada per estudiar la composici interior d'un cometa. La sonda es va apropar al nucli del cometa Tempel 1 el 4 de juliol de 2005. Una secci de la sonda, anomenada limpactador, es va separar i es va llanar cap al nucli, amb el qual va fer impacte 34 hores desprs, obrint un crter de 100 metres de dimetre. L'esdeveniment sencer va ser fotografiat i estudiat per la secci restant, la sonda de sobrevol, aix com per telescopis a la Terra i en rbita terrestre. 

 La nau de sobrevol cont un Instrument d'Alta Resoluci (HRI per les seves sigles en angls) i un Instrument de Resoluci Mitja (MRI per les seves sigles en angls). El HRI s un dispositiu de captaci d'imatges que combina una cmera sensible al espectre visible amb un espectrmetre d'infraroig i un mdul d'imatges. El HRI ha estat optimitzat per observar el nucli del cometa. El MRI s la "refacci", un dispositiu de suport que s'usar principalment per a la navegaci durant l'aproximaci final de 10 dies. La secci impactadora de la sonda cont un instrument gaireb idntic al MRI. 

 L'impactador t una massa de 370 quilograms i va fer l'impacte amb una velocitat d'aproximadament 10,2 quilmetres per segon, generant aix 1,9  1010 joules en fer impacte amb el cometa, l'equivalent de 4,8 tones de TNT o quilotones. L'impacte va crear un crter ms gran que la conca del Coliseu de Roma. 

Progrs de la missi.

 La data original en la qual es programava llanar la sonda era el 30 de desembre de 2004, per uns funcionaris de la NASA van demorar el llanament per donar ms temps a les proves del software. El llanament efectiu va ocrrer des de cap Canaveral el 12 de gener de 2005 a la 1:47 p.m., hora de l'est dels Estats Units, i es va realitzar amb un coet Delta 2. 

 Tanmateix, l'actual "estat de salut" de la Deep Impact s incert. Poc desprs d'entrar en rbita solar i desplegar el seu plaques solars, la sonda mateixa es va collocar en mode de suport d'emergncia. Es desconeix la causa i magnitud precisos del problema, per segons alguns d'assabentats, la sonda sofreix de sobreescalfament . La NASA va anunciar posteriorment que la sonda ja havia sortit del mode de suport i estava "sana" . 

 El 4 de juliol de 2005, a les 7:52 hores (temps europeu), limpactador va xocar contra l'hemisferi sud del cometa. Aquesta part de la sonda va transmetre imatges del cometa durant tot el procs d'acostament a la seva superfcie, sent la seva ltima imatge transmesa tan sols 3 segons abans de la collisi. En ella es perceben dos crters grans i diverses valls. Com estava previst, el moment de l'impacte va coincidir amb un augment important de la lluminositat del cometa. 

Fase d'aproximaci.




Fase d'impacte.




Curiositats.
 Com a conseqncia de l'impacte produt, una astrloga russa ha iniciat un procs contra la NASA. Reclama una indemnitzaci de 300 milions de dlars dels EUA ja que el xoc intencionat li hauria modificat els seus horscops.
 El projectil que va xocar contra el cometa estava fet de coure, material fcil d'identificar, per la qual cosa no interferiria la identificaci de la composici del cos celeste. Per a la construcci d'aquest projectil, Codelco Xile va donar ms de 300 quilos de coure blister de la mxima puresa possible d'obtenir. Tanmateix, la llei xilena impedeix que la minera estatal lliuri donacions, per la qual cosa els 300 quilos van ser venuts per la suma simblica d'un dlar. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162037" title="Etnocentrisme" nonfiltered="943" processed="940" dbindex="65943">
Etnocentrisme s l'acte d'entendre, jutjar o avaluar una altre cultura o grup social d'acord amb els estndards i valors de la cultura o grup propi. Tamb s el mecanisme que crea afecte, lleialtat o emocions cap a aquest grup, i se'n destaquen tota mena d'atributs per tal de sentir-se'n orgulls, per tamb es poden jutjar les altres societats de manera que la prpia es consideri inferior.

Lectura sociolgica.

Segons la sociologia l'etnocentrisme no s bo ni dolent. L'etnocentrisme s necessari perqu existeixin diferents grups socials, i la varietat s salvaguarda de la llibertat. L'exaltaci dels valors propis serveix per defensar el grup propi quan aquest s atacat. Quan una cultura o valors d'una societat sn tractats injustament, cal una dosi d'etnocentrisme per reforar l'adhesi al grup. L'etnocentrisme allibera tensions, apaivaga l'egoisme personal, ajuda a que els individus facin sacrificis individuals per tal de obtenir el b com. 

Per altra banda, l'etnocentrisme pot provocar exclusi. Sobretot en temps de crisi econmica es busca la figura del cap de turc i/o es fomenta el racisme; tenir un enemic com uneix el grup. Enmig de conflictes culturals l'etnocentrisme va acompanyat de xenofbia, discriminaci, prejudicis, separaci fsica dels grups i acostuma a crear estereotips negatius dels altres grups.

Podem trobar diferents tipus d'etnocentrismes: invertit, lingstic, educacional, religis, etnocentrisme temporal o histric, etc.

S'utilitza en totes les societats.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162038" title="Guitard" nonfiltered="944" processed="941" dbindex="65944">
Guitard fou vescomte de Barcelona successor probablement de Gombau (tamb Gombald) que era el seu pare.

Fou marmessor del comte Mir (966) i va anar dues vegades a la cort califal de Crdova com ambaixador del comte Borrell II.

Va tenir dos fills: Udalard i Geribert que es van casar respectivament amb Riquilda i Ermengarda, filles del comte Borrell II. 

Va morir vers el 985 i el va succeir el seu fill Udalard.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162039" title="Gombau" nonfiltered="945" processed="942" dbindex="65945">
Gombau (tambe Gombald) fou vescomte de Barcelona. Era fill d'Ermemir (Ermenard) que havia estat vescomte vers el 918, home de confiana de Guifre el Pils i el seu marmessor (917).

Va governar aproximadament del 966 al 974. El va succeir el seu fill Guitard.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162040" title="Amics de la Costera" nonfiltered="946" processed="943" dbindex="65946">
Amics de La Costera s una associaci cultural de la comarca de Xtiva, la Costera.

Associaci activa des de la democrcia a Xtiva i La Costera on ha vingut publicant la seua revista Papers de La Costera. Entre altres activitats ha publicat diferents llibres d'histria local, ha organitzat cicles de msica i xerrades. Actualment (2007) ha estat treballant en la commemoraci del 300 aniversari de la crema de Xtiva. 

El seu actual president s Ximo Corts.

Referncies.


Enllaos externs.

http://amicscostera.bloc.cat/



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162042" title="Carles Castellanos i Lloren" nonfiltered="947" processed="944" dbindex="65947">
Carles Castellanos Lloren. Neix a Barcelona el 1942, participa en tasques reivindicatives i culturals al barri de Sant Andreu de Barcelona des de la seva adolescncia i ingressa al Front Nacional de Catalunya el 1960. El 1968 s un dels fundadors  del PSAN. El 1974 crea el PSAN-Provisional d'una escissi del PSAN. El 1979 forma IPC (Independentistes dels Pasos Catalans) desprs de la uni amb l'OSAN de Catalunya Nord. Posteriorment l'any 1985 s'incorpora a  l MDT (Moviment de Defensa de la Terra), del qual n'esdev un dels impulsors, organitzaci on milita actualment. s membre, entre d altres entitats, del Centre de Recerca i Documentaci Pau Vila, del FOCDA (Frum catal pel dret a l autodeterminaci), del Cercle 21 i de la PDD (plataforma pel dret de decidir). Ha estat un dels impulsors destacats dels Grups de Defensa de la Llengua (1982-1988) i del Tercer Congrs de Cultura Catalana (1999-2001).

La seva llarga militncia independentista li ha comportat moltes detencions i tortures, amb importants perodes de pres, clandestinitat i exili. s enginyer  industrial i lingista, autor (o co-autor) de diverses obres lexicogrfiques, entre les quals, podem destacar: Diccionari Francs-Catal/Catal-Francs (1979), Diccionari d'lnformtica (1982), Diccionari de paranys de traducci (falsos amics) 2000, Diccionari Francs-Catal (ampliat) 2003, Diccionari Bsic Occit Catal (2008). Dirigeix el Projecte ACTIU (per a l'aprenentatge del catal per mitjans informtics) entre el 1977 i el 1982. A ms, s autor de nombrosos articles i treballs de tema  sociolingstic, historiogrfic i poltic entre els quals cal estacar: El fenomen nacional (1974), Elements del materialisme histric (1977), Petit diccionari de l'independentisme (1988-90), Una  llengua sense ordre ni concert (1993), Llengua i variaci (1993), L'independentisme catal, 1979-1994 (1994), Llengua Dialectes i Estandarditzaci (2002).

Ha tradut diverses obres, entre les quals del francs Catalunya mil anys enrere, de Pierre Bonnassi (t.1981) i Els paradisos artificial de Baudelaire (t.1990); de l egipci clssic, Histria de Sinuh i altres contes (2005) ; i de l amazic, el recull de poemes Sol Cec, de Salem Zenia (2008).

Estudis de l'estandarditzaci lingstica i de les llenges afroasitiques, ha fet una tesi i ha publicat diversos treballs sobre la llengua amaziga (berber), com La llengua rifenya (1995), Guia de Conversa Universitria Amazic-Catal(2006) i actualment s vicedirector de l Observatori Catal de la Llengua Amaziga. Ha publicat un llibre de memries Reviure els dies - records d un temps silenciat (2003). s doctor en Traducci per la Universitat Autnoma de Barcelona, ha estat director del Departament de Traducci i d'Interpretaci d aquesta universitat i actualment s professor d estudis de doctorat d aquest departament. 

 Obres .
 Diccionari francs-catal (1979);
 Diccionari d'informtica (1986);
 Una llengua sense ordre ni concert (1993);
 Llengua, dialectes i estandaritzaci (2000);

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162043" title="Guislabert II de Barcelona" nonfiltered="948" processed="945" dbindex="65948">
Guislabert II de Barcelona (tambe Gelabert o Udalard Gelabert) fou vescomte de Barcelona.

Va succeir al seu pare Udalard II de Barcelona vers el 1077. Fou cap del partit favorable a Ramon Berenguer II contra el seu germ Berenguer Ramon II.  Assassinat el comte Ramon (1082), Arnau Mir de Sant Mart, fill de Mir Geribert, va aixecar bandera de revolta als seus dominis i sembla que va tenir el suport de Guislabert II (1089). Vivia sota el comte Ramon Berenguer III (1097-1131) i la darrera data on consta viu es el 1126.

El va succeir el seu fill Reverter I que estava absent lluitant al front del soldats cristians del sold morabit del Marroc contra els almuhads








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162044" title="El Roto" nonfiltered="949" processed="946" dbindex="65949">
Andrs Rbago, ms conegut actualment com El Roto s un dibuixant nascut en Madrid en 1947.

 Biografia .
Durant la dictadura de Franco s'amagava davall el pseudnim Ops, amb el que va publicar vinyetes i illustracions en Hermano Lobo i Triunfo. Posteriorment al comenar a guanyar renom i pblic va decidir adoptar un segon pseudnim, El Roto, pel que s conegut hui en dia. El 1993 va rebre el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo

 Obra.
Ha collaborat en nombrosos mitjans impresos, com poden ser La Estafeta Literaria, La Codorniz, Triunfo, Cuadernos para el Dilogo, El Jueves, Hermano Lobo, El Independiente, Ajoblanco (revista), Madriz, Diario 16, Cambio 16, Tiempo, El Peridico de Catalunya, Informaciones, El Cuervo, Pueblo, La Hoja del Lunes, etc. En l'actualitat publica al El Pas.

A banda de les seues aparicions en premsa i revistes, ha publicat diversos llibres, ja siga en solitari o com a collaborador. Ha exercit com a guionista, escengraf, pintor i historietista.

Llibres publicats:
Los hombres y las moscas (Fundamentos, 1971).
La cebada al rabo (Cuadernos para el dilogo, 1975).
Bestiario (Alfaguara, 1989).
De un tiempo a esta parte (Ediciones de la Torre, 1991).
Habas contadas (Promotion Popular Cristiana, 1994).
La memoria del constructor (Diputacin de Sevilla, 1998).
La visita inesperada (Centro Cultural Conde Duque, 1998).
El fogonero del Titanic (Temas de hoy, 1999).
El pabelln de azogue (Crculo de lectores i S.A./ Mondadori, 2001).
Bestiario (Medusa Ediciones, edici augmentada, 2002).
El guardagujas (Cat. Exposicin Universidad de Alcal, 2003).
El libro de los desrdenes (Crculo de Lectores i S.A./Mondadori, 2003).
El libro de los abrazos (Crculo de Lectores, 2004).
Vocabulario figurado (Crculo de Lectores i S.A./Mondadori, 2005).
El libro de los desrdenes (Reservoir Books, 2006);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162045" title="Reverter I" nonfiltered="950" processed="947" dbindex="65950">
Reverter I fou vescomte nominal de Barcelona des de vers el 1126 fins el 1133, efectiu del 1133 al 1135, i absent del 1135 al 1142.

Es diu que, encara en vida del seu pare el vescomte Guislabert II de Barcelona (al que va succeir nominalment el 1126), fou fet presoner pel soldat almorvit Al, que va reconixer les seves qualitats excepcionals i el va fer cap del seu exrcit. No se sap si la histria fou realment aix per si que Reverter era cap de l'exrcit cristi del sold morabit en la seva lluita contra els almohades. Aquestos soldats tenien dret a posseir esglsies i el seu cap tenia fama d'invencible.

El 1133 va venir a Barcelona per reclamar el seu feu vescomtal, que li fou reconegut. Va tornar al Marroc el 1135 i va deixar la regncia al seu nebot Guillem I de Sagurdia, home de poc seny i juici (segons Reverter) que es va veure desbancat per Berenguer Ramon de Castellet (1137). Des de Marroc Reverter va tractar de conservar el vescomtat en mans del seu nebot.

Reverter va morir heroicament el 1142 en lluita contra els almohades que es van revenjar de les passades derrotes crucificant el seu cadver. Va deixar dos fills: 

Berenguer, conegut per Berenguer Reverter, el seu successor.
Al ben Reverter, heroi catal al servei dels musulmans.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162046" title="Al ben Reverter" nonfiltered="951" processed="948" dbindex="65951">
Al ben Reverter era el segon fill de Reverter I vescomte de Barcelona.

El seu nom cristi no es coneix. Quan el seu pare va morir el 1142 en combat contra els almohades, va assolir el comandament de l'exrcit cristi del sold de Marroc que ara era Texufin. El 1146 el nou sold Abdelmumen va prohibir als cristians romandre als seus dominis, i llavors es va fer musulm i va agafar el nom d'Abul Hassan Al ben Reverter. 

Quan van caure els almoravits va servir els almohades. El 1185 el sold Ibn Yakub el va enviar a Mallorca per prendre possessi de l'illa per fou fet presoner pels mallorquins contraris a la dominaci almohade. Ibn Reverter va aconseguir escapar i revoltar l'illa a favor del seu senyor, fins que va collocar al tron a un sobir addicte; llavors va deixar Mallorca i va tornar al Marroc, on aviat va morir en la batalla de Gumart el 1186.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162047" title="Guillem I de Sagurdia" nonfiltered="952" processed="949" dbindex="65952">
Guillem I de Sagurdia fou regent del vescomtat de Barcelona del 1135 al 1142. Era senyor de Sagurdia.

Era nebot de Reverter I i quan a aquest li fou reconegut el vescomtat (1133) no va tardar a cridar-lo per encomanar-li el vescomtat que va deixar a les seves mans el 1135 quan va retornar al Marroc. El mateix Berenguer deia que era mancat de seny i judici i va perdre la regncia per un temps el 1137, per mercs als esforos del seu oncle la va recuperar i la va mantenir fins vers el 1142 o 1143 quan, ja mort Reverter, el seu fill Berenguer Reverter es va presentar a Barcelona i va prendre possessi del vescomtat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162049" title="Gran Premi de Frana del 1986" nonfiltered="953" processed="950" dbindex="65953">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1986, disputat al circuit de Paul Ricard  el 6 de juliol del 1986.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Ayrton Senna   ;
 Volta  rpida: Nigel Mansell  1' 09. 993;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162050" title="Berenguer Reverter" nonfiltered="954" processed="951" dbindex="65954">
Berenguer Reverter fou fill de Reverter I i el seu successor al vescomtat de Barcelona el 1142.

Quan va arribar a Barcelona, on ja havia estat del 1133 al 1135, al haver estat educat al Marroc, no sabia signar en roman i ho feia en algarabia.

Va governar fins a la seva mort el 1158 i el va succeir el seu fill Berenguer II de Sagurdia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162052" title="Berenguer II de Sagurdia" nonfiltered="955" processed="952" dbindex="65955">
Berenguer II de Sagurdia fou fill de Berenguer Reverter, i el seu successor al vescomtat de Barcelona el 1158.

El 1186 quan el seu oncle Al ben Reverter va morir al Marroc, se'n va anar cap all per reclamar la seva herncia. Va tornar a Catalunya al cap d'un temps i va acabar els seus dies com a monjo templer.

Va morir el 1207 ja molt vell i sense descendncia.

El seu segon nom era derivat de la senyoria de Sagurdia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162054" title="Mirmicin" nonfiltered="956" processed="953" dbindex="65956">

Els mirmicinins (Myrmicinae) sn una subfamlia de formigues.

La pupa est mancada de capoll. Algunes espcies retenen un fibl funcional.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162055" title="Gran Premi de Frana del 1987" nonfiltered="957" processed="954" dbindex="65957">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1987, disputat al circuit de Paul Ricard  el 5 de juliol del 1987.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Nigel Mansell   ;
 Volta  rpida: Nelson Piquet  1' 09. 548;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162061" title="Espectrmetre" nonfiltered="958" processed="955" dbindex="65958">
L'Espectrmetre s un aparell capa d'analitzar l'espectre caracterstic d'un moviment ondulatori. S'aplica a instruments variats que operen sobre un ampli camp de longituds d'ona.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162063" title="Geografia histrica" nonfiltered="959" processed="956" dbindex="65959">
La geografia histrica s una disciplina que s'ocupa d'estudiar els territoris del passat, com han canviat fins al present i com han influt en les poblacions. Analitza com la cultura difereix a causa de les fronteres poltiques o de la influncia dels factors fsics al llarg del temps. Pertany, per tant, a la geografia humana. El seu mxim exponent s Carl Otwin Sauer.

Moltes vegades, per, les recerques sobre la geografia histrica poden sser molt properes als estudis que es fan des d'altres disciplines, com pot sser la histria o l'arqueologia. En aquest sentit podem esmentar els estudis actuals sobre histria del paisatge, que ens permeten de conixer com eren els diversos territoris des de la prehistria fins a l'actualitat, valorant d'una manera especial els perodes antics, medievals i moderns. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162065" title="Vanessa Anne Hudgens" nonfiltered="960" processed="957" dbindex="65960">

Vanessa Anne Hudgens, ms coneguda com a Vanessa Hudgens, s una cantant i actriu nordamericana nascuda el 14 de desembre del 1988 a Salines, Califrnia. Va debutar l'any 2003 a la gran pantalla, i va aparixer a dues pellcules de Hollywood, Thirteen i Thunderbirds. Per va comenar a ser coneguda a l'any 2006 amb la pellcula de Disney Channel, High School Musical. Ms endavant va treure el seu primer CD en solitari, anomenat V.  

Biografia.
Vanessa Anne Hudgens va nixer el 14 de desembre de 1988. T una germana, Stella Hudgens que tamb s actriu. El seu pare, Greg Hudgens, va nixer a Estats Units per els seus avantpassats eren irlandesos. La seva mare, Gina Guangco, va nixer a Filipines i els seus avantpassats son filipins, xinesos i espanyols. Tots els seus avis eren msics.

Quan Hudgens va tenir 8 anys, es va comenar a presentar a teatres musicals com a cantant i va aparixer a produccions locals com Evita, Carrusel, El mago de Oz, El rey y yo, The music man i Cenicienta, mai va ser protagonista...

Va audicionar un anunci amb xit, i ms endavant es va traslladar a Los ngeles amb la seva famlia, de la qual ella encara n'est propera.
Ella tamb va assistir al Kingsbrook Business i a la Enterprise College a Deanshanger, Anglaterra, all va destacar molt notablement per la seva qualitat musical i teatral

Carrera cinematogrfica.

Pellcules i Televisi.

Vanessa Hudgens va comenar de molt joveneta a aparixer a musicals.
Va debutar a Thirteen com a Noel i va aparixer a la pellcula de l'estiu 2004, Thunderbirds com a Tintin.

Les seves aparicions a la televisi inclouen els papers de convidat a Quntuplets, Still Standing, Cover me, Robbery Homicide , Brothers Garca y Zack y Cody: Bessons en Acci, com a companya de clase de la Maddie (Ashley Tisdale).

Hudgens va aconseguir la popularitat entre el pblic adolescent desprs de ser una de les actrius principals al costat de Zac Efron, Ashley Tisdale i Lucas Grabeel a la pellcula original de Disney Channel, High School Musical.

La pellcula va de una adolescent, Gabriella Montez (ella) i un adolescent, Troy Bolton (Zac Efron) s'adonen que tot i que sn molt diferents, s'atrauen.



Filmografia.


Discografia.
lbums.


Enllaos externs.
 Web Oficial de Vanessa Hudgens ;
 Pgina Oficial de Vanessa Hudgens a Espanya ;
 Club de Fans Oficial de Vanessa Hudgens a Espanya ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162066" title="Gran Premi de Frana del 1988" nonfiltered="961" processed="958" dbindex="65961">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1988, disputat al circuit de Paul Ricard  el 3 de juliol del 1988.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Alain Prost   ;
 Volta  rpida: Alain Prost  1' 11. 737;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162067" title="Lle I" nonfiltered="962" processed="959" dbindex="65962">




Flavius Valerius Leo, ms conegut com Lle I o Lle el Traci (401   18 de gener del 474), va ser l'emperador bizant des de l'any 457 fins a la seva mort. Va ser el primer representant dels emperadors de la Dinastia Llenida.Possiblement d'origen traci, va nixer vers el 400 al pas dels bessis a Trcia, d'eon li va venir el renom de Thrax (el Traci).

Va ser un home de petita estatura, calb, tartamut i lleugerament  coix. Els seus contemporanis van fer ressaltar la seva falta d'enginy, les seves petites manies i el seu constant temor a ser destronat. Va ser el darrer d'una srie d'emperadors collocats en el tron oriental pel general Aspar, comandant en cap de l'exrcit imperial i que possea una influncia decisiva en el govern de Constantinoble. Tot i que Lle va ser conegut per la seva tecnologia militar, tamb va conduir a avenos importants en altres camps.

 Coronaci .

A la mort de l'emperador Marci (457) era un obscur tribunus militurn, i exercia el comandament a Selmbria. El poders patrici, Aspar que no podia aspirar a la corona per la seva condici d'al sense originar una guerra civil i religiosa, va decidir romandre al poder proclamant a un personatge al que pogus controlar, i va fer nomenar a Lle (que havia estat el seu intendent) que fou acceptat pel senat el 7 de febrer del 457 i coronat pel patriarca de Constantinoble Anatoli, sent la primera vegada que un sobir rebia la corona d'un cap religis.  Tots els seus predecessors, per cristians que fossin, van rebre la diadema d'un alt comandament militar o funcionari, segons la tradici romana, sent aixecats sobre un escut i aclamats per l'exrcit, el poble i el Senat. A partir de Lle I tots els emperadors bizantins van ser coronats pel Patriarca de la capital imperial, i amb aix l'acte de coronaci va obtenir el significat d'una consagraci religiosa. 

 Primers conflictes .

El 458 un terratrmol va destruir Antioquia.

Vers el mateix any van esclatar disturbis religiosos a Egipte i ja Lle va donar mostres d'energia. Els eutiquians d'Alexandria van matar al bisbe ortodox Proteri i van nomenar al seu lloc un bisbe favorable als eutiquians de nom Elure (Elurus o Eluros) al que l'arri Aspar va protegir contra la poltica oficial de la cort imperial; Lle va treballar amb pacincia i el 560 va deposar a Elure i el va substituir per un bisbe ortodox, cosa que no va agradar a Aspar, que va tirar en cara la seva conducta a Lle "en contra del seu benefactor"; Lle va respondre que "cap prncep pot ser obligat a canviar el seu propi judici i el inters dels seus sbdits per la voluntat dels seus servidors".

 Poltica occidental .

El 465 Constantinoble va patir un desastrs incendi que va destruir edificis pblics i privats en una gran rea.

El 466 els huns van atacar el nord de Prsia i Bizanci. El seu cap Hormidac va creuar el Danubi aprofitant que estava gelat per Lle li va sortir al pas amb un exrcit important i el general Antemi (desprs emperador d'Occident) va derrotar els brbars prop de Srdica, i encara foren derrotades una segona vegada per Anagast. El seu principal cap, Dengizec, fill d'tila, va morir a la lluita i el seu cap enviat a Constantinoble i exposat al pblic. Els huns van desistir de posteriors hostilitats. Tant els huns com ms tard els ostrogots van ser incapaos en aquest temps de prendre Constantinoble grcies a les muralles que havien estat reconstrudes i reforades durant el regnat de Teodosi II.

Lle va iniciar els seus plans per l'Imperi de l'oest, governat per Ricimer cap dels hruls. Desprs de negociacions, Ricimer va acceptar coronar emperador a Antemi, general de Lle i gendre de l'emperador Marci. Amb Gelimer, rei dels vndals, tamb hi van haver negociacions; Gelimer va tractar d'evitar la guerra enviant a Constantinoble a Eudxia, la vdua de Valentini III, i la seva filla Galla Plcida, que havia tingut captives durant set anys; per tant aviat com Antemi va ser al tron rom, els dos emperadors van concertar un atac conjunt a Cartago i van donar el comandament de l'expedici al cunyat de Lle, Basilisc (germ de la seva dona Verina). La flota imperial es componia de 1.113 naus, que transportaven un exrcit de ms de 100.000 homes. Tanmateix, l'habilitat del gran rei vndal Genseric i la incapacitat ms absoluta del comandant en cap Basilisc, va fer fracassar de manera lamentable l'expedici, tot i l'enorme superioritat de les forces imperials. El desastre va costar 130.000 lliures d'or, uns 9.000.000 de slids, al Tresor imperial i va sentenciar el dest de l'Imperi Rom d'Occident. s possible que darrere de la catstrofe hi hagus la m d'Aspar, qui coneixia els moviments de l'Emperador i hauria volgut provocar la seva desgrcia, o al menys aix es va dir a Constantinoble.

 Nova poltica d'aliances .

A fi d'alliberar-se de la tutela d'Aspar i de crear un contraps davant els seus seguidors ostrogots, Lle I es va adrear al bellics poble dels isauris a les muntanyes a l'oest de Cilcia. El cap isauri Tarasikodissa o Trascaliseu va assolir el comandament de la gurdia imperial.

La derrota de Basilisc fou aprofitada per Lle per desfer-se d'Aspar i els seus tres fills, Ardaburi, Patrici i Ermenaric, ja que l'opini publica els feia responsables a tots ells de la greu desfeta (el mateix Lle va fer circular el rumor de qu Aspar havia informat a Genseric de l'arribada de l'expedici). El mateix Lle per mig dels seus agents, escalfava l'ambient entre el poble i per exasperar ms els nims, es va anunciar el matrimoni de la filla de l'emperador Ariadna, amb el fill d'Aspar, Patrici (o Patriciol) que seria "csar", i quan la noticia es va saber els ciutadans es van revoltar i van atacar el palau d'Aspar que es va lliurar de la mort per una rpida fugida junt amb els seus fills, refugiant-se a l'esglsia de Santa Eufmia de la que noms van sortir sota la promesa de Lle de salvar la vida, per tant bon punt van entrar al palau imperial, el comandant de la gurdia Trascalisseu, amb alguns gurdies, va matar a Aspar i a Ardaburi (471). Trascalisseu fou recompensat amb la ma de la seva filla Ariadna, i al casar-se va adoptar el nom grec de Zen. El fill d'Aspar, Patrici, que va escapar greument ferit, va ser separat de la filla de l'Emperador i va quedar privat de la dignitat de csar. 

Aspar va deixar molts partidaris, especialment entre els arrians, que en revenja van incitar a Ricimer, home fort de l'Imperi de l'oest, a prendre represlies. Ricimer va aconseguir que els ostrogots envassin Trcia, i durant dos anys es van passejar per les rodalies de Constantinoble, per en petits combats parcials els generals imperials els van anar derrotant, fins que van demanar la pau. La devastaci dels brbars a Trcia es va afegir a la que el 469 havien provocat les inundacions a diferents part de l'imperi. El 472 tamb es va produir una gran erupci del Vesuvi.

 Darrers anys i famlia .

El 473 Lle, que no tenia fills, va designar al seu net Lle II (fill de Zen i Ariadna) com a successor, i el va anomenar august. Va morir menys d'un any desprs,  de disenteria, el 18 de gener del 474, amb 73 anys d'edat i fou enterrat al mausoleu de Constant el Gran. El propi Zen, que va passar a controlar el govern, va ser el nou emperador quan el seu fill va morir d'una malaltia als 10 mesos de pujar al tron.

Lle va admirar o protegir a gent com Daniel Estilites o el filsof Eulogi. El rei ostrogot Teodoric el Gran es va educar a la seva cort.

Lle estava casat amb Verina amb la que va tenir un fill que va morir infant, i dues filles, Ariadna (casada amb Zen)  i Llencia (casada amb Marci, fill de l'emperador Antemi)






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162069" title="Tapinoma" nonfiltered="963" processed="960" dbindex="65963">

Tapinoma s un gnere de formigues que pertany a la subfamlia Dolichoderinae.  Hi ha 63 espcies descrites:

Tapinoma acuminatum;
Tapinoma amazone;
Tapinoma ambiguum;
Tapinoma andamanese;
Tapinoma annandalei;
Tapinoma antarcticum;
Tapinoma arnoldi;
Tapinoma atriceps;
Tapinoma carininotum;
Tapinoma chiaromontei;
Tapinoma christophi;
Tapinoma danitschi;
Tapinoma demissum;
Tapinoma emeryanum;
Tapinoma epinotale;
Tapinoma erratica;
Tapinoma flavidum;
Tapinoma fragile;
Tapinoma funiculare;
Tapinoma geei;
Tapinoma gibbosum;
Tapinoma glaucum;
Tapinoma heyeri;
Tapinoma indicum;
Tapinoma israele;
Tapinoma karavaievi;
Tapinoma kinburni;
Tapinoma litorale;
Tapinoma luffae;
Tapinoma lugubre;
Tapinoma luridum;
Tapinoma luteum;
Tapinoma melanocephalum;
Tapinoma menozzii;
Tapinoma minimum;
Tapinoma minutissimum;
Tapinoma minutum;
Tapinoma modestum;
Tapinoma muelleri;
Tapinoma opacum;
Tapinoma orthocephalum;
Tapinoma pallipes;
Tapinoma panamense;
Tapinoma philippinense;
Tapinoma pomone;
Tapinoma pygmaeum;
Tapinoma ramulorum;
Tapinoma rasenum;
Tapinoma rectinotum;
Tapinoma rottnestense;
Tapinoma schultzei;
Tapinoma sessile;
Tapinoma silvestrii;
Tapinoma simrothi;
Tapinoma sinese;
Tapinoma subtile;
Tapinoma troche;
Tapinoma vexatum;
Tapinoma wheeleri;
Tapinoma williamsi;
Tapinoma wroughtonii;

Referncies.
Hymenoptera Name Server, website (version 0.021);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162072" title="Amyrmex golbachi" nonfiltered="964" processed="961" dbindex="65964">

Amyrmex golbachi s l'nica espcie de formiga coneguda del gnere Amyrmex.

Va ser descrita per Kusnezov el 1953.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162074" title="Gran Premi de Frana del 1989" nonfiltered="965" processed="962" dbindex="65965">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1989, disputat al circuit de Paul Ricard  el 9 de juliol del 1989.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Alain Prost   1' 07. 203;
 Volta  rpida: Mauricio Gugelmin  1' 12. 090;







 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162075" title="Anonychomyrma" nonfiltered="966" processed="963" dbindex="65966">

Anonychomyrma s un gnere de formigues que pertany a la subfamlia Dolichoderinae. Se n'han descrit diverses espcies:

A. anguliceps;
A. angusta;
A. arcadia;
A. biconvexa;
A. constricta;
A. dimorpha;
A. fornicata;
A. froggatti;
A. gigantea;
A. gilberti;
A. glabrata;
A. incisa;
A. itinerans;
A. longicapitata;
A. longiceps;
A. malandana;
A. minuta;
A. murina;
A. myrmex;
A. nitidiceps;
A. polita;
A. procidua;
A. purpurescens;
A. samlandica;
A. scrutator;
A. sellata;
A. tigris;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162078" title="Basicerotini" nonfiltered="967" processed="964" dbindex="65967">


Basicerotini s una tribu de formigues de la subfamlia dels mirmicinins. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162079" title="Lle II (emperador)" nonfiltered="968" processed="965" dbindex="65968">
Caesar Flavius Leo Augustus o Lle II (Leo o Leon, ) (467 - 17 de novembre de 474) va ser emperador de l'Imperi Rom d'Orient des del 18 de gener al 17 de novembre del 474.


Era fill de Zen i d'Ariadna, la filla de Lle I i Verina. Lle II havia estat nomenat successor de Lle I com a parent mascul ms proper. Va accedir al tron quan va morir el seu avi, sent encara un nen de set anys d'edat. El seu pare va actuar com a regent durant el seu regnat.

Als 10 mesos d'iniciar-se el seu regnat, Lle II va morir d'una malaltia desconeguda i va ser succet al capdavant de l'Imperi pel seu pare, Zen. Es va sospitar que havia estat el seu propi pare el que l'havia enverinat.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162080" title="Attini" nonfiltered="969" processed="966" dbindex="65969">

Attini s una tribu que comprn totes les formigues conegudes que practiquen un mutualisme entre fongs i formigues com a mode de vida.

Dos dels seus gneres sn talladors de fulles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162081" title="Cephalotini" nonfiltered="970" processed="967" dbindex="65970">

Cephalotini s una tribu de formigues de la subfamlia dels mirmicinins. Tot i estar mancades d'ales, els mirmeclegs han observat que poden planejar saltant des dels arbres i controlant la direcci de caiguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162082" title="Carrefour" nonfiltered="971" processed="968" dbindex="65971">

Carrefour S.A. s un grup francs especialitzat en la gran distribuci. Al 2004, el grup tenia 10.000 magatzems a 30 pasos, tenia 400.000 treballadors i les seves vendes consolidades van assolir els 90,6 miliars d'euros. El seu volum de negocis el 2002 va ser de 86.000 milions d'euros i es va distribuir de la segent manera: un 51% a Frana, un 34% a Europa, un 8% a Amrica i el 7% a sia.

Histria.
Va ser en un seminari de Bernardo Trujillo als Estats Units on a Marcel Fournier i Denis Defforey els va venir la inspiraci. La societat Carrefour va ser creada a l'Alta Savoia el 1959 per les famlies Fournier i Defforey. El 1963, Carrefour va inventar el concepte d'hipermercat, obrint el primer a l'Illa de Frana en Sainte-Genevive-donis-Bois. La societat es va establir a Blgica el 1969, a Espanya el 1973 i al Brasil el 1975. La societat Promodis (futura Promods) es va crear el 1961 desprs de la fusi de les empreses de dues famlies normandes de majoristes dirigits per Paul-Auguste Halley i Lonor Duval-Lemonnier.

Carrefour i Promods es van fusionar el 1999 per donar lloc al primer grup europeu i al segon grup mundial de distribuci, desprs de Wal-Mart.

El 1976, llana una gamma de productes (sobretot bsics) lliures, que porta la marca del seu distribudor, amb un empaquetament molt sobri i una promoci orientada a la composici amb preus permanents. El 2006 Carrefour va canviar la imatge de la seva marca, la qual va prendre un disseny ms atractiu, amb envasos dissenyats amb colors suaus com el blau, i fcils d'identificar. Els nous envasos compten amb el logotip de l'empresa, ms gran que abans quan sol apareixia el nom Carrefour en una fina banda a la cantonada inferior dreta.

Xifres.

Al gener de 2004, les principals insgnies del grup sn:

 Hipermercats (5.000 a 20.000 m): Carrefour;
 Supermercats (1.000 a 2.000 m): Champion, Carrefour Express GS, Nord, Gb;
 Hard Discount (200 a 800 m): Supermercats Dia, Ed;
 Comer de proximitat: Shopi, March Plus, 8  Huit, Di per Di, Proxi;

Dades financeres i borsries.

Segons l'assemblea general de 2005:

 Volum de negocis 2004: 72.668 milions d'euros ;
 Resultat d'explotaci:  3.234 milions d'euros ;
 Capitals propis: 8.000 milions d'euros ;

Carrefour Cotitza a la Borsa de Pars des de 1970 i entra en la composici de l'ndex CAC 40:

 Accions cotitzades a la Borsa de Pars;
 Membre de l'ndex CAC 40;
 Codi Valor ISIN = FR0000120172;
 Valor nominal = euro;
 Nombre d'accions a 1 de gener de 2005:705.118.716 ttols ;
 Capitalitzaci a 1 de gener de 2005: 28.889 milions d'euros ;

Presncia del grup al mn.
Amrica Llatina.
Carrefour s el principal grup de distribuci a l'Amrica Llatina i t presncia en els segents pasos:



sia.
L'any 1977 Carrefour fou el primer distribudor internacional en establir-se a l'sia. Ara s present a sis pasos, inclosos els Emirats rabs Units, Jordnia i Kuwait grcies a una acord amb Majid al Futtaim. 



frica.

A l'frica Carrefour t botigues a Algria, Egipte i Tunsia:



Europa.

Carrefour s el lder del mercat a Europa: 



Antics pasos.
Carrefour ha tancat o venut totes les botigues que un cop tingu a Xile, Hong Kong, Jap, Mxic, Regne Unit i Estats Units.

Enllaos externs.
Web oficial del grup ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162083" title="Myrmica" nonfiltered="972" processed="969" dbindex="65972">

Myrmica s un gnere de formigues de la tribu Myrmicini. Es troba ests al llarg de les regions temperades de l'Holrtic. El gnere consisteix en ms de 200 espcies conegudes i subespcies addicionals. El gnere cont espcies inquilines (simbiosi comensal) que utilitza la famlia Lycaenidae de les papallones.

S'han descrit les segents espcies:


M. ademonia ;
M. afghanica ;
M. aimonissabaudiae ;
M. alaskensis ;
M. aldrichi ;
M. aloba ;
M. americana ;
M. anatolica ;
M. angulata ;
M. angulinodis ;
M. arisana ;
M. arnoldii ;
M. atomaria ;
M. basalis ;
M. bergi ;
M. bessarabica ;
M. bidens ;
M. bibikoffi ;
M. boltoni ;
M. brancuccii ;
M. breviceps ;
M. brevinodis ;
M. brevispinosa ;
M. cachmiriensis ;
M. cadusa ;
M. cagnianti ;
M. cariniceps ;
M. caucasicola ;
M. chinensis ;
M. colax ;
M. collingwoodi ;
M. commarginata ;
M. contigue ;
M. cursor ;
M. curvithorax ;
M. diluta ;
M. dimidiata ;
M. discontinua ;
M. displicentia ;
M. divergens ;
M. domestica ;
M. draco ;
M. dshungarica ;
M. eidmanni ;
M. emeryana ;
M. ereptrix ;
M. excelsa ;
M. exigua ;
M. ferganensis ;
M. forcipata ;
M. foreliana ;
M. formosae ;
M. fortior ;
M. fracticornis ;
M. fragilis ;
M. fuscula ;
M. galbula ;
M. gallienii ;
M. gigantea ;
M. glaber ;
M. glacialis ;
M. glyciphila ;
M. gracillima ;
M. hamulata ;
M. hecate ;

M. hellenica ;
M. helleri ;
M. hirsuta ;
M. hyungokae ;
M. incompleta ;
M. incurvata ;
M. indica ;
M. inezae ;
M. jennyae ;
M. jessensis ;
M. juglandeti ;
M. kabylica ;
M. kamtschatica ;
M. karavajevi ;
M. kasczenkoi ;
M. kirghisorum ;
M. kollari ;
M. koreana ;
M. kotokui ;
M. kozlovi ;
M. kryzhanovskii ;
M. kurokii ;
M. lacustris ;
M. laevigata ;
M. laevinodis ;
M. laevissima ;
M. lampra ;
M. latifrons ;
M. lobicornis ;
M. lobifrons ;
M. lonae ;
M. longiscapus ;
M. lampra ;
M. laurae ;
M. lemasnei ;
M. luctuosa ;
M. luteola ;
M. magniceps;
M. margaritae ;
M. martensi ;
M. mellea ;
M. mexicana ;
M. microrubra ;
M. minkii ;
M. minuta ;
M. mirabile ;
M. mirabilis ;
M. modesta ;
M. molesta;
M. molifaciens;
M. monticola ;
M. myrmicoxena ;
M. nearctica ;
M. nitida ;
M. ominosa ;
M. ordinaria ;
M. orthostyla ;
M. pachei ;
M. parallela ;
M. pellucida ;
M. pelops ;
M. petita ;
M. pharaonis;
M. pinetorum ;

M. pisarskii ;
M. punctiventris ;
M. quebecensis ;
M. ravasinii ;
M. reticulata ;
M. rhytida ;
M. rigatoi ;
M. ritae ;
M. rubra ;
M. ruginodis ;
M. rugiventris ;
M. rugosa ;
M. rugulosa ;
M. rugulososcabrinodis ;
M. rupestris ;
M. sabuleti ;
M. salina ;
M. samnitica ;
M. saposhnikovi ;
M. scabrinodis ;
M. schencki ;
M. seminigra ;
M. serica ;
M. silvestrii ;
M. sinensis ;
M. sinica ;
M. smythiesii ;
M. spatulata ;
M. specioides ;
M. stangeana ;
M. striatula ;
M. striolagaster ;
M. sulcinodis ;
M. suspiciosa ;
M. symbiotica ;
M. taediosa ;
M. tahoensis ;
M. taibaiensis ;
M. tamarae ;
M. tenuispina ;
M. tibetana ;
M. titanica ;
M. transsibirica ;
M. trinodis ;
M. tschekanovskii ;
M. tulinae ;
M. turcica ;
M. unifasciata ;
M. urbanii ;
M. vandeli ;
M. vastator ;
M. vexator ;
M. villosa ;
M. vittata ;
M. wardi ;
M. wesmaeli ;
M. wheeleri ;
M. whymperi ;
M. williamsi ;
M. wittmeri ;
M. yamanei ;
M. yoshiokai ;
M. zojae ;


Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162084" title="Pheidolini" nonfiltered="973" processed="970" dbindex="65973">

Pheidolini s una tribu de formigues de la subfamlia Myrmicinae.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162088" title="Mirmeci" nonfiltered="974" processed="971" dbindex="65974">

Myrmeciinae s una subfamlia de formigues que havia existit arreu del mn per que actualment noms sobreviu a Austrlia  i la Nova Calednia.  Actualment noms comprn un sol gnere que s el Myrmecia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162094" title="Capreol" nonfiltered="975" processed="972" dbindex="65975">

Capreol (Capreolus) fou un bisbe rom que va succeir a Aureli a la seu de Cartago el 430 quan la provncia era saquejada pels vndals i, a causa d'aix, no va poder anar al concili d'Efes el 431 on va enviar al seu diaca Besula amb una carta. Va morir vers 439, anys en els quals Cartago va caure en mans dels vndals. Es conserva la Epistola ad Synodum Ephesinam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162095" title="Capusa" nonfiltered="976" processed="973" dbindex="65976">
Capusa (o Capussa) fou fill d'Oesalces (oncle de Masinissa I). Mentre Massinisa era a Hispnia lluitant pels cartaginesos, el rei de Numdia Gala (Gayya)  va morir (vers 210 aC)  i el va succeir Oesalces (Ozalces), que va morir al cap de pocs mesos i el tron va passar al seu fill Capusa, Aquest no era molt popular i un cap anomenat Mezetulus es va revoltar i el va derrotar i matar en una batalla vers el 207 aC i va proclamar rei al jove Lacumaces que no va conservar la corona doncs en fou expulsat per Masinissa I (vers 205 aC)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162098" title="Corpus de Sitges" nonfiltered="977" processed="974" dbindex="65977">
La celebraci del Corpus Christi a Sitges s una de les festes tradicionals de Sitges i fou declarada primer Festa d Inters Artstic Nacional i desprs tamb Festa d Inters Turstic Nacional pel Ministeri d Indstria, Turisme i Comer espanyol.

Els actes que l envolten, actualment organitzats pel Foment de Turisme de Sitges, tenen dos vessants perfectament diferenciats, un de laic en el que hi inclourem les exposicions de clavells i bonsais, el concurs d ornamentaci floral de faanes i la mostra de l'ou com balla al Palau Maricel i l'altre vessant, el seglar, que englobaria  la sortida en process del Santssim Sagrament on hi participen els Gegants de la Vila i es realitza l ofrena floral a Nostra Senyora del Vinyet. 

Les catifes florals.

A mitjans del segle XX la tradici de fer catifes de flors a Sitges es perdia en la llunyania dels temps. L'impuls definitiu a la festa comena per l any 1952 quan el Foment del Turisme de Sitges organitza per primera vegada el Concurs de Catifes de Flors, en qu hi participa el venat .

Per fer les catifes de flors s'utilitzen uns 360.000 clavells, en color vermell, groc, blanc i rosa, a ms d'altres espcies de flors, que reposen sobre una base de gespa i tot tipus d altres materials, com ara escora de pi, branques de xiprer, ginesta, clofolla d'arrs, o caf. El cost de la catifa s a crrec del venat, per l'Ajuntament concedeix ajudes als carrers participants.

La catifa de la plaa del Cap de la Vila, feta cada any per una de les entitats sitgetanes, s la catifa i l'escenari central de l'acte religis.

 L'Exposici Nacional de Clavells .

En la mateixa setmana que el Corpus de Sitges es du a terme l'Exposici Nacional de Clavells, una mostra no competitiva creada l'any 1918 quan dos aficionats al cultiu d'aquesta flor van decidir exposar les seves colleccions  a l'antic Pavell del Mar.

Des d'aleshores, l'Exposici s'ha anat organitzant anualment, excepte durant la Guerra Civil i alguns anys de la postguerra (es va reemprendre l'any 1950). En l'actualitat, l'Exposici de Clavells es pot veure als jardins de l'Hort de Can Fal. 

L'Exposici s de carcter amateur i noms es donen premis honorfics, sense dotaci econmica. Des de l'any 1991, juntament amb l'Exposici Nacional de Clavells se celebra una Mostra de Bonsais.

El Concurs d'Ornamentaci Floral de Faanes i Balcons.

Des de 1959, i durant els mateixos dies en els que t lloc l'Exposici Nacional de Clavells, se celebra un concurs que consisteix en engalanar balcons i cases utilitzant com a base els clavells, geranis i altres varietats de flors.

 Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162099" title="Caractac" nonfiltered="978" processed="975" dbindex="65978">
Caractac (Caractacus) fou un rei brit de la tribu dels silurs que es va imposar com a cap suprem d'una coalici de caps britons que es va formar l'any 42. 

Va fer la guerra als romans que el van atacar per llavors va traslladar les operacions al territori dels ordovcics (ordovices) i va escollir una posici optima per la batalla. El propretor Publi Ostori se'n va adonar i no es va atrevir a lluitar per els seus oficials li van imposar el combat, i la superior disciplina i armament dels romans van aconseguir la victria.

La dona i filles del rei van caure en mans dels romans i els seus germans es van rendir. Caracatac va buscar la protecci de la reina Cartimandua dels brigants, per aquesta el va entregar als romans que el van portar a Roma (any  51).

Claudi el va fer desfilar a les celebracions del triomf. Caractac es va dirigir a l'emperador de manera noble i l'emperador el va personar aix com a la seva famlia i amics per no va tornar a Britnia i va haver de romandre a Itlia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162101" title="Caranos" nonfiltered="979" processed="976" dbindex="65979">


Onomstica:

Caranos de Macednia, rei de Macednia ;

Caranos, fill bastard de Filip II de Macednia i germanastre d'Alexandre el gran.

Caranos, general d'Alexandre el gran;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162102" title="Caranos de Macednia" nonfiltered="980" processed="977" dbindex="65980">
Caranos (Caranus, Kranos o Karans         o        ) fou un rei heracleida de la famlia dels temnides, fundador mtic de la dinastia argiva de Macednia vers la meitat del segle VIII. Fou germ de Fid (Pheidon), tir d'Argos i la llegenda diu que va anar a Macednia amb una fora militar grega i va ocupar Edessa on va establir la seu del govern seguint un oracle i va donar a la ciutat el nom d'Eges.

Herdot no el considera un rei histric ni tampoc Tucdides que no reconeix als antecessors de Perdicas I.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162103" title="Caranos (prncep)" nonfiltered="981" processed="978" dbindex="65981">
Caranos (Caranus, Kranos o Karans,         o        )  fou fill bastard de Filip II de Macednia i germanastre d'Alexandre el gran. Aquest va sospitar que Caranos ambicionava el tron i el va fer matar poc desprs de pujar al poder, el 336 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162104" title="Caranos (general)" nonfiltered="982" processed="979" dbindex="65982">
Caranos (Caranus, Kranos o Karans         o        ) fou un macedoni del cos de gurdies reials (       ) i general d'Alexandre el gran que el va enviar contra Satibarzanes revoltat a la satrapia d'ria. Al hivern del 330 aC Caranos va derrotar i matar a Satibarzanes.

El 329 aC fou nomenat com un dels caps de l'exrcit enviat contra el rebel Espitamenes (Spitamenes) a la Sogdiana, juntament amb Andrmac i Mendem, els tres sota l'autoritat del lici Farnuques. Els macedonis van assetjar Maracanda i van derrotar els sogdians en una batalla a la vora del riu Politimetois, en la que els grecs van tenir el suport d'uns cos de cavalleria escita; els sogdians van fugir cap els boscos i Caranos els va empaitar amb la cavalleria i la resta de les tropes al darrera, i els sogdians van aprofitar el moment per destruir l'exrcit macedoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162106" title="Carausi" nonfiltered="983" processed="980" dbindex="65983">

Marc Aureli Valeri Carausi (Marcus Aurelius Valerius Carausius)  fou un emperador rom. 

Maximi Herculi va preparar una fora naval a Boulogne, per atacar amb ella als francs que devastaven les costes de Gllia i fins Hispnia. El comandament de l'exrcit li va donar a Carausi (Carausius) home de naixement humil, nascut al pas dels menapis entre els rius Escalda i Mosa, un bon timoner i distingit soldat que s'havia destacat en la guerra contra els bagaudes.

Carausius tenia molta energia per com que desprs d'assolir el comandament no va tardar en enriquir-se va aixecar les sospites de la gent que pensaven que permetia els saquejos dels francs i altres pirates a canvi d'una part del bot o que els atacava quan tornaven i es quedava amb el que portaven.

Maximi Herculi va ordenar que fos executat per Carausi se'n va assabentar i va creuar el canal amb la flota, els soldats de la qual l'apreciaven perqu els donava part del bot, i va desembarcar a Britnia, derrotant a les forces que estaven all aquarterades. Llavors es va proclamar emperador. Les seves primeres mesures foren de vigor i prudncia. Va construir noves naus i es va aliar a diverses tribus brbares i aviat va controlar les mars occidentals.

Com que Maximi i Diocleci no el podien derrotar van decidir de reconixer-lo com augustus dins l'Imperi. S'han trobat monedes de l'esdeveniment en les que s'esmenta a Marc Aureli Valeri (o Marc Aureli  Mauseu) nom que segurament va agafar Carausi (287).

Va governar sense oposici fins el 293 en qu Constanci (Constanci I Clor) va ocupar Boulogne desprs d'un setge i es va preparar per desembarcar a Britnia. Llavors Carausi fou assassinat pel seu cap de l'exrcit Allecte (Allectus) que va ocupar el seu lloc.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162114" title="Caravanti" nonfiltered="984" processed="981" dbindex="65984">
Caravanti o Caravantius fou germanastre del rei Gentius d'Illria.

Gentius tenia un germ, Plator i un mig germ (per part de mare), Caravantius, per el rei no tenia molta confiana amb el segon, el pare del qual era de extracci humil, i encara es fiava menys de Plator, al que va fer matar junt amb els seus dos fills Ettritus i Epicadus .

Quan els romans es van presentar a Illria  el rei va reunir al seu exrcit (uns 15000 homes) al riu Lissus. Caravantius amb 1000 infants i 500 cavallers fou enviat contres els cavis, un poble illiri que no obea a Gentius, el qual mentre va avanar cap a Bassnia, una ciutat a pocs kms del Lissus. Els cavis eren favorables als romans i quan Caravanti els va demanar de sotmetre's van preferir aguantar un setge i no rendir-se; no obstant la ciutat de Durnium, una de les dels cavis, va obrir portes a Caravanti, per una ciutat que es deia Caravandis, els hi va tancar i quan va atacar les rodalies i va saquejar els camps va patir nombroses baixes.  

Els romans estaven, mentre, acampats al riu Genesus i se'ls havien reunits contingents del ballins, els apolloniats i els dirraquians, i es van assabentar d'una possible aliana entre Perseu de Macednia i Gentius i van decidir comenar les hostilitats. El pretor Luci Anici Gal, que era a Apollnia, es va reunir amb el gros de les forces romanes al Genesus que dirigia Appi Claudi (primavera del 168) aportant a ms a ms 2000 infants i 200 cavallers dels partins (parthini) dirigits per Epicadus (infanteria) i Algalus (cavalleria). 

Per una manca d'un part del text de Tit Livi els fets no son prou coneguts, per no hi ha dubte que els romans van derrotar els illiris i Carabati fou fet presoner. Tant ell com el rei Gentius i altres membres de la famlia reial van desfilar durant les celebracions del triomf rom.

Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162117" title="Gran Premi de Frana del 1990" nonfiltered="985" processed="982" dbindex="65985">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1990, disputat al circuit de Paul Ricard  el 8 de juliol del 1990.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Nigel Mansell   1: 04. 402;
 Volta  rpida: Nigel Mansell  1' 08. 012;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162118" title="Gran Premi de Frana del 1991" nonfiltered="986" processed="983" dbindex="65986">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1991, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 7 de juliol del 1991.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Riccardo Patrese   ;
 Volta  rpida: Nigel Mansell  1' 19. 168;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162123" title="Castellania d'Amposta" nonfiltered="987" processed="984" dbindex="65987">

La Castellania d'Amposta era un priorat de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que deu el seu origen a la donaci que el comte Ramon Berenguer IV va fer als frares hospitalers del castell d'Amposta (1154) en agrament a la seva ajuda en les campanyes contra els rabs per recuperar el sud de Catalunya. D'aquesta manera es creava una divisi prpia a la Corona d'Arag, independent del Priorat de Sant Gli o de Sant Gil de Provena, que era d'on depenia fins llavors i depenent de la seu central de l'orde. 

El fet que aquesta divisi administrativa de l'orde s'anomens castellania i no pas priorat es deu al fet que era un territori de frontera en el qual calia una bona organitzaci militar. Es dna el cas que s l'nic priorat occidental que t aquest nom, que s que trobem a Orient on l'acci militar estava molt ms justificada. 

El 1280 el rei va recuperar el castell d'Amposta a causa de la seva importncia estratgica i grcies a permutes i privilegis per a l'orde. Malgrat aquesta prdua del castell que donava nom al priorat, el nom no va canviar, el que s que va canviar fou el lloc de residncia del castell d'Amposta, que normalment ho feia al convent de San Juan de los Panetes, a Saragossa; per b que el castell solia ser un home de confiana del rei o b anava a orient per ajudar els seus companys d'orde.

El 1312 amb la dissoluci de l'orde del Temple i la integraci dels seus bns a l'Hospital es va reorganitzar l'orde a la Corona d'Arag. De la primignia Castellania d'Amposta es va passar al Priorat de Catalunya i la Castellania d'Amposta, aquesta ltima s'extenia per les comandes d'Arag, les comandes catalanes situades a la dreta de l'Ebre i la comanda de Torrent de l'Horta, com a nica possessi hospitalera al Pas Valenci, ja que totes les seves propietats i les del Temple passaren a la nova orde de Montesa. Les possessions del Priorat de Catalunya eren les del Principat, juntament amb el Rossell i les Illes Balears. 

La castellania d'Amposta va subsistir, almenys de manera terica, fins el 1851 quan l'ltim castell, l'infant Francesc de Paula de Borb, hi va renunciar en moments que l'orde es redefinia i a ms l'estat feudal es disolia en el nou estat liberal i modern.

Llista de les comandes de la Castellania d'Amposta en poca de la baixa edat mitjana.

 An;
 Malln;
 Ambel;
 Novillas;
 San Juan de los Panetes o Comanda de Saragossa;
 Calatayud;
 La Almunia de doa Godina;
 Encinacorba;
 Sant Joan d'Osca;
 Temple d'Osca o Cases Velles d'Osca;
 Barbastre;
 Monts;
 Xalamera;
 Torrent de Cinca;
 Samper de Calanda;
 Casp;
 Castellote;
 Villarluengo;
 Orrios;
 Aliaga;
 Alfambra;
 Villel;
 Mirambell;
 Cantavella;
 Monestir femen de Santa Maria de Sixena;
 Asc;
 Miravet;
 Horta de Sant Joan;
 Ulldecona;
 La Snia;
 La Rpita;
 Torrent de l'Horta;

Vegeu tamb.
 Llista de castellans d'Amposta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162127" title="San Juan de los Panetes" nonfiltered="988" processed="985" dbindex="65988">
San Juan de los Panetes s una comanda i convent de l'orde de Sant Joan de Jerusalem situat a Saragossa, en un extrem de la Plaa del Pilar. Normalment era el lloc de residncia del castell d'Amposta, sobretot desprs de 1280 quan els hospitalers retornaren el castell d'Amposta al rei. 

Com que era la comanda que estava situada a la ciutat ms important de la castellania d'Amposta era per aix que el castell d'Amposta hi tenia la seva principal residncia. Tamb era en aquest convent on hi havia l'arxiu de la castellania, un important conjunt de documentaci medieval i moderna que avui dia es guarda a l'Archivo Histrico-Nacional de Madrid. Aquest arxiu fou reorganitzat 1793 per part de l'arxiver de Tudela Juan Antonio Fernndez. El 1858 s'orden el trasllat d'aquest arxiu a Alcal de Henares per tal que forms part de l' Arxiu General Central.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162144" title="Rocky Marciano" nonfiltered="989" processed="986" dbindex="65989">
Rocky Marciano (Brockton, Massachusetts, 1 de setembre de 1923 - Newton, Iowa, 1 d'agost de 1969) va sser un boxejador estadounidenc.

El seu veritable nom era Rocco Marchigiano i era fill d'un itali que havia emigrat als Estats Units per treballar en una fbrica de sabates. No obstant aix, la situaci econmica dels Marchigiano era precria i el petit Rocco, com a primognit de la famlia, aviat haur de contribuir amb el seu treball al sosteniment de la famlia. Aix deixar els estudis essent encara molt jove per a exercir les ms diverses feines: rentaplats, mosso de crrega i descrrega a una fbrica de cerveses, recader, ajudant de xofer, etc. Mentrestant, en aquests primers anys no s la boxa l'esport que ms li agrada, sin el beisbol: amb noms quinze anys va arribar a jugar en l'equip professinal dels American Legion, cobrant deu dlars  per partit. Tamb el futbol va ser el seu segon esport preferit, sens dubte per influncia dels seus progenitors. 

Amb divuit anys decideix anar-se'n a Nova York a la recerca d'una millor vida. All entrar en contacte amb un gran preparador, Goldman, amb el que comena a entrenar. Els seus primers combats eren desesperants, ja que encara que Rocky Marciano era molt fort, Goldman "no aconseguia ficar-li al cap l'art de boxejar".

Poc temps desprs, comena la Segona Guerra Mundial i Rocco s reclutat per a participar-hi. El seu servei militar ser l'empenta definitiva per a la seva incipient carrera com a boxejador ja que  hi va participar en exhibicions per a divertir els soldats que lluitaven a Europa. Quan acaba la guerra torna amb en Goldman, per ja no s el mateix. Ha evolucionat, tant fsica com a psicolgicament. El seu nom l'ha americanitzat (en aquest moments, 1947, es far dir Rocky March) i es presenta a la competici ms important d'aficionats: The Golden Gloves (Els Guants d'Or). 
Preparant aquesta competici s'enfrontar per primera vegada a un professional, Lee Eperson, derrotant-lo per KO al tercer assalt. A continuaci, s'imposa amb facilitat, per davant dels altres participants, en la competici abans esmentada. 

L'any 1948, de la m del seu mentor (Al Weill) passa al professionalisme. El seu primer combat s el 12 de juliol contra Harry Balzerian al que derrota per fora de combat en el primer assalt. Desprs seguirien 14 combats ms guanyats per KO (nou en el primer assalt). Gaireb tots els combats sn a la ciutat de Providence, petit poble d'uns 50.000 habitants que l'acollir i a on s'establir. El combat nmero setze ser el primer en el que el seu contrincant aguanti tots els assalts i la seva victria s`hagi de decidir per punts. 

Rocky Marciano -ja havia adoptat aquest nom-, que sempre sentia llstima de les seves vctimes quan les castigava en els quadrilters, de mica en mica s'aniria convertint en "l'esperana blanca" en decidir posar-se la faixeta de campi del mn dels pesos pesants, dominat tradicionalment pels boxadors de raa negra.

La seva fama ser enorme quan guanyi l'any 1950 a l'imbatut Roland LaStarza al Madison Square Garden. L'any segent va derrotar de forma espectacular, per fora de combat en el vuit assalt a Nova York a l'ex campi Joe Louis, que desprs d'aix es retiraria.

El 23 de setembre de 1952 es proclama, per fi, campi del mn, en vncer a Filadelfia Joe "Jersey" Walcott per KO en el tretz assalt, desprs d'haver caigut Rocky en el primer assalt. Alguns cronistes diuen que Walcott s'havia aplicat un ungent per a no sser vist. 

Des d'aquesta data i fins al 1956 realitza sis defenses del ttol, totes elles victorioses. En aquest darrer any es va retirar, avorrit, perqu no tenia rivals, desprs d'haver disputat quaranta-nou combats com a professional, tots ells guanyadors (sis als punts). Mentre va ser boxejador va amasar la quantitat d'un mili i mig de dlars. 
El 1959 va ser incls en la llista del Sal de la Fama dels Boxejadors. 

Va morir el 31 d'agost de 1969, el dia abans de complir quaranta-sis anys en un accident d'aviaci a Newton (Iowa). Va deixar vdua, Barbara Cousens, amb qui s'havia casat el 1951, i una filla. 

Dies desprs de la seva mort, i amb l'ajut d'ordinadors, es va disputar un combat de laboratori entre Rocky Marciano i el llavors tamb imbatut Cassius Clay al que "va guanyar" abans del lmit. 


Enllaos externs.
Greatest Boxers, Greatest Sluggers ;
Rocky Marciano // Official Website ;
Rocky Marciano's Career Record  ;
Check-Six.com - The Crash of Rocky Marciano's Cessna ;
ESPN KO Poll ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162145" title="Moment magntic" nonfiltered="990" processed="987" dbindex="65990">

En fsica, en moment magntic o moment dipolar magntic s una mesura de la fora d'una font magntica. En el cas ms simple d'una sola espira, el moment magntic es defineix com:

;

on
a s el vector rea d'una espira, mentre el corrent elctric I s constant.

La direcci del vector rea vindr donada per la regla de la m dreta, si tanquem els dits en la direcci del corrent, el dir gros apuntar en la direcci de a. La posici de la m seria com si fssim autoestop.

En el cas ms complicat d'un slid carregat que gira, el moment magntic pot ser determinat seguint la segent equaci:

;

on
;
J s la densitat de corrent;

El moment magntic a un camp magntic s una mesura del flux magntic establert per la rotaci d'una crrega elctrica en un camp magntic. El moment s negatiu, aix indica que s diamagntic, i igual a l'energia de rotaci dividida pel camp magntic.

En fsica atmica i nuclear, el moment magntic es representa amb el smbol m i es mesura en magnetons de Bohr, s associat amb el gir intrnsec (espn) i amb el moviment orbital de la partcula a un sistema.

Per a un sistema de crregues, el moment magntic es determina sumant les contribucions individuals de cada crrega-massa-radi que el composen.

 Explicaci .

El moment magntic pot ser explicat amb d'un imant en forma de barra que t pols magntics d'igual magnitud per de polaritat oposada. Cada pol s la font d'una fora magntica que disminueix amb la distncia. Com que els pols magntics venen per parelles, les seves forces interfereixen entre elles perqu mentre un pol atreu l'altre repelleix. Aquesta interferncia s ms gran com ms a prop sn els pols, per exemple quan l'imant s molt curt. La fora magntica produda per una barra d'imant, a un punt de l'espai, depen de dos factors, de la fora p dels seus pols i de la distncia d que els separa. La fora s proporcional al producte

,

on  descriu el "moment magntic" o "moment dipolar" de l'imant al llarg de la distncia R i la seva direcci com l'angle entre R i l'eix de l'imant.

Qualsevol objecte carregat en rotaci, des dels quarks fins els cmuls de galxies, tenen moment magntic.

Sobre la relaci entre el moment magntic i la magnetitzaci vegeu magnetitzaci.

El magnetisme pot ser creat pel corrent elctric en circular per espires i bobines, aix qualsevol corrent que circula per una espira plana produeix un moment magntic i la seva magnitud s igual al producte del corrent i l'rea de l'espira. Quan una partcula qualsevol s en rotaci, es comporta com una espira i presenta un moment magntic.

L'equaci per al moment magntic per a una espira per la que passa un corrent elctric  i un vector rea  la magnitud vindr donada per:

;

on
 s el moment magntic, un vector mesurat en ampere metre quadrat, o de manera equivalent en joules per tesla,
 s el corrent, un escalar mesurat en amperes, i;
 s el vector rea de l'espira, tenim que x, y, i z sn les coordinades i l'rea en metres quadrats de la projecci de l'espira sobre els plans yz-, zx-, and xy-.

 El moment magntic a un camp magntic .

El moment magntic d'un objecte s un vector que relaciona el moment o "parell de gir" alineat en un camp magntic que experimenta l'objecte cap el mateix camp vectorial. la relaci vindr donada per

;

on

 s el parell de gir o moment, mesurat en newton-metre,
 s el moment magntic, mesurat en ampere-metre quadrat, i;
 s el camp magntic, mesurat en newton per (ampere-metre).

L'alineament del moment magntic amb el camp crea una diferncia d'energia potencial U:

;

 Moment magntic dels electrons .

Els electrons i molts nuclis atmics tenen moment magntic, una explicaci, que utilitza la mecnica quntica i la relaciona amb el moment angular intrnsec de les partcules s a l'article moment dipolar magntic de l'electr. Es tracta de moments magntics que ocasionen l'efecte macroscpic del magnetisme i d'altres fenomens com la ressonncia magntica nuclear.

El moment magntic de l'electr s:

;

on
 s el Magnet de Bohr,
i
 = 2 en mecnica de Dirac, per s una mica ms gran degut als efectes de l'electrodinmica quntica.

Tamb s important ressaltar que  s una constant negativa multiplicada per l'espn, aix significa que el moment magntic s antiparallel respecte al moment angular de l'espn. Aix es pot comprendre amb la segent imatge clssica: si imaginem que el moment angular de l'espn el crea la massa de l'electr girant entorn d'un eix, el corrent elctric que crear aquesta rotaci girar en direcci oposada a causa de la crrega negativa de l'electr; una espira de corrent com aquesta produeix un moment magntic que s antiparallel respecte al moment angular de l'espn. 

 Moment magntic del nucli .

Vegeu tamb moment magntic nuclear;
El nucli atmic s un sistema fsic complex compost de nucleons, com ara els protons i neutrons. Entre les propietats quntiques dels nucleons s'inclou l'espn. Com el moment electromagntic del nucli depen de l'espn individual dels nucleons, es pot considerar aquestes propietats com a mesures de moments nuclears, i de manera ms especfica, del moment magntic dipolar.

El moment magntic nuclear s molt sensible respecte de les contribucions individuals dels nucleons i una mesura o predicci del seu valor pot mostrar informaci important sobre el contingut de la funci d'ona del nucli. Hi ha diversos models terics que prediuen el valor del moment magntic dipolar i diferents tcniques experimentals intenten de mesurar-lo.

 Vegeu tamb .
 Dipol;
 Magnetitzaci;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162147" title="Pancrustaci" nonfiltered="991" processed="988" dbindex="65991">


Els pancrustacis (Pancrustacea) sn un txon proposat per comprendre tots els crustacis i hexpodes. Aquesta agrupaci s contrria a la hiptesi dels atelocerats en la que els miripodes i hexpodes sn un clade i els crustacis estan ms allunyats d'ells.

El txon monofiltic dels pancrustacis est recolzat per nombrosos estudis moleculars, en els que els crustacis esdevenen un grup parafiltic amb els insectes (el que significa que els insctes han derivat d'avantpassats crustacis).

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162152" title="Gratdia" nonfiltered="992" processed="989" dbindex="65992">


Onomstica:

Candia, prostituta napolitana;

Gratdia esposa de Marc Tulli Cicer I;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162158" title="Capreolus (desambiguaci)" nonfiltered="993" processed="990" dbindex="65993">

Onomstica: Bisbe rom de Cartago el 430, vegeu Capreol (Capreolus).
Biologia: Crvid de redudes dimensions, vegeu Cabirol (Capreolus capreolus).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162163" title="Guaita'ls" nonfiltered="994" processed="991" dbindex="65994">


Guaita'ls s una formaci de ska i msiques jamaicanes, formada a finals del 2004, a Terrassa. En una exposici biogrfica que es va publicar al web de Decibel (antigament, Rockcatala.com) s'hi explica que les influncies de la banda toquen a Aggrolites, The Skatalites, Laurel Aitken, Desmond Dekker, Prince Buster, Dr. Ring-Ding , Skatal o Toots & The Maitals, entre d'altres. 

El grup ha enregistrat el disc Scooter Riders (2005, Temps Record) i ha publicat fa poc temps, el nou disc Malgrat tot (2008, Temps Record). I en els dos darrers anys ha realitzat ms de 50 concerts arreu del pas.

Guaita'ls forma part dels grups de l'associaci sense nim de lucre de manejament i promoci Tercera Via, una agencia pionera a tot Europa perqu publica gratutament, via Internet, la msica dels seus grups.

Guaita'ls s la banda d'ska i ritmes jamaicans ms antiga en actiu del Valls Occidental.

 Membres .
Els membres de Guaita'ls sn:
 Pep Valls (veu);
 Rals Valls (guitarra solista i coros);
 Quim Cards (guitarra rtmica, trompeta i coros);
 Xavi Mota (baix);
 Enric Codina (saxo tenor);
 Jordi  Gogue  Estrada (saxo alt);
 Oriol Valbuena (bateria);
 Marc Sumsi (teclats i hammond);

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de Guaitals;
Myspace de Guaita ls;
Espai de Guaita'ls a Tercera Via;
Pgina oficial de TempsRecord;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162176" title="Constant de Curie" nonfiltered="995" processed="992" dbindex="65995">
La constant de Curie s una caracterstica de cada material que indica la proporcionalitat entre la seva susceptibilitat magntica i la temperatura absoluta.

La constant de Curie s'expressa com:

;

on
 s el nombre de moments magntics;
 s un valor individual de moment magntic;
 s la constant de Boltzmann;

Aquesta constant apareix a la llei de Curie, que relaciona la susceptibilitat magntica i la temperatura dels materials paramagntics:

;

Aquesta equaci s deguda a Pierre Curie.

Degut a la relaci entre la susceptibilitat magntica , la magnetitzaci  i el camp magntic aplicat , tenim :

;

aix mostra que per a un sistema paramagntic de moments magntics no interactius, la magnetitzaci  s inversament proporcional a la temperatura .

 Vegeu tamb .
Llei de Curie;
Paramagnetisme;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162178" title="Domini" nonfiltered="996" processed="993" dbindex="65996">

 Histria i Geografia: Un domini era una colnia auto-governada o un estat autnom d'un imperi.

A l'Imperi Britnic aquest concepte, que posteriorment va ser reemplaat pel de Reialme del Commonwealth , es referia a:

 el Domini de Terranova, l'antic nom de Terranova i Labrador, abans de convertir-se en una provncia del Canad al 1949;
 el Domini de Nova Zelanda, un nom en dess pel Reialme de Nova Zelanda;
 el Domini del Canad, tamb un nom en dess del Canad;
 entre la resta d'antics dominis apareixen Austrlia, Irlanda i Sud-frica, per que si b son referits com a dominis, no inclouen el terme en els seus noms formals.

Fora de l'Imperi Britnic, el terme es va fer servir:
 Dominis de Sucia, l'imperi suec fora del seu territori escandinau;

Matemtiques; Domini (matemtiques);
Biologia; Un domini taxonmic s el nivell ms alt d'agrupament dels organismes en la classificaci cientfica.
Bioqumica; Un domini proteic s una part estructuralment diferenciada (generalment globular) d'una protena o cadena polipeptdica amb estructura terciria o quaternria.
Lingstica; El domini lingstic s la zona on es parla una llengua.
Informtica; Els dominis d'Internet sn noms assignats a una o ms adreces IP.
Dret; El domini pblic s una figura legal pels drets d'autor.
Cincia-Ficci; El Domini s una poderosa aliana de pobles del Quadrant Gamma de Star Trek: Deep Space Nine.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162179" title="Hidrosttica" nonfiltered="997" processed="994" dbindex="65997">

La hidrosttica s una de les branques de la fsica, que estudia els fluids en reps o equilibri. Fa referncia a un estat d'equilibri, perqu els lquids en aparent estat de reps en realitat estan subjectes a l'acci de forces oposades que es compensen. 

Es consideren fluids tant als lquids com als gasos, ja que un fluid s qualsevol substncia capa de fluir; la seva forma pot canviar amb facilitat per escorriment, degut a l'acci de forces petites. 

Una de les principals diferncies que existeixen entre els diferents fluids (lquids i gasos) s el seu coeficient de compressibilitat, s a dir, mentre que els lquids sn gaireb incompressibles, els gasos sn molt fcils de comprimir. 

Els principals teoremes que suporten l'estudi de la hidrosttica sn el Principi d'Arquimedes i el Principi de Pascal.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162180" title="Vasos comunicants" nonfiltered="998" processed="995" dbindex="65998">


Galileu va establir els dos principis que defineixen la teoria dels vasos comunicants. 

Quan es posen en comunicaci dos dipsits que contenen un mateix lquid que inicialment estan a diferent altura, el nivell d'un dels dipsits baixa, puja el de l'altre fins que ambds s'igualen (incls si tenen diferent forma i mida). Aix s a causa de la pressi atmosfrica que suporten, s a dir, aquest efecte es causat pel fet que existeix la mateixa pressi hidrosttica en tots els punts situats en una mateixa zona horitzontal i, per tant, sobre aquests punts el lquid es troba a la mateixa altura. 
 
Els romans per dur l'aigua d'un punt a un altre situat al mateix nivell per separats per una vall varen construir aquest aqeducte (l'aqeducte de Segvia), desconeixent que l'aigua, pel principi dels vasos comunicants, arribaria al mateix nivell que el primer punt, s a dir l'aigua estaria al mateix nivell als dos punts. En canvi, quan els vasos comunicants contenen fluids diferents que no es barregen homogniament (que no sn miscibles entre si) es produeix que: com que els lquids tenen densitats diferents, per tal que en tots els punts del mateix pla horitzontal actu la mateixa pressi, cal que les superfcies lliures dels lquids estiguin a diferents nivells. El lquid ms dens omple el tub de comunicaci i les altures de la resta dels recipients resulten inversament proporcionals a les densitats dels lquids.

La teoria que explica aquest principi cerca establir les condicions d'equilibri que ho regulen i a partir d'ella s'aconsegueixen dur a la prctica diverses aplicacions dels vasos comunicants. Aix, es van trobar diferents exemples en el funcionament del Canal de Panam o de les canalitzacions de l'aigua.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162185" title="Thomas Cavalier-Smith" nonfiltered="999" processed="996" dbindex="65999">
El professor Thomas (Tom) Cavalier-Smith (21 d'octubre del 1942) s un professor de biologia evolutiva del departament de zoologia de la Universitat d'Oxford. Va guanyar el Premi Internacional de Biologia (un premi de 10 milions de yens) el 2004 .

Cavalier-Smith ha publicat extensament sobre la classificaci dels protistes. Una de les majors contribucions a la biologia va ser la seva proposta d'un sis regne de la vida: els cromistes, tot i que l'existncia d'aquest grup encara est en un debat obert. Tamb proposa que tots els cromistes i alveolats comparteixen el mateix antecessor com, una proclama que ms tard ha rebut el suport dels estudis d'evidncia morfolgica i molecular per altres laboratoris. Aquest grup el va anomenar cromalveolats. Tamb s qui va proposar i anomenar diversos altres txons de rang elevat com els opistoconts (1987), rizaris (2002) o excavats (2002). Juntament amb els cromalveolats, els amebozous (va esmenar-ne la descripci el 1998) i els arcaeplstids (que els va anomenar Plantae fins al 1981) els sis formen la base de la taxonomia actual dels eucariotes. El prof. Cavalier-Smith tamb ha publicat sobre l'origen de diversos orgnuls cellulars (incloent-hi el nucli, els mitocondris), l'evoluci de la mida del genoma i l'endosimbiosi.

Ms recentment ha publicat un estudi en el que cita la paraflia dels eubacteris, l'origen dels neomurs  partir de bacteris grampositius i taxonomia dels procariotes. 

Notes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162187" title="Generador termoelctric per radioistops" nonfiltered="1000" processed="997" dbindex="66000">

Un generador termoelctric de radioistops s un generador elctric simple que obt la seva energia de l'alliberada per la desintegraci radioactiva de determinats elements. En aquest dispositiu, el calor alliberat per la desintegraci d'un material radioactiu es converteix en electricitat directament grcies a l's d'una srie de termoparells, que converteixen la calor en electricitat grcies al efecte Seebeck en l'anomenat Generador Termoelctric de Calor (o HTG en angls).

Els RTG es poden considerar un tipus de bateria i s'han usat en satllits, sondes espacials no tripulades i installacions remotes que no disposen d'un altre tipus de font elctrica o de calor. Els RTG sn els dispositius ms adequats en situacions on no hi ha presncia humana i es necessiten potncies de diversos centenars de vats durant llargs perodes de temps, situacions en les quals els generadors convencionals com les piles de combustible o les bateries no sn viables econmicament i on no poden usar-se cllules fotovoltaiques.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162189" title="Forma bilineal" nonfiltered="1001" processed="998" dbindex="66001">
Siguin  i  objectes matemtics qualsevol, tots dos amb estructura lineal, l'un per l'esquerra i l'altre per la dreta, sobre un altre objecte  amb estructura aritmtica. Tpicament  i  sn dos -mduls, l'un per l'esquerra i l'altre per la dreta, sobre un anell , o dos espais vectorials, igualment l'un per l'esquerra i l'altre per la dreta, sobre un cos . Una forma bilineal  s una aplicaci


 
del producte cartesi dels objectes  i  a l'objecte  que compleix el requeriment de linealitat a les dues components:




 Notaci . 

Si  s una forma bilineal i  i , hom sol usar la notaci



per expressar el valor  de la forma  en la parella , s a dir,  i, si en el context no hi ha ambigitat, hom pot prescindir del smbol que nombra la forma  :



 Formes bilineals degenerades i no degenerades .

Els conjunts



sn els submduls nuls (subespais nuls) de la forma bilineal. Si  i  aleshores la forma bilineal es diu no degenerada i degenerada en cas contrari. Si la forma s degenerada i  i  sn les respectives projeccions canniques, la forma bilineal



s no degenerada.

 Formes bilineals simtriques i alternades .

Si  i  s conmutatiu, t sentit definir com a forma bilineal simtrica aquella que compleix



i com a forma bilineal alternada la que compleix



Per a una forma bilineal alternada, si , tenim



que implica



En canvi, de l'ltima igualtat no es pot deduir que , si no s que la caracterstica de  s diferent de 2: la condici  s, doncs, ms restrictiva que la condici .

 Matriu d'una forma bilineal .

Si  i  sn mduls lliures finitament generats, o b, espais vectorials de dimensi finita i  i  en sn bases respectives, una forma bilineal  queda determinada pels  valors



Si es disposen aquests  valors en una matriu de  files i  columnes,



aleshores el clcul de  s



on  s el transposat de , s a dir, amb les components escrites en una fila, en lloc de en una columna.

En canvi, si la matriu s de  files i  columnes, s a dir, la matriu transposada de la matriu , el clcul s




 Exemples .

 L'rea d'un parallelogram .

Sigui  l'espai vectorial dels vectors del pla sobre el cos dels nombres reals i sigui  una base d'aquest espai. L'aplicaci que fa correspondre a cada parella de vectors l'rea del parallelogram que determinen, mesurada tot prenent l'rea del parallelogram que determinen els vectors de la base  com a unitat de mesura s una forma bilineal . Com que, a ms, un vector qualsevol i ell mateix determinen un parallelogram d'rea zero, es tracta d'una forma bilineal alternada, que no s altra que el determinant de dos vectors de .

 El producte escalar euclidi .

El producte escalar en un espai euclidi s una forma bilineal simtrica. En efecte, si escrivim el producte  en la forma , prpia de les formes bilineals, les propietats del producte escalar i tenim en compte la conmutativitat de ,



obtenim



i s clar que es tracta d'una forma bilineal simtrica.

 Cniques i qudriques .

Una qudrica o superfcie qudrica s una hipersuperfcie definida en un espai vectorial n-dimensional pels punts que anullen un polinomi quadrtic de n variables:



L'estudi i la classificaci de cada qudrica se sol fer a partir de l'estudi de la forma bilineal simtrica de matriu 



obtinguda a partir dels coeficients dels termes de segon grau de l'equaci de la qudrica en estudi.

 Mduls o espais duals .

Si  s un -mdul i  s el seu mdul dual, l'aplicaci



que a la parella  li fa correspondre el valor  de la forma  en l'element  s bviament una forma bilineal.

 Vegeu tamb .

 Estructures lineals duals.
 El producte escalar en un espai euclidi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162190" title="Haplogrup BR del cromosoma Y hum" nonfiltered="1002" processed="999" dbindex="66002">
L'haplogrup BR del cromosoma Y hum tamb conegut com a haplogrup YxA s un haplogrup format a partir de l'haplotip (SRY10831.1 (SRY1532), M42, M94, M139, M299) del cromosoma Y hum.

L'haplogrup BR es va separar de l'haplogroup A fa 55.000 anys, probablement originant-se al nord-est de l'frica. Cont tots els humans vius excepte els que pertanyen a l'haplogrup A.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162194" title="Prfida Albi" nonfiltered="1003" processed="1000" dbindex="66004">
La Prfida Albi va ser fins a l'Entente cordiale una expressi que designava sovint Anglaterra i, per extensi, la Gran Bretanya i el Regne Unit, s a dir, l'Albi dels antics grecs i romans.

Al diari "Le Monde" , Marc Roche, corresponsal a Londres d'aquest diari, esmenta l's d'aquesta expressi per part de Bossuet el segle XVII.

 Referncies culturals .
Avui s un eptet anglfob convencional, usat en molts contextos antibritnics, i molt deslligat dels seus orgens histrics.
 Fou usat pels argentins en la seva llarga rivalitat futbolstica entre el seu pas (l'equip albiceleste, curiosament) i Anglaterra.
 Es fa servir a la can irlandesa tradicional Foggy Dew sobre l'aixecament de Pasqua de 1916 ("Oh the night fell black and the rifles' crack Made perfidious Albion reel)".

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162197" title="Dinastia Llenida" nonfiltered="1004" processed="1001" dbindex="66005">
La Dinastia Llenida govern l'Imperi Rom Oriental de l'any 457 fins al 518, i tamb algunes parts de l'Imperi Rom Occidental del 474 al 480.

Els emperadors d'aquesta dinastia varen ser:
 Lle I el Traci (Valerius Leo) (401-474). Emperador des del 457 al 474. Ascend des de la carrera militar.
 Lle II (467-474). Emperador durant deu mesos l'any 474. Nt de Lle I, i fill de Zen.
 Zen (425-491). Emperador des del 474 al 475. Gendre de Lle I, era un isauri anomenat Tarasicodissa.
 Basilisc. Emperador des del 475 al 476. Cunyat de Lle I, va ser un usurpador. ;
 Zen. Va recuperar el tron i va ser emperador des del 476 al 491.
 Anastasi I (430-518). Emperador des del 491 al 518. Va ser gendre de Lle I, ascendit en casar-se amb la vdua de Zen, Ariadne.

Altres membres de la famlia varen ser:
 Aelia Verina, muller de Lle I i germana de Basilisc.
 Armatus, general, nebot de Basilisc i Verina;
 Ariadne, filla de Lle I, muller de Zen i desprs d'Anastasi I.
 Juli Nepot, emperador de l'Imperi Rom Occidental, marit d'una neboda de Lle I.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162198" title="Iota Arae" nonfiltered="1005" processed="1002" dbindex="66006">


Iota Arae (  Ara /   Arae) s una estrella de la constellaci Ara. Est aproximadament a 720 anys-llum de la Terra.

Iota Arae s una blava-blanca del tipus B de la magnitud aparent +5,21. Est classificada com a una variable del tipus Gamma Cassiopeiae amb un esclat que varia des de +5,18 fins a +5,26. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162200" title="Pacte d'Ajuria Enea" nonfiltered="1006" processed="1003" dbindex="66007">
El Acord per a la Normalitzaci i Pacificaci d'Euskadi, ms conegut com Pacte d'Ajuria Enea per haver sigut firmat en el Palau de Ajuria Enea, seu de la Presidncia del Govern Basc, a Vitria, va ser subscrit el 12 de gener de 1988 per Julen Guimn (AP), Alfredo Marco Tabar (CDS), Kepa Aulestia (EE),  Xabier Arzalluz (EAJ-PNV), Txiki Benegas (PSE-PSOE), Inaxio Olaveri (EA) i el Lehendakari del Govern Basc amb la intenci treballar per l'eradicaci del terrorisme. Els firmants compartien la necessitat i importncia de l'acci policial que contribura a l'eradicaci del terrorisme, a la protecci dels principis que conformen la convivncia democrtica i a la prevenci d'atemptats i la persecuci dels seus autors. 

La collaboraci internacional es convertia en quelcom imprescindible per a l'eradicaci de la violncia i es comprometien a vetlar per que la defensa de l'Estat de Dret es produra sempre dins de la legalitat.

Igualment, es manifestava el suport als processos de dileg entre els poders competents de l'Estat i els que decidisquen abandonar la violncia, respectant en tot moment el principi democrtic irrenunciable que les qestions poltiques han de resoldre's nicament a travs dels representants legtims de la voluntat popular.

 Enllaos externs .

 Acord per a la Normalitzaci i Pacificaci d'Euskadi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162202" title="Foggy Dew" nonfiltered="1007" processed="1004" dbindex="66008">
Foggy Dew s una can atribuda a Peadar Kearney  autor tamb de  Amhrn na bhFiann  (la can del soldat, himne nacional de la Repblica d'Irlanda) i a Canon Charles O'Neill. 

Aquesta can s la crnica de l'aixecament de Pasqua de 1916. Encoratja els irlandesos a lluitar per la causa irlandesa, abans que per la britnica, com molts joves feien durant la Primera Guerra Mundial.

Tamb s coneguda com "Down the Glen" i ha estat interpretada i gravada per la majoria de grups de folk irlandesos coneguts, incloent The Clancy Brothers and Tommy Makem , The Dubliners, The Chieftains amb Sinad O'Connor, Shane MacGowan i els Wolfe Tones. La can tamb sona abans de cada actuaci dels Dropkick Murphis.

Foggy Dew s una de les diverses canons populars de la Repblica d'Irlanda. Altres ttols inclouen The  Green Fields of France , que tenia el ttol original de "No man's land", The Band Played Waltzing Matilda , ambdues escrites per l'escocs-australi Eric Bogle, i una adaptaci del segle XX de Jonnhy, We hardly knew Ye que reeemplaa l'esment tradicional de l'"illa de Sullon" per "l'illa de Ceylon".

 Enllaos externs .
 Lletra de la can;
 Interpretaci de Sinad O'Connor amb The Chieftains;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162203" title="Haplogrup CR del cromosoma Y hum" nonfiltered="1008" processed="1005" dbindex="66009">
L'haplogrup CR del cromosoma Y hum s un haplogrup format a partir de l'haplotip (M168, M294) del cromosoma Y hum.

L'haplogroup CR cont el canvi M168, que noms s present en tots els cromosomes Y excepte l'A i el B i s per tant el tipus ancestral com de tota la immigraci prehistrica cap a fora de l'frica. Es creu que la mutaci va aparixer fa entre trenta-u i cinquanta-cinc mil milers d'anys al nord-est de l'frica.
Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162205" title="Sorgina" nonfiltered="1009" processed="1006" dbindex="66010">
Sorgina. Nom basc per a la bruixa. Les llegendes les situen com a assistents de la deessa Mari en la seua lluita per fer pagar cara la mentida. Com a personatges histrics, les i els "sorginak" es reunien les nits dels divendres en una campa anomenada sovint "akelarre" (campa del boc) o "eperlanda" (prat de la perdiu) per a celebrar rituals magicoertics hui foscos, que han passat tristament a la histria a causa de la cruel persecuci amb qu la Inquisici cristiana va sotmetre els seus participants. No confondre amb endev/na que rep el nom de azti.

Etimologia. J.M. Barandiaran proposa que deriva de sorte + -gin, significant per tant "llanadora de sorts". No obstant s ms probable que derive de sor- + -gin: creador(a). Tamb es pot interpretar com la comare actual. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162206" title="Haplogrup mitocondrial hum L7" nonfiltered="1010" processed="1007" dbindex="66011">
L'haplogrup mitocondrial hum L7 s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

s un haplogrup afric molt petit del que se n'han pogut trobar individus a Etipia.

 Enllaos externs .
Mapa dels haplogrups L7;
Seqncies detallades de l'haplogrup L7;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162212" title="Jerbu" nonfiltered="1011" processed="1008" dbindex="66012">

Els jerbus (Jaculus jaculus) sn rosegadors del desert, se'n coneixen un total de 31 espcies. Recorda un cangur diminut, tot i que no sn ni tan sols famlies properes. s un gran saltador, pot arribar a fer salts de 2,5 metres. Les potes de darrere sn quatre vegades ms llargues que les de davant, i sn especialment grans per evitar que s'enfonsi en la sorra del desert. T tamb una cua molt llarga que l'ajuda a mantenir l'equilibri.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162217" title="Jlia Costa i Coderch" nonfiltered="1012" processed="1009" dbindex="66013">
Jlia Costa i Coderch (Barcelona, 24 d'abril de 1948 ) s escriptora.

 Obra .
 Enmig d'orats i savis. 1993. ;
 Ombres. 1994. ;
 Retorn a les boires. 1994. ;
 Els tocaboires a l'Hospitalet. 1994. ;
 Rondalla del cam. 1998. ;
 Indrets i camins. 2005. ;
 La pols dels carrers. 2006.
 La descomposici de la llum. 2007.

 Premis .
 Premi Francesc Candel de narrativa histrica.
 Premi de poesia Hilari d'Arenys, amb el recull "Passeig". ;
 Premi Andreu Trias de poesia.
 Premi de poesia Joescric.com, amb el recull "Indrets i camins". ;
 Premi de poesia Rdio Molins de Rei.
 Finalista dels premis Sant Jordi, Victor Catal i Joaquim Ruyra.
 Premi Olga Xirinacs de novella.

 Enllaos externs .
 Qui s qui a les lletres catalanes;
 Blog personal de Jlia Costa i Coderch;
 Obra de Jlia Costa publicada a la pgina Joescric.com;
 Pgina del llibre de poesia "La pols dels carrers";
 Pgina del llibre "La descomposici de la llum";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162218" title="Tartalo" nonfiltered="1013" processed="1010" dbindex="66014">
En la mitologia basca, Tartalo (o Torto) representa a un ciclop amb costums antropfags i comportament terrorfic.Vivia en les muntanyes i menjava ovelles, persones i era un ser enorme amb una fora descomunal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162219" title="Iratxo" nonfiltered="1014" processed="1011" dbindex="66015">
Els iratxo sn uns homenets de la mitologia basca. El seu nom pareix estar directament associat a les falgueres ("ira"), del que s diminutiu. 

En l'actualitat s'utilitza, tant en el Pas Basc espanyol com el francs, com a nom de bar, encara que no s molt com. Se sol confondre amb la versi masculina d'Iratxe, encara que, en principi no estan etimolgicament relacionats.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162220" title="Haplogrup mitocondrial hum L6" nonfiltered="1015" processed="1012" dbindex="66016">
L'haplogrup mitocondrial hum L6 s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

s un haplogrup afric molt petit del que se n'han pogut trobar individus a Etipia.

 Enllaos externs .
Mapa dels haplogrups L6;
Seqncies detallades de l'haplogrup L6;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162225" title="Cova Negra" nonfiltered="1016" processed="1013" dbindex="66017">

La Cova Negra s un una cova situada en el terme municipal de Xtiva a la vora del riu d'Alboi i que s coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueolgic. All s'han trobat restes dels darrers homes de Neandhertal que habitaren Europa.

A ms, la Cova Negra s un Paratge Natural Municipal declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 31 de mar de 2006.

Aquest paratge natural de 57,18 ha. se situa en l estreta vall formada pel riu Albaida, en travessar els relleus de la serra Grossa, a l eixida del denominat Estret de les Aiges. En el meandre ms ampli que forma el riu Albaida, a l altura del Pic del Paller, s observa la Cova Negra, denominada d esta manera per l aspecte negrs de les seues parets.

 Vegetaci .
Poden distingir-se clarament dues unitats ambientals, la fluvial i la muntanyesa. En el primer es troben comunitats vegetals flotants o submergides com la formada per les llentilles d aigua i les carofcies i en les zones tranquilles del llit del riu, abundatns comunitats de macrfits. En la zona de la ribera es troben sobretot comunitats de canyar, canyissars i jonqueres, adems de murtes i baladres. Tamb estan b representades les formacions de boscos riparis galera tpics d'ecosistemes de ribera amb presncia de xops i oms.

En la zona muntanyesa dominen el matoll, el coscoll i el llentiscle juntament amb espcies com el margall i altres com el garrofer o l'ullastre. Les formacions de brolla ben adaptats als sls pobres sn la formaci ms estesa per tota la zona, amb espcies com: el bruc, l'argelaga o l'estepa blanca. Tamb sn destacables les espcies de timons, com la pebrella, endemisme valenci, i altres de gran inters en apicultura i medicina popular: cua de gat, herba d'olives, etc.

Tamb estan presents endmiques prpies de les parets i fissures rocoses: com l'orella de ratol o l'orelleta de roca, aix no obstant, l espcie de major rellevncia s l ull de perdiu, espcie inclosa en totes les llistes internacionals sobre espcies en perill d extinci, i la seua rea de distribuci es restringeix nicament a les muntanyes del Buixcarr i del Mondver, i a Xtiva a la serra del Castillo i en la Cova Negra.

 Fauna .
Pel que fa a la fauna, existeixen amfibis com Bufo bufo, Bufo caramida i Rana perezi; rptils com el drag com, la sargantana cuallarga o la sargantana comuna; mamfers com l'eri com, la musaranya comuna, la geneta o el porc senglar i aus, el grup millor representat, amb la presncia entre altres de l'guila de panxa blanca, el xoriguer, la falcia, o l'oriol.

 Paisatge .
El valor paisatgstic d este enclavament s molt elevat, s accentua el seu inters en tractar-se d un estret congost encaixat en els contraforts de la serra Grossa, la senda existent al llarg d este tram del riu constitueix un bon lloc d observaci, des del qual pot obtenir-se una bona perspectiva de tota la conca visual del paratge.

 Presncia humana .
La Cova Negra, declarada b d'inters cultural, constitueix un jaciment en el context de la prehistria europea bsic per a explicar el mn de l home de Neanderthal i la cultura musteriana. Un altre dels elements patrimonials importants existents en el paratge s la canalitzaci medieval que el recorre en tota la seua extensi i que condua l aigua del brollador de Bells, fins a la ciutat de Xtiva, es van construir galeries o aqeductes, entre els que destaquen per la seua singularitat les Arcaetes d Alboi i l aqeducte de Sant Antoni.

La utilitzaci de l espai de l Estret de les Aiges i l explotaci dels seus recursos ha arribat fins a l poca industrial, de la Casa de la Llum, installaci destinada a la producci d electricitat mitjanant l aprofitament de la fora de l aigua estancada riu amunt.

 Enllaos interns .
 Xtiva;
 Serra Grossa;
 Riu Albaida;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162226" title="Albi" nonfiltered="1017" processed="1014" dbindex="66018">


Albi s el nom ms antic amb qu es coneix la Gran Bretanya, encara que de vegades s usat en referncia al Regne Unit o, ms concretament, a Anglaterra.

L'origen del nom s celta, que t un cognat exacte en galls: elfydd, que significa "terra, mn" (de fet, el terme Albiorix significa "rei del mn") i que t una arrel protoindoeuropea que tant pot denotar "blanc" com "muntanya".

Tanmateix, els romans, que hi devien accedir pel pas de Calais, en veure els penya-segats de Dover, d'un caracterstic color blanc que ve donat pel guix i el slex de les seves roques, van prendre la connexi amb la paraula albus ("blanc"). 

Els autors medievals van recuperar aquest nom a partir de textos de Plini el Vell o Claudi Ptolemeu.

El pejoratiu Prfida Albi pren el seu nom d'aquest antic significat.

Tamb podem trobar diferents equips de futbol que inclouen aquest nom, com ara: Brighton & Hove Albion F.C., Burton Albion F.C., Plymouth Albion R.F.C., Stirling Albion F.C., Albion Rovers F.C. o West Bromwich Albion F.C.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162232" title="Haplogrup mitocondrial hum L5" nonfiltered="1018" processed="1015" dbindex="66019">
L'haplogrup mitocondrial hum L5 s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

s un haplogrup afric molt petit del que se n'han pogut trobar individus a Dominica i Tanznia

 Enllaos externs .
Mapa dels haplogrups L5;
Seqncies detallades de l'haplogrup L5;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162234" title="Haplogrup mitocondrial hum L4" nonfiltered="1019" processed="1016" dbindex="66020">
L'haplogrup mitocondrial hum L4 s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

s un haplogrup afric molt petit del que se n'han pogut trobar individus a Etipia, Tanznia i Sud-frica

 Enllaos externs .
Mapa dels haplogrups L4;
Seqncies detallades de l'haplogrup L4;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162237" title="Gran Premi de Frana del 1992" nonfiltered="1020" processed="1017" dbindex="66021">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1992, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 6 de juliol del 1992.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Nigel Mansell   ;
 Volta  rpida: Nigel Mansell  1' 17. 070;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162238" title="Muralla" nonfiltered="1021" processed="1018" dbindex="66022">
Una muralla o murada s un tipus de construcci defensiva (vegeu poliorctica) a l'entorn d'una poblaci o d'un campament militar, generalment feta de pedra, alta i gruixuda (tot i que en campaments provisionals podien ser de fusta).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162239" title="Computaci quntica" nonfiltered="1022" processed="1019" dbindex="66023">
La computaci quntica s un paradigma de computaci distint al de la computaci clssica. Es basa en l's de qubits en lloc de bits, i dna lloc a noves portes lgiques que fan possibles nous algorismes. Una mateixa tasca pot tenir diferent complexitat en computaci clssica i en computaci quntica, el que ha donat lloc a una gran expectaci, ja que alguns problemes intractables passen a ser tratables. Mentre un ordinador clssic equival a una mquina de turing, un ordinador quntic equival a una mquina de turing indeterminista. 

L'empresa canadenca D-Wave System havia suposadament presentat el 13 de febrer de 2007 en Silicon Valley, un primer ordinador quntic comercial de 16-qubits de propsit general; desprs la mateixa companyia va admetre que tal mquina anomenada Orion no s realment un Ordinador Quntic, sin una classe de mquina de propsit general que usa una mica de mecnica quntica per a resoldre problemes. 

 Articles relacionats .
Criptografia quntica;
Teleportaci quntica;
Computaci amb ADN;
Electrnica mollecular;
Fotnica;

 Enllaos externs .


Bones referncies generals;
 Computaci quntica Escrit per Sergi Baila;
 Qubit.org (Centre for Quantum Computation) (en angls);
 Institute for Quantum Computing (en angls);
 QubitNews (en angls);
 Qwiki (Wiki sobre Computaci Quntica) (en angls);
 Artcles sobre fsica quntica (lliure accs) (en angls);
 Blog sobre computaci quntica (en angls);
 Blog sobre computaci quntica;
 Alguns tutorials;
 L'ordinador InsuperableArtcle divulgatiu de David Deutsch.

Companyies que desenvolupen ordinadors qunticos;
D-Wave Systems, Vancouver, BC, Canada;
IBM;

Patents relacionades amb la computaci quntica;
Algunes patents concedides relacionades amb la computaci quntica;
Algunes patents publicades relacionades amb la computaci quntica;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162240" title="Gran Premi de Frana del 1993" nonfiltered="1023" processed="1020" dbindex="66024">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1993, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 4 de juliol del 1993.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Damon Hill   ;
 Volta  rpida: Michael Schumacher  1m  19. 256;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162241" title="Terreta" nonfiltered="1024" processed="1021" dbindex="66025">

La Terreta s una subcomarca catalana, situada entre el pant d'Escales i el congost de Mont-rebei (serra del Montsec). Est repartida entre la comarca aragonesa catalanoparlant de la Baixa Ribagora (meitat oest) i la comarca catalana del Pallars Juss. En la divisi comarcal proposada per l'Enciclopdia Catalana, la Terreta s'incloa a l'Alta Ribagora; posteriorment, per, aquesta proposta s'ha desestimat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162245" title="Eva Serra i Puig" nonfiltered="1025" processed="1022" dbindex="66026">
Eva Serra i Puig (Barcelona, 1942) s una historiadora catalana, filla de l'historiador Josep de Calassan Serra i Rfols, i germana de Blanca Serra i Puig. Estudia a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1967 en Histria. Treballa en diverses editorials com Salvat, Edicions 62, i Gran Enciclopdia Catalana i del 1970 al 1975 passa a treballar a la Universitat Autnoma de Barcelona, quan torn a la Universitat de Barcelona. Tamb ha participat en cursos d'estiu de Rosa Sensat i de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, i des del 2002 s membre de la secci histrico-arqueolgica de l'Institut d'Estudis Catalans

Molt compromesa amb l'independentisme catal, durant els anys seixanta fou militant del Front Nacional de Catalunya, per el 1968 l'abandon per a marxar al PSAN. El 1974 va participar en l'escissi del PSAN-P, que el 1978 es transform en Independentistes dels Pasos Catalans. El 1982 fou detinguda acusada de pertnyer a Terra Lliure, per fou alliberada sense crrecs.

 Obres .
 Llibres .
 La Guerra dels Segadors (1966);
 Els cereals a la Barcelona del segle XIV (1967), tesi doctoral;
 La societat rural catalana del segle XVII. La baronia de Sentmenat. Un exemple local del Valls Occidental (1590-1729) (1978);
  La Revoluci Catalana de 1640 (1991);
  Histria, poltica, societat i cultura dels Pasos Catalans (1997), publicat per Gran Enciclopdia Catalana;
  Escrits poltics del segle XVII, II.  Secrets pblics de Gaspar Sala i altres textos (1998);
 Articles .
 Notes sobre els orgens i l'evoluci de l'emfiteusi a Catalunya a Estudis d'Histria Agrria, 1987;
 Tensions i ruptures de la societat catalana en el procs de formaci de l'Estat Modern a Manuscrits. Revista d'Histria Moderna, 1987;
 De la puixana a la decadncia: els conflictes del segle XVII a L'Aven, 1995;
 Les corts de 1701-1702: la represa poltica a les viglies de la guerra de successi a L'Aven, 1996;
 D'avui estant: la vigncia de Fuster com a historiador a L'Espill, 2002;
 Catalunya, la Mediterrnia, Npols i el Consell d'Itlia a L'Aven, 2002;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162247" title="Histria de la tipografia" nonfiltered="1026" processed="1023" dbindex="66027">
Qualsevol obra impresa, sigui diari o revista, llibre o manuscrit, consta de dos elements contraposats i interdepenents: Els grafismes, s a dir, tot all que deixa una imatge impresa (carcters, illustracions, fotografies, filets, ) i els blancs o contragrafismes.

D entre els grafismes el ms important i el que dna sentit a l obra escrita sn les lletres o carcters, que s agrupen comunament sota diferents dissenys i famlies, anomenades tipografies.
Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la tipografia s "l art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjanant tipus mbils o, ms concretament, el procediment d impressi amb formes que contenen, en relleu, els tipus i els gravats que, desprs de tintats, sn aplicats a pressi damunt el paper". Dins del camp de les tipografies la tipologia s aquella disciplina que "estudia les formes de les lletres i per extensi de qualsevol forma grfica". 

L Alfabet.

La paraula alfabet, que neix de les dues primeres lletres gregues, "alfa" i "beta", denota precisament aix, el pas cap a un sistema d escriptura del llenguatge oral. Des del pas d Homo erectus a Homo sapiens i els primers llenguatges complexos fins a l escriptura passen molts anys, anys de pintures rupestres i altres representacions de la realitat. Als primers pictogrames (cap al 3.500 aC) els succeeixen ideogrames sumeris (cap el 2.000 aC). El pas de gegant arriba quan s equipara un smbol a un so, donant lloc a l escriptura cuneforme sillbica. Comencen a aparixer els primers alfabets, amb una trentena de consonants i uns segles mes tard (1.000 aC) neixen els alfabets fenicis, que sn la base dels alfabets occidentals actuals. 
El segle I aC els romans ja empraven un alfabet quasi igual al que s utilitza actualment. Estem parlant, es clar, de l alfabet llat, ja que cal recordar que al mn hi ha d altres sistemes alfabtics emprats en algunes regions (el sistema cirlic, emprat per russos i blgars, l alfabet grec, l rab, el xins, el japons ). A partir d aqu podrem dir que neix la histria de les tipografies, ja que neixen a partir del primer moment en qu s empra l alfabet per plasmar (en pedra, marfil, papirs, pells, fusta, ) idees i oracions.

La societat romana.

registrava quatre tipus d estils tipogrfics diferents: 
 
La capital romana, tamb coneguda com a Capitalis monumentalis s l adaptaci romana de l alfabet grec i la tipografia que ms tard va influenciar la resta d escriptures. 

El seu estil s molt ms estilitzat i arrodonit, i s utilitzava principalment a les inscripcions en pedres.
 
La quadrata eren les majscules quadrades romanes, originalment cisellades a la pedra o utilitzades pel transcriure manuscrits de luxe, fins al segle VI dC.

Malgrat sigui una tipografia romana s ha utilitzat molt al llarg de la histria als ttols de llibres i manuscrits.
La rstica era la versi menys formal i ms rpida d execuci de la quadrata. 
 
La cursiva era la que s utilitzava ms habitualment i agrupava aquelles modalitats inclinades (una nomenclatura que encara s utilitza en l actualitat). 

S utilitzava en cartes, factures, documents comercials o administratius i obres poltiques o literries. 
Malgrat l imperi rom hagi caigut al segle V dC, la societat medieval continua utilitzant el llat i les tipografies romanes en els seus manuscrits. La decadncia romana coincideix amb la implantaci del pergam i la vitella, que sn un primer aven al que seran les tcniques modernes d encuadernaci. Amb aquests nous materials s guanya velocitat i portabilitat, i comporta el naixement de les antecedents de les minscules, les lletres uncials. 
Les lletres tenen una alada fixa (menys la D i la H) i sn anguloses (menys la A, la D, la E, la H i la M, que eren arrodonides). En l intent de formalitzar una barreja de cursiva i capital per l escriptura rpida quotidiana les lletres van semblant-se mica en mica a la caixa baixa actual, sortint sota la lnia de la caixa amb braos ascendents i descendents pronunciats. 

s amb Carlemany que, en un intent de reflotar la cultura occidental, es desenvolupa una minscula que s utilitzar a tots els llibres d occident. El disseny de la caixa baixa (789 dC) va aconseguir unir l escriptura europea  per no va salvar la decadncia occidental.

La tipografia gtica.

No s fins al segle X, al Monestir de Sant Gall sus, que no apareix el nou sistema tipogrfic que substituir el model llat.
Aquesta nova tipografia s ms comprimida i angulosa, amb formes pesades i condensades i amb una forta modulaci vertical. s tamb ms rpida d escriure (cal recordar que abans de Gutemberg tota l escriptura era manuscrita) i aprofitava ms el paper. 
s precisament la del paper la segent gran revoluci que sacseja Europa, arribant aquest invent xins (des del segle I dC que s utilitzava a la Xina) l any 1100 i extenent-se lentament (origin riament la recepta era secreta) pel continent. Es diu que la ciutat valenciana de Xtiva s el port d entrada del paper a Europa, de la m de l rab Ab Masaifa el 1151. 
La lletra gtica es difon amb diferents acceptacions per tot Europa, amb una versi informal a Itlia que esdevindria la itlica actual.

La impremta.
 
No s fins el 1445 Johann Gensflesisch Gutemberg inventa la impremta de carcters mbils, en una adaptaci de la impremta coreana de Pi-Sheng (del 1034 dC, amb carcters mbils de fang, que el 1300 ja serien de metall, a d altres fonts diu que la primera impremta era realment Xina). 
L obra ms famosa de Gutemberg, la seva bblia de 42 lnies, surt del taller el 1456 i se n imprimeixen aproximadament 165 exemplars en paper i 35 en pergam. D aquests exemplars se n conserven 48 exemplars que han esdevingut veritables peces de colleccionista.
 
El mrit real de Gutemberg no s, doncs, inventar realment la impremta, sin els seus tipus de metall fos, amb una frmula prpia de plom, estany d altres minerals que duraria fins al segle XIX.
Amb la impremta desapareixen els copistes i callgrafs, que veuen com han d enfocar la seva activitat als comunicats ms formals i als manuals de correcta calligrafia. Aquests callgrafs van barroquitzant la seva escriptura durant el segle XVIII i XIX, fins que l ofici desapareix. A principis del segle XX la calligrafia reapareix degut a la moda medievalista de l poca.
L ofici de callgraf acaba mutant i molts d ells acaben fent els gravats, primer de fusta i desprs de cobre, que acompanyen els textos. 

L aparici de la impremta comporta profunds canvis a la societat de l poca, i s l invent clau que ajudar a sortir de la foscor de l edat mitjana amb la difusi d idees i pensaments que comporta. La impremta porta, a ms, a l aparici el 1609 dC de la primera revista setmanal a Estrasburg i el 1622 del primer diari regular a Alemanya (l Avisa Relation oder Zeitung).

Editors i tipografies del segle XVI.

L any 1500 ja hi havia unes 1100 impremtes arreu d Europa. Degut a que la impremta unifica l obra impresa molts editors desitgen singularitzar les seves impressions, i aix fa que els mateixos editors impulsin la creaci de noves tipografies. 
El 1470 el francs Nicolau Jenson graba el primer tipus Roman inspirant-se precisament a les quadrates romanes. Cal recordar que els segles XIV i XV coincideixen amb el Renaixement, i tot el que s inspiri en Roma s ben rebut.
Jenson doncs s el responsable d adaptar les tipografies romanes als carcters metllics de la impremta, i les seves Roman encara s utilitzen actualment.
En aquella poca Francesco Griffo inventa la Bembo (molt emprada en llibres) i el 1501 es crea el primer tipus mecnic en cursiva. 

El 1545 l impressor francs Claude Garamond treballa amb un tipus ms informal que la tradicional romana quadrada basant-se en el tra d una ploma d au. Amb la Garamond la tipografia intenta fugir i deixar d assemblar-se a la calligrafia.
Des del segle XVI fins al XVIII Frana s el pas amb una tradici tipogrfica ms forta. En aquella poca parlem de dues corrents tipogrfiques, la veneciana (escola italiana) i la francesa. 
Aix doncs, inicialment aquestes tipografies franceses copiaven la lletra gtica, per a mida que passen els anys la Garamond i l estil Cavilit de Robert Granjon fa que les tipografies franceses mica en mica vagin semblant-se a les llatines i italianes, ja que la poblaci francesa hi congenia ms que amb la quadratura i formalitat gtica.
La Garamond, tamb coneguda com "la joia de la corona" s en aquell perode la font francesa ms senyorial, la que adaptava millor els cnons venecians i, degut a que parlem encara de tipografies antigues, la que tenia una millor llegibilitat.
Durant el perode artstic barroc tamb neixen les anomenades tipografies de transici, que sn un pas ms cap a trobar el classicisme.

Editors i tipografies del segle XVII i XVIII.

Fins al segle XVIII continuen utilitzant-se les tipografies antigues adaptades a la impremta. No s fins a principis del segle XVIII que el monarca francs Llus XIV (l autoanomenat rei Sol) demana la creaci de l anomenada Romana Reial, que ser el primer carcter modern. S inicia un perode on les institucions i la noblesa faran el mecenatge per aconseguir unes edicions i composicions curoses i modernes.

Fournier introdueix el 1764 el sistema de punts amb el seu Manual Tipogrfic, permeten disposar d una unitat per mesurar les fonts. Anglaterra o els Estats Units no adapten aquest sistema de mesura per basen el seu en aquest.
Pel que fa a aquests pasos anglosaxons, William Caslon, el propietari d una fundici tipogrfica a Londres crea el 1720 la primera tipografia genunament anglesa, encara classificada com a Romana antiga. 
John Baskerville du ms enll les tipografies i millora els processos, les tintes, les eines i els suports (encuardenacions, ) Treballa per intentar aconseguir compaginar la llegibilitat dels carcters antics amb la neteja i pulcritud dels carcters moderns.

L itali Gianbattista Bodoni, al presentar la seva versi d una romana moderna, s erigeix com a "palad del bon gust" i busca una lletra clara, neta i pura. Les seves lletres barrejen classicisme, simetria i sobrietat, cercant la bellesa. Una bellesa que s assenta en quatre virtuts fonamentals: Regularitat, neteja, bon gust i grcia. 
Regularitat en el fet que totes les lletres han d estar regides per una espcie de norma que generi conformitat sense ambigitat, varietat sense dissonncia.
Neteja seguint atentament els processos de fondre les lletres i controlant el procs d impressi. 
Bon gust al combinar estils i formes variades, i una grcia que es trobar en la desimboltura del tra, que ha de semblar espontani sense ser-ho.

Bondoni va influir enormement en els tipgrafs posteriors a travs dels seus tres manuals tipogrfics, un dels quals presenta 373 tipus de lletra. 
Amb aquest classicisme del que Bondoni n s el mxim exponent la tipografia s neta, pulcra i llegible. Els traos sn ms estilitzats i elegants, i la presentaci tipogrfica s justificada i centrada en un eix simtric. 
El segle XIX s ple d avanos industrials per amb poca creaci tipogrfica. Caldr esperar a que comenci el segle XX per veure creacions tipogr fiques noves.

Segle XX   Les avantguardes.

El segle XX comena amb la implantaci de la linotpia i l aparici de les premses litogrfiques offsets. Els criteris de composici i edici del segle XX aniran molt lligats a les diferents avantguardes artstiques que apareguin al llarg del segle. Els  ismes tindran una enorme influncia en les modes tipogrfiques, com veure a continuaci. 
La histria dels  ismes aplicats a la tipografia comena amb l historicisme de la segona meitat del segle XIX.
El moviment de l historicisme recupera (de nou) les formes passades, en aquest cas els ornaments gtics i barrocs, i buscant, en certa manera, els cnons de bellesa formal grecs i romans. Aix es manifesta en el text centrat (recuperant la idea de simetria) i els alfabets recarregats de decoracions, ombrejats i amb intents de tipografies tridimensionals.
El resultat era un pastitx barroc i d un mal gust considerable.
Trencant amb aquesta idea de bellesa passada, neix el moviment de l Arts and Crafts, un moviment reformista inspirat en els textos de John Ruskind. L Arts en Crafts pretn ser la resposta a l excessiva valoraci d poques passades i a la manca d nima (soulless) de les creacions de la revoluci industrial, mquines i mquines sense cap mena d esttica i bellesa.
L Arts en Craft pretn reubicar a l sser hum davant aquesta invasi tecnolgica, replantejant-se el lloc de l sser hum i les cincies eternes en el mn canviant i dinmic de l era tecnolgica. 
En els llibres d aquesta poca s hi reivindicava l artesania, i no noms l estil tipogrfic sin el paper, les illustracions, la impressi i l enquadernaci.

La tipografia tamb reflexa aquesta era amb lletres elaborades per sbries, amb dissenys bigarrats i compactes. Els dissenys de William Morris per la seva editorial Kelmscott Press representen l ideal esttic d aquella era. Els tipus "golden" i "troy" en serien els estndards. 

Tamb va crear lnies, ornaments i inicials per millorar i complementar els seus alfabets.
Ms enll de Morris, molts tipgrafs americans i europeus tamb van recuperar els tipus  antics i adaptar-los als nous temps, creant multitud dels anomenats tipus transacionals.
Aquestes recuperacions foren bsicament a mans de l American Type Founders Company i de la britnica Monotype Corporation. Aquesta ltima corporaci va ser l encarregada de recuperar tipografies que ja estaven quasi oblidades i que ara sn d s com entre els dissenyadors, com la citada Bembo, la Baskerville o la Fournier.
L Arts and Crafts ser el moviment angls equivalent al modernisme catal , i tindr importants creacions i autors en moltes disciplines artstiques.

La primera de les avantguardes considerada com a tal s el Futurisme, un moviment que neix a principis de segle XX que pretn la ruptura frontal amb les formes tradicionals. Els avanos tecnolgics de l poca porten als futuristes a mitificar la m quina i convertir la velocitat en una religi. El seu lder indiscutible fou l itali Filipo Tommaso Marinetti.
Els dissenyadors captaven l esperit d aquesta velocitat a travs d arcs i estructures dinmiques, amb els textos repartits per les pgines en plan collage i formant formes constructives, fugint dels mtodes tradicionals de disposici i lectura. 
El contrast de formes i mides s constant, i s utilitzen les fonts en disposici diagonal, cosa mai feta fins ara. S utilitzen les tipografies ja existents per retallades, amb alteracions de mides i estils buscant el xoc i la innovaci.

El dadaisme neix a Zurich el 1915 i s expandeix per Europa, i neix com un moviment anarquista oposat a l absurd de la primera guerra mundial. La tipografia dada era inutilitzable alhora d informar i fer publicitat, per la llibertat de formes que propugnava encara ara resulta estimulant en qestions de disseny.
Les lletres s ajunten i es repelleixen, formant lnies interrompudes, amb contrastos de mida i gruix, tot plegat amb un fort dinamisme visual.
 
L Expressionisme neix com a corrent que busca l expressi dels sentiments i emocions de l autor, i en el vessant tipogrfic significa l utilitzaci els alfabets no noms com a font informativa, sin tamb amb un sentit universal. S intenta crear una expressi personal sense les regles dominants, i aix es nota en els treballs expressionistes, plagats d individualisme i experiments tipogrfics ben personals.

El Constructivisme apareix al 1920, sobretot al voltant de la Revoluci Sovitica, i pretn una reestructuraci de la societat amb els creadors com a "artistes enginyers". Cal representacions dirigides a processos socials collectius i inventa un nou llenguatge formal per aconseguir-ho: elements geomtrics, claredat tcnica i construccions arquitectniques de gran harmonia i dinamisme.

S utilitza massivament el fotomuntatge i la racionalitat, amb elements geomtrics simples i colors purs, sense interpretaci de la realitat. Durant aquest corrent van crear-se molts dels tipus tipogrfics que ara trobem rgids i pesats. Els textos es justifiquen totalment, a esquerra i a dreta buscant contrastos entre barres, lnies i la negativitzaci.

Jan Tschichold va plasmar totes aquestes inquietuds tipogrfiques en el llibre "Die Neue Typographie", on propugna la puresa i elementalitat utilitzant alfabets sans serif, pgines asimtriques i una nova relaci entre tipografia i espais en blanc.
L estil personal dels anys 20 suposa la llibertat alhora de repartir els textos per la pgina, d acord als sentiments i la funcionalitat que l autor vol donar al text. S experimenta tcnicament amb la llegibilitat i la visibilitat, en estils que ms tard serien considerats de poesia visual. Aquestes dissenyadors ms tard fundarien escoles com l alemanya Bauhaus.

 Articles relacionats .
Ortotipografia;
Tipografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162248" title="Francesc de Paula de Borb" nonfiltered="1027" processed="1024" dbindex="66028">
Francesc de Paula de Borb i Borb-Parma (Madrid, 10 de mar de 1794   Madrid, 13 d agost de 1865). Fou el fill petit del rei d Espanya Carles IV i Maria Llusa de Parma, va ostentar els ttols d Infant d Espanya, Duc de Cadis i Castell d'Amposta, de l orde de Sant Joan de Jerusalem, aquest ltim des de 1827 fins a 1851, quan l orde de l Hospital deix de tenir privilegis feudals en l estat modern. Les Corts de Cadis van excloure l de la successi a la corona per sospites que no era fill del rei, sin que ho era del ministre Manuel Godoy i la reina.


Matrimoni i descendncia.

Es va casar el 12 de juny de 1819 amb la seva neboda Llusa Carlota de Borb-Dues Siclies, filla del rei Francesc I de les Dues Siclies i de la seva germana Maria Isabel d'Espanya o de Borb. D aquest matrimoni en van nixer:

 Francesc d'Asss de Borb, Infant d Espanya (1820-1821);
 Isabel de Borb, Infanta d Espanya (1821-1897), casada amb el comte Ignasi Gurowski.
 Francesc d'Asss d'Espanya o de Borb (1822-1902), Duc de Cadis i prncep consort d Espanya, ja que es va casar amb la seva cosina la reina Isabel II.
 Enric d'Espanya o de Borb, Duc de Sevilla (1823-1870). Mort en duel amb duc de Montpensier, a Alarcn.
 Llusa de Borb, Infanta d Espanya (1824-1900).
 Duart Felip de Borb, Infant d Espanya (1826-1930).  ;
 Josefina de Borb, Infanta d Espanya (1827-1920);
 Teresa de Borb, Infanta d Espanya (1828-1829);
 Ferran de Borb, Infant d Espanya(1832-1854);
 Maria Cristina de Borb, Infanta d Espanya (1833-1902);
 Amlia de Borb, Infant d Espanya (1834-1905), casada amb el prncep Adalbert de Baviera. ;

El 1844 moria Llusa Carlota i el 1851 Francesc de Paula contreia matrimoni en segones npcies i de manera morgantica amb Teresa Arredondo.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162249" title="Blanca Serra i Puig" nonfiltered="1028" processed="1025" dbindex="66029">
Blanca Serra i Puig s una historiadora catalana, filla de l'historiador Josep de Calassan Serra i Rfols i germana d'Eva Serra i Puig. Llicenciada en histria per la Universitat de Barcelona, fou militant en els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, per l'abandon el 1969 per a formar part del comit executiu del PSAN. El 1973 fou una de les protagonistes de l'escissi del PSAN-P que el 1978 es transformaria en Independentistes dels Pasos Catalans. El mar del 1982 fou detinguda amb la seva germana i d'altres militants ms acusats de pertnyer a Terra Lliure. Ms tard es dedic a l'ensenyament, on ha estat membre activa del sindicat de mestres STEC-Intersindical i membre del Secretariat de la Xarxa d Entitats Cviques i Culturals dels Pasos Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals. Tamb s professora de Llengua Espanyola a l'IES Narcs Monturiol de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162250" title="Falcata" nonfiltered="1029" processed="1026" dbindex="66030">

Una falcata  s un tipus d'espasa de ferro originria d'Ibria, i relacionada amb les poblacions indgenes ibriques anteriors a la conquesta romana, probablement desenvolupada per les tribus celtes que es van assentar al nord de la pennsula. Les seves dimensions sn similars al gladius, l'espasa curta romana, amb aproximadament mig metre de fulla; possiblement hauria influt en els dissenys posteriors del gladius, especialment en el gladius hispaniensis, l'evoluci del qual estendria fins a la caracterstica forma recta de la fulla. De tota manera s possible que aquesta influncia sobre les armes curtes romanes vingus donada per l'espasa d'antenes, tamb freqent a la Ibria preromana, i d'origen celta.

Malgrat que la seva forma suggereix que s'usava com a arma de tall, la freqent presncia de contratall als exemplars recuperats (el tall de la vora contrria al tall principal, que ocupa prop del ter ms prxim a la punta) sembla apuntar que tamb era possible el seu s com a arma d'estocada.

La qualitat de l'acer que servia per a la construcci de les armes hispniques va ser lloada pels cronistes romans, que van quedar sorpresos per la seva capacitat de tall i la seva flexibilitat, una de les caracterstiques ms preuades i cercades en la manufactura d'aquestes. L'acer se sotmetia a un tractament d'oxidaci (enterrant les planxes sota el terra de dos a tres anys) eliminant aix les parts ms dbils d'aquest. La fulla es realitzava forjant tres lmines i unint-les a cop calent, de les quals la central presentava una prolongaci per a l'empunyadura, desplaada normalment cap a un costat respecte a l'eix de simetria de l'espasa, i amb forma de cap de cavall o aixeta. L'empunyadura anava decorada amb galtes d'os o vori, i solia unir el cap de l'animal a la guarda amb una cadeneta.

La fulla presentava de vegades estries al tall no tallant, que permetrien alleugerir el pes de l'arma, aix com decorar-la en damasquinatge o atauxia, omplint les incisions realitzades a la full prviament amb fils de plata. Un bell exemple d'aquesta tcnica pot constatar-se en la falcata d'Almedinilla.

Com a nota curiosa que reflecteix les qualitats d'aquestes armes queda el fet de qu, desprs dels primeres batalles a la Pennsula Ibrica, es va donar l'ordre a les tropes romanes de reforar amb ferro les vores dels seus escuts, possiblement per contrarestar la potncia de tall de les falcates, molt superior al de les espases rectes i els sabres.

El matxet modern s molt semblant a la falcata, ja que aquesta forma facilita la seva fabricaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162251" title="Ferm Rubiralta Casas" nonfiltered="1030" processed="1027" dbindex="66031">
Ferm Rubiralta Casas (l'Hospitalet de Llobregat, 1959)  s un historiador catal. Es llicenci en histria contempornia a la Universitat de Barcelona el 1985 i es doctor en Cincies Poltiques en al Universitat del Pas Basc, en la qual s professor. Ha esta autor de diversos estudis sobre els moviments nacionalistes i independentistes catal, basc i gallec. A les eleccions al Parlament europeu del 2004 figur com a suplent a la llista d'Aralar, i a les eleccions municipals espanyoles del 2007 form part de la llista d'Ezker Batua-Aralar per la ciutat de Bilbao.

 Obres .
 Orgens i desenvolupament del PSAN (1969-1974) Barcelona: La Magrana, 1988;
  El nuevo nacionalismo radical. Los casos gallego, cataln y vasco (1.959-1.973) San Sebastin: Gakoa, 1977;
 Joan Cornudella i Barber (1904-1985). Biografia poltica Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003;
 Una histria de l'independentisme poltic catal. De Francesc Maci a Josep-Llus Carod-Rovira (2004);
 Daniel Cardona i Civit (1890-1943). Biografia poltica (2005);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162253" title="Mas" nonfiltered="1031" processed="1028" dbindex="66032">
El mas s un conjunt d'edificacions a travs del qual es gestiona una finca. Aquest conjunt d'edificacions, tpicament de la Catalunya Vella, est formada per la masia, que sol ser habitada, i altres dependncies annexes.

Vegeu tamb.
 Emmasament.
 Mas rnec.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162254" title="UD Rebrot" nonfiltered="1032" processed="1029" dbindex="66033">

L'UD Rebrot s el club de futbol del Barri Sant Pere (dena). Va ser fundat l'any1982 per Jos Rodrguez Carbelo. Actualment el president s Miguel Barea.

Inicialment, estava compost per l'equip mascul i el femen, per aquest ltim va desaparixer ja fa anys.

L'equip mascul ha militat sempre a Tercera Divisi Regional per, durant molts anys, amb aspiracions per pujar de categoria. Aquesta temporada (2006-2007) ha acabat 5 en la classificaci final.

Actualment est jugant al Camp Municipal d'Esports d'dena, ja que no t camp propi, per l'any 2008 es preveu la construcci d'un camp de futbol al Barri Sant Pere.

El color de la samarreta s el groc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162256" title="Maset" nonfiltered="1033" processed="1030" dbindex="66034">
Un maset (casot al Conflent, casup a la Marina) s una petita construcci situada en una finca rstica, pensada per a emmagatzemar-hi estris o fins i tot, en alguns casos, per a passar-hi uns dies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162259" title="Casa forta" nonfiltered="1034" processed="1031" dbindex="66035">
Una casa forta s una casa habitada dotada d'elements constructius defensius. Aquest tipus de casa prolifera durant la baixa edat mitjana i l'edat moderna. En sn exemples la Casa de la Vall (Andorra la Vella, Principat d'Andorra), que actualment s la seu del Consell General, el parlament andorr; la Casa-museu d'Areny-Plandolit (Ordino, Principat d'Andorra); la casa forta de Juviny (Sant Joan les Fonts, Garrotxa); Can Tristany (Solsons); la casa forta de Bellpuig (Sant Juli de Vilatorta, Osona) -noms en queden restes-; Roca-salva o la Torre de Sant Climent (Sant Climent d'Amer, Selva); el mas Vinyoles (Centelles, Osona); Cavall Sobir (Prats de Lluans, Osona); la torre de Picalquers (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat); la torre de Grions (Selva); Vallfarines (Vilanova de Mei, Noguera); Rocaspana (Vilanova de Mei, Noguera); etc. Aquest tipus d'afegit defensiu era especialment til per a masies allades, sobretot durant els segles XV i XVI (en temps del bandolerisme) i XIX (en temps de les guerres carlines).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162260" title="Cartell" nonfiltered="1035" processed="1032" dbindex="66036">
Un cartell s una lmina de paper, cartr o un altre material que serveix per anunciar o donar informaci sobre alguna cosa.

En distribuci, els cartells als aparadors a fi d'anunciar preus d'articles o ofertes en marxa. Els cartells tamb s'utilitzen per collocar el nom de departaments i seccions a fi d'orientar la clientela. En ambds casos, solen incloure el logotip i els colors corporatius de la cadena de distribuci.

Els cartells s'usen en marxandatge per divulgar i recolzar campanyes dins de l'establiment tals com reibaixes, Setmana Fantstica, Dia del Pare, etc. Generalment, es colloquen pegats a les parets, mobles o capaleres de gndola, sobre peus metllics o penjats del sostre.

Els cartells tamb serveixen per anunciar espectacles o esdeveniments culturals tals com:

concerts ;
recitals ;
encontres;
circ ;
pellcules de cinema ;
obres de teatre ;
fires ;
exposicions ;

En els esmentats casos, s'encolen a les parets dels edificis on tindran lloc l'esdeveniment o altres llocs de la ciutat habilitats a l'efecte. Tamb existeix una llarga tradici de cartelera poltica que assoleix la seva mxima expressi en viglies d'unes eleccions en les que la ciutat s'omple de lmines amb fotos dels candidats.

Els cartells poltics es van comenar a utilitzar massivament a partir de la Revoluci Russa i van assolir el seu mxim apogeu a Espanya durant la Repblica (1931-1939) i la Guerra Civil (1936-1939). En ella van destacar creadors com Carles Fontser, Bardasano, Renau i molts d'altres, donant lloc al naixement de tota una tcnica pictrica, propagandstica i publicitria desconeguda fins llavors a Espanya.

Histria del cartell.

Cheret i el naixement del cartell.
Encara que la litografia va ser inventada el 1798 per Aloys Senefelder, aquesta tcnica era al principi massa lenta i costosa per a la producci del cartells. La majoria dels cartells eren produts en blocs de fusta (xilografia) o gravats del metall amb poc color o disseny. 

El desenvolupament del procs litogrfic de tres colors de Cheret va obrir una via que va permetre que els artistes assolissin cada color de l'arc de Sant Mart amb tan sols tres pedres -generalment vermelles, grogues i blaves - impreses en un registre acurat. 
Encara que el procs era difcil, el resultat era d'una notable intensitat del color i textura, amb sublimaci de les transparncies i els matisos impossibles en altres mitjans(fins i tot avui dia). Aquesta capacitat de combinar paraula i imatge en un format tan atractiu i econmic, finalment va fer del cartell litogrfic una innovaci de gran abast. Comenant el 1870 a Pars, es va convertir en un medi dominant de la comunicaci de masses a les ciutats d'Europa i Amrica. Els carrers de Pars, Mil i Berln van ser transformats rpidament a la "galeria d'art del carrer", entrant de ple en l'edat moderna de la publicitat.

La Belle Epoque.
Durant el 1890, En plena belle Epoque en Frana, l'afici pel cartell estava en plena floraci. El 1891, el primer cartell de Toulouse-Lautrec, "Moulin Rouge", va elevar l'estat del cartell al la categoria d'art. Les exposicions, els expositors i els distribudors del cartell van proliferar, satisfent la demanda del pblic pel cartell. Al comenament de la dcada, el distribudor parisenc pioner Sagot, va numerar 2200 cartells al seu catleg de vendes.

El 1894, Alphonse Mucha (1860-1939), un funcionari txec resident en Pars, va crear la primera obra mestra del cartell d'Art Nouveau. L'estil florit de Mucha, neix durant la nit quan Mucha va ser pressionat per produir un cartell per a Sarah Bernhardt, la brillant actriu que havia pres Pars. Amb influncies dels pre-Rafaelites, i de l'art bizant, aquest estil va dominar l'escena parisenca en els deu anys segents i es convertiria en el principal moviment decoratiu internacional de l'art fins a la Primera Guerra Mundial.

La Belle Epoque fora de Pars.
El cartell va anar introduint-se lentament en altres pasos per a partir de 1880, es va accelerar la seva popularitat. A cada pas, el cartell va ser protagonista tamb de tots els esdeveniments culturals d'importncia de la societat europea. A Frana, el culte del caf (absenta i altres productes alcohlics) era omnipresent; a Itlia l'pera; a Espanya les curses de toros i els festivals; en la literatura i els productes per a la llar; a les fires comercials, als diaris literaris de la Gran Bretanya i d'Amrica i al circ. 

Les primeres distribucions massives de cartells van ser dutes a terme a la Gran Bretanya i Itlia el 1894, Alemanya en 1896, i Rssia el 1897. La ms important va ser duta a terme a Reims, Frana el 1896 i va repartir 1.690 cartells per tot el pas.

Malgrat l'encreuament amb els estils de la "Belle Epoque", els estils nacionals distintius van arribar a ser evidents. Els cartells holandesos van ser marcats per l'ordre lineal; els cartells italians pel seu drama i escala magnfica; Els alemanys per a la seva franquesa i medievalisme. La gran influncia de Frana havia trobat un contraps. L'estil Art Nouveau va continuar desprs d'acabat el segle, encara que va perdre molt del seu dinamisme amb la imitaci i la repetici. La mort de Tolouse-Lautrec el 1901 i de l'abandonament de l'art del cartell per Mucha i Cheret va deixar un buit a Frana el nou segle. Aquest va ser omplert per un jove caricaturista itali anomenat Leonetto per l'illustrador Cappiello, que va arribar a Pars el 1898. 

Influt fortament per Cheret i Tolouse-Lautrec, Cappiello va rebutjar el detall primmirat de l'Art Nouveau. Al seu lloc ell es va centrar en crear una imatge simple, sovint divertida o estranya, que captivaria immediatament l'atenci i la imaginaci de l'espectador de carrer. El seu cartell de l'"Ajenjo de Maurin Quina" el 1906, diable verd pistatxo en un fons negre amb tipus de pal sec en bloc, va marcar la maduraci d'un estil que dominaria art parisenc del cartell fins al primer cartell d'Art Deco de Cassandre el 1923. Aquesta capacitat de crear una identitat de la marca de fbrica va establir Cappiello com el pare de la publicitat moderna. s autor entre altres famosos cartells, dels de Cinzano.

Mentrestant, els artistes que treballaven a l'escola de Glasgow d'Esccia, la Secessi de Viena d'ustria, i Deutscher Werkbund d'Alemanya tamb transformaven l'esperit modernista primerenc de l'Art Nouveau. Aquestes escoles van rebutjar l'ornamentaci curvilnia en favor d'una estructura rectilnia i geomtrica basada en el funcionalisme. 

Una conseqncia dominant d'aquests esforos modernistes era el "Plakatstil" alemany (1906 -1918), o el "Poster Style", que va ser iniciat el 1905 per Lucien Bernhard a Berln. Per a un concurs del cartells patrocinat pels fsfors Preister ell va dibuixar dos grans fsfors i va retolar la marca sobre ells en lletres netes, en negreta. La simplicitat rgida del disseny de Bernhard va guanyar la competici. Bernhard minimalitza el naturalisme i posa l'mfasi en colors i formes planes donant amb el seu treball, el pas segent cap al modern llenguatge visual.

Primera Guerra Mundial i la revoluci bolxevic. 
Va significar un nou paper del cartell: la propaganda. De fet, la guerra va suposar la campanya publicitria ms gran fins a la data, des de recaptar diners, a soldats de reclutament i d'alar esforos voluntaris, a estimular la producci o provocar ultratge i atrocitats en les lnies enemigues. Amrica noms, va produir prop de 2.500 dissenys i aproximadament 20 milions de cartells, gaireb un cartell per a cada 4 ciutadans en poc ms de 2 anys. 

Les llions de la brillant publicitat americana en la Gran Guerra no van ser malgastades per la Rssia bolxevic, que van donar tornada a l'art del cartell en ajuda a la seva guerra civil. Lenin i els seus seguidors demostrats ser els amos de la propaganda moderna, i el cartell es van convertir en una arma vital qual seria utilitzada a travs del segle en guerres calentes i fredes per tot arreu. 

Entre les guerres mundials: Modernisme i Art-Dec.
Desprs de la Primera Guerra Mundial, la inspiraci orgnica de l'Art Nouveau semblava inaplicable en una societat cada vegada ms industrial. Les noves realitats van ser expressades millor en els moviments moderns de l'art del cubisme, Futurisme, Dadaisme i de l'expressionisme, que tindrien una influncia profunda en el disseny grfic. 
A la Uni Sovitica, el moviment |Constructivista va prendre el lideratge en els anys 20 amb la meta de crear una nova societat tecnolgica. L'edifici en el moviment de Suprematista de Kasimir Malevich (la conseqncia russa de Cubisme i Futurisme), el Constructivisme va desenvolupar un estil d'"agitaci" de la composici, marcat per les diagonals, fotomuntatges i colors primaris. Condut perLissitsky, Alexander Rodchenko, Gustav Klutsis, i Stenberg, el treball dels Constructivistes tindria un impacte important en disseny occidental, sobretot a travs de la "Bauhaus" i del moviment de "de Stijl". 

Aquest llenguatge cientfic del disseny va ser popularitzat en un nou moviment decoratiu internacional anomenat "ArtDeco". En aquest estil la mquina, l'energia i la velocitat es van convertir en els temes primaris. Les formes van ser simplificades i van aerodinamitzades, i els tipus de lletra corbades van ser substituts pels llisos, angulars. L'art Deco va demostrar una varietat mplia d'influncies grfiques, dels moviments moderns de l'art del Cubisme, de Futurisme i de Dada; als avenos del disseny de la Secessi de Viena, de Plakatstil, i del Constructivisme rus; a l'art extic de Prsia, d'Egipte, i de l'frica. 

El terme "ArtDeco" es deriva de l'exposici d'"Arts Decoratives" de 1925 a Pars, que va demostrar ser un aparador espectacular per a l'estil. A Pars, l'estil caricaturesc de Cappiello va portar a les imatges geomtriques, intellectuals d'A.M. Cassandre, que va popularitzar les tcniques de l'aergraf per a l'aplicaci del color. Els seus cartells de creuers de Normandia, de Statendam i d'Atlantique es van convertir en icones de l'edat industrial. 

L'ArtDeco, com l'Art Nouveau, s'estn rpidament a travs d'Europa. Els artistes Federico Seneca i Giuseppe Riccobaldi a Itlia, Ludwig Hohlwein a Alemanya, Pieter Hofman a Holanda, Otto Morach i Herbert Matter a Sussa, E. McKnight Kauffer a Anglaterra, i Francisco Gali a Espanya.

Segona Guerra Mundial i el final de la litografia de pedra.
El cartell va jugar una altra vegada un paper important en la comunicaci de la Segona Guerra Mundial, per aquest vegada que va compartir el treball amb altres mitjans, principalment la rdio i la impressi. Per aquest temps, la majoria dels cartells van ser impresos usant la tcnica d'offset, que permetia tirades grans i rpides. L's de la fotografia en cartells, que va comenar a la Uni Sovitica en els anys 20, va arribar a ser tan com ara com la illustraci. Desprs de la guerra, l's de cartell va declinar en la majoria dels pasos mentre que la televisi i el cinema es van convertir en els protagonistes de la difusi de missatges.

L'ltima resplendor de l'edat clssica del cartell litogrfic va ocrrer a Sussa, on el govern va promoure la indstria d'impressi i l'excellncia del cartell. L'establiment d'una mida estndard del cartell i d'un sistema nacional del quiosc el 1914 era una ajuda addicional. 

Aprofitant el sentit sus de la precisi, de l'estil que es va desenvolupar durant la Segona Guerra Mundial i els primers anys 50 a Basilea eren el "Sachplakat", o de l'"Object Poster Style". Convertint la fabricaci d'objectes diaris en icones gegants, les seves arrels van de nou al Plakatstil de Lucian Bernhard i el moviment surrealista. L'elegncia visual va ser aparellada sovint per humor plcid. Amb el final de la impressi litogrfica en els anys 50, Leupin, Brun i els altres artistes de Basilea Sachplakat van donar tornada en un estil divertit menys confiat sobre els rics colors i textures de la impressi litogrfica.

L'ascens de l'Era de la Informaci en la postguerra.
La dominaci de Sussa en el camp del cartell va continuar creixent a finals dels anys 50 amb el desenvolupament d'un nou estil grfic que tenia arrels en la Bauhaus. A causa de la seva confiana forta en elements tipogrfics en blanc i negre, el nou estil va ser conegut com l'estil tipogrfic internacional (International Typographic Style). Refinat a les escoles del disseny a Zuric i Basilea, l'estil va utilitzar una reixeta matemtica, regles grfiques determinants i una fotografia en blanc i negre per proporcionar una estructura clara i lgica. Es va convertir en l'estil grfic predominant del disseny al mn en els 70, i continua exercint la seva influncia avui.

El nou estil va encaixar perfectament al mercat de la postguerra cada vegada ms global. El problema sus de la llengua (tres idiomes importants en un pas petit) es va convertir en un problema mundial, i all era una necessitat forta de la claredat en paraula i smbol. Les corporacions van necessitar la identificaci internacional, i esdeveniments globals tals com les Olimpades requerien solucions universals que l'estil tipogrfic podria proporcionar.

En el mateix temps, un acostament relaxat i ms intutiu va prendre l'asimiento a diversos pasos, el ms notablement possible els EUA i la Polnia. Philip Meggs utilitza la imatge conceptual del terme del paraigua per descriure un nou estil de la illustraci, un que va demanar lliurement de Surrealisme, d'art pop i d'expressionism. Un exemple fams era el farcit de registre 1967 de l'lbum de Bob Dylan de Milton Glaser. Glaser va cristallitzar el missatge contracultural del msic retratant els seus cabells llargs com un arc de Sant Mart ric colors que s'agiten en suaus traos corbs. (el cartell de Glaser anticiparia una moda psicodlica breu per espectacular del cartell als Estats Units, que van recordar els excessos florals de l'Art Nouveau, les imatges diferides que premien l'Op-Art, i les juxtaposicions estranyes de Surrealisme). 
Altres mestres de la imatge conceptual inclouen a Armant Testa a Itlia, Gunter Rambow a Alemanya, i Nicolas Troxler a Sussa.

Postmodernisme i l'era de l'ordinador.

L'estil tipogrfic internacional va comenar a perdre la seva energia el `70 segon i el ` aviat 80 segons molts ho van criticar per ser fred, formal i dogmtic. Un professor jove a Basilea, Wolfgang Weingart va conduir la rebelli que va portar en l'estil grfic predominant d'avui conegut lliurement com a disseny Postmodern. Weingart va experimentar amb la impressi offset per produir els cartells que apareixien complexos i catics, juganers i espontanis, tots en contrast rgid als ensenyaments dels seus mestres. L'alliberament de Weingart de la tipografia era una fundaci important per a diversos nous estils, de Memphis i de Retro, als avenos ara que eren fets en grfics de computadora. 

El paper i l'aspecte del cartell ha canviat contnuament durant l'ltim segle per resoldre les necessitats canviants de la societat. Encara que el seu paper s menys central que ara fa 100 anys, el cartell segueix la seva evoluci en els nous suports com la computadora i Internet, que estan revolucionant la manera de comunicar-nos en el segle XXI. 

Cartell llumins.

Cartell que s'illumina en la foscor per una srie de tubs de ne collocats dins d'una carcassa plstica. L'esmentat suport translcid reprodueix en diversos colors el logotip, la marca i altres missatges grcies a la llum interior.

Els cartells lluminosos sn propis de les faanes d'establiments si b tamb es troben en el seu interior promocionant els seus productes o serveis. Sn especialment habituals en bars i restaurants de menjar rpid on informen dels mens, preus, ofertes, etc. La illuminaci d'imatges tamb s'ha tornat habitual grcies al perfeccionament de la reproducci fotogrfica sobre policarbonats i altres materials.

Els cartells lluminosos poden collocar-se en diferents posicions:

Adherits al mur o la faana de l'establiment, generalment sobre la porta 
perpendiculars a la faana subjectes a ella per un suport metllic. Els seus llums superposats conformen el paisatge habitual de moltes avingudes comercials al mn. 
formant cantonada sobre la paret de l'establiment. 
independents en forma de monlit llumins. 

Per tenir el mateix principi, tamb es poden considerar cartells a les imatges illuminades collocades al frontal de les mquines expenedores de begudes, tabac, aliments, etc. i que es troben a nombrosos establiments i llocs pblics.

=Articles relacionats=
 Cartell de bsqueda;
 Disseny grfic;
 Illustraci;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162261" title="Bandolerisme" nonfiltered="1036" processed="1033" dbindex="66037">
El bandolerisme s una activitat delictiva recurrent a Catalunya durant la segona meitat del segle XVI i la primera meitat del segle XVII (alguns van actuar, per, durant el segle XVIII). Protagonitzada per senyors empobrits a causa de la davallada del feudalisme, els seus servents practicaven la violncia entre ells, i el bandidatge, els robatoris i els assalts eren freqents. Algun bandoler va fer fama, com Joan Pera, Serrallonga, Perot Rocaguinarda  Jaume Masferrer.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162263" title="Antoni Pujador i Estany" nonfiltered="1037" processed="1034" dbindex="66038">
Antoni Pujador i Estany, Manuheuroroa (Barcelona, 1948-1993) fou un estudis de l'illa de Pasqua, membre i portaveu del Consell de Caps de Rapa Nui.

Com a pilot professional i desprs director d'exportaci de diverses firmes internacionals, va visitar l'illa en diverses ocasions des del 1974. Va crear l'organitzaci cultural Taina Rapa Nui (Amics de Rapa Nui) amb seu a Barcelona, i va ser membre fundador de l'Associaci Espanyola d'Estudis del Pacfic.

El 1982 va promoure l'agermanament d'Olot amb Hanga Roa, capital de l'illa, a petici del seu alcalde Samuel Cardineli. Per aquest motiu va portar un escultor rapanui per tallar un moai amb roca volcnica de la Garrotxa.

El 1985 va publicar a Barcelona el Mapa arqueolgico-turstico de Rapa Nui junt amb el xil Pablo Teutsch i amb Francesc Amors i Gonell de la Universitat de Barcelona. Amb motiu de la presentaci del mapa a Thor Heyerdahl, aquest els va convidar a participar en una expedici arqueolgica a l'illa de Pasqua junt amb experts reclutats pel Museu Kon-Tiki d'Oslo.

L'expedici es va dur a terme el 1987. Pujador es va quedar a l'illa hospitalitzat per culpa d'un accident. Durant aquest temps va fer amistat amb els rapanuis, entre altres amb Alberto Hotus Chvez, president del Consell de Caps de Rapa Nui. Es tracta d'una assemblea tradicional formada per representants de les famlies indgenes que per aquella poca no tenia reconeixement oficial per part de les autoritats xilenes. Va ser acceptat com a membre honorari del Consell, amb veu i sense vot, i va ser nomenat portaveu exterior. Heyerdahl, que ja era membre honorfic amb anterioritat, i Pujador van ser els nics no rapanuis acceptats en el Consell. Seguint la tradici polinsia, se li va concedir un nom tradicional, Manuheuroroa que vol dir l'au que va venir de lluny, i el va adoptar com a segon cognom signant Antoni Pujador-Manuheuroroa.

Se'l va valorar pel coneixement de l'illa i de la seva cultura, i per la implicaci en les reclamacions indgenes. Es va mostrar especialment combatiu amb la necessitat de tornar als habitants la titularitat de les terres, en la campanya de recuperaci de peces arqueolgiques i amb el reconeixement d'una autonomia poltica. Aix li va portar problemes durant la dictadura d'Augusto Pinochet i va ser perseguit pels serveis secrets xilens.

L'11 d'agost del 1993 va mor a Barcelona vctima d'una malaltia irreversible. En compliment de les seves voluntats, les seves cendres es van enterrar al cementiri d'Hanga Roa. La seva lpida diu  entre otros dirigentes o matato'a que han construido su Historia.

Referncies.
Francesc Amors, L'illa de Pasqua: El somni impossible d'Antoni Pujador, ISBN 978-84-96483-21-7;
Construccin de entidades nacionales en el Pacfico, article de Francesc Amors al nmero 11 de la Revista Espaola del Pacfico. ;
Web en memoria de Antoni Pujador, article de Francesc Amors. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162266" title="Calada del Gegant" nonfiltered="1038" processed="1035" dbindex="66039">

La Calada del Gegant (Giant's Causeway, en angls) s un conjunt de unes 40.000 columnes basltiques entrellaades resultat d'una erupci volcnica ocorreguda fa 60 milions d'anys. Est situada a la costa nord-est d'Irlanda, a uns 3 km. al nord de Bushmills al Comtat d'Antrim. El 1986 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i el Departament de Medi Ambient d'Irlanda del Nord la va declarar Reserva Natural Nacional el 1987. El seu propietari, el Patrimoni Nacional, s qui la gestiona. Les columnes de la calada formen passeres que surten dels peus dels penya-segats, es dirigeixen mar endins i desapareixen sota l'aigua. La majoria de les columnes sn hexagonals, per n'hi ha amb quatre, cinc, set i vuit costats. Les ms altes tenen una alada de 12 metres i la lava solidificada que hi ha als penya-segats arriba a tenir un gruix de 28 metres.

Formaci.

La Calada del Gegant s el resultat de l erosi d una antiga colada de lava fluida basltica expulsada durant el terciari (datada aproximadament de fa 60 milions d anys). La contracci trmica de la lava en el moment del seu refredament (immediatament desprs de la seva emissi) ha creat la fracturaci hexagonal en forma de columnes.



 Llegenda . 

La llegenda conta que el gegant Fionn mac Cumhaill (Finn McCool, en angls) va construir la calada per a creuar cap a Esccia i lluitar contra el seu homleg escocs Benandonner. Una versi de la llegenda conta que Fionn mac Cumhaill es va adormir abans de creuar el pont. Com que no arribava, Benandonner, que era molt ms gran que ell, va decidir venir a buscar-lo. Per tal de protegir Fionn, la seva muller Oonagh el va abrigar amb una manta mentre dormia i va fingir que es tractava del fill de Fionn (una variant de la llegenda diu que Fionn va fugir en veure l'enorme grandria de Benandonner i va demanar la seva muller que el disfresss com si fora un nad). En ambdues versions, quan Benandonner va descobrir la grandria del 'nen', va imaginar-se que Fionn, el pare d'una criatura tan gran, havia de ser realment gegantesc, aix que va fugir terriblement espantat, i va destruir la calada per a que Fionn no pogus seguir-lo. 

Un altra variaci del conte diu que Oonagh va pintar una pedra per a fer-la semblar un filet de carn i li va donar a Benandonner, mentre que al 'nen' (Fionn) li donava un filet normal. Quan Benandonner va veure la facilitat amb la que el nen es menjava el tall de carn, va arrencar a crrer, destruint tamb la calada.

La llegenda de la calada es corrobora geolgicament pel fet de qu hi existeixen formacions basltiques similars (creades per la mateixa erupci volcnica) a un lloc anomenat la Cova de Fingal a l'illa escocesa d'Staffa.

 Estructures singulars .

L'erosi atmosfrica contnua durant uns quants milions d'anys ha fet que algunes estructures de la zona s'assemblin a objectes, com ara l'Arpa del Gegant, l'Orgue, la Bota del Gegant, les Xemeneies, la Cadira del Gegant i la Bresca que es poden veure en les segents fotografies. Tamb hi sn els Ulls del Gegant, columnes erosionades rogenques creades pel desplaament de penyals de basalt, aix com els Escalons del Pastor, la Porta del Gegant i el Gep del Camell. 





Formacions similars arreu.



Encara que les columnes basltiques de la Calada del Gegant sn impressionants, no sn niques. Les columnes de basalt sn un tret volcnic com, i es troben pertot amb diversos graus d intensitat (el refredament ms rpid produeix columnes ms petites). Uns altres llocs notables inclouen la Cova de Fingal a Esccia, la gorja Garni a Armnia, els Esculls de l Illa Ciclopi, a Siclia, Devils Postpile National Monument a Califrnia, Devils Tower National Monument a Wyoming, els prismes de basalt de Santa Maria Regla a Hidalgo -Mxic-, la Formaci "Tubs d'Orgue" al Mont Cargill a Nova Zelanda, la formaci gegant "Rocha dos Bordes" a Flores (Aores), el Gnh     a a la provncia de Ph yn a Vietnam, i el "Cap Columnar" (en rus: Mis Stolbchaty) a Kunashir, la ms meridional de les Illes Kurils a Rssia.

A casa nostra tamb tenim una representaci d aquest tipus de formaci a la base de la colada basltica que sost el poble de Castellfollit de la Roca (Garrotxa).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162267" title="Pi Arae" nonfiltered="1039" processed="1036" dbindex="66040">


Pi Arae (  Ara /   Arae) s una estrella de la constellaci Ara.

Pi Arae s una subgeganta blanca del tipus A de la magnitud aparent +5,25. Est aproximadament a 138 anys-llum de la Terra. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162270" title="Poliorctica" nonfiltered="1040" processed="1037" dbindex="66041">
La poliorctica s la tcnica de protecci d un indret contra atacs mitjanant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l espai. La manifestaci ms clara de la poliorctica s l emmurallament o construcci d'una muralla, per tamb s hi compta els fossats, l aturonament, l aquarterament, la sagrera, etctera.

La poliorctica a Catalunya.
Edat antiga (ibers, grecs i romans).

En terres catalanes hi ha poques restes de la poliorctica dels ibers, llevat de la ciutat ibrica d Ullastret (Baix Empord) i l assentament fortificat de Calafell (Baix Peneds). En tot cas, en aquesta poca hi devia haver altres recintes emmurallats, tant ibrics com d altres cultures, com el recinte grec d'Empries (Alt Empord).

Del temps dels romans (segle II aC - segle V), la millor mostra poliorctica a Catalunya s la muralla de Tarragona (Trraco), que encercla la Part Alta de la ciutat. Construda amb grans carreus i d una altura considerable, encara avui es pot visitar. D aquesta poca formen part tamb les muralles de Barcelona (Brcino). Ja en poca baix-imperial (segle V) Barcelona devia tenir unes muralles importants, que serien fora tils tant a l edat mitjana com a l edat moderna. D aquesta muralla noms en resta un petit fragment, vora la catedral de Barcelona, ja que al segle XIX es van enderrocar totes les muralles (les d aquesta poca i les que es van anar construint posteriorment). Altres mostres de poliorctica romana es troben a la muralla de la ciutat romana d Emporiae (al costat d Emprion) o les restes de la muralla de Girona (segle III).

Edat mitjana: rabs.

Els rabs (segles VIII-XII) van estendre una gran quantitat de fortaleses al llarg del territori que controlaven a l actual Catalunya. En sn mostres el castell de Balaguer (restes del pla d'Almat); la suda de Tortosa (avui un parador turstic); i la suda de Lleida (a tocar de l actual Seu Vella). A banda d aquestes fortificacions urbanes, arreu del territori musulm hi havia altres castells, com Asc, Flix, Miravet, etctera, que vigilaven els passos del riu a la Ribera d'Ebre.

Algunes fortaleses rabs van passar a mans d ordes militars cristians a partir del segle XII, quan els comtes de Barcelona i d Urgell van conquerir les terres andalusines del sud i de l oest de Catalunya. s el cas del castell de Miravet (Ribera d'Ebre), que va passar a mans de l orde del Temple, o del castell d'Ulldecona (Montsi), que va passar a mans de l orde de l'Hospital. En tots dos casos es va refer tot el recinte, de manera que aquests castells es poden considerar d arquitectura hbrida (andalusina i templera o hospitalera; en el cas de Miravet, a ms, hi ha afegits del segle XIX, motivats per les guerres carlines). En algun cas, per, els castells fets per aquests ordes sn de nova planta; s el cas del castell de Penscola (Baix Maestrat), construt pels templers (finals del segle XIII - principis del segle XIV).

Als segles X-XII, a la zona fronterera entre comtals i andalusins van sorgir moltes
torres de vigilncia. Algunes d aquestes sn d origen andalus, encara que posteriorment fossin ocupades pels comtals. El tret principal s que solien ser circulars (tot i que tamb n hi ha de planta quadrada) i que sovint es folraven posteriorment amb una segona capa, donant-hi ms gruix. Les torres ms importants d aquesta mena sn la torre de la Manresana (vora els Prats de Rei, Anoia) i la d Alsamora (Pallars Juss).

Edat mitjana: comtals i comtes-reis catalans.

A la mateixa poca, a la zona comtal de l actual Catalunya van sorgir molts castells. Alguns -la majoria- eren un castell termenat, encarregats del control sobre el territori (ms contra els pagesos que estaven sota el seu domini que contra els musulmans). D altres sn castells netament militars. Un dels ms importants s el castell de Mur (Pallars Juss), creat a l entorn de l any 1000 per Arnau Mir de Tost. s un castell prototpic. L element nuclear s la torre, segurament de la mateixa natura que les torres de vigilncia medievals (comentades al pargraf anterior). Al seu entorn es construeix una muralla fora alta, que pot tenir una forma ms o menys triangular, b que amb els escaires arrodonits.

Des de l any 1000 i, sobretot, a la baixa edat mitjana, alguns d aquests castells agafarien un aire residencial i senyorial. s el cas de Llord (Pallars Juss) -no gaire lluny de Mur, tamb creat per Arnau Mir de Tost-, el castell forms de Balaguer (Noguera) -fet sobre la base del castell andalus-, Montclar (Urgell), La Fora de Vilamajor (Valls Oriental) -enrunat pel terratrmol de Catalunya de 1448-, Ciutadilla (Urgell), Guimer (Urgell), Verd (Urgell), Montsons (Noguera) -un dels ms ben conservats-, Torrefeta (Segarra), Riudabella (Conca de Barber), Castellet (Alt Peneds), Sant Mart Sarroca (Alt Peneds), Calafell (Baix Peneds), Calaf (Anoia), Vallmoll (Alt Camp), Castellbell (Bages), Montesquiu (Osona), Castell de Montsoriu (Arbcies, Selva), Mataplana (Ripolls), etctera. Alguns castells van adquirint ms elements per la seva importncia: s el cas del castell de Falset (Priorat); el castell reial de Cotlliure (Rossell), que fou completament refet entre 1242 i 1280; o el ms emblemtic, Cardona (Bages), potser el ms evolucionat.

Una altra tcnica defensiva amb emmurallament de l'edat mitjana consistia a tancar tota una poblaci. El resultat s una vila closa, una poblaci totalment protegida per muralles, sense edificacions extramurs. A Catalunya, el millor exemple de vila closa que ha roms intacta, sense creixement modern, s el poble de Montfalc Murallat (Segarra). Les poblacions de Batea (Terra Alta), de Valls (Alt Camp) i de la Selva del Camp (Baix Camp) tamb tenen part del seu nucli dins l'antiga vila closa, i actualment es pot percebre la diferncia entre l'interior i l'exterior de les antigues muralles.

Cal dir que, en poca medieval, alguns monestirs tamb van dotar-se d estructures de vigilncia, com les torres poc o molt fortificades dels monestirs de Sant Miquel de Cuix (Conflent) o Sant Pere de Rodes (Alt Empord).

A partir del segle XIII es troben alguns canvis, coincidint amb el pas del romnic al gtic. El castell de Montgr (Torroella de Montgr, Baix Empord), de finals del segle XIII i principis del XIV, s una bona mostra d aquesta evoluci. S abandona el castell funcional de formes variables per amb tendncia a la rodonesa i s adopten formes ms quadriculades. El castell de Montgr s de planta quadrada amb torres als escaires.

El segle XIV s una poca de gran activitat poliorctica en terres catalanes, amb l impuls del rei Pere el Cerimonis. D aquesta poca sn les muralles de la Fora Vella, de Girona; les muralles d Hostalric (Selva); les muralles de Tossa de Mar (Selva); el permetre emmurallat del monestir de Sant Cugat del Valls (Valls Occidental); o el Castellet de Perpiny (Rossell), aquest darrer amb retocs del segle XVI. L actual pont fortificat de Besal tamb s dels segles XIV-XV (tot i que ja existia abans, fou reedificat; al segle XX, tamb, fou reconstrut). A causa de la guerra dels dos Peres (entre Pere el Cerimonis de Catalunya-Arag i Pere el Cruel de Castella-Lle) s edificarien les muralles de Montblanc (Conca de Barber) i tamb es van fortificar els monestirs de Poblet (Conca de Barber) i Santes Creus (Alt Camp). En el cas de Poblet, la porta reial s prcticament idntica a la porta de Serrans de Valncia.

El regne de Mallorques, que s havia esqueixat el casal de Catalunya-Arag desprs de la mort del rei Jaume I, va desenvolupar tamb una important activitat poliorctica de finals del segle XIII, fins que va ser reintegrat a la corona per Pere el Cerimonis (segle XIV). D aquesta poca sn el castell de Bellver (Palma, Mallorca), de planta circular, i el castell dels Reis de Mallorca (Perpiny, Rossell), als quals cal afegir-hi el castell reial de Cotlliure (Rossell), que ja estava construt per que va ser reformat. Aquests castells tenen tamb un fort component residencial i senyorial.

Al segle XV, la irrupci de la pirobalstica (canons) implica un replantejament de la poliorctica. En aquesta poca, la corona catalanoaragonesa treballa sobretot a Npols, on es desenvoluparan noves tcniques. A Catalunya es construeix l imponent castell de Salses (nord del Rossell). Servia per a defensar la frontera amb Frana, i es considera un exemplar important de les innovacions tcniques de l poca (per exemple, l arrodoniment de les formes de la muralla, que tenia per objectiu repellir millor les canonades).

Edat moderna.

Les fortificacions que es fan al segle XVI ja no tenen res a veure amb les de segles anteriors. Pensades per a allotjar-hi grans contingents militars, per a repellir atacs amb pirobalstica i per a controlar el territori, es fan ms grans i ms modernes. Una bona mostra d aquesta evoluci del segle XVI s la fortalesa de Roses (Selva) o les muralles renaixentistes de la vila d Eivissa.

Tamb durant el segle XVI proliferen les torres de guaita de la costa. Tot i que ja n hi havia en poca medieval, en aquesta poca en sorgeixen moltes a causa del perill dels pirates turcs i barbarescos. La costa catalana s plena d aquest tipus de construccions, sovint dites torre del moro. Les ms importants sn al Maresme, i tamb destaca la de Cambrils (Baix Camp). A les Illes, a ms de torres es fan autntics castells, com el castell de Sant Felip (vora Ma, Menorca).

Les fortificacions del segle XVII i del segle XVIII continuen evolucionant cap a grans edificacions, amb capacitat per a allotjar-hi molts soldats. Les muralles adopten formes estrellades, per tal que els panys de muralla sigui menys vulnerables als atacs. Cal dir, per, que en aquesta poca els territoris catalanoparlants es troben sota domini de tres corones imperials: Espanya, Frana i Anglaterra. Segons el domini, la poliorctica en terres catalanes del segle XVIII adoptar una forma o una altra.

Els castells ms importants sota domini hispnic al segle XVIII sn el castell de Montjuc (Barcelona) i la fortalesa de Sant Ferran (Figueres, Alt Empord). La segona va ser creada de nova planta, i t un disseny tpicament vuit-centista. En la majoria de casos, per, es tractava de refaccions de castells importants anteriors: Castell de Gardeny (Lleida, Segri), Castellciutat (La Seu d'Urgell, Alt Urgell), Cardona (Bages), etc. Tamb es va fer de nova planta la ciutadella de Barcelona, avui derruda (s el parc de la Ciutadella) llevat d'algun edifici. En el cas del castell d'Hostalric (Hostalric, Selva) es tracta d'un edifici de nova planta, ja que, tot i que hi havia un castell medieval, va ser derrut completament.

A la zona catalana sota domini francs (Catalunya Nord, passada a la corona francesa amb el Tractat dels Pirineus (1659)), l activitat constructiva militar de la corona francesa, amb finalitat de control i repressi, va fer que proliferessin fortificacions tpicament vuit-centistes. Van ser dissenyades per Sbastien Le Prestre de Vauban, un dels millors arquitectes militars de l poca. Entre les fortificacions vaubianes destaquen el poble de Montllus (Alta Cerdanya), creat de nova planta i que cont poblaci civil a l interior; el castell de Bellaguarda (a cavall de la frontera francoespanyola, Alt Empord i Rossell), refet sobre un antic castell; o els retocs a la muralla medieval de Vilafranca de Conflent (Conflent). Tamb signific la destrucci del castell de Ri, que havia estat el de la famlia de Guifr el Pils. Modernament s'ha intentat que l'obra de Vauban fos declarada patrimoni de la Humanitat, per els elements populars de la Catalunya Nord s'hi han mostrat refractaris perqu van ser eines de repressi.

A Menorca, la presncia dels anglesos durant el segle XVIII va fer que el castell del segle XVI de Sant Felip es refs amb les novetats tcniques de l poca.

Segles XIX i XX.

Si la introducci de la pirobalstica va implicar un canvi de tcniques, la introducci de l aviaci militar, amb els bombardejos aeris, van fer intils les antigues muralles de pedra. Durant els segles XIX i XX, alguns antics castells s han refet bastant a gust dels propietaris, com Escornalbou (Baix Camp), reconstrut per Eduard Toda a finals del segle XIX; el castell de Tamarit (Tarragons); el castell de Pbol (Baix Empord), que al segle XIX fou reformat pel pintor Salvador Dal per a la seva muller Gala; o el castell de Peralada (Alt Empord). A partir del segle XIX, les activitats poliorctiques en si van quedar redudes a l allotjament de tropes en edificis especficament dissenyats per a aix (el quarter). En algunes poblacions, els quarters van collocar-se als afores del nucli urb. Amb el creixement posterior de les poblacions, els quarters van quedar inclosos dins del teixit urb, si b van condicionar el traat dels carrers: aix s el que va passar a Valls (Alt Camp) i a Banyoles (Pla de l'Estany).

Altres fortificacions.

Finalment, cal dir que, durant la baixa edat mitjana i al llarg de l edat moderna, algunes cases, sobretot masies, van dotar-se d elements de fortificaci. s el que s anomena casa forta.

Referncies.


Bibliografia.
 Adell, Joan-Albert; Orpinell, Ramon (2004). Guia RACC de castells de Catalunya. Barcelona: RACC Autombil Club / Edicions 62.
 Cortada, Llus (1998). Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorctics a la Catalunya preindustrial volums. Barcelona: Institut d Estudis Catalans.
 Hernndez, Francesc Xavier (2001-2004). Histria militar de Catalunya I: Dels ibers als carolingis. Volum II: Temps de conquesta. Volum III: La defensa de la Terra. Volum IV: Temps de revolta. Barcelona: Rafael Dalmau.
 Martn, O.; Gallart, E. (1988). "Els sistemes defensius de la costa catalana contra la pirateria i el corsarisme (XVI-XVII)", Manuscrits. Revista d'histria moderna, 7.

 Vegeu tamb .
 Setge;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162271" title="Histria del cartell" nonfiltered="1041" processed="1038" dbindex="66042">

Cheret i el naixement del cartell.
Encara que la litografia va ser inventada el 1798 per Aloys Senefelder, aquesta tcnica era al principi massa lenta i costosa per a la producci del cartells. La majoria dels cartells eren produts en blocs de fusta (xilografia) o gravats del metall amb poc color o disseny. 

El desenvolupament del procs litogrfic de tres colors de Cheret va obrir una via que va permetre que els artistes assolissin cada color de l'arc de Sant Mart amb tan sols tres pedres -generalment vermelles, grogues i blaves - impreses en un registre acurat. 
Encara que el procs era difcil, el resultat era d'una notable intensitat del color i textura, amb sublimaci de les transparncies i els matisos impossibles en altres mitjans(fins i tot avui dia). Aquesta capacitat de combinar paraula i imatge en un format tan atractiu i econmic, finalment va fer del cartell litogrfic una innovaci de gran abast. Comenant el 1870 a Pars, es va convertir en un medi dominant de la comunicaci de masses a les ciutats d'Europa i Amrica. Els carrers de Pars, Mil i Berln van ser transformats rpidament a la "galeria d'art del carrer", entrant de ple en l'edat moderna de la publicitat.

La Belle Epoque.
Durant el 1890, En plena belle Epoque en Frana, l'afici pel cartell estava en plena floraci. El 1891, el primer cartell de Toulouse-Lautrec, "Moulin Rouge", va elevar l'estat del cartell al la categoria d'art. Les exposicions, els expositors i els distribudors del cartell van proliferar, satisfent la demanda del pblic pel cartell. Al comenament de la dcada, el distribudor parisenc pioner Sagot, va numerar 2200 cartells al seu catleg de vendes.

El 1894, Alphonse Mucha (1860-1939), un funcionari txec resident en Pars, va crear la primera obra mestra del cartell d'Art Nouveau. L'estil florit de Mucha, neix durant la nit quan Mucha va ser pressionat per produir un cartell per a Sarah Bernhardt, la brillant actriu que havia pres Pars. Amb influncies dels pre-Rafaelites, i de l'art bizant, aquest estil va dominar l'escena parisenca en els deu anys segents i es convertiria en el principal moviment decoratiu internacional de l'art fins a la Primera Guerra Mundial.

La Belle Epoque fora de Pars.
El cartell va anar introduint-se lentament en altres pasos per a partir de 1880, es va accelerar la seva popularitat. A cada pas, el cartell va ser protagonista tamb de tots els esdeveniments culturals d'importncia de la societat europea. A Frana, el culte del caf (absenta i altres productes alcohlics) era omnipresent; a Itlia l'pera; a Espanya les curses de toros i els festivals; en la literatura i els productes per a la llar; a les fires comercials, als diaris literaris de la Gran Bretanya i d'Amrica i al circ. 

Les primeres distribucions massives de cartells van ser dutes a terme a la Gran Bretanya i Itlia el 1894, Alemanya en 1896, i Rssia el 1897. La ms important va ser duta a terme a Reims, Frana el 1896 i va repartir 1.690 cartells per tot el pas.

Malgrat l'encreuament amb els estils de la "Belle Epoque", els estils nacionals distintius van arribar a ser evidents. Els cartells holandesos van ser marcats per l'ordre lineal; els cartells italians pel seu drama i escala magnfica; Els alemanys per a la seva franquesa i medievalisme. La gran influncia de Frana havia trobat un contraps. L'estil Art Nouveau va continuar desprs d'acabat el segle, encara que va perdre molt del seu dinamisme amb la imitaci i la repetici. La mort de Tolouse-Lautrec el 1901 i de l'abandonament de l'art del cartell per Mucha i Cheret va deixar un buit a Frana el nou segle. Aquest va ser omplert per un jove caricaturista itali anomenat Leonetto per l'illustrador Cappiello, que va arribar a Pars el 1898. 

Influt fortament per Cheret i Tolouse-Lautrec, Cappiello va rebutjar el detall primmirat de l'Art Nouveau. Al seu lloc ell es va centrar en crear una imatge simple, sovint divertida o estranya, que captivaria immediatament l'atenci i la imaginaci de l'espectador de carrer. El seu cartell de l'"Ajenjo de Maurin Quina" el 1906, diable verd pistatxo en un fons negre amb tipus de pal sec en bloc, va marcar la maduraci d'un estil que dominaria art parisenc del cartell fins al primer cartell d'Art Deco de Cassandre el 1923. Aquesta capacitat de crear una identitat de la marca de fbrica va establir Cappiello com el pare de la publicitat moderna. s autor entre altres famosos cartells, dels de Cinzano.

Mentrestant, els artistes que treballaven a l'escola de Glasgow d'Esccia, la Secessi de Viena d'ustria, i Deutscher Werkbund d'Alemanya tamb transformaven l'esperit modernista primerenc de l'Art Nouveau. Aquestes escoles van rebutjar l'ornamentaci curvilnia en favor d'una estructura rectilnia i geomtrica basada en el funcionalisme. 

Una conseqncia dominant d'aquests esforos modernistes era el "Plakatstil" alemany (1906 -1918), o el "Poster Style", que va ser iniciat el 1905 per Lucien Bernhard a Berln. Per a un concurs del cartells patrocinat pels fsfors Preister ell va dibuixar dos grans fsfors i va retolar la marca sobre ells en lletres netes, en negreta. La simplicitat rgida del disseny de Bernhard va guanyar la competici. Bernhard minimalitza el naturalisme i posa l'mfasi en colors i formes planes donant amb el seu treball, el pas segent cap al modern llenguatge visual.

Primera Guerra Mundial i la revoluci bolxevic. 
Va significar un nou paper del cartell: la propaganda. De fet, la guerra va suposar la campanya publicitria ms gran fins a la data, des de recaptar diners, a soldats de reclutament i d'alar esforos voluntaris, a estimular la producci o provocar ultratge i atrocitats en les lnies enemigues. Amrica noms, va produir prop de 2.500 dissenys i aproximadament 20 milions de cartells, gaireb un cartell per a cada 4 ciutadans en poc ms de 2 anys. 

Les llions de la brillant publicitat americana en la Gran Guerra no van ser malgastades per la Rssia bolxevic, que van donar tornada a l'art del cartell en ajuda a la seva guerra civil. Lenin i els seus seguidors demostrats ser els amos de la propaganda moderna, i el cartell es van convertir en una arma vital qual seria utilitzada a travs del segle en guerres calentes i fredes per tot arreu. 

Entre les guerres mundials: Modernisme i Art-Dec.
Desprs de la Primera Guerra Mundial, la inspiraci orgnica de l'Art Nouveau semblava inaplicable en una societat cada vegada ms industrial. Les noves realitats van ser expressades millor en els moviments moderns de l'art del cubisme, Futurisme, Dadaisme i de l'expressionisme, que tindrien una influncia profunda en el disseny grfic. 
A la Uni Sovitica, el moviment |Constructivista va prendre el lideratge en els anys 20 amb la meta de crear una nova societat tecnolgica. L'edifici en el moviment de Suprematista de Kasimir Malevich (la conseqncia russa de Cubisme i Futurisme), el Constructivisme va desenvolupar un estil d'"agitaci" de la composici, marcat per les diagonals, fotomuntatges i colors primaris. Condut perLissitsky, Alexander Rodchenko, Gustav Klutsis, i Stenberg, el treball dels Constructivistes tindria un impacte important en disseny occidental, sobretot a travs de la "Bauhaus" i del moviment de "de Stijl". 

Aquest llenguatge cientfic del disseny va ser popularitzat en un nou moviment decoratiu internacional anomenat "ArtDeco". En aquest estil la mquina, l'energia i la velocitat es van convertir en els temes primaris. Les formes van ser simplificades i van aerodinamitzades, i els tipus de lletra corbades van ser substituts pels llisos, angulars. L'art Deco va demostrar una varietat mplia d'influncies grfiques, dels moviments moderns de l'art del Cubisme, de Futurisme i de Dada; als avenos del disseny de la Secessi de Viena, de Plakatstil, i del Constructivisme rus; a l'art extic de Prsia, d'Egipte, i de l'frica. 

El terme "ArtDeco" es deriva de l'exposici d'"Arts Decoratives" de 1925 a Pars, que va demostrar ser un aparador espectacular per a l'estil. A Pars, l'estil caricaturesc de Cappiello va portar a les imatges geomtriques, intellectuals d'A.M. Cassandre, que va popularitzar les tcniques de l'aergraf per a l'aplicaci del color. Els seus cartells de creuers de Normandia, de Statendam i d'Atlantique es van convertir en icones de l'edat industrial. 

L'ArtDeco, com l'Art Nouveau, s'estn rpidament a travs d'Europa. Els artistes Federico Seneca i Giuseppe Riccobaldi a Itlia, Ludwig Hohlwein a Alemanya, Pieter Hofman a Holanda, Otto Morach i Herbert Matter a Sussa, E. McKnight Kauffer a Anglaterra, i Francisco Gali a Espanya.

Segona Guerra Mundial i el final de la litografia de pedra.
El cartell va jugar una altra vegada un paper important en la comunicaci de la Segona Guerra Mundial, per aquest vegada que va compartir el treball amb altres mitjans, principalment la rdio i la impressi. Per aquest temps, la majoria dels cartells van ser impresos usant la tcnica d'offset, que permetia tirades grans i rpides. L's de la fotografia en cartells, que va comenar a la Uni Sovitica en els anys 20, va arribar a ser tan com ara com la illustraci. Desprs de la guerra, l's de cartell va declinar en la majoria dels pasos mentre que la televisi i el cinema es van convertir en els protagonistes de la difusi de missatges.

L'ltima resplendor de l'edat clssica del cartell litogrfic va ocrrer a Sussa, on el govern va promoure la indstria d'impressi i l'excellncia del cartell. L'establiment d'una mida estndard del cartell i d'un sistema nacional del quiosc el 1914 era una ajuda addicional. 

Aprofitant el sentit sus de la precisi, de l'estil que es va desenvolupar durant la Segona Guerra Mundial i els primers anys 50 a Basilea eren el "Sachplakat", o de l'"Object Poster Style". Convertint la fabricaci d'objectes diaris en icones gegants, les seves arrels van de nou al Plakatstil de Lucian Bernhard i el moviment surrealista. L'elegncia visual va ser aparellada sovint per humor plcid. Amb el final de la impressi litogrfica en els anys 50, Leupin, Brun i els altres artistes de Basilea Sachplakat van donar tornada en un estil divertit menys confiat sobre els rics colors i textures de la impressi litogrfica.

L'ascens de l'Era de la Informaci en la postguerra.
La dominaci de Sussa en el camp del cartell va continuar creixent a finals dels anys 50 amb el desenvolupament d'un nou estil grfic que tenia arrels en la Bauhaus. A causa de la seva confiana forta en elements tipogrfics en blanc i negre, el nou estil va ser conegut com l'estil tipogrfic internacional (International Typographic Style). Refinat a les escoles del disseny a Zuric i Basilea, l'estil va utilitzar una reixeta matemtica, regles grfiques determinants i una fotografia en blanc i negre per proporcionar una estructura clara i lgica. Es va convertir en l'estil grfic predominant del disseny al mn en els 70, i continua exercint la seva influncia avui.

El nou estil va encaixar perfectament al mercat de la postguerra cada vegada ms global. El problema sus de la llengua (tres idiomes importants en un pas petit) es va convertir en un problema mundial, i all era una necessitat forta de la claredat en paraula i smbol. Les corporacions van necessitar la identificaci internacional, i esdeveniments globals tals com les Olimpades requerien solucions universals que l'estil tipogrfic podria proporcionar.

En el mateix temps, un acostament relaxat i ms intutiu va prendre l'asimiento a diversos pasos, el ms notablement possible els EUA i la Polnia. Philip Meggs utilitza la imatge conceptual del terme del paraigua per descriure un nou estil de la illustraci, un que va demanar lliurement de Surrealisme, d'art pop i d'expressionism. Un exemple fams era el farcit de registre 1967 de l'lbum de Bob Dylan de Milton Glaser. Glaser va cristallitzar el missatge contracultural del msic retratant els seus cabells llargs com un arc de Sant Mart ric colors que s'agiten en suaus traos corbs. (el cartell de Glaser anticiparia una moda psicodlica breu per espectacular del cartell als Estats Units, que van recordar els excessos florals de l'Art Nouveau, les imatges diferides que premien l'Op-Art, i les juxtaposicions estranyes de Surrealisme). 
Altres mestres de la imatge conceptual inclouen a Armant Testa a Itlia, Gunter Rambow a Alemanya, i Nicolas Troxler a Sussa.

Postmodernisme i l'era de l'ordinador.

L'estil tipogrfic internacional va comenar a perdre la seva energia el `70 segon i el ` aviat 80 segons molts ho van criticar per ser fred, formal i dogmtic. Un professor jove a Basilea, Wolfgang Weingart va conduir la rebelli que va portar en l'estil grfic predominant d'avui conegut lliurement com a disseny Postmodern. Weingart va experimentar amb la impressi offset per produir els cartells que apareixien complexos i catics, juganers i espontanis, tots en contrast rgid als ensenyaments dels seus mestres. L'alliberament de Weingart de la tipografia era una fundaci important per a diversos nous estils, de Memphis i de Retro, als avenos ara que eren fets en grfics de computadora. 

El paper i l'aspecte del cartell ha canviat contnuament durant l'ltim segle per resoldre les necessitats canviants de la societat. Encara que el seu paper s menys central que ara fa 100 anys, el cartell segueix la seva evoluci en els nous suports com la computadora i Internet, que estan revolucionant la manera de comunicar-nos en el segle XXI. 

=Articles relacionats=
cartell;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162273" title="Joan Pich i Santasusana" nonfiltered="1042" processed="1039" dbindex="66043">
Joan Pich Santasusana (Barcelona, 23 d'octubre de 1911 - Badalona, Barcelons, 1 de juliol de 1999) fou un msic catal, art en la que ha destacat com a violoncellista, compositor, pedagog i director d'orquestra. Director del Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona (1964-1977).

Comen els estudis musicals oficials als vuit anys a l'Escola Municipal de Msica. Hi estudi violoncel, piano, harmonia, contrapunt, fuga, composici i instrumentaci amb els mestres Alfonso, Quintas, Morera i, particularment, amb Blanca Selva. Subvencionat per la Generalitat en temps de la II Repblica, estudi direcci d'orquestra amb Scherchen a Ginebra (Sussa).

Ingress als quinze anys, com a violoncellista, a l'Orquestra Pau Casals participant a nombrosos concerts. Fou director de l'Associaci Musical del districte IX de Barcelona (1930), de l'Institut Orquestral de l'Associaci Obrera de Concerts (1933), dels Estudis Musicals Blanca Selva (1934), de l'Orquestra Simfnica de Rdio Associaci de Catalunya (1937) del Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona (1966-77), del Conservatori Professional de Msica de Badalona (1980, del qual en fou fundador i professor de violoncel, harmonia, contrapunt, fuga i composici), de les orquestres: Simfnica i Filharmnica de Barcelona, Filharmnica de Las Palmas de Gran Canaria, simfnica de RNE, a Madrid, de la Banda Municipal de Barcelona i de l'Orquestra de Cambra Joan Maci, de Barcelona.

Ha dirigit, a ms, les orquestres: Nacional, Ciutat de Barcelona, Simfnica de Madrid, Simfnica de Ginebra, Simfnica del Gran Teatre del Liceu, Simfnica Catalana, Simfnica de Valncia, Municipal de Valladolid, Simfnica de la Ciutat de Mallorca, Clssica de Madrid i Banda Municipal de Madrid. En concerts simfnico-corals ha dirigit els cors: Orfe Catal, Orfen Pamplons, Massa Coral de Madrid, Orfe Gracienc, Orfe de Sants, Capella Clssica Polifnica i Orfe L'Eco de Catalunya, del qual tamb en fou director titular.

Ha estrenat obres de J.Rodrigo,  S. Bacarisse, J.Zamaois, Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou, A. Vitalini, V. Asensio, A. Trrandell, A. Borgu, R. Serrat, M. Parada. J. Mas Porcel, L. Mil, E. Muoz Gomis, J. Bernet i J. Catal.

El 1934 aconsegu per concurs-oposici la plaa de professor d'Educaci Musical a l'Ajuntament de Barcelona i el 1950, tamb per concurs-oposici, la ctedra d'Harmonia i Contrapunt al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona. L'any 1956 li va ser concedit el Premio Nacional Romn Garca Sanz de direcci de Bandes de Msica Civils.

Ha presidit i ha format part de jurats internacionals i nacionals de composici i d'interpretaci musical a Barcelona, Madrid, Sussa, Frana i Itlia.

s autor d'una exhaustiva Enciclopdia de la Msica, acadmic corresponent a Barcelona de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Tamb corresponent a Badalona de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i Membre d'Honor del Patronat de Msica de Badalona.

L'Ajuntament de Badalona va instaurar les Beques Mestre Joan Pich i Santasusana per atorgar ajuts a ex-alumnes del Conservatori que han cursat estudis de Grau Mitj i volen completar els seus estudis superiors a l'estranger o en altres indrets de l'Estat.

Enllaos externs.
Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162281" title="Virginia Polytechnic Institute and State University" nonfiltered="1043" processed="1040" dbindex="66044">


La Virginia Polytechnic Institute and State University (en catal Institut Politcnic i Universitat Estatal de Virgnia), ms coneguda com Virginia Tech (VT) s una universitat pblica nord-americana ubicada a Blacksburg, Virgnia. Entre les seves titulacions destaquen les d'enginyeria, arquitectura, veterinria i silvicultura.

Vegeu tamb.
Matana a Virgnia Tech;
Enllaos externs.
Web oficial de la universitat ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162288" title="Escola de Lleida" nonfiltered="1044" processed="1041" dbindex="66045">
L'Escola de Lleida fou el collectiu d'artesans andalusins que, desprs de la conquesta de Lleida per part del comtat d'Urgell i del comtat de Barcelona (any 1149 aproximadament), van collaborar en la decoraci de construccions cristianes. Van treballar sobretot en la decoraci de les portes de la Seu Vella de Lleida i en les portalades de les esglsies de Trrega i Agramunt (totes tres romniques). Es caracteritza per absncia de timp i per una profusi d'ornamentaci als arcs, amb elements vegetals, geomtrics, etc. L'estil decoratiu s tpicament andalus, de manera que es pot considerar que aquestes portalades sn una barreja de l'art cristi del segle XII (romnic) i de l'art andalus. Hi ha qui sost, per, que aquest art no s ben b d'inspiraci andalusina, ja que tamb es troba a Frana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162289" title="Colonialisme intern" nonfiltered="1045" processed="1042" dbindex="66046">
Colonialisme intern s segons el socileg bolivi Flix Patzi el procs social segons el qual s assignen recursos, oportunitats de vida i ciutadania real sota criteris d'exclusi o inclusi anlegs als de la colnia i, per tant, racials i tnics. Aquest terme fou utilitzat per Robrt Lafont per a referir-se a la situaci econmica i poltica d'Occitnia durant el segle XX, i el popularitz en el seu llibre Sur la France (tradut en catal com Per una teoria de la naci). Es caracteritza pels segents trets:
 Despossessi industrial, bloqueig colonitzador, destrucci del capitalisme regional i proletaritzaci de les regions.
 Primacia de els indstries extractives sobre les de transformaci;
 Despossessi del terreny agrcola;
 Despossessi dels circuts de distribuci, tret que intervingui en els estatals i internacionals;
 Despossessi dels recursos turstics;
 Crisi demogrfica;
Aquesta tesi fou acceptada per altres nacionalistes perifrics francesos, i radicalitzada per partits com la Uni Democrtica de Bretanya i l'Esquerra Catalana dels Treballadors. Nacionalistes corsos i sards adaptaren el seu discurs a les tesis de Lafont, i el terme es va popularitzar entre diversos nacionalismes perifrics d'arreu d'Europa. 
Darrerament, per, el terme es fa servir, de manera ms acurada, per a la situaci dels diversos pobles indgenes (sobretot amerindis sud-americans) que veuen com la seva terra s explotada pels seus estats i els tracta com a subjectes d'una colnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162291" title="Krsko" nonfiltered="1046" processed="1043" dbindex="66047">

Krko s una ciutat d'Eslovnia. La ciutat de Krko s coneguda pel fet de tenir l'nica central nuclear d'Eslovnia. Al gener del 2001, els presidents d'Eslovnia i de Crocia, van arribar a un acord de copropietat de la planta d'aquesta localitat, assumint-ne la responsabilitat dels residus nuclears i les compensacions sanitries. Aquest acord entr en vigor l'1 de gener del 2002.

Les indstries establertes a Krko inclouen construcci, metallrgia, papereria, txtil, tractament de fusta, agricultura, comer i transport. Mentre, el turisme est creixent.

La conca de Krko s frtil per la vinya, pomes, peres, prssecs i albercocs. Les vinyes locals produeixen vins com els Cvicek, Laski Rizling, Modra, Frankinja i el blanc i el tint Sremican.

Les vistes inclouen la Cova Kostanjevica, al peu de la serralada Gorjanci. El Bosc Krakovo s l'nic bosc verge d'Eslovnia on el Roure Angls (Quercus robur) hi creix i el qual serveix d'hbitat per a molts animals.

Moltes figures de la histria eslovena estan relacionats amb la ciutat de Krko. Adam Bohoric, nascut a prop de Brestanica, va ser un grtic Eslov. El seu deixeble, Jurij Dalmatin, va nixer a Krko, qui va traduir la Bblia a l'Eslov al 1584. L'historiador i erudit Janez Vajkard Valvasor, qui va escriure La Glria del Duc de Carniola (1689) va fer que Eslovnia fos famosa arreu, va viure un temps a Krko.

 Enllaos externs .
 Entrada per Krko a la base de dades randburg.com  ;
 Ms info. de la zona ;
 Pgina de la central nuclear  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162292" title="El Be Negre" nonfiltered="1047" processed="1044" dbindex="66048">
El Be Negre va ser una revista satrica editada setmanalment a Barcelona des del 23 de juny de 1931 fins a l'agost de 1936, tot just iniciada la Guerra Civil.

Gaudint de l'ambient de total llibertat de l'poca, mantingu una lnia de causticitat, sarcasme, mordacitat i fins i tot de clara provocaci vers determinats personatges i organitzacions poltiques que s'hi veieren blasmats i escarnits. Esdevingu un autntic revulsiu contra els excessos i mancances de la societat catalana. Mai no estalvi crregues en totes direccions, per tingu com a objectius predilectes l'espanyolisme i les prctiques poc democrtiques dels Escamots d'Estat Catal i de l'anarquisme. Es captingu especialment en la crtica del Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux i del grup de L'Opini, d'en que aquest s'escind d'Esquerra Republicana de Catalunya.

L'editor de la revista fou l'escriptor i crtic Mrius Gifreda i Morros. La dirig el periodista  Josep Maria Planes. Per b que gaireb sempre els articles i collaboracions fossin sense signar o amb pseudnims, entre els principals redactors del Be Negre cal esmentar Joan Corts, Carles Sindreu, Rossend Llates, Manuel Amat, Just Cabot, ngel Ferrant i singularment Josep Maria de Sagarra. Els seus principals illustradors foren Valent Castanys (que durant fora temps n'assum la direcci artstica), Avell Arts-Gener Tsner i Francesc Fontanals Soka.

L'assassinat del seu director a mans de la FAI l'agost de 1936 i la persecuci a la qual foren sotmesos fora collaboradors de la revista van provocar que deixs de publicar-se. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162293" title="Emile Berliner" nonfiltered="1048" processed="1045" dbindex="66049">

Emile Berliner (1851 - 1929) va ser un inventor germano-estatunidenc del transmissor telefnic, del gramfon, dels discos de vinil i precursor del micrfon. Tamb va dedicar gran part de la seva fortuna a ajudar a reduir la mortalitat infantil. 

 Biografia .
Nasqu a Alemanya i als 19 anys va emigrar als Estats Units (1870)) seguint l'exemple d'un amic. Passava molt de temps a la biblioteca de l'Institut Cooper, a on va adquirir l'inters per l'electricitat i el so.

Al 1876 va assistir a Filadlfia a una gran exhibici d'invents i descobriments cientfics, incloent el primer telfon d'Alexander Graham Bell que va fascinar a Berliner. Va comenar llavors a investigar com millorar-lo en la seva llar a Washington, fins que va arribar a crear un bon emissor per a enviar missatges sense importar la distncia. En termes simples, va inventar un micrfon.

Al setembre del 1877 l'empresa Bell Telephone de Boston va comprar a Berliner el seu invent i el va contractar per a desenvolupar-hi altres millores, fins que al 1883 va deixar la companyia i va tornar a Washington per treballar en el seu laboratori. All va inventar el gramfon al 1887, que va permetre la gravaci i reproducci de sons en els discos.

Ambds utilitzen la gravaci mecnica (un dels tres sistemes analgics de gravaci), per s la nica cosa que tenen en com. El fongraf utilitzava cilindres, com les caixes de msica, en canvi el gramfon utilitzava discos, no els discos de vinil que a tots ens vnen al cap, per similars.
Thomas Edison va patentar el fongraf al 1877, Berliner el gramfon quasi una dcada ms tard.

El gramfon va comenar a comercialitzar-se al 1893 per la companyia que en Berliner va fundar: "The United States Gramophone Company". Cap al 1899 l'invent d'Emile Berliner estava en mans de tres companyies: "The Berliner Gramophone Company" (Philadelphia) que fabricava los gramfons i els discos; "The Seaman National Gramophone" (New York) que portava la comercialitzaci i "United States Gramophone Company" (Washington) que tenia les patents.

A principis del 1900 la segona de les companyies mencionades va negociar un acord amb l'"American Gramophone and Columbia Phonograph" per fabricar el zongraf, un aparell similar. Beliner va considerar-ho una traci a l'acord d'exclusivitat que tenia. La situacio va agraujar-se encara ms quan per mitj d'un judici comercial la "Seaman National Gramophone" va aconseguir que es prohibs a la companyia de Berliner vendre el seu invent als Estats Units. Per aix, en Berliner va traslladar la seva empresa a Montreal (Canad), que va passar a anomenar-se "Berliner Gram-O-phone Company".

El 16 de juliol del 1900 Berliner va registrar el fams logotip de la seva companyia: un gos escoltant un gramfon. El 1924 la companyia va ser comprada per "Victor Talking Machine", la qual al 1929 va passar a anomenar-se RCA Victor. Emile Berliner va morir el 3 d'agost del 1929, com a conseqncia d'un infart al cor.

 Enlaos externs .
Emile Berliner;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162294" title="Inositol" nonfiltered="1049" processed="1046" dbindex="66050">

L'inositol o inosita (compost del qual la forma mio-inositol o cis-1,2,3,5-trans-4,6-ciclohexanhexol s la ms abundant a la naturalesa) s un polialcohol cclic de sis toms de carboni, cadascun amb un grup alcohol (-OH). Qumicament s un derivat del grup dels glcids, un alditol d'importncia biolgica ja que est implicat amb diversos processos bioqumics i de comunicaci cellular a ms de formar part estructural de les membranes cellulars. Es troba als teixits animals formant part de fosfolpids anomenats genricament glicerofosfolpids o fosfoglicrids, com el fosfatidilinositol i el fosfatidilinositol fosfat. Sol trobar-se en el teixit muscular i cerebral. Pel que fa als aliments, es pot trobar a alguns cereals, llegums, fruits secs i fruites com les taronges.
A ms de l'ismer ms abundant, el mio-inositol, a la naturalesa es troben altres ismers en quantitats menors: escillo-inositol, D-(+)-quiro-inositol i L-(-)-quiro-inositol, essent els dos darrers els nics que tenen activitat ptica. Altres ismers addicionals sn el cis-, epi-, allo-, muco- i el neo-inositol. 

 Estructura .

La frmula qumica del mio-inositol s C6H12O6. La forma ms estable de l'anell de l'inositol s la conformaci de cadira a la qual els hidroxils en posici 1, 3, 4, 5 i 6 sn equatorials mentre que el que es troba en posici 2 s axial.
El mio-inositol de vegades s'anomena tamb meso-inositol, fent referncia a que es tracta d'un compost meso, s a dir, amb un pla de simetria que passa pels toms C-2 i C-5.



 Ismers .

Existeixen nou estereoismers de l'inositol, l'estructura dels quals apareix recollida a la taula segent:



Sntesi.
El mio-inositol s sintetitzat a les cllules a partir de la glucosa-6-fosfat (G-6-P) en dues reaccions: a la primera la G-6-P s isomeritzada per l'enzim ISYNA1 (ISYNA1 (mio-inositol-1-fosfat sintase A1)) a mio-inositol-1-fosfat, que s defosforilat per la IMPasa 1 (mio-inositol monofosfatasa) per donar finalment mio-inositol.


Referncices.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162295" title="Carb (famlia romana)" nonfiltered="1050" processed="1047" dbindex="66051">
Carb es el nom d'una famlia romana de la gens Papria.

Els seus membres mes destacats foren:
 Gai Papiri Carb, pretor el 168 aC ;
 Gai Papiri Carb, magistrat i poltic rom, contemporani i amic dels Gracs.
 Gneu Papiri Carb, cnsol rom el 113 aC ;
 Marc Papiri Carb, cavaller rom.
 Publi  Papiri Carb, cavaller rom.
 Gai Papiri Carb Arvina, poltic rom del partit aristocrtic. ;
 Gneu Papiri Carb, Cnsol i poltic rom, cap dels populars.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162296" title="Gai Papiri Carb (pretor)" nonfiltered="1051" processed="1048" dbindex="66052">
Gai Papiri Carb (Caius Papirius Carb) fou pretor el 168 aC i va rebre la provncia de Sardenya on sembla que no va arribar a anar perqu el senat li va demanar de romandre a Roma per exercir com a jutge en un cas entre ciutadans i peregrins (prateor peregrinus).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162297" title="Lecitina" nonfiltered="1052" processed="1049" dbindex="66053">
La lecitina s un lpid tamb anomenat fosfatidilcolina i que permet la solubilitzaci dels cida biliars amb l'ajut de les sals biliars.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162298" title="Gai Papiri Carb" nonfiltered="1053" processed="1050" dbindex="66054">
Gai Papiri Carb (Caius Papirius Carb) fou un magistrat rom nascut el 164 aC, fill del pretor Gai Papiri Carb (Caius Papirius Carb), que fou contemporani i amic dels Gracs.

Va seguir a Tiberi Grac del que era amic i a la seva mort fou nomenat al seu lloc com triumvir agrorum dividendorum i una mica desprs, el 131 aC, fou elegit trib del poble, perode en el que va imposar dues lleis: una sobre possibilitat que els tribuns foren reelegits i la lex tabellaria, que establia la votaci per majoria en l'aprovaci o derogaci de les lleis. En el seu tribunat va romandre com a triumvir agrorum dividendorum. 

La dificultat del repartiment de terres segons la llei agrria de Semproni, provocava constants conflictes. Un dia Escipi Afric, cap del partit aristocrtic fou trobat mort al llit i es va sospitar que Carb l'havia fet matar o al menys que hi tenia alguna cosa a veure.

Desprs del tribunat va romandre com amic dels Gracs fins a la mort de Gai Grac el 121 aC a mans de Luci Opimi, el cnsol, que va fer matar nombrosos amics dels Gracs; al final del seu consolat Opimi fou acusat de traci pel trib Quint Deci. El 120 aC va ascendir Carb al consolat, per ja s'havia canviat de partit i va assolir la defensa de Opimi i va dir que la mort de Gai Grac havia estat un acte de justcia. Aix per no li garantia la protecci de l'aristocrcia que el considerava implicat en la mort d'Escipi i esperava el moment oport per la venjana.

El 119 aC l'orador Luci Licini Cras el va acusar (el crrec no s conegut) i per evitar ser condemnat es va sucidar (Valeri Mxim diu que fou enviat a l'exili).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162299" title="Gneu Papiri Carb (cnsol 113 aC)" nonfiltered="1054" processed="1051" dbindex="66055">
Gneu Papiri Carb (Cneus Papirius Carbo) fou fill del pretor Gai Papiri Carb (Caius Papirius Carb) i germ del cnsol Gai Papiri Carb (Caius Papirius Carb). Segons Cicer fou el pare de Gneu Papiri Carb (Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbo), per Velleu Pterculus el fa germ de Gai Papiri Carb Arvina (Caius Papirius Carbo Arvina), encara que sembla que mes aviat en fou cos (Fater patruelis).

Fou nomenat cnsol el 113 aC junt amb Gai Cecili Metel i en el seu consolat els cimbres van entrar a la Gllia, Itlia i Illria i Carb, enviat contra ells, en va haver de fugir amb tot l'exrcit.

Fou acusat per Marc Antoni l'orador per raons desconegudes i es va sucidar bevent una soluci de vidriol (vers 112 aC)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162300" title="Marc Papiri Carb" nonfiltered="1055" processed="1052" dbindex="66056">
Marc Papiri Carb (Marcus Papirius Carbo) fou fill del pretor Caius Papirius Carb i germ del cnsol Caius Papirius Carb. Segons Cicer desprs de la mort del seu germ va fugir a Siclia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162301" title="Publi Papiri Carb" nonfiltered="1056" processed="1053" dbindex="66057">
Publi Papiri Carb (Publius Papirius Carbo) fou fill del pretor Caius Papirius Carb i germ del cnsol Caius Papirius Carb. Noms s esmentat per Cicer que diu que fou acusat per Flac i condemnat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162302" title="Gai Papiri Carb Arvina" nonfiltered="1057" processed="1054" dbindex="66058">
Gai Papiri Carb Arvina (Caius Papirius Carb Arvina) fou fill del cnsol Caius Papirius Carb i seguidor del partit aristocrtic des de jove.

Fou trib del poble el 90 aC (o 91 aC) juntament a Marc Plauci Silv o Marc Plauti Silv i va fer aprovar la lex Plautia et Papiria segons la qual un ciutad d'un estat federat que tingus domicili a Itlia al temps de l'aprovaci de la llei i envis el seu nom al pretor en 60 dies, tindria dret a la ciutadania romana.

Fou un orador considerable i s'ha conservat un fragment d'un discurs en qu aprova l'assassinat de Marc Livi Drus el 91 aC.

Fou assassinat el 82 aC a la cria Hostlia pel pretor Brut Damasip, un dels caps del partit popular.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162305" title="Uvetis" nonfiltered="1058" processed="1055" dbindex="66059">

La uvetis s la inflamaci de l'vea (iris, cos ciliar i coroide). Pot ser provocada per diverses causes i pot estar associada a diverses malalties. s el resultat d'una combinaci de factors gentics, ambientals i immunolgics.
Els smptomes de la uvetis generalment cursen en:

 Sensibilitat a la llum (fotofbia);
 Visi borrosa;
 Dolor i envermelliment de l'ull;

Com s'ha dit abans, a causa de la seva varietat clnica i epidemiolgica es poden fer diverses classificacions:

Anatmicament, la uvetis es pot classificar en:

 Anterior;
 Intermitja;
 Posterior;
 Panuveitis;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162306" title="Oxmoron" nonfiltered="1059" processed="1056" dbindex="66060">
L'oxmoron s una figura retrica que consisteix en la presentaci consecutiva de paraules que tenen significats que s'exclouen mtuament. 

 Etimologia .
El mot oxmoron procedeix del grec d'     (oxus  agut, penetrant i de       : mros,  avorrit, fat .

 Exemples literaris .

 parpelleja
damunt les mortes nines, i se n torna,

orfe de llum, sota del sol que crema. 

(Joan Maragall,  La vaca cega )


Aquelles nits tan clares (...) No, el meu pit

no s el cel, altar de llampecs foscos.


(Pere Gimferrer,"Hora foscant")


Quan recordo les seves passes de lliri,

aquelles nits tan clares,

els rats-penats em rosegnen el cor.


(Eudald Puig,"Desterrament")






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162307" title="Gneu Papiri Carb" nonfiltered="1060" processed="1057" dbindex="66061">

Gneu Papiri Carb (Cneus Papirius CN. F. C. N. Carb), fou fill de Cneus Papirius Carbo, nt del pretor Caius Papirius Carb i nebot del cnsol Caius Papirius Carb. Era cos de Caius Papirius Carb Arvina. 

Apareix per primer cop el 92 aC quan el cnsol Appi Claudi Pulcre va informar el senat del seus intents de sedici. Fou un dels caps del partit popular i el 87 aC, quan Mari va tornar d'frica, va dirigir un dels quatre exrcits amb els que va assetjar Roma. El 86 aC, quan Luci Valeri Flac, successor de Mari en el seu set consolat, fou assassinat a sia, Carb fou nomenat per Cinna com el seu collega al consolat pel 85 aC.

Davant la tornada de Sulla els populars van mobilitzar els seus partidaris, van restaurar la flota i es van vigilar les costes d'Itlia. Sulla va escriure al senat rom des de Grcia i el senat va decidir no cursar les propostes dels cnsols fins tenir noves noticies de Sulla; els cnsols es van mostrar disposats a obeir el senat per van exigir la sortida de Roma dels ambaixadors de Sulla. Es van portar legions per fer front a l'amenaa i es van declarar innecessaris els comicis i que Carb i Cinna seria altre cop els cnsols a l'any segent (84 aC). 

Molts soldats es van negar, per, a lluitar contra els seus compatriotes de les forces de Sulla, i en un mot Cinna va morir a mans dels seus propis soldats (84 aC). Carb estava amb les tropes i no s'atrevia a anar a Roma per els tribuns l'hi cridaven per designar el successor de Cinna. Quan Carb va arribar a Roma no va poder fer els comicis i va romandre cnsol nic la resta del 84 aC.

El 83 aC Sulla va arribar a Itlia i Carb, que era ara procnsol a la Gllia, es va dirigir a Roma i va imposar un decret que declarava Metel i tots els senadors que donaven suport a Sulla enemics de la repblica. Al mateix temps el Capitoli fou cremat i es va sospitar de Carb. 

El 82 aC Carb fou elegit cnsol per tercera vegada amb Gai Mari el jove; el seu exrcit era a la Gllia i el seu llegat Carrines va haver de lliurar una dura batalla amb Metel al nord d'Itlia, i fou derrotat havent de fugir. Per Carb va atacar Metel i el va atrapar en una posici en qu no podia fer res. Desprs es va assabentar de les desgrcies del seu collega Mari a Praeneste i va portar al seu exrcit cap a Ariminium on fou seguit per Gneu Pompeu.

Mentre Metel va poder obtenir un altre victria sobre un exrcit de Carb, i Sulla va entrar a Roma i es va dirigir contra Carb. Els dos exrcits es van enfrontar a la vora del riu Glanis, on els hispans que s'havien unit a Carb van desertar al camp de Sulla, i els que no ho van fer foren executats per Carb ja que eren sospitosos. La batalla decisiva es va lliurar a Clusium i va durar un dia sencer per acabar sense un vencedor clar. Mentre Pompeu i Cras es van enfrontar a Carrines a la rodalia d'Spoletum i Carb li va enviar un exrcit de refor. Sulla se'n va assabentar i va atacar a aquest exercit matant a dos mil homes en una emboscada, per Carrines, que estava assetjat, va poder escapar mercs a l'ajut que li havia enviat Carb.

Aquest va enviar llavors a Marci per aixecar el setge de Praeneste, per tamb fou emboscat i atacat per Pompeu i va perdre molts homes. Marci fou acusat pels seus homes de ser el culpable i la majoria es van passar a Sulla; Marci va tornar amb Carb amb la resta de les forces que romanien lleials.

Una mica desprs Carb i Norb van fer un atac al camp de Metel, prop de Favntia, per foren derrotats i van perdre deu mil homes i sis mil van desertar cap al camp de Metel. Carb es va haver de retirar cap a Arretium amb un miler d'homes. Les desercions van seguir; Norb va fugir a Rodes on es va sucidar; i quan el setge de Praeneste, on Carb havia enviar dues legions sota Brut Damasip, no va poder ser aixecat, va decidir fugir d'Itlia i passar a frica, deixant als seus general Carrines, Mari i brut Damasip lluitant a la pennsula.

Quan el seus partidaris a Itlia foren totalment derrotats Pompeu fou enviat a liquidar les restes a Siclia i all va reaparixer Carb, per fou fet presoner a l'illa de Cossyra (Pantelleria) per emissaris de Pompeu, que el van executar i van enviar el seu cap a Sulla (82 aC).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162309" title="Setge d'Alkmaar" nonfiltered="1061" processed="1058" dbindex="66062">

El setge d'Alkmaar va tenir lloc entre finals d'agost i el 8 d'octubre de 1573, fou efectuat per tropes espanyoles manades per Don Fadrique (Fadrique lvarez de Toledo, fill del governador, el duc d'Alba Fernando lvarez de Toledo) i va finalitzar amb la retirada d'aquestes en no poder mantenir el setge. Alkmaar fou la primera ciutat controlada pels rebels holandesos durant la Guerra dels Vuitanta Anys en resistir el setge de les tropes de la corona espanyola. El 8 d'octubre encara s celebrat cada any a la ciutat. Un refrany holands diu que la victoria comena a Alkmaar (Bij Alkmaar begint de victorie).

Desprs d'haver assegurat el sud dels Pasos Baixos el 1572, Fernando lvarez de Toledo prossegueix el 1573 la captura de les ciutats rebels de les provncies dels comtats d'Holanda i de Zelanda, recuperant les ciutats de Mechelen i Haarlem on, rere la seva reedici es va executar a gran part dels defensors. La poltica de terror empresa pel duc d'Alba, va portar a la ciutat a resistir a la desesperada mitjanant l'inundaci dels camps circumdants desprs de tallar els dics que protegen la ciutat. Van facilitar la defensa les recents fortificacions seguint l'estil de la Traza italiana rematades amb un fossar cobert d'aigua que va fer fracassar tots els assalts llanats contra els seus murs.
Finalment, davant l'avan de l'arribada de l'hivern i el fracs de l'intent d'assaltar la ciutat per dos cantons salvant el fossar amb pontons d'assalt mvils, Don Fadrique va decidir aixecar el setge i retirar-se.

La decisi de posar setge a Alkmaar i el posterior fracs en no poder prendre la ciutat fou un dels errors ms grans del duc d'Alba, ja que la victoria rebel va reforar la voluntat de resistncia d'aquests, i per altra banda, el temps malgastat en aquesta ciutat, poc important per si mateixa, va impedir l'aven de les tropes del rei a l'interior de les provncies d'Holanda i Zelanda, cor de la rebelli.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162312" title="Carc (desambiguaci)" nonfiltered="1062" processed="1059" dbindex="66063">


Onomstica:

Carc (Karcnos,         , Carcinus) fou el pare d'Agtocles de Siracusa ;

Carc d'Agrigent (Karcnos,         , Carcinus) fou un poeta grec.

Carc d'Atenes, poeta grec ;

Carc el jove, poeta grec;
 
Carc de Naupacte, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162313" title="Carc d'Atenes" nonfiltered="1063" processed="1060" dbindex="66064">
Carc d'Atenes (Karcnos, , Carcinus) fou un poeta grec fill de Teodectes o Xnocles. Va viure vers el 380 aC. Fou el pare de Xenocles d'Atenes el Vell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162315" title="Carc el Jove" nonfiltered="1064" processed="1061" dbindex="66065">
Carc  (Karcnos, , Carcinus) fou un poeta grec, possible net de Carci d'Atenes. Va viure a la cort de Dionisi II el jove de Siracusa. Suides li atribueix 160 tragdies entre elles Alope, Achilles, Thyestes, Semele, Amphiaraus, Medeia, Oedipus, Tereus  i Orestes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162316" title="Carc de Naupacte" nonfiltered="1065" processed="1062" dbindex="66066">
Carc de Naupacte (Karcnos,, Carcinus) fou un poeta grec esmentat per Pausnies que el situa entre els poetes cclics, i per Car de Lmpsac que li atribueix el poema pic , que es atribut a un altre poeta per altres fonts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162318" title="La Setmana" nonfiltered="1066" processed="1063" dbindex="66067">
La setmana s un setmanari en occit de 12 pgines creat en 1995 per David Grosclaude, del qual n's redactor en cap. s publicat per la societat Vistedit a Lescar i hi collaboren molts escriptors occitans. 
Enllaos externs.
La Setmana








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162320" title="Carenes" nonfiltered="1067" processed="1064" dbindex="66068">
Carenes o Carrhenes fou un general part. 

Era rei Gotarces II de Prtia per entre la noblesa hi havia un grup important partidari de l'altre candidat, Meherdates, fill de Vonones I de Prtia, que era hostatge a Roma. Meherdates amb perms de Roma es va presentar a la frontera de Prtia al Eufrates i fou proclamat rei pels seus partidaris (49) entre ells el rei Abgar V d'Osroene que era en secret fidel a Gotarces. Abgar V va aconsellar al pretendent que en lloc de marxar directament contra Selucia del Tigris i Ctesifont, passs per Niniveh i la riba esquerra del Tigris, i li va fer cas; Gotarces, posat al corrent per Abgar, va sorprendre a Meherdates o Mitridates prop de Niniveh i les seves forces, dirigides pel general Carenes, foren derrotades; Meherdates fou fet presoner i se li van tallar les orelles, cosa que inhabilitava per a ser rei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162321" title="Dcim Carful" nonfiltered="1068" processed="1065" dbindex="66069">
Dcim Carful (Decimus Carfulenus, o segons Appi, Dcim Carsuleu o Carsuleius), fou un militar rom. Fou trib de la plebs en temps de la mort de Juli Csar el 44 aC i fou partidari dels aristcrates. Va prendre part a la guerra contra Marc Antoni el 43 aC i va morir a la batalla de Mutina, en qu Marc Antoni fou derrotat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162322" title="Tit Carisi" nonfiltered="1069" processed="1066" dbindex="66070">
Tit Carisi (Titus Carisius segon Di Cassi per existeix una moneda que li podria correspondre on apareix el nom de Publius Carisius) fou un militar rom que va derrotar els sturs a Hispnia i va ocupar la seva capital Lncia (25 aC). Degut al seu mal tracte amb els venuts, els sturs es van revoltar altre cop el 22 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162324" title="Car" nonfiltered="1070" processed="1067" dbindex="66071">


Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carinus) fou emperador rom, fill gran de Marc Aureli Car. 

Quan el seu pare va anar a la guerra a Prsia (282) fou nomenat governador de les provncies occidentals de l'Imperi amb els ttols de Csar i Emperador.

A la mort del pare (estiu del 283) va assolir la porpra imperial juntament amb el seu germ Numeri. Aquest a l'any 284 fou destronat per Diocleci i Car va reunir un exrcit a la Gllia per combatre al nou emperador. Els dos exrcits es van trobar a Msia i desprs de diversos xocs es va lliurar la batalla decisiva a Margum, en la que Car va ser el guanyador per va morir al final de la batalla a mans d'alguns dels seus propis oficials (maig del 285).

Fou considerat un emperador valent i hbil militar per desptic i cruel i que no s va ocupar dels afers de l'estat. Es va casar nou vegades i va repudiar a totes les seves dones. Al seu palau tenia un gran nombre de cantants, ballarins, cmics i altres. De cara al poble va fer uns magnfics jocs en honor al seu germ i a si mateix.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162325" title="Carnades" nonfiltered="1071" processed="1068" dbindex="66072">
Carnades (Karnedes, ) fill d'Epcom o Filcom fou un filsof grec nascut a Cirene al voltant de l'any 213 aC al nord d'frica (en l'actual Lbia). Va anar de jove a Atenes i va estudiar amb els estoics. 

Fou representant de l'escepticisme moderat i successor d'Arcesilau de Pitana al front de l'Acadmia iniciant l'anomenada Acadmia platnica nova aproximadament a partir de l'any 162 aC, donant-li una nova orientaci, coneguda com a probabilisme, que matisava l'escepticisme de Arcesilau de Pitana, l'escolarca ms influent de l'Acadmia mitja. Fou adversari de tot dogmatisme.

Va ser molt coneguda i lloada la seva gran eloqncia per, igual que Scrates i Arcesilau, no va deixar escrits i la seva doctrina noms es coneix a travs dels seus deixebles. La seva orientaci filosfica es va forjar en pugna contra els epicuris i, especialment, contra l'estocisme de Crisip de Soli, fins al punt que, com conta Digenes Laerci, Carnades va dir que Si no hi hagus hi Crisip, no hi hauria Carnades.

Afirmava que el saber segur s impossible i que cap afirmaci s indubtable. Com a exemple d'aix es diu que, cap a l'any 155 o 156 aC, en ocasi d'acudir en ambaixada a Roma, va argumentar un dia amb gran eloqncia i convenciment a favor de la justcia i, l'endem, amb no menys eloqncia i convenciment, en contra d'ella. D'aquesta manera, volia manifestar la inseguretat dels raonaments que es basen en pressupsits de qu no es pot estar segur i caricaturitzar la lgica estoica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162326" title="Oc (revista)" nonfiltered="1072" processed="1069" dbindex="66073">
c s una revista literria occitana creada el 1923 a Tolosa de Llenguadoc per Ismael Girard i Camil Soula. Se la considera com a una proposta d'expressi independent de la cultura occitana. Emprava en la seva redacci l'occit ms modern. Comen com a rgan de la Societat d'Estudis Occitans (SEO) i fins el 1939 va estar molt influda pel catalanisme, degut al mecenatge de Josep Carbonell i Gener i l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya.

Actualment s dirigida per Maria Losa Gordon i en ella han collaborat grans escriptors com Max Roqueta i Bernat Manciet.

 Enllaos externs .
  Pgina de la revista;
 Histria de la Revista C per Joan-Frederic BRUN : http://www3.webng.com/lengadoc/oc80ans.htm;





 Web de la revista OC, revista de las letras e de la pensada occitanas, fondada en 1923 a Tolosa ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162327" title="Carneu" nonfiltered="1073" processed="1070" dbindex="66074">
Carneu (Karneos,         , Carneius) fou un filsof cnic grec, de renom Cynulcus (         ), cap de l'escola filosfica del cnics. Era natural de Megara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162328" title="Joannes Krpathos" nonfiltered="1074" processed="1071" dbindex="66075">
Joannes Krpathos (Joannes Carpathius, ), fou un bisbe de l'illa de Krpathos. A petici de monjos indis va escriure una obra en 100 captols titulada  que s'ha conservat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162329" title="Haplogrup mitocondrial hum Z" nonfiltered="1075" processed="1072" dbindex="66076">
L'haplogrup mitocondrial hum Z s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

Es creu que va sorgir a l'sia Central i que s descendent de l'haplogrup M.

La seva major varietat es troba a Corea, al nord-est de la Xina, i a l'sia Central. Tanmateix, la seva freqncia ms elevada apareix a Rssia i entre els lapons, gent del nord d'Escandinvia.

 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplogrup Z, del National Geographic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162330" title="Carpllides" nonfiltered="1076" processed="1073" dbindex="66077">
Carpllides (Karpilldes,            , Carphyllides) fou un poeta grec que va deixar dos elegants epigrames a l'antologia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162332" title="Luci Carpinat" nonfiltered="1077" processed="1074" dbindex="66078">
Luci Carpinat (Lucius Carpinatus) fou promagistrat o secretari de la companyia de publicans que va explotar terres a Siclia durant el govern de Verres, del que fou amic. Cicer l'anomena el segon Timrquides, el cap dels agents de Verres en els robatoris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162333" title="Mioquinasa" nonfiltered="1078" processed="1075" dbindex="66079">
La mioquinasa, miocinasa o ADK s un enzim que catalitza la producci d'ATP a partir d'ADP, un procs implicat en la homeostsia. La reacci que t lloc s:

2 ADP   ATP + AMP

La constant d'equilibri en la direcci descrita s 0.44. D'aquesta manera, el  Go per aquesta reacci s prcticament 0. Als msculs  de bastantes espcies de vertebrats i invertebrats, la concentraci d'ATP s 7 o 10 vegades la de l'ADP i normalment 100 vegades ms que la d'AMP. La taxa de fosforilaci oxidativa s conrolada per la disponibilitat d'ADP. Aix el mitocondri t la tendncia a emmagatzemar alts nivells d'ATP degut a l'acci combinada de la mioquinasa i els controls de la fosforilaci oxidativa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162334" title="Paul Vidal de la Blache" nonfiltered="1079" processed="1076" dbindex="66080">

Paul Vidal de la Blache (Pesens, Erau Llenguadoc 1845 - Tamaris, Provena 1918) fou un historiador i gegraf francs, considerat el pare de la Geografia regional. Durant la seva estada a Atenes va realitzar diversos viatges per la Mediterrnia que van despertar la seva curiositat geogrfica. En aquesta poca lleg Alexander von Humboldt i Carl Ritter. La seva tesi doctoral (1872) era dedicada als epitafis grecs a sia Menor, i grcies a ella fou nomenat professor a la universitat de Nancy el 1873-1877. Ms tard ho fou a l'cole Normale Suprieure de Pars el 1877-1878 i catedrtic de geografia a la Sorbona el 1898-1909, on demostr gran inters per la histria antiga. 

Es preocup per l'acci de l'home en el medi fsic on s immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d'adaptaci a unes condicions fsiques ms o menys difcils. Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a Frana merc els seus deixebles Jules Sion, Jean Brunhes, Albert Demangeon o Emmanuel de Martonne, que van conformar el que es va denominar la Escola Geogrfica Francesa. Cre i dirig la revista Annales de Gographie (1891) i dirig la collecci Geographie Universelle. 

Vidal de la Blache va ser un precursor de la geografia regional francesa i de l'estudi de la regi i la comarca (pays) com rees on es realitzen les relacions entre fenmens fsics (milieu) i humans (genre de vie, gnere de vida) i que donen lloc a un paisatge particular (paysage). Va combatre decididament el determinisme ambiental, el que posteriorment Lucien Febvre va denominar possibilisme, i era partidari d'una aproximaci cientfica als fenmens de tipus inductiu i historicista. 

 Obres .

 Hrode Atticus. tude critique sur la vie, (1872);
 tats et nations d'Europe (1881) ;
 La terre, gographie physique et conomique, (1883);
 Atlas gnral d'histoire et de gographie (1894) ;
 Tableau de la gographie de la France,(1903);
 La France de l'Est, (1917);
 Principes de gographie humaine (1918).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162335" title="Ironia" nonfiltered="1080" processed="1077" dbindex="66081">
La ironia s una figura retrica que consisteix a indicar una idea mitjanant l expressi, amb entonaci significativa, de la idea contrria.
N'hi ha quan, pel context, l'entonaci o el llenguatge corporal (fent l'ullet, alant i baixant els dits del mig i l ndex d'ambdues mans sobre el cap, collocant el polze sobre els altres dos dits abaixats mentre es diu la ironia) es dna a entendre el contrari del que s'est dient. La intenci que generalment ha de tenir una perspectiva canvia sobre la base d'accions o efectes de la qual s'allunya per possibilitats externes. Quan la ironia t una intenci molt agressiva, es denomina sarcasme. En el llenguatge escrit, la intenci irnica pot explicitar-se amb un signe d'exclamaci tancat entre parntesi, mitjanant cometes, amb una emoticona, etc.; encara que tamb existeix un signe d'ironia prpiament, aquest ( ), proposat en el s. XIX pel poeta francs Alcanter de Brahms, que no obstant aix no va assolir estendre el seu s.
Figura que a dir el contrari d'all es vol donar a entrendre . Com en altres contextos comunicatius , la ironia publica ha de tenir com a propietat indispensable un descodificaci fcil .per aquest motiu que stilitza poc : el risc d'una incomprensi del sentit en frenar l's .

 Etimologia .
El terme grec del qual procedeix la ironia,        a (eironeia), significa simulaci. El picar o simulador (eiron) fingeix ignorar aquell que coneix. A l'Antiga Grcia el filosof Scrates va fer un s hbil de la ironia per desemmascarar els sofistes: s'acostava a ells com un humil alumne i els interrogava sobre qestions que, en teoria, dominaven. A poc a poc, amb preguntes hbils posava de manifest la ignorncia dels presumptes savis.

 Exemples .
T han parlat massa  dels saguntins

i dels que per la ptria moren:

les teves glries  i els teus records,

records i glries  noms de morts:
	
has viscut trista. (Joan Maragall,  Oda a Espanya )


La fbrica un resol tots els problemes 

llevat del de la mort , almenys per ara. 

(Miquel Mart i Pol)















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162337" title="Personificaci" nonfiltered="1081" processed="1078" dbindex="66082">
La personificaci o prosopopeia s una figura retrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a ssers no racionals, objectes, fenmens naturals...

 Exemples literaris .
Escolta, Espanya, -la veu d un fill

que et parla en llengua  no castellana;
	
parlo en la llengua  que m ha donat

la terra aspra:
	
en aquesta llengua  pocs t han parlat;
	
en l altra, massa.

(Joan Maragall,  Oda a Espanya )


Sospira amb homes i arbres la campana.

(Jacint Verdaguer)


 Exemples del llenguatge publicitari .
Beu-te m.

(Coca-cola)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162343" title="Pregunta retrica" nonfiltered="1082" processed="1079" dbindex="66083">
La pregunta retrica s una figura retrica que consisteix a formular una expressi interrogativa adreada a un/a interlocutor/a de qui no s espera resposta.

 Exemples literaris .

On sn els barcos?  On sn els teus fills?
	
Pregunta-ho al Ponent i a l ona brava:

tot ho perderes, -no tens ning.

Espanya, Espanya  retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

(Joan Maragall,  Oda a Espanya )


Quins tan segons consells vas encercant

cor malastruc, enfastigat de viure?

(Ausis March)


Quines paraules no podria dir,

dona de gla, ms plenes que no el

constant solenci on em plau sofrir

calladament fidel?

(Mrius Torres)


 Exemples del llenguatge publicitari .

Fins quan vas a esperar per vestir-te aquest estiu?

(Cortefiel)

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162346" title="Carrines" nonfiltered="1083" processed="1080" dbindex="66084">


Onomstica:
Carrines, famlia romana;
Gai Carrines, militar rom. ;
Gai Carrines el jove (Caius Carrinas), militar rom fill de Gai Carrines;
Carrines Segon (Carrinas Secundus), retric rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162347" title="Jean Brunhes" nonfiltered="1084" processed="1081" dbindex="66085">
Jean Brunhes (Tolosa de Llenguadoc 1869 - Boulogne-sur-Seine, Illa de Frana 1930) fou un gegraf francs, deixeble de Paul Vidal de la Blache i membre de l'Escola Geogrfica Francesa. Fou professor de geografia fsica a Sussa (Friburg i Lausana) del 1896 al 1912, per aleshores marx al Collge de France, a Pars, on hi va publicar nombrosos treballs sobre geografia humana.  Viatj per Prsia, la Mediterrnia, el Canad i l'Extrem Orient, i estudi els problemes dels pasos que visit; fou un dels primers en observar l'impacte de l'activitat humana en el medi ambient. El 1927 fou escollit membre de l'Acadmia de Cincies Morals i Poltiques.

 Obres .
 L'irrigation dans la Pninsule Ibrique et dans l'Afrique du Nord (1902);
 La gographie humaine (1910);
 Gographie de la France (1920-26);
 Gographie de l'histoire (1921). ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162348" title="Carrines (cognom)" nonfiltered="1085" processed="1082" dbindex="66086">
Carrines (Carrinas o Carinas) fou el nom d'una famlia romana d'una gens desconeguda, que podria ser la gens lbia.

Personatges destacats foren:
Gai Carrines, militar rom. ;
Gai Carrines el jove (Caius Carrinas), militar rom fill de Gai Carrines;
Carrines Segon (Carrinas Secundus), retric rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162349" title="Haplogrup mitocondrial hum C" nonfiltered="1086" processed="1083" dbindex="66087">
L'haplogrup mitocondrial hum C s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

L'haplogroup C es creu que va emergir sia fa uns 60.000 anys. s un descendent de l'haplogrup M.

L'haplogroup C es troba al nord-est d'sia (incloent-hi Sibria) i s un dels cinc haplogrups trobats en els nadius americans, essent els altres els A, B, D i X.

En el popular llibre The Seven Daughters of Eve, Bryan Sykes anomena Chochmingwu a l'originador d'aquest haplogrup.

Referncies.


 Enllaos externs .
Dispersi de l'haplogrup C, del National Geographic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162350" title="Alliteraci" nonfiltered="1087" processed="1084" dbindex="66088">
L'alliteraci s una figura retrica relacionada amb la fontica que consisteix en repetir un so per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R mltiple s un so ms fort. Evidentment, l'alliteraci no es basa en caracterstiques objectives de cada fonema, sin en les suggerncies que provoquen. Un efecte semblant s la base de l'onomatopeia. L'alliteraci est molt present a la poesia, tot i que pot aparixer als noms propis d'altres gneres per qestions humorstiques.

 Exemples .
brandant llnguidament la llarga cua (Joan Maragall, La vaca cega)









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162351" title="Gai Carrines" nonfiltered="1088" processed="1085" dbindex="66089">
Gai Carrines (Caius Carrinas) fou un militar rom. 

Va dirigir un destacament fidel al partit popular de Mari amb el que va atacar a Gneu Pompeu que estava reclutant forces a la Pulla per enfortir a Sulla (83 aC).

El 82 aC fou llegat de Gneu Papiri Carb i va lluitar contra Metel a la riba del riu Esis (Aesis) a l'mbria, en qu fou derrotat. Una mica desprs fou atacat a la rodalia d'Spoletum per Pompeu i Cras, generals de Sulla i va perdre uns tres mil homes, quedant assetjat, per va aconseguir escapar-se de nit en mig d'una turmenta. 

Quan Carb va sortir d'Itlia va dirigir junt amb Marci i Brut Damasip, les forces populars a la pennsula i amb els samnites, encara en armes, es va dirigir a Praeneste, on estava assetjat Gai Mari el jove, per no va aconseguir que el setge fou aixecat, i es va dirigir a Roma que esperava conquerir amb facilitat. Sulla va reunir les seves forces a la porta Colina i es va lliurar una batalla que va durar tota la nit i en la que Carrines fou derrotat. Carrines va fugir, per tant ell com Marci foren capturats i executats per ordre de Sulla, i els seus caps enviats a Praeneste, essent tirats per damunt de les muralles per que Mari el jove conegus la sort dels seus companys.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162352" title="La Llotja de Lleida" nonfiltered="1089" processed="1086" dbindex="66090">



La Llotja de Lleida ser un palau de congressos i teatre de titularitat municipal ubicat a la ciutat de Lleida. L'edifici ocupar l'esplanada on se celebrava l'antic mercat de fruites i verdures (popularment conegut com el mercat dels pagesos), al barri de Pardinyes. 
El projecte es finanar grcies a la construcci de dues torres d'habitatges de 24 i 16 plantes situades en el mateix terreny que la Llotja. Les obres del palau s'iniciaren la primavera de 2007 i la inauguraci est prevista del 21 de gener de 2010 amb la representaci de "Il Trovatore" de Giuseppe Verdi.



Histria del projecte.
La Paeria (l'ajuntament de Lleida) va justificar la necessitat d'un edifici com La Llotja en el fet que Lleida s la segona ciutat de Catalunya -desprs de Barcelona- en l'organitzaci de congressos i en la mancana que t la ciutat d'espais adients per representar obres teatrals. 

El 2006 es convoc un concurs internacional per dissenyar l'edifici, i set gabinets d'arquitectura hi preneren part. D'entre aquests els guanyadors foren els neerlandesos Mecanoo.

Les obres s'iniciaren la primavera de 2007, i el termini per finalitzar-les s de 28 mesos.

Caracterstiques de l'edifici.
La Llotja tindr una superfcie de 19.185 m. Comptar amb un auditori amb capacitat per a 1.000 persones i dues sales addicionals per a 400 i 200 persones respectivament. Aquesta darera es podr compartimentar en sis sales independents per a 35 persones cadascuna.

El terrat del palau ser d'accs pblic perqu serveixi de mirador. La seua superfcie ser enjardinada amb plantes trepadores que canviaran de tonalitat segon l'estaci de l'any.

L'edifici tamb acollir les oficines del Centre de Negocis i Convencions de Lleida, un espai per a usos diversos, un foyer (el hall del palau) i una cafeteria-restaurant.

Al seu torn, el complex tindr un aparcament subterrani amb capacitat per a 300 vehicles.

Polmiques.

Poc desprs que es conegus el projecte guanyador, algunes personalitats com l'arquitecte catal Carlos Ferrater (que tamb particip sense xit en el concurs) denunciaren que l'edifici presentat per Mecanoo era un calc de l'Aula Magna de la Universitat Tcnica de Delft, la mateixa ciutat neerlandesa on el gabinet t la seua seu. Mecanoo neg rotundament l'acusaci i defens la singularitat i originalitat del seu projecte per a Lleida.

D'altra banda, l'oposici a la Paeria va criticar que el futur teatre municipal hagus de compartir el mateix edifici que el palau de congressos.

 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial de La Llotja de Lleida;
Imatge Corporativa;
Web oficial del Centre de Negocis i Convencions de Lleida;
Seguiment de les obres del palau a Skyscrapercity.com;
PDF amb imatges virtuals de La Llotja ;
Web del gabinet d'arquitectes Mecanoo ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162353" title="Gai Carrines el jove" nonfiltered="1090" processed="1087" dbindex="66091">
Gai Carrines el jove (Caius Carrinas o Gaius Carrinas) fou un militar rom fill de Gai Carrines.

El 45 aC Juli Csar el va enviar a Hispnia contra Sext Pompeu, per per la seva inactivitat aviat fou substitut per Gai Asini Polli. 

El 43 aC, en establir-se el triumvirat, fou nomenat cnsol per la resta de l'any junt amb Publi Ventidi. El 41 aC va rebre el govern d'Hispnia on va lluitar contra el maurit Boccus II.

El 36 aC fou enviat amb tres legions contra Sext Pompeu a Siclia; el 31 aC fou procnsol a la Gllia i va derrotar els morins i altres tribus galles i va expulsar als sueus a l'altra costat del Rin, fets pel que va rebre els honors del triomf el 29 aC.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162354" title="Carrines Segon" nonfiltered="1091" processed="1088" dbindex="66092">
Carrines Segon (Carrinas Secundus) fou un retric del temps de Calgula, pel qual fou desterrat de Roma per haver declamat contra els tirans. Es probablement el mateix Carrinas Secundus que fou enviat per Ner a sia i Acaia l'any 65, per saquejar aquestes regions i portar a Roma esttues dels deus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162355" title="Carsignatus" nonfiltered="1092" processed="1089" dbindex="66093">
Carsignatus             ) fou un tetrarca glata que govern una part de Galcia i fou aliat per un temps a Farnaces II del Pont (rei 63 aC-47 aC). Ms tard l'aliana es va trencar i Farnaces  va envair Galcia. Carsignatus es va aliar a un altre tetrarca glata, Gaezotoris, i va presentar batalla, per la guerra es va aturar per ordre dels romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162356" title="Cartal" nonfiltered="1093" processed="1090" dbindex="66094">


Onomstica:
Cartal, comandant de la flota cartaginesa a la Primera Guerra Pnica. ;

Cartal, comandant de la cavalleria cartaginesa a l'exrcit d'Annbal ;

Cartal, poltic cartagins, cap del partit popular de Cartago desprs de la Segona Guerra Pnica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162357" title="Cartal (almirall)" nonfiltered="1094" processed="1091" dbindex="66095">
Cartal (Carthalo, Karthlos,         ) fou comandant de la flota cartaginesa a la Primera Guerra Pnica. 

Fou enviat per l'almirall Aderbal el 249 aC per destruir la flota romana ancorada a Lilibea. El governador cartagins de Lilibea, Himilc, que es va adonar de qu les forces romanes de terra podien ajudar a la flota romana, va atacar als romans amb els seus mercenaris i aix Cartal va poder obligar als romans a presentar combat a la mar, per els cartaginesos foren rebutjats amb algunes prdues; Cartal es va retirar fins un riu proper on va esperar als romans. Mentre el cnsol Luci Juni Polle, que tornava de Siracusa, va doblar el cap Pachynum i es va dirigir cap a la flota romana ancorada prop de Lilibea, sense saber res dels cartaginesos; Cartal assabentat de l'arribada de la flota romana, es va dirigir contra ella, i Polle es va haver de refugiar en un lloc perills on els cartaginesos no el van poder seguir, per van establir una posici entre les dues flotes per assegurar que no es podrien unir; un mica desprs una turmenta va destruir la flota romana mentre els cartaginesos estaven en lloc segur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162359" title="Cartal (comandant)" nonfiltered="1095" processed="1092" dbindex="66096">
Cartal (Carthalo, Karthlos,         ) fou comandant de la cavalleria cartaginesa a l'exrcit d'Annbal (217 aC). 

Va lluitar contra Luci Hostili Manc, que dirigia un grup de reconeixement, a la vora de Casilinum i el va posar en fuita. Quint Fabi, superior de Manc, el va atacar per tamb fou derrotat.

El 216 aC desprs de la batalla de Cannes, Annbal va enviar a Cartal amb 10 presoners a Roma, per negociar el rescat dels presoners i fer un tractat de pau. Quan s'acostava a Roma un lictor el va advertir de no acostar-se abans de la matinada.

El 208 aC era comandant de la guarnici cartaginesa a Trent quant aquesta ciutat fou reconquerida pels romans. Es va rendir per fou mort per un soldat rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162361" title="Cartal (poltic)" nonfiltered="1096" processed="1093" dbindex="66097">
Cartal (Carthalo, Karthlos,         ) fou un poltic cartagins, cap del partit popular de Cartago uns anys desprs de la Segona Guerra Pnica.

Tenia el crrec que Appi esmenta com a boetarca, que era equivalent a un trib rom. Va combatre a bandes de nmides que havien atacat posicions cartagineses i els va derrotar i va obtenir fora bot. Com que els nmides eren sbdits de Masinissa II, aix va desfermar la hostilitat entre Cartago i el rei nmida, el qual es va aliar a Roma, la qual va preferir romandre neutral. Va esclatar la guerra entre Numdia i Cartago. 

Quan els romans preparaven ja la tercera guerra pnica, els cartaginesos alarmats, van condemnar als que havien provocat la guerra contra Numdia, i entre ells Cartal, que fou executat vers el 150 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162362" title="Bascoiberisme" nonfiltered="1097" processed="1094" dbindex="66098">
El bascoiberisme s la teoria que defensa que la llengua basca i la llengua ibrica estan emparentades. 

La seva formulaci ms extrema, en la que es postula que la relaci entre elles seria tan propera que els textos ibrics es podrien traduir amb l ajut de poc ms que d'un diccionari de basc, est conreada en l actualitat bsicament per afeccionats amb escassa o nulla formaci lingstica i escs o nul rigor metodolgic i no t cap mena de crdit en els cercles especialitzats. En canvi, la seva formulaci ms moderada, en la que es considera que el basc podria ser til per penetrar en els textos ibrics, est present en l'actualitat, amb diferents graus d intensitat, en els treballs d'alguns especialistes en ibric. 

En tot cas, les opinions majoritries tant dels especialistes en ibric, com en basc sn contrries a la teoria del bascoiberisme en qualsevol de les seves formulacions. Per la major part dels especialistes en ibric, el basc no s til per entendre els textos ibrics, tot i reconixer algunes coincidncies de forma i significat que pel seu escs nombre podrien ser frut de l atzar o de prstecs, i algunes coincidncies tipolgiques que podrien ser fruit de fenmens d rea lingstica, que es donen entre llenges no necessariament emparentades que conviuen en un mateix territori durant un llarg perode de temps. En la mateixa lnia, els especialistes en basc consideren que el basc no t parents coneguts ni en l actualitat ni en l antiguitat, ms enll de la consideraci de l aquit com a fase arcaica del basc, tot i reconixer algunes afinitats entre l onomstica aquitana i la ibrica. 
 
 Origen de la teoria .

L origen d aquesta teoria es podria remuntar al segle XVI, quan Luci Marineu Scul en l obra Opus De Rebus Hispaniae mirabilibus (1533) indicava que els antics pobladors de la pennsula Ibrica parlaven basc, tot  i que considerava que els ibers haurien arribat ms tard. En tot cas, fou Esteban de Garibay el primer que va intentar explicar topnims a partir del basc en l'obra Los quarenta libros del Compendio historial de las chronicas y universal historia de todos los Reynos de Espaa... (1571), lnia seguida per la majoria d'investigadors posteriors. Pocs anys desprs Andrs de Poa publica l obra De la antigua lengua, poblaciones y comarcas de las Espaas (1587). En el segle XVII destaca el treball d Arnaud d'Ohienart Notitia utriusque Vasconiae, tum Ibericae, tum Aquitanicae, qua praeter situm regions et alia scitu digna, Navarrae regum coeterarumque: in its insignum vetustate et dignitate familiarum . . . (1638) que s el primer en proposar que 'ilia'  present en topnims antics signifiqui  ciutat . Tamb cal destacar el treball de Jos de Moret Annales del Reyno de Navarra  (1674). En el segle XVIII destaca Manuel Larramendi i la seva obra De la antigedad y universalidad del Bascuence en Espaa (1728). A principis del segle XIX es van publicar Apologa de la lengua Bascongada (1803) de Pedro Pablo de Astarloa i el Catlogo de las lenguas de las naciones conocidas (1804) de Lorenzo Hervs i l obra Alfabeto de la lengua primitiva de Espaa y explicacin de sus ms antiguos monumentos y medallas (1806) de Juan Bautista Erro y Azpiroz, que va ser el primer en intentar traduir textos ibrics amb l ajut del basc. En tot cas, qui ms va contribuir en popularitzar i internacionalitzar la teoria fou Wilhelm von Humboldt en l obra Prfung der Untersuchungen ber die Urbewohner Hispaniens vermittelst der Vaskischen Sprache (1821), on defensava que el basc seria un descendent directe de l ibric. Ja en el segle XX, Hugo Schuchardt en l obra Die iberische Deklination (1907) va intentar establir un parallelisme entre algunes terminacions dels textos ibrics i la declinaci basca a partir del corpus d inscripcions ibriques d Emil Hbner: Monumenta Linguae Ibericae (1893). La hiptesi de Schuchardt i la resta de propostes basades en les lectures de textos ibrics van quedar completament desfassades quan el 1922 Manuel Gmez-Moreno Martnez va demostrar que les transcripcions usades fins aleshores eren errnies.

 Bibliografia .

 Ballester, Xaverio (2001): La adfinitas de las lenguas aquitana e ibrica, Palaeohispanica 1, pp. 21-33.
 Beltrn, Antonio (1951): El vasco-iberismo: alcance del termino y estado de la cuestin, Zephyrus II, pp. 15-19.
 Caro Baroja, Julio (1942) Sobre la lengua vasca y el vascoiberismo, Emerita X, pp. 237-286.
 Fletcher, Domingo (1985): Lengua y epigrafa ibricas, Arqueologa del Pas Valenciano. Panorama y perspectivas, pp. 281-305.
 Gorrochategui, Joaqun (1993): La onomstica aquitana y su relacin con la ibrica, Lengua y Cultura en la Hispania Prerromana, pp. 609-634.
 Hoz, Javier de (1999): Viaje a ninguna parte a travs del Mediterrneo. Las lenguas que no hablaron ni iberos, ni etruscos, ni cretenses, Revista de libros 28, pp. 10-11.
 Lakarra, Joseba (1991):  Juan L. Romn del Cerro, el desciframiento de la lengua ibrica en 'La ofrenda de los Pueblos', Anuario del Seminario de Filologa Vasca J. De Urquijo, pp. 1001-1004.
 Ordua, Eduardo (2005): Sobre algunos posibles numerales en textos ibricos,, Palaeohispanica 5, pp. 491-506.
 Prez Orozco, Santiago (2004): Sobre la sintaxis del ibrico, Fontes Linguae Vasconum 95, pp.159-164.
 Rodrguez Ramos, Jess (2002): La hiptesis del vascoiberismo desde el punto de vista de la epigrafa bera, Fontes Linguae Vasconum 90, pp. 197-219.
 Silgo, Luis (2005): Una interpretacin de la lpida ibrica de Civit,, Palaeohispanica 5, pp. 1067-1074.
 Trask, Larry (1995): Origin and relatives of the Basque Language: Review of the evidence, Towards a History of the Basque Language, pp. 65-99.

 Enllaos externs .

  Estn geneticamente emparentados ibero y vasco?. Jess Rodrguez Ramos.

 Alguns exemples de bascoiberisme extrem .

  El desxifrat de l'ibric. Antoni Jaquemot ;

  Epigrafia ibrica. Joan Ruiz;

 Articles relacionats .

 llenges paleohispniques;

 ibric;

 basc;

 aquit;

 protobasc;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162364" title="Abel Gance" nonfiltered="1098" processed="1095" dbindex="66099">
Abel Gance (Pars, 25 d'octubre de 1889 - dem, 10 de novembre de 1981) va ser un cineasta francs, pioner del cinema mut, autor d'obres emblemtiques com Napole. La seua carrera es va prolongar durant 60 anys.

 Biografia .

Gance va ser el fill illegtim d'Abel Flamant, un acabalat metge jueu i l'obrera Franoise Prethon. Va ser criat pels seus iaios materns en el poble de Commentry fins que, quan tenia huit anys, sa mare va contraure matrimoni amb el xfer Adolphe Gance, i Abel es va traslladar a Pars a viure amb ells. Encara que va prendre el cognom del seu padrastre, va continuar rebent ajuda econmica de son pare, la qual cosa li va permetre rebre una excellent educaci.

 Inicis en el cine .

El 1909 va comenar a treballar com a actor i guionista cinematogrfic. Dos anys desprs, en 1911, va fundar, amb l'ajuda d'alguns amics, la seua prpia companyia, i va dirigir la seua primera pellcula, La Digue, un drama costumista. La seua segona pellcula, Le Ngre blanc (1912), aborda el tema dels prejudicis racials, desenvolupant la histria d'un xiquet negre maltractat pels blancs. Una incipient carrera com a autor teatral va ser interrompuda per l'esclat de la Primera Guerra Mundial, durant la qual Gance va tornar a dedicar-se al cine, amb pellcules com el curtmetratge La Folie du Docteur Tube, una estranyssima comdia sobre un cientfic boig que inventa uns pols que transformen l'aparena de les persones. Per a rodar-la, Gance va recrrer a l's d'espills distorsionants. En les seues pellcules dels anys segents va introduir les tcniques de muntatge emprades ja en Estats Units per David Wark Griffith, l's de primers plans i altres procediments innovadors per a l'poca. 

A partir de 1917, l'inters de Gance se centra en els drames socials, amb pellcules com Le Droit  la vie i Mater Dolorosa, les dos de 1917. La seua obra ms interessant en esta etapa s La Dixime symphonie (1918), que un compositor sublima els seus patiments personals en una transcendental obra d'art. Desprs del final de la guerra, Gance va estrenar J'accuse! (Jo acuse) en (1919), un dur allegat contra la carnisseria organitzada que va suposar la I Guerra Mundial. El film va tindre un gran xit, tant en Frana com en l'estranger. Gance va viatjar a Estats Units per a exhibir la pellcula davant d'un pblic entre el qual es trobava el mateix Griffith i les germanes Lillian i Dorothy Gish. 

La segent obra de Gance, La roda (La Roue), va ser rodada entre 1919 i 1920, per no es va estrenar fins a 1923. Es tracta d'una producci monumental, de 32 bobines, que va haver de ser estrenada en tres sessions successives, i que desenvolupa la melodramtica histria d'un maquinista enamorat de la seua filla adoptiva. L'inters del film radica sobretot en el tractament potic que li imprimix el seu director, desenvolupant metfores com la de la vida com una interminable roda. La roda va ser una pellcula molt admirada per grans cineastes, com Jean Cocteau i Akira Kurosawa.

 Napole .

Desprs d'una estranya comdia d'horror en collaboraci amb el cmic francs Max Linder, Au secours! (1924), Gance va rodar la seua obra ms important: la monumental Napole (1927), un dels grans clssics del cine mut. Gance va invertir dos anys en la realitzaci d'aquesta pellcula, que recrea la primera part de la biografia de Napole Bonaparte, des de la seua infncia fins a la campanya d'Itlia, el 1796, i que pretenia ser l'inici d'un projecte de sis llargmetratges sobre la vida de Napole, mai realitzats. Gance no amaga en la pellcula la seua admiraci pel personatge, a qui retrata com un lder idealista i visionari, en la lnia dels grans escriptors romntics (Byron, Hugo, Heine), que havien vist en Bonaparte l'encarnaci de l'esperit revolucionari. 

En Napole, Gance va fer una veritable ostentaci d'innovacions tcniques: una escena de persecuci, per exemple, est rodada amb una cambra situada en el llom d'un cavall al galop; l'escena inicial del film, la batalla de boles de neu, va ser rodada per un operador cambra en m, quelcom completament inusual en l'poca. Per a les seqncies de la tempestat en alta mar i la disputa en la Convenci, la va fer penjar com un pndol, movent-se d'un costat a un altre. 

A ms de dirigir esta pellcula, Abel Gance va participar com a actor, realitzant una sbria i aclamada interpretaci del fams revolucionari Louis de Saint-Just, un dels mxims representants del Regnat del Terror de la Revoluci Francesa.

Per al clmax final de la pellcula, la campanya d'Itlia de 1796, Gance va utilitzar un sistema panormic especial, amb tres pantalles i tres projectors, a qu va denominar Polyvision, i que li permetia tamb mostrar tres accions simultnies, en forma de trptic.

L'excessiva duraci del film (al voltant de sis hores) va fer que s'exhibira generalment en versions mutilades (als Estats Units, per exemple, es va projectar una versi de noms 72 minuts, s a dir, poc ms d'una quinta part del metratge original). En Puerto Rico, la Universitat del Sagrat Cor va exhibir el seu versi de noms quatre hores.

 El cine sonor .

La carrera de Gance no es va detindre amb l'arribada del cine sonor. En 1931, Gance va estrenar la seua primera pellcula parlada, La Fi du monde, film de cincia-ficci que un astrnom, interpretat pel mateix Gance, descobrix que un cometa est a punt d'estavellar-se amb la Terra. No va tindre massa xit. En 1934, va afegir dilegs a un nou muntatge de Napole. Una obra important d'este perode s Lucrce Borja (1935), ambientada en la Itlia renaixentista, i inspirada en les vides de Lucrcia i Csar Borja. Este ltim s la contrafigura del Napole de Gance, perqu noms sent un insaciable desig de poder, i no t els elevats ideals revolucionaris que Gance va prestar al cors.

Tamb s rellevant la pellcula Un gran amor de Beethoven (1936), nova incursi en el gnere biogrfic, inspirada en la vida del compositor Ludwig van Beethoven, on, una vegada ms, Gance aborda el tema del geni romntic. En 1938 roda una nova versi del seu clssic antibellicista de 1919, J'accuse. Encara que utilitza part del metratge del film anterior, es tracta en essncia d'una nova pellcula, oportunament estrenada en vespres de la Segona Guerra Mundial.

En la carrera posterior de Gance, destaquen sobretot les seues ambicioses i infravalorades produccions Austerlitz (1960), sobre la batalla del mateix nom i Cyrano et d'Artagnan (1963). Desprs, Gance va dirigir dos pellcules de tema histric per a la televisi francesa, Marie Tudor (1966) i Valmy (1967). Diversos dels seus projectes van quedar sense realitzar: a ms de la seua saga inconclusa sobre la biografia de Napole, s'havia proposat rodar una producci pica sobre la vida de Crist que hauria portat el nom de La Divine Tragdie (La Divina Tragdia), per a la que no va trobar finanament. Un altre projecte sobre la vida de Cristbal Colom no va poder realitzar-se a causa de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. 

Abel Gance va ser un gegant de l'art cinematogrfic, un geni creador d'obres mestres que van inspirar diversos cineastes de generacions posteriors.

 Filmografia parcial .
Un gran amor de Beethoven (1936);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162365" title="Serra Perenxisa" nonfiltered="1099" processed="1096" dbindex="66100">
La serra Perenxisa, entre les comarques de l'Horta Sud i la Foia de Bunyol, al Pas Valenci, constitueix una de les darreres estribacions muntanyoses del Sistema Ibric que ms s'acosta a la costa per l'extrem sudest. Entre les poblacions de Torrent, Xiva i Godelleta s'estira en direcci nordoest-sudest, amb una longitud d'uns 10 km aproximdament i amb una cota mxima de 329m.

Des del seu cim, del mateix nom que la serra, es pot observar una impresionat vista de l'Horta de Valncia amb l'Albufera com a fita ms important.  

Aquesta serra divideix les conques mitges dels barrancs de Torrent en el costat septentrional i de L Horteta, que recorre el terme de Torrent, en la seva part occidental.

PR-V 162.
El PR-V 162 s un sender circular de Petit Recorregut que discorre per la Serra Perenxisa, al terme municipal de Torrent. 

 Paratge Natural Municipal .
Declarat per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana de data 10 de febrer de 2006. El Paratge Natural Municipal Serra Perenxisa, amb una superfcie de 174.38 ha, es localitza en el terme municipal de Torrent, l'Horta Sud.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162366" title="Gran Premi de Frana del 1994" nonfiltered="1100" processed="1097" dbindex="66101">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1994, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 3 de juliol del 1994.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Damon Hill  1: 16. 282   ;
 Volta  rpida: Damon Hill  1m  19. 678s;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162368" title="Gran Premi de Frana del 1995" nonfiltered="1101" processed="1098" dbindex="66102">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1995, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 2 de juliol del 1995.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Damon Hill  1: 17. 225  ;
 Volta  rpida: Michael Schumacher  1m  20. 218s;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162369" title="Serra d'Ador" nonfiltered="1102" processed="1099" dbindex="66103">
La serra d'Ador s una petita alineaci muntanyenca que divideix les aiges dels rius Vernissa i Serpis, entre les comarques valencianes de la Safor i el Comtat. Aquesta serra arriba a la seua mxima altura en el Circ de la Safor (1.013 m) i s'estn d'oest a est fins a l'Horta de Gandia.

La seva vegetaci es caracteritza per pins i vegetaci arbustiva, si b est abancalada en les seves parts ms baixes destinant-se al cultiu de tarongers.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162370" title="Shail" nonfiltered="1103" processed="1100" dbindex="66104">
En Shail s un dels personatges de la trilogia Memries d'Idhun, escrita per la Laura Gallego Garca.

Origen i caracterstiques.
En Shail s un mag idhuni d'entre 17 i 19 anys. De carcter alegre i jovial, troba molt interessant la tecnologia de la Terra, sobretot la informtica. Fsicament s alt i mor, de constituci prima i ulls clars. Porta roba del seu mn i t al coll diversos adorns. Li regala a la Victria un d'aquests penjolls, amb forma de llgrima.

Paper a la trilogia.

Tretze anys abans del principi dels successos narrats a Memries d'Idhun I: La Resistncia, la Conjunci Astral dels 3 sols i les 3 llunes d'Idhun va permetre a l'Ashran el Nigromant obrir un portal per fer tornar els Sheks, serps alades criatures del Set.

Els altres dus pronunciaren una profecia: noms un unicorn i un drac tindran alguna oportunitat de salvar Idhun i derrotar el Nigromant. Per impedir-ho, l'Ashran va utilitzar tamb la Conjunci Astral per matar tots els unicorns i els dracs. Tan sols un drac i un unicorn van sobreviure.

En Shail es trobava al bosc renovant la seva mgia el dia de la massacre quan trob l'ltim unicorn, una femella. Decidit a protegir-la, li va posar el nom de Lunnaris. 

Per salvar-la a ella i a l'ltim drac Yandrak (que al seu torn havia estat rescatat pel prncep Alsan), van decidir enviar-los a la Terra. L'Ashran va enviar el seu propi fill, en Kirtash, per donar mort als dos supervivents i als idhunians rebels que van buscar-hi exili.

Anys desprs, en Shail i l'Alsan, que treballen per la Resistncia, rescaten la jove Victria d'en Kirtash, desconeixent encara que la jove s precisament l'unicorn que en Shail est buscant.

Tractant de protegir la Victria en un castell d'Alemanya, rep un atac mgic del mag Elrion, i els seus companys el creuen mort, per en realitat s tele-transportat a Idhun instants abans de l'impacte i es troba amb vida.

Durant la Trada s'enamora d'una dona celeste, la Zaisei, i ambds comencen una relaci sentimental.

En una baralla contra un shek perd una cama, que el gegant Ydeon substitueix per una cama mgica artificial, creada de la mateixa manera que les espases llegendries d'en Jack i en Kirtash. El problema s que per romandre correctament sincronitzada amb el seu portador, la cama requereix un nivell constant de mgia, el que l'obliga a portar un amulet especial per acumular energia mgica i transmetre-la a la cama. Aix el deixa esgotat, i no deixa de ser una soluci temporal. L'Ydeon li aconsella que li demani a en Jack (ms concretament a la seva meitat drac Yandrak) que exhali el seu foc sobre la cama per dotar-la de la seva mgia (com ja es va fer amb Domivat, l'espasa llegendria que porta en Jack), per en Shail s'hi nega. Estant a Vanissar, la Victria, en la seva forma d'unicorn, posa la seva banya sobre la cama artificial, alliberant en Shail de les seves molsties.

En Shail s una de les poques persones en les que la Victoria confia, i a qui revela el seu parador quan se'n va amb en Jack i en Kirtash al final del tercer llibre, Memries d'Idhun III: Pante. Quan reapareix el perill de ser trobats, en Shail els avisa per que puguin fugir. La Victria li entrega la seva banya d'unicorn, que en Ashran li prengu, i que ms tard aconseguiren recuperar. D'aquesta manera, fins hi tot en absncia de la Victria, en Shail podr ocupar-se de consagrar nous mags. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162371" title="Artur Heras i Sanz" nonfiltered="1104" processed="1101" dbindex="66105">
Artur Heras s un pintor i dissenyador valenci nascut a Xtiva el 1945. 

Va estudiar en la Facultat de Belles Arts de San Carles de Valncia. Entre 1980 i 1995 va dirigir la Sala Parpall. Ha rebut fora reconeixement a Europa .

Bibliografia.
Heras, Artur. 100 carteles de Artur Heras. Valncia ed. IVEI, 1994 # ISBN 84-7822-127-1;

Enllaos externs.
 Plana personal;
 http://www.laveudelaribera.com/modules.php?name=News&file=article&sid=1333;
 Entrada a la Gran Enciclopdia Catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162373" title="Gran Premi de Frana del 1996" nonfiltered="1105" processed="1102" dbindex="66106">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1996, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 30 de juny del 1996.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Michael Schumacher    ;
 Volta  rpida: Jacques Villeneuve  1m  18. 610s;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162375" title="Poitev-saintongs" nonfiltered="1106" processed="1103" dbindex="66107">

El poitev-saintongs o peitav-saintongs, anomenat tamb el parlanjhe (poetevin-sntunjhaes o parlanjhe en poitev-santongs; poitevin-santongeais en francs) s una llengua romnica de la famlia de les llenges d'ol per marcada per orgens occitans, parlada a Poitou-Charentes, la Vende, el Pays de Retz i la Maine-et-Loire, al nord de la  Gironda (provncia d'Aquitnia). Tamb s parlada en certes regions d'Indre-et-Loire, l'Alta-Viena i la Dordonya, a les antigues provncies de Poitou i de la Saintonge, a Frana.

El poitevi-santongs ha influenciat el quebequs, lacadienne i el cajun.

 Ortografia .
L'escriptura normalitzada del poitev-santongs es va desenvolupar els anys 1985-1995; no s  fontica sin  fonolgica (una mateixa grafia es pot pronunciar de diverses maneres) 

 Literatura .
El primer testimoni escrit de l'idioma est en estatuts i documents legals que daten del segle XIII. el primer text imprs data de 1554. Una tradici d'escrits teatrals i monlegs dramtics per a ser representats tipifica la producci literria en aquesta llengua, tot i que des del segle XIX i al segle XX (especialment amb la publicaci del setmanari le Subiet des del 1901)es van establir tamb publicacions periodstiques regulars.
Guillem IX el trobador va ser el primer poeta en aquest idioma.

 Parlants .
Franois Rabelais va nixer a Indre-et-Loire i va ser educat a Fontenay-le-Comte i per tant, era coneixedor de la llengua. 

 Dialectes .
Pays de Retz;
Marais de Challans o Marais nord;
Niortais, Mellois, Saint-Maixentais;
Bressuirais, Mirebalais;
La Vende;
Saintonge;

 Exemple de text .
 En poitev-santongs : le poetevin-sntunjhaes t de l'aerie daus parlanjhes d'oll, m le cote l'aerie de hls d'o. O ft que l'at daus marques daus des bords. M l'at tou daus marques rn qu'a li.
 En catal: El poitev-santongs s dins la zona de les llenges d'ol, per en contacte amb l'rea de les  llenges d'oc . Per aix t caracterstiques dels dos costats. Per t tamb caracterstiques prpies.

 Proverbis .
 Mex vaut chmer que mal moudre ! (Val ms no fer res que treballar malament);
 Beunaise se mache  bout de ne rin faire ! (La comoditat es perd a fora de no fer res);
 Qui va chapt'it, va loin ! (Qui va tranquillament va lluny);
 Mex vaut s'moucher deux fois que s'arracher le nez ! (Val ms mocar-se dos cops que arrancar-se el nas);

 Enllaos externs .
 Diccionari en lnia francs/poitev-saintongs;
Pgina molt completa en francs i poitev-saintongs;
Promoci del parlanjhe;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162379" title="Guerra civil" nonfiltered="1107" processed="1104" dbindex="66108">
Es denomina guerra civil a qualsevol confrontament bllic els quals els seus participants no sn en la seva majoria forces militars regulars, si no que estan formades o organitzades per persones generalment de la poblaci civil. La seva caracterstica ms com s que el conflicte armat es desenvolupi en un mateix pas, enfrontant-se entre si persones del mateix lloc: ciutat, poble, comunitat... defensant, generalment, dues ideologies o interssos diferents. En aquesta conflagraci, arriba a vegades la intervenci d'unitats extrangeres de diferents pasos, incls ajudant o collaborant amb els diferents bndols de aquella mateixa guerra civil, la qual els seus individus poden arribar a ser voluntaris civils que simpatitzen la idea del costat selleccionat.

Per desgrcia, actualment el continent afric s un niu de guerres civils en molts dels seus pasos degut generalment a lluites pel poder de les dues tnies ms importants de cada pas, siguent a coneixement global, anomenades "guerres oblidades", ja que sn conegudes pel pblic quan hi ha un genocidi o una gran massacre de persones.

Guerres civils de la histria.

Edat mitjana.
 Guerra de les Dues Roses (1445-1485);
Conflictes dinstics entre els membres de la Casa de York contra els de la Casa de Lancaster, que lluitaren intermitentment per aconseguir posar a un dels seus membres com a Rei d'Anglaterra. Acabaria amb l'edat mitjana a les Illes Britniques, amb ell el triunf final dels Tudor.

 Guerra civil navarresa (1451 1455);

 Guerra Civil Catalana (1462-1472);
s l enfrontament armat entre Joan II d Arag i les institucions catalanes (Diputaci del General i Consell de Cent) per tenir el control poltic. La mort de Carles de Viana  protegit de Catalunya i enfrontat amb el seu pare Joan II- ser l excusa per formalitzar l inici d una contesa que, de fet, es venia covant des del seu predecessor Alfons el Magnnim.

Edat Moderna.
 Guerra Civil japonesa (1476-1568);
Conflictes que hi va haver al Jap per diferents circumstncies. Un dels clans d'aquella poca va ser el clan Matsudaira.

Edat Contempornia.
Segle XIX.
 Guerres carlines (1833-1876);
Conflictes dinstics entre dues branques de la casa Borb per la succesi a la corona. D'un costat, Isabel II i, posteriorment, el seu fill Alfonso XII; de l'altre, Carles Maria Isidre de Borb i Parma, germ de Ferran VII i els seus descendents.

 Guerra de Secessi (1861-1865);
Enfrontament dels Estats Units d'Amrica, industrialitzats i abolicionistes, contra els Estats Confederats d'Amrica (agricultors i esclavistes) per la secessi dels estats del sud de la Uni.

 Guerra Civil Xilena (1891);
Conflicte entre forces del Congrs Nacional de Xile que s'enfrentaren contra les del president Jos Manuel Balmaceda, acabant amb la victria dels primers i la implementaci d'un sistema parlamentari.

 Guerra dels Mil Dies (1899-1901);
Conflicte intern de Colmbia entre les forces dels partits Liberal y Conservador, que acabaren amb la victria dels ltims i establiment d'un estat hegemnic fins a mitj del segl XX.

Segle XX.
 Guerra Civil Finlandesa (1918);
 
 Guerra Civil Russa (1918-1922);
Enfrontament entre el recent govern installat comunista de la Uni Sovitica i forces contrarevolucionries (anomenadesv"blanques") recolzades pels pasos occidentals. Acaba amb la victria dels bolxevics i la consolidaci de l'Estat Sovitic.

 Guerra Civil Irlandesa (1922-1923);
Es va iniciar com una divisi interna del Sinn Fin (partit poltic que lider la Guerra d'Independncia) producte de la negativa d'una facci d'aprovar el Tractat Anglo-Irlands de 1921, pel qual es creava l'Estat Lliure d'Irlanda i es partia el territori creant la Irlanda del Nord.

 Guerra Civil Xinesa (1927-1950);
Conflicte entre les forces del Partit Comunista Xins liderades per Mao Zedong i l'exrcit del Guomindang, comandat per Chiang Kai-shek. Durant la invasi japonesa a Xina va existir una treva entre ambdues parts, amb el fi de destinar esforos mancomunats contre l'enemic com. Desprs del acabament de la Segona Guerra Mundial, es van reempendre els enfrontaments que van acabar amb la installaci de la Repblica Popular Xina al 1950.

 Guerra Civil Espanyola (1936-1939);
Va ser el enfrontament entre els partidaris de la Repblica Espanyola contra els militars de dretes sublevats sota el comandament del general Francisco Franco. Les forces repblicanes comptaven entre els seus principals adherits amb membres del Partit Comunista Espanyol, grans grups anarquistes representats per la CNT i el trostkista POUM. Amb el suport de l'Alemanya Nazi i de la Itlia feixista, els sublevats derrotaren en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que se inclouen als brigadistes de ms de 50 pasos. La victria de Franco significaria una dictadura que duraria fins al 1975.

 Guerra Civil Grega (1946-1949);
Conflicte residual de la Segona Guerra Mundial, en el qual guerrillers comunistes (amb el suport de la URSS) van combatre les forces de la monarquia (amb el suport dels Estats Units), amb el fi d'implantar un sistema socialista a Grcia.

 Primera (1955-1972) i Segona guerra civil sudanesa (1983-2005).

 Guerra Civil de El Salvador (1980-1992);
Conflicte entre les forces revolucionries del Front Farabundo Mart per a la Lliberaci Nacional (FMLN)(amb el suport de  Cuba i la Uni Sovitica) i el govern de El Salvador (amb el suport dels Estats Units): Va acabar amb el Tractat de Pau del 1992.

 Guerra dels Balcans (1991-1995);
Va ser un conflicte que es va produir entre els estas de Crocia, Eslovnia. Macednia i Bsnia-Herzegovina contra les tropes federals (dominades pels serbis) de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia. La seva faceta ms greu es va produir a Bsnia, on el conflicte es va desenvolupar en torn de masacres. neteja tnica i greus violacions al dret internacional humanitari. Va acabar amb la fragmentaci del pas.

 Primera (1996-1997) i Segona Guerra del Congo (1998-2003);
Producte de la caiguda del dictador Mobutu Sese Seko i del triunf de les guerrilles liderades per Laurent Kabila, es van iniciar dos cicles de enfrontaments armats entre els habitants de la Repblica Democrtica del Congo (ex-Zaire). Causat en part per el final de la guerra freda i la desestabilitzaci provocada pel Genocidi de Rwanda, diversos pass africans van acabar intervenint. El resultat va ser ms de 3.8 millons de morts i la destrucci i saqueig de les riqueses naturals del cor d'frica.

Vegeu tamb.
 Llista de conflictes armats;





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162382" title="Plataforma Java" nonfiltered="1108" processed="1105" dbindex="66109">
La plataforma Java s un grup de programes, relacionats entre ells (plataforma), de Sun Microsystems que permet el desenvolupament i l'execuci de programes escrits en llenguatge Java. Aquesta plataforma no s especfica de cap processador ni sistema operatiu, ms aviat, ho s d'un motor d'execuci (anomenat una mquina virtual) o un compilador, amb un conjunt de llibreries estndards que disposen d'implementacions per diversos maquinaris i sistemes operatius, que tenen l'objectiu que l'execuci sigui idntica sobre qualsevol d'ells .


Hi ha diverses edicions de la plataforma, entre elles:
 Java Standard Edition o Java SE (antigament J2SE) per ordinadors de sobretaula;
 La Java Enterprise Edition o Java EE (antigament J2EE) per servidors web;
 La Java Micro Edition o Java ME (antigament J2ME) per dispositius mbils, com ara telfons intelligents.
Des de desembre de 2006 la versi disponible de la Plataforma Java s la 1.6.0 (tal com anomenem la versi per desenvolupadors), o 6 (dita aix quan ens referim a la versi en producci). Ambdues sn la mateixa versi.

Cadascun dels diversos programes que conformen la Plataforma Java proveeix una part determinada de les seves funcionalitats principals. 
Per exemple, per un costat hi ha el compilador Java que converteix el codi font Java en bytecode Java (un llenguatge intermig entre les fonts del programador i el codi mquina executable). El compilador forma part del Java Development Kit. Per un altre costat hi ha l'entorn d'execuci de Java (JRE) que generalment ofereix una implementaci de la mquina virtual amb un JIT el bytecode a codi nadiu (executable) de la mquina.  

Existeix un ampli ventall de llibreries ja precompilades a bytecode de java. Tamb hi ha diverses maneres d'implantar-les, com un applet d'una pgina web, o un component J2EE. Hi ha bastants ms components, alguns dels quals trobarem en edicions especfiques de la plataforma, com podem observar al diagrama de la dreta.

Els components essencials de la plataforma sn: el compilador de Java, les llibreries i l'entorn d'execuci.

 La Mquina Virtual de Java . 

El cor de la Plataforma Java s el propi concepte de "mquina virtual", que executa programes en bytecode de Java. El bytecode d'un programa s el mateix, independentment del sistema operatiu o maquinari sobre els que ha de crrer. El compilador JIT tradueix el bytecode en instruccions de codi nadiu del processador i el guarda a la memria de codi de la mquina durant l'execuci. Aquesta traducci s directa, ja que el bytecode s proper al codi mquina, de manera que la part farragosa de traducci est resolta des del moment de la compilaci.
Inicialment Sun provea un intrpret de bytecode, per aix feia que les aplicacions fossin lentes. Des de la versi 1.2 del JRE, proveeix el JIT, que desprs d'un decalatge de temps, que entendrem com un calentament, ofereix una execuci que tendeix a ser tan rpid com el codi executable. Tanmateix, aquesta forma de funcionar depn de cada implementaci del JRE.

 Llibreries de classe .
La majoria de sistemes operatius ofereixen una gran quantitat de codi reusable ja implementat, per simplificar la feina del programador. Aquest codi acostuma a ser posat a disposici com un conjunt de llibreries carregables dinmicament que les aplicacions poden carregar en temps d'execuci. Donat que la Plataforma Java no depn de cap sistema operatiu en concret, les aplicacions no poden confiar en les llibreries existents. En lloc d'aix, proveeix un conjunt de llibreries de classe estndard i comprensible, que contenen moltes de les mateixes funcions de codi reusable habitualment trobades als sistemes operatius actuals.

Les classes de les llibreries serveixen tres propsits a la Plataforma Java. Com altres llibreries de codi estndard, proveeixen al programador un conjunt de funcionalitats conegudes que realitzen tasques conegudes, com per exemple, el manteniment de llistes d'elements o la realitzaci d'anlisi gramatical de cadenes de carcters. A ms, les llibreries proveeixen una interfcie abstracta a tasques que normalment dependrien fortament del maquinari i sistema operatiu. Tasques com ara l'accs a la xarxa i l'accs a fitxers estan sovint lligades a les capacitats de la plataforma. Les llibreries de Java java.net i java.io implementen el codi natiu internament, llavors proveeix una interfcie estndard perqu les aplicacions java portin a terme aquestes tasques. Finalment, algunes llibreries subjacents, podrien no suportar les funcionalitats que java ofereix. En aquests casos, les llibreries poden emular aquestes funcionalitats fent s de qualsevol cosa a l'abast, o proveir una forma consistent de comprovar la presncia de la funcionalitat en concret.

El 13 de novembre de 2006, Sun va anunciar que hi hauria un llenament de tot el codi Java, sota la llicncia GPL, a mar de 2007. . 
Seguint aquesta promesa, Sun va portar a terme aquest llenament el 8 de maig  de 2007 , excepte algunes parts limitades que Sun havia llicenciat a terceres parts que no volien que el seu codi font tingus llicncia de codi obert.  L'objectiu de Sun s el de reemplaar aquestes parts de codi tancat que queden per implementacions alternatives per aconseguir que tota la llibreria de la plataforma sigui oberta.

Hi ha tamb un projecte en marxa, de la Free Software Foundation per escriure un conjunt lliure de llibreries. S'anomena GNU Classpath.

 Llenguatges de programaci .
La paraula java per ella mateixa, es refereix al llenguatge de programaci Java, que fou designat per usar amb la Plataforma Java. Els llenguatges de programaci estan tpicament a fora de l'mbit del concepte "plataforma", encara que el llenguatge de programaci Java est llistat com part del cor de la plataforma Java. El llenguatge i el runtime estan considerats normalment com una unitat.

Malgrat tot, terceres parts han produt un nombre de compiladors i intrprets que tenen per objectiu la JVM. Alguns d'aquests estan fets per llenguatges existents, mentre que d'altres ho estan en vistes a extensions del llenguatge Java. S'hi inclouen:
 AspectJ Java orientat a aspectes;
 Generic Java (GJ), que fou incorporat pel Java oficial dintre de Java SE 5.0;
 Groovy, llenguatge de scripts;
 BeanShell, llenguatge de scripts amb la mateixa gramtica de Java;
 Jython, intrpret de Python (Programari) que inclou un compilador de Python a Java;
 NetREXX, d'IBM;
 Nice , orientat a objectes;
 Pizza, que afegeix funcionalitats a Java (descontinuat);
 Scala, orientat a patrons i programaci elegant.
 JRuby;
 Sleep, un intrpret que barreja funcionalitats de Perl i d' Objective-C ;
 Rhino, motor de Javascript;

 Plataformes similars .
L'xit de Java i el seu concepte d' Escriu un cop, executa arreu , ha portat a esforos similars. Un exemple notable s la plataforma Microsoft .NET , apareguda el 2002, que incorpora molts dels aspectes de Java que han tingut xit. .NET en la seva forma complerta (implementaci de Microsoft) noms s disponible amb totes les seves funcionalitats sobre plataformes Windows, mentre Java s disponible al complert sobre moltes plataformes. .NET va ser construt de zero per donar suport a mltiples llenguatges de programaci, mentre la Plataforma Java, es constru per donar suport al llenguatge de programaci Java (encara que posteriorment, altres llenguatges van ser desenvolupats sobre la base de la JVM, a partir de llavors).

.NET inclou una implementaci de Java anomenada J Sharp  (antigament coneguda com J++) que no s compatible amb l'especificaci de Java i la llibreria associada sovint es refereix a la versi antiga del llenguatge, JDK 1.1.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Llista d'APIs de Java    ;
 Java Performance ;
MIDP;
MIDlet;
CLDC;
CDC;
Java ME;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162383" title="Gran Premi de Frana del 1997" nonfiltered="1109" processed="1106" dbindex="66110">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1997, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 29 de juny del 1997.

 Resultats .








 Altres .

 Pole: Michael Schumacher    ;
 Volta  rpida: Michael Schumacher  1m  17. 910s;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162385" title="psilon2 Arae" nonfiltered="1110" processed="1107" dbindex="66111">

Per altres sistemes estellars amb aquesta designaci de Bayer, vegeu psilon Arae.;


psilon Arae (  Ara /   Arae) s un sistema estellar triple de la constellaci d'Ara. Est a uns 85,9 anys-llum de la Terra.

El component primari,   Arae A,  s una groga-blanca del tipus F de les nanes de la seqncia principal de la magnitud aparent +5,4. T una companya molt aprop   Arae C, que est a 0,6 segons d'arc i s de la magnitud aparent +8,6. A 25 segons d'arc de la primria hi trobam una companya de la 13ena magnitud:   Arae B. La magnitud aparent del conjunt del sistema s +5,27.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162389" title="Gran Premi de Frana del 1998" nonfiltered="1111" processed="1108" dbindex="66112">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1998, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 28 de juny del 1998.

 Resultats .




 Altres .

 Pole: Mika Hkkinen  1: 14. 929  ;
 Volta  rpida: David Coulthard  1m  17. 523s;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162393" title="Gran Premi de Frana del 1999" nonfiltered="1112" processed="1109" dbindex="66113">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 1999, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 27 de juny del 1999.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Rubens Barrichello  1: 18. 441  ;
 Volta  rpida: David Coulthard   1m  19. 227s;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162396" title="Saturn VUE" nonfiltered="1113" processed="1110" dbindex="66114">

El Saturn VUE es un crossover de tipus mid size fabricat per GM i venut sota la marca de Saturn. Es tracta del vehicle de la marca ms venut als Estats Units, el primer a usar la plataforma Theta i el model que ha estat ms temps al mercat, des de la desaparici dels Srie L al 2005. Actualment es fabrica a Spring Hill, Tennessee, encara que la nova generaci es fabricar a Ramos Arizpe, Coahuila, Mxic.

 Primera generaci (2002-2007) .


El VUE va ser presentat al 2002. Fabricat a Spring Hill, comparteix el xasss Theta amb autombils com el Chevrolet Equinox i Captiva (aquest ltim no es ven a Nord-Amrica), Pontiac Torrent i Opel Antara. Podia elegir-se amb tracci davantera (no es de propulsi) o amb tracci integral.

Mides del VUE:

Batalla (Wheelbase): 2,707 m (106.6 in)

Llargada (Length): 4,605 m (181.3 in)

Amplada (Width): 1,816 m (71.5 in)

Alada (Height): 1,689 m (66.5 in)

Capacitat del dipsit: 59 l (15.5 galons EUA)

Mecnicament s'ha ofert el VUE amb les segents mecniques. Destacar que a partir del 2004, el VUE incorpora un nou motor V6, el L66 que substitueix al L81, dissenyat i fabricat per Honda.



En transmissions, els motors V6 equipen una automtica de 5 velocitats Aisin AF33 i per als de 4 cilindres, una manual de 5 velocitats, amb opci d'una CVT.

Al 2006 el VUE rep un restyling, a on se li canvia el frontal, adopta materials de major qualitat en els acabats interiors, i alguns canvis cosmtics en l'exterior, aix com el servei OnStar, control de creuer i llums automtics esdevenen de srie.

En matria de seguretat, a NHTSA ha qualificat el VUE del 2006 amb 5 estrelles (conductor) i 5 estrelles (passatger) en el xoc frontal i 5 estrelles (conductor i passatger) en xoc frontal .

La IIHS atorga al VUE 2002-2007 la qualificaci de "good" en les proves de xoc frontal  per en canvi, qualifica de "poor" en les proves de xoc lateral .

 Segona generaci (2008-) .


Presentada al Greater Los Angeles Auto Show (Novembre-Desembre del 2006), es tracta d'un Opel Antara/Chevrolet Captiva venut sota la marca Saturn (amb algunes diferncies en els motors, detalls esttics). Una visualitzaci prvia d'aquest nou disseny va poder-se veure al New York International Auto Show amb el concept car Saturn PreVue.

De les mltiples novetats que presenta respecte de l'anterior model (no obstant mant la mateixa plataforma Theta que l'anterior generaci) sn, a part d'estrenar noves mecniques, un canvi notable en la carrosseria amb un disseny que poc t a veure amb la primera generaci (no obstant, les mides exteriors son molt semblants), uns acabats interiors de major qualitat i que aquest Saturn ser fabricat a Ramos Arizpe, Mxic.

Mides del VUE:

Batalla (Wheelbase): 2,707 m (106.6 in)

Llargada (Length): 4,574 m (180.1 in)

Amplada (Width): 1,849 m (72.8 in)

Alada (Height): 1,708 m (67 in)

Capacitat del dipsit: 63-73 l (16.7 i 19.2 galons EUA)

Mecnicament presenta novetats, excepte en la versi hbrida que segueix essent les mateixes especificacions. 



Hi ha novetats en les transmissions, a on s'ofereix una automtica de 4 velocitats per al 2.4L i per als V6, una automtica de 6 velocitats. L'ABS, l'ESC StabiliTrak, i 8 airbags: Airbag frontals, laterals davanters al trax i de cortina i posteriors de cortina formen part de la dotaci de srie dels VUE .

Red Line.

Al 2004 Saturn presenta la seva gamma de vehicles d'altes prestacions. Aquesta gamma rep el nom de "Red Line" i funciona com si es tracts d'un paquet d'equipament. Per exemple, el VUE Red Line  equipa el motor V6 de Honda amb 250 cv i una srie de modificacions, com una suspensi esportiva, faldons amb fars integrats a la part ms posterior que li donen un 5% ms d'aerodinmica al cotxe, sortida del tub d'escapament cromada, seients de pell de color negre, un tauler de control especfic i unes llantes de 18".

Per al VUE Red Line del 2008, abandona l'anterior V6 per un nou motor, el mateix 3.6L High Feature V6 que equipen els VUE per que passa dels 252 cv als 257 cv, amb el mateix valor de torsi i transmissi automtica de 6 velocitats 6T70 (amb opci a una manual de 5 velocitats F23). El paquet de modificacions resta igual, amb un disseny ms modern i adequat a la nova carrosseria Algunes imatges del VUE Red Line del 2008.

Green Line.

Al 2007 s'ofereix una versi hbrida, anomenada VUE Green Line. El motor elegit es el 2.4 L Ecotec LAT associat amb una transmissi automtica de 4 velocitats 4T45-E. GM utilitza el sistema BAS, que no es ms que una corretja que uneix la tracci del motor elctric amb el vehicle. Quan l'autombil es det, el motor elctric es paralitza, i en quan reprn de nou la marxa, el motor torna a funcionar. No es el mateix que el sistema del "start-stop" ja que el motor elctric assisteix una mica al motor de gasolina en l'acceleraci, encara que no arriba fins al punt en qu ho fa el IMA de Honda. Aquest motor es alimentat per bateries NiMH ubicades davall de l'autombil; aquestes poden ser carregades a travs de la tecnologia "regenerative braking energy". Les bateries a ms a ms aporten energia durant la conducci regular per millorar el consum de gasolina.

En el tauler de control del VUE s'inclou uns rellotges a on indiquen la crrega i les funcions del motor elctric, aix com tamb un mesurador de consum instantani que indica amb una llum on diu "eco" quan el consum es ms baix que els valors proporcionats pel fabricant.

Segons ha facilitat el fabricant Saturn, el VUE t un consum de 7,4 L/100 Km per carretera i de 8,7 L/100 Km per ciutat (27/32 mpg respectivament). L'estalvi respecte del model base (el 2.4 L no hbrid) es notable: dels 22/27 mpg (10,7 i 8,7 L/100 Km respectivament) ciutat/carretera als 27/32 mpg del model hbrid .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial del Saturn VUE del 2008 i Catleg oficial del VUE 2008 ;
 Informaci del VUE Green Line a General Motors ;
 Histria del Saturn VUE a Edmunds.com ;
 Saturn VUE del 2002-2006 a Consummer Guide ;
 Article del VUE 2006 a Autoblog.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162397" title="Carini" nonfiltered="1114" processed="1111" dbindex="66115">


Carini, ciutat de la Provncia de Palerm, al N.O. de Siclia, Itlia. 

Es troba a 170 metres sobre el nivell del mar, en l'interior de la cadena muntanyenca dels Ericini que van des de Punta Lilibeo fins a Capo Gallo. Distant al voltant de 25 km. de Palerm, el seu territori s'estn fins al Mar Tirr.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162402" title="Escala de Bristol" nonfiltered="1115" processed="1112" dbindex="66116">

L'Escala de Bristol (en angls: Bristol Stool Chart) s una taula visual d's en medicina dissenyada per classificar la femta segons la seva forma i agrupant-la en set tipus diferents. Va ser desenvolupada pel K. W. Heaton i S. J. Lewis a la Universitat de Bristol i va ser publicada en el Scandinavian Journal of Gastroenterology  el 1997. La forma de la femta depn del temps que passa en el colon.

 Diversos tipus de femta .

Segons l'escala, els set tipus de femta sn:
 Tipus 1: Trossos durs separats, com rosques (amb dificultat d'evacuar).
 Tipus 2: Forma de botifarra per grumollosa.
 Tipus 3: Com una botifarra per amb escletxes o esquerdes en la seva superfcie.
 Tipus 4: Com una botifarra o una serp, llisa i consistncia tova.
 Tipus 5: Boles toves amb les vores ben definides (fcil d'evacuar).
 Tipus 6: Trossos vaporoses o toves amb les vores desiguals.
 Tipus 7: Totalment lquida, amb cap tros slid que uneix les peces.

La interpretaci orientativa s la segent:
 Els tipus 1 i 2 indiquen restrenyiment o constipaci.;
 El 3 i 4 sn els ms fcils d'evacuar;
 Els tipus 5 i 6 sn indicadores de diarrea, ;
 El tipus 7 pot ser un senyal de clera, intoxicaci alimentria, etc.

 Referncies .


 Enllaos externs .
;
Restrenyiment infantil ;
Escales de valoraci ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162403" title="Super Mario Kart" nonfiltered="1116" processed="1113" dbindex="66117">
Super Mario Kart s un videojoc  de curses de la consola SuperNintendo. Els persinatges de Mario Bros, un altre videojoc de la mateixa companyia, competeixen en carreres per diferents circuits, amb objectes per facilitar o entorpir la cursa. Cada personatge t una caracterstica destacada (la velocitat, l'acceleraci, l'equilibri) i els circuits s'aorganitzen en campionats de dificultat progressiva per posar a prova l'habilitat dels jugadors. Es pot jugar contra una persona o contra la mquina
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162404" title="Age of Mythology" nonfiltered="1117" processed="1114" dbindex="66118">
Age of Mythology s un videojoc d'estratgia de la saga d'Age of Empires per on apareixen elements de la mitologia grega, germnica i egpcia. El jugador ha d'avanar d'edat, derrotar els enemics o construir una meravella per guanyar. T unitats per aconseguir recursos (vilatans), unitats per lluitar i les unitats mtiques, ms poderoses que la resta i que depenen del du que s'hagi invocat en cada edat. Aquestes unitats estan basades en personatges mitolgics clebres com l'esfinx, la hidra o el centaure, entre altres. El du invocat tamb permet llenar poders o mgies especials. El joc va vendre ms d'un mili de cpies.

Opcions de joc.
El joc permet jugar individualment (escenaris individuals), contra altres oponents via Internet o superar tots els nivells d'una campanya. En aquesta campanya l'heroi, Arkantos, ha nascut a l'Atlntida i veu que la seva ptria ha perdut el favor dels dus. Per aix emprn una aventura que el portar a la Guerra de Troia, a recuperar les relquies del du egipci Osiris i visitar l'inframn fins vncer l'antagonista del joc (Gargarensis). Arkantos assoleix la immortalitat com a premi per la seva tasca.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162407" title="Cartili" nonfiltered="1118" processed="1115" dbindex="66119">
Cartili (Cartilius) fou un jurista rom del temps de Calgula. s esmentat per Procule.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162408" title="Elda Prestigio" nonfiltered="1119" processed="1116" dbindex="66120">


L'Elda Prestigio s un club d'handbol femen pertanyent a la ciutat d'Elda. Vesteix samarreta blanca amb tonalitats blaves, i pantalons negres. A causa de els patrocinadors, el nom del club ha variat en determinades ocasions. Com sn els casos d'Alsa Elda Prestigio, i Orsan Elda Prestigio (en l'actualitat).

 Histria .
L'afici de les escolars eldenques a l'handbol durant els anys 80, va motivar a l'ajuntament la creaci d'un club femen, en el qual, en l'any 1985, ngel Sandoval pren les regnes del nou equip.

Desprs de romandre en categories inferiors, en 1992 l'Elda Prestigi0 ascendeix a la Divisi d'Honor de la Lliga espanyola. Des de llavors, no noms es consolida fermament en aquesta categoria, sin que comena a donar mostres de la seva enorme qualitat, classificant-se entre les 3 primeres places de la mxima categoria, tenint accs aix a les competicions europees (copa EHF).

En 1999 les eldenques aconsegueixen la seva primera Lliga enfront de l'etern rival el Osito l'Eliana. Des de llavors han aconseguit dos nous ttols de Lliga ms (2002 i 2003), aix com una Copa de la Reina i altres ttols. Actuaci notable tamb en les diverses competicions europees en les quals ha pres part, Lliga de Campions, Recopa i Copa EHF, convertint-se aix en un dels clubs femenins ms importants del panorama espanyol i europeu.

 Palmars .
Classificaci lliguera del Club BM Elda en els seus dotze anys de participaci en Divisi d'Honor Femenina.

1992/93 8;
1993/94 7;
1994/95 5;
1995/96 3r;
1996/97 3r;
1997/98 3r;
1998/99 1r;
1999/00 3r;
2000/01 3r;
2001/02 3r;
2002/03 1r;
2003/04 1r;
2004/05 2n;
2005/06 3r;
2006/07 3r;

Participaci en competicions europees

Temporada Competici Classificaci
 1996 / 1997 City Cup 1 / 16 de final;
 1997 / 1998 Copa EHF Semifinal;
 1998 / 1999 Copa EHF 1 / 4 de final;
 1999 / 2000 Champions League 1 / 8 de final;
 2000 / 2001 Recopa 1 / 4 de final;
 2001 / 2002 Recopa Semifinal;
 2002 / 2003 Recopa 1 / 4 de final;
 2003 / 2004 Champions League Grups;
 2004 / 2005 Recopa 1 / 4 de final;
 2005 / 2006 Champions League Fase de grups.
 2006 / 2007 Copa EHF Semifinal;

 Enllaos externs .
www.eldaprestigio.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162409" title="Catili" nonfiltered="1120" processed="1117" dbindex="66121">
Catili (Catilius) fou un governador rom. Fou besavi de l'emperador Anton. Fou prepsit a Sria, prefecte de la ciutat i segons els Fast  cnsol per segona vegada el 121 (per no consta quan ho va ser per primera vegada, per lo que probablement fou cnsol sufecte).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162410" title="Quantificaci (lingstica)" nonfiltered="1121" processed="1118" dbindex="66122">
La quantificaci en lingstica fa referncia a dos fenmens relacionats, d'una banda a la presncia de paraules que indiquen quantitat i de l'altra a una propietat semntica dels mots. Hi ha paraules que indiquen quantitat, com els determinants numerals, els determinants i pronoms indefinits, els adverbis de quantitat i alguns noms o adjectius (com "escassedat" o "nombrosos", per exemple). 

La quantificaci divideix els noms en comptables o incomptables ("taula" s comptable perqu puc usar un numeral al davant, a diferncia de "sucre", on noms puc usar quantitatius o unitats de mesura). s una propietat lgica i semntica que indica que una paraula no pot ser veritable i alhora ser part de la mateixa paraula: els mots incomptables poden dividir-se i seguint sent el mateix (una mica d'aigua segueix sent aigua igual que el total, cosa que no passa amb la poma, per exemple)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162411" title="Cartimandua" nonfiltered="1122" processed="1119" dbindex="66123">
Cartimandua fou reina dels brigants de Britnia vers la meitat del segle I.

El rei Caractac dels silurs, derrotat pels romans, es va refugiar a territori d'aquesta reina vers el 51 per el va entregar als romans i des llavors es va guanyar el seu favor. 

Va gaudir de luxes i riquesa i va repudiar al seu marit Venuci (Venutius) i es va aparellar amb Velocast (Vellocastus), escuder del marit. Aviat va esclatar la guerra civil entre els seguidors de Venuci i els de la reina. Venuci va guanyar la guerra i va acorralar a Cartimandua que va demanar ajut als romans que la van auxiliar amb algunes tropes i la van treure del perill, per Venuci va romandre com a rei dels brigants (any 69).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162413" title="Venuci" nonfiltered="1123" processed="1120" dbindex="66124">
Venuci (Venutius) fou rei dels brigants de Britnia a la segona meitat del segle I.

Estava casat amb la reina Cartimandua, que mercs a l'ajut rom gaudia de luxes i riqueses, fins que va repudiar a Venuci i es va aparellar amb Velocast (Vellocastus), el seu escuder. 

Venuci i els seus partidaris no van tardar a revoltar-se i va esclatar la guerra civil. Els romans van ajudar a Cartimandua i la revolta fou aplanada per Cesi Nasica durant el govern a Britnia de Aule Didi Gal (52 a 57).

Aprofitant la guerra civil a Roma entre Vitelli, Ot i Vespasi, Venuci es va tornar a revoltar (69). Venuci va anar de triomf en triomf fins que va acorralar a Cartimandua. Aquesta va demanar ajut als romans que la van auxiliar amb algunes tropes auxiliars i la van treure del perill evacuant-la, per no van intervenir en la guerra (encara el mateix any 69).

Venuci va romandre com a rei dels brigants, per els fets posteriors no es coneixen. Entre el 71 i el 74 Quint Petilli Cerialis va fer campanya contar els brigants, i encara i lluitava Agrcola (governador del 78 al 84), per no se sap si encara era rei Venuci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162414" title="Celadont (color)" nonfiltered="1124" processed="1121" dbindex="66125">

El celadont s un pigment de color verd mar pllid. El terme prov del francs 'Cladon,' un personatge de L'Astre (una novella d'Honor d'Urf), celadont tamb es refereix a un tipus de cermica, la terrissa celadont, que duu un esmalt del mateix color i que s originria de la Xina . La composici qumica del celadont est formada per una mescla d'xid de crom, groc de cadmi i blanc de titani-zinc. Va ser molt utilitzat en l'art core.



	

Una mostra del color celadont:
 



















 Vegeu tamb .
Llista de colors;


Enllaos externs.
Celadon Definition at Google.com;
Celadon Definition at Answers.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162415" title="Velocast" nonfiltered="1125" processed="1122" dbindex="66126">
Vellocast (Vellocatus) fou rei dels brigants a Britnia, a la segona meitat del segle I.

La reina dels brigants, Cartimandua, alida dels romans, va repudiar al seu marit Venuci (Venutius) que probablement encapalava l'oposici als romans, i es va aparellar amb el seu escuder, Vellocast que aix va arribar a rei (vers 52). La revolta de Venuci fou aplanada mercs a l'ajut del governador rom Aule Didi Gal (52 a 57).

Vellocast fou rei fins el 69, quan Venuci es va revoltar de nou, va assolir el poder i Cartimandua i Vellocats es van salvar gracias a una evacuaci en el darrer moment d'un cos expedicionari rom. La sort de Vellocast desprs del 69 no es coneguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162421" title="Carvlia" nonfiltered="1126" processed="1123" dbindex="66127">
Carvlia fou una gens romana plebea que es va distingir en temps de les guerres samnites. El primer membre de la famlia que va arribar al consolat fou Espuri Carvili Mxim (293 aC) que fou qui va adquirir el renom de Mxim que desprs va romandre a la famlia.

Altres membres destacats foren:
Luci Carvili, trib de la plebs el 212 aC. ;
Espuri Carvili, trib de la plebs el 212 aC. ;
Espuri Carvili, militar rom.
Gai Carvili, militar rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162424" title="Luci Carvili" nonfiltered="1127" processed="1124" dbindex="66128">
Luci Carvili (Lucius Carvilius) fou trib de la plebs el 212 aC juntament amb el seu germ Spurius Carvilius. Va acusar Marc Postumi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162427" title="Espuri Carvili" nonfiltered="1128" processed="1125" dbindex="66129">

Espuri Carvili (Spurius Carvilius) fou trib de la plebs de l'antiga Roma el 212 aC juntament amb el seu germ Luci Carvili. Els dos tribuns van llenar una acusaci contra Marc Postumi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162431" title="Espuri Carvili (militar)" nonfiltered="1129" processed="1126" dbindex="66130">
Espuri Carvili fou un militar rom. Gai Sicini el va enviar a Roma el 171 aC en el moment en qu el rei Perseu de Macednia va enviar una ambaixada al senat rom, i quan el senat va ordenar als ambaixadors sortir d'Itlia en 11 dies, Carvili els va escortar fins que van embarcar. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162432" title="Cullar" nonfiltered="1130" processed="1127" dbindex="66131">

Cullar s un municipi de la provncia de Segvia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al Nord amb Bahabn, Campaspero, Torrescrcela i Viloria, tots de la provncia de Valladolid. A l'Oest amb Chae, Samboal, San Cristbal de Cullar i Vallelado. Al Sud amb Gomezserracn, Pinarejos, Samboal, San Martn y Mudrin i Sanchonuo i a l'est amb Frumales i Olombrada, 

 Divisi administrativa .
Comprn els nuclis de poblaci de:

Cullar
Arroyo de Cullar
Campo de Cullar
Chatn
Dehesa Mayor
Dehesa de Cullar
Escarabajosa de Cullar
Fuentes de Cullar
Lovingos
Torregutirrez

Demografia.



Administraci.



 Personatges illustres .
Antonio de Herrera y Tordesillas, Cronista Major de Felip II, III, i d'ndies.
Modesto Fraile Poujade, poltic espanyol.
Alfonsa de la Torre, poetessa i dramaturga espanyola.
Jesus Dario de Mata Trapote, pintor, naturalista, ecologista.
Juan Pablo Yusta Vicente "Juampa", msic, guitarrista, creador del porno rock.
Jose Luis Gonzalez Coronado, novellista llibertari.

Enllaos externs.

Guia de Segovia y Provincia ;
Ajuntament de Cuellar;
Una altra pgina sobre Cuellar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162434" title="Gai Carvili" nonfiltered="1131" processed="1128" dbindex="66132">
Gai Carvili (Caius Carvilius)  fou un militar rom nascut a Spoletum que va negociar la rendici d'Uscana, ciutat dels penestes on hi havia una guarnici romana assetjada, al rei Perseu de Macednia, el 169 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162439" title="San Esteban de Gormaz" nonfiltered="1132" processed="1129" dbindex="66133">

San Esteban de Gormaz s un municipi de la provncia de Sria a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Divisi .
Est format pels pobles d'Aldea de San Esteban, Atauta, Ines,Matanza de Soria, Morcuera, Olmillos, Pedraja de San Esteban, Pealba de San Esteban, Piquera de San Esteban, Quintanas Rubias de Abajo, Quintanas Rubias de Arriba, Quintanilla de Tres Barrios, Rejas de San Esteban, Soto de San Esteban, Torrao, Torremocha de Aylln, Velilla de San Esteban y Villlvaro.

Administraci.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162441" title="Villamediana" nonfiltered="1133" processed="1130" dbindex="66134">

Villamediana s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.



Fills illustres.
Hermilio Alcalde del Ro (1866-1947), arqueleg;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162443" title="Guardo" nonfiltered="1134" processed="1131" dbindex="66135">

Guardo s un municipi de la provncia de Palncia a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Inclou tres pedanies: San Pedro de Cansoles, Intorcisa i Mueca de la Pea.

Demografia.



 Personatges illustres .

 Claudio Prieto. Compositor simfnic.
 Jess Landburu. Ex-futbolista del FC Barcelona i Atltico de Madrid, i de la Selecci Nacional.
 Ana Jos Cancio. Periodista i presentadora de TVE i RNE.
 Ambrosio Ortega Alonso. Pintor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162446" title="Car" nonfiltered="1135" processed="1132" dbindex="66136">



Car, preposici catalana, indica causa;
Car, molt estimat ;
Car, d'alt preu;
Car de veure, no deixar-se veure ms que de lluny en lluny;
Navegaci:
Car, pea inferior i mes gruixude de les dues que formen l'antena de vaixell que mira a la proa;
Onomstica:
Car (cognom);
Car, poeta rom ;
Marc Aureli Car, emperador rom (282-283);
Seu Car magistrat rom;
Car (cap celtiber);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162450" title="Car (poeta)" nonfiltered="1136" processed="1133" dbindex="66137">
Car (Carus) fou un poeta rom contemporani d'Ovidi que va escriure un poema sobre Hrcules. Els detalls de la seva vida aix com altres obres, es desconeixen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162457" title="Ambre (color)" nonfiltered="1137" processed="1134" dbindex="66138">

L'ambre s un color taronja-groguenc anomenat aix pel material conegut com a ambre. Per aix, l'ambre pot referir-se no noms a un, sin a tota una srie de tonalitats de taronja, ja que la resina fossilitzada que li dona nom varia des gaireb el groc quan s recent a tocar el vermell quan envelleix. El color s'utilitza en semfors i en senyals intermitents d'autombils.

Usos i connotacions.
L'ambre simbolitza l'energia. Tamb s el color usat pel club angls de futbol Hull City AFC. Els monitors d'ordinador VT220 tamb eren disponibles en ambre. 

Definici formal.

En Illuminaci en automoci, les normes UNECE indiquen que els intermitents de gir, les lmpades allades d'indicaci de marges i els reflectors dels vehicles han de ser de color ambre. La seva definici segons l'espai de color CIE 1931 s la segent:



La totalitat d'aquesta definici rau completament fora del gamut de l'espai de color sRGB, 'es a dir, un color tan pur no pot 'esser representat usant els colors primaris RGB. La mostra de color de la dreta s-ha realitzat agafant el centroide de la definici estandard i movent-lo cap al punt blanc D65 , fins que troba el triangle del gamut sRGB.

Referncies.
 UNECE Regulation No. 6: Uniform Provisions Concerning the Approval of Direction Indicators for Motor Vehicles and their Trailers (E/ECE/324-E/ECE/TRANS/505/Rev.1/Add.5/Rev.3/Amend.2);
 UNECE Regulation No. 48: Uniform Provisions Concerning the Approval of Vehicles with Regard to the Installation of Lighting and Light-Signalling Devices (E/ECE/324-E/ECE/TRANS/505/Rev.1/Add.47/Rev.3/Amend.2);

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162460" title="Marc Aureli Car" nonfiltered="1138" processed="1135" dbindex="66139">

Marc Aureli Car fou un emperador rom del 282 al 283. Vctor diu que va nixer a Narbona i ho confirmen Sidoni Apollinar i Zonares, per Flavi Vopisc diu que t referncies d'altres llocs com a Mil o Illria d'ancestres cartaginesos, o a Roma d'ancestres illiris.

Ingress a l'exrcit i fou nomenat prefecte del pretori per Probe. Quant l'emperador fou assassinat pels seus soldats a Sirmium el 282, Car fou proclamat successor pels soldats i el senat rom el va confirmar.

Va lluitar contra els srmates que havien envat Illria i arribaren a Trcia i fins i tot Itlia. Va nomenar Csar al seu fill gran, Car, al que va confiar totes les provncies occidentals de l'imperi, i amb el segon fill Numeri, va iniciar una expedici contra els perses que ja havia estat planificada per Probe. 

La campanya a Prsia fou victoriosa i Mesopotmia fou ocupada. Els romans van entrar a Ctesifont i Selucia del Tigris que es van rendir. Per Car va morir suposadament d'una infecci desprs de creuar el Tigris, a l'estiu del 283 desprs de regnar al tomb d'un any. Hi va haver sospites de qu havia estat enverinat ja que el relat de la seva mort pel seu secretari Juni Calpurni s extremament confs i misteris.



Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162462" title="Seu Car" nonfiltered="1139" processed="1136" dbindex="66140">
Seu Car (Seius Carus) fill de Fasci, fou un magistrat rom.

Fou prefecte de la ciutat i fou executat per odre d'Elagbal amb l'acusaci que havia instigat un mot entre els soldats aquarterats al mont Alb, per en realitat fou executat per apoderar-se de les seves riqueses. Al seu judici al palau imperial no es va presentar cap ms evidencia que la paraula de l'emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162463" title="Caristi" nonfiltered="1140" processed="1137" dbindex="66141">
Caristi (Karstos,          , Carystius) fou un escriptor grec de Prgam que va viure en temps de Nicandre de Claros al final del segle II aC.

Va escriure                    , o            (obra histrica en tres llibres),                  (relats de drames grecs) i              (comentari sobre el poeta Sotades). Cap de les obres es conserva.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162467" title="Casca" nonfiltered="1141" processed="1138" dbindex="66142">
Casca fou el nom d'una famlia plebea de la gens Servlia.

Personatges destacats de la famlia foren:
 Gai Servili Casca, trib de la plebs el 212 aC ;
 Publi Servili Casca, trib de la plebs el 44 aC.
 Gai Servili Casca, conspirador contra Juli Csar. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162469" title="Gai Servili Casca (trib)" nonfiltered="1142" processed="1139" dbindex="66143">
Gai Servili Casca (Caius Servilius Casca) fou  trib de la plebs el 212 aC any que el seu parent Marc Postumi, un terratinent de terres publiques, fou acusat de frau, i li va demanar ajut; per Casca fou honest i no va voler influir per evitar la seva condemna.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162471" title="Publi Servili Casca" nonfiltered="1143" processed="1140" dbindex="66144">
Publi Servili Casca (Publius Servilius Casca) fou un dels conspiradors contra Juli Csar que el 44 aC era trib de la plebs. Desprs de la mort de Csar va fugir de Roma, per evitar la revenja d'Octavi. Com que els tribuns no podien sortir de Roma durant el tribunat el seu collega Publi Titi va aconseguir un decret per la seva destituci. Va lluitar a la batalla de Filips i va morir molt poc desprs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162473" title="Gai Servili Casca" nonfiltered="1144" processed="1141" dbindex="66145">

Gai Servili Casca (Caius Servilius Casca) fou germ de Publius Servilius Casca. Era amic de Juli Csar, per form part de la conspiraci que el va matar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162475" title="Mar Alicante" nonfiltered="1145" processed="1142" dbindex="66146">
El Club Balonmano Mar Alicante s un equip d'handbol femen, el ms important de la ciutat d Alacant ( l Alacant ). Juga en la Divisi d Honor de la Lliga espanyola d handbol femen. tot contribuint als xits que darrerament han obts els equips valencians en aquest esport. Est presidit per Jos Antonio Navarro. 

Juga amb samarreta blava i pantal negre. A ms a ms, mant una relaci de filiaci amb el Torrellano.

Histria.

Arran de les experincies d equips escolars en Alacant, durant la dcada dels 80, es va crear un equip que reuns tot el potencial d afici i esportistes, el qual va cristallitzar en el CB Unin Alacantina, entrenat per Salvador Crespo. Finalment, al 1996 va rebre la denominaci actual.

Desprs d unes temporades en categories inferiors, la temporada 96/97 va poder classificar-se per als play-offs d ascens a la Divisi d Honor, repte que va superar a l imposar-se al Porrio gallec.

A partir de la temporada 97/98, el Mar Alicante es consolida en la mxima divisi de l handbol femen, excepte la temporada 2000/01, la qual baixaria a Primera Divisi, per rpidament pujar-hi de nou. 
La seua millor classificaci ha estat 6, en dues ocasions: 98/99 i 05/06. Tamb ha disputat la Copa de la Reina ( mai ha passat de 1/4 ) i la Copa ABF.

Temporada 2006/07.

En aquesta darrera temporada, el Mar Alicante ha acabat la competici en el lloc 9. 

El seu planter ha estat:

1 - Cristina Maestro Sanz  	   	
2 - Yaiza Jurez Galiana
3 - Mara Lujn Surez
5 - Desislava Stefanova Ilieva
6 - Sissel Nygard Pedersen
7 - Laura Gil Martnez
9 - Cristina Lujn Surez
10 - M Mar Cerezo Lpez
12 - Laura Rosotti
14 - Alesia Kurchankova
16 - Mara Muoz Juan
18 - Rebeca Snchez Serrano
19 - Goretti Castaeda Mora
20 - Francine Gomes De Moraes
22 - Carmen Martn Berenguer
39 - Gemma Lujn Surez

Ent: - Santiago Brian

 Enllaos externs .
www.maralicante.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162477" title="Aule Cascell" nonfiltered="1146" processed="1143" dbindex="66147">
Aule Cascell (Aulus Cascellinus) fou un jurista rom contemporani de Trebaci o Trebati, considerat ms eloqent que aquest. Fou deixeble de Volcaci. Fou republic ferm.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162481" title="Casperi" nonfiltered="1147" processed="1144" dbindex="66148">
Casperi fou un militar rom. Era centuri sota el prefecte Celi Polli i comandant de la fortalesa de Gornees (any 52) durant la guerra entre armenis i ibers. Quan Polli va voler trair als armenis, Casperi s'hi va oposar i va intentar que els ibers aixequessin el setge. El 62 encara era centuri a Armnia i Corbul el va enviar com ambaixador a Vologs I de Prtia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162485" title="Cassandana" nonfiltered="1148" processed="1145" dbindex="66149">
Cassandana (Kassandane,           , Cassandane) fou una reina persa de la famlia dels aquemnides, filla de Farnaspes.

Es va casar amb el rei Cir II el gran i fou la mare de Cambises II de Prsia. Va morir abans que Cir, que va ordenar un dol general en el seu honor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162496" title="Parla (Madrid)" nonfiltered="1149" processed="1146" dbindex="66150">

Parla s un municipi de la comunitat de Madrid situat al sud d'aquesta Comunitat autnoma, a aproximadament 20 km de la capital, Madrid. T 102.458 habitants (2007). La major part del seu desenvolupament demogrfic s'ha produt el segle XX (l'any 1900 tenia 1200 habitants).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162498" title="Cassandre (desambiguaci)" nonfiltered="1150" processed="1147" dbindex="66151">


Onomstica:
Cassandre de Macednia fou un epgon i rei de facto de Macednia.

Cassandre de Corint, mercader corinti;

Cassandre d'Egina, poltic de la Lliga Aquea;

Cassandre, general del rei Filip V de Macednia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162499" title="La Antigua" nonfiltered="1151" processed="1148" dbindex="66152">

La Antigua s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons. Est compost per cinc nuclis de poblaci: 
 La Antigua, ;
 Audanzas del Valle, ;
 Cazanuecos, ;
 Grajal de Ribera,
 Ribera de la Polvorosa.

s un municipi agrcola i compta amb una indstria conservera de peix, principalment salm fumat; anomenada La BaLinesa; construda a l'antic mol de La Antigua. 

Les festes se celebren el dia 8 de setembre en honor a la Nativitat de Maria. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162501" title="Cassandre" nonfiltered="1152" processed="1149" dbindex="66153">


Cassandre o Casandre (Kssander,           ) fou un epgon, rei de facto de Macednia.

Era fill del didoc Antpater i tenia 35 anys quan el seu pare va morir el que vol dir que va nixer vers el 354 aC. 

Apareix esmentat per primera vegada en temps d'Alexandre el gran quan aquest, que era a Babilnia, el va enviar a Macednia per ajudar al seu pare Antpater. A la mort d'Alexandre, Didor, Just, i Curti diuen que va rebre la satrapia de Cria, per sembla ser que es una confusi amb Asandre.

Quan Poliperc fou confirmat com a nou regent, Cassandre va ser confirmat com a quiliarca, un crrec secundari de la cort que ja li havia donat el seu pare, ofici amb el que podia supervisar a Antgon el borni el 321 aC quan se li va donar el comandament de les forces contra umenes de Cardia. Cassandre no va estar conforme i aviat va pactar amb Ptolemeu Lagos i amb Antgon i va fer la guerra a Poliperc.

El fracs de Poliperc a Megalpolis va posar en mans de Cassandre molts estats grecs i Atenes se li va entregar com aliat, per podent gaudir de la base de Munquia (Munichya) fins al final de la guerra. Cassandre va establir una constituci per Atenes amb un mnim de 10 mines (minae) pels plens drets de ciutadania (la meitat del que havia fixat Antpater) i la seva energia i habilitat li van donar molts partidaris.

Quan va saber de l'assassinat d'Eurdice i Filip III Arrideu per odre d'Olmpies, la qual tamb havia fet matar al germ de Cassandre, Nicanor i a un centenar d'amics, i fins i tot havia tret de la tomba el cos de Iolles, un atre germ de Cassandre, va deixar d'assetjar Tegea, on es trobava i va marxar a Macednia deixant el Pelopons en mans de Poliperc i Aecides d'Epir. Va assetjar a Olmpies a Pidna (hivern del 317 aC) i a la primavera la va obligar a rendir-se amb la promesa de salvar la vida, i la va fer matar tot seguit sense complir la seva paraula.

Roxana i el seu fill Alexandre foren posats sota custodia a Amfpolis amb ordres de no ser tractats com a membres de la reialesa. Ell mateix es va enllaar amb la famlia reial casant amb Tessalnica, la germanastra d'Alexandre el gran, en honor de la qual probablement va fundar el 316 aC la ciutat de Tessalnica, i probablement tamb la ciutat de Cassandria a la Pallene, en honor seu mateix.

Va tornar al sud i es va aturar a Becia (315 aC) on va comenar a restaurar Tebes just 20 anys desprs de la seva destrucci per Alexandre, mesura que fou molt popular entre els grecs. Va entrar al Pelopons on va recuperar moltes ciutats que havien caigut en mans d'Alexandre Poliperc, i finalment va aconseguir que Poliperc i el seu fill Alexandre Poliperc fessin aliana amb ell i se separessin d'Antgon contra el que es va formar una nova coalici.

El 313 aC amb la promesa de la llibertat per les ciutats gregues, Antgon va separar de la causa de Cassandre a les ciutat gregues menys Corint (on era Poliperc) i Sici (on era Cratespolis, la vdua d'Alexandre Poliperc) i a la guerra que va seguir la causa de Cassandre va perdre posicions fins a la pau del 311 aC en virtut de la qual podia conservar el control dels territoris macedonis a Europa sota la corona d'Alexandre el fill de Roxana, i les ciutats gregues serien independents. Atenes, sota Demetri de Falron  (amb el ttol de "Guardi" (          ), des del 313 aC), rest aliada a Cassandre.

El mateix any Cassandre va fer matar a Roxana i Alexandre i el 310 aC es va renovar la guerra, i Poliperc, altre cop enemic de Cassandre, va proclamar a Hrcules, el fill d'Alexandre i de Barsine, candidat proposat segurament per instigaci d'Antgon. 

Cassandre va subornar a Poliperc al que va prometre el govern del Pelopons a canvi de la mort d'Hrcules i Barsine, i Poliperc va accedir (309 aC). En aquest moment Cassandre noms dominava Atenes, Corint i Sici, per les dos darreres foren entregades per Cratespolis a Ptolemeu I Ster el 308 aC i Demetri Poliorcetes va conquerir Atenes el 307 aC.

El 306 aC Antgon va agafar el ttol reial, i el mateix van fer Lismac de Trcia i Ptolemeu, i Cassandre va deixar que els seus sbdits l'anomenessin rei per ell mateix no va assolir el ttol formalment.

El 305 aC Demetri va assetjar Rodes i Cassandre va enviar ajut a la ciutat i mentre Demetri estava enfeinat en el setge, va poder ocupar diverses ciutats gregues, incloent Corint on es va rendir la guarnici dirigida per Prepelau, i tamb va assetjar Atenes.

El 304 aC Demetri va signar la pau amb Rodes i Cassandre va haver d'aixecar el setge d'Atenes i retirar-se al nord. Cassandre va demanar la pau a Antgon per no la va obtenir i llavors es va aliar a Lismac que va fer un atac de distracci a l'sia, i va ampliar l'aliana a Ptolemeu I Ster i al general Seleuc, que van actuar tamb contra Antgon. Mentre Demetri Poliorcetes es va fer l'amo de Tesslia fins que demanat urgentment pel seu pare a l'sia, va signar la pau amb Cassandre i ambds van reconixer la nominal independncia de les ciutats gregues; el 302 aC Demetri va tornar a l'sia i el 301 aC es va lliurar la decisiva batalla d'Ipsos en la que Antgon fou derrotat i mort. Els quatre guanyadors, Seleuc, Lismac, Ptolemeu i Cassandre, es van repartir els territoris d'Antgon i del Imperi, i Macednia i Grcia van correspondre a Cassandre.

El 299 aC (o 298 aC) Cassandre va envair Crcira que havia restat lliure i independent desprs del 303 aC quan la va abandonar Demetri Poliorcetes, sota la direcci de l'aventurer espart Clenim i que segurament havia estat cedida a Cassandre en compensaci per l'ocupaci de Cilcia (que havia correspost a Pleistarc, germ de Cassandre pero havia estat ocupada per Demetri Poliorcetes). Crcira es va entregar a Agtocles de Siracusa que va obligar a Cassandre a retirar-se (298 aC). 

Aquest mateix any Cassandre va assaltar Atenes i Elatea (Fcida) que foren ben defensades per l'atenenc Olimpidor amb ajut dels etolis. Com que no podia ocupar Atenes, Cassandre va donar suport a Lacares per assolir la tirania de la ciutat, per desprs Demetri Poliorcetes el va expulsar.

Els plans de Cassandre van quedar tallats per la seva mort per hidropesia la tardor del 297 aC. El va succeir el seu fill Filip IV de Macednia



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162502" title="Kore (msica)" nonfiltered="1153" processed="1150" dbindex="66154">
Kore (de tot cor, en esperanto) s un grup de rock de Nantes que canta en esperanto. Est format per Mark Spitzer, Kris Spitzer, Ricardo Guinde, Stfan Rama, Luk Baudet i Erik Mouton. Fins ara noms han llanat l'lbum Kia Viv. Algunes de les seues canons es poden descarregar en format MP3 des del lloc web del grup.

 Enllaos externs . 

 Pgina oficial de Kore - (en diversos idiomes);
 MusicExpress en Esperanto (Kore) - (en esperanto);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162503" title="Cassandre de Corint" nonfiltered="1154" processed="1151" dbindex="66155">
Cassandre de Corint fou un mercader corinti que al front de quatre vaixells va entrar al port de Lucada on fou tradorament agafat per pirates illiris i enviat al rei Escerdlides que es queixava de qu el rei Filip V de Macednia no li havia pagat la suma promesa pels seus serveis a la guerra social, i havia enviat 15 vaixells per dedicar-se a la pirateria i compensar. 

La seva sort final es desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162504" title="Ardn" nonfiltered="1155" processed="1152" dbindex="66156">

Ardn s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons. 

 Pedanies del municipi . 
 Ardn, ;
 Benazolve, ;
 Cillanueva, ;
 Fresnellino del Monte, ;
 San Cibrin de Ardn,
 Villalobar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162505" title="Bercianos del Pramo" nonfiltered="1156" processed="1153" dbindex="66157">

Bercianos del Pramo s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi . 
 Bercianos del Pramo, ;
 Villar del Yermo,
 Zuares del Pramo.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162506" title="Cassandre d'Egina" nonfiltered="1157" processed="1154" dbindex="66158">
Cassandre d'Egina fou un poltic de la Lliga Aquea. 

En una assemblea a Megalpolis el 186 aC va donar suport a Apollnides de Sici per dissuadir a l'assemblea de rebutjar els 120 talents que oferia el rei umenes II de Prgam. All va explicar que Egina havia estat conquerida pel roma Publi Sulplici el 208 aC i Roma la va entregar a Etlia, que els etolis l'havien venut a tal I de Prgam i que la bona voluntat de Prgam s'havia de demostrar amb el retorn de la llibertat l'illa i no amb diners. Els diners d'umenes foren rebutjats pels aqueus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162507" title="Cassandre (general)" nonfiltered="1158" processed="1155" dbindex="66159">
Cassandre fou un general del rei Filip V de Macednia. 

El rei havia d'entregar Enos i Maronea (Trcia) als romans i va ordenar al general fer una matana a la segona ciutat (aC). Els romans van cridar a Cassandre per fer una investigaci sobre aquesta matana i quan era de cam, a l'Epir, fou enverinat perqu no esmentes el paper del rei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162508" title="Bustillo del Pramo" nonfiltered="1159" processed="1156" dbindex="66160">

Bustillo del Pramo s un municipi de la provncia de Lle, enclabada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi . 
 Acebes del Pramo, ;
 Antoanes del Pramo, ;
 Barrio de Buenos Aires, ;
 Bustillo del Pramo, ;
 Grisuela del Pramo, ;
 La Milla del Pramo, ;
 Matalobos del Pramo, ;
 San Pedro de Pegas.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Bustillo del Pramo;
Fotos de Matalobos i la seva gent;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162513" title="Cssia" nonfiltered="1160" processed="1157" dbindex="66161">
Cssia fou una gens patrcia de l'antiga Roma, ms tard una gens plebea.

L'nic patrici que va arribar a la mxima magistratura de cnsol fou Espuri Cassi Viscell (cnsol el 502 aC) que va proposar la primera llei agrria per fou mort pels patricis; desprs els Cassi foren plebeus segurament a causa d'aquesta mort. 

La famlia es esmentada durant tota la repblica i durant l'imperi. La principal branca familiar fou la dels Long (Longinus) i altres foren els Hemina, els Parmenses (Parmensis), els Ravilla (Ravilla), els Sabac (Sabaco), els Var (Varus) i els Viscell (Viscellinus).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162514" title="Cassi" nonfiltered="1161" processed="1158" dbindex="66162">


Onomstica:

Cassi, escriptor cristi ;

Cassi conegut com Joannes Massiliensis o Joannes Eremita Kassianos,          , Cassianus) fou el principal teric dels semipelagians i fundador de fraternitats monstiques a l'Europa occidental;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162515" title="Cassi (escriptor)" nonfiltered="1162" processed="1159" dbindex="66163">
Cassi  Kassians,          , Cassianus) fou un escriptor cristi que segons Climent d'Alexandria va escriure una obra de cronologia ,            . Podria ser la mateixa persona que Juli Cassi que va escriure "De Continentia" i un Cassi que va escriure            .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162518" title="Villadangos del Pramo" nonfiltered="1163" processed="1160" dbindex="66164">

Villadangos del Pramo s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi .
 Celadilla del Pramo;
 Fojedo del Pramo;
 Villadangos del Pramo;

Enllaos externs.
Web no oficial ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162519" title="Joannes Massiliensis" nonfiltered="1164" processed="1161" dbindex="66165">
Cassi conegut com Joannes Massiliensis o Joannes Eremita Kassians,          , Cassianus) fou el principal teric dels semipelagians i fundador de fraternitats monstiques a l'Europa occidental. Va nixer vers el 360 en lloc desconegut (Eux, Sria, Gllia...)

Va ingressar al monestir de Betlem i va estudiar amb un monjo que es deia Germ (Germanus). El 390 Germ i Cassi van viatjar a Egipte i van viure set mesos amb els ascetes del desert, tornat desprs a Betlem i al cap d'un temps es van retirar a la Tebaida a viure com eremites.

El 403 va anar a Constantinoble on Crisstom el va fer diaca. Quan Crisstom fou perseguit, Cassi va anar per defensar la seva causa davant el Papa Innocenci I on probablement va conixer a Pelagi (Pelagius). 

No se'n torna a parlar fins el 415 quan era prevere a Masslia on va viure la resta de la seva vida on va fundar un convent i la famosa abadia de Sant Vctor on hi va arribar a haver 500 aspirants. Va morir vers el 433 i fou canonitzat com a sant. A Marsella es feia un festival en la seva memria el 25 de juliol.

Les seves obres son: "De Institutis Coenobiorum Libri XII",  "Collationes Patrum XXIV", "De Incarnatione Christi Libri VII", "De spirituali Medicina Monachi seu Dosis medical ad exinaniendos Animi Affectus", "Theologica Confessio et De Conflictu Vitiorum et Virtutum", "Vita S. Victoris Martyris" i altres.
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162520" title="Aberystwyth" nonfiltered="1165" processed="1162" dbindex="66166">

Aberystwyth (, en galls meridional: ) (en catal: Desembocadura de l'Ystwyth) s una villa histrica, centre administratiu i destinaci de vacances a Ceredigion, Pas de Galles. Molt sovint s'anomena "Aber". 

Actualment Aberytswyth ha esdevingut un centre educacional important de Galles. La poblaci autctona s d'aproximadament 12.000, per t uns 9.232 habitants adicionals (2006) a causa dels estudiants i treballadors associats a la Universitat d'Aberystwyth. Per tant, durant nou mesos de l'any, la poblaci d'Aberystwyth s d'aproximadament 21.000 persones. El primer departament de poltica internacional del mn fou creat a Aberystwyth el 1919.

Geografia.
La villa es troba prop de la confluncia dels rius Ystwyth i Rheidol, cap a la meitat de la Badia de Ceredigion (Bae Ceredigion en galls). Tot i que el que pot sugerir el nom, tan sols el Riu Rheidol passa per la villa - el Riu Ystwyth noms passa pels afores de la ciutat, seguint la reconstrucci del port. 

Aberystwyth t un moll i un passeig martim molt bonic que s'estn des del "Tur de la Constituci", a l'extrem nord del passeig, fins a l'embocadura del port, al sud.

Breu informaci.
Aberystwyth s un centre turstic important i un enlla cultural entre el nord i el sud del Pas de Galles. El "Tur de la Constituci" ofereix molt bones vistes i altres atraccions, des d'on s'hi pot contemplar una bona part del centre de Galles, com per exemple les Muntanyes Cmbriques, amb valls plens de boscos i prats que han roms inalterats durant segles. Un bon accs cap a l'interior s a travs del tnel estret i ben conservat del ferrocarril de la Vall de Rheidol.

 Enllaos externs .
 Aber Info Guide ;
 Pgina oficial de l Universitat de Aberystwyth ;
 Aberystwyth Guide ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162521" title="Valdefuentes del Pramo" nonfiltered="1166" processed="1163" dbindex="66167">

Valdefuentes del Pramo s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi .
 Azares del Pramo;
 Valdefuentes del Pramo;

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162522" title="Cassiopea (mitologia)" nonfiltered="1167" processed="1164" dbindex="66168">
Segons la mitologia grega, Cassiopea (Cassiepeia o Cassiopeia,            o           ), esposa de Cefeu, rei d'Etipia, i mare d'Andrmeda.

Presumia de superar la bellesa de les nereides, les nimfa del mar. Posid va decidir castigar-la pel seu atreviment i venjar les nereides amb un monstre mar, el Cetus (semblant a una balena), perqu devors Andrmeda, la filla de Cassiopea. Va ser alliberada per Perseu, amb l'ajuda del seu pegs (constellacions venes a l'esfera celeste).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162523" title="Laguna Dalga" nonfiltered="1168" processed="1165" dbindex="66169">

Laguna Dalga s un municipi de la provncia de Lle, enclabada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi . 
 Laguna Dalga, ;
 San Pedro de las Dueas, ;
 Santa Cristina del Pramo,
 Soguillo del Pramo.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162524" title="Santa Mara del Pramo" nonfiltered="1169" processed="1166" dbindex="66170">

Santa Mara del Pramo s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

En la esglsia parroquial hi ha una verge romnica, diverses imagtes dels segles XVIII i XIX, pintures del fris del retable central del segle XV i una creu gtica. En l'ao 1285 San IV confirma a Pedro lvarez de Quiones les possessions de Urdiales i Santa Mara del Pramo, sent aquesta la primera notcia del seorio dels Quiones en El Pramo.

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162526" title="Cassiodor" nonfiltered="1170" processed="1167" dbindex="66171">

Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llat Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Esquillace vers 490  Vivarium vers 580) fou un poltic, escriptor i monjo rom, d'una noble famlia romana; el seu pare fou secretari de Valentini III (425-455).

Sota el rei Odoacre (vers 476) fou nomenat Comes rerum privatarum i segurament Comes sacrarum largitionum, que li donava la direcci dels afers econmics. Quan Odoacre fou derrotat per Teodoric el Gran es va retirar al sud per el rei got el va nomenar per alts crrecs. El 523 fou prefecte del pretori i va influir en la reconciliaci de Teodoric amb l'esglsia romana. 

Es va retirar de la poltica (524) per a la mort de Teodoric (526) fou cridat altre cop i fou ministre en cap sota Amalasunta, Atalaric, Teodat i Vitigs, i es va retirar desprs del triomf de Belisari i es va fer monjo.  

Pels volts del 550, amb uns 70 anys,  va fundar el monestir benedict de Vivarium a la Calbria on va establir una mena d'acadmia amb ensenyament secular i religis i on es van fer nombroses transcripcions de manuscrits antics que van salvar moltes joies clssiques.

Com a poltic va escriure el Variae (Variarum Espistolarum), resum de cartes i decrets imperials i el Chronicon (histria universal), i com a filsof i religios va escriure "De Anima", "Instituines divinarum et saecularum literarum", "Historiae Ecclesiasticae Tripartitae ex tribus Graecis Scriptoribus, Sozomeno, Socrate, ac Theodoreto ab Epiphanio Scholastico Versis, per Cassiodorum Senatorem in Epitomen redactae Libri XII",  " Computus Paschalis sive de Indictionibus, Cyclis Solis et Lunae" (clculs per determinar la Pasqua), "De Orthographia Liber" (escrita amb 93 anys basada en les obres d' Agnaeus Cornutus, Velius Longus, Curtius Valerianus, Papirianus, Adamantius Martyrius, Eutyches, Caesellius, Lucius Caecilius Vindex, i  Priscianus, i cites de Varro, Donatus, i Phocas), "De Arte Grammatica ad Donati Mentem", "De Artibus ac Disciplinis Liberalium Literarum", "Expositio in Psalmos sive Commenta Psalterii", "Expositio in Cantica Canticorum", "Complexiones in Epistolas Apostolorum, in Acta et in Apocalypsim", "De Schematibus et Tropis" i  "De Amicitia Liber". S'han perdut tamb altres obres: "Libri XII De Rebus Gestis Gothorum", "Liber Titulorum s. Memorialis" i "Expositio Epistolae ad Romanos" (atac als pelagians) 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162530" title="Cassivelaune" nonfiltered="1171" processed="1168" dbindex="66172">
Cassivelaune (Cassivelaunus) fou un cabdill brit que va lluitar contra Juli Csar a la seva campanya a Britnia el 54 aC.

Governava al nord del Tmesi i sempre estava en guerra contra els seus vens. Com a gran guerrer li fou donat el comandament de les forces britones contra Csar. Desprs de diversos enfrontaments els britons van deixar d'atacar en gran nombre per fer petits atacs. Les forces romanes, desprs d'aconseguir creuar el riu, van entrar a territori de Cassivelaune per foren atacats per petits grups, sobretot per les tribus dels sllies; per els trinobants  amb els que Cassivelaune estava abans en guerra, i algunes altres tribus, es van sotmetre als romans. Csar era ja prop de la capital de Cassivelaune, defensada noms per boscos i maresmes, i la va atacar i conquerir.

Cassivelaune es va escapar, i desprs d'un parell d'atacs fracassats als romans, va demanar la pau, que li fou concedida a canvi d'un tribut anyal i de donar hostatges.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162531" title="Tmesi" nonfiltered="1172" processed="1169" dbindex="66173">

El Tmesi (en angls Thames) es el principal riu d'Anglaterra, amb 338 km de llargada i 11.350 km2 de conca. Est enllaat a altres rius, com el Severn i l'Avon, per canals.

Neix a Kemble l'altipl dels Cotswolds i corre cap a l'est. Els seus afluents principals sn el Cherwell i l'Abingdon. A Teddingtom comena el seu estuari que t 16 km d'ample, fins desaiguar a la mar del Nord. El cabdal es de 28 m3/s a l'estiu i de 129 m3/s al hivern. 







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162532" title="World Wrestling Entertainment" nonfiltered="1173" processed="1170" dbindex="66174">


World Wrestling Entertainment, o WWE, s la promoci de lluita lliure ms gran als EUA i al mn per la seva gran experincia i el talent per vncer a les companyies enemigues. L'organitzaci, per promocionar la lluita lliure, ha portat noms com Capitol Wrestling Corporation, World Wide Wrestling Federation (WWWF) i World Wrestling Federation (WWF).

World Wrestling Entertainment s una companyia pblica en la borsa de valors, per la gran majoria d'accions amb dret a vot (70%) sn del President Vince McMahon, la seva esposa i Principal Oficial Executiu Linda McMahon, el seu fill Shane McMahon (Vice-President d'Informaci Global) i la filla del president Stephanie McMahon-Levesque (Vice-Presidenta d'Obres Creatives). Actualment les oficines centrals de World Wrestling Entertainment son a Stamford, Connecticut, EUA.

Campions Actuals


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial de la WWE;
  WWE MX LATIN web oficial;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162533" title="Pacte de Sitges" nonfiltered="1174" processed="1171" dbindex="66175">
El Pacte de Sitges, ms conegut com Pacto de Sitges, fou un acord signat en aquesta ciutat catalana el 20 de juliol de 1957 entre els dos grans partits de Colmbia d'aquell moment: el partit lliberal i el conservador.

En l'acord aquests partits es comprometien a treballar units en la restauraci de l'ordre democrtic d'aquest pas d'Amrica del Sud, un ordre no existent degut a la dictadura de Rojas Pinilla que va durar fins el 10 de maig de 1957. Aix doncs aquest fou el primer acord de transici democrtica a Colmbia. 

Desprs de l'acord entre els dos grans partits es va convocar al poble colombi a votar en un plebiscit aquest acord. L'acord fixava, bsicament, que les corporacions pbliques serien paritries entre lliberals i conservadors fins l'any 1968 i que els crrecs que no pertanyessin a la carrera administrativa haurien de reflectir una composici equilibrada entre ambds partits. Finalment aquest acord fou acceptat l'1 de desembre de 1957 amb 4.397.090 vots a favor i 206.864 en contra.

Finalment l'aprovaci d'aquest acord es traduiria en la creaci del Frente Nacional de Colmbia, un partit creat l'any 1958 i que seria format tant per liberals com per conservadors i de lideratge rotatori cada 4 anys entre les dues formacions.



Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162535" title="The Cranberries" nonfiltered="1175" processed="1172" dbindex="66176">


The Cranberries s una banda irlandesa de rock alternatiu que es va fer famosa mundialment als anys 90. Des de 2003 cadascun dels membres han seguit les seves carreres per separat. Han venut a la vora de 75 milions de discos a tot el mn.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162536" title="Moplastan" nonfiltered="1176" processed="1173" dbindex="66177">
Moplastan fou el nom donat a l'estat dels moppila de l'ndia el 1921.

La rebelli ms important dels moppila o mappila (tamb moplah) a Malabar es va produir el 1921. Els moppila eren musulmans i en la seva revolta van fer servir la bandera verda amb mitja lluna blanca. La revolta va tenir un carcter radical musulm; els moppila pensaven que matar a un terratinent era una cosa bona i un merit religis; la mort combatent un estat colonial en una djihad assegurava els beneficis del martiri; la situaci d'opressi social i colonial es van reunir per fer la revolta factible.

Al esclatar la revolta s va formar un govern provisional del Moplastan dirigit per V.K. Kunyahamad Hadji, amb seu a Erbad (al sud de Malabar).

Desprs de sis mesos de disturbis els anglesos van ofegar la revolta i el Moplastan va desaparixer. 

Referncies.
David Arnold, 1982, "Islam, the Mappilas and Peasant Revolt in Malabar," Journal of Peasant Studies 9:4 (July) pp 255-265. ;
Marshall Bouton, Agrarian Radicalism in South India (Princeton, 1985). ;
Stephen Dale, 1980, Islamic Society on the South Asian Frontier: The Mappilas of Malabar, 1498-1922 (Oxford: Clarendon Press) ;
D.N. Dhanagare, 1975, Agrarian Movements and Gandhian Politics (Agra: University Press);
"Agrarian Conflict, Religion and Politics: the Moplah Rebellions in Malabar in the Nineteenth and Early Twentieth Centuries, Past and Present" 1983;
Peasant Movements in India (New Delhi: Oxford University Press). ;
Ranajit Guha, 1984, Elementary Aspects of Peasant Insurgency in Colonial India (New Delhi: Oxford University Press). ;
Robert Hardgrave, Jr., 1977, "The Mappilla Rebellion, 1921: Peasant Revolt in Malabar," Modern Asian Studies11.1. ;
R.H. Hitchcock, 1925, A History of the Malabar Rebellion, 1921 (Madras: Government Press). ;
Dilip M. Menon, 1994, Caste, Nationalism and Communism in South India: Malabar, 1900-1948 (Cambridge: Cambridge University Press). ;
K. N. Panikkar, 1979, "Peasant Revolts in Malabar in the Nineteenth and Twentieth Centuries";
A. R. Desai, Peasant Struggles in India (Bombay: Oxford University Press). ;
Panikkar, K.N. Against Lord and State: Religion and Peasant Uprisings in Malabar, 1836-1921. Delhi: Oxford University Press,1989. ;
P. Radhakrishnan, Peasant Struggles, Land Reforms and Social Change: Malabar 1836-1982. London: Sage, 1989. ;
Peasant Wars of the Twentieth Century (New York: Harper and Row), 1969 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162538" title="Partit Feixista Rus" nonfiltered="1177" processed="1174" dbindex="66178">
El Partit Feixista Rus (PFR) fou el partit feixista ms fams de Rssia, fou creat vers el 1934 a Manxria per Konstantin Rodzaevskiy. El 1937/1938 va arribar a tenir un vint mil afiliats. La seva rea d'activitat fou part de Manxria, Xina (Shanghai i altres llocs) i Corea, on hi havia exiliats russos. 

Va existir mentre va durar el control japons. El 1943 les autoritats japoneses el van clausurar. El lder del partit, Rodzaevskiy, fou arrestat el 1945 pels sovitics i executat el 1946. 

El smbol del PFR fou un guila imperial de dos caps, blanca, dins una esvstica negra sobre fons blanc. La bandera fou de color taronja amb una esvstica negra en el centre, fimbrejada de blanc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162539" title="Organitzacions Feixistes de Totes les Rssies" nonfiltered="1178" processed="1175" dbindex="66179">
Organizacions Feixistes de Totes les Rssies (OFTR) en rus: Vserossiyskaya Fashistskaya organizatsiya, VFO, o  Partit Feixista Nacional-Revolucionari dels Treballadors i Camperols de Totes les Rssies, fou un petit per actiu grup feixista rus, dirigit per l'exiliat Anasatasiy Vonsiatzkiy, jove rus casat amb la millionria americana Maryon Reem. Es va crear a Connecticut el 1933. Durant la Segona Guerra Mundial, Vonsiatzkiy fou arrestat per l'FBI; va morir en els anys seixanta. 

La bandera de OFTR era vermella, amb una esvstica blanca fimbrejada de blau al centre. 

 Referncia .
John Stefan. Russian Fascists. Moscou, 1992;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162540" title="Arrano beltza" nonfiltered="1179" processed="1176" dbindex="66180">



L'guila negra o arrano beltza s el suposat smbol de la dinastia -en origen vascona- coneguda com Dinastia Ximena, que va governar Navarra i territoris sota la seva dependncia durant alguns segles, fins que fou substituda per la dinastia de Xampanya.

El 1977 es va proposar com a bandera de Navarra, en lloc de l'actual bandera vermella amb les cadenes, que per llavors tenia la creu amb llorers de Sant Ferran. 

La bandera vermella la va proposar la diputaci navarresa a comenaments del segle XX (1910), inspirada per Arturo Campin, Iturralde i Suit i Olorizla: el vermell el van usar els navarresos en assetjar els espanyols a Pamplona el 1512-1513, mentre les cadenes feien referncia a la intervenci navarresa a la Batalla de Las Navas de Tolosa. La creu amb llorers es va afegir desprs de la guerra civil (1936-1939) i fou concedida pel rgim de Franco per agrair a la "regi" que les seves guarnicions donaren suport al cop d'estat. El 1977 la creu es va retirar i el 1982 es va convertir en bandera vermella amb l'escut, al que s'havia incorporat la corona borbnica.

No massa ms tard l'arrano beltza fou recuperada pels abertzales (patriotes) que respectant la bandera navarresa existent, i tenint els territoris bascos a l'altre costat dels Pirineus banderes territorials prpies, van passar a considerar la ikurria com a bandera noms de la CAV (Comunitat Autnoma Basca), i van declarar a l'arrano beltza com a bandera futura dels territoris bascos reunificats.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162541" title="Prince" nonfiltered="1180" processed="1177" dbindex="66181">



Prince Rogers Nelson (nascut el 7 de juny de 1958 a Minneapolis, Minnesota), conegut des de 1993 al 2000 com a  o, informalment, L'Artista Abans Conegut com a Prince(The Artist Formerly Known as Prince, TAFKAP), o simplement L'Artista (The Artist), s una icona de la msica nord-americana i guanyador de gran quantitat de premis. s ms conegut per actuar sota el nom de Prince.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162542" title="Ricky Martin" nonfiltered="1181" processed="1178" dbindex="66182">

Enrique Martn Morales (nascut el 24 de desembre de 1971), s un cantant pop porto-riqueny guanyador d'un Grammy i d'un Grammy Llat, que es va fer mundialment fams, primer com a membre de la boy band llatina Menudo, i desprs com a solista des de 1991. Ha venut ms de 55 milions d'lbums a tot el mn, collocant vint-i-un temes al Top Ten Llat dels EUA, vuit d'ells com a nmero 1.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162544" title="Cotillas" nonfiltered="1182" processed="1179" dbindex="66183">


Cotillas s un municipi situat al sud-oest de la provncia d'Albacete, a 156 km de la capital, entre les serres d'Alcaraz i del Segura. Amb 176 habitants(2005). Comprn les pedanies de Arroyofro i Ro de Cotillas o Resinera.

 Histria .
Cotillas va ser poblaci d'Alcaraz, passant ms tard a ser una de les viles del Senyoriu de les Cinc Viles dels Manrique Lara, comtes de Paredes de Nava, al costat de Villapalacios, Bienservida, Ripar i Villaverde de Guadalimar. Conserva les runes d'un castell, anomenat de la Yedra, i una esglsia rstica probablement del segle XVI. 

 Economia .
Es cimienta principalment en els sectors de serveis (Turisme) i agricultura. 

 Patrimoni i monuments .
L'esglsia de tipus rstic, probablement construda en el segle XVI, es conserva en bones condicions. Part del seu terme s'integra en el Parc Natural de los Calares del Ro Mundo y de la Sima, trobant-se la Cova del mateix nom a uns 7 km, tamb coneguda com Cova de Los Chorros. 

 Festivitats .
Celebra les seves festes patronals el primer cap de setmana del mes d'agost, sent el seu patr Sant Joan (24 de juny) i la seva patrona Santa Marina (18 de juliol).

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162545" title="Chinchilla de Monte-Aragn" nonfiltered="1183" processed="1180" dbindex="66184">

Chinchilla de Monte-Aragn s un municipi de la provncia d'Albacete, en la comarca de la Manxa de Montearagn, que es troba a 15 km de la capital de la provncia. El 2006 tenia 3.507 habitants. Comprn les pedanies de Casa Blanca de los Rioteros, Estacin de Chinchilla, La Felipa, Horna, Pinilla, Pozo Bueno, Pozo de la Pea i Villar de Chinchilla. Limita amb els municipis d'Albacete, Valdeganga, Casas de Juan Nez, Higueruela, Hoya-Gonzalo, Bonete, Corral-Rubio, Fuente-lamo, Tobarra i Pozo Caada.

 Administraci .



 Enllaos externs .
Parrquia "Santa Mara del Salvador", de Chinchilla;
Ajuntament de Chinchilla;
Pgina de Chinchilla en la diputaci d'Albacete;
Portal de Turisme Provincial de la Cambra de Comer d'Albacete;
Portal de la Setmana Santa de Chinchilla;
Portal de la Cofradia del Stmo. Cristo de la Agonia Sto. Entierro y Romanos;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162546" title="Elche de la Sierra" nonfiltered="1184" processed="1181" dbindex="66185">


Elche de la Sierra s un municipi de la provncia d'Albacete, en la comarca de la serra del Segura, a 102 km de la capital de la provncia. El 2005 tenia 3.878 habitants. Comprn les pedanies de Fuente del Taif, Horno Ciego, Pearrubia, Vicorto i Villares del Segura. Limita al nord amb Ayna, al sud anb Letur, a l'est amb Litor i Frez i a l'oest amb Molinicos i Yeste.

 Demografia .



Enllaos externs.
 Pgina informativa, esports, turisme, fotos, vdeos etc d'Elche de la Sierra;
 Ajuntament d'Elche de la Sierra;
 Web de la comarca de la Sierra del Segura Albacetenya;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162549" title="Frez" nonfiltered="1185" processed="1182" dbindex="66186">


Frez s un municipi situat al sud de la provncia d'Albacete, en les ltimes estribacions de la serra del Segura. El 2005 tenia 1095 habitants censats, segons dades del INE.

 Demografia .
La seva evoluci demogrfica es caracteritza per un bec demogrfic cap a 1950 i un posterior declivi molt pronunciat, d'una mica ms de trenta anys, acabat en una fase de relativa estabilitzaci. Segueix el patr demogrfic general en la serra del Segura, amb valors lleugerament ms alts: entre 1950 i 2005, la serra va perdre un 63%, Frez un 60%; entre 1900 i 2005, Frez va perdre un 36%, i la serra un 41%. En els ltims quinze anys, no obstant aix, la poblaci s'ha estabilitzat, com en els pobles ms propers (com Socovos), una cosa que encara no s general en la comarca.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162551" title="Fuentealbilla" nonfiltered="1186" processed="1183" dbindex="66187">

Fuentealbilla s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba al nordest de la provncia i a 44 km de la capital. El 2005 tenia 1.943 habitants. Comprn les pedanies de Bormate i Campoalbillo. Van ser famoses les seves salines, explotades des de l'poca romana i que han funcionat fins a la dcada dels anys 90. De l'poca romana es conserva una cisterna del segle III.

s la localitat de naixement d'Andrs Iniesta, jugador del Futbol Club Barcelona. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162553" title="La Gineta" nonfiltered="1187" processed="1184" dbindex="66188">

La Gineta s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 19 km de la capital de la provncia. El 2006 tenia 2.189 habitants. 

Encara que eminentment agrcola, amb cultius de sec (en el seu moment eren famoses les llentilles de La Gineta) i tamb de regadiu extensiu, en aquesta poblaci es va desenvolupar des de la segona meitat del segle XX una activitat industrial basada en la fabricaci de cadires.

 Demografia .



 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162555" title="psilon Arae" nonfiltered="1188" processed="1185" dbindex="66189">


La designaci de Bayer psilon Arae (  Ara /   Arae) s compartida per dos sistemes estellars, de la constellaci d'Ara:
 1 Arae;
 2 Arae;
Aquests dos sistemes estan separats 0,54.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162559" title="Convergncia Socialista de Catalunya" nonfiltered="1189" processed="1186" dbindex="66190">
Convergncia Socialista de Catalunya (CSC) fou una organitzaci poltica creada el 1974 per l ala esquerra del Moviment Socialista de Catalunya, encapalada per Joan Revents i Carner, el Moviment per l'Autogesti i el Socialisme, Reconstrucci Socialista de Catalunya i d'antics militants provinents de Forces Socialistes Federals, del Front Obrer de Catalunya i d'altres grups i persones independents de l'Assemblea de Catalunya.

Va formar part de l Assemblea de Catalunya, del Consell de Forces Poltiques de Catalunya i de la Federaci de Partits Socialistes. Particip amb la Convergncia Socialista del Pas Valenci i el Partit Socialista de les Illes en la Coordinadora Socialista dels Pasos Catalans, per els seus esforos exteriors se centraren en la Federacin de Partidos Socialistas, que els vinculava a partits similars del Pas Basc i d'Espanya. 

Va ser un partit d'ideari socialista marxista, nacionalista, democrtic i autogestionari, esdevingu l eix del procs d uni de tots els socialistes de Catalunya. Assol parcialment aquest  objectiu desprs del conegut com a   Mting de la Llibertat , al Palau Blaugrana de Barcelona, el 22 de juny de 1976. L 1 de novembre segent contribu a la creaci del Partit Socialista de Catalunya-Congrs.   

 Enllaos externs .
 Contingut sobre el CSC amb llicncia GFDL;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162564" title="Carneius" nonfiltered="1190" processed="1187" dbindex="66191">



Carneius s el nom llat del filsof Carni o Carneu;
Carneius (Karneios) fou el nom d'un ms del calendari d'Esparta, equivalent al modern agost. A Siclia el Carneius era el mes onz i equivalent tamb a l'agost.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162571" title="Anarcoindependentisme" nonfiltered="1191" processed="1188" dbindex="66192">



L' Anarcoindependentisme o Anarquisme independentista defensa la llengua, la cultura, la histria d'una determinada regi d'un pas (un exemple poden ser els territoris que conformen els Pasos Catalans, les Illes Canries, les terres d'Euskal Herria, etc) a ms de defensar els principis anarquistes. L'anarcoindependentista defensa l'autonomia per a la seua regi i la capacitat que la prpia t d'autogovernar-se sense necessitat un govern centralitzat (del tipus existent a Espanya, Frana i en tots els pasos), igual que reconeix la plena llibertat i autonomia dels individus en suport mutu, aix com l'adopci de la teoria econmica anarquista.

D'una forma molt clara i concisa podrem resumir tot a que un anarcoindependentista (la paraula ja deixa prou clar el que s) s un anarquista amb ideals independentistes. Els seus integrants ho solen veure ms com una estratgia per a desconcentrar el poder estatal i atorgar-li ms autonomia a regions que com una proposta diferent d'anarquisme, diuen que no recolzen ni la xenofbia ni l'allament ni gentic ni cultural, ni el nacionalisme de cap tipus, ni les tradicions autctones que atempten a la llibertat per rescatant aquelles tradicions que tinguen potencial llibertari (recordar que l'anarquisme com a teoria sorgix de l'observaci de les societats). Diuen que part important dels ideals federalistes es troba en la diversitat de les cultures i reivindicar-les en germandat amb totes les altres cultures de la humanitat s un gest antipatritic la qual cosa s una virtut entre els anarquistes, ja que no s el mateix la identitat cultural que la identitat ptria o nacional que des de l'ptica llibertria usualment s fruit de l'adoctrinament i la imposici.

Conflictes.

Desconfiana: Alguns sectors anarquistes mostren certa desconfiana cap als anarcoindependentistes, ja que els consideren individus influenciats negativament per ideologies nacionalistes burgeses, com ara partits poltics, associacions, collectius, etc. que preconitzen la creaci d'un nou Estat. Encara que la finalitat sinzera d'aquesta sospitada actitud dels anarcoindependentistes noms s coneguda per cada individu en ell mateix.

Denominaci: D'altra banda, anarquites que segons les seues idees s'inclourien en el moviment anarcoindependentista rebutgen la utilitzaci del concepte "Anarcoindependentisme" per ser discriminatori, ja qu consideren que l'existncia de nacions (mai d'Estats) s natural en la cultura dels individus, que el sentiment d'enyorana cap a la terra d'origen s natural, cosa que no ocrre quan s'utilitzen aquests sentiments per a manipular al poble i se li dna un carcter patritic que amb poder acava degenerant en la discriminaci a altres cultures. Per tant aquests interpreten que tots aquests sentiments i emocions relacionats amb les nacions i cultures del mn sn inherents en la definici d'anarquisme, sense adjectius, prefixos, ni sufixos.

Collectius i personatges.

Coordinaci Bretanya Independent i Llibertria Federaci de grups llibertaris de Bretanya.
Negres Tempestes Collectiu llibertari dels Pasos Catalans.
Askatasuna Extinta revista i corrent d'opini dins de la CNT.
Secundino Delgado Anarquista considerat el pare del nacionalisme canari.
Flix Likiniano Anarquista basc.
Federico Krutwig poltic i escriptor basc.
mile Masson Escriptor i anarquista bret.
Josep Llunas i Pujals Llibertari catal.

Enllaos externs.
Anarcoindependentisme a Canries;
Anarkherria;
Negres Tempestes;
Vdeo sobre l'anarcoindependentisme;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162580" title="Golosalvo" nonfiltered="1192" processed="1189" dbindex="66193">

Golosalvo s una poblaci de la provncia d'Albacete a uns 36 km. de la capital. Est considerat el municipi ms alt de la provncia. La seva economia radica en les frtils terres de cereals i, sobretot, en la vinya. T 106 habitants, segons dades de l'INE 2006. 

Histria.
Golosalvo va pertnyer a Jorquera fins al segle XIX. Entre els anys 1889 i 1926 va ser llogaret de Fuentealbilla, fins que el 1927 es desagrega de Fuentealbilla, tornant a ser municipi independent. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162585" title="La Herrera" nonfiltered="1193" processed="1190" dbindex="66194">

La Herrera s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 30 km de la capital de la provncia. El 2006 tenia 351 habitants. Comprn la pedania de Casa Hita-El Cuartico.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162589" title="Adalia (Valladolid)" nonfiltered="1194" processed="1191" dbindex="66195">

Adalia s un municipi de la provncia de Valladolid a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb San Cebrin de Mazote al nord, Barruelo del Valle, Villasexmir i San Salvador a l'est, Gallegos de Hornija i Vega de Valdetronco al sud, i Mota del Marqus a l'oest.

Demografia.


 
 Administraci .



 Personatges illustres .
 Melitn Herreras, poeta local.
 Isidro Primo Rodrguez (1881-1936), beat Edmigio, beatificat el 10 d'octubre de 1993 per Joan Pau II.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162591" title="Higueruela" nonfiltered="1195" processed="1192" dbindex="66196">

Higueruela s un municipi de la provncia d'Albacete, comarca de la Mancha de Montearagn, que es troba a 50 km de la capital de la provncia. El 2006 tenia 1.346 habitants. Comprn les pedanies de Casa Aparicio, Casillas de Marn de Abajo i Oncebreros. Limita a l'est amb Alpera (a 21 km), a l'oest amb Hoya-Gonzalo (a 10 km), al sud amb Bonete (a 16 km) i El Villar de Chinchilla (a 11 km; es una pedana de Chinchilla de Monte-Aragn) y al nord amb Pozo-Lorente (a 16 km). 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162595" title="Hoya-Gonzalo" nonfiltered="1196" processed="1193" dbindex="66197">

Hoya-Gonzalo s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 32 km d'Albacete, en la comarca de la Manxa de Montearagn (Chinchilla de Montearagn). 

Ocupa una superfcie de 114,6 km, relativament plana, i posseeix un clima continental. El 2006 tenia 808 habitants.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162598" title="Jorquera" nonfiltered="1197" processed="1194" dbindex="66198">


Jorquera s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 47 km de la capital de la provncia. El 2005 tenia 511 habitants. Comprn les pedanies de Alcozarejos, Calzada de Vergara, Cubas i Maldonado.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162599" title="Alcal del Jcar" nonfiltered="1198" processed="1195" dbindex="66199">


Alcal del Jcar s un municipi de la provncia d'Albacete que es troba a 65 km de la capital de la provncia i limita amb Abengibre, Alatoz, Alborea, Carceln, Casas de Ves, Casas-Ibez, Fuentealbilla i La Recueja, i pertany al partit judicial de Casas-Ibez. El riu Xquer travessa el municipi.

Dins del terme municipal trobem les pedanies de Casas del Cerro, Las Eras, La Gila, Marimnguez, Tolosa i Zulema. 


Histria.
Conquerida per Alfons VIII el 1211 encara que perduda poc desprs, desprs de la seva conquesta definitiva es va repoblar amb gent d'Alarcn. 

Patrimoni, monuments i llocs d'inters .

La vila est declarada Conjunt Histric-Artstic. Podem trobar:
 Castell del segle XV. ;
 Esglsia Parroquial. ;
 Habitatges excavats en les roques. ;
 Plaa de Toros, nica en el seu gnere per la seva forma irregular. ;
 Cova del Garadn. ;
 Ermita de San Lorenzo. ;
 Puente de La Rambla ;

Festivitats. 

 Festes Majors del 8 al 15 d'agost en honor al seu patr Sant Lloren;

Enllaos externs. 
Web oficial de l'Ajuntament d'Alcal del Xquer  ;
Web no oficial d'Alcal del Xquer. Fotos i videos del municipi.  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162600" title="Alcaraz" nonfiltered="1199" processed="1196" dbindex="66200">


Alcaraz s una ciutat de la provncia d'Albacete , situada a la Serra d'Alcaraz), a la qual dna nom. Inclou les pedanies de Canaleja, El Cepillo, Escondite, Escorial, El Horcajo, La Hoz, El Jardn, La Mesta, Sabinas de Pinilla y Solanilla. 

s el cap del partit judicial n 2 de la provncia d'Albacete, que inclou les localitats d'Alcaraz, El Ballestero, Bienservida, Bogarra, Casas de Lzaro, Cotillas, Masegoso, Paterna del Madera, Peascosa, Povedilla, Ripar, Robledo, Salobre, Vianos, Villapalacios, Villaverde de Guadalimar i Viveros.


Demografia. 

Com en la majoria de pobles del sud de la provncia d'Albacete, la poblaci va crixer significativament en la primera meitat de segle XX, fins a arribar al seu mxim el 1950, i desprs va disminuir de forma molt accentuada, fins als anys 80. Des de llavors, amb lleugers alts i baixos, la poblaci es mant estable, en general sense arribar als dos mil habitants. 



Patrimoni Histric. 

Destaca el nucli antic de la ciutat, declarat Conjunt Histric-Artstic; dominant el conjunt, en la seva plaa destaquen les Torres del Tardn (del rellotge) i de la Trinitat.

 Administraci .


 Enllaos externs .
Alcaraz a la web de Diputaci;
Alcaraz a Albacete siempre abierto;
Portal de Turisme Provincial de la Cambra de Comer de Albacete;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162601" title="Fuensanta" nonfiltered="1200" processed="1197" dbindex="66201">


Fuensanta s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete, envoltat pels termes municipals de La Roda, Tarazona de la Mancha i per la provncia de Conca. Dista 36 km de la capital i ocupa una extensi de 24,03 km.

 Histria .

Desprs d una suposada aparici mariana en 1482, que va donar lloc al naixement d una font, es va fundar una petita ermita que pertanyia a la localitat de La Roda. Cap a 1561 l Orde Trinitaria va aconseguir comprar l ermita per edificar un monestir, desprs d un llarg conflicte amb la parrquia de La Roda.

Amb el temps la gent dels voltants comen a acudir a rebre banys a la  font-santa , i com a conseqncia es va anar creant al seu voltant una petita aldea que va donar origen a la poblaci actual. Cap a 1579 hi havia 20 vens oficialment. En 1671 ja compta amb 40 vens, que van aconseguir la segregaci de La Roda, constituint-se en una vila independent en pagar la quantitat de 337.500 maraveds al rei. La Roda va iniciar un plet contra aquesta decisi, que va acabar amb la confirmaci de la segregaci del poble en 1672.

Amb la Desamortitzaci dels bens de l Esglsia, a principis del segle XIX, EL monestir dels trinitaris va restar abandonat, passant amb el temps a ser propietat de l Ajuntament, mentre que el temple del monestir es va convertir en parrquia local, en substituci de l anterior dedicada a Sant Gregori.

 Monuments .
A la localitat de Fuensanta podem trobar l antic convent dels frares trinitaris, actualment dividit entre el claustre (amb dependncies municipals) i l esglsia, on es venera a la Mare de Du del Remei. El temple est format per una planta rectangular, coberta amb volta de llunetes; al creuer s eleva una volta adornada amb medallons de sants trinitaris en relleu de guix policromat. La cambra de la verge est coberta per una volta sobre petxines amb decoraci barroca. El claustre es va construir al segle XVII, amb un ampli espai quadrat amb doble galeria porticada; el de sota amb arcs de mig punt, i el superior amb columnes que sostenen llindes. 
A l hort de l antic convent es conserva encara l ermita amb la font on suposadament es va aparixer la Mare de Du, i que encara avui compta amb una gran devoci entre la gent del lloc.

Existeix una antiga casa barroca del segle XVIII, actualment dividida en tres cases particulars, en la que destaca la seua faana rococ. Existeix tamb un palauet d estil modernista conegut com a  Villa Manolita  o  Casa de los Maas , reformada al 2003 i convertida actualment en un alberg rural.

 Festes .
 9 de Maig: Sant Gregori Nazianz.
 El diumenge segent a Sant Gregori: romeria de la Mare de Du del Remei fins a La Roda.
 Tres setmanes desprs: romeria de volta de la verge a Fuensanta.
 Setmana cultural del 9 al 15 d agost.
 8 de Setembre: Fira de la Verge del Remei.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162602" title="Letur" nonfiltered="1201" processed="1198" dbindex="66202">

Letur s un municipi de la provncia d'Albacete. Pel sud limita amb la regi de Mrcia (municipi de Moratalla). El 2005 tenia 1209 habitants censats: 600 homes i 609 dones. Per carretera es troba a 136 km d'Albacete (per la ruta d'Helln, ms llarga per ms rpida que la d'Ayna) i a 112 km de Mrcia per Calasparra.

 Demografia .




 Galeria d'imatges .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162603" title="Yeste" nonfiltered="1202" processed="1199" dbindex="66203">



Yeste s un municipi de la provncia d'Albacete, situat a 877 metres d'alada. Pertany a la comarca de la Serra del Segura. Per carretera es troba a 132 km d'Albacete. A 2007 t 3.456 habitants censats, segons l'INE.

Inclou les pedanies d'Alcantarilla, Arguellite, Fuentes, Gntar, Graya, Jartos, Moropeche, Pales, Rala, Raspilla, Sege, Tindavar i Tus. 

La histria ms recent est marcada per l'incendi de 1994, amb un mort i 12.500 hectrees perdudes (14.000, segons altres fonts), que va afectar ensems el municipi de Molinicos i ha dificultat en gran manera la recuperaci econmica i demogrfica. En 2006, part del seu terme s'ha integrat en el Parc Natural dels Calessis del Riu Mundo i de la Sima.


 Histria de Yeste .
Els origens de la vil.la sn incerts. Fou reconquerida per tropes castellanes el 1242, sent atorgada a l'Ordre de Santiago, com aldea englobada al terme de Segura de la Sierra. 

En una zona ferestega i de frontera va romandre escassament poblada fin el segle XVI on va experimentar un gran desenvolupament  demogrfic i econmic passant d'uns 1.300 habitants el 1468, a uns 5.000 el 1575.

Ja en el sigle XX, a Yeste s'hi constru el Pant de la Fuensanta entre 1929 i 1933 per aprofitar les aiges del Segura i del Tus. Per la construcci s'expropiaren 723 Ha de terres frtils. 

La perdua de las terres i l'impediment pel transport de la fusta que represent el pant van perjudicar greument l'economia local. En aquest context hi esdevingueren el dramtics fets de Maig de 1936 en els que a causa de la ocupaci comunal d'unes terres i la  represi posterior per part de la Gurdia Civil hagueren uns aldarulls on hi van morir 17 vens i 1 gurdia civil. Aquests fets tingueren amplia repercusi i van estar a punt de provocar una crisi de govern poc abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.

 Demografia .
L'evoluci demogrfica de Yeste segueix el model dels pobles serrans de la provncia d'Albacete: creixement sostingut fins 1950 i decreixement sostingut d'aleshores en. 



 Galeria d'imatges .



 Enlaces externos .
 Estat de l'Embalssament de Fuensanta;
 Web de la comarca de la Sierra del Segura Albacetenya;
 Yeste.tk;
 Peridic Gritos de la Sierra en formato digital;
 Festival Yeste- Rock;
 Associaci de Turisme de Yeste;
 La primavera conflictiva de 1936 a Albacete; Seplveda Losa, Rosa Mara; ISSN 1579-3311;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162605" title="Povedilla" nonfiltered="1203" processed="1200" dbindex="66204">

Povedilla s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete, al lmit a la de Ciudad Real, on la plana comena a ondar-se i comencen les estribacions de la Serra d'Alcaraz, amb una altitud de 825 metres. El nucli urb es troba en una falla del terreny que fa que s'alleugin una mica les fredes temperatures invernales i se suavitzin les altes de l'estiu. 
Economia. 
L'economia, a ms de la confecci, s eminentment agrcola i ramadera, amb un acceptable grau de mecanitzaci. Entre els cultius predominants es troben el cereal, olivera, gira-sol, llegums, etc. En la ramaderia destaca el bestiar lanar. Altre aspecte important de l'economia ho constitux la caa, ja que tot el terme municipal est repartit en diversos vedats de caa, que reporten importants beneficis. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162606" title="Nerpio" nonfiltered="1204" processed="1201" dbindex="66205">

Nerpio s un municipi de la provncia d'Albacete, limita amb Yeste y Letur, a la provncia d'Albacete; amb Huscar i Puebla de Don Fadrique, a Granada; amb Moratalla,  Mrcia; i amb Santiago-Pontones, a Jan. Endems, el terme municipal s el ms meridional d'Albacete, i de tota Castella-la Manxa.

 Demografia .






 Galeria d'imatges .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162607" title="Minaya" nonfiltered="1205" processed="1202" dbindex="66206">

Minaya s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 53 km de la capital de la provncia. El 2006 tenia 1.773 habitants, segons dades de l'INE.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162608" title="Lezuza" nonfiltered="1206" processed="1203" dbindex="66207">


Lezuza s un municipi de la comarca del Campo de Montiel, al nord-oest de la provncia d'Albacete. T 1.715 habitants. Est situada a 912 metres d'altitud sobre el nivell del mar i a 51 km d'Albacete. 

A ms del nucli urb de Lezuza, el municipi ho composen les pedanies de Tiriez (604 hab.), La Yunquera (73 hab.), Valdelaras de Arriba (13 hab.) i Valdelaras de Abajo (2 hab.). s travessat pel riu del mateix nom, riu Lezuza. 

Disposa d'importants excavacions arqueolgiques de la ciutat iberoromana de Libisosa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162609" title="Salobre" nonfiltered="1207" processed="1204" dbindex="66208">

Salobre s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. 

 Personatges illustres .
 Jos Bono;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162611" title="Villatoya" nonfiltered="1208" processed="1205" dbindex="66209">

Villatoya s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. Inclou la pedania de Cilanco.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162614" title="Litor" nonfiltered="1209" processed="1206" dbindex="66210">

Litor s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 61 km de la capital de la provncia, en la vall del riu Mundo. El 2005 tenia 1.537 habitants, segons dades de l'INE. Comprn les pedanies de Caada de Tobarra, Casablanca, El Ginete, Mullidar, Talave, Hijar y la Alcadima




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162615" title="Viveros" nonfiltered="1210" processed="1207" dbindex="66211">

Viveros s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete, envoltat pels municipis d' Alcaraz, El Ballestero, El Bonillo i Robledo, en plena Sierra de Alcaraz














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162616" title="Peascosa" nonfiltered="1211" processed="1208" dbindex="66212">
 

Peascosa s un municipi de la provncia d'Albacete (Castella-La Manxa, Espanya) que es troba situat a la Serra d'Alcaraz, a 85 km de la capital de la provncia En 2005 compta amb 374 habitants, segons dades de l'INE 186 dones i 188 homes (383 habitants en 2006, 435 a 12 de gener de 2008 segons dades proporcionades per l'Ajuntament) Limita amb els municipis de Robledo, Masegoso, Casas de Lzaro, Alcadozo, Bogarra, Ayna, Paterna del Madera i Alcaraz.
Comprn les pedanies d'Arteaga de Arriba, Burrueco, Cerroblanco, Fuenlabrada, Pesebre i Zoro.

 Geografia .

Altitud: La localitat est  a 1169 msnm (torre de l'esglsia).
Extensi: 189,26 km2.
Rius: Arquillo, Cortes i Montemayor.
Lmits: Robledo, Masegoso, Casas de Lzaro, Alcadozo, Bogarra, Ayna, Paterna del Madera i Alcaraz.
Clima: El mediterrani continentalitzat tpic de la Meseta. Les;
temperatures sn baixes en hivern, sn freqents les gelades nocturnes i les neus. L'estiu s molt sec, amb temperatures que poden
superar els 30 graus durant el dia en el mes de juliol. A partir de
la segona quinzena d'agost solen descendir considerablement les
temperatures

Muntanyes:;

 Comunicacions .

Peascosa es troba al km 40 de la carretera provincial CV-A-1
(Balazote-San Pedro-Casas de Lzaro-Masegoso-Peascosa-Santuari de ortes-Alcaraz), a
11 km d'Alcaraz. A 1 km en direcci a Masegoso es troba la
carretera a Bogarra i Paterna del Madera, localitats situades
a  27 km de Peascosa i a las pedanies d'Arteaga de Arriba,
Fuenlabrada i Burrueco. Una pista asfaltada connecta Peascosa amb les
pedanies de Zoro
(a 2,5 km) i Cerroblanco (a 5 km). La pedania de Pesebre es troba a 5
km en direcci a Balazote.

Esp pot arribar a Peascosa des de la N-322 seguint la indicaci a
Peascosa i al Santuari de Cortes, a 3 km al NE d'Alcaraz.

Existeix un servei d'autobusos que comunica la localitat amb
Albacete i Alcaraz una vegada al dia els dies feiners.

La localitat tamb disposa d'una pista d'aviaci.

 Serveis .

Existeix un centre mdic amb un horari molt limitat. El centre mdic
d'Alcaraz i l'hospital d'Albacete cubreixen les urgncies mdiques.

El collegi pblic Pino del Roble atn les necessitats educatives de
l'Ensenyament Primari (fins a 12 anys). Els alumnes d'Ensenyament
Secundari i Batxillerat han de traslladar-se a la vena localitat d'Alcaraz.

Existeixen una piscina amb poliesportiu no cobert, una casa de la
cultura amb biblioteca i una plaa de bous.

A uns 6 km al sud de Peascosa, en plena serra, es troba el campament
del Mal Paso, i a uns 9 km el de la Fuente de la Pea. Ambds
campaments disposen de refugis, cuinees, menjadors, fonts, dutxes i
lavabos i collumpis.

A 1 km de Peascosa es troba el cmping Sierra de Peascosa, junt al
llit del riu Arquillo, amb servei de restaurant i cabanes de fusta.

A l'esglsia de Sant Miquel Arcngel se celebra missa tots els
diumenges a migdia.

 Botnica .

La major part dels arbres del terme municipal sn pins, alzines i
roures. Hi ha exemplars d'avets i oms.

Existeixen diversos arbres singulars al terme municipal de
Peascosa. Un dels ms destacats s el Pino del Roble (Pi del
Roure), estranya simbiosi entre un roure i un pi que naix del seu
tronc. Aquest arbre forma part de l'escut de la localitat. Es troba a
uns 5 km de Peascosa, junt a la pista que condueix als campaments del
Mal Paso i de la Fuente de la Pea.

Altres arbres singulars que no heu de deixar de visitar sn el Pino
de la canyada del Rancho, el Roble Gordo de Caballera, la
Carrasca de la Centella, el Pino Tirachinas, el Pino
Patn, el Pino Calixto i el Pino de la Cucaa

----

 

Carrasca de la Centella
----

Tots ells tenen un gran atractiu i es recomana la seua vista, perqu
sn bells exemplars, cadascun d'ells amb la seua prpia histria, que
deixar fascinat el visitant.

No hem volgut incloure les coordenades UTM, utilitzant GPS per a la
localitzaci d'aquests arbres, perqu una de les coses ms boniques i
interessants quan es busca un arbre s preguntar a la gent, parlar amb
la gent, millor que amb un aparell.

Per a ms informaci sobre arbres singulars en la comarca es pot
consultar el llibre "rboles Singulares de la comarca de Alcaraz" de Vicente Benlloch i alumnes de l'IES Pedro Simn Abril
d'Alcaraz.

Hi ha tamb diversos exemplars d'espcies protegides com grvols i
orqudies, i algunes espcies endmiques en seris perill.

 Festes .

El 15 d'agost se celebren les festes patronals en honor a
Nostra Senyora de l'Assumpci, i el 29 de setembre en honor a
Sant Miquel Arcngel. Les entrades i les corregudes a la plaa de bous sn el
principal allicient d'aquestes festes. Tamb se celebra la festivitat
de Sant Isidre Llaurador el 15 de maig.

Existeix molta devoci a la Mare de Du de Cortes (Alcaraz), el
santuari de la qual es troba a 6 km de Peascosa. Les romeries en el
seu honor se celebren el 26 d'agost i el 8 de setembre.

 Societat .

La majoria dels habitants de Peascosa sn jubilats, degut
especialment a l'emigraci produda durant les dcades de 1960 i 1970
a altres regions i pasos, especialment Albacete, Madrid,
Comunitat Valenciana, Catalunya, Regne Unit, Frana i
Alemanya. Els habitants en edat de treballar es dediquen a tasques
de construcci, cura i vigilncia de monts i finques, serveis
municipals, ramaderia, agricultura (hortalisses, arbres de fusta,
cereals), comer, restauraci i fusteria metllica.

 Altres dades .

La localitat compta amb diversos parcs elics, en funcionament des de
2007.

Peascosa forma part del partit judicial d'Alcaraz i pertany a la
comarca Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel. L'alcalde des de
2003 s Francisco Ramn Garca Martnez (PSOE).

 Enllaos .

 Llista de municipis de la provncia d'Albacete;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162617" title="Ptrola" nonfiltered="1212" processed="1209" dbindex="66213">

Ptrola s un municipi de la provncia d'Albacete, comprn la pedania d'Anorias. A les seves proximitats es troba la llacuna salada de Ptrola. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162618" title="Madrigueras" nonfiltered="1213" processed="1210" dbindex="66214">

Madrigueras s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete, 32 km al nord de la capital. El seu terme municipal t 72 km i limita al sud amb el riu Xquer, que ho separa d' Albacete. Al sud-est limita amb Motilleja, a l'est amb Mahora, amb Villagarca del Llano (Conca) al nord i a l'oest amb Tarazona de la Mancha. 

T una poblaci de 4.742 habitants (2006), estant gaireb estancada des de 1980 encara que des dels primers anys del segle XXI ve registrant un lleu creixement a causa de la immigraci estrangera. 
s destacable que en el perode de gran emigraci que va sofrir la provncia d'Albacete (1950-1980) Madrigueras va ser dels pocs municipis que no ha perdut poblaci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162619" title="Conducci elctrica" nonfiltered="1214" processed="1211" dbindex="66215">

La conducci elctrica s el moviment de partcules carregades elctricament a travs d'un medi (conductor elctric). El moviment pot formar un corrent elctric com a resposta a un camp elctric. El mecanisme que hi ha darrera d'aquest moviment depen del material.

En els metalls i les resistncies la llei d'Ohm descriu b la seva conducci elctrica, aquesta llei estableix qie el corrent s proporcional al camp elctric aplicat. La facilitat amb la que la densitat de corrent (corrent per unitat d'rea) j apareix a un material s'expressa com la conductivitat elctrica  , que es defineix com:

j =   E;

on j s el la densitat del corrent elctric i E la fora del camp elctric. La inversa de la conductivitat elctrica s la resistivitat elctrica  :

j = E /  ;

En els materials anisotrpics   i   sn tensors.

 Slids .

En els slids cristallins els toms interactuen entre ells, i els nivells d'energia dels electrons als toms allats esdevenen bandes. Que un material conduexi o no ho determina la seva estructura de bandes. Els electrons, essent fermions, segueixen el principi d'exclusi de Pauli, aix significa que dos electrons que interactuen al mateix sistema no poden ocupar el mateix estat quntic, el que implica que els quatre nombres quntics han de ser diferents. D'aquesta manera, en un slid els electrons omples les bandes d'energia fins a un cert nivell que rep el nom d'energia de Fermi. Les bandes que sn completament plenes d'electrons no poden conduir l'electricitat perqu no hi ha un nivell d'energia proper al qual puguin saltar. Els materials al quals totes els bandes sn plenes (per exemple, l'energia de Fermi s entre dues bandes) sn allants. Tanmateix, en alguns casos la teoria de bandes es trenca i materials que haurien de ser ser conductors segons la teoria resulta que sn allants. Els allants de Mott sn un exemple d'aquest tipus d'allants.

 Metalls .

Els metalls sn bons conductors perqu disposen d'espai lliure a la banda d'energia de valncia. En absncia d'un camp elctric hi ha electrons que en mouen en totes direccions amb diferents velocitats (fins el lmit que marca la velocitat de Fermi, que s la velocitat dels electrons a l'energia de Fermi). Quan s'aplica un camp elctric apareix un petit desequilibri i els electrons flueixen. Els electrons d'aquesta banda poden ser accelerats per aquest camp elctric perque hi ha molts estats buits propers a la banda.

A un metall la resistncia s deguda a la difusi dels electrons pels defectes de la xarxa cristallina o per fonons. Una teoria de la conducci als metalls simples s el model de Drude, al qual la difusi es caracteritza per un temps de relaxaci  . La conductivitat vindria donada per la frmula

;

on n s la densitat de conducci d'electrons, e s la crrega de l'electr, i m s la massa de l'electr. Un model millor seria la teoria semiclssica, segons la qual l'efecte del potencial peridic de la xarxa sobre els electrons els donaria una massa efectiva.

 Semiconductors .

Un slid amb les bandes plenes s un allant, per a una temperatura finita, els electrons poden ser excitats trmicament des de la banda de valncia cap a la superior, la banda de conducci. La part dels electrons que sn excitats d'aquesta manera depen de la temperatura i de la banda prohibida, la diferncia d'energia entre les dues bandes. Excitant els electrons cap a la banda de conducci fa que al darrera, a la banda de valncia, quedin forats carregats positivament que tamb poden conduir l'electricitat. Per ms informaci vegeu semiconductor.

Als semiconductors, les impureses afecten molt la concentraci i el tipus de crrega que es transporta. Les impureses donants (tipus n) tenen electrons de valncia addicionals amb energies molt properes a la banda de conducci que poden ser trmicament excitats cap a la banda de conducci. Les impureses receptores (tipus p) capturen electrons de la banda de valncia, permetent la formaci de forats. Si dopem un allant amb prou impureses arribar a la transici de Mott, i esdevindr un conductor.

 Superconductors .

Els superconductors sn un tipus de materials extremadament conductors. La conducci depen totalment de la temperatura, de manera que quan la temperatura canvia tamb canvien les seves propietats. En els metalls i alguns altres materials la transici a l'estat de superconductivitat es produeix a baixes temperatures (per sota de les criogniques). Per una interacci mediatitzada per altres parts del sistema (fonons als metalls), els electrons s'aparellen en parells de Cooper. Els parells de Cooper bosnics formen un superfluid que t resistncia zero.

 Electrlits .
En els electrlits el corrent elctric s un flux d'toms carregats elctricament (ions). Per exemple, si posem un camp elctric al llarg d'una soluci de Na+ i Cl , els ions de sodi es mouran constantment cap a l'elctrode negatiu (node) mentre els ions de clor ho faran cap a l'elctrode positiu (ctode). Si les condicions sn les adequades, es produiran reaccions d'oxidaci-reducci a la superfcie dels elctrodes, alliberant electrons del clor que seran absorbits pel sodi.

El gla i alguns electrlits slids anomenats conductors protnics contenen ions positius d'hidrogen que es poden moure lliurement. En aquests materials, els corrents elctrics es composen de protons en moviment (al contrari del que passa als metalls, on sn els electrons els que es mouen).

El algunes barreges electroltiques, les crregues elctriques que es mouen sn una muni d'ions de colors brillants. La lenta migraci d'aquests ions s un exemple d'una situaci a la qual un corrent elctric s visible a simple vista.

 Vegeu tamb .
Conductivitat elctrica;
Conductor elctric;
Resistivitat;
Conductncia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162620" title="Valdeganga" nonfiltered="1215" processed="1212" dbindex="66216">

Valdeganga s un municipi situat a la provncia d'Albacete, situat al nordest de la provncia d'Albacete en la comarca de la Manchuela del Xquer. Es troba a 23 km de la capital de la provncia (Albacete), a la vora del riu Xquer en el seu marge dreta a 80 m del nivell de les seves aiges. Es troba tamb prop del canal de Mara Cristina i a 29 km de Casas-Ibez, al partit del qual judicial pertany. 


Enllaos externs.
futbol a Valdeganga;
Portal de Turisme Provincial;
Turisme rural a valdeganga;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162621" title="Ontur" nonfiltered="1216" processed="1213" dbindex="66217">

Ontur s un municipi de la provncia d'Albacete, situat a 24 kilmetres d'Helln, que pertany a la comarca de Campos de Helln.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162622" title="Paterna del Madera" nonfiltered="1217" processed="1214" dbindex="66218">

Paterna del Madera s un municipi de la provncia d'Albacete, comprn las pedanies de Batn del Puerto, Casa Nueva, Casa Rosa, Los Catalmarejos, Cortijo de Tortas i Ro Madera. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162623" title="Masegoso" nonfiltered="1218" processed="1215" dbindex="66219">

Masegoso s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 60 km de la capital de la provncia. S'arriba per la carretera de San Pedro i Casas de Lzaro o per un desviament de la d'Alcaraz. 

El 2006 tenia 104 habitants, segons dades de l'INE.

Comprn les pedanies de Cilleruelo, Ituero i Pearrubia. Est situada en un entorn d'alzinars i camps de cereals, en terres altes de clima continental i de fauna protegida, com crvols i cabres monteses.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162624" title="Pozuelo" nonfiltered="1219" processed="1216" dbindex="66220">

Pozuelo s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. Comprn les pedanies de La Zarza, Casica del Madroo i el Madroo.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162625" title="Pozo Caada" nonfiltered="1220" processed="1217" dbindex="66221">

Pozo Caada s un municipi de la provncia d'Albacete, es troba a 24 km d'Albacete, 128 km de Mrcia i 275 km de Madrid. Est situat al sud-est de l'autovia A-30, comunicat per aquesta amb Mrcia i la capital albacetenya. T 117,16 km i una poblaci de 2.825 habitants (INE 2007), que es divideixen entre el nucli urb i alguns llogarets disseminats. El municipi es troba entre els Llanos de Albacete i les Terres Altes entorn de Chinchilla de Monte-Aragn, en un espai de transici amb els Campos de Helln, participant de diverses caracterstiques de les comarques citades, d'aqu la presncia del primer mol de vent de la Manxa per la part sud, situat en el Tur del Mol de la localitat. Se situa dintre de la comarca histrica de la Manxa de Montearagn, aix com dintre de la Mancomunitat Monte Ibrico-Corredor de Almansa. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162626" title="Villamalea" nonfiltered="1221" processed="1218" dbindex="66222">

Villamalea s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete

Demografia.



Administraci.




 Enllaos externs .
 Web municipal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162630" title="La Recueja" nonfiltered="1222" processed="1219" dbindex="66223">

La Recueja s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete,a 53 kilmetres d'Albacete, banyat per les aiges del riu Xquer.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162632" title="Socovos" nonfiltered="1223" processed="1220" dbindex="66224">

Socovos s un municipi de la provncia d'Albacete, limita al sud amb els municipis de Calasparra i Moratalla (Comunitat Autnoma de Mrcia) i al nord amb el municipi de Frez. Comprn les pedanies de Tazona, Los Olmos, Caada Buenda i El Caar. 


 Demografia .





 Galeria d'imatges .




Enllaos externs.
 Ajuntament de Socovos (provisional);
 Gua de Socovos (Asociacin cultural La Fuente del Partidor);
 Espai de Socovos al web de Diputaci;
 Web no oficial sobre Socovos i pedanies;
 Pgina privada amb informaci de la Sierra del Segura ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162633" title="Tarazona de la Mancha" nonfiltered="1224" processed="1221" dbindex="66225">

Tarazona de la Mancha s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. Limita amb Madrigueras, a l'est; Albacete i La Gineta, al sud; i Montalvos, La Roda, Fuensanta i Villalgordo del Jcar, a l'oest. Al nord amb Quintanar del Rey i Villagarca del Llano, a la provncia de Conca. Depn judicialmente de La Roda

 Evoluci demogrfica .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162634" title="Ossa de Montiel" nonfiltered="1225" processed="1222" dbindex="66226">

Ossa de Montiel s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete, que es troba a 85 km de la capital de la provncia. En 2005 compte amb 2.836 habitants, segons dades de l'INE: 1.422 dones i 1.414 homes. Dintre del nucli urb de la localitat se situa l'esglsia parroquial de Santa Maria Magdalena. El temple s una construcci gtica de principis del segle XVI format per planta rectangular, arcs diafragma transversals, coberta mudjar de fusta i cor alt als peus sostingut per pilars. 

En l'exterior la faana est rematada en una curiosa espadaa i la portada s'obre en arc de mig punt. Gran part del Parc Natural de les Llacunes de Ruidera pertanyen a aquesta poblaci. La cova de Montesinos es troba a 5 quilmetres d'aquesta localitat en direcci a les Llacunes de Ruidera. s una cova krstica de poca profunditat. Miguel de Cervantes centra el desenvolupament del captol XXII de la segona part del Quixot de la Manxa en aquesta cova. A uns 7 km. de la poblaci es troba el Castillo de Rochafrida, construt durant l'poca musulmana en el segle XII. El castell, encara que ja en estat de runa progressiva, segueix tenint un alt valor histric. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162635" title="Vianos" nonfiltered="1226" processed="1223" dbindex="66227">

Vianos s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. Forma part del Parc Natural de los Calares del Ro Mundo i de la Sima,














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162636" title="Villa de Ves" nonfiltered="1227" processed="1224" dbindex="66228">

Villa de Ves s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. 

Histria. 
La localitat va ser reconquistada als musulmans per Alfons VIII de Castella en els comenaments del segle XIII, convertint-se en vila en l'any 1272 sota el privilegi concedit per Alfons X el Savi. Va pertnyer al senyoriu de Villena i amb els Reis Catlics va passar a ser realengo. El llogaret de Casas de Ves va anar adquirint major importncia al mateix temps que Villa de Ves  va perdre el seu valor estratgic, aix en el segle XVIII el municipi residia en Casas de Ves encara que Villa de Ves seguia sent el cap.

El 1838 amb Isabel II, Villa de Ves  va tornar a adquirir l'autonomia municipal. Des de l'any 1962 el cap del municipi s l'antic llogaret del Villar, anomenada ara Villa de Ves, mentre que la vella poblaci rep el nom de Barri del Santuario. Cal destacar l'esglsia parroquial de la localitat, bell edifici edificat amb pedra llaurada d'estil gtic tard pel que hagu de ser construda o reconstruda entre els segles XIV i XV. Les veus del poble asseguren que es va edificar sobre una mesquita rab, encara que resulta dificil trobar dades que atestin aquesta llegenda. Se sap que l'esglsia parroquial estava dedicada a Mare de Du de l'Assumpci i que dependia el arquebisbat de Cartagena. En l'actualitat depn del rector de Casas de Ves i a efectes jurdics eclesistics al bisbe d'Albacete.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162637" title="Villalgordo del Jcar" nonfiltered="1228" processed="1225" dbindex="66229">

Villalgordo del Jcar s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete, dins la comarca de La Mancha del Jcar-Centro i el partit judicial de La Roda.

 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162638" title="Peas de San Pedro" nonfiltered="1229" processed="1226" dbindex="66230">

Peas de San Pedro s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. Inclou les pedanies de Caada del Salobral (o Molina), Casa Caete, El Colmenar, El Fontanar de Alarcn, El Fontanar de las Vias, La Fuensanta, La Rambla, El Roble, El Royo, El Sahco, La Solana i El Valero.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162639" title="Villaverde de Guadalimar" nonfiltered="1230" processed="1227" dbindex="66231">

Villaverde de Guadalimar s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. Inclou les pedanies d'El Bellotar, Campillo, Carrascosa i Venta de Mendoza. Part del seu terme s'integra al Parc Natural de los Calares del Ro Mundo i de la Sima.

 Poblaci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162640" title="Villavaliente" nonfiltered="1231" processed="1228" dbindex="66232">

Villavaliente s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. Es troba situat a 44 kilmetres de la capital de provncia, a la comarca de La Manchuela.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162641" title="Villapalacios" nonfiltered="1232" processed="1229" dbindex="66233">


Villapalacios s un municipi de la provncia d'Albacete, que es troba a 98 km de la capital de la provncia. Limita amb Alcaraz, Vianos, Salobre i Bienservida

Administraci.



Festes.
Festes patronals: del 13 al 17 de setembre

 Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament de Villapalacios;
Pea Me levanto a las 7;
Casa Quijano;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162643" title="Navas de Jorquera" nonfiltered="1233" processed="1230" dbindex="66234">

Navas de Jorquera s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete, dins la comarca de La Manchuela.

 Enllaos externs .
Web oficial de Navas de Jorquera;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162644" title="Pozohondo" nonfiltered="1234" processed="1231" dbindex="66235">

Pozohondo s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. Comprn las pedanies de Campillo de la Virgen, Nava de Abajo, Nava de Arriba i Los Pocicos.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162645" title="Pozo-Lorente" nonfiltered="1235" processed="1232" dbindex="66236">

Pozo-Lorente s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete que pertany al partit judicial de Casas-Ibez. T una poblaci, segons el cens de 2005, de 502 habitants (249 barons i 253 dones); en 2006 el cens recull la xifra de 477. 

Compta amb un temple parroquial del s. XVIII, sense obres d'art reseables. Antigament va pertnyer a l'Estat de Jorquera, dintre del Marquesat de Villena. Els seus principals recursos sn agrcoles, destacant els cereals i el vinyer. Tamb s important per a economia i la tradici del poble la caa, amb importants vedats de caa menor. Recentment ha inaugurat una cooperativa vitivincola. Les seves festes patronals se celebren el 3 de maig, en honor de la Santa Cruz, i el 26 de juliol en honor de Santa Anna. Tamb t molta tradici el romiatge de Sant Isidre (15 de maig). En les ltimes eleccions municipals del 27 de Maig de 2007 va guanyar el PSOE (5 regidors) obtenint el PP dos regidors. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162646" title="Ripar" nonfiltered="1236" processed="1233" dbindex="66237">

Ripar s un municipi de la provncia d'Albacete. Comprn les pedanies de Ripar, Casa de la Noguera, Cortijo del Cura, La Dehesa, Ripar Viejo, El Gollizo, El Laminador, El Lugar Nuevo, El Noguern, El Cortijo del B, Umbra-Angulo, El Villar, Arroyofro.

 Demografia .






Enllaos externs.
El Portal de Ripar  ;
Mancomunitat de la Sierra del Segura;
Portal turstic de la Sierra del Segura;
Parrquia del Espritu Santo de Ripar;
Maderas Nobles de la Sierra de Segura Silvicultura ecolgica;
Artesania de Ripar;
Associaci cultural "Sierra del Agua";
Club de ciclisme de muntanya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162647" title="Robledo" nonfiltered="1237" processed="1234" dbindex="66238">

Robledo s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. Inclou les pedanies d'El Cubillo i Los Chospes. Limita amb Alcaraz i Masegoso a l'est, Alcaraz i Peascosa al Sud,  Viveros i El Ballestero al Nord i amb la provncia de Jan (Andalusia) a l'oest.


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162648" title="La Roda" nonfiltered="1238" processed="1235" dbindex="66239">

La Roda s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete. 

 Evoluci demogrfica .



 Rodencs Illustres . 
 Toms Navarro Toms  filleg i lingista, Director de la Biblioteca Nacional d'Espanya de 1936 a 1939.
 Manuel Perucho cientfic i investigador.  ;
 Sixto Gonzlez Garca Poltic, Alcalde de La Roda de 1987 a 2007, Senador per la Provncia d'Albacete a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004 i diputat a les eleccions generals espanyoles de 2008.
 Jess Javier Perea Cortijo Poltic, diputat per la Provincia d'Albacete al Congrso dels Diputats a les eleccions generals espanyoles de 2000.

Enllaos externs.
Albacete siempre abierto;
Ajuntament de La Roda;
Club Polideportivo La Roda;
La Roda Club de Ftbol;
La Roda Wireless;
Frums de Albacete i Provncia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162650" title="Haplogrup mitocondrial hum E" nonfiltered="1239" processed="1236" dbindex="66240">
L'haplogrup mitocondrial hum E s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris. s un subgrup de l'haplogrup M.

L'haplogrup E est distribut per sud d'sia. Fins ara ha estat detectat a la pennsula malaia, a Saba i a Borneo; i tamb es troba present a la costa de Papua Nova Guinea aix com a Taiwan i a les Filipines i en algunes illes del Pacfic com ara Guam.

Referncies.
Ballinger, S.W., Schurr, T.G., Torroni, A., Gan, Y.Y., Hodge, J.A., Hassan, K., Chen, K.H., and Wallace, D.C. 1992. "Southeast Asian mitochondrial DNA analysis reveals genetic continuity of ancient mongoloid migrations". Genetics 130: 139-152.
Herrnstadt, C., Elson, J.L., Fahy, E., Preston, G., Turnbull, D.M., Anderson, C., Ghosh, S.S., Olefsky, J.M., Beal, M.F., Davis, R.E., et al. 2002. "Reduced-median-network analysis of complete mitochondrial DNA coding-region sequences for the major African, Asian, and European haplogroups". American Journal of Human Genetics 70: 1152-1171.
Ingman, M., Kaessmann, H., Pbo, S., and Gyllensten, U. 2000. Mitochondrial genome variation and the origin of modern humans. Nature 408: 708-713.  ;
Stoneking, M., Jorde, L.B., Bhatia, K., and Wilson, A.C. 1990. Geographic variation in human mitochondrial DNA from Papua New Guinea. Genetics 124: 717-733.
Torres, Mara Mercedes; Bravi, CM; Bortolini, MC; Duque, C; Callegari-Jacques, S; Ortiz, D; Bedoya, G;  Groot de Restrepo H; y Ruiz-Linares A. 2006. "A revertant of the major founder Native American haplogroup C common in populations from northern South America". American Journal of Human Biology 18(1): 59-65.
Trejaut, Jean A; Toomas Kivisild; Jun Hun Loo; Chien Liang Lee; Chun Lin He; Chia Jung Hsu; Zheng Yuan Li; and Marie Lin. 2005. Traces of Archaic Mitochondrial Lineages Persist in Austronesian-Speaking Formosan Populations Plos Biology 3 (8).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162652" title="Gens Servlia" nonfiltered="1240" processed="1237" dbindex="66241">
Gens Servlia fou una gens romana originalment patrcia i desprs tamb plebea. Fou una de les cases d'Alba Longa portades a Roma per Tulli Hostili i convertides en famlies patrcies inclosa en el grup de les minores gentes. 

Fou una gens rellevant en l'poca republicana i apareixen diverses vegades als Fasti. Encara apareixen Servilii al perode imperial. El primer que fou cnsol fou Publi Servili Prisc Estructe (495 aC) i el darrer Quint Servili Sil el 189.

Van usar els cognoms Ahala, Axilla, Cepi, Casca, Gem o Gemine, Glucia, Glbul, Prisc (amb el nom Filenes), Rul, Estructe, Tucca i Vtia (amb el nom Isuric).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162653" title="Atua" nonfiltered="1241" processed="1238" dbindex="66242">
En la mitologia polinsia els atues sn unes entitats equiparables a dus; en certes circumstncies tamb poden ser esperits referits d'una forma general.

La paraula atua s comuna a les diverses llenges polinsies per referir-se, avui, tant als dus politeistes com al Du monoteista. Algunes variacions sn: etua a Mangareva, atua a l'illa de Pasqua i otua a Tonga. S'usa en lemes i himnes nacionals per referir-se al Totpoders.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162654" title="Fotofbia" nonfiltered="1242" processed="1239" dbindex="66243">

La fotofbia s l'aversi a la llum per la molstia o dolor que causa. Pot ser causada per afeccions oculars (conjuntivitis, uvetis) o encefliques (meningitis).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162655" title="Hau-Maka" nonfiltered="1243" processed="1240" dbindex="66244">
Hau-Maka o Haumaka s un personatge de la mitologia de Pasqua que hauria indicat a l'ariki Hotu Matu'a que el seu dest era viatjar a l'Illa de Pasqua.

Referncies.
La Gaceta de Isla de Pascua Ao IV N8 Verano/Otoo 1999. La historia segn Pa Ara Hoa & S. Riroroko. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162657" title="DNA" nonfiltered="1244" processed="1241" dbindex="66245">
DNA (Dokokade Nakushita Aitsuno Aitsu) s un manga de Masakazu Katsura del que tamb s'ha fet un anime. A Espanya ha estat editat primerament per Norma Editorial i posteriorment per Planeta deAgostini.

Explica la vida de Junta Momonari, un estudiant que t el problema de vomitar amb el contacte amb les dones. En el futur, per, est destinat a transformar-se en el Megaplayboy que provocar superpoblaci a tot el mn, i per intentar evitar aquests fets s enviada del futur Karin Aoi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162662" title="Recollida selectiva" nonfiltered="1245" processed="1242" dbindex="66246">
La recollida selectiva s la separaci dels residus mitjanant el seu dipsit en diferents contenidors perqu siguin reciclats.

A Catalunya es desenvolupa a partir de la llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus que obliga a implantar la recollida selectiva a tots els municipis de ms de 5.000 habitants.

La llei estatal 11/97 de Envasos i Residus de Envasos obliga les empreses a cobrar una quantitat en cada envs de producte produt i la devoluci d'aquesta quantitat quan l'envs s retornat buit.

L'altre opci per les empreses era participar en un Sistema Integrat de Gesti que recull els envasos i d'aquesta manera les empreses productores d'envasos no s'han de fer crrec de la seva gesti. D'aquesta manera, l'any 1996 es crea ECOEMBES (Ecoembalajes Espaa, S.A.). s una empresa sense nim de lucre que collabora amb les comunitats autnomes i ajuntaments en la recollida selectiva d'envasos. ECOEMBES paga la diferncia de cost entre la recollida de slids urbans i el cost de la recollida selectiva. Aquesta diferncia s finanada per les empreses envasadores adherides i la seva contribuci econmica depn de la quantitat i la tipologia dels envasos posats a la venda.

En el cas del vidre, ECOVIDRIO s l'associaci sense nim de lucre on estan representats els sectors relacionats amb el reciclatge de vidre (envasadors, recuperadors i fabricants) encarregada de la gesti d'envasos de vidre a l'Estat Espanyol. La separaci de la fracci vidre en rees d'aportaci va ser la pionera ja que es va iniciar la recollida segregada d aquesta fracci abans d'instaurar-se la recollida selectiva. Tamb pel que fa a la recollida porta a porta, els clssics drapaires tenien un paper molt rellevant.

Una pea clau en el funcionament de la recollida selectiva rau en la collaboraci ciutada separant els residus aprofitables de la resta dels residus i dipositant-los en el seu contenidor corresponent. Per aix cal sensibilitzar la poblaci mitjanant campanyes d'educaci ambiental per tal d'augmentar la participaci de la gent.

Els contenidors de recollida selectiva es diferencien pel seu color i forma.


 Recollida selectiva d'envasos lleugers.  

La recollida es fa mitjanant el contenidors grocs que es troben installats a la via pblica i s'hi dipositen els envasos lleugers preferiblement esbandits i aixafats perqu ocupin menys volum. Uns altres punts de recollida poden ser les deixalleries. Posteriorment, els diferents materials barrejats (diversos plstics, acer, alumini i brics) que hi ha en els contenidor han de ser triats i separats per a cada fracci reciclable. 

El reciclatge dels envasos lleugers permet disminuir el volum d'aigua i energia gastat en la seva fabricaci i, a ms a ms, permet disminuir el volum de residus que van a parar a l'abocador. 

Es consideren envasos lleugers:

 Envasos de plstic (d aigua, de llet, de detergent, de iogurts...), que sn reciclats per a la fabricaci de bosses de plstic, mobiliari urb... o b per a obtenir nous envasos no aptes per a s alimentari (lleixius, detergents...).
 Brics (de llet, de vi...), que poden ser reciclats aprofitant conjuntament els seus components (fabricaci d'aglomerat) o b amb aprofitant per separat cada material (reciclatge del paper i valoritzaci energtica del polietil i l'alumini).
 Envasos d alumini o de llauna (de begudes, de conserves...) que sn 100 % reciclables.
 Bosses de plstic, ;
 Paper d alumini,
 Safates de poliestir.


 Recollida selectiva de cartr .
  
La recollida es fa mitjanant els contenidors de color blau installats a la via pblica on s'hi pot dipositar el paper/cartr separat i plegat per tal de disminuir el seu volum. Els grans productors del municipi que en generen una gran quantitat, com els comeros, es poden fer recollides porta a porta. Uns altres punts de recollida poden ser les deixalleries.  

El paper i cartr representen aproximadament un 25% en pes de les nostres deixalles.
Comprn els diaris, les revistes, els cartrons, el paper escrit...
Presenten diferents caracterstiques a causa de la seva composici i l s de tintes. 
El paper de cuina s preferible que se separi amb la matria orgnica.

Els beneficis obtinguts del reciclatge del paper sn la disminuci del consum d aigua en un 85 %, la disminuci de la necessitat de fibres vegetals, la reducci de la contaminaci atmosfrica i de l aigua, l'estalvi en el consum d energia en un 65 %, la reducci del volum de residus municipals i, a ms a ms, s'evita les importacions de fusta i de paper vell d altres pasos, cosa que representa milions de tones cada any.

De la recollida selectiva del paper-cartr s'obt diferents qualitats de paper com sn el paper ecolgic i el paper reciclat. 
El paper ecolgic s'elabora sense utilitzar clor en el procs de blanqueig de la pasta. El paper ecolgic es pot obtenir a partir de paper reciclat, la qual cosa garanteix la mnima utilitzaci de productes qumics i la depuraci de les aiges residuals. 
El paper reciclat s'obt majoritriament a partir de paper vell o residual. Es considera que compleix les condicions de paper reciclat per a impressi i escriptura el paper que cont, com a mnim, un 90 % en pes de fibres de recuperaci. La proporci de paper reciclat difereix segons la funci a qu sigui destinada. Per exemple els diaris tenen un 27,2 % i en llibres i revistes acostuma a ser d'un 7,5 %.


 Recollida selectiva de vidre .

Els ciutadans poden dipositar els envasos de vidre nets i sense taps als contenidors de color verd installats a la via pblica. Per a grans productors del municipi, com els bars i els restaurants, es poden fer recollides porta a porta.
Uns altres punts de recollida poden ser les deixalleries, especialment per a les ampolles de cava, ja que aix se'n possibilita la reutilitzaci.

Hi ha diferents tipus de vidre: vidre blanc, fonamentalment com a recipient de menjars i begudes, vidre de color i vidre pla (finestres, plats...).

El reciclatge de vidre permet disminuir el volum dels residus municipals ja que el vidre s un 8% en pes de les nostres deixalles. Tamb redueix la contaminaci atmosfrica en un 20% i de les aiges en un 50% al mateix temps que permet l'estalvi de recursos naturals ja que cada Kg de vidre recollit substitueix 1,2 Kg de matries verges. A ms a ms, hi ha una reducci del consum d energia en un 26%. L'energia que estalvia el reciclatge d'una ampolla mantindria encesa una bombeta de 100 watts durant 4 hores.

Hi ha envasos de vidre retornables que desprs d'un procs adient de rentatge es poden tornar a utilitzar per a la mateixa finalitat. Una ampolla de vidre es pot reutilitzar entre 40 i 60 vegades amb una despesa energtica del 5 % de la del reciclatge. 

El vidre s 100 % reciclable i mant el 100 % de les seves qualitats: 1 kg de vidre vell dna 1 kg de vidre reciclat. El reciclatge consisteix a fondre el vidre vell per fer-ne de nou.


 Recollida selectiva de matria orgnica .

La fracci orgnica s la ms pesada a causa de la seva densitat i la majoritria de la nostra brossa ja que representa, aproximadament, un 40 % d'aquesta. 
La recollida de la fracci orgnica s obligatria per a tots els municipis de Catalunya que superin els 5.000 habitants. Tot i aix, encara hi ha pobles que no l'han iniciada.

Els ciutadans poden dipositar la matria orgnica als contenidors de color marr que hi ha a la via pblica. Per als grans productors que en generen una gran quantitat (restaurants, hotels...) es pot fer la recollida porta a porta.

La matria orgnica es diposita als contenidors dins de bosses que haurien de ser compostables (de mid de blat de moro). A causa del seu preu ms elevat i la la dificultat per trobar-ne, alguns ajuntament deixen dipositar-hi la matria orgnica en bosses de plstic d'escombraries.

La matria orgnica recollida s portada a plantes de compostatge on s convertida en compost. Aquest compost s utilitzat com a fertilitzant orgnic.
 
Hi ha Ajuntaments i Consells Comarcals que, a part d'implantar la recollida selectiva de la matria orgnica, subvencionen el compostatge casol. Aquest es basa en fer compost a la nostra casa a partir de les prpies restes de menjar i del jard mitjanant un compostador.

Es considera matria orgnica:

 Restes de menjar i de la cuina:
 Restes de fruita i verdura,
 Restes de carn i peix,
 Paper de cuina i tovallons bruts,
 Closques d'ou i fruita seca,
 Marro de caf i restes d'infusions.

 Restes de jardineria;

A les poblacions on hi ha implantada la recollida selectiva de matria orgnica s'anomena fracci resta als residus que no sn reaprofitables (bolquers...).

 Recollida de residus especials .


 Recollida de piles i productes d'illuminaci usats .


 Recollida de residus informtics .


 Exemples de contenidors per la recollida selectiva .


Vegeu tamb.
Residu mnim;

 Enllaos externs .

Pgina de l'Agncia Catalana de Residu on es parla dels residus municipals;
Dades de la recollida selectiva per municipis da Catalunya l'any 2006;
Pgina principal d'ECOEMBES;
Pgina principal d'ECOVIDRIO;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162663" title="Ina (mitologia)" nonfiltered="1246" processed="1243" dbindex="66247">

En mitologia polinsia, Ina (en tahiti i hawai Hina; en samo Sina) s una detat lunar, filla de Kui o Vaitere que va mantenir una anguilaen un pot, per aquest de seguida va esdevenir el deu-anguila tuna, que va intentar violar-la. La gent d'Upolo la va rescatar i sentenciar a mort. Conforme a la seva petici ella va enterrar el seu cap en la sorra del que en va crixer el primer cocoter.

Est casada amb Marama, el du de la nit. Ella viu en el cel durant les hores de llum quan el seu marit no s visible.

T una filla anomenada Aroture.

En la mitologia tahitiana, Hina s la primera dona, esposa de Ti'i, que vivia a la Lluna.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162664" title="vea" nonfiltered="1247" processed="1244" dbindex="66248">
L'vea, tracte uveal o tnica vascular de l'ull s una tnica pigmentria i vascular de l'ull situada entre la lmina corneoescleral per fora i la retina per dins. Est formada anatmicament pel cos ciliar, la coroide i l'iris.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162668" title="Iris (anatomia)" nonfiltered="1248" processed="1245" dbindex="66249">
L'iris s una membrana circular, pigmentada i contrctil situada davant del cristall. En el seu centre es troba l'obertura anomenada pupilla.
 Funci .

s responsable del color dels nostres ulls.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162669" title="Donnie Darko" nonfiltered="1249" processed="1246" dbindex="66250">

Donnie Darko s una pellcula de Richard Kelly, que tot i que tingu poca repercussi, al cap d'un temps fou considerada una obra mestra per la crtica.

Ambientada als anys 80, relata la histria d un adolescent que, desprs d haver fugit de la mort, t visions sobre un estrany conill gegant anomenat Frank, que prediu que el mn arribar al seu final i  l obliga a cometre algunes accions per salvar-lo.

Anlisi.

Arrancada.

A mitja nit del 2 d Octubre de 1988, Donnie s despertat per una veu estranya que el porta fins a un camp de golf on conversa amb un conill, de mida humana, i d aspecte demonac anomenat Frank. Aquest li explica a en Donnie que el mn s acabar en 28 dies, 6 hores, 42 minuts i 12 segons. A la matinada segent, el jove es desperta en mig del camp de golf, llavors torna  a casa seva i descobreix que un motor d un avi ha caigut del cel i ha impactat en la seva habitaci.
Fins aqu seria l arrancada de la pellcula, ens presenten el personatge principal, i els personatges propers a ell i l ambient en qu viu, un poble anomenat Middlesex, cosa que podem conixer grcies a un cartell de les festes de Halloween del poble. Tamb ens plantegen la situaci a qu s haur d enfrontar el protagonista.

Desenvolupament.

Aqu comencen una srie d'esdeveniments que uneixen a Donnie amb una companya de classe, anomenada Gretchen. Aquesta mateixa nit, Frank se li apareix i li diu a Donnie que inundi l escola. Durant el film, s explica que Donnie pateix una malaltia mental. Donnie continua veient en Frank, i llavors comena a veure "Fletxes de Lquid" sortint dels pits de les persones, indicant els camins que les persones agafaran en el futur immediat.
Si aix s un indici de la  seva malaltia mental (psicosi) o cincia-ficci (o ambds casos), s deixat a l observador.
En una de les seves sortides, en el cinema, Frank se li torna aparixer i ordena a en Donnie que incendi la casa de Jim Cunningham, una "celebritat" de Middlesex. Quan els bombers investiguen l incendi, descobreixen una habitaci secreta, plena de material pedfil. 
Llavors, la professora d Educaci Fsica de Donnie, pensa que hi ha una "conspiraci" al voltant de la suposada pedoflia de Cunningham, i per aix decideix viatjar per ajudar-lo. A causa d aix la mare de Donnie, agafa el lloc de la professora d educaci fsica com a responsable del grup de dansa de la seva filla (Sparkle Motion), que fou seleccionat per competir en el concurs "Recerca d Estrelles '88" (Star Search '88).
Quan els seus pares se'n van, Donnie i la seva germana major, Elizabeth, fan una festa a casa seva. En aquesta festa hi ha un  interludi romntic  entre Donnie i Gretchen. Desprs la germana demana a les seves amigues on s Frank (el seu xicot) i li responen que ha anat a comprar algunes cerveses.
Aquesta cadena d esdeveniments serien el desenvolupament de la histria en la que podem seguir les activitats i el comportament del protagonista.

Desenlla.

Desprs d aquest "interludi romntic", Donnie torna a la festa, per se n adona que torna a veure les fletxes lquides en les persones; d alguna manera, recorda que queda poc temps i decideix endur-se n a Gretchen i als seus dos amics a veure a Roberta Sparrow ("via mort"). Desprs d entrar a casa seva, es troben amb dos lladres. Desprs de la lluita, Gretchen cau en la carretera. Mentre, via mort, estava aturada al mig de la carretera, mirant la seva bstia, ja que Donnie li havia escrit una carta amb les seves reflexions desprs d haver llegit el seu llibre. Frank estava conduint de tornada a la festa, quan topa amb Roberta Sparrow. Desprs d evitar atropellar-la, atropella a Gretchen, matant-la. Donnie corre fins el cadver de la seva novia, i en un ataque d ira, assassina en Frank. 
L avi en el que viatgen la mare i la germana menor de n Donnie, passa pel forat de cuc i un dels motors es desprn i s enviat de tornada en el temps. 
Donnie reapareix en la seva habitaci, estirat sobre el llit, rient mentre el motor cau, aixafant-lo.

Desprs d haver experimentat l Univers Tangent, i veient que els camins de cada sser viu segueixen a travs del temps, Donnie, a plena conscincia, mor. Salvant aix la vida de Gretchen, la de la seva mare, la de la seva germana menor i la de n Frank. Una explicaci simple de la pellcula i el seu final, s que en Donnie havia d assegurar-se (amb l ajuda de n Frank) que la cadena d esdeveniments, que causaren que el motor ans a travs del forat de cuc ocorri. Altrament, el portal hauria causat una paradoxa, causant la fi del mn.

Direcci artstica.

Donnie Darko, tot i sser rodada l any 2001 est ambientada al 1988. D aqu a que el dissenyador artstic fes una tasca excepcional en intentar recrear els ambients i vestits de l poca tot i no sser molt diferents a les de l'any 2001. Destaquen les robes dels personatges femenins. Aquestes vestimentes potencien especialment la sensaci d estar presenciant una pellcula rodada a la dcada dels vuitanta.
Amb aquesta tendncia de la moda de l poca hi trobam la senyoreta, la psicloga i la mare de n Donnie, cadascuna amb el seu estil propi.

Un altre factor important del film s el disseny de la mscara del conill d aparena diablica. 
La mscara sembla feta d algun material dur semblant a algun metall en el que s hi reflexa la llum i en la que s hi veuen nervis que creen clarobscurs per donar major carcter diablic. Els seus grans ulls, de tonalitat grisosa, romanen sempre inexpressius i t una gran boca que mostra tota la dentadura com si d un crani es tracts. El nas es basa simplement en dos forats.
La resta del vestit s molt simple en comparaci a la mscara. s de tela i sembla un s de peluix i porta guants a les mans.

Altres dades.

La dada ms curiosa s la que Donnie Darko fou filmada en exactament 28 dies, el mateix temps que transcorre en el temps flmic des que comena fins que es resol la situaci produda al principi;

El film compt amb un pressupost de 5 milions de dlars;

La can "Mad world" de la banda sonora original s una versi del primer xit de Tears for Fears, del 1982. ;

La vestimenta de Donnie Darko a la festa de la Nit de Bruixes, s el mateix que fou emprat per Johnny (William Zabka) a la pellcula Karate Kid. ;

La pellcula que en un principi Donnie (Jake Gyllenhaal) havia de veure al cinema era "C.H.U.D." de Douglas Cheek, per com que no pogueren aconseguir els drets d aquesta pellcula, Sam Raimi els deix gratis emetre algunes escenes del seu film "Posesion infernal".

Al principi de la pellcula, la mare de Donnie (Jake Gyllenhaal), s al jard llegint "It" de Stephen King, novella que tracta sobre un dimoni vestit de pallasso que turmenta als nens d un petit poble, histria que t similituds amb aquesta pellcula.

Drew Barrymore, a ms d intervenir com a actriu, ha exercit com a productora i impulsora del projecte.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162670" title="Fedre" nonfiltered="1250" processed="1247" dbindex="66251">

Gai Juli Fedre (Phaedrus, ) fou un poeta imbic grec que va viure al segle I dC durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi. 

De les poques coses que sabem de la seva vida les coneixem per espordiques notcies dels seus propis escrits. En el prleg del tercer llibre de les seves faules menciona la muntanya Pierus com el lloc de naixement, situada a Macednia. En el ttol del cinqu llibre escriu: Phaedri, Augusti Liberti, Fabulae Aesopiae, amb la qual cosa sabem que va ser originalment un esclau comprat a Trcia o Macednia i portat a Roma on va aprendre llat, i que el va manumetre August. No sabem si va nixer esclau, o per circumstncies desconegudes va caure en l'esclavitud.

Durant l'imperi de Tiberi, un emperador a qui no plaen els pensadors, Fedre va tenir problemes amb el dspota. En les seves faules Fedre ridiculitza les decisions injustes i arbitrries dels que abusen del poder. Eli Sej, confident i amic de Tiberi, el dugu als tribunals. Va ser desterrat, el mateix cstig que pat Ovidi. Quan va morir Sej, Tiberi torn a Roma i continu publicant faules, amb la intenci de combatre la immoralitat de la societat imperial romana.

Fedre va escriure cinc llibre de faules; en total 145 faules. En el ttol del seu primer llibre de faules, Fedre se sent hereu d'Isop, la seva font. La intenci de les faules s ensenyar i divertir. L'estructura de les faules s molt senzilla: un breu relat i una ensenyana que de vegades va abans del relat i, de vegades, hi va desprs.

L'expressi es clara i concisa i el llenguatge en general pur i correcte.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162683" title="Contraexemple" nonfiltered="1251" processed="1248" dbindex="66252">
En lgica, especialment en les seves aplicacions a matemtiques i filosofia, un contraexemple s una excepci a una regla general proposada, s a dir, un cas especfic de la falsedat d'una quantificaci universal (un "per a tot").

Per exemple, considerem la proposici "tots els escriptors sn intelligents". Com aquesta proposici diu que una certa propietat (intelligncia) s vlida per a tots els escriptors, incls un sol escriptor ximple provar la seva falsedat. En aquest cas, un escriptor ximple s un contraexemple a "tots els escriptor sn intelligents".

El nombre 2 s l'nic contraexemple de la proposici "tots els nombres primers sn nombres senars". Algunes proposicions poden ser negades amb un nombre major, incls infinit de contraexemples. Per exemple: "Tots els nombres senars sn primers" t infinits contraexemples: tots els mltiples senars de 3, 5, 7, etc.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162685" title="ric Rohmer" nonfiltered="1252" processed="1249" dbindex="66253">
ric Rohmer s un crtic i director de cine francs nascut amb el nom de Jean-Marie Maurice Scherer el 4 d'abril de 1920 a la ciutat francesa de Nancy a la regi meridional de Lorena.

 Cine .

Els seus comenaments en l'art es remunten a la dcada de 1940 quan inicia les seues activitats professionals en l'ensenyana de la literatura i en el periodisme grfic; en 1946, i davall el pseudnim de Gilbert Cordier publica la seua nica novella "Elizabeth". Durant eixos anys es convertix en assidu assistent a la Cinemateca francesa i adopta el nom pel qual se'l va conixer des d'all, Eric Rohmer en referncia a dos de les seues grans referncies, el director de cine austro-hongars Erich von Stroheim i el novellista britnic Sax Rohmer, autor de la srie Fu-Manch-manx.

Com a crtic de cine destac com a cap de redacci de la prestigiosa revista francesa Cahiers du cinema entre 1956 i 1963 junt amb qui va ser un dels seus grans mestres, Andr Bazin. En 1950, mentre filmava el seu primer curtmetratge, Journal d'un sclrat, va fundar junt amb Jean-Luc Godard i Jacques Rivette la revista de crtica cinematogrfica Gazette du Cinema, en eixa poca tamb va travar una relaci intellectual constant amb directors com Claude Chabrol, Alain Resnais i Franois Truffaut. En eixos anys, i junt amb Chabrol, van escriure el llibre Hithcock, els seus primers quaranta-quatre films. El Signe del Lle, de 1959 s el seu primer llargmetratge, que va obtindre una bona recepci per part de la crtica per que no va ser tan ben rebut pel pblic. En 1962, junt amb el director alemany Barbet Schroeder i a la productora Margaret Menegoz creen una empresa productora de pellcules anomenada "Els Films du Losange", que fins a l'actualitat ha realitzat ms de 80 pellcules.

El cine d'Eric Rohmer es caracteritza per la seua simplicitat i agudesa intellectual, en climes de profunda empatia amb les locacions i amb aquells personatges que definixen el sentit moral de cada una de les seues histries. Probablement la separaci de la seua carrera en tres grans etapes aporte claredat des dels temes i ttols dels seus films a aquells que no hagen vist el seu cine. En la dcada del 60 va comenar la srie de films "Sis contes morals" on aborda una temtica que travessa tota la seua carrera, la banalitat de la vida entorn de les paraules buides, les accions que duen a terme els individus per canals que desafien a la seua prpia identitat i voluntat. Aquesta etapa est caracteritzada pels seus films d'amors i desamors, i per l'mfasi en la paraula posada en boca dels seus personatges, no per a aportar informaci, sin per a definir les seues personalitats per mitj de la xarrada quotidiana. Els Contes Morals van ser concebuts originriament com una novella, no obstant Rohmer va desistir de continuar escrivint quan va descobrir que algunes situacions podien definir-se per mitj d'imatges i no de paraules. En referncia a aquestes idees, Rohmer va declarar: " (...) jo no dic coses en les meues pellcules, jo mostre gent que parla i es mou com els paisatges, les cares, els gestos i els seus comportaments (...)".

El primer reconeixement al seu treball en un festival de cine va ser en 1967 quan La colleccionista va integrar la nmina de films en competncia oficial del Festival Internacional de Cine de Berln i va obtindre dos distincions, una a Millor pellcula per a pblic  jove i el reconeixement del Premi especial del jurat. Tres anys ms tard, en 1970 va ser nominat al Oscar en el roig Millor film parlat en idioma no angls pel seu llargmetratge La meua nit amb Maud, premi que va obtindre Z, dirigida pel grec Constantin costa-Costa-Gavras. L'any segent, el mateix film va ser nominat a Millor gui original, distinci que eixa vegada va quedar per a la pellcula bllica Patton. 

Entre 1981 i 1987, i desprs del seu xit amb l'adaptaci d'poca La Marquesa de O de 1976, va filmar una altra saga crida "Comdies i proverbis", que compta amb set produccions entre les que es destaca el seu film ms personal i amb major xit tant a nivell comercial amb artstic El raig verd de 1986. Esta etapa est marcada per una posici ms optimista, amb sabors que remeten a un cine post nouvelle vague, amb una amargor constant que finalitza en films esperanadors, on els personatges busquen arribar a un objectiu i eixa mateixa busca resulta ser el punt central de la mirada de Rohmer. Amb molts punts en com amb "Comdies i proverbis", en 1990 comena la seua ltima saga crida "Contes de les quatre estacions" on s'interna des d'una poca del calendari en histries de relacions humanes, on l'amor s el principal protagonista i l'engany, present de manera notable en els seus "Sis contes morals", li deixa el seu lloc a una sensaci ambigua d'inseguretat i desig contingut no present els primers anys de la dcada dels 80.

 Personalitat .

Rohmer va intentar treballar al llarg de 40 anys amb un tancat equip de treball, per la qual cosa va repetir collaboradors, actors i tcnics. Entre ells pot destacar-se la delicada i sofisticada labor de Marie Rivire com a actriu en 9 de les seues produccions, el treball magnfic de l'espanyol Nstor Ametlers en la direcci de fotografia. Des que en 1992 Ametlers va morir, Rohmer va comenar a treballar amb la directora de fotografia Diane Baratier, amb qui va realitzar tots els seus treballs des d'eixe moment, dotant a films realitzats en format digital d'una profunditat i complexitat visual sorprenents. Mary Stephen va editar les ltimes 9 produccions de Rohmer i Franoise Etchegaray va produir 7 de les seues ltimes 10 pellcules. Mentre que l'actual presidenta d'Unifrance, Margaret Mngoz va produir 11 films d'Eric Rohmer i Pascal Ribier va realitzar el so de tots els seus films de la dcada del 90. Este punt s vital per a comprendre la personalitat del director francs, qui s introvertit, no dna entrevistes a la premsa perqu preferix caminar tranquil per Pars sense ser reconegut; tampoc assistix a entregues de premis o festivals de cine. I s per a que sol tindre  un equip de treball inamovible, els mateixos collaboradors i tcnics per anys, persones de la seua confiana, tant personal com professional. En aquest context, poc se sap de la seua vida privada, llevat que des de jove va estimar la naturalesa, la msica clssica, que utilitza sovint en les seues pellcules, la seua afici constant i molt devota al cristianisme i el seu conservadorisme poltic sn xicotets indicis en un personatge que noms es dna a conixer amb les seues pellcules.

 Pellcules (en idioma original).

Journal d'un sclrat (1950) ;

Prsentation ou Charlotte et sn steak (1951) ;

Els Petites filles modles (1952) ;

Brnice (1954) ;

La Sonate  Kreutzer (1956) ;

Vronique et sn cancre (1958) ;

Li Signe du lion (1959);

La Carrire de Suzanne (1963) ;

La Boulangre de Monceau (1963) ;

 Nadja  Paris (1964) ;

Place de l'toile (1965) ;

Unix tudiante d'aujourd'hui (1966) ;

Fermire  Montfauon (1967) ;

La Collectionneuse  (1967);

Ma Nuit chez Maud (1969);

Li Genou de Claire  (1971);

l'Amour el l'aprs-midi (1972);

Die Marquise von O... ((1976);

Perceval li Gallois (1978);

La Femme de l'aviateur (1980);

Li Beau mariage (1982);

Loup i s? (1983);

Pauline  la plage (1983);

Els Nuits de la pleine lune (1984);

Li Rai vert (1986);

Quatre aventures de Reinette et Mirabelle (1987);

l'Ami de ms amie (1987);

Vaig comptar de printemps (1990);

Vaig comptar d'hiver (1992);

l'Arbre, li maire et la mdiathque (1993);

Els Rendez-vous de Paris (1995);

Vaig comptar d't (1996);

Vaig comptar d'automne (1998);

l'Anglaise et li duc (2000);

Triple Agent (2004);

Enllaos externs.

Filmografia;
Els Films du Losange;
Eric Rohmer: Highly Unofficial Page;
Entrevista 1;
Entrevista 2;
Estudi Eric Rohmer Per Alejandro G. Calvo;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162688" title="Richard Kelly" nonfiltered="1253" processed="1250" dbindex="66254">
Richard Kelly (Newport News, Virginia (Estats Units), 28 de mar de 1975) s un director de cinema nord-americ.

Biografia.
Curs els seus estudis de cinema a la University of Southern California, llicenciant-se l any 1997. Desprs de filmar els curtmetratges The Goodbye Place i Visceral Matter, el 2001 s embarc en el seu propi projecte com a autor complet (gui i direcci): Donnie Darko, aconseguint construir una imaginativa histria, el major mrit de la qual arrela en la plasmaci d una atmosfera inquietant, terrorfica (sense ser una pellcula de terror, en el sentit estricte de la paraula), i per sobre de tot, sorprenent. En paraules del director "la meva visi original fou sempre una mena de relat pic de cincia ficci", i encara que finalment, degut a raons pressupostries, hagu de renunciar a part de la seva pretensi inicial, el resultat ha pagat la pena.

Malgrat no obtenir grans xifres de recaudaci, aquesta pellcula es convert de forma quasi immediata en un film de culte, i el director, davant l allau de teories relatives a la interpretaci del significat de la seva opera prima, decid estrenar el 2004 Donnie Darko: The Director's Cut, en la que a ms de retocar digitalment determinades escenes, hi va incloure metratge addicional.
 
El 2005 escrigu els guions de Domino, dirigida per Tony Scott; i The Box , d'Eli Roth. Desprs s engresc en la fase de post-producci del seu esperadssim segon projecte com a director: Southland Tales que estren, finalment, durant el 2006. 

Filmografia.
Escriptor i director.
 The Goodbye Place (1996);
 Visceral Matter (1997);
 Donnie Darko (2001);
 Southland Tales (2008);
 The Box (2008);

Escriptor.
 Domino (2005);
 The Box (2006);
 The House at the End of the Street;
 Optimistic (2006);
 Vanishing Point remake;

Enllaos exteriors.
;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162690" title="Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2006" nonfiltered="1254" processed="1251" dbindex="66255">
Llista amb l'activitat de les seleccions catalanes absolutes durant l'any 2006.























 En negreta els esports on les seleccions catalanes estan reconegudes oficialment.
 En negreta els campionats internacionals oficials.


 Notes i Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162702" title="Federaci Catalana d'Handbol" nonfiltered="1255" processed="1252" dbindex="66256">
La Federaci Catalana d'handbol (FCH) s l'organisme esportiu que dirigeix la practica de l'handbol a Catalunya.

Histria.
Es va crear el 23 de desembre de 1982 a partir de les federacions catalanes provincials existents.

Aquestes federacions provincials s'havien establert l'any 1955 (Barcelona, Girona i Lleida) i el 1956 (Tarragona) com a una descentralitzaci de la federaci de l'poca.

Competicions.
A ms de les competicions de les diverses categories, la Federaci Catalana d'Handbol va organitzar entre els anys 1981 i 1997 la Lliga Catalana amb els millors equips catalans. 

Des del 1997, i conjuntament amb la Ligue Languedoc Roussillon, organitza la Lliga dels Pirineus amb els dos millors equips de cada federaci. A partir de  l'any 2000 tamb es va comenar a disputar la Lliga dels Pirineus femenina.  


Vegeu tamb.
Lliga Catalana d'handbol;
Lliga dels Pirineus d'handbol;
Lliga dels Pirineus d'handbol femenina;

Enllaos externs.
Federaci Catalana d'Handbol;
Video sobre l'ltima Nit de l'Handbol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162703" title="Lliga dels Pirineus d'handbol femenina" nonfiltered="1256" processed="1253" dbindex="66257">
La Lliga dels Pirineus femenina s una competici internacional d'handbol oficial organitzada per la Federaci Catalana d'Handbol i la Ligue Languedoc Roussillon, amb els dos millors equips de cada federaci. Es disputa des de l'any 2000.

 Historial .
 2000 Detalls:  HB Cercle Nmes;
 2001 Detalls:  BM Montcada;
 2002 Detalls:  HB Cercle Nmes;
 2003 Detalls:  HB Cercle Nmes;
 2004 Detalls:  Associaci Lleidatana;
 2005 Detalls:  HB Cercle Nmes;
 2006 Detalls:  Associaci Lleidatana;
 2007 Detalls:  HB Cercle Nmes;
 2008 Detalls:  Sun AL Bouillargues;
S'especifica l'any natural de la competici. Al ser un torneig que es disputa a inici de temporada, la temporada ser la que s'inicia en l'any indicat i acaba en el segent. Per exemple, any 2006 fa referncia a la temporada 2006-07.

Palmars.
 5  HB Cercle Nmes (2000, 2002, 2003, 2005 i 2007);
 2  Associaci Lleidatana (2004 i 2006);
 1  BM Montcada (2001);
 1  Sun AL Bouillargues (2008);

Articles relacionats.
Lliga dels Pirineus d'handbol masculina;

Enllaos externs.
Federaci Catalana d'Handbol;
Ligue Languedoc-Roussillon de Handball;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162705" title="Embassament del Pasteral" nonfiltered="1257" processed="1254" dbindex="66258">
L'embassament del Pasteral, al terme municipal de Cellera de Ter, pren el nom del barri del mateix nom d'aquest municipi. Pertany a la conca del riu Ter i, juntament amb el de Sau i el de Susqueda, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162710" title="Belial" nonfiltered="1258" processed="1255" dbindex="66259">
Belial s un dimoni, el nom del qual significa en hebreu "sense vlua". Viu al nord de l'infern i t ms fora al mes de gener. Sol governar els elementals de terra, que llena en hordes destructores sobre la Terra. Segons les versions, s el pare de Llucifer o el seu subordinat. S'associa a la luxria i a tot el que impliqui bruixeria. 

En l'obra de John Milton, el Parads Perdut, aconsella abandonar la guerra directa contra el Cel. T una aparena agradable i conven els sacerdots que abandonin la seva fe.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162716" title="Barry Gibb" nonfiltered="1259" processed="1256" dbindex="66260">
Barry Alan Crompton Gibb (Douglas, 1 de setembre de 1946) s un dels components dels Bee Gees, un dels millors i ms coneguts grups de Pop de la histria.

Barry Gibb s cantant, compositor i productor. Els seus majors xits els ha obtingut amb els Bee Gees, tot i que t treballs com a cantant en solitari: el senzill I'll Kiss Your Memory i els lbums Now Voyager i Hawks.

Com a productor, ha tingut fora grans xits: Flowing Rivers, Shadow Dancing i After Dark, del seu germ Andy Gibb, i Guilty, de Barbra Streisand; Heartbreaker, de Dionne Warwick; Eyes That See In the Dark, de Kenny Rogers; Eaten Alive, de Diana Ross o Guilty Pleasures, de nou amb Barbra Streisand.

Actualitat.
L'any 2005 ha publicat un parell de canons seves a Internet: Doctor Mann i Underworld. Aquesta ltima forma part del disc de la banda sonora de la pellcula Arctic Tale, tot i que no apareix en ella.  L'agost de 2007 ha publicat Drown On The River, continguda a la banda sonora de Deal. L'abril de 2008 ha presentat la can The Heart Knows, un duet amb Olivia Newton-John contingut al seu l'lbum The Great Walk to Beijing. A Celebration in Song.


Enllaos externs.
Lloc oficial de Barry Gibb ;
Lloc oficial dels Bee Gees ;
Lloc web dels Bee Gees ;
El millor lloc sobre les canons dels germans Gibb ;
Lloc web sobre els Bee Gees en catal ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162718" title="Vernalitzaci" nonfiltered="1260" processed="1257" dbindex="66261">
La vernalitzaci s la promoci de la floraci per un tractament de fred previ durant la fase de planta jove. La percepci d'aquest fred es fa als borrons. Sobretot les plantes de dia llarg, com el blat, necessiten la vernalitzaci per a florir.
Sembla ser que hi ha un fitoregulador (hormona vegetal) especfic de la vernalitzaci que de moment anomenen vernalina. Tamb s'est comenant a investigar el paper de les giberilines (reguladors hormonals) en la vernalitzaci.
Si ms no, la vernalitzaci s un procs poc estudiat i encara no se'n coneix del tot el funcionament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162720" title="RACC" nonfiltered="1261" processed="1258" dbindex="66262">

El RACC (Reial Autombil Club de Catalunya) s un club d'automobilistes d'origen catal. L'entitat t ms d'un mili d'afiliats . Entre els serveis que ofereix als seus socis destaca l'assistncia en carretera.

El RACC tamb disposa de diverses autoescoles i agncies de viatges. El seu president s Sebasti Salvad Plandiura des del 1985.


Referncies.
;
Enllaos externs.
Web oficial del RACC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162724" title="Serra del Tallat" nonfiltered="1262" processed="1259" dbindex="66263">

La serra del Tallat fa de lmit natural entre les comarques de l'Urgell, al nord, i la Conca de Barber, al sud, i es pot considerar la continuaci de la Serra de Vilob, a l'oest, de la qual est separada pel Coll de Senan. El seu punt ms alt s el Tossal Gros de Vallbona, amb 802,9 m d'altitud, al terme municipal de l'Espluga de Francol (Conca de Barber). La recorre parcialment el sender GR-171.

El 2006 s'hi va comenar la constucci del parc elic "Serra del Tallat".

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162735" title="Haplogrup mitocondrial hum I" nonfiltered="1263" processed="1260" dbindex="66264">
L'haplogrup mitocondrial hum I s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

L'haplogrup I s trobat a tota Europa, aix com al Prxim Orient.  Es veu que va aparixer a l'Eursia fa uns 30.000 anys, i que va ser un dels primers haplogrups en emigrar a Europa.

El seu haplogrup ancestral es l'haplogrup N.

 Enllaos externs .
dispersi de l'haplogrup I, del National Geographic;
Iris;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162738" title="Haplogrup mitocondrial hum S" nonfiltered="1264" processed="1261" dbindex="66265">
L'haplogrup mitocondrial hum S s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

s descendent del macrohaplogrup N

Es troba en els aborgens australians.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162741" title="Catalan TV" nonfiltered="1265" processed="1262" dbindex="66266">
Catalan TV s un canal privat de televisi local de la poblaci sarda de l'Alguer. Catalan TV emet la seva programaci tant en itali com amb la variant dialectal algueresa del catal.

L'emissora va nixer l'any 2004 i emet alguns programes produts per Televisi de Catalunya. 

Enllaos externs.
Catalan TV;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162749" title="Gran Premi de Frana del 2000" nonfiltered="1266" processed="1263" dbindex="66267">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 2000, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 2  de juliol del 2000.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: David Coulthard   ;
 Volta  rpida: David Coulthard  1m  19. 479s;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162751" title="Joan Oms i Llohis" nonfiltered="1267" processed="1264" dbindex="66268">
Joan Oms i Llohis (nascut a Barcelona en 1947) s un poltic catal. 

Prit qumic, enginyer tcnic industrial qumic i professor de qumica d'FP o Cicles formatius de mig i grau superior. Activista ecologista i antinuclear, s'inici polticament en el Collectiu Comunista Catal (CCC), amb el que el 1980 es va integrar a Nacionalistes d'Esquerra (Nd'E), simultanejada amb la seva militncia a la Crida a la Solidaritat. El 1985 se'n separaria per a formar el Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN), que es presentaria a les eleccions coaligat amb Alternativa Verda - Moviment Ecologista de Catalunya.

Desprs ha estat fundador d'Els Verds de Catalunya. Fou regidor de l'Hospitalet de Llobregat entre 1994 i 1998 a les llistes de la coalici Iniciativa per Catalunya-Els Verds.

L'any 2004 fou nomenat diputat per la provncia de Barcelona al Congrs dels Diputats per Els Verds dins la candidatura del Partit Socialista de Catalunya (PSC).

 Enllaos externs .
  Fitxa de Joan Oms al Congrs dels Diputats;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162753" title="Gran Premi de Frana del 2001" nonfiltered="1268" processed="1265" dbindex="66269">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 2001, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 1  de juliol del 2001.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Ralf Schumacher   ;
 Volta  rpida: David Coulthard  1m  16. 088s;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162758" title="Setge de Haarlem" nonfiltered="1269" processed="1266" dbindex="66270">

El setge de Haarlem va tenir lloc entre desembre de 1572 i juliol de 1573 en el marc de la guerra dels Vuitanta Anys. Va ser duta a terme per Don Fadrique, fill de Fernando lvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, governador dels Pasos Baixos i comandant de l'exrcit espanyol.

La campanya.
Rere la presa de Brielle a mans dels captaires del mar, la ciutat va trigar un temps en unir-se a la rebelli contra Felip II degut a la reticncia dels funcionaris, tot i que finalment el 4 de juliol de 1572 es va posar a favor del prncep d'Orange.

Durant la campanya d'aquella tardor de 1572  la ciutat de Zutphen va ser presa,  el 17 de novembre i els seus habitants foren assassinats per les tropes espanyoles. L'1 de desembre li va tocar a Naarden que va crrer la mateixa sort.

La ciutat d'Amsterdam que encara era lleial a Felip II, va fer arribar a Haarlem el missatge de qu era possible arribar a una soluci negociada amb Don Fadrique, motiu pel qual la ciutat va enviar una delegaci de quatre membres a iniciar les negociacions. El governador de la ciutat va convncer a la milcia de romandre fidel a Guillem d'Orange i va substituir a la administraci de la ciutat per personatges afins a Guillem. 

Quan la delegaci enviada a Amsterdam va tornar se'ls va condemnar per traci i van ser enviats al prncep Guillem.

El setge.

Desprs d'establir-se el setge ja el dia 18 de desembre s'ha situat la primera bateria de canons i, precipitadament, el dia 20 es dna el primer assalt al revell que fracassa i obliga a Don Fadrique a establir un setge en tota regla.

La dificultat en allar completament a la ciutat de l'exterior va ser el motiu de la llarga durada del setge, ja que els assetjats rebien contnuament provisions i reforos de l'exterior. La proximitat del llac Haarlemmermeer permetia un enviament de reforos mitjanant embarcacions, i al gelar-se els camps i canals mitjanant trineus arrossegats per mules. Els holandesos tamb van utilitzar homes calats amb patins per a fer arribar  provements a la ciutat. Els assetjats feien sortides freqents en les que atacaven a les tropes espanyoles i durant les quals aprofitaven per introduir queviures. Es donava el cas que la situaci dels assetjadors era pitjor que la dels assetjats, ja que les lnies de subministre de l'exrcit espanyol estaven tallades constantment pels rebels holandesos.

El 17 de gener es va conquerir el revell. Va seguir una guerra de mines en la que els espanyols van intentar fer volar les defenses de la ciutat i els holandesos cavaven contramines per fer volar les mines dels espanyols. El 31 de gener es va llanar un altre assalt que de nou  va acabar en fracs.

Finalment el 29 de mar amb l'ajuda de la ciutat d'Amsterdam, els espanyols van tallar els accessos a Haarlem pel llac, allant completament a la ciutat. Des de l'exterior es va intentar entrar subministres a la ciutat mitjanant homes equipats amb perxes per salvar els obstacles a travs dels canals i zones inundades.

Amb la contnua arribada de reforos per les tropes de Don Fadrique i la millora en l'arribada dels subministres per l'exrcit espanyol, l'encerclament es va fer impenetrable. Grcies a la captura d'un desertor, Don Fadrique va tenir notcia de l'escassetat i la fam que comenaven a patir a la ciutat i sense llanar cap altre assalt, va esperar a rendir-la per gana.

El 8 de juliol el prncep d'Orange va intentar amb 5.000 homes entrar subministres a la ciutat, patint grans prdues i perdent els aliments que transportaven. Les tropes espanyoles van desfilar davant les muralles de Haarlem amb les ensenyes capturades a les tropes de Guillem per donar-los-hi a entendre que ja no hi havia esperana. La ciutat es va rendir el dia 14. Mitjanant el pagament de 250.000 florins van evitar el saqueig i mort dels seus habitants, tot i que es va penjar a ms de dos mil dels seus defensors.

El resultat.

Tot i que finalment fossin derrotats, la prolongada resistncia de la ciutat de Haarlem va ser una victria moral dels holandesos, que van demostrar que era possible resistir-se a l'exrcit espanyol.

El cost en diners i en homes del setge de Haarlem va resultar prohibitiu per a l'economia de la corona. Quinze dies desprs de la presa de la ciutat, els teros s'amotinaven per falta de pagues perdent aix l'efecte de la conquesta.

La brutalitat i el salvatgisme que ambdues parts van balafiar en el setge de Haarlem es posa de manifest en accions com la decapitaci d'un holands per tirar el seu cap als defensors, al que van respondre amb la decapitaci, el 27 de maig d'onze presoners lleials a la corona espanyola, per desprs llanar el seu cap contra les atacants amb la segent nota:

 Els de Haarlem paguen als d'Alba perqu no prossegueixi amb la guerra per no haver pagat la Dcima, deu caps i per usura de la dillaci afegeixen l'onz  fent allusi al tribut imposat pel duc per finanar l'exrcit.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162760" title="Gran Premi de Frana del 2002" nonfiltered="1270" processed="1267" dbindex="66271">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 2002, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 21  de juliol del 2002.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Juan Pablo Montoya   ;
 Volta  rpida: David Coulthard  1m  15. 045;







 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162761" title="Chirmont" nonfiltered="1271" processed="1268" dbindex="66272">

Chirmont s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 108 habitants.

 Situaci .
Chirmont s travessat per la carretera D188, que condueix a Esclainvillers. Es troba uns quants quilmetres al sud d'Ailly-sur-Noye i a uns cinc quilmetres de la frontera del Somme amb l'Oise. 

 Administraci .
Chirmont forma part del cant d'Ailly-sur-Noye, que al seu torn forma part del districte de Montdidier. L'alcalde de la ciutat s Jean-Michel Vanooteghem (2001-2008).

 Histria .

 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis del Somme;

 Enllaos externs .
Chirmont al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Chirmont;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162763" title="Mont Longonot" nonfiltered="1272" processed="1269" dbindex="66273">

El Mont Longonot s un volc adormit situat al sud-est del llac Naivasha a la zona del Rift Valley, a Kenya. S'estima que l'ltima erupci d'aquest volc fou cap al 1860. Forma part del Parc Nacional del Mont Logonot. Est a 60 km de Nairobi. A prop tamb hi ha un poble que t el mateix nom, Longonot.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162767" title="Uni Esportiva Puol" nonfiltered="1273" processed="1270" dbindex="66274">

La Uni Esportiva Puol s un club de futbol de la ciutat de Puol (Horta Nord, Pas Valenci). Va ser fundat en 1951. El seu estadi s el Josep Claramunt. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi. 

Disposa de 2 filials. El Puol B juga a Preferent, mentre que el Puol C ho fa a categories regionals.

 Histria.

El 2 de febrer de 1951, neix la UE Puol, de la uni de dos clubs de la ciutat, l'Esplai i l'Atltic. Eixe mateix any ja juga amb equips del cap-i-casal i al setembre debuta en la II Regional. Desprs d'uns anys jugant en diverses categores regionals, incls amb la participaci com a no-federat en els anys seixanta, el Puol obt l'ascens a la 3a Divisi la temporada 79/80, en la qual tamb debuta a la Copa del Rei, sent eliminat pel Crevillent.

Eixa mateixa temporada ( 79/80 ) tamb s'imposa al Campionat d'Espanya Aficionats. Sn els millors anys del Puol, que a la temporada segent quedaria en 4t lloc. 

Assolit eixe punt, l'equip torna a caure a les categories regionals durant la dcada dels 80. A la dcada dels 90 no arribaria a consolidar-se i exerceria d'equip ascensor entre la I Regional i el Preferent. A la fi, amb l'arribada del nou segle, el Puol tornaria a la 3a Divisi.

 Jugadors importants .

De l'escola del Puol han sorgit jugadors com l'internacional Pep Claramunt, o d'altres com ara Sebasti, Figuerola, Sanchis, Esteve, E. Claramunt...

 Enllaos externs.
 Pgina Oficial UE Puol;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162768" title="Esclainvillers" nonfiltered="1274" processed="1271" dbindex="66275">


Esclainvillers s un municipi francs, situat al departament del Somme, dins la regi de la Picardia.

 Situaci .
Esclainvillers s travessat per la carretera D188. Es troba uns quants quilmetres al sud d'Ailly-sur-Noye i a uns tres quilmetres de la frontera del Somme amb l'Oise. 

 Administraci .
Esclainvillers forma part del cant d'Ailly-sur-Noye, que al seu torn forma part del districte de Montdidier. L'alcalde de la ciutat s Alain Surhomme (2001-2008).

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis del Somme;

 Enllaos externs .
Esclainvillers al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Esclainvillers;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162773" title="Escriu un cop, executa arreu" nonfiltered="1275" processed="1272" dbindex="66276">
"Escriu un cop, executa arreu" o Write once, run anywhere (WORA), s un eslgan creat per Sun Microsystems per illustrar els beneficis de la multiplataforma del llenguatge Java .  Idealment, aix vol dir que Java pot ser desenvolupat sobre qualsevol dispositiu, compilat a bytecode estndard i hom pot esperar executar-lo sobre qualsevol dispositiu equipat amb una Mquina Virtual de Java .  La installaci d'una JVM o intrpret de Java en xips, dispositius o paquets de software ha esdevingut una prctica estndard de la indstria.

Per exemple, aix vol dir que un programador pot desenvolupar codi en un PC i pot esperar que s'executi en telfons mbils ,  routers  o mainframes  equipats amb Java, sense cap ajustament addicional. D'aqu ve l'expressi Escriu un cop, executa arreu. La intenci d'aquesta filosofia consisteix en estalviar als programadors l'esfor d'escriure una versi diferent dels seus aplicatius per cada plataforma o sistema operatiu sobre els que el pensen posar en funcionament.

La grcia s el fet que les JVM  estan escrites per una mplia varietat de sistemes operatius, com ara Windows, Linux, Solaris, Netware, HP-UX i Mac OS. Per un desenvolupador, la capa del nivell d'abstracci que Java ofereix s sovint ms profitosa que recompilar el software per cada combinaci de sistema operatiu i arquitectura sobre les que hauria de crrer.

 Veieu Tamb .
 Plataforma Java;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162775" title="Haplogrup mitocondrial hum Y" nonfiltered="1276" processed="1273" dbindex="66277">
L'haplogrup mitocondrial hum Y s un haplogrup hum que es distingeix per l'haplotip dels mitocondris.

L'haplogroup Y es va trobar en poblacions del sud de Sibria a uan freqncia inferior al 3%. Tanmateix, aquest haplogrup s'ha trobat en freqncies molt elevades entre els ainus i els nivkhis. 

Referncies.


 Enllaos externs .
Seqncies de l'haplogrup Y;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162780" title="Fatboy Slim" nonfiltered="1277" processed="1274" dbindex="66278">


Fatboy Slim (nom artstic de Quentin Leo Cook, nascut el 13 de juliol de 1963, i tamb conegut com a Norman Cook) s un msic britnic que composa msica electrnica de l'estil big beat. Va deixar d'anomenar-se 'Quentin' i comen a utilitzar el nom de 'Norman' quan encara no havia acabat l'escola, molt abans d'adoptar qualsevol altre pseudnim.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162781" title="Laguna de Negrillos" nonfiltered="1278" processed="1275" dbindex="66279">

Laguna de Negrillos s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi . 
 Cabaeros ;
 Conforcos ;
 Laguna de Negrillos ;
 Villamorico ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162782" title="Mquina Virtual Java" nonfiltered="1279" processed="1276" dbindex="66280">
Una Mquina Virtual Java (JVM) s una srie programes d'ordinador i estructures de dades que implementen un model especfic de mquina virtual. Aquest model accepta un  tipus de llenguatge intermig, habitualment anomenat bytecode, que conceptualment representa el conjunt d'instruccions d'un llenguatge de Programaci basat en pila i una capa d'arquitectura orientada a la seguretat. Aquest codi majoritriament est generat per compiladors de Llenguatge Java, encara que la JVM tmab pot estar construda per compiladors d'altres llenguatges. Les JVM que usen la marca registrada de Java, haurien d'estar desenvolupades per d'altres companyies, en tant en quant s'adhereixen al estndard JVM  publicat per Sun. 

La JVM s un component crucial de la Plataforma Java. Com que les JVMs estan disponibles per multitud de plataformes de maquinari i de programari, Java, tant pot ser un middleware  i una plataforma de ple dret -d'aqu l'expressi escriu un cop, executa arreu, L's del mateix bytecode per totes les plataformes permet a java ser descrit com "escriu un cop, executa arreu", en contraposici a l"'escriu un cop, compila arreu". La JVM habilita unes funcionalitats niques, com ara, la Gesti auntomtica d'excepcions , que proveeix informaci de debugatge per qualsevol error de programari (excepcions) independents del codi font.

 Vegeu tamb .

Java;
MIDP;
MIDlet;
CLDC;
CDC;
Java ME;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162783" title="Serra d'Agullent" nonfiltered="1280" processed="1277" dbindex="66281">
La serra d'Agullent, tamb coneguda per la serra de la Cova Alta, es troba situada en el lmit entre les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoi, al Pas Valenci, s un sistema muntanyenc disposat d'est a oest (orientaci btica, en aquest cas inclosa en el prebtic extern) formant una continuitat muntanyosa amb les serres de la Solana (a l'oest) i el Benicadell (a l'est).

Aquesta serra d'Agullent est envoltada per les poblacions del Beniatjar, Otos, Carrcola, Atzeneta d'Albaida, Albaida, Benissoda, Ontinyent i Agullent (que li dona nom a la serra) a la part nord o de la Vall d'Albaida. I per la part sud o de la Vall d'Agres (l'Alcoi) per les poblacions d'Alfafara i Agres. 

S'estn al llarg de 12km assolint una altura mxima de 890 metres al pic de la Cova Alta, al terme d'Albaida. La bassa d'aigua del Pou Clar d'Ontinyent marca el lmit oriental de la serra.

Predomina entre la seva vegetaci el carrasca i el pi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162785" title="Pobladura de Pelayo Garca" nonfiltered="1281" processed="1278" dbindex="66282">

Pobladura de Pelayo Garca s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162786" title="Sant Vicen de Rus" nonfiltered="1282" processed="1279" dbindex="66283">


L'esglsia de Sant Vicen de Rus, s situada a la poblaci de Castellar de n'Hug dins la comarca del Bergued. 
Histria. 
S esmenta documentalment per primera vegada l'any 961 com donaci al monestir de Sant Lloren prop Bag. 

El bisbe d'Urgell Ot, la va consagrar el 6 de febrer de 1006, confirmant-se el seu carcter parroquial a partir de l'any 1312. Es varen construir al segle XIV les capelles de Sant Andreu i Santa Magdalena. Va sofrir destrosses als seus murs provocats pels terratrmols dels anys 1420 i 1430. Durant el segle XVIII va passar a dependre de Santa Maria de Castellar de n'Hug.
L'edifici.
Consta d'una sola nau coberta amb volta de mig can i amb un absis semicircular amb volta de quart de esfera. La seva construcci es data de principis del segle XII pel seu carcter romnic llombard, que es fa ms visible a l'exterior, on l'absis t una decoraci de arcuacions cegues. En la faana sud, es troba la porta d'entrada, construda amb un arc de mig punt sense cap ornamentaci. El campanar s de cadireta amb dues obertures. 

Durant les campanyes de restauraci fetes els anys 1983-1985, es va localitzar una necrpoli amb diverses tombes dels segles X al XII, el que fa suposar l'existncia d'un temple anterior al romnic. 

Es van trobar tamb, pintures murals, un conjunt a l'absis amb vestigis d'un Crist en majestat i part dels apstols. A la capella de santa Magdalena, ja de l'poca gtica, es conserven in situ, passatges de la vida de la santa. Les pintures romniques originals de l'absis, es conserven al Museu Dioces i Comarcal de Solsona, encara que es pot veure una reproducci a l'esglsia. Una talla de fusta de la Mare de Du de finals del segle XII, procedent d'aquest temple, es guarda al Museu Episcopal de Vic.

Bibliografia.
Pladevall, Antoni. El Bergued. Barcelona, 2001. Prtic. ISBN 84-7306-697-9





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162788" title="Pozuelo del Pramo" nonfiltered="1283" processed="1280" dbindex="66284">

Pozuelo del Pramo s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi . 
 Altobar de la Encomienda;
 Pozuelo del Pramo;
 Saludes de Castroponce;

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162789" title="Vclav Klaus" nonfiltered="1284" processed="1281" dbindex="66285">


Vclav Klaus laf 'kla s (Praga, Protectorat de Bohmia-Morvia 1941) Poltic i economista txec, President de la Repblica Txeca des del 7 de mar de 2003 i Primer Ministre de la Repblica Txeca des de 1992 fins 1997. Est afiliat des de 1992 al Partit Democrtic Civic (ODS).

Naixement i estudis.
Va nixer el 19 de juny de 1941 a Praga (actual capital de la Repblica Txeca) al Protectorat de Bohmia-Morvia (protectorat en mans dels nazis). 
Graduat en econmiques a la Universitat Econmica de Praga el 1963, per complet els seus estudis en universitats italianes i nord-americanes. Va comenar a treballar a l'Acadmia de Cincies Txecoslovaca i el 1970 es trasllad al Banc Txecoslovac. Klaus es cas amb Livia Klausov, una economista eslovca, amb qui tingu dos fills Vclav Klaus i Jan Klaus.

Poltica.
Klaus va comenar a treballar en poltica desprs de la Revoluci de Vellut (16 de novembre - 29 de desembre de 1989), el mateix any s'afili al partit de centre-dreta Frum Civic de Txecoslovquia (en fou president (1990-1992)). En les eleccions del juny de 1992 el Frum Civic es situ lder i guany les eleccions amb un 29,7% i obtingu 76 diputats (amb coalici amb el Partit Democristi). El 2 de juliol de 1992 fou nomenat Primer Ministre de la Repblica Txeca, succeint a Petr Pithart (OF). Durant el seu mandat aconsegu la independncia de la Repblica Txeca i Eslovquia (31 de desembre de 1992). Klaus va continuar com a primer ministre fins el 1996 que torn a guanyar les eleccions amb un 29,6% dels vots i 68 diputats. Klaus va dimitir el 17 de desembre de 1997 per una crisi de govern en que el seu partit l'ODS es veia implicat en un escndal, el succe Josef Toovsk. La ODS (Partit Democrtic Civic) va veure una notable caiguda en les eleccions de 1998, davant la victria del CSSD (Partit Socialdemcrata de la Repblica Txeca). La ODS encara va caure ms en les eleccions de 2002. Posteriorment deix el crrec a Mirek Topolnek. 

President de la Repblica Txeca (7 de mar de 2003 - actualitat).
El 28 de febrer de 2003 el fins alhesores President de la Repblica Txeca, Vclav Havel ve dir que acabava el seu mandat i que ja no es tornaria a presentar. A la Repblica Txeca no s fan eleccions presidencials, sin que com altres estats com Hongria s'elegeix el president pel parlament. Klus durant la primera volta de votacions va obtenir 142 vots contra 281, per com que no va poder ser elegit president, hi va ser alguns militants del CSSD que durant la segona volta el van votar i llavors va ser elegit president el 7 de mar de 2003. Durant el seu mandat la Repblica Txeca ha entrat a la Uni Europea (1 de maig de 2004).



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162792" title="Regueras de Arriba" nonfiltered="1285" processed="1282" dbindex="66286">

Regueras de Arriba s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi . 
 Regueras de Abajo;
 Regueras de Arriba;

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162793" title="Aler pivot" nonfiltered="1286" processed="1283" dbindex="66287">

La posici d'aler pivot constitueix una de les cinc posicions bsiques del bsquet. Normalment, els jugadors que juguen en aquesta posici solen ser ms fsics que els alers, en molts casos d'un joc molt similar al pivot. Alguns arriben a ser tiradors amb un gran encert. La majoria medeixen entre 2 i 2'15 metres. Ex: Charles Barkley, Tim Duncan, Dirk Nowitzki, Jorge Garbajosa, Pau Gasol, Larry Bird...




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162796" title="Roperuelos del Pramo" nonfiltered="1287" processed="1284" dbindex="66288">

Roperuelos del Pramo s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi . 
 Moscas del Pramo;
 Roperuelos del Pramo;
 Valcabado del Pramo;

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162797" title="James Madison" nonfiltered="1288" processed="1285" dbindex="66289">


James Madison (Port Conway, Virgnia, Estats Units, 16 de mar de 1751   Montpelier, Virgnia, Estats Units, 28 de juny de 1836) va ser un advocat, poltic, President dels Estats Units entre 1809 i 1817, i un dels "Pares Fundadors" de la Constituci dels Estats Units ms influents, fins a tal punt que reb el sobrenom de "El Pare de la Constituci". Entre 1787 i 1788 va escriure juntament amb Alexander Hamilton i John Jay una srie d'assajos publicats en diversos diaris de l'estat de Nova York anomenats The Federalists Papers que van ajudar a la ratificaci de la Llei Fonamental i que encara avui dia estan considerats uns dels escrits ms importants per a la interpretaci constitucional. De fet, Madison va ser l'autor ms prolfic dels tres i va escriure els dos captols ms importants de la srie: "El Federalista Nm. 10" i "El Federalista Nm. 51".

Com a representant del Congrs va treballar amb el president George Washington en les tasques de formar el primer govern dels Estats Units. A ms a ms, va crear juntament amb Thomas Jefferson el primer Partit Republic (posteriorment conegut com Partit Demcrata-Republic) que s'oposava a les tesis defensades pel Partit Federalista.






















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162798" title="Pivot" nonfiltered="1289" processed="1286" dbindex="66290">

La posici de pivot constitueix una de les cinc posicions bsiques del bsquet. Els pivots sn els jugadors ms alts de l'equip i els ms forts muscularment. Normalment, el pivot utilitza l'altura i la seva potncia per jugar a prop de la cistella. Sn els jugadors que ms sorprenen als aficionats novells, per la seva gran altura, ja que solen medir ms de 2'08 metres. Ex: Shaquille O'Neal, Kareem Abdul-Jabbar, Wilt Chamberlain, Arvydas Sabonis, Roberto Dueas...




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162799" title="San Adrin del Valle" nonfiltered="1290" processed="1287" dbindex="66291">

San Adrin del Valle s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

Es coneix l'existncia d'aquest poble des de l'any 926. En San Adrin es troba la major bodega de la provncia de Lle.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162800" title="San Pedro Bercianos" nonfiltered="1291" processed="1288" dbindex="66292">

San Pedro Bercianos s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi . 
 La Mata;
 San Pedro Bercianos;

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162801" title="Daylamites (desambiguaci)" nonfiltered="1292" processed="1289" dbindex="66293">


Daylamites, poble preirani del nord-oest de l'Iran.
Daylamites, dinasties o poders individuals que van governar principalment l'Azerbaidjan.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162802" title="Daylamites (poble)" nonfiltered="1293" processed="1290" dbindex="66294">
Els Daylamites foren un poble preirani del nord-oest de l'Iran, al sud de Gilan, a la regi de Daylam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162803" title="Benicadell" nonfiltered="1294" processed="1291" dbindex="66295">

El Benicadell s el pic ms alt (1.104m) de la serra del mateix nom. Es tracta d'una autntica paret muntanyosa que separa la comarca valenciana de la Vall d'Albaida de l'alacantina del Comtat. Amb una direcci btica (concretament del Prebtic extern) de nordest a sudoest, el caracterstic pic de Benicadell t forma de cresteria rocallosa de litologia calcria que li dona una singularitat al paisatge.

La serralada forma part del sistema muntanyenc format per les serres (d'oest a est) de la Solana, d'Agullent i el mateix Benicadell. 

 Paisatge protegit.
Fou declarat Paisatge Protegit pel Consell de la Generalitat Valenciana en dues fases. En un primer lloc la solana o cara sud i ms recentment l'ombria o cara nord.

 Vegeu tamb .
 Parcs naturals del Pas Valenci;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;

Enllaos externs.
 El Benicadell en CATLOGO DE CAVIDADES DE LA PROVINCIA DE ALICANTE;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162804" title="Urdiales del Pramo" nonfiltered="1295" processed="1292" dbindex="66296">

Urdiales del Pramo s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi .
 Mansilla del Pramo;
 Urdiales del Pramo;
 Villarrn del Pramo;

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162805" title="Zotes del Pramo" nonfiltered="1296" processed="1293" dbindex="66297">

Zotes del Pramo s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi .
 Villaestrigo del Pramo;
 Zambroncinos del Pramo;
 Zotes del Pramo;

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162806" title="The Bangles" nonfiltered="1297" processed="1294" dbindex="66298">


The Bangles va ser un dels grups de msica formats exclusivament per dones que va seguir a The Go-Go's a principis dels anys 80. Els seus majors xits van ser "Manic Monday", "Walk Like an Egyptian" i "Eternal Flame".






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162807" title="Villazala" nonfiltered="1298" processed="1295" dbindex="66299">

Villazala s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi .
 Castrillo de San Pelayo;
 Dehesa de Hinojo;
 Huerga de Frailes;
 San Pelayo del Pramo;
 Santa Marinica;
 Valdesandinas;
 Villazala;

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162808" title="Valdevimbre" nonfiltered="1299" processed="1296" dbindex="66300">

Valdevimbre s un municipi de la provncia de Lle, enclavada en la comarca natural del Pramo Leons.

 Pedanies del municipi .
 Fontecha del Pramo;
 Palacios de Fontecha;
 Pobladura de Fontecha;
 Valdevimbre;
 Vallejo;
 Villagallegos;
 Villibae;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162815" title="Three Dead Trolls in a Baggie" nonfiltered="1300" processed="1297" dbindex="66301">

Three Dead Trolls in a Baggie s un trio de cmics que als seus inicis es dedic a la comdia en forma de gags i sketchos a la TV canadenca, sovint sobre temes molt controvertits barrejats amb canons de tall humorstic.
 
La can The Toronto Song se'n fot i fa pardia de les rivalitats regionals del Canad, tot insultant a la ciutat de Toronto per acabar repartint estopa tamb a la resta del pas. 

Temes Geeky (com la passi pels ordinadors i la nissaga Star Wars) sn presents en el disc The Geek Album 2.0. 

El terme troll, tal i com se'l coneix a internet s en si mateix un terme "geeky".

Una altra can destacada s "The War of 1812". 

Enllaos externs.
Three Dead Trolls in a Baggie pgina web oficial;
CBC Radio, As It Happens: Turning comedy to cash on MP3.com", entrevista al grup. 27 de gener de 2007;

Vegeu tamb.
Article a la viqui en castell sobre el terme Geek 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162816" title="Bytecode (Java)" nonfiltered="1301" processed="1298" dbindex="66302">
El Bytecode de Java s el tipus d'instruccions que la Mquina virtual java executa. Cada instrucci de bytecode t una longitud d'un byte (d'aqu el nom) de manera que el nombre de bytecodes que poden existir s de 256, i encara aix,  no tots sn usats. De fet, Sun Microsystems, els creadors originals del Llenguatge Java, la Mquina virtual Java i d'altres components de l'entorn d'execuci de Java, han establert un nombre de valors a quedar permanentment sense implementar.A sota hi ha els bytecodes.

Un programador de Java  no necessita ni entendre el Bytecode.  Tanmateix, com va suggerir la publicaci d'IBM developerWorks, "Entendre bytecode i saber quin bytecode s probable que el compilador generi, ajuda el programador de la mateixa manera que el coneixement d'ensamblador ajuda els programadors de Llenguatge C o C++".

s possible escriure bytecode a m.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162819" title="Dileg" nonfiltered="1302" processed="1299" dbindex="66303">

Un dileg s la conversa entre dues persones motivat pel desig d'entendre's. Pot transcriure's usant signes de puntuaci com el guionet o les cometes per marcar que es tracta de discurs directe.

El dileg s tamb el nom d'un gnere literari proper a l'assaig on els personatges parlen per intruir-se (i comunicar els pensaments al lector) d'una manera ms amena. L'introductor va ser Plat. El dileg pot aparixer enmig d'altres gneres literaris, com la narrativa o la poesia quan se cita el que diu un personatge. Si pertany a la no ficci estem davant de l'entrevista periodstica o del dileg per a l'etnografia. s tamb el centre del debat, on els participants dialoguen per argumentar la seva postura i no sols per intercanviar informaci.

La pragmtica estudia el funcionament del dileg, atenent a la comunicaci no verbal que l'acompanya i a la situaci comunicativa. En un dileg sovint es produeixen inferncies i elisions, centre de la teoria lingstica dels actes de parla, promulgada per J.L. Austin i John Searle. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162821" title="Etnografia" nonfiltered="1303" processed="1300" dbindex="66304">
L'etnografia s la disciplina que descriu els costums i tradicions del poble en antropologia. El seu s s'ha exts a la recerca qualitativa o l'estudi de casos, on l'etnografia s el primer pas per a l'anlisi. El nom ve d'"etnos" (dins en grec) i "grafia" (escriure), ja que intenta descriure una realitat des del punt de vista dels participants i no sols des de l'observador extern (que inevitablemente modifica all que estudia). Les etnografies obtenen les dades a partir de filmacions, entrevistes i similars.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162822" title="Loverboy" nonfiltered="1304" processed="1301" dbindex="66305">


Loverboy s un grup de msica canadenc de msica rock format l'any 1980 a Calgary (Alberta), Canad. Durant els anys 80, la banda va acumular nombrosos xits, venent milions de discs (multi-plat).  Desprs de ser refutats per segells discogrfics del Estats Units, van signar per Columbia Records Canada i van comenar a gravar el seu primer disc l'any 1980, amb Mike Reno a les veus, Paul Dean a la guitarra, Scott Smith als baixos, Doug Johnson als teclats, i Matt Frenette a la bateria. 

El tema Lovin' Every Minute of It ha esdevingut una icona de l'arena rock, que encara s'escolta a les emissores de clssics de Nord-Amrica.  

El grup encara fa gires pels Estats Units i est preparant un nou disc pel 2007.

 Discografia .

 Loverboy (1980);

   1. The Kid Is Hot Tonite
   2. Turn Me Loose
   3. Always On My Mind
   4. Lady Of The '80's
   5. Little Girl
   6. Prissy Prissy
   7. Teenage Overdose
   8. D.O.A.
   9. It Don't Matter

 Get Lucky (1981);

   1. Workin' For The Weekend
   2. When It's Over
   3. Jump
   4. Gangs In The Street
   5. Emotional
   6. Lucky Ones
   7. It's Your Life
   8. Watch Out
   9. Take Me To The Top

 Keep It Up (1983);

   1. Hot Girls In Love
   2. Strike Zone
   3. It's Never Easy
   4. Chance Of A Lifetime
   5. Queen Of The Broken Hearts
   6. Prime Of Your Life
   7. Passion Pit
   8. One-Sided Love Affair
   9. Meltdown

 Lovin' Every Minute Of It (1985);

   1. Lovin' Every Minute Of It
   2. Steal The Thunder
   3. Friday Night
   4. This Could Be The Night
   5. Too Much Too Soon
   6. Lead A Double Life
   7. Dangerous
   8. Destination Heartbreak
   9. Bullet In The Chamber

 Wildside (1987);

   1. Notorious
   2. Walkin' On Fire
   3. Break It To Me Gently
   4. Love Will Rise Again
   5. Can't Get Much Better
   6. Hometown Hero
   7. Wildside
   8. Don't Let Go
   9. That's Where My Money Goes
  10. Read My Lips
  11. Don't Keep Me In The Dark

 Big Ones (1989);

   1. Workin' For The Weekend
   2. For You
   3. The Kid Is Hot Tonite
   4. Lovin' Every Minute Of It
   5. Lucky Ones
   6. Hot Girls In Love
   7. This Could Be The Night
   8. Ain't Lookin' For Love
   9. Turn Me Loose
  10. Notorious
  11. When It's Over
  12. Too Hot
  13. Take Me To The Top
  14. Heaven In Your Eyes

 Loverboy Classics (1994);

   1. Turn Me Loose
   2. Workin' For The Weekend
   3. Take Me To The Top
   4. The Kid Is Hot Tonite
   5. This Could Be The Night
   6. Jump
   7. Lovin' Every Minute Of It
   8. Notorious
   9. Almost Paradise (w/Anne Wilson)
  10. Lucky Ones
  11. Destination Heartbreak
  12. Hot Girls In Love
  13. When It's Over
  14. It's Your Life
  15. Gangs In The Street
  16. Heaven In Your Eyes

 Temperature's Rising (1994);

   1. When It's Over
   2. Too Much Too Soon
   3. Prissy Prissy
   4. Queen Of The Broken Hearts
   5. Strike Zone
   6. This Could Be The Night
   7. Emotional
   8. Teenage Overdose
   9. It's Never Easy
  10. Gangs In The Street

 Six (1997);

   1. Big Picture
   2. Love Of Money
   3. Secrets
   4. Waiting For The Night
   5. Nobody Cares
   6. Goodbye Angel
   7. Create A Monster
   8. Hair Of The Dog
   9. Maybe Someday
  10. Spinnin' My Wheels
  11. So Much For Love
  12. Tortured

 Super Hits (1997);

   1. Turn Me Loose
   2. Workin' For The Weekend
   3. When It's Over
   4. Take Me To The Top
   5. Hot Girls In Love
   6. Lucky Ones
   7. Queen Of The Broken Hearts
   8. This Could Be The Night
   9. Dangerous
  10. Strike Zone

 Live, Loud and Loose (2001);

   1. Working For The Weekend
   2. Lucky Ones
   3. Lady Of The 80's
   4. Take Me To The Top
   5. Jump
   6. This Could Be The Night
   7. Dangerous
   8. Lead A Double Life
   9. When It's Over
  10. Queen Of The Broken Hearts
  11. Lovin' Every Minute Of It
  12. Hot Girls In Love
  13. Turn Me Loose
  14. The Kid Is Hot Tonight

 Enllaos externs .

Pgina oficial del grup








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162825" title="Oli de Tung" nonfiltered="1305" processed="1302" dbindex="66306">

L'oli de Tung, tamb anomenat "oli de fusta de Xina", s un producte elaborat a partir de la resina de les llavors de l'arbre Tung, originari de la Xina.

S'utilitza en els tradicionals llums d'oli de Xina. s un excellent protector de la fusta que es fa servir com a ingredient de pintures i vernissos. El seu principal avantatge, front a altres olis protectors com els de teca o de llinassa, s que dna un acabat ms resistent i flexible. 

Aix mateix no altera el color original de la fusta tractada, ats que s transparent i no engrogeix,  alhora que el porus de la fusta queda molt ben segellat amb l'aplicaci de l'oli.

 Referncies.

 Enllaos externs.

Acabat sobre fusta de pi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162829" title="Sleeper" nonfiltered="1306" processed="1303" dbindex="66307">


Sleeper fou una banda britnica de Britpop dels anys 90 liderada per Louise Wener, que va aconseguir collocar uns quants temes a les llistes d'xits del Regne Unit.

El 1996 van gravar una versi de la can "Atomic" de Blondie per a la banda sonora de la pellcula Trainspotting. La versi va tenir una bona acceptaci per es va criticar que se sembls massa a la original. Aquesta va ser en realitat la seva intenci ja que Blondie es va negar a que la seva versi fos utilitzada.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162831" title="Brandt" nonfiltered="1307" processed="1304" dbindex="66308">

Personatges
Andy Brandt: (1938) Poltic canadenc.
Bill Brandt: (1904-1983) Fotgraf i periodista angls d'origen alemany.
Di Brandt: (1952) Poeta i crtic literari canadenc. ;
Federico Brandt: (1878-1932) Pintor veneol.
Georg Brandt: (1694 1768) Qumic i mineralista suec. Descobridor del cobalt.  ;
Georg Friedrich Brandt: Msic. Instrumentalista de fagot.
Heinrich Brandt: (1986-1954) Matemtic alemany.
Johann Friedrich von Brandt: (1802-1879) Naturalista rus d'origen alemany.
Karl Brandt (economista): (1899-1975) Economista estadounidenc d'origen alemany.
Karl Brandt (metge): (1904-1948) Metge nazi alemany.
Kerstin Brandt: (1961) Saltador d'alada alemany.
Kyle Brandt: (1979) Actor estatunidenc.
Richard Brandt: Filsof moralista estadounidenc.
Willy Brandt: (1913-1992) Poltic socialdemcrata alemany. Canceller de la RFA entre 1969 i 1974.
Geografia
Brandt (Pasos Baixos): localitat dels Pasos Baixos;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162832" title="Hipopi" nonfiltered="1308" processed="1305" dbindex="66309">

L'hipopi s un smptoma de malaltia del sistema visual, consisteix en l'acumulaci de pus a la cambra anterior de l'ull. s un signe de la inflamaci de l'vea o de l'iris.

Vegeu tamb.
Uvetis;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162833" title="Luis Gordillo" nonfiltered="1309" processed="1306" dbindex="66310">
Luis Gordillo (Sevilla-1934) s un pintor espanyol, una de les principals figures de l'art abstracte a Espanya. 

Biografia.
Va comenar la seva carrera artstica a Pars el 1958

Obra.
De gran prestigi internacional, les seves obres es poden contemplar en els principals museus d'art contemporani d'Amrica del Nord i Europa. s considerat un dels creadors ms singulars de l'escena artstica espanyola de la segona meitat del segle XX. 

Els seus quadres es mostren sovint inacabats, ja que l'artista considera que una imatge que s sotmesa a un continu procs de reproducci,i mai arriba a un estat definitiu. 

Exposicions.
Ha exposat als principals museus del mn, i t obres seves a importants colleccions d'art:
 Museu Reina Sofia;
 Chase Manhattan Bank, Nova York.
 MACBA;
 Museu d'Art Contemporani de Sevilla.
 Museu d'Art Contemporani de Bilbao.
 Fundaci Juan March, Madrid.
 Collecci del Patrimoni Nacional, Madrid.
 Collecci del Congrs dels Diputats, Madrid. ;
 Banc d'Espanya.

Alguns premis i reconeixements.
 1981 - Premi Nacional d'Arts Plstiques;
 1996 - Medalla d'or de les Belles Arts;
 2007 - Premi Velzquez d'Arts Plstiques (l'equivalent en pintura al Premi Cervantes).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162837" title="Museu d'Arqueologia de Catalunya" nonfiltered="1310" processed="1307" dbindex="66311">


El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) s un museu nacional que t com a objectiu la conservaci, investigaci i divulgaci dels vestigis arqueolgics a Catalunya. s un museu en xarxa format per un conjunt de diferents seus i jaciments:

Seus.
 el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona;
 el Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona;
 la ciutat grecoromana d'Empries;
 el conjunt histric d'Olrdola;
 la jaciment ibric d'Ullastret;
 el Centre d'Arqueologia Subaqutica de Catalunya (CASC);

Jaciments.
el poblat ibric del Mol d'Espgol de Tornabous;
el poblat ibric del Castellet de Banyoles de Tivissa;
el poblat ibric del Coll del Moro de Gandesa;
el poblat ibric de Castell de Palams;
les pintures rupestres del Cogul, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

El museu coordina jaciments gestionats per altres administracions dins les rutes dels ibers i de l'art rupestre, i t previst desplegar una ambiciosa xarxa de cooperaci territorial.

Histria.
El Museu d'Arqueologia de Catalunya fou creat per la Generalitat Republicana i inicialment comprenia les runes d'Empries i la seu de Barcelona, que fou ubicada al Palau de les Arts Grfiques de l'exposici del 1928. El primer director i impulsor fou Pere Bosch Gimpera, que hi reun els fons arqueolgics pblics de la ciutat de Barcelona, aix com diverses colleccions privades. El primer pressupost del museu s'aprov l'1 d'octubre de 1934, i s'inaugur al cap d'un any, amb el president i el conseller Ventura Gassol, que l'havien impulsat, empresonats.

Durant la guerra, el museu desenvolup una tasca molt important de salvaguarda del patrimoni arqueolgic. El director i part de l'equip es van exiliar al 39.

El mateix dia de l'ocupaci de Barcelona, fou ocupat per n falangista de 28 anys, Martn Almagro, que en fou nomenat director. El Museu fou rebatejat com "Museo Arqueolgico Provincial de Barcelona" i pass a mans de la Diputaci de Barcelona.

La Llei de Museus del 1991 orden el trasps a la Generalitat dels museus depenents de les Diputacions de Barcelona i de Girona, per reconstituir el Museu d'Arqueologia de Catalunya. El procs de trasps i d'integraci fou difcil.

 Enllaos externs .
Pgina web del Museu d'Arqueologia de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162839" title="Leftfield" nonfiltered="1311" processed="1308" dbindex="66312">

Leftfield fou un duo d'artistes de msica electrnica i productors musicals format el 1989 a Londres per Paul Daley (antic membre de The Rivals, A Man Called Adam i Brand New Heavies) i Neil Barnes. El nom Leftfield va ser utilitzat en primer lloc per Neil Barnes al primer senzill Not Forgotten i des de llavors Paul Daley es va involucrar en remesclar canons primer i en la creaci musical desprs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162842" title="Els tres mosqueters" nonfiltered="1312" processed="1309" dbindex="66313">


Els tres mosqueters s una obra d'Alexandre Dumas (pare) escrita en francs l'any 1844. El protagonista, d'Artagnan, un jove gasc que no domina massa el francs, viatja a la cort per unir-se als mosqueters en la defensa del rei dels enemics externs i les intrigues internes, sobretot del cardenal Richelieu. D'Artagnan s de procedncia humil, per el seu pare coneixia al capit de la gurdia, que accepta rebre'l en una entrevista. Abans d'aquesta entrevista, el jove gasc ja ha aconseguit enemistar-se per diversos motius amb tres mosqueters: Athos, Porthos i Aramis. Tots tres l'han desafiat a sengles duels, per quan s'ha de celebrar el primer, contra Athos, apareix acompanyat dels altres dos mosqueters com a testimonis. A partir d'aqu, l'obra segueix les convencions de la novella d'aventures, amb enfrontaments a espasa i una possible histria d'amor, i va esdevenir un clssic. Se n'han fet diverses adaptacions al cinema i fins i tot una srie de dibuixos animats on els personatges eren gossos.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162847" title="Karl Brandt" nonfiltered="1313" processed="1310" dbindex="66314">

Personatges
Karl Brandt (economista): (1899-1975) Economista estadounidenc d'origen alemany.
Karl Brandt (metge): (1904-1948) Metge nazi alemany.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162849" title="Conductor protnic" nonfiltered="1314" processed="1311" dbindex="66315">
Un conductor protnic s un electrlit al qual els principals portadors de crrega sn ions d'hidrogen (protons) mbils.

Els conductors protnics es composen habitualment de polmers o cermiques perqu la mida dels seus porus s prou petita per tal que els grans ions negatius restin tancats dintre de la matriu slida, i noms els ions ms petits (ions positius d'hidrogen, protons) poden participar en un corrent elctric continu.

Els conductors protnics sn habitualment materials slids. Aquest tipus de material en forma d'una prima membrana d intercanvi protnic forma part essencial de la Pila de combustible de membrana d intercanvi protnic que sn petites i barates.

L'aigua en forma de gel s un exemple de conductor protnic com, malgrat que en sigui un de molt pobre.
--------
 Vegeu tamb .
 Conducci elctrica;
 Membrana d intercanvi protnic;
 Mecanisme de Grotthuss;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162856" title="Malnoms dels barcelonins" nonfiltered="1315" processed="1312" dbindex="66316">

Existeixen un seguit de malnoms genrics dels barcelonins emprats principalment per la gent de comarques amb un caire despectiu o burleta i que sorgeixen de raons histriques, lingstiques o sociolgiques. Els ms comuns sn, de Can Fanga, pixapins, camacu o quemacu i xava.

de Can Fanga.
El sobrenom de Can Fanga referit a la ciutat de Barcelona i per extensi als seus habitants s'inicia entre les darreries del segle XIX i el principi del XX. En aquella poca encara no es coneixia l asfalt, i el saul o la sorra eren els nics paviments del carrer i la voravia. Era molt habitual doncs, que en ploure, la ciutat s'enfangus molt i les persones que passejaven s'embrutessin fins al genoll.

Per tal de netejar-se les sabates existien unes peces en forma d'H, anomenats llevafangs, d'uns 20 centmetres d alada, fetes de ferro colat, que encara es poden veure en l'entrada d'algunes cases senyorials de Ciutat Vella.

Aquest malnom de la ciutat encara perdura en l'imaginari catal i s'ha adoptat per a referir-se als seus habitants com els de Can Fanga.

Pixapins.
Amb l'adopci generalitzada del cotxe en el segon ter del XX a Catalunya, el fenomen de l'estiueig i les escapades de cap de setmana va iniciar una gran afluncia de gent de les zones ms poblades, com ara la zona metropolitana de Barcelona, cap a d'altres comarques i paratges ms rurals. Moltes vegades, la percepci que es tenia o es t d'aquests "invasors" temporals s la de persones que desconeixen la natura i els costums de la pagesia i sn per tant subjectes de befa.

El terme pixapins s'aplica en aquest context i es refereix al fet de trobar, b als boscos, o arbredes propers a una carretera, a individus fent les seves necessitats a l'ombra d'un arbre, i per la gran quantitat de pins que es troben a Catalunya, probablement un arbre d'aquesta espcie.

Camacu o quemacu.
En el subdialecte central barcelon hi ha una expressi d'admiraci molt habitual que maco! que, exagerant-ne la pronncia, es converteix en camacu. Els habitants d'altres zones de Catalunya senten les lloances dels barcelonins als seus paisatges, menjars, etc... plenes de "camacus" i han adoptat aquesta expressi com a malnom dels habitants de la ciutat o de la seva zona metropolitana que estiuegen o passen el cap de setmana en d'altres indrets.

Xava.

Un dels parlars socials barcelonins s el xava. Aquesta apellaci d'una modalitat lingstica, per extensi, s'ha aplicat a tots els habitants de la zona de Barcelona, encara que no parlin pas d'aquesta manera. El xava es caracteritza per la prdua de sonoritat de les sibillants sonores (/z/,/ /), l'obertura en  de les vocals neutres, el tancament de les vocals obertes (/ /, / /), i l'absncia dels pronoms febles 'hi' i 'en'. Tot plegat, sn fenmens clarament atribubles a la influncia del castell en la fontica i la sintaxi catalanes. Vegeu article Interferncies gramaticals del castell sobre el catal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162857" title="Little Richard" nonfiltered="1316" processed="1313" dbindex="66317">

Richard Wayne Penniman (nascut el 5 de desembre de 1932), ms conegut pel seu nom artstic Little Richard, s un cantant, compositor i pianista estatunidenc que va comenar a actuar als anys 40 i grav el seu primer disc el 1951.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162865" title="Antic Hospital de Santa Magdalena" nonfiltered="1317" processed="1314" dbindex="66318">

L'Antic Hospital de Santa Magdalena s un edifici gtic construt als segles XV i XVI al municipi de Montblanc. Tamb hi ha una esglsia anterior del segle XIV. S'estructura al voltant d'un claustre central, en la part baixa del qual hi ha una cisterna i el paviment original.

L'Hospital de Santa Magdalena es consolid seguint el procs d'unificaci d'hospitals ordenat per Ferran II. La seva primera funci era tenir cura dels pobres, pelegrins i malalts. Posteriorment s'hi install una comunitat de germanes que impartien classes a noies del poble i ms endavant passa a ser un consultori mdic.

Comprat per una empresa txtil al segle passat, la seva estructura s'an malmetent fins que la Generalitat va dur a terme un adequat procs de restauraci per ubicar-hi la seu de l Arxiu Histric de la Conca de Barber.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162866" title="Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya" nonfiltered="1318" processed="1315" dbindex="66319">
Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) s una organitzaci d'estudiants d'ideologia nacionalista catalana, que fou fundada a Barcelona l'any 1932. El primer primer president fou Joaquim Granados i Borrell. Vinculada ideolgicament a Estat Catal i a Esquerra Republicana de Catalunya, la FNEC es va estendre a d'altres ciutats i pobles i mantingu contactes estrets amb l'Agrupaci Valencianista Escolar, l'Associaci per la Cultura de Mallorca i l'Associacion Generala d'Estudiants, de Montpeller, de filiaci occitanista. Apleg a Barcelona valencians, mallorquins i occitans (14 i 15 d'abril de 1933). 

El 1940 particip en la fundaci del Front Nacional de Catalunya, a la que aport molts militants joves. Entre 1946 i 1963 fou el sindicat democrtic clandest de les associacions d'estudiants universitaris de Catalunya i va ser reconeguda formalment pel II Congrs Iberoameric d'Estudiants. A l'interior, es convert en una plataforma juvenil de partits poltics integrada per la UDC, el Bloc d'Estudiants Nacionalistes (BEN), el Front Nacional de Catalunya (FNC), i el Grup d'Estudiants Socialistes. Particip en la vaga de tramvies de 1951, en la creaci de la primera Assemblea Lliure d'Estudiants de la Universitat de Barcelona el 1957 i la fundaci del Comit de Coordinaci Universitria durant el curs 1958-59. La creaci del Sindicat Democrtic d'Estudiants (SDEUB) en el curs 1965-1966, en el que es va integrar, supos la seva desaparici efectiva. L'any 1986 hom reconstru grcies al poeta Josep Vicen Foix, la FNEC com a associaci d'estudiants universitaris nacionalistes de Catalunya. 


Refundaci de la FNEC el 1985.

La refundaci de la FNEC s el 1985. Un cop aprovada la llei que permet la creaci d'associacions d'estudiants, neix la idea de relegalitzar la FNEC, el sindicat d'estudiants histric. Es crea una gestora formada per l'Antoni Gelonch, el Joaquim Triad i el Jaume Pedrs que prepara el congrs constituent de l'any segent.

Es forma un nucli bsic d'estudiants que permet l'actuaci de la FNEC a les universitats catalanes amb garanties d'xit. El Congrs constituent t lloc el dissabte 18 de gener de 1986, al Sal d'Actes de la Facultat d'Arquitectura de la UPC. A l'acte assisteixen diverses personalitats del mn poltic i cultural catal.

El manifest fundacional de la FNEC s el segent:

 Cal una modernitzaci i catalanitzaci plenes dels nostres centres universitaris, per tal que puguin adequar-se a les necessitats i demandes de l'actual societat catalana, amb una perspectiva progressista de cara al futur.
 Cal principalment que al front d'aquest procs se situn els ms directament implicats, i ben especficament els estudiants.
 Cal que en aquest procs de modernitzaci i catalanitzaci dels centres universitaris, ultra els agents directament implicats, hi hagi una mplia conscinciaci de tots els ciutadans per tal que entenguem que una aposta per una universitat moderna, catalana i de qualitat s una aposta pel futur del pas, i que aix implica necessriament una atenci decidida i constant en diversos ordres.
 Cal que els estudiants s'organitzin activament, en una entitat democrtica que els ofereixi possibilitats de participaci, amb objectius clars i ben definits, s a dir, cal bastir una organitzaci basada en un estil nou que impliqui l'assumpci dels principis bsics de catalanitat i rigor en el treball, tant en els objectius com en les accions.

En aquest congrs s'escull a Josep Vicen Foix com a President d'Honor de la FNEC. Seves sn les paraules: "La universitat catalana a ms d esdevenir referent de modernitat i de qualitat ha de convertir-se tamb en la principal impulsora de la cultura i la identitat catalanes. La funci de la FNEC, en la mesura de les seves possibilitats, s fer que "Els estudiants, ultra estudiar, esdevinguin partceps d'all que suposa la revitalitzaci de la nostra cultura i l'elevaci social i poltica del pas" (J.V. Foix, 1985).
  
La primera Coordinadora nacional de la FNEC est integrada pel Joaquim Forn, com a president, el Vicen Pedret, com a secretari general i el Carmel Mdol i Bresol, com a secretari d'organitzaci (substitut pel Joan Vives, l'octubre del 1986), entre d'altres.

De seguida s'inicien les activitats a les facultats i especialment la representaci dels estudiants.

Eleccions 1985.

Aquestes eleccions foren preparades per la Comissi Gestora (Antoni Gelonch, Joaquim Triad, Jaume Padrs) ajudats pel nucli inicial de socis. En les primeres eleccions al Claustre de la UB, que acabava d'aprovar els Estatuts que s'adequaven a la LRU (Llei de Reforma Universitria de 1983), la FNEC obt 21 claustrals. Es presenten dues candidatures a Rector, la del Josep Maria Bricall i la de l'Eullia Vintr. La FNEC, majoritriament, va recolzar la candidatura del Dr. Josep Maria Bricall, que va sortir guanyador. A les eleccions al Claustre de la UAB s'obtenen 14 claustrals. Va ser escollit Rector, el Ramon Pascual que tamb va tenir el recolzament dels vots dels claustrals de la FNEC.


II Congrs ( Gener del 1987).

El II Congrs es va fer el gener del 1987 a la Facultat de Biologia, de la UB. Hi va haver noms una candidatura a la Coordinadora Nacional formada per Joaquim Forn, com a president, Joan Vives, com a secretari general, Xavier Pareja secretari de relacions amb Pasos Catalans, Oriol Carb, com a secretari de Finances, Pere Torres, Enric Renau i Raquel Miarons. Miquel Vila (UB), Jordi Canyelles (UPC) i Joan Capdevila (UAB) en formaven part com a coordinadors de les universitats.

Eleccions 1987.

Les eleccions als claustres de les universitats del 1987 representen la primera victria clara de la FNEC. A la UB s'obtenen 48 claustrals i ms de 3000 vots. A la UAB, s'obtenen 16 claustrals. La campanya electoral ajuda a vertebrar l'organitzaci, creant-se una estructura descentralitzada per facultats i universitats i ampliant-se fora la base de socis. La FNEC participa en la manifestaci en contra de la "Sentncia de Valncia" que aplega 25.000 manifestants a Valncia.


III Congrs, Gener del 1988.

Es celebra a la sala d'Actes de l'Escola Arquitectura de la Universitat Politcnica de Catalunya. Amb ms de 300 delegats acreditats hi concorren dues candidatures, una encapalada per Enric Renau i Oriol Pujol, entre d'altres, que es retira abans de la votaci i l'encapalada per Daniel Panyella i Joan Vives que resulta escollida. La Coordinadora Nacional est composada per diferents sensibilitats poltiques de tendncia marcadament independentista. Daniel Panyella s el nou president, Joan Vives, el secretari general, Xavier Pareja, el secretari d'organitzaci, Domnec Orriols, el secretari de finances, Ramon Puigner, el secretari de serveis, Erika Casajoana, la secretaria de dinamitzaci i Francesc Abad (UB), Jordi Sol Muntadas, (UAB) i Toni Matas (UPC) -substitut al cap de poc per la Meritxell Solans-sn escollits coordinadors de les universitats aleshores existents.

La gran expansi: les eleccions de 1988 i 1989.

Desprs del IIIer. Congrs, celebrat el 16 de gener de 1988, s'inicia un perode de gran expansi.  En aquest perode,  la FNEC arriba fins a ms de 2.000 militants. La Seu Nacional es trasllada a la Gran Via de Les Corts Catalanes, 580, com a conseqncia del creixement del nmero de socis i de les activitats i serveis que es presten i que han generat unes necessitats d'espai, que l'antiga seu del nmero 72 del Pg. de Sant Joan,  no podien cobrir. El local es converteix en una veritable seu social amb sales de treball i de reunions on els socis tamb poden trobar-se i realitzar activitats d'oci. Tamb es crea una Biblioteca i un Centre de Documentaci Universitria (CEDU). S'obren delegacions, amb secretaries de coordinaci prpies, a Lleida i Tarragona quan en aquestes ciutats noms tenien delegacions universitries de la UB. Els serveis als socis s'impulsen de manera radical, com l'iniciativa de l'Agenda Universitria i es comena a editar la Revista Interna Frum. Es publiquen diversos documents del cos ideolgic de la FNEC. En aquest moment, tamb es canvia la imatge coorporativa de la FNEC amb un nou logo format per un triangle blau.

El IIIer. Congrs marca el trencament definitiu i la independncia total de la FNEC respecte als partits poltics, i les seves joventuts, que van impulsar la refundaci al 1985. Aquests fets esdevenen un model a seguir per altres associacions universitries que es constitueixen per a l'acci poltica i sindical a les universitats catalanes en aquella poca. S'inicien en aquest periode les campanyes anuals per Sant Jordi, amb actes, conferncies, campanyes de catalanitzaci de manuals, materials d'estudi i imatge i comunicaci de les universitats. Es crea el Servei del "Telfon de l'Estudiant" i es crea i consolida la Festa Universitria Anual de la Benvinguda a la comunitat universitria, que difon entre aquesta el rock en catal amb una muni de grups que actuen en aquestes festes d'assistncia massiva d'estudiants i joves en general. S'inicia la col.laboraci amb les associacions universitries catalanistes a Catalunya Nord, com l'ACE de la Universitat de Perpiny entre d'altres, mitjanant suports de tota mena. Es tanca un acord d'intercanvi amb una associaci d'estudiants universitaris del land de Baden-Wttemberg, de la Repblica Federal d'Alemanya.

La primera campanya electoral que afronta la coordinadora nacional sorgida del III Congrs sn les eleccions a Consells d'Estudis i Juntes de Facultat de la Universitat de Barcelona, el novembre de 1988 . Aquestes eleccions sn un gran xit i en total la FNEC obt uns 5.000 vots. Destaca el resultat d'Econmiques, on el candidat ms votat de la FNEC (l'Emili Valdero) obt uns 1.500 vots (amb una participaci de ms del 30% dels estudiants matriculats).

A l'abril del 1989 se celebra la Ia. Conferncia Nacional de la FNEC a l'Aula Magna de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona amb una conferncia de J.M Esquirol i Calaf amb el ttol " Per un sindicalisme universitari nacional". L'acte s pensat, tamb, com un homenatge als membres de la FNEC republicana que han estat convidats expressament, entre els quals hi havia el MH Sr. Heribert Barrera i est presidit per un retrat d'Andreu Xandri, militant emblemtic de la FNEC de la Repblica, integrant del Regiment Pirinenc nm.1, mort en combat a la Guerra del 36.

Al novembre del 1989 se celebra la III Festa de la Benvinguda, a la recta de Psicologia a la UB. Actuen Els Pets i Sopa de Cabra, entre altres grups. Aquest concert s un dels primers que aquests grups emblemtics del rock catal fan a Barcelona, davant milers d'estudiants universitaris.

Les eleccions al claustre del 1989, celebrades el 30 de novembre, signifiquen la consolidaci de l'xit de les eleccions a consells d'estudis i juntes de facultats de l'any anterior, que fins ara no ha estat superat per cap associaci. A la Universitat de Barcelona s'aconsegueixen fins a 51 claustrals, s'esdev primera fora amb gaireb 6.000 vots. La victria s especialment espectacular a la Facultat d'Econmiques (a on la candidatura de la FNEC obt gaireb 1400 vots, ssent la candidata ms votada l'Elisenda Paluzie amb gaireb 1200 vots). La FNEC guanya clarament tamb a la Facultat de Dret. Tamb s'obtenen bons resultats a Empresarials, Farmcia, Qumica i Fsica, Biologia, Filologia i Pedagogia. A la Universitat Autnoma de Barcelona s'obtenen 21 claustrals, i hi destaquen els resultats obtinguts a Veterinria, Dret i Econmiques.
 
Institucionalment la FNEC crea a la UB la Comissi d'Afers Estudiantils (CAE), participa activament a la Junta de Govern i compta amb un dels dos adjunts al vice-rector d'estudiants. S'obren locals a l'edifici central de la UB a la Gran Via i a gaireb totes les facultats, aixi com al campus de Bellaterra i a diferents locals de la Universitat Autnoma.


IV Congrs (1989).

El desembre de 1989 t lloc el IV Congrs de la FNEC. En Francesc Gmez s elegit president, en Joan Vives continua de secretari general, i s'incorporen nous membres a la Coordinadora Nacional: l'lex Meseguer, secretari d'organitzaci, el Pitu Amig, secretari d'acci poltica, el Marc Mart, secretari d'acci sindical, l'Oriol Junqueras i l'Elisenda Paluzie, secretaris de finances i comptabilitat respectivament, l'Agust Ten coordinador de la UB, la Meritxell Solans coordinadora de la UPC, el Santi Solsona, coordinador de la delegaci de Lleida i el Jordi Sol continua de coordinador de la UAB.

Al cap d'uns mesos, en Francesc Gmez dimiteix, la resta de la Coordinadora Nacional segueix exercint les seves funcions per s'inicia una crisi, el punt lgid de la qual t lloc en el Consell Nacional del 21 d'abril de 1990 . Gran part dels socis d'Econmiques de la UB i alguns de dret estan en desacord amb la gesti de la Coordinadora. Les crtiques se centren en la falta de debat intern en la presa de decisions i en la poltica de despeses considerada massa expansiva per les possibilitats de l'associaci i es plasmen en un manifest que signa un nombre important de socis. En aquest Consell Nacional, el Sergi Fernndez, de la UAB, s escollit President de la Mesa del Consell Nacional (i president en funcions de la FNEC) fins a la seva substituci per l'Adolf Rousaud en el Consell Nacional del 27 d'octubre de 1990,  reunit en sessi extraordinria per convocar el V Congrs. 


V Congrs (1990).

El 24 de novembre de 1990 se celebra el V Congrs . La coordinadora nacional escollida est formada pel Joan Vives com a president, el Joaquim Bech de Careda com a secretari general, la Gemma Lpez com a secretria d'organitzaci i l'Elisenda Paluzie com a secretria de finances, el Pitu Amig continua de secretari d'acci poltica i en Marc Mart de secretari d'acci sindical, l'Agust Ten de coordinador de la UB, la Natlia Renieblas s escollida coordinadora de la UPC i l'lex Bas coordinador de la UAB. Es presenta una candidatura alternativa a coordinador de la UAB, en Pere Sal, per guanya l'lex Bas per un estret marge.

Desprs d'aquest congrs, la FNEC deixar de ser l'nic sindicat nacionalista de les universitats catalanes. La JNC (Joventuts de Convergncia Democrtica de Catalunya) creen EN (Estudiants Nacionalistes), alguns dels socis de la FNEC membres d'ERC es donen de baixa al cap d'uns mesos i s'integren al BEI (Bloc d'Estudiants Independentistes).

A les Eleccions als Claustres de 1991, la FNEC continua sent la primera fora en nombre de claustrals a les universitats catalanes per perd l'hegemonia que havia tingut des de l'any 1987. Continua sent la primera fora de la UB amb 34 claustrals malgrat una baixada important, per a la UAB la davallada s ms gran i esdev tercera fora. El BEI passa a ser la tercera fora a la UB amb 23 claustrals i la primera a la UAB. EN noms aconsegueix representaci a la UAB. Aquest sindicat bsicament centrar la seva activitat a la UAB i desapareixer al cap de poc temps.

Malgrat la crisi interna del 1990, l'activitat de la FNEC continua amb normalitat, com ho evidencia el fet que segueixi sent primera fora a la UB a les eleccions del novembre de 1991. Es fan nous socis que integren el gruix de les candidatures a les eleccions de 1991. Alguns dels socis nous d'aquest perode, com l'Albert Vergs, la Carme Prados es convertiran al cap d'uns anys en els nous dirigents de l'associaci. En aquest perode tamb es duran a terme campanyes importants com la d'oposici al Districte nic, que t un xit important en postposar l'aplicaci d'aquesta mesura i deixar-la reduda en el cas de Catalunya a una mesura purament testimonial.

Les Festes de la Benvinguda es continuen celebrant i contribuiran en una mesura molt important a la difusi del rock en catal entre els universitaris de Barcelona. Aix, a la IV Festa de la Benvinguda, el 9 de novembre de 1990, a les Pistes Universitries,actuen Tancat Per Defunci, Sau i Sangtrat. La darrera gran Festa de la Benvinguda ser la V, el novembre de 1991 davant els Menjadors Universitaris, on actuaran Umpapah i la Salseta del Poble Sec entre d'altres.
 
L'activitat associativa continua amb l'organitzaci de trobades anuals, com la de Salou, la primavera del 1991. Altres activitats destacables d'aquest perode sn les conferncies que tenen lloc a Econmiques amb els principals candidats dels partits poltics a les Eleccions Municipals del 1991 (Maragall, Cullell, Luchetti, Carles Bonet i Enric Lacalle) i a les Eleccions Nacionals del 1992 (Jordi Pujol, Raimon Obiols, Rafael Rib, ngel Colom i Aleix Vidal-Quadras). 

Alhora l'activitat de representaci als rgans universitaris no varia substancialment. Els equips rectorals sn els mateixos (escollits al gener de 1990). A la Universitat de Barcelona, els 34 claustrals obtinguts per la FNEC que segueix sent la primera fora, permeten mantenir l'adjunt al vice-rector d'estudiants, en Gerard Pascual, aix com la participaci de la FNEC en les activitats d'informaci als estudiants (Punts d'Informaci Universitria).


VI Congrs, abril de 1992.

En el VI Congrs que t lloc l'abril de 1992 es produeix un relleu important en la direcci de la FNEC. En Joan Vives deixa la presidncia de l'associaci. En Joaquim Bech de Careda s escollit president i l'Eduard Sallent, secretari general, continuen l'Elisenda Paluzie, com a secretria de finances, el Marc Mart, com a secretari d'acci sindical i el Pitu Amig com a secretari d'acci poltica, l'Alex Bas esdev secretari d'organitzaci. El David Ravents s escollit coordinador de la UB, el David Mad coordinador de la UAB, la Natlia Renieblas continua de coordinadora de la UPC.  L'abril de 1993 es fa un Consell Nacional que renova bastant aquesta coordinadora, en incorporar l'Albert Vergs com a secretari d'acci poltica, el Josep Serra com a secretari d'acci sindical i la Roco Bonilla com a coordinadora de la UB.

El desembre del 1992, en Joan Vives impulsa la creaci del setmanari universitari Catalunya Campus. En aquest projecte hi participaran en diferents etapes altres membres de l'associaci com en Lloren Prats, en Carles Torrecilla, l'Elisenda Paluzie, el David Mad, el Quim Farrar, el Miquel Trilla i el Miquel Angel Armengol. El setmanari va editar 118 nmeros. Aquest setmanari formava part del projecte de fer de la FNEC el centre d'un conglomerat de serveis als estudiants. En aquesta mateixa lnia, el 1990 s'havia constitut l'agncia de viatges per a estudiants Going , impulsada per l'lex Meseguer i on tamb hi van participar altres membres de l'associaci com l'Albert Rimbau, el Joaquim Bech de Careda, el Domnec Orriols i el Marc Mart.

Les eleccions del 1993: la prdua de l'hegemonia de la FNEC.
 
Les eleccions als claustres de 1993 no sn gens bones per la FNEC. A la UB, la FNEC passa de ser la primera a la tercera fora amb 17 claustrals. A la UAB s'obtenen noms 6 claustrals. En el perode immediatament previ a les eleccions, l'AEP-ACE i el BEI impulsen una campanya contra l'augment de taxes. La FNEC no va saber explicar b la seva postura, contrria a l'augment de taxes per partidria de qu fos en els rgans on els estudiants tenen representaci on es plantegs l'oposici a la mesura (especialment el Consell interuniversitari). Les associacions impulsores de la campanya opten per la celebraci d'assemblees i manifestacions, la FNEC en queda al marge. 

Aquest resultats negatius de la FNEC en les eleccions tindran conseqncies importants en les universitats catalanes. Les eleccions que sn cada dos anys pels estudiants, coincideixen enguany amb l'elecci de rector per un mandat de quatre anys a la UB i a la UAB. A la UB, la FNEC donar suport a la candidatura de la Dra. Encarna Roca, catedrtica de dret civil catal. Per resultar escollit amb el suport del BEI, el Dr. Antoni Caparrs, de Psicologia. El nou equip rectoral canviar substancialment el sistema d'organitzaci dels estudiants, desapareixen els adjunts al vice-rector d'estudiants que tradicionalment nomenaven les dues associacions ms votades i es crea un Consell d'Estudiants integrat per 5 estudiants i el propi vice-rector. A la UAB, la FNEC dna suport a la candidatura del Josep Maria Valls (en aquest cas aquest candidat rep tamb el suport del BEI) per en canvi surt escollit el Carles Sol. A la Autnoma, resorgeix amb fora el fenomen assembleari, amb el CAF (Coordinadora d'assembles de facultat).


VII Congrs, octubre de 1994.

El 15 d'octubre de 1994 se celebra el VII Congrs de la FNEC a l'escola d'Enginyers Industrials de la UPC. Aquest congrs representa un canvi generacional important. L'Albert Vergs s escollit President. La Coordinadora nacional incorpora al Carles Torrecilla com a secretari general, la Carme Prados com a secretria de finances, el Marc Bosch com a secretari d'organitzaci, el Joan Costa i Font, com a secretari d'acci poltica, l'Anna de Fbregues com a secretaria d'acci sindical i voluntariat, l'Albert Paluzie, coordinador de la UB, el Toni Molons, coordinador de la UAB, el Llus Arasanz, coordinador de la UPF i el Francesc Gomis, coordinador de la UPC.

El VII Congrs escoll per una mplia majoria la nova coordinadora nacional. Els mesos previs, un grup de socis de l'Autnoma impulsa una altra candidatura que no es va arribar a consolidar.  L'Albert Vergs arrib al consens amb els socis de la UAB, amb la incorporaci del Marc Bosch com a secretari d'organitzaci.

Entre les activitats que impulsa la nova Coordinadora Nacional escollida en el VII Congrs, destaquen els cicles de conferncies. Aix, la primavera del 1995 t lloc el cicle  "Quina Barcelona volem?", coordinat pel coordinador de la facultat d'Econmiques, en Jaume Argerich. Hi  intervenen els candidats a l'alcadia de Barcelona, Miquel Roca, Pilar Rahola, Alberto Fernndez Diaz i Eullia Vintr. Altres actes celebrats a la universitat amb un gran xit de pblic sn les taules rodones sobre el Bara organitzades conjuntament amb el Frum Samitier. 

La recuperaci de 1997.
 
La feina desenvolupada per la Coordinadora Nacional encapalada per l'Albert Vergs, t els seus fruits i en les eleccions als Claustres de la UB i de la UPF de 1997, la FNEC millora molt els seus resultats, obtenint 26 claustrals a la UB, en unes eleccions on el BEI i l'AEP-ACE empaten a 32 claustrals, i 9 claustrals a la UPF on la FNEC esdev segona fora. 
Destaquen els resultats d'Econmiques de la UB on es torna a ser primera fora amb 7 claustrals, ssent el 1989 el darrer cop que s'havien guanyat unes eleccions en aquesta facultat.


VIII Congrs (1999).

El VIII Congrs  t lloc el maig de 1999 a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona. L'equip que els darrers anys ha estat dirigint l'associaci passa el relleu a una nova generaci encapalada pel Jeroni Boixareu que s escollit nou president de l'entitat. La resta de la Coordinadora Nacional est formada pel Daniel sacar, secretari general, en David Leal, secretari d'organitzaci, la Cristina Panadero, secretria de finances, en Roger Mestre, secretari d'acci poltica i el Roger Plaza, secretari de relacions internacionals. La Marta Molin s la nova coordinadora de la UB, l'Oriol de Soto de la UAB i en Marc Casanova de la UPF.

El VIII Congrs aprova dues ponncies "Estudiants, universitats i pas" i "La necessitat de les reivindicacions". En destaquem alguns fragments:
 
"La FNEC, com a associaci d'estudiants, ha de crear aquest marc on hi tinguin cabuda tots els estudiants conscienciats nacionalment. Un pas normal, amb una situaci nacional "normalitzada", disposa d'eines i entitats que responen a llur manera d'sser. Aix, aquests pasos, disposen de sindicats de treballadors propis i forts, d'organitzacions professionals fortes i que no reben ingerncies de fora. I tamb, disposen d'organitzacions estudiantils que agrupen a la majoria dels/les estudiants. En aquest aspecte, la FNEC, des de la seva fundaci el 26 d'abril de 1932 ha treballat i treballa, per esdevenir el referent natural de tots i totes. D'aqu ve la seva segona lletra de les sigles: "Nacional", pertanyent a una naci i d'abast nacional. La FNEC ha esdevingut aix una mostra de normalitat. Des de la FNEC s'ha ents aquest marc com el natural, ms enll de qualsevol marc jurdico-poltic en el qual estigui immersa Catalunya. La FNEC no est limitada per un marc poltic. El dia desprs d'una independncia poltica a nivell nacional, la nostra entitat tindr la tasca ben definida i no podr obviar-la. Aquest fet ens diferencia d'altres moviments d'estudiants catalans. La nostra tasca dins de la pretesa "normalitat democrtica", s en primer lloc, defensar els drets dels i les estudiants. s la nostra principal motivaci. Sense ella no serem sindicat universitari, sense defensar la millora de la Universitat no tindrem cap motiu per "ser". s des d'aquesta funci de sindicat, que complim la nostra funci d'entitat en un pas "normal". s des d'aquesta premisa, la que realment ens fa ser nacionalistes. Volem construir, volem ajudar a millorar el nostre pas i fer que assoleixi el seu paper a l'mbit dels pobles lliures del mn. Aquesta s la nostra manera d'ajudar a la reconstrucci nacional inacabada. Volem que la Universitat catalana sigui la que el nostre pas necessita. I no noms la volem com a centre d'excellncia acadmica, sin que creiem en la formaci en la qual cal ser amarats durant el pas dels i les estudiants per la universitat. Cal que la Universitat no rebutgi el seu paper de formaci en l'esperit crtic, de formaci en la participaci cvica, de formaci en el dileg, alhora que formaci en la lluita per canviar les coses. La Universitat no ha de rebutjar el seu espai a la recerca de la utopia. Cal que la FNEC serveixi d'humil eina. I aix, primer de tot, cal que ho faciliti amb la seva tasca diria. Aquesta s una aportaci de la nostra entitat. Aquest s el nostre nacionalisme. Nacionalisme cvic, participatiu, que busca el servei a l'altri desinteressadament. Nacionalisme alhora crtic, constructiu i que cerca un marc poltic per la nostra terra. Treball diari, lluita quotidiana. Eina que volem que serveixi per assolir la utopia. Que la FNEC serveixi per esdevenir lliures personalment i nacional."

Eleccions als Claustres de la UB, UAB i UPF de 1999.

Les primeres eleccions que va afrontar la Coordinadora elegida al VIII Congrs de la FNEC foren les eleccions als claustres de la UB, UAB i UPF el desembre de 1999. A la UB, les eleccions van ser coordinades per la Cristina Panadero, el David Leal i el Jeroni Boixareu. La feina duta a terme per aquest equip va permetre a la FNEC obtenir uns resultats satisfactoris tenint en compte el poc temps que dua la Coordinadora a l obtenir 19 claustrals a la UB. Una mica per sota dels grans resultats de les anteriors eleccions. A la UAB i a la UPF es van aconseguir 3 i 4 claustrals respectivament; aix implicava mantenir la presncia en dites universitats tot i que amb menor representaci.

El curs 2000-2001 va ser ms tranquil des del punt de vista electoral donat que no hi va haver eleccions a cap universitat, tret de la UPC, on la FNEC va renovar la seva presncia obtenint 4 claustrals. Durant aquest curs, es van dur a terme les campanyes que anualment havia realitzat la FNEC els darrers anys: la benvinguda a les diferents facultats, ofrena floral al monument de Rafel de Casanovas l 11 de Setembre, la castanyada a l escola d Empresarials, la gimcama a la UAB, conferncies d orientaci o sortides professionals, el Dia Internacional de la Sida a Econmiques (UB) i les parades de llibres i roses la diada de Sant Jordi. A la UAB, la coordinadora de la FNEC es renova i passa a ser encapalada per en Ramon Borrs i la Laia Coral, els quals, a part de seguir publicant la revista  Bon cop de fal  i realitzar les activitats tradicionals de la FNEC a l Autnoma, van organitzar una conferncia titulada  Nacionalisme  duta a terme pel secretari general d ERC, Josep Llus Carod Rovira.

Durant aquest mateix curs 2000-2001, amb motiu de les eleccions al Parlament Basc, la FNEC va organitzar un acte important, en un moment de mxima pressio sobre el nacionalisme basc, convidant el senador Xabier Albstur, del PNB, ex-alcalde de Donosti, a l Aula Magna de la facultat d Econmiques de la UB perqu realitzs una conferncia sobre les perspectives poltiques al Pas Basc. 

El curs 2001-2002 va venir marcat per diferents factors: la LOU, les eleccions claustrals i el 70 Aniversari de la FNEC. El 2001 el govern de l Estat aprova una nova llei d universitats: la LOU (Ley Organica de Universidades). Aquesta llei genera un ampli rebuig en la comunitat universitria perqu suposa una retallada important de l autonomia universitria. La FNEC manifesta la seva oposicio a la llei participant en les diverses accions de protesta (vagues i manifestacions) que convoca de forma unitria la comunitat universitria catalana. Un dels punts amb els que la FNEC es mostra ms en desacord s el de l habilitaci estatal dels professors universitaris.

Eleccions als Claustres de 2001.

Les eleccions als claustres de les universitats catalanes del curs 2001-2002 suposen un manteniment dels resultats obtinguts en els dos anys anteriors a la UB i a la UPF. A la UPC es milloren els resultats passant de 4 a 7 claustrals grcies a la feina de l Ariadna Alvarez i en Joan Mart. Aquestes eleccions que van ser coordinades pel Jeroni Boixareu, el Francesc Pous i el Carles Rojas, tamb suposen la implicaci de nous socis de primer curs en el dia a dia de la FNEC. Aquests socis entre els que destaquen en Sergi Rubi, en Marc Flo i en Carles Roma representen un relleu generacional important per assegurar la continuitat de l associaci. Durant aquest curs, la FNEC tamb dugu a terme les tradicionals benvingudes a les facultats, aix com parades de llibres i roses per Sant Jordi i una conferncia sobre el dficit fiscal i el sector pblic a Catalunya a la facultat d Econmiques de la UB. La FNEC tamb participa activament en l elecci dels nous rectors a la UB (Joan Tugores) i a la UPC (Josep Ferrer).

Ara b, l acte ms destacat de tots els organitzats per la FNEC el curs 2001-2002 fou la conferncia de Xabier Arzalluz, President del Partit Nacionalista Basc, a l Aula Magna de la facultat d Econmiques de la UB, el 3 de maig de 2002. Xabier Arzalluz va fer una anlisi de la situaci poltica actual i futura al Pas Basc. L assistncia a aquest acte va ser massiva, desbordant totes les previsions i sobrepassant l aforament de la sala, amb una assistncia de ms de 700 persones.
 

El 70 Aniversari de la FNEC.

L any 2002 s especialment important perqu la FNEC celebra el seu 70 Aniversari.Els actes de commemoraci d aquest aniversari van ser organitzats conjuntament per la FNEC i el Club FNEC. Els actes s'inicien amb un sopar-confrencia organitzat conjuntament per la FNEC i el Club FNEC, el maig del 2002 amb Xabier Arzalluz com a conferenciant als porxos del Paranimf de la Universitat de Barcelona, el 2 de maig del 2002, que va comptar amb una conferncia de Xabier Arzalluz seguida per un debat obert amb els 150 assistents a l acte.

La culminaci de les celebracions del 70 Aniversari s l exposici de la histria de la FNEC que s inaugura el 5 de Desembre a l Edifici Histric de la UB i que compta amb la participaci d'antics membres de la FNEC a la Repblica i l'Exili com Heribert Barrera, Miquel Siguan i Eduard Ferr.

Amb aquesta exposici es va donar a conixer als estudiants de les universitats catalanes la trajectria del sindicat universitari d estudiants amb ms tradici de Catalunya. 



 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Bloc de la FNEC de la Universitat Pompeu Fabra;
 Bloc de la FNEC de la Universitat Rovira i Virgili;
 Pgina oficial de l'associaci d'ex-membres de la FNEC;
 Histria de la FNEC d'Arnau Figueras;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162868" title="Cassi" nonfiltered="1319" processed="1316" dbindex="66320">


Onomstica:
Cassi (famlia);

Espuri Cassi, propos una llei agrria el 474 aC.

Gai Cassi, trib militar el 168 aC.

Luci Cassi, pretor i procnsol d'sia vers el 90 aC;

Luci Cassi, trib de la plebs el 89 aC;

Gai Cassi Long (assass de Csar);

Quint Cassi Long (trib 49 aC);

Quint Cassi, militar rom. Llegat de Quint Cassi Long a Hispnia el 48 aC.

Agrippa Cassi, escriptor rom;

Avidi Cassi, general de Marc Aureli i aspirant al tron;

Dionisi Cassi, escriptor rom;

Cassi Iatrosofista, escriptor grec ;

Cassi Parmense, escriptor rom;

Cassi Di o Di Cassi, (vers 155   desprs del 230) fou un historiador i escriptor rom.
Comte Cassi, comte hispano-visigot origen de la famlia dels Banu Qassi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162869" title="Gai Cassi" nonfiltered="1320" processed="1317" dbindex="66321">

Gai Cassi (Caius Cassius) fou un trib militar rom el 168 aC. El pretor Anici li va confiar la custdia del rei d'Illria Gentius, capturat pels romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162871" title="Luci Cassi" nonfiltered="1321" processed="1318" dbindex="66322">
Luci Cassi (Lucius Cassius) fou procnsol d'sia vers el 90 aC, probablement desprs d'haver estat pretor, per tot i el seu ttol de procnsol mai va arribar a ser cnsol. Junt amb Marc Aquilli va restaurar a Ariobarzanes I com  a rei de Capadcia i a Nicomedes IV Filoptor com a rei de Bitnia; Ariobarzanes fou enderrocat algun temps desprs i Cassi va fer preparatius per restablir-lo, per es va haver de retirar davant Mitridates VI Eupator, fugint a Rodes on fou assetjat per la flota del rei del Pont, essent finalment capturat. Va recuperar la llibertat al final de la guerra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162873" title="Luci Cassi (trib)" nonfiltered="1322" processed="1319" dbindex="66323">
Luci Cassi (Lucius Cassius) fou trib de la plebs el 89 aC, al temps de la guerra dels mars o mrsica quan el valor de les terres va caure i circulava poca moneda; els deutors no podien pagar les deutes i el pretor Aule Semproni Aselli va decidir contra els deutors en virtut de les antigues lleis, el que va exasperar al poble, que es va posar contra el trib; al final Cassi fou assassinat en un tumult per grups de gents, mentre estava fent sacrificis al frum.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162874" title="Quint Cassi" nonfiltered="1323" processed="1320" dbindex="66324">
Quint Cassi (Quintus Cassius) fou un militar rom. Fou llegat de Quint Cassi Long a Hispnia el 48 aC. Probablement es el mateix Q. Cassius que va rebre de Marc Antoni les provncies de Hispnia a la divisi de provncies a finals del 44 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162876" title="Agrippa Cassi" nonfiltered="1324" processed="1321" dbindex="66325">
Agrippa Cassi (Cassius Agrippa) fou un escriptor rom. Va viure al tomb de l'any 132 durant el regnat d'Adri i va escriure una refutaci de les heretgies de Baslides el gnstic i el seu fill Isidor. Eusebi en va conservar un fragment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162877" title="Avidi Cassi" nonfiltered="1325" processed="1322" dbindex="66326">
Avidi Cassi (Avidius Cassius) fou un destacat general de Marc Aureli. 

Era nascut  a Cyrrhus a Sria i fill d'Heliodor. La seva carrera inicial es poc coneguda. Era un gran orador i per aix fou nomenat prefecte d'Egipte. Mentre Luci Ver romania inactiu a Antioquia, Cassi va dirigir la guerra contra els parts (162), i en una gloriosa campanya van capturar Selucia de Piera i Ctesifont (165). Desprs va sufocar una revolta a Egipte organitzada per una tribu de saquejadors que vivia a les zones pantanoses anomenats en grec boukoloi. Fou llavors nomenat governador de totes les provncies orientals i va exercir la seva tasca amb fidelitat i fermesa.

El 175 va rebre rumors e la mort de Marc Aureli i es va fer proclamar emperador amb suports a totes les provncies orientals. La fidelitat de Marci Ver, governador de Capadcia, va salvar a l'emperador, ja que mercs a la seva resistncia va poder reunir a les legions que havien estat lluitant contra els cuades i els marcomans.

El senat rom va declarar a Cassi enemic pblic. Finalment fou assassinat pels seus propis soldats i el seu cap enviat a l'emperador que no el va voler veure i va ordenar que fos enterrat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162878" title="Dionisi Cassi" nonfiltered="1326" processed="1323" dbindex="66327">
Dionisi Cassi (Dionysius Cassius,                  ) fou un rom d'Utica que va viure vers el 40 aC. Va traduir al grec una obra en pnic del cartagins Mag sobre agricultura, en 20 llibres (a l'original 28) tot i que hi va fer algunes adicions (l'obra es deia Geoponica). En va fer desprs un resum en 6 llibres dedicats al rei Deiotarus I de Galcia. Tamb va escriure           . Noms es conserva un fragment de la Geopnica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162879" title="Cassi Iatrosofista" nonfiltered="1327" processed="1324" dbindex="66328">
Cassi Iatrosofista (Cassius Iatrosophista) o Cassi Flix (Cassius Felix) fou un escriptor grec que va escriure un llibre de medicina titulat                                        o Quaestioncs Medicae et Problenmata Naturalia. Com que en el llibre s'esmenta a Asclepades Bitini que va viure al segle I aC, va haver de ser del mateix segle o posterior


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162881" title="Homofbia" nonfiltered="1328" processed="1325" dbindex="66329">
L'homofbia s l'aversi o discriminaci contra les persones homosexuals. Sol implicar odi, hostilitat o desaprovaci envers persones d'aquesta orientaci sexual, i sovint, envers la idea mateixa de diversitat sexual. S'anomena homfob (m.) o homfoba (f.) la persona que t aquest prejudici.

De vegades s'usa el terme homofbia de manera que inclou tamb altres manifestacions de prejudicis contraris a la diversitat sexual, com la bifbia -l'aversi o discriminaci contra les persones bisexuals- o la transfbia, l'aversi o discriminaci contra les persones la identitat sexual de les quals no es correspon amb el seu sexe biolgic de naixement; per tamb s'ha encunyat el terme LGTBfbia (pronunciat 'elagetebefbia') per a designar l'aversi o discriminaci contra lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals o .

No es tracta d'un terme psiquitric, sin derivat de la sociologia i els estudis LGBT, creat per descriure una situaci molt problemtica al mn: es calcula que al mn cada dos dies de mitjana una persona homosexual perd la vida en actes violents relacionats amb l'homofbia. A ms a ms, sovint no es tracta noms d'una actitud individual sin d'una realitat institucionalitzada.

Els orgens de l'homofbia cal cercar-los en les lleis o preceptes religiosos tendents a aconseguir que la gent tingui tants fills com sigui possible. Aquestes lleis sorgiren en societats petites demogrficament, per que havien de ser especialment bellicoses per tal de defensar-se dels pobles enemics que els envoltaven, sovint molt ms poderosos que ells. Amb l'objectiu d'afrontar les nombroses guerres que els calia sostenir amb aquests pobles vens, interessava una contundent poltica natalista per tal de disposar de prou soldats que fornissin els exrcits. Per aquest motiu les castes sacerdotals  gaireb en totes les poques i cultures al servei de les classes dominants de la societat  dictaren dures mesures que, per una banda, incentivaven la prctica sexual, i, per l'altra, prohibien qualsevol manifestaci de la sexualitat que no tends a la reproducci. Hom pretenia, en definitiva, que no es perds cap oportunitat de fecundaci d'una dona.

Sense cap mena de dubte, han estat les lleis repressores de l'antic poble d'Israel les que ms han influt en la histria, a travs de les tres grans religions monoteistes: el judaisme  sorgit precisament d'aquesta antiga naci  i el cristianisme i l'islam, que en sn una prolongaci i, en certa manera, una modernitzaci.  

La Bblia hebrea o Antic Testament, amb l'objectiu d'incentivar la prctica sexual, prohibeix  per exemple  la continncia sexual dels hmens, s'imposa la circumscisi dels nadons barons o es preceptua que quan una dona esdevingui vdua es converteixi automticament en una esposa ms d'un dels germans del difunt, amb el qual haur de procurar de tenir ms fills. Al costat d'aix, es prohibia tota prctica sexual no reproductiva, s a dir, qualsevol que no consists en el coit vaginal en perode frtil de la dona fins a l'ejaculaci. Quedava doncs prohibida l'homosexualitat masculina, el coit anal o sodomia (tamb l'heterosexual), la masturbaci (i per extensi el sexe oral), l'onanisme o coitus interruptus i, fins i tot, el coit vaginal durant la menstruaci, ats que en aquests dies la dona no sol ser frtil.

La Bblia no esmenta  en cap circumstncia  l'avortament ni tampoc l'homosexualitat femenina o lesbianisme, potser perqu resultava innecessari que tot aix fos condemnat, ats que el text bblic complementa les prohibicions expressades anteriorment amb el masclisme ms ferotge: la dona t d'estar supeditada en tot i per tot a l'home. 

Aix que una nena arribava a l'edat nbil, la seva famlia la donava en matrimoni, sense que tingus  en general  cap possibilitat de triar el futur marit, al qual quedava sotmesa sense cap mena d'independncia personal. En aquestes condicions, la condemna d'aquestes conductes era suprflua, ja que  mancades de tota llibertat personal i amb els rudiments mdics de l'poca  cap dona podia plantejar-se d'avortar i tampoc gaireb cap que tingus orientaci sexual lsbica tenia gaires possibilitats de practicar actes homosexuals. En els casos en qu alguns actes lsbics s'arribessin a consumar  cosa que ning est en condicions de descartar, per b que poguessin ser rars  resultaven innocus amb vista a la reproducci, ja que les lesbianes que poguessin actuar com a tals eren dones que havien estat obligades a casar-se amb un bar (o ho serien ben aviat) i  per tant  les hipottiques prctiques lsbiques no les invalidaven com a mares (en canvi, s que calia impedir que un home "malgasts" el semen amb un altre home). Aquest masclisme feia que s'accepts la poligmia i  en canvi  es rebutgs la polindria (segurament amb les guerres quedven menys hmens que dones) i que l'adulteri per part d'una dona -que es veia com qualsevol altra propietat del marit, es castigus amb la lapidaci. A banda de l'onanisme o coitus interruptus, la Bblia no condemna cap altre mtode anticonceptiu, per la senzilla ra que eren desconeguts.

Malgrat que aquesta mena de preceptes vulneren la ms elemental llibertat personal, foren tamb adoptats  del tot o en part  per les dues altres religions monoteistes, que tenen com a base el judaisme: el cristianisme i l'islam. En el cas del cristianisme, aquest fet s  en certa manera  sorprenent, ats que Jess de Natzaret amb prou feines es pronunci sobre cap temtica sexual, mai no condemn les prostitutes i imped que lapidessin una dona adltera, tot blasmant l'actitud dels que la volien assassinar d'aquesta manera. Tal com queda reflectit en les seves epstoles, s Pau de Tars  sant Pau  el veritable ideleg del cristianisme, i qui introduir aquests preceptes en la nova religi. Cal no oblidar que Pau era de formaci farisaica (i havia estat fariseu), cosa que contrasta amb el fet que els fariseus haguessin estat l'escola de pensament judaic amb qui Jess se sentia menys identificat i contra qui ms malparl. En canvi, el que Pau no incorpora pas al corpus normatiu cristi sn les mesures tendents a incentivar la prctica sexual, de tal manera que  a diferncia del que passava en el judaisme clssic  el celibat i la continncia sexual esdevenen prctiques que es consideraran lloables (i que, ms endavant, faran possible les ordes monstiques clibes i el celibat sacerdotal).

Hi ha tres factors que poden explicar aquest fet. En primer lloc, en la societat del segle I, amb una Palestina integrada en l'imperi rom (i prviament en el grec) potser ja no calia incentivar la natalitat, hom es podia permetre que un determinat percentatge d'individus no tinguessin fills; s potser la mateixa circumstncia que explica que Jess no parli a penes de sexualitat en la seva predicaci. Els altres dos factors sn la imitaci de Jesucrist  considerat clibe  i l'obsessi malatissa de Pau en contra del sexe, fet que explicaria que mentre s'obvien els preceptes tendents a incentivar la prctica sexual, es mant la prohibici de les prctiques sexuals no natalistes. Fins i tot se n'empitjora la consideraci, ja que la paraula hebrea que s'aplicava a aquests actes ("to iev", un mot que significava una simple vulneraci dels rituals) es traduir com "abominaci", "sacrilegi" o "acte immund", mots que donen a entendre que es tracta d'un acte molt greu i alhora repugnant i vergonys.

Pel que fa a l'islam, mant els antics preceptes bblics, prcticament sense modificaci. Per tant, la gran expansi  tant territorial com social  que adquireixen aquestes dues grans religions i el fet de considerar la Bblia com un llibre sagrat inspirat per Du o fins "dictat" per Du, fa arrelar fortament i mpliament l'homofbia tant al mn occidental cristi com al mn rab musulm. Fins al punt que, l'any 533, Justini I, emperador rom d'Orient, estableix penes molt severes (concretament la castraci i la mort a la foguera) per a qui practiqui la sodomia. Aquests cstigs els aplicar desprs la Santa Inquisici fins gaireb els nostres dies i en el mn musulm encara hi ha fora pasos que castiguen la sodomia amb la pena capital o altres penes severes (vegeu el mapa de l'article homosexualitat).

Termes similars.
Heterosexisme: es refereix a l'assumpci que tothom s, en principi, heterosexual o b al prejudici que l'heterosexualitat s l'nica orientaci o comportament sexual que es pot permetre.
Homonegativitat: s un terme recent en la teoria sociolgica que descriu actituds negatives envers les persones homosexuals.

Vegeu tamb.
Homosexualitat i religi;
Homosexualitat latent;
Discriminaci;
Racisme;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162882" title="Beyonc" nonfiltered="1329" processed="1326" dbindex="66330">


Beyonc Giselle Knowles (4 de setembre de 1981 a Houston (Texas)) s una cantant nord-americana de msica Pop, R&B i soul, i igualment compositora, productora, ballarina, actriu i dissenyadora de modes. Filla de la dissenyadora de roba Tina Knowles i del productor i mnager musical Matthew Knowles, va adquirir la fama en haver format part del grup Destiny's Child, creat pel seu pare al 1990. Va debutar com a solista el 2003 amb l'lbum titulat Dangerously In Love, d'on sn extretes canons amb molt xit com Crazy In Love, Baby Boy i Naughty Girl.

Ha guanyat deu Premis Grammy (set com a solista i tres amb el grup Destiny's Child) que l'han convertit en una de les exponents del gnere R&B amb ms xit dels darrers anys. Ha entrat en el mn de l'actuaci en pellcules com Austin Powers a Membre d'Or i recentment Dreamgirls, nominada a set premis MTV.





 Destiny's child. 
El grup fou un trio completat per LeToya Luckett i Kelly Rowland. Desprs de problemes amb el mnager, LeToya i LaTavia van abandonar del grup i van ser reemplaades per Michelle Williams i Farrah Flankin. Aquesta ltima va abandonar poc desprs allegant "massa pressi". Es va formar el nou trio Beyonc, Kelly i Michelle. Molts dels xits de Destiny's Child, amb ms de 60 milions de discs venuts a tot el mn, van ser coescrits i coproduts per la prpia Beyonc. Al 2004 el grup es va tornar a formar per a realitzar el disc Destiny Fulfilled, amb el qual van arribar els primers llocs en les llistes d'xits amb els senzills Lose My Breath i Soldier. Al 2005, per a finalitzar la carrera del grup, van treure 's, una recopilaci de tots els seus xits amb noves canons: Stand Up For Love, Check On It, Slim Thug & Feel The Same Way I Do


 En solitari .
El seu debut en solitari va ser l'any 2003 amb el llanament del disc Dangerously in Love. Va assolir els primers llocs de les llistes d'xits amb els senzills Crazy in Love i Baby Boy. El mateix any va actuar en la pellcula The Fighting Temptations. 

Els dies 5 (als Estats Units) i 4 (a la resta del mn) de setembre de 2006, coincidint amb el seu vint-i-cinqu natalici,  es va posar a la venda el seu segon lbum en solitari B'Day. El primer senzill va ser Deja Vu en el qual collabora el seu company actual, Jay-Z. Desprs va sortir Ring the alarm, que va passar amb discreci per les llistes d'xit. Per a la fi del 2006 el tercer single, Irreplaceable, va resultar un nou xit, romanent deu setmanes al nmero 1 del Billboard Hot 100. 

El mateix any actua en el musical Dreamgirls, de Bill Cordon. La pellcula opta a 8  Oscars, sent el film amb ms nominacions de l'any 2007, entre les quals destaquen la de millor actor secundari (Eddie Murphy) i millor actriu secundria (Jennifer Hudson). Beyonc hi dna vida a Deena Jones, una de les components de les Dreametes, un jove trio musical dels anys 70 que somnia en triomfar en el mn de la msica. Aquesta histria est inspirada en el grup mtic The Supremes, liderades per Diana Ross. Beyonc va rebre dues nominacions als premis Globus d'or (Millor actriu de musical o comdia i Millor can original per Listen).

El quart single del disc B'Day, Listen, tema de la pellcula Dreamgirls, va tenir una bona acollida grcies a l'xit del film per no va igualar l'xit obtingut per Irreplaceable. Beyonce treu llavors edicions especials de l'lbum B'day que inclouen temes indits com per exemple Beautiful Liar, en duo amb Shakira o Amor Gitano amb Alejandro Fernndez, entre altres noves com Flaws & All o If.

A finals de l'any 2008 va publicar el seu tercer treball en solitari anomenat I Am... Sasha Fierce, juntament amb el seu primer senzill titulat "If I Were a Boy".


 Enllaos externs .

 Lloc oficial;
 ;
 ;
 
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162883" title="Cassi Parmense" nonfiltered="1330" processed="1327" dbindex="66331">
Cassi Parmense (Cassius Parmensis) fou un escriptor rom de Parma tamb anomenat en algunes referncies Gai Cassi Sever Parmense (Caius Cassius Severus Parmensis). Horaci l'anomena Caius Etruscus per aquest fou un personatge diferent. Va escriure diferents obres, entre elles una tragdia anomenada Thyestes, una anomenada Brutus, elegies i epigrames destacant un petit poema en hexmetres de nom Orpheus.

A la seva vida personal fou un conspirador contra Juli Csar. Va prendre part com a trib militar a la guerra contra els triumvirs i desprs de la mort de Brut i Cassi, quan tenia el comandament de la flota, se'n va anar a Siclia i es va unir a Sext Pompeu. Desprs de la batalla naval lliurada entre Mylae i Nauloc es va rendir a Marc Antoni, al que desprs va seguir fins a la batalla d'ccium; llavors va anar a Atenes i fou mort per un comandant d'Octavi (Luci Var) el 30 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162885" title="Casticus" nonfiltered="1331" processed="1328" dbindex="66332">
Casticus fou rei dels squans. Era fill del rei Catamantaledes. Es va apoderar del tron per instigaci d'Orgetorix vers el 50 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162886" title="Cast" nonfiltered="1332" processed="1329" dbindex="66333">
Cast (Castinus) fou un general de l'emperador Honori que fou enviat el 422 amb  un exrcit a Hispnia contra els vndals. Al mateix temps un altre general d'Honori, Bonifaci, tamb lluitava contra els vndals a Hispnia i Cast el va ofendre de tal manera que es va retirar de la guerra. A la mort d'Honori el 423 es creu que Cast va donar suport secretament a Joan i quan aquest fou executat el 425, Cast fou enviat a l'exili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162888" title="R.E.M." nonfiltered="1333" processed="1330" dbindex="66334">




R.E.M. s una banda de rock estatunidenca formada a Athens, Georgia, a principis dels anys 80 pel bateria Bill Berry, el guitarrista Peter Buck, el baixista Mike Mills, i el cantant Michael Stipe.

Es tracta d'un dels grups de Rock Alternatiu ms populars del mon, coneguts sobretot en els circuits alternatius fins el 1988, any en qu varen firmar per la discogrfica Warner Bros. Records, que els va donar a conixer als circuits ms comercials de tot el mon. Des d'aquest moment, la banda ha estat considerada una de les icones del Rock Alternatiu i ha venut milions de cpies dels seus discs, combinats amb llargues gires promocionals. 

L'any 1998 Bill Berry va abandonar el grup, moment en el qual s'introdueixen certs canvis en l'estil del grup, aprovats pel pblic i la crtica. La fama els acompanya fins a l'actualitat.

Histria.
Formaci (1980-82).

Discografia.

lbums d'estudi.
 Murmur (1983);
 Reckoning (1984);
 Fables of the Reconstruction (1985);
 Lifes Rich Pageant (1986);
 Document (1987);
 Green (1988);
 Out of time (1991);
 Automatic for the people (1992);
 Monster (1994);
 New Adventures in Hi-Fi (1996);
 Up (1998);
 Reveal (2001);
 Around the sun (2004);
 Accelerate (2008);

Recopilacions.
 Dead Letter Office (1987);
 Eponymous (1988);
 The Best of R.E.M (1991);
 R.E.M. Singles Collected (1994);
 R.E.M. In the Attic;
 In Time: The Best of R.E.M. 1988-2003 (2003);
 And I Feel Fine...The Best of the I.R.S. Years 1982-1987 (2006);

Discs en directe.
 R.E.M. Live (2007);

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162890" title="Castor (desambiguaci)" nonfiltered="1334" processed="1331" dbindex="66335">

Zoologia:;
Castor, animal de la famlia dels rosegadors.
Castor, teixit de llana suau que sembla pell de castor.
Herldica:
Castor, figura del blasonament que representa un castor de perfil i simbolitza la pau i el treball constant.
Botnica:
Castor, nom vulgar de l'especie Menyanthes triofoliata o trbol aquatic.
Mineralogia:
Castor, varietat de petalita, que es troba cristalitzada a l'illa d'Elba.
Geografia:;
Castor, municipi d'Anglaterra a l'antic comtat de Northampton, a la vora del riu New.
Castor, ciutat de Santa Fe, Argentina, departament de San Cristobal, districte de Ceres i Silva.
Castor, riu dels Estats Units, a Missouri, que neix al comtat de Madison.
Escoltisme;
Castors, una de les divisions per edat i gnere dels agrupaments l'escoltisme.
----














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162891" title="Cstor de Galcia" nonfiltered="1335" processed="1332" dbindex="66336">
Cstor fou un net del rei Deiotarus I de Galcia suposadament executat pel seu avi, per haver-lo acusat davant de Juli Csar, juntament amb la seva dona

Vegeu Cstor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162893" title="Cstor (escriptor)" nonfiltered="1336" processed="1333" dbindex="66337">
Cstor (grec       ) fou un escriptor grec que es esmentat com nadiu de Rodes, de Masslia o de Galcia. 

Va rebre el sobrenom de            , i va viure en temps de Cicer i Juli Csar. Les seves obres segons Suides, foren:                                  (en 2 llibres),                  ,                    (en 9 llibres),              (en 5 llibres),                ,  i                (que es conserva en part). Es probablement autor d'un llibre de cronologia   anomenat (        o            que podria ser el mateix llibre que                  .

Suides diu que era gendre del rei Deiotarus I de Galcia per l'anomena senador rom, i que el rei va fer executar a Cstor i la seva dona perqu l'havien acusat davant Juli Csar. Segons Estrab aquest Castor tenia el renom de Saoconidarius i fou executat pel seu sogre. Per es dubts que sigui la mateixa persona que l'escriptor ja que el que parla d'un Cstor denunciant (Cicer) diu expressament que es tracta del seu net, que el 44 aC era molt jove, i es suposa que l'escriptor va viure vers la meitat del segle II aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162894" title="Cstor de Fanagria" nonfiltered="1337" processed="1334" dbindex="66338">
Cstor (      ) fou un ciutad notable de Fanagria que fou maltractat per Trif, eunuc de Mitridates VI Eupator del Pont. Quan el rei fou derrotat per Gneu Pompeu i es va refugiar a Fanagria, Cstor va prendre revenja i va matar a Trif. Pompeu una mica desprs li va donar el ttol d'amic de Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162895" title="Cstor (camarlenc)" nonfiltered="1338" processed="1335" dbindex="66339">
Cstor fou el camarlenc i conseller confident de l'emperador rom Septimi Sever. Com que era el ms important dels cortesans, Caracalla li tenia odi, i va provar de matar-lo d'amagat per va fracassar, per quan va pujar al tron el va fer matar inmediatament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162896" title="Academy of Interactive Arts & Sciences" nonfiltered="1339" processed="1336" dbindex="66340">
Academy of Interactive Arts & Sciences (AIAS) s una organitzaci sense nim de lucre que promou el programari d'entreteniment, com poden ser els videojocs, en el qual celebra una cerimnia que s'anomena Interactive Achievement Awards que es fa anualment des del 1998. La organitzaci est composta per professionals de la indstria, i noms els membres ms professionals sn els qui voten pel millor programari d'entreteniment de l'any. L'AIAS va ser creat el 1996.

L'Academy of Interactive Arts & Sciences (AIAS) va comenar en un principi el 1992 per un petit grup de professionals de Los Angeles que volien encoratjar a professionals creatius de Hollywood en les seves activitats, com va passar amb desenvolupadors de videojocs de Silicon Valley. Andrew Zucker, un advocat de Beverly Hills  va fundar-la.

 Enllaos externs .
 The Academy of Interactive Arts & Sciences ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162899" title="Cstor (bisbe)" nonfiltered="1340" processed="1337" dbindex="66341">
Cstor fou bisbe d'Ate.  Va nixer a Nimes a mitjans del segle IV i es va casar amb una hereva amb la que va tenir una filla. Afectats per una crisi religiosa van acordar viure en castedat i dedicar-se a crear, amb les riqueses de la dona, establiments religiosos. Van fundar una abadia i un convent a Mananca a la Provena i ell es va retirar a l'abadia i ella al convent. Va ser bisbe d'Ate a la mort del bisbe Quint contra la seva voluntat i va signar en un concili la condemna del bisbe Maxim Valent i va morir el setembre del 419. Se'l considera sant i es commemora el 21 de setembre. s representat amb un senglar perqu en va salvar un que va buscar protecci al seu costat a l'entrada de la ciutat d'Ate.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162900" title="Antoni Cstor" nonfiltered="1341" processed="1338" dbindex="66342">
Antoni Cstor (Antonius Castor) fou un eminent botnic del segle I aC. s esmentat nombroses vegades per Plini el Vell i gaudia de gran reputaci. Tenia un jard botnic propi, segurament el primer del que es t noticia. Va viure uns cents anys en perfecte estat suposadament mercs als productes naturals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162901" title="Cher (cantant)" nonfiltered="1342" processed="1339" dbindex="66343">

Cheryl Sarkisian LaPiere, ms coneguda com a Cher (nascuda el 20 de maig de 1946), s una actriu, cantant, compositora i artista estatunidenca. Entre els seus nombrosos xits en msica, televisi i cinema, ha guanyat un Oscar, un Grammy, un Emmy i tres Globus d'Or. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162902" title="Serengueti" nonfiltered="1343" processed="1340" dbindex="66344">

 El Parc Nacional del Serengueti (en angls Serengeti National Park) s un parc nacional de grans proporcions a Tanznia, a l'frica oriental. s fams per les migracions anuals de milers de nyus. Est situat a les coordenades .

Els cinc grans animals del parc, aix triats pels caadors des de fa anys, sn el lle, el lleopard, l'elefant, el rinoceront i el bfal del Cap. El parc tamb s llar de hienes, guepards, zebres i aus rapinyaires i moltes altres espcies. 

 A prop del parc es troba a la gorja d'Olduvai, on s'han trobat molts fssils i artefactes d'homnids. El parc s limtrof amb la zona de conservaci de Ngorongoro, que forma part del gran ecosistema del Serengueti.

El Parc Nacional del Serengueti va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1981. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162903" title="Cher (desambiguaci)" nonfiltered="1344" processed="1341" dbindex="66345">

Geografia: un departament de Frana. Vegeu Cher.
Onomstica: una cantant i actriu. Vegeu Cher (cantant).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162904" title="Vaga de tramvies" nonfiltered="1345" processed="1342" dbindex="66346">
La Vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la Companyia de Tramvies de Barcelona al mar de 1951. El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, per la protesta expressava el profund malestar entre la poblaci per les durssimes condicions de vida de la majoria de la poblaci d'en de la fi de la guerra civil espanyola, alhora que represent una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme.

Durant dues setmanes, la poblaci es neg massivament a utilitzar el transport pblic, realitz els seus desplaaments a peu i particip en nombroses manifestacions de protesta. L'inici de la vaga fou espontani, tot i que ms tard s'hi apunteren i li donaren suport militants de CNT, FNC, FNEC i altres; fins i tot fou detingut el dirigent del PSUC Gregori Lpez Raimundo. El governador civil, Eduardo Baeza y Alegra, hi empr la gurdia civil en durs enfrontaments que provocaren morts el 12 de mar. Finalment, tant ell com l'alcalde de Barcelona, Josep Maria Albert i Despujol, foren destituts i la pujada de preus fou anullada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162905" title="Cstor" nonfiltered="1346" processed="1343" dbindex="66347">


Mitologia:;
Cstor (fill de Tindreu), un dels Dioscurs, germ bess de Pllux;
Astronomia:;
Cstor (estrella), estel de la constellaci dels Bessons;
Onomstica:;
Cstor de Galcia, nt del rei Deiotarus I ;
Cstor (escriptor), escriptor grec ;
Cstor (camarlenc), camarlenc i conseller confident de Septimi Sever;
Cstor de Fanagria, cap de la ciutat de Fanagria;
Cstor (bisbe), bisbe d'Ate i sant;
Anton Cstor, botnic del segle I aC;
Tarcondari Cstor, senyor de Galcia;
Sant Cstor;
Sant Cstor d'frica;
Sant Cstor de Bitnia, mrtir a Nicomdia, mort un 18 de mar en que es commemora;
Sant Cstor de Tars, mrtir de Tars mort un 28 de mar en que es commemora;
Sant Cstor de Cilcia, mrtir de Cilcia mort un 27 d'abril en que es commemora;
----

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162912" title="Tarcondari Cstor" nonfiltered="1347" processed="1344" dbindex="66348">
Tarcondari Cstor (Tarcondarius Castor) fou un senyor de Galcia que el 49 aC, juntament amb Dorilau, va facilitar un cos de tres cents cavallers a l'exrcit de Gneu Pompeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162913" title="Anthony Bonner" nonfiltered="1348" processed="1345" dbindex="66349">

Anthony Bonner (Nova York, 1928) s un traductor i lullista mallorqu.

S'install a Mallorca el 1959 i el 1974 particip en la fundaci del GOB, entitat de la qual fou president del 1980 al 1997. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi

Obra.
Llibres.
 Selected Works of Ramon Llull (1232 1316), 2 vols., (Princeton, N.J., 1985), xxxi + 1330 pp.
 Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316), 2 vols. (Palma: Ed. Moll, 1989);
 Ramon Llull, "Biografies" 4 (Barcelona: Editorial Empries, 1991).
 En collaboraci amb Lola Badia: Ramon Llull, Vida, pensament i obra literria (Barcelona: Ed. Empries, 1988; tradut al castell i publicat per Quaderns Crema, 1993);
 Ramon Llull, Llibre del gentil e dels tres savis, "Nova Edici de les Obres de Ramon Llull" II (Palma de Mallorca: Patronat Ramon Llull, 1993). (Editor);
 En collaboraci amb Eva Bonner: Doctor Illuminatus. A Ramon Llull reader (Princeton, N.J., 1993).
 Raimundus Lullus Opera. Reprint of the Strasbourg 1651 edition with an introduction by Anthony Bonner, "Clavis Pansophiae. Eine Bibliothek der Universalwissenschaften in Renaissance und Barock", 2 vols. (Stuttgart Bad Cannstatt: frommann holzboog, 1996).
 Ramon Llull, Lgica nova, "Nova Edici de les Obres de Ramon Llull" IV (Palma: Patronat Ramon Llull, 1998). (Editor);
 Diccionari de definicions lullianes / Dictionary of Lullian Definitions "Collecci Blaquerna" 2 (Universitat de Barcelona - Universitat de les Illes Balears, 2003), 293 pp. (Amb Maria Isabel Ripoll);
 Plantes de les Balears (Palma, 1976).  Traducci anglesa: Plants of the Balearic Islands (Palma,1985).

Traduccions a l'angls.
 De l'occit:   Songs of the Troubadours (Nova York, 1972; Londres, 1973).
 Del francs medieval: The Complete Works of Franois Villon, (Nova York, 1960).
 Del catal: Josep Maria Espins, By Nature Equal (Tots som iguals en catal) (Nova York, 1961).
 Del castell:  Dos contes de Jorge Luis Borges a Ficciones (Nova York, 1962).
 Del francs modern: Honor de Balzac, Cousin Bette, (Nova York, 1961).   Set contes (de Mme. de Lafayette, Denis Diderot, Grard de Nerval, Charles Baudelaire, Guy de Maupassant, Villiers de l'Isle Adam and Samuel Beckett) a Great French Short Stories, ed. Germaine Bre (Nova York, 1960).   Jules Verne, 20,000 Leagues under the Sea (Nova York, 1962).

Reconeixements i premis.
 1986: Premi Crtica Serra d'Or de Catalanstica.
 1989: Premi Miquel dels Sants Oliver de l'Obra Cultural Balear.
 1990: Premi Nacional de Literatura Catalana.
 1994: Doctor Honoris Causa per la Universitat Albert-Ludwigs-Universitt de Freiburg im Breisgau.
 1995: Doctor Honoris Causa per la Universitat per la Universitat de Barcelona.
 1997: Premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
 2002: Medalla d'Or del Consell de Mallorca.
 2002: Premi Ramon Llull de les Lletres del Govern Balear.

Referncies.
 http://narpan.net/antonibonner.htm;
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 2.




  

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162914" title="Sant Cstor" nonfiltered="1349" processed="1346" dbindex="66350">

Sant Cstor (o Sant Cstor de Karden) fou sacerdot i sant. Nascut probablement a Aquitnia, va ser educat per Sant Maximi II, bisbe de Trveris. Ordenat prevere, posteriorment es va retirar com a asceta al desert de Card. Va morir el 389. Cinc segles desprs, les seves restes foren traslladades a Coblena (Alemanya), d'on s patr. La seva festa es commemora el 13 de febrer.

 Enllaos .
 Resum biogrfic ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162915" title="Sant Cstor d'frica" nonfiltered="1350" processed="1347" dbindex="66351">
Sant Cstor d'frica fou un ciutad rom de la provncia romana d'frica que va patir martiri juntament amb sant Vctor i sant Rogaci. Es commemora per l'esglsia el dia 28 de desembre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162917" title="Marilyn Manson" nonfiltered="1351" processed="1348" dbindex="66352">



Brian Hugh Warner (nascut el 5 de gener de 1969), ms conegut pel seu nom artstic Marilyn Manson, s un msic,periodista i artista fams per l'exagerat personatge que interpreta com a cantant de la banda musical homnima. El seu nom artstic prov de la fusi dels noms de l'actriu Marilyn Monroe i de l'assass en srie Charles Manson, amb la finalitat de mostrar el perturbador dualisme de la cultura estatunidenca. 

Apareix en les pellcules com Jawbreaker, Lost Highway de David Lynch i Party Monster. T la intenci de ser director de cine. No noms es dedica a la msica, tamb pinta i algunes celebritats como Jack Osbourne o Nicolas Cage son admiradors i compradors de les seves obres.
































La seva infancia:

Brian hugh Warner, va tenir una infncia traumtica, plena de contradiccions.
De petit anava a una escola privada, que era catlica. Alla el van educar amb moltes restriccions. Li van inculcar moltes coses que, segons va explicar ell mateix uns anys desprs, es trobaven al marge de la vida real.
Por al judici final, malsons, que el sexe era un pecat,no podia escoltar msica heavy, perqu era satnica...
Als 13 anys es va mudar a un institut pblic, on va ser victima de pallises, insuilts, burles...Aix va portar a Brian al consum de drogues, a beure alchol, i a fumar..


              DESCOBRINT EL PROHIBIT

El primer disc prohibit que Manson es va comprar va ser Alive II de Kiss, banda que tamb va ser la primera que va veure en viu quan tenia 10 anys. Tal era la seva obsessi per Simmons que, quan tenia dotze anys, els seus pares li van comprar per catleg un vestit cobert de logotips de la banda i dels corresponents autgrafs dels seus membres. Intentar ponrselo per anar a missa, per als feligresos no els va resultar gens gracis. 

Tant odiava aquesta escola que, segons va dir Manson: 

Ficava a Du fins a les matemtiques, que en una classe de msica havia de presentar la lletra d'una can per tocar tots junts a la classe. Brian portar la lletra de Highway to Hell, la qual cosa li va costar l'expulsi de la classe. 

En no tenir amics a l'escola, Brian es va bolcar a escoltar a diverses bandes com Black Sabbath, Kiss i David Bowie, ja transformar-se en Marilyn Manson. 

No volia continuar sent jo. No perqu estigus avergonyit de mi mateix, sin perqu volia ser alg ms. 
Quan Brian va complir 18 anys, es va traslladar amb la seva famlia a Fort Lauderdale a Florida, on va treballar com a periodista musical. 

A part de la seva activitat musical, Manson va comenar a aficionar a les drogues. Aix li va causar diversos problemes amb la policia, per com el seu pare era amic d'un dels agents, el deixaven sortir.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162918" title="Medalla d'Or del Consell de Mallorca" nonfiltered="1352" processed="1349" dbindex="66353">
La medalla d'or del Consell de Mallorca s una distinci otorgada pel Consell Insular de Mallorca.

Llista de guanyadors.
1985.
 Bartomeu Calatayud Cerd;
 Miquel Capllonch Rotger;
 Antoni Martorell Miralles;
 Antoni Matheu Mulet;
 Baltasar Samper Marqus;
 Joan Maria Thoms Sabater;

1991.
 Gabriel Alomar Esteva;

2000.
 Pere Antoni Serra Bauz;
 Guillem Timoner Obrador;
 Josep Meli Perics;
 Bartomeu Mulet Ramis;

2001.
 Antnia Buades Vallespir;
 Joan Veny Clar;
 Josep Amengual Domingo;
 Anthony Bonner;

2004.
 Jaume Company Salom;
 Lloren Borrs De Riquer;
 Adan Diehl;
 Guillem Colom Casasnovas;
 Pere Capell Roca;
 Lloren Antich Trobat;
 Andrs Ferret Sobral;
 Guillem Colom Ferr;

2005.
 Enric Alzamora Gom;
 Maria del Mar Bonet Verdaguer;
 Josep Buades Costa;
 Antoni Caimari Alomar;
 Bartomeu Catal Barcel;
 Josep Costa Ferrer;
 Josep Pinya Bonnn;
 Carme Riera Guilera;
 lvaro Santamaria Arndez;
 Societat d'Histria Natural de les Illes Balears;

2006.
 Jordi Dezcallar;
 Rafel Nadal;
 Elena Gmez;

Referncies.
 http://www.conselldemallorca.net/mallorca/illustres/index.php;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162919" title="Marc Castrici" nonfiltered="1353" processed="1350" dbindex="66354">
Marc Castrici (Marcus Castricius) fou magistrat en cap de Placentia que es va negar a donar hostatges a Gneu Papiri Carb quan aquest es va presentar davant de la ciutat el 84 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162920" title="Catamantaledes" nonfiltered="1354" processed="1351" dbindex="66355">
Catamantaledes fou un rei dels squans a la primera meitat del segle I aC. Va rebre dels romans el ttol de amic del senat i del poble de Roma. Vers el 50 aC el seu fill Casticus es va apoderar del tron per instigaci d'Orgetorix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162923" title="Papa Joan VII" nonfiltered="1355" processed="1352" dbindex="66356">

Joan VII va ser Papa des del 705 fins al 707. Va reconciliar-se amb els llombards, que manaven a Roma, i va millorar la relaci amb l'Imperi Bizant. Durant el seu breu pontificat va destacar per ordenar construir monuments en honor de la Verge Maria, mare de Jess.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162924" title="Sisini I" nonfiltered="1356" processed="1353" dbindex="66357">

Sisini I va durar noms tres setmanes com a Papa el 708, perqu ja en el seu nomenament estava malalt de gota. Havia nascut a Sria i la seva nica acci va ser recollir fons per a reconstruir la muralla de Roma.

Es troba enterrat a la Baslica de Sant Pere.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162925" title="Papa Constant I" nonfiltered="1357" processed="1354" dbindex="66358">

Constanti I va ser Papa del 708 al 715. 

Millor la relaci amb l'emperador Justini II, per no agreujar la divisi amb l'esglsia oriental. El successor de Justini, Bard, va ser el primer emperador que va buscar la legitimitat papal en coronar-se. Com Constant li neg a causa de les seves creences monotelistes, va tornar l'enfrontament religis entre Roma i Bizanci

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162930" title="Santa Maria de Castellar de n'Hug" nonfiltered="1358" processed="1355" dbindex="66359">
L'esglsia de Santa Maria de Castellar de n'Hug, es troba al centre de la poblaci de Castellar de n'Hug a la comarca del Bergued.

Histria.  
Documentada al segle X, a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell. Hug de Mataplana i la seva esposa Elisenda, l'any 1229 van prendre sota la seva protecci l'esglsia, la van dotar de diversos bns, aix com van fer construir un altar dedicat a sant Miquel. 

L'any 1376 depenia dels baronesses de Pins.Va tenir com sufragaria seva, al segle XVIII, l'esglsia de Sant Vicen de Rus.

L'edifici.
A l'actualitat, es conserva poc de l'edifici romnic, sent bsicament d'estil neoclssic. El campanar s l'element ms destacat que queda de la construcci medieval, s de torre de planta quadrada amb quatre pisos, a la seva part inferior t una gran finestra amb arc de mig punt, que correspon al romnic, a partir del segon pis s d'poca posterior. Al costat del campanar, al mur sud, s'obre la porta d'entrada amb forjat medieval.

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya romnica, El Bergued, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 697 9 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162933" title="Museu d'Arqueologia de Catalunya (desambiguaci)" nonfiltered="1359" processed="1356" dbindex="66360">

 Museu d'Arqueologia de Catalunya   El conjunt de diferents museus i jaciments arqueolgics de Catalunya.
 Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)   La seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona.
 Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona)   La seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162934" title="Vuit mil (alpinisme)" nonfiltered="1360" processed="1357" dbindex="66361">


Un vuit mil o vuitmil s una elevaci del terreny por damunt dels 8.000 m sobre el nivell del mar. El terme vuit mil s'ha ests i consolidat a la terminologia alpinstica per a designar les 14 muntanyes de la Terra que arriben als 8.000 metres d'altitud o ms. Totes elles es troben a la serralada de l'Himlaia i del Karakoram, ambdues a l'sia.

La primera persona en completar l'ascensi als catorze vuit mils fou Reinhold Messner, qui va concloure la seva gesta el 16 d'octubre de 1986 sense utilitzar oxigen i a l'estil tradicional. Un any desprs, el 1987, 
Jerzy Kukuczka en fou el segon i, fins al 2005, 
l'alpinista que va culminar els 14 cims en menys anys, 
encara que va usar oxigen en algunes de les seves ascensions. Fins el 2007, 14 alpinistes havien aconseguit escalar les 14 

Llista de vuit mils.


Alpinistes que han fet els 14 vuit mils.

|}

Enllaos externs.
 Vuit mils;
 ndex de muntanyes de ms de 8.000 m d'altura;

Notes.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162935" title="Conspiraci de Catilina" nonfiltered="1361" processed="1358" dbindex="66362">
La conspiraci de Catilina fou un pla organitzat per Luci Sergi Catilina per assolir el poder de l'estat amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents.

Va esclatar el 63 aC i fou avortada a Roma pel cnsol Cicer que per una informadora estava al corrent dels moviments dels implicats. Catilina va agafar el comandament de l'exrcit rebel a Etrria, on tenia el mxim suport, per el gener del 62 aC fou derrotat prop de Pistoia en una batalla en la que Catilina va morir. Els seus partidaris van morir quasi tots perqu van preferir morir a rendir-se. El cnsol Gai Antoni Hibrida, que probablement havia estat part de la conspiraci, va allegar malaltia per no combatre en aquesta batalla final.

Vegeu:Luci Sergi Catilina



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162936" title="41 Arae" nonfiltered="1362" processed="1359" dbindex="66363">









41 Arae s una estrella binria de la constellaci d'Ara. Les dues estrelles comparteixen una rbita molt ellptica que necessita moltes centries per completar-se. El perode s'estima entre 693 i 2.200 anys,  i la separaci mitjana entre les dues estrelles s de unes 210 UA (s a dir, 210 vegades la distncia mitja entre la Terra i el Sol.

Aquest sistema t un moviment propi relativament alt i es mou ms d'un segon d'arc pel cel en un any. El membre ms feble del parell t un espectre peculiar que mostra una deficincia en metalls, per efectes astronmics es consideren metalls tots els elements ms pesants que l'Heli.

Aquestes estrelles mostren una baixa activitat cromosfrica, i tenen una velocitat especial neta de 52 km/s en relaci al sistema solar. Aix amb combinaci amb la seva baixa metallicitat demostra que aquest parell d'estrelles pertany a la poblaci del disc antic.

Referncies.


Enllaos externs.
 41 Arae 2, en angls;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162937" title="Cativolcus" nonfiltered="1363" processed="1360" dbindex="66364">
Cativolcus fou un rei dels eburons, poble que vivia entre el Mosa i el Rin, unit a Ambirix, l'altra rei, en una rebelli contra els romans el 54 aC. Quan Juli Csar va entrar al territori dels eburons el 53 aC i el va devastar, Caticolcus, que era ja vell, i no podent dirigir la guerra adequadament, es va enverinar i va llenar malediccions contra Ambirix.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162939" title="Cati" nonfiltered="1364" processed="1361" dbindex="66365">


Onomstica:

Quint Cati, magistrat rom;

Cati, filsof epicuri d'origen nsubre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162940" title="Quint Cati" nonfiltered="1365" processed="1362" dbindex="66366">
Quint Cati (Quintus Catius) fou un magistrat rom. Fou edil plebeu el 210 aC amb Luci Porci Lic i va celebrar uns jocs esplndids i va erigir algunes esttues al temple de Ceres. Va servir com a llegat a l'exrcit del cnsol Gai Claudi Ner en la seva campanya contra sdrubal Barca (207 aC) i el 205 aC fou enviat a Delfos per fer ofrenes amb el bot capturat a sdrubal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162941" title="Principi de Pascal" nonfiltered="1366" processed="1363" dbindex="66367">

En fsica, el principi de Pascal afirma que qualsevol pressi exterior exercida sobre un lquid tancat i en reps, i que ompli totalment el recipient que el cont, es transmet ntegrament a tots els punts del lquid i actua en totes les direccions.

Aix significa que si s'exerceix una pressi exterior sobre un lquid en reps, aquest exercir una pressi de la mateixa intensitat sobre qualsevol cos que hi estigui en contacte. Aquesta pressi sempre actua perpendicularment a la superfcie del cos sigui quina sigui la seva posici. s per aix que diu que la pressi es transmet en totes direccions.

El Principi de Pascal pot comprovar-se utilitzant una esfera buida, perforada en diferents llocs i proveda d'un mbol. En omplir l'esfera amb aigua i exercir pressi sobre ella mitjanant l'mbol, s'observa que l'aigua surt per tots els forats amb la mateixa pressi.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162942" title="Cati (filsof)" nonfiltered="1367" processed="1364" dbindex="66368">
Cati (Catius) fou un filsof epicuri nsubre nascut a la Gllia Transpadana que va escriure una obra en quatre llibres sobre la natura de les coses i dels deus (de Rerum Natura et de summo Bono). Cicer en una carta el 45 aC diu que havia mort recentment.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162945" title="Gran Premi de Frana del 2003" nonfiltered="1368" processed="1365" dbindex="66369">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 2003, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 6  de juliol del 2003.

 Resultats .








 Altres .

 Pole: Ralf Schumacher   ;
 Volta  rpida: Juan Pablo Montoya  1: 15. 512;







 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162946" title="Cat" nonfiltered="1369" processed="1366" dbindex="66370">



Cat, llibre de mximes morals i primeres lectures en s a l'edat mitjana;

Onomstica:

Cat, famlia romana plebea ;

Marc Porci Cat Censor (vers 234 aC-149 aC) magistrat rom ;

Marc Porci Cat Licini el vell, jurista rom fill de Marc Porci Cat Censor ;

Marc Porci Cat Saloni el vell, cavaller rom fill de Marc Porci Cat Censor ;

Marc Porci Cat Licini el jove, fill de Marc Porci Cat Licini el vell, pretor;

Gai Porci Cat Licini, fill de Marc Porci Cat Licini el vell, cnsol el 114 aC;

Marc Porci Cat Saloni el jove fill de Marc Porci Cat Saloni el vell, tribu de la plebs ;

Luci Porci Cat Saloni fou fill de Marc Porci Cat Saloni el vell, cnsol el 89 aC;

Marc Porci Cat fill de Marc Porci Cat Licini el jove, pretor i governador de la Gllia Narbonense.

Marc Porci Cat Uticense conegut com Cat d'Utica, fill de Gai Porci Cat Saloni  el jove (95 aC- 46 aC);

Marc Porci Cat Uticense II, fill de Cat d'Utica, militar rom;

Gai Porci Cat possible fill de Gai Porci Cato Licini (consol el 114 aC);

Dionisi Cat, escriptor rom;

Valeri Cat, escriptor i poeta rom del segle I aC;

Cat (Divina Comdia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162947" title="Albert Tous Aguil" nonfiltered="1370" processed="1367" dbindex="66371">
Albert Tous Aguil (3 d'agost de 1962) fou un tennista mallorqu.

Va participar a l'eliminatria de quarts de final de Copa Davis del 1983. En aquesta eliminatria, en qu Espanya jugava contra Iugoslvia, Tous guany el seu partit contra Goran Prpic.

El seu millor resultat l'obtingu el 1987, en arribar a les semifinals de dobles de Roland Garros, fent parella amb Jos Lpez Maeso.

Darrerament, ha destacat per ser l'entrenador de Carles Moy (des del 2006). Tamb fou l'organitzador de la Batalla de les Superfcies, el partit de tennis en pista mixta que enfront el dia 8 de maig de 2007 el campi de Wimbledon, Roger Federer amb el Campi de Roland Garros, Rafel Nadal.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 17.

Enllaos externs.
 Fitxa a Tennisculture.net;
 Fitxa a Tenniscorner.net;
 Fitxa a ITFTennis.com;
 Entrevista a Diario de Mallorca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162948" title="Gran Premi de Frana del 2004" nonfiltered="1371" processed="1368" dbindex="66372">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 2004, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 4  de juliol del 2004.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Fernando Alonso 1: 13. 698   ;
 Volta  rpida: Michael Schumacher 1: 15. 377;







 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162949" title="Cat (famlia)" nonfiltered="1372" processed="1369" dbindex="66373">
Cat fou el nom d'una famlia romana plebea de la gens Prcia. El nom de Cat fou donat per primera vegada al censor Marc Porci Cat.

 Genealogia familiar .
Marc Porci Cat Censor.
Marc Porci Cat Licini el vell.
Marc Porci Cat Licini el jove.
Marc Porci Cat.
Gai Porci Cat Licini.
Gai Porci Cat.
Marc Porci Cat Saloni el vell.
Marc Porci Cat Saloni el jove.
Marc Porci Cat Uticense.
Prcia (esposa de Luci Domici Aenobarb).
Marc Porci Cat Uticense II.
Prcia (eposa de Brut), casada amb M. Bbul i M. Brut successivament.
Luci Porci Cat Saloni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162951" title="Marc Porci Cat Censor" nonfiltered="1373" processed="1370" dbindex="66374">


Marc Porci Cat (en llat Marcus Porcius Cato) conegut com a Marc Porci Cat Censor, fou un cnsol, militar i escriptor rom que va nixer a Tusculum el 234 aC de famlia plebea i moria el 149 aC. Posteriorment tamb l'anomenaria Cat el Vell (Cato Maior) o Cat el Censor (Cato censor) per distingir-lo del seu bsnet Marc Porci Cat Uticense. Segons Plutarc, inicialment fou conegut com Marc Porci Prisc per va adquirir el cognom de Cat per la seva intelligncia en afers poltics civils. Cicer diu que de vell se li va dir Sapiens, que es va considerar quasi un cognom.

Va destacar per les seves virtuts militars durant la Segona Guerra Pnica. Acabada la guerra va administrar la seva hisenda amb uns mtodes que han arribat fins a nosaltres i considerats exemples de bona i austera administraci.

Joventut.
Fill d'una famlia d'origen molt humil plebea, fill i nt de soldats amb fama de valents (els dos amb el nom de Marc Porci), es va quedar orfe de molt jove, havent de dedicar-se per sobreviure al conreu d'unes terres obtingudes per herncia del seu pare a territori sab on va viure la seva joventut. D'aqu li vingu la gran afecci per l'agricultura, que no va deixar mai. De fet, en plenes campanyes, Cat sempre aprofitava els moments de pau per a retornar a casa seva on es dedicava al conreu de les seves terres, colze a colze amb els seus esclaus. Els xits militars del seu ve Marc Curi Dentat van influir en el seu carcter. Sovint va arbitrar disputes entre vens o va fer d'advocat local i va practicar l'oratria. 

Ascens militar.
Als disset anys (217 aC) es va incorporar a la milcia contra Annbal sota el comandament de Fabi Mxim. La seva escalada fou impressionant.

El 214 aC va servir a Cpua. El 209 aC era al setge de Trent amb el seu amic Fabi Mxim que havia conegut ntimament a Cpua. El 207 aC fou un dels que va acompanyar al cnsol Claudi Ner en la seva campanya a Lucnia i va contribuir a la victria de Sena al Metaure on va morir sdrubal Barca

Prop de la seva granja hi havia la de Luci Valeri Flac, d'una famlia patrcia de considerable influencia que es va adonar dels talents militars de Cat i de la seva vida frugal i simple que va considerar exemple del carcter rom. Els joves tendien a formar un partit oposat als vells patricis que fins llavors tenien el monopoli dels crrecs de l'estat i no els exercien amb la deguda eficcia. Marcel de la famlia dels Escipions, i els Falminins eren exemples, i els amics de Cat, Fabi Mxim i Valeri Flac els lders d'aquest partit. Fou aquest darrer el que va introduir Cat a la poltica i va comenar a fer discursos al frum.

El 205 aC fou nomenat questor i el 204 aC va exercir aquesta magistratura i va anar amb Publi Corneli Escipi Afric a Siclia; quan Escipi va aconseguir el trasllat de les forces romanes de Siclia a frica. Cat i Leli foren encarregats de la flota de transport. Fabi Mxim s'oposava al desembarcament a frica i Cat va seguir les directrius del seu amic i es va enfrontar amb el procnsol. La manca de disciplina de les tropes i les despeses extravagants que va produir el trasllat van provocar les queixes de Cat que va tornar a Roma per denunciar al senat la prodigalitat del general i va aconseguir que hi fos enviada una comissi de tribuns per investigar, per Escipi fou absolt. Tit Livi diu que en realitat les despeses excessives les havia fet Cat i per aix va deixar el seu lloc abans d'hora, i la comissi fou creada a petici dels habitants de Locris, enfrontats a Plemini, llegat d'Escipi.

El 199 aC fou elegit edil curul amb Helvi, i va restaurar els jocs plebeus donant un banquet en honor de Jpiter; l'any segent el van destinar com a puretor de l illa de Sardenya, amb el comandament de 3000 soldats i 200 cavallers, on va consolidar la seva fama de tenacitat, de rectitud, d'honradesa, bona administraci i austeritat, virtuts que el van ajudar a triomfar en la seva carrera diplomtica i militar. A la illa va disminuir les despeses publiques, viatjava amb noms un ajudant i sense cap pompa, i la seva frugalitat era de comparar amb la magnificncia anterior dels magistrats provincials; va administrat justcia amb imparcialitat i va seguir adequadament els ritus religiosos, i va limitar la usura expulsant als usurers (que abundaven fora) de l'illa. Aureli Vctor diu que tamb va sufocar una revolta. Segurament a l'illa va conixer al poeta Enni (Ennius). 

El 195 aC va ser designat cnsol (tenia entre 35 i 39 anys) junt amb el seu amic Luci Valeri Flac. El 215 aC s'havia aprovat una llei proposada pel trib Oppi (les Oppia) per la qual les dones no podien posseir mes de mitja una d'or i no podien vestir de diferents colors, conduir carros de cavalls dins la ciutat (excepte per assistir a funcions religioses); aix tenia la finalitat de contribuir a l'esfor de guerra que ja no era necessari i els tribuns Tit Fundani i Luci Valeri van proposar l'abolici de la llei per s'hi van oposar els seus collegues, Marc Brut i Tit Brut. Les dones romanes van sortir al carrer en manifestaci i van bloquejar l'accs al frum dels seus marits exigint l'abolici de la llei. Tots hi estaven conformes per Cat es va mostrar intransigent. Finalment els dos tribuns van retirar la seva oposici i la llei fou abolida. Aix va afectar sens dubte la popularitat de Cat. L'any segent va anar com a procnsol a la Hispnia Citerior.

Participaci en la conquesta d'Hispnia.
Segons escriu Titus Livi, l'1 de mar, el dia de la seva entrada en el crrec, els cnsols Flac i Cat es dirigiren al senat en relaci amb les provncies. Els senadors van ser de la opini que "ja que la guerra prenia una expansi molt gran a Hispnia, era necessari posseir un exrcit consular. Aquell a qui li correspongus en sort Hispnia conduiria dues legions i 15.000 aliats llatins, ms 800 cavallers i 20 naus de guerra...". El sorteig don Hispnia a Cat. 

Al cap de l'exrcit ms poders que mai els romans havien enviat a Hispnia, install un campament militar a Empries que fou l'embri d'una nova ciutat, creada a principis del segle I aC, i reprim amb gran duresa la rebelli dels pobles ibers, comenant pels indigets que poblaven la zona. Quan va arribar a Empries va trobar tota la provncia Citerior en rebellia, amb les forces romanes controlant noms algunes ciutats fortificades. Cat va vncer als rebels l'estiu d'aquell mateix any i va recobrar la provncia per sense aconseguir atraure's als indgenes ni als celtibers que actuaven com a mercenaris de qui requeria els seus serveis.

En aquesta campanya va mostrar el seu geni militar i la seva vida de frugalitat; va compartir les feines amb els soldats i el seu menjar; supervis personalment totes les operacions i preparatius. L'xit que va tenir fou absolut i les batalles amb els pobles de la provncia foren victorioses una rere l'altra; va aconseguir enfrontar a les tribus entre elles i reclutar mercenaris entre els celtibers. Tit Livi dona un relat complert de la campanya. Va sotmetre totes les terres entre l'Iberus i els Pirineus i feta la pau va incrementar la recaptaci a la provncia pels treballs realitzats i per l'explotaci de mines.
 
Triomfant, Cat va poder ajudar al pretor Manlius de l'Hispnia Ulterior que tamb tenia dificultats. Per la submissi dels indgenes noms fou aparent, i en saber la sortida de Cat, es va produir una nova revolta dels pobles de l'Ebre. La seva intervenci va ser rpida i efectiva. Segons explica Polibi, en el seu llibre XIX, un cop venuts, Cat va ordenar que fossin enderrocats els murs de les ciutats a l'altra banda del riu Ebre, n hi havia moltes, i en elles hi vivia una gran quantitat d'homes bellicosos. L'ordre es va complir i executar noms en un dia. Tots els indgenes de la provncia van ser desarmats i Cat va vendre als captius com esclaus.

El senat li va acordar un agrament de tres dies. El 194 aC va tornar a Roma i va rebre els honors del triomf  i es va mostrar liberal amb els seus soldats. Aquell any era cnsol Publi Corneli Escipi Afric, el seu vell enemic. Escipi volia la provncia de Cat i no la va obtenir segons Nepos,  per si segons Plutarc que diu que com que no va aconseguir del senat una condemna de l'administraci de Cat va romandre inactiu a la provncia, per probablement Plutarc es confon amb Publi Corneli Escipi Nasica que el 194 aC va obtenir la provncia de la Hispnia Ulterior. Segons Tit Livi la provncia Citerior va passar a Sext Digiti.

Plutarc diu que a la seva tornava va anar a Trcia com a llegat de Tiberi Semproni Llong II, per altre cop hi ha discrepncies ja que aquest sembla que governava la Gllia Cisalpina. El 193 aC era a Roma hi va consagrar el temple dedicat a Victria Virgo, un temple que havia fet edificar dos anys abans

Tornada a Itlia.
El 191 aC va exercir com trib militar (i com a cnsol a l'ombra) de Marc Acili Glabri I a Grcia contra Antoc III el gran. Va lluitar a les Termpiles. Desprs d'un temps a Grcia va tornar a Roma enviat per Glabri per anunciar el resultat de la campanya. Fou en aquesta campanya que fou comissionat a Corint, Patres i Egion (que havien estat favorables a Antoc) i va visitar Atenes. 

El 190 aC es va oposar al triomf de Quint Minuci Terme (que fou l'antecessor de Cat en el govern de la Citerior) per les seves victries sobre els lgurs i el va acusar d'exagerar batalles i baixes de l'enemic, i de matar injustament 10 decemvirs dels gals bois sense judici; Cat va aconseguir imposar el seu punt de vista.

Escipi fou cnsol el 190 aC i la provncia de Grcia li fou concedida pel senat. Es dubts que Cat lluites a Grcia al costat d'Escipi. El 189 aC el cnsol Marc Fulvi Nobilior va obtenir la provncia d'Etlia i es va emportar a Cat on va fer de mediador segons el seu discurs conservat per Fest "de suis Virtutibus contra Thermum". Al seu retorn, Terme, que era trib (189 aC), el va acusar per la seva actuaci a Etlia, per va morir en combat el 188 aC i sembla que la acusaci no va tirar endavant.

El 189 aC Luci Valeri Flac i Cat van aspirar al crrec de censor; tamb es va presentar el seu antic amic Marc Acili Glabri que va subornar als conductors dels comicis, per fou acusat d'usar els tresors d'Antoc III el gran per aquesta finalitat i es va haver de retirar. Cat va dir que havia vist vaixells plens d'or i plata entre el bot no els havia vist desprs a la parada del triomf. Tot i aix ni Cat ni Flac foren elegits i finalment ho foren Tit Quint Flamin I i Marc Marcel.

El 187 aC Marc Fulvi Nobilior I va tornar d'Etlia i va demanar els honors del triomf i altre cop Cat s'hi va oposar i va allegar la manca de disciplina i l'amistat de Nobilior amb el poeta Enni (cosa contraria als principis republicans), per Nobilior va obtenir el que demanava.

Escipi Afric fou acusat de rebre diners d'Antoc dels que no donava comptes a l'estat i sembla que Cat fou instigador de l'acusaci. Finalment alguns foren acusats per Escipi mateix se'n va sortir (185 aC).

Cat fou altre cop candidat a censor amb Flac i altres sis candidats i finalment els dos foren elegits (184 aC). Va ser una censura memorable, va reparar les conduccions d'aigua, va pavimentar carrers, va drenar les cloaques, va impedir les connexions illegals a l'aigua publica per usar en jardins, va incrementar les rentes que pagaven els publicans per les terres publiques i va abaixar els preus dels contractes que concertava i pagava l'estat. Va dictar tamb normes contra el luxe, erecci d'esttues, cerimnies indecents, ornament de mansions i altres. A Manli, un home de rang pretori, el va degradar per haver fet un pet a la seva dona en presencia de la filla. A Luci Nasica el va degradar per una broma. A alguns senadors els va privar del seu cavall per diverses causes. A Lluci Valeri Flac, el va proposar com a Senador en lloc del cruel Lluci Quint. La censura es va caracteritzar per un fustigament constant al luxe i a les influncies desmoralitzadores hellniques, i una constant vocaci hereditria a l'austeritat, l'honradesa, la feina, i les antigues virtuts romanes.

Desprs de la censura fou perseguit per alguns tribuns  i finalment va haver de pagar una multa de 2 talents o 12.000 as, nica ocasi en qu fou condemnat desprs d'estar acusat en la seva vida un mnim de 44 vegades.

El 181 va demanar l'aprovaci de la Lex Orchia per limitar el nombre de convidats a un banquet. El 169 aC (o abans) va donar suport a la Lex Voconia, que limitaven la acumulaci de riquesa  en mans d'una dona. El 171 aC va acusar als governador de la Hispnia Citerior i Ulterior de forar als provincials a pagar els tributs en diners en lloc de gra, i desprs comprar el gra a preu redut; els acusats Marc Mati i Publi Furi Fil van evitar la condemna amb un exili voluntari.

Va defensar l'illa de Rodes que era acusada d'afavorir a Antoc III el gran. El 167 aC, 1000 homes denunciats com enemics de Roma per la Lliga aquea, entre ells el historiador Polibi, foren enviats a Roma com hostatges i mantinguts en exili. Desprs de 16 anys Cat i Escipi Afric el jove van aconseguir que es dicts el final de la situaci (152 aC). 

El 157 aC va ser designat mediador rom entre el rei nmida Masinissa I i Cartago. Veient que Cartago desestimava repetidament totes les seves propostes, va quedar convenut de qu tornaria a ser aviat una gran potncia.

El 151 aC encara fou acusat per Gai Cassi d'uns crims dels quals no es coneix la naturalesa i es va defensar ell mateix, amb 81 anys.

El 150 aC encara va instigar la tercera guerra pnica i desprs d'algun temps i de deversos fets va comenar una srie de discursos en qu sempre acabava "jo voto per la destrucci de Cartago", o com diu Flor amb la famosa frase "Delenda est Carthago" (Cartago ha de ser destruda) o Ceterum censeo, Carthaginem esse delendam s a dir "...i a ms d'aix, Cartago ha de ser destruda";  mentre Escipi deia "Deixem estar Cartago".

El 149 aC encara va dirigir l'acusaci contra Servi Sulpici Servi Galba que havia matat soldats lusitans desprs que s'havien rendit i n'havia venut altres com esclaus (un dels que es va escapar fou Viriat). Galba va justificar-se dient que els lusitans s'havien rendit com a part d'un pla per atacar de sobte i fou absolt.

 Consideracions generals .
En la seva vida privada sembla haver estat avar, cruel, especialment amb els esclaus, i faldiller; va acabar practicant moltes de les coses que criticava, com la bona taula i l'abundncia de vi. La conducta de Cat amb els seus esclaus fou un exemple de intolerncia i mal cor i fou un especulador amb ells, als que a ms de maltractar sovint o condemnar a mort, els explotava com a lluitadors o sexualment.

 Famlia .
Cat es va casar dues vegades: primer a Licnia amb la que va tenir un fill, Marc Porci Cat Licini el vell, jurista. Desprs de la mort de la dona va viure amb una dona esclava de la casa familiar (tot i la seva reputaci, Cat donava poca importncia  a la castedat) i quan fou descobert pel seu fill, i a precs seus, es va casar altra cop amb una jove filla del seu client Marc Saloni, de nom Salonina,  amb la que va tenir un fill als 80 anys, Marc Porci Cat Saloni, que fou l'avi de Cat d'Utica.

Obres.
Fou el primer autor que va escriure historiografia en llat, i es devia a raons ideolgiques: malgrat que tenia un bon coneixement de la cultura grega i que en la seva obra era evident la influncia de la literatura grega, era un acrrim detractor de l'hellenitzaci creixent que la societat i un defensor de la cultura romana, blasmant els annalistes que empraven el grec.

Algunes de les seves obres serien:
 De Agricultura, un autntic tractat d economia rural on, per exemple, indica com cal governar una vinya.
 Orgens (Origines), una obra que comprenia la histria de Roma i d'altres ciutats itliques, des dels mites fundacionals (Enees) fins a les guerres pniques, en les quals havia participat ell mateix.  Aquesta obra histrica est perduda en la seva major part.
 Carmen de moribus, obra en vers, perduda.
 Altres escrits sobre art militar, sobre l'educaci dels nens i sobre les cartes i qestions epistolars; un llibre titulat Apophthegmata que es un recull de les instruccions al seu fill (noms es conserva algun fragment); i una collecci de sentncies en prosa; va deixar a ms nombrosos discursos.
 
La seva biografia fou escrita per Corneli Nepos, Plutarc i Aureli Vctor i algunes referncies van ser colleccionades per Tit Livi

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162957" title="Marc Porci Cat Licini el vell" nonfiltered="1374" processed="1371" dbindex="66375">
Marc Porci Cat Licini el vell (Marcus Porcius Cato Licinianus) fou un jurista rom fill de Marc Porci Cat Censor i de Licnia.

Va servir com a soldat i el 173 aC va fer campanya a Ligria sota el cnsol Marc Popilli Laenes III; el 168 aC va lluitar contra Perseu de Macednia a Pidna sota el cnsol Emili Paulle, amb la filla del qual, Emlia Trtia, es va casar.

Desprs va deixar la vida militar i es va dedicar a les lleis en las que va adquirir gran fama i va deixar alguns escrits.

Va morir el 152 aC quan havia estat designat pretor per no havia comenar a exercir. El seu pare, que encara vivia, conforme a la seva fama, li va donar un funeral de poc relleu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162958" title="Gran Premi de Frana del 2005" nonfiltered="1375" processed="1372" dbindex="66376">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 2005, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 3  de juliol del 2005.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Fernando Alonso 1: 14. 412  ;
 Volta  rpida: Kimi Rikknen 1: 16. 423;







 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162959" title="Marc Porci Cat Saloni el vell" nonfiltered="1376" processed="1373" dbindex="66377">
Marc Porci Cat Saloni el vell (Marcus Porcius Cato Salonianus) fou un cavaller rom fill de Marc Porci Cat Censor i de la seva segona muller Salnia. Va nixer vers el 154 aC (5 anys abans de la mort del pare i 2 anys abans de la mort de son germanastre Marc Porci Cat Licini el vell).

Va arribar a ser pretor i va morir exercint aquesta magistratura. La data de la seva mort es desconeguda. Va ser el pare de Marc Porci Cat Saloni el jove











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162962" title="Abertis" nonfiltered="1377" processed="1374" dbindex="66378">

Abertis s una corporaci catalana dedicada a les infraestructures de comunicaci i transport. El grup, que cotitza a la borsa, controla directa o indirectament una seixantena d'empreses.

Lnies de negoci.
Autopistes: a Espanya Abertis controla diversos operadors d'autopistes com Acesa, Aucat i Aumar. A Itlia t una participaci en Autostrade i a l'Amrica Llatina Ausol, Coviandes i Elqui.
Aeroports: El grup opera en forma de concessi o propietat vuit aeroports: London Luton, Belfast International i Cardiff International al Regne Unit; Orlando Sanford als EUA i La Paz, Santa Cruz i Cochabamba a Bolvia.
Aparcaments: Abertis s propietria de Saba, empresa que gestiona diversos aparcaments a Andorra, Espanya, Itlia, Portugal, Marroc i Xile.
Telecomunicacions: la companyia presta diversos serveis de telecomunicacions (com ara la difusi a Espanya del senyal de la televisi analgica i digital) a travs de les empreses Abertis Telecom, Retevisin i Tradia.
Logstica: Abertis gestiona diversos parcs logstics a Espanya.

Enllaos externs.
Abertis;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162964" title="Chivi" nonfiltered="1378" processed="1375" dbindex="66379">

Jos Francisco Crdoba, ms conegut com  El Chivi (pornoautor), s un cantautor sortit de l'escola de Los Calasancios Madrid (Espanya). Va nixer a Madrid el 13 de gener del 1977. Desde molt jove, va seguir l'obra dels grans cantautors de l'poca i sota la seva influncia, comen a compondre les seves primeres canons al 1995. Aquelles lletres dels seus orgens eren molt diferents a les d'avui; parlen d'amor, desamor i de les seves aventures d'adolescent. Desprs de diversos intens fallits per fer-se un forat dins el panorama musical, entr a la universitat per estudiar dret.

Carrera musical.
Es va donar a conixer amb el disc "Radikal" (sense discogrfica, el va grabar a casa seva), per sobretot amb el tema "Soy como soy", encara que abans d'aquest single havia tret un disc, "Grandes fracasos", el qual noms va ser distribut entre quatre amics.

Les seves lletres tenen fan una crtica social d'idees d'esquerres i republicanes, com a "Pesadilla en valverde street" (De cantautor a pornoautor), on parla de la telebrossa.

Els seus lbums es caracteritzen per tenir un petit intro de 10 a 30s, avanant-nos el tema del qual parla la can i ridiculitzen el panorama actual espanyol. L'lbum "Nuevo catecismo" no t massa crtica social.

A l'lbum "De cantautor a pornoautor" parla sobre el seu estil de msica, sobre les seves lletres provocatives amb molt humor.

A "Verdades como puos" apareixen lletres ridiculitzants com "pija ella/pijo l", "telenovela", "nos hemos vuelto lokos" i d'altres on la crtica s contnua, com les que dedica al programa de televisi Operacin Triunfo

L'any segent edita "Sin pelos en la lengua", un recopilatori d'algunes canons de "radikal" i del "nuevo catecismo" juntament amb set temes indits, tocats noms amb guitarra.

La can "Trenes para el cielo", s un homenatge a les vctimes de l'11M.
 
El 22 de novembre del 2005 va treure el seu ltim lbum "Spanish psycho" amb la collaboraci de msics de renom.

Discografia.
Grandes fracasos 1996;
Radikal 1997;
Nuevo catecismo 1998;
De cantautor a pornoautor 1999;
Verdades como puos 2002;
Hasta los ms cerdos tienen sentimientos 2002;
Sin pelos en la lengua 2003;
Spanish psycho 2005;

Enllaos externs.
Web oficial de Jos F. Crdoba





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162965" title="Palau Nacional (Barcelona)" nonfiltered="1379" processed="1376" dbindex="66380">

El Palau Nacional, situat a Montjuc, Barcelona, s un palau construt entre 1926 i 1929 per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929 i que actualment allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya. 

Fou l'edifici principal de l'Exposici, obra d'Eugenio Cendoya i Enric Cat, sota la supervisi de Pere Domnech i Roura, desestimant el projecte inicial de Puig i Cadafalch i Guillem Busquets. 

T una superfcie de 32.000 m2. D'estil classicista inspirat en el Renaixement espanyol, t planta rectangular amb dos cossos laterals i un de posterior quadrat, amb una gran cpula e lptica a la part central. Les cascades i brolladors de l'escalinata del Palau foren obra de Carles Bugas, i es van co locar nou grans projectors que encara avui emeten uns intensos feixos de llum que escriuen el nom de la ciutat en el cel. 

Al seu Sal Oval s'efectu la cerimnia d'inauguraci de l'exposici, presidida per Alfons XIII i la reina Victria Eugnia. 

El Palau Nacional es dedic a una exposici d'art espanyol amb ms de 5.000 obres procedents de tot el territori de l'estat. En la seva decoraci  d'estil noucentista, contrriament al classicisme de l'obra arquitectnica , intervingueren diversos artistes, com els escultors Enric Casanovas, Josep Dunyach, Frederic Mars i Josep Llimona, i els pintors Francesc d'Asss Gal, Josep de Togores, Manuel Humbert, Josep Obiols, Joan Colom i Francesc Labarta. Des de 1934 acull el Museu Nacional d'Art de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162966" title="Marc Porci Cat Licini el jove" nonfiltered="1380" processed="1377" dbindex="66381">
Marc Porci Cat Licini el jove (Marcus Porcius Cato Licinianus) fou fill de Marc Porci Cat Licini el vell (Marcus Porcius Cato Licinianus) i nt de Marc Porci Cat Censor (Marcus Porcius Cato Censorinus), fou un orador vehement i va deixar diversos escrits. 

El 118 aC fou cnsol amb Quint Marci Rex i aquell mateix any va morir a frica on probablement tractava d'arreglar les deferncies entre els hereus de Micipsa a Numdia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162967" title="Gai Porci Cat Licini" nonfiltered="1381" processed="1378" dbindex="66382">
Gai Porci Cato Licini (Caius Porcius Cato Licinianus) fou fill de Marc Porci Cat Licini el vell (Marcus Porcius Cato Licinianus) i nt de Marc Porci Cat Censor (Marcus Porcius Cato Censorinus) i s esmentat per Cicer com orador.

De jove fou seguidor de Tiberi Grac. El 114 aC fou cnsol amb Acili Balb i va rebre la provncia de Macednia pel seu proconsolat. A Trcia va combatre als escordiscs per el seu exercit fou derrotat a les muntanyes i es va escapar amb dificultat. 

Per manca de bot a Trcia es va dedicar a fer extorsions a Macednia i ms tard fou acusat, sentenciat i va haver de pagar una multa.

Va ser llegat en la guerra de Jugurta on fou subornat per aquest rei i per escapar de la condemna (110 aC) va anar a Tarraco on es va fer ciutad.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162968" title="Marc Porci Cat Saloni el jove" nonfiltered="1382" processed="1379" dbindex="66383">
Marc Porci Cat Saloni  el jove (Marcus Porcius Cato Salonianus) fou fill de Marc Porci Cat Saloni el vell. Es va casar amb una rica dama romana, per el matrimoni no fou afortunat i fou sorprs en adulteri amb Lvia Drusa, germana de Marc Livi Drus, amb la qual tot seguit es va casar i fou el pare de Prcia i de Cat d'Utica. Ella tenia un fill, Quint Servili Cepi, al qual Saloni va fer de pare breument. Fou partidari de Sulla per va morir abans de les proscripcions. Fou trib de la plebs i va morir quan era candidat a pretor vers una data propera al 98 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162969" title="Luci Porci Cat Saloni" nonfiltered="1383" processed="1380" dbindex="66384">
Luci Porci Cat Saloni fou fill de Marc Porci Cat Saloni el vell (Marcus Porcius Cato Salonianus) i oncle de Cat d'Utica. Fou membre del partit senatorial. L'any 100 aC era trib de la plebs i es va oposar a Luci Apuleu Saturn i va ajudar a rebutjar la petici de retorn de l'exiliat Metel Numdic. El 90 aC, a la guerra social va derrotar els etruscs i el 89 aC fou cnsol amb Gneu Pompeu Estrab. Va morir en un combat menor contra els mars prop del llac Furcinus, desprs de qu els havia derrotat a la batalla, i es va sospitar que havia estat mort per instigaci de Gai Mari el jove i no per l'enemic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162971" title="Marc Porci Cat (pretor)" nonfiltered="1384" processed="1381" dbindex="66385">
Marc Porci Cat (Marcus Porcius Cato) fou fill de Marc Porci Cat Licini el jove (Marcus Porcius Cato Licinianus). 

Fou edil curul i pretor, i va obtenir el govern de la Gllia Narbonesa, on va morir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162974" title="Marc Porci Cat Uticense" nonfiltered="1385" processed="1382" dbindex="66386">

Marc Porci Cat Uticense (en llat: Marcus Porcius Cato Uticensis) (95 aC - 46 aC, tica (actual Tunsia) conegut tamb com Cat d'Utica, tica o Cat el Jove  fou fill de Marc Porci Cat Saloni el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) i va nixer el 95 aC.  Va ser un poltic destacat rom, net de Marc Porci Cat (anomenat desprs el Vell per distingir-los)

Biografia.

Els seus pares van morir essent encara jove i es va criar a casa de son oncle Marc Livi Drus, germ de la seva mare, junt amb la seva germana Prcia (desprs esposa de Luci Domici Aenobarb) i un germanastre d'un altre matrimoni de la mare, Quint Servili Cepi. Quan Drus va morir el 91 aC va passar a custodia de Sarped.

Va rebre la seva part de la fortuna del pare (120 talents) i es va independitzar. Va estudiar amb Antpater de Tir la filosofia dels estoics. Va tenir com a amic ntim al seu germanastre Quint Servili Cepi.

Va fer les primeres campanyes militars com a voluntari (72 aC) sota el cnsol Gelli Poblicola contra Esprtac, exrcit en el que Cepi era trib militar. El 67 aC es va presentar candidat a trib militar i fou elegit i es va incorporar a l'exrcit del propretor  Marc Rubri a Macednia on va dirigir una legi i es va guanyar l'estimaci dels soldats. 

Va demanar una llicencia de dos mesos per anar a veure al filsof Atenodor Cordili a Prgam, i va tornar amb ell a Macednia. Aviat es va assabentar que el seu amic Cepi s'havia posat malalt a Enos, Trcia, i va anar cap all en vaixell, per no va arribar a temps de veure'l viu. Li va fer un esplndid funeral (que va costar 8 talents) i li va erigir un monument de marbre de Tasos. Les cendres del seu germanastre foren portades a Roma.

Es va presentar a candidat a questor per desprs d'haver adquirit llibres que li donaven tots els coneixements necessaris (per 5 talents, que era una fortuna). Aix va imposar als escribes les normes legals, que aquestos vulneraven confiats en qu el seu cap no coneixia les lleis.

Desprs segurament va anar a sia a la cort del rei Deiotarus de Paflagnia, amic del seu pare. Va anar a Pessinos, la seu de la Gran Mare dels deus. 

Al tornar a Roma (63 aC) es va trobar que Luculle s'havia casat amb una de les seves germanastres, Servlia i demanava els honors del triomf per les seves victries contra Mitridates VI Eupator, cosa que va obtenir i tot seguit va tenir el suport de Cat tot i l'oposici de Memmi, home de Gneu Pompeu.

Es va retirar a Lucnia amb els seus llibres i filsofs per de cam es va trobar amb una comitiva de Metel Nepos que era seguidor de Pompeu, per buscar el tribunat. Llavors va tornar a Roma i va ser elegit pel tribunat per sense poder impedir tamb la elecci de Metel. Una vegada elegit va perseguir a Luci Licini Murena per suborn als comicis consulars per Murena, defensat per Cicer i altres, fou absolt (63 aC). Cat va donar suport al cnsol contra Catilina. En aquest any es va oposar a la proposat de Metel Nepos de cridar a Pompeu de l'sia i donar-li el comandament de les legions contra Catilina.

En endavant Cat fou afiliat del partit senatorial. El 60 aC es va oposar al trib Luci Flavi de recompensar als veterans de Pompeu amb terres. Csar, al seu retorn d'Hispnia va demanar els honors del triomf, i Cat ho va voler evitar, per Csar va renunciar la triomf a canvi del consolat.

En aquesta poca es va divorciar d'Atlia i es va casar amb Marcia, la filla de Filip, amb la que va tenir tres fills.

La proposta de Clodi de privar del seu regne a Ptolemeu de Xipre, sense cap justificaci, i d'encarregar a Cat de unir l'illa a l'imperi, el va apartar de Roma. Cat va advertir al rei, que es va sucidar i Cat va haver d'acomplir la tasca encomanada i va retornar a Roma el 56 aC. Clodi Pulcre el va acusar injustament d'enriquiment i Cicer va trobar un punt feble a Clodi, que Cat va rebutjar utilitzar (des llavors les relacions entre Cat i Cicer foren fredes).

Vers el 56 aC es va produir l'estrany acord pel qual cedia la seva dona Marcia al seu amic Quint Hortensi, amb el consentiment del seu pare, per l'any 50 aC, a la mort d'Hortensi, la va acceptar altre cop com a muller. Per Plutarc semblaria que hi va haver un divorci i Heinecci esmenta el cas com un matrimoni concertat com coemtio i dissolt per remancipatio, per aix no explica que a la mort d'Hortensi torns amb Cat i fos altra cop la seva dona.

Cat es va oposar al triumvirat i el 55 aC va assistir activament a Luci Domici Aenobarb per obtenir el consolat en contra de Pompeu i Cras, que foren elegits. En les eleccions es van produir disturbis en els que Cat fou ferit i es va escapar per els pels. Ell mateix es va presentar a candidat a pretor contra Vatini, per no fou elegit al no acceptar subornar als comicis.

Es va oposar a la Llei Treboniana que donava poders als triumvirs. El 54 aC fou escollit per fi pretor que fou la ms alta magistratura a la que va arribar; el seu intent d'acabar amb els suborns dels comicis va enutjar tants als compradors com els venedors de vots.

Desprs de la mort de Cras, i quan el senat havia de triar entre Csar i Pompeu, Cat es va decantar pel segon. El 52 aC Pompeu va demanar la dictadura per com que no se li va donar, Bbul va proposar fer-lo cnsol nic, i Cat hi va estar d'acord. L'any segent Cat fou candidat al consolat per sense suborns altre cop no fou elegit enfront de Servi Sulpici i Marc Claudi Marcel que tenien el suport de Csar i de Pompeu.

Quan va comenar la guerra civil el 49 aC Cat va donar suport als procediment que donaven aparena de legalitat als preparatius. A l'arribada de Csar va fugir a Campnia amb els cnsols, i desprs va recomanar una poltica de conciliaci.

El senat li va encomanar com a propretor la provncia de Siclia, per al desembarcar Curi amb tres legions, Cat no la va defensar i va fugir i es va unir amb Pompeu a Dyrrachium. Desprs de la victria de Pompeu en aquest lloc, Cat va rebre el comandament del campament i per tant no va ser present a la batalla de Farslia (48 aC).

Desprs de la batalla es va embarcar cap a Crcira amb les seves forces i la flota al seu crrec i va oferir el comandament a Cicer que ara volia una reconciliaci amb Csar, per Cicer va rebutjar el comandament i Cat va anar a l'frica  on esperava trobar a Pompeu per en el cam va rebre noticies de l'assassinat d'aquest. Va desembarcar a Cirene on els ciutadans eren favorables a Pompeu i havien tancat les portes a Labi.

A la primavera del 47 aC va marxar amb els seus soldats pel desert durant sis dies aguantant gana i set, fins que es va reunir amb Escipi Metel, Atti Var i el nmida Juba I. L'exrcit volia com a cap a Cat per el grau superior el tenia Escipi. Cat va quedar a Utica i Escipi va anar a presentar combat a Thapsus (6 d'abril del 46 aC) i fou derrotat. 

Les forces de Cat eren les darreres que quedaven. Cat va voler resistir per la ciutat es volia rendir. Va avisar als seus amics de fugir pel port i aquella nit es va sucidar tallant-se les venes al bany. Fou salvat pels seus amics abans de morir i va recuperar el coneixement, per va morir poc desprs (46 aC, amb 49 anys). Fou enterrat a Utica i el seu funeral va tenir molta pompa. De la ciutat va derivar el nom amb el que ha estat conegut per la posteritat. 

Csar va lamentar que Cat li hagus pres la gloria de perdonar-li la vida. Va deixar un fill de la seva primera muller Atlia, que es va dir Marc Porci Cat, i tres fills de la segona, Marcia, dels que no es coneixen els noms i amb minse participaci a la vida poltica o militar posterior.

Es van escriure diverses biografies. La primera de Cicer, "Cat", que va provocar una contra biografia de Csar "Anticat" que al passar a dos llibres es va dir els "Anticatons", on les acusacions de Csar no foren cregudes pels contemporanis. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162975" title="Gai Porci Cat" nonfiltered="1386" processed="1383" dbindex="66387">
Gai Porci Cat fou un membre de la famlia Cat d'origen incert. Podria ser fill de Gai Porci Cat Licini (cnsol el 114 aC). 

Es va oposar a Pompeu durant bona part de la seva vida. El 59 aC va acusar a Aule Gabini per els pretors no van acceptar l'acusaci contra aquest favorit de Pompeu. Llavors va dir de Pompeu: "Pompeius prixatum dictatorem" i quasi be li va costar la vida. 

El 56 aC fou trib de la plebs i va impedir als romans d'ajudar a Ptolemeu XII Auletes Neo-Dionisi (Noto) (rei 80-58 aC i 55-51 aC) amb tropes perqu els versos sibillins anunciaven desgracies si ho feien.

Es va posar de part de Clodi, i Mil en revenja el va atacar tant com va poder. Va ajudar al triumvirat demorant els comicis per aconseguir l'elecci de Pompeu i Cras com a cnsols el 55 aC maniobra en la que fou ajudat per Noni Sufenes un collega en el tribunat.

L'any segent ell i Suefenes foren acusats de violar les lleis Jnia i Licnia i la llei Ffia, proposant lleis sense comunicar-ho prviament, i en dies inapropiats. Cat fou defensat per Gai Licini Calv i Marc Emili Escaure, i fou absolt, perqu aix ho va voler el seu enemic Pompeu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162976" title="Celso Emilio Ferreiro" nonfiltered="1387" processed="1384" dbindex="66388">
Celso Emilio Ferreiro (Celanova, provncia d'Orense 1912 - Vigo, 1979) fou un escriptor gallec. Provenia d'una famlia benestant pagesa i galleguista. Als 20 anys, el 1932, va organitzar amb Xos Velo Mosquera, entre d'altres, les Mocedades Galeguistas de Celanova i va participar en la constituci de la Federacin de Mocedades Galeguistas l'any 1934. Poc desprs va ser processat per un article publicat a la revista que ell mateix dirigia: Guieiro. Mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola,va lluitar pel bndol franquista. Posteriorment, va estudiar Dret i va collaborar en diversos peridics i revistes. La publicaci del poemari Longa noite de pedra (1962) el va consolidar com l'hereu del llegat de Manuel Curros Enrquez. Un any desprs de la publicaci de Longa noite de pedra va fundar, amb l'escriptor Xos Luis Mndez-Ferrn i d'altres intellectuals galleguistes la Unin do Povo Galego. El 1966 va emigrar a Veneuela, a on va collaborar amb la Hermandade Gallega, va fundar el Patronato da Cultura Galega, i va treballar en el gabinet del president Rafael Caldera.
 
En retornar a Europa es va installar a Madrid a on va treballar de periodista. El 1977 va ser candidat al Senat pel Partido Socialista Galego encara que sense xit. Va produir prosa i poesia tant en castell com en gallec, destacant en la poesia en gallec de fort contingut social. Va ser la seua poesia la que li va donar la fama de gran escriptor. Li fou dedicat el Dia de les Lletres Gallegues l'any 1989. 

Obra.

Poesia.
 Cartafol de poesa (Cartapaci de poesia, 1935) ;
 O sono sulagado (El somni submergit, 1954) ;
 Longa noite de pedra (Llarga nit de pedra, 1962). Aquesta s la seua obra ms significativa i la que va donar nom a tota una poca de la histria contempornia de Galcia.
 Viaxe ao pas dos ananos (Viatge al pas dels nans, 1968) ;
 Terra de ningures (1969) ;
 Paco Pixias (1970) ;
 Cemiterio privado (Cementiri privat, 1972) ;
 Antipoemas (1973) ;
 Onde o mundo se chama Celanova (On el mn es diu Celanova, 1975) ;
 Homenaxes (Homenatges, 1979, pstum) ;
 Celso Emilio Ferreiro para nenos, 1988, ed. Antonio Garca Teijeiro ;

Narrativa.
 A fronteira infinida (1972) ;
 A taberna do galo (1978). ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162977" title="Marc Porci Cat Uticense II" nonfiltered="1388" processed="1385" dbindex="66389">
Marc Porci Cat identificat com Marc Porci Cat Uticense II fou fill de Cat d'Utica i Atlia. Va acompanyar al seu pare quan va fugir d'Itlia (49 aC) i va restar al seu costat fins la nit de la seva mort a Utica el 46 aC. 

Csar el va perdonar i li va permetre conservar la propietat del pare. A la mort de Csar es va incorporar als seguidors de Brut, que era el marit de la seva germana Prcia, i el va seguir a Macednia i sia. 

Era un conqueridor de dones i aix va provocar un conflicte quan a Capadcia va visitar a un tal Marfadates, que tenia una dona extremament bonica de nom Psique (Psyche).

Va morir lluitant com un valent a la batalla de Filips el 42 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162981" title="Isidre Esteve Pujol" nonfiltered="1389" processed="1386" dbindex="66390">

Isidre Esteve Pujol (La Seu d'Urgell, 15 de maig de 1972), s un motorista catal de rallis.

Biografia.
La seua infantesa la va passar a Oliana (Alt Urgell), on la seva famlia regenta un restaurant. Aquesta poblaci, juntament amb la vila vana de Ponts, acull cada any l'enduro del Segre, prova del campionat d'Espanya d'aquesta especialitat. Aqu s on Isidre Esteve va comenar a interessar-se pel mn de "l'off road".

El corredor olians es va donar a conixer grcies al ress meditic que acompanya el ralli Pars-Dakar, per abans ja ha havia destacat en el mn de l'enduro.  El primer ttol el va aconseguir corrent al nacional jnior de 80 cc l'any 1990. L'any 1993 es va quedar a noms 17 segons de guanyar el campionat del mn d'enduro per nacions. L'any 1995 va ser subcampi d'Enduro d'Europa i, quatre anys ms tard, el 1999 va conquerir el ttol de Campi d'Espanya en la mateixa modalitat. Al llarg de deu edicions ha estat participant al Ralli Dakar, on la seva millor classificaci la va obtenir els anys 2001 i 2005, quedant en quarta posici. En l'edici de la cursa africana del 2006 va estar liderant la carrera durant moltes etapes a ms de 21 minuts del segon, per a quatre dies de finalitzar va tenir un accident i no va poder arribar a les platges de Dakar. Tot i no guanyar el ralli fundat per Thierry Sabine, sempre se'l recordar per haver estat el primer pilot privat de la histria del Paris-Dakar en guanyar una etapa. Esteve es va imposar en la quinzena etapa de l'edici de l'any 2000.

En el seu palmars tamb hi ha el rcord de victries a la Baja Aragn. Esteve va guanyar la seva primera Baja el 1998 i va repetir als anys 2000, 2001, 2003, 2005 i 2006, sempre amb la marca KTM. L'any 2007 l'organitzaci de la prova va retirar el dorsal nmero 1 en homenatge al pilot de l'Alt Urgell.

Va iniciar la seva trajectria motociclista amb la marca TM, passant a crrer desprs amb Gas Gas, Honda i KTM. En aquesta darrera marca va ser pilot oficial tretze temporades.

El 24 de mar del 2007 va patir una greu lesi mentre participava al Ralli d'Almeria. Es va fracturar les vrtebres T7 i T8 i va quedar paraplgic. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162982" title="Dionisi Cat" nonfiltered="1390" processed="1387" dbindex="66391">
Dionisi Cat (Dionysius Cato) fou un escriptor de l'antiga Roma, suposat autor de l'obra Dionysii Catonis Disticha de Moribus ad Filius. Probablement el nom no es el de l'autor sin un sinnim.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162983" title="Valeri Cat" nonfiltered="1391" processed="1388" dbindex="66392">
Valeri Cat fou un escriptor i poeta rom del segle I aC probablement d'origen gal i llibert d'un tal Bursenus. Ell no reconeix aquesta ascendncia a la seva obra Indignatio.

Va estudiar amb Filcom i va escriure diversos llibres i poemes; entre aquestos darrers els mes famosos foren  Iydia i Diana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162984" title="Just Catoni" nonfiltered="1392" processed="1389" dbindex="66393">
Just Catoni (Iustus Catonius) fou un centuri rom de les legions pannnies que es van revoltar al pujar al tron Tiberi l'any 14. Quan la revolta fou controlada per Drus, fou un dels comissionats pels rebels per anar a veure a Tiberi i demanar perd.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162985" title="Cattumerus" nonfiltered="1393" processed="1390" dbindex="66394">
Cattumerus fou un cabdill de la trib germnica dels cats (catti) ancestre del rei dels queruscs Itlic (Italicus, a traves de la mare d'aquest), esmentat per Tcit als seus Annals. Estrab l'anomena Ucromerus per segurament es el mateix cabdill.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162986" title="Catualda" nonfiltered="1394" processed="1391" dbindex="66395">
Catualda (Catwalda) fou un cabdill de la tribu germnica dels gotons. Va haver de fugir de la violncia de Marabod, per quan el poder d'aquest va comenar a declinar, va reunir un gran nombre de guerrers i va envair el pas dels marcomans. Marabod va haver de fugir creuant el Danubi i va demanar la protecci de l'emperador rom Tiberi (19). Catualda no va gaudir molt de temps del poder doncs fou derrotat pels hermundurs sota el seu cabdill Vibili (Vibilius) i fet presoner essent enviat als romans que el van retenir a Forum Julium a la Gllia Narbonesa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162988" title="Catugnatus" nonfiltered="1395" processed="1392" dbindex="66396">
Catugnatus fou un cabdill dels allbroges que va dirigir la revolta contra Roma el 61 aC, va derrotar a Manli Lent, llegat de Gai Pompt el pretor de la provncia, i hauria destrut tot l'exrcit rom si una violenta tempesta no ho hagus impedit oportunament. 

Ms tard Catugnatus i els seus homes foren rodejats per Gai Pompt prop de Solonium, i tots foren fets presoners menys Catugnatus mateix que va reeixir a escapar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162989" title="Donkey Kong Country" nonfiltered="1396" processed="1393" dbindex="66397">
Donkey Kong Country s un videojoc de plataformes per a la SNES protagonitzada per dos micos. Aprofita la tecnologia 16 bits per millorar els grfics, de dibuixos animats, i la jugabilitat. Els protagonistes han d'avanar grcies a l'habilitat del jugador per nivells amb salts i obstacles, esquivant o matant els enemics i agafant objectes especials. Els diferents familiars ajuden en la tasca i permeten moure's entre nivells, gravar el progrs, adquirir ajudes... El joc va tenir fora xit i per aix va encetar una nova saga.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="162994" title="Tab" nonfiltered="1397" processed="1394" dbindex="66398">
Un tab (del tongals tapu, 'sagrat' o 'prohibit') s la particular condici de les persones, dels llocs, dels objectes, dels temps... vers els quals s necessari realitzar o evitar algunes determinades accions o actes, que en tots els altres casos serien prohibits o permesos. Aquest concepte va ser introduint a Europa el 1777 de la m del capit James Cook, que havia trobat el terme a diferents illes del Pacfic (Tonga, Sandwich...)

La identificaci de base que realitzem entre tab i el sagrat s grcies a les aportacions de W.Ellis el qual amb el seu treball Recerques Polinesies 1829 ens mostra que el tab ens manifesta substancialment una connexi amb els dus.

La primera i sistemtica classificaci de les diverses tipologies de tab, recollint tots els possibles materials del folklore europeu, de les tradicions clssiques antigues, dels costums de les poblacions d Amrica, de l sia i de l frica, s una realitzaci de l etnleg britnic James George Frazer en diverses obres seves, per especialment a El tab i els perills de l anima (1911) on ens posa de relleu els comportaments tabutitzants que fan referncia als riscos de prdua i fuga de l anima i d exposici de la potncia vital o d altres potencies en el cas dels sacerdots, mags... El tab s per Frazer un mecanisme que sacralitza i defensa algunes persones, objectes o realitats, i per tant constitueix un aspecte negatiu de la mgia. Aquest allament de les persones i de les coses sota tab provoca una ambivalncia, que les converteix al mateix temps en sagrades i impures.

A l intern de l escola sociolgica francesa, que veu all sagrat com una projecci del poder de la collectivitat, Marcel Mauss defineix tab com a ritu negatiu, en contraposici als ritus positius com els sacrificis, la comuni etc defensant que la constricci i la prohibici sn el signe distintiu de l acci directa de la societat (Assaig de la teoria general de la mgia 1902-1903).

En una direcci semblant trobem a mile Durkheim que lliga tab a prohibici i fixa el concepte que tab est lligat al sagrat i que els ssers sagrats sn per definici ssers segregats-separats del grup. Tot sistema de prohibicions t la seva base en la diferenciaci i en l antagonisme entre sagrat i prof, i serveix a limitar el perill de contagi que comporta all sagrat (Les formes elementals de la vida religiosa 1912).

s difcil de comprendre quin s el mecanisme que fa esclatar el tab, que s dispara  immediatament com una necessitat de separar el sagrat del prof, tenint sempre present que el concepte de  potncia  s d una amplitud superior a l estricta religiositat, per poder intentar comprendre l ambivalncia d impuresa i  contaminaci.

El procs de tabuitzaci al qual sn sotmeses les dones en totes les societats com a conseqncia de les seves funcions fisiolgiques (menstruacions, embarassos, parts, avortaments, alletament...) que provoca que vinguin allades, evitades, per no estrictament pel seu contacte amb all sagrat, sin per considerar-les amb estret contacte amb el mn de la  potncia  sent el seu cos el lloc on arriba la vida procedent del ms enll. Aquest contacte les converteix en perilloses i al mateix temps impures per tot all que s sagrat.

El tab fou un element central dins l obra de Freud, que ens planteja el parallelisme entre els tabs tnics i els tabs individuals neurtics, presents a les neurosis obsessives (Ttem i tab 1913). La neurosi obsessiva, com el deliri de tocar, s determinat d un fet fonamental que ha tingut lloc a la primera infncia, el plaer de tocar que ha patit la repressi i la prohibici. 

Altres estudiosos han intentat repensar les concepcions sobre el tab, per lligar-los als diversos contextos culturals. En aquest sentit Bronislaw Malinowski, des d una concepci funcionalista de la cultura, ens parla dels tabs dinmics que serien aquells connectats amb particulars condicions de risc, com per exemple, aquells que estan vinculats a les accions necessries per obtenir o produir els bns necessaris per l existncia. Aquests tabs sn especialment evidents dins el sistema d intercanvis cerimonials del Kula (Els Argonautes del pacfic oriental, 1922) on les dones sn obligades a particulars comportaments (plorar, no plorar, no tenir relacions sexuals, no sortir...) per assegurar que el viatge en canoa dels seus homes arribar a una fi positiva.

Per designar termes considerata tab (per la prpia paraula, que pot contenir mgia, o pel concepte que desginen) s'usen eufemismes o parfrasis per evitar-lo dins la conversa normal.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163003" title="Aftermath Entertainment" nonfiltered="1398" processed="1395" dbindex="66399">
Aftermath Entertainment s una discogrfica nord-americana especialitzada en hip-hop fundadada per Dr. Dre el 1996. 

Histria de la companyia.
Originalment Dre va ser vicepresident de Death Row Records amb Suge Knight, per va deixar el segell el 1996. Aftermath distribueix el seu material mitjanant Interscope Records, una divisi d'Universal Music Group, la segona companyia de msica capdavantera en el mn. 

Aftermath ha basat el seu gran xit en tres estrelles del mn del hip-hop com sn Eminem, 50 cent i ms recentment The Game.

Artistes en Catleg.
 Dr. Dre;
 Eminem;
 50 Cent;
 Busta Rhymes;
 The Game;
 Stat Quo;
 Eve;
 Bishop Lamont;
 G.A.G.E.;
 Marcia Ambrosious;
 Scott Storch;
 Focus;
 Mel-Man;
 Mike Elizondo;

 Enllaos externs.

 Aftermath Web Oficial;
 Fansite;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163009" title="Histria del nombre ?" nonfiltered="1399" processed="1396" dbindex="66400">

El nombre   (Pi) ha estat estudiat des dels inicis de la matemtica. Actualment, el seu s no es restringeix a la definici com a quocient entre la longitud i el dimetre d'una circumferncia, sin que apareix de forma natural en molts altres contexts. Per posar alguns exemples:

En calcular superfcies i volums de figures geomtriques.
En calcular distncies a la Terra.
En sumar sries numriques. Per exemple,    ;
En mecnica, per calcular rbites planetries.
Si prenem dos nombres a l atzar, la probabilitat que siguin primers entre si, s a dir, que no tinguin factors comuns, s:  .
En estadstica. L'rea sota una campana de Gauss, la distribuci que modela la gran majoria dels fenomens observables fsics, s .
En geologia: tot i que la proporci varia, el quocient entre la longitud real d'un riu (incloent meandres) i la longitud en lnia recta s aproximadament .

Vegem a continuaci una breu cronologia histrica.

Antic Egipte (~1650 aC).

Pel que s'ha pogut reconstrur histricament de l'Antic Egipte, se sap que els coneixements de matemtiques estaven en mans de sacerdots. Com que resultaven insuficients per tal de resoldre tots els problemes, formaven al seu torn escribes que tan sols coneixien algorismes per tal de resoldre els problemes ms comuns.

En el papir Rhind trobem un d'aquests algorismes per calcular l'rea d'un cercle. En notaci actual, proposa "agafar el dimetre, treure-li la seva novena part, i elevar el resultat al quadrat".


Pensem l'algorisme en notaci actual. Suposem que tenim una circumferncia de radi . Podem inscriure-la en un quadrat de radi , que, al seu torn, dividim en quadrats petits, de radi  . Ara fixem-nos en quants subquadrats estan ocupats per la circumferncia. Tenim: el quadrat del centre, els quatre quadrats que l envolten, que estan prcticament plens, i pel que fa als quatre quadrats dels extrems, estan ms o menys mig plens, aix que podem comptar que cada dos sn un de sencer. En total, 7 subquadrats.

Aix, tenim:

,

que s l'algorisme que utilitzaven.

I quant valdria  si aix fos l'rea del cercle? Utilitzant la frmula que s'utilitza avui en dia, podem resoldre l'equaci:

,
d'on resultaria .

Llibre primer dels Reis (7,23) ~900aC.
A la Bblia ja trobem una aproximaci a . En el llibre primer dels Reis trobem una descripci dels objectes que Salom va manar construir pel seu temple. Hi diu: Desprs va fer el Mar de fosa, de deu colzades de l una vora a l'altra, perfectament rod, de cinc colzades d alada, i un cord de trenta colzades donava la mida del seu permetre. (1r dels Reis 7,23)

s a dir, l aproximaci que troba per  s: 


Arquimedes ~240aC.



Arquimedes va trobar el que va passar a ser anomenat mtode clssic per estimar . Trobar la longitud  d'una circumferncia directament a partir del seu dimetre potser no es pot resoldre, per Arquimedes va proposar inscriure i circumscriure un polgon a la circumferncia, dels quals si que en podem calcular fcilment el permetre (), per tal de trobar una aproximaci, ja que .

Comencem, per exemple, amb un hexgon. Podem calcular els permetres de l'hexgon inscrit i circumscrit a la circumferncia, de la qual en coneixem el dimetre. Un cop calculats, dividint pel dimetre de la circumferncia, tenim una primera aproximaci a : . No s una aproximaci gaire precisa, per ara es poden duplicar els costats del polgon inscrit i circumscrit, i calcular-ne fcilment el permetre! D'aquesta manera, repetint el procs es poden trobar aproximacions cada cop ms precises per a .

Arquimedes va arribar a calcular-ho amb polgons de 96 costats, trobant una aproximaci per a  de:
, d'on .

De fet, per trobar el permetre del polgon circumscrit, , i el de l inscrit, , en funci dels permetres ja calculats de  costats, es pot fer mitjanant:








Ptolemeu ~100dC.

Ptolemeu es va interessar molt per l astronomia, i de fet va publicar l'Almagest, "el gran llibre d astronomia", que juntament amb els Elements d'Euclides, van ser els llibres ms importants per a la matemtica durant segles.

A Ptolemeu li interessava calcular les cordes que corresponien a tots els graus per a poder calcular les distncies entre les estrelles. Per tal de fer-ho, utilitzant relacions trigonomtriques entre un angle i el seu doble (o meitat), va anar calculant cordes d angles cada cop ms petits, fins que arribar a la de mig grau.

Per amb aquest mtode tamb es troba una aproximaci a , ja que tenir la corda corresponent a un angle de mig grau s com crear un polgon de 720 costats. Amb el valor que va trobar Ptolomeu, trobem l aproximaci a  que es faria servir durant segles:
.

Buffon ~1780.

Buffon va idear un mtode probabilstic per tal de calcular . Va proposar l'anomenat problema de l'agulla, que podria ser formulat aix: "Tenim rectes horitzontals separades entre si una distncia . Anem tirant agulles de llargada . Quina s la probabilitat que les agulles creuin o coincideixin amb una recta?"


Buffon va demostrar que la probabilitat era:



D'aquesta manera, repetint l'experiment molts cops es pot trobar una aproximaci probabilstica al valor de .

A l'agulla de Buffon  es recrea digitalment aquest experiment, calculant quin seria el valor de  calculat cada cop que es tira l'agulla.

Un altre exemple basat en el mateix principi, potser ms senzill d'entendre, seria el segent:


Se suposa que es t el cercle de la figura, de radi , inscrit en un quadrat, i per tant, de costat 2.
Es t:

l'rea del cercle s: ;
l'rea del quadrat s: ;

D'aquesta manera, si es t un procediment per escollir aleatriament molts punts dins del quadrat, es poden realitzar una estimaci pel valor de . Com que la probabilitat de pertnyer al cercle s , aquesta s la proporci esperada de punts que cauran dins del cercle.

R m nujan ~1910.

Sriniv sa R m nujan fou un matemtic indi del segle passat, fora enigmtic, i considerat un dels ms grans talents de la histria de la matemtica recent. Va trobar frmules sorprenents, d'entre les quals, una d'elles permetia trobar una aproximaci a .



El fet s que R m nujan va trobar aquesta frmula investigant una branca de la matemtica amb cap relaci aparent amb la geometria, el de les funcions modulars.

La frmula de R m nujan s una srie numrica que permet calcular  amb molta precisi, i molt rpidament, ja que cada terme de la srie dna 4 decimals de . Es diu que t una convergncia molt rpida.

Actualment, amb algorismes basats en frmules d aquest tipus, s ha fet un salt impressionant en tan sols 50 anys, i s han calculat, amb l ajut d ordinadors, centenars de milers de milions de dgits de .

Altres personatges.

Franois Vita (1579).  

Treballa amb el mtode clssic, polgons de 393216  cares. Tamb troba la relaci: 

   

Ludolph Van Ceulen (1610).

Utilitza el mtode clssic, amb polgons de  cares. Troba   amb una precisi de 35 decimals.

John Wallis (1650).

Troba la relaci:  
que actualment es coneix com el producte de Wallis.

James Gregory (1671).

Troba la frmula:

, per .

Fixem-nos que per , trobem:
,
que serveix per aproximar   (tot i que t una convergncia molt lenta).

Amb aquesta frmula s'aconsegueixen molts decimals de , fent servir el valor   (corresponent a un angle de 30), i en combinaci amb frmules que involucren arctangents. Al 1948, es troben 800 decimals de  amb aquest mtode.

Curiositats.

Poemes.

Al Scientific American i al Literary Digest van aparixer, a principis de segle passat, poemes relacionats amb . Com a exemple, en podem trobar un d'Adam Orr dedicat a Arquimedes, de 1906:

Now I, even I, would celebrate

in rhymes unapt, the great

Immortal Syracusan, rivaled nevermore,

who in his wondrous lore,

passed on before,

left men his guidance,

how to circles mensurate.

Si comptem el nombre de lletres de cada paraula veurem que coincideixen amb els decimals de
.

Existeix tamb un poema en catal, proposat per Vicent Tarrazona i Rubio:

Ell i ella, l'nica esperana de tindre fills que tenen,
romandr soterrada aquesta primavera.

Simfonies.
Darrerament s'han fet simfonies basades en diferents constants matemtiques, assignant a cada nombre decimal una determinada nota. A Pisymphony  es troben simfonies basades en el nombre  i e.

Vegeu tamb.
 Histria de les matemtiques;

Referncies.



Bibliografia.
;
Vdeo:"Universo matemtico". Captol 2, Historias de Pi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163014" title="Buffon (desambiguaci)" nonfiltered="1400" processed="1397" dbindex="66401">

Biografies
Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, naturalista, matemtic, bileg, cosmleg i escriptor francs.
Gianluigi Buffon, futbolista itali.
Lorenzo Buffon ex-futbolista itali, oncle de Gianluigi;

Geografia
Buffon (Costa d'Or), un poble del departament francs de Costa d'Or;
Buffon (crter), un crter a la lluna;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163015" title="Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francol" nonfiltered="1401" processed="1398" dbindex="66402">


El Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francol s un edifici modernista projectat per Llus Domnech i Montaner i el dugu a terme l'any 1913 el seu fill, tamb arquitecte, Pere Domnech i Roura. ngel Guimer li dedica el sobrenom de la Catedral del vi.

El celler, un dels primers cellers modernistes de Catalunya, es constru per allotjar tamb una de les societats cooperatives ms antigues de Catalunya, la Cooperativa de l'Espluga, fundada l'any 1902 i promoguda per l esplugu Josep Maria Rend i Ventosa (1877-1925).

Consta de tres naus i t una bella decoraci exterior, recentment restaurada. L'interior s'ha transformat sense perdre cap dels elements arquitectnics: els contraforts, les columnes i les arcades de l'interior estan disposats de manera que sembla que tinguin ms una intenci decorativa que no una utilitat com a elements de suport.

Inicialment el celler tingu dues naus. L'any 1957 se n'hi afeg una tercera d'idntica, amb qu el celler era conegut com el celler de baix o dels rics, en oposici a un altre de tan sols una nau que els petits propietaris edificaren l'any 1932 no gaire lluny del primer i que era conegut com el celler de dalt.

Tamb acull el Museu del Vi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163019" title="Art abstracte" nonfiltered="1402" processed="1399" dbindex="66403">
L'art abstracte s un estil artstic que va sorgir al voltant de 1910 i les conseqncies mltiples del qual han fet d'ell una de les manifestacions ms significatives de l'esperit del segle XX. 

L'art abstracte deixa de considerar justificada la necessitat de la representaci figurativa i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autnom, dotat de les seves prpies significacions. Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de les experincies fauvistes i expressionistes, que exalten la fora del color i desemboquen en l'anomenada abstracci lrica o informalisme, o b a partir de l'estructuraci cubista, que dna lloc a  diferents abstraccions geomtriques i constructives.

Abstracci Lrica. 
L'obra de Wassily Kandinsky illustra l'anomenada abstracci lrica. Va arribar, entre 1910 i 1912, a una abstracci impregnada de sentiment, idealment representativa de les aspiracions dels artistes del grup expressionista de Munic Der Blaue Reiter, del que ell mateix en formava part. 
A Frana, Robert Delaunay va elaborar, des de 1912, a partir de les teories de Chevreul sobre el contrast simultani dels colors, les seves finestres i les seves primeres Formes circulars csmiques abstractes, mentre que Frank Kupka exposava en el Sal de Tardor de 1912 Amorfa, fugida de dos colors i el 1913 Plnols verticals blaus i vermells. 

En la mateixa poca, a Rssia, Mijal Larionov i Natalia Goncharova van dur fins a l'abstracci pura el seu mtode de trascripci del fenmen llumins. Wassily Kandinsky va ser un dels pioners de l'art abstracte amb obres com Negre i morat. 

Abstracci Geomtrica. 
L'abstracci de Piet Mondrian es va elaborar a partir del reticle cubista, a la qual progressivament va reduir a traos horitzontals i verticals que tanquen plans de color pur. Per la seva simplificaci, el llenguatge del neoplasticisme, nom que va donar a la seva doctrina artstica, satisfeia les exigncies d'universalitat de l'artista (De Stijl). 

A Frana, l'abstracci de Fernand Lger (Contrastos de forma, 1913-1914) i la de Francis Picabia van utilitzar formes cubistes sense renunciar a la intensitat cromtica. 
A Rssia, desprs d'haver estat el principal representant del cubisme-futurisme, Kazimir Malivich va trencar radicalment amb totes les velles concepcions de l'art al pintar el 1915 Carr noir donant lloc al suprematisme. Parallelament, Vladmir Tatlin va crear amb els seus relleus abstractes una de les primeres formulacions del que s'anomenaria constructivisme. 

Alexandre Rodchenko, desprs d'haver pintat els seus tres monocromos (Groc pur, Blau pur, Vermell pur, 1918), i El Lissitzky, van aprofitar el seu coneixement de la forma per a anar avanant cap a una concepci utilitria de l'art que va triomfar tamb en la Bauhaus a Alemanya sota l'impuls d'artistes com Lszl Moholy-Nagy o Josef Albers. 

En parallel a l'abstracci constructivista es va desenvolupar una abstracci anomenada biomrfica, que va nixer de les formes creades per Jean Arp a finals de la dcada de 1910, represes per artistes com Joan Mir i Alexander Calder.

Altres Abstraccions. 
En el perode de entreguerres, Theo van Doesburg, desprs d'haver estat un dels principals defensors del neoplasticisme, va renovar de manera decisiva l'art abstracte al mantenir que la creaci artstica noms havia d'estar sotmesa a regles controlables i lgiques, excloent aix qualsevol subjectivitat. El manifest de l'art concret, que va publicar a Pars el 1931, va donar lloc a la tendncia del mateix nom que va tenir un gran desenvolupament a Sussa amb Max Bill i de Richard Paul Lose, a Frana amb Franois Morellet, i en totes les formes d'art sistemtic nascudes desprs de la guerra. 

Aquestes tendncies van entrar llavors en competncia amb noves corrents gestuals (Jean Bazaine, Maurice Estve, Jean Le Moal, Alfred Manessier, Pierre Soulages i Georges Mathieu, entre d'altres) que el crtic Michel Tapi va reagrupar sota la denominaci d'art informal. 

La tradici abstracta va conixer un important renixer a Estats Units a partir de finals de la dcada de 1940 amb l'Action Painting (Jackson Pollock, Willem de Kooning, Franz Kline) i amb el Colour-Field Painting (Barnett Newman, Mark Rothko, Clyfford Still). Aquestes tendncies van ser desbancades a partir de 1960 per l'aparici de l'art minimalista, que va marcar un nou perode d'inters per la geometria i l'estructura mentres que a Europa i Llatinoamrica l'Op Art i l'art cintic coneixien les seves hores de glria (Yaacov Agam, Jess Soto, Carlos Cruz-Dez, Victor Vasarely, Nicolas Schfer i Bridget Riley, entre d'altres). 

El final de la dcada de 1960 va viure el desenvolupament d'una abstracci centrada en l'anlisi dels seus propis components, amb els grups BMPT i Support(s)-Surface(s) a Frana, o b orientada cap als problemes de definici de la naturalesa de la imatge amb Sigmar Polke i Gerhard Richter a Alemanya. Les tendncies alhora neoexpresionistes i neogeomtriques que es van posar de manifest durant la dcada de 1980 van mostrar un nou perode d'inters per l'abstracci, que segueixen adoptant nombrosos artistes inspirats per les ms variades motivacions.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163020" title="Frantiek Kupka" nonfiltered="1403" processed="1400" dbindex="66404">

Frantiek Kupka (Opo no, 1871 - Puteaux, 1957) fou un pintor txec considerat com un dels pioners de l'art abstracte. 

Les seves primeres obres artstiques mostren una preocupaci inusual, sovint poc realista, pel color i per una distorsi expressiva. 

Des de 1911 a 1912, al mateix temps que el pintor francs Robert Delaunay, Kupka va realitzar els seus primers treballs completament abstractes, como Amorfa: fugida de dos colors (1912, Galeria Nrodn de Praga), que consisteix en formes circulars acolorides i lnies organitzades en una disposici rtmica. 

Va continuar experimentant dintre de l'abstracci, i va agrupar la seva obra artstica en cinc categories: cercles, verticals, verticals i diagonals, triangles i diagonals. No va ser un pintor tan influent com altres del moviment abstracte, pel que no va rebre el reconeixement que es mereixia fins a desprs de la seva mort.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163023" title="Natalja Sergeevna Gon?arova" nonfiltered="1404" processed="1401" dbindex="66405">

Natalja Sergeevna Gon arova (                           ; 4 de juny de 1881 - 17 d'octubre de 1962), va ser una prominent pintora russa del cubisme-futurisme. 

Biografia.
Nascuda a Nagaevo, prop de Tula, Rssia el 1881. Va estudiar escultura a l'Acadmia d'art de Moscou, per no va comenar a pintar fins el 1904, inspirada pels aspectes primitius de l'art folklric rus, el fauvisme, cubisme i posteriorment pel futurisme. 

Al costat del seu marit Mijail Larionov va desenvolupar el raionisme, fundant l'avant-garde rus pre-revolucionari i organitzant exposicions com La cua del ruc de 1912,  concebuda com una ruptura intencional contra la influncia de l'art Europeu i l'establiment d'una escola independent russa d'art modern. 

Va formar part del grup Der Blaue Reiter des dels seus inicis el 1911, exposant a Munic  i organitzant xerrades de caire provocatiu igual que els seus homlegs italians.

Tamb es va dedicar al disseny grfic, escrivint i illustrant un llibre futurist, i a dissenyar vestits de ballet i decorats, a Ginebra.

El 1915 va comenar es va traslladar a Pars, on va dissenyar diversos decorats per als Ballets Russes de Serguei Diguilev. Va morir a Pars el 1962.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163026" title="Educaci d'adults" nonfiltered="1405" processed="1402" dbindex="66406">
L'educaci d'adults es fonamenta en un criteri aplicable a altres terrenys educatius: el de la formaci permanent i continuada, a travs de la qual qualsevol persona s'insereix en un procs d'aprenentatge i reciclatge dels coneixements al llarg de la seua vida. 

A nivell internacional el foment de l'educaci d'adults es promogu desprs de la fi de Segona Guerra Mundial amb l'implus donat per la UNESCO i, des de finals de la dcada dels anys 70, s'incorpor a les premisses de la societat de benestar.

En el cas concret de les Escoles d'Adults institucionals, l'objectiu principal s superar les desigualtats socials i afavorir la inclusi integral de les persones sense ttols acadmics o sense formaci en camps recents (com l'ofimtica), per tal que aquestes mancances no impedisquen el seu desenvolupament laboral i de relacions socials


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163035" title="Kore (escultura)" nonfiltered="1406" processed="1403" dbindex="66407">
Kore s el nom donat a un gnere d'escultura grega antiga del perode arcaic que representa una dona. La kore s l equivalent femen dels koroi. Aquestes escultures daten d'entre l'any 620 aC fins al 480 aC, sn escultures exemptes, hiertiques i disposen dels punys tancats. A diferncia dels koroi, les krai van vestides amb una tnica i sovint disposen de pentinats amb trenats elaborats.
Un dels exemples ms coneguts n's la Dama d'Auxerre, al Louvre. 

El terme.
Kore significa 'noia' o 'donzella' en grec, i el seu plural s krai.
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163038" title="Zen (emperador)" nonfiltered="1407" processed="1404" dbindex="66408">
Zen (Zenon, ) fou emperador oriental del 474 al 491, descendent d'una famlia d'Isuria. El seu nom original fou Traslalisseu. Es va casar amb Ariadna, filla de Lle I de Bizanci el 468 i segurament llavors va assolir el nom de Zen perqu un altre isauri de nom Zen s'havia distingit en temps de Teodosi II i havia estat cnsol el 448. 

Sembla que va rebre la ma de la princesa perqu Lle es volia assegurar el suport dels isauris contra el ministre Aspar, el que indicaria que tenia molta influncia entre els seus compatriotes. Al casar-se fou nomenat patrici per l'emperador i comandant de la gurdia imperial i de l'exrcit de la frontera oriental; el 469 fou nomenat cnsol amb Marci. Zen donava suport al monjo Pere Full que havia estat expulsat del monestir d' Acoemetae per immoralitat i heretgia, i que per influncia del gendre de l'emperador va poder arribar a patriarca d'Antioquia desprs de l'abdicaci del patriarca Martiri, per l'emperador, a petici del patriarca Gennadi I de Constantinoble, el va deposar i va nomenar al seu llec a Juli, que reunia millors suports i Pere fou desterrat a un oasi d'Egipte del que es va poder escapar i es va refugiar al monestir dAcoemetae, on va restar fins el 475 (quan es va produir a la revolta de Basilisc contra Zen).

Zen fou enviat a Trcia per fer campanya contra els brbars i all va estar a punt de ser assassinat per emissaris d'Aspar. A la seva tornada va convncer a Lle de desfer-se d'Aspar cosa que es va produir el 471. 

Lle no tenia cap fill mascle i va anunciar que designaria a Zen com a successor per aix va provocar tumults a Constantinoble, ja que els grecs s'hi oposaven per ser isauri i a ms per les seves idees religioses. Per tant Lle es va fer enrere i va nomenar successor a Lle, fill de Zen i Ariadna (473). 

El 3 de febrer del 474 va morir Lle i el seu net el va succeir (Lle II) per al ser menor d'edat la regncia va quedar en mans de Zen i amb el poder efectiu a les seves mans aviat va adquirir tamb el ttol; amb el suport de l'emperadriu vdua Verina, fou declarat emperador pel senat i el seu propi fill el va coronar; el fill per mantenia una nominal precedncia i en les lleis promulgades el 474 el nom de Lle II encara precedia al de Zen; la mort del jove Lle a finals de l'any (probablement per causes naturals) va deixar a Zen com sobir nic.

El 475 fou expulsat de Constantinoble per la rebelli de Basilisc i la seva germana Verina. Zen i Ariadna es van refugiar a Isuria; Basilisc va enviar contra Zen a dos alts oficials isauris, Illos i Trocundos o Trocondos, que van derrotar a Zen el juliol del 476; per Basilisc era ms impopular encara que Zen i aquest va aconseguir que Illos canvis de bndol. Junts van avanar cap a Constantinoble i van rebre suport del got Teodoric el Gran, successor del seu pare Teodemir com a rei dels ostrogots.

Prop de Nicea van trobar les tropes del l'emperador dirigides per Harmaci (Harmatius, Harmatus o Armatus), nebot de Basilisc, que finalment es va passar als rebels i Zen va entrar a Constantinoble sense oposici (juliol del 477). Basilisc fou deportat a Frgia on va morir el hivern d'aquell mateix any (477 a 478). Harmaci, d'acord al pactat, fou nomenat comandant en cap de l'exrcit vitalici (magister militum praesentalis)  i el seu fill (tamb anomenat Basilisc) nomenat csar (hereu) a Nicea. 

Sembla que Illos va pressionar a Zen per desfer-se d'Harmaci i aquest fou assassinat a finals del 477 per un amic seu, un brbar de nom Onulf, que Harmaci havia fet comes i comandant a Illria; la propietat d'Harmaci fou confiscada; Basilisc fou privat del rang de csar i fou ordenat sacerdot (lector a l'esglsia de Blachernae prop de la capital). Illos va recuperar aix una posici predominant a la cort.

El 478 Illos fou cnsol nic. Teodoric un cap got fill de Triari, que havia estat al servei de Basilisc i a la seva caiguda s'havia establert a Trcia, es va presentar davant Constantinoble amb un exrcit i va saquejar la regi. Zen va demanar ajut a l'altre Teodoric, fill de Teodemir, que va atacar al seu homnim per com que no va rebre subministraments de Zen no va poder fer res ms que acordar la pau. Zen llavors va tmer enfrontar-se als dos exrcits gots i llavors va negociar un acord amb Teodoric fill de Triari que li va imposar humiliants condicions.

El 479 va esclatar una nova revolta dirigida per Mrcia, net de l'emperador d'aquest nom, i fill d'Procopi Antemi, emperador d'Occident, el qual estava casat amb Llencia, filla de l'emperador Lle I de Bizanci i germana d'Ariadna, la dona de Zen. Revoltat a Constantinoble, un partit important li va donar suport, i Zen fou derrota i assetjat a palau; per a la nit Illos va poder subornar a les forces revoltades i llavors fou Marcia el que va haver de fugir i va quedar assetjat a una esglsia; fou obligat a prendre els hbits i enviat a un monestir a Capadcia.  Quan Teodoric fill de Triari es va assabentar de la revolta es va dirigir a Constantinoble amb el pretext de donar suport al seu aliat Zen per en realitat esperant conquerir la ciutat sense lluita; per per una quantitat de diner fou convenut de retirar-se. La guerra contra Teodoric fill de Teodemir va continuar; la va dirigir el general Sabini que va aconseguir algunes avantatges sobre els ostrogots.

El 481 va esclatar la guerra contra Teodoric fill de Triari que va atacar Constantinoble al capdavant d'un gran exrcit, per va morir accidentalment per la seva prpia llana quan muntava a un nou cavall, i l'exrcit es va dissoldre. Lliurat d'aquest enemic, Zen va comprar la pau a l'altre Teodoric (483) al que va conferir els ms grans honors; el 484 Teodoric fou cnsol.

El mateix 484 va esclatar la revolta d'Illos, revolta de llarga durada. L'emperadriu mare Verina, i la seva filla Ariadna, s'havien enemistat amb Illos i la segona va planejar matar-lo com abans havia intentat la seva mare. Ariadna va utilitzar un assass a sou que va fracassar per va tallar una orella d'Illos (483); se sospita que Zen estava al corrent del intent d'assassinat per com que l'assass fou agafat immediatament no va poder impedir la seva execuci.

Desprs d'aix Illos es va retirar a Nicea amb el seu amic Pamprepi. Desprs, allegant que necessitava aires purs per la seva ferida, se'n va anar a l'est i all fou nomenat per l'emperador, general de les forces orientals amb facultat de nomenar els oficials provincials. Entre els principals nomenaments estaven el general Marsos, un oficial isauri (que era el que havia presentat Pampreni a Illos) i el patrici siri Leonci, que l'havien acompanyat a l'est, i segurament tamb el seu germ Trocondos.

Illos no va tardar en revoltar-se i va proclamar al siri Leonci com emperador per ra de la seva dignitat de patrici i el seu prestigi a l'exrcit; va derrotar a l'exrcit de Zen a Antioquia i va aconseguir el suport dels isauris, amb el que es va apoderar de la fortalesa de Papurios on va trobar a Verina, a la que va alliberar i la va obligar a coronar a Leonci a Tars. Verina tamb va haver d'enviar una carta als oficials imperials a Antioquia, Egipte i Orient que els demanava que s'unissin a Illos. Seguidament Verina fou tancada altre cop a Papurios on poc desprs va morir.

Zen va enviar contra els rebels a un exercit reclutat entre macedonis i "escites" (probablement ostrogots) dirigit per Joan el Geperut (o Joan l'Escita) i per Teodoric l'ostrogot fill de Teodemir,  que en aquest moment era cnsol. Aquest exrcit, sota la direcci de Joan, va derrotar els rebels prop de Selucia d'Isuria i va obligar als rebels a refugiar-se a la fortalesa de Papurios, on van quedar assetjats.

Trocondos va intentar escapar i reunir forces per fou capturat i executat. Illos i Leonci no van saber aquesta mort i encoratjats per Pamprepi, que en les seves visions del futur assegurava que Trocondos tornaria i que guanyarien, van resistir ms de tres anys per en el quart any es va saber la mort de Trocondos i Illos va fer matar a Pamprepi per falsari. Una mica desprs, per una traci del cunyat de Trocondos, enviat des de Constantinoble per Zen, la fortalesa fou ocupada i Illos i Leonci capturats i decapitats (488) i els seus caps enviats a l'emperador.

El 487 la guerra amb Teodoric s'havia reprs a causa d'un malents i el got va atacar Constantinoble. Per salvar la seva capital, Zen li va donar perms per anar a Itlia i expulsar a Odoacre, i el rei ostrogot va acceptar.

Zen va morir l'abril del 491, desprs de 17 anys de regnat. No va deixar fills i fou succet per Anastasi un oficial de la gurdia imperial o silenciaris (silentiarii) que es va casar amb la reina vdua Ariadna.

El 482 Zen va publicar el fams Henotic.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163043" title="Tarba" nonfiltered="1408" processed="1405" dbindex="66409">

Tarba (Tarba en occit, Tarbes en francs) s una ciutat de Frana, concretament a Occitnia,  que s capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cant, a la regi de Migdia-Pirineus i capital de la provncia histrica de Bigorra. T poc ms de 50.000 habitants i est a 320 metres sobre el nivell del mar. Hi destaca la catedral de Nostra senyora. T un gran parc anomenat Jard Massey, i altres menors (Parc Paul Chastelain, Parc Bel Air), una font monumental a la plaa del Marcadieu, i l esttua eqestre del Mariscal Foch. Hi ha alguns museus (Museu Massey que inclou el de Belles arts; el Museu de la resistncia i la deportaci; i la casa museu de Foch).

Vila establerta el segle III aC, esdevingu colnia romana sota el nom de Tarba. Assolada el 840 pels normands, va ser reconstruda pel bisbe de Bigorra o Tarba. Des del segle XII fou capital comtal del Comtat de Bigorra i ms tard fou capital de senescalia. A l'edat mitjana la composaven sis barris: la Seu, Carrera Llarga, Mauburguet, Burg Vell, Burg Nou i Burg Cranc. El 1569 la catedral fou incendiada pels protestants per el bisbe la va reconstruir el 1652. Al segle XVII va partir els estralls de la pesta. El 1790 fou convertida en capital departamental. A Tarba va nixer el 1851 el mariscal Foch, comandant dels exrcits aliats a la Primera Guerra Mundial.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163044" title="David Niven" nonfiltered="1409" processed="1406" dbindex="66410">


James David Graham Niven, ms conegut com a David Niven (Londres, 1910 - Chteau-d'Oex, 1983) fou un actor de cinema angls. 

Fill d'un general i d'una aristcrata, va estudiar al Rowe College i a lSanhurst Military College, va ingressar a l'exrcit per seguir la tradici familiar.

Inicialment Niven va treballar d'extra a diverses pellcules de l'oest a Hollywood, per no va ser fins la seua actuaci a Rebelli a bord de l'any 1935 qu va iniciar la seua llarga carrera com a actor principal.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163051" title="Vladmir Tatlin" nonfiltered="1410" processed="1407" dbindex="66411">

Vladimir Tatlin (                          ) (1885 a Khrkiv, Ucrana- 1953 Moscou); va ser un pintor i escultor rus, constructivista, que va abastar mltiples facetes: escultura, pintura, projectes arquitectnics, objectes inventats, de disseny, i decorats teatrals. 

Biografia.
El 1915 va fundar el Constructivisme, sent el principal inspirador de l'avantguarda artstica de major impacte en la URSS, juntament amb el Futurisme. Va conixer a Picasso i va passar per diversos moviments artstics. Va voler materialitzar l'art amb muntatges, i promoure la mort de l'art de museu: "l'Obra ha de participar en la vida i en la construcci del mn." 

Obra.
El ms fams dels seus projectes va ser el del Monument a la Tercera Internacional, de 1919-1920, que mai es va construir. Seria un edifici habitable, molt ms alt que la Torre Eiffel, en el qual s'albergaria la seu de la Internacional. Es va unir a Aleksandr Rdtxenko en l'adrea del VKhUTEMAS (Tallers Superiors Artstics i Tcnics de l'Estat) una de les primeres escoles de Disseny en el mn installada a Rssia fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial.

Tatlin va dissenyar tamb el Leftatlin, aparell volador sense motor d's individual que permetria als ciutadans sovitics desplaar-se sense crear contaminaci i de manera natural.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163053" title="Escola Universitria del Maresme" nonfiltered="1411" processed="1408" dbindex="66412">


L'Escola Universitria del Maresme (EUM) s un centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra . s un organisme autnom del Consell Comarcal del Maresme, i per tant s un centre de titularitat pblica. Es va crear l'any 1994 i est situada a Matar.
 

 Els estudis .
L'EUM ofereix les diplomatures de Cincies Empresarials i Turisme. Hi ha la opci de cursar Empresarials en horari nocturn per tal que sigui compatible amb la jornada laboral. A ms, cursant la transversalitat es poden obtenir les dues diplomatures en poc ms de 4 anys.

A EUM tamb es realitzen cursos de formaci contnua, seminaris, jornades, etc.

 Consell Assessor d'Empresaris i Emprenedors .
El Consell Assessor d'Empresaris i Emprenedors de l'EUM s l'rgan que fomenta la collaboraci activa dels empresaris del Maresme en els temes i matries que incideixin directament en el desenvolupament i creixement de l'Escola Universitria del Maresme. Inclou, per tant, els principals agents econmics i socials de la comarca. T un carcter estratgic, participatiu i consultiu.

 Enllaos externs .
 Web de l'Escola Universitria del Maresme;
 Cursos de formaci continuada;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163068" title="Copa del Mn de Futsal AMF 2007" nonfiltered="1412" processed="1409" dbindex="66413">


La primera Copa del Mn de Futsal AMF es va disputar a la Repblica de Sakh (Iactia) a Rssia, entre l'11 i el 19 de juny de 2007 amb la participaci de dotze seleccions nacionals. 

Les seus dels partits van ser Mirni, Lensk, Neriungri i Iakutsk.

Aquest torneig mundial per invitaci va servir com a preparaci del Campionat del Mn 2007, disputat a l'Argentina.














Participants.




Fase Regular.

Llegenda






----

----

----







----

----

----







----

----

----







----

----

----






Quarts de final.

----

----

----

----






Fase final.


Llocs 9 al 12
----

----

----

----

----



Llocs 5 al 8
----

----

----
* L'organitzaci canvia el sistema de lligueta previst i les posicions 5 a 8 es decideixen en dos partits, atorgant millor plaa per diferncia de gols. De manera que Anglaterra (+8) queda cinquena i Catalunya (+2) queda sisena.




Llocs 1 a 4

----

----

----

----

----

----

----






Classificaci final.



Referncies.

 11/06/2007 FCFS ;
 12/06/2007 FCFS;
 14/06/2007 FCFS;
 16/06/2007 FCFS;
 17/06/2007 FCFS;


Enllaos externs.  
Pgina de l'AMF amb els resultats de la primera fase i els quarts de final   ;
Pgina de l'AMF on es destaca la victria de "Catalunya" sobre "Espanya".   ;
Pgina de la Federaci Bielorussa amb els resultats;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163071" title="Castell de Ciutadilla" nonfiltered="1413" processed="1410" dbindex="66414">

El castell de Ciutadilla s una antiga fortalesa medieval del segle XI amb elements posteriors romnics i gtics, transformada al segle XVI en palau renaixentista i que va subsistir fins el 1835.

Histria.

La primera referncia escrita s del 30 de setembre de 1029, quan una sentncia arbitral parla de les muralles del castell i diu que el senyor Jurisdiccional s Guerau de Guimer.

Al segle XVI, Gispert de Guimer, converteix l'antic castell militar en un magnfic palau renaixentista, aixecant a ms la torre mestra, que dna fisonomia al castell i al poble.

Ramon de Guimer, senyor de Ciutadilla, esdevingu el 1640 plenipotenciari de la Diputaci General, per concertar un ajut militar amb Frana per tal de fer front a Castella.

Arquitectura.

A la dreta del portal d'entrada al castell s'aixeca una magnfica torre mestra quadrangular de set plantes, amb matac i finestral renaixentista les superiors, que encara avui dia son exponent, amb les restes que queden en peu, del que fou aquest magnfic castell.

El pati interior de forma trapezoidal t en la seva banda nord una gran escala que fins inicis de segle disposava d'una galeria superior amb una magnfica columnata.

Abandonat a les inclemncies del temps, el 1908, comena a enderrocar-se una part de l'edifici per anar cedint de mica en mica la majoria dels elements arquitectnics, ajudat pel vandalisme.

A finals del segle passat comenaren les obres d'una mnima restauraci per aturar la total degradaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163073" title="Robert Delaunay" nonfiltered="1414" processed="1411" dbindex="66415">
Robert Delaunay (12 d'abril de 1885 a Pars - 25 d'octubre de 1941 a Montpeller) fou un pintor francs. Marit de Sonia Terk Delaunay, va ser un dels pioners de l'art abstracte a principis del segle XX. 

Biografia.
El 1912 va abandonar el cubisme, amb les seves formes geomtriques i colors monocromtics, per a embarcar-se en un nou estil, l'orfisme, que es va centrar en les formes circulars i en els colors brillants. La seva srie Finestres (1912) va constituir un dels primers exemples d'un art abstracte total i una important referncia en l'art modern. 

El seu amor pel ritme i el moviment li va dur a realitzar diverses sries de quadres basats en esdeveniments esportius, com Esprintadors (1924-1926), que van culminar en impressionants obres abstractes centrades en el ritme, com les seves ltimes sries Ritmes i Ritmes eterns.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163085" title="Pego Club de Futbol" nonfiltered="1415" processed="1412" dbindex="66416">

El Pego Club de Futbol s un club de futbol de la ciutat de Pego, (la Marina Alta, Pas Valenci). El seu estadi s el Cervantes. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi. Vesteix amb samarreta roja i pantal blau.

 Histria.
La histria del futbol pegol es remunta fins a 1922, quan diversos aficionats jugaven al camp del carrer Pere Sala. Eren partits no noms entre locals, sin que ja es disputaven encontres amb poblacions venes de gran rivalitat, com Oliva, Dnia o Gandia.
En 1931 es funda el camp Cervantes, en la mateixa situaci que a l actualitat. En un principi eren els mateixos representants dels equips qui s encarregaven del seu manteniment.

La temporada 41/42 s'inscriu el primer equip de la ciutat, per que no assoleix l ascens de categoria i desapareix a final de dcada. El seu lloc l ocupa l'Educacin y Descanso de Pego, que va comptar amb el suport de bona part de la societat civil de la ciutat. Aquest recolzament va ajudar a que l ED Pego pujar fins a 3a Divisi l any 58/59. A partir d aquest moment, pren la denominaci de Pego C.F.

Durant la dcada dels 60 i 70, el Pego va anar jugant entre les divisions regionals valencianes, finalment, en la 87/88 s imposa en la Preferent Sur i torna a 3a Divisi. Un parell de temporades desprs, les reestructuracions federatives causen el descens a Preferent, de la qual no sortiria fins  l any 1997. Des de llavors, s ha consolidat a la 3a Divisi.

Jugadors destacats.

Pasqual Sendra i Mansanet, jugador i entrenador del Pego CF

Darreres temporades.
2006/2007: - Tercera Divisi - 10;
2007/2008: - Tercera Divisi - 17;


Enllaos externs.
 Pgina Oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163089" title="Vila closa" nonfiltered="1416" processed="1413" dbindex="66417">
Una vila closa s una poblaci protegida per muralles, sense edificacions extramurs. s un tipus de poblaci tpic de l'poca antiga i de l'edat medieval. A Catalunya, el millor exemple de vila closa que ha roms intacta, sense creixement modern, sn els pobles de Montfalc Murallat (Segarra) o Peratallada (Baix Empord), entre d'altres. Les poblacions de Batea (Terra Alta), de Valls (Alt Camp) i de la Selva del Camp (Baix Camp) tamb tenen part del seu nucli dins l'antiga vila closa, i actualment es pot percebre la diferncia entre l'interior i l'exterior de les antigues muralles. A la fotografia es pot veure el cas de Figuerola d'Orcau, al Pallars Juss, on s perfectament reconeixible el nucli de la vila closa, a partir del qual ha anat creixent la vila, ms modernament.


Tenen un, dos o ms portals i es poden contraposar aquestes viles closes amb els pobles oberts. La majoria de les viles closes de la Catalunya Nova corresponen a pobles castrals, nascuts arran d'un procs d'encastellament.

Tamb esdevingueren viles closes alguns pobles eclesials, fortificats a la darreria de l'Edat mitjana, o b alguns pobles de muntanya (com Santa Creu de Llacunes o algunes forces pallareses).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163093" title="Club Esportiu Dolores" nonfiltered="1417" processed="1414" dbindex="66418">
El Club Esportiu Dolores s un club de futbol de Dolores ( Baix Segura ), al Pas Valenci. Es va fundar al 1980. Juga en el camp Municipal L Alameda de Dolores. Vesteix amb samarreta roja i pantal negre.

La temporada 2006/07 ha quedat en la posici 18ena de la 3a Divisi. La temporada segent va rebutjar a la seua plaa a la Regional Preferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163095" title="Quarter" nonfiltered="1418" processed="1415" dbindex="66419">


Un quarter s una edifici militar destinat a l'allotjament de tropes.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163096" title="Wayne Rooney" nonfiltered="1419" processed="1416" dbindex="66420">
Wayne Mark Rooney (Liverpool, Anglaterra, 24 d'octubre de 1985) s un futbolista angls . Actualment juga al Manchester United i amb selecci anglesa com a davanter. Usa el nombre 10 en la samarreta del seu club, i el nombre 9 en la de la selecci. Tamb s conegut com "El Nen Malcriat" per la seva curta edat i el seu gran temperament.  

Biografia.
Rooney es va comenar a fer nom en octubre del 2002 al convertir-se en el jugador ms jove a ficar un gol quan tenia 16 anys i 360 dies d'edat (un rcord trencat per James Milner al desembre del 2003). Les circumstncies que va fer aquest gol, tamb van fer que tingus ms prominncia al ser aquest en contra de l'equip que encara estava invicte desprs de gaireb un any i que va sortir campi, l'Arsenal F.C., a ms que va ficar aquest en els ltims minuts del joc i amb la circumstncia afegida de ser un gol des de gaireb 35 metres, un tir bombat que Campbell no va poder ni veure.

Curiosament en octubre del 2004, desprs que el mateix Arsenal F.C. estigus invicte per 50 partits, Rooney va ser altra vegada la figura que va arrunar la marca que l'Arsenal F.C. estava assolint, al fer xiular un penal i tamb ficar el segon gol per a la victria del seu equip, el Manchester United, per 2-0. 

Al Mundial d'Alemanya 2006, era gaireb impossible que jugus, ja que estava lesionat un poc abans que comencs. No obstant aix, va tornar a les pistes i va assolir fer un bon paper.

Per a l'amists disputat en el seu pas davant Grcia, mesos desprs del terme del Mundial de 2006, el director tcnic debutant, Stephen McClaren el va marginar per indisciplina. A ms, va ser expulsat al mundial d'Alemanya en el partit que es disputava contra Portugal per una puntada a l'entrecuix del defensa portugus Ricardo Carvalho. Es diu que Cristiano Ronaldo, el seu company en el Machester United va influir en la targeta. 

Estadstiques.

(Actualitzat fins el 19 de juny del 2007)

Palmars.
Manchester United.
FA Premier League:
2005-06 (Sots-campions);
2006-07 (Campions);
2007-08 (Campions);
Copa de la Lliga:
2006 (Campions);
Copa FA:
2005 (Sots-campions);
2007 (Sots-campions);
Community Shield:
2007 (Campions);
Lliga de Campions:
2007-08 (Campions);





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163100" title="Bess" nonfiltered="1420" processed="1417" dbindex="66421">



Bess, en biologia, designa a cadascun dels dos o ms membres nascuts en un part mltiple en aquelles espcies en les que el part no produeix habitualment ms d'un sol individu, com s el cas de l'espcie humana i la major part de les espcies de bestiar.

 Bessons a l'espcie humana.
Els bessons humans son individus que han compartit l'ter durant el mateix embars i que normalment, encara que no necessriament, neixen amb poc temps de diferncia. Donada la grandria limitada de la matriu de la mare, els embarassos mltiples no solen completar el termini d'una gestaci simple, i el part s'avana a la setmana 37, tres abans del com. Com que els parts prematurs poden tenir conseqncies en la salut dels nadons, els naixements de bessons es tracten amb precaucions suplementries.

Hi ha factors que predisposen a tenir bessons, com antecedents gentics, s de tcniques de fecundaci in vitro o ingesti d'hormones, sobrepes o gran talla de la mare i pertnyer a tnies com la ioruba o la hausa, amb un percentatge molt ms elevat de bessons que la resta.

Els bessons han estat especialment estudiats per la medicina i la psicologia com a exemple per provar si determinats trets sn gentics o educacionals.

Monozigots i Dizigots.
El bessons poden ser de dos menes. Que durant l'embara d'un nic vul hi hagi una bipartici de l'embri. En aquestes circumstancies l'embri seria monozigot perqu venen d'un mateix vul. Tamb s'anomenen bessons idntics perqu comparteixen tots els seus gens. Un cas especial de bessons monozigots sn els siamessos hi ha que sn bessons que comparteixen alguns rgans hi ha que la partici del embri no ha sigut completa.

Per altra banda el bessons poden ser que no comparteixin vul, que sigui una fecundaci simultnia de dos vuls per dos espermatozous i comparteixen el mateix perode de gestaci. Tamb sn anomenats bessons no idntics.

 Qui s el gran? .

Tradicionalment i legalment, s el gran el primer en l'ordre de naixena (primognit). En el Codi civil espanyol (art. 31) es llegix: La prioritat del naixement, en el cas de parts dobles, dna al primer nascut els drets que la llei reconegui al primognit. En el cas dels bessons dicigtics, que procedeixen de dos fecundacions separades, encara que generalment molt prximes o gaireb simultnies, l'ordre del part no es relaciona de cap manera especfica amb el de la fecundaci; aquest ordre depn dels llocs de anidament dels respectius embrions en el endometri uter, i aquest lloc s aleatori. Neix primer, en condicions normals, el qual ha crescut ms prop de la sortida de l'ter. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163112" title="Santa Maria de Guimer" nonfiltered="1421" processed="1418" dbindex="66423">

Santa Maria de Guimer s un edifici religis iniciat al segle XIV per Guerau Alemany de Cervell i la seva muller en un moment que la poblaci de Guimer experimentava un important creixement.

La faana t una portada amb quatre arquivoltes gtiques amb arcs apuntats, on s'hi poden veure els escuts de les famlies Alemany i Rocabert. A sobre hi ha un finestral de tipus ogival. A la part esquerra hi ha adossat un campanar quadrat que en la part superior hi t l'escut de la famlia Castre-Pins.

La planta s en forma de creu llatina i acaba en un absis pentagonal decorat amb un retaule d'alabastre de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

En una ala del transsepte s'hi pot observar una replica de l'obra ms important de Ramon de Mur, conegut com el Retaule de Guimer que va sser pintat entre 1402 i 1412 segons les breus referncies de recollida d'almoines per pagar el retaule. Es un retaule grandis, dels ms grans de la poca, amb unes mides de 7,30 m d'alt per 5,24 m d'ample. Actualment l'original es troba al Museu Episcopal de Vic.

 Galeria .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163116" title="Albert Espinosa i Puig" nonfiltered="1422" processed="1419" dbindex="66424">


Albert Espinosa i Puig (Barcelona, 5 de novembre de 1974) s un enginyer industrial, guionista, actor i director de cinema catal.

 Biografia .
La vida d'Albert quan era petit es va presentar amb el problema del cncer, ja que li van haver d'amputar una cama, un pulm i part del fetge. Va passar gran part de seva joventut a l'hospital lluitant contra aquesta malaltia.

Als 24 anys, quan abandona definitivament l'hospital, comena a cursar estudis universitaris, on es gradua com a Enginyer Industrial. Tot i aix, la mgia del teatre i del cinema li crida ms l'atenci. Comena a escriure guions i a actuar amb la seva companyia Los Pelones (l'allusi a Pelones s per la quimioterpia a la que es va haver de sotmetre). Escriu per a Televisin Espaola i Televisi de Catalunya, on comena a destacar en sries com Abuela de verano o El cor de la ciutat.

Tot i aix, la vertadera explosi on es dna a conixer el seu talent com a guionista t lloc a la pellicula Planta 4 (2003), dirigida per Antonio Mercero i interpretada per Juan Jos Ballesta. En aquesta obra explica com va ser la seva experincia a l'hospital quan va patir cncer, en la que interpreta una realitat que ell va viure, allunyada de la idea que viure a l'hospital s un drama.

El 2006, viu el seu any ms intens com a guionista, ja que s'estrenen dos obres amb gui seu. La primera s Tu vida en 65', dirigida per Mara Ripoll i interpretada entre altres per Tamara Arias i Javier Pereira, s'estrena a l'estiu i conta una historia en la que la mort i la casualitat coincideixen constantment. Albert va ser premiat als Premis Barcelona Cinema com el millor gui amb aquesta pellcula. L'altre pellcula estrenada aquest any va ser Va a ser que nadie es perfecto, dirigida per Joaqun Oristrell i interpretada per Santi Milln, Fernando Tejero i Jos Luis Garca Prez. En aquesta ltima pellcula, es retrata la minusvlia com una cosa quotidiana, dins de lo normal, desterrant la visi estranya davant aquest tema.

El 2007 comena el rodatge de la pellicula del que ser el seu debut com a director cinematogrfic: No me pidas que te bese, porque te besar, basada en les seves obres de teatre No me pidas que te bese, porque te besar i El club de las pajas.

Tamb el 2007 comena una gira amb una obra seva de teatre: Idaho & Utah (Nanas para nenes malitos), on s actor, autor i director. La obra gira entorn a un futur proper, on s'inventa una pastilla per a deixar de dormir per sempre.

 Enllaos externs .
 Web Oficial d'Albert Espinosa;
 Filmografia d'Albert Espinosa;
 Entrevista amb Albert Espinosa i Juan Jos Ballesta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163122" title="Adra" nonfiltered="1423" processed="1420" dbindex="66425">

Adra s una localitat de la provncia d'Almeria, a l'est d'Andalusia. Adra s el municipi situat ms al sud-est de la provncia d'Almeria, en l'extrem occidental de la comarca del Poniente de Almeria, amb una extensi de 8750 hectrees i 13 quilmetres de lnia costera. La seva distncia respecte a la capital d'Almeria s d'uns 50 quilmetres.  Limita a l'oest amb Albuol i Turn, a la Provncia de Granada, i a l'est amb Berja.

 Demografia .



 Nuclis de poblaci .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163124" title="Albnchez" nonfiltered="1424" processed="1421" dbindex="66426">

Albnchez s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. El 2005 comptava amb 681 habitants.
El municipi d'Albsanchez esta situat a la comarca del Medio Almanzora, en les estribacions septentrionals de la Sierra de los Filabres i a l'oest de la Sierra de Damin, 80 km al nord-est de la capital, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163125" title="Albox" nonfiltered="1425" processed="1422" dbindex="66427">

Albox s una localitat de la provncia d'Almeria. L'1 de gener de 2006 comptava amb 11.000 habitants. Situada a la conca mitjana del riu Almanzora. T una extensi de 165 km que limita al nord amb Chirivel i Vlez-Rubio (comarca de los Vlez), al sud amb Cantoria, a l'est amb Taberno i Arboleas, i a l'oest amb Oria i Partaloa.

 Barris i pedanies .
 Pueblo;
 Barrio Alto;
 La Loma;
 Los Segovias      ;
 La Molata;
 Llano de los Olleres;
 Llano del Espino;
 Llano de las nimas;
 Las Pocicas;
 Los Galeras;
 Saliente Alto;
 Aljambra;
 Locaiba;
 Cerro Bolea;
 Barrio de las zorras;
 Fuente del Mojn;
 La Hortichuela;
 Las Labores;
 Los Guillenes;
 Los Marcelinos;

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163126" title="Alcntar" nonfiltered="1426" processed="1423" dbindex="66428">

Alcntar s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 647 habitants.
Limita amb Sern, Grgal i Caniles. Est format per dos nuclis principals de poblaci, Alcontar i El hijate. La seva principal riquesa s el cultiu de sec, especialment l'ametller, i la seva industria s la d'assecar pernils.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163127" title="Alcudia de Monteagud" nonfiltered="1427" processed="1424" dbindex="66429">

Alcudia de Monteagud s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 158 habitants. La seva extensi superficial s de 15 km i t una densitat de 10,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn  37 14' N, 2 16' O. Es troba situada a una altitud de 1010 metres i a 88 quilometres de la capital de provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163129" title="Alhabia" nonfiltered="1428" processed="1425" dbindex="66430">

Alhabia s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 692 habitants. La seva extensi superficial s de 16 km i t una densitat de 43,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 59' N, 2 35' O. Es troba situada a una altitud de 295 metres i a 27 kilmetres de la capital de provncia, Almeria.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163130" title="Alhama de Almeria" nonfiltered="1429" processed="1426" dbindex="66431">

Alhama de Almera s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia,a la comarca de l'Alpujarra Almeriense. A l'any 2005 comptava amb 3.438 habitants. La seva extensi superficial s de 26 km i t una densitat de 132,2 hab/km. Es troba situada a una altitud de 520 metres i a 25 kilmetres de la capital de provncia, Almeria.

 Demografia .



 Enllaos externs .

d'Alhama de Almera;
Alhama de Almera - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Alhama de Almera - Diputaci Provincial d'Almeria;
Alhama de Almeria, Porta de l'Alpujarra;



 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163133" title="Alicn" nonfiltered="1430" processed="1427" dbindex="66432">

Alicn s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia.

La seva extensi superficial s de 6 km i t una densitat de 42,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 58' N, 2 36' O. Es troba situada a una altitud de 420 metres i a 31 kilmetres de la capital de provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163134" title="Almcita" nonfiltered="1431" processed="1428" dbindex="66433">

Almcita s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 167 habitants. La seva extensi superficial s de 30 km i t una densitat de 5,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 00' N, 2 47' O. Es troba situada a una altitud de 834 metres i a 54 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163135" title="Alsodux" nonfiltered="1432" processed="1429" dbindex="66434">

Alsodux s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia.
A l'any 2006 comptava amb 121 habitants. La seva extensi superficial s de 20 km i t una densitat de 6,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 00' N, 2 35' O. Es troba situada a una altitud de 310 metres i a 21 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163143" title="Antas" nonfiltered="1433" processed="1430" dbindex="66435">

Antas s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia.
A l'any 2006 comptava amb 3223 habitants. La seva extensi superficial s de 100 km i t una densitat de 32,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 14' N, 1 55' O. Es troba situada a una altitud de 108 metres i a 91 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163144" title="Arboleas" nonfiltered="1434" processed="1431" dbindex="66436">

Arboleas s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 1.234 habitants. La seva extensi superficial s de 65 km i t una densitat de 52,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 21' N, 2 04' O. Es troba situada a una altitud de 278 metres i a 120 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Pedanies i Barris .
 Arroyo Aceituno;
 La Boca del Arroyo;
 Los Peraltas;
 Los Carrascos;
 Los Garcas;
 Los Vicentas;
 El Chopo;
 Los Requenas;
 Los Cojos;
 Los Gilabertes;
 Los Torres;
 Los Huevanillas;
 La Boca de la Rambla;
 Los Blesas;
 Los Colorados;
 Los Lzaros;
 Los Garranchos;
 Los Cerrillos;
 El Prado;
 Los Castos;
 La Casa Blanca;
 El Rincn;
 La Cinta;
 Perla;
 El Apeadero;
 Limaria;
 Los Higuerales;
 El Campillo;
 Los Llanos;
 Venta Mateo;

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163145" title="Armua de Almanzora" nonfiltered="1435" processed="1432" dbindex="66437">

Armua de Almanzora s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 321 habitants. La seva extensi superficial s de 8 km i t una densitat de 40,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 21' N, 2 24' O. Es troba situada a una altitud de 624 metres i a 116 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163146" title="Bacares" nonfiltered="1436" processed="1433" dbindex="66438">

Bacares s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 291 habitants. La seva extensi superficial s de 95 km i t una densitat de 3,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 15' N, 2 27' O. Es troba situada a una altitud de 1206 metres i a 135 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163148" title="Bayrcal" nonfiltered="1437" processed="1434" dbindex="66439">

Bayrcal s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia.
A l'any 2006 comptava amb 277 habitants. La seva extensi superficial s de 37 km i t una densitat de 7,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 02' N, 2 59' O. Es troba situada a una altitud de 1258 metres i a 84 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163149" title="Bayarque" nonfiltered="1438" processed="1435" dbindex="66440">

Bayarque s una localitat de la provncia d'Almeria. L'any 2006 comptava amb 250 habitants. La seva extensi superficial s de 27 km i t una densitat de 9,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 20' N, 2 26' O. Es troba situada a una altitud de 817 metres i a 120 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163151" title="Bdar" nonfiltered="1439" processed="1436" dbindex="66441">

Bdar s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia.
A l'any 2006 comptava amb 777 habitants. La seva extensi superficial s de 46 km i t una densitat de 16,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 11' N, 1 58' O. Es troba situada a una altitud de 404 metres i a 88 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163153" title="Pedret" nonfiltered="1440" processed="1437" dbindex="66442">


Pedret (Pedret i Marz), entitat de poblaci del municipi de Pedret i Marz.
Esglsia de Sant Quirze de Pedret, al municipi de Cercs.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163155" title="lex Antor i Seignourel" nonfiltered="1441" processed="1438" dbindex="66443">
lex Antor (nascut el 1979) s un esquiador alp andorr que represent el seu pas als Jocs Olmpics d'Hivern de l'any 2006. Tamb fou el portador de la bandera durant la cerimnia d'inauguraci . 

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163156" title="Futbol Sala Martorell" nonfiltered="1442" processed="1439" dbindex="66444">

El Futbol Sala Martorell s un club catal de futbol sala de la ciutat de Martorell. 

Histria.
El Futbol Sala Martorell es una entitat esportiva que fou fundada l'any 1985. Es va iniciar amb un projecte comenar d'esport local, per que ben aviat, el club martorellenc va comenar a adquirir importncia degut a l'ascens de categories, tant del primer equip, com dels diferents equips base. L'any 1996 va assolir la categoria de Divisi d'Honor, la categoria ms superior de futbol sala a nivell de tot l'estat.

Un cop va assolir la mxima categoria, va ser un referent envers a l'esport catal i a nivell de Catalunya, aconseguint una gran rellevncia tant esportivament com socialment. Actualment, tot i estar a la categoria de 1 Nacional, s encara un referent dins de l'esport catal i sobretot a l'entorn del futbol sala. 

Durant 10 anys va estar present a l'elit de l'esport, aconseguint una gran rellevncia grcies alhora als bons resultats dins de les competicions, obtenint trofeus tant importants com campions de Divisi de Plata la temporada 1996/1997, subcampi nacional de lliga la temporada 2001/2002, aix com sis vegades campi de Catalunya. Desprs de tenir una situaci difcil econmicament, finalment es va solucionant grcies a la bona gesti i sanejament de l'actual junta directiva, la collaboraci tant de les administracions com des del propi sector privat.

 Palmars .
 1 Lliga espanyola de segona divisi: 1996-97;
 5 Copes Catalunya de futbol sala;

 Temporades .
1993/94: Ascens a 2a divisi;
1994/95: 2a divisi 3r;
1995/96: 2a divisi 3r;
1996/97: 2a divisi 1r;
1997/98: 1a divisi 12;
1998/99: 1a divisi 7, 1/4 de final a la copa;
1999/00: 1a divisi 14;
2000/01: 1a divisi 9;
2001/02: 1a divisi 2n, 1/4 de final a la copa;
2002/03: 1a divisi 3r, semifinal a la copa;
2003/04: 1a divisi 5;
2004/05: 1a divisi 9;
2005/06: 1a divisi 4t, semifinal a la copa;
2006/07: 1a divisi 15;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163157" title="Ni1 Arae" nonfiltered="1443" processed="1440" dbindex="66445">

Per altres sistemes amb la designaci de Bayer , vegeu Ni Arae.;


Ni1 Arae (Ni1 Arae /  1 Ara /  1 Arae) s un sistema estellar triple a uns 820 anys-llum de la Terra. El component primari,  1 Arae A, s una binria eclipsant de la qual els dos components sn nanes de la seqncia principal blavas-blancas del tipus B que no omplen els lbuls de Roche. Una tercera companya de la 9ena magnitud  1 Arae C, orbita el sistema binari a uns 12,3 segons d'arc. L'esclat mitj del sistema s +5,67, per degut als eclipses,  1 Arae s una estrella variable i la seva lluentor varia de la magnitud +5,66 a +6,18 amb un perode igual al perode orbital de la binria, que s de 3,17 dies.

El sistema s esmentat a vegades com a psilon 1 Arae ( 1 Arae). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163160" title="Ni Arae" nonfiltered="1444" processed="1441" dbindex="66446">
La designaci de Bayer Ni Arae (  Ara /   Arae) s compartida per dos sistemes estellars 1 Arae i 2 Arae de la constellaci d'Ara. Estn separades 0,49. A vegades aquestes estrelles tamb sn esmentades amb la designaci de Bayer psilon Arae ( 1  i  2 Arae).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163161" title="Ni2 Arae" nonfiltered="1445" processed="1442" dbindex="66447">
Per altres sistemes amb la designaci de Bayer, vegeu Ni Arae.;



Ni2 Arae (Ni2 Arae /  2 Ara /  2 Arae) s una geganta blava-blanca del tipus B amb  de la magnitud aparent +6,09. Est a uns 508 anys-llum de la Terra.

Aquesta estrella s a vegades esmentada com a psilon2 Arae ( 2 Arae).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163163" title="Mort a Vencia (pera)" nonfiltered="1446" processed="1443" dbindex="66448">

Mort a Vencia (en angls: Death in Venice) s una pera en dos actes de Benjamin Britten i la darrera que va compondre.  El llibret en angls va ser obra de Myfanwy Piper, basat en la novella La Mort a Vencia, de Thomas Mann.  Va ser estrenada a Snape Maltings, prop d'Aldeburgh (Anglaterra) el 16 de juny de 1973.

L'austera partitura compta amb obsessives atmosferes sonores de la 'Vencia ambigua'. El noi Tadzio s retratat com un atleta apolloni, amb un acompanyament de percussi amb sonoritats semblants a les del gamelan. La msica de l'pera s precisa, directa i corprenedora.

Durant molts anys, Britten havia considerat la novella com a base d'una pera. Va comenar a treballar-hi al setembre de 1970, fent els primers contactes amb Piper i amb Golo Mann, fill de l'escriptor. Arran dels acords entre la Warner Brothers i els hereus de Thomas Mann per a la producci de la pellcula Mort a Vencia, de Luchino Visconti, l'any 1971, se li va aconsellar a Britten que no la veiera. Segons Colin Graham, director de la primera producci de l'pera, alguns collegues del compositor que havien vist la pellcula, hi van trobar la relaci entre Tadzio i Aschenbach "massa sentimental i lasciva"; aix va contribuir a qu Tadzio i la seua famlia i amics foren retratats com ballarins muts.

Sinopsi.
Temps: 1911.
Lloc: Vencia i Munic.

Acte 1.
Escena 1: Munic.
Aschenbach, un fams novellista alemany, es troba mentalment esgotat. En iniciar-se l'pera es lamenta de la prdua de la seua inspiraci artstica. Caminant pels suburbis de Munic s'atura davant l'entrada d'un cementiri. Guaita a un viatger ( Des de l'encs de ms enll els Alps ) i, meditant sobre l'estranya i extica naturalesa dels pasos estrangers, es veu impulsat a viatjar al sud amb l'esperana de reviscolar la seua imaginaci artstica.
Escena 2: En el vaixell cap a Vencia.
Pren un vaixell cap a Vencia, compartint el passatge amb un grup de joves libidinosos i el seu lder, el dandy madur.  El descobriment per part d'Aschenbach que el dandy no s un jove, sin un vell que es resisteix a ser-ho, li fa nosa, i arriba deprimit a Vencia.
Obertura: Vencia.
Escena 3: L'excursi al Lido.
Aschenbach contempla la seua arribada a la ciutat en gndola ( Qu m'espera ac, ambigua Vencia, on l'aigua es lliga amb la pedra, i la passi confon els sentits? ). Vol anar a Schiavone, per el vell gondoler el vol portar al Lido,  xiuxiuejant  Ning pot donar-me ordres; vaig on jo vull; faig el meu cam . Segueix una breu discussi sobre la destinaci de la gndola, per el novellista capitula aviat, i s portat al Lido.
Escena 4: El primer capvespre a l'hotel.
Aschenbach s rebut pel director de l'hotel, qui li mostra la seua habitaci amb un torrent de compliments. Quan altres hostes es dirigeixen a sopar, Aschenbach els guaita al seu pas. La seua mirada s'adrea a un jovenet polons, Tadzio, en qui veu una bellesa sobrenatural ( Segur que l'nima de Grcia; rau en aquesta fulgurant perfecci; ...Noi mortal amb una grcia immortal ). Aschenbach s'adona del carcter illusori dels seus pensaments; per es permet complaure's en les seues especulacions.
Escena 5: En la platja.
LLegint en la platja, Aschenbach observa Tadzio jugant en la sorra. Obt una perversa satisfacci en observar que el noi t defectes: com tots els polonesos, Tadzio odia els hostes russos ( s hum, al capdavall. Sempre hi ha un costat fosc en la perfecci. M'agrada. ).
Escena 6: La fugida frustrada.
Caminant pels carrers de Vencia, Aschenbach es veu assetjat continuament per pidolaires, venedors ambulants i tot de gent demanant la seua atenci. La brutcia dels carrers i la pudor de les aiges del canal el submergeixen en la nusea i la claustrofbia, i decideix deixar Vencia. De tornada a l'hotel, el director es mostra dolgut amb la partida d'Aschenbach. Quan Tadzio retorna les mirades d'Aschenbach, aquest sent penediment. En arribar a l'estaci, Aschenbach s'adona que el seu equipatge ha estat enviat a un tren equivocat ( Estic enfurismat perqu no tinc altre remei que tornar-hi, per secretament me n'alegre. Vacillant, irresolut, absurd. ). Desprs de tornar a veure Tadzio, s'adona que el noi ha estat la causa del seu pesar a l'anar-se'n.
Escena 7: Els jocs d'Apollo.
Aschenbach est assegut en la seua cadira, en la platja del Lido, mirant Tadzio i els seus amics jugar. Els pensaments d'Aschenbach (expressants pel cor) sn els dus Fedra, Apollo i Jacint, contemplant les seues accions com un espill de les de Tadzio. Els nois practiquen tot d'esports: crrer, salt, disc, javalina i lluita. Tadzio finalment hi guanya, i Aschenbach s'inspira amb la bellesa del noi ( ...el pensament comena a sentir, sensible pensament ). Aschenbach decideix felicitar Tadzio per la seua victria, per quan es presenta l'oportunitat, es queda paralitzat sense poder expressar cap mot. Quasi balbucejant les paraules, Aschenbach expressa la veritat  Jo - t'estime. 
Acte 2.
Assegut, amb un llibre, per distret amb els seus pensaments, Aschenbach decideix acceptar els seus sentiments envers el noi tal i com sn, ( ridcul, per massa sagrat i no, no deshonest, fins i tot en aquestes circumstncies. )
Escena 8: La perruqueria de l'hotel (i).
Aschenbach visita el perruquer, qui deixa anar una menci a propsit d'una malaltia a Vencia. Aschenbach pregunta amb inistncia, per el perruquer nega que la malaltia siga d'importncia.
Escena 9: La persecuci.
En creuar les aiges de Vencia, Aschenbach detecta olor a desinfectant. A la seua arribada troba ciutadans llegint els avisos pblics que alerten de la necessitat de prendre precaucions contra la infecci. Tamb els ciutadans neguen que aix siga una causa de preocupaci, per Aschenbach troba una alarmant notcia en un peridic alemany:  Desconfiem de la bona fe de les autoritats de Vencia pel seu refs a admetre casos de clera en la ciutat. Els ciutadans alemanys haurien d'abandonar la ciutat com ms aviat possible. . Apareix la famlia polonesa i Aschenbach determina que no haurien d'assabentar-se de les notcies, per por que decideixen anar-se'n. Aschenbach segueix la famlia a un caf, on la mare el detecta i es colloca entre ell i el seu fill. Desprs la famlia se'n va a Sant Marc, amb Aschenbach encara seguint-los a distncia. Ms tard, la famlia pren una gndola cap a l'hotel, amb Aschenbach en persecuci i en un estat de certa excitaci ( Tadzio, Eros, encisador, mira com ignore la por, cec davant del perill, embriagat, impotent, nufrag en la joia de la follia ).
Escena 10: Els actors ambulants.
En la terrassa de l'hotel, desprs de sopar, els hostes es reuneixen per assistir a la representaci d'uns actors. Aschenbach pregunta al cap dels actors sobre els rumors d'una epidmia, per l'actor rebutja les seues aprehensions. Aschenbach se n'adona que Tadzio, com ell mateix, no riu per la comdia, i fantasieja  s la teua innocncia qui et fa indiferent, o s que busques la meua guia? Em busques? 
Escena 11: L'oficina de viatges.
Un jove empleat angls tracta d'enfrontar-se a un grup de clients de l'hotel, tots volen deixar Vencia urgentment. Quan l'empleat tanca l'oficina, Aschenbach li pregunta sobre l'epidmia i si s cert que la ciutat es troba alerta pel clera asitic. L'empleat li aconsella d'abandonar immediatament la ciutat, abans que es decrete la quarantena.
Escena 12: La dama de les perles.
Aschenbach decideix que cal avisar la mare de Tadzio del perill en qu es troben a causa de l'epidmia, per es resisteix a fer-ho. Inicialment sent remordiments, en haver fallat a  fer tot all que seria decent i honest , per desprs decideix que ha obrat b en no parlar-ne, i vanament imagina:  I qu, si tots acabaren morts, i noms nosaltres dos sobrevisquerem? 
Escena 13: El somni.
Aschenbach somia en els dus Apollo i Dions, que exposen els seus respectius punts de vista sobre la ra i la bellesa, contra el caos i l'xtasi. Apollo s venut, i deixa a Dions ballant una dansa salvatge. Aschenbach es desperta i contempla que poc del seu rigor i objectivitat intellectuals li resta. Es resigna al canvi:  Cal acceptar la voluntat del dus sobre mi .
La msica d'Apollo en aquesta escena deriva del Primer Himne Dlfic, una antiga melodia grega que Britten havia sentit cantar a Arda Mandikian l'any 1954 al Festival d'Aldeburgh.
Escena 14: La platja buida.
Aschenbach mira com Tadzio i els seus amics juguen un inconsistent joc a la platja; aviat se'n van.
Escena 15: La perruqueria de l'hotel (ii).
Aschenbach declara  Feu el que vulgueu amb mi! , i el perruquer treballa en embellir-lo amb maquillatge i tint per al cabell, tot lloant les virtuts d'una aparena jovenvola.
Escena 16: La darrera visita a Vencia.
Aschenbach lloga una gndola cap a Vencia i canta la seua bellesa. S'adona i es burla del seu paregut amb el dandy madur. En veure la famlia polonesa davant d'ell, els segueix dissimuladament. Tadzio es desprn del seu grup familiar i es queda esperant a Aschenbach, qui torna enrere quan el noi el mira directament. A Aschenbach li complau adonar-se que Tadzio no vol trair al seu perseguidor en presncia de sa mare. Sol de nou, Aschenbach compra maduixes a una venedora ambulant, per les troba rncies i msties. S'asseu, cansat i malalt, i amargament es burla de si mateix ( Autodisciplina la teua virtut... Tot estupideses, tot aparences... ). Recita una parfrasi d'un dileg de Plat entre el vell filsof Scrates i el jove Fedre, assumint les dues parts: la de l'home i la del noi. El tema del dileg s paradoxal, la relaci perillosa entre l'artista i el seu subjecte.
Escena 17: La partida.
El director de l'hotel i el mosso estan organitzant la partida dels darrers hostes, entre ells la famlia polonesa. Aschenbach els pregunta sobre el moment de la partida dels polonesos, desprs se'n va a seure a la platja deserta, en la qual Tadzio i altre noi, Jaschiu, estan jugant. El joc esdev violent, i Jaschiu, ms fort, empenta Tadzio de cara a la sorra. En un intent d'ajuda, Aschenbach intenta aixecar-se, per es troba masa dbil. Jaschiu i els altres nois se'n van, deixant Tadzio en la platja, a soles amb Aschenbach. Tadzio fa un senyal a Aschenbach, per aquest defalleix en la seua cadira. Tadzio continua caminant, allunyant-se de la mar.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina sobre "Mort a Vencia" a la plana de la Fundaci Britten-Pears. Cont enllaos a arxius d'udio i notcies sobre produccions futures. ;
Programa de rdio sobre l'pera a Radio 3 BBC - escolta online ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163164" title="Crest de Bizanci" nonfiltered="1447" processed="1444" dbindex="66449">
Crest de Bizanci (Crestus, Khrestos        ) fou un erudit expert en Herodes tic,  del segle II. Va ensenyar retrica a Atenes i va tenir com a deixebles a Hippodromus, Philiscus, Nicomedes, Aristaenetus i Callaeschrus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163165" title="James George Frazer" nonfiltered="1448" processed="1445" dbindex="66450">

James George Frazer (Glasgow, 1 de gener de 1854   Cambridge, 7 de maig de 1941), antropleg escocs.

Les seves obres comprenen Totemism 1887, en la qual es va basar el fams estudi de Sigmund Freud titulat Ttem i tab; Totemism and Exogamy 1910, The Scapegoat 1913, The Fear of the Dead in Primitive Religion (El temor a la mort en la religi primitiva, 3 vols., 1933 1936) i Antologia antropolgica (4 vols., 1938 1939). 

La seva obra principal va ser The Golden Bough (La branca daurada), publicada en dos volums el 1890 i que es va incrementar fins a arribar a dotze volums, que el seu propi autor va reduir a un, en forma de sntesi, l'any 1922. Qestionada i lloada, aquesta obra s una fita dels estudis sobre mgia i religi i va influir en les obres d'importants escriptors, com T. S. Eliot, W. B. Yeats i James Joyce. 

Frazer va dur una vida allada i tranquilla, i malgrat la ceguesa que va patir des de 1930, aquesta rutina li va permetre escriure una impressionant quantitat d'estudis, mentre exercia la docncia. Va rebre el ttol de sir i va ser membre de la Royal Society. 
El major qestionament a La branca daurada s que la seva tesi no est suficientment provada, malgrat la qual cosa impressiona la capacitat de Frazer de relacionar diferents mites i rituals de diverses cultures que semblen abonar molt seriosament la idea que mgia, cincia i religi no marxen per camins distints. Partint d'un petit problema, com era el d'explicar la norma que regulava la successi del sacerdoci de la deessa Diana a Aricia, Itlia, l'obra es va multiplicar i va ramificar, abastant els mites i dus agrcoles, els mites de la vegetaci, les vctimes propiciatries, la mgia, els allucingens, els ritus de fertilitat, el temor als morts en el naixement de les religions, i la religi mateixa. 

La seva tesi que els errors de la mgia van conduir a les religions, i que la cincia no procedeix de manera molt distinta en les seves idees generals, van ser el centre de la controvrsia, que no invalida la idea que percepcions i temors semblants van crear semblats mites en totes les cultures; i que totes les cultures van tancar en els seus mites una similar intuci sobre l'univers i un mateix sentiment sobre el seu carcter sagrat, ms enll de l'enteniment. 

Malgrat tot l'obra de Frazer pateix dels inconvenients tpics del pensament vuitcentista. La idea darwiniana d'evoluci que tant va influir a tots els pensadors de la seva poca anava sempre aparellada a la idea de progrs. Per aix Frazer pren per evidents dos supsits indemostrats, que la histria de la humanitat reflecteix aquesta evoluci i progressi i que la societat occidental s la cspide d'aquest procs de desenvolupament. 
Influenciat per aquestes idees Frazer traa un redut esquema evolutiu del pensament al llarg de la Histria de la humanitat, segons el qual en els estadis primers de civilitzaci es donaria la Mgia, que progressivament seria substituda per la Religi. Aquesta finalment seria reemplaada per la Cincia, que s un coneixement ms veritable, en un estadi superior de desenvolupament del pensament i el coneixement hum. Aquest esquema tenia i t totes les connotacions etnocntricas i ideolgiques dels intelectuals del seu temps.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163166" title="Cristdor" nonfiltered="1449" processed="1446" dbindex="66451">
Cristdor (Cristodorus, Khristdoros            ), poeta pic grec de Coptos a Egipte, fill de Paniscos. Vivia en temps d'Anastasi I (498-518). Es conserva un poema on es descriu el gimns de Zeuxip, destrut el 532, titulat                                                                                  . Tamb va escriure          (poema), tres llibres d'epigrames, quatre llibres de cartes, i        (poema).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163167" title="Cihumne" nonfiltered="1450" processed="1447" dbindex="66452">



Onomstica:

Jordi Cihumne, historiador grec;

Miguel Cihumne, jurista grecorom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163168" title="Jordi Cihumne" nonfiltered="1451" processed="1448" dbindex="66453">
Jordi Cihumne (Georgius Cihumnus) fou un nadiu de Candia a l'illa de Creta, que va viure al segle XIII o XIV, va escriure una histria del mn en vers fins als regnats dels reis d'Israel, David i Salom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163169" title="Miquel Cihumne" nonfiltered="1452" processed="1449" dbindex="66454">
Miguel Cihumne (Michael Cihumnus) fou un jurista grecorom i canonista que fou nomofilax i desprs metropolit de Tessalnica. Va viure al segle XIII en temps de Nicfor Blmmides patriarca de Constantinoble i va escriure diverses obres entre elles (                                ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163170" title="Ctnia" nonfiltered="1453" processed="1450" dbindex="66455">
Ctnia (Cthonia, ), deessa de la terra, protectora dels camps i sobrenom de les divinitats infernals com Hcate i Demeter.

----

Ctnia fou tamb un festival celebrat a Hermone en honor de la detat anomenada Dmeter Ctnia. Pausnies descriu breument aquest festival: era anyal i es feia a l'estiu; consistia en una process encapalada pels sacerdots i magistrats del l'any, que eren seguits per homes i dones i fins i tot per nois i noies, tots vestits amb roba blanca i flors al cap, generalment jacints que recordaven la prematura mort de Jacint; al temple les dones feien el sacrifici matant alguns animals; quan s'acabava les portes del temple, que havien restat tancades, s'obrien i desprs unes persones designades feien nous sacrificis. Alguns habitants d'Hermione es van establir a Messnia i van portar la costum a Lacedemnia.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163171" title="Cris" nonfiltered="1454" processed="1451" dbindex="66456">
Cris (Chrysus,       ), membre de la famlia dels Asclepades, fill petit de Nebre, germ de Gnosidic i pare d'Elaf. Va viure al segle VI aC a l'illa de Cos. 

Durant la guerra de Crissa mentre els amfictions assetjaven Crissa a Fcida, una plaga es va propagar al seu exrcit i desprs de consultar a l'oracle de Delfos van seguir el seu consell i van anar a Cos a buscar a Nebre i Cris per lluitar al seu costat. Cris fou el primer que va pujar a la muralla de la ciutat i fou mortalment ferit (591 aC). Fou enterrat a Delfos i adorat com heroi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163172" title="Euteldes" nonfiltered="1455" processed="1452" dbindex="66457">
Euteldes (Eutelidas,           ) fou un escultor d'Argos que, junt amb Cristemis, va fer en bronze les esttues de Damaret i el seu fill Teopomp, guanyadors als jocs olmpics a les olimpades 65 i 66, per lo que es dedueix que va viure vers el 520 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163173" title="Cristemis (escultor)" nonfiltered="1456" processed="1453" dbindex="66458">
Cristemis (Chrysothemis,           ) fou un escultor d'Argos que, junt amb Euteldes, va fer en bronze les esttues de Damaret i el seu fill Teopomp, guanyadors als jocs olmpics a les olimpades 65 i 66, per lo que es dedueix que va viure vers el 520 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163174" title="Chrysoloras" nonfiltered="1457" processed="1454" dbindex="66459">


Onomstica:

Demetri Chrysoloras sacerdot destacat en teologia, filosofia, astronomia i poltica.

Manel Chrysoloras, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163175" title="Campanar de Grcia" nonfiltered="1458" processed="1455" dbindex="66460">


La torre del rellotge, coneguda popularment amb el nom de campanar de Grcia i smbol inqestionable del barri de Grcia de Barcelona, va ser construda ara fa aproximadament 140 anys.

L'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l'artfex de l'aixecament d'aquest campanar civil exempt al davant de l'edifici de l'Ajuntament. La idea de fer una torre al mig de la plaa va ser deguda al fet que cap de les parrquies de Grcia d'aquells temps no tenia un campanar alt, i a ms estaven situades fora del nucli antic de la Vila.

La torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes amb la idea que pogus ser vist des de qualsevol punt de la vila. Va construir la maquinria el sus Albert Billeter, autntic precursor dels rellotges elctrics a Espanya. Prova de la inauguraci del campanar s la lpida situada damunt de la font que hi ha a la base de la torre. Mesura 33,5 metres d alada i s de forma octogonal amb una slida base quadrada en la que hi ha una font, per molt aviat la seva esveltesa es va veure minvada al desaparixer els tres graons que circumdaven la base, per l elevaci del nivell de la plaa.

A l'interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinria del rellotge. Pel que fa a la campana gran, coneguda popularment com la Marieta, est decorada amb frisos molt treballats, l'escut de Grcia i relleus de Sant Isidre, la Mare de Du de Grcia i el Santssim Sagrament.

El campanar de Grcia es va fer clebre en les revoltes populars de 1870, 1873 i 1874, i es va convertir en l'emblema de la llibertat i de la democrcia. Aquest sentiment es va fer encara ms fort desprs de 1929, quan la pressi popular va fer restituir les campanes al seu lloc, desprs d'un intent de fondre-les per a la torre rellotge de l'Exposici Universal a la plaa d'Espanya.

s considerat monument d'inters artstic pel Catleg del Patrimoni arquitectnic historicoartstic de la ciutat de Barcelona i pel Catleg del PERI de Grcia.

Vegeu tamb.
Plaa Rius i Taulet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163176" title="Demetri Chrysoloras" nonfiltered="1459" processed="1456" dbindex="66461">
Demetri Chrysoloras (Demetrius Chrysoloras ,                       ), sacerdot grec de Tessalnica, que fou destacat en les branques de teologia, filosofia, astronomia i poltica. 

Va estar al costat de Joan VI Cantacuz desprs de 1355 quan l'emperador va esdevenir monjo, i que el va recomanar a Manel II (1391-1425) que li va donar diversos crrecs i fou ambaixadors a diverses corts i llocs.

Va deixar diversos escrits entre ells         , "Dialogus adversus Demetrium Cydonium, pro Nicolao Cabasila de Processione Spiritus Sancti", "Dialogus contra Latinos", "Encomium in S. Demetrium Martyrem",  "Tractatus ex Libris Nili contra Latinos de Processione Spiritus Sancti",  "Epistola ad Barlaamum de Processione Spiritus Sancti", "Homili de Transfiguratione Christi", "De Sepultura", "De Resurrectione", "De Annunciatione", i "Disputatio coram Manuele Imperatore inter Demetrium Chrysoloram et Antonium Asculanum de Christi Verbis, Melius ei (Judae) esset si natus non fuisset". 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163177" title="Manel Chrysoloras" nonfiltered="1460" processed="1457" dbindex="66462">

Manel Chrysoloras (Manuel Chrysoloras,                     ), escriptor grec bizant que va aportar un renaixement a la literatura grega al segle XIV a l'Europa occidental. 

Fou enviat per Joan V Paleleg com ambaixador a les corts occidental vers el 1389 per demanar ajut contra els otomans, i mes tard es va establir a Itlia i fou mestre de  Leonardo Aretino, Leonardo Bruni, Poggio Bracciolini, Filelfo, Francisco Strozzi, i altres.

Va morir quan anava al Concili de Constana, just a l'arribar a aquesta ciutat l'abril del 1415.

Les seves obres principals  "Epistolae III de Comparatione Veteris et Novae Romae" i           . 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163178" title="Crisog" nonfiltered="1461" processed="1458" dbindex="66463">


Onomstica:

Crisog, cantant grec de finals del segle V aC;

Crisog,  conseller de Filip V de Macednia ;

Luci Corneli Crisog, llibert de Sulla;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163179" title="Crisog (cantant)" nonfiltered="1462" processed="1459" dbindex="66464">
Crisog (Chrysogonus,           ) fou un fams cantant del temps d'Alcibades, que va estar present com a cantant quan se'l va rebre al Pireu  el 407 aC. Un germ seu fou poeta dramtic i ell mateix va escriure un drama (        ).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163180" title="Crisog (conseller)" nonfiltered="1463" processed="1460" dbindex="66465">
Crisog (Chrysogonus,           ) fou el pare del poeta Sam (Samus). Fou amic ntim i conseller de Filip V de Macednia (220 aC a 179 aC), sobre el que va tenir un efecte moderador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163181" title="Luci Corneli Crisog" nonfiltered="1464" processed="1461" dbindex="66466">
Luci Corneli Crisog (Lucius Cornelius Chrysogonus) fou un llibert de Sulla, del que fou el seu favorit. Va comprar la propietat d'alguns proscrits i va fer alguna acusaci, com per exemple a Rosci (Roscius) que fou defensat per Cicer (80 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163183" title="Georgius Chrysococces" nonfiltered="1465" processed="1462" dbindex="66467">
Georgius Chrysococces o Jordi Crisicocces () fou un fsic grec del segle XIV que va escriure uns valuosos llibres sobre astronomia i matemtiques. Es creu que fou l'amic de Teodor Gaza amb el que va treballar a la biblioteca del Vatic.

Les seves obres principals son : , "Expositio in Constructionem Persarum per Capita 47, cum Astronomicis Designationibus, et Geographicis Tabulis" (en grec , "De inveniendis Syzygiis Lunae solaribus per singulos Anni Menses", " Quomodo construendum sit Horoscopium, aut Astrolabium" , , i "Editio et Expositio Syntagmatis Canonum Astronomicorum Judaicorum".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163186" title="Macari Crisocfal" nonfiltered="1466" processed="1463" dbindex="66468">
Macari Crisocfal (Macarius Chrysocephalus,                      ) fou un escriptor grec bizant de temes eclesistics, molt reputat.

Va viure a finals del segle XIII i al segle XIV. El seu nom original fou Macari  i fou bisbe de Filadlfia. 

Va fer un recull d'escrits de sacerdots anomenat               , o "Caps daurats". Va escriure altres treballs sobre temes religiosos entre ells  "Oratio in Exaltationem Sanctae Crucis" i sobre tot  "De Cruce" . L'obre mes important es un comentari sobre sant Mateu (                              ?               ,                                                                                                ) , i tamb cal esmentar " Orationes XIV in Festa Ecclesiae",  " Expositio in Canones Apostolorum et Conciliorum", "Magnum Alphabetum", un comentari sobre Lluc (                                                                                           ,                              ), " Cosmogenia" i  " Patriarchae".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163187" title="Crisoberges" nonfiltered="1467" processed="1464" dbindex="66469">


Onomstica:

Lluc Crisoberges, escriptor canonista i religis bizant  ;

Mxim Crisoberges, escriptor bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163188" title="Lluc Crisoberges" nonfiltered="1468" processed="1465" dbindex="66470">
Lluc Crisoberges (Lucas Chrysoberges,                   ), fou un escriptor canonista i religis bizant  que fou nomenat patriarca de Constantinoble el 1155.

Va presidir el snode de Constantinoble el 1166 i va morir el 1167. 

Es conserven fragments de "Decreta Synodalia",  " De Clericis qui se immiscent saecularibus Negotiis ",  "De indecoris et scenicis Ritibus sanctorum notariorum Festo abrogandis", "Ne Clerici turpilucra fiant, aut medici"  i alguns poemes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163189" title="Mxim Crisoberges" nonfiltered="1469" processed="1466" dbindex="66471">
Mxim Crisoberges o Crisoberges Lucas (Maximus Chrysoberges) fou un escriptor bizant del segle XIV que va escriure " Oratio de Processione Spiritus Sancti" dedicada als cretencs. Fou defensor de l'esglsia llatina. Es considera que podria ser l'autor de , Quaestiones Sacrae Miscellaneee, que apareix signada per un Mxim el Monjo de personalitat desconeguda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163190" title="Crisip" nonfiltered="1470" processed="1467" dbindex="66472">


Onomstica:
Crisip de Cnidos, metge grec del segle IV aC.

Crisip  de Capadcia, escriptor religis del segle V;

Crisip de Tiana escriptor grec sobre gastronomia ;

Crisip de Soli, filsof estoic grec;

Crisip (fill de Plops);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163191" title="Crisip de Capadcia" nonfiltered="1471" processed="1468" dbindex="66473">
Crisip  de Capadcia (Chrysippus, Khrysippos,            o Chrysilppus, Khrysilppos          ) fou un escriptor religis grec del segle V. Tenia dos germans, Cosm i Gabriel, i junts van estudiar a Sria. Va ser ordenat i desprs fou ecnom del monestir de Laures, prefecte de l'esglsia de la Resurrecci i custodi de l'esglsia de la Santa Creu. Va escriure diverses obres que s'han perdut excepte "Homilia de Sancta Deipara".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163192" title="Crisip de Tiana" nonfiltered="1472" processed="1469" dbindex="66474">
Crisip de Tiana (Chrysippus, Khrysippos,          ) fou un escriptor grec de gastronomia que va escriure            , esmentat per Ateneu i que probablement va viure poc abans que aquest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163193" title="Gran Premi de Frana del 2006" nonfiltered="1473" processed="1470" dbindex="66475">
Resultats del Gran Premi de Frana de Frmula 1 de 2006, disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 16  de juliol del 2006.

 Resultats .




 Altres .

 Pole: Michael Schumacher 1: 15. 493  ;
 Volta  rpida: Michael Schumacher 1: 17. 111;







 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163195" title="Crisip de Soli" nonfiltered="1474" processed="1471" dbindex="66476">
Crisip de Soli (Chrysippus, Khrysippos,          ) fou un filsof estoic grec fill d'Apolloni de Tars, per nascut a Soli a Cilcia vers el 280 aC. Fou deixeble de Cleantes cap de l'escola estoica d'Atenes



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163196" title="Mel amb pernil" nonfiltered="1475" processed="1472" dbindex="66477">
El mel amb pernil s un plat que se sol servir en els mesos de primavera o estiu. Els seus principals ingredients sn el mel i uns talls de pernil salat. La delicadesa d'aquest plat consisteix en la barreja del sabor dol del mel amb el salat del pernil.

El seu origen pot raure en qu, antigament, el mel es menjava amb sal i a l'inici de l'pat. D'aqu que, el segent pas, possiblement fra substituir la sal per un aliment salat.

 
Servir.

La seva preparaci cont pocs ingredients per hi ha qui introdueix diverses variants en la seva execuci. Per exemple, hi ha gent que fa boles amb la polpa del mel, d'altres el tallen en daus i els emboliquen amb els talls del pernil o, simplement, tallen el mel i el pernil en daus i ho barregen tot com si fos una amanida. Nogensmenys, la recepta ms innovadora s aquella en qu es fa un pur amb el mel i es colloquen encenalls prims de pernil per damunt (altres variants tamb n'inclouen broquetes). En tot cas el mel haur de ser lleugerament dol, lliure de llavors i fred per oferir un bon contrast amb el pernil. Es pot acompanyar amb un vi dol o, fins i tot, amb un cava.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163197" title="Gran Premi de Frana del 2007" nonfiltered="1476" processed="1473" dbindex="66478">
El Gran Premi de Frana de Frmula 1 de la temporada 2007 s'ha disputat al circuit de Nevers Magny-Cours  el 1  de juliol del 2007.

 Classificaci per la graella de sortida .



 Takuma Sato ha sortit a l'ltima posici de la graella degut a una penalitzaci rebuda al GP anterior.


 Resultats de la cursa .




 Altres .

 Volta rpida: Felipe Massa  1: 16. 099 (Volta 42);
 Pole: Felipe Massa  1: 15. 034;
 Christijan Albers ha trencat la manguera de la gasolina al arrencar abans d'haver finalitzat el repostatge.








 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163198" title="Crisilp" nonfiltered="1477" processed="1474" dbindex="66479">


Onomstica:

Crisilp de Cnidos, metge grec del segle IV aC.

Crisilp el jove, metge grec;

Crisilp, escriptor grec ;

Crisilp, escriptor grec sobre temes d'agricultura;

Crisilp de Bitnia, metge  grec ;

Crisilp de Cilcia, precedent de la secta dels pneumtics;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163199" title="Crisilp de Cnidos" nonfiltered="1478" processed="1475" dbindex="66480">
Crisilp de Cnidos (Chrysilppus, Khrysilppos) fou un metge grec del segle IV aC. Fill d'Erineu i contemporani de Praxgores de Cos. 

Fou pupil de Eudoxos de Cnidos i de Filisti. Va anar a Egipte amb el seu tutor. Va escriure diversos treballs que en general es conserven i algunes de les seves opinions foren recollides per Gal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163200" title="Crisilp el jove" nonfiltered="1479" processed="1476" dbindex="66481">
Crisilp (Chrysilppus, Khrysilppos)  fou fill de Crisilp de Cnidos. Fou metge i va tractar a Ptolemeu I Ster d'Egipte al final del segle IV aC. Fou executat per es desconeix de quin crrec estava acusat si be l'acusaci consta com a falsa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163201" title="Crisilp (escriptor)" nonfiltered="1480" processed="1477" dbindex="66482">
Crisilp (Chrysilppus, Khrysilppos)  fou un escriptor grec deixeble d'Eristrat. Va viure al segle III aC. Se li atribueix l'obra De Brassica, esmentada per Plini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163202" title="Crisilp (escriptor d'agricultura)" nonfiltered="1481" processed="1478" dbindex="66483">
Crisilp (Chrysilppus, Khrysilppos)  fou  un escriptor grec sobre temes d'agricultura. La seva obra          , es esmentada per Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163203" title="Crisilp de Bitnia" nonfiltered="1482" processed="1479" dbindex="66484">
Crisilp (Chrysilppus, Khrysilppos)  fou un metge  grec seguidor d'Asclepades de Bitnia que hauria viscut al segle I aC. Una obra seva es esmentada per Celi Aureli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163204" title="Crisilp de Cilcia" nonfiltered="1483" processed="1480" dbindex="66485">
Crisilp de Cilcia (Chrysilppus, Khrysilppos)  fou probablement el tutor d'Ateneu (tamb nascut a Cilcia) segons diu Gal que el considera l'avi de la secta dels pneumtics. Va viure probablement al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163205" title="Criserm" nonfiltered="1484" processed="1481" dbindex="66486">


Onomstica:

Criserm de Corint, escriptor grec ;

Criserm, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163206" title="Criserm de Corint" nonfiltered="1485" processed="1482" dbindex="66487">
Criserm de Corint (Chrysermus, Khrysermos,          ) fou un escriptor grec de Corint d'poca desconeguda que va escriure una histria de l'ndia en 80 llibres, una histria de Prsia, una histria del Pelopons i un tractat sobre rius.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163207" title="Criserm (metge)" nonfiltered="1486" processed="1483" dbindex="66488">
Criserm (Chrysermus, Khrysermos,          )) fou un metge grec que va viure al final del segle II aC i al segle I aC, tutor d' Herclides d'Eritrea i segurament d' Apolloni Mus. Es esmentat per Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163208" title="Crisantes" nonfiltered="1487" processed="1484" dbindex="66489">
Crisantes (Chrysantas, Khrysantas,          ) fou un mag persa servidor de Cir II el gran. A la segona meitat del segle VI aC se li va atorgar el govern de la satrapia de Ldia i Jnia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163209" title="Cromati" nonfiltered="1488" processed="1485" dbindex="66490">
Cromati o Cromaci (Chromatius) fou un escriptor llat i bisbe d'Aquileia del final del segle IV i comenament del segle V. Se'l considera nascut a Roma.  Amic de Ruf, tot i aix va condemnar els escrits de Orgens. Va morir vers el 410. Va deixar diversos escrits principalment homilies. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163210" title="Ada Lovelace" nonfiltered="1489" processed="1486" dbindex="66491">

Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852), nica filla legtima del poeta Lord Byron, va ser la primera programadora en la histria dels computadors.

Va collaborar amb Charles Babbage en la creaci d'una mquina analtica capa de resoldre equacions diferencials.

Context histric.

La curta vida de Ada Lovelace va transcrrer a la primera meitat del segle XIX, sota la influncia de les idees clssiques de la societat victoriana molt arrelades a l'alta classe social a la que pertanyia per a la vegada impregnades per ideals romntics com els del seu pare. 

El coneixement cientfic ja no era una referncia de prestigi social, sin la manera de no quedar-se al marge del progrs, autntica font de riquesa i de poder.

Aquesta actitud tan oberta vers la formaci cientfica va fer possible que les dones de elevada posici social poguessin dedicar-se a l'estudi, aconseguint gran notorietat i sent reconegudes pels seus contemporanis.

Les dones encara estaven lluny de aconseguir un tracte igualitari. Tanmateix, comenaven a conviure amb el progrs des de un protagonisme nou. Les obreres de les fbriques rebien a diari la desigualtat salarial. 

En aquest clima d'incipient canvi, de confusi i d'esperana, neix Ada Lovelace. La seva vida est marcada per dos factors: la personalitat estricta i puritana de la seva mare i l'ambient culte i refinat del qual va formar part. Ada va viure prcticament tota la seva vida condicionada pels dictats de la seva mare, Ana Isabel Milbanke, el matrimoni de la qual amb Lord Byron va durar poc ms d'un any. Es van separar al mes del naixement de Ada. Tot i aix, el seu pare va dedicar bonics versos i sembla ser, que les seves ltimes paraules tamb van ser per a ella.

Infncia.

Augusta Ada Byron va nixer el 10 de desembre de 1815. Va crixer amb la seva mare, qui, amb por de qu la seva filla pogus convertir-se en poetessa, la va orientar cap al mn de les cincies. Tot i aix, Ada sempre es va sentir tamb unida al seu pare i al seu mn potic. Des de petita havia deixat clar el que volia ser: "matemtica i metafsica". 


Ada era una noia molt activa que ja practicava diverses activitat com gimnstica, dansa i equitaci. Tamb va desenvolupar qualitats musicals al aprendre a tocar diversos instruments com el piano, el viol i l'arpa. La influncia de la seva mare va ser molt important ja que les qestions de la mecnica li atreien molt i va inculcar a Ada aquest inters. 

Adolescncia.
Als 17 anys va conixer a un personatge clau a la seva vida, Mary Sommerville, una notable matemtica. Juntes van traduir els treballs de LaPlace i aquestes traduccions van ser utilitzades posteriorment a Cambridge.

Aquesta edat tamb va conixer a Charles Babbage i, tant ella com la seva mare, van quedar impressionades per la seva Mquina de diferncies finites, que desitjava generalitzar en una mquina analtica o computadora general. 

Anys ms tard es va casar amb el honorable William King, octau bar de King, comte de Loverace. Era un home amable per dbil, de menor nivell intellectual que ella. 

El successiu naixement dels seus tres fills va impedir a Ada seguir amb els seus estudis. Als tres mesos de tenir al seu tercer fill va decidir restablir el contacte amb Babbge, rogant-li que li proporcionara un professor amb qui aprendre matemtiques. 

ltims anys de vida.

En la ltima poca de la vida de Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escndols. La seva salut empitjorava cada vegada ms. Per alleujar els dolors es va deixar emportar per l'alcohol i les drogues (prenia una barreja de cervesa, brandy, opi i morfina) que noms empitjoraven el seu estat de salut. 

Ada, conscient d'aquest desajust vital, aconsegueix allunyar-se de l'alcohol i les drogues deixant-se emportar per una altra obsessi: les apostes. Incitats per sofisticades receptes probabilstiques que ajudaria Ada i Charles Babbage a recuperar tota la riquesa que estaven perdent, es van introduir en el mn de les apostes de carreres de cavalls. 

La vida sentimental de Ada va estar esquitxada per nombrosos escndols. Flirtejava amb tots els homes que coneixia i que es movien al seu voltant. 

Ada va morir el 27 de novembre de 1852, vctima de un cncer uter a la mateixa edat que el seu pare Byron, als 37 anys; les restes d'ambds descansen a la mateixa tomba.

Els nics homes als que, en viglia de la seva mort, Ada va voler veure van ser el seu marit i Babbage. 

Ada va tenir tres fills amb William King i una quarta filla, Scherezada Lovelace, fruit de la passi entre Ada i Sir David Brewster, responsable en la invenci del calidoscopi. Aquesta va ser la nica descendent en seguir els passos de la seva mare.

Relaci amb les matemtiques.

A ms de relacionar-se amb Charles Babbage, Ada va tenir la oportunitat de conixer personalment a Sir David Brewster (fsic britnic), Charlse Wheatstone (fsic i inventor britnic, conegut especialment pel seu treball a l'electricitat), Charles Dickens (novellista angls) i Michael Faraday (qumic i fsic angls, inventor del motor elctric, el generador i la dinamo).

Com a primera dona en el mn dels ordinadors, Lovelace ocupa un espai sensible en el quadre de figures histriques i ens recorda que les dones i la informtica sempre han tingut una estreta relaci, des del comenament, ocupant un rol decisiu i no simplement una presncia testimonial.

Moltes han estat les dones que han realitzat grans aportacions a la informtica, per noms Ada compta amb un llenguatge de programaci que porta el seu nom. En 1979 el Departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programaci basat en Pascal en honor a Ada Byron anomenat llenguatge de programaci ADA. Va ser el primer reconeixement a la seva feina desprs de la seva mort.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163211" title="Cristfor" nonfiltered="1490" processed="1487" dbindex="66492">


Onomstica:

Cristfor d'Alexandria, patriarca d'Alexandria vers el 836;

Cristfor Csar, fill de Constant V;

Patrici Cristfor, poeta grec;

Cristfor Colom, descobridor d'Amrica.
Numismtica:

Cristfor, moneda de Prgam;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163212" title="Cristfor d'Alexandria" nonfiltered="1491" processed="1488" dbindex="66493">
Cristfor (Cristophorus, Khristforos            ) fou  patriarca d'Alexandria vers el 836. Va escriure                                                           i                                                                     , 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163213" title="Mquina analtica" nonfiltered="1492" processed="1489" dbindex="66494">

La mquina analtica va ser un disseny d'un ordinador mecnic de propsit general que va fer el matemtic angls Charles Babbage. La primera descripci s del 1837 i Babbage va continuar treballant sobre ella fins la seva mort el 1871 per mai es va arribar a construir, tanmateix ha estat un dels fets ms importants de la histria dels ordinadors.

Descripci de la mquina.

Babbage havia constatat que molts dels clculs llargs consistien en operacions que havien de repetir de manera regular, i des d'aquest punt de vista va especular amb que hauria de ser possible dissenyar una mquina calculadora que pogus fer aquestes operacions de forma automtica. El propsit general, doncs, de la "Mquina Analtica" era poder ser "programada" per l'usuari per executar un repertori de instruccions en l'ordre desitjat.

Tant les dades com les instruccions les ingressaven per separat, amb targetes perforades. Els resultats finals sortirien impresos automticament. La innovaci ms gran va ser el contingut de un cilindre per a control de operacions complexes, com a la multiplicaci divisi.

El disseny de la Mquina Analtica incloa la majoria de les parts lgiques d'un ordenador actual: 

 El "magatzem" (el que s actualment la memria) que contenia les dades, 1000 nmeros de 50 dgits cadascun. Encara que Babbage pensava en una memria infinita degut a que les dades s'escrivien en targetes perforades i es podien recuperar en qualsevol moment.
 El "mol" (el nostre microprocessador actual) encarregat d executar les seqncies d'operacions indicades en les targetes perforades.
 El "control" que era la part de l'ordinador que gestiona el programa, el software.
 Els "dispositius d'entrada" que eren les targetes perforades.
 Els "dispositius de sortida" que eren o b en paper o b en targetes perforades de nou.

Problemes tecnolgics.

La mquina analtica mai va arribar a funcionar per problemes tcnics i econmics. 

Tot i que probablement els plnols per construir la mquina eren correctes, les disputes entre Babbage i l'artes que va construir les diferents parts va fer que fos impossible de construir. Principalment, el problema va ser degut als engranatges, que en aquesta poca encara no aguantaven l'esfor i amb la calor es deformaven. El provedor de  Babbage no podia fer res per evitar-lo. Aix provocava llargues discussions entre els dos. Tanmateix, Babbage tampoc podia buscar-se un altre provedor.

Aportacions d'Ada Lovelace.

El model inicial de Babbage tenia dos punts dbils: 
 La mecnica;
 Les targetes perforades;

Ada Lovelace va aconseguir solucionar els errors ms seriosos del seu projecte i junts van lluitar per donar-li vida a un projecte en els que ambds creien. 

Ada va publicar al 1843 una srie de document interessant sobre la mquina de Babbage, el seu "Ingeni Analtic". Va ser previsora, i tement que censuressin el seu treball i queds a l'oblit per sol fet de ser dona, va firmar el seu treball nicament amb les seves inicials, A.A.L. Aix, Ada es va encarregar de descriure un article que va comenar amb una traducci d'unes notes del matemtic itali Luigi Federico Menabrea, on descrivia i analitzava la Mquina Analtica o Mquina de Clcul; va incloure demostracions de com calcular funcions trigonomtriques que continguessin variables i va publicar tamb el primer programa amb les instruccions que la farien funcionar. Aquest article va arribar a triplicar la longitud de les notes originals. 

Per a ms a ms, en aquest primera publicaci, la comtessa de Lovelace, va fer la predicci de qu una mquina com aquesta podria arribar a compondre msica, produir grfics i que podria arribar a ser utilitzada tant en l'mbit cientfic com a la vida diria. Parlava de les computadores de avui en dia. Igualment, Ada va comenar a anomenar-se a si mateixa "analista", un concepte realment modern per l'poca. 

Per el seu mrit ms gran va ser ajudar a Babbage. Ada va dissenyar per si mateixa per a la Mquina Analtica un programa que calculava el nombre de Bernoulli. Aquest s el primer programa de computadora que es coneix. 

Va seva tamb la idea de reutilitzar les targetes encarregades de cert procediment cada vegada que fs necessari, dintre de un mateix programa, inventant aix el que avui coneixem com a bucle i subrutina; tamb va inventar una notaci per descriure algoritmes de la mquina analtica, aix s, el primer llenguatge de programaci. s per tot aix que es reconeix a Ada com a la primera programadora de la histria. 	

Les seves idees van ser extesses un segle ms tard pel matemtic tamb britnic Alan M. Turing el 1937 i per John von Neumann el 1946, ambds personatges fonamentals en el desenvolupament del ordinador tal i com el coneixem actualment.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163214" title="Cristfor Csar" nonfiltered="1493" processed="1490" dbindex="66495">
Cristfor (Cristophorus, Khristforos            ),  fou fill de l'emperador bizant Constant V, i va ser csar de l'imperi. Es conserva de ell i del seu germ Nicfor un edicte contra les imatges datat el 775.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163216" title="Patrici Cristfor" nonfiltered="1494" processed="1491" dbindex="66496">
Patrici Cristfor (Patricius Christophorus) fou un poeta imbic grec de Mitilene a Lesbos, que va escriure un Menologium o  Histria dels sants , arranjat amb els sants de cada dia de cada mes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163217" title="Pere d'Albern i Teixidor" nonfiltered="1495" processed="1492" dbindex="66497">
Pere d'Albern i Teixidor (Tortosa, 30 de gener de 1747 - Monterrey, Nova Espanya, 11 de mar de 1802) va ser un soldat espanyol. Va desenvolupar la major part de la seua carrera militar al virregne de Nova Espanya. s especialment notable el seu paper en la histria militar de Nova Espanya, en la conquesta espanyola i la colonitzaci del Pacfic Nord-Oest durant els anys 1790 i la seua proclamaci posterior com governador inter de Califrnia el 1800.

 Biografia .

 Joventut .



Pere d'Albern va nixer el 30 de gener de 1747 a una famlia noble i rica de Tortosa (Baix Ebre). El seu pare, Jaume d'Albern i Antol, va ser notari i honorable ciutad de Barcelona i es va casar amb Maria Ins Teixidor el 24 de juny de 1728. La parella va tenir cinc fills i dues filles. D acord amb el dret civil catal, el germ ms gran, Josep Antoni, quedava nomenat hereu de la famlia Albern. Aix tamb incloa el dret per utilitzar el ttol de notari. Els germans restants rebien una quantitat petita de diners. Per aquesta ra, la resta dels germans feien el servei militar. Un germ, Gernim, se n va anar al Regiment de Crdova; els altres dos, Joan Bautista i Jaume Pascual, al Regiment de Voluntariat Estranger. Una de les germanes va ser monja. Pere va fer el Segon regiment d'Espanya de la Infanteria Lleugera el 17 de juliol de 1762 lluitant com a cadet en la campanya de Portugal durant la Guerra dels Set Anys quan tenia noms quinze anys. Va romandre amb aquest regiment durant cinc anys, desprs dels quals es va fer de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, una unitat militar independent composta de Miquelets (tropes irregulars catalanes).

 De Cadis a Nova Espanya .
El 1767, la Companyia va ser enviada en un viatge transatlntic amb destinaci la colnia espanyola de Nova Espanya. L'objectiu de la missi era defensar les Provncies Internes del Nord de Nova Espanya de les insurgncies dels nadius. Aquestes provncies van anar ms tard de l actual Guanajuato a Nou Mxic i de Sonora fins a Texas.

El 2 de maig, de 1767, la Companyia naveg de Cadis a Cuba i desprs a Veracruz (Nova Espanya). Formada per 98 soldats sota el comandament del capit Agust Callis i de tres oficials ms, Pere Fages, Esteban de Vilaseca i el propi Albern, arribaven a destinaci l'agost d'aquell mateix any. Desprs de Veracruz, la Companyia es va traslladar a Guaymas (Sonora) on van arribar l'abril de 1768, desprs d'haver travessat Ciutat de Mxic, Tepic i San Blas. El viatge va costar gaireb un any des de Barcelona, des d on havien marxat, fins a Guaymas.

 Lluitant amb els indis a Sonora i a Califrnia .

Desprs d arribar a Guaymas, la companyia, sota el comandament del coronel Domingo Elizondo van ser enviats a lluitar contra els nadius rebels de Pima i Seri, i a participar a una campanya a Cerro Prieto. Desprs d acabar reeixidament aquesta campanya, Albern i la resta de la companyia eren enviats a Ciutat de Mxic i a Guadalajara. Desprs d'all, Albern va ser durant set anys comandant a la provncia de Nayarit.

El 1772 la companyia es dividia entre la Primera Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, que romania sota el comandament del capit Callis, i la Segona, que sota el comandament de Pere Fages. Fages i els seus hmens van ser des de 1769 fins a 1774 a Califrnia sota el comandament de Gaspar de Portol. Quan el 1782 Callis va morir, Albern va ser nomenat capit de la Primera Companyia.

 Vegeu tamb .
 Miquelet;
 Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya;

 Referncies .
 Catalans al Canad, estudi de la Fundaci d'Estudis Histrics de Catalunya;
 Catalans a la Costa Oest del Canad, estudi de la Fundaci d'Estudis Histrics de Catalunya;
 Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online;
 Biografia completa de Pere d'Albern del Casal Catal de Vancouver;
 Informaci sobre la Friendly Cove i la seua histria de VancouverIsland.com;
 Informaci sobre el seu paper com a comandant d'armes de California entre 1796 i 1801, de MilitaryMuseum.org;
 Llibre Indian Legends of Vancouver Island, d'Alfred Carmichael, penjat a Gutenberg.org;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163220" title="Electra (desambiguaci)" nonfiltered="1497" processed="1493" dbindex="66499">


Botnica:
Electra s un gnere de la famlia de les pocies. Vegeu-ne el sinnim Schismus.
Mitologia grega:
Electra (filla d'Agammnon);
 Electra (filla d'Oce);
Electra (Pliade);

Psicologia; Electra dna nom a un desordre psicolgic anomenat complex d'Electra.
Msica;
Electra (Elektra) s una pera del compositor alemany Richard Strauss, estrenada l'any 1909 a Dresden.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163225" title="Lifstid" nonfiltered="1498" processed="1494" dbindex="66500">

La famlia dels lifstids (Liphistiidae) est constituda per aranyes primitives caverncoles que es troben al sud-est d'sia, a la Xina i al Jap. Tenen encara rastres de metameritzaci a nivell de l'abdomen i les seves fileres estan situades enmig del seu abdomen. 

 Sistemtica .

La famlia compta amb 5 gneres i 87 espcies. Els 5 gneres reconeguts amb data a 28 d'octubre de 2006 sn:
 Heptathela Kishida, 1923 (Xina, Jap, Vietnam);
 Liphistius Schidte, 1849 (Malisia, Tailndia);
 Nanthela Haupt, 2003 (Hong Kong, Vietnam);
 Ryuthela Haupt, 1983 (Illes Ryukyu);
 Songthela Ono, 2000 (Xina);

Aquesta famlia est considerada com l'nica representant del subordre Mesothelae. La seva taxonomia est en discussi i alguns especialistes tan sols reconeixen 2 gneres: Liphistius i Heptathela. Pel que fa a aquest ltim gnere, hi ha aracnlegs que li atorguen la categoria de famlia, la Heptathelidae.

Referncies.

 Ono, H. (1999): "Spiders of the genus Heptathela (Araneae, Liphistiidae) from Vietnam, with notes on their natural history". The Journal of Arachnology 27(1): 37-43. PDF;

 Vegeu tamb .

 Llista d'espcies de lifstids;
 Classificaci de les aranyes ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163226" title="Gl 674" nonfiltered="1499" processed="1495" dbindex="66501">









Gl 674 s una nana vermella. Est localitzada relativament a prop del nostre Sol, a una distncia d'uns 15 anys-llum, a la constellaci d'Ara.



 Gl 674 b .
 

 
 


Gl 674 b s un planeta que orbita Gl 674. s un planeta de massa sub-neptuniana o sub-uraniana gass o rocs. Orbita a una distncia molt a prop de les 0,039 UA de la seva estrella, i el perode orbital s noms de 4,6938 dies. Aquest planeta t una excentricitat similar a la de Mercuri (e=0,2). El descobriment del planeta fou anunciat el 7 de gener de 2007 usant l'espectrgraf HARPS muntat en el telescopi de 3,6 metres de la ESO a la Silla, Xile.



 Enllaos externs .
 Llista de les estrelles ms properes;
 ARICNS;
 nStars base de dades;
 SolStation.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163230" title="Residus informtics" nonfiltered="1500" processed="1496" dbindex="66502">


Residus Elctrics i electrnics:.

Com a conseqncia de la rpida proliferaci de dispositius elctrics i electrnics tant a l'oficina com a l'mbit domstica a donat com a resulta un greu problema quan aquestos es queden antiquats o es converteixen en simple xatarra.

Els residus d'aparells elctrics i electrnics es classifiquen en tres gran lnies. 

 Lnia lanca: frigorfics, rentadores, rentaplats, forns i cuines.

 Lnia grisa: equips informtics (teclats, CPUs, ratolins...) i telfons mbils.

 Lnia marr: televisors, equips de msica, vdeos.

A causa de la forma de mercat actual on s necessari renovar cada poc temps els dispositius electrnics es genera una gran quantitat de deixalla electrnica. Aquest mpetu d'anar renovant els dispositius cada poc temps s a causa de les poltiques de mrqueting que els fan quedar obsolets o que surt ms econmics comprar un dispositiu nou que no ampliar-lo o reparar-lo. Actualment els PCs s'estan canviat cada dos anys i el telfons mbils duren menys de dos anys. Tot aix fa que mundialment es generin entre 20 i 50 milions de tones d'e-waste anuals i augmentant, s a dir, un 5% de les deixalles slides totals produdes mundialment.

La producci d'aquestes deixalles creix constantment i si les empreses que es dediquen a fabricar-los no fan res per a dissenyar dispositius ms amigables amb el medi ambient arribarem a una situaci crtica. Es necessari que les empreses es consciencin del problema i que facin dispositius fcilment ampliables i/o reparables per tal de reduir la quantitat de dispositius abandonats.

Tot aquest conjunt de dispositius contenent qumics txics i metalls pesats que no poden ser reciclat de forma apropiada o llenats de manera segura. Aquest conjunt de deixalles s el que coneixem com a residus elctrics i electrnics o E-waste.
L'E-waste inclou ordinadors, electrnica d'entreteniment, telfons mbils, entre altres dispositius. Encara que la definici no est molt clara, normalment s'accepta com a E-waste el conjunt de dispositius electrnics utilitzats per a processament de dades, telecomunicacions o entreteniment (tant de forma privada com a les empreses) que sn considerats obsolets, trencats o irreparables. 

A ms dels problemes a posteriori d'aquestos residus tamb sn nocius per als treballadors implicats en el procs de fabricaci. Normalment aquestos dispositius es fabriquen en grans empreses que utilitzen m d'obra barata de pasos en fase de desenvolupament com Xina i Mxic.

Algunes grans empreses han intentat retirar els components txics dels seus dispositius per a fer-los menys nocius per als treballadors i per a fer ms fcil el seu reciclatge. Per encara en resten molts que no han fet res per a solucionar aquest problema que cada dia s'agreuja ms.

Directiva RoHS i WEEE (Waste Electrical and Electronic Equipment).
Que s RoHS (Restriction of Hazardous Substances Directive.).

Directiva europea de reducci de substncies perilloses en aparells elctrics i electrnics, adoptada el febrer de 2003, que va entrar en vigor l'1 de Juliol de 2006. Aquesta directiva restringeix l's de sis materials en la fabricaci d'uns quans tipus d'aparells. Est relacionada amb la directiva WEEE ( de residus d'equips electrnics i elctrics).

A Espanya tant la directiva RoHS com la WEEE han estat transposades en el mateix real decret, tot i que la primera s una directiva de mercat nic i que per tant s'aplica a tots els estats membres i de la mateixa manera, la segona estableix uns criteris mnims que els estats membres han d'implementar en la seva legislaci.

A quins materials afecta.

Les sis substncies que es veuen afectades per la directiva sn:

Plom

Mercuri

Cadmi

Crom VI o Crom Hexavalent

PBB

PBDE

PBB i PBDE sn substncies retardants en les flames utilitzades en alguns plstics.

Les concentracions mximes permeses en l'esmena 2005/618/CE sn:

0.1% per plom, mercuri, cromVI, PBB i PBDE del pes en materials homogenis.
0.01% en el cas del cadmi.

Aix significa que els lmits no s'apliquen al pes del producte final sin que s'aplica a cada substncia que es pot separar tericament, per exemple l'allant d'un cable o l'estany en el terminal d'un component.
Les bateries no estan incloses dintre de la directiva per tant les bateries de NiCd estan permeses tot i contenir cadmi.

A quins equips afecta.

La directiva s'aplica als equips com els definits per la directiva WEEE que sn:

Electrodomstics 

Equips de comunicacions i IT

Aparells elctrics de consum 

Aparells d'illuminaci incloses les bombetes de filaments

Eines Elctriques i electrniques

Joguines, equips esportius i de temps lliure

Mquines expenedores

Per no s'aplica a plantes i eines industrials d'installaci fixa ni els aparells mdics, instruments de vigilncia i control inclosos els de mesura i equips dissenyats amb fins militars o especials. Tamb hi ha una llista d'excencions en l'annex de la Directiva i del Reial decret, a part de tres esmenes sobre excencions
2005/717/EC del 13 d'octubre de 2005
2005/747/EC del 21 d'octubre de 2005
2006/310/EC del 21 d'abril de 2006

Segons RoHS la responsabilitat del compliment recau en el productor, i s'aplica tant als productes fabricats a la UE com als importats.

RoHS en altres regions.

Asia i Pacfic

A Xina hi ha tamb una altra regulaci similar a l'europea, sovint anomenada RoHS Xina. Jap no t cap directiva del mateix tipus tot i que les lleis que regulen el reciclatge fan que els manufacturadors Japonesos estiguin canviant a una producci sense plom.
Corea del sud s'est plantejant una legislaci RoHS pel mar de 2007.

Amrica del Nord

Califrnia t una Llei (Electrnic Waste Recicling Act, EWRA) de l'any 2003 en que es prohibeix la venda a partir de l'1 de gener de 2007 de qualsevol producte que no passi la directiva RoHS europea i a ms restringeix tamb a les pantalles LCD CRT i similars, per noms cobreix els quatre metalls pesats de la RoHS.
Altres estats i ciutats dels EUA estan discutint d'adoptar lleis similars, tot i que hi ha estats que ja prohibeixen usos de mercuri i PBDE. Per ara no sembla que hi hagi d'haver una normativa federal per tot Estats Units.

Crtiques.

Es requereixen canvis costosos en les noves eines per poder fer front als canvis en les soldadures dels components electrnics a causa de les restriccions en plom, ja que les alternatives a les soldadures tenen punts de fusi ms elevats (260 C en comptes de 215 C), que requereixen materials diferents per l'empaquetament dels circuits integrats i impresos i el sobreescalfament tamb pot afectar a la fiabilitat dels semiconductors.

Que es la WEEE (Waste Electrical and Electronic Equipement).

La directiva de residus d'aparells Elctrics i electrnics s una llei europea en vigor des del 13 d'agost de 2005. Pretn promoure les 3 R's per reduir la contaminaci.

La directiva responsabilitza als productors a assumir els costos de gesti dels residus generats, encara que aix signifiqui el recrrec per al consumidor. Si el fabricant est obligat a assumir els costos al final del cicle de vida del producte, aix l'obliga a replantejar-se l'etapa de disseny a fi d'adaptar-la als requisits de gesti de residus aix reduir els costos posteriors.

A fi d'accentuar la importncia de la directiva a l'abril de 2005 la  Royal Society of Arts  al regne unit (conjuntament amb canon) van fer una escultura de 7 metres d'alt amb 3.3 tones de material elctric ( la mitjana de quantitat de brossa electrnica que crea una persona durant tota la seva vida.).

Components perillosos dels dispositius electrnics:.
Plom.

Els compostos de plom sn txics i han produt enverinament de treballadors pel seu s inadequat o per exposici excessiva a causa de la incompetncia important per part dels treballadors i dels contractants. Actualment l'enverinament per plom s estrany a causa de l'aplicaci industrial de controla moderns, tant en higiene com en relacionats amb l'enginyeria. El pitjor perill prov de la inhalaci de vapor o pols, encara que tamb hi pot haver absorci a travs de la pell.
Sndromes:
Mal de cap, vertigen, migranyes, cefalea, psicosi, deliris de grandesa i insomni, arribant a alguns casos en que es perdia l'etapa REM. En casos aguts es presenta estupor o convulsions, que progressa fins al coma i acaba en mort. El control mdic als empleats relacionats amb plom compren proves de sang, orina i des de fa poc en la femta. Amb aquest tipus de controls i aplicaci apropiada de controls d'enginyeria l'enverinament industrial pot evitar-se en molts casos.

Mercuri.

Quan augmenta la seva temperatura produeix vapors txics i corrosius, ms pesats que l'aire. s nociu per inhalaci, ingesti i contacte. Producte molt irritant per a la pell, ulls i vies respiratries.
Els efectes immediats que pot produir per inhalaci sn: mal de gola, mal de cap, nusees, prdua de gana i debilitat muscular. 
Per contacte amb ulls i pell: envermelliment, irritaci. Per ingesti: vmits, diarrea, prdua de gana i debilitat muscular. 

L'exposici perllongada o repetida pot provocar lesions en ronyons, cervell i sistema nervis. 

Les malalties o lesions associades al mercuri es diuen hidrargrisme o mercurialisme i hidrargria. 

La ingesti perllongada d'aliments contaminats amb mercuri provoca la malaltia coneguda com de Minamata. En alguns casos pot veure's afectat amb perduda de la vista.

Cadmi.

La toxicitat que presenta es similar a la del mercuri, possiblement s'enllaci amb residus de cistena. La metalotioneina, que t residus de cistena s'enllaa selectivament amb el cadmi.

El cadmi s un metall pesat que produeix efectes txics en els organismes vius, incls en concentracions molt petites. 

L'exposici al cadmi en els humans es produeix generalment a travs de dues fonts principals: la primera s la via oral (per aigua i ingesti d'aliments contaminats.) La segona via s per inhalaci. La poblaci fumadora s la ms exposada al cadmi, perqu els cigarrets en contenen. 

Alguns rgans vitals sn blanc de la toxicitat del cadmi. En organismes sobreexposats, el cadmi ocasiona greus malalties a l'actuar sobre aquests rgans. Existeixen actualment algunes descripcions de possibles mecanismes de toxicitat del cadmi. No obstant aix, la implicaci real que aquest element t com agent txic ha estat poc estudiada, pel que es considera que ha de ser monitorat. s de gran importncia portar a terme estudis per a aprofundir en els factors de risc i aix realitzar mesures preventives en la poblaci.

No se sap que el cadmi tingui algun efecte benfic. Ms aviat pot causar alguns efectes adversos en la salut. Encara que les exposicions perllongades sn extremadament rares actualment, la ingesti d'altes dosis s causa de severes irritacions de l'estmac, vmit i diarrea i la seva inhalaci causa greus irritacions en els pulmons. 

Causen major preocupaci els efectes de les exposicions baixes al cadmi i a llarg termini. Alguns efectes de diversos nivells i durades d'exposici sn els segents: 

 En persones que han estat exposades a un excs de cadmi en la seva dieta o per l'aire s'ha observat un dany en els ronyons. Aquesta malaltia renal normalment no s mortal, per pot ocasionar la formaci de clculs i els seus efectes en el sistema ossi es manifesten a travs de dolor i debilitat. ;

 En treballadors de fbriques, on el nivell de concentraci de cadmi en l'aire s alt, han estat observats severs danys en els pulmons, tals com emfisema. ;

 En animals exposats durant llargs perodes al cadmi per inhalaci, s'ha observat l'aparici de cncer de pulm. Estudis en ssers humans tamb suggereixen que una inhalaci perllongada de cadmi pot resultar a incrementar el risc de contreure cncer pulmonar, com en el cas dels fumadors. No hi ha evidncia que la ingesti de cadmi per la via oral sigui causant de cncer. ;

 Ha estat tamb observada alta pressi arterial en animals exposats al cadmi. Encara no se sap si l'exposici al cadmi ocupa un paper important en la hipertensi humana. ;

 Altres teixits tamb sn danyats per exposici al cadmi (en animals o humans) incloent al fetge, els testicles, el sistema immunolgic, el sistema nervis i la sang. Efectes en la reproducci i el desenvolupament han estat observats en animals exposats al cadmi, per no han estat reportats encara en ssers humans. ;

A pesar que sn clares les evidncies de la toxicitat del cadmi, encara no es realitzen estudis formals sobre les conseqncies reals que t l'acci d'aquest metall sobre els organismes vius, especialment en d'hum. s molt possible que alguns dels nostres patiments (tals com el cncer, malalties renals, heptiques, pulmonars, etc.), estiguin lligats amb l'exposici perllongada al cadmi. La investigaci ajudaria, a ms, a aprofundir en els mecanismes bsics de dany i permetria un millor enteniment de la toxicitat del cadmi i el seu possible tractament. 

Recentment, en un estudi s'ha comprovat la seva relaci amb el cncer de mama en dones amb alt contingut de cadmi en l'orina.

Crom Hexavalent.
Generalment, no es considera que el crom metall i els compostos de crom (III) siguin, especialment, un risc per a la salut; es tracta d'un element essencial per a l'sser hum, per en altes concentracions resulta txic. 

Els compostos de crom (VI) sn txics si sn ingerits, sent la dosi letal d'uns pocs grams. En nivells no letals, el Cr (VI) s carcinogen. La majoria dels compostos de crom (VI) irriten els ulls, la pell i les mucoses. L'exposici crnica a compostos de crom (VI) pot provocar danys permanents en els ulls. 

L'organitzaci Mundial de la Salut (OMS) recomana des de 1958 una concentraci mxima de 0.05 mg/litre de crom (VI) en l'aigua de consum. Aquest valor ha estat revisat fent nous estudis sobre els seus efectes en la salut, per ha roms constant. 

PBB.
Compostos qumics del brom (polibromobifenils)

Els PBBs poden escapar dels plstics i entrar al medi ambient. El major problema que presenten els PBBs s que poden provocar el desenvolupament de cncer de fetge. A ms, s possible que produeixin alteracions del comportament i afectin el sistema immunitari. Els PBBs poden entrar en contacte amb el nostre organisme per ingesti, inhalaci o absorci a travs de la pell, podent ocasionar problemes de la pell, tal com acne. Aix mateix provoquen prdua de pes, efectes en els sistemes nervis i immunitari i efectes en el fetge, els ronyons i la glndula tiroides. No es degraden fcilment (estan classificats com COP). Una vegada que han estat alliberats a l'ambient, arriben a la cadena alimentria, on s'acumulen (bioacumulacions). La presncia de PBBs en foques de l'oce rtic s senyal de la seva mplia distribuci geogrfica.

PBDE.
Els polibromodifenil ters sn una classe de compostos bromats d'extens s com retardants de flama en plstics i escumes, incloses les carcasses de plstic d'equips electrnics. Els PBDEs sn substncies qumiques mediambientalment persistents. Algunes d'elles, especialment els congneres menys bromades (per exemple, els penta-BDEs), sn aix mateix altament bioacumulatius. La seva fabricaci i s com additius en plstics i en altres polmers, en els quals no es troben fortament adherits a la matriu del polmer, ens ha dut a una situaci en la qual aquests compostos estan mpliament distributs en el medi ambient. 

On va la brossa electrnica:.

Cada any es llencen milions d'ordinadors i de telfons mbils que sn tractats de formes diferents. Les diferents opcions sn:

 Llenats en abocadors: Segons l'EPA (The U.S. Environmental Protection Agency), ms de 4,6 milions de tones d'e-waste en els EUA va acabar en abocadors l'any 2000. Els qumics txics en productes electrnics es mantenen al substrat de la zona o a l'atmosfera impactant de forma negativa a tot el que envolta aquestes zones. En molt continents Europeus s'han introdut regulacions per prevenir el llanament d'e-waste a causa dels seus efectes nocius per encara queden molts llocs on es segueixen llenant de forma incontrolada. A Hong Kong, entre el 10 i el 20 per cent dels dispositius sn llenats en abocadors.

 Incinerats: La incineraci deixa metalls pensants com el plom, cadmi i mercuri a l'aire i a les cendres. El mercuri s'acumula en els animals, bsicament en els peixos (molt dolent per a la salut de les persones). Els productes que contenen plstic PVC tamb deixen anar substncies nocives per a la salut.

 Reutilitzats: s una bona forma d'incrementar la vida dels productes exportant-los a pasos en desenvolupament. Encara que els beneficis de reutilitzar els dispositius electrnics pareixen clars, a la prctica est creant seriosos problemes a causa que aquestos productes sn llenats pocs temps desprs en llocs no acondicionats per a fer-ho.

 Reciclats: Encara que el reciclatge pareix una bona forma d'aprofitar els materials de l'e-waste, la gran quantitat de qumics perillosos que contenen fa que sigui molt perills el reciclatge per als treballadors que el realitzen i per les comunitats que viuen al voltant de les plantes de reciclatge.
En pasos desenvolupats, el reciclatge es produeix en plantes especialitzades en condicions controlades. En molts d'estats d'EUA els plstics de l'e-waste no es reciclen ja que els components txics que dipositen a l'atmosfera en el procs. En canvi, en pasos en desenvolupament aquestos controls no existeixen i el reciclatge es fa de forma manual i molt sovint el realitzen nens.

Exportats: L'e-waste normalment s'exporta des dels pasos desenvolupats als que estan en fases de desenvolupament perqu s ms barat que reciclar-los i tamb perqu hi ha lleis molt permissives en temes mediambientals. Normalment aquest trfic es produeix de forma illegal violant la llei internacional. El 2005, Inspectors de 18 ports Europeus van trobar que ms del 47% de les escombraries destinades a ser exportada (incloent e-waste) era illegal. Als EUA, s'estima que entre el 50 i el 80 per cent de les escombraries recollides per ser reciclades sn exportades. Aquesta prctica s legal als EUA perqu no han ratificat la convenci de Basilea.
Des del 2000 la gran part del pas de China est intentant d'evitar la importaci d'e-waste. Per realment les lleis no funciones perqu segueix arribant e-waste a Guiya de la provncia de Guangdong (principal abocador d'e-wase de Xina). 
Tamb est augmentant el problema de l'e-waste a la India. Vint-i-cinc mil treballadors estan contractats en els abocadors de Delhi on s'hi llancen entre 10 mil i 20 mil tones d'e-waste anualment, el 25 per cent sn ordinadors. Altres abocadors d'e-waste es troben a Meerut, Ferozabad, Chennai, Bangalore i Mumbai.
A tots aquestos dispositius llenats en pasos pobres se'ls hi separen els components i metalls valuosos de forma manual (normalment per nens) i afecta negativament la salut a causa del contacte fsic que tenen amb els components txics.

Les companyies que generen tot aquest munt de deixalles electrniques guanyen una gran quantitat de diners produint els seu productes per no gasten ni un cntim amb el tractament de les deixalles quan els dispositius es queden obsolets. Una soluci seria modificar la llei per fer-los responsables de les seves deixalles. Aquesta idea ja ha intentat ser promoguda per alguns grups que prenen conscincia de tota aquesta problemtica.

Principals ciutats d'exportaci.
Chennai.
Chennai, tamb coneguda com Madrs, s la capital de Tamil Nadu, estat del sud de l'ndia. s la quarta ciutat ms gran del pas i forma la 35 rea metropolitana ms poblada del mn. El nom oficial va ser canviat a Chennai en 1996, per el tradicional nom de Madrs segueix utilitzant-se sobretot a Occident.

Karachi.
Karachi s la ciutat ms poblada de Pakistan i la capital de la provncia de Sindh. s el centre financer i comercial del pas. La ciutat est localitzada en la costa del Mar d'Arbia, al nord-oest de la desembocadura del riu Indus. Amb una poblaci que supera els 13 milions d'habitants, est considerada la 16 ciutat ms gran del mn.

Mumbai.
Mumbai s un altre dels abocadors d'e-waste, encara que tamb un important productor a causa de les factories de circuits integrats que hi ha al voltant.

Guiyu.
Guiyu s una de les ciutats ms perjudicades per les escombraries informtiques.

Els telfons mbils.

Segons dades del Ministeri de Cincia i Tecnologia, a l'any 2001 existien a Espanya 29.656 abonats a telefonia mbil, nombre que, segons l'informe de Telfonica  La societat de la Informaci a Espanta , havia ascendit fins gaireb 38 milions a l'any 2005. Aquest creixement espectacular comporta un augment de la generaci de residus electrnics, ja que l'usuari tendeix a substituir-los per uns altres de menor pes i grandria o noves prestacions, fins i tot quan encara es troben en bon estat. De fet, la vida til d'un telfon mbil s'estima en dos anys.

El telfon mbil genera tres tipus de residus principalment:
Terminals: Carcasses, displays, plaques de circuit imprs, components elctrics;
Bateries: de tres tipus; niquel-cadmi, niquel-metall hidrur i i liti.
Accessoris: carregador/transformador, base, teclat, antena, etc.

Els displays de cristall lquid i les bateries es retiren manualment i es lliuren a un gestor autoritzat de residus perillosos. Se separen els materials plstics i metllics que, desprs de ser trituras, es reutilitzen com matries primes en la indstria elctrica i electrnica. Grcies a aquest procs, el 95% dels components dels telfons mbils es recicla.

Al Juliol del 2001, l'Associaci Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrnica i Telecomunicacions (ASIMELEC) va engegar la campanya pilot nacional de recollida i reciclatge de telfons mbils, Tragamvil. Un any desprs, s'havien recuperat mig mili de terminals de telfons mbils, el que equival a ms de 60 tones d'aquests aparells. A finals de l'any 2006 s'havien recollit i tractat 211 tones de residus de telfons mbils.

Tragamovil.

ASIMELEC (Associaci Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electrnica i Comunicacions), en el si de la Comissi de Telefonia Mbil i complint amb el comproms mediambiental adquirit per les empreses fabricadores de telfons mbils ha desenvolupat diverses actuacions en els ltims anys per a donar resposta a la necessitat d'oferir una soluci efica al problema de la creixent generaci dels residus derivats del final de la vida til dels telfons mbils. Fruit d'aquesta progressiva conscienciaci del problema ambiental dels residus de telefonia mbil, ASIMELEC ha dissenyat i posat en prctica l'iniciativa Tragamvil, sistema pioner a Espanya per a la recollida selectiva i reciclatge de residus de telefonia mbil. La iniciativa Tragamvil suposa la resposta del propi sector de les telecomunicacions, i en concret de la telefonia mbil, a la necessitat de gestionar d'una manera ambientalment adequada els telfons i accessoris obsolets.

En aquesta iniciativa participen tots els agents econmics involucrats en el cicle de vida d'un telfon mbil:

 Fabricants (Mitsubishi Electric, Nec, Nokia, Philips, Siemens, Samsung, Panasonic);
 Operadors de telefonia mbil (Orange, Telefnica Mbils, Vodafone);
 El sector de la Distribuci (Payma);
 El sector del Reciclatge (Indumetal Recycling);
 Les Administracions Pbliques;
 El Ciutad com usuari final del telfon mbil;

La iniciativa Tragamvil com sistema pioner de recollida i reciclatge de telfons mbils ha aconseguit cofinanament de la Comissi Europea a travs del seu Programa Europeu LIFE-MEDI AMBIENT, instrument financer que permet el desenvolupament de projectes pilot que proposen solucions innovadores a problemes mediambientals que contribueixin a la protecci mediambiental. Aix, el Projecto Life-Tragamvil, presentat per ASIMELEC a la convocatria Life-Medi ambient, ha estat valorat per la Comissi Europea com un dels millors projectes presentats a aquesta convocatria. 

 Fites 

1.-Desenvolupament d'Experincies Pilot

Les Experincies Pilot de Recollida Selectiva i Reciclatge de telfons mbils obsolets sn fonamentals de cara a conixer els diferents escenaris de generaci de residus de telefonia mbil en el nostre pas. D'elles s'extrauran dades i patrons que permetran definir el disseny d'un model ptim de recollida selectiva i gesti final d'aquests residus.

2.-Difusi i Comunicaci

Les accions de divulgaci del projecte permeten apropar els detalls de la Iniciativa Tragamvil als diferents agents implicats, tant a nivell tcnic (fabricadors, operadors, distribuci) com institucional (Administracions Pbliques) i de l'usuari de telefonia mbil. Tant el sector domstic com el professional seran per tant objectius prioritaris d'aquestes accions de difusi i comunicaci, que es realitzaran a travs de conferncies i seminaris, presentacions i rodes de premsa, i a travs de l'inici d'un ampli "Pla de Mitjans" en el qual, a ms d'aquesta Web-Tragamvil multilinge actualitzada peridicament es contempla tot un seguit de material divulgatiu de la Iniciativa.

3.-Reciclatge dels Residus de Telfons Mbils

Una vegada recollits de manera selectiva els residus de telefonia mbil, el pas fonamental s assegurar un correcte reciclatge del major percentatge possible dels components dels terminals i accessoris obsolets. El Projecte LIFE-Tragamvil, en la seva qualitat de projecte de carcter innovador, persegueix optimitzar el procs de desmuntatge dels terminals de telefonia mbil, desenvolupant una planta de demostraci que permeti optimitzar el procs de reciclatge donant un tractament ambientalment adequat als residus de telefonia mbil. 

Etiquetes ecolgiques:.

Hi ha un gran nombre d'etiquetes ecolgiques que s'han creat per certificar que els productes fabricats sn ecolgics a un sol cop d'ull pel consumidor. 

Als estats units hi ha l'energy star, els productes etiquetats amb aquest segell tenen un control d'energia que permet que consumeixin un 70% menys d'energia que un altre que no en t. 

A Europa s'han creat etiquetes que indiquen ms clarament de quin tipus de mrits ecolgics tenen els productes, com per exemple el Blue Angel d'alemanya o el TCO de sucia o el Nordic Swan d'escandinavia. A Europa no hi ha masses productes que tinguin les etiquetes ecolgiques per que les empreses no han prioritzat el fet d'aconseguir els certificats ja que aquests van acompanyats de taxes extres i molta paperassa. 

L'etiqueta ecolgica que fa ms servei a l'hora de comprar un producte s la TCO, del grup Swedish Confederation of Professional Employees. Aquest grup es va centrar en els orgens a certificar pantalles des que es va dir que era la part ms perillosa d'un ordinador.

Les 3R. 

La llei de les 3R va ser una proposta que va popularitzar l'organitzaci ecologista Greempeace, i que propugna la reducci, la reutilitzaci i el reciclatge dels productes que consumim. Aquesta estratgia segueix un ordre de prioritats; el primer s reduir sempre que sigui possible, reutilitzar com a segona opci i reciclar com a ltima.

Aquesta estrategia ha resultat efectiva en la millora ambiental d'alguns aspectes a nivell local, com per exemple la millora de les aigues dels rius, per ha set ineficient en aspectes a nivell global, com el calentament del planeta.

Reduir.

S'ha d'intentar reduir el volum de productes que consumim, sobretot el recursos no renovables com paper, envoltori i plstics. Molts cops adquirim coses que no necessitem noms per l'afany de comprar. No pensem que per a la seva fabricaci s'utilitzen matries primes que no podem malbaratar, com el petroli o l'aigua. Tamb s'ha de tenir en compte l'enorme quantitat d'escombraria que es genera per l'excs d'envoltoris de moltes coses de les que comprem. Alguns consells per la reducci:

Reduir l's de productes d'un sol s, com paper de cuina i mocadors de paper.

Reduir l's del paper d'alumini.

Reduir l's de bosses de plstic per a la compra, es poden utilitzar cistells de mimbre.

Reduir l's d'energia utilitzant el transport pblic i apagant les llums que no siguin necessaris.

Reduir el consum d'aigua. Dutxar-se enlloc de banyar-se i assegurar-se que les aixetes no perden aigua.

Algunes preguntes que ens podriem fer abans de comprar un nou producte per tal de reduir el nombre de productes consumits sn:

Necessito realment el que vull comprar?

Puc allargar la vida o reparar el que ja tinc?

Hi ha alg que tingui aquest producte i que el poguem compartir, me'l pugui deixar o me'l pugui donar?

Puc llogar aquest producte enlloc de comprar-lo?

Existeix una versi virtual, s a dir, no fsica? Com per exemple msica, llibres o pellcules.

En quant a productes informtics hem de ser conscients que reduir el consum s un fet important, ja que aquests productes contenen elements txics o d'un llarg cicle de vida com per exemple:

Plstic;

Sillici;

Ferro;

Alumini;

Mercuri;

Reutilitzar.

Reutilitzar s l'acci de tornar a utilitzar els bns o productes. L'utilitat pot venir per a l'usuari mitjanant una acci de millora o restauraci, o sense modificar el producte si s til per a un nou usuari. Al contribuir a la reducci de producci de nous bns que demandin recursos naturals i energia, la reutilizaci contribueix a millorar el medi ambient. Reutilitzar s donar nou s a un b o producte, per exemple un ordinador porttil, una vegada retirat, pot convertir-se en una mquina d'escacs. Aix, l'oli pot convertir-se en biodiesel, per a ser utilitzat per qualsevol vehicle de gasoli petrolfer. Altres consells per a reutilitzar sn:

El paper: Les fulles escrites noms per una cara poden servir per a notes o per a dibuixar: el paper de regal pot ser utilitzat una segona vegada, etc.

Les joguines: Les quals ja no utilitzis no les llencis; fes-les arribar a associacions benfiques perqu els lliurin a altres nens que les necessitin.

El vidre: Intentar comprar lquids en ampolles de vidre retornable.

Reciclar.

Consisteix en fabricar nous productes utilitzant materials obtinguts d'altres vells. Si no es possible reduir el consum d'alguna cosa ni reutilitzar-lo, s'ha d'intentar que almenys sigui reciclable. 

Reciclatge s un terme emprat de manera general per a descriure el procs d'utilitzaci de parts o elements d'un aparell que encara poden ser usats, a pesar d'haver arribat al final de la seva vida til. Reciclar s per tant l'acci de tornar a introduir en el cicle de producci i consum productes materials obtinguts de residus. Per exemple, reciclar un ordinador significa que, o b les seves parts o les matries primeres que formen els seus components tornen a emprar-se en la indstria de fabricaci o muntatge. Tamb es refereix al conjunt d'activitats que pretenen reutilitzar parts d'articles que en el seu conjunt han arribat al final de la seva vida til, per que admeten un s addicional per a algun dels seus components o elements. Al procs (simple o complex, depenent del material) necessari per a disposar d'aquestes parts o elements, i preparar-los per a la seva nova utilitzaci, se'l coneix com reciclatge. La producci de mercaderies i productes, que fa crixer el consum i com a conseqncia l'augment de deixalles de divers tipus  alguns dels quals no poden simplement acumular-se o rebutjar-se, ja que representen un perill real o potencial per a la salut , ha obligat a les societats modernes a desenvolupar diferents mtodes de tractament d'aquestes deixalles, amb el que l'aplicaci del reciclatge troba justificaci suficient per a posar-se en prctica.

A Espanya la gesti del reciclat del plstic i del paper est en mans d'Ecoembes (Ecoembalajes Espanya, SA), societat annima sense nims de lucre. La cadena de reciclat comena quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de brossa i els dipositen en els diferents contenidors. Existeixen tres tipus de contenidors de reciclatge, amb diferents colors: 

 Contenidor groc (envasos): En aquest contenidor s'han de dipositar els diferents tipos d'envasos, com ara les llaunes o els bricks.

Contenidor blau (paper i cartr): en aquest contenidor s'han de dipositar els cartrons de les caixes, aix com els diaris, revistes, papers d'embolicar, propaganda, etc. s aconsellable plegar les caixes de manera que ocupin el mnim espai dins del contenidor.

Contenidor verd clar (vidre): en la major part de les ocasions t forma d'igl. ;

A cada localitat, l'Ajuntament s l'encarregat de la recollida dels residus que posteriorment es traslladen a una de les plantes de reciclatge per a completar el procs. Altres productes com les piles, olis, metalls, ordinadors, electrodomstics... tamb sn reciclables. Sn molts els Ajuntaments que oferixen solucions per a la recollida d'aquest tipus de residus. En molts municipis existeixen els cridats Punts nets. Es tracta de centres de recollida de residus perillosos per als quals no existeix un contenidor especfic. En ells podem deixar tot tipus de productes sense cap cost evitant, aix, contaminar el planeta. Els punts nets tamb sn coneguts com Ecoparcs (a Valncia), Deixalleries (a Catalunya) i Garbigune al Pas Basc. 

El rnking verd de Greenpeace.

Aquest rnquing verd sobre electrnics informa sobre el comportament de les empreses capdavanteres d'ordinadors i mbils respecte a les seves poltiques i prctiques globals per a l'eliminaci de txics i la responsabilitat que prenen sobre els seus productes una vegada que es rebutgen. 

 Criteris de classificaci 

Els criteris de classificaci reflecteixen les demandes que Greempeace fa a les empreses d'electrnics Les dues demandes que haurien de complir sn: 

  Netejar els seus productes eliminant les substncies perilloses que puguin contenir; i 

  Recollir i reciclar responsablement els seus productes una vegada que aquests siguin rebutjats. 

Els dos temes estan interrelacionats ja que l's de qumics perillosos en els electrnics impedeix un reciclatge segur quan els productes es rebutgen. La qualificaci de les empreses es basa en 30 punts, que desprs es recalcula per a fixar-lo sobre una base d'un mxim de 10. 

 Criteris sobre qumics txics 

Greempeace busca que les empreses d'electrnics netegin en la prctica. Substituir els qumics perillosos en la producci d'electrnics evitar exposar als treballadors a aquest tipus de substncies i la contaminaci de comunitats properes a les plantes de producci. Eliminar les substncies nocives per a la salut tamb impedir que, durant el seu s, existeixin abocaments i fugides de substncies qumiques com retardantes de flama bromados (BFR, per les seves sigles en angls) i permetr que les escombraries electrniques sigui reciclada de forma segura. La presncia de substncies txiques en els electrnics perpetua el cercle txic, ja sigui durant el tractament dels residus electrnics, o a l'usar materials secundaris contaminats per a fer nous productes. Fins que les substncies txiques no s'eliminin ser impossible determinar un reciclatge  segur . Per aquesta ra, els punts atorgats a les prctiques que tenen les empreses sobre la gesti de substncies qumiques (hi ha cinc criteris i punts dobles per a aquells models que estiguin lliures de PVC i BFR) tenen major pes que els criteris de reciclatge degut al fet que ser impossible assegurar un reciclatge  segur , lliure de txics, fins que no s'elimini l's de substncies perilloses.

 Classificaci de la taula de puntuaci 

Les prctiques i poltiques sobre els qumics (5 criteris) 

1. Una poltica de gesti de substncies qumiques basada en el Principi de Precauci. 

2. Gesti de substncies qumiques: proveir una cadena d's de qumics a travs de, per exemple, llistes de substncies restringides/prohibides, poltiques d'identificaci substncies preocupants per a la seva futura eliminaci/substituci. 

3. Dates lmit per a l'eliminaci progressiva de tots els usos del policloruro de vinil (PVC). 

4. Dates lmit per a l'eliminaci progressiva de tots els retardantes de flama bromados i no nicament aquells prohibits per la Directiva sobre Restriccions a la utilitzaci de determinades substncies perilloses en aparells elctrics i electrnics (RdSP). 

5. Models de productes electrnics lliures de PVC i BFRs en el mercat.

Les prctiques i poltiques sobre Responsabilitat del Productor per a retirar els seus productes rebutjats i per al reciclatge (4 criteris)

1. Suport (financer) a la Responsabilitat Individual del Productor. Que els productors financin la gesti dels productes al final de la seva vida til, a travs de la recollida, reutilizaci i reciclatge dels seus propis productes.

2. Proporcionar una recollida i reciclatge voluntaris en cada pas on existeixi venda dels seus productes, fins i tot quan no existeixin lleis locals que regulin la Responsabilitat del Productor respecte a les escombraries electrniques.

3. Brindar informaci clara a cada client sobre els serveis de recollida i reciclatge en tots els pasos on embenen els seus productes.

4. Informar sobre les quantitats de residus elctrics i electrnics (RAEE) recollits i reciclats. 

 Puntuacions 

LENOVO = 8/10 

Lenovo s una de les empreses que estan pujant rpidament en el rnquing, encara que quan es va presentar per primera vegada, a l'agost de 2006, estava al final. Les raons d'aquest moviment ascendent es deuen a les millores de Lenovo respecte al Principi de Precauci i a la Responsabilitat Individual del Productor (IPR, per les seves sigles en angls), aix com que proporciona serveis mundials de recollida i reciclatge, sense importar on va ser venut el seu producte, el que la converteix en la primera empresa a arribar a aquesta meta. No obstant aix, Lenovo encara no obt punts per contar en el mercat amb models que siguin lliures de PVC i BFRs.

NOKIA = 7.3/10

Nokia ja ha eliminat el PVC en els nous models de telfons mbils. A partir de comenaments de 2007, Nokia va llanar al mercat els seus primers telfons amb components sense BFRs. No obstant aix, Nokia perd punts al no proporcionar un termini clar per a l'eliminaci de PVC de tota la seva gamma de productes, incloent equips de xarxes. Nokia obt les qualificacions ms altes pel seu suport a la Responsabilitat Individual del Productor (el que significa que cada empresa haur de fer-se responsable de les escombraries electrniques dels seus propis productes rebutjats); no obstant aix, perd un punt per no informar detalladament de quants telfons mbils rebutjats recicla.

DELL = 7/10

La forta posici de Dell en el rnquing es deu a la seva gran definici del Principi de precauci, als terminis per a substituir el policlorur de vinil (PVC) txic i els Retardants de flama Bromats (BFRs), aix com al suport explcit per a la Responsabilitat Individual del Productor. Dell ha anunciat la seva intenci de proporcionar serveis mundials de recollida i reciclatge per a consumidors individuals, sense importar on va ser venut el seu producte. No obstant aix, Dell cau en la taula degut al fet que encara no conta en el mercat amb models lliures de PVC i BFRs.

SONY ERICSSON = 7/10

Sony Ericsson mant la seva posici prop del cim del rnquing a causa del seu fort suport a la Responsabilitat Individual del Productor. Ara, l'empresa ha fixat com termini el 1 de gener de 2008 per a l'eliminaci de l's de *BFRs en les dues aplicacions restants i per a substituir el berilli i alguns usos de compostos d'antimoni. A partir de 2006, tots els nous models de telfons mbils en el mercat estan lliures dels qumics ms perillosos. En contrast, Sony Ericsson perd punts per no informar sobre les quantitats de telfons mbils rebutjats que recull i recicla.

SAMSUNG = 6.3/10

Samsung puja en la taula degut al fet que ha guanyat punts que havia perdut al desembre del 2006 pels seus dobles estndards respecte a la Responsabilitat Individual del Productor. Al retirar-se de la Coalici Nord-americana de Fabricants d'Electrnics per un Reciclatge Responsable (EMCRR, per les seves sigles en angls), Samsung tamb va evitar ser penalitzat amb un punt per doble estndard. L'empresa obt la major puntuaci per proporcionar terminis raonables per a l'eliminaci progressiva de les substncies ms perilloses i per millorar la informaci al consumidor sobre qu fer amb els productes rebutjats. Samsung perd punts degut al fet que, a pesar que proporciona recollida voluntria de les seves escombraries electrniques, nicament ho fa en alguns pasos i noms per a alguns grups de productes. 

MOTOROLA = 6.3/10

Motorola ha esclarit el que entn per Principi de precauci. Encara que aquesta empresa proporciona informaci sobre els productes en el mercat que no contenen BFRs, l'empresa encara ha de comprometre's a fixar terminis per a l'eliminaci de tots els BRFs i del PVC de tota la seva gamma de productes. Motorola va obtenir altes qualificacions pel seu suport a la Responsabilitat Individual del Productor, a ms de que ha guanyat punts per recollida voluntria. L'empresa proporciona informaci al client sobre com reciclar els seus telfons rebutjats i
porta a terme serveis de recollida i reciclatge voluntari en 80% dels pasos on es venen els seus productes. Aix mateix, Motorola informa sobre les quantitats de telfons mbils rebutjats que recull i recicla, encara que no en funci dels percentatges de venda.

FUJITSU-SIEMENS = 6/10

La puntuaci de Fujitsu Siemens (FSC) no ha canviat des de l'ltima actualitzaci del rnquing, quan l'empresa va millorar la seva definici del Principi de precauci i va declarar que donava suport la Responsabilitat Individual del Productor. Encara que no ha establert dates lmit per a l'eliminaci progressiva del PVC i dels BFRs, FSC
t en el mercat productes que no usen BFRs. 

HP = 5.6/10

HP obt la major puntuaci a l'establir terminis per a la substituci de substncies en el seu calendari i per ser la primera gran empresa que idea una metodologia de clcul de la recollida i reciclatge de residus en funci dels percentatges de vendes. HP perd punts per no fixar terminis per a l'eliminaci total del policlorur de vinil (PVC) i tots els Retardants de flama bromats (*BFRs). L'empresa necessita
enfortir el seu suport a la Responsabilitat Individual del Productor, per a aix estar en lnia amb les millores que han fet els seus competidors.

ACER = 5.3/10

Acer est sortint del grup dels ressagats i aix es deu al comproms de l'empresa d'establir terminis per al 2009, per a la substituci de plstic PVC i tots els Retardants de flama bromats en els seus productes. Acer tamb ha millorat la comunicaci de les seves poltiques i prctiques referents als residus que produeix; no obstant aix, encara requereix fer ms per a oferir recollida i reciclatge voluntaris en la fi de vida til dels seus productes i per a informar sobre les quantitats d'escombraries electrniques reciclada. 

TOSHIBA = 4.3/10

Toshiba ha millorat la seva puntuaci degut al fet que proporciona terminis per a l'eliminaci del PVC i els BFRs en els seus ordinadors, encara que no en tota la seva gamma de productes. L'empresa oferix models de porttils amb plaques de circuit que no tenen BFRs i productes certificats com *EcoMark, els quins no contenen PVC. L'empresa perd punts per la seva falta de suport a la Responsabilitat Individual del Productor i per no presentar informaci als clients sobre el que s'ha de fer amb els productes que rebutgen. 

SONY = 4/10 

Sony est caient en la taula de puntuaci degut al fet que se li va penalitzar amb un punt pels seus dobles estndards corporatius sobre la Responsabilitat Individual del Productor (IPR). Sony s un membre fundador de la Plataforma Europea de Reciclatge, la qual dna suport la IPR; no obstant aix, en EE.UU, Sony s part d'una coalici que s'oposa a la Responsabilitat del Productor i ha tractat d'influenciar perqu siguin els consumidors nord-americans qui paguin una Quota Avanada per Reciclatge (ARF, per les seves sigles en angls). Quant a qumics, Sony encara necessita fixar terminis per a substituir el PVC i els BFRs. D'altra banda, Sony obt una bona qualificaci per tenir a la venda models lliures dels qumics ms perillosos.

PANASONIC = 3.6/10 

En comparaci d'altres empreses que han tingut un rpid progrs, Panasonic segueix caient en el rnquing des del segon fins als ltims llocs. Encara que Panasonic conta amb exemples de components lliures de PVC, no t productes que no continguin PVC en el mercat, al mateix temps, no conta amb terminis per a l'eliminaci del PVC i de tots els BFRs de la seva gamma de productes. D'igual manera, l'empresa obt una puntuaci molt baixa a causa de la seva falta de suport a la Responsabilitat Individual del Productor i als seus limitats programes de recollida voluntria.

LG ELECTRONICS = 3.6/10 

LGE est en caiguda lliure del rnquing degut al fet que se li va penalitzar amb un punt pels seus dobles estndards corporatius sobre la Responsabilitat Individual del Productor. Mentre en la seva web d'Internet, LGE declara que l'empresa creu que el productor (no el consumidor) ha de ser el responsable del finanament de la gesti dels residus electrnics dels seus productes quan aquests sn rebutjats; en EE.UU, LGE s part d'una coalici que s'est oposant a la Responsabilitat del Productor i est tractant d'influir perqu els consumidors nord-americans paguin una Quota Avanada per Reciclatge (ARF). En el costat positiu, LGE guanya punts per llanar models de telfons mbils sense BFRs. LGE necessita millorar la recollida i reciclatge dels seus productes.

APPLE = 2.6/10

Per tractar-se de la marca que presumeix ser capdavantera en disseny, sorprn trobar a Apple en l'ltim lloc de la taula. Mentre alguns ressagats han ascendit a millors llocs del rnquing, Apple no ha canviat cap de les seves poltiques o prctiques des del llanament d'aquest, a l'agost de 2006. L'empresa va obtenir una puntuaci molt poc satisfactria en gaireb tots els criteris. Apple no adopta les mesures cautelars, s'aferra a la seva llista de substncies regulades, no fixa terminis per a eliminar el policlorur de vinil (PVC) i no es compromet a deixar d'usar els retardants de flama bromats (BFRs). Apple mostra informaci escassa dels seus productes i del seu sistema de reciclatge, llevat de la quantitat que recicla. 

Que podem fer amb l'E-waste a Barcelona:.
A la ciutat:.
Els punts verds.
Els Punts Verds de Zona sn installacions mediambientals on portar determinats residus per tal que siguin distributs a les plantes de tractament especfic, per reciclar-los o per evitar que contaminin. S'encarreguen de la recepci i l'emmagatzematge selectiu dels residus municipals.

Aix, els Punts Verds de Zona sn els encarregats de potnciar la reutilitzaci i el reciclatge, estalviar recursos naturals, aigua i energia, facilitar el tractament adequat dels residus especials, evitar la contaminaci i preservar el nostre entorn.

 Punts Verds de Barri: Els Punts Verds de Barri sn equipaments mediambientals que compleixen totes les funcions prpies dels Punts Verds fixos ja implantats, amb l'avantatge que, com que sn ms petits, poden apropar-se als ciutadans i evitar-los grans desplaaments.
Els Punts Verds de Barri sn els encarregats de potnciar la cultura del reciclatge i la reutilitzaci, facilitar el tractament adequat dels residus especials, evitar la contaminaci i preservar el nostre entorn.
Aquesta installaci est pensada per als vens. Els comeros, oficines i petits tallers cal que utilitzin els Punts Verds.

 Punts Verds mvils: Els Punts Verds Mbils sn un servei de recollida selectiva de l'Ajuntament format per uns camions que recorren la ciutat per complir totes les funcions d'un Punt Verd, per mbil.
Els ciutadans poden portar a aquests camions els residus domstics per tal que siguin distributs a les plantes de tractament especfic, ja sigui per reciclar-los o b per evitar que contaminin. 

 Punt Verd collaborador: Els Punts Verds de Barri Collaboradors sn serveis privats de recollida de deixalles associats a l'Ajuntament. Aquests Punts implementen el sistema de recollida que fan servir la resta de Punts Verds de la ciutat i ofereixen al ciutad l'oportunitat de trobar un punt de reciclatge ms a prop de casa seva. s una iniciativa pionera a Catalunya i a l'Estat espanyol.

Qu hi pots portar?

 Materials reutilitzables: ampolles de cava, roba, calat, petits electrodomstics i aparells d'informtica, tners i cartutxos d'informtica.

 Materials reciclables: petits electrodomstics i aparells d'informtica, ferralla domstica de petites dimensions (paelles, cassoles, etc.), cartrons de grans dimensions, metalls diversos (alumini, acer inoxidable, plom, llaut, etc.), oli de cuina, radiografies.

 Materials especials: aerosols, pesticides, piles i termmetres, fluorescents i lmpades, pintures, coles, vernissos, dissolvents. Tamb envasos de productes de neteja, olis minerals (cotxe, moto) i cosmtics, entre altres.

 No s'hi pot portar: residus orgnics, restes vegetals, runes, mobles i trastos.

 Per al paper-cartr, vidre i envasos s preferible utilitzar els punts de recollida selectiva existents al carrer.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163231" title="Fora electromagntica" nonfiltered="1501" processed="1497" dbindex="66503">
En fsica, la fora electromagntica s la fora que exerceix el camp electromagntic sobre partcules carregades elctricament. Es tracta de la fora que mant units els electrons i les protons a l'tom i els toms a les molcules. s una de les quatre forces fonamentals de la naturalesa i, des del punt de vista quntic, actua mitjanant l'intercanvi de partcules (fotons) i partcules virtuals (fotons virtuals).

 Histria .
Originalment l'electricitat i el magnetisme eren concebuts com a fenomens independents, aquest punt de vista va comenar a canviar quan el 1820 un fsic i qumic dans anomenat Hans Christian rsted va observar una relaci entre els dos fenomens mentre experimentava amb una pila voltaica i una brixola. A ms Francesc Arag va descobrir que el ferro adquiria propietats magntiques quan es posava al costat d'un corrent elctric i Andr-Marie Ampre descobria el primer electroimant en enrotllar helicoidalment un conductor al voltant d'una barra de ferro. Finalment la relaci entre ambds fenomens va quedar fixada desprs de la publicaci el 1873 del Treatise on Electricity and Magnetism (Tractat sobre l'electricitat i el magnetisme) de James Clerk Maxwell, on es demostrava que les interaccions entre les crregues elctriques i el magnetisme eren regulades per una nica fora. D'aquestes interaccions en resulten quatre efectes principals que han estat clarament demostrats a partir dels experiments:

 Les crregues elctriques s'atreuen o es repelleixen entre s amb una fora inversament proporcional al quadrat de la distncia que les separa: de la mateixa manera que unes s'atreuen altres es repelleixen.
 Els pols magntics, o estats de polaritzaci a punts individuals, atreuen o repelleixen altres de la mateixa manera, sempre van aparellats: per a cada pol nord hi ha el seu corresponent pol sud.
 Un corrent elctric a un fil conductor crea un camp magntic circular al voltant del fil, la direcci d'aquest camp dependr de la direcci de circulaci del corrent.
 S'indueix un corrent elctric a una espira de fil conductor quan l'espira es mou cap a un camp magntic o quan se n'allunya; el mateix passa si un imant es mou cap a una espira o quan se n'allunya, la direcci del corrent dependr de la direcci en qu es mogui l'espira o l'imant.

Descripci matemtica.

El camp electromagntic exerceix una fora sobre les partcules carregades elctricament que es coneix com a fora de Lorentz:

 
o tamb, en unitats de Gauss:


La interacci electrosttica, Llei de Coulomb, sobre les partcules suposant-les immbils s:



on    

on  s el vector unitari adreat de q cap a 

on:
 s la fora suportada per la crrega q;
q s la crrega sobre la que s'exerceix ;
 s la crrega que exerceix la fora  sobre q a la darrera frmula;
 s el camp elctric all on hi ha la crrega;
 s el camp magntic all on hi ha la crrega;
 s la velocitat de la crrega;
c s la velocitat de la llum;
 s el producte vectorial;

(totes les dimensions sn mesurades dins del mateix sistema inercial de referncia).

La primera descripci de la fora entre dues partcules carregades, que s contrria al la llei de Coulomb, s vlida en el marc de la teoria de la relativitat, i de fet, el camp magntic s vist com una interacci relativista de les crregues en moviment, cosa que la llei de Coulomb no explica.

Vegeu tamb.
 Fora de Lorentz;
 Electrosttica;
 Magnetosttica;
 Electromagnetisme;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163233" title="David Ben-Gurion" nonfiltered="1502" processed="1498" dbindex="66504">

David Ben-Gurion (16 d'octubre de 1886 - 1 de desembre de 1973) fou un lder sionista, sindicalista, periodista, poltic i estadista Israeli, fou el primer Primer Ministre d'Israel un estat que es proclam oficalment independent el 14 de maig de 1948. 





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163238" title="Pedra Gentil" nonfiltered="1503" processed="1499" dbindex="66505">


La Pedra Gentil s una estructura megaltica del municipi de Vallgorguina, al Valls Oriental.

Tradicionalment sempre s'havia dit que era un lloc de reuni de les bruixes i actualment, a la nit de Sant Joan s'hi celebren sbats populars.

La pedra superior est trencada i algunes de les 7 que fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir l'alada original. s desconeix l'aspecte original, si be est documentat que va ser restaurada en 1885 pel propietari de la finca on es troba, en Josep Pradell.

Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop de les runes de l'esglsia de Santa Eullia de Tapioles, per arribar-hi, cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 Km. d'aquesta vila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163240" title="Sporting Club Requena" nonfiltered="1504" processed="1500" dbindex="66506">


L' Sporting Club Requena  s un club de futbol de la ciutat de Requena, (la Plana d'Utiel, Pas Valenci). Va ser fundat en 1928. El seu estadi s el Toms Berlanga. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi. La seua primera equipaci s pantal blanc i samarreta negra amb franja diagonal blanca.

Histria.
En els anys 20 del segle XX, l'experincia futbolstica dels habitants de Requena es cristallitza en la creaci de l'Sporting Club Requena, el qual va ser donat d alta a la Federaci Valenciana en 1928.
D entre dels diversos equips locals que van donar lloc a l'Sporting, hi destaca l anomenat U.D. La Muerte, que duia per bandera la bandera pirata (calavera i dues tbies entrecreuades). Per eixa ra, els seguidors del Sporting sn "els pirates", i el vestuari de l equip s blanc i negre.

Les primeres competicions oficials sn desprs de la Guerra Civil. En 1945 juga la 2a Regional i ascendeix a Primera, per per poc temps.

A la dcada dels 50, l'Sporting deambula per la 3a Regional. Finalment, puja de nou a Segona Regional en la temporada 58/59, la qual donaria lloc a una de les millores poques del club. A la temporada 63/64 debuta a la 3a Divisi, el primer equip de Requena en jugar categoria nacional. Va estar durant cinc temporades en eixa categoria abans de tornar al pou de la Regional.

El SC Requena hi estaria entre 1a Regional i Preferent les dcades dels 70 i 80, on s'hi jugaven partits de gran rivalitat amb l'Utiel o el San Antonio. Destaquen entrenadors com Jos Acebes o Jos Pons.

El retorn a la 3a Divisi t lloc a l'any 1985, en una eliminatria front l'Uni Esportiva Oliva per 2-3 i 6-1, amb uns grans partits de Castro. De nou van ser cinc els anys en qu el SC Requena hi romandria en aquesta categoria. En 1990, desprs d una mala temporada, s'hi torna a Preferent.

La dcada dels 90 i principis del nou segle queden emmarcats en una contnua aposta per l ascens que mai arriba. Per, l'objectiu es compleix al 2005. Aquesta vegada, l alegria dura menys i l'Sporting Club Requena descendeix noms un any desprs, quedant ltim de la categoria.

L'Estadi.

El SC Requena juga els seus partits en l'estadi Toms Berlanga de Requena. Va ser inaugurat al 1983, davant un partit amb el Valncia CF de Kempes, el qual es va imposar per 1 a 2. El club xe va ser tamb el convidat al partit d'estrena desprs de la remodelaci de l'estadi, al novembre del 2005. En aquesta ocasi, els locals van perdre per 1 (Cristian) a 3 (Kluivert -2-, i Sergi pp.)

Actualment l'estadi t capacitat per a 3.500 espectadors, 3.000 asseguts i 500 de peu.

Vegeu tamb.
Requena;
Estadi Toms Berlanga;

 Enllaos externs .
 Web oficial del SC Requena ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163242" title="Josep Toms Renteria" nonfiltered="1505" processed="1501" dbindex="66507">
Josep Toms i Renteria (Binissalem 1895 - Mxic 1944) va ser un metge i poltic mallorqu que arrib a ser batlle de Palma.

Llicenciat en medicina i s'especialitz en odontologia.

En la seva vessant poltica quan es proclam la II Repblica va formar part de comissi gestora de l'ajuntament de Palma, com a membre del Partit Republic Federal de Mallorca. Al gener de 1933 fou elegit batle, essent ja regidor, i la seva gesti es carecteritz per l'accent en les mesures sanitries i de beneficncia. Dimit el desembre de 1933.

Sembla que al voltans de 1933 entr a la lgia manica Pitgores 20 per l'abandon dos any desprs.

L'inici de la Guerra Civil l'oblig a fugir de Mallorca cap al Marroc grcies a les gestions del cnsol britnic Allan Hillgarth. Pass un temps a Casablanca per es trasllad a Mxic on mor al 1944.

Refrencies.
Gran Enciclopdia de Mallorca vol.17, p.208 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163243" title="Kula" nonfiltered="1506" processed="1502" dbindex="66508">
El Kula, conegut tamb com Circuit Kula o Intercanvi Kula, s un intercanvi cerimonial que es realitza entre els pobladors de la Nova Guinea.

Comprn a divuit comunitats illenques de l'Arxiplag de Massim, incloses les Illes Trobriand, i involucra a milers d'individus. Segons les dades ofertes per Bronislaw Malinowski  qui va documentar la prctica a principis del segle XX , els participants dins el circuit kula havien de viatjar en les seves canoes alguns centenars de quilmetres en el sentit que ho imposava l'article que s'havia proposat intercanviar amb altres participants del circuit. 

Els articles que s'intercanvien dins el Kula sn dos. Els collarets de conquilla que els trobriandesos anomenen veigun o soulava, que circulaven cap al nord a l'interior del circuit, sempre en la direcci de les agulles del rellotge. L'altre element sn polseres fetes amb petites conquilles que reben el nom de mwali, el seu sentit de la circulaci s invers. Si l'intercanvi entre dues persones iniciava amb un collaret soulava, aquell que ho rebia estava obligat a correspondre amb un braalet mwalli. 

Les condicions de la participaci dins el circuit d'intercanvi variaven de regi en regi. Malinowski assenyalava que a les Illes Trobriand, els caps monopolitzaven el Kula, mentre que a Dobu qualsevol home podia participar-hi. Els objectes que s'intercanvien del Kula sn peces sense valor d's  encara que en algunes ocasions, assenyalava Malinowski, sn emprades com adorns corporals en certes celebracions religioses dels Trobriandesos , les mateixes que serveixen per a establir relacions socials i adquirir prestigi social. 

Els costums i tradicions que acompanyen aquest intercanvi de dons est curosament prescrit al sistema cultural dels pobles que en fan part, especialment a tot el que es refereix a les perllongades relacions que sostenen els companys d'intercanvi  anomenats karayata . L'acte de regalar, com escriviaMarcel Mauss en el seu Assaig sobre el Do, s un dispositiu que engrandeix al donant, un acte en el qual el do s acompanyat de mostres d'exagerada modstia on el valor del do s rebaixat visiblement. 

El do implica unes fortes relacions de correspondncia i hospitalitat, protecci i assistncies mtues. Una bona relaci Kula podia interpretar-se com un matrimoni. Per aix, com citava Malinowski a Els argonautes del Pacfic Occidental, els trobriandesos solen dir que una vegada dins el Kula, sempre dins el Kula. 

Els objectes kula rares vegades romanen per molt temps en possessi de qui els reben. Han de passar-los a altres companys dins del circuit desprs d'un cert perode, ra per la qual els mwalli i els soulava estan en constant circulaci dins el sistema d'intercanvi. Malgrat aix, la possessi temporal dels objectes kula porta als seus possedors cert prestigi; per s tamb l'objecte d'intercanvi el qual augmenta de valor simblic amb les transaccions, tenint cada objecte una histria detallada de la seva procedncia i els homes que han tingut la possessi d'aquest objecte. Els caps ms importants a l'intercanvi poden tenir centenars de companys d'intercanvi, mentre que els homes amb menor pes dins la trama social solen tenir una dotzena o menys d'ells, depenent de la grandria de les seves xarxes socials.

 Referncies .

 
  
 ;
 Damon, F. H. (1980). The Kula and Generalised Exchange: Considering some Unconsidered Aspects of the Elementary Structures of Kinship. Man (new series) 15: 267-292. ;
 Malinowski, B. (1920). Kula; the Circulating Exchange of Valuables in the Archipelagoes of Eastern New Guinea. Man 20: 97-105. ;
  (Existeix traducci al catal: Els Argonautes del Pacfic Occidental. Edicions 62, Barcelona).
  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163245" title="Llista d'espcies de lifstids" nonfiltered="1507" processed="1503" dbindex="66509">
Aquesta s la llista d'espcies de lifstids, una famlia d'aranyes prpies del sud-est d'sia, Xina i Jap. s un llistat amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006.


 Gneres i espcies .
 Heptathela .
Heptathela Kishida, 1923
 Heptathela abca Ono, 1999 (Vietnam);
 Heptathela amamiensis Haupt, 1983 (Illes Ryukyu);
 Heptathela australis Ono, 2002 (Vietnam);
 Heptathela bristowei Gertsch, 1967 (Xina);
 Heptathela ciliensis Yin, Tang & Xu, 2003 (Xina);
 Heptathela cipingensis (Wang, 1989) (Xina);
 Heptathela cucphuongensis Ono, 1999 (Vietnam);
 Heptathela goulouensis Yin, 2001 (Xina);
 Heptathela higoensis Haupt, 1983 (Jap);
 Heptathela hunanensis Song & Haupt, 1984 (Xina);
 Heptathela jianganensis Chen et al., 1988 (Xina);
 Heptathela kanenoi Ono, 1996 (Illes Ryukyu);
 Heptathela kikuyai Ono, 1998 (Jap);
 Heptathela kimurai Kishida, 1920 (Jap);
 Heptathela kimurai yanbaruensis Haupt, 1983 (Okinawa);
 Heptathela luotianensis Yin et al., 2002 (Xina);
 Heptathela mangshan Bao, Yin & Xu, 2003 (Xina);
 Heptathela nishikawai Ono, 1998 (Jap);
 Heptathela shei Xu & Yin, 2001 (Xina);
 Heptathela suoxiyuensis Yin, Tang & Xu, 2003 (Xina);
 Heptathela tomokunii Ono, 1997 (Vietnam);
 Heptathela wosanensis Wang & Jiao, 1995 (Xina);
 Heptathela xianningensis Yin et al., 2002 (Xina);
 Heptathela yaginumai Ono, 1998 (Jap);
 Heptathela yakushimaensis Ono, 1998 (Jap);
 Heptathela yunnanensis Song & Haupt, 1984 (Xina);

 Liphistius .
Liphistius Schidte, 1849
 Liphistius albipes Schwendinger, 1995 (Tailndia);
 Liphistius batuensis Abraham, 1923 (Malisia);
 Liphistius bicoloripes Ono, 1988 (Tailndia);
 Liphistius birmanicus Thorell, 1897 (Myanmar);
 Liphistius bristowei Platnick & Sedgwick, 1984 (Tailndia);
 Liphistius castaneus Schwendinger, 1995 (Tailndia);
 Liphistius dangrek Schwendinger, 1996 (Tailndia);
 Liphistius desultor Schidte, 1849 (Malisia);
 Liphistius endau Sedgwick & Platnick, 1987 (Malisia);
 Liphistius erawan Schwendinger, 1996 (Tailndia);
 Liphistius fuscus Schwendinger, 1995 (Tailndia);
 Liphistius isan Schwendinger, 1998 (Tailndia);
 Liphistius jarujini Ono, 1988 (Tailndia);
 Liphistius johore Platnick & Sedgwick, 1984 (Malisia);
 Liphistius kanthan Platnick, 1997 (Malisia);
 Liphistius lahu Schwendinger, 1998 (Tailndia);
 Liphistius langkawi Platnick & Sedgwick, 1984 (Malisia);
 Liphistius lannaianus Schwendinger, 1990 (Tailndia);
 Liphistius laruticus Schwendinger, 1997 (Malisia);
 Liphistius lordae Platnick & Sedgwick, 1984 (Myanmar);
 Liphistius malayanus Abraham, 1923 (Malisia);
 Liphistius malayanus cameroni Haupt, 1983 (Malisia);
 Liphistius marginatus Schwendinger, 1990 (Tailndia);
 Liphistius murphyorum Platnick & Sedgwick, 1984 (Malisia);
 Liphistius nesioticus Schwendinger, 1996 (Tailndia);
 Liphistius niphanae Ono, 1988 (Tailndia);
 Liphistius ochraceus Ono & Schwendinger, 1990 (Tailndia);
 Liphistius onoi Schwendinger, 1996 (Tailndia);
 Liphistius ornatus Ono & Schwendinger, 1990 (Tailndia);
 Liphistius owadai Ono & Schwendinger, 1990 (Tailndia);
 Liphistius panching Platnick & Sedgwick, 1984 (Malisia);
 Liphistius phileion Schwendinger, 1998 (Tailndia);
 Liphistius phuketensis Schwendinger, 1998 (Tailndia);
 Liphistius pusohm Schwendinger, 1996 (Tailndia);
 Liphistius rufipes Schwendinger, 1995 (Tailndia, Malisia);
 Liphistius sayam Schwendinger, 1998 (Tailndia);
 Liphistius schwendingeri Ono, 1988 (Tailndia);
 Liphistius sumatranus Thorell, 1890 (Sumatra);
 Liphistius suwat Schwendinger, 1996 (Tailndia);
 Liphistius tempurung Platnick, 1997 (Malisia);
 Liphistius tenuis Schwendinger, 1996 (Tailndia);
 Liphistius thaleban Schwendinger, 1990 (Tailndia);
 Liphistius tham Sedgwick & Schwendinger, 1990 (Tailndia);
 Liphistius thoranie Schwendinger, 1996 (Tailndia);
 Liphistius tioman Platnick & Sedgwick, 1984 (Malisia);
 Liphistius trang Platnick & Sedgwick, 1984 (Tailndia);
 Liphistius yamasakii Ono, 1988 (Tailndia);
 Liphistius yangae Platnick & Sedgwick, 1984 (Malisia);

 Nanthela .
Nanthela Haupt, 2003
 Nanthela hongkong Song & Wu, 1997 (Hong Kong);
 Nanthela tonkinensis Bristowe, 1933 (Vietnam);

 Ryuthela .
Ryuthela Haupt, 1983
 Ryuthela iheyana Ono, 2002 (Illes Ryukyu);
 Ryuthela ishigakiensis Haupt, 1983 (Illes Ryukyu);
 Ryuthela nishihirai Haupt, 1979 (Okinawa);
 Ryuthela owadai Ono, 1997 (Illes Ryukyu);
 Ryuthela sasakii Ono, 1997 (Illes Ryukyu);
 Ryuthela secundaria Ono, 1997 (Illes Ryukyu);
 Ryuthela tanikawai Ono, 1997 (Illes Ryukyu);

 Songthela .
Songthela Ono, 2000
 Songthela hangzhouensis Chen, Zhang & Zhu, 1981 (Xina);
 Songthela heyangensis Zhu & Wang, 1984 (Xina);
 Songthela schensiensis Schenkel, 1953 (Xina);
 Songthela sinensis Bishop & Crosby, 1932 (Xina);

 Enllaos externs .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Lifstid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163247" title="Catul" nonfiltered="1508" processed="1504" dbindex="66510">


Onomstica:

Valeri Catul, poeta rom ;

Catul, cognom de famlia romana;

Gai Lutaci Catul, cnsol  el 242 aC ;

Gai Lutaci Catul el jove, cnsol rom el 220 aC .

Quint Lutaci Catul, cnsol rom el 102 aC ;

Quint Lutaci Catul el jove, cnsol rom el 78 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163248" title="Gai Valeri Catul" nonfiltered="1509" processed="1505" dbindex="66511">

Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus en llat) fou un poeta rom del segle I aC. La seva obra ha estat estudiada ampliament i segueix influenciant la poesia i altres formes artstiques.

Biografia.
Les dates de naixement i de la mort de Catul sn incertes. Segons sant Gerolamo, va nixer l any 87 aC, va morir a l edat de 30 anys, s a dir, cap als anys 57 aC o 58 aC. 
Va nixer provablement a Verona en el si d una famlia influent i rica (Suetoni en la seva obra De vita Caesarum liber I  narra com el pare de Catul va acollir a casa seva al mateix Csar durant el proconsolat de la Gllia:

Valerium Catullum, a quo sibi uersiculis de Mamurra perpetua stigmata imposita non dissimulauerat, satis facientem eadem die adhibuit cenae hospitioque patris eius, sicut consuerat, uti perseuerauit.

A l edat de 20 anys va anar a Roma per complementar l educaci literria que va rebre a Verona. Aviat s integr a la vida elegant de la ciutat i en els seus cercles literaris. Va arribar a considerar Roma com casa seva: 

quod Romae uiuimus: illa domus, illa mihi sedes, illic mea carpitur aetas. 
perqu vivim a Roma: es la meva casa, hi vius perqu jo hi visc, all hi  passo els millors anys de la meva vida).

A Roma hi trob l estmul per madurar literriament i per desenvolupar el seu enginy i la seva sensibilitat potica. Va tenir l estima i el recolzament de personatges illustres, poltics i literaris, com el prtor Memmio, l orador Quint Hortensi Hortal i l historiador Corneli Nepot, a qui dedic el lepidus libellus 

Malgrat no haver participat a la vida poltica romana, Catul no va romandre indiferent ni als agitats i violents esdeveniments d aquells anys i ni als seus protagonistes (Csar, Pompeu, Cicer, etc.) a qui sovint denunci en els epigrames els seus vicis i la seva vida privada.

 L'amor per Lsbia.
Probablement el nom literari de Lsbia es correspon en la realitat a Cludia Cldia, germana del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre i dona de Quint Cecili Metel Celer el qual, quan era governador de la Gllia Cisalpina a l any 62 aC, s ostatj a casa de Catul; potser en aquesta circumstncia va conixer Cldia.
Distingida, fascinant, Cldia s presentada per Cicer  com un model de perfdia, relaxaci moral i corrupci.

Catul es lliur apasionadament a l amor de Lsbia, altern la illusi, la joia i la reconciliaci amb la desesperaci, la desilusi i la ruptura. Encara que Lesbia no era tan corrupta com ens la descriu Cicer, que ho fa d una manera no imparcial, tanmateix era una dona que s allunyava del model convencional de la matrona romana.

 Viatge a Bitinnia.
Potser per alliberar-se del seu torment amors o per fugir del dispendis ritme de la vida a Roma; Catul pren part el 57 aC i el 56 ac a una expedici a la Bitnia (sia menor) sota el comandament del prtor Gai Memmio; no li comport cap avantatge, tret de la commoci d haver visitat la tomba del germ mort a la Troade.

Quan torna a Rom reiniciar breument la seva relaci amorosa, per va caure en una depressi que el dugu a la ruptura definitiva amb Lsbia. La seva infelicitat probablement li afect la salut que el dugu a la mort .

 Obres.
L obra que es conserva de Catul aplega 116 poemes, molt variats pel que fa als temes, la mtrica i l extensi. La poesia ertica est dedicada gaireb en la seva totalitat a Lsbia, per tamb hi ha poemes dedicats a amants masculins. La segent srie ms nombrosa sn els poemes satrics, contra els seus enemics del mn de les lletres, la poltica o la rivalitat amorosa. Les elegies cultes sn el darrer grup, amb moltes referncies mitolgiques.

Catul va escriure poemes innovadors des del punt de vista de la mtrica. Per la composici del grup de poemes ertics i mitolgics s inspir en la mtrica de la poesia lrica grega (Safo, Arquloc, etc.) i pel grup de poesia satrica us el dctic elegac, que s l estrofa usada als epigrames.

Catul va ser reconegut pels seus contemporanis i per escriptors de les generacions segents (Horaci, Marcial). La seva obra s possiblement la que millor s adapta als esquemes contemporanis per aix no ha deixat de ser admirat i imitat en tot moment.

 Referncies .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163249" title="Catul (cognom)" nonfiltered="1510" processed="1506" dbindex="66512">
Catul fou un cognom de famlia de la gens Lutcia (Lutatia o Luctatia), etimolgicament connectada a Cat (cato) o Cat (Catus), que indica sagacitat i precauci.

Personatges destacats foren:
Gai Lutaci Catul, cnsol rom el 242 aC ;
Gai Lutaci Catul el jove, cnsol rom el 220 aC . ;
Quint Lutaci Catul, cnsol el 102 aC ;
Quint Lutaci Catul el jove, cnsol rom el 78 aC ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163250" title="Gai Lutaci Catul" nonfiltered="1511" processed="1507" dbindex="66513">
Gai Lutaci Catul (Caius Lutatius C. F. C. N. Catulus) fou cnsol el 242 aC junt amb Aule Postumi Alb. Fou probablement el pare del cnsol Gai Lutaci Catul el jove.

Va assolir el comandament d'una flota junt amb el pretor Quint Valeri Flac i es va dirigir a Siclia (estiu) on va ocupar el port de Drepanum i va assetjar la ciutat; en la lluita fou ferit.

Una flota va sortir de Cartago en socors de la ciutat sota comandament de Hann. Catul li va sortir a l'encontre. Els cartaginesos van arribar a l'illa d'Aegusa (al costat de Lilibea) el 10 de mar del 241 aC i all es van trobar amb els romans. Les naus cartagineses no podien maniobrar en la seva posici i foren derrotades. 

Catul que volia fer la pau abans d'acabar el seu mandat, es va dirigir a Amlcar Barca, el comandant cartagins a terra, i aviat es va concloure un acord, amb la condici de qu els cartaginesos evacuarien Siclia i no ferien la guerra a Hier II de Siracusa o als seus aliats, retornarien els presoners romans i pagarien 2.200 talents eubnics en 20 anys com a compensaci de guerra. 

El senat rom no va aprovar l'acord i va enviar una comissi que finalment va decidir doblar la quantitat de compensaci i reduir el pagament a la meitat del termini, i els cartaginesos havien d'evacuar tamb les altres illes entre Itlia i Siclia.

Al seu retorn Catul va demanar els honors del triomf  que es va celebrar el 4 d'octubre del 241. Falt es va oposar al triomf perqu Catul estava ferit i va tindre una part menor en la batalla final, per no fou escoltat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163251" title="Dret div dels reis" nonfiltered="1512" processed="1508" dbindex="66514">
El dret div dels reis s una doctrina poltica i religiosa europea darrera de l'absolutisme poltic. Es sol associar amb el perode medieval i amb l'Antic Rgim. Es pot resumir en la idea que el monarca deu noms el seu dret a governar a Du, no pas a la voluntat dels seus sbdits, a l'aristocrcia o a cap altra forma d'autoritat existent, i que per tant qualsevol intent de restringir el poder reial o d'obligar a abdicar el monarca va en contra de la voluntat de Du. 

Tot i ser una filosofia amb una llarga tradici al continent europeu, a l'edat mitjana ja es van alar veus importants contrries a aquesta idea. Toms d'Aquino acceptava la revolta contra el rei o fins i tot el regicidi en casos de mal govern.

El Vatic encara mant aquesta doctrina en el nomenament i justificaci del poder del Papa. De manera similar, a Jap l'emperador es considera descendent de la deessa Amaterasu, relaci amb la divinitat que legitimitza la seva dinastia.

La monarquia britnica encara conserva el simbolisme inherent a aquesta doctrina, com es pot veure en la seva cerimnia de coronaci, en la qual l'Arquebisbe de Canterbury els ordena reis per la grcia de Du. El seu lema reial s Dieu et mon droit, Du i el meu dret. La majoria de monarquies europees tracen una geneaologia mtica que els enllaa amb el rei David.

A Espanya, el dictador Francisco Franco ostentava el seu ttol "per la grcia de Du", afirmaci que legitimava el seu poder com si li hagus estat conferit per la divinitat i no pas per l's de la fora. Es pot veure la difusi d'aquesta idea a les monedes d'aquest perode histric.

Vegeu tamb.
Mandat del Cel;
Sobirania;
;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163252" title="Gai Lutaci Catul el jove" nonfiltered="1513" processed="1509" dbindex="66515">
Gai Lutaci Catul el jove (Caius Lutatius Catulus), probablement fill de Caius Lutatius C. F. C. N. Catulus, fou cnsol rom el 220 aC junt amb Luci Veturi Fil I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163253" title="Quint Lutaci Catul" nonfiltered="1514" processed="1510" dbindex="66516">
Quint Lutaci Catul (Quintos Lutatius Q. F. Catulus) fou cnsol rom el 102 aC junt amb Mari. Se sap que havia estat derrotat en tres intents previs d'obtenir la magistratura (per Gai Atili Serr el 106 aC, per Gai Manli el 105 aC i per Gai Flavi Fmbria el 104 aC, i que no fou candidat el 103 aC.

En aquell moment els cimbres s'havien unit als teutons, ambroges, tigurins i altres grups menors i desprs d'assolar la Gllia i Hispnia i derrotar els exrcits romans (Carb el 113 aC, Sil el 109 aC, Cassi el 107 aC, Manli i Cepi el 105 aC) estaven a punt d'entrar a Itlia. Es van dividir en dos columnes, una que anava per Provena per la costa cap al golf de Ligria i una que anava pels Alps cap al Po. Es va decidir que Mari s'enfrontaria als teutons i Catul (amb Sulla com a lloctinent) als cimbres.

Mari va lliurar batalla a Aqua Sextiae amb una gran victria.

Catul en canvi va tenir una campanya menys gloriosa, vigilant els passos dels rius, va prendre posicions a l'Adigi, per fou completament derrotat i posat en fuga. Catul, per evitar el deshonor, va controlar la fugida dels seus homes i va tornar a les seves posicions, per deixant a l'enemic tota la Transpadana. Mari que havia tornat a Roma es va assabentar del desastre a la primavera del 101 aC i va sortir en ajut del seu collega; els dos exrcits reunits van creuar el Po i van anar cap al quarter general dels cimbres, que era prop de Vercellae i el 30 de juliol del 101 aC es va lliurar un altra batalla que fou una nova victria romana

Catul va tenir part desprs en la mort de Saturn. Va lluitar a la guerra social al costat de Sulla, i fou proscrit el 87 aC, i al veure's perdut es va sucidar.

Va escriure alguns discursos i obres histriques (sobre el seu consolat i la guerra amb els cimbres) i alguns poemes.

Fou el pare de Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus.  



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163254" title="Oscar Meja Abreu" nonfiltered="1515" processed="1511" dbindex="66517">
Oscar Meja Abreu, esportista, porter de futbol dominic  va nixer a Jarabacoa, provncia La Vega, Repblica Dominicana, el 7 de desembre del 1978. El seu primer esport va ser el beisbol, que va iniciar als set anys, per als nou va jugar futbol a l'escola i es va enamorar de la pilota. Va tenir l'oportunitat de signar amb un equip de primera categoria del beisbol dominic, per finalment es va decidir per l'emoci que li significa estar a la porteria.

 Carrera .
En el futbol dominic, va jugar per a l'equip Bancredicard, avui Barcelona Football Club. L'any 1994, arran d'una gira de la selecci juvenil dominicana per Alemanya, Sucia i Dinamarca de la m de l'entrenador alemany Manfred Hoener, aquest va fer els contactes perqu ell i el davanter Omar Zapata anessin a provar-se a la segona divisi d'un club de Blgica, per desprs de diverses setmanes all, els dos jugadors van retornar a la Repblica Dominicana sense assolir els seus propsits.

Des de 1996 forma part de la selecci de futbol de la Repblica Dominicana, pas on la premsa l'ha batejat com "l'ambaixador del futbol dominic". El 1999 va firmar per a jugar amb l'Atltico Marte, un dels principals equips del futbol d'El Salvador. L'any 2001, va passar a jugar amb els Rough Raiders de Long Island, de la segona divisi nord-americana. La seva condici d'internacional es va consolidar tamb amb el seu pas per l'Escola Tahuichi Aguilera, de Santa Cruz, Bolvia, i per Trinitat i Tobago. L'any 2003 va tornar al futbol del Salvador, anant al Club Deportivo Luis Angel Firpo, en el que milita des de llavors. En el Campionat Nacional Salvadorenc de 2004 solament va entomar 9 gols en els 13 partits que va jugar com a porter, la qual cosa li va valer ser reconegut com el porter menys golejat del torneig.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163255" title="Quint Lutaci Catul el jove" nonfiltered="1516" processed="1512" dbindex="66518">
Quint Lutaci Catul el jove (Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus)  fou fill del cnsol Quint Lutaci Catul (Quintus Lutatius Q. F. Catulus). Va ser proscrit el 87 aC igual que el seu pare. 

Fou un dels caps dels aristcrates. El 78 aC fou cnsol junt amb Marc Emili Lpid. A la mort del dictador va resistir les pressions per derogar les seves lleis. Quan, a la primavera segent Lpid va marxar sobre Roma amb les restes de les milcies fidels a Mari, fou derrotat per Catul a la batalla del pont Milvi, desprs de la qual Lpid es va haver de refugiar a Sardenya on aviat va morir en l'intent d'organitzar una revolta. 

Catul encara que lleial al seu partit i als seus principis, va denunciar les prctiques corruptes del senat i el fet que tingus el dret exclusiu d'actuar com a jutge penal, i ho va manifestar clarament quan Pompeu va portar endavant la seva iniciativa per restaurar els privilegis dels tribuns i la seva qualitat de jutges sobretot en el cas de Verres (que d'aquesta manera no tenien esperances de sortir-se'n (70 aC). Es va oposar a les lleis Gabnia i Manlia (67 aC i 66 aC). La segona proposava poders molt amplis per un sol individu i el poble es va posar contra Catul per haver-si oposat.

El 65 aC fou censor amb Cras i es va oposar a convertir a Egipte en tributari de Roma. Durant la conspiraci de Catilina (63 aC) va donar suport a Cicer i va voler implicar en la revolta Juli Csar, segurament per venjana, ja que Csar l'havia derrotat en les eleccions a Pontfex Mxim. 

Quan Csar va esdevenir pretor el 62 aC va intentar privar Catul del seu crrec de comissionat per la restauraci del Capitoli que s'havia cremat durant la guerra civil (any 83 aC) i crrec que li havia donat Sulla quan encara vivia, per la moci no fou aprovada. Va morir el 60 aC.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163256" title="Cat (renom)" nonfiltered="1517" processed="1513" dbindex="66519">
Cat, llat Catus, era un renom que es donava a les persones astutes, sagaces i cautes. Es va donar com a renom a Sext Eli Pet, cnsol rom el 198 aC i com a cognom a Sext Eli, cnsol l'any 4.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163257" title="Cat Deci" nonfiltered="1518" processed="1514" dbindex="66520">
Cat Deci fou procurador de Britnia quan va esclatar la revolta contra els romans dirigida per Budicca. La seva avarcia i les extorsions comeses foren una de les causes de la revolta. Camalodunum fou assetjada pels britons i Suetoni Paulli, el llegat de la provncia, estava absent en una expedici a l'illa de Mona. Els colons van demanar ajut al governador que va poder enviar noms a 200 homes. Camalodunum va ser conquerida pel rebels i Pet Cerealis fou derrotat, i Cat va fugir alarmat cap a la Gllia. El va succeir com a procurador Juli Glassici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163258" title="Firmi Cat" nonfiltered="1519" processed="1515" dbindex="66521">
Firmi Cat (Firmius Catus) fou un senador rom, acusador d'Escriboni Libo Drus l'any 16. Uns anys desprs el 24, fou ell mateix condemnat pel senat al desterrament a una illa per  una falsa acusaci de traci (majestas) contra la seva germana, per Tiberi li va perdonar el desterrament i es va limitar a expulsar-lo del senat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163259" title="Cavarinus" nonfiltered="1520" processed="1516" dbindex="66522">
Cavarinus fou un cabdill del snons al que Juli Csar va fer rei del seu poble. Aviat fou enderrocat pels seus sbdits i obligat a fugir amb Csar. Desprs va seguir al conqueridor rom en la seva lluita contra Ambiorix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163260" title="Cavarus" nonfiltered="1521" processed="1517" dbindex="66523">
Cavarus (       ) fou el darrer rei dels gals establerts a Trcia i que per uns anys van estar cobrant tribut a Bizanci. El 219 aC amb la mediaci de Prsies I de Bitnia i de Rodes es va fer la pau entre els gals i Bizanci. 

Va morir en combat amb els tracis que finalment van aniquilar a tots els gals del pas. Polibi diu que va protegir als mercaders de l'Eux. El seu nom derivaria de pertnyer a la tribu dels cavars que vivien al Roine entre Aviny i Valena


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163261" title="Caucal de Quios" nonfiltered="1522" processed="1518" dbindex="66524">
Caucal de Quios (Caucalus, Kakalos,         ) fou un retric grec esmentat per Ateneu que diu que era germ del historiador  Teopomp de Quios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163263" title="Cebal" nonfiltered="1523" processed="1519" dbindex="66525">
Cebal (Cebalinus, Kebalnos,          ), germ de Nicmac, que va viure amb aparellament homosexual amb Dimnos (Dimnus), autor d'un complot contra Alexandre el gran el 330 aC. 

Cebel li va explicar el complot a Nicmac i aquest a Filotes que va decidir comunicar-ho el rei per va demorar dos dies i mentre Cebal li va comunicar a Metron, un patge reial, que immediatament en va informar a Alexandre.

La parella fou detinguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163264" title="Cebes de Tebes" nonfiltered="1524" processed="1520" dbindex="66526">
Cebes de Tebes (Kbes) fou un deixeble de Filolau el pitagric i de Scrates, dels que fou ntim amic. Digenes Laerci i Suides li atribueixen tres obres      ,       , i         , la primera de les quals es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163265" title="Cecedes d'Hermione" nonfiltered="1525" processed="1521" dbindex="66527">
Cecedes d'Hermione  (Ceceides, Kekedes) fou un poeta grec ditirmbic que Aristofnes considerava antiquat pel seu temps. s esmentat per Crat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163266" title="Ccrops" nonfiltered="1526" processed="1522" dbindex="66528">
Ccrops (Cecrops, Kkrops,       ), mtic primer rei de l'tica. 

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163268" title="Georgius Cedrenus" nonfiltered="1527" processed="1523" dbindex="66529">
Georgius Cedrenus (                  ) fou un monjo grec del segle XI que va escriure un treball histric anomenat                 , que es la histria del mon fins el 1057. Recull moltes llegendes absurdes i mostra de vegades un notable desconeixement de la histria. Probablement va plagiar una part de l'obra histrica de Joannes Scylitzes Curopalates.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163269" title="Ceioni" nonfiltered="1528" processed="1524" dbindex="66530">



Onomstica:

Ceioni Alb, notable rom;

Ceioni Bas, cnsol el 271;

Ceioni Postumi, pare de l'emperador Alb.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163270" title="Ceioni Alb" nonfiltered="1529" processed="1525" dbindex="66531">
Ceioni Alb (Ceionius Albinus) fou un notable rom, probablement parent de l'emperador Alb, que fou executat per ordre de Septimi Sever.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163271" title="Ceioni Bas" nonfiltered="1530" processed="1526" dbindex="66532">
Ceioni Bas (Ceionius Bassus) fou cnsol; podria ser el cnsol del 271 (ms probablement Pomponi Bas II), del 284 (cnsol sufecte) o fins i tot del 317. 

Flavi Vopisc conserva una carta del seu amic l'emperador Lluci Domici Aureli, respecte de la destrucci de la ciutat de Palmira.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163272" title="Ceioni Postumi" nonfiltered="1531" processed="1527" dbindex="66533">
Ceioni Postumi (Ceionius Postumius) fou un cavaller rom que fou el pare de l'emperador Dcim Clodi Ceioni Septimi Alb (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163273" title="Celer" nonfiltered="1532" processed="1528" dbindex="66534">


Onomstica:

Celer, cavaller rom del temps de Ner;

Celer, cavaller rom del temps de Domici ;

Celer, arquitecte rom;

Canini Celer, retric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163274" title="Celer (any 55)" nonfiltered="1533" processed="1529" dbindex="66535">
Celer fou un cavaller rom enverinat per Juni Sil per instigaci d'Agripina  la mare de Ner, durant el primer any del regnat d'aquest emperador el 55.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163275" title="Celer (finals segle I)" nonfiltered="1534" processed="1530" dbindex="66536">
Celer fou un cavaller rom del temps de Domici que fou executat acusat d'haver tingut relacions sexuals amb Cornlia, una verge vestal. Fins al darrer moment es va declarar innocent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163277" title="Celer (arquitecte)" nonfiltered="1535" processed="1531" dbindex="66537">
Celer fou un artista rom de considerable talent, que fou l'arquitecte del palau de Ner juntament amb Sever. Va fer tamb un canal entre el llac Avern i la desembocadura el Tber, per  la mort de l'emperador va impedir que aquest treball s'acabs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163278" title="Canini Celer" nonfiltered="1536" processed="1532" dbindex="66538">
Canini Celer (Caninius Celer) fou un retric grec, mestre de Marc Aureli i Luci Ver i que fou secretari de l'emperador Adri. Va escriure un llibre sobre l'art de la retrica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163279" title="Cels" nonfiltered="1537" processed="1533" dbindex="66539">


Onomstica:


Cels, sobrenom rom;

Cels, emperador rom;

Cels, filsof grec;

Cels, poeta epicuri ;

Cels Albionovat, secretari de Ner ;

Appuleu Cels, metge de Siclia;

Arrunti Cels, comentarista de Terncia;

Juli Cels, trib militar ;

Juli Cels, erudit grec del segle VII ;

Juventi Cels, jurista roma ;

Publi Juventi Cels, jurista rom ;

Publi Mari Cels, magistrat rom;

Luci Publici Cels, cnsol rom l'any 113;

Cels, fill de Paul de Nola;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163280" title="Cels (emperador)" nonfiltered="1538" processed="1534" dbindex="66540">
Cels (Celsus) fou un del trenta tirans esmentat per Trebelli Polli. En el dotz any de Gali el 265 el procnsol d'frica Vibi Passi, i el general de la frontera Lbia, Fabi Pomponi, van proclamar emperador a Cels que no havia passat del crrec de trib militar. Ni tenia robes pel seu nou crrec i es van haver d'usar les d'una esttua d'un deu.  Segons Polli fou enderrocat al cap de set dies pels habitants de Sicca que romanien lleials a Gali, i va morir i el seu cos fou devorat pels gossos. Unes monedes publicades per Goltzius l'esmenten com Tit Corneli, per sembla que no son autentiques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163282" title="Cels (poeta)" nonfiltered="1539" processed="1535" dbindex="66541">
Cels (Celsus) fou un poeta epicuri del temps del Antonins. Fou amic de Lluci. Se'l suposa autor del llibre que atacava el cristianisme titulat             , que fou contestat per Orgens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163283" title="Cels Albionovat" nonfiltered="1540" processed="1536" dbindex="66542">
Cels Albionovat (Celsius Albionovatus) fou el secretari de Tiberi Claudi Ner i amic d'Horaci. Va escriure diversos poemes i va compilar els d'altres poetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163284" title="Appuleu Cels" nonfiltered="1541" processed="1537" dbindex="66543">
Appuleu Cels fou un metge de Centuripa a Siclia, tutor de Valent i d'Escriboni Llarg que va viure al segle I. Se'l suposa autor de Herbarium seu de Medicaminibus Herbarum, que est escrit sota el nom d' Appuleius Barbarus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163285" title="Arrunti Cels" nonfiltered="1542" processed="1538" dbindex="66544">
Arrunti Cels (Arruntius Celsus) fou un antic comentarista de Terncia, que va viure a la segona meitat del segle IV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163286" title="Juli Cels" nonfiltered="1543" processed="1539" dbindex="66545">
Juli Cels (Iulius Celsius) fou un trib militar. Fou condemnat a mort sota l'emperador Tiberi i es va trencar el coll amb les cadenes de la pres, per escapar a la desgrcia d'una execuci pblica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163287" title="Juli Cels (erudit)" nonfiltered="1544" processed="1540" dbindex="66546">
Juli Cels (Iulius Celsius)  fou un erudit grec del segle VII que va escriure o compilar Julius Celsus Vir Clarissimus et Comes recensui, or Julius Celsus Constantinus V. C. legi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163288" title="Juvenci Cels" nonfiltered="1545" processed="1541" dbindex="66547">
Juvenci Cels (Iuventius Celsus) fou un jurista roma del segle II. Fou membre del consilium del consul Ducenus Verus, probablement consul sufecte. Fou clebre en el seu camp. El seu fill tamb fou un jurista de renom i portava el nom de Publi Juventi Cels.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163291" title="Publi Juvenci Cels" nonfiltered="1546" processed="1542" dbindex="66548">
Publi Juventi Cels (Publius Iuventius Celsus) fou un jurista rom fill de Juvenci Cels (Iuventius Celsus). Va nixer vers l'any 67. Va participar a una conspiraci contra Domici junt amb Nerva, per va convncer a l'emperador de la seva innocncia. Desprs fou afavorit per Nerva i Traj. Fou pretor vers el 101 i dues vegades consol, la primera no se sap quan i la segona el 129 junt amb Gai Neraci Marcel. Va estar al consilium d'Adri 

Va escriure el Digestorum Libri XXXIX, Epistolae, Quaestiones, Commentarii i Institutiones.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163293" title="Publi Mari Cels" nonfiltered="1547" processed="1543" dbindex="66549">
Publi Mari Cels (Publius Marius Celsus) fou un magistrat rom. Cnsol el 62 segons els Fasti, fou comandant de la Legio XV Pannonia que va participar amb Corbul en una expedici contra els parts.

Al morir Ner el 68 es va unir a Galba i era cnsol designat per no es clar si ja ho era per Ner o b ho fou per Galba. Quan les legions es van revoltar contra Galba, Cels va anar a Illria i va trobar als rebels a l' anomenat Prtic Vipsani, per no va poder apaivagar la revolta. 

La mort de Galba, que va seguir (69) va donar el poder a Ot, per Cels es va posar al seu servei i fou enviat junt amb Suetoni Paull i Anni Gal per oposar-se a les forces de Vitelli que avanaven cap a Itlia. Cels i els seus collegues van sortir victoriosos a la campanya del Po, prop de Placentia i Cremona on Cecina, el general de Vitelli fou derrotat. Tanmateix, desprs aquest va rebre ajut de Fabi Valent i Ot va ordenar arriscar una batalla que es va lliurar a Bedriacum i en la que Cels fou derrotat. 

Cels va passar llavors al servei de Vitelli i va poder entrar al consolat quan corresponia (calendes de juliol del 69) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163298" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA" nonfiltered="1548" processed="1544" dbindex="66550">


El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 s una competici de futbol organitzada per la UEFA. Es juga cada dos anys. Aquesta competici es juga desde 1978. Va ser precedida per una competici sub-23 del 1967 fins el 1970. El veritable campionat va comenar el 1972.

 Guanyadors .
 Guanyadors de la Challenge Cup sub-23  .



 Campions i Finalistes Sub-23 .



 Campions i Finalistes Sub-21 .
 



Palmars sub-21.



 Vegeu tamb .
UEFA;
Eurocopa de Futbol;
Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA;
Campionat d'Europa de Futbol sub-19 de la UEFA;

Enllaos externs.
 Competici a uefa.com;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163316" title="Motllura" nonfiltered="1549" processed="1545" dbindex="66551">

La motllura s un element decoratiu utilitzat en diverses obres artstiques, per, sobre tot, en arquitectura. Consisteix en un relleu o sortint d'acusat component longitudinal que conserva idntic perfil en tot el seu traat. s aquest perfil o secci transversal el que defineix i diferencia els mltiples tipus de motllures.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163341" title="Sant Miquel Arcngel" nonfiltered="1550" processed="1546" dbindex="66552">

Sant Miquel Arcngel que en hebreu:      , Micha'el o Mkh   l vol dir: Qui com Du? ; Grec:       , Mikhal; Llat: Michael Mchal; rab:        , Mikha'il) s segons la tradici cristiana i jueva el cap dels exrcits celestials i, per tant, prncep dels ngels.

Pels hebreus s el protector d'Israel i patr de la sinagoga, mentre que pels cristians el consideren com a patr i protector de l'Esglsia Universal i el primer dels set arcngels, aix com virrei del cel, acompanyant de les nimes a l'eternitat i el vencedor de Llucifer o el Dimoni. Per aquest fet en art se'l representa com un ngel amb armadura de general rom amenaant amb una espasa o llana a un drac o al dimoni.

Segons la tradici cristiana, l'arcngel es va aparixer a santa Joana d'Arc i a santa Margarita, aix com el 13 d'octubre de 1884 al Papa Lle XII, el qual experiment una visi en la que vei a Satans i els seus dimonis desafiant Du i com Sant Miquel i els seus exrcits sorgiren per esclafar i llenar a l'infern a les tropes infernals.

Podem trobar aquest arcngel en nombroses representacions artstiques, destacant-ne una esttua de bronze a lo alt del Castell Sant'Angelo de Roma. A ms a ms, el sant s patr d'inombrables poblacions i indrets.

La seva festivitat s el 29 de setembre.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163343" title="Marguerite Yourcenar" nonfiltered="1551" processed="1547" dbindex="66553">
Marguerite Yourcenar era el  pseudnim de la novellista francesa Marguerite Cleenewerck de Crayencour (Brusselles (Blgica), 1903 - Mount Desert Island (EUA), 1987). Malgrat nixer a Blgica, i ser ambds pares d'ascendncia flamenca, tenia la nacionalitat francesa. El 1947 va legalitzar el malnom literari com a nom legal. Va ser la primera dona membre de l'Acadmie franaise, el 1980.

 Primers anys .

Yourcenar va nixer a Brusselles (Blgica) i educada de manera privada a l'hisenda de son pare al nord de Frana. Sa mare, belga, va morir, als 10 dies de donar a llum Marguerite, a causa d'una peritonitis i de febra puerperal. Jeanne von Vietinghoff, amb cognom de soltera Bricou, filla d'un arquitecte belga, amiga de sa mare i escriptora, esdevingu la "mare somniada" de Marguerite. En tenir 8 anys, ja llegia Aristfanes i Racine, amb 10 anys son pare li enseny llat, als 12 grec antic.

 Carrera d'escriptora .

El 1929, Marguerite Yourcenar va publicar la seua primera novella, Alexis. La traductora Grace Fick li sugger d'anar als Nova York, on don classes de literatura comparada. El 1937 Grace i ella esdevingueren amants, relaci que acabaria amb la mort de Fick, el 1979, d'un cncer de mama.

El 1951 va publicar Memries d'Adri, la qual havia escrit amb pauses durant una dcada. Aquesta novella fou un xit immediat entre els lectors i la crtica literria, convertint-se en un clssic modern de la novella histrica. Yourcenar hi recrea la vida i mort d'un dels ms grans governants de l'Imperi rom, Adri, qui (en la ficci) escriu una llarga carta a Marc Aureli, el seu succesor i fill adoptiu. L'Emperador enraona sobre el seu passat, descrivint tant les seues fites com dissorts, el seu amor per Antinoo, i la seua filosofia particular. 

El 1980, Yourcenar va ser escollida com a membre de l'Acadmie franaise, si b ja pertanyia a l'Acadmia belga des del 1970. Va ser una de les escriptores en francs ms respectades, publicant diverses novelles, assajos, poemes, aix com 3 volums de memries, i traduint altres autores com Virginia Woolf, Henry James i Yukio Mishima.

Yourcenar va viure gran part de la seua vida a Petite Plaisance (Maine), ciutat on t un museu dedicat.

 Obres .
 Le jardin des chimres (1921);
 Alexis ou le trait du vain combat (1929);
 La nouvelle Eurydice (1931);
 Pindare (1932);
 Denier du rve (1934, revisat 1958 59);
 Moneda del somni, Edicions de 1984, ISBN 978-84-96061-75-0;
 La mort conduit l'attelage (1934);
 Feux (1936);
 Nouvelles orientales (1938);
 Contes orientals, Editorial Empries, ISBN 978-84-7596-210-8;
 Les songes et les sorts (1938);
 Le coup de grce (1939);
 Mmoires d'Hadrien (1951);
 Memries d'Adri, Grup 62, ISBN 978-84-96863-13-2;
 lectre ou La chute des masques (1954);
 Les charits d'Alcippe (1956);
 Constantin Cavafy (1958);
 Sous bnfice d'inventaire (1962);
 Fleuve profond, sombre rivire: les negros spirituals (1964);
 L'uvre au noir (1968);
 Obra negra, Proa, ISBN 978-84-8256-149-3;
 Yes, Peut-tre, Shaga (1969);
 Thtre, 1971;
 Souvenirs pieux (1974);
 Archives du Nord (1977);
 Le labyrinthe du monde (1974-84);
 El laberint del mn , Proa, ISBN 978-84-7739-573-7;
 Mishima ou la vision du vide (1980);
 Anna, soror... (1981);
 Comme l'eau qui coule (1982);
 Le temps, ce grand sculpteur (1984);
 Quoi? L'ternit (1988);

 Altres obres disponibles en catal .
 Amb els ulls oberts, Edicions B, ISBN 978-84-406-1433-9;
 Un home obscur un mat esplndid, Pags editors, ISBN 978-84-9779-262-2;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163345" title="L'Ansa" nonfiltered="1552" processed="1548" dbindex="66554">


L'Ansa (o l'Ansa-Sobrarb; en aragons L'Ansa-Sobrarbe, i oficialment Ansa-Sobrarbe/L'Ansa Sobrarbe) s un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Arag.

 Geografia .

 Situaci .
La vila est situada a l'alt Pirineu d'Osca, a la comarca del Sobrarb. s la capital comarcal i histrica, la de l'antic comtat i posterior regne del Sobrarb.

 Geografia urbana .

El seu nucli original, que s'emplaa en un promontori sobre la uni del Cinca i l'Ara, est format per dos carrers gaireb parallels, el carrer Major i el de Dalt, i per la plaa Major, que se situa a continuaci del castell i aquest enfront de l'esplanada on la llegenda situa el miracle de l'aparici de la creu de foc que va donar la victria a les tropes cristianes sota el comandament del rei Garc Ximnez. Amb clara distribuci medieval, est declarat Conjunt Histricoartstic des de 1965.

 Entitats de poblaci .

Sota la denominaci dAnsa-Sobrarbe s'integren la prctica totalitat de les petites poblacions que l'envolten. El nucli principal del municipi s la vila de l'Ansa, a la qual s'han associat els nuclis poblacionals d'Arcusa, Arro, las Bellostas, Camporrotuno, Castejn de Sobrarbe, Castellazo, Coscojuela de Sobrarbe, El Coscollar, Gerbe, Gribal, Guaso, Jabierre de Olsn, Latorre, Latorrecilla, Mondot, Morillo de Tou, Olsn, La Pardina, Pales de Sarsa, Santa Mara de Buil i Sarsa de Surta.

 Histria . 
 

 Edat mitjana .

Encara que la llegenda situa el naixement de l'Ansa en la conquesta de la plaa per les tropes del rei Garc Ximnez el 724 grcies al miracle de la creu de foc (des del segle XVI hi ha una creu al lloc on suposadament van ocrrer els fets), altres fonts apunten que els musulmans no van arribar a establir-se en aquestes terres. 

El 1124, el rei Alfons I va atorgar la Carta de poblament per la qual es beneficiaven els seus habitants del fur de Jaca. 

 Segle XX .

La prdua d'importncia de la comarca del Sobrarb va dur a una relaxaci de l'activitat de l'Ansa, que es va mantenir en un estat de subsistncia fins a principis del segle XX, quan les activitats tradicionals es van veure pertorbades amb els plans de construcci de diferents preses i pantans, i altres sistemes hidrulics, destinats a la producci d'electricitat i al subministrament d'aigua per a les planes de l'Ebre. 

Aquesta activitat va dur a l'expropiaci i prdua de les millors terres de cultiu de les valls i a l'emigraci de la seva gent. Molts dels pobles vens van veure com desapareixien la totalitat dels seus habitants i en uns altres com aquests disminuen drsticament. Aix va dur que passessin a dependre de l'ajuntament de l'Ansa.

La limitaci de recursos de tot tipus a causa de la baixa densitat de poblaci i la complicada orografia provoquen una crisi important a mitjan segle XX. Aquesta crisi va ser superada mitjanant el recurs turstic i la florida del turisme rural i natural.

La creaci de diversos parcs nacionals i naturals, primer el Parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut, seguit d'uns altres com el de la Serra de Guara, i l'afici a la muntanya i als esports d'aventura es van convertir en l'activitat econmica ms rellevant.

 Monuments .


El nucli urb original de l'Ansa s en si mateix un monument digne de visitar, tal com es va reconixer en la seva declaraci de Conjunt Histricoartstic. Hi destaquen: 

 El castell de l'Ansa (segles XI-XVII) va formar part de la lnia de defensa dels territoris cristians (lnia que s'estenia fins a Abizanda), i es va convertir en l'embri de la vila, que en temps de l'edat mitjana va ser emmurallada, i es va convertir en la capital del regne del Sobrarb que va pertnyer al regne de Njera-Pamplona (abans que aquest dons lloc al Regne de Navarra) i desprs s'integrs en el regne d'Arag. ;
L'edifici conserva molt pocs elements de la construcci original romnica, si b destaca la Torre del Tinent, de planta pentagonal, avui convertida en un EcoMuseu. Amb un gran pati d'armes i un portal que s'obre a la plaa Major. 

 L'esglsia parroquial de Santa Maria, romnica, iniciada en el segle XI i finalitzada el segle XII. Es va consagrar el 1181. De senzilla portada de quatre arquivoltes recolzades en altres tants parells de columnes de capitells llaurats. Des de l'interior del temple d'nica nau amb volta de mig can apuntat s'accedeix a la cripta i al claustre, ambds de gran inters. La cripta compta amb 18 columnes i capitells. La seva torre, de dimensions niques en el romnic aragons, amb sageteres per a la defensa, s'ala entre les cases del poble i domina l'entorn. ;

Consta de quatre pisos diferenciats, un dels quals, el tercer, destinat a campanar. El claustre, totalment irregular, s un exemple d'adaptaci al medi. En l'interior es pot admirar l'obra de l'absis realitzada en tova de color vermell. La volta s de forn i t l'eix lleugerament desviat del de la nau. s curis l'esment del cambra de l'oli, antiga sagristia, que va servir per a la recollida de les donacions d'oli per als llums fets pels vens. 

 La casa de Bielsa, del segle XVI o XVII, amb unes finestres que destaquen de les construccions de l'entorn. ;

 La casa Arnal, del segle XVI, exemple d'edificaci tpica de la comarca, amb les seves portades i reixes. El concepte de casa no abasta nicament l'edifici fsic, sin que s'estn a les propietats familiars i als membres que componen la famlia o hi conviuen. ;

 La plaa Major, presidida per l'edifici de l'Ajuntament i oberta al castell, s'envolta per porxades en ambds costats. En aquestes porxades se situen sengles premses comunitries en les quals on es premsava el ram. ;

 Festes .
 19 de gener, vesprada de Sant Sebasti, fogueres. ;
 20 de gener, celebraci de Sant Sebasti. ;
 Primer cap de setmana de setembre de cada dos anys: representaci de La Morisma, teatre popular que recrea la reconquesta de la vila per part dels exrcits cristians, ajudats segons la llegenda per l'aparici d'una creu de foc. ;
 14 de setembre, festes majors en honor a l'exaltaci de la creu. ;

 Enllaos externs . 

 Ajuntament de l'Ansa ;
 Vila de l'Ansa ;
 L'Ansa ;
 La Morisma de l'Ansa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163347" title="Jaume Balmes i Urpi" nonfiltered="1553" processed="1549" dbindex="66555">


Jaume Lluci Balmes i Urpi (Vic, 28 d'agost de 1810 - Barcelona, 9 de juliol de 1848) fou un filsof i teleg catal. 

s un del personatges ms coneguts de Catalunya, a quasi totes les poblacions hi ha un carrer que porta el seu nom, per les seves obres i aportacions sn ms desconegudes ara que durant la seva poca.

Estudi al Seminari de Vic, i es va doctorar en teologia a la Universitat de Cervera. Es va installar a Barcelona on dirig la revista La Sociedad i public "Consideracions poltiques sobre la situaci" amb gran xit. Viatj per Anglaterra i Frana. L'any 1845 es trasllad a Madrid on fund el diari El Pensamiento de la Nacin. Va veure amb escepticisme les possibilitats de triomf de les reivindicacions nacionals catalanes. Mor de tuberculosi l'any 1848.

Obres.

Entre altres:

 Filosofa fundamental;
 Filosofa elemental;
 La religi demostrada a l'abast dels nens ;
 Cartes a un escptic ;
 Observacions sobre els bns del clergat ;
 El protestantisme comparat amb el catolicisme en les seves relacions amb la civilitzaci europea ;
 Consideracions poltiques sobre la situaci d'Espanya ;
 El criteri;

 Enllaos externs.
Jaume Balmes a la Gran Enciclopdia Catalana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163352" title="Festa tradicional d'inters nacional" nonfiltered="1554" processed="1550" dbindex="66556">
La Generalitat de Catalunya, a travs del Catleg del Patrimoni Festiu, reserva la denominaci de festa tradicional d inters nacional a les celebracions recuperades, reconstrudes o de nova creaci, sempre a partir d uns antecedents transmesos de generaci en generaci i amb una trajectria mnima de 25 anys de celebracions ininterrompudes, que hagin assolit carcter identitari en les comunitats que sustenten les festes i que tinguin una projecci nacional.

 Festes declarades Festa tradicional d'inters nacional.

 Aplec del Cargol de Lleida;
 Ball del Sant Crist de Salom;
 El Carnaval de Vilanova i la Geltr;
 El Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm;
 Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornell de Terri;
 Festa de les Enramades d'Arbcies;
 Festa de les Enramades de Sallent;
 Festa de les falles a Isil;
 Festa del Pi de Centelles;
 Festa dels Raiers de La Pobla de Segur;
 Festa dels Traginers de Balsareny;
 Festa Major de Castellterol;
 Festa Major de Grcia;
 Festa Major de Reus;
 Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges;
 Festa Major de Sant Feliu de Pallerols;
 Festa Major de Vilafranca del Peneds;
 Festes de Santa Tecla de Tarragona;
 Festes decennals de la Mare de Du de la Candela de Valls;
 Festes del Tura d'Olot;
 Fira de la Candelera de Molins de Rei;
 La Passi d'Esparreguera;
 La Passi d'Olesa de Montserrat;
 La Patum de Berga;
 Process del Sant Enterrament de Tarragona;
 Process i Dansa de la Mort de Verges;

Referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163355" title="Carnaval de Vilanova i la Geltr" nonfiltered="1555" processed="1551" dbindex="66557">
El Carnaval de Vilanova s una celebraci de forta arrel tradicional, amb influncies vuitcentistes i que cont una diversitat extraordinria de tipologies carnavalesques: pats, batalles, danses, disfresses, comparses, cors satrics, etc., i tot amb una participaci popular massiva. A diferncia dels altres carnavals, el de Vilanova i la Geltr (Garraf) es caracteritza per una profunda crtica social ms que pel simple de fet de llur carrosses i vestits.

 La Festa . 
Declarada Festa Tradicional d'Inters Nacional el 1985, s una celebraci d'arrel tradicional i de participaci popular multitudinria, que generalment cau a mitjans de febrer. s un carnaval ms satric que de llument (en contrast amb el de Sitges), on la disbauxa dels seus vens surt a la llum a l'empar de la dita "Per Carnaval, tot s'hi val!".

T un preludi, el dissabte abans del Dijous Gras, quan se celebra el tradicional Ball de Mantons, per comena de deb el Dijous gras, quan se celebra l'pat ritual, la xatonada, que sol acabar-se amb una empastifada de merenga entre comensals. El divendres se celebra l'Arrivo, una cercavila de mscares agrupades per societats que surten a rebre al rei Carnestoltes. Dissabte s el dia del Moix Foguer (una mena d'ocell hum untat de mel i revestit de plomes que apareix i desapareix de dins una caixa) i dels mascarots (mscares individuals, lliures de tota disciplina de grup) que es passegen per la ciutat procurant de conixer els altres i de no ser reconeguts.

El dia central i ms emblemtic s el diumenge de Carnaval, quan Vilanova s'omple de comparses: una desfilada de parelles (unes sis mil) arrenglerades darrere la bandera de la societat corresponent. Les comparses passen saltant al ritme d'una marxa militar popularitzada (El Turuta, de Romn de San Jos) i tirant caramels a la gent dels balcons i del carrer i a les altres comparses que es troben. Finalment, conflueixen totes a la plaa de la Vila, on es fan, de primer, les passades de llument i, desprs, les batalles de caramels. A la tarda es ballen les tradicionals Danses de Vilanova. Durant tot el dia el noi vesteix una barretina i una americana o un mocador i faixa (el vestuari canvia en cada societat) i les noies un mant de Manila, clavells al cap i faldilla.

Dilluns de Carnaval surten els Cors de Carnestoltes (mascarades que canten lletres irniques, humorstiques o simplement gracioses), el dimarts surt la comparsa del Vidalot, i el Dimecres de Cendra es clausura el Carnaval amb l'Enterrament de la Sardina.

 La setmana .
 Dissabte anterior a Dijous Gras, al vespre: Ball de mantons;
 Diumenge segent al Ball de Mantons: Competncies Msicals;
 Dijous Gras:
 A la tarda: Merengada: Guerra de merenga per la canalla.
 A la nit: Xatonada en les diverses entitats, amb merengada final entre elles.
 Divendres, al vespre: L'Arrivo;
 Dissabte:
 Al mat: Competicions esportives, xocolatada popular...
 A la tarda: Arribada del Caramel. El rei del carnaval per als infants de la ciutat.
 Al vespre: Moix Foguer;
 A la nit: Ball de Mascarots;
 Diumenge:
 Al mat: Les Comparses de Vilanova;
 A la tarda: Les Danses de Vilanova i el Ball del Comparser.
 Dilluns:
 A la tarda: El Vidalet;
 Al vespre-nit: Els Cors de Carnestoltes;
 Dimarts, a la nit: El Vidalot;
 Dimecres de Cendra:
 Tarda: despulles del Rei carnestoltes.
 Nit: Enterro de la Sardina;

 Federaci d'Associacions pel Carnaval .
Actualment la festa est coordinada i organitzada per la junta de la FAC (Federaci d'Associacions pel Carnaval), que s escollida per la cinquantena d'entitats de la ciutat que la formen: ABBS Teresa Carulla, A.E. Talaia, Agrupaci de Balls Populars, Amics Voramar, Annim Vilanov, Associaci dels Tres Tombs, Associaci de Vens del Centre Vila, Associaci de Vens de la Collada, Associaci de Vens de la Geltr, Associaci de Vens de la Plaa de la Sardana, Societat de Botiflers de Vilanova, Agrupaci de Balls Impopulars i poc concorreguts de Vilanova, Associaci de Vens de Sant Joan, Associaci de Vens del Tac, Associaci de Vens del Mol de Vent, Ball d'Enveja, Bordegassos de Vilanova, Can Pistraus, Can Sandlia, Crcol Catlic, Club Nutic Vilanova, Club Tennis Vilanova, Confraria de Pescadors, El Guixot, El Tast, Els Borregos de Vilanova, Els Boters de Mar, Els Pirates de la Costa del Garraf, Els Poca-Soltes, Endimari, Entitat Carnavalesca Martims, Falcons de Vilanova, Foment Vilanov, La Castanya, La Cova, La Disbauxa Vilanovina, La Fita, La Fundaci EB Vilanova, La Gresca, La Medusa, La Nyora, La Pitonga, La Puput, La Uni Vilanovina, Moto Club Penya Motorista Vilanova, Olmpic FC, Orfe Vilanov, Penya Barcelonista Vilanova, Penya Filatlica, SEPC La Gavina, Societat Cultural i Recreativa La Gran Penya, Societat Sardanista Dansaires Vilanovins. 

Aquesta manera d'organitzar el Carnaval de Vilanova, a travs de la FAC, el converteix en l'nic que s organitzat per la societat civil.

Vegeu tamb.
Comparses de Vilanova;

 Enllaos externs .
 Web del Carnaval de Vilanova;
 FAC Federaci d'Associacions pel Carnaval;
 Vdeo del carnaval del 1993;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163369" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2006" nonfiltered="1556" processed="1552" dbindex="66558">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 2006 va comenar a l'agost de 2004. El 15 de desembre de 2005, Portugal va ser escollida com a amfitri per a la fase final de la competici, que va tenir lloc des del 23 de maig fins el 4 de juny de 2006. 

La selecci dels Pasos Baixos va guanyar a la d'Ucrana per 3-0 a la final i va guanyar el campionat per primera vegada.

A la fase final del torneig hi ha dos grups de 4 seleccions, on els primers i els segons de cada grup passen a semi-finals.

El sorteig per la fase final va tenir lloc el 8 de febrer de 2006.

 Classificaci .
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2006 (Classsificaci);

 Seus .
 Estdio Municipal de gueda, gueda;
 Estdio Municipal de Aveiro, Aveiro;
 Estdio Cidade de Barcelos, Barcelos;
 Estdio Municipal de Braga, Braga;
 Estdio D. Afonso Henriques, Guimares;
 Estdio do Bessa, Porto;

 Seleccions .
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2006 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.;
Els jugadors nascuts desprs del 1 de gener 1983 van poden jugar.

 Fase final .
 Grup A .


----

 Grup B .


----

 Semi-finals .

----

 Final .


 Resultat .


 Millors jugadors .


Golejadors;


Equip del Torneig segons la UEFA ;



















 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163370" title="Educaci preescolar" nonfiltered="1557" processed="1553" dbindex="66559">
L'educaci preescolar, a vegades anomenada maternal o infantil, s aquella que es dna abans de l'inici de l'educaci primria o l'ensenyament obligatori). Comprn els primers ensenyaments formals de l'infant, incloent el coneixement del propi cos, la relaci amb els altres i les activitats mentals importants per seguir estudis. En aquesta etapa es treballa de forma globalitzada i t un paper determinant el joc. La importncia d'aquesta etapa rau en el seu possible carcter compensatori de les desigualtats familiars culturals, en el paper atorgat a la socialitzaci i en el foment de les capacitats dels nens i nenes (es creu que els primers anys de vida sn els ms proclius a l'estimulaci)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163371" title="Llista de seleccions del Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2007" nonfiltered="1558" processed="1554" dbindex="66560">
Seleccions del Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2007.

Blgica.


Pasos Baixos.


Islndia.


Ucrana.


Alemanya.


Frana.


Anglaterra.


Espanya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163383" title="Simulador de vol" nonfiltered="1559" processed="1555" dbindex="66561">


Un simulador de vol s un sistema que intenta replicar, o simular, la experincia de volar una aeronau de la forma ms precisa i realista possible. Els diferents tipus de simuladors de vol van des dels videojocs fins les rpliques de cabines en mida real muntades en accionadors hidrulics (o electromecnics), controlats per sistemes moderns informatitzats.

Els simuladors de vol sn molt utilitzats pe r l'entrenament de pilots en la industria de l'aviaci, l'entrenament de pilots militars, simulaci de desastres o errors en vol i desenvolupament d'aeronaus.

 Histria .

A causa que els vols reals sn perillosos pe a pilots sense un entrenament previ, des dels primers dies de l'aviaci, diversos esquemes van ser usats per a que els pilots pugessin sentir la sensaci de volar sense estar realment a l'aire. Per exemple el "Sander Teacher" va ser un avi complet muntat en una articulaci universal que era orientat cap el vent amb capacitat de girar i de inclinar-se lliurement. Un altre simulador de vol dels primers dies va ser desenvolupant al 1910 a partir d'un barril muntat en un marc.

Un gran nombre de dispositius electromecnics van ser provats durant la Primera Guerra Mundial i posteriorment. El ms conegut s el "Link Trainer", el que al 1930 noms simulava moviments mecnics, encara que posteriorment se li van incloure instrumentaci i va ser utilitzat per alguns pasos durant la Segona Guerra Mundial i fins i tot desprs.

El "Celestial Navigation Trainer" de 1941 va ser una gegantina estructura de 13,7 metres capa d'acomodar a dins una tripulaci sencera d'un bombardejador per aprendre com volar en missions nocturnes. El 1940 els ordinadors analgics van ser utilitzats per resoldre les equacions de vol, fent lloc als primers simuladors electrnics.

El 1948, Curtiss-Wright va fer un simulador per l'Stratocruiser de Pan American, el primer simulador de vol complet utilitzat per una lnia aria. Tot i que no s'havia simulat moviment ni vistes exteriors, la cabina sencera i els seus instruments funcionaven de forma que la tripulaci el va trobar molt efectiu. A partir d'aquell moment els sistemes de moviment van arribar i es van installar a finals dels anys 50.

Els primers sistemes "full motion" solien simular el terreny usant un model de terreny i fent elevar una cmera sobre aquest amb la mateixa posici en el qual se suposa que devia estar l'aeronau. El resultat eren imatges projectades en un televisor. Naturalment l'rea simulada era molt petita i habitualment es limitava als voltants de l'aeroport. Un sistema similar que van utilitzar els militars per simular bombardejos. L's de computadores digitals per la simulaci de vol va comenar en els anys 60. 

El 1954 General Precision Inc., posteriorment part de Singer Corporation, va fer un simulador amb moviment el qual contenia una cabina a dins d'un marc metllic. Aquest simulador proporcionava 3 graus d'inclinaci; davant-darrere, esquerra-dreta i amunt-avall, per el 1964 va millorar i van aparixer versions ms compactes que van incrementar a 10 graus. El 1969 van ser desenvolupats simuladors de lnia aria amb actuadors hidrulics controlant cada eix de moviment. Els simuladors van comenar a ser construts amb sis eixos de moviment (davant-darrere, esquerra-dreta i amunt-avall pels moviments angulars i moviments horitzontals, verticals i laterals). A partir del 1977, els simuladors de lnia aria van comenar a adoptar les noves cabines on les computadores estaven installats en l'interior d'aquestes.

A partir d'aquest moment els majors avanos es van realitzar en tecnologies de visualitzaci. El 1972 Singer va fer una lent policromada utilitzant un mirall esfric que projectava les vistes de l'exterior de la cabina. Aix va millorar substancialment la sensaci de vol. No obstant aix, noms oferia un camp de visi de 28 graus. El 1976 es va introduir les imatge enfocades. Cap els 80 les imatges projectades d'alta definici es van convertir en l'estndard dels simuladors de lnia aria.

 Simuladores moderns .

Avui en dia, hi ha diverses categories de simuladors de vol utilitzades per a l'entrenament de pilots. Aquestes categories van des de simples sistemes d'entrenament fins a simuladors de vol amb 6 angles de moviments. Hi ha tamb variacions menors entre aquestes categories per proveeixen les mateixes capacitacions essencials.

Contrriament a la creena popular, avui en dia els simuladors moderns no sn tan utilitzats per a l'entrenament de pilots en com volar, com per a ensenyar al pilot procediments normals i d'emergncia en ple vol. Utilitzant els simuladors, els pilots poden practicar situacions que no poden ser practicades de forma segura en una aeronau real. Aquestes situacions inclouen despreniments de superfcies de vol i prdues completes de potncia. Avui en dia les aeronaus estan basades en sistemes complexos de computadores i per a poder-les operar de forma eficient els pilots han de posseir un bon nivell tcnic aix com habilitats de pilotatge.

La majoria de les institucions governamentals, com la nord-americana Administraci Federal d'Aviaci (FAA) classifiquen cada categoria de similar. Aquestes institucions reguladores sn necessries per a certificar les caracterstiques dels dispositius. Els pilots comercials nord-americans poden anotar-se les hores de vol requerides nicament en simuladors certificats per la FAA. Perqu un simulador sigui certificat ha de demostrar que les seves caracterstiques de vol coincideixen amb les de l'avi que est sent simulat. Els requeriments a provar estan detallats en les guies denominades Guies de Test d'Aprovaci (ATG) o Guies de Test de Qualificaci (QTG).

Els entrenadors del sistema sn usats per a ensenyar als pilots com operar apropiadament diversos sistemes de l'aeronau. Habitualment no sn usats per a ensenyar a volar ni per a entrenament de procediments d'emergncia. Una vegada els pilots es familiaritzen amb els sistemes operacionals es realitza la transici als entrenadors de procediments de cabina o CPT. Aquests sistemes fixos sn cpies exactes d'una aeronau i sn usades per a entrenar a les tripulacions de vol en procediments normals i d'emergncia. Aquests reprodueixen l'entorn atmosfric en el qual l'aeronau volar, simulant vents, temperatures i turbulncies. Els CPT simulen tamb la varietat de sons provocats per l'aeronau com per exemple els motors, trens d'aterratge i altres sons. Alguns sn equipats amb sistemes visuals. Malgrat tot aquests no sn equipats amb sistemes que simulin els moviments de l'aeronau.

Un full motion Simulator (simulador de moviment complet) o full-flight Simulator, duplica tots els aspectes d'una aeronau i el seu entorn, incloent els moviments bsics de l'aeronau. Aquest tipus de simuladors poden generar sacsejades momentnies de manera que els seus ocupants en el simulador han de cordar-se els cinturons dels seients tal com farien en una aeronau real. Ats que el moviment de qualsevol simulador s molt ms restrictiu que els moviments d'una aeronau real, el sistema de moviments no calca els moviments i actitud de l'avi. En lloc d'aix realitza els anomenats senyals de moviment les quals enganyen les sensacions del pilot i li fan creure que est volant. Per a poder fer aix apropiadament, el coneixement dels rgans dels sentits de l'sser hum, particularment del sistema vestibular, s emprat extensivament. Aix converteix a la simulaci de vol en un rea de coneixements intensius.

Els simuladors de vol sn extensament utilitzats en investigaci en diverses rees aeroespacials, particularment en la dinmica de vol i en la interacci home-mquina. Tant simuladors estndard com especficament construts per a investigaci s'utilitzen per a aquest propsit. El rang va des de la gamma ms simple, semblant als videojocs, fins als dissenys especfics i extremadament cars com LAMARS, installats en la base Wright-Patterson Air Force. Ohio, el qual permet 5 angles de moviment i un sistema visual amb ms de 180 graus de camp de visi en totes adreces.

Molts simuladors sn equipats tamb amb funcionalitats que sn utilitzades pels instructors. Aquestes sn conegudes com Instructor Operador Stations (IOS). En el IOS, un instructor pot rpidament crear qualsevol normal o anormal situaci en l'aeronau simulada o en el seu entorn exterior simulat. Aix pot ser des de foc en els motors, mal funcionament en el tren d'aterratge, fallades elctriques, tempestes, llamps, riscos de collisions amb altres avions, pistes d'aterratge relliscoses, fallades en els sistemes de navegaci fins a altres incomptables problemes amb els quals la tripulaci ha de familiaritzar-se per a saber com actuar.

Molts simuladors recents permeten a l'instructor controlar el sistema des de la cabina o des d'una consola al costat del seient del copilot o simplement ajustar certs instruments, de forma particular (per exemple introduint un codi de transpondedor especfic) permetent-los programar certs escenaris usant l'interfcie de la cabina. Aix permet l'entrenament d'un sol pilot en una aeronau que requereix una tripulaci de dues persones, permetent a l'instructor actuar com a segon.

En el passat els full motion fligh simulators eren unitats amb moviments hidrulics que costaven diversos milions de dlars usades en grans centres d'entrenament com el FlightSafety Internacional. Actualment els avanos en moviments usant dispositius elctrics han perms que els moviments simulats siguin utilitzats de forma econmica en simuladors de petites aeronaus, incloent aeronaus monomotor de pist en centres d'entrenament com el Flight Level Aviation.

Els simuladors de vol sn un element essencial individualment en cada pilot i en l'entrenament de la tripulaci de vol. Estalvien temps, diners i salven vides. 

 Simuladors de vol a casa .


Davant la popularitat d'aquests sistemes es van comenar a desenvolupar programes per a ordinadors personals que fessin la mateixa funci. Aquests videojocs van ser els iniciadors del gnere de la simulaci i encara avui tenen molt xit.

Els videojocs simuladors de vol peremeten pilotar avions, helicpters i qualsevol altre vehicle que voli. Com que el gnere va tenir molt bona acceptaci ben d'hora en van esdevenir dos subgnres ms: els simuladors de vol de combat i els simuladors de vol per l'espai.

Simuladors creats per particulars.
En els ltims anys, amb el llanament d'ordinadors potents i alhora barats, hi ha gent que ha volgut intentar crear els seus propis simuladors de vol amb una gran varietat de tipus d'aviaci, posant diversos panells i pantalles i collocant tots els mecanismes per simular de forma ms realista, i molts d'ells fets a una mida real del que podria ser una cabina real.

El principal problema dels sistemes simuladors creats per particulars a casa es trobar un programari i maquinari adient per la navegaci GPS que pot ser tamb usat pels pilots que entrenen i tamb les interfcies en qu simular. Per fer aix ms fcil, divertit i d'utilitat, aquesta web ensenya un mapa de simulaci pel GPS.  

Alguns d'aquests tipus de simuladors sn provets per paquets de programari ja que aix s millor distribuir-los.

 Vegeu tamb .
Videojoc simulador de vol;
Simulador;
Simulador de vol per l'espai;
Simulador de tren;

 Enllaos externs .

 Histria sobre els simuladors de vol ;
 Catalonian Airlines a VATSIM's Virtual Airline   ;
 Clickair Virtual   Lnia aria virtual  ;
 American Flight Airways lnies aries virtuals  Latin America   ;
 TAME Virtual -  Lnia aria Virtual de l'Ecuador  ;
 Sky Airline Virtual -  Sky Airline versi virtual   De moment tancada.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163384" title="Renate Dorrestein" nonfiltered="1560" processed="1556" dbindex="66562">
Renate Dorrestein (Amsterdam, 25 de gener de 1954) escriptora, periodista i feminista neerlandesa. 

Va comenar com periodista a la revista Panorama i va publicar la seva primera novella (Buitenstaanders) el 1983. El sucidi de la seva germana ha tingut una gran influncia en la seva obra.

Bibliografia.
 1983 - Buitenstaanders ;
 1985 - Vreemde streken ;
 1986 - Noorderzon ;
 1987 - Een nacht om te vliegeren ;
 1988 - Korte metten ;
 1988 - Het perpetuum mobile van de liefde ;
 1989 - Vr alles een dame ;
 1991 - Het hemelse gerecht ;
 1992 - Ontaarde moeders ;
 1993 - Heden ik ;
 1994 - Een sterke man ;
 1996 - Verborgen gebreken - film de 2004 (, ) de la  Paula van der Oest);
 1997 - Want dit is mijn lichaam;
 1998 - Een hart van steen ;
 2000 - Het geheim van de schrijver ;
 2001 - Zonder genade  ;
 2003 - Het duister dat ons scheidt ;
 2004 - Zolang er leven is;
 2006 - Mijn zoon heeft een seksleven en ik lees mijn moeder Roodkapje voor;
 2007 - Echt sexy;

Premis.
Annie Romein , 1993

Enllaos externs.
Web oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163388" title="Hanni Ossott" nonfiltered="1561" processed="1557" dbindex="66563">
Hanni Ossott (Caracas , 14 de febrer de 1946 - 31 de desembre de 2002) poeta, traductora i crtica veneolana. Es va llicenciar a la Universidad Central de Venezuela, d'on tamb va ser professora. Va traduir obres del Rilke o de l'Emily Dickinson.

 Bibliografia .
Hasta que llegue el da y huyan las sombras (1983);
El reino donde la noche se abre (1986);
Plegarias y penumbras (1986);
Cielo, tu arco grande (1989);
Casa de agua y de sombras (1992) ;
El circo roto (1993).
Premis.
Premio Jos Antonio Ramos Sucre;
Premio Lazo Mart;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163390" title="Illa de Banks" nonfiltered="1562" processed="1558" dbindex="66564">

L'illa de Banks (en angls Banks Island) s una de les illes rtiques del Canad, situada a la regi d'Inuvik, als Territoris del Nord-oest. A l'est, l'estret del Prncep de Galles la separa de l'illa Victria, mentre que, al sud, el golf d'Amundsen la separa del continent americ. A l'oest est banyada per la mar de Beaufort. Al nord-est, l'estret de McClure la separa de les illes del Prncep Patrick i de Melville. Les seves coordenades geogrfiques sn 73 0' N i 121 30' W.

Fou batejada amb el seu nom actual el 1820 per l'explorador britnic William Parry en honor del naturalista i botnic Joseph Banks. Amb tot, durant l'exploraci que Robert McClure (1850-1854) va fer per la regi, als mapes l'illa era cartografiada com a Baring Island.

L'illa de Banks t una superfcie de 70.028 km, cosa que la fa la 24a ms gran del mn i la cinquena ms gran del Canad; t uns 380 km de llarg, i la part ms ampla, situada a l'extrem septentrional, fa uns 290 km. La mxima altitud es troba al sud de l'illa, al Nelson Head (610 m). 

L'nic nucli de poblaci permanent, de l'tnia inuvialuit, s Sachs Harbour o Ikhuak, a la costa sud-occidental, amb 114 habitants el 2001. El 1961 el govern federal canadenc hi va crear dues reserves d'ocells migratoris. L'illa no t arbres, i la planta ms alta, l'anomenat salze rtic, habitualment no fa ms de 10 cm.

Els paisatges de l'illa estan conformats per la tundra, un bioma terrestre amb hiverns extremadament freds. Hi viuen dos teros de la poblaci mundial de l'oca de les neus. La fauna est representada tamb per caribs, ssos blancs, bous mesquers i ocells com ara merles i orenetes. 

A l'extrem nord de l'illa hi ha el Parc Nacional d'Aulavik, que ocupa 12.274 km. All hi ha la ms gran concentraci de bous mesquers del mn i hi viu el carib de Peary, una espcie en perill d'extinci. El parc s travessat pel riu Thomsen, el riu navegable (per canoa) ms septentrional de l'Amrica del Nord. La perdiu blanca i els corbs sn els nics ocells que hi viuen durant tot l'any, tot i que sn 43 les espcies que passen alguna temporada en aquesta regi de l'illa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163391" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2006 (Seleccions)" nonfiltered="1563" processed="1559" dbindex="66565">
Seleccions del Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2006.

.
Seleccionador: Flemming Serritslev

























.
Seleccionador: Rene Girard

























.
Seleccionador: Dieter Eilts

























.
Seleccionador: Claudio Gentile

























.
Seleccionador: Foppe de Haan

























.
Seleccionador: Agostinho Oliveira

























.
Seleccionador: Dragomir Okuka

























.
Seleccionador: Alexei Mikhailichenko

























Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163402" title="Ch" nonfiltered="1564" processed="1560" dbindex="66566">
La ch s un grafema que t vries funcions en diverses llenges.

En catal.
En catal, ch s una grafia antiquada que encara avui es troba residualment en posici final de certs cognoms i que equival al grafema c de l's general: Blanch, Antich, March en lloc de Blanc, Antic, Marc. Abans que Pompeu Fabra fixs l'ortografia catalana a l'inici del segle XX, la ch s'usava feqentment en posici final de mots nombrosos: conech, magnfich, llach en lloc de conec, magnfic, llac.

En altres llenges.
Valor .
En certes llenges com ara l'itali i el romans, ch representa el s  (consonant oclusiva velar sorda) per es plaa noms davant de les vocals e, i (el mateix s  es nota c en les altres posicions).

Valor .
En moltes llenges com ara l'angls, l'occit, l'aragons, el gallec o el castell, ch equival al grafema catal tx i representa el s  (consonant africada dentopostalveolar sorda). 
 NB - En occit, el valor general ch =  pot passar regionalment a . ;
 NB - En castell, ch va ser considerada una lletra de l'alfabet castell fins que va ser declarada dgraf el 1994. Alguns defensen encara el seu carcter de lletra, com la . D'altres diuen que facilita l'ordre alfabtic i la coherncia admetre que s un digraf.
 Excepci - L'angls per, utilitza de manera irregular el grafema ch per a notar el s , per raons etimolgiques, quan deriva de la lletra grega [[ ]] (khi).

Valor .
En certes llenges com ara el francs, el portugus o el bret, ch equival al grafema x del catal oriental i representa el s  (consonant fricativa postalveolar sorda).
 Excepci - El francs per, utilitza de manera irregular el grafema ch per a notar el s , per raons etimolgiques, quan deriva de la lletra grega [[ ]] (khi).

Valor .
En certes llenges com ara l'eslovac, el txec o el polons, ch representa el s  (consonant fricativa velar sorda). En alemany, ch representa dos sons prxims:  (consonant fricativa palatal sorda) en general, per    (consonant fricativa velar sorda) desprs de a, o, u, au.
 Excepci - En alemany per, ch es pronuncia  davant de r i l i tamb a l'inici d'un mot.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163404" title="Sistema urinari" nonfiltered="1565" processed="1561" dbindex="66567">

El sistema urinari o excretor s un conjunt d'rgans i glndules encarregats de mantenir l'homestasi de l'equilibri qumic i del balan hidrosal, extraient de la sang els rebuigs del metabolisme cellular i eliminant-los cap a l'exterior del cos.

Per a poder arribar fins als ronyons que sn els rgans encarregats de sostreure aquelles substncies que no sn necessries s necessari un procs anomenat En la digesti nutrici, el qual s necessari per a adquirir energia. Els nutrients passen a la sang, la qual realitza l'intercanvi gass per mitj dels pulmons. Els residus sn duts per les venes fins als ronyons, els quals s'encarreguen d'excretar-los a l'orina, a travs de les nefrones. Desprs de excretar all necessari a l'orina, la sang en bon estat es comprimida en les nefrones en la seva part superior, les quals transporten la sang filtrada per mitj de l'artria renal de nou al cor.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163409" title="Llista d'estrelles amb planetes extrasolars confirmats" nonfiltered="1566" processed="1562" dbindex="66568">


Ms avall es por veure una Llista d'estrelles amb planetes extrasolars amb existncia confirmada.

Els primers planetes extrasolars dels quals es va confirmar l'existncia orbitaven els plsars PSR B1257+12 i PSR B 1620-26. Aquests descobriments foren anunciats en el 1992 i el 1993 respectivament. El primer exoplaneta que es va trobar orbitant una estrella semblant al nostre Sol, 51 Pegasi b, fou descobert a 51 Pegasi el 1995.

Prengueu nota de qu les masses dels planetes sn (en la major part) lmits inferiors. Si es detecta un planeta pel mtode de la velocitat radial, no s'obt cap informaci sobre la inclinaci del pla de la seva rbita al voltant de l'estrella, i aquest valor s necessari per calcular la massa. Ha esdevingut un costum assumir de forma arbitrria que el planeta est alineat exactament en la lnia visual des de la Terra ( aix produeix la massa ms baixa possible consistent amb els mesuraments de la lnia espectral).

Aqu es dona una llista de 242 planetes 236 orbiten una estrella normal (55 en sistemes planetaris mltiples, i 177 en sistemes d'un sol planeta), 4 orbiten plsars, 1 orbita una nana marr, i 1 s un planeta lliure.

Els planetes s'esmenten amb indicacions de la seva massa aproximada com a mltiples de la massa de Jupiter (MJ = 1,8986  1027 kg) o mltiples de la massa de la Terra (ME = 5,9736  1024 kg), i la distncia aproximada en unitats astronmiques (1UA = 1,496  108 km, distncia entre la Terra i el Sol) de la seva estrella respectiva. Per ms informaci de com es poden detectar, vegeu: planeta extrasolar.

Fins al moment, no hi ha un acord de la Uni Astronmica Internacional per crear un sistema per designar els exoplanetes, ni hi ha tampoc un pla per crear un sistema de noms pels planetes extrasolars . Est guanyant prominncia la tendncia a usar una lletra minscula (comenant per la  b ) per estendre la designaci de les estrelles. Per exemple: 94 Ceti Ab s el primer planeta extrasolar trobat voltant 94 Ceti A, ella mateixa un membre del sistema doble 94 Ceti. Alguns planetes extrasolars han rebut un nom no oficial, per aquest nom no ha estat sancionat per la UAI.


Estrelles normals.

Actualment es coneixen 236 planetes que orbiten estrelles  normals  (aix s, que  funcionen  mitjanant fusi nuclear).

Es coneixen 177 planetes que formen un sistema planetari amb un sol planeta, i 55 planetes que formen part de sistemes planetaris mltiples (18 de dos planetes, 5 de tres, i 2 de quatre). S'ha de fer constar que els sistemes de detecci actuals no permeten descobrir els planetes de poca massa, per tant aquestes estrelles podrien tenir ms planetes, si aquests estan per davall del lmit de detecci, o estan tan lluny que no s'han pogut detectar.  

Ordenats per ascensi recta creixent de la seva estrella. Els diferents planetes d'un mateix sistema s'ordenen per perode orbital creixent.




Plsars.

Hi ha actualment quatre planetes coneguts que orbiten plsars. El planeta de PSR B1620 26 t una rbita circumbinria voltant un plsar i una estrella nana blanca.

Ordenats per ascensi recta creixent del sistema plsar. Els planetes dis un sistema estan ordenats per perode orbital creixent. 



Nanes marrons.
Hi ha un planeta conegut orbitant una nana marr.

Ordenats per ascensi creixent de l'estrella nana marr.



Planetes lliures.
Hi ha actualment un planeta que s probable que sigui un planeta interestellar lliure, aix s, no sembla orbitar una estrella.

Ordenat per ascensi recta creixent.



Referncies.



Enllaos externs.

Plana sobre exoplanetes, plurilinge;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163413" title="Llista de municipis del Somme" nonfiltered="1567" processed="1563" dbindex="66569">
Aquesta llista mostra els 782 municipis (communes, en francs) del departament del Somme ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.

(CAA): Comunitat d'aglomeraci d'Amiens Mtropole, creada el 2000.



Vegeu tamb.
Somme;

Enllaos externs.

 Gentilicis dels habitants del Somme;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163414" title="Pakora" nonfiltered="1568" processed="1564" dbindex="66570">



Pakora (En hindi        ) s un tipus de plat procedent de la gastronomia de l'ndia i que consisteix en fregir verdures arrebossades amb una massa feta, principalment, amb farina de cigrons. La pakora pot sser de diferents tipus depenent de l'ingredient que acompanyi la massa per arrebossar: n'hi ha de pollastre, de vegetals (ceba, crelles, tomquets, etc.) i qualsevol altra combinaci a gust del consumidor i de la seva imaginaci.

Elaboraci.
Tal com s'ha esmentat abans, l'ingredient com i general a totes les pakores s la farina de cigrons ja que serveix per lligar la resta d'ingredients amb els quals es fregeix. Els ingredients ms freqents solen ser vegetals: ceba, albergnia, patata, espinacs, col-i-flor, tomata, etc. En la seva elaboraci tamb es fan servir espcies diverses com garam masala, coriandre, etc. 

El primer pas consisteix en barrejar la farina de cigrons amb ou, bicarbonat, aigua i una mica de suc de llimona per fer una mena de massa aigualida que serveix per arrebossar les verdures o els ingredients triats. Immediatament, les verdures aix arrebossades es fregeixen en oli abundant i molt calent (la recepta original i autntica ndia demanaria emprar vanaspati) fins que estiguin ben daurades.


Servir.
Normalment les pakores es mengen acompanyades d'una salsa vessada per damunt desprs de ser tretes de la paella i escorregudes. A Occident acostumem a menjar-les com a aperitius per al seu lloc d'origen, ndia, sn consumides com a entremesos als restaurants. En algunes ciutats europees on la quantitat d'immigrants paquistanesos o indis s notria (com s el cas de Barcelona), s freqent veure pakores en els restaurants de menjar rpida (fast food o takeaways) com un acompanyant que fa d'alternativa a les tradicionals chips o al kebab.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163417" title="Illes de la Reina Elisabet" nonfiltered="1569" processed="1565" dbindex="66571">

Les illes de la Reina Elisabet (en angls Queen Elizabeth Islands, en francs les de la Reine-lisabeth), abans conegudes com les illes de Parry, sn les illes ms septentrionals de l'Arxiplag rtic Canadenc, dividides administrativament entre els territoris de Nunavut i els Territoris del Nord-oest, al nord del Canad. Les coordenades geogrfiques sn 78 0' N i 95 0' W.

Moltes de les illes d'aquest arxiplag es compten entre les ms grans del mn, i la principal n's l'illa d'Ellesmere. Entre les altres illes es poden destacar, per ordre alfabtic, les d'Amund Ringnes, Axel Heiberg, Bathurst, Borden, Cornwall, Cornwallis, Devon, Eglinton, Ellef Ringnes, Mackenzie King, Melville i Prncep Patrick. 

En conjunt, l'arxiplag t una superfcie de 418.961 km. La majoria estan deshabitades, tot i que tenen importncia industrial a causa de les extraccions de petroli. Els municipis ms poblats sn els llogarets de Resolute, a l'illa de Cornwallis, i Grise Fiord, a Ellesmere.

Descobertes pels europeus el 1616, les illes de la Reina Elisabet no foren totalment explorades i cartografiades fins a les expedicions britniques del pas del Nord-oest i la posterior noruega, totes dues al segle XIX. Moltes foren explorades per William Parry, el qual va donar nom a l'arxiplag fins al 1953, any de coronaci d'Elisabet II com a reina del Canad, en honor de la qual foren rebatejades oficialment.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163427" title="Illa Devon" nonfiltered="1570" processed="1566" dbindex="66572">

L'illa Devon (en angls Devon Island) s una illa del nord de l'arxiplag rtic canadenc situada entre les illes d'Ellesmere, Cornwall i Graham al nord, Bathurst i Cornwallis a l'oest i Somerset i Baffin al sud, i pertanyent al territori de Nunavut. Amb una superfcie de 55,247 km, s la 27a illa ms gran del mn, la sisena del Canad i la segona de l'arxiplag de la Reina Elisabet. s tamb l'illa ms gran del mn totalment deshabitada. 

La vida animal i vegetal hi s molt escassa, a causa de les dures condicions climtiques derivades de la latitud i l'altitud. Principalment, s'hi poden trobar petits ocells, bous mesquers i petits mamfers rtics. 

A l'estiu, la temperatura no passa mai dels 10C i davalla sovint fins als -50 durant el llarg hivern polar. Les precipitacions tamb hi sn molt febles.

Geolgicament, l'illa principalment es compon de gneis precambri i d'esquists paleozoics. Hi destaca el crter de Haughton, de 20 km de dimetre, ocasionat per l'impacte d'un meteorit de 2 km de dimetre caigut ara fa uns 23 milions d'anys. A l'estiu, al crter s'hi desenvolupen activitats cientfiques relacionades amb la recerca espacial, la vida a Mart  ja que el crter s similar als que es poden trobar a la superfcie d'aquest planeta , la geologia, la microbiologia, etc.

Tot i que avui dia est deshabitada, a l'illa hi va haver un nucli de poblaci entre 1924 i 1951, Dundas Harbour, habitat per inuits i destinat principalment a la pesca de la balena, que finalment va haver de ser abandonat a causa de les estrictes condicions meteorolgiques i del qual actualment no en queden ms que les runes d'uns quants edificis.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163431" title="Caergybi" nonfiltered="1571" processed="1567" dbindex="66573">


Caergybi (Mot d'orgen galls: "El fort de Sant Cybi"; en angls, Holyhead) s la ciutat ms gran del comtat d'Anglesey, en el nord-oest de Galles.

Per b que sigui la ciutat ms gran del comtat, amb 11.237 habitants (2001), no n's la capital (Llangefni) ni est en l'illa d'Anglesey (Ynis Mn), sin a Ynys Cybi (L'illa de Sant Cybi; Holy Island en la forma anglesa), unida a Anglesey pel Four Mile Bridge, un pont de sis quilmetres de llarg, i una carretera elevada construda pel filantrop local Lord Stanley en el segle dinou, que en l'actualitat suporta la carretera A5/A55 i la lnia de tren a Chester, Crewe i Londres.

 Restes histriques .

El casc antic de la poblaci envolta l'esglsia de Sant Cybi, construda en un dels infreqents forts romans de tres murs (el quart costat era el mar, que en poca romana arribava a la poblaci). Se'l creu bastit al segle IV, com una posici vinculada al fort de Segontium, per defensar la costa dels pirates irlandesos. Els romans tamb alaren una torre de guaita en el cim de la Mynydd Caergybi (Holyhead Mountain), aprofitant les restes d'una fortalesa prehistrica, el Mynydd i Twr. Les dues edificacions foren probablement abandonades el 393, quan la guarnici romana fou enviada a sufocar la revolta dEugenius de Gllia. Al segle VI, el rei Maelgwn Hir ap Cadwallon feu donaci de les restes del fort al sant galls Cybi per edificar-hi un monestir, que amb els anys esdevindria l'esglsia del nucli urb que es form al seu voltant. Una petita construcci al costat de l'esglsia, la Capel y Bedd (Capella de la Tomba) serva les restes del Sant.

Tota l'rea hauria estat ocupada ja des de l'poca prehistrica, amb la concentraci ms gran de Gran Bretanya de cabanes circulars, cambres d'enterrament i monlits -d'aqu el Holy, sagrat, dels topnims-.

 Transport .
Caergybi t anomenada pel port de ferris i crrega general. Stena Line, la companyia de ferris ms gran d'Europa hi t dues rutes a Irlanda, a Dubln i a Dn Laoghaire, que constitueixen les vies principals del transport de superfcie entre el nord d'Anglaterra i Galles amb Irlanda. Les restes arqueolgiques descobertes testimonien que hi ha hagut relaci martima entre la ciutat i Irlanda al llarg dels darrers 4.000 anys. El port assol el seu punt culminat en el segle XIX, quan es constru (1845-1873) una escullera de quatre quilmetres, la ms llarga de Gran Bretanya, per fer un port arrecerat de les tempestes per als vaixells que feien la ruta entre Liverpool i els ports industrials del Lancashire. Hom pot resseguir el passat mariner de la vila en el Museu Martim.

La carretera postal construda el 1826 per Thomas Telford des de Londres enrobust la posici de Caergybi com a port per al correu reial que anava i tornava de Dubln. L'A5 acaba a l'"Admiralty Arch" (1821), una obra de l'arquitecte Thomas Harrison que commemora la visita del rei Jordi IV en ruta a Irlanda, i marca el zenit de les diligncies de lIrish Mail. El 2001 van acabar les obres de la prolongaci de l'A55, la North Wales Expressway, des del Pont Britannia a Caergybi, proporcionant a la ciutat una autopista amb carrils separats que la uneix amb el nord de Galles i amb la xarxa d'autopistes britniques. L'A55 forma part de l'Euro-ruta E22 i fou subvencionada generosament per la Uni Europea. La part d'Anglesey, per, fou fruit del capital privat.

Amb l'obertura de la lnia frria entre Londres i Liverpool, Caergybi perd el contracte del correu de Dubln 1839; recuperaria el Correu Irlands amb la inauguraci del Chester and Holyhead Railway i la construcci de l'estaci de tren l'any 1850. En l'actualitat la poblaci s el final de la North Wales Coast Line, amb trens de les companyies Virgin Trains i Arriva Trains Wales.

 Indstria .
La indstria principal de Caergybi es basa en l'alumini, amb l'empresa Anglesey Aluminium, del Rio Tinto Group, explotant-ne una gran foneria en les afores de la poblaci. Hi ha tamb una planta que es dedica al refinat de la bauxita a la devora. El mineral de bauxita i alumini, procedent de Jamaica i Austrlia, es descarrega al port i es transporta a la factoria mitjanant una cinta transportadora que passa per sota la poblaci.

 Persones famoses vinculades a Caergybi .

 Sant Cybi, que hi mor el 555 i que seria el virtual fundador de la ciutat;
 Francis Dodd, artista nascut a la poblaci el 1874;
 Dawn French, comediant que hi nasqu el 1957;
 Glenys Kinnock, poltic nascut a la poblaci el 1944;
 Gary Pritchard, periodista, estudi a l'escola Ysgol Gymraeg Morswyn;
 Tony Roberts, futbolista de la Selecci Nacional Gallesa, nascut a la poblaci el 1969;
 Raymond Sweetman, guitarrista nascut a la poblaci el 1948;
 R. S. Thomas, poeta que hi pass la infncia;

 Cultura i Esports .
Caergybi acoll el 1927 lEisteddfod Nacional de Galles, l'edici d'aquell any del festival ms important de literatura, msica i espectacles gallesos.

El Centre Artstic de la poblaci, lUcheldre Centre, s a la capella d'un antic convent pertanyent a l'orde del Bon Sauveur. Peridicament s'hi fan exhibicions artstiques, performances, tallers i projeccions de pellcules .

El principal equip de futbol s el Holyhead Hotspur F.C., que juga en la segona divisi gallesa (lliga Cymru Alliance), amb un segon equip que participa en la Lliga Gwynedd (quarta divisi, dos nivells per sota). Un altre club, el Holyhead Gwelfor Athletic F.C. juga en lAnglesey League (quinta divisi).

El far de South Stack, a la Mynydd Caergybi, s obert al pblic, i l'rea que l'envolta s freqentada pels observadors d'ocells.

 Enllaos .
(Tots en )
 Plana web de l'ajuntament parcialment en ;
 Encyclopedia HolyheadYeah en el domini Caergybi.com, recull sovint humorstic d'histries locals;
 Plana dels Amics de la Catedral de Sant Cybi;
 Sealink-Holyhead.com, guia de la histria de la ruta martima entre Caergybi i Irlanda;
 Plana web de Caergybi a la Wales2000 Network;
 Stena Line;
 Irish Ferries;
 Holyhead Hotspur FC;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163433" title="Llista d'espcies de mecicobtrids" nonfiltered="1572" processed="1568" dbindex="66574">
A continuaci hi ha la llista d'espcies de mecicobtrids amb la informaci actualitzada fins el 28 d'octubre de 2006. Els mecicobtrids o 
Mecicobothriidae s una famlia d'aranyes migalomorfes americanes, i es caracteritzen per ser de mida petita tenint en compte que es tracta d'un tipus de tarntula. s una famlia amb poc representants ja que est formada per 4 gneres i 8 espcies.


 Gneres i espcies .
 Hexura .
Hexura Simon, 1884
 Hexura picea Simon, 1884 (EUA);
 Hexura rothi Gertsch & Platnick, 1979 (EUA);

 Hexurella . 
Hexurella Gertsch & Platnick, 1979
 Hexurella apachea Gertsch & Platnick, 1979 (EUA);
 Hexurella encina Gertsch & Platnick, 1979 (Mxic);
 Hexurella pinea Gertsch & Platnick, 1979 (EUA);
 Hexurella rupicola Gertsch & Platnick, 1979 (EUA);

 Mecicobothrium . 
Mecicobothrium Holmberg, 1882
 Mecicobothrium baccai Lucas i cols., 2006 (Brasil);
 Mecicobothrium thorelli Holmberg, 1882 (Argentina, Uruguai);

 Megahexura . 
Megahexura Kaston, 1972
 Megahexura fulva Chamberlin, 1919 (EUA);

 Enllaos externs .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Mecicobtrid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163435" title="Festes de Sant Joan" nonfiltered="1573" processed="1569" dbindex="66575">
Les festes de Sant Joan es celebren desde fa segles a Ciutadella de Menorca (a les Illes Balears) durant els dies 23 i 24 de juny i el diumenge immediatament anterior.

 L'Origen .

La festa de Sant Joan s una festa tradicional que es creu que el seu origen s de caire religis, tot i que no es pot afirmar del tot aquesta hiptesi.

Aix es creu que la festa sorg d'una confraria, on hi eren representats els quatre estaments de la poblaci de l'poca. Aquests estaments socials sn els que avui es representen dins la Junta de Caixers.

Existeix un document de l'any 1456 referent a una comissi destinada a l'ermita de Sant Joan d'Artrutx (Sant Joan de Missa). Aquest escrit sembla demostrar la veracitat d'un origen eclesistic.

Concretament se sap que l'any 1564 l'obreria estava formada per un obrer eclesistic, un obrer cavaller, dos obrers pagesos i un obrer menestral. Entre tots es repartien les feines de conservar l'ermita, recaptar almoines i administrar els bns. Ms tard, s'afegiria el penoner, que seria qui duria el pen de la confraria.

Cada any per Sant Joan se celebrava un romiatge a l'ermita on hi assistien els obrers i les seves famlies i amics, on es recullen brots joves de canya de sant Joan, un dels principals smbols de les festes. L'obrer cavaller convidava als assistents a un refresc a casa seva i el mateix feia el capell desprs de l'albada. De tornada, la Qualcada recorria Ciutadella.

Amb el pas dels anys les festes van adquirint fora i altres elements que comencen a formar-ne part, com jocs d'habilitat de l'poca i actes diversos fent-la nica i tan particular.

 Diumenge o dia d'es Be .

El diumenge immediatament anterior als dies 23 i 24 de juny, se celebra el dia des Be; on 
9.00 h Primer toc de flabiol al palau del Caixer Senyor. Sortida del be i la comitiva, formada per la Junta de Caixers. Al llarg del dia recorren els carrers del centre histric de Ciutadella, es visita l'Ajuntament, el palau episcopal, "Foc i Fum", l'Hospital Geritric, les entitats socials, les cases senyorials i les posades dels cavallers. El motiu s convidar-los a assistir a les festes el dia 23 de juny.

Quan la Junta de Caixers i s'homo des Be ja han fet totes les visites i el recorregut previst, t lloc la beguda de caixers a cal Caixer Casat. Desprs es fa l'acomiadament del caixer capell i del caixer senyor. La jornada acaba entrada la nit.

20.00 h Avellanes a l'Avinguda de la Constituci, mentre actua la banda de l'Agrupaci Musical. Al mateix temps, es fan les visites de la comitiva de s'Homo des Be a les posades dels cavallers.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163439" title="Llista d'espcies de microstigmtids" nonfiltered="1574" processed="1570" dbindex="66576">
A continuaci hi ha la llista d'espcies de microstigmtids amb la informaci actualitzada fins el 29 d'agost de 2006.


 Gneres i espcies .
 Envia .
Envia Ott & Hfer, 2003
 Envia garciai Ott & Hfer, 2003 (Brasil);

 Micromygale .
Micromygale Platnick & Forster, 1982
 Micromygale diblemma Platnick & Forster, 1982 (Panam);

 Microstigmata .
Microstigmata Strand, 1932
 Microstigmata amatola Griswold, 1985 (Sud-frica);
 Microstigmata geophila (Hewitt, 1916) (Sud-frica);
 Microstigmata lawrencei Griswold, 1985 (Sud-frica);
 Microstigmata longipes (Lawrence, 1938) (Sud-frica);
 Microstigmata ukhahlamba Griswold, 1985 (Sud-frica);
 Microstigmata zuluensis (Lawrence, 1938) (Sud-frica);

 Ministigmata .
Ministigmata Raven & Platnick, 1981
 Ministigmata minuta Raven & Platnick, 1981 (Brasil);

 Pseudonemesia .
Pseudonemesia Caporiacco, 1955
 Pseudonemesia kochalkai Raven & Platnick, 1981 (Colmbia);
 Pseudonemesia parva Caporiacco, 1955 (Veneuela);

 Spelocteniza .
Spelocteniza Gertsch, 1982
 Spelocteniza ashmolei Gertsch, 1982 (Ecuador);

 Xenonemesia .
Xenonemesia Goloboff, 1989
 Xenonemesia platensis Goloboff, 1989 (Argentina, Uruguai);

 Enllaos externs .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Microstigmtid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163443" title="Pere de Portugal (desambiguaci)" nonfiltered="1575" processed="1571" dbindex="66577">


Infants de Portugal:
 Pere I d'Urgell (1187-1258), infant de Portugal, comte d'Urgell i senyor de Mallorca i Eivissa.
 Pere de Portugal (1392-1449), duc de Combra i regent de Portugal.
 Pere el Conestable de Portugal (1429-1466), fill de Pere de Portugal i pretendent al tron de la corona d'Arag.
 Pere de Bragana (1712-1714), infant de Portugal i prncep del Brasil.
 Pere II del Brasil (1825-1891), fill de Pere IV, infant de Portugal i emperador del Brasil.

Reis de Portugal:
 Pere I de Portugal (1320-1367), el Cruel o el Justicer.
 Pere II de Portugal (1648-1706), el Pacfic.
 Pere III de Portugal (1717-1786), rei consort de Maria I de Portugal.
 Pere IV de Portugal (1798-1834), i Pere I del Brasil, el rei soldat.
 Pere V de Portugal (1837-1861), el que dna esperana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163444" title="Distncia angular" nonfiltered="1576" processed="1572" dbindex="66578">
En matemtiques (en particular en geometria i trigonometria) i en totes les cincies naturals (incloent l'astronomia, geofsica, etc), la distncia angular (o separaci angular) entre dos objectes puntuals, observada des d'un punt diferent de qualsevol dels dos, s l'angle entre les dues direccions amb origen a l'observador i que apunten als dos objectes. La distncia angular (o separaci) s, per tant, sinnim de l'angle, per intenta suggerir la distncia lineal (sovint gran i desconeguda) entre aquests objectes (per exemple: estrelles, tal com s'observen des de la Terra).

Mesura.

Degut a que la distncia angular (o separaci) s conceptualment idntica a un angle, tots ells poden ser mesurats en les mateixes unitats, com poden ser graus o radiants, per mitj d'instruments com poden ser gonimetres o instruments ptics dissenyats especialment per apuntar en una direcci ben definida i registrar els angles corresponents (com pot ser un telescopi).

Equaci.

Per calcular la distncia angular en segons d'arc de sistemes estellars binaris, planetes extrasolars, objectes del sistema solar i altres objectes astronomics, usam la distncia orbital (semieix major) en UA dividida per la distncia estellar en prsecs.

;

Vegeu tamb .

Grau sexagesimal;
Segon d'arc;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163450" title="Hipogrif" nonfiltered="1577" processed="1573" dbindex="66579">


L'hipogrif (del grec      , cavall i      , ganxut) s una criatura mitolgica, encreuament entre un griu i una euga, amb el cap, el pit i les ales d'liga gegant i la resta de cos del cavall. La llegenda de l'hipogrif s originaria d'Europa, per s'expandeix fins aparixer al folklore de cultures d'altres llocs del mn. 


 Els hipogrifs en la literatura .
Els hipogrifs, com totes les criatures mitolgiques, sn elements presents a la literatura. El primer que va escriure sobre ells va ser el poeta itali Ludovico Ariosto en el seu poema pic Orland Furis (1516). En aquest poema es narren les gestes d'alguns cavallers de Carlemany que muntaven hipogrifs. Tamb molts escriptors romntics van escriure sobre els hipogrifs en les seves aventures amb l'emperador. Per aix la informaci que podem obtenir actualment sobre ells est molt barrejada amb elements afegits a les obres literries, per aquesta ra es confon molt amb el griu i amb l'opinicus.


 Caracterstiques .
Segons les llegendes, s un sser que es pot domar, tot i que noms haurien d'intentar-ho persones molt experimentades i pacients, com Atlant (personatge de la novella Orland Furis), que en tenia un i el va ensinistrar. Tot i que a l'hipogrif li agrada burlar-se dels que intenten atrapar-lo, quan se'l munta es mostra com un company servicial, dcil i fidel. 

Relats histrics expliquen que l'hipogrif va ser la muntura preferida dels cavallers de l'emperador Carlemany (els segles VIII i IX). Els historiadors van introduir aquesta dada per tal de donar majestuositant a la figura dels cavallers de Carlemany.

L'hipogrif s molt avantatjs a l'hora de muntar-lo en front del cavall perqu, segons la llegenda, s rpid, no necessita cap brida perqu fa el que se li diu i, a ms, s capa de volar ms alt i ms depressa que qualsevol ocell. Quan ha d'aterrar, es precipita a gran velocitat cap a terra i hi arriba dret i sense fer-se mal. Per aix els cavallers que el muntin han de ser molt valents ja que els moviments dels hipogrifs sn rpids i bruscos.

Els hipogrifs mengen insectes (furguen la terra amb el bec per trobar-los), ocells i petits mamfers. Construeixen els seus nius a terra. Dins hi ponen un sol ou gran i frgil que fa l'oclusi al cap de 24 hores. La cria que en surt la cuiden els seus dos progenitors. Al cap d'una setmana ja vola, per s qesti de mesos que acompanyi els seus pares en viatges llargs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163451" title="Sant Deiniol" nonfiltered="1578" processed="1574" dbindex="66580">
Sant Deiniol fou un sant galls de l'esglsia catlica que visqu al segle VI. El seu nom, que s equivalent a Daniel encara que molt rarament usat en aquesta forma, adopta la forma Denoual en bret. La seva festa se celebra l'11 de setembre.

La seva vida est molt poc documentada. Se'l creu nascut vora l'any 510. Sembla ben fonamentat que va ser el primer bisbe de Bangor, consagrat el 545 per Sant David de Galles. La catedral de la poblaci li s dedicada, i la llegenda la situa al mateix lloc on el Sant edific un monestir.

S'ha conservat una vida de Sant Deiniol en el manuscrit Peniarth MS226 transcrit per Sir Thomas Williams of Trefiw el 1602. Deiniol hauria estudiat amb Cadoc de Llancarfan. Posteriorment, el rei Maelgwn Gwynedd l'hauria concedit terres perqus funds un monestir a on ara s Bangor. El sant tamb apareix esmentat com a assistent al snode de Llanddewi Brefi del 545. Segons els Annales Cambriae, el 584 hauria mort a Ynys Enlli (Bardsey Island en angls). Sembla que posteriorment el seu cos fou traslladat a la catedral de Bangor.

L'esglsia de Penarlg (comtat de Sir y Fflint) li s dedicada. William Gladstone, que visqu a la mateixa poblaci, don la seva gran biblioteca a Penarlg, que la batej Llyfrgell Deiniol Sant ; en l'actualitat, s una de les millors del Pas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163455" title="Beires" nonfiltered="1579" processed="1575" dbindex="66581">

Beires es un municipi de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 126 habitants. La seva extensi superficial s de 39 km i t una densitat de 3,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 01' N, 2 47' O. Es troba situada a una altitud de 909 metres i a 55 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163456" title="Penya del Moro" nonfiltered="1580" processed="1576" dbindex="66582">


La penya del Moro s un tur de 277 m d'alada a la serra de Collserola (dins del lmit del parc de Collserola) al conf dels municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat (comarca del Baix Llobregat) amb jaciments d'un poblat ibric i d'una fortificaci medieval. Antigament es coneixia com a puig Castellar.

El tur.


El tur de la penya del Moro est situat a l'extrem oest de la serra de Collserola en un terrenys anomenat bosc del Ginestar. Est format bsicament per pissarres silriques. La penya t pendents prou accentuats, noms per la banda est  on s'uneix amb el tur alt d'en Solanes  es menys escarpada. A les parts baixes del tur (a prop de la masia de Can Solanes) s'hi troben antigues plantacions de garrofers, oliveres i ametllers, a les parts altes vegetaci de garriga. Des del cim es pot abastar amb la vista tota la plana del Baix Llobregat fins a la desembocadura del riu Llobregat.

Es pot arribar a la penya del Moro des del barri santjustenc de Bell Soleig o des de l'ermita santfeliuenca de la Salut.

El poblat ibric.



A partir de la final de l'edat del bronze (800 700 aC) la poblaci ibrica del Baix Llobregat, que pertanyia a la tribu dels laietans, s'an agrupant en petits poblats, un dels quals esdev el poblat de la penya del Moro. Es tractava d'un poblat de segona categoria (s a dir: de dimensi mitjana), probablement dependent del poblat de primera categoria del Montjuc. Va ser part d'una xarxa de poblats amb contacte visual: Penya del Moro   Puig Madrona   Tur de Ca n'Oliver.

El poblat, que s un dels assentaments humans ms antics trobats a Collserola, presenta dues fases d'habitatge. La primera correspon al segle VI aC i la segona al segle V aC fins als segle VI aC. Entre aquestes dues fases va haver-hi una fase d'aband d'una cinquantena d'anys.

Les cases.
Les cases del poblat s'arrengleren al vessant assolellat del tur en terrasses artificials seguint el pendent natural del terreny i estan dividides en dues files per un carrer. Sn de base rectangular amb un sol mbit i probablement (en part) eren de dues plantes. Les parets sn de pedra llicorella i els paviments de fang trepitjat. Les habitacions tenien al centre una llar de foc.

Al punt ms elevat del tur hi havia una torre de guaita que desprs va ser substituida per una torre medieval.

Les troballes arqueolgiques.




Les primeres excavacions arqueolgiques es van iniciar a l'any 1972 i es van continuar fins a l'any 2002. En aquest perode es van trobar restes d'mfores, de cermica tica, corntia, jnica, fencia i massaliota, aix com peces d'un collaret de origen pnic. A ms es van trobar vestigis d'un ritus de fundaci que consistia en collocar el cap i les potes d un cabrit a sota del paviment dels habitatges.

La pea ms important trobada al jaciment s una plaqueta de plom del segle IV aC de noms 28  40 mm d'ample i 1,5 mm de gruix amb inscripcions d'escriptura ibrica a les dues cares que es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. El text de 34 signes est escrit d'esquerra a dreta, sense senyals de separaci de paraules i es va fer amb amb un punx finssim. Pel que sembla la plaqueta va ser retallada desprs d'haver hi gravat la inscripci, possiblement perqu ja havia acomplert la seva funci i calia reaprofitar-ne el material. La lectura de les inscripcions s:

Cara :
tinbasteeroke;
bartastoloriltursu;
Cara dos:
tortonbalarbiteroka;

Tot i que es pot desxifrar l'alfabet ibric, es desconeix el sentit del text ja que encara no s'ha aconseguit traduir la llengua ibrica. Nogensmenys s molt probable que es tracts d'alguna qesti relacionada amb el comer. En tot cas aquesta pea fa evident unes relacions comercials altament desenvolupades amb pobles prou llunyans. Un artefacte semblant es va trobar a la ciutat ibrica d'Ullastret, per en tota la zona entre el Baix Empord i la Plana Baixa s nic.

La fortificaci medieval.



La fortificaci construda sobre les runes de la torre ibrica al punt ms alt del tur, t una forma circular amb un dimetre de 3,9 m i murs amb un espessor de 1 m, que ms tard es van reforar amb un altre cos intern. Sembla formar part d'una xarxa de torres de guaita i defensa construdes per a controlar el riu Llobregat  un dels ms importants de l'rea  i el cam que corria per la seva vall.

Encara que al principi es parlava d'una torre, les excavacions arqueolgiques dutes a terme l'any 2002 van revelar una estructura ms mplia amb 3 espais addicionals circumdats per una muralla, que van portar a la re-qualificaci del jaciment com a castell.

Sobre l'origen de la fortificaci i el topnim Torre del Moro no hi ha dades definitives. La teoria s que es tracta d'una fortificaci del segle X, quan el Llobregat va ser la frontera entre la Marca Hispnica i les terres sota control musulm. La primera documentaci de la torre data del segle XIV quan el lloc encara s'anomenava Puig Castellar.

Pel que sembla, els restes del castell es van dinamitar en el segle XVIII, sense que es coneguin les raons per a aquesta destrucci.

Protecci.
Els jaciments arqueolgics de la penya del Moro estan sota la protecci de la declaraci genrica del decret del 22 d'abril de 1949 i la llei 16/1985 sobre el patrimoni histric espanyol.

Per a protegir les estructures descobertes a llarg de les excavacions, es van tapar de nou amb terra una vegada analitzades i documentades. Noms els murs perimetrals de dos habitatges i el basament de la torre  restaurats a l'any 2002  sn visibles avui en dia.

Bibliografia.

 Barber i Farrs, Josep El poblat ibric de la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) Barcelona: Editorial Winterthur, 2000. ISBN 84-930844-2-5;
 Barber i Farrs, Josep / Morral i Romeu, Eullia / Sanmart i Grego, Enric Quaderns de Treball 1   La Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barcelona) Barcelona: Institut de Prehistria i Arqueologia de la Diputaci Provincial de Barcelona / Departament de Prehistria i Arqueologia de la Universitat Autnoma de Barcelona, 1979;
 Barber i Farrs, Josep / Molist i Capella, Nria La Penya del Moro   Selecci de materials de 20 anys d'excavacions al poblat iber   Catleg de l'exposici Sant Just Desvern: Fundaci Privada Catalana per a l'Arqueologia Ibrica, 2002;
 de Riquer i Permanyer, Borja (Director de l'obra) Histria. Poltica, Societat i Cultura dels Pasos Catalans Barcelona: Editorial Enciclopdia Catalana, 1996;
 Rovira i Virgili, Antoni Histria de Catalunya. Bilbao: Editorial La Gran Enciclopedia Vasca; 1976. ISBN 84-248-0270-5;
 Sanmart, Joan / Santacana, Joan Els Ibers del Nord Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2005. ISBN 84-232-0691-2;

 Enllaos externs .

 Web del Parc de Collserola;
 Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163457" title="Benahadux" nonfiltered="1581" processed="1577" dbindex="66583">

Benahadux s un municipi de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 3.396 habitants. La seva extensi superficial s de 46 km i t una densitat de 16 hab/km.Les seves coordenades geogrfiques sn 36 55' N, 2 27' O. Es troba situada a una altitud de 113 metres i a 10 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163460" title="Benitagla" nonfiltered="1582" processed="1578" dbindex="66584">

Benitagla s un municipi de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 65 habitants. La seva extensi superficial s de 7 km i t una densitat de 9,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 14' N, 2 14' O. Es troba situada a una altitud de 950 metres i a 64 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163462" title="Benizaln" nonfiltered="1583" processed="1579" dbindex="66585">


Benizaln s un municipi de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 308 habitants. La seva extensi superficial s de 32 km i t una densitat de 9,6 hab/km.Les seves coordenades geogrfiques sn 37 12' N, 2 14' O. Es troba situada a una altitud de 936 metres i a 60 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163463" title="Lavnia" nonfiltered="1584" processed="1580" dbindex="66586">
Segons la mitologa romana Lavnia era filla de Latinus i Amata, nica hereva al tron de la regi del Laci.

Va ser promesa a Turno, rei dels rtuls, per amb l'arribada d'Enees el seu pare la hi va donar com esposa. Aquest fet va desencadenar una guerra entre alguns dels pobles llatins lliderats per Turno i les fores afins als troians.
Quan la guerra va acabar entre els pobles del Laci, els troians en van resultar vencedors grcies a l'ajuda de la mare divina d'Enees.

De les relacions mantingudes amb Enees, Lavnia dna a llum a un fill pstum, Silvi, que va succeir a Ascani al tron dels llatins.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163465" title="Bentarique" nonfiltered="1585" processed="1581" dbindex="66587">

Bentarique s un municipi de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 275 habitants. La seva extensi superficial s de 11 km i t una densitat de 25,0 hab/km.Les seves coordenades geogrfiques sn 36 59' N, 2 37' O. Es troba situada a una altitud de 324 metres i a 32 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163466" title="Berja" nonfiltered="1586" processed="1582" dbindex="66588">

Berjar s un municipi de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 14.450 habitants. La seva extensi superficial s de 218 km i t una densitat de 66,3 hab/km.Les seves coordenades geogrfiques sn 36 51' N, 2 57' O. Es troba situada a una altitud de 335 metres i a 52 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

Demografa.
Nmero de habitantes en los ltimos diez aos.



Administraci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163469" title="Canjyar" nonfiltered="1587" processed="1583" dbindex="66589">

Canjyar s un municipi de la provncia d'Almeria, Andalusia. L'any 2006 comptava amb 1.561 habitants. La seva extensi superficial s de 67 km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 00' N, 2 44' O. Es troba situada a una altitud de 618 metres i a 47 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163474" title="Cantoria" nonfiltered="1588" processed="1584" dbindex="66590">

Cantoria s un municipi de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 3.565 habitants. La seva extensi superficial s de 79 km i t una densitat de 45,1 hab/km. Limita amb Albox, Partaloa, Fines i Albnchez. Es troba situada a una altitud de 382 metres i a 92 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163475" title="Carboneras" nonfiltered="1589" processed="1585" dbindex="66591">

Carboneras s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 7.267 habitants. La seva extensi superficial s de 95 km i t una densitat de 76,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 60' N, 1 53' O. Es troba situada a una altitud de 10 metres i a 68 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



 Enllaos externs .
Carboneras - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusoa;
Carboneras - Diputaci Provincial d'Almeria;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163476" title="Castro de Filabres" nonfiltered="1590" processed="1586" dbindex="66592">

Castro de Filabres es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 163 habitants. La seva extensi superficial s de 29 km i t una densitat de 5,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 11' N, 2 26' O. Es troba situada a una altitud de 960 metres i a 48 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163477" title="Chercos" nonfiltered="1591" processed="1587" dbindex="66593">

Chercos es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 295 habitants. La seva extensi superficial s de 14 km i t una densitat de 21,1 hab/km.Les seves coordenades geogrfiques sn 37 15' N, 2 16' O. Es troba situada a una altitud de 805 metres i a 79 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163478" title="Chirivel" nonfiltered="1592" processed="1588" dbindex="66594">

Chirivel es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 1.849 habitants. La seva extensi superficial s de 197 km i t una densitat de 9,4 hab/km.Les seves coordenades geogrfiques sn 37 35' N, 2 16' O. Es troba situada a una altitud de 1034 metres i a 139 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163479" title="Suor Angelica" nonfiltered="1593" processed="1589" dbindex="66595">

Suor Angelica (Sor Anglica) s una pera en un acte de Giacomo Puccini, sobre un llibret original en itali de Giovacchino Forzano. s la segona pera del trio d'peres conegut com Il trittico. Va ser estrenada al Metropolitan Opera de Nova York el 14 de desembre de 1918, sota la direcci de Roberto Moranzoni.

Sinopsi.

Lloc: un convent prop de Siena.
Temps: les acaballes del Segle XVII.

L'pera comena amb les escenes de la vida quotidiana al convent - les germanes cantant himnes, la zeladora renyant dues germanes llegues, les germanes congregant-se en el claustre en l'hora del descans. Les germanes estan contentes perqu, tal i com explica la mestra de les novcies, s la primera de les tres vesprades de cada any en qu el sol ponent illumina la font del claustre i fa que l'aigua semble daurada. Aquest esdeveniment porta a totes el record d'una germana que ja ha mort: Bianca Rosa. Sor Genoveva suggereix dipositar un poc de l'aigua daurada en la seua tomba.

Aleshores, les germanes expressen els seus desitjos. Tot i que la zeladora creu que tenir qualsevol desig s dolent, sor Genoveva confessa que li agradaria veure anyells de nou, i sor Dolcina desitja alguna cosa bona de menjar. Sor Anglica afirma que no en t, de desitjos, per en acabar de dir-ho, les monges comencen a xafardejar - Sor Anglica ha mentit, perqu el seu vertader desig s saber notcies de la seua rica i noble famlia, de la qual no en sap res des de fa set anys. Hom diu que va ser enviada al convent com a cstig.

La germana infermera interromp la conversa, en sollicitar a Sor Anglica l'elaboraci d'un remei a base d'herbes, la seua especialitat. Aleshores arriben les dues germanes almoineres, portant queviures per al convent, aix com la notcia que un gran carruatge est esperant a l'entrada. Sor Anglica, sobtadament es mostra nerviosa i transtornada, pensant que algun familiar ha vingut a visitar-la. L'abadessa la renya per seu inapropiat capteniment i desprs anuncia una visita: la princesa, tia de Sor Anglica.

La princesa li explica a Sor Anglica que la seua germana es casar aviat i que Anglica ha de signar un document renunciant a la seua herncia en favor de la seua germana. Anglica respon que s'ha penedit del seu pecat, per que hi ha una cosa que no pot oferir-li a la Mare de Du: no pot oblidar la memria del seu fill (illegtim) que li va ser arrabassat fa set anys. La princesa no vol parlar-ne, per finalment revela a Sor Anglica que el seu fill va morir de febra. Sor Anglica, enfonsada, signa el document i esclata en plors. La princesa se'n va.

Sor Anglica es envada per una visi celestial - creu sentir el seu fill cridant-la per a trobar-se plegats en el parads. Es prepara una beguda verinosa amb herbes i la beu, per s'adona que, cometent sucidi s'ha condemnat a si mateixa. Implora a la Mare de Du la seua grcia i, moribunda, veu un miracle: la Mare de Du apareix, portant al fill de Sor Anglica, qui corre a abraar-la.

ries destacades.
"Senza mamma" - Sor Anglica;

Enllaos externs.
 MetOpera database ;
Llibret;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163480" title="Cbdar" nonfiltered="1594" processed="1590" dbindex="66596">

Cbdar es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 210 habitants. La seva extensi superficial s de 32 km i t una densitat de 6,6 hab/km.Les seves coordenades geogrfiques sn 37 15' N, 2 12' O. Es troba situada a una altitud de 605 metres i a 76 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163484" title="Nicfor Chumnus" nonfiltered="1595" processed="1591" dbindex="66597">
Nicfor Chumnus fou un filsof i home d'estat bizant del segle XIII i comenaments del segle XIV nascut a Constantinoble i d'una famlia noble de l'imperi.

Amic de l'emperador Andrnic II Paleleg va exercir diversos crrecs (prefecte dels Canielus, encarregat del segell imperial,  i gran estratpedarc). Andrnic va casar al seu fill Joan Paleleg amb  la filla de Nicfor,  Irene, el 1295. En la guerra entre Andrnic i el seu net Andrnic III Paleleg el jove, va romandre lleial al vell, i va defensar Tessalnica, de la que era prefecte, dels atacs del jove, que va haver d'aixecar el setge. Al final de la seva vida es va retirar a un convent amb el nom de Natanel, i va morir desprs del 1330.

Va escriure nombrosos treball i tractats filosfics, religiosos, retrics i legals: "Confutatio Dogmatis de Processione Spiritus Sancti", "Sermo in Christi Transfigurationem", " Symbuleuticus de Justitia ad Thessalonicenses, et Urbis Encomium",  "Ex Imperatoris Decreto, ut Judices jurejurando obligentur, ad Munus sancte obeundum", "Encomium ad Imperatorem" (Andronicum II.); "Querela adversus Niphonem ob male administratam Patriarchatus sui Provinciam", "Oratio funebris in Theoleptum Metropolitam Philadelphiae", "Ad Imperatorem de Obitu Despotae et Filii ejus", "De Charitate, erga Proximum, et omnia reliquenda ut Christum sequamur, &c.",  "De Mundi Natura",  " De Primis et Simplicibus Corporibus",  "Quod Terra quum in Medio sit, infra se nihil habeat",  "Quod neque Materia ante Corpora, neque Formae seorsim, sed haec ipsa simul constant",  "Contra Plotinum de Anima rationali Quaestiones variae, ubi de Metempsychosi, de Belluis, utrum Intellectu praeditae sint, nec ne, de Corporum Resurrectione, et aliis disseritur", "De Anima sensitive et vegetiva",  "Quod non impossibile sit, etiam secundum physices Rationes, collocatam esse Aquam in Firmamento, turn, quum Orbis Terrarum creatus sit, eamque ibi esse et perpetuo manere", "Oratio in Laudem Imperatoris Andronici Senioris",  i altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163485" title="Gai Cicereu" nonfiltered="1596" processed="1592" dbindex="66598">
Gai Cicereu fou secretari (scriba) de Publi Corneli Escipi Afric el vell.

Fou candidat a pretor el 174 aC amb Escipi el jove per al obtenir ms vots que aquest va renunciar al seu favor i es va presentar sol al segent any (173 aC) i va obtenir la provncia de Sardenya per el senat li va ordenar anar a Crsega per conduir la guerra contra els rebels cors. Va fer la guerra als cors i els va concedir la pau a canvi d'un tribut, i llavors va anar a Sardenya.

El 172 aC, al tornar a Roma, va demanar els honors del triomf per la seva victria a Crsega per li fou refusat per no ser la seva provncia i va celebrar el triomf pel seu compte al Mont Alb, i va construir un temple a Juno Moneta en commemoraci del triomf. El mateix any fou enviat com ambaixador al rei illiri Gentius, i altre cop el 167 aC. El 168 aC va consagrar el temple erigir el 172 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163486" title="Alexandre Rossell Pastor" nonfiltered="1597" processed="1593" dbindex="66599">
Alexandre Rossell i Pastor (Palma, 1853-1923) fou un poltic mallorqu que es llicenci en Dret a Barcelona (1873) i arrib a ser ministre.

Poltic.
En la seva joventut milit al Partit Republic Federal de Mallorca i es declar partidari de l'autogovern de Mallorca. A partir de 1881 entra a formar part del Partit Liberal i ben prest fou elegit regidor de l'ajuntament de Palma. Al 1883 intent que els ports mallorquins gaudissin de les avantatges fiscals similars als de les illes Canries per no se'n sort. 

Entre 1894-1896 i 1898-1900 fou president de la Diputaci Provincial de les Balears. Les seves actuacions des d'aquesta instituci es centraren el l'educaci amb la creaci d'una escola de comer, una altra d'arts i oficis, una biblioteca popular i un laboratori qumic. A ms millor les comunicacions al el continent establint un vaixell a vapor cada dia amb la Pennsula i promocion el cable telegrfic entre Sller i Barcelona. Des de la Diputaci tamb reform el Port de Palma i el balneari de Sant Joan de la Font Santa (Campos). Fracass per en la temptativa d'aconseguir el port franc per Ciutat i la cessi de l'edifici del Consolat de Mar.

A partir de 1901 fou elegit diputat a les Corts pels liberals i repet l'obtenci de l'acta els anys 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916, 1918 i 1919. A l'administraci estatal ocup el crrec de sots-secretari del Ministeri d'Instrucci Pblica, vocal de la Junta per al Foment de l'Educaci Nacional (1910), governador civil de Madrid (1916-1917)i culmin la trajectria com a  ministre de Grcia i Justcia (desembre 1918 - abril de 1919) 

En les diferents tendncies de liberalisme espanyol s'idetific seguidor del comte de Romanones i a Mallorca a partir de 1918 amb el verguisme. Com a collaborador de Joan March va reorganitzar els liberals illlencs d'en l'octubre de 1919 marginant al corrent del general Weyler.

Activitat Cvica.

Referncies.
Gran Enciclopdia de Mallorca vol.14  pg.392;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163487" title="Cicer (desambiguaci)" nonfiltered="1598" processed="1594" dbindex="66600">



Onomstica:

Cicer, nom de famlia romana, de la gens Cludia.

Cicer, nom de famlia romana, de la gens Tllia ;

Marc Tulli Cicer I, avi de Cicer el fams orador. ;

Marc Tulli Cicer II, fill de Marc Tulli Cicer I i pare de Cicer l'orador.

Luci Tulli Cicer el vell, fill de Marc Tulli Cicer I;

Luci Tulli Cicer el jove, fill de Luci Tulli Cicer el vell;

Marc Tulli Cicer l'orador, orador i cnsol rom;

Quint Tulli Cicer, fill de Marc Tulli Cicer II i germ de Marc Tulli Cicer l'orador;

Marc Tulli Cicer el jove, fill nic de Marc Tulli Cicer l'orador ;

Quint Tulli Cicer el jove, fill de Quint Tulli Cicer;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163488" title="Claudi Cicer" nonfiltered="1599" processed="1595" dbindex="66601">
Cicer fou un nom de famlia romana, de la gens Cludia , plebea. El primer membre esmentat es Gai Claudi Cicer, que fou trib de la plebs el 454 aC, que es l'nic membre destacat de la famlia. El nom derivava de Circer que s'hauria aplicat originalment com a distinci d'un individuo distingit per la seva habilitat en aixecar coses a pols, i desprs transmes als seus descendents, i seria per tant anloga a Bulb, Fabi, Lntul, Pis, Tuber i altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163490" title="Tulli Cicer" nonfiltered="1600" processed="1596" dbindex="66602">
Tulli Cicer fou el nom de famlia romana, de la gens Tllia originaria d'Arpinium i que va rebre la plena ciutadania romana el 188 aC. No van gaudir mai de cap distinci poltica fins al temps del fams orador Cicer. 

Genealogia.
Marc Tulli Cicer I, avi de Cicer el fams orador. ;
Marc Tulli Cicer II, fill de Marc Tulli Cicer I i pare de Cicer l'orador.
Marc Tulli Cicer l'orador, orador i cnsol rom;
Marc Tulli Cicer el jove, fill nic de Marc Tulli Cicer l'orador ;
Quint Tulli Cicer, fill de Marc Tulli Cicer II i germ de Marc Tulli Cicer l'orador;
Quint Tulli Cicer el jove, fill de Quint Tulli Cicer;
Luci Tulli Cicer el vell, fill de Marc Tulli Cicer I;
Luci Tulli Cicer el jove, fill de Luci Tulli Cicer el vell;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163491" title="Marc Tulli Cicer I" nonfiltered="1601" processed="1597" dbindex="66603">
Marc Tulli Cicer I fou l'avi de Cicer el fams orador rom. Era un dels caps d'Arpinium i es va oposar al seu cunyat Marc Gratidi, que agitava la ciutat amb la demanda de vot de desempat, i la qesti fou sotmesa al consol Marc Emili Escaure (115 aC). Vivia encara quan va nixer el seu net.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163492" title="Marc Tulli Cicer II" nonfiltered="1602" processed="1598" dbindex="66604">
Marc Tulli Cicer II fou fill de Marc Tulli Cicer I i pare de Cicer l'orador. Fou cavaller (equites) i va viure a les seves terres a Arpinium a la uni entre els rius Fibrenus i Liris. Va anar a Roma al final de la seva vida per l'educaci dels seus fills Marc i Quint. 

Fou amic d'Antoni l'orador, de Luci Cras i dels juristes Quint Escevola i Gai Acule; aquest darrer era el seu cunyat ja que estava casat amb la germana de la seva muller Hlvia. Va morir el 64 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163494" title="Luci Tulli Cicer el vell" nonfiltered="1603" processed="1599" dbindex="66605">
Luci Tulli Cicer el vell fou fill de Marc Tulli Cicer I. Va acompanyar a Antoni l'orador a Cilcia el 103 aC com amic privat i va romandre amb ell a la provncia fins l'any segent. Va viure un quants anys al menys durant al segle I per la data de la mort es desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163496" title="Luci Tulli Cicer el jove" nonfiltered="1604" processed="1600" dbindex="66606">
Luci Tulli Cicer el jove fou fill de Luci Tulli Cicer el vell. Fou amic i constant company de Marc Tulli Cicer l'orador amb el que va anar a Atenes el 79 aC. El va ajudar recopilant evidencies contra Verres. Va morir el 68 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163497" title="Quint Tulli Cicer" nonfiltered="1605" processed="1601" dbindex="66607">
Quint Tulli Cicer fou fill de Marc Tulli Cicer II i germ de Marc Tulli Cicer l'orador. Va nixer el 102 aC. Es va educar amb el seu germ al que va acompanyar a Atenes el 79 aC. Fou elegit edil curul el 67 aC, i pretor el 62 aC i tot seguit va succeir a Luci Flac com a governador d'sia on va romandre tres anys, i es va enfrontar a molts notables grecs i romans de la provncia, tant pel seu mal carcter com per els abusos del seu favorit Estaci.

Va tornar a Roma el 58 aC i quan va provar d'aconseguir el retorn del seu germ de l'exili va ser perseguit com a criminal per Appi Claudi, fill de Gai Clodi.

El 55 aC fou nomenat llegat de Juli Csar al que va acompanyar a Britnia i a la tornada va anar (54 aC) amb una legi contra els nervis (nervii) i desprs del desastres de Tituri Sab i  Aurunculeu Cotta, el seu camp fou atacat pels eburons i altres tribus de gals revoltats sota Ambiorix. Les mesures enrgiques de Cicer van salvar la situaci i va aguantar fins que va arribar Csar.

Fou llegat del seu germ l'orador a Cilcia (51 aC) i va dirigir les operacions contra els muntanyesos de la frontera amb Sria. A la guerra civil va seguir al seu germ al camp de Gneu Pompeu. Desprs de la batalla de Farslia (48 aC) no va tardar en fer las paus amb Csar a Alexandria (47 aC).

No se'n torna a parlar fins el 43 aC quan fou proscrit pels triumvirs. A ms de la seva activitat militar fou un escriptor i poeta, per de les seves obres noms resten uns fragments. Es va casar amb Pompnia, germana d'tic, per aquesta uni fou desgraciada. Van tenir un fill conegut per Quint Tulli Cicer el jove.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163498" title="Marc Tulli Cicer el jove" nonfiltered="1606" processed="1602" dbindex="66608">
Marc Tulli Cicer el jove fou l'nic fill de Marc Tulli Cicer l'orador amb la seva muller Terncia. Va nixer el 65 aC suposadament el mateix dia que Juli Csar i Gai Marci Fgul foren escollits cnsols. Fou educat amb cura. Va acompanyar al seu pare a Cilcia (51 aC) i all viatj a Galcia per visitar al rei Deiotarus I, mentre el seu pare i els seus llegats feien la guerra als muntanyesos de l'Amanos. 

L'any 50 aC va retornar a Roma i el 49 aC va assolir la direcci de la ciutat d'Arpinium i desprs se'n va anar a Grcia on es va unir als pompeians on va dirigir un esquadr de cavalleria. Desprs de Farslia va anar a Brundusium.

El 46 aC va tornar a Arpinium on fou edil i el 45 aC va demanar anar a Hispnia per lluitar contra els seus antics amis per el seu pare li va treure del cap i el va enviar a Atenes on va seguir estudiant on primer va tenir una etapa de mals hbits per desprs es va reformar.

Desprs de la mort de Csar el 44 aC fou trib militar amb Brut i va derrotar a Luci Pis, lloctinent de Marc Antoni, i a Gai Antoni, al que va fer presoner. Derrotats els republicans a Filips, es va unir amb Sext Pompeu a Siclia i va aprofitar l'amnistia dictada pel breu tractat de pau del 39 aC, vivint llavors retirat fins que el va cridar Octavi i fou el seu collega al consolat el 30 aC, i l'any segent fou governador d'sia o de Sria, ultima cosa que es coneix de la seva vida.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163500" title="Quint Tulli Cicer el jove" nonfiltered="1607" processed="1603" dbindex="66609">
Quint Tulli Cicer el jove fou fill de Quint Tulli Cicer i de Pompnia. Va nixer vers 66 o 67 aC. Va acompanyar al seu cos Marc Tulli Cicer el jove i al pare d'aquest, Cicer l'orador, a Cilcia. Desprs de Farslia (48 aC) fou perdonat per Juli Csar i el va acompanyar a Hispnia, i desprs de l'assassinat de Csar fou m dreta de Marc Antoni, per aviat es va passar a Brut i Cassi i fou incls en les proscripcions del 43 aC i fou executat aquell mateix any a Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163501" title="Marc Tulli Cicer" nonfiltered="1608" processed="1604" dbindex="66610">


Onomstica:
Marc Tulli Cicer I, avi de Cicer el fams orador. ;
Marc Tulli Cicer II, fill de Marc Tulli Cicer I i pare de Cicer l'orador.
Marc Tulli Cicer l'orador, orador i cnsol rom;
Marc Tulli Cicer el jove, fill nic de Marc Tulli Cicer l'orador;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163502" title="In Flames" nonfiltered="1609" processed="1605" dbindex="66611">


In Flames s un grup de death metal meldic provinent de la ciutat de Gteborg, Sucia, considerat un dels pioners d'aquest gnere del metall, juntament amb At the Gates i Dark Tranquillity.

 Histria .
 1990 1996 .

In Flames va nixer de la m de Jesper Strmblad, aleshores guitarrista del grup Ceremonial Oath, amb la intenci de fer all que no li estava perms fer amb els altres companys, una msica amb ms crrega meldica. En 1993 va decidir deixar Ceremonial Oath per diferncies internes i comen a dedicar-li ms temps a In Flames. Eixe mateix any, Glenn Ljungstrm (guitarra) i Johann Larsson (baix) s'uniren al projecte per formar la primera lnia oficial del grup. 
Gravaren una demo i poc desprs va sortir a la llum Lunar Strain, amb el suport de la discogrfica Wrong Again Records. L'lbum va ser un clssic dins la creixent escena death metal escandinava.
Mentres a In Flames li mancava encara un vocalista, Mikael Stanne de Dark Tranquillity collaborava amb el grup.

Durant l'any 1994, gravaren i s'autoproduiren el seu primer EP, Subterranean, amb Henke Forss com a vocalista provisional. Aquest disc va permetre al grup trencar qualsevol barrera underground i els va llenar directament a firmar un contracte amb la important discogrfica europea Nuclear Blast.

En 1996, Bjrn Gelotte s'un al grup com a bateria, i 6 mesos ms tard Anders Fridn com a cantant. Eixe mateix any, el segon lbum d'estudi veuria la llum amb el nom de The Jester Race, co-produt per Fredrik Nordstrm. In Flames comenaren a girar amb grups de la talla dels alemanys Kreator.

 1997 2001 .

L'any 1997, In Flames realitzaren el seu tercer treball d'estudi, Whoracle, tamb coprodut per Fredrik Nordstrm, i poc desprs tant Glenn Ljungstrm com Johan Larsson deixaven el grup de manera inesperada. Niklas Engelin (guitarra) i Peter Iwers (baix) s'encarregarien de substituir-los almenys durant la gira amb la banda de black metal simfnic provinent de Noruega, Dimmu Borgir. 

Finalitzats els concerts per Europa i Jap en 1998, Niklas Engelin abandonava definitivament In Flames, mentre Bjrn Gelotte s'incorporava com a nou guitarrista i seria Daniel Svensson el nou bateria del grup.
Aquest mateix any gravaren el quart disc, Colony, i en 1999 es pos a la venda. Giraren per Europa, Jap i per primer cop tocaren als Estats Units al Milwaukee Metal Fest.

Un any ms tard, en 2000, tingu lloc la gravaci del seu segent disc, Clayman, el que per molts analistes ha estat l'lbum rtula, el disc que marcaria un abans i un desprs en la trajectria d'In Flames. L'xit s abrumador. Durant aquests mesos tocaren amb grups com els nord-americans Dream Theater, Slipknot i Testament.
A l'agost de 2001, realitzaren The Tokio Showdown, l'lbum en directe durant la gira japonesa de novembre de 2000.

 2002-Present .

En 2002, s'edit el sis treball en estudi del grup, Reroute to Remain, produt per Daniel Bergstrand. Aquest disc tingu una gran repercussi entre els mitjans de comunicaci i el propi pblic, aplaudit per molts, rebutjat per molts altres. Amb un so ms modern que comenava a pronunciar-se amb el Clayman i amb una clara intenci d'obrir-se a nous horitzons, In Flames aconsegueixen consolidar un dels llocs privilegiats en l'escena metllica com a una de les grans bandes de reconeixement mundial amb milions de seguidors. Eixe any recorregueren les carreteres amb artistes com Slayer, Soulfly o Mudvayne.

L'any segent, Soundtrack to your Escape fou el nom que tingu el seu set disc d'estudi, gravat en una casa que el grup llog a Dinamarca, llevat de la bateria que s fou en l'estudi Dug-Out. En 2004 el podem trobar a la venda i poc desprs el grup inici la gira mundial. Austrlia fou una de les destinacions, amb un pblic entregat i unes sales plenes de gom a gom. In Flames tamb va tenir l'oportunitat de girar juntament amb Judas Priest, Mtley Cre i Motrhead, aix com actuar en l'Ozzfest 2005.

En 2005, gravaren i s'autoproduren el vuit treball en estudi anomenat Come Clarity i en acabat, es posaren amb la realitzaci del seu primer DVD, Used and Abused: In Live We Trust, amb material filmat durant diversos concerts de la gira de 2004. Come Clarity estigu acabat en 2006 i de seguida giraren acompanyats pels brasilers Sepultura.

El 4 d'abril de 2008, el nov i ltim disc d'In Flames fins ara es pos a la venda amb el nom de A Sense of Purpose. The Mirror's Truth ha estat el primer single. Han collaborat amb el Gigantour 3 de Nord-Amrica amb Megadeth, Children of Bodom, Job for a Cowboy i High on Fire.
A ms a ms, el grup mant una llarga llista d'intervencions en festivals de rock arreu del mn durant els propers mesos.

 Discografia .
 lbums d'estudi .

 1993 - Lunar Strain;
 1995 - The Jester Race;
 1997 - Whoracle;
 1999 - Colony;
 2000 - Clayman;
 2002 - Reroute to Remain;
 2004 - Soundtrack To Your Escape;
 2006 - Come Clarity;
 2008 - A Sense of Purpose;

  lbums en directe .

 2001 - The Tokyo Showdown;

 DVD .

 1997 - Darkseed, In Flames, Evereve - Live & Plugged VHS;
 2004 - Soundtrack To Your Escape Bonus DVD;
 2005 - Used and Abused: In Live We Trust;
 2006 - Come Clarity Bonus DVD;

 Singles & EP .

 1994 - Subterranean;
 1997 - Black-Ash Inheritance;
 2002 - Cloud Connected;
 2003 - Trigger;
 2004 - The Quiet Place (single);
 2005 - Take This Life (single);
 2006 - Come Clarity (single);
 2008 - The Mirror's Truth (single);

 Enllaos externs .
 Plana oficial dIn Flames;
 Myspace oficial dIn Flames;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163503" title="Luci Tulli Cicer" nonfiltered="1610" processed="1606" dbindex="66612">


Onomstica:

Luci Tulli Cicer el vell, fill de Marc Tulli Cicer I;
Luci Tulli Cicer el jove, fill de Luci Tulli Cicer el vell;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163504" title="Cicur" nonfiltered="1611" processed="1607" dbindex="66613">


Onomstica:

Cicur, famlia romana;

Cras Cicur, branca de famlia romana;

Gemini Cicur, branca de famlia romana;

Publi Veturi Gem Cicur, cnsol el 499 aC ;

Tit Veturi Gem Cicur I, cnsol el 494 aC;

Tit Veturi Gem Cicur II, cnsol el 462 aC ;

Gai  Veturi Gem Cicur, cnsol el 455 aC ;

Espuri Veturi Cras Cicur, magistrat rom ;

Espuri Veturi Cras Cicur, trib amb potestat consolar el 417 aC;

Marc Veturi Cras Cicur, trib amb potestat consolar el 399 aC. ;

Gai Veturi Cras Cicur, trib amb potestat consolar el 377 aC i 369 aC ;

Luci Veturi Cras Cicur, trib amb potestat consolar el 368 aC i el 367 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163505" title="Cicur (famlia)" nonfiltered="1612" processed="1608" dbindex="66614">
Cicur (Cicurinus) fou una famlia patrcia de la gens Vetria. Marc Terenci Varr diu que van obtenir el seu nom per la seva docilitat. Es creu que hi va haver dues branques de la famlia, els Gem Cicur (Geminus Cicurinus) i els Cras Cicur (Crassus Cicurinus).

Personatges destacats foren:
 Publi Veturi Gem Cicur, cnsol el 499 aC ;
 Tit Veturi Gem Cicur I, cnsol el 494 aC.
 Tit Veturi Gem Cicur II, cnsol el 462 aC.
 Gai  Veturi Gem Cicur, cnsol el 455 aC ;
 Espuri Veturi Cras Cicur, magistrat rom ;
 Espuri Veturi Cras Cicur, trib amb potestat consolar el 417 aC.
 Marc Veturi Cras Cicur, trib amb potestat consolar el 399 aC. ;
 Gai Veturi Cras Cicur, trib amb potestat consolar el 377 aC i 369 aC ;
 Luci Veturi Cras Cicur, trib amb potestat consolar el 368 aC i el 367 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163508" title="Publi Veturi Gem Cicur" nonfiltered="1613" processed="1609" dbindex="66615">
Publi Veturi Gem Cicur (Publius Veturius Geminus Cicurinus) fou cnsol el 499 aC amb Tit Ebuti Elva. En aquest any es va fer el setge de Fidenes, es va conquerir Crostumria; i Praeneste es va revoltar contra els llatins i es va aliar als romans. Tit Livi l'esmenta com a Gai, per Dionisi diu que es deia Publi, i es coneix el nom d'un qestor, P. Veturius, que probablement fou ell mateix.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163510" title="Tit Veturi Gem Cicur I" nonfiltered="1614" processed="1610" dbindex="66616">
Tit Veturi Gem Cicur I (Titus Veturius Geminus Cicurinus) fou cnsol el 494 aC amb Aule Virgini Tricost Celiomont I, just l'any que la plebs va fer secessi a la muntanya sagrada i es va establir el tribunat de la plebs. Fou enviat contra els eques aquell mateix any, desprs que aquestos envassin territori llat, per els eques es van retirar a la seva arribada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163511" title="Tit Veturi Gem Cicur II" nonfiltered="1615" processed="1611" dbindex="66617">
Tit Veturi Gem Cicur II (Titus Veturius Geminus Cicurinus) fou cnsol el 462 aC amb Luci Lucreci Tricipt. Va derrotar els volscs i al seu retorn va obtenir l'honor d'una ovaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163513" title="Josep Planchart i Martori" nonfiltered="1616" processed="1612" dbindex="66618">
Josep Planchart i Martori (nascut a Sant Celoni el 1918) s un poltic catal, dirigent d'Estat Catal des del 1947 i actual president del partit. 

Comen a militar a Estat Catal amb noms 17 anys des de que, a principis de l'any 1936, s'afili a les Joventuts d'Estat Catal del barri de Grcia (Barcelona). Va lluitar a la guerra civil espanyola i tamb ho feu als Fets de Maig de 1937 defensant les seus d'Estat Catal dels atacs de la FAI. Form part de l'escamot dirigit per Manuel Cruells (aleshores cap d'escamot per futur dirigent d'EC) que destru els arxius del partit noms uns dies abans de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona per evitar que caiguessin en mans de l'enemic. 

Un cop acabada la guerra va exiliar-se a Frana, on va estar internat en camps de concentraci. Posteriorment torn a l'Estat Espanyol i fou ingressat a un camp de concentraci a Navarra, i, ms tard, enviat uns anys a fer treballs forats amb exrcit a l'antic protectorat espanyol del Marroc. 

Planchart segu formant part d'Estat Catal i ingress amb la resta de militants d'EC al Front Nacional de Catalunya efectuant tasques d'espionatge en favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial i, de manera parale la, combatent la dictadura franquista des de la clandestinitat com a membre de EC i del FNC. Fou detingut diverses  vegades i tamb fou empresonat tres cops el 1943, 1966 i 1972. 

El seu paper dins Estat Catal cada cop adquir ms pes i, des de 1947, ja fou membre de la direcci del partit coincidint amb la sortida d'Estat Catal del Front Nacional de Catalunya quan aquest va pretendre esdevenir partit poltic. 

A finals de la dictadura franquista, Planchart fou acusat de la creaci d'un grup armat (el FAC, amb qui Planchart tenia una relaci no massa important realment) i, per evitar sser detingut i empresonat, hagu de viure amagat fins la mort de Franco i la posterior amnistia. 

Un cop caiguda la dictadura fou un dels que tramit la difcil legalitzaci d'Estat Catal. Actualment s el president d'Estat Catal.

 Enllaos externs .
 Blog de Josep Planchart i Martori;
 Plana web d'Estat Catal ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163515" title="Tool" nonfiltered="1617" processed="1613" dbindex="66619">

Tool s una banda de rock estadounidenc formada en 1990 en Los ngeles. La seua formaci actual est composta per: Maynard James Keenan (cantant), Adam Jones (guitarra), Justin Chancellor (baix) e Danny Carey (bateria).

Membres.
 Membres actuals .
Maynard James Keenan: cantant.
Adam Jones: guitarra.
Justin Chancellor: baix.
Danny Carey: bateria.

 Antics membres .
Paul D'Amour: baix.

 Discografia .
Opiate  - 1992 (Zoo);
Undertow - 1993 (Zoo);
nima - 1996 (Volcano);
Salival -  	2000 (Volcano);
Lateralus - 2001 (Volcano);
10,000 Days - 2006 (Volcano);

 Enllaos externs.
 Pgina oficial ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163516" title="Gai Veturi Gem Cicur" nonfiltered="1618" processed="1614" dbindex="66620">
Gai  Veturi Gem Cicur (Caius Veturius P. F. Geminus Cicurinus) fou cnsol el 455 aC amb Tit Romili Roc Vatic. Va fer la guerra als eques als que va derrotar i va prendre molt de bot que no va distribuir entre els soldats sin que el va vendre per cobrir les necessitats de tresoreria de l'estat. Aix li va suposar ser acusat l'any segent per Luci Ali, edil plebeu, i condemnat a pagar una multa de deu mil asos. Fou elegit ugur el 453 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163518" title="Espuri Veturi Cras Cicur" nonfiltered="1619" processed="1615" dbindex="66621">
Espuri Veturi Cras Cicur (Spurius Veturius SP. F. P. N. Crassus Cicurinus) fou un magistrat rom membre del primer decemvirat el 451 aC. Tit Livi l'esmenta com a Luci Veturi, i Dionisi com a Tit Veturi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163519" title="Cuevas del Almanzora" nonfiltered="1620" processed="1616" dbindex="66622">

Cuevas del Almanzora es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 11.422 habitants. La seva extensi superficial s de 263 km i t una densitat de 43,4 hab/km. Limita al nord amb Hurcal-Overa i Pulp, al sud amb Vera i Antas, a l'est amb la Mar Mediterrnia i a l'oest amb Antas i Hurcal-Overa, Es troba situada a una altitud de 88 metres i a 97 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163520" title="Espuri Veturi Cras Cicur (trib)" nonfiltered="1621" processed="1617" dbindex="66623">
Espuri Veturi Cras Cicur (Spurius Veturius Crassus Cicurinus) fou trib amb potestat consolar el 417 aC. Tit Livi l'esmenta com Espuri Rutili Cras, per sembla ser clarament un error ja que Diodor de Siclia l'anomena Espuri Veturi i els Rutilis eren plebeus i mai van portar el cognom Cras.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163522" title="Marc Veturi Cras Cicur" nonfiltered="1622" processed="1618" dbindex="66624">
Marc Veturi Cras Cicur (Marcus Veturius TI. F. SP. N. Crassus Cicurinus) fou trib amb potestat consolar el 399 aC. Fou l'nic patrici elegit per aquest crrec en aquest any ja que els seus cinc collegues eren tots plebeus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163523" title="Aalborg Boldspilklub" nonfiltered="1623" processed="1619" dbindex="66625">

El Aalborg Boldspilklub s un equip de futbol de la ciutat de Aalborg, Dinamarca. Actualment disputa la Lliga danesa de futbol.

 Histria .
L'AaB va ser fundat el 13 de maig de 1885 per enginyers anglesos que treballaven a la construcci del ferrocarril. Inicialment practic el criquet amb el nom de Aalborg Cricketklub, canviant a Aalborg Boldklub el 1899. El futbol fou introdut l'any 1902, canviant de nou el seu nom per l'actual Aalborg Boldspilklub af 1885 el 1906. 

 Estadi .
Des de 1920, l'AaB ha jugat els seus partits a l'Aalborg Stadion. Va ser inaugurat el 18 de juliol de 1920. El 1960 l'estadi es crem, i el nou estadi fou obert el 1962. Darrerament l'estadi ha estat ampliat i remodelat. Actualment s'anomena Energi Nord Arena.

 Jugadors destacats .
1930s: Egon Johansen (1936);
1960s: Kaj Paulsen (1960), Kjeld Thorst (1961), Brge Bach (1963), Henning Munk Jensen (1965), Ove Flindt Bjerg (1967), Lynge Jakobsen (1969);
1980s: Sren Thorst (1983), Torben Boye (1984), Ib Simonsen (1985), Jes Hgh (1987);
1990s: Jens Jessen (1991), Erik Bo Andersen (1993), Jesper Grnkjr (1995), Peter Rasmussen (1995), Jimmy Nielsen (1996), Sren Frederiksen (1997), Stle Solbakken (1998), Frank Strandli (1999), Brian Priske (1999);
2000s: Michael Silberbauer (2001), Thomas Augustinussen (2001), Rasmus Wrtz (2003), Trond Andersen (2004) Martin Ericsson (2004), Rade Prica (2006) Siyabonga Nomvethe (2006) Andreas Johansson (2007) Lasse Nilsson (2008);

 Entrenadors destacats .
Poul Erik Andreasen (1990);
Sepp Piontek (1995);
Per Westergaard (1996);
Lars Sndergaard (1997);
Hans Backe (1998);
Peter Rudbk (2000);
Poul Erik Andreasen (2002);
Sren Kusk (2003);
Erik Hamrn (2003-2008);

 Palmars .
Lliga danesa de futbol: 1994-95, 1998-99, 2007-08;
Copa danesa de futbol: 1966, 1970;
Copa Intertoto: 2007;

 Altres esports .
L'handbol fou adoptat pel club el 2003, quan l'equip local Aalborg HSH fou comprat i rebatejat AaB Hndbold. 

Tamb t un equip professional d'hoquei gel anomenat AaB Ishockey, organitzat el 1967 i que guany la lliga el 1981. El 1997 AaB Ishockey es fusion amb el club IK Aalborg, formant el Aalborg Ishockey Klub (AIK) entre 1997-2003. Desprs de problemes econmics la llicncia fou transferida de nou al AaB.

El 2005, AaB en corporaci amb el Aalborg Basketball Klub (ABK) form el AaB Basket de basquetbol. Fou desmantellat el mar de 2007, tornant a l'antic ABK.

L'equip tamb t un equip de floorball.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 AaB A/S (branca professional);
 Aalborg Boldspilklub af 1885 (fundaci de futbol amateur);
 Aalborg Ishockey Klub (hoquei gel);
 Aalborg Basketball Klub (basquetbol);
 AaB Floorball (floorball);
UEFA perfil;
 Aalborg Support Club (Web oficial de seguidors);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163524" title="Gai Veturi Cras Cicur" nonfiltered="1624" processed="1620" dbindex="66626">
Gai Veturi Cras Cicur (Caius Veturius Crassus Cicurinus) fou trib amb potestat consolar el 377 aC i altre cop el 369 aC durant el conflicte sobre les lleis licnies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163525" title="Luci Veturi Cras Cicur" nonfiltered="1625" processed="1621" dbindex="66627">
Luci Veturi Cras Cicur (Lucius Veturius L. F. SP. N. Crassus Cicurinus) fou trib amb potestat consolar el 368 aC i el 367 aC. El 368 aC van entrar en vigor les lleis licnies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163526" title="Dalas" nonfiltered="1626" processed="1622" dbindex="66628">

Dalias es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 3.773 habitants. Limita al sud amb El Ejido, a l'est amb Berja, al nord amb Fondn, Almcita, Padules i Canjyar i a l'oest amb Felix i Vcar.

 Demografia .



 Poltica .
Alcaldes des de 1982, quan se separ d'El Ejido:



 Enllaos externs .

Plana dedicada al municipi de Dalias;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163527" title="Cilnis" nonfiltered="1627" processed="1623" dbindex="66629">
Cilnis (Cilnii) fou una poderosa famlia etrusca de la ciutat d'Arretium, tradicionalment amiga de Roma i considerats nobles (lucumones) ja que algun membre de la famlia havia estat rei en temps antics. Foren expulsats de la seva ciutat el 301 aC pel partit nacional, per els romans els van restaurar. En algunes tombes que s'han trobat el seu cognom apareix sota la forma etrusca de Cfenle o Cfelne, llatinitzada a Cilnius.

El primer membre molt destacat de la famlia fou Gai Cilni Mecenes, amic ntim d'August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163528" title="Enix" nonfiltered="1628" processed="1624" dbindex="66630">

Enix es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 335 habitants. La seva extensi superficial s de 67 km i t una densitat de 5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 52' N, 2 36' O. Es troba situada a una altitud de 723 metres i a 25 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163529" title="Felix" nonfiltered="1629" processed="1625" dbindex="66631">

Felix es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 534 habitants. La seva extensi superficial s de 81 km i t una densitat de 6,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 52' N, 2 39' O. Es troba situada a una altitud de 815 metres i a 26 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163530" title="Cil" nonfiltered="1630" processed="1626" dbindex="66632">


Onomstica:

Cil o Quil, renom rom.

Cil, senador rom ;

Juni Cil, Procurador del Pont o de Bitnia al segle I;

Publi Magi Cil, assass de Marc Claudi Marcel ;

Luci Fabi Cil Septimi, amic de l'emperador Septimi Sever, cnsol el 193 i el 204;

Cil, atleta i poltic grec del segle VII aC;

Vegeu tambe: Luci Flamini Quil
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163531" title="Fines" nonfiltered="1631" processed="1627" dbindex="66633">

Fines es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 2.032 habitants. La seva extensi superficial s de 236 km i t una densitat de 88,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 21' N, 2 15' O. Es troba situada a una altitud de 456 metres i a 101 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163532" title="Quil" nonfiltered="1632" processed="1628" dbindex="66634">


Onomstica:

Quil, renom rom;
Luci Flamini Quil;
Quil de Lacedemnia, filsof i un dels set savis de Grcia;
Quil d'Esparta, prncep espart.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163533" title="Cil (renom)" nonfiltered="1633" processed="1629" dbindex="66635">
Cil o Quil (Cilo o Chilo) fou un renom rom que apareix en monedes de la gens Flamnia. Alguns escriptors llatins diuen que Cil era un renom donat a la gent que tenia el cap llarg i estret i Quil als que tenien els llavis grossos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163534" title="Luci Flamini Quil" nonfiltered="1634" processed="1630" dbindex="66636">
Luci Flamini Quil (Lucius Flaminius Chilo) fou probablement un dels superintendents nomenats per Juli Csar que va incrementar el seu numero de tres a quatre i apareixeria en una moneda com III Vir primus flandae monetae. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163535" title="Fiana" nonfiltered="1635" processed="1631" dbindex="66637">

Fiana es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 2.442 habitants. La seva extensi superficial s de 135 km i t una densitat de 18,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 10' N, 2 50' O. Es troba situada a una altitud de 950 metres i a 74 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163536" title="Cil (senador)" nonfiltered="1636" processed="1632" dbindex="66638">
Cil (Cilo) fou un senador rom que Appi esmenta com       , que fou proscrit el 43 aC i que probablement fou la mateixa persona que fou amic de Torani i Cicer i que aquest darrer esmenta en una carta el 45 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163537" title="Fondn" nonfiltered="1637" processed="1633" dbindex="66639">

Fondn es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 934 habitants. La seva extensi superficial s de 92 km i t una densitat de 10,2 hab/km.Les seves coordenades geogrfiques sn 36 59' N, 2 51' O. Es troba situada a una altitud de 846 metres i a 63 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .




 Enllaos externs .

Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Diputaci Provincial d'Almeria;
Revista Digital de Fondn;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163538" title="Llista de gneres de saltcids" nonfiltered="1638" processed="1634" dbindex="66640">
Aquesta s la llista de gneres de saltcids (Salticidae), amb la informaci recollida fins la data del 21 de desembre del 2006. Sn 550 gneres categoritzats en subfamlies seguint la proposta de Joel Hallan en el seu Biology Catalog. A la llista d'espcies, trobareu classificades les ms de 5.000 existents fins al moment.

 Aelurillinae .
 Aelurillini;
 Aelurillus Simon, 1884;
 sianellus Logunov & Heciak, 1996;
 Langelurillus Prchniewicz, 1994;
 Langona Simon, 1901;
 Microheros Wesolowska & Cumming, 1999;
 Phlegra Simon, 1876;
 Proszynskiana Logunov, 1996;
 Rafalus Prszyn'ski, 1999;
 Stenaelurillus Simon, 1885 (19 espcies, Sud-frica a Xina);

 Flacillulini;
 Afraflacilla Berli & Millot, 1941 (17 espcies, d frica i Orient Mitj a Europa i Austrlia);
 Flacillula Strand, 1932 (6 espcies, Sud-est sia);

 Freyini;
 Aphirape C. L. Koch, 1850;
 Capidava Simon, 1902;
 Chira Peckham & Peckham, 1896;
 Edilemma Ruiz & Brescovit, 2006;
 Eustiromastix Simon, 1902;
 Freya C. L. Koch, 1850;
 Frigga C. L. Koch, 1850;
 Kalcerrytus Galiano, 2000;
 Nycerella Galiano, 1982;
 Pachomius Peckham & Peckham, 1896;
 Phiale C. L. Koch, 1846;
 Sumampattus Galiano, 1983;
 Trydarssus Galiano, 1995;
 Tullgrenella Mello-Leito, 1941;
 Uspachus Galiano, 1995;
 Wedoquella Galiano, 1984;

 Silerini;
 Siler Simon, 1889 (8 espcies, Est d sia);

 Agoriinae .
 Agoriini;
 Agorius Thorell, 1877 (7 espcies, Sud sia, Nova Guinea);

 Dioleniini;
 Chalcolecta Simon, 1884 (3 espcies, Austrlia a Sulawesi);
 Diolenius Thorell, 1870 (11 espcies, Moluccas a Nova Guinea);
 Furculattus Balogh, 1980 (1 espcie, Nova Guinea, Nova Bretanya);
 Lystrocteisa Simon, 1884 (1 espcie, Nova Calednia);
 Tarodes Pocock, 1899 (1 espcie, Nova Bretanya);

 Piliini;
 Bristowia Reimoser, 1934 (2 espcies, Congo, sia);
 Pilia Simon, 1902 (3 espcies, Sud sia, Nova Guinea);

 incertae sedis;
 Efate Berland, 1938 (3 espcies, Micronsia, Fiji, Vanuatu, Samoa);
 Leptathamas Balogh, 1980 (1 espcie, Nova Guinea);
 Rarahu Berland, 1929 (1 espcie, Samoa);

 Amycinae .
 Amicini;
 Acragas Simon, 1900;
 Albionella Chickering, 1946;
 Amycus C. L. Koch, 1846;
 Arnoliseus Braul, 2002;
 Encolpius Simon, 1900;
 Frespera Braul & Lise, 2002;
 Hypaeus Simon, 1900;
 Idastrandia Strand, 1929;
 Letoia Simon, 1900;
 Mago O. P.-Cambridge, 1882;
 Noegus Simon, 1900;
 Pseudamphidraus Caporiacco, 1947;
 Vinnius Simon, 1902;
 Wallaba Mello-Leito, 1940;

 Astiini;
 Adoxotoma Simon, 1909;
 Anaurus Simon, 1900;
 Arsia Simon, 1901;
 Aruana Strand, 1911;
 Astia L. Koch, 1879;
 Helpis Simon, 1901;
 Jacksonoides Wanless, 1988;
 Megaloastia Zabka, 1995;
 Orthrus Simon, 1900;
 Sondra Wanless, 1988;
 Tara Peckham & Peckham, 1886;
 Tauala Wanless, 1988;

 Huriini;
 Admesturius Galiano, 1988;
 Atelurius Simon, 1901;
 Hisukattus Galiano, 1987;
 Hurius Simon, 1901;
 Maenola Simon, 1900;
 Scoturius Simon, 1901;
 Simonurius Galiano, 1988;

 Hyetusini;
 Agelista Simon, 1900;
 Arachnomura Mello-Leito, 1917;
 Atomosphyrus Simon, 1902;
 Bredana Gertsch, 1936;
 Hyetussa Simon, 1902;
 Tanybelus Simon, 1902;
 Titanattus Peckham & Peckham, 1885;

 Scopocirini;
 Cylistella Simon, 1901;
 Cyllodania Simon, 1902;
 Gypogyna Simon, 1900;
 Scopocira Simon, 1900;
 Toloella Chickering, 1946;

 Sitticini;
 Aillutticus Galiano, 1987;
 Attulus Simon, 1889;
 Jollas Simon, 1901;
 Pseudattulus Caporiacco, 1947;
 Semiopyla Simon, 1901;
 Sitticus Simon, 1901;
 Yllenus Simon, 1868;

 Thiodinini;
 Banksetosa Chickering, 1946;
 Carabella Chickering, 1946;
 Ceriomura Simon, 1901;
 Cotinusa Simon, 1900;
 Monaga Chickering, 1946;
 Parathiodina Bryant, 1943;
 Thiodina Simon, 1900;

 Ballinae .
 Ballini;
 Ballognatha Caporiacco, 1935;
 Ballus C. L. Koch, 1850;
 Baviola Simon, 1898;
 Colaxes Simon, 1900;
 Cynapes Simon, 1900;
 Goleta Peckham & Peckham, 1894;
 Marengo Peckham & Peckham, 1892;
 Pachyballus Simon, 1900;
 Padilla Peckham & Peckham, 1894;
 Peplometus Simon, 1900;
 Philates Simon, 1900;
 Sadies Wanless, 1984;

 Copocrossini;
 Avarua Marples, 1955;
 Copocrossa Simon, 1901;
 Corambis Simon, 1901;
 Ligdus Thorell, 1895;
 Mantisatta Warburton, 1900;

 Dendryphantinae .
 Dendryphantini;
 Anicius Chamberlin, 1925;
 Ashtabula Peckham & Peckham, 1894;
 Avitus Peckham & Peckham, 1896;
 Bagheera Peckham & Peckham, 1896;
 Beata Peckham & Peckham, 1895;
 Bellota Peckham & Peckham, 1892;
 Bryantella Chickering, 1946;
 Cerionesta Simon, 1901;
 Chirothecia Taczanowski, 1878;
 Dendryphantes C. L. Koch, 1837;
 Empanda Simon, 1903;
 Eris C. L. Koch, 1846;
 Gastromicans Mello-Leito, 1917;
 Ghelna Maddison, 1996;
 Hentzia Marx, 1883;
 Lurio Simon, 1901;
 Macaroeris Wunderlich, 1992;
 Mburuvicha Scioscia, 1993;
 Metaphidippus F. O. P.-Cambridge, 1901;
 Osericta Simon, 1901;
 Paradamoetas Peckham & Peckham, 1885;
 Paramarpissa F. O. P.-Cambridge, 1901;
 Paraphidippus F. O. P.-Cambridge, 1901;
 Parnaenus Peckham & Peckham, 1896;
 Pelegrina Franganillo, 1930;
 Phanias F. O. P.-Cambridge, 1901;
 Phidippus C. L. Koch, 1846;
 Sassacus Peckham & Peckham, 1895;
 Sebastira Simon, 1901;
 Selimus Peckham & Peckham, 1901;
 Semora Peckham & Peckham, 1892;
 Semorina Simon, 1901;
 Terralonus Maddison, 1996;
 Thammaca Simon, 1902;
 Tulpius Peckham & Peckham, 1896;
 Tutelina Simon, 1901;
 Tuvaphantes Logunov, 1993;

 Donaldiini;
 Donaldius Chickering, 1946;

 Rhenini;
 Agassa Simon, 1901;
 Alcmena C. L. Koch, 1846;
 Homalattus White, 1841;
 Napoca Simon, 1901;
 Rhene Thorell, 1869;
 Romitia Caporiacco, 1947;
 Tacuna Peckham & Peckham, 1901;
 Zeuxippus Thorell, 1891;

 Rudrini;
 Mabellina Chickering, 1946;
 Nagaina Peckham & Peckham, 1896;
 Poultonella Peckham & Peckham, 1909;
 Pseudomaevia Rainbow, 1920;
 Rudra Peckham & Peckham, 1885;

 Zygoballini;
 Messua Peckham & Peckham, 1896;
 Rhetenor Simon, 1902;
 Zygoballus Peckham & Peckham, 1885;

 Euophryinae .
 Amphidrausini;
 Amphidraus Simon, 1900 (4 espcies, Brasil, Argentina, Bolivia);
 Nebridia Simon, 1902 (4 espcies, Veneuela, Argentina, Espanyola);

 Athamini;
 Athamas O. P.-Cambridge, 1877 (6 espcies, Oceania);

 Bellienini;
 Agobardus Keyserling, 1885 (11 espcies, ndies de l Oest);
 Antillattus Bryant, 1943 (2 espcies, Espanyola);
 Belliena Simon, 1902 (4 espcies, Veneuela, Trinidad);
 Dinattus Bryant, 1943 (3 espcies, Espanyola);
 Mirandia Badcock, 1932 (1 espcie, Paraguay);

 Chalcoscirtini;
 Chalcoscirtus Bertkau, 1880 (42 espcies, Eursia, EEUU);
 Darwinneon Cutler, 1971 (1 espcie, Illes Galpagos);
 Dolichoneon Caporiacco, 1935 (1 espcie, Karakorum);
 Neon Simon, 1876 (24 espcies, Amricas, Eursia, North frica);
 Neonella Gertsch, 1936 (11 espcies, Amricas);

 Coccorchestini;
 Coccorchestes Thorell, 1881 (40 espcies, Nova Guinea, Austrlia, Nova Bretanya);
 Omoedus Thorell, 1881 (4 espcies, Nova Guinea, Moluccas, Fiji);
 Poecilorchestes Simon, 1901 (1 espcie, Nova Guinea);

 Cytaeini;
 Ascyltus Karsch, 1878 (9 espcies, Illes del Pacfic, Queensland);
 Bathippus Thorell, 1892 (31 espcies, Australsia);
 Canama Simon, 1903 (5 espcies, Borneo a Queensland);
 Cytaea Keyserling, 1882 (36 espcies, Burma a Austrlia);
 Euryattus Thorell, 1881 (8 espcies, Sri Lanka a Austrlia);
 Xenocytaea Berry, Beatty & Prszy ski, 1998 (5 espcies, Fiji, Illes Carolines);

 Emathini;
 Bindax Thorell, 1892 (1 espcie, Sulawesi, Illes Solomon);
 Emathis Simon, 1899 (10 espcies, Sumatra a Filipines, ndies orientals);
 Gedea Simon, 1902 (5 espcies, Xina, Vietnam, Java);
 Lepidemathis Simon, 1903 (2 espcies, Filipines);
 Lophostica Simon, 1902 (1 espcie, Maurici, Reunion);
 Pristobaeus Simon, 1902 (1 espcie, Sulawesi);
 Pseudemathis Simon, 1902 (1 espcie, Maurici, Reunion);

 Euophryini;
 Akela Peckham & Peckham, 1896 (3 espcies, Guatemala a Argentina, Pakistan);
 Anasaitis Bryant, 1950 (5 espcies, ndies orientals, USA);
 Asaphobelis Simon, 1902 (1 espcie, Brasil);
 Chalcotropis Simon, 1902 (9 espcies, ndia a Filipines, Tonga);
 Chapoda Peckham & Peckham, 1896 (4 espcies, Guatemala a Brasil);
 Charippus Thorell, 1895 (1 espcie, Burma);
 Chinattus Logunov, 1999 (12 espcies, Iran a Vietnam, Nord Amrica);
 Chloridusa Simon, 1902 (1 espcie, Per, Brasil);
 Cobanus F. O. P.-Cambridge, 1900 (16 espcies, Mxic a Veneuela, Espanyola, Borneo);
 Colyttus Thorell, 1891 (2 espcies, Xina a Moluccas);
 Commoris Simon, 1902 (3 espcies, ndies orientals);
 Coryphsia Simon, 1902 (8 espcies, Brasil);
 Donoessus Simon, 1902 (2 espcies, Sumatra, Borneo);
 Ergane L. Koch, 1881 (4 espcies, Borneo a Illes Carolina, Austrlia);
 Euophrys C. L. Koch, 1834 (115 espcies, worldwide);
 Habrocestoides Prszy ski, 1992 (6 espcies, ndia, Nepal);
 Habrocestum Simon, 1876 (41 espcies, Eursia, frica, Austrlia, Solomon Illes);
 Hypoblemum Peckham & Peckham, 1886 (2 espcies, Austrlia);
 Klamathia Peckham & Peckham, 1903 (1 espcie, Sud-frica);
 Lagnus L. Koch, 1879 (1 espcie, Fiji);
 Lakarobius Berry, Beatty & Prszy ski, 1998 (1 espcie, Fiji);
 Lilliput Wesolowska & Russell-Smith, 2000 (3 espcies, Tanznia);
 Mexigonus Edwards, 2002 (4 espcies, USA, Mxic);
 Mopiopia Simon, 1902 (3 espcies, Brasil);
 Muziris Simon, 1901 (7 espcies, Austrlia, Oceania);
 Naphrys Edwards, 2002 (4 espcies, Canada a Mxic);
 Ocnotelus Simon, 1902 (3 espcies, Brasil, Argentina);
 Palpelius Simon, 1903 (11 espcies, Borneo a Austrlia, Nova Zelanda);
   Parevophrys Petrunkevitch, 1942 (fossil, oligocene);
 Phaulostylus Simon, 1902 (4 espcies, Madagascar);
 Pignus Wesolowska, 2000 (2 espcies, Tanznia, Sud-frica);
 Pseudeuophrys Dahl, 1912;
 Rhyphelia Simon, 1902;
 Saitidops Simon, 1901;
 Semnolius Simon, 1902;
 Sidusa Peckham & Peckham, 1895;
 Sigytes Simon, 1902;
 Siloca Simon, 1902;
 Talavera Peckham & Peckham, 1909;
 Tariona Simon, 1902;
 Thyenula Simon, 1902;
 Tylogonus Simon, 1902;
 Udvardya Prszy ski, 1992;

 Hermotimini;
 Bokokius Roewer, 1942 (1 espcie, Bioko);
 Gorgasella Chickering, 1946 (1 espcie, Panam);
 Hermotimus Simon, 1903 (1 espcie, West frica);
 Tatari Berland, 1938 (1 espcie, Vanuatu);

 Laufeiini;
 Laufeia Simon, 1889 (9 espcies, Xina a Jap a Java, Nova Zelanda);
 Pselcis Simon, 1903 (1 espcie, Filipines);

 Pensacolini;
 Compsodecta Simon, 1903 (6 espcies, Amrica Central, ndies orientals);
 Paradecta Bryant, 1950 (4 espcies, Jamica);
 Pellolessertia Strand, 1929 (1 espcie, frica Central);
 Pensacola Peckham & Peckham, 1885 (15 espcies, Amrica Central i Sud);
 Pensacolops Bauab, 1983 (1 espcie, Brasil);

 Saitini;
 Caribattus Bryant, 1950 (1 espcie, Jamica);
 Ilargus Simon, 1901 (4 espcies, Brasil, Guyana, Veneuela);
 Jotus L. Koch, 1881 (8 espcies, Austrlia, Nova Zelanda);
 Lauharulla Keyserling, 1883 (2 espcies, Tahit, Austrlia);
 Lycidas Karsch, 1878 (20 espcies, Austrlia, Xina);
 Maeota Simon, 1901 (1 espcie, Brasil);
 Maeotella Bryant, 1950 (1 espcie, Jamica, Espanyola);
 Maratus Karsch, 1878 (6 espcies, Austrlia);
 Parajotus Peckham & Peckham, 1903 (3 espcies, frica);
 Parasaitis Bryant, 1950 (1 espcie, Jamica);
 Prostheclina Keyserling, 1882 (1 espcie, Est Austrlia);
 Saitis Simon, 1876 (30 espcies, per arreu);
 Saitissus Roewer, 1938 (1 espcie, Nova Guinea);
 Salpesia Simon, 1901 (5 espcies, Austrlia, Seychelles);

 Servaeini;
 Servaea Simon, 1888 (6 espcies, Austrlia, Java);

 Spilargini;
 Spilargis Simon, 1902 (1 espcie, Nova Guinea);
 Thorelliola Strand, 1942 (10 espcies, Malasia a Nova Guinea, Hawai);

 Thianiini;
 Micalula Strand, 1932 (1 espcie, Panam);
 Nicylla Thorell, 1890 (1 espcie, Sumatra);
 Thianella Strand, 1907 (1 espcie, Java);
 Thiania C. L. Koch, 1846 (17 espcies, Pakistan a Filipines, Hawai);
 Thianitara Simon, 1903 (1 espcie, Sumatra);

 Tritini;
 Opisthoncana Strand, 1913 (1 espcie, Nova Ireland);
 Trite Simon, 1885 (18 espcies, Austrlia, Nova Zelanda, Oceania);

 Zenodorini;
 Corythalia C. L. Koch, 1850 (73 espcies, USA a Argentina);
 Margaromma Keyserling, 1882 (12 espcies, Austrlia, Oceania, Camerun);
 Pseudocorythalia Caporiacco, 1938 (1 espcie, Guatemala);
 Pystira Simon, 1901 (5 espcies, Nova Guinea, Indonsia, Pakistan);
 Stoidis Simon, 1901 (3 espcies, Illa Mona a Veneuela);
 Zenodorus Peckham & Peckham, 1886 (23 espcies, Austrlia, Nova Guinea, Oceania);

 Hasariinae .
 Hasariini;
 Curubis Simon, 1902;
 Echeclus Thorell, 1890;
 Encymachus Simon, 1902;
 Epidelaxia Simon, 1902;
 Hasarius Simon, 1871;
 Longarenus Simon, 1903;
 Mantius Thorell, 1891;
 Marma Simon, 1902;
 Nannenus Simon, 1902;
 Ogdenia Peckham & Peckham, 1908;
 Panysinus Simon, 1901;
 Phausina Simon, 1902;
 Roeweriella Kratochvl, 1932;
 Tarne Simon, 1885;
 Tusitala Peckham & Peckham, 1902;
 Uxuma Simon, 1902;
 Viroqua Peckham & Peckham, 1901;

 Microhasariini;
 Maileus Peckham & Peckham, 1907 (1 espcie, Borneo);
 Microhasarius Simon, 1902 (2 espcies, Borneo, Java);

 Heliophaninae .
 Bacelarella Berli & Millot, 1941;
 Carrhotus Thorell, 1891;
 Ceglusa Thorell, 1895;
 Chrysilla Thorell, 1887;
 Cosmophasis Simon, 1901;
 Echinussa Simon, 1901;
 Epocilla Thorell, 1887;
 Festucula Simon, 1901;
 Hakka Berry & Prszyn'ski, 2001;
 Helicius Zabka, 1981;
 Heliophanillus Prszyn'ski, 1989;
 Heliophanoides Prszyn'ski, 1992;
 Heliophanus C. L. Koch, 1833;
 Helvetia Peckham & Peckham, 1894;
 Icius Simon, 1876;
 Jaluiticola Roewer, 1944;
 Maltecora Simon, 1910;
 Marchena Peckham & Peckham, 1909;
 Menemerus Simon, 1868;
 Natta Karsch, 1879;
 Orsima Simon, 1901;
 Paraheliophanus Clark & Benoit, 1977;
 Phintella Strand, 1906;
 Pseudicius Simon, 1885;
 Tasa Wesolowska, 1981;
 Theriella Braul & Lise, 1996;
 Yepoella Galiano, 1970;

 Hispinae .
 Bavia Simon, 1877;
 Diplocanthopoda Abraham, 1925;
 Hispo Simon, 1885;
 Massagris Simon, 1900;
 Orvilleus Chickering, 1946;
 Piranthus Thorell, 1895;
 Rogmocrypta Simon, 1900;
 Stagetillus Simon, 1885;
 Stenodeza Simon, 1900;
 Tomocyrba Simon, 1900;

 Lyssomaninae .
 Asemonea O. P.-Cambridge, 1869;
 Chinoscopus Simon, 1901;
 Goleba Wanless, 1980;
 Lyssomanes Hentz, 1845;
 Macopaeus Simon, 1900;
 Onomastus Simon, 1900;
 Pachyonomastus Caporiacco, 1947;
 Pandisus Simon, 1900;

 Marpissinae .
 Holoplatysini;
 Holoplatys Simon, 1885;
 Ocrisiona Simon, 1901;
 Zebraplatys Zabka, 1992;

 Itatini;
 Admestina Peckham & Peckham, 1888;
 Attidops Banks, 1905;
 Itata Peckham & Peckham, 1894;

 Maeviini;
 Balmaceda Peckham & Peckham, 1894;
 Fuentes Peckham & Peckham, 1894;
 Maevia C. L. Koch, 1846;
 Metacyrba F. O. P.-Cambridge, 1901;

 Marpissini;
 Abracadabrella Zabka, 1991;
 Breda Peckham & Peckham, 1894;
 Clynotis Simon, 1901;
 Clynotoides Mello-Leito, 1944;
 Deloripa Simon, 1901;
 Fritzia O. P.-Cambridge, 1879;
 Hyctiota Strand, 1911;
 Marpissa C. L. Koch, 1846;
 Mendoza Peckham & Peckham, 1894;
 Naubolus Simon, 1901;
 Parkella Chickering, 1946;
 Platycryptus Hill, 1979;
 Psecas C. L. Koch, 1850;

 Simaethini;
 Heratemita Strand, 1932;
 Iona Peckham & Peckham, 1886;
 Irura Peckham & Peckham, 1901;
 Ligurra Simon, 1903;
 Opisthoncus L. Koch, 1880;
 Phyaces Simon, 1902;
 Porius Thorell, 1892;
 Simaetha Thorell, 1881;
 Simaethula Simon, 1902;
 Stergusa Simon, 1889;
 Stertinius Simon, 1890;
 Uroballus Simon, 1902;
 Vatovia Caporiacco, 1940;

 Myrmarachninae .
 Ligonipini;
 Ligonipes Karsch, 1878 (8 espcies, Austrlia, Nova Guinea);
 Rhombonotus L. Koch, 1879 (1 espcie, Austrlia);

 Myrmarachnini;
 Arachnotermes Mello-Leito, 1928;
 Belippo Simon, 1910;
 Bocus Peckham & Peckham, 1892;
 Damoetas Peckham & Peckham, 1886;
 Myrmarachne MacLeay, 1839;
 Panachraesta Simon, 1900;

 Pelleninae .
 Bianorini;
 Bianor Peckham & Peckham, 1886;
 Cembalea Wesolowska, 1993;
 Microbianor Logunov, 2000;
 Modunda Simon, 1901;
 Neaetha Simon, 1884;
 Sibianor Logunov, 2001;

 Harmochirini;
 Featheroides Peng i cols., 1994;
 Harmochirus Simon, 1885;
 Paraharmochirus Szombathy, 1915;
 Vailimia Kammerer, 2006;

 Pellenini;
 Habronattus F. O. P.-Cambridge, 1901;
 Havaika Prszy ski, 2002 (12 espcies, Hawai, Marqueses);
 Iranattus Prszy ski, 1992;
 Mogrus Simon, 1882;
 Monomotapa Wesolowska, 2000;
 Paraneaetha Denis, 1947;
 Pellenes Simon, 1876;

 Plexippinae .
 Baryphini;
 Polemus Simon, 1902;
 Baryphas Simon, 1902;

 Bythocrotini;
 Bythocrotus Simon, 1903;

 Hyllini;
 Brancus Simon, 1902;
 Diagondas Simon, 1902;
 Evarcha Simon, 1902;
 Gangus Simon, 1902;
 Hyllus C. L. Koch, 1846 (72 espcies, frica, sia, Austrlia);
 Pachypoessa Simon, 1902;
 Philaeus Thorell, 1869;

 Plexippini;
 Afrobeata Caporiacco, 1941;
 Alfenus Simon, 1902 (2 espcies, frica Oest i Central);
 Anarrhotus Simon, 1902;
 Artabrus Simon, 1902;
 Burmattus Prszy ski, 1992;
 Dasycyptus Simon, 1902;
 Dexippus Thorell, 1891;
 Giuiria Strand, 1906 (1 espcie, Ethiopia);
 Luxuria Wesolowska, 1989 (2 espcies, Cap Verd);
 Malloneta Simon, 1902;
 Pancorius Simon, 1902;
 Paraplexippus Franganillo, 1930;
 Penionomus Simon, 1903;
 Pharacocerus Simon, 1902;
 Plexippoides Prszy ski, 1984;
 Plexippus C. L. Koch, 1846;
 Pochyta Simon, 1901;
 Pseudamycus Simon, 1885 (10 espcies, ndia a Nova Guinea);
 Pseudoplexippus Caporiacco, 1947;
 Ptocasius Simon, 1885;
 Schenkelia Lessert, 1927;
 Taivala Peckham & Peckham, 1907 (1 espcie, Borneo);
 Tamigalesus Zabka, 1988;
 Telamonia Thorell, 1887;
 Thiratoscirtus Simon, 1886;
 Yaginumaella Prszy ski, 1979;
 Yogetor Wesolowska & Russell-Smith, 2000;

 Sandalodini;
 Mopsolodes Zabka, 1991;
 Mopsus Karsch, 1878;
 Sandalodes Keyserling, 1883;

 Thyenini;
 Thyene Simon, 1885;
 Thyenillus Simon, 1910;

 Viciriini;
 Asaracus C. L. Koch, 1846;
 Epeus Peckham & Peckham, 1886;
 Erasinus Simon, 1899;
 Poessa Simon, 1902;
 Viciria Thorell, 1877;

 Salticinae .
 Salticus Latreille, 1804 (48 espcies, per tot arreu);

 Spartaeinae .
 Cocalini;
 Allococalodes Wanless, 1982;
 Cocalus C. L. Koch, 1846;
 Phaeacius Simon, 1900;

 Cocalodini;
 Cocalodes Pocock, 1897;
 Sonoita Peckham & Peckham, 1903;

 Codetini;
 Gelotia Thorell, 1890;

 Cyrbini;
 Cyrba Simon, 1876;
 Paracyrba Zabka & Kovac, 1996;

 Holcolaetini;
 Holcolaetis Simon, 1885;

 Spartaeini;
 Araneotanna zdikmen & Kury, 2006 (reemplaat per Tanna Berland, 1938);
 Brettus Thorell, 1895;
   Cenattus Petrunkevitch, 1942 (fsil, oligoc);
   Eolinus Petrunkevitch, 1942 (fsil, oligoc);
 Lapsias Simon, 1900;
 Meleon Wanless, 1984;
 Mintonia Wanless, 1984;
 Neobrettus Wanless, 1984;
   Paralinus Petrunkevitch, 1942 (fsil, oligoc);
 Portia Karsch, 1878;
 Sparbambus Zhang, Woon & Li, 2006;
 Spartaeus Thorell, 1891;
 Taraxella Wanless, 1984;
 Veissella Wanless, 1984;
 Wanlessia Wijesinghe, 1992;
 Yaginumanis Wanless, 1984;

 Synagelinae .
 Augustaeini;
 Augustaea Szombathy, 1915;

 Leptorchestini;
 Araegeus Simon, 1901;
 Depreissia Lessert, 1942;
 Enoplomischus Giltay, 1931;
 Kima Peckham & Peckham, 1902;
 Leptorchestes Thorell, 1870;
 Quekettia Peckham & Peckham, 1902;
 Sarindoides Mello-Leito, 1922;

 Peckhamiini;
 Consingis Simon, 1900;
 Peckhamia Simon, 1901;
 Uluella Chickering, 1946;

 Synagelini;
 Allodecta Bryant, 1950;
 Cheliferoides F. O. P.-Cambridge, 1901;
 Descanso Peckham & Peckham, 1892;
 Mexcala Peckham & Peckham, 1902;
 Paradescanso Vellard, 1924;
 Pseudopartona Caporiacco, 1954;
 Pseudosynagelides Zabka, 1991;
 Synageles Simon, 1876;
 Synagelides Strand, 1906;

 Synemosyninae .
 Sarndini;
 Erica Peckham & Peckham, 1892;
 Martella Peckham & Peckham, 1892;
 Parafluda Chickering, 1946;
 Sarinda Peckham & Peckham, 1892;

 Sobasini;
 Fluda Peckham & Peckham, 1892;
 Pseudofluda Mello-Leito, 1928;
 Sobasina Simon, 1898;

 Synemosynini;
 Corcovetella Galiano, 1975;
 Synemosyna Hentz, 1846;

 Zunigini;
 Proctonemesia Bauab & Soares, 1978;
 Simprulla Simon, 1901;
 Zuniga Peckham & Peckham, 1892;

 incertae sedis .
 Afromarengo Benjamin, 2004;
 Amatorculus Ruiz & Brescovit, 2005;
 Anokopsis Bauab & Soares, 1980;
   Attoides Brongniart, 1901 (fsil, oligoc);
 Bulolia Zabka, 1996;
 Capeta Ruiz & Brescovit, 2005;
 Cavillator Wesolowska, 2000;
 Cheliceroides Zabka, 1985;
 Eburneana Wesolowska & Szts, 2001;
   Eoattopsis Petrunkevitch, 1955 (fsil);
 Eupoa Zabka, 1985;
   Eyukselus zdikmen, 2007 (renamed from Propetes Menge, 1854 ) (fsil, oligoc);
 Galianora Maddison, 2006;
 Gambaquezonia Barrion & Litsinger, 1995;
 Gavarilla Ruiz & Brescovit, 2006;
 Ghumattus Prszy ski, 1992;
   Gorgopsina Petrunkevitch, 1955 (fsil);
 Gramenca Rollard & Wesolowska, 2002;
 Grayenulla Zabka, 1992;
 Haplopsecas Caporiacco, 1955;
 Hasarina Schenkel, 1963;
 Hindumanes Logunov, 2004;
 Hinewaia Zabka & Pollard, 2002;
 Huntiglennia Zabka & Gray, 2004;
 Imperceptus Prszy ski, 1992;
 Indomarengo Benjamin, 2004;
 Jajpurattus Prszy ski, 1992;
 Judalana Rix, 1999;
 Lamottella Rollard & Wesolowska, 2002;
 Langerra Zabka, 1985;
 Lechia Zabka, 1985;
 Leikung Benjamin, 2004;
 Madhyattus Prszy ski, 1992;
 Magyarus Zabka, 1985;
 Mashonarus Wesolowska & Cumming, 2002;
 Meata Zabka, 1985;
 Mikrus Wesolowska, 2001;
 Necatia zdikmen, 2007;
 Nimbarus Rollard & Wesolowska, 2002;
 Nosferattus Ruiz & Brescovit, 2005;
 Nungia Zabka, 1985;
 Ohilimia Strand, 1911;
 Orissania Prszy ski, 1992;
 Paraphilaeus Zabka, 2003;
 Paraplatoides Zabka, 1992;
 Platypsecas Caporiacco, 1955;
 Rishaschia Makhan, 2006;
 Saraina Wanless & Clark, 1975 (1 espcie, Oest d frica);
 Similaria Prszy ski, 1992;
   Steneattus Bronn, 1856 (fsil, oligoc);
 Stichius Thorell, 1890;
 Thrandina Maddison, 2006;
 Toticoryx Rollard & Wesolowska, 2002;
 Udalmella Galiano, 1994;
 Ugandinella Wesolowska, 2006;
 Xuriella Wesolowska & Russell-Smith, 2000;
 Yacuitella Galiano, 1999;

Referncies.
The World Aranya Catalog, V7.0 - Salticidae;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163540" title="Juni Cil" nonfiltered="1639" processed="1635" dbindex="66641">
Juni Cil (Junius Cilo) fou procurador del Pont durant el regnat de Claudi.

Va portar a Mitridates del Bsfor (Claudi Mitridates II) a Roma l'any 50 i va rebre les insgnies consulars. Di Cassi diu que fou governador de Bitnia i que els habitants d'aquesta provncia es van queixar a Claudi de qu Cil acceptava suborns, per Claudi no els va entendre a causa d'un refredat i quan va preguntar que havien dit al seu llibert Narcs, aquest li va dir que li donaven les gracies pel govern de Cil, amb lo que Claudi li va allargar el govern per dos anys ms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163541" title="Publi Magi Cil" nonfiltered="1640" processed="1636" dbindex="66642">
Publi Magi Cil (Publius Magius Cilo) fou l'assass de Marc Claudi Marcel  (cnsol el 51 aC) al Pireu el aC. Desprs del crim es va sucidar. Era client de Marcel i van circular rumors que Juli Csar havia instigat l'assassinat. Brut va escriure a Cicer defensant a Csar d'aquesta acusaci. Sembla que els motius reals del crim foren ms aviat personals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163542" title="Gdor" nonfiltered="1641" processed="1637" dbindex="66643">

Gdor es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. L'any 2006 comptava amb 2.959 habitants. La seva extensi superficial s de 88 km i t una densitat de 33,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 57' N, 2 29' O. Es troba situada a una altitud de 173 metres i a 15 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163543" title="Los Gallardos" nonfiltered="1642" processed="1638" dbindex="66644">

Los Gallardos s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 2.182 habitants. La seva extensi superficial s de 35 km i t una densitat de 89,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 10' N, 1 56' O. Es troba situada a una altitud de 132 metres i a 80 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163544" title="Luci Fabi Cil Septimi" nonfiltered="1643" processed="1639" dbindex="66645">
Luci Fabi Cil Septimi (Lucius Fabius Cilo Septimianus) fou amic de l'emperador Septimi Sever, que el va nomenar prefecte de la ciutat i tutor dels seus dos fills.

Fou cnsol el 193 i el 204. Es va enemistar amb el fill gran de Septimi Sever, i quan Geta va morir, Caracalla va ordenar el seu assassinat; els soldats el van agafar quan era al bany i el van passejar per la ciutat amb poca roba amb la intenci de matar-lo al arribar a palau, per la falta de dignitat en el seu tractament va provocar els rumors del poble als que es va unir la gurdia, i davant d'un tumult imminent Caracalla el va perdonar i va ordenar executar als soldats que li havien donat aquell maltractament.

Va viure uns anys i encara apareix salvant la vida de Macr quan aquest va estar a punt de compartir la sort de Plauti, del que era agent.

Apareix esmentat tamb amb els noms  de Catinius Acilianus Lepidus Fulginianus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163545" title="Garrucha" nonfiltered="1644" processed="1640" dbindex="66646">

Garrucha s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 7.037 habitants. La seva extensi superficial s de 8 km i t una densitat de 879,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 11' N, 1 49' O. Es troba situada a una altitud de 23metres i a 93 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163546" title="Grgal" nonfiltered="1645" processed="1641" dbindex="66647">

Grgal es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 1.057  habitants. La seva extensi superficial s de 228 km i t una densitat de 4,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 07' N, 2 32' O. Es troba situada a una altitud de 758 metres i a 40 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163547" title="Hucija" nonfiltered="1646" processed="1642" dbindex="66648">

Hucija es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 539 habitants. La seva extensi superficial s de 19 km i t una densitat de 28,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 58' N, 2 36' O. Es troba situada a una altitud de 410 metres i a 31 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



 Administraci .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163548" title="Hurcal de Almeria" nonfiltered="1647" processed="1643" dbindex="66649">

Hurcal de Almeria es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 11.9816 habitants. La seva extensi superficial s de 21 km i t una densitat de 562,66 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 53' N, 2 26' O. Es troba situada a una altitud de 94 metres.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163550" title="Hurcal-Overa" nonfiltered="1648" processed="1644" dbindex="66650">

Hurcal-Overa es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 16.170 habitants. La seva extensi superficial s de 318 km i t una densitat de 50,85 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 23' N, 1 56' O. Es troba situada a una altitud de 280 metres i a 115 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163551" title="Illar" nonfiltered="1649" processed="1645" dbindex="66651">

Illar es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. L'any 2005 comptava amb 419 habitants. La seva extensi superficial s de 19 km i t una densitat de 22,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 59' N, 2 38' O. Es troba situada a una altitud de 425 metres i a 34 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163552" title="Instincin" nonfiltered="1650" processed="1646" dbindex="66652">

Instincin es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 524 habitants. La seva extensi superficial s de 33 km i t una densitat de 15,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 59' N, 2 39' O. Es troba situada a una altitud de 431 metres i a 37 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



Enllaos externs.

Instincin - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Instincin - Diputaci Provincial d'Almeria;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163553" title="Laroya" nonfiltered="1651" processed="1647" dbindex="66653">

Laroya es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 127 habitants. La seva extensi superficial s de 21 km i t una densitat de 6,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 18' N, 2 20' O. Es troba situada a una altitud de 860 metres i a 114 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163554" title="Lujar de Andarax" nonfiltered="1652" processed="1648" dbindex="66654">

Lujar de Andarax es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 1.836 habitants. La seva extensi superficial s de 92 km i t una densitat de 20,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 59' N, 2 53' O. Es troba situada a una altitud de 918 metres i a 69 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163559" title="Entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat de 1947" nonfiltered="1653" processed="1649" dbindex="66655">
Les festes de l Entronitzaci de la Mare de Du de Montserrat de 1947 sn considerades el primer moviment de reconciliaci cvica desprs de la guerra civil espanyola a Catalunya, ja que hi participaren entre 70.000 i 100.000 persones. La iniciativa de construir un tron digne per a la imatge de la Mare de Du de Montserrat finanada mitjanant aportacions populars va sorgir el 1944. Com que la iniciativa fou un xit, l'abat de Montserrat Aureli Maria Escarr i Jan, va permetre la creaci d'una comissi de seglars, anomenada Comissi Abat Oliba, per tal d'organitzar unes festes per a l'entronitzaci. Inicialment es va preveure per al 8 de setembre de 1946, per finalment foren ajornades fins al 27 d'abril del 1947 a causa de la complexitat en les obres de collocaci del tron.

La Comissi, formada per un centenar de persones, va repartir nombrosos fulletons volants en catal, degut a que la censura no els va permetre editar un butllet en catal. Hi assistiren tots els bisbes de Catalunya, es llegiren missatges de molts Catalans d'Amrica i d'exiliats poltics com Pau Casals.

El Front Nacional de Catalunya ho aprofit per a difondre milers d'estampes i fulletons de propaganda en catal. Alhora, Joan Espinet i Manuel Fontic (FNC) van penjar una senyera dalt del gorro frigi, que la policia franquista no va poder despenjar en tot el dia. Pocs dies desprs fou cessat el governador civil de la provncia de Barcelona, Bartolom Barba Hernndez.

 Referncies .
 Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistncia catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163561" title="Cimbre" nonfiltered="1654" processed="1650" dbindex="66656">


Onomstica:

Gai Anni Cimbre, pretor rom;

Publi Gabini Cimbre cavaller rom;

Luci Tilli Cimbre, un dels assassins de Juli Csar el 44 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163563" title="Publi Gabini Cimbre" nonfiltered="1655" processed="1651" dbindex="66657">
Publi Gabini Cimbre (Publius Gabinius Cimber) fou un equites rom que es va implicar en la conspiraci de Catilina i apareix a alguna reuni en el any 63 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163564" title="Gai Anni Cimbre" nonfiltered="1656" processed="1652" dbindex="66658">
Gai Anni Cimbre (Caius Annius Cimber) fill de Lisdic. Juli Csar el va nomenar pretor i desprs fou partidari de Marc Antoni (43 aC) i va rebre els atacs de Cicer. Fou acusat de matar al seu germ (Cicer l'anomena irnicament Filadelf i va fer el joc de paraules "Nisi forte jure Germanum Cimber occidtit", "potser casualment te el dret de matar al cimbre germ", jugant amb el doble sentit de germ com a germnic i com a parentesc, i Cimbre com a cognom i com a nom d'un poble germnic). Fou tamb poeta, historiador i orador, per de segon ordre. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163565" title="Luci Tilli Cimbre" nonfiltered="1657" processed="1653" dbindex="66659">
Luci Tilli Cimbre (Lucius Tillius Cimber) fou un dels assassins de Juli Csar el 44 aC.

Fins llavors era aparentment un dels seus principals partidaris i va tenir el govern de Bitnia, per finalment es va unir a la conspiraci. Desprs del crim, Cimbre va anar a Bitnia on va aixecar una flota amb la qual es creu que va poder derrotar a Dolabella. 

Va cooperar amb Brut i Cassi i la seva flota va fer un bon servei als republicans. Era un home actiu per molt aficionat al vi i  Sneca esmenta la seva frase Ego quemquam feram, qui vinumferre non possum? .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163567" title="Cim" nonfiltered="1658" processed="1654" dbindex="66660">


Onomstica:

Cim I, atenenc enemic de Pisstrat ;

Cim II, general i almirall atenenc ;

Cim de Cleones, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163568" title="Cim I" nonfiltered="1659" processed="1655" dbindex="66661">
Cim I (Cimon, Kmon ) fou un atenenc fill d'Estesgores (I) i germanastre de Milcades el Vell (I); fou desterrat d'Atenes per Pisstrat i durant el seu desterrament va guanyar dos vegades als jocs olmpics les carreres de carros. A la segona vegada va permetre proclamar guanyador a Pisstrat que desprs d'aix li va permetre tornar a Atenes. 

Desprs de la mort del tir va tornar a guanyar per tercera vegada als jocs olmpics i llavors els fills dels tir en van ordenar la mort.  Va tenir dos fills: Estesgores (II) i Milcades el Jove (II) (i aquest darrer fou el pare de l'almirall i general Cim).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163569" title="Cim II" nonfiltered="1660" processed="1656" dbindex="66662">
Cim II (Cimon, Kmon,      ) fou un general atenenc, fill de Milcades II. 

A la mort del pare vers el 489 aC, i per enterrar el seu cos, va pagar la multa de 50 talents i va ocupar el seu lloc a la pres (la pres fou voluntria per el deute s'heretava legalment). La multa la va pagar amb els diners de Cllies d'Atenes, que es va casar amb Elpinice, germana de Cim II. 

Desprs de la batalla de Platees Aristides se'l va emportar amb ell. El 477 aC al front d'un contingent atenenc sota la direcci suprema de Pausnies i va conquerir la fortalesa d'Eion comenant aix l'establiment de la supremacia atenenca i obrint la regi a la colonitzaci atenenca, pel que fou reconegut pels seus conciutadans i se li van dedicar tres busts d'Hermes.

El 476 aC va expulsar de l'illa de Esciros als pirates dolops i hi va establir una colnia; a l'illa es van descobrir els suposats restes de Teseu que foren portats a Atenes el 468 aC. Segurament tamb va dirigir la conquesta de Carist i de Naxos.

El 466 aC al front d'una flota aliada de 350 vaixells, es va trobar a la costa asitica amb la flota persa, la va derrotar i va capturar 200 vaixells, va perseguir els que fugien i en un segon combat al riu Eurimed d'Atenes (Eurymedon) va derrotar a la resta, i encara a la nit va derrotar a 80 vaixells de refor que venien de Fencia. La seva segent tasca fou l'expulsi dels perses del Quersons, incorporant el territori a Atenes. La pau de Cim o de Cllies, negociada per aquest darrer, va suposar el final de la campanya.

Vers el 465 aC es va revoltar l'illa de Tasos per Cim la va dominar el 463 aC. Vers el 464 aC es va produir el terratrmol a Esparta i la revolta dels ilotes en aquest estat, i una o dos expedicions foren enviades des de Atenes en ajut del govern espart, sota les ordres de Cim. Sembla que el 463 aC va ometre socrrer als colons atenencs de la regi de l'Estrim, que havien estat derrotats pels tracis, i aix li va costar un judici, per en fou absolt.

El trencament amb Esparta va provocar la prdua de la seva influencia, sobretot quan Efialtes i Pricles van imposar la reducci de l'autoritat de l'aristocrtic arepag. 

Cim fou enviat al desterrament (ostracisme) i tot seguit, el 457 aC, un exrcit espart es va presentar a Tanagra i els atenencs van anar a trobar-los. Cimn va demanar participar a la lluita per li fou refusat. El 454 o 453 aC fou cridat per una moci de Pricles i va negociar la treva de 5 anys amb Esparta que va comenar el 450 aC.

El 449 aC va sortir amb 200 vaixells cap a Xipre i de all a Egipte. All estava assetjant Citium quan fou ferit i va morir, per les seves forces encara van poder derrotar a una flota de fenicis i cilicis, completada amb una victria sobre les forces de terra.

Se sap que va pagar de la seva butxaca la construcci de les muralles del Pireu. Es va casar amb Isodice (fill d'Euriptlem, el cos de Pricles) i amb una dona arcdia, i va deixar tres fills; Lacedemoni, Eleu i Tessal . Altres referncies li atorguen ms fills (Milcades III, Cim III i Peisanax)























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163570" title="Cim de Cleones" nonfiltered="1661" processed="1657" dbindex="66663">
Cim de Cleones fou un pintor grec esmentat per Plini el Vell i Eli. Va inventar les Catasgrapha o mltiples posicions de les figures segons d'eon es miren i fou el primer pintor de perspectives. Encara que es pens que podia ser contemporani de Dionisi, sembla que en realitat es ms antic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163572" title="Cinad" nonfiltered="1662" processed="1658" dbindex="66664">
Cinad (Cinadon, Kindon,        ) fou cap d'una conspiraci contra el govern d'Esparta en el primer any del rei Agesialu II (vers 398 aC o 397 aC). La conspiraci no va tenir com a motiu el increment del poder dels fors o del carcter ms oligrquic de la constituci, sin crear una societat ms igualitria amb l'eliminaci dels alts crrecs. Al menys dos persones que estaven al corrent en van parlar. Els fors van enviar a Cinad a Messnia amb ordres de portar a Esparta a uns presoners, i el van acompanyar una srie de joves que havien rebut ordres precises de capturar-lo i fer-lo parlar una vegada fora de la ciutat. Aix es va fer i Cinam sota tortura, va delatar els plans. Cinad i els dems conspiradors foren empresonats, i desprs executats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163574" title="Cinet de Lacedemnia" nonfiltered="1663" processed="1659" dbindex="66665">
Cinet de Lacedemnia (Cinethon, Kinaithon,         ) fou un poeta cclic espart que segons Eusebi vivia vers el 765 aC. Va escriure. Telegonia (          ),  Genealogies, Heracleia (        ), Oedipodia (         ), i potser La Petita Ilada (           )






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163576" title="Cinet de Quios" nonfiltered="1664" processed="1660" dbindex="66666">
Cinet de Quios (Cinaethus o Cynaethus, Knaithos,         ) fou un rapsodista suposat autor d'un himne homric a Apollo, que hauria viscut vers el 750 aC i hauria estat el primer rapsodista dels poemes homrics a Siracusa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163580" title="Cncia" nonfiltered="1665" processed="1661" dbindex="66667">
Cncia fou una gens plebea romana, de carcter secundari a l'histria de Roma; cap dels seus membres va arribar a cnsol rom. El primer Cinci que va guanyar una magistratura curul fou Luci Cinci Aliment, que fou pretor rom el 209 aC. L'nic cognom que van utilitzar fou Aliment (Alimentus).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163581" title="Ljar" nonfiltered="1666" processed="1662" dbindex="66668">

Ljar es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 500 habitants. La seva extensi superficial s de 28 km i t una densitat de 17,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 17' N, 2 13' O. Es troba situada a una altitud de 612 metres i a 86 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163582" title="Lubrn" nonfiltered="1667" processed="1663" dbindex="66669">

Lubrn es una localitat de la provncia d'Almeria,Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 1.670 habitants. La seva extensi superficial s de 138 km i t una densitat de 12,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 13' N, 2 04' O. Es troba situada a una altitud de 510 metres i a 72 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Divisi interna.
Es divideix, entre d'altres, en els nuclis de poblaci de Lubrn, La Rambla Aljibe, El Marchal de Lubrn, El Pilar de Lubrn, El Chive, El Pocico, La Alcarria de Lubrn i El Saet.

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163584" title="Lucainena de las Torres" nonfiltered="1668" processed="1664" dbindex="66670">

Lucainena de las Torres es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 664 habitants. La seva extensi superficial s de 123 km i t una densitat de 5,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 02' N, 2 12' O. Es troba situada a una altitud de 542 metres i a 53 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



 Enllaos externs .
Activitats d'inters a Lucainena de las Torres;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163585" title="Cincinnat" nonfiltered="1669" processed="1665" dbindex="66671">


Onomstica:

Cincinnat  famlia romana;
Luci Quint Cincinnat I magistrat rom;
Luci Quint Cincinnat II ;
Tit Quint Cincinnat Penne cnsol el 431 aC i 428 aC i;
Quint Quint Cincinnat I  trib consular;
Tit Quint Cincinnat Capitol, trib consular ;
Tit Quint Cincinnat Capitol I, trib amb potestat consolar el 388 aC ;
Tit Quint Cincinnat Capitol II, trib amb potestat consolar el 368 aC;
Gai Quint Cincinnat, trib consular ;
Quint Quint Cincinnat II, trib consular ;
Tit Quint Cincinnat Capitol I, trib consular;
Tit Quint Cincinnat Capitol II, trib consular;
Gneu Manli Cincinnat, cnsol el 480 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163586" title="Lcar" nonfiltered="1670" processed="1666" dbindex="66672">

Lcar es una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 822 habitants. La seva extensi superficial s de 95 km i t una densitat de 8,7 hab/km. Es troba situada a una altitud de 895 metres i a 127 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163587" title="Macael" nonfiltered="1671" processed="1667" dbindex="66673">

Macael s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 6.091 habitants. La seva extensi superficial s de 44 km i t una densitat de 138,4 hab/km. Limitando al nord  amb Olula del Ro i Fines, a l'est amb Cantoria i Ljar, a l'oest amb Purchena i Laroya, i al sud amb Chercos i Tahal. Es troba situada a una altitud de 554 metres i a 107 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria. s coneguda per la producci de marbre.

 Demografia .




 Agermanaments .
  Esplugues de Llobregat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163588" title="Mara" nonfiltered="1672" processed="1668" dbindex="66674">

 
Mara es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 1.565 habitants. La seva extensi superficial s de 225 km i t una densitat de 7,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 42' N, 2 09' O. Es troba situada a una altitud de 1194 metres i a 185 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163589" title="Mojcar" nonfiltered="1673" processed="1669" dbindex="66675">

Mojcar es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. L'any 2006 comptava amb 6.406 habitants. La seva extensi superficial s de 72 km i t una densitat de 84,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 08' N, 1 51' O. Es troba situada a una altitud de 152 metres i a 90 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163590" title="La Mojonera" nonfiltered="1674" processed="1670" dbindex="66676">

La Mojonera es una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 7.847 habitants. La seva extensi superficial s de 24 km i t una densitat de 326,96 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 46' N, 2 48' O. Es troba situada a una altitud de 40 metres i a 28 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



 Entitats de poblaci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163602" title="Ardashir I" nonfiltered="1675" processed="1671" dbindex="66678">

Ardashir I, del grec Artaxerxes ( ? - 240), fou el primer Shahansha (Rei de reis) de la dinastia sassnida, i rei de reis de Prsia des de l'any 226, quan prengu el poder a Artaban V de Prtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Segons Tabari va nixer a Tiruda al districte de Kir i subdistricte d'Estakr, net de Sassan o Sasan que va donar nom a la dinastia; aquest Sassan es descrit com a guardi del foc del temple d'Anahita a Estakr mentre la seva avia Rambehest es assenyalada com a descendent d'una famlia de prnceps anomenada Nazrangi. El seu pare es deia Papak o Babag i es assenyalat com a successor de Sassan en "el govern del poble"; altres versions fan a Papak un rei local que va donar la seva filla en matrimoni a Sassan quan va saber que era descendent dels aquemnides; Sasan i la filla de Papak van tenir un fill de nom Ardashir. Encara d'altres versions assenyalen a Sasan (o Sassan) com un pastor i aix l'assenyalava segles desprs Bahram VI (hi ha alguna altra referncia a l'humil origen de Sasan).

Segons Tabari, Papak va obtenir perms de Gozhir, el rei d'Estakr, per deixar a cura de Tiri, comandant del castell de Darabgerd al seu fill Ardashir; Tiri va morir i el va substituir Ardashir que va esdevenir insolent i desafiant; va comenar a expandir-se matant a diversos prnceps locals i fins i tot va demanar al seu pare d'enderrocar a Gozhir; Papak li va fer cas i desprs del rebuig del rei part de proclamar al seu fill Sapor com a rei d'Estakr, es va revoltar. 

Papak es va estendre per Fars i va dominar Estakr, regne que va proclamar independent de l'Imperi Part (vers 205 o 206). El rei Vologs V de Prtia (191-208) va tenir conflictes amb els romans (Septimi Sever) per la possessi de Mesopotmia i havia dirigit la seva atenci cap a la part occidental, donant facilitat per les revoltes al sud de l'Imperi. Papak va tenir el suport en la seva revolta tant del fill Ardashir com del fill Sapor; aquest darrer va tenir el ttol reial en vida del pare, segons les monedes, per mort Papak, fou Ardashir el que va assolir el poder suprem, vers el 208.

El 224 Ardashir dominava Persis, Elimais i Kirman, i nombrosos reietons o prnceps locals vassalls dels parts se li havien sotms. Ardashir reclamava el poder de tot l'Iran i es va enfrontar decisivament amb els parts a la batalla d'Hormazan a Mdia el 28 d'abril del 224. Al mateix camp de batalla va assolir el ttol de Shahanshah (Rei de reis) i va iniciar cronolgicament una nova era (el calendari sassnida anterior marcava un any que anava del 27 de setembre del 223 al 25 de setembre del 224). El 226 fou coronat solemnement a Ctesifont quan va passar per la ciutat en direcci al nord per dominar o annexar altres territoris parts.

En la campanya del nord-oest Ardashir no va aconseguir conquerir Hatra (vers 226-227) i tamb fou rebutjat pels arscides d'Armnia (227-228); en canvi va poder dominar la part oriental de l'Imperi i obtenir la submissi de nombrosos vassalls, magnats locals i famlies nobles. Es creu que els kushana i el pas de Turan (pas dels turcs) van retre homenatge a Ardashir, i que va dominar Merw i probablement tota Corsmia. Al sud van conquerir la costa nord d'Arbia fins a Bahrein; a l'oest la frontera amb Roma es va mantenir estable com amb els parts.

Ardashir va encaminar la seva poltica a l'eliminaci dels regnes vassalls i dels poders locals o tribals i l'organitzaci d'un estat centralitzat i burocratitzat. El 230 els sassnides van envair l'alta Mesopotmia, i van assetjar Nisibis una de les principals fortaleses del territori (l'altra era Carrhae) per foren rebutjats. Atacs sassnides van arribar fins a Sria i Capadcia. Alexandre Sever va decidir atacar personalment als sassnides; va reunir tropes a les que va incorporar veterans de les legions del Danubi i va establir el seu quarter general a Antioquia i sembla que va fer un intent poc profits el hivern del 231 al 232 d'arreglar el conflicte per mitjans diplomtics; l'expedici va comenar desprs de sufocar un mot.

Les primeres victries romanes foren compensades per posteriors derrotes; tamb els perses van patir serioses baixes. En general, i donada la manca de referncies perses a aquesta guerra, s'ha de suposar que ms aviat fou favorable a Roma, per segons els historiadors romans les fronteres no es van alterar; Alexandre Sever va celebrar un triomf quan va tornar a Roma. No es va signar formalment cap tractat (232) per el 233 no hi van haver atacs sassnides. La fortalesa d'Hatra, que dominava un pas a l'entorn, i que gaudia d'autonomia sota els parts, es va sotmetre als romans perqu el centralisme de l'estat sassnida la posava en perill.

Desprs de la mort de Alexandre el 235, Ardashir es va veure encoratjat per reprendre els atacs contra territori rom. El 237-238 foren capturades Carrhae i Nisibis; l'abril del 239 va fer un important atac a Dura; i en algun moment tamb fou atacada Hatra que hauria resistit un llarg setge fins que fou ocupada entre l'abril i el setembre del 240. Els sassnides la van convertir en la base principal a Mesopotmia; segurament la seva caiguda va provocar la guerra que va dirigir Gordi III.

El 12 d'abril del 240 el fill d'Ardashir, Sapor I, encara viu el pare, fou coronat rei; Ardashir va morir vers el febrer del 242, per Sapor I es pot considerar nic rei des del 240.

El regne sassnida en temps d'Ardashir tenia quatre grans regnes autnoms (Aprenak, Merw, Kirman i Sakastan), tres regnes vassalls (Makuran, Turestan i Kushanshahr) i nombroses provncies (equivalents a les antigues satrapies); alguns territoris eren administrats per caps locals o famlies nobles; en canvi les terres reials depenien directament del rei; els petits reietons locals van disminuir per encara en van restar molts.

En el seu regnat el zoroastrisme va tenir el suport oficial. Ardashir era membre d'aquesta religi. El rei es declara "adorador de Mazda" i "descendent dels deus". Les altres religions que havien gaudit d'ampla tolerncia sota els parts, van perdre part de les seves facilitats; els jueus van perdre la seva jurisdicci religiosa i legal; per els cristians no devien ser maltractats ja que el seu nombre va pujar durant el segle III. Mani mai va actuar sota Ardashir.

El crrecs de la cort eren: els reis hereditaris dels quatre regnes: Sadaraf o Satarop d'Aprenak (Nishapur), Ardashir de Merw, Ardashir de Kirman i Ardashir de Sakastan (els saces del pas tamb anomenat Sagestan); seguien tres reines: Denak (avia d'Ardashir I), Rodak (mare del rei) i Denak (esposa del rei); el virrei (bidaxs) , el primer ministre o potser comandant de la gurdia (hazaruft) Papak i cinc caps de grans famlies: Dehen dels Waraz, Sasan dels Suren, Sasan dels senyors d'Andigan, Peroz dels Karen i Gok tamb dels Karen; Apursam o Abarsam tenia unes funcions no establertes, potser conseller. Al darrere seguien quinze dignataris ms incloent el spahbed (cap de l'exrcit) i el dibiruft (canceller); altres dignataris eren el aywenbed (mestre de cerimnies), els framadar (secretaris), i els herbads, mobads i mogs (que tenien funcions religioses).

Se li atribueix la fundaci o refundaci de les ciutat de Ardashir-Korra (Firuzabad), Ram-Ardashir, Rev-Ardashir (Rishahr), Hormozd-Ardashir (Suq al-Ahwaz), Veh-Ardashir (prop de Ctesifont), Astarabad-Ardashir (Kar-e Meysan), Ps-Ardashir (costa d'Arbia), Nud-Ardashir (prop de Mosul).
 
Importants relleus a la muntanya corresponents a aquest regnat sn: el relleu del pont a Firuzabad; el relleu del combat a cavall de Firuzabad (que reflexa la victria d'Ardashir sobre el rei Artaban V de Prtia); el relleu de la investidura a Naqs-e Rajab; el relleu de la investidura a Naqs-e Rostam; i el relleu de Salmas (investidura de dos governadors armenis). 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163603" title="Esbjerg forenede Boldklubber" nonfiltered="1676" processed="1672" dbindex="66679">

El Esbjerg fB (Esbjerg forenede Boldklubber o EfB) s un equip de futbol de la ciutat de Esbjerg, Dinamarca. Actualment disputa la Lliga danesa de futbol.

 Histria .


El club es fund l'any 1924 com a resultat de la fusi dels clubs Esbjerg Boldklub af 1898 i Esbjerg Amatrklub af 1911.

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol (5): 1961, 1962, 1963, 1965, 1979.
 Copa danesa de futbol (9): 1964, 1976.

45 temporades a la primera divisi danesa;
24 temporades a la segona divisi danesa ;
5 temporades a la tercera divisi danesa ;

 Enllaos externs .
Web oficial (angls);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163604" title="Llista de reis sassnides" nonfiltered="1677" processed="1673" dbindex="66680">
Aquesta s la llista dels reis de la dinastia sassnida que van governar l'Imperi:

 Ardashir I 227-242 ;
 Sapor I 240-270 ;
 Ormazd I 270-271 ;
 Bahram I 271-274 ;
 Bahram II 274-291 ;
 Bahram III 291 -292;
 Narss 292-303 ;
 Ormazd II 303-310 ;
 Adarnases 310 ;
 Sapor II (Shapur II) 310-379 ;
 Ardashir II 379-383 ;
 Sapor III (Shapur III) 383-388 ;
 Bahram IV 388-399 ;
 Yezdegerd I 399-420 ;
 Khusraw l'usurpador 420 (Cosroes o Khosraw);
 Bahram V l'ase salvatge 420-438 ;
 Yezdegerd II 438-457 ;
 Ormazd III 457 ;
 Peroz I (Firuz I) 457-484 ;
 Balash 484-488 ;
 Kobad I 488-497  (o Kavadh);
 Zamasp 497-499 ;
 Kobad I (segona vegada) 499-531 ;
 Cosroes I el just (Khusraw I el just) 531-579 ;
 Ormazd IV 579-590 ;
 Cosroes II el victoris (Khusraw II el victoris) 590 ;
 Bahram VI Txobin l'usurpador 590-591 ;
 Cosroes II (Khusraw II) (restaurat) 591-628 ;
 Bistam (usurpador a Mdia) 591-592;
 Ormazd l'usurpador (usurpador com a Ormazd V) 593 ;
 Kobad II Sheroe 628 ;
 Ardashir III 628-630 ;
 Shahrbaraz (usurpador) 630 ;
 Peroz II (Firuz II) 630 ;
 Cosroes III (Khusraw III) 630 ;
 Djuvansher 630 ;
 Borandurht (reina) 630-631 ;
 Gushnasbandeh 631 ;
 Azarmidurht (reina) 631 ;
 Ormazd V (a Nisibis) 631-632 ;
 Peroz III Gushnap (Firuz III Gushnasp) 631 ;
 Cosroes IV (Khusraw IV) 632 ;
 Cosroes V (Khusraw V) 632-633 ;
 Yezdegerd III 633-649 ;

- Califat Omeia (649-755)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163606" title="Vanaspati" nonfiltered="1678" processed="1674" dbindex="66681">
El Vanaspati s un oli d'origen vegetal molt utilitzat en la cuina ndia i pakistanesa i t una aparena semislida. A l' ndia s'elabora a partir de l' oli de palma. El vanaspati s emprat per fregir aliments.  

Vegeu tamb Pakora









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163608" title="Neriungri" nonfiltered="1679" processed="1675" dbindex="66682">



Neriungri (en rus         ) s una ciutat russa de la Repblica de Sakh (tamb coneguda com a Iactia). La seva poblaci l'any 2002 era de 66.269 habitants.

Es troba situada a uns 740 quilmetres al sud-oest de la capital, Iakutsk, i s una de les ciutats ms recents de Rssia ja que es va fundar l'any 1975 amb motiu del desenvolupament associat a les mines de carb i or properes. 

El nom de la ciutat ve del petit riu Neriungri, que a la vegada s el nom del peix timal (Thymallus thymallus) en l'idioma evenki.

Le ciutat t dos districtes: la part "antiga" de la ciutat, on hi ha bsicament les companyies industrials, i la "nova", on hi ha els barris residencials. 
 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163609" title="Llista d'espcies de saltcids" nonfiltered="1680" processed="1676" dbindex="66683">


Llista d'espcies de saltcids, una extensa famlia d'aranyes araneomorfes, la ms nombrosa de totes. Hi ha la informaci recollida fins el 21 de desembre de 2006, amb 553 gneres i 5.025 espcies citades. s una famlia amb una mplia distribuci per tot el mn i tot tipus d'hbitat.

Degut a l'extensi del llistat aquest s'ha dividit en 11 articles d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
Llista d'espcies de saltcids (A-B);
Llista d'espcies de saltcids (C);
Llista d'espcies de saltcids (D-G);
Llista d'espcies de saltcids (H);
Llista d'espcies de saltcids (I-L);
Llista d'espcies de saltcids (M);
Llista d'espcies de saltcids (N-O);
Llista d'espcies de saltcids (P);
Llista d'espcies de saltcids (Q-S);
Llista d'espcies de saltcids (T-U);
Llista d'espcies de saltcids (V-Z);

 Referncies .
 The World Aranya Catalog, V7.0;

 Vegeu tamb .
 Llista de gneres de saltcids;
 Saltcid;
 Classificaci de les aranyes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163610" title="Mann" nonfiltered="1681" processed="1677" dbindex="66684">
Mann (hebreu:  ), segons el llibre de l'xode, s l'aliment que va enviar Du al poble hebreu durant la travessa del desert. 
Segons la bblia el mann era enviat per Du tots els dies durant l'estada del poble d'Israel al desert. 
Tots els dies menys dissabte, per a aix havia de ser recollectada una doble raci el divendres. Troben a les referncies jueves clssiques que el mann tenia el sabor i l'aparena d'all que u ms desitjava. 
Els estudis botanics actuals apunten a fer-nos pensar que el mann bblic fos realment el fruit d una planta, del gnere Fraxinus i concretament la Fraxinus ornus.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163615" title="Llista d'espcies de saltcids (A-B)" nonfiltered="1682" processed="1678" dbindex="66685">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, de la lletra A a la B, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.





A.
Abracadabrella.
Abracadabrella Zabka, 1991
 Abracadabrella birdsville Zabka, 1991 (Queensland);
 Abracadabrella elegans (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Abracadabrella lewiston Zabka, 1991 (Sud d'Austrlia);

Acragas.
Acragas Simon, 1900
 Acragas carinatus Crane, 1943 (Veneuela);
 Acragas castaneiceps Simon, 1900 (Brasil);
 Acragas erythraeus Simon, 1900 (Brasil);
 Acragas fallax (Peckham i Peckham, 1896) (Panam);
 Acragas hieroglyphicus (Peckham i Peckham, 1896) (de Mxic a Panam);
 Acragas humaitae Bauab i Soares, 1978 (Brasil);
 Acragas humilis Simon, 1900 (Brasil);
 Acragas leucaspis Simon, 1900 (Veneuela);
 Acragas longimanus Simon, 1900 (Brasil);
 Acragas longipalpus (Peckham i Peckham, 1885) (Guatemala);
 Acragas mendax Bauab i Soares, 1978 (Brasil);
 Acragas miniaceus Simon, 1900 (Per, Brasil);
 Acragas nigromaculatus (Mello-Leito, 1922) (Brasil);
 Acragas pacatus (Peckham i Peckham, 1896) (Amrica Central);
 Acragas peckhami (Chickering, 1946) (Panam);
 Acragas procalvus Simon, 1900 (Per);
 Acragas quadriguttatus (F. O. P.-Cambridge, 1901) (de Mxic fins a Panam);
 Acragas rosenbergi Simon, 1901 (Equador);
 Acragas trimaculatus Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Acragas zeteki (Chickering, 1946) (Panam);

Admestina.
Admestina Peckham i Peckham, 1888
 Admestina archboldi Piel, 1992 (EUA);
 Admestina tibialis (C. L. Koch, 1846) (EUA);
 Admestina wheeleri Peckham i Peckham, 1888 (EUA, Canad);

Admesturius.
Admesturius Galiano, 1988
 Admesturius bitaeniatus (Simon, 1901) (Xile);
 Admesturius schajovskoyi Galiano, 1988 (Xile, Argentina);

Adoxotoma.
Adoxotoma Simon, 1909
 Adoxotoma bargo Zabka, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Adoxotoma chionopogon Simon, 1909 (Austrlia Occidental);
 Adoxotoma forsteri Zabka, 2004 (Nova Zelanda);
 Adoxotoma hannae Zabka, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Adoxotoma justyniae Zabka, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Adoxotoma nigroolivacea Simon, 1909 (Austrlia Occidental);

Aelurillus.
Aelurillus Simon, 1884
 Aelurillus aeruginosus (Simon, 1871) (Mediterrani);
 Aelurillus andreevae Nenilin, 1984 (sia Central);
 Aelurillus angularis Prszynski, 2000 (Israel);
 Aelurillus ater (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Aelurillus basseleti (Lucas, 1846) (Algria, Tunsia);
 Aelurillus blandus (Simon, 1871) (Grcia, Creta);
 Aelurillus bokerinus Prszynski, 2003 (Israel);
 Aelurillus brutus Wesolowska, 1996 (Turkmenistan, Kazakhstan);
 Aelurillus catherinae Prszynski, 2000 (Iemen);
 Aelurillus catus Simon, 1885 (Senegal);
 Aelurillus cognatus (O. P.-Cambridge, 1872) (Lban);
 Aelurillus concolor Kulczyn'ski, 1901 (Macednia, Iran, sia Central);
 Aelurillus conveniens (O. P.-Cambridge, 1872) (Iemen, Israel, Sria);
 Aelurillus cretensis Azarkina, 2002 (Creta);
 Aelurillus cristatopalpus Simon, 1902 (Sud-frica);
 Aelurillus dorthesi (Audouin, 1826) (Iemen);
 Aelurillus dubatolovi Azarkina, 2003 (sia Central);
 Aelurillus faragallai Prszynski, 1993 (Arbia Saud, Iemen);
 Aelurillus gershomi Prszynski, 2000 (Israel);
 Aelurillus guecki Metzner, 1999 (Grcia);
 Aelurillus helvenacius Logunov, 1993 (Monglia);
 Aelurillus hirtipes Denis, 1960 (Nord d'frica);
 Aelurillus improvisus Azarkina, 2002 (ndia);
 Aelurillus jerusalemicus Prszynski, 2000 (Israel);
 Aelurillus kochi Roewer, 1951 (Grcia, Israel, Sria);
 Aelurillus kopetdaghi Wesolowska, 1996 (Turkmenistan);
 Aelurillus kronestedti Azarkina, 2004 (Sri Lanka);
 Aelurillus laniger Logunov i Marusik, 2000 (Kazakhstan);
 Aelurillus latebricola Spassky, 1941 (Tadjikistan);
 Aelurillus leipoldae (Metzner, 1999) (Creta);
 Aelurillus logunovi Azarkina, 2004 (Afganistan, Pakistan);
 Aelurillus lopadusae Cantarella, 1983 (Itlia, Algria);
 Aelurillus lucasi Roewer, 1951 (Illes Canries, Illes Selvagens);
 Aelurillus luctuosus (Lucas, 1846) (Del Mediterrani fins al Turkmenistan);
 Aelurillus lutosus (Tyschchenko, 1965) (Kazakhstan, Kirguizistan);
 Aelurillus marusiki Azarkina, 2002 (Iran);
 Aelurillus minimontanus Azarkina, 2002 (ndia);
 Aelurillus minutus Azarkina, 2002 (Sria);
 Aelurillus m-nigrum Kulczyn'ski, 1891 (Palertic);
 Aelurillus monardi (Lucas, 1846) (Mediterrani);
 Aelurillus muganicus Dunin, 1984 (Azerbaitjan);
 Aelurillus nabataeus Prszynski, 2003 (Israel);
 Aelurillus nenilini Azarkina, 2002 (Turkmenistan, Uzbekistan, Kazakhstan);
 Aelurillus numidicus (Lucas, 1846) (Algria);
 Aelurillus plumipes (Thorell, 1875) (Algria, Tunsia);
 Aelurillus politiventris (O. P.-Cambridge, 1872) (De Grcia fins a Israel);
 Aelurillus quadrimaculatus Simon, 1889 (ndia, Sri Lanka);
 Aelurillus reconditus Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Aelurillus rugatus (Bsenberg i Lenz, 1895) (Tanznia);
 Aelurillus sahariensis Berland i Millot, 1941 (Mali);
 Aelurillus schembrii Cantarella, 1982 (Siclia, Malta);
 Aelurillus simoni (Lebert, 1877) (Sussa);
 Aelurillus simplex (Herman, 1879) (Hongria);
 Aelurillus spinicrus (Simon, 1871) (Marroc);
 Aelurillus steinmetzi Metzner, 1999 (Grcia);
 Aelurillus steliosi Dobroruka, 2002 (Creta);
 Aelurillus subaffinis Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Aelurillus subfestivus Saito, 1934 (Jap);
 Aelurillus unitibialis Azarkina, 2002 (Iran);
 Aelurillus v-insignitus (Clerck, 1757) (Palertic);
 Aelurillus v-insignitus morulus (Simon, 1937) (Frana);
 Aelurillus v-insignitus obsoletus Kulczyn'ski, 1891 (Europa de l'Est);

Afraflacilla.
Afraflacilla Berland i Millot, 1941
 Afraflacilla antineae (Denis, 1954) (Algria);
 Afraflacilla asorotica (Simon, 1890) (Arbia Saud, Israel, Iemen);
 Afraflacilla bamakoi Berland i Millot, 1941 (Sudan);
 Afraflacilla berlandi Denis, 1955 (Lbia);
 Afraflacilla courti Zabka, 1993 (Nova Guinea);
 Afraflacilla epiblemoides (Chyzer, 1891) (Central, Europa de l'Est);
 Afraflacilla grayorum Zabka, 1993 (Austrlia Occidental, Queensland);
 Afraflacilla gunbar Zabka i Gray, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Afraflacilla huntorum Zabka, 1993 (Austrlia Occidental, Victoria);
 Afraflacilla millidgei Zabka i Gray, 2002 (Austrlia Occidental);
 Afraflacilla risbeci Berland i Millot, 1941 (Senegal);
 Afraflacilla scenica Denis, 1955 (Niger);
 Afraflacilla similis Berland i Millot, 1941 (Senegal);
 Afraflacilla stridulator Zabka, 1993 (Austrlia Occidental);
 Afraflacilla vestjensi Zabka, 1993 (Territori del Nord);
 Afraflacilla wadis (Prszynski, 1989) (Arbia Saud, Israel, Iemen);
 Afraflacilla yeni Zabka, 1993 (Victoria);

Afrobeata.
Afrobeata Caporiacco, 1941
 Afrobeata firma Wesolowska i van Harten, 1994 (Socotra);
 Afrobeata latithorax Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Afrobeata magnifica Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);

Afromarengo.
Afromarengo Benjamin, 2004
 Afromarengo coriacea (Simon, 1900) (Central, Est Sud-frica);
 Afromarengo lyrifera (Wanless, 1978) (Angola);

Agassa.
Agassa Simon, 1901
 Agassa cyanea (Hentz, 1846) (EUA);

Agelista.
Agelista Simon, 1900
 Agelista andina Simon, 1900 (Brasil, Paraguai, Argentina);

Agobardus.
Agobardus Keyserling, 1885
 Agobardus anormalis Keyserling, 1885 (ndies Occidentals);
 Agobardus anormalis montanus Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Agobardus blandus Bryant, 1947 (Puerto Rico);
 Agobardus brevitarsus Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Agobardus cubensis (Franganillo, 1935) (Cuba);
 Agobardus fimbriatus Bryant, 1940 (Cuba);
 Agobardus keyserlingi Bryant, 1940 (Cuba);
 Agobardus mandibulatus Bryant, 1940 (Cuba);
 Agobardus mundus Bryant, 1940 (Cuba);
 Agobardus obscurus Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Agobardus perpilosus Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Agobardus prominens Bryant, 1940 (Cuba);

Agorius.
Agorius Thorell, 1877
 Agorius baloghi Szts, 2003 (Nova Guinea, Nova Bretanya);
 Agorius borneensis Edmunds i Prszynski, 2001 (Borneo);
 Agorius cinctus Simon, 1901 (Java, Lombok);
 Agorius constrictus Simon, 1901 (Singapur);
 Agorius formicinus Simon, 1903 (Sumatra);
 Agorius gracilipes Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Agorius semirufus Simon, 1901 (Filipines);

Aillutticus.
Aillutticus Galiano, 1987
 Aillutticus nitens Galiano, 1987 (Argentina, Brasil);
 Aillutticus pinquidor Galiano, 1987 (Argentina);
 Aillutticus rotundus Galiano, 1987 (Brasil);

Akela.
Akela Peckham i Peckham, 1896
 Akela charlottae Peckham i Peckham, 1896 (Guatemala, Panam);
 Akela fulva Dyal, 1935 (Pakistan);
 Akela ruricola Galiano, 1999 (Brasil, Uruguai, Argentina);

Albionella.
Albionella Chickering, 1946
 Albionella chickeringi Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Albionella guianensis Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Albionella propria Chickering, 1946 (Panam);

Alcmena.
Alcmena C. L. Koch, 1846
 Alcmena amabilis C. L. Koch, 1846 (Mxic);
 Alcmena psittacina C. L. Koch, 1846 (Brasil);
 Alcmena trifasciata Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Alcmena tristis Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Alcmena vittata Karsch, 1880 (Veneuela);

Alfenus.
Alfenus Simon, 1902
 Alfenus calamistratus Simon, 1902 (Congo);
 Alfenus chrysophaeus Simon, 1903 (Guinea Equatorial o Camerun);

Allococalodes.
Allococalodes Wanless, 1982
 Allococalodes alticeps Wanless, 1982 (Nova Guinea);
 Allococalodes cornutus Wanless, 1982 (Nova Guinea);

Allodecta.
Allodecta Bryant, 1950
 Allodecta maxillaris Bryant, 1950 (Jamaica);

Amatorculus.
Amatorculus Ruiz i Brescovit, 2005
 Amatorculus stygius Ruiz i Brescovit, 2005 (Brasil);

Amphidraus.
Amphidraus Simon, 1900
 Amphidraus argentinensis Galiano, 1997 (Argentina);
 Amphidraus auriga Simon, 1900 (Bolvia);
 Amphidraus duckei Galiano, 1967 (Brasil);
 Amphidraus santanae Galiano, 1967 (Brasil);

Amycus.
Amycus C. L. Koch, 1846
 Amycus amrishi Makhan, 2006 (Surinam);
 Amycus annulatus Simon, 1900 (Brasil);
 Amycus ectypus Simon, 1900 (Per, Brasil);
 Amycus effeminatus Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Amycus equulus Simon, 1900 (Brasil);
 Amycus flavicomis Simon, 1900 (Brasil, Argentina);
 Amycus flavolineatus C. L. Koch, 1846 (Mxic);
 Amycus igneus (Perty, 1833) (Brasil);
 Amycus lycosiformis Taczanowski, 1878 (Per);
 Amycus patellaris (Caporiacco, 1954) (Guaiana Francesa);
 Amycus pertyi Simon, 1900 (Per);
 Amycus rufifrons Simon, 1900 (Brasil);
 Amycus spectabilis C. L. Koch, 1846 (Per, Brasil);

Anarrhotus.
Anarrhotus Simon, 1902
 Anarrhotus fossulatus Simon, 1902 (Malisia);

Anasaitis.
Anasaitis Bryant, 1950
 Anasaitis canosa (Walckenaer, 1837) (EUA, Cuba);
 Anasaitis decoris Bryant, 1950 (Jamaica);
 Anasaitis morgani (Peckham i Peckham, 1901) (Jamaica, Hispaniola);
 Anasaitis scintilla Bryant, 1950 (Jamaica);
 Anasaitis venatoria (Peckham i Peckham, 1901) (Jamaica);

Anaurus.
Anaurus Simon, 1900
 Anaurus flavimanus Simon, 1900 (Brasil);

Anicius.
Anicius Chamberlin, 1925
 Anicius dolius Chamberlin, 1925 (Mxic);

Anokopsis.
Anokopsis Bauab i Soares, 1980
 Anokopsis avitoides Bauab i Soares, 1980 (Brasil);

Antillattus.
Antillattus Bryant, 1943
 Antillattus gracilis Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Antillattus placidus Bryant, 1943 (Hispaniola);

Aphirape.
Aphirape C. L. Koch, 1850
 Aphirape ancilla (C. L. Koch, 1846) (Brasil);
 Aphirape boliviensis Galiano, 1981 (Bolvia, Argentina);
 Aphirape flexa Galiano, 1981 (Argentina, Uruguai);
 Aphirape gamas Galiano, 1996 (Brasil, Argentina);
 Aphirape misionensis Galiano, 1981 (Argentina, Brasil);
 Aphirape riojana (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Aphirape riparia Galiano, 1981 (Argentina);
 Aphirape uncifera (Tullgren, 1905) (Argentina);

Arachnomura.
Arachnomura Mello-Leito, 1917
 Arachnomura adfectuosa Galiano, 1977 (Argentina);
 Arachnomura hieroglyphica Mello-Leito, 1917 (Brasil);

Arachnotermes.
Arachnotermes Mello-Leito, 1928
 Arachnotermes termitophilus Mello-Leito, 1928 (Brasil);

Araegeus.
Araegeus Simon, 1901
 Araegeus fornasinii (Pavesi, 1881) (Mozambique);
 Araegeus mimicus Simon, 1901 (Sud-frica);

Arasia.
Arasia Simon, 1901
 Arasia eucalypti Gardzinska, 1996 (Nova Guinea);
 Arasia mollicoma (L. Koch, 1880) (Queensland);
 Arasia mullion Zabka, 2002 (Nova Galles del Sud);

Arnoliseus.
Arnoliseus Braul, 2002
 Arnoliseus calcarifer (Simon, 1902) (Brasil);
 Arnoliseus graciosa Braul i Lise, 2002 (Brasil);

Artabrus.
Artabrus Simon, 1902
 Artabrus erythrocephalus (C. L. Koch, 1846) (Java, Singapur);
 Artabrus jolensis Simon, 1902 (Filipines);
 Artabrus planipudens (Karsch, 1881) (Illes Gilbert);

Aruana.
Aruana Strand, 1911
 Aruana silvicola Strand, 1911 (Illes Aru);
 Aruana vanstraeleni (Roewer, 1938) (Nova Guinea);

Asaphobelis.
Asaphobelis Simon, 1902
 Asaphobelis physonychus Simon, 1902 (Brasil);

Asaracus.
Asaracus C. L. Koch, 1846
 Asaracus megacephalus C. L. Koch, 1846 (Brasil);
 Asaracus pauciaculeis Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Asaracus roeweri Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Asaracus rufociliatus (Simon, 1902) (Brasil, Guyana);
 Asaracus semifimbriatus (Simon, 1902) (Brasil);
 Asaracus venezuelicus (Caporiacco, 1955) (Veneuela);

Ascyltus.
Ascyltus Karsch, 1878
 Ascyltus audax (Rainbow, 1897) (Funafuti);
 Ascyltus divinus Karsch, 1878 (Queensland, Fiji);
 Ascyltus ferox (Rainbow, 1897) (Funafuti);
 Ascyltus lautus (Keyserling, 1881) (Nova Guinea, Samoa);
 Ascyltus minahassae Merian, 1911 (Sulawesi);
 Ascyltus opulentus (Walckenaer, 1837) (Tonga);
 Ascyltus pterygodes (L. Koch, 1865) (illes del Pacfic);
 Ascyltus rhizophora Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Fiji);
 Ascyltus similis Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Fiji, Samoa);

Asemonea.
Asemonea O. P.-Cambridge, 1869
 Asemonea crinita Wanless, 1980 (Costa d'Ivori);
 Asemonea cristata Thorell, 1895 (Birmnia);
 Asemonea fimbriata Wanless, 1980 (Angola);
 Asemonea flava Wesolowska, 2001 (Kenya);
 Asemonea liberiensis Wanless, 1980 (Libria);
 Asemonea maculata Wanless, 1980 (Costa d'Ivori);
 Asemonea minuta Wanless, 1980 (Angola);
 Asemonea murphyae Wanless, 1980 (Kenya);
 Asemonea ornatissima Peckham i Wheeler, 1889 (Madagascar);
 Asemonea pallida Wesolowska, 2001 (Kenya);
 Asemonea picta Thorell, 1895 (Birmnia);
 Asemonea pinangensis Wanless, 1980 (Malisia);
 Asemonea pulchra Berland i Millot, 1941 (Central, frica occidental);
 Asemonea santinagarensis (Biswas i Biswas, 1992) (ndia);
 Asemonea serrata Wesolowska, 2001 (Kenya);
 Asemonea sichuanensis Song i Chai, 1992 (Xina);
 Asemonea stella Wanless, 1980 (Kenya, Tanznia, Queensland);
 Asemonea tanikawai Ikeda, 1996 (Okinawa);
 Asemonea tenuipes (O. P.-Cambridge, 1869) (Sri Lanka fins a Tailndia);
 Asemonea virgea Wesolowska i Szts, 2003 (Congo);

Ashtabula.
Ashtabula Peckham i Peckham, 1894
 Ashtabula bicristata (Simon, 1901) (Veneuela);
 Ashtabula cuprea Mello-Leito, 1946 (Uruguai);
 Ashtabula dentata F. O. P.-Cambridge, 1901 (Guatemala fins a Panam);
 Ashtabula dentichelis Simon, 1901 (Veneuela);
 Ashtabula furcillata Crane, 1949 (Veneuela);
 Ashtabula glauca Simon, 1901 (Mxic);
 Ashtabula montana Chickering, 1946 (Panam);
 Ashtabula sexguttata Simon, 1901 (Brasil);
 Ashtabula zonura Peckham i Peckham, 1894 (Colmbia);

Asianellus.
Asianellus Logunov i Heciak, 1996
 Asianellus festivus (C. L. Koch, 1834) (Palertic);
 Asianellus kazakhstanicus Logunov i Heciak, 1996 (Kazakhstan, Rssia);
 Asianellus kuraicus Logunov i Marusik, 2000 (Rssia);
 Asianellus ontchalaan Logunov i Heciak, 1996 (Rssia);
 Asianellus potanini (Schenkel, 1963) (Kazakhstan fins a Xina);

Astia.
Astia L. Koch, 1879
 Astia colemani Wanless, 1988 (Queensland);
 Astia hariola L. Koch, 1879 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Astia nodosa L. Koch, 1879 (Queensland);

Atelurius.
Atelurius Simon, 1901
 Atelurius segmentatus Simon, 1901 (Veneuela, Brasil);

Athamas.
Athamas O. P.-Cambridge, 1877
 Athamas debakkeri Szts, 2003 (New Ireland);
 Athamas guineensis Jendrzejewska, 1995 (Nova Guinea);
 Athamas kochi Jendrzejewska, 1995 (Tahit);
 Athamas nitidus Jendrzejewska, 1995 (Nova Guinea);
 Athamas tahitensis Jendrzejewska, 1995 (Tahit);
 Athamas whitmeei O. P.-Cambridge, 1877 (Noves Hbrides, Polinsia);

Atomosphyrus.
Atomosphyrus Simon, 1902
 Atomosphyrus breyeri Galiano, 1966 (Argentina);
 Atomosphyrus tristiculus Simon, 1902 (Xile);

Attidops.
Attidops Banks, 1905
 Attidops cinctipes (Banks, 1900) (EUA);
 Attidops cutleri Edwards, 1999 (EUA, Mxic);
 Attidops nickersoni Edwards, 1999 (EUA);
 Attidops youngi (Peckham i Peckham, 1888) (EUA, Canad);

Attulus.
Attulus Simon, 1889
 Attulus helveolus (Simon, 1871) (Europa);

Augustaea.
Augustaea Szombathy, 1915
 Augustaea formicaria Szombathy, 1915 (Singapur);

Avarua.
Avarua Marples, 1955
 Avarua satchelli Marples, 1955 (Illes Cook);

Avitus.
Avitus Peckham i Peckham, 1896
 Avitus anumbi Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Avitus castaneonotatus Mello-Leito, 1939 (Argentina);
 Avitus diolenii Peckham i Peckham, 1896 (Panam);
 Avitus longidens Simon, 1901 (Argentina);
 Avitus taylori (Peckham i Peckham, 1901) (Jamaica);
 Avitus variabilis Mello-Leito, 1945 (Argentina);
B.
Bacelarella.
Bacelarella Berland i Millot, 1941
 Bacelarella conjugans Szts i Jocqu, 2001 (Costa d'Ivori);
 Bacelarella dracula Szts i Jocqu, 2001 (Costa d'Ivori);
 Bacelarella fradei Berland i Millot, 1941 (frica occidental, Congo, Malawi);
 Bacelarella iactans Szts i Jocqu, 2001 (Costa d'Ivori);
 Bacelarella pavida Szts i Jocqu, 2001 (Costa d'Ivori);
 Bacelarella tanohi Szts i Jocqu, 2001 (Costa d'Ivori);
 Bacelarella tentativa Szts i Jocqu, 2001 (Costa d'Ivori);

Bagheera.
Bagheera Peckham i Peckham, 1896
 Bagheera kiplingi Peckham i Peckham, 1896 (Mxic, Guatemala);
 Bagheera prosper (Peckham i Peckham, 1901) (EUA, Mxic);

Ballognatha.
Ballognatha Caporiacco, 1935
 Ballognatha typica Caporiacco, 1935 (Karakorum);

Ballus.
Ballus C. L. Koch, 1850
 Ballus armadillo (Simon, 1871) (Crsega, Itlia);
 Ballus chalybeius (Walckenaer, 1802) (Europa, Nord d'frica fins a sia Central);
 Ballus japonicus Saito, 1939 (Jap);
 Ballus lendli Kolosvry, 1934 (Hongria);
 Ballus piger O. P.-Cambridge, 1876 (Iemen);
 Ballus rufipes (Simon, 1868) (Europa, Nord d'frica);
 Ballus segmentatus Simon, 1900 (Sri Lanka);
 Ballus sellatus Simon, 1900 (Sri Lanka);
 Ballus tabupumensis Petrunkevitch, 1914 (Birmnia);
 Ballus variegatus Simon, 1876 (Portugal fins a Itlia);

Balmaceda.
Balmaceda Peckham i Peckham, 1894
 Balmaceda anulipes Soares, 1942 (Brasil);
 Balmaceda biteniata Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Balmaceda chickeringi Roewer, 1951 (Panam);
 Balmaceda modesta (Taczanowski, 1878) (Per);
 Balmaceda picta Peckham i Peckham, 1894 (Guatemala, Panam);
 Balmaceda reducta Chickering, 1946 (Panam);
 Balmaceda turneri Chickering, 1946 (Panam);
 Balmaceda vera Mello-Leito, 1917 (Brasil);

Banksetosa.
Banksetosa Chickering, 1946
 Banksetosa dubia Chickering, 1946 (Panam);
 Banksetosa notata Chickering, 1946 (Panam);

Baryphas.
Baryphas Simon, 1902
 Baryphas ahenus Simon, 1902 (Sud-frica);
 Baryphas eupogon Simon, 1902 (So Tom);
 Baryphas jullieni Simon, 1902 (frica occidental);
 Baryphas scintillans Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori, Guinea);
 Baryphas woodi (Peckham i Peckham, 1902) (Sud-frica);

Bathippus.
Bathippus Thorell, 1892
 Bathippus birmanicus Thorell, 1895 (Birmnia);
 Bathippus brocchus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Bathippus dentiferellus Strand, 1911 (Illes Aru);
 Bathippus digitalis Zhang, Song i Li, 2003 (Singapur);
 Bathippus dilanians (Thorell, 1881) (Nova Guinea, Illes Aru);
 Bathippus elaphus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Bathippus keyensis Strand, 1911 (Illes Kei);
 Bathippus kochi (Simon, 1903) (Moluques);
 Bathippus latericius (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Bathippus macilentus Thorell, 1890 (Sumatra);
 Bathippus macrognathus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Bathippus macroprotopus Pocock, 1898 (Illes Salom);
 Bathippus manicatus Simon, 1902 (Borneo);
 Bathippus molossus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Bathippus montrouzieri (Lucas, 1869) (Queensland, Nova Calednia);
 Bathippus morsitans Pocock, 1897 (Borneo);
 Bathippus oedonychus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Bathippus oscitans (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Bathippus pahang Zhang, Song i Li, 2003 (Malisia);
 Bathippus palabuanensis Simon, 1902 (Java);
 Bathippus papuanus (Thorell, 1881) (Nova Guinea, Illes Salom);
 Bathippus proboscideus Pocock, 1899 (Nova Guinea);
 Bathippus rechingeri Kulczyn'ski, 1910 (Illes Salom);
 Bathippus rectus Zhang, Song i Li, 2003 (Singapur);
 Bathippus ringens (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Bathippus schalleri Simon, 1902 (Malisia);
 Bathippus sedatus Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Bathippus seltuttensis Strand, 1911 (Illes Aru);
 Bathippus semiannulifer Strand, 1911 (Illes Aru, Illes Kei);
 Bathippus shelfordi Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Bathippus waoranus Strand, 1911 (Illes Kei);

Bavia.
Bavia Simon, 1877
 Bavia aericeps Simon, 1877 (Malisia fins a Austrlia, illes del Pacfic);
 Bavia albolineata Peckham i Peckham, 1885 (Madagascar);
 Bavia annamita Simon, 1903 (Vietnam);
 Bavia capistrata (C. L. Koch, 1846) (Malisia);
 Bavia decorata (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Bavia fedor Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Illes Carolina);
 Bavia gabrieli Barrion, 2000 (Filipines);
 Bavia hians (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Bavia modesta (Keyserling, 1883) (Queensland);
 Bavia papakula Strand, 1911 (Illes Aru);
 Bavia sexpunctata (Doleschall, 1859) (Sumatra, Illes Ryukyu  fins a Austrlia);
 Bavia smedleyi Reimoser, 1929 (Sumatra);
 Bavia sonsorol Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Illes Carolina);
 Bavia thorelli Simon, 1901 (Sulawesi);
 Bavia valida (Keyserling, 1882) (Queensland, Illes Gilbert);

Baviola.
Baviola Simon, 1898
 Baviola braueri Simon, 1898 (Seychelles);
 Baviola luteosignata Wanless, 1984 (Seychelles);
 Baviola vanmoli Wanless, 1984 (Seychelles);

Beata.
Beata Peckham i Peckham, 1895
 Beata aenea (Mello-Leito, 1945) (Brasil, Argentina);
 Beata blauveltae Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Beata cephalica F. O. P.-Cambridge, 1901 (Panam);
 Beata cinereonitida Simon, 1902 (Brasil);
 Beata fausta (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);
 Beata germaini Simon, 1902 (Brasil, Paraguai);
 Beata hispida (Peckham i Peckham, 1901) (Mxic);
 Beata inconcinna (Peckham i Peckham, 1895) (Trinidad);
 Beata jubata (C. L. Koch, 1846) (St. Thomas);
 Beata lineata (Vinson, 1863) (Madagascar);
 Beata longipes (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Beata lucida (Galiano, 1992) (Argentina);
 Beata maccuni (Peckham i Peckham, 1895) (Panam fins a Brasil);
 Beata magna Peckham i Peckham, 1895 (Guatemala fins a Colmbia);
 Beata munda Chickering, 1946 (Panam);
 Beata octopunctata (Peckham i Peckham, 1893) (St. Vincent);
 Beata pernix (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);
 Beata rustica (Peckham i Peckham, 1896) (Guatemala fins a Brasil);
 Beata striata Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Beata venusta Chickering, 1946 (Panam);
 Beata wickhami (Peckham i Peckham, 1894) (EUA, Bahames, Cuba);
 Beata zeteki Chickering, 1946 (Panam);

Belippo.
Belippo Simon, 1910
 Belippo anguina Simon, 1910 (So Tom);
 Belippo calcarata (Roewer, 1942) (Bioko, Angola, Congo);
 Belippo cygniformis Wanless, 1978 (Ghana);
 Belippo ibadan Wanless, 1978 (Nigeria);
 Belippo milloti (Lessert, 1942) (Congo);
 Belippo nexilis (Simon, 1910) (So Tom);
 Belippo viettei (Kraus, 1960) (So Tom);

Belliena.
Belliena Simon, 1902
 Belliena biocellosa Simon, 1902 (Veneuela);
 Belliena flavimana Simon, 1902 (Veneuela);
 Belliena phalerata Simon, 1902 (Veneuela);
 Belliena scotti Hogg, 1918 (Trinidad);

Bellota.
Bellota Peckham i Peckham, 1892
 Bellota fascialis Dyal, 1935 (Pakistan);
 Bellota formicina (Taczanowski, 1878) (Per);
 Bellota livida Dyal, 1935 (Pakistan);
 Bellota micans Peckham i Peckham, 1909 (EUA);
 Bellota modesta (Chickering, 1946) (Panam);
 Bellota peckhami Galiano, 1978 (Veneuela);
 Bellota violacea Galiano, 1972 (Brasil);
 Bellota wheeleri Peckham i Peckham, 1909 (EUA);
 Bellota yacui Galiano, 1972 (Argentina);

Bianor.
Bianor Peckham i Peckham, 1886
 Bianor albobimaculatus (Lucas, 1846) (Sud-frica, Mediterrani fins a sia Central);
 Bianor angulosus (Karsch, 1879) (Sri Lanka, ndia fins a Xina, Vietnam, Indonesia);
 Bianor biguttatus Wesolowska i van Harten, 2002 (Socotra);
 Bianor biocellosus Simon, 1902 (Brasil);
 Bianor compactus (Urquhart, 1885) (Nova Zelanda);
 Bianor concolor (Keyserling, 1882) (Nova Galles del Sud);
 Bianor diversipes Simon, 1901 (Malisia);
 Bianor fasciatus Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Bianor ghigii (Caporiacco, 1949) (Kenya);
 Bianor hongkong Song i cols., 1997 (Hong Kong);
 Bianor incitatus Thorell, 1890 (ndia fins a Xina, Java, Sumatra, Caroline Islands);
 Bianor kovaczi Logunov, 2001 (Etipia);
 Bianor maculatus (Keyserling, 1883) (Austrlia, Nova Zelanda);
 Bianor monster Zabka, 1985 (Vietnam);
 Bianor murphyi Logunov, 2001 (Kenya);
 Bianor orientalis (Dnitz i Strand, 1906) (Jap);
 Bianor pseudomaculatus Logunov, 2001 (ndia, Vietnam);
 Bianor punjabicus Logunov, 2001 (ndia, Afganistan);
 Bianor quadrimaculatus (Lawrence, 1927) (Namibia);
 Bianor senegalensis Logunov, 2001 (Senegal);
 Bianor simplex (Blackwall, 1865) (Illes Cap Verd);
 Bianor vitiensis Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Fiji);
 Bianor wunderlichi Logunov, 2001 (Illes Canries, Aores);

Bindax.
Bindax Thorell, 1892
 Bindax chalcocephalus (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Bindax oscitans (Pocock, 1898) (Illes Salom);

Bocus.
Bocus Peckham i Peckham, 1892
 Bocus angusticollis Deeleman-Reinhold i Floren, 2003 (Borneo);
 Bocus excelsus Peckham i Peckham, 1892 (Filipines);
 Bocus philippinensis Wanless, 1978 (Filipines);

Bokokius.
Bokokius Roewer, 1942
 Bokokius penicillatus Roewer, 1942 (Bioko);

Brancus.
Brancus Simon, 1902
 Brancus bevisi Lessert, 1925 (Guinea, Sud-frica);
 Brancus blaisei Simon, 1902 (frica occidental);
 Brancus hemmingi Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Brancus muticus Simon, 1902 (Central, frica occidental);
 Brancus poecilus Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Brancus verdieri Berland i Millot, 1941 (Guinea);

Breda.
Breda Peckham i Peckham, 1894
 Breda apicalis Simon, 1901 (Brasil);
 Breda bicruciata (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Breda bistriata (C. L. Koch, 1846) (Brasil);
 Breda flavostriata Simon, 1901 (Brasil);
 Breda furcifera Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Breda jovialis (L. Koch, 1879) (Austrlia, Tasmania);
 Breda leucoprocta Mello-Leito, 1940 (Guyana);
 Breda lubomirskii (Taczanowski, 1878) (Per);
 Breda milvina (C. L. Koch, 1846) (Panam, Trinidad, Brasil);
 Breda notata Chickering, 1946 (Panam);
 Breda oserictops (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Breda quinquedentata Badcock, 1932 (Paraguai);
 Breda spinimanu (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Breda tristis Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Breda variolosa Simon, 1901 (Brasil);

Bredana.
Bredana Gertsch, 1936
 Bredana alternata Gertsch, 1936 (EUA);
 Bredana complicata Gertsch, 1936 (EUA);

Brettus.
Brettus Thorell, 1895
 Brettus adonis Simon, 1900 (Sri Lanka);
 Brettus albolimbatus Simon, 1900 (ndia, Xina);
 Brettus anchorum Wanless, 1979 (ndia, Nepal);
 Brettus celebensis (Merian, 1911) (Sulawesi);
 Brettus cingulatus Thorell, 1895 (Birmnia);
 Brettus madagascarensis (Peckham i Peckham, 1903) (Madagascar);

Bristowia.
Bristowia Reimoser, 1934
 Bristowia afra Szts, 2004 (Congo);
 Bristowia heterospinosa Reimoser, 1934 (ndia, Xina, Corea, Vietnam, Jap, Krakatau);

Bryantella.
Bryantella Chickering, 1946
 Bryantella smaragdus (Crane, 1945) (Panam fins a Argentina);
 Bryantella speciosa Chickering, 1946 (Panam fins a Brasil);

Bulolia.
Bulolia Zabka, 1996
 Bulolia excentrica Zabka, 1996 (Nova Guinea);
 Bulolia ocellata Zabka, 1996 (Nova Guinea);

Burmattus.
Burmattus Prszynski, 1992
 Burmattus albopunctatus (Thorell, 1895) (Birmnia);
 Burmattus pococki (Thorell, 1895) (Birmnia fins a Xina, Jap, Vietnam);
 Burmattus sinicus Prszynski, 1992 (Xina);

Bythocrotus.
Bythocrotus Simon, 1903
 Bythocrotus cephalotes (Simon, 1888) (Hispaniola);

Referncies.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163633" title="Sapor I" nonfiltered="1683" processed="1679" dbindex="66686">
Sapor I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassnida. Va deixar diversos relleus a les roques i la inscripci a la paret coneguda per Ka'ba-ye Zardot (escrita en tres llenges).

Era fill d'Ardashir I i de Mirod i va lluitar amb el seu pare contra els parts (vers 224-226). El seu pare el considerava el millor dels seus fills i el va designar successor a una assemblea de magnats. Fou coronat el 12 d'abril del 240 i encara que el seu pare va romandre com a rei, ja des de llavors devia tenir el poder efectiu. La seva coronaci es commemorada al relleu de Naqs-e Rajab.

 Guerres amb Roma .

Va lluitar en tres campanyes contra els romans: la primera el 242 fins 244 va seguir a la captura de la fortalesa d'Hatra pels perses (240); Gordi III va aixecar un exrcit el 242 i va passar el hivern a Antioquia des de on va lluitar en repetides batalles contra els sassnides, als que va arrabassar Nisibis i Carrhae i els va derrotar a Resaina (moderna Ras al-Ain, prop de Nisibis). La proclamaci de Filip l'rab, prefecte pretori, com a coregent, va minar l'autoritat de Gordi III i va portar a la retirada romana cap a la frontera quan podien haver arribat a Ctesifont; en la retirada Gordi III va morir o fou assassinat; algunes fonts pensen que Gordi va morir terres perses endins, com Eusebi de Cesarea, Zsim i Zonares. Llavors Filip va fer un tractat d'amistat amb Sapor i va acabar la guerra i fins i tot va cedir Armnia i Mesopotmia, encara que desprs va trencar el tractat; segons els sassnides a la seva inscripci trilinge, romans i perses van lliurar una batalla a la frontera d'Asurestan (Assria) a un lloc anomenat Misike on l'Eufrates corria prop del Tigris, i en aquesta batalla va morir Gordi (les versions romanes que accepten la mort de Gordi en combat diuen que va caure de cavall i va morir de les ferides); els romans van proclamar emperador a Filip que va demanar la pau i va pagar 500.000 denaris de rescat per les seves vides i va esdevenir tributari sassnida. Aquesta versi es considerada ms probable pels moderns historiadors. Sapor va incorporar l'Armnia occidental sota domini rom i va commemorar la seva victria amb un relleus a la roca a Fars el principal dels quals a Darabgerd.

La segona campanya fou del 252 al 256 i els relats sn contradictoris. De les narracions dels autors romans sembla que abans del 250 Roma va negar el tribut als sassnides i es va annexionar altre cop Armnia occidental; Sapor va respondre amb la invasi de Mesopotmia vers el 250, per es va haver de retirar per un conflicte que va esclatar al Khurasan. El 252 va envair territori rom i va aniquilar a una fora de seixanta mil romans a Barnalissus (moderna Qalat al-Balis) a l'esquerra de l'Eufrates i va assolar la provncia de Sria i dependencies conquerint trenta sis fortaleses; altres campanyes es van desenvolupar el 253, 254, 255 i 256 sempre amb Antioquia com objectiu dels perses; al comenament (vers el 252) fou recuperada Armnia i el fill del rei, Ormazd Ardashir fou nomenat rei (Artavasdes VII d'Armnia); tamb fou ocupada Gergia i el regne fou posat sota autoritat d'un alt oficial, el bidaxsh, amb l'encrrec de vigilar els passos del Caucas; a partir del 253 Artavasdes VII d'Armnia tamb va atacar als romans i va entrar a Capadcia; Sapor es va emportar de Sria a molta gent que va establir al seu regne. La guerra es va aturar el 256.

El 260 la guerra es va reprendre i es va desenvolupar entre Carrhae i Edessa; els perses van assetjar aquestes ciutats i l'emperador Valeri I hi va anar amb 70.000 homes, i es va lliurar una gran batalla a l'oest de Carrhae, en la que Valeri fou derrotat i fet presoner junt amb molts oficials, el prefecte del pretori, senadors i altres notables, que foren portats a Prsia; Sria fou assolada igual que Cilcia i Capadcia i altre cop es van conquerir 36 fortaleses; els ciutadans agafats eren portats a terres d'Iran, a les regions de Persis, Prtia, Khuzestan i Asoristan (Babilnia) entre d'altres provncies. Sapor va tornar a Ctesifont avanat el 260; potser en la tornada (en tot cas en data incerta) el perses van perdre una part del bot per un o diversos atacs dels rabs de Palmira sota el seu xeic Odenat, aliat rom, per aquest fet, presentat com la revenja romana de la derrota de Valeri, en realitat cal considerar-ho normal per la dificultat de transportar milers de captius i carros plens de material a travs del desert en una zona que els rabs coneixien be, i de fet els perses van tenir un xit en la seva tasca ja que la major part del bot i dels captius van arribar a la seva destinaci.

 Resta del regnat .

Desprs de la victria els romans desplaats, molts dels quals eren artesans o persones de bona formaci, van revitalitzar l'economia de moltes ciutats iranianes, o es va desenvolupar el cristianisme que no fou perseguit i van sorgir esglsies i fins i tots bisbats, i la llengua grega i el sirac van comenar a ser mpliament utilitzades. Sapor va agafar el ttol de Rei de reis de l'Iran i el No Iran (Eran i Aneran). Es van edificar o reconstruir ciutats i per exemple Misike (lloc de la victria sobre Gordi III) va esdevenir Peroz-Shapuhr i centre d'uns magatzems militars o anbar; Aparshahr fou refundada amb el nom de Nevshapuhr (Nishapur, que vol dir "Excellent es Shapur"); Susa fou rebatejada Hormazd Ardashir; Rima (un districte de Kashkar) va rebre el nom de Sad-Shapur (Felicitat de Shapur); a 10 km al sud  de Dezful es va fundar Gondeshapur (al lloc de l'antiga Beth Lapat) on es van establir molts antioquens; Bishapur va ser fundada pel mateix rei que hi va construir diversos monuments i va manar fer alguns relleus a la gorga de Tang-e Chowgan, amb una esttua colossal del rei que encara existeix.

Sapor fou seguidor de la doctrina mazdaista que va protegir, per el zoroastrisme no fou l'nica religi de l'estat i va ordenar fer copies de molts llibres de medicina, astronomia, lgica i altres tant de l'ndia com de l'Imperi Rom i altres llocs i junt amb l'Avesta les copies foren dipositades al tesor reial. Els cristians, jueus i maniqueus es van beneficiar de la seva tolerncia. Mani el va tractar de convertir per no ho va aconseguir.

 Famlia .

Va morir de malaltia a Bishapur probablement el maig del 270 desprs de 31 anys de regnat; el va succeir el seu fill i hereu Ormazd I (Hormazd Ardashir); va deixar altres dos fills: Bahram Gilan Shah i Narss Sakan Shah; un altre fill, Shapur Misan Shah (rei de Mesene) el va premorir per va deixar sis fills i una filla, Adur Anahid, que van gaudir de rellevants posicions. La seva muller fou la princesa Gurdzad.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163635" title="Cincinnat (famlia)" nonfiltered="1684" processed="1680" dbindex="66687">
Cincinnat (Cincinnatus) fou una famlia patrcia romana de la gens Qunctia (o Quntia).

Membres destacats de la famlia foren:
Luci Quint Cincinnat I, magistrat rom.
Luci Quint Cincinnat II. ;
Tit Quint Cincinnat Penne cnsol el 431 aC i 428 aC i;
Quint Quint Cincinnat I  trib consular.
Tit Quint Cincinnat Capitol I, trib consular. ;
Tit Quint Cincinnat, trib consular. ;
Gai Quint Cincinnat, trib consular. ;
Quint Quint Cincinnat II, trib consular. ;
Tit Quint Cincinnat Capitol II, trib consular.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163636" title="Luci Quint Cincinnat I" nonfiltered="1685" processed="1681" dbindex="66688">

Luci Quint Cincinnat ( Lucius Quinctius L. F. L. N. Cincinnat ) fou un magistrat rom, membre dels patricis i oposat als plebeus.

Va nixer el 519 aC. El 460 aC fou fet cnsol sufecte de manera illegal. Irritat per la mort del seu fill Ces (Caeso) va proposar oposar-se a la llei Terentlia, per la proposta fou abandonada. 

Dos anys desprs, el 458 aC, fou nomenat dictador quan els eques tenien l'exrcit rom del cnsol en un posici compromesa, encara que sembla que el relat es ms aviat fabuls. Durant la seva dictadura va dirigir els comicis pel judici de Volsci, sota el testimoni del qual el seu fill Ces havia estat condemnat i que fou acusat de fals testimoni, tot i l'oposici dels tribuns.

El 450 aC fou candidat a decemvir, per no fou escollit. Es va oposar a obrir el consolat als plebeus. 

El 439 aC, als 80 anys, fou nomenat per segona vegada dictador, i es va oposar a les maquinacions d'Espuri Meli. Devia morir poc desprs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163638" title="Luci Quint Cincinnat II" nonfiltered="1686" processed="1682" dbindex="66689">
Luci Quint Cincinnat II (L. Quinctius L. F. L. N. Cincinnatus) fou fill de Lucius Quinctius L. F. L. N. Cincinnat.

Fou trib amb potestat consolar el 438 aC. L'any segent fou nomenat magister equitum del dictador Emili Mamerc. El 425 aC fou elegit per segona vegada trib consolar i segons Tit Livi encara una tercera vegada el 420 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163639" title="Tit Quint Cincinnat Penne" nonfiltered="1687" processed="1683" dbindex="66690">
Tit Quint Cincinnat Penne (T. Quinctius L. F. L. N. Cincinnatus Pennus) fou fill de L. Quinctius L. F. L. N. Cincinnatus i gendre d'Aule Postumi Tubert.

Fou cnsol el 431 aC. En aquest any els eques i volscs van atacar a Roma i van acampar al Mont lgid. El perill era important i fou nomenat dictador, per com que hi va haver forta oposici, va renunciar en favor del seu sogre Tubert. Amb dos exercits separats, Cincinnat i Postumi van derrotar els eques i volscs. 

Fou altre cop cnsol el 428 aC i trib amb potestat consolar el 426 aC. Aquest darrer any, amb dos collegues va dirigir la lluita contra Ves i Fidenes. Pel seu comportament en la lluita contra Ves fou portat a judici, per fou absolt.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163640" title="Quint Quint Cincinnat I" nonfiltered="1688" processed="1684" dbindex="66691">
Quint Quint Cincinnat (Quinctius Quinctius L. F. L. N. Cincinnatus) fou trib amb potestat consular el 415 aC i altre cop el 405 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163641" title="Tit Quint Cincinnat" nonfiltered="1689" processed="1685" dbindex="66692">
Tit Quint Cincinnat (T. Quinctius Cincinnatus) fou trib consular el 386 aC, altre cop el 385 aC i per tercera vegada el 377 aC, quan, amb el seu collega Servi Sulpici, va posar setge a Tusculum de la que els llatins s'havien apoderat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163642" title="Gai Quint Cincinnat" nonfiltered="1690" processed="1686" dbindex="66693">
Gai Quint Cincinnat (Caius Quinctius Cincinnatus) fou trib consular el 377 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163643" title="Quint Quint Cincinnat II" nonfiltered="1691" processed="1687" dbindex="66694">
Quint Quint Cincinnat (Quinctius Quinctius Cincinnatus) fou trib consular el 369 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163644" title="Cinci" nonfiltered="1692" processed="1688" dbindex="66695">


Onomstica:

Marc Cinci, prefecte de Pisa el 194 aC ;

Cinci, governador rom de Sria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163645" title="Marc Cinci" nonfiltered="1693" processed="1689" dbindex="66696">
Marc Cinci (Marcus Cincius) fou prefecte de Pisa el 194 aC i va escriure al senat rom per informar d'una revolta dels lgurs. Probablement s el mateix personatge que Marc Cinci Aliment, trib de la plebs el 204 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163646" title="Cinci (governador)" nonfiltered="1694" processed="1690" dbindex="66697">
Cinci fou un militar rom que va rebre el  govern de la provncia de Sria l'any 63, durant l'expedici de Corbul a la regi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163647" title="Cels (sobrenom)" nonfiltered="1695" processed="1691" dbindex="66698">
Cels (Celsus) fou un sobrenom de la gens Ppia. Apareix i diverses monedes, per no s'esmenta per cap dels antics escriptors i historiadors romans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163648" title="Luci Publici Cels" nonfiltered="1696" processed="1692" dbindex="66699">
Luci Publici Cels fou cnsol rom sota Traj, l'any 113. Fou molt apreciat per l'emperador. En canvi fou enemic personal de l'emperador Adri abans de pujar al tron. Quan Adri fou proclamat emperador l'any 117 el va fer matar quan era a Baiae.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163650" title="Pescara" nonfiltered="1697" processed="1693" dbindex="66700">

Pescara s una ciutat d'Itlia a la regi dels Abruos, a la costa de la mar Adritica, i capital de la provncia de Pescara. T uns 122.000 habitants (2006) i el seu terme t una superfcie de 33,6 km. El seu patr se sant Cetteo del que es fa la festa el 10 d'octubre.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163654" title="Llista d'estrelles de Fnix" nonfiltered="1698" processed="1694" dbindex="66701">
Aquesta s la llista de les principals estrelles de la constellaci de Phoenix, ordenats per ordre decreixent de magnitud aparent:













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163670" title="Moon Geun young" nonfiltered="1699" processed="1695" dbindex="66702">
Moon Geun young (Cuangju, 6 de maig de 1987) s una actriu coreana.

 Filmografia .
1999       (On the Way) ;
2002      (Lovers' Concerto) (com Ji-hwan's sister) ;
2003      (A Tale of Two Sisters) (com Bae Su-yeon) ;
2004       (My Little Bride) (com Suh Boeun) ;
2005        (Innocent Steps) (com Jang Chae-ryn) ;
2006            (Love Me Not) (com Ryu Min) ;

 Enllaos externs i Referencies .
Daum Cafe Moon Geun Young Official Fanclub ;
Super Moon Geun Young Fansite;
Tale of two sisters fan site;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163675" title="Pinastre" nonfiltered="1700" processed="1696" dbindex="66703">

El pinastre (Pinus pinaster) s un arbre perenne de la famlia dels pins que pot arribar als 30 metres d'alada. Presenta unes fulles molt llargues, les ms llargues de tots els pins europeus, de 10 a 20 cm, rgides i punxants. Les fulles surten de dos en dos. Les pinyes del pinastre sn cniques i fora llargues. Poden assolir els 22 cm de llargada. Generalment es troben en grups de 2 a 3 al voltant de la branca. Les esquames piramidals de les pinyes estan fora sortides. Floreix d'abril a maig i les flors masculines i femenines neixen al mateix arbre.

La seva resina s'utilitza per fer trementina.

Referncies.
Guia dels arbres dels Pasos Catalans. Ramon Pascual. Kapel s.a. 1985.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163681" title="Guns N' Roses" nonfiltered="1701" processed="1697" dbindex="66704">
 

Guns N' Roses s una banda de hard rock americana que va nixer l'any 1985 a Los Angeles, Califrnia. Ha estat una de les bandes ms famoses a escala mundial venent aproximadament 90 millons de discs per tot el planeta.

El mar del 1985, Axl Rose i Tracii Guns van crear el grup, amb el guitarrista Izzy Stradlin' i un baixista i bateria. Quan en un concert, Tracii Guns i el bateria no van poder assistir-hi, Stradlin  i Rose van agafar al guitarrista Slash i al bateria Steven Adler per al concert. Van integrar-se a la formaci definint aix a principis del 86 els membres del grup: Axl (veu), Izzy Stradlin' (guitarra rtmica), Slash (guitarra solista), Duff McKagan (baixista) i Steven Adler (bateria). En un moment on destacava el glam metal, la banda va optar per un glam rock basant-se ms en les tradicions del pas i utilitzant una base molt de blues i rock'n'roll, de la m amb el sexe i les drogues, caracteritzats per la beguda i el consum de drogues.

Aquest cctel va ser la tnica del seu primer disc debut, Appetite for destruction l any 1987. En aquest disc la banda oferia un hard rock, amb riffs agressius de guitarra, influncies punk i un so molt contundent. D aquest lbum destaquen diversos temes que han arribat al capdamunt de les llistes d xits, com Welcome to the jungle, Paradise City o Sweet Child O'Mine.

El segent any, el 1988, van gravar GN'R Lies, on trobem quatre temes d una anterior gravaci de l any 1986 (Live Like A Suicide) i quatre temes acstics. Destaquen canons com la polmica One in a million, on per les lletres s acusava a Axl Rose de racista i homfob, i la balada Patience. 

L any 1989 Axl Rose va amenaar en dissoldre el grup si no controlaven la seva drogoaddicci. Tots van acceptar i aconseguir, a excepci del bateria Steven Adler, que el van fer fora del grup i el va substituir Matt Sorum. Tamb va entrar el teclista Dizzy Reed, antic amic de la banda.

La nova formaci es va posar a treballar en el seu lbum ms madur, el doble disc anomenat Use Your Illusion, on va assolir el seu mxim esplendor. Destaquen temes com Don't cry, Estranged, November Rain, Civil War, You Could Be Mine, usada com a banda sonora de la pellcula Terminator II entre molts altres. El llanament de l lbum el va acompanyar una exitosa gira mundial amb mltiples concerts a tots els continents, quan Izzy Stradlin  ja havia marxat i Gilby Clarke el va substituir.

L any 1993 van treure el seu ltim disc abans que tots els membres abandonessin a Axl Rose deixant-lo sol al grup. El disc es titulava The Spaghetti Incident? i incloa tot de temes versionats: New Rose de The Damned, It Ain't fun de New York Dolls. Destaca el tema Attitude que han tocat molts cops en diversos concerts.

Desprs d aquest disc va iniciar-se una etapa de canvi, on els membres originals van anar deixant el grup fins deixar sol a Axl Rose, que va agafar uns altres membres i fa anys que estan treballant en un nou disc, Chinese Democracy, que encara s espera que surti a la venda.

Formaci actual:

Axl Rose - Veu, Piano (1985   Avui)

Dizzy Reed - Teclats (1990   Avui)

Robin Finck - Guitarra (1997   Avui)

Tommy Stinson - Baixista (1998   Avui)

Chris Pitman - Teclats, Programaci (1998   Avui)

Richard Fortus - Guitarra (2002   Avui)

Ron "Bumblefoot" Thal - Guitarra (2006   Avui)

Frank Ferrer - Bateria (2006   Avui)




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163685" title="Honor" nonfiltered="1702" processed="1698" dbindex="66705">

L'honor s una qualitat personal que reporta l'estimaci i el respecte de la comunitat per les prpies virtuts i la conducta. La importncia del concepte i els elements que integra han anat variant al llarg del temps i depenen molt dels codis tics de cada cultura. En les dones est molt lligat a la conducta sexual, que ha de ser fidel i casta.

Hi ha societats que es basen en el codi d'honor per actuar, independentment de les lleis establertes al codi civil o similar. Quan es comet un greuge contra l'honor, s'ha de netejar amb la venjana, en la qual intervenen altres membres de la famlia, ja que l'honor afecta a tota la xarxa de relacions que envolta l'individu.

L'honor a l'antiguitat.
Les primeres societats no empraven el terme honor amb les connotacions actuals, per es resumia en el seu ideal de virtut. Els herois i els cavallers tenien honor perqu eren bons guerrers, defensors de la ptria i les tradicions i capaos de comprometre's. La seva vida fora del camp de batalla no estava sotmesa als excessos corporals. Els samurais japonesos sn un exemple de la pervivncia d'aquest tipus d'honor.

L'honor a l'Edat Mitjana i Moderna.
L'honor estava lligat a tenir noblesa de sang i a la bona conducta de les dones a la famlia, aix com a la reputaci d'honradesa dels homes. Quan una persona insultava l'honor d'una persona, es podia organitzar un combat per netejar-lo davant testimonis neutrals. s un concepte bsic en el Renaixement i el Barroc, com es veu a les obres literries dedicades al tema; en aquesta poca es va ampliar per incloure els amics recomanables, el tipus de feina exercida i els modals.

L'honor en l'actualitat.
Tot i estar recollit com un dret fonamental, l'honor ha perdut importncia enfront conceptes com la fama o la imatge. En les cultures musulmanes o tribals, per, continua molt present i est fortament lligat a la sexualitat i als vicis.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163688" title="Camins inques" nonfiltered="1703" processed="1699" dbindex="66706">


D'entre les diverses vies i camins construts en la Sud-Amrica pre-colombina, els camins inques del Per sn els ms extensos. Travessant els Andes i arribant fins als 5.000 m d'alria sobre el nivell del mar, els camins connectaven les regions de l'Imperi inca des de Quito (Equador) fins a Santiago de Xile, abastant vora 22.500 km i donant accs a un territori d'uns 3 milions de km. En cas d'haver de travessar valls hi havia ponts de corda. Gran part dels camins convergien al centre de l'imperi, Cusco.

Ats que els inques no utilitzaven la roda per al transport ni tenien cavalls fins a l'arribada dels espanyols al segle XVI, els camins eren emprats quasi exclusivament per gent caminant, de vegades acompanyats per nimals de crrega com les llames. Aix mateix, els corredors chasqui podien fer-hi fins a 240km al dia duent missatges en els quipu o de memria.

Hi havia unes 2.000 posades (o tambos), situades a intervals regulars al llarg dels camins. Aquests hostals proveen de menjar (blat, fesols, crelles seques i carn curada) i refugi als viatgers. A les vores dels camins els camperols conreaven arbres fruiters regats per squies, aix, de retruc, els viatgers tamb tenien aigua a l'abast. A ms, aquestes posades tenien corts per a les llames.

 Rutes principals .

El cam inca ms important era l'anomenat en castell Camino real, d'una llargria de 5.200 km. Comenava a Quito (Equador), passava per Cusco (Per), i acabava a San Miguel de Tucumn (Argentina), tot travessant els Andes amb cims de ms de 5.000 m.

El Camino de la costa, de 4.000 km, corria parallel a la mar i enllaava amb el Camino real per diverses rutes menors.



 Enllaos externs .
 Inka Natura, cam a Machu Picchu;
 Mapes interactius;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163691" title="Maurici Vallsquer" nonfiltered="1704" processed="1700" dbindex="66707">
Maurici Valls i Quer (Barcelona, 1904 - Olot, 1992) fou un  pintor i pessebrista catal que signava com a Vallsquer.

Pintor pertanyent a l anomenada escola olotina. 

Nascut a Barcelona el 1904, amb arrels paternes olotines. Estudi als escolapis, on fou l'alumne predilecte del professor Castro Oliv. Com Nonell, el mateix Mir i d'altres artistes, els seus pares intentaren introduir-lo al mn del comer. Tanmateix escoll ser pintor. Ingress a la Llotja el 1920, on fou aconsellat per Flix Mestres. Molt aviat se sentiria imantat pel pas tot selleccionant una de les parcelles ms representatives de la Catalunya profunda: la comarca de la Garrotxa.

El seu esperit profundament religis (recordem que fou tamb pessebrista que modelava les figures del pessebre com Amadeu) penetrava en les seves pintures.

Hem assenyalat, en algun dels nostres Llibres de la literatura catalana, que el paisatgisme catal es basa en tres raons: l'esgotament dels temes pics desprs de les guerres carlines. Segonament el panteisme a l'element div, dins del franciscanisme tan arrelat a casa nostra. Senyor Meu, sigueu lloat per la nostra germana Terra que ens nodreix i ens governa, hom llegeix a l Itme al sol del fams sant d'Asss. La tercera ra est en la viva complaena del catal pel seu entorn, en el qual roman ben cmode, a l'inrevs del paisatgisme castell que enlaira l'home sobre de la terra, cosa que el fa esdevenir un mstic.

Tots aquests trets sn retrobats a l'obra pictrica de Maurici Vallsquer, el qual confereix a les teles una temtica agrria de les nostres terres de l'interior; arbres que s'emmirallen als rius tot lluitant amb el vent. El nostre personatge segueix minuciosament els canvis estacionals (pintor de l'anima de l'atmosfera, segons que el defin J.B. Bertran). La Llum, copsada en plena naturalesa, esdev protagonista de les seves obres. T cura dels primers plans, per b que, sobretot, fixa l'atenci en les tonalitats dels celatges. Maurici Vallsquer ens revela un paisatge incontaminat, transparent i ser. Ortega i Gasset esmenta el necessari dileg de l'artista amb el seu medi. Vallsquer no tan sols ho aconsegueix perfectament, sin que, a ms, ens ho transmet amb pinzellades alegres, miraculosament jovenvoles, car mai no envelleix all que hom estima.

Enllaos externs.
 Web de l'Artista Vallsquer.org  (Lloc web sota llicencia Creative Commons);
 GEC: Maurici Valls i Quer (Entrada del artista   al Grup Enciclopdia Catalana);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163692" title="Francesc Candel Tortajada" nonfiltered="1705" processed="1701" dbindex="66708">
Francesc Candel Tortajada (Casas Altas, Rac d'Adems, 31 de maig de 1925 - Barcelona, 23 de novembre de 2007) fou un escriptor i periodista valenci establert a Catalunya. 

Biografia.

De molt petit la seva famlia es trasllad a Barcelona, on es va installar en les Cases Barates del grup Eduardo Auns. Estudi al grup escolar Sant Ramon de Penyafort fins als catorze anys. Gran part de la seva obra est dedicada a l'onada migratria espanyola de mitjan segle XX a l'rea metropolitana de Barcelona. L'obra que el va fer saltar a la fama va ser Els altres catalans, estudi periodstic i sociolgic sobre els immigrants que va influir en les decisions finals de l'Assemblea de Catalunya de 1971.

Va escriure diverses novelles, contes i llibres d'assaig, aix com articles i reportatges. Collabor amb diversos diaris i revistes com Tele/eXprs, Serra d'Or o lAvui. Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcaci de Barcelona sota la candidatura de l'Entesa dels Catalans. El 1979 fou elegit regidor de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC, i es va fer crrec del departament de Cultura.

El 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2003 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007 desprs d'una llarga malaltia.

Obra seleccionada.
1956: Hay una juventud que aguarda;
1957: Donde la ciudad cambia su nombre;
1959: Han matado un hombre, han roto el paisaje;
1964: Els altres catalans;
1967: Parlem-ne;
1973: Encara ms sobre els altres catalans;
1979: Un charnego en el senado;
1981: Candel contra Candel;
1985: Els altres catalans vint anys desprs;
1988: La nova pobresa;

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina de la Fundaci Paco Candel;
 Entrevista;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163693" title="Dan Flavin" nonfiltered="1706" processed="1702" dbindex="66709">
Dan Flavin (Jamaica, Nova York, 1 d'abril del 1933   Riverhead, Nova York, 29 de novembre del 1996) s un escultor nord-americ enquadrat dins del corrent de l'Art Minimalista.

Va centrar el seu treball sobretot en la construcci d'escultures mitjanant tubs de ne que generaven un ambient determinat i propiciaven canvis en la percepci visual.

 Enllaos .
 Retrospectiva de Dan Flavin ;
 Retrospectiva a Alemanya ;
 Retrospectiva a The National Gallery of Art ;
 The Dan Flavin Art Institute ;
 Dan Flavin at Dia: Beacon ;
 Villa e Collezione Panza ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163697" title="Art Minimalista" nonfiltered="1707" processed="1703" dbindex="66710">
Art Minimalista s la traducci de l'expressi anglesa Minimal art que va ser utilitzada per primera vegada en 1965 pel filsof Richard Wollheim per referir-se aquelles manifestacions artstiques que es centraven en tot all que tradicionalment no havia estat considerat art. 
La realitat, per, s que finalment el terme va acabar fent referncia sobretot a un tipus d'escultura sorgida en els anys 60 que es caracteritzava per fer s de geometries bsiques. Tanmateix, s'hi solen enquadrar tamb artistes que han treballat el color a travs de la llum utilitzant b escultures elementals o b jugant amb la illuminaci d'espais amb llums inslites que alteren la percepci visual de l'espectador. Serien els casos Dan Flavin i James Turrell respectivament. Altres autors d'aquest corrent serien: Carl Andr, Donald Judd, Robert Morris o Sol LeWitt.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163699" title="Guibert de Nogent" nonfiltered="1708" processed="1704" dbindex="66711">
Guibert de Nogent (1053-1124) fou un monjo benedict. L'any 1104 fou escollit abat del monestir de Nogent-sous-Coucy, a la regi de la Picardia.

Guibert de Nogent visqu en una poca plena de convulsions i lluites, tant de poder com de religi, i en els seus escrits s'hi pot apreciar l'arrelament del feudalisme o les lluites entre l'emperador i el papat pels drets de l'esglsia.
Ens ha arribat de Guibert una important obra literria on destaquen els tractats teolgics o escrits de cronista. 

Una de les seues obres ms destacades fou Gesta Dei per Francos ("La heroicitat de Du per mitj del poble Franc") escrit entre 1107 i 1108. En aquesta obra destaca l'explicacio i relat planer que fa sobre la primera croada coneguda com la croada dels pobres o popular.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163706" title="Antoni Villalonga Prez" nonfiltered="1709" processed="1705" dbindex="66713">
Antoni Villalonga i Prez (Palma, 1821-1910) va ser un poltic mallorqu, dirigent del republicanisme i batle de Palma. Pare del tamb poltic Francesc Villalonga Fbregues.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163712" title="Doctor honoris causa" nonfiltered="1710" processed="1706" dbindex="66714">
Doctor honoris causa s un ttol honorfic que concedeix una universitat, centre d'estudis superiors o organitzaci que agrupa algunes de les anteriors a persones eminents. Aquesta designaci s'atorga principalment a personatges que s'han destacat en certs mbits professionals.

Honoris causa (h.c.), s una locuci llatina el significat de la qual s a causa d'honor, una qualitat que condueix alg al compliment dels seus deures, respecte els seus semblants i a si mateix; s la bona reputaci que segueix la virtut, el mrit o les accions de servei, les quals transcendeixen a les famlies, persones, institucions i les accions mateixes que es reconeixen. s un alt honor per a persones de testimoni social, reconegut i irreprotxable. En la majoria dels casos, aquesta locuci s precedida pel terme mestre o doctor.

En l'haver de tot centre d'ensenyament superior que es pre hi ha una selecta llista composada per cientfics, investigadors, pensadors o artistes de prestigi distingits amb el Doctorat "Honoris Causa", una cosa que constitueix, probablement, un dels millors aparadors del seu potencial acadmic i investigador. La concessi, en el cerimonis ritual d'investidura, de diferents objectes relacionats amb la Universitat clssica inclou tota una exaltaci de la docncia i la saviesa. Com a un cavaller de l'ensenyament, al doctorant se li imposa, de manera successiva:

 El birret: "... per a que no solament enlluernis la gent, sin que a ms, com amb l' de Minerva, estiguis preparat per a la lluita".
 L'anell: "La Saviesa amb aquest anell se t'ofereix voluntriament com a esposa en perptua aliana; procura mostrar-te esps digne de tal esposa".
 Els guants: "Aquests guants blancs, smbol de la puresa que han de conservar les teves mans en el teu treball i en la teva escriptura, siguin distintiu tamb del teu singular honor i vlua".
 El llibre: "Vet aqu el llibre obert perqu descobreixis els secrets de la Cincia (...) he jo aqu tancat perqu els esmentats secrets, segons convingui, els guardis en el profund del cor".

Desprs de la cerimnia, i amb la concessi al nou Doctor de les facultats de llegir, comprendre i interpretar, se li indica: "Seu en la ctedra de la Saviesa i des d'ella, sobresortint per la teva cincia, ensenya, orienta, jutja i mostra la teva magnificncia a la Universitat, al frum i en la societat", comprometent-se aquest a guardar les lleis i l'honor de la Universitat i deixar-li favor, auxili i consell.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163721" title="Pierre Clastres" nonfiltered="1711" processed="1707" dbindex="66715">
Pierre Clastres (Pars, 1934   1977), antropleg i etnleg francs.
 
Va ser director d'investigacions al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de Pars, i membre del Laboratoire d Anthropologie Sociale do Collge de France. 
Adheria a la ideologia anarquista i va tenir una activa participaci en els successos coneguts com el Maig francs. Va realitzar investigacions de camp a Sud-amrica entre els indis guayaki o ach, els guarans i els Yanomami.

Durant la seva vida va publicar un llibre titulat La societat contra l'Estat. La seva mort prematura, en un accident automobilistic l any 1977, va interrompre la redacci d'articles que ms tard van ser publicats en el llibre Investigacions d'antropologia poltica. 

En l'article titulat Arqueologia de la violncia: la guerra a les societats primitives, Clastres estudia el carcter estructural i poltic de l'activitat bllica i la seva lgica centrifuga de dispersi de la societat primitiva, refractaria a qualsevol tipus de divisi social i d'acumulaci de poder. Una de les seves principals contribucions a l'antropologia va ser la seva crtica a la visi evolucionista segons la qual les societats estatals o jerrquiques sn ms desenvolupades que el tipus de societats a les quals irnicament crida "societats primitives". 

Clastres defineix a les societats primitives com aquelles que rebutgen l'aparici d'un rgan de poder separat de la societat, societats ``sense Estat. Sense fe, sense llei, ni rei  . Clastres es va proposar demostrar la falsedat de la idea que totes les societats necessriament evolucionin des d'un sistema "tribal", "comunista" i "igualitari" a sistemes jerrquics i finalment a sistemes estatals. 

Va ser crtic amb el marxisme i l'antropologia econmica en general argumentant que a les societats primitives existeix un predomini de l'esfera poltica per sobre l'econmica. Probablement la seva aportaci terica ms important va ser la creaci de la categoria analtica de deute. 

Per a Clastres les societats primitives imposen un deute permanent al lder o cap tribal, de manera tal que li s impossible transformar el seu prestigi en poder separat de la societat. Sorgint l'Estat es produeix una inversi del deute mitjanant la qual les societats estatals afirmen que el poble es troba permanentment en deute amb els seus sobirans. 
Segons les seves investigacions, les societats no jerrquiques posseeixen mecanismes culturals que impedeixen activament l'aparici de figures de poder, sigui allant als possibles candidats a cap, sigui descartant completament el comandament i creant en canvi caps amb poder d'aconsellar, amb autoritat limitada a activitats rituals o a parlar en nom d'una llei ancestral inalterable. 

No es produeix en tal cas cap "evoluci" cap a l'Estat, sin la reproducci de les formes igualitries i un moviment centrfug de la societat contra la jerarquitzaci i la centralitzaci, una guerra contra la estatitzaci. 

Parafrasejant a Karl Marx i ironitzant respecte a l'aplicaci universal de les  lleis de la histria  Clastres va escriure: ``La histria dels pobles que tenen una Histria s la histria de la lluita de classes. La histria dels pobles sense Histria s, direm amb la mateixa veritat, la histria de la seva lluita contra l'Estat  .

Bibliografia.
 Libert, malencontre, innommable  dans tienne de La Botie, Le Discours de la servitude volontaire ou le Contr'un;
Chronique des indiens Guayaki, 1972;
La socit contre l'tat, 1974;
Le Grand Parler. Mythes et chants sacrs des Indiens Guarani, 1974;
Les marxistes et leur anthropologie, 1978;
Recherches d'anthropologie politique, 1980;
Archologie de la violence. La guerre dans les socits primitives, 1997 (reedici d'un article publicat l'any 1977 a la revista Libre).

Enllaos externes.
 Un article de Pierre Clastres;
 Commentaire de lecture de archologie de la violence;
 Un long entretien pour une revue anarchiste;
 Un article intitul "Pierre Clastres et l'anthropologie anarchiste";












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163723" title="Llista de caps d'estat de Polnia" nonfiltered="1712" processed="1708" dbindex="66716">


El Cap d'estat de Polnia (polons: Prezydenci Polski), s el President de Polnia. 

Presidents de la Segona Repblica (1918-1939).




Presidents de l'Ocupaci Nazi (1939-1944).
Adolf Hitler invad Polnia el setembre de 1939, el 30 de setembre del mateix any, el fins alhesores president de la repblica, Ignacy Mo cicki dimit i marx a l'exili a Romania. Polnia des del 30 de setembre de 1939 fins l'1 de gener de 1944 no tingu president, el "Cap d'estat polons" era Adolf Hitler.

Vegeu President d'Alemanya (1939-1945)

Presidents del Consell del Poble (1944-1947).




Caps d'estat de la Repblica Popular (1947-1990).




Presidents de la Tercera Repblica (1990-actualitat).




Vegeu tamb.
Primer Ministre de Polnia;
Govern i poltica de Polnia;
Reis de Polnia;

Enllaos externs.
Presidncia de Polnia, web oficial  ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163727" title="Cantautor" nonfiltered="1713" processed="1709" dbindex="66717">
El cantautor s un artista que, sol escriure i interpretar la lletra i la msica de les seves prpies canons. A les seves canons hi sol incorporar temtica social, poltica i filosfiques. Durant un temps, aquest tipus de can s va conixer com can protesta.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163729" title="Ben Harper" nonfiltered="1714" processed="1710" dbindex="66718">

Ben Harper (Pomona, Califrnia, 28 d'octubre de 1969), guitarrista.

Creixer entre Claremont i Pomona, ambds situades en la regi de Island Empire, a una hora a l'est de Los ngeles; en una famlia de msics d'orgens molt diversos: la seua iaia paterna era mig negra mig ndia Cherokee i la seua besvia materna era una jueva d'origen rus, procedent de Litunia. Va ser a ella a qui va dedicar el seu lbum Welcome To The Cruel World.

Ben Harper va comenar a tocar la guitarra acstica als 7 anys, encara que els seus primers acords els va aprendre tocant la guitarra de sa mare Ellen, quan tenia 3 anys. El que s'entn tenint en compte que en la seua famlia la majoria eren msics, sa mare cantava i tocava la guitarrra, son pare era percussionista. Una vegada en el collegi, Ben fa de la guitarra l'instrument oficial de l'assignatura de msica, tenint esta com la seua prctica principal. Aix, comena a esbossar la seua prpia msica, donant-se a conixer amb nombrosos concerts per tota l'rea de Los ngeles. En 1992 firmar amb Virgin Rcords i encara desconegut, comenar la seua carrera musical.

La seua msica no s fcil de classificar, Ben Harper possex un estil realment indefinible, amb lletres transcendentals i carregades d'emotivitat que aborden temes com la pau, du i la religi, el medi ambient o la poltica, a nivell conflictiu i amb connotaci reivindicativa.
Creix escoltant soul, folk, blues, r&b, reggae, hip hop, jazz i country entre altres, donant-li un estil molt particular a la seua msica. La seua evoluci li ha portat a introduir ritmes urbans i sons tnics, arribant a gravar versions de Led Zeppelin, The Verve o Marvin Gaye, sense perdre per aix el seu to apassionat ni la seua vitalitat.

En el que a les seues influncies es referix, podem trobar entre elles grups musicals i artistes tan diversos com Bob Marley, Robert Johnson, David Lindley, Chris Darrow, Led zepellin, Pink Floyd, Nirvana, Pearl Jam, Jeff Buckley... sense oblidar la gran influncia del blues de Jimi Hendrix i de bandes del jam com els Blues Traveler o Hootie & The Blowfish. Tamb cal dir que va ser alumne avantatjat dels grans cantautors negres dels 70 (Bill Withers, Curtis Mayfield), caracteritzant la presncia del seu inconfusible slide encordellar.

Discografa.
Com hem dit ms amunt, Ben Harper firma amb Virgin Rcords en 1992, any en qu grava Pleasure and Pain junt amb Tom Freund. lbum que no ha arribat a conixer-se com ho han fet els segents(ja que es limitar a 1500 cpies en vinil).
En 1994 publica Welcome to the cruel world, que no  rebr l'atenci de la crtica fins a dos anys ms tard. En 1995, el poltic Fight for your mind ix a la llum, demostrant un gran creixement individual i tamb com a msic, experimentant musicalment. El seu tercer lbum (1998), The will to live s'orienta cap al blues i el folk alternatiu, comenant a sonar en diverses rdios i comptant amb l'aparici del seu grup de suport: els Innocent Criminals(banda formada per Juan Nelson -baixista-, Dean Butterworth -bateria- i David Leach -percussi-). En este moment s quan se solidifiquen els seus ritmes musicals i la seua diversitat emotiva. Mentrestant, escriu per a altres artistes, collaborant amb Beth Orton, John Llig Hooker i Government Mule.
En 1997 i 1999 toca en els Tibetan Freedom Concerts i es convertix en teloner de grups com R.E.M., Radiohead, Metallica, Pearl Jam i The Fugees.
Entre 1998 i 1999, la seua carrera patix un auge aconseguint el seu primer xit de vendes amb Burn to shine: collecci de canons que es passegen entre el jazz, el funk i el folk; amb lletres apassionades i carregades de realitats urbanes.
L'any 2000, es convertix en teloner de la gira de Dave Matthews Band.
Al comenament del 2001 publica Live from Mars, directe acstic i elctric de la gira del 2000.
En 2003 treu Diamonds on the inside i en 2004 s'unix als Blinds boys of Alabama en l'lbum There will be a light. En 2005 i tamb junt amb els Blinds boys of Alabama ix a la venda el Live at the Apollo, disc del directe. Finalment, en 2006, publica el seu sptim lbum d'estudi; un doble CD que porta per ttol Both Sides Of The Gun.

Enllaos externs.
Lloc oficial (en angls);
Lloc molt complet sobre l'artista (en francs);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163731" title="Llista d'espcies de saltcids (C)" nonfiltered="1715" processed="1711" dbindex="66719">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, que comencen per la lletra C, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.


Canama.
Canama Simon, 1903
 Canama dorcas (Thorell, 1881) (Moluques);
 Canama forceps (Doleschall, 1859) (Nova Guinea);
 Canama hinnulea (Thorell, 1881) (Queensland);
 Canama inquirenda Strand, 1911 (Illes Kei);
 Canama lacerans (Thorell, 1881) (Malisia);
 Canama rutila Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);

Capeta.
Capeta Ruiz i Brescovit, 2005
 Capeta tridens Ruiz i Brescovit, 2005 (Brasil);

Capidava.
Capidava Simon, 1902
 Capidava annulipes Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Capidava auriculata Simon, 1902 (Brasil);
 Capidava biuncata Simon, 1902 (Brasil);
 Capidava dubia Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Capidava rufithorax Simon, 1902 (Per);
 Capidava saxatilis Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Capidava uniformis Mello-Leito, 1940 (Guyana);
 Capidava variegata Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);

Carabella.
Carabella Chickering, 1946
 Carabella banksi Chickering, 1946 (Panam);
 Carabella insignis (Banks, 1929) (Panam);

Caribattus.
Caribattus Bryant, 1950
 Caribattus inutilis (Peckham i Peckham, 1901) (Jamaica);

Carrhotus.
Carrhotus Thorell, 1891
 Carrhotus aeneochelis Strand, 1907 (Java);
 Carrhotus affinis Caporiacco, 1934 (Lbia);
 Carrhotus barbatus (Karsch, 1880) (Filipines);
 Carrhotus bellus Wanless, 1984 (Seychelles);
 Carrhotus catagraphus Jastrzebski, 1999 (Nepal);
 Carrhotus coronatus (Simon, 1885) (Xina, Vietnam fins a Java);
 Carrhotus erus Jastrzebski, 1999 (Nepal);
 Carrhotus harringtoni Prszynski, 1992 (Madagascar);
 Carrhotus kamjeensis Jastrzebski, 1999 (Bhutan);
 Carrhotus malayanus Prszynski, 1992 (Malisia);
 Carrhotus occidentalis (Denis, 1947) (Iemen);
 Carrhotus olivaceus (Peckham i Peckham, 1907) (Borneo);
 Carrhotus operosus Jastrzebski, 1999 (Nepal);
 Carrhotus pulchellus (Thorell, 1895) (Birmnia);
 Carrhotus samchiensis Jastrzebski, 1999 (Bhutan);
 Carrhotus sannio (Thorell, 1877) (ndia fins a Sulawesi);
 Carrhotus scriptus Simon, 1902 (Gabon);
 Carrhotus singularis Simon, 1902 (Sud-frica);
 Carrhotus subaffinis Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Carrhotus taprobanicus Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Carrhotus tristis Thorell, 1895 (ndia, Birmnia);
 Carrhotus viduus (C. L. Koch, 1846) (ndia fins a Xina, Java);
 Carrhotus xanthogramma (Latreille, 1819) (Palertic);

Cavillator.
Cavillator Wesolowska, 2000
 Cavillator longipes Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);

Ceglusa.
Ceglusa Thorell, 1895
 Ceglusa polita Thorell, 1895 (Birmnia);

Cembalea.
Cembalea Wesolowska, 1993
 Cembalea affinis Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);
 Cembalea heteropogon (Simon, 1910) (Sud-frica);
 Cembalea plumosa (Lessert, 1925) (Tanznia, Sud-frica);

Ceriomura.
Ceriomura Simon, 1901
 Ceriomura cruenta (Peckham i Peckham, 1894) (Brasil);
 Ceriomura perita (Peckham i Peckham, 1894) (Per);

Cerionesta.
Cerionesta Simon, 1901
 Cerionesta leucomystax Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Cerionesta luteola (Peckham i Peckham, 1893) (St. Vincent);

Chalcolecta.
Chalcolecta Simon, 1884
 Chalcolecta bitaeniata Simon, 1884 (Moluques, Sulawesi);
 Chalcolecta dimidiata Simon, 1884 (Moluques);
 Chalcolecta prensitans (Thorell, 1881) (Nova Guinea, Queensland);

Chalcoscirtus.
Chalcoscirtus Bertkau, 1880
 Chalcoscirtus alpicola (L. Koch, 1876) (Holarctic);
 Chalcoscirtus ansobicus Andreeva, 1976 (Tadjikistan);
 Chalcoscirtus atratus (Thorell, 1875) (Europa);
 Chalcoscirtus bortolgois Logunov i Marusik, 1999 (Monglia);
 Chalcoscirtus brevicymbialis Wunderlich, 1980 (Alemanya, Austria fins a Kazakhstan);
 Chalcoscirtus carbonarius Emerton, 1917 (EUA, Canad, Rssia);
 Chalcoscirtus catherinae Prszynski, 2000 (Iemen, Israel);
 Chalcoscirtus charynensis Logunov i Marusik, 1999 (Kazakhstan);
 Chalcoscirtus diminutus (Banks, 1896) (EUA);
 Chalcoscirtus flavipes Caporiacco, 1935 (Tadjikistan, Karakorum);
 Chalcoscirtus fulvus Saito, 1939 (Jap);
 Chalcoscirtus glacialis Caporiacco, 1935 (Rssia fins a ndia and Alaska);
 Chalcoscirtus glacialis sibiricus Marusik, 1991 (Rssia);
 Chalcoscirtus grishkanae Marusik, 1988 (Rssia);
 Chalcoscirtus helverseni Metzner, 1999 (Grcia);
 Chalcoscirtus hosseinieorum Logunov, Marusik i Mozaffarian, 2002 (Iran);
 Chalcoscirtus hyperboreus Marusik, 1991 (Rssia);
 Chalcoscirtus infimus (Simon, 1868) (Southern, Europa Central fins a sia Central);
 Chalcoscirtus iranicus Logunov i Marusik, 1999 (Iran);
 Chalcoscirtus janetscheki (Denis, 1957) (Espanya);
 Chalcoscirtus jerusalemicus Prszynski, 2000 (Israel);
 Chalcoscirtus kamchik Marusik, 1991 (Uzbekistan);
 Chalcoscirtus karakurt Marusik, 1991 (sia Central);
 Chalcoscirtus kirghisicus Marusik, 1991 (Kirguizistan);
 Chalcoscirtus koponeni Logunov i Marusik, 1999 (Rssia);
 Chalcoscirtus lepidus Wesolowska, 1996 (sia Central);
 Chalcoscirtus martensi Zabka, 1980 (sia Central, Nepal, ndia, Xina);
 Chalcoscirtus michailovi Logunov i Marusik, 1999 (Kazakhstan);
 Chalcoscirtus minutus Marusik, 1990 (Tadjikistan);
 Chalcoscirtus molo Marusik, 1991 (Kirguizistan);
 Chalcoscirtus nenilini Marusik, 1990 (Kirguizistan);
 Chalcoscirtus nigritus (Thorell, 1875) (Palertic);
 Chalcoscirtus paraansobicus Marusik, 1990 (sia Central);
 Chalcoscirtus parvulus Marusik, 1991 (Turquia fins a sia Central);
 Chalcoscirtus platnicki Marusik, 1995 (Kazakhstan);
 Chalcoscirtus pseudoinfimus Ovtsharenko, 1978 (Georgia);
 Chalcoscirtus rehobothicus (Strand, 1915) (Israel);
 Chalcoscirtus sublestus (Blackwall, 1867) (Madeira);
 Chalcoscirtus talturaensis Logunov i Marusik, 2000 (Rssia);
 Chalcoscirtus tanasevichi Marusik, 1991 (sia Central);
 Chalcoscirtus tanyae Logunov i Marusik, 1999 (Rssia);
 Chalcoscirtus vietnamensis Zabka, 1985 (Vietnam);
 Chalcoscirtus zyuzini Marusik, 1991 (sia Central);

Chalcotropis.
Chalcotropis Simon, 1902
 Chalcotropis acutefrenata Simon, 1902 (Java);
 Chalcotropis caelodentata Merian, 1911 (Sulawesi);
 Chalcotropis celebensis Merian, 1911 (Sulawesi);
 Chalcotropis decemstriata Simon, 1902 (Filipines);
 Chalcotropis insularis (Keyserling, 1881) (Tonga);
 Chalcotropis luceroi Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Chalcotropis pennata Simon, 1902 (ndia);
 Chalcotropis praeclara Simon, 1902 (Filipines);
 Chalcotropis radiata Simon, 1902 (Sulawesi);

Chapoda.
Chapoda Peckham i Peckham, 1896
 Chapoda festiva Peckham i Peckham, 1896 (Guatemala, Panam, Brasil);
 Chapoda inermis (F. O. P.-Cambridge, 1901) (de Mxic fins a Panam);
 Chapoda Panamna Chickering, 1946 (Panam);
 Chapoda peckhami Banks, 1929 (Panam);

Charippus.
Charippus Thorell, 1895
 Charippus errans Thorell, 1895 (Birmnia);

Cheliceroides.
Cheliceroides Zabka, 1985
 Cheliceroides longipalpis Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);

Cheliferoides.
Cheliferoides F. O. P.-Cambridge, 1901
 Cheliferoides longimanus Gertsch, 1936 (EUA);
 Cheliferoides planus Chickering, 1946 (Panam);
 Cheliferoides segmentatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (EUA fins a Guatemala);

Chinattus.
Chinattus Logunov, 1999
 Chinattus caucasicus Logunov, 1999 (Iran, sia Central);
 Chinattus chichila Logunov, 2003 (Nepal);
 Chinattus emeiensis (Peng i Xie, 1995) (Xina);
 Chinattus furcatus (Xie, Peng i Kim, 1993) (Xina);
 Chinattus parvulus (Banks, 1895) (EUA, Canad);
 Chinattus sinensis (Prszynski, 1992) (Xina);
 Chinattus taiwanensis Bao i Peng, 2002 (Taiwan);
 Chinattus tibialis (Zabka, 1985) (Xina, Vietnam);
 Chinattus undulatus (Song i Chai, 1992) (Xina);
 Chinattus validus (Xie, Peng i Kim, 1993) (Xina);
 Chinattus wulingensis (Peng i Xie, 1995) (Xina);
 Chinattus wulingoides (Peng i Xie, 1995) (Xina);

Chinoscopus.
Chinoscopus Simon, 1901
 Chinoscopus ernsti (Simon, 1900) (Veneuela);
 Chinoscopus flavus (Peckham, Peckham i Wheeler, 1889) (Panam, Colmbia);
 Chinoscopus gracilis (Taczanowski, 1872) (Equador, Brasil, Guaiana Francesa);
 Chinoscopus maculipes Crane, 1943 (Trinidad, Veneuela, Brasil, Guyana, Equador);

Chira.
Chira Peckham i Peckham, 1896
 Chira distincta Bauab, 1983 (Brasil);
 Chira fagei Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Chira flavescens Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Chira gounellei (Simon, 1902) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Chira guianensis (Taczanowski, 1871) (Per fins a Guyana);
 Chira lanei Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Chira lucina Simon, 1902 (Brasil, Guyana);
 Chira micans (Simon, 1902) (Brasil, Paraguai);
 Chira reticulata (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Chira simoni Galiano, 1961 (Brasil, Paraguai);
 Chira spinipes (Taczanowski, 1871) (Per fins a Guyana);
 Chira spinosa (Mello-Leito, 1939) (Honduras fins a Argentina);
 Chira superba Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Chira thysbe Simon, 1902 (Brasil, Guyana);
 Chira trivittata (Taczanowski, 1871) (Guatemala fins a Bolvia);
 Chira typica (Mello-Leito, 1930) (Brasil);

Chirothecia.
Chirothecia Taczanowski, 1878
 Chirothecia amazonica Simon, 1901 (Brasil);
 Chirothecia botucatuensis Bauab, 1980 (Brasil);
 Chirothecia clavimana (Taczanowski, 1871) (Brasil, Guyana);
 Chirothecia crassipes Taczanowski, 1878 (Per);
 Chirothecia daguerrei Galiano, 1972 (Argentina);
 Chirothecia euchira (Simon, 1901) (Brasil, Argentina);
 Chirothecia minima Mello-Leito, 1943 (Argentina);
 Chirothecia rosea (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Chirothecia semiornata Simon, 1901 (Brasil);
 Chirothecia soaresi Bauab, 1980 (Brasil);
 Chirothecia uncata Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Chirothecia wrzesniowskii Taczanowski, 1878 (Equador);

Chloridusa.
Chloridusa Simon, 1902
 Chloridusa viridiaurea Simon, 1902 (Per, Brasil);

Chrysilla.
Chrysilla Thorell, 1887
 Chrysilla albens Dyal, 1935 (Pakistan);
 Chrysilla delicata Thorell, 1892 (Birmnia);
 Chrysilla doriai Thorell, 1890 (Sumatra);
 Chrysilla kolosvaryi Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Chrysilla lauta Thorell, 1887 (Birmnia fins a Xina, Vietnam);
 Chrysilla pilosa (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud);

Clynotis.
Clynotis Simon, 1901
 Clynotis albobarbatus (L. Koch, 1879) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Clynotis archeyi (Berland, 1931) (Illes Auckland);
 Clynotis barresi Hogg, 1909 (Nova Zelanda);
 Clynotis knoxi Forster, 1964 (Illes Snares);
 Clynotis saxatilis (Urquhart, 1886) (Nova Zelanda);
 Clynotis semiater (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Clynotis semiferrugineus (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Clynotis severus (L. Koch, 1879) (Austrlia);

Clynotoides.
Clynotoides Mello-Leito, 1944
 Clynotoides dorae Mello-Leito, 1944 (Argentina);

Cobanus.
Cobanus F. O. P.-Cambridge, 1900
 Cobanus beebei Petrunkevitch, 1914 (Borneo);
 Cobanus bifurcatus Chickering, 1946 (Panam);
 Cobanus cambridgei (Bryant, 1943) (Hispaniola);
 Cobanus cambridgei Chickering, 1946 (Panam);
 Cobanus electus Chickering, 1946 (Panam);
 Cobanus erythrocras Chamberlin i Ivie, 1936 (Panam);
 Cobanus extensus (Peckham i Peckham, 1896) (Panam);
 Cobanus flavens (Peckham i Peckham, 1896) (Panam);
 Cobanus incurvus Chickering, 1946 (Panam);
 Cobanus mandibularis (Peckham i Peckham, 1896) (Panam);
 Cobanus obscurus Chickering, 1946 (Panam);
 Cobanus perditus (Banks, 1898) (Mxic);
 Cobanus scintillans Crane, 1943 (Veneuela);
 Cobanus seclusus Chickering, 1946 (Panam);
 Cobanus subfuscus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Costa Rica, Panam);
 Cobanus unicolor F. O. P.-Cambridge, 1900 (Costa Rica, Panam);

Cocalodes.
Cocalodes Pocock, 1897
 Cocalodes cygnatus Wanless, 1982 (Indonesia);
 Cocalodes expers Wanless, 1982 (Nova Guinea);
 Cocalodes innotabilis Wanless, 1982 (Nova Guinea);
 Cocalodes leptopus Pocock, 1897 (Indonesia);
 Cocalodes longicornis Wanless, 1982 (Nova Guinea);
 Cocalodes longipes (Thorell, 1881) (Indonesia, Nova Guinea);
 Cocalodes macellus (Thorell, 1878) (Indonesia, Nova Guinea);
 Cocalodes papuanus Simon, 1900 (Nova Guinea);
 Cocalodes platnicki Wanless, 1982 (Nova Guinea);
 Cocalodes protervus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Cocalodes thoracicus Szombathy, 1915 (Nova Guinea);
 Cocalodes turgidus Wanless, 1982 (Nova Guinea);

Cocalus.
Cocalus C. L. Koch, 1846
 Cocalus concolor C. L. Koch, 1846 (Indonesia, Nova Guinea);
 Cocalus gibbosus Wanless, 1981 (Queensland);
 Cocalus limbatus Thorell, 1878 (Indonesia);
 Cocalus murinus Simon, 1899 (Sumatra);

Coccorchestes.
Coccorchestes Thorell, 1881
 Coccorchestes aiyura Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes biak Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes biroi Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes blendae Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Coccorchestes buszkoae Prszynski, 1971 (Nova Guinea);
 Coccorchestes clavifemur Balogh, 1979 (Nova Guinea);
 Coccorchestes fenicheli Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes ferreus Griswold, 1984 (Queensland);
 Coccorchestes fluviatilis Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes giluwe Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes gressitti Balogh, 1979 (Nova Guinea);
 Coccorchestes hamatus Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes hastatus Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes huon Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes ifar Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes ildikoae Balogh, 1979 (Nova Guinea);
 Coccorchestes inermis Balogh, 1980 (Nova Bretanya);
 Coccorchestes jahilnickii Prszynski, 1971 (Nova Guinea);
 Coccorchestes jimmi Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes kaindi Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes karimui Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes mcadami Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes missim Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes otto Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes piora Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes quinquespinosus Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes rufipes Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Coccorchestes sinofi Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes sirunki Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes staregai Prszynski, 1971 (Nova Guinea);
 Coccorchestes suspectus Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes szentivanyi Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes taeniatus Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes tapini Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes triplex Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes vanapa Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes verticillatus Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes vicinus Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes vogelkop Balogh, 1980 (Nova Guinea);
 Coccorchestes waris Balogh, 1980 (Nova Guinea);

Colaxes.
Colaxes Simon, 1900
 Colaxes horton Benjamin, 2004 (Sri Lanka);
 Colaxes nitidiventris Simon, 1900 (ndia);
 Colaxes wanlessi Benjamin, 2004 (Sri Lanka);

Colyttus.
Colyttus Thorell, 1891
 Colyttus bilineatus Thorell, 1891 (Sumatra, Moluques);
 Colyttus lehtineni Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);

Commoris.
Commoris Simon, 1902
 Commoris enoplognatha Simon, 1902 (Guadeloupe, Dominica);
 Commoris minor Simon, 1903 (Guadeloupe);
 Commoris modesta Bryant, 1943 (Hispaniola);

Compsodecta.
Compsodecta Simon, 1903
 Compsodecta defloccata (Peckham i Peckham, 1901) (Jamaica);
 Compsodecta grisea (Peckham i Peckham, 1901) (Jamaica);
 Compsodecta haytiensis (Banks, 1903) (Hispaniola);
 Compsodecta maxillosa (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala, El Salvador, Nicaragua);
 Compsodecta montana Chickering, 1946 (Panam);
 Compsodecta peckhami Bryant, 1943 (Hispaniola);

Consingis.
Consingis Simon, 1900
 Consingis semicana Simon, 1900 (Brasil, Argentina);

Copocrossa.
Copocrossa Simon, 1901
 Copocrossa albozonata Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Copocrossa bimaculata Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Copocrossa harpina Simon, 1903 (Sumatra);
 Copocrossa politiventris Simon, 1901 (Malisia);
 Copocrossa tenuilineata (Simon, 1900) (Queensland);

Corambis.
Corambis Simon, 1901
 Corambis foeldvarii Szts, 2002 (Nova Calednia);
 Corambis insignipes (Simon, 1880) (Nova Calednia, Illes Loyalty);

Corcovetella.
Corcovetella Galiano, 1975
 Corcovetella aemulatrix Galiano, 1975 (Brasil);

Coryphasia.
Coryphasia Simon, 1902
 Coryphasia albibarbis Simon, 1902 (Brasil);
 Coryphasia artemioi Bauab, 1986 (Brasil);
 Coryphasia castaneipedis Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Coryphasia fasciiventris (Simon, 1902) (Brasil);
 Coryphasia furcata Simon, 1902 (Brasil);
 Coryphasia melloleitaoi Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Coryphasia nigriventris Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Coryphasia nuptialis Bauab, 1986 (Brasil);

Corythalia.
Corythalia C. L. Koch, 1850
 Corythalia alacris (Peckham i Peckham, 1896) (Guatemala);
 Corythalia albicincta (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Amrica Central);
 Corythalia arcuata Franganillo, 1930 (Cuba);
 Corythalia arcuata fulgida Franganillo, 1930 (Cuba);
 Corythalia argentinensis Galiano, 1962 (Argentina);
 Corythalia argyrochrysos (Mello-Leito, 1946) (Paraguai);
 Corythalia banksi Roewer, 1951 (Hispaniola, Puerto Rico);
 Corythalia barbipes (Mello-Leito, 1939) (Paraguai);
 Corythalia bicincta Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Corythalia binotata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic);
 Corythalia blanda (Peckham i Peckham, 1901) (Trinidad);
 Corythalia brevispina (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala);
 Corythalia bryantae Chickering, 1946 (Panam);
 Corythalia canalis (Chamberlin, 1925) (Panam);
 Corythalia chalcea Crane, 1948 (Veneuela);
 Corythalia chickeringi Kraus, 1955 (El Salvador);
 Corythalia cincta (Badcock, 1932) (Paraguai);
 Corythalia circumcincta (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic);
 Corythalia circumflexa (Mello-Leito, 1939) (Veneuela);
 Corythalia clara Chamberlin i Ivie, 1936 (Panam);
 Corythalia conformans Chamberlin i Ivie, 1936 (Panam);
 Corythalia conspecta (Peckham i Peckham, 1896) (EUA fins a Costa Rica);
 Corythalia cristata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic);
 Corythalia cubana Roewer, 1951 (Cuba);
 Corythalia diffusa Chamberlin i Ivie, 1936 (Panam);
 Corythalia electa (Peckham i Peckham, 1901) (Colmbia);
 Corythalia elegantissima (Simon, 1888) (Hispaniola);
 Corythalia emertoni Bryant, 1940 (Cuba);
 Corythalia excavata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic);
 Corythalia fimbriata (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);
 Corythalia flavida (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala);
 Corythalia gloriae Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Corythalia grata (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);
 Corythalia hadzji Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Corythalia heliophanina (Taczanowski, 1871) (Guaiana Francesa);
 Corythalia iridescens Petrunkevitch, 1926 (Illes Virgin);
 Corythalia latipes (C. L. Koch, 1846) (Brasil);
 Corythalia locuples (Simon, 1888) (Hispaniola);
 Corythalia luctuosa Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Corythalia metallica (Peckham i Peckham, 1895) (St. Vincent);
 Corythalia modesta Chickering, 1946 (Panam);
 Corythalia murcida (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Amrica Central);
 Corythalia neglecta Kraus, 1955 (El Salvador);
 Corythalia nigriventer (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Corythalia nigropicta (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Amrica Central);
 Corythalia noda (Chamberlin, 1916) (Per);
 Corythalia obsoleta Banks, 1929 (Panam);
 Corythalia opima (Peckham i Peckham, 1885) (EUA fins a Panam);
 Corythalia Panamna Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Corythalia parva (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);
 Corythalia parvula (Peckham i Peckham, 1896) (de Mxic fins a Panam);
 Corythalia peckhami Petrunkevitch, 1914 (Dominica);
 Corythalia penicillata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic, Guatemala);
 Corythalia placata (Peckham i Peckham, 1901) (Trinidad);
 Corythalia porphyra Brning i Cutler, 1995 (Costa Rica);
 Corythalia pulchra Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Corythalia quadriguttata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (de Mxic fins a Panam);
 Corythalia roeweri Kraus, 1955 (El Salvador);
 Corythalia rugosa Kraus, 1955 (El Salvador);
 Corythalia serrapophysis (Chamberlin i Ivie, 1936) (Panam);
 Corythalia spiralis (F. O. P.-Cambridge, 1901) (El Salvador fins a Panam);
 Corythalia spirorbis (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Corythalia squamata Bryant, 1940 (Cuba);
 Corythalia sulphurea (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Costa Rica, Panam);
 Corythalia tristriata Bryant, 1942 (Puerto Rico);
 Corythalia tropica (Mello-Leito, 1939) (Veneuela);
 Corythalia ursina (Mello-Leito, 1940) (Guyana);
 Corythalia valida (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);
 Corythalia variegata Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Corythalia vervloeti Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Corythalia voluta (F. O. P.-Cambridge, 1901) (El Salvador, Panam);
 Corythalia walecki (Taczanowski, 1871) (Guyana, Guaiana Francesa);
 Corythalia xanthopa Crane, 1948 (Veneuela);

Cosmophasis.
Cosmophasis Simon, 1901
 Cosmophasis albipes Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Cosmophasis albomaculata Schenkel, 1944 (Timor);
 Cosmophasis arborea Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Illes Carolina);
 Cosmophasis australis Simon, 1902 (Sud-frica);
 Cosmophasis bitaeniata (Keyserling, 1882) (Nova Guinea, Austrlia, Micronesia);
 Cosmophasis caerulea Simon, 1901 (frica occidental);
 Cosmophasis chlorophthalma (Simon, 1898) (Noves Hbrides);
 Cosmophasis chopardi Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori);
 Cosmophasis cypria (Thorell, 1890) (Java);
 Cosmophasis depilata Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Cosmophasis estrellaensis Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cosmophasis fagei Lessert, 1925 (frica Oriental);
 Cosmophasis fazanica Caporiacco, 1936 (Lbia);
 Cosmophasis gemmans (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Cosmophasis lami Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Fiji);
 Cosmophasis laticlavia (Thorell, 1892) (Sumatra);
 Cosmophasis longiventris Simon, 1903 (Vietnam);
 Cosmophasis lucidiventris Simon, 1910 (Gabon);
 Cosmophasis maculiventris Strand, 1911 (Illes Aru);
 Cosmophasis marxi (Thorell, 1890) (Sumatra, Java);
 Cosmophasis masarangi Merian, 1911 (Sulawesi);
 Cosmophasis micans (L. Koch, 1880) (Queensland);
 Cosmophasis micarioides (L. Koch, 1880) (Nova Guinea, Queensland, Illes Salom);
 Cosmophasis miniaceomicans (Simon, 1888) (Illes Andaman);
 Cosmophasis modesta (L. Koch, 1880) (Queensland);
 Cosmophasis monacha (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Cosmophasis muralis Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Illes Carolina);
 Cosmophasis natalensis Lawrence, 1942 (Sud-frica);
 Cosmophasis nigrocyanea (Simon, 1885) (Iemen, Etipia);
 Cosmophasis obscura (Keyserling, 1882) (Queensland);
 Cosmophasis olorina (Simon, 1901) (Sri Lanka);
 Cosmophasis orsimoides Strand, 1911 (Illes Kei);
 Cosmophasis parangpilota Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cosmophasis psittacina (Thorell, 1887) (Birmnia);
 Cosmophasis pulchella Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Cosmophasis quadricincta (Simon, 1885) (Singapur);
 Cosmophasis quadrimaculata Lawrence, 1942 (Sud-frica);
 Cosmophasis risbeci Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Cosmophasis squamata Kulczyn'ski, 1910 (Illes Salom, Seychelles);
 Cosmophasis strandi Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Cosmophasis thalassina (C. L. Koch, 1846) (Malisia fins a Austrlia);
 Cosmophasis tricincta Simon, 1910 (Bioko);
 Cosmophasis trioipina Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cosmophasis umbratica Simon, 1903 (ndia fins a Sumatra);
 Cosmophasis viridifasciata (Doleschall, 1859) (Sumatra fins a Nova Guinea);
 Cosmophasis weyersi (Simon, 1899) (Sumatra);

Cotinusa.
Cotinusa Simon, 1900
 Cotinusa adelae Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Cotinusa albescens Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Cotinusa bisetosa Simon, 1900 (Veneuela);
 Cotinusa bryantae Chickering, 1946 (Panam);
 Cotinusa cancellata (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Cotinusa deserta (Peckham i Peckham, 1894) (Brasil);
 Cotinusa dimidiata Simon, 1900 (Per);
 Cotinusa distincta (Peckham i Peckham, 1888) (Mxic fins a Per);
 Cotinusa fenestrata (Taczanowski, 1878) (Per);
 Cotinusa gemmea (Peckham i Peckham, 1894) (Brasil);
 Cotinusa gertschi (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Cotinusa horatia (Peckham i Peckham, 1894) (Brasil);
 Cotinusa irregularis (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Cotinusa leucoprocta (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Cotinusa magna (Peckham i Peckham, 1894) (Brasil);
 Cotinusa mathematica (Mello-Leito, 1917) (Brasil);
 Cotinusa melanura Mello-Leito, 1939 (Paraguai);
 Cotinusa puella Simon, 1900 (Brasil);
 Cotinusa pulchra Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Cotinusa rosascostai Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Cotinusa rubriceps (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Cotinusa septempunctata Simon, 1900 (Veneuela);
 Cotinusa simoni Chickering, 1946 (Panam);
 Cotinusa splendida (Dyal, 1935) (Pakistan);
 Cotinusa stolzmanni (Taczanowski, 1878) (Per);
 Cotinusa trifasciata (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Cotinusa trimaculata Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Cotinusa vittata Simon, 1900 (Brasil);

Curubis.
Curubis Simon, 1902
 Curubis annulata Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Curubis erratica Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Curubis sipeki Dobroruka, 2004 (ndia);
 Curubis tetrica Simon, 1902 (Sri Lanka);

Cylistella.
Cylistella Simon, 1901
 Cylistella adjacens (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic, Costa Rica);
 Cylistella castanea Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Cylistella coccinelloides (O. P.-Cambridge, 1869) (Brasil);
 Cylistella cuprea (Simon, 1864) (Brasil);
 Cylistella fulva Chickering, 1946 (Panam);
 Cylistella sanctipauli Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Cylistella scarabaeoides (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic);

Cyllodania.
Cyllodania Simon, 1902
 Cyllodania bicruciata Simon, 1902 (Panam, Veneuela);
 Cyllodania minuta Galiano, 1977 (Per);

Cynapes.
Cynapes Simon, 1900
 Cynapes baptizatus (Butler, 1876) (Rodriguez);
 Cynapes canosus Simon, 1900 (Mauritius);
 Cynapes wrighti (Blackwall, 1877) (Seychelles);

Cyrba.
Cyrba Simon, 1876
 Cyrba algerina (Lucas, 1846) (Illes Canries fins a sia Central);
 Cyrba armillata Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Cyrba bidentata Strand, 1906 (Etipia);
 Cyrba boveyi Lessert, 1933 (Central Africa);
 Cyrba dotata Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Cyrba legendrei Wanless, 1984 (Madagascar, Illes Comoro);
 Cyrba lineata Wanless, 1984 (Sud-frica);
 Cyrba nigrimana Simon, 1900 (South, frica Oriental);
 Cyrba ocellata (Kroneberg, 1875) (Somalia, Sudan fins a Xina, Austrlia);
 Cyrba simoni Wijesinghe, 1993 (Tropical Africa);
 Cyrba szechenyii Karsch, 1898 (Hong Kong);

Cytaea.
Cytaea Keyserling, 1882
 Cytaea aeneomicans Simon, 1902 (Lombok);
 Cytaea albichelis Strand, 1911 (Illes Kei);
 Cytaea albolimbata Simon, 1888 (Illes Andaman);
 Cytaea argentosa (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Cytaea barbatissima (Keyserling, 1881) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Cytaea carolinensis Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Illes Carolina);
 Cytaea catella (Thorell, 1891) (Nova Guinea);
 Cytaea clarovittata (Keyserling, 1881) (Nova Galles del Sud);
 Cytaea dispalans (Thorell, 1892) (Java);
 Cytaea fibula Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Cytaea flavolineata Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Cytaea frontaligera (Thorell, 1881) (Nova Guinea, Queensland);
 Cytaea guentheri Thorell, 1895 (Birmnia);
 Cytaea haematica Simon, 1902 (Java);
 Cytaea haematicoides Strand, 1911 (Illes Aru);
 Cytaea koronivia Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);
 Cytaea laodamia Hogg, 1918 (Nova Guinea);
 Cytaea laticeps (Thorell, 1878) (Amboina);
 Cytaea lepida Kulczyn'ski, 1910 (Illes Salom);
 Cytaea levii Peng i Li, 2002 (Taiwan);
 Cytaea mitellata (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Cytaea morrisoni Dunn, 1951 (Austrlia Occidental);
 Cytaea nausori Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);
 Cytaea nigriventris (Keyserling, 1881) (Queensland);
 Cytaea nimbata (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Cytaea oreophila Simon, 1902 (Java, Sumatra);
 Cytaea piscula (L. Koch, 1867) (Nova Galles del Sud, Samoa);
 Cytaea piscula subsiliens (Kulczyn'ski, 1910) (Samoa, Nova Galles del Sud);
 Cytaea plumbeiventris (Keyserling, 1881) (Nova Guinea, Queensland);
 Cytaea ponapensis Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Illes Carolina);
 Cytaea rai Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Illes Carolina);
 Cytaea rubra (Walckenaer, 1837) (Nova Guinea);
 Cytaea severa (Thorell, 1881) (Queensland);
 Cytaea sinuata (Doleschall, 1859) (Filipines fins a Austrlia);
 Cytaea sylvia Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Cytaea trispinifera Marples, 1955 (Samoa);
 Cytaea vitiensis Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);

Referncies.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163732" title="Homomorfisme dual" nonfiltered="1716" processed="1712" dbindex="66720">
Si  s un homomorfisme entre dues estructures lineals (dos mduls sobre el mateix anell o dos espais vectorials sobre el mateix cos ) hi ha un nic homomorfisme



entre les respectives estructures duals que compleix



Aquest homomorfisme, , s l'homomorfisme dual de l'homomorfisme .

 Existncia i unicitat .

 Existncia .
La relaci



defineix efectivament una nica forma lineal a . En efecte, del fet que la forma bilineal cannica de  s no degenerada en resulta que, si



 pertany al subespai nul de la forma bilineal i, com que s no degenerada, s zero i . La linealitat de la forma  s, tamb inmediata:



 Unicitat .

La mateixa argumentaci, recolzada sobre la no degeneraci de la forma bilineal cannica sobre , mostra la unicitat de l'homomorfisme dual: si



resulta 



s a dir,



i .

 Propietats .

Les segents propietats sn inmediates 

 ;
 ;

 Nuclis i imatges duals .

Entre els nuclis i imatges d'homomorfismes duals en resulten les segents relacions de dualitat



perqu les dues formes bilineals



sn no degenerades i, en conseqncia, tenen aquestes relacions de dualitat.

 Aplicacions duals entre espais vectorials de dimensi finita .

Si  i  sn espais vectorials de dimensi finita, tamb ho sn els duals  i  i els subespais , , ,  i, de les relacions de dualitat ja establertes, en resulta



que, junt amb els isomorfismes



dna



i dues aplicacions duals,  i  tenen el mateix rang.

 Matrius d'aplicacions duals .

Si ,  i ,  sn parelles duals d'espais vectorials de dimensi finita,  i  sn dos homomorfismes duals i



en sn les respectives bases i bases duals, la matriu de l'homomorfisme  consisteix en les  columnes , cadascuna amb  elements. De la definici de base dual en resulta que l'element de la fila  columna  d'aquesta matriu s:



D'altra banda, si convenim en disposar els elements dels duals com a vectors fila, la matriu de l'homomorfisme dual  consisteix en les  files , cadascuna amb  elements. De la definici de base dual en resulta que l'element de la fila  columna  d'aquesta matriu s:



i, com que , resulta que ambdues matrius sn idntiques. Per, si convenim en disposar els elements del dual com a vectors columna, aleshores una matriu s la matriu transposada de l'altra.

Aix i que els rangs de  i de  sn iguals mostra que, en una matriu, el rang per files i el rang per columnes s el mateix i es pot parlar, doncs, del rang d'una matriu.

 Vegeu tamb .
 Estructures lineals duals;
 Forma lineal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163733" title="Festival de Woodstock" nonfiltered="1717" processed="1713" dbindex="66721">

El festival de msica i art de Woodstock va ser un dels festivals de rock ms famosos de la histria. Va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16 i 17 d'agost de 1969. El festival t el nom de Woodstock perqu inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de Woodstock, en Ulster County; l'oposici local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, per Sam Yasgur va convncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la famlia, localitzats en Sullivan County.

Van ocrrer tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de herona, una altra desprs d'una ruptura d' apndix i una ltima per un accident amb un tractor. Tamb van ocrrer dos naixements no confirmats en el festival.
nom d'un fams documental sobre el concert dirigit per Michael Wadleigh i muntat per Martin Scorsese. Va ser estrenat en 1970 i va guanyar el premi Oscar al millor documental. La pellcula ha rebut el ttol de "culturalment significativa" per la Biblioteca del Congrs dels Estats Units i seleccionada per a la seua conservaci en el National Film Registry.

El festival.

Woodstock ha sigut el major festival de msica i art de la histria. Va congregar a uns 500.000 espectadors, 250.000 ms dels que esperava l'organitzaci, i s'estima que 250.000 no van poder arribar, l'entrada costava 18$ americans de l'poca per a un sol dia, per la qual cosa en l'actualitat costaria sobre uns 95$; i el bono de tres dies estava a 24$. 

Woodstock es va convertir en la icona d'una generaci de nord-americans farta de les guerres i que pregonava la pau i l'amor com a forma de vida i mostraven el seu rebuig al sistema, s a dir, molta gent que va estar en el festival era hippie, tot i que realment ells no es designen aix, ja que aquesta era una denominaci despectiva de la gent. 

El moviment que es va desenvolupar en els Estats Units durant la dcada dels 60, es caracteritzava perqu els xics portaven cabellera i amulets, les xiques faldes de colors; els seus smbols eren la bandera de l'arc iris, no confondre amb la bandera de l'orgull gai que s la bandera de l'arc iris invertida, i l'anomenat smbol de la pau; estaven en contra de la guerra de Vietnam, per la qual cosa Jimi Hendrix va tocar l'himne estadunidense en elctric durant el festival per a demostrar que perqu estigueren en contra de la poltica militar del seu pas continuaven sent americans, ja que alguns els consideraven com un moviment antiameric. Tot i aix val a dir que Hendrix el va fer sonar amb fortes dosis de distorsi i percusi que simulaven el soroll de les metralletes i les bombes esclatant. Hi hagu a la base de la seua interpretaci una clara crtica a l'imperialisme militariste que practicaven els EUA. De fet, Hendrix va eixir a l'escenari vestit d'indi (la seua via, a ms era cherokee dels seus ideals eren, a banda del pacifisme, l'amor lliure, la vida en comunes, l'ecologisme, i l'amor per la msica i les arts; es va arribar a creure que havien deixat d'existir ja que des del Estiu de l'amor de 1967 i Woodstock van tendir a evitar publicitar-se, tot i que encara continuen existint en nombrosos pasos, evolucionant algunes comunes hippys a ecoaldees, que tamb es denominen com a comunes de l'any 2000 i encara seguixen donant-se cita en alguns festivals i trobades per a celebrar la vida i l'amor, com en el Festival de la Pau; aix i tot, a causa del nombre de d'assistents, les condicions sanitries deixaven molt que desitjar ja que es va organitzar el festival pensant que acudirien unes 250000 persones per al final segons estimacions es va arribar a un aforament d'unes 500000, provocant que hi haguera delinqncia durant el festival, en contrast amb les pretensions d'aqueste que pretenia ser una celebraci a favor de la pau i de l'amor. 

Durant el festival es van viure intenses nits de sexe i drogues, destacant el consum de LSD i Marihuana; i rock and roll.
Encara que inicialment el concert es va organitzar pensant que comportaria prdues per a l'organitzaci, l'xit del documental sobre l'esdeveniment va fer que finalment resultara un acte rendible.

Posteriorment se celebrarien ms festivals de Woodstock, per el de 1969 s el Woodstock per antonomsia.

Artistes participants.
Els cantants, amb les seues actuacions i l'orde que van ocupar en el festival sn els segents:
Divendres 15 de agost.
El concert comen oficialment a les 5:08 de la vesprada, comena amb un recital folk de Richie Havens.
Richie Havens (Va obrir el festival - va tocar 7 canons);
High Flyin' Bird;
I Can't Make It Anymore;
With A Little Help;
Strawberry Fields Forever;
Hey Jude;
I Had A Woman;
Handsome Johnny;
Freedom;
 Swami Satchidananda;
Country Joe McDonald. Va tocar amb la seua banda els The Fish;
I Find Myself Missing You;
Rockin' All Around The World;
Flyin' High All Over the World;
Seen A Rocket;
The "Fish" Cheer/I-Feel-Like-I'm-Fixin'-To-Die Rag;
John Sebastian;
How Have You Been;
Raimbows All Over Your Blues;
I Had A Dream;
Darlin' B Home Soon;
Younger Generation;
Sweetwater;
What's Wrong;
Motherless Child;
Look Out;
For Pete's Sake;
Day Song;
Crystal Spider;
Two Worlds;
Why Oh Why;
Incredible String Band;
Invocation;
The Letter;
This Moment;
When You Find Out Who You Are;
Bert Sommer;
Jennifer;
The Road To Travel;
I Wondered Where You B;
She's Gone;
Things Are Going my Way;
And When It's Over;
Jeanette;
America;
A Note That Read;
Smile;
Tim Hardin, an hour long set;
If I Were A Carpenter;
Misty Roses;
Ravi Shankar, toc 5 canons mentre plovia;
Raga Puriya-Dhanashri/Gat In Sawarital;
Tabla Solo In Jhaptal;
Raga Manj Kmahaj;
Iap Jor;
Dhun In Kaharwa Tal;
Melanie;
Beautiful People;
Birthday of The Sun;
Arlo Guthrie;
Coming Into Los Angeles;
Walking Down the Line;
Amazing Grace;
Joan Baez;
Oh Happy Day;
The Last Thing On My Mind;
I Shall B Released;
Joe Hill;
Sweet Sir Galahad;
Hickory Wind;
Drug Store Truck Driving Man;
I Live One Day At A Time;
Sweet Sunny South;
Warm and Tender Love;
Swing Low Sweet Chariot;
We Shall Overcome;

Dissabte 16 de agost.
El concert es reanud a les 12:15 pm
Quill, va tocar durant 40 minuts un recital de 4 canons;
They Live the Life;
BBY;
Waitin' For You;
Jam;
Keef Hartley Band;
Spanish Fly;
Believe In You;
Rock Me Baby;
Medley;
Leavin' Trunk;
Halfbreed;
Just To Cry;
Sinnin' For You;
Santana;
Waiting;
You Just Don't Care;
Savior;
Jingo;
Persuasion;
Soul Sacrifice;
Fried Neckbones;
Canned Heat;
A Change Is Gonna Come/Leaving This Town;
Going Up The Country;
Let's Work Together;
Woodstock Boogie;
Mountain, toca durant una hora llarga, el seu repertori incluia un tema d Jack Bruce's "Theme For An Imaginary Western";
Blood of the Sun;
Stormy Monday;
Lonxarxa;
WhoAmb I But You And The Sun;
Beside The Sea;
For Yasgur's Farm (then untitled);
You and Me;
Theme For An Imaginary Western;
Waiting To Take You Away;
Dreams of Milk and Honey;
Blind Man;
Blue Suede Shoes;
Southbound Train;
Janis Joplin (Realitz dues repeticions de Piece of My Heart i Ball and Chain).
Raise Your Hand;
As Good As You've Been To This World;
To Love Somebody;
Summertime;
Try (Just A Little Bit Harder);
Kosmic Blues;
Can't Turn iou Loose;
Work Me Lord;
Piece of My Heart;
Ball and Chain;
Sly & the Family Stone comenaren a la 1:30 de la matinada;
Xip Monck Intro/M'Lady;
Sing A Simple Song;
You Can Make It If You Try;
Everyday People;
Dance To The Music;
I Want To Take You Higher;
Love City;
Stand!;
Grateful Dead ;
St. Stephen;
Mama Tried;
Dark Star/High Time;
Turn On Your Love Light;
Creedence Clearwater Revival;
Born on the Bayou;
Green River;
Ninety-Nine and a Half (Won't Do);
Commotion;
Bootleg;
Bad Moon Rising;
Proud Mary;
I Put A Spell On You;
Night Time is the Right Time;
Keep On Choogin';
Suzy Q;
The Who comenaren a las 3 de la matinada, tocaren 24 canciones incluint Tommy;
Heaven and Hell;
I Can't Explain;
It's a Boy;
1921;
Amazing Journey;
Sparks;
Eyesight to the Blind;
Christmas;
Tommy Can You Hear Me?
Acid Queen;
Pinball Wizard;
Abbie Hoffman Incident (see above section);
Fiddle About;
There's a Doctor;
Go to the Mirror;
Smash the Mirror;
I'm Free;
Tommy's Holiday Camp;
We're Not Gonna Take It;
See Me, Feel Me;
Summertime Blues;
Shakin' All Over;
My Generation;
Naked Eye;
Jefferson Airplane van comenar a les 8 del mat, deprs de la marat de la nit, el seu repertori va incloure huit canons, aquest concert s considerat per alguns com un dels moments ms memorables de la histria del rock.
Volunteers;
Somebody To Love;
The Other Side of This Life;
Plastic Fantastic Lover;
Saturday Afternoon/Won't You Try;
Eskimo Blue Day;
Uncle Sam's Blues;
White Rabbit;

Diumenge 17 de agost, a dilluns 18.
Joe Cocker va ser el primer concert del dia desprs de la nit maratoniana i va iniciar del programa del dia a les duess de la vesprada.
Joe Cocker;
Delta Lady;
Some Things Goin' On;
Let's Go Get Stoned;
I Shall B Released;
With A Little Help From My Friends;
Desprs de Joe Cocker el festival es va suspendre durant unes hores per una forta tempestat.
Country Joe and the Fish Amb ells es va tornar a reprendre el concert a les 6 de la vesprada.
Rock and Soul Music;
Thing Called Love;
Love Machine;
The "Fish" Cheer/I-Feel-Like-I'm-Fixin'-To-Die Rag;
Ten Years After;
Good Morning Little Schoolgirl;
I Can't Keep From Crying Sometimes;
I May B Wrong, But I Won't B Wrong Always;
Hear Me Calling;
I'm Going Home;
The Band ;
Chest Fever;
Tears of Rage;
We Can Talk;
Don't You Tell Henry;
Don't Do It;
Ain't No More Cane;
Long Black Veil;
This Wheels On Fire;
I Shall B Released;
The Weight;
Loving You Is Sweeter Than Ever;
Blood, Sweat & Tears a mitja nit amb un recital de 5 canons.
More and More;
I Love You Baby More Than You Ever Know;
Spinning Wheel;
I Stand Accused;
Something Coming On;
Johnny Winter ;
Mama, Talk to Your Daughter;
To Tell the Truth;
Johnny B. Goode;
Six Feet In the Ground;
Leland Mississippi Blues/Rock Me Baby;
Mean Mistreater;
I Can't Stand It (With Edgar Winter);
Tobacco Road (With Edgar Winter);
Mean Town Blues;
Crosby, Stills, Nash & Young van comenar a les tres del mat, el seu recital est separat en dos parts, part acstica i una altra elctrica;
Part Acstica ;
Parte Acustica;
;
Blackbird;
Helplessly Hoping;
Guinnevere;
Marrakesh Express;
4 + 20;
Mr. Soul;
Wonderin';
You Don't Have To Cry;
Part Elctrica;
Pre-Road Downs;
Long Time Gone;
Bluebird;
Sea of Madness;
Wooden Ships;
Find the Cost of Freedom;
49 Bye-Byes;
Paul Butterfield Blues Band;
Everything's Gonna B Alright;
Driftin';
Born Under A Bad Sign;
Morning Sunrise;
Love March;
Sha-Na-Na;
Na Na Theme;
Jakety Jak;
Teen Angel;
Jailhouse Rock;
Wipe Out;
Who Wrote the Book of Love;
Duke of Earl;
At the Hop;
Na Na Theme;
Jimi Hendrix Va insistir a ser ell qui tocara en ltim lloc. Es va programar la seua part per a la mitjanit, per per retards en el festival no va tocar fins a les 9 del mat del dilluns. Es diu que li van arribar a veure 500000 persones, encara que va comenar amb un pblic de 80000. El recital va durar dues hores, sent el concert ms llarg de la seua histria. Va tocar 18 canons, concloent amb Hey Joe:
Message to Love;
Hear My Train A Comin';
Spanish Castle Magic;
Red House;
Mastermind;
Lover Man;
Foxy Lady;
Jam Back At The House;
Izabella;
Gypsy Woman;
Fire;
Voodoo Child (Slight Return)/Stepping Stone;
Star Spangled Banner;
Purple Haze;
Woodstock Improvisation;
Villanova Junction;
Hey Joe;
 
Enllaos externs.

 La Historia de Woodstock 69;
 The "Official" Keef Hartley Fanpage;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163738" title="Samuel Gili Gaya" nonfiltered="1718" processed="1714" dbindex="66722">
Samuel Gili Gaya (Lleida, 1892 - Madrid, 1976) va ser un gramtic catal. Es va doctorat en filosofia i lletres i va exercir en diverses universitats americanes. Va fer diversos estudis sobre gramtica, fontica i lexicografia de l'espanyol i pedagogia de la llengua. Tamb va fer edicions crtiques (Vida del pcaro Guzmn de Alfarache de Mateo Alemn, Amads de Gaula, etc.). Tamb va publicar un Diccionario manual de sinnimos y antnimos (1958). Es va centrar sobretot en l'espanyol pels avatars de la vida (franquisme, presncia a Amrica), per tamb va publicar algun treball de lingstica catalana. El seu arxiu va ser donat a la Universitat de Lleida.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163743" title="Salgar" nonfiltered="1719" processed="1715" dbindex="66723">
Salgar s un santuari que es troba al municipi de Foradada, a la comarca de la Noguera. Es tracta d'un edifici de pedra situat en un engorjat aprofita les balmes de la zona, compta amb una esglsia romnica, un claustre renaixentista i un campanar de cadireta amb dues campanes, una d'elles d'obs.

Al davant del santuari, sobre el riu Segre, hi ha el penya-segat d'Antona amb coves on s'han trobat pintures rupestres datades entre el neoltic i l'edat del bronze.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163748" title="Pavell d'Esports de Blanes" nonfiltered="1720" processed="1716" dbindex="66724">


El Pavell d'Esports de Blanes, tamb conegut com a  Pavell Municipal de Blanes, s l'estadi poliesportiu de Blanes, utilitzat pel Blanes Hoquei Club. 

Est situat al carrer Josep Tarradellas, nm. 2, 17300, de Blanes (la Selva). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163757" title="Ipomoea violacea" nonfiltered="1721" processed="1717" dbindex="66725">



La Ipomoea violacea o Ipomoea purpureaconeguda vulgarment com a glria del mat s una planta que pertany a la famlia de les Convolvulcies, originria d'Amrica Central i del Nord (en especial de Mxic). 

El gnere Ipomoea comprn 600-700 espcies. Les que trobem aqu solen ser conreades, bsicament com a ornamentals, i en alguns casos naturalitzades i convertides en autntiques plantes invasores de camps de cultiu i jardins.


 Taxonomia .

Alguns autors no distingeixen aquesta espcie dIpomoea tricolor. D'altra banda, hi ha escrits que el donen com a sinnim d' Ipomoea purpurea (BOE, 6 de febrer de 2004). Algunes publicacions tracten les tres com espcies diferents (Austin & Human 1996), situant-les en tres subgneres separats:
*Ipomoea violacea dins del subgnere Erpipomoea Choisy.
*Ipomoea tricolor dins del subgnere Quamoclit (Moench) Clarke; secci Tricolor.
*Ipomoea purpurea dins del subgnere Ipomoea; secci Pharbitis (Choisy) Griseb; srie Pharbitis (Choisy) D. F. Austin.
Actualment es tendeix a considerar que Ipomoea violacea i Ipomoea tricolor sn realment sinnims de la mateixa espcie (House, H.D. 1908; Wagner, Hildebert 1988; Wiersema & Wiersema, 1999), si b sembla ms exacte pensar en Ipomoea violacea inclosa en el txon Ipomoea tricolor (Burrows & Tyrl 2001).

Dins d'aquesta famlia destaca, des d'un punt de vista taxonmic, la presncia d'alcaloides de la banya del sgol, ja que es considera un fet allat dins de les plantes superiors. Moltes espcies de convolvulcies poden sintetitzar alcaloides tropnics, pirrolizidnics, isoquinoplnics i ergolnics (Mez & Giner, 2005). Els gneres ms representatius sn Argyreia, Ipomoea, Cuscuta, Stictocardia i Turbina.

 Noms comuns .

En castell: Ipomea, morning glory, ololiuhqui, semillas de la virgen, Badoh Negro (las llavors), gloria de la maana (fa referncia a qu a la nit es tanquen les flors).

En angls: morning glory, heavenly blue, flying saucers, pearly-gates.

En francs: liane douce.


 Descripci .

Pertanyent a la famlia de les Convolvulcies.  Procedeix principalment d'Amrica del Nord -en especial de la zona de Mxic-  i d'Amrica Central. S'ha naturalitzat a tots els pasos tropicals. Ha estat introduda a Europa com a ornamental.

Planta herbcia perenne, encara que conreada com a anual (Tur, 2001), grimpadora fins als 4 metres d'altura, de creixement rpid, amb tiges grcils, fines, volubles, ramosos en la seva part superior, semillenyosos en la base. Posseeix fulls ovals (amb dos lbuls) o cordiformes, de 7-16 cm de llarg, alternes, verdes. Totes les parts contenen un ltex blanc enganxs (Carrington, 1993). Pedicels glabres o amb fina pilositat.

Flors grans de 4-6 cm d'ample, vistoses, infundibiliformes, de simetria radial, en forma de "campaneta", en carrassos pedunculats que parteixen de les axilles dels fulls, d'1-4 elements; corolla inicialment de color blanc durant la prefloraci -que s concoca- desprs blaus o porpres amb la part estreta de color blanc, amb marges escariosos (d'aparena membranosa o seca). 5 spals lliures persistents, amb pexs aguts o acuminats. Un estil ms llarg que els estams, acabat en 2 estigmes globosos. Ovari spero. 5 estams soldats a la corolla, no sobresurten.

Fruit en cpsula dehiscent, amb 4 valves per alliberar les seves 4 llavors. Aquestes sn ovalades, amb dues cares planes i una de convexa, de color negre.


 Etnobotnica .

La seva primera menci data de 1651, dels escrits de Francisco Hernndez, el metge personal del Rei d' Espanya  que va passar diversos anys a Mxic estudiant les plantes medicinals que utilitzaven els indgenes. En la seva Histria general de les coses a la Nova Espanya, Sahagn descriu: "Hi ha una planta que en diuen coatl xoxouhqui (serp verda). Dna un gra que porta el nom d'ololiuqui (cosa rodona). Embriaga i torna boig... s medicinal. " (Monroy, 1996).

Existeixen moltes varietats d'aquesta espcie, per noms algunes sn psicoactivas. Constitueixen un dels principals allucingens sagrats de xinatecos, mixtecas, mazatecos, zapotecas i altres grups indgenes d'Oaxaca. El ritual modern realitzat amb llavors d'ololiuqui incorpora molts elements cristians -els noms de llavors de la verge o llavors del mantell de Mara aix ho mostra-, com sn invocacions als sants i oracions, barrejades amb creences i ritus pagans.

Els indis de Mxic utilitzaven -i ho continuen fent- aquesta espcie, igual com una altra d'efectes similars, la Rivea corimbosa, a fi de sentir els seus efectes allucingens que, segons ells, provoquen grans poders endevinatoris, curatius i religiosos.

Generalment el procs s el segent:

- Moldre les llavors fins a aconseguir una pols molt fina. De fet, si les llavors s'ingereixen senceres no donen cap efecte txic, fins i tot si es parteixen (Gmez Fdez, 1998).

- Llanar la pols en una mica d'aigua o qualsevol licor. s precs assenyalar que ha de ser fredament aquest procs, ja que la calor destrueix els principis actius (alcaloides).

- Mantenir en remull tota la nit, filtrar b el lquid amb un drap, i beure'l (Wasson, 1964; Otero, 2001).

Aquesta espcie creix en terrenys assolellats per amb abundant aigua, ben drenats. Abans de sembrar s'han de deixar les llavors en remull en aigua tbia durant dues hores. Floreixen als dos mesos. S'han d'enterrar a una profunditat de 1 cm aproximadament, i separades entre elles almenys 12 cm (Otero, 2001).

 Farmacognsia .

Taula comparativa d'alcaloides en les llavors de Rivea corymbosa (L) Hall. f. i Ipomoea violacea L. (en percentatges) (Hofmann, 1964;Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases, veure enllaos internet)


Aquests alcaloides s'han identificat i separat de les fullws d' Ipomoea violacea per cromatografia  de capa fina i amb tcniques d'espectrometria de masses (Weber, 1976).

Tamb han estat purificats a partir de les llavors de la planta, mitjanant cristallitzaci fraccionada, cromatografia de columna de xid d'alumini o de capa fina amb xid d'alumini i slica gel (Hofmann, 1964).



El component principal de la barreja d'alcaloides s l'amidol de l'cid lisrgic (ergina), obtingut per hidrlisi alcalina d'alcaloides ergtics. La riquesa en alcaloides, entre els quals tamb hi ha certes clavines (com l'elimoclavina i el lisergol) oscillen entre un 0,01 i un 0,06%.

Els alcaloides sn termolbils: escalfats a 121 C perden un 25-40% d'activitat.

Varietats neurotxiques de l' Ipomoea violacea, com la "Pearly Gates" no noms tenen major concentraci d'alcaloides, si no que fins i tot a dosis menors d'aquests resulten tan txiques com les espcies no tan actives (Burrows, 2001). Els seus efectes sn bastant similars al LSD pur.


 Activitat clnica i farmacolgica .

Els problemes ms destacats sn d'ndole neurolgic. Principalment es consumeixen les llavors, d'efectes allucingens. Aquests depenen de la dosi: el consum de 20-50 llavors es consideren una dosi baixa, 100 a 150 mitjana, i 200 a 500 alta, podent donar efectes realment indesitjables, fins i tot arribant a temptatives de sucidi (Burrows, 2001).

La intoxicaci aguda causa excitaci central i disfunci motriu.

L'efecte allucinogen de les lisergamidas, inclosa la N,N-dietil-lisergamida o LSD, semisinttica, sembla que est associat a l' agonisme parcial del receptor 5-HT (receptor de la serotonina que s'expressa de forma molt abundant en les neurones piramidals i GABArgicas) i, indirectament, a l'estimulaci de neurones glutaminrgicas (Mez & Giner, 2005).

S'han descrit episodis allucinatoris, de pnic, incoherncia en la parla, sensaci de mans i peus freds, nusees, ganes de reir o plorar i olor forta corporal.

Encara que dins del gnere hi ha espcies que poden produir efectes txics del tracte digestiu, donant quadres de diarrea bsicament, en el cas d'Ipomoea violacea no s'han descrit problemes sobre aix.

L'ergometrina s'usa com a agent uterotnic i hemosttic. De fet, l'ergometrina produeix contraccions ms rpides que l' oxitocina.

Es pot extremar les precaucions davant de la possibilitat de confusi o adulteraci amb altres espcies del gnere que sn potencialment molt txiques. Encara que no es coneixen casos d'intoxicaci mortal, es pot evitar el seu consum en els casos d'afeccions heptiques (Otero, 2001).

 Imatges .




 Bibliografia .

Aranda Monroy, Ral: Ololiuhqui: Coaxiutl, Planta Serpiente. Evidencias Arqueolgicas de Xico. Espacios. N 20, ao XIV, ICSH. Mxico. pg.125-128. 1996.
Austin, F. & Human, Zsimo: A synopsis of Ipomoea (Convlovulaceae) in the Americas. TAXON 45. pg.3-41. February 1996.
Brtels, Andreas: Gua de Identificacin de las Plantas tropicales ornamentales y tiles. Ediciones Omega. pg.196. 2005. ;
B.O.E. nm.32 Divendres 6/2/2004-5061 MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO. ORDEN SCO/190/2004, de 28 de gener, "por la que se establece la lista de plantas cuya venta al pblico queda prohibida o restringida por razn de su toxicidad".
Burrows, George E. & Tyrl, Donald J.: Toxic Plants of North America. Iowa State University Press. pg.374-381. 2001.
Carrington, Sean: Wild Plants of Barbados. Ed. Macmillan Caribbean. pg.82. 1993.
Consolino, Francesca & Banfi, Enrico: Gua de Plantas Trepadoras. Ediciones Grijalbo. pg.104.  1994.
Gmez Fernndez, J.Ramn: La toxicidad de las plantas ornamentales. Ed. Oikos-Tau. pg.101-102. 1998.
Hofmann, Albert: The Active Principles of Seeds of Rivea corymbosa and Ipomoea violacea. Aldous Huxley Memorial Issue. Vol. I, n 3. The Psychedelic Review. pg.302-316. 1964. http://www.maps.org/psychedelicreview/v1n3/013275was.pdf;
Mez Alio, Salvador & Giner Pons, Rosa Mara: Farmacognsia: de la natura al medicament. PUV Universitat de Valncia. pg.210-211. 2005.
Otero Aira, Lus: Las plantas alucingenas. Ed.Paidotribo. pg.103-106. 2001.
Polunin, Oleg: Gua de Campo de las Flores de Europa. Ediciones Omega. pg. 379. 3 ed. 1982.
Wagner, Hildebert: Pharmazeustische Biologie. Drogen und ihre Inhaltsstoffe. Ed. Fischer Verlog, Gustav. pg.222-223. 1988.
Wasson, R.Gordon: Notes of the Present Status of Ololiuhqui and the other Hallucinogens of Mexico. Aldous Huxley Memorial Issue. Vol. I, n 3. The Psychedelic Review. pg.287-301. 1964. http://www.maps.org/psychedelicreview/v1n3/013275was.pdf;
Weber, M. Jeffrey & Ma, T.S.: Separation of the Alkaloids in the Leaves of Ipomoea violacea Using Thin Layer Chromatography. Mikrochimica Acta. Microchemical Investigations of Medicinal Plants. XIII. pg. 217-225. 1976.
Weber, M. Jeffrey & Ma, T.S.: Identification of the Alkaloids in the Leaves of Ipomoea violacea Using Preparative Thin Layer Chromatography and Solid Probe Mass Spectrometry. Mikrochimica Acta. Microchemical Investigations of Medicinal Plants. XIV. pg. 227-242. 1976.
Wiersema, John H. & Wiersema, Blanca L.: World Economic Plants. A Standart Reference. CRC Press LLC. pg.273. 1999.


Enllaos d'Internet.

 http://www.plantassagadas.com;
 http://www.giftpflanzen.com/ipomoea_violacea.html;
 http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?20238;
 http://mobot.mobot.org/cgi-bin/search_vast?name=Ipomoea+tricolor;
 http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=89664;
 http://plants.usda.gov/java/nameSearch?mode=Scientific+Name&keywordquery=Ipomoea+tricolor&go.x=10&go.y=9;
 http://fm1.fieldmuseum.org/vrrc/?language=esp&page=results&genus=ipomoea&species=tricolor|"Imatges d'herbari";
 http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=2&taxon_id=210000747|"Flora de Xina";
 http://sun.ars-grin.gov:8080/npgspub/xsql/duke/plantdisp.xsql?taxon=503|"Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases: Contingut en alcaloides";















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163758" title="Bangor" nonfiltered="1722" processed="1718" dbindex="66726">



Bangor s una ciutat del nord de Galles, que pertany al comtat de Gwynedd.

 Orgens .
Els orgens de la ciutat es vinculen a la construcci d'un monestir pel sant celta Deiniol a mitjans del segle VI. La paraula Bangor prov d'una paraula gallesa que designava una mena de tancat, com el que hi havia originalment en el lloc del cenobi. En el mateix lloc s'hi troba la catedral actual, encara que l'edifici de la seu s ms modern, i ha sofert moltes modificacions al llarg dels segles. El bisbat de Bangor s un dels ms antics de Gran Bretanya. La poblaci t tamb el High Street (Carrer Major) ms llarg de Galles. Ysgol Friars, l'Escola dels Frares, fou fundada el 1557.

Desprs d'una llarga existncia tranquilla, la poblaci visqu un important creixement quan el 1718 hom feu passar la ruta postal Londres-Dubln per Bangor i Porthaethwy. L'empenta de Richard Pennant, que obr la pedrera de Penrhyn, a la vena Bethesda, i la un amb Bangor amb una lnia frria per poder embarcar la pissarra que n'extreia, va acabar de donar l'impuls que la ciutat necessitava. A mitjan segle XIX, Bangor era la ciutat ms important del nord de Galles.

 La ciutat .
s seu episcopal i ciutat universitria. T una poblaci de 13.725 persones (segons el cens del 2001).

Bangor limita al sud amb la Bangor Mountain, per b que la zona residencial de  Maesgeirchen, construda originalment per l'ajuntament com a barri de protecci oficial (council housing), queda a l'est del tur, a prop de Porth Penrhyn. La Bangor Mountain tapa el sol a  zones del High Street, Glan Adda i Hirael, de manera  que de novembre a mar alguns trams del High Street resten permanentment a l'ombra. Pel terme municipal hi passen dos rius: l'Adda, canalitzat, que transcorre subterrniament  fins a ressorgir a l'oest dY Faenol, i el riu Cegin, que desemboca a Porth Penrhyn, al lmit est de la ciutat. Porth Penrhyn va ser un port important en el decurs del segle XIX, com a porta d'exportaci de la pissarra extreta de la pedrera de Penrhyn, considerada la ms gran del mn d'aquest mineral.


La ciutat t un moll, llarg de  472 metres (1.500 peus), que s el segon ms llarg del Pas i el nov de les Illes Britniques. El seu nom s Y Garth (Garth Pier en angls), i va estar a punt de ser enderrocat el 1974 pel seu mal estat; una campanya per la seva preservaci aconsegu que fos enregistrat com a monument protegit. Les tasques de restauraci comenaren el 1982 i van durar fins al 1988. L'estaci de Bangor pertany a la Lnia Costera del Nord de Galles, que va de Crewe a Caergybi. Bangor s l'extrem oest del North Wales Path, un sender costaner de 60 milles (uns cent quilmetres) que mor a Prestatyn.

Se situa davant de l'illa d'Anglesey (Ynis Mn en galls), de la que la separa l'estret de Menai (en galls, lAfon Menai, el riu  Menai). Dos ponts, el Pont Britannia i el Pont Grog y Borth el travessen. Vena a aquest darrer es troba l'Illa de Dysilio, amb vistes sobre l'estret, els ponts i la costa de Bangor.

 Cultura i Esports .

Bangor s ciutat universitria des del 1884. A les facultats de la Prifysgol Cymru (Universitat de Galles) hi estudien uns vuit mil alumnes. La ciutat est situada en un rea predominantment gallo-parlant, amb un 46,7% de la poblaci que declara que parla galls (i aix, malgrat que la majoria dels estudiants de la universitat procedeixin de fora de Galles).

La poblaci acoll els Eisteddfodau Nacionals dels anys 1890, 1902, 1915, 1931, 1940 (encara que en les ones de la rdio noms), 1943, 1971 i 2005, a ms d'un d'extraoficial del 1874.

Les emissores de rdio locals sn la Champion FM 103, parlada en angls i galls, i la Storm FM, que emet des de la universitat. Bangor t un equip de futbol, el Bangor City F.C., que juga a la Welsh Premier League (primera divisi gallesa). Ha guanyat diverses lligues i copes, i ha representat Galles en diverses competicions europees.

La ciutat de  Bangor est agermanada amb Soest, a Alemanya.

 Enllaos .

 Histria de Bangor   BBC ;
 Museu i Galeria d'Art ;
 Bangor Civic Society ;
 Fotografies antigues de la ciutat;
 Dicesi de Bangor ;
 Plana del Bangor City F.C. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163759" title="Catedral del vi" nonfiltered="1723" processed="1719" dbindex="66727">

Una catedral del vi s, en l'mbit catal, un celler cooperatiu construt a l'estil modernista aproximadament entre el 1910 i el 1920. Els arquitectes que van dissenyar aquest tipus de construccions sn Csar Martinell (deixeble d'Antoni Gaud) o Pere Domnech i Roura, entre d altres. La denominaci va ser creada per ngel Guimer per referir-se, inicialment, al Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francol i es va estendre posteriorment als altres cellers similars.

Aquests edificis tenen en com el seu estil arquitectnic, caracterstic, aix com la grandria de les naus. L apelliatiu de catedral del vi s explica sobretot per l esttica (per exemple, per la faana i les voltes del sostre) i per les dimensions d aquests edificis. Cal tenir present, d'altra banda, que la bellesa i altres peculiaritats d aquestes obres est lligada amb la funcionalitat. Es tracta d una concepci especfica del modernisme, en qu l esttica i la funcionalitat anaven de bracet; i aix es veu en moltes altres obres modernistes que no sn cellers, com les golfes de la Pedrera de Barcelona, el Palau de la Msica de Barcelona, l'institut Pere Mata de Reus o els escorxadors modernistes de Tortosa -inspirat en l'esttica mudjar- i Tarragona (aquest, actualment seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili).


A Catalunya, les catedrals del vi es concentren en dues zones properes l'una de l'altra.
 La Conca de Barber (part sud i central, no pas la part nord) i l Alt Camp (part nord i est).
 El Priorat i la Terra Alta. ;
Els cellers cooperatius que s engloben dins de la categoria de catedrals del vi sn:
 l'Espluga de Francol (Conca de Barber);
 Montblanc (Conca de Barber);
 Rocafort de Queralt (Conca de Barber);
 Pira (Conca de Barber);
 Barber de la Conca (Conca de Barber);
 Sarral (Conca de Barber);
 Cabra del Camp (Alt Camp);
 el Pla de Santa Maria (Alt Camp);
 Nulles (Alt Camp);
 Vila-rodona (Alt Camp);
 Aiguamrcia (Alt Camp);
 Santes Creus (Alt Camp);
 Ali (Alt Camp);
 Falset (Priorat);
 Cornudella de Montsant (Priorat);
 Gandesa (Terra Alta);
 Vilalba dels Arcs (Terra Alta);
 el Pinell de Brai (Terra Alta);
Tamb hi ha cellers d'aquestes caracterstiques en altres zones, per no configuren una concentraci tan gran. A tall d'exemple, hi ha el celler cooperatiu de Sant Cugat del Valls.

Cal tenir present que tamb s anomenen catedrals del vi els cellers grans de Jerez de la Frontera (Andalusia), que produeixen xers.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163760" title="Dover (Anglaterra)" nonfiltered="1724" processed="1720" dbindex="66728">




Dover s el major port del canal de la Mnega a Anglaterra, al comtat de Kent. Segons el cens de l'any 2000, la ciutat de Dover tenia 28.156 habitants, encara si es tenia en compte tot l'espai urb, la poblaci era de 39.078 habitants.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163768" title="Nacimiento" nonfiltered="1725" processed="1721" dbindex="66729">

Nacimiento s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 467 habitants. La seva extensi superficial s de 81 km i t una densitat de 5,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 06' N, 2 38' O. Es troba situada a una altitud de 809 metres i a 52 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163770" title="Ohanes" nonfiltered="1726" processed="1722" dbindex="66730">

Ohanes s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 795 habitants. La seva extensi superficial s de 32 km i t una densitat de 24,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 02' N, 2 44' O. Es troba situada a una altitud de 958 metres i a 52 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163771" title="Olula de Castro" nonfiltered="1727" processed="1723" dbindex="66731">

Olula de Castro s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 150 habitants. La seva extensi superficial s de 34 km i t una densitat de 4,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 10' N, 2 28' O. Es troba situada a una altitud de 1010 metres i a 54 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163773" title="Olula del Ro" nonfiltered="1728" processed="1724" dbindex="66732">

Olula del Ro s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 6.358 habitants. La seva extensi superficial s de 23 km i t una densitat de 276,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 21' N, 2 17' O. Es troba situada a una altitud de 482 metres i a 103 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163774" title="Oria" nonfiltered="1729" processed="1725" dbindex="66733">

Oria s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 2.488 habitants. La seva extensi superficial s de 235 km i t una densitat de 10,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 29' N, 2 17' O. Es troba situada a una altitud de 1025 metres i a 150 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163775" title="Padules" nonfiltered="1730" processed="1726" dbindex="66734">

Padules s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 504 habitants. La seva extensi superficial s de 27 km i t una densitat de 18,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 60' N, 2 46' O. Es troba situada a una altitud de 754 metres i a 52 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



Enllaos externs.

Padules - Sistema d'Informacin Multiterritorial d'Andalusia;
Padules - Diputaci Provincial de Almera;
Joven y de Padules - Associaci jovenil Joven y de Padules;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163776" title="Partaloa" nonfiltered="1731" processed="1727" dbindex="66735">

Partaloa s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 611 habitants. La seva extensi superficial s de 53 km i t una densitat de 11,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 24' N, 2 13' O. Es troba situada a una altitud de 544 metres i a 101 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163777" title="Paterna del Ro" nonfiltered="1732" processed="1728" dbindex="66736">

Paterna del Ro s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 396 habitants. La seva extensi superficial s de 45 km i t una densitat de 8,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 01' N, 2 57' O. Es troba situada a una altitud de 1193 metres i a 71 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163779" title="Pechina" nonfiltered="1733" processed="1729" dbindex="66737">

Pechina s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 3.473 habitants. La seva extensi superficial s de 46 km i t una densitat de 75,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 66' N, 2 26' O. Es troba situada a una altitud de 98 metres i a 11 kilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

Histria.
Antiga Urci romana, fou la poblaci ms important de l'actual provncia d'Almeria. De fet Almeria (de l'rab andalus al-mariyya, i aquest de mara'), significa miranda o sentinella, donat que la seva funci inicial era la de protegir la ciutat de Badjdjana o Bayyana, actual Pechina.

Evoluci demogrfica.


Colors=
  id:lightgray value:gray(0.9)
  id:darkgray value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:655 height:273
PlotArea   = left:150 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:2500 till:3750
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgray increment:500 start:2500
ScaleMinor = gridcolor:lightgray increment:250 start:2500
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1996 text:1996 
  bar:1998 text:1998
  bar:1999 text:1999
  bar:2000 text:2000
  bar:2001 text:2001
  bar:2002 text:2002
  bar:2003 text:2003
  bar:2004 text:2004
  bar:2005 text:2005
  bar:2006 text:2006
 

PlotData=
  color:barra width:40 align:left
  bar:1996 from:2500 till: 2564
  bar:1998 from:2500 till: 2663
  bar:1999 from:2500 till: 2689
  bar:2000 from:2500 till: 2763
  bar:2001 from:2500 till: 2836
  bar:2002 from:2500 till: 2910
  bar:2003 from:2500 till: 3024
  bar:2004 from:2500 till: 3114
  bar:2005 from:2500 till: 3307
  bar:2006 from:2500 till: 3473
  

PlotData=

  bar:1996 at: 2564 fontsize:s text: 2.564 shift:(-8,5)
  bar:1998 at: 2663 fontsize:s text: 2.663 shift:(-10,5)
  bar:1999 at: 2689 fontsize:s text: 2.689 shift:(-10,5)
  bar:2000 at: 2763 fontsize:s text: 2.763 shift:(-10,5)
  bar:2001 at: 2836 fontsize:s text: 2.836 shift:(-10,5)
  bar:2002 at: 2910 fontsize:s text: 2.910 shift:(-10,5)
  bar:2003 at: 3024 fontsize:s text: 3.024 shift:(-10,5)
  bar:2004 at: 3114 fontsize:s text: 3.114 shift:(-10,5)
  bar:2005 at: 3307 fontsize:s text: 3.307 shift:(-10,5)
  bar:2006 at: 3473 fontsize:s text: 3.473 shift:(-10,5)
  
TextData=
  fontsize:S pos:(260,20)
  text:Elaboraci grfica extreta de la Viquipdia en espanyol



Enllaos externs.
Pechina a Pueblos de Espaa 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163782" title="Pulp" nonfiltered="1734" processed="1730" dbindex="66738">

Pulp s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 7.537 habitants. La seva extensi superficial s de 96 km i t una densitat de 79,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 24' N, 1 44' O. Es troba situada a una altitud de 197 metres i a 121 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163783" title="Rgol" nonfiltered="1735" processed="1731" dbindex="66739">

Rgol s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 367 habitants. La seva extensi superficial s de 27 km i t una densitat de 13,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 59' N, 2 40' O. Es troba situada a una altitud de 425 metres i a 39 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163784" title="Rioja (Almeria)" nonfiltered="1736" processed="1732" dbindex="66740">

Rioja s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 1.363 habitants. La seva extensi superficial s de 36 km i t una densitat de 37,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 56' N, 2 27' O. Es troba situada a una altitud de 122 metres i a 13 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163785" title="Roquetas de Mar" nonfiltered="1737" processed="1733" dbindex="66741">

Roquetas de Mar s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2006 comptava amb 71,740 habitants. La seva extensi superficial s de 60 km i t una densitat de 1.195,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 46' N, 2 36' O. Es troba situada a una altitud de 10 metres i a 19 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria. Limita amb Enix, Vcar, La Mojonera i El Ejido.

 Demografia .

 

 Divisi municipal .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163787" title="Santa Cruz de Marchena" nonfiltered="1738" processed="1734" dbindex="66742">

Santa Cruz de Marchena s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 237 habitants. La seva extensi superficial s de 20 km i t una densitat de 11,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 3701' N, 2 36' O. Es troba situada a una altitud de 325 metres i a 31 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163790" title="Tabernanthe iboga" nonfiltered="1739" processed="1735" dbindex="66743">


La Tabernanthe iboga s una planta que pertany a la famlia Apocynaceae

Nom cientfic i popular de la planta.

El nom cientfic de la planta s "Tabernanthe iboga"
El nom popular s "Iboga"

Distribuci de la planta.
Es troba als boscos de Gabon, Congo i l'oest d frica.

Histria. 
Aquest arbust creix a Gabon i altres pasos de l frica central. L escora de l arrel ha estat utilitzada tradicionalment pels membres de la societat Bwiti, l utilitzen en cerimnies religioses. Ha estat utilitzada durant molts anys en rituals d aquesta tribu, la gent de Gabon consideren la Iboga com un regal del mn. Prenen una dosi que va dels 15 a 50 grams, ja que aquesta s la dosi normal que els hi provoca l efecte enteognic. Aquesta dosi est dins del llindar perills que pot provocar la mort. Per aix els que s inicien sempre estan custodiats per una  MARE  que cont l antdot. Utilitzen aquesta arrel pel seu efecte hipnfug i la seva capacitat d augmentar la resistncia  a la fatiga.

Descripci morfolgica. 
s un arbust d 1 a 1.5 m d altura, t un ltex copis, blanc i d olor desagradable. Les fulles sn ovalades, generalment de 9 a 10 cm d ample i d un color verd-groc per sota.
Les flors creixen amb grups de  5 a 12 flors i tenen una  corolla amb forma de tub, s fa ms ampla a la boca. Sn de color groc, roses o blanques amb taques rosa.
El fruit s ovoide, amb la punta d un groc ataronjat i es presenta amb pars, poden arribar a ser grans com olives.

Part txica.
La part txica de la planta s l arrel. 

Substncies txiques.
Les arrels contenen diversos alcaloides indlics:

 IBOGAINA amb forma d agulles prismtiques de l etanol amb un punt de fusi entre 152 i 153, solubles amb etanol, ter, cloroform, acetona. L hidroclorur t un punt de fusi entre 299 i 300.La seva frmula qumica s C20H26N2O. La ibogaina s un estimulant del sistema nervis central, amfetamnic i allucinogen, segons la dosi. A petites quantitats s un estimulant, en canvi a dosis ms grans ( 5g   10g ) provoca allucinacions. S ha proposat el seu s pel tractament de la dependncia als opiacis i la cocana.
Dosis elevades poden provocar parlisis i incls parlisis respiratria, tamb indueix la degeneraci de les cllules de Purkinje.                                                                                        
 IBOGAMINA;
 TABERNANTINA;
 VOACOANGINA,
 CORONARIDINA, entre d'altres.

A l arrel seca s hi troba entre un 1-2,6% d alcaloides, mentre que a la  l escora de l arrel n hi ha entre un 5-6%.
Propietats: estimulant del sistema nervis i antidepressiu. Actualment s utilitza amb terpies de deshabituaci, ja que anullen l actitud del consumisme compulsiu, es a dir, l addicci.
Efecte: afrodisac, euforitzant, duplica la potencia muscular, aguditza la vista, estimula la digesti i la gana.
Ha sigut el primer antidepressiu de la medicina oficial
Petites quantitats sn utilitzades pels caadors per mantenir-se desperts tota la nit.
En quantitats superiors poden presentar un efecte enteognic.

Via d'intoxicaci.
La principal via d intoxicaci s la oral.
S ingereix l arrel seca amb forma de pols o en forma de fines virutes. T un gust molt amarg, s per aix que s encapsula o s acompanya amb mel.
Si es pren amb aigua calenta s absorbeix millor.
Precauci: 
No combinar amb alcohol ni altres estimulants per evitar interaccions.
Una sobredosis provocaria convulsions i parlisis respiratria.
 
Dosi mnima:
De 0,5 a 1 gram de l escora de l arrel seca pels no iniciats per avaluar el Grau de sensibilitat d aquesta planta, en successives proves es pot augmentar la dosi fins una quantitat de 2 -5 grams, suficients per comprovar l estimulaci i l efecte afrodisac.
De 5 a 15 grams poden produir canvis visuals i l efecte enteognic.
Dosi mortal: de 30 a 50 grams Existeix un antdot per l intoxicaci d aquesta planta.

Cultiu.
Les llavors fresques germinen fcilment a una temperatura ambient de 30C, encara que poden trigar 2 mesos a germinar. 

Es planten en terra negra amb 1/3 d arena gruixuda. 

La llum solar ha d'sser indirecta i ha d'anar acompanyada de calidesa i humitat a l'ambient fins que la planta maduri i en conseqncia pot ser cultivada com a planta d'interior. 

La temperatura ideal va dels 20C als 40C. Per sota els 5C la planta patiria danys irreversibles. 

Obtenci.
Es redueix l'arrel a pols o b a petits encenalls.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163791" title="Llista de seleccions del Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2006" nonfiltered="1740" processed="1736" dbindex="66744">
Seleccions del Campionat d'Europa de Futbol sub-17 de la UEFA 2006.

Blgica.
Seleccionador: Eric Abrams 


Repblica Txeca.
Seleccionador: Jakub Dovalil 


Alemanya.
Seleccionador: Bernd Stber 


Hongria.
Seleccionador: Jzsef Both 


Luxemburg.
Seleccionador: Ronny Bonvini 


Rssia.
Seleccionador: Igor Kolyvanov 


Srbia i Montenegro.
Seleccionador: Sasa Medin 


Espanya.
Seleccionador: Juan Santisteban 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163792" title="Cinees" nonfiltered="1741" processed="1737" dbindex="66745">
Cinees (Cineas, Kinas,       ) fou un poltic d'origen tessali, amic i ministre del rei Pirros d'Epir. Era un home molt eloqent i els seus discursos recordaven els de Demstenes. Pirros deia que les paraules de Cinees havien conquerit mes ciutats que les seves armes.

Encara que fou filsof no s'hi va dedicar professionalment. Va dirigir una ambaixada a Roma desprs de la batalla d'Heraclea (280 aC) i es va dirigir a tots i cadascun dels senadors pel seu nom; va oferir regals als senadors i les seves dones (que foren rebutjats) i les condicions ofertes foren la llibertat de la Magna Grcia i de les nacions al sud del Samni, retornant Roma el territoris arrabassats a aquestes nacions. L'eloqncia de Cinees quasi va convncer al Senat, per la d'Appi Claudi Cec ho va impedir.

El 278 aC va tornar a ser enviat com a negociador, aquesta vegada en termes menys durs pels romans, i les seves negociacions van tenir xit. 

Desprs va anar a Siclia amb Pirros i probablement va morir abans del 276 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163795" title="Cinsies" nonfiltered="1742" processed="1738" dbindex="66746">
Cinsies (Cinesias, Kinesas,         ) fou un poeta ditirmbic atenenc. Va escriure moltes poesies per es recordat pel seu paper en l'abolici de la Corgia (Choragia) que havia decaigut des que fou arcont Cllies III (406 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163796" title="Cingetorix" nonfiltered="1743" processed="1739" dbindex="66747">
Cingetorix fou un cabdill gal un dels caps dels trevirs. Era favorable als romans per el seu gendre Indutiomarus era el cap del partit nacional. Quan Juli Csar va fer matar a Indutiomarus, Cingetorix fou posat al capdavant dels trevirs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163804" title="Cinna (desambiguaci)" nonfiltered="1744" processed="1740" dbindex="66748">


Botnica:

Cinna, genere de plantes;

Onomstica:

Cinna, nom d'una famlia romana;

Cinna, jurista roma ;

Catul Cinna, filsof estoic rom;

Luci Corneli Cinna (cnsol), cnsol rom el 127 aC;

Luci Corneli Cinna, un dels lders del partit popular rom ;

Luci Corneli Cinna, pretor rom;

Cinna, magistrat rom;

Gneu Corneli Cinna Magne, cnsol rom de l'any 5.

Gai Helvi Cinna, poeta rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163805" title="Cinna (jurista)" nonfiltered="1745" processed="1741" dbindex="66749">
Cinna fou un jurista roma esmentat per Pomponi, deixeble de Servi Sulpici. Es sospita que fou fill del fams Luci Corneli Cinna (cnsol el 87 aC). Ha estat tamb identificat sovint amb Gai Helvi Cinna, un poeta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163807" title="Catul Cinna" nonfiltered="1746" processed="1742" dbindex="66750">
Catul Cinna fou un filsof estoic rom, que fou el mestre de Marc Aureli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163808" title="Andy Roddick" nonfiltered="1747" processed="1743" dbindex="66751">


Andrew Stephen "Andy" Roddick (nascut el 30 d'agost de 1982) s un tennista professional nord-americ, que va arribar a ser nmero 1 del rnquing de l'ATP.

Roddick s conegut pel seu servei potents. De fet, ell t el servei ms rpid en la histria del tennis professional: 246,2 km/h.


Tornejos del Grand Slam.
 Campi en individuals (1) .


 Finalista en individuals (3) .


Ttols (25).
Individuals (23).




Finalista en individuals (13).
2002: Delray Beach (perd davant Davide Sanguinetti);
2002: Toronto TMS (perd davant Guillermo Canyes);
2003: Memphis (perd davant Taylor Dent);
2003: Houston (perd davant Andre Agassi);
2004: Houston (perd davant Tommy Haas);
2004: Wimbledon (perd davant  Roger Federer);
2004: Toronto TMS (perd davant Roger Federer);
2004: Bangkok (perd davant Roger Federer);
2005: Wimbledon (perd davant Roger Federer);
2005: Cincinnati TMS (perd davant Roger Federer);
2006: Indianpolis (perd davant James Blake);
2006: US Open (perd davant Roger Federer);
2007: Memphis (perd davant Tommy Haas);

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (3).




Finalista en dobles (2).
2001: Los Angeles (amb Jan-Michael Gambill perden contra Bob Bryan i Mike Bryan);
2004: Doha (amb Stefan Koubek perden contra Martin Damm i Cyril Suk);

 Enllaos externs . 

 Perfil de l'ATP ;
 Pgina oficial d'Andy Roddick;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163810" title="Luci Corneli Cinna (cnsol)" nonfiltered="1748" processed="1744" dbindex="66752">
Luci Corneli Cinna (Lucius Cornelius L. F. Cinna) fou cnsol rom el 127 aC. Fou el pare de Lucius Cornelius L. F. N. Cinna, lder del partit popular rom durant el perode en qu Sulla, cap dels aristcrates, estava a l'Orient (87 aC a 84 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163811" title="Sens" nonfiltered="1749" processed="1745" dbindex="66753">


Sens s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 319 habitants. La seva extensi superficial s de 50 km i t una densitat de 6,4 hab/km. Es troba situada a una altitud de 995 metres i a 50 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163812" title="Sern" nonfiltered="1750" processed="1746" dbindex="66754">

Sern s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 2.429 habitants. La seva extensi superficial s de 167 km i t una densitat de 14,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 20' N, 2 30' O. Es troba situada a una altitud de 822 metres i a 127 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163813" title="Cinna (famlia)" nonfiltered="1751" processed="1747" dbindex="66755">
Cinna fou el nom d'una famlia romana de la gens Cornlia.

Membres destacats foren:
Cinna, jurista rom. ;
Catul Cinna, filsof estoic rom.
Luci Corneli Cinna (cnsol), cnsol rom el 127 aC.
Luci Corneli Cinna, un dels lders del partit popular rom ;
Luci Corneli Cinna, pretor rom.
Cinna, magistrat rom.
Gneu Corneli Cinna Magne, cnsol rom de l'any 5.
Gai Helvi Cinna, poeta rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163817" title="Sierro" nonfiltered="1752" processed="1748" dbindex="66756">

Sierro s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 457 habitants. La seva extensi superficial s de 28 km i t una densitat de 16,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 19' N, 2 24' O. Es troba situada a una altitud de 755 metres i a 117 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163818" title="Somontn" nonfiltered="1753" processed="1749" dbindex="66757">

Somontn s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2006 comptava amb 515 habitants. La seva extensi superficial s de 19 km i t una densitat de 27,1 hab/km. Es troba situada a una altitud de 830 metres i a 116 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163819" title="Sorbas" nonfiltered="1754" processed="1750" dbindex="66758">
 
Sorbas s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 2.840 habitants. La seva extensi superficial s de 249 km i t una densitat de 11,4 hab/km. Es troba situada a una altitud de 409 metres i a 56 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163820" title="Sufl" nonfiltered="1755" processed="1751" dbindex="66759">

Sufl s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2006 comptava amb 253 habitants. La seva extensi superficial s de 10 km i t una densitat de 25,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 20' N, 2 23' O. Es troba situada a una altitud de 634 metres i a 115 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163822" title="Tabernas" nonfiltered="1756" processed="1752" dbindex="66760">

Tabernas s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 3.410 habitants. La seva extensi superficial s de 281 km i t una densitat de 12,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 03' N, 2 23' O. Es troba situada a una altitud de 400 metres i a 29 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria. El seu desert s conegut internacionalment per haver estat escenari de coneguts spaguetti-westerns com Per qualche dollaro in pi o Il Buono, Il Brutto, Il Cattivo, de Sergio Leone.

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163823" title="Taberno" nonfiltered="1757" processed="1753" dbindex="66761">

Taberno s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 1.085 habitants. La seva extensi superficial s de 44 km i t una densitat de 24,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 28' N, 2 04' O. Es troba situada a una altitud de 704 metres i a 128 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163824" title="Tahal" nonfiltered="1758" processed="1754" dbindex="66762">

Tahal s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 383 habitants. La seva extensi superficial s de 95 km i t una densitat de 4,0  hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 13' N, 2 17' O. Es troba situada a una altitud de 1010 metres i a 68 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163825" title="Terque" nonfiltered="1759" processed="1755" dbindex="66763">

Terque s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 464 habitants. La seva extensi superficial s de 16 km i t una densitat de 29,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 59' N, 2 35' O. Es troba situada a una altitud de 300 metres i a 27 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163826" title="Tjola" nonfiltered="1760" processed="1756" dbindex="66764">

Tjola s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2006 comptava amb 3.877 habitants. La seva extensi superficial s de 70 km i t una densitat de 54,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 20' N, 2 26' O. Es troba situada a una altitud de 693 metres i a 165 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163827" title="Las Tres Villas" nonfiltered="1761" processed="1757" dbindex="66765">

Las Tres Villas s una localitat de la provncia d'Almeria, Andalusia. A l'any 2005 comptava amb 587 habitants. La seva extensi superficial s de 85 km i t una densitat de 6,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 08' N, 2 42' O. Es troba situada a una altitud de 688 metres i a 57 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163828" title="Turre" nonfiltered="1762" processed="1758" dbindex="66766">

Turre s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 2.884 habitants. La seva extensi superficial s de 108 km i t una densitat de 26,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 09' N, 1 53' O. Es troba situada a una altitud de 53 metres i a 85 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163829" title="Campionat del Mn "B" d'hoquei patins mascul 2006" nonfiltered="1763" processed="1759" dbindex="66767">


El trenta set Campionat del Mn "B" d'hoquei patins mascul es disput entre el 17 i el 23 de setembre de 2006 a Montevideo (Uruguai).

Els equips classificats en les tres primeres places van poder disputar el Campionat del Mn "A" 2007, a Montreux (Sussa).

Participants.




Fase inicial.
Els horaris corresponen a l'hora d'Uruguai (zona horria: UTC-3), als Pasos Catalans sn 5 hores ms.

Llegenda



Grup A.












Grup B.











Grup C.












Segona fase.
Llocs 7 al 12.




Llocs 1 al 6.





Fase final.

Llocs 10 al 12.







Llocs 7 al 9.







Llocs 4 al 6.







Llocs 1 al 3.













Classificaci final.



Mxims golejadors.



Vegeu tamb.
Campionat del Mn "B" d'hoquei patins mascul;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163830" title="Turrillas" nonfiltered="1764" processed="1760" dbindex="66768">


Turrillas s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 241 habitants. La seva extensi superficial s de 39 km i t una densitat de 6,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 02' N, 2 16' O. Es troba situada a una altitud de 847 metres i a 47 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163831" title="Uleila del Campo" nonfiltered="1765" processed="1761" dbindex="66769">

Uleila del Campo s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 988 habitants. La seva extensi superficial s de 39 km i t una densitat de 25,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 11' N, 2 12' O. Es troba situada a una altitud de 640 metres i a 55 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163832" title="Urrcal" nonfiltered="1766" processed="1762" dbindex="66770">

Urrcal s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 353 habitants. La seva extensi superficial s de 25 km i t una densitat de 14,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 24' N, 2 22' O. Es troba situada a una altitud de 744 metres i a 114 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163833" title="Velefique" nonfiltered="1767" processed="1763" dbindex="66771">

Velefique s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 261 habitants. La seva extensi superficial s de 65 km i t una densitat de 4,0 hab/km. Es troba situada a una altitud de 930 metres i a 48 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163834" title="Vlez-Blanco" nonfiltered="1768" processed="1764" dbindex="66772">

Vlez-Blanco s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 2.126 habitants. La seva extensi superficial s de 441 km i t una densitat de 4,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 41' N, 2 05' O. Es troba situada a una altitud de 1070 metres i a 164 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163835" title="Vlez-Rubio" nonfiltered="1769" processed="1765" dbindex="66773">

Vlez-Rubio s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 7.037 habitants. La seva extensi superficial s de 282 km i t una densitat de 25,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 39' N, 2 04' O. Es troba situada a una altitud de 847 metres i a 175 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria. Est a uns 105 km d'Almera i a 42 de Lorca, a la vall del Guadalentn, afluent del Sangonera.

 Demografia .



 Histria .

A la rodalia de la ciutat s'ha trobar un cementiri prehistric, pintures rupestres i un gran nombre de monedes i objectes d'art romanes. Sota els rabs fou part de la kura de Todmir i va donar suport a la revolta d'Umar ibn Hafsun per fou sotmesa per Abd al-Rahman III el 925. Al-Idrisi la sityua al iklim (clima) de Badjdjana (Petxina) junt amb Almera, Berja i Purchena.  

Al segle XIII quan el infant Alfons (futur Alfons X el Savi) va conquerir Lorca, marcava la frontera del regne de Granada. Fou conquerida el 1437 per Alonso Yez Fajardo per recuperada pels musulmans el 1447 i fou residncia del rei nassarita Abu Abd Allah Muhammad XII al-Zaghal. El 1488 fou conquerida definitivament pel rei Ferran el Catlic que en va donar la senyoria a Pedro Fajardo, primer marqus de Dos Vlez, anomenats Vlez Rojo i Vlez Blanco, el primer reanomenat Vlez-Rubio mentre el segon, a uns 5 km de distancia del anterior, conserv el nom de Velez-Blanco.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163836" title="Viator" nonfiltered="1770" processed="1766" dbindex="66774">

Viator s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2006 comptava amb 4.288 habitant. La seva extensi superficial s de 21 km i t una densitat de 204,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 53' N, 2 25' O. Es troba situada a una altitud de 95 metres i a 6 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163837" title="Vcar" nonfiltered="1771" processed="1767" dbindex="66775">

Vcar s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2006 comptava amb 20.220 habitants. La seva extensi superficial s de 64 km i t una densitat de 313,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 60' N, 1 2' O. Es troba situada a una altitud de 287 metres i a 20 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163838" title="Zurgena" nonfiltered="1772" processed="1768" dbindex="66776">

Zurgena s una localitat de la provncia d'Almeria. A l'any 2005 comptava amb 2.288 habitants. La seva extensi superficial s de 72 km i t una densitat de 31,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 20' N, 2 02' O. Es troba situada a una altitud de 2484 metres i a 95 quilmetres de la capital de la provncia, Almeria.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163846" title="Batalla del Baluard de Santa Clara" nonfiltered="1773" processed="1769" dbindex="66777">







La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona, durant la Guerra de Successi Espanyola, essent el segon intent borbnic seris d'assaltar la ciutat de Barcelona. Tingu lloc a la nit dels dies 13 i 14 d'agost de 1714. Grcies a la crnica de Francesc de Castellv i Obando i les notes dels oficials borbnics en sabem molts detalls.

El Baluard.

El Baluard de Santa Clara era una torre defensiva en forma pentagonal a l'est de la ciutat, entre els baluards del Portal Nou al nord i el de Llevant al sud; on abans hi havia el Portal de Sant Daniel. S'ha de tenir en compte que els baluards de la ciutat de Barcelona s'emmarquen en l'ampliaci i modernitzaci del sistema defensiu de la ciutat que tingu lloc a mitjans segle XVI on, bsicament, es crearen els baluards i s'excavaren uns valls (semblants als fossats medievals) entre la muralla i el camp obert de la plana barcelonina. L'objectiu dels baluards era el d'evitar punts cecs a l'hora de defensar la muralla.

El Baluard de Santa Clara havia estat objecte d'intensos atacs artillers per part de les tropes borbniques. El control del baluard resultava clau per a poder assaltar la ciutat per l'anomenada bretxa reial, situada entre el Baluard de Santa Clara i del Portal Nou, sense patir importants baixes. Aix doncs, el baluard presentava greus desperfectes com la Torre de Sant Joan, antany apta per a collocar-hi artilleria, estava completament destruda. Diferents punts del baluard presentaven forats i enderrocs fins a formar, en alguns punts, bretxes accessibles pels assaltants. S'ha de dir tamb que part del baluard era de terra i fang i el vall molt poc profund. Amb tot, els defensors havien construt diferents barricades a l'interior del baluard i una casa petita al centre del baluard tamb podia servir per a la defensa.

Antecedents.

El dia 12 d'agost de 1714 els borbnics es disposaren a assaltar la ciutat, que fins aquell dia havia rebut una intensa pluja d'artilleria que, sota les ordres del Duc de Berwick, s'havia concentrat a la part oriental de Barcelona per a inutilitzar o enrunar la part defensiva d'aquella zona. Aix doncs, Berwick planific l'assalt centrant-se primer en conquerir els dos baluards per a, desprs, penetrar per la bretxa reial. Podem dir, doncs, que l'assalt borbnic del dia 12 tingu dos fronts: el Baluard del Portal Nou i el de Santa Clara. Els borbnics tamb utilitzaren mines que havien installat sota els baluards mitjanant tnels subterranis. L'assalt dur tot el dia i esdevingu una autntica carniceria per la part borbnica. Tot i que arribaren a controlar els dos baluards durant uns moments, la situaci esdevingu insostenible pels assaltants i finalment es retiraren. La relaci de baixes fou de 78 morts i 118 ferits per la part catalana, comptant el comandant Jordi de la Bastida que caigu ferit de mort, i 900 morts per la part borbnica segons documents de l'poca. Cal destacar la Companyia d'Estudiants de Lleis, que emprengueren un sagnant combat a baioneta desprs de la mort del seu capit, el Catedrtic de dret Mari Bassons, provocant una important matana al Baluard de Santa Clara.

Desenvolupament de la Batalla.

L'assalt borbnic fracassat del dia 12 d'agost signific un cop molt dur per a Berwick, que decid empendre un nou atac vint-i-quatre hores desprs tot aprofitant la nit. L'objectiu era el mateix: conqueir el dos baluards per a facilitar la penetraci per la bretxa reial. Aquesta vegada Berwick ho dispos tot per a un assalt de llarga durada. L'avantguarda borbnica estava composta per aproximadament 1.500 homes i comandada pel brigadier Sauneboeuf que serien recolzats pels morters, situats a la reraguarda de l'assalt. La defensa del Baluard de Santa Clara estava comandada pel Tinent Coronel Pere de Padilla, substituint al greument ferit Jordi de la Bastida. Podem comptar 170 homes, la majoria membres de la Coronela que es disposaven en dos companyies: la de Fusters i la d'Escudellers. S'ha de tenir en compte que la immensa majoria dels defensors de la ciutat no eren soldats professionals sin artesans, menestrals, estudiants, refugiats i pagesos dels diferents territoris de la Corona d'Arag i, sobretot, de Barcelona.

Assalt al baluard.

A les 10 de la nit del dia 13 d'agost s'inici l'assalt al Baluard de Santa Clara. Berwick simul un atac general per a confondre els defensors i amb la intenci de conquerir el baluard amb ms o menys facilitat. Els primers combats es dugueren a terme al peu de la bretxa, on els piquers francesos es diposaven a coronar el munt de runes i obrir pas a la resta de les tropes borbniques a l'interior del baluard. Hagueren de fer front a una pluja de bales de la Companyia de Fusters, que en un primer moment evitaren el coronament de la bretxa per part dels piquers. La Companyia d'Escudellers i el Regiment de la Diputaci s'ocuparen de disparar a les tropes borbniques disposades al vall, sota el baluard, tot i l'obscuritat de la nit. Finalment s'arrib al cos a cos, fet que provoc l'atac borbnic a la primera barricada desprs de patir greus baixes, sobretot entre els piquers. Desprs de gaireb dues hores de combat, els borbnics s'apoderaren de les dues primeres lnies de barricades, conquerint la part frontal del baluard. La Companyia de Fusters qued prcticament exterminada.

Els fugitius dels primers combats ms les tropes de refor que s'enviaren comenaren a construir un altre barricada tocant el peu de la muralla medieval i aprofitant el vall interior. Se serviren en gran part de les arneres de les primeres barricades que pugueren enretirar abans de cedir-les als borbnics. Aix facilit el foc dels fusellers dels Escudellers i el Regiment de la Diputaci, que des de la gola o entrada al baluard disparaven a les tropes borbniques que es mig protegien en unes barricades molt desvallestades pels defensors. Amb tot, els borbnics continuaren l'atac amb la intenci de no donar temps als catalans de reorganitzar-se. El primer intent fou el de conquerir l'estret passatge que donava al portal de Sant Daniel, protegit per una barricada ben aprop d'una altra bretxa. All foren rebutjats per una pluja de bales. Finalment, i desprs d'intentar-ho repetidament, els borbnics ocuparen la caseta del centre del baluard. Els sapadors francesos treballaren en les tasques d'ampliaci de les barricades i fins les adelantaren per a poder cobrir millor l'avan de les tropes.

Desprs de poc ms de dues hores de combats, el Tinent Mariscal Antoni de Villarroel orden el reforament del baluard de Santa Clara per tal d'evitar la penetraci enemiga. La simulaci d'un atac general per part de Berwick les endarrer ja que es destinaren per a protegir llocs sense perill d'assalt. Aix doncs, arribaren ms regiments de la Coronela on podem comptar els de la Concepci i el Regiment Nostre Senyora del Roser ms els granaders de Santa Eullia. Tamb es refor l'entrada al baluard amb un Batall sencer de la Coronela. Recordem que un batall estava constitut per 700 homes.

Els segents combats es dugueren a terme al nord de la nova barricada, molt aprop de l'altra barricada, abans esmentada, que protegia el passatge cap al Portal de Sant Daniel. Tot i que en un primer moment es perd aquest tram, el contraatac catal el recuper de nou desprs d'un combat molt dur on els dos bndols perderen moltes tropes. Aquesta petita victria situ la batalla al punt anterior, sense cap progrs per als borbnics, que patien per un nou fracs com el del dia anterior. Fou en aquest punt quan s'installaren morters per a contrarrestar els dels borbnics. Els catalans iniciaren un nou contraatac que aconsegu atravessar les barricades enemigues, per que result fracassat a causa de la quantitat de baixes i els nuls progressos que aconsegu. Esmenta Francesc de Castellv en la seva crnica que el contraatac fou una temeritat per part dels oficials, que simularen una ordre directa de Villaroel. 

Amb tot, tamb hi hagu un atac catal pel vall provinent dels baluards de Llevant i del Portal Nou, on s'hi pot comptar al Coronel Saavedra. Tanmateix, les trinxeres i barricades que els borbnics havien installat al peu de la bretxa feren fracassar l'atac. Aquests dos contraatacs fracassats fu decidir a Antoni de Villarroel i a Rafael Casanova a no intentar cap nou contraatac fins que fos de dia. Aix doncs, s'orden reforar les barricades.

Contraatac catal.

En aquesta situaci d'atacs i contraatacs que dur gaireb tota la matinada, esdevingu un accident a les barricades catalanes que hauria pogut esdevenir fatal. A les quatre de la matinada esclat uns sacs de granades de m i una reserva de plvora a causa del foc dels fusells. L'explosi mat vora 70 catalans i cre el pnic a la trinxera, el que provoc la fugida de part dels defensors. Alguns borbnics, sobresaltats per la gran explosi, tamb fugiren, fet que no els permet d'aprofitar l'oportunitat. Amb tot, l'ordre fou restablert. En els combats que se succeren qued ferit Pere de Padilla, que fou substitut pel Tinent Coronel Antoni Dez i, per la banda borbnica, caigu Sauneboeuf. Quan clarej Villarroel don nova instruccions per a l'organitzaci de les barricades i el reforament de la defensa aix com tamb renov la guarnici per a reemplaar les esgotades companyies que havien lluitat tota la nit. Entraren en combat les companyies de Sabaters, de Notaris Pblics i la gaireb exterminada d'Estudiants de Lleis. Cap al migdia fou renovada la tropa borbnica, que tot i els atacs de la nit, noms havien pogut conquerir la meitat del baluard. Aix doncs, entraren en combat noves tropes borbniques entre les quals podem comptar cinc batallons de les Gurdies Espanyoles i Valones aix com diferents oficials i brigadiers espanyols. s important dir que, tot i que hi havia una important presncia de tropes espanyoles, la major part de l'exrcit borbnic era francs, aix com tamb la majoria de mariscals i generals.

Al mat del dia 14 la defensa catalana s'organitz per tal de fer un contraatac a les barricades que controlaven els borbnics. S'incorporaren tropes de refresc i s'ocultaren fusellers entre les runes de l'antiga Torre de Sant Joan. Simultniament s'organitz un atac pel vall, al peu del baluard, on atacarien uns 500 fusellers i soldats de la Coronela amb una reserva de 300 homes. Al migdia s'inici el contraatac catal per a foragitar els borbnics del baluard. La metralla dels canons, el foc dels fusellers situats a la Torre de Sant Joan i els morters causaren importants baixes entre les tropes franco-espanyoles. Llavors comen l'atac. La nova barricada que construiren els sapadors filipistes, que anava de nord a sud per a protegir el centre del baluard pel flanc, fou objecte del contraatac, que result fructfer a causa de les importants baixes que el foc artiller i la metralla havien ocasionat. Es penetr a la barricada i s'inici un important combat cos a cos pel control d'aquella zona. Parallament tamb s'atac la barricada frontal que al comenament de la batalla estigu sota control catal i que ara servia per a protegir l'entrada de tropes de refresc per la bretxa. La conquesta de la barricada del flanc fou un xit a causa de les baixes borbniques i perqu els oficials filipistes se centraren en la protecci de la barricada frontal. S'inici llavors un atac combinat de les dues forces catalanes en forma de pina amb l'objectiu de conquerir la barricada central i poder, desde la punta del baluard, recolzar el contraatac pel vall. Finalment la bretxa del baluard fou bloquejada pel foc defensor i les tropes assaltant que restaren al baluard exterminades.

Balan de la batalla.

La Batalla del Baluard de Santa Clara dur prop de 16 hores i fou, pel nombre de morts i la seva crueltat, ms important que moltes batalles a camp obert que havien tingut lloc durant la Guerra de Successi. La relaci de baixes fou lleugerament superior per la part catalana que per la part borbnica a causa, sobretot, dels fallits contraatacs nocturns. Desprs de la batalla Berwick hagu de confessar el fracs de la seva estratgia amb la prdua del 10'8% del total de les seves tropes des que ell n'era el mxim responsable. Poc dies desprs de la derrota Berwick envi una carta a Llus XIV exposant el que havia succet:

V.M. veur, pel que tinc honor de dir-li, que els enemics es defensen com desesperats, potser millor que ho farien tropes reglades; de manera que aquesta feina esdev seriosa i llarga, ja que no conv d'arriscar novament una acci d'alguna importncia abans de posar-nos en estat d'atacar les bretxes del cos de la plaa, vist que aix podria refredar les nostres tropes i hi perdrem les millors. Tirarem endavant, tan assenyadament com ser possible. (Traducci del francs);

La rbia dels oficials franco-espanyols era molt gran a causa de les dues derrotes seguides. Berwick fu cas oms de les peticions que li arribaren de tornar-ho a intentar. Berwick decid canviar d'estratgia i desgastar encara ms les defenses catalanes. Es plantej un setge llarg, com diu a la carta, en lloc de l'assalt rpid i contundent que planej i fracass.

Per la banda catalana les baixes foren importantssimes. S'havia rebutjat un segon intent d'assalt i la moral era alta, per les xifres eren preocupants. Ms endavant s'intentaria burlar el bloqueig terrestre per a introduir-hi tropes de l'interior del pas, provinents de les partides de Rafael Nebot i voluntaris; per result fracassat. Les baixes de la Batalla del Baluard de Santa Clara foren decisives en el resultat final del setge, el dia 11 de setembre de 1714.

Vegeu tamb.
 Guerra de Successi;
 Antoni de Villarroel;
 Rafael Casanova;
 Coronela;

Bibliografia.
Albert, Santiago: L'Onze de setembre Barcelona, 2006;
Bosch, Alfred: 1714. Barcelona, 2002;
Castellv, Francesc de: Narraciones histricas desde el ao 1700 hasta el ao 1725. Cpia a la Biblioteca de Catalunya.
Varis autors: Histria, poltica, societat i cultura dels Pasos Catalans Volum 5. Barcelona, 2005;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163847" title="Luci Corneli Cinna (pretor)" nonfiltered="1774" processed="1770" dbindex="66778">
Luci Corneli Cinna (Lucius Cornelius L. F. N. Cinna) fou fill de  Luci Corneli Cinna (Lucius Cornelius L. F. N. Cinna). 

De jove es va unir a Lpid per enderrocar la constituci de Sulla (78 aC) i desprs de la derrota i mort de Lpid a Sardenya es va unir a Perpenna i Sertori a Hispnia. El seu cunyat Juli Csar, casat amb la seva germana Cinilla, el va cridar de l'exili per com que el seu pare havia estat proscrit per Sulla, el jove Cinna no podia exercir magistratures curuls, fins que Csar, elegit dictador, va anullar la norma.

Fou elegit pretor el 44 aC. Ja en aquest temps estava a contra de Csar i va aprovar el seu assassinat per no es va unir als republicans; els seus enemics el van intentar assassinar per es van confondre i van matar a Gai Helvi Cinna, trib de la plebs i partidari de Csar, el dia del funeral del dictador. No consta que com a propretor exercs el govern sobre cap provncia. 

Es va casar amb una filla de Pompeu Magne.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163848" title="Cinna (questor)" nonfiltered="1775" processed="1771" dbindex="66779">
Cinna fou un magistrat rom, probablement germ de Luci Corneli Cinna i fill de Luci Corneli Cinna. Va servir com a questor sota Dolabella i es va oposar a Brut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163849" title="Gneu Corneli Cinna Magne" nonfiltered="1776" processed="1772" dbindex="66780">
Gneu Corneli Cinna Magne (Cneus Cornelius Cinna Magnus) fou fill de Luci Corneli Cinna i net de Pompeu Magne per part de mare. Fou seguidor de Marc Antoni, per Octavi August el va perdonar i finalment fou cnsol l'any 5.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163850" title="Gai Helvi Cinna" nonfiltered="1777" processed="1773" dbindex="66781">
Gai Helvi Cinna (Caius Helvius Cinna) fou un poeta rom, contemporani i amic de Catul. Era trib de la plebs quan el dia de l'enterrament de Csar, desprs que les masses atacaren les cases de Brut i Cassi de les que foren expulsats, es van trobar amb Gai Helvi Cinna i degut a la similitud del seu nom amb el del pretor Luci Corneli Cinna el van matar. La identitat entre el poeta i el trib presenta alguns dubtes i no est admesa per tothom.

La principal obra del poeta fou Smyrna. Altres possibles obres foren Propempticon Pollionis, i alguns poemes recollits a la Poemata i Epigrammata de Cinna.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163857" title="Campionat del Mn "A" d'hoquei patins mascul 2005" nonfiltered="1778" processed="1774" dbindex="66782">


El trenta set Campionat del Mn "A" d'hoquei patins mascul es disput a San Jos (Estats Units) del 6 al 13 de juliol de 2005. 

Els equips classificats en les tres darreres places van passar a disputar el Campionat del Mn "B" 2006, a Montevideo (Uruguai).

La selecci catalana havia guanyat una plaa per participar-hi, en proclamar-se campions del Mn B 2004, per la revocaci de la seva oficialitat com a membre provisional en una assemblea de la Federaci Internacional de Patinatge a Roma va provocar que Macau la substus.


Participants.



Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora d'Estats Units (zona horria: UTC-7), als Pasos Catalans sn 8 hores ms.
Llegenda.
En les taules segents:


Grup A.











Grup B.











Grup C.











Grup D.











Fase Final.



Del nov al setz lloc.









Quarts de final.









Del tretz al setz lloc.





Del nov al dotz lloc.





Del cinqu al vuit lloc.





Semifinals.





Quinz i setz lloc.



Tretz i catorz lloc.



Onz i dotz lloc.



Nov i des lloc.



Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163858" title="Joan Cinnamos" nonfiltered="1779" processed="1775" dbindex="66783">
Joan Cinnamos o Cinnamos o Joannes Cinnamus o Cinamus  en grec Knamos,                 , o  ?     ), tambe esmentat com Sinnamus (        ), fou un dels ms destacats historiadors bizantins i el principal de la seva poca a Europa.

Va viure al segle XII i fou notari de l'emperador Manel I Comn (1143-1180). Va escriure la histria de l'emperador Manel i del seu pare Joan II Comn Calo Joannes, dividida en sis llibres complerts i un inacabat,  amb un llarg ttol:                                                                                        ,                                         ?                                                                                                           . Acaba al setge de Konya o Iconium per Manel el 1176, i la resta fou perdut o eliminat ja que Cinamos era viu el 1180.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163859" title="Citeri Sidoni" nonfiltered="1780" processed="1776" dbindex="66784">
Citeri Sidoni fou un poeta rom autor d'un epigrama. Sembla que fou mestre a Bordeus i amic d'Ausoni que diu que va nixer a Siracusa, i li prodiga alabances. Es va casar amb una rica dama de Bordeus i va morir sense fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163860" title="Cipi" nonfiltered="1781" processed="1777" dbindex="66785">
Cipi (Cipius, Kpios) fou un personatge grec anomenat Pararenchon (), que va donar origen al proverbi "non omnibus dormio". Allegava que dormia per aix facilitar els adulteris de la seva dona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163861" title="Genuci Cippe" nonfiltered="1782" processed="1778" dbindex="66786">
Genuci Cippe (Genucius Cippus o Cipus) fou un pretor rom al que va passar un fet extraordinari segons va dir: estava a punt d'entrar a la ciutat quan li van comenar a crixer uns corns, i els ausrispices van dir que si entrava a la ciutat seria rei. Per evitar aix es va imposar un exili voluntari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163862" title="Circe" nonfiltered="1783" processed="1779" dbindex="66787">
Circe (Krke,      ) fou una bruixa mtica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla d'Hlios i de  Perse, i germana d'Aetes.

Vivia a l'illa d'Eea (Aeaea) i quan Odisseu hi va arribar, Circe, que havia convertit els seus companys en porcs, es va sentir atreta per l'heroi, al qual va convncer de restar un any a l'illa, i quan en va voler sortir, el va comminar a esperar per anar a l'inframn per consultar Tirsies. De retorn, el va advertir dels perills que encara l'esperaven i se'n va acomiadar.

Segons Hesode, va tenir dos fills amb Odisseu: Agri i Cassfone.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163863" title="Cpsia" nonfiltered="1784" processed="1780" dbindex="66788">
Cpsia fou una gens romana plebea originaria d'Anagnia, ciutat dels hrnics. Segons una antiga tradici, Cispi Leu (Cispius Laevus) d'Anagnia va anar a Roma a protegir a la ciutat mentre Tulli Hostili estava ocupat al setge de Ves, i les seves forces van ocupar un dels dos turons de l'Esquilini que es va dir tur Cispi o Cispius mons. Cap persona notable s'esmenta abans del final de la repblica. El seu cognom fou Laevus.

Personatges destacats de la famlia foren:
Marc Cispi, trib de la plebs el 57 aC ;
Luci Cispi, oficial de Juli Csar a la guerra a l'frica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163864" title="Marc Cispi" nonfiltered="1785" processed="1781" dbindex="66789">
Marc Cispi (Marcus Cispius) fou trib de la plebs el 57 aC, quan Cicer fou cridat del seu desterrament. Fou partidari de Cicer junt amb el seu pare i el seu germ. Aquest suport familiar a Cicer els va arribar a posar la vida en perill. Cispi fou acusat ms tard de suborn (ambitius) i Cicer el va defensar per fou condemnat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163866" title="Luci Cispi" nonfiltered="1786" processed="1782" dbindex="66790">
Luci Cispi fou un dels oficial de Juli Csar a la guerra a l'frica. Va dirigir una part de la flota. Segurament es el mateix oficial esmentat per Planc (Plancus) en una carta a Cicer. Un deutor de Cicer s esmentat amb el nom de Cispi, per des desconeix si es la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163867" title="Cispi" nonfiltered="1787" processed="1783" dbindex="66791">


Onomstica:

Marc Cispi, trib de la plebs el 57 aC ;

Luci Cispi, oficial de Juli Csar a la guerra a l'frica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163868" title="Cssides" nonfiltered="1788" processed="1784" dbindex="66792">
Cssides (Cissidas, Kissdas,         ) fou un siracus que va dirigir el cos d'auxiliars que Dionisi el vell de Siracusa va enviar (per segona vegada) en ajuda d'Esparta el 367 aC. Va ajudar a Arquidam III en el atac a Caries (Caryae) i en l'expedici a Arcdia; aquesta campanya la va deixar a mitges perqu el perode que Dionisi havia fixat ja s'havia acabat. Quan tornava a Lacnia fou interceptat per un exrcit messeni i va haver de demanar ajut a Arquidam; aquest el va auxiliar i els dos exercits van canviar la ruta per evitar als messenis per foren atacats per les forces combinades de arcadis i argius i es va lliurar la batalla de Melea, amb victria espartana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163871" title="Alessandro Potenza" nonfiltered="1789" processed="1785" dbindex="66793">
Alessandro Potenza (nascut el 8 de mar de 1984 a San Severo) s un futbolista itali que juga de defensa central al Genoa CFC.

Equips.
2002-2003: Internazionale;
2003-2004: Ancona i Parma  cedit per l'Inter;
2004-2005: Parma i Chievo cedit per l'Inter;
2005-2006: Mallorca cedit per l'Inter;
2006-2008: Fiorentina;
2008-: Genoa CFC;

Palmars.
Campionat d'Europa de Futbol sub-19 de la UEFA 2003;
Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2004;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163873" title="God of War" nonfiltered="1790" processed="1786" dbindex="66794">

God of War s un videojoc per a la consola Play Station 2 llanat al mercat el 22 de maig de 2005. Un joc d'acci-aventura lleugerament basat en la mitologia grega, God of War va ser desenvolupat per la divisi de Santa Monica de Sony Computer Entertainment.

God of War s la primera part de la trilogia del mateix nom publicada per Sony per a la consola PlayStation 2. Kratos neix en Esparta, una provncia grega caracteritzada per ser bressol dels millors guerrers de l'Imperi. Des de molt petit denota gran fora, resistncia i tenacitat, a diferncia del seu germ menor, el qual s rebutjat pels militars i manat a l'exili. Kratos s reclutat i separat de la seva mare i germ, el qual, mentre Kratos s introdut en l'art de la guerra, mor, descendeix al regne de Hades i es converteix en una espcie de dimoni del com no se sap fins a la data. Amb gran mestratge, entrenament, disciplina i constncia, Kratos va escalant rangs en la milcia espartana, fins a arribar al grau de general amb milers de falanges, hoplitas i guerrers al seu comandament. Un desprs d'un altre, els pobles brbars queien davant els seus esplndides tcniques i arts de la guerra, per com tot mortal, enfrontaria la seva destinaci. Molt al nord del que llavors era la zona germana, Kratos enfronta a un nombre inimaginable de brbars nrdics, que superava en creixes al seu exrcit. Els seus subordinats van ser caient un a un, i pesar que Kratos va barallar com mai, va ser superat i acorralat. Com un ltim intent de salvar el seu honor i la seva vida, el esparta en un ultim i desesperat intent de sobreviure, convoca a Ares, el du de la guerra, al com li va prometre ser la seva mes fidel i lleial serf, en canvi de salvar la seva vida i la seva exercito de l'amenaa barbara. En aquest instant, el cel es va obrir, la terra va tremolar i l'aire es va assecar: el mismssim Du de la Guerra, Ares, amb els seus cabells de foc i la seva armadura fulgurosa, baix de l'Olimp a acceptar el tracte. En un parpelleig el poders du es va desfer dels enemics del seu invocador, estripant-los, bullint-los la sang, esquinant-los la pell, explotan-li el cap. Finalment, Ares deixa el cop de grcia a Kratos, dotant-li de les "Espases del Caos", una parell de sabres units a unes cadenes, la qual cosa permet al jugador una varietat de combos increbles. Aquestes armes queden adherides als braos de Kratos, com una espcie d'empelts, aquest seria el primer preu que el esparta hauria de pagar. Com si fossin una extremitat ms del seu cos, les "Espases del Caos" obexen cada ordre i moviment del cos de Kratos, pel que amb un lleuger moviment, aquest destrossa el cap del cap dels brbars, sortint victoris una vegada ms...per a un alt cost. A partir d'ara viuria, mataria per i per al Du de la guerra. Amb la seva nova fora i poder Kratos es converteix en un ens assedegat de guerra, de sang, tant que fins i tot la seva esposa es pregunta quant ser suficient. Una nit Kratos i el seu exrcit tenen l'objectiu d'aniquilar un llogaret ms sota les ordenis del du de la guerra Llauris. L'oracle del llogaret, una anciana amb la visi del futur de Kratos, li aconsella que no entre al temple dedicat a ella perqu aqu trobs la seva destinaci, Kratos no obex i en entrar comena una nova matana encegat per Ares i pels vapors del temple, quan acaba la seva tasca descobreix amb gran frustraci que les seves ltimes vctimes mortals no eren altres que la seva esposa i filla portades fins a aqu pel poder de Ares. Ares mentrestant li diu a Kratos que sense aquestes distraccions pel mig es convertiria en el guerrer perfecte, Kratos no estava preparat per a aix i els malsons del seu passat i el turment d'haver matat a la seva famlia ho persegueixen durant llargs deu anys en els quals segueix sent lleial als dus que li encomanaven tasca desprs de tasca amb la promesa del perd dels seus pecats. A ms, perqu mai oblids el seu passat, l'anciana oracle va fer que les cendres dels seus ssers benvolguts es peguessin a la pell de Kratos, donant-li un color blanc pllid que va fer que Kratos es guanys el nom de: "El fantasma de Esparta". Desesperat, Kratos es comunica amb Atenea i li reclama l'oblit dels dus a la seva petici d'esborrar de la seva ment aquests malsons. Atenea li diu llavors que perqu els seus pecats puguin ser perdonats necessita complir una ltima tasca, derrotar el poders du de la guerra, Ares, el qual en aquest moment es troba destruint la ciutat d'Atenes i que per a aix necessita recuperar l'arma que li donaria l'ltim poder, el poder d'un du per a derrotar a Ares, l'arma en qesti s la caixa de Pandora amagada del mn mortal en el temple de Pandora que descansa sobri l'esquena de l'ltim dels grans titans, Cronos. Kratos s'embarca en una aventura plena de perills, sirenes, minotauros i ssers portats des de l'infern a ms dels mltiples trencaclosques que ha d'armar amb la finalitat de trobar i usar per fi la caixa de Pandora. AL trobar-la, Ares s'adna de l'xit de Kratos i abans que aquest pugui usar el poder de la caixa ho assassina. Per Kratos no aquesta amatent a acceptar aquesta destinaci i torna, literalment, del mateix infern per a plantar cara a Ares d'una vegada per sempre. En la confrontaci final Kratos resulta airs i reclama als dus el seu premi, l'oblit de totes els seus malsons, per els dus, com l'hi digus Atenea, no obliden i tampoc ho faria el perqu recordant les seves paraules Atenea li va prometre el perd dels seus pecats ms no que els oblidaria. Kratos, trist i abatut decideix que no vol seguir vivint i es dirigeix a la muntanya mes alta en tota Grcia per a llenar-se al buit i acabar amb la seva agonia. Una vegada ms, els dus tenien altres plans per a Kratos mentre obstaculitza en les gelades aiges del mar desprs d'haver-se llenat, es descobreix surant en l'aire de retorn al cim de la muntanya, una vegada aqu es troba amb Atenea, la qual li diu que els dus no poden permetre que alg que els ha servit amb tanta obstinaci acabi aix amb la seva vida i li diu per a la seva sorpresa que hi ha un lloc lliure entre els dus, ats que el du de la guerra no existeix ms, i li oferix a Kratos que ho prengui. s aix com desprs de totes les seves aventures, tristeses i desenganys l'una vegada guerrer mortal, Kratos, es converteix en el du de la guerra, en les seves mans estarien les futures guerres del mn, actuals i futures i veuria des del seu tron en l'Olimpi als pobles tremolar sota els seus peus. 

 Altres jocs relacionats amb God of War .

 God of War 2 - Play Station 2;
 God of War: Chains of the Olympus - Play Station Portable;
 God of War 3 - Play Station 3;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163876" title="Civilis" nonfiltered="1791" processed="1787" dbindex="66795">
Claudi Civilis o ms correctament Gai Juli Civilis fou el lder dels bataus en la seva revolta contra Roma l'any 69. Els bataus eren un poble germnic separat dels cats i establert a les illes que formaven les boques del Rin i el Mosa i foren aliats romans.

La revolta es va gestar quan van esclatar les guerres civils. Juli Paule i Claudi Civilis eren germans de la casa reial dels bataus per sota un fals crrec de traci el llegat de Ner, Fonteu Capit, va executar a Juli Paule el 67 o 68 i va enviar a Civilis a Roma carregat de cadenes. Aviat fou alliberat per Galba i fou nomenat prefecte d'una cohort, per al ser proclamat Vitelli va esdevenir sospits i l'exrcit va demanar que fos castigat. 

Es va escapar i va comenar a preparar la seva venjana. Les legions germniques havien deixat les provncies de Germnia Inferior i Germnia Superior per anar a Itlia en suport de Vitelli, i Antoni Prim i Hordeoni Flac, partidaris  de Vespasi havien planejat una revolta a les Germnies per impedir la sortida d'aquestes tropes o forar el seu retorn i li van encarregar la feina a Civilis que es presentava com partidari de Vespasi. Al projecte va ajudar un decret de Vitelli que mobilitzava als bataus per l'exrcit, i la forma brutal amb que el decret fou acomplert. Instigats per Civilis, els bataus van rebutjar els reclutaments i d'acord a una antiga costum germnica, Civilis va convocar a una gran assemblea nocturna a una cova sagrada i va aconseguir el suport dels caps bataus per la revolta. Es van unir tamb a la revolta els canninefats, un altre trib germnica de la mateixa zona, dirigits per Brinno, que per la seva banda va obtenir el suport dels frisis de l'altra costat del Rin.

El quarters de hivern dels roman foren atacats i es van haver de retirar de les seves fortaleses al pas batau. Civilis, tericament encara aliat rom, va fingir que reprimia la revolta amb una cohort posada al seu servei i que la resta dels soldats romans havien de romandre tranquils als seus quarters. Desprs d'aix Civilis es va posar obertament al costat del rebels i al capdavant del canninefats, frisis i bataus, es va enfrontar als romans a la vora del Rin; en mig de la batalla una cohort formada per tungris va desertar cap al costat de Civilis i va decidir la batalla; la flota, molts dels tripulants de la qual eren bataus, fou controlada per aquestos i portada al costat germnic de la frontera.

Civilis va enviar missatgers a la Gllia i Germania per urgir a la revolta. Hordeoni Flac, governador de Germnia, que inicialment havia ajudat a Civilis en la revolta, va ordenar al seu llegat Mummi Luperc, d'anar contra els revoltats. Civilis li va presentar batalla. Les forces bataves de Luperc van desertar i les no bataves van fugir, i els legionaris es van haver de refugiar a Vetera Castra, principal fortalesa al Rin. Mentre algunes legions de veterans formades per bataus i canninefats, que havien marxat a Itlia per ordre de Vitelli, es van amotinar i van tornar a Germnia per unir-se a Civilis. En el seu cam van derrotar a les forces de Herenni Gal, comandant de les forces amb seu a Bonn. Aix Civilis controlava ara un verdader exrcit. Per cobrir-se polticament va declarar la seva lleialtat a Vespasi i va demanar a les legions de Vetera Castra que reconeguessin a aquest com emperador, per no va tenir xit ja que aquestes legions eren adictes a Vitelli.

Als bataus es van unir els brcters i els tucters mentre Mummi Luperc i Numisi Ruf reforaven les fortificacions de Vetera Castra, i foren assetjats per Civilis amb forces de terra i la flota. Hordeoni Flac va demorar les operacions perqu afavoria a Vespasi i finalment fou deposat pels soldats i el comandament va passar a Dilli Vcula. Les forces tribals de tot Germnia no paraven d'anar al camp de Civilis i va atacar a les forces de gals a l'oest del Mosa i mes lluny com els menapis, per forar el seu aixecament contra Roma, especialment els trevirs i el ubis; aquestos darrers es van mantenir fermament lleials a Roma i van patir destruccions. Vetera Castra, assetjada, fou atacada per l'atac fou rebutjat. Aix es va arribar cap als final de l'any 69, una mica abans de la batalla de Cremona que va decidir la victria de Vespasi sobre Vitelli. 

Quan es va conixer la victria de Vespasi, Alb Mont fou enviat a Civilis per comminar-lo a posar fi a la revolta ja que el seu afavorit havia triomfat. Per Civilis es va negar i poc desprs va enviar a Juli Mxim i Claudi Vctor (aquest era el seu nebot, fill de la seva germana) contra les legions de Vcula, que van atacar per sorpresa el campament de Vcula a Asciburgium que noms es va salvar per l'arribada d'un ajut inesperat, que finalment van posar en fuita als atacants que no foren perseguits. Civilis va presentar als assetjats de Castra Vetera aquest fet com una victria, per un presoner va revelar la veritat i la fortalesa no es va rendir. Vcula va marxar llavors per aixecar el setge i va derrotar a les forces de Civilis, per altra cop no foren perseguits i no es va culminar la victria. 

Aviat els romans es van haver de retirar de Gelduba i Novesium per manca de provisions, i Civilis va ocupar Gelduba i va tornar a atacar Vetera Castra i les dissensions entre Vcula i Hordeoni Flac van permetre una victria del cap rebel. Per poc desprs Vcula va reorganitzar les seves forces i va ocupar  Magontiacum que estava en mans de Civilis.

Al gener del 70 aC es va saber de la mort de Vitelli que era el preferit de les forces romanes a les provncies de Germnia, i va provocar tamb falles de fidelitat a l'imperi dels gals; van circular rumors de qu a Msia i Pannnia les tropes romanes estaven essent atacades per dacis i srmates, i es va informar del incendi del Capitoli a Roma.

Clssic i Juli Tutor es van unir a Civilis i van derrotar a Vcula i desprs d'aix, en la impossibilitat de sostenir-se, Vetera Castra es va rendir per els legionaris al sortir foren morts pels soldats germnics de Civilis potser amb coneixement d'aquest. 

Civilis i Clssic van destruir els quarters de hivern romans excepte els de Magontiacum i Vindonissa. Els germnics demanaven la destrucci de Colonia Agrippinensis, per finalment no es va produir perqu a la ciutat havia estat amagat el fill de Civilis des del el comenament del conflicte i el noi havia estat protegit, i Civilis va voler agrair aquest fet. Va derrotar alguns tribus hostils i es va enfrontar a un vell enemic, Claudi Labe, al front d'irregulars betasis (betasii), tungris i nervis, al que va derrotar i va aconseguir que els tungris i altres tribu es passessin al seu costat; en canvi pocs pobles gals es van revoltar i noms els trevirs i el lingons es van unir a Civilis.

A Roma, Licini Muci va decidir enviar un exrcit poders al Rin i posar fi a la revolta. En va encarregar el comandament a Quint Petili Cerealis i Anni Gal. En aquest moment Civilis lluitava encara amb Labe que dirigia grups de gals belgues; Clssic gaudia del seu nou poder i Juli Tutor, que havia de vigilar els passos dels Alps cap a l'alt Rin, no va fer la seva feina. Cerealis no va tardar en presentar-se al pas dels trevirs i ocupar la seva capital Augusta Treverorum. Era all quan va rebre una carta de Civilis i Clssic que l'informava de la mort de Vespasi i li oferia l'imperi. 

Civilis esperava reforos de l'altra costat del Rin per Clssic i Juli Tutor volien la batalla decisiva, que es va lliurar al Mosella, en la que els romans van obtenir una victria completa. Colonia Agrippinensis fou ocupada pel guanyador. Els rebels encara conservaven fora poder i van destruir part de la flota romana i van derrotar a un cos de nervis que s'havien sotms al llegat rom Fabi Prisc i havien atacat als seus antics aliats.

Mentre van arribar els reforos de la Germnia brbara i Civilis es va establir a Vetera Castra contra la que va marxar Cerealis. La batalla decisiva fou una victria romana mercs a la traci dels bataus, per com que els romans no tenien flota els rebels es van poder escapar creuant el Rin; al altre costat es van unir a Civilis els chauci, i unit a Clssic i Tutor va ferun darrer esfor per mantenir el control de les illes dels bataus, per encara que inicialment victoris, aviat fou derrotat per Cerealis que el va obligar a fugir a l'altra costat del Rin.

Cerealis va enviar emissaris per oferir la pau als bataus i el perd a Civilis, que es va haver de rendir i acceptar la oferta. Es va entrevistar amb Cerealis a un pont del riu. La historia de Tcit s'acaba just en aquest moment i la sort final de Civilis es desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163877" title="Albaida del Aljarafe" nonfiltered="1792" processed="1788" dbindex="66796">

Albaida del Aljarafe s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 2500 habitants. La seva extensi superficial s de 11 km i t una densitat de 202 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 25 N, 6 10' O. Es troba situada a una altitud de 162 metres i a 20 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163879" title="Alcal de Guadara" nonfiltered="1793" processed="1789" dbindex="66797">

Alcal de Guadara s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 64.990 habitants. La seva extensi superficial s de 287 km i t una densitat de 226,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 20' N, 5 51' O. Es troba situada a una altitud de 46 metres i a 16 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163881" title="Alcal del Ro" nonfiltered="1794" processed="1790" dbindex="66798">

Alcal del Ro s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 9.317 habitants. La seva extensi superficial s de 83 km i t una densitat de 112,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 31' N, 5 58' O. Es troba situada a una altitud de 30 metres i a 13 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163885" title="Alcolea del Ro" nonfiltered="1795" processed="1791" dbindex="66799">

Alcolea del Ro s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 3.331 habitants. La seva extensi superficial s de 50 km i t una densitat de 66,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 37' N, 5 40' O. Es troba situada a una altitud de 321 metres i a 53 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163887" title="Ddia Clara" nonfiltered="1796" processed="1792" dbindex="66800">
Ddia Clara fou filla de l'emperador Didi Juli i de Mnlia Escantilla. Es va casar amb Corneli Repent que fou nomenat prefecte de la ciutat (Prafecetis urbis) en lloc de Flavi Sulpici. Va rebre el ttol d'augusta quan el seu pare fou proclamat emperador per en fou privada a la seva mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163888" title="La Algaba" nonfiltered="1797" processed="1793" dbindex="66801">

La Algaba s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya.La seva extensi superficial s de 18 km i t una densitat de 756,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 27' N, 6 00' O. Es troba situada a 7 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163890" title="Algmitas" nonfiltered="1798" processed="1794" dbindex="66802">

Algmitas s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 1.337 habitants. La seva extensi superficial s de 21 km i t una densitat de 63,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 01' N, 5 09' O. Es troba situada a una altitud de 447 metres i a 110 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .



 Enllaos externs .
 Algmitas - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
 Informaci d'Algmitas;
 Portal d'Algmitas;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163891" title="Almadn de la Plata" nonfiltered="1799" processed="1795" dbindex="66803">

Almadn de la Plata s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 1.696 habitants. La seva extensi superficial s de 256 km i t una densitat de 6,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 52' N, 6 04' O. Es troba situada a una altitud de 450 metres i a 69 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.



 Enllaos externs .
http://www.almadendelaplata.net;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163892" title="Almensilla" nonfiltered="1800" processed="1796" dbindex="66804">

Almensilla s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 4.534 habitants. La seva extensi superficial s de 14 km i t una densitat de 323,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 18' N, 6 06' O. Es troba situada a una altitud de 45 metres i a 15 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla. Limita amb  Mairena del Aljarafe, Palomares del Rio, Coria i Bollullos de la Mitacin.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163893" title="Aznalczar" nonfiltered="1801" processed="1797" dbindex="66805">

Aznalczar s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 3.692 habitants. La seva extensi superficial s de 450 km i t una densitat de 8,2 hab/km.  Es troba situada a una altitud de 66 metres i a 25 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163894" title="Clar" nonfiltered="1802" processed="1798" dbindex="66806">


Clar, amb llum, oposat a fosc, evident, cap despert;
Clar i catal, dita catalana equivalent a dir les coses sense embuts i pel seu nom;

Geografia:

Comtat irlands, Vegeu  An Clr;

Onomstica:

Clar, cognom de famlia romana ;

Gai Sptic Clar, ntim amic de Plini el jove;

Marc Eruci Clar, general u cnsol rom;

Sext Eruci Clar, cnsol roma;

Gai Eruci Clar, cnsol rom ;

Juli Eruci Clar, cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163897" title="Aznalcllar" nonfiltered="1803" processed="1799" dbindex="66807">

Aznalcllar s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 6.094 habitants. La seva extensi superficial s de 199 km i t una densitat de 30,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 31' N, 6 16' O. Es troba situada a una altitud de 155 metres i a 36 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.


 Demografia .



 Poltica .



Enllaos externs.

Ajuntament d'Aznalcllar;
Pgina Web Cultural d'Aznalcllar;
Pgina Web del primer Diccionari Aznalcoller an Internet;
Pgina Web Oficial del teatre "La Zawiya" d'Aznalcllar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163898" title="Clar (cognom)" nonfiltered="1804" processed="1800" dbindex="66808">
Clar  (Clarus) fou un cognom de famlia romana que no apareix fins en temps de l'Imperi, al segle II.

Membres destacats de la famlia foren:

Gai Sptic Clar, ntim amic de Plini el jove;

Marc Eruci Clar, general u cnsol rom;

Sext Eruci Clar, cnsol roma;

Gai Eruci Clar, cnsol rom ;

Juli Eruci Clar, cnsol rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163899" title="Badolatosa" nonfiltered="1805" processed="1801" dbindex="66809">

Badolatosa s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 3.198 habitants. La seva extensi superficial s de 48 km i t una densitat de 66,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 18' N, 4 40' O. Es troba situada a una altitud de 236 metres i a 130 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.



Enllaos externs.
Badolatosa - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Informaci de Badolatosa;
Centre Guadalinfo de Badolatosa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163900" title="Gai Sptic Clar" nonfiltered="1806" processed="1802" dbindex="66810">
Gai Sptic Clar (Caius Septicus Clarus) fou un ntim amic de Plini el jove, que li va dedicar les seves epstoles, i el descriu com  "quo nihil verius, nihil simplicius, nihil candidius, nihil fidelius novit". 

Fou prefecte del pretori en  el regnat d'Adri per destitut aviat per causar sospites a l'emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163901" title="Benacazn" nonfiltered="1807" processed="1803" dbindex="66811">

Benacazn s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 5.754 habitants. La seva extensi superficial s de 32 km i t una densitat de 179,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 21' N, 6 11' O. Es troba situada a una altitud de 120 metres i a 23 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.



Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163902" title="Marc Eruci Clar" nonfiltered="1808" processed="1804" dbindex="66812">
Marc Eruci Clar (Marcus Erucius Clarus) fou germ de Gai Sptic Clar, descrit per Plini el jove com un home ntegre i d'honor. Probablement es la mateixa persona anomenada noms com Eurici Clar que va conquerir Selucia del Tigris juntament amb Tiberi Juli Alexandre, l'any 115, i el mateix M. Erucius Clarus que fou cnsol sufecte el 117 junt amb Tiberi Juli Alexandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163903" title="Bollullos de la Mitacin" nonfiltered="1809" processed="1805" dbindex="66813">

Bollullos de la Mitacin s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 7.084 habitants. La seva extensi superficial s de 63 km i t una densitat de 112,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 20' N, 6 08' O. Es troba situada a una altitud de 86 metres i a 17 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163904" title="Sext Eruci Clar" nonfiltered="1810" processed="1806" dbindex="66814">
Sext Eruci Clar (Sextus Erucius Clarus) fou fill de Marc Eruci Clar (Marcus Erucius Clarus) i fou tamb amic de Plini el jove. Traj el va introduir al senat i desprs li va assegurar ser questor, i li va donar cartes de recomanaci per ser trib. Fou prefecte de la ciutat i dos vegades cnsol, la primera en data desconeguda per la segona fou el 146 junt amb Gneu Claudi Sever.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163905" title="Bormujos" nonfiltered="1811" processed="1807" dbindex="66815">

Bormujos s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 15.741 habitants. La seva extensi superficial s de 12 km i t una densitat de 1215,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 22' N, 6 04' O. Es troba situada a una altitud de 98 metres i a 8 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163906" title="Gai Eruci Clar" nonfiltered="1812" processed="1808" dbindex="66816">
Gai Eruci Clar (Caius Erucius Clarus) fou cnsol rom el 170 juntament amb Marc Corneli Cetege II (Marcus Cornelius Cethegus) segons els Fasti. Probablement fou fill de Sext Eruci Clar (Sextus Erucius Clarus) i va ser prefectum vigilum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163907" title="Brenes" nonfiltered="1813" processed="1809" dbindex="66817">

Brenes s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 11.412 habitants. La seva extensi superficial s de 22 km i t una densitat de 518,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 33' N, 5 52' O. Es troba situada a una altitud de 18 metres i a 22 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.




Enllaos externs.
Web oficial de l'Ajuntament de Brenes ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163908" title="Juli Eruci Clar" nonfiltered="1814" processed="1810" dbindex="66818">
Juli Eruci Clar (Julius Erucius Clarus) fou probablement fill de Gai Eruci Clar (Caius Erucius Clarus).

Fou cnsol el 193 junt amb Quint Sosi Falc. L'emperador Cmmode havia determinat l'assassinat dels dos cnsols al entrar en el crrec el 1 de gener del 193 per ell mateix fou assassinat un dia abans.

Desprs de la mort de Pescenni Nger, Septimi Sever va acusar a Clar de posar falsos testimonis contra persones que deia eren partidries de Nger. Clar, que sembla que era persona honrada, es va negar a defensar-se d'aquestes acusacions i fou executat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163911" title="Burguillos" nonfiltered="1815" processed="1811" dbindex="66819">

Burguillos s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 4.142 habitants. La seva extensi superficial s de 42 km i t una densitat de 98,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 35' N, 5 58' O. Es troba situada a una altitud de 80 metres i a 23 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.



 Poltica .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163914" title="Las Cabezas de San Juan" nonfiltered="1816" processed="1812" dbindex="66820">

Las Cabezas de San Juan s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 16.055 habitants. La seva extensi superficial s de 230 km i t una densitat de 69,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 59' N, 5 56' O. Es troba situada a una altitud de 76 metres i a 64 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163915" title="Camas" nonfiltered="1817" processed="1813" dbindex="66821">

Camas s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 25.768 habitants. La seva extensi superficial s de 12 km i t una densitat de 2.147,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 24' N, 6 02' O. Es troba situada a una altitud de 13 metres i a 4 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla. Limita amb els municipis de  Santiponce, Valencina de la Concepcin, Castilleja de Guzmn, Castilleja de la Cuesta, Tomares i Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163916" title="La Campana" nonfiltered="1818" processed="1814" dbindex="66822">

La Campana s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 5.236 habitants. La seva extensi superficial s de 125 km i t una densitat de 41,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 34' N, 5 25' O. Es troba situada a una altitud de 134 metres i a 56 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163918" title="Cantillana" nonfiltered="1819" processed="1815" dbindex="66823">

Cantillana s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 9.411 habitants. La seva extensi superficial s de 107 km i t una densitat de 88,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 36' N, 5 49' O. Es troba situada a una altitud de 32 metres i a 29 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163919" title="Juli Clssic" nonfiltered="1820" processed="1816" dbindex="66824">
Juli Clssic (Julius Classicus) fou un oficial rom descendent d'una famlia de sang reial dels trevirs, prefecte d'un cos (ala) auxiliar gal de l'exrcit rom del Rin. 

Desprs de la mort de Vitelli (69 aC) es va unir a la revolta de Civilis al front d'una part dels trevirs que fins llavors havien restat lleials als romans. No hi va haver per signes d'oberta rebelli fins a la mort d' Hordeoni Flac. Junt amb ells conspirava Juli Tutor, un trevir, i Juli Sab, del poble dels lingons i en una reuni a Colonia Agrippinensis van decidir fer una emboscada a les forces romanes als passos dels Alps. 

Dilli Vcula, el comandant rom, es va assabentar del complot per no tenia prou forces per avortar-lo, i encara va haver de abandonar Colnia per anar contra Civilis a Castra Vetera. La revolta en aquell moment dels auxiliars gals, va obligar a Vcula a retirar-se a Novesium; Clssic i els seus companys van convncer a part de les tropes de Vcula, d'amotinar-se i en els disturbis que van seguir, un desertor rom de nom Emili Llong, fou enviat al camp de Vcula, i el va matar.

Llavors Clssic va entrar al camp i es va posar les insgnies d'emperador rom i va obligar als soldats a fer el jurament a l'emperador dels gals (pro imperio Galliarum). El comandament es va repartir entre Clssic i Tutor. Els soldats romans van convncer als seus companys assetjats a Castra Vetera de rendir-se i fer el mateix jurament.

Va lluitar amb Civilis fins al final (70 aC) i la seva sort es desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163920" title="Carrin de los Cspedes" nonfiltered="1821" processed="1817" dbindex="66825">

Carrin de los Cspedes s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 2.274 habitants. La seva extensi superficial s de 6 km i t una densitat de 379,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 22' N, 6 19' O. Es troba situada a una altitud de 88 metres i a 36 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .






 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163926" title="Cludia" nonfiltered="1822" processed="1818" dbindex="66826">


Onomstica:

Gens Cludia, famlia patrcia i plebea romana;
Cludia, nom de cinc de les germanes d'Appi Claudi, censor el 312 aC;
Cludia (filla d'Appi Claudi Cec);
Cludia Quinta, germana d'Appi Claudi Pulcre i neta d'Appi Claudi Cec. ;
 Cludia o Cldia germana gran de Publi Clodi Pulcre, l'enemic de Cicer, casada amb Quint Marci Rex (dcada del 70 aC).
 Cludia o Cldia Quadrantaria germana segona de les tres de Publi Clodi Pulcre. ;
 Cludia o Cldia, germana petita  de Publi Clodi Pulcre. ;
Cludia fou filla d'Appi Claudi Pulcre (cnsol 212 aC). Es va casar amb Pacuvi Calavi de Cpua.
Cludia fou filla d'Appi Claudi Pulcre (cnsol 185 aC). Fou verge vestal. ;
Cludia fou filla d'Appi Claudi Pulcre (cnsol 143 aC), i es va casar amb Tiberi Grac;
 Cludia o Cldia filla d'Appi Claudi Pulcre (cnsol 38 aC) casada amb Marc Brut que se'n va separar el 45 aC;
Cludia fou filla d'Appi Claudi Pulcre es va casar amb Marci Filip. ;
 Cludia o Cldia filla d'Appi Claudi Pulcre (cnsol 54 aC) casada amb Gneu Pompeu, el fill gran de Pompeu Magne;
 Cldia, filla de Publi Clodi i promesa d'Octavi (August);
 Cludia Pulcra, dama romana ;
 Jnia Claudilla, esposa de Calgula. ;
 Cludia fou filla de l'emperador Claudi (I), que la va tenir amb la seva dona Plucia Urgulanilla;
 Cludia fou una filla illegtima de la dona l'emperador Claudi (I), Plucia Urgulanilla, nascuda del seu llibert Boter. ;
 Cludia Augusta fou filla de l'emperador Ner (Claudi Tiberi Ner) i la seva dona Poppea Sabina. Va morir jove.
 Cludia, via de Constant el gran.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163929" title="Gens Cludia" nonfiltered="1823" processed="1819" dbindex="66827">
Gens Cludia fou una famlia patrcia i plebea romana. Els Claudis patricis  foren d'origen sab i van arribar a Roma el 504 aC i foren acceptats  entre els patricis. Van utilitzar els cognoms Cec (Caecus) Caudex, Cent (Centho), Cras (Crassus), Pulcre (Pulcher), Regillense (Regillensis), Sab (Sabinus) i Ner (Nero), cognoms que no van determinar famlies.

El nom Luci era evitat a la famlia Cludia degut a que dos membres amb aquest nom van causar deshonor a la famlia, un per robatori i un per assassinat. Cap patrici dels Claudis va adoptar mai un membre d'un altra gens fins que l'emperador Claudi ho va fer amb Luci Domici Aenobarb (Ner).

La branca plebea van portar els cognoms Asellus (Asel), Canina, Centumal, Cicer, Flamen, Regillense i Marcel, essent el darrer el ms fams. 

Genealogia:

Appi Claudi Sab Regillense I, cnsol 495 aC ;
Appi Claudi Sab Regillense II, cnsol el 471 aC;
Appi Claudi Cras Regillense Sab, decemvir el 451 aC i 450 aC;
Appi Claudi Cras I, trib consolar 424 aC;
Appi Claudi Cras II, trib consolar 403 aC;
Gai Claudi Cras, dictador 337 aC;
Appi Claudi Cec,  consul 307 aC i 296 aC ;
Appi Claudi Cras, cnsol 268 aC;
Publi Claudi Pulcre I, cnsol 249 aC ;
Appi Claudi Pulcre (cnsol 212 aC);
Cludia, esposa de Pacuvi Calavi de Cpua;
Appi Claudi Pulcre (cnsol 185 aC);
Appi Claudi Pulcre (cnsol 143 aC), casat amb Antstia;
Appi Claudi Pulcre;
Appi Claudi Pulcre, pretor el 89 aC;
Appi Claudi Pulcre (cnsol 54 aC);
Cludia, esposa de Gneu Pompeu;
Cludia, esposa de Marc Brut;
Gai Claudi Pulcre, pretor 56 aC;
Appi Claudi Pulcre, possible cnsol 38 aC ;
Appi Claudi Pulcre (germ), cnsol alternatiu del 38 aC;
Publi Clodi Pulcre, trib de la plebs el 58 aC i enemic de Cicer;
Publi Clodi;
Cldia, esposa de Octavi (August);
Cludia o Cldia, casada amb Quint Marci Rex;
Cludia o Cldia Quadrantaria, casada amb Quint Metel Celer;
Cludia o Cldia, casada amb Luci Luculle;
Gai Claudi Pulcre, pretor 73 aC;
Cludia, casada amb Marc Filip;
Cludia, verge vestal;
Cludia, esposa de Tiberi Grac;
Publi Claudi Pulcre II, cnsol 184 aC ;
Gai Claudi Pulcre I, cnsol 177 aC ;
Gai Claudi Pulcre II, cnsol 130 aC;
Appi Claudi Pulcre;
Gai Claudi Pulcre III, cnsol 92 aC ;
Appi Claudi Pulcre (interrei 77 aC);
Gai Claudi Pulcre;
Appi Claudi Pulcre (cnsol 79 aC);
Cludia Quinta;
Gai Claudi Cent, cnsol 240 aC ;
Gai Claudi Cent;
Gai Claudi Cent, general rom;
Appi Claudi Cent, governador de la Citerior, 175 aC ;
Tiberi Claudi Ner;
vegeu Ner ;
Cludia;
Appi Claudi Caudex, cnsol 264 aC ;
Publi Claudi Cras, fill ms jove d'Appi Claudi Cras Regillense Sab;
Appi Claudi Crass III, dictador 362 aC, cnsol 349 aC;
Gai Claudi Sab Regillense, cnsol el 460 aC ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163931" title="Cludia Quinta" nonfiltered="1824" processed="1820" dbindex="66828">
Cludia Quinta fou germana d' Appi Claudi Pulcre i neta de Appi Claudi Cec. Es famosa perqu a l'arribar la imatge de Cibeles des de Pessinus a Roma el vaixell es va quedar aturat en un banc d'arena de la boca del  riu Tber. Els heralds van anunciar que noms una dona casta podia moure la imatge. Cludia que havia estat acusada de fets llicenciosos, es va avanar a les matrones que havien anat a rebre el vaixell a stia, i desprs de protestar a la deessa per les acusacions, va agafar la corda del vaixell i aquest va seguir immediatament. Ella mateixa va erigir l'esttua al vestbul del temple de la deessa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163934" title="Cldia Quadrantaria" nonfiltered="1825" processed="1821" dbindex="66829">
Cludia o Cldia Quadrantaria fou la segona de les tres germanes de Publi Clodi Pulcre, l'enemic de Cicer, casada amb Quint Metel Celer, del que fou sospitosa d'haver enverinat. El matrimoni fou desgraciat.

Va incitar al seu germ Publi Clodi contra Cicer per una revenja personal. Va tenir nombrosos amants i entre ells Marc Celi, que la va abandonar al cap d'un temps, i en venjana va fer que Atrat acuss a Celi d'haver pagat als assassins de Di d'Alexandria el cap de l'ambaixada enviada per Ptolemeu XII Auletes, i d'haver intentat enverinar a Cludia mateix. Cras i Cicer van defensar a Celi que fou absolt.

Cicer la va acusar d'incest amb el seu germ Publi. Una Cldia encara vivia el 44 aC per no se sap si era ella o la seva germana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163936" title="Cludia Cldia" nonfiltered="1826" processed="1822" dbindex="66830">
Cludia o Cldia (Claudia Pulchra Tercia) fou la germana petita de Publi Clodi Pulcre, l'enemic de Cicer, casada amb Luci Licini Luculle abans de ser aquest cnsol el 74 aC. Luculle se'n va separar al tornar del Pont i la va acusar de ser infidel i el 61 aC la va portar a judici per una relaci incestuosa amb el seu germ Publi Clodi.

Articles relacionats.
 Valeri Catul;

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163937" title="Cldia (promesa d'August)" nonfiltered="1827" processed="1823" dbindex="66831">
Cldia fou filla de Publi Clodi Pulcre i promesa el 43 aC a Octavi o Octavi (August), que no la va acceptar mai com a muller i al comenament de la guerra de Perusa la va retornar a la seva mare Flvia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163939" title="Cludia Pulcra" nonfiltered="1828" processed="1824" dbindex="66832">
Cludia Pulcra fou una dama romana que va viure en el regnat de Tiberi. L'any 26, en el marc de l'acusaci contra Agripina, fou portada a judici per Domici Aper, acusada d'adulteri, enverinament i conspiraci contra l'emperador. Es la darrera membre de la famlia Cludia que es esmentada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163941" title="Jnia Claudilla" nonfiltered="1829" processed="1825" dbindex="66833">
Jnia Claudilla fou filla de Marc Juni Sil i fou esposa de Calgula segons Di Cassi. Suetoni l'esmenta com Jnia Claudilla i Di Cassi com a Jnia Cludia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163942" title="Cludia (via de Constant)" nonfiltered="1830" processed="1826" dbindex="66834">
Cludia fou la filla de Crisp, el germ de Claudi II o Claudi el gtic. Es va casar amb Eutropi, amb qui va tenir com a fill Constanci Clor. Fou l'via de Constant el gran.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163950" title="God of War 2" nonfiltered="1831" processed="1827" dbindex="66835">
God of War 2 s la continuaci del popular videojoc de Play Station 2 God of War. Va ser llanat al mercat el 9 de maig de 2007 a Europa.

 Enllaos externs .
 Recull d'imatges a VaDeJocs.cat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163958" title="Florent Sinama-Pongolle" nonfiltered="1832" processed="1828" dbindex="66836">
Florent Sinama-Pongolle (nascut el 20 d'octubre de 1984 a Saint-Pierre, Runion) s un futbolista francs que actualment juga al Atltico de Madrid.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163960" title="Alfa Phoenicis" nonfiltered="1833" processed="1829" dbindex="66837">








Alfa Phoenicis (  Phe /   Phoenicis)  s l'estrella ms brillant de la constellaci Phoenix. T el nom tradicional de Ankaa (Fnix en rab). Els astrnoms rabs medievals veien en aquesta constellaci un  dhow , un vaixell, d'aqu el el nom de l'estrella: Nair al-Zaurak, es a dir,  la brillant del vaixell .

Ankaa s similar a motes estrelles visibles en el cel, s una subgeganta taronja d'una classe estellar relativament normal. Es creu que est enmig d'una curta per estable fase de la seva evoluci estellar en qu crema heli, de totes maneres  probablement no tardar molt en termes astronmics en expulsar una nebulosa planetria i acabar la seva via silenciosament com una nana blanca. Se sap que Ankaa t una companya estellar, per actualment no se sap quasi res de la companya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163963" title="Klaas Jan Huntelaar" nonfiltered="1834" processed="1830" dbindex="66838">
Klaas Jan Huntelaar (nascut el 12 d'agost de 1983 a Drempt, Gelderland) s un futbolista holands que juga de davanter al Reial Madrid CF.

Trajectria.
Nascut el 1983, Huntelaar des de petit va comenar a donar els seus primers passos en el v.v. H. en K. (Futbol Club Hummelo i Keppel), club de categoria infantil, fins que el 1994, arriba a formar part de les categories inferiors del De Graafschap. La seva capacitat golejadora en aquest club va despertar l'inters del poders PSV Eindhoven, que el va adquirir perqu el llavors davanter tingus ms experincia en la seva carrera. El seu nic partit en el primer equip data del 23 de novembre del 2002, substituint a Mateja Keman, en el triomf del quadre de la Brabant Septentrional per 3-0 davant el RBC Roosendaal. No obstant aix, jugava en la lliga juvenil del mateix club, per mai es va poder assentar en l'onze inicial del primer equip. 

Amb un pas decebedor en el PSV, va passar posteriorment al De Graafschap, com jugador cedit. Va estar present en 9 ocasions, i no va poder anotar ni tan sols un gol. Malgrat aix, va anar novament cedit, aquesta vegada al AGOVV Apeldoorn, de la Eerste Divisie, on va explotar la seva fama golejadora, anotant en 26 ocasions desprs de 35 partits. Malgrat aquestes xifres, el club no va poder assolir una de les posicions per a la promoci. 

El 2004 es va deslligar definitivament del PSV Eindhoven, i va ser comprat pel SC Heerenveen, club que va pagar 100.000 euros per la seva fitxa. El seu moment va arribar en la temporada 2004-05. Va finalitzar com golejador de l'equip, amb 31 partits jugats i 16 gols, el que va propiciar que el club de Frsia assols la plaa per a la Copa de la UEFA 2005-2006. 

La segent seria de la seva consagraci individual. En la primera ronda de la lliga va fer 17 gols desprs de jugar 15 partits, i a la UEFA, va jugar 4 partits, anotant dos gols. Aquestes dades van despertar l'inters de l'Ajax Amsterdam, l'equip que ms cops ha guanyat la lliga, que va executar la compra del jove davanter, al desembre del 2005. L'oferta va arribar als 9,5 milions d'euros, sent el fitxatge ms car en ple mercat invernal. 

L'eclosi del "caador" a Amsterdam es va fer sentir. Va fer 16 gols en lliga, i va ser determinant en l'arribada del seu club a la final de la copa holandesa de futbol, que guanyaria per 2-1 al seu antic club, i campi en aquesta temporada, el PSV Eindhoven. Curiosament, Huntelaar va marcar els dos gols en la final disputada en Rotterdam en aquesta temporada. Precisament, en la competici copera, en semifinals va anotar un gol de xilena davant el Roda JC, emulant el gol que va realitzar fa molts anys el davanter Marco van Basten, jugant amb l'Ajax davant el FC Den Bosch.

La campanya 2006-07, repetiria el mateix xit en el torneig de copa, aconseguint el bicampionat. En canvi, la lliga se li va resistir fins al final, i no va arribar a guanyar-la, a pesar d'haver empatat a punts amb el PSV, que va tornar a adjudicar-se el ttol. 

El 2 de novembre de 2008 es va fer oficial el seu fitxatge pel Reial Madrid CF, on jugar fins al 30 de juny de 2013.

Ara per ara, Huntelaar s considerat per molts entrenadors i afeccionats com un dels davanters ms golejadors d'Europa. Mxim golejador de la lliga neerlandesa els anys 2006 i 2008, s cridat a ser el successor del propi van Basten, i d'altres jugadors coneguts com Dennis Bergkamp o Ruud van Nistelrooy.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial del jugador ;
 Fitxatge pel Reial Madrid CF ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163969" title="Campionat del Mn "A" d'hoquei patins mascul 2003" nonfiltered="1835" processed="1831" dbindex="66839">


El trenta sis Campionat del Mn "A" d'hoquei patins mascul es disput a Oliveira de Azemis (Portugal) entre el 27 de setembre i el 3 d'octubre de 2003. 

Els equips classificats en les tres darreres places van passar a disputar el Campionat del Mn "B" 2004, a Macau.

Participants.



Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora de Portugal (zona horria: UTC+1), als Pasos Catalans s 1 hora ms.
Llegenda.
En les taules segents:


Grup A.











Grup B.











Grup C.












Grup D.











Fase Final.



Del nov al setz lloc.









Quarts de final.









Del tretz al setz lloc.





Del nov al dotz lloc.





Del cinqu al vuit lloc.





Semifinals.





Quinz i setz lloc.



Tretz i catorz lloc.



Onz i dotz lloc.



Nov i des lloc.



Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.







Enllaos externs.
Pgina oficial ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163979" title="Deftones" nonfiltered="1836" processed="1832" dbindex="66840">


Deftones, grup de metal alternatiu, que en un principi estava dins del Nu Metal de Sacramento, Califrnia amb varietat vendes multi-plat. Els seus integrants sn Chino Moreno (cantant), Stephen "Stef" Carpenter (guitarrista), Abraham "Abe" Cunningham (bateria), Chi Ling Dai Cheng (baix) i Frank Delgado (tornamesa, samples, teclats, DJ).

 Discografia .
 lbums .


 Altres lbums .


 EPs .
1995 - (Like) Linus;

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
Myspace oficial;
Deftones al lloc web Velvet Hammer;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163994" title="Claudi" nonfiltered="1837" processed="1833" dbindex="66841">


Onomstica:

Claudi Claudi, poeta  de llengua grega de la cort de l'emperador rom Honori ;

Claudi, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163995" title="Claudi Claudi" nonfiltered="1838" processed="1834" dbindex="66842">
Claudi Claudi (Claudius Claudianus) fou un poeta  de llengua grega de la cort de l'emperador rom Honori. 

Era nadiu d'Alexandria i va arribar a Roma abans del 395 i mercs als seus dos patrons Prob i Olibri va esdevenir poeta de la cort. Va escriure una panegrics dels seus patrons durant el consolat d'aquestos, i tamb pels fets d' Estilic i invectives contra els seus rivals a la cort d'Arcadi.

Va rebre el tractament de vir illustris, i se li va erigir una esttua i un objecte seleccionat per la dona d'Estilic, Serena.

Es considerat un gran poeta per modernament se li posen al-guns defectes que impedeixen situar-lo com el millor del seu temps. Es creu que va morir el 404.

Obres.
Panegyricus dictus Probino et Olybrio consulibus ;
In Rufinum";
De Bello Gildonico;
In Eutropium ;
Fescennina / Epithalamium de Nuptiis Honorii Augusti ;
Panegyricus de Tertio Consulatu Honorii Augusti;
Panegyricus de Quarto Consulatu Honorii Augusti ;
Panegyricus de Consulatu Flavii Manlii Theodori ;
De Consulatu Stilichonis;
Panegyricus de Sexto Consulatu Honorii Augusti;
De Bello Gothico (sobre la guerra Gtica del 402-403);
Poemes menors:  Epithalamium Palladio et Celerinae; de Magnete; de Crystallo cui aqua inerat;

Enllaos externs .
texts online: Claudi, selecci de texts llatins i traduccions per M. Platnauer, 1922;
altres texts online: Claudi, vIOLACI DE Proserpina & Gigantomaquia traduit per M. Platnauer, 1922;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163996" title="Claudi (poeta)" nonfiltered="1839" processed="1835" dbindex="66843">
Claudi (Claudianus, Klaudians,           ) fou un poeta grec autor de cinc epigrames a l'antologia grega. Alguns l'identifiquen amb Claudi Claudi per podria ser un personatge diferent que hauria florit vers el 408-450, quan Claudi Claudi ja era mort. Com que va escriure poemes sobre sia Menor i Sria se'l suposa originari d'aquestes regions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163998" title="Joan Lacavalleria i Dulach" nonfiltered="1841" processed="1836" dbindex="66845">
Joan Lacavalleria i Dulach (Barcelona (?) segle XVII), fou doctor en dret i llatinista.

Biografia.

Era fill de l'impressor Pere Lacavalleria, i germ del tamb impressor barcelon Antoni Lacavalleria i Dulach.

Obres.

 s l'autor del Gazophylacium Catalano-Latinum (1696), diccionari catal-llat, destinat a l'estudi d'aquesta darrera llengua, per d'una gran importncia per a la lexicografia catalana.  Fou publicat pel seu germ Antoni Lacavalleria.

(Vegeu l'article Gazophylacium Catalano-Latinum.);


 La prova del seu humanisme i domini del llat ens la dna el llibre que havia publicat anteriorment, titulat Bibliotheca Musarum sive Phrasium poeticarum epithetorum, synonymorumque cum interpretatione hispana thesaurus (1681), imprs en dos volums tamb pel seu germ Antoni, que constitueix un abunds recull de sinnims i frases potiques en llat, i que inclou al final un Appendix vocabulorum llat-castell i un Tesoro o vocabulario espaol y latino . El Bibliotheca Musarum cont una dedicatria, en castell, "a los humanistas".


 Referncies .

COLON, Germ - SOBERANAS, Amadeu-J, Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra., Enciclopdia Catalana, Barcelona 1991 (2 ed.).
RICO, Albert i SOL, Joan, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
LLANAS i PONT, Manuel, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
FERRANDO FRANCS, Antoni i NICOLS AMORS, Miquel, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.
BAR QUERALT, Xavier, La historiografia catalana en el segle del barroc (1585-1709). Universitat de Barcelona, 2006 (Tesi doctoral). Disponible en lnia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="163999" title="Ruth Benedict" nonfiltered="1842" processed="1837" dbindex="66846">


Ruth Benedict (6 de juny de 1887   17 de setembre de 1948) va ser una antroploga nord-americana. Va nixer en la ciutat de Nova York, i estudi al Vassar College d'aquesta ciutat, on es va graduar en l'any 1909. 

Va ingressar a la Universitat de Columbia el 1919, on va ser estudianta del curs impartit per Franz Boas. Es va graduar com doctora en filosofia en 1923. Alguns dels seus companys van ser Margaret Mead (amb qui va sostenir una relaci amorosa) i Marvin Opler. 

Franz Boas, el seu mestre, es considerat el pare de l'antropologia nord-americana. Els seus punts de vista sobre la manera com l'antropologia tenia que encarar l'anlisi de la societat es reflecteixen especialment a l obra de Ruth Benedict. 

La postura de Boas sobre el racisme (continguda en Race, Language and Culture) arriben a l'obra de Benedict, que afirmava a Patterns of Culture (1934) que la cultura de cada poble s nica i noms pot ser compresa des dels seus propis termes. 

En el context de la Segona Guerra Mundial, Benedict va participar com collaboradora de l'Exrcit dels Estats Units. La tasca especfica encarregada a l'autora va ser l'anlisi de la cultura japonesa, amb el propsit de comprendre quins eren els principis ms importants del patr cultural dels japonesos. En teoria, aix donaria als militars nord-americans un avantatge sobre els seus oponents asitics. El fruit d'aquesta investigaci va ser el treball The Chrysanthemum and the Sword  (El Crisantem i l'Espasa)

Bibliografia.
 Benedict, R.: Patterns of Culture (Boston: 1934) (dt.: Urformen der Kultur. Reinbek: Rowohlt 1955);
 Benedict, R.: Race,Science and Politics (1940);
 Benedict, R.: The Chrysanthemum and the Sword - Patterns of Japanese Culture (New York: 1946);

Enllaos externs.
 chantillons de civilisation  en ligne;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164000" title="Consell Insular d'Eivissa" nonfiltered="1843" processed="1838" dbindex="66847">
El Consell Insular d'Eivissa s una instituci d'autogovern en l'mbit de l'illa d'Eivissa. Va ser contemplat l'any 2007 arran de l'aprovaci de Estatut d'Autonomia. El nou Consell es constitu passats quaranta-cinc dies de les eleccions de dia 27 de maig de 2007. Est regulat per la Llei de Consells Insulars.

Histria.
El Consell d'Eivissa sorgeix arran de la separaci del seu rgan antecessor, el Consell Insular d'Eivissa i Formentera que disposava l'Estatut.

Llista de presidents.



Vegeu tamb.
 Eleccions al Consell Insular d'Eivissa de 2007;

Enllaos externs.
Consell d'Eivissa;
Informe de l'Institut d'Estudis Eivissencs sobre els smbols herldics del nou Consell d'Eivissa ;
Llei 8/2000, de Consells Insulars ;
Reglament Orgnic del Consell Insular d Eivissa i Formentera ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164001" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2004 (Seleccions)" nonfiltered="1844" processed="1839" dbindex="66848">
Seleccions del Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2004.

Grup A.
.
Seleccionador:  Yuri Puntus 

























.
Seleccionador:  Martin Novoselac

























.
Seleccionador:  Claudio Gentile
























.
Seleccionador:  Vladimir Petrovi 

























Grup B.
.
.
Seleccionador:  Jos Pratas Romao

























.
.
Seleccionador:  Bernard Challandes

























Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164002" title="Consell de Formentera" nonfiltered="1845" processed="1840" dbindex="66849">

El Consell de Formentera s la instituci d'autogovern en l'mbit de l'illa de Formentera, que exerceix les funcions d'ajuntament i de consell insular. Va ser contemplat l'any 2007 arran de l'aprovaci de Estatut d'Autonomia. El nou Consell es constituir passats quaranta-cinc dies de les eleccions locals de dia 27 de maig de 2007. I aix ho va ser el 10 de juliol de 2007.  Est regulat per la Llei de Consells Insulars.

Histria.

El Consell de Formentera sorgeix arran de la separaci del seu rgan antecessor, el Consell Insular d'Eivissa i Formentera que disposava l'Estatut. La proposta va ser aprovada en el ple municipal del 15 de desembre del 2005, i inclosa en l'article 60 de l'Estatut aprovat el 13 de juny del 2006.

Composici.
El Consell de Formentera est format per tretze consellers, alhora regidors de l'ajuntament del municipi, elegits cada quatre anys a les eleccions locals.

Les primeres eleccions al Consell de Formentera, que se dugueren a terme el 27 de maig de 2007 les va guanyar la formaci Gent per Formentera, una formaci localista i d'esquerres que obtingu ms de 1.100 vots i 5 regidors, ms de 100 vots ms que el PP, que noms qued amb poc ms de 1.000 i 4 regidors. De lluny, el Partit Socialista a Formentera i el Grup d'Independents de Formentera obtengueren 2 regidors cadascun.



En negreta, partits al govern.

















Els socialistes i Gent per Formentera aconseguiren arribar un acord pel qual Jaume Ferrer Ribas fos elegit alcalde de Formentera i, conseqentment, president del primer Consell de Formentera.

Llista de presidents.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164008" title="Universitat d'Hlsinki" nonfiltered="1846" processed="1841" dbindex="66850">



La Universitat d'Helsinki (en fins Helsingin yliopisto, abreujat HY; en suec Helsingfors universitet, abreujat HU) s la major universitat de Finlndia quant al nombre d'estudiants i de facultats. Va ser fundada a la ciutat de Turku (Reial Acadmia de Turku), el 1640, d'on va ser traslladada a la nova capital, Hlsinki, el 1828. Actualment, la universitat t 11 facultats, 38.200 estudiants de carrera i una plantilla de 7.600 persones.


Vegeu tamb.
Llista d'universitats de Finlndia;
Enllaos externs.
 Universitat d'Hlsinki  - Web oficial;
 de la majoria d'edificis de la Universitat d'Hlsinki  ;
 Helsinki.fi  - Portal de la ciutat ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164011" title="Claudi (desambiguaci)" nonfiltered="1847" processed="1842" dbindex="66851">


Onomstica:

Claudi es el nom de diversos personatges molts d'ells relacionats amb la gens Cludia.

Appi Claudi Sab Regillense I, cnsol 495 aC ;
Appi Claudi Sab Regillense II, cnsol el 471 aC;
Gai Claudi Sab Regillense, cnsol el 460 aC ;
Appi Claudi Cras Regillense Sab, decemvir el 451 aC i 450 aC;
Appi Claudi Cras I, trib consolar 424 aC;
Publi Claudi Cras, fill ms jove d'Appi Claudi Cras Regillense Sab;
Appi Claudi Cras II, trib consolar 403 aC;
Appi Claudi Crass III, dictador 362 aC, cnsol 349 aC;
Gai Claudi Cras, dictador 337 aC;
Marc Claudi Marcel I, cnsol 331 aC ;
Appi Claudi Cec,  cnsol 307 aC i 296 aC  ;
Marc Claudi Marcel II, cnsol 287 aC ;
Gai Claudi Canina, cnsol 286 aC i 274 aC ;
Appi Claudi Cras, cnsol 268 aC;
Appi Claudi Caudex, cnsol 264 aC ;
Publi Claudi Pulcre I, cnsol 249 aC ;
Gai Claudi Cent, cnsol 240 aC ;
Marc Claudi Marcel III, cnsol 222 aC;
Quint Claudi, trib de la plebs 218 aC ;
Appi Claudi Pulcre, cnsol 212 aC;
Gai Claudi Ner, cnsol 207 aC ;
Tiberi Claudi Ner, cnsol 202 aC ;
Marc Claudi Marcel IV, cnsol 196 aC ;
Appi Claudi Pulcre, cnsol 185 aC;
Publi Claudi Pulcre II, cnsol 184 aC ;
Marc Claudi Marcel V, cnsol 183 aC ;
Gai Claudi Pulcre I, cnsol 177 aC ;
Gai Claudi Cent, general rom;
Appi Claudi Cent, governador de la Citerior, 175 aC ;
Marc Claudi Marcel VI, cnsol 166 aC, 155 aC i 152 aC ;
Appi Claudi Pulcre, cnsol 143 aC;
Gai Claudi Pulcre II, cnsol 130 aC;
Appi Claudi Pulcre, fill de l'anterior i pare del cnsol del 92 aC ;
Gai Claudi Pulcre, fill del cnsol del 130 aC i pare del cnsol del 79 aC;
Gai Claudi Pulcre III, cnsol 92 aC ;
Appi Claudi Pulcre, fill del cnsol del 143 aC;
Appi Claudi Pulcre, pretor el 89 aC;
Appi Claudi Pulcre, cnsol 79 aC;
Appi Claudi Pulcre, interrei 77 aC;
Gai Claudi Pulcre, pretor 73 aC;
Gai Claudi Pulcre, pretor 56 aC;
Appi Claudi Pulcre, cnsol 54 aC;
Marc Claudi Marcel VII, cnsol 51 aC ;
Gai Claudi Marcel Major, cnsol 50 aC ;
Gai Claudi Marcel Menor, cnsol 49 aC ;
Publi Clodi Pulcre, trib de la plebs el 58 aC i enemic de Cicer;
Publi Clodi, fill de l'anterior;
Tiberi Claudi Ner, pare de Tiberi i pretor 42 aC. ;
Appi Claudi Pulcre, cnsol 38 aC;
Marc Claudi Marcel, casat amb la filla d'August;
Appi Claudi Pulcre, poltic rom;
Marc Claudi Marcel Esern, cnsol 22 aC ;
Ner Claudi Drus, cnsol 9 aC, pare de l'emperador Claudi ;
Tiberi Claudi Ner conegut simplement com Tiberi, emperador ;
Tiberi Claudi Ner Germnic conegut com Claudi o Claudi I, emperador ;
|Tiberi Claudi Britnic, fill de Claudi;
Ner Claudi Drus Csar conegut simplement per Ner, emperador ;
Appi Claudi, partidari de Marc Antoni ;

Claudi Ptolemeu, astrnom grec;
Claudi Civilis, cap rebel batau 69-70 ;
Luci Catili Sever Juli Claudi Reg, cnsol 120 ;
Marc Gavi Claudi Esquilla Gallic, cnsol 127 ;
Luci Vibulli Hipparc Tiberi Claudi tic Herodes, cnsol 143 ;
Gneu Claudi Sever Arabi, cnsol 146 ;
Gneu Claudi Sever I, cnsol 173 ;
Tiberi Claudi Pompei, cnsol 173 ;
Matern Tiberi Claudi, cnsol 185 ;
Tiberi Claudi Sever Prcul, cnsol 200 ;
Appi Claudi Juli, cnsol 224 ;
Claudi Pompei, cnsol 231 ;
Gneu Claudi Sever II, cnsol 235 ;
Luci Tiberi Claudi Aureli Quinti, cnsol 235 ;
Claudi Eli, escriptor ;
Claudi Gal, metge ;
Marc Claudi Tcit, emperador ;
Tit Claudi Marc Aureli Aristbul, cnsol 285 ;
Flavi Claudi Constant Csar (Constant II), emperador ;
Flavi Claudi Juli, emperador conegut per Juli l'Apstata;
Claudi Mamert, cnsol 362 ;
Sext Claudi Petroni Probe, cnsul 371 ;
Flavi Claudi Antoni, cnsol 382 ;
Claudi Claudi, poeta ;
Csar Flavi Claudi Constant August (Constant III), emperador usurpador ;
Claudi Juli Eclesi Dinami, cnsul 488;
Quint Claudi, trib de la plebs el 218 aC;
Luci Clodi o Luci Claudi, prefecte fabrum i trib de la plebs;
Sext Clodi o Sext Claudi, llibert, cap de les bandes armades de Publi Clodi Pulcre;
Gai Claudi, fidel de Publi Clodi Pulcre;
Gai Claudi, seguidor de Marc Juni Brut ;
Marc Aureli Claudi conegut com Claudi II o Claudi el Gtic, emperador rom del 268 al 270.
Claudi Juli, escriptor grec ;
Gai Claudi Claude, cnsol patrici el 271 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164012" title="Grup Alimentari Guissona" nonfiltered="1848" processed="1843" dbindex="66852">
El Grup Alimentari Guissona s una empresa catalana dedicada principalment a la producci i comercialitzaci d'aliments.

La seua seu s al municipi urgellenc de Guissona.

Enllaos externs.
Web oficial del grup;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164014" title="Pet" nonfiltered="1849" processed="1844" dbindex="66853">

El pet, el bes o la besada s l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona. Alguns primats presenten aquest costum. El pet pot fer-se de moltes formes i en moltes parts del cos. Depn del pas i la cultura es realitzar de diferents maneres. En algunes zones la salutaci a persones afins es fa amb dos petons, un a cada galta, mentre que a desconeguts se'ls saluda verbalment. El pet entre homes que mantenen una gran amistat s com en alguns pasos com Andalusia o Frana, tot i que generalment on es practica la cultura del pet a l'hora de realitzar-ho entre dos homes queda redut al reducte familiar.

La contracci bes d'eliminaci de la d intervocalica de besada s utilitzada de forma oral principalment als dialectes valencians de les zones de sud del Pas Valenci.

Tipus de petons.

Petons com a salutacions.
Generalment el pet s'utilitza com una salutaci informal per a demostrar afinitat amb la persona que es besa.
Pet a la galta;
Usual com a salutaci informal generalment cap a dones, encara que a Frana i en algunes zones d'Argentina i Espanya s tamb usual entre homes.
Pet a ambdues galtes;
Com al Brasil, Espanya, Paraguai i algunes zones d'Argentina, s una salutaci informal excepte entre homes, els quals noms s'estrenyen les mans.
Pet a la m;
Formalisme molt ests des de l'antiguitat per a demostrar subordinaci o respecte, desprs utilitzat generalment noms per homes per saludar a les dones considerades de classe alta. Actualment noms s'utilitza amb persones que disposen de ttols novilliaris o eclesistics.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164016" title="Vegliota" nonfiltered="1850" processed="1845" dbindex="66854">
El vegliota era un dialecte dalmtic parlat a l'illa croata de Krk (en itali, Veglia) que s'exting el 1898 quan mor el seu ltim parlant, anomenat Tuone Udaina. Aquest dialecte fou preservat grcies al lingista itali Matteo Bartoli qui entrevist Udaina.

Lxic del vegliota.

Algunes paraules que dnen una idea del vocabulari vegliota:
iurbul "arbre", gupto "vuit", s(i)apto "set", kuaturko "catorze", sul "sol", serur "germana", jiva "ram", jin "un", si "sis", oi "nosaltres", voi "vosaltres", irba "herba".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164017" title="Ragus" nonfiltered="1851" processed="1846" dbindex="66855">
El ragus era un dialecte dalmtic parlat durant l'edat mitjana a la ciutat de Ragusa (actualment s la ciutat croata de Dubrovnik).

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164018" title="Casariche" nonfiltered="1852" processed="1847" dbindex="66856">

Casariche s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 5.395 habitants. La seva extensi superficial s de 53 km i t una densitat de 101,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 17' N, 4 45' O. Es troba situada a una altitud de 296 metres i a 122 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164019" title="Jaume Carrera i Pujal" nonfiltered="1853" processed="1848" dbindex="66857">

Jaume Carrera i Pujal (Centelles, Osona, 1895 - Barcelona, 1961) fou un periodista i historiador catal fortament vinculat a Castellterol. Collaborador de la revista Teatre Catal. Redactor de El Poble Catal. Redactor de La Veu de Catalunya. Collaborador a la revista Economia i Finances. Fundador del peridic: 'El Castell' i la revista Catalunya Martima. Director de les publicacions de la Cambra de Comer i Navegaci de Barcelona, Revista Mensual i Memria Comercial. Public diversos articles a lEnciclopdia Espasa: la part financera de l'article Guerra, sobre la mundial de 1914-18, i els de Moneda, Sindicalismo i Transportes. En acabar la Guerra Civil, depurat per l'Oficina de Premsa favorablement, no va tornar a exercir el periodisme.

Obres.
Obres generals.
 Historia de la economa espaola (1943-47);
 Historia poltica y econmica de Catalua. Siglos XVI, XVII y XVIII (1945-48);
 Historia poltica de Catalua en el siglo XIX (1957);
 La economa de Catalua en el siglo XIX (1961);
 Aspectos de la vida gremial barcelonesa en los siglos XVIII y XIX (1949);
 La Lonja del Mar y los Cuerpos de Comercio de Barcelona (1953);
 La Universidad, el Instituto, los Colegios y las Escuelas de Barcelona en los siglos XVIII y XIX (1957);
 La enseanza profesional en Barcelona en los siglos XVIII y XIX (1957);
 La escuela de nobles artes de Barcelona: (1775-1901) (1957);

Obres d'historiografia local.
 La vila de Castellterol (1948);
 Ampliacions al llibre La vila de Castellterol (1955);
 La Barcelona del segle XVIII (1951);

Obres de carcter poltic.
 La protecci de les minories nacionals (1923);
 Per un ordre poltic i econmic (1935);
 La evolucin de las ideas y las luchas sociales (1940);
 La hegemonia de Europa (1941);

Altres obres.
 La recordana del seu poble, de l'Album record a Enric Prat de la Riba (1935);
 El Socileg, de l'Album record a Enric Prat de la Riba (1935);

Referncies.
Gran Enciclopdia Catalana;
 Dades autobiogrfiques del propi autor (no publicades);

Enllaos externs.
Bloc personal de l'autor






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164020" title="Castilblanco de los Arroyos" nonfiltered="1854" processed="1849" dbindex="66858">

Castilbalnco de los Arroyos s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 4.870 habitants. La seva extensi superficial s de 325 km i t una densitat de 14,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 40' N, 5 59' O. Es troba situada a una altitud de 313 metres i a 34 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.



 Poltica .



Enllaos externs.
Castilblanco de los Arroyos - Sistema d' Informacin Multiterritorial d'Andalusia;
Informaci de Castilblanco de los Arroyos;
Castilblanco de los Arroyos - Web no oficial;
Castilblanco de los Arroyos - Espai d'actualitat sobre Castilblanco de los Arroyos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164021" title="Castilleja de Guzmn" nonfiltered="1855" processed="1850" dbindex="66859">

Castilleja de Guzmn s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 2.409 habitants. La seva extensi superficial s de 2 km i t una densitat de 1.204,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 24' N, 6 03' O. Es troba situada a una altitud de 131 metres i a 7 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164022" title="Castilleja de la Cuesta" nonfiltered="1856" processed="1851" dbindex="66860">

Castilleja de la Cuesta s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 16.819 habitants. La seva extensi superficial s de 2 km i t una densitat de 8409,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 23' N, 6 03' O. Es troba situada a una altitud de 96 metres i a 5 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164023" title="Castilleja del Campo" nonfiltered="1857" processed="1852" dbindex="66861">

Castilleja del Campo s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 638 habitants. La seva extensi superficial s de 16 km i t una densitat de 39,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 23' N, 6 20' O. Es troba situada a una altitud de 121 metres i a 33 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .






 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164024" title="El Castillo de las Guardas" nonfiltered="1858" processed="1853" dbindex="66862">

El Castillo de las Guardas s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 1.619 habitants. La seva extensi superficial s de 2606 km i t una densitat de 6,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 41' N, 6 18' O. Es troba situada a una altitud de 347 metres i a 54  kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .




Enllaos externs.
El Castillo de las Guardas - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Informaci d'El Castillo de las Guardas;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164025" title="Cazalla de la Sierra" nonfiltered="1859" processed="1854" dbindex="66863">

Cazalla de la Sierra s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 5.161 habitants. La seva extensi superficial s de 352 km i t una densitat de 14,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 55' N, 5 45' O. Es troba situada a una altitud de 595 metres i a 89 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164026" title="Constantina (Sevilla)" nonfiltered="1860" processed="1855" dbindex="66864">

Constantina s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 6.826 habitants. La seva extensi superficial s de 483 km i t una densitat de 14,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 52' N, 5 37' O. Es troba situada a una altitud de 555 metres i a 87 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164027" title="Coria del Ro" nonfiltered="1861" processed="1856" dbindex="66865">

Coria del Ro s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 26.499 habitants. La seva extensi superficial s de 64 km i t una densitat de 414,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 17' N, 6 03' O. Es troba situada a una altitud de 5 metres i a 11 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .



 Enllaos externs .
Coria del Ro;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164028" title="Coripe" nonfiltered="1862" processed="1857" dbindex="66866">

Coripe s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 1.429 habitants. La seva extensi superficial s de 52 km i t una densitat de 27,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 58' N, 5 26' O. Es troba situada a una altitud de 325 metres i a 77 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164029" title="El Coronil" nonfiltered="1863" processed="1858" dbindex="66867">

El Coronil s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 5.044 habitants. La seva extensi superficial s de 92 km i t una densitat de 54,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 05' N, 5 38' O. Es troba situada a una altitud de 117 metres i a 53 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164032" title="Ramona Via i Pros" nonfiltered="1864" processed="1859" dbindex="66868">

Ramona Via i Pros (Vilafranca del Peneds, 5 d'octubre de 1922 - Girona, 28 de febrer de 1992) fou una escriptora catalana.

Tot i ser vilafranquina de naixement, l any 1925, amb noms tres anys, es va traslladar amb la seva famlia al Prat de Llobregat, on pass tota la infantesa. La Ramona va tenir dues germanes grans, Lola, nascuda el 1918, i Carmeta, nascuda el 1920.

Ramona Via va comenar a escriure de molt jove; deia que li servia d exercici per practicar el catal i fixar el record de tot el que li passava:
"En aquells anys de guerra, a casa no em deixaven que escrigus, jo aprofitava el que podia, per exemple el paper de les paperines de fideus, i ho amagava sota el matals." 

Als 14 anys la famlia decideix enviar-la a la casa d'uns oncles a les Cabanyes (Alt Peneds). Quan arriba la Guerra Civil es troba estudiant a l'institut de Vilafranca. 
El 1938 el Mol d en Rovira es convert en improvisat hospital de sang per als soldats que arribaven del front i aix fu que les alumnes dels ltims cursos de l institut rebessin un curs accelerat per atendre aquell servei. D aquesta manera, Ramona Via, noms amb 14 anys, va ser admesa als exmens d'infermera. Primer va estudiar d'infermera, i desprs de llevadora (estudis acabats el 1944) i de practicant. 

Mentre rebia la formaci d'infermera va comenar a escriure, en uns quaderns escolars plens de taques de tinta i dibuixos de ninots, el que ms endavant es convertiria en Nit de Reis (Diari d una infermera de 14 anys), un dietari autobiogrfic que va de l'1 de setembre de 1938 al 6 de juny de 1939. Nit de Reis va ser publicat el 1966 per la editorial "Club dels novellistes" que dirigia Joan Sales, editor tamb, entre d'altres, de Merc Rodoreda. Desprs s'ha reeditat en diverses ocasions, la darrera l'any 2006, essent el llibre local ms venut al Sant Jordi 2006 de Vilafranca.

Es cas amb en Llus Martnez i tingu dos fills, Llus i Maria Teresa. Va exercir de llevadora i de professora de catal (i de mestressa de casa). De fet, Ramona Via va ser la primera professora de catal al Prat, bsicament a immigrants pertanyents a l'aleshores incipient 'Cooperativa obrera de viviendas'. 

Tamb va ser collaboradora habitual en mitjans de comunicaci i en revistes cientfiques i culturals com Vida Nova, Prat, Cavall Fort, En Patufet, Serra d'Or, el Peridic Delta del Prat de Llobregat o la revista Casal de Vilafranca.

L any 1972 la prestigiosa collecci "El Pi de les Tres Branques" de Club Editor, que tamb dirigia Joan Sales, va publicar Com neixen els catalans, una obra que recull l experincia de Ramona Via com a llevadora al Prat des de l any que assisteix al primer part, el 1945, i fins a 1972.

Ella mateixa ens explica quins sn els temes de la seva obra: "Les coses que jo escric -narracions, poesies, contes, novelles curtes- sn reflex fidel de coses viscudes, sigui personalment o b observades de ben a la vora. Les que ms m'han impressionat."

L'any 1974 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de la Ginesta d'Or, a Perpiny. Tamb va ser guardonada com a Mestra en Gai Saber. 

Ramona Via va morir el 28 de febrer de 1992 als 69 anys a l Hospital de Girona.

L'any 1994 se la nomen Filla Adoptiva del Prat de Llobregat a ttol pstum. Un dels Centres d'Atenci Primria del Prat de Llobregat porta el seu nom.

Igualment, l'any 1994, l'Ajuntament de Vilafranca li dedic una plaa, per haver-hi nascut i per l'estreta relaci amb la seva premsa i vida social. 

 Bibliografia .

LLIBRES

 VIA i PROS, Ramona: Nit de Reis (Diari d'una infermera de 14 anys). "El Club dels novellistes", Biblioteca catalana de novella, volum XXXVI, Club Editor, Barcelona, mar 1966 (1a ed.) // Club Editor, Barcelona, mar de 1984 (2a ed.) // "Antollogia de la novella catalana", Planeta, Barcelona, 1988 (3a ed.)// Edicions i Propostes Culturals L'Andana, Vilafranca del Peneds, mar de 2006 (4a ed.).
 VIA i PROS, Ramona: Com neixen els catalans. "El Pi de les Tres Branques", Club Editor, Barcelona, desembre de 1972.
 VIA i PROS, Ramona: Antologia. Ajuntament del Prat de Llobregat i Columna, Barcelona, maig de 1994.  ;

COLLABORACIONS

 Conte "Marastra", a Patufet, nm. 12, 9/5/1969, pg. 336-339.
 El Prtic a Patufet, nm. 16, 4/7/1969, pg. 471.
 L'article "Veus amigues" a Patufet, nm. 23, 10/10/1969, pg. 725-726.
 L'article "Farem el pessebre" a Patufet, nm. 28, 19/12/1969, pg. 923.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164034" title="Llista d'espcies de saltcids (D-G)" nonfiltered="1865" processed="1860" dbindex="66869">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, de la lletra D a la G, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.





D.
Damoetas.
Damoetas Peckham i Peckham, 1886
 Damoetas christae Prszynski, 2001 (Borneo);
 Damoetas galianoae Prszynski, 2001 (Borneo);
 Damoetas nitidus (L. Koch, 1880) (Queensland, Nova Galles del Sud);

Darwinneon.
Darwinneon Cutler, 1971
 Darwinneon crypticus Cutler, 1971 (Illes Galpagos);

Dasycyptus.
Dasycyptus Simon, 1902
 Dasycyptus dimus Simon, 1902 (Gabon, Congo);
 Dasycyptus dubius Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori);

Davidina.
Davidina Brignoli, 1985
 Davidina magnidens (Schenkel, 1963) (Xina);

Deloripa.
Deloripa Simon, 1901
 Deloripa semialba Simon, 1901 (Brasil);

Dendryphantes.
Dendryphantes C. L. Koch, 1837
 Dendryphantes amphibolus Chamberlin, 1916 (Per);
 Dendryphantes andinus Chamberlin, 1916 (Per);
 Dendryphantes barguzinensis Danilov, 1997 (Rssia);
 Dendryphantes barrosmachadoi Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Dendryphantes biankii Prszynski, 1979 (Rssia, Monglia, Xina);
 Dendryphantes bisquinquepunctatus Taczanowski, 1878 (Per);
 Dendryphantes calus Chamberlin, 1916 (Per);
 Dendryphantes caporiaccoi Roewer, 1951 (Karakorum);
 Dendryphantes centromaculatus Taczanowski, 1878 (Per);
 Dendryphantes chuldensis Prszynski, 1982 (Monglia);
 Dendryphantes coccineocinctus Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Dendryphantes comatus Karsch, 1880 (Sria);
 Dendryphantes czekanowskii Prszynski, 1979 (Rssia);
 Dendryphantes darchan Logunov, 1993 (Monglia);
 Dendryphantes duodecempunctatus Mello-Leito, 1943 (Argentina);
 Dendryphantes fulvipes (Mello-Leito, 1943) (Xile);
 Dendryphantes fulviventris (Lucas, 1846) (Algria);
 Dendryphantes fusconotatus (Grube, 1861) (Rssia, Monglia, Xina);
 Dendryphantes gertschi Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Dendryphantes hastatus (Clerck, 1757) (Palertic);
 Dendryphantes hewitti Lessert, 1925 (frica Oriental);
 Dendryphantes honestus (C. L. Koch, 1846) (Brasil);
 Dendryphantes lanipes C. L. Koch, 1846 (Itlia);
 Dendryphantes lepidus (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);
 Dendryphantes linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Dendryphantes madrynensis Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Dendryphantes melanomerus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Dendryphantes mendicus (C. L. Koch, 1846) (ndies Occidentals);
 Dendryphantes modestus (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Dendryphantes mordax (C. L. Koch, 1846) (Uruguai, Argentina);
 Dendryphantes nicator Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Dendryphantes nigromaculatus (Keyserling, 1885) (EUA);
 Dendryphantes niveornatus Mello-Leito, 1936 (Xile);
 Dendryphantes nobilis (C. L. Koch, 1846) (South America);
 Dendryphantes ovchinnikovi Logunov i Marusik, 1994 (Kazakhstan, Kirguizistan);
 Dendryphantes patagonicus Simon, 1905 (Argentina);
 Dendryphantes potanini Logunov, 1993 (Xina);
 Dendryphantes praeposterus Denis, 1958 (Afganistan);
 Dendryphantes pseudochuldensis Peng, Xie i Kim, 1994 (Xina);
 Dendryphantes pugnax (C. L. Koch, 1846) (Mxic);
 Dendryphantes purcelli Peckham i Peckham, 1903 (St. Helena, Sud-frica);
 Dendryphantes quaesitus Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Dendryphantes rafalskii Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);
 Dendryphantes ravidus (Simon, 1868) (Poland, Lithuania, Rssia);
 Dendryphantes reimoseri Roewer, 1951 (Brasil);
 Dendryphantes rudis (Sundevall, 1833) (Palertic);
 Dendryphantes sacci Simon, 1886 (Bolvia);
 Dendryphantes schultzei Simon, 1910 (Namibia);
 Dendryphantes secretus Wesolowska, 1995 (Kazakhstan);
 Dendryphantes sedulus (Blackwall, 1865) (Illes Cap Verd);
 Dendryphantes seriatus Taczanowski, 1878 (Per);
 Dendryphantes sexguttatus (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Dendryphantes spinosissimus Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Dendryphantes strenuus (C. L. Koch, 1846) (Mxic);
 Dendryphantes tuvinensis Logunov, 1991 (Rssia, Kazakhstan, Monglia);
 Dendryphantes yadongensis Hu, 2001 (Xina);
 Dendryphantes zygoballoides Chamberlin, 1924 (Mxic);

Depreissia.
Depreissia Lessert, 1942
 Depreissia decipiens Deeleman-Reinhold i Floren, 2003 (Borneo);
 Depreissia myrmex Lessert, 1942 (Congo);

Descanso.
Descanso Peckham i Peckham, 1892
 Descanso chapoda Peckham i Peckham, 1892 (Brasil);
 Descanso discicollis (Taczanowski, 1878) (Per);
 Descanso formosus Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Descanso insolitus Chickering, 1946 (Panam);
 Descanso magnus Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Descanso montanus Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Descanso peregrinus Chickering, 1946 (Panam);
 Descanso sobrius Galiano, 1986 (Brasil);
 Descanso vagus Peckham i Peckham, 1892 (Brasil);
 Descanso ventrosus Galiano, 1986 (Brasil);

Dexippus.
Dexippus Thorell, 1891
 Dexippus kleini Thorell, 1891 (Sumatra);
 Dexippus taiwanensis Peng i Li, 2002 (Taiwan);
 Dexippus topali Prszynski, 1992 (ndia);

Diagondas.
Diagondas Simon, 1902
 Diagondas viridiaureus Simon, 1902 (Brasil);

Dinattus.
Dinattus Bryant, 1943
 Dinattus erebus Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Dinattus heros Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Dinattus minor Bryant, 1943 (Hispaniola);

Diolenius.
Diolenius Thorell, 1870
 Diolenius albomaculatus Thorell, 1881 (Nova Guinea, Illes Aru, Illes Kei);
 Diolenius albopiceus Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Diolenius amplectens Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Diolenius armatissimus Thorell, 1881 (Moluques);
 Diolenius bicinctus Simon, 1884 (Moluques, Nova Guinea);
 Diolenius bifasciatus Thorell, 1881 (Nova Guinea, Illes Kei);
 Diolenius carinifer Strand, 1907 (Moluques);
 Diolenius lugubris Thorell, 1881 (Nova Guinea, Nova Bretanya);
 Diolenius phrynoides (Walckenaer, 1837) (Amboina, Nova Guinea);
 Diolenius venustus Thorell, 1881 (Moluques);
 Diolenius vittatus Thorell, 1881 (Moluques);

Diplocanthopoda.
Diplocanthopoda Abraham, 1925
 Diplocanthopoda hatamensis (Thorell, 1881) (Malisia, Nova Guinea);
 Diplocanthopoda marina Abraham, 1925 (Malisia);

Dolichoneon.
Dolichoneon Caporiacco, 1935
 Dolichoneon typicus Caporiacco, 1935 (Karakorum);

Donaldius.
Donaldius Chickering, 1946
 Donaldius lucidus Chickering, 1946 (Panam);

Donoessus.
Donoessus Simon, 1902
 Donoessus nigriceps (Simon, 1899) (Sumatra);
 Donoessus striatus Simon, 1902 (Borneo);
E.
Eburneana.
Eburneana Wesolowska i Szts, 2001
 Eburneana magna Wesolowska i Szts, 2001 (Costa d'Ivori);
 Eburneana scharffi Wesolowska i Szts, 2001 (Tanznia);
 Eburneana wandae Szts, 2003 (Camerun);

Echeclus.
Echeclus Thorell, 1890
 Echeclus concinnus Thorell, 1890 (Malisia);

Echinussa.
Echinussa Simon, 1901
 Echinussa imerinensis Simon, 1901 (Madagascar);
 Echinussa praedatoria (Keyserling, 1877) (Madagascar);
 Echinussa vibrabunda (Simon, 1885) (Madagascar);

Efate.
Efate Berland, 1938
 Efate albobicinctus Berland, 1938 (Guam, Illes Carolina, Noves Hbrides, Samoa, Fiji);
 Efate fimbriatus Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina, Illes Marshall);
 Efate raptor Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Fiji);

Emathis.
Emathis Simon, 1899
 Emathis astorgasensis Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Emathis coprea (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Emathis luteopunctata Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Emathis makilingensis Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Emathis minuta Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Emathis portoricensis Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Emathis scabra (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Emathis tetuani Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Emathis unispina Franganillo, 1930 (Cuba);
 Emathis weyersi Simon, 1899 (Sumatra fins a Filipines);

Empanda.
Empanda Simon, 1903
 Empanda ornata (Peckham i Peckham, 1885) (Guatemala);

Encolpius.
Encolpius Simon, 1900
 Encolpius albobarbatus Simon, 1900 (Brasil);
 Encolpius fimbriatus Crane, 1943 (Veneuela);
 Encolpius guaraniticus Galiano, 1968 (Argentina);

Encymachus.
Encymachus Simon, 1902
 Encymachus hesperus Lawrence, 1927 (Namibia);
 Encymachus livingstonei Simon, 1902 (Africa);

Enoplomischus.
Enoplomischus Giltay, 1931
 Enoplomischus ghesquierei Giltay, 1931 (Costa d'Ivori, Congo);
 Enoplomischus spinosus Wesolowska, 2005 (Kenya);

Epeus.
Epeus Peckham i Peckham, 1886
 Epeus alboguttatus (Thorell, 1887) (Xina, Birmnia, Vietnam);
 Epeus albus Prszynski, 1992 (ndia);
 Epeus bicuspidatus (Song, Gu i Chen, 1988) (Xina);
 Epeus chilapataensis (Biswas i Biswas, 1992) (ndia);
 Epeus edwardsi Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Epeus flavobilineatus (Doleschall, 1859) (Java);
 Epeus furcatus Zhang, Song i Li, 2003 (Singapur);
 Epeus glorius Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Epeus guangxi Peng i Li, 2002 (Xina);
 Epeus hawigalboguttatus Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Epeus indicus Prszynski, 1992 (ndia);
 Epeus mirus (Peckham i Peckham, 1907) (Borneo);
 Epeus tener (Simon, 1877) (Java);

Epidelaxia.
Epidelaxia Simon, 1902
 Epidelaxia albocruciata Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Epidelaxia albostellata Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Epidelaxia obscura Simon, 1902 (Sri Lanka);

Epocilla.
Epocilla Thorell, 1887
 Epocilla aurantiaca (Simon, 1885) (ndia fins a Malisia);
 Epocilla blairei Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Epocilla calcarata (Karsch, 1880) (Xina fins a Sulawesi, Seychelles, Hawaii);
 Epocilla femoralis Simon, 1901 (Sumatra);
 Epocilla innotata Thorell, 1895 (Birmnia);
 Epocilla mauriciana Simon, 1901 (Mauritius);
 Epocilla picturata Simon, 1901 (Xina);
 Epocilla praetextata Thorell, 1887 (Birmnia fins a Java);
 Epocilla xylina Simon, 1906 (ndia);

Erasinus.
Erasinus Simon, 1899
 Erasinus flagellifer Simon, 1899 (Sumatra);
 Erasinus flavibarbis Simon, 1902 (Java);
 Erasinus gracilis Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);

Ergane.
Ergane L. Koch, 1881
 Ergane benjarei (Peckham i Peckham, 1907) (Borneo);
 Ergane carinata Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Filipines, Illes Carolina);
 Ergane cognata L. Koch, 1881 (Territori del Nord);
 Ergane insulana L. Koch, 1881 (Austrlia);

Erica.
Erica Peckham i Peckham, 1892
 Erica eugenia Peckham i Peckham, 1892 (Panam fins a Brasil);

Eris.
Eris C. L. Koch, 1846
 Eris bulbosa (Karsch, 1880) (Mxic);
 Eris flava (Peckham i Peckham, 1888) (EUA fins a Hispaniola);
 Eris floridana (Banks, 1904) (EUA);
 Eris illustris C. L. Koch, 1846 (Puerto Rico);
 Eris militaris (Hentz, 1845) (EUA, Canad, Alaska);
 Eris perpacta (Chickering, 1946) (Panam);
 Eris perpolita (Chickering, 1946) (Panam);
 Eris riedeli (Schmidt, 1971) (Equador o Colmbia);
 Eris rufa (C. L. Koch, 1846) (EUA);
 Eris tricolor (C. L. Koch, 1846) (Mxic);
 Eris trimaculata (Banks, 1898) (Mxic);
 Eris valida (Chickering, 1946) (Panam);

Euophrys.
Euophrys C. L. Koch, 1834
 Euophrys acripes (Simon, 1871) (Crsega);
 Euophrys alabardata Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Euophrys albimana Denis, 1937 (Algria);
 Euophrys albopalpalis Bao i Peng, 2002 (Taiwan);
 Euophrys albopatella Petrunkevitch, 1914 (Birmnia);
 Euophrys alticola Denis, 1955 (Frana, Espanya);
 Euophrys ambigua C. L. Koch, 1846 (Surinam);
 Euophrys a-notata Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Euophrys arenaria (Urquhart, 1888) (Nova Zelanda);
 Euophrys astuta (Simon, 1871) (Marroc);
 Euophrys atrata Song i Chai, 1992 (Xina);
 Euophrys auricolor Dyal, 1935 (Pakistan);
 Euophrys aurifrons Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys baliola (Simon, 1871) (Crsega);
 Euophrys banksi Roewer, 1951 (Mxic);
 Euophrys bifoveolata Tullgren, 1905 (Argentina);
 Euophrys bryophila Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Fiji);
 Euophrys bulbus Bao i Peng, 2002 (Taiwan);
 Euophrys canariensis Denis, 1941 (Illes Canries);
 Euophrys capicola Simon, 1901 (Sud-frica);
 Euophrys catherinae Prszynski, 2000 (Iemen);
 Euophrys chiriatapuensis Tikader, 1977 (ndia, Illes Andaman);
 Euophrys concolorata Roewer, 1951 (Karakorum);
 Euophrys convergentis Strand, 1906 (Algria, Tunsia, Lbia);
 Euophrys Illes Cooki Zabka, 1985 (Vietnam);
 Euophrys crux Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys dhaulagirica Zabka, 1980 (Nepal);
 Euophrys difficilis (Simon, 1868) (Migdia europeu);
 Euophrys evae Zabka, 1981 (Himalayas);
 Euophrys everestensis Wanless, 1975 (Tibet);
 Euophrys ferrumequinum Taczanowski, 1878 (Equador, Per);
 Euophrys flavoatra (Grube, 1861) (Rssia);
 Euophrys frontalis (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Euophrys fucata (Simon, 1868) (Turquia);
 Euophrys gambosa (Simon, 1868) (Mediterrani);
 Euophrys gambosa mediocris Simon, 1937 (Migdia europeu);
 Euophrys granulata Denis, 1947 (Iemen);
 Euophrys herbigrada (Simon, 1871) (Europa);
 Euophrys infausta Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Euophrys innotata (Simon, 1868) (Western Mediterrani);
 Euophrys jirica Zabka, 1980 (Nepal);
 Euophrys kataokai Ikeda, 1996 (Rssia, Corea, Xina, Jap);
 Euophrys kirghizica Logunov, 1997 (Kirguizistan);
 Euophrys kittenbergeri Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Euophrys kororensis Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina);
 Euophrys laetata Simon, 1904 (Xile);
 Euophrys leipoldti Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Euophrys leucopalpis Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys leucostigma C. L. Koch, 1846 (Brasil);
 Euophrys littoralis Soyer, 1959 (Frana);
 Euophrys lunata Bertkau, 1880 (Brasil);
 Euophrys luteolineata (Simon, 1871) (Crsega);
 Euophrys manicata (Simon, 1871) (Marroc);
 Euophrys mapuche Galiano, 1968 (Xile);
 Euophrys marmarica Caporiacco, 1928 (Lbia);
 Euophrys maura Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys megastyla Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Euophrys melanoleuca Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Euophrys menemerella Strand, 1909 (Sud-frica);
 Euophrys minuta Prszynski, 1992 (ndia);
 Euophrys monadnock Emerton, 1891 (EUA, Canad);
 Euophrys mottli Kolosvry, 1934 (Eslovquia);
 Euophrys namulinensis Hu, 2001 (Xina);
 Euophrys nanchonensis Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys nangqianensis Hu, 2001 (Xina);
 Euophrys nepalica Zabka, 1980 (Nepal, Xina);
 Euophrys newtoni Peckham i Peckham, 1896 (Amrica Central);
 Euophrys nigrescens Caporiacco, 1940 (Somalia);
 Euophrys nigripalpis Simon, 1937 (Frana, Crsega);
 Euophrys nigritarsis (Simon, 1868) (Frana);
 Euophrys nigromaculata (Lucas, 1846) (Algria);
 Euophrys omnisuperstes Wanless, 1975 (Nepal);
 Euophrys patagonica Simon, 1905 (Argentina);
 Euophrys patellaris Denis, 1957 (Espanya);
 Euophrys pehuenche Galiano, 1968 (Xile);
 Euophrys pelzelni Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys peruviana Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys pexa Simon, 1937 (Frana);
 Euophrys poloi Zabka, 1985 (Vietnam);
 Euophrys proszynskii Logunov, Cutler i Marusik, 1993 (Rssia, Kazakhstan);
 Euophrys pseudogambosa Strand, 1915 (Israel);
 Euophrys pulchella Peckham i Peckham, 1893 (St. Vincent);
 Euophrys purcelli Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Euophrys quadricolor Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys quadripunctata (Lucas, 1846) (Algria);
 Euophrys quadrispinosa Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Euophrys quilpuensis Simon, 1901 (Xile);
 Euophrys rapida C. L. Koch, 1846 (Xile);
 Euophrys rosenhaueri L. Koch, 1856 (Espanya);
 Euophrys rubroclypea Dyal, 1935 (Pakistan);
 Euophrys rufa Dyal, 1935 (Pakistan);
 Euophrys rufibarbis (Simon, 1868) (Palertic);
 Euophrys rufimana (Simon, 1875) (Frana);
 Euophrys saitiformis Simon, 1901 (Xile, Argentina);
 Euophrys sanctimatei Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys sedula (Simon, 1875) (Frana);
 Euophrys semiglabrata (Simon, 1868) (Portugal, Espanya, Frana);
 Euophrys semirufa Simon, 1884 (Sria);
 Euophrys sima Chamberlin, 1916 (Per);
 Euophrys sinapicolor Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys striolata (C. L. Koch, 1846) (del nord, Europa Central);
 Euophrys sulphurea (L. Koch, 1867) (Migdia europeu, Sria);
 Euophrys sutrix Holmberg, 1875 (Paraguai, Uruguai, Argentina);
 Euophrys talassica Logunov, 1997 (Kirguizistan);
 Euophrys tehuelche Galiano, 1968 (Xile);
 Euophrys terrestris (Simon, 1871) (Europa);
 Euophrys testaceozonata Caporiacco, 1922 (Itlia);
 Euophrys turkmenica Logunov, 1997 (Turkmenistan);
 Euophrys uralensis Logunov, Cutler i Marusik, 1993 (Rssia, sia Central);
 Euophrys valens Bsenberg i Lenz, 1895 (frica Oriental);
 Euophrys vestita Taczanowski, 1878 (Per);
 Euophrys vetusta C. L. Koch, 1846 (St. Thomas);
 Euophrys wanyan Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina);
 Euophrys wenxianensis Yang i Tang, 1997 (Xina);
 Euophrys ysobolii Peckham i Peckham, 1896 (Guatemala);
 Euophrys yulungensis Zabka, 1980 (Xina, Nepal);

Eupoa.
Eupoa Zabka, 1985
 Eupoa prima Zabka, 1985 (Vietnam);

Euryattus.
Euryattus Thorell, 1881
 Euryattus bleekeri (Doleschall, 1859) (Sri Lanka fins a Queensland);
 Euryattus breviusculus (Simon, 1902) (Sri Lanka);
 Euryattus celebensis (Merian, 1911) (Sulawesi);
 Euryattus leopoldi (Roewer, 1938) (Nova Guinea, Illes Aru);
 Euryattus myiopotami (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Euryattus porcellus Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Euryattus venustus (Doleschall, 1859) (Amboina, Nova Guinea);
 Euryattus wallacei (Thorell, 1881) (Queensland);

Eustiromastix.
Eustiromastix Simon, 1902
 Eustiromastix bahiensis Galiano, 1979 (Brasil);
 Eustiromastix efferatus Bauab i Soares, 1978 (Brasil);
 Eustiromastix falcatus Galiano, 1981 (Trinidad);
 Eustiromastix intermedius Galiano, 1979 (Veneuela);
 Eustiromastix keyserlingi (Taczanowski, 1878) (Per);
 Eustiromastix macropalpus Galiano, 1979 (Brasil);
 Eustiromastix major Simon, 1902 (Guaiana Francesa, Brasil);
 Eustiromastix moraballi Mello-Leito, 1940 (Veneuela, Guyana);
 Eustiromastix nativo Santos i Romero, 2004 (Brasil);
 Eustiromastix obscurus (Peckham i Peckham, 1893) (St. Vincent);
 Eustiromastix vincenti (Peckham i Peckham, 1893) (St. Vincent);

Evarcha.
Evarcha Simon, 1902
 Evarcha albaria (L. Koch, 1878) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Evarcha amabilis (C. L. Koch, 1846) (EUA);
 Evarcha arcuata (Clerck, 1757) (Palertic);
 Evarcha armeniaca Logunov, 1999 (Armenia, Azerbaitjan);
 Evarcha bakorensis Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);
 Evarcha bicoronata (Simon, 1901) (Hong Kong);
 Evarcha bicuspidata Peng i Li, 2003 (Vietnam);
 Evarcha bihastata Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Evarcha bulbosa Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Evarcha cancellata (Simon, 1902) (Sri Lanka, Java);
 Evarcha certa Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);
 Evarcha chappuisi Lessert, 1925 (frica Oriental);
 Evarcha chubbi Lessert, 1925 (frica Oriental);
 Evarcha coreana Seo, 1988 (Xina, Corea);
 Evarcha crinita Logunov i Zamanpoore, 2005 (Afganistan);
 Evarcha culicivora Wesolowska i Jackson, 2003 (Kenya);
 Evarcha darinurica Logunov, 2001 (Afganistan);
 Evarcha digitata Peng i Li, 2002 (Xina);
 Evarcha dubia (Kulczyn'ski, 1901) (Etipia);
 Evarcha elegans Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Evarcha eriki Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Evarcha falcata (Clerck, 1757) (Palertic);
 Evarcha falcata nigrofusca (Strand, 1900) (Norway);
 Evarcha falcata xinglongensis Yang i Tang, 1996 (Xina);
 Evarcha fasciata Seo, 1992 (Xina, Corea, Jap);
 Evarcha flavocincta (C. L. Koch, 1846) (Xina fins a Java);
 Evarcha gausapata (Thorell, 1890) (Sumatra, Java);
 Evarcha hirticeps (Song i Chai, 1992) (Xina);
 Evarcha hoyi (Peckham i Peckham, 1883) (EUA, Canad);
 Evarcha hunanensis Peng, Xie i Kim, 1993 (Xina);
 Evarcha hyllinella Strand, 1913 (Lombok);
 Evarcha infrastriata (Keyserling, 1881) (Queensland);
 Evarcha jucunda (Lucas, 1846) (Mediterrani, introdut in Blgica);
 Evarcha kirghisica Rakov, 1997 (Kirguizistan);
 Evarcha laetabunda (C. L. Koch, 1846) (Palertic);
 Evarcha maculata Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);
 Evarcha madagascariensis Prszynski, 1992 (Madagascar);
 Evarcha michailovi Logunov, 1992 (Frana, Rssia, sia Central, Xina);
 Evarcha mongolica Danilov i Logunov, 1994 (Rssia, Xina);
 Evarcha natalica Simon, 1902 (Sud-frica);
 Evarcha negevensis Prszynski, 2000 (Israel);
 Evarcha nenilini Rakov, 1997 (sia Central);
 Evarcha nepos (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Evarcha nigricans (Dalmas, 1920) (Tunsia);
 Evarcha obscura Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Evarcha optabilis (Fox, 1937) (Xina);
 Evarcha orientalis (Song i Chai, 1992) (Xina);
 Evarcha paralbaria Song i Chai, 1992 (Xina);
 Evarcha patagiata (O. P.-Cambridge, 1872) (Sria);
 Evarcha petrae Prszynski, 1992 (Tailndia);
 Evarcha pileckii Prszynski, 2000 (Israel);
 Evarcha pococki Zabka, 1985 (Bhutan fins a Vietnam, Xina);
 Evarcha praeclara Prszynski i Wesolowska, 2003 (Sudan, Israel, Iemen);
 Evarcha proszynskii Marusik i Logunov, 1998 (Rssia fins a Jap, EUA, Canad);
 Evarcha pseudopococki Peng, Xie i Kim, 1993 (Xina);
 Evarcha pulchella (Thorell, 1895) (Birmnia);
 Evarcha reiskindi Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina);
 Evarcha sichuanensis Peng, Xie i Kim, 1993 (Xina);
 Evarcha similis Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Evarcha similis Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Evarcha syriaca Kulczyn'ski, 1911 (Sria, Israel);
 Evarcha vitosa Prchniewicz, 1989 (Central, frica Oriental);
 Evarcha wenxianensis Tang i Yang, 1995 (Xina);
 Evarcha wulingensis Peng, Xie i Kim, 1993 (Xina);
F.
Featheroides.
Featheroides Peng i cols., 1994
 Featheroides typicus Peng i cols., 1994 (Xina);
 Featheroides yunnanensis Peng i cols., 1994 (Xina);

Festucula.
Festucula Simon, 1901
 Festucula festuculaeformis (Lessert, 1925) (Central, Est Sud-frica);
 Festucula lawrencei Lessert, 1933 (Angola, Tanznia);
 Festucula vermiformis Simon, 1901 (Iemen);

Flacillula.
Flacillula Strand, 1932
 Flacillula albofrenata (Simon, 1905) (Java);
 Flacillula incognita Zabka, 1985 (Vietnam);
 Flacillula lubrica (Simon, 1901) (Sri Lanka);
 Flacillula minuta (Berland, 1929) (Illes Carolina, Niue, Samoa, Illes Cook);
 Flacillula nitens Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Illes Carolina);
 Flacillula purpurea (Dyal, 1935) (Pakistan);

Fluda.
Fluda Peckham i Peckham, 1892
 Fluda angulosa Simon, 1900 (Veneuela);
 Fluda araguae Galiano, 1971 (Veneuela);
 Fluda elata Galiano, 1986 (Equador);
 Fluda goianiae Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Fluda inpae Galiano, 1971 (Brasil);
 Fluda narcissa Peckham i Peckham, 1892 (Brasil);
 Fluda nigritarsis Simon, 1900 (Veneuela);
 Fluda opica (Peckham i Peckham, 1892) (Brasil);
 Fluda perdita (Peckham i Peckham, 1892) (Colmbia, Trinidad, Guyana);
 Fluda princeps Banks, 1929 (Panam);
 Fluda ruficeps (Taczanowski, 1878) (Per);

Frespera.
Frespera Braul i Lise, 2002
 Frespera carinata (Simon, 1902) (Veneuela);
 Frespera meridionalis Braul i Lise, 2002 (Veneuela);

Freya.
Freya C. L. Koch, 1850
 Freya albosignata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala, Panam);
 Freya arraijanica Chickering, 1946 (Panam);
 Freya atures Galiano, 2001 (Veneuela);
 Freya bicavata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Freya bifida (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Freya bifurcata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Freya chapare Galiano, 2001 (Bolvia, Brasil);
 Freya chionopogon Simon, 1902 (Veneuela);
 Freya decorata (C. L. Koch, 1846) (Northern South America);
 Freya demarcata Chamberlin i Ivie, 1936 (Panam);
 Freya disparipes Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Freya dureti Galiano, 2001 (Brasil);
 Freya dyali Roewer, 1951 (Pakistan);
 Freya emarginata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala);
 Freya frontalis Banks, 1929 (Panam);
 Freya grisea (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala, Panam);
 Freya guianensis Caporiacco, 1947 (Veneuela, Guyana);
 Freya infuscata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (El Salvador, Panam);
 Freya justina Banks, 1929 (Panam);
 Freya longispina (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala, Panam);
 Freya maculatipes (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic);
 Freya minuta (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Freya nannispina Chamberlin i Ivie, 1936 (Panam);
 Freya nigrotaeniata (Mello-Leito, 1945) (Paraguai, Argentina);
 Freya perelegans Simon, 1902 (Veneuela);
 Freya petrunkevitchi Chickering, 1946 (Panam);
 Freya prominens (F. O. P.-Cambridge, 1901) (de Mxic fins a Panam);
 Freya regia (Peckham i Peckham, 1896) (Mxic, Guatemala);
 Freya rubiginosa (C. L. Koch, 1846) (Brasil);
 Freya rufohirta (Simon, 1902) (Brasil);
 Freya rustica (Peckham i Peckham, 1896) (Guatemala, Panam);

Frigga.
Frigga C. L. Koch, 1850
 Frigga coronigera (C. L. Koch, 1846) (Brasil);
 Frigga crocuta (Taczanowski, 1878) (Per, Equador, Illes Galpagos, Illes Marqueses, Queensland);
 Frigga finitima Galiano, 1979 (Bolvia, Argentina);
 Frigga flava (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala);
 Frigga kessleri (Taczanowski, 1872) (Brasil, Guyana, Guaiana Francesa);
 Frigga opulenta Galiano, 1979 (Equador, Per);
 Frigga pratensis (Peckham i Peckham, 1885) (Mxic fins a Colmbia);
 Frigga quintensis (Tullgren, 1905) (Argentina, Brasil);
 Frigga rufa (Caporiacco, 1947) (Guyana, Brasil);
 Frigga simoni (Berland, 1913) (Equador);

Fritzia.
Fritzia O. P.-Cambridge, 1879
 Fritzia muelleri O. P.-Cambridge, 1879 (Brasil, Argentina);

Fuentes.
Fuentes Peckham i Peckham, 1894
 Fuentes pertinax Peckham i Peckham, 1894 (Honduras);

Furculattus.
Furculattus Balogh, 1980
 Furculattus maxillosus Balogh, 1980 (Nova Guinea, Nova Bretanya);
G.
Gambaquezonia.
Gambaquezonia Barrion i Litsinger, 1995
 Gambaquezonia itimana Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);

Gangus.
Gangus Simon, 1902
 Gangus concinnus (Keyserling, 1881) (Queensland);
 Gangus decorus Simon, 1902 (Queensland);
 Gangus longulus Simon, 1902 (Queensland);
 Gangus manipisus Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);

Gastromicans.
Gastromicans Mello-Leito, 1917
 Gastromicans albopilosa (Simon, 1903) (Brasil, Paraguai);
 Gastromicans hondurensis (Peckham i Peckham, 1896) (Guatemala, Honduras);
 Gastromicans levispina (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Gastromicans noxiosa (Simon, 1886) (Bolvia);
 Gastromicans tesselata (C. L. Koch, 1846) (Brasil);
 Gastromicans vigens (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil, Argentina);

Gedea.
Gedea Simon, 1902
 Gedea daoxianensis Song i Gong, 1992 (Xina);
 Gedea flavogularis Simon, 1902 (Java);
 Gedea sinensis Song i Chai, 1991 (Xina);
 Gedea tibialis Zabka, 1985 (Vietnam);
 Gedea unguiformis Xiao i Yin, 1991 (Xina);

Gelotia.
Gelotia Thorell, 1890
 Gelotia argenteolimbata (Simon, 1900) (Singapur);
 Gelotia bimaculata Thorell, 1890 (Sumatra, Borneo);
 Gelotia frenata Thorell, 1890 (Sumatra);
 Gelotia lanka Wijesinghe, 1991 (Sri Lanka);
 Gelotia robusta Wanless, 1984 (Nova Bretanya);
 Gelotia salax (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Gelotia syringopalpis Wanless, 1984 (Xina, Malisia, Borneo);

Ghelna.
Ghelna Maddison, 1996
 Ghelna barrowsi (Kaston, 1973) (EUA);
 Ghelna canadensis (Banks, 1897) (EUA, Canad);
 Ghelna castanea (Hentz, 1846) (EUA);
 Ghelna sexmaculata (Banks, 1895) (EUA, Canad);

Ghumattus.
Ghumattus Prszynski, 1992
 Ghumattus primus Prszynski, 1992 (ndia);

Giuiria.
Giuiria Strand, 1906
 Giuiria unica Strand, 1906 (Etipia);

Goleba.
Goleba Wanless, 1980
 Goleba jocquei Szts, 2001 (Congo);
 Goleba pallens (Blackwall, 1877) (Aldabra, Seychelles);
 Goleba puella (Simon, 1885) (Ghana fins a Kenya);
 Goleba punctata (Peckham i Wheeler, 1888) (Madagascar);

Goleta.
Goleta Peckham i Peckham, 1894
 Goleta peckhami Simon, 1900 (Madagascar);
 Goleta workmani (Peckham i Peckham, 1885) (Madagascar);

Gorgasella.
Gorgasella Chickering, 1946
 Gorgasella eximia Chickering, 1946 (Panam);

Gramenca.
Gramenca Rollard i Wesolowska, 2002
 Gramenca prima Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);

Grayenulla.
Grayenulla Zabka, 1992
 Grayenulla australensis Zabka, 1992 (Austrlia Occidental);
 Grayenulla dejongi Zabka, 1992 (Austrlia Occidental);
 Grayenulla nova Zabka, 1992 (Austrlia Occidental);
 Grayenulla spinimana Zabka i Gray, 2002 (Austrlia Occidental);
 Grayenulla waldockae Zabka, 1992 (Austrlia Occidental);
 Grayenulla wilganea Zabka i Gray, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Grayenulla wishartorum Zabka, 1992 (Queensland);

Gypogyna.
Gypogyna Simon, 1900
 Gypogyna forceps Simon, 1900 (Paraguai, Argentina);

Referncies.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164064" title="Franeker" nonfiltered="1866" processed="1861" dbindex="66870">


Franeker (en fris: Frjentsjer) s una de les 11 ciutats de provncia de Frsia i capital de la municipalitat de Franekeradeel. s a 10 km a l'oest de Leeuwarden al Canal Van Harinxma. L'1 de gener de 2006 tenia 12.996 habitants. Franeker s famosa pel planetari ms antic, el que va construir a sa casa l'astrnom Eise Isinga.

 Histria .
Franeker va ser fundada vora el 800 com a una fortalesa carolngia. El nom probablement deriva de "Froon-acker" (pas del rei), nogensmenys, el carrer ms antic de la vila s'anomena Froonacker. 

Franeker va rebre drets de ciutat el 1374. Al segle XV el Duc de Saxnia Albert III s'hi establ.

Del 1585 al 1811 la ciutat hostatj la Universitat de Franeker, la segona ms antiga dels Pasos Baixos.

El Krystkongres (Congrs de Nadal), normalment celebrat a Franeker, s la reuni anual d'estudiants frisons que viuen a ciutats holandeses.

 Esports .
Des de 1852 Franeker acull el Permanent Comity, el torneig ms important del joc de pilota a m fris.

Per ser una de les ciutats frisones, per Franeker passa la Volta a les onze ciutats (Elfstedentocht), una competici de patinatge de resistncia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164065" title="Estadi Olmpic d'Hlsinki" nonfiltered="1867" processed="1862" dbindex="66871">

L'Estadi Olmpic d'Hlsinki (en fins Helsingin Olympiastadion) s l'estadi ms gran de Finlndia. Est localitzat en el districte de Tl, a 2 quilmetres del centre de Hlsinki. Avui dia l'estadi s utilitzat per a concerts i algunes activitats esportives. L'estadi va ser el centre de les activitats dels Jocs Olmpics d'Hlsinki 1952. Aquest estadi tamb ha estat la seu dels mundials d'atletisme de 1983 i 2005, i a ms s la casa de la Selecci de futbol de Finlndia.

Histria. 
La construcci de l'estadi va comenar el 1934 i es va completar el 1938. Es va renovar el 1990-1994, i a ms es va modernitzar totalment per als Mundials d'Atletisme de 2005. En els Jocs Olmpics de 1952, l'estadi tenia una capacitat de 70.000 espectadors; avui dia t una capacitat per a 40.000 persones. La torre de l'estadi, amb una altura de 72 metres, s oberta al pblic i ofereix una increble vista d'Hlsinki.

Enllaos externs.

web del Estadi Olmpic d'Hlsinki;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164066" title="Llista d'espcies de saltcids (H)" nonfiltered="1868" processed="1863" dbindex="66872">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, que comencen per la lletra H, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.


Habrocestoides.
Habrocestoides Prszynski, 1992
 Habrocestoides bengalensis Prszynski, 1992 (ndia);
 Habrocestoides darjeelingus Logunov, 1999 (ndia);
 Habrocestoides indicus Prszynski, 1992 (ndia);
 Habrocestoides micans Logunov, 1999 (ndia);
 Habrocestoides nitidus Logunov, 1999 (ndia);
 Habrocestoides phulchokiensis Logunov, 1999 (Nepal);

Habrocestum.
Habrocestum Simon, 1876
 Habrocestum albimanum Simon, 1901 (Sud-frica);
 Habrocestum albopunctatum Wesolowska i van Harten, 2002 (Socotra);
 Habrocestum algericum Dalmas, 1920 (Algria);
 Habrocestum annae Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Habrocestum arabicum Prszynski, 1989 (Arbia Saud);
 Habrocestum bitaeniatum Keyserling, 1882 (Queensland);
 Habrocestum bovei (Lucas, 1846) (Marroc, Algria);
 Habrocestum dubium Wesolowska i van Harten, 2002 (Socotra);
 Habrocestum dyali Roewer, 1955 (Pakistan);
 Habrocestum egaeum Metzner, 1999 (Grcia, Creta);
 Habrocestum ferrugineum Wesolowska i van Harten, 2002 (Socotra);
 Habrocestum flavimanum Simon, 1901 (Sud-frica);
 Habrocestum formosum Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);
 Habrocestum graecum Dalmas, 1920 (Grcia);
 Habrocestum hongkongiense Prszynski, 1992 (Hong Kong);
 Habrocestum ibericum Dalmas, 1920 (Espanya);
 Habrocestum inquinatum Wesolowska i van Harten, 2002 (Socotra);
 Habrocestum latifasciatum (Simon, 1868) (Eastern Mediterrani);
 Habrocestum laurae Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Habrocestum lepidum Dalmas, 1920 (Algria);
 Habrocestum luculentum Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Habrocestum nigristernum Dalmas, 1920 (Turquia);
 Habrocestum ornaticeps (Simon, 1868) (Marroc);
 Habrocestum panjabium Roewer, 1951 (Pakistan);
 Habrocestum papilionaceum (L. Koch, 1867) (Grcia);
 Habrocestum peckhami Rainbow, 1899 (Illes Salom);
 Habrocestum penicillatum Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Habrocestum pullatum Simon, 1876 (Frana);
 Habrocestum punctiventre Keyserling, 1882 (Austrlia Occidental);
 Habrocestum rubroclypeatum Lessert, 1927 (Congo);
 Habrocestum sapiens (Peckham i Peckham, 1903) (Sud-frica);
 Habrocestum schinzi Simon, 1887 (Sud-frica);
 Habrocestum shulovi Prszynski, 2000 (Israel);
 Habrocestum simoni Dalmas, 1920 (Algria);
 Habrocestum socotrense Wesolowska i van Harten, 2002 (Socotra);
 Habrocestum speciosum Wesolowska i van Harten, 1994 (Socotra);
 Habrocestum subdotatum Caporiacco, 1940 (Etipia, frica Oriental);
 Habrocestum subpenicillatum Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Habrocestum superbum Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);
 Habrocestum tanzanicum Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Habrocestum verattii Caporiacco, 1936 (Lbia);

Habronattus.
Habronattus F. O. P.-Cambridge, 1901
 Habronattus abditus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus agilis (Banks, 1893) (EUA);
 Habronattus alachua Griswold, 1987 (EUA);
 Habronattus altanus (Gertsch, 1934) (North America);
 Habronattus americanus (Keyserling, 1884) (EUA, Canad);
 Habronattus amicus (Peckham i Peckham, 1909) (EUA);
 Habronattus ammophilus (Chamberlin, 1924) (Mxic);
 Habronattus anepsius (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Habronattus aztecanus (Banks, 1898) (Mxic);
 Habronattus ballatoris Griswold, 1987 (EUA);
 Habronattus banksi (Peckham i Peckham, 1901) (Mxic fins a Panam, Jamaica);
 Habronattus borealis (Banks, 1895) (EUA, Canad);
 Habronattus brunneus (Peckham i Peckham, 1901) (EUA, ndies Occidentals);
 Habronattus bulbipes (Chamberlin i Ivie, 1941) (EUA);
 Habronattus calcaratus (Banks, 1904) (EUA);
 Habronattus calcaratus agricola Griswold, 1987 (EUA);
 Habronattus calcaratus maddisoni Griswold, 1987 (EUA, Canad);
 Habronattus californicus (Banks, 1904) (EUA);
 Habronattus cambridgei Bryant, 1948 (Mxic fins a Guatemala);
 Habronattus captiosus (Gertsch, 1934) (EUA, Canad);
 Habronattus carolinensis (Peckham i Peckham, 1901) (EUA);
 Habronattus carpus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus ciboneyanus Griswold, 1987 (Cuba, Jamaica);
 Habronattus clypeatus (Banks, 1895) (EUA, Mxic);
 Habronattus cockerelli (Banks, 1901) (EUA);
 Habronattus coecatus (Hentz, 1846) (EUA, Mxic, Bermuda);
 Habronattus cognatus (Peckham i Peckham, 1901) (North America);
 Habronattus conjunctus (Banks, 1898) (EUA, Mxic);
 Habronattus contingens (Chamberlin, 1925) (Mxic);
 Habronattus cuspidatus Griswold, 1987 (EUA, Canad);
 Habronattus decorus (Blackwall, 1846) (EUA, Canad);
 Habronattus delectus (Peckham i Peckham, 1909) (EUA);
 Habronattus divaricatus (Banks, 1898) (Mxic);
 Habronattus dorotheae (Gertsch i Mulaik, 1936) (EUA, Mxic);
 Habronattus dossenus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus elegans (Peckham i Peckham, 1901) (EUA, Mxic);
 Habronattus encantadas Griswold, 1987 (Illes Galpagos);
 Habronattus ensenadae (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Habronattus facetus (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Habronattus fallax (Peckham i Peckham, 1909) (EUA, Mxic);
 Habronattus festus (Peckham i Peckham, 1901) (EUA);
 Habronattus formosus (Banks, 1906) (EUA);
 Habronattus forticulus (Gertsch i Mulaik, 1936) (EUA, Mxic);
 Habronattus georgiensis Chamberlin i Ivie, 1944 (EUA);
 Habronattus geronimoi Griswold, 1987 (EUA, Mxic, Nicaragua);
 Habronattus gigas Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus hallani (Richman, 1973) (EUA, Mxic);
 Habronattus hirsutus (Peckham i Peckham, 1888) (North America);
 Habronattus huastecanus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus icenoglei (Griswold, 1979) (EUA, Mxic);
 Habronattus iviei Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus jucundus (Peckham i Peckham, 1909) (EUA, Canad);
 Habronattus kawini (Griswold, 1979) (EUA, Mxic);
 Habronattus klauseri (Peckham i Peckham, 1901) (EUA, Mxic);
 Habronattus kubai (Griswold, 1979) (EUA);
 Habronattus leuceres (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Habronattus mataxus Griswold, 1987 (EUA, Mxic);
 Habronattus mexicanus (Peckham i Peckham, 1896) (EUA fins a Panam, Caribbean);
 Habronattus moratus (Gertsch i Mulaik, 1936) (EUA, Mxic);
 Habronattus mustaciatus (Chamberlin i Ivie, 1941) (EUA);
 Habronattus nahuatlanus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus nemoralis (Peckham i Peckham, 1901) (EUA);
 Habronattus neomexicanus (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Habronattus nesiotus Griswold, 1987 (Bermuda);
 Habronattus notialis Griswold, 1987 (EUA);
 Habronattus ocala Griswold, 1987 (EUA);
 Habronattus ophrys Griswold, 1987 (EUA);
 Habronattus orbus Griswold, 1987 (EUA);
 Habronattus oregonensis (Peckham i Peckham, 1888) (EUA, Canad);
 Habronattus paratus (Peckham i Peckham, 1896) (Amrica Central);
 Habronattus peckhami (Banks, 1921) (EUA);
 Habronattus pochtecanus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus pretiosus Bryant, 1947 (Puerto Rico, Illes Virgin);
 Habronattus pugillus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus pyrrithrix (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Habronattus renidens Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus rufescens (Berland, 1934) (Illes Marqueses);
 Habronattus sabulosus (Peckham i Peckham, 1901) (EUA);
 Habronattus sansoni (Emerton, 1915) (EUA, Canad);
 Habronattus schlingeri (Griswold, 1979) (EUA, Mxic);
 Habronattus signatus (Banks, 1900) (EUA, Mxic);
 Habronattus simplex (Peckham i Peckham, 1901) (Mxic);
 Habronattus sugillatus Griswold, 1987 (EUA, Mxic);
 Habronattus superciliosus (Peckham i Peckham, 1901) (EUA);
 Habronattus tarascanus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus tarsalis (Banks, 1904) (EUA, Hawaii);
 Habronattus texanus (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Habronattus tlaxcalanus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus tranquillus (Peckham i Peckham, 1901) (EUA, Mxic);
 Habronattus trimaculatus Bryant, 1945 (EUA);
 Habronattus tuberculatus (Gertsch i Mulaik, 1936) (EUA);
 Habronattus ustulatus (Griswold, 1979) (EUA, Mxic);
 Habronattus velivolus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus venatoris Griswold, 1987 (EUA);
 Habronattus virgulatus Griswold, 1987 (EUA, Mxic);
 Habronattus viridipes (Hentz, 1846) (EUA, Canad);
 Habronattus waughi (Emerton, 1926) (Canad);
 Habronattus zapotecanus Griswold, 1987 (Mxic);
 Habronattus zebraneus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic);

Hakka.
Hakka Berry i Prszynski, 2001
 Hakka himeshimensis (Dnitz i Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap, Hawaii);

Haplopsecas.
Haplopsecas Caporiacco, 1955
 Haplopsecas annulipes Caporiacco, 1955 (Veneuela);

Harmochirus.
Harmochirus Simon, 1885
 Harmochirus bianoriformis (Strand, 1907) (Central, frica Oriental, Madagascar);
 Harmochirus brachiatus (Thorell, 1877) (ndia, Bhutan fins a Taiwan, Indonesia);
 Harmochirus duboscqi (Berland i Millot, 1941) (Costa d'Ivori, Senegal);
 Harmochirus insulanus (Kishida, 1914) (Xina, Corea, Jap);
 Harmochirus lloydi Narayan, 1915 (ndia);
 Harmochirus luculentus Simon, 1885 (Central, Est Sud-frica, Zanzbar);
 Harmochirus pineus Xiao i Wang, 2005 (Xina);
 Harmochirus proszynski Zhu i Song, 2001 (Xina);
 Harmochirus zabkai Logunov, 2001 (ndia, Nepal, Vietnam);

Hasarina.
Hasarina Schenkel, 1963
 Hasarina contortospinosa Schenkel, 1963 (Xina);

Hasarius.
Hasarius Simon, 1871
 Hasarius adansoni (Audouin, 1826) (Cosmopolitan);
 Hasarius bellicosus Peckham i Peckham, 1896 (Guatemala);
 Hasarius berlandi Lessert, 1925 (frica Oriental);
 Hasarius biprocessiger Lessert, 1927 (Congo);
 Hasarius bisetatus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Hasarius cheliceroides Borowiec i Wesolowska, 2002 (Camerun);
 Hasarius dactyloides (Xie, Peng i Kim, 1993) (Xina);
 Hasarius egaenus Thorell, 1895 (Birmnia);
 Hasarius glaucus Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Hasarius inhonestus Keyserling, 1881 (Nova Galles del Sud);
 Hasarius insignis Simon, 1885 (Illes Comoro);
 Hasarius insularis Wesolowska i van Harten, 2002 (Socotra);
 Hasarius kulczynskii Zabka, 1985 (Vietnam);
 Hasarius kweilinensis (Prszynski, 1992) (Xina);
 Hasarius lisei Bauab i Soares, 1982 (Brasil);
 Hasarius mahensis Wanless, 1984 (Seychelles);
 Hasarius mcIlles Cooki Thorell, 1892 (Java);
 Hasarius mulciber Keyserling, 1881 (Queensland);
 Hasarius neocaledonicus (Simon, 1889) (Nova Calednia);
 Hasarius obscurus Keyserling, 1881 (Nova Galles del Sud);
 Hasarius orientalis (Zabka, 1985) (Vietnam);
 Hasarius pauciaculeis Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Hasarius peckhami Petrunkevitch, 1914 (Dominica);
 Hasarius roeweri Lessert, 1925 (frica Oriental);
 Hasarius rufociliatus Simon, 1897 (Seychelles);
 Hasarius rusticus Thorell, 1887 (Birmnia);
 Hasarius sobarus Thorell, 1892 (Sumatra);
 Hasarius testaceus (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Hasarius trivialis (Thorell, 1877) (Sulawesi);

Havaika.
Havaika Prszynski, 2002
 Havaika albociliata (Simon, 1900) (Hawaii);
 Havaika canosa (Simon, 1900) (Hawaii);
 Havaika cruciata (Simon, 1900) (Hawaii);
 Havaika flavipes (Berland, 1933) (Illes Marqueses);
 Havaika jamiesoni Prszynski, 2002 (Hawaii);
 Havaika navata (Simon, 1900) (Hawaii);
 Havaika nigrolineata (Berland, 1933) (Illes Marqueses);
 Havaika pubens (Simon, 1900) (Hawaii);
 Havaika senicula (Simon, 1900) (Hawaii);
 Havaika triangulifera (Berland, 1933) (Illes Marqueses);
 Havaika valida (Simon, 1900) (Hawaii);
 Havaika verecunda (Simon, 1900) (Hawaii);

Helicius.
Helicius Zabka, 1981
 Helicius chikunii (Logunov i Marusik, 1999) (Rssia);
 Helicius cylindratus (Karsch, 1879) (Corea, Jap);
 Helicius hillaryi Zabka, 1981 (Bhutan);
 Helicius kimjoopili Kim, 1995 (Corea);
 Helicius yaginumai Bohdanowicz i Prszynski, 1987 (Corea, Jap);

Heliophanillus.
Heliophanillus Prszynski, 1989
 Heliophanillus fulgens (O. P.-Cambridge, 1872) (Grcia, Middle East);
 Heliophanillus lucipeta (Simon, 1890) (Mediterrani fins a sia Central);
 Heliophanillus suedicola (Simon, 1901) (Iemen, Socotra);

Heliophanoides.
Heliophanoides Prszynski, 1992
 Heliophanoides bhutanicus Prszynski, 1992 (Bhutan);
 Heliophanoides epigynalis Prszynski, 1992 (ndia);
 Heliophanoides spermathecalis Prszynski, 1992 (ndia);

Heliophanus.
Heliophanus C. L. Koch, 1833
 Heliophanus abditus Wesolowska, 1986 (Sria);
 Heliophanus aberdarensis Wesolowska, 1986 (Kenya);
 Heliophanus activus (Blackwall, 1877) (Seychelles);
 Heliophanus acutissimus Wesolowska, 1986 (Algria);
 Heliophanus aeneus (Hahn, 1832) (Palertic);
 Heliophanus aethiopicus Wesolowska, 2003 (Etipia);
 Heliophanus africanus Wesolowska, 1986 (Sud-frica);
 Heliophanus agricola Wesolowska, 1986 (Algria, Espanya);
 Heliophanus agricoloides Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Heliophanus alienus Wesolowska, 1986 (Camerun);
 Heliophanus anymphos Wesolowska, 2003 (Kenya);
 Heliophanus apiatus Simon, 1868 (Espanya fins a Itlia);
 Heliophanus auratus C. L. Koch, 1835 (Palertic);
 Heliophanus auratus mediocinctus Kulczyn'ski, 1898 (Austria);
 Heliophanus aviculus Berland i Millot, 1941 (Central, frica occidental);
 Heliophanus baicalensis Kulczyn'ski, 1895 (Rssia, Monglia, Xina);
 Heliophanus bellus Wesolowska, 1986 (Sud-frica);
 Heliophanus berlandi Lawrence, 1937 (Sud-frica);
 Heliophanus bisulcus Wesolowska, 1986 (Sud-frica);
 Heliophanus bolensis Wesolowska, 2003 (Etipia);
 Heliophanus brevis Wesolowska, 2003 (Etipia);
 Heliophanus butemboensis Wesolowska, 1986 (Congo, Rwanda);
 Heliophanus camtschadalicus Kulczyn'ski, 1885 (Rssia);
 Heliophanus canariensis Wesolowska, 1986 (Illes Canries);
 Heliophanus capensis Wesolowska, 1986 (Sud-frica);
 Heliophanus capicola Simon, 1901 (Sud-frica);
 Heliophanus cassinicola Simon, 1909 (West, Central, frica Oriental);
 Heliophanus charlesi Wesolowska, 2003 (Sud-frica);
 Heliophanus chikangawanus Wesolowska, 1986 (Angola, Malawi);
 Heliophanus chovdensis Prszynski, 1982 (Kazakhstan fins a Monglia);
 Heliophanus clarus Peckham i Peckham, 1903 (Zimbabwe);
 Heliophanus claviger Simon, 1901 (Sud-frica);
 Heliophanus congolensis Giltay, 1935 (Congo fins a So Tom);
 Heliophanus conspicuus Wesolowska, 1986 (Algria);
 Heliophanus creticus Giltay, 1932 (Creta);
 Heliophanus crudeni Lessert, 1925 (Tanznia);
 Heliophanus cupreus (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Heliophanus cupreus cuprescens (Simon, 1868) (Espanya);
 Heliophanus cupreus globifer (Simon, 1868) (Itlia);
 Heliophanus curvidens (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel fins a Xina);
 Heliophanus cuspidatus Xiao, 2000 (Xina);
 Heliophanus dampfi Schenkel, 1923 (Europa, Rssia);
 Heliophanus deamatus Peckham i Peckham, 1903 (Central, Sud-frica);
 Heliophanus debilis Simon, 1901 (Central, Est Sud-frica);
 Heliophanus decempunctatus (Caporiacco, 1941) (Etipia);
 Heliophanus decoratus L. Koch, 1875 (Nord d'frica, Israel);
 Heliophanus deformis Wesolowska, 1986 (Angola);
 Heliophanus demonstrativus Wesolowska, 1986 (Est Sud-frica);
 Heliophanus deserticola Simon, 1901 (Sud-frica);
 Heliophanus difficilis Wesolowska, 1986 (Congo);
 Heliophanus dubius C. L. Koch, 1835 (Palertic);
 Heliophanus dunini Rakov i Logunov, 1997 (Azerbaitjan, Kazakhstan);
 Heliophanus dux Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Heliophanus edentulus Simon, 1871 (Mediterrani);
 Heliophanus encifer Simon, 1871 (Mediterrani);
 Heliophanus equester L. Koch, 1867 (Itlia fins a Azerbaitjan);
 Heliophanus erythropleurus Kulczyn'ski, 1901 (Etipia);
 Heliophanus eucharis Simon, 1887 (Costa d'Ivori);
 Heliophanus falcatus Wesolowska, 1986 (Congo, Angola);
 Heliophanus fascinatus Wesolowska, 1986 (Sudan fins a Botswana);
 Heliophanus flavipes (Hahn, 1832) (Palertic);
 Heliophanus forcipifer Kulczyn'ski, 1895 (sia Central);
 Heliophanus fuerteventurae Schmidt i Krause, 1996 (Illes Canries);
 Heliophanus giltayi Lessert, 1933 (Kenya fins a Angola);
 Heliophanus gladiator Wesolowska, 1986 (Kenya, Malawi);
 Heliophanus glaucus Bsenberg i Lenz, 1895 (Iemen, Lbia);
 Heliophanus gloriosus Wesolowska, 1986 (Angola, Botswana);
 Heliophanus hamifer Simon, 1885 (Mozambique, Zimbabwe, Madagascar, Seychelles);
 Heliophanus harpago Simon, 1910 (Central, frica occidental);
 Heliophanus hastatus Wesolowska, 1986 (Sud-frica);
 Heliophanus heurtaultae Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);
 Heliophanus horrifer Wesolowska, 1986 (Sud-frica);
 Heliophanus ibericus Wesolowska, 1986 (Espanya);
 Heliophanus imerinensis Simon, 1901 (Madagascar);
 Heliophanus imperator Wesolowska, 1986 (Kenya, Malawi);
 Heliophanus improcerus Wesolowska, 1986 (Congo);
 Heliophanus innominatus Wesolowska, 1986 (Madagascar);
 Heliophanus insperatus Wesolowska, 1986 (Angola, Zimbabwe, Sud-frica);
 Heliophanus iranus Wesolowska, 1986 (Iran);
 Heliophanus japonicus Kishida, 1910 (Jap);
 Heliophanus kankanensis Berland i Millot, 1941 (Central, frica occidental);
 Heliophanus kenyaensis Wesolowska, 1986 (Central Africa);
 Heliophanus kilimanjaroensis Wesolowska, 1986 (Tanznia);
 Heliophanus kochii Simon, 1868 (Palertic);
 Heliophanus koktas Logunov, 1992 (Kazakhstan);
 Heliophanus kovacsi Wesolowska, 2003 (Etipia);
 Heliophanus lawrencei Wesolowska, 1986 (Congo, Angola);
 Heliophanus lesserti Wesolowska, 1986 (Central, Sud-frica);
 Heliophanus leucopes Wesolowska, 2003 (Etipia);
 Heliophanus lineiventris Simon, 1868 (Palertic);
 Heliophanus macentensis Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori fins a Kenya);
 Heliophanus machaerodus Simon, 1909 (Nord d'frica);
 Heliophanus maculatus Karsch, 1878 (Nova Galles del Sud);
 Heliophanus malus Wesolowska, 1986 (Sria, Israel);
 Heliophanus maralal Wesolowska, 2003 (Kenya);
 Heliophanus marshalli Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Heliophanus mauricianus Simon, 1901 (Mauritius, Runion);
 Heliophanus megae Wesolowska, 2003 (Zimbabwe);
 Heliophanus melinus L. Koch, 1867 (Palertic);
 Heliophanus menemeriformis Strand, 1907 (Tanznia);
 Heliophanus minutissimus (Caporiacco, 1941) (Etipia);
 Heliophanus mirabilis Wesolowska, 1986 (Sud-frica);
 Heliophanus modicus Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica, Madagascar);
 Heliophanus mordax (O. P.-Cambridge, 1872) (Grcia fins a sia Central);
 Heliophanus mucronatus Simon, 1901 (Madagascar);
 Heliophanus nanus Wesolowska, 2003 (Sud-frica);
 Heliophanus nobilis Wesolowska, 1986 (Congo);
 Heliophanus ochrichelis Strand, 1907 (Tanznia);
 Heliophanus orchesta Simon, 1885 (Central, Sud-frica, Madagascar);
 Heliophanus orchestioides Lessert, 1925 (frica Oriental);
 Heliophanus papyri Wesolowska, 2003 (Etipia);
 Heliophanus parvus Wesolowska i van Harten, 1994 (Socotra);
 Heliophanus patagiatus Thorell, 1875 (Palertic);
 Heliophanus patagiatus albolineatus Kulczyn'ski, 1901 (Rssia);
 Heliophanus patellaris Simon, 1901 (Sud-frica);
 Heliophanus paulus Wesolowska, 1986 (Botswana);
 Heliophanus pauper Wesolowska, 1986 (Etipia, Zambia, Kenya, Zimbabwe);
 Heliophanus peckhami Simon, 1902 (Sud-frica);
 Heliophanus pistaciae Wesolowska, 2003 (Zimbabwe, Sud-frica);
 Heliophanus portentosus Wesolowska, 1986 (Sud-frica);
 Heliophanus potanini Schenkel, 1963 (Afganistan, sia Central, Monglia, Xina);
 Heliophanus pratti Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Heliophanus proszynskii Wesolowska, 2003 (Sud-frica);
 Heliophanus pygmaeus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Senegal, Tanznia, Zimbabwe);
 Heliophanus ramosus Wesolowska, 1986 (Algria, Espanya);
 Heliophanus redimitus Simon, 1910 (Sud-frica);
 Heliophanus robustus Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori, Congo);
 Heliophanus rufithorax Simon, 1868 (Migdia europeu fins a sia Central);
 Heliophanus rutrosus Wesolowska, 2003 (Etipia);
 Heliophanus saudis Prszynski, 1989 (Arbia Saud, Iemen);
 Heliophanus semirasus Lawrence, 1928 (Namibia);
 Heliophanus simplex Simon, 1868 (Palertic);
 Heliophanus sororius Wesolowska, 2003 (Sud-frica);
 Heliophanus splendidus Wesolowska, 2003 (Congo);
 Heliophanus stylifer Simon, 1878 (Marroc, Algria);
 Heliophanus termiophagus Wesolowska i Haddad, 2002 (Sud-frica);
 Heliophanus transvaalicus Simon, 1901 (Sud-frica);
 Heliophanus trepidus Simon, 1910 (Angola, Botswana, Namibia, Sud-frica);
 Heliophanus tribulosus Simon, 1868 (Europa fins a Kazakhstan);
 Heliophanus tristis Wesolowska, 2003 (Etipia);
 Heliophanus turanicus Charitonov, 1969 (sia Central);
 Heliophanus undecimmaculatus Caporiacco, 1941 (frica Oriental);
 Heliophanus ussuricus Kulczyn'ski, 1895 (Rssia, Monglia, Xina, Corea, Jap);
 Heliophanus uvirensis Wesolowska, 1986 (Congo);
 Heliophanus validus Wesolowska, 1986 (Kenya);
 Heliophanus verus Wesolowska, 1986 (Iran, Azerbaitjan);
 Heliophanus villosus Wesolowska, 1986 (Sud-frica);
 Heliophanus wesolowskae Rakov i Logunov, 1997 (sia Central);
 Heliophanus wulingensis Peng i Xie, 1996 (Xina);
 Heliophanus xanthopes Wesolowska, 2003 (Etipia);

Helpis.
Helpis Simon, 1901
 Helpis abnormis Zabka, 2002 (Queensland);
 Helpis gracilis Gardzinska, 1996 (Nova Galles del Sud);
 Helpis kenilworthi Zabka, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Helpis longichelis Strand, 1915 (Nova Guinea);
 Helpis minitabunda (L. Koch, 1880) (Nova Guinea, Eastern Austrlia, Nova Zelanda);
 Helpis occidentalis Simon, 1909 (Austrlia);
 Helpis risdonica Zabka, 2002 (Tasmania);
 Helpis tasmanica Zabka, 2002 (Tasmania);

Helvetia.
Helvetia Peckham i Peckham, 1894
 Helvetia albovittata Simon, 1901 (Paraguai, Argentina);
 Helvetia cancrimana (Taczanowski, 1872) (Guaiana Francesa);
 Helvetia insularis (Banks, 1902) (Illes Galpagos, Argentina);
 Helvetia riojanensis Galiano, 1965 (Argentina);
 Helvetia santarema Peckham i Peckham, 1894 (Brasil, Argentina);
 Helvetia zebrina Simon, 1901 (Brasil);
 Helvetia zonata Simon, 1901 (Brasil, Argentina);

Hentzia.
Hentzia Marx, 1883
 Hentzia antillana Bryant, 1940 (ndies Occidentals);
 Hentzia audax Bryant, 1940 (Cuba);
 Hentzia calypso Richman, 1989 (Jamaica);
 Hentzia chekika Richman, 1989 (EUA, Bahames, Cuba);
 Hentzia cubana Richman, 1989 (Cuba);
 Hentzia elegans (Keyserling, 1885) (North America);
 Hentzia fimbriata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic fins a Colmbia);
 Hentzia footei (Petrunkevitch, 1914) (Lesser Antilles);
 Hentzia grenada (Peckham i Peckham, 1894) (EUA);
 Hentzia mandibularis (Bryant, 1943) (Hispaniola);
 Hentzia mitrata (Hentz, 1846) (EUA, Canad, Bahames);
 Hentzia palmarum (Hentz, 1832) (North America, Bermuda, Bahames, Cuba);
 Hentzia parallela (Peckham i Peckham, 1894) (Honduras fins a Trinidad);
 Hentzia pima Richman, 1989 (EUA);
 Hentzia poenitens (Chamberlin, 1924) (Mxic);
 Hentzia squamata (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Hentzia tibialis Bryant, 1940 (Cuba);
 Hentzia vernalis (Peckham i Peckham, 1893) (Colmbia fins a St. Vincent);
 Hentzia vittata (Keyserling, 1885) (Greater Antilles);
 Hentzia whitcombi Richman, 1989 (Puerto Rico, Lesser Antilles);
 Hentzia zombia Richman, 1989 (Hispaniola);

Heratemita.
Heratemita Strand, 1932
 Heratemita alboplagiata (Simon, 1899) (Filipines);
 Heratemita chrysozona (Simon, 1899) (Sumatra);

Hermotimus.
Hermotimus Simon, 1903
 Hermotimus coriaceus Simon, 1903 (frica occidental);

Hindumanes.
Hindumanes Logunov, 2004
 Hindumanes karnatakaensis (Tikader i Biswas, 1978) (ndia);

Hinewaia.
Hinewaia Zabka i Pollard, 2002
 Hinewaia embolica Zabka i Pollard, 2002 (Nova Zelanda);

Hispo.
Hispo Simon, 1885
 Hispo alboclypea Wanless, 1981 (Seychelles);
 Hispo alboguttata Simon, 1903 (Sumatra);
 Hispo bipartita Simon, 1903 (ndia, Sri Lanka);
 Hispo cingulata Simon, 1885 (Madagascar);
 Hispo frenata (Simon, 1900) (Madagascar);
 Hispo inermis (Caporiacco, 1947) (Central, frica Oriental);
 Hispo macfarlanei Wanless, 1981 (Madagascar);
 Hispo pullata Wanless, 1981 (Madagascar);
 Hispo striolata Simon, 1898 (Seychelles);
 Hispo sulcata Wanless, 1981 (Madagascar);
 Hispo tenuis Wanless, 1981 (Madagascar);

Hisukattus.
Hisukattus Galiano, 1987
 Hisukattus alienus Galiano, 1987 (Brasil);
 Hisukattus simplex (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Hisukattus transversalis Galiano, 1987 (Argentina, Paraguai);
 Hisukattus tristis (Mello-Leito, 1944) (Argentina);

Holcolaetis.
Holcolaetis Simon, 1885
 Holcolaetis albobarbata Simon, 1910 (West, Central Africa);
 Holcolaetis clarki Wanless, 1985 (West, Central Africa);
 Holcolaetis cothurnata (Gerstcker, 1873) (Zanzbar);
 Holcolaetis dyali Roewer, 1951 (Pakistan);
 Holcolaetis strandi Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Holcolaetis vellerea Simon, 1909 (West, Central Africa, Iemen);
 Holcolaetis xerampelina Simon, 1885 (Central Africa);
 Holcolaetis zuluensis Lawrence, 1937 (Sud-frica);

Holoplatys.
Holoplatys Simon, 1885
 Holoplatys apressus (Powell, 1873) (Nova Zelanda);
 Holoplatys bicolor Simon, 1901 (Queensland, Austrlia Occidental);
 Holoplatys bicoloroides Zabka, 1991 (Austrlia Occidental);
 Holoplatys borali Zabka, 1991 (Austrlia Occidental);
 Holoplatys braemarensis Zabka, 1991 (Queensland);
 Holoplatys bramptonensis Zabka, 1991 (Queensland);
 Holoplatys canberra Zabka, 1991 (Austrlian Capital Territory);
 Holoplatys carolinensis Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina);
 Holoplatys chudalupensis Zabka, 1991 (Austrlia Occidental);
 Holoplatys colemani Zabka, 1991 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Holoplatys complanata (L. Koch, 1879) (Queensland, Territori del Nord, Nova Guinea);
 Holoplatys complanatiformis Zabka, 1991 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Holoplatys daviesae Zabka, 1991 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Holoplatys dejongi Zabka, 1991 (Austrlia Occidental);
 Holoplatys desertina Zabka, 1991 (Austrlia Occidental, Sud d'Austrlia);
 Holoplatys embolica Zabka, 1991 (Queensland);
 Holoplatys fusca (Karsch, 1878) (Austrlia Occidental fins a Queensland);
 Holoplatys grassalis Zabka, 1991 (Austrlia Occidental);
 Holoplatys invenusta (L. Koch, 1879) (Queensland, Nova Galles del Sud, Victoria);
 Holoplatys jardinensis Zabka, 1991 (Queensland, Nova Guinea);
 Holoplatys julimarina Zabka, 1991 (Austrlia Occidental);
 Holoplatys kalgoorlie Zabka, 1991 (Austrlia Occidental);
 Holoplatys kempensis Zabka, 1991 (Territori del Nord);
 Holoplatys lhotskyi Zabka, 1991 (Queensland, Tasmania);
 Holoplatys mascordi Zabka, 1991 (Nova Galles del Sud, Sud d'Austrlia);
 Holoplatys meda Zabka, 1991 (Austrlia Occidental);
 Holoplatys minuta Zabka, 1991 (Queensland);
 Holoplatys oakensis Zabka, 1991 (Queensland);
 Holoplatys panthera Zabka, 1991 (Sud d'Austrlia);
 Holoplatys pedder Zabka, 1991 (Tasmania);
 Holoplatys pemberton Zabka, 1991 (Austrlia Occidental);
 Holoplatys planissima (L. Koch, 1879) (Austrlia Occidental fins a Queensland);
 Holoplatys planissima occidentalis Thorell, 1890 (Sumatra);
 Holoplatys queenslandica Zabka, 1991 (Queensland, Nova Guinea);
 Holoplatys rainbowi Zabka, 1991 (Queensland);
 Holoplatys semiplanata Zabka, 1991 (Eastern Austrlia, Nova Calednia);
 Holoplatys strzeleckii Zabka, 1991 (Sud d'Austrlia, Tasmania);
 Holoplatys tasmanensis Zabka, 1991 (Tasmania);
 Holoplatys windjanensis Zabka, 1991 (Austrlia Occidental);

Homalattus.
Homalattus White, 1841
 Homalattus coriaceus Simon, 1902 (Sierra Leone, Sud-frica);
 Homalattus marshalli Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Homalattus obscurus Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Homalattus punctatus Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Homalattus pustulatus (White, 1841) (Sierra Leone);
 Homalattus similis Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);

Huntiglennia.
Huntiglennia Zabka i Gray, 2004
 Huntiglennia williamsi Zabka i Gray, 2004 (Nova Galles del Sud);

Hurius.
Hurius Simon, 1901
 Hurius aeneus (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Hurius petrohue Galiano, 1985 (Xile);
 Hurius pisac Galiano, 1985 (Per);
 Hurius vulpinus Simon, 1901 (Equador);

Hyctiota.
Hyctiota Strand, 1911
 Hyctiota banda Strand, 1911 (Moluques);

Hyetussa.
Hyetussa Simon, 1902
 Hyetussa aguilari Galiano, 1978 (Per);
 Hyetussa andalgalaensis Galiano, 1976 (Argentina);
 Hyetussa cribrata (Simon, 1901) (Paraguai, Argentina);
 Hyetussa mesopotamica Galiano, 1976 (Argentina);
 Hyetussa secta (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Hyetussa simoni Galiano, 1976 (Veneuela);

Hyllus.
Hyllus C. L. Koch, 1846
 Hyllus acutus (Blackwall, 1877) (Illes Comoro, Seychelles);
 Hyllus aethiopicus Strand, 1906 (Etipia);
 Hyllus africanus Lessert, 1927 (Congo);
 Hyllus albofasciatus Thorell, 1899 (Camerun);
 Hyllus albomarginatus (Lenz, 1886) (Madagascar);
 Hyllus albooculatus (Vinson, 1863) (Madagascar);
 Hyllus alboplagiatus Thorell, 1899 (Camerun);
 Hyllus angustivulvus Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Hyllus argyrotoxus Simon, 1902 (West, Est Sud-frica);
 Hyllus atroniveus Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Hyllus aubryi (Lucas, 1858) (Gabon);
 Hyllus bifasciatus Ono, 1993 (Madagascar);
 Hyllus bos (Sundevall, 1833) (ndia);
 Hyllus brevitarsis Simon, 1902 (Etipia fins a Sud-frica);
 Hyllus brevitarsis peckhamorum Berland i Millot, 1941 (frica occidental);
 Hyllus carbonarius Lessert, 1927 (Congo);
 Hyllus congoensis Lessert, 1927 (Costa d'Ivori, Congo);
 Hyllus cornutus (Blackwall, 1866) (Africa);
 Hyllus decellei Wanless i Clark, 1975 (Costa d'Ivori);
 Hyllus decoratus Thorell, 1887 (Birmnia);
 Hyllus deyrollei (Lucas, 1858) (Gabon, Costa d'Ivori);
 Hyllus diardi (Walckenaer, 1837) (Birmnia, Xina fins a Java);
 Hyllus dotatus (Peckham i Peckham, 1903) (Sudan fins a Sud-frica, Iemen);
 Hyllus duplicidentatus Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Hyllus erlangeri Strand, 1906 (Etipia);
 Hyllus flavescens Simon, 1902 (Sud-frica);
 Hyllus fur Strand, 1906 (Etipia);
 Hyllus fusciventris Strand, 1906 (Etipia);
 Hyllus giganteus C. L. Koch, 1846 (Sumatra fins a Austrlia);
 Hyllus giganteus whitei Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Hyllus guineensis Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Hyllus gulosus (Simon, 1877) (Filipines);
 Hyllus holochalceus Simon, 1910 (Bioko);
 Hyllus insularis Metzner, 1999 (Grcia, Iran);
 Hyllus interrogationis (Strand, 1907) (Madagascar);
 Hyllus jallae Pavesi, 1897 (Africa);
 Hyllus janthinus (C. L. Koch, 1846) (Birmnia fins a Java);
 Hyllus juanensis Strand, 1907 (Mozambique);
 Hyllus keratodes (Hasselt, 1882) (Sumatra);
 Hyllus lacertosus (C. L. Koch, 1846) (Vietnam fins a Java);
 Hyllus lacertosus borneensis (Thorell, 1892) (Borneo);
 Hyllus leucomelas (Lucas, 1858) (frica occidental);
 Hyllus lugubrellus Strand, 1908 (Madagascar);
 Hyllus lugubris (Vinson, 1863) (Madagascar);
 Hyllus lwoffi Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Hyllus madagascariensis (Vinson, 1863) (Madagascar);
 Hyllus manensis Strand, 1906 (Etipia);
 Hyllus maskaranus Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Hyllus minahassae Merian, 1911 (Sulawesi);
 Hyllus mniszechi (Lucas, 1858) (Gabon);
 Hyllus multiaculeatus Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Hyllus nebulosus Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Hyllus normanae Wanless i Clark, 1975 (Costa d'Ivori);
 Hyllus nossibeensis Strand, 1907 (Madagascar);
 Hyllus nummularis (Gerstcker, 1873) (Zanzbar);
 Hyllus pachypoessae Strand, 1907 (Camerun);
 Hyllus plexippoides Simon, 1906 (Costa d'Ivori fins a Iemen);
 Hyllus pudicus Thorell, 1895 (ndia, Birmnia);
 Hyllus pulcherrimus Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Hyllus pupillatus (Fabricius, 1793) (Xina);
 Hyllus ramadanii Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Hyllus robinsoni Hogg, 1919 (Sumatra);
 Hyllus rotundithorax Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Hyllus sansibaricus Roewer, 1951 (Zanzbar);
 Hyllus semicupreus (Simon, 1885) (ndia, Sri Lanka);
 Hyllus senegalensis (C. L. Koch, 1846) (Senegal);
 Hyllus stigmatias (L. Koch, 1875) (Etipia);
 Hyllus suillus Thorell, 1899 (Camerun);
 Hyllus thyeniformis Strand, 1906 (Etipia);
 Hyllus treleaveni Peckham i Peckham, 1902 (Central, Est Sud-frica);
 Hyllus tuberculatus Wanless i Clark, 1975 (Costa d'Ivori);
 Hyllus viduatus Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Hyllus vinsoni (Peckham i Peckham, 1885) (Madagascar);
 Hyllus virgillus Strand, 1907 (Madagascar);
 Hyllus walckenaeri (White, 1846) (Borneo, Sulawesi);

Hypaeus.
Hypaeus Simon, 1900
 Hypaeus annulifer Simon, 1900 (Brasil);
 Hypaeus benignus (Peckham i Peckham, 1885) (de Mxic fins a Panam);
 Hypaeus concinnus Simon, 1900 (Brasil);
 Hypaeus cucullatus Simon, 1900 (Equador);
 Hypaeus duodentatus Crane, 1943 (Guyana);
 Hypaeus estebanensis Simon, 1900 (Veneuela);
 Hypaeus flavipes Simon, 1900 (Brasil);
 Hypaeus flemingi Crane, 1943 (Veneuela, Brasil);
 Hypaeus frontosus Simon, 1900 (Brasil);
 Hypaeus ignicomus Simon, 1900 (Brasil);
 Hypaeus luridomaculatus Simon, 1900 (Brasil);
 Hypaeus miles Simon, 1900 (Brasil, Guyana);
 Hypaeus mystacalis (Taczanowski, 1878) (Equador, Per);
 Hypaeus nigrocomosus Simon, 1900 (Brasil);
 Hypaeus porcatus (Taczanowski, 1871) (Guaiana Francesa);
 Hypaeus quadrinotatus Simon, 1900 (Brasil);
 Hypaeus taczanowskii (Mello-Leito, 1948) (Guaiana Francesa, Guyana);
 Hypaeus triplagiatus Simon, 1900 (Brasil, Per);
 Hypaeus venezuelanus Simon, 1900 (Veneuela);

Hypoblemum.
Hypoblemum Peckham i Peckham, 1886
 Hypoblemum albovittatum (Keyserling, 1882) (Queensland, Nova Zelanda);
 Hypoblemum villosum (Keyserling, 1883) (Nova Galles del Sud);

Referncia.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164067" title="Buick Enclave" nonfiltered="1869" processed="1864" dbindex="66873">

El Buick Enclave es un crossover de tipus full size fabricat per Buick, una divisi de General Motors a la planta de Lansing, Michigan. Substitueix a diferents productes de la marca, en concret, els Buick Rendezvous, Rainier i Terraza.

S'espera la seva comercialitzaci aquest any, ja que la seva fabricaci va comenar a l'11 d'abril del 2007.

 Informaci general .

El primer Enclave va aparixer com a concept car al North American International Auto Show del 2006. Construt sobre la plataforma Lambda, que comparteix amb el Saturn Outlook i el GMC Arcadia. El vehicle pot optar-se amb tracci davantera o tracci integral, i de serie inclou una tercera fila de seients, donant un espai per a 8 persones.

Mides del Enclave:

Batalla (Wheelbase): 3,021 m (118.9 in)

Llargada (Length): 5,126 m (201.8 in)

Amplada (Width): 2,006 m (79 in)

Alada (Height): 1,846 m (72.2 in)

Mecanicament s'ofereix de moment amb un motor 3.6 High Feature V6 amb 275 cv @ 6600 rpm i 340 Nm de torsi a 3200 rpm i una transmissi automtica de 6 velocitats.

 Equipament .

En l'equipament, s'ofereix amb 2 paquets diferents: 

 CX (estndard): Llantes de 18", fars de xen HID, airbag frontal, lateral davanter, lateral posterior de cortina (tamb per als de la tercera fila) i barres anti-bulc, climatizador tri-zona, tercera fila de seients i OnStar.
 CXL (premium): Afegeix tot l'anterior per amb llantes de 19", seient d'ajustament automtic amb memria per a 2 conductors i seients de pell.

 Seguretat .

L'Enclave ha obtingut per part de la NHTSA ha valorat amb 5 estrelles a l'Enclave del 2008 en les proves de test de xoc frontal (conductor i passatger) i lateral (seients davanters i seients posteriors) .

 Informaci mediambiental .

El Buick Enclave de tracci integral, amb motor 3.6 L i caixa automtica de 6 velocitats t uns consums de 16 mpg ciutat / 22 mpg autopista, l'equivalent a 10,7 L/100 Km per autopista i 14,7 L/100 Km per ciutat. Sobre emissions, l'Enclave emet 10,2 tones de CO2 a l'atmosfera anualment .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Buick Enclave a Motor Trend ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164069" title="Hugh Jackman" nonfiltered="1870" processed="1865" dbindex="66874">

Hugh Michael Jackman (Sydney, 12 d'octubre de 1968) s un actor australi. 

 Biografia . 
Va estudiar periodisme a la Universitat de Tecnologia de Sydney. Desprs de la seva graduaci va estudiar art dramtic a l'Acadmia d'Art de Western Austrlia, i immediatament va obtenir un paper en la srie de TV de l'ABC Corelli. 

Ha fet diverses interpretacions, i ha participat cantant en l'obra La Bella i la Bstia. Ms tard, en les obres Oklahoma i en una producci de Sunset Boulevard. s el fams Wolverine de la trilogia X-Men, paper que l'ha convertit en un dels actors ms cotitzats. Desprs de rodar Van Helsing, va estar un any interpretant a Peter Allen a Broadway en l'obra musical The Boy From Oz que li va valer un Tony com millor actor. Ha presentat tres vegades seguides els premis Tony, guanyant un Emmy (premis de la televisi nord-americana) al millor presentador. Ha format la seva prpia productora de cinema per a pellcules i sries independents. Est casat amb una actriu australiana anomenada Deborra-Lee Furness i t dos fills.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164072" title="Constantina" nonfiltered="1871" processed="1866" dbindex="66875">

Constantina (en rab        , Qusan  nah) s una ciutat del nord-est d'Algria, situada a 36 21' N i 6 36' E, a uns 80 km de la costa mediterrnia. Considerada la capital de l'Algria oriental, t una poblaci d'uns 800.000 habitants (2003), amb la qual cosa s la tercera ciutat algeriana desprs d'Alger i Or. 

s la capital de la provncia o wilaya de Constantina (en rab              , Wilaya Qusan  nah), de 2.297,2 km i 891.668 habitants.

Anomenada Sarim Batim durant el perode cartagins i Cirta durant el perode nmida (fou la residncia del rei Masinissa I), fou destruda per l'emperador rom Maxenci i ms tard reconstruda per Constant, que la va batejar amb el seu nom al segle IV.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164074" title="Santa Ceclia de Fgols" nonfiltered="1872" processed="1867" dbindex="66876">
Santa Ceclia de Fgols s un edifici romnic del segle XIII modificat al segle XVIII.

Fou l'esglsia del castell de Fgols avui desaparegut. Consta d'una sola nau coberta, amb volta i sense absis, t un interessant campanar romnic de planta quadrada amb finestres d'arc de mig punt, conserva un retaule barroc del segle XVIII dedicat a Santa Ceclia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164080" title="Confederaci Internacional de Joc de Pilota" nonfiltered="1873" processed="1868" dbindex="66877">
La Confederaci Internacional de Joc de Pilota (ms coneguda per les sigles CIJB, en francs Confederation Internationale du Jeu de Balle), fundada el 13 de maig de 1928, s l'organitzaci que coordina les activitats dels diversos jocs de pilota derivats del Jeu de paume.

En formen part les federacions de les modalitats locals d'Argentina, Blgica, Colmbia, Equador, Frana, Itlia, Mxic, Pasos Baixos, Uruguay, i la Federaci de Pilota Valenciana per part espanyola.

Ats que a cada pas les regles comunes han patit lleugers canvis, la CIJB ha inventat dos modalitats per posar en com les modalitats de joc directe (joc internacional) i joc indirecte (front internacional). s aix com cada any hi ha Campionats Internacionals de Pilota: Els anys senars europeus i els parells mundials.

 Membres .
 Argentina;
 Agrupacin Argentina de Pelota a Mano;
 Blgica;
 Fdration royale nationale de balle pelote / Koninklijke nationale kaatsbond;
 Colmbia;
 Federacin Colombiana de Pelota;
 Equador;
 Asociacin de Pelota Nacional;
 Frana;
 Fdration franaise de Jeu de Paume;
 Itlia;
 Federazione Italiana Pallapugno;
 Mxic;
 Federacin Mexicana de Juegos y Deportes Autctonos y Tradicionales;
 Pasos Baixos;
 Koninklijke Nationale Kaats Bond;
 Espanya;
 Federaci de Pilota Valenciana;
 Uruguay;
 Federacin Uruguaya de Pelota;

 Vegeu tamb .
 Jeu de paume;
 Ballpelote;
 Chazas;
 Joc de pilota a m fris;
 Longue paume;
 Pallone;
 Pelota tarasca;
 Pilota valenciana;
 Llargues;
 Campionats Internacionals de Pilota;
 Front internacional;
 Joc internacional;

 Enllaos externs .
 Confederaci Internacional de Joc de Pilota;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164082" title="Bustrfedon" nonfiltered="1874" processed="1869" dbindex="66878">
Bustrfedon (escriptura bustrofdica): manera d'escriure en qu cada lnia comena al mateix costat que ha acabat l'anterior; aix les lnies s'alternen de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta. 

Moltes llenges antigues usaven aquest sistema ("principi bustrofdic"), entre altres l'hitita.

El mot prov del grec, on s'usava aquesta manera d'escriure i descriu el recorreguit dels bous al llaurar un camp.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164085" title="Vector fila" nonfiltered="1875" processed="1870" dbindex="66880">
S'anomenen vectors fila les formes lineals d'un espai vectorial. Els vectors fila sn, per tant, els elements de l'espai dual d'un espai vectorial.

Vegeu.
 Forma lineal;
 Espai dual;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164091" title="Oraci simple" nonfiltered="1876" processed="1871" dbindex="66881">
L'oraci simple s aquella que t noms un verb, a diferncia de la composta. Aquest verb ha d'estar conjugat en forma personal. s la frase ms senzilla que pot existir, expressa una nica idea de sentit complet i autnom. Pot incloure qualsevol funci sintctica i no t lmits d'extensi ms enll de la capacitat de ser entesa sense afegir altres verbs. L'oraci t una entonaci determinada que en determina la modalitat i va entre dos signes de puntuaci en la llengua escrita (pot pronunciar-se com un to amb altres frases en la llengua oral). Pot ser equivalent a una o ms proposicions en lgica segons la relaci semntica dels seus complements. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164095" title="Llista de videojocs simuladors de vol" nonfiltered="1877" processed="1872" dbindex="66882">
Aquest article s una llista de videojocs simuladors de vol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164098" title="Aluminosis" nonfiltered="1878" processed="1873" dbindex="66883">


Aluminosis s un grup de rural core de la Jana i de la Salzadella. Sn els precursors al Pas Valenci del que anomenen agro-rock, un estil en el qual es combina la msica rock amb lletres i temtiques prpies del mn rural i dels petits pobles de l'interior, en este cas els de la comarca del Maestrat.

 Histria .
Va ser format el 1998 per Ruben, Julio, scar i Cumba, de la Jana, i J. Rubn, de la Salzadella. Alguns d'ells comptaven amb experincies prvies en grups com Anorax o The Poleos abans d'iniciar el nou projecte que volien anomenar Aluminosis Zerebral, que va esdevindre Aluminosis. Els primers anys van tocar pels pobles de la contrada, i s'anaven definint per les seues canons dedicades a la vida del camp. En aix, scar va deixar el grup i va ser subsituit per Ostal.

L'any 2002 van traure el seu primer disc, Agrorock, que va presentar-se arreu dels Pasos Catalans. En aquell disc cantat en "janenco" es dedicaven temes a l'aleshores ministra de ramaderia Celia Villalobos ("Slia"), a la contaminaci ambiental o a la vida en els pobles.

Posteriorment, Ruben va deixar la formaci i es va incorporar un nou cantant, Kbo, i un nou baixista, Dani. A la tardor del 2005 sortia a a la llum Agrorock II, venut acompanyat de tres videoclips, un videojoc, una enganxina i una ampolleta d'oli d'olivera millenria. Entre les collaboracions, destaca la que realitzava l'humorista Xavi Castillo. Amb la gira Aluminosis va continuar progressant.

Al maig del 2008 sortia al carrer el tercer disc, anomenat Agrorrock III

 Formaci actual .
 Kbo (cantant);
 Dani (baix);
 Ostal (guitarra);
 J. Ruben (guitarra);
 Cumba (percussi);

 Discografia .

 La venjana del llaurador (2001; demo): "Fishler cabr", "No hi ha futur", "Quan ser vellet".
 Agrorock (2002): "Fishler cabr", "No hi ha futur", "Quan ser vellet", "Okupaci rural", "Slia", "Inspecci rectal", etc.
 Agrorock II (2005): "Ms de mil anys", "Maicol", "Puon", "Tractor tunning", "Agricultura: esport i aventura", "Rock de l'agrorock", etc.
 Agrorock III (2008);

 Enllaos externs .
 Nou disc d'Aluminosis La llum.org;
 Fitxa del grup a Tercera Via;
 Presentaci del disc d'Escola Valenciana Levante-EMV;
 alumino6.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164101" title="Llista d'espcies de saltcids (I-L)" nonfiltered="1879" processed="1874" dbindex="66884">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, de la lletra I a la L, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.




I.
Icius.
Icius Simon, 1876
 Icius abnormis Denis, 1958 (Afganistan);
 Icius bilobus Yang i Tang, 1996 (Xina);
 Icius brunellii Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Icius cervinus Simon, 1878 (Rssia);
 Icius congener Simon, 1871 (Oest del Mediterrani);
 Icius crassipes (Simon, 1868) (Espanya, Algria, Tunsia);
 Icius daisetsuzanus Saito, 1934 (Jap);
 Icius dendryphantoides Strand, 1909 (Sud-frica);
 Icius desertorum Simon, 1901 (Sud-frica);
 Icius glaucochirus (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Icius gyirongensis Hu, 2001 (Xina);
 Icius hamatus (C. L. Koch, 1846) (Palertic);
 Icius hongkong Song i cols., 1997 (Hong Kong);
 Icius ildefonsus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Icius inhonestus Keyserling, 1878 (Uruguai);
 Icius insolitus Alicata i Cantarella, 1994 (Espanya);
 Icius nebulosus (Simon, 1868) (Oest del Mediterrani);
 Icius ocellatus Pavesi, 1883 (frica Oriental);
 Icius pallidulus Nakatsudi, 1943 (Micronesia);
 Icius pseudocellatus Strand, 1907 (Sud-frica);
 Icius separatus Banks, 1903 (Hispaniola);
 Icius simoni Alicata i Cantarella, 1994 (Algria);
 Icius steelae Logunov, 2004 (Sudan);
 Icius subinermis Simon, 1937 (Oest del Mediterrani, Alemanya);
 Icius testaceolineatus (Lucas, 1846) (Algria);
 Icius yadongensis Hu, 2001 (Xina);

Idastrandia.
Idastrandia Strand, 1929
 Idastrandia orientalis (Szombathy, 1915) (Malisia);

Ilargus.
Ilargus Simon, 1901
 Ilargus coccineus Simon, 1901 (Brasil);
 Ilargus modestus Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Ilargus nitidisquamulatus Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Ilargus singularis Caporiacco, 1955 (Veneuela);

Imperceptus.
Imperceptus Prszynski, 1992
 Imperceptus minutus Prszynski, 1992 (ndia);

Indomarengo.
Indomarengo Benjamin, 2004
 Indomarengo chandra Benjamin, 2004 (Sumatra);
 Indomarengo sarawakensis Benjamin, 2004 (Java, Borneo);
 Indomarengo thomsoni (Wanless, 1978) (Borneo);

Iona.
Iona Peckham i Peckham, 1886
 Iona nigrovittata (Keyserling, 1882) (Tonga);

Iranattus.
Iranattus Prszynski, 1992
 Iranattus rectangularis Prszynski, 1992 (Iran);

Irura (aranya)|Irura.
Irura Peckham i Peckham, 1901
 Irura bicolor Zabka, 1985 (Vietnam);
 Irura hamatapophysis (Peng i Yin, 1991) (Xina);
 Irura longiochelicera (Peng i Yin, 1991) (Xina);
 Irura mandarina Simon, 1903 (Southeast Asia);
 Irura prima (Zabka, 1985) (Vietnam);
 Irura pulchra Peckham i Peckham, 1901 (Sri Lanka);
 Irura pygaea (Thorell, 1891) (Malisia);
 Irura trigonapophysis (Peng i Yin, 1991) (Xina);
 Irura yueluensis (Peng i Yin, 1991) (Xina);
 Irura yunnanensis (Peng i Yin, 1991) (Xina);

Itata.
Itata Peckham i Peckham, 1894
 Itata completa (Banks, 1929) (Panam);
 Itata isabellina (Taczanowski, 1878) (Per);
 Itata partita Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Itata tipuloides Simon, 1901 (Per, Bolvia, Brasil);
 Itata vadia Peckham i Peckham, 1894 (Colmbia);
J.
Jacksonoides.
Jacksonoides Wanless, 1988
 Jacksonoides distinctus Wanless, 1988 (Queensland);
 Jacksonoides eileenae Wanless, 1988 (Queensland);
 Jacksonoides kochi (Simon, 1900) (Queensland);
 Jacksonoides nubilis Wanless, 1988 (Queensland);
 Jacksonoides queenslandicus Wanless, 1988 (Queensland);
 Jacksonoides simplexipalpis Wanless, 1988 (Queensland);
 Jacksonoides subtilis Wanless, 1988 (Queensland);

Jajpurattus.
Jajpurattus Prszynski, 1992
 Jajpurattus incertus Prszynski, 1992 (ndia);

Jaluiticola.
Jaluiticola Roewer, 1944
 Jaluiticola hesslei Roewer, 1944 (Illes Marshall);

Jollas.
Jollas Simon, 1901
 Jollas amazonicus Galiano, 1991 (Brasil);
 Jollas armatus (Bryant, 1943) (Hispaniola);
 Jollas crassus (Bryant, 1943) (Hispaniola);
 Jollas geniculatus Simon, 1901 (Panam, Trinidad, Colmbia, Veneuela, Guyana);
 Jollas lahorensis (Dyal, 1935) (Pakistan);
 Jollas manantiales Galiano, 1991 (Argentina);
 Jollas minutus (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Jollas paranacito Galiano, 1991 (Argentina);
 Jollas pompatus (Peckham i Peckham, 1893) (Panam, St. Vincent);
 Jollas puntalara Galiano, 1991 (Argentina);

Jotus.
Jotus L. Koch, 1881
 Jotus auripes L. Koch, 1881 (Nova Galles del Sud);
 Jotus braccatus L. Koch, 1881 (Queensland);
 Jotus debilis L. Koch, 1881 (Nova Galles del Sud);
 Jotus frosti Peckham i Peckham, 1901 (Victoria);
 Jotus insulanus Rainbow, 1920 (Illes Lord Howe);
 Jotus maculivertex Strand, 1911 (Illes Kei);
 Jotus minutus L. Koch, 1881 (Queensland);
 Jotus ravus (Urquhart, 1893) (Nova Zelanda);

Judalana.
Judalana Rix, 1999
 Judalana lutea Rix, 1999 (Queensland);
K.
Kalcerrytus.
Kalcerrytus Galiano, 2000
 Kalcerrytus amapari Galiano, 2000 (Brasil);
 Kalcerrytus carvalhoi (Bauab i Soares, 1978) (Brasil);
 Kalcerrytus chimore Galiano, 2000 (Bolvia);
 Kalcerrytus edwardsi Ruiz i Brescovit, 2003 (Brasil);
 Kalcerrytus excultus (Simon, 1902) (Brasil);
 Kalcerrytus falcatus Ruiz i Brescovit, 2003 (Brasil);
 Kalcerrytus kikkri Galiano, 2000 (Guaiana Francesa);
 Kalcerrytus leucodon (Taczanowski, 1878) (Equador);
 Kalcerrytus limoncocha Galiano, 2000 (Equador);
 Kalcerrytus mberuguarus Ruiz i Brescovit, 2003 (Brasil);
 Kalcerrytus merretti Galiano, 2000 (Brasil);
 Kalcerrytus nauticus Galiano, 2000 (Brasil);
 Kalcerrytus odontophorus Ruiz i Brescovit, 2003 (Brasil);
 Kalcerrytus rosamariae Ruiz i Brescovit, 2003 (Brasil);
 Kalcerrytus salsicha Ruiz i Brescovit, 2003 (Brasil);

Kima.
Kima Peckham i Peckham, 1902
 Kima africana Peckham i Peckham, 1902 (Sud-frica);
 Kima atra Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Kima montana Wesolowska i Szeremeta, 2001 (Kenya);
 Kima reimoseri (Lessert, 1927) (Congo);
 Kima variabilis Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);

Klamathia.
Klamathia Peckham i Peckham, 1903
 Klamathia flava Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
L.
Lagnus.
Lagnus L. Koch, 1879
 Lagnus longimanus L. Koch, 1879 (Fiji);

Lakarobius.
Lakarobius Berry, Beatty i Prszynski, 1998
 Lakarobius alboniger Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);

Lamottella.
Lamottella Rollard i Wesolowska, 2002
 Lamottella longipes Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);

Langelurillus.
Langelurillus Prchniewicz, 1994
 Langelurillus alboguttatus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Langelurillus difficilis Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Langelurillus furcatus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Langelurillus holmi Prchniewicz, 1994 (Kenya);
 Langelurillus horrifer Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);
 Langelurillus manifestus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Langelurillus nigritus (Berland i Millot, 1941) (Guinea, Costa d'Ivori);
 Langelurillus primus Prchniewicz, 1994 (Kenya);
 Langelurillus spinosus Prchniewicz, 1994 (Kenya);

Langerra.
Langerra Zabka, 1985
 Langerra longicymbia Song i Chai, 1991 (Xina);
 Langerra oculina Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);

Langona.
Langona Simon, 1901
 Langona alfensis Heciak i Prszynski, 1983 (Sudan);
 Langona aperta (Denis, 1958) (Afganistan);
 Langona avara Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Langona bhutanica Prszynski, 1978 (Bhutan, Xina);
 Langona biangula Peng, Li i Yang, 2004 (Xina);
 Langona bisecta Lawrence, 1927 (Namibia);
 Langona bitumorata Prchniewicz i Heciak, 1994 (Tanznia);
 Langona bristowei Berland i Millot, 1941 (oest i centre d'Africa);
 Langona goaensis Prszynski, 1992 (ndia);
 Langona hongkong Song i cols., 1997 (Hong Kong);
 Langona improcera Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Langona kurracheensis Heciak i Prszynski, 1983 (ndia);
 Langona maculata Peng, Li i Yang, 2004 (Xina);
 Langona magna Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Langona maindroni (Simon, 1885) (Senegal);
 Langona mallezi (Denis, 1947) (Iemen);
 Langona manicata Simon, 1901 (Sud-frica);
 Langona mediocris Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);
 Langona minima Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Langona oreni Prszynski, 2000 (Israel);
 Langona pallida Prszynski, 1993 (Arbia Saud, Afganistan);
 Langona pallidula Logunov i Rakov, 1998 (Turkmenistan);
 Langona pecten Prchniewicz i Heciak, 1994 (Kenya, Tanznia);
 Langona redii (Audouin, 1826) (Iemen, Israel, Sria);
 Langona rufa Lessert, 1925 (Etipia, frica Oriental);
 Langona senegalensis Berland i Millot, 1941 (Senegal);
 Langona simoni Heciak i Prszynski, 1983 (ndia);
 Langona tartarica (Charitonov, 1946) (sia Central, Xina);
 Langona tigrina (Simon, 1885) (ndia);
 Langona trifoveolata (Lessert, 1927) (Congo);
 Langona ukualuthensis Lawrence, 1927 (Namibia);

Lapsias.
Lapsias Simon, 1900
 Lapsias ciliatus Simon, 1900 (Veneuela);
 Lapsias cyrboides Simon, 1900 (Veneuela);
 Lapsias estebanensis Simon, 1900 (Veneuela);
 Lapsias guianensis Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Lapsias melanopygus Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Lapsias tovarensis Simon, 1901 (Veneuela);

Laufeia.
Laufeia Simon, 1889
 Laufeia aenea Simon, 1889 (Xina, Corea, Jap);
 Laufeia aerihirta (Urquhart, 1888) (Nova Zelanda);
 Laufeia eucola (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Laufeia keyserlingi (Thorell, 1890) (Sumatra, Java);
 Laufeia liujiapingensis Yang i Tang, 1997 (Xina);
 Laufeia perakensis (Simon, 1901) (Malisia, Java);
 Laufeia proszynskii Song, Gu i Chen, 1988 (Xina);
 Laufeia sasakii Ikeda, 1998 (Jap);
 Laufeia scutigera Zabka, 1985 (Vietnam);

Lauharulla.
Lauharulla Keyserling, 1883
 Lauharulla insulana Simon, 1901 (Tahit);
 Lauharulla pretiosa Keyserling, 1883 (Nova Galles del Sud);

Lechia.
Lechia Zabka, 1985
 Lechia squamata Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);

Leikung.
Leikung Benjamin, 2004
 Leikung kinabaluensis Benjamin, 2004 (Malisia, Borneo);
 Leikung porosa (Wanless, 1978) (Malisia, Sumatra);

Lepidemathis.
Lepidemathis Simon, 1903
 Lepidemathis haemorrhoidalis (Simon, 1899) (Filipines);
 Lepidemathis sericea (Simon, 1899) (Filipines);

Leptathamas.
Leptathamas Balogh, 1980
 Leptathamas paradoxus Balogh, 1980 (Nova Guinea);

Leptorchestes.
Leptorchestes Thorell, 1870
 Leptorchestes algerinus Wesolowska i Szeremeta, 2001 (Algria);
 Leptorchestes berolinensis (C. L. Koch, 1846) (Europa fins a Turkmenistan);
 Leptorchestes mutilloides (Lucas, 1846) (Migdia europeu, Algria);
 Leptorchestes peresi (Simon, 1868) (Mediterrani);
 Leptorchestes separatus Wesolowska i Szeremeta, 2001 (Namibia);
 Leptorchestes sikorskii Prszynski, 2000 (Lban, Israel);

Letoia.
Letoia Simon, 1900
 Letoia ephippiata Simon, 1900 (Veneuela);

Ligdus.
Ligdus Thorell, 1895
 Ligdus chelifer Thorell, 1895 (Birmnia);

Ligonipes.
Ligonipes Karsch, 1878
 Ligonipes albocingulatus (Simon, 1884) (Nova Guinea);
 Ligonipes coccineopilosus (Simon, 1884) (Moluques, Nova Guinea);
 Ligonipes flavipes Rainbow, 1920 (Illes Lord Norfolk);
 Ligonipes illustris Karsch, 1878 (Queensland);
 Ligonipes lacertosus (Thorell, 1881) (Queensland);
 Ligonipes scutellatus (Kritscher, 1959) (Nova Guinea);
 Ligonipes semitectus (Simon, 1900) (Queensland);
 Ligonipes similis (Hasselt, 1882) (Sumatra);
 Ligonipes synageloides (Szombathy, 1915) (Nova Guinea);

Ligurra.
Ligurra Simon, 1903
 Ligurra aheneola (Simon, 1885) (Malisia);
 Ligurra latidens (Doleschall, 1859) (Malisia fins a Indonesia);
 Ligurra opelli Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Illes Carolina);

Lilliput.
Lilliput Wesolowska i Russell-Smith, 2000
 Lilliput minutus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Lilliput mkomaziensis Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Lilliput pusillus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);

Longarenus.
Longarenus Simon, 1903
 Longarenus brachycephalus Simon, 1903 (Guinea Equatorial);

Lophostica.
Lophostica Simon, 1902
 Lophostica mauriciana Simon, 1902 (Mauritius, Reunion);

Lurio.
Lurio Simon, 1901
 Lurio conspicuus Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Lurio crassichelis Berland, 1913 (Equador);
 Lurio lethierryi (Taczanowski, 1872) (Guaiana Francesa);
 Lurio solennis (C. L. Koch, 1846) (Colmbia, Veneuela, Guaiana Francesa);
 Lurio splendidissimus Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);

Luxuria.
Luxuria Wesolowska, 1989
 Luxuria lymphatica Wesolowska, 1989 (Illes Cap Verd);
 Luxuria marginella (Simon, 1883) (Illes Cap Verd);

Lycidas.
Lycidas Karsch, 1878
 Lycidas anomaliformis Zabka, 1987 (Queensland);
 Lycidas anomalus Karsch, 1878 (Nova Galles del Sud);
 Lycidas bitaeniatus (Keyserling, 1882) (Austrlia);
 Lycidas chlorophthalmus (Simon, 1909) (Austrlia Occidental);
 Lycidas chrysomelas (Simon, 1909) (Austrlia Occidental fins a Nova Galles del Sud, Victoria);
 Lycidas dialeucus (L. Koch, 1881) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Lycidas furvus Song i Chai, 1992 (Xina);
 Lycidas griseus (Keyserling, 1882) (Queensland);
 Lycidas heteropogon (Simon, 1909) (Austrlia Occidental);
 Lycidas karschi Zabka, 1987 (Nova Galles del Sud);
 Lycidas kochi Zabka, 1987 (Austrlia);
 Lycidas michaelseni (Simon, 1909) (Austrlia Occidental);
 Lycidas nigriceps (Keyserling, 1882) (Queensland);
 Lycidas nigromaculatus (Keyserling, 1883) (Queensland);
 Lycidas obscurior (Simon, 1909) (Austrlia Occidental);
 Lycidas piliger (Keyserling, 1882) (Queensland);
 Lycidas pilosus (Keyserling, 1882) (Queensland);
 Lycidas scutulatus (L. Koch, 1881) (Austrlia);
 Lycidas speculifer (Simon, 1909) (Austrlia Occidental);
 Lycidas vittatus (Keyserling, 1881) (Queensland);

Lyssomanes.
Lyssomanes Hentz, 1845
 Lyssomanes adisi Logunov, 2002 (Brasil);
 Lyssomanes amazonicus Peckham i Wheeler, 1889 (Bolvia, Brasil, Guyana, Equador);
 Lyssomanes anchicaya Galiano, 1984 (Colmbia);
 Lyssomanes antillanus Peckham i Wheeler, 1889 (Cuba, Jamaica, Hispaniola);
 Lyssomanes antillanus fasciatus Franganillo, 1935 (Cuba);
 Lyssomanes austerus Peckham i Wheeler, 1889 (Brasil, Argentina);
 Lyssomanes belgranoi Galiano, 1984 (Argentina);
 Lyssomanes benderi Logunov, 2002 (Brasil, Equador);
 Lyssomanes bitaeniatus Peckham i Wheeler, 1889 (El Salvador fins a Veneuela);
 Lyssomanes blandus Peckham i Wheeler, 1889 (Guatemala);
 Lyssomanes boraceia Galiano, 1984 (Brasil);
 Lyssomanes bryantae Chickering, 1946 (Panam);
 Lyssomanes burrera Jimnez i Tejas, 1993 (Mxic);
 Lyssomanes camacanensis Galiano, 1980 (Brasil);
 Lyssomanes ceplaci Galiano, 1980 (Brasil);
 Lyssomanes consimilis Banks, 1929 (Panam);
 Lyssomanes convexus Banks, 1909 (Costa Rica);
 Lyssomanes deinognathus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Mxic fins a Honduras);
 Lyssomanes devotoi Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Lyssomanes dissimilis Banks, 1929 (Panam);
 Lyssomanes diversus Galiano, 1980 (Mxic);
 Lyssomanes eatoni Chickering, 1946 (Panam);
 Lyssomanes ecuadoricus Logunov i Marusik, 2003 (Equador);
 Lyssomanes elegans F. O. P.-Cambridge, 1900 (Mxic fins a Brasil);
 Lyssomanes elongatus Galiano, 1980 (Brasil);
 Lyssomanes euriensis Logunov, 2000 (Per);
 Lyssomanes flagellum Kraus, 1955 (El Salvador);
 Lyssomanes fossor Galiano, 1996 (Brasil);
 Lyssomanes hieroglyphicus Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Lyssomanes ipanemae Galiano, 1980 (Brasil);
 Lyssomanes janauari Logunov i Marusik, 2003 (Brasil);
 Lyssomanes jemineus Peckham i Wheeler, 1889 (Mxic fins a Colmbia);
 Lyssomanes jucari Galiano, 1984 (Brasil);
 Lyssomanes lancetillae Galiano, 1980 (Honduras);
 Lyssomanes lehtineni Logunov, 2000 (Per);
 Lyssomanes leucomelas Mello-Leito, 1917 (Brasil, Argentina);
 Lyssomanes limpidus Galiano, 1980 (Colmbia);
 Lyssomanes longipes (Taczanowski, 1871) (Brasil, Guaiana Francesa);
 Lyssomanes malinche Galiano, 1980 (Mxic);
 Lyssomanes mandibulatus F. O. P.-Cambridge, 1900 (de Mxic fins a Panam);
 Lyssomanes michae Brignoli, 1984 (ndies Occidentals);
 Lyssomanes miniaceus Peckham i Wheeler, 1889 (Brasil, Argentina);
 Lyssomanes minor Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Lyssomanes nigrofimbriatus Mello-Leito, 1941 (Brasil, Argentina);
 Lyssomanes nigropictus Peckham i Wheeler, 1889 (Brasil, Guyana, Equador);
 Lyssomanes onkonensis Logunov i Marusik, 2003 (Equador);
 Lyssomanes parallelus Peckham i Wheeler, 1889 (Brasil);
 Lyssomanes paravelox Logunov, 2002 (Brasil);
 Lyssomanes parki Chickering, 1946 (Panam);
 Lyssomanes patens Peckham i Peckham, 1896 (Honduras fins a Panam);
 Lyssomanes pauper Mello-Leito, 1945 (Brasil, Argentina);
 Lyssomanes penicillatus Mello-Leito, 1927 (Brasil, Argentina);
 Lyssomanes peruensis Logunov, 2000 (Per);
 Lyssomanes pescadero Jimnez i Tejas, 1993 (Mxic);
 Lyssomanes pichilingue Galiano, 1984 (Equador);
 Lyssomanes placidus Peckham i Wheeler, 1889 (Mxic);
 Lyssomanes portoricensis Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico fins a Martinique);
 Lyssomanes protarsalis F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala);
 Lyssomanes quadrinotatus Simon, 1900 (Veneuela);
 Lyssomanes reductus Peckham i Peckham, 1896 (Guatemala fins a Panam);
 Lyssomanes remotus Peckham i Peckham, 1896 (Panam fins a Brasil);
 Lyssomanes robustus (Taczanowski, 1879) (Per, Brasil);
 Lyssomanes romani Logunov, 2000 (Brasil, Equador);
 Lyssomanes santarem Galiano, 1984 (Brasil);
 Lyssomanes spiralis F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala, Nicaragua);
 Lyssomanes sylvicola Galiano, 1980 (Brasil);
 Lyssomanes taczanowskii Galiano, 1980 (Trinidad fins a Per, Equador);
 Lyssomanes tapirapensis Galiano, 1996 (Brasil);
 Lyssomanes tapuiramae Galiano, 1980 (Brasil);
 Lyssomanes tarmae Galiano, 1980 (Per);
 Lyssomanes temperatus Galiano, 1980 (Mxic);
 Lyssomanes tenuis Peckham i Wheeler, 1889 (Brasil, Equador);
 Lyssomanes trifurcatus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Panam);
 Lyssomanes trinidadus Logunov i Marusik, 2003 (Trinidad);
 Lyssomanes tristis Peckham i Wheeler, 1889 (Brasil, Argentina);
 Lyssomanes unicolor (Taczanowski, 1871) (Mxic fins a Per, Equador, Brasil);
 Lyssomanes velox Peckham i Wheeler, 1889 (Brasil, Equador);
 Lyssomanes vinocurae Galiano, 1996 (Brasil);
 Lyssomanes viridis (Walckenaer, 1837) (EUA);
 Lyssomanes waorani Logunov i Marusik, 2003 (Equador);
 Lyssomanes yacui Galiano, 1984 (Argentina, Paraguai, Brasil);

Lystrocteisa.
Lystrocteisa Simon, 1884
 Lystrocteisa myrmex Simon, 1884 (Nova Calednia);

Referncia.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164102" title="Selecci valenciana de futbol" nonfiltered="1880" processed="1875" dbindex="66885">

|}

La Selecci valenciana de futbol s la representant del Pas Valenci en futbol. Actualment manca d oficialitat i noms disputa un partit amists a l any, aprofitant les vacances de Nadal. Est organitzada per la Federaci Valenciana de Futbol.

 Histria .
Histricament, la selecci valenciana t dues poques ben diferenciades:

La primera t lloc als anys 20-30 del s.XX, abans de la Guerra Civil, quan diverses seleccions de "regions" de l Estat espanyol disputven encontres front altres regions o altres pasos estrangers.
La selecci valenciana debuta en 1918, en un partit que guanya a l Arag per 5-0. En aquesta poca, Catalunya seria el gran rival dels valencians, jugant fins a 4 partits.

La segona etapa arriba a la dcada dels 90, quan desprs del franquisme, es comcencen a popularitzar de nou les seleccions "autonmiques". En aquestos anys, la selecci valenciana disputa partits internacionals, contra el Camerun, Bulgria, Litunia o Colmbia entre d altres.

 Partits .

El darrer partit de la selecci valenciana va ser el 28 de desembre de 2006, a l'Estadi Martnez Valero d'Elx, front el Per, al qual va guanyar per 3-1.

En total, els valencians han jugat 12 partits ( 7 guanyats, 1 empatat i 4 perduts ), amb 30 gols a favor i 16 en contra.




 Jugadors .

Alguns dels jugadors que han vestit la samarreta valenciana han estat Farins, Rufete, Albelda, Ballesteros, Quique Medina, Snchez...

 Entrenadors .

Alguns dels seleccionadors valencians han estat Pep Claramunt, Benito Floro...








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164105" title="Digesti anaerbica" nonfiltered="1881" processed="1876" dbindex="66886">
La digesti anaerbia s un procs biolgic de fermentaci en absncia d oxigen, mitjanant el qual la matria orgnica es degrada degut a l acci d un conjunt de microorganismes i s transformada en biogs.

En general, es tracta d un procs complex en el qual intervenen diversos grups de microorganismes. De la descomposici de la matria n esdevenen els cids grassos voltils, que seran l aliment dels microorganismes metanognics. Aquests microorganismes sn els que produeixen el biogs dins del reactor.

El biogs est format principalment per met (CH4) i dixid de carboni (CO2), a ms d altres components com l cid sulfhdric (H2S), hidrogen (H2), amonac (NH3), nitrogen (N2), monxid de carboni (CO) i oxigen (O2). Un dels objectius de la digesti anaerbia s la producci d aquest gas, ric en met, que posteriorment pot ser utilitzat com a combustible.

L obtenci de fertilitzant orgnic d alta qualitat, que redueix la concentraci de les substncies orgniques contaminants que van a parar al medi aqus o al sl conreat, s un dels altres objectius d aquest procs de fermentaci. 

Una fermentaci controlada de la biomassa esdev una reducci del 90% de l efecte hivernacle provocat pels gasos de la biomassa sense tractament.

A la natura, el procs de digesti anaerbia t lloc a tot arreu on s acumula matria orgnica i el subministrament d oxigen s deficient. El millor exemple en sn els gasos formats en la superfcie de pantans, llacs i aiges estancades


 Etapes del procs de tractament .
 Etapa 1: Hidrlisi;
La hidrlisi s la primera fase de la descomposici de la matria orgnica. En aquesta fase hi participen els bacteris hidroltics. El procs d aquesta etapa consisteix en el trencament de les membranes cellulars i la descomposici de les macromolcules orgniques (glcids, lpids, protenes) en molcules ms simples (cids orgnics, alcohols, cetones, hidrogen i dixid de carboni), que poden ser fcilment atacades pels microorganismes.

 Etapa 2: Acidognesi;
Els compostos solubles intermedis (cids orgnics, alcohol...) sn fermentats o oxidats anaerbiament pels bacteris acidognics i transformats a cids grassos de cadena curta, alcohols, dixid de carboni i hidrogen. Posteriorment, grcies a la intervenci de bacteris acetognics, els cids grassos de cadena curta sn transformats a cid actic, hidrogen i dixid de carboni.

 Etapa 3: Metanognesi;
En la darrera fase o metanognesi intervenen els bacteris metanognics. Aquests utilitzen l cid actic com a font de matria i energia, i el dixid de carboni i l hidrogen per a la respiraci. Com a subproducte de la respiraci produeixen met. Tot aquest procs de conversi de la matria orgnica en biomassa bacteriana s un procs de transformaci lent, aix justifica que en lnies generals, es necessiten diverses setmanes, incls un o dos mesos de posada en marxa per aconseguir una producci contnua i estable de gas.


Parmetres de treball.
 Temperatura;
La digesti anaerbia es pot desenvolupar a tres rangs diferents de temperatura: Psicrfil (<20C), Mesfil (30-35C) i Termfil (50-70%).
 pH;
Entre 6.8-7.6
 Temps de retenci hidrulic (TRH);
El temps ptim de fermentaci oscillar entre 15 i 20 dies.
 Potencial redox;
Entre -300mV i 300mV.


Residus aplicables al tractament.

 Residus agrcoles;
 Cultius energtics;
 Residus industrials orgnics;
 Aiges residuals;
 Fracci orgnica dels Residus Slids Urbans;

Algun dels exemples d'aquests residus sn: palla, branques, herba, blat de moro, sang, purins i fems, intestins
d animals, orujo, llots de depuradores, etc


Histria de la digesti anaerbia.
Les primeres observacions que es tenen d aquest fenomen es poden atribuir al cientfic Volta(1776), el qual va relacionar la generaci d un gas combustible a la superfcie dels pantans,llacs i aiges estancades, amb la quantitat de matria orgnica que es trobava dipositada al fons dels mateixos. Estudis realitzats per Bechamp i Pasteur al segle XIX, van confirmar que aquesta reacci era duta a terme per la presncia de microorganismes.

La primera installaci de la qual se n t constncia es va construir a Bombai (1859), des de llavors a l ndia s han promocionat i s han construt plantes a nivell local o familiar, per tal d obtenir gas per cuinar i un producte fertilitzant, a partir del tractament de fems bov. Es troben una gran quantitat d aquest tipus de petites installacions a nivell mundial, fins a 7 milions de digestors repartits a pasos com l ndia, Taiwan, Corea, Tailndia, Kenya, Sud-frica i Xina. s un sistema d obtenci energtic bastant proliferat al mn oriental.

Al 1890 Donald Cameron va dissenyar una gran fossa sptica per la ciutat d Exeter (Gran Bretanya), on s alimentava la xarxa d enllumenat pblic amb el gas obtingut. Durant la primera meitat del segle XX, es van realitzar nombroses experincies de laboratori i proves pilot, que van experimentar un auge especial durant la segona guerra mundial, degut a l escassetat energtica que van patir durant aquest perode. Molts grangers d Anglaterra, Frana i Alemanya, van construir digestors, que van durar fins als anys 50, per produir gas combustible i aix poder alimentar tractors i produir electricitat.

Si es deixen endarrere els perodes de guerra al mn contemporani occidental, el desenvolupament de les installacions basades en aquest tipus de tecnologia creix durant les crisis energtiques sofertes al voltant dels anys 70 i 80. Durant aquest perode de temps,Catalunya inverteix en recerca per investigar sobre el procs anaerbic i es construeixen les primeres installacions d obtenci de biogs al sector ramader. Es van arribar a comptabilitzar fins a 13 plantes d obtenci de biogs. Avui en dia es troben en dess per diversos motius.
Tot i l existncia d aquestes installacions ramaderes, en el sector de les aiges residuals s on trobem ms implementat aquest procs. A part de reduir l impacte sobre l entorn, l objectiu del procs anaerbic s estabilitzar i reduir el volum dels fangs, tant de les depuradores com de les indstries, i obtenir una font energtica gratuta.

Actualment, la digesti anaerbia, t un inters creixent en els pasos desenvolupats grcies a les seves propietats ambientals i energtiques. En sn exemple, pasos com Dinamarca, Estats Units, Alemanya, Litunia... Els plans de la Uni Europea en matria d energia tenen com a objectiu que l any 2020, el 20% de l energia total consumida provingui de fonts d energia renovables. I per tant, el biogs pot jugar una pea clau en el desenvolupament energtic dels propers anys.

Avui en dia, el tractament de la fermentaci anaerbia s aplica principalment a plantes de tractaments de purins, plantes de tractaments d aiges residuals d alta crrega o plantes de tractament de residus slids urbans.


Vegeu tamb.
Compostatge;
Thermophilic digesti anaerbia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164106" title="Mecicobtrid" nonfiltered="1882" processed="1877" dbindex="66887">




Els mecicobtrids (Mecicobothriidae) sn unes aranyes del subordre dels migalomorfs (Mygalomorphae) exclusives del continent americ. Sn un tipus de tarntules de mida molt petita; per aix a Nord-Amrica les anomenen darf tarantula o tarntula nana.

 Descripci i hbitat .

Les tarntules nanes s'assemblen a les altres espcies de tarntula per sn fsicament molt ms petites. Moltes espcies no arriben a fer 1 cm de llargada, i les ms grans rarament sobrepassen els 2 cm.

Moltes tarntules nanes fan teranyines afegint fulles soltes al voltant de runa, vivint arran de terra dins escletxes o sota roques. Se suposa que tenen tcniques de captura similars a les tarntules de amb teranyina d'embut.

 Sistemtica .
Els 4 gneres inclosos en aquesta petita famlia sn, amb data de 28 d'octubre de 2006:
 Hexura (Simon, 1884);
 Hexurella (Gertsch & Platnick, 1979);
 Mecicobothrium (Holmberg, 1882);
 Megahexura (Kaston, 1972);

De les 9 espcies descrites, totes excepte dues espcies (Mecicobothrium baccai i Mecicobothrium thorelli), sn natives de Nord-amrica, principalment dels Estats Units. Hexurella encina s prpia de Mxic, i Mecicobothrium thorelli s una espcie de Sud-amrica, localitzada a Argentina i Uruguai.

Dues espcies, Hexura picea i Hexura rothi, sn prpies del nord-oest del Pacfic. Hexurella rupicola i Megahexura fulva ho sn de Califrnia. Hexura apachea i Hexura pinea, d'Arizona.

 Bibliografia .
 Costa, F.G.; Prez-Miles, F. (1998): "Behavior, life cycle, and webs of Mecicobothrium thorelli", The Journal of Arachnology, 26:317-329. PDF;
Gertsch, W.G.; Platnick, N.I. (1979): "A revision of the spider family Mecicobothriidae (Araneae, Mygalomorphae)".  American Museum novitates, 2687.
PDF (14Mb), Abstract
 Norman I. Platnick, World Spider Catalog: Mecicobothriidae;
 

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de mecicobtrids;
 Mecicobotrioideid;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164111" title="Ral Daz" nonfiltered="1883" processed="1878" dbindex="66888">
Raul Diaz s un trompista.

Estudia als conservatoris Emilio Sojo i Simn Bolivar, especialitzant-se i treballant professionalment durant alguns anys per tota sudamrica.

A 1993 contina els seus estudis musicals a Anglaterra a la Guildhall School of Music and Drama on estudia amb els professors Anthony Halstead i Jeffrey Bryant. En aquest perode guanya diversos premis com el premi de metalls Philip Jones i inspirat per Anthony Halstead, comena a interessar-se per la trompa natural i el barroc.

Des que finalitza els estudis compagina una variada experincia professional en trompa moderna i natural tocant en diverses orquestres com la Royal Philharmonic Orchestra, Philharmonia Orchestra, Academia de msica antigua, English Concert, Orchester de la Revolutionaire et Romantique, Le Concert des Nations, Hanover Band i Drottningholm Theater Orchestra.

Ral Daz va treballar tamb com a professor a la Guildhall school of Music and Drama, i ha sigut convidat a impartir cursos a  Espanya, Sussa, Polnia, Alemanya, Indonsia, Filipines, Nordamrica y Sud-amrica.  

Enllaos externs.
http://www.amarcordes.ch/artistes/diaz.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164113" title="Nria Feliu i Mestres" nonfiltered="1884" processed="1879" dbindex="66889">
 
Nria Feliu i Mestres ( Barcelona 1941 ) s una cantant i actriu catalana.

Biografia.
Va nixer el 21 de setembre de 1941 al barri de Sants de Barcelona. Debut el 1965 i ha destacat pels seus discs de canons populars catalanes, boleros i cuplets. Aix mateix ha popularitzat estndards nord-americans, del country i del jazz, destacant especialment la seva collaboraci amb el pianista Tete Montoliu, tamb ha cantat canons de cinema en catal, portant l idioma catal per primer cop a alguns d aquests estils musicals.

El 1976 fou guardonada amb el Premi de Cultura Popular concedit pel Ministeri de Cultura pel seu disc Canons d'Apelles Mestres, el 1979 amb la Medalla del Cercle catal de Madrid, el 1985 amb la Creu de Sant Jordi, el 1990 amb el Premi Sant Jordi de cinematografia concedit per RNE i el Premi SGAE per la seva trajectria.

Discografia.


1965: Anirem tots cap al cel.
1965: Gent.
1965: Nria Feliu amb Tete Montoliu.
1966: Nria Feliu amb Lou Bennett i els seus amics.
1966: Canons de pellcules.
1966: JAM Session en el C.E.N.
1967: Mai no goses.
1967: El cant dels ocells.
1968: Nria Feliu canta Salvador Espriu.
1968: Qu n'ha quedat del nostre amor?.
1968: Senzillament.
1969: No encenguis l'espelma.
1970: Mitges brillants.
1970: El cuplet a Barcelona.
1971: Homenatge a Mistinguett.
1972: Nria de nit.
1972: El retaule del flautista.
1973: El Clar pais.
1973: Canons de m'agraden.
1973: T per tots.

1974: Cuplets tradicionals catalans.
1974: Cinema ranci...cinema d'avui.
1975: Nria Feliu y los Guacamayos.
1976: Canons d'Apelles Mestres.
1977: El cant del poble.
1978: I les gavines seran de paper de xarol.
1979: La Comdia Musical Catalana.
1981: Viure a Barcelona.
1984: El Petit Prncep.
1985: Ms que mai.
1986: Canons d'entre-guerres.
1987: Els scars de la Feliu.
1989: Amb cor i nima.
1990: Nria Feliu. 25 anys.
1990: Nria Feliu i Tete Montoliu. 1965-1990.
1994: Us ho devia.
1995: Els nostres cuplets.
1996: Per raons sentimentals.
2002: Amb un aire country.
2005: Nria Feliu. 40 anys.
2007: Les sardanes ms populars. Disc-llibre.


Enllaos externs.
  Pgina personal de Nria Feliu;
  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164115" title="Dansa de la Mort" nonfiltered="1885" processed="1880" dbindex="66890">



Dansa de la mort, text que es creu  que es va representar i ballar  en el  segle  XIV. 

La  Dansa de la mort  castellana s de primeries del segle XV. Es conserva  en un
Manuscrit de la Biblioteca de El Escorial. Consta de ms de sis-cents versos i en ella la Mort va cridant a  ballar a  diversos personatges, com  el Papa, el Bisbe, l Emperador, el Sagrist , el   Pags, etc., al mateix temps que els recorda que els gaudis mundans tenen la seva fi i que tots han de morir. Tots cauen en els seus braos.

Aquest macabre espectacle es va desenvolupar en tota la literatura europea, procedent de Frana. El tema de la mort va dominar la Baixa Edat Mitjana, i enfront d'ella no havia resignaci cristiana, sin terror davant la prdua dels plaers terrenals. Presenta, d'una banda, una intenci religiosa: recordar que els gaudis del mn sn caducs i que cal estar preparat per a morir cristianament; d'altra banda, t una intenci satrica al fer que tots caiguin morts, amb independncia de la seva edat o la seva posici social, pel poder igualador de la mort.

Tamb va tenir expressi pictrica. Mereixen destacar-se els gravats que va fer Hans Holbein el Vell. 

La seva influncia es deixa notar en  obres d autors espanyols posteriors, com a  La Barca de la Gloria, de Gil Vicente; el Dialogo de Mercurio i Carn d'Alfonso de Valds; la Farsa llamada Danza de la Muerte de Juan de Pedraza; La Farsa de la Muerte de Diego Snchez de Badajoz; Las Cortes de la Muerte de Luis Hurtado de Mendoza y Coloquio de la Muerte con todas las edades y estados de Sebastin de Horozco. En el captol XI de la segona part de El Quixot, El Quixot i Sanxo troben a una companyia de cmics que representen Las Cortes de la Muerte. Finalment, en el Barroc ,es troben les ltimes referncies en els Autos Sacramentales de Caldern de la Barca i en Los Sueos (1627) de Quevedo.
  


La Dansa de la mort a Verges.

La Dansa de la Mort s una representaci ms dins els actes de la process de dijous sant a Verges, formant no obstant un quadre nic, herncia de l'Edat Mitjana catalana i europea.
Actualment aquest festivitat de caire religis est declarada Festa tradicional d'inters nacional.

Altres danses de la mort a Catalunya.

A Catalunya, tenim notcia d'altres danses de la mort, avui desaparegudes, a Ripoll, Beget, Sant Feliu de Pallerols, les Planes d'Hostoles, Cadaqus, Perpiny i Rupi, lloc on desapareix el 1935.

Bibliografia.
La Danza de la Muerte, Cdice de El Escorial, Ed. de Sabas Martn. Miraguano Ediciones, Madrid, 2001. ISBN 84-7813-220-1;
La process de Verges, Jordi Roca i Rovira, Quaderns de la Revista de Girona, 1986;

 Enllaos externs .

La Dansa de la Mort en la Enciclopedia Catlica;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164117" title="Pont de Carles III" nonfiltered="1886" processed="1881" dbindex="66891">


El Pont de Carles III era un pont d'estil neoclssic construt per ordre de Carles III, del qual en reb el nom, sobre el riu Llobregat a l'alada de Molins de Rei, que esdevingu clau per a la comunicaci entre Barcelona i Madrid i entre les dues riberes de la part baixa del riu. La seva peculiaritat era el color argils i rogenc de les seves pedres i tenir 15 arcades, fet pel qual tamb era conegut com el Pont de les 15 arcades. Degut a una extracci incontrolada d'rids dels seus fonaments que afebliren, l'estructura s'esfondr durant una forta riuada l'any 1971.

L'origen.
A inicis del segle XVIII, amb l'arribada de la dinastia borbnica al tron d'Espanya desprs de la victria a la Guerra de Successi Espanyola, s'implant una nova realitat poltica, la centralitzaci territorial de tots els regnes que formaven la monarquia hispnica, amb Castella com a model uniformador reflectida en els Decrets de Nova Planta. En aquest context s'inicia el desenvolupament d'infraestructures per permetre vertebrar tot el territori amb el centre, amb Madrid, amb dues clares finalitats: disposar de vies en bon estat que permetessin un rpid moviment de les tropes davant d'amenaces, tant interiors (acabava de finalitzar la guerra de successi) com exteriors, i contribuir a la dinamitzaci econmica.

L'historia del pont de les quinze arcades s'inicia l'any 1717 quan Felip V encarrega a Joris Prosper Van Verboom, cap del cos d'enginyers dels seu exrcit, la construcci d'un pas molt ferm sobre el riu Llobregat al vorals de Barcelona. La precarietat econmica feu impossible la construcci.

Ja sota el regnat de Carles III, 50 anys ms tard del primer projecte, s'inicien les obres de construcci l'octubre de 1763 dirigides per l'enginyer militar Pedro Martn Cermeo. La construcci es basa en el projecte inicial de Verboom, amb un pressupost inicial de 2.000 escuts i una ma d'obra formada principalment per a presoners de guerra algerians, vigilats per un destacament de soldats. Les obres s'acaben 4 anys ms tard, l'octubre de 1767.

El pont.



El pont qued configurat de la segent manera:

Longitud d'estreb a estreb era de 400 vares castellanes(334,36 metres). Amb quinze arcs, 9 centrals, de 19,22 m de llum, ovals i 6 restants de mig punt.
La longitud dels pilars era d'entre 4, 18 i 5 metres, rematats amb "plaoletes" i "sombrerets".
Els estrebs medien 8,36 metres i confrontaven 2 torreons semicilndrics.
L'alada del pont fins el "pretil" era de 10,45 metres en la zona dels estrebs i de 12,82 metres en els arcs centrals.
La plataforma era de 11,70 metres d'ample, formada per la calada i dues voreres de 1,39 metres amb guarda rodes de protecci.

Cal destacar les solucions que s'implementaren els efectes de l'erosi Fluvial:
Aiges amunt i avall es construren dues pantalles que confinaven l'empedrat de protecci de les cimentacions dels pilars. Les dues fileres de pilons de fustes es clavaren a 5,85 metres dels paraments del pont. Cada Pil tenia un dimetre de 0,28 m i se situaven a una distancia de 0,84 m entre ells. Foren clavats a percussi fins a una profunditat de 5 metres.
els pilons s'unien amb taulons de 0,5 m d'amplada. la pantalla s'unia al "tajamar" per tres "riostres", reforant-se aquesta part amb pilons addicionals.  S'excav l'espai entre pantalles fins a la segona filada de ciments i es reompli amb pedres.

En referencia a la geometria dels "tajamar"  en el llibre Tratado de fortificaciones o arte de construir caminos militares y civiles de J. Muller l'autor elogia el disseny d'aquests :
Aquesta disposici es molt mes avantatjosa que la ordinria de figura triangulat, no sols per a la major solidesa i bellesa que dona a la Fbrica, si no per que la corrent fereix en ells de tal manera que els fils de l'aigua que reflexen en surten divergents, i no conspiren a augmentar la velocitat en cap paratge determinat; confonent-se uns amb altres, poden contribuir a que l'aigua passi pels Arcs amb una velocitat un xic ms uniforme; Aquest fet contribueix molt a la permanncia d'aquestes Obres.

Pont estratgic .
Donada la seva situaci el pont pat diferents atacs al llarg dels seus 200 i pocs anys d'existncia, cosa que demostra la solidesa de la seva construcci, ja que resist atacs d'artilleria i intents de voladura sense patir grans danys estructurals.

El bateig de foc li arrib durant la guerra del Francs durant la qual pat continues accions blliques per al seu control, amb conseqncies molt negatives per les poblacions collindants, en especial Molins de Rei (vegeu Batalla de Molins de Rei). El pont era considerat un punt clau per a garantir el domini francs de les zones de l'interior de Catalunya.
 
Durant el segle XIX el pont segueix demostrant el seu valor estratgic en les guerres carlines. Aix durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840) el pont es va fortificar. Aquesta situaci es repet en la Segona Guerra Carlina (1846-1849). L'any 1874, enmig de la Tercera Guerra Carlina, les defenses del pont tornaren a malmetre i es reconstruren per tercer cop.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) el pont torna a ser testimoni de fets violents: L'abril de 1937 s'hi succe l'assassinat de Roldan Cortada, secretari de treball de la Generalitat i militant de l'UGT, a mans de membres de la FAI, i el maig de 1937 el govern republic envi una columna des de Valncia per restablir l'ordre a Barcelona. Els anarquistes, per tal d'evitar l'avan de dita columna intentaren fer volar el pont, que resist sense gaires danys. El pont torn a patir un altre intent de voladura el 25 de gener de 1939 per part de tropes republicanes per tal d'evitar l'avan de les tropes nacionals. Amb tot, les tropes nacionals entrarien al poble el dia segent

La fi del pont .
La gran transformaci que experimenta el Baix Llobregat a partir de 1960, que fa que la comarca es converteixi, l'any 1991, amb la de major densitat de carreteres de Catalunya, afecta decisivament el pont de Molins de Rei, que passa a suportar el trnsit dels 36.000 vehicles diaris que circulen per la N-340. En aquest context el pont pateix la primera gran agressi a la seva integritat: l'any 1967 s'amplia a quatre carrils el pas del pont, fet que altera sensiblement l'obra original i introdueix una sobrecrrega considerable a la seva estructura.

La construcci de l'autopista A-2 en el marge esquerra del Llobregat, provoc una gran demanda d'rids. Per tal d'obtenir-los es comena a dragar el riu, arribant les extraccions fins al mateixos ciments del pont. El 1966 la situaci del pont ja era preocupant: el nivell del riu havia baixat 2 metres i s'havien destrut els elements de pedra que protegien els pilons de fusta sobre els que s'assentava el pont, deixant-los a merc de la fora del riu.

Davant aquesta evident degradaci el juliol de 1971 des del Museu de Molins de Rei es remet un estudi detallat on es denuncia l'estat del pont al Ministeri d'Obres Pbliques, l'Ajuntament de Molins de Rei i a la premsa.

El 20 de setembre de 1971 te lloc la ms gran riuada registrada del riu Llobregat (3.080 m per segon), que empitjora la situaci. Davant d'aquest fet el Ministeri inici la reparaci dels ciments del pont a finals de novembre. La nit del 5 al 6 de desembre de 1971 una nova riuada, d'un cabdal de 811 m per segon, provoc l'ensorrament d'un pilar i dos arcs del pont, provocant la mort d'una persona, el camioner Juan Garcia Martinez, que travessava el pont en aquell instant. La commoci per aquest fet fou molt gran. Les comunicacions quedaren tallades entre les dues ribes del riu. s'inici la construcci d'un gual provisional, es feu una passarella per a vianants i se suspengu el pagament del peatge de l'autopista A-2 fins a Martorell.

S'inicia el debat sobre el futur del pont. En principi hi havia la intenci clara de reconstruir-lo. Amb tot, el 30 de desembre una nova riuada acab amb dos arcs ms i amb el gual provisional. El director general de carreteres, Doadrio, va prometre reconstruir el pont rpidament. Amb tot el Ministeri d'obres publiques finalment opt per construir un pont nou en el mateix lloc on hi havia l'anterior, allegant que la construcci d'un nou pont seria menys costosa en temps i diners. Parallelament diverses entitats molinenques recolzades per altres entitats, com la Acadmia Sant Jordi o la Acadmia de de Bellas Artes de San Fernando i els Collegis professionals d'arquitectes, arquitectes tcnics, entre altres, sollicitaren que el pont fos declarat monument histric-artstic. Aquest expedient no prosper.

El 3 de febrer de 1972 es decret la demolici total del vell pont, amb la suposada intenci de reconstruir-lo en un altre lloc. Les autoritats argumentaren que era possible fer una voladura controlada del pont i posteriorment reconstruir. El Collegi d'arquitectes tcnics indic que aquest fet no era possible. La realitat posterior els hi don la ra, a finals d abril les restes del pont restaren esteses pels marges del riu.

Notes i Referncies .

Enllaos externs .
 Article revista Cimbra n363 en pdf ;
 La caiguda i enderrocament del pont de Molins de Rei: crnica, vivncies i records de Carles Guirado, en pdf;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164119" title="Lus Moya" nonfiltered="1887" processed="1882" dbindex="66892">
Lus Rodrguez Moya (La Corunya, 23 de setembre del 1960), conegut en el mn de la competici per Lus Moya, s el segon copilot de rallis ms llorejat de la histria del Campionat Mundial de Rallis. Durant catorze anys (de 1988 a 2002) va competir assegut al costat de Carlos Sainz, amb el que guany dos ttols mundials els anys 1990 i 1992, aix com quatre subcampionats i cinc tercers llocs.

Desprs de la seva retirada no es va desvincular de la competici ja que va seguir com a General Manager de l'equip Subaru, on aconseguiria que un dels seus pilots, el noruec Petter Solberg, es proclams campi del mn de rallis.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164122" title="Puig" nonfiltered="1888" processed="1883" dbindex="66893">


Un puig o tossal s un part de la terra elevada per damunt de la resta. Sol aplicar-se doncs a una muntanya de redudes dimensions. Es troben en quantitat a la zona al voltant d'una serralada, o incls allats en mig d'una planria com s el cas de el Puig o Puig de Randa (543m). Tanmateix alguns cims de muntanyes reben aquesta denominaci, com el Puig Major, cim de la Serra Tramuntana amb 1445m. Sembla que el nom s degut al fet que es despunta de la resta del masss. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164129" title="Los Corrales" nonfiltered="1889" processed="1884" dbindex="66894">

Los Corrales s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 4.095 habitants. La seva extensi superficial s de 66 km i t una densitat de 62,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 06' N, 4 59' O. Es troba situada a una altitud de 385 metres i a 107 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164130" title="El Cuervo de Sevilla" nonfiltered="1890" processed="1885" dbindex="66895">

El Cuervo de Sevilla s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 8.130 habitants. La seva extensi superficial s de 31 km i t una densitat de 262,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 51' N, 6 20' O. Es troba situada a una altitud de 63 metres i a 83 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164131" title="Dos Hermanas" nonfiltered="1891" processed="1886" dbindex="66896">

Dos Hermanas s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia. A l'any 2008 comptava amb 120.323 habitants. La seva extensi superficial s de 160 km i t una densitat de 749 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 17' N, 5 55' O. Es troba situada a una altitud de 42 metres i a 10 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla. Limita al nord amb Sevilla, al nordoest amb Gelves i al nordest amb Alcal de Guadara, a l'oest amb Coria del Ro, al sudoest amb Puebla del Ro, i al sud i sudest amb Los Palacios y Villafranca  i Utrera

Demografia.


 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164132" title="Espartinas" nonfiltered="1892" processed="1887" dbindex="66897">

Espartinas s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 7.958 habitants. La seva extensi superficial s de 23 km i t una densitat de 346,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 23' N, 6 07' O. Es troba situada a una altitud de 132 metres i a 13 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164133" title="Estepa (Sevilla)" nonfiltered="1893" processed="1888" dbindex="66898">

Estepa s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 12.153 habitants. La seva extensi superficial s de 191 km i t una densitat de 63,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 17' N, 4 52' O. Es troba situada a una altitud de 535 metres i a 110 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .



Personatges illustres .
 Rafael Escuredo Rodrguez, poltic;






 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164134" title="El Garrobo" nonfiltered="1894" processed="1889" dbindex="66899">

El Garrobo s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 808 habitants. La seva extensi superficial s de 45 km i t una densitat de 18,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 37' N, 6 10' O. Es troba situada a una altitud de 275 metres i a 40 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164135" title="Manolete" nonfiltered="1895" processed="1890" dbindex="66900">
Manuel Laureano Rodrguez Snchez, ms conegut com a Manolete (Crdova, 4 de juliol de 1917 - Linares, 28 d'agost de 1947) fou un dels grans toreros de l'Espanya de la dcada de 1940.

Reb l'apellatiu de Quart Califa del toreig, i est considerat per molts com un dels ms grans de tots els temps degut a un estil considerat pels experts com a elegant i vertical. Evolucion l'art de la muleta torejant de front i citant de perfil.

Va prendre l'alternativa el 2 de juliol de 1939 a La Maestranza de Sevilla i la confirm a Las Ventas de Madrid el 12 d'octubre de 1939.

Manolete era fill d'un torero anomenat tamb Manolete i d'Angustias Snchez, ms coneguda com a "Doa Angustias", que havia estat casada prviament amb Lagartijo Chico.

Manolete mor per una cornada dIslero, un Miura de casi 700 kg, el 28 d'agost de 1947, a la Plaa de Toros de Linares, a Jaen. Aquell mateix dia tenia pensat deixar el mn del toreig. Fou enterrat al dia segent al pante de la famlia Snchez de Puerta, ntims amics del torero, on hi va romandre fins al 15 d'octubre de 1951, quan fou traslladat al seu propi mausoleu en el Cementiri de Nostra Senyora de la Salut.

Crdova li ha dedicat dos conjunts escultrics: un bust a la Plaa de la Lagunilla, i un conjunt escultric a la Plaa del Conde de Priego, mirant a la esglsia de Santa Marina.

 Enllaos externs .
Biografia ;
Crnica de la mort d'en Manolete ;
Article d'opini de l'escriptor Arturo Prez Reverte sobre en Manolete ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164136" title="Gelves" nonfiltered="1896" processed="1891" dbindex="66901">

Gelves s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 7.958 habitants. La seva extensi superficial s de 8 km i t una densitat de 994,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 20' N, 6 01' O. Es troba situada a una altitud de 26 metres i a 6 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164137" title="Gerena" nonfiltered="1897" processed="1892" dbindex="66902">

Gerena s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2007 comptava amb 6000 habitants. La seva extensi superficial s de 129 km i t una densitat de 45,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 31' N, 6 09' O. Es troba situada a una altitud de 86 metres i a 25 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164138" title="Gilena" nonfiltered="1898" processed="1893" dbindex="66903">

Gilena s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 3.848 habitants. La seva extensi superficial s de 52 km i t una densitat de 74,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 15' N, 4 54' O. Es troba situada a una altitud de 464 metres i a 104 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Histria.
En temps de la denominaci rab ja es coneixia aquest paratge com "Lugar de Gilena", desprs durant la Reconquesta va ser canviat a "Puebla de Gilena" i, constitucionalment com, "Villa de Gilena". 

Degut a la seva situaci geogrfica, per les seves terres han passat totes les civilitzacions que cronolgicament han habitat  la Pennsula Ibrica. Tots ells han deixat restes d'ocupaci, des del Calcoltic, els Ibers, els Romans, els Visigots i els Musulmans. 

En 1985 es va descobrir, una sepultura Calcoltica del tipus "Cova Artificial", composta per una cmera central, quatre nnxols i un corredor escalonat, en la qual es van trobar gots, puntes de fletxes de pedra, dols, adorns, etc. De la mateixa poca tamb van aparixer restes en la zona coneguda com "Los Corralones", dintre del nucli urb, al fer fonaments nous per a un edifici. 

Tamb trobarem jaciments del final de l'Edat del Bronze, en la zona denominada com "Cerro Gordo" i la "Acebuchona". Del perode d'ocupaci Iber, en els paratges coneguts com "Los Cortijos Viejos", "Los Villares" i "Cerro del Huevo". Diferents estudis, realitzats per investigadors contemporanis, coincideixen a assenyalar que en aquesta zona va estar la ciutat ibrica "d'Ilse", fundada al segle I abans de Jesucrist. 

De l'poca romana, en van trobar restes, a dotze jaciments diferents entre els quals es poden veure restes de muralles, torrasses i termes, com a la zona de "Los Argamazones", a la qual han aparegut restes d'un edifici termal. A tots ells cal afegir els del "Cerro del Grajo", "Las Beatas", "Campanario" entre d'altres. 

En aquestes terres tamb va ocrrer una de les batalles que es van lliurar entre les legions del Csar i Pompeyo, fet histric que recull l'escut del poble. 

De l'poca dels Visigots es troben jaciments a la zones de les "Las Lucenillas", "Los Villares", "Aparicio", etc. I dels rabs en el paratge de "Las Lucenillas", "Campanario", "Los Villares", etc. 

Gilena va ser capalera d'un districte agrcola de la Cora en poca d'ocupaci rab i va aparixer en l'obra del gegraf Yavut o Yaqut al Hamawi, autor de "El llibre de les Nacions", dels segles XII i XIII on es lloaven els productes collits en la Ribera, i especialment les seves pomes. D'aquesta etapa d'ocupaci musulmana, sn els molins de la ribera de Gilena. 

De les aiges del "Ojo de Gilena" s'utilitzava la seva energia hidrulica per a moure els molins de farina que van construir els rabs al llarg de la ribera, que una vegada reconquistada la zona pels cristians, aquestes terres passen a l'Ordre Militar de Santiago, sent molt cobejats els molins i hortes de Gilena pels alcaldes i comendadors per a les seves primogenitures. Encara que s en el segle XVII quan realment s'origina el nucli de poblaci que arriba als nostres dies. 

 En constituir-se el Marquesat d'Estepa, en l'poca del regnat de Felipe II, Gilena passa a formar part aquest fins a 1837, data en la qual es dissolen les distincions jurisdiccionals. Tamb durant el mateix perode passa a formar part de la Vicaria de Estepa, instituci que depenia directament del Papa. 

Festes. 
Al mar tenim la Setmana Santa. Gilena noms consta d'una germanor, la del Nuestro Padre Jess Nazareno y Mara Santsima de los Dolores, fundada el 2 de Maig de 1798. En les processons del Divendres i Dissabte Sants surten ms de 1500 penitents. La process va precedida per una centria de Romans que data de la mateixa data de la Germanor. 

El Divendres Sant a l'entrada del Temple i al toc de la centria romana els portants li donen "la carrerilla" a Sant Joan recordant quan el deixeple Joan va arribar a la casa de la mare de Jess corrent a tot crrer a avisar-la que havien raptat al seu fill. Aquest acte peculiar s presenciat tots els anys per nombroses persones arribades des d'altres pobles de la comarca.

Al maig, el primer Diumenge del mes, se celebra la Romeria en honor de Sant Isidre Llaurador. En ella, els romanns surten en process en carrosses i a cavall cap a "La Caada Profunda". 

A l'agost del 11 al 14 se celebren les Fires i festes en honor de Nostra Senyora de la Salut, aquesta festa t el seu origen en 1893. En aquestes dates s quan arriben gilenenses de tota la vida que viuen fora, amistats, etc., i fan d'aquestes dates una entranyable trobada per a la dispersi i el gaudi de tots en un clid ambient com s'oferix en aquesta encantadora localitat. 

A l'octubre, el dia 7 s la Festivitat de Nostra Senyora del Rosari. Una tradici secular que es conserva i que va tenir els seus orgens a la fi del segle XVII i principis del XVIII, sent famosa la rondalla del "Rosario de la Aurora", la qual surt de matinada, al voltant de la 4 del mat, els 4 dissabtes anteriors a aquesta data a rondar els carrers de la vila cantant i els vens els oferixen ans, dolos, etc. 

Al desembre, el 28, el dia dels Sants Innocents, en el qual els vens es vesteixen amb les seves disfresses i fan un cercaviles fins que es congreguen tots en el Paseo de Andaluca amb una orquestra, en el qual ballen i es vota a les millors disfresses. Aquesta festa t el seu origen quan fa bastants anys, alguns vens es vestien de vells amb la cara tapada perqu no els reconeguessin i pegaven cops de canya a tot el qual veien en el carrer per ser el dia dels Sants Innocents, i a l'una que se'ls copejava amb la canya se'ls cridava "tonto, tonto", d'aqu l'lies del "Dia de los tontos", el qual no ens agrada reconixer, per utilitzem per a identificar aquesta festa. 

Monuments.
L'esglsia de la "Inmaculada Concepcin" 

Va Ser construda cap a l'any de 1620 per ordre dels Marquesos d'Estepa, d'origen romnic, la seva part original s del segle XVII, a la qual posteriorment se li van ferir reformes i afegits en el mateix segle i en el segle XVIII. El temple originalment presentava planta de creu llatina, a la qual se li van afegir les capelles laterals i la nau de la dreta. En el seu interior, trobarem capelles i retaules del segle XVIII. D'aquests retaules, el major, presenta un banc i un cos amb tres carrers separades i decorades de fulles. 

Les imatges de San Pablo i San Pedro es troben al costat de la imatge de la Verge titular de la mateixa. Entre altres imatges destaquen la de Santa Ana, atribuda a l'escola granadina d'Alonso Cano i la imatge de San Francisco d'Asss, d'estil barroc, del segle XVII. Tamb sn de gran valor artstic els seus llenos, taules i orfebreria. 

Ermita de "Nuestra Seora de la Salud" 

Es va acabar la seva construcci en l'any de 1891, el seu autor va ser un ve del poble Don Francisco de Paula Glvez Gmez, en agrament per haver-se salvat de la malaltia del clera morb asitic de 1890. 


Demografia.
Nmero d'habitants en els darrers anys:




 
Enllaos externs.

Gilena - Sistema de Informacin Multiterritorial de Andaluca;
Informacin de Gilena;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164139" title="Gines" nonfiltered="1899" processed="1894" dbindex="66904">

Gines s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 12.177 habitants. La seva extensi superficial s de 3 km i t una densitat de 4.059,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 23' N, 6 04' O. Es troba situada a una altitud de 123 metres i a 8 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164140" title="Guadalcanal (Sevilla)" nonfiltered="1900" processed="1895" dbindex="66905">

Guadalcanal s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 2.927 habitants. La seva extensi superficial s de 275 km i t una densitat de 10,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 38 05' N, 5 49' O. Es troba situada a una altitud de 660 metres. El nom del poble prov de l'rab Wad al-Qanal (           ), riu del canal.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164141" title="La Maestranza" nonfiltered="1901" processed="1896" dbindex="66906">


La Plaa de Toros de la Real Maestranza de Caballera de Sevilla o La Maestranza, s la plaa de toros ms antiga d'Espanya. s la seu de la correguda de bous que es realitzen en el marc de la Feria de Abril de Sevilla, una de les festes taurins ms importants. s un important centre d'atracci turstica de la ciutat i est entre els monuments ms visitats de la mateixa.

 Histria .

El 1749 es comena la construcci d'un cs circular a la muntanya del Baratillo en substituci de la plaa de toros rectangular ubicada al lloc. Posteriorment, el 1761, s'emprn la construcci per octaves, equivalent cada octava a quatre arcs. En aquesta primera etapa de construcci els mestres d'obra sn Francisco Snchez d'Arag i Pedro i Vicente de San Martn. 

La faana interior de la plaa anomenada "Llotja del Prncip" es conclou el 1765. Aquesta llotja consta de dos cossos: la porta d'accs a la plaa i per la qual surten els toreros triomfadors, i la llotja prpiament dita, d's exclusiu de la Famlia Real. Est compost en la seva part superior per quatre arcs sobre els quals descansa una volta de mitja taronja, que en la seva part superior est recoberta per rajoles blanques i blaves. El grup escultric que el remata s obra de l'escultor portugus Cayetano de Acosta. La Llotja va ser realitzada per a l'Infant d'Espanya, Felip de Borbn, fill de Felip V i d'Isabel de Farnesio.

El 1786, Carles III prohibeix la celebraci de correguda de bous i es paralitzen les obres i es donen per concloses, encara que noms s'havia construt un ter de la plaa. D'aquesta etapa s tamb l'antiga Llotja de la Diputaci posteriorment anomenada de "Ganaderos", situada sobre la "porta de toriles" i davant la Llotja del Prncep.

La coberta de les grades de la meitat de la plaa es va acabar al cap de 34 anys, a l'esquerra i dreta de la Llotja del Prncep, i queda oberta una panormica de la Catedral i la Giralda des de la grada, com va quedar reflectit en un gran nombre d'estampes de l'poca.

El 1868 la Llotja de la Diputaci es trobava en un estat tan lamentable que s'escomet la millora del mateix, posant un terra nou i una balustrada de marbre, a ms de l'escut de la Real Maestranza de Caballeria, obra de l'escultor itali Augusto Franchy. A ms a ms es realitz la construcci de cinc balcons a cada costat de la Llotja de la Diputaci, on actualment es troba el rellotge de la plaa.

Les obres finalitzaren el 1881 i en les seves dues terceres parts estava construda en canteria i la resta en fusta.

Enllaos externs.
La Real Maestranza de Caballera de Sevilla;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164142" title="Guillena" nonfiltered="1902" processed="1897" dbindex="66907">

Guillena s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 9.035 habitants. La seva extensi superficial s de 227 km i t una densitat de 40,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 32' N, 6 03' O. Es troba situada a una altitud de 28 metres i a 21 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Municipi i Villa situada a l'antiga calada romana Via de la Plata, esta regada pels cursos de les Riveras de Huelva i Cala, amb els embassaments de La Minilla, Gergal i Guillena.

El terme de Guillena poseeix 25 Km. de Nord a Sud i 12 d'Est a Oest (en total 227 Km2), extenent-se des de les primeres estribacions de Sierra Morena fins al marge dret del Guadalquivir. Limita al Nord amb El Ronquillo i Castilblanco de los Arroyos; al Sud amb Salteras i La Algaba; a l'Est amb Burguillos i Alcal del Ro; i a l'Oest amb Gerena, El Garrobo i El Castillo de las Guardas.

Demografia.



Enllaos externs.

Ajuntament de Guillena ;
Informaci sobre Guillena del Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andaluca ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164144" title="Herrera" nonfiltered="1903" processed="1898" dbindex="66908">


Herrera s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 6.302 habitants. La seva extensi superficial s de 53 km i t una densitat de 118,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 22' N, 4 50' O. Es troba situada a una altitud de 254 metres i a 120 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164147" title="Huvar del Aljarafe" nonfiltered="1904" processed="1899" dbindex="66909">

Huvar del Aljarafe s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 2.457 habitants. La seva extensi superficial s de 58 km i t una densitat de 42,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 21' N, 6 16' O. Es troba situada a una altitud de 75 metres i a 26 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164149" title="Isla Mayor" nonfiltered="1905" processed="1900" dbindex="66910">


Isla Mayor s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 5.853 habitants. La seva extensi superficial s de 114 km i t una densitat de 51,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 08' N, 6 10' O. Es troba situada a una altitud de 5 metres i a 45 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164151" title="Las Ventas" nonfiltered="1906" processed="1901" dbindex="66911">

La Plaa de Toros Monumental de Las Ventas s la major plaa de toros d'Espanya, i la segona ms gran del mn desprs de la plaa de Ciutat de Mxic. s situada a Madrid i s una de les places de toros ms importants del mn.

Inaugurada el 17 de juny de 1931, amb el nom de Plaa de Las Ventas del Espritu Santo, per ser el nom de la zona en aquella poca, encara que no ser fins 1934 que entrar en funcionament de forma definitiva.

Fou dissenyada per l'arquitecte Jos Espeli en estil neomudjar a totxana vista sobre una estructura metllica. La decoraci, obra de Manuel Muoz Monasterio, es va realitzar a base de cermiques amb els escuts de totes les provncies espanyoles i altres motius purament decoratius.

T capacitat per a uns 25.000 espectadors. El ruedo mesura 60 metres de dimetre i l'ample del carrer s de 2,2 metres. Les seves localitats es distribueixen en 10 tendidos, dividits en tendido, grada i andanada. La temporada de toros comena pel mar i acaba a l'octubre, destacant-ne els dies de la Fira de Sant Isidre. Des de 1951 es troba a les seves dependncies el Museu Taur.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164152" title="La Lantejuela" nonfiltered="1907" processed="1902" dbindex="66912">

La Lantejuela s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 3.795 habitants. La seva extensi superficial s de 18 km i t una densitat de 209,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 21' N, 5 13' O. Es troba situada a una altitud de 152 metres i a 76 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164154" title="Lebrija" nonfiltered="1908" processed="1903" dbindex="66913">

Lebrija s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 24.866 habitants. La seva extensi superficial s de 372 km i t una densitat de 66,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 55' N, 6 04' O. Es troba situada a una altitud de 36 metres i a 78 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla. Limita amb els municipis de Las Cabezas de San Juan, Trebujena, Arcos de la Frontera, Jerez de la Frontera i El Cuervo de Sevilla. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164155" title="Lora de Estepa" nonfiltered="1909" processed="1904" dbindex="66914">

Lora de Estepa s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 828 habitants. La seva extensi superficial s de 18 km i t una densitat de 46,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 16' N, 4 49' O. Es troba situada a una altitud de 452 metres i a 116 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164156" title="Lora del Ro" nonfiltered="1910" processed="1905" dbindex="66915">

Lora del Ro s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 18.861 habitants. La seva extensi superficial s de 292 km i t una densitat de 64,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 39' N, 5 31' O. Es troba situada a una altitud de 38 metres i a 57 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .


 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164157" title="La Luisiana" nonfiltered="1911" processed="1906" dbindex="66916">

La Luisiana s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 4.495 habitants. La seva extensi superficial s de 43 km i t una densitat de 104,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 31' N, 5 15' O. Es troba situada a una altitud de 167 metres i a 69 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164159" title="El Madroo" nonfiltered="1912" processed="1907" dbindex="66917">

El Madroo s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 3677 habitants. La seva extensi superficial s de 103 km i t una densitat de 3,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 38' N, 6 30' O. Es troba situada a una altitud de 350 metres i a 77 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164161" title="Document nic administratiu" nonfiltered="1913" processed="1908" dbindex="66918">


s el document administratiu utilitzat per al compliment de les formalitats duaneres necessries en les operacions d'intercanvi de mercaderies de la Uni Europea amb pasos tercers.

Aix mateix, serveix per a realitzar la declaraci tributria derivada d'aquestes operacions i constitueix un suport d'informaci sobre la mercaderia, el seu origen, etc.

El DUA s un document del qual l'administraci tributria obt informaci per dur a terme els trmits duaners pertinents (administratius, fiscals i de control) i, ellaborar les estadstiques d'importaci i exportaci.

Les operacions que pot recollir aquesta declaraci duanera es desglossen en els grups segents:

1. Mercaderia no comunitria:
a) Per al despatx a lliure prctica o a consum.
b) Per a l'adminissi a qualsevol altre rgim duaner (dipsits duaners, perfeccionament actiu, etc.) incls els rgims de trnsit comunitari intern i extern.
c) Per a la reexportaci fora del territori duaner de la Uni Europea.

2. Mercaderia comunitria:
a) Per a l'exportaci.
b)Per a emparar la circulaci pel territori duaner comunitari de mercaderies prviament despatxades a exportaci en un estat membre diferent de l'estat membre de soritida efectiva.

3. Operacions intracomunitries d'entrada i sortida de mercaderies a les illes Canries.

4. Mercaderies de qualsevol procedncia que es despatxen a importaci o exportaci a Ceuta i Melilla.

5. En aquells altres casos en qu estigui disposat expressament per una normativa comunitria.

El DUA consta de nou exemplars, i normalment s l'agent de duanes l'encarregat d'emplenar-lo segons les dades facilitades per l'exportador o l'importador. Els exemplars principals del DUA sn:
  Exemplar 1 i 6: per al pas d'exportaci o d'importaci;
  Exemplar 2 i 7: per a s estadstic pel pas d'exportaci o d'importaci.
  Exemplar 3 i 8: per a l'exportador o importador.
  Exemplar 5: per al rgim de trnsit comunitari.
  Exemplar 9: com a resguard.

La declaraci duanera pot ser presentada de dos maneres; en suport paper o per procediments informtics (declaracions via EDI - intercanvi electrnic de dades -)

El DUA es tramita a les duanes de sortida o d'entrada de la Uni Europea. Al territori estadstic espanyol l'organisme competent s el Departament de Duanes i Impostos Especials de l'Agncia Estatal de l'Administraci Tributria.

Referncies.
 Agncia Tributaria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164163" title="Llista d'espcies de saltcids (M)" nonfiltered="1914" processed="1909" dbindex="66919">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, que comencen per la lletra M, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.


Mabellina.
Mabellina Chickering, 1946
 Mabellina prescotti Chickering, 1946 (Panam);

Macaroeris.
Macaroeris Wunderlich, 1992
 Macaroeris albosignata Schmidt i Krause, 1996 (Illes Canries);
 Macaroeris asiatica Logunov i Rakov, 1998 (sia Central);
 Macaroeris cata (Blackwall, 1867) (Madeira, Romania);
 Macaroeris desertensis Wunderlich, 1992 (Madeira);
 Macaroeris diligens (Blackwall, 1867) (Madeira, Illes Canries);
 Macaroeris flavicomis (Simon, 1884) (Grcia);
 Macaroeris litoralis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Macaroeris moebi (Bsenberg, 1895) (Illes Canries, Illes Selvagens, Madeira, Xina);
 Macaroeris nidicolens (Walckenaer, 1802) (Europa fins a sia Central);

Macopaeus.
Macopaeus Simon, 1900
 Macopaeus spinosus Simon, 1900 (Madagascar);

Madhyattus.
Madhyattus Prszynski, 1992
 Madhyattus jabalpurensis Prszynski, 1992 (ndia);

Maenola.
Maenola Simon, 1900
 Maenola braziliana Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Maenola lunata Mello-Leito, 1940 (Guyana);
 Maenola starkei Simon, 1900 (Veneuela);

Maeota.
Maeota Simon, 1901
 Maeota dichrura Simon, 1901 (Brasil);

Maeotella.
Maeotella Bryant, 1950
 Maeotella perplexa (Peckham i Peckham, 1901) (Jamaica, Hispaniola);

Maevia.
Maevia C. L. Koch, 1846
 Maevia albozonata Hasselt, 1882 (Sumatra);
 Maevia expansa Barnes, 1955 (EUA);
 Maevia gracilipes Taczanowski, 1878 (Per);
 Maevia hobbsae Barnes, 1955 (EUA);
 Maevia inclemens (Walckenaer, 1837) (EUA, Canad);
 Maevia intermedia Barnes, 1955 (EUA);
 Maevia michelsoni Barnes, 1955 (EUA);
 Maevia poultoni Peckham i Peckham, 1902 (EUA);
 Maevia quadrilineata Hasselt, 1882 (Sumatra);
 Maevia susiformis Taczanowski, 1878 (Per);
 Maevia trilineata Taczanowski, 1878 (Per);

Mago.
Mago O. P.-Cambridge, 1882
 Mago acutidens Simon, 1900 (Brasil, Guyana);
 Mago dentichelis Crane, 1949 (Veneuela);
 Mago fasciatus Mello-Leito, 1940 (Guyana);
 Mago fonsecai Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Mago intentus O. P.-Cambridge, 1882 (Brasil);
 Mago longidens Simon, 1900 (Brasil);
 Mago opiparis Simon, 1900 (Brasil);
 Mago procax Simon, 1900 (Per);
 Mago saperda Simon, 1900 (Brasil);
 Mago silvae Crane, 1943 (Guyana);
 Mago steindachneri (Taczanowski, 1878) (Per, Brasil);
 Mago vicanus Simon, 1900 (Brasil);

Magyarus.
Magyarus Zabka, 1985
 Magyarus typicus Zabka, 1985 (Vietnam);

Maileus.
Maileus Peckham i Peckham, 1907
 Maileus fuscus Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);

Malloneta.
Malloneta Simon, 1902
 Malloneta guineensis Simon, 1902 (frica occidental);

Maltecora.
Maltecora Simon, 1910
 Maltecora chrysochlora Simon, 1910 (Principe);
 Maltecora divina Simon, 1910 (Principe);
 Maltecora janthina Simon, 1910 (So Tom);

Mantisatta.
Mantisatta Warburton, 1900
 Mantisatta longicauda Cutler i Wanless, 1973 (Filipines);
 Mantisatta trucidans Warburton, 1900 (Borneo);

Mantius.
Mantius Thorell, 1891
 Mantius armipotens Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Mantius difficilis Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Mantius frontosus (Simon, 1899) (Java);
 Mantius ravidus (Simon, 1899) (Sumatra);
 Mantius russatus Thorell, 1891 (Malisia);

Maratus.
Maratus Karsch, 1878
 Maratus amabilis Karsch, 1878 (Austrlia);
 Maratus mungaich Waldock, 1995 (Austrlia Occidental);
 Maratus pavonis (Dunn, 1947) (Victoria);
 Maratus rainbowi (Roewer, 1951) (Nova Galles del Sud);
 Maratus vespertilio (Simon, 1901) (Austrlia);
 Maratus volans (O. P.-Cambridge, 1874) (Queensland, Nova Galles del Sud);

Marchena.
Marchena Peckham i Peckham, 1909
 Marchena minuta (Peckham i Peckham, 1888) (EUA);

Marengo.
Marengo Peckham i Peckham, 1892
 Marengo crassipes Peckham i Peckham, 1892 (Sri Lanka);
 Marengo deelemanae Benjamin, 2004 (Tailndia);
 Marengo inornata (Simon, 1900) (Sri Lanka);
 Marengo nitida Simon, 1900 (Sri Lanka);
 Marengo striatipes Simon, 1900 (Sri Lanka);

Margaromma.
Margaromma Keyserling, 1882
 Margaromma doreyanum (Walckenaer, 1837) (Nova Guinea);
 Margaromma funestum Keyserling, 1882 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Margaromma imperiosum Szombathy, 1915 (Nova Guinea);
 Margaromma insultans (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Margaromma namukana Roewer, 1944 (Fiji);
 Margaromma nitidum Thorell, 1899 (Camerun);
 Margaromma obscurum (Keyserling, 1882) (Queensland);
 Margaromma semirasum (Keyserling, 1882) (Queensland);
 Margaromma sexuale (Strand, 1911) (Illes Aru);
 Margaromma soligena Simon, 1901 (Nova Guinea);
 Margaromma spatiosum Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Margaromma torquatum Simon, 1902 (Moluques);

Marma.
Marma Simon, 1902
 Marma baeri Simon, 1902 (Equador);
 Marma femella (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Marma nigritarsis (Simon, 1900) (Veneuela fins a Argentina);
 Marma trifidocarinata Caporiacco, 1947 (Guyana);

Marpissa.
Marpissa C. L. Koch, 1846
 Marpissa agricola (Peckham i Peckham, 1894) (Brasil);
 Marpissa anusuae Tikader i Biswas, 1981 (ndia);
 Marpissa arambagensis Biswas i Biswas, 1992 (ndia);
 Marpissa armifera Urquhart, 1892 (Nova Zelanda);
 Marpissa bina (Hentz, 1846) (EUA);
 Marpissa bryantae (Jones, 1945) (EUA);
 Marpissa carinata Butt i Beg, 2000 (Pakistan);
 Marpissa dayapurensis Majumder, 2004 (ndia);
 Marpissa decorata Tikader, 1974 (ndia);
 Marpissa dentoides Barnes, 1958 (EUA);
 Marpissa endenae Biswas i Biswas, 1992 (ndia);
 Marpissa formosa (Banks, 1892) (EUA);
 Marpissa fornicis (Dyal, 1935) (Pakistan);
 Marpissa grata (Gertsch, 1936) (EUA);
 Marpissa hieroglyphica Taczanowski, 1878 (Per);
 Marpissa insignis Butt i Beg, 2000 (Pakistan);
 Marpissa kalapani Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Marpissa kalighatensis Biswas i Biswas, 1992 (ndia);
 Marpissa lakshmikantapurensis Majumder, 2004 (ndia);
 Marpissa lineata (C. L. Koch, 1846) (EUA);
 Marpissa linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Marpissa longiuscula (Simon, 1871) (Itlia, Ucrana);
 Marpissa magna (Peckham i Peckham, 1894) (Mxic fins a Brasil);
 Marpissa milleri (Peckham i Peckham, 1894) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Marpissa minor F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic fins a El Salvador);
 Marpissa mirabilis Butt i Beg, 2000 (Pakistan);
 Marpissa muscosa (Clerck, 1757) (Palertic);
 Marpissa mystacina Taczanowski, 1878 (Per);
 Marpissa nitida Hu, 2001 (Xina);
 Marpissa nivoyi (Lucas, 1846) (Palertic);
 Marpissa nutanae Biswas i Biswas, 1984 (ndia);
 Marpissa obtusa Barnes, 1958 (EUA);
 Marpissa pikei (Peckham i Peckham, 1888) (EUA, Cuba);
 Marpissa pomatia (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Marpissa prathamae Biswas i Biswas, 1984 (ndia);
 Marpissa proszynskii Biswas i Begum, 1999 (Bangladesh);
 Marpissa pulla (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Marpissa radiata (Grube, 1859) (Palertic);
 Marpissa raimondi Taczanowski, 1878 (Per);
 Marpissa robusta (Banks, 1906) (EUA);
 Marpissa rubriceps Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Marpissa singhi Monga, Singh i Sadana, 1989 (ndia);
 Marpissa soricina (Thorell, 1899) (Camerun);
 Marpissa sulcosa Barnes, 1958 (EUA);
 Marpissa tenebrosa Butt i Beg, 2000 (Pakistan);
 Marpissa tigrina Tikader, 1965 (ndia);
 Marpissa tikaderi Biswas, 1984 (ndia);
 Marpissa zaitzevi Mcheidze, 1997 (Georgia);

Martella.
Martella Peckham i Peckham, 1892
 Martella amapa Galiano, 1996 (Brasil);
 Martella bicavata (Chickering, 1946) (Panam);
 Martella camba (Galiano, 1969) (Argentina);
 Martella furva (Chickering, 1946) (Panam);
 Martella gandu Galiano, 1996 (Brasil);
 Martella goianensis Galiano, 1969 (Brasil);
 Martella lineatipes F. O. P.-Cambridge, 1900 (Mxic fins a Costa Rica);
 Martella maria Peckham i Peckham, 1892 (Brasil);
 Martella mutillaeformis (Taczanowski, 1878) (Per);
 Martella pasteuri Galiano, 1996 (Brasil);
 Martella pottsi Peckham i Peckham, 1892 (Guatemala fins a Brasil);
 Martella utingae (Galiano, 1967) (Brasil);

Mashonarus.
Mashonarus Wesolowska i Cumming, 2002
 Mashonarus guttatus Wesolowska i Cumming, 2002 (Namibia, Zambia, Zimbabwe);

Massagris.
Massagris Simon, 1900
 Massagris honesta Wesolowska, 1993 (Sud-frica);
 Massagris mirifica Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Massagris regina Wesolowska, 1993 (Sud-frica);
 Massagris separata Wesolowska, 1993 (Sud-frica);

Mburuvicha.
Mburuvicha Scioscia, 1993
 Mburuvicha galianoae Scioscia, 1993 (Argentina);

Meata.
Meata Zabka, 1985
 Meata fungiformis Xiao i Yin, 1991 (Xina);
 Meata typica Zabka, 1985 (Vietnam);

Megaloastia.
Megaloastia Zabka, 1995
 Megaloastia mainae Zabka, 1995 (Austrlia Occidental);

Meleon.
Meleon Wanless, 1984
 Meleon guineensis (Berland i Millot, 1941) (Guinea, Costa d'Ivori);
 Meleon kenti (Lessert, 1925) (Angola, Sud-frica);
 Meleon madagascarensis (Wanless, 1978) (Madagascar);
 Meleon russata (Simon, 1900) (Madagascar);
 Meleon solitaria (Lessert, 1927) (Central, frica Oriental);

Mendoza.
Mendoza Peckham i Peckham, 1894
 Mendoza canestrinii (Ninni, 1868) (Nord d'frica, Palertic);
 Mendoza dersuuzalai (Logunov i Wesolowska, 1992) (Rssia);
 Mendoza elongata (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Mendoza ibarakiensis (Bohdanowicz i Prszynski, 1987) (Jap);
 Mendoza nobilis (Grube, 1861) (Rssia, Corea, Xina);
 Mendoza pulchra (Prszynski, 1981) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Mendoza zebra (Logunov i Wesolowska, 1992) (Rssia);

Menemerus.
Menemerus Simon, 1868
 Menemerus acuminatus Rainbow, 1912 (Queensland);
 Menemerus albocinctus Keyserling, 1890 (Illes Lord Nicobar);
 Menemerus animatus O. P.-Cambridge, 1876 (Senegal fins a Iraq);
 Menemerus arabicus Prszynski, 1993 (Arbia Saud);
 Menemerus bicolor Peckham i Peckham, 1896 (Guatemala);
 Menemerus bifurcus Wesolowska, 1999 (Sud-frica);
 Menemerus bivittatus (Dufour, 1831) (Pantropical);
 Menemerus brachygnathus (Thorell, 1887) (ndia fins a Jap);
 Menemerus bracteatus (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Menemerus brevibulbis (Thorell, 1887) (Senegal fins a ndia);
 Menemerus carlini (Peckham i Peckham, 1903) (Sud-frica);
 Menemerus congoensis Lessert, 1927 (Sudan fins a Sud-frica);
 Menemerus davidi Prszynski i Wesolowska, 1999 (Nord d'frica, Israel);
 Menemerus depressus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Menemerus desertus Wesolowska, 1999 (Algria);
 Menemerus dimidius (Schmidt, 1976) (Illes Canries);
 Menemerus eburnensis Berland i Millot, 1941 (frica occidental);
 Menemerus fagei Berland i Millot, 1941 (frica occidental fins a Iemen);
 Menemerus falconensis Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Menemerus falsificus Simon, 1868 (Migdia europeu);
 Menemerus fasciculatus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Menemerus felix Hogg, 1922 (Vietnam);
 Menemerus formosus Wesolowska, 1999 (Kenya);
 Menemerus fulvus (L. Koch, 1878) (ndia fins a Jap);
 Menemerus guttatus Wesolowska, 1999 (Marroc);
 Menemerus illigeri (Audouin, 1826) (Portugal, Nord d'frica, Middle Est St. Helena);
 Menemerus insolidus Wesolowska, 1999 (Sud-frica);
 Menemerus kochi Bryant, 1942 (Illes Virgin);
 Menemerus legalli Berland i Millot, 1941 (Mali);
 Menemerus legendrei Schenkel, 1963 (Xina);
 Menemerus lesnei Lessert, 1936 (Botswana, Mozambique);
 Menemerus lesserti Lawrence, 1927 (Sud-frica);
 Menemerus magnificus Wesolowska, 1999 (Camerun);
 Menemerus manicus Wesolowska, 1999 (Zimbabwe);
 Menemerus marginalis (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Menemerus marginatus (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Menemerus meridionalis Wesolowska, 1999 (Sud-frica);
 Menemerus minshullae Wesolowska, 1999 (Zimbabwe, Malawi);
 Menemerus mirabilis Wesolowska, 1999 (Etipia);
 Menemerus modestus Wesolowska, 1999 (Tunsia);
 Menemerus namibicus Wesolowska, 1999 (Namibia);
 Menemerus natalis Wesolowska, 1999 (Sud-frica);
 Menemerus ochraceus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Menemerus paradoxus Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Menemerus pentamaculatus Hu, 2001 (Xina);
 Menemerus pilosus Wesolowska, 1999 (Namibia);
 Menemerus placidus Wesolowska, 1999 (Namibia);
 Menemerus plenus Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Menemerus proximus Franganillo, 1935 (Cuba);
 Menemerus pulcher Wesolowska, 1999 (Mauritania);
 Menemerus rabaudi Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Menemerus raji Dyal, 1935 (Pakistan);
 Menemerus regius Wesolowska, 1999 (Etipia);
 Menemerus ridens (Hogg, 1914) (Austrlia Occidental);
 Menemerus rubicundus Lawrence, 1928 (Namibia);
 Menemerus sabulosus Wesolowska, 1999 (Namibia);
 Menemerus schutzae Denis, 1961 (Frana);
 Menemerus semilimbatus (Hahn, 1829) (Illes Canries fins a Azerbaitjan; Argentina);
 Menemerus silver Wesolowska, 1999 (Tunsia);
 Menemerus soldani (Audouin, 1826) (Nord d'frica);
 Menemerus taeniatus (L. Koch, 1867) (Mediterrani fins a Kazakhstan; Argentina);
 Menemerus transvaalicus Wesolowska, 1999 (Sud-frica);
 Menemerus utilis Wesolowska, 1999 (Tunsia);
 Menemerus vernei Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Menemerus wuchangensis Schenkel, 1963 (Xina);
 Menemerus zimbabwensis Wesolowska, 1999 (Zimbabwe);

Messua.
Messua Peckham i Peckham, 1896
 Messua centralis (Peckham i Peckham, 1896) (Panam);
 Messua dentigera (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala fins a Panam);
 Messua desidiosa Peckham i Peckham, 1896 (Costa Rica, Panam);
 Messua donalda (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Messua latior (Roewer, 1955) (Panam);
 Messua laxa (Chickering, 1946) (Panam);
 Messua limbata (Banks, 1898) (EUA, Mxic);
 Messua moma (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala fins a Guyana);
 Messua octonotata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Amrica Central);
 Messua pura (Bryant, 1948) (Mxic);
 Messua tridentata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic);

Metacyrba.
Metacyrba F. O. P.-Cambridge, 1901
 Metacyrba arizonensis Barnes, 1958 (EUA);
 Metacyrba floridana Gertsch, 1934 (EUA);
 Metacyrba franganilloi (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Metacyrba insularis (Banks, 1902) (Illes Galpagos);
 Metacyrba nigrosecta (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Metacyrba pictipes Banks, 1903 (Hispaniola);
 Metacyrba punctata (Peckham i Peckham, 1894) (EUA fins a Panam);
 Metacyrba taeniola (Hentz, 1846) (EUA fins a Costa Rica, ndies Occidentals);

Metaphidippus.
Metaphidippus F. O. P.-Cambridge, 1901
 Metaphidippus albopilosus (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Metaphidippus annectans (Chamberlin, 1929) (EUA);
 Metaphidippus apicalis F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic);
 Metaphidippus bicavatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Panam);
 Metaphidippus bisignatus Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Metaphidippus bispinosus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Amrica Central);
 Metaphidippus carmenensis (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Metaphidippus chalcedon (C. L. Koch, 1846) (Brasil);
 Metaphidippus chera (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Metaphidippus coccinelloides Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Metaphidippus comptus (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Metaphidippus crassidens (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Metaphidippus cupreus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Panam);
 Metaphidippus cuprinus (Taczanowski, 1878) (Per);
 Metaphidippus diplacis (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Metaphidippus dubitabilis (Peckham i Peckham, 1896) (Mxic);
 Metaphidippus emmiltus Maddison, 1996 (EUA);
 Metaphidippus facetus Chickering, 1946 (Panam);
 Metaphidippus fastosus Chickering, 1946 (Panam);
 Metaphidippus felix (Peckham i Peckham, 1901) (Mxic, Hawaii);
 Metaphidippus fimbriatus (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala);
 Metaphidippus fortunatus (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);
 Metaphidippus globosus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Costa Rica);
 Metaphidippus gratus Bryant, 1948 (Mxic);
 Metaphidippus inflatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Guatemala);
 Metaphidippus iridescens F. O. P.-Cambridge, 1901 (El Salvador, Panam);
 Metaphidippus iviei (Roewer, 1951) (EUA);
 Metaphidippus laetabilis (Peckham i Peckham, 1896) (Panam);
 Metaphidippus laetificus Chickering, 1946 (Panam);
 Metaphidippus lanceolatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic fins a Costa Rica);
 Metaphidippus longipalpus F. O. P.-Cambridge, 1901 (EUA, Panam);
 Metaphidippus mandibulatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Costa Rica);
 Metaphidippus manni (Peckham i Peckham, 1901) (North America);
 Metaphidippus mathetes (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Metaphidippus nigropictus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic);
 Metaphidippus nitidus (Peckham i Peckham, 1896) (Guatemala);
 Metaphidippus odiosus (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil, Argentina);
 Metaphidippus ovatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Guatemala);
 Metaphidippus pallens F. O. P.-Cambridge, 1901 (Guatemala fins a Costa Rica);
 Metaphidippus perfectus (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);
 Metaphidippus pernotus (Petrunkevitch, 1911) (Guatemala);
 Metaphidippus perscitus Chickering, 1946 (Panam);
 Metaphidippus pluripunctatus Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Metaphidippus quadrinotatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Costa Rica, Panam);
 Metaphidippus smithi (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);
 Metaphidippus texanus (Banks, 1904) (EUA);
 Metaphidippus tropicus (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil, Argentina);

Mexcala.
Mexcala Peckham i Peckham, 1902
 Mexcala agilis Lawrence, 1928 (Namibia);
 Mexcala elegans Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Mexcala farsensis Logunov, 2001 (Iran);
 Mexcala macilenta Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Mexcala monstrata Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Mexcala rufa Peckham i Peckham, 1902 (Sud-frica);

Mexigonus.
Mexigonus Edwards, 2002
 Mexigonus arizonensis (Banks, 1904) (EUA, Mxic);
 Mexigonus dentichelis (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic);
 Mexigonus minutus (F. O. P.-Cambridge, 1901) (EUA, Mxic);
 Mexigonus morosus (Peckham i Peckham, 1888) (EUA);

Micalula.
Micalula Strand, 1932
 Micalula longithorax (Petrunkevitch, 1925) (Panam);

Microbianor.
Microbianor Logunov, 2000
 Microbianor golovatchi Logunov, 2000 (Seychelles);
 Microbianor nigritarsus Logunov, 2000 (Seychelles);
 Microbianor saaristoi Logunov, 2000 (Seychelles);

Microhasarius.
Microhasarius Simon, 1902
 Microhasarius animosus Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Microhasarius pauperculus Simon, 1902 (Java);

Microheros.
Microheros Wesolowska i Cumming, 1999
 Microheros termitophagus Wesolowska i Cumming, 1999 (Sud-frica);

Mikrus.
Mikrus Wesolowska, 2001
 Mikrus ugandensis Wesolowska, 2001 (Kenya, Uganda);

Mintonia.
Mintonia Wanless, 1984
 Mintonia bani Ikeda, 1995 (Jap);
 Mintonia breviramis Wanless, 1984 (Borneo);
 Mintonia caliginosa Wanless, 1987 (Borneo);
 Mintonia mackiei Wanless, 1984 (Borneo);
 Mintonia melinauensis Wanless, 1984 (Borneo);
 Mintonia nubilis Wanless, 1984 (Borneo);
 Mintonia protuberans Wanless, 1984 (Singapur);
 Mintonia ramipalpis (Thorell, 1890) (Java, Sumatra, Borneo);
 Mintonia silvicola Wanless, 1987 (Malisia);
 Mintonia tauricornis Wanless, 1984 (Borneo);

Mirandia.
Mirandia Badcock, 1932
 Mirandia australis Badcock, 1932 (Paraguai);

Modunda.
Modunda Simon, 1901
 Modunda aeneiceps Simon, 1901 (Sri Lanka, Xina);
 Modunda staintoni (O. P.-Cambridge, 1872) (Iemen fins a ndia);

Mogrus.
Mogrus Simon, 1882
 Mogrus albogularis Simon, 1901 (Sud-frica);
 Mogrus antoninus Andreeva, 1976 (Rssia, sia Central fins a Xina);
 Mogrus bonneti (Audouin, 1826) (Iemen fins a Aden);
 Mogrus canescens (C. L. Koch, 1846) (Eastern Mediterrani);
 Mogrus cognatus Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Mogrus dalmasi Berland i Millot, 1941 (Mali);
 Mogrus fabrei Simon, 1885 (Middle East);
 Mogrus faizabadicus Andreeva, Kononenko i Prszynski, 1981 (Afganistan);
 Mogrus flavescentemaculatus (Lucas, 1846) (Algria);
 Mogrus frontosus (Simon, 1871) (Crsega);
 Mogrus fulvovittatus Simon, 1882 (Iemen, Arbia Saud, Iemen, Azerbaitjan);
 Mogrus ignarus Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);
 Mogrus incertus Denis, 1955 (Lbia, Niger);
 Mogrus larisae Logunov, 1995 (sia Central);
 Mogrus leucochelis Pavesi, 1897 (Somalia);
 Mogrus linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Mogrus logunovi Prszynski, 2000 (Israel, Jordan);
 Mogrus macrocephalus Lawrence, 1927 (Namibia);
 Mogrus mathisi (Berland i Millot, 1941) (Senegal, Niger, Tanznia, Arbia Saud, Iemen);
 Mogrus mirabilis Wesolowska i van Harten, 1994 (Sudan, Iemen, Arbia Saud, Iemen);
 Mogrus neglectus (Simon, 1868) (Grcia, Turquia, Israel, Azerbaitjan);
 Mogrus portentosus Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Mogrus praecinctus Simon, 1890 (Iemen);
 Mogrus sahariensis Berland i Millot, 1941 (frica occidental);
 Mogrus semicanus Simon, 1910 (Sud-frica);
 Mogrus sinaicus Prszynski, 2000 (Iemen, Arbia Saud);
 Mogrus valerii Kononenko, 1981 (Turkmenistan, Uzbekistan);

Monaga.
Monaga Chickering, 1946
 Monaga benigna Chickering, 1946 (Panam);

Monomotapa.
Monomotapa Wesolowska, 2000
 Monomotapa principalis Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);

Mopiopia.
Mopiopia Simon, 1902
 Mopiopia comatula Simon, 1902 (Brasil);
 Mopiopia labyrinthea (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Mopiopia tristis (Mello-Leito, 1947) (Brasil);

Mopsolodes.
Mopsolodes Zabka, 1991
 Mopsolodes australensis Zabka, 1991 (Queensland, Territori del Nord);

Mopsus.
Mopsus Karsch, 1878
 Mopsus mormon Karsch, 1878 (Nova Guinea, eastern Austrlia);

Muziris.
Muziris Simon, 1901
 Muziris calvipalpis (L. Koch, 1867) (Samoa);
 Muziris carinatus Simon, 1909 (Austrlia Occidental);
 Muziris doleschalli (Thorell, 1878) (Amboina);
 Muziris epigynatus Strand, 1911 (Illes Aru);
 Muziris gracilipalpis Strand, 1911 (Illes Aru);
 Muziris leptochirus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Muziris wiehlei Berland, 1938 (Noves Hbrides);

Myrmarachne.
Myrmarachne MacLeay, 1839
 Myrmarachne albocincta (C. L. Koch, 1846) (EUA);
 Myrmarachne albosetosa Wanless, 1978 (Sud-frica);
 Myrmarachne alticeps (Thorell, 1890) (Java);
 Myrmarachne andrewi Wanless, 1978 (Congo, Angola);
 Myrmarachne andringitra Wanless, 1978 (Madagascar);
 Myrmarachne angusta (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Myrmarachne annamita Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Myrmarachne annandalei Simon, 1901 (Malisia);
 Myrmarachne assimilis Banks, 1930 (Filipines);
 Myrmarachne attenuata (Karsch, 1880) (Filipines);
 Myrmarachne attenuata (O. P.-Cambridge, 1901) (Singapur);
 Myrmarachne augusta (Peckham i Peckham, 1892) (Madagascar);
 Myrmarachne aureonigra Edmunds i Prszynski, 2003 (Malisia, Singapur);
 Myrmarachne austriaca (Doleschall, 1852) (Austria);
 Myrmarachne bakeri Banks, 1930 (Filipines);
 Myrmarachne bamakoi Berland i Millot, 1941 (Mali);
 Myrmarachne bengalensis Tikader, 1973 (ndia, Illes Andaman);
 Myrmarachne bicolor (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Myrmarachne bicurvata (O. P.-Cambridge, 1869) (Sri Lanka);
 Myrmarachne bidentata Banks, 1930 (Filipines);
 Myrmarachne biseratensis Badcock, 1918 (Malisia);
 Myrmarachne borneensis Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Myrmarachne brasiliensis Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Myrmarachne brevis Xiao, 2002 (Xina);
 Myrmarachne calcuttaensis Biswas, 1984 (ndia);
 Myrmarachne caliraya Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Myrmarachne capito (Thorell, 1890) (Java);
 Myrmarachne centralis (Peckham i Peckham, 1892) (de Mxic fins a Panam);
 Myrmarachne chapmani Banks, 1930 (Filipines);
 Myrmarachne chickeringi Galiano, 1969 (Panam);
 Myrmarachne circulus Xiao i Wang, 2004 (Xina);
 Myrmarachne clavigera (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Myrmarachne cognata (L. Koch, 1879) (Nova Galles del Sud, Victoria);
 Myrmarachne collarti Roewer, 1965 (Congo, Uganda);
 Myrmarachne confusa Wanless, 1978 (Angola, So Tom);
 Myrmarachne consobrina Denis, 1955 (Niger);
 Myrmarachne constricta (Blackwall, 1877) (Seychelles);
 Myrmarachne cornuta Badcock, 1918 (Malisia, Singapur);
 Myrmarachne corpuzrarosae Barrion, 1981 (Filipines);
 Myrmarachne cowani (Peckham i Peckham, 1892) (Madagascar);
 Myrmarachne cuneata Badcock, 1918 (Malisia);
 Myrmarachne cuprea (Hogg, 1896) (Central Austrlia);
 Myrmarachne debilis (Thorell, 1890) (Java);
 Myrmarachne decorata Reimoser, 1927 (Sumatra);
 Myrmarachne diegoensis Wanless, 1978 (Madagascar);
 Myrmarachne dilatata (Karsch, 1880) (Malawi);
 Myrmarachne dirangicus Bastawade, 2002 (ndia);
 Myrmarachne dubia (Peckham i Peckham, 1892) (Filipines);
 Myrmarachne dundoensis Wanless, 1978 (Angola, Botswana);
 Myrmarachne edentata Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina, Illes Mariannes);
 Myrmarachne edentula (Peckham i Peckham, 1892) (Filipines);
 Myrmarachne edwardsi Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina);
 Myrmarachne eidmanni Roewer, 1942 (Bioko, Ghana, Costa d'Ivori, Congo);
 Myrmarachne electrica (Peckham i Peckham, 1892) (Madagascar);
 Myrmarachne elongata Szombathy, 1915 (Africa fins a Vietnam);
 Myrmarachne erythrocephala (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Myrmarachne eugenei Wanless, 1978 (Madagascar);
 Myrmarachne eumenes (Simon, 1900) (Madagascar);
 Myrmarachne evidens Roewer, 1965 (Congo);
 Myrmarachne exasperans (Peckham i Peckham, 1892) (Java, Filipines);
 Myrmarachne foenisex Simon, 1910 (oest i centre d'frica);
 Myrmarachne foreli Lessert, 1925 (Angola, Botswana, Malawi, Sud-frica);
 Myrmarachne formica (Doleschall, 1859) (Amboina);
 Myrmarachne formicaria (De Geer, 1778) (Palertic);
 Myrmarachne formicaria tyrolensis (C. L. Koch, 1846) (Europa Central);
 Myrmarachne formosa Thorell, 1890) (Sumatra, Sulawesi);
 Myrmarachne formosana (Matsumura, 1911) (Taiwan);
 Myrmarachne formosana (Saito, 1933) (Taiwan);
 Myrmarachne formosicola Strand, 1910 (Taiwan);
 Myrmarachne galianoae Cutler, 1981 (Bolvia);
 Myrmarachne gedongensis Badcock, 1918 (Malisia);
 Myrmarachne gigantea Zabka, 1985 (Vietnam);
 Myrmarachne giltayi Roewer, 1965 (Congo, Angola, Kenya);
 Myrmarachne gisti Fox, 1937 (Xina, Vietnam);
 Myrmarachne globosa Wanless, 1978 (Angola fins a Vietnam);
 Myrmarachne grossa Edmunds i Prszynski, 2003 (Malisia);
 Myrmarachne guaranitica Galiano, 1969 (Argentina);
 Myrmarachne hanoii Zabka, 1985 (Vietnam);
 Myrmarachne hesperia (Simon, 1887) (Costa d'Ivori, Ghana);
 Myrmarachne hidaspis Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Myrmarachne himalayensis Narayan, 1915 (ndia);
 Myrmarachne hirsutipalpi Edmunds i Prszynski, 2003 (Malisia);
 Myrmarachne hispidacoxa Edmunds i Prszynski, 2003 (Malisia);
 Myrmarachne hoffmanni Strand, 1913 (Xina);
 Myrmarachne ichneumon (Simon, 1885) (Kenya, Tanznia, Zanzbar, Sud-frica);
 Myrmarachne imbellis (Peckham i Peckham, 1892) (Sri Lanka);
 Myrmarachne incerta Narayan, 1915 (ndia);
 Myrmarachne inermichelis Bsenberg i Strand, 1906 (Rssia, Corea, Taiwan, Jap);
 Myrmarachne inflatipalpis Wanless, 1978 (Botswana, Malawi, Sud-frica);
 Myrmarachne insulana Roewer, 1942 (Bioko, Ghana);
 Myrmarachne iridescens Banks, 1930 (Filipines);
 Myrmarachne isolata Clark i Benoit, 1977 (St. Helena);
 Myrmarachne jacobsoni Reimoser, 1925 (Sumatra);
 Myrmarachne jajpurensis Prszynski, 1992 (ndia);
 Myrmarachne japonica (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Myrmarachne jugularis Simon, 1901 (Austrlia);
 Myrmarachne kiboschensis Lessert, 1925 (Botswana fins a Vietnam);
 Myrmarachne kilifi Wanless, 1978 (Kenya, Tanznia);
 Myrmarachne kitale Wanless, 1978 (Kenya);
 Myrmarachne kochi Reimoser, 1925 (Malisia, Sumatra, Indonesia);
 Myrmarachne kuwagata Yaginuma, 1967 (Xina, Corea, Jap);
 Myrmarachne laeta (Thorell, 1887) (ndia, Pakistan, Illes Nias, Xina);
 Myrmarachne laeta flava Narayan, 1915 (ndia);
 Myrmarachne laeta praelonga (Thorell, 1890) (Birmnia);
 Myrmarachne laurentina Bacelar, 1953 (Mozambique, Sud-frica);
 Myrmarachne lawrencei Roewer, 1965 (Gabon, Congo, Kenya, Tanznia);
 Myrmarachne legon Wanless, 1978 (Ghana, Costa d'Ivori);
 Myrmarachne leleupi Wanless, 1978 (Sud-frica);
 Myrmarachne leptognatha (Thorell, 1890) (Java);
 Myrmarachne lesserti Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Myrmarachne linguiensis Zhang i Song, 1992 (Xina);
 Myrmarachne longiventris (Simon, 1903) (Madagascar);
 Myrmarachne luachimo Wanless, 1978 (Angola);
 Myrmarachne luctuosa (L. Koch, 1879) (Nova Galles del Sud);
 Myrmarachne ludhianaensis Sadana i Gupta, 1998 (ndia);
 Myrmarachne lugens (Thorell, 1881) (Moluques);
 Myrmarachne lugubris (Kulczyn'ski, 1895) (Rssia, Xina, Corea);
 Myrmarachne lulengana Roewer, 1965 (Congo, Kenya, Botswana);
 Myrmarachne lulengensis Roewer, 1965 (Congo);
 Myrmarachne lupata (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Myrmarachne macleayana (Bradley, 1876) (Queensland);
 Myrmarachne macrognatha (Thorell, 1894) (Java);
 Myrmarachne magna Saito, 1933 (Taiwan);
 Myrmarachne mahasoa Wanless, 1978 (Madagascar);
 Myrmarachne malayana Edmunds i Prszynski, 2003 (Malisia);
 Myrmarachne mandibularis (Thorell, 1890) (Java);
 Myrmarachne manducator (Westwood, 1841) (ndia, Birmnia, Malisia, Sumatra);
 Myrmarachne maratha Tikader, 1973 (ndia);
 Myrmarachne markaha Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Myrmarachne marshalli Peckham i Peckham, 1903 (Africa);
 Myrmarachne maxillosa (C. L. Koch, 1846) (Birmnia fins a Xina, Filipines, Sulawesi);
 Myrmarachne maxillosa septemdentata Strand, 1907 (Xina);
 Myrmarachne mcgregori Banks, 1930 (Filipines);
 Myrmarachne melanocephala MacLeay, 1839 (Asia);
 Myrmarachne melanotarsa Wesolowska i Salm, 2002 (Kenya);
 Myrmarachne militaris Szombathy, 1913 (est, oest i centre d'frica);
 Myrmarachne mocamboensis Galiano, 1974 (Brasil);
 Myrmarachne moesta (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Myrmarachne mussungue Wanless, 1978 (Angola);
 Myrmarachne myrmicaeformis (Lucas, 1871) (Algria);
 Myrmarachne naro Wanless, 1978 (Kenya);
 Myrmarachne natalica Lessert, 1925 (Sud-frica);
 Myrmarachne nemorensis (Peckham i Peckham, 1892) (Birmnia);
 Myrmarachne nigella Simon, 1901 (Filipines);
 Myrmarachne nigeriensis Wanless, 1978 (So Tom, Ghana, Nigeria, Angola);
 Myrmarachne nigra (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Myrmarachne nitidissima (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Myrmarachne nubilis Wanless, 1978 (Madagascar);
 Myrmarachne onceana Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Myrmarachne opaca (Karsch, 1880) (ndia);
 Myrmarachne orientales Tikader, 1973 (Pakistan, ndia, Illes Andaman);
 Myrmarachne paivae Narayan, 1915 (ndia);
 Myrmarachne palladia Denis, 1958 (Afganistan);
 Myrmarachne panamensis Galiano, 1969 (Panam, Argentina);
 Myrmarachne parallela (Fabricius, 1798) (ndies Occidentals, Nicaragua, Panam);
 Myrmarachne patellata Strand, 1907 (Xina);
 Myrmarachne paviei (Simon, 1886) (Tailndia);
 Myrmarachne peckhami Roewer, 1951 (Madagascar);
 Myrmarachne pectorosa (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Myrmarachne pectorosa sternodes (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Myrmarachne penicillata Mello-Leito, 1933 (Brasil);
 Myrmarachne piercei Banks, 1930 (Filipines);
 Myrmarachne pinakapalea Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Myrmarachne pinoysorum Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Myrmarachne pisarskii Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina);
 Myrmarachne plataleoides (O. P.-Cambridge, 1869) (ndia, Sri Lanka, Xina, Southeast Asia);
 Myrmarachne platypalpa Bradoo, 1980 (ndia);
 Myrmarachne poonaensis Tikader, 1973 (ndia);
 Myrmarachne prognatha (Thorell, 1887) (Birmnia);
 Myrmarachne providens (Peckham i Peckham, 1892) (ndia, Sri Lanka);
 Myrmarachne pygmaea (Thorell, 1894) (Singapur);
 Myrmarachne radiata (Thorell, 1894) (Java);
 Myrmarachne ramosa Badcock, 1918 (Malisia, Singapur);
 Myrmarachne ramunni Narayan, 1915 (ndia, Pakistan);
 Myrmarachne ransoni Wanless, 1978 (Madagascar);
 Myrmarachne rhopalota (Thorell, 1895) (Birmnia);
 Myrmarachne richardsi Wanless, 1978 (Ghana);
 Myrmarachne robusta (Peckham i Peckham, 1892) (Birmnia);
 Myrmarachne roeweri Reimoser, 1934 (ndia);
 Myrmarachne rufescens (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Myrmarachne rufisquei Berland i Millot, 1941 (Senegal);
 Myrmarachne russellsmithi Wanless, 1978 (Nigeria);
 Myrmarachne satarensis Narayan, 1915 (ndia);
 Myrmarachne schenkeli Peng i Li, 2002 (Hong Kong);
 Myrmarachne seriatus Banks, 1930 (Filipines);
 Myrmarachne shelfordi Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Myrmarachne simoni (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Myrmarachne simonis (Herman, 1879) (Hongria, Croatia, Romania);
 Myrmarachne simplexella Roewer, 1951 (Madagascar);
 Myrmarachne solitaria Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Myrmarachne spissa (Peckham i Peckham, 1892) (Sri Lanka);
 Myrmarachne striatipes (L. Koch, 1879) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Myrmarachne sumana Galiano, 1974 (Brasil);
 Myrmarachne tagalica Banks, 1930 (Filipines);
 Myrmarachne tayabasana Chamberlin, 1925 (Filipines);
 Myrmarachne thaii Zabka, 1985 (Vietnam);
 Myrmarachne topali Zabka, 1985 (Vietnam);
 Myrmarachne transversa (Mukerjee, 1930) (ndia);
 Myrmarachne tristis (Simon, 1882) (Lbia fins a ndia);
 Myrmarachne turriformis Badcock, 1918 (Malisia);
 Myrmarachne uelensis Wanless, 1978 (Congo);
 Myrmarachne uniseriata Narayan, 1915 (ndia);
 Myrmarachne uvira Wanless, 1978 (Ghana, Congo, Kenya, Tanznia, Botswana);
 Myrmarachne vanessae Wanless, 1978 (Costa d'Ivori, Tanznia);
 Myrmarachne vehemens Fox, 1937 (Xina);
 Myrmarachne vestita (Thorell, 1895) (Birmnia);
 Myrmarachne volatilis (Peckham i Peckham, 1892) (Madagascar, Xina, Vietnam);
 Myrmarachne vulgarisa Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Myrmarachne wanlessi Edmunds i Prszynski, 2003 (Malisia);

Referncia.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164166" title="Mitjana geomtrica" nonfiltered="1915" processed="1910" dbindex="66920">
La mitjana geomtrica d'una quantitat finita de n nombres s l'arrel n-ssima del producte de tots els nombres.



Per exemple, la mitjana geomtrica de 2 i 18 s:



En un altre exemple, la mitjana geomtrica de 1, 3 i 9 s:




La mitjana geomtrica noms s rellevant quan tots els nombres sn positius. Si almenys un d'ells s 0, llavors el resultat s 0. Si hi ha una quantitat senar de nombres negatius llavors la mitjana geomtrica s, o b negativa (en el cas que n sigui senar), o b inexistent en els nombres reals (en el cas que n sigui parell).

Es sol utilitzar en la manipulaci estadstica de variables amb distribuci no normal.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164167" title="Dire Dawa" nonfiltered="1916" processed="1911" dbindex="66921">

Dire Dawa o Dire Daua (que significa plana buida) s una de les dues ciutats d'Etipia que gaudeixen d'un estatus especial (astedader akabibi), sent l'altra la capital, Addis Ababa. 

Segons clculs de 2006, t una poblaci de 274.842 habitants, el que la converteix en la segona major ciutat d'Etipia. La ciutat s un centre industrial, disposa de diversos mercats i un aeroport internacional. Dire Dawa es troba a l'est del pas, a la vora del riu Dechatu i als peus d'un anell de congosts. 

Histria.
Va ser fundada el 1902 desprs que el ferrocarril Addis Ababa-Djibouti arribs a la zona. El ferrocarril no podia arribar a la ciutat d'Harar al punt ms alt, pel que es va construir en les proximitats de Dire Dawa.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164169" title="Sant Cybi" nonfiltered="1917" processed="1912" dbindex="66922">
Sant Cybi (en galls) o Sant Cuby (en crnic), que visqu a Galles al segle VI, va ser un sant, bisbe i, breument rei, que resid principalment al nord de Galles. Els seus fets s'expliquen en versions lleugerament diferents en dues hagiografies medievals.

 Vida a Cornualla .
Se'l suposa nascut als voltants de l'any 483. D'acord amb la Vita Sanctii Kebii (del segle XII ), el sant fou fill de Salom de Cornualla, un prncep guerrer que es creu que va ser Rei de Cornualla. A Bonedd y Saint (Genealogies dels Sants ), el seu pare s anomenat en la forma gallesa del nom, Selyf. Cybi va ser educat en el cristianisme celta i, en la seva joventut, pelegrin a Roma i Jerusalem. Fou ordenat sacerdot i bisbe, per quan torn a casa descobr que son pare era mort i que ell havia esdevingut rei de Cornualla. Cybi abdic el tro i comen a viatjar pel regne, predicant i construint esglsies a Duloe, Tregony, Cubert i Landulph.

 Vida a Galles .
Posteriorment es trasllad al sud de Galles, i fund esglsies a Llangybi-ar-Wysg, vora  Caerllion, i a Llanddyfrwyr-yn-Edeligion, abans de passar una temporada amb Sant Enda a  l'illa d'Aran, a l'oest d'Irlanda. Viatj al nord de Galles i s'establ un temps a Llangybi, a la pennsula de Ll n. El rei Maelgwn Hir ap Cadwallon li feu donaci d'un vell fort rom en una illa a l'oest d'Ynis Mn (l'illa d'Anglesey en la forma anglesa); d'aleshores endavant, el fort reb el nom galls de Caergybi, el "Fort d'en Cybi", i l'illa on era situat esdevingu Ynys Gybi, l'Illa d'en Cybi. El Sant hi fund un gran monestir. Anys a venir, en el lloc on era aquest s'hi bast l'esglsia parroquial, i al seu voltant es form un poble que en l'actualitat t ms de 10.000 habitats (Caergybi, Holyhead en angls).

En Cybi fou un gran amic de Sant Seiriol. La llegenda conta que els seus viatges per veure'l eren sempre cara al sol, i el rostre bronzejat que adquir va fer que hom l'anomens Cybi Felyn, Cybi el Bronzejat. Est referenciada la presncia del sant al snode de Llanddewi Brefi del 545.

Cybi mor el  8 de novembre del 555 i va ser enterrat a la Capel y Bedd (la Capella de la Tomba) del seu monestir. L'esglsia en celebra la festa el 8 de novembre (el 13 d'agost a Cornualla).

 Bibliografia .
T. D. Breverton. (2000). The Book of Welsh Saints. ISBN 1-903529-01-8

 Enllaos .
Vida de Sant Cybi ;
Celtic Literature Collective ;
Plana dels Amics de la Catedral de Sant Cybi ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164171" title="VerdCel" nonfiltered="1918" processed="1913" dbindex="66923">

VerdCel s un grup de msica multidisciplinar originari d'Alcoi amb base a Barcelona que fa s, principalment, de la can d'autor i el folk -per tamb de recursos audiovisuals, plstics, potics i teatrals- per fer una crtica de la societat actual.

Com a msics i cantants en valenci, sn membres del Collectiu Ovidi Montllor i, a Catalunya, els nics valencians entre els quinze artistes amb futur de l'escena actual, segons la revista Enderrock. El nom del grup s una metfora de l'horitz.

 Cronologia .

Fundat l'any 2000 pels cantautors alcoians Alfons Olmo i Carles Llinares, dos anys desprs ja van gravar una maqueta, Bagatge d una fusi, que definia la seua lrica i la tcnica compositiva, amb el paisatge com a mode d'exposar els aspectes ms humans i l's de la imatge per reforar la msica de les composicions: a banda dels dos fundadors, en la gravaci tamb collaboraren tres membres d'Arthur Caravan com a msics de sessi i danielOlmoBoronat (sic), germ d'Alfons, en el disseny grfic.

On est el lloc?.
El 2004 s'editaren en la Plataforma d'Autoeditors el primer disc oficial, On est el lloc?, un CD de sis temes on incorporaven recursos propis del pop i el rock: amb este treball, que comptava per primera volta amb la collaboraci de l'actor Juli Cant, el grup va rodar arreu del domini lingstic i va guanyar el concurs Acstica 2004.

El grup va ser notcia en juliol del 2005, desprs d'una polmica amb el programa Pobleshow de Canal 9, el qual pretenia mostrar les aptituds artstiques dels habitants de les principals ciutats valencians: per al segon programa, gravat a Alcoi, van triar els VerdCel, per en adonar-se que cantaven en valenci se'ls va intentar vetar, segons van assenyalar ells mateixos. Ms tard, Pau Alabajos se solidaritz amb ells en rebutjar la participaci en el programa dedicat al seu poble, Torrent.

Durant esta primera etapa, VerdCel va posar en marxa diferents espectacles musicoteatrals com La Cordeta s/n, The resting gane s o Des d hom fins al mn (a Ovidi Montllor ), en record a l'influent artista alcoi, al qual tamb van homenatjar en el concert 10 anys de vacances organitzat per l'ACIC al Palau de la Msica Catalana, o amb la revisitaci dEl meu poble, Alcoi que forma part del seu repertori habitual en directe.

PaisViatge.

El segon disc va arribar el 2006 en forma de llibre-disc conceptual, d'autoria compartida amb l'aportaci de danielOlmoBoronat (el qual, junt amb el seu germ, conforma la marca acrnima adob):PaisViatge, gravat i editat en Cambra Rcords, s una mescla de msica, poesia, imatge i cmic en defensa del paisatge i el territori amb la collaboraci de Miquel Gil, Nstor Mont i Pepe Botifarra en les veus i, de nou, Juli Cant en els recitats i Pau Miquel Soler en la producci; en els agraments tamb apareixen esmentats Paco Muoz i Phil de Vient.

L'any segent els el va reeditar Batiendo Rcords amb tres canons ms i un DVD extra: una d'eixes canons, Bitllets, va ser objecte d'un videoclip, incls en el documental Ja en tenim prou, que mostrava la degradaci del centre histric d'Alcoi. Durant este recs aprofitaren per a enregistrar una versi de Llus Llach, Escriu-me aviat, per al disc de tribut Si vns amb mi i seguiren girant, com a duo acstic o amb banda, tamb per llocs nous com el Pas Basc, Alcorcn, Lugo i Mallorca.

Smara.
El 3 de febrer d'enguany, el festival BarnaSants va acollir l'estrena d'un nou espectacle basat en el seu tercer treball, Smara: un altre llibre-disc, ara produt per Borja Penalba, que narra la histria del segle XX a travs de la vida d'una dona alcoiana. Han entrat a la formaci actual Daro Daz i Pau Romero, coincidint amb la gira de presentaci del disc; Xavi Blanquer continua treballant i forma part del grup des de l'any 2006. Koki i Carles Llinares es van desvincular abans de comenar aquest nou projecte.
Smara es va posar a la venda, per primera volta, el 22 de maig a Valncia.

 Discografia .


 Palmars .



 Enllaos externs .


 VerdCel l'Endebloc;
 VerdCel.com lloc web oficial del conjunt;
 YouTube.com videoclips i actuacions en directe;
 Ritmes.cat fitxa sobre el grup;
 MySpace.com espai amb agenda i canons;
 El blog de... VerdCel en Ritmes.cat;
 danielOlmoBoronat.com web personal de l'artista;


Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164175" title="Els Xulius - Centre Social Ribet" nonfiltered="1919" processed="1914" dbindex="66924">
Els Xulius - Centre Social Ribet s una entitat de Sant Pere de Ribes nascuda de l'esplai Els Xulius (1974) i que va adoptar personalitat jurdica prpia l'any 1980. T la seu social al carrer Major, 13. T com a objectius dinamitzar i pluralitzar la vida associativa a Sant Pere de Ribes, intervenir activament en la difusi de la cultura popular i tradicional, crear espais d'intercanvi d'experincies i arrelar la idea de l'oci com a temps d'alliberament constructiu. 

s una entitat que als seus estatuts es qualifica com a cristiana i catalanista.

Els Xulius t un centre d'esplai que organitza esplai de caps de setmana, casals d'estiu, colnies i actes festius infantils i juvenils.  Tamb t seccions d'excursionisme i aventura, pessebrisme, grup de teatre, cursos d'arts plstiques i florals, una collecci de llibres de cultura popular i tradicional (Les Creus) i una revista (El Butllet). Tamb t una parella de gegants, els Nisos.

Les principals activitats festives de l'entitat sn la festa de Sant Miquel (setembre, al castell), les trobades de convivncia (mar i octubre), les activitats de nadal (pessebrisme i pessebre vivent), les de festa major (gener i juny), carnaval, Pasqua (caramelles), Sant Jordi i el cicle Msica al Castell al juliol, que tanca l'activitat anual. 

Fonts.
 Palacios et. al. Sant Pere de Ribes. Recull d'informaci sobre el municipi. Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Sant Pere de Ribes, 1999.
 Els Xulius;
 ribes.org;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164177" title="Port de la Bonaigua" nonfiltered="1920" processed="1915" dbindex="66925">

La Bonaigua, dita tamb port de la Bonaigua (en arans prt dera Bonaigua), s una zona de pas entre muntanyes, lmitrofe entre el Pallars Sobir i la Vall d'Aran, per on discorre la carretera que uneix Vaquira amb Valncia d'neu.

Administrativament pertany al municipi d'Alt neu, al Pallars Sobir.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164178" title="Juan Manuel Asensi Ripoll" nonfiltered="1921" processed="1916" dbindex="66926">
Juan Manuel Asensi Ripoll. Futbolista espanyol dels anys 1960 i anys 1970, conegut futbolsticament pel seu primer cognom, "Asensi". Va nixer a Alacant el 23 de setembre de 1949. 

Trajectria.
Es va iniciar com a professional en l Elx CF, on va jugar 4 temporades, per va desenvolupar la major part de la seva carrera en el FC Barcelona, el qual va pagar  80 milions de pessetes de 1970, el que va constituir tot un rcord en l'poca. En el club barcelon va militar durant onze temporades, entre 1970 i 1981, en les quals va ser un dels titulars indiscutibles i capit de l'equip desprs de la marxa de Johan Cruyff.

Jugava de migcampista, i destacava pel seu infatigable treball en el migcamp, tant en tasques defensives, robant balons, com ofensives, grcies al seu potent xut.

Amb el FC Barcelona va participar en la consecuci de diferents ttols, entre els quals destaca la Lliga espanyola de futbol de la temporada 1973-1974, assolida al costat de Johan Cruyff, Carles Rexach, Salvador Sadurn, Hugo Sotil, Joaqum Rif...i la Recopa d'Europa d'Europa de 1979, que ell mateix va recollir com capit a la final de Basilea, guanyada al Fortuna Dusseldorf alemany per 4-3.

A ms, tamb va guanyar dos Copes del Rei, en les temporades 1970-1971, i 1977-1978.

Ha passat a la histria del FC Barcelona com el des jugador que ha jugat ms partits oficials de la histria del club, amb 492 partits. I malgrat no haver estat un gran golejador, va marcar un total de 130 gols amb el Barcelona, el que situa en la posici vint-i-quatrena en la llista de mxims golejadors de la histria del club.

Va jugar el seu ltim partit oficial amb el FC Barcelona el 9 de novembre de 1980, en el Camp Nou, davant l Atletico de Madrid, en partit corresponent a la desena jornada de Lliga de la temporada 1980-1981. En el seu ltim partit va marcar un gol, i va encarrilar la victria per 4 a 2 dels blaugrana.

Malgrat que havia jugat els 10 partits de Lliga com titular, va deixar el FC Barcelona mitjan temporada a l'acceptar una important oferta econmica del Puebla de Mxic per a jugar la Lliga Mexicana al costat del madridista i company de selecci Pirri. Desprs de jugar una temporada en el Puebla va jugar en el Oaxtepec, tamb de Mxic, que va anar el seu ltim club com jugador.

El 24 de maig del 1981 va rebre un homenatge organitzat pel FC Barcelona amb un partit entre el Bara i el Puebla, club en el qual llavors militava. Asensi va jugar una part en cada equip. El partit ho va guanyar el conjunt catal per 2 a 1.

Desprs de la seva retirada, es va dedicar uns anys a entrenar a equips de les categories inferiors del FC Barcelona. En 1984 va fundar una prestigiosa escola de futbol per a joves en Barcelona, cridada Escola TARR, i que rep el seu nom de les inicials dels seus quatre socis fundadors: els exjugadors del FC Barcelona Torres, Asensi, Rexach i Rif.

 Selecci espanyola .

Va ser titular habitual en la Selecci espanyola, amb la qual va disputar la Copa Mundial de futbol d'Argentina'1978, i l Eurocopa de 1980.

Va debutar com a internacional el 23 de febrer de 1969, sent jugador de l'Elx. El partit del seu debut va ser el Blgica-Espanya (2-1) disputat a Lieja.

Es va retirar de la Selecci desprs de l Eurocopa d Itlia de 1980. El seu ltim partit va tenir lloc a Mil, i va ser una repetici del partit del seu debut: el 15 de juny de 1980, Espanya va tornar a perdre davant Blgica per dos a un.

En total va ser 41 vegades internacional amb la Selecci i va marcar 7 gols. Va guanyar 20 partits, va empatar 9 i va perdre 12.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164179" title="Mairena del Alcor" nonfiltered="1922" processed="1917" dbindex="66927">

Mairena del Alcor s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 18.075 habitants. La seva extensi superficial s de 69 km i t una densitat de 262,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 22' N, 5 44' O. Es troba situada a una altitud de 135 metres i a 25 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164180" title="Mairena del Aljarafe" nonfiltered="1923" processed="1918" dbindex="66928">

Mairena del Aljarafe s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 38.770 habitants. La seva extensi superficial s de 17 km i t una densitat de 2.280,6 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 20' N, 6 04' O. Es troba situada a una altitud de 85 metres i a 9 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164181" title="Llista d'espcies de saltcids (N-O)" nonfiltered="1924" processed="1919" dbindex="66929">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, de la lletra N a la lletra O, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.





N.
Nagaina.
Nagaina Peckham i Peckham, 1896
 Nagaina berlandi Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Nagaina diademata Simon, 1902 (Brasil);
 Nagaina incunda Peckham i Peckham, 1896 (de Mxic fins a Panam);
 Nagaina modesta Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Nagaina olivacea Franganillo, 1930 (Cuba);
 Nagaina tricincta Simon, 1902 (Brasil);

Nannenus.
Nannenus Simon, 1902
 Nannenus lyriger Simon, 1902 (Singapur);
 Nannenus syrphus Simon, 1902 (Singapur);

Naphrys.
Naphrys Edwards, 2002
 Naphrys acerba (Peckham i Peckham, 1909) (EUA, Mxic);
 Naphrys bufoides (Chamberlin i Ivie, 1944) (EUA);
 Naphrys pulex (Hentz, 1846) (EUA, Canad);
 Naphrys xerophila (Richman, 1981) (EUA);

Napoca.
Napoca Simon, 1901
 Napoca insignis (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);

Natta.
Natta Karsch, 1879
 Natta chionogaster (Simon, 1901) (Africa, Madagascar);
 Natta horizontalis Karsch, 1879 (Africa, So Tom);

Naubolus.
Naubolus Simon, 1901
 Naubolus albopunctatus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Naubolus melloleitaoi Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Naubolus micans Simon, 1901 (Brasil);
 Naubolus pallidus Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Naubolus posticatus Simon, 1901 (Brasil);
 Naubolus roeweri Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Naubolus sawayai Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Naubolus simplex Mello-Leito, 1946 (Paraguai);
 Naubolus trifasciatus Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Naubolus tristis Mello-Leito, 1922 (Brasil);

Neaetha.
Neaetha Simon, 1884
 Neaetha absheronica Logunov i Guseinov, 2002 (Macednia, Azerbaitjan);
 Neaetha aegyptiaca Denis, 1947 (Iemen);
 Neaetha alborufula Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Neaetha catula Simon, 1885 (Est Sud-frica);
 Neaetha catulina Berland i Millot, 1941 (Mali);
 Neaetha cerussata (Simon, 1868) (Mediterrani);
 Neaetha fulvopilosa (Lucas, 1846) (Algria, Tunsia);
 Neaetha irreperta Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Neaetha membrosa (Simon, 1868) (Mediterrani, Alemanya);
 Neaetha murphyorum Prszynski, 2000 (Israel);
 Neaetha oculata (O. P.-Cambridge, 1876) (Iemen, Arbia Saud, Iemen);
 Neaetha ravoisiei (Lucas, 1846) (Algria, frica Oriental);

Nebridia.
Nebridia Simon, 1902
 Nebridia manni Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Nebridia mendica Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Nebridia parva Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Nebridia semicana Simon, 1902 (Veneuela);

Neobrettus.
Neobrettus Wanless, 1984
 Neobrettus cornutus Deeleman-Reinhold i Floren, 2003 (Borneo);
 Neobrettus nangalisagus Barrion, 2001 (Filipines);
 Neobrettus phui Zabka, 1985 (Vietnam);
 Neobrettus tibialis (Prszynski, 1978) (Bhutan fins a Malisia, Borneo);
 Neobrettus xanthophyllum Deeleman-Reinhold i Floren, 2003 (Borneo);

Neon.
Neon Simon, 1876
 Neon avalonus Gertsch i Ivie, 1955 (EUA);
 Neon caboverdensis Schmidt i Krause, 1998 (Illes Cap Verd);
 Neon convolutus Denis, 1937 (Frana, Aores, Algria);
 Neon ellamae Gertsch i Ivie, 1955 (EUA);
 Neon kiyotoi Ikeda, 1995 (Jap);
 Neon kovblyuki Logunov, 2004 (Ucrana);
 Neon levis (Simon, 1871) (Palertic);
 Neon minutus Zabka, 1985 (Corea, Vietnam, Taiwan, Jap);
 Neon muticus (Simon, 1871) (Crsega);
 Neon nelli Peckham i Peckham, 1888 (EUA, Canad);
 Neon nigriceps Bryant, 1940 (Cuba);
 Neon ningyo Ikeda, 1995 (Xina, Jap);
 Neon nojimai Ikeda, 1995 (Jap);
 Neon pictus Kulczyn'ski, 1891 (Southeastern Europa fins a sia Central);
 Neon pixii Gertsch i Ivie, 1955 (EUA);
 Neon plutonus Gertsch i Ivie, 1955 (EUA);
 Neon punctulatus Karsch, 1880 (Bolvia);
 Neon rayi (Simon, 1875) (Southern, Europa Central fins a Kazakhstan);
 Neon reticulatus (Blackwall, 1853) (Holarctic);
 Neon robustus Lohmander, 1945 (Ireland, Britain, Sucia, Finlndia, Alemanya, Espanya);
 Neon sumatranus Logunov, 1998 (Malisia, Indonesia, Nova Guinea);
 Neon valentulus Falconer, 1912 (Europa fins a sia Central);
 Neon wangi Peng i Li, 2006 (Xina);
 Neon zonatus Bao i Peng, 2002 (Taiwan);

Neonella.
Neonella Gertsch, 1936
 Neonella antillana Galiano, 1988 (Jamaica);
 Neonella cabana Galiano, 1998 (Argentina);
 Neonella camillae Edwards, 2002 (EUA);
 Neonella colalao Galiano, 1998 (Argentina);
 Neonella lubrica Galiano, 1988 (Paraguai);
 Neonella mayaguez Galiano, 1998 (Puerto Rico);
 Neonella minuta Galiano, 1965 (Argentina);
 Neonella montana Galiano, 1988 (Argentina);
 Neonella nana Galiano, 1988 (Paraguai);
 Neonella salafraria Ruiz i Brescovit, 2004 (Brasil);
 Neonella vinnula Gertsch, 1936 (EUA);

Nicylla.
Nicylla Thorell, 1890
 Nicylla sundevalli Thorell, 1890 (Sumatra);

Nimbarus.
Nimbarus Rollard i Wesolowska, 2002
 Nimbarus pratensis Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);

Noegus.
Noegus Simon, 1900
 Noegus actinosus Simon, 1900 (Brasil, Per);
 Noegus arator Simon, 1900 (Brasil);
 Noegus australis (Mello-Leito, 1941) (Brasil);
 Noegus bidens Simon, 1900 (Brasil, Argentina);
 Noegus coccineus Simon, 1900 (Brasil);
 Noegus comatulus Simon, 1900 (Brasil, Argentina);
 Noegus difficilis (Soares i Camargo, 1948) (Brasil);
 Noegus franganilloi (Caporiacco, 1947) (Guyana);
 Noegus fulvocristatus Simon, 1900 (Brasil);
 Noegus fuscimanus Simon, 1900 (Brasil);
 Noegus fuscomanus (Taczanowski, 1878) (Per);
 Noegus mantovani Bauab i Soares, 1978 (Brasil);
 Noegus niveogularis Simon, 1900 (Brasil);
 Noegus niveomarginatus Simon, 1900 (Brasil);
 Noegus pallidus (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Noegus rufus Simon, 1900 (Per, Brasil);
 Noegus spiralifer (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala, Panam);
 Noegus transversalis Simon, 1900 (Brasil);
 Noegus trilineatus (Mello-Leito, 1940) (Brasil, Guyana);
 Noegus uncatus Simon, 1900 (Brasil);
 Noegus vulpio Simon, 1900 (Brasil, Guyana);

Nosferattus.
Nosferattus Ruiz i Brescovit, 2005
 Nosferattus aegis Ruiz i Brescovit, 2005 (Brasil);
 Nosferattus ciliatus Ruiz i Brescovit, 2005 (Brasil);
 Nosferattus discus Ruiz i Brescovit, 2005 (Brasil);
 Nosferattus occultus Ruiz i Brescovit, 2005 (Brasil);
 Nosferattus palmatus Ruiz i Brescovit, 2005 (Brasil);

Nungia.
Nungia Zabka, 1985
 Nungia epigynalis Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);

Nycerella.
Nycerella Galiano, 1982
 Nycerella aprica (Peckham i Peckham, 1896) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Nycerella decorata (Peckham i Peckham, 1893) (Panam, Colmbia, St. Vincent);
 Nycerella delecta (Peckham i Peckham, 1896) (de Mxic fins a Panam);
 Nycerella donaldi (Chickering, 1946) (Panam);
 Nycerella melanopygia Galiano, 1982 (Brasil);
 Nycerella neglecta Galiano, 1982 (Panam fins a Equador);
 Nycerella sanguinea (Peckham i Peckham, 1896) (Guatemala fins a Panam);
 Nycerella sanguinea paradoxa (Peckham i Peckham, 1896) (Guatemala);
 Nycerella volucripes Galiano, 1982 (Brasil, Per);
O.
Ocnotelus.
Ocnotelus Simon, 1902
 Ocnotelus imberbis Simon, 1902 (Brasil);
 Ocnotelus lunatus Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Ocnotelus rubrolunatus Mello-Leito, 1945 (Argentina);

Ocrisiona.
Ocrisiona Simon, 1901
 Ocrisiona aerata (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Ocrisiona cinerea (L. Koch, 1879) (Nova Zelanda);
 Ocrisiona eucalypti Zabka, 1990 (Queensland);
 Ocrisiona frenata Simon, 1901 (Hong Kong);
 Ocrisiona koahi Zabka, 1990 (Queensland);
 Ocrisiona leucocomis (L. Koch, 1879) (Austrlia, Nova Zelanda);
 Ocrisiona liturata (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Ocrisiona melancholica (L. Koch, 1879) (Eastern Austrlia, Illes Lord Howe);
 Ocrisiona melanopyga Simon, 1901 (Tasmania);
 Ocrisiona parallelestriata (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Ocrisiona parmeliae Zabka, 1990 (Austrlia Occidental);
 Ocrisiona victoriae Zabka, 1990 (Victoria);
 Ocrisiona yakatunyae Zabka, 1990 (Austrlia Occidental);

Ogdenia.
Ogdenia Peckham i Peckham, 1908
 Ogdenia mutilla (Peckham i Peckham, 1907) (Borneo);

Omoedus.
Omoedus Thorell, 1881
 Omoedus cordatus Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Fiji);
 Omoedus kulczynskii Prszynski, 1971 (Nova Guinea);
 Omoedus niger Thorell, 1891 (Nova Guinea);
 Omoedus piceus Simon, 1902 (Moluques, Nova Guinea);

Onomastus.
Onomastus Simon, 1900
 Onomastus complexipalpis Wanless, 1980 (Borneo);
 Onomastus kanoi Ono, 1995 (Okinawa);
 Onomastus nigricaudus Simon, 1900 (Sri Lanka);
 Onomastus patellaris Simon, 1900 (ndia);
 Onomastus quinquenotatus Simon, 1900 (Sri Lanka);
 Onomastus simoni Zabka, 1985 (Vietnam);

Opisthoncana.
Opisthoncana Strand, 1913
 Opisthoncana formidabilis Strand, 1913 (New Ireland);

Opisthoncus.
Opisthoncus L. Koch, 1880
 Opisthoncus abnormis L. Koch, 1881 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus albiventris L. Koch, 1881 (Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus alborufescens L. Koch, 1880 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus barbipalpis (Keyserling, 1882) (Queensland);
 Opisthoncus bellus (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus bitaeniatus L. Koch, 1880 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus clarus Keyserling, 1883 (Queensland);
 Opisthoncus confinis L. Koch, 1881 (Queensland);
 Opisthoncus delectabilis Rainbow, 1920 (Illes Lord Howe);
 Opisthoncus devexus Simon, 1909 (Austrlia Occidental);
 Opisthoncus eriognathus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Opisthoncus grassator Keyserling, 1883 (Queensland);
 Opisthoncus inconspicuus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Opisthoncus keyserlingi Zabka, 1991 (Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus kochi Zabka, 1991 (Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus lineativentris L. Koch, 1880 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus machaerodus Simon, 1909 (Austrlia Occidental);
 Opisthoncus magnidens L. Koch, 1880 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus mandibularis L. Koch, 1880 (Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus mordax L. Koch, 1880 (Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus necator L. Koch, 1881 (Nova Guinea, Queensland, Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus nigrifemur Strand, 1911 (Nova Bretanya);
 Opisthoncus nigrofemoratus (L. Koch, 1867) (Austrlia);
 Opisthoncus pallidulus L. Koch, 1880 (Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus parcedentatus L. Koch, 1880 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus polyphemus (L. Koch, 1867) (Nova Guinea, Queensland, Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus quadratarius (L. Koch, 1867) (Queensland);
 Opisthoncus rubriceps (Thorell, 1881) (Queensland);
 Opisthoncus serratofasciatus L. Koch, 1881 (Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus sexmaculatus (C. L. Koch, 1846) (Nova Galles del Sud);
 Opisthoncus tenuipes (Keyserling, 1882) (Queensland);
 Opisthoncus unicolor L. Koch, 1881 (Queensland);
 Opisthoncus versimilis Peckham i Peckham, 1901 (Victoria);

Orissania.
Orissania Prszynski, 1992
 Orissania daitarica Prszynski, 1992 (ndia);

Orsima.
Orsima Simon, 1901
 Orsima constricta Simon, 1901 (oest i centre d'frica);
 Orsima ichneumon (Simon, 1901) (Malisia, Sumatra, Borneo);

Orthrus.
Orthrus Simon, 1900
 Orthrus bicolor Simon, 1900 (Filipines);
 Orthrus calilungae Barrion, 1998 (Filipines);
 Orthrus muluensis Wanless, 1980 (Borneo);
 Orthrus palawanensis Wanless, 1980 (Filipines);

Orvilleus.
Orvilleus Chickering, 1946
 Orvilleus crassus Chickering, 1946 (Panam);

Osericta.
Osericta Simon, 1901
 Osericta cheliferoides (Taczanowski, 1878) (Per);
 Osericta dives Simon, 1901 (Brasil);

Referncies.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164182" title="Marchena" nonfiltered="1925" processed="1920" dbindex="66930">

Marchena s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 19.719 habitants. La seva extensi superficial s de 379 km i t una densitat de 49,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 20' N, 5 25' O. Es troba situada a una altitud de 131 metres i a 60 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164183" title="Marinaleda" nonfiltered="1926" processed="1921" dbindex="66931">

Marinaleda s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 2.655 habitants. La seva extensi superficial s de 25 km i t una densitat de 106,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 22' N, 4 57' O. Es troba situada a una altitud de 205 metres i a 108 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Govern local .

El municipi de Marinaleda t una llarga tradici de lluita camperola jornalera. Est governada pel CUT (Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andaluz de Izquierdas), partit d'esquerres i andalusista, des del 1979. El 1986 el CUT fou una de les organitzacions fundadores d'Izquierda Unida, moviment que des d'aquell any governa l'ajuntament.

El 2003 IU tenia 9 regidors, i 2 el PSOE, i cap el PP. A les eleccions de 2007 IU aconsegu 7 regidors (61,87% de vots) i el PSOE 4 regidors (35,13% de vots), el PP (1,25% de vots) no assol el mnim per a obtenir cap regidor.

 Composici de l'Ajuntament (2003) .

Izquierda Unida (IU-CA-LV)

 Juan Manuel Snchez Gordillo (Alcalde);
 Rafaela Vzquez Jimnez;
 Antonio Snchez Hinojosa;
 Juanita Snchez Aires;
 Antonio Jos Montenegro Rodrguez;
 Esperanza de Rosario Saavedra Martn;
 Romualdo Romero Aires;
 Roco Rodrguez Saavedra;
 Manuel Pradas Martn;

Partit Socialista Obrer Espanyol-Andalusia (PSOE-A)

 Mariano Pradas Saavedra;
 Jos Rodrguez Cobacho;

 Demografia .




Enllaos externs.
 Pgina oficial del municipi;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164184" title="French House" nonfiltered="1927" processed="1922" dbindex="66932">
El French House s un estil de msica de ball enmarcat dins del House, referent a la msica de ball francesa que es va generar princpialment entre els anys 1980 i 1990, caracteritzant el groove, el house i la msica disco, tot amb un toc francs que li conferia senyals d'identitat prpies. 

D'aqu el nom de French House o french groove, una actitud que ha sabut combinar house i funk de forma imaginativa. 

Un clar exemple del French house sn Daft Punk, grup parisenc compost per Thomas Bangalter i Guy-Manuel Homem-Christo.

 Artistes .
 Air;
 David Guetta;
 Motorbass;
 ;
 Dimitri From Paris;
 Daft Punk ;
 Cassius ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164185" title="Martn de la Jara" nonfiltered="1928" processed="1923" dbindex="66933">

Martn de la Jara s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 254.748 habitants. La seva extensi superficial s de 50 06' N, 4 57' O. Es troba situada a una altitud de 405 metres i a 109 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164186" title="Montellano" nonfiltered="1929" processed="1924" dbindex="66934">

Montellano s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 6.913 habitants. La seva extensi superficial s de 117 km i t una densitat de 59,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 36 69' N, 5 34' O. Es troba situada a una altitud de 250 metres i a 66 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164187" title="Morn de la Frontera" nonfiltered="1930" processed="1925" dbindex="66935">

Morn de la Frontera s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 28.117 habitants. La seva extensi superficial s de 432 km i t una densitat de 65,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 07' N, 5 27' O. Es troba situada a una altitud de 297 metres i a 65,9 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Administraci .




 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164190" title="Las Navas de la Concepcin" nonfiltered="1931" processed="1926" dbindex="66936">

Las Navas de la Concepcin s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 1.831 habitants. La seva extensi superficial s de 63 km i t una densitat de 29,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 56' N, 5 27' O. Es troba situada a una altitud de 436 metres i a 99 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.



Enllaos externs.
Las Navas de la Concepcin - Sistema d'Informaci Multiterritorial d'Andalusia;
Las Navas de la Concepcin - Pablo Rodrguez Daz;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164191" title="Olivares" nonfiltered="1932" processed="1927" dbindex="66937">


Olivares s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 8.729 habitants. La seva extensi superficial s de 46 km i t una densitat de 189,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 25' N, 6 09' O. Es troba situada a una altitud de 169 metres i a 16 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164192" title="Osuna" nonfiltered="1933" processed="1928" dbindex="66938">

Osuna s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 17.431 habitants. La seva extensi superficial s de 592 km i t una densitat de 29,4 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 14' N, 5 06' O. Es troba situada a una altitud de 282 metres i a 86 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164193" title="Federaci Valenciana de Futbol" nonfiltered="1934" processed="1929" dbindex="66939">
La Federaci de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV) s l'organisme organitzador d'aquest esport al Pas Valenci. Va ser fundada el 1909.

El seu actual president s Vicente Muoz ( Catarroja, 9-7-1944 ), el qual ostenta el crrec des de 1986.

La FFCV organitza les competicions regionals valencianes de futbol i futbol sala, a ms de ser la responsable de la Selecci Valenciana de Futbol.

Tamb organitza cada any el Trofeu Generalitat per a futbol sala.

Enllaos.
Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164207" title="Los Palacios y Villafranca" nonfiltered="1935" processed="1930" dbindex="66940">



Los Palacios i Villafranca s una localitat de la provncia de Sevilla. A l'any 2006 comptava amb 35.225 habitants. La seva extensi superficial s de 114 km i t una densitat de 368,42 hab/km. Es troba situada a una altitud de 8 metres i a 22 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Histria.

El poble neix com a resultat de la uni de dos petits pobles anomenats Los Palacios i Villafranca de la Marisma.

El primer rest sota domini de Don Rodrigo Ponce de Len y el segon fou Villa que obtingu la categoria de Franca al segle XVI.

Denominacions antigues del poble.

El municipi de Los Palacios s'anomen Al-Mudeyne (que significa "el castell") durant el perode d'ocupaci musulmana, aix com Villafranca reb el nom d'Anevel.

Al 1836 els dos municipis acabaren firmant el pacte d'uni que s'ha mantingut fins als nostres dies, grcies principalment a l'esglsia que han compartit ambdues poblacions des de gaireb sempre, la de Santa Mara la Blanca, tot i que estaven separats per l'anomenat "Arroyo de la Raya".

Desprs de la uni, el poble s'anomen Villafranca y Los Palacios, denominaci que es mantingu fins al desembre de 1986, en qu no es va fer sin canviar l'ordre dels noms en un ple de l'Ajuntament, amb la qual cosa passa a anomenar-se Los Palacios y Villafranca, que s com coneixem la localitat avui en dia. 

El poble en l'actualitat.

Los Palacios y Villafranca s un municipi amb importants perspectives de futur, tot i que la base de la seva economia segueix sent el sector primari (principalment agricultura i ramaderia).

Els cultius ms productius sn el vincola, l'hortofrutcola i sobretot, el cot conreat al poble i a la pedania de "El Trobal" (que juntament amb Maribez i Chapatales forma el nucli del poble), el qual s de reconeguda fama.
En l'mbit de la ramaderia,cal destacar la gran quantitat de cavalls, fent justcia d'alguna manera al sobrenom que va rebre la localitat de "doma vaquera"

En perspectives generals, el poble confia a fer augmentar la importncia del sector serveis, sense descuidar la indstria, que disposa de tres polgons al poble, anomenats El Muro, El Pradillo i Santa Luca, i els prxims que es crearan a les pedanies de Maribez i El Trobal.

Llocs d'inters.

A continuaci els mostrem alguns elements del patrimoni cultural i artstic del municipi de Los Palacios y Villafranca sn:

-L'esglsia de Santa Mara la Blanca, amb una torre molt caracterstica i una cpula en forma de mitja taronja, situada al punt ms alt del terreny.

-Capilla de los Servitas. Hi trobem les imatges del Santsimo Cristo de la Misericordia i Nuestra Seora de la Soledad.

-Capilla de San Sebastin. Fou la nica que tingu Villafranca durant molts segles. Cont les imatges de Sant Sebasti, patr de la vila, Cristo de la Vera Cruz, Nuestro Padre Jess Cautivo i Nuestra Seora de los Remedios.

-Capilla de la Almazara. De recent construcci, actualment hi trobem la imatge de la "borriquita", s a dir, l'entrada a Jerusalem de Jess, i lamage de Nuestra Seora de los ngeles, que des de 1994 comparteix el Diumenge de Rams de la localitat.

-Ajuntament: Establert el 1986 a la Plaa d'Andalusia del poble, alberga molts dels departaments des d'on es controla el poder municipal.
L'alcalde s Antonio Maestre Acosta.

-Plaza de Abastos. Situa a la Plaa d'Espanya, s el centre important del poble. S'hi poden trobar una gran varietat d'establiments, a ms de la resta de la plaa, d'inters general.

A ms, tamb trobem altres espais que noms es poden conixer si donem un tomb pel poble, que tot i que sn fcilment reconeixibles, seria interessant conixer-ne la histria.

Festes d'inters.

D'entre les festivitats ms populars al municipi cal esmentar les dedicades als patrons de la localitat: Sant Sebasti el 30 de gener i Nuestra Seora de las Nieves el 5 d'agost. Anteriorment la festa major solia celebrar-se la primera quinzena d'agost, per a partir del 2005 la festivitat es trasllad a la darrera setmana del mes i principis de setembre.
No menys important s la romeria en honor a Sant Isidre el diumenge al voltant del 15 de maig i les fires ramaderes i de la tapa que es celebren a l'abril.
Una menci especial mereixen la Setmana Santa, que es celebra el Diumenge de Rams, Dimarts Sant, Dijous Sant i Divendres Sant, i el Nadal, que s amenitzat per les nadales cantades per diversos grups musicals, anomenats a la vila "campanilleros".

Com arribar a la vila.

Per arriba a Los Palacios y Villafranca, cal prendre com a punt de partida la ciutat de Sevilla, situada a 25 quilmetres de la vila, agafant per exemple, la Nacional IV, o b la variant de l'AP-4.
Si volen arribar mitjanant el transport pblic, es recomana prendre la lnia M134 de la companyia "Los Amarillos", el punt de partida del qual s l'avinguda de Portugal, prop de la universitat de Sevilla.
En un perode breu de temps, es podria crear lnia de tren a la localitat.
Si es desitja arribar a Los Palacios y Villafranca des d'una altra localitat de la provncia, cal agafar la N-IV passant prviament per la localitat de Dos Hermanas. Caldr seguir el mateix itinerari si el punt de partida s Cadis.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164209" title="Llista d'espcies de saltcids (P)" nonfiltered="1936" processed="1931" dbindex="66941">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, que comencen per la lletra P, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.


Pachomius.
Pachomius Peckham i Peckham, 1896
 Pachomius dybowskii (Taczanowski, 1871) (Mxic fins a Equador, Brasil);
 Pachomius hadzji (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Pachomius maculosus (Chickering, 1946) (Panam, Veneuela);
 Pachomius peckhamorum Galiano, 1994 (Panam);
 Pachomius sextus Galiano, 1994 (Veneuela, Brasil);
 Pachomius villeta Galiano, 1994 (Colmbia, Veneuela);

Pachyballus.
Pachyballus Simon, 1900
 Pachyballus castaneus Simon, 1900 (Sud-frica);
 Pachyballus cordiformis Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori);
 Pachyballus flavipes Simon, 1910 (Costa d'Ivori, Bioko);
 Pachyballus flavipes aurantius Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Pachyballus gambeyi (Simon, 1880) (Nova Calednia);
 Pachyballus rotundus Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Pachyballus transversus Simon, 1900 (Guinea-Bissau, Congo, Zanzbar, Sud-frica);
 Pachyballus variegatus Lessert, 1925 (frica Oriental);

Pachyonomastus.
Pachyonomastus Caporiacco, 1947
 Pachyonomastus kittenbergeri Caporiacco, 1947 (frica Oriental);

Pachypoessa.
Pachypoessa Simon, 1902
 Pachypoessa lacertosa Simon, 1902 (Sud-frica, Madagascar);
 Pachypoessa plebeja (L. Koch, 1875) (Africa);

Padilla.
Padilla Peckham i Peckham, 1894
 Padilla armata Peckham i Peckham, 1894 (Madagascar);
 Padilla cornuta (Peckham i Peckham, 1885) (Madagascar);
 Padilla glauca Simon, 1900 (Madagascar);
 Padilla javana Simon, 1900 (Java);
 Padilla lancearia Simon, 1900 (Madagascar);
 Padilla mantis Simon, 1900 (Madagascar);
 Padilla sartor Simon, 1900 (Madagascar);

Palpelius.
Palpelius Simon, 1903
 Palpelius albofasciatus Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Palpelius arboreus Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Palpelius beccarii (Thorell, 1881) (Moluques fins a Austrlia);
 Palpelius clarus Roewer, 1938 (Nova Guinea);
 Palpelius dearmatus (Thorell, 1881) (Queensland);
 Palpelius discedens Kulczyn'ski, 1910 (Bismarck Arch.);
 Palpelius fuscoannulatus (Strand, 1911) (Illes Aru);
 Palpelius kuekenthali (Pocock, 1897) (Moluques);
 Palpelius namosi Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Fiji);
 Palpelius nemoralis Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Palpelius trigyrus Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina);

Panachraesta.
Panachraesta Simon, 1900
 Panachraesta paludosa Simon, 1900 (Sri Lanka);

Pancorius.
Pancorius Simon, 1902
 Pancorius animosus Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Pancorius borneensis Simon, 1902 (Borneo);
 Pancorius changricus Zabka, 1990 (Bhutan);
 Pancorius crassipes (Karsch, 1881) (Palertic);
 Pancorius curtus (Simon, 1877) (Filipines);
 Pancorius dabanis (Hogg, 1922) (ndia);
 Pancorius darjeelingianus Prszynski, 1992 (ndia);
 Pancorius dentichelis (Simon, 1899) (Sumatra);
 Pancorius fasciatus Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Pancorius goulufengensis Peng i cols., 1998 (Xina);
 Pancorius hainanensis Song i Chai, 1991 (Xina);
 Pancorius hongkong Song i cols., 1997 (Hong Kong);
 Pancorius kaskiae Zabka, 1990 (Nepal);
 Pancorius kohi Zhang, Song i Li, 2003 (Singapur);
 Pancorius magniformis Zabka, 1990 (Bhutan);
 Pancorius magnus Zabka, 1985 (ndia, Vietnam, Taiwan);
 Pancorius minutus Zabka, 1985 (Xina, Nepal, Vietnam);
 Pancorius naevius Simon, 1902 (Java, Sumatra);
 Pancorius protervus (Simon, 1902) (Malisia);
 Pancorius relucens (Simon, 1901) (Hong Kong);
 Pancorius scoparius Simon, 1902 (Java);
 Pancorius submontanus Prszynski, 1992 (ndia);
 Pancorius tagorei Prszynski, 1992 (ndia);
 Pancorius taiwanensis Bao i Peng, 2002 (Taiwan);
 Pancorius thorelli (Simon, 1899) (Sumatra);
 Pancorius wangdicus Zabka, 1990 (Bhutan);

Pandisus.
Pandisus Simon, 1900
 Pandisus decorus Wanless, 1980 (Madagascar);
 Pandisus indicus Prszynski, 1992 (ndia);
 Pandisus modestus (Peckham i Wheeler, 1889) (Madagascar);
 Pandisus parvulus Wanless, 1980 (Madagascar);
 Pandisus sarae Wanless, 1980 (Madagascar);
 Pandisus scalaris Simon, 1900 (Madagascar);

Panysinus.
Panysinus Simon, 1901
 Panysinus grammicus Simon, 1902 (ndia);
 Panysinus nicholsoni (O. P.-Cambridge, 1899) (Java (Europa, introdut));
 Panysinus nitens Simon, 1901 (Malisia, Sumatra);
 Panysinus semiargenteus (Simon, 1877) (Filipines);
 Panysinus semiermis Simon, 1902 (Sri Lanka);

Paracyrba.
Paracyrba Zabka i Kovac, 1996
 Paracyrba wanlessi Zabka i Kovac, 1996 (Malisia);

Paradamoetas.
Paradamoetas Peckham i Peckham, 1885
 Paradamoetas carus (Peckham i Peckham, 1892) (Mxic fins a El Salvador);
 Paradamoetas changuinola Cutler, 1982 (Panam);
 Paradamoetas fontanus (Levi, 1951) (EUA, Canad);
 Paradamoetas formicinus Peckham i Peckham, 1885 (EUA fins a Nicaragua);

Paradecta.
Paradecta Bryant, 1950
 Paradecta darlingtoni Bryant, 1950 (Jamaica);
 Paradecta festiva Bryant, 1950 (Jamaica);
 Paradecta gratiosa Bryant, 1950 (Jamaica);
 Paradecta valida Bryant, 1950 (Jamaica);

Paradescanso.
Paradescanso Vellard, 1924
 Paradescanso fallax Vellard, 1924 (Brasil);

Parafluda.
Parafluda Chickering, 1946
 Parafluda banksi Chickering, 1946 (Panam fins a Argentina);

Paraharmochirus.
Paraharmochirus Szombathy, 1915
 Paraharmochirus monstrosus Szombathy, 1915 (Nova Guinea);

Paraheliophanus.
Paraheliophanus Clark i Benoit, 1977
 Paraheliophanus jeanae Clark i Benoit, 1977 (St. Helena);
 Paraheliophanus napoleon Clark i Benoit, 1977 (St. Helena);
 Paraheliophanus sanctaehelenae Clark i Benoit, 1977 (St. Helena);
 Paraheliophanus subinstructus (O. P.-Cambridge, 1873) (St. Helena);

Parajotus.
Parajotus Peckham i Peckham, 1903
 Parajotus cinereus Wesolowska, 2004 (Congo, Uganda);
 Parajotus obscurofemoratus Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Parajotus refulgens Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);

Paramarpissa.
Paramarpissa F. O. P.-Cambridge, 1901
 Paramarpissa albopilosa (Banks, 1902) (EUA, Mxic);
 Paramarpissa griswoldi Logunov i Cutler, 1999 (EUA);
 Paramarpissa laeta Logunov i Cutler, 1999 (Mxic);
 Paramarpissa piratica (Peckham i Peckham, 1888) (EUA, Mxic);
 Paramarpissa sarta Logunov i Cutler, 1999 (Mxic);
 Paramarpissa tibialis F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic);

Paraneaetha.
Paraneaetha Denis, 1947
 Paraneaetha diversa Denis, 1947 (Iemen);

Paraphidippus.
Paraphidippus F. O. P.-Cambridge, 1901
 Paraphidippus aurantius (Lucas, 1833) (EUA fins a Panam, Greater Antilles);
 Paraphidippus basalis (Banks, 1904) (EUA);
 Paraphidippus disjunctus (Banks, 1898) (Mxic fins a Costa Rica);
 Paraphidippus fartilis (Peckham i Peckham, 1888) (EUA fins a Costa Rica);
 Paraphidippus fulgidus (C. L. Koch, 1846) (Mxic);
 Paraphidippus funebris (Banks, 1898) (Mxic fins a Costa Rica);
 Paraphidippus fuscipes (C. L. Koch, 1846) (Mxic);
 Paraphidippus incontestus (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Paraphidippus inermis F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic fins a Costa Rica);
 Paraphidippus laniipes F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic);
 Paraphidippus luteus (Peckham i Peckham, 1896) (Honduras, Costa Rica);
 Paraphidippus mexicanus (Peckham i Peckham, 1888) (Mxic);
 Paraphidippus nigropilosus (Banks, 1898) (Mxic);
 Paraphidippus nitens (C. L. Koch, 1846) (Mxic);

Paraphilaeus.
Paraphilaeus Zabka, 2003
 Paraphilaeus daemeli (Keyserling, 1883) (Queensland, Nova Galles del Sud);

Paraplatoides.
Paraplatoides Zabka, 1992
 Paraplatoides caledonicus (Berland, 1932) (Nova Calednia);
 Paraplatoides christopheri Zabka, 1992 (Queensland);
 Paraplatoides hirsti Zabka, 1992 (Sud d'Austrlia);
 Paraplatoides longulus Zabka, 1992 (Queensland);
 Paraplatoides niger Zabka, 1992 (Nova Galles del Sud fins a Tasmania);
 Paraplatoides tenerrimus (L. Koch, 1879) (Queensland);

Paraplexippus.
Paraplexippus Franganillo, 1930
 Paraplexippus quadrisignatus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Paraplexippus sexsignatus Franganillo, 1930 (Cuba);

Parasaitis.
Parasaitis Bryant, 1950
 Parasaitis femoralis Bryant, 1950 (Jamaica);

Parathiodina.
Parathiodina Bryant, 1943
 Parathiodina compta Bryant, 1943 (Hispaniola);

Parkella.
Parkella Chickering, 1946
 Parkella fusca Chickering, 1946 (Panam);
 Parkella venusta Chickering, 1946 (Panam);

Parnaenus.
Parnaenus Peckham i Peckham, 1896
 Parnaenus cuspidatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Guatemala, El Salvador);
 Parnaenus cyanidens (C. L. Koch, 1846) (Guatemala fins a Per, Bolvia, Brasil, Guyana);
 Parnaenus metallicus (C. L. Koch, 1846) (Brasil, Argentina);

Peckhamia.
Peckhamia Simon, 1901
 Peckhamia americana (Peckham i Peckham, 1892) (EUA, Mxic);
 Peckhamia argentinensis Galiano, 1986 (Argentina);
 Peckhamia picata (Hentz, 1846) (EUA, Canad);
 Peckhamia prescotti Chickering, 1946 (El Salvador, Panam);
 Peckhamia scorpionia (Hentz, 1846) (EUA, Canad);
 Peckhamia seminola Gertsch, 1936 (EUA);
 Peckhamia variegata (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Panam);

Pelegrina.
Pelegrina Franganillo, 1930
 Pelegrina aeneola (Curtis, 1892) (North America);
 Pelegrina arizonensis (Peckham i Peckham, 1901) (North America);
 Pelegrina balia Maddison, 1996 (EUA);
 Pelegrina bicuspidata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic, Guatemala);
 Pelegrina bunites Maddison, 1996 (EUA, Mxic);
 Pelegrina chaimona Maddison, 1996 (EUA, Mxic);
 Pelegrina chalceola Maddison, 1996 (EUA);
 Pelegrina clavator Maddison, 1996 (Mxic);
 Pelegrina clemata (Levi, 1951) (EUA, Canad);
 Pelegrina dithalea Maddison, 1996 (EUA);
 Pelegrina edrilana Maddison, 1996 (Mxic);
 Pelegrina exigua (Banks, 1892) (EUA);
 Pelegrina flaviceps (Kaston, 1973) (EUA, Canad);
 Pelegrina flavipes (Peckham i Peckham, 1888) (EUA, Canad);
 Pelegrina furcata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (EUA, Mxic);
 Pelegrina galathea (Walckenaer, 1837) (Canad fins a Costa Rica, Bermuda);
 Pelegrina helenae (Banks, 1921) (EUA);
 Pelegrina huachuca Maddison, 1996 (EUA);
 Pelegrina insignis (Banks, 1892) (EUA, Canad);
 Pelegrina kastoni Maddison, 1996 (EUA, Mxic);
 Pelegrina montana (Emerton, 1891) (EUA, Canad);
 Pelegrina morelos Maddison, 1996 (Mxic);
 Pelegrina neoleonis Maddison, 1996 (Mxic);
 Pelegrina ochracea (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic, Guatemala);
 Pelegrina orestes Maddison, 1996 (EUA, Mxic);
 Pelegrina pallidata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic fins a Nicaragua);
 Pelegrina peckhamorum (Kaston, 1973) (EUA);
 Pelegrina pervaga (Peckham i Peckham, 1909) (EUA);
 Pelegrina proterva (Walckenaer, 1837) (EUA, Canad);
 Pelegrina proxima (Peckham i Peckham, 1901) (Bahames, Cuba, Hispaniola, Jamaica);
 Pelegrina sabinema Maddison, 1996 (EUA);
 Pelegrina sandaracina Maddison, 1996 (Mxic fins a Nicaragua);
 Pelegrina tillandsiae (Kaston, 1973) (EUA);
 Pelegrina tristis Maddison, 1996 (EUA);
 Pelegrina variegata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (de Mxic fins a Panam);
 Pelegrina verecunda (Chamberlin i Gertsch, 1930) (EUA, Mxic);
 Pelegrina volcana Maddison, 1996 (Panam);
 Pelegrina yucatecana Maddison, 1996 (Mxic);

Pellenes.
Pellenes Simon, 1876
 Pellenes aethiopicus Strand, 1906 (Etipia);
 Pellenes albopilosus (Tyschchenko, 1965) (Rssia, Kazakhstan);
 Pellenes allegrii Caporiacco, 1935 (sia Central, ndia);
 Pellenes amazonka Logunov, Marusik i Rakov, 1999 (sia Central);
 Pellenes apacheus Lowrie i Gertsch, 1955 (EUA);
 Pellenes arciger (Walckenaer, 1837) (Migdia europeu);
 Pellenes badkhyzicus Logunov, Marusik i Rakov, 1999 (Turkmenistan);
 Pellenes beani Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Pellenes bonus Logunov, Marusik i Rakov, 1999 (Turkmenistan);
 Pellenes borisi Logunov, Marusik i Rakov, 1999 (Kazakhstan);
 Pellenes brevis (Simon, 1868) (Espanya, Frana, Alemanya, Rhodes);
 Pellenes bulawayoensis Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);
 Pellenes canosus Simon, 1937 (Frana);
 Pellenes cinctipes (Banks, 1898) (Mxic);
 Pellenes cingulatus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Pellenes corticolens Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Pellenes crandalli Lowrie i Gertsch, 1955 (EUA);
 Pellenes dahli Lessert, 1915 (Uganda);
 Pellenes denisi Schenkel, 1963 (Tadjikistan, Xina);
 Pellenes diagonalis (Simon, 1868) (Corfu, Grcia, Turquia, Israel);
 Pellenes dilutus Logunov, 1995 (sia Central);
 Pellenes durieui (Lucas, 1846) (Algria);
 Pellenes dyali Roewer, 1951 (Pakistan);
 Pellenes epularis (O. P.-Cambridge, 1872) (Grcia fins a Xina);
 Pellenes flavipalpis (Lucas, 1853) (Grcia, Creta, Xipre);
 Pellenes frischi (Audouin, 1826) (Iemen);
 Pellenes geniculatus (Simon, 1868) (Southern Palertic, Tanznia, introdut fins a Blgica);
 Pellenes geniculatus subsultans (Simon, 1868) (Frana);
 Pellenes gerensis Hu, 2001 (Xina);
 Pellenes gobiensis Schenkel, 1936 (Rssia, Monglia, Xina);
 Pellenes grammaticus Chamberlin, 1925 (EUA);
 Pellenes hadaensis Prszynski, 1993 (Arbia Saud);
 Pellenes hedjazensis Prszynski, 1993 (Arbia Saud);
 Pellenes iforhasorum Berland i Millot, 1941 (Sudan, Mali);
 Pellenes ignifrons (Grube, 1861) (EUA, Canad, Rssia, Monglia);
 Pellenes inexcultus (O. P.-Cambridge, 1873) (St. Helena);
 Pellenes karakumensis Logunov, Marusik i Rakov, 1999 (Turkmenistan);
 Pellenes laevigatus (Simon, 1868) (Corfu, Lban);
 Pellenes lagrecai Cantarella i Alicata, 2002 (Itlia);
 Pellenes lapponicus (Sundevall, 1833) (Palertic);
 Pellenes levaillanti (Lucas, 1846) (Algria);
 Pellenes levii Lowrie i Gertsch, 1955 (EUA);
 Pellenes limatus Peckham i Peckham, 1901 (EUA);
 Pellenes limbatus Kulczyn'ski, 1895 (Rssia, sia Central, Monglia);
 Pellenes logunovi Marusik, Hippa i Koponen, 1996 (Rssia);
 Pellenes longimanus Emerton, 1913 (EUA);
 Pellenes lucidus Logunov i Zamanpoore, 2005 (Afganistan);
 Pellenes maderianus Kulczyn'ski, 1905 (Madeira, Israel);
 Pellenes marionis (Schmidt i Krause, 1994) (Illes Cap Verd);
 Pellenes mimicus Strand, 1906 (Etipia);
 Pellenes minimus (Caporiacco, 1933) (Lbia);
 Pellenes modicus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Pellenes montanus (Emerton, 1894) (EUA, Canad);
 Pellenes moreanus Metzner, 1999 (Grcia);
 Pellenes negevensis Prszynski, 2000 (Israel);
 Pellenes nigrociliatus (Simon, 1875) (Palertic);
 Pellenes obliquostriatus Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Pellenes pamiricus Logunov, Marusik i Rakov, 1999 (Tadjikistan);
 Pellenes peninsularis Emerton, 1925 (Canad);
 Pellenes perexcultus Clark i Benoit, 1977 (St. Helena);
 Pellenes pseudobrevis Logunov, Marusik i Rakov, 1999 (sia Central);
 Pellenes pulcher Logunov, 1995 (Rssia, Kazakhstan, Monglia);
 Pellenes pulcher Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);
 Pellenes purcelli Lessert, 1915 (Uganda);
 Pellenes rufoclypeatus Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Pellenes seriatus (Thorell, 1875) (Grcia, Bulgria, Rssia, sia Central);
 Pellenes shoshonensis Gertsch, 1934 (EUA);
 Pellenes sibiricus Logunov i Marusik, 1994 (Rssia, sia Central, Monglia, Xina);
 Pellenes siculus Alicata i Cantarella, 2000 (Siclia);
 Pellenes stepposus (Logunov, 1991) (Rssia, Kazakhstan);
 Pellenes striolatus Wesolowska i van Harten, 2002 (Socotra);
 Pellenes sytchevskayae Logunov, Marusik i Rakov, 1999 (Uzbekistan, Turkmenistan);
 Pellenes tocharistanus Andreeva, 1976 (sia Central);
 Pellenes tripunctatus (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Pellenes turkmenicus Logunov, Marusik i Rakov, 1999 (Rssia, sia Central);
 Pellenes unipunctus Saito, 1937 (Xina);
 Pellenes univittatus (Caporiacco, 1939) (Etipia);
 Pellenes vanharteni Wesolowska, 1998 (Illes Cap Verd);
 Pellenes washonus Lowrie i Gertsch, 1955 (EUA);
 Pellenes wrighti Lowrie i Gertsch, 1955 (EUA);

Pellolessertia.
Pellolessertia Strand, 1929
 Pellolessertia castanea (Lessert, 1927) (Camerun, Congo, Etipia);

Penionomus.
Penionomus Simon, 1903
 Penionomus dispar (Simon, 1889) (Nova Calednia);
 Penionomus dyali Roewer, 1951 (Pakistan);
 Penionomus longipalpis (Simon, 1888) (Nova Calednia);

Pensacola.
Pensacola Peckham i Peckham, 1885
 Pensacola castanea Simon, 1902 (Brasil);
 Pensacola cyaneochirus Simon, 1902 (Equador);
 Pensacola darlingtoni Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Pensacola electa Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Pensacola gaujoni Simon, 1902 (Equador);
 Pensacola maxillosa Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Pensacola montana Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Pensacola murina Simon, 1902 (Brasil, Guyana);
 Pensacola ornata Simon, 1902 (Brasil);
 Pensacola peckhami Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Pensacola poecilocilia Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Pensacola radians (Peckham i Peckham, 1896) (Panam);
 Pensacola signata Peckham i Peckham, 1885 (Guatemala);
 Pensacola sylvestris (Peckham i Peckham, 1896) (Mxic, Guatemala);
 Pensacola tuberculotibiata Caporiacco, 1955 (Veneuela);

Pensacolops.
Pensacolops Bauab, 1983
 Pensacolops rubrovittata Bauab, 1983 (Brasil);

Peplometus.
Peplometus Simon, 1900
 Peplometus biscutellatus (Simon, 1887) (frica occidental);
 Peplometus chlorophthalmus Simon, 1900 (Sud-frica);

Phaeacius.
Phaeacius Simon, 1900
 Phaeacius alabangensis Wijesinghe, 1991 (Filipines);
 Phaeacius biramosus Wijesinghe, 1991 (Sumatra);
 Phaeacius canalis Wanless, 1981 (Filipines);
 Phaeacius fimbriatus Simon, 1900 (Nepal, Java);
 Phaeacius lancearius (Thorell, 1895) (ndia, Birmnia);
 Phaeacius leytensis Wijesinghe, 1991 (Filipines);
 Phaeacius mainitensis Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Phaeacius malayensis Wanless, 1981 (Malisia, Singapur, Sumatra);
 Phaeacius saxicola Wanless, 1981 (Nepal);
 Phaeacius wanlessi Wijesinghe, 1991 (Nepal, Sri Lanka);
 Phaeacius yunnanensis Peng i Kim, 1998 (Xina);

Phanias.
Phanias F. O. P.-Cambridge, 1901
 Phanias albeolus (Chamberlin i Ivie, 1941) (EUA);
 Phanias concoloratus (Chamberlin i Gertsch, 1930) (EUA);
 Phanias distans Banks, 1924 (Illes Galpagos);
 Phanias dominatus (Chamberlin i Ivie, 1941) (EUA);
 Phanias flavostriatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic);
 Phanias furcifer (Gertsch, 1936) (EUA);
 Phanias furcillatus (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic);
 Phanias harfordi (Peckham i Peckham, 1888) (EUA);
 Phanias monticola (Banks, 1895) (EUA);
 Phanias neomexicanus (Banks, 1901) (EUA);
 Phanias salvadorensis Kraus, 1955 (El Salvador);
 Phanias watonus (Chamberlin i Ivie, 1941) (EUA);

Pharacocerus.
Pharacocerus Simon, 1902
 Pharacocerus castaneiceps Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Pharacocerus ebenauensis Strand, 1908 (Madagascar);
 Pharacocerus ephippiatus (Thorell, 1899) (Camerun);
 Pharacocerus fagei Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori);
 Pharacocerus fagei soudanensis Berland i Millot, 1941 (Mali);
 Pharacocerus fagei verdieri Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Pharacocerus rubrocomatus Simon, 1910 (Congo);
 Pharacocerus sessor Simon, 1902 (Madagascar);
 Pharacocerus xanthopogon Simon, 1903 (Guinea Equatorial);

Phaulostylus.
Phaulostylus Simon, 1902
 Phaulostylus furcifer Simon, 1902 (Madagascar);
 Phaulostylus grammicus Simon, 1902 (Madagascar);
 Phaulostylus grandidieri Simon, 1902 (Madagascar);
 Phaulostylus leucolophus Simon, 1902 (Madagascar);

Phausina.
Phausina Simon, 1902
 Phausina bivittata Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Phausina flavofrenata Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Phausina guttipes Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Phausina leucopogon Simon, 1905 (Java);

Phiale.
Phiale C. L. Koch, 1846
 Phiale albovittata Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Phiale aschnae Makhan, 2006 (Surinam);
 Phiale bicuspidata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Costa Rica, Panam);
 Phiale bilobata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala, Panam);
 Phiale bipunctata Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Phiale bisignata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic, Guatemala);
 Phiale bryantae Roewer, 1951 (Antigua);
 Phiale bulbosa (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Phiale crocea C. L. Koch, 1846 (Panam fins a Brasil);
 Phiale cruentata (Walckenaer, 1837) (Brasil, Guaiana Francesa);
 Phiale cubana Roewer, 1951 (Cuba);
 Phiale elegans (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Phiale flavescens (Peckham i Peckham, 1896) (Panam);
 Phiale formosa (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Phiale geminata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Phiale gratiosa C. L. Koch, 1846 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Phiale guttata (C. L. Koch, 1846) (Costa Rica fins a Paraguai);
 Phiale hieroglyphica (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic);
 Phiale huadquinae Chamberlin, 1916 (Per);
 Phiale laticava (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala);
 Phiale lehmanni Strand, 1908 (Colmbia);
 Phiale longibarba (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Phiale mediocava (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic, Guatemala);
 Phiale mimica (C. L. Koch, 1846) (Brasil);
 Phiale modestissima Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Phiale niveoguttata (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Phiale ortrudae Galiano, 1981 (Equador);
 Phiale pallida (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Guatemala);
 Phiale quadrimaculata (Walckenaer, 1837) (Brasil);
 Phiale radians (Blackwall, 1862) (Brasil);
 Phiale roburifoliata Holmberg, 1875 (Argentina);
 Phiale rubriceps (Taczanowski, 1871) (Guaiana Francesa);
 Phiale septemguttata (Taczanowski, 1871) (Guaiana Francesa);
 Phiale similis (Peckham i Peckham, 1896) (Trinidad);
 Phiale simplicicava (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic, Panam);
 Phiale tristis Mello-Leito, 1945 (Argentina, Paraguai, Brasil);
 Phiale virgo C. L. Koch, 1846 (Surinam);

Phidippus.
Phidippus C. L. Koch, 1846
 Phidippus adonis Edwards, 2004 (Mxic);
 Phidippus adumbratus Gertsch, 1934 (EUA);
 Phidippus aeneidens Taczanowski, 1878 (Per);
 Phidippus albocinctus Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Phidippus albulatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic);
 Phidippus amans Edwards, 2004 (Mxic);
 Phidippus apacheanus Chamberlin i Gertsch, 1929 (EUA, Mxic, Cuba);
 Phidippus ardens Peckham i Peckham, 1901 (EUA, Mxic);
 Phidippus arizonensis (Peckham i Peckham, 1883) (EUA, Mxic);
 Phidippus asotus Chamberlin i Ivie, 1933 (EUA, Mxic);
 Phidippus audax (Hentz, 1845) (North America, introdut in Hawaii, Illes Lord Nicobar);
 Phidippus aureus Edwards, 2004 (EUA);
 Phidippus bengalensis Tikader, 1977 (ndia);
 Phidippus bidentatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (EUA fins a Costa Rica);
 Phidippus birabeni Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Phidippus boei Edwards, 2004 (EUA, Mxic);
 Phidippus borealis Banks, 1895 (EUA, Canad, Alaska);
 Phidippus calcuttaensis Biswas, 1984 (ndia);
 Phidippus californicus Peckham i Peckham, 1901 (North America);
 Phidippus cardinalis (Hentz, 1845) (EUA, Mxic, possiblement Panam);
 Phidippus carneus Peckham i Peckham, 1896 (EUA, Mxic);
 Phidippus carolinensis Peckham i Peckham, 1909 (EUA, Mxic);
 Phidippus cerberus Edwards, 2004 (Mxic);
 Phidippus clarus Keyserling, 1885 (North America);
 Phidippus comatus Peckham i Peckham, 1901 (North America);
 Phidippus concinnus Gertsch, 1934 (EUA);
 Phidippus cruentus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic);
 Phidippus cryptus Edwards, 2004 (EUA, Canad);
 Phidippus dianthus Edwards, 2004 (Mxic);
 Phidippus exlineae Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Phidippus felinus Edwards, 2004 (EUA);
 Phidippus georgii Peckham i Peckham, 1896 (Mxic fins a El Salvador);
 Phidippus guianensis Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Phidippus hingstoni Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Phidippus insignarius C. L. Koch, 1846 (EUA);
 Phidippus johnsoni (Peckham i Peckham, 1883) (North America);
 Phidippus kastoni Edwards, 2004 (EUA);
 Phidippus khandalaensis Tikader, 1977 (ndia);
 Phidippus lynceus Edwards, 2004 (EUA);
 Phidippus maddisoni Edwards, 2004 (Mxic);
 Phidippus majumderi Biswas, 1999 (Bangladesh);
 Phidippus mimicus Edwards, 2004 (Mxic);
 Phidippus morpheus Edwards, 2004 (EUA, Mxic);
 Phidippus mystaceus (Hentz, 1846) (EUA);
 Phidippus nikites Chamberlin i Ivie, 1935 (EUA, Mxic);
 Phidippus octopunctatus (Peckham i Peckham, 1883) (EUA, Mxic);
 Phidippus olympus Edwards, 2004 (EUA);
 Phidippus otiosus (Hentz, 1846) (EUA);
 Phidippus phoenix Edwards, 2004 (EUA, Mxic);
 Phidippus pius Scheffer, 1905 (EUA fins a Costa Rica);
 Phidippus pompatus Edwards, 2004 (Mxic);
 Phidippus princeps (Peckham i Peckham, 1883) (EUA, Canad);
 Phidippus pruinosus Peckham i Peckham, 1909 (EUA);
 Phidippus pulcherrimus Keyserling, 1885 (EUA);
 Phidippus punjabensis Tikader, 1974 (ndia);
 Phidippus purpuratus Keyserling, 1885 (EUA, Canad);
 Phidippus putnami (Peckham i Peckham, 1883) (EUA);
 Phidippus regius C. L. Koch, 1846 (EUA, ndies Occidentals, Easter Island (introdut));
 Phidippus richmani Edwards, 2004 (EUA);
 Phidippus tenuis (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Phidippus texanus Banks, 1906 (EUA, Mxic);
 Phidippus tigris Edwards, 2004 (EUA);
 Phidippus toro Edwards, 1978 (EUA, Mxic);
 Phidippus triangulifer Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Phidippus tux Pinter, 1970 (EUA, Mxic);
 Phidippus tyrannus Edwards, 2004 (EUA, Mxic);
 Phidippus tyrrelli Peckham i Peckham, 1901 (North America);
 Phidippus ursulus Edwards, 2004 (EUA);
 Phidippus venus Edwards, 2004 (Mxic);
 Phidippus vexans Edwards, 2004 (EUA);
 Phidippus whitmani Peckham i Peckham, 1909 (EUA, Canad);
 Phidippus workmani Peckham i Peckham, 1901 (EUA);
 Phidippus yashodharae Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Phidippus zebrinus Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Phidippus zethus Edwards, 2004 (Mxic);

Philaeus.
Philaeus Thorell, 1869
 Philaeus albovariegatus (Simon, 1871) (Espanya, Siclia);
 Philaeus chrysops (Poda, 1761) (Palertic);
 Philaeus corrugatulus Strand, 1917 (Algria);
 Philaeus fallax (Lucas, 1846) (Algria);
 Philaeus jugatus (L. Koch, 1856) (Espanya);
 Philaeus pacificus Banks, 1902 (Illes Galpagos);
 Philaeus raribarbis Denis, 1955 (Marroc);
 Philaeus ruber Peckham i Peckham, 1885 (Guatemala);
 Philaeus stellatus Franganillo, 1910 (Portugal);
 Philaeus steudeli Strand, 1906 (frica occidental);
 Philaeus superciliosus Bertkau, 1883 (Alemanya (introdut));
 Philaeus varicus (Simon, 1868) (Espanya fins a Rssia);

Philates.
Philates Simon, 1900
 Philates chelifer (Simon, 1900) (Java, Borneo);
 Philates courti (Zabka, 1999) (Nova Guinea);
 Philates grammicus Simon, 1900 (Filipines, Indonesia);
 Philates platnicki (Zabka, 1999) (Nova Guinea);
 Philates proszynskii (Zabka, 1999) (Nova Guinea);
 Philates rafalskii (Zabka, 1999) (Nova Guinea);
 Philates szutsi Benjamin, 2004 (Borneo);
 Philates thaleri Benjamin, 2004 (Borneo);
 Philates variratae (Zabka, 1999) (Nova Guinea);
 Philates zschokkei Benjamin, 2004 (Indonesia);

Phintella.
Phintella Strand, 1906
 Phintella abnormis (Bsenberg i Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Phintella accentifera (Simon, 1901) (ndia, Xina, Vietnam);
 Phintella aequipeiformis Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Phintella aequipes (Peckham i Peckham, 1903) (Est Sud-frica);
 Phintella aequipes minor (Lessert, 1925) (frica Oriental);
 Phintella arenicolor (Grube, 1861) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Phintella argenteola (Simon, 1903) (Vietnam);
 Phintella assamica Prszynski, 1992 (ndia);
 Phintella bifurcata Prszynski, 1992 (ndia);
 Phintella bifurcilinea (Bsenberg i Strand, 1906) (Xina, Corea, Vietnam, Jap);
 Phintella bunyiae Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Phintella castriesiana (Grube, 1861) (Palertic);
 Phintella cavaleriei (Schenkel, 1963) (Xina, Corea);
 Phintella clathrata (Thorell, 1895) (Birmnia);
 Phintella coonooriensis Prszynski, 1992 (ndia);
 Phintella debilis (Thorell, 1891) (ndia fins a Taiwan, Java);
 Phintella dives (Simon, 1899) (Sumatra);
 Phintella hainani Song, Gu i Chen, 1988 (Xina);
 Phintella incerta Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Phintella indica (Simon, 1901) (ndia);
 Phintella leucaspis (Simon, 1903) (Sumatra);
 Phintella linea (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Phintella lucai Zabka, 1985 (Vietnam);
 Phintella macrops (Simon, 1901) (ndia);
 Phintella multimaculata (Simon, 1901) (Sri Lanka);
 Phintella mussooriensis Prszynski, 1992 (ndia);
 Phintella nilgirica Prszynski, 1992 (ndia);
 Phintella parva (Wesolowska, 1981) (Rssia, Xina, Corea);
 Phintella piatensis Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Phintella planiceps Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina);
 Phintella popovi (Prszynski, 1979) (Rssia, Xina, Corea);
 Phintella pygmaea (Wesolowska, 1981) (Xina);
 Phintella reinhardti (Thorell, 1891) (Illes Lord Nicobar);
 Phintella suavis (Simon, 1885) (Nepal fins a Malisia);
 Phintella suknana Prszynski, 1992 (ndia);
 Phintella versicolor (C. L. Koch, 1846) (Xina, Corea, Taiwan, Jap, Sumatra, Hawaii);
 Phintella vittata (C. L. Koch, 1846) (ndia fins a Filipines);
 Phintella volupe (Karsch, 1879) (Sri Lanka, Bhutan);

Phlegra.
Phlegra Simon, 1876
 Phlegra abessinica Strand, 1906 (Etipia);
 Phlegra albostriata Simon, 1901 (Sud-frica, Mozambique);
 Phlegra amitaii Prszynski, 1998 (Israel);
 Phlegra andreevae Logunov, 1996 (sia Central);
 Phlegra bairstowi Simon, 1885 (Sud-frica);
 Phlegra bicognata Azarkina, 2004 (Ucrana, Rssia, Kazakhstan);
 Phlegra bifurcata Schmidt i Piepho, 1994 (Illes Cap Verd);
 Phlegra bresnieri (Lucas, 1846) (Migdia europeu fins a Azerbaitjan, Tanznia);
 Phlegra bresnieri meridionalis Strand, 1906 (Etipia);
 Phlegra chrysops Simon, 1890 (Iemen);
 Phlegra cinereofasciata (Simon, 1868) (Frana fins a sia Central);
 Phlegra crumena Prchniewicz i Heciak, 1994 (Kenya);
 Phlegra desquamata Strand, 1906 (Etipia);
 Phlegra dhakuriensis (Tikader, 1974) (Pakistan, ndia);
 Phlegra dimentmani Prszynski, 1998 (Israel);
 Phlegra dunini Azarkina, 2004 (Turquia, Azerbaitjan);
 Phlegra fasciata (Hahn, 1826) (Palertic);
 Phlegra ferberorum Prszynski, 1998 (Israel);
 Phlegra flavipes Denis, 1947 (Iemen);
 Phlegra fulvastra (Simon, 1868) (Siclia, Sria, Israel);
 Phlegra fulvotrilineata (Lucas, 1846) (Algria);
 Phlegra hentzi (Marx, 1890) (EUA, Canad);
 Phlegra imperiosa Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Phlegra insulana Schmidt i Krause, 1998 (Illes Cap Verd);
 Phlegra jacksoni Prszynski, 1998 (Israel);
 Phlegra kulczynskii Azarkina, 2004 (Rssia, Monglia, Kazakhstan);
 Phlegra levis Prchniewicz i Heciak, 1994 (Kenya);
 Phlegra levyi Prszynski, 1998 (Israel);
 Phlegra lineata (C. L. Koch, 1846) (Migdia europeu, Sria);
 Phlegra logunovi Azarkina, 2004 (sia Central);
 Phlegra loripes Simon, 1876 (Portugal, Espanya, Frana);
 Phlegra lugubris Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori, Burkina Faso);
 Phlegra lugubris senegalensis Berland i Millot, 1941 (Senegal);
 Phlegra memorialis (O. P.-Cambridge, 1876) (Iemen);
 Phlegra micans Simon, 1901 (Hong Kong);
 Phlegra nitidiventris (Lucas, 1846) (Algria);
 Phlegra nuda Prchniewicz i Heciak, 1994 (Kenya, Tanznia);
 Phlegra obscurimagna Azarkina, 2004 (Kirguizistan, Kazakhstan);
 Phlegra palestinensis Logunov, 1996 (Israel);
 Phlegra particeps (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel fins a Bhutan);
 Phlegra parvula Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Phlegra pisarskii Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Phlegra pori Prszynski, 1998 (Iemen);
 Phlegra profuga Logunov, 1996 (sia Central);
 Phlegra proxima Denis, 1947 (Iemen);
 Phlegra pusilla Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Phlegra rogenhoferi (Simon, 1868) (Frana, Austria);
 Phlegra rothi Prszynski, 1998 (Israel);
 Phlegra samchiensis Prszynski, 1978 (Bhutan);
 Phlegra sapphirina (Thorell, 1875) (Algria);
 Phlegra semipullata Simon, 1901 (Hong Kong);
 Phlegra shulovi Prszynski, 1998 (Israel);
 Phlegra sierrana (Simon, 1868) (Espanya);
 Phlegra simoni L. Koch, 1882 (Mallorca);
 Phlegra simplex Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Phlegra sogdiana Charitonov, 1946 (sia Central);
 Phlegra soudanica Berland i Millot, 1941 (Mali);
 Phlegra stephaniae Prszynski, 1998 (Israel);
 Phlegra suaverubens Simon, 1885 (Senegal);
 Phlegra swanii Mushtaq, Beg i Waris, 1995 (Pakistan);
 Phlegra tetralineata (Caporiacco, 1939) (Etipia, Iran);
 Phlegra theseusi Logunov, 2001 (Creta);
 Phlegra thibetana Simon, 1901 (Bhutan, Xina);
 Phlegra tillyae Prszynski, 1998 (Israel);
 Phlegra tristis Lessert, 1927 (Congo, Kenya);
 Phlegra tuzetae Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Phlegra varia Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Phlegra v-epigynalis Heiak i Prszynski, 1998 (Israel, Sria);
 Phlegra yaelae Prszynski, 1998 (Tunsia, Israel);
 Phlegra yuzhongensis Yang i Tang, 1996 (Xina);

Phyaces.
Phyaces Simon, 1902
 Phyaces comosus Simon, 1902 (Sri Lanka);

Pignus.
Pignus Wesolowska, 2000
 Pignus lautissimum Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Pignus simoni (Peckham i Peckham, 1903) (Sud-frica);

Pilia.
Pilia Simon, 1902
 Pilia albicoma Szombathy, 1915 (Nova Guinea);
 Pilia escheri Reimoser, 1934 (Pakistan);
 Pilia saltabunda Simon, 1902 (ndia);

Piranthus.
Piranthus Thorell, 1895
 Piranthus casteti Simon, 1900 (ndia);
 Piranthus decorus Thorell, 1895 (Birmnia);

Platycryptus.
Platycryptus Hill, 1979
 Platycryptus broadwayi (Peckham i Peckham, 1894) (Trinidad fins a Brasil);
 Platycryptus californicus (Peckham i Peckham, 1888) (North, Amrica Central);
 Platycryptus undatus (De Geer, 1778) (North, Amrica Central);

Platypsecas.
Platypsecas Caporiacco, 1955
 Platypsecas razzabonii Caporiacco, 1955 (Veneuela);

Plexippoides.
Plexippoides Prszynski, 1984
 Plexippoides annulipedis (Saito, 1939) (Xina, Corea, Jap);
 Plexippoides arkit Logunov i Rakov, 1998 (sia Central);
 Plexippoides cornutus Xie i Peng, 1993 (Xina);
 Plexippoides digitatus Peng i Li, 2002 (Xina);
 Plexippoides dilucidus Prchniewicz, 1990 (Bhutan);
 Plexippoides discifer (Schenkel, 1953) (Xina);
 Plexippoides doenitzi (Karsch, 1879) (Xina, Corea, Jap);
 Plexippoides flavescens (O. P.-Cambridge, 1872) (Grcia fins a sia Central);
 Plexippoides gestroi (Dalmas, 1920) (Eastern Mediterrani);
 Plexippoides nishitakensis (Strand, 1907) (Jap);
 Plexippoides potanini Prszynski, 1984 (Xina);
 Plexippoides regius Wesolowska, 1981 (Rssia, Xina, Corea);
 Plexippoides szechuanensis Logunov, 1993 (Xina);
 Plexippoides tristis Prchniewicz, 1990 (Nepal);
 Plexippoides validus Xie i Yin, 1991 (Xina);
 Plexippoides zhangi Peng i cols., 1998 (Xina);

Plexippus.
Plexippus C. L. Koch, 1846
 Plexippus andamanensis (Tikader, 1977) (Illes Andaman);
 Plexippus aper Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Plexippus auberti Lessert, 1925 (frica Oriental);
 Plexippus bhutani Zabka, 1990 (Bhutan, Xina);
 Plexippus brachypus Thorell, 1881 (Illes Yule);
 Plexippus calcutaensis (Tikader, 1974) (ndia, Filipines);
 Plexippus clemens (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel, Lbia, Iemen);
 Plexippus coccinatus Thorell, 1895 (Birmnia);
 Plexippus devorans (O. P.-Cambridge, 1872) (Grcia fins a sia Central);
 Plexippus fannae (Peckham i Peckham, 1896) (Guatemala, Colmbia);
 Plexippus frendens Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Plexippus fuscus Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);
 Plexippus incognitus Dnitz i Strand, 1906 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Plexippus insulanus Thorell, 1881 (Moluques);
 Plexippus kondarensis (Charitonov, 1951) (sia Central);
 Plexippus luteus Badcock, 1932 (Paraguai);
 Plexippus niccensis Strand, 1906 (Jap);
 Plexippus ochropsis Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Plexippus paykulli (Audouin, 1826) (Cosmopolitan);
 Plexippus paykulli nigrescens (Berland, 1933) (Illes Marqueses);
 Plexippus perfidus Thorell, 1895 (Birmnia);
 Plexippus petersi (Karsch, 1878) (Africa fins a Jap, Filipines, Hawaii);
 Plexippus phyllus Karsch, 1878 (Nova Galles del Sud);
 Plexippus pokharae Zabka, 1990 (Nepal);
 Plexippus redimitus Simon, 1902 (ndia, Sri Lanka);
 Plexippus robustus (Bsenberg i Lenz, 1895) (frica Oriental);
 Plexippus rubrogularis Simon, 1902 (Sud-frica);
 Plexippus seladonicus C. L. Koch, 1846 (Mxic);
 Plexippus setipes Karsch, 1879 (Turkmenistan, Xina, Corea, Vietnam, Jap);
 Plexippus stridulator Pocock, 1899 (Nova Bretanya);
 Plexippus taeniatus C. L. Koch, 1846 (Mxic);
 Plexippus tectonicus Prszynski, 2003 (Israel);
 Plexippus tortilis Simon, 1902 (frica occidental);
 Plexippus wesolowskae Biswas i Raychaudhuri, 1998 (Bangladesh);
 Plexippus yinae Peng i Li, 2003 (Xina);
 Plexippus zabkai Biswas, 1999 (Bangladesh);

Pochyta.
Pochyta Simon, 1901
 Pochyta albimana Simon, 1902 (Madagascar);
 Pochyta fastibilis Simon, 1903 (Guinea Equatorial);
 Pochyta insulana Simon, 1910 (Principe);
 Pochyta major Simon, 1902 (Guinea-Bissau);
 Pochyta moschensis Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Pochyta occidentalis Simon, 1902 (Guinea-Bissau);
 Pochyta pannosa Simon, 1903 (Guinea Equatorial);
 Pochyta perezi Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Pochyta poissoni Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Pochyta pulchra (Thorell, 1899) (Camerun);
 Pochyta remyi Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Pochyta simoni Lessert, 1925 (frica Oriental);
 Pochyta solers Peckham i Peckham, 1903 (Zimbabwe);
 Pochyta spinosa Simon, 1901 (frica occidental);

Poecilorchestes.
Poecilorchestes Simon, 1901
 Poecilorchestes decoratus Simon, 1901 (Nova Guinea);

Poessa.
Poessa Simon, 1902
 Poessa argenteofrenata Simon, 1902 (Madagascar);

Polemus.
Polemus Simon, 1902
 Polemus chrysochirus Simon, 1902 (Sierra Leone);
 Polemus galeatus Simon, 1902 (Sierra Leone);
 Polemus squamulatus Simon, 1902 (Sierra Leone);

Porius.
Porius Thorell, 1892
 Porius decempunctatus (Szombathy, 1915) (Nova Guinea);
 Porius papuanus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);

Portia.
Portia Karsch, 1878
 Portia africana (Simon, 1885) (oest i centre d'frica);
 Portia albimana (Simon, 1900) (ndia fins a Vietnam);
 Portia assamensis Wanless, 1978 (ndia fins a Malisia);
 Portia crassipalpis (Peckham i Peckham, 1907) (Singapur, Borneo);
 Portia fimbriata (Doleschall, 1859) (Nepal, Sri Lanka, Taiwan fins a Austrlia);
 Portia heteroidea Xie i Yin, 1991 (Xina);
 Portia hoggi Zabka, 1985 (Vietnam);
 Portia jianfeng Song i Zhu, 1998 (Xina);
 Portia labiata (Thorell, 1887) (Sri Lanka fins a Filipines);
 Portia orientalis Murphy i Murphy, 1983 (Hong Kong);
 Portia quei Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Portia schultzi Karsch, 1878 (Central, Est Sud-frica, Madagascar);
 Portia songi Tang i Yang, 1997 (Xina);
 Portia strandi Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Portia wui Peng i Li, 2002 (Xina);
 Portia zhaoi Peng, Li i Chen, 2003 (Xina);

Poultonella.
Poultonella Peckham i Peckham, 1909
 Poultonella alboimmaculata (Peckham i Peckham, 1883) (EUA);
 Poultonella nuecesensis Cokendolpher i Horner, 1978 (EUA);

Pristobaeus.
Pristobaeus Simon, 1902
 Pristobaeus jocosus Simon, 1902 (Sulawesi);

Proctonemesia.
Proctonemesia Bauab i Soares, 1978
 Proctonemesia multicaudata Bauab i Soares, 1978 (Brasil);
 Proctonemesia secunda (Soares i Camargo, 1948) (Brasil);

Prostheclina.
Prostheclina Keyserling, 1882
 Prostheclina pallida Keyserling, 1882 (Eastern Austrlia);

Proszynskiana.
Proszynskiana Logunov, 1996
 Proszynskiana aeluriforma Logunov i Rakov, 1998 (Uzbekistan);
 Proszynskiana deserticola Logunov, 1996 (Kazakhstan);
 Proszynskiana iranica Logunov, 1996 (Turkmenistan);
 Proszynskiana starobogatovi Logunov, 1996 (Tadjikistan);
 Proszynskiana zonshteini Logunov, 1996 (Turkmenistan);

Psecas.
Psecas C. L. Koch, 1850
 Psecas bacelarae Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Psecas barbaricus (Peckham i Peckham, 1894) (Trinidad);
 Psecas bubo (Taczanowski, 1871) (Guyana);
 Psecas chapoda (Peckham i Peckham, 1894) (Brasil);
 Psecas chrysogrammus (Simon, 1901) (Per, Brasil);
 Psecas cyaneus (C. L. Koch, 1846) (Surinam);
 Psecas euoplus Chamberlin i Ivie, 1936 (Panam);
 Psecas jaguatirica Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Psecas pulcher Badcock, 1932 (Paraguai);
 Psecas rubrostriatus Schmidt, 1956 (Colmbia);
 Psecas sumptuosus (Perty, 1833) (Panam fins a Argentina);
 Psecas vellutinus Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Psecas viridipurpureus (Simon, 1901) (Brasil);
 Psecas zonatus Galiano, 1963 (Brasil);

Pselcis.
Pselcis Simon, 1903
 Pselcis latefasciata (Simon, 1877) (Filipines);

Pseudamphidraus.
Pseudamphidraus Caporiacco, 1947
 Pseudamphidraus niger Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Pseudamphidraus variegatus Caporiacco, 1947 (Guyana);

Pseudamycus.
Pseudamycus Simon, 1885
 Pseudamycus albomaculatus (Hasselt, 1882) (Malisia fins a Java);
 Pseudamycus amabilis Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Pseudamycus bhutani Zabka, 1990 (Bhutan);
 Pseudamycus canescens Simon, 1899 (Sumatra);
 Pseudamycus evarchanus Strand, 1915 (Nova Bretanya);
 Pseudamycus flavopubescens Simon, 1899 (Sumatra);
 Pseudamycus hasselti Zabka, 1985 (Vietnam);
 Pseudamycus himalaya (Tikader, 1967) (ndia);
 Pseudamycus sylvestris Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Pseudamycus validus (Thorell, 1877) (Sulawesi);

Pseudattulus.
Pseudattulus Caporiacco, 1947
 Pseudattulus beieri Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Pseudattulus incertus Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Pseudattulus kratochvili Caporiacco, 1947 (Guyana);

Pseudemathis.
Pseudemathis Simon, 1902
 Pseudemathis trifida Simon, 1902 (Mauritius, Reunion);

Pseudeuophrys.
Pseudeuophrys Dahl, 1912
 Pseudeuophrys erratica (Walckenaer, 1826) (Palertic (EUA, introdut));
 Pseudeuophrys iwatensis Bohdanowicz i Prszynski, 1987 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Pseudeuophrys lanigera (Simon, 1871) (oest i centre d'Europa);
 Pseudeuophrys nebrodensis Alicata i Cantarella, 2000 (Siclia);
 Pseudeuophrys obsoleta (Simon, 1868) (Palertic);
 Pseudeuophrys pallidipes Dobroruka, 2002 (Creta);
 Pseudeuophrys pascualis (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Pseudeuophrys vafra (Blackwall, 1867) (Aores, Madeira, Mediterrani);

Pseudicius.
Pseudicius Simon, 1885
 Pseudicius afghanicus (Andreeva, Heciak i Prszynski, 1984) (Afganistan);
 Pseudicius africanus Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Pseudicius alter Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);
 Pseudicius amicus Prszynski, 2000 (Middle East);
 Pseudicius andamanius (Tikader, 1977) (Illes Andaman);
 Pseudicius arabicus (Wesolowska i van Harten, 1994) (Iemen, Afganistan);
 Pseudicius badius (Simon, 1868) (Migdia europeu);
 Pseudicius bipunctatus Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Pseudicius braunsi Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica, Iemen, Turkmenistan);
 Pseudicius cambridgei Prszynski i Zochowska, 1981 (sia Central, Xina);
 Pseudicius chinensis Logunov, 1995 (Xina);
 Pseudicius cinctus (O. P.-Cambridge, 1885) (sia Central fins a Xina);
 Pseudicius courtauldi Bristowe, 1935 (Grcia fins a Xina);
 Pseudicius cultrifer Caporiacco, 1948 (Europa de l'Est);
 Pseudicius daitaricus Prszynski, 1992 (ndia);
 Pseudicius datuntatus Logunov i Zamanpoore, 2005 (Afganistan);
 Pseudicius decemnotatus Simon, 1885 (Singapur);
 Pseudicius delesserti Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Pseudicius deletus (O. P.-Cambridge, 1885) (Xina);
 Pseudicius elmenteitae Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Pseudicius encarpatus (Walckenaer, 1802) (Europa fins a sia Central);
 Pseudicius espereyi Fage, 1921 (Grcia);
 Pseudicius eximius Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Pseudicius flavipes (Caporiacco, 1935) (Turkmenistan, Pakistan);
 Pseudicius frigidus (O. P.-Cambridge, 1885) (Afganistan, Pakistan, ndia, Xina);
 Pseudicius ghesquieri (Giltay, 1935) (Congo);
 Pseudicius histrionicus Simon, 1902 (Sud-frica);
 Pseudicius icioides (Simon, 1884) (Sudan);
 Pseudicius kaszabi (Zabka, 1985) (Vietnam);
 Pseudicius koreanus Wesolowska, 1981 (Xina, Corea, Jap);
 Pseudicius kraussi (Marples, 1964) (Illes Marshall, Illes Cook, Samoa);
 Pseudicius kulczynskii Nosek, 1905 (Grcia, Turquia, Sria);
 Pseudicius ludhianaensis (Tikader, 1974) (ndia);
 Pseudicius manillaensis Prszynski, 1992 (Filipines);
 Pseudicius marshi (Peckham i Peckham, 1903) (Sud-frica);
 Pseudicius maureri Prszynski, 1992 (Malisia);
 Pseudicius mikhailovi Prszynski, 2000 (Israel);
 Pseudicius miriae Prszynski, 2000 (Israel);
 Pseudicius mirus Wesolowska i van Harten, 2002 (Socotra);
 Pseudicius modestus Simon, 1885 (ndia);
 Pseudicius musculus Simon, 1901 (Algria, Sud-frica);
 Pseudicius nepalicus (Andreeva, Heciak i Prszynski, 1984) (Nepal, ndia);
 Pseudicius nuclearis Prszynski, 1992 (Illes Marshall, Illes Carolina);
 Pseudicius oblongus Peckham i Peckham, 1894 (Brasil);
 Pseudicius okinawaensis Prszynski, 1992 (Okinawa);
 Pseudicius originalis (Zabka, 1985) (Vietnam);
 Pseudicius palaestinensis Strand, 1915 (Israel);
 Pseudicius philippinensis Prszynski, 1992 (Filipines);
 Pseudicius picaceus (Simon, 1868) (Mediterrani fins a Azerbaitjan);
 Pseudicius pseudocourtauldi Logunov, 1999 (Armenia);
 Pseudicius pseudoicioides (Caporiacco, 1935) (Himalayas);
 Pseudicius punctatus (Marples, 1957) (Fiji, Samoa, Illes Carolina);
 Pseudicius reiskindi Prszynski, 1992 (Borneo);
 Pseudicius rudakii Prszynski, 1992 (Iran);
 Pseudicius seychellensis Wanless, 1984 (Seychelles);
 Pseudicius sheherezadae Prszynski, 1989 (Arbia Saud);
 Pseudicius shirinae Prszynski, 1989 (Arbia Saud);
 Pseudicius sindbadi Prszynski, 1989 (Arbia Saud);
 Pseudicius siticulosus Peckham i Peckham, 1909 (EUA);
 Pseudicius solomonensis Prszynski, 1992 (Illes Salom);
 Pseudicius spasskyi (Andreeva, Heciak i Prszynski, 1984) (sia Central);
 Pseudicius spiniger (O. P.-Cambridge, 1872) (Sudan fins a Sria);
 Pseudicius szechuanensis Logunov, 1995 (Xina);
 Pseudicius tamaricis Simon, 1885 (Nord d'frica, Israel, Arbia Saud);
 Pseudicius tokarensis (Bohdanowicz i Prszynski, 1987) (Jap);
 Pseudicius tripunctatus Prszynski, 1989 (Arbia Saud);
 Pseudicius unicus (Peckham i Peckham, 1894) (Madagascar);
 Pseudicius vankeeri Metzner, 1999 (Grcia);
 Pseudicius vesporum Prszynski, 1992 (Filipines);
 Pseudicius vulpes (Grube, 1861) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Pseudicius wenshanensis He i Hu, 1999 (Xina);
 Pseudicius wesolowskae Zhu i Song, 2001 (Xina);
 Pseudicius yunnanensis (Schenkel, 1963) (Xina);
 Pseudicius zabkai Song i Zhu, 2001 (Xina);
 Pseudicius zebra Simon, 1902 (Sud-frica);

Pseudocorythalia.
Pseudocorythalia Caporiacco, 1938
 Pseudocorythalia subinermis Caporiacco, 1938 (Guatemala);

Pseudofluda.
Pseudofluda Mello-Leito, 1928
 Pseudofluda pulcherrima Mello-Leito, 1928 (Brasil);

Pseudomaevia.
Pseudomaevia Rainbow, 1920
 Pseudomaevia cognata Rainbow, 1920 (Illes Lord Howe);
 Pseudomaevia insulana Berland, 1942 (Polinsia);
 Pseudomaevia insulana aorai Berland, 1942 (Tahit);

Pseudopartona.
Pseudopartona Caporiacco, 1954
 Pseudopartona ornata Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);

Pseudoplexippus.
Pseudoplexippus Caporiacco, 1947
 Pseudoplexippus unicus Caporiacco, 1947 (Tanznia);

Pseudosynagelides.
Pseudosynagelides Zabka, 1991
 Pseudosynagelides australensis Zabka, 1991 (Queensland);
 Pseudosynagelides bunya Zabka, 1991 (Queensland);
 Pseudosynagelides elae Zabka, 1991 (Queensland);
 Pseudosynagelides monteithi Zabka, 1991 (Queensland);
 Pseudosynagelides raveni Zabka, 1991 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Pseudosynagelides yorkensis Zabka, 1991 (Queensland);

Ptocasius.
Ptocasius Simon, 1885
 Ptocasius fulvonitens Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Ptocasius gratiosus Peckham i Peckham, 1907 (Singapur);
 Ptocasius kinhi Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Ptocasius linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Ptocasius montiformis Song, 1991 (Xina);
 Ptocasius plumipalpis (Thorell, 1895) (Birmnia);
 Ptocasius songi Logunov, 1995 (Xina);
 Ptocasius strupifer Simon, 1901 (Xina, Hong Kong, Taiwan, Vietnam);
 Ptocasius variegatus Logunov, 1995 (Kazakhstan);
 Ptocasius vittatus Song, 1991 (Xina);
 Ptocasius weyersi Simon, 1885 (Sumatra);
 Ptocasius yunnanensis Song, 1991 (Xina);

Pystira.
Pystira Simon, 1901
 Pystira cyanothorax (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Pystira ephippigera (Simon, 1885) (Sumatra);
 Pystira karschi (Thorell, 1881) (Nova Guinea, Illes Aru);
 Pystira nigripalpis (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Pystira versicolor Dyal, 1935 (Pakistan);

Referncies.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164210" title="Emil Nolde" nonfiltered="1937" processed="1932" dbindex="66942">
Emil Nolde (7 d'agost de 1867 - 15 d'abril de 1956) va ser un dels ms destacats pintors expressionistes alemanys. El seu crispat maneig del pinzell, la utilitzaci de colors vius i estridents i les figures de rostres a manera de mscares pretenien provocar en l'espectador un xoc visual i emocional. 

El seu veritable nom era Emil Hansen. Va estar molt influt per Vincent van Gogh, Edvard Munch i James Ensor. El viatge que va realitzar a Nova Guinea el 1913-1914 va fer que cristallitzs en ell un gust per l'art tribal, que incloa tremendes distorsions de les formes, models plans i violents contrastos de color. 

Va canviar poc d'estil al llarg de la seva carrera i es va dedicar sobretot als paisatges i a les escenes d'interior amb figures humanes. Els seus paisatges, com Mar (1916, Kunstmuseum, Basilea), sn inquietants i amenaadors. Les seves escenes amb personatges com El juerguista (1919, Galeria Estatal, Hannover) presenten el rostre hum com una mscara grotesca que sempre revela amb cruesa emocions bsiques. En obres com el trptic La vida de santa Mara Egipca (1912, Kunsthalle, Hamburg) busca una tornada a l'imaginari religis i dna un tractament expressionista a les escenes del Nou Testament. El 1941 els nazis li van declarar artista degenerat i li van prohibir pintar. No obstant aix, algun temps desprs va produir un important nombre d'aquarelles i gravats expressionistes.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164212" title="James Ensor" nonfiltered="1938" processed="1933" dbindex="66943">

James Ensor (Ostende, 13 d'abril de 1860-19 de novembre de 1949) va ser un pintor belga que va participar en els moviments d'avantguarda de comenaments del segle XX, especialment en l'expressionisme, i que va destacar per l'originalitat de la seva obra. 

Va nixer en una famlia de la petita burgesia d'Ostende, i noms en unes poques ocasions va abandonar la seva ciutat natal. La seva obra, actualment disseminada, es caracteritza per una diversitat de materials, com els retaules, els pallassos, els arlequins.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164213" title="Federaci Valenciana d'Handbol" nonfiltered="1939" processed="1934" dbindex="66944">
La Federaci valenciana d'handbol ( en castell, Federacin de Balonmano de la Comunidad Valenciana ) s la reguladora d'aquest esport al Pas Valenci, i l'organitzadora de les diferents competicions regionals a tots els nivells que es desenvolupen en territori valenci. Est presidida per Arturo Tejedor.

Histria.
El primer partit d'handbol al Pas Valenci es va jugar al 1942, en modalitat d'onze, al camp de Vallejo ( Valncia ). S'enfrontaven una selecci de les forces aries alemanyes i un combinat d'aficionats locals.

Poc desprs, al 1945, es va constituir la Federaci valenciana d'handbol. Manuel Ricart va esdevenir el primer president.

D'altra banda, va ser la primera federaci arreu de l'Estat espanyol en impulsar una escola d'entrenadors.

Competicions.

Des de la Federaci s'han organitzat, al llarg de la histria, tot un seguit d'esdeveniments de talla internacional:

1964: Torneig internacional triangular amb el Dukla de Praga ( Txecoslovquia ), Valencia C.F. y Altos Hornos, de Biscaa.
1965: Amists entre el Samna de Sucia i  la selecci valenciana.
1966: Amists entre el Fresinburgen, d'Alemanya i la selecci valenciana.
Torneig triangular, Burgewar Sparta, d'Alemanya i les  seleccions catalana i valenciana.
1969: Internacional femen Espanya-Frana.
1979: Internacional femen Espanya-Iugoslvia.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164214" title="Llandaf" nonfiltered="1940" processed="1935" dbindex="66945">

Llandaf (mot d'origen galls: Llan esglsia + Taf, nom del riu que el creua; en angls, Llandaff) s un antic poble a la vora de Cardiff, Galles, annexionat a aquesta ciutat el 1922. Tamb s el nom d'una dicesi de lEsglsia de Galles que comprn la part ms poblada del sud del Pas. Segons el cens del 2001, el nucli de Llandaf t 8.988 habitants.

 La Catedral de Llandaf .

La Catedral de Llandaf (Eglwys  Gadeiriol  Llandaf)  s la de prestigi ms gran de totes les dicesis galleses. D'estil gtic, la major part de l'edifici es remunta al segle XIII, encara que conserva restes d'un passat normand. Bombardejada durant la Segona Guerra Mundial, fou restaurat per l'arquitecte George Pace. Un dels seus principals atractius s l'escultura en alumini Crist en Majestat (1954-5), de Jacob Epstein, que penja suspesa sobre la nau.   La catedral exerceix tamb d'esglsia parroquial del poble de Llandaf.

A la Biblioteca Nacional de Galles es conserva el Liber Landavensis, conegut tamb com a Llyfr Llandaf (galls per Llibre de Llandaf). s una compilaci elaborada a la catedral a voltants del 1125, que recopila vora cinc-cents anys d'histria de la dicesi. Inclou les vides dels sants Dyfrig (Dubricius), Teilo i Oudoceus, i 149 documents de donacions a la catedral dels segles sis a l'onz.

 Edificis i personatges d'inters .
La poblaci acull tamb la Cathedral School, una escola d'educaci primria, on va estudiar l'escriptor Roald Dahl, fill del poble. Altres persones famoses que han nascut a Llandaf sn la cantant pop Charlotte Church i el mestre de capella i organista Sir Ivor Atkins. La poblaci s tamb seu de BBC Wales. L'artista galls Ivor Williams visqu i treball a Llandaff House fins a la seva mort, el 1982. 

Dos altres centres educatius sn la Howell's School Llandaff (del 1860), una escola privada per a alumnes de 3 a 18 anys, situada a les afores del poble, i el Saint Michel's College, actualment facultat, on estudi teologia el poeta R. S. Thomas.

 Transport .
El transport pblic de l'rea est cobert pel tren, amb una estaci (oberta el 1840), i per les lnies d'autobs 24, 25, 33, 33A, 60, 62 i 62A.

 Enllaos .
 Plana de la Catedral ;
 Equip de rugbi Llandaff North RFC ;
 Reproducci de l'original del Liber Landavensis ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164216" title="Esglsies romniques de la Vall de Bo" nonfiltered="1941" processed="1936" dbindex="66946">

El conjunt d'Esglsies romniques de la Vall de Bo, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de 2000, comprn un total de nou esglsies del romnic catal situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Bo (Alta Ribagora).

Tot i que la vall tenia una poblaci relativament reduda a l'edat mitjana, els dignataris locals reberen grans quantitats de plata per encoratjar-los a participar en la campanya catalana per recuperar Barbastre i Saragossa. La major part d'aquests diners es van dedicar a construir diverses esglsies entre el segle XI i el XIV, seguint l'estil arquitectnic importat de Llombardia. Les esglsies es caracteritzen per l'elaboraci en el treball de la pedra i per l'elegncia dels campanars. Les pintures murals de les esglsies es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

La majoria de les esglsies han mantingut els usos religiosos des que van ser construdes i consagrades als segles XI i XII. En el conjunt d'esglsies Patrimoni de la Humanitat se n'han incls nou: Sant Climent i Santa Maria de Tall, Sant Feliu de Barruera, Sant Joan de Bo, Santa Eullia d'Erill la Vall, Santa Maria de l'Assumpci de Cll, Santa Maria de Cardet, esglsia de la Nativitat de Durro, i l'ermita de Sant Quirc de Durro.

La vall de Bo tamb cont runes d'altres edificis religiosos romnics, com les esglsies de Sant Lloren de Saras i Sant Mart de Tall, i les ermites de Sant Cristfol d'Erill, de Sant Quirc de Tall, de Sant Salvador de Barruera i de Sant Pere de Bo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164221" title="Miura" nonfiltered="1942" processed="1937" dbindex="66947">


Miura s la denominaci popular d'una de les ramaderies de braus ms importants i histriques de la tauromquia espanyola, esdevenint gaireb tota una llegenda. 

Forjada per diverses generacions de la famlia Miura, la Ramadera Miura sorgeix l'any 1842 quan Juan Miura encreu 220 vaques de Gil de Herrera i 200 vaques i vedells de Jos Luis Alvareda, totes procedents dels Gallardo de El Puerto de Santa Mara. L'any 1850 afeg la vacada de Jernima Nuez de Prado (Cabrera), mentre que al 1860 s'hi afeg dos sementals de Vistahermosa. A ms a ms, a tots aquests encreuaments tamb cal afegir-hi l'aportaci de sang navarresa a travs d'un semental regalat pel torero Lagartijo i un altre regalat pel Duc de Veragua. Per ltim, tamb s'hi afeg l'aportaci gentica del semental "Banderillero" de la Marquesa de Tamarn i un altre del Comte de la Corte.

La llegenda d'aquest brau ha estat forjada a travs d'un tipus diferenciat i nic de brau amb reminiscncies ancestrals. Els encreuaments originals han donat com a resultat un toro singular: alt d'agulles, aixecat de terra, llarg, de gran caixa, ossut, mans i potes altes, fi de pell i un xic net de cara. En torejar-lo s un brau combatent, nervis, que aprn molt i rpid, de toreig despert, essent un toro espectacular des de la sortida a plaa i en el primer terci. Sens dubte un dels toros ms gils que existeixen i dels ms eficaos per torejar.

Miura s un cognom unit al mn del toreig des de temps pretrits. Una llegenda esquitxada de successos luctuosos, com els drames de Pepete, Lluso, Espartero, Domingo Domingun, Faustino Posadas, Pedro Carreo i, especialment, la mort de Manolete a Linares l'any 1947.

 Enllaos externs .

 Portal taurino;
 La leyenda de los Miuras;
 Miura: Seis generaciones de ganaderos;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164222" title="Palomares del Ro" nonfiltered="1943" processed="1938" dbindex="66948">

Palomares del Ro s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. L'any 2005 comptava amb 4.728 habitants. La seva extensi superficial s de 13 km i t una densitat de 363,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 19' N, 6 03' O. Es troba situada a una altitud de 37 metres i a 10 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164224" title="Paradas" nonfiltered="1944" processed="1939" dbindex="66949">

Paradas s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 7.048 habitants. La seva extensi superficial s de 111 km i t una densitat de 63,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 17' N, 5 29' O. Es troba situada a una altitud de 124 metres i a 50 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164225" title="El Pedroso" nonfiltered="1945" processed="1940" dbindex="66950">

El Pedroso s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 2.291 habitants. La seva extensi superficial s de 314 km i t una densitat de 7,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 50' N, 5 45' O. Es troba situada a una altitud de 414 metres i a 69 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164226" title="Peaflor" nonfiltered="1946" processed="1941" dbindex="66951">

Peaflor s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 3.719 habitants. La seva extensi superficial s de 46 km i t una densitat de 16,9 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 42' N, 5 20' O. Es troba situada a una altitud de 52 metres i a 74 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164227" title="Pilas" nonfiltered="1947" processed="1942" dbindex="66952">


Pilas s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 12.171 habitants. La seva extensi superficial s de 46 km i t una densitat de 259,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 18' N, 6 18' O. Es troba situada a una altitud de 65 metres i a 32 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164228" title="Agrupaci Teatral La Gespa" nonfiltered="1948" processed="1943" dbindex="66953">


L'Agrupaci Teatral la Gespa s una formaci de teatre amateur, que comena a actuar el 1970 a Palams amb l'obra "Pi, noguera i castanyer" dirigida per Ramon Serra. Al llarg d'aquests anys el conjunt de persones que han estat actors o collaboradors formen una extensa llista. Alguns es mantenen durant tots els anys; d'altres, per motius de feina o familiars, han de deixar el grup i van sent rellevats progressivament per altres persones.

Els primers anys sn d'aprenentatge i es representen obres d'entreteniment per al pblic. El 1971, per, ja representen "La sala d'estar" de Graham Green que marca la voluntat d'almenys una part de La Gespa d'evolucionar cap a un teatre de ms alt nivell literari i amb major contingut social. Alternen, per, en els anys segents, les obres d'entreteniment del tipus "La famlia Reniu estiueja" de Santiago Vendrell o "Jo ser el seu gendre", de Jaume Vilanova, amb d'altres ms ambicioses com "Figuretes de vidre" de Tennesse Williams.

La representaci de "Aiges encantades" de Puig i Ferrater, el 1974, marca l'inici d'una nova etapa de teatre molt comproms, amb una selecci d'obres molt lligades a la realitat poltica del moment, representades amb la voluntat de provocar el pblic, de fer-li prendre conscincia de la realitat poltica en qu viu, de fer-li prendre partit a favor del moviment popular que reclamava el retorn de la democrcia. Van ser els anys que, no pas sense por ni sense risc, el clam per les llibertats individuals i collectives va desbordar el control de la dictadura i va saltar al carrer i als escenaris.

La Gespa, com altres grups teatrals, i com ho van fer els cantautors per la seva banda, des de l'escenari, van donar veu i van obrir cam a tot aquell clima de revolta dels darrers anys del franquisme i de la transici. En aquesta etapa, hi va deixar la seva empremta un altre vicari,  Jess Calm, no pas perqu La Gespa estigus lligada a l'esglsia sin per la incorporaci del capell, com un ms, en la vida civil. D'alguna manera testimonia el paper que van tenir alguns membres de l'esglsia en la transici poltica. L'obra "Fins al darrer mot", d'Alexandre Ballester, representada el 1975, poc abans de la mort de Franco, acabava amb l'exhibici d'un cartell amb una lletra per cada actor que, combinats adequadament, componien la paraula llibertat. Ara ens pot semblar una escena d'una absoluta innocncia per  en aquell moment significava un desafiament total a les autoritats poltiques i els actors tenien plena conscincia de la transgressi i del risc personal que podia suposar. Val la pena recordar que aquesta obra, que va ser programada dins els actes de la Festa Major, va ser representada al malaguanyat teatre Carmen. Ning no sabia, en aquell moment, que seria l'ltima obra que s'hi representaria abans que les mquines, amb tradoria, convertissin en un solar l'emblemtic edifici, inaugurat el 1929, que Isaac Matas va fer construir. Un episodi ms de la histria de la prdua dels edificis ms rellevants de la vila. Un moment trgic per al teatre palamos.

La selecci de les obres amb la realitat poltica del moment queda palesa amb la representaci, el 1975, tamb, de l'obra "Dins un gruix de vellut" d'Alexandre Ballester, que representa la mort d'un dictador, vetllat per un militar, un bisbe i un banquer, que fan un seguit de reflexions molt illustratives del teatre del moment.

Consolidada la democrcia, i potser arran de la reflexi que va seguir a la crisi provocada per la representaci de "Fastos infernals", del TEI de Sant Maral, una dura crtica a l'esglsia que va ocasionar la sortida d'algun membre del grup, La Gespa incorpora en la seva selecci obres que pretenen abastar un pblic ms ampli. Per, cap a la meitat de la dcada, la seva activitat ja comena a ser interferida per la inseguretat de l'edifici on hi havia la sala de La Cultura, espai habitual de les representacions de La Gespa, i tamb de la seva planta baixa on hi havia el cinema Conchs.

El tancament d'aquests locals per obres va posar fi a un cicle llarg i brillant de representacions i d'acci en pro del teatre i de la cultura i en va interrompre  la continutat, s a dir, la possibilitat que s'hi anessin incorporant nous elements i s'ans mantenint viva la flama. La darrera obra que van representar fou "Un dels ltims vespres de Carnaval" de Carlo Goldoni, l'any 1987, que com a culminaci de la seva trajectria, van representar al Teatre Municipal de Girona.

Ms enll de la magnfica tasca que La Gespa va dur a terme dalt de l'escenari, t un gran valor l'organitzaci de la Mostra de Teatre Infantil, que revela la voluntat de contribuir al desvetllament de la poblaci, de pujar des de la infncia un pblic sensible al teatre, de crear una pedrera de joves que es vagin incorporant al grup i vagin prenent el relleu. En aquell moment, iniciar la mostra no va significar noms redactar les bases de participaci i organitzar les representacions, sin tamb convncer les escoles, preparar els grups, dirigir molts assajos, obtenir la collaboraci de mestres i pares per fer decorats, vestits, etc. De vegades, fins i tot, escriure les obres. Obres en les quals es deixava sentir la preocupaci pels temes socials i que al cap dels anys han esdevingut les ms memorables com "Un mn per a tothom, un mn per a cadasc".

La Mostra es va iniciar l'any 1974 com a concurs per de seguida se li va voler treure el carcter competitiu i es va transformar en mostra. Des del comenament, sempre va tenir un gran xit de participaci. Es va fer vuit anys seguits per es va haver d'interrompre els anys 82 i 83 per manca de suport municipal. L'any 1984, amb un govern municipal de diferent color poltic, es va tornar a activar per ja no es va poder fer a La Cultura perqu no oferia garanties de seguretat i es va fer al pati interior de les Galeries Carmen. Va ser l'ltima vegada. La manca d'un local adequat per fer les representacions hi va posar  fi.

A part de l'xit local, la Mostra t el mrit d'haver servit de model al grup de teatre de Sarri de Dalt per a l'organitzaci de la Mostra de Teatre Amateur de les Comarques Gironines. A partir d'aquest moment, Sarri de Dalt va esdevenir capital del teatre giron.  La Gespa va portar sempre les seves obres a aquesta mostra i hi va poder mesurar el seu nivell en comparaci amb els millors grups de Girona, d'Olot o el TEI de Sant Maral. Amb aquest grup, dirigit per Pep Cruz, La Gespa va mantenir sempre una molt bona relaci i van competir a l'hora de presentar el millor teatre d'avantguarda del moment. Durant bastants anys la preestrena de les obres del TEI es va fer a Palams. La participaci a la Mostra de Sarri de Dalt va significar un repte important per a La Gespa: va passar d'actuar per a un pblic local de familiars i amics a actuar davant un pblic afeccionat al teatre que avaluava les actuacions dels diferents grups. Aquestes actuacions a Sarri van ocasionar les primeres contractacions per representar les obres en algunes poblacions gironines.

L'any 1979 la Diputaci de Girona va assumir l'organitzaci de la Mostra de Sarri i la va transformar en la Campanya de Teatre Amateur. Aix va significar, per a La Gespa, entrar en una etapa de semiprofessionalitzaci. Entrar a la roda de teatre de la Diputaci comportava representar l'obra a tantes localitats com grups participants hi havia, i comportava, tamb, un gran benefici per a la poblaci del grup, ja que s'hi representaven totes les obres participants en la campanya.

L'any 2000 la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Palams, amb la voluntat  de recuperar la Mostra de teatre Infantil i Juvenil, es posa en contacte amb alguns membres de La Gespa per tal que collaborin en la nova etapa de la Mostra. D'aquest contacte, i amb la perspectiva de poder estrenar la tramoia, s a dir, de poder actuar al teatre de Palams totalment acabat, desprs de tants anys d'esperar-lo, en va sorgir la voluntat de tornar a preparar una obra a un petit grup de La Gespa. Des d'aquest nucli, es va anar contactant amb tothom que hagus participat amb La Gespa en algun moment i es va engegar la preparaci de l'obra "Els pastorets. Una histria diferent", que a travs del fil conductor que van donant uns pastorets (l'obra amb qu es van estrenar els primers membres de la Gespa) fa un reps histric de les obres que havien representat.  L'any 2000, desprs de tretze anys d'inactivitat teatral, La Gespa mobilitza una cinquantena d'antics membres, torna a l'escenari, i aconsegueix omplir tres dies seguits La Gorga amb un xit esclatant.

A partir d'aquest moment tot es precipita: en els anys segents Gespa aconsegueix una gran implantaci popular, ampla considerablement el nombre dels seus membres i posa en escena diverses obres de producci prpia, amb fins a 53 actors dalt l'escenari: Moll, molt moll (2002), De pellcula (2003), Aquells Ulls blaus (2004), La TraMviata (2005), alternades amb d'altres de format convencional (Torna-la a tocar, Sam (2003), La Casa de les Xives (2006), Entre Dones (2007) assolint sempre un xit total de pblic i de crtiques. En el moment actual gaireb 80 persones formen part de l'equip.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164230" title="Gillevinia straata" nonfiltered="1949" processed="1944" dbindex="66954">
Gillevinia straata serien els suposat primers microorganismes que es postula que s'haurien trobat en Mart, manifestant-se com l'agent actiu en les respostes als experiments realitzats per la missi Viking en 1976.

Si b inicialment els experiments no foren positius, a fins de 2006, cientfics de l'Argentina van realitzar una revisi de les dades obtingudes per aquella missi, addicionant dades d'investigacions recents. Van concloure que els resultats sn consistents amb la presncia de vida microbiana en la superfcie del planeta, i han proposat el nom de "Gillevinia straata" per als mateixos. 

No obstant aix la investigaci que postula l'existncia de vida marciana fins a aquest moment no ha obtingut una gran repercussi o un suport major de la NASA, de la comunitat cientfica i de publicacions cientfiques importants; o fins i tot de la premsa especialitzada.

Referencies.

 Crocco, M. (2007), Los taxones mayores de la vida orgnica y la nomenclatura de la vida en Marte: primera clasificacin biolgica de un organismo marciano (ubicacin de los agentes activos de la Misin Viking de 1976 en la taxonoma y sistemtica biolgica). Electroneurobiologa 15 (2), 1-34; http://electroneubio.secyt.gov.ar/First_biological_classification_Martian_organism.pdf ;

 The Carnegie Institution Geophysical Laboratory Seminar, "Analysis of evidence of Mars life" held 05/14/2007; Summary of the lecture given by Gilbert V. Levin, Ph.D. http://arxiv.org/abs/0705.3176;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164231" title="Kino" nonfiltered="1950" processed="1945" dbindex="66955">

Geografia:
Baha Kino poble de Mxic.
Programari:
L'editor de vdeo Kino.
Msica:
La banda de msica russa Kino.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164233" title="La Puebla de Cazalla" nonfiltered="1951" processed="1946" dbindex="66956">

La Puebla de Cazalla s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 10.729 habitants. La seva extensi superficial s de 188 km i t una densitat de 57,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 13' N, 5 18' O. Es troba situada a una altitud de 177 metres i a 68 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164235" title="La Puebla de los Infantes" nonfiltered="1952" processed="1947" dbindex="66957">

La Puebla de los Infantes s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 3.263 habitants. La seva extensi superficial s de 155 km i t una densitat de 21,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 46' N, 5 23' O. Es troba situada a una altitud de 2304 metres i a 78 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164236" title="La Puebla del Ro" nonfiltered="1953" processed="1948" dbindex="66958">


La Puebla del Ro s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 11.570 habitants. La seva extensi superficial s de 377 km i t una densitat de 30,69 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 16' N, 6 03' O. Es troba situada a una altitud de 22 metres i a 14 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164237" title="Kino (programari)" nonfiltered="1954" processed="1949" dbindex="66959">



El Kino s un editor de vdeo digital gratut, basat en GTK+. Kino pot importar arxius AVI i DV.

 Enllaos externs .
Linux Digital Video;
Tutorial per a importar/exportar;
Kino - Tutorial professional d'edici de vdeo: 2003, de la Linux Magazine ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164238" title="El Real de la Jara" nonfiltered="1955" processed="1950" dbindex="66960">

El Rea lde la Jara s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 1.614 habitants. La seva extensi superficial s de 160 km i t una densitat de 10,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 57' N, 6 09' O. Es troba situada a una altitud de 465 metres i a 80 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164239" title="La Rinconada" nonfiltered="1956" processed="1951" dbindex="66961">


La Rinconada s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 35.525 habitants. La seva extensi superficial s de 140 km i t una densitat de 232,3 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 29' N, 5 58' O. Es troba situada a una altitud de 13 metres i a 9 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164240" title="La Roda de Andaluca" nonfiltered="1957" processed="1952" dbindex="66962">

La Roda de Andaluca s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 4.322 habitants. La seva extensi superficial s de 77 km i t una densitat de 56,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 12' N, 4 46' O. Es troba situada a una altitud de 405 metres i a 123 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164241" title="El Ronquillo" nonfiltered="1958" processed="1953" dbindex="66963">

El Ronquillo s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 1.381 habitants. La seva extensi superficial s de 76 km i t una densitat de 18,29 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 43' N, 6 10' O. Es troba situada a una altitud de 352 metres i a 49 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164242" title="El Rubio" nonfiltered="1959" processed="1954" dbindex="66964">

El Rubio s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 3.584 habitants. La seva extensi superficial s de 21 km i t una densitat de 170,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 21' N, 4 59' O. Es troba situada a una altitud de 209 metres i a 102 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164243" title="Salteras" nonfiltered="1960" processed="1955" dbindex="66965">

Salteras s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 4.142 habitants. La seva extensi superficial s de 57 km i t una densitat de 72,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 25' N, 6 06' O. Es troba situada a una altitud de 152 metres i a 12 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164244" title="San Juan de Aznalfarache" nonfiltered="1961" processed="1956" dbindex="66966">

San Juan de Aznalfarache s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 20.170 habitants. La seva extensi superficial s de 4 km i t una densitat de 5.042,5 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 22' N, 6 01' O. Es troba situada a una altitud de 49 metres i a 4 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164247" title="Socialisme utpic" nonfiltered="1962" processed="1957" dbindex="66967">

El socialisme utpic o premodern s un concepte vague i ambigu, dins el qual s inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals. El terme socialisme apareix a Frana i Anglaterra a la dcada de 1830 de forma ms o menys simultnia, per el seu contingut no est gaire definit. Tota aquesta primera meitat del segle XIX veur sorgir un gran nombre de doctrines de reforma social que difereixen radicalment de les utopies renaixentistes i les efusions sentimentals de la Illustraci, fonamentalment perqu els nous autors es troben amb un problema que els seus predecessors no havien pogut imaginar: les catastrfiques conseqncies socials de la revoluci industrial.

Els primers moviments.
Les primeres denuncies serioses de la situaci vindran del moviment ludita, en referncia al lder Ned Ludd. Es tracta d un moviment violent i poc organitzat que denuncia el maquinisme, ja que veu les mquines com les culpables del progressiu deteriorament de la situaci dels treballadors. El 1815 hi va haver una gran explosi ludita a Anglaterra, amb la destrucci de mquines per tot el pas. 
El 1819 Sismondi va criticar des d una ptica pessimista i reaccionria els efectes de la revoluci industrial, car considerava que la lliure concurrncia (la possibilitat que tothom accedeixi amb les mateixes condicions al mercat) no produa l harmonia dels interessos i la igualtat de les condicions, sin la concentraci progressiva de les fortunes. D aquesta concentraci se n derivarien les crisis de superproducci i, en comptes de millorar la situaci dels obrers mitjanant la gran indstria, l empitjorava.
En certa manera els governs britnics li donaven la ra amb les seves legislacions, especialment amb la reforma electoral del 1832 que va reduir considerablement el cens de votants, i amb la llei d indigents del 1834 i d'altres sobre el mateix colectiu que a la prctica donaven m d obra semi-esclava i molt barata als fabricants.

Caracterstiques del socialisme utpic.
Molt influt per la Illustraci, l'utopisme t una visi positiva de la Histria i de l home, que s considerat bo per naturalesa. Per aix posa de manifest les contradiccions entre la justcia social a la que se suposa que el liberalisme aspirava i la realitat.
A diferncia del pensament de Marx, per, els utopistes no tenen en compte el paper de la lluita de classes en la histria, la qual cosa es tradueix en qu s un moviment elitista, allunyat de les masses obreres.

Malgrat aix, els utopistes van ser els primers a plantejar molts dels postulats que l obrerisme faria seus: l internacionalisme, l intervencionisme de l Estat, la lluita armada revolucionria, la transformaci del model social...

Tendncies del socialisme utpic.
 El socialisme productivista.

Saint-Simon, juntament amb Louis Blanc, s el seu mxim representant. Molt influenciat per l Enciclopdia i el cientifisme, aix com per la Nova Atlntida de Francis Bacon, creu que el poder deu estar en mans dels cientfics i els industrials. Encara que no admet classes socials, distingeix entre els  productors , s a dir, els industrials, i els  ociosos , donant un valor suprem al treball. Gran defensor de l intervencionisme de l Estat per promoure el canvi, proposa abolir el dret d herncia i nacionalitzar els mitjans de producci. Creu que les elits sn bones, i que noms cal que es mantinguin fidels al cristianisme en la seva vessant ms humanista per assegurar el b social.
Louis Blanc, en canvi, representa la revoluci des del poder. Durant la onada revolucionria de 1848 va fundar els Tallers nacionals, a mig cam entre una cooperativa i un sindicat, que eren un reflex de la seva principal aportaci terica: que el treball s un dret i, com a tal, s ha de garantir. La seva ideologia est condensada en el seu assaig L organitzaci del treball, de 1839, on afirma que la pressi de la competncia s la causa de tots els mals que pateix la societat.

El socialisme associacionista.
Aquest tipus no volia millorar el model social existent, sin establir-ne un de nou a partir de noves formes d associaci comunal.
Robert Owen.

Un dels ms coneguts defensors s el galls Robert Owen, molt interessat en la moral, car considerava que noms a travs de la formaci integral, fsica i moral dels homes i les dones se'ls podria fer que actuessin racionalment, l'nica forma en qu es podria aconseguir la nova societat. La seva ideologia es basa en quatre puntals:
Filantropia patronal. Ell mateix la va practicar a la seva fbrica, construint escoles i vivendes dignes pels seus treballadors, apujant els sous i reduint la jornada, etctera. ;
Recurs a l Estat. Les lleis han d apuntar el cam a seguir, per exemple establint les condicions del treball infantil.
Comunisme agrari. L objectiu final s una societat on la indstria queda diluda en l agricultura i la propietat s collectiva.
Socialisme mutualista i cooperatiu. La mesura del valor s el treball, no els diners ni la oferta ni la demanda. Arrib a proposar l establiment d un banc on s hi intercanviessin bons de treball.
Com es veu s una doctrina fcilment assimilable per la burgesia, donat que el gruix del pensament d Owen s una mescla d utilitarisme i idealisme poc definit. A ms a ms, la idea que la reforma social s assolible amb independncia de la lluita poltica i la presa del poder tamb interessava a la burgesia.
Owen va arribar a repartir accions de la seva fbrica entre els seus treballadors, motiu pel qual ha estat presentat sovint com un el pare del cooperativisme, per de fet en va repartir noms el 49% de les accions, de manera que el control efectiu de l empresa va continuar en mans seves, i s ha demostrat que abans d un any la majoria dels seus treballadors s havien venut les seves accions per poder viure.
Va fundar dues viles seguint els seus plantejaments: New Harmony als Estats Units d'Amrica i New Lanark a Esccia.

Charles Fourier.

Charles Fourier s un altre dels pares del cooperativisme i un dels autors que han fet una crtica ms satrica del capitalisme.

El seu model de reforma social es basa en unes comunes anomenades falansteris, societats tancades d unes 1600 persones que assumeixen totes les funcions socials. Per evitar l especialitzaci les diferents funcions van tornant-se entre els individus. Per Fourier respecta el dret a l herncia i considera com naturals la riquesa i la pobresa. Aix, unit a la seva desconfiana vers l Estat, va fer que no fos vist amb mals ulls per molts liberals.

Inspirats en les seves idees colons francesos, belgues i sussos van fundar La Reunin el 1855 a Texas. El fundador va ser Vctor Considerant, que havia estat un membre actiu del moviment Fourier a Li, i que va ser expulsat de Frana. Desprs de vosotar els terrenys va tornar a Europa a buscar colons, aconseguint-ne uns 400. Cap el 1860 l'experiment ja havia fracasat, molts colons van marxar, i la colnia va acabar sent absorvida per Dallas.


Tamb als Estat Units, el reverend George Ripley i la seva esposa Sofia van fundar Brook Farm a Massachusetts, molt a prop de Boston, el 1841. Es tractava d'una granja orientada exclusivament cap a l'agricultura. S'hi va construir un enorme edifici, anomenat falansteri, per quan el 1846 s'hi va calar foc les esperances dels habitants de Book Farm es van enfonsar, i l'any segent es va tancar.

tienne Cabet.
tienne Cabet an escorant-se cap a l esquerra conforme les experincies l anaven decebent. Aix, recolz la revoluci de 1830, per desprs critic fortament la monarquia orleanista per la seva repressi dels obrers.
La seva obra ms important s Viatge a Icria, publicada el 1842 i que planteja un futur comunista. Tingu una mplia difusi per tot el continent i fora influncia. Les seves idees no eren especialment interessants ni innovadores, per el fet de ser un gran pamfletista li don ms importncia. Intent dur a terme les seves idees en diferents llocs, comenant per Texas, on va comprar terres, per fracass sempre. La seva idea ms important potser va ser la d eliminar els diners juntament amb la propietat privada.

El 1852 un grup de francesos van fundar Corning a l'estat d'Iowa, tot i que no van tenir reconeixement legal com a ciutat fins el 1860. Als anys 60 precisament hi va haver una escissi entre els tradicionalistes i els progressistes, enfrontats pel dret a vot de les dones, i finalment els progressistes van marxar i van muntar un nou assentament a uns 5 kilmetres a l'est. Oficialment es van dissoldre el 1878, per algunes famlies van continuar vivint segons els principis icarians fins el 1898.

Pierre Proudhon.

Pierre-Joseph Proudhon s considerat com el pare de l anarquisme. Desconfiava de la democrcia parlamentria i de l Estat, i va criticar durament el sufragi universal, la burocrcia i la centralitzaci. La seva frase ms coneguda,  La propietat s un robatori , resumeix molt b el seu pensament.
El seu ideal era una societat anrquica on no hi hauria un poder poltic, sin lliures acords entre treballadors, que s unirien en una confederaci autogestionria. Aquesta idea s el que fa que se'l consideri a vegades com un utopista, per s una consideraci posada en qesti per alguns autors. aix, G.D.H. Cole  arriba a postular la substituci del terme socialisme utpic pel de precursors del socialisme, categoria on entrarien Proudhon i el propi Marx. Altres autors, per, com J. Serrallonga, no accepten aquest terme perqu creuen que considerar Marx un precursor s absurd, per s que desvinculen Proudhon de l'utopisme i el clasifiquen amb els anarquistes.

Proudhon va conixer a Marx i a Bakunin, i es van influir recprocament. De fet, Proudhon havia estat el primer a parlar del socialisme com a cincia, en el seu llibre de 1840 Qu s la propietat?, i Proudhon i Marx van ser amics fins que aquest va escriure, en resposta a La filosofia de la pobresa, La pobresa de la filosofia. Per tamb amb Bakunin va tenir enfrontaments, ja que considerava, a diferncia del rus, que la revoluci social es podia aconseguir per mitjans pacfics.

El socialisme actiu.
Hi va haver tamb una srie de socialistes utpics que, en comptes de terics ms o menys allats de la realitat, van ser una mena de  revolucionaris professionals .

Louis Auguste Blanqui va organitzar el moviment estudiantil parisenc i va estar implicat en tots els moviments revolucionaris d importncia que es van viure a Frana al XIX, especialment a la Comuna de Pars de 1871, fins al punt que es pot distingir un corrent revolucionari que en pren el nom: el blanquisme. La seva principal aportaci fou la idea de la lluita armada i la insurrecci com a armes poltiques.
L via de Paul Gauguin, Flora Tristn, s una de les fundadores del feminisme, hereva del pensament de Mary Wollstonecraft, per don al seu pensament un tint de classe social que fa que el feminisme marxista sorgeixi directament d ella. La seva aportaci ms important, per, va ser la idea de crear una internacional de treballadors, recolzant-se en els sindicats, llavor de la que sortir l internacionalisme proletari.

Utopisme en l'actualitat.
Hi ha diferents religions i sectes que descriuen el seu particular cel com una forma d'utopia. Per el plantejament en aquesta lnia ms elaborat i difs correspon a una srie de televisi: Star Trek. En la srie original, per sobretot en Star Trek: La nova generaci, es planteja una Federaci de Planetes Units on no hi ha pobresa, ni esclavitud, ni diners, ni ignorncia. Tothom treballa, i tothom ho fa pel desenvolupament i el b comuns de la humanitat. Aquesta societat perfecta s'ha aconseguit a partir, d'una banda, del contacte amb aliengenes (com es mostra a la pellcula Star Trek: First Contact), que va permetre als humans prendre conscincia d'espcie per primera vegada; i, d'una altra banda, a la invenci del replicador, un aparell quep ermet crear qualsevol cosa amb un cost gaireb nul.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164249" title="(22) Kalliope" nonfiltered="1963" processed="1958" dbindex="66968">
Kalliope. Asteroide nm. 22 de la srie, descobert a Londres el 16 de novembre del 1852, per en John Russell Hind (1823-95). Fou batejat en honr de Callope, musa de la eloqncia.

T un satllit amb la denominaci S/2001 (22) 1. En W. J. Merline (Institut d'Investigaci Southwest, el SRI) i en F. Menard (Observatori de Grenoble), descobriren aquest satllit.lit amb imatges directes en banda H, tot emprant un sistema d'ptica adaptativa al telescopi de 3 metre de Canad-Frana-Hawai a Manu Kea el 2 de setembre del 2001. 

Per altra banda en J. L. Margot i en Michael E. Brown (Institut de Tecnologia de Califrnia), descobriren en el planeta menor de classe M, Kalliope, un sallit amb imatges obingudes emprant un sistema d'ptica adaptativa en el telescopi W. M. Kech II a Mauna Kea, el 29 d'agost del 2001. Aquest satllit du el nom de Linus.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164250" title="Eivissa pel Canvi" nonfiltered="1964" processed="1959" dbindex="66969">
Eivissa pel Canvi (ExC) s una plataforma creada a l'any 2006 per fer de contrapunt a la situaci poltica a l'illa d'Eivissa, la seva irrupci va sorgir amb el moviment de la plataforma antiautopistes No volem autopistes, cansats de la ignorncia del govern del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, governat pel PP.

Actulment governa, en coalici amb el PSOE, el Consell Insular d'Eivissa i els ajuntaments d'Eivissa i Sant Josep de sa Talaia. Tamb t representaci al Parlament de les Illes Balears.

Membres.
Eivissa pel Canvi va passar de ser un partit poltic d'nicament amb independents a estar impulsada per independents progressistes i comptar amb el suport dels partits Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, Entesa Nacionalista i Ecologista i Esquerra Republicana de Catalunya.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164252" title="Kentaro Miura" nonfiltered="1965" processed="1960" dbindex="66970">
Kentaro Miura (      , Miura Kentar ?) va nixer l'11 de juliol de 1966 s un dibuixant de mangues i s fams per la seva obra Berserk.

 Treballs .
 Miuranger (1976);
 Ken e no Michi (1977);
 Futanabi (1985);
 Noa (1985);
 Berserk; the Prototype (1988);
 Oh-Roh; el Rei Llop (1988);
 Berserk (1989 - actualitat);
 Oh-Roh Den (1990);
 Japan (1992);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164254" title="Apelles Fenosa i Florensa" nonfiltered="1966" processed="1961" dbindex="66971">

Apelles Fenosa i Florensa ( Barcelona 1899 - Pars, Frana 1988 ) fou un escultor catal, un dels ms destacats del segle XX.

Biografia.
Va nixer el 1899 a la ciutat de Barcelona. Va iniciar els seus estudis en una escola municipal de Barcelona i va treballar al taller de l'escultor Enric Casanovas i Roy. Interessat en les arts plstiques i l'escultura es trasllad l'any 1921 a Pars, on grcies a Pablo Picasso entr a formar part dels cercles artstics de la "ciutat de la llum". 

A la dcada del 1930 retorna a Catalunya, on realitza diverses exposicions a la capital catalana. Desprs de la caiguda de la Segona Repblica Espanyola i l'inici de la Guerra Civil s'exili a Frana, on realitzar tota la seva obra. 

L'any 1981 realitz l'escultura anomenada L'Olivier per encrrec de la UNESCO, que la convert en el guard del Premi de l'Educaci per la Pau que anualment lliura aquesta organitzaci. L'any 1982 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i l'any segent amb la Legi d'Honor concedida pel govern de Frana.

Fenosa mor el 25 de mar de 1988 a la ciutat de Pars.

Obres.
1944: Monument aux Martyrs d'Oradour-sur-Glane, Oradour-sur-Glane;
1957: Christ, Friburg;
1971: Orlando Furioso, Madrid;
1972: Polyphme, Dole;
1973: Sphinx, Consell Constitucional de Pars;
1977: Monument a Pau Casals, Barcelona;
1977: Saint-Georges terrassant le dragon, Pars;
1978: El bon temps perseguint la tempesta, Barcelona;


Des de l'any 1982 el Premi Joan Crexells de narrativa entrega una escultura realitzada per l'autor anomenada Atenea. 

Enllaos externs.
  Fundaci Apelles Fenosa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164257" title="Peret" nonfiltered="1967" processed="1962" dbindex="66972">


Peret, nom artstic de Pere Pubill Calaf, un dels mxims exponents de la rumba catalana, va nixer a Matar el 1935. Va refundar la rumba catalana partir de la fusi del rock, el tanguillo flamenc i el mambo cub. Va treure canons com Una lgrima i Borriquito como t, que el convertiren en una de les figures ms populars de les dcades dels setanta. Fins i tot va representar Espanya al Festival d'Eurovisi amb la can Canta y s feliz el 1974. Comproms amb el poble gitano, al qual pertany, ha tret alguna can en llengua roman.

Els anys vuitanta es retir per desenvolupar tasques relacionades amb les seves conviccions religioses, i retorn els noranta com a compositor i productor d'altres artistes de rumba. Va actuar a les festes de cloenda dels Jocs Olmpics de Barcelona de 1992. L'any 2000 enregistr un nou disc Peret: Rey de la rumba, al costat de solistes i grups de pop com Jarabe de Palo, Carlos Jean, Jabier Muguruza i David Byrne (de Talking Heads). El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Discografia.

Canta y s feliz - single (Ariola, 1974)
Rumbas de oro (Divucsa, 1989)
No se pu aguantar (PDI, 1991)
Que disparen flores (PDI, 1995)
Jess de Nazaret (PDI, 1996)
Sus grabaciones en Discophon (Blanco y Negro, 1998)
Rey de la Rumba (Narada World, 2001)
Que levante el dedo (K Industria, 2007)
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164260" title="Ewan McGregor" nonfiltered="1968" processed="1963" dbindex="66973">

Ewan McGregor s un actor escocs que va nixer del 31 de mar de 1971 a Crieff, Perthshire. s sobretot fams per haver participat  en els tres primers episodis de la saga d'Star Wars, interpretant el caballes Jedi Obi-Wan Kenobi. McGregor tamb ha aparegut com a protagonista mascul a pellcules romntiques de Hollywood com Moulin Rouge i Down with love, tot i que la interpretaci ms venerada i la que el va llenar a la fama va ser el paper de Mark Renton, l'anti-heroi de la pellcula de culte Trainspotting, de Danny Boyle.

L'any 2005 va interpretar un psiquiatra a la pellcula Stay, de Marc Foster i l'any 2006 ha interpretat a Ian Rider a l'adaptaci de la serie de llibres d'Alex Rider, la pellcula es titiul Stormbreaker i ha esta dirigida per Geoffrey Sax.

Est casat amb Eve Mavrakis, una dissenyadora de producci francesa, des de 1995, amb qui t dues filles: Clara Mathilde (febrer de 1996) i Esther Rose (novembre de 2001).

 Filmografia .
2008;
The Great Pretender;
Incendiary;
Deception;
 2007 ;
 Cassandra's Dream;
 2006 ;
 Scenes of a sexual nature ;
 Miss Potter ;
 Stormbreaker ;
 2005 ;
 The Island;
 Star Wars Episodi III: La venjana dels Sith;
 Valiant (Veu) ;
 Robots (Veu) ;
 Stay;
 2003 ;
 Big Fish ;
 Down with Love;
 Young Adam ;
 Faster (documental) ;
 2002 ;
 Star Wars: Episode II - Attack of the Clones;
 Solid Geometry ;
 2001 ;
 Black Hawk Down;
 Moulin Rouge! ;
 2000 ;
 Nora  ;
 Anno Domini (Curtmetratge) ;
 1999 ;
 Eye of the Beholder;
 Rogue Trade;
 Star Wars: Episode I - The Phantom Menace;
 1998 ;
 Little Voice ;
 Velvet Goldmine;
 Desserts (Curtmetratge) ;
 1997 ;
 A Life Less Ordinary ;
 The Serpent's Kiss ;
 Nightwatch ;
 1996 ;
 Brassed Off ;
 Emma  ;
 The Pillow Book ;
 Trainspotting ;
 1995 ;
 Blue Juice ;
 1994 ;
 Doggin' Around ;
 Shallow grave ;
 1993 ;
 Being Human ;
 Family Style;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164262" title="Migalomorf" nonfiltered="1969" processed="1964" dbindex="66974">



Els migalomorfs o ortgnats (Mygalomorphae o Orthognatha) sn un subordre d'aranyes caracteritzades per la disposici dels seus quelcers. El subordre compte actualment amb 15 famlies, que totalitzen 301 gneres i 2.456 espcies, entre les que hi ha les anomenades migales i tarntules.

Com en el cas de les aranyes mesoteles (Mesothelae), tenen dos parells de pulmons en llibre, per a diferncia d'elles, l'abdomen no est segmentat. Habiten a totes les regions clides del mn, sobretot a Amrica.

 Espcies ms representatives .
 Theraphosa blondi (Migale de Leblond);
 Avicularia aurantiaca;
 Avicularia metallica;
 Aphonopelma bicoloratum;
 Grammostola rosea (Migale rosa de Xile);
 Brachypelma albopilosum;
 Atrax robustus;



Cladograma.
A continuaci un cladograma que mostra les seves relacions de parentiu 




 Referncies .

 Coddington, J.A.; Levi, H.W. (1991): "Systematics and Evolution of Spiders (Araneae)". Annu. Rev. Ecol. Syst. 22:565-592.
 Goloboff, P.A. (1993): "A Reanalysis of Mygalomorphae Spider Families (Araenae)". American Museum Novitates 3056. PDF;
 Selden, P.A., Corronca, J.A.; Hnicken, M.A. (2005a): "The true identity of the supposed giant fossil spider Megarachne". Biology Letters 1: 44-48.
 Selden, P.A.; da Costa Casado, F.; Vianna Mesquita, M. (2005b): "Mygalomorph spiders (Araneae: Dipluridae) from the Lower Cretaceous Crato Lagersttte, Araripe Basin, North-east Brazil". Palaeontology 49(4): 817-826.

 Enllaos externs .


 Las tarntulas ;

Vegeu tamb.
 Araneomorf;
 Mesotel;
 Classificaci de les aranyes;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164264" title="Marc de Joan Ferrer" nonfiltered="1970" processed="1965" dbindex="66975">
Marc Ferrer fou un patr eivissenc impulsor del repoblament de Formentera a principis del segle XVIII.

Era fill de Joan Ferrer, pel que tamb era anomenat pel nom complet Marc de Joan Ferrer. A la segona meitat del segle XVII consta com a barber, per es va enriquir amb l'activitat mercantil. Es va casar amb Jacinta Ventimilla, neboda de l'ardiaca de Sant Fructus, senyor d'Eivissa i Formentera. 

El 1674 va adquirir popularitat a Eivissa quan en un moment de necessitat sense reserves de blat va importar a temps un important carregament d'Itlia. Va ser adms, el 1690, en l'estament de la m major de la Universitat d'Eivissa, a pesar del seu passat com a barber, condici prpia de la m mitjana. Va exercir com a bosser (tresorer) i mostassaf (controlador del comer), per va haver d'abandonar els crrecs quan, el 1705, es va quedar cec.

El 1691, en un altre moment de greu escassetat a l'illa, va aconseguir importar blat de Valncia. Per poder tancar el tracte va haver d'hipotecar una finca. Com a compensaci del perjudici, que havia resultat beneficis per als eivissencs, va demanar la concessi de mitja llegua de bosc a Formentera. El rei, d'acord amb els altres senyors de l'illa, l'arquebisbe de Tarragona i l'ardiaca de Sant Fructus, li va concedir els terrenys al voltant de l'actual Sant Francesc de Formentera. La presa de possessi es va retardar fins al 1697. El 1699 es va ampliar amb la concessi des Carnatge (l'istme de l'illa) i de la Mola, mentre que el seu gendre, Antoni Blanc, rebia tamb terres.

La major part de Formentera quedava en mans de la famlia de Marc Ferrer. En poc temps van comenar a adjudicar parcelles a particulars amb l'obligaci de treure el bosc, convertir-les en aptes per al conreu, aixecar marges de pedra seca per tancar-les i, a partir del 1712, construir-hi cases per viure. Aquesta parcellaci, anomenada grcies reials continua configurant la fisonomia de l'illa i Marc Ferrer s rememorat com el pare de la Formentera moderna.

Referncies.
Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164267" title="Appi Claudi Sab Regillense I" nonfiltered="1971" processed="1966" dbindex="66976">
Appi Claudi Sab Regillense I (Appius Claudius Sabinus Regillensis) fou un sab de la ciutat de Regillum anomenat inicialment Attus Clausus o Atta Claudius, partidari dels romans. 

Quan va esclatar la guerra entre sabins i romans es va retirar de la seva ciutat i se'n va anar a Roma (504 aC) amb els seus seguidors i clients. Fou acollit i acceptat pels patricis, i es van establir a la vora de l'nio, on van formar una nova tribu que es va dir Cludia. 

Fou cnsol el 495 aC i en aquest govern va mostrar severitat contra els deutors. El 496 aC va proposar nomenar un dictador. Es va oposar als plebeus a la secessi de la muntanya sagrada (Sacer Mons) el 494 aC i no els va ajudar a la fam del 493 aC; va contribuir a la condemna de Coriol i fou declarat opositor a la llei agrria d'Espuri Cassi.

Segons Plini el Vell fou el primer que va posar retrats del seus ancestres al temple de Bellona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164268" title="Appi Claudi Sab Regillense II" nonfiltered="1972" processed="1967" dbindex="66977">
Appi Claudi Sab Regillense II (Appius Claudius APP. F. M. N.  Sabinus Regillensis) fou fill d'Appius Claudius Sabinus Regillensis. 

Candidat al consolat el 482 aC, no va guanyar el crrec per l'oposici dels tribuns, per fou cnsol patrici el 471 aC per oposar-se a les rogatio de Publili. Va dirigir l'exrcit contra eques i volscs i com que els soldats eren plebeus va exercir sobre ells maltractaments i, quan l'enemic els va atacar, els soldats van deixar les armes i van fugir; el cnsol va castigar als soldats amb extrema severitat. 

A l'any segent es va oposar a l'execuci de la llei agrria d'Espuri Cassi i fou portat a judici pels dos tribuns i abans del judici es va sucidar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164269" title="Gai Claudi Sab Regillense" nonfiltered="1973" processed="1968" dbindex="66978">
Gai Claudi Sab Regillense (Caius Claudius APP. F. M. N.  Sabinus Regillensis) fou fill d'Appius Claudius Sabinus Regillensis.

Fou cnsol el 460 aC quan Appi Herdoni va ocupar el Capitoli. Desprs de recuperar-lo es va oposar al que havia proms Valeri sobre les lleis Terentlies. Tamb es va oposar a augmentar el nombre de tribuns plebeus i a la llei dAventino publicando. 

Fou candidat sense xit a la dictadura. Encara que partidari dels aristcrates va advertir al seu germ de l's immoderat del poder i com que no se'l va escoltar es va retirar a Regillum, per va retornar per defensar al decemvir Appi Claudi Cras Regillense Sab quan fou jutjat. La mort d'Appi el va moure a revenjar-se en els cnsols Horaci i Valeri als que va rebutjar concedir els honors del triomf.

El 445 aC es va oposar a la llei de Canuleu i va proposar armar al cnsol contra els tribuns. Dions d'Halicarns diu que no obstant ell mateix va proposar l'elecci de tribuns militars amb potestat consular per part de plebeus i patricis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164272" title="Appi Claudi Cras Regillense Sab" nonfiltered="1974" processed="1969" dbindex="66979">
Appi Claudi Cras Regillense Sab (Appius Claudius Crassus Regillensis Sabinus) fou decemvir de Roma el 451 aC. 

Fou fill d'Appius Claudius APP. F. M. N.  Sabinus Regillensis. Als Fasti apareix esmentat com Ap. Claudius Ap. f. M. n. Crassin. Regill. Salinus II. Era cnsol el 451 aC, i va esdevenir decemvir al crear-se el decemvirat, essent molt influent dins el grup i fou reelegit el 450 aC, per aquesta vegada ja va demostrar el seu carcter real i es va comportar de forma tirnica i violenta; el seu intent contra Virgnia va portar a l'enderrocament del decemvirat. Appi fou acusat per Virgini, per no va viure per veure el judici i segons Livi es va sucidar, per l'opini ms estesa es que fou executat a la pres per ordre dels tribuns.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164273" title="Illa de Xtiva" nonfiltered="1975" processed="1970" dbindex="66980">

L'illa de Xtiva s la primera denominaci que va rebre l'illa principal de l'arxiplag de la Terra del Foc, illa que actualment es diu Isla Grande de Tierra de Fuego (Illa gran de Terra del Foc).

Aparici de la denominaci Illa de Xtiva.
Fins a principis del segle XVII es considerava que la Terra del Foc era un continent austral desconegut. Aix apareix als mapes de Giacomo Gastaldi 1546 i al d'Anvers Abraham del 1579 sobre l'oce pacfic on es dibuixa una gran massa de terra al sud del continent americ. Aquesta gran massa de terra es denominada Tierra de fuego i tamb "terra incognita". Els motius rauen en qu durant l'expedici Magallanes s'observaren constants focs a l'illa anomenada hui Illa Gran de Terra del foc sembla que provocats pels aborgens. Per aix s'anomen a aquest suposat continent Terra de Foc. Va ser el gegraf i pilot valenci Diego Ramrez de Arellano en 1620 el que confirm que no es tractava d'una continent, sin d'una illa. Feta la constataci, Ramrez de Arellano, que era de Xtiva, va batejar a l'illa com Illa de Xtiva. El motiu pel qual el Pilot valenci havia viatjar all era una encomana reial, arran de notcies prvies que havien arribat a Europa sobre l'expedici holandesa de Jacob Le Maire. Va ser aleshores que Felip III encarrega a Ramrez de Arellano i als germans Nodal que confirmaren les notcies sobre un possible pas cap a l'oce ndic al sud de l'estret de Magallanes de manera que les denominacions de les terres descobertes o cartografiades, quedaven oficialitzades immediatament. Al respecte es conserva l'informe que Diego Ramrez de Arellano va fer en qualitat de Pilot Major de la Casa de Contractacions i que es titola El reconocimiento del estrecho de Magallanes y San Vicente. Aix mateix es conserva a l'Arxiu Nacional, el mapa que podeu vore a la illustraci adjunta (original o possiblement cpia de Diego Ramrez de Arellano).

Desaparici i censura de la denominaci Illa de Xtiva.
No est ben clar perqu aquesta denominaci no s'ha conservat, per segons diu Jos Mara Lpez Piero, la causa va ser el posicionament de la Ciutat de Xtiva a favor de la causa Maulet. Aquesta va conduir al desmesurat cstig de Felip V sobre la ciutat que es coneix com extermini de Xtiva, la pretensi del qual era no sols fer desaparixer-la, sin esborrar, fins i tot, la seua memria. Per aquest motiu, es va eliminar tamb la denominaci Illa de Xtiva i aquesta no va tornar a aparixer en cap mapa. El fet que fora substituda per Terra del Foc pot estar relacionat no sols en qu fora un nom ja existent, sin, com ha fet notar l'escriptor de Xtiva Toni Cucarella, amb el fet que la part ms destacada del cstig de Felip V va estar l'incendi patit per Xtiva el 17 de juny de 1707 (sens dubte, l'incendi ms gran patit en les poblacions de la Corona d'Arag en una de les seues ciutats ms grans d'aleshores). L'antic nom es convert aix en una oportuna metfora del que havia passat a Europa.

Actualitat.

Desprs que la notcia sobre l'antic nom eixira en premsa el juny de 2007  l'alcalde de Xtiva i president de la diputaci de Valncia Alfonso Rus va proposat recuperar l'antic nom d'alguna o altra manera . Tot i la sorpresa amb que la notcia va ser rebuda, ja es coneixia de feia temps que alguna vegada havia existit una "Illa de Xtiva", car aix ho havia recollit Juan Huerta Morrin en una publicaci de la Fira de Xtiva de 1984 , aix com tamb el Consell Valenci de Cultura en una ponncia per al Museu Martim de Valncia. En aquesta darrera ponncia, fins i tot, es mencionava l'existncia del mapa, cosa que Juan Huerta no dia aix com tampoc mencionava que lIlla de Xtiva era Terra del Foc. La novetat per tant, va estar la publicaci d'un d'aquestos mapes el juny de 2007.

Vegeu tamb.
Terra del Foc;
Extermini de Xtiva;
Socarrats;

Referncies.


Bibliografia.
 Jos Mara Lpez Piero La tecnologa de la navegacin en la Espaa renacentista Ajuntament de Valncia, 2007.
 Juan Huerta Morrin Diego Ramrez de Arellano, "el cosmgrafo Ramrez" dins de Xtiva, Fira d'Agost, 1984, Ajuntament de Xtiva, 1984.
Consell Valenci de Cultura, Comissi de Promoci Cultural, Ponncia del Museu Martim, octubre de 1998, pdf.

Enllaos externs.

 mencionat en la bibliografia del Consell Valenci de Cultura.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164274" title="Appi Claudi Cras I" nonfiltered="1976" processed="1971" dbindex="66981">
Appi Claudi Cras I (Appius Claudius Crassus) fou el fill gran del decemvir Appi Claudi Cras Regillense Sab (Appius Claudius Crassus Regillensis Sabinus). Fou trib amb potestat consolar el 424 aC i es va destacar per la seva oposici als tribuns de la plebs i als plebeus en general.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164275" title="Kenneth I d'Esccia" nonfiltered="1977" processed="1972" dbindex="66982">

Kenneth I d'Esccia o Kenneth MacAlpin (galic escocs Cined mac Ailpn, 800-858) s  considerat el primer rei d'Esccia. Fou nomenat rei de Dalriada, i aprofit la seva condici de fill d escot i picte per conquerir Pictland i fer-se proclamar rei dels pictes, que havien vist el seu reialme destrut pels vkings, el 844, de manera que fundaria el nou regne d Alba, nom galic d Esccia i en traslladaria el centre del regne a Dunkeld.

Va establir la capital del regne a Forteviot (Perth), mentre que el centre relisis passava a ser Dunkeld. El galic esdevindr l idioma oficial de manera que desallotjar als dialectes pictes del Forth, i es mantindr el sistema social de clans comunals. Tamb fou el primer rei que es faria coronar sobre la famosa pedra del dest o Pedra de Scone, que segons la llegenda fou portada a Esccia per Gathelus d Egipte. Tot i que el regne tenia la finalitat de protegir-se dels noruecs, sovint va atacar els Lothians i Strathclyde per tal d incorporar-los.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164276" title="Publi Claudi Cras" nonfiltered="1978" processed="1973" dbindex="66983">
Publi Claudi Cras (Publius Claudius Crassus) fou el fill petit del decemvir Appi Claudi Cras Regillense Sab (Appius Claudius Crassus Regillensis Sabinus). Va exercir noms diverses magistratures menors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164277" title="Appi Claudi Cras II" nonfiltered="1979" processed="1974" dbindex="66984">
Appi Claudi Cras (Appius Claudius APP. F. APP. N.  Crassus) fou un  fill del decemvir  Appius Claudius Crassus Regillensis Sabinus. Fou trib amb potestat consular el 402 aC i fou l'impulsor d'una mesura de gran importncia: els procediments dels tribuns podrien ser aturats si un altra tribu vetava la proposta. Les queixes dels tribuns degut a que les tropes havien de restar al setge de Ves durant l'hivern, foren replicades per Appi Claudi, per desprs va proposar pagar al soldats amb els bot obtingut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164278" title="Appi Claudi Cras III" nonfiltered="1980" processed="1975" dbindex="66985">
Appi Claudi Cras (Appius Claudius P. F. APP. N. Crassus) fou fill de Publi Claudi Cras (Publius Claudius Crassus) i es va destacar per la seva oposici a les rogatio liciniae, particularment al nomenament de cnsols plebeus. El 362 aC a la mort del cnsol Genuci, fou nomenat dictador per dirigir la guerra contra els hrnics als que va derrotar. El 349 aC fou nomenat cnsol, per va morir al comenament de l'exercici del crrec.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164279" title="Gai Claudi Cras" nonfiltered="1981" processed="1976" dbindex="66986">
Gai Claudi Cras (Caius Claudius APP. F. APP. N. Crassus) fou fill de Appi Claudi Cras II (Appius Claudius APP. F. APP. N. Crassus). Fou nomenat dictador el 337 aC, per immediatament va abdicar perqu els ugurs van declarar el seu nomenament com invlid. Es suposa que el seu magister equitum fou Gai Claudi Hortator, personatge desconegut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164280" title="Donald I d'Esccia" nonfiltered="1982" processed="1977" dbindex="66987">
Donald I d'Esccia (galic escocs Domnall mac Ailpn, 813-862) fou el segon rei d'Esccia, germ de Kenneth I. Hagu de lluitar contra els saxons de Northumbia. Va morir al palau de Cinnbelachoir i fou enterrat a Iona.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164281" title="Riera de Vallvidrera" nonfiltered="1983" processed="1978" dbindex="66988">


La riera de Vallvidrera, coneguda tamb com la Rierada, s un afluent pel marge esquerre del riu Llobregat i nic curs d'aigua permanent del Parc de Collserola. 

Neix sota els turons de Can Pasqual (470 m) i de Can Castellv (468 m), amb un recorregut de 12 km. Passa pel nucli vell de Vallvidrera (a prop de l'esglsia de Santa Maria de Vallvidrera), per les Planes, la Floresta, la Rierada, per sota de Sant Bartomeu de la Quadra i Molins de Rei, per finalment desguassar al Llobregat (18 m). La riera mant un entorn natural de bosc de ribera, amb una frondosa vegetaci.

 Afluents .
Sot de la Cua del Bacall (pant de Vallvidrera). ;
Torrent de la Budellera (per la dreta).
Torrent d en Castellv, torrent de les Tres Serres (per l esquerra). ;
Torrent de les Mines (per la dreta).
Torrent del Xai (per l esquerra). ;
Torrent del Llop, torrent de la Rierada, torrent del Secataire, torrent de l'Amigonet (per la dreta).
Riera de Sant Bartomeu (per l esquerra).

 Pantans i rescloses .
Pant de Vallvidrera;
Resclosa de Salt;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164282" title="Llista d'espcies de saltcids (Q-S)" nonfiltered="1984" processed="1979" dbindex="66989">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, de la lletra Q a la S, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.




Q.
Quekettia.
Quekettia Peckham i Peckham, 1902
 Quekettia georgius (Peckham i Peckham, 1892) (Madagascar);
R.
Rafalus.
Rafalus Prszynski, 1999
 Rafalus christophori Prszynski, 1999 (Iemen, Israel);
 Rafalus feliksi Prszynski, 1999 (Iemen);
 Rafalus insignipalpis Simon, 1882 (Iemen, Socotra);
 Rafalus karskii Prszynski, 1999 (Israel);
 Rafalus lymphus (Prchniewicz i Heciak, 1994) (Kenya, Tanznia);
 Rafalus nigritibiis (Caporiacco, 1941) (Etipia);
 Rafalus stanislawi Prszynski, 1999 (Israel);
 Rafalus variegatus (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Rafalus wittmeri (Prszynski, 1978) (Bhutan);

Rarahu.
Rarahu Berland, 1929
 Rarahu nitida Berland, 1929 (Samoa);

Rhene.
Rhene Thorell, 1869
 Rhene albigera (C. L. Koch, 1846) (ndia fins a Corea, Sumatra);
 Rhene atrata (Karsch, 1881) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Rhene banksi Peckham i Peckham, 1902 (Sud-frica);
 Rhene biembolusa Song i Chai, 1991 (Xina);
 Rhene biguttata Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Rhene brevipes (Thorell, 1891) (Sumatra);
 Rhene bufo (Doleschall, 1859) (Birmnia fins a Sumatra);
 Rhene callida Peckham i Peckham, 1895 (ndia);
 Rhene callosa (Peckham i Peckham, 1895) (ndia);
 Rhene candida Fox, 1937 (Xina);
 Rhene capensis Strand, 1909 (Sud-frica);
 Rhene cooperi Lessert, 1925 (Sud-frica);
 Rhene daitarensis Prszynski, 1992 (ndia);
 Rhene danieli Tikader, 1973 (ndia);
 Rhene darjeelingiana Prszynski, 1992 (ndia);
 Rhene decorata Tikader, 1977 (ndia);
 Rhene facilis Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Rhene flavicomans Simon, 1902 (ndia, Bhutan, Sri Lanka);
 Rhene flavigera (C. L. Koch, 1846) (Xina, Vietnam fins a Sumatra);
 Rhene foai Simon, 1902 (Sud-frica);
 Rhene formosa Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);
 Rhene habahumpa Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Rhene hinlalakea Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Rhene hirsuta (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Rhene indica Tikader, 1973 (ndia, Illes Andaman, Xina);
 Rhene ipis Fox, 1937 (Xina);
 Rhene jelskii (Taczanowski, 1871) (Per, Guiana);
 Rhene khandalaensis Tikader, 1977 (ndia);
 Rhene lesserti Berland i Millot, 1941 (Senegal);
 Rhene leucomelas (Thorell, 1891) (Filipines);
 Rhene machadoi Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Rhene margarops (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Rhene modesta Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Rhene mordax (Thorell, 1890) (Java);
 Rhene mus (Simon, 1889) (ndia);
 Rhene myunghwani Kim, 1996 (Corea);
 Rhene nigrita (C. L. Koch, 1846) (Indonesia);
 Rhene pantharae Biswas i Biswas, 1992 (ndia);
 Rhene parvula Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Rhene phuntsholingensis Jastrzebski, 1997 (Bhutan, Nepal);
 Rhene plana (Schenkel, 1936) (Xina);
 Rhene rubrigera (Thorell, 1887) (ndia fins a Xina, Sumatra, Hawaii);
 Rhene saeva (Giebel, 1863) (Java);
 Rhene setipes Zabka, 1985 (Xina, Vietnam, Illes Ryukyu );
 Rhene spuridens Strand, 1907 (Java);
 Rhene sulfurea (Simon, 1885) (Senegal);
 Rhene triapophyses Peng, 1995 (Xina);

Rhetenor.
Rhetenor Simon, 1902
 Rhetenor diversipes Simon, 1902 (Brasil);
 Rhetenor texanus Gertsch, 1936 (EUA);

Rhombonotus.
Rhombonotus L. Koch, 1879
 Rhombonotus gracilis L. Koch, 1879 (Queensland);

Rhyphelia.
Rhyphelia Simon, 1902
 Rhyphelia variegata Simon, 1902 (Veneuela, Brasil);

Rishaschia.
Rishaschia Makhan, 2006
 Rishaschia amrishi Makhan, 2006 (Surinam);

Roeweriella.
Roeweriella Kratochvl, 1932
 Roeweriella balcanica Kratochvl, 1932 (Croatia, Bosnia-Hercegovina);

Rogmocrypta.
Rogmocrypta Simon, 1900
 Rogmocrypta elegans (Simon, 1885) (Nova Calednia);
 Rogmocrypta nigella Simon, 1900 (Filipines);
 Rogmocrypta puta Simon, 1900 (Singapur);

Romitia.
Romitia Caporiacco, 1947
 Romitia nigra Caporiacco, 1947 (Guyana);

Rudra.
Rudra Peckham i Peckham, 1885
 Rudra brescoviti Braul i Lise, 1999 (Brasil);
 Rudra dagostinae Braul i Lise, 1999 (Brasil);
 Rudra geniculata Peckham i Peckham, 1885 (Guatemala, Panam);
 Rudra humilis Mello-Leito, 1945 (Argentina, Brasil);
 Rudra minensis Galiano, 1984 (Brasil);
 Rudra multispina Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Rudra oriximina Galiano, 1984 (Brasil);
 Rudra polita Peckham i Peckham, 1894 (Guatemala);
 Rudra tenera Peckham i Peckham, 1894 (Brasil);
 Rudra wagae (Taczanowski, 1872) (Guaiana Francesa);
S.
Sadies.
Sadies Wanless, 1984
 Sadies fulgida Wanless, 1984 (Seychelles);
 Sadies gibbosa Wanless, 1984 (Seychelles);
 Sadies seychellensis Wanless, 1984 (Seychelles);
 Sadies trifasciata Wanless, 1984 (Seychelles);

Saitidops.
Saitidops Simon, 1901
 Saitidops albopatellus Bryant, 1950 (Jamaica);
 Saitidops clathratus Simon, 1901 (Veneuela);

Saitis.
Saitis Simon, 1876
 Saitis annae Cockerell, 1894 (Jamaica);
 Saitis aranukanus Roewer, 1944 (Illes Gilbert);
 Saitis ariadneae Logunov, 2001 (Creta);
 Saitis auberti Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Saitis barbipes (Simon, 1868) (Mediterrani, Europa Central (introdut?));
 Saitis berlandi Roewer, 1951 (Noves Hbrides);
 Saitis breviusculus Simon, 1901 (Gabon);
 Saitis catulus Simon, 1901 (Veneuela);
 Saitis chaperi Simon, 1885 (ndia, Sri Lanka);
 Saitis cupidon (Simon, 1885) (Nova Calednia);
 Saitis cyanipes Simon, 1901 (Brasil);
 Saitis graecus Kulczyn'ski, 1905 (Grcia);
 Saitis imitatus (Simon, 1868) (Croatia, Montenegro);
 Saitis insectus (Hogg, 1896) (Central Austrlia);
 Saitis insulanus Rainbow, 1920 (Illes Lord Howe);
 Saitis lacustris Hickman, 1944 (Central Austrlia);
 Saitis latifrons Caporiacco, 1928 (Lbia);
 Saitis leighi Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Saitis magniceps (Keyserling, 1882) (Queensland);
 Saitis magnus Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Saitis marcusi Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Saitis mundus Peckham i Peckham, 1903 (Est Sud-frica);
 Saitis nanus Soares i Camargo, 1948 (Brasil);
 Saitis perplexides (Strand, 1908) (Jamaica);
 Saitis relucens (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Saitis sengleti (Metzner, 1999) (Grcia, Creta);
 Saitis signatus (Keyserling, 1883) (Unknown);
 Saitis speciosus (O. P.-Cambridge, 1874) (Nova Galles del Sud);
 Saitis spinosus (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Saitis splendidus (Walckenaer, 1837) (Timor);
 Saitis taeniatus Keyserling, 1883 (Austrlia);
 Saitis tauricus Kulczyn'ski, 1905 (Bulgria, Grcia, Turquia, Ucrana);
 Saitis variegatus Mello-Leito, 1941 (Argentina);

Saitissus.
Saitissus Roewer, 1938
 Saitissus squamosus Roewer, 1938 (Nova Guinea);

Salpesia.
Salpesia Simon, 1901
 Salpesia bicolor (Keyserling, 1883) (Queensland);
 Salpesia bimaculata (Keyserling, 1883) (Nova Galles del Sud);
 Salpesia soricina Simon, 1901 (Seychelles);
 Salpesia squalida (Keyserling, 1883) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Salpesia villosa (Keyserling, 1883) (Austrlia);

Salticus.
Salticus Latreille, 1804
 Salticus afghanicus Logunov i Zamanpoore, 2005 (Afganistan);
 Salticus aiderensis Logunov i Rakov, 1998 (Turkmenistan);
 Salticus alegranzaensis Wunderlich, 1995 (Illes Canries);
 Salticus amitaii Prszynski, 2000 (Israel);
 Salticus annulatus (Giebel, 1870) (Sud-frica);
 Salticus austinensis Gertsch, 1936 (EUA, Mxic, Amrica Central);
 Salticus beneficus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Salticus bonaerensis Holmberg, 1876 (Argentina);
 Salticus brasiliensis Lucas, 1833 (Brasil);
 Salticus canariensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Salticus cingulatus (Panzer, 1797) (Palertic);
 Salticus confusus Lucas, 1846 (Espanya, Crsega, Bulgria, Algria);
 Salticus conjonctus (Simon, 1868) (Frana, Itlia);
 Salticus coronatus (Cambou, 1887) (Madagascar);
 Salticus devotus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Salticus dzhungaricus Logunov, 1992 (Kazakhstan, Turkmenistan);
 Salticus falcarius (Hentz, 1846) (EUA);
 Salticus flavicruris (Rainbow, 1897) (Nova Galles del Sud);
 Salticus gomerensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Salticus iteacus Metzner, 1999 (Grcia);
 Salticus jugularis Simon, 1900 (Queensland);
 Salticus kraali (Thorell, 1878) (Amboina);
 Salticus latidentatus Roewer, 1951 (Rssia, Monglia, Xina);
 Salticus major (Simon, 1868) (Portugal, Espanya, Frana);
 Salticus mandibularis (Simon, 1868) (Grcia);
 Salticus marenzelleri Nosek, 1905 (Turquia);
 Salticus meticulosus Lucas, 1846 (Algria);
 Salticus modicus (Simon, 1875) (Frana);
 Salticus mutabilis Lucas, 1846 (Europa, Aores, Georgia, Argentina);
 Salticus noordami Metzner, 1999 (Grcia);
 Salticus olivaceus (L. Koch, 1867) (Espanya fins a Israel);
 Salticus palpalis (Banks, 1904) (EUA);
 Salticus paludivagus Lucas, 1846 (Algria);
 Salticus peckhamae (Cockerell, 1897) (EUA);
 Salticus perogaster (Thorell, 1881) (Illes Yule);
 Salticus propinquus Lucas, 1846 (Mediterrani);
 Salticus proszynskii Logunov, 1992 (Kirguizistan);
 Salticus quagga Miller, 1971 (Hongria, Eslovquia);
 Salticus ravus (Bsenberg, 1895) (Illes Canries);
 Salticus scenicus (Clerck, 1757) (Holarctic);
 Salticus scitulus (Simon, 1868) (Crsega, Siclia);
 Salticus tricinctus (C. L. Koch, 1846) (Israel fins a sia Central);
 Salticus truncatus Simon, 1937 (Frana);
 Salticus turkmenicus Logunov i Rakov, 1998 (Turkmenistan);
 Salticus unciger (Simon, 1868) (Migdia europeu);
 Salticus unicolor (Simon, 1868) (Corfu);
 Salticus unispinus (Franganillo, 1910) (Portugal);
 Salticus zebraneus (C. L. Koch, 1837) (Palertic);

Sandalodes.
Sandalodes Keyserling, 1883
 Sandalodes albovittatus (Keyserling, 1883) (Queensland);
 Sandalodes bernsteini (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Sandalodes bipenicillatus (Keyserling, 1882) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Sandalodes celebensis Merian, 1911 (Sulawesi);
 Sandalodes joannae Zabka, 2000 (Austrlia Occidental);
 Sandalodes minahassae Merian, 1911 (Sulawesi);
 Sandalodes pumicatus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Sandalodes scopifer (Karsch, 1878) (Nova Guinea, Austrlia);
 Sandalodes superbus (Karsch, 1878) (Nova Guinea, Austrlia);

Saraina.
Saraina Wanless i Clark, 1975
 Saraina rubrofasciata Wanless i Clark, 1975 (oest i centre d'frica);

Sarinda.
Sarinda Peckham i Peckham, 1892
 Sarinda armata (Peckham i Peckham, 1892) (Panam fins a Per);
 Sarinda atrata (Taczanowski, 1871) (Guaiana Francesa);
 Sarinda capibarae Galiano, 1967 (Brasil);
 Sarinda cayennensis (Taczanowski, 1871) (Brasil, Guaiana Francesa);
 Sarinda chacoensis Galiano, 1996 (Argentina);
 Sarinda cutleri (Richman, 1965) (EUA);
 Sarinda exilis (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Sarinda glabra Franganillo, 1930 (Cuba);
 Sarinda hentzi (Banks, 1913) (EUA);
 Sarinda imitans Galiano, 1965 (Argentina);
 Sarinda longula (Taczanowski, 1871) (Guaiana Francesa);
 Sarinda marcosi Piza, 1937 (Brasil, Argentina);
 Sarinda nigra Peckham i Peckham, 1892 (Nicaragua, Brasil, Guyana, Argentina);
 Sarinda Paname Galiano, 1965 (Panam);
 Sarinda pretiosa Banks, 1909 (Costa Rica);
 Sarinda ruficeps (Simon, 1901) (Colmbia);
 Sarinda silvatica Chickering, 1946 (Panam);

Sarindoides.
Sarindoides Mello-Leito, 1922
 Sarindoides violaceus Mello-Leito, 1922 (Brasil);

Sassacus.
Sassacus Peckham i Peckham, 1895
 Sassacus alboguttatus (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic);
 Sassacus arcuatus Simon, 1901 (Brasil);
 Sassacus aurantiacus Simon, 1901 (Brasil);
 Sassacus barbipes (Peckham i Peckham, 1888) (EUA fins a Costa Rica);
 Sassacus biaccentuatus Simon, 1901 (Paraguai);
 Sassacus dissimilis Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Sassacus flavicinctus Crane, 1949 (Veneuela);
 Sassacus glyphochelis Bauab, 1979 (Brasil);
 Sassacus helenicus (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Sassacus ocellatus Crane, 1949 (Veneuela);
 Sassacus paiutus (Gertsch, 1934) (EUA);
 Sassacus papenhoei Peckham i Peckham, 1895 (EUA);
 Sassacus resplendens Simon, 1901 (Veneuela);
 Sassacus sexspinosus (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Sassacus trochilus Simon, 1901 (Brasil);
 Sassacus vanduzeei Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Sassacus vitis (Cockerell, 1894) (EUA, Mxic);

Schenkelia.
Schenkelia Lessert, 1927
 Schenkelia benoiti Wanless i Clark, 1975 (Costa d'Ivori);
 Schenkelia gertschi Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Schenkelia lesserti Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Schenkelia modesta Lessert, 1927 (Congo, Tanznia);

Scopocira.
Scopocira Simon, 1900
 Scopocira atypica Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Scopocira carinata Crane, 1945 (Guyana);
 Scopocira dentichelis Simon, 1900 (Veneuela);
 Scopocira fuscimana (Mello-Leito, 1941) (Brasil);
 Scopocira histrio Simon, 1900 (Brasil, Argentina);
 Scopocira melanops (Taczanowski, 1871) (Per, Guyana);
 Scopocira panamena Chamberlin i Ivie, 1936 (Panam);
 Scopocira tenella Simon, 1900 (Brasil);
 Scopocira vivida (Peckham i Peckham, 1901) (Brasil);

Scoturius.
Scoturius Simon, 1901
 Scoturius tigris Simon, 1901 (Paraguai, Argentina);

Sebastira.
Sebastira Simon, 1901
 Sebastira instrata Simon, 1901 (Veneuela);
 Sebastira plana Chickering, 1946 (Panam);

Selimus.
Selimus Peckham i Peckham, 1901
 Selimus venustus Peckham i Peckham, 1901 (Brasil);

Semiopyla.
Semiopyla Simon, 1901
 Semiopyla cataphracta Simon, 1901 (Mxic fins a Argentina);
 Semiopyla triarmata Galiano, 1985 (Argentina);
 Semiopyla viperina Galiano, 1985 (Paraguai, Argentina);

Semnolius.
Semnolius Simon, 1902
 Semnolius albofasciatus Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Semnolius brunneus Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Semnolius chrysotrichus Simon, 1902 (Brasil);

Semora.
Semora Peckham i Peckham, 1892
 Semora infranotata Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Semora langei Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Semora napaea Peckham i Peckham, 1892 (Brasil);
 Semora trochilus Simon, 1901 (Veneuela);

Semorina.
Semorina Simon, 1901
 Semorina brachychelyne Crane, 1949 (Veneuela);
 Semorina iris Simon, 1901 (Veneuela);
 Semorina lineata Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Semorina megachelyne Crane, 1949 (Veneuela);
 Semorina seminuda Simon, 1901 (Veneuela);

Servaea.
Servaea Simon, 1888
 Servaea incana (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud);
 Servaea murina Simon, 1902 (Java);
 Servaea obscura Rainbow, 1915 (Sud d'Austrlia);
 Servaea spinibarbis Simon, 1909 (Austrlia Occidental);
 Servaea vestita (L. Koch, 1879) (Austrlia, Tasmania);
 Servaea villosa (Keyserling, 1881) (Queensland);

Sibianor.
Sibianor Logunov, 2001
 Sibianor aemulus (Gertsch, 1934) (EUA, Canad, Rssia);
 Sibianor annae Logunov, 2001 (Xina);
 Sibianor aurocinctus (Ohlert, 1865) (Palertic);
 Sibianor japonicus (Logunov, Ikeda i Ono, 1997) (Rssia, Jap);
 Sibianor kenyaensis Logunov, 2001 (Kenya);
 Sibianor kochiensis (Bohdanowicz i Prszynski, 1987) (Jap);
 Sibianor larae Logunov, 2001 (Palertic);
 Sibianor latens (Logunov, 1991) (Rssia, Xina);
 Sibianor nigriculus (Logunov i Wesolowska, 1992) (Rssia, Corea, Jap);
 Sibianor pullus (Bsenberg i Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Sibianor tantulus (Simon, 1868) (Palertic);
 Sibianor turkestanicus Logunov, 2001 (sia Central);
 Sibianor victoriae Logunov, 2001 (Kenya);

Sidusa.
Sidusa Peckham i Peckham, 1895
 Sidusa angulitarsis Simon, 1902 (Brasil);
 Sidusa carinata Kraus, 1955 (El Salvador);
 Sidusa dominicana Petrunkevitch, 1914 (Dominica);
 Sidusa femoralis Banks, 1909 (Costa Rica);
 Sidusa gratiosa Peckham i Peckham, 1895 (Brasil);
 Sidusa inconspicua Bryant, 1940 (Cuba);
 Sidusa marmorea F. O. P.-Cambridge, 1901 (Costa Rica, Panam);
 Sidusa mona Bryant, 1947 (Puerto Rico);
 Sidusa nigrina F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic);
 Sidusa olivacea F. O. P.-Cambridge, 1901 (Guatemala);
 Sidusa pallida F. O. P.-Cambridge, 1901 (Guatemala);
 Sidusa pavida Bryant, 1942 (Illes Virgin);
 Sidusa recondita Peckham i Peckham, 1896 (Guatemala, Panam);
 Sidusa stoneri Bryant, 1923 (Antigua);
 Sidusa tarsalis Banks, 1909 (Costa Rica);
 Sidusa turquinensis Bryant, 1940 (Cuba);
 Sidusa unica Kraus, 1955 (El Salvador);

Sigytes.
Sigytes Simon, 1902
 Sigytes albocinctus (Keyserling, 1881) (Queensland);
 Sigytes diloris (Keyserling, 1881) (Queensland fins a Fiji);
 Sigytes paradisiacus Simon, 1902 (Sri Lanka);

Siler.
Siler Simon, 1889
 Siler bielawskii Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Siler collingwoodi (O. P.-Cambridge, 1871) (Xina);
 Siler cupreus Simon, 1889 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Siler flavocinctus (Simon, 1901) (Singapur);
 Siler hanoicus Prszynski, 1985 (Vietnam);
 Siler pulcher Simon, 1901 (Malisia);
 Siler semiglaucus (Simon, 1901) (Sri Lanka fins a Filipines);
 Siler severus (Simon, 1901) (Xina);

Siloca.
Siloca Simon, 1902
 Siloca bulbosa Tullgren, 1905 (Argentina);
 Siloca campestrata Simon, 1902 (Brasil);
 Siloca cubana Bryant, 1940 (Cuba);
 Siloca electa Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Siloca minuta Bryant, 1940 (Cuba);
 Siloca monae Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Siloca sanguiniceps Simon, 1902 (Brasil);
 Siloca septentrionalis Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Siloca viaria (Peckham i Peckham, 1901) (Jamaica);

Simaetha.
Simaetha Thorell, 1881
 Simaetha almadenensis Zabka, 1994 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Simaetha atypica Zabka, 1994 (Territori del Nord);
 Simaetha broomei Zabka, 1994 (Austrlia Occidental);
 Simaetha castanea Lessert, 1927 (Congo);
 Simaetha cingulata (Karsch, 1891) (Sri Lanka);
 Simaetha colemani Zabka, 1994 (Queensland);
 Simaetha damongpalaya Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Simaetha deelemanae Zhang, Song i Li, 2003 (Singapur);
 Simaetha furiosa (Hogg, 1919) (Sumatra);
 Simaetha knowlesi Zabka, 1994 (Nova Guinea, Austrlia Occidental);
 Simaetha laminata (Karsch, 1891) (Sri Lanka);
 Simaetha makinanga Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Simaetha paetula (Keyserling, 1882) (Nova Guinea, Austrlia Occidental, Queensland);
 Simaetha papuana Zabka, 1994 (Nova Guinea);
 Simaetha reducta (Karsch, 1891) (Sri Lanka);
 Simaetha robustior (Keyserling, 1882) (Nova Guinea, Queensland);
 Simaetha tenuidens (Keyserling, 1882) (Nova Guinea, Queensland);
 Simaetha tenuior (Keyserling, 1882) (Nova Guinea, Austrlia Occidental, Queensland);
 Simaetha thoracica Thorell, 1881 (Austrlia Occidental, Queensland);

Simaethula.
Simaethula Simon, 1902
 Simaethula aurata (L. Koch, 1879) (Queensland);
 Simaethula auronitens (L. Koch, 1879) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Simaethula chalcops Simon, 1909 (Austrlia Occidental);
 Simaethula janthina Simon, 1902 (Queensland);
 Simaethula mutica Szombathy, 1915 (Austrlia);
 Simaethula opulenta (L. Koch, 1879) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Simaethula violacea (L. Koch, 1879) (Queensland);

Similaria.
Similaria Prszynski, 1992
 Similaria enigmatica Prszynski, 1992 (ndia);

Simonurius.
Simonurius Galiano, 1988
 Simonurius campestratus (Simon, 1901) (Veneuela);
 Simonurius expers Galiano, 1988 (Argentina);
 Simonurius gladifer (Simon, 1901) (Argentina);
 Simonurius quadratarius (Simon, 1901) (Veneuela);

Simprulla.
Simprulla Simon, 1901
 Simprulla argentina Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Simprulla nigricolor Simon, 1901 (Panam fins a Brasil);

Sitticus.
Sitticus Simon, 1901
 Sitticus albolineatus (Kulczyn'ski, 1895) (Rssia, Xina, Corea);
 Sitticus ammophilus (Thorell, 1875) (Rssia, sia Central, Canad);
 Sitticus ansobicus Andreeva, 1976 (sia Central);
 Sitticus atricapillus (Simon, 1882) (Europa);
 Sitticus avocator (O. P.-Cambridge, 1885) (Rssia, sia Central fins a Jap);
 Sitticus barsakelmes Logunov i Rakov, 1998 (Kazakhstan);
 Sitticus burjaticus Danilov i Logunov, 1994 (Rssia);
 Sitticus canus (Galiano, 1977) (Per);
 Sitticus caricis (Westring, 1861) (Palertic);
 Sitticus cautus (Peckham i Peckham, 1888) (Mxic);
 Sitticus cellulanus Galiano, 1989 (Argentina);
 Sitticus clavator Schenkel, 1936 (Xina);
 Sitticus concolor (Banks, 1895) (EUA);
 Sitticus cutleri Prszynski, 1980 (Holarctic);
 Sitticus damini (Chyzer, 1891) (Migdia europeu, Rssia);
 Sitticus designatus (Peckham i Peckham, 1903) (Sud-frica);
 Sitticus diductus (O. P.-Cambridge, 1885) (Karakorum, Xina);
 Sitticus distinguendus (Simon, 1868) (Palertic);
 Sitticus dorsatus (Banks, 1895) (EUA);
 Sitticus dubatolovi Logunov i Rakov, 1998 (Kazakhstan);
 Sitticus dudkoi Logunov, 1998 (Rssia);
 Sitticus dyali Roewer, 1951 (Pakistan);
 Sitticus dzieduszyckii (L. Koch, 1870) (Europa, Rssia);
 Sitticus eskovi Logunov i Wesolowska, 1995 (Rssia, Sakhalin, Illes Kurils);
 Sitticus exiguus (Bsenberg, 1903) (Alemanya);
 Sitticus fasciger (Simon, 1880) (Rssia, Xina, Corea, Jap, EUA);
 Sitticus finschi (L. Koch, 1879) (EUA, Canad, Rssia);
 Sitticus flabellatus Galiano, 1989 (Argentina, Uruguai);
 Sitticus floricola (C. L. Koch, 1837) (Palertic);
 Sitticus floricola palustris (Peckham i Peckham, 1883) (North America);
 Sitticus goricus Ovtsharenko, 1978 (Rssia);
 Sitticus inexpectus Logunov i Kronestedt, 1997 (Europa fins a sia Central);
 Sitticus inopinabilis Logunov, 1992 (Rssia, sia Central);
 Sitticus japonicus Kishida, 1910 (Jap);
 Sitticus juniperi Gertsch i Riechert, 1976 (EUA);
 Sitticus karakumensis Logunov, 1992 (Turkmenistan);
 Sitticus kazakhstanicus Logunov, 1992 (Kazakhstan);
 Sitticus leucoproctus (Mello-Leito, 1944) (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Sitticus longipes (Canestrini, 1873) (Europa);
 Sitticus magnus Chamberlin i Ivie, 1944 (EUA);
 Sitticus manni (Doleschall, 1852) (Croatia);
 Sitticus mazorcanus Chamberlin, 1920 (Per);
 Sitticus mirandus Logunov, 1993 (Rssia, sia Central);
 Sitticus monstrabilis Logunov, 1992 (sia Central);
 Sitticus montanus Kishida, 1910 (Jap);
 Sitticus morosus (Banks, 1895) (EUA);
 Sitticus nakamurae Kishida, 1910 (Jap);
 Sitticus nenilini Logunov i Wesolowska, 1993 (Kazakhstan, Kirguizistan);
 Sitticus nitidus Hu, 2001 (Xina);
 Sitticus niveosignatus (Simon, 1880) (Nepal fins a Xina);
 Sitticus palpalis (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Mxic, Argentina);
 Sitticus penicillatus (Simon, 1875) (Palertic);
 Sitticus penicillatus adriaticus Kolosvry, 1938 (Balkans);
 Sitticus penicilloides Wesolowska, 1981 (North Corea);
 Sitticus peninsulanus (Banks, 1898) (Mxic);
 Sitticus phaleratus Galiano i Baert, 1990 (Illes Galpagos);
 Sitticus psammodes (Thorell, 1875) (Rssia);
 Sitticus pubescens (Fabricius, 1775) (Europa, Rssia, EUA);
 Sitticus pulchellus Logunov, 1992 (Kazakhstan, Kirguizistan);
 Sitticus ranieri (Peckham i Peckham, 1909) (Holarctic);
 Sitticus relictarius Logunov, 1998 (Rssia, Georgia, Iran, Azerbaitjan);
 Sitticus rivalis Simon, 1937 (Frana);
 Sitticus rupicola (C. L. Koch, 1837) (Holarctic);
 Sitticus saevus Dnitz i Strand, 1906 (Jap);
 Sitticus saganus Dnitz i Strand, 1906 (Jap);
 Sitticus saltator (O. P.-Cambridge, 1868) (Palertic);
 Sitticus saxicola (C. L. Koch, 1846) (Palertic);
 Sitticus sexsignatus (Franganillo, 1910) (Portugal);
 Sitticus sinensis Schenkel, 1963 (Xina, Corea);
 Sitticus strandi Kolosvry, 1934 (Hongria);
 Sitticus striatus Emerton, 1911 (EUA, Canad);
 Sitticus subadultus Dnitz i Strand, 1906 (Jap);
 Sitticus taiwanensis Peng i Li, 2002 (Taiwan);
 Sitticus talgarensis Logunov i Wesolowska, 1993 (Kazakhstan, Kirguizistan);
 Sitticus tannuolana Logunov, 1991 (Rssia);
 Sitticus tenebricus Galiano i Baert, 1990 (Illes Galpagos);
 Sitticus terebratus (Clerck, 1757) (Palertic);
 Sitticus uber Galiano i Baert, 1990 (Illes Galpagos);
 Sitticus uphami (Peckham i Peckham, 1903) (Sud-frica);
 Sitticus walckenaeri Roewer, 1951 (Frana, Sucia);
 Sitticus welchi Gertsch i Mulaik, 1936 (EUA);
 Sitticus wuae Peng, Tso i Li, 2002 (Taiwan);
 Sitticus zaisanicus Logunov, 1998 (Kazakhstan);
 Sitticus zimmermanni (Simon, 1877) (Europa fins a sia Central);

Sobasina.
Sobasina Simon, 1898
 Sobasina alboclypea Wanless, 1978 (Illes Salom);
 Sobasina amoenula Simon, 1898 (Illes Salom);
 Sobasina aspinosa Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);
 Sobasina coriacea Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Illes Carolina);
 Sobasina cutleri Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);
 Sobasina hutuna Wanless, 1978 (Illes Rennell);
 Sobasina magna Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Tonga);
 Sobasina paradoxa Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);
 Sobasina platypoda Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);
 Sobasina scutata Wanless, 1978 (Bismarck Arch.);
 Sobasina solomonensis Wanless, 1978 (Illes Salom);
 Sobasina sylvatica Edmunds i Prszynski, 2001 (Malisia);
 Sobasina tanna Wanless, 1978 (Noves Hbrides);
 Sobasina yapensis Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Illes Carolina);

Sondra.
Sondra Wanless, 1988
 Sondra aurea (L. Koch, 1880) (Nova Galles del Sud);
 Sondra bickeli Zabka, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Sondra bifurcata Wanless, 1988 (Queensland);
 Sondra brindlei Zabka, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Sondra bulburin Wanless, 1988 (Queensland);
 Sondra convoluta Wanless, 1988 (Queensland);
 Sondra damocles Wanless, 1988 (Queensland);
 Sondra excepta Wanless, 1988 (Queensland);
 Sondra finlayensis Wanless, 1988 (Queensland);
 Sondra littoralis Wanless, 1988 (Queensland);
 Sondra nepenthicola Wanless, 1988 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Sondra raveni Wanless, 1988 (Queensland);
 Sondra samambrayi Zabka, 2002 (Sud d'Austrlia);
 Sondra tristicula (Simon, 1909) (Austrlia Occidental);
 Sondra variabilis Wanless, 1988 (Queensland);

Sonoita.
Sonoita Peckham i Peckham, 1903
 Sonoita lightfooti Peckham i Peckham, 1903 (Costa d'Ivori, Sud-frica);

Spartaeus.
Spartaeus Thorell, 1891
 Spartaeus ellipticus Bao i Peng, 2002 (Taiwan);
 Spartaeus jianfengensis Song i Chai, 1991 (Xina);
 Spartaeus platnicki Song, Chen i Gong, 1991 (Xina);
 Spartaeus spinimanus (Thorell, 1878) (Sri Lanka fins a Borneo);
 Spartaeus thailandicus Wanless, 1984 (Xina, Tailndia);
 Spartaeus uplandicus Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Spartaeus wildtrackii Wanless, 1987 (Malisia);
 Spartaeus zhangi Peng i Li, 2002 (Xina);

Spilargis.
Spilargis Simon, 1902
 Spilargis ignicolor Simon, 1902 (Nova Guinea);
 Spilargis ignicolor bimaculata Strand, 1909 (Moluques);

Stagetillus.
Stagetillus Simon, 1885
 Stagetillus elegans (Reimoser, 1927) (Sumatra);
 Stagetillus opaciceps Simon, 1885 (Sumatra);
 Stagetillus semiostrinus (Simon, 1901) (Malisia);
 Stagetillus taprobanicus (Simon, 1902) (Sri Lanka);

Stenaelurillus.
Stenaelurillus Simon, 1885
 Stenaelurillus albopunctatus Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Stenaelurillus ambiguus Denis, 1966 (Lbia);
 Stenaelurillus cristatus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Ghana, Tanznia);
 Stenaelurillus darwini Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Stenaelurillus fuscatus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Stenaelurillus giovae Caporiacco, 1936 (Lbia);
 Stenaelurillus guttiger (Simon, 1901) (Sud-frica);
 Stenaelurillus hainanensis Peng, 1995 (Xina);
 Stenaelurillus hirsutus Lessert, 1927 (Congo);
 Stenaelurillus kronestedti Prchniewicz i Heciak, 1994 (Tanznia);
 Stenaelurillus lesserti Reimoser, 1934 (ndia);
 Stenaelurillus leucogrammus Simon, 1902 (Sud-frica);
 Stenaelurillus marusiki Logunov, 2001 (Iran);
 Stenaelurillus minutus Song i Chai, 1991 (Xina);
 Stenaelurillus mirabilis Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Stenaelurillus nigricaudus Simon, 1885 (Algria, Gambia, Senegal);
 Stenaelurillus setosus (Thorell, 1895) (Birmnia);
 Stenaelurillus strandi Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Stenaelurillus triguttatus Simon, 1885 (Tibet);
 Stenaelurillus uniguttatus Lessert, 1925 (Etipia, frica Oriental);
 Stenaelurillus werneri Simon, 1906 (Iemen fins a Uganda);

Stenodeza.
Stenodeza Simon, 1900
 Stenodeza acuminata Simon, 1900 (Brasil);
 Stenodeza fallax Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Stenodeza foestiva Mello-Leito, 1944 (Argentina);

Stergusa.
Stergusa Simon, 1889
 Stergusa aurata Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Stergusa aurichalcea Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Stergusa improbula Simon, 1889 (Nova Calednia);
 Stergusa stelligera Simon, 1902 (Sri Lanka);

Stertinius.
Stertinius Simon, 1890
 Stertinius balius (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Stertinius capucinus Simon, 1902 (Java);
 Stertinius cyprius Merian, 1911 (Sulawesi);
 Stertinius dentichelis Simon, 1890 (Illes Mariannes);
 Stertinius kumadai Logunov, Ikeda i Ono, 1997 (Jap);
 Stertinius leucostictus (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Stertinius magnificus Merian, 1911 (Sulawesi);
 Stertinius niger Merian, 1911 (Sulawesi);
 Stertinius nobilis (Thorell, 1890) (Sulawesi);
 Stertinius patellaris Simon, 1902 (Moluques);
 Stertinius pilipes Simon, 1902 (Filipines);
 Stertinius splendens Simon, 1902 (Sulawesi);

Stichius.
Stichius Thorell, 1890
 Stichius albomaculatus Thorell, 1890 (Sumatra);

Stoidis.
Stoidis Simon, 1901
 Stoidis placida Bryant, 1947 (Illes Mona);
 Stoidis pygmaea (Peckham i Peckham, 1893) (St. Vincent);
 Stoidis squamulosa Caporiacco, 1955 (Veneuela);

Sumampattus.
Sumampattus Galiano, 1983
 Sumampattus hudsoni Galiano, 1996 (Paraguai, Uruguai, Argentina);
 Sumampattus pantherinus (Mello-Leito, 1942) (Argentina);
 Sumampattus quinqueradiatus (Taczanowski, 1878) (Per, Brasil, Paraguai, Argentina);

Synageles.
Synageles Simon, 1876
 Synageles albotrimaculatus (Lucas, 1846) (Espanya, Frana, Algria, Tunsia);
 Synageles bishopi Cutler, 1988 (EUA);
 Synageles canadensis Cutler, 1988 (EUA, Canad);
 Synageles charitonovi Andreeva, 1976 (sia Central);
 Synageles dalmaticus (Keyserling, 1863) (Mediterrani);
 Synageles hilarulus (C. L. Koch, 1846) (Palertic);
 Synageles idahoanus (Gertsch, 1934) (EUA);
 Synageles leechi Cutler, 1988 (Canad);
 Synageles mexicanus Cutler, 1988 (EUA, Mxic);
 Synageles morsei Logunov i Marusik, 1999 (Rssia);
 Synageles nigriculus Danilov, 1997 (Rssia);
 Synageles noxiosus (Hentz, 1850) (North America, Bahames);
 Synageles occidentalis Cutler, 1988 (EUA, Canad);
 Synageles persianus Logunov, 2004 (Iran, Azerbaitjan);
 Synageles ramitus Andreeva, 1976 (sia Central, Monglia, Xina);
 Synageles repudiatus (O. P.-Cambridge, 1876) (Iemen);
 Synageles scutiger Prszynski, 1979 (Ucrana, Azerbaitjan);
 Synageles subcingulatus (Simon, 1878) (Europa fins a sia Central);
 Synageles venator (Lucas, 1836) (Palertic, Canad);

Synagelides.
Synagelides Strand, 1906
 Synagelides agoriformis Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Synagelides annae Bohdanowicz, 1979 (Xina, Jap);
 Synagelides birmanicus Bohdanowicz, 1987 (Birmnia);
 Synagelides cavaleriei (Schenkel, 1963) (Xina);
 Synagelides dhaulagiricus Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides gambosus Xie i Yin, 1990 (Xina);
 Synagelides gorapanicus Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides gosainkundicus Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides himalaicus Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides huangsangensis Peng i cols., 1998 (Xina);
 Synagelides jiricus Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides longus Song i Chai, 1992 (Xina);
 Synagelides lushanensis Xie i Yin, 1990 (Xina);
 Synagelides martensi Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides nepalensis Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides nishikawai Bohdanowicz, 1979 (Nepal);
 Synagelides oleksiaki Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides palpalis Zabka, 1985 (Xina, Taiwan, Vietnam);
 Synagelides palpaloides Peng, Tso i Li, 2002 (Taiwan);
 Synagelides thodungus Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides tianmu Song, 1990 (Xina);
 Synagelides tukchensis Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides ullerensis Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides walesai Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides wangdicus Bohdanowicz, 1978 (Bhutan);
 Synagelides wuermlii Bohdanowicz, 1978 (Bhutan);
 Synagelides wyszynskii Bohdanowicz, 1987 (Nepal);
 Synagelides yunnan Song i Zhu, 1998 (Xina);
 Synagelides zhaoi Peng, Li i Chen, 2003 (Xina);
 Synagelides zhilcovae Prszynski, 1979 (Rssia, Xina, Corea);

Synemosyna.
Synemosyna Hentz, 1846
 Synemosyna americana (Peckham i Peckham, 1885) (Mxic fins a Veneuela);
 Synemosyna ankeli Cutler i Mller, 1991 (Colmbia);
 Synemosyna aurantiaca (Mello-Leito, 1917) (Colmbia, Brasil, Argentina);
 Synemosyna decipiens (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic, Guatemala);
 Synemosyna edwardsi Cutler, 1985 (Mxic fins a Costa Rica);
 Synemosyna formica Hentz, 1846 (EUA);
 Synemosyna hentzi Peckham i Peckham, 1892 (Brasil);
 Synemosyna invemar Cutler i Mller, 1991 (Colmbia);
 Synemosyna lauretta Peckham i Peckham, 1892 (Brasil, Argentina);
 Synemosyna lucasi (Taczanowski, 1871) (Colmbia fins a Per and Guyana);
 Synemosyna maddisoni Cutler, 1985 (Mxic, Guatemala);
 Synemosyna myrmeciaeformis (Taczanowski, 1871) (Veneuela, Brasil, Guaiana Francesa);
 Synemosyna nicaraguaensis Cutler, 1993 (Nicaragua);
 Synemosyna paraensis Galiano, 1967 (Brasil);
 Synemosyna petrunkevitchi (Chapin, 1922) (EUA);
 Synemosyna scutata (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Synemosyna smithi Peckham i Peckham, 1893 (Cuba, St. Vincent);
 Synemosyna taperae (Mello-Leito, 1933) (Brasil);
 Synemosyna ubicki Cutler, 1988 (Costa Rica);

Referncies.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164283" title="Constant I d'Esccia" nonfiltered="1985" processed="1980" dbindex="66990">
Constant I d'Esccia (galic escocs Causantn mac Cineda, mort el 877) fou rei d'Esccia, fill de Kenneth I i nebot de Donald I. Dict un codi de les antigues lleis i s'enfront als reietons locals de Strathclyde, per tamb va morir lluitant contra els vkings noruecs i danesos, qui s establiren a les Orkney, Shetland, Caithness i a les illes Hbrides del Nord i que a la llarga es barrejarien amb la poblaci local.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164284" title="Aedh d'Esccia" nonfiltered="1986" processed="1981" dbindex="66991">
Aedh d'Esccia (galic escocs ed mac Cineda mort el 878) fou rei d'Esccia, germ i successor de Constant I. Va vncer el seu rival Cyric per fou mort a Strathallen pel picte Eochaid d'Esccia, nebot seu. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164286" title="Humahuaca" nonfiltered="1987" processed="1982" dbindex="66992">

Humahuaca s la capalera del departament homnim, a la provncia argentina de Jujuy. 
Est ubicada a la dreta de la Ruta Nacional nmero 9, a 2.939 metres sobre el nivell del mar, organitzada en una municipalitat i diferents centres venals. Fins el final del segle XIX fou un dels ms importants centres comercials colonials de l'antic cam a l'Alt Per. Hi destaquen els seus carrers estrets i empedrats, dignes de recrrer-se a peu i les seues cases baixes d'atov que conserven la seua fisonomia histrica.

Els carrers empedrats, els fanals i els murs de les cases d'atov rogenc recorden una ciutat de l'poca colonial. Una de les seues importants atraccions es el Carnestoltes, que dura huit dies. La principal via d'accs a la ciutat es la Ruta Nacional 9, que comunica amb La Quiaca al nord, i amb la capital provincial San Salvador de Jujuy al sud. En este departament es troba situada la Quebrada de Humahuaca, declarada el 2003 Patrimoni Cultural i Natural de la Humanitat per la UNESCO.

Toponmia. 
El seu nom deriva del nom d'una tribu d'aborgens que habitaven la regi (els omaguacas), encara que tamb hi ha una llegenda aborigen que fa referncia a un cap que plora Humahuacac! Humahuacac!. El Dr. Horacio Carrillo manifesta que el nom fa referncia a lloc d'enterraments de caps, o sepulcre dels principals caps ms destacats.

Histria. 
La fundaci d'Humahuaca se va produir el 1594, conjuntament entre Juan Ochoa Zrate, el cacic Limpita i diversos missioners. Hi ha aspectes del seu casc histric que remeten al seu passat colonial: l'Esglsia, l'edifici de l'Antic Ajuntament o el monument a l'Independncia.

Segle XVII i XVIII

La importncia del poble d'Humahuaca va ser creixent al llarg de tot el segle XVII, pel seu caire estratgic, per obra dels seus ordinaris i corregidors i per les seves personalitats eclesitiques. 

Els bisbes del Tucumn feien les seves desocupades obligades a Omaguaca, cam de la seva Dicesi, visitaven cannicament la parrquia i deixaven svies disposicions de les seves actes. A principis del segle XVIII, Humahuaca gaudia d'esplendor i activitat, tenia un total de 199 indis feudarios que comprenia un total de 1.400 persones, que amb espanyols, indis lliures, negres, mestissos zambos s'arribaria potser a les 1.600 persones amb tota seguretat. 

Humahuaca era considerada en tot el Tucumn, el ms gran poble i el de major vida econmica. Era un centre obligat de descans i reabastiment dels Governadors de la Puna. 

Segle XIX

Humahuaca va ser escollida per a ser l'altar simblic de la Ptria en el Nord Argent i collocar en ella el Monument a la Independncia, ja que va ser teatre, basti, fita estratgica, camp de les fetes ms braves i imperibles de la Guerra Gaucha. En el sl de Humahuaca , segons l'Arxiu Capitular de Jujuy i altres documents, es van lliurar 14 combats entre patriotes i realistes en el perode comprs entre 1814 i 1821. Humahuaca ompl llavors una pgina interessant en la histria de l'Argentina. Heroi llegendari i autor de la famosa batalla de Humahuaca va ser el Coronel Manuel Eduardo Arias, que fou un guerrer heroic i decisiu en les lluites per la nostra emancipaci.

Combats a Humahuaca. 
El desembre de 1816, el General Jos Alvaro de la Serna amb un poders exrcit va penetrar en el nord del territori de les Provncies Unides del Rio de la Plata. Per tercera vegada, els espanyols intentarien aixafar el moviment independentista que s'havia proclamat el 25 de maig de 1810. Va ordenar llavors a la seva avantguarda, acantonada a Yavi, que es possessions de la ciutat de Jujuy. 

En compliment d'aquest propsit va partir el General Olaeta i a l'arribar a Humahuaca, el 24 de desembre va encomanar al coronel Antonio Seoane que prengus la plaa mentre ell prosseguia la marxa. Seoane va caure sobre el poble amb tant sigil, que els 25 gaxos que el custodiaven van ser sorpresos. No obstant aix, van combatre amb tenacitat fins que van ser venuts i fets presoners. 

Solament va poder escapar el comandant general d'avantguarda Jos Mara Prez de Urdininea, que va dur l'alarma a la caserna. El 27 d'aquest mes, Seoane va enviar tres destacaments a la vall de San Andrs. Va deixar guarnida la plaa de Humahuaca i va marxar a reunir-se amb Olaeta. Humahuaca no trigaria a tornar al domini patriota. 

El 19 de setembre de 1816 es va fer crrec de l'exrcit espanyol el general Jos de la Serna. A l'octubre va arribar fins a Yavi i all va impartir les seves directives al General Olaeta. Aquest, com cap de l'avantguarda, va avanar cap al sud per a conixer la situaci dels patriotes, especialment a la Quebrada de Humahuaca. El 4 de gener de 1817, Olaeta va avanar per la Quebrada de Humahuaca. 

I va arribar a Jujuy el dia 6. El coronel Guillermo Marquiegui, secundat pel capit Bernardo de la Torre, va avanar per San Andrs, Orn, combatent amb Manuel Eduardo Arias i els seus efectius, fins al 12 de gener. Els realistes es van dispersar i van arribar a Calilegua, on els gaxos de Jujuy els van tancar el pas i necessitaven per tant, l'auxili de les forces de Olaeta. El 14 de gener va arribar el general La Serna a Humahuaca i la va trobar abandonada. Va considerar la importncia d'aquest poble "  Tant per a servir de dipsit d'efectes de parc, provisions i hospital, com per a assegurar les comunicacions amb el Per . En conseqncia, va disposar el General en Cap, quedar-se a Humahuaca amb una petita guarnici, manant fortificar l'Esglsia i tancar els caps de carrer per a evitar un cop de m i poder resistir qualsevol temptativa ". 

Preocupat per aquestes informacions, des de San Andrs el Comandant rias li escrivia a Guemes "Un indi que en la primera entrada a San Andrs de l'enemic se'n va anar amb ells . s'ha escapolit i ha vingut, hem diu el segent .Han voltejat la Capella de Santa Brbara " 

Al conixer la marxa dels treballs, Arias va demanar autoritzaci a Guemes para atacar el poble fortificat. El 27 de febrer, amb 150 homes secundat per l'alferes Ontiveros, va marxar des de San Andrs cap a l'Abra de Zenta, sota una pluja tropical, el que afavoria l'aproximaci i la posterior sorpresa. Va dividir la tropa en tres columnes de 50 homes cadascuna. 

Va marxar de Cianzo des de l'alba del 28 fins a les 3 del mat del 1 de mar i es va detenir a 5 km a l'aquest de Humahuaca, sense ser detectat per l'enemic. A l'iniciar l'atac va confiar el comandament de la primera columna al capit Hilarin Rodrguez qui prendria per assalt la bateria de Santa Brbara.

Esglsia. 
A fins del segle XVI, Humahuaca era "pueblo numeroso". Des de 1540 existia l'encomana atorgada per Pizarro i possiblement des de 1593 una "parrquia" atesa per jesutes. 

Consta que en 1595 s'havien construt l'esglsia parroquial i la Capella de Santa Brbara, avui desapareguda. A fins del segle segent existia una esglsia de dimensions semblants a les de l'actual i Juan de Sales havia estat contractat a l'octubre de 1680 per a l'obra del Retaule del Temple: "Es van adquirir fustes fins a en Lipes i els altres materials en diversos llocs. El daurat va haver de realitzar-lo Francisco de Vizcarra i l'or, es va portar de Potos. Per aquest mestre no va realitzar el treball, sin un indi el nom del qual no es consigna". 

El 1723 es van encarar obres de reconstrucci total. El 1873, els tremolors van arrunar en part l'esglsia . El 1880 es van fer el frontis i les dues torres i, finalment, entre 1926 i 1938 es va fer una refacci gaireb total. L'exterior de l'esglsia respon, en lnies generals, al tipus com de la zona per les obres de 1880 van deixar el seu segell en "el frontis i les dues torres". 

El frontis i les quatre columnes que ho sostenen, evidencien al constructor que va interpretar de manera de manera ingnua la sintaxi dels ordres clssics; el frontis queda truncat en els seus extrems, l'arquitrau inclou un estrany requadre, la basa i el capitell de les columnes sn de la seva prpia collita en dissenys i proporcions. 

Les torres, ms discretes, presenten solament alguns petits i originals detalls agregats , dels quals el ms interessant s el de reforar les cpules amb vuit "nervis". Interiorment, el seu valor major consisteix en l'equipament litrgic. En primer lloc, l'antic retaule realitzat desprs de 1680 del com quedaven els dos carrers laterals i el tercer cos del carrer central, tot la qual cosa estava organitzat per un ordre de columnes salomniques de fust molt estirat rematat per capitells en forma de panotxa. En les superfcies disponibles es desenvolupa una ornamentaci de motius, vegetals i geomtrics. 

El 1980, l'artista Santos Legname va restaurar els dos pisos baixos del carrer central. En la paret lateral nord existeix existeix un altar amb una Crucifixi que t la segent inscripci: "Cristo crucificado de Cosme Duarte ao 1790". Tot l'altar, realitzat en maoneria i fusta presenta els trets caracterstics de l'estil rococ. El patrimoni ms important de l'esglsia s la srie de pintures dels "dotze profetes", personatges de l'Antic Testament, deguts a Marcos Sapaca, pintor de Cuzco que hi va realitzar importants pintures per a la Catedral el 1755. 

La Pintura de "Josafat" a Humahuaca diu: "se pintaron estos 12 lienzos en el Cuzco el a. 1764. Marcos Sapaca". Els dotze sn imponents figures manieristes retratades molt de prop, dibuixades amb precisi i definides amb vermells, blaus i marrons gaireb exclusivament. s Monument Histric Nacional des de 1941.

Llocs d'inters.
L'imatge de San Francisco Solano s la primera imatge articulada d'un sant en tot el mn i fou inaugurada el 2 de febrer de 1940. 

Monument a la Independncia: fou erigit per a honrar al lloc del pas on ms es va combatre en defensa de la nacionalitat naixent (14 batalles durant la Guerra de la Independncia) i en el fet que tots aquells combats intervingueren els gaxos d'esta regi sense l'ajuda d'altres parts que lluitaren per la causa de la Independncia Nacional. 

A l'Esglsia de la Candelria s'hi venera la Verge de la Candelria, patrona de la ciutat i va ser declarada Monument Histric Nacional. S'hi exhibixen els dotze quadres dels profetes, pintats el 1764 per Marcos Zapaca.

El carnestoltes d'Humahuaca.
El Carnestoltes d'Humahuaca, que s un dels ms famosos del pas i atrau tant a visitants locals com estrangers, mostra una entusiasta participaci popular. Dura huit dies i en la seua preparaci intervenen mascares, disfresses, vestits colorits i ritus. Diversos sn els factors que han contribut a donar-li renom; ac s'han preservat els ms purs i pintorescs costums del carnestoltes propi de la zona, amb reminiscncies indgenes i espanyoles, donant-li el seu segell caracterstic, diferent i misteris.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164289" title="Pisces (astrologia)" nonfiltered="1988" processed="1983" dbindex="66993">

Segons l'astrologia del zodac, les persones nascudes entre el 22 de febrer, i el 20 de mar, pertanyen a aquest signe.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164290" title="Revoluci de 1848" nonfiltered="1989" processed="1984" dbindex="66994">
Les Revolucions de 1848, conegudes en alguns pasos com la Primavera de les Nacions, la Primavera dels pobles o l'Any de les Revolucions fou una onada revolucionria que va sorgir a Siclia i, agreujada per les revolucions de 1848 a Frana, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. Aquestes revolucions eren conseqncies violentes d'una varietat tan mplia de causes que per aquest motiu s difcil de veure-les com a resultat de qualsevol tipus de moviment o fenomen social.

Els canvis havien tingut lloc a Europa durant la primera part del segle XIX. En poltica, tant els reformistes burgesos com els poltics radicals estaven buscant un canvi pels governs de les seves nacions. En la societat, el canvi tecnolgic estava creant noves formes de vida per a les classes obreres, a part, una premsa popular estenia conscincia poltica, i els valors nous i les idees com el liberalisme, el nacionalisme i el socialisme comenaven a aparixer de sobte.

Causes.
Les causes de les Revolucions del 1848 sn molt diverses a ms a ms que a cada estat van haver-hi caracterstiques diferents.
Alguns llocs que van viure aquestes onades van ser Pars, Berln, Viena, Praga, Budapest o Roma, i mentre en alguns pasos la revolta va tenir noms carcter social, en d'altres s'hi van ajuntar reivindicacions nacionals, ja sigui reivindicant la unitat de nacions dividides (sobretot a Alemanya, per tamb a Itlia) com la independncia o autonomia d'altres (a Polnia i als territoris de l'Imperi Austrac).

Econmiques.
L'any 1847 es va produir una crisi econmica, la qual va afectar el sector agrari justament desprs d'una temporada de males collites, especialment de patates, aliment bsic per a les classes populars. La mala situaci de la gent al camp va influir en els sectors industrial i financier, provocant l'atur de molts obrers.

Poltiques.
La negaci de drets i llibertats a grans sectors de la societat francesa: la monarquia de Llus Felip d'Orleans noms satisfeia els interessos de l'alta burgesia, per tant, deixant aix a la petita burgesia i el proletariat poltica i econmicament de banda.

Conseqncies.
Tot i que les revolucions de 1848 van fracassar, les seves reivindicacions van influir poderosament en la ideologia liberal del segle XIX. A curt termini, noms van produr el canvi durador d'un rgim autoritari a un de ms democrtic a Dinamarca i al Piemont.

Socials.
Els diferents grups que es van unir als inicis de la revoluci es van separar ms tard a l'hora de defendre diferents objectius:
Gran part de la petita burgesia, amb por que esclats una revoluci social, es va unir a la gran burgesia, encara que durant tot el segle XIX les seves diferncies van encarnar-se en les lluites poltiques entre moderats i radicals.
El proletariat va comenar a adquirir conscincia de classe i si b va actuar amb desorganitzaci, es va constituir com un moviment autnom.
Els camperols, un cop aconseguida la seva alliberaci del rgim senyorial, es van conduir de forma molt moderada i el seu objectiu en el futur fou preservar les conquestes aconseguides.

Poltiques.
A lEuropa Occidental la revoluci de l'any 1848 va comportar el sorgiment dels ideals democrtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social: va significar l'aparici de la classe treballadora com a fora poltica. Com en altres ocasions, la revoluci va comenar a Frana. Pel febrer, un alament popular va posar fi a la monarquia de Llus Felip d'Orleans i es va proclamar la repblica social (drets per als treballadors) i el sufragi universal.

A lEuropa Oriental la lluita va ser essencialment antiabsolutista i contra la dominaci imperial austraca. Aix, la revolta va tenir un caire liberal a Viena, on la revoluci va obligar el canceller Metternich a dimitir, i nacionalista, perqu nombrosos pobles es van alar contra la dominaci imperial (Hongria, Bohmia, el nord d'Itlia, i la Confederaci Germnica).

Tot i que la majoria de les revolucions van ser sufocades, les reformes liberals i el processos d'independncia nacional es van consolidar a la segona meitat del segle XIX.

Vegeu tamb.
Revolucions de 1820;
Revolucions de 1830;

 Enllaos externs.
Revoluci de 1848 ;
Informaci sobre liberalisme i nacionalisme ;

Bibliografia.
 Orbe. Ed. Vicens Vives. Educaci Secundaria. Cincies Socials, Histria. ISBN:978-84-316-7035-1.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164292" title="Santiponce" nonfiltered="1990" processed="1985" dbindex="66995">


Santiponce s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 7.558 habitants. La seva extensi superficial s de 9 km i t una densitat de 839,8 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 26' N, 6 02' O. Es troba situada a una altitud de 20 metres i a 7 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla. 

La poblaci s sobre el lloc de l'antiga colonia romana Italica.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164293" title="El Saucejo" nonfiltered="1991" processed="1986" dbindex="66996">

El Saucejo s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 4.379 habitants. La seva extensi superficial s de 92 km i t una densitat de 47,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 04' N, 5 05' O. Es troba situada a una altitud de 527 metres i a 114 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164295" title="Saturn ION" nonfiltered="1992" processed="1987" dbindex="66997">

El Saturn ION es un cotxe de tipus compact fabricat per Saturn, una marca de General Motors, a la planta de Spring Hill, Tennessee els anys 2003 a 2007. El ION va substituir al Srie S i, malgrat que va dissenyar-se el nou ION per l'any 2008, Saturn el substitueix per l'Astra .

 Informaci general .

2003-2004.


Construt sota la plataforma Delta que comparteix amb el Chevrolet Cobalt o Pontiac G5 entre d'altres, es pot elegir amb carrosseria sedan i coupe, aquesta ltima amb un disseny peculiar anomenat "quad coupe" perqu incorporava 2 petites portes addicionals de tipus "suicide doors". 

El motor estndard es el 2.2 L Ecotec L4 de 140 cv. Aquest podia elegir-se amb una transmissi manual de 5 velocitats Getrag F23, un automtica de 5 velocitats Aisin AF33 o una VTi de variador continu.

Els paquets d'equipament per als ION sedan i "quad coupe" sn el ION 2, el base i fora "pelat", amb l'aire condicionat o els alavidres elctrics en opci, i el ION 3, amb llantes de 16", control de creuer i un equip de CD/MP3.

Al 2004, Saturn presenta el paquet esportiu Red Line, que equipa un motor  2.0L Ecotec amb compressor que desenvolupa 205 cv, associat a una transmissi manual de 5 velocitats Getrag F35. El paquet Red Line afegeix a ms a ms seients Recaro, reducci de l'alada del vehicle, suspensi esportiva, estabilitzadora d'altes prestacions i llantes de 17".

Mides del ION:

Batalla (Wheelbase): 2,621 m (103.2 in)

Llargada (Length): 4,686 m (184.5 in); 4,699 m (185 in, coupe)

Amplada (Width): 1,706 m (67.2 in); 1,724 m (67.9 in, coupe)

Alada (Height): 1,458 m (57.4 in); 1,422 m (56 in, coupe)

Pes (Curb weight): 1221-1248 kg (2692-2751 lbs.)

Capacitat del dipsit: 50 l (13,2 galons EUA)

2005-2007.

Al 2005 presenta un restlying el ION, amb una graella de majors dimensions, l's del "quiet stell" per reduir la sonoritat del vehicle, desapareix el disseny de "stick d'hoquei" del volant a favor de l'usat en l'ION Red Line del 2004. Tamb presenta canvis en les transmissions, perqu tant la transmissi automtica Aisin com la VTi deixen d'oferir-se (en part, per motius de fiabilitat, en part, pel shift-flare que patien les Aisin). Aquestes dues van ser substitudes per una automtica de 4 velocitats 4T45-E de GM.

Al 2006, s'afegeix un motor 2.4L Ecotec de 170 cv i 219 Nm de torsi, nica opci al ION 3, associat amb el paquet "Enhanced Performance Package" que a ms a ms afegeix ABS, TCS i una suspensi esportiva. L'any segent, aquest mateix motor augmenta la potncia a 175 cv i 222 Nm de torsi; tamb el motor 2.2 L Ecotec augmenta dels 140 cv i 197 Nm a 145 cv i 203 Nm de torsi.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial del ION sedan ;
 Pgina web oficial del ION coupe ;
 Saturn ION a Edmunds.com ;
 Saturn ION a Consumer Guide ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164296" title="Tocina" nonfiltered="1993" processed="1988" dbindex="66998">

Tocina s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 9.114 habitants. La seva extensi superficial s de 14 km i t una densitat de 651,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 36' N, 5 44' O. Es troba situada a una altitud de 27 metres i a 37 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164298" title="Eochaid d'Esccia" nonfiltered="1994" processed="1989" dbindex="66999">
Eochaid d'Esccia (mort el 889) fou rei d'Esccia del 878 al 889, i regn conjuntament amb el seu germ Giric. Era fill del rei Run de Strathclyde i nts de Kenneth I. Ell i el seu germ foren venuts pels vkings a Dollar (Stirling) el 875, de manera que hagueren d aixoplugar-se a Perth.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164299" title="Tomares" nonfiltered="1995" processed="1990" dbindex="67000">

Tomares s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2006 comptava amb 20.705 habitants. La seva extensi superficial s de 5 km i t una densitat de 4.141 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 22' N, 6 02' O. Es troba situada a una altitud de 78 metres i a 4 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164302" title="Umbrete" nonfiltered="1996" processed="1991" dbindex="67001">

Umbrete s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 5.797 habitants. La seva extensi superficial s de 12 km i t una densitat de 483,1 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 22' N, 6 09' O. Es troba situada a una altitud de 1214 metres i a 15 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164303" title="Otto Dix" nonfiltered="1997" processed="1992" dbindex="67002">
Otto Dix (Untermhaus, Alemanya, 2 de desembre de 1891   Singen, 25 de juliol de 1969) va ser un pintor de la Nova Objectivitat i el Expressionisme alemanys. El treball pictric de Otto Dix abasta una gran diversitat d'estils, encara que el gran pblic coneix, principalment, les seves pintures sobre la guerra. Dibuixant excepcional, Otto Dix ens ha deixat ms de 6000 dibuixos i esbossos, diversos retrats, a ms de teles i aquarelles, que, sens dubte, evoquen l'poca renaixentista. I s que Dix s considerat un dels grans pintors alemanys del segle XX. La major part de la seva obra es troba exposada al Museu d'Art de Stuttgart. 

Infncia i joventut. 

Otto Dix neix a Untermhaus, prop de Gera, a Alemanya. El seu pare, Franz Dix, treballava de forjador de ferro en una ferreria. La seva mare, Louise, era una enamorada de l'art i la msica. En aquest ambient va crixer Otto Dix, qui sempre es va considerar fill d'obrers, per per descomptat no una persona inculta i sense recursos. 

Durant la seva poca escolar, el seu professor de dibuix, Ernst Schunke, va ser qui va encoratjar al jove Dix, que, ms tard, el 1905 i fins a 1909 continuaria la seva formaci al costat del pintor decoratiu Carl Senff. No obstant aix, Senff refusa donar suport al seu aprenent en els seus primers passos artstics, al mateix temps que li augura un futur no molt brillant en el mn de l'art. El principat de Reu  li concedeix una beca, grcies a la qual va poder realitzar els seus estudis superiors en la Escola d'Art de Dresden (1909-1914), de la m de professors com Johann Nikolaus Trk i Richard Guhr. 
All, Otto Dix entra en contacte amb la tradici dels pintors renaixentistes alemanys. El 1914 realitza el seu propi autorretrat. En aquesta poca, Dix experimenta amb el Cubisme, el Futurisme i, ms endavant, amb el Dadaisme. 

 La Primera Guerra Mundial i la Repblica de Weimar. 
A l'esclatar la Primera Guerra Mundial, Otto Dix s'allista en l'exrcit, al principi com voluntari en el regiment d'artilleria, encara que ms tard, tamb lluitar com soldat ras tant a Frana com a Rssia. L'horror de la guerra, com a conseqncia, es convertir en un dels temes fonamentals de la seva obra pictrica. Al seu retorn a Dresden, funda en 1919, al costat del tamb expressionista Conrad Felixmller, el Dresdner Secession Gruppe 1919, un grup radical d'escriptors i pintors expressionistes i dad, amb qui realitzar, el 1920, diversos collage de carcter crtic, en la seva majoria, sobre la societat. 

L'horror que durant la guerra es va veure forat a viure en primera persona, li va deixar, sens dubte, una profunda petjada que va marcar, de manera evident, tota la seva obra. Dos anys ms tard, Dix es trasllada a Dusseldorf, on s'uneix al grup d'artistes Das Junge Rheinland i tan sols un any desprs, el 1923, contreu matrimoni amb Martha Koch. 

Entre 1925 i 1927, Otto Dix resideix i treballa novament a Berln, ciutat en la qual la seva pintura arriba a les cotes ms altes de criticisme i anlisis de tota la seva trajectria artstica, influt principalment pel corrent de la Nova Objectivitat. El 1927, Otto Dix aconsegueix la ctedra en l'Acadmia d'Art de Dresden.

Nacionalsocialisme. 
Desprs de l'arribada al poder dels nacionalsocialistas el 1933, Otto Dix va ser un dels primers catedrtics d'art a ser destituts pel rgim. Just aquest mateix any, Dix inicia un "xode interior" pel sud-oest d'Alemanya, que el dur primer a Randegg (1933), i ms tard a Hemmenhofen, al costat del Llac Constana (1936), on establix la seva residncia. 

All, Dix retrata el paisatge de Hegau. A partir de 1937, els nacionalsocialistes titllen a Otto Dix de "artista degenerat" i difamen la seva obra ratllant-la de "sabotatge a l'esperit militar de les forces armades". Li van ser, a ms, requisades 260 obres que es trobaven exposades per tota Alemanya. Algunes d'aquestes obres van ser venudes, mentre que unes altres van ser, al final, pastura de les flames. Mentre els nacionalsocialistes exhibeixen la difamatoria exposici Art Degenerat per tota Alemanya, dos de les obres de Dix sn exposades en la seva ciutat natal, Gera, amb motiu de la celebraci del seu 700 aniversari. No obstant aix, aquestes obres van ser retirades al cap de dues setmanes per ordre expressa d'alts comandaments nacionalsocialistes. 

El 1938, la Gestapo el det, acusant-li de prendre part en l'atemptat contra Hitler a Munic i s empresonat durant dues setmanes. No obstant aix, durant aquests anys, Dix rep un dels encrrecs ms importants per a la seva carrera artstica: el retrat que Dix realitza, a petici d'un important fabricant de cervesa, de Sant Cristfol mrtir. L'any 1945, no obstant aix, s dut de nou al front i, finalment, fet presoner pels francesos. Desprs de ser posat en llibertat el 1946, Otto Dix regressa, per fi, a la seva casa de Hemmenhofen. 

 Els seus ltims anys desprs de la guerra . 
Desprs de la guerra i fins al dia de la seva mort, Otto Dix s incapa de trobar el seu lloc en cap de les dues corrents artstiques  cada vegada ms allunyades entre si  que predominen en els dos estats alemanys. No s'identifica ni amb el Realisme Socialista de la RDA, ni amb l'Art abstracte de postguerra de la Repblica Federal Alemanya. No obstant aix, en ambdues Alemanyes, les seves obres arriben a un gran reconeixement i rep mltiples homenatges. 

Entre 1947 i 1966, Dix realitza anualment visites a Dresden per motius de treball. El 1959 se li atorga la Creu del Mrit Federal  premi compartit amb l'escriptor i filsof Ernst Jnger  i s, tamb, proposat per a rebre el Premi Nacional de la RDA, a petici de l'associaci cultural de Gera el 1950. 

En els anys 60, Dix organitza nombroses exposicions i aconsegueix diversos premis en ambdues parts d'Alemanya. El 1966, coincidint amb el seu 75 natalici, obt el premi Alfred-Lichtwark i el Martin-Andersen-Nex i, a ms, s nomenat ciutad honorari de Gera. El 1967 se li fa lliurament del premi Hans-Thoma, i l'any 1968 rep el premi Rembrandt de la fundaci Goethe a Salzburg. Otto Dix mor el 25 de juliol de 1969 desprs de sofrir un segon atac d'apoplxia a la ciutat de Singen, situada a les faldilles de la muntanya Hohentwiel. La seva tomba es troba a Hemmenhofen.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164304" title="Giric d'Esccia" nonfiltered="1998" processed="1993" dbindex="67003">
Giric d'Esccia, Grig o Gregori fou rei d'Esccia, conjuntament amb el seu germ Eochaid, el cinqu del regne unificat d'Scone. Era fill del rei Run de Strathclyde i nt de Kenneth I. Va succeir el 878 a Aed, fill de Kenneth Mac Alpine. Del seu regnat se sap que hi va haver un eclipsi de sol i per tant s'ha pogut datar amb ms precisi. Va fer conquestes a Berncia i Nortmbria i fou el primer que va donar llibertat a l'esglsia. Ell i el seu germ foren venuts pels vkings a Dollar (Stirling) el 875, de manera que hagueren d aixoplugar-se a Perth.

Fou destronat el 889 i probablement mor aquell mateix any. Se sap molt poc de la seva vida, tot i que historiadors posteriors l'han volgut presentar com alliberador del poble escocs contra els escandinaus.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164305" title="El Viso del Alcor" nonfiltered="1999" processed="1994" dbindex="67004">

El Viso del Alcor s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 17.194 habitants. La seva extensi superficial s de 20 km i t una densitat de 859,7 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 23' N, 5 43' O. Es troba situada a una altitud de 143 metres i a 28 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164306" title="Valencina de la Concepcin" nonfiltered="2000" processed="1995" dbindex="67005">

Valencina de la Concepcin s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 7.431 habitants. La seva extensi superficial s de 25 km i t una densitat de 297,2 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 25' N, 6 04' O. Es troba situada a una altitud de 153 metres i a 8 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.

 Demografia .



 Personatges illustres .
 Alfonso Grosso, escriptor.
 Kiko Veneno, msic.
 Raimundo Amador, msic;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164307" title="Villamanrique de la Condesa" nonfiltered="2001" processed="1996" dbindex="67006">

Villamanrique s una localitat de la provncia de Sevilla, Andalusia, Espanya. A l'any 2005 comptava amb 3.826 habitants. La seva extensi superficial s de 57,44 km i t una densitat de 66,0 hab/km. Les seves coordenades geogrfiques sn 37 15' N, 6 18' O. Es troba situada a una altitud de 29 metres i a 37 kilmetres de la capital de la provncia, Sevilla.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164308" title="Donald II d'Esccia" nonfiltered="2002" processed="1997" dbindex="67007">
Donald II d'Esccia (galic escocs Domnall mac Causantn, mort el 900) fou rei d'Esccia, fill de Constant I. Va rebre l'eptet de dsachtach (home violent) en la profecia de Berchan. No va poder evitar que els vkings noruecs ocupessin les illes del Nord i Oest d Orkney el 889 i les repoblessin amb germnics, amb la finalitat d usar-les de base per la futura colonitzaci d Irlanda i Anglaterra. Fou el primer en figurar en escrits com a R Alban, i al pas anomenar-lo Albanaig o Alba, ja que Esccia no ser usat fins al segle XIII.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164309" title="Llista d'espcies de saltcids (T-U)" nonfiltered="2003" processed="1998" dbindex="67008">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, de la lletra T a la U, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.





Tacuna.
Tacuna Peckham i Peckham, 1901
 Tacuna delecta Peckham i Peckham, 1901 (Brasil, Argentina);
 Tacuna minensis Galiano, 1995 (Brasil);
 Tacuna saltensis Galiano, 1995 (Argentina);
 Tacuna vaga (Peckham i Peckham, 1895) (Brasil);

Taivala.
Taivala Peckham i Peckham, 1907
 Taivala invisitata Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);

Talavera.
Talavera Peckham i Peckham, 1909
 Talavera aequipes (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Talavera aequipes ludio (Simon, 1871) (Crsega);
 Talavera aperta (Miller, 1971) (Blgica fins a sia Central);
 Talavera esyunini Logunov, 1992 (Sucia, Finlndia, Rssia);
 Talavera ikedai Logunov i Kronestedt, 2003 (Corea, Jap);
 Talavera inopinata Wunderlich, 1993 (Frana, Luxemburg, Sussa, Alemanya);
 Talavera krocha Logunov i Kronestedt, 2003 (Frana fins a sia Central);
 Talavera milleri (Brignoli, 1983) (Alemanya, Repblica Txeca, Eslovquia);
 Talavera minuta (Banks, 1895) (Rssia, Canad, EUA);
 Talavera monticola (Kulczyn'ski, 1884) (Central, Migdia europeu);
 Talavera parvistyla Logunov i Kronestedt, 2003 (del nord, Europa Central);
 Talavera petrensis (C. L. Koch, 1837) (Europa fins a sia Central);
 Talavera sharlaa Logunov i Kronestedt, 2003 (Rssia);
 Talavera thorelli (Kulczyn'ski, 1891) (Palertic);
 Talavera trivittata (Schenkel, 1963) (Rssia, Monglia, Xina);
 Talavera tuvensis Logunov i Kronestedt, 2003 (Rssia);

Tamigalesus.
Tamigalesus Zabka, 1988
 Tamigalesus munnaricus Zabka, 1988 (Sri Lanka);

Tanna.
Tanna Berland, 1938
 Tanna ornatipes Berland, 1938 (Noves Hbrides);

Tanybelus.
Tanybelus Simon, 1902
 Tanybelus aeneiceps Simon, 1902 (Veneuela);

Tara.
Tara Peckham i Peckham, 1886
 Tara anomala (Keyserling, 1882) (Nova Galles del Sud);
 Tara gratiosa (Rainbow, 1920) (Illes Lord Howe);
 Tara parvula (Keyserling, 1883) (Nova Galles del Sud);

Taraxella.
Taraxella Wanless, 1984
 Taraxella hillyardi Wanless, 1987 (Malisia);
 Taraxella petrensis Wanless, 1987 (Sumatra);
 Taraxella reinholdae Wanless, 1987 (Borneo);
 Taraxella solitaria Wanless, 1984 (Borneo);
 Taraxella sumatrana Wanless, 1987 (Sumatra);

Tariona.
Tariona Simon, 1902
 Tariona albibarbis (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Tariona bruneti Simon, 1903 (Brasil);
 Tariona gounellei Simon, 1902 (Brasil);
 Tariona maculata Franganillo, 1930 (Cuba);
 Tariona mutica Simon, 1903 (Brasil);

Tarne.
Tarne Simon, 1885
 Tarne dives Simon, 1885 (frica occidental);

Tarodes.
Tarodes Pocock, 1899
 Tarodes lineatus Pocock, 1899 (Nova Bretanya);

Tasa.
Tasa Wesolowska, 1981
 Tasa davidi (Schenkel, 1963) (Xina);
 Tasa nipponica Bohdanowicz i Prszynski, 1987 (Xina, Corea, Jap);

Tatari.
Tatari Berland, 1938
 Tatari multispinosus Berland, 1938 (Noves Hbrides);

Tauala.
Tauala Wanless, 1988
 Tauala alveolatus Wanless, 1988 (Queensland);
 Tauala athertonensis Gardzinska, 1996 (Queensland);
 Tauala australiensis Wanless, 1988 (Queensland);
 Tauala daviesae Wanless, 1988 (Queensland);
 Tauala elongata Peng i Li, 2002 (Taiwan);
 Tauala lepidus Wanless, 1988 (Queensland);
 Tauala minutus Wanless, 1988 (Queensland);
 Tauala splendidus Wanless, 1988 (Queensland);

Telamonia.
Telamonia Thorell, 1887
 Telamonia agapeta (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Telamonia annulipes Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Telamonia bombycina (Simon, 1902) (Borneo);
 Telamonia borreyi Berland i Millot, 1941 (Mali);
 Telamonia borreyi minor Berland i Millot, 1941 (Mali);
 Telamonia caprina (Simon, 1903) (Xina, Vietnam);
 Telamonia coeruleostriata (Doleschall, 1859) (Amboina);
 Telamonia comosissima (Simon, 1885) (Congo);
 Telamonia cristata Peckham i Peckham, 1907 (Filipines);
 Telamonia dimidiata (Simon, 1899) (ndia, Bhutan, Sumatra);
 Telamonia dissimilis Prchniewicz, 1990 (Bhutan);
 Telamonia elegans (Thorell, 1887) (Birmnia, Vietnam, Indonesia);
 Telamonia festiva Thorell, 1887 (Birmnia fins a Java);
 Telamonia festiva nigrina Simon, 1903 (Vietnam);
 Telamonia formosa (Simon, 1902) (Java);
 Telamonia hasselti (Thorell, 1878) (Birmnia fins a Sulawesi);
 Telamonia laecta Prchniewicz, 1990 (Bhutan);
 Telamonia latruncula (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Telamonia leopoldi Roewer, 1938 (Nova Guinea);
 Telamonia luteocincta (Thorell, 1891) (Malisia);
 Telamonia luxiensis Peng i cols., 1998 (Xina);
 Telamonia mandibulata Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Telamonia masinloc Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Telamonia mundula (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Telamonia mustelina Simon, 1901 (Hong Kong);
 Telamonia parangfestiva Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);
 Telamonia peckhami Thorell, 1891 (Illes Lord Nicobar);
 Telamonia prima Prchniewicz, 1990 (Bhutan);
 Telamonia resplendens Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Telamonia scalaris (Thorell, 1881) (Moluques);
 Telamonia sikkimensis (Tikader, 1967) (ndia);
 Telamonia sponsa (Simon, 1902) (Sri Lanka);
 Telamonia trabifera (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Telamonia trinotata Simon, 1903 (Guinea Equatorial);
 Telamonia trochilus (Doleschall, 1859) (Java);
 Telamonia vidua Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Telamonia virgata Simon, 1903 (Gabon);
 Telamonia vlijmi Prszynski, 1984 (Xina, Corea, Jap);

Terralonus.
Terralonus Maddison, 1996
 Terralonus banksi (Roewer, 1951) (EUA);
 Terralonus californicus (Peckham i Peckham, 1888) (EUA);
 Terralonus fraternus (Banks, 1932) (EUA);
 Terralonus mylothrus (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Terralonus shaferi (Gertsch i Riechert, 1976) (EUA);
 Terralonus unicus (Chamberlin i Gertsch, 1930) (EUA);
 Terralonus versicolor (Peckham i Peckham, 1909) (EUA);

Thammaca.
Thammaca Simon, 1902
 Thammaca coriacea Simon, 1902 (Brasil);
 Thammaca nigritarsis Simon, 1902 (Per, Brasil);

Theriella.
Theriella Braul i Lise, 1996
 Theriella bertoncelloi Braul i Lise, 2003 (Brasil);
 Theriella galianoae Braul i Lise, 1996 (Brasil);
 Theriella tenuistyla (Galiano, 1970) (Argentina);

Thianella.
Thianella Strand, 1907
 Thianella disjuncta Strand, 1907 (Java);

Thiania.
Thiania C. L. Koch, 1846
 Thiania abdominalis Zabka, 1985 (Vietnam);
 Thiania aura Dyal, 1935 (Pakistan);
 Thiania bhamoensis Thorell, 1887 (Birmnia fins a Sumatra);
 Thiania cavaleriei Schenkel, 1963 (Xina);
 Thiania chrysogramma Simon, 1901 (Hong Kong);
 Thiania cupreonitens (Simon, 1899) (Sumatra);
 Thiania demissa (Thorell, 1892) (Indonesia);
 Thiania formosissima (Thorell, 1890) (Borneo);
 Thiania gazellae (Karsch, 1878) (Nova Guinea);
 Thiania humilis (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Thiania inermis (Karsch, 1897) (Hong Kong);
 Thiania jucunda Thorell, 1890 (Sumatra);
 Thiania luteobrachialis Schenkel, 1963 (Xina);
 Thiania pulcherrima C. L. Koch, 1846 (Sri Lanka, Vietnam, Malisia, Sulawesi);
 Thiania sinuata Thorell, 1890 (Malisia);
 Thiania suboppressa Strand, 1907 (Xina, Vietnam, Hawaii);
 Thiania subserena Simon, 1901 (Malisia);
 Thiania viscaensis Barrion i Litsinger, 1995 (Filipines);

Thianitara.
Thianitara Simon, 1903
 Thianitara spectrum Simon, 1903 (Sumatra);

Thiodina.
Thiodina Simon, 1900
 Thiodina branicki (Taczanowski, 1871) (Veneuela, Guyana, Guaiana Francesa);
 Thiodina candida Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Thiodina cockerelli (Peckham i Peckham, 1901) (Hispaniola, Jamaica);
 Thiodina crucifera (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Panam);
 Thiodina germaini Simon, 1900 (Brasil, Argentina);
 Thiodina hespera Richman i Vetter, 2004 (EUA, Mxic);
 Thiodina inerma Bryant, 1940 (Cuba);
 Thiodina melanogaster Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Thiodina nicoleti Roewer, 1951 (Xile);
 Thiodina pallida (C. L. Koch, 1846) (Colmbia fins a Argentina);
 Thiodina peckhami (Bryant, 1940) (Cuba);
 Thiodina pseustes Chamberlin i Ivie, 1936 (Panam);
 Thiodina puerpera (Hentz, 1846) (EUA);
 Thiodina punctulata Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Thiodina rishwani Makhan, 2006 (Surinam);
 Thiodina robusta Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Thiodina setosa Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Thiodina sylvana (Hentz, 1846) (EUA fins a Panam);
 Thiodina vaccula Simon, 1900 (Per, Brasil);
 Thiodina vellardi Soares i Camargo, 1948 (Brasil);

Thiratoscirtus.
Thiratoscirtus Simon, 1886
 Thiratoscirtus capito Simon, 1903 (frica occidental, Bioko);
 Thiratoscirtus cinctus (Thorell, 1899) (Camerun);
 Thiratoscirtus fuscorufescens Strand, 1906 (Camerun);
 Thiratoscirtus niveimanus Simon, 1886 (Brasil);
 Thiratoscirtus patagonicus Simon, 1886 (Argentina);
 Thiratoscirtus torquatus Simon, 1903 (frica occidental);
 Thiratoscirtus versicolor Simon, 1902 (Sierra Leone);

Thorelliola.
Thorelliola Strand, 1942
 Thorelliola biapophysis Gardzinska i Patoleta, 1997 (Amboina, Illes Banda);
 Thorelliola cyrano Szts i De Bakker, 2004 (Nova Guinea);
 Thorelliola doryphora (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Thorelliola dumicola Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Illes Carolina);
 Thorelliola ensifera (Thorell, 1877) (Malisia fins a Sulawesi, Hawaii);
 Thorelliola glabra Gardzinska i Patoleta, 1997 (Illes Banda);
 Thorelliola javaensis Gardzinska i Patoleta, 1997 (Java);
 Thorelliola mahunkai Szts, 2002 (Nova Guinea);
 Thorelliola monoceros (Karsch, 1881) (Illes Marshall);
 Thorelliola truncilonga Gardzinska i Patoleta, 1997 (Nova Guinea);

Thyene.
Thyene Simon, 1885
 Thyene aperta (Peckham i Peckham, 1903) (frica occidental, Zimbabwe);
 Thyene australis Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Thyene bilineata Lawrence, 1927 (Namibia);
 Thyene bilineata striatipes Lawrence, 1927 (Namibia);
 Thyene bivittata Xie i Peng, 1995 (Xina);
 Thyene bucculenta (Gerstcker, 1873) (frica Oriental);
 Thyene chopardi Berland i Millot, 1941 (Niger);
 Thyene coccineovittata (Simon, 1885) (frica occidental);
 Thyene coccineovittata crudelis (Peckham i Peckham, 1903) (Sud-frica);
 Thyene corcula (Pavesi, 1895) (Etipia);
 Thyene coronata Simon, 1902 (Sud-frica);
 Thyene dakarensis (Berland i Millot, 1941) (Senegal);
 Thyene damarensis Lawrence, 1927 (Namibia);
 Thyene dancala Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Thyene grassei (Berland i Millot, 1941) (frica occidental);
 Thyene imperialis (Rossi, 1846) (Old World);
 Thyene inflata (Gerstcker, 1873) (Africa, Madagascar);
 Thyene magdalenae Lessert, 1927 (Congo);
 Thyene natalii Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica, Mozambique);
 Thyene nigriceps (Caporiacco, 1949) (Kenya);
 Thyene ogdeni Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Thyene ogdeni leighi (Peckham i Peckham, 1903) (Sud-frica);
 Thyene ogdeni nyukiensis Lessert, 1925 (frica Oriental);
 Thyene orbicularis (Gerstcker, 1873) (frica Oriental);
 Thyene orientalis Zabka, 1985 (Xina, Vietnam);
 Thyene phragmitigrada Metzner, 1999 (Grcia);
 Thyene pulchra Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Thyene punctiventer (Karsch, 1879) (frica occidental);
 Thyene radialis Xie i Peng, 1995 (Xina);
 Thyene rubricoronata (Strand, 1911) (Illes Kei);
 Thyene scalarinota Strand, 1907 (Sud-frica);
 Thyene semiargentea (Simon, 1884) (Sudan, Uganda, Tanznia);
 Thyene sexplagiata (Simon, 1910) (So Tom);
 Thyene similis Wesolowska i van Harten, 2002 (Socotra);
 Thyene splendida Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Thyene strandi Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Thyene striatipes (Caporiacco, 1939) (frica Oriental);
 Thyene subsplendens Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Thyene tamatavi (Vinson, 1863) (Madagascar);
 Thyene thyenioides (Lessert, 1925) (Africa);
 Thyene triangula Xie i Peng, 1995 (Xina);
 Thyene varians Peckham i Peckham, 1901 (Madagascar);
 Thyene villiersi Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori);
 Thyene vittata Simon, 1902 (Etipia, Sud-frica);
 Thyene yuxiensis Xie i Peng, 1995 (Xina);

Thyenillus.
Thyenillus Simon, 1910
 Thyenillus fernandensis Simon, 1910 (Bioko);

Thyenula.
Thyenula Simon, 1902
 Thyenula ammonis Denis, 1947 (Iemen);
 Thyenula armata Wesolowska, 2001 (Sud-frica);
 Thyenula aurantiaca (Simon, 1902) (Sud-frica);
 Thyenula juvenca Simon, 1902 (Sud-frica);
 Thyenula oranjensis Wesolowska, 2001 (Sud-frica);
 Thyenula sempiterna Wesolowska, 2000 (Zimbabwe);

Titanattus.
Titanattus Peckham i Peckham, 1885
 Titanattus cretatus Chickering, 1946 (Panam);
 Titanattus notabilis (Mello-Leito, 1943) (Brasil, Argentina);
 Titanattus novarai Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Titanattus paganus Chickering, 1946 (Panam);
 Titanattus pallidus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Titanattus pegaseus Simon, 1900 (Brasil);
 Titanattus saevus Peckham i Peckham, 1885 (Guatemala);

Toloella.
Toloella Chickering, 1946
 Toloella eximia Chickering, 1946 (Panam);

Tomocyrba.
Tomocyrba Simon, 1900
 Tomocyrba barbata Simon, 1900 (Madagascar);
 Tomocyrba decollata Simon, 1900 (Madagascar);
 Tomocyrba holmi Prszynski i Zabka, 1983 (Kenya);
 Tomocyrba keinoi Prszynski i Zabka, 1983 (Kenya);
 Tomocyrba kikuyu Prszynski i Zabka, 1983 (Kenya);
 Tomocyrba masai Prszynski i Zabka, 1983 (Tanznia);
 Tomocyrba sjostedti Lessert, 1925 (frica Oriental);

Toticoryx.
Toticoryx Rollard i Wesolowska, 2002
 Toticoryx exilis Rollard i Wesolowska, 2002 (Guinea);

Trite.
Trite Simon, 1885
 Trite albopilosa (Keyserling, 1883) (Nova Galles del Sud, Victoria);
 Trite auricoma (Urquhart, 1886) (Nova Zelanda);
 Trite concinna Rainbow, 1920 (Illes Lord Howe, Illes Lord Norfolk);
 Trite gracilipalpis Berland, 1929 (Illes Loyalty);
 Trite herbigrada (Urquhart, 1889) (Nova Zelanda);
 Trite ignipilosa Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Trite lineata Simon, 1885 (Nova Calednia);
 Trite longipalpis Marples, 1955 (Samoa, Tonga);
 Trite longula (Thorell, 1881) (Queensland);
 Trite mustilina (Powell, 1873) (Nova Zelanda);
 Trite ornata Rainbow, 1915 (Sud d'Austrlia);
 Trite parvula (Bryant, 1935) (Nova Zelanda);
 Trite pennata Simon, 1885 (Nova Calednia);
 Trite planiceps Simon, 1899 (Nova Zelanda);
 Trite ponapensis Berry, Beatty i Prszynski, 1997 (Illes Carolina);
 Trite rapaensis Berland, 1942 (Rapa);
 Trite urvillei (Dalmas, 1917) (Nova Zelanda);
 Trite vulpecula (Thorell, 1881) (Queensland);

Trydarssus.
Trydarssus Galiano, 1995
 Trydarssus nobilitatus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Trydarssus pantherinus (Mello-Leito, 1946) (Paraguai, Argentina);

Tullgrenella.
Tullgrenella Mello-Leito, 1941
 Tullgrenella corrugata Galiano, 1981 (Brasil);
 Tullgrenella didelphis (Simon, 1886) (Bolvia);
 Tullgrenella gertschi Galiano, 1981 (Brasil);
 Tullgrenella guayapae Galiano, 1970 (Argentina);
 Tullgrenella lunata (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Tullgrenella melanica (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Tullgrenella morenensis (Tullgren, 1905) (Argentina);
 Tullgrenella musica (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Tullgrenella peniaflorensis Galiano, 1970 (Xile);
 Tullgrenella quadripunctata (Mello-Leito, 1944) (Argentina, Uruguai);
 Tullgrenella selenita Galiano, 1970 (Argentina);
 Tullgrenella serrana Galiano, 1970 (Argentina);
 Tullgrenella yungae Galiano, 1970 (Bolvia, Argentina);

Tulpius.
Tulpius Peckham i Peckham, 1896
 Tulpius gauchus Bauab i Soares, 1983 (Brasil);
 Tulpius hilarus Peckham i Peckham, 1896 (Guatemala);

Tusitala.
Tusitala Peckham i Peckham, 1902
 Tusitala barbata Peckham i Peckham, 1902 (Est Sud-frica);
 Tusitala barbata longipalpis Lessert, 1925 (Etipia, frica Oriental);
 Tusitala discibulba Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Tusitala guineensis Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Tusitala hirsuta Peckham i Peckham, 1902 (Zanzbar);
 Tusitala lutzi Lessert, 1927 (Congo);
 Tusitala lyrata (Simon, 1903) (West, Central, frica Oriental);
 Tusitala proxima Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Tusitala unica Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
 Tusitala yemenica Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);

Tutelina.
Tutelina Simon, 1901
 Tutelina elegans (Hentz, 1846) (EUA);
 Tutelina formicaria (Emerton, 1891) (EUA);
 Tutelina harti (Peckham, 1891) (EUA, Canad);
 Tutelina iridea Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Tutelina purpurina Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Tutelina rosenbergi Simon, 1901 (Equador);
 Tutelina similis (Banks, 1895) (EUA, Canad);

Tuvaphantes.
Tuvaphantes Logunov, 1993
 Tuvaphantes arat Logunov, 1993 (Rssia);
 Tuvaphantes insolitus (Logunov, 1991) (Rssia);

Tylogonus.
Tylogonus Simon, 1902
 Tylogonus auricapillus Simon, 1902 (Equador);
 Tylogonus chiriqui Galiano, 1994 (Panam);
 Tylogonus miles Simon, 1903 (Veneuela);
 Tylogonus parabolicus Galiano, 1985 (Colmbia);
 Tylogonus pichincha Galiano, 1985 (Equador);
 Tylogonus prasinus Simon, 1902 (Brasil);
 Tylogonus putumayo Galiano, 1985 (Colmbia);
 Tylogonus vachoni Galiano, 1960 (Brasil);
 Tylogonus viridimicans (Simon, 1901) (Equador);
=U=
Udalmella.
Udalmella Galiano, 1994
 Udalmella gamboa Galiano, 1994 (Panam);

Udvardya.
Udvardya Prszynski, 1992
 Udvardya elegans (Szombathy, 1915) (Nova Guinea);

Uluella.
Uluella Chickering, 1946
 Uluella formosa Chickering, 1946 (Panam);

Uroballus.
Uroballus Simon, 1902
 Uroballus henicurus Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Uroballus octovittatus Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Uroballus peckhami Zabka, 1985 (Vietnam);

Uspachus.
Uspachus Galiano, 1995
 Uspachus albipalpis (Taczanowski, 1878) (Per, Equador, Bolvia);
 Uspachus andinus (Taczanowski, 1878) (Per);
 Uspachus bahiensis Galiano, 1995 (Brasil);
 Uspachus colombianus Galiano, 1995 (Panam, Colmbia);
 Uspachus juquiaensis Galiano, 1995 (Brasil);
 Uspachus ministerialis (C. L. Koch, 1846) (Panam, Colmbia, Veneuela);
 Uspachus misionensis Galiano, 1995 (Paraguai, Argentina);
 Uspachus patellaris Galiano, 1995 (Bolvia, Brasil);

Uxuma.
Uxuma Simon, 1902
 Uxuma impudica Simon, 1902 (Gabon);

Referncies.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164310" title="Llista d'espcies de saltcids (V-Z)" nonfiltered="2004" processed="1999" dbindex="67009">
Llista de les espcies de saltcids per ordre alfabtic, de la lletra V a la Z, descrites fins al 23 de maig del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de saltcids.
 Per a la llista de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de saltcids.





V.
Vailima.
Vailima Peckham i Peckham, 1907
 Vailima masinei Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);

Vatovia.
Vatovia Caporiacco, 1940
 Vatovia albosignata Caporiacco, 1940 (Etipia);

Veissella.
Veissella Wanless, 1984
 Veissella durbani (Peckham i Peckham, 1903) (Sud-frica);

Viciria.
Viciria Thorell, 1877
 Viciria alba Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Viciria albocincta Thorell, 1899 (Camerun, Gabon);
 Viciria albolimbata Simon, 1885 (Sumatra);
 Viciria arrogans Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Viciria besanconi Berland i Millot, 1941 (Guinea);
 Viciria chabanaudi Fage, 1923 (frica occidental);
 Viciria chrysophaea Simon, 1903 (Gabon);
 Viciria concolor Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Viciria detrita Strand, 1922 (Sumatra);
 Viciria diademata Simon, 1902 (ndia);
 Viciria diatreta Simon, 1902 (ndia);
 Viciria epileuca Simon, 1903 (Gabon);
 Viciria equestris Simon, 1903 (Gabon);
 Viciria equestris pallida Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori);
 Viciria flavipes Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Viciria flavolimbata Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Viciria fuscimana Simon, 1903 (frica occidental);
 Viciria longiuscula Thorell, 1899 (Camerun);
 Viciria lucida Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Viciria minima Reimoser, 1934 (ndia);
 Viciria miranda Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Viciria moesta Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Viciria mondoni Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori);
 Viciria monodi Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori);
 Viciria morigera Peckham i Peckham, 1903 (Sud-frica);
 Viciria mustela Simon, 1902 (Est Sud-frica);
 Viciria niveimana Simon, 1902 (frica occidental);
 Viciria ocellata (Thorell, 1899) (frica occidental, Bioko);
 Viciria pallens Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Viciria paludosa Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Viciria pavesii Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Viciria peckhamorum Lessert, 1927 (Guinea, Congo);
 Viciria petulans Peckham i Peckham, 1907 (Borneo);
 Viciria polysticta Simon, 1902 (Sri Lanka);
 Viciria praemandibularis (Hasselt, 1893) (Singapur fins a Sulawesi);
 Viciria prenanti Berland i Millot, 1941 (Costa d'Ivori);
 Viciria rhinoceros Hasselt, 1894 (Sulawesi);
 Viciria scintillans Simon, 1910 (frica occidental);
 Viciria semicoccinea Simon, 1902 (Java);
 Viciria tergina Simon, 1903 (Guinea Equatorial);
 Viciria thoracica Thorell, 1899 (Camerun);

Vinnius.
Vinnius Simon, 1902
 Vinnius buzius Braul i Lise, 2002 (Brasil);
 Vinnius camacan Braul i Lise, 2002 (Brasil);
 Vinnius subfasciatus (C. L. Koch, 1846) (Brasil);
 Vinnius uncatus Simon, 1902 (Brasil, Argentina);

Viroqua.
Viroqua Peckham i Peckham, 1901
 Viroqua ultima (L. Koch, 1881) (Austrlia);
W.
Wallaba.
Wallaba Mello-Leito, 1940
 Wallaba albopalpis (Peckham i Peckham, 1901) (Jamaica);
 Wallaba decora Bryant, 1943 (Hispaniola);
 Wallaba metallica Mello-Leito, 1940 (Guyana);

Wanlessia.
Wanlessia Wijesinghe, 1992
 Wanlessia denticulata Peng, Tso i Li, 2002 (Taiwan);
 Wanlessia sedgwicki Wijesinghe, 1992 (Borneo);

Wedoquella.
Wedoquella Galiano, 1984
 Wedoquella denticulata Galiano, 1984 (Argentina);
 Wedoquella macrothecata Galiano, 1984 (Argentina);
 Wedoquella punctata (Tullgren, 1905) (Bolvia, Paraguai, Argentina);

Xenocytaea.
Xenocytaea Berry, Beatty i Prszynski, 1998
 Xenocytaea anomala Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Illes Carolina);
 Xenocytaea daviesae Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);
 Xenocytaea maddisoni Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);
 Xenocytaea triramosa Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);
 Xenocytaea zabkai Berry, Beatty i Prszynski, 1998 (Fiji);
X.
Xuriella.
Xuriella Wesolowska i Russell-Smith, 2000
 Xuriella prima Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
Y.
Yacuitella.
Yacuitella Galiano, 1999
 Yacuitella nana Galiano, 1999 (Argentina);

Yaginumaella.
Yaginumaella Prszynski, 1979
 Yaginumaella badongensis Song i Chai, 1992 (Xina);
 Yaginumaella bhutanica Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella bilaguncula Xie i Peng, 1995 (Xina);
 Yaginumaella cambridgei Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella flexa Song i Chai, 1992 (Xina);
 Yaginumaella gogonaica Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella helvetorum Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella hybrida Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella hyogoensis Bohdanowicz i Prszynski, 1987 (Jap);
 Yaginumaella incognita Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella intermedia Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella lobata Peng, Tso i Li, 2002 (Taiwan);
 Yaginumaella longnanensis Yang, Tang i Kim, 1997 (Xina);
 Yaginumaella medvedevi Prszynski, 1979 (Rssia, Xina, Corea);
 Yaginumaella montana Zabka, 1981 (Xina, Bhutan);
 Yaginumaella nanyuensis Xie i Peng, 1995 (Xina);
 Yaginumaella nepalica Zabka, 1980 (Xina, Nepal);
 Yaginumaella nobilis Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella nova Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella orientalis Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella originalis Zabka, 1981 (Birmnia);
 Yaginumaella pilosa Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella senchalensis Prszynski, 1992 (ndia);
 Yaginumaella silvatica Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella simoni Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella stemmleri Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella strandi Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella striatipes (Grube, 1861) (Rssia, Jap);
 Yaginumaella supina Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella tenella Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella tenzingi Zabka, 1980 (Nepal);
 Yaginumaella thakkholaica Zabka, 1980 (Xina, Nepal);
 Yaginumaella thimphuica Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella urbanii Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella variformis Song i Chai, 1992 (Xina);
 Yaginumaella versicolor Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella wangdica Zabka, 1981 (Bhutan);
 Yaginumaella wuermli Zabka, 1981 (Bhutan, Xina);

Yaginumanis.
Yaginumanis Wanless, 1984
 Yaginumanis cheni Peng i Li, 2002 (Xina);
 Yaginumanis sexdentatus (Yaginuma, 1967) (Jap);

Yepoella.
Yepoella Galiano, 1970
 Yepoella crassistylis Galiano, 1970 (Argentina);

Yllenus.
Yllenus Simon, 1868
 Yllenus albifrons (Lucas, 1846) (Nord d'frica, Prxim Orient);
 Yllenus albocinctus (Kroneberg, 1875) (Turquia fins a Xina);
 Yllenus algarvensis Logunov i Marusik, 2003 (Portugal);
 Yllenus aralicus Logunov i Marusik, 2003 (Azerbaitjan, Turkmenistan);
 Yllenus arenarius Menge, 1868 (Central, Europa de l'Est);
 Yllenus auriceps (Denis, 1966) (Lbia);
 Yllenus auspex (O. P.-Cambridge, 1885) (Monglia, Xina);
 Yllenus bactrianus Andreeva, 1976 (Tadjikistan);
 Yllenus bajan Prszynski, 1968 (Monglia, Xina);
 Yllenus bakanas Logunov i Marusik, 2003 (Kazakhstan);
 Yllenus baltistanus Caporiacco, 1935 (ndia);
 Yllenus bator Prszynski, 1968 (Monglia, Xina);
 Yllenus bucharensis Logunov i Marusik, 2003 (Uzbekistan);
 Yllenus caspicus Ponomarev, 1978 (Rssia, Azerbaitjan, Turkmenistan);
 Yllenus charynensis Logunov i Marusik, 2003 (Kazakhstan);
 Yllenus coreanus Prszynski, 1968 (Rssia, sia Central, Corea, Monglia);
 Yllenus dalaensis Logunov i Marusik, 2003 (Kazakhstan);
 Yllenus desertus Wesolowska, 1991 (Monglia);
 Yllenus dunini Logunov i Marusik, 2003 (Azerbaitjan, Kazakhstan);
 Yllenus erzinensis Logunov i Marusik, 2003 (Rssia, Monglia);
 Yllenus flavociliatus Simon, 1895 (Rssia, sia Central, Monglia, Xina);
 Yllenus gajdosi Logunov i Marusik, 2000 (Monglia);
 Yllenus gavdos Logunov i Marusik, 2003 (Illes Canries, Espanya, Creta);
 Yllenus guseinovi Logunov i Marusik, 2003 (Azerbaitjan, Kazakhstan, Turkmenistan);
 Yllenus halugim Logunov i Marusik, 2003 (Israel);
 Yllenus hamifer Simon, 1895 (Monglia);
 Yllenus horvathi Chyzer, 1891 (Hongria, Bulgria, Romania, Ucrana);
 Yllenus improcerus Wesolowska i van Harten, 1994 (Iemen);
 Yllenus kalkamanicus Logunov i Marusik, 2000 (Kazakhstan);
 Yllenus karakumensis Logunov i Marusik, 2003 (Turkmenistan);
 Yllenus karnai Logunov i Marusik, 2003 (ndia);
 Yllenus knappi Wesolowska i van Harten, 1994 (Sudan, Iemen);
 Yllenus kononenkoi Logunov i Marusik, 2003 (Kirguizistan);
 Yllenus kotchevnik Logunov i Marusik, 2003 (Turkmenistan);
 Yllenus kulczynskii Punda, 1975 (Monglia);
 Yllenus lyachovi Logunov i Marusik, 2000 (Kazakhstan);
 Yllenus maoniuensis (Liu, Wang i Peng, 1991) (Xina);
 Yllenus marusiki Logunov, 1993 (Monglia);
 Yllenus mirabilis Logunov i Marusik, 2003 (Uzbekistan, Turkmenistan);
 Yllenus mirandus Wesolowska, 1996 (Turkmenistan);
 Yllenus mongolicus Prszynski, 1968 (Rssia, sia Central, Monglia);
 Yllenus murgabicus Logunov i Marusik, 2003 (Tadjikistan);
 Yllenus namulinensis Hu, 2001 (Xina);
 Yllenus nigritarsis Logunov i Marusik, 2003 (Turkmenistan);
 Yllenus nurataus Logunov i Marusik, 2003 (Uzbekistan);
 Yllenus pamiricus Logunov i Marusik, 2003 (Tadjikistan);
 Yllenus pavlenkoae Logunov i Marusik, 2003 (Kazakhstan);
 Yllenus pseudobajan Logunov i Marusik, 2003 (Xina);
 Yllenus pseudovalidus Logunov i Marusik, 2003 (Kazakhstan, Turkmenistan);
 Yllenus ranunculus Thorell, 1875 (Algria);
 Yllenus robustior Prszynski, 1968 (Xina);
 Yllenus rotundiorificus Logunov i Marusik, 2000 (Monglia);
 Yllenus saliens O. P.-Cambridge, 1876 (Nord d'frica, Arbia Saud, Iemen);
 Yllenus salsicola (Simon, 1937) (Frana fins a Israel);
 Yllenus shakhsenem Logunov i Marusik, 2003 (Turkmenistan);
 Yllenus skalanicus Dobroruka, 2002 (Creta);
 Yllenus squamifer (Simon, 1881) (Portugal, Espanya);
 Yllenus tamdybulak Logunov i Marusik, 2003 (Uzbekistan);
 Yllenus tschoni (Caporiacco, 1936) (Lbia, Iemen, Israel);
 Yllenus turkestanicus Logunov i Marusik, 2003 (sia Central);
 Yllenus tuvinicus Logunov i Marusik, 2000 (Rssia);
 Yllenus uiguricus Logunov i Marusik, 2003 (Kazakhstan);
 Yllenus univittatus (Simon, 1871) (Frana, possiblement Turkmenistan);
 Yllenus uzbekistanicus Logunov i Marusik, 2003 (Uzbekistan, Turkmenistan);
 Yllenus validus (Simon, 1889) (sia Central fins a Monglia);
 Yllenus vittatus Thorell, 1875 (Europa de l'Est fins a Kazakhstan);
 Yllenus zhilgaensis Logunov i Marusik, 2003 (Kazakhstan);
 Yllenus zyuzini Logunov i Marusik, 2003 (Kazakhstan, Turkmenistan);

Yogetor.
Yogetor Wesolowska i Russell-Smith, 2000
 Yogetor bellus Wesolowska i Russell-Smith, 2000 (Tanznia);
Z.
Zebraplatys.
Zebraplatys Zabka, 1992
 Zebraplatys bulbus Peng, Tso i Li, 2002 (Taiwan);
 Zebraplatys fractivittata (Simon, 1909) (Austrlia Occidental);
 Zebraplatys harveyi Zabka, 1992 (Sud d'Austrlia fins a Nova Galles del Sud);
 Zebraplatys keyserlingi Zabka, 1992 (Austrlia Occidental);
 Zebraplatys quinquecingulata (Simon, 1909) (Austrlia Occidental);

Zenodorus.
Zenodorus Peckham i Peckham, 1886
 Zenodorus albertisi (Thorell, 1881) (Moluques fins a Queensland);
 Zenodorus arcipluvii (Peckham i Peckham, 1901) (Noves Hbrides, Austrlia);
 Zenodorus asper (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud, Nova Calednia);
 Zenodorus danae Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Zenodorus durvillei (Walckenaer, 1837) (Nova Guinea, Austrlia);
 Zenodorus formosus (Rainbow, 1899) (Illes Salom);
 Zenodorus jucundus (Rainbow, 1912) (Queensland);
 Zenodorus juliae (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Zenodorus lepidus (Gurin, 1834) (Nova Guinea);
 Zenodorus marginatus (Simon, 1902) (Queensland);
 Zenodorus metallescens (L. Koch, 1879) (Queensland, Nova Guinea);
 Zenodorus microphthalmus (L. Koch, 1881) (illes del Pacfic);
 Zenodorus niger (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud);
 Zenodorus obscurofemoratus (Keyserling, 1883) (Nova Galles del Sud);
 Zenodorus orbiculatus (Keyserling, 1881) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Zenodorus ponapensis Berry, Beatty i Prszynski, 1996 (Illes Carolina);
 Zenodorus pupulus (Thorell, 1881) (Queensland);
 Zenodorus pusillus (Strand, 1913) (Samoa, Tahit);
 Zenodorus rhodopae Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Zenodorus syrinx Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Zenodorus variatus Pocock, 1899 (Illes Salom);
 Zenodorus varicans (Thorell, 1881) (Queensland);
 Zenodorus wangillus Strand, 1911 (Illes Aru);

Zeuxippus.
Zeuxippus Thorell, 1891
 Zeuxippus atellanus Thorell, 1895 (Birmnia);
 Zeuxippus histrio Thorell, 1891 (ndia);
 Zeuxippus pallidus Thorell, 1895 (Bangladesh, Birmnia, Xina, Vietnam);
 Zeuxippus yunnanensis Peng i Xie, 1995 (Xina);

Zuniga.
Zuniga Peckham i Peckham, 1892
 Zuniga laeta (Peckham i Peckham, 1892) (Brasil);
 Zuniga magna Peckham i Peckham, 1892 (Panam fins a Brasil);

Zygoballus.
Zygoballus Peckham i Peckham, 1885
 Zygoballus citri Sadana, 1991 (ndia);
 Zygoballus concolor Bryant, 1940 (Cuba);
 Zygoballus electus Chickering, 1946 (Panam);
 Zygoballus gracilipes Crane, 1945 (Guyana);
 Zygoballus incertus (Banks, 1929) (Panam);
 Zygoballus iridescens Banks, 1895 (EUA);
 Zygoballus lineatus (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Zygoballus maculatipes Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Zygoballus maculatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Guatemala);
 Zygoballus melloleitaoi Galiano, 1980 (Argentina);
 Zygoballus minutus Peckham i Peckham, 1896 (Guatemala);
 Zygoballus narmadaensis Tikader, 1975 (ndia);
 Zygoballus nervosus (Peckham i Peckham, 1888) (EUA);
 Zygoballus optatus Chickering, 1946 (Panam);
 Zygoballus pashanensis Tikader, 1975 (ndia);
 Zygoballus quaternus (Walckenaer, 1837) (EUA);
 Zygoballus remotus Peckham i Peckham, 1896 (Guatemala);
 Zygoballus rufipes Peckham i Peckham, 1885 (EUA fins a Panam);
 Zygoballus sexpunctatus (Hentz, 1845) (EUA);
 Zygoballus suavis Peckham i Peckham, 1895 (Jamaica);
 Zygoballus tibialis F. O. P.-Cambridge, 1901 (Guatemala fins a Panam);

Referncies.
 The World Aranya Catalog, V7.0;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164316" title="Appi Claudi Cec" nonfiltered="2005" processed="2000" dbindex="67010">

Appi Claudi Cec (Appius Claudius C. F. APP. N. Caecus)  fou fill del dictador rom Caius Claudius APP. F. APP. N.  Crassus. Es suposa que era cec per probablement va esdevenir cec ja de gran. Fou dues vegades edil curul i el 312 aC fou censor amb Gai Plauci Prcul, sense haver estat abans cnsol. Per aconseguir addictes va revisar les llistes senatorials i va omplir les vacants amb cavallers provinents de fora de la classe senatorial, contra el parer del seu collega.

A l'any segent Plauci va renunciar, per ell va romandre al crrec con nic censor. Va reorganitzar les tribus i hi va incloure als lliberts, de manera que aquestos van predominar en moltes tribus. Fou el constructor de la via pia (Appia) iniciada a Cpua, i de l'aqeducte Api (Aqua Claudia), i que sembla que va finanar amb la venta de terres de domini pblic. Va ser censor quatre anys. 

Magistratures.
El 307 aC fou elegit cnsol, per els anteriors cnsols van tenir el comandament prorrogat. El seu collega fou Luci Volumni Flamma Violent. Appi es va oposar tnuement a la prorroga del comandament dels cnsols. Es creu que Api Claudi encara estava exercint la censura i el trib de la plebs Luci Furi, va vetar el seu nomenament fins que no va renunciar al crrec de censor.

Es va iniciar una guerra contra els sallentins la direcci de la qual fou encarregada a Volumni i Api Claudi va romandre a Roma. Volumnius va obtenir diverses victries i va ocupar diverses ciutats sallentines a l assalt. Volumnius, de carcter geners i cordial, era molt apreciat . El procnsol Quint Fabi va derrotar els samnites prop d Allifae, i encara que no fou una gran batalla els samnites foren derrotats i encara que van conservar el camp durant el dia, a la nit hi van entrar els romans i ning es va poder escapar. A la matinada es va oferir la rendici que fou acceptada a condici d entregar l armament i passar sota el jou; uns set mil aliats samnites, pels que res s havia establert a la rendici, foren venuts com esclaus, amb l excepci d aquells que van dir ser hrnics, que foren separats i posats sota custodia i desprs enviats al senat, que va ordenar una investigaci sobre si havien lluitat amb els samnites com a voluntaris o com a reclutats, i mentre foren entregats en custodia a les ciutats llatines.

El 306 aC fou opositor a la Llei Olgnia (obertura dels crrecs de pontfex i ugur als plebeus). El 298 aC fou interrei crrec que sembla va ocupar tres vegades segons una inscripci.

El 305 aC va romandre en el comandament, va dedicar un temple a Bellona i va exercir com a pretor fins que el cnsol Fabi el va enviar a Roma. Fou tamb dictador, per no se sap quin any. 

Segon consolat.
Fou cnsol amb Volumni per segona vegada el 296 aC i va dirigir les tropes al Samni amb xit i desprs a Etrria on es va salvar d'una situaci militar delicada mercs al seu collega Volumni, junt amb el qual va derrotar a l'exrcit combinat d'etruscs i samnites. 

Ja molt vell i cec es va oposar en un discurs al senat a la proposta de Cinees, l'ambaixador del rei Pirros d'Epir, i va arrossegar als senadors al seu punt de vista. 

Va escriure en prosa i s autor d'uns vers rescatats per Cicer. Va deixar tamb escrit un tractat legal (De Usurpationibus) i podria ser l'autor de Actiones.

Va deixar quatre fills i cinc filles.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164318" title="Appi Claudi" nonfiltered="2006" processed="2001" dbindex="67011">
Appi Claudi (Appius Claudis C. F.) es un personatge esmentat per Cicer, la relaci del qual amb la familia dels Claudi no est establerta. Fou partidari de Marc Antoni que havia restaurat al seu pare.

Vegeu tambe: Appi Claudi Cec, cnsol roma


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164320" title="Appi Claudi Caudex" nonfiltered="2007" processed="2002" dbindex="67012">
Appi Claudi Caudex (Appius Claudius C. F. APP. N. Caudex) fou fill del dictador Caius Claudius APP. F. APP. N. Crassus () i germ d'Appius Claudius C. F. APP. N. Caecus. El seu renom deriva de la seva cura en els afers navals. 

Fou cnsol el 264 aC i va dirigir les forces enviades en ajut dels mamertins. Va desembarcar a Siclia, va derrotar Hier II i els cartaginesos i va fer aixecar el setge de Messana. Fou derrotat davant Egesta i en alguns altres lloc i llavors va deixar una guarnici a Messana i va tornar a Roma.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164321" title="Appi Claudi Cras" nonfiltered="2008" processed="2003" dbindex="67013">
Appi Claudi Cras (Appius Claudius APP. F. C. N. Crassus) fou el fill gran d'Appius Claudius C. F. APP. N. Caecus. Fou el darrer a usar el cognom Cras. Fou cnsol rom el 268 aC.

Vegeu tamb.
Appi Claudi Cras I, trib consolar 424 aC.
Appi Claudi Cras II, trib consolar 403 aC.
Appi Claudi Crass III, dictador 362 aC, cnsol 349 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164322" title="Publi Claudi Pulcre I" nonfiltered="2009" processed="2004" dbindex="67014">
Publi Claudi Pulcre I (Publius Claudius APP. F. C. N. Pulcher) fou el fill segon d'Appius Claudius C. F. APP. N. Caecus i el primer a portar el cognom Pulcre. 

Fou cnsol el 249 aC i va dirigir la flota que va enviar reforos a Lilibea. Desafiant els auguris va atacar la flota cartaginesa a Drepana, per fou derrotat completament i va perdre tota la flota. Fou cridat a Roma en conseqncia i se li va demanar la designaci d'un dictador crrec que va recaure en Marc Claudi Glcies o Glcia, fill d'un llibert, designaci que fou anullada. 

Fou acusat d'alta traci i severament castigat segons uns o aturat el judici segons altres (en aquest cas ms tard fou jutjat de nou i va haver de pagar una multa). No es va poder sobreposar a la seva desgrcia i va morir abans del 246 aC (probablement es va sucidar).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164323" title="Gai Claudi Cent" nonfiltered="2010" processed="2005" dbindex="67015">
Gai Claudi Cent (Caius Claudius APP. F. C. N. Centho o Cento) fou fill d'Appius Claudius C. F. APP. N. Caecus. Fou cnsol el 240 aC, interrei el 217 aC i dictador el 213 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164324" title="Llista d'espcies d'hexatlids" nonfiltered="2011" processed="2006" dbindex="67016">
Llista de les espcies d'hexatlids una famlia d'aranyes migalomorfes que compren algunes espcies molt perilloses per l'sser hum. Aquesta llista recull la informaci acumulada fins el 9 de gener 2006.




 Gneres i espcies . 
 Atrax . 
Atrax O. P.-Cambridge, 1877
 Atrax robustus O. P.-Cambridge, 1877 (Nova Galles del Sud);

 Bymainiella . 
Bymainiella Raven, 1978
 Bymainiella lugubris Raven, 1978 (Nova Galles del Sud);
 Bymainiella monteithi Raven, 1978 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Bymainiella polesoni Raven, 1978 (Nova Galles del Sud);
 Bymainiella terraereginae (Raven, 1976) (Queensland, Nova Galles del Sud);

 Hadronyche . 
Hadronyche L. Koch, 1873
 Hadronyche adelaidensis (Gray, 1984) (Sud d Austrlia);
 Hadronyche anzses Raven, 2000 (Queensland);
 Hadronyche cerberea L. Koch, 1873 (Nova Galles del Sud);
 Hadronyche eyrei (Gray, 1984) (Sud d Austrlia);
 Hadronyche flindersi (Gray, 1984) (Sud d Austrlia);
 Hadronyche formidabilis (Rainbow, 1914) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Hadronyche hirsuta Rainbow, 1920 (Nova Guinea);
 Hadronyche infensa (Hickman, 1964) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Hadronyche insularis (Rainbow, 1913) (Illes Solomon);
 Hadronyche meridiana Hogg, 1902 (Victria);
 Hadronyche modesta (Simon, 1891) (Victria);
 Hadronyche pulvinator (Hickman, 1927) (Tasmnia);
 Hadronyche valida (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Hadronyche venenata (Hickman, 1927) (Tasmnia);
 Hadronyche versuta (Rainbow, 1914) (Nova Galles del Sud);

 Hexathele . 
Hexathele Ausserer, 1871
 Hexathele cantuaria Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele cavernicola Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele exemplar Parrott, 1960 (Nova Zelanda);
 Hexathele hochstetteri Ausserer, 1871 (Nova Zelanda);
 Hexathele huka Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele huttoni Hogg, 1908 (Nova Zelanda);
 Hexathele kohua Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele maitaia Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele nigra Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele otira Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele para Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele petriei Goyen, 1887 (Nova Zelanda);
 Hexathele pukea Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele putuna Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele ramsayi Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele rupicola Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele taumara Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele waipa Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele waita Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Hexathele wiltoni Forster, 1968 (Nova Zelanda);

 Macrothele . 
Macrothele Ausserer, 1871
 Macrothele abrupta Benoit, 1965 (Congo);
 Macrothele amamiensis Shimojana & Haupt, 1998 (Illes Ryukyu);
 Macrothele bannaensis Xu & Yin, 2001 (Xina);
 Macrothele calpeiana (Walckenaer, 1805) (Espanya, frica del nord);
 Macrothele camerunensis Simon, 1903 (Camerun, Equatorial Guinea);
 Macrothele cretica Kulczyn'ski, 1903 (Creta);
 Macrothele decemnotata Simon, 1909 (Vietnam);
 Macrothele gigas Shimojana & Haupt, 1998 (Illes Ryukyu);
 Macrothele guizhouensis Hu & Li, 1986 (Xina);
 Macrothele holsti Pocock, 1901 (Taiwan);
 Macrothele hunanica Zhu & Song, 2000 (Xina);
 Macrothele incisa Benoit, 1965 (Congo);
 Macrothele maculata (Thorell, 1890) (Myanmar, Sumatra, Java);
 Macrothele maculata annamensis Hogg, 1922 (Vietnam);
 Macrothele monocirculata Xu & Yin, 2000 (Xina);
 Macrothele palpator Pocock, 1901 (Xina, Hong Kong);
 Macrothele proserpina Simon, 1909 (Vietnam);
 Macrothele raveni Zhu, Li & Song, 2000 (Xina);
 Macrothele segmentata Simon, 1892 (Malisia);
 Macrothele simplicata (Saito, 1933) (Taiwan);
 Macrothele taiwanensis Shimojana & Haupt, 1998 (Taiwan);
 Macrothele triangularis Benoit, 1965 (Congo);
 Macrothele variabiis Pavesi, 1898 (Java);
 Macrothele vidua Simon, 1906 (India);
 Macrothele yaginumai Shimojana & Haupt, 1998 (Illes Ryukyu);
 Macrothele yani Xu, Yin & Griswold, 2002 (Xina);
 Macrothele yunnanica Zhu & Song, 2000 (Xina);

 Mediothele . 
Mediothele Raven & Platnick, 1978
 Mediothele australis Raven & Platnick, 1978 (Xile);

 Paraembolides . 
Paraembolides Raven, 1980
 Paraembolides boycei (Raven, 1978) (Queensland);
 Paraembolides boydi (Raven, 1978) (Nova Galles del Sud);
 Paraembolides brindabella (Raven, 1978) (Nova Galles del Sud, Australian Capital Territory);
 Paraembolides cannoni (Raven, 1978) (Queensland);
 Paraembolides grayi (Raven, 1978) (Nova Galles del Sud);
 Paraembolides montisbossi (Raven, 1978) (Nova Galles del Sud);
 Paraembolides tubrabucca (Raven, 1978) (Nova Galles del Sud);
 Paraembolides variabilis (Raven, 1978) (Nova Galles del Sud);

 Plesiothele . 
Plesiothele Raven, 1978
 Plesiothele fentoni (Hickman, 1936) (Tasmnia);

 Porrhothele . 
Porrhothele Simon, 1892
 Porrhothele antipodiana (Walckenaer, 1837) (Nova Zelanda);
 Porrhothele blanda Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Porrhothele moana Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Porrhothele modesta Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Porrhothele quadrigyna Forster, 1968 (Nova Zelanda);

 Scotinoecus . 
Scotinoecus Simon, 1892
 Scotinoecus cinereopilosus (Simon, 1889) (Xile);
 Scotinoecus fasciatus Tullgren, 1901 (Xile, Argentina);

 Teranodes . 
Teranodes Raven, 1985
 Teranodes montanus (Hickman, 1927) (Tasmnia, Victria);
 Teranodes otwayensis (Raven, 1978) (Victria);

Referncies.
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Hexatlid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164325" title="Tiberi Claudi Ner" nonfiltered="2012" processed="2007" dbindex="67017">


Onomstica:

Tiberi Claudi Ner (fill de Appi Claudi Cec) (Tiberius Claudius Nero) fou un dels quatre fills d'Appi Claudi Cec que fou censor el 312 aC. nicament es conegut com ancestre de l'emperador Tiberi.
Tiberi Claudi Ner (cnsol 202 aC), cnsol el 202 aC ;
Tiberi Claudi Ner (pretor), pretor peregr el 178 aC, i pretor el 165 aC ;
Tiberi Claudi Ner (militar) militar  rom del segle I aC;
Tiberi Claudi Ner (pretor 42 aC), pretor el 42 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164327" title="Appi Claudi Pulcre (cnsol 212 aC)" nonfiltered="2013" processed="2008" dbindex="67018">
Appi Claudi Pulcre (Appius Claudius P. F. APP. N. Pulcher) fou fill de Publius Claudius APP. F. C. N. Pulcher.

Fou edil curul el 217 aC i trib militar el 216 aC, quan va lluitar a la batalla de Cannes i junt amb Publi Escipi va dirigir les tropes romanes que van fugir a Canusium. 

Fou pretor el 215 aC i va dirigir un exrcit a Siclia intentant trencar l'aliana de Jernim (Hieronymus) de Siracusa, net d'Hier II, amb els cartaginesos, per sense xit. 

El 214 aC va romandre a Siclia com a propretor i llegat de Marc Marcel amb el comandament de la flota i de les forces romanes a Leontins. 

El 212 aC fou cnsol amb Quint Fulvi Flac i junts van assetjar Cpua. Al final de l'any va dirigir els comicis per l'elecci dels nous cnsols, per el seu comandament fou prorrogat un any ms. Amb una batalla amb Annbal a les afores de Cpua (211 aC) fou ferit i va morir poc desprs de la rendici de la ciutat, sense poder oposar-se a la sagnant venjana que, contra el seu criteri, Fulvi va fer contra els capuans.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164334" title="Hard Gay" nonfiltered="2014" processed="2009" dbindex="67019">
Razor Ramon Hard Gay (        HG, tamb conegut com Razor Ramon Sumitani) s el nom artstic de Masaki Sumitani (     Sumitani Masaki), humorista, nascut el 18 de desembre del 1975.
Aquest personatge salt a la popularitat a nivell nacional (Jap) grcies a les seves aparicions en el show televisius dels dissabtes de la cadena de televisi japonesa TBS "Bakush  Mondai no Bakuten!" (Daibakuten) al 2005.
Cal no confondre'l amb el lliutador professional nord-americ Scott Hall, qui va utilitzar l'lies "Razor Ramon" durant la seva carrera.

Enllaos externs.

  Bakafish Translations Hard Gay subtitulat en angls.
  Captols d'en HG en angls;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164336" title="Mirni (Sakh)" nonfiltered="2015" processed="2010" dbindex="67020">


Mirni (en rus       )  s una ciutat russa de la Repblica de Sakh (tamb coneguda com a Iactia). La seva poblaci l'any 2002 era de 39.981 habitants.

Es troba situada a 820 quilmetres a l'oest de la capital, Iakutsk, i actualment compta amb un aeroport.

Es va fundar l'any 1955 desprs que una expedici de Yuri Khabardin hi descobrs una mina de diamants. 

Aquesta espectacular mina de diamants que s'est excavant s un crter immens al subsl de ms de 500 metres de profunditat i 1,25 quilmetres de dimetre a cel obert.

 Enllaos externs .
 Fotos de l'espectacular mina  ;
 Galeria de fotos de la mina ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164340" title="Imperi de Brasil" nonfiltered="2016" processed="2011" dbindex="67021">


El Brasil independent va ser un dels dos estats americans independents que establirien un govern monrquic (l'altre seria Mxic).

El 1808 la corona portuguesa, fugint de les tropes de Napole que havien envat el territori de Portugal, i escortat per tropes britniques, es va establir a Rio de Janeiro, traslladant la seu poltica i administrativa de l'Imperi Portugus al Brasil. El 1815 el rei va donar al Brasil el mateix status que Portugal, establint el "Regne Unit de Portugal, el Brasil i Algarves". El rei va governar des de Rio de Janerio per 13 anys, i hi hauria roms la resta de la seva vida, per, desprs d'un perode confusi al Portugal, provocat per la seva llarga estada al Brasil fins i tot desprs de la retirada de Napole. El rei Joan VI de Portugal va deixar el Brasil el 1821 i el seu fill, Pere, hi va romandre com a regent del Brasil. Un any desprs, per, Pere va escriure un paper (no tan conegut com la seva pressumpta proclamaci de "Inedpendncia o Mort") per declarar les raons per les quals el Brasil se separava de Portugal, i llegant una constituci que establia una monarquia constitucional al Brasil, de la qual era el cap d'estati govern com a Emperador Pere I del Brasil. Desprs de la seva abdicaci el 1831 per les divergncies amb els poltics brasilers, va sortir del Portugal, i el seu fill, de cinc anys d'etat, es convertiria en Pere II del Brasil. Desprs d'un perode de nou anys de regncia, Pere II va ser proclamat emperador i va governar amb el parlament fins al 1889 data en qu va ser destitut per un cop d'estat que establiria el govern republic. No obstant aix, abans de sortir del poder, va abolir l'esclavatge el 1888.

Pere II va ser deposat el 15 de novembre, 1889 per un cop d'estat militar encapalat pel general Deodoro da Fonseca que es convertiria en el primer president del Brasil. El nom oficial de l'estat va ser els "Estats Units del Brasil" fins al 1967 data en qu seria canviat a "Repblica Federativa del Brasil".
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164341" title="Appi Claudi Pulcre (cnsol 185 aC)" nonfiltered="2017" processed="2012" dbindex="67022">
Appi Claudi Pulcre II (Appius Claudius APP. F. P. N. Pulcher) fou fill d'Appius Claudius P. F. APP. N. Pulcher, cnsol l'any 212 aC.

El 197 aC i fins el 195 aC fou trib militar i va servir sota Tit Quint Flamin I a Grcia en la guerra contra Filip V de Macednia.

El 191 aC era altre cop a Grcia servint sota Marc Bebi contra Antoc III el gran, i ms tard sota el cnsol Marc Acili Glabri I contra els etolis. El 187 aC fou pretor i li va correspondre la regi de Trent com a provncia.

El 185 aC fou cnsol i va derrotar parcialment als ingauns lgurs. Va interferir als comicis per afavorir l'elecci del seu germ Publi al consolat. Va dirigir una ambaixada al rei Filip V de Macednia el 184 aC, quan se sospitava que aquest rei preparava una nova guerra, i el 176 aC fou enviat com ambaixador a la Lliga Etlia on es va oposar a la influncia de Perseu de Macednia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164342" title="Publi Claudi Pulcre II" nonfiltered="2018" processed="2013" dbindex="67023">
Publi Claudi Pulcre II (Publius Claudius APP. F. P. N. Pulcher) fou fill dAppi Claudi Pulcre. 

Fou edil curul el 189 aC i pretor el 188 aC. El 184 aC fou cnsol, mercs a la intervenci del cnsol sortint, el seu germ Appi Claudi Pulcre, als comicis. El 181 aC fou un dels triumvirs nomenats per establir una colnia a Gravicae.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164343" title="Gai Claudi Pulcre I" nonfiltered="2019" processed="2014" dbindex="67024">
Gai Claudi Pulcre I (Caius Claudius APP. F. P. N. Pulcher) fou fill d'Appi Claudi Pulcre, cnsol l'any 212 aC (Appius Claudius P. F. APP. N. Pulcher). 

Fou ugur el 195 aC, pretor el 180 aC i cnsol el 177 aC. Va governar la provncia d', per no en va prendre possessi formal, ja que considerava la seva presencia innecessria desprs de les victries del seu predecessor. No obstant aix, davant la revolta dels istris, hi va haver d'anar amb un exrcit i va conquerir tres ciutats sufocant la revolta.

Desprs va atacar els lgurs, els quals va derrotar i va celebrar un doble triomf a Roma. Desprs del triomf va tornar a Ligria i va obtenir una victria a Mutina, ciutat que va recuperar. 

El 171 aC fou trib militar sota Publi Licini, contra Perseu de Macednia. El 169 aC fou censor amb Tiberi Semproni Grac, i la seva actuaci fou portada a judici pels tribuns, per degut a la popularitat de Grac foren absolts ambds. Grac no volia incloure als lliberts a les tribus i en proposava la seva expulsi, per Gai Claudi s'hi va oposar; finalment els lliberts foren inclosos tots en la tribu Esquilina (168 aC). El 167 aC fou un dels membres de l'ambaixada enviada a Macednia i va morir el mateix any.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164345" title="Gai Claudi Cent (general)" nonfiltered="2020" processed="2015" dbindex="67025">
Gai Claudi Cent  (Caius Claudius Centho o Cento) fou probablement net de Gai Claudi Cent (Caius Claudius APP. F. C. N. Centho o Cento). 

Va servir sota el cnsol Publi Sulpici el 200 aC en la guerra contra Filip V de Macednia. Fou enviat per intentar aixecar el setge d'Atenes i ho va aconseguir. Llavors va ocupar Calcis (Eubea) i va derrotar en alguns encontres a les forces de Filip que marxava personalment cap a Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164346" title="Appi Claudi Cent" nonfiltered="2021" processed="2016" dbindex="67026">
Appi Claudi Cent  (Appius Claudius Centho o Cento) fou probablement net de Gai Claudi Cent (Caius Claudius APP. F. C. N. Centho o Cento) i germ de Gai Claudi Cent  (Caius Claudius Centho o Cento). 

Fou edil curul el 178 aC i pretor el 175 aC, rebent com a provncia la Hispnia Citerior, on va derrotar els revoltats celtibers i va rebre els honors d'una ovaci. 

El 173 aC fou enviat a Tesslia on va posar pau en els conflictes locals; el 172 aC fou membre de l'ambaixada enviada al Regne de Macednia per presentar les exigncies romanes al rei Perseu de Macednia. El 170 aC fou llegat del cnsol Aule Hostili i fou enviat a Illria amb 4000 homes, per fou derrotat prop de Uscana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164347" title="Appi Claudi Pulcre (cnsol 143 aC)" nonfiltered="2022" processed="2017" dbindex="67027">
Appi Claudi Pulcre III (Appius Claudius Pulcher) fou fill d'Appi Claudi Pulcre, cnsol l'any 185 aC (Appius Claudius APP. F. P. N. Pulcher). 

Fou cnsol el 143 aC i amb l'ambici de celebrar un triomf va atacar als salassis, una tribu alpina, sense cap motiu; al principi fou derrotat, per desprs, seguint indicacions dels llibres sibillins, va obtenir la victria. Tot i aix el triomf li fou refusat; llavors el va celebrar a les seves costes, i quan un trib el va voler baixar del carro, la seva filla Cludia, verge vestal i inviolable, es va posar al seu costat per impedir-ho, fins arribar al Capitoli.

El 142 aC fou candidat a censor per no fou escollit, per ho fou ms endavant junt amb Quint Fulvi Nobilior, probablement el 136 aC. Una de les seves filles, Cludia, es va casar amb Tiberi Grac. 

El 133 aC fou comissionat per la divisi de terres junt amb Tiberi i Gai Grac. Fou enemic permanent de Publi Escipi Emili. Va morir poc desprs que Tiberi Grac, i fou salii, augur i princeps del senat. La seva dona fou Antstia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164348" title="Gai Claudi Pulcre II" nonfiltered="2023" processed="2018" dbindex="67028">
Gai Claudi Pulcre (Caius Claudius Pulcher) fou fill de Gai Claudi Pulcre I (Caius Claudius APP. F. P. N. Pulcher). Fou cnsol el 130 aC i va portar al senat un informe sobre l'agitaci promoguda per Gai Papiri Carb


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164349" title="Appi Claudi Pulcre (poltic)" nonfiltered="2024" processed="2019" dbindex="67029">
Appi Claudi Pulcre  (Appius Claudius Pulcher) fou fill de Appi Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher) del que va heretar la seva enemistat amb Publi Escipi Emili. El 107 aC va prendre part en les discussions de la llei agrria de Espuri Tori. Era considerat gracis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164350" title="Antoni Lacavalleria i Dulach" nonfiltered="2025" processed="2020" dbindex="67030">


Antoni Lacavalleria i Dulach (Barcelona (?) - segle XVII) fou un tipgraf o impressor barcelon.

Fill del tipgraf Pere Lacavalleria, continu el negoci del seu pare, entre el 1648 i el 1700, traslladant-lo des del carrer d'Arlet, de Barcelona al carrer de la Llibreteria. Va produir una quantitat considerable de llibres, per a la seva poca, i si b el tema religis, com ra propi del temps, representa ms de la meitat d'aquests, cal destacar la seva important producci de plecs solts potics, que constituien la literatura anomenada de canya i de cordill, de gran difusi si b, generalment, de poca qualitat literria. Al costat d'aix, Antoni Lacavalleria edit nombroses obres destacables, com les Obras de fra Bartolom de las Casas (1646), El criticn de Baltasar Gracin (1664), El diablo cojuelo de Luis Vlez de Guevara (1680), Faules d'Isop (1682), el Gazophylacium Catalano-Latinum (1696) del seu germ Joan Lacavalleria o una segona edici (1647) del Dictionario castellano... Dictionaire franois... Dictionari catala del seu pare Pere Lacavalleria.


 Referncies .

COLON, Germ - SOBERANAS, Amadeu-J, Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra., Enciclopdia Catalana, Barcelona 1991 (2 ed.).
RICO, Albert i SOL, Joan, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
LLANAS i PONT, Manuel, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
FERRANDO FRANCS, Antoni i NICOLS AMORS, Miquel, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.
SEZ RIVERA, Daniel M. El "Diccionario castellano, francs y cataln" (1642) de Pere Lacavalleria; indicios de una poltica lingstica en el siglo XVII. Revista de Filologa Romnica 2005, nm 22, 97-119. Disponible en lnia  ;
BAR QUERALT, Xavier, La historiografia catalana en el segle del barroc(1585-1709). Universitat de Barcelona, 2006 (Tesi doctoral). Disponible en lnia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164351" title="Gai Claudi Pulcre III" nonfiltered="2026" processed="2021" dbindex="67031">
Gai Claudi Pulcre III  (Caius Claudius APP. F. C. N. Pulcher) fou fill d'Appi Claudi Pulcre  (Appius Claudius Pulcher) i nt de Gai Claudi Pulcre II, cnsol el 130 aC. 

El 100 aC fou un dels que va agafar les armes contra Saturn. El 96 aC fou edil curul i va celebrar uns jocs en els que es van veure per primera vegada elefants al circ i pintures (decorats). El 85 aC fou pretor a Siclia i va establir un senat pels halesins. Fou nomenat com el seu patr pels mamertins. El 92 aC fou cnsol. Cicer diu que fou un bon orador.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164352" title="Appi Claudi Pulcre (pretor)" nonfiltered="2027" processed="2022" dbindex="67032">
Appi Claudi Pulcre  (Appius Claudius Pulcher) fou fill d' Appi Claudi Pulcre  (Appius Claudius Pulcher). 

Vers el 90 aC fou edil curul i va celebrar els jocs megalesis. El 89 aC fou pretor i tot seguit propretor. El 87 aC fou derrotat per Luci Corneli Cinna; un trib el va acusar  per declarar-lo inhbil i com que no es va presentar fou desposset del comandament militar i desterrat.

L'any segent el seu nebot Luci Marci Filip, del partit popular, va ometre el seu nom de la llista de senadors. El 82 aC va marxar a Roma amb Sulla i va morir en combat prop de la ciutat. Es va casar amb Ceclia i va deixar tres filles i tres fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164356" title="Appi Claudi Pulcre (cnsol 79 aC)" nonfiltered="2028" processed="2023" dbindex="67033">
Appi Claudi Pulcre IV (Appius Claudius Pulcher) fou fill de Gai Claudi Pulcre (Caius Claudius Pulcher). Fou cnsol el 79 aC tot i que abans no havia estat elegit com edil curul. Desprs fou governador de Macednia on va lluitar contra els vens brbars. Va morir en aquesta provncia vers el 77 aC i el seu successor fou Gai Escriboni Curi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164357" title="Appi Claudi Pulcre (interrei 77 aC)" nonfiltered="2029" processed="2024" dbindex="67034">
Appi Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher) fou probablement  fill d' Appius Claudius Pulcher i germ de Caius Claudius APP. F. C. N. Pulcher.

El 87 aC fou trib militar i li fou encarregada la defensa del mont Jancul contra Gai Mari i Luci Corneli Cinna, per els hi va obrir les portes perqu tenia llaos clientelars amb Mari; tot i aix va poder conservar el seu crdit entre els optimats als que pertanyia. Fou probablement l'Appi Claudi que fou interrei el 77 aC i que junt amb Quint Lutaci Catul va defensar Roma contra Marc Emili Lpid.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164358" title="Gai Claudi Pulcre (pretor 73 aC)" nonfiltered="2030" processed="2025" dbindex="67035">
Gai Claudi Pulcre  (Caius Claudius Pulcher) fou fill d' Appi Claudi Pulcre  (Appius Claudius Pulcher). Fou edil curul i en aquest crrec va excloure als esclaus dels jocs megalesis. El  73 aC fou pretor i va dirigir un exrcit contra Esprtac, pel que fou derrotat al Mont Vesuvi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164360" title="Quint Claudi Quadrigari" nonfiltered="2031" processed="2026" dbindex="67036">
Quint Claudi Quadrigari (Quintus Claudius Quadrigarius) fou un historiador rom del segle I aC.

Va escriure una historia del mon en al menys 23 llibres que anava entre la conquesta de Roma pels gals fins a la mort de Sulla. s esmentat per Tit Livi i Aule Gelli en va conservar algun fragment. La seva obra s esmentada generalment com els "Annales" o com "Historiae" o com Rerum Romanarum Libri. En aquesta obra apareixen alguns detalls que foren ignorats per Tit Livi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164361" title="Appi Claudi Pulcre (cnsol 54 aC)" nonfiltered="2032" processed="2027" dbindex="67037">
Appi Claudi Pulcre  (Appius Claudius Pulcher) fou fill d'Appi Claudi Pulcre, cnsol l'any 79 aC (Appius Claudius Pulcher). 

Se l'esmenta per primera vegada el 75 aC quan fou un dels acusadors de Terenci Varr. El 70 aC va servir a sia sota el seu cunyat Luculle que el va enviar a Tigranes II d'Armnia per demanar l'entrega de Mitridates VI Eupator.

El 61 aC era a Grcia on recoll esttues i pintures per adornar els jocs que volia donar quan fos edil curul, per amb el favoritisme del cnsol Luci Pis fou nomenat pretor (57 aC) sense ser edil; entremig fou ugur (59 aC); com a pretor va presidir alguns judicis per extorsi. 

Encara que no obertament, fou enemic de Cicer. El 56 aC fou propretor a Sardenya i l'abril d'aquell any va visitar a Juli Csar a Lucca.

El 54 aC fou cnsol amb Luci Domici Aenobarb. Per mediaci de Gneu Pompeu es va reconciliar amb Cicer. Va acusar a Gabini, home de Pompeu, quan va tornar de la seva provncia, i va donar suport a Gai Pompt en la seva petici dels honors del triomf.

Havia de dirigir els comicis per cnsols i va rebre una forta quantitat dels candidats Gneu Domici Calv i Gai Memmi, per descobert l'afer els comicis no es van celebrar. Appi va assolir el comandament d'un exrcit i se'n va anar a la seva provncia de Cilcia el juliol del 53 aC i la va governar dos anys amb avarcia, tirania i rapacitat; va fer la guerra als muntanyencs de l'Amanus i va demanar un triomf (que no li fou concedit). 

Cicer el va succeir el 51 aC i encara que va mostrar cordialitat inicialment, quan va sortir de la provncia, l'orador el va criticar durament. Appi fou acusat per Dolabella per amb l'ajut de Pompeu, Brut i Hortensi fou absolt. 

Llavors fou candidat a censor amb Luci Pis (50 aC) i fou escollit; va fer una neteja del senat i entre els exclosos estava el historiador Gai Sallusti Crisp. Es va enemistar amb Csar per la seva amistat amb Curi i Pompeu, i quan Csar va entrar a Roma va fugir d'Itlia (49 aC) i se'n va anar amb Pompeu,  rebent Grcia com a provncia; va consultar a l'oracle de Delfos i seguint les seves instruccions va anar a Eubea on va morir abans de la batalla de Farslia (48 aC).

Va escriure un llibre sobre auguris (dedicat a Cicer), Cicer el considerava un bon orador. El seu home de confiana fou el llibert Fnies (Phanias).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164364" title="Gai Claudi Pulcre (pretor 56 aC)" nonfiltered="2033" processed="2028" dbindex="67038">
Gai Claudi Pulcre  (Caius Claudius Pulcher) fou fill d' Appi Claudi Pulcre  (Appius Claudius Pulcher).

Fou llegat de Csar el 58 aC; el 56 aC fou pretor i va ajudar al seu germ Publi Clodi Pulcre quan es va oposar a Cicer que volia treure del Capitoli el decret del seu desterrament. 

El 55 aC va anar  a sia com a propretor i fou candidat a cnsol per finalment va renunciar i va romandre a la seva provncia. Al seu retorn fou acusat d'extorsi per Marc Servili que fou subornat per retirar l'acusaci. 

Gai Claudi Pulcre va morir el 52 aC. Ms tard (51 aC) el seu fill Appi va acusar a Servili i li va demanar la mateixa quantitat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164368" title="Guerra ?nin" nonfiltered="2034" processed="2029" dbindex="67039">

La Guerra  nin (japons:     ,  nin no Ran, sovint tamb transcrita com a Guerra Onin) fou una guerra civil del Jap que dur de l'any 1467 fins a l'any 1477, en temps de l'emperador Go-Tsuchimikado. Aquest conflicte acab amb el domini del Shogunat d'Ashikaga i desembocaria en el Perode Sengoku, un perode de ms de cent anys de guerres i aliances poltiques difcils.   

 Causes .
La causa principal de la Guerra  nin fou una lluita interna de la dinastia Ashikaga per la successi. Ashikaga Yoshimasa, que no tenia cap successor directe, proclam al seu germ Yoshimi com a successor. Un any desprs d'aquesta proclamaci, va nixer el seu fill Yoshihisa. Yoshimasa aleshores volgu que el seu fill fos proclamat successor. Com que el Shogunat d'Ashikaga havia perdut influncia durant el govern de Yoshimasa, les famlies ms poderoses del pas veieren en aquest moment la seva oportunitat. Van escollir bndol i donaren suport a un dels dos candidats a heretar el shogunat.       

El clans pricipals del conflicte van ser els clans Yamana i Hosokawa. Les famlies ja havien lluitat per tenir cada vegada ms influncia, vista la creixent debilitat del shogun. Ben aviat les escaramusses entre faccions van fer esclatar una guerra oberta. Els Yamana donaren suport a Yoshihisa, el fill del shogun, i els Hosokawa al germ, Yoshimi. L'elecci d'aquestes grans famlies acabaria dividint tamb als seus vassalls.     

Desenvolupament de la guerra.
L'any 1467 els Hosokawa tenien prop de 80.000 homes destinats a Kyoto, l'aleshores capital, i els Yamana prop de 85.000. Cap dels dos bndols ni podia ni volia comenar la guerra, ja que aix hagus significat posar-se en contra d'Ashikaga Yoshimasa, el shogun governant. Les relacions poltiques a l'antic Jap es van basar, fins a la Guerra  nin, en una legitimaci aparent amb qu l'antic rgim era derrocat per, formalment, mantingut (fet que es veu clarament en la superposici a la administraci imperial del Shogunat d'Heian durant el Shogunat de Kamakura). Els Yamana van trencar aquest estancament amb l'aproximaci a la capital d'encara ms tropes i provocant un incendi al campament dels Hosokawa. Al juliol de l'any 1467 les escaramusses entre les dues faccions ja havien pres les proporcions d'una guerra. Desafortunadament, aquesta guerra fou especialment virolent a la capital i rodalies, la qual cosa comport la destrucci total del nord de la capital i l'xode de la poblaci.           

Tot i que els comandants de totes dues faccions, Yamana S zen i Hosokawa Katsumoto, van morir l'any 1473, les lluites van continuar. Desprs de 10 anys de conflicte, la capital no era res ms que una pila de runes i cap dels dos clans no havia aconseguit la victria. A ms a ms, els senyors i els seus guerrers es trobaven lluny de les seves terres, per la qual cosa ning les cuidava. L'any 1477 totes aquestes circumstncies s'havien fet insuportables i tots dos bndols es van retirar. No se sap ben b qu fou el que acab la guerra, per uchi Masahiro, un dels lders dels Yamana, decid tornar, juntament amb les seves tropes, a la seva terra natal, a prop de Yamaguchi. Desprs de 10 anys de combats, aquests exrcits deixaren darrere de si una capital completament devastada.

Conseqncies poltiques.
El fet que una guerra pogus devastar la capital durant 10 anys demostr a tot el pas la manca de poder del Shogunat d'Ashikaga. Yoshimasa, el conflicte de successi del qual havia fet possible la Guerra  nin, fou l'ltim Ashikaga que encara va poder governar amb certa autonomia. Durant un temps, els Hosokawa governaren per mitj dels shoguns titella de la dinastia Ashikaga, per el poder central ja havia mort de facto. A partir d'aleshores, esclataren conflictes per tot el pas que acabarien desmantellant l'antic ordre social. Per tal de poder realitzar les seves aspiracions de poder, molts vassalls es posaren en contra dels seus dimios corresponents, fet que fins aleshores era gaireb inimaginable. Les grans aliances de famlies s'esmicolaren o van ser destrossades per l'enemic, el poder militar esdevingu l'nica legitimaci necessria. L'Era dels Regnes Combatents (Sengoku jidai) havia comenat.

Bibliografia.
 H. Paul Varley: The  nin-War (Studies in Oriental Culture, Nm. 1), Nova York i Londres: Columbia University Press 1967. (disponible en format PDF al segent enlla:  www.ihp.sinica.edu.tw);

Vegeu tamb.
Histria del Jap;
Perode Muromachi;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164373" title="Publi Clodi Pulcre" nonfiltered="2035" processed="2030" dbindex="67040">
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher) fou el fill petit d' Appi Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher). El nom Clodi, en lloc de Claudi, es donava algunes vegades a la famlia (Gens Cludia) i en persones d'altres gens, per de vegades apareix tamb anomenat com Claudi en lloc de Clodi. 

El 70 aC va servir amb son germ Gai Claudi Pulcre (Caius Claudius Pulcher) a les ordres de Luci Luculle a l'sia, on va dirigir un mot contra el general que considerava que no el tractava prou b. Va abandonar sia i es va posar a les ordres del seu cunyat Quint Marci Rex, procnsol a Cilcia que li va donar el comandament de la flota. Fou capturat pels pirates que el van alliberar sense rescat, per por de Pompeu. Desprs va anar a Antioquia i es va unir als siris en la seva guerra contra els rabs, i altra cop va incitar un mot de les tropes romanes en qu quasi va perdre la vida. 

Va tornar a Roma i va acusar Catilina (65 aC) per extorsi en el seu govern d'frica, per Catilina va subornar l'acusador i el jutge i se'n va lliurar. El 64 aC va acompanyar el propretor Luci Murena a la Gllia Transalpina, on va utilitzar mtodes poc legals per fer diners. Va tornar a Roma i sembla que va fer costat a Cicer durant la conspiraci de Catilina (63 aC).

El 62 aC fou culpable d'un acte de sacrilegi que el va enemistar amb Cicer: els "misteris" de Bona Dea es celebraven a la casa de Juli Csar, i Clodi, per un afer sexual amb Pompeia, la dona de Csar, va entrar a la casa de Csar vestit de dona music amb l'ajut d'una assistenta; mentre l'assistenta avisava la seva amant, Clodi fou detectat per la veu i es va donar l'alarma, tot i que va poder escapar grcies a la servidora.

Desprs fou candidat a qestor i fou elegit per el 61 aC, abans de sortir cap a la seva provncia (Siclia), fou acusat pels fets de la festa de la Bona Dea. Els pontfexs, consultats pel senat, van declarar l'acte una cosa impia, i es va proposar el judici de Clodi sota la presidncia del pretor per finalment els jutges foren seleccionats de les tres decries. Clodi va allegar que era a Interamna i no a Roma per Cicer va demostrar que no hi podia estar. Per els suborns van assegurar la seva absoluci (31 vots a 25). Les paraules entre Clodi i Cicer no van parar de pujar de to.

Llavors Clodi va anar a la seva provncia i va presentar la seva candidatura a edil per en tornar, i amb desig de venjar-se de Cicer, va pensar que el podia atacar millor essent trib de la plebs, i per aix havia de ser adoptat per una famlia plebea i l'adopci ser votada pels comicis curiats (cerimnia dadrogatio).

Clodi va acusar Luci Calpurni Pis d'extorsi per la influencia dels triumbirs en va assegurar la seva absoluci, per quan Cicer va defensar Gai Antoni els triumbirs es van sentir molestos i es van posar de costat de Clodi. Aquest llavors fou adoptat per Publi Fonteu (60 aC) per una llei (Lex curiata) proposada per Csar i amb Pompeu com a president de l'assemblea. Encara que la sanci del pontfex no fou obtinguda, Fonteu tenia menys de 20 anys, i d'altres irregularitats, l'adopci es va formalitzar. 

Clodi es va assegurar l'elecci com a trib i va accedir a aquest crrec el desembre del 59 aC.

Clodi va proposar primer una srie de lleis per guanyar el favor de qui li interessava: una distribuci dannona al ms pels ciutadans pobres; una prohibici als magistrats de mirar el cel els dies comicis, la prohibici del vetar lleis, la restauraci d'alguns oficis abolits i creaci de nous, i la prohibici d'expulsar els censors del senat.

Tot seguit va comenar un procediment contra Cicer que va acabar amb el seu desterrament acusat de matar ciutadans i ometre decrets del senat, i amb una llei que prohibia acollir-lo a menys de 600 km de Roma. Condici per la revocaci del decret era que els morts per causa de Cicer tornessin a la vida. El comicis tribunats van confirmar la llei i el mateix dia els cnsols Gabini i Pis van rebre les provncies que volien, Sria i Macednia, amb poders extraordinaris. Cat fou enviat a Xipre per prendre possessi de l'illa i dels tresors del rei Ptolemeu de Xipre. La casa de Cicer al Palat fou cremada i les seves viles a Tusculum i Formiae igualment, i les seves propietats repartides entre els cnsols.

Publi volia comprar la casa del Palat i per la mateixa poca va comprar la casa Quint Seil Pstum desprs d'enverinar-ne l'amo que no volia vendre. Per fer irrecuperable la propietat de Cicer, en va dedicar una part a temple. Per poder pagar una milcia personal armada no va dubtar en vendre crrecs com el de sacerdot de Cibeles a Pessinus, o castigar ciutats. Va anar una mica massa lluny quan va deixar escapar per diners a Tigranes, fill de Tigranes II d'Armnia, que Pompeu havia portat a Roma, per de moment Pompeu no es va sentir prou fort per reaccionar. En un conflicte amb el cnsol Gabini, home de Pompeu, aquest fou ferit pels homes de Clodi, i encara que es va intentar un arranjament les coses van restar tenses. Clodi va provar de matar a Pompeu per mitja d'un dels seus esclaus, i Pompeu es va tancar a casa seva, i Clodi va posar una gurdia per vigilar dirigida pel seu llibert Damis. Quan el pretor Fulvi va provar d'alliberar Pompeu fou rebutjat.

Els intents de cridar a Cicer al final del 58 aC no van tenir xit. El 57 aC es va acabar el poder tribunici de Clodi, per ja havia organitzat bandes armades per mantenir el control i impedir que Cicer fos cridat. El trib Fabrici va presentar (25 de gener) una rogatio en aquest sentit, per Clodi ho va impedir amb un exrcit de gladiadors i esclaus.

Fabrici va demanar ajut a altres homes armats i es va iniciar una lluita, en qu Clodi va portar la millor part. Tamb el trib Sexti fou amenaat per Clodi. La casa de Mil, un altre trib, fou atacada. El temple de les Nimfes fou cremat per destruir els arxius de la censura; va interrompre els jocs apollinars que celebrava el pretor Luci Cecili i altres fets. Mil el va acusar per aquestos actes per no va aconseguir res, aix que va reunir tamb un exrcit d'esclaus i gladiadors per oposar-se a la violncia amb ms violncia i es van produir freqents xocs entre les dues parts. 

El senat va proposar comicis per la restauraci de Cicer, i noms Clodi s'hi va oposar i quan va provar a parlar en contra (agost) es va trobar el lloc ben protegit pels homes armats de Mil; la proposta fou aprovada. Cicer va tornar i part de la seva propietat li fou retornada, per no es va aturar la violncia de Clodi. 

Quan a proposta de Cicer, Pompeu va rebre poders extraordinaris, Clodi va acusar a Cicer de trair el senat. Quan Cicer va comenar a reconstruir la seva casa els obrers foren atacats per la gent de Clodi, i al dia segent es va atacar la casa de Mil, essent rebutjats per Quint Flac. Marcelli va proposar portar Clodi davant la justcia, per els seus amics van aconseguir aturar la votaci.

Clodi fou candidat a edil i Marcelli va proposar que l'elecci no es pods fer abans del seu judici. Mil va aconseguir aturar l'assemblea per al 56 aC quan ja Mil no era al crrec, Clodi fou elegit sense oposici i immediatament va declarar Mil fora de la llei per violncia publica. El febrer d'aquell any Mil fou jutjat i Clodi va intentar matar-lo per mig d'un tumult per la gent de Mil va fer el mateix; el judici es va anar perllongant fins al maig en qu sembla que es va arxivar. L'abril Clodi va fer els jocs megalesis on van participar molts esclaus.

El senat va fer una consulta casual als aruspices sobre alguns prodigis i la resposta fou que la colera dels deus era deguda a la violaci d'alguns llocs sagrats i Clodi va interpretar aix com la restauraci de la casa de Clodi que havia estat un temple durant el seu desterrament. Cicer va contestar amb el discurs De Haruspicum Responsis. 

En aquest moment Clodi i Pompeu es van aliar per convenincies d'ambds i Clodi va atacar la casa de Cicer per l'atac fou rebutjat pels homes de Mil. Cicer tamb va aconseguir treure del Capitoli les taules amb el decret del seu desterrament, mercs a l'ajut de Mil.

Clodi va donar suport a Pompeu i Cras en la seva candidatura al consolat pel 55 aC, i foren elegits. Volien ser nomenats al front de les forces a l'sia, per reclutar homes, fer diners, i tornar les recompenses promeses als caps fidels com Brugitarus i altres que els havien ajudat, per van haver de romandre a Roma. En aquest any sembla que Clodi va restar tranquil. El 54 aC va acusar l'ex-tribu Porcili de violncies i assassinats. Desprs va coincidir amb Cicer en la defensa de Marc Emili Escaure, per no per aix havia desaparegut la rivalitat entre Clodi i Cicer.

El 53 aC Clodi fou candidat a pretor, i Mil a cnsol. Cadascun va provar d'impedir l'elecci de l'altra reclutant altra cop bandes de gladiadors i esclaus i els carrers de Roma van esdevenir teatre de lluites sagnants. Quan els cnsols van voler dirigir els comicis, les bandes de Clodi van caure damunt d'ells i un dels cnsols, Gneu Domici Aenobarb fou ferit. El senat va deliberar sobre la situaci i van parlar Clodi i Cicer; al discurs de Clodi, Cicer va respondre amb el seu Aere alieno Milonis.
 
El conflicte va tenir un dramtic final: el 20 de gener del 52 aC Mil va anar a Lanuvium i prop de Bovillae es va trobar amb Clodi que tornava a Roma desprs d'una visita a una de les seves propietats. Els dos anaven acompanyats de seguidors armats per Mil en portava ms; encara que les dos comitives es van creuar i es van ignorar, quasi al final els gladiadors de Mil van atacar als de Clodi que s'hi van tornar. Clodi fou ferit, la lluita es va fer general i finalment els homes de Mil van posar en fuita als rivals que es van emportar el ferit Clodi a una casa prop de Bovillae. Mil va ordenar als seus homes atacar la casa i molts homes de Clodi foren morts i finalment el mateix Clodi; el seu cos fou deixat a la vista al costat del cam i fou trobat pel senador Sext Tedi que el va portar a Roma, i fou exposat al pblic i l'endem portat al frum. Els tribuns Munati Planc i Quint Pompeu Ruf van portar el cos a la Cria Hostlia i la van convertir en pila funerria: es van cremar tant l'edifici, con la baslica Prcia (construda per Marc Porci Cat Censor, i altres edificis propers.

Clodi es va casar dues vegades: primer amb Pinria i desprs amb Flvia. Va deixar un fill, Publi Clodi, i una filla, Cludia. Cicer el va acusar d'incest amb les seves germanes per aix es bastant dubts. No va heretar propietats per en va adquirir moltes per mitjans legals o illegals, va rebre una dot important de la seva segona dona, i va tenir possessions a Alba, i a Etrria (prop del llac Prelius). Cicer admet que era eloqent. El seu aspecte era efeminat i no gaire agraciat per tenia molta energia i habilitat.

Les fonts per la seva vida sn els escrits de Cicer pro Caelio, pro Sextio, pro Milone, pro Domo sua, de Haruspicum Responsis, in Pisonem, i  in Clodium et Curionem (la parcialitat dels quals es evident) i algunes cartes.

 Literatura .

 W.J. Tatum, The Patrician Tribune. Publius Clodius Pulcher, Chapel Hill 1999;

 L. Fezzi, Il tribuno Clodio, Roma-Bari 2008;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164374" title="Publi Clodi" nonfiltered="2036" processed="2031" dbindex="67041">
Publi Clodi (Publius Clodius)  fou fill del trib de la plebs i enemic de Cicer Publi Clodi Pulcre i de Flvia, i era infant a la mort del seu pare. Mil fou acusat d'intentar segrestar-lo. El seu padrastre Antoni parlava d'ell amb esperana. Era mol gols i abandonat va morir d'una infecci, segons Valeri Mxim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164376" title="Appi Claudi Pulcre (cnsol 38 aC)" nonfiltered="2038" processed="2032" dbindex="67043">

Appi Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher) fou fill de Gai Claudi Plucre (Caius Claudius Pulcher) i adoptat pel seu oncle Appi Claudi Pulcre, cnsol l'any 54 aC. A la mort de Publi Clodi Pulcre, ell i el seu germ, que tenia el mateix nom, foren acusadors de Mil. El 50 aC va portar a la Gllia les dues legions que Pompeu havia enviat a Csar. Ell o el seu germ del mateix nom fou cnsol el 38 aC. Per aquest germ vegeu 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164377" title="Appi Claudi Pulcre (germ)" nonfiltered="2039" processed="2033" dbindex="67044">

Appi Claudi Pulcre  (Appius Claudius Pulcher) fou fill de Gai Claudi Pulcre  (Caius Claudius Pulcher). A la mort de Publi Clodi Pulcre ell i el seu germ (que tenia el mateix nom, vegeu Appi Claudi Pulcre (cnsol 38 aC)) foren acusadors de Mil (52 aC). Fou possible cnsol el 38 aC (tamb podia ser el seu germ que tenia el mateix nom).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164378" title="Tiberi Claudi Ner (pare de Tiberi)" nonfiltered="2040" processed="2034" dbindex="67045">
Tiberi Claudi Ner (Tiberius Claudius Nero) fou el pare de l'emperador Tiberi i de Ner Claudi Drus, conegut com Drus Major (que fou pare de l'emperador Claudi). Fou pretor el 42 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164379" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2002 (Seleccions)" nonfiltered="2041" processed="2035" dbindex="67046">
Seleccions del Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2002.

Grup A.
.
Seleccionador:  David Platt

























.
Seleccionador:  Claudio Gentile




 
 


 





 










.
Seleccionador: Agostinho Vieira de Oliveira

























.
Seleccionador: Bernard Challandes

























Grup B.
.
Seleccionador: Jean-Franois De Sart

























.

.
Seleccionador: Raymond Domenech

























.
Seleccionador: Andreas Michalopoulos

























Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164391" title="Claes Oldenburg" nonfiltered="2042" processed="2036" dbindex="67047">

Claes Oldenburg (28 de gener de 1929 a Estocolm). Escultor suec, pioner del Pop Art. 

Biografia.
Va nixer a Estocolm, on el seu pare estava destinat com diplomtic. Entre 1960 i 1965 Oldenburg va portar a terme cert nombre de happenings, entre els quals destaca Autobodys (1964, Los ngeles), que incloa autombils, multituds de gent i grans quantitats de galledes de gel dintre d'un esdeveniment artstic on el pblic quedava implicat i se li feia partcip. 

Els accessoris toscament pintats que va utilitzar en aquests actes constituxen la base de la seva futura escultura. El 1961 va obrir una botiga a Nova York on venia reproduccions en escaiola de hamburgueses, sandvitxos, pastissos i altres tipus de menjar rpid. Ms tard va construir noves versions d'aquests objectes a escala gegantesca realitzats amb vinil farcit d'escuma de cautx.

Va continuar utilitzant aquests materials tous, sobretot el vinil i les lones en les seves sries d'objectes escultrics posteriors com accessoris de cambra de bany, ventiladors i mquines d'escriure.

Aquestes obres, anomenades escultures toves, transformen l'objecte d's quotidi grcies al canvi d'escala i de material (vinil, fibra de vidre, guix, plstics...), per al seu torn, trastoca el concepte d'escultura tradicional que consistia a tancar la forma en un material rgid. 

Entre les seves obres ms famoses destaca la seva gegant Pina per a la roba (1974), Mquina d'escriure tova (1963) i el Ratol geomtric. El 1989 va rebre el Premi de la Fundaci Wolf de les Arts de Jerusalem i el 1995 va obtenir el Premi Schock, atorgat per un comit de la Real Acadmia Sueca de Msica.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164392" title="Gregori II" nonfiltered="2043" processed="2037" dbindex="67048">

Gregori II va ser papa entre el 715 i el 731. Nascut en Roma i mort el 10 de febrer de 731.

Va ser escollir el 19 de maig del 715. Va restablir el monestir de Montecassino. Va convocar el 729 un concili contra els iconoclastes. Va enviar a Bonifaci a predicar el cristianisme a Alemanya i va acceptar el govern de Roma que li va oferir el poble el 726, revoltat contra la dominaci de l'Imperi d'Orient.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164393" title="Gregori III" nonfiltered="2044" processed="2038" dbindex="67049">

Sant Gregori III ( ? - Roma 741 ) fou un papa de l'Esglsia Catlica entre el 18 de mar de 731 i la seva mort, el 28 de novembre de 741.

Nascut a Sria, va ser elevat pel poble a la cadira pontifcia durant els funerals del papa Gregori II. Va combatre als llombards i iconoclastes per va morir sense haver eradicat la heretgia dels ltims. Va guanyar per la seva caritat el sobrenom de "Amic dels pobres" tot i que va excomunicar l'emperador d'Orient, Lle III, per heretge iconoclasta i a ms el va insultar en diferents cartes tractant-lo de brbar i indigne de regnar. 

Amb el rei de la Llombardia, Luitprande, va tenir un tracte doble: primer es va fer amic seu perque no s'apoders de Roma i perqu li ceds els pobles de la seva provncia, desprs va acollir els rebels ducs d'Spoleto i de Benevent, per lluitar contra Luitprande. I com que aquest va tractar de venjar-se, Gregori va reconixer la seva debilitat i va enviar una srie d'ambaixadors al duc de Frana Carles Martell perqu l'ajuds contra Luitprande.

Al llarg del seu pontificat va promoure l'esglsia al nord d'Europa, especialment en l'establiment de missions de Sant Bonifaci a Alemanya i a Bohmia. 

Celebra la seva festa el 10 de desembre.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164394" title="Maig francs" nonfiltered="2045" processed="2039" dbindex="67050">
Maig francs o Maig del 68, nom amb que es coneixen els esdeveniments succets a Frana en la primavera de 1968. 

Tot es va iniciar quan es van produir una srie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de Pars, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. L'intent de l'administraci de Charles de Gaulle d'ofegar les vagues mitjanant una major crrega policial noms va contribuir a encendre els nims dels estudiants, que van protagonitzar batalles campals contra la policia al Barri Llat i, posteriorment, una vaga general d'estudiantes i vagues diverses secundades per deu milions de treballadors en tot el territori francs (dos teros dels treballadors francesos). Les protestes van arribar a un punt tal que De Gaulle va dissoldre l'Assemblea Nacional Francesa i es van celebrar eleccions parlamentries anticipades el 23 de juny de 1968.

El govern es trobava, en aquest punt, a la vora del collapse, per la situaci revolucionria es va evaporar tan rpid com havia sorgit. Els treballadors, desprs d'haver aconseguit importants millores salarials, van tornar al treball, a petici de la Confdration Gnrale du Travail, sindicat esquerr, i del Partit Comunista Francs. Quan es van celebrar les eleccions, el partit gaullista va emergir ms fort que abans.

Molts dels manifestants van assumir causes d'esquerres, com el comunisme, el rebuig a la Guerra del Vietnam, l'anarquisme o el situacionisme. Molts van veure els fets com una oportunitat de canviar la "vella societat" en molts aspectes socials, com els mtodes educatius i la llibertat sexual. Una minoria de manifestants, com el grup Occident, donava suport causes d'extrema dreta.

Pintades i eslgans.

L'ennui est contre-rvolutionnaire.
El tedi s contrarevolucionari. 

Pas de repltrage, la structure est pourrie. 
No apedacis, l'estructura est podrida.

Nous ne voulons pas d'un monde o la certitude de ne pas mourir de faim s'change contre le risque de mourir d'ennui. 
No volem un mn on la garantia de no morir de fam es bescanvia pel risc de morir de tedi.

Ceux qui font les rvolutions  moiti ne font que se creuser un tombeau. 
Els que fan les revolucions a mitges no fan ms que cavar-se una tomba.

On ne revendiquera rien, on ne demandera rien. On prendra, on occupera. 
No es reivindicar res, no es demanar res. Es prendr, s'ocupar.

Plebiscite : qu'on dise oui qu'on dise non il fait de nous des cons. 
Plebiscit: que es digui s que es digui no fa de nosaltres uns collons.

Depuis 1936 j'ai lutt pour les augmentations de salaire. Mon pre avant moi a lutt pour les augmentations de salaire. Maintenant j'ai une tl, un frigo, un VW. Et cependant j'ai vcu toujours la vie d'un con. Ne ngociez pas avec les patrons. Abolissez-les. 
Des de 1936 he lluitat pels augments de salari. Mon pare abans de mi ha lluitat pels augments de salari. Ara tenc una televisi, una gelera, un VW. I tanmateix he viscut sempre la vida d'un coll. No negocieu amb els patrons. Aboliu-los.

Le patrn a besoin de toi, tu n'as pas besoin de lui. 
El patr et necessita, tu no el necessites pas.

Travailleur: Tu as 25 ans mais ton syndicat est de l'autre sicle. 
Treballador: tens 25 anys per el teu sindicat s de l'altre segle.

Veuillez laisser le Parti communiste aussi net en en sortant que vous voudriez la trouver en y entrant. 
Per favor deixau el Partit comunista tan net en sortir com voldreu trobar-lo en entrar-hi. 

Je suis marxiste tendance Groucho. 
Sc marxista de la tendncia de Groucho.

Soyez ralistes, demandez l'impossible. 
Sigau realistes, demanau l'impossible.

On achte ton bonheur. Vole-le. 
Et compren la teva felicitat. Roba-la.

Sous les pavs, la plage. 
Baix les llambordes, la platja.

Autrefois, nous n'avions que le pavot. Aujourd'hui, le pav. 
Abans no tenem ms que cascall. Avui, la llamborda. 

L'ge d'or tait l'ge o l'or ne rgnait pas. Le veau d'or est toujours de boue. 
L'edat d'or era l'edat en qu l'or no regnava. El vedell d'or s sempre de fang.

La barricade ferme la rue mais ouvre la voie. 
La barricada tanca el carrer per obri la via.

Il n'y aura plus dsormais que deux catgories d'hommes : les veaux et les rvolutionnaires. En cas de mariage, a fera des rveaulutionnaires. 
D'ara en endavant no hi haur ms que dues categories d'homes: els vedells i els revolucionaris. En cas de matrimoni sortiran els revedellucionaris.

Oubliez tout ce que vous avez appris. Commencez par rver. 
Oblidau tot el que heu aprs. Comenau per somiar.

Vegeu tamb.
Daniel Bensad;

Referncies.


Enllaos externs.

 Retour sur mai 1968, Ina Archives Tl ;
 Un altre maig 68 ;
 Les vagues a Frana el maig-juny 1968 ;
 Slogans del maig 68 ;
 Web d'un colleccionista de slogans del maig francs.;
Increvables anarchistes ;
 Discours de De Gaulle ;
 De Gaulle i el Maig del 68  ;
 Mai 68 : rvolution phmre ou mutation profonde de la socit? ;
 La CNT durant el maig 1968  ;
 The May Events Archive ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164395" title="Zacaries I" nonfiltered="2046" processed="2040" dbindex="67051">

Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Esglsia Catlica (741-752). Amb prou feines se sap res de la seva vida abans de ser coronat papa. En els primers anys del pontificat, Zacaries va aconseguir que els llombards (poble germnic que va ocupar el nord de l'actual Itlia), tornessin algunes ciutats a l'Esglsia.

Fora de la pennsula Itlica, Zacaries va contribuir a que Pip el Breu, destrons a Khilderic III, ltim rei merovingi. Pip el breu, majordom de palau, era l'home fort que governava en la prctica al poble franc i Khilderic III el rei dbil amb  el qual s'acabaria el llinatge de Clodoveu. En aquesta situaci, per legitimar la seva planejada usurpaci al tro, Pip el Breu va realitzar al papa una comprometedora consulta carregada en aparena d'ingnua recerca de la conducta ortodoxa: Qui ha de ser el rei dels francs? Aquell que exerceix la reialesa en la prctica o aquell que l'ostenta nominalment?. El papa va acabar la qesti amb aquest veredicte Qui ho s de fet, sigui-ho de dret.

Aix va nixer una forta relaci de vincles poltics i religiosos entre el papat i la dinastia carolngia, fundada per Pip. Zacaries va enviar l'arquebisbe Bonifaci perqu corons Pip el Breu com a rei dels francs en nom seu.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164400" title="Brigitte Fassbaender" nonfiltered="2047" processed="2041" dbindex="67052">
Brigitte Fassbaender (Berln, 3 de juliol de 1939), s una mezzosoprano alemanya.

Biografia.
Va estudiar cant amb son pare, el fams barton Willi Domgraf-Fassbaender, al Conservatori de Nremberg i es va unir a l'pera Estatal de Baviera, a Munic, l'any 1961, on el seu primer paper protagonista va ser Nicklausse de Els contes de Hoffmann. Va cantar per primera vegada el paper d'Octavian, de Der Rosenkavalier a Munic, l'any 1967; paper que desprs llanaria la seua carrera internacional l'any 1971 al Covent Garden, i amb el qual va debutar al Metropolitan Opera l'any 1974. A ms dels seus xits operstics, ha aconseguit destacar com a concertista de lieder. Va interpretar Orlofsky en una pellcula de 1984 que versionava l'opereta Die Fledermaus de Johann Strauss (fill).

Dotada d'un fsic seductor amb grans ulls foscs i esvelta silueta, Fassbaender va atnyer el znit de la seua carrera en la dcada del 1970, destacant en els papers de Carmen, Octavian de Der Rosenkavalier i Brangne de Tristany i Isolda sobre els escenaris de tot el mn. 

Durant anys ha impartit classes magistrals i ha estat Intendantin (directora artstica) del Teatre del Tirol a Innsbruck (ustria) durant diverses temporades, on va representar diverses produccions d'pera.

Ha efectuat molts enregistraments, tant d'peres com de lieder (incloent el Viatge d'hivern i El cant del cigne de Franz Schubert, oratoris com l Oratori de Nadal i la Passi segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach, El Messies de Georg Friedrich Hndel, i ha aparegut en produccions d'pera per a televisi, ara disponibles en DVD, en les que es poden comprovar les seues interpretacions d'Octavian i d'Orlofsky sota la batuta del seu freqent collaborador, Carlos Kleiber, amb qui comparteix aniversari, si b no any. 

Va rebre el ttol honorfic bavars de "Kammersngerin" o "Cantant de Cort".

 Discografia (selecci) .
Amb Rafael Kubelik: Els mestres cantors de Nremberg, Palestrina de Pfitzner.
Amb Carlos Kleiber: El cavaller de la rosa (enregistrament no autoritzat), Tristany i Isolda.
Amb Aribert Reimann (piano): El Viatge d'hivern de Franz Schubert (EMI, 1970).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164402" title="Festa Major de Sant Feliu de Pallerols" nonfiltered="2048" processed="2042" dbindex="67053">
La Festa Major de Sant Feliu de Pallerols se celebra al voltant de la diada de Pasqua Granada, entre mitjans de maig i mitjans de juny. Es tracta d'un llegat conservat pels santfeliuencs al llarg dels segles que s'estructura al voltant d'una representaci plena d'elements originals que la converteixen en nica. El Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols el ballen un grup de vuit cavallets, una parella de gegants i una mulassa, i s'estructura en cinc balls representatius dels gneres de dansa que ms es ballen a la Catalunya Vella i especialment a les comarques gironines.

La Mata-degolla s el nom amb qu es coneix popularment el ball dels cavallets, els gegants i la mulassa de Sant Feliu de Pallerols. Es tracta d un impressionant conjunt de danses interpretades per la imatgeria festiva local que fan referncia a una llegendria batalla entre sarrans i santfeliuencs.

Per la festa major, el ball de cavallets, gegants i mulassa s'escenifica en tres ocasions. La primera s durant la cercavila que es realitza el dissabte a la tarda pels carrers del nucli histric de la vila, acompanyat amb la msica de viol i amb el grup de cavallets infantil que va ser incorporat a la festa l'any 1993. Les altres dues ocasions en qu es pot veure sn a les ballades de diumenge i dilluns de Pasqua Granada a la tarda, que tenen lloc a la plaa de l Esglsia i a la del Firal respectivament i que s'acompanyen amb msica de cobla. 

Grcies al ball de cavallets, gegants i mulassa, la festa major de Sant Feliu de Pallerols va ser declarada Festa tradicional d'inters nacional per la Generalitat de Catalunya el 18 de maig de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164405" title="Festa dels Traginers de Balsareny" nonfiltered="2050" processed="2043" dbindex="67055">
La Festa dels Traginers de Balsareny s una festa que homenatja l antic gremi dels traginers que se celebra cada diumenge abans de Carnaval. Hereva de les celebracions dedicades a Sant Antoni, la festa ha anat incorporant elements fins a esdevenir Festa Tradicional d Inters Nacional per la Generalitat de Catalunya.

La celebraci comena divendres amb el correfoc infantil i un concert jove. Les activitats continuen dissabte quan s'obren el Rebost, la Taverna i la Botiga del Traginer, i comencen les activitats protagonitzades per la mainada, amb les passejades amb Ruquetes i els Traginers Petits. A la nit, amb el correfoc snior, la primera ruta del traginer i el ball final.

El diumenge a primer a hora del mat es fa la Torrada del Traginer, l esmorzar collectiu de tots els participants a la cavalcada. Tot seguit, es fan demostracions de treballs amb els animals, (esquilades i ferrades) i una demostraci de com s'ellaboren artesanalment els embotits de porc.

Tot seguit, el mateix diumenge a mig mat es fa un dels actes ms esperats de la festa: la gran cercavila dels traginers, una cavalcada histrico-retrospectiva de l antic traginer de cam ral. Hi desfilen diferents modalitats de carros i carruatges de bast amb guarniments de tota mena, que van encapalats per la bandera de sant Antoni portada per un banderer acompanyat de dos cordonistes, tots tres muntats a cavall. Tamb hi participen els elements de la cultura popular local, com el Ball de Bastons, el Ball de la Faixa o l Esbart Sant Esteve, i d altres indrets, com trabucaires, gegants i nans, bandes i conjunts musicals antics. Desprs de dinar es fan curses d'ases, ponis, mules i cavalls.

Referncies.
Festes.org;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164412" title="Llista d'espcies de diplrids" nonfiltered="2051" processed="2044" dbindex="67056">
Aquesta s la llista d'espcies de diplrids, una famlia d'aranyes migalomorfs que es caracteritzen perqu la regi ceflica no s ms gran que la torcica. s un llistat amb la informaci recollida fins el 29 d'agost de 2006.


 Gneres i espcies . 
 Allothele.
Allothele Tucker, 1920
 Allothele australis (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Allothele caffer (Pocock, 1902) (Sud-frica);
 Allothele malawi Coyle, 1984 (Malawi, Sud-frica);
 Allothele regnardi (Benoit, 1964) (Congo, Angola);
 Allothele teretis Tucker, 1920 (Sud-frica);

Andethele.
Andethele Coyle, 1995
 Andethele huanca Coyle, 1995 (Per);
 Andethele lucma Coyle, 1995 (Per);
 Andethele tarma Coyle, 1995 (Per);

Australothele.
Australothele Raven, 1984
 Australothele bicuspidata Raven, 1984 (Nova Galles del Sud);
 Australothele jamiesoni Raven, 1984 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Australothele maculata Raven, 1984 (Queensland);
 Australothele magna Raven, 1984 (Queensland);
 Australothele montana Raven, 1984 (Nova Galles del Sud);
 Australothele nambucca Raven, 1984 (Nova Galles del Sud);
 Australothele nothofagi Raven, 1984 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Caledothele.
Caledothele Raven, 1991
 Caledothele annulatus (Raven, 1981) (Nova Calednia, Illes Loyalty);
 Caledothele aoupinie Raven, 1991 (Nova Calednia);
 Caledothele australiensis (Raven, 1984) (Victria);
 Caledothele carina Raven, 1991 (Nova Calednia);
 Caledothele elegans Raven, 1991 (Nova Calednia);
 Caledothele tonta Raven, 1991 (Nova Calednia);
 Caledothele tristata Raven, 1991 (Nova Calednia);

Carrai.
Carrai Raven, 1984
 Carrai afoveolata Raven, 1984 (Nova Galles del Sud);

Cethegus.
Cethegus Thorell, 1881
 Cethegus barraba Raven, 1984 (Nova Galles del Sud);
 Cethegus broomi (Hogg, 1901) (Nova Galles del Sud);
 Cethegus colemani Raven, 1984 (Queensland);
 Cethegus daemeli Raven, 1984 (Queensland);
 Cethegus elegans Raven, 1984 (Queensland);
 Cethegus fugax (Simon, 1908) (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Cethegus hanni Raven, 1984 (Queensland);
 Cethegus ischnotheloides Raven, 1985 (Sud d Austrlia);
 Cethegus lugubris Thorell, 1881 (Queensland);
 Cethegus multispinosus Raven, 1984 (Queensland);
 Cethegus pallipes Raven, 1984 (Queensland);
 Cethegus robustus Raven, 1984 (Queensland);

Xilehexops.
Xilehexops Coyle, 1986
 Xilehexops australis (Mello-Leito, 1939) (Xile);
 Xilehexops misionensis Goloboff, 1989 (Argentina);
 Xilehexops platnicki Coyle, 1986 (Xile);

Diplura.
Diplura C. L. Koch, 1850
 Diplura annectens (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Diplura argentina (Canals, 1931) (Argentina);
 Diplura catharinensis (Mello-Leito, 1927) (Brasil);
 Diplura erlandi (Tullgren, 1905) (Bolvia);
 Diplura fasciata (Bertkau, 1880) (Veneuela, Brasil);
 Diplura garbei (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Diplura garleppi (Simon, 1892) (Bolvia);
 Diplura lineata (Lucas, 1857) (Brasil);
 Diplura macrura (C. L. Koch, 1841) (Cuba);
 Diplura maculata (Mello-Leito, 1938) (Brasil);
 Diplura nigra (F. O. P.-Cambridge, 1896) (Brasil);
 Diplura nigridorsi (Mello-Leito, 1924) (Brasil);
 Diplura paraguayensis (Gerschman & Schiapelli, 1940) (Paraguai, Argentina);
 Diplura parallela (Mello-Leito, 1923) (Argentina);
 Diplura petrunkevitchi (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Diplura riveti (Simon, 1903) (Ecuador);
 Diplura sanguinea (F. O. P.-Cambridge, 1896) (Brasil);
 Diplura studiosa (Mello-Leito, 1920) (Brasil);
 Diplura taunayi (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Diplura uniformis (Mello-Leito, 1923) (Brasil);

Euagrus.
Euagrus Ausserer, 1875
 Euagrus anops Gertsch, 1973 (Mxic);
 Euagrus atropurpureus Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Euagrus carlos Coyle, 1988 (Mxic fins a Costa Rica);
 Euagrus cavernicola Gertsch, 1971 (Mxic);
 Euagrus charcus Coyle, 1988 (Mxic);
 Euagrus chisoseus Gertsch, 1939 (EUA, Mxic);
 Euagrus comstocki Gertsch, 1935 (EUA);
 Euagrus formosanus Saito, 1933 (Taiwan);
 Euagrus garnicus Coyle, 1988 (Mxic);
 Euagrus gertschi Coyle, 1988 (Mxic);
 Euagrus guatemalensis F. O. P.-Cambridge, 1897 (Guatemala);
 Euagrus gus Coyle, 1988 (Mxic);
 Euagrus josephus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Euagrus leones Coyle, 1988 (Mxic);
 Euagrus luteus Gertsch, 1973 (Mxic);
 Euagrus lynceus Brignoli, 1974 (Mxic, Guatemala);
 Euagrus mexicanus Ausserer, 1875 (Mxic);
 Euagrus pristinus O. P.-Cambridge, 1899 (Mxic);
 Euagrus rothi Coyle, 1988 (EUA);
 Euagrus rubrigularis Simon, 1890 (Mxic);
 Euagrus troglodyta Gertsch, 1982 (Mxic);
 Euagrus zacus Coyle, 1988 (Mxic);

Harmonicon.
Harmonicon F. O. P.-Cambridge, 1896
 Harmonicon audeae Marchal & Marty, 1998 (Guaiana Francesa);
 Harmonicon rufescens F. O. P.-Cambridge, 1896 (Brasil);

Indothele.
Indothele Coyle, 1995
 Indothele dumicola (Pocock, 1900) (ndia);
 Indothele lanka Coyle, 1995 (Sri Lanka);
 Indothele mala Coyle, 1995 (ndia);
 Indothele rothi Coyle, 1995 (ndia);

Ischnothele.
Ischnothele Ausserer, 1875
 Ischnothele annulata Tullgren, 1905 (Brasil, Bolvia, Paraguai, Argentina);
 Ischnothele caudata Ausserer, 1875 (Mxic fins a Brasil);
 Ischnothele digitata (O. P.-Cambridge, 1892) (Mxic fins al Salvador);
 Ischnothele garcia Coyle, 1995 (Hispaniola);
 Ischnothele goloboffi Coyle, 1995 (Per);
 Ischnothele guianensis (Walckenaer, 1837) (Per fins a Guyana);
 Ischnothele huambisa Coyle, 1995 (Per);
 Ischnothele indicola Tikader, 1969 (ndia);
 Ischnothele jeremie Coyle, 1995 (Hispaniola);
 Ischnothele longicauda Franganillo, 1930 (Bahames, Cuba);
 Ischnothele reggae Coyle & Meigs, 1990 (Jamaica);
 Ischnothele xera Coyle & Meigs, 1990 (Jamaica);

Lathrothele.
Lathrothele Benoit, 1965
 Lathrothele catamita (Simon, 1907) (St. Tom);
 Lathrothele cavernicola Benoit, 1965 (Congo);
 Lathrothele grabensis Benoit, 1965 (Camerun, Congo, Rwanda, Burundi);
 Lathrothele jezequeli Benoit, 1965 (Costa d Ivori);

Leptothele.
Leptothele Raven & Schwendinger, 1995
 Leptothele bencha Raven & Schwendinger, 1995 (Tailndia);

Linothele.
Linothele Karsch, 1879
 Linothele aequatorialis (Ausserer, 1871) (Colmbia, Ecuador);
 Linothele annulifila (Mello-Leito, 1937) (Brasil);
 Linothele bicolor (Simon, 1899) (Brasil);
 Linothele cavicola Goloboff, 1994 (Ecuador);
 Linothele cousini (Simon, 1889) (Ecuador);
 Linothele cristata (Mello-Leito, 1945) (Brasil);
 Linothele curvitarsis Karsch, 1879 (Veneuela);
 Linothele dubia (Caporiacco, 1947) (Guyana);
 Linothele fallax (Mello-Leito, 1926) (Brasil);
 Linothele gaujoni (Simon, 1889) (Ecuador);
 Linothele gymnognatha (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Linothele jelskii (F. O. P.-Cambridge, 1896) (Per);
 Linothele keithi (Chamberlin, 1916) (Per);
 Linothele longicauda (Ausserer, 1871) (Ecuador);
 Linothele macrothelifera Strand, 1908 (Colmbia);
 Linothele megatheloides Paz & Raven, 1990 (Colmbia);
 Linothele melloleitaoi (Brignoli, 1983) (Colmbia);
 Linothele monticolens (Chamberlin, 1916) (Per);
 Linothele paulistana (Mello-Leito, 1924) (Brasil);
 Linothele sexfasciata (Schiapelli & Gerschman, 1945) (Veneuela);
 Linothele soricina (Simon, 1889) (Veneuela);

Masteria.
Masteria L. Koch, 1873
 Masteria aimeae (Alayn, 1995) (Cuba);
 Masteria barona (Chickering, 1966) (Trinidad);
 Masteria caeca (Simon, 1892) (Filipines);
 Masteria cavicola (Simon, 1892) (Filipines);
 Masteria colombiensis Raven, 1981 (Colmbia);
 Masteria cyclops (Simon, 1889) (Veneuela);
 Masteria downeyi (Chickering, 1966) (Costa Rica, Panam);
 Masteria franzi Raven, 1991 (Nova Calednia);
 Masteria golovatchi Alayn, 1995 (Cuba);
 Masteria hirsuta L. Koch, 1873 (Fiji, Micronsia);
 Masteria kaltenbachi Raven, 1991 (Nova Calednia);
 Masteria lewisi (Chickering, 1964) (Jamaica);
 Masteria lucifuga (Simon, 1889) (Veneuela);
 Masteria macgregori (Rainbow, 1898) (Nova Guinea);
 Masteria modesta (Simon, 1891) (St. Vincent);
 Masteria pallida (Kulczyn'ski, 1908) (Nova Guinea);
 Masteria pecki Gertsch, 1982 (Jamaica);
 Masteria petrunkevitchi (Chickering, 1964) (Puerto Rico);
 Masteria simla (Chickering, 1966) (Trinidad);
 Masteria spinosa (Petrunkevitch, 1925) (Panam);
 Masteria toddae Raven, 1979 (Queensland);
 Masteria tovarensis (Simon, 1889) (Veneuela);

Microhexura.
Microhexura Crosby & Bishop, 1925
 Microhexura idahoana Chamberlin & Ivie, 1945 (EUA);
 Microhexura montivaga Crosby & Bishop, 1925 (EUA);

Namirea.
Namirea Raven, 1984
 Namirea dougwallacei Raven, 1993 (Queensland);
 Namirea eungella Raven, 1984 (Queensland);
 Namirea fallax Raven, 1984 (Nova Galles del Sud);
 Namirea insularis Raven, 1984 (Queensland);
 Namirea johnlyonsi Raven, 1993 (Queensland);
 Namirea montislewisi Raven, 1984 (Queensland);
 Namirea planipes Raven, 1984 (Queensland);

Phyxioschema.
Phyxioschema Simon, 1889
 Phyxioschema raddei Simon, 1889 (sia Central);
 Phyxioschema suthepium Raven & Schwendinger, 1989 (Tailndia);

Stenygrocercus.
Stenygrocercus Simon, 1892
 Stenygrocercus alphoreus Raven, 1991 (Nova Calednia);
 Stenygrocercus franzi Raven, 1991 (Nova Calednia);
 Stenygrocercus kresta Raven, 1991 (Nova Calednia);
 Stenygrocercus recineus Raven, 1991 (Nova Calednia);
 Stenygrocercus silvicola (Simon, 1889) (Nova Calednia);
 Stenygrocercus simoni Raven, 1991 (Nova Calednia);

Striamea.
Striamea Raven, 1981
 Striamea gertschi Raven, 1981 (Colmbia);
 Striamea magna Raven, 1981 (Colmbia);

Thelechoris.
Thelechoris Karsch, 1881
 Thelechoris rutenbergi Karsch, 1881 (Madagascar);
 Thelechoris striatipes (Simon, 1889) (est i sud d frica, Madagascar);

Trechona.
Trechona C. L. Koch, 1850
 Trechona adspersa Bertkau, 1880 (Brasil);
 Trechona lycosiformis (C. L. Koch, 1842) (Brasil, Guyana);
 Trechona rogenhoferi (Ausserer, 1871) (Brasil);
 Trechona sericata Karsch, 1879 (Colmbia);
 Trechona uniformis Mello-Leito, 1935 (Brasil);
 Trechona venosa (Latreille, 1832) (Brasil);
 Trechona venosa rufa Vellard, 1924 (Brasil);

Troglodiplura.
Troglodiplura Main, 1969
 Troglodiplura lowryi Main, 1969 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);

Referncies.
 The World Spider Catalog, V7.5;
 The Dipluridae database;

 Vegeu tamb .
 Diplrid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164418" title="La Monumental" nonfiltered="2052" processed="2045" dbindex="67057">



La Plaa de Braus de la Monumental s l'nica plaa de braus en actiu de la ciutat de Barcelona. Inaugurada el 1914 amb el nom de "El Sport", fou rebatejada el 1916 amb el nom de "Monumental". Est situada a la confluncia de la Gran Via i el carrer Marina, al barri del Fort Pius de Barcelona. 

L'edifici de 1914, obra de Joaquim Raspall, tenia una faana d estil noucentista i posteriorment s encarreg a Ignasi Mas i Morell (en collaboraci amb Domnec Sugranyes) afegir una corona exterior acabada al 1916, qu s la faana que actualment veiem d'estil mudjar i bizant.
La plaa t un aforament de 19.582 localitats. 
Avui en dia, s la nica plaa de Barcelona on encara es celebren curses de braus, desprs de la desaparici de la "Plaza de El Torn", que es va inaugurar el 1834 al barri de la Barceloneta, i la Plaa de Las Arenas, inaugurada el 1900 a la Plaa d'Espanya. A ms a ms d'esdeveniments taurins, la Monumental s sovint escenari d'actes musicals i espectcles de circ.

Des del primer moment, la Monumental adquir un gran prestigi per la categoria dels cartells que oferia, sent considerada una de las tres places ms prestigioses d'Espanya, juntament amb la plaa de Las Ventas de Madrid i La Maestranza de Sevilla.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164420" title="Pau I" nonfiltered="2053" processed="2046" dbindex="67058">

Pau I (Roma, ?   28 de juny de 767). Papa de l'Esglsia catlica del 757 al 767.

Era germ del papa Esteve II. Va ser escollit el 29 de maig del 757 i va morir el 28 de juny del 767 a Roma. Va governar deu anys i un mes. Per consolidar el domini temporal de l'Esglsia, es va aliar amb els francs per fer front a la influncia bizantina i als llombards.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164434" title="Rafael Rivelles Guillem" nonfiltered="2054" processed="2047" dbindex="67059">
Rafael Rivelles Guillem (Valncia, 23 de desembre de 1898 - Madrid, 3 de desembre de 1971) fou un actor valenci.

Va nixer el 23 de desembre de 1898 a El Cabanyal, Valncia. Membre d'una saga d'artistes, els seus pares van ser els prestigiosos actors teatrals Jaime Rivelles i Amparo Guilln (Guillem). Molt prompte, Rivelles escomen a treballar al teatre on arribaria a ser un dels actors ms importants de l'escena espanyola. 
Tamb va treballar al cinema, per en menor mida. En els anys 30, com altres actors de l'poca va anar a Hollywood on va collaborar en les versions en castell de pellcules americanes, per va tornar al poc temps i va crear la seua prpia companyia teatral amb la seua dona, l'actriu Maria Fernanda Ladrn de Guevara.

En 1925, va nixer la seua filla Amparo Rivelles que s la continuadora de la tradici artstica amb altres membres de la familia per lnia materna, com ara Luis Merlo i Amparo Larraaga.

Al cinema, Rivelles s recordat per la seua interpretaci de Don Quijote, curiosament amb altre actor valenci, Juan Calvo, fent de Sancho Panza. Altres papers importants van ser el de Judas Iscariote en "El Beso de Judas" i un dels frares en "Marcelino Pan y Vino". 

Va morir a Madrid el 3 de desembre de 1971 i d'acord amb els seus desitjos, va ser soterrat amb els seus pares al cementeri de El Cabanyal, Valncia.

Pellcules.
Prueba Trgica (1914);
Don Quijote de La Mancha (1947);
El Beso de Judas (1954);
Marcelino, Pan y Vino  (1955);

Enllaos externs.
 IMDB ;
 Find a grave.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164440" title="Nivelles" nonfiltered="2055" processed="2048" dbindex="67060">


Nivelles (en neerlands Nijvel, en val Nivele) s una ciutat belga a la provncia del Brabant Val en la regi de Valnia. El municipi inclou les viles de Baulers, Bornival, Thines, and Monstreux. Forma part de la Comunitat Francesa de Blgica.

Histria.

Orgens .
Des del 4.000 aC l'rea va ser transformada pels colons provinents del Danubi en una terra apta per a l'agricultura. Gran part d'aquesta civilitzaci va ser arrassada pels romans durant el segle I aC. Ms tard, al segle III, els germnics ho destruren quasi tot. Al segle VII, el territori era part del regne frncic d'Austrsia, el majordom de palau Pip de Landen, reconstru la villa romana en un terreny de ms de 7.800 hectrees.


En morir Pip, el 640, el bisbe de Maastricht, el futur Sant Amand, va convncer la vdua de Pip, Itta, de construir a Nivelles una abadia. La filla d'Itta, Gertrudis, esdevingu la primera abadessa del monasteri i va ser venerada com a santa desprs de morir. L'arribada massiva de pelegrins va comportar la construcci d'una esglsia encara ms gran, que va culminar en l'estructura romnica d'avui en dia. La dedicaci de l'esglsia va ser el 1046 en presncia de Wazo, prncep-bisbe de Lieja, i Enric III, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic. Aquesta va ser l'poca daurada del monasteri de Nivelles, que comprenia territoris tan llunyans com Frsia, el riu Mosela i el Rin.

 Del segle XIII al 1830 .
Al segle XIII, Nivelles, que va crixer al voltant de l'esglsia, va ser integrada al Ducat de Brabant. La poblaci era en gran part composta per artesans i membres dels gremis, els quals no s'arronsaven en plantar cara al clergat i la noblesa per obtenir els seus drets. Els hi foren finalment atorgats per Joana, Duquessa de Brabant, al segle XIV. El 1647, un important alament dels manufacturers de fil va acabar amb la marxa de molts emprenedors a Frana, aix provoc una davallada en l'economia de la ciutat. Les guerres del segle XVII entre Frana i els Pasos Baixos espanyols empitjoraren la situaci de la ciutat, ja que Nivelles va ser assatjada i ocupada en diverses ocasions. Els rgims austrac i francs del segle XVIII portaren reformes administratives i religioses a la ciutat.

 Del 1830 a l'actualitat .
El 1830, Nivelles va ser una de les primeres ciutats en enviar tropes patritiques a Brusselles per lluitar en la Revoluci belga. Els anys segents veieren crixer la indstria pesant (metalrgica i ferroviria). Durant la Primera Guerra Mundial la ciutat va ser malmesa, per fou en la Segona Guerra Mundial quan Nivelles pat estralls seriosos: el 14 de maig de 1940 tot el centre de la ciutat va ser destrut, restant dempeus noms els murs de l'esglsia collegiata. La reconstrucci de l'esglsia de Santa Gertrudis acab el 1984.

 Llocs d'inters .

 L'esglsia collegiata de Santa Gertrudis de Nivelles, patrona de la ciutat, fou construda entre els segles XI i XIII i s un dels millors exemples de l'estil romnic de Blgica. Ha sigut classificada com a un dels majors patrimonis d'Europa. Assota s'han robat tombes d'poca merovngia (segle VII) i carolngia (segle IX), nogensmenys, sa cripta romnica s una de les ms grans d'aquesta mena a tota Europa.
 El rellotge d'autmats de 2m (en francs, jacquemart) en una de les torres s coneguda pels vilatans com a Jean de Nivelles, data del 1400, si fa no fa.
 El convent dels recollets i la seua esglsia data del segle XVI.

 Cultura popular .

 Com a Ath, a Nivelles hi ha gegants que desfilen pels carrers en les festes d'agost. Un d'ells, Goliat, s del 1365. La famlia de Goliat (marit, muller i fill) s acompanyada per animals gegants (un lle, un camell, un unicorn i un drac).
 Des del segle XIII, s'hi celebra anualment la process de Santa Gertrudis de Nivelles.
 Carnestoltes, per, s ms recent, del segle XIX, a mitjan mar. Com a Binche, el carnestoltes de Nivelles inclou el fams Gilles.
 L'especialitat gastronmica local s la tarte al d jote, una mena de quiche que inclou molt de formatge, ceba, verdures, ous i mantega.
 Nivelles tamb s coneguda pel seu carill de 49 campanes.

 Personatges famosos .
 Pip de Landen, majordom de palau d'Austrsia sota la dinastia merovngia al segle VII.
 Gertrudis de Nivelles, santa, filla de Pip i abadessa del monasteri de Nivelles (626-659);
 Johann Tserclaes, General del Sacre Imperi Romanogermnic durant la Guerra dels trenta anys (1559-1632).
 Louis-Joseph Seutin, doctor i cirurgi (1793-1862);

 Esports .
El 1972 i el 1974, el Gran premi de Blgica de la Frmula 1 es va celebrar al circuit Nivelles-Baulers. En ambdues temporades hi va vncer Emerson Fittipaldi. Avui, per, el circuit ha esdevingut una zona industrial.

El setembre de 2007 Nivelles hostatja el VII Campionat d'Europa de front internacional, llargues i joc internacional.

 Ciutats agermanades .
: Saintes;

 Enllaos externs .


 Pgina oficia de Nivelles, en francs, neerlands, alemany i angls.
 Nivelles a WikiMapia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164441" title="Olivier Ka" nonfiltered="2056" processed="2049" dbindex="67061">

Olivier Karali, lies Olivier Ka, tamb conegut amb els pseudnims Kaaaa o K s un escriptor i guionista de cmics francs.
Fill de Carali (Paul Karali) i de Gudule (Anne Dugul), va nixer a Beirut, al Lban, el 29 de desembre del 1967.

 Enllaos externs .
Plana personal ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164444" title="Fanorona" nonfiltered="2057" processed="2050" dbindex="67062">

El fanorona s un joc de tauler tradicional de Madagascar i possiblement derivat de l'alquerc o marro de dotze. 
s possible que en els seus orgens el joc tingus un important carcter ritual i les primeres referncies que se'n tenen daten de finals del segle XVII.

Es juga en un tauler de 5  9, amb lnies que connecten les interseccions, diagonalment i ortogonalment. Cada jugador disposa de vint-i-una fitxes, que es colloquen a totes les interseccions del tauler excepte a la central, que queda buida. L'objectiu s capturar  o immobilitzar totes les peces de l'adversari. Per torn, cada jugador pot moure una de les seves fitxes a un punt ve, seguint les lnies del tauler i les captures es realitzen aproximant-se o allunyant-se de les peces enemigues, de manera que en acabar el moviment de la fitxa prpia, una o ms fitxes enemigues quedi en la mateixa lnia en qu s'ha fet el moviment, sense cap fitxa prpia enmig.

Referncies.
Comas, Oriol. El mn en jocs. La Magrana, Barcelona 2005. ISBN 84-7871-327-1 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164447" title="Centre Parroquial San Cristbal" nonfiltered="2058" processed="2051" dbindex="67063">


El Centre Parroquial Sant Cristfol o en la denominaci oficial Centro Parroquial San Cristbal s un club de futbol catal de la ciutat de Terrassa. La temporada 2007-08 jugar a la Primera Catalana, desprs de quedar campi del grup 1r de Preferent Territorial.

Va ser fundat l'any 1957, associat al centre religis de mateix nom. Actualment (2007) s el segon club de futbol de Terrassa en importncia tenint en compte les classificacions futbolstiques. Disputa els seus partits a l'estadi Municipal de Ca n'Anglada i els seus colors sn el blau i el blanc a franges verticals, amb pantal blau.

Pel que fa al palmars, cal destacar que fou finalista de la Copa Generalitat de l'any 1987, en qu perd amb el CF Lloret per 3 gols a 0.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164454" title="Constant II d'Esccia" nonfiltered="2059" processed="2052" dbindex="67064">
Constant II d'Esccia (galic escocs Causantn mac eda, 879-952) fou rei d'Esccia, fill d'Aedh i cos de Donald II  
Fou el primer en declarar hereditria la successi al tro escocs, pos un fill seu al tro de Strathclyde i el sotmet a la seva rbita. Comen el regnat vencent als danesos a Starthearn i Corbridge, per fou venut pels angles de Wessex, que li prengueren Cumberland i Westmoreland, que des d aleshores passaren definitivament a Anglaterra. Endems, el 919 fou obligat a reconixer al rei Eduard d'Anglaterra com a pare i senyor, un vague reconeixement de sobirania exigit per posteriors monarques anglesos, qui l interpretaren com a un homenatge feudal.  Per aix el 934 Ethelstan ocup Aberdeen, i malgrat l aliana escocesa amb Strathclyde, Northumbia i els vkings, els venc a Brunanburgh el 937, reafirmant aix la seva sobirania. Desprs de tot aix, es va retirar a un monestir, on va morir el 952.  



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164455" title="Malcolm I d'Esccia" nonfiltered="2060" processed="2053" dbindex="67065">

Malcolm I d'Esccia (galic escocs Mel Coluim mac Domnaill, 900-954) fou rei d'Esccia, fill de Donald II. Venc al rei dels vkings irlandesos, Olaf Cuaran, a Northumbia el 945 i aconsegu que el rei Edmon d'Anglaterra el 946 li ceds Cumberland i Strathclyde a canvi de ser el seu  collaborador per mar i terra , per el rei galls Dumnail recuperaria el regne algun temps desprs.   



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164458" title="Indulf d'Esccia" nonfiltered="2061" processed="2054" dbindex="67066">


Indulf d'Esccia (galic escocs Idulb mac Causantn, mort el 962) fou rei d'Esccia, fill de Constant II. El seu nom deriva del nrdic antic Hildulfr i de l'angls antic Eadwulf.  Succe Malcolm I i es va apoderar d Edimburg el 960, per els noruecs desembarcaren al Nord del pas, el venceren i el mataren.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164462" title="Dubh d'Esccia" nonfiltered="2062" processed="2055" dbindex="67067">
Dubh d'Esccia (galic escocs Dub mac Mal Coluim, mort el 967) fou rei d'Esccia, fill de Malcolm I. El seu nom. anglitzat com a Duff, potser s un eptet, ja que la Duan Albanach (Can dels escocesos) es refereix a ell com a Dubhoda dn, Dubod l'impetus. El seu regnat fou molt anrquic degut als atacs dels vkings i dels clans dels Highlands. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164463" title="Culen d'Esccia" nonfiltered="2063" processed="2056" dbindex="67068">
Culen d'Esccia (galic escocs Cuiln mac Iduilb, mort el 971) fou rei d'Esccia, fill d'Indulf. Fou implicat en la mort del seu antecessor, per no va poder impedir l'anarquia i fou mort en una batalla contra el rei de Strathclyde. s enterrat a Iona.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164465" title="Kenneth II d'Esccia" nonfiltered="2064" processed="2057" dbindex="67069">
Kenneth II d'Esccia (galic escocs Cined mac Mal Coluim, 954-995) fou rei d'Esccia, fill de Malcolm I. Aprofit les lluites internes entre els partidaris dels reis anteriors per a fer-se amb el poder i restaurar l ordre, i va obtenir d Edgard d'Anglaterra els Lothians, considerats com al graner del Nord i terra de parla germnica lallans, i la frontera en el riu Tweed, per hagu de lluitar contra els britnics de Strathclyde, contra saxons i contra noruecs. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164470" title="Ildefons Ramrez de Arellano" nonfiltered="2065" processed="2058" dbindex="67070">
Ildefons Ramrez de Arellano (?-1624) era un pilot i gegraf de Xtiva ms conegut com Diego Ramrez de Arellano o tamb "Cosmgraf Ramrez".

Dit Ildefons o Ildefonso o, possiblement Alfons, es va canviar el nom al de Diego, en arribar a la cort. Per la mateixa ra s possible que tampoc es diguera "de Arellano", ja que s un cognom desconegut a Xtiva i, en general, a Valncia. Junt als germans Garca Nodal, Bartolom i Gonzalo, va rebre l'encrrec del rei Felip III de confirmar que era possible la navegaci cap al Pacfic ms avall de l'Estret de Magallanes com havia afirmat Jacob Le Maire. Seguint les ordres reials, es van contruir dues caravelles a Lisboa, aleshores sota domini dels austries. L'expedici va partir de Lisboa el 27 de setembre de 1618 amb Bartolom com a cap de l'expedici i Ramrez com a cartgraf. Superat ja l'Estret de Magallanes, confirmaren l'existncia d'un estret semblant ms avall, al que anomenaren Estret de San Vicent (Estrecho de San Vicente) ignorant que Le Maire ja li havia posat el seu nom. Durant el viatge Ramrez feu el primer mapa exhaustiu de tota la zona en el que destacaven, el "Cabo de San Bartolome", "Cabo de San Diego", "Cabo de San Ildefonso" (Cap de Hoorn) i l'Illa de Xtiva("Isla de Xtiva" en castell). L'expedici va descobrir tamb les Illes de Diego Ramrez. Sobre aquest viatge, Ramrez va escriure un llibre que no voria la llum fins un segle i mig desprs Reconocimiento de los Estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de la Navegacin. Com a recompensa per la seua tasca, Ramrez de Arellano va rebre el crrec de Pilot Major de la Casa de Contractaci . Durant el seu treball al front de la Casa de Contractaci, es va mostrar molt crtic amb el seu mal funcionament. Va morir el 1624, encara que tamb es dna la data de 1633.

Enllaos externs.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3562&pIdSeccion=9&pIdNoticia=309623

Referncies.
 Jos Mara Lpez Piero La tecnologa de la navegacin en la Espaa renacentista Ajuntament de Valncia, 2007.
 Juan Huerta Morrin Diego Ramrez de Arellano, "el cosmgrafo Ramrez" dins de Xtiva, Fira d'Agost, 1984, Ajuntament de Xtiva, 1984.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164486" title="Douangdeuane Bounyavong" nonfiltered="2067" processed="2059" dbindex="67072">
Douangdeuane Bounyavong, tamb coneguda pel nom de soltera, Douangdeuane Viravongs, (n. 1947) investigadora txtil i escriptora laosiana en laosi i angls. 

 Biografia .
Descendent d'una famlia amb rica tradici cultural i filla del gran investigador laosi Maha Sila Viravongs (1905-1987 ), estudi a Laos i a Frana. En tornar al seu pas, es dedic a la literatura i cultura tradicionals laosianes, especialment al relat pic Thao Hung Thao Cheuang, del que en faria una edici crtica. Posteriorment es concentr a la recerca en el camp txtil, un mbit on Laos t una riqussima tradici. En recopil mostres i tcniques, i reivindic la importncia clau de les dones que s'hi havien dedicat. El 1990 fund, amb quatre dones ms, el Grup per a la promoci de l'art i els txtils laosians. A l'any sobre fou guardonada amb lUNESCO Craft Prize.

Douangdeuane Bounyavong, vdua d'Outhine Bounyavong (1942-2000, un dels autors laosians ms coneguts), amb el seu nom o amb el pseudnim Dok Ked ha publicat diversos poemaris, novelles i llibres de tema txtil, i ha transcrit nombroses histries tradicionals de Laos, la ms coneguda de les quals s Kam Pha Phi Noi (El petit orfe i l'esperit) . Impuls biblioteques en zones rurals i ha treballat per millorar les condicions laborals del mestres laosians. Fund i dirigeix l'editorial i llibreria Dokked (2002 ) i la biblioteca Maha Sila Viravongs  (2004 ), ambdues a Vientiane.

El 2005 obtingu el premi d'Arts Asitiques Fukuoka en l'especialitat d'Art i Cultura .

 Bibliografia .
 En laosi .
 D  kk t  'Athan h ng phongphai Viangchan: B  risat Phain m K nphim l Kh  mphiut, 1995 (Novella);
 D  kk tt D  k sutth i l   ng m : Kom Vannakhad  l Vatthanatham Mah son, 1995 (Biografia de Mari Viravong, mare de l'autora);
 Douangdeuane Bounyavong et al. Ph nphan l i nai sin s imai = Infinite Design: The Art of Silk Vientiane: Lao Women's Union, 1995 (En laosi i en angls);
 Douangdeuane Bounyavong Thao Hung Khun Cheuang, Weeraburut song phang khong Hero of the Two Sides of the Mekong River Banks Bangkok: Phikkhanet Printing Center, 1995;
 Douangdeuane Bounyavong Vatchan nukom pak  p h p Vientiane: K. S. Kanphim, 1998 (Diccionari infantil en imatges);
 D  kk t Chotm i n  kh   f k thng   i: h m l  angsan Vientiane: Dokket, 2004 (Recull d'histries curtes);
 Douangdeuane Bounyavong et al. Thao Hung Thao Cheuang Epic: Adaptation into Modern Prose Vientiane: The National Library of Laos, 2000 (Text en laosi, parts en angls);
 Douangdeuane Bounyavong, Inkiane Dejvongsa M  a m  khao khuk: l angching kh  ng ph ying khonn ng = When Mother Was In Prison Vientiane: Dokked, 2004 (En laosi i en angls);

 En angls .
 Douangdeuane Bounyavong, Othong Khaminxu  Traditions and rites in Thao Hung epic Vientiane: Vannasin, 1991;
 Douangdeuane Bounyavong A comparative study on the political ideology expressed in the Thao Hung Thao Cheaung epic, with reference to local chronicle of Lao-Thai groups Tokyo: Institute of Asian Cultures - Sophia University, 1995;
 Duang Deuane Bounyavong, Kham Pin Phiatheb Report on the survey and situation regarding the traffiking of children in Lao PDR Vientiane: PDR, 1995 (Microforma d'un informe per la UNICEF);
 Douangdeuane Bounyavong et al. Legends in the Weaving Vientiane: Dokked, 2001;
 Douangdeuane Bounyavong Lao textiles: prayers floating on fabric Fukuoka-shi: Fukuoka Art Museum, 2005 (Text en angls i japons);

 Enllaos .
Biografia ;
Editorial Dokked ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164494" title="Adriaen van Utrecht" nonfiltered="2068" processed="2060" dbindex="67073">


Adriaen van Utrecht (Anvers, 1599 - idem, 1652) pintor de Flandes especialista en natura morta i quadres de caa.

 Biografia .
Deixeble de Herman de Ryt el 1614, posteriorment recorregu Frana, Itlia i Alemanya absorbint influncies barroques. De tornada a la seva ciutat natal el 1624, es dedica preferent a natures mortes, mostrant cuines, taules amb peces de caa, patis de masies amb aviram, mercats; la seva pintura, especialment en les escenes de caa, mostra la influncia de Frans Snyders. Collabor amb altres artistes (com David Teniers i Jacob Jordaen) en la realitzaci de les seves obres, pintant l'un les natures mortes i els altres les figures humanes.

 Galeria .


 Enllaos .
 Resum de l'article biogrfic a The Grove Dictionary of Art ;
 Anlisi de la pintura Stilleven ;
 Resum biogrfic i llista d'enllaos ;
 Resum biogrfic ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164495" title="Uni Esportiva Betx" nonfiltered="2069" processed="2061" dbindex="67074">
La Uni Esportiva Betx s un club d'handbol mascul de la localitat de Betx, Pas Valenci. Va ser fundat a l'any 1985 de la fusi del CH Betx i l'Atltic. Juga en la 2a Divisi Autonmica.

Histria.

L'handbol a Betx neix en els anys 60 del s.XX, quan des de les escoles es comena a potenciar la prctica d'aquest esport entre els xiquets i xiquetes, tot disputant diversos campionats escolars. D'aquest moviment surt posteriorment el Betx Organizaci Juvenil Espaola, composta per membres d'aquesta entitat, la qual jugaria a nivell provincial.

A l'any 76/77 es funda el Club Handbol Betx, i a la segent, el CH Abonaments Almela, futur Atltic Betx. Tamb es va intentar crear equips femenins, per el projecte no va prosperar. Durant una poca, la localitat comptara amb dues formacions en aquest esport, fruit de l'inters per l'handbol. D'ells, el ms important fou l'Atltic, que arribaria a jugar dues temporades en 2a Divisi Nacional.

Al setembre de 1985, s'inaugura el pavello poliesportiu de Betx. Un any desprs, els dos clubs es fusionen per crear la Uni Esportiva Betx, que des de l'inici va comptar amb un equip a cada categoria.

Enllaos.

Web oficial: http://www.handbolbetxi.com



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164515" title="David Michael Bautista, Jr." nonfiltered="2070" processed="2062" dbindex="67076">

David Micheal Bautista,Jr.(nascut el 18 de gener de 1969 a Virgnia, ms conegut com David Batista o simplement com Batista, s un lliutador nord-americ d'arrels grecofilipines. Es caracteritza per utilitzar la fora. En Batista s un lliutador afalagat pel seu estil de lliutar.
Actualment pertany al programa SmackDown!

Inicis de la seva carrera.
La carrera d'en Batista comen quan va conixer en Mr Perfect i a Road Warrior Animal. Batista intent d'entrar a la World Championship Wrestling, per li digueren que mai triunfaria en la lluita lliure. Prov sort llavors a la WWE, on l'enviaren a treballar amb Afa Anoai. Lluit a la marca d'Anoai, la WXW, amb el nom de Kahn.

Debut a la Ohio Valley Wrestling al 2000, unint les seves forces amb Synn. Durant el temps que va lluitar aqu utilitz el nom de Leviathan. Com membre dels Deixebles de Synn es va mantenir invicte fins que el derrot Christmas Chaos, que no es un altre que l'actual superestrella de la WWE Kane. Ms tard, Batista guanyaria el Ttol de Pes Complert de l'OVW. Desprs de perdre'l en favor de The Prototype(John Cena), Synn va creure que en Batista s'estava tornant molt independent i el va "vendre" al Reverent D-Von. Desprs d'aix, aniria a la WWE

Actualment est considerat el millor lluitador de la companyia WWE.
Destaca pel seu fsic i per la seva fora.

 World Wrestling Federation/Entertainment .
David Batista comen la seva carera a la WWE en l'episodi d'SmackDown! del 9 de maig del 2002. Es present amb el nom de Deacon Bautista, com collaborador del Reverent D-Von. El seu primer combat va ser per parelles, i juntament amb D-Von, guany a la parella de Randy Orton i Faarooq. Es separ de D-Von, i es va moure a la Raw, canviant el seu nom per l'actual, Batista.

Desprs de guanyar-se fama de monstre a travs de combats on esclaf els altres lluitadors, Batista s'un a Ric Flair en la batalla que mantenia amb Kane. El debut d'en Batista en un PPV va ser en el Armageddon 2002, a Florida, on va guanyar en Kane, per noms desprs de la intervenci d'en Flair.
A Armageddon 2007, va perdre el seu campionat del pesos pesants en un combat contra The Undertaker i Edge. Aquest ltim va guanyar el combat i el cintur

Lluitant.
Movimients Especials i Preferits;
Batista Bomb / Demon Bomb (Sitout powerbomb);
Spinebuster (Quebradora espina dorsal);
Spear (Llana);
Jack Hammer (Suplex powerslam);
Front powerslam;
Short-arm clothesline ;
Rolling fireman's carry slam ;
Running clothesline ;
Muscle buster ;
Spinning side slam ;
Repeated turnbuckle thrusts (successius cops a la cantona);
Big Boot;
Managers;
Synn;
Reverend D-Von;
Ric Flair;
Triple H;
lies;
"The Demon" - com Leviathan;
"The Leviathan";
"The Animal";
"Big Dave" - per Ric Flair;
"Estafista" - per els seus fans de Sud-amrica ;
Tema Musical;
"Line In The Sand", de Motorhead  - mentres estava a Evolution;
"I Walk Alone", un remix de la producci amb lletres de Saliva - actual des de mar del 2005;

 Campionats i Fites .
Ohio Valley Wrestling;
OVW Heavyweight Championship (1 cop);
World Wrestling Entertainment;
WWE World Heavyweight Championship (3 cops) ACTUAL;
WWE Campionat Mundial per Parelles (2 cops) - amb Ric Flair;
WWE Campionat per Parella (1 cop) - amb Rey mysterio ;
Guanyador del Royal Rumble (2005);
Wrestling Observer Newsletter;
Pro Wrestling Illustrated;
PWI Lluitador de l'any (2005) ;
PWI Lluitador amb ms progrs de l'any (2005);

Enllaos externs.
Lloc Oficial;
Perfil a la WWE;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164516" title="Esteve III" nonfiltered="2071" processed="2063" dbindex="67077">

Esteve III (Siracusa, (?)   Roma,   24 de gener de 772). Papa de la Esglsia catlica del 768 al 772.

Quan el Papa de Roma Pau I mort es designa com a Papa un sacerdot rom anomenat Felip que renuncia al dia segent. Aleshores, el duc de Nepi provoca una insurrecci armada i proclama anticannicament com a Papa el seu germ, el laic que prendr el nom de Constant II i que desprs de ser derrotat s considerat per la Esglsia com Antipapa.

Esteve III, que residia en Roma des que va deixar la seva ciutat natal sota el pontificat de Gregori III, venia realitzant varies funcions, cada vegada ms importants, pels successius Sants Pares fins que, una vegada deposat l'Antipapa Constant, va ser escollit Papa. Durant el seu pontificat destaca la celebraci en 769 d'un Concili al Later en el que, entre altres mesures, es va establir que el Papa hauria de ser escollit entre els cardenals, es va condemnar a l'Antipapa Constant i es va condemnar la Iconoclstia confirmant-ne la prctica de la devoci a les icones.

En la poltica exterior es va produir la mort de Pip el Breu el mateix any de la seva elecci com a Papa de Roma la qual cosa va provocar un allunyament de la poltica dels seus antecessors, a causa del distanciament als reis francs i l'apropament als llombards, arran del matrimoni celebrat pel nou rei franc Carlemany amb la filla del rei llombard Desideri.

Va morir el 24 de gener del 772.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164521" title="Adri I" nonfiltered="2072" processed="2064" dbindex="67078">

Adri I ( Roma ?   Roma 795 ) fou un papa de l'Esglsia catlica entre els anys 772 i 795.

El seu pontificat, un dels ms llargs de la histria, s'inici havent d'aturar la invasi del rei llombard Desideri d'stria, per la qual va demanar, com el seu antecessor Esteve II, ajuda al rei dels francs, el recentment coronat Carlemany. Carlemany, al front de un poders exrcit, va entrar a Itlia el 773 i es va dirigir a Roma on, l'abril de 774, va reconixer les donacions territorials que el seu pare, Pip el Breu, havia realitzat al papat. A continuaci es va dirigir a Pavia, la capital llombarda, que va caure el juny del 774, cosa que li permet enviar a l'exili a Desideri i autoproclamar-se rei dels llombards.

Durant el seu pontificat, Irene, mare de l'emperador Constant VI de Bizanci, va convocar el Set Concili Ecumnic que es va celebrar a Nicea el 787 i que sota la presidncia dels legats papals va restablir el culte de les imatges condemnant la iconoclstia i excomulgant als seus seguidors, amb el qual es va posar fi a la primera crisi iconoclasta iniciada per l'emperador Lle III de Bizanci el 726.

Va morir desprs de vint-i-tres anys de papat, el 25 de desembre del 795, sent enterrat a la Baslica de Sant Pere.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164523" title="Ponent quaderns literaris" nonfiltered="2073" processed="2065" dbindex="67079">
Ponent, quaderns literaris sorgits del grup Tertlies Marian Aguil (Mallorca) i que comprenen dues etapes. Una extensa primera etapa, dedicada principalment, per no exclusivament, a la literatura, en especial a la mallorquina, i que va des de 1956 fins a 1974, amb un total de 72 nmeros, i una segona atapa, des de 1975 fins a 1983, amb un total de 20 quaderns, dedicats a ser el portaveu de l obra del Dia Escolar de la No-violncia i la Pau (DENIP). Durant les dues etapes Ponent va combinar regionalisme i universalisme, i es va distingir per la seva independncia ideolgica, la pluralitat d opinions i un eclecticisme moderat. Ponent va ser la primera revista peridica en catal-valenci-balear publicada a Espanya desprs de la guerra civil de 1936.


Enllaos externs.
 Ponent, quaderns literaris, cuadernos literarios;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164526" title="Ple del Parlament de les Illes Balears" nonfiltered="2074" processed="2066" dbindex="67080">

El Ple del Parlament de les Illes Balears s la sessi que es desenvolupa al Parlament de les Illes Balears.

Segons la normativa:
El Ple del Parlament ser convocat pel President d'aquest, per iniciativa prpia o a sollicitud, almenys, d'un Grup Parlamentari o d'una cinquena part dels membres de la Cambra.

1. Els Diputats seuran a la sala de sessions d'acord amb la seva adscripci als grups parlamentaris i ocuparan sempre el mateix esc.

2. A la sala de sessions hi haur un banc especial destinat als membres del Govern de la Comunitat Autnoma.

3. Noms tendran accs a la sala de sessions, endems de les persones indicades, els funcionaris del Parlament en l'exercici del seu crrec i aquells que siguin expressament autoritzats pel President.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164534" title="Kurt Waldheim" nonfiltered="2075" processed="2067" dbindex="67081">

Kurt Waldheim (Sankt Andr-Wrdern, ustria 1918 - Viena 2007) fou un poltic i diplomtic austrac conservador. Fou Secretari General de les Nacions Unides entre 1972 i 1982 i posteriorment President d'ustria entre 1986 i 1992.

Biografia.
Va nixer al 21 de desembre de 1918 a la ciutat de Sankt Andr-Wrdern, poblaci situada prop de Viena. Desprs d'estudiar secundria en una acadmia de la capital del pas va estudiar dret a la Universitat de Viena, on es va graduar el 1944.

Membre de la socialdemocrcia cristiana austraca, durant l'Anschluss d'ustria l'any 1938 va afiliar-se a la Lliga d'Estudiants del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i durant un breu temps fou membre de les Sturmabteilung (SA). L'any 1941 serv al Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial, rendint-se l'any 1945 a les forces britniques a Carntia.

Activitat diplomtica.
L'any 1945 pass a ser membre del servei diplomtic austrac grcies als seus estudis de dret. Va exercir com primer secretari de la delegaci austraca a Pars des de 1948, i en el ministeri de relacions exteriors a Viena entre 1951 i 1956. Aquell mateix any fou nomenat ambaixador al Canad, retornant l'any 1960 al ministeri. Posteriorment, l'any 1964, es va convertir en el representant permanent d'ustria davant l'Organitzaci de les Nacions Unides. A partir de 1968 va ser ministre federal encarregat d'assumptes estrangers com a membre del Partit Popular d'ustria (VP).

Secretari General de les Nacions Unides.
L'any 1971 va ser derrotat en les eleccions per a presidncia del seu pas, per fou escollit successor d'U Thant com a  Secretari General de les Nacions Unides. L'any 1976 va aconseguir ser reelegit a pesar de trobar una certa oposici. 

Durant el seu crrec Waldheim va obrir i va dirigir mltiples conferncies internacionals afavorides per l'ONU. Entre aquestes s'inclouen la Tercera sessi de la Conferncia de Comer i desenvolupament de les Nacions Unides, realitzada a Santiago de Xile l'abril de 1972; la Conferncia de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient, realitzada a Estocolm el juny de 1972; la Tercera Conferncia de les Nacions Unides sobre la Llei del Mar, realitzada a Caracas el juny de 1974; la Conferncia sobre la Poblaci Mundial, realitzada a Bucarest l'agost de 1974; i finalment la Conferncia Sobre l'Alimentaci Mundial, realitzada a Roma el novembre de 1974.

Al concloure aquest segon mandat, un veto imposat per la Repblica Popular de la Xina li va impedir presentar-se per a un tercer mandat, sent substitut per Javier Prez de Cullar.

Presidncia d'ustria. 
L'any 1986 Waldheim va tornar a postular-se en les eleccions del seu pas, i a diferncia de l'ocasi anterior, va sortir guanyador. 

Aquell mateix s'inici, el que es conegu com a Afer Waldheim. Abans de les eleccions, la revista Profil va revelar que, en una autobiografia recentment publicada, existien algunes omissions respecte a la vida de Waldheim entre 1938 i 1945. Poc temps desprs es va saber que Waldheim havia mentit sobre el seu servei a la Sturmabteilung-ReiterCorps, una divisi paramilitar del Partit Nazi, abans de la guerra. Aix mateix tamb havia obviat la seva missi com a oficial coordinador de la batalla de Salnica (Grcia) entre 1942 i 1943, en la qual molts jueus foren deportats. L'especulaci va crixer i Waldheim es va veure involucrat o acusat de complicitat en crims de guerra. 

Durant el seu pas per la presidncia del seu pas (1986-1992) Waldheim i la seva esposa van ser declarats en diferents pasos persona non grata i l'any 1987 van ser inclosos en una llista d'observaci per a impedir el seu ingrs als Estats Units d'Amrica. En els seus 6 anys de govern, Waldheim no va realitzar gaires visites a pasos estrangers, exceptuant les seves visites a Ciutat del Vatic i als pasos d'Orient Mitj. 

A causa de la creixent controvrsia mundial, el govern austrac va decidir consultar a un comit internacional d'historiadors per a examinar la vida de Waldheim entre 1938 i 1945, i finalment no van trobar cap evidncia que permets la seva involucraci en crims de guerra.

Curiositats. 
Waldheim i el president dels Estats Units Jimmy Carter sn els responsables de la gravaci dels discursos que es van enregistrar en el disc d'or incls a la sonda espacial Voyager. Aquest disc actualment est a l'espai exterior. 

Enllaos externs.
  Biografia oficial de les Nacions Unides;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164539" title="Club de Rugby El Salvador" nonfiltered="2076" processed="2068" dbindex="67082">


El Club de Rugby El Salvador s un club de rugbi espanyol de la ciutat de Valladolid.

 Histria .

L'equip va ser fundat el 1960 per Jorge Verns, professor francs del collegi El Salvador. Els estudiants de la instituci es repartien entre aquest esport i l'atletisme. Malgrat uns primers xits inicials, l'any 1973 sofr una crisi econmica que for a vendre a la Universidad de Valladolid els drets esportius del club, passant a anomenar-se CD Universitario El Salvador.

L'any 1986 el club ascendeix a la Divisi d'Honor. Rpidament el club comen a guanyar ttols a nivell peninsular, com la lliga o la copa del rei o la copa ibrica, esdevenint l'entitat de Castella i Lle amb ms xits.

 Palmars .
6 Lliga espanyola: 1991, 1998, 2003, 2004, 2007, 2008;
5 Copa del rei: 1993, 1999, 2005, 2006, 2007;
4 Copa Ibrica: 1991-92, 1998-99, 2003-04, 2004-05;
4 Supercopa d'Espanya;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;

Categoria :Clubs de rugbi






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164542" title="Constant III d'Esccia" nonfiltered="2077" processed="2069" dbindex="67083">

Constant III d'Esccia  (galic escocs Causantn mac Cuilin, 971-997) fou rei d'Esccia, fill de Culen. Potser va estar implicat en la mort del seu antecessor, per no s prou demostrat. Fou deposat per Kenneth III i va morir a Rathinveramond vora Perth.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164545" title="La fanciulla del West" nonfiltered="2078" processed="2070" dbindex="67084">

La fanciulla del West (La noia de l'Oest) s una pera en tres actes, amb msica de Giacomo Puccini, sobre llibret itali de Guelfo Civinini i Carlo Zangarini, basada en l'obra de teatre The Girl of the Golden West de David Belasco. Va ser estrenada el 10 de desembre de 1910 al Metropolitan Opera de Nova York.

 Gnesi .
Desprs de l'xit de la seua pera Madama Butterfly, Puccini va retornar a la mateixa font d'inspiraci, David Belasco. Belasco, autor del drama en qu es va basar Madama Butterfly havia escrit tamb The Girl of the Golden West, que Puccini va seleccionar per a la seua segent pera.

L'estrena va comptar amb Emmy Destinn en el paper de Minnie, Caruso com Dick Johnson i Pasquale Amato com Jack Rance; la direcci va estar a crrec d'Arturo Toscanini.

Aquesta va ser la primera estrena mundial d'una pera per al Metropolitan Opera House, esdevenint un enorme xit en tots els Estats Units d'Amrica. Tot i aix, mai no ha aconseguit una efectiva popularitat a Europa, llevat potser d'Alemanya, on va gaudir d'una triumfant estrena el mar de 1913 a la Deutsche Opernhaus de Berln (avui dia coneguda com Deutsche Oper) sota la direcci d'Ignatz Waghalter. Potser la seua inferior popularitat siga deguda a la manca de peces brillants i singulars, que sn tan caracterstiques de les altres peres del compositor. No obstant se n'ha admirat la integraci musical, molt ms aconseguida que en les seues peres ms primerenques. Es representa ocasionalment, per no tan sovint com les altres peres de maduresa de Puccini.

Sinopsi.

Temps:1849 a 1850, en plena febra de l'or.
Lloc: Un camp miner en les altes serralades de Califrnia.

Acte 1.
El sheriff Rance apaivaga una baralla que ha esclatat en el Polka Saloon, del qual es propietria la jove Minnie.  Ashby anuncia que est percaant al bandit Ramerrez i la seua banda. Rance est enamorat de Minnie; per aix quan hom li diu que Minnie est jugant amb ell, comena una altra baralla. Apareix el conductor del Pony Express amb una carta d'una antiga amant de Ramerrez, que assegura que revelar el seu parador. Desprs apareix un foraster, que es fa dir Dick Johnson (en realitat es tracta de Ramerrez que ha aparegut d'incgnit per a avaluar les possibilitats de robar l'or que els miners deixen en dipsit a Minnie). Immediatament Minnie i Johnson s'adonen que ja es coneixen d'abans, tot i que Minnie desconeix la seua vertadera identitat. La simpatia evident que naix entre Johnson i Minnie amona Rance. Quan tots els presents se'n van del sal per a executar un pla de captura de Ramerrez, tot i coneixedor del perill, aquest roman en el sal perqu s'ha enamorat de Minnie.

Acte 2.
Minnie li parla a Johnson sobre la seua vida, i es besen.  Sobrepassat pel sentiment de culpa en no haver-li desvelat la seua identitat a Minnie, Johnson intenta anar-se'n, per un soroll de trets el fa tornar. Li jura el seu amor a Minnie. En sentir que els homes i el sheriff Rance estan a punt d'entrar, Minnie amaga a Johnson. Els homes han descobert la vertadera identitat del foraster, i en assabentar-se'n, Minnie es queda paralitzada. Quan els homes se'n van, Minnie li reprotxa a Johnson la seua mentida. Ell hi confessa, demana perd i promet canviar de vida per amor a ella, per ella l'obliga a anar-se'n. En sortir rep un tret del sheriff, que estava vigilant per les rodalies. Tot el desengany, Minnie fa entrar de nou a Johnson i l'amaga. Rance entra amb l'esperana de trobar a Ramerrez, adonant-se de la seua presncia en veure una gota de sang. Desesperadament, Minnie fa una oferta a Rance: jugaran al pquer la llibertat de Johnson. Rance hi accepta. Minnie guanya la partida amb l'ajut d'una carta marcada, i Rance accepta respectar el pacte.

Acte 3.
Rance est furis amb el fet que Minnie estime Ramerrez. Ashby captura Ramerrez i el lliura al sheriff. Els homes volen portar-lo a la forca, per lladre i assass. No obstant ell nega que haja matat ning, tot i admetre que ha robat. Finalment accepta la sentncia, per demana noms que li siga comunicat a Minnie que ha aconseguit fugir. Minnie apareix abans que la sentncia siga acomplerta. Davant de la forca, amb una arma a la m, assegura als homes que s'estima ms matar ella mateixa al home a qui estima i desprs sucidar-se que la vergonya de la pena de mort. Recorda als homes tots els favors que li deuen, i poc a poc la compassi va guanyant cam entre els rudes miners. Finalment aquests decideixen deixar lliure a Ramerrez perqu puga comenar una nova vida amb Minnie.

Curiositats.
L'ria Music of the Night, del musical The Phantom of the Opera d'Andrew Lloyd Webber, presenta una gran similitud amb l'ria Quello che tacete, del final de l'acte primer de La fanciulla. No obstant aix, mai no s'ha provat que el paregut fos intencionat.

ries destacades.
 "Laggi nel Soledad" - Minnie, Acte 1 ;
 "Minnie, dallla mia casa" - Jack Rance, Acte 1 ;
 "Oh, se sapeste" - Minnie, Acte 2 ;
 "Or son sei mesi" - Dick Johnson, lies Ramerrez, Acte 2 ;
 "Ch'ella m creda libero" - Dick Johnson, lies Ramerrez, Acte 3;

Referncies. 
;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs.
Creative Commons MP3 Recording;
Llibret;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164546" title="Lle III" nonfiltered="2079" processed="2071" dbindex="67085">

Lle III (Roma, ?   12 de juny del 816) fou Papa de l'Esglsia catlica de 795 al 816.

Escollit papa el 26 de desembre del 795, quan era cardenal de Santa Susanna i responsable del tresor pontifici, va ser consagrat el dia segent. Immediatament va comunicar la seva elecci a Carlemany i li envi una carta amb les claus de la tomba de Sant Pere i la bandera de Roma, acci amb la qual reconeixia al rei dels francs com a protector de la Santa Seu.

Lle pertanyia a una famlia modesta i com a nou papa no va comptar amb el suport de la noblesa romana; una part dels seus membres, emparentats amb l'anterior pontifici, van organitzar una emboscada durant una process celebrada el 25 d'abril del 799 en la qual Lle va resultar ferit, fou formalment deposat i enviat al monasteri de Sant Erasme, d'on va aconseguir escapar i reunir-se amb Carlemany a Paderborn, on li va sollicitar ajuda. El rei dels francs, desprs de rebre una ambaixada romana que va acusar a Lle d'adulteri i de fals jurament, va prestar el seu suport a Lle no reconeixent la seva deposici i escortant-lo fins a Roma.

L'any segent, el 24 de novembre del 800, Carlemany va entrar en Roma on va convocar i presidir un snode per escoltar els arguments del Papa deposat i dels seus opositors. Durant aquest snode, Lle, el 23 de desembre, va prestar jurament afirmant que era totalment innocent de els crrecs que s'havien presentat contra ell. Dos dies desprs, el 25 de desembre del 800, el papa va coronar a Carlemany com a emperador en la Baslica de Sant Pere.

En un concili celebrat en Aquisgr l'any 809, va prohibir l's de la clusula filioque i va ordenar que  el Credo, sense aquesta clusula, fos gravat sobre dues taules de plata i exposat en la basilica de Sant Pere.

Amb aquest acte, Lle III inici una tradici que continuar fins l'any 1452 amb la coronaci de Frederic III, de coexistncia d'un emperador d'Orient i un emperador d'Ocident, i suposar per a Roma una afirmaci de la seva primacia, per tamb un reconeixement de l'existncia d'un poder temporal, diferent del pontifici, que en les segents centries provocar importants conflictes amb els emperadors germnics.

Lle III va morir el 12 de juny del 816 i fou enterrat en la Baslica de Sant Pere. Va ser canonitzat pel papa Climent X l'any 1673.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164547" title="Kenneth III d'Esccia" nonfiltered="2080" processed="2072" dbindex="67086">
Kenneth III d'Esccia  (galic escocs Cined mac Duib, 967-1005) fou rei d'Esccia, fill de Dubh. Depos Constant III per noms va governar en una part del pas. Va morir en la batalla de Monzievaird.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164549" title="Malcolm II d'Esccia" nonfiltered="2081" processed="2073" dbindex="67087">

Malcolm II d'Esccia  (galic escocs Mel Coluim mac Cineda 980 - 25 de novembre de 1034) fou rei d'Esccia, fill de Kenneth II. Va acabar amb la situaci d'anarquia que hi havia a la mort de Kenneth III i va vncer als angles el 1018 a Carnham, de manera que aconsegu l ocupaci definitiva dels Lothians, malgrat la desfeta del 1006. Aconsegu estendre les fronteres del regne al Forth i al Clyde, amb la qual cosa el pas prengu la fesomia actual. 

Endems, a la mort d Owain el Calb, rei de Strathclyde, hi pos al tro el seu fill David, de manera que el pos definitivament sota la corona escocesa, i pact amb els anglesos un mutu reconeixement definitiu de les fronteres. Nogensmenys, el 1020 conced al comte vking Thorfinn el ttol de comte de Caithness i Sutherland. Finalment, el 1034 incorporaria definitivament el regne de Strathclyde com a satllit, per per a qu l herets el seu net Duncan, i aix unifiqus el seu regne heterogeni va matar el seu nebot, que era l hereu legtim, cosa que a la llarga seria funesta per als interessos del regne.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164550" title="Videojoc de simulaci" nonfiltered="2082" processed="2074" dbindex="67088">
Un videojoc de simulaci (o tamb en angls sim game, game of status o mixed game) s un gnere de videojoc que cont una barreja d'habilitat, atzar i estratgia per simular aspectes de la realitat, com poden ser les activitats quotidianes de la vida real; viatjar, navegar, volar, dirigir, gestionar, etc. En el ventall dels videojocs de simulaci en els ordinadors s'han de incloure ttols amb molt d'xit dins d'aquest gnere com la saga MS Flight Simulator, SimCity, Civilization, el videojoc RollerCoaster Tycoon, i The Sims.

Videjocs de simulaci en multijugador.
Els videojocs de simulaci en lnia es poden incloure jocs que es juguen a travs de navegadors web i els videojocs multijugador massius jugats en lnia (MMOGs), per aquest requereix descarregar-se programari a l'ordinador abans que et puguis connectar i comenar a jugar. Aquests jocs en lnia poden generar centenars de milions d'xits al dia i deixen entretinguts als jugadors fora estona.

Gneres dels videojocs relacionats amb la simulaci.
Els videojocs de simulaci d'esports (de directius) com les sagues de Football Manager, FIFA Manager, Championship Manager i Out of the Park Baseball.
 Els jocs en lnia que es juguen a travs d'una finestra d'un navegador web o amb un programa a part. Un bon exemple d'aquest tipus de programa s el popular, Second Life.
 Generalment els de simulaci amb vehicles tenen una representaci realista de com conduir qualsevol tipus de vehicle. El videojocs simuladors de vol i els videojocs de curses sn exemples tpics.
 Els simuladors de combat agafen l'experincia en el combat. Poden simular l'experincia de la conducci de vehicles de combat en la batalla, com poden ser (per exemple) els tancs. Per tamb poden simular soldats en batalles i qualsevol paper de rol en les batalles utilitzant armes, vehicles i tot tipus de material militar.
 Els jocs de rol i els jocs de guerra, prenen el paper de pocs personatges per sn papers clau.
 Els jocs tctics i d'estratgia tamb s'inclouen en els de simulaci.
 En els videojocs de simulaci teolgica, els jugadors representen alg amb poders sobrenaturals. ;
 Els videojocs de simulaci de negocis, els jugadors juguen amb el repte de l'economia i els negocis. ;
 Tamb s'inclouen els videojocs de cuidar animals com poden ser el Nintendogs, Nakayoshi Pet Advance Tamagotchi, The Sims 2: Pets, NeoPets, i molts ms.
 Els videojocs de crear ciutats tamb sn un subgnere de la simulaci.

 Vegeu tamb .
 Llista de videojocs sim;
 Simulaci;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164552" title="Personatges secundaris de Friends" nonfiltered="2083" processed="2075" dbindex="67089">
Personatges secundaris de friends es tracta d'una llista de personatges que apareixen a la clebre srie friends de la cadena nord-americana NBC.


 Personatges secundaris de Rachel Green .



 La famlia: Rachel va nixer en una famlia molt adinerada, que li concedia tots els seus capritxos. T dues germanes, la gran de nom Amy, interpretada per Christina Applegate, i la petita de nom Jill, interpretada per Reese Witherspoon. Els pares de Rachel es divorcien durant la segona temporada, ja que la mare desitjava tenir una vida lliure com la de la seva filla.

 Gunther Gunther: gerent de Central Perk, el del pl era groguenc, motiu de burles dins del grup, enamorat de Rachel, motiu pel qual la va deixar treballar a Central Perk tot i fer un pssim treball. En l'ltima temporada, Gunther li confessa el seu amor a Rachel, per ella rebutja d'una forma amable. El personatge s interpretat per James Michael Tyler.

 Barry Finkel / Farber: conegut en el episodi pilot com a Barry Finkel Mitchell Whitfield, i ms endavant com Farber, Barry era el proms de Rachel, plantat per aquesta a l'altar. Ms endavant, Barry es casa amb Mindy, la dama d'honor de Rachel, per a la sisena temporada es divorcien. Ms tard afirma que estava ms sexualment excitada per una salsera que per Barry, i s'havia adonat que extraordinriament s'assemblava Mster Potato. Posteriorment t un petit afer amb Rachel a l'Estaci 1, mentre encara comproms a Mindy (Rachel dama d'honor). Barry finalment es casa amb Mindy en l'episodi final de la Temporada 2. Mentre que mai no va reaparixer a la temporada 6 es revela que es divorcia de Mindy perqu tenia un altre afer. Barry tamb s'esmenta en una temporada posterior, quan la germana de Rachel diu, "Oh! Ell? S, el recordo, ens entenem desprs que t'adormissis.";

 Joshua Bergin: client de Bloomingdale's, la botiga on treballava Rachel. Va ser el seu nuvi durant diversos episodis, per es va espantar quan veu a Rachel li va proposar matrimoni, per a igualar a Ross, que estava comproms amb Emily Waltham. Quan miren de reconciliar-se, Joshua va a casa de Rachel i se la troba vestida de nvia, precisament per a treure's les ganes de casar-se, el que provoca la ruptura definitiva. El personatge s interpretat per Tate Donovan.

 Tag Jones: home de 24 anys que Rachel va contractar com secretari mentre treballava a Ralph Lauren, (7 temporada) pel seu atractiu, tot i no tenir experincia ms que pintant i al restaurant T.G.I. Friday's. Rachel i Tag van tenir una relaci, per van tallar quan Rachel es va adonar que no era suficientment madur per a un afer una mica ms seris. Tag mira de recuperar-la per surt corrents quan la veu embarassada. El personatge s interpretat per Eddie Cahill.

 Paolo: Itali que va tenir un roman durant uns 5 captols amb Rachel la primera temporada, es van conixer quan es va tallar la llum i buscaven un gat, sent-ne Paolo l'amo. En aquest temps Ross estava molt enamorat de Rachel, i aquesta relaci li provoc molta gelosia. La relaci s'acaba quant descobreix que ha intentat tocar a Phoebe mentre aquesta li feia un massatge a l'esquena. Rachel dira aleshores que la relaci era merament sexual, ja que era una bstia al llit. El personatge s interpretat per Cosimo Fusco.

 Josh: estudiant universitari amb una actitud tpica dels "surfistes" les tres noies es veuen atretes per ell, per veuen que per Rachel s una estratagema per fer gels Ross. Josh s interpretat pel rollerblader professional i fotgraf Brian Bowen Smith.

 Russ: el xicot de Rachel a l'episodi "The One With Russ". Era periodontleg, empra aquest fet per replicar Ross en un desacord ("Est gels perqu sc un doctor de veritat"), jugant amb l'acudit quan Ross obt el doctorat en paleontologia, per no est autoritzat a practicar medicina. S'assembla exactament a Ross i t gaireb la mateixa personalitat. Rachel i Ross ni pensen que Russ s'assembla a Ross, per tots els altres amics ho veuen de seguida. A cert punt Phoebe intenta convncer Rachel, dient que est sortint amb Ross, per resulta estril. Finalment Rachel veu la similitud, s'espanta fora, i trenca. Al final de l'episodi, sembla que Russ s'ajunti amb l'antiga xicota de Ross, Julie, per no es veu ms que la seva trobada. Russ es interpretat pel mateix David Schwimmer, encara que els crdits el citen com "Snaro".

 Paul Stevens: interpretat per Bruce Willis, s el pare d'Elizabeth, un estudiant amb qui Ross sortia al final de la temporada 6. Quan Paul no es complau amb la diferncia d'edat entre la seva filla i Ross, Rachel interv per parlar per Ross, per el resultat s que comena a sortir amb ell. Infeli que Paul es tanqui emocionalment, Rachel el conven de parlar del seu passat, per desprs de parlar de la seva infantesa, Paul no pot parar de plorar i un Rachel aclaparada el treu de casa. Paul deia de si mateix que era un "xicot polit" i una "mquina d'amor", sentint-ho el propi Ross, i s per aquest motiu que en el mateix captol li diu a Rachel  "Tamb sc un xicot polit." Curiosament, una de les pellcules favorites de Ross, Joey i Chandler s Die hard - protagonitzada per Bruce Willis. Bruce Willis segons hom diu, va actuar en el seu primer episodi de franc, desprs de perdre una aposta amb Matthew Perry mentre filmaven " The Whole Nine Yards.

 Gavin Mitchell: interpretat per Dermot Mulroney, substitua a Rachel a la feina mentre estava de baixa per maternitat a la Temporada 9, el que duu Rachel a tornar a treballar abans d'hora, per tal que a no perdre la seva feina. Mentre inicialment considera Gavin un idiota, Rachel aviat canvia d'opini i el besa, per acaba la relaci el dia segent quan decideix que faria massa complicades coses entre ella i Ross.

 Personatges secundaris de Mnica Geller .


 Dr. Richard Burke: oftalmleg molt ms gran que Mnica amb qui va tenir una relaci i de qui es va separar quan va descobrir que ell no volia tenir ms fills dels que ja tenia. Posteriorment tornen a ser nuvis, per Mnica va decidir que no podia tornar a separar-se d'ell, aix que no van fer gens que fos ms enll del sexe. El Dr. Burke va fer la seva ltima aparici en la sisena temporada, quan va tractar d'evitar que es compromets amb Chandler Bing, per no ho va aconseguir.

 Companys de feina: Mnica es un xef molt obsessionada i perfeccionista en el seu treball. En un dels seus treballs, en un restaurant local, Mnica rebia constants abusos dels seus subordinats (cuiners i cambrers). Per a poder superar el seu problema, Mnica demana ajuda al seu amic Joey Tribbiani, qui va ser contractat i acomiadat a propsit perqu els seus subordinats veiessin que ella podia ser una cap estricta, qual cosa va fer que el problema fos superat.

 Pete Becker: nuvi de Mnica la tercera temporada, s un milionari que es va dedicar a la lluita lliure.

 Personatges secundaris de Phoebe Buffay .

 Ursula Pamela Buffay: rsula (interpretada per Lisa Kudrow igual que Phoebe) s un personatge de les sries Mad About You i Friends. En la primera, rsula era una cambrera, en la segona, la germana bessona de Phoebe. rsula era molt dolenta amb la seva germana, incls li va llenar un termo al carrer perqu ho aixafs un autobs, aix com li va robar al seu primer nuvi. rsula, a ms, sabia ms que la seva germana sobre el seu passat, ja que tenia en el seu poder una nota de sucidi de la seva mare, sabent fins i tot la seva data de naixement veritable. Ursula actuava com actriu de pellcules pornogrfiques, usant el nom de la seva germana.

 Frank Buffay sr.: Pare de Phoebe, l'abandon de nena.

 Phoebe: mare biolgica de Phoebe i Ursula; Frank, Lily i elles van tenir una relaci els tres, Phoebe s la filla d'ells tres, Phoebe va ser nomenada per la seva mare.

 Lily Buffay: mare adoptiva de Phoebe, es va sucidar quan Phoebe era nena.
 Frank Buffay Jr.: interpretat per Giovanni Ribisi, s un mig germ de Phoebe, fill del seu pare Frank Buffay. Phoebe ho va descobrir en la segona temporada quan tractava de retrobar-se amb el seu pare, qui l'havia abandonat durant l'infncia. Frank va resultar ser un personatge molt estrany, amb passatemps poc comuns com fondre coses. Ms endavant, Frank es va enamorar de la seva professora d'economia, Alice. Desprs de casar-se, van desitjar tenir fills, per com que Alice no podia a causa de la seva avanada edat, Phoebe es va oferir com mare de lloguer. Com dada curiosa, Giovanni Ribisi interpreta en les primeres temporades a un jove que li llana un preservatiu a Phoebe mentre tocava la guitarra.

Enllaos externs.


 Warner Espaa;
 Canal Plus;
 Dades curioses, errors i inconsistncies;
 Fitxa tcnica, sinopsis, guia de captols i fotos;
 llista de captols de Friends;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164554" title="Duncan I d'Esccia" nonfiltered="2084" processed="2076" dbindex="67090">
Duncan I d'Esccia  (galic escocs Donnchad mac Crnin, mort el 14 d'agost de 1040) fou rei d'Esccia, nt i successor de Malcolm II, i  marit de la germana del pretendent assassinat. Heret Strathclyde de la seva mare. Fou atacat pels noruecs i pels Northumbia, alhora que els seus propis nobles l acussaren de sotmetre's als saxons anglesos. Endems, en pujar al tro va saltar-se el costum de cenyir alternativament el tro a l'altra branca MacAlpin, que no tenia varons, sin una noia, Gruoch, casada amb el mormaer (comte celta) Macbeth de Moray. Aquest va dirigir una conspiraci contra ell amb suport dels clans galics i el mat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164556" title="Macbeth d'Esccia" nonfiltered="2085" processed="2077" dbindex="67091">
Macbeth d'Esccia (galic escocs Mac Bethad mac Findlich 1005 - 15 d'agost de 1057) fou rei d'Esccia. Era capdill dels pictes del nord, nt de Kenneth II i marit de Gruoch, nta de Kenneth III. Es va proclamar rei amb el suport dels Highlands, centre del ressentiment antiangls. Va perseguir al fill de Duncan I, Malcolm, qui s hagu de refugiar a la cort d Eduard III el Confessor d Anglaterra. Aquest, per, va tornar el 1057 i amb ajut de Siward de Northumbia el va vncer i matar a Lumphanan (Aberdeen).
Fou immortalitzat per William Shakespeare com a protagonista de la seva tragdia Macbeth.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164557" title="Kristian Krekovi?" nonfiltered="2086" processed="2078" dbindex="67092">
Kristian Krekovi  fou un pintor croata nascut l'any 1901 al poble de Koprivina prop de Tuzla a Bsnia i Hercegovina, i des de 1960 establert a Mallorca, on  mor l'any 1985.

Es caracteritza per la monumentalitat i pels temes amerindis i precolombins (especialment peruans), mediterranis i humanitaris. A Palma hi ha un museu monogrfic dedicat a la seva obra.

Enllaos externs.
 Kristian Krekovic;
 Lloren Vidal: Kristian Krelovic, su museo y su mensaje de paz ;


 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164559" title="Lulach" nonfiltered="2087" processed="2079" dbindex="67093">
Lulach (galic escocs Lulach mac Gille Coemgin 1030- 17 de mar de 1058) fou el darrer rei d'Esccia de la dinastia MacAlpin. Era fill de Gruoch amb el seu primer marit, Gille Coemgin de Moray. Fou proclamat rei pels clans galics a la mort de Macbeth, i es cas amb Finnghuala d'Angus. El 17 de mar de 1058 fou assassinat per Malcolm III


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164561" title="Llista de videojocs Sim" nonfiltered="2088" processed="2080" dbindex="67094">
Aix s una llista de tots els videojocs "Sim", i les seves expansions. La majoria d'aquests videojocs has sigut creats per Maxis, fins que va ser adquirida per Electronic Arts (el 1997). 

Definici.
Aquest article s sobre un seguit de condicions perqu els videojocs siguin anomenats "Sim", segons els segents criteris:

 Fets per Maxis;
 Publicats per Maxis o Electronic Arts;
 Posa "Sim" en el ttol del videojoc o s un videojoc de simulaci;

 Llista de videojocs .

Cronologia dels videojocs ;
Sim de Maxis;

ImageSize = width:250 height:600
PlotArea = left:50 bottom:10 top:10 right:0

DateFormat = yyyy
Period = from:1989 till:2007
TimeAxis = orientation:vertical order:reverse 
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1989
ScaleMinor = unit:year increment:1 start:1989

Colors =
 id:blue value:rgb(0,0,0)
 id:red value:rgb(0.9,0.05,0.05)

 there is no automatic collision detection,
 so shift texts up or down manually to avoid overlap;

Define $dx = 20 # shift text to right side of bar

 shift texts up or down when two have same year;
Define $up = shift:($dx,1)
Define $dw = shift:($dx,-8)

PlotData=
 bar:Games anchor:till color:green width:15 textcolor:blue align:left fontsize:S mark:(line,white) shift:($dx,-4)
 from:1989 till:2007
 at:1989 text:"SimCity"
 at:1990 text:""
 at:1991 text:"SimAnt"
 at:1992 text:"SimLife"
 at:1993 text:"SimFarm"
 at:1993 shift:($dx,-14) text:"SimCity 2000"
 at:1994 text:"SimTower"
 at:1994 shift:($dx,-14) text:"SimHealth"
 at:1995 text:"SimIsle"
 at:1995 shift:($dx,-14) text:"SimTown"
 at:1996 shift:($dx,7), text:"SimGolf"
 at:1996 text:"SimCopter"
 at:1996 shift:($dx,-14) text:"SimTunes"
 at:1996 shift:($dx,-25) text:"SimPark"
 at:1997 text:"Streets of SimCity"
 at:1998 text:"SimSafari"
 at:1999 text:"SimCity 3000"
 at:2000 text:"The Sims"
 at:2002 text:"The Sims Online"
 at:2003 text:"SimCity 4"
 at:2004 text:"The Sims 2"
 at:2007 text:"The Sims Stories"
 at:2007 shift:($dx,-14) text:"The Sims Pet Stories"



SimCity.
SimCity "The Original City Simulator";
SimCity 2000 "The Ultimate City Simulator";
SimCity 2000 Network Edition;
SimCity 2000 Special Edition;
SimCity 3000 "Create and control your own urban empire";
SimCity 3000 Unlimited ;
SimCity 4 "Play God. Play Mayor. Play with your Sims.";
SimCity 4: Rush Hour;
SimCity 4 Deluxe Edition;

Immersions a SimCity.
Streets of SimCity "Mayhem in your Metropolis";
SimCopter "Fly Missions in the Metropolis";

The Sims.

D'ordinador.
The Sims;
Paquets d'expansi;
The Sims: Livin' Large (tamb Livin' It Up);
The Sims: House Party;
The Sims: Hot Date;
The Sims: Vacation (tamb On Holiday);
The Sims: Unleashed;
The Sims: Superstar;
The Sims: Makin' Magic;
Paquets en compilacions;
The Sims Deluxe Edition;
The Sims Double Deluxe;
The Sims Mega Deluxe;
The Sims Complete Collection (Amrica del Nord);
The Complete Collection of The Sims (Regne Unit);
The Sims: Full House (Nova Zelanda & Austrlia);
The Sims: Expansion Collection Volume One;
The Sims: Expansion Collection Volume Two;
The Sims: Expansion Collection Volume Three;
The Sims: Expansion Three-Pack Volume 1;
The Sims: Expansion Three-Pack Volume 2;
The Sims Online;
The Sims 2;
Diverses edicions;
The Sims 2 Special DVD Edition;
The Sims 2 Holiday Edition;
The Sims 2 Deluxe;
Paquets d'expansi;
The Sims 2: University;
The Sims 2: Nightlife;
The Sims 2: Open for Business;
The Sims 2: Pets;
The Sims 2: Seasons;
The Sims 2: Bon Voyage;
Stuff Packs;
The Sims 2 Holiday Party Pack;
The Sims 2: Family Fun Stuff;
The Sims 2: Glamour Life Stuff;
The Sims 2: Happy Holiday Stuff;
The Sims 2: Celebration! Stuff;
The Sims 2: H&M Fashion Stuff;
The Sims Stories;
Jocs;
The Sims Life Stories;
The Sims Pet Stories (ser llanat l'estiu del 2007);
The Sims Castaway Stories (ser llanat l'hivern del 2007);
The Sims 3 (primavera del 2009);

De consola.
The Sims;
The Sims Bustin' Out;
The Urbz: Sims in the City;
The Sims 2;
The Sims 2: Pets;
MySims;
The Sims:The Island;

Clssics Sim.
SimFarm "SimCitys Country Cousin";
SimEarth "The Living Planet";
SimAnt "The Electronic Ant Colony";

Per nens.
SimTown "Introduces Ecology and Economics in a creative, engaging simulation";
SimPark "Create your own park with animals, plants, and people";
SimSafari "Create and explore your own safari park";
SimTunes "The Bug-Crawling, Music-Making, Picture-Painting Software!";

 De tot .
SimLife (1992) "The Genetic Playground";
SimRefinery (1993);
SimHealth (1994) "The National Healthcare Simulation";
SimCopter (1996) "Fly Missions in the Metropolis";
SimIsle (1995) "Missions in the Rainforest";
SimGolf (1996) "Play golf on courses you create" ;
Spore (2008) Un videojoc de simulaci teolgica;

Altres compilacions.
Sim Mania (2000) Compilaci de SimCity Classic, SimTower, Streets of SimCity, SimCopter, SimIsle, i SimSafari.
Sim Mania 2 (2003) Compilaci de SimCity 3000, SimTheme Park, SimCoaster, i Sid Meier's SimGolf.
Sim Mania 3 (2005) Compilaci de SimCity 3000 Unlimited, SimTheme Park, SimCoaster, Sid Meier s SimGolf, SimSafari, i SimCopter.

Ttols que no sn de Maxis.
SimTower (1994) "The Vertical Empire" (publicat per Maxis, per fet per Yoot Saito);
Sim Theme Park (1999) Bullfrog Productions ;
SimCoaster (2001) Bullfrog Productions ;
Sid Meier's SimGolf (2002) Firaxis;
SimCity Societies (2007) Tilted Mill Entertainment.

 Videojocs cancellats .
SimsVille ;
SimMars;

 Vegeu tamb .
Videojoc de simulaci de negocis;

 Referncies i notes .




 Enllaos externs .
  Saga Sims de Maxis a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164562" title="TD Banknorth Garden" nonfiltered="2089" processed="2081" dbindex="67095">


El TD Banknorth Garden s un pavell poliesportiu localitzat en el barri North End de Boston, Massachusetts. El nom ve donat pel seu patrocinador, TD Banknorth, per sovint s anomenat simplement the Garden o Boston Garden, sent antigament conegut com FleetCenter i Shawmut Center. s el pavell dels Boston Celtics de la NBA, dels Boston Bruins de la NHL i a partir de 2008, d'un nova franqucia de la NLL. Antigament tamb va ser la llar dels Boston Blazers de la NLL. s el pavell amfitri del Beanpot, un torneig d'hoquei que acull a les universitats de Boston, i del campionat de l'Hoquei East, una de les conferncies que conformen l'hoquei universitari. El pavell tamb ha acollit esdeveniments esportius a nivell nacional tals com l'All-Star Game de la NHL en 1996, la 1a i 2a ronda de la Divisi I de la NCAA en 1999 i 2003, a ms de la Final Four de la NCAA femenina en 2006, i uns altres de menor seguiment com els campionats de Skate de 2001, els Trials de Gimnstica en 1996 i 2000, la Frozen Four d'Hoquei en 2004 i 1998 o tornejos de World Wrestling Entertainment com la WrestleMania XIV de 1998, King of the Ring 2000, Royal Rumble 2003 i SummerSlam 2006. Fora de l'esportiu, destaca la convenci democrtica que es va dur a terme en 2004 all. 

El TD Banknorth Garden comparteix l'honor de ser, juntament amb el Target Center dels Minnesota Timberwolves i el Amway Arena dels Orlando Magic, els nics pavellons amb superfcie de parquet, encara que ms tpic resulta en Boston, on els Celtics sn coneguts per la tradici de tenir aquest parquet tan clssic en la pista. Aquesta tradici ve des de l'acabada la Segona Guerra Mundial, on van haver de recrrer al parquet a causa del cost i escassesa de la fusta en aquella poca. No obstant aix, la Final Four de la NCAA femenina de 2006 es va practicar en pista convencional. 

Histria. 
 
El pavell va ser construt per a reemplaar al mtic FleetBoston Financial Group amb Bank of America. El 5 de gener de 2005, l'amo del Fleet Center, Delaware North Companies, va anunciar un acord que deixava a Delaware North lliure de vendre els drets a un altre patrocinador. I el 3 de mar de 2005, TD Banknorth, la sucursal de Toronto-Dominion Bank, va anunciar la compra dels drets del nom. La companyia va nomenar al pavell TD Banknorth Garden, en honor a l'histric Boston Garden. 

Com dada curiosa, dir que FleetCenter va dur la venda dels drets fins a eBay, i des del 10 de febrer fins al 13 de mar de 2005, FleetCenter va vendre els drets fins a en 30 ocasions. Incls l'actual nom de TD Banknorth Garden, el pavell ha arribat a tenir 33 noms diferents. Durant l'etapa del FleetCenter, el pavell va ser conegut pels periodistes esportius com "The Vault". 

El TD Banknorth Garden tamb est construt al costat de l'Estaci Nord de Boston. 

Galeria. 


Enllaos externs. 
TD Banknorth Garden ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164566" title="Izod Center" nonfiltered="2090" processed="2082" dbindex="67096">


El Izod Center s un pavell interior multis en el Poliesportiu Meadowlands en East Rutherford, Nova Jersey. 

s la pista dels New Jersey Devils, l'equip d'hoquei de la NHL, i dels New Jersey Nets, l'equip de bsquet de la NBA, a ms de la Universitat Seton Hall, en la lliga de bsquet de la NCAA. 

El nombre de places oficial des de 2004 s 19,040 per a l'hoquei; 20,029 per al bsquet universitari; 19,968 per a partits de la NBA; i un mxim 20,000 per a concerts. El pavell atreu a espectadors i afeccionats de la major part de l'rea Metropolitana de Nova York i no noms de Nova Jersey. 

Galeria. 


 Enllaos externs. 
 Meadowlands Sports Complex ;
 New Jersey Nets ;
 New Jersey Devils ;
 Seton Hall University ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164569" title="Madison Square Garden" nonfiltered="2091" processed="2083" dbindex="67097">


El Madison Square Garden, normalment abreviat com MSG s un pavell situat en la ciutat de Nova York, Estats Units. s la quarta construcci que es va fer sobre aquest terreny. Els dos primers pavellons van estar localitzats en la Plaa Madison (Madison Square) d'on prov el nom. Es va derruir el segon i es va construir un nou pavell en l'encreuament del carrer 50 i la Vuitena Avinguda. L'actual MSG es troba en l'encreuament del carrer 33 i la Setena Avinguda. Informalment se'l coneix com "The Greatest Arena in the World" (El pavell ms grandis del mn). 

Operacions Actuals. 
L'actual pista s on juguen de local els equips professionals dels New York Knicks (bsquet) i els New York Rangers (hoquei sobre gel). Tamb acull el "Circ dels Germans Barnum" quan s'installa a Nova York, els partits de l'equip "Red Storm" de bsquet de la Universitat de Saint John i qualsevol altre esdeveniment que requereixi la presncia de gran quantitat de persones com va ser la Convenci Republicana de 2004. 

MSG tamb acull esdeveniments de boxa. Moltes de les baralles ms importants de la histria es van dur a terme en el Madison Square Garden. Abans que els promotors Don King i Bob Arum duguessin la boxa a Las Vegas, Nevada, el Madison Square Garden era la Meca de la boxa. 

Aforament. 
L'aforament en el Madison Square Garden es distribueix en cinc nivells. Els seients del nivell ms baix sn vermells i, successivament, ataronjats, grocs, verds i blaus. En alguns esdeveniments es fa un nivell dhuc ms baix conegut com la "Rotonda".
En aquest recinte s'han presentat grans artistes llatins com RBD, Man, Luis Miguel i Shakira, entre altres. 

Histria. 
El local on es va aixecar el primer Madison Square Garden va ser l'estaci de passatgers de l'empresa de ferrocarril que unia Nova York amb Harlem. Quan aquesta lnia es va mudar al Grand Central Terminal en 1871 el lloc va ser venut a P.T. Barnum i convertit en un hipdrom anomenat "Barnum's Monster Classical and Geological Hipodrome". En 1876 es renombr com "Gilmore's Garden". 

William Henry Vanderbilt, va canviar-li el nom a Madison Square Garden i va reobrir el pavell el 30 de maig de 1879 en l'encreuamentv que dna el carrer 26 i l'Avinguda Madison. El primer pavell va ser construt per al ciclisme i va ser derrut per a la construcci del segon. 

El segon Madison Square Garden, va ser dissenyat per Stanford White, qui desprs seria assassinat en aquest lloc. Va obrir en 1890 i es va mantenir fins que va ser derrut en 1925. L'11 de febrer de 1968, el tercer Madison Square Garden va tancar i es va inaugurar el quart i actual Madison Square Garden. 

 Enllaos externs . 
TheGarden.com ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164570" title="Plaute" nonfiltered="2092" processed="2084" dbindex="67098">


Plaute (en llat Titus Maccius Plautus) fou un autor cmic llat nascut cap a 254 a C. a Sarsina en l'antic Ombrie i mort en 184 a C.

Les dades sobre Plaute sn escasses i poc segures. Els antics el feien originari de Sarsina, una ciutat de l'Umbria (situada ara a la Romagna). Cicer anomena a Plaute i diu que va morir durant la magistratura de Cat (184 a.C.). Un dels ms antics cdices, el Palinsesto Ambrosiano informa que el Pseudolus va ser representat l'any 191 a.C. Els historiadors moderns situen el naixement del comedigraf al voltant de l'any 251 a.C. a Sarsina i la mort a Roma, al voltant de l'any 184 a.C. Tota la resta s incert o llegendari.

L'erudit Varrone li atribueix 21 comdies. L'argument de les seves comdies no s original sin que Plaute s'inspira en el ric repertori de la nova comdia grega, fins i tot ell mateix ens diu el nom de l'autor que imita:






La trama de les comdies plautines es pot reduir a un esquema molt simple: L'acci es concentra al voltant de la disputa de diners o b d'una noia. La disputa es resol a favor d'aquell que ha fet ms mrits per merixer-ho. 

A les comdies plautines els personatges principals pateixen un seguit d'entrebancs per aconseguir els seus objectius. Els ms usuals sn els que impedeixen l'amor entre dos joves: per culpa d'un rival (ex. Miles Gloriosus) o pel deler de guanyar diners que t l'amo de la noia (ex. Pseudolus) o perqu les diferents condicions socials dels enamorats impedeixen les seves noces (ex. Cistellaria). Sovint l'adversitat es resol grcies a lagnitio, s a dir, el descobriment del veritable origen de la noia disputada que resulta sser una ciutadana lliure. No s estrany que sigui parenta d'algun dels personatges principals de la comdia. Queda pals llavors que la noia ha estat segrestada per malfactors o pirates i que ha viscut com una esclava (ex. Poenulus).

Les comdies de Plaute han inspirat molts comedigrafs com Shakespeare, Molire. Dues de les obres, Miles gloriosus i Pseudolus van inspirar la pellcula Golfus de Roma.

Biografia.
Ben poca cosa se'n sap sobre la joventut de Titus Maccius Plautus. Es creu que nasqu a Sarsina (una ciutat d'Umbria) vora el 254 AC. Segons Morris Marples, Plaute treball a teatres (de fuster, en escenaris) durant els seus primers anys.  Grcies a aquestes feines, potser, s'origin el seu amor pel teatre. Amb el temps descobriren el seu talent com a actor i adotp els noms de "Maccius" (un personatge secundari bufonesc de farses populars) i "Plaute" (que significa "peus plans" o "orelles planes" com les d'un gos ). La tradici explica que acumul fora diners en el negoci nutic, per que acab anant-se en orris. Plaute hagu de treballar d'obrer manual i estudi drama grec  particularment la Antiga Comdia Grega de Menandre d'Atenes  durant el seu temps lliure. Els estudis li permeteren de crear les seves obres, publicades entre el 205 i el 184 AC. Plaute assol gran popularitat i el seu sol nom esdevingu sinnim d'xit teatral.

Les comdies de Plaute sn majoritriament adaptacions dels models grecs per al pblic de Roma, i sovint estan basades directament en dramaturgs hellens. Reescrigu texts grecs amb la intenci de donar-los un aire que atragus els romans. Les seves obres sn de les ms primerenques que ens resten intactes en la literatura llatina (tot i que ms prpiament, potser, podrien anomenar-se "adaptacions"). La seva obra inclou Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captivi, Casina, Cistellaria, Curculio, Epidicus, Menaechmi, Mercator, Miles Gloriosus, Mostellaria, Persa, Poenulus, Pseudolus, Rudens, Stichus, Trinummus, Truculentus i Vidularia.

Context histric.
Es pot entreveure el context histric en qu Plaute escrigu, fins a un cert punt, en els seus comentaris sobre esdeveniments i persones contempornies. Plaute fou un dramaturg de comdies popular en la infantesa del teatre rom. Alhora, la Repblica Romana estava expandint el seu poder i influncia.

Plaute.
Plaute s acusat de vegades d'ensenyar els valors de la indiferncia pblica i la pardia dels dus. Qualsevol personatge de les seves obres podria ser comparat a un du. Ja sigui honorant un personatge o burlant-se'n, sempre soscava la dignitat dels dus. Les referncies als dus inclouen un personatge que compara una dona mortal a un du, o l'afirmaci que s preferible ser estimat per una dona que pels dus. Pirgogolinices, de Miles Gloriosus, vantant-se de la seva llarga vida, diu que va ser nat l'endem de Jpiter. A Pseudolus, Jpiter s comparat a Ballio el proxeneta. No s estrany, tampoc, que un personatge insulti els dus, com a Poenulus i a Rudens.

En tot cas, quan un personatge blasma un du, s normalment de classe baixa, com un arlot. Plaute potser feia aix per menysprear els personatges. Els soldats sovint sn ridiculitzats tamb. Homes joves, que haurien de representar la classe social ms elevada, tamb minusvaloren els dus. Parsits, arlots i cortesans molts cops preguen als dus amb ben poca cerimnia. Tolliver defensa que el drama reflecteix i presagia el canvi social. s gaireb com si hi hagus ms escepticisme sobre el dus a l'poca de Plaute, el qual no va animar a blasmar-los, sin que reflectia les idees del seu temps. Roma controlava els teatre, i les obres de Plaute podrien haver estat prohibides: va arriscar molt. 

Gnaeus Naevius.
Gnaeus Naevius, un altre dramaturg rom de finals del tercer segle d'abans de Crist, escrigu tragdies i fins i tot fund la fabula praetexta, en qu dramatitzava esdeveniments histrics. s conegut per haver lluitat durant la Primera Guerra Pnica i, per tant, devia nixer vora el 280 AC.  La seva primera tragdia fou del 235 AC. Plaute hauria viscut just al mateix temps que Naevius, per comen a ecriure ms tard.  Naevius s ms fams per haver estat empresonat per Metelli i els Escipions  dues famlies poderoses d'aquell temps. La reclusi i el posterior exili de Naevius, com a exemple del poder de la censura, podria haver influt en l'elecci de la forma i el contingut de l'obra de Plaute.



La Segona Guerra Pnica, la Guerra de Macednia i la influncia en l'obra de Plaute.

La Segona Guerra Pnica tingu lloc entre els anys 218 i 202 aC i la seva fita culminant fou la invasi d'Itlia per Annbal. M. Leigh ha dedicat un captol extens sobre Plaute i Annbal Barca al seu llibre Comedy and the Rise of Rome. Afirma que "les mateixes obres contenen referncies ocasionals al fet que la Repblica est en guerra..."  Un bon exemple n's un vers de Miles Gloriosus, que deu ser de la darrera dcada del segle III aC, tot i que la data no s del tot clara.  A. F. West creu que el vers esmentat comenta la Segona Guerra Pnica directament. Al seu article "On a Patriotic Passage in the Miles Gloriosus of Plautus", defensa que la guerra "va absorbir els Romans ms que cap altre inters pblic combinat".  El passatge sembla que volgus irritar el pblic, comenant per hostis tibi adesse, o "l'enemic s ben a prop".  

Alhora, el general Publi_Corneli_Escipi_Afric_Major volgu oposar-se a Annbal amb un pla "molt del grat de la plebs".  Plaute aparentment va arrenglerar-se amb ell al Senat, guanyant-se el pblic amb la idea del perill imminent i la crida a una lluita tctica, intelligent. s raonable afirmar, per tant, que Plaute, com digu P.B. Harvey, tingu la voluntat "d'inserir el seu teatre allusions especfiques fcilment comprensibles pel pblic" sobre la guerra.  M. Leigh escriu al seu captol sobre Plaute i Annbal que "El Plaute que emergeix de la seva recerca s aquell que contnuament toca el punt ms sensible del pblic pel qui escriu". 

Ms tard, amb Annbal derrotat, Roma es va preparar per embarcar-se en una altra contesa militar, aquest cop a Grcia. Mentre que finalment avanarien Felip V en la Segona Guerra de Macednia, hi hagu un debat considerable d'entrada a causa de la cursa que Roma emprendria en aquest conflicte. En l'article "Bellum Philippicum: Some Roman and Greek Views Concerning the Causes of the Second Macedonian War", E. J. Bickerman diu que "Les causes de la fatdica guerra ... foren intensament debatudes tant pels grecs com pels romans.  Sota el pretext de protegir els seus aliats, Bickerman explica que la intenci real de Roma fou expansionar el seu poder i control cap a l'est.  Tanmateix, l'inici de la guerra fou difcil a causa de les batalles recents i el cansament consegent dels romans, que no estaven per vessar ms sang. Com relata W.M. Owens al seu article  Plautus  Stichus and the Political Crisis of 200 B.C. , "Hi ha l'evidncia que flua ben endins un sentiment antibellicista, que va persistir fins i tot desprs que es declars la guerra."  L'autor postulla que Plaute intent unir-se al sentiment del poble exalant la victria a la Segona Guerra Pnica per oposant-se a un nou conflicte.  Aix, els seus personatges de les germanes servicials i llur pare semblen obsedits amb la idea de officium, l'home lleial ha d'actuar com cal. Els seus mots estan farcits de pietas i aequus, i lluiten per fer el que el seu pare acompleixi el seu rol.  El secundari parsit d'aquesta obra, Gelasimus, t una relaci de patr-client amb la seva famlia i ofereix de fer qualsevol feina per tal d'aribar al final; Owens demostra que Plaute retrata les dificultats econmiques que per molts ciutadans romans representava la guerra. 

Amb la repetici de la responsabilitat a la desesperaci de la classe baixa, Plaute se situa ell mateix fermament al cant del ciutad rom mitj. Tot i que no fa referncia explcita a una possible guerra amb Grcia o a la guerra anterior (que podria ser tamb perillosa), sembla transmetre el missatge que el govern hauria de tenir cura de la seva prpia gent abans d'emprendre noves accions militars. 


Influncies de Plaute: Comdia grega, Menandre i Aristfanes.
Antiga comdia grega.
Per tal d'entendre la Nova comdia grega de Menandre i les seves semblances amb Plaute, cal discutir, en juxtaposici amb aix, la idea d'Antiga Comdia Grega i la seva evoluci en Nova Comdia. El dramaturg antic que millor personifica la Comdia Antiga s Aristfanes. Aristfanes, autor del V segle d'Atenes, escrigu obres de stira poltica com ara Les vespes, Els ocells i Els nvols. Cadascuna d'aquestes obres, i totes les altres, sn conegudes per la seva crtica poltica i social,  que s el que ms caracteritza la Comdia Antiga. s extremadament conscient que el mn on viu rutlla i l'analitza en conseqncia. La comdia i el teatre en general expressen l'opini poltica del temps - la conscincia pblica.
A Les vespes l'opini del dramaturg s insospitadament agressiva. Per exemple, anomena els seus dos protagonistes "Philocleon" i "Bdelycleon", que vol dir "proCleon" i "antiCleon" respectivament. Cle fou una figura poltica important del temps d'Aristfanes i, a travs de les accions dels personatges, s possible criticar lliurement l'actuaci dels poltics ms rellevants.

Nova Comdia Grega.
La Nova Comdia Grega difereix molt de les obres d'Aristfanes. La diferncia ms notable, segons Dana F. Sutton, s que la Nova "evita el contingut poltic, social o intellectual" i "pot ser interpretada davant qualsevol mena de pblic sense ferir susceptibilitats".  Menandre, per tant, no assumeix el risc poltic que s que assumia Aristfanes i l'Antiga Comdia Grega en general. Tanmateix, es para molta ms antenci en la vida familiar i domstica  cosa que els romans, incloent-hi Plaute, podien entendre perfectament i adaptar-ho a la seva obra.

Relacions paternofilials a la Nova Comdia i a Plaute. 
A diferncia d'Aristfanes, Plaute evit els afers poltics candents a les seves comdies.  
Un tema principal a la Nova Comdia s la relaci entre pare i fill. Per exemple, a Dis Exapaton de Menandre s'aprofundeix en la traci entre diferents grups d'edats i d'amics. Les relacions entre pare i fill sn molt fortes i el segon roman fidel al progenitor. Fins i tot quan no sn el tema principal de l'acci pels personatges principals, aquestes relacions sempre sn tractades. A Plaute, d'una altra banda, l'atenci es centra en la conducta correcta entre pare i fill, aparentment, tan important en la societat romana en temps de Plaute.

Aix significa, paradoxalment, la mxima diferncia i semblana entre Menandre i Plaute. Tots dos s'ocupen de "situacions que tendeixen a desenvolupar-se al pinyol de la famlia"  Tots dos, a travs de llur obra, reflecteixen el patriarcat de la societat, en qu aquestes relacions sn essencials pel correcte funcionament de la llar.  Ja no es tracta d'un tema poltic com a l'Antiga Comdia, sin d'un de domstic sobre les relacions i el capteniment de pares i fills. L'actitud a l'hora de tractar-los, per, semblen molt diferents, tan divergents com ho eren els respectius mons de Menandre i Plaute.

Farsa.
Els autors tambe difereixen en la manera com Menandre i Plaute escriuen llur poesia. William S. Anderson discuteix la versemblana de Menandre, contraposada a la de Plaute. En resum, Anderson defensa que Plaute s molt menys creble que el company grec ja que, en comparaci, sembla una farsa. Troba Plaute un reflex de Menandre amb alguna contribuci original, i assegura que aix provoca la "incredulitat i el rebuig del pblic."  Podria ser un reflex de la idea que els romans eren ms favorables a satisfer la demanda de pur entreteniment dels espectadors en detriment de sensibilitats artstiques.


 Obres . 
(En parntesi el nom en llat)

La comdia de l'olla. (Aulularia);
La comdia dels ases. (Asinaria);
La comdia del cistell. (Cistellaria);
La comdia del bagul. (Vidularia);
La comdia del fantasma. (Mostellaria);
Les tres monedes. (Trinummus);
Truculent. (Truculentus);
L'escota (Rudens);
Psudol. (Pseudolus) ;
Els captius. (Captivi);
Csina. (Casina);
Els germans Menecmes.(Meneachmi);
El corc. (Curculio);
Epdic. (Epidicus);
El comerciant. (Mercator);
El soldat fanfarr. (Miles gloriosus);
El persa. (Persa);
El petit cartagins. (Poenulus);
Les germanes Baquis. (Bachides);
Amfitri. (Amphitruo);
Estic (Stichus);

 Referncies .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164572" title="Trilobozou" nonfiltered="2093" processed="2085" dbindex="67099">

Els trilobozous (Trilobozoa, "animals amb tres lbuls") foren un txon ja extint que es creu que eren animals que mostraven simetria triradial. La majoria, si no tots, dels trilobozous millor coneguts varen viure abans de l'Explosi del Cambri, durant els temps de l'Ediacari.

Referncies.
Ivantsov, A.Y. & M.A. Fedonkin 2002. Conulariid-like fossil from the Vendian of Russia: A metazoan clade across the Proterozoic/Palaeozoic boundary. Palaeontology 45(6): 1219-1229.
 McMenamin, M.A.S. The Garden of Ediacara. New York: Columbia University Press, 1998. ISBN 0-231-10559-2;
 Anatomical Information Content in the Ediacaran Fossils and Their Possible Zoological Affinities, Jerry Dzik, Instytut Paleobiologii PAN, Twarda 51/55, 00-818 Warszawa, Poland;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164573" title="Appi Claudi Sab Regillense" nonfiltered="2094" processed="2086" dbindex="67100">


Nom de dos cnsols romans: 

Appi Claudi Sab Regillense I, cnsol 495 aC ;
Appi Claudi Sab Regillense II, cnsol el 471 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164575" title="Dodge Charger (LX)" nonfiltered="2095" processed="2087" dbindex="67101">

El Dodge Charger actualment es un vehicle de tipus full size de tracci posterior construt per la corporaci Chrysler a la fbrica de Brampton, Ontario, Canad i venut sota la marca de Dodge.

Substitueix al Dodge Intrepid i el seu disseny, sedan de 4 portes, ha descollocat als fans dels anteriors Chargers, coupes de 2 portes. El Charger va iniciar la seva comercialitzaci al Febrer del 2005, com a model del 2006.

 Informaci general .


Construt sota el xasss LX, que comparteix amb el Chrysler 300 i que comparteix components amb el xasss usat pel Classe E de Mercedes-Benz , noms s'ofereix oficialment amb una carrosseria sedan de 4 portes, encara que tamb existeix una versi familiar de 4 portes per que Dodge ven sota el nom de Dodge Magnum.

Mides del Charger:

Batalla (Wheelbase): 3,048 m (120 in)

Llargada (Length): 5,083 m (200.1 in)

Amplada (Width): 1,890 m (74.5 in)

Alada (Height): 1,480 m (58.2 in)

Capacitat del dipsit: 68 l (18 galons d'EUA)

 Motors i seguretat .

El Charger ofereix 4 opcions mecniques, dos de 6 cilindres i dos de 8 cilindres, que van dels 2.7 L del motor base als 6.1 L de la versi ms potent.



Sobre el motor 2.7 L, esmentar que al 2006 noms va estar disponible per a les flotes comercials. A partir del 2007 s'incorpora dins del paquet SE per a la resta de compradors.

En matria de seguretat, el Dodge Charger ha obtingut bons resultats per la NHTSA, per no tan bons amb la IIHS.

 La NHTSA atorga al Charger del 2006 5 estrelles en el test de xoc frontal per al passatger i copilot, i de 5 estrelles en les proves de xoc lateral per a les places posteriors i de 4 estrelles en les davanteres .

 La IIHS atorga al Charger del 2006-2007 la qualificaci de "good" en el test de xoc frontal per al passatger i copilot . En canvi, les proves de xoc lateral per a les places posteriors i davanteres ha obtingut uns resultats fora dolents, amb una qualificaci de "marginal" (per als models amb airbags laterals)  i de "poor" (per als models que no incorporen aquest equipament de seguretat) .

 Paquets d'equipament .

Els paquets que s'ofereixen sn el SE, SXT, R/T, Daytona R/T, SRT8 i Super Bee (un paquet integrat al SRT8). Noms el SXT i R/T poden optar-se amb tracci integral.

 SE .

Associat a un motor 2.7 L Motor LH V6 i una transmissi automtica de 4 velocitats Utradrive 42RLE. En opci, pot equipar-se un motor 3.5 L SOHC V6 V6 i una transmissi automtica de 5 velocitats Autostick. L'equipament estndard es el segent: Aire condicionat, radio CD, llantes d'acer de 17", airbags frontals i laterals de cortina davanters i posteriors i frens de discs a les 4 rodes.

 SXT .

Associat a un motor 3.5 L SOHC V6 i una transmissi automtica de 5 velocitats Autostick. L'equipament es el mateix, per afegint ABS, TCS, fars antiboira, volant folrat de pell, llantes d'aliatge de 17" i el paquet exterior SXT.

 R/T .

Associat a un motor 5.7 L Motor Hemi V8 i una transmissi automtica de 5 velocitats Autostick. S'afegeix, el paquet exterior R/T, rdio digital SIRIUS, ESC i llantes d'alumini de 18".

 Daytona R/T .

Associat a un motor 5.7 L Motor Hemi V8 i una transmissi automtica de 5 velocitats Autostick. S'afegeix sobre el R/T, seients davanters calefactables, el paquet exterior Daytona (amb detalls con la inscripci "HEMI" al cap), climatizador bi-zona, fars automtics, tubs d'escapament d'altes prestacions, direcci assistida d'altes prestacions, suspensi esportiva, aix com que cada paquet esta numerat.

Els colors disponibles per aquest sn el groc metllic "Go ManGo!" del Charger del 1970, groc "Top Banana", tamb del Charger i, el "TorRed", un color del segle passat; amb el primer collor se'n van fabricar 4200 cotxes (4000 als Estats Units i 200 a Canad), del segon color, 4250 (4000 als Estats Units i 250 a Canad) i del tercer, 2200 unitats (2000 als Estats Units i 200 a Canad). El vermell "TorRed" va ser anunciat al gener del 2006 i se'n van produir 2000 unitats.

Per al 2007, el Daytona s'ofereix amb el color verd "Sublime Green" (1650 unitats, 1500 als Estats Units i 150 a Canad) i el color lila "Plum Crazy Purple".

 SRT8 .

Associat a un motor 6.1 L Motor Hemi V8 i una transmissi automtica de 5 velocitats Autostick. Amb els 425 cv d'aquest V8, el V8 ms potent que ha fabricat Chrysler i que ha installat en un cotxe de producci, el Charger SRT-8 es capa de cobrir el 0-100 km/h en un temps de 4,6 s. 

L'equipament es ms auster respecte dels R/T i queda redut a seients davanters regulables (no calefactables), rdio digital SIRIUS, aire condicionat, opci d'elegir el paquet Super Bee entre d'altres i llantes d'alumini de 20". Sobre l'esmentat paquet, va ser presentat al New York International Auto Show del 2006 com a model del 2007 i destaca, per estar pintat amb el color groc "Detonator Yellow" amb enganxines de color negre. Al ser una edici especial Super Bee; noms se'n fabricaran 1000 unitats.

 NASCAR .

Durant les temporades 2005 i 2006 el Charger va substituir al Intrepid en les curses de NASCAR, compartint la configuraci de motor V8 i tracci posterior. L'any 2007, el Charger va ser substitut per l'Avenger; el Charger passar a usar-se en les curses Car of Tomorrow i al 2008 l'Avenger el substituir en aquestes.

 Versi policaca .

A principis del 2006, Chrysler va presentar una nova versi per a ser usada per la policia del Dodge Charger. Recordar que al New York International Auto Show del 2005 va debutar aquesta versi.

Respecte de la versi civil, aquesta equipa uns frens i sistema de refrigeraci d'altes prestacions i gran resistncia, un ESC d'alt rendiment optimitzat per a tasques policaques, direcci assistida modificada i un canvi de marxes al volant (amb una palanca que surt del volant) en comptes d'anar al centre de la consola , que ser ocupada per equipaments de rdio, ordinadors i controls pels fars i sirena.

El motor 5.7 L Hemi V8 de 340 cv accelera al Charger de 0-60 mph (0-96 km/h) en 5,4 segons i la velocitat mxima es de 150 mph (241 km/h). A mode comparatiu, el Matador de AMC de l'any 1972, amb un motor 6.6L V8 cobria el 0-60 mph en 7 segons, i invertia 43 segons per arriba a la seva mxima velocitat, que era de 125 mph (201 km/h) . Les policies de Michigan (Michigan State Police) i Califrnia (California Highway Patrol) van estar provant-lo, i el Charger amb motor V8 va donar uns resultats superiors als altres vehicles, en proves d'acceleraci, frenada i agilitat (excepte amb el Dodge Magnun, que va ser lleugerament ms rpid que el Charger).

A Novembre del 2006, el Charger va ser adoptat per fora agncies de policia, tant en vehicles de patrulla com de camuflatge, incloent cossos de policies d'altres pasos, com Canad i Mxic. Oferint-se amb motors 3.5 L V6 i 5.7 L V8, aquest ltim va ser elegit per les policies de carretera i autopista, mentre que el V6 va ser la elecci majoritria de les patrulles de ciutat, en part, per un preu ms econmic d'aquest respecte del V8 .

 Polmica .


Aquesta nova versi del Charger no ha estat exempta de polmica. Molts fans de la versi clssica del Charger van sentir-se descollocats amb el nou disseny del Charger en una configuraci sedan de 4 portes, quan ells esperaven l'arribada del Charger perqu rivalitzs amb el nou Ford Mustang. El concept car de 1999 havia agafat fora detalls de disseny dels muscle car, per la versi final (la que actualment s'esta venent) varia de forma substancial respecte del concept car.

En part, aquest sentiment dels fans del Charger el trobem en quan veiem que el Charger actual no es un vehicle pensat per competir contra el Mustang, sin per substituir al sedan Dodge Intrepid.

Aquest descollocament dels fans tamb va passar en quan Dodge va presentar el nou Magnum.

El Charger ha estat transformat en el que anomenen "Low Down Legends", vehicles dels anys 60 i 70 que els presenten actualment com a sedans de 4 portes, al revs del que eren abans (coupes de 2 portes). Aquest fenomen aplica tamb al Chevrolet Impala o al Chevrolet Malibu.

Malgrat la crtica que va tenir del pblic, les vendes van ser bones, amb 30.000 unitats al Novembre del 2005. Cal afegir que Dodge presentar el Dodge Challenger al 2008-2009, que ser el pony car que rivalitzar amb el Ford Mustang i el Chevrolet Camaro (tamb sortir al 2008-2009), i aix Dodge es traur aquest sentiment de culpa que va tenir amb el Charger.

 En la cultura popular .

El Charger apareix en les segents mitjans:

Pellcules:

 Next;
 Miami Vice;

Televisi:

 Drive;
 NCIS;

Videojocs:

 Need for Speed: Carbon;
 Need for Speed: ProStreet;
 Midnight Club 3: DUB Edition Remix;
 Forza Motorsport 2;

 Enllaos relacionats .

 Dodge Charger, l'original.
 Dodge Super Bee;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Informaci del Charger a Allpar.com ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164580" title="Praemium Imperiale" nonfiltered="2096" processed="2088" dbindex="67102">
El Praemium Imperiale s una distinci que reconeix els mrits d'artistes en diferents camps, com la pintura, msica, escultura, cinema i arquitectura. El premi va ser creat en 1989 per la Japan Art Association. Aquesta distinci es lliura en una cerimnia al Meiji Memorial Hall de Tquio que t lloc en el mes d'octubre. La seva quantia econmica s de 125.000 dlars.

 Llista de premiats .



Enllaos externs.
www.praemiumimperiale.org;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164581" title="Marc Claudi Marcel VI" nonfiltered="2097" processed="2089" dbindex="67103">
Marc Claudi Marcel VI (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) era fill del cnsol rom Marc Claudi Marcel IV (el pare va exercir aquesta magistratura el 196 aC) al qual va succeir en el crrec de Pontifex a la seva mort el 177 aC.

El 169 aC fou pretor i se li va donar Hispnia com a provncia (169-168 aC) i hauria desenvolupat un bon govern des del punt de vista de Roma.

El 166 aC va ser cnsol a Roma i va vncer als gals dels Alps, victria per la que va obtenir els honors del triomf.

El 155 aC va tornar a ser nomenat cnsol i va vncer als liguris. El 152 aC va ser nomenat cnsol per tercera vegada, junt amb Luci Valeri Flac, i enviat a Hispnia per substituir a Quint Fulvi Nobilior, que havia donat mostres d'incapacitat per fer front a la rebelli dels celtibers.

Marcel va prendre diverses mesures militars prudents i adequades; i va saber guanyar-se als celtibers amb actes de clemncia i de visi poltica. Oscilis se li va rendir i els arevacs van concertar una treva. Al sud els vetons i lusitans s'havien sotms i Marc Atili havia controlat la seva obedincia, per noms aquest va abandonar la zona es van rebellar de nou; Marcel va acudir i va aconseguir que tornessin a l'obedincia ocupant la ciutat de Nergobriga. L'hivern del 152 al 151 aC el va passar a Crdova (llat Corduba, on desprs fundaria una colnia). L'ambaixada dels arevacs a Roma no va poder concertar la pau, ja que el senat va acusar a Marcel de indolncia i no va ratificar l'acord, i va nomenar a Luci Luculle, el nou cnsol, per continuar la guerra; quan Marcel va conixer la resoluci del senat va sortir dels quarters de hivern i va fingir un atac als celtibers, els quals es van sotmetre incondicionalment (sembla que fou un pacte preestablert) que el cnsol va acceptar, va signar la pau a Numncia i es van restablir els antics tractats, i aix va entregar la provncia al seu successor en estat de completa pau. La seva administraci es va destacar per la fundaci de la colnia de Corduba, ja esmentada.

El 148 aC fou enviat com ambaixador a Masinissa de Numdia, per el seu vaixell va naufragar i va morir. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164582" title="Billy Ocean" nonfiltered="2098" processed="2090" dbindex="67104">
Billy Ocean (nascut Leslie Sebastian Charles el 21 de gener de 1950) s un cantant nascut a l'illa de Trinitat i Tobago que va emigrar a Anglaterra per a dedicar-se, a partir dels anys setanta, a la msica. Entre els seus xits, es poden destacar les canons When the going gets tough, the tough gets going (part de la banda sonora de la pellcula La joia del nilo), Suddenly, Get outta of my dreams, get into my car, Caribbean Queen, Loverboy i There'll be sad songs to make you cry. 

Discografi.
lbums.
 Billy Ocean (GTO 1975);
 City Limit (GTO 1980);
 Nights (Feel Like Getting Down) (Epic Records 1981) #152 U.S.
 Inner Feelings (Epic 1982) ;
 Suddenly (Jive Records 1984) #9 UK, #9 U.S.
 Love Zone (Jive 1986) #2 UK, #6 U.S.
 Tear Down These Walls (Jive 1988) #3 UK, #18 U.S.
 Greatest Hits (Jive 1989) #4 UK, #77 U.S.
 Time to Move On (Jive 1993);
 Love is For Ever (Jive 1997) #7 UK;
 Emotions in Motion (Time Music International 2002);
 On The Run (Planet Media 2003);
 Let's Get Back Together (Jive 2003) #69 UK;
 The Ultimate Collection (Jive 2004) #28 UK;
 Showdown (Jive 2004);
 Can You Feel It (K-tel 2005) (Disponible exclusivamente en la tienda de msica iTunes de Apple);
 YBC! (Jixxtaposition Records 2007);

Canons.


Enllaos externs.
Billy Ocean;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164583" title="Publi Claudi Pulcre" nonfiltered="2099" processed="2091" dbindex="67105">


Nom de dos cnsols romans:

Publi Claudi Pulcre I, cnsol 249 aC ;
Publi Claudi Pulcre II, cnsol 184 aC;
Publi Claudi Pulcre (trib el 58 aC);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164585" title="Sant Bonifaci mrtir" nonfiltered="2100" processed="2092" dbindex="67106">

Sant Bonifaci mrtir fou un dels nou mrtirs d'frica en el regnat del vndal Hemric, que era arri. Fou martiritzat el 484. Es commemora el dia 5 de desembre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164588" title="Gai Claudi Pulcre" nonfiltered="2101" processed="2093" dbindex="67107">


Nom de tres cnsols romans i altres personatges de la gens Cludia.

Gai Claudi Pulcre I, cnsol 177 aC ;
Gai Claudi Pulcre II, cnsol 130 aC;
Gai Claudi Pulcre III, cnsol 92 aC ;
Gai Claudi Pulcre, pretor 73 aC;
Gai Claudi Pulcre, pretor 56 aC;
Gai Claudi Pulcre, fill de Gai Claudi Pulcre II i pare d' Appi Claudi Pulcre, cnsol l'any 79 aC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164590" title="Gai Claudi Marcel" nonfiltered="2102" processed="2094" dbindex="67108">


Nom de dos cnsols romans:

Gai Claudi Marcel Major, cnsol 50 aC ;
Gai Claudi Marcel Menor, cnsol 49 aC;
Gai Claudi Marcel (pretor), pretor el 80 aC;
Gai Claudi Marcel el Jove, conspirador rom;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164592" title="Codi Morse" nonfiltered="2103" processed="2095" dbindex="67109">


El Codi Morse s un mtode per transmetre informaci telegrfica, utilitzant seqncies d'elements curts i llargs per representar les lletres, nombres, puntuaci i altres carcters especials d'un missatge. Els elements curts i llargs poden estar formats per sons o polsos, i se solen conixer per "punts" i "ratlles".

El codi Morse internacional est compost per sis elements:

 Marca curta, punt ();
 Una marca ms llarga, ratlla (-);
 Espai entre carcters (entre els punts i les ratlles d'un mateix carcter);
 Espai curt (entre lletres);
 Espai mitj (entre paraules);
 Espai llarg (entre frases   d'unes set unitats de temps) ;

Aquests sis elements serveixen de base pel codi Morse internacional i per tant poden ser aplicats a l's del codi Morse a nivell mundial.

 Histria .
Va ser desenvolupat per Alfred Vail mentre collaborava el 1835 amb Samuel Morse en la invenci del telgraf elctric. Vail va crear un mtode pel qual cada lletra o nombre era trams de forma individual en un codi consistent en ratlles i punts, s a dir, senyals telegrfiques que es diferenciaven en el temps de duraci del senyal actiu. Morse va reconixer la idonetat d'aquest sistema i el va patentar juntament amb el telgraf elctric. Aquest codi es va conixer com l'American Morse Code i va ser utilitzat en la primera transmissi per telgraf.

En els seus inicis, el codi Morse es va utilitzar en les lnies telegrfiques construdes a partir dels cables que es van anar installant. Ms endavant, es va utilitzar tamb en les transmissions per rdio, sobretot en mar i aire, fins que van sorgir les emissores i receptors de radiodifusi per veu. En l'actualitat, el codi Morse t aplicaci gaireb exclusiva en l'mbit dels radioaficionats, sent exigible freqentment el seu coneixement per l'obtenci de la llicncia de radioperador aficionat fins l'any 2005; des de llavors, s'anima als organismes que concedeixen aquesta llicncia en tots els pasos a dispensar l'examen de telegrafia als candidats a la llicncia, tot i que no s obligatori.

Representaci i temporitzaci.
Els missatges en Morse se solen transmetre per un aparell operat a m, com pot ser un telgraf, per tant hi ha variacions introdudes per l'habilitat de l'emissor i del receptor; operadors amb ms experincia poden enviar i rebre missatges a velocitats ms rpides. Dels dos smbols utilitzats per representar lletres, els punts i les ratlles, el que marca la velocitat a la qual s'envia el missatge s el punt, que s'utilitza com a referncia per a la temporitzaci.

La velocitat del codi Morse se sol especificar en "paraules per minut". Una ratlla acostuma a ser 3 vegades ms llarga que un punt. L'espai entre ratlles i punts d'un mateix carcter t la longitud d'un punt; entre lletres d'una paraula la longitud d'una ratlla (3 punts); i entre paraules s de 7 punts. L'estndard de Pars defineix la velocitat de la transmissi com el temps necessari per enviar la paraula "Paris" un cert nombre de vegades per minut. S'utilitza la paraula "Paris" com a referncia perqu t precisament 50 punts de durada.

A continuaci hi ha una illustraci de les convencions de temporitzaci. La frase "MORSE CODE", s'escriuria normalment aix, on - representen ratless i  representen punts:

 -- --- -     /      -- --- - 
 M  O   R   S   E  (espai) C    O   D   E

La temporitzaci convencional per aquesta frase, amb = representant un senyal actiu, i . representant un senyal inactiu, cadascun amb la longitud exacta d'un punt:

          1         2         3         4         5         6         7         8            
 12345678901234567890123456789012345678901234567890123456789012345678901234567890123456789
  
 M------   O----------   R------   S----   E       C----------   O----------   D------   E
 ===.===...===.===.===...=.===.=...=.=.=...=.......===.=.===.=...===.===.===...===.=.=...=
    ^               ^    ^                     ^               ^
    |           ratlla  punt                   |               |
 espai entre smbols                  espai entre paraules     espai entre lletres

Lletres, nombres i puntuaci.


Existeixen codis Morse adaptats a altres sistemes d'escriptura, com el japons, el cirllic, el grec, l'rab, l'hebreu i fins i tot els ideogrames xinesos.

 Enllaos externs .

 Just Learn Morse Code - Un entrenador de codi morse per Windows.
 Algorisme convertidor de Text a Codi Morse en C++;
 UltraMorse, un programa per aprendre codi Morse;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164599" title="Censor" nonfiltered="2104" processed="2096" dbindex="67110">


Onomstica:

Censor, famlia romana;

Gai Marci Rutile, dictador i censor rom;

Gai Marci Rutile Censor, cnsol rom el 310 aC ;

Luci Marci Censor cnsol rom el 149 aC;

Gai Marci Censor, un dels dirigents del partit popular rom;

Luci Mari Censor, cnsol rom el 39 aC;

Gai Mari Censor cnsol el 8 aC ;

Censor o Appi Claudi Censor , usurpador del tron imperial rom;

Censor, escriptor rom;

Marc Porci Cat Censor magistrat rom, no membre de la famlia Censor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164600" title="Censor (famlia)" nonfiltered="2105" processed="2097" dbindex="67111">
Censor (Censorinus) fou el nom d'una famlia plebea de la gens Mrcia. El nom original fou Rutile (Rutilus) i segons els Fasti el primer que va agafar el nom Censor fou Gai Marci Rutile que el va adoptar en la seva segona censura el 265 aC, per s possible que l'herets del seu pare que havia obtingut pels plebeus la participaci en aquesta magistratura. La gens Mrcia deia ser descendent del rei Anc Marci suposat net de Numa Pompili.

Personatges principals de la famlia.
Gai Marci Rutile, dictador i censor rom.
Gai Marci Rutile Censor, cnsol rom el 310 aC .
Luci Marci Censor cnsol rom el 149 aC.
Gai Marci Censor, un dels dirigents del partit popular rom.
Luci Mari Censor, cnsol rom el 39 aC.
Gai Mari Censor cnsol el 8 aC. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164603" title="Gai Marci Rutile Censor" nonfiltered="2106" processed="2098" dbindex="67112">
Gai Marci Rutile Censor (Caius Marcius C. F. L. N. Rutilus Censorinus) fou fill de Gai Marci Rutile. 

Fou cnsol el 310 aC junt amb Quint Fabi Mxim Rulli i aquest va fer la guerra a Etrria mentre Censor la feia al Samni, on va ocupar Allifae aix com altres punts fortificats i llogarets, que en general foren destruts o severament damnats. 

Coneguda pels samnites la notcia de qu els romans sota el cnsol Fabi Mxim havien creuat el bosc Cimini, van considerar que aix era de bona sort per ells i que els romans trobarien mes enll del bosc mai abans franquejat pels romans, el seu final; per mes tard, amb la victria que van obtenir els romans, van haver de deixar aquestes especulacions i dedicar-se a combatre a Marci Censor i si aquest no els donava ocasi de combatre, marxar cap a Etrria pel pas dels mars i els sabins. Marci va avanar contra ells i es va lliurar una batalla que no va tenir resultat decisiu i cap part es va poder donar per guanyadora, si b es pensa que la pitjor part se la van endur els romans, que van perdre alguns cavallers (membres de l'orde eqestre) i alguns trib militartribuns militars, i Marcius mateix fou ferit. Les notcies sobre aix, que van arribar a Roma exagerades, van alarmar al Senat que va nomenar un dictador. Per el crrec es va proposar a Luci Papiri Cursor Mugill (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) que a partir d'aquell moment, segurament ja avanat l'any, seria considerat el general en cap.

Abans de nomenar-lo calia notificar-ho als cnsols. Com que no es va poder enviar un missatger al Samni perqu tot el pas era hostil, el senat va tardar en saber que Marci Censor restava viu, i aquesta notificaci no es va poder fer; l'altra cnsol, Fabi Mxim, era rival de Cursor i el senat li va enviar una delegaci amb diverses persones de rang consular que havien d'usar la seva influencia per demanar al cnsol que oblids la seva enemistat amb Cursor en b de la ptria. Fabius, desprs d'escoltar als missatgers amb els ull perduts, es va retirar sense dir paraula. A la mitjanit (com era tradici) Papiri Cursor fou proclamat dictador. Fabius va fer avinent que li havia costat molt controlar-se i quan una delegaci li va anar a agrair el seu silenci d'hores abans, va explotar i els va fer fora.

El 300 aC es va admetre al plebeus als collegis de sacerdots conforme a la llei Olgnia, i Censor fou elegit un dels pontfexs. El 294 aC fou censor junt amb Publi Corneli Arvina i altre cop el 265 aC junt a Gneu Corneli Blas, primera vegada que el censor repetia crrec. Suposadament va rebre el cognom Censor en aquesta segona censura. Rutile, que no volia ser censor per segona vegada, va impulsar una llei per la qual en endavant ning podria ser elegit censor dues vegades.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164604" title="Luci Marci Censor" nonfiltered="2107" processed="2099" dbindex="67113">
Luci Marci Censor (Lucius Marcius C. F. C. N. Censorinus) fou un cnsol rom junt amb Marc Manuli el 149 aC, el primer any de la tercera guerra pnica. Els cnsols foren enviats a Cartago i el comandament de l'exrcit fou donat a Manuli i el de la flota a Censor. Va ser portaveu en les converses amb els cartaginesos i quan aquestos van refusar acomplir les exigncies romanes (que incloen abandonar Cartago i construir una altra ciutat a ms de 15 km de la costa) els dos cnsols van iniciar el setge, per Censor va tornar aviat a Roma per dirigir els comicis i va deixar la direcci de les operacions en mans del seu collega. El 147 aC fou censor junt amb Luci Corneli Lntul Llop.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164605" title="Llista d'espcies de nemsids" nonfiltered="2108" processed="2100" dbindex="67114">
Aquesta s la llista d'espcies de nemsids, una famlia d'aranyes migalomorfs que es troben a Sud-amrica, Sud-frica, sia i Austrlia. Aquest un llistat amb la informaci recollida fins el 6 de setembre de 2006.


 Gneres i espcies . 
Acanthogonatus.
Acanthogonatus Karsch, 1880
 Acanthogonatus alegre Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus birabeni Goloboff, 1995 (Argentina);
 Acanthogonatus brunneus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Acanthogonatus campanae (Legendre & Caldern, 1984) (Xile);
 Acanthogonatus centralis Goloboff, 1995 (Argentina);
 Acanthogonatus Xilechico Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus confusus Goloboff, 1995 (Xile, Argentina);
 Acanthogonatus francki Karsch, 1880 (Xile);
 Acanthogonatus fuegianus (Simon, 1902) (Xile, Argentina);
 Acanthogonatus hualpen Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus huaquen Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus incursus (Chamberlin, 1916) (Per);
 Acanthogonatus juncal Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus mulchen Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus nahuelbuta Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus notatus (Mello-Leito, 1940) (Argentina);
 Acanthogonatus parana Goloboff, 1995 (Argentina);
 Acanthogonatus patagallina Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus patagonicus (Simon, 1905) (Xile, Argentina);
 Acanthogonatus peniasco Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus pissii (Simon, 1889) (Xile);
 Acanthogonatus quilocura Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus recinto Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus subcalpeianus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Acanthogonatus tacuariensis (Prez-Miles & Capocasale, 1982) (Brasil, Uruguai);
 Acanthogonatus tolhuaca Goloboff, 1995 (Xile);
 Acanthogonatus vilches Goloboff, 1995 (Xile);

Aname.
Aname L. Koch, 1873
 Aname armigera Rainbow & Pulleine, 1918 (Oest d Austrlia);
 Aname atra (Strand, 1913) (Sud d Austrlia);
 Aname aurea Rainbow & Pulleine, 1918 (Nova Galles del Sud);
 Aname barrema Raven, 1985 (Queensland);
 Aname blackdownensis Raven, 1985 (Queensland);
 Aname camara Raven, 1985 (Queensland);
 Aname carina Raven, 1985 (Queensland);
 Aname coenosa Rainbow & Pulleine, 1918 (Sud d Austrlia);
 Aname collinsorum Raven, 1985 (Queensland);
 Aname comosa Rainbow & Pulleine, 1918 (Sud d Austrlia);
 Aname cuspidata (Main, 1954) (Oest d Austrlia);
 Aname distincta (Rainbow, 1914) (Queensland);
 Aname diversicolor (Hogg, 1902) (Queensland);
 Aname earthwatchorum Raven, 1984 (Queensland);
 Aname fuscocincta Rainbow & Pulleine, 1918 (Oest d Austrlia);
 Aname grandis Rainbow & Pulleine, 1918 (Sud d Austrlia);
 Aname hirsuta Rainbow & Pulleine, 1918 (Sud d Austrlia);
 Aname humptydoo Raven, 1985 (Territori del Nord);
 Aname inimica Raven, 1985 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Aname kirrama Raven, 1984 (Queensland);
 Aname longitheca Raven, 1985 (Queensland);
 Aname maculata (Rainbow & Pulleine, 1918) (Oest d Austrlia);
 Aname mainae Raven, 2000 (Sud d Austrlia);
 Aname pallida L. Koch, 1873 (Queensland);
 Aname platypus (L. Koch, 1875) (Austrlia);
 Aname robertsorum Raven, 1985 (Queensland);
 Aname tasmanica Hogg, 1902 (Tasmnia);
 Aname tepperi (Hogg, 1902) (Sud d Austrlia);
 Aname tigrina Raven, 1985 (Queensland);
 Aname tropica Raven, 1984 (Queensland);
 Aname turrigera Main, 1994 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Aname villosa (Rainbow & Pulleine, 1918) (Oest d Austrlia);
 Aname warialda Raven, 1985 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Atmetochilus.
Atmetochilus Simon, 1887
 Atmetochilus atriceps Pocock, 1900 (Myanmar);
 Atmetochilus fossor Simon, 1887 (Myanmar);

Brachythele.
Brachythele Ausserer, 1871
 Brachythele anomala Schenkel, 1950 (EUA);
 Brachythele denieri (Simon, 1916) (Grcia, Bulgria);
 Brachythele icterica (C. L. Koch, 1838) (Itlia, Crocia, Macedonia);
 Brachythele incerta Ausserer, 1871 (Xipre);
 Brachythele langourovi Lazarov, 2005 (Bulgria);
 Brachythele longitarsis Simon, 1891 (EUA);
 Brachythele media Kulczyn'ski, 1897 (Slovenia, Crocia);
 Brachythele speculatrix Kulczyn'ski, 1897 (Balcans);
 Brachythele varrialei (Dalmas, 1920) (Est d Europa);

Calisoga.
Calisoga Chamberlin, 1937
 Calisoga centronetha (Chamberlin & Ivie, 1939) (EUA);
 Calisoga sacra Chamberlin, 1937 (EUA);
 Calisoga theveneti (Simon, 1891) (EUA);

Chaco.
Chaco Tullgren, 1905
 Chaco melloleitaoi (Bcherl, Timotheo & Lucas, 1971) (Brasil);
 Chaco obscura Tullgren, 1905 (Argentina);
 Chaco patagonica Goloboff, 1995 (Argentina);
 Chaco sanjuanina Goloboff, 1995 (Argentina);
 Chaco socos Goloboff, 1995 (Xile);
 Chaco tecka Goloboff, 1995 (Argentina);
 Chaco tigre Goloboff, 1995 (Xile);
 Chaco tucumana Goloboff, 1995 (Argentina);

Chenistonia.
Chenistonia Hogg, 1901
 Chenistonia caeruleomontana (Raven, 1984) (Nova Galles del Sud);
 Chenistonia hickmani (Raven, 1984) (Nova Galles del Sud);
 Chenistonia maculata Hogg, 1901 (Victria);
 Chenistonia montana (Raven, 1984) (Nova Galles del Sud);
 Chenistonia trevallynia Hickman, 1926 (Tasmnia);

Xilelopsis.
Xilelopsis Goloboff, 1995
 Xilelopsis calderoni Goloboff, 1995 (Xile);
 Xilelopsis puertoviejo Goloboff, 1995 (Xile);
 Xilelopsis serena Goloboff, 1995 (Xile);

Damarchus.
Damarchus Thorell, 1891
 Damarchus assamensis Hirst, 1909 (ndia);
 Damarchus bifidus Gravely, 1935 (ndia);
 Damarchus cavernicola Abraham, 1924 (Malisia);
 Damarchus excavatus Gravely, 1921 (ndia);
 Damarchus montanus (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Damarchus oatesi Thorell, 1895 (Myanmar);
 Damarchus workmani Thorell, 1891 (Singapur);

Diplothelopsis.
Diplothelopsis Tullgren, 1905
 Diplothelopsis bonariensis Mello-Leito, 1938 (Argentina);
 Diplothelopsis ornata Tullgren, 1905 (Argentina);

Entypesa.
Entypesa Simon, 1902
 Entypesa annulipes (Strand, 1907) (Madagascar);
 Entypesa nebulosa Simon, 1902 (Madagascar);
 Entypesa schoutedeni Benoit, 1965 (Sud-frica);

Flamencopsis.
Flamencopsis Goloboff, 1995
 Flamencopsis minima Goloboff, 1995 (Xile);

Hermacha.
Hermacha Simon, 1889
 Hermacha anomala (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Hermacha bicolor (Pocock, 1897) (Sud-frica);
 Hermacha brevicauda Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Hermacha capensis (Ausserer, 1871) (Sud-frica);
 Hermacha caudata Simon, 1889 (Moambic);
 Hermacha conspersa Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Hermacha crudeni Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Hermacha curvipes Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Hermacha evanescens Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Hermacha fossor (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Hermacha fulva Tucker, 1917 (Sud-frica);
 Hermacha grahami (Hewitt, 1915) (Sud-frica);
 Hermacha iricolor Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Hermacha itatiayae Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Hermacha lanata Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Hermacha mazoena Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Hermacha nigrispinosa Tucker, 1917 (Sud-frica);
 Hermacha nigromarginata Strand, 1907 (Sud-frica);
 Hermacha purcelli (Simon, 1903) (Sud-frica);
 Hermacha sericea Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Hermacha tuckeri Raven, 1985 (Sud-frica);

Hermachura.
Hermachura Mello-Leito, 1923
 Hermachura leuderwaldti Mello-Leito, 1923 (Brasil);

Iberesia.
Iberesia Decae & Cardoso, 2006
 Iberesia brauni (L. Koch, 1882) (Mallorca);
 Iberesia castillana (Frade & Bacelar, 1931) (Espanya);
 Iberesia machadoi Decae & Cardoso, 2006 (Portugal);

Ixamatus.
Ixamatus Simon, 1887
 Ixamatus barina Raven, 1982 (Queensland);
 Ixamatus broomi Hogg, 1901 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Ixamatus caldera Raven, 1982 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Ixamatus candidus Raven, 1982 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Ixamatus fischeri Raven, 1982 (Nova Galles del Sud);
 Ixamatus lornensis Raven, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Ixamatus musgravei Raven, 1982 (Nova Galles del Sud);
 Ixamatus rozefeldsi Raven, 1985 (Queensland);
 Ixamatus varius (L. Koch, 1873) (Queensland);
 Ixamatus webbae Raven, 1982 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Kwonkan.
Kwonkan Main, 1983
 Kwonkan anatolion Main, 1983 (Sud d Austrlia);
 Kwonkan eboracum Main, 1983 (Oest d Austrlia);
 Kwonkan goongarriensis Main, 1983 (Oest d Austrlia);
 Kwonkan moriartii Main, 1983 (Oest d Austrlia);
 Kwonkan silvestris Main, 1983 (Oest d Austrlia);
 Kwonkan wonganensis (Main, 1977) (Oest d Austrlia);

Lepthercus.
Lepthercus Purcell, 1902
 Lepthercus dregei Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Lepthercus rattrayi Hewitt, 1917 (Sud-frica);

Longistylus.
Longistylus Indicatti & Lucas, 2005
 Longistylus ygapema Indicatti & Lucas, 2005 (Brasil);

Lycinus.
Lycinus Thorell, 1894
 Lycinus caldera Goloboff, 1995 (Xile);
 Lycinus domeyko Goloboff, 1995 (Xile);
 Lycinus epipiptus (Zapfe, 1963) (Xile);
 Lycinus frayjorge Goloboff, 1995 (Xile);
 Lycinus gajardoi (Mello-Leito, 1940) (Xile);
 Lycinus longipes Thorell, 1894 (Argentina);
 Lycinus quilicura Goloboff, 1995 (Xile);
 Lycinus tofo Goloboff, 1995 (Xile);

Merredinia.
Merredinia Main, 1983
 Merredinia damsonoides Main, 1983 (Oest d Austrlia);

Mexentypesa.
Mexentypesa Raven, 1987
 Mexentypesa chiapas Raven, 1987 (Mxic);

Namea.
Namea Raven, 1984
 Namea brisbanensis Raven, 1984 (Queensland);
 Namea bunya Raven, 1984 (Queensland);
 Namea calcaria Raven, 1984 (Queensland);
 Namea callemonda Raven, 1984 (Queensland);
 Namea capricornia Raven, 1984 (Queensland);
 Namea cucurbita Raven, 1984 (Queensland);
 Namea dahmsi Raven, 1984 (Queensland);
 Namea dicalcaria Raven, 1984 (Nova Galles del Sud);
 Namea excavans Raven, 1984 (Queensland);
 Namea flavomaculata (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland);
 Namea jimna Raven, 1984 (Queensland);
 Namea nebulosa Raven, 1984 (Queensland);
 Namea olympus Raven, 1984 (Queensland);
 Namea salanitri Raven, 1984 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Namea saundersi Raven, 1984 (Queensland);

Nemesia.
Nemesia Audouin, 1826
 Nemesia fricana (C. L. Koch, 1838) (Algria);
 Nemesia albicomis Simon, 1914 (Crsega);
 Nemesia angustata Simon, 1873 (Espanya);
 Nemesia arboricola Pocock, 1903 (Malta);
 Nemesia arenicola Simon, 1902 (Frana);
 Nemesia athiasi Franganillo, 1920 (Portugal);
 Nemesia barbara (Lucas, 1846) (Algria);
 Nemesia berlandi Frade & Bacelar, 1931 (Portugal);
 Nemesia bristowei Decae, 2005 (Mallorca);
 Nemesia caementaria (Latreille, 1799) (Sud d Europa);
 Nemesia caranhaci Decae, 1995 (Creta);
 Nemesia carminans (Latreille, 1818) (Frana);
 Nemesia cavicola (Simon, 1889) (Marroc, Algria);
 Nemesia cecconii Kulczyn'ski, 1907 (Itlia);
 Nemesia cellicola Audouin, 1826 (Mediterrani);
 Nemesia congener O. P.-Cambridge, 1874 (Frana);
 Nemesia Crsega Simon, 1914 (Crsega);
 Nemesia crassimana Simon, 1873 (Espanya);
 Nemesia cubana (Franganillo, 1930) (Cuba);
 Nemesia daedali Decae, 1995 (Creta);
 Nemesia didieri Simon, 1892 (Algria);
 Nemesia dorthesi Thorell, 1875 (Espanya, Marroc);
 Nemesia dubia O. P.-Cambridge, 1874 (Espanya, Frana);
 Nemesia dubia (Karsch, 1878) (Moambic);
 Nemesia eleanora O. P.-Cambridge, 1873 (Frana);
 Nemesia elongata (Simon, 1873) (Marroc, Algria);
 Nemesia fagei Frade & Bacelar, 1931 (Portugal);
 Nemesia fertoni Simon, 1914 (Crsega, Sardenya);
 Nemesia fertoni sardinea Simon, 1914 (Sardenya);
 Nemesia gravieri Frade & Bacelar, 1931 (Portugal);
 Nemesia hispanica L. Koch, 1871 (Espanya);
 Nemesia Eivissa Decae, 2005 (Eivissa);
 Nemesia ilvae Caporiacco, 1950 (Itlia);
 Nemesia incerta O. P.-Cambridge, 1874 (Frana);
 Nemesia kahmanni Kraus, 1955 (Sardenya);
 Nemesia macrocephala Ausserer, 1871 (Siclia);
 Nemesia macrocephala occidentalis Frade & Bacelar, 1931 (Espanya);
 Nemesia maculatipes Ausserer, 1871 (Crsega, Sardenya, Marroc);
 Nemesia manderstjernae L. Koch, 1871 (Frana);
 Nemesia meridionalis (Costa, 1835) (Espanya, Frana, Itlia);
 Nemesia pannonica Herman, 1879 (Est d Europa);
 Nemesia pannonica budensis Kolosvry, 1939 (Hongria);
 Nemesia pannonica coheni Fuhn & Polenec, 1967 (Rumania, Bulgria);
 Nemesia pavani Dresco, 1978 (Itlia);
 Nemesia randa Decae, 2005 (Mallorca);
 Nemesia raripila Simon, 1914 (Espanya, Frana);
 Nemesia santeugenia Decae, 2005 (Mallorca);
 Nemesia santeulalia Decae, 2005 (Eivissa);
 Nemesia sanzoi Fage, 1917 (Siclia);
 Nemesia seldeni Decae, 2005 (Mallorca);
 Nemesia simoni O. P.-Cambridge, 1874 (Portugal, Espanya, Frana);
 Nemesia sinensis Pocock, 1901 (Xina);
 Nemesia transalpina (Doleschall, 1871) (Itlia);
 Nemesia uncinata Bacelar, 1933 (Portugal);
 Nemesia valenciae Kraus, 1955 (Espanya, Marroc);
 Nemesia vittipes Simon, 1911 (Marroc);

Neostothis.
Neostothis Vellard, 1925
 Neostothis gigas Vellard, 1925 (Brasil);

Pionothele.
Pionothele Purcell, 1902
 Pionothele straminea Purcell, 1902 (Sud-frica);

Prorachias.
Prorachias Mello-Leito, 1924
 Prorachias bristowei Mello-Leito, 1924 (Brasil);

Psalistopoides.
Psalistopoides Mello-Leito, 1934
 Psalistopoides emanueli Lucas & Indicatti, 2006 (Brasil);
 Psalistopoides fulvimanus Mello-Leito, 1934 (Brasil);

Pselligmus.
Pselligmus Simon, 1892
 Pselligmus infaustus Simon, 1892 (Brasil);

Pseudoteyl.
Pseudoteyl Main, 1985
 Pseudoteyl vancouveri Main, 1985 (Oest d Austrlia);

Pycnothele.
Pycnothele Chamberlin, 1917
 Pycnothele auronitens (Keyserling, 1891) (Brasil, Uruguai);
 Pycnothele modesta (Schiapelli & Gerschman, 1942) (Uruguai, Argentina);
 Pycnothele perdita Chamberlin, 1917 (Brasil);
 Pycnothele piracicabensis (Piza, 1938) (Brasil);
 Pycnothele singularis (Mello-Leito, 1934) (Brasil);

Rachias.
Rachias Simon, 1892
 Rachias aureus (Mello-Leito, 1920) (Brasil);
 Rachias brachythelus (Mello-Leito, 1937) (Brasil);
 Rachias caudatus (Piza, 1939) (Brasil);
 Rachias conspersus (Walckenaer, 1837) (Brasil);
 Rachias dispar (Simon, 1891) (Brasil);
 Rachias dolichosternus (Mello-Leito, 1938) (Brasil);
 Rachias odontochilus Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Rachias timbo Goloboff, 1995 (Argentina);
 Rachias virgatus Vellard, 1924 (Brasil);

Raveniola.
Raveniola Zonstein, 1987
 Raveniola chengbuensis Xu & Yin, 2002 (Xina);
 Raveniola chinensis (Kulczyn'ski, 1901) (Xina);
 Raveniola concolor Zonstein, 2000 (Himlaia);
 Raveniola fedotovi (Charitonov, 1946) (sia Central);
 Raveniola ferghanensis (Zonstein, 1984) (sia Central);
 Raveniola hebeinica Zhu, Zhang & Zhang, 1999 (Xina);
 Raveniola hyrcanica Dunin, 1988 (Azerbaijan);
 Raveniola kopetdaghensis (Fet, 1984) (Turkmenistan);
 Raveniola micropa (Ausserer, 1871) (Turquia);
 Raveniola niedermeyeri (Brignoli, 1972) (Iran);
 Raveniola pontica (Spassky, 1937) (Rssia, sia Central);
 Raveniola recki (Mcheidze, 1983) (Gergia);
 Raveniola redikorzevi (Spassky, 1937) (Turkmenistan);
 Raveniola sinensis (Zhu & Mao, 1983) (Xina);
 Raveniola virgata (Simon, 1891) (sia Central);
 Raveniola vonwicki Zonstein, 2000 (Iran);
 Raveniola xizangensis (Hu & Li, 1987) (Tibet);
 Raveniola zaitzevi (Charitonov, 1948) (sia Central);

Sinopesa.
Sinopesa Raven & Schwendinger, 1995
 Sinopesa guangxi Raven & Schwendinger, 1995 (Xina);
 Sinopesa kumensis Shimojana & Haupt, 2000 (Illes Ryukyu);
 Sinopesa maculata Raven & Schwendinger, 1995 (Tailndia);

Spiroctenus.
Spiroctenus Simon, 1889
 Spiroctenus armatus Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Spiroctenus broomi Tucker, 1917 (Sud-frica);
 Spiroctenus cambierae (Purcell, 1902) (Sud-frica);
 Spiroctenus coeruleus Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Spiroctenus collinus (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Spiroctenus curvipes Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Spiroctenus exilis Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Spiroctenus flavopunctatus (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Spiroctenus fossorius (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Spiroctenus fuligineus (Pocock, 1902) (Sud-frica);
 Spiroctenus gooldi (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Spiroctenus inermis (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Spiroctenus latus Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Spiroctenus lightfooti (Purcell, 1902) (Sud-frica);
 Spiroctenus lignicolus Lawrence, 1937 (Sud-frica);
 Spiroctenus londinensis Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Spiroctenus lusitanus Franganillo, 1920 (Portugal);
 Spiroctenus marleyi Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Spiroctenus minor (Hewitt, 1913) (Sud-frica);
 Spiroctenus pallidipes Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Spiroctenus pardaliana (Simon, 1903) (Sud-frica);
 Spiroctenus pectiniger (Simon, 1903) (Sud-frica);
 Spiroctenus personatus Simon, 1888 (Sud d frica);
 Spiroctenus pilosus Tucker, 1917 (Sud-frica);
 Spiroctenus punctatus Hewitt, 1916 (Sud-frica);
 Spiroctenus purcelli Tucker, 1917 (Sud-frica);
 Spiroctenus sagittarius (Purcell, 1902) (Sud-frica);
 Spiroctenus schreineri (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Spiroctenus spinipalpis Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Spiroctenus tricalcaratus (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Spiroctenus validus (Purcell, 1902) (Sud-frica);

Stanwellia.
Stanwellia Rainbow & Pulleine, 1918
 Stanwellia bipectinata (Todd, 1945) (Nova Zelanda);
 Stanwellia grisea (Hogg, 1901) (Victria);
 Stanwellia hapua (Forster, 1968) (Nova Zelanda);
 Stanwellia hoggi (Rainbow, 1914) (Nova Galles del Sud);
 Stanwellia hollowayi (Forster, 1968) (Nova Zelanda);
 Stanwellia houhora (Forster, 1968) (Nova Zelanda);
 Stanwellia inornata Main, 1972 (Victria);
 Stanwellia kaituna (Forster, 1968) (Nova Zelanda);
 Stanwellia media (Forster, 1968) (Nova Zelanda);
 Stanwellia minor (Kulczyn'ski, 1908) (Nova Galles del Sud);
 Stanwellia nebulosa (Rainbow & Pulleine, 1918) (Sud d Austrlia);
 Stanwellia occidentalis Main, 1972 (Sud d Austrlia);
 Stanwellia pexa (Hickman, 1930) (Tasmnia);
 Stanwellia puna (Forster, 1968) (Nova Zelanda);
 Stanwellia regia (Forster, 1968) (Nova Zelanda);
 Stanwellia taranga (Forster, 1968) (Nova Zelanda);
 Stanwellia tuna (Forster, 1968) (Nova Zelanda);

Stenoterommata.
Stenoterommata Holmberg, 1881
 Stenoterommata crassistyla Goloboff, 1995 (Uruguai, Argentina);
 Stenoterommata iguazu Goloboff, 1995 (Argentina);
 Stenoterommata leporina (Simon, 1891) (Brasil);
 Stenoterommata maculata (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Stenoterommata melloleitaoi Leite & Prezzi, 2004 (Brasil);
 Stenoterommata palmar Goloboff, 1995 (Brasil, Argentina);
 Stenoterommata platensis Holmberg, 1881 (Argentina);
 Stenoterommata quena Goloboff, 1995 (Argentina);
 Stenoterommata tenuistyla Goloboff, 1995 (Argentina);
 Stenoterommata uruguai Goloboff, 1995 (Argentina);

Teyl.
Teyl Main, 1975
 Teyl harveyi Main, 2004 (Victria);
 Teyl luculentus Main, 1975 (Oest d Austrlia);
 Teyl walkeri Main, 2004 (Victria);
 Teyl yeni Main, 2004 (Victria);

Teyloides.
Teyloides Main, 1985
 Teyloides bakeri Main, 1985 (Sud d Austrlia);

Xamiatus.
Xamiatus Raven, 1981
 Xamiatus bulburin Raven, 1981 (Queensland);
 Xamiatus ilara Raven, 1982 (Queensland);
 Xamiatus kia Raven, 1981 (Nova Galles del Sud);
 Xamiatus magnificus Raven, 1981 (Queensland);
 Xamiatus rubrifrons Raven, 1981 (Queensland);

Yilgarnia.
Yilgarnia Main, 1986
 Yilgarnia currycomboides Main, 1986 (Oest d Austrlia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Nemsid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164606" title="Gai Marci Censor" nonfiltered="2109" processed="2101" dbindex="67115">
Gai Marci Censor (Caius Marcius Censorinus) fou un dels dirigents del partit popular rom. Se l'esmenta per primer cop com acusador de Sulla a la tornada d'sia el 91 aC. 

El 87 aC va entrar a Roma junt amb Gai Mari i Luci Corneli Cinna i va participar a les matances que van seguir. Fou ell qui va matar al cnsol Gneu Octavi, al que va tallar el cap que va portar a Cinna.

Va participar a la guerra contra Sulla el 82 aC i va dirigir un dels exrcits dels populars; va patir una derrota enfront de Pompeu prop de Sena. Fou enviat desprs amb vuit legions al cnsol Carb per intentar deslliurar a Gai Mari el jove, assetjat a Praeneste per en el cam fou emboscat per Pompeu i va tenir moltes baixes; molts dels seus homes van desertar i noms li van restar set cohorts amb les que es va poder reunir amb Carb que no va tardar a sortir d'Itlia, i Censor es va unir a les forces de Brut Damasip i de Carrines, i desprs d'un nou intent sense xit de fer aixecar el setge de Praeneste, es van dirigir a Roma, per foren derrotats per Sulla a la porta Collina. 

Censor i Carrines van fugir per foren capturats i entregats a Sulla que els va condemnar a mort i els seus caps foren tirats per damunt de les muralles de Praeneste.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164607" title="Luci Marci Censor (cnsol 39 aC)" nonfiltered="2110" processed="2102" dbindex="67116">
Luci Marci Censor (Lucius  Marcius L. F. C. N. Censorinus) fou un militar rom, partidari de Marc Antoni, sota el que fou pretor el 43 aC. Quan Antoni va passar a sia desprs d'arranjar els afers de Grcia, el va deixar com a governador de la provncia (41 aC). El 39 aC fou cnsol i desprs va governar Macednia com a procnsol i va obtenir segons els Fasti els honors del triomf,

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164608" title="Gai Marci Censor (cnsol 8 aC)" nonfiltered="2111" processed="2103" dbindex="67117">
Gai Marci Censor (Caius Marcius L. F. L. N.  Censorinus) fou fill de Luci Marci Censor. Fou cnsol el 8 aC i desprs va obtenir el govern de Sria segons Flavi Josep. Va morir a sia l'any 2.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164612" title="Appi Claudi Censor" nonfiltered="2112" processed="2104" dbindex="67118">
Censor o Appi Claudi Censor fou un dels trenta tirans segons Trebelli Polli.

Era un militar de carrera que va arribar als ms alts crrecs militars i civils. Fou dos vegades cnsol, dos vegades prefecte del pretori, tres vegades prefecte de la ciutat, quatre vegades procnsol i moltes ms vegades va exercir oficis inferiors.

Impossibilitat per una ferida rebuda a Prsia durant el regnat de Valeri I,  es va retirar a les seves terres a Itlia, quan sbitament un grup de  tropes amotinades el va proclamar emperador a Bolonya el 270 aC essent emperador Claudi el Gtic. Va acceptar el nomenament i es creu que va poder adoptar el nom d'Appi Claudi per alguna moneda existent, per es dubts que governes temps suficient per emetre monedes. 

Va mostrar la seva voluntat d'establir una rgida disciplina i els mateixos soldats que l'havien proclamat el van matar. Un Victor esmentat per Vctor el jove com antiemperador tamb sota Claudi II el Gtic, podria ser el mateix personatge. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164613" title="Censor (escriptor)" nonfiltered="2113" processed="2105" dbindex="67119">
Censor fou el compilador d'un tractat anomenat De Die Natali, que parla del naixement d'un home i la influencia de les estrelles i els genis en la seva carrera. Aporta molta informaci valuosa sobre l'antiga cronologia. El llibre es va compondre el 238.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164614" title="Centeni" nonfiltered="2114" processed="2106" dbindex="67120">


Onomstica:

Gai Centeni, magistrat rom. ;

Marc Centeni Penula, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164615" title="Llista d'espcies de terafsids" nonfiltered="2115" processed="2107" dbindex="67121">

Aquesta s la llista d'espcies de terafsids, una famlia d'aranyes migalomorfs que sn conegudes amb el nom de tarntules. s un llistat amb la informaci recollida fins el 21 de desembre de 2006.

Degut a l'extensi del llistat, amb gaireb 900 espcies, l'article s'ha dividit en dos parts d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:


 Llista d'espcies de terafsids (A-H);
 Llista d'espcies de terafsids (I-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Terafsid;
 Llista de gneres de terafsids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164616" title="Gai Centeni" nonfiltered="2116" processed="2108" dbindex="67122">
Gai Centeni (Caius Centenius) fou un magistrat rom. Fou propretor el 217 aC i fou enviat pel cnsol Gneu Servili Gemine des de la rodalia d'Ariminium amb 4.000 soldats per ajudar al seu collega Gai Flamini a Etrria. Centeni va avanar per l'mbria i es va parar a un pas estret prop del llac Plest (anomenat aix per la propera ciutat de Plstia) per all fou atacat i derrotat per Maharbal, un dels oficials d'Annbal; els soldats que no van morir es van haver de rendir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164617" title="Marc Centeni Penula" nonfiltered="2117" processed="2109" dbindex="67123">
Marc Centeni Penula (Marcus Centenius Penula) fou un primer centuri dels triarii (primi pili) que va complir el seu temps d'enrolament en el qual es va distingir per la seva valentia, i el senat rom li va donar el comandament de vuit mil homes, la meitat romans i la meitat aliats perqu el seu coneixement del terreny a Lucnia li podia facilitar la victria sobre els cartaginesos. Al grup es van unir un nombre similar de voluntaris, i tots junts van anar a Lucnia per foren derrotats fcilment per Annbal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164618" title="Cent" nonfiltered="2118" processed="2110" dbindex="67124">
Cent (Cento o Centho) fou un dels cognoms d'una branca de la gens Cludia.

Personatges destacats foren:
Gai Claudi Cent, cnsol 240 aC. ;
Gai Claudi Cent, general rom.
Appi Claudi Cent, governador de la Citerior, 175 aC. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164619" title="Centumal" nonfiltered="2119" processed="2111" dbindex="67125">


Onomstica:

Centumal, cognom roma;

Gneu Fulvi Mxim Centumal, cnsol el 298 aC ;

Gneu Fulvi Centumal I, cnsol el 229 aC ;

Gneu Fulvi Centumal II, cnsol el 211 aC  ;

Marc Fulvi Centumal, pretor urb el 192 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164620" title="Centumal (cognom)" nonfiltered="2120" processed="2112" dbindex="67126">
Centumal fou un cognom de la gens Flvia (plebea).

Personatges destacats amb aquest cognom foren:

Gneu Fulvi Mxim Centumal, cnsol el 298 aC ;

Gneu Fulvi Centumal I, cnsol el 229 aC ;

Gneu Fulvi Centumal II, cnsol el 211 aC  ;

Marc Fulvi Centumal, pretor urb el 192 aC ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164621" title="Gneu Fulvi Mxim Centumal" nonfiltered="2121" processed="2113" dbindex="67127">
Gneu Fulvi Mxim Centumal (Cneus Fulvius CN. F. CN. N. Maximus Centumalus) fou un llegat del dictador Marc Valeri Corv durant la guerra etrusca, el 301 aC.

Fou cnsol el 298 aC junt amb Luci Corneli Escipi, quan va guanyar una notable victria sobre els samnites prop de Bovianum i desprs va conquerir Aufidena. Desprs es creu que va obtenir algunes victries a Etrria i els Fasti diuen que va celebrar un triomf sobre ambds enemics. 

El 295 aC fou propretor en la campanya de Quint Fabi Mxim Gurges i Publi Deci Mus II, i va derrotar els etruscs. Un dictador esmentat pels Fasti el 263 aC portava el seu nom i era probablement aquest mateix personatge, o be un fill del que res se sap.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164622" title="Gneu Fulvi Centumal I" nonfiltered="2122" processed="2114" dbindex="67128">
Gneu Fulvi Centumal I (Cneus Fulvius CN. F. CN. N. Centumalus) fou un magistrat rom, cnsol el 229 aC junt amb Luci Postumi Alb.

Els dos cnsols van fer la guerra a Illria on no van trobar gaire resistncia i van dispersar a les forces de la reina Teuta, la qual es va retirar amb un grup de fidels a una fortalesa anomenada Rhizon. Centumal va tornar a Roma amb bona part de les forces de terra i navals, deixant a Alb amb 40 vaixells i una part de l'exrcit. Li foren concedits els honors del triomf, la primera vegada que s'obtenien aquestos honors contra els illiris. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164623" title="Gneu Fulvi Centumal II" nonfiltered="2123" processed="2115" dbindex="67129">
Gneu Fulvi Centumal II (Cneus Fulvius CN. F. CN. N. Centumalus) fou probablement fill de Cneus Fulvius CN. F. CN. N. Centumalus.

Fou edil curul el 214 aC i pretor l'any segent (213 aC). Se li va donar com a provncia la regi de Suessula, amb dues legions.

El 211 aC fou cnsol amb Publi Sulpici Galba i el comandament d'aquestos fou prorrogat el 210 aC per lluitar contra Annbal que els va derrotar prop de Herdnia a la Pulla, batalla en la qual Centumal, junt amb 11 tribuns militars, va morir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164624" title="Marc Fulvi Centumal" nonfiltered="2124" processed="2116" dbindex="67130">
Marc Fulvi Centumal (Marcus Fulvius Centumalus) fou pretor urb el 192 aC i va organitzar activament la guerra contra Antoc III el gran que es va iniciar el 191 aC. Va supervisar la construcci de 50 noves quinquerrems.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164625" title="Gneu Fulvi Centumal" nonfiltered="2125" processed="2117" dbindex="67131">


Nom de dos cnsols romans:

Gneu Fulvi Centumal I, cnsol el 229 aC ;
Gneu Fulvi Centumal II, cnsol el 211 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164626" title="Cefali" nonfiltered="2126" processed="2118" dbindex="67132">
Cefali (Cephalion, Kephalon,          o          ), fou un historiador grec del temps de l'emperador Adri que va escriure entre d'altres                    , una histria fins al temps d'Alexandre el Gran en nou llibres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164627" title="Cefal" nonfiltered="2127" processed="2119" dbindex="67133">
Cefal (Cephalon, Kephalon,        ) anomenat           o           per una ciutat del territori dels cumans anomenada          o         , fou un escriptor grec que va escriure un relat de la vida d'Enees desprs de la caiguda de Troia, titulada Troica (      ). La seva poca es desconeguda, per ja s esmentat per Dions d'Halicarns.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164628" title="Cfal" nonfiltered="2128" processed="2120" dbindex="67134">


Onomstica:
Cfal (mitologia);
Cfal Mols, un dels caps dels molossos d'Epir ;

Cfal de Siracusa, poltic grec ;

Cfal d'Atenes, orador atenenc i demagog;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164629" title="Cfal Mols" nonfiltered="2129" processed="2121" dbindex="67135">
Cfal (Cephalus, Kphalos,        ) fou un cap dels molossos d'Epir que juntament a un altre cap de nom Antinous, es va veure abocat a prendre partit per Perseu de Macednia, degut a les calumnies de Carops (Charops). Del relat de Polibi sembla que es va sucidar per no caure en mans dels romans, per Tit Livi diu va morir durant la conquesta de la ciutat molossa de Tecmon que va defensar obstinadament contra el rom Luci Anici (vers 168 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164630" title="Cfal de Siracusa" nonfiltered="2130" processed="2122" dbindex="67136">
Cfal de Siracusa (Cephalus, Kphalos,        ) fou un poltic grec (de fet atenenc), fill de Lisnies, net de Cfal, i pare de Lsies. Va nixer a Siracusa per va anar a viure a Atenes convidat per Pricles i hi va restar 30 anys fins a la seva mort participant en la vida pblica . Va morir vers el 443 aC i per tant es va establir a Atenes vers el 473 aC. Va deixar tres fills, Polemarc, Lsies i Eutdem.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164631" title="Cfal d'Atenes" nonfiltered="2131" processed="2123" dbindex="67137">
Cfal d'Atenes  (Cephalus, Kphalos,        ) fou un eminent orador atenenc i demagog, que va florir al temps i desprs dels Trenta Tirans, en el enderrocament dels quals va tenir una part important. Per tant vivia a finals del segle V aC i al segle IV aC. squines diu que no fou mai acusat durant tota la seva vida publica.  Va deixar una filla anomenada Oea que es va casar amb Qurops.

Segons Suides va composar els segents escrits;          i          . Ateneu diu que va escriure         




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164632" title="Llista de gneres de terafsids" nonfiltered="2132" processed="2124" dbindex="67138">
Aquesta s la llista de gneres de terafsids (famlia Theraphosidae), que sn ms conegudes amb el nom de tarntules. La llista recull la informaci fins la data del 21 de desembre del 2006. Sn 113 gneres categoritzats en 13 subfamlies, una d'elles, incertae sedis. Podeu veure les denominacions de les 897 espcies d'aquesta famlia en l'article Llista d'espcies de terafsids.
  

 Subfamlies i gneres .
 Acanthopelminae .
Acanthopelminae, F. O. P.-Cambridge, 1897
 Acanthopelma F. O. P.-Cambridge, 1897;

 Aviculariinae .
Aviculariinae
 Avicularia Lamarck, 1818;
 Ephebopus Simon, 1892;
 Iridopelma Pocock, 1901;
 Pachistopelma Pocock, 1901;
 Tapinauchenius Ausserer, 1871;

 Eumenophorinae .
Eumenophorinae sn grans tarntules.  Originalment sn d'frica, amb algunes espcies en el Prxim Orient i Madagascar.
 Anoploscelus Pocock, 1897;
 Batesiella Pocock, 1903;
 Citharischius Pocock, 1900;
 Encyocrates Simon, 1892;
 Eumenophorus Pocock, 1897;
 Hysterocrates Simon, 1892;
 Loxomphalia Simon, 1889;
 Loxoptygus Simon, 1903;
 Mascaraneus Gallon, 2005;
 Monocentropus Pocock, 1897;
 Myostola Simon, 1903;
 Phoneyusa Karsch, 1884;

 Harpactirinae .
Harpactirinae
 Augacephalus Gallon, 2002;
 Ceratogyrus Pocock, 1897;
 Eucratoscelus Pocock, 1898;
 Harpactira Ausserer, 1871;
 Harpactirella Purcell, 1902;
 Idiothele Hewitt, 1919;
 Pterinochilus Pocock, 1897;
 Trichognathella Gallon, 2004;

 Ornithoctoninae .
Ornithoctoninae, Pocock, 1895.
 Citharognathus Pocock, 1895;
 Cyriopagopus Simon, 1887;
 Haplopelma Simon, 1892;
 Lampropelma Simon, 1892;
 Ornithoctonus Pocock, 1892;
 Phormingochilus Pocock, 1895;

 Ischnocolinae .
Ischnocolinae
 Catumiri Guadanucci, 2004;
 Chaetopelma Ausserer, 1871;
 Cratorrhagus Simon, 1891;
 Hemiercus Simon, 1903;
 Heterothele Karsch, 1879;
 Holothele Karsch, 1879;
 Ischnocolus Ausserer, 1871;
 Nesiergus Simon, 1903;
 Oligoxystre Vellard, 1924;
 Plesiophrictus Pocock, 1899;
 Pseudoligoxystre Vol, 2001;
 Sickius Soares & Camargo, 1948;

 Poecilotheriinae .
Poecilotheriinae. Sn aranyes prpies de la ndia i Sri Lanka, amb un nic gnere, Poecilotheria.
 Poecilotheria Simon, 1885;

 Selenocosmiinae .
Selenocosmiinae. Tarntules de l est d sia i Austrlia.  
 Chilobrachys Karsch, 1891;
 Coremiocnemis Simon, 1892;
 Haplocosmia Schmidt & von Wirth, 1996;
 Lyrognathus Pocock, 1895;
 Orphnaecus Simon, 1892;
 Phlogiellus Pocock, 1897;
 Psalmopoeus Pocock, 1895;
 Selenobrachys Schmidt, 1999;
 Selenocosmia Ausserer, 1871;
 Selenotholus Hogg, 1902;
 Selenotypus Pocock, 1895;
 Yamia Kishida, 1920;

 Selenogyrinae .
Selenogyrinae. Tarntules de la ndia i frica.
 Annandaliella Hirst, 1909;
 Euphrictus Hirst, 1908;
 Selenogyrus Pocock, 1897;

 Stromatopelminae .
Stromatopelminae. Tarntules de l oest d frica. 
 Encyocratella Strand, 1907;
 Heteroscodra Pocock, 1899;
 Stromatopelma Karsch, 1881;

 Theraphosinae .
Theraphosinae. Tarntules d Amrica amb pls urticants. Moltes de les tarntules que es tenen com a mascotes sn d aquesta subfamlia.
 Acanthoscurria Ausserer, 1871;
 Aphonopelma Pocock, 1901;
 Bonnetina Vol, 2000;
 Brachypelma Simon, 1891;
 Chromatopelma Schmidt, 1995;
 Citharacanthus Pocock, 1901;
 Clavopelma Chamberlin, 1940;
 Crassicrus Reichling & West, 1996;
 Cyclosternum Ausserer, 1871;
 Cyriocosmus Simon, 1903;
 Cyrtopholis Simon, 1892;
 Euathlus Ausserer, 1875;
 Eupalaestrus Pocock, 1901;
 Grammostola Simon, 1892;
 Hapalopus Ausserer, 1875;
 Hapalotremus Simon, 1903;
 Hemirrhagus Simon, 1903;
 Homoeomma Ausserer, 1871;
 Iracema Prez-Miles, 2000;
 Lasiodora C. L. Koch, 1850;
 Lasiodorides Schmidt & Bischoff, 1997;
 Megaphobema Pocock, 1901;
 Melloleitaoina Gerschman & Schiapelli, 1960;
 Metriopelma Becker, 1878;
 Nesipelma Schmidt & Kovarik, 1996;
 Nhandu Lucas, 1983;
 Ozopactus Simon, 1889;
 Pamphobeteus Pocock, 1901;
 Paraphysa Simon, 1892;
 Phormictopus Pocock, 1901;
 Plesiopelma Pocock, 1901;
 Pseudhapalopus Strand, 1907;
 Reversopelma Schmidt, 2001;
 Schismatothele Karsch, 1879;
 Schizopelma F. O. P.-Cambridge, 1897;
 Sericopelma Ausserer, 1875;
 Sphaerobothria Karsch, 1879;
 Stenotarsus Tesmoingt & Schmidt, 2002;
 Stichoplastoris Rudloff, 1997;
 Theraphosa Thorell, 1870;
 Thrixopelma Schmidt, 1994;
 Tmesiphantes Simon, 1892;
 Vitalius Lucas, Silva & Bertani, 1993;
 Xenesthis Simon, 1891;

  Thrigmopoeinae .
Thrigmopoeinae. Tarntules de la ndia.
 Haploclastus Simon, 1892;
 Thrigmopoeus Pocock, 1899;

 Incertae sedis .
L emplaament d aquests gneres de classificaci dubtosa en alguna subfamlia s encara motiu de debat entre els especialistes.
 Aenigmarachne Schmidt, 2005. Un gnere descrit recentment.
 Brachionopus Pocock, 1897. Dollar proposa que s inclogui en la famlia Barychelidae per hi ha desacord. .
 Cardiopelma Vol, 1999.  Un gnere descrit bastant recentment per Fabian Vol (1999); sovint s accepta que sigui incls en la subfamlia Theraphosinae.
 Proshapalopus Mello- Leito, 1923.  Hi ha discrepncies entre els especialistes i un o altres la inclouen en diferents subfamilies.

Referncies.
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Terafsid;
 Llista d'espcies de terafsids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164633" title="Cefisdor" nonfiltered="2133" processed="2125" dbindex="67139">


Onomstica:

Cefisdor poeta cmic atenenc ;

Cefisdor, orador atenenc ;

Cefisdor, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164634" title="Cefisdor (poeta)" nonfiltered="2134" processed="2126" dbindex="67140">
Cefisdor (Cephisodorus, Kephisdoros,            ) fou un poeta cmic atenenc de la vella comdia, que va guanyar un premi el 402 aC. Una de les seves comdies es deia         , i era sobre el cortes Lais; les dems conegudes son:         ,         ,          ,  .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164635" title="Cefisdor (orador)" nonfiltered="2135" processed="2127" dbindex="67141">
Cefisdor (Cephisodorus, Kephisdoros,            ) fou un orador atenenc deixeble d'Iscrates d'Atenes que va escriure una apologia d'Iscrates contra Aristtil en quatre llibres sota el ttol                              . Un escriptor grec amb el mateix nom, esmentat a l'escolstica, autor d'una histria de la Guerra Sagrada i deixeble d'Iscrates, degu ser la mateixa persona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164636" title="Cefisdor (pintor)" nonfiltered="2136" processed="2128" dbindex="67142">
Cefisdor (Cephisodorus, Kephisdoros,            ) fou un pintor grec esmentat per Plini el Vell junt amb altres pintors , que el situa vers el 420 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164637" title="Francesc Fbregas" nonfiltered="2137" processed="2129" dbindex="67143">

El jugador de futbol Francesc Fbregas i Soler;
El jugador d'hoquei sobre herba Francesc Fbregas i Bosch;
El jugador d'hoquei sobre herba Francesc Fbregas i Monegal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164638" title="Cefisdot" nonfiltered="2138" processed="2130" dbindex="67144">


Onomstica:

Cefisdot, general grec;

Cefisdot, general i orador atenenc ;

Cefisdot el vell, escultor atenenc;

Cefisdot el jove, escultor atenenc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164639" title="Cefisdot (general)" nonfiltered="2139" processed="2131" dbindex="67145">
Cefisdot (Cefisodotos, Kephisdotos,            ) fou un dels tres generals que el 405 aC es van reunir amb les forces atenenques de Con, Adeimant i Filocles. Fou fet presoner a la batalla d'Egosptams i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164642" title="Cefisdot (orador)" nonfiltered="2140" processed="2132" dbindex="67146">
Cefisdot (Cefisodotos, Kephisdotos,            ) fou un general i orador atenenc que fou enviat amb Cllies III, Autcles i altres a negociar la pau amb Esparta (371 aC).

El 369 aC quan els ambaixadors espartans van anar a Atenes i van proposar l'acord per la confederaci o aliana d'estats, el consell atenenc va proposar que les forces de terra confederals estarien sota comandament d'Esparta i la marina sota el d'Atenes, per Cefisdot va parlar en contra d'aquest acord allegant que mentre molts atenencs haurien de servir sota comandament espart, a la marina els espartans que hi servien eren tot ilotes; aix que es va decidir finalment que el comandament de mar i terra seria completament per cada estat a mar i terra, alternativament durant cinc anys cadascun. 

El 359 aC fou enviat amb un esquadr a l'Hellespont on els atenencs esperaven que l'aventurer d'Eubea, Caridem, virtual regent de Trcia, que era amic de Cefisdot, acompliria la seva promesa de sotmetre el Quersons traci a Atenes, per Caridem a l'hora de la veritat va dirigir les seves armes contra el seu amic Cefisdot, el qual estava assetjant Alopeconns, una ciutat del sud-est del Quersons on s'havien refugiat un grup de pirates, ciutat que Caridem va tractar d'alliberar.

Amb forces molt igualades els dos homes van acordar una treva i encara que Alopeconns fou entregada a Atenes, les condicions eren tant desavantatjoses que Cefisdot fou cridat a Atenes, destitut, i portat a judici; es va escapar a la sentencia de mort per noms tres vots i va haver de pagar una multa de cinc talents. 

Segurament fou el mateix Cefisdot que el 355 aC es va unir a Aristfon i altres per defensar la llei de Leptines d'Atenes contra Demstenes, i que era considerat un gran orador. El 347 aC es va oposar a Carges (Charges) desprs de la guerra d'Olint.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164643" title="Cefisdot el vell" nonfiltered="2141" processed="2133" dbindex="67147">
Cefisdot el vell (Cefisodotos, Kephisdotos,            ) fou un escultor atenenc. La seva germana fou la muller de Foci. Plini el Vell diu que va viure vers el 372 aC. Va pertnyer a l'escola jove tica. Les seves escultures es feien per esdeveniments pblics i per temples.. Destaca un grup en marbre pentlic al temple de Zeus Ster a Megalpolis, l'esttua de la pau per els atenencs (vers 370 aC), i les nou muses del mont Helic. Plini esmenta esttues de Mercuri amb Baccus als braos, i uns baix relleus.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164644" title="Cefisdot el jove" nonfiltered="2142" processed="2134" dbindex="67148">
Cefisdot el jove (Cefisodotos, Kephisdotos,            ) fou un escultor atenenc fill del gran Praxteles. s esmentat per Plini el Vell que diu que treballava el bronze vers el 300 aC. Va fer esttues de Licurg (mort el 323 aC) i els seus fills Abron, Licurg i Licofr, que foren collocades al temple d'Erecteu a l'Acrpoli; tamb un altar de Dionisi a Cadmea a Tebes (probablement vers el 315 aC quan la ciutat fou restaurada per Cassandre); i probablement altres. El 303 aC va sortir d'Atenes i va viure a Prgam i potser tamb a Alexandria. Va fer llavors esttues de Latona, Diana, Escolapi, i Venus, i tamb d'algun filsof. Les seves obres s'han perdut.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164645" title="Tefanes Cerameu" nonfiltered="2143" processed="2135" dbindex="67149">
Tefanes Cerameu                   ) fou arquebisbe de Tauromenium a Siclia en temps de Roger (1129-1152), que era la ciutat on havia nascut. Va escriure en grec moltes homilies que son considerades per damunt del nivell de l'poca. Tamb apareix esmentat com Jordi Cerameu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164647" title="Crcides" nonfiltered="2144" processed="2136" dbindex="67150">


Onomstica:

Crcides, ambaixador i militar grec;
Crcides, poeta, filsof i legislador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164648" title="Crcides (ambaixador)" nonfiltered="2145" processed="2137" dbindex="67151">
Crcides (Cercidas, Kerkidas,         ) fou un ambaixador nadiu de Megalpolis del segle III aC. rat o ratos de Sici el va enviar com ambaixador a Antgon III Dos per concertar una aliana el 224 aC i va aconseguir completar la seva missi; desprs va ser comandant de un miler de megalopolians de l'exrcit que Antgon va portar a Lacnia el 222 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164649" title="Crcides (poeta)" nonfiltered="2146" processed="2138" dbindex="67152">
Crcides (Cercidas, Kerkidas,         ) fou un poeta, filsof i legislador de la ciutat de Megalpolis del segle IV aC. Fou deixeble de Digenes i es esmentat per Ateneu i Estobeu. A la seva mort va fer cremar amb ell dos llibres de l'Ilada i va expressar el seu desig de trobar-se amb Pitgores (filsof), Hecateu (historiador), Olimp (music) i Homer (poeta). Demstenes diu que per covardia va posar Arcdia sota el domini de Filip II de Macednia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164650" title="Cerc" nonfiltered="2147" processed="2139" dbindex="67153">


Onomstica:
Cerc, cognom rom;

Quint Lutaci Cerc, consol el 241 aC ;

Gneu Lutaci Cerc, ambaixador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164651" title="Cerc (cognom)" nonfiltered="2148" processed="2140" dbindex="67154">
Cerc fou un cognom de famlia de la gens Lutcia. El principal personatge fou el cnsol Quint Lutaci Cerc (241 aC). Un ambaixador rom Gneu Lutaci Cerc era probablement descendent seu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164653" title="Sant Bonifaci de Tars" nonfiltered="2150" processed="2141" dbindex="67156">
Sant Bonifaci de Tars fou un sant nascut a Tars, mrtir durant la persecuci de Diocleci i Maximi. Era intendent de la matrona romana Aglae, que portava una vida llicenciosa a la que Bonifaci donava suport, fins que sobtadament es van penedir ambds i Bonifaci va fer una peregrinaci a Terra Santa per recollir relquies dels sants. En arribar a la seva ciutat natal, Tars, va encoratjar una vintena de cristians que estaven essent jutjats a perseverar en la seva fe, i va increpar el jutge, Simplici, que el va empresonar i el va fer decapitar poc desprs. El seu cos embalsamat fou enviat pels criats que l'acompanyaven a la seva mestressa Aglae, que el va enterrar a un oratori a les afores de Roma d'on ms tard les restes foren traslladades a l'Avent, a l'esglsia de Sant Aleix. Es commemora el 14 de maig.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164654" title="Quint Lutaci Cerc" nonfiltered="2151" processed="2142" dbindex="67157">
Quint Lutaci Cerc (Quinctius Lutatius C. F. C. N. Cerco) fou cnsol amb Aule Manli Torquat tic el 241 aC, any en qu es va acabar la Primera Guerra Pnica per la victria de Gai Lutaci Catul a les illes gates. Zonares diu que Cerc era germ de Catul cosa que confirmen els Fasti Capitolini, on ambds porten les inicials C. f. C. n. 

Poc desprs es van revoltar els faliscs de Falerii i els dos cnsols van atacar la ciutat que fou conquerida en sis dies i la meitat de la terra els fou confiscada mentre la ciutat era destruda. Els dos cnsols van obtenir el triomf. Cerc fou censor el 236 aC amb Luci Corneli Lntul i va morir exercint el crrec.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164655" title="Gneu Lutaci Cerc" nonfiltered="2152" processed="2143" dbindex="67158">
Gneu Lutaci Cerc (Gneus Lutatius Cerco) fou un dels cinc ambaixadors que Roma va enviar a Alexandria el 173 aC. Era probablement descendent de Quint Lutaci Cerc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164656" title="Crcops" nonfiltered="2153" processed="2144" dbindex="67159">


Onomstica:
Crcops, poeta rfic grec;
Crcops de Milet, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164657" title="Crcops (rfic)" nonfiltered="2154" processed="2145" dbindex="67160">
Crcops (      ) fou un poeta rfic grec, que Climent d'Alexandria anomena pitagric. Epigenes d'Alexandria el fa autor del poema rfic (                     ) que altres autors l'atribueixen a diferents poetes, i del poema             que igualment es atribut tamb a d'altres




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164658" title="Crcops de Milet" nonfiltered="2155" processed="2146" dbindex="67161">
Crcops de Milet (      ) fou un poeta grec, contemporani i rival d' Hesode, que se suposa que hauria estat l'autor d'un poema pic anomenat "Aegimius".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164659" title="Cerealis" nonfiltered="2156" processed="2147" dbindex="67162">


Onomstica:

Sextus Cerealis, general rom ;

Anici Cerealis, cnsol designatus l'any 65;

Cvic Cerealis, senador rom i procnsol ;

Juli Cerealis, poeta rom ;

Quint Petili Cerealis, general rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164660" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2000 (Seleccions)" nonfiltered="2157" processed="2148" dbindex="67163">
Seleccions del Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2000.

Grup A.
.
.
.
.
Grup B.
.
.
Seleccionador:  Marco Tardelli


























.
.

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164661" title="Sextus Cerealis" nonfiltered="2158" processed="2149" dbindex="67164">
Sextus Cerealis fou un general rom que va ser comandant de la Legio V a la guerra amb els jueus sota Titus (70). Va matar molts samaritans al mont Gerizim, va assolar Idumea i va conquerir Hebron. Va atacar una nit el temple de Jerusalem sense xit i va formar part del consell de guerra establert per Titus abans de la conquesta de Jerusalem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164662" title="Anici Cerealis" nonfiltered="2159" processed="2150" dbindex="67165">
Anici Cerealis (Anicius Ceralis) fou cnsol designatus l'any 65, i va proposar al senat, desprs de detectar-se la conspiraci de Pis, que s'havia de erigir un temple a Ner amb crrec al tresor.

L'any 66 es va fer sospits a Ner i fou condemnat i per evitar l'execuci es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164663" title="Cvic Cerealis" nonfiltered="2160" processed="2151" dbindex="67166">
Cvic Cerealis fou un senador rom que fou procnsol de la provncia romana d'frica i mentre exercia aquest crrec fou condemnat a mort i executat per ordre de l'emperador Domici una mica abans de l'any 90.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164664" title="Juli Cerealis" nonfiltered="2161" processed="2152" dbindex="67167">
Juli Cerealis (Julius Cerealis) fou un poeta rom contemporani de Plini el jove i de Marc Valeri Marcial, dels quals fou amic. Va escriure un poema sobre la mtica guerra dels gegants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164667" title="Quint Petili Cerealis" nonfiltered="2162" processed="2153" dbindex="67168">
Quint Petili Cerealis (Quinctus Petilius Cerealis) fou un general rom parent proper de l'emperador Vespasi.

Es esmentat per primer cop com a llegat de la Legio IX sota Vetti Bol a Britnia, quan fou derrotat per la reina Bdicca el 61. Quan Vespasi es va alar per reclamar l'imperi (69), es va escapar de Roma i es va unir a les seves forces a Itlia dirigides per Antoni Prim, i fou general de l'exrcit favorable a Vespasi dirigint part de la cavalleria. A les portes de Roma fou derrotat en un combat menor. 

L'any segent (70) fou enviat a Germnia per lluitar contra Civilis i aqu va tenir xit. El llavors general Domici li va demanar el comandament poc abans de liquidar la revolta per Cerealis no li va voler donar.

El 71 aC fou enviat com a llegat consolar al govern de Britnia on va obtenir diverses victries i va conquerir la major part del pas dels brigants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164670" title="Cereali" nonfiltered="2163" processed="2154" dbindex="67169">
Cereali (Cerealius, Kerelios,          ) fou un poeta grec d'poca i ciutat desconeguts. Se li atribueixen tres epigrames, per al menys un d'ells es molt dubts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164671" title="Cerintos" nonfiltered="2164" processed="2155" dbindex="67170">
Cerintos (Cerinthus, Krintos,         ) fou un filsof grec del segle I, encara que alguns el situen al segle II. Era jueu de naixement. Va estudiar a Alexandria i fou considerat un gnstic. Va viure a l'sia Menor on va propagar les seves doctrines. Res se sap sobre la seva mort.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164673" title="Francesco Coco" nonfiltered="2165" processed="2156" dbindex="67171">
Francesco Coco (nascut el 8 de gener de 1977 a Patern) s un ex futbolista itali.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164674" title="Andrea Pirlo" nonfiltered="2166" processed="2157" dbindex="67172">

Andrea Pirlo (nascut el 19 de maig de 1979 a Flero, Llombardia) s un futbolista itali que actualment juga a l'A.C. Milan.

 Trajectria . 
Pirlo va debutar professionalment en el Brescia Calcio en l'any 1994, disputant la Srie A de la lliga italiana. No obstant aix l'equip va descendir a la Srie B i en la temporada 1996-97 va assolir ascendir de nou. L'any segent no va aconseguir la permanncia, pel que el jugador va fitxar per l'Inter de Mil. 

En l'Inter no es va assentar mai com jugador titular, i desprs d'una temporada en l'AC Milan el club el va cedir al Reggina Calcio, on va realitzar una bona campanya. La temporada 2000-01 va regressar a l'Inter de Mil, per davant la falta de minuts es va marxar cedit en el mercat d'hivern al Brescia, novament. 

En l'estiu de 2001 va fitxar per l'AC Milan, el seu actual club, on s'ha assentat com un dels millors centrecampistes del futbol itali i del mn. Amb l'AC Milan va guanyar la Lliga de Campions 2002-2003, Lliga de Campions 2006-2007, aix com la Supercopa d'Europa i la Campionat del Mn de Clubs de futbol 2007. A nivell nacional tamb ha guanyat tots els trofeus, la Lliga i la Supercopa italiana en la temporada 2003-04, i la Copa italiana un any abans.

 Selecci nacional . 
Ha estat internacional amb la selecci italiana en 43 ocasions, en les quals ha marcat 6 gols. Va debutar l'any 2002 davant Azerbaitjan, encara que ja havia jugat en les categories inferiors, havent format part de l'equip que va guanyar l'Eurocopa sub-21 en l'any 2000 i tamb del que va guanyar la medalla de bronze en els Jocs Olmpics d'Atenes 2004. Amb la selecci absoluta va participar en l'Eurocopa 2004 i amb la qual va jugar i va guanyar la Copa Mundial de Futbol de 2006, marcant un gol a contra Ghana en el partit inaugural d'Itlia i la passada a gol a Fabio Grosso en la semifinal contra Alemanya (2:0). 

 Participacions en Copes del Mn .



 Palmars .






 Campionats nacionals .



 Copes internacionals .



(*) Inclou la selecci



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164676" title="Gennaro Gattuso" nonfiltered="2167" processed="2158" dbindex="67173">
Gennaro Gattuso (nascut el 9 de gener de 1978 a Corigliano Calabro) s un futbolista itali que actualment juga al AC Milan.

 Biografia .

Gennaro Gattuso va comenar jugant al futbol i al rugbi, per es va decantar pel primer, seguint els pasos del seu pare, futbolista de la quarta divisi italiana. 

Va comenar jugant a les categories inferiors del Perugia Calcio i ben aviat va demostrar una gran capacitat defensiva i tctica al centre del camp. El 22 de desembre de 1996 va debutar a  la Serie A, amb noms disset anys, contra el Bologna FC. Va debutar amb la Selecci sots-18 i va guanyar el campionat juvenil itali. Amb 19 anys, i deu partits a la Serie A, va fitxar pel Glasgow Rangers de la Premier League Escocesa. 

Amb Walter Smith com entrenador, va jugar habitualment al centre del camp, aprenent l'estil de joc dur del futbol escocs, esdevenint un migcampista de contenci amb molt contacte fsic amb els rivals. Amb la marxa de l'entrenador britnic al Everton, i l'arribada de Dick Advocaat a la banqueta, Gattuso va comenar a jugar de defensa, posici a la que no es va saber adaptar. Desprs d'aquesta temporada, va tornar a la Serie A italiana, fitxant pel Salernitana.

Amb l'esquadra italiana va jugar 25 partits, esdevenint un jugador clau a l'eix del camp. L'equip grana va lluitar fins al darrer moment la permanncia a la primera divisi italiana per no ho va aconseguir per tan sols un punt. 

A l'agenda dels grans equips italians, el jove jugador va fitxar per l'AC Milan, on va aconseguir la titularitat, jugant 22 partits i marcant un gol durant la seva primera temporada. A l'equip llombard va guanyar la Lliga de Campions contra la Juventus de Tor i la Coppa Italia davant l'AS Roma.

Tamb va aconseguir la titularitat a la Selecci nacional, aconseguint guanyar la Copa del Mn del 2006 a Alemanya. A l'any segent amb el seu club tamb va guanyar la Lliga de Campions i el Campionat del Mn de Clubs.

 Estadstiques .

 Partits jugats i gols per club .

A 23 de desembre del 2007



 Palmars .

 Campionats nacionals .



 Copes internacionals .



(*) Incluint la Selecci

 Premis individuals .















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164679" title="Cersobleptes I" nonfiltered="2168" processed="2159" dbindex="67174">
Cersobleptes I (            ) fou rei dels odrisis, fill del rei odrisi de Trcia Cotis I, al que va succeir a la seva mort el 359 aC, si be una part del regne va passar als seus germans Berisades i Amadoc. 

Com que era molt jove el poder va quedar en mans d'un aventurer d'Eubea, ministre a la cort a la que havia entrat per un matrimoni, que es deia Caridem. Aquest regent va negociar amb Atenes la possessi del Quersons i encara que hi va haver alguna resistncia finalment el 357 aC el Quersons va passar als atenencs que no el van ocupar amb els seus colons fins el 353 aC.

Sembla que el rei va planejar un atac al Quersons atenenc en aliana amb Filip II de Macednia per Amadoc no va concedir el perms als macedonis per creuar pel seu territori i l'atac mai es va fer. 

Desprs Filip fou enemic dels odrisis tracis (Filip va fer una expedici el 352 aC i es va emportar un fill de Cersobleptes com hostatge)  i al mateix temps Cersobleptes fou considerat un rei aliat d'Atenes per a la mort de Berisades el 356 aC Cersobleptes (segurament aconsellat per Caridem) va voler expulsar a Cetriporis, el fill d'aquest rei (352 aC),  per a lo que els atenencs li van donar el vist-i-plau.

El 346 aC Atenes i Macednia van fer les paus per Filip i Cersobleptes van continuar en guerra. Quan la segona ambaixada atenenca va arribar a Pella el rei Filip estava a Trcia a la guerra i no va tornar fins que va aconseguir derrotar a Cersobleptes). En els tres anys segents Cersobleptes va recuperar poder i es va deslliurar de la influencia macednia deixant de pagar el tribut  i va continuar els atacs a les ciutats gregues de l'Hellespont. Filip va marxar a Trcia, va derrotar a Cersobleptes en diverses batalles i va establir com a rei vassall a Seutes III  (341 aC) amb un fort tribut anyal. No se sap si Cersobleptes va morir o va abdicar en Seutes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164680" title="Cersobleptes" nonfiltered="2169" processed="2160" dbindex="67175">


Nom de dos reis odrisis:

Cersobleptes I, rei 359 a 341 aC;
Cersobleptes II,  rei 348 a 341 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164681" title="Simone Perrotta" nonfiltered="2170" processed="2161" dbindex="67176">
Simone Perrotta (nascut el 17 de setembre de 1977 a Ashton-under-Lyne, Gran Manchester, Anglaterra) s un futbolista itali que actualment juga al A.S. Roma.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164684" title="Penal" nonfiltered="2171" processed="2162" dbindex="67177">

El penal s la mxima pena que es pot aplicar en diversos esports de pilota i que consisteix en un llanament sense barrera, des d'una distncia prefixada, amb l'oportunitat d'aconseguir un gol directe i amb l'nica oposici del porter.

 Futbol .
En futbol, se sanciona amb penal qualsevol falta sancionable amb tir lliure directe que es cometa dintre de l'rea de penal. L'rbitre assenyala la concessi del penal fent sonar el xiulet i apuntant al punt de penal, que s una marca de cal feta a uns 11 metres de la lnia de gol.

Per a executar el penal, la pilota s'ha de collocar sobre el punt de penal i el llanador s'ha d'identificar clarament a l'rbitre. Tots els jugadors, excepte el porter de l'equip sancionat i el llanador del penal s'han de collocar fora de l'rea de penal, darrere del punt de penal i a una distncia mnima de 9,15 metres (es a dir, fora de l'arc de penal) fins que el llanador colpeja la pilota. El porter s'ha de situar sobre la lnia de gol, entre els dos postes, de cara a la pilota fins que la pilota es llanada. Pot moure's en horitzontal per sobre de la lnia de gol per si s'avana, el penal podria tornar-se a llanar.

Desprs de qu l'rbitre fa sonar el xiulet autoritzant l'execuci, el llanador ha de colpejar la pilota cap endavant, normalment en direcci a la porteria intentant superar la lnia de gol. Un cop colpejada la pilota, la resta de jugadors poden incorporar-se a l'rea continuant amb la disputa normal del partir.

 Histria .
La invenci del penal s atribuda al porter i empresari William McCrum, el 1890 a Milford, Comtat d'Armagh, Irlanda del Nord. L'Associaci Irlandesa de Futbol va presentar la idea al International Football Association Board i finalment, desprs de molt de debat, aquest la va aprovar el 2 de juny de 1891. Va ser introduda a la temporada 1891-92.

Al comenament, molts de porters es quedaven quiets sense intentar aturar el llanament dels penals, ja que els consideraven molt poc cavallerosos. Amb el temps, el penal es va acabar assentant i van sortir estils particulars de llanament com ara la paradinha i el ms fams: el penal de Panenka.

Johan Cruyff tamb va idear una forma personal de sorprendre al porter. En un partit amb l'Ajax, va tocar amb suavitat la pilota en diagonal per a que el seu company Jesper Olsen la controls, avancs cap a porteria i li la torns a Cruyff, qui va convertir el gol a porta buida.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164686" title="Ceredigion" nonfiltered="2172" processed="2163" dbindex="67178">


Ceredigion s un comtat i representa la zona principal de la Galles central. T una rea geogrfica molt semblant al comtat histric de Sir Aberteifi (Cardiganshire, en angls). 

 Geografia .
Ceredigion s un comtat del litoral, que fa frontera amb la Badia d'Aberteifi (angls: Cardigan) a l'oest, amb Gwynedd al nord, amb Powys a l'est, amb Sir Gaerfyrddin (angls: Carmarthenshire) al sud, i amb Sir Benfro (angls: Pembrokeshire) al sud-oest. La seva superfcie s de 1783 km. La poblaci del comtat s de 64.000 habitants.

Els nuclis de poblaci principals sn Aberaeron, Aberarth, Aberteifi, Aberystwyth, Castell Newydd Emlyn, Cei Newydd, Llanbedr, Llanddewi Brefi, Llandysul, Llanilar, Llanrhystud, Penparcau i Tregaron.

Les Muntanyes Cmbriques ocupen la gran part de l'est del comtat; aquesta part tan extensa pertany al Desert de Galles. Al sud i a l'oest, la superfcie no s tan elevada. El punt de ms alada s Plynlimon, a 752 metres, on hi neixen cinc rius: el Riu Severn, el Riu Wye, el Riu Dulas, el Riu Llyfant i el Riu Rheidol. El darrer passa per Afon Mynach en un saltant d'uns 100 metres, per l'abisme de Pontarfynach ("Pont del Diable"). Els 50 km de costa presenten moltes platges sorrenques. El riu ms gros s el Riu Teifi, que traa la frontera amb Sir Gaerfyrddin i Sir Benfro en un bon tros del seu curs. El comtat t altres rius notables, com: el Riu Aeron, que t el seu estuari a Aberaeron, el Riu Ystwyth i el Riu Rheidol, tots dos amb desembocadura al port d'Aberystwyth. 

Per a un comtat amb una poblaci tan baixa, pot semblar curis que s'hi trobin dues universitats: la Universitat de Galles, a Aberystwyth, i la Universitat de Galles, de Llanbedr (angls: Lampeter). La Biblioteca Nacional de Galles, fundada el 1907, es troba a Aberystwyth.

 Histria .
El nom de Ceredigion significa "Terra de Ceredig", que fou el fill de Cunedda, personatge que reconquer la majoria del territori de Galles dels irlandesos cap al segle V dC.

Llocs d'inters.
Castell Aberystwyth;
Ferrocarril Elctric d'Aberystwyth,
Museu de Ceredigion, Aberystwyth;
Pont del Diable de Ceredigion;
Mina de Plata de Llywernog;
Mansi de Nanteos;
Abadia d'Ystrad Fflur;
Ferrocarril de la Vall de Rheidol ;
Centre de l'Or Galls de Tregaron;

 Cultura i Societat .
Ceredigion recull una alta proporci de parlants de galls entre la seva poblaci; noms Gwynedd i Ynys Mn en superen el tant per cent. Al comtat tamb hi viuen un bon nombre d'habitants que no parlen galls, la majoria nascuts fora del Pas de Galles. Aquest grup es concentra sobretot prop de les ciutats universitries i a la zona litoral, com per exemple a Borth, on el 40% de la poblaci s nascuda fora del pas i amb prou feines un 36% dels residents sn parlants de galls. 

Els habitants de Ceridigion sn coneguts informalment com a cardis en altres parts de Galles, especialment al Sud i sovint sn vctimes de diversos acudits.

Ceredigion tamb s el comtat ms homogeni de Galles, i un dels ms homogenis de la Gran Bretanya, pel que fa al predomini gaireb absolut de poblaci de pell blanca.

 Govern .
Entre el 1888 i el 1974, el comtat fou administrat pel consell comtal de Sir Aberteifi (angls: Cardiganshire), i amb la reorganitzaci dels governs locals del 1974, es form un nou consell de districte per a Ceredigion al comtat administratiu de Dyfed. 

El 20 de maig de 2004 s'organitz un referndum sobre l'elecci directa d'un batlle per al comtat; fou rebutjat per una gran majoria. 

 Enllaos .
Consell Comtal de Ceredigion;
Informaci Turstica sobre Ceredigion;
Informaci Turstica de l'Assemblea de Galles;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164687" title="Lloc web" nonfiltered="2173" processed="2164" dbindex="67179">
Un lloc web (en angls: website o web site) s una collecci de pgines web, imatges, vdeos i altres elements digitals que est albergada a un servidor web, des d'on es pot accedir via Internet o una xarxa LAN.

Al conjunt de tots els llocs web accessibles se'l coneix com a "World Wide Web" (www) o xarxa d'abast mundial.

Les diferents pgines d'un lloc web solen residir al mateix servidor fsic. Estan estructurades en una organitzaci jerrquica i sn els hipervincles els qui controlen com el lector percep l'estructura global i com el trfic flueix a travs de les diferents parts del lloc web. El punt d'entrada a l'estructura jerrquica sol ser un URL com que indica la "homepage" o pgina d'inici.

Al mar del 2007, hi havia ms de 110 milions de llocs web a Internet.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164688" title="Ponterwyd" nonfiltered="2174" processed="2165" dbindex="67180">
Ponterwyd s un poble del comtat de Ceredigion, a les Muntanyes Cmbriques, situat aproximadament a 20 km d'Aberystwyth seguint l'estrada A44.

Llegat Histric.
La rica histria de Ponterwyd s ben visible per tot el municipi. Al bell mig del poble s'hi pot trobar el 'Hen Bont' ("Pont Vell", en galls), un pont del segle XVIII, adjacent a la capella georgiana. Els edificis de Ponterwyd tenen dates molt diferents, que van des del perode georgi fins  les ltimes dcades del segle XX, on s'hi construren un grup de bungalows amb el nom de 'Penlon'. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164689" title="Rcord de podis a la Frmula 1" nonfiltered="2175" processed="2166" dbindex="67181">
 Rnquing de podis a la Frmula 1 . 

(Actualitzat a la fi de la Temporada 2008 de Frmula 1)

(En negreta els pilots en actiu)


 Michael Schumacher    154  ;
 Alain Prost      106  ;
 Ayrton Senna     80  ;
 --- David Coulthard       62  ;
 --- Rubens Barrichello     62  ;
 Nelson Piquet     60  ;
 Nigel Mansell      59  ;
 --- Kimi Rikknen     57;
 Niki Lauda      54 ;
 --- Fernando Alonso      52 ;
 Mika Hkkinen      51;
 Gerhard Berger    48 ;
 Carlos Reutemann    45  ;
 Jackie Stewart      43  ;
 Damon Hill      42  ;
 Riccardo Patrese      37  ;
 Graham Hill      36   ;
 Emerson Fittipaldi      35  ;
 Juan Manuel Fangio     35  ;
 Denny Hulme     33 ;
 Jody Scheckter     33  ;
 Jacques Laffite     32  ;
 Jean Alesi      32  ;
 Jim Clark      32  ;
 Jack Brabham      31  ;
 - Juan Pablo Montoya     30  ;
 Clay Regazzoni    28  ;
 --- Felipe Massa      27 ;
 Bruce McLaren    27  ;
 - Ralf Schumacher    27 ;
 Eddie Irvine      26  ;
 Ronnie Peterson     26  ;
 Jacky Ickx     25 ;
 Alan Jones    24  ;
 John Surtees      24  ;
 Stirling Moss      24  ;
 Jacques Villeneuve      23  ;
 James Hunt      23  ;
 Michele Alboreto      23 ;
 Ren Arnoux      22;
 --- Lewis Hamilton     21;
 John Watson    20 ;
 Dan Gurney     19  ;
 Mario Andretti     19  ;
 Patrick Depailler      19  ;
 --- Giancarlo Fisichella       18  ;
 Heinz-Harald Frentzen     18  ;
 Mike Hawthorn      18  ;
 Nino Farina      18;
 Alberto Ascari      17  ;
 Keke Rosberg    17  ;
 Phil Hill     16;
 --- Jenson Button       15  ;
 Thierry Boutsen     15;
 Jose Froilan Gonzalez     14  ;
 Richie Ginther     14  ;
 Didier Pironi      13  ;
 Franois Cevert      13  ;
 Gilles Villeneuve     13  ;
 Jochen Rindt    13  ;
 Stefan Johansson     12 ;
 Chris Amon     11;
 Patrick Tambay      11;
 --- Nick Heidfeld       10 ;
 Tony Brooks      10 ;
 Alessandro Nannini      9  ;
 Eddie Cheever     9  ;
 Elio de Angelis      9  ;
 Jean Behra      9 ;
 --- Robert Kubica      8;
 --- Jarno Trulli       8;
 Jean Pierre Beltoise      8  ;
 Jochen Mass      8  ;
 Lorenzo Bandini      8  ;
 Luigi Villoresi      8  ;
 Maurice Trintignant     8  ;
 Peter Collins      8  ;
 Peter Revson     8  ;
 Johnny Herbert    7  ;
 Luigi Musso      7  ;
 Pedro Rodriguez     7 ;
 Carlos Pace      6  ;
 Jo Siffert    6  ;
 Luigi Fagioli      6  ;
 Wolfgang von Trips      6  ;
 Andrea de Cesaris      5  ;
 Olivier Panis     5  ;
 Piero Taruffi      5  ;
 --- Heikki Kovalainen       4;
 Derek Warwick      4  ;
 Gunnar Nilsson     4  ;
 Innes Ireland      4  ;
 Jim Rathmann     4  ;
 Sam Hanks     4  ;
 Eugenio Castellotti      3  ;
 Ivan Capelli      3  ;
 Jean Pierre Jarier      3  ;
 Jimmy Bryan     3  ;
 Mark Blundell      3  ;
 Masten Gregory     3  ;
 Tony Maggs   3  ;
 - Alexander Wurz   3;
 --- Nico Rosberg      2;
 --- Mark Webber     2;
 Bill Vukovich     2  ;
 Cesare Perdisa     2  ;
 Felice Bonetto      2  ;
 Hans Joachim Stuck     2  ;
 Harry Schell     2  ;
 Jack McGrath     2  ;
 Jackie Oliver      2  ;
 Jean Pierre Jabouille      2  ;
 Jos Verstappen     2  ;
 Karl Kling      2  ;
 Louis Rosier      2  ;
 Mika Salo    2  ;
 Mike Hailwood      2  ;
 Mike Parkes     2  ;
 Olivier Gendebien     2  ;
 Onofre Marimn     2  ;
 Peter Arundell      2  ;
 Piers Courage      2  ;
 Robert Manzon      2  ;
 Rodger Ward     2  ;
 Roy Salvadori      2  ;
 Rudi Fischer    2  ;
 Stefano Modena     2  ;
 Stuart Lewis-Evans    2  ;
 Teo Fabi      2  ;
 Tom Pryce      2  ;
 --- Nelson Piquet Jr.      1;
 --- Timo Glock       1;
 --- Sebastian Vettel    1;
 Aguri Suzuki     1  ;
 Art Cross     1  ;
 Bill Holland     1  ;
 Bob Anderson      1  ;
 Bob Sweikert     1  ;
 Brian Redman      1  ;
 Bruno Giacomelli      1  ;
 Carlos Menditeguy     1  ;
 Cliff Allison      1  ;
 Don Freeland     1  ;
 Dorino Serafini     1  ;
 Duane Carter     1  ;
 Eric Bernard     1  ;
 George Amick     1  ;
 George Follmer     1  ;
 Giancarlo Baghetti      1  ;
 Gianni Morbidelli     1  ;
 Hans Herrmann      1  ;
 Henri Pescarolo      1  ;
 J J Lehto    1  ;
 Jimmy Davies     1  ;
 Jo Bonnier    1  ;
 John Love    1  ;
 Johnnie Parsons     1  ;
 Johnny Boyd     1  ;
 Johnny Servoz-Gavin      1  ;
 Johnny Thomson    1  ;
 Lee Wallard     1  ;
 Louis Chiron    1  ;
 Lucien Bianchi     1  ;
 Ludovico Scarfiotti      1  ;
 Manny Ayulo     1  ;
 Mark Donohue     1  ;
 Mauri Rose     1  ;
 Mauricio Gugelmin      1  ;
 Michael Andretti     1  ;
 Mike Nazaruk     1  ;
 Mike Spence     1  ;
 Nicola Larini      1  ;
 Pat Flaherty     1  ;
 Paul Frre     1  ;
 Paul Goldsmith     1  ;
 Paul Russo    1  ;
 - Pedro de la Rosa     1  ;
 Peter Gethin   1  ;
 Peter Whitehead    1  ;
 Philippe Streiff      1  ;
 Reg Parnell     1  ;
 Reine Wisell    1  ;
 Richard Attwood    1  ;
 Roberto Moreno     1  ;
 Rolf Stommelen     1  ;
 Ron Flockhart     1  ;
 --- Takuma Sato     1  ;
 - Tiago Monteiro      1  ;
 Tim Schenken    1  ;
 Tony Bettenhausen     1  ;
 Trevor Taylor   1  ;
 Troy Ruttman    1  ;
 Umberto Maglioli    1  ;
 Vittorio Brambilla    1  ;
 Willy Mairesse     1;



 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164690" title="Vaasa" nonfiltered="2176" processed="2167" dbindex="67182">

Vaasa (Vasa s el nom suec) s una ciutat a la costa oest de Finlndia fundada el 1606 durant el regnat de Carles IX de Sucia. Actualment t una poblaci de ms de 58.000 habitants i pertany a la provncia administrativa de Finlndia Occidental.

Ms del 70% de la poblaci parla suomi i al voltant d'un 25% suec. La ciutat s un important centre cultural a Finlndia. 

Ciutats agermanades.
  Ume, Sucia ;
  Harstad, Noruega;
  Helsingr , Dinamarca;
  Kiel, Alemanya;
  Schwerin, Alemanya;
  Prnu, Estnia;
  Sumperk, Repblica Txeca;
  Malm, Sucia;
  Morogoro, Tanznia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164693" title="Rcord de poles a la Frmula 1" nonfiltered="2177" processed="2168" dbindex="67183">
Aquesta s una llista amb el Rcord de poles a la Frmula 1, ordenada com un rnquing. 
En negreta apareixen els pilots en actiu. 

(Actualitzat a la fi de la Temporada 2008 de Frmula 1)


 Michael Schumacher     68  ;
 Ayrton Senna    65  ;
 Alain Prost    33  ;
 Jim Clark    33  ;
 Nigel Mansell   32  ;
 Juan Manuel Fangio   29  ;
 Mika Hkkinen    26  ;
 Nelson Piquet    24  ;
 Niki Lauda    24  ;
 Damon Hill    20  ;
 Mario Andretti    18  ;
 Ren Arnoux    18;
 --- Fernando Alonso     17  ;
 Jackie Stewart    17  ;
 --- Kimi Rikknen     16;
 Stirling Moss    16 ;
 --- Felipe Massa     15  ;
 Alberto Ascari    14  ;
 James Hunt    14  ;
 Ronnie Peterson    14;
 Graham Hill    13  ;
 Jack Brabham    13  ;
 Jacky Ickx    13  ;
 Jacques Villeneuve   13  ;
 Juan Pablo Montoya    13  ;
 --- Rubens Barrichello     13 ;
 --- Lewis Hamilton     13 ;
 --- David Coulthard     12  ;
 Gerhard Berger    12;
 Jochen Rindt    10;
 John Surtees     8  ;
 Riccardo Patrese    8 ;
 Jacques Laffite    7 ;
 Alan Jones    6  ;
 Carlos Reutemann    6  ;
 Emerson Fittipaldi    6  ;
 Jean Pierre Jabouille    6  ;
 Phil Hill    6  ;
 Ralf Schumacher     6;
 Chris Amon    5  ;
 Clay Regazzoni    5  ;
 Keke Rosberg    5  ;
 Nino Farina    5  ;
 Patrick Tambay    5  ;
 Didier Pironi    4  ;
 Mike Hawthorn    4  ;
 Dan Gurney    3  ;
 Elio de Angelis    3  ;
 --- Giancarlo Fisichella     3  ;
 --- Jarno Trulli     3  ;
 Jean Pierre Jarier    3  ;
 --- Jenson Button     3  ;
 Jody Scheckter    3  ;
 Jose Froilan Gonzalez    3  ;
 Teo Fabi    3  ;
 Tony Brooks    3  ;
 Gilles Villeneuve    2  ;
 Heinz-Harald Frentzen    2  ;
 Jean Alesi    2  ;
 Jo Siffert    2  ;
 John Watson    2  ;
 Michele Alboreto    2  ;
 Stuart Lewis-Evans    2 ;
 --- Nick Heidfeld     1 ;
 --- Heikki Kovalainen  1 ;
 --- Robert Kubica      1;
 --- Sebastian Vettel    1 (rcord de pilot ms jove a aconseguir-ho);
 Andrea de Cesaris    1  ;
 Bill Vukovich    1  ;
 Bruno Giacomelli    1  ;
 Carlos Pace    1  ;
 Denny Hulme    1  ;
 Dick Rathmann    1  ;
 Duke Nalon    1  ;
 Eddie Sachs    1  ;
 Eugenio Castellotti    1  ;
 Fred Agabashian    1  ;
 Jack McGrath    1  ;
 Jerry Hoyt    1  ;
 Jo Bonnier    1  ;
 Johnny Thomson    1  ;
 Lorenzo Bandini    1  ;
 Mike Parkes    1  ;
 Pat Flaherty    1  ;
 Pat O'Connor    1  ;
 Patrick Depailler    1  ;
 Peter Revson    1  ;
 Thierry Boutsen    1  ;
 Tom Pryce    1  ;
 Vittorio Brambilla    1  ;
 Walt Faulkner    1  ;
 Wolfgang von Trips    1;



 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164694" title="Rcord de victries a la Frmula 1" nonfiltered="2178" processed="2169" dbindex="67184">
 Rnquing per victries a la Frmula 1 .

(Actualitzat a la fi de la Temporada 2008 de Frmula 1)

 Michael Schumacher      91  ;
 Alain Prost      51  ;
 Ayrton Senna      41  ;
 Nigel Mansell      31 ;
 Jackie Stewart      27;
 Jim Clark      25 ;
 Niki Lauda      25 ;
 Juan Manuel Fangio     24  ;
 Nelson Piquet     23  ;
 Damon Hill      22 ;
 --- Fernando Alonso      21;
 Mika Hkkinen      20 ;
 --- Kimi Rikknen     17 ;
 Stirling Moss      16;
 Emerson Fittipaldi      14 ;
 Graham Hill      14 ;
 Jack Brabham      14;
 --- David Coulthard      13;
 Alberto Ascari      13 ;
 Alan Jones    12;
 Carlos Reutemann    12 ;
 Mario Andretti     12 ;
 --- Felipe Massa      11;
 - Jacques Villeneuve      11;
 Gerhard Berger    10;
 James Hunt      10;
 Jody Scheckter     10 ;
 Ronnie Peterson     10 ;
 ---  Rubens Barrichello    9;
 --- Lewis Hamilton      9;
 Denny Hulme     8 ;
 Jacky Ickx     8 ;
 - Juan Pablo Montoya     7 ;
 Ren Arnoux      7;
 Gilles Villeneuve     6 ;
 Jacques Laffite     6 ;
 Jochen Rindt    6 ;
 John Surtees      6 ;
 Ralf Schumacher    6 ;
 Riccardo Patrese      6  ;
 Tony Brooks      6 ;
 Clay Regazzoni    5;
 John Watson    5 ;
 Keke Rosberg    5   ;
 Michele Alboreto     5 ;
 Nino Farina      5;
 Bruce McLaren   4 ;
 Dan Gurney     4 ;
 Eddie Irvine      4;
 Didier Pironi      3;
 --- Giancarlo Fisichella       3;
 Heinz-Harald Frentzen     3 ;
 Johnny Herbert    3 ;
 Mike Hawthorn      3;
 Peter Collins      3 ;
 Phil Hill     3 ;
 Thierry Boutsen     3;
 Bill Vukovich       2;
 Elio de Angelis      2 ;
 Jean Pierre Jabouille    2 ;
 Jo Siffert    2 ;
 Jose Froilan Gonzalez     2 ;
 Maurice Trintignant     2;
 Patrick Depailler      2 ;
 Patrick Tambay      2;
 Pedro Rodriguez    2;
 Peter Revson     2  ;
 Wolfgang von Trips    2;
 --- Robert Kubica      1;
 --- Jarno Trulli       1;
 --- Jenson Button       1 ;
 --- Heikki Kovalainen       1;
 --- Sebastian Vettel    1 (rcord de pilot ms jove a aconseguir-ho);
 Alessandro Nannini      1 ;
 Bob Sweikert       1 ;
 Carlos Pace      1 ;
 Franois Cevert      1;
 Giancarlo Baghetti    1;
 Gunnar Nilsson    1  ;
 Innes Ireland      1  ;
 Jean Alesi      1  ;
 Jean Pierre Beltoise     1;
 Jim Rathmann    1  ;
 Jimmy Bryan    1  ;
 Jo Bonnier   1  ;
 Jochen Mass      1  ;
 Lee Wallard    1 ;
 Lorenzo Bandini      1 ;
 Luigi Musso      1;
 Ludovico Scarfiotti    1  ;
 Luigi Fagioli    1  ;
 Luigi Musso    1  ;
 Olivier Panis      1  ;
 Pat Flaherty      1  ;
 Peter Gethin    1  ;
 Piero Taruffi    1  ;
 Richie Ginther      1  ;
 Rodger Ward      1  ;
 Sam Hanks    1  ;
 Troy Ruttman    1  ;
 Vittorio Brambilla    1;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164697" title="Kuusamo" nonfiltered="2179" processed="2170" dbindex="67185">


Kuusamo s una ciutat de Finlndia situada a la provncia d'Oulu i pertany a la regi nord de Ostrobotnia. T una poblaci de vora 17.000 habitants i cobreix un rea de 5.804,54 km dels quals 801.04 km sn aigua. La municipalitat s unilinge amb noms el fins com a llengua activa.

Kuusamo s el principal centre d'inters per la prctica d'esports d'hivern, i rep prop d'un mili de turistes cada any. Molt coneguda per les competicions internacionals de salt de trampol, biatl i esqu de fons.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164698" title="Orfe de Sants" nonfiltered="2180" processed="2171" dbindex="67186">

L'Orfe de Sants s una entitat cultural fundada el desembre de 1901 al barri de Sants de Barcelona. D'origen obrer, al llarg de la seva histria ha sigut dirigit per mestres de l'alada d'Antoni Prez i Moya o Enric Rib. Des de l'any 1982 s dirigit per la mestra Montserrat Tous i Alsina.

Actualment l'Orfe est en un moment de canvis essencials, a l'espera de la construcci de la seva nova seu social al carrer Papin. Des de 2006 s gestionat per la Fundaci Sants XXI, L'Orfe.

 Cor de l'Orfe .
Format actualment per 40 cantaries, assaja els dimarts i divendres de 21:30 a 23:30 a les Cotxeres de Sants. L'entrada al Cor s lliure, prvia prova de nivell realitzada per les directores de l'Orfe. Per ser cantaire s requisit de ser soci de l'entitat.

 Seccions .
Al voltant del cor de cantaries de l'Orfe, eix vertebrador de l'entitat, han aparegut al llarg dels anys diferents seccions que han eixamplat el ventall d'activitats ofertes als membres de l'entitat. Actualment les seccions de l'Orfe de Sants sn:

 Coral infantil i juvenil;
 Dansa;
 Puntaires;
 Excursions;

 Histria .
La gnesi i creaci de l Orfe de Sants s emmarca en el propi procs de naixement d un autntic moviment cultural i identitari iniciat a partir de la segona meitat del segle XIX i articulat a l entorn del moviment coral.

En un context progressivament ms industrialitzat, la ciutadania, fonamentalment obrera, es nodria i desenvolupava culturalment i ldica a reds d iniciatives com els Cors de Clav, per a homes sols, d influncia clarament instructiva i moralitzant, a l hora que reivindicativa d un seguit de necessitats i canvis socials que prepararien una autntica evoluci  a voltes, revoluci.

Mentre tot aix passava, en l mbit espanyol i europeu, el moviment coral patia un desenvolupament de carcter unitari, fins homogenetzador. Per contra, el model catal apuntava  i consolidava- una caracterstica prpia: la defensa de la llengua catalana, fet que es va traduir no noms en la incorporaci de diverses obres del canoner popular catal al repertori de les diverses formacions corals sin en convertir la llengua en una autntica eina de i per al coneixement i la comunicaci, oral i escrita.

L Orfe, per tant, com a concepte, s deutor i fill d una poca: la iniciada l any 1833 amb la clebre Oda a la Ptria d Aribau. s el miratge en la Renaixena el que explica el fort arrelament i la vitalitat dels orfeons, en gneric, i de l Orfo de Sants, en particular.
Dels inicis a la permanncia: l adaptaci a un context convuls

Desapareguda la indstria i minvats els oficis, l amalgama social  i, de retruc, tamb cultural- segueix inspirant-se en l esperit i tarann dels fundadors de l Orfe.

Noms un nic parntesi obligat davant la duresa del context que s, fonamentalment, la crueltat de la Guerra Civil  el que anir del 1937 al 1940- aturarien el degoteig constant d actuacions, de vivncies, de treball... L ocupaci del local d assaig per part de grups radicals comport prdues irreparables, fins incalculables, pel que fa a la documentaci i al mobiliari de l entitat. Per res no s esborr. Res, si ms no, del que fou i s encara definitori, del que s essencial.

En aquest sentit, resulta bsica la publicaci peridica d un butllet mensual que glossava no nicament l activitat de l entitat des del 1920 fins al 1937  perode durant el qual s edit- sin que tamb interaccionava i es completava amb les informacions aparegudes a d altres publicacions, destinades a recollir testimonis particulars i valuosos que ens ajuden a confegir la veritable histria de l entitat, del barri i de la Barcelona d una poca d ebullici.

Arribats a aquest punt, cal destacar la represa d activitats que signific, entrada la dcada dels quaranta  segle XX-, la implicaci amb l Orfe de Sants per part d Assumpci Munn, dona d aspecte feble per d una fortalesa inusual. s, per tant, la fora dels testimonis, de les persones, de les veus individuals i collectives, el que far crixer l entitat.
Els noms propis

De l impuls i la fora de la batuta inicial, la d Estanislau Mateu, l Orfe n ha retingut els millors moments. Cal, per, resseguir el que el temps ha evidenciat com a relleus excellents: Lloren Carbonell, Manuel Bosser, Normand Soler i, especialment important, Antoni Prez Moya, qui dirig l Agrupaci Coral creada a l entorn de l Orfe de Sants del 1926 al 1958. s a Prez Moya a qui cal atribuir l etapa de major cohesi dels cantaires, acompanyada de la implicaci directa de tots ells amb un projecte que anava fora ms enll de l activitat artstica. Ms tard vingueren Elisard Sala, Enric Rib i Montserrat Tous, actual directora de l'Orfe.

 Problemtica del nou local .
La construcci del nou local de l'Orfe de Sants s'ha vist endarrerida per la irrupci d'uns okupes en els edificis preexistents en el terreny. Afortunadament, l'agost del 2007 el jutge orden el desallotjament de l'edifici ocupat i l'Orfe pogu iniciar les obres de construcci del nou local.

 Enllaos .
 Pgina web de l'Orfe de Sants;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164699" title="Rcord de GP disputats a la Frmula 1" nonfiltered="2181" processed="2172" dbindex="67187">
 Rnquing per GP disputats .

(Actualitzat a la fi de la Temporada 2008 de Frmula 1)

En negreta els pilots en actiu.

 --- Rubens Barrichello     270;
 Riccardo Patrese    257  ;
 Michael Schumacher     250  ;
 --- David Coulthard     247;
 Michele Alboreto    215  ;
 --- Giancarlo Fisichella     214  ;
 Andrea de Cesaris    214;
 Gerhard Berger    210  ;
 Nelson Piquet    207 ;
 Alain Prost    202  ;
 Jean Alesi    202  ;
 --- Jarno Trulli    201;
 Nigel Mansell    191  ;
 Jacques Laffite    180  ;
 Graham Hill    179 ;
 Ralf Schumacher      178  ;
 Niki Lauda    177  ;
 Johnny Herbert    165  ;
 Martin Brundle    165  ;
 Mika Hkkinen    165  ;
 Jacques Villeneuve     164;
 Ren Arnoux     164  ;
 Thierry Boutsen     164  ;
 Ayrton Senna     162  ;
 Derek Warwick     162  ;
 Heinz-Harald Frentzen      160  ;
 Olivier Panis     159  ;
 John Watson       154 ;
 --- Jenson Button         154  ;
 --- Nick Heidfeld        153 ;
 Emerson Fittipaldi     149  ;
 Eddie Irvine       148  ;
 Carlos Reutemann      146 ;
 Eddie Cheever      143  ;
 Jean Pierre Jarier       143  ;
 --- Kimi Rikknen     139 ;
 Clay Regazzoni      139 ;
 Mario Andretti        131  ;
 Jack Brabham     128  ;
 Keke Rosberg      128;
 Pierluigi Martini      124 ;
 --- Fernando Alonso     123 ;
 Patrick Tambay       123  ;
 Ronnie Peterson     123  ;
 Damon Hill         122 ;
 --- Mark Webber    121;
 Jacky Ickx       120;
 Alan Jones       117 ;
 Philippe Alliot     116 ;
 Jochen Mass        114 ;
 Jody Scheckter        113  ;
 John Surtees       113  ;
 Denny Hulme      112;
 Mika Salo    111  ;
 Piercarlo Ghinzani    111 ;
 Elio de Angelis    109  ;
 Chris Amon    108  ;
 Jo Bonnier    108  ;
 Jos Verstappen    107 ;
 --- Felipe Massa     106 ;
 Bruce McLaren    104 ;
 Stefan Johansson    103 ;
 Jackie Stewart    100  ;
 Jo Siffert    100  ;
 Pedro Diniz    99;
 Ivan Capelli    98  ;
 Ukyo Katayama    97 ;
 Patrick Depailler    95;
 James Hunt    93  ;
 Juan Pablo Montoya    93 ;
 - Takuma Sato    89;
 Aguri Suzuki    88  ;
 Jonathan Palmer    88  ;
 Marc Surer    88 ;
 Dan Gurney    87  ;
 Jean Pierre Beltoise    87 ;
 Arturo Merzario    84  ;
 Bertrand Gachot    84  ;
 Maurice Trintignant    84  ;
 - Pedro de la Rosa     84 ;
 Bruno Giacomelli    82  ;
 Hans Joachim Stuck    81  ;
 Stefano Modena    81  ;
 Mauricio Gugelmin    80  ;
 Satoru Nakajima    80  ;
 Vittorio Brambilla    79  ;
 Alessandro Nannini    78  ;
 Gabriele Tarquini    78;
 Alexander Wurz    75 ;
 Alex Caffi    75  ;
 Nicola Larini    75  ;
 Roberto Moreno    75 ;
 Carlos Pace    73  ;
 Jim Clark   73  ;
 Didier Pironi    72  ;
 Teo Fabi    71 ;
 Gianni Morbidelli    70  ;
 J J Lehto    70  ;
 Gilles Villeneuve    68  ;
 Ricardo Zonta    67  ;
 Stirling Moss    67;
 Derek Daly    64  ;
 Erik Comas    63  ;
 Henri Pescarolo    63  ;
 Mark Blundell    63  ;
 Jochen Rindt    62  ;
 Olivier Grouillard    62  ;
 Rolf Stommelen    62  ;
 Hector Rebaque    58  ;
 Harry Schell    57  ;
 Jean Pierre Jabouille    56  ;
 Luca Badoer    56  ;
 Manfred Winkelhock    56  ;
 Pedro Rodriguez    54  ;
 Philippe Streiff    54  ;
 Richie Ginther    54  ;
 Christian Klien     53 ;
 Innes Ireland    53  ;
 Jean Behra    53  ;
 --- Nico Rosberg    51 ;
 Vitantonio Liuzzi     51;
 Jackie Oliver    51  ;
 Juan Manuel Fangio    51  ;
 Phil Hill    51 ;
 Mike Hailwood    50  ;
 Roy Salvadori    50 ;
 Yannick Dalmas    49;
 Christian Danner    47  ;
 Eric Bernard    47  ;
 Franois Cevert    47  ;
 Mike Hawthorn    47 ;
 Alessandro Zanardi    44 ;
 Brett Lunger    43  ;
 Christian Fittipaldi    43  ;
 Masten Gregory    43;
 - Anthony Davidson    42;
 Christijan Albers     42   ;
 Karl Wendlinger    42  ;
 Lorenzo Bandini    42  ;
 Tom Pryce    42  ;
 Howden Ganley    41  ;
 Jan Lammers    41  ;
 Mauro Baldi    41  ;
 Emanuele Pirro    40 ;
 --- Robert Kubica      39;
 Tony Brooks    39  ;
 Louis Rosier    38  ;
 Wilson Fittipaldi    38 ;
 Brian Henton    37  ;
 Eliseo Salazar    37  ;
 Mike Spence    37  ;
 Rupert Keegan    37  ;
 - Tiago Monteiro     37;
 Andrea de Adamich    36  ;
 - Marc Gen      36;
 Tim Schenken    36 ;
 --- Timo Glock    36;
 --- Lewis Hamilton   35;
 --- Heikki Kovalainen    35;
 --- Adrian Sutil  35;
 Peter Collins      35;
 Bernd Schneider    34 ;
 Nino Farina    34 ;
 Chico Serra     33  ;
 Luigi Villoresi    33  ;
 Ricardo Rosset     33  ;
 Shinji Nakano    33;
 Alberto Ascari    32  ;
 Gunnar Nilsson    32  ;
 Llus Perez Sala      32  ;
 Pedro Lamy    32  ;
 Peter Revson    32;
 Toranosuke Takagi    32 ;
 Carel Godin de Beaufort    31  ;
 Peter Gethin    31;
 David Brabham    30  ;
 Huub Rothengatter    30  ;
 Raul Boesel    30 ;
 Bob Anderson    29  ;
 Enrique Bernoldi    29  ;
 Eric van de Poele    29  ;
 Mike Beuttler    29  ;
 Piers Courage    29  ;
 Robert Manzon    29  ;
 Roberto Guerrero    29  ;
 Trevor Taylor    29  ;
 Wolfgang von Trips    29;
 Andrea Montermini    28  ;
 Cristiano da Matta    28  ;
 Harald Ertl    28 ;
 Jose Froilan Gonzalez    27  ;
 Paul Belmondo    27  ;
 Tony Maggs    27;
 Scott Speed    26;
 Tarso Marques    26 ;
 Jan Magnussen    25  ;
 Johnny Claes    25  ;
 Luigi Musso    25 ;
 --- Sebastian Vettel   24;
 Johnny Cecotto    23  ;
 Reine Wisell    23  ;
 Robert Doornbos    23  ;
 Toulo de Graffenried    23 ;
 Gregor Foitek    22  ;
 Stefan Bellof    22 ;
 Adrian Campos    21  ;
 Francois Hesnault    21  ;
 Gaston Mazzacane    21  ;
 Giancarlo Baghetti    21  ;
 Oscar Larrauri    21;
 Alex Ribeiro    20  ;
 Antonio Pizzonia    20  ;
 Fabrizio Barbazza    20  ;
 Ian Burgess    20  ;
 Ian Scheckter    20  ;
 Julian Bailey    20  ;
 Nanni Galli    20  ;
 Zsolt Baumgartner    20;
 Hans Herrmann    19  ;
 Louis Chiron    19  ;
 Lucien Bianchi    19  ;
 Narain Karthikeyan    19  ;
 Piero Taruffi    19  ;
 Prince Bira    19  ;
 Silvio Moser   19 ;
 --- Kazuki Nakajima    19 ;
 --- Sbastien Bourdais    18 ;
 --- Nelson Piquet Jr    18 ;
 Alex Yoong    18  ;
 Bjrn Wirdheim    18  ;
 Cliff Allison   18  ;
 Corrado Fabi    18  ;
 Gianmaria Bruni    18  ;
 Taki Inoue    18  ;
 Allan McNish    17  ;
 Bas Leinders     17  ;
 Beppe Gabbiani    17  ;
 Guy Edwards    17  ;
 Horace Gould    17  ;
 Lella Lombardi    17  ;
 Pierre Henri Raphanel    17  ;
 Richard Attwood    17  ;
 Roberto Mieres    17;
 Derek Bell    16  ;
 Esteban Tuero    16  ;
 Felice Bonetto    16  ;
 Francois Migault    16  ;
 Johnny Dumfries    16  ;
 Justin Wilson    16  ;
 Ken Wharton    16  ;
 Mark Donohue    16  ;
 Ralph Firman    16 ;
 Sakon Yamamoto    15;
 Brian Redman    15  ;
 Danny Sullivan    15  ;
 Giorgio Scarlatti    15  ;
 Hans Binder    15  ;
 John Miles    15  ;
 Lance Macklin    15;
 Larry Perkins    15  ;
 Luciano Burti    15  ;
 Martin Donnelly    15  ;
 Olivier Gendebien    15  ;
 Paolo Barilla    15  ;
 Slim Borgudd    15  ;
 Andre Pilette    14  ;
 Claudio Langes    14  ;
 Emilio de Villota    14  ;
 Eugenio Castellotti    14  ;
 Giorgio Pantano    14  ;
 Paco Godia    14  ;
 Pascal Fabre    14  ;
 Rikky von Opel    14  ;
 Ron Flockhart   14  ;
 Stuart Lewis-Evans    14 ;
 Dave Charlton    13  ;
 George Eaton    13  ;
 George Follmer     13 ;
 Guy Ligier    13  ;
 Jack Fairman    13  ;
 Johnny Servoz-Gavin    13  ;
 Michael Andretti     13  ;
 Patrick Neve    13  ;
 Pedro Chaves    13  ;
 Peter Arundell    13  ;
 Siegfried Stohr    13  ;
 Vern Schuppan    13  ;
 Vic Elford    13  ;
 Willy Mairesse    13  ;
 Yves Giraud-Cabantous    13 ;
 Andre Simon    12  ;
 Bob Evans    12  ;
 Geoff Lees    12  ;
 Jim Hall    12  ;
 Ludovico Scarfiotti    12  ;
 Nicolas Kiesa    12  ;
 Onofre Marimn    12  ;
 Peter Whitehead    12  ;
 Philippe Etancelin    12  ;
 Rodger Ward    12  ;
 Wolfgang Seidel    12;
 Carlos Menditeguy    11  ;
 Dave Walker    11  ;
 David Purley    11  ;
 Ian Ashley    11  ;
 Jean-Christophe Boullion    11  ;
 Karl Kling    11  ;
 Patrick Friesacher    11 ;
 Paul Frre    11;
 Pete Lovely    11  ;
 Ricardo Zunino    11  ;
 Ronnie Bucknum   11  ;
 Tony Bettenhausen    11;
 Alex Soler-Roig      10  ;
 Andrea Chiesa    10  ;
 Chris Irwin    10  ;
 Gijs van Lennep    10  ;
 Giovanni Lavaggi   10  ;
 Helmut Marko    10  ;
 Henry Taylor    10  ;
 Jackie Lewis    10  ;
 Jim Rathmann    10  ;
 John Love    10  ;
 Kenny Acheson    10  ;
 Olivier Beretta    10  ;
 Tony Brise    10  ;
 Umberto Maglioli    10  ;
 Volker Weidler    10;
 Alan Brown    9  ;
 Allen Berg    9  ;
 Bob Bondurant    9  ;
 Bruce Halford    9  ;
 Eddie Johnson    9  ;
 Frank Gardner    9  ;
 Jean-Marc Gounon    9  ;
 Jimmy Bryan    9  ;
 Johnnie Parsons    9  ;
 Troy Ruttman    9 ;
 Bob Gerard    8  ;
 Brian Naylor    8  ;
 Carroll Shelby    8  ;
 Cesare Perdisa    8  ;
 Don Freeland    8  ;
 Duane Carter    8  ;
 Elie Bayol    8  ;
 Fred Agabashian    8  ;
 Gene Hartley    8  ;
 Jacques Swaters    8  ;
 Jo Gartner    8  ;
 Johnny Thomson   8  ;
 Luigi Piotti    8  ;
 Michel Leclre    8  ;
 Mike Wilds    8  ;
 Moiss Solana    8  ;
 Paul Russo    8  ;
 Riccardo Paletti    8  ;
 Rudi Fischer    8  ;
 Sam Hanks    8;
 Sergio Mantovani      8  ;
 Alan Stacey      7  ;
 Andy Linden    7  ;
 Boy Hayje    7  ;
 Dave Kennedy    7  ;
 Domenico Schiattarella      7  ;
 Gerino Gerini      7  ;
 Ian Raby      7  ;
 Joachim Winkelhock    7  ;
 Ken McAlpine      7  ;
 Luigi Fagioli      7  ;
 Massimiliano Papis      7  ;
 Mike Parkes      7  ;
 Nano da Silva Ramos    7  ;
 Perry McCarthy      7  ;
 Reg Parnell      7  ;
 Renzo Zorzi      7  ;
 Tony Settember    7 ;
 Bernard Collomb    6  ;
 Chico Landi   6  ;
 Chuck Daigh    6  ;
 Danny Ongais   6  ;
 David Hobbs      6  ;
 Emanuele Naspetti      6  ;
 Enrico Bertaggia      6  ;
 Franck Montagny    6  ;
 Hap Sharp    6  ;
 Ingo Hoffmann    6  ;
 Ivor Bueb      6  ;
 Jack McGrath   6  ;
 Jimmy Daywalt    6  ;
 Jimmy Reece    6  ;
 Johnny Boyd    6  ;
 Leo Kinnunen    6  ;
 Loris Kessel    6  ;
 Pat Flaherty   6  ;
 Pierre Levegh    6  ;
 Ricardo Rodriguez      6  ;
 Roelof Wunderink      6  ;
 Ryan Briscoe    6  ;
 Skip Barber    6  ;
 Tony Trimmer      6   ;
 Al Herman    5  ;
 Al Keller    5  ;
 Alfonso de Portago    5  ;
 Bill Vukovich    5  ;
 Bob Christie    5  ;
 Bob Sweikert    5  ;
 Bob Veith    5;
 Chuck Stevenson    5  ;
 Clemar Bucci    5  ;
 Conny Andersson    5  ;
 Consalvo Sanesi    5  ;
 David Murray    5  ;
 Dick Rathmann    5  ;
 Duncan Hamilton    5  ;
 Ed Elisian    5  ;
 Edgar Barth    5  ;
 Eric Brandon    5  ;
 Franco Rol    5  ;
 Fred Wacker    5  ;
 Hans von Stuck    5  ;
 Jacques Pollet    5  ;
 Jimmy Davies    5  ;
 John Taylor    5  ;
 Keith Greene    5  ;
 Lamberto Leoni    5  ;
 Maria Teresa de Filippis    5  ;
 Michael Bleekemolen    5  ;
 Mike Thackwell    5  ;
 Nicha Cabral    5  ;
 Nino Vaccarella    5  ;
 Pat O'Connor    5  ;
 Patrick Gaillard    5  ;
 Peter Hirt    5  ;
 Raymond Sommer    5  ;
 Sam Tingle    5  ;
 Tom Belso     5  ;
 Tommy Byrne    5  ;
 Tony Marsh    5  ;
 Walt Faulkner    5  ;
 Alessandro Pesenti-Rossi    4;
 Art Cross    4  ;
 Charles de Tornaco    4 ;
 Chris Bristow    4  ;
 Chuck Weyant    4  ;
 Duke Dinsmore    4  ;
 Eddie Russo    4  ;
 Eddie Sachs    4  ;
 Gerhard Mitter    4  ;
 Gerry Ashmore    4  ;
 Gino Bianco    4  ;
 Gino Munaron    4  ;
 Giulio Cabianca    4  ;
 Ignazio Giunti    4  ;
 Jack Turner    4  ;
 Jackie Pretorius    4  ;
 Jerry Hoyt    4  ;
 Manny Ayulo    4  ;
 Michael Bartels    4  ;
 Miguel Angel Guerra    4  ;
 Norberto Fontana    4  ;
 Peter de Klerk    4  ;
 Peter Walker    4  ;
 Richard Robarts    4  ;
 Spider Webb    4  ;
 Teddy Pilette    4  ;
 Tim Parnell    4  ;
 Tony Gaze    4  ;
 Yuji Ide    4 ;
 A J Foyt    3;
 Al Pease    3  ;
 Alberto Colombo    3  ;
 Bill Aston    3  ;
 Bill Brack    3  ;
 Bill Cheesbourg    3  ;
 Bill Homeier    3  ;
 Bill Schindler    3  ;
 Bob Scott    3  ;
 Cal Niday    3  ;
 Cliff Griffith    3  ;
 Cuth Harrison    3  ;
 David Piper    3  ;
 Divina Galica    3  ;
 Doug Serrurier    3  ;
 Duke Nalon    3  ;
 Eddie Keizan    3  ;
 Eitel Cantoni    3  ;
 Enrico Toccacelo    3  ;
 Ernie Pieterse    3  ;
 Eugene Chaboud    3  ;
 Franco Forini    3  ;
 Fritz d'Orey    3  ;
 George Connor    3  ;
 Giacomo Russo "Geki"    3  ;
 Gianfranco Brancatelli    3  ;
 Giovanna Amati    3  ;
 Guy Mairesse    3  ;
 Helmuth Koinigg    3  ;
 Henry Banks    3  ;
 Hideki Noda    3  ;
 Hubert Hahne    3  ;
 Jacques Villeneuve (pare)    3  ;
 Jay Chamberlain    3  ;
 Jean-Denis Deletraz    3  ;
 Johnnie Tolan    3  ;
 Johnny McDowell    3  ;
 Jose Dolhem    3  ;
 Lance Reventlow    3;
 Johnny McDowell    3 ;
 Jose Dolhem   3 ;
 Lance Reventlow   3 ;
 Len Sutton   3 ;
 Les Leston   3 ;
 Marshall Teague   3 ;
 Michael May   3 ;
 Mike Magill   3 ;
 Mike Nazaruk   3 ;
 Otto Stuppacher   3 ;
 Ottorino Volonterio   3 ;
 Paul Goldsmith   3 ;
 Paul Hawkins   3 ;
 Paul Pietsch   3 ;
 Piero Carini   3 ;
 Ray Crawford   3 ;
 Roberto Bussinello   3 ;
 Roberto Lippi   3 ;
 Roland Ratzenberger  	3 ;
 Shorty Templeman  	3 ;
 Theo Helfrich  3 ;
 Tomas Enge  	3 ;
 Toni Branca  3 ;
 Tony Rolt   3 ;
 Tony Shelly  	3 ;
 Alberto Uria  2 ;
 Alessandro de Tomaso  2 ;
 Andre Testut  2 ;
 Arthur Legat   2 ;
 Basil van Rooyen	 2 ;
 Bernie Ecclestone	 	2 ;
 Bill Holland  2 ;
 Billy Garrett  2 ;
 Bobby Ball  2 ;
 Bobby Grim  2 ;
 Bobby Rahal  2 ;
 Bobby Unser  2 ;
 Brausch Niemann  2 ;
 Brian Shawe-Taylor  2 ;
 Carl Scarborough  	2 ;
 Cecil Green  2 ;
 Chet Miller  2 ;
 Chris Craft  2 ;
 Chris Lawrence  2 ;
 Colin Davis  2 ;
 Damien Magee  2 ;
 David Hampshire  2 ;
 David Prophet  2 ;
 Dempsey Wilson  2 ;
 Dennis Poore  2;
 Dick Gibson   2;
 Don Branson   2 ;
 Eppie Wietzes   2 ;
 Ernesto Brambilla   2 ;
 Ernie McCoy   2 ;
 Ernst Klodwig   2 ;
 Eugene Martin   2 ;
 Franck Lagorce   2 ;
 Franco Comotti   2 ;
 Gary Brabham   2 ;
 Gene Force   2 ;
 Geoff Crossley   2 ;
 George Abecassis   2 ;
 George Fonder  2 ;
 Georges Berger   2 ;
 Gerard Larrousse   2 ;
 Giorgio Francia   2 ;
 Henri Louveau   2 ;
 Hermann Lang   2 ;
 Hiroshi Fushida   2 ;
 Jackie Holmes   2 ;
 Jean Louis Schlesser   	2 ;
 Jim Crawford   2 ;
 Jim McWithey   2 ;
 Jimmy Jackson   2 ;
 Joe James   2 ;
 Joe Kelly   2 ;
 John Campbell-Jones   2 ;
 John Fitch   2 ;
 John Nicholson   	2 ;
 Jorge Daponte   2;
 Jud Larson   2 ;
 Kazuyoshi Hoshino	  2 ;
 Keith Andrews   2 ;
 Ken Downing    2 ;
 Ken Kavanagh    2 ;
 Kevin Cogan   2 ;
 Lee Wallard   2 ;
 Leslie Marr   2 ;
 Lloyd Ruby   2 ;
 Mack Hellings   2 ;
 Mauri Rose   2 ;
 Max de Terra   2 ;
 Mike Fisher   2 ;
 Mike Taylor   2 ;
 Mikko Kozarowitzky  	2 ;
 Naoki Hattori   2 ;
 Nasif Estefano   2 ;
 Neville Lederle   2 ;
 Noritake Takahara   2 ;
 Pablo Birger   2 ;
 Paddy Driver   2 ;
 Paul Emery   2 ;
 Philippe Adams   2 ;
 Red Amick   2 ;
 Roger Laurent   2 ;
 Roger Penske   2 ;
 Roger Williamson   2 ;
 Rudolf Krause  2 ;
 Sam Posey  2 ;
 Tiff Needell  2 ;
 Toni Ulmen  	2;
 Tony Crook   2 ;
 Torsten Palm   	2 ;
 Toshio Suzuki    2 ;
 Trevor Blokdyk    2 ;
 Vic Wilson    2 ;
 Walt Brown    2 ;
 Walt Hansgen    2 ;
 Willi Heeks    2 ;
 Adolf Brudes    2 ;
 Markus Winkelhock   1;
 Adolfo Schwelm Cruz    1 ;
 Alain de Changy    1 ;
 Alan Rees    1 ;
 Alan Rollinson    1 ;
 Albert Scherrer    1 ;
 Alberto Crespo    1 ;
 Alberto Rodriguez Larreta   	1 ;
 Aldo Gordini    1 ;
 Alfonso Thiele    1 ;
 Alfredo Pian    1 ;
 Andre Guelfi   	1 ;
 Andre Milhoux    1 ;
 Andy Sutcliffe    1 ;
 Antoni Creus i Rubin de Celis    1 ;
 Archie Scott-Brown    1 ;
 Art Bisch    1 ;
 Arthur Owen    1 ;
 Azdrubal Fontes    1 ;
 Bayliss Levrett   	1 ;
 Ben Pon    1 ;
 Bernard de Dryver    1 ;
 Bernd Nacke    1 ;
 Bertil Roos    1 ;
 Bill Cantrell    1 ;
 Bill Mackey    1 ;
 Bill Moss    1 ;
 Bill Whitehouse   1 ;
 Bob Drake    1 ;
 Bob Said 	  1 ;
 Brian Gubby    1 ;
 Brian McGuire   1 ;
 Bruce Johnstone    1 ;
 Bruce Kessler    1 ;
 Bud Tingelstad    1 ;
 Carl Forberg    1 ;
 Carlo Facetti    1 ;
 Carlo Franchi    1 ;
 Chanoch Nissany   1 ;
 Charles Pozzi    1 ;
 Christian Goethals    1 ;
 Chuck Arnold    1 ;
 Clemente Biondetti    1 ;
 Clive Puzey    1 ;
 Colin Chapman    1 ;
 Danny Kladis    1 ;
 Dave Morgan    1 ;
 Dennis Taylor    1 ;
 Desir Wilson    1 ;
 Desmond Titterington    1 ;
 Dieter Quester     1 ;
 Don Beauman    1 ;
 Don Edmunds    1 ;
 Dorino Serafini    1 ;
 Dries van der Lof   1 ;
 Elmer George   1 ;
 Emilio Zapico   1 ;
 Eric Thompson    1 ;
 Ernesto Prinoth   1 ;
 Ernst Loof   	1 ;
 Erwin Bauer    1 ;
 Ettore Chimeri     1 ;
 Frank Armi    1 ;
 Frank Dochnal    1 ;
 Franois Mazet    1 ;
 Franois Picard    1 ;
 Fred Gamble    1 ;
 Fritz Riess    1 ;
 Gaetano Starrabba    1 ;
 George Amick   1 ;
 George Constantine    1 ;
 Georges Grignard 	  1 ;
 Giorgio Bassi    1 ;
 Giorgio Mondini    1 ;
 Giovanni de Riu    1 ;
 Graham McRae    1 ;
 Graham Whitehead   1 ;
 Guenther Bechem    1 ;
 Gunther Seiffert 	  1 ;
 Gus Hutchison    1 ;
 Guy Tunmer    1;
 Hans Heyer    1  ;
 Hans Klenk    1  ;
 Harry Blanchard      1  ;
 Harry Merkel      1  ;
 Heini Walter      1  ;
 Heinz Schiller      1  ;
 Helm Glockler      1  ;
 Helmut Niedermayr      1  ;
 Herbert MacKay-Fraser      1  ;
 Ian Stewart      1  ;
 Jac Nelleman      1  ;
 Jan Flinterman      1  ;
 Jean Lucas      1  ;
 Jean Lucienbonnet      1  ;
 Jean-Claude Rudaz      1  ;
 Jerry Unser      1  ;
 Jess Iglesias      1  ;
 Jim Hurtubise      1  ;
 Jim Rigsby      1  ;
 Jimmy Stewart      1  ;
 Jo Schlesser      1  ;
 Jo Vonlanthen      1  ;
 Joe Fry      1  ;
 John Barber      1  ;
 John Cannon      1  ;
 John Cordts      1  ;
 John James      1  ;
 John Rhodes      1  ;
 John Riseley-Prichard      1  ;
 Johnny Mantz      1  ;
 Joie Chitwood      1  ;
 Jonathan Williams      1  ;
 Josef Peters      1  ;
 Joan Jover Sas       1  ;
 Juan Manuel Bordeu      1  ;
 Ken Richardson      1  ;
 Kunimitsu Takahashi      1  ;
 Kurt Adolff      1  ;
 Kurt Ahrens      1  ;
 Kurt Kuhnke      1  ;
 Larry Crockett      1  ;
 Len Duncan      1  ;
 Leslie Johnson      1  ;
 Leslie Thorne      1  ;
 Ludwig Fischer      1  ;
 Luigi Taramazzo      1  ;
 Luiz Bueno      1  ;
 Luki Botha     1;
 Marcel Balsa     1  ;
 Marco Apicella     1  ;
 Masahiro Hasemi     1  ;
 Masami Kuwashima     1  ;
 Massimo Natili     1  ;
 Max Jean     1  ;
 Mike Harris     1  ;
 Mike MacDowel     1  ;
 Mike Sparken     1  ;
 Myron Fohr     1  ;
 Nello Pagani     1  ;
 Oscar Alfredo Galvez     1  ;
 Oscar Gonzalez     1  ;
 Oswald Karch     1  ;
 Paul England     1  ;
 Peter Ashdown     1  ;
 Peter Broeker     1  ;
 Peter Ryan     1  ;
 Peter Westbury     1  ;
 Phil Cade     1  ;
 Philip Fotheringham-Parker     1  ;
 Piero Drogo     1  ;
 Piero Dusio     1  ;
 Piero Scotti     1  ;
 Renato Pirocchi     1  ;
 Ricardo Londono     1  ;
 Rob Schroeder     1  ;
 Robert La Caze     1  ;
 Robert O'Brien     1  ;
 Roberto Bonomi     1  ;
 Robin Montgomerie-Charrington     1  ;
 Robin Widdows     1  ;
 Rodney Nuckey     1  ;
 Roger Loyer     1  ;
 Rudolf Schoeller     1  ;
 Stephane Sarrazin     1  ;
 Stephen South     1  ;
 Ted Whiteaway     1  ;
 Theo Fitzau     1  ;
 Timmy Mayer     1  ;
 Tom Bridger     1  ;
 Tom Jones     1  ;
 Vincenzo Sospiri     1  ;
 Walt Ader     1  ;
 Warwick Brown     1  ;
 Wayne Weiler     1  ;
 Willi Krakau     1  ;
 William Ferguson     1;

 Referncies .
Pgina del diari Marca






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164700" title="Kaskinen" nonfiltered="2182" processed="2173" dbindex="67188">



Kaskinen (Kask en suec) s una ciutat de Finlndia de la provncia de Finlndia de l'est i part de la regi de Ostrobotnia. La ciutat t una poblaci de prop de 2.000 habitants i cobreix un rea de 10,23 km  dels quals 0,15 km sn aigua.

La ciutat, com la majoria de ciutats finlandeses, s bilinge, amb una majoria (prop del 70%) de fins per sobre de suec. Kaskinen s la ciutat ms petita de Finlndia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164706" title="Amelita Galli-Curci" nonfiltered="2183" processed="2174" dbindex="67189">

Amelita Galli-Curci (Mil, 18 de novembre de 1882   Chicago, 26 de novembre de 1963) va ser una soprano de coloratura italiana de les ms reputades del segle XX.

Va nixer com Amelita Galli en el si d'una famlia benestant milanesa. A Mil va seguir estudis de piano fins que va ser impulsada al cant per influncia de la seua via. El compsitor d'pera Pietro Mascagni tamb la va encoratjar a seguir la carrera operstica. Per prpia decisi, va estudiar cant de manera autodidacta, escoltant altres sopranos, llegint antics mtodes de cant i practicant exercicis de piano amb la veu.

El seu debut operstic va tenir lloc l'any 1906 a Trani, com Gilda de Rigoletto, i rpidament va ser aclamada pertot Itlia.

L'any 1908 es va casar amb el marqus Luigi Curci, i va afegir el cognom del seu marit al seu. Es van divorciar l'any 1921 i Galli-Curci es va tornar a casar amb Homer Samuels, el seu acompanyant.

Va acturar mpliament per Europa i Sud-amrica.  L'any 1915 va cantar dues funcions de Lucia di Lammermoor amb Enrico Caruso a Buenos Aires. Van ser les dues niques aparicions junt amb el llegendari tenor. Va arribar als Estats Units d'Amrica l'any 1916. Estava planificada una curta estada, per el gran xit que va recollir per la seua interpretaci de la Gilda de Rigoletto a Chicago va ser tan extraordinari que va acceptar romandre com a integrant de la Chicago Opera Company. Va formar part d'aquesta companyia fins l'any 1924. Tamb l'any 1916, va signar un contracte amb la companyia discogrfica Victor Talking Machine Company, per a la qual va fer un gran nombre d'enregistraments fins l'any 1930. L'any 1921 Galli-Curci va unir-se a la Metropolitan Opera de Nova York romanent-hi fins al seu retir en l'any 1930.

Galli-Curci va ser una deixeble del mestre indi  de ioga Paramhansa Yogananda. Va escriure el prleg del llibre de Yogananda Whispers from Eternity, publicat l'any 1929. 

Convenuda que l'pera era una forma d'art en decadncia, Galli-Curci es va retirar dels escenaris al gener de 1930 per a concentrar-se en els recitals. Havia patit de problemes de gola durant molts anys, fins que l'any 1935 va haver de ser sotmesa a cirurgia per a eliminar un goll. L'any segent va fer un poc aconsellable retorn a l'pera, com a Mim de La Bohme a Chicago. Dissortadament, va fer-se pals que els seus anys de cantant s'havien exhaurit, i desprs d'uns quants recitals es va retirar definitivament i es va traslladar a viure a Califrnia, on va viure fins a la seua mort, al novembre de 1963, a l'edat de 82 anys.

 Bibliografia .
 Lanfranco Rasponi, Alfred A Knopf. The Last Prima Donnas, 1982.  ISBN 0-394-52153-6;

 Enllaos externs .
 Plana sobre Galli-Curci amb abundant informaci biogrfica, fotos i clips de so;
 Galli-Curci, el rossinyol de San Diego;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164708" title="Joan de Vilagut" nonfiltered="2184" processed="2175" dbindex="67190">
Fra Joan de Vilagut fou un cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i des de 1427 castell d'Amposta. Era fill de Bernat de Vilagut, senyor de Sant Mori, i d'una dama que ens s desconeguda. Va tenir tres germans, Bernat de Vilagut, Guillem de Vilagut i Pere de Vilagut. 

Les primeres notcies que tenim s de 1408 quan, grcies a la influncia del rei Mart I l'Hum, se li concedia la comanda hospitalera de Granyena de Segarra; aix ens demostra que ja tenia una importncia al costat del rei. Amb el canvi de dinastia es mostr fidel al nou rei Ferran d'Antequera i particip en el setge de Balaguer el 1415 contra el revoltat Jaume II d'Urgell. 

El 1422 era el rei Alfons V qui feia gestions per tal que es promocions a fra Vilagut a la comanda d'Ulldecona i el rei deixava ben clar que aquest ascens es feia per l'ajuda que els germans de Joan, Bernat i Guillem de Vilagut li feien en les campanyes italianes. El 1423 era Joan de Vilagut qui comanava una galera per ajudar el rei a Itlia, mentre el rei li demanava que obvis les demandes de l'orde de l'Hospital per anar a Rodes i rests al seu servei. 

Amb aquesta privacitat entre la monarquia i fra Vilagut quan la castellania d'Amposta qued vacant el 1427 ell estigus ben posicionat per aconseguir-la i aix fou. Amb el nou crrec es concentr ms en els afers de l'orde i no es va preocupar ms dels problemes militars del rei Alfons a itlia. s ms, el 1436  s'oposava que les corts enviessin una flota militar per ajudar el rei. 

El 1441 decidia marxar per segon cop a Rodes, on hi havia la seu central de l'orde i on ja havia estat en el decurs de 1433. L'illa en aquell moment rebia forts atacs dels mamelucs i per aix els rgans centrals feien crides per tal que els cavallers s'hi reunissin per ajudar en la defensa. Com a lloctinent a la castellania va deixar un home de la seva confiana i mig emparentat amb ell, fra Bernat Hug de Rocabert. El 1444 quan fra Vilagut tornava cap a Catalunya el seu vaixell s'enfons i moriren tots els qui viatjaven. 

Abans de marxar de Rodes, per, fra Joan de Vilagut deix un donatiu de cent mil sous barcelonesos per tal que s'equips la infermeria de l'orde, que al seu torn havia estat construda amb l'herncia que va deixar un altre catal, fra Antoni de Fluvi, que va ser Mestre de l'orde fins el 1437. Com a agrament l'orde marc tota la vaixella de la infermeria amb l'escut de fra Vilagut, fins i tot desprs quan l'orde es trasllad a Malta. El seu successor a la castellania d'Amposta fou fra Pere-Ramon Sacosta.  

De fra Vilagut tamb n'hem conservat restes de la seva activitat potica. Concretament conservem les restes d'una can amorosa i tamb en conservem una resposta potica que Guillem Tinter li va fer a una altra poesia seva. Les peces ja sn en catal i demostren com la poesia s'estenia per les classes aristocrtiques com una manera de prestigi social. 

Enllaos externs.
 Can amorosa de fra Joan de Vilagut en edici electrnica.
 Article on es repassen les dades biogrfiques i potiques de Joan de Vilagut i Guillem Tinter;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164710" title="Guillem Tinter" nonfiltered="2185" processed="2176" dbindex="67191">
Guillem Tinter era membre d'una famlia de donzells de Castell d'Empries, de qui conservem poques dades. Era fill de Jaume Tinter, veguer del comtat d'Empries el 1405 i que va participar en el Parlament de Peralada de 1410 per tal de solucionar el conflicte successori. El seu germ Joan fou tamb administrador del comtat. 

Les dades de Guillem sn les segents: el 1451 donava perms al seu germ Joan per tal que es pogus vendre un camp a Castell i el 1454 pagava uns diners a un tal Joan Perpiny tamb de la vila empordanesa. En aquest document, per, se l'anomena burgs, cosa que vol dir que no era membre de la noblesa tot i que la famlia s que ho era.

De Guillem Tinter li hem conservat una poesia que s'adrea a fra Joan de Vilagut, tamb membre d'una famlia amb lligams a Castell d'Empries, per tant, s normal que es coneguessin i que tinguessin algun debat potic. 

Enllaos externs.
 Resposta que Guillem Tinter fa a Joan de Vilagut, en edici electrnica;
 Article on es repassen les dades biogrfiques i potiques de Joan de Vilagut i Guillem Tinter;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164713" title="Llista d'espcies de paratropdids" nonfiltered="2186" processed="2177" dbindex="67192">
A continuaci trobareu la llista d'espcies de paratropdids amb la informaci actualitzada fins l'1 de setembre de 2003. Els paratropdids o 
Paratropididae sn una famlia d'aranyes migalomorfs americanes, amb molt pocs representants coneguts ja que est formada per 4 gneres i 8 espcies, que es detallen a continuaci.


 Gneres i espcies . 
 Anisaspis .
Anisaspis Simon, 1891
 Anisaspis tuberculata Simon, 1891 (St. Vincent);

 Anisaspoides .
Anisaspoides F. O. P.-Cambridge, 1896
 Anisaspoides gigantea F. O. P.-Cambridge, 1896 (Brasil);

 Melloina .
Melloina Brignoli, 1985
 Melloina gracilis (Schenkel, 1953) (Veneuela);
 Melloina rickwesti Raven, 1999 (Panam);

 Paratropis .
Paratropis Simon, 1889
 Paratropis papilligera F. O. P.-Cambridge, 1896 (Brasil);
 Paratropis sanguinea Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Paratropis scruposa Simon, 1889 (Per);
 Paratropis seminermis Caporiacco, 1955 (Veneuela);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Paratropdid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164714" title="Alexander Pope" nonfiltered="2187" processed="2178" dbindex="67193">

Alexander Pope (1688 -1744) fou un poeta angls, el tercer autor ms citat en aquesta llengua, noms per darrere de William Shakespeare i Tennyson. Va destacar en els poemes narratius de tema mitolgic i en les traduccions dels clssics grecollatins, aix com en l'edici de contemporanis. 

Algunes obres destacades:
Pastorals;
El rnxol violat (The Rape of the Lock), l'obra que el va fer fams;
Epstola d'Helosa a Abelard;
La Dunciada;
Assaig sobre l'Home;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164715" title="Hedonisme" nonfiltered="2188" processed="2179" dbindex="67194">
L'hedonisme s un corrent filosfic que busca el plaer com a font de felicitat i sentit de la prpia existncia. Va nixer amb Epicur i es perllonga fins a l'actualitat.

El terme plaer.
El plaer s un terme que no t una definici clara. Hi ha autors que pensen que hi ha una srie d'experincies que donen universalment plaer i d'altres que creuen que s totalment personal. Els primers citen la satifacci dels desigs dels instints (per aix el sexe donaria plaer) o l'aprovaci de la comunitat. Els segons afirmen que tot depn del sistema de valors de la persona, hi ha gent que extreu plaer del que altres consideren dolor, mentre que no poden gaudir de determinats actes perqu la conscincia els fa sentir remordiments, per exemple. 

Els corrents ms idealistes classifiquen qualitativament el plaer, de manera que els ms espirituals serien els ms purs i els que proporcionen l'autntica felicitat (John Stuart Mill n's un ferm defensor) mentre que aquells relacionats amb el cos estan a la base de la pirmide. Per els crtics els retreuen que oblidin el carcter animal de l'home, que busca el plaer igual que altres espcies.

Valoraci de l'hedonisme.
L'hedonisme ha estat ben valorat pels epicuris, Nietzsche, Hume o Michel Onfray, mentre que les principals religions el consideren un moviment primitiu i que resta dignitat a la persona, esclava dels seus desitjos en comptes de cercar la felicitat per la via racional o espiritual. Associen el plaer a satisfaccions simples. Aquesta connotaci negativa perviu en l'actualitat, quan es retreu a determinades persones, especialment joves, el fet de tenir una moral massa hedonista.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164720" title="Llista d'espcies de bariqulids" nonfiltered="2189" processed="2180" dbindex="67195">
Llista d'espcies de bariqulids, una famlia d'aranyes migalomorfs que es troben distribudes per les zones clides del planeta. Aquest llistat cont la informaci recollida fins el 6 de setembre de 2006.


 Gneres i espcies . 
Ammonius.
Ammonius Thorell, 1899
 Ammonius pupulus Thorell, 1899 (Camerun);

Atrophothele.
Atrophothele Pocock, 1903
 Atrophothele socotrana Pocock, 1903 (Socotra);

Aurecocrypta.
Aurecocrypta Raven, 1994
 Aurecocrypta katersi Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Aurecocrypta lugubris Raven, 1994 (Oest d Austrlia);

Barycheloides.
Barycheloides Raven, 1994
 Barycheloides alluviophilus Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Barycheloides chiropterus Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Barycheloides concavus Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Barycheloides rouxi (Berland, 1924) (Nova Calednia);
 Barycheloides rufofemoratus Raven, 1994 (Nova Calednia);

Barychelus.
Barychelus Simon, 1889
 Barychelus badius Simon, 1889 (Nova Calednia);
 Barychelus complexus Raven, 1994 (Nova Calednia);

Cosmopelma.
Cosmopelma Simon, 1889
 Cosmopelma decoratum Simon, 1889 (Brasil);
 Cosmopelma dentatum Fischel, 1927 (Veneuela);

Cyphonisia.
Cyphonisia Simon, 1889
 Cyphonisia affinitata Strand, 1907 (Est d frica);
 Cyphonisia annulata Benoit, 1966 (Ghana);
 Cyphonisia itombwensis Benoit, 1966 (Congo);
 Cyphonisia kissi (Benoit, 1966) (Congo);
 Cyphonisia maculata (Roewer, 1953) (Congo);
 Cyphonisia maculipes Strand, 1906 (Camerun);
 Cyphonisia manicata Simon, 1907 (Bioko);
 Cyphonisia nesiotes Simon, 1907 (St. Tom, Prncipe);
 Cyphonisia nigella (Simon, 1889) (Congo);
 Cyphonisia obesa Simon, 1889 (Oest i centre d frica);
 Cyphonisia rastellata Strand, 1907 (Est d frica);
 Cyphonisia soleata Thorell, 1899 (Camerun);
 Cyphonisia straba Benoit, 1966 (Congo);

Cyrtogrammomma.
Cyrtogrammomma Pocock, 1895
 Cyrtogrammomma monticola Pocock, 1895 (Guyana);

Diplothele.
Diplothele O. P.-Cambridge, 1890
 Diplothele halyi Simon, 1892 (Sri Lanka);
 Diplothele walshi O. P.-Cambridge, 1890 (ndia);

Encyocrypta.
Encyocrypta Simon, 1889
 Encyocrypta abelardi Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Encyocrypta aureco Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta berlandi Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta bertini Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Encyocrypta bouleti Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Encyocrypta cagou Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta colemani Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta decooki Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta djiaouma Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta eneseff Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta gracilibulba Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Encyocrypta grandis Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Encyocrypta heloiseae Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Encyocrypta koghi Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta kone Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta kottae Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta kritscheri Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta kwakwa Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Encyocrypta letocarti Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta lugubris Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta mckeei Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Encyocrypta meleagris Simon, 1889 (Nova Calednia);
 Encyocrypta montdo Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta montmou Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta neocaledonica Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta niaouli Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta ouazangou Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Encyocrypta oubatche Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta panie Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta risbeci Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Encyocrypta tillieri Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);
 Encyocrypta tndia Raven & Churchill, 1991 (Nova Calednia);

Eubrachycercus.
Eubrachycercus Pocock, 1897
 Eubrachycercus smithi Pocock, 1897 (Somalia);

Fijocrypta.
Fijocrypta Raven, 1994
 Fijocrypta vitilevu Raven, 1994 (Fiji);

Idioctis.
Idioctis L. Koch, 1874
 Idioctis eniwetok Raven, 1988 (Illes Marshall, Illes Carolines);
 Idioctis ferrophila Churchill & Raven, 1992 (Nova Calednia);
 Idioctis helva L. Koch, 1874 (Fiji);
 Idioctis intertidalis (Benoit & Legendre, 1968) (Madagascar, Seychelles);
 Idioctis littoralis Abraham, 1924 (Singapur);
 Idioctis marovo Churchill & Raven, 1992 (Illes Solomon);
 Idioctis talofa Churchill & Raven, 1992 (Samoa);
 Idioctis xmas Raven, 1988 (Illes Christmas);
 Idioctis yerlata Churchill & Raven, 1992 (Queensland);

Idiommata.
Idiommata Ausserer, 1871
 Idiommata blackwalli (O. P.-Cambridge, 1870) (Oest d Austrlia);
 Idiommata fusca L. Koch, 1874 (Queensland);
 Idiommata iridescens (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland);
 Idiommata scintillans (Rainbow & Pulleine, 1918) (Sud d Austrlia);

Idiophthalma.
Idiophthalma O. P.-Cambridge, 1877
 Idiophthalma amazonica Simon, 1889 (Brasil);
 Idiophthalma ecuadorensis Berland, 1913 (Ecuador);
 Idiophthalma pantherina Simon, 1889 (Veneuela);
 Idiophthalma robusta Simon, 1889 (Ecuador);
 Idiophthalma suspecta O. P.-Cambridge, 1877 (Colmbia);

Mandjelia.
Mandjelia Raven, 1994
 Mandjelia anzses Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia banksi Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia brassi Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia colemani Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia commoni Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia exasperans Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia fleckeri Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia galmarra Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia humphreysi Raven & Churchill, 1994 (Oest d Austrlia);
 Mandjelia iwupataka Raven & Churchill, 1994 (Territori del Nord);
 Mandjelia macgregori Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia madura Raven & Churchill, 1994 (Oest d Austrlia);
 Mandjelia mccrackeni Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia nuganuga Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia oenpelli Raven & Churchill, 1994 (Territori del Nord);
 Mandjelia paluma Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia platnicki Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Mandjelia qantas Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia rejae Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia thorelli (Raven, 1990) (Queensland);
 Mandjelia wooroonooran Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia wyandotte Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Mandjelia yuccabine Raven & Churchill, 1994 (Queensland);

Monodontium.
Monodontium Kulczyn'ski, 1908
 Monodontium mutabile Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Monodontium mutabile minus Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Monodontium mutabile oculatissimum Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Monodontium mutabile oculatior Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Monodontium mutabile tetrathela Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);

Moruga.
Moruga Raven, 1994
 Moruga doddi Raven, 1994 (Queensland);
 Moruga fuliginea (Thorell, 1881) (Queensland);
 Moruga heatherae Raven, 1994 (Queensland);
 Moruga insularis Raven, 1994 (Queensland);
 Moruga kimberleyi Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Moruga thickthorni Raven, 1994 (Queensland);
 Moruga thorsborneorum Raven, 1994 (Queensland);
 Moruga wallaceae Raven, 1994 (Queensland);

Natgeogia.
Natgeogia Raven, 1994
 Natgeogia rastellata Raven, 1994 (Nova Calednia);

Neodiplothele.
Neodiplothele Mello-Leito, 1917
 Neodiplothele fluminensis Mello-Leito, 1924 (Brasil);
 Neodiplothele irregularis Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Neodiplothele leonardosi Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Neodiplothele picta Vellard, 1924 (Brasil);

Nihoa.
Nihoa Raven & Churchill, 1992
 Nihoa annulata (Kulczyn'ski, 1908) (Nova Guinea);
 Nihoa annulipes (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Nihoa aussereri (L. Koch, 1874) (Palau);
 Nihoa bisianumu Raven, 1994 (Nova Guinea);
 Nihoa courti Raven, 1994 (Nova Guinea);
 Nihoa crassipes (Rainbow, 1898) (Nova Guinea);
 Nihoa gressitti Raven, 1994 (Nova Guinea);
 Nihoa gruberi Raven, 1994 (Nova Irlanda);
 Nihoa hawaiiensis (Raven, 1988) (Hawaii);
 Nihoa itakara Raven, 1994 (Nova Guinea);
 Nihoa kaindi Raven, 1994 (Nova Guinea);
 Nihoa karawari Raven, 1994 (Nova Guinea);
 Nihoa lambleyi Raven, 1994 (Nova Guinea);
 Nihoa madang Raven, 1994 (Nova Guinea);
 Nihoa mahina Churchill & Raven, 1992 (Hawaii);
 Nihoa maior (Kulczyn'ski, 1908) (Nova Guinea);
 Nihoa mambulu Raven, 1994 (Illes Solomon);
 Nihoa pictipes (Pocock, 1899) (Nova Guinea, Nova Bretanya, Nova Irlanda, Illes Solomon);
 Nihoa raleighi Raven, 1994 (Nova Guinea);
 Nihoa tatei Raven, 1994 (Nova Guinea);
 Nihoa vanuatu Raven, 1994 (Vanuatu);
 Nihoa variata (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Nihoa verireti Raven, 1994 (Nova Guinea);

Orstom.
Orstom Raven, 1994
 Orstom aoupinie Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Orstom chazeaui Raven & Churchill, 1994 (Nova Calednia);
 Orstom hydratemei Raven & Churchill, 1994 (Nova Calednia);
 Orstom macmillani Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Orstom tropicus Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Orstom undecimatus Raven, 1994 (Nova Calednia);

Ozicrypta.
Ozicrypta Raven, 1994
 Ozicrypta australoborealis Raven & Churchill, 1994 (Territori del Nord);
 Ozicrypta clarki Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta clyneae Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta combeni Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta cooloola Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta digglesi Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta etna Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta eungella Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta filmeri Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta hollinsae Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta kroombit Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta lawlessi Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta littleorum Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta mcarthurae Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta mcdonaldi Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta microcauda Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta noonamah Raven & Churchill, 1994 (Territori del Nord);
 Ozicrypta palmarum (Hogg, 1901) (Territori del Nord);
 Ozicrypta pearni Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta reticulata (L. Koch, 1874) (Queensland);
 Ozicrypta sinclairi Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta tuckeri Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta walkeri Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta wallacei Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Ozicrypta wrightae Raven & Churchill, 1994 (Queensland);

Paracenobiopelma.
Paracenobiopelma Feio, 1952
 Paracenobiopelma gerecormophilum Feio, 1952 (Brasil);

Pisenor.
Pisenor Simon, 1889
 Pisenor arcturus (Tucker, 1917) (Zimbabwe);
 Pisenor leleupi (Benoit, 1965) (Congo);
 Pisenor lepidus (Gerstcker, 1873) (Tanznia);
 Pisenor macequece (Tucker, 1920) (Moambic);
 Pisenor notius Simon, 1889 (Etipia fins a Zimbabwe);
 Pisenor plicatus (Benoit, 1965) (Rwanda);
 Pisenor selindanus (Benoit, 1965) (Zimbabwe);
 Pisenor tenuistylus (Benoit, 1965) (Congo);
 Pisenor upembanus (Roewer, 1953) (Congo);

Plagiobothrus.
Plagiobothrus Karsch, 1891
 Plagiobothrus semilunaris Karsch, 1891 (Sri Lanka);

Psalistops.
Psalistops Simon, 1889
 Psalistops crassimanus Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Psalistops fulvus Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Psalistops gasci Marchal, 1996 (Guaiana Francesa);
 Psalistops maculosus Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Psalistops melanopygius Simon, 1889 (Veneuela);
 Psalistops montigenus (Simon, 1889) (Veneuela);
 Psalistops nigrifemuratus Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Psalistops opifex (Simon, 1889) (Veneuela);
 Psalistops solitarius (Simon, 1889) (Veneuela);
 Psalistops tigrinus Simon, 1889 (Veneuela);
 Psalistops venadensis Valerio, 1986 (Costa Rica);
 Psalistops zonatus Simon, 1889 (Veneuela);

Questocrypta.
Questocrypta Raven, 1994
 Questocrypta goloboffi Raven, 1994 (Nova Calednia);

Reichlingia.
Reichlingia Rudloff, 2001
 Reichlingia annae (Reichling, 1997) (Belize);

Rhianodes.
Rhianodes Raven, 1985
 Rhianodes atratus (Thorell, 1890) (Malisia, Singapur, Filipines);

Sason.
Sason Simon, 1887
 Sason andamanicum Simon, 1888 (Illes Andaman);
 Sason colemani Raven, 1986 (Queensland);
 Sason hirsutum Schwendinger, 2003 (Indonsia);
 Sason maculatum (Roewer, 1963) (Illes Marianes, Illes Carolines);
 Sason pectinatum Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Sason robustum (O. P.-Cambridge, 1883) (ndia, Sri Lanka, Seychelles);
 Sason sechellanum Simon, 1898 (Seychelles);
 Sason sundaicum Schwendinger, 2003 (Tailndia, Malisia);

Sasonichus.
Sasonichus Pocock, 1900
 Sasonichus sullivani Pocock, 1900 (ndia);

Seqocrypta.
Seqocrypta Raven, 1994
 Seqocrypta bancrofti Raven, 1994 (Nova Galles del Sud);
 Seqocrypta hamlynharrisi Raven & Churchill, 1994 (Queensland);
 Seqocrypta jakara Raven, 1994 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Seqocrypta mckeowni Raven, 1994 (Nova Galles del Sud);

Sipalolasma.
Sipalolasma Simon, 1892
 Sipalolasma aedificatrix Abraham, 1924 (Malisia);
 Sipalolasma arthrapophysis (Gravely, 1915) (ndia);
 Sipalolasma bicalcarata (Simon, 1904) (Etipia);
 Sipalolasma ellioti Simon, 1892 (Sri Lanka);
 Sipalolasma greeni Pocock, 1900 (Sri Lanka);
 Sipalolasma humicola (Benoit, 1965) (Moambic);
 Sipalolasma kissi Benoit, 1966 (Congo);
 Sipalolasma ophiriensis Abraham, 1924 (Malisia);
 Sipalolasma warnantae Benoit, 1966 (Congo);

Strophaeus.
Strophaeus Ausserer, 1875
 Strophaeus austeni (F. O. P.-Cambridge, 1896) (Brasil);
 Strophaeus kochi (O. P.-Cambridge, 1870) (Per);
 Strophaeus pentodon (Simon, 1892) (Brasil);

Synothele.
Synothele Simon, 1908
 Synothele arrakis Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele boongaree Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele butleri Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele durokoppin Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele goongarrie Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele harveyi Churchill & Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele houstoni Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele howi Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele karara Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele koonalda Raven, 1994 (Sud d Austrlia);
 Synothele longbottomi Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele lowei Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele meadhunteri Raven, 1994 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Synothele michaelseni Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Synothele moonabie Raven, 1994 (Sud d Austrlia);
 Synothele mullaloo Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele ooldea Raven, 1994 (Sud d Austrlia);
 Synothele parifusca (Main, 1954) (Oest d Austrlia);
 Synothele pectinata Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele rastelloides Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele rubripes Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele subquadrata Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele taurus Raven, 1994 (Oest d Austrlia);
 Synothele yundamindra Raven, 1994 (Oest d Austrlia);

Thalerommata.
Thalerommata Ausserer, 1875
 Thalerommata gracilis Ausserer, 1875 (Colmbia);
 Thalerommata macella (Simon, 1903) (Colmbia);
 Thalerommata meridana (Chamberlin & Ivie, 1938) (Mxic);

Tigidia.
Tigidia Simon, 1892
 Tigidia alluaudi (Simon, 1902) (Madagascar);
 Tigidia bastardi (Simon, 1902) (Madagascar);
 Tigidia dubia (Strand, 1907) (Madagascar);
 Tigidia majori (Pocock, 1903) (Madagascar);
 Tigidia mathiauxi (Simon, 1902) (Madagascar);
 Tigidia mauriciana Simon, 1892 (Maurici);
 Tigidia processigera (Strand, 1907) (Madagascar);
 Tigidia typica (Strand, 1907) (Madagascar);

Trichopelma.
Trichopelma Simon, 1888
 Trichopelma affine (Simon, 1891) (St. Vincent);
 Trichopelma astutum (Simon, 1889) (Veneuela);
 Trichopelma coenobita (Simon, 1889) (Veneuela);
 Trichopelma corozali (Petrunkevitch, 1929) (Cuba, Puerto Rico);
 Trichopelma cubanum (Simon, 1903) (Cuba);
 Trichopelma cubanum (Banks, 1909) (Cuba);
 Trichopelma flavicomum Simon, 1891 (Brasil);
 Trichopelma illetabile Simon, 1888 (Brasil);
 Trichopelma insulanum (Petrunkevitch, 1926) (St. Thomas);
 Trichopelma laselva Valerio, 1986 (Costa Rica);
 Trichopelma maculatum (Banks, 1906) (Bahames);
 Trichopelma maculatum (Franganillo, 1930) (Cuba);
 Trichopelma nitidum Simon, 1888 (Hispaniola);
 Trichopelma scopulatum (Fischel, 1927) (Veneuela);
 Trichopelma spinosum (Franganillo, 1926) (Cuba);
 Trichopelma zebra (Petrunkevitch, 1925) (Panam);

Trittame.
Trittame L. Koch, 1874
 Trittame augusteyni Raven, 1994 (Queensland);
 Trittame bancrofti (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland);
 Trittame berniesmythi Raven, 1994 (Queensland);
 Trittame forsteri Raven, 1990 (Queensland);
 Trittame gracilis L. Koch, 1874 (Queensland);
 Trittame ingrami Raven, 1990 (Queensland);
 Trittame kochi Raven, 1990 (Queensland);
 Trittame loki Raven, 1990 (Queensland);
 Trittame mccolli Raven, 1994 (Queensland);
 Trittame rainbowi Raven, 1994 (Queensland);
 Trittame stonieri Raven, 1994 (Queensland);
 Trittame xerophila Raven, 1990 (Queensland);

Troglothele.
Troglothele Fage, 1929
 Troglothele coeca Fage, 1929 (Cuba);

Tungari.
Tungari Raven, 1994
 Tungari aurukun Raven, 1994 (Queensland);
 Tungari kenwayae Raven, 1994 (Queensland);
 Tungari mascordi Raven, 1994 (Queensland);
 Tungari monteithi Raven, 1994 (Queensland);

Zophorame.
Zophorame Raven, 1990
 Zophorame covacevichae Raven, 1994 (Queensland);
 Zophorame gallonae Raven, 1990 (Queensland);
 Zophorame hirsti Raven, 1994 (Queensland);
 Zophorame simoni Raven, 1990 (Queensland);

Zophoryctes.
Zophoryctes Simon, 1902
 Zophoryctes flavopilosus Simon, 1902 (Madagascar);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Bariqulid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164721" title="Leyla Gencer" nonfiltered="2190" processed="2181" dbindex="67196">

Leyla Gencer (Istanbul, 10 d'octubre de 1928   Mil, 10 de maig de 2008) fou una soprano turca.

Carrera.
Des de molts punts de vista, la carrera de Gencer va ser parallela a la de Virginia Zeani. Tot i que aquesta darrera era romanesa i Gencer turca, ambdues van desenvolupar la major part de les seues carreres a Itlia i en papers belcantistes des de principis dels anys 1950 fins a la meitat dels anys 1980, i cadascuna d'elles va tenir un repertori de ms de setanta papers. Tamb ambdues van fer pocs enregistraments comercials; no obstant, existeixen nombrosoes enregistraments "pirates" de les seues interpretacions. Leyla Gencer va estar associada principalment amb les herones de les peres de Donizetti.

Gencer va nixer el 10 d'octubre de 1928 a la ciutat d'Istanbul. Va passar la seua infantesa a la ciutat turca de ubuklu, a la ribera anatlica del Bsfor. Va comenar a estudiar cant al Conservatori d'Istanbul, per desprs va rebre llions privades a Ankara amb la seua mestra, la soprano italiana Giannina Arangi-Lombardi.  Va ser membre del cor del Teatre Estatal Turc fins fer el seu debut operstic a Ankara l'any 1950, com la Santuzza de Cavalleria rusticana.  Durant els anys immediatament posteriors va esdevenir una figura molt coneguda al seu pas, cantant molt sovint en funcions per al Govern de Turquia.

L'any 1953, Gencer va debutar a Itlia, al Teatre San Carlo de Npols com Santuzza.  Va tornar a Npols l'any segent per a les representacions de Madama Butterfly i Eugene Onegin.  El 1957 va debutar a La Scala de Mil com Mme. Lidoine en l'estrena mundial de Dialogues des Carmlites de Poulenc. A partir d'aleshores va aparixer regularment a La Scala, interpretant dinou papers diferents des de 1957 fins a 1983, incloent-hi Leonora en La forza del destino, Elisabetta en Don Carlos, Ada, Lady Macbeth en Macbeth, Norma, Ottavia en L'incoronazione di Poppea, i Alceste.  Tamb a La Scala va interpretar a la Primera Dama de Canterbury en l'estrena mundial de L'assassinio nella cattedrale d'Pizzetti, l'any 1958.

L'any 1962 va debutar al Royal Opera House, Covent Garden com Elisabetta di Valois i com Donna Anna en Don Giovanni.  Va fer el seu debut als Estats Units en l'pera de San Francisco l'any 1956 com Francesca en Francesca da Rimini.  Tamb va actuar en altres teatres d'pera estatunidencs, per mai no ho va fer al Metropolitan Opera, tot i que va haver-hi converses amb ella per a una Tosca l'any 1956.

El 1985 es va retirar dels escenaris a La Fenice, amb La Prova di un'opera seria  de Francesco Gnecco. No obstant va continuar donant recitals fins l'any 1992.  Actualment continua activa com a mestra, havent-se fet crrec l'any 2007 de l'escola de joves intrprets de La Scala per decisi del director musical de la instituci, Riccardo Muti.

Al llarg de la seua carrera, Gencer va ser aclamada com a destacada intrpret de les obres de Donizetti. Entre les ms conegudes d'aquestes interpretacions cal esmentar les de Belisario, Poliuto, Anna Bolena, Lucrezia Borgia, Maria Stuarda i Caterina Cornaro.  Per la seua interpretaci ms reconeguda i aclamada va ser la de l'pera Roberto Devereux, que va cantar a Npols l'any 1964.

A banda dels papers de bel canto que li van donar famar, el seu repertori tamb va incloure obres de Prokfiev, Mozart i Puccini.  Va aparixer en produccions d'peres poc habituals, o en rescat d'obres oblidades, com ara La Falena d'Antonio Smareglia, Elisabetta, regina d'Inghilterra de Rossini, Agnese di Hohenstaufen de Gaspare Spontini, Saffo de Pacini, o Alceste de  Gluck.

El 10 de maig de 2008 va morir a Mil (Itlia).

Premis i distincions.
L'any 1988, el president de Turquia la va nomenar "Artista de l'Estat".
Des de l'any 1996 t lloc a Istanbul el Concurs de Cant "Leyla Gencer";
L'any 2002 va rebre el prestigis "Premi d'Honor Puccini", de The Licia Albanese-Puccini Foundation al Lincoln Center de Nova York.
L'any 2004, la seca turca va traure una moneda commemorativa amb la seua imatge, per valor de 10 dlars nord-americans.

Discografia.

Bellini: Norma / 1966, de Fabritiis, Gencer, Cossotto, i cols. ;
Bellini: Norma / 1965, Gavazzeni, Gencer, Simionato, i cols. ;
Bellini: Beatrice di Tenda1964 / Gui, Gencer, Zanasi, et al;
Bellini: I puritani 1961 / Quadri, Gencer, Raimondi, i cols. ;
Pacini: Saffo 1967 / Gencer, Del Bianco, Mattiucci ;
Cherubini: Medea 1968/ Gencer, Bottion, et al;
Mayr: Medea in Corinto 1976/ Ferro, Gencer, Johns;
 Gluck: Alceste 1967/ Gui, Gencer, Picchi;
Chopin: Canons poloneses; Liszt / Leyla Gencer, Nikita Magaloff ;
Donizetti: Anna Bolena 1958/ Gavazzeni, Gencer, Simionato, i cols. ;
Donizetti: Anna Bolena 1965/ Gavazzeni, Gencer, Cava, i cols. ;
Donizetti: Caterina Cornaro 1972 / Cillario, Gencer, Aragall ;
Donizetti: Les Martyrs / 1975 Camozzo, Gencer, Bruson, i cols. ;
Donizetti: Les Martyrs / 1978 Gelmetti, Gencer, Bruson, i cols. ;
Donizetti: Lucrezia Borgia / 1970 Gracis, Gencer, Raimondi i cols.
Donizetti: Lucrezia Borgia / 1966 Franci, Gencer, Aragall, Petri i cols.
Donizetti: Maria Stuarda / 1967 Molinari-Pradelli, Gencer, Verret, Tagliavini i cols.
Donizetti: Messa di Requiem / Gavazzeni, Teatro La Fenice ;
Donizetti: Roberto Devereux 1964 / Gencer, Cappuccilli, i cols.
Donizetti: Belisario 1969 / Gavazzeni, Gencer, Taddei i cols.
Mozart: Don Giovanni 1960/ Molinari-Pradelli, Gencer, Petri, Bruscantini, Stich-Randall i cols. ;
Mozart: Don Giovanni 1962/ Solti, Gencer, Jurinac, Freni;
Ponchielli: La Gioconda 1971 / de Fabritiis, Gencer, Raimondi ;
Zandonai: Francesca da Rimini 1961 / Capuana, Gencer, Cioni i cols.
Rossini: Elisabetta, Regina d'Inghilterra 1971/ Sanzogno, Gencer, Grilli;
Verdi: I due Foscari" 1957/ Serafin, Gencer, Guelfi;
Verdi: Battaglia di Legnano 1959/ Gencer, Limarilli;
Verdi: Rigoletto 1961/ Quadri, Gencer, McNeil, Raimondi;
Verdi: Gerusalemme 1963/ Gavazzeni, Gencer, Aragall, Guelfi ;
Verdi: I vespri siciliani 1965/ Gavazzeni, Gencer, i cols. ;
Verdi: Macbeth 1960/ Gui, Gencer, Taddei, Picchi i cols.
Verdi: Macbeth 1968/ Gavazzeni, Gencer, Guelfi, Corradi, i cols. ;
Verdi: Attila 1972/ Silipigni, Gencer, Hines;
Verdi: Ernani 1972/ Gavazzeni, Gencer, Bergonzi;
Verdi: Simon Boccanegra 1961/ Gavazzeni, Gobbi, Gencer ;
Verdi: Il trovatore 1957/Previtali, Gencer, Del Monaco, Barbieri, Bastianini;
Verdi: Un ballo in maschera 1961/ Gencer, Bergonzi;
Verdi: Ada 1956/ Capuana, Gencer, Bergonzi, Cossotto;
Verdi: La forza del destino 1957/ Serafin, Gencer, Di Stefano ;
Verdi: La forza del destino 1965/ Molinari Pradelli, Gencer, Bergonzi;

Vegeu tamb.
pera i Ballet de l'Estat Turc;

Enllaos Externs.
Concurs de cant "Leyla Gencer";
Biografia i galleria de fotos;
Biografia, cronologia de les seues actuacions, discografia i filmografia;
Plana de la "Belcanto Society" amb entrevista i fotos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164722" title="Llista d'espcies d'atpids" nonfiltered="2191" processed="2182" dbindex="67197">
Llista d'espcies de atpids, una famlia d'aranyes migalomorfs amb noms tres gneres descrits i un dels quals, Atypus, t algunes espcies a Europa. Aquest llistat cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006.


 Gneres i espcies . 
 Atypus .
Atypus Latreille, 1804
 Atypus affinis Eichwald, 1830 (Bretanya fins a Ucrana, Nord d frica);
 Atypus baotianmanensis Hu, 1994 (Xina);
 Atypus coreanus Kim, 1985 (Corea);
 Atypus dorsualis Thorell, 1897 (Myanmar, Tailndia);
 Atypus flexus Zhu i cols., 2006 (Xina);
 Atypus formosensis Kayashima, 1943 (Taiwan);
 Atypus heterothecus Zhang, 1985 (Xina);
 Atypus javanus Thorell, 1890 (Java);
 Atypus karschi Dnitz, 1887 (Xina, Taiwan, Jap);
 Atypus lannaianus Schwendinger, 1989 (Tailndia);
 Atypus largosaccatus Zhu i cols., 2006 (Xina);
 Atypus ledongensis Zhu i cols., 2006 (Xina);
 Atypus magnus Namkung, 1986 (Rssia, Corea);
 Atypus medius Oliger, 1999 (Rssia);
 Atypus muralis Bertkau, 1890 (Central Europa fins a Turkmenistan);
 Atypus pedicellatus Zhu i cols., 2006 (Xina);
 Atypus piceus (Sulzer, 1776) (Europa fins a Moldvia, Iran);
 Atypus quelpartensis Namkung, 2002 (Corea);
 Atypus sacculatus Zhu i cols., 2006 (Xina);
 Atypus sinensis Schenkel, 1953 (Xina);
 Atypus snetsingeri Sarno, 1973 (EUA);
 Atypus sternosulcus Kim i cols., 2006 (Corea);
 Atypus suiningensis Zhang, 1985 (Xina);
 Atypus suthepicus Schwendinger, 1989 (Tailndia);
 Atypus sutherlandi Chennappaiya, 1935 (ndia);
 Atypus suwonensis Kim i cols., 2006 (Corea);
 Atypus tibetensis Zhu i cols., 2006 (Xina);
 Atypus yajuni Zhu i cols., 2006 (Xina);

 Calommata .
Calommata Lucas, 1837
 Calommata fulvipes (Lucas, 1835) (Java, Sumatra);
 Calommata obesa Simon, 1886 (Tailndia);
 Calommata pichoni Schenkel, 1963 (Xina);
 Calommata signata Karsch, 1879 (Xina, Corea, Jap);
 Calommata simoni Pocock, 1903 (frica);
 Calommata sundaica (Doleschall, 1859) (Java, Sumatra);
 Calommata truculenta (Thorell, 1887) (Myanmar);

 Sphodros . 
Sphodros Walckenaer, 1835
 Sphodros abboti Walckenaer, 1835 (EUA);
 Sphodros atlanticus Gertsch & Platnick, 1980 (EUA);
 Sphodros coylei Gertsch & Platnick, 1980 (EUA);
 Sphodros fitchi Gertsch & Platnick, 1980 (EUA);
 Sphodros niger (Hentz, 1842) (EUA, Canad);
 Sphodros paisano Gertsch & Platnick, 1980 (EUA, Mxic);
 Sphodros rufipes (Latreille, 1829) (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Atpid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164723" title="Crusafontia" nonfiltered="2192" processed="2183" dbindex="67198">

Crusafontia s un gnere extingit de mamfers que exist a l'inici del Cretaci. Noms s conegut grcies al descobriment d'algunes dents, i se n'ha reconstrut l'aspecte basant-se en els esquelets de parents propers. Probablement es comportava com un petit esquirol, feia uns 10,2 centmetres i vivia als arbres. La seva dieta es componia de nous, fruits i llavors. La forma dels ossos plvics suggereix que donava a llum cries poc desenvolupades, per la qual cosa el Crusafontia hauria pogut ser un marsupial.

Rep el seu nom del paleontleg catal Miquel Crusafont.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164726" title="Cretaci inferior" nonfiltered="2193" processed="2184" dbindex="67199">
El Cretaci inferior s la ms antiga de les dues grans subdivisions del perode Cretaci. Comen fa uns 146 milions d'anys i acab en fa 100 milions.

Fou en aquest perode que aparegueren o prosperaren moltes espcies noves de dinosaures, com ara els psitacosaures, espinosaures o celurosaures, mentre que els supervivents del Jurssic superior continuaren existint.

Als oceans, els ictiosaures comenaren a decaure i finalment s'extingiren a principis del Cretaci superior. Els negnats, els ocells i els angiospermes aparegueren per primer cop.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164731" title="Jaume Aragall i Garriga" nonfiltered="2194" processed="2185" dbindex="67200">
Jaume Aragall i Garriga (Barcelona, 1939) s un tenor d'pera catal.

Biografia.
Va nixer el 6 de juny de 1939 a la ciutat de Barcelona. 
Desprs de realitzar els seus estudis musicals inicials a la seva ciutat natal amb Jaime Francisco Puig, Aragall va traslladar-se a Mil amb una beca del Gran Teatre del Liceu per estudiar amb el mestre Vladimir Badiali i d'aquesta manera desenvolup la seva carrera mpliament a Itlia, on l'pera gaudeix d'un gran reconeixement i el mn operstic va apreciar la seva grandesa arribant a sser considerat el tenor ms gran de tots els temps, Giacomo Aragall, com se'l coneix arreu del mn amb una veu privilegiada dotada d'una gran potncia i bellesa a la vegada que d'una intensa expresivitat.

Carrera internacional.
L'any 1963 va guanyar el concurs de Veus Verdianes de Busseto i el mateix any va fer el seu debut a Itlia, a l'escenari del Teatre La Fenice de Vencia amb Gerusalemme de Giuseppe Verdi i a La Scala de Mil amb L'amico Fritz de Mascagni. Al gener de 1964 va cantar el paper d'Il Cavaliere a Cardillac de Paul Hindemith i Rodolfo en La bohme.

En les segents temporades va cantar al Liceu com a Rodolfo i en rpida succesi a l'pera Estatal Hongaresa, La Fenice, Gnova, Teatro Massimo de Palerm, Teatro Regio di Parma, Mdena, Teatro di San Carlo de Npols, Teatro dell'Opera di Roma i Teatro Regio de Tor.

L'any 1966 va cantar el paper de Romeo en una memorable interpretaci de I Capuleti e i Montecchi de Bellini a La Scala, amb Renata Scotto i el jove Luciano Pavarotti.

Importants debuts internacionals el van portar a l'Arena de Verona l'any 1965 com a Duc de Mntua en Rigoletto de Verdi, la Covent Garden i el Metropolitan Opera, ambds l'any 1968, i a l'pera de San Francisco l'any 1973.

Des d'aleshores, Aragall ha freqentat els ms importants teatres cantant Lucia di Lammermoor, Madama Butterfly, La Favorita, La Traviata, Werther,  Faust, Tosca, Manon,  Don Carlos, Adriana Lecouvreur, Un ballo in maschera i Simon Boccanegra. En el seu repertori tamb inclou algunes obres poc habituals com ara Esclarmonde de Jules Massenet, de la que ha deixat un clebre enregistrament amb Joan Sutherland, o Caterina Cornaro de Gaetano Donizetti amb Montserrat Caball.

Ha rebut nombrosos premis i distincions, com ara el ttol de Kammersnger de la Wiener Staatsoper, la Creu de Sant Jordi el 1984 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 1997. Especialment clebre per la gran bellesa de la seva veu, a Catalunya, la seva terra natal, no va poder gaudir del reconeixement i admiraci que despertava arreu del mn, per motius com ara l'ostracisme en les arts que aquest pas va patir durants dcades o b el seu carcter de molta humilitat, senzillesa i sinceritat que no quallava en aquells temps, gran de grans i tal vegada una veu realment nica i que molts han considerat que procedia del mateix cel, Jaume Aragall ocupa ara el lloc que es mereix.

L'any 1994 va fundar el Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall.

Enllaos externs.
  Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164732" title="Quiry-le-Sec" nonfiltered="2195" processed="2186" dbindex="67201">

Quiry-le-Sec s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 270 habitants.

Situaci.
Quiry-le-Sec es troba al lmit meridional del Somme. s travessat per la carretera D4188, que uneix Esclainvillers i Tartigny, ja al departament de l'Oise.

Administraci.
Esclainvillers forma part del cant d'Ailly-sur-Noye, que al seu torn forma part del districte de Montdidier. L'alcalde de la ciutat s Patrick Georget (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Quiry-le-Sec al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Quiry-le-Sec;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164736" title="Mycoplasma laboratorium" nonfiltered="2196" processed="2187" dbindex="67202">

El Mycoplasma laboratorium s el primer organisme sinttic dissenyat per un grup de cientfics. Concretament pel J. Craig Venter Institute, encapalat per en John Craig Venter.

L'organisme va ser conegut a ra d'una sollicitud internacional de patent (la WO2007/047148 A1) feta pblica el 26 d'abril del 2007.

L'organisme se sap que s un intent de crear un genoma bacteri mnim, o sigui un genoma de bacteri en el que aquest tingui la mnima quantitat possible d'informaci gentica sense perdre massa autonomia. El seu estudi es va realitzar noquejant un per un dels 482 gens del Mycoplasma genitalium, triat per tenir un dels genomes ms petits coneguts. D'aquesta manera es va poder reduir els gens essencials a 381.

No se sap si ja ha arribat a obtenir l'organisme que es vol patentar, per el mecanisme de creaci no s mitjanant la modificaci d'organismes ja existents sin sintetitzant qumicament tot l'ADN en una carcassa bacteriana amb tots els intermediaris metablics inclosos.

La intenci s fer servir l'organisme obtingut com a una carcassa fcilment manipulable per obtenir beneficis biolgics. D'aquesta manera la relaci "bens produts"/"biomassa produda" s'acostar molt a 1. En la mateixa patent s'observa la possibilitat de manipular-lo per obtenir bioetanol o hidrogen.

El primer organisme mare de l'espcie, s anomenat Sintia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164743" title="Llista de municipis de l'Oise" nonfiltered="2197" processed="2188" dbindex="67203">
Aquesta llista mostra els 693 municipis (communes) del departament de l'Oise ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.

(CAB): Comunitat d'aglomeraci del Beauvaisis, creada el 2004.



Vegeu tamb.
Oise;

Enllaos externs.

 Gentilicis dels habitants de l'Oise;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164744" title="Lensk" nonfiltered="2198" processed="2189" dbindex="67204">



Lensk (en rus      ) s una ciutat russa de la Repblica de Sakh situada a l'esquerra del riu Lena. La seva poblaci l'any 2005 era de 24.581 habitants. 

s a uns 840 quilmetres a l'oest de la capital Iakutsk i est connectada per carretera amb Mirni, i per lnia aria regular amb Iakutsk, Mirni i Irkutsk. 
Com a port ms gran del riu Lena, Lensk s'ha desenvolupat com a punt neurlgic de la indstria regional del diamant.

Histria.

L'assentament original es va fundar l'any 1663 en una rea coneguda com a Muhtuy i es va anomenar originalment Mukhtuya. Durant el segle XIX i els inicis del XX la ciutat va acollir molts exiliats poltics.

La ciutat va experimentar un perode de rpid creixement durant el segle XX com a resultat del descobriment i desenvolupament de diverses mines de diamants a la depressi de Vilyuya. En ser la ciutat ms propera a la major extracci de kimberlita, a la Mina Mir, es va produir un gran creixement en el sector de la construcci. L'any 1956 es van fer carreteres per a connectar Mukhtuya amb la futura ciutat de Mirny i es va construir el port. 

El reconeixement com a ciutat es va assolir l'any 1963.

Economia.

A ms de la indstria del diamant i del sector de la construcci, Lensk destaca pel sector de la fusta i per les fbriques de pannells per a la construci d'habitatges. A la ciutat tamb hi ha  una organitzaci de recerca cientfica.

Llocs d'inters.

A Lensk hi ha un museu d'histria i una branca de l'Institut Politcnic d'Irkutsk. A set quilmetres al sud-oest de la ciutat hi ha una cova crstica amb una cascada de 25 metres i un llac crstic.

Enllaos externs.

 Lloc web oficial de Lensk  ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164747" title="Tartigny" nonfiltered="2199" processed="2190" dbindex="67205">

Tartigny s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 229 habitants.

Situaci.
Tartigny es troba molt a prop del departament del Somme. Tamb est a prop de la important carretera D930, que uneix Montdidier i Breteuil. El poble es troba al cim d'un petit tur.

Administraci.
Esclainvillers forma part del cant de Breteuil, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Paul Thoma (2001-2008).

Histria.
Ja es t constncia de l'existncia de la poblaci l'any 766, en qu s'anomenava Tertiniagum. Entre 1825 i 1833, va dependre de la comuna de Rouvroy-les-Merles.

Durant la sequera que hi hagu l'any 1976, s'hi va descobrir una necrpoli galla que va ser excavada el 1983. La zona excavada es pot dividir en quatre parts quadrades: una primera gran fossa de 18,7 metres que tancava una sepultura volcada per un pillatge anterior, amb una desena de vasos i un petit objecte de platina de bronze. Una segona fossa, lleugerament trapezodal, es troba enganxada al costat occidental de la primera.

Al centre hi havia una sepultura pels incinerats, dins una fossa quadrada de 2,8 per 2,95 metres. A la banda septentrional hi havia quatres vasos d'ofrenes i una pina de depilaci. No gaire lluny de les dues primeres, hi havia dues petites fosses quadrades de 6,2 metres de costat i sense sepultura.

Llocs d'inters.
 L'esglsia de Sant Mart, amb un cor i un transsepte renaixentistes. El portal, la nau i el campanar, en canvi, sn del segle XIX.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Tartigny al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Tartigny;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164753" title="Bacoul" nonfiltered="2200" processed="2191" dbindex="67206">
Si busqueu el poble del Somme, vegeu Bacoul-sur-Selle.;

Bacoul s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 387 habitants.

 Situaci .
Bacoul s el ms important d'un grup de petits poblets que tamb comprn poblacions com ara La Hrelle, Chepoix, Gannes o Le Mesnil-Saint-Firmin. s travessat per la important carretera D930, que uneix Montdidier i Breteuil.

 Administraci .
Bacoul forma part del cant de Breteuil, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Albert Mazand (2001-2008).

 Histria .

 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis de l'Oise;

 Enllaos externs .
Bacoul al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Bacoul;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164757" title="Bisbat de Solsona" nonfiltered="2201" processed="2192" dbindex="67207">
El bisbat de Solsona s una demarcaci de l'esglsia catlica a Catalunya, que comprn el Solsons, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Bergued. Fou creat a les darreries del segle XVI, agafant terres del bisbat de Vic i del bisbat d'Urgell.

 Vegeu tamb .
 Dicesis dels Pasos Catalans;
 Llista de bisbes de Solsona;

 Enllaos externs .

Pgina del bisbat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164760" title="Aldan (Rssia)" nonfiltered="2202" processed="2193" dbindex="67208">


Aldan (en rus       ) s una ciutat russa  de la Repblica de Sakh. Es va fundar l'any 1923 amb el nom de Nezametny i va assolir la denominaci de ciutat l'any 1939, moment en el que el seu nom es va canviar per l'actual.

Es troba situada a uns 530 quilmetres al sud de la capital, Iakutsk, a la riba dreta del  riu Aldan, un afluent del Lena.

El seu establiment el 1923 s degut a l'existncia de mines d'or properes, activitat que ha estat sempre la principal base econmica de la ciutat.

Els anys 90 del segle XX la ciutat va experimentar una crisi, per amb la construcci de l'aeroport d'Aldan i d'una nova estaci de ferrocarril, a partir de l'any 2000 s'ha recuperat.

Enllaos externs.
Lloc web oficial  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164764" title="Christa Ludwig" nonfiltered="2203" processed="2194" dbindex="67209">
Christa Ludwig (Berln, 16 de mar de 1928) s una distingida mezzosoprano alemanya, coneguda per les seues interpretacions d'pera i lied. La seua carrera es va estendre des de finals de la dcada del 1940 fins a principis dels anys 1990.

Ludwig va nixer en una famlia musical berlinesa; son pare, Anton Ludwig, era tenor i administrador d'pera, sa mare, la mezzosoprano Eugenie Besalla-Ludwig, va ser membre de l'pera d'Aquisgr durant el perode en qu la va dirigir Herbert von Karajan. Preciament sa mare va ser la primera professora de cant de Christa.

Va debutar l'any 1946, als 18 anys, en el paper d'Orlovsky en Die Fledermaus a Frankfurt del Main, on va cantar fins al 1952. Desprs va cantar amb l'pera de Darmstadt (1952 - 1954), l'pera de Hannover (1954 - 1955), i l'pera de Viena, de la qual va esdevenir una de les principals artistes i va obtenir el crrec de Kammersngerin el 1962, i on va romandre per ms de trenta anys. El 1954 va debutar en el Festival de Salzburg com Cherubino en Les noces de Fgaro, i va continuar participant fins al 1981. L'any 1966 va debutar en el Festival de Bayreuth, com Brangne en Tristany i Isolda. Va debutar als Estats Units d'Amrica amb l'pera Lrica de Chicago l'any 1959, com Doerabella en Cos fan tutte, i tot seguit en el Metropolitan Opera on va actuar regularment fins al 1990. El 1969 va debutar en la Royal Opera House, com Amneris en Ada.

El repertori de Ludwig va canviar a mesura que la seua veu va madurar, passant de rols lrics i spintos, a dramtics. En el seu vast repertori es troben Carmen, la mariscala en Der Rosenkavalier, Ulrica en Il trovatore, Leonora en Fidelio, Octavia en L'incoronazione di Poppea, Dido en Les Troyens, Kundry en Parsifal, Clitemnestra en Elektra, Fricka en La valquria i alguns personatges de les peres contempornies de Gottfried Von Einem i Carl Orff. Va fer breus incursions en el repertori per a soprano, interpretant Lady Macbeth en Macbeth (Verdi) i la tintorera en Die Frau ohne Schatten.

Va participar regularment en recitals de lied i en concerts simfnics, cantant obres de Schubert, Schumann, Brahms, Hugo Wolf, Gustav Mahler i Richard Strauss. Tamb va cantar i va enregistrar peces de Bach.

Entre 1957 i 1970, Ludwig va estar casada amb el baix Walter Berry i van cantar junts ben sovint. L'any 1972 es va casar amb el director escnic francs, Jean-Emile Deiber. Es va retirar en la temporada 1993 - 1994. Va publicar les seues memries en 1994, amb el ttol ...und ich wre so gern Primadonna geworden.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164765" title="Bisbat de Menorca" nonfiltered="2204" processed="2195" dbindex="67210">
El bisbat de Menorca s una demarcaci de l'esglsia catlica a les Illes. Comprn tota l'illa de Menorca. Es va crear com a segregaci del bisbat de Mallorca.
Histria.
No tenim testimonis de l'arrivada del cristianisme a Menorca , per les notcies histriques de principis del segle V ens mostren una presncia cristiana ja molt arrelada a l'illa. 
L'any 418, Sever, bisbe de Menorca, dirigia una carta encclica a totes les esglsies donant a conixer la conversi dels jueus de Ma (Magona) esdevinguda arran de l'arribada a l'illa d'unes relquies del protomrtir sant Esteve. De la lectura d'aquest document es desprn el vigor que ja aleshores tenia el cristianisme a l'illa. El bisbe residia a Jammona, ciutat situada a la costa occidental i que corresponia a l'actual Ciutadella. 
Consenci, a travs de la seva correspondncia amb sant Agust , ens fa conixer la seva presncia temporal a l'illa i de les seves cartes es desprn que l'Esglsia de Menorca estava en relaci amb la pennsula hispnica i tamb amb l'frica proconsular.

Pels escrits de Vctor de Vita coneixem un altre bisbe de Menorca en el segle V, Macari, que l'any 484, amb altres bisbes, va sofrir persecuci i maltractaments a Cartago per part dels vndals arrians. 
Durant els segles VI i VII Menorca es troba integrada en l'imperi bizant. Els descobriments arqueolgics ho posen de relleu. A Menorca hi ha un dels conjunts ms interessants de restes arqueolgiques paleocristianes d'Espanya. Vet aqu les principals basliques excavades:

- La de Son Bou , descoberta el 1951: de tres naus amb capalera tripartita i una pica baptismal monoltica, tallada en forma de creu lobulada, que possiblement fou importada d'orient.

- La des Forns de Torell , descoberta el 1957: cont un esplndid mosaic pavimental i restes d'un petit baptisteri.

- La de s'illa del Rei , descoberta en el segle XIX, per que no fou reconeguda com a tal fins al descobriment de l'anterior, amb la qual t moltes semblances.

- La des cap des Port, prop de Fornells, que forma un ampli conjunt d'eficiacions: conserva restes d'una cripta en forma de creu, indici quasi segur d'un culte martirial, encara que pot no tractar-se d'un mrtir local, sin de la veneraci de relquies importades. Aquest ampli complex, que va sofrir diverses modificacions, pot relacionar-se amb una llarga presncia de comerciants grecs.

Des del segle VIII al X, Menorca es troba en una situaci d'aband i bastant despoblada, a causa de la invasi normanda i les primeres incursions musulmanes. A principis del segle X les Balears foren conquistades ja d'una manera efectiva pel califat de Crdova i en el segle XI formaren part de la taifa de Dnia.Hi ha constncia que, en aquell temps, hi havia mossrabs a l'arxiplag. Entre els anys 1114 i 1115 una armada conjunta de pisans i catalans es va apoderar per poc temps d'aquestes illes. Poc desprs s'hi feren presents els almorvids i  que foren suplantats pels almohades el 1203. Aleshores, la presncia cristiana a Menorca es va reduir a captius i a comerciant. 

Conquesta catalana.

L'any 1229 Menorca fou feta tributria per Jaume I. El 1287 la va conquistar Alfons el Franc i va ser repoblada per persones procedents de Mallorca i de la Catalunya oriental. A partir de llavors es mald dotar l'illa d'estructures eclesistiques. El monarca establ l'esglsia major de Ciutadella, una altra esglsia en el castell de Ma i una capella a la fortalesa de Santa gata. Es van assenyalar els primers districtes parroquials; es mencionen en el documents les parrquies rurals d'Artruix, Alinzell, Fornells, Sitllata, Tricampos i Torxella. Tamb s'anomenen els convents de franciscans, de mercedaris i de monges clarisses, aix com el santuari de la Mare de Du del Toro.
 
En el 1295, el papa Bonifaci VIII annexion l'illa al Bisbat de Mallorca . El 1301 el rei Jaume II de Mallorca, mitjanant un document anomenat el Paritage, hi va estructurar set parrquies: Santa Maria de Ciutadella, Sant Joan d'Artruix, Sant Bartomeu de Ferreries, Santa Creu de Lloriac, Santa Eullia d'Alaior, Sant Lloren de Binixems i Santa Maria de Ma, junt amb algunes altres esglsies filials. 
Durant els cinc segles en qu les illes de Mallorca i Menorca foren un sol bisbat, en molts d'aspectes es manifeta un notable floriment. El clergat era nombrs i no hi mancaren eclesistics de prestigi. Els convents arribaren a ser nou i les confraries i germandats van aconseguir un gran desenvolupament. 
El problema ms fort era el perill d'incursions enemigues, i s'han de posar de relleu els assalts barbarescs i turcs a Ma el 1535 i a Ciutadella 1558. Durant el segles XVIII es van produir cinc canvis de domini, amb efectes negatius per a les institucions eclesistiques.

Edat Contempornia.

El 23 de juliol del 1795, el papa Pius VI firmava la butlla per la qual es restablia el Bisbat de Menorca. El primer bisbe fou Antoi Vila i Camps. El va succeir el bisbe Pedro Antonio Juano (1802-1814), el qual es va esforar en la formaci del clergat i en la creaci de noves parrquies i vicaries.
 
El segle XIX va estar marcat per constants enfrontaments poltics i lluites civils que van influir notablement en la vida de l'Esglsia. L'exclaustraci dels frares va perjudicar la religiositat del poble. El bisbe Daz Merino (1832-1884) va morir desterrat a Marsella, mentre a Menorca va romandre confinat durant nou anys l'arquebisbe de Santiago de Compostela. A mitjan segle es difonien doctrines no catliques i creixia la propaganda antireligiosa.

El bisbe Mateu Jaume, el 1858, va fundar el Seminari dioces. En temps del bisbe Manuel Mercader (1876-1890) es van fer grans esforos per tal d'aturar el procs de descristianitzaci, fundant escoles catliques i incrementant la tasca asistencial de l'Esglsia. El 1899 es va construir a Ciutadella el collegi Salesi, que havia de contribuir notablement en la formaci cristiana de la joventut.

Joan Torres i Ribas s el bisbe que ha regit durant ms temps la dicesi de Menorca (1902-1939). Va ser un pastor bondads, intelligent i molt caritatiu. Va afrontar amb lucidesa els problemes religiosos i socials que es manifestagen a l'illa. Va obtenir alguns resultats favorables, per no li va ser posible aturar el procs de descristianitzaci. Durant la persecuci religiosa dels 1936, quaranta preveres menorquins van ser immolats, oferint la sevavida com a precis testimoni de fe. El bisbe, cec i malalt, va morir desposet de tot, a l'Hospital Municipal, el 6 de gener del 1939.

 Vegeu tamb .
 Llista de bisbes de Menorca;
 Dicesis dels Pasos Catalans;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164766" title="Finals de l'NBA" nonfiltered="2205" processed="2196" dbindex="67211">
Les Finals de l'NBA s l'ltima ronda de la National Basketball Association, jugada al millor de set partits. La juguen l'equip que guanya la final de la Conferncia Est amb el que guanya la final de la Conferncia Oest. La primera final de l'NBA es va jugar l'any 1947.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164769" title="Bisbat d'Eivissa" nonfiltered="2206" processed="2197" dbindex="67212">
El bisbat d'Eivissa s una demarcaci de l'esglsia catlica a les Illes. Comprn les Pitises. Va ser creat el 1782 per segregaci de l'arquebisbat de Tarragona.

Histria.
El Cristianisme arrib a les illes d Eivissa i Formentera els primers segles de l era cristiana. La cova de Santa Agns, a Sant Antoni de Portmany, les breus notcies dels bisbes Opili i Vicent (segles V i VI, respectivament) i algunes troballes arqueolgiques aix ho confirmen. Entre els segles VIII-XIII, les illes varen restar sota la dominaci musulmana.

El 8 d agost de l any 1235 varen ser conquistades pel sagrist de la seu de Girona i arquebisbe electe de Tarragona, Guillem de Montgr, associat amb Nun San, comte del Rossell, i l infant Pere de Portugal. Es va restaurar el Cristianisme i s erig l nica parrquia d Eivissa i Formentera, Santa Maria (1235-1782), depenent de la dicesi de Tarragona.El 30 d abril de 1782 el papa Pius VI sign la butlla per la qual fou instituda la dicesi d Eivissa, per a les illes d Eivissa i Formentera, amb seu a la nova ciutat d Eivissa, ttol que acabava de rebre l antiga vila. La nova dicesi es consider subjecta a l arquebisbat de Tarragona. El 1783 Manuel Abad y Lasierra, monjo benedict, fou elegit primer bisbe. Ell havia de dur a terme tot all que la butlla de Pius VI manifestava.

El 1851, un concordat signat entre la Santa Seu i el govern espanyol decid, per qestions econmiques, que fossin suprimides algunes dicesis espanyoles, entre elles la d Eivissa, que havia de ser agregada a la de Mallorca. Com que la dicesi de Mallorca pertanyia a l arquebisbat de Valncia, la dicesi suprimida d Evissa passaria aix a formar part del mencionat arquebisbat. En 1852 es dugu a terme la supressi acordada, per mai no es va realitzar l agregaci total a Mallorca, segurament per la posici contrria que mantengueren els seus bisbes.

Primerament, Eivissa va regir-se per governadors eclesistics nomenats per l arquebisbe de Tarragona (1852-1855), i desprs per vicaris capitulars elegits pel captol de la que era oficialment col legiata de Santa Maria, encara que continuava dient-se catedral (1855-1927).

En 1927 les peticions constants dels eivissencs i formenterers, ajudades per la posici dels bisbes de Mallorca de l eivissenc bisbe de Si, patriarca de les ndies i capell de la reina, aconseguiren que la suprimida dicesi obtengus el ttol d administraci apostlica.

En 1928 arrib el primer bisbe administrador apostlic, Salvi Huix Miralpeix, que hagu d ordenar la nova administraci apostlica. Se celebr el primer i nic snode dioces d Eivissa i Formentera (1929).

L any 1949, grcies als esforos del bisbe Antoni Cardona, segon bisbe administrador apostlic, es va atnyer la restauraci de la dicesi pleno iure, per mans del Sant Pare Pius XII , convertint-se en el set bisbe titular. Aix, la dicesi d Eivissa rest assignada a l arquebisbat de Valncia. 
Dicesis dels Pasos Catalans;

 Enllaos externs .
 Bisbat d'Eivissa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164770" title="Top Gear Rally 2" nonfiltered="2207" processed="2198" dbindex="67213">


Top Gear Rally 2 s una videojoc de curses amb cotxes de ralli per la Nintendo 64. Va ser llanat als Pasos Catalans l'any 2000. Fa ser desenvolupat per Saffire i publicat per Kemco. Aquest videojoc est patrocinat per algunes marques d'autombils com Toyota o Mitsubishi.

El videojoc t diverses modes de joc, el d'un sol jugador pots prendre el rol de conductor de cotxes de ralli, i amb un bon model realista (com per exemple punxades de rodes i trencament del motor). Els objectius sn fer curses per guanyar punts (si es queda amb bona posici), en el qual pots gastar-los en fer altres curses a ms nivell i poder-te comprar peces noves pel cotxe (com turbos, frens, suspensions, etc.). En el mode multijugador es pot fer curses contra algun jugador que s'hagi connectat el segon, tercer o quart comandament.

 Enllaos externs.
  Top Gear Rally 2 a MobyGames;
  El joc a IGN;
  Comparacions de preu i entrevistes;
  El joc a Gamespot;
  El joc a GameStats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164771" title="Bisbat d'gara" nonfiltered="2208" processed="2199" dbindex="67214">
El bisbat d'gara fou una demarcaci de l'esglsia catlica a Catalunya a l'alta edat mitjana. Al principi del segle XXI, concretament el 2004, es va restituir, amb el nom de bisbat de Terrassa.

Ja es t constncia documental que el bisbat existia a mitjan segle V, l'any 450, havent-se segregat del bisbat de Barcelona. L'any 614 s'hi va celebrar el concili provincial de la Tarraconense, i va perdurar fins a la invasi sarrana, el 718. Desprs d'un intent frustrat de restauraci de l'antiga dicesi desprs de la conquesta carolngia, el bisbat va passar a dependre definitivament de Barcelona segons una capitulaci reial de Carles el Calb l'any 874.

La seu de l'antic bisbat d'gara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglsies de Sant Pere de Terrassa. Abastava bona part del territori del bisbat actual (en essncia, les comarques del Valls Occidental i el Valls Oriental) i s'endinsava tamb pel Baix Llobregat, l'Anoia i l'Alt Peneds. De l'antiga dicesi egarenca, cal destacar-ne els bisbes Ireneu i Nebridi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164772" title="Lee Marvin" nonfiltered="2209" processed="2200" dbindex="67215">

Lee Marvin (19 de febrer de 1924 - 29 d'agost de 1987) va ser un actor nord-americ que destac en papers d'acci i d'home dur, i tamb per una veu greu i profunda.

 Biografia .

Va nixer a la ciutat de Nova York. El seu pare era un executiu de la publicitat i la seva mare una redactora de modes. El jove Marvin va ser molt rebel i va ser expulsat de tots els collegis en qu els seus pares l'inscrivien; el van considerar un nen incorregible. Finalment el van apuntar en una instituci especialitzada de Florida, per tampoc va anar b.

De jove Lee es va allistar als marines, coincidint amb el comenament de la Segona Guerra Mundial. En la batalla de Saipan, el juny de 1944 va ser ferit a la part inferior de l'esquena, la qual cosa va provocar danys seriosos al nervi citic. Arran d'aix va ser declarat no apte per al servei i va ser enviat als Estats Units. All va comenar a treballar com a lampista a Woodstock, a l'estat de Nova York. En un moment determinat estava realitzant una reparaci en el teatre municipal quan se li va demanar que substitus a un actor absent. Aquesta experincia va despertar en Marvin un enorme entusiasme per la interpretaci. Se'n va anar a Nova York i va estudiar i va actuar en petits papers, en teatres de menor importncia.

Al cap d'un temps va debutar a Broadway. Desprs d'aquesta nova experincia es va dedicar a la televisi, mitj en el qual va estar interpretant nombrosos papers de poca durada. Va ser llavors quan va decidir traslladar-se a Hollywood, on va aconseguir actuar en pellcules en les quals interpretava personatges durs, tant delinqents com policies. Els seus papers van anar creixent en importncia i les seves actuacions eren cada vegada ms freqents. 

Finalment va arribar l'xit i la fama, i Marvin va tendir cap a altres tipus de papers. Va rebre un Oscar inesperat al millor actor principal per Cat Ballou, una comdia de l'oest de 1965, en la qual interpreta dos personatges, un pistoler borratxo i el seu germ malfactor. Aquest premi el va collocar entre els actors ms sollicitats d'Hollywood, i Marvin es va especialitzar preferentment en pellcules d'acci. En l'ltima poca de la seva vida, Marvin va continuar actuant en pellcules molt dispars quant a la seva qualitat i el seu xit en taquilla. Tanmateix, s una estrella del cinema consagrada.

Marvin es va casar amb Betty Ebeling el 1951 i van tenir un fill i tres filles. Desprs de 16 anys es va divorciar i el 1970 es va casar amb Pamela Feeley. Va morir sobtadament d'un atac de cor el 29 d'agost de 1987 a Tucson, Arizona, als 63 anys d'edat.

 Filmografia .

The Delta Force (1986) ;
The Dirty Dozen: The Next Mission (1985);
Canicule (1984) ;
Gorky Park (1983) ;
Death Hunt (1981) ;
The Big Red One (1980) ;
Avalanche Express (1979) ;
Sam Fuller and the Big Red One (1979);
Shout at the Devil (1976) ;
Great Scout and Cathouse Thursday (1976);
The Spikes Gang (1974) ;
The Klansman (1974) ;
Emperor of the North (1973) ;
The Iceman Cometh (1973);
Prime Cut (1972) ;
Pocket Money (1972) ;
Monte Walsh (1970) ;
Paint Your Wagon (1969) ;
Sergeant Ryker (1968) ;
Hell in the Pacific (1968) ;
Point Blank (1967) ;
The Dirty Dozen (1967) ;
The Meanest Men in the West (1967) ;
Tonite Let's All Make Love in London (1967) ;
The Professionals (1966) ;
Ship of Fools (1965) ;
Cat Ballou (1965) ;
The Killers (1964) ;
La taverna de l'irlands (1963) ;
L'home que va matar Liberty Valance (1962) ;
The Comancheros (1961) ;
The Missouri Traveler (1958) ;
Raintree County (1957);
M Squad (1957) ;
The Rack (1956) ;
Attack (1956) ;
Pillars of the Sky (1956) ;
Seven Men from Now (1956) ;
Not as a Stranger (1955) ;
A Life in the Balance (1955) ;
Bad Day at Black Rock (1955) ;
I Died a Thousand Times (1955) ;
Pete Kelly's Blues (1955) ;
Shack Out on 101 (1955) ;
Violent Saturday (1955) ;
The Raid (1954) ;
El mot del Caine (1954);
The Wild One (1954) ;
Gorilla at Large (1954);
The Big Heat (1953) ;
Down Among the Sheltering Palms (1953) ;
The Glory Brigade (1953) ;
Gun Fury (1953);
Seminole (1953) ;
The Stranger Wore a Gun (1953) ;
Diplomatic Courier (1952) ;
The Duel at Silver Creek (1952) ;
Eight Iron Men (1952);
Hangman's Knot (1952) ;
Hong Kong (1951);

 Enllaos externs .
;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164773" title="Esteve IV" nonfiltered="2210" processed="2201" dbindex="67216">

Esteve IV. (Roma, (?)     24 de gener del 817) va ser Papa de l'Esglsia catlica del 816 al 817.

Nascut en una famlia aristocrtica, el seu breu pontificat de tan sols set mesos de duraci, es va iniciar ordenant al poble rom que prests jurament de fidelitat al rei dels francs, Llus I el Piets, per traslladar-se a Reims tot seguit on va procedir a coronar-lo emperador.

Desprs de la coronaci va tornar a Roma l'octubre del 816, on va morir el 24 de gener del 817.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164775" title="Bisbat de Perpiny" nonfiltered="2211" processed="2202" dbindex="67217">
La Diocesi de Perpiny - Elna (antigament bisbat d'Elna, perqu la seu episcopal estava situada a la poblaci d'Elna) fins l'any 1601 s una demarcaci de l'esglsia catlica a la Catalunya del Nord. 

Actualment comprn el Rossell, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l'Alta Cerdanya. Aquest darrer territori pertanyia al bisbat d'Urgell, per pel Tractat dels Pirineus (1659) es migpart la Cerdanya i posteriorment (1802) el territori sota administraci francesa de la Cerdanya va passar al bisbat de Perpiny (a canvi, el bisbat d'Urgell aconsegu la Vall d'Aran). Tamb pel Tractat dels Pirineus, el bisbat de Perpiny va deixar d'estar vinculat amb Catalunya i va passar a estar vinculat a Narbona.

Els bisbes ms conegut del Bisbat sn : 
- Juli-Maria Carsalade du Pont que hom anomena el Bisbe dels catalans (1899-1932)
- Francesc Eiximenis (1408-1409)

Llibre

El obispado de Elna, de Francesc Monsalvatge i Fossas (1911-1913)

 Vegeu tamb .
Dicesis dels Pasos Catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164776" title="Saffire Inc." nonfiltered="2212" processed="2203" dbindex="67218">
Saffire s una petita empresa desenvolupadora de videojocs ubicada a American Fork, Utah. Ha sigut una empresa important en aportar videojocs de llicncia i tamb altres nous originals per l'empresa. Va ser fundada pel co-fundador de Sculptured Software, Hal Rushton.

 Ttols .



 Enllaos externs .

  Lloc web oficial de Saffire;
  Perfil de Saffire Corporation a MobyGames;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164777" title="Llista de municipis dels Alps Martims" nonfiltered="2213" processed="2204" dbindex="67219">
Aquesta llista mostra els 163 municipis (communes) del departament dels Alps Martims ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.

(PAP): Comunitat d'aglomeraci del Ple Azur Provence.
(CAS): Comunitat d'aglomeraci de Sophia Antipolis.
(CAN): Comunitat d'aglomeraci de Nia-Costa d'Atzur.
(CAR): Comunitat d'aglomeraci de la Riviera francesa.;



Vegeu tamb.
Alps Martims;

Enllaos externs.

 Gentilicis dels habitants dels Alps Martims;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164780" title="La Hrelle" nonfiltered="2214" processed="2205" dbindex="67220">


La Hrelle s un municipi francs, situat al departament de l'Oise i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 162 habitants.

Situaci.
La Hrelle forma part d'un grup de petits poblets que tamb comprn poblacions com ara Bacoul, Chepoix, Gannes o Le Mesnil-Saint-Firmin. s travessada per la carretera D117, que uneix Bacoul i Saint-Just-en-Chausse.

Administraci.
La Hrelle forma part del cant de Breteuil, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Franois Sence (2001-2008).

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
La Hrelle al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a La Hrelle;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164783" title="Pasqual I" nonfiltered="2215" processed="2206" dbindex="67221">

Sant Pasqual I ( Roma ?   d. 11 de febrer del 824 ) fou Papa de l'Esglsia catlica des del 817 al 824.

Perteneixent a una famlia noble de la ciutat de Roma, en el moment de la seva elecci com a papa ocupava el crrec de superior del monestir de Sant Esteve en Roma i, desprs de la seva consagraci va rebre com a present del fill de Carlemany, Llus I, els territoris de Crsega i Sardenya i la confirmaci, mitjanant el Pactum Ludovicianum, de las donacions fetes al papat en les dcades precedents per Pip el Breu i Carlemany: Roma, Tscia, Pergia, Campnia, Tvoli, Exarcat de Rvena, Pentpolis i Sabina, establint els lmits del Estat de la Esglsia, dins dels quals el pontifici gaudia de plena sobirania.

Durant el seu pontificat va tindre que fer front a la segona crisi iconoclasta que desde el 814 torna a aparixer en Constantinoble, sota el mandat del emperador bizant Lle V de Bizanci, i que degut a les persecucions patides va provocar una important afluncia de monges gregues a Roma, i que van trobar refugi en els monestirs, acabats de construir, de Sant Prxedes, Santa Ceclia i Sant Sergi.

L'any 823 va coronar al fill de Llus I, Lotari I, com emperador coregent amb el seu pare. Durant el seu pontificat, va realitzar el trasllat de mol tes relquies de mrtirs a les esglsies i monestirs romans i va prestar ajuda als cristians de Palestina i Espanya en les seves lluites contra els musulmans.

Va morir a la ciutat de Roma l'11 de febrer del 824, en un moment en el qual els comissionats imperials enviats per Llus I investigaven la mort de dos funcionaris papals, que, partidaris de la primacia de l'emperador sobre el papa en asumptes terrenals, havien estat assassinats per servents del sant pare. Pasqual I, que havia sigut acusat d'instigar les morts, va negar sota jurament qualsevol implicaci per potser degut a aquest fet el poble rom es va negar a que fos enterrat a la Baslica de Sant Pere per la qual cosa les seves restes descansen a l'esglsia de Sant Prxedes.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164786" title="Kemco" nonfiltered="2216" processed="2207" dbindex="67223">
KEMCO (Kotobuki System Co., Ltd.) s una empresa desenvolupadora de videojocs establerta el 1984 com a subsidiria de Kotobuki Engineering & Manufacturing Co., Ltd.

KEMCO va ser una de les llicncies de Nintendo i va comenar a crear videojocs per la NES el 1985. Al 2001 KEMCO U.S.A, INC. va ser fundada com a grup subsidiari de KEMCO of Japan (KEMCO del Jap), especialment en els mercats dels Estats Units i d'Europa.

Un de les millors sagues de videojocs fetes per l'empresa s la saga Top Gear. Per tamb sn coneguts per la srie de videojocs d'aventura, MacVenture, per les consoles de Nintendo.

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  KEMCO a MobyGames;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164792" title="Ponent (regi)" nonfiltered="2217" processed="2208" dbindex="67224">

Ponent s una regi i unitat funcional de Catalunya. Dita tamb Comarques de Lleida de manera genrica o Terra Ferma o Terres de Ponent, comprn les comarques del Segri, de la Noguera, del Pla d'Urgell, de l'Urgell, de la Segarra i de les Garrigues. En el Pla territorial general de Catalunya est definit com un dels set mbits funcionals territorials. Junt amb la sots-vegueria de l'Alt Pirineu, s una de les sis vegueries proposades en l'Informe Roca.

La ciutat ms important s Lleida, seguida de Balaguer, Trrega i Mollerussa. Altres poblacions importants sn  Cervera, les Borges Blanques, Agramunt, Artesa de Segre, Ponts i, encara que administrativament formi part d'Arag, la ciutat de Fraga. Hi ha qui hi inclou les comarques de la Franja de Ponent que hi toquen: el Baix Cinca i la Llitera.

L'economia se centra en l agricultura, si b les poblacions importants tenen una gran concentraci de serveis i indstria transformadora d aliments.

Les institucions lleidatanes han demanant que el nom de la futura vegueria inclogui el terme Lleida.








|}

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164793" title="Eugeni II" nonfiltered="2218" processed="2209" dbindex="67225">

Eugeni II ( Roma, (?)     27 d'agost del 827) fou Papa de l'Esglsia Catlica des del 824 al 827.

Escollit amb el suport de la noblesa i en contra de l'opini del poble rom que preferia com a papa a Licini, va sollicitar l'ajuda de Llus I. Aquest va enviar a Roma el seu fill i coregent Lotari amb la finalitat de mantenir l'autoritat del nou Papa.

Aprofitant la seva estada a Roma, Lotari va imposar a Eugeni II un document conegut com Constitutio Lotharii pel que es van corregir nombrosos abusos de l'administraci papal, es va restaurar el poder la noblesa i es va incloure un estatut segons el qual cappapa seria consagrat fins que la seva elecci hagus estat aprovada per l'emperador d'Occident.

Durant el seu pontificat, al constatar que molts clergues desconeixien aspectes bsics de la doctrina, va decretar que fossin suspesos de les seves funcions fins que fossin degudament formats. Per aquest motiu li atribueix la creaci dels seminaris.

Va habilitar als clergues a dedicar-se a activitats seculars i a vestir d'acord amb aquestes.

Va crear una comissi per vigilar els cnons i lleis de l'Esglsia i que va constituir el germen de la cria romana.

Per aquestes mesures que va adoptar a favor dels pobres, vdues i orfes va rebre el sobrenom de "pare del poble".

Va morir el 27 d'agost del 827 i va ser enterrat en la Baslica de Sant Pere.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164795" title="Cofidis (ciclisme)" nonfiltered="2219" processed="2210" dbindex="67226">

General.

Pas: Frana;
Patrocinador principal: Cofidis;
Lloc web: http://www.equipe-cofidis.com;

Personal.
Mnager.

Eric Boyer;

Directors esportius.

Francis van Londersele;
Bernard Quilfen;
Lionel Marie;
Alain Deloeuil;

Equip.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164796" title="Paata Burtxuladze" nonfiltered="2220" processed="2211" dbindex="67227">
Paata Burtxuladze, conegut tamb internacionalment com a Paata Burchuladze o Paata Burtschuladse (en alfabet georgi ) (Tbilisi, 12 de febrer de 1955), s un cantant d'pera georgi amb veu de baix. 

 Vida . 
Burtxuladze va estudiar amb el mestre Olimpi Txelaixvili a Tbilisi. Ja en els seus temps d'estudiant va cantar en el "Teatre estatal per a pera i ballet Sakhari Paliaixvili" amb gran xit. Va debutar a Tbilisi com a Mefistfil l'any 1975. Grcies al seu talent va obtenir una beca per a continuar la seua educaci a Mil amb Giulietta Simionato i Eduardo Mller.

 Carrera i distincions .

L'any 1981 va guanyar el primer premi en el concurs de cant Voci Verdiane a Busseto, Itlia. El 1982 va obtenir la medalla d'or i primer premi en el fams Concurs Txaikovski de Moscou. El 1985 va triomfar en el de Luciano Pavarotti a Filadlfia, Estats Units d'Amrica. Desprs de triomfar en tan importants concursos, va poder comenar una brillant carrera en els principals teatres d'pera d'Europa i Amrica del Nord. 

Va tenir un gran xit en el seu debut en el Covent Garden com Ramfis en Ada l'any 1984, junt amb el tenor Luciano Pavarotti com Radams. No menys triomfals van ser les seues primeres aparicions en La Scala de Mil i en la Staatsoper de Viena, amb Luisa Miller de Verdi, de nou junt amb Pavarotti.

La seua primera aparici en el Metropolitan Opera va ser com Basilio l'any 1989. Herbert von Karajan, que va qualificar-lo de "segon Txaliapin", va portar-lo al Festival de Salzburg, on va actuar diverses vegades. Un altra fita en la seua carrera va ser la interpretaci de Bors Godunov en la sessi inaugural de la temporada 1990-1991 del Metropolitan.

 Veu i repertori .
Burtxuladze posseeix una de les veus de davall amb un timbre ms bell i amb major volum del segle XX, que s capa de manejar amb una gran expressivitat. Junt amb el estatunidenc Samuel Ramey i el finlands Matti Salminen, constitueixen les veus ms destacades del registre de baix de les ltimes dcades del segle XX i principis del XXI. 

El repertori de Burtxuladze inclou, principalment, els grans papers verdians per a baix com ara el Felip II de Don Carlos; a ms, ha treballat el repertori rus: Bors Godunov, prncep Gremin d Eugene Onegin, Dosifey en Khovanshchina, el Khan Kontxak d El prncep gor; i, finalment, els ms importants papers de baix de l'escola francesa. 

Tamb ha treballat l'ampli repertori de canons de diversos compositors russos, gnere en el qual s reconegut com un gran intrpret.

 Discografia.
Recitals (ries i canons).
Ernani (Silva) amb Pavarotti i Sutherland.
Ada (Ramfis) amb Pavarotti.
La forza del destino (Pare Guardi) amb Josep Carreras.
Eugene Onegin (prncep Gremin) amb Mirella Freni i Neil Shicoff.

 Enllaos externs.
www.burchuladze.net Plana Oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164798" title="Golden Sun" nonfiltered="2221" processed="2212" dbindex="67228">


Golden Sun  (             Ougon no Taiyou en japons) es la primer entrega d una srie RPG per Game Boy Advance de Nintendo per Camelot Software Planning. Fou llanat en el 2001, amb una continuaci, Golden Sun: The Lost Age, en 2003. Golden Sun s var fer en un dels RPG ms famosos de l'histria en poc temps.

Encara que  la versi en angls de Golden Sun no t un subttol, la versi japonesa s: Hirakareshi Fuuin (tradut al  angls com "The Broken Seal" pel fandom del joc). Golden Sun (Sol Daurat) fou tradut a diversos idiomes, en espanyol fou reconegut per la fantasia en l aventura de Hans (Isaac en angls, o el nom que el jugador desitgi) amb poders, anomenada Psinerga. 

En 2003, sort la continuaci: Golden Sun The Lost Age (La Era Perduda) en la cual el personatge principal es Flix (antagonista secundari del primer joc) que, amb l ajuda de la seva germana Nadia (Jenna en la versi en angls), el erudit Kraden, Sole (Sheba en angls) i Piers, buscen resoldre els misteris i secrets del mn de Weyard.  En aquest joc poden utilitzar-se la data del 1er joc per continuar l aventura de Hans, Garet, Ivn i Mia, protagonistes del primer joc.

 Sinopsi .

 Histria .

La histria es desenvolupa en el poble de Tale. Tot va comenar en una nit de tempesta provocada pel Temple Sonne (Sol Sanctum), en el Mont Aleph, el que es diu que es el principi de l origen de la vida i de l Alqumia en el mn de Weyard. La tempesta fou provocada perqu els dos grans antagonistes del primer joc, els malvats i poderosos Saturos i Menardi, dos grans adeptes i guerrers del Clan Mart de Prox,  irromperen en el temple de la muntanya sagrada i intentaren apropiar-se de les sagrades Estrelles Elementals , la base de l Alqumia incorrectament. Provocaren la mort de molts innocents, entre ell el pare de Hans, protagonista de la saga, Flix, un amic d infncia de Hans, i els seus pares. 

Tres anys desprs, Hans, Garet i Nadia aprengueren a dominar la Psnergia. Per, no obstant, Saturos i Menardi tornen al poble de Tale amb l intenci de robar les Estrelles Elementals de nou. Hans, adepte de Venus, Garet, adepte de Mart, Nadia adepta de Mart, i Kraden, el erudit, intenten penetrar al Temple Sonne per intentar aconseguir les Estrelles Elementals abans que ells. Per tots els esforos seus sn intils... Quan aconsegueixen arribar a la Cambra de les Estrelles Elementals, Saturos i Menardi els segueixen, i amb el xantatge de fer mal a Kraden ia  Nadia  aconsegueixen tres de les Estrelles Elementals. 

Dels aliats de Saturos, estaven Flix  - germ de Nadia, qui tots donaven per mort - i lex, adepte de Mercuri. Quant tot sembla que Hans anava a entregar l ltima estrella, concretament la de Mart, a Saturos, s inicia un terratrmol i el Molt Aleph comena a entrar en erupci. Saturos escapa, per no abans sense segrestar a Kraden i a la germana de Flix.  Quant escapen i semblaven que Hans i el seu amic Garet anaven a morir, El Savi, el senyor de la creaci de l Alqumia, similar a un du,i guardi d aquesta,els salv. Quant Hans i Garet se salvaren, El Savi els encomanda la missi de parar  els peus a Saturos recuperar les estrelles i salvar el mn d una destrucci segura, per a aix evitar que Saturos i Menardi predin els Fars Elementals de Weyard amb les Estrelles Elementals. 

Junts, els dos herois partiren en la seva busca. En Vault s aliaren amb Ivn,  un jove adepte de Jpiter. Junts varen viatjar fins mil, on es trobava el primer Far Elemental, el Far de Mercuri. All, en el transcurs del far, s aliaren amb Mia,  una jove adepta de Mercuri, i junts es disposaren a vncer als intrusos que havien penetrat en el far, que no era ni ms ni menys que el grup de Saturos. All, en el cim del far, els nostres joves adeptes varen veure atnits com el far estava encs  i com escapaven de nou els malvats juntament amb Nadia i Kraden; per Saturos s queda en el far per veure les habilitats dels seus perseguidors en el s de la Psnergia.

En una ferotge batalla, on Saturos perd, perqu el poder del far limitava els seus poders de foc Hans i els dems la guanyaren. Saturos escapava amb l  intervenci d lex, i aix els protagonistes per molt que aconseguiren una victria important davant de Saturos, de res els servir si aquest encengu el far i escapa amb les Estrelles Elementals. Per res aturar a Hans, i continua perseguint a Saturos fins al Far de Venus, el prxim far l aventura i dest dels malvats. Saturos i Menardi havien segrestat a Sole, una adepta de Jpiter, qui necessitaven per la seva missi. 

El clmax del joc, i el esdeveniment ms important del joc, s la confrontaci final entre Saturos i Menardi i Hans, Garet, Ivn i Mia, aix com rescatar a Kraden, Nadia i Sole, era un altre objectiu secundari dels herois. Desprs de batalles innumerables d aventures parallels a la seva missi principal, com altres missions de prometre a Lord Babi  de trobar Lemria, Hans i el seu grup arribaren al Far de Venus. All, Saturos i Menardi, que estaven a punt d encendre el far, discutiren amb Flix, que no estava d acord d haver segrestat a Sole i els desafi. Hans aprofit aquest moment per combatre a Saturos i Menardi. Desprs d una cruenta batalla, Saturos i Menardi foren derrotats, per encara estaven vius.  Aquests encengueren el far amb les poques energies que els hi quedava, i el poder de del Far de Venus estabilitzar el seu poder; en estar amb simbiosis amb el Foc, el element Terra dona poder als adeptes del Mart.

Saturos deman a Flix que s endugus a la Sole, que desprs de lo que anaven a fer ell i Menardi no tindrien forces per protegir-la. Flix acced. Junts, amb la seva Psnergia que estellava, Saturos i Menardi es fusionaren i es convertiren en el Drac Fusi,  un poder  noms reservats pel Clan de Mart. El seu poder era terrible i impressionant. Desprs d aquesta batalla final on es decidiria el dest de Weyard, Hans i el seu grup derrotaren al drac. Saturos i Menardi, caigueren del far, morts  i acabats.  El joc finalitza amb les breus escenes que continuarien el joc: com Flix, lex, Nadia, Sole i Kraden continuarien encenen els fars restants, i com el grup de Hans intentaria para-li els peus per que no destrussin el mn.  

 Personatges .

 Personatges controlables . 

 Hans .

 Hans (    Robin)  s el jove protagonista principal de Golden Sun, i probablement de la saga entera. Hans s un adepte de Venus, l element Terra i t 17 anys. Hans era un nen en la seva introducci en la saga i fou vctima de la mort del seu pare, Frank, i dels seus amics en una nit de tempesta, aix que la seva infncia fou traumtica. Tamb de molt petit fou apallissat juntament amb el seu millor amic Garet per dos misteriosos guerrers anomenats Saturos i Menardi, que eren els causants de la intrusi a la seva terra sagrada de Tale i del Mont Aleph i  per tant els causants de la tempesta i de la mort del seu pare. Tres anys desprs juntament amb Garet i Nadia aprn a dominar una energia molt talentosa que el servir ms endavant per les seves aventures: la Psnergia, aix significava que sn adeptes. 

Hans, Garet i Nadia anaven a veure a Kraden, el mestre erudit del poble, per en el seu cam es trobaren als misteriosos Saturos i Menardi. Quan Hans i els demes s ho explicaren  Kraden que sospitaven que estaven penetra n de nou al Temple Sonne de nou, Kraden, juntament amb Hans i els joves es disposaren a trovar junts en el temple les Estrelles Elementals,per i aix, a paraules del erudit evitar la catstrofe imminent. Quant arribaren al cor del Temple, Hans activa un mecanisme que el va permetre juntament amb els seus amics arribar a la Cambra de les Estrelles Elementals, la mateixa font de l Alqumia en estat pur.

Hans, juntament amb Garet, a petici de Kraden, agafar les estrelles, per quan agaf tres d elles, Saturos i el seu grup aparegu. Entre ells estaven Flix, el seu amic d infncia que donaren per mort. Saturos demanar que agafs l ultima estrella i les dons al seu company lex, un jove adepte de Mercuri aliat de Saturos i Menardi; sin de lo contrari Kraden sortiria mal parat . Hans li entrega tres de les estrelles, per quan var agafar l ltima vara iniciar una erupci volcnica al Mont Aleph. Saturos i el seu grup varen fugir amb l esperana que Hans sobrevisques per tal de rescatar a Nadia i a Kadren i arravatar-li l ltima estrella.

Hans juntament amb Garet foren salvats per El Savi, guardi de l Alqumia, i aquest el hi encomanda la missi de derrotar a Saturos i recuperar les estrelles. En mans de Hans estava el dest del mn Weyard. Hans, es dispos  complir el seu deure i dest. Hans i Garet viatjaren i feren nous aliats com Ivn, adepte Jpiter i Mia, adepte de Mercuri. Junts es disposaren a detenir a Saturos i Menardi i salvar el mn. Hans i els seus amics derrotaren a Saturos en el Far de Mercuri, per Saturos no mor,  i fou rescatat per lex. Hans no va poder evitar que el malvat Saturos encengus el primer far. De nou, Hans segu els seus passos pel continent d Angara i Gondowan per vncer Saturos i Menardi, recuperar les estrelles, i salvar als seus amics; entre ells Sole una jove adepta de Jpiter que Saturos havia segrestat. Quan arribaren al Far de Venus, i al final, Hans i els seus companys aconseguiren derrotar i matar a Saturos i Menardi d una vegada per totes. Tanmateix, no aconseguiren que les malvats encegaren el far.

Per lo que Hans no s esperava es que Flix continus amb la recerca dels fars restants per destruir el mn. Hans no o comprengu i decidir que tamb derrotaria a Flix. Al final Flix i Sole escapen   tot i que Hans es pensa en un moment que moren  i aqu es comenar la persecussi per derrotar a Flix i lex, recuperar les estrelles i els seus amics.

 Garet .

Garet  (      Jerarudo) s un jove adepte de 17 anys de Foc, de Mart, procedent de Tale. Es el millor amic d infncia d en Hans. Garet var ser brutalment apallissat per Saturos i Menardi junt amb Hans quan era petit. Anys ms tard es convert en adepte de foc. Seguir a Hans i a  Kraden per detenir la conspiraci de Saturos durant la recerca de les Estrelles Elementals en d infiltraci del Temple Sonne, en el Mont Aleph. Junts Garet i Hans agaren les Estrelles, per de res el servir, perqu Saturos el hi prengu per la fora. Dits fets, Saturos escapa amb Kraden i Nadia d hostatges , i Garet i Hans sn rescatats per El Savi.

Junts, Garet i Hans, per les ordres de El Savi, s atendran en una meravellosa aventura repleta de misteris, mgia, i aventura. Per no tindran temps disfrutar-la, car el malvat Saturos planeja encendre els Fars Elementals i retornar l Alqumia al Weyard. Junts, Garet i Hans es troven amb poderosos aliats i amics   Ivn i Mia   per combatre als malvats Saturos i Menardi, recuperar les estrelles, i salvar als seus amics presos pel grup d en Saturos. Jas el aconseguiren derrotar individualment en el Far de Mercuri, per Saturos sobrevisqu; tot i aix el far fou encs.

Ms tard del joc, en el el desenlla d'aquest, Garet junt amb Hans i el seu equip, aconsegueixen arribar al ltim combat contra Saturos i Menardi, en el Far de Venus i junts els derroten. Per malauradament el segon far s tamb encs. Tamb encara que la histria de Saturos s'hagu acabat, Flix, una amic d'infncia seva trador i aliat de Saturos, continuara amb la missi d'aquest, en la d'incomprensi de Garet, Hans i els dems. Ara el seu enemic s en Flix.

 Ivn .

Ivn (    Iwan) s un jove de 15 anys, i s un adepte de Jpiter, del element Vent. En Golden Sun, no se sap el veritable passat d Ivn, l nic que sap que var ser criat per Lord Hammet, un mercader de gran prestigi en Yeyard, sobretot en el continent d Angara i fundador de la gran ciutat comercial ms important del mn, Kalay. Ivn s el seu deixeble. Durant la seva introducci, Ivn es clebre en poders Psnergetics tals com poder llegir la ment de les persones que toca o que est prop d elles.

Al principi de dita introducci a Ivn li roben el Bast Xaman, que ms tard ser de gran ajuda per la missi, per el recupera amb l ajuda de Hans i Garet. Ms tard se n adona de la missi d aquests dos i decideix a unir-se a la causa de la seva missi. Ivn ms tard, juntament amb Hans salva a Hammet del segrestador i lladre Dodonpa, un malvat. Quan el salven Hammet li entreg el Bast Xaman i li demana que durant les seves aventures viatg a Hesperia, un altre continent. Ivn t la missi de derrotar a Saturos i Menardi, juntament amb el seu lder i amic, Hans, i els seus dos companys Garet i Mia.

 Mia .

Mia (     Mear ) s una jove adepta de Mercuri, de l element Aigua, i t una edat de 17 anys. Mia en els fets del joc, era l adepta i anciana ms poderosa del Clan Mercuri de l Aigua de mil   clar estar fins que va aparixer lex amb els seus nous poders guanyats sent aliat de Saturos  i l anciana ms prodigiosa d aquest. Els seus poders curatius sn molt tils per la gent del Clan Mercuri que esta sempre amb febres i altres malalties provocades per les baixes temperatures de mil. Les seves relacions amb el misteris lex no se saben ben clar en Golden Sun, l nic que se sap es que eren del mateix poble.

Mia era la guardiana del poble i del Far de Mercuri, fins que un dia Saturos guiat per lex, irromperen en el far amb l intenci d encendre l. Mia fou rpidament al far per impedir-lo i s alia en el cam amb Hans per combatre a Saturos i Menardi. Per fou massa tard, i Saturos encengu el far amb l Estrella Mercuri. Mia decid unir-se al grup de Hans per intentar detenir a Saturos, salvar el mn, i rescatar als amics de Hans de les urpes de Saturos i Menardi.

 Antagonistes .

 Saturos i Menardi .

Saturos i Menardi (     Satyurosu i       Men di) sn els principals antagonistes de Golden Sun. Tamb sn juntament amb lex, els antagonistes ms durares d aquesta. Saturos i Menardi sn membres del Clan Mart del Foc de Prox, una tribu de guerrers molt poderosos que controlen el foc. Sn adeptes de foc, evidentment tal com el seu clan indica. Saturos i Menardi sn els causants de les desgrcies que pateixen tots els personatges  durant el primer joc. Cal destacar que no se sap quines sn les seves intencions i el perqu volen encendre els Fars Elementals. Foren ells qui mataren al pare de Hans en un accident sense volen, provocant una tempesta al prleg del joc, intentant arribar al cor del Temple Sonne.

Saturos i Menardi busquen alliberar l Alqumia per motius desconeguts, tal com s ha indicat ms amunt. Durant els fets del joc, i tres anys desprs de la pallissa que li donaren a Hans, Saturos i Menardi segueren a aquest a la Cambra de les Estrelles Elementals i les robaren i segrestaren a Nadia i a Kraden. Ms tard del joc Hans i els seus amics lluiten contra Saturos individualment en el Far de Mercuri, on el guanyen, per noms perqu el far de l aigua debilit els seus poders del foc. Saturos escapa amb l ajuda de lex.

Al clmax del joc, Saturos i Menardi disputaren el seu ltim combat contra Hans en el Far de Venus. Abans de morir a les seves mans i fallar en la seva missi, van preferir convertir-se en Drac Fusi i acabar amb Hans i els seus aliats. Per, Hans aconseguir derrotar el drac i matar a Saturos i Menardi per sempre ms. Saturos i Menardi, perderen acabaren morint caient-te al abisme del far.

 lex .

lex (     Arekusu) s un antagonista secundari que ajuda a Saturos i Menardi a encendre els Fars Elementals. s un jove misteris de edat desconeguda i de passat desconegut. L nic que se sap del seu passat es que formava part del Clan Mercuri de l Aigua, juntament amb Mia, i era un dels sues ancians i adeptes ms poderosos i emblemtics. No se sap en quin moment, lex vara aprendre el moviment i la tcnica de teletransport, l nic que se sap es que les domina i les utilitza varies vegades al joc. La seva introducci fou a la Cambra de les Estrelles Elementals, on comena de deb els fets de la trma del argument.

En algun moment determinat de la histria, lex, per motius desconeguts, s alia amb Saturos i Menardi per tornar l Alqumia al mn de Yeyard. lex mai a combati directament amb Hans mai del transcurs del joc, per si que li a fet la vida impossible; tals com en el Far del Mercuri, quant Hans derrota a Saturos i aquest no podia aixecar-se degut al poder del far que contrarestava els seus poders de foc, i lex aparegu per endur-se l i curar-lo. Al final del joc, lex en la pennsula d'Idejima descobreix a Flix i a Sole caiguts del Far de Venus.

 Jugabilitat .

Golden Sun est dissenyat en homenatge directe a la frmula del RPG clssic, on el jugador controla un grup de personatges que interactuen en el mn dintre d una histria predefinida. El joc est construt de dos formes primries de jugar: la exploraci de les distintes seccions del mn i la conducci de batalles en una pantalla separada on el grup del jugador t que conquistar exitosament un grup enemic a travs d una batalla en torns diferents.

 Exploraci .

 El jugador controla un grup de quatre personatges que tenen que ser guiats a  traves del mn del joc, recollint objectes i portant a terme varies missions fins arribar a la missi final, de la qual en tots els RPG tracta d una batalla contra el enemic ms poders del joc. Per progressar, el jugador t que parlar amb distints NPC (Non Player Character) trobats en les ciutats i esbrinar sobre el dest en on s el segent objectiu de la trama que succex. En Golden Sun, lo ms difcil es la resoluci de distints tipus de puzles, la majoria dels quals impliquen trobar un cam a traves d un corresponent situaci, realitzant diverses accions per portar a terme efectes que permetrien progressar al jugador; i molts d'aquests s acarreren al s de la Psinerga que controla dels quatre elements de l'alqumia (terra, foc, aire i aigua).

 Batalla .

Com en tots els RPG, les batalles contra enemics (casi tots aleatoris) son per torns, es a dir, com si d un joc de cartes es tractara. Un jugador sempre t un torn per decidir que fer: atacar, invocar, sortir corrents, etc. Aix fa que no hi hagi tanta llibertat d acci com en un ARPG (Action Rol Playing Game), on els combats sn en temps real. En el cas de Golden Sun, el personatge que ataca primer es el que t un grat d agilitat major. Cada un dels personatges controlables pot atacar amb l arma que porta equipada, usar energia mental (aix consumeix la barra de Psynerga o PP), utilitzar uns ssers anomenats Djinns per fer atacs ms contundents o b utilitzar aquests mateixos Djinns per invocar esperits ms poderosos tals com Thor, Meteorit, Boreal, Judici Final (Juicio Final), Flora, Procne, Tiamat, Nept (Neptuno), Cibeles, Atlanta, Kirin, Nereida i Ramss. En el segon videojoc s inclouen ms invocacions ms temibles i poderoses.

 Crtiques i vendes .




Inicial-ment, Golden Sun es generalment rebia crtiques durament fortes. Desprs, molts es fixaven nicament amb els grfics vibrants del joc, de gran qualitat, i feta per variar, refinada per la jugabilitat d un RPG, amb particular optimisme sobre el sistema de jugabilitat basat en Djinn i Batalla per torns lo que li donaria bones crtiques. Tamb vara ser mal criticat sent grficament atordint per a les limitacions del cartutx de 32 bits, en qu per exemple, Gamespot es fixi que "Golden Sun   s un joc de aventura a semblant a l poca de l SNES' best. TV de G4 manifesta "s el millor RPG original per la GBA de l actualitat", mentre GamePro malparlava de Golden Sun tot dient que era enorme, fantstic, creatiu, i perversament divertit RPG que no sembla que fos un joc  'noms' en per GBA. Golden Sun est considerat el 31 millor joc fet en un sistema Nintendo en Nintendo Power, superant 200 videojocs en una llista feta per la diversos crtics. 

El 2001, Golden Sun guanyava el ttol de millor joc de Game Boy Advence de l'any al Premi de  Nintendo Power per a millor videojoc. Golden Sun era classificat 94 en la Part Superior d'Elecci de Lectors d IGN als 100 videojocs. En 2007, s'anomenava reflectint-se el 24 millor joc de GBA  de tots el temps en el tret d IGN, aix com s videojoc del mes d'abril de 2003 perqu tenia "sorprenent grfics i bona presentaci, aix com un conte de fades que dura per a ms de trenta hores."  Golden Sun ha venut 740,000 cpies en el EUA i 338,000 en Jap. 

 Enllaos .

 http://goldensun-games.com   (Site Official);

 http://goldensun.rpgplanet.gamespy.com ;

 http://www.nintendo.com;

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164803" title="Valent I" nonfiltered="2222" processed="2213" dbindex="67229">




Valent I ( Roma ?   16 de novembre del 827 ) fou un papa de l'Esglsia catlica, que ocup el seu crrec l'any 827.

A diferncia del seu antecessor la seva elecci va comptar amb el suport tant de la noblesa com del poble. No es tenen notcies del seu breu pontificat, que va durar quaranta dies segons el Liber Pontificalis i trenta segons els Annnals d'Einhart, esdevenint el papa nmero 100.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164804" title="Top Gear (videojoc)" nonfiltered="2223" processed="2214" dbindex="67230">


Top Gear (Top Racer al Jap), s un videojoc de curses de l'any 1992 per la Super NES, publicat per Kemco i fet per Gremlin Graphics. Aquest videojoc s el primer de la saga Top Gear. El joc va ser un dels primer ttols llanats per la SNES.  L'objectiu del joc s que el jugador esdevingui el conductor ms rpid del mn, travessant amb els competidors diversos pasos.

 Jugabilitat .
Quan els jugadors comencen el joc, poden escollir unes quantes opcions i modes, fins i tot poden introduir el nom del pilot, una tria de quatre sistemes de comandament, una tria entre la transmissi automtica i manual del cotxe, i una tria de qualsevol dels quatre nics cotxes. Durant la carrera, el jugador haur de controlar les marxes (si s'ha triat la transmissi manual). El jugador t el control de tres "nitros", que fan que el jugador pugui augmentar la velocitat momentniament en un vehicle. El joc t un sistemes de desar les partides amb contrasenyes.

 Cotxes .

Cannibal (vermell) - El Cannibal s el cotxe disponible ms rpid, no obstant, t poca acceleraci en comparaci amb els altres cotxes, i t poca eficincia en l'aprofitament de la gasolina.

Sidewinder (blanc) - El Sidewinder s el cotxe disponible amb ms eficincia sobre l'aprofitament del carburant, i tamb el ms rpid en l'acceleraci.

Razor (lila) - El Razor s un cotxe mitj en termes de velocitat mxima, i t poca acceleraci, lent els canvis de marxes, i consumeix ms rpid la gasolina que el Weasel.

Weasel (blau) - El Weasel s com el Razor en termes de la velocitat mxima, per s rapid accelerant, ms rpid en els canvis de marxes, i millor eficincia en la consumici del carburant que el Razor.

 Continuacions .
Super NES:
Top Gear 2;
Top Gear 3000;

Sega Mega Drive
Top Gear 2;

Commodore Amiga
Top Gear 2;

Nintendo 64:
Top Gear Rally;
Top Gear Rally 2;
Top Gear Overdrive;
Top Gear Hyper Bike;

Game Boy Color:
Top Gear Rally;
Top Gear Pocket (Top Gear Rally a Europa);
Top Gear Pocket 2 (Top Gear Rally 2 a Europa);

Game Boy Advance:
Top Gear GT Championship;
Top Gear Rally;

PlayStation 2:
Top Gear Dare Devil;

Xbox:
Top Gear RPM Tuning;

Nintendo DS:
Top Gear: Downforce;

 Enllaos externs .
  Top Gear a Gamespot;
  Top Gear a Amazon;
  Top Gear a IGN;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164805" title="Associaci Mundial de Futsal" nonfiltered="2224" processed="2215" dbindex="67231">
L' Associaci Mundial de Futsal (AMF) s un dels dos organismes que dirigeix la prctica del Futsal a nivell mundial. 

Engloba diverses confederacions continentals: la Uni Europea de Futbol Sala (UEFS), la Confederaci Sudamericana de Futsal (CSFS) i la Confederaci Panamericana de Futbol Sala (CPFS).

Actualment l'Associaci Mundial de Futsal (AMF) i la FIFA estan enfrontades pel control del futbol sala mundial, ja que la FIFA considera que el futbol sala ha de dependre de la federaci de futbol i l'AMF considera que s un esport totalment diferent i ha d'estar regit per una federaci prpia. 

L'antiga Federaci Internacional de Futbol Sala (FIFUSA), creada el 1971, va desenvolupar per diversos pasos del mn la prctica del futbol sala, que ja es jugava des de mitjans del segle 20, i va comenar a organitzar campionats mundials l'any 1982.

En vista de l'xit d'aquest esdeveniment, la FIFA va provocar que bona part dels dirigents i dels clubs que formaven part de FIFUSA passessin a formar part d'un comit esportiu integrat a la seva organitzaci. 

I va ser aleshores quan els clubs que volien mantenir la independncia i especificitat prpia del futsal respecte el futbol van crear l'Associaci Mundial de Futsal (AMF).


L'AMF organitza un Campionat del mn mascul com a continuaci del que va organitzar FIFUSA fins l'any 2000, i des de l'any 2008 organitza el Campionat del mn femen. 

Membres de l'AMF.



Enllaos externs.
 Associaci Mundial de Futsal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164807" title="Team Gerolsteiner" nonfiltered="2225" processed="2216" dbindex="67232">

General.

Pas: Alemanya;
Patrocinador principal: Gerolsteiner;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Renate Holczer;

Directors esportius.

Hans-Michael Holczer;
Christian Henn;
Reimund Dietzen;
Christian Wegmann;
Theo Maucher;

Equip.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164808" title="Joan Sard i Dexeus" nonfiltered="2226" processed="2217" dbindex="67233">
Joan Sard i Dexeus ( Barcelona 1910 - d. 1995 ) fou un economista catal.

Biografia.
Va nixer el 1910 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar economia a la Universitat de Barcelona i posteriorment es dedic a la docncia acadmica en aquesta universitat i la Universitat de Santiago de Compostella, Universitat de Caracas i la Universitat de Veneuela.

Sard va morir a Barcelona el 23 de desembre del 1995 a l'edat de 85 anys a causa d un emfisema pulmonar.

Activitat econmica.
Considerat com el principal inspiradors del futur Pla Nacional d'Estabilitzaci Econmica promogut l'any 1959 pel govern de Luis Carrero Blanco. Membre del Banc d'Espanya fou el director de la revista econmica Espaa Econmica, des d'aquesta posici exerc una forta influncia als economistes espanyols de mijans de segle XX.

L'any 1982 li fou concedida la Creu de Sant Jordi i el 1988 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Selecci d'obres publicades.
1933: Los problemas de la banca catalana;
1948: La poltica monetaria y las fluctuaciones de la economa espaola en el siglo XIX;
1969: La crisis monetaria internacional;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164814" title="Gannes" nonfiltered="2227" processed="2218" dbindex="67235">


Gannes s un municipi francs, situat al departament de l'Oise i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 320 habitants.

 Situaci .
Gannes forma part d'un grup de petits poblets que tamb comprn poblacions com ara Bacoul, Chepoix, La Hrelle o Le Mesnil-Saint-Firmin. s travessada per la carretera D117, que uneix Bacoul i Saint-Just-en-Chausse.

 Administraci .
Gannes forma part del cant de Saint-Just-en-Chausse, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Georges Van Vynckt (2001-2008).

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis de l'Oise;

 Enllaos externs .
Gannes al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Gannes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164815" title="Colla del Safr" nonfiltered="2228" processed="2219" dbindex="67236">
La colla del Safr o colla de Sant Mart fou un grup d'artistes barcelonins integrat per Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adri Gual. Va ser fundat a l'any 1893 per Nonell i es mantingu fins al 1896.

La denominaci del grup com a colla del Safr es dedueix del color groguenc  ensafranat  de moltes de les seves pintures, la denominaci com a colla de Sant Mart es deu al fet que moltes de les pintures del grup sn paisatges de Sant Mart de Provenals (fins al 1897 un poble independent a les afores de Barcelona).

La colla no tingu un programa artstic de definici concreta ni tampoc una estructura rgida. Va ser ms aviat un grup de joves amb unes idees compartides, com ara una certa actitud anrquica i  en l'mbit de l'art  un inters per a la pintura pleinair (la pintura a l'aire lliure), una temtica que sovint gira al voltant de la gent marginada i una conscincia social que els apropera a la generaci del 98.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164817" title="Quinquempoix" nonfiltered="2229" processed="2220" dbindex="67238">

Quinquempoix s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 259 habitants.

Situaci.
Quinquempoix es troba a la meitat septentrional de l'Oise. s travessada per la carretera D117, que uneix Bacoul i Saint-Just-en-Chausse.

Administraci.
Quinquempoix forma part del cant de Saint-Just-en-Chausse, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Alain Baudin (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Quinquempoix al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Quinquempoix;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164818" title="Campionat d'Europa de Futsal de la UEFS" nonfiltered="2230" processed="2221" dbindex="67239">
El Campionat d'Europa UEFS Futsal s la competici de seleccions nacionals europees organitzada per la Uni Europea de Futsal (UEFS).

Entre 1989 i 1998 la competici fou organtizada per la FIFUSA, organitzaci predecessora de les actuals UEFS i AMF.

 Historial .


Vegeu tamb.
Uni Europea de Futbol Sala;
Selecci Catalana de Futbol Sala;

Enllaos externs.
Uni Europea de Futsal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164819" title="Top Gear" nonfiltered="2231" processed="2222" dbindex="67240">


Top Gear (format actual), una srie de televisi de la BBC sobre cotxes i el mn del motor en l'ltim format (2002 present).
Top Gear (format original), la srie de televisi de la BBC amb el seu format original (1977 2001).
Top Gear (revista), una revista de cotxes publicada per la BBC Worldwide.
Top Gear (Malayalam), una revista de cotes en Malayalam.
Top Gear (videojoc), un videojoc llanat per la Super Nintendo Entertainment System.
Top Gear (show de radio), un show de Radio 1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164820" title="Plainval" nonfiltered="2232" processed="2223" dbindex="67241">

Plainval s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 318 habitants.

Situaci.
Plainval es troba a la meitat nord de l'Oise, no gaire lluny de Saint-Just-en-Chausse. s travessada per la carretera D117, que uneix Bacoul i Saint-Just-en-Chausse.

Administraci.
Plainval forma part del cant de Saint-Just-en-Chausse, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Georges Van Vynckt (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Plainval al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Plainval;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164823" title="Alt Pirineu i Aran" nonfiltered="2233" processed="2224" dbindex="67242">


L Alt Pirineu i Aran s un els set mbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya. Situat al nord-est de Catalunya, concretament al Pirineus, inclou les comarques d'alta muntanya des del lmit amb l Arag fins a la Cerdanya: Alta Ribagora, Alt Urgell, Baixa Cerdanya, Pallars Juss, Pallars Sobir i Vall d'Aran. Per poblaci s l'mbit amb menys poblaci, 72.929 habitants el 2007, que contrasta amb els 4.863.161 de l'mbit Metropolit de Barcelona. En l'informe Roca fou proposada com una sotsvegueria de la vegueria de Ponent, amb el nom de l'Alt Pirineu i la Val d'Aran.

Pels seus trets diferencials, a l'mbit hi conviuen dues lleis importants per al territori. Una que afecta a totes elles s la Llei 2/1983, de 9 de mar, d alta muntanya, anterior al Pla territorial general de Catalunya, i que defineix aquestes comarques com a "comarques de muntanya". Reconeixent l'especificitat de les rees de muntanya, per desenvolupar les competncies de la Generalitat de Catalunya en matria de tractament especial d aquestes rees. Una altra llei s la que afecta a la Vall d'Aran, Llei 16/1990, de 13 de juliol (DOGC 1326, de 3 d'agost), que defineix el rgim especial d'Aran i que va permetre l'rgan de govern autnom de la Vall, el Consell General d'Aran.

Situaci.
La situaci de l'Alt Pirineu i Aran s fora estratgica. A l'oest limita amb l'Arag i al nord amb Frana i Andorra. El pes d'Andorra a la regi s fora important a tenir en compte. Amb una superfcie del 8% en comparaci de la de l'Alt Pirineu i Aran, Andorra t una quantitat de poblaci semblant a la de tot l'mbit junt, i fins i tot superior. A ms el petit estat disposa del doble de llocs de treball que tot l'Alt Pirineu i Aran, en xifres 44.058 llocs de treball que contrasten amb els 24.348 de l'Alt Pirineu. Aprofitant aix, el govern, vol crear estratgies pirinenques conjuntes, sobretot infraestructurals i d'equipaments, perqu aquestes siguin ms favorables i poguer superar la massa crtica suficient per fer-los possibles i viables.

La Vall d'Aran s'obre de manera natural i fcil cap a Frana seguint el curs del riu Garona. La Cerdanya s'estn suaument sense obstacles cap a l'Alta Cerdanya (Frana). L'Alt Urgell s la porta a l estat d Andorra i no escapa a ning que bona part de la puixana de la ciutat de la Seu d'Urgell dins l'mbit de l Alt Pirineu i Aran es deu a la seva proximitat a aquest important pol demogrfic i d activitat econmica que s Andorra. L'Alta Ribagora s'obre de manera natural cap al sud, seguint el curs de la Noguera Ribagorana cap a l'Arag i, de manera una mica ms accidentada, seguint l eix 
pirinenc, en direcci a ponent, cap a la vall de l'ssera.

Dins de Catalunya, limita al sud amb l'mbit de Ponent o les terres de Lleida i amb Comarques centrals i a l'est, la Cerdanya limita amb la comarca del Ripolls (Comarques gironines).

Demografia.

Com ja s'ha dit, l'Alt Pirineu i Aran s l'mbit amb menys poblaci de Catalunya, exactament 72.929 habitants el 2007. Suposa l'1% de la poblaci total catalana en una extensa rea que representa el 19% del territori. La majoria de poblaci s concentra en alguns nuclis polaritzats i la majoria de poblaments sn en nuclis petits i difosos per tot l'mbit. Hi ha un total de 596 nuclis de poblaci repartits en 77 municipis. Noms 83 nuclis (el 14%) superen els 100 habitants censats i d'aquests noms 19 superen els 500 habitants.

Cinc municipis concentren prcticament el 50% de la poblaci de l mbit i els dos primers, tots sols, ja concentren gaireb el 30%. La Seu d'Urgell (17,4%), Puigcerd (11,2%), Tremp (8,3%), Vielha e Mijaran (6,4%) i la Pobla de Segur (4,4%). A continuaci es troben els municipis del Pont de Suert (3,3%), Oliana (3,0%), Sort (2,9%), Bellver de Cerdanya (2,6%) i Naut Aran (2,3%).








|}

Geografia.
L'Alt Pirineu i Aran est condicionat fora per l'orografia caracteritzada per l'alta muntanya i aix condiciona la comunicaci dins l'mbit, l'estructura dels sistemes urbans, les estratgies d'equipaments i la cohesi poltica. Hi han quatre eixos principals, vertebrats pels cursos fluvials:
 Vall d'Aran, eix de la Garona.
 Alta Ribagora, eix de la Noguera Ribagorana.
 Pallars Sobir i Pallars Juss, eix de la Noguera Pallaresa.
 Alt Urgell i Cerdanya, eix del Segre.

El sl pendent o muntanyenc s el predominant, noms el 17% del sl s planer, s a dir que resulta un recurs escs i, per tant, tamb, un valor estratgic a preservar. Les superfcies planeres de certa importncia per la magnitud que suposen dins del territori sn: les planes de les conques del Pallars Juss, la plana cerdana i l'Urgellet (e.g. la plana de la Seu); de menor mida sn la plana d'Oliana i d'Esterri d'neu. La resta de sl planer es troba al fons de valls estretes o en petits replans.

Clima.
La climatologia s predominantment de muntanya, amb caracterstiques generals de rigor i valors extrems tot i que hi ha forces variacions de l'mbit. Es pot distingir quatre zones: una clarament de clima alp i subalp, una de clima atlntic, i dues de clima mediterrani de muntanya alta i de muntanya mitjana i baixa.

El clima alp i subalp es troba a les terres superior als 1.500 metres d'altitud amb trets com una pluviositat elevada, temperatura mitjana anual baixa, estius frescos i hiverns rigorosos. El clima atlntic s el caracterstic de la Vall d'Aran i s un clima plujs, fresc i de limitada amplitud trmica per aix hi ha una persistent humitat i verdor de prats i boscos amb fora fagedes. Desprs hi ha una zona on els estius sn calents i hiverns suaus amb una gran oscillaci trmica anual, s a dir el clima mediterrani de muntanya o submediterrani. Hi ha una pluviositat ms reduda que a la resta de zones, un nombre de dies de pluja inferior i la presncia d'alguns mesos secs, per que per l'altitud s ms humit que el clima mediterrani i caracteritzat per estius encara fora plujosos. I la zona de clima mediterrani de muntanya mitjana i baixa comprn les valls ms baixes, les conques 
del Pallars Juss i els vessants del Montsec, pricipalment caracteritzar per ser ms sec que el mediterrani d'alta muntanya i menys plujs. 

Vegetaci.
Hi ha una gran variaci altitudinal, des dels 400 metres d'altitud als 3.143, i aix afecta en el clima i en la vegetaci. S'ha de tenir en compte que el 83% del sl de l'Alt Pirineu i Aran s forestal. Es poden trobar tres regions biogeogrfiques ben diferenciades: la Boreoalpina a l'alta muntanya, l Eurosiberiana a la major part de l mbit i la Mediterrnia a les serralades ms meridionals i les cubetes ms clides i seques. 

A grans trets, la franja Boreoalpina es correspon amb els prats culminals dels cims pirinencs i els boscos de conferes, bsicament d avets i de pi negre, que arriben fins la ratlla dels 2.400 metres d altitud. La franja eurosiberiana s el domini dels arbres caducifolis, entre els 600 i els 1.600 metres d altitud, entre els quals hi ha les fagedes, les rouredes i els boscos de pi roig. Finalment, la franja submediterrnia, ja ms prpia de la terra baixa, la constitueixen els boscos d arbres esclerfils, s a dir, de fulles amples, verdes tot l any per endurides com les alzines i les carrasques.

Referncies.


 Enllaos externs .
Informaci de l'mbit territorial des de www.AltPirineu.org;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164824" title="Saint-Just-en-Chausse" nonfiltered="2234" processed="2225" dbindex="67243">


Saint-Just-en-Chausse s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 5.498 habitants.

Situaci.
Saint-Just-en-Chausse s la comuna ms important de Santerre-Oise. Es troba 80 quilmetres al nord de Pars i 28 qm a l'est de Beauvais. A les afores de la poblaci es troba la zona industrial ms important de la regi.

Administraci.
s la capital del cant de Saint-Just-en-Chausse, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Frans Desmedt (2001-2008).

Histria.

El 1793, l'antiga comuna de Rue Prvost fou absorbida per Saint-Just-en-Chausse.

Llocs d'inters.
 Les piles baptismals del segle XI, que es conserven a l'esglsia neogtica del segle XIX, provenen de la primera esglsia de Saint-Just, cremada el 1636 pels espanyols.
 La Fontain Syrique, que data del 298, est dedicada al mrtir Sant Just, decapitat en aquell indret; es troba a la rue de Montdidier.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Saint-Just-en-Chausse al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Saint-Just-en-Chausse;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164825" title="Comarques Centrals" nonfiltered="2235" processed="2226" dbindex="67244">

 Catalunya Central;
 Comarques Centrals del Pas Valenci;
 Comarques centrals dels Pasos Catalans;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164830" title="Valescourt" nonfiltered="2236" processed="2227" dbindex="67245">

Valescourt s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 271 habitants.

Situaci.
Valescourt es troba just al costat de Saint-Just-en-Chausse. T una important zona industrial a les afores.

Administraci.
Valescourt forma part del cant de Saint-Just-en-Chausse, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Jean-Pierre Priem]](2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Valescourt al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Valescourt;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164831" title="Alt Ter" nonfiltered="2237" processed="2228" dbindex="67246">

L Alt Ter s una regi i unitat funcional de Catalunya, a l entorn del curs alt i mitj del riu Ter, i candidata a esdevenir vegueria en la futura organitzaci territorial catalana que ha de substituir l'actual divisi en provncies. 
Si b la majoria d autors l ajunten a la regi de la Catalunya Central, en rigor forma una unitat prpia, fora cohesionada i sense gaires vincles amb la Catalunya Central estricta (formada a l entorn del riu Llobregat). A vegades s hi ha incls la comarca de la Garrotxa, si b est ms vinculada a les Comarques Gironines. Les poblacions ms importants sn Vic, Manlleu, Roda de Ter, Torell, Ripoll, Ribes de Freser i Camprodon. L'economia s fonamentalment agrcola i ramadera, si b hi ha un sector serveis molt important, centrat a la ciutat de Vic (centre comercial de la regi) i en les activitats turstiques. La indstria t un pes important en algunes zones localitzades, com Roda de Ter o Ripoll.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164832" title="Catalunya Central" nonfiltered="2238" processed="2229" dbindex="67247">

Comarques Centrals s una regi Catalunya definida com un dels set mbits funcionals territorial del Pla territorial general de Catalunya. Inclou les comarques a l entorn dels trams alt i mitj dels rius Llobregat i Ter: Bergued, Solsons, Bages, Anoia i Osona. 

Les poblacions ms importants sn Manresa, Vic i Igualada; tamb hi ha Berga, Solsona i, secundriament, Manlleu, Moi, Gironella, Puig-reig, Calaf, Cardona i el grup format per Bag i Guardiola de Bergued. L'economia s fora diversificada, si b tradicionalment hi ha tingut un pes important l'agricultura i la indstria.

En l'informe Roca s una de les vegueries proposades amb el nom de Catalunya Central i amb la inclusi de la Baixa Cerdanya. 

Amb tot, hi ha qui considera que Osona i el Ripolls formen una unitat funcional prpia (Alt Ter); el Ripolls ha estat incls dins les Comarques gironines, mentre que Osona ha estat inclosa a la Catalunya Central.







|}







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164834" title="Saint-Rmy-en-L'Eau" nonfiltered="2239" processed="2230" dbindex="67248">

Saint-Rmy-en-L'Eau s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 370 habitants.

Situaci.
Saint-Rmy-en-L'Eau es troba just al costat de Saint-Just-en-Chausse. Limita amb la comuna de Valescourt.

Administraci.
Saint-Rmy-en-l'Eau forma part del cant de Saint-Just-en-Chausse, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Boris Gogny-Goubert (2001-2008).

Histria.
El 1730, Charles Claude Flahaut de La Billarderie va nixer a Saint-Rmy-en-L'Eau.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Saint-Rmy-en-L'Eau al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Saint-Rmy-en-L'Eau;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164835" title="2022" nonfiltered="2240" processed="2231" dbindex="67249">



 Esdeveniments .
Pasos Catalans:

Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:
 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:


 Pgines que s'hi relacionen .
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;
----
Un any abans / Un any desprs











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164838" title="Navi" nonfiltered="2241" processed="2232" dbindex="67250">


Navi, personatge fictici, vegeu Navi;
Attus Navi, ugur rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164839" title="Gregori IV" nonfiltered="2242" processed="2233" dbindex="67251">

Gregori IV ( Roma, (?)     11 de gener del 844) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 827 al 844.

Fill d'un patrici rom, exercia les funcions de presbiteri a Roma quan va ser escollit papa poc desprs de la mort de Valent, tot i que no va ser ordenat bisbe fins el 5 de gener del 828 per esperar la confirmaci imperial. Va manifestar resistncia per acceptar el pontificat sent necessari portar-lo per la fora des de l'esglsia de San Cosme on es trobava. Va reedificar el port d'Ostia, el va fortificar amb muralles i castells i li va donar el nom de Gregorio Polis.

Malgrat el jurament de fidelitat que havia prestat a l'emperador Llus I, es va unir a Lotari en la rebelli contra el seu pare, auxiliat per els dos fills del primer matrimoni i el va acompanyar en el viatge que el fent del seu exrcit va fer a Frana per destronar a Llus. La majoria dels bisbes francesos van defensar al seu legtim sobir i havent sabut que Gregori pensava llanar la excomuni contra ells, els bisbes li van escriure una enrgica carta en la que li deien que per res depenien del papa en els assumptes interiors i peculiars de la esglsia gala i si Gregori els excomunicava, tots se separarien d'ell, despreciant els canons.

El Papa va fer que un dels del seu partit escrigus una Memria en sentit contrari i ell mateix es va dirigir als bisbes exaltant la dignitat papal amb poder molt superior al secular, per aix estaven obligats a obeir les ordes a pesar de la contraposici de l'emperador. Els fills rebels, auxiliats pel papa van aconseguir destronar al seu pare, imposar-li penitncia publica i refugiar-lo en un monestir fins que la mateixa discrdia entre els fills va permetre a Llus recuperar el tron imperial.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164841" title="Marc Forn i Moln" nonfiltered="2243" processed="2234" dbindex="67252">
Marc Forn Moln s un poltic andorr. Va ser cap de govern d'Andorra del 1994 al 2004. President del Partit Liberal d'Andorra fins novembre de 2005. Profesionalment es dedica a l'advocacia.

Durant els seus governs s'hi exerciren poltiques de marcat carcter liberal, mantingu els imposts baixos i va evitar qualsevol deriva estatalista.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164843" title="Ports de Tortosa-Beseit" nonfiltered="2244" processed="2235" dbindex="67253">
Els ports de Tortosa-Beseit (tamb dits Ports de Tortosa, Ports de Beseit o, per als tortosins, "lo Port") s un masss muntanys situat a cavall de Catalunya, Arag i el Pas Valenci i que constitueix el punt de trobada de la Serralada Prelitoral Catalana amb el Sistema Ibric.

La seva mxima altitud s el Mont Caro de 1447 metres que s alhora la mxima cota de la provncia de Tarragona.

La part catalana del masss fou protegida pel Decret 160/2001 de 12 de juny de la Generalitat de Catalunya (DOGC nmero 3414 de 21/06/2001) mitjanant el qual es declarava la creaci del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports. El parc natural catal t una superfcie de 35.110 ha (unes 16.000 sn de la Reserva Nacional de Caa) repartides entre el termes municipals de Tortosa, Roquetes (seu administrativa del parc natural i de la reserva de caa), Alfara de Carles i Pals a la comarca del Baix Ebre; de Prat de Comte, Arnes i Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta i de Mas de Barberans i de la Snia a la comarca del Montsi. La seva extensi el converteix en un dels parcs natural ms grans de Catalunya sent el segon amb que compten les Terres de l'Ebre desprs del Delta de l'Ebre.

La part valenciana, amb unes 5000 ha protegides, rep el nom de parc natural de la Tinena de Benifass, declarat pel Decret 70/2006 de 19 de maig de la Generalitat Valenciana. S'extn per les poblacions de la Pobla de Benifass, Coratx, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Bel (Rossell), Vallibona i Castell de Cabres.

La remarcable biodiversitat biolgica del parc b donada per la presncia d'espcies animals singulars (cabra hispnica, aus rapinyaires, teixons, gat mesquer, etc) i comunitats vegetals (pi roig, fagedes, rouredes i carrascars, etc) de carcter endmic.

 Bibliografia disponible .
 Plantes del Port, I. Equisets i falagueres. Arbres i arbustos. Arbres monumentals. Diversos autors; Grup de Recerca Cientfica "Terres de l'Ebre"; Imp. Serra Indstria Grfica SL (Ulldecona); 2008. ISBN-13:978-84-612-2892-8.

 Enllaos externs .

Web Oficial del Parc Natural dels Ports;
Parc Natural dels Ports;
Lo Port;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164845" title="Llista d'espcies d'antroditids" nonfiltered="2245" processed="2236" dbindex="67254">
Llista d'espcies de antroditids, una famlia d'aranyes migalomorfs de mida petita, localitzades als Estats Units i al Jap, amb noms tres gneres descrits. Aquest llistat cont la informaci recollida fins el 14 d'octubre de 2005.


 Gneres i espcies . 
 Aliatypus .
Aliatypus Smith, 1908
 Aliatypus aquilonius Coyle, 1974 (EUA);
 Aliatypus californicus (Banks, 1896) (EUA);
 Aliatypus erebus Coyle, 1974 (EUA);
 Aliatypus gnomus Coyle, 1974 (EUA);
 Aliatypus gulosus Coyle, 1974 (EUA);
 Aliatypus isolatus Coyle, 1974 (EUA);
 Aliatypus janus Coyle, 1974 (EUA);
 Aliatypus plutonis Coyle, 1974 (EUA);
 Aliatypus thompsoni Coyle, 1974 (EUA);
 Aliatypus torridus Coyle, 1974 (EUA);
 Aliatypus trophonius Coyle, 1974 (EUA);

 Antrodiaetus .
Antrodiaetus Ausserer, 1871
 Antrodiaetus apachecus Coyle, 1971 (EUA);
 Antrodiaetus ashlandensis Cokendolpher, Peck & Niwa, 2005 (EUA);
 Antrodiaetus cerberus Coyle, 1971 (EUA);
 Antrodiaetus coylei Cokendolpher, Peck & Niwa, 2005 (EUA);
 Antrodiaetus effeminatus Cokendolpher, Peck & Niwa, 2005 (EUA);
 Antrodiaetus hageni (Chamberlin, 1917) (EUA);
 Antrodiaetus lincolnianus (Worley, 1928) (EUA);
 Antrodiaetus metapacificus Cokendolpher, Peck & Niwa, 2005 (EUA);
 Antrodiaetus microunicolor Hendrixson & Bond, 2005 (EUA);
 Antrodiaetus montanus (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);
 Antrodiaetus occultus Coyle, 1971 (EUA);
 Antrodiaetus pacificus (Simon, 1884) (EUA);
 Antrodiaetus pugnax (Chamberlin, 1917) (EUA);
 Antrodiaetus robustus (Simon, 1891) (EUA);
 Antrodiaetus roretzi (L. Koch, 1878) (Jap);
 Antrodiaetus stygius Coyle, 1971 (EUA);
 Antrodiaetus unicolor (Hentz, 1842) (EUA);
 Antrodiaetus yesoensis (Uyemura, 1942) (Jap);

 Atypoides .
Atypoides O. P.-Cambridge, 1883
 Atypoides gertschi Coyle, 1968 (EUA);
 Atypoides hadros Coyle, 1968 (EUA);
 Atypoides riversi O. P.-Cambridge, 1883 (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Antroditid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164847" title="Tres Tombs" nonfiltered="2246" processed="2237" dbindex="67255">

Els Tres Tombs s una festa popular a l'entorn de la festivitat de Sant Antoni Abat (17 de gener). Es treuen carros i animals de tir per a la benedicci, i es fa una ruta per l'interior de la poblaci.
 Indrets .
Les poblacions catalanes que celebren de manera destacada els tres tombs sn:
 Asc;
 Argentona;
 Montblanc;
 Sant Feliu de Codines;
 Vilanova i la Geltr. El 18 de gener de 1851 el Diari de Vilanova publica el segent escrit: Parece que esta maana durante los tres tombs, ha habido tambien una desgracia, como sucede casi todos los aos... . Es realitzava una cursa de genets i qui guanyava era proclamat el banderer de l'any vinent.
 Torre de l'Espanyol;

Altres poblacions que realitzen actes:
 ger;
 Alguaire;
 Almenar;
 Amposta;
 Ardvol;
 Artesa de Segre;
 Barcelona. Segons el Costumari Catal de Joan Amades, hi ha constncia que el 1432 hi va haver un incident entre el gremi de llogaters de mules i el de bastaixos de ribera. Es va decidir que el gremi de llogaters celebres el dia de Sant Antoni el primer diumenge passada la diada per a qu les gales dels dos gremis llussin i no es confonguessin.
 Bellpuig d'Urgell;
 Benissanet;
 Bot (Terra Alta);
 Breda;
 Camarasa;
 Canovelles;
 Castellnou de Seana;
 Castellterol;
 Cerdanyola del Valls;
 Cornell de Terri;
 Fgols de les Mines;
 Flix i Granadella;
 Guissona;
 Igualada Es porta a terme des de l'any 1822. En la seva histria en destaca la importncia de l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada, i la Diligncia Igualada-Barcelona.
 Lleida;
 Lloret de Mar;
 Martorell;
 Massalcoreig;
 Miravet;
 Montmajor;
 Montmel;
 Mra d'Ebre;
 Mra la Nova;
 El Perell;
 La Pobla de Massaluca;
 Pobla de Segur;
 Prades;
 Puigcerd;
 Roda de Ter;
 Roquetes;
 Sant Lloren de Morunys;
 La Seu d'Urgell;
 Taradell;
 Tarragona;
 Terrassa;
 Tivenys;
 Tor;
 Tortosa;
 Tremp;
 Ulldecona;
 Ulldemolins;
 Vila-seca i Salou;
 Vilassar de Dalt;

 Enllaos externs .
 Federaci Catalana dels Tres Tombs;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164853" title="Perode dels Regnes Combatents" nonfiltered="2247" processed="2238" dbindex="67256">

 Xina: Perode de la histria de la Xina que abasta del 475 aC al 221 aC. Vegeu Perode dels Regnes Combatents (Xina);
 Jap: Perode de la histria del Jap que abasta del 1477 al 1573, altrament conegut com a Sengoku jidai.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164854" title="Maons" nonfiltered="2248" processed="2239" dbindex="67257">
El maons s el dialecte catal que es va parlar a Sant Agust, Florida (Estats Units), durant el segle XIX, portat per una colnia de gent provinent de Ma (Menorca).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164855" title="Parlar xeu" nonfiltered="2249" processed="2240" dbindex="67258">
El parlar xeu () s una variant del catal que parlaven les classes populars d'Alcoi (l'Alcoi).  Josep Cavanilles afirmava que les aa finals a Alcoi sonen com ee, i aix sona roche i done en compte de rocha (roja) i dona, per s el baloner Mart i Gadea el primer que fa una descripci d'aquesta pronunciaci de les aa finals com ee obertes.

"L'Encisam" (pp. 399-400): "El Pardalot d'Alcoy.-D'ahon bol?-Del barranc del Snc.-Y com s que caigu y es fu a trosos?-Perqu li faltave la cue (cua)."; "En Alcoy els cheus.-Has vist la cuque fee (cuca fea)?".
"Els Tipos y modismes" (1906, pp. 20, 62 i 100): "tindr carcter festiu y ser satisfets y de la bll com dihuen ells gus o alcoyans"; "La Cuqu Fe, com dihuen els alcoyans a l'antiga..."; els alcoians reben el sobrenom de xeus "per la deix o tonet que fan quant parlen, els quals semblen prou al cant del teula.";

La paraula xeu s el "malnom que donen als alcoians els habitants de les comarques venes" si b s un mot que ha caigut en dess.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164856" title="Llista d'espcies de cirtauqunids" nonfiltered="2250" processed="2241" dbindex="67259">
Llista d'espcies de cirtauqunids, una famlia d'aranyes migalomorfs amb una mplia distribuci per gran part d'Amrica, alguns punts d'sia i l'Europa mediterrnia, i per tota frica. Aquest llistat cont la informaci recollida fins el 29 d'agost de 2006.


 Gneres i espcies .
Acontius.
Acontius Karsch, 1879
 Acontius aculeatus (Simon, 1903) (Guinea Equatorial);
 Acontius fricanus (Simon, 1889) (Oest d frica, Congo);
 Acontius australis (Simon, 1886) (Argentina);
 Acontius hartmanni Karsch, 1879 (Oest d frica);
 Acontius humiliceps (Simon, 1907) (Bioko);
 Acontius lamottei (Dresco, 1972) (Costa d Ivori);
 Acontius lawrencei (Roewer, 1953) (Congo);
 Acontius lesserti (Roewer, 1953) (Congo);
 Acontius machadoi (Lessert, 1938) (Congo);
 Acontius stercoricola (Denis, 1955) (Guinea);

Ancylotrypa.
Ancylotrypa Simon, 1889
 Ancylotrypa angulata Roewer, 1953 (Congo);
 Ancylotrypa atra Strand, 1906 (Etipia, Kenya);
 Ancylotrypa barbertoni (Hewitt, 1913) (Sud-frica);
 Ancylotrypa bicornuta Strand, 1906 (Sud-frica);
 Ancylotrypa brevicornis (Hewitt, 1919) (Sud-frica);
 Ancylotrypa brevipalpis (Hewitt, 1916) (Sud-frica);
 Ancylotrypa brevipes (Karsch, 1879) (Oest d frica);
 Ancylotrypa breyeri (Hewitt, 1919) (Sud-frica);
 Ancylotrypa bulcocki (Hewitt, 1916) (Sud-frica);
 Ancylotrypa coloniae (Pocock, 1902) (Sud-frica);
 Ancylotrypa cornuta Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ancylotrypa decorata (Lessert, 1938) (Congo);
 Ancylotrypa dentata (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Ancylotrypa dreyeri (Hewitt, 1915) (Sud-frica);
 Ancylotrypa elongata Purcell, 1908 (Nambia);
 Ancylotrypa fasciata Fage, 1936 (Kenya);
 Ancylotrypa flaviceps (Pocock, 1898) (Est d frica);
 Ancylotrypa flavidofusula (Hewitt, 1915) (Sud-frica);
 Ancylotrypa fodiens (Thorell, 1899) (Camerun);
 Ancylotrypa fossor Simon, 1889 (frica Central);
 Ancylotrypa granulata (Hewitt, 1935) (Botswana);
 Ancylotrypa kankundana Roewer, 1953 (Congo);
 Ancylotrypa kateka (Roewer, 1953) (Congo);
 Ancylotrypa lateralis (Purcell, 1902) (Sud-frica);
 Ancylotrypa magnisigillata (Hewitt, 1914) (Sud-frica);
 Ancylotrypa namaquensis (Purcell, 1908) (Sud-frica);
 Ancylotrypa nigriceps (Purcell, 1902) (Sud-frica);
 Ancylotrypa nudipes (Hewitt, 1923) (Sud-frica);
 Ancylotrypa nuda (Hewitt, 1916) (Sud-frica);
 Ancylotrypa oneili (Purcell, 1902) (Sud-frica);
 Ancylotrypa pallidipes (Purcell, 1904) (Sud-frica);
 Ancylotrypa parva (Hewitt, 1916) (Sud-frica);
 Ancylotrypa pretoriae (Hewitt, 1913) (Sud-frica);
 Ancylotrypa pusilla Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Ancylotrypa rufescens (Hewitt, 1916) (Sud-frica);
 Ancylotrypa schultzei (Purcell, 1908) (Nambia);
 Ancylotrypa sororum (Hewitt, 1916) (Sud-frica);
 Ancylotrypa spinosa Simon, 1889 (Sud-frica);
 Ancylotrypa tookei (Hewitt, 1919) (Sud-frica);
 Ancylotrypa tuckeri Roewer, 1953 (Congo);
 Ancylotrypa vryheidensis (Hewitt, 1915) (Sud-frica);
 Ancylotrypa zebra (Simon, 1892) (Sud-frica);
 Ancylotrypa zeltneri (Simon, 1904) (Etipia);
 Ancylotrypa zuluensis (Lawrence, 1937) (Sud-frica);

Anemesia.
Anemesia Pocock, 1895
 Anemesia birulai (Spassky, 1937) (Turkmenistan);
 Anemesia incana Zonstein, 2001 (Tajikistan);
 Anemesia karatauvi (Andreeva, 1968) (Tajikistan);
 Anemesia tubifex (Pocock, 1889) (Afghanistan);

Angka.
Angka Raven & Schwendinger, 1995
 Angka hexops Raven & Schwendinger, 1995 (Tailndia);

Apomastus.
Apomastus Bond & Opell, 2002
 Apomastus kristenae Bond, 2004 (EUA);
 Apomastus schlingeri Bond & Opell, 2002 (EUA);

Aptostichus.
Aptostichus Simon, 1891
 Aptostichus atomarius Simon, 1891 (EUA);
 Aptostichus flavipes Petrunkevitch, 1925 (EUA);
 Aptostichus hesPers (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Aptostichus simus Chamberlin, 1917 (EUA);
 Aptostichus stanfordianus Smith, 1908 (EUA);

Bolostromoides.
Bolostromoides Schiapelli & Gerschman, 1945
 Bolostromoides summorum Schiapelli & Gerschman, 1945 (Veneuela);

Bolostromus.
Bolostromus Ausserer, 1875
 Bolostromus fauna (Simon, 1889) (Veneuela);
 Bolostromus gaujoni (Simon, 1889) (Ecuador);
 Bolostromus holguinensis Rudloff, 1996 (Cuba);
 Bolostromus insularis (Simon, 1891) (St. Vincent);
 Bolostromus Panamnus (Petrunkevitch, 1925) (Panam);
 Bolostromus pulchripes (Simon, 1889) (Veneuela);
 Bolostromus riveti Simon, 1903 (Ecuador);
 Bolostromus suspectus O. P.-Cambridge, 1911 (Uganda);
 Bolostromus venustus Ausserer, 1875 (Colmbia);

Cyrtauchenius.
Cyrtauchenius Thorell, 1869
 Cyrtauchenius artifex (Simon, 1889) (Algria);
 Cyrtauchenius bedeli Simon, 1881 (Algria);
 Cyrtauchenius bicolor (Simon, 1889) (Algria);
 Cyrtauchenius castaneiceps (Simon, 1889) (Algria);
 Cyrtauchenius dayensis Simon, 1881 (Algria);
 Cyrtauchenius doleschalli Ausserer, 1871 (Itlia, Siclia, Creta);
 Cyrtauchenius inops (Simon, 1889) (Algria);
 Cyrtauchenius latastei Simon, 1881 (Algria);
 Cyrtauchenius longipalpus (Denis, 1945) (Algria);
 Cyrtauchenius luridus Simon, 1881 (Algria);
 Cyrtauchenius maculatus (Simon, 1889) (Algria);
 Cyrtauchenius obscurus Ausserer, 1871 (Siclia);
 Cyrtauchenius structor (Simon, 1889) (Algria);
 Cyrtauchenius talpa Simon, 1891 (EUA);
 Cyrtauchenius terricola (Lucas, 1846) (Algria);
 Cyrtauchenius vittatus Simon, 1881 (Algria);
 Cyrtauchenius walckenaeri (Lucas, 1846) (Mediterrani);

Entychides.
Entychides Simon, 1888
 Entychides arizonicus Gertsch & Wallace, 1936 (EUA);
 Entychides aurantiacus Simon, 1888 (Mxic);
 Entychides dugesi Simon, 1888 (Mxic);
 Entychides guadalupensis Simon, 1888 (Guadalupe);

Eucteniza.
Eucteniza Ausserer, 1875
 Eucteniza atoyacensis Bond & Opell, 2002 (Mxic);
 Eucteniza mexicana Ausserer, 1875 (Mxic);
 Eucteniza relata (O. P.-Cambridge, 1895) (Mxic);
 Eucteniza rex (Chamberlin, 1940) (EUA);
 Eucteniza stolida (Gertsch & Mulaik, 1940) (EUA);

Fufius.
Fufius Simon, 1888
 Fufius albovittatus (Simon, 1891) (Brasil);
 Fufius annulipes (Mello-Leito, 1941) (Colmbia);
 Fufius antillensis (F. O. P.-Cambridge, 1898) (Trinidad);
 Fufius atramentarius Simon, 1888 (Amrica Central);
 Fufius auricomus (Simon, 1891) (Brasil);
 Fufius ecuadorensis (Simon, 1892) (Ecuador);
 Fufius funebris Vellard, 1924 (Brasil);
 Fufius lanicius (Simon, 1892) (Bolvia);
 Fufius lucasi Leite & Prezzi, 2004 (Brasil);

Homostola.
Homostola Simon, 1892
 Homostola abernethyi (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Homostola pardalina (Hewitt, 1913) (Sud-frica);
 Homostola reticulata (Purcell, 1902) (Sud-frica);
 Homostola vulpecula Simon, 1892 (Sud-frica);
 Homostola zebrina Purcell, 1902 (Sud-frica);

Kiama.
Kiama Main & Mascord, 1969
 Kiama lachrymoides Main & Mascord, 1969 (Nova Galles del Sud);

Myrmekiaphila.
Myrmekiaphila Atkinson, 1886
 Myrmekiaphila atkinsoni Simon, 1891 (EUA);
 Myrmekiaphila comstocki Bishop & Crosby, 1926 (EUA);
 Myrmekiaphila fluviatilis (Hentz, 1850) (EUA);
 Myrmekiaphila torreya Gertsch & Wallace, 1936 (EUA);

Neoapachella.
Neoapachella Bond & Opell, 2002
 Neoapachella rothi Bond & Opell, 2002 (EUA);

Promyrmekiaphila.
Promyrmekiaphila Schenkel, 1950
 Promyrmekiaphila clathrata (Simon, 1891) (EUA);
 Promyrmekiaphila gertschi Schenkel, 1950 (EUA);
 Promyrmekiaphila zebra (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);

Rhytidicolus.
Rhytidicolus Simon, 1889
 Rhytidicolus structor Simon, 1889 (Veneuela);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Cirtauqunid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164858" title="Llista d'espcies d'idipids" nonfiltered="2251" processed="2242" dbindex="67260">
Llista d'espcies de idipids, una famlia d'aranyes migalomorfs amb una mplia distribuci per l'hemisferi sud i la franja tropical; una espcie, Titanidiops canariensis, est descrita a les Illes Canries. Aquest llistat cont la informaci recollida fins el 30 de setembre de 2006.


 Gneres i espcies .
Aganippe.
Aganippe O. P.-Cambridge, 1877
 Aganippe bancrofti (Rainbow, 1914) (Queensland);
 Aganippe berlandi Rainbow, 1914 (Nova Galles del Sud);
 Aganippe castellum Main, 1986 (Oest d Austrlia);
 Aganippe cupulifex Main, 1957 (Oest d Austrlia);
 Aganippe modesta Rainbow & Pulleine, 1918 (Sud d Austrlia);
 Aganippe montana Faulder, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Aganippe occidentalis Hogg, 1903 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Aganippe pelochroa Rainbow & Pulleine, 1918 (Sud d Austrlia);
 Aganippe planites Faulder, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Aganippe rhaphiduca Rainbow & Pulleine, 1918 (Oest d Austrlia);
 Aganippe robusta Rainbow & Pulleine, 1918 (Sud d Austrlia);
 Aganippe simpsoni Hickman, 1944 (Sud d Austrlia);
 Aganippe smeatoni Hogg, 1902 (Sud d Austrlia);
 Aganippe subtristis O. P.-Cambridge, 1877 (Sud d Austrlia, Territori del Nord);
 Aganippe winsori Faulder, 1985 (Victria);

Anidiops.
Anidiops Pocock, 1897
 Anidiops manstridgei Pocock, 1897 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Anidiops villosus (Rainbow, 1914) (Oest d Austrlia);

Arbanitis.
Arbanitis L. Koch, 1874
 Arbanitis beaury Raven & Wishart, 2005 (Nova Galles del Sud);
 Arbanitis longipes (L. Koch, 1873) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Arbanitis robertcollinsi Raven & Wishart, 2005 (Queensland);

Blakistonia.
Blakistonia Hogg, 1902
 Blakistonia aurea Hogg, 1902 (Sud d Austrlia);
 Blakistonia exsiccata (Strand, 1907) (Sud d Austrlia);
 Blakistonia rainbowi (Pulleine, 1919) (Sud d Austrlia);

Cantuaria.
Cantuaria Hogg, 1902
 Cantuaria abdita Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria allani Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria aperta Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria apica Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria assimilis Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria borealis Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria catlinensis Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria cognatus Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria collensis (Todd, 1945) (Nova Zelanda);
 Cantuaria delli Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria dendyi (Hogg, 1901) (Nova Zelanda);
 Cantuaria depressa Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria dunedinensis Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria gilliesi (O. P.-Cambridge, 1878) (Nova Zelanda);
 Cantuaria grandis Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria huttoni (O. P.-Cambridge, 1879) (Nova Zelanda);
 Cantuaria insulana Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria isolata Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria johnsi Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria kakahuensis Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria kakanuiensis Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria lomasi Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria magna Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria marplesi (Todd, 1945) (Nova Zelanda);
 Cantuaria maxima Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria medialis Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria minor Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria myersi Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria napua Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria orepukiensis Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria parrotti Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria pilama Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria prina Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria reducta Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria secunda Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria sinclairi Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria stephenensis Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria stewarti (Todd, 1945) (Nova Zelanda);
 Cantuaria sylvatica Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria toddae Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria vellosa Forster, 1968 (Nova Zelanda);
 Cantuaria wanganuiensis (Todd, 1945) (Nova Zelanda);

Cataxia.
Cataxia Rainbow, 1914
 Cataxia babindaensis Main, 1969 (Queensland);
 Cataxia bolganupensis (Main, 1985) (Oest d Austrlia);
 Cataxia cunicularis (Main, 1983) (Queensland);
 Cataxia dietrichae Main, 1985 (Queensland);
 Cataxia eungellaensis Main, 1969 (Queensland);
 Cataxia maculata Rainbow, 1914 (Queensland);
 Cataxia pallida (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland);
 Cataxia pulleinei (Rainbow, 1914) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Cataxia spinipectoris Main, 1969 (Queensland);
 Cataxia stirlingi (Main, 1985) (Oest d Austrlia);
 Cataxia Victriae (Main, 1985) (Victria);

Ctenolophus.
Ctenolophus Purcell, 1904
 Ctenolophus cregoei (Purcell, 1902) (Sud-frica);
 Ctenolophus fenoulheti Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Ctenolophus heligmomeriformis Strand, 1907 (Sud-frica);
 Ctenolophus kolbei (Purcell, 1902) (Sud-frica);
 Ctenolophus oomi Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Ctenolophus pectinipalpis (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Ctenolophus spiricola (Purcell, 1903) (Sud-frica);

Eucyrtops.
Eucyrtops Pocock, 1897
 Eucyrtops eremaeus Main, 1957 (Oest d Austrlia);
 Eucyrtops latior (O. P.-Cambridge, 1877) (Oest d Austrlia);
 Eucyrtops riparius Main, 1957 (Oest d Austrlia);

Euoplos.
Euoplos Rainbow, 1914
 Euoplos annulipes (C. L. Koch, 1841) (Tasmnia);
 Euoplos bairnsdale (Main, 1995) (Victria);
 Euoplos ballidu (Main, 2000) (Oest d Austrlia);
 Euoplos festivus (Rainbow & Pulleine, 1918) (Oest d Austrlia);
 Euoplos hoggi (Simon, 1908) (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Euoplos inornatus (Rainbow & Pulleine, 1918) (Oest d Austrlia);
 Euoplos mcmillani (Main, 2000) (Oest d Austrlia);
 Euoplos ornatus (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland);
 Euoplos similaris (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland);
 Euoplos spinnipes Rainbow, 1914 (Queensland);
 Euoplos tasmanicus (Hickman, 1928) (Tasmnia);
 Euoplos variabilis (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Euoplos variabilis flavomaculata (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland);
 Euoplos victoriensis (Main, 1995) (Victria);
 Euoplos zorodes (Rainbow & Pulleine, 1918) (Sud d Austrlia);

Galeosoma.
Galeosoma Purcell, 1903
 Galeosoma coronatum Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Galeosoma coronatum sphaeroideum Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Galeosoma crinitum Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Galeosoma hirsutum Hewitt, 1916 (Sud-frica);
 Galeosoma mossambicum Hewitt, 1919 (Moambic);
 Galeosoma pallidum Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Galeosoma pallidum pilosum Hewitt, 1916 (Sud-frica);
 Galeosoma planiscutatum Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Galeosoma pluripunctatum Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Galeosoma robertsi Hewitt, 1916 (Sud-frica);
 Galeosoma schreineri Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Galeosoma scutatum Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Galeosoma vandami Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Galeosoma vandami circumjunctum Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Galeosoma vernayi Hewitt, 1935 (Botswana);

Genysa.
Genysa Simon, 1889
 Genysa bicalcarata Simon, 1889 (Madagascar);
 Genysa decorsei (Simon, 1902) (Madagascar);
 Genysa decorsei (Simon, 1902) (Madagascar);

Gorgyrella.
Gorgyrella Purcell, 1902
 Gorgyrella hirschhorni (Hewitt, 1919) (Zimbabwe);
 Gorgyrella inermis Tucker, 1917 (Tanznia);
 Gorgyrella namaquensis Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Gorgyrella schreineri Purcell, 1903 (Sud-frica);

Heligmomerus.
Heligmomerus Simon, 1892
 Heligmomerus astutus (Hewitt, 1915) (Sud-frica);
 Heligmomerus caffer Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Heligmomerus carsoni Pocock, 1897 (Tanznia);
 Heligmomerus deserti Pocock, 1901 (Botswana);
 Heligmomerus jeanneli Berland, 1914 (Est d frica);
 Heligmomerus prostans Simon, 1892 (ndia);
 Heligmomerus somalicus Pocock, 1896 (Somalia);
 Heligmomerus taprobanicus Simon, 1892 (Sri Lanka);

Hiboka.
Hiboka Fage, 1922
 Hiboka geayi Fage, 1922 (Madagascar);

Idiops.
Idiops Perty, 1833
 Idiops angusticeps (Pocock, 1899) (Oest d frica);
 Idiops argus Simon, 1889 (Veneuela);
 Idiops arnoldi Hewitt, 1914 (Sud-frica);
 Idiops aussereri Simon, 1876 (Congo);
 Idiops barkudensis (Gravely, 1921) (ndia);
 Idiops bersebaensis Strand, 1917 (Nambia);
 Idiops biharicus Gravely, 1915 (ndia);
 Idiops bombayensis Siliwal, Molur & Biswas, 2005 (ndia);
 Idiops bonapartei Hasselt, 1888 (Surinam);
 Idiops briodae (Schenkel, 1937) (Zimbabwe);
 Idiops cambridgei Ausserer, 1875 (Colmbia);
 Idiops camelus (Mello-Leito, 1937) (Brasil);
 Idiops castaneus Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Idiops clarus (Mello-Leito, 1946) (Argentina, Uruguai);
 Idiops constructor (Pocock, 1900) (ndia);
 Idiops crassus Simon, 1884 (Myanmar);
 Idiops crudeni (Hewitt, 1914) (Sud-frica);
 Idiops curvicalcar Roewer, 1953 (Congo);
 Idiops curvipes (Thorell, 1899) (Camerun);
 Idiops damarensis Hewitt, 1934 (Nambia);
 Idiops designatus O. P.-Cambridge, 1885 (ndia);
 Idiops fageli Roewer, 1953 (Congo);
 Idiops flaveolus (Pocock, 1901) (Sud-frica);
 Idiops fortis (Pocock, 1900) (ndia);
 Idiops fossor (Pocock, 1900) (ndia);
 Idiops fryi (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Idiops fulvipes Simon, 1889 (Veneuela);
 Idiops fuscus Perty, 1833 (Brasil);
 Idiops garoensis (Tikader, 1977) (ndia);
 Idiops gerhardti Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Idiops germaini Simon, 1892 (Brasil);
 Idiops gracilipes (Hewitt, 1919) (Sud-frica);
 Idiops grandis (Hewitt, 1915) (Sud-frica);
 Idiops gunningi Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Idiops gunningi elongatus Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Idiops hamiltoni (Pocock, 1902) (Sud-frica);
 Idiops harti (Pocock, 1893) (St. Vincent);
 Idiops hepburni (Hewitt, 1919) (Sud-frica);
 Idiops hirsutipedis Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Idiops hirsutus (Hewitt, 1919) (Sud-frica);
 Idiops kanonganus Roewer, 1953 (Congo);
 Idiops kaperonis Roewer, 1953 (Congo);
 Idiops kazibius Roewer, 1953 (Congo);
 Idiops kentanicus (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Idiops lacustris (Pocock, 1897) (Tanznia);
 Idiops lusingius Roewer, 1953 (Congo);
 Idiops madrasensis (Tikader, 1977) (ndia);
 Idiops mafae Lawrence, 1927 (Nambia);
 Idiops meadei O. P.-Cambridge, 1870 (Uganda);
 Idiops melloleitaoi (Caporiacco, 1949) (Kenya);
 Idiops microps (Hewitt, 1913) (Sud-frica);
 Idiops monticola (Hewitt, 1916) (Sud-frica);
 Idiops monticoloides (Hewitt, 1919) (Sud-frica);
 Idiops mossambicus (Hewitt, 1919) (Moambic);
 Idiops munois Roewer, 1953 (Congo);
 Idiops neglectus L. Koch, 1875 (desconegut);
 Idiops nigropilosus (Hewitt, 1919) (Sud-frica);
 Idiops ochreolus (Pocock, 1902) (Sud-frica);
 Idiops opifex (Simon, 1889) (Guaiana Francesa);
 Idiops palapyi Tucker, 1917 (Sud-frica);
 Idiops pallidipes Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Idiops parvus Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Idiops petiti (Gurin, 1838) (Brasil);
 Idiops pirassununguensis Fukami & Lucas, 2005 (Brasil);
 Idiops prescotti Schenkel, 1937 (Tanznia);
 Idiops pretoriae (Pocock, 1898) (Sud-frica);
 Idiops pulcher Hewitt, 1914 (Sud-frica);
 Idiops pulloides Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Idiops pullus Tucker, 1917 (Sud-frica);
 Idiops pungwensis Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Idiops pylorus Schwendinger, 1991 (Tailndia);
 Idiops rastratus (O. P.-Cambridge, 1889) (Brasil);
 Idiops robustus (Pocock, 1898) (Est d frica);
 Idiops rohdei Karsch, 1886 (Paraguai);
 Idiops royi Roewer, 1961 (Senegal);
 Idiops santaremius (F. O. P.-Cambridge, 1896) (Brasil);
 Idiops schenkeli Lessert, 1938 (Congo);
 Idiops schreineri (Hewitt, 1916) (Sud-frica);
 Idiops siolii (Bcherl, 1953) (Brasil);
 Idiops spirifer Roewer, 1942 (Sud-frica);
 Idiops straeleni Roewer, 1953 (Congo);
 Idiops striatipes Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Idiops sylvestris (Hewitt, 1925) (Sud-frica);
 Idiops Sriacus O. P.-Cambridge, 1870 (Sria, Israel);
 Idiops thorelli O. P.-Cambridge, 1870 (Sud-frica);
 Idiops upembensis Roewer, 1953 (Congo);
 Idiops vandami (Hewitt, 1925) (Sud-frica);
 Idiops versicolor (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Idiops wittei Roewer, 1953 (Congo);
 Idiops Iemenensis Simon, 1890 (Iemen);

Idiosoma.
Idiosoma Ausserer, 1871
 Idiosoma hirsutum Main, 1952 (Oest d Austrlia);
 Idiosoma nigrum Main, 1952 (Oest d Austrlia);
 Idiosoma sigillatum (O. P.-Cambridge, 1870) (Oest d Austrlia);

Misgolas.
Misgolas Karsch, 1878
 Misgolas andrewsi (Hogg, 1902) (Sud d Austrlia);
 Misgolas beni Wishart, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas biroi (Kulczyn'ski, 1908) (Sud d Austrlia);
 Misgolas bithongabel Raven & Wishart, 2005 (Queensland);
 Misgolas cliffi Wishart, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas crispus (Karsch, 1878) (Tasmnia);
 Misgolas dereki Wishart, 1992 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas echo Raven & Wishart, 2005 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Misgolas elegans (Rainbow & Pulleine, 1918) (Nova Galles del Sud);
 Misgolas gracilis (Rainbow & Pulleine, 1918) (Nova Galles del Sud, possiblementNova Guinea);
 Misgolas hirsutus (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland);
 Misgolas hubbardi Wishart, 1992 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas kirstiae Wishart, 1992 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas lynabra Wishart, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas maculosus (Rainbow & Pulleine, 1918) (Nova Galles del Sud);
 Misgolas mascordi Wishart, 1992 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas melancholicus (Rainbow & Pulleine, 1918) (Nova Galles del Sud);
 Misgolas mestoni (Hickman, 1928) (Tasmnia);
 Misgolas michaeli Wishart, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas monteithi Raven & Wishart, 2005 (Queensland);
 Misgolas ornatus (Rainbow, 1914) (Queensland);
 Misgolas papillosus (Rainbow & Pulleine, 1918) (Queensland);
 Misgolas rapax Karsch, 1878 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas robertsi (Main & Mascord, 1974) (Nova Galles del Sud);
 Misgolas rodi Wishart, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas trangae Wishart, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Misgolas villosus (Rainbow, 1914) (Nova Galles del Sud);
 Misgolas wayorum Wishart, 2006 (Nova Galles del Sud);

Neocteniza.
Neocteniza Pocock, 1895
 Neocteniza australis Goloboff, 1987 (Brasil, Argentina);
 Neocteniza chancani Goloboff & Platnick, 1992 (Argentina);
 Neocteniza coylei Goloboff & Platnick, 1992 (Per);
 Neocteniza fantastica Platnick & Shadab, 1976 (Colmbia);
 Neocteniza malkini Platnick & Shadab, 1981 (Ecuador);
 Neocteniza mexicana F. O. P.-Cambridge, 1897 (Guatemala);
 Neocteniza minima Goloboff, 1987 (Bolvia, Argentina);
 Neocteniza myriamae Bertani, Fukushima & Nagahama, 2006 (Brasil);
 Neocteniza occulta Platnick & Shadab, 1981 (Panam);
 Neocteniza osa Platnick & Shadab, 1976 (Costa Rica);
 Neocteniza paucispina Platnick & Shadab, 1976 (Guatemala);
 Neocteniza platnicki Goloboff, 1987 (Paraguai);
 Neocteniza pococki Platnick & Shadab, 1976 (Veneuela);
 Neocteniza sclateri Pocock, 1895 (Guyana);
 Neocteniza spinosa Goloboff, 1987 (Argentina);
 Neocteniza subirana Platnick & Shadab, 1976 (Hondures);
 Neocteniza toba Goloboff, 1987 (Paraguai, Argentina);

Prothemenops.
Prothemenops Schwendinger, 1991
 Prothemenops siamensis Schwendinger, 1991 (Tailndia);

Scalidognathus.
Scalidognathus Karsch, 1891
 Scalidognathus montanus (Pocock, 1900) (ndia);
 Scalidognathus oreophilus Simon, 1892 (Sri Lanka);
 Scalidognathus radialis (O. P.-Cambridge, 1869) (Sri Lanka);
 Scalidognathus seticeps Karsch, 1891 (Seychelles);

Segregara.
Segregara Tucker, 1917
 Segregara abrahami (Hewitt, 1913) (Sud-frica);
 Segregara transvaalensis (Hewitt, 1913) (Sud-frica);
 Segregara transvaalensis paucispinulosus (Hewitt, 1915) (Sud-frica);

Titanidiops.
Titanidiops Simon, 1903
 Titanidiops canariensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Titanidiops compactus (Gerstcker, 1873) (Est d frica);
 Titanidiops maroccanus Simon, 1909 (Marroc);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Idipid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164862" title="Eben Moglen" nonfiltered="2252" processed="2243" dbindex="67261">
Eben Moglen s professor de dret i histria legal a la Universitat de Columbia. s el fundador, director i president del Software Freedom Law Center, que suportat financerament per moltes de les empreses ms importants del mn de la informtica, t com a clients els desenvolupadors de programari lliure, inclosa la Free Software Foundation.

Biografia.
Moglen va comenar com a programador informtic  i va rebre la seva llicenciatura al Swarthmore College l'any  1980, on va guanyar el  Hicks Prize de crtica literria.  El 1985 es va doctorar a la  Universitat de Yale. Va ser professor visitant a les universitats de Harvard, Tel Aviv i a Virginia des de 1987.

Va treballar com a passant per al jutge Thurgood Marshall (perode 1986 87). Va ingressar a la facultat de Columbia Law School el 1987, va ser adms al collegi d'advocats de  New York el 1988 . Va rebre el doctorat en histria de la Yale University el 1993. Moglen s actualment el director de la Public Patent Foundation.

Moglen va participar en l'equip de defensa de Philip Zimmermann, quan Zimmermann estava sent investigat per l'exportaci del programari Pretty Good Privacy, un sistema de criptografia pblica afectat per les regulacions d'exportaci d'armaments vigents als Estats Units llavors .

L'any 2003 va rebre el EFF Pioneer Award. El febrer de 2005 va fundar el Software Freedom Law Center.

Moglen est fortament involucrat amb la Free Software Foundation, d'on va ser advocat des de 1994 i membre del consell de direcci del 2000 al 2007. Com a advocat, Moglen es va encarregar de fer cumplir la GNU General Public License en nom de la FSF , i desprs es va involucrar en la redacci de l'esborrany de la versi 3 del GPL. El 23 d'abril de 2007 va anunciar en un blog que sortia del consell de direcci de la Free Software Foundation. Moglen va dir que un cop s'hagi alliberat l'esborrany del GPLv3 (Discussion Draft 3) vol dedicar ms temps a escriure, ensenyar i al Software Freedom Law Center .

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164863" title="Lle IV" nonfiltered="2253" processed="2244" dbindex="67262">

Lle IV. ( Roma, (?)     17 de juliol del 855) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 847 al 855.

Arxiprest amb Gregori IV i subdiaca amb Sergi II, Lle era cardenal quan va ser escollit papa per unanimitat.

El seu accs al pontificat va veure's marcat pel saqueig que va sofrir Roma a mans dels musulmans el 846. La ciutat noms comptava amb la defensa que li proporcionava la muralla que l'emperador Aureli va construir al segle III i que no incloa el mont vatic on a comenaments del segle IV es va construir la primera Baslica de Sant Pere on s'acumulaven els tresors de l'Esglsia. El saqueig del tresor i la profanaci que va sofrir la prpia tomba de l'apstol va fer que Lle IV inicis l'emmurallament de la muntanya vaticana i la zona entorn a la Baslica de Sant Pere donant lloc al que avui es coneix com a "Ciutat Lleonina".

Tamb va alentir la formaci d'una lliga amb les ciutats bizantines de Npols, Gaeta i Amalfi per crear una flota unificada amb la que frenar els musulmans que ocupaven la costa italiana, aconseguint derrotar-los en la batalla naval que va tindre lloc a stia el 849. Aquesta victria va ser immortalitzada per Rafael en uns frescos pintats en el Palau Vatic.

Aquest mateix pintor va reflectir en la seva obra "Incendi del burg", l'incendi que va patir un dels districtes de Roma i que segons la tradici va ser miraculosament sufocat pel Papa.

En l'orde doctrinal es van convocar i celebrar durant el seu pontificat tres snodes, una de les quals, celebrada el 850, va comptar amb la presencia de Llus II, per va ser de poca importncia.

Va confirmar als venecians el seu dret a escollir al Dogo i va ser el primer pontifici que dat en els documents oficials.

Va morir el 17 de juny del 855 i va ser enterrat a la Baslica de Sant Pere.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164865" title="Llista d'espcies de ctenzids" nonfiltered="2254" processed="2245" dbindex="67263">
Llista d'espcies de ctenzids, una famlia d'aranyes migalomorfs de mida mitjana que es caracteritzen perqu protegeixen els caus amb una mena de tapa de terra, vegetaci i seda. La seva distribuci  molt mplia amb exemplars en tots els continents. 

Aquest llistat cont la informaci recollida fins el 3 de novembre de 2006.


 Gneres i espcies .
Bothriocyrtum.
Bothriocyrtum Simon, 1891
 Bothriocyrtum californicum (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA);
 Bothriocyrtum fabrile Simon, 1891 (Mxic);
 Bothriocyrtum tractabile Saito, 1933 (Taiwan);

Conothele.
Conothele Thorell, 1878
 Conothele arboricola Pocock, 1899 (Nova Bretanya);
 Conothele birmanica Thorell, 1887 (Myanmar);
 Conothele cambridgei Thorell, 1890 (Sumatra);
 Conothele doleschalli Thorell, 1881 (Queensland);
 Conothele ferox Strand, 1913 (Nova Guinea);
 Conothele fragaria (Dnitz, 1887) (Jap);
 Conothele gressitti (Roewer, 1963) (Micronsia);
 Conothele hebredisiana Berland, 1938 (Vanuatu);
 Conothele lampra (Chamberlin, 1917) (desconegut);
 Conothele limatior Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Conothele malayana (Doleschall, 1859) (Moluques, Nova Guinea, Austrlia);
 Conothele nigriceps Pocock, 1898 (Illes Solomon);
 Conothele spinosa Hogg, 1914 (Nova Guinea);
 Conothele taiwanensis (Tso, Haupt & Zhu, 2003) (Taiwan);
 Conothele trachypus Kulczyn'ski, 1908 (Nova Bretanya);
 Conothele truncicola Saaristo, 2002 (Seychelles);

Cteniza.
Cteniza Latreille, 1829
 Cteniza brevidens (Doleschall, 1871) (Siclia, Sardenya);
 Cteniza ferghanensis Kroneberg, 1875 (sia Central);
 Cteniza moggridgei O. P.-Cambridge, 1874 (Frana, Itlia);
 Cteniza sauvagesi (Rossi, 1788) (Crsega, Sardenya);

Cyclocosmia.
Cyclocosmia Ausserer, 1871
 Cyclocosmia lannaensis Schwendinger, 2005 (Tailndia);
 Cyclocosmia latusicosta Zhu, Zhang & Zhang, 2006 (Xina);
 Cyclocosmia loricata (C. L. Koch, 1842) (Mxic, Guatemala);
 Cyclocosmia ricketti (Pocock, 1901) (Xina);
 Cyclocosmia siamensis Schwendinger, 2005 (Tailndia);
 Cyclocosmia torreya Gertsch & Platnick, 1975 (EUA);
 Cyclocosmia truncata (Hentz, 1841) (EUA);

Cyrtocarenum.
Cyrtocarenum Ausserer, 1871
 Cyrtocarenum cunicularium (Olivier, 1811) (Grcia, Creta, Rhodes, Turquia);
 Cyrtocarenum grajum (C. L. Koch, 1836) (Grcia, Creta);

Hebestatis.
Hebestatis Simon, 1903
 Hebestatis lanthanus Valerio, 1988 (Costa Rica);
 Hebestatis theveneti (Simon, 1891) (EUA);

Latouchia.
Latouchia Pocock, 1901
 Latouchia batuensis Roewer, 1962 (Malisia);
 Latouchia cornuta Song, Qiu & Zheng, 1983 (Xina);
 Latouchia cryptica (Simon, 1897) (ndia);
 Latouchia cunicularia (Simon, 1886) (Vietnam);
 Latouchia davidi (Simon, 1886) (Tibet);
 Latouchia fasciata Strand, 1907 (Xina);
 Latouchia formosensis Kayashima, 1943 (Taiwan);
 Latouchia formosensis hyla Haupt & Shimojana, 2001 (Illes Ryukyu);
 Latouchia formosensis smithi Tso, Haupt & Zhu, 2003 (Taiwan);
 Latouchia fossoria Pocock, 1901 (Xina);
 Latouchia hunanensis Xu, Yin & Bao, 2002 (Xina);
 Latouchia japonica Strand, 1910 (Jap);
 Latouchia kitabensis (Charitonov, 1946) (sia Central);
 Latouchia parameleomene Haupt & Shimojana, 2001 (Okinawa);
 Latouchia pavlovi Schenkel, 1953 (Xina);
 Latouchia swinhoei Pocock, 1901 (Okinawa, Illes Ryukyu);
 Latouchia typica (Kishida, 1913) (Xina, Jap);
 Latouchia vinhiensis Schenkel, 1963 (Xina);

Stasimopus.
Stasimopus Simon, 1892
 Stasimopus artifex Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Stasimopus astutus Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Stasimopus bimaculatus Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Stasimopus brevipalpis Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Stasimopus caffrus (C. L. Koch, 1842) (Sud-frica);
 Stasimopus castaneus Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Stasimopus coronatus Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Stasimopus dreyeri Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Stasimopus dubius Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Stasimopus erythrognathus Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Stasimopus fordi Hewitt, 1927 (Sud-frica);
 Stasimopus gigas Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Stasimopus qumbu Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Stasimopus insculptus Pocock, 1901 (Sud-frica);
 Stasimopus insculptus peddiensis Hewitt, 1917 (Sud-frica);
 Stasimopus kentanicus Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Stasimopus kolbei Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Stasimopus leipoldti Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Stasimopus longipalpis Hewitt, 1917 (Sud-frica);
 Stasimopus mandelai Hendrixson & Bond, 2004 (Sud-frica);
 Stasimopus maraisi Hewitt, 1914 (Sud-frica);
 Stasimopus meyeri (Karsch, 1879) (Sud-est d frica);
 Stasimopus minor Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Stasimopus nanus Tucker, 1917 (Sud-frica);
 Stasimopus nigellus Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Stasimopus obscurus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Stasimopus oculatus Pocock, 1897 (Sud-frica);
 Stasimopus palpiger Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Stasimopus patersonae Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Stasimopus poweri Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Stasimopus purcelli Tucker, 1917 (Sud-frica);
 Stasimopus quadratimaculatus Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Stasimopus robertsi Hewitt, 1910 (Sud-frica);
 Stasimopus rufidens (Ausserer, 1871) (Sud-frica);
 Stasimopus schoenlandi Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Stasimopus schreineri Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Stasimopus schultzei Purcell, 1908 (Nambia);
 Stasimopus spinipes Hewitt, 1917 (Sud-frica);
 Stasimopus spinosus Hewitt, 1914 (Sud-frica);
 Stasimopus steynburgensis Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Stasimopus suffuscus Hewitt, 1916 (Sud-frica);
 Stasimopus tysoni Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Stasimopus umtaticus Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Stasimopus umtaticus rangeri Hewitt, 1927 (Sud-frica);
 Stasimopus unispinosus Purcell, 1903 (Sud-frica);

Ummidia.
Ummidia Thorell, 1875
 Ummidia absoluta (Gertsch & Mulaik, 1940) (EUA);
 Ummidia aedificatoria (Westwood, 1840) (Oest del Mediterrani);
 Ummidia armata (Ausserer, 1875) (desconegut);
 Ummidia asPerla (Simon, 1889) (Veneuela);
 Ummidia audouini (Lucas, 1835) (EUA);
 Ummidia beatula (Gertsch & Mulaik, 1940) (EUA);
 Ummidia carabivora (Atkinson, 1886) (EUA);
 Ummidia carabivora emarginata (Atkinson, 1886) (EUA);
 Ummidia celsa (Gertsch & Mulaik, 1940) (EUA);
 Ummidia erema (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Ummidia funerea (Gertsch, 1936) (EUA);
 Ummidia gandjinoi (Andreeva, 1968) (Tajikistan);
 Ummidia glabra (Doleschall, 1871) (Brasil);
 Ummidia modesta (Banks, 1901) (EUA);
 Ummidia nidulans (Fabricius, 1787) (ndies Occidentals);
 Ummidia oaxacana (Chamberlin, 1925) (Mxic);
 Ummidia occidentalis (Simon, 1909) (Marroc);
 Ummidia pustulosa (Becker, 1879) (Mxic);
 Ummidia pygmaea (Chamberlin & Ivie, 1945) (EUA);
 Ummidia rugosa (Karsch, 1880) (Costa Rica, Panam);
 Ummidia salebrosa (Simon, 1891) (St. Vincent);
 Ummidia tuobita (Chamberlin, 1917) (EUA);
 Ummidia zebrina (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Guatemala);
 Ummidia zilchi Kraus, 1955 (El Salvador);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Ctenzid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164866" title="Llista d'espcies de mgids" nonfiltered="2255" processed="2246" dbindex="67264">
Llista d'espcies de mgids, una famlia d'aranyes migalomorfs de mida petita, amb representants a Sud-amrica, gran part d'frica i Oceania. Aquest llistat cont la informaci recollida fins el 29 d'agost de 2006.


 Gneres i espcies .
Calathotarsus.
Calathotarsus Simon, 1903
 Calathotarsus coronatus Simon, 1903 (Xile);
 Calathotarsus pihuychen Goloboff, 1991 (Xile);
 Calathotarsus simoni Schiapelli & Gerschman, 1975 (Argentina);

Goloboffia.
Goloboffia Griswold & Ledford, 2001
 Goloboffia vellardi (Zapfe, 1961) (Xile);

Heteromigas.
Heteromigas Hogg, 1902
 Heteromigas dovei Hogg, 1902 (Tasmnia);
 Heteromigas terraereginae Raven, 1984 (Queensland);

Mallecomigas.
Mallecomigas Goloboff & Platnick, 1987
 Mallecomigas schlingeri Goloboff & Platnick, 1987 (Xile);

Micromesomma.
Micromesomma Pocock, 1895
 Micromesomma cowani Pocock, 1895 (Madagascar);

Migas.
Migas L. Koch, 1873
 Migas affinis Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Migas australis Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas borealis Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas cambridgei Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas cantuarius Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas centralis Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas cumberi Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas distinctus O. P.-Cambridge, 1879 (Nova Zelanda);
 Migas gatenbyi Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas giveni Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas goyeni Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas hesPers Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas hollowayi Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas insularis Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas kirki Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas kochi Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas linburnensis Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas lomasi Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas marplesi Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas minor Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas nitens Hickman, 1927 (Tasmnia);
 Migas otari Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas paradoxus L. Koch, 1873 (Nova Zelanda);
 Migas plomleyi Raven & Churchill, 1989 (Tasmnia);
 Migas quintus Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas sandageri Goyen, 1890 (Nova Zelanda);
 Migas saxatilis Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas secundus Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas solitarius Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas taierii Todd, 1945 (Nova Zelanda);
 Migas tasmani Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas toddae Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas tuhoe Wilton, 1968 (Nova Zelanda);
 Migas variapalpus Raven, 1984 (Queensland);

Moggridgea.
Moggridgea O. P.-Cambridge, 1875
 Moggridgea albimaculata Hewitt, 1925 (Sud-frica);
 Moggridgea ampullata Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Moggridgea anactenidia Griswold, 1987 (Camerun);
 Moggridgea australis Main, 1991 (Sud d Austrlia);
 Moggridgea breyeri Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Moggridgea clypeostriata Benoit, 1962 (Congo);
 Moggridgea crudeni Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Moggridgea dyeri O. P.-Cambridge, 1875 (Sud-frica);
 Moggridgea eremicola Griswold, 1987 (Nambia);
 Moggridgea intermedia Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Moggridgea leipoldti Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Moggridgea loistata Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Moggridgea microps Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Moggridgea mordax Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Moggridgea nesiota Griswold, 1987 (Illes  Comoro);
 Moggridgea occidua Simon, 1907 (Prncipe);
 Moggridgea pallida Hewitt, 1914 (Nambia);
 Moggridgea paucispina Hewitt, 1916 (Sud-frica);
 Moggridgea peringueyi Simon, 1903 (Sud-frica);
 Moggridgea pseudocrudeni Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Moggridgea purpurea Lawrence, 1928 (Nambia);
 Moggridgea pymi Hewitt, 1914 (Zimbabwe, Sud-frica);
 Moggridgea quercina Simon, 1903 (Sud-frica);
 Moggridgea rupicola Hewitt, 1913 (Sud-frica);
 Moggridgea rupicoloides Hewitt, 1914 (Sud-frica);
 Moggridgea socotra Griswold, 1987 (Socotra);
 Moggridgea tanypalpa Griswold, 1987 (Angola);
 Moggridgea teresae Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Moggridgea terrestris Hewitt, 1914 (Sud-frica);
 Moggridgea terricola Simon, 1903 (Sud-frica);
 Moggridgea tingle Main, 1991 (Oest d Austrlia);
 Moggridgea verruculata Griswold, 1987 (Congo);
 Moggridgea whytei Pocock, 1897 (frica Central);

Paramigas.
Paramigas Pocock, 1895
 Paramigas alluaudi (Simon, 1903) (Madagascar);
 Paramigas andasibe Raven, 2001 (Madagascar);
 Paramigas goodmani Griswold & Ledford, 2001 (Madagascar);
 Paramigas macrops Griswold & Ledford, 2001 (Madagascar);
 Paramigas manakambus Griswold & Ledford, 2001 (Madagascar);
 Paramigas milloti Griswold & Ledford, 2001 (Madagascar);
 Paramigas oracle Griswold & Ledford, 2001 (Madagascar);
 Paramigas pauliani (Dresco & Canard, 1975) (Madagascar);
 Paramigas pectinatus Griswold & Ledford, 2001 (Madagascar);
 Paramigas perroti (Simon, 1891) (Madagascar);
 Paramigas rothorum Griswold & Ledford, 2001 (Madagascar);

Poecilomigas.
Poecilomigas Simon, 1903
 Poecilomigas abrahami (O. P.-Cambridge, 1889) (Sud-frica);
 Poecilomigas basilleupi Benoit, 1962 (Tanznia);
 Poecilomigas elegans Griswold, 1987 (Sud-frica);

Thyropoeus.
Thyropoeus Pocock, 1895
 Thyropoeus malagasus (Strand, 1908) (Madagascar);
 Thyropoeus mirandus Pocock, 1895 (Madagascar);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Mgid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164868" title="Llista d'espcies d'actinopdids" nonfiltered="2256" processed="2247" dbindex="67265">
Llista d'espcies de actinopdids, una famlia d'aranyes migalomorfs d'Austrlia i Sud-amrica amb noms tres gneres, un dels quals, Missulena, s molt verins. Aquest llistat cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006.


 Gneres i espcies .
 Actinopus .
Actinopus Perty, 1833
 Actinopus caraiba (Simon, 1889) (Veneuela);
 Actinopus ceciliae Mello-Leito, 1931 (Brasil);
 Actinopus crassipes (Keyserling, 1891) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Actinopus cucutaensis Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Actinopus dubiomaculatus Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Actinopus echinus Mello-Leito, 1949 (Brasil);
 Actinopus fractus Mello-Leito, 1920 (Brasil);
 Actinopus harti Pocock, 1895 (Trinidad);
 Actinopus insignis (Holmberg, 1881) (Argentina);
 Actinopus liodon (Ausserer, 1875) (Uruguai);
 Actinopus longipalpis C. L. Koch, 1842 (Uruguai);
 Actinopus nattereri (Doleschall, 1871) (Brasil);
 Actinopus nigripes (Lucas, 1834) (Brasil);
 Actinopus paranensis Mello-Leito, 1920 (Argentina);
 Actinopus pertyi Lucas, 1843 (Sud d Amrica);
 Actinopus piceus (Ausserer, 1871) (Brasil);
 Actinopus princeps Chamberlin, 1917 (Brasil);
 Actinopus pusillus Mello-Leito, 1920 (Brasil);
 Actinopus robustus (O. P.-Cambridge, 1892) (Panam);
 Actinopus rojasi (Simon, 1889) (Veneuela);
 Actinopus rufibarbis Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Actinopus rufipes (Lucas, 1834) (Brasil);
 Actinopus scalops (Simon, 1889) (Veneuela);
 Actinopus tarsalis Perty, 1833  (Brasil, Uruguai);
 Actinopus trinotatus Mello-Leito, 1938 (Brasil);
 Actinopus valencianus (Simon, 1889) (Veneuela);
 Actinopus wallacei F. O. P.-Cambridge, 1896 (Brasil, Bolvia);
 Actinopus xenus Chamberlin, 1917 (Sud d Amrica);

 Missulena .
Missulena Walckenaer, 1805
 Missulena bradleyi Rainbow, 1914 (Nova Galles del Sud);
 Missulena dipsaca Faulder, 1995 (Austrlia);
 Missulena granulosa (O. P.-Cambridge, 1869) (Oest d Austrlia);
 Missulena hoggi Womersley, 1943 (Oest d Austrlia);
 Missulena insignis (O. P.-Cambridge, 1877) (Austrlia);
 Missulena occatoria Walckenaer, 1805  (Sud d Austrlia);
 Missulena pruinosa Levitt-Gregg, 1966 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Missulena reflexa Rainbow & Pulleine, 1918 (Sud d Austrlia);
 Missulena rutraspina Faulder, 1995 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia, Victria);
 Missulena torbayensis Main, 1996 (Oest d Austrlia);
 Missulena tussulena Goloboff, 1994 (Xile);

 Plesiolena .
Plesiolena Goloboff & Platnick, 1987
 Plesiolena bonneti (Zapfe, 1961)  (Xile);
 Plesiolena jorgelina Goloboff, 1994 (Xile);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Actinopdid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164870" title="Benet III" nonfiltered="2257" processed="2248" dbindex="67266">

Benet III ( Roma, (?)     17 d'abril del 858 va ser papa de l'Esglsia Catlica des del 855 fins al 858.

Va ser escollit papa immediatament desprs de la mort del seu antecessor Lle IV, no va ser consagrat fins al 29 de setembre del 855 degut a que l'emperador Lotari I recolzava al cardenal Anastasi que comptava amb el suport de la noblesa.

Benet fou fet presoner i Anastasi, que ha passat a la histria com antipapa, va ocupar el tron pontifici fins que la pressi popular el va fer abandonar, finalitzant el cisma amb la seva excomuni.

Desprs de la mort de l'emperador Lotari I, va intervenir en el conflicte entaulat entre els seus fills i hereters, el futur Lotari II, Llus II i Carles el Calb. Va morir el 17 d'abril del 858 i est enterrat a la Baslica de Sant Pere. 

La llegenda relata que el successor de Lle IV no va ser Benet III sin una dona que va ocupar el tro sota el nom de Joan VIII que va morir desprs de dos anys de pontificat en donar a llum a un fill.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164872" title="Odaiba" nonfiltered="2258" processed="2249" dbindex="67267">


Odaiba (   ), tamb coneguda com a Daiba (  ), s una illa artificial a la badia de Tquio, al Jap. Administrativament forma part dels barris de Minato, Koto i Shinagawa.

Histria.
Odaiba va ser construda el 1853 pel shogunat de Tokugawa, i consistia en una srie de sis fortaleses dedicades a protegir Tquio dels atacs per mar, principalment els comandats per Matthew Perry. La paraula japonesa daiba es refereix a les bateries de canons installades a les fortaleses. 

El 1928, la Dai-San Daiba (    ) o Bateria nm. 3 fou oberta al pblic com a parc amb el nom de Parc Metropolit de Daiba. Avui en dia, continua estant obert.

El desenvolupament modern d'Odaiba va comenar desprs de l xit de l'Expo 85 a Tsukaba. L economia japonesa a la dcada del 1980 estava avanant a grans passos i Odaiba fou conceptualitzada com una vitrina per mostrar l estil de vida futurista. Amb un pressupost de deu mil milions de dlars, es va desenvolupar com a illa residencial i fou oberta el 1993, per l'estancament econmic japons d'aleshores va fer que no tingues una ocupaci massiva fins a anys desprs.

El 1996, l rea va comenar a ser vista com a lloc idoni per installar-hi empreses, comeros i locals d'esbarjo. S'hi van comenar a obrir hotels i botigues, aix com grans companyies com Fuji TV, que hi va traslladar les seves oficines centrals. 

 Atraccions .

Odaiba s un lloc fams per fer compres i de diversi.

Algunes de les atraccions son:
 Estudis Fuji TV amb un edifici amb una arquitectura molt particular dissenyada per Kenzo Tange;
 El pont "Rainbow Bridge (Tquio)" que uneix Odaiba amb Tquio.
 El centre comercial Decks Tokyo Beach, i  el centre d'entreteniment Sega Joypolis;
 El centre comercial Aqua City;
 El centre comercial Venus Fort, el qual s un centre comercial que intenta recrear l'ambient de Vencia;
 El centre nocturn de diversi Zepp Tokyo, un dels ms grans de Tquio.
 La roda de Chicago Daikanransha, una de les ms grans en el mn desprs del London Eye;
 Les aiges termals d'Oedo-Onsen-Monogatari;
 Una de les dos platges disponibles en la zona urbana de Tquio, encara no es recomana banyar-s'hi.
 El Miraikan, El Museu Nacional de Cincia Emergent i Innovaci (angls);

Enllaos externs.

Guia turstica d'Odaiba  ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164873" title="Nicolau I" nonfiltered="2259" processed="2250" dbindex="67268">

Nicolau I ( Roma, ?   13 de novembre de 867) fou Papa de l'Esglsia catlica del 858 al 867.

Membre d'una famlia distingida, va ingressar des de molt jove al servei de l'Esglsia sent nomenat sotsdiaca per Sergi I i diaca per Lle IV. Fou escollit papa mentre l'emperador Llus II es trobava a Roma i va ser immediatament consagrat per aquest.

Est considerat com un dels papes ms importants de l'edat mitjana, ja que, aprofitant la crisi que passava el regne carolingi, va comenar a afianar la doctrina que defensava que el poder espiritual de Roma, encarnat en la figura del Papa, es trobava per sobre de qualsevol altre poder, incls el civil representat per l'emperador. Aquesta postura el va portar a enfrontar-se en la part poltica a l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic i en la religiosa amb l'Esglsia Oriental.

 Relacions amb l'imperi Carolingi .
El seu enfrontament amb l'imperi Carolingi es va iniciar quan Lotari II, fill de l'emperador Lotari I, va voler separar-se de la seva esposa Teutberga, que no li havia donat fills, per casar-se amb Waldraba, procs en el qual va comptar amb el recolzament del clergat episcopal franc, que va aprovar l'anullaci matrimonial en els snodes d'Aquisgr i de Metz, celebrats en el 862 i el 863, respectivament.

Nicolau respongu amenaant Lotari amb l'excomuni i deposant i excomunicant els arquebisbes de Colnia i de Trveris, a la vegada que declarava nuls els concilis celebrats. Lotari II, amb el suport del seu germ i emperador Llus II, es dirig cap a Roma sota el comandament del seu exrcit i assetj la ciutat fins que aconsegu un acord pel qual els arquebisbes destituts tornarien a les seves seus, per no aconsegu que el Papa reconegus com a valida l'anullaci matrimonial de Lotari.

 Relaci amb Bizanci .
Durant el pontificat de Nicolau I es va produir l'anomenat cisma foci, que dos segles ms tard provocaria el cisma definitiu de les esglsies oriental i occidental. El cisma foci, s'inicia quan l'any 858 es nomenat Patriarca de Constantinoble el laic Foci, en substituci d'Ignasi que havia estat deposat per Bardas, oncle de l'emperador Miquel III i regent de l'Imperi, per negar-se a donar-li la comuni i acusant-lo d'incest.

Foci comunic al papa Nicolau I la seva entronitzaci com a patriarca, per tamb reb queixes dels partidaris d'Ignasi sobre la legalitat de la nova elecci patiarcal, fet pel qual el Papa envi a Constantinoble dos llegats perqu l'informessin de la situaci real. Els llegats van quedar convenuts de la legalitat de l'elecci de Foci i en un snode local, en 861, es va declarar nul el patriarcat d'Ignasi.

Per malgrat aix la situaci no es resolgu, ja que l'abat Teognos, partidari d'Ignasi, viatj a Roma i entreg al papa una carta d'apellaci que ell mateix havia falsificat com si fos d'Ignasi. Aix, juntament amb la promesa d'obedincia incondicional, dugu Nicolau I a excomunicar Foci l'any 867, i a declarar Ignasi com a patriarca legitim.

Aquesta acci i el fet de qu Nicolau I intervingus en la cristianitzacio de Bulgria que estaven emprenent els bizantins, enviant els seus propis missioners, va provocar que Foci, amb el suport de l'emperador Miquel III, en un snode celebrat tamb en l'any 867 a Constantinoble, excomuniqus el Papa, aprofitant per rebutjar la inclusi del filioque en el Credo, postura defensada per l'Esglsia Occidental 

El cisma es resolgu aquest mateix any de 867 al morir tant l'emperador Miquel III com el papa Nicolau I i ser deposat Foci en el patriarcat de Constantinoble, que ser novament ocupat per Ignasi. Va morir el 13 de novembre del 867 sense conixer la seva excomunicaci per part de Foci i deixant la soluci del cisma foci al seu successor Adri II mitjanant el VIII Concili Ecumnic.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164876" title="Malcolm III d'Esccia" nonfiltered="2260" processed="2251" dbindex="67269">

Malcolm III d'Esccia (galic escocs Mel Coluim mac Donnchada, 1038 - 13 de novembre de 1093) fou rei d'Esccia, fill de Duncan I anomenat Canmore (del galic Ceann Mor cap gros).

S havia criat a la cort del rei anglosax Eduard el Confessor, on es va aixoplugar quan el seu pare fou assassinat, i com que torn amb suport angls va permetre l anglitzaci definitiva dels Lowlands. Fou hostil als nous invassors normands, ra per la qual assol la frontera anglesa, per Guillem el Conqueridor va invadir Esccia i el venc a Abernethy (Fife) el 1072, de manera que el 1073 es va veure obligat a retre homenatge al nou rei anglonormand, qui el 1093 l obligaria a retrocedir les fronteres del regne a la lnia Tweed-Cheviot, fortific Carlisle i es mantingu a la frontera del Solway. Per altra banda, s havia casat des del 1070 amb la princesa anglosaxona Santa Margarida d'Anglaterra (morta el 1094), filla d Eduard Atheling i germana d Edgard Atheling. Imposaria a l esglsia escocesa les normes romanes, com la divisi en dicesis, el sistema parroquial i l ordenament dels monjos a l estil continental.  Tamb permet l establiment de molts refugiats anglosaxons als Lothians, cosa que hi impulsaria el comer, per es trob amb una forta oposici a Moray, ptria de Macbeth.

Malgrat la creixent anglitzaci del regne, tamb va introduir per primer cop un aparell administratiu efica i un poder jurdic centralitzat, amb un cerimonial a l s britnic, ra per la qual els seus sbdits l anomenaren Ceann Mor. Tanmateix, es consum la divisi del pas entre els Highlands, de caire galic, tribal i clnic, i els Lowlands, anglitzats, facilitada pel fet que els reis escocesos residieran cada cop ms als Lothians, de manera que acabaran prevalent tant la forma de govern com la llengua anglesa. En morir va deixar tres fills, Edgard, Alexandre i David.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164879" title="Cesti Macednic" nonfiltered="2261" processed="2252" dbindex="67270">
Cesti Macednic (Cestius Macedonicus) fou un rom de Perusa que va servir a Macednia. Desprs de retirar-se es va establir a Perusa. Quan la ciutat fou presa per Octavi (August) el 41 aC va posar foc a la seva casa, ocasionant la lluita a tota la ciutat, i es va sucidar tirant-se a les flames.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164880" title="Cesti Sever" nonfiltered="2262" processed="2253" dbindex="67271">
Cesti Sever (Cestius Severus) fou un informador de Ner. el ms important dels seus informadors, que va portar a nombroses persones a l'exeuci o a la pres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164881" title="Cesti" nonfiltered="2263" processed="2254" dbindex="67272">


Onomstica:;
Cesti Macednic, militar rom.
Cesti Sever, informador de Ner. ;
Luci Cesti Pius, retric grecorrom;
Antonio Cesti, compositor d'peres itali del barroc;
Geografia:;
Pont Cesti, antic pont de Roma ;
Pirmide de Cesti, antic monument funerari de Roma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164882" title="Luci Cesti Pius" nonfiltered="2264" processed="2255" dbindex="67273">
Luci Cesti Pius (Lucius Cestius Pius) fou un retric grec nadiu d'Esmirna, que va ensenyar terica a l'antiga Roma al final del segle I.  En els seus discurs contestava als de Cicer. La seva obra no es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164883" title="Pont Cesti" nonfiltered="2265" processed="2256" dbindex="67274">
Pont Cesti es un antic pont de Roma que es conserva, i connecta una illa del Tber amb el Jancul. Fou erigit pel cnsol Gai Cesti Gal en temps de l'emperador  Tiberi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164884" title="Pirmide de Cesti" nonfiltered="2266" processed="2257" dbindex="67275">
La pirmide de Cesti es un antic monument funerari de Roma que encara es conserva, prop de la porta Ostiense, en part dins i en part fora les muralles d'Aureli. Fou erigit per disposici testamentaria de Gai Cesti que havia estat epul, pretor, i trib de la plebs, durant el regnat d'August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164885" title="Cetege" nonfiltered="2267" processed="2258" dbindex="67276">


Onomstica:

Cetege, famlia romana ;

Marc Corneli Cetege I, cnsol 204 aC;

Gai Corneli Cetege, cnsol el 197 aC ;

Publi Corneli Cetege, cnsol el 181 aC;

Publi Corneli Cetege, pretor roma el 184 aC;

Marc Corneli Cetege II, cnsol el 160 aC;

Luci Corneli Cetege, poltic rom ;

Publi Corneli Cetege , poltic rom ;

Gai Corneli Cetege , poltic rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164886" title="Cetege (famlia)" nonfiltered="2268" processed="2259" dbindex="67277">
Cetege (Cethegus) fou una famlia patrcia de la gens Cornlia. La famlia apareix molt aviat. El nom derivaria d'una antiga manera d'utilitzar els braos sense res.

Personatges destacats foren:
Marc Corneli Cetege I, cnsol 204 aC.
Gai Corneli Cetege, cnsol el 197 aC. ;
Publi Corneli Cetege, cnsol el 181 aC.
Publi Corneli Cetege, pretor rom el 184 aC.
Marc Corneli Cetege II, cnsol el 160 aC.
Luci Corneli Cetege, poltic rom. ;
Publi Corneli Cetege, poltic rom. ;
Gai Corneli Cetege, poltic rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164887" title="Marc Corneli Cetege I" nonfiltered="2269" processed="2260" dbindex="67278">
Marc Corneli Cetege I (Marcus Cornelius M. F. M. N. Cethegus) fou un magistrat rom. Enni el poeta, i Horaci, fan esment de la seva eloqncia.

Edil curul el 213 aC, el mateix any fou pontfex mxim per la mort de Luci Lntul; el 211 aC fou pretor i va tenir al seu crrec la Pulla; el 209 aC fou censor amb Publi Semproni Tudit, i el 204 aC cnsol amb el mateix Tudit.

El 203 aC fou procnsol de la Gllia Cisalpina on, juntament amb el pretor Quintili Var, va derrotar a Mag Barca, el germ d'Annbal al que va obligar a abandonar Itlia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164888" title="Gai Corneli Cetege" nonfiltered="2270" processed="2261" dbindex="67279">

Gai Corneli Cetege (Caius Cornelius L. F. M. N. Cethegus) fou un magistrat rom.

Fou edil i desprs procnsol a Hispnia el 200 aC i el 199 aC fou elegit edil curul i va celebrar un jocs de gran magnificncia. Fou cnsol el 197 aC i va derrotar els nsubres i cenomans i va obtenir els honors del triomf. 

El 194 aC fou censor i va fer en lustrum; a finals d'any fou comissionat junt amb Escipi Afric i Munici Ruf, per fer de mitjancer entre Masinissa I i Cartago.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164890" title="Publi Corneli Cetege (cnsol)" nonfiltered="2271" processed="2262" dbindex="67280">

Publi Corneli Cetege (Publius Cornelius L. F. P. N. Cethegus) fou un magistrat rom.

Fou edil curul el 187 aC, pretor el 185 aC i cnsol de Roma el 181 aC. Durant el seu consolat es va descobrir la tomba del rei Numa Pompili. Junt amb el seu collega Bebi Tamfil va derrotar els lgurs, per sense lliurar cap batalla, noms petites escaramusses, tot i aix va obtenir els honors del triomf. 

El 175 aC fou un dels decemvirs encarregats del repartiment de terres de la Ligria i Gllia Cisalpina.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164891" title="Publi Corneli Cetege (pretor)" nonfiltered="2272" processed="2263" dbindex="67281">

Publi Corneli Cetege (Publius Cornelius Cethegus) fou un magistrat rom. El crrec mes alt que va exercir fou el de pretor el 184 aC, en qu va succeir a Publi Corneli Cetege, que probablement era el seu cos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164892" title="Marc Corneli Cetege II" nonfiltered="2273" processed="2264" dbindex="67282">
Marc Corneli Cetege II (Marcus Cornelius C. F. C. N. Cethegus) fou un magistrat rom. Fou comissionat el 171 aC per investigar perqu el cnsol Gai Cassi Long havia abandonat la seva provncia de la Gllia Cisalpina. El 169 aC fou triumviri coloniae deducendae, per establir nous colons a Aquileia. El 160 aC fou cnsol i va drenar una part de les maresmes Pontines.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164893" title="Marc Corneli Cetege" nonfiltered="2274" processed="2265" dbindex="67283">


Nom de dos cnsols romans:

Marc Corneli Cetege I, cnsol 204 aC;

Marc Corneli Cetege II, cnsol el 160 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164895" title="Luci Corneli Cetege" nonfiltered="2275" processed="2266" dbindex="67284">
Luci Corneli Cetege (Publius Cornelius L. F. P. N. Cethegus) fou un poltic rom un dels principals suports de la llei proposada per Luci Escriboni Lib, trib de la plebs, per  inhabilitar a Servi Sulpici Servi Galba (149 aC) al que s'acusava d'haver matat soldats lusitans que s'havien rendit i de vendre'n altres com esclaus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164896" title="Donald III d'Esccia" nonfiltered="2276" processed="2267" dbindex="67285">
Donald III d'Esccia (galic escocs Domnall mac Donnchada o Domnall Bn, 1040-1097) fou rei d'Esccia, germanastre de Malcolm III. Era cap del partit cltic, es va apoderar del tro i s enfront al fill de Malcolm, Duncan II (1093-1094), qui rebria el suport del rei Magnus III de Noruega. Donald III el va rebre de Guillem el Roig d'Anglaterra i va recuperar el tro del 1094 al 1097, 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164897" title="Publi Corneli Cetege (poltic)" nonfiltered="2277" processed="2268" dbindex="67286">

Publi Corneli Cetege (Publius Cornelius Cethegus) fou un poltic rom del partit popular, amic de Gai Mari i proscrit per Sulla (88 aC). Va fugir amb Mari a Numdia per va tornar a l'any segent cridat per Luci Corneli Cinna.

El 83 aC es va entregar voluntriament a Sulla i fou perdonat. Sota Sulla encara va conservar influncia i poder i va donar suport al cnsol Marc Cotta en la proposta de donar el comandament de la flota del Mediterrani a Marc Antoni Crtic. Va enviar a la seva concubina per intentar seduir a Luculle, per obtenir algun benefici i no ho va aconseguir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164898" title="Gai Corneli Cetege (poltic)" nonfiltered="2278" processed="2269" dbindex="67287">
Gai Corneli Cetege (Caius Cornelius Cethegus) fou un dels conspiradors amb Catilina. 

Tenia nombroses deutes i encara no tenia edat per entrar a les magistratures curuls i es va lligar a Catilina (63 aC). Quan el seu cap va deixar Roma, Cetege s'hi va quedar a les ordres de Lntul. Se li va encarregar de matar als principals senadors, per quan Lntul ho va decidir era massa tard, Cetege fou arrestat i condemnat a mort amb altres conspiradors. Les proves contra ell eren les armes que se li van trobar i una carta als ambaixadors allbroges i fou executat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164899" title="Jeroni Pujades" nonfiltered="2279" processed="2270" dbindex="67288">
Jeroni Pujades (1568-1635). Historiador, cronista i advocat barcelon.

Jeroni Pujades va nixer a Barcelona, al carrer de Sant Honorat. Era fill del figuerenc Miquel Pujades, sndic de la vila reial i que fou doctor en lleis. Del matrimoni de Miquel amb Elisabet Moner, nasqueren dos fills: Miquel, el major, que fou prevere de la catedral de Barcelona, i Jeroni. Jeroni heret del seu pare l'afecci per les lleis, i l'any 1585, amb disset anys, realitzava ja estudis superiors a la Universitat de Lleida, on es doctor en dret civil i cannic l'any 1591, a l'edat de vint-i-tres anys. Llavors, pass a viure a Barcelona, on obtingu la ctedra de dret cannic a la Universitat de Barcelona


L'any 1592 es va casar per primera vegada, amb Elisabet, filla de Bernat Roig, de Matar, doctor del Reial Consell Civil. D'aquest matrimoni va tenir nou fills, dels quals nicament el sobrevisqueren quatre. L'any 1598 Pujades resideix a Perpiny, on, allotjat a l'hostal de la Corona, esmenta una qesti d'espionatge a favor dels francesos, en qu altern com a persona de respecte. Durant aquests anys, malgrat tenir la residncia habitual a Barcelona, es despla ocasionalment a diversos llocs: a Terrassa, a Perpiny, a Manresa, a l'Empord... 

L'any 1600 es produeix un fet important: Jeroni Pujades comena el Dietari, grcies al qual hem pogut conixer molts aspectes interessants de la seva biografia i del seu temps. Pujades exerc la professi de professor a la Universitat de Barcelona, que compagin amb una intensa dedicaci al dret i a la poltica (fou membre del Consell de Cent barcelon i odor de l'Audincia a Castell d'Empries). Advocat, jurista i historiador, tamb exerc de prit. L'ampla consideraci social de qu arrib a gaudir aquells anys segurament fou el que motiv que l'any 1604 Joana d'Arag, duquessa de Cardona i comtessa d'Empries, el nomens assessor i comissari general del Comtat d'Empries. Aix doncs, Pujades torn a la terra dels seus avantpassats, installant-se a Castell d'Empries.

Mig any desprs d'haver mort la seva primera muller, Jeroni es torn a casar, aquesta vegada amb una donzella castellonina de nom Salvadora. D'aquest segon matrimoni, Jeroni Pujades va tenir deu fills ms. 

El renom que va cobrar per haver estat sollicitat com a advocat del Consell de Cent i del Trentenari a la ciutat comtal, va fer que la Universitat l'elevs a la categoria d'advocat de la vila. Amb la mort de la comtessa, per, espir el crrec d'assessor desprs d'haver-lo exercit durant tres anys i vuit mesos. Pocs dies desprs li fou ofert l'ofici d'advocat fiscal del comtat d'Empries. Pujades, tot primer, no volia acceptar el crrec a causa d'haver estat assessor i comissari general, per don Llus (germ i procurador general del comte) per una banda, i el pare i el germ de la seva primera esposa, per una altra, el feren decidir a contracor. Pujades, durant el temps que havia estat assessor, havia defensat el patrimoni del comte, i aix li havia generat alguns enemics. Per aix no dur gaire en l'ofici: fins al 16 de gener de l'any segent.


De 1609 s l'edici del primer dels tres llibres (i l'nic escrit en catal) titulats Crnica Universal del Principat de Catalunya. En ell hi recull la frase laudatria per a la llengua catalana: Pus parla catal Du li'n d Glria

Desprs d'una etapa a Barcelona, de la qual gaireb no en sabem res, la famlia Pujades va retornar a Castell d'Empries (1623). A Castell, Pujades trob una excellent acollida, i jur el crrec d'assessor de la Capitania general de la fortalesa de Roses i de tot el partit de l'Empord, amb la qual cosa hagu de repartir el temps entre Castell i Barcelona. Aquells anys, Catalunya ja es trobava immersa en l'ambient de crisi general que s'havia anat aguditzant els ltims temps a tot l'occident cristi. Els enfrontaments entre Frana i Espanya acabaren en guerra oberta, i Catalunya, que estava al bell mig del tauler poltic, es trob a merc dels interessos contraposats de Richelieu i d'Olivares. Ja res no podia impedir la tragdia de 1640. La participaci pblica de Pujades durant aquells anys d'agitaci havia estat  ben manifesta, per la seva naturalesa feble i malaltissa, que el tenia sovint llargues temporades enllitat, va impedir-li de viure els tristos esdeveniments de la Guerra dels Segadors.

Jeroni Pujades mor a Castell d'Empries el 7 de gener de 1635, a l'edat de 67 anys. El seu cos fou traslladat al convent de Sant Francesc i enterrat en el vas familiar davant l'altar de la Concepci.

 Bibliografia .
 Miquel Pujol i Canelles, "Aportaci a la biografia de Jeroni Pujades: una biblioteca particular de comenaments del segle XVII", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 18 (1985), 97-248.

Enllaos externs.
 La Crnica Universal del Principat de Catalunya (1609), de Jeroni Pujades, on-line.;
 LA CORNICA UNIVERSAL DEL PRINCIPADO DE CATALUA DE JERONI PUJADES, UNA OBRA INTERPOLADA? per E. Miralles - PDF.
 Ajuntament de Castell d'Empries-Beca Jeroni Pujades.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164900" title="Cbries" nonfiltered="2280" processed="2271" dbindex="67289">
Cbries (Chabrias, Khabrias,        ) fou un general atenenc.

Va substituir a  Ifcrates en el comandament de la fora atenenca a Corint el 393 aC o ms probablement el 392 aC. El 388 aC en el seu cam cap a Xipre per ajudar a Evgores I contra els perses, va desembarcar a Egina i en una emboscada va obtenir una gran victria sobre els espartans que van perdre al seu comandant Gorgopes en l'enfrontament, i va deslliurar per un temps Atenes de l'amenaa espartana.

El 378 aC juntament amb Timoteu i Callstrat d'Afidnes va dirigir les forces que anaven en ajut de Tebes contra Agesilau i va iniciar la maniobra per la que fou fams: esperar el combat amb les llances apuntant a l'enemic i els escuts protegint i agenollats amb un genoll al terra.

L'any segent se'n va anar a Egipte com a cap de mercenaris del fara Akhoris contra els perses, per els atenencs el van cridar per les protestes del strapa Farnabazos II. En aquell moment els espartans havia enviat una flota de 60 naus per tallar els subministraments de gra a Atenes i Cbries fou nomenat per fer-li front amb 80 trirrems. Cbries va assetjar l'illa de Naxos, aliada espartana, i quan els espartans van anar en el seu ajut es va lliurar una batalla (9 de setembre del 376) en la que els atenencs van guanyar, essent la primera victria naval atenenca des de la guerra del Pelopons. La flota espartana fou destruda.

El 373 aC es van unir a Cbries els generals Ifcrates i Callstrat, amb una fora per anar a Crcira.

El 368 aC va dirigir les tropes atenenques enviades a Esparta per resistir a l' istme de Corint la segona invasi del Pelopons per Epaminondes i rebutjar l'atac d'aquest a Corint.

El 366 aC fou acusat junt amb Callstrat de provocar la prdua d'Oropos per a Atenes que segurament va acabar amb una multa. Desprs va passar al servei estranger, i el 361 aC servia amb Takhos, fara egipci, revoltat contra Prsia, del que dirigia la flota, mentre Agesilau dirigia l'exrcit mercenari. Agesilau es va passar a Nectanebo abandonant a Takhos, per Cbries li va romandre lleial.

El 358 aC Cbries fou enviat a Trcia per substituir a Atenodor en el comandament, per com que va arribar amb noms un vaixell, Caridem va renunciar al tractat que havia fet amb Atendor i va impedir a Cbries obtenir alguna cosa favorable pels atenencs.

El 357 aC al esclatar la guerra social, Cares (Chares, Khares) fou nomenat comandant de l'exrcit atenenc i Cbries comandant de la flota. En la primera acci, el setge de Quios, el seu vaixell fou damnat (es va acabar enfonsant), per es va negar a parar i va seguir avanant i va morir lluitant.

Pausnies diu que la seva tomba era entre les de Pricles i Formi d'Atenes en el cam entre la ciutat d'Atenes i l'Acadmia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164901" title="Duncan II d'Esccia" nonfiltered="2281" processed="2272" dbindex="67290">
Duncan II d'Esccia (galic escocs Donnchad mac Mal Coluim 1072- 12 de novembre de 1094) fou rei d'Esccia, fill de Malcolm III i la seva primera esposa Ingibiorg Finnsdottir, vdua de Thorfinn Sigurdsson. No accept la pujada al tro del seu oncle Donald III i el va combatre amb suport del rei Magnus III de Noruega. Ocup el tro uns mesos del 1093-1094. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164905" title="Gai Cassi Querea" nonfiltered="2282" processed="2273" dbindex="67291">
Gai Casi Querea fou l'assass de l'emperador Calgula. Era trib d'una cohort pretoriana i va conspirar pel seu esperit noble i amor a la llibertat i pel disgust de les crueltats de l'emperador. 

Calgula el va insultar sovint i l'acusava de ser efeminat i li deia Venus i Prap. Querea va conspirar amb alguns nobles romans entre ells Corneli Sab i van establir els jocs palatins en honor d'August com el moment d'actuar.

El quart dia dels jocs l'emperador va anar al teatre i fou atacat en un pas estret pels conspiradors, i va morir (24 de gener del 41); Querea va llenar el primer cop. Alguns conspiradors foren morts per la gurdia germnica de l'emperador per d'altres es van escapar cap a palau on van matar a  la dona de Calgula, Cesnia i la seva filla. Querea que estava entre els homes de palau, fidel als principis de la conspiraci, va proclamar la Repblica i els cnsols li van donar suport. 

Per al dia segent els soldats pretorians, per por de quedar-se sense feina, van proclamar emperador a Claudi, que va ordenar l'execuci de Querea i altres conspiradors. Querea va afrontar la seva mort amb gran valentia i el botx va fer servir, a petici de Querea, la mateixa espasa amb qu havia assassinat Calgula. En els dies segents el poble va fer ofrenes als manes de Querea.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164906" title="Edgard d'Esccia" nonfiltered="2283" processed="2274" dbindex="67292">
Edgard d'Esccia (galic escocs tgar mac Mal Choluim, antic nrdic Eadgar Margotsson 1074   8 de gener de 1107), fou rei d'Esccia successor del seu oncle Donald III d'Esccia. 

Fill de Malcolm III d'Esccia i Santa Margarida d'Anglaterra. Aconsegu installar-se al tron amb suport del rei Guillem II d'Anglaterra, al qual hi hagu de presentar vassallatge, per aix no evitaria que els celtes de Moray a Galloway sempre presentessin pretendents al tro. Edimburg, ciutat ja molt anglitzada i amb influncia normanda i feudal, comenar a ser la capital permanent del regne, cosa que permetr als normands d influir en els afers interns escocesos.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164909" title="Querees" nonfiltered="2284" processed="2275" dbindex="67293">


Onomstica:

Querees, politic atenenc ;

Querees, historiador rom;

Querees, escultor grec;

Gai Fanni Querees;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164910" title="Querees (poltic)" nonfiltered="2285" processed="2276" dbindex="67294">
Querees (Chaereas,        ) fou un poltic atenenc fill d'Arquestrat que fou enviat des des de Samos a Atenes per comunicar la derrota oligrquica a l'illa (411 aC), desconeixent que a Atenes la democrcia ja havia estat enderrocada i substituda pel govern oligrquic del Quatre-cents. Al arribar a Atenes el seu vaixells fou detingut, per Querees es va poder escapar a Samos on mercs als exagerats relats de la tirania dels oligarques, va  aconseguir l'establiment de mesures pro democrtiques de Trasibul i Trsil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164911" title="Querees (historiador)" nonfiltered="2286" processed="2277" dbindex="67295">
Querees (Chaereas,        ) fou un historiador rom. Polibi el tenia molt malt considerat. Ateneu esmenta un escriptor del mateix nom, probablement la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164912" title="Querees (escultor)" nonfiltered="2287" processed="2278" dbindex="67296">
Querees (Chaereas,        ) fou un escultor grec que treballava amb bronze, que va fer esttues d'Alexandre el Gran i del seu pare Filip II de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164913" title="Quercrates" nonfiltered="2288" processed="2279" dbindex="67297">
Quercrates (Chaerecrates,            ) fou un filsof grec, deixeble de Scrates, que estudi amb molta atenci. Una permanent baralla amb el seu germ gran Queref els va fer famosos. Scrates al final els va poder reconciliar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164914" title="Alexandre I d'Esccia" nonfiltered="2289" processed="2280" dbindex="67298">

Alexandre I d'Esccia (galic escocs Alasdair mac Mhaol Chaluim Dunfermline 1078   Stirling 23 d'abril de 1124) fou rei d'Esccia dit el ferotge, fill de Malcolm III. S install al nord del Forth i deix la resta del pas al seu germ David. El normand Turgot fou nomenat per ell bisbe de Saint Andrews, i el pos sota la jurisdicci del bisbat de York. Tamb va introuir a la cort alguns nobles normands, com Alan Fitzflaald (mort el 1114) i introdu vom a organitzaci una Curia Regis sobre model normand amb un Justiciar (president de justcia), un Cancelliere, un Constable (governador), un Marshal (magistrat), un Steward (intendent) i un Chamberlain (xambel), un Consell Reial format pels consellers ordinaris, i un Gran Consell compost per capellans, vassalls i funcionaris.  Als principals castells reials, al voltant dels quals s ampliaren els comtats escocesos, s infeudaren serfs i els cediren poder militar i fiscal.  El sistema judicial celta fou substitut pel del jurat angls, i la corona  reserv la justcia a magistrats reials que feien inspeccions regulars.

Tamb es nomenaren sheriffs reials per governars els negocis militars i fiscals als territoris on hi havia castells del rei, tot i que als jutges celtes se ls permetia exercir. Endems, als Highlands i a Galloway, els celtes hi conservaven l antic patriarcat i l organitzaci familiar gentilcia. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164915" title="Querem" nonfiltered="2290" processed="2281" dbindex="67299">


Onomstica:

Querem, poeta trgic grec;

Querem d'Alexandria, filsof estoic, escriptor i historiador;

Querem, historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164916" title="Querem (poeta)" nonfiltered="2291" processed="2282" dbindex="67300">
Querem (Chaeremon,         ) fou un poeta trgic grec, d'poca incerta per posterior a Aristfanes i probablement al tomb del 380 aC. Probablement va viure a Atenes, i va escriure tamb comdies. En els seus escrits descriu les flors i la bellesa femenina. Com a obres seves es coneixen:           ,                        or         ,         ,        ,   ,       ,                    ,       , i          .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164917" title="Querem d'Alexandria" nonfiltered="2292" processed="2283" dbindex="67301">
Querem d'Alexandria (Chaeremon,         ) fou un filsof estoic, escriptor i historiador, cap de la biblioteca d'Alexandria o al menys de la part situada al temple de Serapis, del segle I. Fou anomenat               , que vol dir portador i expositor dels llibres sagrats. Fou mestre de Dionisi d'Alexandria, que el va succeir en temps de Ner. Va acompanyar a Eli Gal en la seva expedici. Va ser cridat a Roma i fou preceptor de Ner junt amb Alexandre d'Eges.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164918" title="Querem (historiador)" nonfiltered="2293" processed="2284" dbindex="67302">
Querem (Chaeremon,         ) fou un historiador grec que va escriure una historia d'Egipte. Tamb va escriure sobre jeroglfics i sobre cometes. Fou tamb un filsof estoic  i oposats als punts de vista imbics, i els seus treballs foren estudiats per Orgens.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164919" title="Queref" nonfiltered="2294" processed="2285" dbindex="67303">
Queref (Chaerephon,          ) fou un filsof atenenc de la demos dSphettus, deixeble i amic de Scrates. s principalment fams per una consulta a l'oracle de Delfos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164920" title="David I d'Esccia" nonfiltered="2295" processed="2286" dbindex="67304">

David I d'Esccia (galic escocs Daibhidh I mac  Chaluim, 1083 - 24 de maig de 1153) fou rei d'Esccia, fill de Malcolm III i germ d'Edgard i Alexandre I. Havia governat sobre Strathclyde i havia posat sota la seva jurisdicci tot el territori entre el Tees i el Ribble el 1139. Es va casar amb Matilde, filla de Waltheof i hereva de Northampton i Huntingdon. Va acabar la reforma judicial del seu germ, de manera que la tinena en virtud de carta de privilegi substituia l antiga senyoria dels caps de famlia o tribu, de manera que els set mormaer esdevenen counts.  Alhora, va cridar ms nobles normands per tal que s establissin als Lowlands i Moray, com els Bailleul o Balliol, Barclay, Bruce, Oliphant, Fraser, Melville, Somerville, Lindsay, Moreville i Fitzalan, que seran anomenats Campbell (de  campo bello ) i obtindran el comtat d Argyll. Al mateix temps, el normand Gualter Fitzflaad rebr el ttol de gran intendent del regne o The High Steward, que esdevindr el seu cognom, Stuard.

Tots aquests nobles rebran ttols i terres a canvi de suport feudal. Tamb s hi installaran alguns flamencs (com els Murray) i anglesos, que se supserposaran als nobles d origen noruec o galic, com els MacLeod i MacLauchlan.  Per la seva banda, l esglsia tamb rebr grans concessions, foren fundades nombroses abadies cistercenques, nous bisbats i s introdu una organitzaci totalment normanda. Per continuava la divisi forta entre l Alban galic, el Lothian anglitzat i Strathclyde i Galloway celtitzat, cosa que provocaria enfrontaments entre els nobles highlanders galics, rampinyaires, i els anglfons lowlanders.  

Per altra banda, es barrejaren els senyors normands que absorbiren l esperit clans, amb caps dels clans patriarcals celtes i amb els reietons escandinaus de les illes. El 1138 va invadir Anglaterra, per fou derrotat a Standard. Tanmateix, el 1139 va rebre aquests territoris en feu per al seu fill Enric de Huntingdon i Northampton. Se l considera com al veritable fundador del regne d Esccia, ja que tamb adopt la senyera nacional amb el lle vermell.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164921" title="Queris" nonfiltered="2296" processed="2287" dbindex="67305">
Queris (Chaeris) fou un escriptor grecorrom que fou el pare d'Apolloni. s esmentat a l'Escolstica d'Homer, Pindar i Aristfanes. Fou contemporani de Didor de Tars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164922" title="Quer" nonfiltered="2297" processed="2288" dbindex="67306">


Onomstica:

Quer d'Esparta, tir d'Esparta;
Quer de Megalpolis. tir de Pellene.
Quer (fill d'Apollo);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164923" title="Quer d'Esparta" nonfiltered="2298" processed="2289" dbindex="67307">
Quer o Car (Chaeron o Charon,        o      ) fou un poltic esparta, favorable al tir Nabis.

Era a Roma el 183 aC on era el lder dels exiliats del Pelopons, expulsats per la Lliga Aquea quan va ocupar Esparta el 188 aC i va restaurar en el poder als enemics de Nabis. Sembla que els exiliats van poder tornar el 182 aC. 

El 181 aC tornava a ser a Roma com ambaixador per informar de l'admissi d'Esparta a la Lliga Aquea i dels termes en qu s'havia fet la uni. Polibi el presenta com un jove llest, per demagog.

El 180 aC va exercir breument la tirania, malgastant el diner pblic, i dividint les terres arrabassades als seus propietaris entre les classes mes baixes. Apollnides i altres comissionats foren nomenats per comprovar aquestos procediments i examinar el comptes pblics i Car va fer assassinar secretament a aquest cap de la comissi. La Lliga Aquea el va acusar i el va portar a judici i fou tancat a la pres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164924" title="Car" nonfiltered="2299" processed="2290" dbindex="67308">


Onomstica:

Car d'Esparta, poltic espart ;
Car de Tebes, poltic teb ;
Car de Lmpsac, historiador grec ;
Car de Naucratis, historiador grec;

Vegeu tambe: Caron de Cartago
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164925" title="Quer de Megalpolis" nonfiltered="2300" processed="2291" dbindex="67309">
Quer (Chaeron,       ) fou un ciutad de Megalpolis al que, poc desprs de nixer Alexandre el gran,  el rei Filip II de Macednia va enviar a consultar l' oracle de Delfos sobre la serp que el rei havia vist a la cambra de la seva dona (mare d'Alexandre) Olmpies. 

Sota Alexandre fou tir de Pellene on va expulsar als principals ciutadans i donant les propietats a viudes i esclaus. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164926" title="Calcideu" nonfiltered="2301" processed="2292" dbindex="67310">
Calcideu (Chalcideus,          ) fou un comandant espart.

El hivern del 413 aC al 412 aC fou nomenat comandant (no almirall) en el lloc de Melncrides., que havia estat ferit en un terratrmol. A la primavera del 412 aC va instigar la revolta dels aliats jnics d'Atenes. Desprs amb noms 5 vaixells, va incitar a la revolta a Quios, Ertria i Clazmenes i tot seguit, amb ajut de la flota de Quios, va revoltar Teos i finalment Milet, on va fer un tractat amb el strapa persa Tisafernes.

Va romandre a Milet vigilant la fora atenenca a Lade. Els atenencs van aconseguir bloquejar a Calcideu a Milet i tallar les seves comunicacions amb les ciutats revoltades. L'almirall Astoc va anar en el seu ajut per abans d'arribar Calcideu va morir en un xoc menor amb els atenencs de Lade al final de l'estiu del 412 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164928" title="Calcid" nonfiltered="2302" processed="2293" dbindex="67311">
Calcid (Chalcidus) fou un filsof roma platnic del segle IV, amb el ttol de Vir Clarissimus. Va escriure Interpretatio Latina partis prioris Timaei Platonici. Va tenir correspondncia amb Osius o Hosius que suposat bisbe de Crdova que va participar al concili de Nicea el 325.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164929" title="Calccondiles" nonfiltered="2303" processed="2294" dbindex="67312">
Calccondiles (Chalcocondyles) tamb conegut per contracci com Calcondiles (Chalcondyles), Lanic (Laonicus) i Nicolau (Nicolaus), (                                                 ), fou un historiador bizant del segle XV.

Era nascut a Atenes. Va escriure una historia dels turcs i del darrer perode de l'historia bizantina (desprs de l'any 1298 fins el 1463); l'obra, en 10 llibres, est mal organitzada. L'emperador Joan VIII Paleleg el va enviar com ambaixador a la cort del sold Murat II durant el setge de Constantinoble el 1446. 

Va morir en poca desconeguda, sempre desprs del 1463.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164931" title="Calcstenes" nonfiltered="2304" processed="2295" dbindex="67313">
Calcstenes (Chalcostenes) fou un escultor atenenc  que treballava l'argila tova. s probablement la persona que esmenta Plini el Vell a la seva Histria Natural.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164932" title="Proporcionalitat (matemtiques)" nonfiltered="2305" processed="2296" dbindex="67314">
La proporcionalitat s una relaci entre magnituds mesurables. s un dels escassos conceptes matemtics mpliament difs en la poblaci. Aix es deu al fet que s en bona mesura intutiu i d's molt com. 

 Primer exemple . 

La recepta d'un pasts indica que per a quatre persones es necessiten 200 grams de farina, 150 de mantega, quatre ous i 120 grams de sucre. Com adaptar la recepta per a cinc persones? 

Segons diversos estudis, la majoria de la gent calcularia les quantitats per a una persona (dividint per quatre) i desprs les multiplicaria pel nombre real de persones, cinc. Una minoria no sent la necessitat de passar per les quantitats unitries (s a dir per persona) i multiplicaria els nombres de la recepta per 5/4 = 1,25 (el que equival a afegir una quarta part als valors inicials). El pasts amb cinc ous, 400 grams de farina; 187,5 grams de mantega i 150 de sucre tindr el mateix sabor que l'altre, si el cuiner aficionat es mostra tan bo com el xef que va escriure la recepta. 



Es diu que la quantitat de cada ingredient s proporcional al nombre de persones, i es representa aquesta situaci mitjanant una taula de proporcionalitat:

Ms generalment, es diu que els nombres  (a l'exemple, la segona lnea de la taula) sn proporcionals a  si existeix un coeficient k no nul ( a l'exemple) tal que :
  



Si es consideren  e  com a valors de variables  e ,  llavors es diu que aquestas variables sn proporcionals; la igualtat y = k x significa que y s una funci lineal de x.

La representaci grfica d'aquesta funci s una recta que pasa per l'origen del sistema de coordenades. Una variaci (increment o decrement) de x produeix una variaci proporcional de y (i recprocament, donat que k 0: y = 1/k   x): 


Sn les funcions ms senzilles que existeixen i les primeres que s'estudien a classe de matemtiques. 

La relaci Ser proporcional a s 

Reflexiva (tota variable s proporcional a si mateixa, amb el coeficient 1) ;

Simtrica (quan i s proporcional a x llavors x ho s a i, amb el coeficient invers) ;

Transitiva (si x s proporcional a i, i i a z, llavors x ho s amb z, multiplicant els coeficients) ;


per tant, es tracta d'una relaci d'equivalncia. En particular, dues variables proporcionals a una tercera seran proporcionals entre elles. 

La taula del primer exemple es pot descompondre en tres de format dos per dos: 

 

per tant les propietats de la proporcionalitat s'illustren preferentment amb taules de quatre caselles.



Una proporci est formada pels nombres a, b, c i d, si la ra entre a i b s la mateixa que entre c i d. 

Una proporci est formada per dues raons iguals: 

a : b = c : d. 

On a, b, c i d sn distints de zero i es llegeix a s a b com c s a d . 

Proporci mltiple: 

Una srie de raons est formada per tres o ms raons iguals: 

a : b = c : d = e : f 

I es pot expressar com una proporci mltiple: 

a : c : e = b : d : f 

En la proporci hi ha quatre termes; a i d es diuen extrems; c i b es diuen mitjos. 

En tota proporci el producte dels extrems s igual al producte dels mitjans. 

Per a establir que una taula s proporcional, es pot:

 Verificar que la segona columna s mltiple de la primera, (primera taula: per a passar de la primera casella a la segona, cal multiplicar per ; en la segona lnia s'ha de multiplicar per , per tant aquestes fraccions han de ser iguals per a obtenir columnes proporcionals);
 Verificar que la segona lnea s mltiple de la primera (segona taula, amb un raciocini semblant) o ;
 Verificar la igualtat dels productes creuats: a d = b c. (tercera taula: les igualtats anteriors equivalen a a d = b c, quan no hi ha valors nuls, que per cert no tenen gran inters en aquest context).

 Segon exemple . 

Dos paletes construxen un mur de dotze metres de superfcie en tres hores;  Quina superfcie construiran cinc paletes en quatre hores ? 

Hi ha dos parmetres que influxen en la superfcie construda: El nombre de paletes i el temps de treball. No cal resistir a la temptaci d'aplicar dues vegades la proporcionalitat, per aix s, explicitant les hiptesis subjacents. 

Afirmar que el treball realitzat s proporcional al nombre de paletes equival a dir que tots els obrers tenen la mateixa eficcia al treball (sn intercanviables); i afirmar que la superfcie s proporcional al temps de treball suposa que el rendiment no canvia amb el temps: els paletes no es cansen.



Admetent aquestes dues hiptesis, es pot contestar a la pregunta passant per una etapa intermdia: Quina superfcie construirien dos paletes en quatre hores? 

El parmetre "nombre de paletes" t un valor fix, desprs s'aplica la proporcionalitat amb el temps (subtaula vermella). La superfcie construda ser multiplicada per .

Desprs, fixant el parmetre temps a quatre hores, i variant el del nombre d'obrers de 2 a 5, la superfcie ser multiplicada per  (la subtaula blava s proporcional).

La proporcionalitat mltiple es resol aix, multiplicant per els coeficients corresponents a cada factor:



 Tercer exemple .

Dos automobilistes recorren exactament el mateix cam. Al primer li ha pres dues hores i mitja arribar a la destinaci, rodant a una velocitat mitjana de 70 km/h. El segon roda a 100 km/h. Quant temps ha trigat a arribar? 

Quan major velocitat tingui un, menor temps durar el viatge. Si es multiplica per dos la velocitat, la durada del viatge es dividir per dos. Aqu, clarament el temps del recorregut no s proporcional a la velocitat sin justament el contrari: s inversament proporcional, s a dir proporcional a l'invers de la velocitat. 

Aix permet respondre a la pregunta: 



Canviant una multiplicaci per una divisi (primera taula) o aplicant la proporcionalitat amb la inversa de la velocitat (segona taula). El temps ser, s a dir una hora i 45 minuts.

Ms generalment, si una variable y s inversament proporcional a una altre variable x, es pot aplicar la proporcionalitat com , o millor utilizant la segent equivalncia:

 

s a dir, el producte dels valors corresponents (aqu en la mateixa lnea) s constant. A l'exemple: 70   2,5 = 100    1, 75 = 175 km, que s la longitud del recorregut.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164933" title="Camale (filsof)" nonfiltered="2306" processed="2297" dbindex="67315">
Camale (Chamaeleon, ) fou un filsof peripattic nascut a Heraclea Pntica, deixeble d'Aristtil. Va escriure obres sobre diversos poetes grecs com , i sobre l'Ilada, i una comdia titulada . Altres obres foren  , i els tractats morals .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164934" title="Carax" nonfiltered="2307" processed="2298" dbindex="67316">
Carax (Charax,      ) fou un sacerdot i historiador de Prgam que va deixar dos llargs treballs:          (en 40 llibres) i         (en al menys 16 llibres). s esmentat sovint per Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164935" title="Caraxos" nonfiltered="2308" processed="2299" dbindex="67317">
Caraxos (Charaxus,        ) de Mitilene fill d'Escamandrnumos i germ de Safo fou un poeta grec. Enamorat de Rodopis (Rhodopis) una heteira de Naucratis (Ateneu l'anomena Drica, per el Suides diu que aquest es el nom que li va donar Safo en un poema), la va rescatar de l'esclavitud per una gran quantitat de diners i segons Suides s'hi va casar. Herdot diu que es va enfrontar amb la seva germana que s'hi oposava.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164936" title="Cares" nonfiltered="2309" processed="2300" dbindex="67318">

Geografia:
Riu Cares als Pics d'Europa;
Onomstica:;

Cares, general atenenc ;

Cares de Mitilene, oficial d'Alexandre el Gran ;

Cares de Lindos, escultor grec de Rodes autor del Cols.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164937" title="Arnaldo Otegi" nonfiltered="2310" processed="2301" dbindex="67319">
Arnaldo Otegi Mondragon (Elgibar, Guipscoa, 6 de juliol de 1958) s un poltic basc, portaveu de Batasuna i ex parlamentari basc per Herri Batasuna, Euskal Herritarrok i Batasuna, les tres declarades illegals a Espanya el 2002 per ser considerades sota la tutela d'ETA. s tamb ex-militant de la desapareguda organitzaci terrorista ETA poltico-militar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164944" title="Cares (general)" nonfiltered="2311" processed="2302" dbindex="67320">
Cares (Chares, Khares,      ) fou un general atenenc que durant anys va gaudir del suport del poble mercs a la corrupci. 

El 367 aC fou enviat en ajut dels flisis que eren atacats per arcadis i argius amb ajut del comandant teb de Sici, i va aconseguir aixecar el setge de la ciutat. En aquesta campanya es va distingir squines l'orador.

Desprs va agafar el comandament contra Oropos i llavors, noms sortir, la gent de Sici va ocupar el port que estava sota una guarnici espartana, el que indicava la importncia del seu ajut a les forces espartanes al nord del Pelopons.

El 361 aC va succeir a Lestenes desprs de qu aquest fou derrotat per Alexandre de Feres. Va marxar cap a Crcira, on va donar suport a una conspiraci oligrquica contra la poltica oficial atenenca; els demcrates foren enderrocats en un sagnant cop d'estat i els exiliats demcrates foren des llavors enemics d'Atenes, mentre que Atenes tampoc va aconseguir la bona disposici dels oligarques. L'illa es va perdre pels atenenc al esclatar la guerra social. 

El 358 aC fou enviat a Trcia amb plens poder i va obligar a Caridem a ratificar el tractat fet un temps abans amb Atenodor pel qual el Quersons Traci passava a Atenes (357 aC)

El 356 aC va ser nomenat per dirigir la guerra social juntament amb Ifcrates i Timoteu, desprs de la mort de Cbries. Com que els dos generals es van negar a una batalla desprs d'una turmenta, Cares els va acusar de negar-li el seu suport, i foren tots cridats per judici a Atenes. Segons Nepos la causa de l'acusaci fou que va fer la batalla sol i fou derrotat i per aix va acusar als altres generals. L'acusaci fou sostinguda per Aristfon.

Va assolir llavors el comandament sol per mancat de diners es va haver de posar al servei d'Artabazos II el strapa revoltat. Atenes va donar la seva aprovaci per aviat, davant les queixes d'Artaxerxes III de Prsia, el van ordenar de deixar el servei del strapa. 

El 353 aC fou enviat contra Sestos que juntament amb Crdia s'oposava a la cessi del Quersons feta a favor d'Atenes el 357 aC. La ciutat fou ocupada i els seus habitants massacrats; les dones i nens foren venuts com esclaus.

El 349 aC fou nomenat general dels mercenaris enviats per Atenes en socors d'Olint, per sembla que va tenir una actuaci molt limitada i el comandament fou donat a Caridem, per el 348 aC va tornar a mans de Cares i aquesta vegada va obtenir alguns triomfs sobre els mercenaris de Filip II de Macednia i ho va celebrar amb diners obtinguts sacrlegament a Delfos per lo qual fou acusat per Cefisdot.

El 346 aC era altre cop comandant a Trcia i quant Filip II es preparava per atacar al rei odrisi Cersobleptes I, la gent del Quersons va denunciar a Atenes que Cares s'havia retirat i no se'l podia trobar. Atenes va haver d'enviar un esquadr. Sembla que Cares era a una expedici privada de saqueig. En el mateix any abans de la sortida de l'ambaixada atenenca a Macednia per negociar la pau, Cares va enviar un missatge donant compte de la bona disposici de Cersobleptes per fer front als macedonis.

Desprs desapareix de les crniques per uns anys durant els qual segurament va viure a Sigeum. En un discurs de Demstenes el 341 aC encara parla de la gran influencia de Cares al consell atenenc i segurament fou qui va impulsar l'actuaci de Dipeites contra Filip II a Trcia.

El 340 aC fou nomenat comandant de la fora atenenca enviada a Bizanci en ajut de la ciutat conra Filip II, on va morir la seva dona Damalis; per els bizantins no el van voler rebre, i contra els macedonis no va fer res, atacant nicament a aliats d'Atenes a la zona on va fer saquejos. Fou destitut i substitut per Foci, que va tenir un brillant xit.

El 338 aC fou enviat en ajut d'Amfisa contra Filip, que el va derrotar junt amb el general teb Proxenos. Demstenes per parla de dues victries atenenques. El mateix any fou un dels comandants de les forces atenenques a la batalla de Queronea; la derrota en aquesta batalla va portar a l'acusaci dels generals, per Cares se'n va escapar, si be el general Lsicles fou condemnat a mort.

El 335 aC s esmentat com un dels generals atenencs als que Alexandre va exigir la rendici, per el macedoni no el va perseguir. El 334 aC era a Sigeum i s esmentat per Arri com un dels que va presentar els seus respectes al rei macedoni en el seu cam cap Ilium.

El 333 aC era comandant al servei de Darios III de Prsia a Mitilene, conquerida el 333 aC per Farnabazos II i Autofradates, per es va haver de rendir als macedonis. 

No torna a ser esmentat, per probablement es va retirar a  Sigeum on va morir temps desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164946" title="Cares de Mitilene" nonfiltered="2312" processed="2303" dbindex="67321">
Cares de Mitilene (Chares,      ) fou un oficial d'Alexandre el Gran que tenia com a feina introduir als ambaixadors estrangers al rei. Va escriure una histria amb ancdotes de les campanyes i vida privada d'Alexandre (                        ) en 10 llibres, un fragment dels quals fou conservat per Ateneu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164947" title="Cares de Lindos" nonfiltered="2313" processed="2304" dbindex="67322">
Cares de Lindos (Chares,      ), fou un escultor grec de Rodes que treballava el bronze. Fou deixeble de Lisip., Va viure al comenament del segle III aC i es considerat el fundador de l'escola rdia d'escultura. Plini el Vell diu que va fer un cap colossal que fou portat a Roma (al Capitoli) per Publi Lntul (cnsol el 57 aC). La seva obra principal fou una esttua d'Hlios que amb el nom de Cols de Rodes fou reconeguda com una de les set meravelles del mn antic, en la que va treballar 12 anys (292 aC-280 aC) i va costar 300 talents obtinguts de la venda de les maquines de guerra que Demetri Poliorcetes va deixar a l'illa quan en va aixecar el setge (303 aC). L'esttua fou destruda per un terratrmol entre el 218 aC i el 227 aC (segons les diferents fonts) i un oracle va advertir de qu no s'havia de reconstruir. Les restes van romandre a Rodes uns 923 anys fins  el general del califa Otman, Moawiya les va vendre a un jueu d'Emesa que les va carregar amb 900 camells (672).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164948" title="Cricles" nonfiltered="2314" processed="2305" dbindex="67323">


Onomstica:

Cricles d'Atenes, demagog atenenc;

Cricles, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164949" title="Carceides" nonfiltered="2315" processed="2306" dbindex="67324">
Carceides (Charicieides, Karikiedes,            ) fou un escriptor grec de la nova comdia, de data incerta. Ateneu esmenta una de les seves obres titulada "La cadena" (      ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164950" title="Carclit" nonfiltered="2316" processed="2307" dbindex="67325">
Carclit (Charicleitus , Karkleitos,            ) fou un comandant de la flota rdia que el 190 aC va derrotar a la flota selucida d'Antoc III el gran, que manaven Annbal i Apolloni, prop de Side a Pamflia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164951" title="Cricles d'Atenes" nonfiltered="2317" processed="2308" dbindex="67326">
Cricles (Charicles,         ) fou un demagog atenenc fill d'Apolldor. Fou un dels comissionats (       ) encarregats d'investigar la mutilaci de les esttues d'Hermes el 415 aC que fou considerat part d'un complot per destruir la democrcia.

El 413 aC va dirigir una expedici al Pelopons junt amb Demstenes i va aconseguir establir una posici fortificada a una pennsula a la costa de Lacnia per vigilar a l'enemic. 

Vers el 405 aC o abans havia estat desterrat i el 404 aC fou un dels Trenta Tirans i va romandre com a demagog sota el nou govern igual que ho havia estat sota la democrcia. Fou un dels Trenta que es van retirar a Eleusis quan es va establir el consell dels deu, i all fou assassinat a traci per un dels lders del partit popular, durant les converses per la restauraci de la democrcia (403 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164952" title="Cricles (metge)" nonfiltered="2318" processed="2309" dbindex="67327">
Cricles (Charicles, ) fou un destacat metge grec.

Va viure i treballar a Roma. Fou metge sovint de l'emperador Tiberi i es diu que va predir la seva mort desprs de que li va prendre el pols l'any 37. Gal va conservar alguna de les seves receptes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164956" title="Quint Claudi" nonfiltered="2319" processed="2310" dbindex="67328">

Quint Claudi, fou trib de la plebs el 218 aC. Va establir una llei per la qual cap senador o de rang senatorial, podia posseir vaixells de ms de 300 mfores de capacitat. Probablement s la mateixa persona que Quint Claudi Flamen, que fou pretor el 208 aC i va rebre la regi de Trent com a provncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164958" title="Adri II" nonfiltered="2320" processed="2311" dbindex="67329">

Adri II (Roma, ?   14 de desembre de 872) fou Papa de l'Esglsia catlica des del 867 fins al 872.

Va ser escollit papa desprs d'haver-ne rebutjat l'elecci en dues ocasions al considerar que la seva edat, propera als vuitanta anys, no el feia el ms indicat per exercir el pontificat. No obstant aix, ni la seva edat, ni el fet que abans de ser ordenat sacerdot hagus estat casat i fos pare d'una filla, van impedir que tant el clergue com el poble rom insistissin fins aconseguir la seva acceptaci.

Va convocar el VIII Concili Ecumnic amb l'objectiu de solucionar les discrepncies doctrinals sorgides amb Foci, que com a Patriarca de Constantinoble, havia excomunicat el papa Nicolau I i s'havia oposat a la inclusi al Credo de la clusula del filioque.

En aquest Concili es resolgu el cisma foci excomunicant Foci i es decret que l'Esglsia blgara dependria de Bizanci i, per tant, que la seva evangelitzaci correspondria a missioners bizantins. Tamb es va arribar al comproms que a Occident fos reconegut el primat rom per rebutjant a Orient tota jurisdicci papal. 

Durant el seu pontificat va rebre a Roma els germans Cirili i Metodi, als quals va ajudar en l'evangelitzaci dels eslaus permetent la litrgia en la seva prpia llengua, i trecant aix amb la tradici existent fins aleshores que noms reconeixia l's del llat, del grec o de l'hebreu a la litrgia.

El seu pontificat va tenir un moment crtic quan un familiar de l'antipapa Anastasi va assassinar la seva dona i la filla d'Adri que residia amb ell en el Palau del Later.

Nicolau II va morir el 14 de desembre del 872.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164961" title="Luci Clodi" nonfiltered="2321" processed="2312" dbindex="67330">
Luci Clodi fou prefecte fabrum amb el cnsol Appi Claudi Pulcre. El 43 aC fou trib de la plebs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164965" title="Equaci de Poisson" nonfiltered="2322" processed="2313" dbindex="67331">
En matemtiques l'equaci de Poisson s una equaci diferencial en derivades parcials que s'utilitza abastament en electrosttica, enginyeria mecnica i fsica terica. Rep el seu nom en honor al matemtic, gemetra i fsic francs Simon-Denis Poisson.

L'equaci de Poisson s:

;

on  s l'operador laplaci, i f i   sn funcions amb valors reals o complexos sobre una varietat. Quan la varietat s un espai euclidi, l'operador laplaci s'acostuma a escriure com  i l'equaci de Poisson s'escriu com



En un sistema de coordenades cartesianes tridimensional pren la forma



Per la desaparici de f, aquesta l'equaci esdev l'equaci de Laplace

;

L'equaci de Poisson pot ser resolta utilitzant diferents mtodes com ara la funci de Green o mtodes numrics com el mtode de les diferncies finites o el mtode dels elements finits. D'altra banda en gravitaci relativista s'utilitzen mtodes de resoluci basats en la transformada de Fourier.

 Electrosttica .

Una de les pedres angulars de l'electrosttica s el plantejament i soluci de problemes que sn descrits per mitj de l'equaci de Poisson. Buscar   per un valor f donat s un problema pratic important en tant que s la via habitual de trobar el potencial elctric per a una distribuci de crrega donada. En unitats del SI:



on  s el potencial elctric  (en volts),  s la densitat de crrega (en coulombs per metre cbic), i  s la permitivitat del buit (en farads per metre).

A una regi de l'espai on no hi ha densitat de crregues desaparellades, tenim

;

i l'equaci per al potencial esdev l'equaci de Laplace:



 Potencial d'una densitat de crrega Gaussiana .

Si hi ha una distribuci gaussiana de densitat de crrega simtrica en forma d'esfera :

;

on Q s la crrega total,
llavors la soluci   (r) de l'equaci de Poisson



vindr donada per



on erf(x) s la funci d'error.

Aquesta soluci pot ser comprovada per mitj d'una avaluaci manual de .

Noteu que per a un valor de r molt ms gran que  , erf(x)s'aproxima a la unitat i el potencial   (r) s'aproxima al potencial elctric de la crrega puntual , tal com era d'esperar.

Referncies.
 Poisson Equation a EqWorld: El mn de les equacions.
 L.C. Evans, Partial Differential Equations, American Mathematical Society, Providence, 1998. ISBN 0-8218-0772-2;
 A. D. Polyanin, Handbook of Linear Partial Differential Equations for Engineers and Scientists, Chapman & Hall/CRC Press, Boca Raton, 2002. ISBN 1-58488-299-9;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164968" title="Emilio Prez Tourio" nonfiltered="2323" processed="2314" dbindex="67332">


Emilio Prez Tourio (La Corunya, 8 d'agost de 1948) s l'actualr secretari general del Partit dels Socialistes de Galcia des de 1998 i president de la Xunta de Galcia des del 2 d'agost de 2005. La seva lnea ideolgica s galleguista i socialdemcrata.

Prez Tourio va realitzar estudis d'especialitzaci a l'Institut d'Investigaci i Planificaci del Desenvolupament a la Universitat de Grenoble, Frana. s doctor en Cincies Econmiques i professor de la Universitat de Sant Jaume de Compostella, on va ser vicerrector per a Assumptes Econmics.

Tourio s tambi autor de mltiples estudis sobre temes de desenvolupament regional i economa agrria en l'mbit de la Uni Europea. Premi Nacional de Publicacions Agrries, Prez Tourio va dirigir aix mateix treballs i publicacions en relaci amb les infraestructures i el creixement econmic de Galcia. 

Durant la transici democrtica va ser dirigent estudiantil i actiu militant progressissta i particip directament en el procs de l'Estatut d'Autonomia de Galcia i amb els Pactes de l'Hostal que ho van possibilitar. 

Entr amb poltica de la m d'Abel Caballero quan aquest era Ministre de Transports, Turisme i Comunicacions. Va ser el primer cap del seu gabinet i desprs subsecretari general d'Infraestructures del Ministeri d'Obres Pbliques, Transports i Medi Ambient. El 1994, Luis Roldn l'acus d'haver intervingut en el pagament de comisions, pel que renunci a els seus crrecs poltics. Torn a la docncia durant dos anys.

El 1996 fou nomenat diputat al Congrs dels Diputats, abandonant el crrec el 1997. L'any 1998 substitu a Francisco Vzquez com a secretari general del PSdG-PSOE. Des del 2 d'agost de 2005 dirigeix un govern de coalici amb el Bloc Nacionalista Gallec.

Enllaos externs.
  Fitxa d'Emilio Prez Tourio al Congrs dels Diputats;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164969" title="Joan VIII" nonfiltered="2324" processed="2315" dbindex="67333">

Joan VIII (Roma, 820   882 ) fou Papa de l'Esglsia catlica des del 872 fins al 882.

Abans de ser escollit per al papat el 14 de desembre de 872, era arxidiaca de Roma. La seva elecci va trobar l'oposici de Forms I, que tamb seria papa. Encara que ja tenia mes de 50 anys en el moment del seu nomenament, va ser un pontfex enrgic.

Anomenat el rector d'Europa, va aconseguir evitar un cisma amb l'esglsia d'Orient: quan Foci, patriarca de Constantinoble, va tornar a acceptar el dogma catlic, en 877, Joan VIII es va conformar amb rebre d'ell una declaraci de penediment i Foci va continuar essent patriarca. Joan VIII va acceptar tamb l'anomenada clusula del filioque sobre la controvertida redacci del Credo i va restablir l'autoritzaci donada per Adri II per celebrar la litrgia en llengua eslava. Tamb va proporcionar als missioners Cirili i Metodi un certificat d'ortodxia.

En l'mbit occidental, es va defensar de l'aristocrcia romana consagrant l'emperador Carles el Calb el 25 de desembre del 875. Per a la mort de Llus el Germnic, Carles es va trobar amb dificultats. Cridat pel papa, que estava amenaat en Itlia, Carles va morir en 877 quan passava els Alps. En la primavera del 878, sentint-se amenaatl, Joan VIII va fugir d'Itlia i va ser acollit en Arles per Bos V de Provena i el bisbe Tostang, abans d'assistir al concili de Troyes, on va proposar com a rei d'Itlia a Llus II de Frana, que rebutj l'oferiment, i desprs al propi Bos, que va fracassar en el seu intent. Alguns anys desprs, en 881, seguint la mateixa tctica, Joan VIII va fer coronar emperador a Carles III el Gros. Per aquesta poltica va tornar a fracassar: Carles es va veure obligat a abdicar en 888.

El papa Joan VIII va morir el 882, en circumstncies estranyes. Els annals de Fulda afirmen que va ser enverinat i, desprs, com que trigava en morir, colpejat amb un martell.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164971" title="Douglas" nonfiltered="2325" processed="2316" dbindex="67334">
Douglas s la capital de l'Illa de Man (Regne Unit), essent-ne la ciutat ms gran, per sobre dels 25.000 habitants.

Enllaos externs.
Douglas Borough Council ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164972" title="Stratego" nonfiltered="2326" processed="2317" dbindex="67335">
L'Stratego s un joc de tauler on s'ha de vncer l'exrcit enemic, simbolitzat per un conjunt de peons. Es tracta d'un joc d'estratgia per a dues persones. Cadascuna d'elles mou les seves fitxes, de manera que l'altre no veu quin smbol representen. Quan dues fitxes es troben es mostren temporalment els smbols, que representen crrecs militars. El de grau superior mata l'inferior, que abandona el tauler i es torna a girar (de manera que cal recordar on est cada fitxa per planificar atacs). Les bombes maten totes les fitxes excepte els artificiers. Qui descobreix la fitxa amb la bandera enemiga guanya la partida

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164975" title="Mtode d'Euler" nonfiltered="2327" processed="2318" dbindex="67336">

En matemtiques i cincia computacional, el mtode d'Euler, s un procs numric per resoldre equacions diferencials ordinries (EDOs) amb un donat valor inicial. s el cas ms bsic de mtode explcit d'integraci numrica per a equacions diferencials ordinries. El mtode pren el nom del seu autor, Leonhard Euler.

Descripci geomtrica informal.

Considerem el problema de calcular l'rea d'una corba desconeguda que comena en un punt donat i satisf una equaci diferencial donada. L'equaci diferencial es pot interpretar com una frmula que permet calcular el pendent de la recta tangent a qualsevol punt de la corba, un cop s'ha calculat la posici d'aquest punt.

La idea s que, encara que la corba s inicialment desconeguda, el seu punt inicial, que notarem per  s conegut (veure la illustraci superior). Llavors, a partir de l'equaci diferencial, es pot calcular el pendent de la corba a , i per tant, la recta tangent en el punt inicial.

Avancem un petit pas al llarg d'aquesta recta tangent cap a un punt  Si suposem que  encara es troba sobre la corba, es pot utilitzar el mateix raonament que pel punt . Desprs d'uns quants passos, es calcula la corba poligonal . En general, aquesta corba no divergeix gaire de la corba original desconeguda, i l'error entre ambdues corbes es pot reduir si la mida del pas s suficientment petita i l'interval de computaci s finit.

Derivaci.



Volem aproximar la soluci del problema de valor inicial:

 

utilitzant els dos primers termes de la srie de Taylor de y, que representa l'aproximaci lineal al voltant del punt
(t0,y(t0)) . Un pas del mtode d'Euler des de tn cap a tn+1 = tn + h s

;

El mtode d'Euler s explcit, s a dir, la soluci  s una funci explcita de  per .

Encara que el mtode d'Euler integra una EDO de primer ordre, qualsevol EDO d'ordre  es pot representar com una EDO de primer ordre amb ms d'una variables introduint  variables addicionals, , , ..., , i formulant  equacions de primer grau amb aquestes noves variables. El mtode d'Euler es pot aplicar al vector  per integrar el sistema d'ordre ms elevat.

Error.

La magnitud dels errors generats pel mtode d'Euler es pot demostrar per comparaci amb una srie de Taylor de y. Si assumim que  i  es coneixen exactament al temps  llavors el mtode d'Euler dna la soluci aproximada al temps  com:

;

(la segona igualtat prov que y satisf l'equaci diferencial ). En comparaci, la srie de Taylor a  sobre  dna:

;

L'error introdut pel mtode d'Euler ve donat per la diferncia entre aquestes equacions:

;

Per  petita, l'error dominant per pas s proporcional a . Per resoldre el problema sobre un rang donat de , el nombre de passos necessaris s proporcional a , per tant s'espera que l'error total al final del temps fixat sigui proporcional a  (error per pas multiplicat pel nombre de passos). Per aquesta ra, es diu que el mtode d'Euler s de primer ordre. Aix fa que el mtode d'Euler sigui menys precs (per petites ) que altres tcniques d'ordres ms alts com el mtode de Runge-Kutta.

El mtode d'Euler tamb pot ser numricament inestable. Aquesta limitaci, juntament amb la seva lentitud en la convergncia, fa que el mtode d'Euler no sigui gaire utilitzat, excepte com a exemple simple d'integraci numrica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164981" title="Robin Gibb" nonfiltered="2328" processed="2319" dbindex="67337">
Robin Hugh Gibb (Douglas, 22 de desembre de 1949) s un dels components dels Bee Gees, un dels millors i ms coneguts grups de Pop de la histria.

Robin Gibb s cantant i compositor. Els seus majors xits els ha obtingut amb els Bee Gees, tot i que t fora treballs com a cantant en solitari:

 Robin's Reign (1970), amb l'xit Saved by the Bell.
 How Old Are You (1983), amb l'xit Juliet.
 Secret Agent (1984), amb l'xit Boys Do Fall in Love.
 Walls Have Eyes (1985).
 Magnet (2003).
 Live (2005), un lbum en directe.
 My Favourite Christmas Carols (2006).

Actualitat.
Mother of Love (2006) s la primera can que ha escrit i publicat des de la mort del seu germ Maurice Gibb l'any 2003. El maig de 2008 ha presentat la can Alan Freeman Days.

 Enllaos externs.
Lloc oficial de Robin Gibb ;
Lloc oficial dels Bee Gees ;
Lloc web dels Bee Gees ;
El millor lloc sobre les canons dels germans Gibb ;
Lloc web sobre els Bee Gees en catal ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164982" title="Avrechy" nonfiltered="2329" processed="2320" dbindex="67338">

Avrechy s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 1.060 habitants.

 Situaci .
Avrechy es troba a prop de la zona urbana de Saint-Just-en-Chausse i Clermont de l'Oise.

 Administraci .
Avrechy forma part del cant de Clermont, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Jean-Michel Thibault (2001-2008).

 Histria .

 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis de l'Oise;

 Enllaos externs .
Avrechy al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Avrechy;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164983" title="Airion" nonfiltered="2330" processed="2321" dbindex="67339">

Airion s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 470 habitants.

Situaci.
Airion es troba a prop de la zona urbana de Clermont de l'Oise, no gaire lluny de Fitz-James.

Administraci.
Airion forma part del cant de Clermont, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcaldessa de la ciutat s Nolla Molina (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.
 Una esglsia dels segles XV i XVI amb un campanar inclinat.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Airion al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Airion;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164985" title="Clermont-de-l'Oise" nonfiltered="2331" processed="2322" dbindex="67340">

Clermont de l'Oise s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 9.699 habitants.

Situaci.
Clermont es troba gaireb al bell mig del departament de l'Oise.

Administraci.
Clermont s la capital del cant de Clermont, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Lionel Ollivier (2001-2008).

Histria.
Degut a la seva situaci geogrfica, en el passat va rebre els noms de Clermont-en-Beauvaisis o Clermont-en-France. El 1777, hi nasqu el matemtic Louis Poinsot.

Llocs d'inters.
 Esglsia amb quadres del segle XVII;

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Clermont de l'Oise al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Clermont de l'Oise;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164987" title="Butllet Oficial del Principat d'Andorra" nonfiltered="2332" processed="2323" dbindex="67341">
El Butllet Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) s la publicaci oficial en qu es publiquen els textos produts pels comuns, el Govern d'Andorra, l'Administraci de justcia, etc. d'Andorra.

----
Data publicaci:	30/01/1989	

Nmero publicaci:	01 	

Any publicaci:	01	

Data document:	30/01/1989	

Organisme:	12. Altres edictes i anuncis oficials

Sumari:	Extracte de les bases reguladores del Butllet Oficial del Principat d'Andorra.

Extracte de les bases reguladores del Butllet Oficial del Principat d'Andorra

Base a

El Butllet Oficial del Principat d'Andorra publicar
exclusivament:

1. Les disposicions emanades dels EE. Srs. Coprnceps,
dels MM.II. Srs. Delegats Permanents i dels MM.II. Srs.
Veguers.

2. Les disposicions del M.I. Consell General de les
Valls.

3. Les disposicions del M.I. Govern.

4. Les disposicions dels Hbles. Comuns i Quarts.

5. Els Edictes i anuncis dels MM.II. Tribunals, del M.I.
Jutjat d'Apel.lacions i de les Hbles. Batllies.

6. Altres Edictes i anuncis oficials.

7. Els anuncis i les convocatries de corporacions,
associacions i societats legalment establertes a les
Valls, i els anuncis de vendes, subhastes i concursos per
a la contractaci pblica.

La publicaci dels textos es far per l'ordre establert
en la present base.

Base b

El Butllet Oficial del Principat es publicar
ordinriament amb una periodicitat quinzenal. Podran
publicar-se, aix mateix, els nmeros extraordinaris que
s'hagin de menester.

Base c

Endems de les disposicions dels nmeros 1 a 4 de la Base
a, anterior, seran d'inserci gratuta:

a) Els anuncis oficials: tindran aquesta consideraci els
que emanin d'autoritats i organismes pblics i
parapblics, en mrits d'un precepte que n'ordeni la
publicaci.

b) Els edictes i anuncis referits a actuacions penals, i
els que dimanin d'altres procediments judicials, sempre
que es publiquin en inters de persona beneficiria del
dret de justcia gratuta, o en mrits d'auxili judicial.

Base d

Les disposicions reprodudes en el Butllet oficial del
Principat d'Andorra podran inserir-se, totalment o
parcial, en peridics i altres publicacions, sempre que
convingui citar-les o transcriure-les, per no podran
sser publicades soles o en col.lecci sense la prvia
autoritzaci escrita de l'autoritat o rgan de qu
emanin.

----


Enllaos externs.
 BOPA en lnia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164990" title="Rantigny" nonfiltered="2333" processed="2324" dbindex="67342">

Rantigny s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 2.521 habitants.

Situaci.
Rantigny es troba al sud de Clermont de l'Oise, aproximadament a mig cam entre Clermont i Creil.

Administraci.
Rantigny forma part del cant de Liancourt, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Michel Bance (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Rantigny al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Rantigny;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164995" title="Cauffry" nonfiltered="2334" processed="2325" dbindex="67343">

Cauffry s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 2.300 habitants.

 Situaci .
Cauffry es troba al sud de Clermont de l'Oise, aproximadament a mig cam entre Clermont i Creil.

 Administraci .
Cauffry forma part del cant de Liancourt, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Alain Petigny (2001-2008).

 Histria .

 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis de l'Oise;

 Enllaos externs .
Cauffry al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Cauffry;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164996" title="Regidor" nonfiltered="2335" processed="2326" dbindex="67344">
Un regidor (a les ciutats de Cervera i Lleida, un paer) s un membre de la corporaci municipal (Ajuntament, Casa Comuna, etc.), elegit pel conjunt de la poblaci. Els regidors dirigeixen o controlen l'activitat de l'Ajuntament i prenen les decisions relatives a la governaci d'un municipi. (A les ciutats de Cervera i Lleida, paer en cap equival a batlle).

Segons la Llei orgnica 5/1985, de 19 de juny, del rgim electoral general, el nombre de regidors v donat pels habitants del municipi . Excepte en els municipis que funcionin en rgim de consell obert.



De 100.001 en endavant, un regidor ms per cada 100.000 residents o fracci afegint-se'n un ms quan el resultat sigui un nombre parell.

Notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="164999" title="Laigneville" nonfiltered="2336" processed="2327" dbindex="67345">

Laigneville s un municipi francs, situat al departament de l'Oise i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 3.789 habitants.

Situaci.
Laigneville es troba a la part meridional de l'Oise, una mica al nord de localitats con Nogent-sur-Oise o Creil.

Administraci.
Laigneville forma part del cant de Liancourt, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Clermont. L'alcalde de la ciutat s Jean-Marie Delaporte (2001-2008).

Histria.
Laigneville comena com un petit poblet del segle VI o VII centrat en l'esglsia de Sant Rmi. Avui en dia, l'nic cementiri de la localitat voreja aquesta esglsia del segle XI.

Laigneville tamb era coneguda per les seves imposants pedreres de guix, abandonades avui en dia, els vestigis de les quals serveixen per als que conreen xampinyons de Pars. Entre els edificis que foren construts amb aquest material destaquen la Manufacture Royale de Beauvais, el castell de Fitz-James o la Gare du Nord.

Llocs d'inters.
L'esglsia de Saint-Rmi;
La capitania dels Templaris;

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Laigneville al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Laigneville;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165001" title="Caridem" nonfiltered="2337" processed="2328" dbindex="67346">


Onomstica:

Caridem d'Eubea, general i poltic grec;
Caridem d'Atenes, poltic atenenc;
Caridem, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165002" title="Nogent-sur-Oise" nonfiltered="2338" processed="2329" dbindex="67347">

Nogent-sur-Oise s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 19.151 habitants.

Situaci.
Nogent-sur-Oise limita amb Creil, una de les ciutats ms importants del sud de l'Oise.

Administraci.
Nogent-sur-Oise forma part del cant de Creil-Nogent-sur-Oise, que al seu torn forma part del districte de Senlis. L'alcalde de la ciutat s Claude Brunet (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Nogent-sur-Oise al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Nogent-sur-Oise;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165003" title="Creil" nonfiltered="2339" processed="2330" dbindex="67348">


Creil s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 30.675 habitants.

Situaci.
Creil es troba a la part meridional de l'Oise. El riu Oise, que dna nom al departament, flueix a travs de la ciutat. Creil est uns 50 km al nord de Pars.

Administraci.
Creil forma part del cant de Creil-Sud, que al seu torn forma part del districte de Senlis. L'alcalde de la ciutat s Christian Grimbert (2001-2008).

Histria.
El 1757 hi nasqu el botanista francs Jean-Louis Thuillier.

Llocs d'inters.

la base area de Creil;
el Museu Gall-Juillet;
el castell;

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Creil al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Creil;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165004" title="Caridem d'Eubea" nonfiltered="2340" processed="2331" dbindex="67349">
Caridem d'Eubea (Charidemus, Kardemos,          ) fou un general fill d'una dona d'Oreos i d'un pare desconegut. Va comenar la carrera com a soldat i va esdevenir desprs comandant d'un vaixell pirata i finalment capit d'una banda de mercenaris, amb la que va entrar al servei d'Atenes sota Ifcrates que havia estat enviat contra Amfpolis el 367 aC.

El 364 aC Amfpolis es va rendir als atenencs i va entregar hostatges contra la promesa de qu Ifcrates seria substitut per Timoteu. Ifcrates va confiar els hostatges a Caridem que els va retornar a la ciutat tot i que Atenes demanava el seu enviament; llavors Caridem va fugir a la cort de Cotis I rei odrisi de Trcia que en aquell moment era enemic d'Atenes.

El 360 aC quan Timoteu meditava un nou atac a Amfpolis, Caridem es va posar al servei d'Olint, que el va enviar a la ciutat per ajudar en la seva defensa, per quan passava per Krdia o Crdia fou agafat pels atenencs; llavors es va posar al seu servei per lluitar contra Olint. Fracassat Timoteu a Amfpolis, Caridem va creuar a l'sia Menor i es va posar al servei de Memn i Mentor de Rodes, cunyats d'Artabazos II, que havia estat empresonat per Autofradates, i exigien la seva llibertat. 

Va ocupar les ciutats de Scepsis, Cebren i Ilium,  i es va declarar llavors contra els seus amos; Artabazos havia estat alliberat i l'amenaava, i Caridem va demanar ajut a Atenes a la que va prometre recuperar el Quersons pels atenencs. Artabazos finalment el va deixar marxar lliurement seguint el consell de Memn i Mentor, abans que arribs l'esquadr atenenc a l'Hellespont, dirigit per Cefisdot.

Caridem no va complir amb la seva promesa als atenencs i es va posar altre cop al servei de Cotis I amb la filla del qual es va casar. Va assetjar llavors Crithote i Elaeus. A la mort de Cotis (359 aC) el van succeir tres fills, entre ells  Cersobleptes I, i el 358 aC aquest rei li va encarregar la lluita contra els atenencs per la possessi del Quersons. Va trobar un motiu per enfrontar-se al seu amic Cefisdot i finalment va arribar a un acord amb aquest que era molt desfavorable per Atenes.

Atenador, aliat als reis tracis Berisades i Amadoc, germans de Cersobleptes, i aprofitant la indignaci que havia provocat la mort de Miltcites a Crdia (instigada per Caridem) va imposar a Caridem un nou tractat que establia el reconeixement pel rei de Trcia dels regnes dels seus dos germans i l'entrega del Quersons a Atenes; els atenencs havien d'enviar una fora militar, per quan el general Cbries va arribar amb noms un vaixell, Caridem va denunciar el tractat i va imposar al general atenenc un nou tractat molt desfavorable per Atenes (ms encara que el de Cefisdot) que fou rebutjat per Atenes.

Finalment el general Cares va anar al Quersons amb forces suficients i va imposar a Caridem (que es titulava autocrator) la ratificaci del tractat fet amb Atenodor, excepte la ciutat de Crdia que era retinguda per  Caridem. Els oradors partidaris de Caridem a Atenes van convncer al poble que havia cedit Quersons de bon grau i li fou atorgada pels seus serveis la ciutadania atenenca i una corona d'or (357 aC).

El 352 aC els atenencs esperaven valer-se de Caridem per recuperar Amfpolis i es va passar un decret (al que es va oposar Demstenes)  que establia la condici de inviolable de Caridem en tot l'imperi atenenc.

El 349 aC fou cridat el general Cares i substitut en el comandament de la guerra d'Olint per Caridem. Aliat als olintis va saquejar Pallene i el territori de Bottiea (Bottiaea) que sembla que estaven en poder de Filip II de Macednia, per la seva conducta a Olint va provocar ofenses, i fou cridat a Atenes i substitut per Cares (348 aC).

No torna a ser esmentat prcticament ms endavant, per s'ha pogut reconstruir una mica dels fets, sovint atributs a Caridem d'Atenes l'ambaixador. Desprs de Queronea el partit de la guerra el volia portar al poder per el tractat de pau va assegurar el poder de Foci. Fou un dels generals atenencs la rendici dels quals fou exigida per Alexandre el Gran el 335 aC per es va poder escapar a Prsia on Darios III de Prsia el va rebre amb satisfacci per com que es va mostrar disconforme amb el preparatius del rei a la vetlla de la batalla d'Issos, fou executat (333 aC).

 Referncies .

 Diodor de Siclia xvii. 30;
 Plutarc, Phocion, 16, 17;
 Arri, Anabasis, i. 10;
 Quint Curti iii. 2;
 Demstenes, Contra Aristocratem;
 A. Schafer, Demosthenes und seine Zeit (1885);
 H. W. Parke, Greek Mercenary Soldiers (1933);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165005" title="Caridem d'Atenes" nonfiltered="2341" processed="2332" dbindex="67350">
Caridem d'Atenes fou un poltic atenenc.

El 358 aC fou enviat junt amb Antif com ambaixador a Filip II de Macednia, amb instruccions secretes de negociar la recuperaci d'Amfpolis a canvi de Pidna.

El 336 aC fou enviat al regne de Macednia on era al temps de l'assassinat del rei Filip II, i en va enviar un informe al seu amic Demstenes. La darrera part de la seva vida sovint es confon amb la de Caridem d'Eubea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165006" title="Caridem (metge)" nonfiltered="2342" processed="2333" dbindex="67351">
Caridem (Charidemus, ) fou un metge grec seguidor d'Erasstrat que va viure probablement al segle III aC.

Es esmentat per Celi Aureli. Fou probablement pare d'Hermgenes de Tricca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165007" title="Carilau" nonfiltered="2343" processed="2334" dbindex="67352">


Onomstica:

Carilau de Palepolis, dirigent local grec ;

Carilau de Locris, poeta dramtic grec ;

Carilau d'Esparta, rei d'Esparta;

Carilau de Samos, poltic de Samos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165009" title="Carilau de Samos" nonfiltered="2344" processed="2335" dbindex="67353">
Carilau de Samos (Charilaus,         ) fou un poltic de Samos, germ del tir Meandri de Samos.

Quan els perses van envair l'illa sota el rei Darios I el gran, amb el propsit d'establir al govern a Silos, el germ de Polcrates, Meandri s'hi va sotmetre i va estar d'acord en abdicar, per Carilau, que va obtenir perms del seu germ per sortir de l'illa, amb un grup de soldats, es va amagar i quan els perses i grecs estaven reunits a l'acrpoli per signar el tractat, va atacar a la comitiva persa i va matar als notables perses.

Com a conseqncia el general Otanes va ordenar la matana general del samians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165010" title="Llista de personatges d'Els Simpson" nonfiltered="2345" processed="2336" dbindex="67354">
Famlia.
Personatges principals.
Homer Jay Simpson: Pare;
Marjorie "Marge" Simpson: Mare;
Bartholomew Jojo "Bart" Simpson: Fill;
Lisa Marie Simpson: Filla major;
Margaret "Maggie" Simpson: Filla menor;

Parents.
Abraham Jeremiah "Abe" "Grampa" Simpson: Pare del Homer;
Mona Jay Simpson: Mare del Homer;
Jacqueline Ingrid "Jackie" Bouvier: Mare de la Marge;
Clancy Bouvier: Pare de la Marge;
Patricia "Patty" Bouvier: Germana de la Marge, bessona amb la Selma;
Selma Bouvier Terwilliger Hutz McClure Stu Simpson: Germana de la Marge, bessona amb la Patty;
Jub-Jub: iguana de la Selma;
Ling Bouvier: filla adoptada per la Selma;
Herbert Antony "Herb" Powell: Germanastre del Homer;
Gladys Bouvier: via de la Marge;
Abbie Simpson: Germanastra del Homer;
Amber: Exdona del Homer;
Orville Simpson: Avi del Homer;
Maggie Junior: Filla de la Maggie;
Oncle Cyrus: Oncle del Homer;
Avi Hortense: Avi de la Marge;
Segon Cos Stanley: Dispara als ocells a l'aeroport;
Oncle Chet: Amo d'una empresa sense xit;

No reals.
Kang: Pare-allien de la Maggie;
Hugo: Germ del Bart sorgit per un error de naixement;

Mascotes.
Gossos.
Santa's Little Helper: Gos dels Simpson;
Laddie: Gos del Bart;
She's the fatest: Llebrer;

Gats.
Snowball: Gat dels Simspons;

Altres mascotes.
Stampy: Elefant del Bart;
Princess: Poni de la Lisa;
Duncan: Cavall del Bart i del Homer;
Mojo: Mona del Grampa;
Pinchy: Escorp del Homer;
Chirpy Boy i Bart Jr.: Dos dragons bolivians del Bart;
Goldie: Peix d'or;
Una carpa: Carpa del Homer;
Strangles: Pit del Bart;

Altres famlies.
Flanders.
Personatges principals.
Nedward "Ned" Flanders: Pare super-religis, ve dels Simpson;
Maude Flanders: Mare;
Rod Flanders: Fill;
Todd Flanders: Fill;
via Flanders: via;

Mascotes.
Mr. Bunny: Conill;
Sense nom: Picasoques;
Sense nom: Gat;

Familiars ms llunyans.
Nom desconegut: Pare del Ned;
Mona: Mare del Ned;
Nom desconegut: Germana del Ned;
Ginger Flanders: Dona del Ned a Las Vegas;
Jos Flanders;
Lord Thistlewick Flanders;

Van Houten.
Kirk Van Houten: Pare, separat de la Luann;
Luann Van Houten: Mare, separat del Kirk;
Milhouse Van Houten: Fill nic que s el millor amic del Bart;
Grandma Van Houten: via per part de pare, divorciada;
Grandpa Van Houten: Avi per part de pare, divorciat;
Sophie: via per part de mare;

Nahasapeemapetilon.
Apu Nahasapeemapetilon: Pare, botiguer de Springfield;
Manjula Nahasapeemapetilon: Mare;
Anoop, Uma, Nabendu, Poonam, Priya, Sandeep, Sashi i Gheet: Fills, vuit bessons;
Sanjay Nahasapeemapetilon: Germ de l'Apu;
Pahusacheta: Filla del Sanjay;
Jamshed: Fill del Sanjay;
Mrs. Nahasapeemapetlion: Mare del Sanjay i de l'Apu;
Sr. Apu Nahasapeemapetlion: Pare del Sanjay i de l'Apu;
Kavi: Cos de l'Apu;

Wiggum.
Clancy Wiggum: Pare, policia de Springfield;
Sarah Wiggum: Mare;
Ralph Wiggum: Fill, amic ocasional de la Lisa i el Bart;
Iggy Wiggum: Pare del Clancy;

Hibbert.
Dr. Julius Hibbert: Doctor dels Simpson;
Bernice Hibbert: Esposa;

Mascotes.
Rosa Barks: Gos falder;

Lovejoy.
Timothy "Tim" Lovejoy: Pare, sacerdot de Springfield;
Helen Lovejoy: Mare;
Jessica Lovejoy: Filla;

Muntz.
Nelson Muntz: Fill, amic ocasional del Bart (poques vegades; sempre li pega) i examic de la Lisa;

Mascotes.
Mr. Mooch: Gat;

Spuckler.
Cletus Delroy Spuckler: Pare;
Brandine Spuckler: Mare;
Tiffany, Heather, Cody, Dylan, Dermot, Jordan, Taylor, Brittany, Wesley, Rumer, Scout, Cassidy, Zoe, Chloe, Max, Hunter, Kendall, Caitlin, Noah, Sasha, Morgan, Kyra, Ian, Lauren, Qbert i Phil: vint-i-sis nens del Cletus i la Brandine;
Witney, Jitney, W, Incest, Crystal Meth, International Harvester i Birthday: Nens de la Brandine;
Gummy Sue: Filla;
Rubella Scabies: Filla;
Maw: Madastra del Cletus;
DiaBetty: Cos;
Cousin Merl: Cos;
Edward Bum Banger Green: Cos;

Mascotes.
Geech: Gos;

Centre Nuclear de Springfield.
Charles Montgomery "Monty" Burns: President, anomenat Sr. Burns pels empleats;
Daphne Charles Burns: Mare;
Lily Bancroft: Mare del Larry Burns;
Larry Burns: Fill de la Lily Bancroft;
Waylon Smithers Jr.: Assistent executiu;
Sr. Waylon Smithers: Pare;
Lenny Leonard: Cotreballador del Homer al Sector G7;
Carl Carlson: Cotreballador del Homer i supervisor al Sector G7;
Charlie: Supervisor de les emissions perilloses;
Mindy Simmons: Patrona del Centre Nuclear;
Frank Grimes: Enemic del Homer, mort per un accident;
Frank Grimes Jr.: Fill;
Karl: Productor executiu del Homer;
Zutroy: Immigrant illegal;
Tibor: Cap del Homer, hungars;

Escola de Springfield.
Seymour Skinner: Director;
Agnes Skinner: Mare;
Sheldon Skinner: Pare;
Myra: Secretria;
Inspector Gary Chalmers: Inspector;
Leopold: Assistent del Chalmers;
Atkins: Membre de l'estat;

Professors.
Edna Krabappel: Professora de quart grau;
Audrey McConell: Professor de tercer grau;
Elisabeth Hoover: Professora de segon grau;
Dewey Largo: Professor de msica;
Mr. Glasscock: Professor retirat;
Mrs. Pommelhorst: Professora de gimnstica;
Mr. Bergstrom: Professor substitut;
Mr. Kupferberg: Professor francs;
Coach Krupt: Professor de gimnstica;
Dr. J. Loren Pyor: Professor de psicologia;

Personal.
Willie: Encarregat de manteniment;
Gravedigger Billy: Cos germ;
Parents amb nom desconegut: Parents diversos, que viuen a Esccia;
Otto Mann: Conductor de l'autobs escolar;
Becky: Promesa;
Lunchlady Doris: Infermera;
Ms. Phipps: Infermera;
Groundskeeper Seymous: Guardaterres irlands, el pitjor enemic del Willie;

Estudiants.
Corky James "Jimbo" Jones;
Pare i mare amb un nom desconegut;
Dolphin "Dolph" Starbeam;
Kearney Zzyzwicz;
Francine Rhenquist;
"Database" (sobrenom; nom desconegut);
"Hamm" (sobrenom; nom desconegut);
"E-Mail" (sobrenom; nom desconegut);
"Report Card" (sobrenom; nom desconegut);
"Cosine" (sobrenom; nom desconegut);
Wendell Borton;
Lewis;
Richard;
Janey;
Sherri i Terri;
Allison Taylor;
Alex Whitney;
Rex;
Tommy;
ter;
Samantha Stakney;
Michael D'Amico;
"Little Moe Syzlak" (sobrenom; nom desconegut);
Adil Hoxha;

Mascotes.
Superdude: Gerb;
Nibbles: Hmster;
Lumpy: Serp;
Stinky i Wrinkles: Peixos de colors;

Govern.
Springfield.
Joseph Fitzpatrick Fitzgerald Fitzhenry Quimby "Diamond Joe": Alcalde;
Martha Quimby: Esposa;
Clovis Quimby: Germ;
Lou: Policia;
Eddie: Policia;
Rex Banner: Substitut del Clancy;
Bobo, Scraps, Sniffy i Laddy: Gossos policia;
The Warden: Guardi de la pres;
Ray Patterson: Comisari de sanitat;

Estat.
Mary Bailey: Presidenta;
Bob Arnold: Membre del congrs;
Horace Wilcox: Membre del congrs;
Judge Multon: Jutge;
Judge Roy Snyder: Jutge;
Judge Constance Harm: Jutge;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165011" title="Chantilly" nonfiltered="2346" processed="2337" dbindex="67355">
Si busqueu la crema que se sol fer servir pels postres, vegeu Xantill.;


Chantilly s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 10.902 habitants.

Situaci.

Chantilly es troba a la part ms meridional de l'Oise. La ciutat s creuada pel riu Nonette.

Administraci.
s la capital del cant de Chantilly, que al seu torn forma part del districte de Senlis. L'alcalde de la ciutat s Eric Woerth, del partit UMP (2001-2008).

Histria.
Al comenament, Chantilly noms era un castell. El 1692, Enric III de Borb-Cond fu bastir Chantilly perqu hi visquessin els criats que treballaven al castell. El seu nt, Llus Enric de Borb-Cond, s l'autntic fundador de la ciutat, de la qual fu traar els primers plnols.

A la Primera Guerra Mundial el mariscal Joseph Joffre hi install el seu estat major.

Llocs d'inters.
el castell de Chantilly;
el Museu Cond, dins del castell;
les Grandes Ecuries (Grans Estables);
el Pavillon de Manse;

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Chantilly al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Chantilly;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165012" title="Carilau de Palepolis" nonfiltered="2347" processed="2338" dbindex="67356">
Carilau de Palepolis fou un grec de la Magna Grcia, dirigent a Palepolis, que juntament amb Nmfios (Nymphius) va entregar la ciutat a Quint Publi Fil, el procnsol rom, durant la segona guerra samnita (323 aC) i va expulsar a la guarnici samnita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165013" title="Carilau de Locris" nonfiltered="2348" processed="2339" dbindex="67357">
Carilau de Locris (Charilaus,         ), fou un poeta dramtic grec autor de comdies o tragdies que es van representar a Atenes vers el 328 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165014" title="Carilau d'Esparta" nonfiltered="2349" processed="2340" dbindex="67358">
Carilau o Carille  (Charilaus o Charillus, Kharlaos o Khrillos,         ,         ), fou rei d'Esparta al segle VIII aC (vers 780 a 750 aC), fill de Poldectes, el set de la dinastia dels Euripntides. Tradicionalment considerat successor d'Eunomos. Plutarc diu que va rebre el nom per la joia que sentia el poble de la justcia del seu oncle Licurg, quan en va comunicar el naixement al poble d'Esparta.

Segons Plutarc les reformes de Licurg que inicialment van alarmar a Carilau, van tenir desprs la seva cooperaci, per desprs diu que el seu poder va perdre tot sentit quan Licurg va tornar de l'exili i va canviar la constituci. Segons Aristtil el govern de Carilau considerat una tirania, fou substitut per un govern aristocrtic.

Durant el seu regnat va estar molts anys en guerra amb Argos, i juntament amb el co-rei Arquelau d'Esparta, va destruir la ciutat fronterera dAegys que sospitava que es volia revoltar i aliar-se a Arcdia. Va dirigir als espartans en la desastrosa batalla de Tegea en la que, segon Herdot,  fins i tot les dones de la ciutat van agafar les armes i van rebutjar l'atac espart, i el mateix rei fou fet presoner i noms fou alliberat contra la promesa de no atacar mai ms Tegea (que no va complir).

El va succeir el seu fill Nicandre d'Esparta











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165016" title="Caris (deessa)" nonfiltered="2350" processed="2341" dbindex="67359">
Caris (Charis, Khris) fou la deessa que personificava la gracia i la bellesa, que els romans van traduir per Gratia (Grcia). Homer diu que era la muller d'Hefestos per Hesode aclareix que la dona d'Hefestos es deia glia i era la ms jove de les Carites.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165018" title="Carisi" nonfiltered="2351" processed="2342" dbindex="67360">


Onomstica:

Carsios o Carisi, orador grec ;

Carsios o Carisi, prevere de l'esglsia de Filadlfia del segle V;

Aureli Arcadi Carisi, jurista rom ;

Flavi Sospater Carisi, escriptor rom llat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165020" title="Plaa de toros" nonfiltered="2352" processed="2343" dbindex="67361">
Una plaa de toros, plaa de braus o plaa de bous s un amfiteatre tancat on es pot practicar la tauromquia i altres espectacles. 

Histria.
Places famoses.
Frana;
Arena d'Arle, Arle (antic amfiteatre rom);
Arena de Nimes, Nimes (antic amfiteatre rom);

Espanya;
La Maestranza, Sevilla. (1761).
Plaa de Bous de Valncia, Valncia. (1860).
Plaa de Toros de Vistalegre, Madrid. (1908-1995, reconstrut en 2000);
Plaa de Toros Monumental de Barcelona, Barcelona. (1914).
Plaa de Toros de Las Ventas, Madrid. (1931) (la tercera ms gran del mn).
Plaa de Toros Les Arenas de Barcelona, Barcelona.
Plaa de Bous d'Alacant (1847);
Plaa de Bous d'Ondara (1901);
Plaa de Bous de Bocairent (el primer del Pas Valenci) (1843);

Mxic;
La Monumental Plaa de Toros Mxic, Ciutat de Mxic (1946). s la ms gran del mn, amb capacitat per a 41.262 espectadors.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165021" title="Carsios" nonfiltered="2353" processed="2344" dbindex="67362">


Onomstica:

Carsios (orador) o Carisi, orador grec ;

Carsios (prevere) o Carisi, prevere de l'esglsia de Filadlfia del segle V;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165022" title="Carsios (orador)" nonfiltered="2354" processed="2345" dbindex="67363">
Carsios (Charisius, Kharsios,         ) fou un orador grec contemporani de Demstenes, que en els seus discursos imitava l'estil de Lsies i a la seva vegada fou imitat per Hegsies de Magnsia. Se'n conserven alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165023" title="Carsios (prevere)" nonfiltered="2355" processed="2346" dbindex="67364">
Carsios (Charisius, Kharsios,         ) fou un prevere de l'esglsia de Filadlfia del segle V. Abans del concili d'Efes del 431, Antoni i Jaume, preveres de Constantinoble i nestorians, van anar a Filadlfia amb cartes d'Anastasi i Foci, demanant una confessi de fe nestoriana; Carsios s'hi va oposar per va haver de signar i ms tard al concili va denunciar a Antoni, Jaume i Anastasi, i va presentar una confessi de la seva veritable fe, conforme als acords del concili de Nicea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165024" title="Aureli Arcadi Carisi" nonfiltered="2356" processed="2347" dbindex="67365">
Aureli Arcadi Carisi (Aurelianus Arcadius Carisius) fou un jurista rom del temps de Gordi III, considerat el darrer jurista del perode clssic de la jurisprudncia romana. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165025" title="Flavi Sospater Carisi" nonfiltered="2357" processed="2348" dbindex="67366">
Flavi Sospater Carisi (Flavius Sosipater Carisius) fou un escriptor rom llat, nascut a Campnia a finals dels segle IV i comenaments del segle V autor d'un tractat en cinc llibres conegut com Institutiones Grammaticae, compilaci dels escrits d'anteriors autors sobre el mateix tema, com Flavi Caper, Veli Llong, Terenci Escaure, i  Commini i Juli Rom. Era de religi cristiana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165027" title="Carit" nonfiltered="2358" processed="2349" dbindex="67367">


Onomstica:

Carit, oculista grec;

Carit d'Afrodsies, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165028" title="Carit d'Afrodsies" nonfiltered="2359" processed="2350" dbindex="67368">
Carit (Chariton, Kharton,        ) fou un poeta grec d'Afrodsies a Cria, que va escriure poesia ertica,  d'poca desconeguda ja que est situat entre el segle V aC i el segle IV aC. Ell mateix es present com secretari de l'orador Atengores  de Siracusa, enemic poltic d'Hermcrates. Va escriure un roman en vuit llibres sobre els amors de Querees i Calliroe (Callirhoe, filla d'Hermcrates) sota el ttol                                                                                  . Sembla ser el darrer poeta ertic amb l'excepci de Xenof d'Efes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165029" title="Carit (metge)" nonfiltered="2360" processed="2351" dbindex="67369">
Carit (Chariton, Kharton,        ) fou un oculista grec del segle II. Una de les seves formules es esmentada per Gal i tamb per Aeci. Apareix a uns inscripci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165030" title="Carixena" nonfiltered="2361" processed="2352" dbindex="67370">
Carixena (Charixena,         ) fou una poetessa lrica grega esmentada per Eustaci d'Epifania i Aristfanes. Es diu que era una poetessa ertica i cantant. La seva poca i lloc de naixement sn desconeguts, per sembla que era bastant antiga.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165031" title="Carix" nonfiltered="2362" processed="2353" dbindex="67371">
Carix (Charixenus, Karxenos,          ) o  Carixenes (Charixenes, Khariixnes,          ) fou un metge geec del segle I que s esmentat per Asclepades Farmaci. Moltes de les seves formules van ser conservades per Gal i Aeci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165033" title="Carmides" nonfiltered="2363" processed="2354" dbindex="67372">


Onomstica:

Carmides d'Atenes, home d'estat atenenc;

Carmides, filsof rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165034" title="Carmides d'Atenes" nonfiltered="2364" processed="2355" dbindex="67373">
Carmides (Charmides, Kharmdes         ) fou un home d'estat atenenc, fill de Glauc, cos de Crties i oncle matern de Plat. Segons Xenofont fou favorit de Scrates i va participar a la vida publica que progressivament va abandonar. El 404 aC fou membre del govern dels Deu que va substituir als Trenta Tirans, i va morir lluitant contra Trasibul a la batalla de Munquia aquell mateix any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165035" title="Carmides (filsof)" nonfiltered="2365" processed="2356" dbindex="67374">
Carmides (Charmides, Kharmdes         ) al que Cicer esmenta com Carmades (Charmadas) fou un filsof rom deixeble de Clitomac el cartagins i amic i company de Fil de Larissa junt amb el qual va fundar suposadament la quarta Acadmia. Va viure a finals del segle II aC i comenaments del segle I aC. Cicer el 45 aC diu que havia mort recentment i tamb diu que era un gran orador i que la seva filosofia era coincident amb la de Fil.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165036" title="Carminos" nonfiltered="2366" processed="2357" dbindex="67375">



Onomstica:

Carminos d'Esparta o Carm d'Esparta, funcionari espart;

Carminos d'Atenes o Carm d'Atenes, general atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165037" title="Carminos d'Atenes" nonfiltered="2367" processed="2358" dbindex="67376">
Carminos d'Atenes o Carm d'Atenes (Charminus, Kharmnos,         ) fou un general atenenc esmentat per Tucdides  que diu que va anar a Samos (quarter general de la flota atenenca) el 412 aC. Dels 100 vaixells que hi havia a l'illa 30 foren enviats a aixecar el setge de Quios i la resta, amb la que va quedar Carminos,  van romandre a Samos per vigilar la flota espartana d'Astoc, que era a Milet. Aviat se li va encarregar el comandament de 20 dels 70 vaixells, per anar a la costa de Lcia a vigilar a la flota espartana que portava als comissionats que havien d'examinar les queixes presentades contra Astoc, i justament es va trobar amb un grup de la flota d'Astoc, dirigit per aquest mateix, que tamb vigilava a la flota espartana dels comissionats; els dos grups es van enfrontar  i Carminos fou derrotat i va perdre sis naus, per va poder escapar amb la resta cap a Halicarns. 

El 411 aC va donar suport al partit oligrquic de Samos en el seu intent fracassat de prendre el poder a l'illa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165038" title="Carm" nonfiltered="2368" processed="2359" dbindex="67377">


ptica:
Carm (color);

Onomstica:
Carm d'Esparta, funcionari espart;
Carm d'Atenes, general atenenc;

Religi:
Carm, personatge de la Bblia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165039" title="Carminos d'Esparta" nonfiltered="2369" processed="2360" dbindex="67378">
Carminos d'Esparta o Carm d'Esparta (Charminus, Kharmnos,         ) fou un espart que fou enviat per Tibr, el governador espart de l'sia, per convncer als grecs dels deu mil, que eren a Selmbria al servei del rei odrisi Seutes II, d'entrar al servei d'Esparta contra els perses (399 aC). Carminos va defensar a Xenofont de l'acusaci que li feien alguns dels seu mil de voler defraudar als soldats en la seva paga, d'acord amb Seutes, i encara va aconseguir del rei odrisi la paga que es devia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165040" title="Carmis" nonfiltered="2370" processed="2361" dbindex="67379">
Carmis (Charmis, Khrmis,       ), fou un metge de Marsella, que va anar a Roma en temps de  on va adquirir gran fama i fortuna i va reviure la practica dels banys freds. Va inventar tamb un antdot la formula del qual va conservar Gal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165041" title="Careades" nonfiltered="2371" processed="2362" dbindex="67380">
Careades (Charoeades, Kharoides,          ), o Cariades (Chariades) segons Just, fou un general atenenc que va dirigir junt amb Laques la primera expedici atenenca a Siclia el 427 aC, i va morir poc desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165043" title="Car de Tebes" nonfiltered="2372" processed="2363" dbindex="67381">
Car (Charon, Khron,      ),  fou un poltic teb que va conspirar juntament amb Pelpides, i va acollir als  conspiradors a casa seva quant van tornar a Tebes amb la intenci d'enderrocar al govern favorable a Esparta (379 aC). Va prendre part a la revoluci o desprs fou nomenat beotarca conjuntament amb Pelpides i Mell



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165044" title="Car de Lmpsac" nonfiltered="2373" processed="2364" dbindex="67382">
Car de Lmpsac (Charon, Khron,      ),  fou un historiador grec nascut a Lmpsac esmentat per Tertulli com anterior a Herdot i que hauria florit vers el comenament del segle V aC. Va morir no ms tard del 464 aC. Els seus treballs foren:

           ;
        ;
         ;
              ;
       ;
                ;
                                          ;
               ;
        ;
                                       .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165045" title="Car de Naucratis" nonfiltered="2374" processed="2365" dbindex="67383">
Car de Naucratis (Charon, Khron,      ),  fou un historiador grec d'Egipte, que va escriure una obra sobre els sacerdots egipcis i alexandrins, i els fets de cadascun, un tractat sobre Naucratis i altres obres. Fou amic d'd'Apolloni Rodi i va escriure probablement un comentari sobre la seva Argonutica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165046" title="Caron de Cartago" nonfiltered="2375" processed="2366" dbindex="67384">
Caron  de Cartago (Charon),  fou un historiador cartagins que va escriure sobre tots els tirans d'Europa i sia i diverses biografies sobre homes i dones illustres. s esmentat per Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165048" title="Giulietta Simionato" nonfiltered="2376" processed="2367" dbindex="67385">
Giulietta Simionato (Forl, 12 de maig de 1910) s una mezzosoprano italiana, considerada una de les grans veus de la pera de postguerra. La seua carrera es va estendre des dels anys 1930 fins al 1966. Simionato va ser molt admirada pel seu cant vibrant, amb un ampli repertori, sobreeixint en papers dramtics i cmics, lrics i pesants. Era demandada pels millors teatres d'pera del mn i treballava amb els directors musicals ms importants de l'poca. Va tenir especial empatia amb les dues sopranos ms destacades i famoses de l'poca, Maria Callas i Renata Tebaldi, i va ser admirada tant per collegues com pel pblic per la seua qualitat, sentit de l'humor i professionalitat.

Va estudiar a Rovigo i Pdua i va fer el seu debut operstic a Montagnana en 1928. Els primers quinze anys de la seua carrera van ser frustrants en no poder aconseguir ms que petits papers, no obstant va comenar a cridar l'atenci a finals dels anys 1940 i ja en el final de la seua carrera era considerada com una de les ms respectades cantants de la seua generaci. L'any 1936 va debutar en La Scala, on va actuar regularment fins al 1966. El 1953 va debutar en la Royal Opera House, i tamb es va presentar regularment entre 1963 i 1965. El 1959 va debutar en el Metropolitan Opera de Nova York. Tamb va cantar en el Festival d'Edimburg (1947), pera de San Francisco (1953), Teatre Nacional So Carlos (1954), pera Lrica de Chicago (1954-61), pera de l'Estat de Viena (des de 1956) i en el Festival de Salzburg.

L'extens repertori de Simionato inclou Rosina en Il barbiere di Siviglia, i Cenerentola, Charlotte en Werther i Carmen. Va destacar en el repertori verdi com Amneris en Ada, Eboli en Don Carlos i Azucena en Il trovatore, a ms de Santuzza en Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni. L'any 1962 va participar en l'estrena mundial en versi escnica de la cantata Atlntida de Manuel de Falla i Ernesto Halffter a La Scala de Mil. Tamb va fer diversos enregistraments en udio i vdeo. Es va retirar l'any 1966 per a casar-se, tot i que ha continuat despertant admiraci a travs de la docncia i diverses posicions gerencials.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165049" title="Carondes" nonfiltered="2377" processed="2368" dbindex="67386">
Carondes (Charondas, Kharndas,         ) fou un home d'estat i legislador de Catana que va donar lleis a les ciutats calcdides de Siclia i Itlia (Zancle, Naxos, Leontins, Eubea, Miles (Mylae), Himera, Callpolis, i Rhgion). Es suposa que va viure abans d'Anaxilau, tir de Rhgion, es a dir abans del 494 aC, ja que a Rhgion es van usar les seves lleis fins a la seva tirania en qu foren abolides (Anaxilau va morir el 476 aC). Aristtil diu que es tract d'unes lleis constitucionals aristocrtiques. 

Alguna d'aquestes lleis foren conservades per Estobeu i una al menys es confirmada per Teosfrat i d'elles se sap que totes les transaccions s'havien de fer en diners i que el govern no podia cobrir les prdues dels ciutadans en diners quan donaven crdits (aix es va reproduir a les lleis de Plat).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165052" title="Carops" nonfiltered="2378" processed="2369" dbindex="67387">



Onomstica:
Carops el vell, cabdill epirota ;

Carops el jove, cabdill i tir epirota;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165053" title="Carops el vell" nonfiltered="2379" processed="2370" dbindex="67388">
Carops (Charops, Khrops      ) fou un cabdill epirota, un dels caps de la Lliga de l'Epir, que va ser aliat rom en la guerra contra Filip V de Macednia i va guiar a l'exrcit roma per les muntanyes fins a les posicions macednies, el que va permetre a Flamin desallotjar als macedonis d'un congost que havien ocupat (198 aC).

El 192 aC Charops fou ambaixador epirota davant Antoc III el gran, que passava el hivern a Calcis (Eubea). Carops va allegar que els epirotes eren els grecs mes exposats als atacs romans i demanava perms al rei per a romandre aliats a Roma a menys que pods proporcionar forces suficients per a la seva protecci. 

Va continuar essent sempre un fidel aliat rom. El seu net, Carops el jove, va estudiar a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165054" title="Carops el jove" nonfiltered="2380" processed="2371" dbindex="67389">
Carops el jove (Charops, Khrops      ), fou nt del cabdill epirota Carops el vell. Es va educar a Roma i quan va tornar al seu pas fou representant de la causa romana.

Les calumnies de Carops van empnyer a Antinous i Cfal Mols a abraar la causa de Perseu de Macednia. Fou un dels que es va reunir amb diversos estats de Grcia i amb el cnsol Emili Paulle a Amfpolis el 167 aC per a felicitar al rom per a la seva victria de Pidna, l'any anterior, i all va denunciar als oposats a la poltica romana i els denunciats foren detinguts i enviats a Roma.

Carops va gaudir llavors d'un gran poder i va assolir la tirania (165 aC), per va abusar del poder que si li havia donat. Polibi el descriu com un monstre de crueltat.  Va aprofitar tamb per a obtenir riqueses,  en lo que el va ajudar la seva mare Filotis. 

Denunciat al senat rom, aquest va comprovar les acusacions i no el va voler rebre com tampoc ho van fer altres dirigents romans i entre ells Emili Paulle. Quan va arribar a l'Epir va falsificar la sentencia del senat per fou deposat el 159 aC.

Va morir el 157 aC a Brundusium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165056" title="Cartes" nonfiltered="2381" processed="2372" dbindex="67390">

Biografia;
Cartes d'Esparta, un escultor;
Geografia:
Municipi de Cantabria, vegeu Cartes (Cantbria);
Jocs;
Joc de cartes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165057" title="Cartes d'Esparta" nonfiltered="2382" processed="2373" dbindex="67391">
Cartes d'Esparta (Chartas, Khrtas,       ) fou un escultor d'Esparta un dels mestres d'Euquiros de Corint, Clearc de Rhgion i Pitgores de Rhgion. Va viure vers el 540 aC i fou possiblement un dels dos autors de la figura de bronze enviada pels espartans a Cresos de Ldia (l'altra fou el seu collega Siadres d'Esparta).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165058" title="Siadres d'Esparta" nonfiltered="2383" processed="2374" dbindex="67392">
Siadres d'Esparta (Syadras, Sydras,        ) fou un escultor d'Esparta un dels mestres d'Euquiros de Corint, Clearc de Rhgion i Pitgores de Rhgion. Va viure vers la meitat del segle VI aC i fou possiblement un dels dos autors de la figura de bronze enviada pels espartans a Cresos de Ldia (l'altre fou Cartes d'Esparta).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165059" title="Quil de Lacedemnia" nonfiltered="2384" processed="2375" dbindex="67393">
Quil (Cheilon o Chilon, Khelon o Khilon,       ,      ) fou un dels set savis de Grcia. Era lacedemoni i fill de Damaget. Va viure al comenament del segle VI aC i Herdot el fa contemporani d'Hipcrates el pare de Pisstrat. Digenes Laerci diu que era ja gran el 572 aC i fou for epnim d'Esparta (556 aC). Aquest darrer autor l'esmenta com a poeta elegac.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165060" title="Quil d'Esparta" nonfiltered="2385" processed="2376" dbindex="67394">
Quil (Cheilon, Khelon,       )  fou un prncep espart de la casa dels euripntides. A la mort de Clemenes III el 220 aC va reclamar el tron per l'elecci va recaure en Licurg que no era heracleida. Quil es va indignar i va preparar una revoluci; va oferir el repartiment de terra al poble (pla que Agis IV i Clemenes III no havien pogut culminar) i se li van unir 200 partidaris amb els que va sorprendre als fors i els va matar, per quan va atacar la casa de Licurg aquest ja s'havia escapat. Va intentar obtenir el suport popular per no ho va aconseguir i Licurg va dirigir la contrarevoluci i va obligar a Quil a fugir a Acaia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165061" title="Quilonis" nonfiltered="2386" processed="2377" dbindex="67395">
Quilonis (Cheilonis) fou una princesa espartana, filla de Lenides II i esposa de Cleombrot II. Quan Lenides, alarmant per la persecuci iniciada contra ell per Lisandre, es va refugiar al temple d'Atenea, Quilonis va abandonar al seu marit Cleombrot i es va reunir amb el seu pare al que va acompanyar en la seva fugida a Tegea. Quan Lenides fou restaurat ms tard i Cleombrot fou obligat a refugiar-se al temple de Posid, Quilonis llavors se'n va anar amb el seu marit i li va salvar la vida, impedint la venjana del pare, i va marxar amb ell al desterrament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165064" title="Sext Clodi" nonfiltered="2387" processed="2378" dbindex="67396">
Sext Clodi (Sextus Clodius) fou descendent d'un llibert de la gens Cludia. El va agafar com a patr Publi Clodi Pulcre i el58 aC fou superintendent de la celebraci del festival de la Compitalia. Fou el cap de les bandes armades de Clodi i el que va redactar les lleis que Clodi Pulcre va fer aprovar durant el seu tribunat i comissionat per l'execuci de les lex frumentaria. Fou acusat per Mil per absolt.

Finalment fou acusat per Gai Cesenni Fil i Marc Aufidi i condemnat. Va romandre a l'exili durant 8 anys per fou restaurat per Marc Antoni el 44 aC. Va tenir contactes amb Cldia Quadrantaria per fer actes criminals.

Vegeu tamb: Sext Clodi (retric)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165065" title="Sext Clodi (retric)" nonfiltered="2388" processed="2379" dbindex="67397">
Sext Clodi (Sextus Clodius) fou un retoric sicili amb el que Marc Antoni va estudiar oratria. Marc Antoni el va tenir com amic, i fins i tot li va erigir una esttua a Leontins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165066" title="Clodi" nonfiltered="2389" processed="2380" dbindex="67398">


Clodi fou una variant del nom Claudi que apareix sota moltes ms variant com Caudex, Code, Claustrum, Clostrum, Cauda, Coda i altres. Al final de la repblica el nom en la forma Claudi es va imposar

Onomstica:

Publi Clodi Pulcre, trib de la plebs el 58 aC i enemic de Cicer ;
Publi Clodi, fill de l'anterior ;
Luci Clodi o Luci Claudi, prefecte fabrum i trib de la plebs ;
Sext Clodi o Sext Claudi, llibert, cap de les bandes armades de Publi Clodi Pulcre ;
Publi Clodi M. F., seguidor de Marc Antoni;
Clodi (metge),  metge grec ;
Clodi fou un rom d'Ancona que fou utilitzat per Opinic per enverinar a Dinea al segle I aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165067" title="Publi Clodi M. F." nonfiltered="2390" processed="2381" dbindex="67399">
Publi Clodi M. F. (Publius Clodius M. F.) s un personatge rom que apareix en algunes monedes i se suposa que es el mateix que Juli Csar va enviar a Macednia a  Metel Escipi. Appi esmenta a un Clodi Bitnic que va lluitar al costat de Marc Antoni a la guerra de Perusa, i fou fet desprs presoner i executat el 40 aC per ordre d'Octavi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165069" title="Gai Claudi (seguidor de Publi Clodi)" nonfiltered="2391" processed="2382" dbindex="67400">
Gai Claudi fou un seguidor de Publi Clodi Pulcre i llibert de la gens Cludia. L'acompanyava al darrer dia al viatge a Arcia quant el seu cap fou mort  pels homes de Mil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165073" title="Gai Claudi (seguidor de Brut)" nonfiltered="2392" processed="2383" dbindex="67401">
Gai Claudi (Caius Claudius) fou un seguidor de Marc Juni Brut per ordre del qual va matar a Gai Antoni a la seva pres el 42 aC. Desprs Brut li va encarregar el comandament d'un esquadr a l'illa de Rodes, i a la mort de Brut es va unir a Cassi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165077" title="Claudi II el Gtic" nonfiltered="2393" processed="2384" dbindex="67402">

Marc Aureli Claudi conegut com Claudi II o Claudi el Gtic, fou emperador rom del 268 al 270.

Descendia d'una famlia de Dardnia o Illria i es va destacar en les operacions militars el que li va fer guanyar el favor de l'emperador Deci (249-251) que li va encarregar la defensa de les Termpiles contra els invasors de Grcia. Valeri I (253-260) el va nomenar  comandant en cap de la frontera illria i les provncies del Baix Danubi.

Fou enviat a Itlia a reprimir la revolta d'Aureol i probablement va participar al complot organitzat contra Gali pels oficials principals de l'estat, i a la mort de l'emperador (268) fou proclamat successor pels conspiradors allegant que era la darrera voluntat de Gali. L'exrcit el va confirmar desprs de rebre un geners donatiu i fou ratificat pel senat el 24 de mar del 268, just quan es va presentar a Roma.



Immediatament va derrotar a un grup d'alamans invasors a la vora del llac de Garda i va prendre el qualificatiu de Germnic. Tamb va derrotar a Aureol encara que no es clar si el va derrotar en una batalla al riu Adda, si va morir a mans dels seus propis soldats o si va morir a la batalla del Pont Aureoli (Pontirolo) encara en vida de Gali com es generalment acceptat.

Els gots amb una flota reunida a la boca del Dniester van entrar a l'imperi amb 320.000 homes devastant la costa de l'Eux i desprs van passar a Trcia i Grcia arribant al Mont Athos, i de all a Macednia on van atacar Tessalnica. Assabentat que Claudi marxava contra ells al front d'un fort exrcit, van aixecar el setge i van presentar batalla prop de Naissus a Dardnia (269). Uns 50.000 gots van morir a la batalla que fou un gran triomf per Claudi. La resta de brbars van fugir o van morir de gana, de fred o de pesta i noms una part es va poder escapar cap a l'Hemos on foren rodejats i derrotats altre cop i la majoria van morir i els que es van rendir foren allistat a l'exrcit rom o, els que no valien per l'exrcit, van fer feines agrcoles com esclaus. L'emperador es va guanyar el ttol de Gtic (Gothicus) amb el que generalment se'l coneix.

Desprs de la batalla es va declarar una epidmia que va passar dels gots als romans i va afectar a l'emperador que en va morir el 270 desprs de regnar a penes dos anys. Va recomanar com a successor al seu general Lluci Domici Aureli.

Se'l considera un home valent i fort, de costums senzilles i carcter moderat, i en general un bon emperador malgrat que la font principal, la biografia de Tebelli Polli, es pot considerar parcial. Tot i aix, Zsim tamb en dona detalls que en bona part confirmen a Polli. 

Trebelli Polli li dona el nom addicional de Flavi i Vpisc els de Flavi i Valeri, noms que desprs van passar a Constant el gran.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165078" title="Kademlia" nonfiltered="2394" processed="2385" dbindex="67403">

Kademlia s una manera d'implementar una taula de hash distribuda, o DHT, per a utilitzar-se en xarxes P2P, dissenyada per Petar Maymounkov i David Mazires. S'hi especifica l'estructura de la xarxa i com intercanviar informaci entre els nodes constituents. Els nodes de Kademlia parlen entre s usant el protocol UDP per motius de rendiment. 

L'objectiu de Kademlia s emmagatzemar i recuperar informaci a/de la xarxa. s una base de dades distribuda.

Kademlia s molt eficient. s tamb molt escalable: la mida de la xarxa pot crixer enormement sense que se'n vegi afectat el rendiment.

Kademlia s molt resistent a talls, avaries i atacs, dels que es recupera per s sola en temps molt curts. s prcticament impossible fer caure una xarxa com aquesta ni dividir-la en subxarxes.

Diverses xarxes d'intercanvi de fitxers usen Kademlia internament.

Distncia.
Cada node s'identifica dins de la xarxa mitjantant la seva ID o identificaci de node. L'estructura de la xarxa es basa en aquesta ID.

El coneixement que cada node t de la xarxa depn de la distncia entre aquest node i els altres nodes. La xarxa determina un concepte de distncia. Grcies a aix un node sempre pot comparar la distncia des de la seva ID a la de dos altres nodes i decidir quin dels dos s ms aprop o ms lluny. Un node t un molt bon coneixement de la xarxa de prop seu (coneix la ID de tots els nodes ms propers), i un coneixement decreixent amb la distncia de la resta de parts de la xarxa (coneix la ID de noms uns pocs de tots els nodes existents).

La distncia a kademlia es defineix sobre l'espai de ID's i no t res a veure amb les adreces IP ni amb la distncia fsica.

Valor i Clau.
La informaci que s'emmagatzema s'anomena Valor, tot Valor necessita una Clau que hi apunti.

Les claus tenen el mateix format que les IDs dels nodes. Grcies a aix un node "A" pot calcular la distncia entre una clau i les IDs de dos altres nodes "B" i "C" i decidir quin dels dos s el ms proper a aquesta clau. Els altres nodes estaran d'acord amb aquest clcul.

Per a emmagatzemar un valor, abans cal conixer sota quina clau es guardar. Normalment s'utilitza el propi valor per a calcular un hash a partir d'ell. El hash ser la clau.

Cerca de nodes.
S'utilitza la clau per a trobar els nodes amb IDs ms properes a la clau. Aix es fa explorant la xarxa d'una manera iterativa, on cada pas proporciona IDs de nodes ms i ms propers a la clau. A continuaci es pot procedir a emmagatzemar o recuperar els valors als nodes ms propers a la clau.


Taules d'enrutament.
El coneixement que un node t de la xarxa es guarda a la seva memria i s'actualitza constantment amb tots els nodes que va coneixent, ja sigui quan emmagatzema valors, recupera valors o simplement ajuda a altres nodes a trobar nodes propers a claus. D'aquesta manera la xarxa s'actualitza a si mateixa constantment i emmagatzema una gran quantitat de redundncia sobre la seva prpia estructura. 

La memria que un node guarda sobre l'estructura de la xarxa est organitzada en diverses llistes (taules d'enrutament). Hi ha una llista per a cada bit que tingui la ID. s a dir, si s'utilitza una ID de 160 bits, cada node mantindr 160 taules d'enrutament diferents. Cada taula d'enrutament correspon a cada bit de distncia entre el propi node i els altres nodes. El altres nodes es guarden a una taula d'enrutament o altra depenent de la distncia amb aquest node.

La mida de cada taula d'enrutament s un parmetre com a tota la xarxa anomenat k. Cada taula d'enrutament pot contenir fins a k nodes. La informaci que es guarda de cada node s la seva ID i les dades que cal saber per a contactar-lo, s a dir, la seva adrea IP, port, etc. Un valor tpic de k pot ser 10.

La quantitat de IDs possibles s molt ms gran que la poblaci de nodes que hi haur mai a qualsevol xarxa. Si suposem una distribuci uniforme de les IDs del nodes, tindrem que a la meitat de tots els nodes de la xarxa els correspon la taula d'enrutament de la distncia ms llunyana. Per noms en guardarem k d'aquest nodes. 

A una distncia un bit ms propera, hi correspn una quarta part de tots els nodes de la xarxa. Per a un bit ms aprop tindrem la vuitena part, etc. Com ms properes sn les distncies, menor s el nombre de nodes corresponents que hi ha a la xarxa. Els k que guardem en representaran una proporci ms gran; el node en tindr un millor coneixement.

A mesura que ens anem acostant a distncies ms properes a la ID del propi node, a cada taula d'enrutament li correspondran menys i menys possibles nodes, fins arribar un moment en qu els k nodes que s'hi poden guardar sn suficients per a encabir tots els nodes que hi ha a aquesta distncia. El coneixement que es t de la xarxa a aquesta distncia s complet. Ara fem un pas enrere: La taula d'enrutament que hi ha noms un bit ms lluny (distncia ms gran) de l'anterior s especial. Per tal de garantir un bon coneixement de la xarxa ms propera al node en casos en qu la distribuci no fos tan uniforme com hauria de ser, aquesta llista pot crixer ms enll de k nodes.

Les taules d'enrutament corresponents a distncies encara ms properes, estaran tpicament buides. La taula d'enrutament corresponent a la distncia zero contindr la ID del propi node, i potser de nodes amb la mateixa ID que ell.

Es produeixen IDs duplicades quan l'assignaci de IDs es fa mitjanant algorismes pseudoaleatoris sense proporcionar entropia suficient. Els resultats possibles d'aquests algorismes no seran del tot aleatoris doncs noms poden produir una varietat de resultats no superior a l'entropia que se'ls proporcioni.

Procs de cerca.
Una cerca es fa a partir d'una clau. El node cercador llegeix dins de la seva memria els k nodes que hi ha ms propers a la clau.
A cada un d'aquest nodes se'ls demana que retornin els k nodes que ells coneguin que siguin els ms propers a la clau. Els resultats rebuts s'apunten a una llista de resultats que es mant ordenada per distncia a la clau.
Es torna a iterar preguntant el mateix als k nodes de la llista de resultats ms propers a la clau, i es continua iterant d'aquesta manera fins que ning no retorna cap node ms proper que els que ja sn a la llista de resultats. Quan la cerca s'ha acabat, els primers k nodes de la llista de resultats sn el resultat de la cerca. 

Com que el coneixement que un node t de la xarxa ms propera a ell mateix s ms precisa que la que t cap altre node sobre aquest precs trosset de la xarxa, els resultats que l'algorisme de cerca va retornant sn sempre ms propers a la clau que els del pas anterior. Aquest algorisme s extraordinriament eficient i depn molt poc de la mida de la xarxa. s a dir, la xarxa pot crixer en mida tant com es vulgui sense que el rendiment se'n vegi afectat. 
Al finalitzar la cerca, la llista de resultats cont els k nodes ms propers a la clau buscada que existeixen a tota la xarxa.

Actualitzaci.
Analitzant el comportament de les xarxes d'intercanvi de fitxers, s'ha trobat que els nodes que porten ms temps connectats a la xarxa sn els que amb ms probabilitat romandran connectats en el futur. 

Kademlia fa s d'aquest comportament prioritzant que els nodes que s'emmagatzemen a les taules d'enrutament siguin els ms "antics" possibles.

L'algorisme en concret s el segent: Cada cop que es coneix un node, s'intenta emmagatzemar en una taula d'enrutament triada en funci de la distncia entre aquest node i el propi node. 
Si hi ha espai, s a dir si la llista contenia menys de k nodes, s'hi posa. Si la taula d'enrutament s plena, el nou node es posa dins una llista de reemplaament. Cada taula d'enrutament tindr una llista de reemplaament associada. Llavors s'explora la taula d'enrutament comenant pel node que fa ms temps que no s'ha contactat. S'hi intenta contactar (se li fa ping) i si no contesta se'l substitueix per un dels nodes a la taula de reemplaament. En altres paraules: noms es guarda un node nou si hi ha un d'antic que no respon.

Una taula d'enrutament que no hagi estat usada des de fa una hora, ser automticament refrescada. Un refresc s una cerca d'una clau aleatria que sigui dins de l'interval d'IDs corresponent a aquesta taula d'enrutament concreta.


Emmagatzemar i recuperar valors.
Un cop es tenen les IDs dels k nodes ms propers a una clau, es pot procedir a emmagatzemar-hi un valor. Per motius de redundncia, el valor s'emmagatzema per igual a tots els k nodes.

La lectura d'un valor procedeix de la mateixa manera, excepte que quan es contacta amb un node que coneix el valor, el retorna, i aix atura la cerca.

Replicar valors.
El valor es mant emmagatzemat als k nodes inicials. Al cap d'un temps, alguns d'ells hauran abandonat la xarxa, els nodes que quedin, cada cert temps, refrescaran el valor sobre la xarxa. s a dir, cada node cercar altre cop quin sn els nodes ms propers a la clau en aquell moment, i els hi emmagatzemar el valor. Per tal d'estalviar recursos, no ho far si ell mateix ha rebut aquesta actualitzaci dins del darrer perode.

Cache.
Per tal d'alleugerir la crrega de feina dels nodes que siguen a prop d'una clau molt popular, s'afegeix un mecanisme de cache. 

Un node que recupera un valor, s'haur guardat la llista de resultats amb els nodes cada cop ms propers a la clau que haur vist durant el procs de cerca. Quan ja t el valor, mira quin era el node ms proper a la clau que no tenia el valor emmagatzemat i l'hi emmagatzema. 

D'aquesta manera els valors ms populars queden emmagatzemats a ms nodes. Quan un tercer node vulgui recuperar el mateix valor, pot trobar-se durant el procs de cerca amb el node que fa de cache i recuperar el valor d'all sense arribar a fer treballar els nodes encara ms propers a la clau. La crrega de feina s'escampa automticament. 

Els nodes de cache oblidaran un valor emmagatzemat (com a cache) un temps desprs de qu hi hagi estat emmagatzemat (i independentment de lo molt o poc que hagi estat consultat). El temps que es guardar s una funci exponencial inversa de la distncia d'aquest node a la clau. Aix ha de ser aix doncs no hi ha cap mecanisme per a actualitzar un valor en una cache.


Bootstrap.
Per a entrar a formar part de la xarxa cal que el nou node conegui la informaci de contacte (adrea IP) d'un node que sigui dins de la xarxa. 

Posar aquest node dins de la seva memria i llanar una cerca agafant la seva prpia ID com a clau. Aix far que la seva ID quedi emmagatzemada a la memria de tots els nodes involucrats en aquesta cerca i omplir les seves prpies taules d'enrutament amb els nodes contactats durant la cerca, que sn els nodes que hi ha entre la seva prpia ID i la ID del node usat per a entrar. 
Per a cada una de les taules d'enrutament corresponents a distncies ms llunyanes que el node d'entrada, es llanar un refresc. 

Altres detalls de l'algorisme.
Distncia.
La distncia entre dues ID o entre una ID i una clau es defineix com el resultat de calcular un OR exclusiu (XOR) amb els dos valors i interpretar el resultat com un nmero enter en base 2 (numeraci binria).

Exemple.
Si suposem IDs de 10 bits, com ara 1001010100, anem a calcular la distncia entre 1010101010 i 1110100101. L'OR exclusiu dna un bit "1" quan els dos bits comparats sn diferents i un bit "0" quan sn dos bits iguals. El resultat s 0100001111, que s una distncia ms gran que 0100001110 i ms petita que 0100010000.

Propietats.
La distncia a Kademlia mant la propietat triangular: Si agafem tres IDs diferents "A", "B" i "C", la distncia entre les IDs "A" i "B" s ms curta que la suma de les distncies entre "A" i "C" i entre "C" i "B".

La distncia s unidireccional. Aix doncs la diferncia entre les distncies "A" a "B" i "A" a "C" no s la distncia de "B" a "C".


s en xarxes d'intercanvi de fitxers.
Les xarxes d'intercanvi de fitxers tenen uns nodes que posseeixen (total o parcialment) un fitxer que ofereixen, uns altres nodes que volen descarregar aquest fitxer i encara uns tercers nodes que no hi estan interessats.
s necessari que els nodes que volen descarregar un fitxer puguin trobar als nodes que l'ofereixen. Kademlia s'usa per a aquest fi a diverses xarxes d'intercanvi de fitxers.

Histricament eDonkey va ser dels primers a implementar Kademlia, que va anomenar Overnet. Altres clients de la xarxa eDonkey en van copiar el protocol i per fi eMule va crear un protocol diferent (Kad) fora millorat. D'aqu la idea va passar a la xarxa bittorrent on Azureus va implementar la primera xarxa trackerless. Desprs, la resta de clients de bittorrent es van posar d'acord en un protocol com per a Kademlia. 

Els nodes que ofereixen un fitxer usen Kademlia per a publicar la seva prpia informaci de contacte com a fonts d'aquest fitxer. La clau usada s el hash del fitxer. Qui vol descarregar el fitxer haur primer de conixer aquest hash per altres mitjans. Llavors consultar Kademlia per a obtenir la informaci de contacte de les fonts.

Les caracterstiques diferenciadores de Kademlia en una xarxa d'intercanvi de fitxers sn:
Hi ha molts valors per a cada clau, per exemple moltes fonts d'un mateix fitxer.
Es vol que la informaci corresponent a un fitxer que ha desaparegut de la xarxa, desaparegui tamb rpidament.

Es funci d'aquestes caracterstiques, la implementaci de Kademlia no tindr cache ni replicaci de valors. En comptes d'aix els nodes que publiquen la informaci, la republiquen peridicament per tal de mantenir-la actualitzada. La informaci que no es republica desapareix a mesura que els nodes es desconnecten de la xarxa.
Com que els valors emmagatzemats per a una determinada clau poden doncs variar d'un node a l'altre, la recuperaci dels valors no s'atura al rebre'n el primer, sin que es llegeixen els valors a tots els k nodes localitzats.

La cerca de fitxers per nom s'implementa dividint el nom del fitxer en les paraules que hi ha. De cada paraula es calcula el seu hash i s'emmagatzema el nom i hash del fitxer com a valor i el hash de la paraula com a clau.

Un usuari que vulgui trobar un fitxer en una xarxa d'intercanvi triar una paraula que formi part del nom del fitxer, hi afegir altres criteris de cerca, com ara altres paraules que tamb han de ser al nom i enviar aquesta consulta als k nodes que emmagatzemen els valors indexats per aquesta primera paraula clau. El receptor cercar en el seu magatzem els fitxers que compleixin els criteris de cerca i en retornar una llista al sollicitant. L'usuari triar un dels fitxers rebuts per a ser descarregat. Com que junt amb el nom complet s'haur rebut el hash del fitxer, s'usar aquest hash com a clau per a recuperar una llista dels nodes que ofereixen el fitxer.


Enllaos externs.
"Kademlia: A Peer to peer information system Based on the XOR Metric";
"Kademlia: The optimized Peer network", http://kademlia.scs.cs.nyu.edu/ (mort?, mirror);
Pgina d'en Petar Maymounkov;
Yi Qiao i Fabian E. Bustamante USENIX 2006 paper amb una interssant caracteritzaci de Overnet i Gnutella.;
 Especificacions de Kademlia : http://xlattice.sourceforge.net/components/protocol/kademlia/specs.html;
 Khashmir: Implementaci en Python;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165080" title="Claudi Juli" nonfiltered="2395" processed="2386" dbindex="67404">
Claudi Juli o Claudius Jolaus fou un escriptor grec de data desconeguda, probablement llibert d'una famlia romana. Fou l'autor d'una obra sobre Fencia (         ) en al menys tres llibres. Va escriure probablement una obra sobre el Pelopons (              ).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165081" title="Gai Claudi Claude" nonfiltered="2396" processed="2387" dbindex="67405">
Gai Claudi Claude (Caius Quinctius Claudus) fou un magistrat rom del segle III aC. Fou cnsol patrici juntament amb Luci Genuci Clepsina el 271 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165082" title="Clausus" nonfiltered="2397" processed="2388" dbindex="67406">
Clausus fou un cap sab que segons la llegenda va ajudar a Enees, i es el suposat ancestre de la gens Cludia. El primer Claudi, Appi Claudi Sab Regillense I,  es deia Attus Clausus abans d'emigrar a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165083" title="Cleanet" nonfiltered="2398" processed="2389" dbindex="67407">


Onomstica:

Cleanet d'Atenes, poltic atenenc;

Cleanet (Claeanetus , Kleanetos,           ) fou un poeta trgic grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165084" title="Cleanet d'Atenes" nonfiltered="2399" processed="2390" dbindex="67408">
Cleanet (Claeanetus , Kleanetos,           ) fou el pare de Cle el demagog atenenc. Es suposa que podria ser el mateix Cleanet que esmenta Aristfanes i que seria l'autor d'un decret per la retenci del                      als general de l'estat


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165085" title="Cleandre" nonfiltered="2400" processed="2391" dbindex="67409">


Onomstica:

Cleandre de Gela, tir de Gela;

Cleandre d'Egina, atleta grec ;

Cleandre de Bizanci, governant de Bizanci vers el 400 aC;

Cleandre de Bizanci, general d'Alexandre el Gran;

Cleandre, camarlenc i ministre principal de Cmmode;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165086" title="Cleandre de Gela" nonfiltered="2401" processed="2392" dbindex="67410">
Cleandre de Gela (Cleander, Klandros,          ) fou tir de Gela, assolint el govern i posant fi al regim oligrquic que fins llavors havia governat.

Va dirigir Gela durant set anys i fou assassinat el 498 aC per un ciutad de Gela anomenat Sabillos (Sabyllos). El va succeir el seu germ Hipcrates de Gela (Hippocrates) que tenia un fill que tamb es deia Cleandre. Hipcrates i el seu germ Euclides van ser deposats ms tard per Gel I, que va assolir la tirania el 491 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165087" title="Cleandre d'Egina" nonfiltered="2402" processed="2393" dbindex="67411">
Cleandre d'Egina, fill de Telesarc, fou un atleta grec que va guanyar al pancrtion als jocs stmics. s celebrat per Pndar amb una oda vers el 479 aC on es diu que tamb va guanyar al  a Mgara i al  a Epidaure.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165089" title="Cleandre de Bizanci" nonfiltered="2403" processed="2394" dbindex="67412">
Cleandre fou el governant de Bizanci vers el 400 aC.

Es va comprometre amb Quirsof a anar a buscar als mercenaris grecs (els deu mil) a l'sia i transportar-los a Europa per no va portar ms que dues naus al lloc convingut. Desprs de l'arribada de Cleandre va esclatar un tumult entre els grecs que casi costa la vida al trador Dexip d'Esparta i aquest va instigar a Cleandre a declarar als deu mil com enemics i donar ordres a les ciutats gregues de no acceptar-los; Cleandres va marxar tot seguit amb les seves dues naus, per finalment els deu mil i Cleandre van fer les paus a travs de Xenofont,  i Cleandre va portar als deu mil, per no a Europa sin a Bizanci, per evitar un conflicte amb Farnabazos II, tot i l'oposici de l'almirall espart Anaxibi (Anaxibios).

El va succeir al govern de Bizanci, Aristarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165090" title="Cleandre de Bizanci (General)" nonfiltered="2404" processed="2395" dbindex="67413">
Cleandre de Bizanci, fill de Polemcrates, fou oficial d'Alexandre el Gran.

Cap a l'hivern del 334 aC Alexandre era a Cria i Cleandre fou enviat al Pelopons per allistar mercenaris amb els quals torn i es reun amb el rei quan aquest era al setge de Tir el 331 aC. El 330 aC fou encarregat per Poldames, emissari d'Alexandre, de matar Parmeni, i desprs qued com a segon comandant a Ecbatana.

En arribar Alexandre a Carmnia el 325 aC, Cleandre s'un a ell juntament amb altres generals procedents de la Mdia, per foren acusats d'oprimir el poble i Cleandre fou executat per odre del rei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165091" title="Cleandre (ministre)" nonfiltered="2405" processed="2396" dbindex="67414">
Cleandre fou un esclau frigi que fou comprat i portat a Roma on casualment va criar l'atenci de l'emperador Cmmode que el va fer camarlenc i a la mort del seu ministre Perennis el va nomenar ministre principal.

Tenia tant de poder que oferia a la venda tota classe de crrecs civils i militars a canvi de diners i el nombre de magistrats es va multiplicar per fer front a la demanda, i un any hi va arribar a haver 25 cnsols (el 185 o el 189) un dels quals fou Septimi Sever, desprs emperador. Les quantitats de diners importants que rebia es gastaven generalment en les peticions de l'emperador, en regals privats, en donacions als amics, i en obre publiques (en general fora tils i magnifiques).

Un any, la  manca de gra va provocar disturbis i el prefecte de l'annona Papiri Dionisi va descarregar les culpes en Cleandre. Els disturbis es van traslladar al circ i van arribar fins a la vila de l'emperador, i aquest va sacrificar al seu favorit Cleandre, que fou mort per les masses aix com la seva famlia i amics propers (vers 190 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165093" title="Clendrides d'Esparta" nonfiltered="2406" processed="2397" dbindex="67415">
Clendrides d'Esparta Cleandridas, Kleandrdas,            )  fou el pare de Gilip (Gylippos o Gylippus) i general espart.

Els fors el van nomenar conseller de Pleistonax durant la invasi de l'tica el 445 aC i es diu que fou subornat per Pricles per retirar l'exrcit. Descobert, fou condemnat a mort per va poder fugir a Thuris (Thurii) on va rebre la ciutadania i va arribar a ser el general de la ciutat en la guerra contra  Trent. El seu nom apareix com Clearc (Clearchus) i com Clendries (Cleandrias).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165095" title="Cleanor d'Orcomen" nonfiltered="2407" processed="2398" dbindex="67416">
Cleanor d'Orcomen ( Klenor,        )  fou un arcadi  que es va posar al servei de Cir el jove. 

Xenofont diu que desprs de la batalla de Cunaxa (401 aC) va refusar la rendici dels mercenaris grecs que exigia el rei Artaxerxes II de Prsia. El strapa Tisafernes va capturar a Clearc a traci junt amb altres generals i Cleanor fou un dels que va ocupar les vacants i durant la retirada es va comportar amb valor.

Quan els grecs es van trobar decebuts per l'aventurer Ceretades, amb el qual van sortir de Bizanci, Cleanor va estar entre els que van demanar entrar al servei de Seutes II, el prncep odrisi de Trcia. 

Va cooperar amb Xenofont, del que tenia una alta opini i va estar al servei de Seutes del que va rebre un cavall.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165096" title="Cleantes" nonfiltered="2408" processed="2399" dbindex="67417">



Onomstica:

Cleantes, filsof grec;
Cleantes, metge rom;
Cleantes de Corint, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165097" title="Cleantes (filsof)" nonfiltered="2409" processed="2400" dbindex="67418">
Cleantes (Cleanthes, Klenthes,         ) fou un filsof estoic, fill de Fnies, i natural d'Assos a la Troade on va nixer vers el 300 aC.

Va ser deixeble de Crates i de Zen. Per pagar les classes treballava de nit. A la mort de Zen el 263 aC el va succeir al front de l'escola. L'escola filosfica es va preservar, ja que Cleantes no tenia prou sagacitat per fer canvis i va deixar tot com estava. Va morir als 80 anys.

Va escriure nombrosos tractats: 
             (sobre les virtuts), ;
             (sobre els plaers), ;
           (sobre els dus) i ;
 un himne a Zeus que es conserva.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165098" title="Cleantes (metge)" nonfiltered="2410" processed="2401" dbindex="67419">
Cleantes (Cleanthes, Klenthes,         ) fou un llibert de Cat d'Utica, que fou metge i fou el que el va atendre en el moment de la seva mort a tica el 46 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165099" title="Cleantes de Corint" nonfiltered="2411" processed="2402" dbindex="67420">
Cleantes  de Corint (Cleanthes, Klenthes, ) fou un pintor grec que Plini el Vell diu que fou un dels inventors de l'art de la pintura i el mateix diu Atengores. Una pintura representant el naixement de Minerva estava al temple de Diana, prop de l'Alfeu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165100" title="Clearc" nonfiltered="2412" processed="2403" dbindex="67421">


Onomstica:

Clearc d'Esparta, general i almirall espart;

Clearc d'Heraclea, governant d'Heraclea;

Clearc de Soli, escriptor grec;

Clearc d'Atenes, poeta cmic atenenc ;

Clearc de Rhgion, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165102" title="Clearc d'Esparta" nonfiltered="2413" processed="2404" dbindex="67422">
Clearc d'Esparta (Clearchus, Klarkos,         ) fou un militar espart fill de Rmfies.

En el congres que els espartans van organitzar a Corint el 412 aC se li va encomanar el comandament de l'Hellespont desprs de qu Lesbos i Quios havien caigut en mans dels atenencs i una comissi de onze membres que havia anat a Esparta per supervisar la conducta d'Astoc, fou l'encarregada d'organitzar l'expedici de Clearc.

Clearc va estar present a la batalla de Czic el 410 aC a les ordres de Mndar (Mindaros), al front de la fora naval que s'enfrontava a Trasibul. El mateix any va anar a Calcednia i Bizanci per demanar el tallament dels subministraments als atenencs, i va fixar la seva residencia a Bizanci on va assolir de fet el govern. La ciutat fou assetjada pels atenencs (408 aC) i Clearc va utilitzar les provisions acumulades (que eren poques) noms pels soldats espartans, i la poblaci estava desesperada i es va rendir aprofitant que Clearc havia anat a l'sia a demanar diners i tropes al strapa Farnabazos II; la rendici li va costar a Clearc un judici per traci on fou condemnat a una multa

El 406 aC fou present a la batalla de les Arginuses.

Al final de la guerra del Pelopons Clearc fou enviat a Trcia a protegir a les ciutats gregues contra els tracis per abans d'arribar al istme de Corint els fors es van penedir i el van cridar. Tot i aix Clearc va anar a l'Hellespont i va fixar la seva residencia a Bizanci mentre a Esparta era condemnat a mort.

A Bizanci, amb les seves forces, ara mercenaris, es va assegurar la direcci poltica de la ciutat i es va comportar cruelment i va fer matar nombrosos notables. Esparta va decidir enviar una fora contra ell sota el comandament de Fantodes, i Clearc es va retirar a Selmbria. Tamb aqu fou atacat i assetjat per es va poder escapar de nit i se'n va anar a sia, a la cort de Cir el jove que, com que ja preparava la revolta, el va acollir i el va posar al seu servei en teoria per defensar als grecs del Quersons traci dels brbars.

Quan Cir el jove va iniciar la marxa cap a la capital persa, Clearc se li va unir a Celenes de Frgia amb 2000 homes, per quan es va saber que es tractava d'una revolta les tropes es va negar a seguir, i Clearc va intentar fer-los obeir per la fora i quasi be fou linxat. 

Finalment va romandre al servei de Cir amb una resta de soldats que van restar lleials per amb una posici dbil per lo que va decidir abandonar a Cir tant aviat com fos possible. El 401 aC a Cunaxa va dirigir l'ala dreta i va conservar el camp (a la vora de l'Eufrates) per no va participar en el projecte de Cir d'atacar el centre enemic amb totes les forces. Plutarc atribueix a aquest excs de precauci la prdua de la batalla de Cunaxa

Quan els grecs van iniciar la retirada, Clearc fou reconegut com el seu cap natural i en aquest moment va exhibir qualitats d'energia i de prudncia, i va mantenir la disciplina. Es va entrevistar amb el strapa Tisafernes i es va arribar a un acord entre ambds per Tisafernes va tenir sospites i quatre generals i 20 logacs que acompanyaven a Clearc foren detinguts i altres massacrats i Clearc i els presoners foren enviats a la cort d'Artaxerxes II de Prsia. La reina mare Parisatis els va voler salvar per finalment foren tots executats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165103" title="Clearc d'Heraclea" nonfiltered="2414" processed="2405" dbindex="67423">
Clearc d'Heraclea (Clearchus, Klarkos,         ) fou un ciutad notable i desprs governant d'Heraclea al Pont Eux. 

Fou enviat a l'exili per cridat ms tard per fer front a les peticions del poble. Just diu que mentre era a l'exili va fer un acord amb Mitridates I del Pont per entregar la ciutat a canvi de passar a ser el seu governador per que quan es va veure amb el poder va trencar el acord i a ms va fer presoner a Mitridates que va haver de pagar una forta quantitat pel seu alliberament.

Va desertar el camp dels aristcrates i es va passar als populars i sota aquesta bandera va obtenir el comandament d'un cos de mercenaris amb els que va assolir la tirania. Va usar el seu poder amb crueltat i va assumir els atributs de Zeus i fins i tot va donar el nom de           a un dels seus fills.

Va viure sempre amb por de ser assassinat i finalment ho fou per part de Qui i Lle el 353 aC desprs de 12 anys de govern.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165104" title="Clearc de Soli" nonfiltered="2415" processed="2406" dbindex="67424">
Clearc de Soli (Clearchus, Klarkos,         ) fou un deixeble d'Aristtil autor de nombrosos treballs no conservats, i pluridisciplinari. Les seves obres son:     (biografia en 8 llibres), un comentari sobre el Timeu de Plat,                  ,                                                       ,          ,.              ,             .,          ,            ,        ,            ,           ,             ,                  (sobre animals aqutics),           ,               (llibre d'anatomia) i           .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165105" title="Clearc d'Atenes" nonfiltered="2416" processed="2407" dbindex="67425">
Clearc d'Atenes (Clearchus, Klarkos,         ) fou un poeta cmic atenenc d'poca desconeguda, del que uns fragments de les seves obres          ,           i           (i d'un altra de nom desconegut) foren conservats per Ateneu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165106" title="Clearc de Rhgion" nonfiltered="2417" processed="2408" dbindex="67426">
Clearc de Rhgion (Clearchus, Klarkos,         )  fou un escultor que treballava el bronze a Rhgion o Rhegium, que fou mestre de Pitgores. Fou deixeble de Euquir de Corint i correspon probablement a l'poca de la 72 Olimpada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165107" title="Premi Emmy" nonfiltered="2418" processed="2409" dbindex="67427">

Els Premis Emmy sn premis de la televisi als Estats Units, similars als Premis Peabody, per ms enfocats a l'entreteniment, i sn considerats com l'equivalent televisiu als Oscars.

Tres organitzacions relacionades per independents atorguen Premis Emmy:

 L'Acadmia d'Arts i Cincies Televisives (Academy of Television Arts & Sciences) homenatja els programes d'entreteniment nacional de prime time.

 L'Acadmia Nacional d'Arts i Cincies Televisives (National Academy of Television Arts & Sciences) reconeix la labor dels programes esportius, documentals, d'informaci i d'aquells que no ocupen la franja de prime time.

 L'Acadmia Internacional d'Arts i Cincies Televisives (International Academy of Television Arts & Sciences) premia els programes produts fora dels Estats Units. ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165110" title="David Gray" nonfiltered="2419" processed="2410" dbindex="67428">
David Gray s un cantautor britnic, nascut el 13 de juny a Anglaterra. Va crixer a Gales i va estudiar a la Universitat de Liverpool. La seva carrera musical ha tingut una gran acceptaci especialment a Irlanda.

Desprs d'uns quants discos amb poc xit als anys 90, va aconseguir la fama el 1999 amb el seu lbum White Ladder, en el qual incloa els que han segut els seus temes ms famosos: This Years Love i Babylon.

 Discografia .
 A Century Ends (1993);
 Flesh (1994);
 Sell Sell Sell (1996);
 White Ladder (1999);
 Lost Songs 95-98 (2001);
 A New Day At Midnight (2002);
 Life in slow motion (2005);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165113" title="Harmnica" nonfiltered="2420" processed="2411" dbindex="67429">


L'harmnica s un petit instrument de vent, amb llengetes de metall (una per a cada nota), construt en diverses mides i afinat amb un registre de dues escales. Als models cromtics, es construeix amb la capacitat de produir l'escala cromtica per mitj d'un bot, a diferncia de les diatniques que han de recrrer a diferents efectes per tal d'aconseguir el cromatisme. Consta de 10 orificis, cadascun dels quals produeix dues notes depenent de si es bufa o si s'aspira l'aire.

Hi ha tres tipus d'harmniques:


 L'harmnica cromtica;
 L'harmnica diatnica;
 L'harmnica de blues;


 Harmnica cromtica .
L'harmnica cromtica consta de deu forats l'un al costat de l'altre. Quan bufes sona una nota, i quan aspires sona un altre (un to ms agut). Per tant, al primer forat, quan bufes sona un do i quan aspires sona un re. La harmnica cromtica s la nica que t un bot en el costat dret, que al ser pitjat, puja un semit (mig to) la nota que toques. Per tant si bufes al primer forat sona un do, i si pitjes el bot sona un do#, si aspires sonar un re, i apretant el bot un re#. s la que va millor per tocar, perqu la diatnica s molt limitada, i de Blues n'has de tenir unes quantes.

 Harmnica diatnica .
L'harmnica diatnica s la ms fcil de tocar. T deu forat i cada u fa una nota diferent. Igual que la crmatica. Per t una diferncia clara, que no t bot de semitons, i per tant noms pots fer do, re, mi, fa, sol, la, si, do, re, mi. No hi han sustinguts, i aix delimita de seguida al msic, i l'obliga a traspassar totes les canons (canviar el to), i tot i aix a vegades no funciona. D'harmniques diatniques noms hi ha en to do i la.

 Harmnica de Blues .
La ms coneguda i tpica. Per tamb la ms difcil. s la ms coneguda, perqu tots els cantautors famosos en fan servir, i es pot dir que s la ms professional. S'assembla a la diatnica, menys en la forma de tocar-la, ja que la de Blues, va amb llengeta. El ms normal s que els msics no en tinguin una, sin quatre o cinc, i cada una a un to diferent, perqu si no, s molt limitada. D'harmniques de Blues n'hi ha en tots els tons.



-- (discussi) 19:11, 17 oct 2008 (CEST)Cheguevara, 17 d'octubre del 2008












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165115" title="Riu Ystwyth" nonfiltered="2421" processed="2412" dbindex="67430">


El Riu Ystwyth (en galls, Afon Ystwyth) s un riu del centre oest del Pas de Galles. Neix a l'oest de la Reserva de Craig Goch, als bruguerars de l'altipl, coneguts com a desert de Galles. Form i allotja la Vall d'Ystwyth (en galls, Cwm Ystwyth), una vall situada al centre oest del Pas de Galles, per on discorre lYstwyth. 

El riu fa el seu curs generalment cap a l'oest fins que desemboca a la Badia d'Aberteifi (angls: Cardigan Bay), a Aberystwyth, on tamb hi desemboca el Riu Rheidol. El riu encara duu nivells elevats de plom, zinc i plata a l'aigua, sobretot a causa de la filtraci de les restes de mines abandonades. 

La vall s actualment poc poblada, amb sols alguns municipis i pobles com Yspyty Ystwyth, Cwm Ystwyth, Pontrhydrygroes, Llanilar i Llanfarian. Fa segles, tanmateix, la vall de l'Ystwyth fou molt ms poblada a causa de la seva riquesa mineral. S'han explotat les mines de zinc, plom i plata de la vall des dels temps de l'Imperi Rom, una activitat que assol el seu moment d'auge en ple segle XVIII. La mina ms gran s la Mina de Cwm Ystwyth. La mitjana de vida dels miners de Cwm Ystwyth es redueix a 32 anys, sobretot a causa de l'enverinament de plom. Actualment no hi ha cap activitat minera de metall a la vall d'Ystwyth.

Tot i aix, la vall del Riu Ystwyth s una de les ms boniques de tot Galles, amb pendents d'aigua cristallina. s especialment formosa a la tardor. Aquesta estaci tamb atrau molts visitants a la part superior de la vall, on s'hi poden trobar molts bolets mgics (psicoactius).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165116" title="Comunitats de rgim com" nonfiltered="2422" processed="2413" dbindex="67431">
Les comunitats de rgim com sn les comunitats autnomes de l'Estat espanyol que no gaudeixen del concert econmic, s a dir, que no gaudeixen de l'autonomia en la recaptaci d'impostos, ans aquestos sn recaptats per l'Estat i desprs distributs a cada comunitat autnoma. Les comunitats autnomes de rgim com sn: Andalusia, Arag, Astries, Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, Canries, Cantbria, Catalunya, Castella - la Manxa, Castella i Lle, Extremadura, Galcia, La Rioja, les Illes Balears, la Regi de Mrcia i les dues ciutats autnomes de Ceuta i Melilla. Per contra, les comunitats que gaudeixen de concert econmic es coneixen com a comunitats forals en virtut del reconeixement de llurs antics furs i sn Navarra i el Pas Basc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165118" title="Alitalia" nonfiltered="2423" processed="2414" dbindex="67433">

Alitalia - Linee Aeree Italiane (Codi IATA: AZ, OACI: AZA, i Callsign: Alitalia) s l'aerolnia nacional d'Itlia, part d'Alitalia Group, establerta a Roma, Itlia. Alitalia forma part de l'aliana aria global SkyTeam. 

Histria.  
El novembre de 2003 Alitalia va anunciar que reduiria prop de 2700 llocs de treball durant els tres prxims anys, a ra d'una possible fusi amb Air France-KLM. L'abril de 2004, Alitalia va adquirir l'aerolnia regional Gandalf Airlines, declarada recentment en fallida, per a l'obtenci de ms slots en aeroports europeus, principalment a Mil i Pars. El setembre de 2004 l'aerolnia es va trobar en serioses dificultats financeres, a l'extrem que la gerncia va anunciar que no tenia fons suficients com per a pagar els sous dels seus empleats ms enll del final de mes. Es van anunciar plans per a acomiadar 5000 empleats i la possibilitat de per a dividir la companyia en dues filials, una lnia aria i una divisi de serveis en terra. Tamb va dir que es reconsiderava la idea d'aliana amb Air France-KLM. Les negociacions es van encendre amb una srie de reunions per a tractar les possibles reduccions salarials i els acomiadaments, en una temptativa de protegir a la companyia de la fallida i d'una probable liquidaci.


 Flota .

La flota de Alitalia consta des segents avions (abril-2005):
12 Airbus A319-100;
11 Airbus A320-200;
23 Airbus A321-100;
02 Boeing 747-200;
13 Boeing 767-300;
10 Boeing 777-200;
04 McDonnell Douglas MD-11;
73 McDonnell Douglas MD-82;

 Enllaos externs .

web oficial;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165120" title="Plaa de toros de Palma" nonfiltered="2424" processed="2415" dbindex="67434">


La plaa de toros de Palma, anomenada popularment Colisseu balear, s una plaa de toros de Palma. Es troba situada al carrer Arquitecte Bennssar, al barri homnim, al Districte Nord de la ciutat.

S'usa molt de tant en tant per la seva funci original. Actualment s coneguda pels seus usos esportius i, sobretot, per ser el lloc on es realitzen els concerts estivals ms multitudinaris de l'illa.

Enllaos externs.
 http://www.mallorcatravel.com/cultura/coliseo_balear.htm ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165122" title="Rcord de voltes rpides a la Frmula 1" nonfiltered="2425" processed="2416" dbindex="67435">
 Rnquing per voltes rpides .

(Actualitzat a la fi de la Temporada 2008 de Frmula 1)

 Michael Schumacher    76 ;
 Alain Prost    41;
 --- Kimi Rikknen    35  ;
 Nigel Mansell    30 ;
 Jim Clark    28  ;
 Mika Hkkinen    25  ;
 Niki Lauda    24  ;
 Juan Manuel Fangio    23  ;
 Nelson Piquet    23  ;
 Gerhard Berger    21  ;
 Ayrton Senna    19  ;
 Damon Hill    19  ;
 Stirling Moss    19  ;
 --- David Coulthard    18  ;
 Jackie Stewart    15  ;
 Clay Regazzoni     15  ;
 --- Rubens Barrichello    15 ;
 Jacky Ickx     14  ;
 Riccardo Patrese    13  ;
 Alan Jones    13  ;
 Alberto Ascari    12  ;
 Rene Arnoux    12  ;
 Jack Brabham    12  ;
 - Juan Pablo Montoya    12 ;
 John Surtees    11  ;
 --- Fernando Alonso    11 ;
 --- Felipe Massa    11  ;
 Graham Hill    10  ;
 Mario Andretti    10;
 Ronnie Peterson    9  ;
 Denny Hulme    9  ;
 - Jacques Villeneuve    9 ;
 James Hunt    8  ;
 Gilles Villeneuve    8  ;
 - Ralf Schumacher    8;
 Jos Froiln Gonzlez    6  ;
 Carlos Reutemann    6  ;
 Phil Hill    6  ;
 Mike Hawthorn    6  ;
 Dan Gurney    6  ;
 Emerson Fittipaldi    6  ;
 Jacques Laffite    6  ;
 - Heinz Harald Frentzen   6  ;
 Nino Farina    5  ;
 Carlos Pace    5  ;
 Jody Scheckter    5  ;
 John Watson     5  ;
 Didier Pironi    5  ;
 Michele Alboreto    5 ;
 --- Lewis Hamilton    4 ;
 Jean Alesi    4  ;
 P. Depailler    4  ;
 Jean Pierre Beltoise    4  ;
 Jo Siffert     4  ;
 Bill Vukovich    3  ;
 Tony Brooks    3  ;
 Richie Ginther    3  ;
 Chris Amon    3  ;
 Jochen Rindt    3  ;
 Jean Pierre Jarier    3  ;
 Keke Rosberg    3  ;
 Bruce McLaren    3  ;
 --- Nick Heidfeld      2 ;
 --- Giancarlo Fisichella    2 ;
 --- Heikki Kovalainen     2;
 Jim Rathmann     2  ;
 Lorenzo Bandini    2  ;
 Francois Cevert    2  ;
 Jochen Mass   2  ;
 Patrick Tambay    2  ;
 Derek Warwick    2  ;
 Teo Fabi    2  ;
 Alessandro Nannini    2;
 - Pedro de la Rosa    1  ;
 --- Nico Rosberg     1  ;
 Johnnie Parsons    1  ;
 Maurice Trintignant    1  ;
 Piero Taruffi    1  ;
 Paul Russo    1  ;
 Lee Wallard    1  ;
 Onofre Marimon    1  ;
 Jean Behra    1  ;
 Roberto Mieres    1  ;
 Luigi Musso    1  ;
 Hans Herrmann   1  ;
 Johnny Thomson    1  ;
 Karl Kling    1  ;
 Innes Ireland    1  ;
 Giancarlo Baghetti    1  ;
 Pedro Rodriguez     1  ;
 Mike Hailwood    1  ;
 Ludovico Scarfiotti    1  ;
 Richard Attwood    1  ;
 Henri Pescarolo     1  ;
 Jackie Oliver     1  ;
 Vittorio Brambilla    1  ;
 Brian Henton    1  ;
 Gunnar Nilsson    1  ;
 Masahiro Hasemi    1  ;
 Marc Surer     1  ;
 Aandrea de Cesaris    1  ;
 Roberto Moreno    1  ;
 Thierry Boutsen     1  ;
 Jonathan Palmer    1  ;
 Satoru Nakajima    1  ;
 Mauricio Gugelmin    1  ;
 Bertrand Gachot    1  ;
 Tony Bettenhausen    1  ;
 Luigi Villoresi    1   ;
 Jack McGrath    1;
 Eddie Irvine    1  ;
 - Alexander Wurz    1   ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165129" title="Probscide" nonfiltered="2426" processed="2417" dbindex="67436">

Probscide (del grec pro "anterior" i boskein "per a menjar") o trompa s en general l'apndix allargat que emergeix del cap d'un animal.

En el cas de mamfers com l'elefant, el tapir, el mico nassut, l's formiguer i altres, la probscide o trompa s un allargament d'un mscul ja sia, segons les espcies animals , d'origen labial o nasal.

En el cas dels invertebrats (insectes cucs, molluscs etc.), on el terme est generalment aplicat, la trompa, tubular, deriva d'una transformaci de la boca mastegadora. Serveix com rgan d'alimentaci succionador a voltes utilitzat per llepar els lquids en superfcie com en la mosca o la papallona o per picar i extreure sang d'un hoste com en els mosquits.

Els himenpters com l'abella i la vespa, que piquen en canvi com a mitj de defensa, el seu fibl no s una probscide sin una transformaci de l'oviscapte, aparell dipositador d'ous, i per tant noms apareix en les femelles.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165132" title="Castell de Bendinat" nonfiltered="2427" processed="2418" dbindex="67437">
El Castell de Bendinat es troba a la localitat homnima del terme municipal de Calvi, a Mallorca, envoltat pel camp de golf de Bendinat.

Fou on el rei Jaume I acamp amb el seu exrcit per passar la nit, desprs d'una cruenta batalla. El castell fou construt el segle XIX per Pere Caro i Sureda, Marqus de la Romana. D'estil neogtic, el castell es constru imitant els castells centreeuropeus.

 Enllaos externs .
Castell de Bendinat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165133" title="Castell de Capdepera" nonfiltered="2428" processed="2419" dbindex="67438">


El Castell de Capdepera s una fortificaci que es troba al cim d'un tur que corona el poble de Capdepera, a Mallorca.

Fou construt el segle XIV per ordre del rei Jaume II: apareix documentat per primera vegada l'any 1337 i la finalitzaci de la construcci de la murada fou el 1386.

El 1856, una reial ordre declar intil el castell i aquest, fou venut en subhasta pblica. El 1983, l'ajuntament n'aconsegu la propietat.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 3;

Enllaos externs.
 http://www.mallorcaweb.com/reportatges/castells-i-torres/castell-de-capdepera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165136" title="Pere de Vilagut" nonfiltered="2429" processed="2420" dbindex="67439">
Pere de Vilagut (? - 1449) fou un noble empordans, senyor de Sant Mori, fill de Bernat de Vilagut i germ d'un altre Bernat de Vilagut, Guillem de Vilagut i el castell d'Amposta fra Joan de Vilagut. 

Les primeres dades que tenim de Pere de Vilagut s que participava en les campanyes italianes del rei Alfons V durant la dcada de 1420, juntament amb els seus germans. Per a ell li interess molt ms ser el protagonista de diferents fets d'armes al Principat en el que s'anomenava guerra privada i que era un dels privilegis dels nobles, aix el 1428 el rei li ha de fer un requeriment per tal que retorni a l'ordre i no faci ms malvestats. 

El 1429 ja apareix com a senyor del castell de Sant Mori, per tant els seus germans Bernat i Guillem ja devien ser morts. L'any segent el rei demanava a fra Vilagut que intents controlar el seu germ Pere davant la bandositat que aquest tenia amb Bernat Senesterra, un altre noble empordans, ve dels Vilagut. El conflicte amb Senesterra va ser llarg i continuat, el 1435 Pere enderrocava un mol a Castell d'Empries i es passejava per aquesta vila com si en fos l'amo, quan era Bernat Senesterra el procurador del comtat d'Empries i qui n'havia de tenir cura. El 1444 el rei Alfons, des d'Itlia tornava a fer un requeriment per tal que els familiars del castell d'Amposta, fra Vilagut, fessin cas a les seves ordres a canvi d'una amnistia per tots els delictes comessos. Entre aquests familiars hi havia, bviament, Pere de Vilagut, i tamb fra Bernat Hug de Rocabert, personatge emparentat amb els Vilagut, com veurem tot seguit. 

Una de les darreres dades que tenim d'aquest noble s que el 1449 va tenir un dur enfrontament armat amb Bernat Senesterra en un cam ral que no s'especifica. El resultat fou d'all ms dramtic, Bernat Senesterra mor i Pere de Vilagut potser tamb mor d'aquesta feta ja que poc temps desprs consta com a mort i ho feia sense descendncia. 

Pere de Vilagut es cas en una data no determinada amb Joana de Rocabert, membre de la famlia dels barons de Maanet de Cabrenys, concretament era filla de Guillem Hug de Rocabert i Francesca d'Erill i germana de Dalmau de Rocabert, Pere de Rocabert i fra Bernat Hug de Rocabert. Tot i que l'herncia li pertocava a Joana, aquesta pass a Pere de Rocabert, que es convert en el nou senyor de Sant Mori. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165137" title="Joana de Rocabert" nonfiltered="2430" processed="2421" dbindex="67440">
Joana de Rocabert i d'Erill (segle XV) fou una dama empordanesa, de la famlia dels Rocabert  de Cabrenys, filla del senyor de Maranet de Cabrenys Guillem Hug de Rocabert i de Francesca d'Erill. Tenia tres germans, Dalmau de Rocabert que fou l'hereu de la senyoria, fra Bernat Hug de Rocabert, cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i que amb el temps va arribar a ser castell d'Amposta, i Pere de Rocabert. 

Joana de Rocabert es cas amb Pere de Vilagut, senyor del castell de Sant Mori, que va morir el 1449 deixant-li l'herncia a ella per manca de descendncia i de famlia. Joana va traspassar-la al seu germ Pere de Rocabert a canvi de poder estar en el seu seguici, i aix fou ja que documentem Joana diverses vegades al costat del seu germ i la seva cunyada, Caterina d'Ortaf, aix el 1453 totes dues reben una llicncia del bisbe de Girona per tal de poder recollir almoines. El 1462 eren empresonades al castell de Sant Mori pel bar de Crulles, rebel del rei, i portades de Barcelona d'on van poder marxar un any desprs. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165138" title="Gigantoraptor" nonfiltered="2431" processed="2422" dbindex="67441">

Gigantoraptor s un gnere de dinosaure oviraptorosauri que visqu fa 85 milions d'anys, durant el Cretaci superior. Fou descobert l'any 2005 a Iren Dabasu a la Monglia Interior. Xu i cols. descobriren que comparteix un avantpassat com amb lOviraptor, i que pertany a la mateixa famlia. En comparaci, emper, el Gigantoraptor era molt ms gran; unes 35 vegades ms gran que el seu parent proper, el Caudipteryx. Amb vuit metres de longitud i un pes de 1,4 tones, t una longitud i un pes molt ms grans que l'oviraptorosaure ms gran conegut fins aleshores, el Citipati.

Les seves semblances a les aus inclouen trets anatmics com ara un bec en lloc de mandbules dentades. No es va evidncia directa de plomes a l'esquelet, per els cientfics n'inferiren la presncia, ja que el Gigantoraptor es troba dins un grup amb plomes. Molts dels dinosaures amb plomes trobats fins ara sn petits; tanmateix, els indicis suggereixen que altres grans oviraptrids com el Citipati tenien plomes amb quasi total seguretat.

La dieta d'aquest animal roman un misteri. Tot i que es creu que alguns oviraptorosaures com el Caudipteryx o Incisivosaurus eren principalment herbvors, el Gigantoraptor tenia unes potes darreres amb unes proporcions que permetien moviments rpids (i probablement era ms gil que el pesant tiranosaure) i grans urpes, una combinaci que no se sol trobar en herbvors d'aquesta mida.

L'nic especimen conegut sn les restes incompletes i dissociades d'un nic exemplar que mor a una edat d'uns onze anys (coneguda per mitj de les lnies de creixement dels ossos de les cames), que potser encara no era adult. El seu descobriment qued enregistrat en vdeo: Xu Xing estava recreant el descobriment d'un saurpode per un documental japons. Quan tragu la pols i la terra de l'os, s'adon que no era un saurpode, sin un terpode inidentificable de dimensions comparables a lAlbertosaurus.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165141" title="Illa CpG" nonfiltered="2432" processed="2423" dbindex="67442">



Les illes CpG sn regions d'ADN que es troben en aproximadament un 40% dels promotors dels gens dels mamfers (en un 70% dels humans). Sn regions en les que existeix una gran concentraci de parells de citosines i guanines enllaats per fosfats. La "p" de CpG representa que estan enllaats per un fosfat. Al diferncia dels llocs CpG de la regi codificant d'un gen, en la majoria dels casos, les illes CpG estan desmetilats si els gens estan expressats. Aquesta observaci comporta l'especulaci de si la metilaci dem les illes CpG en els promotors dels gens poden inhibir l'expressi d'un gen. 

La definici formal d'una illa CpG s una regi amb almenys 200 pb i amb un percentatge de GC ms gran de 50 i amb una mitjana de CpG observat/esperat ms gran de 0.6.

Enllaos externs.
M. D. Anderson Cancer Center ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165142" title="Monte Cinto" nonfiltered="2433" processed="2424" dbindex="67443">

El Mont Cinto (Monte Cintu en cors), amb una alada de 2 706 m, s el cim ms alt de l'illa de Crsega i el ms conegut de l'accidentada ruta del GR20 per les grans muntanyes de l'illa. Crsega t vora 50 pics que superen els 2000 m d'alada d'entre els quals, el mont Cinto, la Paglia Orba (2 525 m) el mont Rotondo (2 622 m), el mont d'Oro (2 389 m), el mont Renoso (2 352 m) i el mont Incudine (2 134 m) sn els de ms nomenada.

La primera ascensi turstica coneguda s la realitzada pel vessant sud, per douard Rochat i els seus companys el 6 de juny de 1882.
La ruta tpica per a la seva ascensi comena al refugi de l'Ecru (1 650 m) al qual s'arriba desprs d'una excursi de 30 min des de l'aparcament bergeries de Petra Pinzuta al final de la pista que surt del poble de Lozzi (1 040 m). Des del refugi, l'ascensi fins el cim (1 050 m de desnivell) dura vora 4 h. La ruta, marcada per fites, travessa terrenys molt rocosos on l'aigua escasseja. La pujada s dura i penosa per l'arribada al cim ho recompensa. La vegetaci s tpica d'alta muntanya i la fauna fugissera d'aquestes alades inclou majoritriament ocells. Diverses aus de rapinya sobrevolen les valls del voltant i amb una mica de sort es pot arribar a veure algn trencals.
Les vistes des del cim poden ser espectaculars, arribant a veure les costes est i oest i la majoria de les muntanyes d'almenys la Crsega nord. Als voltants del mont Cinto, s possible d'admirar diversos llacs de muntanya, com sn el Lac de la Muvrella, el Lac du Ceppu, el Lac du Col Perdu, el Lac du Cinto o el Lac d'Argentu.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165143" title="Titta Ruffo" nonfiltered="2434" processed="2425" dbindex="67444">

Titta Ruffo, (Pisa, 9 de juny de 1877 - Florncia, 5 de juliol de 1953), va ser un cantant d'pera itali amb veu de barton, considerat com el ms gran de la seua generaci. Va ser conegut amb el sobrenom de "Voce del leone" ("veu de lle"), sent clebre per la seua enorme veu, les seues vibrants notes agudes i la seua fora dramtica sobre l'escenari.

Vida i carrera.
Va nixer a Pisa, fill d'un enginyer, com Ruffo Titta (posteriorment va alterar l'ordre de nom i cognom per al seu nom artstic). Va estudiar cant amb diversos mestres, tot i que pot ser considerat com un autodidacta. Va debutar l'any 1898 al Teatro Constanzi de Roma com l'Herald en Lohengrin de Wagner. Desprs d'un difcil i lent comenament, la seua carrera es va disparar a principis dels anys 1900, i rpidament va adquirir reconeixement internacional. Va debutar a Londres l'any 1903, a Mil l'any 1904, a Lisboa el 1907, a Buenos Aires el 1908 i a l'pera de Pars el 1911.  El seu debut a Nord-amrica va tenir lloc a Filadlfia l'any 1912 i va actuar sovint a Chicago.  Va fer el seu debut al Metropolitan Opera de Nova York relativament tard, l'any 1922 com Fgaro en El barber de Sevilla de Rossini. Entre 1922 i 1929 va actuar 46 vegades al Metropolitan.

Ruffo no va ser mai un barton arrelat a una determinada companyia d'pera; va ser una vertadera estrella en el seu ms acurat sentit, atenyent els millors papers - i les ms elevades remuneracions - cantara on cantara. Va ser l'nic cantant home de la seua generaci en poder-se comparar, en quant a celebritat i remuneraci econmica, amb el clebre Caruso.  Sorprenentment, no van cantar plegats massa sovint. S'han addut tres possibles explicacions a aquest fet: primera, que cap dels dos desitjara compartir la glria amb l'altre; segona, que els teatres d'pera no foren capaos en general de fer front a les exorbitants tarifes d'ambds cantants alhora, especialment si calia comptar tamb amb una soprano estelar; tercera (Farkas 1984), d'acord amb les crtiques de les seues actuacions conjuntes en els peridics de l'poca, Ruffo sempre feia ombra a Caruso!

Caruso i Ruffo van deixar dos enregistraments conjunts en estudi. Dissortadament noms un d'ells ha sobreviscut, el duet "S, pel ciel" d Otello.  Aquest enregistrament est considerat pels melmans ms entesos com el millor enregistrament vocal de la histria. Entre d'altres gestes vocals, Ruffo, com cap d'altre Iago en la histria de la fonografia, domina un increble estil vocal declamatori des de principi a fi. Caruso, per la seua banda, fa front al repte, i el resultat s un enregistrament fins ara no igualat en el disc.

Potser la fora vocal de Ruffo no era massa adequada per a la longevitat vocal, i la seua veu va comenar el declivi relativament aviat. No cal oblidar que Ruffo va ser allistat per a participar en la Primera Guerra Mundial. Potser aix va contribuir a aquest declivi. Des de finals de la dcada del 1910, la seua veu va comenar a adquirir una creixent sonoritat buida i metllica, encara bastant punyent per amb la prdua de la qualitat vocal. El volum va romandre intacte per la prvia riquesa va desaparixer, d'aquesta manera el resultat continuava impressionant per sense l'anterir i caracterstica bellesa. Potser l'origen del primerenc declivi vocal de Ruffo cal trobar-lo en la seua formaci autodidacta. Ell mateix ho va reconixer, refusant dedicar-se a l'ensenyament desprs de la seua retirada, afirmant:  Mai no vaig saber com cantar; perqu de sobte em vaig trobar amb aquesta veu a l'edat de quinze anys. No tinc cap dret a capitalitzar-la sobre el meu nom i reputaci i intentar ensenyar als ms joves quelcom que jo mateix no s.  No obstant aix, crtiques contempornies de les seues actuacions a Nord-amrica l'any 1912 (Tuggle 1983), destaquen la mestria i economia de recursos vocals en l'emissi sonora. Per tot aix, les raons exactes del declivi vocal de Ruffo romanen encara desconegudes.

Es va retirar l'any 1931, fixant la seua residncia en Sussa i Pars. Va escriure una autobiografia: La mia parabola (La meua parbola), que mostra un Ruffo intelligent, amb les idees molt clares i auto-suficient. L'any 1937 va tornar a Itlia, on va ser arrestat per la seua oposici al rgim feixista.

Va morir a Florncia d'una malaltia de cor l'any 1953.

 Repertori .
El repertori de Titta Ruffo va incloure la major part dels papers de barton de l'pera italiana i francesa, incloent-hi: Rigoletto, Di Luna en Il trovatore, Amonasro en Ada, Germont en La Traviata, Fgaro en El barber de Sevilla, Iago, Carlo en Ernani, Don Giovanni, Barnaba en La Gioconda i Renato en Un ballo in maschera.  Tamb va ser reconegut com un excellent intrpret d'peres prcticament oblidades avui dia, com ara els papers protagonistes de Hamlet d'Ambroise Thomas i Cristoforo Colombo d'Alberto Franchetti, Cascart en Zaz  de Ruggero Leoncavallo i Neri en La Cena delle Beffe d'Ermanno Wolf-Ferrari. Els seus papers estelars van ser Rigoletto i Hamlet.

 Veu.
La veu de Ruffo era un enorme instrument, amb una punyent ressonncia i un ric i excepcionalment brillant registre agut. La seua veu va ser comparada de vegades amb el bronze brunyit, a causa de les seues sonoritats metlliques. En el registre mitj el color era ms fosc i les notes baixes eren febles i no posseen la ressonncia de les ms agudes. En conjunt, la seua veu era acolorida i polidrica.

Com el seu compatriota, el tenor Enrico Caruso, Ruffo va representar un nou estil de cant en el qual la intensitat i la fora declamatria van reemplaar i eclipsar la preponderncia que prviament es donava a la grcia i subtilesa vocal. Malgrat la seua gran popularitat, l'estil de Ruffo no va ser acceptat universalment i alguns crtics el van confrontar sovint a l'estil del gran barton lric Mattia Battistini. Els detractors de Ruffo el van acusar d'udolar ms que cantar, i de tractar d'impressionar l'audincia amb la seua brillant emissi sonora. No obstant aix, els seus enregistraments el mostren com un barton capa d'una gran subtilesa i refinament.

Altres bartons, fins i tot els ms grans, estan en deute amb la veu de Ruffo: Giuseppe De Luca, una vertadera estrella del cant, va dir de Ruffo,  No era una veu, era un miracle  ; i Victor Maurel, el creador dels papers de Iago (Otello) i Falstaff, de  Verdi, va dir que les notes agudes de Ruffo eres els sons ms gloriosos de barton que mai havia escoltat.

Enregistraments.
Ruffo va ser prolfic en la seua producci discogrfica, fent ms de 130 enregistraments, acstics i elctrics, primer per a Path Frres a Pars l'any 1904, i posteriorment, a partir de 1907, en exclusiva per a Victor (la Gramophone Company) a Anglaterra.  Com en el cas d'Enrico Caruso, la veu de Ruffo donava un excellent resultat en els enregistraments. Era tan rica i ressonant que fins i tot en els primitius enregistraments acstics roman excellent. Va continuar enregistrant, ja amb tecnologia elctrica, a partir de 1925, per molts d'aquests discos tardans deceben a l'oient, en comparaci amb els primers.  Va fer dos impactants enregistraments del Brindisi de Hamlet (1907 i 1911), demostrant en la cadenza el seu espectacular control de la respiraci. Per el millor dels seus enregistraments s el fragment sense acompanyament "All'erta, marinar!", de L'Africaine de Giacomo Meyerbeer, que mostra la seua ressonncia sobrehumana i la brillantor del seu registre agut.

Bibliografia.
Farkas, Andrew (Ed.),Titta Ruffo: An Anthology (Greenwood Press 1984).
Hamilton, David, ed., The Metropolitan Opera Encyclopedia  (Simon & Schuster, Nova York 1987).
Pleasants, Henry, The Great Singers (Simon & Schuster, Nova York 1966).
Seltsam, William H., Metropolitan Opera Annals (H.W. Wilson Co., Nova York 1947).
Steane, J.B., The Grand Tradition (Amadeus Press, Portland 1993).
Tuggle, Robert. The golden age of opera (Holt, Rinehart, i Winston, 1983).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165144" title="Grec homric" nonfiltered="2435" processed="2426" dbindex="67445">
El grec homric s la forma de grec antic que va usar Homer a la Ilada i l'Odissea.

Es tracta d'una versi arcaica del grec jnic, amb afegitons d'altres dialectes, com ara l'elic. Ms endavant va servir com a base per al grec pic, el llenguatge de la poesia pica -tpicament en hexmetres dactlics- de poetes com Hesode.

Al contrari que altres formes ms modernes del grec, l'homric no tenia un veritable article disponible en la majoria de circumstncies.

Malgrat ser arcaic ja en el segle VIII aC, poden haver composicions en grec homric tan tardanes com el segle III aC, tot i que el seu declivi va ser inevitable amb l'expansi del grec koin.

 Fontica .


 Vocals .

 De manera general, l'alfa llarga del jnic-tic s reemplaada en jnic per una eta:   "dia",  "Hera". Les  conservades s'expliquen per un allargament compensatori -un eolisme- ( "deesa") o fins i tot un allargament d'un alfa curta  per necessitats |mtriques. Aquest allargament mtric tamb el trobem en la transformaci  o .
 Homer fa servir sovint formes no contractes per arcaisme:  per  "dolor".
 Les vocals finals no pateixen mettesi de quantitat: , no  "rei".
 Existeixen formes que pateixen una distensi, s a dir, que d'una llarga accentuada pot nixer una curta: .
 L'apcope s automtic per a certes prepossicions com ara ,  o , per afecta tamb a moltes altres paraules. Se sol atribuir a un fenmen d'assimilaci.

 Consonants .

 Homer conserva la doble sigma del jnic i de l'tic antic all on l'tic-jonic la va acabar canviant per una doble tau. Hi ha vacillaci entre formes amb sigma simple i doble per motius de prosdia i anlisi mtrica.;
 Tamb per motius de prosdia i anlisi mtrica, encara s'usa la digamma tot i que havia desaparegut cap el primer milleni aC:  res de bo no ha pogut sortir de les teves paraules, Ilada, cant I, vers 108.
 A l'inici de paraula, la digamma permet evitar hiats.
 A l'interior d'un mot, evita la contracci.
 Tamb pot allargar una vocal mitjanant la seva desaparici:  per .
 El dialecte homric en part presenta psilosi (desaparici de l'esperit aspre  a l'inici de mot):  "sol". Aquesta caracterstica la comparteix amb l'elic.

 Morfologia .

 Declinaci .

Determinats acabaments adverbials s'usen a la declinaci:  per al genitiu i  per al datiu.

 Primera .

 Alguns masculins, usats als eptets homrics, tenen un nominatiu en alfa curta:  "cavaller" en comptes del clssic .
 El genitiu mascul acaba en  ( "Aquiles, fill de Peleu", la Ilada, primer vers) tot i que encara subsisteixen formes arcaiques en  ( o ).
 Al genitiu plural, s'usa un acabament per a la forma no contracta,  (), d'origen dric.

 Segona .

 El genitiu singular tant pot ser l'arcaic  com el clssic .
 De la mateixa manera, al datiu plural s'alternen  i ;

 Tercera .

 El datiu plural pot acabar en .
 El model  fa el genitiu en  i el datiu en .
 El model  a cops acaba en .

 Conjugaci .

 Verb ser .

S'hi troben nombroses formes irregulars:

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

 Vegeu tamb .

 Homer;
 Grec;
 Grec antic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165148" title="Puncak Jaya" nonfiltered="2436" processed="2427" dbindex="67446">


Puncak Jaya (IPA: ), a voltes anomenat Mont Carstensz o la Pirmide de Carstensz, s la muntanya ms alta de l'illa de Nova Guinea, al continent d'Oceania. s el cim ms alt que es pot trobar entre l'Himlaia i els Andes, aix com el pic ms alt del mn situat sobre una illa, el cim ms alt d'Indonsia i el del continent.  Es troba situat a la serralada Sudirman (o Dugunduguoo), a l'extrem occidental del masss central del territori de Papua Occidental, la meitat indonsia de l'illa. 

 Histria .
Inicialment anomenat pels occidentals la Pirmide de Carstensz, en honor de l'explorador neerlands Jan Carstensz, que va ser el primer europeu que va divisar les glaceres del cim, en un inusual dia clar de l'any 1623. (Carstensz va ser ridiculitzat a la seva tornada a Europa en dir que havia vist neu tan a prop de l'equador). Aquest nom encara s el que fan servir molts escaladors. El cim no va ser coronat fins l'any 1962, per una expedici capitanejada per l'escalador australi Heinrich Harrer (popularitzat a la pellcula Set anys al Tibet) amb tres amics ms: Temple, Kippax i Huizenga.

Quan Indonesia va prendre el control de la regi a la dcada del 1960, el pic va ser rebatejat com a 'Puntjak Sukarno' o Pic Sukarno, en "honor" del primer president d'Indonsia. Posteriorment aquest nom va ser canviat per Puncak Jaya. Puncak significa pic o muntanya i Jaya significa victria, victoris o gloris.

 Accs i ascensi. 

L'accs al cim requereix d'autoritzaci governamental, essent possible tramitar-la a travs de nombroses agncies de turisme d'aventura. Malgrat l'existncia d'una gran explotaci minera, l'rea s fora inaccessible pels escaladors i el pblic en general, necessitant-se una caminada d'uns 100 km. des de la ciutat ms propera amb aeroport: Timika. Aquest cam fins o des del camp base acostuma a fer-se en 4 o 5 dies.

El Puncak Jaya s el cim ms exigent -des del punt de vista de la tcnica- els Set Cims del planeta, segons el portal 7summits.com. La ruta estndard s la de la cara nord, al llarg de la carena.
.



 Glaceres .


Mentre el cim del Puncak Jaya s lliure de gla, existeixen diverses glaceres als seus vessants, incloent-hi les glaceres Carstensz, Meren (desapareguda l'any 2000), i la Northwall Firn. Trobant-se en latituds equatorials, existeix poca fluctuaci en la mitjana de temperatures anuals (al voltant de 0.5C) i les glaceres fluctuen poc amb el canvi d'estacions. Tanmateix l'anlisi histrica assenyala un inequvoc retrocs de les glaceres des de la dcada del 1850, amb un escalfament regional del voltant de 0.6 C per segle des del  1850 fins el 1972.

La glacera Puncak Trikora al Pegunungan Maoke va desaparixer per complet en algn moment entre el 1939 i el 1962.  Des de la dcada del 1970, existeix l'evidncia de les imatges per satllit que confirmen que les glaceres s'estan encongint de forma rpida. La glacera Meren es va fondre definitivament entre l'any 1994 i el 2000.



 Enllaos externs .
Puncak Jaya a Peakware ;
Puncak Jaya a Peakbagger ;

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165154" title="Maurice Gibb" nonfiltered="2437" processed="2428" dbindex="67447">
Maurice Ernest Gibb (Douglas, 22 de desembre de 1949 - Miami Beach, 12 de gener de 2003) era un dels components dels Bee Gees, un dels millors i ms coneguts grups de Pop de la histria.

Maurice Gibb era cantant, compositor i productor musical. Els seus majors xits els va obtenir amb els Bee Gees, tot i que va publicar alguns treballs en solitari: els senzills Railroad (1970) i Hold Her in Your Hand (1984).

Maurice va morir a la matinada del 12 de gener de 2003 de manera inesperada quan havia estat ingressat a l'hospital a causa de problemes gastrointestinals.

 Enllaos externs.
Lloc oficial dels Bee Gees ;
Lloc web dels Bee Gees ;
El millor lloc sobre les canons dels germans Gibb ;
Lloc web sobre els Bee Gees en catal ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165157" title="Dret penal" nonfiltered="2438" processed="2429" dbindex="67448">

El dret penal s el conjunt de normes jurdiques que associen al delicte, com a pressupsit, penes i/o mesures de seguretat, com a conseqncia jurdica.

El dret penal vigent a l'Estat espanyol est recollit al Codi Penal i a d'altres lleis penals especials. El Codi Penal vigent, que constitueix la part fonamental de la legislaci penal espanyola, va ser promulgat el 23 de novembre de 1995, i va substituir l'anterior codi, que datava de l'any 1944.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165166" title="Monte Rotondo" nonfiltered="2439" processed="2430" dbindex="67449">

El mont Rotondo (Monte Ritondu en cors), amb una alada de 2 622 m, s el segon cim ms alt de Crsega darrera el mont Cinto (2 706 m) i el ms alt del masss del Rotondo. s troba al sud del mont Cinto i de la Paglia Orba (2 525 m), i al nord del mont d'Oro (2 389 m).

La ruta clssica (1 632 m de desnivell) comena a l'aparcament del Pont de Timozzo a la vall de Restonica, a pocs quilmetres de Corte. L'ascensi transcorre per la vall del riu Timozzo passant per les bergeries de Timozzo (1 513 m) i l'espectacular Lac d'Oriente (2 061 m) abans d'enfilar les fortes pendents rocalloses que conduiran a la cresta prvia al cim. Fins el llac d'Oriente es tarda poc ms d'unes 3 h (1 050 m de desnivell) i l'ascensi s relativament fcil, tot i que llarga i dura. La dificultat augmenta notamblement els darrers 600 m fins el cim.

En aquest mateix masss hi trobem tamb el Capu a Chiostru (2 295 m), el pic de Lombarduccio (2 261 m), la Punta alle Porta (2 313 m) i la Punta Muzzella (2 425 m) aix com nombrosos llacs: Lac de Ninu (1750 m), Lac de Crenu (1310 m), Lac de Goria (1852 m), Lac de Melo (1710 m), Lac de Capitellu (1930 m), Lac de Rinosu (2065 m), Lac de l'Oriente (2060 m) i Lac du Rotondu (2050 m)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165176" title="Monte d'Oro" nonfiltered="2440" processed="2431" dbindex="67450">

El Mont d'Oro (2 389 m), s un dels grans cims de l'illa de Crsega. Es troba al sud del mont Rotondo (2 622 m) i al nord del mont Renoso (2 352 m) amb el poble de Vizzavona, d'on comena la seva ascensi, als seus peus. 
Es tracta d'una ascensi moderadament difcil, amb un desnivell de 1.474 m, on cal certa experincia alpinstica. 
Constitueix amb el Monte Renoso, el Monte Cinto, el Monte Rotondo, i l'Incudine un dels cinc pics ms alts de Crsega.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165178" title="Pneumtic" nonfiltered="2441" processed="2432" dbindex="67451">

Un pneumtic (del grec            , fent referncia a l'aire contingut en el pulm s una pea en forma de torus feta de cautx (natural o artificial) collocada en les rodes de vehicles o mquines.

Els pneumtics tpicament es composaven de dues parts: la cambra a l'interior i la coberta que embolcallava  l'anterior. ms recents sn els pneumtics fabricats sense cambra, amb la coberta nicament. 
 
La funci primordial dels pneumtics s permetre un contacte adient amb la combinaci d'adherncia i fricci amb el paviment.

Els pneumtics poden ser de diversos tipus i dimensions abastant tot tipus de vehicles des de els de gruix mnim de les bicicletes fins els ms voluminosos de la maquinria especial. 

Generalment estan formats per diverses capes de materials diversos i poden estar reforats amb fils. En aquest cas segons l'orientaci dels fils es classifiquen com esbiaixats o radials. Els radials sn el tipus estndard dels autombils.
  
 Histria .
El creador del pneumtic va ser el cirurgi i inventor escocs John Boyd Dunlop el 1888. Abans les rodes no anaven recobertes de cap material plstic que amorts els sotracs produits per les irregularitats del paviment. Els pneumtics van permetre el desenvolupament coetani i competitiu de l'indstria de l'autombil.

 Dimensions .
Les dimensions dels pneumtics d'automobils del tipus anomenat de "turisme" s'costumen a representar amd tres nmeros tal com s'indica:

amplada de coberta / perfil x mida de la cmera:


Exemple: 245*45*r18


On:

Amplada de la coberta s el nombre de milmetres que abasten en una forma transversal de paret a paret.
Perfil s el percentatge de l'amplada de coberta que correspon al flanc o paret de la coberta. ;
Mida de la llanta es el dimetre de la circumferncia interior del pneumtic expressat en polzades.



 Principals indstries fabricants de pneumtics .


 Bridgestone;
 Firestone;
 Continental;
 Cooper;
 Dunlop;
 Goodyear;
 Michelin;
 Tornel;
 Goodrich Corporation;
 Pirelli;
 Yokohama;
 Hankook;
 Avante;



 Enllaos externs .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165181" title="Joseph Ingraham" nonfiltered="2442" processed="2433" dbindex="67452">

1. Boston, 2. Cap Verd, 3. Malvines, 4. Arxiplag Juan Fernndez, 5. Illes Marqueses, 6. Hawaii, 7. Illa de Vancouver, 8. Macau]] 
Joseph Ingraham (Boston, 1762   1800) fou un navegant nord-americ que va descobrir el grup nord de les Illes Marqueses.

Va participar a la guerra d'independncia dels Estats Units com a mariner. Desprs de la guerra molts mercaders i aventurers es van dedicar al comer de pells entre la costa oest d'Amrica del Nord i la Xina, seguint el cam obert per James Cook.

Circumnavegaci .
El seu capit durant la guerra, John Kendrick, li va demanar que l'acompanys en el viatge que acabaria sent la primera circumnavegaci nord-americana.

L'1 d'octubre del 1787 va partir de Boston embarcat en el Columbia Rediviva del que seria el segon capit. Desprs de doblar el cap d'Hornos, van arribar a l'illa de Vancouver on van negociar amb els nootkas la compra de pells de lldries.

El 31de juliol del 1789 van emprendre la travessia del Pacfic, fent escala a Hawaii. Desprs de vendre les pells a Macau i Canton van tornar a Boston pel cap de Bona Esperana, arribant el 9 d'agost del 1790.

 Segon viatge al Pacfic  .

El 16 de setembre del 1790, Ingraham torna a partir de Boston com a capit del Hope per repetir el viatge de comer del pells. Desprs de doblar el cap d'Hornos va seguir rumb cap a Hawaii per tornar a Kalehua que s'hi havia embarcat en el primer viatge.

El 15 d'abril del 1791 arriba a les illes Marqueses i pren provisions a Dominica (avui Hiva Oa) i Santa Cristina (avui Tahuata). Feia dos-cents anys que les havia descobert per lvaro de Mendaa, les primeres illes polinsies trobades per europeus. Al seguir rumb a Hawaii, el 19 d'abril, descobreix el grup nord de les illes Marqueses, les ltimes illes polinsies habitades que quedaven per descobrir. Les anomena illes Washington diferenciant-les de les illes de Mendaa o illes Marqueses encara que l'ltim nom acabar estenent-se a tot l'arxiplag. Sn:
Washington (avui Ua Huka), pel president George Washington, ;
Adams (avui Ua Pou), per John Adams, aleshores vice-president dels Estats Units,
Federal (avui Nuku Hiva), pels estats federats de l'Uni, ;
Lincoln (avui Motu One), pel general Benjamin Lincoln,
Franklin (avui Motu Iti), per Benjamin Franklin,
Hancock (avui Hatutu), per John Hancock, governador de Massachusetts,
Knox (avui Eiao), pel general Henry Knox, secretari de guerra.

Des de les Marqueses arriba a Hawaii el 20 de maig, on coneix a Kamehameha, futur rei unificador de l'arxiplag. Tot seguit va a les illes de la Reina Carlota i de Vancouver on comercia amb els amerindis. Arriba a Macau el 22 de novembre per es troba que els russos s'han fet amb el monopoli exclusiu d'importaci de pells a la Xina.  

Ingraham cau malalt a Macau i s ats per Claude Roblet, metge del Solide del capit francs tienne Marchand. Marchand acabava d'arribar del grup nord de les illes Marqueses reclamant-ne el seu descobriment sense saber que tres mesos abans hi havia estat Ingraham.

Torna a Boston el juliol del 1793.

ltims anys.
Ingraham no va tornar al comer de pells del Pacfic. Va participar en la guerra no declarada entre els Estats Units i Frana (1798-1800). El 1800 el seu vaixell es desaparixer en l'Atlntic Nord.

Enllaos externs.
Account of the Discovery of Seven Islands in the South Pacifick Ocean, by Capt. Joseph Ingraham ;
American Fur Traders on the Northwest Coast of North America ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165182" title="Quirsop" nonfiltered="2443" processed="2434" dbindex="67453">



Onomstica:

Quirsop d'Esparta, militar espart.

Quirsop, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165184" title="Quirsop d'Esparta" nonfiltered="2444" processed="2435" dbindex="67454">
Quirsop (Cheirisophus,           ) fou un militar espart.

El fors el van enviar amb 700 homes armats en ajuda de Cir el jove contra Artaxerxes II de Prsia (401 aC) i es van unir al rebel a Issos. Desprs de la batalla de Cunaxa, el general Clearc el va enviar a Arieu, lloctinent de Cir el jove i segurament prncep aquemnida, al que van oferir el tron de Prsia que va declinar.

Desprs de la captura de Clearc i altres generals per la traci de Tisafernes, va encoratjar a les tropes a romandre amb la moral alta, i a proposta de Xenofont, fou nomenat com a cap de l'exrcit grec. Va dirigir la retirada cooperant amb Xenofont.

Quan els grecs van arribar a Trapezus, Quirsop va anar a demanar al seu compatriota l'almirall Anaxibi que era a Bizanci, alguns vaixells per ser transportats a Europa, per Anaxibi no va acceptar la petici. Quan va retornar va trobar a l'exrcit a Sinope. All fou nomenat comandant en cap, desprs de qu Xenofont va rebutjar el nomenament, per els soldats aqueus i arcadis presentaven smptomes d'indisciplina i al cap d'una setmana aquestes forces es van separar de la resta sota la direcci de deu generals, i van marxar pel seu compte.

Xenofont va oferir a Quirsop de seguir la marxa amb la resta de les seves tropes al comandant en cap, per aquest, aconsellat per Neon, i esperant rebre vaixells de Cleandre, el governant espart de Bizanci, va rebutjar i va deixar marxar a totes les forces menys les seves prpies que esperava que obtindrien els vaixells. 

Va arribar a Calpe on Cleandre havia d'enviar els vaixells, per all va morir pels efectes d'una medicina que s'havia pres per la febre (400 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165185" title="Quirsop (escultor)" nonfiltered="2445" processed="2436" dbindex="67455">
Quirsop (Cheirisophus,           ) fou un escultor grec de fusta i pedra. Un Apollo de fusta fet per ell era a Tegea al costat d'una esttua en pedra  de l'escultor, i probablement obra seva. Probablement va viure al segle VI aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165186" title="Quir" nonfiltered="2446" processed="2437" dbindex="67456">
Quir (Cheiron,       ) fou el ms savi i just de tots els centaures. Va instruir a Aquilles del pare del qual, Peleos, era amic. Segons Apollodor d'Artemita era fill de Cronos i Flira i vivia al mont Peli d'on, com altres centaures, en fou expulsat pels lapites. Fou educat per Apollo i Artemisa. Quir era immortal per no volia viure sempre i va cedir la seva immortalitat a Prometeu. Es ca casar amb Nais o Camclo i la seva filla Endeis fou la mare de Pelcos. Va morir per un fletxa o es va matar a si mateix. Zeus el va posar entre els estels.

Quir era el ms fams dels centaures. Fill de Cronos i Flira. Es va casar amb Criclo i va tenir una filla anomenada Ocrroe.

Contrriament a la descripci habitual dels centaures, Quir no era rude sin amable i no era primitiu sin culte, fams per la seva saviesa. Els seus coneixements eren especialment amplis en el camp de les herbes medicinals i les seves propietats curatives.

Alguns dels herois ms famosos de la mitologia grega (vegeu: Aquilles, Json i Enees) van ser alumnes de Quir. Fins i tot el propi Apollo li va confiar al seu fill Asclepi perqu l'eduqus.

En quant a edat, Quir era immortal. No obstant aix, va tenir la mala sort de ser ferit per una fletxa que el seu amic Hracles havia untat amb el ver de l'Hidra de Lerna. Veient que no hi havia res a fer, Quir va cedir la seva immortalitat a Prometeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165187" title="Quelidon" nonfiltered="2447" processed="2438" dbindex="67457">
Quelidon (Chelidon) fou l'amant de Gai Verres, i segons Cicer la que va prendre les decisions durant la seva pretoria (74 aC). Va morir dos anys desprs (72 aC) quan Verres era a Siclia, i el va deixar a ell com hereu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165188" title="MATLAB" nonfiltered="2448" processed="2439" dbindex="67458">


MATLAB s un entorn de computaci numrica i un llenguatge de programaci. Creat per la companyia The MathWorks, MATLAB permet manipular fcilment matrius, dibuixar funcions i dades, implementar algorismes, crear interfcies d'usuari, i comunicar-se amb altres programes en altres llenguatges. Tot i que s'especialitza en computaci numrica, una caixa d'eines opcional (toolbox) permet usar el motor simblic de Maple.

El 2004, MATLAB era utilitzat per ms d'un mili de persones en la indstria i l'mbit acadmic. 

El nom MATLAB prov de "Matrix laboratory", s a dir, Laboratori de Matrius.

 Histria .
MATLAB va ser inventat a finals dels 70 per Cleve Moler, en aquell temps el cap del departament d'informtica de la Universitat de Nou Mxic. El va dissenyar per donar accs als seus estudiant a LINPACK i EISPACK sense haver d'aprendre Fortran. Aviat es va distribuir per altres universitats i va trobar una gran acceptaci en la comunitat de la matemtica aplicada. Jack Little, un enginyer, el va veure durant una visita que Moler va fer a la Universitat de Stanford el 1983. En reconixer el seu potencial comercial, va agrupar-se amb Moler i Steve Bangert. Van reescriure MATLAB en C i van fundar The MathWorks el 1984 per continuar el seu desenvolupament. Aquestes llibreries reescrites es coneixien amb el nom de JACKPAC.

Primer MATLAB va ser adoptat pels enginyers de disseny de control, l'especialitat de Little, per rpidament es va expandir a altres dominis. Ara s tamb utilitzat en educaci, en particular en l'ensenyament d'lgrebra lineal i anlisi numrica, i s popular entre els cientfics involucrats en el processament d'imatge.

Programes d'exemple.
Hola Mn.
Aquest s el tradicional exemple Hola mn escrit en llengatge MATLAB.

  disp('Hola mn');       % mostra el missatge

Disseny de filtres digitals.
En aquest exemple es dissenya un filtre digital passa baix de Butterworth i es mostre el mdul del seu espectre.

  close all                                        % tanca totes les finestres que puguin estar obertes
  clear all                                        % borra totes les variables
  clc                                              % neteja la pantalla
  
  Fc=200;                                          % freqncia de tall
  Fm=1000;                                         % freqncia de mostreig
  BT=100;                                          % banda de transici
  Rs=40;rs=10^(-Rs/20);
  Rp=2;rp=(10^(Rp/20)-1)/(10^(Rp/20)+1);           % guanys
  
  wn1=buttord(2*Fc/Fm,2*(Fc+BT)/Fm,Rp,Rs);  % ordre del filtre
  =butter(n1b,wn1);                         % coeficients del filtre
  h1=freqz(B1,A1);                                 % resposta en freqncia
  plot(abs(h1))                                    % dibuixa la resposta

Alternatives.
 GNU Octave;
 Scilab;
 Mathcad;
 SciPy & Numerical Python;
 Llenguatge R;
 lgebra computacional:
 Maxima;
 Mathematica;
 Maple;
 Derive;

Referncies.


Enllaos externs.
  Descripci del MATLAB, a la pgina de The MathWorks;
  Tutorial per novells;
  MATLAB Central: Comunitat d'usuaris;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165189" title="Quelidonis" nonfiltered="2449" processed="2440" dbindex="67459">
Quelidonis (Chelidonis          ) fou una dona espartana de gran bellesa i sang reial, filla de Leotquides. Es va casar amb Clenim que era molt ms gran que ella, per no li fou fidel ja que estava enamorada de Acrotat, fill d' reu I (o Areos I). Degut a aquesta ofensa i a la seva exclusi del tron, Clenim va convidar a Pirros d'Epir a conquerir Esparta (272 aC). Quan Pirros va arribar a la ciutat Quelidonis estava disposada a sucidar-se abans que tornar amb el marit, per Pirros fou rebutjat mercs en part als esforos d'Acrotat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165190" title="Quersifr" nonfiltered="2450" processed="2441" dbindex="67460">
Quersifr (Chersiphron,          ),  que Vitrubi escriu com Ctsif (Ctesiphon) fou un arquitecte de Cnossos a Creta, que juntament amb el seu fill Metgenes, va comenar a erigir el temple d'Artemisa a Efes (vers 600 aC). Les columnes no foren collocades fins el 560 aC. El temple fou acabat per Demetri i Peoni d'Efes uns 220 anys desprs, per una mica desprs fou destrut per un terratrmol (segons la tradici el 356 aC quan va nixer Alexandre el Gran) essent reconstrut per la cooperaci de tots els estats grecs d'sia, i l'arquitecte llavors fou Deincrates.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165193" title="Areos" nonfiltered="2451" processed="2442" dbindex="67461">


Nom de dos reis d'Esparta:

Areos I o reu I, rei 309 - 265 aC. ;
Areos II o reu II, rei  262 - 254 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165194" title="Quili" nonfiltered="2452" processed="2443" dbindex="67462">
Quili (Chilius) fou un poeta grec amic de Cicer que s esmentat per aquest juntament amb rquies. Va escriure alguns epigrames en llengua grega.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165198" title="pera Garnier" nonfiltered="2453" processed="2444" dbindex="67463">

L'pera Garnier, tamb coneguda com l'pera de Pars o Palau Garnier s un dels edificis ms caracterstics del 9 districte de Pars i del paisatge urb de la capital francesa. Napole III de Frana va ordenar la seua construcci a l'arquitecte Charles Garnier, qui el va dissenyar en estil Neobarroc.

Des de la seua inauguraci l'any 1875, l'pera va ser anomenada oficialment  Acadmia Nacional de Msica - Teatre de l'pera. Va conservar el seu ttol fins a 1978 quan va ser declarada Teatre Nacional de l'pera de Pars. L'any 1989 la Companyia de l'pera va traslladar la seua seu al recentment construt Teatre de la Bastilla i la seua vella seu va rebre el nom de Palau Garnier, on roman l'Acadmia Nacional de Msica. A pesar del canvi de nom oficial i del trasllat de la Companyia de l'pera, el Palau Garnier continua sent conegut popularment pel nom dpera de Pars.

Histria.

El rei Llus XIV va autoritzar el compositor Jean-Baptiste Lully per a establir la'Acadmia Reial de Msica l'any 1672, la gran instituci d'art dramtic francesa que comprenia pera, ballet i msica. L'pera va conformar la seua prpia companyia fins a 1669, incloent-hi el ballet, que en aquell temps era simplement una extensi d'aquesta, i desenvolupant-se de manera independent de l'art dramtic. No obstant Llus XVI, un dels grans impulsors del ballet barroc (forma artstica que va evolucionar vers el ballet clssic), va establir l'any 1661 l'escola de ballet com Acadmia Reial de Dansa. Des de 1671 fins a la mort de Lully, l'escola va estar sota la direcci del gran mestre de ball Pierre Beauchamp, l'home que va crear les cinc posicions del peu.

El 1713 el rei Llus XIV va fer de la Companyia de l'pera una instituci estatal, incloent una companyia de ballarins professionals coneguts com el Ballet de l'pera. Des d'aleshores fins a la inauguraci del Palau Garnier el 1875, l'Acadmia Reial de Msica va canviar de teatre fins 13 vegades, sent molts d'aquests edificis destruts per incendis. Malgrat els noms "oficials" que van rebre fins llavors, tots aquests teatres van ser comunament coneguts com a pera de Pars.

El Palau Garnier va ser designat part de la gran reconstrucci parisenca del Segon Imperi Francs, promoguda per l'emperador Napole III, qui va elegir el bar Haussmann per a supervisar les obres. L'any 1858 l'emperador va autoritzar Haussmann a enderrocar els 12.000 metres quadrats requerits per a construir el segon teatre per a les anomenades companyies d'pera i ballet de Pars.  El projecte es va treure a concurs l'any 1861, i va ser confiat a Charles Garnier (1825-1898). La primera pedra va ser posada el 1861, seguida de l'inici de les obres el 1862. Es diu que l'esposa de l'emperador, l'emperadriu Eugenia de Montijo, va preguntar a Garnier durant la construcci si l'edifici tindria estil Grec o Rom, a la qual cosa va respondre: "s en estil Napole III, senyora!".

La construcci de l'pera va tenir diversos contratemps. L'obra va haver de ser interrompuda en trobar-se coves amb aiges subterrnies durant les excavacions, les quals van haver de ser eliminades amb ajut de bombes durant 8 mesos. Tamb es va interrompre desprs del desastre de la Guerra Franco Prussiana, la caiguda del Segon Imperi Francs i la Comuna de Pars de 1870. Durant aquesta poca l'obra va continuar en forma espordica i fins i tot es van estendre rumors que la construcci de l'pera seria abandonada.


Insospitadament, va aparixer un incentiu per a acabar de construir aquest edifici quan l'antiga pera de Pars, coneguda com el Teatre de l'Acadmia Reial de la Msica (tamb coneguda com a Teatre de l'Acadmia Imperial de Msica), va ser destruda per un incendi, que va durar 27 hores, el 29 d'octubre de 1873. Aquest teatre havia estat la seu de l'pera i Ballet parisencs des de 1821, en ell es van presentar les ms grans peces mestres, i va ser la seu on va arribar al seu apogeu el ballet romntic, junt al Teatre de Sa Majestat de Londres. L'any 1874, Garnier i el seu equip de treball van acabar el teatre. 

El Palau de Garnier va ser oficialment inaugurat el 15 de gener de 1875, amb una esplndida cerimnia que incloa la presentaci del tercer acte de l'pera La Juive de Jacques Fromental Halvy i extractes de l'pera Les Huguenots de Giacomo Meyerbeer. La companyia de ballet va presentar un Divertimento representat pel Mestre de ballet Louis Mrante que consistia en la clebre escena de Le Jardin Anim de Joseph Mazilier, recreada del seu ballet Le Corsaire.

Un poc ms petit en escala que el seu predecessor, el Teatre de l'Acadmia Reial de Msica, el Palau Garnier est conformat per 11.000 metres quadrats, t una capacitat d'aproximadament 2.200 espectadors i un extens escenari per a 450 artistes. s un edifici molt vists, el seu estil s monumental, opulentament decorat amb frisos multicolors elaborats en marbre, columnes i luxoses esttues, moltes d'elles representant detats de la mitologia grega. Entre les columnes de la faana frontal del teatre, hi ha bustos en bronze de molts compositors famosos, com Mozart i Beethoven. L'interior est adornat en vellut, fulls daurats, nimfes i querubins. L'aranya de llums de l'auditori central pesa ms de sis tones. L'rea del sostre al voltant de l'aranya t una pintura de 1964 feta per Marc Chagall. Aquesta pintura ha sigut matria de controvrsia, amb moltes persones que pensen que desentona amb el conjunt de la resta del teatre.

En 1969 el teatre va rebre noves installacions elctriques i el 1978 part del Foyer de la Danse original es va convertir en un nou espai per a assajos de la Companyia de Ballet, obra de l'arquitecte Jean-Loup Roubert. L'any 1994 va comenar la restauraci del teatre, la qual va consistir en la modernitzaci de la tramoia i de les installacions elctriques, mentre es restaurava i preservava el decorat i s'enfortia l'estructura de l'edifici.  La restauraci va ser conclosa l'any 2006.

 Transcendncia cultural .
El Palau i les Coves subterrnies van ser els escenaris escollits per Gastn Leroux per a situar l'acci de la seua novella El fantasma de l'pera, que ha donat lloc a un musical i diverses pellcules.

El "Teatre del Fantasma" a l'Hotel Vencia de Las Vegas va ser construt a semblana de l'pera Garnier.

La pellcula biogrfica Maria Antonieta de Sofia Coppola usa l'entrada principal i la gran escala del Palau en l'escena del ball de mscares. Curiosament, aquest encara no existia durant l'poca de la reina Maria Antonieta.

L'edifici va ser reprodut en el joc de simulaci urbana SimCity 4 com la Casa de l'pera, la qual es pot posar a la ciutat com un premi.

El Palau es va utilitzar en la pellcula animada Anastasia quan un dels personatges observa el Ballets Russos representant La ventafocs.

Referncies.



 Allison, John (ed.), Great Opera Houses of the World, supplement to Opera Magazine, Londres 2003 ;
 Beauvert, Thierry, Opera Houses of the World, Nova York: The Vendome Press, 1995. 0-86565-978-8 ;
 Guest, Ivor Forbes, Ballet of the Second Empire, Londres: Wesleyan University Press, 1974 ;
 Guest, Ivor Forbes, The Paris Opera Ballet, Londres: Wesleyan University Press, 2006 ;
 Zeitz, Karyl Lynn, Opera: the Guide to Western Europe's Great Houses, Santa Fe, Nou Mxic: John Muir Publications, 1991. ISBN 0-945465-81-5;

Enllaos externs.

 Lloc oficial de l'pera de Garnier ;
 Informaci prctica per a visitar l'Opera Garnier ;

















 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165202" title="Quiomara" nonfiltered="2454" processed="2445" dbindex="67464">
Quiomara (Chiomara,        ), fou reina de Galcia.

Fou la muller d'Ortiag (Ortiagon), rei de Galcia. Els dos foren fets presoners pels romans quan Gneu Manli Vuls va envair el pas el 189 aC. Quiomara fou violada pel centuri que la va agafar. La reina va pagar al centuri una gran quantitat per a ser alliberada i quan fou entregada a un comit de conciutadans designat a l'efecte, va aprofitar aquell moment per a matar el centuri, que estava comptant els diners, i va fugir. El cap del militar rom fou enviat al rei Ortiag per la reina, i aquest va dir que la seva fidelitat era gloriosa, per la dona va respondre que l'nic que era gloris s que noms hi podia haver viu a la terra un home que l'hagus posset.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165206" title="Qui" nonfiltered="2455" processed="2446" dbindex="67465">
Qui (Chion,     ), fou fill de Matris, d'una noble famlia d'Heraclea Pntica, que fou deixeble de Plat. Amb l'ajut d'altres joves nobles de la ciutat (Lle o Lenides, Euxen i altres) va matar a Clearc, el tir (353 aC). La majoria dels conspiradors van ser morts per la gurdia del tir i altres foren capturats i executats desprs de ser torturats. El poder va passar al tir Stir, el germ de Clearc, que encara fou un governant pitjor que l'assassinat, segons les fonts.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165207" title="Quinides" nonfiltered="2456" processed="2447" dbindex="67466">
Quinides (Chionides          o         ) fou un poeta cmic atenenc de la vella comdia que Suides situa al capdavant dels poetes d'aquest grup i diu que vivia vers el 487 aC. Les comdies conegudes sn:       ,        ,        ? i         .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165208" title="Quionis" nonfiltered="2457" processed="2448" dbindex="67467">


Onomstica:

Quionis d'Esparta, atleta espart ;

Quionis de Corint, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165210" title="Quionis d'Esparta" nonfiltered="2458" processed="2449" dbindex="67468">
Quionis d'Esparta (Chionis, ) fou un atleta espart que va obtenir la victria als jocs olmpics en quatre successives olimpades, quatre vegades en proves d'estadi i tres en aparells.

Destac com a saltador. Segons sembla, el 656 aC assol un rcord de 7 metres i 5 centmetres en salt de longitud. Tamb destac en triple salt (15.85 metres).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165211" title="Quionis de Corint" nonfiltered="2459" processed="2450" dbindex="67469">
Quionis de Corint  (Chionis,       ) fou un escultor de Corint que va executar, juntament amb Amicleu i Dille, un grup escultric que els focis van dedicar al temple de Delfos, i en el qual Quionis va fer les esttues d'Atenea i Artemisa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165213" title="Clenees" nonfiltered="2460" processed="2451" dbindex="67470">
Clenees (Chlaeneas,         ) fou un poltic de la Lliga Etlia i etoli de naci.

Fou enviat com ambaixador a Esparta el 211 aC per incitar a aquest estat contra Filip V de Macednia. Se li va oposar l'ambaixador d'Acarnnia, Licisc, que volia a Esparta a l'aliana macednia. Finalment Esparta es va aliar a la Lliga Etlia i per tant als romans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165214" title="Gundomar" nonfiltered="2461" processed="2452" dbindex="67471">
Gnodomari (Chnodomarius) o Gondomari (Chondomarius), ms conegut per Gundomar, fou rei dels alamans.

Magnenci va arribar al tron el 350 a Augustudonum (Autun)  i l'emperador Constanci II es va aliar amb els alamans als que va demanar envair la Gllia. 

Gundomar va creuar el Rin i va derrotar al csar Decenci, germ de Magnenci, va destruir nombroses ciutats i va assolar el pas sense trobar oposici.

El 356 es va enfrontar amb Juli (desprs emperador conegut com Juli l'Apstata) que va poder aturar la progressi dels alamans a la regi i el 357 els va derrotar en una batalla prop dArgentoratum (Estrasburg). Gundomar es va reunir al seu camp amb els sis caps principals, Vestralpus, Urius, Ursicinus, Suomarius, Hortarius, i Serapio (el fill del germ del rei, Mederichus, que originalment es deia Agenaric) per foren altre cop derrotats i van haver de creuar el Rin morint milers d'alamans. 

Ammi Marcell diu que els romans noms van tenir 243 baixes. Gundomar fou capturat i portat davant Juli que el va tractar amablement i el va enviar a Roma on va ser tancat a Castra Peregrina o Mont Caelius on va morir de mort natural algun temps desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165216" title="Araneomorf" nonfiltered="2462" processed="2453" dbindex="67472">


Els araneomorfs (Araneomorphae) sn un subordre de les aranyes que es distingeixen per tenir els quelcers labidognats, s a dir, situats diagonalment i creuant en una acci de pina, en contrast els ortognats que estan collocats paralellament, de dalt cap a baix. Per aix anteriorment al grup se l'anomenava Labidognatha, en contrast amb als migalomorfs, que pertanyien als Ortognata.

La majoria de les aranyes pertanyen a aquest subordre i aix s encara ms exagerat si ens referim a l'mbit europeu en general, i al de la Mediterrnia occidental en concret.

 Sistemtica .
Els araneomorfs es divideixen en dos infraordres:
 Hypochilae, amb una nica famlia, els hipoqulids (Hypochilidae), considerades aranyes paleocribellades.
 Araneomorphi, les neocribellades, amb una superfamlia a part, els Austrochiloidea, i dues sries de superfamlies, les entelegines (Entelogynae) i les haplogines (Haplogynae).

La hiptesi cladistica dels araneomorfs segons Raven (1985) s la segent, tenint present que la longitud de les lnies no sn distncies evolutives:

Cladograma.
A continuaci un cladograma que mostra les seves relacions de parentiu 




 Galeria de fotos .
Fotografies d'aranyes araneomorfes que es poden observar durant el bon temps:


 Referncies .


Vegeu tamb.
 Mesotel;
 Migalomorf;
 Classificaci de les aranyes;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165217" title="Queril" nonfiltered="2463" processed="2454" dbindex="67473">


Onomstica:

Queril d'Atenes, poeta trgic atenenc;

Queril (esclau), esclau del poeta cmic Ecfntides;

Queril de Samos fou un poeta pic grec;

Queril de Iasos, poeta pic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165218" title="Queril d'Atenes" nonfiltered="2464" processed="2455" dbindex="67474">

Queril d'Atenes (Choerilus) fou un poeta trgic atenenc, contemporani de Tespis, Frnic, Pratines, squil i Sfocles. Va competir per un premi el 523 aC. Encara era molt estimat el 483 aC desprs d'estrenar comdies durant 40 anys. Va escriure unes 150 tragdies. Se li atribueix la millora de les mscares a les comdies, per aix era freqent de considerar que era obra de tots els grans autors.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165219" title="Queril (esclau)" nonfiltered="2465" processed="2456" dbindex="67475">
Queril  (Choerilus) fou un esclau del poeta cmic grec Ecfntides, que segons es deia l'ajudava en la composici de les seves obres i tenia bona part del mrit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165220" title="Queril de Samos" nonfiltered="2466" processed="2457" dbindex="67476">
Queril de Samos fou un poeta pic grec autor d'una obra sobre les guerres dels grecs contra Darios I el gran i Xerxes I de Prsia (       ). El Suides diu que fou contemporani de Paniasis i era jove en el temps de les guerres amb els perses per com que se sap que el 404 aC vivia a Samos (on el va trobar Lisandre) a l'poca de les guerres encara no hauria nascut o be va nixer al tomb del 480 aC. Va anar al regne de Macednia on va morir probablement el 399 aC



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165222" title="Queril de Iasos" nonfiltered="2467" processed="2458" dbindex="67477">
Queril de Iasos fou un poeta pic grec que va viatjar a l'sia amb Alexandre el gran. L'esmenta Horaci. Probablement va escriure el poema        , i un poema relacionat amb la guerra de Lmia escrit vers el 323 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165223" title="Jordi Querobosc" nonfiltered="2468" processed="2459" dbindex="67478">
Jordi Querobosc (Georgius Choeroboscus, ) fou un escriptor grec bizant que va viure vers el final del segle VI i va escriure diverses obres gramaticals i retriques, entre elles "de Figuris poeticis, oratoriis, et theologicis" (). Fou conegut tamb com Jordi Gramtic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165224" title="Demetri Comati" nonfiltered="2469" processed="2460" dbindex="67479">
Demetri Comati (Demetrius Chomatianus) fou un religis i jurista bizant que va viure al segle XIII. Fou chartophylax i ms tard arquebisbe de Bulgria, i va escriure Quaestiones relacionat amb la llei eclesistica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165225" title="Corici" nonfiltered="2470" processed="2461" dbindex="67480">
Corici (Choricius, Khorkios,         ) fou un retric i sofista grec de Gaza, deixeble de  Procopi de Gaza, que va viure en temps de Justini I,vers el 520. Els seus discurs van formar un collecci en temps de Foci, sota el ttol                                      . 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165226" title="Sant Joan Crisstom" nonfiltered="2471" processed="2462" dbindex="67481">

Sant Joan Crisstom (Joannes Chrysostomus, , "el de la boca d'or") fou un religis, patriarca i sant grec.

Va nixer a Antioquia vers el 347 (entre el 344 i el 354) fill de Segon, un general imperial que va morir poc desprs deixant vdua a la seva dona i mare de Joan, Antusa. Fou ella qui va educar al fill en la fe religiosa.

Desprs de ser ordenat es va retirar a un monestir prop d'Antioquia i ms tard a una cova solitria on es va aprendre la Bblia de memria. A la cova la seva salut es va ressentir i va haver de tornar a Antioquia on fou ordenat diaca pel bisbe Meleci el 381, i desprs fou ordenat prevere per Flavi I d'Antioquia, successor de Meleci, el 386.

Va esdevenir fams per la seva eloqncia i predicacions i a la mort de Nectari, arquebisbe i patriarca de Constantinoble, Eutropi, el ministre eunuc de l'emperador Arcadi, el va elegir com a successor i l'elecci fou ratificada pel poble i el clergat el 397.

Trobigild, un cabdill ostrogot, amb l'ajut del general imperial trador Gaines, enemic d'Eutropi, va atacar Constantinoble, i va demanar a canvi de la pau, el cap de Eutropi, que es va amagar a la catedral. Joan el va salvar amb la seva eloqncia, per noms temporalment

Les seves homilies inflamades, la seva oposici a la manera de viure a la capital, i les costums de la gent de classe alta, li van donar suport del poble per li van causar molts enemics i entre ells l'emperadriu Eudxia, que dominava a l'emperador. 

Va fer una visita a sia on va deposar tretze bisbes acusats de simonia i aix encara va fer disminuir la seva popularitat entre els dirigents. 

Mentrestant, un conflicte va esclatar a Egipte entre Tefil, patriarca d'Alexandria, i els monjos de Ntria que seguien les opinions d'Orgenes; els dissidents eren encapalats pels germans Tall, famlia enemistada de lluny amb Tefil (per culpa segurament d'aquest), que els va excomunicar, i va fugir a Constantinoble on va demanar protecci a Joan.

El conflicte fou dur, ats que semblava que el patriarca podia ser acusat d'heretgia. L'emperadriu Eudxia protegia al bisbe i Crisstom als monjos de Ntria, i tot l'afer fou utilitzat per convocar un snode en el qual Crisstom (que no hi va ser present fins que quatre bisbes clarament enemics en foren apartats) fou deposat i la sentncia fou signada per 45 bisbes (404).

Quan es va saber la notcia van esclatar aldarulls a la capital en favor seu i, a ms, es va produir un terratrmol que fou interpretat com un senyal d'oposici a la deposici, i al cap de pocs dies l'emperadriu el va cridar de nou. Tanmateix, uns dos mesos desprs el va tornar a enviar a l'exili desprs de qu Crisstom fes un discurs molt dur per les molsties que causava  la inauguraci d'una esttua d'Eudxia prop de la catedral. Un nou snode dirigit per Tefil, el va deposar un altre cop i fou enviat a la ciutat de Cucusus entre Isuria, Cilcia i Armnia.

Els seus contactes amb altres religiosos van aconsellar el seu trasllat a un altre punt, a Pitius al Pont (moderna Abkhzia), a l'extrem de l'Imperi (407), per del cansament del viatge va morir quan eren a Comana, al Pont, quan tenia uns 60 anys.

El seu exili va causar un cisma, ja que una facci anomenada joanistes, es va separar de l'esglsia i va refusar reconixer als patriarques de Constantinoble que el van succeir, i van romandre separats fins al 438 quan l'arquebisbe Procle (434-446) va convncer a l'emperador Teodosi II de portar les restes de Crisstom a la capital, on foren rebudes amb els mxims honors. L'esglsia grega el commemora el 13 de novembre i la llatina el 27 de gener.

Obres.
Les seves obres sn: 
 Homilies sobre diferents parts de les escriptures i doctrina ;
 Comentaris, principalment sobre la Bblia ;
 Epstoles a diferents persones ;
 Tractats sobre diversos temes, per exemple sobre sacerdoci (6 llibres), Providncia (3 llibres) i altres ;
 Litrgies. ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165231" title="Cort" nonfiltered="2472" processed="2463" dbindex="67482">

Histria / Poltica:;
 La cort (noblesa) s una instituci poltica de carcter representatiu que tradicionalment agrupava la totalitat dels vassalls directes, integrants de la noblesa, que seguien el rei, el prncep o el senyor. Tamb s'anomena aix el lloc o la poblaci on resideix habitualment o de manera provisional el sobir i el govern de la monarquia.
 La Cort Comtal, o Cria Comtal, era l'organisme collaborador del comte de Barcelona en els aspectes legislatius, fiscals i judicials (segles XI-XIII. En van sortir els primers usatges i foren el precedent de les Corts Generals de Catalunya.
 Les Corts Catalanes, o Corts Generals Catalanes, eren l'rgan normatiu de Catalunya, des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, han estat considerades des d'antic pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval.
Vegeu tamb Corts de Barcelona, Corts de Lleida, Corts de Monts, Corts de Tortosa i, en general, la llista de Corts Generals Catalanes.;
 Les Corts d'Arag sn l'rgan legislatiu actual d'Arag i reprenen el nom de l'antiga instituci medieval.
 Les Corts de Cadis foren un rgan representatiu espanyol durant la Guerra del Francs establert a la ciutat de Cadis que promulg la Constituci de 1812.
 Les Corts de Castella i Lle sn l'rgan legislatiu de Castella i Lle.
 Les Corts de Castella - la Manxa sn l'rgan legislatiu de Castella - la Manxa.
 Les Corts Generals Espanyoles sn un rgan constitucional bicameral de l'estat espanyol format pel Senat, o cambra alta, i el Congrs de Diputats, o cambra baixa.
 Les Corts Valencianes sn l'rgan legislatiu de la Generalitat Valenciana. La denominaci del Parlament valenci recupera el nom histric de les antigues Corts que se celebraven al Regne de Valncia.

Dret:;
 Nom amb qu es coneix tamb un tribunal de justcia. Vegeu, per exemple, la Cort Internacional de Justcia i la Cort Penal Internacional, ambdues amb seu a la Haia, o la Cort Suprema dels Estats Units.

Geografia:;
Cort s el nom amb qu s conegut popularment l'ajuntament de Palma, aix com la plaa i el barri circumdant.
Les Corts, districte de Barcelona format entorn del barri de les Corts.
Corts s una entitat de poblaci del municipi de Cornell de Terri, al Pla de l'Estany. Vegeu Corts (Cornell de Terri).

Altres:;
La cort celestial, o el cel com a mansi dels ngels, els sants i els benaventurats.
Una cort, o corral, s, en l'mbit rural, el lloc tancat destinat a guardar-hi i engreixar-hi el bestiar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165235" title="Telmid" nonfiltered="2473" processed="2464" dbindex="67483">


Els telmids (Telemidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels leptonetodeus (Leptonetoidea). Comprn 22 espcies descrites, distribudes en 7 gneres.

Espcies.
Apneumonella Fage, 1921
 Apneumonella jacobsoni Brignoli, 1977 (Sumatra, Malisia);
 Apneumonella oculata Fage, 1921  (Tanznia);

Cangoderces Harington, 1951
 Cangoderces cameroonensis Baert, 1985 (Camerun);
 Cangoderces koupeensis Baert, 1985 (Camerun);
 Cangoderces lewisi Harington, 1951  (Sud-frica);

Jocquella Baert, 1980
 Jocquella boisai Baert, 1984 (Nova Guinea);
 Jocquella leopoldi Baert, 1980  (Nova Guinea);

Seychellia Saaristo, 1978
 Seychellia cameroonensis Baert, 1985 (Camerun);
 Seychellia lodoiceae Brignoli, 1980 (Seychelles);
 Seychellia wiljoi Saaristo, 1978  (Seychelles);

Telema Simon, 1882
 Telema dongbei Wang i Ran, 1998 (Xina);
 Telema liangxi Zhu i Chen, 2002 (Xina);
 Telema mayana Gertsch, 1973 (Guatemala);
 Telema nipponica (Yaginuma, 1972) (Jap);
 Telema tenella Simon, 1882  (Espanya, Frana);
 Telema wunderlichi Song i Zhu, 1994 (Xina);

Telemofila Wunderlich, 1995
 Telemofila pecki (Brignoli, 1980) (Nova Calednia);
 Telemofila samosirensis Wunderlich, 1995  (Sumatra);

Usofila Keyserling, 1891
 Usofila flava Chamberlin i Ivie, 1942 (EUA);
 Usofila gracilis Keyserling, 1891  (EUA);
 Usofila oregona Chamberlin i Ivie, 1942 (EUA);
 Usofila pacifica (Banks, 1894) (EUA, Alaska);

Referncies.
 Platnick, N.I. (1986). "On the tibial and patellar glands, relationships, and American genera of the spider family Leptonetidae (Arachnida, Araneae)". American Museum novitates, 2855. PDF Abstract (amb informaci dels telmids);

 Vegeu tamb .
 Leptonetodeu;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165241" title="Jernimo Zurita y Castro" nonfiltered="2474" processed="2465" dbindex="67484">

Jernimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragons.

 Biografia .

Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran el Catlic i de Carles I.

Estudi retrica, llat i grec a Alcal de Henares amb el conegut hellenista Hernn Nez. A ms, va aprendre diverses llenges modernes, com el francs, l'itali, el portugus i el catal.

El 1530, grcies a la influncia del seu pare, ocup el merinat de les ciutats de Barbastre i Almudvar i continu de la Casa Reial i, poc desprs, la batllia d'Osca.

El 1537 va ser nomenat assistent-secretari de la Inquisici al servei del cardenal Juan Tavera, arquebisbe de Toledo, inquisidor general i membre del Consell d'Estat. L'exercici d'aquest crrec l'oblig a viatjar als Pasos Baixos, Siclia, Npols i Roma, circumstncia que aprofit per recollir materials per a l'elaboraci de les seves obres.

Fou el primer cronista oficial del regne d'Arag, nomenat per les seves corts el 1548.

El 1566 Felip II el fu secretari del seu Consell i Cambra, i deleg en ell tots els assumptes importants que requerien la seva firma.

Zurita va obtenir una sinecura a Saragossa, i renunci als seus crrecs anteriors el 21 de gener de 1571 per dedicar-se exclusivament a la redacci de la seva obra ms important, els Anales de la Corona de Aragn, que ja portava trenta anys preparant i el primer volum dels quals va aparixer el 1562. Mor a Saragossa el 3 de novembre de 1580, poc desprs d'haver aparegut el darrer dels volums dels Anales, el 22 d'abril d'aquell mateix any.

L'estreta vinculaci a la corona afavor les seves possibilitats de mobilitat i d'accs a riques biblioteques i, sobretot, a les fonts arxivstiques oficials, que utilitz intensament i sovint de forma literal. Tot i la lgica lleialtat a la monarquia, la seva obra destaca per l'extrema i rigorosa fidelitat a les dades documentals que obtingu, fruit d'una postura metodolgica, tpica del seu temps, crtica amb la historiografia precedent. Una part de la seva biblioteca privada es conserva a El Escorial.

 Obres . 

Anales de la Corona de Aragn (Saragossa, Pedro Bernuz, 1562, primera part; Saragossa, Domingo de Portonariis, 1579, segona part; primera edici conjunta: Saragossa, Simn de Portonariis, 1610). Histria de la Corona d'Arag des de la invasi musulmana fins a Ferran el Catlic incls. En aquesta obra l'historiador aragons afirma que la Senyera Reial dels reis d'Arag procedia dels Comtes de Barcelona.

Indices rerum ab Aragoniae regibus gestarum (Saragossa, Domingo de Portonariis, 1578). Crnica dels reis d'Arag fins a la mort de Mart l'Hum, a la qual afeg diverses crniques de la histria de Siclia (Gualberto Malaterra, Alessandro da Colesina i l'Abolorio de Robert Guiscard i els seus successors).

Progresos de la Historia en el reino de Aragn (Saragossa, 1580). De la mateixa temtica.

Historia del rey don Fernando el Catlico. De las empresas, y ligas de Italia (Saragossa, Domingo de Portonariis, 1580). Histria del regnat de Ferran el Catlic, que completa la informaci inclosa als Anales.

Antonini Augusti itinerarium (Colnia, Schott, 1600). ;

Enmiendas y advertencias a las crnicas de don Pedro, don Enrique el segundo, don Juan el primero y don Enrique el tercero que escribi don Pedto Lpez de Ayala. Editada per Diego Jos Dormer el 1683. ;

Tamb va escriure altres comentaris crtics a treballs d'altres historiadors (com Hernando del Pulgar), genealogies, cartes a nombrosos erudits del seu temps, etc.

 Bibliografia .
Edicions.
Jernimo Zurita, Anales de la Corona de Aragn, ed. a cura d'ngel Canellas Lpez, 9 vols., Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1967-1977. Edici electrnica de Jos Javier Iso, Mara Isabel Yage i Pilar Rivero;
Jernimo Zurita, Historia del rey Don Hernando el Catholico. De las empresas, y ligas de Italia, ed. a cura de Guillermo Redondo Veintemillas i Carmen Morte Garca, 3 vols., Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1999. Edici electrnica de Jos Javier Iso, Pilar Rivero i Julin Pelegrn;
Jernimo Zurita, ndice de las gestas de los Reyes de Aragn desde comienzos del reinado al ao 1410, ed. a cura de Jos Guilln Cabaero (trad.) i ngel Canellas Lpez, Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1984.

Estudis.
VII Congreso de Historia de la Corona de Aragn (1-6 octubre 1962), Barcelona, 1962.
ngel Canellas Lpez, Fuentes de Zurita: documentos de la alacena del cronista relativos a los aos 1508-1511, Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1969.
ngel Canellas Lpez, Fuentes de Zurita: documentos de la alacena del cronista relativos a los aos 1302-1478, Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1974.
ngel Canellas Lpez, "Como redactaba Zurita sus Anales: uso de dos cartas redactadas en Italia por Alfonso el Magnnimo", dins Sardegna, Mediterraneo e Atlantico tra Medioevo ed Et Moderna. Studi storici in memoria di Alberto Boscolo, Roma, Bulzoni, 1993, vol. 2, pp. 345-353.
Jernimo Zurita: su poca y su escuela. IV Centenario de la Universidad de Zaragoza: congreso nacional... (Zaragoza, 16-21 de mayo de 1983), Saragossa, Institucin Fernando el Catlico, 1986.
Peter Krendl, "Zur Zurita-Kritik: Die Auswertung der erhaltenen spanischen Gesandtenberichte aus dem Reich in der 'Historia del Rey don Hernando el Catholico'", Spanische Forschungen der Grresgesellschaft, 30 (1982), 344-358.
Flix de Latassa y Ortn, Biblioteca nueva de los escritores aragoneses que florecieron desde el ao de 1500 hasta 1802, 6 vols., Pamplona, Joaquin de Domingo, 1798-1802, vol. 1, pp. 354-373. Edici electrnica de les Bibliotecas de Latassa;
Diego Navarro Bonilla, "Noticias histricas en torno a la segunda edicin de la primera parte de los Anales de Zurita (Juan Bautista de Negro-Simn de Portonariis, 1585)", Revista de historia Jernimo Zurita, 74 (1999), 101-131.
Xavier de Salas Bosch, "Los Inventarios de la 'alacena de Zurita'", Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 17 (1944), 79-177.
Ferran Soldevila, "Geronimo Zurita e la sua opera", Archivio Storico Sardo, 29 (1964), 29-71.
Juan Francisco A. de Ustaroz i Diego J. Dormer, Progresos de la historia de Aragn y vida de sus cronistas, desde que se instituy este cargo hasta su extincin. Primera parte, que comprende la biografa de Gernimo Zurita, compuesta por --, Saragossa, Impr. del Hospicio Provincial, 1878 original 1680.

Altres treballs sobre les fonts de Zurita d'ngel Canellas Lpez.

 Enllaos externs .
A. Canellas Lpez, Jernimo Zurita y Castro (Gran Enciclopedia Aragonesa OnLine);
H. Gimeno Pascual, Jernimo Zurita y Castro (Corpus Inscriptionum Latinarum II);
Jernimo Zurita (Aragoneses ilustres, Gobierno de Aragn);
Institucin Fernando el Catlico (Diputacin Provincial de Zaragoza);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165243" title="Anales de la Corona de Aragn" nonfiltered="2475" processed="2466" dbindex="67485">


Els Anales de la Corona de Aragn, de l'escriptor aragons Jernimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Aqu historia els successos d'Arag en ordre cronolgic des del perode islmic fins al regnat de Ferran II d'Arag. El model del seu concepte de la histria i tamb del seu estil s Tcit. Zurita es va proposar de fer una histria rigorosa, al marge de llegendes, rumors i creences populars. Amb aquesta finalitat fa cas nicament de les fonts antigues i la documentaci arxivstica, que sn la base d'una histria refeta, on s'allunya cautelosament de les notcies transmeses tradicionalment pels historiadors anteriors, el mrit dels quals radicava en l'acumulaci de crniques medievals,fonts literries i dades de segona m.

Els seus crrecs de secretari reial i Cronista d'Arag li van permetre realitzar freqents viatges als Pasos Baixos espanyols, Frana o Itlia, on es va poder proveir de gran quantitat de fonts documentals de primer ordre. En moltes ocasions figuren en els seus Anales les transcripcions literals dels documents que li serviren de font. El discurs histric que elabora segueix un ordre cronolgic precs, i s'hi aborden aspectes poltics, econmics i religiosos.

L'obra t un abast ms enll de l'aragons, ja que en el desenvolupament de la crnica s'hi veuen involucrats tots els regnes peninsulars, incls Portugal. Malgrat aix, el punt de vista sempre s favorable al Regne d'Arag i tendencis envers all castell.

El seu estil pot semblar actualment auster, per s inqestionable la seva autoritat com a cronista modern (el primer de la pennsula) i el seu mtode historiogrfic rigors. Mostra una nova concepci dels deures d'un historiador i, no content amb els abundants materials custodiats en els arxius de Saragossa i Barcelona, va buscar les seves fonts en els del Pasos Baixos, Roma, Npols i Siclia.

 Enllaos externs .
Els Anales de la Corona de Aragn (1562-1580), de Jernimo Zurita, edici en lnia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165246" title="Paglia Orba" nonfiltered="2476" processed="2467" dbindex="67487">

La Paglia Orba s un dels cims ms remarcables de Crsega: es troba relativament allat i domina la costa oest de l'illa; a ms, amb la seva silueta caracterstica se l'hi ha atribut sovint el qualificatiu de Cerv cors o de Reina de les muntanyes corses. 

Amb una alada de 2.525 m, s superat per uns 200 m pel mont Cinto (2.706 m), el punt ms alt de l'illa. La via normal que permet accedir al cim es troba a la frontera de l'excursionisme amb l'alpinisme

Enllaos externs.

Nombrosa informaci i fotografies de la Paglia Orba;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165247" title="Nyurba" nonfiltered="2477" processed="2468" dbindex="67488">



Nyurba (en iacut       , en rus      ) s una ciutat russa de la Repblica de Sakh situada a 846 quilmetres a l'oest de la capital Iakutsk, a la riba del  del riu Vilii, un afluent del Lena. La seva poblaci l'any 2002 era de 10.309 habitants. 

Es va fundar l'any 1930 i va assolir el reconeixement com a ciutat l'any 1998.

En l'poca sovitica va acollir el sector de la indstria relacionada amb els diamants de la regi de Iactia. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165248" title="Oliokminsk" nonfiltered="2478" processed="2469" dbindex="67489">


Oliokminsk (en rus          ) s una ciutat russa de la Repblica de Sakh situada a l'esquerra del riu Lena, a uns 530 quilmetres al sud-oest de la capital, Iakutsk. La seva poblaci l'any 2005 era de 10.200 habitants. 

Es va establir l'any 1635 i va ser reconeguda com a ciutat l'any 1783.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165249" title="Pokrovsk (Sakh)" nonfiltered="2479" processed="2470" dbindex="67490">


Pokrovsk (en rus          ) s una ciutat russa de la Repblica de Sakh situada a 70 km al sud de Iakutsk, al Riu Lena. La seva poblaci l'any 2002 era de 10.092 habitants. 

Els cosacs la van fundar l'any 1682 amb el nom de Karaulny Mys. L'any 1941 va canviar el seu nom per l'actual i va assolir la categoria de ciutat l'any 1998.

Economia.
Basa una part de l'economia en el sector primari de la construcci, ambles fbriques de totxos i els productes de formig armat; en l'agricultura, amb cereals i patates; i en la ramaderia amb ramats bovins i cavalls.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165252" title="Lliga LEB Oro" nonfiltered="2480" processed="2471" dbindex="67492">

La LEB Oro o la Adecco LEB Oro s una de les tres lligues que formen la LEB. s la que est just per sota de la lliga ACB.

s la competici continuadora de la Lliga LEB, creada l'any 1996 i que adopta l'actual nom l'any 2006.

 Equips participants a la temporada 2008-09.


 Palmars .
 1996-1997:  CB Huelva;
 1997-1998:  CB Murcia;
 1998-1999:  CB Breogn;
 1999-2000:  Lucentum Alacant;
 2000-2001:  Caprabo Lleida;
 2001-2002:  Lucentum Alacant;
 2002-2003:  CB Murcia;
 2003-2004:  Bilbao Basket;
 2004-2005:  Baloncesto Fuenlabrada;
 2005-2006:  San Sebastin Gipuzkoa Basket Club;
 2006-2007:  Ricoh Manresa;
 2007-2008:  CAI Zaragoza;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la FEB - Adecco LEB Oro;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165254" title="Mont Renoso" nonfiltered="2481" processed="2472" dbindex="67493">

El Mont Renoso (2 352m) (Monte Rinosu en cors) s el punt culminant del masss del Renoso, ocupant la regi entre els colls de Vizzavona i de Verde. s juntament amb el mont Cinto, el mont Rotondo, el mont d'Oro i l'Incudine un dels cinc punt ms alts de Crsega.

Es troba al sud del mont Rotondo (2 622 m) i del mont d'Oro (2 389 m) i al nord del mont Incudine (2 134 m). La ruta ms emprada per arribar al seu cim comena al Refugi de l'estaci d'esqu de Campanelle (1 586 m). Sortint del poble de Ghisoni (635 m), se segueix uns 6-7 km en direcci al col de Verde moment en qu es pren el desviament a la dreta cap a l'estaci d'esqu que es troba a uns 11 Km. Superant un desnivell de 682 m es passa pel Lac de Bastani (2 089 m) i s'arriba al cim desprs de vora 3 hores.

Des d'aquest masss es pot gaudir de la vista de diversos llacs d'alta muntanya: el Lac de Bastani, el Lacs de Rina, el Lac de Nieluccio, el Lac de Bracca i el Lac de Vitalacca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165256" title="Malcolm IV d'Esccia" nonfiltered="2482" processed="2473" dbindex="67494">

Malcolm IV d'Esccia (galic escocs Mel Coluim mac Eanric 24 de maig de 1141 - 9 de desembre de 1165) fou rei d'Esccia, fill del prncep Enric, fill del rei David I, a qui va succeir. Va sotmetre Galloway el 1160, per el 1157 hagu de retre homenatge al rei  Enric II d'Anglaterra, a qui acompanyaria a Tolosa de Llenguadoc el 1159 a canvi de la concessi dels comtats de Huntingdon i Northampton. Durant el seu regnat van disminuir les revoltes celtes i vikingues, per pat atacs de Somerled, senyor de les Illes i d Argyll amb el pretendent Donald Macbeth fins que el va matar a Renfrew el 1164. A la fi del seu regnat va renunciar a Cumberland i Northumberland.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165258" title="Guillem I d'Esccia" nonfiltered="2483" processed="2474" dbindex="67495">

Guillem I d'Esccia dit el lle (galic escocs Uilliam Garbh, 1143 - 4 de desembre de 1214)  fou rei d'Esccia, successor del seu germ Malcolm IV. Fou fet presoner pels anglesos el 1174, cosa que aprofitaren els pictes de Galloway per sublevar-se fins el 1185. Per aquest motiu els anglesos l obligaren a signar el tractat de Falaise, pel qual reconeixia la dependncia d Esccia i cedia a Anglaterra Edimburg, Roxburg i Berwick. Tanmateix, el 1175 el nou rei angls Ricard I consider nul el tractat de Falaise i alliber Esccia de qualsevol vincle feudal.  Endems, el 1188 el papa Climent III hi organitz nou bisbats, i el 1192 se sotmet a la Santa Seu.  El 1197 se li sublev Arald d'Orkney i Caithness, i amb aquesta excusa prengu Sutherland i  Caithness als vkings. El 1187 venc a un altre pretendent, Donald McWilliams de Moray, per el 1209, finalment, torn a ser un altre cop vassall del rei angls Joan sense Terra. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165259" title="Alexandre II d'Esccia" nonfiltered="2484" processed="2475" dbindex="67496">

Alexandre II d'Esccia (galic escocs Alasdair mac Uilliam Garbh, Haddington, East Lothian, 24 d'agost de 1198 - 6 de juliol de 1249) fou rei d'Esccia, fill  i successor de Guillem el Lle. Va vncer definitivament als pretendents celtes McWilliams i McHeath el 1215; va sotmetre Argyll el 1222 i el va cedir en feu als Campbell, qui n adoptaren el ttol de xeriff, i tamb va incorproar definitivament als pictes de Galloway. El 1237, endems, hagu de reconixer definitivament la lnia divisria Tweed- Cheviot amb Anglaterra  i renunci a expandir-se pels comtats del Nord d Anglaterra, de tal manera que Esccia assolir els lmits definitius actuals. Tamb es cas amb Joana, filla d Enric III d Anglaterra, i el 1234 imposaria per fora als comtats la divisi entre tres cohereders segons la legislaci feudal. A la mort de la seva esposa va casar-se amb Maria de Coucy, mare del seu fill i successor Alexandre III.

Tamb va reunir el 1235 per primer cop el Parlament escocs, amb rol judicial i poltic, on hi havia tres estats (clergues, barons i burgesos) en una sola cambra. El poder legislatiu ser atribut al Lords of Articles, petit comit escollit pels estats, i que desprs passava al parlament. Els afers judicials eren delegats a un comit de Lords Auditors.
  























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165260" title="Home llop" nonfiltered="2485" processed="2476" dbindex="67497">

En el folklore i la mitologia, un home llop (tamb conegut com licantrop) s una persona que es transforma en llop, ja sigui a propsit utilitzant mgia o involuntriament, a causa d'una maledicci o d'altre agent exterior. El cronista medieval Gervase de Tilbury va associar la transformaci amb l'aparici de la lluna plena, per aquest concepte va ser rarament associat amb l'home llop fins que la idea va ser presa pels escriptors de ficci moderna. La majoria de les referncies modernes estan d'acord que un home llop pot ser assassinat si se li dispara una bala de plata, encara que aix s producte de la narrativa moderna i no apareix en les llegendes tradicionals.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165262" title="Tecncrata" nonfiltered="2486" processed="2477" dbindex="67498">
S'anomenen tecncrates els crrecs poltics que estan ocupats per persones expertes en un rea i que sn ms gestors que idelegs. El terme t un mats despectiu, en el sentit que els tecncrates ocupen el poder de forma impersonal. Els tecncrates solen fer una poltica basada en l'economia. Un exemple de governs de tecncrates va ser el de Francisco Franco durant els anys 60.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165263" title="Alexandre III d'Esccia" nonfiltered="2487" processed="2478" dbindex="67499">

Alexandre III d'Esccia (galic escocs Alasdair mac Alasdair mac Uilliam Garbh, Roxburg 4 de setembre de 1241 - 19 de mar de 1286) fou rei d'Esccia, fill i successor d'Alexandre II. Fou el darrer membre mascul de la casa de Dunkeld, iniciada amb Duncan I i darrer descendent de Kenneth MacAlpin.

Fou obligat a acceptar la regncia del rei Enric III d'Anglaterra del 1255 al 1262, qui l oblig a casar-se amb la seva filla Margarida. El 1263 venc al rei noruec Haakon IV a Largs (Argyll) sobre el Clyde i li prengu les Hbrides. Aix oblig al fill d aquest, Magnus VI de Noruega, a signar el 1266 el tractat de Perth, pel qual renunciava a l'illa de Man i a les Hbrides a canvi d un tribut. Endems, el 1281 casava la seva filla Margarida amb el fill de Magnus, Erik. Tanmateix, el 1278 es va veure obligat a rendir homenatge al nou rei d Anglaterra, Eduard I, sota una mtua reserva d independncia. I per a ms desgrcia, els seus dos fills varons van morir abans que ell, de manera que va morir sense descendncia masculina. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165264" title="Day of Defeat" nonfiltered="2488" processed="2479" dbindex="67500">




Day of Defeat (DoD) s un videojoc multijugador per equips d'acci en primera persona ambientat en el front occidental d'Europa durant la Segona Guerra Mundial. 

 Joc .
 
Day of Defeat recrea les batalles d'infanteria entre els dos bndols mes importants en la Segona Guerra Mundial: l'Eix (l'Alemanya nazi) i els Aliats (els Estats Units i l'Imperi Britnic). La finalitat del joc es completar diversos objectius als diferents tipus de mapes.

Un cop dins del servidor, els jugadors escullen el seu bndol i la classe del personatge. La classe determina les armes que duen i la seva aparena.

Cada ronda comena amb els dos equips simultniament en les seves respectives zones de respawn (regeneraci). Una ronda acaba quan un equip completa tots els objectius preestablerts pel tipus de mapa.

Les morts del jugador es converteixen en reforos que es provexen segons un temporitzador. Els reforos s'originen al respawn del seu equip. El temporitzador de reforos varia generalment entre 8 i 25 segons, segons el servidor.

Com molts altres mods de Half-Life, Day of Defeat mostra estadstiques de cada jugador incloent-hi enemics abatuts, morts prpies i objectius per equip, aixi com ping, classe' triada i el sobrenom.

El joc acaba quan el temps lmit seleccionat expira, l'equip que hagi arribat a ms objectius ser el guanyador sense importar els enemics abatuts o les seves prpies morts. Tamb pot donar-se el cas d'un empat si cap equip aconsegueix els objectius o la puntuaci per equip s igual a cada bndol. Es mostra un taul amb les puntuacions finals i el servidor canvia de mapa.

 Objectius .

Els mapes de Day of Defeat no sempre tenen els mateixos objectius per a ambds equips. Es destaquen tres tipus d'objectius:

Captura de bandera. Els jugadors poden capturar una bandera situant-se prop d'ella durant un temps variable. Algunes banderes necessiten ms d'un jugador per a ser capturades. Les banderes es mostren sense capturar (color gris), capturades per l'Eix (en vermell) o capturades pels Aliats (en verd). En general les banderes poden ser recapturades, per certs mapes no permeten que una bandera ja capturada sigui recapturada.

Destruir l'objectiu. Els jugadors han de destruir un objectiu collocant una bomba. Les bombes s'obtenen en la zona de regeneraci, encara que tamb poden ser recuperades dels cossos de companys morts. Per a collocar la bomba el jugador ha de situar-se en la zona prevista durant un temps. Les bombes poden ser desactivades i sempre causen una gran explosi.

Capturar l'objectiu. Es tracta d'una variaci de captura de bandera, per l'objectiu en comptes de ser una bandera s altre objecte, com un cami, un avi o un edifici. ;

 Histria .

Cronologia (incompleta)
Beta 1.0 (12 de gener 2001);
Beta 1.1 (14 de febrer 2001);
Beta 1.2 (5 d'abril 2001 ?);
Beta 1.3 (1 de juliol 2001);
Beta 2.0 (13 d'octubre 2001 ?);
Beta 2.1 (10 de maig 2002);
Beta 3.0 (11 de juliol 2002);
Beta 3.1 (8 d'agost 2002);
Versi 1.0 (1 de maig 2003);
Versi 1.1 (14 de novembre 2003, primer llanament a la plataforma Steam) ;
Versi 1.2 (19 de maig 2004) ;
Versi 1.3 (7 de juliol 2004);


Day of Defeat va comenar com un mod de Half-Life el 2001. Ms tard, el grup DoD (nom dels desenvolupadors del videojoc) van ser comprats per Valve i van crear una versi independent publicada per Activision. La versi 1.0 va ser llanada oficialment al maig de 2003. La versi 1.1 es va llanar el 14 de novembre utilitzant el sistema Steam.

Amb el llanament inicial del joc (on noms es podia triar les classes d'infanteria de suport, sergent, soldat i franctirador), la velocitat del personatge depenia de la classe. Els soldats eren els ms veloos, i la infanteria de suport els ms lents. Els sergents tenien una velocitat mitja.

Aix es va considerar completament irreal, perqu si els desenvolupadors es basaven en el pes de l'armament per a la velocitat (que era la suposici general abans de la sortida de la Beta 2.0), els suboficials de cada bndol (el sergent major nord-americ i el unteroffizier alemany) haurien de moure's a diferents velocitats, ja que la metralladora Thompson s ms pesada que el MP40, i el BAR.

Amb la sortida de la Beta 2.0, es va poder veure l'eliminaci de la diferncia de velocitat i una expansi de classes de personatge. Aquesta versi va afegir el sergent de primera (Staff Sergeant) amb la carabina M1 per als Aliats. Els alemanys tenien ara dues versions de l'arma dels Fallschirmjger, el FG 42 (un amb bpode i l'altre amb mira telescpica), i el rifle de franctirador va ser substitut per un Karabiner 98k.

A ms, cada bndol va rebre metralladores, la .30 per als aliats, i per als alemanys, la MG42, el que va afegir un nou element tctic al joc. Es van fer diversos canvis perqu el joc fora ms realista, com eliminar la possibilitat de saltar i disparar. Es van introduir la possibilitat de copejar amb la culata en algunes armes, i poder situar-se de genolls o tombat per a millorar la punteria.

En la Beta 3.0 es va afegir un nou sistema de joc, els mapes para_, amb un funcionament per rondes similar al Counter-Strike, on no hi ha objectius, sin que s'ha d'eliminar al bndol contrari, que va provocar cert rebuig, fins a arribar a ser eliminat en la versi 1.0. Addicionalment, una nova classe, el sergent aliat va ser creada, que duia l'arma M3 Grease Gun.

En el llanament de la versi 1.0 es va incloure bastants caracterstiques noves que no van ser ben rebudes d'una banda dels jugadors veterans, per que d'altra banda convidava als nous jugadors (especialment del Counter-Strike). El joc era menys realista per ms divertit: s'eliminava per defecte el foc amic, es va afegir un mapa per a poder veure als membres del grup i les magranes, la recarrega de munici era automtica i s'afegia un smbol damunt dels caps dels jugadors per a distingir entre aliats i enemics.

 Armes .

Day of Defeat presenta l'armament histric utilitzat en la Segona Guerra Mundial: M1 Garand, M1 Carbine, ametralladora Thompson, M3 Grease Gun, Springfield 1903, BAR, metralladora del calibre .30, Bazooka, Karabiner 98k, Karabiner 43, MP40, Sturmgewehr 44, FG 42, MG34, MG42, Panzerschreck, Llig-Enfield, Sten, Bren i el PIAT.

La classe del soldat determina quines armes utilitzar en un principi el jugador. A ms a ms, cada jugador porta una pistola: M1911 per als nord-americans i britnics, una Luger para els alemanys i el revlver Webley para els britnics. Tamb un ganivet o pala. Algunes classes duen tamb granades.

Els jugadors poden llenar la seva arma principal per a agafar una altra que hagin deixat els soldats morts o hagin llanat altres jugadors, per la qual cosa no s estrany veure jugadors aliats amb armes de l'Eix i viceversa.

 Mapes .

Els mapes del Day of Defeat reuneixen escenaris de batalles histriques de la Segona Guerra Mundial. Els escenaris de control de zona requereixen que els jugadors capturin banderes en punts importants del mapa. Els mapes basats en objectius fan combatre als jugadors pels objectius de la missi, com un pont o artilleria. Per a aconseguir aquests objectius els jugadors han d'utilitzar sovint crregues de TNT. Hi ha altres possibles objectius com recuperar documents secrets i retornar-los a l'instant d'inici.

Els mapes oficials inclouen escenaris menys Omaha Beach durant la Batalla de Normanda, el combat en els carrers de Salern durant l'Operaci Avalanche o una missi en planejador per a destruir una antena de rdio i un can de 88 mm.

Adems dels mapes oficials, existeixen els mapes custom creats per dissenyadors independents.

 Bots .

Encara que Day of Defeat s principalment un joc multijugador, es pot jugar fora de lnia utilitzant bots, contrincants controlats per l'ordinador. Dos dels bots ms populars sn SturmBOT i ShrikeBot.

 Day of Defeat: Source .

Day of Defeat: Source s la segent versi del joc, una actualitzaci utilitzant el motor Source del Half-Life 2, que va aparixer el 26 de setembre de 2005. A ms dels canvis grfics, es van realitzar canvis significatius en el sistema de joc.

 Vegeu tamb .
Half-Life;
Steam;
Valve Software;

 Enllaos externs .

 Oficials .

Web oficial de Day of Defeat (en angls);
Web oficial de Valve (en angls);
Web oficial de Steam (en angls);

 Comunitats .
Day of Defeat Network, DoD: Source (en angls);
Planet Half-Life: Day of Defeat (en angls);
DoD.Rules: Day of Defeat Web (en castell);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165267" title="Fortuna (mitologia)" nonfiltered="2489" processed="2480" dbindex="67501">
Fortuna era una deessa de lamitologia romana que personificava la sort, el dest i l'atzar (per aix sovint se la representava cega, igual que el smbol de la justcia actual). Cicer la va associar literriament a la Roda de la Fortuna, que gira portant dissort o benaurances de manera cclica. Aquesta imatge va triomfar durant l'Edat Mitjana i sembla venir del seu nom primigeni (Vortumna, la que fa girar l'any, en itlic antic). Quan era favorable solia ser representada com una jove amb la cornucpia (la banya de l'abundncia). Els seus atributs es corresponen amb la deesa menor grega Tych.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165268" title="Giuma" nonfiltered="2490" processed="2481" dbindex="67502">
En l'anime i manga de Bola de Drac en Giuma (en la versi original ) s un personatge inspirat en Nimwng (el rei dels dimonis), un dels personatges de Viatge a l'Oest. s el pare de la Xixi.


En un principi s presentat com una mena d'Ogre immens, vestit de manera ferotge i brandant una gran destral que protegeix els tresors del seu castell envoltat en flames matant a aquell que s'hi acosta. A ra d'aix s conegut com el Rei dels Dimonis i la seva desgrcia s fins i tot explicada a les escoles. Havia estat en el passat, alumne del Follet Tortuga, el segon millor desprs de l'Avi Gohan, en paraules seves.

Un cop el Follet Tortuga apaga el foc del seu castell amb un Kamehame (destruint al mateix temps i per error el castell i la muntanya de sota) no torna a aparixer fins que ja s el sogre d'en Son Goku. Llavors el seu tarann ha canviat substancialment i ha esdevingut molt afable, vesteix de manera ms normal i elegant i duu sempre ulleres i una gorra amb banyes amb el kanji imprs de la vaca.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165274" title="Margarida d'Esccia" nonfiltered="2491" processed="2482" dbindex="67503">
Margarida d'Esccia (1283-1290) fou reina d'Esccia, nta d'Alexandre III i filla d'Eric II de Noruega. L Assemblea Escocesa de Brisham (juliol del 1290) va acordar que es casaria amb Eduard de Carnavon, fill d Eduard I d'Anglaterra, sota condicions que garantirien l autonomia escocesa. Per Margarida va morir a Orkney durant el viatge d anada a Esccia el setembre del 1290. El seu regnat s discutit per aix.  






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165276" title="ISBN" nonfiltered="2492" processed="2483" dbindex="67504">

L'International Standard Book Number (en catal, Estndard internacional de la numeraci de llibres) o ISBN (pronunciat a vegades com is-bin), s un identificador nic per a llibres, previst per a s comercial. Va ser creat al Regne Unit el 1966 per les llibreries i papereries britniques. Originalment es deia Standard Book Numbering (en catal, Numeraci Estndard del Llibre) o SBN. Va ser adoptat com a estndard internacional ISO 2108 el 1970.

En publicacions peridiques com revistes s'utilitza lInternational Standard Serial Number (en catal, Nmero Internacional Normalitzat de Publicacions Seriades) o (ISSN).

Aquesta norma neix amb l'objectiu de normalitzar i coordinar a nivell internacional un sistema de numeraci de llibres que permet identificar un ttol i una edici determinada. s un nmero d'identificaci que pot ser llegit mecnicament i que no dna lloc a errors pel que es considera una eina essencial per la distribuci.

El nmero d'ISBN est format per deu dgits i es divideix en quatre parts d'extensi variable separades amb guions o espais. La primera part s'anomena identificador de grup i identifica un pas, una rea geogrfica o lingstica. La segona part es coneix com a prefix editorial i identifica a una editora concreta. La tercera part s l'identificador de ttol i correspon a una edici determinada d'un ttol. La quarta part i darrera s el dgit de comprovaci que s el darrer nombre de l'ISBN i es calcula mitjanant un mdul 11, amb ponderacions 10-2, utilitzant X en lloc de 10 quan aparegui com a dgit de comprovaci.
Vegeu tamb.
;

Enllaos externs.
Llista complerta d'ISBN ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165281" title="Dark Link" nonfiltered="2493" processed="2484" dbindex="67505">

Dark Link (tamb conegut com Shadow Link) es un antagonista fictici de la saga The Legend of Zelda. En la versi japonesa se l coneixen com Doppelgnger. Apareix en la franquicia com el costat fosc d en Link, l Heroi de la srie. Originalment, apregu en el videojoc de Zelda II: The Adventure of Link, creat per un terrible i poders mag per combatre al assass del Ganon original de The Legend of Zelda (1986), encara que aquest ha aparegut en mltiples jocs de la saga com The Legend of Zelda: Four Swords Adventures, com a mltiples enemics creat pel Dark Mirror. Generalment, Dark Link es una versi negre i fosca del protagonista Link, totalment obscur i amb els ulls vermells.

Dark Link es un Boss (Enemic final). De fet es el Final Boss de Zelda II, aix com un dels principals antagonistes en Four Swords Adventures, junt amb Vaati i Ganon. No se sap del tot el origen de Link Fosc, per l'nic que se sap es que var se creat per mgia negra, i que l' nic motiu de la seva existncia es en Link.

 Dark Link .

 Caracterstiques . 

Dark Link es completament fosc (excepte en Twilight Princess i Four Swords Adventures, on la seva roba, que s visible, per es negra), amb ulls vermells de color sang que brillen intensament. A part d aix fsicament poc ms es pot descriure Dark Link. Tampoc no es que tingui molta personalitat, simplement es com una mquina assassina que li agrada matar i que disfruta d aix. En el manga de Four Sword Adventures si que t personalitat, i al final, en morir, s arrepenteix de tots els delictes que ha organitzat.

Shadow Link compte amb l habilitat al combat de copiar totes les tcniques de lluita d en Link. En Ocarina of Time, aix es ms que notable. Podia copiar-les com si res en el combat. Si Link atacava molt a en Link Fosc, aquest es tornava ms agressiu, i per tant el combat era ms difcil d afrontar. Un tenia que ser equivalent tant en defensa com en atac per guanyar-lo. Aix un es podia fer fcilment amb la victria en Ocarina of Time contra Dark Link. En Zelda II, el combat contra Link Fosc se semblant.

 Creaci . 

Dark Link possiblement fou creat en primera instncia per Ganon, el King of Evil. Possiblement igual que Phantom Ganon, Ganondorf crear  a Shadow Link amb la seva mgia fosca i o fer a partir de l imatge de Link, l Heroi destinat a derrotar-lo. Ganon, per por a que Link el derrots, crear Link Fosc per evitar de combatre l directament. Aix nasqu Dark Link, el malvat germ bess de Link destinat a neutralitzar-lo. Tot i aix  no necessariament podia haver estat creat directament per Ganon, sin simplement per els seus seguidors , vist com a The Adveture of Link, que var ser creat per un fetiller misteris (per no est confirmat).

Es possible tamb que haver sigut creat pel venerable anci guardi de la Triforce del Valor, en un intent de provar el coratge de Link, fent-lo de Dark Link com la seva prova fina (vist com a aquest punt de referncia seria lo ms lgic, ja que l'escena es de lo ms clara). Tot i aix, aquest fet no est confirmat, tot i que en The Adventure of Link es menciona alguna poca cosa sobre la creaci de Dark Link, per es molt confs, ja que per l escena de l anci guardi i el relat del fetiller misteris crea controvrsia.

 Aparicions en els jocs .

 The Adventure of Link .



En aquest The Legend of Zelda: The Adventure of Link, Dark Link s el Boss final desprs de derrotar el guarda Thunderbird. Link descobreix un santuari on conegu un mag. Aquest per provar-lo si veritablement s capa de portar la Triforce del Valor, crear Dark Link per probar la seva valia. El protagonista t que derrotar el seu costat fosc per probar la seva valentia i superar la seva prova final. En aquest joc en Dark Link s totalment fosc, coma Super Smash Bros. Melee.

 Ocarina of Time .



En Ocarina of Time, Dark Link torn aparixer com a Mini-Boss del Water Temple. El malvat esperar Link en una cambra misteriosa per combatre l. Dita cambra cont un arbre en el centre en una petita illa voltat d aigua. Si Link s acosta al arbre, Dark Link aparegu. Aquest t la facultat de copiar les tcniques de l Hero of Time, i reproduir-les a voluntat. A ms que cada vegada atac en Link amb ms fora i agressivitat fins al punt de canviar de tctica defensiva a totalment ofensiva. En aquest joc, l enemic s totalment fosc, amb ulls vermells a diferencia del seu avantpassat. Possiblement fou creat pel malvat Ganondorf amb els seus terribles poders mgics per probar en Link.

 Oracle of Ages .



En Oracle of Ages, el antagonista principal del joc i el Final Boss, Veran, Sorceress of Shadows, convoca cpies mltiples de Dark Link durant la batalla. Aquestes cpies sn significativament ms dbils que el Link genu, i sn principalment utilitzades per Veran com a distracci en la batalla. No poden atacar, per, no obstant, en cas de xocar contra Link, el poden treure-li un cor de la seva respectiva salut.

 Four Swords Adventures .



En Four Swords Adventures, Dark Link s un dels antagonistes principals de la trama del argument. En dit videojoc aquests costats foscos d en Link foren creats grcies al poder fosc del Dark Mirror per voluntat del malvat Link Fosc, on alguns apareixen com a Bosses. De fet el primer Dark Link que combat Link en aquest joc es el mxim responsable de l escapatria de Vaati, el Wind Mage, per aquest a la vegada ser utilitzat per els foscos objectius del malvat Ganon.

 Twilight Princess .



En Twilight Princess,  l Spirit Lanayru li explicar l histria de la creaci d Hyrule a en Link i dels terribles fetillers que valen voler apoderar-se de la totpoderosa Triforce, la reliquia de les Deesses en el Sacred Realm. Li donar la advertncia del poder corrupte de la Fused Shadow, aix com li explica els seus orgens. Com a escena visual en el joc Link i Ilia representen dos humans corromputs pel poder, m entres que en la mateixa escena, tres Dark Link representen els fetillers Twili de l antiguitat, que varen ser tancats per les Deesses al Twilight Realm. Tanmateix, aix noms es una representaci, no es poden lluitar contra aquests Dark Link.

 Altres aparicions .

Dark Link apareix a Super Smash Bros. Melee i Super Smash Bros. Brawl com a un dels enemics i Boss en un dels Event Mach dels jocs, aix com un vestit alternatiu per a Link i Toon Link a Super Smash Bros. Brawl; el primer amb l'aparena de Twilight Princess i el segon amb l'aparena de Four Swords Adeventures.  En la foto de la dreta, es caracteritza per ser igual que el de Twilight Princess   encara que noms aparegus breument en una escena representant un Twili   amb ells ull vermells color sang i la seva roba fosca com el carb.

 Vegeu tamb .

 Link.

 Ganon.

 Vaati.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165288" title="Conservadorisme" nonfiltered="2494" processed="2485" dbindex="67506">
El conservadorisme s un terme relativista usat per a descriure les ideologies poltiques que afavoreixen els valors tradicionals, es a dir, les costums i creences religioses, culturals o nacionals. Ja que cada cultura t diversos valors establerts, els conservadors en diferents cultures tenen diferents metes. Alguns conservadors intenten preservar l'statu quo, mentre que uns altres intenten tornar als valors d'una poca anterior, l'statu quo ante.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165290" title="Partit Popular de la Comunitat Valenciana" nonfiltered="2495" processed="2486" dbindex="67507">

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana s la secci local del Partit Popular al Pas Valenci.

Histria.
Va estar a l'oposici de les Corts Valencianes fins a l'any 1995, quan Eduardo Zaplana va guanyar les eleccions per majoria simple i va aconseguir la presidncia desprs d'un pacte amb Uni Valenciana, on el candidat d'aquesta formaci, Vicent Gonzlez Lizondo, es convert en president de les Corts Valencianes. Al 1999 va aconseguir majoria absoluta i, des de aleshores, continua al davant del govern del Consell de la Generalitat Valenciana, fins al 2011, desprs de la seua victria a les eleccions autonmiques de 2007.

Tamb governa amb majoria absoluta a les tres capitals de provncia: Valncia amb Rita Barber, Alacant amb Luis Daz Alperi i Castell amb Alberto Fabra. 

A ms, dirigeix les tres diputacions provincials de la comunitat i va ser el partit ms votat a les darreres eleccions, obtenint la majoria d'alcaldies al Pas Valenci.

Al 2007 va obtindre 54 escons dels 99 del total (majoria absoluta en 50 escons), continuant aix Francisco Enrique Camps Ortiz al capdavant del govern valenci i fent impossible un pacte entre el PSPV i el Comproms pel Pas Valenci per a arrebatar-li el govern al PP.

Presidents populars del Consell de la Generalitat.
 1995: Eduardo Zaplana;
 1999: Eduardo Zaplana;
 2002: Jos Luis Olivas Martnez;
 2003: Francisco Enrique Camps Ortiz;
 2007: Francisco Enrique Camps Ortiz;

Poltica.

La secci del Pas Valenci del Partit, coneguda com Partit Popular de la Comunitat Valenciana, est dirigida actualment per Francisco Enrique Camps Ortiz. s la segona secci ms forta del partit a tota Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrs dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa al govern autonmic i les capitals de les tres provncies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partit Uni Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de Valncia a 1991 i el de la Comunitat al 1995 i desprs ha ocupat l'espai poltic d'aquesta formaci. A banda del president sn figures rellevants de la dreta valenciana Eduardo Zaplana, Rita Barber i els controvertis Carlos Fabra i Luis Daz Alperi.

El partit popular, a la Comunitat Valenciana, ha estat acusat de facilitar la destrucci del territori facilitant la reqalificaci de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'a seria Marina d'Or a Orpesa, o la investigaci que la comissi europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.  L'any 2007] va impulsar el tancament de repetidors de TV3 al Pas Valenci, allegant que emetien de forma allegal, utilitzant freqncies sense assignar propietat del Govern d'Espanya. .

En els ltims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven coses tan evidents com la unitat de la llengua, com s el cas d'Esteban Gonzlez Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir:  Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el cataln no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrn su lengua en la Comunitat Valenciana , contestant als representants d'ERC i CiU.

Destaca tamb la subvenci que reben les escoles privades en front a l'abandonament de l'ensenyament pblic, sobretot a les ciutats de Valncia i Alacant , la construcci d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de pblics com el de Sant Joan s una altra caracterstica, aquesta de poltica sanitria. Per ltim destaca la promoci d'esports com la vela amb events com la Copa Amrica  o la Volvo Ocean Race  . Altre xit de la poltica popular de portar esdeveniments de fama mundial al Pas Valenci va ser el Gran Premi d'Europa de Frmula 1, que es va portar a terme per primera vegada a Valncia l'any 2008. 

 Referncies .


Enllaos externs.
 Partit Popular de la Comunitat Valenciana;
 Web de Francisco Camps;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165298" title="Camp vectorial irrotacional" nonfiltered="2496" processed="2487" dbindex="67508">
En el clcul vectorial un camp vectorial irrotacional o camp vectorial conservatiu s un camp vectorial el rotacional del qual s nul.

Si la notaci del camp s , llavors

.

Hi ha una identitat de clcul vectorial que estableix que el rotacional de qualsevol gradient s zero:



on  s un camp escalar.

En canvi, en un espai simplement connex;
t rotacional zero a tot arreu excepte al llarg de l'eix z (on s indefinit), per cada integral de lnia de v al voltant de l'eix z dna un resultat diferent de zero, per tant v no t un potencial escalar. De vegades el terme irrotacional exclou de manera explcita aquest fenomen, per exemple, un camp vectorial com l'esmentat v s anomenat rotacional malgrat presenti un rotacional igual a zero., qualsevol camp irrotacional pot ser expressat com el gradient d'un potencial escalar:

.

Si, a ms de ser irrotacional, un camp vectorial tamb s incomprimible, llavors rep el nom de camp vectorial Laplaci.

En mecnica dels fluids, un camp irrotacional s prcticament sinnim de camp laminar. L'adjectiu "irrotacional" implica que el flux irrotacional del fluid (el seu camp velocitat s irrotacional) no t cap component rotacional: no forma vrtexs.

De la definici d'un irrotacional com rotacional nul, seguint el teorema de Stokes es pot deduir que la circulaci de qualsevol bucle tancat en el camp s zero:



on A s l'rea tancada pel bucle S. Aquesta manca de circulaci significa que les lnies d'un camp irrotacional (lnies de flux d'un flux irrotacional) no formen bucles (o hlixs).

 Notes .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165303" title="Tafarmaig" nonfiltered="2497" processed="2488" dbindex="67509">
Tafarmaig s una serra a l'est de Sella entre el Barranc de l'Arc, el  Xarquer i Molem.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165304" title="Teatro di San Carlo" nonfiltered="2498" processed="2489" dbindex="67510">

El Teatro di San Carlo s el teatre d'pera de Npols, el ms antic en funcionament i reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Va ser dissenyat pels arquitectes Giovanni Antonio Medrano Angelo Carasale per al rei Borb Carles III de Npols (Carlo III en itali). Carles va voler dotar a Npols d'un nou i gran teatre per a substituir l'antic i deteriorat Teatro San Bartolomeo, de l'any 1621.

Va ser inaugurat el 4 de novembre de 1737   dia de l'onomstica rel rei   amb la representaci de l'pera Achille in Sciro, de Domenico Sarro, basada en l'obra teatral del fams poeta i dramaturg conegut com Metastasio. El mateix Sarro va dirigir l'orquestra en dos ballets a manera d'intermezzi, obra de Grossatesta.  En el seu temps va ser el teatre d'pera ms gran del mn, amb 3.300 localitats.

El nou teatre va ser molt admirat per la seua arquitectura, les decoracions daurades i la sumptuosa tapisseria de color blau (blau i daurat eren els colors oficials dels Borbons).

La gran poca de l'pera napolitana.
En l'poca, l'pera napolitana gaudia de gran xit pertot Europa, no noms en el camp de l'opera buffa sin tamb en el de l'opera seria. L'escola napolitana incloa, entre d'altres, els segents compositors: Francesco Feo, Niccola Antonio Porpora, Tommaso Traetta, Niccola Piccinni, Leonardo Vinci, Anfossi, Francesco Durante, Niccol Jommelli, Domenico Cimarosa, Giovanni Paisiello i Niccol Antonio Zingarelli. Npols esdevingu la capital de la msica europea i fins i tot els compositors estrangers consideraven el Teatre San Carlo com la meta de la seua carrera: Johann Adolph Hasse (qui ms tard s'installaria a Npols) Haydn, Johann Christian Bach i Gluck.

D'igual manera, els cantants ms prominents van actuar al San Carlo, i la major part d'ells van consolidar la seua fama a Npols, des de Lucrezia Anguiari, anomenada  La Cochetta , passant pels clebres castrati Caffarelli (Gaetano Majorano), Farinelli (Carlo Broschi) i Gizziello (Gioacchino Conti) els tres procedents de conservatoris de la ciutat de Npols fins Gian Battista Velluti, el darrer castrato.

Reconstrucci.
El 12 de febrer de 1816 el San Carlo va ser destrut per un incendi. No obstant aix, va ser redissenyat per l'arquitecte Antonio Niccolini i reconstrut en 10 mesos, per ordre del rei Ferran IV, tamb Borb. El 12 de gener de 1817, el teatre reconstrut va ser inaugurat amb l'pera Il sogno di Partenope, de Simon Mayr. Stendhal va assistir a la segona nit de la inauguraci, i va escriure:  No hi ha res en tot Europa que puga comparar-se a aquest teatre, que puga donar-ne la ms lleugera idea..., enlluerna els ulls, encisa l'nima... 

El seu nou disseny, en la forma tradicional de ferradura, va ser dotat amb 1.444 localitats assegudes i amb un prosceni de 33,5 metres d'ample i 30 metres d'alada. L'escenari compta amb una profunditat de 34,5 metres.

L'any 1845 es van fer reformes addicionals i, pel 1854, va canviar l'aparena interior del teatre amb una decoraci en roig i daurat, que ha persistit fins ara. A banda de la creaci del fossat per a l'orquestra, per suggeriment de Verdi l'any 1872, la installaci d'electricitat l'any 1890, la subseqent eliminaci de l'aranya central i la construcci d'un nou vestbul i una nova ala per als camerins dels artistes, el teatre no va sofrir canvis substancials fins als bombardejos de la Segona Guerra Mundial, l'any 1943.  No obstant aix, el teatre va ser rpidament reparat per les forces aliades d'ocupaci, i va reobrir en el termini de sis mesos, el 16 de desembre de 1943.

Compositors residents.

Des de 1815 a 1822, Gioacchino Rossini hi va ser compositor oficial del teatre i director artstic de les peres Reials, que incloen el San Carlo, escrivint deu peres durant aquest perode: Elisabetta, regina d'Inghilterra (1815), La Gazzetta, Otello, ossia il Moro di Venezia (1816), Armida (1817), Mos in Egitto, Ricciardo e Zoraide (1818), Ermione, Bianca e Falliero, Edoardo e Cristina, La donna del lago (1819), Maometto secondo (1820) i Zelmira (1822).

Entre els cantants assidus d'aquest perode cal esmentar Manuel Garca i la seua filla Maria Malibran, Giuditta Pasta, Isabella Colbran, Giovanni Battista Rubini, Domenico Donzelli i els dos grans rivals francesos: Adolphe Nourrit i Gilbert Duprez l'inventor del Do de pit.

Desprs de la composici de Zelmira, Rossini va deixar Npols amb la Colbran, qui havia estat prviament amant de l'empresari del teatre, Domenico Barbaja. La parella es va casar poc desprs.

Per a substituir a Rossini,  Barbaja va signar contracte amb una altra creixent estrella de l'pera italiana: Gaetano Donizetti. Com a director artstic de les peres Reials, Donizetti va romandre a Npols des de l'any 1822 fins el 1838, component setze peres per al San Carlo, entre elles Maria Stuarda (1834), Roberto Devereux (1837), Poliuto (1838) i la clebre Lucia di Lammermoor (1835), escrita per a la soprano Tacchinardi-Persiani i per al tenor Duprez.

Vincenzo Bellini, sicili de naixement, tamb va estrenar la seua primera pera, Bianca e Gernando, al San Carlo.

Giuseppe Verdi tamb va mantenir relaci amb el teatre. L'any 1841, la seua pera Oberto, Conte di San Bonifacio hi va ser representada, i l'any 1845 va fer la seua primera estrena en el teatre amb Alzira. Desprs va estrenar-hi Luisa Miller l'any 1849. La seua tercera estrena havia de ser Gustavo III per va ser prohibida per la censura; posteriorment va ser estrenada a Roma amb el nou ttol de Un ballo in maschera.

Entre els directors d'orquestra que van actuar al San Carlo cal esmentar al fams i excntric arpista i compositor francs Nicolas Bochsa(1789-1856), que es va fer acompanyar per la seua "amiga", la soprano Anna Bishop, amb la qual va recrrer el mn. Va dirigir diverses peres (1844-1845) al San Carlo amb  Anna Bishop com prima donna.

A finals del Segle XIX i principis del XX, Giacomo Puccini i altres compositors del verisme, com ara Pietro Mascagni, Leoncavallo, Giordano i Cilea, hi van representar les seues peres.

Estrenes absolutes al San Carlo.

 1737  Achille in Sciro, de Domenico Sarro;
 1813  Medea in Corinto de Giovanni Simone Mayr;
 1815  Elisabetta, regina d'Inghilterra de Gioacchino Rossini;
 1816  La Gazzetta i Otello, ossia il Moro di Venezia de Gioacchino Rossini;
 1817  Armida de Gioacchino Rossini;
 1818  Mos in Egitto i Ricciardo e Zoraide de Gioacchino Rossini;
 1819  Ermione, Bianca e Falliero, Edoardo e Cristina i La donna del lago de Gioacchino Rossini;
 1820  Maometto secondo de Gioacchino Rossini;
 1822  Zelmira de Gioacchino Rossini;
 1823  Alfredo il Grande de Gaetano Donizetti;
 1826  Bianca e Gernando de Vincenzo Bellini; Elvida de Gaetano Donizetti;
 1825  L'ultimo giorno di Pompei de Giovanni Pacini;
 1828  L'esule di Roma  de Gaetano Donizetti;
 1829  Il paria i Elisabetta al castello di Kenilworth de Gaetano Donizetti;
 1834  Maria Stuarda de Gaetano Donizetti;
 1830  I pazzi per progetto, Il diluvio universale i Imelda de' Lambertazzi de Gaetano Donizetti ;
 1831  Francesca di Foix  de Gaetano Donizetti;
 1832  Fausta i Sancia di Castiglia  de Gaetano Donizetti ;
 1835  Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti;
 1836  L'assedio di Calais  de Gaetano Donizetti;
 1837  Roberto Devereux  de Gaetano Donizetti;
 1838  Poliuto  de Gaetano Donizetti;
 1839  Elena da Feltre de Saverio Mercadante;
 1840  La Vestale de Saverio Mercadante;
 1844  Caterina Cornaro  de Gaetano Donizetti ;
 1845  Alzira de Giuseppe Verdi;
 1848  Poliuto  de Gaetano Donizetti;
 1849  Luisa Miller de Giuseppe Verdi;
 1851  Medea de Saverio Mercadante;
 1869  Gabriella di Vergy  de Gaetano Donizetti;

Referncies.
Allison, John (ed.), Great Opera Houses of the World, suplement a Opera Magazine, Londres 2003;
Beauvert, Thierry, Opera Houses of the World, The Vendome Press, Nova York, 1995. ISBN 0-86565-978-8;
Zeitz, Karyl Lynn, Opera: the Guide to Western Europe s Great Houses, Santa Fe, Nou Mxic: John Muir Publications, 1991. ISBN 0-945465-81-5;

Enllaos externs.
 Plana Oficial del Teatro di San Carlo  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165310" title="Els Set Cims" nonfiltered="2499" processed="2490" dbindex="67511">


Els Set Cims sn les ms altes muntanyes de cadascun dels set continents (segons l'Enciclopdia Britnica). Coronar-los tots en escalada s un dels reptes ms apassionants per als alpinistes, i la seva consecuci va ser proposada per primer cop per Richard Bass a la dcada del 1980 (Bass et al 1986).


Definici de 'Set Cims'.
Degut a les diferents interpretacions en el que fa referncia a les lnies divisries continentals (geogrfiques, geolgiques, geopoltiques), existeixen diversos continents en funci d'aquestes interpretacions, i per tants diversos 'sostres continentals' possibles.   El nombre de set continents emprat a Els Set Cims est basat en el model emprat a Europa occidental i els Estats Units.

Dualitat a Oceania.
La muntanya ms alta d'Austrlia s el Mont Kosciuszko (2.228 m), per la muntanya ms alta del que entenem per Oceania s realment el Puncak Jaya, de 4.884 m .

Dualitat a Europa.
Generalment es considera que la muntanya ms alta d'Europa s el Elbrs (5.642 m), al Cucas. Per hi han altres interpretacions que consideren que aquesta part del mn no pertany al 'concepte clssic d'Europa', i consideren que el Mont Blanc (4.808 m) s la muntanya ms alta del vell continent. (De fet si el Cucas s Europa, llavors hi han 5 muntanyes ms altes que el Mont Blanc al continent ).

Les llistes de Bass i Messner.
La primera llista dels Set Cimss va ser postulada per Bass (La llista de Bass o llista Kosciusko), que va triar la muntanya ms alta de l'illa d'Australia com a representant del cim ms alt del continent. Reinhold Messner va proposar una altra llista (la llista Messner o llista  Carstensz/Puncak), idntica excepte en el que fa referncia a la muntanya ms alta d'Oceania. Cap d'aquestes dues llistes inclou el Mont Blanc. Des del punt de vista de l'alpinisme, la llista Messner s la ms seductora i la que implica ms tcnica. Coronar el Puncak Jaya t el caracter d'una expedici, mentre que pujar al Kosciuszko s una fcil excursi a peu. 



 Referncies .




 Nota: estadstiques no actualitzades des del 2004
 Actualitzat fins el mar del 2007, 198 alpinistes.


 Enllaos externs .
7summits.com, valuosa informaci dins d'una plana fora comercial ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165313" title="Tagarina" nonfiltered="2500" processed="2491" dbindex="67512">
Tagarina, derivat de tagar "moro de frontera" (mudjar), dna nom a la vall o barranc en el terme municipal de Sella (Marina Baixa)  situat entre Aitana i la Penya de Sella, i a altres accidents del propi Barranc de Tagarina com sn la Solana de Tagarina, el Port de Tagarina, el Pas de Tagarina i l'Alt de Tagarina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165315" title="Teatro Massimo" nonfiltered="2501" processed="2492" dbindex="67513">

El Teatro Massimo de Palerm s el major dels teatres d'pera d'Itlia i el tercer ms gran d'Europa. Est dedicat al rei d'Itlia Vctor Manuel II. 

De gust neoclssic, va ser construt sobre els terrenys resultants de la demolici de l'esglsia de "le Stimmate" i del monestir de San Guiliano, a finals del segle XIX. Els treballs de demolici van ser iniciats l'any 1875 desprs dels successius contratemps que van seguir al concurs de 1864, guanyat per l'arquitecte Giambattista Filippo Basile. El teatre va ser concls pel seu fill, Ernesto Basile, qui es va fer crrec de la construcci l'any1891 desprs de la mort de son pare, acabant-se el 16 de maig de 1897 i inaugurant-se amb Falstaff, de Verdi. Precisament el teatre est situat a la plaa G. Verdi, en el part vella de la ciutat.

Els exteriors del teatre, seguint la moda neoclssica d'utilitzar arquitectura antiga, presenta un pronaos corinti hexstil elevat sobre una monumental escala.  Als laterals d'aquesta es troben dos lleons de bronze amb allegories de la Tragdia i la Lrica. Sobre les sis columnes es pot llegir "L'Arte rinnova i popoli e ne rivela la vita": l'art renova els pobles, i en revela la vida. Hi ha diverses teories sobre la paternitat d'aquesta frase, sense arribar a existir consens. En la part alta de l'edifici es va construir una enorme cpula semiesfrica. L'esquelet de la cpula s una estructura metllica reticular que es recolza sobre un sistema de corrons que permeten els moviments provocats pels canvis de temperatura.

La simetria al voltant de l'eix d'ingrs, la repetici constant de certs elements (columnes, finestres en arc, etc.) i la decoraci rigorosament composta defineixen una estructura espacial simple i una volumetria clara, harmnica i geomtrica, d'inspiraci grega i romana. Les referncies formals en aquest edifici sn, a ms dels teatres antics, les construccions religioses i pbliques romanes com el temple, la baslica civil i les termes romanes, sobretot pel que fa al desenvolupament planimtric dels volums i en la cobertura.

L'interior va ser decorat amb pintures de R. Lentini, E. de Maria Bercher, M. Cortegiani i L. Di Giovanni. Disposa d'al voltant de tres mil cinc-centes localitats.

El teatro Massimo va reobrir les seues portes el 12 de maig de 1997 desprs d'un llarg perode d'aband. Avui  dia proposa una gran varietat d'esdeveniments culturals: ballets amb artistes de fama internacional, pera, mostres i trobades.

 Enllaos externs .
 Plana oficial  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165324" title="Integral de Riemann" nonfiltered="2502" processed="2493" dbindex="67514">
La integral de Riemann s una operaci sobre una funci contnua i limitada en un interval (a, b), on a i b sn anomenats extrems d ela integraci. La operaci consisteix en trobar el lmit de la suma de productes entre el valor de la funci en un punt xi* i l'amplada  x del subinterval que cont al punt.

;

Normalment es nota com:

;

El smbol  s una "S" deformada.
En el cas en qu la funci f tingui diverses variables, el dx especifica la variable d'integraci.
Si la variable d'integraci i l'interval d'integraci sn coneguts, la notaci es pot simplificar com .

Algunes funcions no sn clarament integrables per Riemmann, per en general les interaccions dels lmits amb la integral de Riemmann sn difcils d'estudiar.

La integral de Lebesgue millora aquesta teoria i permet obtenir una millor varietat de funcions integrables, aix com descriure millor les interaccions dels lmits amb la integral.

Histricament, Riemann va concebre aquesta teoria de la integraci, i va proporcionar algunes idees per al teorema fonamental del clcul. La teoria  de la integraci de Lebesgue va arribar molt ms tard, quan els punts dbils de la integral de Riemann es comprenien millor.

Interpretaci geomtrica.
En anlisi de variable real, la integral de Riemann s una forma simple de definir la integral d'una funci sobre un interval com l'rea sota la corba de la funci.

Sigui f una funci amb valors reals definida sobre l'interval b, tal que per tot x, f(x) 0. Sigui S = Sf= la regi del pla delimitada per la corba corresponent a la funci f, l'eix de les absicces i les rectes verticals de les equacions x=a y x=b. Ens interessa mesurar l'rea del domini S, si s que es pot mesurar.

Per obtenir una aproximaci de l'rea tancada sota una corba, aquesta es pot dividir en rectangles com indica la figura segent:


L'rea de cada rectangle, s el producte de la funci en un punt, per l'amplada de l'interval:



Quan s'augmenta el nombre de rectangles s'obt una millor aproximaci:


La idea fonamental de la teoria de la integraci de Riemann s la d'utilitzar aproximacions de l'rea del domini S. Es determinar una rea aproximada que se spiga que s inferior a l'rea del domini S, i es buscar una altra rea aproximada que se spiga que s major que l'rea de S. Si aquestes aproximacions poden fer-se de manera que la diferncia entre ambdues rees sigui arbitrriament petita, llavors podem obtenir l'rea del domini S.
Per tant, el lmit de l'rea per a infinits rectangles s l'rea compresa sota la corba.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165325" title="Armando Miguel Correia de S" nonfiltered="2503" processed="2494" dbindex="67515">
Armando Miguel Correia de S (Maputo, (Moambic), 16 de setembre de 1975) s un futbolista moambiqueny que juga de defensa al Sepahan FC de la lliga iraniana. 

 Trajectria esportiva .
 C.F. Os Belenenses 1992-1994;
 Vilafranquense 1994-1997;
 G.D. Bragana 1996-1996;
 Vila Real de Santo Antnio 1997-1998;
 Rio Ave F.C. 1998-2001;
 Benfica 2001-2004;
 Vila-real CF 2004-2005;
 RCD Espanyol 2005-2007;
 Leeds United 2007;
 Foolad F.C. 2007;

 Palmars .
 Copa portuguesa de futbol (2004) amb el Benfica.
 Copa Intertoto (2004) amb el Vila-real CF.
 Copa espanyola de futbol (2006) amb el RCD Espanyol.
 Sots-campi de la Copa de la UEFA: (2006) amb el RCD Espanyol.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165330" title="Hlix (desambiguaci)" nonfiltered="2504" processed="2495" dbindex="67516">


Geometria: Corba que forma una recta traada en un pla en enrotllar el pla sobre una superfcie cilndrica. Vegeu Hlix (geometria);
Tecnologia: Giny mecnic de propulsi s'utilitza en vaixells, aeronaus, etc. Vegeu Hlix (Tecnologia);
Art: Voluta del capitell corinti o jnic.

Hlice s un sinnim d'hlix.

Histria:
Ciutat grega. Vegeu Hlice (ciutat);
Hlix o Helixos, militar al servei d'Esparta;

Mitologia:
 Hlice (filla de Sel), esposa d'I.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165333" title="Llista d'espcies d'hipoqulids" nonfiltered="2505" processed="2496" dbindex="67517">
Llista d'espcies d'hipoqulids, una famlia d'aranyes araneomorfes amb alguns carcters molt primitius com sn els dos parells de pulmons. Aquest llistat cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, amb noms 2 gneres  i 11 espcies descrites.


 Gneres i espcies .
 Ectatosticta .
Ectatosticta Simon, 1892
 Ectatosticta davidi (Simon, 1889) (Xina);

 Hypochilus .
Hypochilus Marx, 1888
 Hypochilus bernardino Catley, 1994 (EUA);
 Hypochilus bonneti Gertsch, 1964 (EUA);
 Hypochilus coylei Platnick, 1987 (EUA);
 Hypochilus gertschi Hoffman, 1963 (EUA);
 Hypochilus jemez Catley, 1994 (EUA);
 Hypochilus kastoni Platnick, 1987 (EUA);
 Hypochilus petrunkevitchi Gertsch, 1958 (EUA);
 Hypochilus pococki Platnick, 1987 (EUA);
 Hypochilus sheari Platnick, 1987 (EUA);
 Hypochilus thorelli Marx, 1888 (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Hipoqulid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165335" title="Llista de les banderes de Kenya" nonfiltered="2506" processed="2497" dbindex="67518">
Aquesta s una llista de les banderes utilitzades al estat de Kenya.

Bandera Nacional.



Bandera Histrica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165346" title="Pierre Vilar" nonfiltered="2507" processed="2498" dbindex="67520">
Pierre Vilar ( Frontignan, Frana 1906 - Saint-Palais 2003 ) fou un historiador i professor universitari francs. Est considerat una de les mximes autoritats en l'estudi de la Histria de Catalunya, tant del perode de l'Antic Rgim com de l'Edat Contempornia.

Biografia.
Va nixer el 3 de maig de 1906 a la ciutat de Frontignan, poblaci situada a la regi francesa de Llenguadoc-Rossell. Va estudiar histria a La Sorbona, de la qual en fou catedrtic el 1965. Membre de lEcole de Hauts Etudes de Pars, ha estat nomenat, entre d'altres, doctor honoris causa per les universitats de Barcelona i Valncia. 

El 1987 fou guardonat pel Congrs de Cultura Catalana i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Vilar mor el 7 d'agost de 2003 a la ciutat de Saint-Palais, poblaci situada al departament francs dels Pirineus Atlntics.

Activitat historiogrfica.
Va coincidir com a estudiant amb Jean Paul Sartre i Paul Nizan. Com a deixeble d'Ernest Labrousse es va preocupar en la metodologia de la histria, defensant la teoria de la Histria total des d'una perspectiva materialista. Estimulat per Maurice Legendre va viatjar a Espanya l'any 1929, establint-se a Barcelona i relacionant-se amb Gonal de Reparaz, Pau Vila o Pere Bosch-Gimpera. 

Va ser professor del Liceu Francs de Barcelona entre els anys 1934 i 1957, excepte en el perode de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Durant les seves estades va investigar i va redactar la seva tesi doctoral Catalunya a l'Espanya Moderna (1962), considerada un clssic de la historiografia i model de sntesi regional. La seva breu, per influent, Histoire de l'Espagne ("Histria d'Espanya") va ser un xit de vendes fins i tot abans de permetre's legalment la seva venda, prohibida durant el franquisme, i va continuar sent molt utilitzada en l'ensenyament i els ambients progressistes de la dcada del 1970 i 1980 dels segle XX.

Obra seleccionada.
 1947: Histoire de l'Espagne;
 1959: Le dclin catalan du bas Moyen-ge. Hypothses sur sa chronologie';
 1962: La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements conomiques des structures nationales;
 1965: Crecimiento y desarrollo;
 1969: Oro y moneda en la historia;
 1975: Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII;
 1975: Historia marxista, historia en construccin;
 1980: Introduccin al vocabulario del anlisis histrico;
 1986: La guerre d'Espagne;
 1987-1990: Histria de Catalunya (director), 8 volums;
 1995: Tres i quatre, autobiografa;

Enllaos externs.
  Taller Pierre Vilar;
  Fons Especial de Pierre Vilar a la Universitat de Girona;
  Pierre Vilar a la Societat Catalana de Geografia;
  HISTRIA I SOCIOLOGIA DAVANT EL FENOMEN "NACI" Fragment de Catalunya dins l Espanya moderna;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165347" title="Austroqulid" nonfiltered="2508" processed="2499" dbindex="67521">


Els austroqulids (Austrochilidae) sn una petita famlia d'aranyes araneomorfes, que pertanyen a la superfamlia dels austroquilodeus (Austrochiloidea).

 Sistemtica .

Hi ha descrits 3 gneres i 9 espcies d'austroqulids amb la informaci recollida fins al 28 d'octubre de 2006. Dos gneres sn propis dels boscos dels Andes, a la part central i meridional de Xile i a la frontera amb Argentina, i un s endmic de Tasmnia.

La categoritzaci segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

Austrochilus.
Austrochilus Gertsch & Zapfe, 1955
 Austrochilus forsteri Grismado, Lopardo & Platnick, 2003 (Xile);
 Austrochilus franckei Platnick, 1987 (Xile, Argentina);
 Austrochilus manni Gertsch & Zapfe, 1955 (Xile);
 Austrochilus melon Platnick, 1987 (Xile);
 Austrochilus newtoni Platnick, 1987 (Xile);
 Austrochilus schlingeri Platnick, 1987 (Xile);

Hickmania.
Hickmania Gertsch, 1958
 Hickmania troglodytes (Higgins & Petterd, 1883) (Tasmnia);

Thaida.
Thaida Karsch, 1880
 Thaida chepu Platnick, 1987 (Xile);
 Thaida peculiaris Karsch, 1880 (Xile, Argentina);

Referncies.
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Gradunglid;
 Austroquilodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165352" title="Teatro Nacional de So Carlos" nonfiltered="2509" processed="2500" dbindex="67522">


El Teatro Nacional de So Carlos s un teatre d'pera de Lisboa. Va ser inaugurat el 30 de juliol de 1793 per la Reina Maria I per a substituir el Tetre de l'pera del Tejo, que havia estat destrut pel terratrmol de Lisboa de 1755. Est situat en el centre histric de la ciutat, prop del districte del Chiado.

Histria.
L'any 1792, un grup d'homes de negocis lisboetes van decidir finanar la construcci d'un nou teatre d'pera per a la ciutat. El teatre va ser edificat en noms sis mesos, segons el disseny de l'arquitecte portugus Jos da Costa e Silva, en estil neoclssic amb elements rococ. El projecte va estar inspirat clarament en els grans teatres italians, com el San Carlo de Npols (interior) i La Scala de Mil (interior i faana). A les primeries del Segle XIX, quan la dinastia portuguesa va traslladar-se a Brasil fugint de l'Exrcit Napolenic, es va contruir un teatre a Rio de Janeiro amb el model del So Carlos.

La faana est decorada amb un rellotge, l'escut d'armes de Portugal i una entrada en forma de prtic. El nom del teatre va ser elegit en honor de la princesa Carlota Joaquima d'Espanya, que havia arribat a Portugal l'any 1790 per a casar-se amb el futur rei, el Prncep Joan.

Una inscripci llatina commemorativa, dedica el teatre a la princesa.

La bella sala principal s ellptica, t cinc files de llotges i capacitat per a 1.148 espectadors. La luxosa llotja reial va ser profusament decorada per l'itali Giovanni Appianni. El sostre va ser pintat per Manuel da Costa i l'escenari per Cirilo Wolkmar Machado.

La primera pera que s'hi va representar, l'any 1793, va ser La Ballerina Amante, de Domenico Cimarosa. El ms clebre compositor portugus de l'poca, Marcos Portugal, va ser nomenat director musical del teatre desprs del seu retorn d'Itlia, i la major part de les seues peres hi van ser representades.

Entre 1828 i 1834, el So Carlos va ser clausurat, a causa de la Guerra Civil Portuguesa que va esclatar entre les faccions de Miquel I i Pere IV. L'any 1850 s'hi va installar la illuminaci a gas, la ms moderna tecnologia disponible. Poc desprs, l'Estat Portugus va adquirir el teatre als propietaris privats. Desprs de diversos intents, la illminaci elctrica va ser installada l'any 1887. Des de 1935 a 1940, el teatre va estar tancat per reformes. L'any 1974 es va constituir una companyia d'pera resident. L'any 1993 s'hi va crear l'Orquestra Simfnica Portuguesa.

Referncies.
Institut Portugus del Patrimoni Arquitectnic;
Oficina General per als Edificis i Monuments Nacionals (Portugal);

Enllaos externs.
Plana Oficial del Teatro Nacional de So Carlos ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165353" title="Adri III" nonfiltered="2510" processed="2501" dbindex="67523">

Adri III (Roma, ?   Mdena, 17 de setembre de 885). Papa de l'Esglsia catlica del 884 al 885.

Durant el seu breu pontificat, i seguint la lnia del seu predecessor, Mar I, va renovar l'excomunicaci de l'antic patriarca de Constantinoble Foci.

En la seva relaci amb el Sacre Imperi Romanogermnic, va manifestar que la consagraci del papa no precisava del consentiment imperial, per va respondre a la petici de l'emperador Carles III el Gros perqu acuds a la Dieta, que amb l'objectiu de resoldre la successi del tron imperial, es celebraria en Worms. Quan el papa es va dirigir a la trobada, va morir prop de Mdena el 7 de setembre del 885 i fou enterrat en el monestir de Nonantula.

Poc desprs de la seva mort va ser proclamat sant, per la seva canonitzaci va ser impugnada i no va ser confirmada fins que Lle XIII va dictar, el 2 de desembre del 1891, un decret pel qual es va reconixer oficialment el culte d'Adri III.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165354" title="Monte Renoso" nonfiltered="2511" processed="2502" dbindex="67524">

El Monte Renoso (2.352m), en cors Monte Rinosu s el punt culminant del masss de Renoso, que ocupa la regi entre els colls de Vizzavona  i deVerde. Constitueix amb el Monte Cinto, el Monte Rotondo, el Monte d'Oro i l'Incudine un dels cinc pics ms alts de Crsega.

Dins del masss s'hi troben els llacs:
 Llac de Bastani ;
 Llacs de Rina ;
 Llac de Nielucci ;
 Llac de Bracca ;
 Llac de Vitalacca ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165357" title="Bstia de Gavald" nonfiltered="2512" processed="2503" dbindex="67525">

La Bstia de Gavald s un animal llegendari al qual es van atribuir en el segle XVIII desenes d'atacs mortals a la regi occitana de Gavald.

El terme inclou una srie d'esdeveniments que haurien tingut lloc del 30 de juny de 1764 al 19 de juny de 1767. Durant aquest temps, almenys cent quatre atacs mortals s'atriburen a aquest animal (o animals), considerat al comenament com un llop.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165362" title="Esteve V" nonfiltered="2513" processed="2504" dbindex="67526">

Esteve V ( Roma, ?   14 de setembre de 891) va se Papa de l'esglsia catlica des del 885 fins al 891.

Segons consta a la tradici, va ser escollit papa quan encara vivia Adri III i, per tant, va rebutjar el nomenament, tancant-se durant uns dies a casa seva fins que va morir el seu antecessor i els cardenals van anar a buscar-lo, el van portar fins a la Baslica de Sant Pere i all el van consagrar el 14 de setembre del 885.

Amb el seu pontificat s'inicia el perode conegut com "la nit del papat" en el que els papes van ser simples titelles en mans de la noblesa.

Noms comenar el pontificat, el 886 va morir l'emperador bizant Basili I, a qui va succeir el seu fill Lle VI i que va destituir a Foci com a Patriarca de Constantinoble tot i haver sigut un dels seus preceptors en l'educaci del nou emperador. Aquest acte, que en principi va poder suposar esperana d'un aproximament de postures entre Orient i Occident, no va donar els fruits esperats degut al nomenament, com a patriarca de Constantinoble, d'Esteve I, germ de l'anterior emperador.
 
El 887 al ser deposat l'emperador del Sacre Imperi Romano-Germnic, Carles III el Gros, l'imperi es fragment i varen nixer tres estats: Frana, governada pel rei Odon, Alemanya, governada pel rei Arnulf i Itlia governada pel rei Guido de Spoleto.

A l'any segent, el 888 al morir Carles III el Gras, van comenar les lluites per aconseguir la corona imperial. Guido de Spoleto, aprofitant la seva proximitat fsica al papa i el fet que Arnulf i Odon van tenir problemes interns per les invasions vikingues, va aconseguir que Esteve V el corons emperador el 891.

La desaparici del Sacre Imperi va possibilitar l'aparici de nombrosos poders feudals i el poder dels bisbes a qui els senyors dels feudes van encomanar la seva administraci i el govern.

Va morir el 14 de setembre del 891.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165364" title="La Chapelle-en-Serval" nonfiltered="2514" processed="2505" dbindex="67527">


La Chapelle-en-Serval s un municipi francs, situat al departament de l'Oise i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 2.462 habitants.

Situaci.
La Chapelle-en-Serval s travessada per la frequentada carretera RN 17. Tamb es troba a la frontera entre l'Oise i el departament de la Val d'Oise.

Administraci.
La Chapelle-en-Serval es troba al cant de Senlis, que al seu torn forma part del districte de Senlis. L'alcalde de la ciutat s Jean-Pierre Tellier (2001-2008).

Vegeu tamb.
Llista de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
La Chapelle-en-Serval al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a La Chapelle-en-Serval;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165366" title="Llista d'espcies de filisttids" nonfiltered="2515" processed="2506" dbindex="67528">
Llista d'espcies de filisttids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Hi ha la informaci recollida fins el 21 de desembre de 2006, amb 16 gneres i 106 espcies citades. s una famlia amb una mplia distribuci per tots els continents, excepte Europa.


 Gneres i espcies .
 Afrofilistata . 
Afrofilistata Benoit, 1968
 Afrofilistata fradei (Berland & Millot, 1940) (frica Central i Occidental);

 Andoharano . 
Andoharano Lehtinen, 1967
 Andoharano decaryi (Fage, 1945) (Madagascar);
 Andoharano grandidieri (Simon, 1901) (Madagascar);
 Andoharano milloti Legendre, 1971 (Madagascar);
 Andoharano monodi Legendre, 1971 (Madagascar);

 Filistata . 
Filistata Latreille, 1810
 Filistata afghana Roewer, 1962 (Afganistan);
 Filistata annulipes Kulczyn'ski, 1908 (Xipre);
 Filistata brignolii Alayn, 1981 (Mxic);
 Filistata canariensis Schmidt, 1976 (Illes Canries);
 Filistata chiardolae Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Filistata fuscata Kishida, 1943 (Micronsia);
 Filistata gibsonhilli Savory, 1943 (Illa Christmas);
 Filistata gomerensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Filistata insidiatrix (Forskl, 1775) (Mediterrani fins a Turkmenistan, Illes Cap Verd);
 Filistata longiventris Yaginuma, 1967 (Jap);
 Filistata marginata Kishida, 1936 (Taiwan, Jap);
 Filistata napadensis Patel, 1975 (ndia);
 Filistata pseudogomerensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Filistata puta O. P.-Cambridge, 1876 (frica del Nord, Sria);
 Filistata rufa Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Filistata seclEUA O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand, Karakorum, Himlaia);
 Filistata tarimuensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Filistata teideensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Filistata tenerifensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Filistata xizanensis Hu, Hu & Li, 1987 (Tibet);

 Filistatinella . 
Filistatinella Gertsch & Ivie, 1936
 Filistatinella crassipalpis (Gertsch, 1935) (EUA);

 Filistatoides . 
Filistatoides F. O. P.-Cambridge, 1899
 Filistatoides insignis (O. P.-Cambridge, 1896) (Guatemala, Cuba);
 Filistatoides milloti (Zapfe, 1961) (Xile);

 Kukulcania . 
Kukulcania Lehtinen, 1967
 Kukulcania arizonica (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);
 Kukulcania brevipes (Keyserling, 1883) (Per);
 Kukulcania geophila (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);
 Kukulcania geophila wawona (Chamberlin & Ivie, 1942) (EUA);
 Kukulcania hibernalis (Hentz, 1842) (Amrica);
 Kukulcania hurca (Chamberlin & Ivie, 1942) (EUA);
 Kukulcania isolinae (Alayn, 1972) (Cuba);
 Kukulcania tractans (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Kukulcania utahana (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);

 Lihuelistata . 
Lihuelistata Ramrez & Grismado, 1997
 Lihuelistata metAmrica (Mello-Leito, 1940) (Argentina);

 Microfilistata . 
Microfilistata Zonstein, 1990
 Microfilistata tyshchenkoi Zonstein, 1990 (Tajikistan);

 Misionella . 
Misionella Ramrez & Grismado, 1997
 Misionella jaminawa Grismado & Ramrez, 2000 (Brasil);
 Misionella mendensis (Mello-Leito, 1920) (Brasil, Argentina);

 Pikelinia . 
Pikelinia Mello-Leito, 1946
 Pikelinia colloncura Ramrez & Grismado, 1997 (Argentina);
 Pikelinia fasciata (Banks, 1902) (Illes Galpagos);
 Pikelinia kiliani Mller, 1987 (Colmbia);
 Pikelinia kolla Ramrez & Grismado, 1997 (Argentina);
 Pikelinia mahuell Ramrez & Grismado, 1997 (Argentina);
 Pikelinia patagonica (Mello-Leito, 1938) (Argentina);
 Pikelinia puna Ramrez & Grismado, 1997 (Argentina);
 Pikelinia roigi Ramrez & Grismado, 1997 (Argentina);
 Pikelinia tambilloi (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Pikelinia ticucho Ramrez & Grismado, 1997 (Argentina);
 Pikelinia toba Ramrez & Grismado, 1997 (Argentina);
 Pikelinia uspallata Grismado, 2003 (Argentina);

 Pritha . 
Pritha Lehtinen, 1967
 Pritha albimaculata (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Pritha ampulla Wang, 1987 (Xina);
 Pritha bakeri (Berland, 1938) (Noves Hbrides);
 Pritha beijingensis Song, 1986 (Xina);
 Pritha condita (O. P.-Cambridge, 1873) (Aores, Santa Helena);
 Pritha crosbyi (Spassky, 1938) (sia Central);
 Pritha dharmakumarsinhjii Patel, 1978 (ndia);
 Pritha garciai (Simon, 1892) (Filipines);
 Pritha hasselti (Simon, 1906) (Sumatra, Java, Sulawesi);
 Pritha heikkii Saaristo, 1978 (Seychelles);
 Pritha insularis (Thorell, 1881) (Illes Nicobar);
 Pritha lindbergi (Roewer, 1962) (Afganistan);
 Pritha littoralis (Roewer, 1938) (Nova Guinea);
 Pritha nana (Simon, 1868) (Mediterrani);
 Pritha nicobarensis (Tikader, 1977) (Illes Andaman, Illes Nicobar);
 Pritha pallida (Kulczyn'ski, 1897) (Mediterrani);
 Pritha poonaensis (Tikader, 1963) (ndia);
 Pritha sechellana Benoit, 1978 (Seychelles);
 Pritha spinula Wang, 1987 (Xina);
 Pritha sundaica (Kulczyn'ski, 1908) (Java);
 Pritha tenuispina (Strand, 1914) (Israel);
 Pritha zebrata (Thorell, 1895) (Myanmar);

 Sahastata . 
Sahastata Benoit, 1968
 Sahastata ashapuriae Patel, 1978 (ndia);
 Sahastata nigra (Simon, 1897) (Mediterrani fins a ndia);
 Sahastata sabaea Brignoli, 1982 (Iemen);

 Tricalamus . 
Tricalamus Wang, 1987
 Tricalamus albidulus Wang, 1987 (Xina);
 Tricalamus gansuensis Wang & Wang, 1992 (Xina);
 Tricalamus jiangxiensis Li, 1994 (Xina);
 Tricalamus linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Tricalamus longimaculatus Wang, 1987 (Xina);
 Tricalamus menglaensis Wang, 1987 (Xina);
 Tricalamus meniscatus Wang, 1987 (Xina);
 Tricalamus papilionaceus Wang, 1987 (Xina);
 Tricalamus papillatus Wang, 1987 (Xina);
 Tricalamus tetragonius Wang, 1987 (Xina);
 Tricalamus xianensis Wang & Wang, 1992 (Xina);

 Wandella . 
Wandella Gray, 1994
 Wandella alinjarra Gray, 1994 (Territori del Nord);
 Wandella australiensis (L. Koch, 1873) (Queensland);
 Wandella barbarella Gray, 1994 (Oest d Austrlia);
 Wandella centralis Gray, 1994 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Wandella diamentina Gray, 1994 (Queensland);
 Wandella murrayensis Gray, 1994 (Sud d Austrlia, Victria);
 Wandella orana Gray, 1994 (Nova Galles del Sud);
 Wandella pallida Gray, 1994 (Oest d Austrlia);
 Wandella parnabyi Gray, 1994 (Oest d Austrlia);
 Wandella stuartensis Gray, 1994 (Oest i Sud d Austrlia, Nova Galles del Sud);
 Wandella waldockae Gray, 1994 (Oest d Austrlia);

 Yardiella . 
Yardiella Gray, 1994
 Yardiella humphreysi Gray, 1994 (Oest d Austrlia);

 Zaitunia . 
Zaitunia Lehtinen, 1967
 Zaitunia alexandri Brignoli, 1982 (Iran);
 Zaitunia beshkentica (Andreeva & Tyschchenko, 1969) (Tajikistan);
 Zaitunia inderensis Ponomarev, 2005 (Kazakhstan);
 Zaitunia maracandica (Charitonov, 1946) (Uzbekistan);
 Zaitunia martynovae (Andreeva & Tyschchenko, 1969) (Tajikistan);
 Zaitunia medica Brignoli, 1982 (Iran);
 Zaitunia monticola (Spassky, 1941) (Tajikistan);
 Zaitunia persica Brignoli, 1982 (Iran);
 Zaitunia schmitzi (Kulczyn'ski, 1911) (Israel);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Filisttid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165369" title="Survilliers" nonfiltered="2516" processed="2507" dbindex="67529">

Survilliers s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 3.654 habitants.

Situaci.
Survilliers es troba a la plana de Frana, uns 30 km al nord de Pars i al lmit entre la Val d'Oise i l'Oise.

Administraci.
Survilliers forma part del cant de Luzarches, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Sarcelles. L'alcalde de la ciutat s Arnaud de Saint-Salvy (2001-2008).

Histria.
El germ petit de Llus Napole Bonaparte, Josep Bonaparte, visqu al castell de Survilliers, i va prendre el sobrenom de Comte de Survilliers quan fug cap al nord durant la Restauraci Francesa.

Llocs d'inters.
 L'esglsia de |Saint-Martin data del segle XII i s un monument histric.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de la Val d'Oise;

Enllaos externs.
Poblacions ms properes a Survilliers;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165374" title="Joan Balliol" nonfiltered="2517" processed="2508" dbindex="67530">

Joan Balliol o Joan de Balliol (1249-1314) fou rei d'Esccia. Era fill de Dervorguilla de Galloway, filla d'Alan, 5 Lord de Galloway, i de Joan, 5 Bar de Balliol, fundador del Balliol College a la Universitat d'Oxford.

A la mort de Margarida d'Esccia present la seva candidatura al tro escocs com a nebot de la filla gran de Guillem I i bsnet de David I, oposada a la de Robert Bruce i John Hastings. El juny del 1292 la cort de justcia es decant per ell i el 17 de novembre del 1292 li fou concedida la corona a Berwick per Eduard I d'Anglaterra amb jurament de fidelitat. Tanmateix, no accept la submissi i cerc ajut francs el 1295. Aleshores Eduard I fa una rgida interpretaci legal de les obligacions de vassallatge i esclata una crisi que l obligaria a lluitar tamb contra Enric de Frana. Per un cop sotmesos els gallesos, pel juliol del 1296 invadiria Esccia i obligaria Balliol a abdicar a Brechin.

Joan Balliol fou tancat a la Torre de Londres, per per mediaci del papa Bonifaci VIII fou alliberat el 1301. Marx a les seves terres de Picardia, on va morir el 1314 sense fer cap esfor per reclamar els seus drets al tro escocs. Aix s ho faria el seu fill Eduard Balliol.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165375" title="Plailly" nonfiltered="2518" processed="2509" dbindex="67531">

Plailly s un municipi francs, situat al departament d'Oise i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 1.580 habitants.

Situaci.
Plailly es troba a 35 quilmetres de Pars i a 15 quilmetres de l'aeroport Charles de Gaulle, a prop dels boscos de Chantilly i d'Ermenonville. Tamb est a prop de ciutats histriques com ara Senlis o Chantilly.

Administraci.
Avrechy forma part del cant de Senlis, que al seu torn forma part del districte de Senlis. L'alcalde de la ciutat s Michel Mangot (2001-2008).

Histria.

Llocs d'inters.
 El Parc Astrix;

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Plailly al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Plailly;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165376" title="Vmars" nonfiltered="2519" processed="2510" dbindex="67532">

Vmars s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 2.058 habitants.

Situaci.
Vmars s la poblaci ms oriental del departament, i es situa al lmit amb els departaments de l'Oise i Sena i Marne. Limita amb Saint-Witz, Plailly, Moussy-le-Neuf, Mauregard, piais-ls-Louvres, Chennevires-ls-Louvres i Villeron.

Es troba a la plana de Frana, uns 30 km al nord de Pars i a una desena de quilmetres de l'aeroport Charles de Gaulle.

Administraci.
Survilliers forma part del cant de Gonesse, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Sarcelles. L'alcalde de la ciutat s Frdric Didier (2001-2008).

Histria.
s possible que el nom Vmars provingui dels mots llatins vetus (vell) i mansum (masia); vella masia.

El descobriment de restes d'habitants del neoltic i de cases galles demostra la presncia humana al territori ja a la prehistria.

Primer es constru un castell a Champfourcy, i aleshores el poblet d'"Avermart" comen a implantar-se a la vall propera al segle XI.

Al segle XII, Vmars depenia de l'arquebisbe de Pars i del dec de Montmorency. Al segle XIII, pertanyia a Jean de Vmars i desprs a Pierre de Vmars; el 1580, la senyoria pass a Louis de Crocq, escuder.

Ms endavant, pass a ser propietat de Jean de Saint-Roman, i al segle XVIII pertany al comte de la Torre d'Alvrnia fins la revoluci francesa.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de la Val d'Oise;

Enllaos externs.
Poblacions ms properes a Vmars;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165380" title="Moussy-le-Neuf" nonfiltered="2520" processed="2511" dbindex="67533">

Moussy-le-Neuf s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 2.387 habitants.

Situaci.
Moussy-le-Neuf es troba a l'extrem nord-occidental del departament, molt a prop de la Val d'Oise i l'Oise. Limita amb Othis, Moussy-le-Vieux i Vmars.

Administraci.
Moussy-le-Neuf forma part del cant de Dammartin-en-Gole, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Meaux. L'alcalde de la ciutat s Bernard Rigault (2001-2008).

Histria.

La primera menci de Moussy-le-Neuf s del segle IX, amb el nom de Munciacum.

Llocs d'inters.
L'esglsia de Saint-Vincent.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de la Sena i Marne;

Enllaos externs.
Poblacions ms properes a Moussy-le-Neuf;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165382" title="Josep Benet i Morell" nonfiltered="2521" processed="2512" dbindex="67534">

Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 - Sant Cugat del Valls, 2008) va ser un poltic, historiador i editor catal, una de les figures ms destacades del catalanisme poltic.

Biografia.
Va nixer el 14 d'abril de 1920 a la ciutat de Cervera, poblaci situada a la comarca de la Segarra. Durant la Guerra Civil Espanyola form part del bndol republic. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1945 i esdevenint posteriorment advocat i especialitzant-se en la defensa dels represaliats franquistes.

L'any 1961 fou guardonat amb el Premi Joan Maragall per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1996 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2000 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Benet mor el 25 de mar de 2008 a Sant Cugat del Valls (Valls Occidental) a l'edat de 87 anys.

Activitat social.
Durant els primers anys de la dictadura franquista es convert en un dels exponents de la lluita en favor de la democrcia i el catalanisme mitjanant la fundaci l'any 1944 del Front Universitari de Catalunya mentre estava estudiant a la universitat. 

Membre durant un breu perode de temps d'Uni Democrtica de Catalunya (UDC) fou un dels promotors de la revista Serra d'Or. Posteriorment particip activament en diversos actes de la resistncia antifranquista: la vaga de tramvies (1951), l'afer Galinsoga (1960), la campanya Volem bisbes catalans (1967) entre d'altres. L'any 1971 particip en la fundaci de l'Assemblea de Catalunya com a membre independent grcies als seus esforos en la defensa de represaliats franquistes.

Activitat poltica.
L'any 1977 fou escollit en les eleccions generals senador per l'Entesa dels Catalans. En les eleccions generals de 1979 fou reelegit senador en representaci novament de l'Entesa, aquest cop rebent el suport del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Abandon el Senat espanyol l'any 1982.

L'any 1980 fou el cap de llista en les eleccions autonmiques al Parlament de Catalunya pel PSUC, sent escollit diputat. L'any 1984 abandon el seu esc al Parlament, esdevenint el director del Centre d'Histria Contempornia de Catalunya, crrec que va desenvolupar fins el 2000.

A les darreres eleccions estatals (mar del 2008), va donar suport a la candidatura de Convergncia i Uni.

Activitat literria.
Especialitzat en la histria social, poltica i religiosa dels segles XIX i XX, ha publicat entre d'altres llibres:

 1964: Maragall i Setmana Trgica, premi Lletra d'Or;
 1968: El Doctor Torras i Bages en el marc del seu temps;
 1973: Catalunya sota el rgim franquista;
 1990: Exili i mort del president Companys;
 1992: El president Tarradellas en els seus textos (1954-1988);
 1995: L'intent franquista de genocidi cultural de Catalunya;
 1998: La mort del president Companys;
 1999: Carles Rahola, afusellat;
 2003: Escrits en defensa prpia;
 2003: Domnec Latorre, afusellat per catalanista;
 2008: De l'esperana a la desfeta (1920-1939) (primer volum de memries, presentat la setmana abans de la seva mort);

 Referncies .


Enllaos externs.
 Web de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
 Article a l'Enciclopdia Catalana;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
 Article publicat a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165385" title="Clerides" nonfiltered="2522" processed="2513" dbindex="67535">
Clerides (Clearidas,          ) fou un amic de Brsides i dels joves espartans nomenats per governs a l'estranger, que Tucdides considerava contrari als principis espartans. 

Brsides el va nomenar governador d'Amfpolis i en la batalla que es va lliurar all, en la que Brsides i Cle van morir, manava el cos principal de les forces espartanes (422 aC). Desprs de la pau de Ncies va entregar Amfpolis no als atenencs sin als propis amfipolitans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165386" title="Cledoni" nonfiltered="2523" processed="2514" dbindex="67536">
Cledoni (Cledonius) fou un escriptor rom de rang senatorial  que va viure a Constantinoble. La seva obra es va publicar com "Ars Cledonii Romani Senatoris, Constantinopolitani Grammatici"



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165388" title="Cleempor" nonfiltered="2524" processed="2515" dbindex="67537">
Cleempor o Cleampor (Cleemporus o Cleamporus) fou un metge grec que va viure al segle V aC o VI aC i s esmentat per Plini el Vell. Se'l suposa autor d'un llibre de botnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165390" title="Clidem" nonfiltered="2525" processed="2516" dbindex="67538">
Clidem (Cleidemus, Kleidemos,          ) fou un antic autor atenenc que va escriure sobre l'histria d'tica. Ateneu li atribueix els segents treballs:.           ,       ,            , i       . Va viure vers el 479 aC ja que va narrar la batalla de Platees.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165391" title="Cligenes" nonfiltered="2526" processed="2517" dbindex="67539">
Cligenes (         ) fou un poltic d'Acantos (Acanthus) que fou enviat com ambaixador a Esparta el 382 aC per obtenir l'ajut d'Esparta per Acantos i altres ciutats de la pennsula Calcdica contra Olint. La seva petici fou atesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165392" title="Clnies" nonfiltered="2527" processed="2518" dbindex="67540">


Onomstica:

Clnies d'Atenes, militar atenenc.

Clnies, germ petit del gran Alcibades;

Clnies de Sici, tir de Sici;

Clnies de Trent, filsof pitagric gec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165394" title="Clnies d'Atenes" nonfiltered="2528" processed="2519" dbindex="67541">
Clnies (Cleinias, ) fou fill d'Alcibades, i pare d'Alcibades el dirigent atenenc (mort el 404 aC).

Es va casar amb Dinomaca, la filla de Megacles, de la que va nixer Alcibades (vers 450 aC). Es va distingir a la tercera batalla naval d'Artemsion el 480 aC. Va morir el 447 aC a la batalla de Coronea en qu els atenencs foren derrotats pels beocis i eubeus exiliats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165395" title="Clnies (germ d'Alcibades)" nonfiltered="2529" processed="2520" dbindex="67542">
Clnies (Cleinias,         .)  fou germ petit del gran Alcibades. Pricles el va enviar amb el seu germ Arifr a estudiar fora d'Atenes per aquest darrer el va tornar al cap de sis mesos. No va tenir cap paper destacat en la poltica atenenca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165396" title="Clnies de Sici" nonfiltered="2530" processed="2521" dbindex="67543">
Clnies fou el pare d'rat de Sici. Enderrocats el tirans Eutdem i Timclides de Sici, la ciutat va entregar el poder a Clnies segons Pausnies, o Clnies fou associat al poder per Timclides, segons Plutarc. Clnies fou assassinat aviat per Abntides, que va ocupar la tirania (264 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165397" title="Clnies de Trent" nonfiltered="2531" processed="2522" dbindex="67544">
Clnies de Trent fou un filsof pitagric grec, contemporani i amic de Plat. Es va oposar a la destrucci dels llibres de  que volia fer Plat. Tocava l'arpa quan estava enfadat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165398" title="Clinmac" nonfiltered="2532" processed="2523" dbindex="67545">
Clinmac  (Cleinomachus, Kleinmakhos,            ) fou un filsof megric de Thurion (Thurium), esmentat per Digenes Laerci que diu que fou el primer a compondre un tractat sobre els principis fonamentals de la dialctica. Va viure a la primera meitat del segle IV aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165401" title="Clstenes (desambiguaci)" nonfiltered="2533" processed="2524" dbindex="67546">


Onomstica:

Clstenes de Sici, tir de Sici;

Clstenes, poltic atenenc;

Clstenes, primer tranvestit del que es t noticia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165402" title="Clstenes (transvestit)" nonfiltered="2534" processed="2525" dbindex="67547">
Clstenes fou un atenenc que s el primer transvestit del que es t noticies. El seu efeminament el va portar sota el fuet de Aristfanes ms d'una vegada. Es relacionava amb dones i agafava el seu aspecte, per tot i aix, una vegada al menys, fou nomenat per exercir un ofici sagrat (      ). Per dissimular la barba hi aplicava una crema de llet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165403" title="Clstenes de Sici" nonfiltered="2535" processed="2526" dbindex="67548">
Clstenes de Sici (Cleisthenes,           ) fou fill d'Aristnim i tir de Sici. Era descendent del fundador de la dinastia Ortgores (desprs del 700 aC). 
Va succeir com a tir al seu avi Mir de Sici (Myron) probablement amb oposici. 

El 595 aC va ajudar als amfictions en la guerra sagrada contra Cirrha, que va acabar al cap de deu anys amb la destrucci de la ciutat. Desprs va fer la guerra a Argos. 

Aristtil diu que va mantenir el seu poder mercs a la seva fora militar i a les victries obtingudes, i perqu el seu govern fou moderat. Governava encara el 582 aC quan va guanyar una cursa de carros als jocs pitis. La seva filla Agarista es va casar amb l'alcmenida Megcles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165404" title="Llista de municipis del Sena i Marne" nonfiltered="2536" processed="2527" dbindex="67549">
Aquesta llista mostra els 514 municipis (communes) del departament del Sena i Marne ordenats per ordre alfabtic, amb el codi INSEE i el codi postal.

(CAMXB): Comunitat d'aglomeraci del Pays de Meaux, creada el 2003.
(CAM): Comunitat d'aglomeraci de Melun Val de Seine, creada el 2002.
(SANVM): Sindicat d'aglomeraci nova de la Val Maubue, creada el 1984.
(SANVE): Sindicat d'aglomeraci nova de la Val d'Europe, creada el 1984.
(SANS): Sindicat d'aglomeraci nova de Snart Ville Nouvelle, creada el 1984.



Vegeu tamb.
Sena i Marne;

Enllaos externs.

 Gentilicis dels habitants de la Sena i Marne;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165406" title="Clitgora" nonfiltered="2537" processed="2528" dbindex="67550">
Clitgora (Cleitagora,           ), fou una poetessa lrica esmenta per Aristfanes. Se la considera lacedemnia, tesslia i de Lesbos aix que no es pot determinar el seu origen amb claredat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165407" title="Clitarc" nonfiltered="2538" processed="2529" dbindex="67551">


Clitarc d'Ertria, tir d'Ertria a Eubea.

Clitarc, historiador grec ;

Clitarc, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165409" title="Clitarc d'Ertria" nonfiltered="2539" processed="2530" dbindex="67552">
Clitarc (Cleitarchus, Kleitarkhos,           ) fou tir d'Ertria a Eubea.

El tir Plutarc d'Ertria fou expulsat d'Ertria per Foci el 350 aC i es va establir el govern del poble per es van formar dos partits, els atenencs i els macedonis, i aquestos darrers es van acabar imposant. Filip II de Macednia va enviar al seu general Hippnic III a destruir les muralles de Porthmus (el port d'Ertria) i va establir una tirania amb tres caps: Clitarc, Hiparc i Automed, quan ja s'havia signat la pau entre Macednia i Atenes el 346 aC. Filip II va enviar per dos vegades forces de suport pels tirans, la primera sota Eurloc de Lsies i la segona sota Parmeni.

Clitarc va quedar sol al front del govern en circumstancies desconegudes. Atenes va transferir els tributs d'Oreos i Ertria a favor de Calcis, que estava intentant establir un govern federal a l'illa d'Eubea; el projecte va fracassar i Demstenes va signar un decret el 341 aC per enviar una expedici a Eubea per eliminar la influencia macednia. Clitarc i el tir d'Oreos, Flilstides, van advertir a Atenes d'abstenir-se de cap agressi, per els atenencs van tirar endavant i el general Foci va expulsar a Clitarc i Filstides tant de Ertria com d'Oreos. La seva sot final no es coneix per probablement va morir a Macednia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165410" title="Clitarc (historiador)" nonfiltered="2540" processed="2531" dbindex="67553">
Clitarc (Cleitarchus, Kleitarkhos,           ) fou un historiador grec fill de Deinion. Va acompanyar a Alexandre el gran en la seva expedici, i en va escriure la histria. El seu relat va ser molt til a Quint Curti Ruf per la seva obra.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165412" title="Clitarc (escriptor)" nonfiltered="2541" processed="2532" dbindex="67554">
Clitarc (Cleitarchus, Kleitarkhos,           ) fou un escriptor grec que va escriure un tractat sobre paraules estrangeres (       ) que se sovint esmentat per Ateneu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165413" title="Clitmac" nonfiltered="2542" processed="2533" dbindex="67555">



Onomstica:

Clitmac Asdrubal, filsof cartagins-grec;

Clitmac de Tebes, atleta teb;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165414" title="Clitmac Asdrubal" nonfiltered="2543" processed="2534" dbindex="67556">
Clitmac (Cleitomachus, Kleitomakhos,            ) fou un filsof cartagins de nom Asdrubal, que va viure a Atenes i va agafar la condici de grec, vers el 146 aC. Es va relacionar amb Carnades, el fundador de la nova Acadmia del que fou deixeble, i tamb va estudiar amb els estoics i els peripattics . Va succeir a Carneades al front de l'Acadmia quan el mestre va morir el 129 aC. Encara ensenyava el 111 aC. Va escriure 400 llibres per noms els ttols d'alguns s'han conservat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165415" title="Clitmac de Tebes" nonfiltered="2544" processed="2535" dbindex="67557">
Clitmac (Cleitomachus, Kleitomakhos,            ) fou un atleta teb les victries del qual son recordades per Pausnies. Va guanyar un triomf a la olimpada del 216 aC al pancration. Eli esmenta la cura que tenia en el seu entrenament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165416" title="Clitnim" nonfiltered="2545" processed="2536" dbindex="67558">
Clitnim (Cleitonymus, Kleitnymos,            ) fou un historiador grec de data desconeguda que va escriure sobre Itlia i sobre Sbaris, obres esmentades per Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165417" title="Clitof" nonfiltered="2546" processed="2537" dbindex="67559">
Clitof (Cleitophon, Kelitophon,          ) fou un escriptor rodi de data incerta, que va escriure diverses obres:            (histria dels gals),        ,         i         (sobre l'origen de diverses ciutats).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165420" title="Clit" nonfiltered="2547" processed="2538" dbindex="67560">


Onomstica:

Clit d'Illria, rei d'Illria ;

Clit Meles, general macedoni, strapa nomenat de Bactriana;

Clit, general macedoni , strapa de Ldia;

Clit, general macedoni;

Clit de Milet, filsof grec;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165421" title="Clit d'Illria" nonfiltered="2548" processed="2539" dbindex="67561">
Clit (Cleitus, Kleitos o Kleits,         o        ) fou rei d'Illria al segle IV aC, fill del rei Bardilis. 

El rei Glucies dels taulantis li va prometre ajut i amb aquesta promesa es va revoltar contra Alexandre el Gran. Aquest va envair el pas, per els illiris van mantenir les seves posicions fortificades per els macedonis els van derrotar i es van haver de retirar cap al regne dels taulantis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165422" title="Clit Meles" nonfiltered="2549" processed="2540" dbindex="67562">
Clit (Cleitus, Kleitos o Kleits,         o        ) fou un general macedoni de sobrenom Meles (Melas,      ) Era fill de Drpides, i germ de  Lanice o Hellanice, dida d'Alexandre el Gran.

Va salvar la vida d'Alexandre a la batalla de Grnic (334 aC) al tallar amb un cop d'espasa el bra de Espitridrates que anava a matar al rei. A la batalla d'Arbela el 331 aC va dirigir la cavalleria de l'ala dreta; el 330 aC quan els gurdies (       ) foren separats en dos divisions es va considerar donar el comandament a dos general i foren nomenats Hefesti i Clit. 

El 328 aC Artabazos II va renunciar a la seva satrapia de Bactriana i Alexandre la va donar a Clit i el vespre del dia que havia de marxar per la presa de possessi, Alexandre celebrava un festival a Maracanda (Sogdiana) en honor de Dionisi, i al banquet va esclatar una disputa entre Clit i Alexandre. El strapa, tot i que podia tenir ra, es va mostrar insolent i el rei el va matar amb l'espasa. Alexandre desprs se'n va penedir.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165424" title="Clit (strapa)" nonfiltered="2550" processed="2541" dbindex="67563">
Clit (Cleitus, Kleitos o Kleits,         o        ) fou un general macedoni que va dirigir la flota d'Antpater a la guerra de Lmia el 323 aC i va derrotar el almirall atenenc Eetion (Eti) en dos batalles prop de les Equinades. 

Al repartiment de Triparadisos el 321 aC va obtenir per compte d'Antpater, la satrapia de Ldia.

Desprs de la mort d'Antpater fou atacat per Antgon el borni, va deixar guarnicions a les principals ciutats i va anar amb vaixell cap a Macednia per informar a Poliperc. El 318 aC, desprs dels fets de Poliperc a Megalpolis, el va enviar amb una flota a la costa de Trcia per impedir a les forces d'Antgon de creuar a Europa i unir-se a  Filip III Arrideu que dominava a la ciutat de Cios. Cassandre va enviar contra ell a Nicnor de Macednia i es va lliurar una batalla prop de Bizanci en la que Clit va obtenir una victria decisiva, per confiat, va permetre a les tropes desembarcar i acampar i fou sorprs per forces de Nicanor i d'Antgon que van destruir tots els vaixells menys un, amb el que es va poder escapar, tornant cap a Macednia, per pel cam fou aturat per homes de Lismac de Trcia que el van matar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165425" title="Clit (general)" nonfiltered="2551" processed="2542" dbindex="67564">
Clit (Cleitus, Kleitos o Kleits,         o        ) fou un general macedoni de sobrenom (Aeukos,        "el Blanc") per distingir-lo de Clit Meles. Es va caracteritzar per la seva pompa i luxria. Probablement fou un dels veterans enviats al regne de Macednia  amb Crter el 324 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165426" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-16 de la UEFA 2000" nonfiltered="2552" processed="2543" dbindex="67565">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 2000  es disput a Israel.

Fase Final.
Fase de grups.
Grup A.














Grup B.















Grup C.














Grup D.















Quarts de final.



Semi-finals.




Partit pel 3r lloc.


Final.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165427" title="Raquel Snchez-Silva" nonfiltered="2553" processed="2544" dbindex="67566">
Raquel Snchez-Silva (Plasncia, 1973) presentadora i periodista espanyola.

Desprs d'acabar periodisme, va comenar a treballar en una televisi local de Plasncia, ms tard va presentar els informatius de Telemadrid i desprs va comenar a treballar per a Canal plus (Noche de los Oscars, La hora wiki) i Cuatro (Soy lo que como, Noche Cuatro, Idnticos, Noche Manga, Odo Cocina, Supernanny, reportatges sobre House, MD o Grey's Anatomy)

Programes .
Visto y Odo (2008);
Ajuste de cuentas (2008);
S.O.S. Adolescentes, (2007)-(2008);
Qu desperdicio!, (2007);
Soy lo que como, (2007);
Supernanny, (2006);
Odo Cocina, (2006);
Noche Cuatro, (2005);
Superhuman (2005);
La hora wiki (2004-2005);
Llibres.
 Cambio prncipe por lobo feroz (2008);

 Enllaos externs .

 Raquel Snchez-Silva in IMDb;
 Pgina de Cuatro;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165428" title="Climent" nonfiltered="2554" processed="2545" dbindex="67567">


Onomstica:

Papes de Roma:

Climent I (88-97) ;
Climent II (1046-1047) ;
Climent III (1187-1191) ;
Climent IV (1265-1268) ;
Climent V (1305-1314) ;
Climent VI (1342-1352) ;
Climent VII d'Aviny (1378-1394) ;
Climent VII (1523-1534) ;
Climent VIII (1592-1605) ;
Climent IX (1667-1669) ;
Climent X (1670-1676) ;
Climent XI (1700-1721) ;
Climent XII (1730-1740) ;
Climent XIII (1758-1769) ;
Climent XIV (1769-1774) ;

Sants:

Sant Climent I, papa;
Sant Climent d'Ancira (c. 258-312);
Sant Climent de Bitnia;
Sant Climent de Roma, mrtir del segle I;
Sant Climent d'Auxerre;
Sant Climent de Tiberipolis;
Sant Climent mrtir;
Sant Climent de Lodi;
Sant Climent de Marmotier;
Sant Climent de Metz;

Altres personatges:

Climent, famlia d'oficials reials aragonesos;
Climent d'Esccia, monjo escocs;
Climent, heretge escocs;
Climent de Dinamarca, pirata dans;
Climent d'Okhrida, bisbe ;
Climent August de Baviera, arquebisbe elector de Colnia;
Climent d'Irlanda, Filsof i monjo irlands;
Wenceslau Climent, arquebisbe elector de Magncia;
Climent  de Constantinoble, historiador grec bizant ;
Climent, esclau d'Agripa Pstum ;
Climent d'Alexandria o Climent Alexandr, patriarca d'Alexandria.
Climent d'Arretium o Climent Arret, rom de rang senatorial, parent de Vespasi ;
Cassi Climent, cavaller rom ;
Tit Favi Climent, cnsol rom;
Pactumeu Climent, jurista rom ;
Terenci Climent, jurista rom;
Vicent Climent, eclesistic i diplomtic valenci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165429" title="Climent de Constantinoble" nonfiltered="2555" processed="2546" dbindex="67568">
Climent  de Constantinoble (Clemens,       ) fou un historiador grec bizant natural de Constantinoble que segons Suides va escriure una histria del reis i emperadors romans, una obre sobre Iscrates d'Atenes i altres. La seva poca es desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165430" title="Climent (esclau)" nonfiltered="2556" processed="2547" dbindex="67569">
Climent  (Clemens,       ) fou un esclau d'Agripa Pstum que s'assemblava molt al seu amo. Quan aquest va morir l'any 14, l'esclau es va fer passar per l'amo i molts italians se li van unir, i se suposava a Roma que era el net de Tiberi. Aquest el va fer detenir secretament i el va fer matar privadament a palau (any 16).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165432" title="Oda Nobunaga" nonfiltered="2557" processed="2548" dbindex="67570">
Oda Nobunaga (japons:       Oda Nobunaga, seguint l'ordre catal entre nom i cognom seria Nobunaga Oda) va nixer el 23 de juny de l'any 1534 i mor el 21 de juny de l'any 1582 i fou un dels senyors de la guerra (japons:  , catal: dimio) ms poderosos del Perode Sengoku de la histria del Jap. Dugu al poder als budistes i reunific gran part del Jap mitjanant la meritocrcia, la destituci de les antigues autoritats i una poltica revolucionria d'importaci d'armes de foc abans de morir en mans d'un subordinat seu, Akechi Mitsuhide, a l'aixecament conegut com a Incident d'Honnouji. 


 Biografia .
 Del naixement a la unificaci de la provncia d'Owari (1534-1560) .

Oda Nobunaga va nixer el 23 de juny de l'any 1534 al castell de Nagoya com a segon fill del dimio de la provncia d'Owari (actualment prefectura d'Aichi) Oda Nobuhide. El seu nom de nen fou Kippshi. Immediatament desprs de nixer fou proclamat senyor del castell i fou educat per un educador (moriyaku) anomenat Hirate Masahide, a diferncia del seu germ petit, Nobuyuki, el qual fou educat per la seva mare. El seu ritu de pas a la maduresa tingu lloc l'any 1546 i, des d'aleshores, el seu nom fou Kazusanosuke Nobunaga. L'any 1548 es cas en un matrimoni estrictament poltic amb Nouhime, la filla de Saito Dosan, dimio de la provncia de Mino (actualment prefectura de Gifu). 

La mort del seu pare, Nobuhide, l'any 1551, caus una disputa entre Nobunaga i el seu germ petit, Nobuyuki, per heretar els drets com a cap de casa. Nobunaga va batre a Nobuyuki i heret els drets del pare. L'any 1552, derrot a Oda Nobutomo i l'oblig a cometre seppuku. 

Sovint contrastava amb la societat tan rgida i tradicional de l'poca per la seva actitud heterodoxa i el seu comportament inadaptat. De fet, no hi ha dubte que en l'actualitat se'l tractaria d'inadaptat. L'any 1553, el seu mestre, Hirate Masahide, va cometre seppuku per tal de censurar la seva conducta. El malnom de Nobunaga era "calavera" (en japons utsuke o utsukemono) a causa de els seus vestits, que no es consideraven acceptables per a un home del seu rang, per que en l'actualitat s'interpreta com a un tret de la seva individualitat. 

L'any 1555 conquer el castell de Kiyosu, un punt estratgic molt important de la provncia d'Owari per la seva situaci estratgica a les rutes comercials. El seu sogre, Saito Dosan, fou assassinat pel seu propi fill, Saito Yoshitatsu, l'any 1556. L'any 1559, Nobunaga visit a Kyoto, juntament amb 500 vassalls, al tretz shogun Ashikaga Yoshiteru. Aquell mateix any la provncia d'Owari fou definitivament unificada per Oda Nobunaga.

 D'Okehazama a la fi del Shogunat d'Ashikaga (1560 - 1574) .
L'any 1560 tingu lloc la batalla d'Okehazama. En aquesta batalla, Oda Nobunaga, amb noms uns 2.000 homes, aconsegu derrotar a Imagawa Yoshimoto, dimio del clan Imagawa a les provncies de Mikawa (actualment s la part oriental de la prefectura d'Aichi), T t mi (actualment s la part occidental de la prefectura de Shizuoka) i Suruga (actualment s la part oriental de la prefectura de Shizuoka), el qual havia havia fet una incursi amb 25.000 homes a la provncia d'Owari. L'any 1561 mor el seu cunyat Saito Yoshitatsu. Aleshores, Nobunaga inici la conquesta de la meitat occidental de la provncia de Mino. L'any 1562, tanc l'aliana coneguda com a Aliana de Kiyosu amb Matsudaria Motoyasu (altrament conegut com a Tokugawa Ieyasu, funador del Shogunat de Tokugawa), un nou dimio de la provncia de Mikawa. L'any 1564 conquer la meitat oriental de la provncia de Mino. L'any segent el shogun Ashikaga Yoshiteru fou assassinat, des d'aleshores els shoguns Ashikaga serien shoguns titella de Nobunaga. L'any 1567 va concloure la conquesta de tota la provncia de Mino. Aquell mateix any la seva germana, Ichi, es cas . Amb aquest matrimoni la seva famlia es vincul amb el dimio Azai Nagamasa, que aleshores controlava la provncia d'Omi (actualment prefectura de Shiga). El seu primer fill, mentrestant, es cas amb la filla dels Takeda, que aleshores controlaven les provncies de Kai (actualment prefectura de Yamanashi) i Shinano (actualment prefectura de Nagano). Aquell mateix any Nobunaga introdu les poltiques de Tenka fubu, s a dir, la "submissi (del pas) per l'espasa" i la nova poltica econmica coneguda com a Rakuichi rakuza. 

Fent complir la petici d'Ashikaga Yoshiaki, el quinz i ltim shogun d'Ashikaga, Nobunaga conquer, l'any 1568, Kyoto i cinc provncies ms de la regi de Kansai. L'any 1569 el missioner portugus Luis Frois de la Companyia de Jess tingu una audincia amb Oda Nobunaga i va rebre el dret de quedar-se a Kyoto. Aquell mateix any Oda Nobunaga conquer la provncia d'Ise (actualment prefectura de Mie). L'any 1570 Oda Nobunaga exig a Ashikaga Yoshiaki limitar el dret del shogunat i deman als altres senyors de la guerra fer una visita a Kyoto. Tamb inici la conquesta de la provncia de Wakasa (l'actual meitat occidental de la prefectura de Fukui), aleshores controlada per Asakura Yoshikage, el qual havia rebutjat les seves peticions. Aix men a un conflicte amb el seu cunyat Azai Nagamasa, ja que des de feia temps les famlies Azai i Asakura es trobaven unides per llaos d'amistat. A la batalla d'Anegawa, Oda Nobunaga derrot, amb l'ajuda de Tokugawa Ieyasu, l'aliana entre els Azai i els Asakura.

La secta budista Ikk -ikki comen aleshores una srie de rebellions contra Nobunaga. En aquella poca el budisme tenia molt poder poltic al Jap. La secta Ikk -ikki intent en un principi aliar-se amb Nobunaga, ja que noms el consideraven el nou senyor de Kyoto. Nobunaga era, en efecte, budista, per intent imposar la separaci entre religi i estat. Per aix va permetre la introducci del cristianisme i deix als representants d'ambdues religions debatre per tal d'assolir els seus objectius poltics. No noms Nobunaga pensava que els missioners guanyaven gaireb sempre aquests debats. Per aix, el budisme va perdre la fe del govern i del poble, la qual cosa dugu a una prdua del seu poder poltic. Per aix la secta Ikk -ikki temia el triomf de Nobunaga, ja que podrien perdre el seu poder poltic si unificava el Jap. L'atac a la secta Ikk -ikki a Nagashima, l'any 1571, no tingu xit. Aix dugu a una altra batalla contra l'aliana entre els Azai i els Ikk -ikki i Nobutada crem l'Enryaku-ji. 

L'any 1572 comen la conquesta de la part ms nrdica de la provnca d'Omi. La primera lluita de Nobutada. Aleshores Takeda Shingen marx contra la provncia de T t mi. Takeda Shingen derrot a Tokugawa Ieyasu a la batalla de Mikatagahara. Takeda Shingen mor l'any segent, l'any 1573. Aquell mateix any hi hagu un alament del shogun, Ashikaga Yoshiaki. L'alament fracass i Nobunaga expuls a Yoshiaki de Kyoto, per la qual cosa s'acab, oficialment, el shogunat d'Ashikaga. Amb la fi del shogunat d'Ashikaga comen el perode Azuchi-Momoyama. Nobunaga aconseguiria, poc desprs de la fi dels Ashikaga, derrotar definitivament a les famlies Azai i Asakura. 

 De la invasi de la regi de Ch goku a la mort (1574 - 1582) .
El 1574, Takeda Katsuyori, el fill de Takeda Shingen, enva la regi de Ch goku. Aquell mateix any Nobunaga assalt el castell de Nagashima, el qual estava ocupat per membres de la secta Ikk -ikki. Nobunaga incendi el castell i uns 20.000 guerrillers moriren en les flames. L'any 1575 tingu lloc la batalla de Nagashino, en la qual l'aliana entre Nobunaga i Tokugawa Ieyasu derrot al clan Takeda grcies a l's d'arcabussers situats darrere d'estacades. S'hi devien utilitzar unes 3000 armes de foc. L'emperador declar, aleshores, a Nobunaga com a ministre de dret. El seu primognit, Oda Nobutada, obten aleshores el dret com a cap de la casa. Des d'aleshores Nobunaga es concentr encara ms en la unificaci del Jap. 

L'any 1576 orden la construcci del castell d'Azuchi. Tamb assalt el temple Hongan-ji, el centre de poder de la secta J do-Shinsh . Aquell mayteix any ascend a ministre d'interior. L'any 1577 orden la conquesta de la provnca de Kii (actualment prefectura de Wakayama). Tamb orden a Shibata Katsuie i a Hashiba Hideyoshi (el posterior Toyotomi Hideyoshi) la conquesta de la provncia de Kaga (actualment prefectura d'Ishikawa) i la invasi de la provncia d'Harima (actualment prefectura de Hy go. L'any 1578 s'acab la construcci del castell d'Azuchi, el primer castell del Jap que fou construt mitjanant tecnologies europees i japoneses alhora. Fou inaugurat amb una llarga cerimonia del te. Aleshores hi hagu l'aixecament de Bessho Nagaharu al castell de Miki i la d'Araki Murashige, la qual acabaria amb la presa del castell de Yagami i la batalla naval de Kizukawaguchi. L'any 1579 enva la provncia de Settsu (actualment s part de la prefectura d' saka) i el castell de Yagami es rend. El lders d'aquesta revolta, Hatano Hideharu i Hatano Hidenao, foren condemnats a la crucifixi. Araki Murashige es rend i fug cap als dominis dels Mori. L'any 1580 Besshi Nagaharu es rend. Ell va cometre seppuku i tots els altres participants de la revolta van ser desfigurats. Aleshores firm un tractat de pau amb la secta Ikk -ikki. L'any 1581 va rebre la visita d'un altre missioner cristi, Alessandro Valignano. Va conquerir la provncia d'Iga (actualment s part de la prefectura de Mie). Un dels seus vassalls ms importants, Hashiba Hideyoshi, conquer el castell de Tottori, a la provncia d'Inaba (actualment prefectura de Tottori). L'any 1582 conquer les provncies de Shinano i Kai. Amb aix la famlia Takeda va perdre tot el seu poder i cap dels seus membres no aconsegu sobreviure. Aquell mateix any un dels seus generals, Akechi Mitsuhide, aprofit l'ocasi per venjar-se de Nobunaga d'una injuria anterior. Durant un banquet, Oda Nobunaga, emborratxat, agaf el cap d'Akechi i se'l pos sota el bra mentre el golpejava com si fos un tambor. En un atac sorpresa al temple Honn -ji (   ), Akechi Mitsuhide tra a Nobunaga. Com que Oda Nobunaga no es podia defensar perqu havia sigut tocat per fletxes, incenci el temple i va cometre seppuku per tal d'evitar caure en mans dels seus traidors en vida. 13 dies desprs d'aquesta traici Toyotomi Hideyoshi derrot i mat a Akechi Mitsuhide, la qual cosa li assegur la successi de Nobunaga. 

 Poltiques .
 Rakuichi rakuza .
Oda Nobunaga comprengu, ben aviat, la importncia de l'economia i que el beneficis eren monopolitzats pels gremis (za). Aquest fet li comport un gran problema, ja que pretenia formar un govern central i a ms reactivar l'economia. Per aix, Nobunaga abol els gremis privilegiats i els seus monopolis. A ms a ms foment el comer amb rebaixes o exempcions d'impostos i la nova Llei de l'estany, de tal manera que es possibilit el comer lliure. Aquesta poltica de liberalitzaci econmica duta a terme per Nobunaga rep el nom de rakuichi rakuza. 

 Meritocrcia .
Nobunaga revolucion l'estrictssima jerarquia social tradicional, comparable a un sistema de castes. Aquells qui provenien de les castes ms baixes no tenien cap manera d'ascendir i havien de dur a terme un paper social determinat pel naixement. Nobunaga trenc aquesta estricta tradici amb la introducci de la meritocrcia. Com ms vassalls es tenia, ms possibilitats es tenia d'ocupar alts crrecs. Generals de Nobunaga com Toyotomi Hideyoshi o Akechi Mitsuhide en sn bons exemples. 

 Introducci de l'exrcit professional .
A mitjan segle XVI no hi havia cap soldat professional entre els samurais del Jap, la major part de soldats que lluitaven a peu es reclutaven d'entre els pagesos. Per aix, en temps de collita s'havien d'ajornar les lluites. Nobunaga va poder, mitjanant l'acumulaci del capital procedent del comer, separar soldats de pagesos i, per tant, mobilitzar les seves tropes en qualsevol poca de l'any, la qual cosa fu del seu exrcit un exrcit d'elit.

 Cultura europea i cristianisme .
L'agost de l'any 1543 arrib a l'illa de Tanegashima un vaixell amb tres mariners portuguesos a bord, entre els quals hi havia Ferno Mendes Pinto. Segons tot el que se sap, aquests van ser els primers viatgers occidentals que arribaren al Jap. Aquests nous estrangers foren anomenats namban-jin (brbars del sud) per part dels japonesos. Dugueren al Jap, a banda d'altres coses desconegudes i interessants per als japonesos, les primeres armes de foc, ms concretament arcabussos, una mena de mosquet. L'arribada i l's de les armes de foc influ i canvi considerablement la guerra tradicional japonesa i, per tant, el curs de la histria japonesa. Nobunaga qued impressionat per aquesta tecnologia occidental, les acoll gustosament (a diferncia d'altres dimios) i les adopt en el seu exrcit per benefici propi. Fou el primer dimio que fu servir unes tctiques completament noves i desconegudes pels japonesos (tot i que tamb considerades deshonroses) per mitj de l's d'armes de foc. Aquest fet es considera el comenament de l'intercanvi econmic i cultural entre el Jap i Europa. 

L'any 1549 arrib a Kagoshima el primer missioner portugus, Francisco de Xavier, juntament amb dos jesutes portuguesos, ds servents i tres japonesos. Obr el Jap a la influncia de la cultura i la cincia europees. Juntament amb les ensenyances de la Bblia els jesutes, i ms tard tamb el dominics i els franciscans, ensenyaven cincia europea i medicina, un mtode formidable d'expandir el catolicisme. Per a les classes baixes, a les quals fins aleshores es negava qualsevol mena d'atenci mdica, aquest fet signific un gran alleujament. La introducci de la medicina universal, s a dir, l'atenci de totes les classes socials, fou l'obra ms important d'aquesta primera onada d'influncia occidental. 

Nobunaga, per a qui el budisme era sospits a causa del poder dels monestirs i la influncia que exercia en la poltica, don la benvinguda als jesutes com a contraps al poder dels budistes. Don perms a les primeres missions cristianes d'actuar en els seus territoris, defens els jesutes que es trobaven a les seves terres i els permet de construir un centre superior d'estudis teolgics que reb el nom de seminario. Mitjanant aquesta estratgia Nobunaga acosnegu acabar amb l'autoritat del budisme i separar la religi de la poltica. 

Luis de Almeida (1525 - 1583), un mercader portugus el germ del qual entr a l'orde jesuta, fou un dels pioners de la medicina universal. Fastiguejat per la creixent prctica del niabiki ("reducci de cries", s a dir, desprendre's dels fills no desitjats per mitj de l'abortament, l'assassinat o l'abandonament) entre els pobres, l'any 1556 obr un centre per a nens orfes. Fou protegit per tomo Yoshishige, l'aleshores dimio i shugo de la provncia de Bungo i aquell mateix any ampli el seu centre amb un hospital per a leprosos i afecxtat per la sfilis i una farmcia amb herbes medicinals de Macau situats a la ciutat de Funai (actual ciutat d'ita). Aquest centre fou el primer hospital de la histria del Jap. 

L'orde, emper, canvi els seus plans i prohib als seus membres seguir entretenint-se amb la medicina. Almeida abandon l'hospital que tot just feia un any que havia inaugurat. De tota manetra, els jesutes no abandonaren del tot l'atenci mdica, sin que la limitaren als samurais i als nobles. Els pobres, els leprosos i aquells que patien malalties de transmissi sexual confiaren, a partir d'aleshores, en els metges japonesos o en els missioners espanyols, s a dir, els franciscans i els dominics. 

A final segle XVI creix la pressi sobre els cristians, pressi que acab amb la persecuci i l'expulsi de tots els espanyols i portuguesos i amb el tancament hermtic de tot el pas l'any 1639 (sakoku). Fins i tot l's de la paraula namban fou prohibit. Amb el desterrament dels "brbars del sud" la "medicina ibrica" fou lentament substituda pel seu equivalent holands.

 Xintoisme .
Nobunaga reun una gran suma de dinera per a la renovaci de nombroses Jinja (temple xintoista), sobretot per als temples d'Ise-jing  i Atsuta-jing . Nobunaga s venerat com a kami del temple en, coma mnim, dos temples: al Take-isao-no-yashiro de la ciutat de Tend , a la prefectura de Yamagata (el qual fou construt pocs anys desprs del 1582, per que duu el seu nom des del 1870) i al Temple Kenkun de Kyoto (construt l'any 1870), en el qual s venerat juntament amb el seu fill, Oda Nobutada.

 Vegeu tamb .
 Histria del Jap;

 Bibliografia .
Japonius Tyrannus: The Japanese Warlord Oda Nobunaga Reconsidered. Hotei Publishing, 2001. ISBN 90-74822-22-3;
Kuno Knbl: Die Samurai;

 Enllaos externs .
  Biografia d'Oda Nobunaga;
  Samurai Archives - Oda Nobunaga;
  Nobunagaou;
  Crniques de l'explorador portugus Ferno Mendez Pinto;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165433" title="Climent d'Alexandria" nonfiltered="2558" processed="2549" dbindex="67571">

Climent d'Alexandria o Climent Alexandr (Clemens Alexandrinus) de nom real Tit Flavi Climent (Titus Flavius Clemens) fou Patriarca d'Alexandria.

Suposadament va nixer a Atenes per va viure la major part de la seva vida a Alexandria. Es va dedicar a l'estudi de la filosofia i va visitar diversos pasos com Itlia, Celesria, Palestina i Egipte. Va tenir diversos preceptors cristians fins i tot un jueu de naixement.  Es va fer cristi ja que inicialment no ho era. 

A l'esglsia d'Alexandria fou nomenat prevere vers el 190 i el seu preceptor Pant (Pantaenus) el va fer el seu assistent. El 202 va haver de fugir a Palestina amb el seu preceptor per la persecuci de Septimi Sever. Al comenament del regnat a Caracalla era a Jerusalem, on era bisbe Alexandre, que en aquell moment estava empresonat, i els hi va donar cartes de recomanaci pel bisbe d'Antioquia. Vers el 211 Climent va succeir a Pant com a mestre de la seva escola i entre el seus pupils hi havia el fams Orgenes.

Va morir no ms aviat del 213 ni ms tard del 220.

Obres.
Les seves obres conservades sn:                                 (Oratria dirigida als grecs);            (Mestre) ;           , (Miscellnies); i                           (Quis Dives salvetur ).

Va escriure tamb:              (8 llibres) ;               , (de Paschate) ;              , (de Jejunio) ;                , (de Obtrectatione) ;                           (Exhortatio ad Patientiam) ;                     , (Canon Ecclesiasticus o de Canonibus Ecclesiasticis);                       (Sobre el profeta Amos);                i               . Potser tamb cal afegir              (Adumbrationes).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165436" title="Tit Flavi Climent" nonfiltered="2559" processed="2550" dbindex="67572">


Onomstica:
Climent d'Alexandria;
Tit Flavi Climent, cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165442" title="Climent d'Arretium" nonfiltered="2560" processed="2551" dbindex="67573">
Climent d'Arretium o Climent Arret (Clemens Arretinus) fou un rom de rang senatorial, connectat per matrimoni a la famlia de Vespasi i ntim amic de Domici. Licini Muci el va nomenar prefecte de la gurdia pretoriana l'any 70, crrec que el seu pare ja havia tingut sota Calgula, per que va exercir poc temps i amb poc poder.  Tot i la seva amistat amb Domici aquest el va fer matar poc desprs de pujar al tron.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165444" title="Cassi Climent" nonfiltered="2561" processed="2552" dbindex="67574">
Cassi Climent (Cassius Clemens)  fou un cavaller rom que va militar al costat de Pescenni Nger i el 195 fou jutjat per Septimi Sever. La seva defensa fou tant digna que Sever, admirat, li va garantir la vida i li va permetre conservar la seva propietat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165447" title="Tit Flavi Climent (cnsol)" nonfiltered="2562" processed="2553" dbindex="67575">
Tit Flavi Climent fou cos de l'emperador Domici i el seu collega en el consolat el 95. 

Era fill de Flavi Sab el vell, germ de Vespasi. Es va casar amb Domitilla, parenta de Domici. Aquest emperador va fer matar al seu germ Flavi Sab el jove. Domici, que no tenia fills, havia decidit fer successors als fills de Tit Flavi, i els va canviar el nom: el primer es va dir Vespasi i el segon Domici. 

Ms tard va fer matar a Tit Flavi Climent per causes desconegudes (Di Cassi diu que fou acusat d'ateisme, per probablement aix vol dir que va esdevenir cristi); la seva dona fou deportada a Pandatria (Ventotene). Segurament s a aquest Climent que es va dedicar l'esglsia de Sant Climent de Roma al tur Celi, suposadament construda al segle V, per que per les excavacions se sap que era ms antiga; el 1724 el cardenal Annibal Albani va trobar a l'esglsia una inscripci en honor de "Flavi Climent mrtir".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165448" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-16 de la UEFA 1982" nonfiltered="2563" processed="2554" dbindex="67576">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 1982  es disput a Itlia.

Seleccions.
;
;
;
;
;
;
;
;

Fase Final.
Quarts de final.


Semi-finals.


Partit pel 3r lloc.


Final.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165449" title="Pactumeu Climent" nonfiltered="2564" processed="2555" dbindex="67577">
Pactumeu Climent (Pactumeius Clemens)  fou un jurista rom probablement contemporani de Sext Pomponi, que l'esmenta com a mort recentment, i li atribueix una constituci del emperador Anton "Pactumeius Clemens aiebat imperatorem Antoninum constituisse". Anton podria ser Anton Pius per tamb  Marc Aureli, Luci Ver, Cmmode, Caracalla, Geta, Diadum  o Diadumeni , i Elegbal encara que sense cap afegit es refereix en general a Caracalla, Marc Aureli, o Anton Pius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165451" title="Terenci Climent" nonfiltered="2565" processed="2556" dbindex="67578">
Terenci Climent (Terentius Clemens) fou un jurista rom  del temps de l'emperador Adri. Va escriure un tractat sobre la lex Julia et Papia Poppaea, amb el titol "Ad Leges Libri xx" Del que s conserven alguns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165452" title="Clemncia" nonfiltered="2566" processed="2557" dbindex="67579">
Clemncia (Clementia) fou una detat que representava a la clemncia i que fou adorada a l'Antiga Roma, especialment en poca imperial. Tenia temples i altars i fou representada en monedes amb una pastera a la dreta i una llana a la m esquerra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165453" title="Cleobulina" nonfiltered="2567" processed="2558" dbindex="67580">


Onomstica:

Cleobulina de Lindos, poetessa grega;
Cleobulina de Milet mare de Tales de Milet;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165455" title="Cleobulina de Lindos" nonfiltered="2568" processed="2559" dbindex="67581">
Cleobulina (Cleobuline,            ) o Cleobulena (Cleobulene,            ) o Cleobula (         ) fou filla de Clebul de Lindos. Segons Plutarc, va nixer a Corint i el seu pare li va donar el nom d'Eumetis, per el nom relacionat amb el pare fou el que es va usar habitualment. Es va distingir per les seves qualitats morals i intellectuals. Va escriure poesies en versos hexmetres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165456" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-16 de la UEFA 1984" nonfiltered="2569" processed="2560" dbindex="67582">
La fase final del campionat d'Europa sub-17 1984  es disput a la Repblica Federal d'Alemanya.

Seleccions.
;
;
;
;
;
;
;
;

Fase Final.
Quarts de final.


Semi-finals.


Partit pel 3r lloc.



Final.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165457" title="Cleobulina de Milet" nonfiltered="2570" processed="2561" dbindex="67583">
Cleobulina de Milet (Cleobuline,            ) fou el nom de la mare de Tales de Milet, segons indica Digenes Laerci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165459" title="Eurovisi 2008" nonfiltered="2571" processed="2562" dbindex="67584">


El Festival de la Can de l'Eurovisi 2008 ser la 53a edici d'aquest esdeveniment musical. 

La data de la final ser el 24 de maig de 2008 i tindr lloc al Beogradska Arena de Belgrad, (Srbia). Aquest pas balcnic acull aquesta edici grcies a que la seva representant Marija Serifovic va guanyar l'edici de 2007 a Hlsinki amb la can Molitva (Pregria en serbocroat).
L'edici de 2008 comptar amb dues semifinals a causa de l'increment de participants; aquesta decisi es va prendre a la cimera que la UER va celebrar a la ciutat italiana de Verona al setembre de 2007. Tamb es va acordar que de cada semifinal el pblic escollir per televot nou finalistes, mentre que el des l'escolliran els jurats de reserva dels pasos participants. El Grup de Referncia de l'organisme europeu va proposar que la primera semifinal se celebrs el 20 de maig de 2008 i la segona semifinal el 22 de maig de 2008, i que el sorteig de la composici de les dues semifinals es realitzs el 28 de gener de 2008, agrupant els diferents pasos en sis pots segons la seva distribuci geogrfica i les seves tendncies a l'hora de votar, en un clar intent de disminuir l'impacte del vot regional i immigrant, tant criticat a l'edici de 2007.

De tota manera, l'anomenat 'Big Four' (els quatre principals contribuents de la UER: Frana, Alemanya, Espanya i el Regne Unit) mantenen el dret de disputar directament la final, aix com el pas amfitri (Srbia). Els altres participants hauran de passar per una de les dues semifinals.

La segent taula recull la llista definitiva dels 43 pasos participants al Festival de Belgrad de 2008, confirmada per la UER el 21 de desembre de 2007. Destaquen els debuts d'Azerbaidjan i de San Marino, aix com la retirada d'ustria, que s'uneix als altres quatre pasos que abandonaren el Festival per raons poltiques i/o econmiques els darrers anys. 



Pasos que no hi participen el 2008.

Els segents cinc pasos van participar, alguns durant molts anys, al Festival de la can, i exceptuant Eslovquia, tots van guanyar-lo en alguna ocasi. Aquests pasos van abandonar el Festival per diverses causes, i malgrat els esforos realitzats per la UER, han decidit mantenir-se al marge per temps indefinit. Aix no implica que no puguin retornar el 2009, ja que en el passat, altres pasos com Dinamarca, Malta o Hongria van absentar-se del Festival durant uns quants anys i al final varen tornar a participar.

 : L'ORF va anunciar que no participaria el 2008 a causa de la seva insatisfacci amb el sistema actual que, segons l'ens, est massa polititzat i no valora la qualitat musical. L'ens austrac ja s'havia retirat prviament el 2006 per raons semblants, per havia tornat a participar el 2007, assolint un pobre resultat (27 a la semifinal). Com en el cas de Mnaco, ustria deixa la porta oberta a un possible retorn si els canvis introduts en el format del Festival satisfan les seves expectatives. ;
  Eslovquia: Aquest pas va deixar de participar el 1998 a causa dels pobres resultats assolits en les tres edicions en qu van prendre part. La STV havia manifestat recentment el seu desig de retornar-hi, animada pel debut de la vena Repblica Txeca al 2007, per va confirmar que no ho faria el 2008 a causa dels greus problemes de pressupost de l'ens que impedeixen pagar els costos de participaci. No obstant aix, deixa la porta oberta a un immediat retorn tant bon punt millori la seva situaci econmica.
  : La RAI no participa al Festival des de 1997, encara que ja havia deixat de participar anualment el 1993. La UER ha mantingut els darrers anys constants negociacions amb l'ens itali per a que es replantegs la seva participaci al Festival, oferint-li el mateix estatus que tenen els pasos del 'Big Four', per la RAI continuava considerant que el Festival ja no tenia cap inters per al pblic itali. El debut de San Marino, l'ens pblic del qual est control.lat en un 50% per directius de la RAI, s'ha interpretat com un gest de l'ens itali per a un possible retorn d'Itlia, que dependr en gran mesura de l'xit que tingui San Marino al Festival de 2008.
 : El Gran Ducat no participa al Festival des de 1993, tot i que acumula cinc victries d'anteriors edicions. A causa de la privatitzaci que va patir el seu ens pblic (RTL), aquest va deixar de participar a partir de 1994 i no ha mostrat cap inters en retornar a la competici. Un nou ens, Tango TV s va mostrar recentment el seu inters per enviar un representant luxemburgus al Festival, per primer a causa de la seva delicada situaci econmica, i segon, perqu no s membre de la UER, aquesta iniciativa no va prosperar. L'OGAE d'aquest pas va organitzar una trobada amb mitjans de comunicaci, el 22 de setembre de 2007, per atreure l'atenci sobre el desig de molts fans luxemburguesos de tornar a participar al Festival; malgrat tot, dels cinc pasos que han renunciat al Festival, Luxemburg est considerat com el que t menys probabilitats de retornar en un futur prxim a causa de la manca d'un ens televisiu que se'n faci responsable.
 : La TMC ha confirmat que no retornar al Festival pel 2008, desprs de retirar-se abans de l'edici de 2007 per la falta d'expectatives d'xit que, segons l'ens monegasc, t el Principat amb l'actual format del Festival. Amb tot, l'ens pblic monegasc ha deixat la porta oberta a un possible retorn per 2009 si els canvis introduts al format del Festival solucionen els problemes que segons la TMC fan inapropiada la participaci de Mnaco.

Altres pasos membres de la UER.

Els segents pasos sn membres actius de la UER i tericament podrien participar al Festival, per a causa de les actuals circumstncies poltiques, econmiques i culturals, no sn considerats com participants habituals o potencials del concurs de la can. 
Noms el Marroc va participar un cop, el 1980, i des de llavors no ha tornat a mostrar un inters real en participar-hi. A ms, recentement es va engegar un projecte per impulsar un format semblant al Festival de la UER, destinat als pasos rabs, que de fer-se realitat, podria apartar definitivament aquests pasos del Festival.

 : No ha participat mai per raons poltiques, tot i ser membre actiu de la UER.
 : No ha participat mai per raons poltiques, tot i ser membre actiu de la UER.
 : No ha participat mai per raons poltiques, tot i ser membre actiu de la UER.
  Lban : Sancionada fins el 2009.  ;
  Lbia:  No ha participat mai per raons poltiques, tot i ser membre actiu de la UER.
  Marroc: Va participar el 1980, per no ha tornat a fer-ho per raons poltiques. ;
 : No ha participat mai per raons poltiques, encara que el 1977 va anunciar que hi participaria.

Per ltim, puntualitzar que la Ciutat del Vatic, tot i ser membre de la UER, no t televisi pblica, aix com el Principat de Liechtenstein, que ni tan sols s membre de la UER; aquest fet, bviament, impedeix la seva participaci en el Festival de la can.

Resultats de l'edici de 2008.

 Primera semifinal (20-05-2008);

Pasos qualificats per a la final:

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

 Segona semifinal (22-05-2008);

Pasos qualificats per a la final:

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

 Final (24-05-2008);

La final va ser guanyada per Rssia amb 272 punts, seguida d'Ucrana amb 230 i Grcia amb 218.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165460" title="Clebul" nonfiltered="2572" processed="2563" dbindex="67585">


Onomstica:

Clebul de Lindos, poeta i un dels set savis de Grcia;

Clebul d'Esparta, for d'Esparta;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165462" title="Clebul de Lindos" nonfiltered="2573" processed="2564" dbindex="67586">
Clebul de Lindos (Cleobulus, Kleboulos, ), fou un dels set savis de Grcia, fill d'Evagres. Va nixer a Lindos a Rodes, per probablement era d'origen cari. Fou contemporani de Sol i va viure vers el 560 aC. Segons Digenes Laerci, Lindos estava llavors sota govern democrtic, per Plutarc diu que Clebul fou tir de Lindos; i Climent d'Alexandria el qualifica de rei.

Va escriure poemes lrics i poemes en vers. Va viure uns 60 anys. Una dita seva () es va conservar especialment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165463" title="Clebul d'Esparta" nonfiltered="2574" processed="2565" dbindex="67587">
Clebul d'Esparta (Cleobulus, Kleboulos,           ), fou un for junt amb Xenares a Esparta el  422 aC i 421 aC, en el segon any de la pau de Ncies, a la qual els dos fors eren oposats. El seu govern es va caracteritzar per un complot amb beocis i corintis per formar una lliga per sotmetre als argius, l'hostilitat dels quals aturava al partit de la guerra espart.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165464" title="Imamisme" nonfiltered="2575" processed="2566" dbindex="67588">
L'imamisme s una branca del xiisme (islam) que admet l'existncia de dotze imams. Aquesta branca proposa que el dotz imam, l'imam Muhmmad, el mahdi, desaparegut desprs de l'any 873, noms reapareixer al final dels temps per a restablir la justcia al mn. Els seguidors d'aquesta branca xita, coneguts amb el nom d'imamites (o duodecimans), es troben principalment a l'Iran, l'Iraq i l'ndia. A l'Iran actual, de fet, l'imamisme s la religi ofcial de l'Estat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165465" title="Clecares" nonfiltered="2576" processed="2567" dbindex="67589">
Clecares (Cleochares,          ) fou un orador grec de Mirleia de Bitnia, contemporani de Demcares i del filsof Arcsiles, vers el final del segle III aC. Els seus discursos son esmentats per cap s'ha conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165466" title="Clecrit" nonfiltered="2577" processed="2568" dbindex="67590">
Clecrit (Cleocritus,           ) fou un atenenc herald del misteris de l'Eleusis, que es va exiliar d'Atenes amb els Trenta Tirans i hi va tornar amb Trasibul. Desprs de la batalla de Munquia (404 aC), com que tenia molt bona veu, es va dirigir al poble que lluitava pels trenta tirans i el va instar a deixar la lluita i acabar la guerra civil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165467" title="Cledem" nonfiltered="2578" processed="2569" dbindex="67591">


Onomstica:

Cledem Malc, historiador grec ;

Cledem, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165468" title="Cledem Malc" nonfiltered="2579" processed="2570" dbindex="67592">
Cledem Malc (Cleodemus Malchus,                 ) fou un historiador grec de data incerta que va escriure una historia dels jueus que es esmentada perAlexandre Polihistor i represa per Flavi Josep. Sembla que Malc (Malchus) volia dir el mateix en sria que Cledem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165469" title="Cledem (metge)" nonfiltered="2580" processed="2571" dbindex="67593">
Cledem (Cleodemus,          ) fou un metge esmentat per Plutarc a la seva obra  Septem Sapientum Convivium, que diu que utilitzava el vomitat amb ms freqncia que cap altre i que havia portat aquest remei a una alta reputaci. Va viure al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165470" title="Cleotes" nonfiltered="2581" processed="2572" dbindex="67594">
Cleotes (Cleoetas,         ) fou un escultor i arquitecte que va construir la plaa d'entrada a l'estadi d'Olmpia. Va fer l'esttua d'un guerrer en bronze que era a l'acrpoli d'Atenes en temps de Pausnies. Era fill d'Arstocles i el seu fill tamb es va dir Arstocles. Se li atribueix naixement a Sici i a Atenes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165471" title="Chantal Maillard" nonfiltered="2582" processed="2573" dbindex="67595">
Chantal Maillard (Brusselles, 1951) escriptora nascuda a Blgica i resident a Mlaga i Barcelona. 

Va estudiar filosofia i religions a la Universitat de Mlaga (llicenciatura i doctorat) i la Universitat de Varanasi. Ha treballat com professora de ioga i per al ABC i El Pas.
Obra.
Poesia.
Azul en re menor. Frigiliana: La Farola, 1982. ;
La otra orilla. Coria del Ro: Qsyeditorial, 1990. Premio Juan Sierra 1990;
 Hainuwele . Crdoba: Ayuntamiento de Crdoba, 1990. Premio Ciudad de Crdoba 1990;
Poemas a mi muerte. Madrid: La Palma, 1993. Poesa. Premio Ciudad de Santa Cruz de la Palma 1993;
Semillas para un cuerpo. Soria: Diputacin Provincial de Soria, 1998. Premio Leonor 1987;
Conjuros. Madrid: Huerga y Fierro. Editores, S.L., 2001. ;
Lgica borrosa. Mlaga: Miguel Gmez Ediciones, 2002. ;
Matar a Platn. Barcelona: Tusquets, 2004. Premio Nacional de Poesa 2004;
Hilos, 2007;
Assaig .
El monte Lu en lluvia y niebla Mlaga: Diputacin Provincial de Mlaga, 1990.
La creacin por la metfora. Barcelona: Anthropos, 1992. ;
El crimen perfecto. Madrid: Tecnos, 1993. ;
La sabidura como esttica Madrid: Akal, 1995. ;
La razn esttica. Barcelona: Laertes, 1998. Aguado Gonzlez, Jess. ;
El rbol de la vida. Maillard, Chantal (ed.) . Barcelona: Kairs, 2001. ;
Filosofa en los das crticos Valencia: Pre-Textos, 2001.

Premis.
Premio Leonor 1987;
Ciudad de Crdoba 1990;
Premio Juan Sierra 1990;
Ciudad de Santa Cruz de la Palma 1993;
Premio Nacional de Poesa 2004;
Enllaos externs.
Informacin

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165472" title="Clemac" nonfiltered="2583" processed="2574" dbindex="67596">


Onomstica:

Clemac, poeta trgic grec ;

Clemac de Magnsia, poeta lric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165473" title="Clemac (poeta)" nonfiltered="2584" processed="2575" dbindex="67597">
Clemac (Cleomachus,          ) fou un poeta trgic grec contemporani de Crat d'Atenes i probablement la mateixa persona que el pare del poeta Gnesip (Gnesippus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165474" title="Clemac de Magnsia" nonfiltered="2585" processed="2576" dbindex="67598">
Clemac de Magnsia (Cleomachus,          ) fou un poeta lric grec que primer fou boxejador; enamorat perdudament es va dedicar a escriure poemes ertics. Se l'identifica amb el pare del poeta Gnesip (Gnesippus), per Estrab l'esmenta com un dels personatges ms clebres de Magnsia i cronolgicament seria posterior a Gnesippus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165475" title="Zaidisme" nonfiltered="2586" processed="2577" dbindex="67599">
El zaidisme s un moviment xita moderat, protagonista de nombroses revoltes als segles VIII i IX. Fundat per l'imam xita irani Zayn al-Abidn, nt de Hussayn. Els zaidites es van establir sobretot al Iemen, on actualment representen el 73% de la poblaci creient.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165476" title="Cleombrot" nonfiltered="2587" processed="2578" dbindex="67600">


Onomstica:

Cleombrot d'Esparta, regent d'Esparta;

Cleombrot I d'Esparta, rei d'Esparta  380 aC -371 ;

Cleombrot II d'Esparta, rei d'Esparta 243 aC - 240 aC;

Cleombrot d'Ambrcia, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165477" title="Cleombrot d'Esparta" nonfiltered="2588" processed="2579" dbindex="67601">
Cleombrot (Cleombrotus,            ) fou regent d'Esparta, fill d'Anaxndrides II, germ de Dorieu i de Lenides I i germanastre de Clemenes I. 

Fou nomenat regent desprs de la batalla de les Termpiles (480 aC) en nom de Plistarc d'Esparta, el fill menor d'edat de Lenides. Com a cap de les forces peloponsies es va dedicar a fortificar l'istme (480 aC i 479 aC), feina que va deixar per anar a Platees, per de les paraules d'Herdot sembla ser que no va lluitar i que es va retirar a Esparta a conseqncia d'un eclipsi de sol i va morir a la tornada, per com que la data de l'eclipsi ha estat fixada el 2 d'octubre del 480 aC es possible que abandons l'istme el 480 aC per tornar-hi a la primavera del 479 aC fins a la campanya de Platees i mors llavors.

Va deixar dos fills: Pausnies (que el va succeir com a regent) i Nicomedes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165478" title="Parc Natural de Penyalara" nonfiltered="2589" processed="2580" dbindex="67602">



El Parc Natural del Cim, Circ i Llacunes de Penyalara (en castell, Parque Natural de la Cumbre, Circo y Lagunas de Pealara), conegut comunament com Parc Natural de Penyalara (Parque Natural de Pealara, en castell), s un espai protegit de 768 hectrees situat la zona central de la Serra de Guadarrama (part de l'eix muntanyenc anomenat Sistema Central). Tamb es localitza en la vessant sud-est del pic de Penyalara (2.430 m), en el terme municipal de Rascafra i en el nord-oest de la Comunitat de Madrid. Aquest espai natural alberga el pic de Penyalara, el ms alt de la Serra de Guadarrama, tres petits circs, dues morrenes i una srie de llacunes, tot d'origen glacial. El paratge va ser declarat Parc Natural al juny de 1990 pel govern de la Comunitat de Madrid. 

La vegetaci d'aquest parc natural est composta per formacions arbustives d'alta muntanya, pasturatges i boscos de pi silvestre que noms es donen en les zones ms baixes. En les parts ms altes predominen els prats alpines i els espais rocosos. Algunes espcies animals que habiten aquest paratge sn el voltor negre, l'guila imperial, petits mamfers i amfibis en les llacunes. AL parc s'accedeix per diversos camins que surten del port de Vedats, centre turstic de la regi. En l'espai natural, molt visitat en dies festius, es pot practicar el senderisme, l'escalada i l'esqu durant l'hivern. 

 Vegeu tamb .

Serra de Guadarrama;
Penyalara;

 Enllaos externs .

Web oficial del parc;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165479" title="Cleombrot I d'Esparta" nonfiltered="2590" processed="2581" dbindex="67603">
Cleombrot I d'Esparta (Cleombrotus,            ) fou el 23 rei d'Esparta de la lnia Agida. Era fill de Pausnies d'Esparta i va succeir al seu germ Agespolis I , el 390 aC i va regnar 9 anys.

Desprs de qu Tebes es va revoltar contra Esparta (379 aC) Cleombrot fou enviat a Becia al front de l'exrcit espart (378 aC). Va restar 16 dies a Becia sense combatre i va retornar deixant com governador a Esfdries a Tspies. En el seu cam les seves forces van patir molt per una turmenta. La seva conducta fou desaprovada a Esparta i les dos segents expedicions contra Tebes foren encarregades a l'altra rei, Agesilau II. 

El 376 aC, a causa de la malaltia d'Agesilau II, se li va retornar el comandament, que un altre vegada no va fer res i desprs d'un petit combat al pas de Citeron (Cithaeron) va tornar a Esparta. Aix va fer augmentar l'hostilitat contra ell al congres espart i entre els seus aliats. Es va decidir seguir la guerra per mar.

El 374 aC una flota sota comandament de Cleombrot va ser enviat cap al golf de Corint i de all a la Fcida que havia estat envada pels tebans, els quals quan es va acostar el rei es van retirar cap a Becia.

Cleombrot va restar a Fcida i Becia fins el 371 aC quan d'acord amb la poltica de qu Tebes era exclosa de la pau entre Atenes i Esparta, se li va ordenar atacar Becia; va evitar a Epaminondes que vigilava el pas de Coronea i va marxar cap a Creusis, que va ocupar i es va apoderar de 12 trirrems tebanes que eren al port; llavors va avanar cap a les planes de Leuctres on es va trobar amb l'exrcit teb. Va intentar evitar la batalla tot i que era superior a l'enemic, per degut a les sospites que havien caigut sobre ell per les dues campanyes anteriors, va haver de lluitar i va morir en la batalla combatent com un brau; el seu cos va ser retirat del camp encara viu per la seva caiguda va determinar la prdua de la batalla, i va morir molt poc desprs.

El va succeir el seu fill Agespolis II














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165480" title="Cleombrot II d'Esparta" nonfiltered="2591" processed="2582" dbindex="67604">
Cleombrot II d'Esparta (Cleombrotus,            ) fou el 30 rei d'Esparta de la lnea agida, tot i que no era descendent directa en lnea masculina. Era gendre de Lenides II, en lloc del qual fou proclamat rei pels partidaris del rei Agis IV, vers el 243 aC. Quan Lenides II va retornar vers el 240 aC, Cleombrot fou enderrocat i desterrat a Tegea i el va acompanyar la seva esposa Quilonis (que en va evitar la mort), que abans tamb havia acompanyat al seu pare Lenides II al seu exili. Va deixar dos fills, Agespolis i Clemenes, dels quals el primer fou el pare d' Agespolis III i el segon el seu regent.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165487" title="Areu" nonfiltered="2592" processed="2583" dbindex="67605">


reu I, rei d'Esparta;
reu II, rei d'Esparta;
reu d'Esparta, poltic espart;
reu, poble del municipi d'Alins;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165488" title="Cleombrot d'Ambrcia" nonfiltered="2593" processed="2584" dbindex="67606">


Cleombrot d'Ambrcia (Cleombrotus,            ), fou un filsof d'Ambrcia que es diu que es va tirar de les muralles desprs de llegir el Phaedon de Plat, per canviar la seva vida per una millor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165489" title="Clemedes" nonfiltered="2594" processed="2585" dbindex="67607">


Onomstica:

Clemedes d'Atenes, militar atenenc;

Clemedes d'Astipalees, atleta grec ;

Clemedes, escriptor i astrnom grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165490" title="Clemedes d'Atenes" nonfiltered="2595" processed="2586" dbindex="67608">
Clemedes (Cleomedes,          ) fou un militar atenenc, fill de Licmedes, que fou un dels comandants de l'expedici contra l'illa de Melos el 416 aC. Xenofont diu que fou un dels Trenta Tirans nomenats el 404 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165491" title="Clemedes d'Astipalees" nonfiltered="2596" processed="2587" dbindex="67609">
Clemedes (Cleomedes,          ) fou un atleta grec d'Astipalees del que Plutarc i Pausnies recorden una llegenda referida a la 72 olimpada (492 aC): es diu que llavors va matar al seu rival Iccos en un combat de boxa, i els jutges el van acusar de joc brut i el van castigar amb la prdua del triomf. Va tornar a la seva illa i per la rbia va donar un cop de puny a un pilar que aguantava una escola, i va fer caure el pilar i tota l'escola; perseguit pel poble es va haver de refugiar al temple d'Atenea i quan els que el perseguien van poder-hi entrar ja no hi era. Consultat l'oracle que havia passat va respondre                                                                              .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165492" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2007" nonfiltered="2597" processed="2588" dbindex="67610">


El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 2007 es disput als Pasos Baixos. El 15 de desembre de 2005, Pasos Baixos va ser escollit com a amfitri per a la fase final de la competici, que va tenir lloc des del 10 de juny fins el 23 de juny de 2007. 
La selecci de  va guanyar a  4-a a la final i va guanyar el campionat per segona vegada consecutiva.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2007 (Classsificaci)

Seus.




Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2007 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.Els jugadors nascuts desprs del 1 de gener 1984 poden jugar.

Fase final.
Fase de grups.
Grup A.


----

----

----

----

----


Grup B.




----

----

----

----

----


Partit pel 5 lloc.





Semi-finals.


----


Final.







rbitres assistents:
Manuel Navarro ;
Tomas Mokos ;
4t rbitre: Stphane Lanoy;

Millors jugadors.


Golejadors;
4 gols;
 Maceo Rigters;

3 gols;
 Leroy Lita;

2 gols;
 Alberto Aquilani;
 Ryan Babel;
 Giorgio Chiellini;
 Kevin Mirallas;
 Dragan Mr a;
 Miguel Veloso;

1 gol;
 Otman Bakkal;
 Luigi Bruins;
 Matt Derbyshire;
 Royston Drenthe;
 Manuel Fernandes;
 Boko Jankovi ;
 Aleksandar Kolarov;
 Hedwiges Maduro;
 Dejan Milovanovi ;
 Nani;
 David Nugent;
 Michal Papadopulos;
 Sebastien Pocognoli;
 Giuseppe Rossi;
 Ricardo Vaz T;


Jugador del partit;
Grup A;
 Pasos Baixos - Israel: Royston Drenthe ;
 Portugal - Blgica: Marouane Fellaini  ;
 Israel - Blgica: Kevin Mirallas  ;
 Pasos Baixos - Portugal: Maceo Rigters ;
 Pasos Baixos - Blgica: Sebastien Pocognoli  ;
 Israel - Portugal: Miguel Veloso  ;

Grup B;
 Repblica Txeca - Anglaterra: Nigel Reo-Coker  ;
 Srbia - Itlia: Dejan Milovanovi   ;
 Repblica Txeca - Srbia: Duko Toi  ;
 Anglaterra - Itlia: Alberto Aquilani  ;
 Itlia - Repblica Txeca: Giuseppe Rossi ;
 Anglaterra - Srbia: James Milner ;

Semi-finals;
 Pasos Baixos - Anglaterra: Maceo Rigters ;
 Srbia - Blgica: Branislav Ivanovi  ;

Partit pel 5 lloc;
 Portugal - Itlia: Emiliano Viviano ;

Final;
 Pasos Baixos - Srbia: Ryan Babel ;


 Resultat .


Enllaos externs.
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165493" title="Clemedes (escriptor)" nonfiltered="2598" processed="2589" dbindex="67611">
Clemedes (Cleomedes,          ) fou un escriptor grec autor d'un tractat en dos llibres titulat                                      (sobre la teoria circular dels cossos celestes) en qu exposava el sistema de l'univers. Tot i ser ignorant en geometria mantenia que la terra era rodona contra els filsofs epicuris, les mediacions dels quals ridiculitzava. Deia que el gir de la lluna sobre el seu eix es feia en el mateix temps que el seu gir sinodical sobre la terra. Va viure possiblement entre una mica abans i una mica desprs que Claudi Ptolemeu, els treballs del qual segurament va conixer, per se'l situa en un perode temporal entre el 186 el 390.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165494" title="Ismalisme" nonfiltered="2599" processed="2590" dbindex="67612">
L'Ismalisme s un dels corrents de l'Islam xita. Els seus membres sn anomenats tamb "septimans". No en reconeixen ms que els set primers imams xites.

 Histria .

El seu origen es remunta a la mort, en 765, del sis imam xita i les discussions a propsit de la seva successi. L'esmentat imam, Ja'far as-Sadiq, havia nomenat successor al seu primognit Ismail per aquest va morir uns anys abans que el seu pare. La part de la comunitat xita que ms endavant formar la branca dels imamites va decidir que li succes el seu altre fill, Musa al-Kazim, com a set imam. El grup anomenat desprs ismailita, tanmateix, no va admetre la mort d'Ismail i van estendre la creena que s'havia ocultat i que tornaria al final dels temps com a Mahdi. Els historiadors no ismailites reconeixen que l'ocultaci en realitat pretenia resoldre els problemes derivats de la figura de l'imam com a lder poltic, ja que els imames xites eren durament perseguits pel poder califal de Bagdad i acabaven invariablement morts o empresonats. En "ocultar-se", l'imam adquiria una forta i exclusiva dimensi espiritual i els fidels tenien ms llibertat de moviments per adoptar posicions respecte al poder poltic imperant. Molt perseguits, els ismailites van continuar venerant en secret al seu imam ocult mentre feien un proselitisme molt actiu, primer a Orient Mitj i desprs en la resta del mn musulm. Van aconseguir establir un petit estat a Tunsia grcies a l'adhesi d'algunes tribus berebers i d'all es van llanar a la conquesta d'Egipte, on fundaran la dinastia fatimita. Altres ismailites, anomenats crmates, van rebutjar l'autoritat dels califes-imams fatimites i van fundar un Estat a Bahrein, distingint-se per un s extraordinari de la violncia. Els fatimites, per la seva part, van tenir un cisma en 1094, a la mort del califa Al Mustansir, que donar lloc a dos grups rivals: nizarites i musta'lites.

 Doctrina .

Professen doctrines molt complexes fortament infludes pel neoplatonisme, el gnosticisme i creences preses a altres religions com el maniqueisme. Per a ells l'Islam t dos principis complementaris: l'exotric o zahir representat pel profeta, l'Alcor en el seu sentit literal i la xara, i l'esotric o batin personificat per l'imam i la interpretaci mstica de l'Alcor. Els ismailes pensen que l'Alcor s una allegoria d'un missatge ocult que, al seu torn, s allegoria d'un altre ms ocult encara i aix successivament fins set nivells d'esoterisme, els ltims dels quals cont la veritat suprema. A la seva fortalesa d'Alamut, a l'Iran, els nizares van reformar l'Ismalisme abandonant definitivament totes les prescripcions rituals islmiques per centrar-se nicament en l'aspecte esotric de la seva fe.

 Avui . 

Els moderns ismailites sn anomenats de vegades neoismailites, potser perqu ha de veure poc amb l'activisme violent que els va caracteritzar segles enrere. Sn al voltant de quinze milions de persones que viuen, sobretot, a ndia, el Pakistan, Sria, Tadjikistan (a la regi de Badakhxan) i el Iemen i es reparteixen en dues grans comunitats: els bohras, evoluci dels musta'lites, i els joia o khodjas, hereus dels nizarites, el cap espiritual del qual s l'Agha khan. A Sria, el Lban i Israel hi ha tamb els Drusos, membres d'una secta inicitica derivada de l'Ismalisme fatimita. A sia central i l'frica de l'est tamb tenen certa presncia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165495" title="Hanafisme" nonfiltered="2600" processed="2591" dbindex="67613">
El hanafisme s una de les quatre escoles jurdiques (o del fiqh) de l'Islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme. Va ser fundada per Abu Hanifa, un teleg d'origen irani nascut a l'Iraq l'any 699 i mort a Bagdad pels volts de 767. Els hanefites, presents sobretot a l'sia Central, el Pakistan, l'Afganistan, l'ndia, la Xina i Turquia, es distingeixen per aplicar lleis jurdiques islmiques sense el dogmatisme rigors que caracteritza les altres escoles jurdiques. Ells fan prevaler el punt de vista personal del fidel, el judici analgic i comparatiu, aix com l'esfor de comprensi i d'anlisi de les qestions en litigi.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165496" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2007 (Seleccions)" nonfiltered="2601" processed="2592" dbindex="67614">
Seleccions del Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2007.

Grup A.
.
Seleccionador: Jean-Franois De Sart 


























.
Seleccionador: Guy Levy 


























.
Seleccionador: Foppe de Haan 


























.
Seleccionador: Jos Couceiro 


























Grup B.
.
Seleccionador: Ladislav korpil 


























.
Seleccionador: Stuart Pearce 

























David Bentley va ser convocat per el 7 de juny va deixar la selecci. 

.
Seleccionador: Pierluigi Casiraghi 


























.
Seleccionador: Miroslav  uki  


























Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165497" title="Xafesme" nonfiltered="2602" processed="2593" dbindex="67615">
El xafeisme consisteix en una de les quatre escoles jurdico-teolgiques de l'Islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanefisme i el malikisme. Va ser fundada al segle VIII per Ab Abd All Muhmmad Ibn Idrs aix-Xafi (767-820), i que proposa, a grans trets, un retorn fidel i lliurat a l'esperit primitiu de l'Alcor i a la tradici observada pel Profeta i els seus primers companys. Molt estesa per Sria, Egipte i la costa de la mar Roja, actualment s dominant sobretot als pasos musulmans de l'Extrem Orient, com ara Indonsia,Malisia, el Vietnam i Tailndia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165501" title="Malikisme" nonfiltered="2603" processed="2594" dbindex="67616">
El malikisme s una de les quatre escoles jurdico-teolgiques (o del fiqh) de l'Islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme. Va ser fundada a Medina al segle VIII de la m de l'imam Mlik ibn Anas (715-795). Tot i recrrer a la tradici proftica i al dret consuetudinari de Medina, es caracteritza per la insistent recerca del principi de consens comunitari (o qiya) a l'hora d'abordar qualsevol qesti de la jurisprudncia islmica. Des de la seva creaci s'expand a Al-Andalus i al Magrib, on s actualment l'escola predominant. Tamb es segueix avui dia  a l'frica subsahariana islmica.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165502" title="San Pedro de Jujuy" nonfiltered="2604" processed="2595" dbindex="67617">
San Pedro de Jujuy s la segona ciutat ms poblada de la provncia de Jujuy, Argentina. Es troba ubicada dins de la Vall del Riu San Francisco de Jujuy, a 15 km de la confluncia dels rius Grande i Lavayn que desprs formen el riu San Francisco. s la capital del departament San Pedro.

Histria.
Tot i que no es troben registres documentals fidedignes, popularment es reconeix que la ciutat fou fundada el 25 de maig de 1883, encara que un enginy sucrer funcionava al lloc des de 13 anys abans.

El 1918, es declara municipi al llavors poble de San Pedro, essent designat per ocupar el crrec d intendent el Senyor Abraham Machicado. Llavors, existien dos molins fariners moguts per energia hidrulica. El Ferrocarril transportava la producci industrial: sucres, alcohol, metalls, fustes, canya de sucre, etc. A partir de l any 1960 la ciutat s expandeix en numerosos barris i villas que avui arriben al total de 22.

La ciutat compta actualment per a cobrir les seves necessitats educacionals amb 18 Escoles de nivell Primari, 9 Establiments de Nivell Mig, 3 Instituts de formaci docent Terciaris No Universitaris, 2 Instituts Privats i 25 Jardins d'Infants.

La poblaci compta, a ms, amb clniques i sanatoris privats on atenen metges professionals de totes les especialitats, farmcies i un modern hospital policlnic.

Clima.
La zona presenta un clima subtropical humit, que fa favorable el cultiu de sucre, tabac i altres cultius tropicals que conformen el principal sustent econmic de la regi. Per la seva importncia econmica i social, San Pedro s coneguda com La Perla del Ramal, ja que es coneix com Ramal a la zona productiva on s assenta. Aquesta denominaci t el seu origen en la construcci del ramal ferroviari cap al sur de Bolvia i que travessa la zona oriental de Salta i Jujuy.

Poblaci.
La ciutat tenia 57.018 habitants (INDEC, 2001), el que representa un increment del 9,77% enfront als 51.941 habitants (INDEC, 1991) del cens anterior.
Sn molt coneguts els carnestoltes sampedrenys, freqentment catalogats com els ms importants de la provincia. Compta tamb amb un museu histric arqueologic d art anomenat "Pablo Balduin"

Enllaos externs.  
 Coord. geografiques i imagens NASA, Google ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165508" title="Hexatlid" nonfiltered="2605" processed="2596" dbindex="67618">



Els hexatlids (Hexathelidae)  sn una famlia d'aranyes migalomorfes, l'nica que pertany a la superfamlia dels hexatelodeus (Hexatheloidea). Sn, juntament amb els diplrids, les aranyes conegudes com tarntules de teranyina d'embut, pel tipus de construcci que elaboren. Alguns exemplars sn molt verinosos, com lAtrax robustus d'Austrlia, anomenada Sydney funnel-web spider (aranya de teranyina d'embut de Sydney), per no totes les espcies d'aquesta famlia sn perilloses pels humans.

 Descripci .

De mida entre mitjana i gran, que va des d'1 cm fins a 5 cm. El cos s tpicament tres vegades ms llarg que ample. De colors foscos, amb una gamma que va del negre al marr, tenen una closca brillant que cobreix la part del davant del cos. Com els diplrids, generalment tenen les fileres llargues i aix s especialment notori en lAtrax robustus. 

Els ulls d'aquestes aranyes estan molt junts. Els seus quelcers tenen la disposici ortognata, com tots els migalomorfs, i sn grans i forts, amb uns ullals tamb grans. Encara que sn bastant petites si les comparem amb les grans tarntules, sn espcimens perillosos i no se'ls hauria de manejar sense prendre precaucions ja que que els seus ullals poden traspassar sabates toves.

 Distribuci i hbitat .

La majoria dels hexatlids es troben a Austrlia, Nova Zelanda i sia. Hi ha una espcie coneguda a la regi del Mediterrani, dues a Amrica del Sud, i dues a l'frica Central.

Viuen habitualment en forats excavats a terra o en els arbres; sn refugis ben elaborats amb un embut de seda on s'amaguen esperant les preses. Sovint busquen un lloc per fer els nius sota les cases, o en roques, troncs o altres objectes similars. Sn ms actives de nit.

 Sistemtica .
Hi ha descrits 9 gneres, fins al 9 de gener del 2006:
 Atrax O. P.-Cambridge, 1877 (Nova Galles del Sud);
 Bymainiella Raven, 1978 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Hadronyche L. Koch, 1873 (Oceania);
 Hexathele Ausserer, 1871 (Nova Zelanda);
 Macrothele Ausserer, 1871 (Espanya, Xina, Congo);
 Mediothele Raven & Platnick, 1978 (Xile);
 Paraembolides Raven, 1980 (Austrlia);
 Plesiothele Raven, 1978 (Tasmnia);
 Porrhothele Simon, 1892 (Nova Zelanda);
 Scotinoecus Simon, 1892 (Xile, Argentina);
 Teranodes Raven, 1985 (Tasmnia, Victria);

 Gneres ms verinosos .

Alguns exemplars sn molt verinoses especialment els dels gneres Hadronyche i Atrax d'Austrlia i el sud del Pacfic. Mentre que el primer s responsable d'un ndex de mortalitat ms elevat, el segon probablement pica ms sovint. El gnere Macrothele cont alguns espcimens considerats perillosos a Taiwan i altres parts de l'sia oriental.

El seu ver, una neurotoxina, comporta la mort en un termini d'entre 15 minuts a 3 dies. Encara que extremadament txic per als primats i l'home, aquest ver s tanmateix inofensiu per a altres animals, com el gat o el gos, que sembla que neutralitzen el ver en 30 minuts.

 Fotos dAtrax robustus.


Referncies.
 Find-a-spider guide;
 Raven, R.J.; Platnick, N.I. (1978): "A new genus of the spider family Dipluridae from Chile (Araneae, Mygalomorphae)". J. Arachnol. 6:73-77. Mediothele, now in Hexathelidae (PDF);

Enllaos externs.
 Arachnology Home Pages: Araneae;
 Arachnology Home Pages: Atrax;
 Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies d'hexatlids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165513" title="Llista d'espcies d'escitdids" nonfiltered="2606" processed="2597" dbindex="67619">
Llista d'espcies de escitdids, una famlia d'aranyes araneomorfes, que cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006. Sn citats 5 gneres amb 169 espcies, de les quals 164 pertanyen al gnere Scytodes. Tenen una mplia distribuci per tot el mn.


 Gneres i espcies .
 Dictis .
Dictis L. Koch, 1872
 Dictis striatipes L. Koch, 1872 (Xina fins a Austrlia);

 Scyloxes . 
Scyloxes Dunin, 1992
 Scyloxes siatica Dunin, 1992 (Tajikistan);

 Scytodes . 
Scytodes Latreille, 1804
 Scytodes aethiopica Simon, 1907 (Etipia);
 Scytodes affinis Kulczyn'ski, 1901 (Etipia);
 Scytodes aharonii Strand, 1914 (Israel);
 Scytodes akytaba Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes alayoi Alayn, 1977 (Cuba);
 Scytodes albiapicalis Strand, 1907 (Xina);
 Scytodes alfredi Gajbe, 2004 (ndia);
 Scytodes altamira Rheims & Brescovit, 2000 (Brasil);
 Scytodes apuecatu Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes arboricola Millot, 1946 (Costa d Ivori);
 Scytodes arenacea Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes armata Brescovit & Rheims, 2001 (Costa Rica);
 Scytodes aruensis Strand, 1911 (Illes Aru);
 Scytodes arwa Rheims, Brescovit & van Harten, 2006 (Iemen);
 Scytodes auricula Rheims & Brescovit, 2000 (Brasil);
 Scytodes balbina Rheims & Brescovit, 2000 (Brasil);
 Scytodes becki Rheims & Brescovit, 2001 (Brasil);
 Scytodes bergeri Strand, 1915 (Nambia);
 Scytodes bertheloti Lucas, 1838 (Mediterrani fins a Turkmenistan, Seychelles);
 Scytodes bertheloti annulipes Simon, 1907 (Tunsia, Lbia);
 Scytodes bilqis Rheims, Brescovit & van Harten, 2006 (Iemen);
 Scytodes blanda Bryant, 1940 (Cuba);
 Scytodes broomi Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Scytodes caffra Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes caipora Rheims & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Scytodes camerunensis Strand, 1906 (Camerun);
 Scytodes canariensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Scytodes caure Rheims & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Scytodes cavernarum Roewer, 1962 (Malisia);
 Scytodes cedri Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes cellularis Simon, 1907 (Congo);
 Scytodes championi F. O. P.-Cambridge, 1899 (Amrica Central fins a Brasil);
 Scytodes chiquimula Brescovit & Rheims, 2001 (Guatemala);
 Scytodes clavata Benoit, 1965 (Congo);
 Scytodes cogu Brescovit & Rheims, 2001 (Costa Rica);
 Scytodes congoanus Strand, 1908 (Congo);
 Scytodes constellata Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Scytodes coronata Thorell, 1899 (frica Occidental);
 Scytodes cotopitoka Rheims i cols., 2005 (Brasil);
 Scytodes cubensis Alayn, 1977 (Cuba, Trinidad);
 Scytodes curupira Rheims & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Scytodes darlingtoni Alayn, 1977 (Cuba);
 Scytodes diminuta Valerio, 1981 (Costa Rica);
 Scytodes dissimulans Petrunkevitch, 1929 (Puerto Rico);
 Scytodes dollfusi Millot, 1941 (Costa d Ivori);
 Scytodes dorothea Gertsch, 1935 (EUA);
 Scytodes drakensbergensis Lawrence, 1947 (Sud-frica);
 Scytodes eleonorae Rheims & Brescovit, 2001 (Brasil);
 Scytodes elizabethae Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes farri Alayn, 1985 (Jamaica);
 Scytodes flagellata Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes fourchei Lessert, 1939 (frica Central i Oriental);
 Scytodes fusca Walckenaer, 1837 (Pantropical);
 Scytodes gertschi Valerio, 1981 (Panam);
 Scytodes gilva (Thorell, 1887) (ndia, Myanmar);
 Scytodes globula Nicolet, 1849 (Bolvia, Brasil, Argentina, Uruguai, Xile);
 Scytodes gooldi Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes grammocephala Simon, 1909 (Vietnam);
 Scytodes guttipes Simon, 1893 (Veneuela, Trinidad);
 Scytodes hahahae Rheims & Brescovit, 2001 (Brasil);
 Scytodes humilis L. Koch, 1875 (Etipia);
 Scytodes iabaday Rheims & Brescovit, 2001 (Brasil);
 Scytodes immaculata L. Koch, 1875 (Egipte);
 Scytodes insperata Soares & Camargo, 1948 (Brasil);
 Scytodes intricata Banks, 1909 (Costa Rica, Panam);
 Scytodes itacuruassu Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes itapevi Brescovit & Rheims, 2000 (Brasil);
 Scytodes itzana Chamberlin & Ivie, 1938 (Mxic);
 Scytodes janauari Brescovit & Hfer, 1999 (Brasil);
 Scytodes jousseaumei Simon, 1907 (Djibouti);
 Scytodes jurupari Rheims & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Scytodes jyapara Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes kaokoensis Lawrence, 1928 (Nambia);
 Scytodes karrooica Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes kinsukus Patel, 1975 (ndia);
 Scytodes kinzelbachi Wunderlich, 1995 (Jordnia);
 Scytodes lanceolata Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes lara Rheims & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Scytodes lawrencei Lessert, 1939 (frica Central i Oriental);
 Scytodes leipoldti Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes leprosula Strand, 1913 (Central frica);
 Scytodes lesserti Millot, 1941 (Guinea);
 Scytodes lewisi Alayn, 1985 (Jamaica);
 Scytodes lineatipes Taczanowski, 1874 (Veneuela fins a Paraguai);
 Scytodes liui Wang, 1994 (Xina);
 Scytodes longipes Lucas, 1844 (Pantropical);
 Scytodes longipes simplex Franganillo, 1926 (Cuba);
 Scytodes lorenzoi Alayn, 1977 (Cuba);
 Scytodes lugubris (Thorell, 1887) (Pantropical);
 Scytodes luteola Simon, 1893 (Veneuela);
 Scytodes lycosella Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes lyriformis Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes magna Bristowe, 1952 (Malisia);
 Scytodes major Simon, 1886 (frica);
 Scytodes makeda Rheims, Brescovit & van Harten, 2006 (Iemen, Oman);
 Scytodes mapia Rheims & Brescovit, 2000 (Brasil);
 Scytodes mapinguari Rheims & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Scytodes maresi Rheims & Brescovit, 2001 (Brasil);
 Scytodes maritima Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Scytodes marshalli Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Scytodes martiusi Brescovit & Hfer, 1999 (Brasil);
 Scytodes mawphlongensis Tikader, 1966 (ndia, Nepal);
 Scytodes meridana Chamberlin & Ivie, 1938 (Mxic);
 Scytodes montana Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes multilineata Thorell, 1899 (frica Central i Occidental);
 Scytodes nambiussu Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes nigristernis Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Scytodes noeli Alayn, 1977 (Cuba);
 Scytodes obelisci Denis, 1947 (Egipte);
 Scytodes oswaldi Lenz, 1891 (Madagascar);
 Scytodes paarmanni Brescovit & Hfer, 1999 (Brasil);
 Scytodes pallida Doleschall, 1859 (ndia, Xina, Filipines, Nova Guinea);
 Scytodes panamensis Brescovit & Rheims, 2001 (Panam);
 Scytodes panguana Brescovit & Hfer, 1999 (Per);
 Scytodes perfecta Banks, 1898 (EUA, Mxic);
 Scytodes pholcoides Simon, 1898 (Seychelles);
 Scytodes piroca Rheims & Brescovit, 2000 (Brasil);
 Scytodes piyampisi Rheims i cols., 2005 (Brasil);
 Scytodes poenitens Chamberlin, 1924 (EUA);
 Scytodes propinqua Stoliczka, 1869 (Pakistan);
 Scytodes pulchella Berland, 1914 (frica Oriental);
 Scytodes punctipes Simon, 1907 (Prncipe);
 Scytodes quarta Lawrence, 1927 (Nambia);
 Scytodes quattuordecemmaculata Strand, 1907 (Xina);
 Scytodes quattuordecemmaculata clarior Strand, 1907 (Xina);
 Scytodes quinqua Lawrence, 1927 (Nambia);
 Scytodes redempta Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Scytodes reticulata Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);
 Scytodes robertoi Alayn, 1977 (Cuba);
 Scytodes romitii Caporiacco, 1947 (Brasil, Guyana);
 Scytodes rubra Lawrence, 1937 (Sud-frica);
 Scytodes ruizensis Strand, 1914 (Colmbia);
 Scytodes saci Rheims & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Scytodes sansibarica Strand, 1907 (Zanzbar);
 Scytodes schultzei Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Scytodes semipullata (Simon, 1909) (Tibet);
 Scytodes sexstriata Roewer, 1960 (Afganistan);
 Scytodes silvatica Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes skuki Rheims & Brescovit, 2001 (Brasil);
 Scytodes sordida Dyal, 1935 (Pakistan);
 Scytodes stoliczkai Simon, 1897 (ndia);
 Scytodes strandi Spassky, 1941 (sia Central);
 Scytodes strussmannae Rheims & Brescovit, 2001 (Brasil);
 Scytodes subadulta Strand, 1911 (Illes Aru);
 Scytodes subthoracica Strand, 1906 (Camerun);
 Scytodes subulata Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes suffEUA Strand, 1906 (frica Oriental);
 Scytodes symmetrica Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Scytodes tacapepucu Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes tardigrada Thorell, 1881 (Myanmar, Nova Guinea, Queensland);
 Scytodes tegucigalpa Brescovit & Rheims, 2001 (Hondures);
 Scytodes tenerifensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Scytodes tertia Lawrence, 1927 (Angola, Nambia);
 Scytodes testudo Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes thoracica (Latreille, 1802) (Holrtic, Illes del Pacfic);
 Scytodes tinkuan Rheims & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Scytodes triangulifera Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Scytodes trifoliata Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Scytodes tuyucua Brescovit, Rheims & Raizer, 2004 (Brasil);
 Scytodes tyaiamiri Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes tyaiapyssanga Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes uligocetes Valerio, 1981 (Costa Rica);
 Scytodes univittata Simon, 1882 (Illes Canries fins a Myanmar, sinantrpic en la zona Neotropical);
 Scytodes univittata unilineata Thorell, 1887 (Myanmar);
 Scytodes upia Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes vaurieorum Brescovit & Rheims, 2001 (Guatemala);
 Scytodes velutina Heineken & Lowe, 1832 (Mediterrani, Illes Cap Verd);
 Scytodes venusta (Thorell, 1890) (Sri Lanka fins a Java, introduda a Holanda);
 Scytodes vieirae Rheims & Brescovit, 2000 (Brasil);
 Scytodes vittata Keyserling, 1877 (Colmbia, Brasil);
 Scytodes xai Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes ybyrapesse Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes yphanta Wang, 1994 (Xina);
 Scytodes yssaiapari Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Scytodes zamena Wang, 1994 (Xina);
 Scytodes zamorano Brescovit & Rheims, 2001 (Hondures);
 Scytodes zapatana Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA);

 Soeuria . 
Soeuria Saaristo, 1997
 Soeuria soeur Saaristo, 1997 (Seychelles);

 Stedocys . 
Stedocys Ono, 1995
 Stedocys leopoldi (Giltay, 1935) (Malisia);
 Stedocys uenorum Ono, 1995 (Tailndia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Escitdid;
 Classificaci de les aranyes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165516" title="Telemadrid" nonfiltered="2607" processed="2598" dbindex="67620">

Telemadrid s el primer canal de televisi autonmic de la Comunitat de Madrid i el cinqu creat a nivell estatal, desprs de les televisions de Catalunya, Euskadi, Galcia i Andalusia. 

Afiliat a la FORTA des del seu naixement, s una cadena pblica que pertany en exclusiva al govern autonmic. Va comenar la seva emissi el 2 de maig de 1989, dia de la Comunitat de Madrid. Des de sempre, en la seva programaci han predominat els programes informatius, orientats cap a la poblaci de la regi, amb especial mfasi en la informaci poltica nacional. 

Histria.
Primers anys. 
Durant els seus primers anys de vida, va ocupar les installacions de la Agncia EFE, on va sofrir un atemptat terrorista sense vctimes, que va ser cobert en directe per la prpia cadena. L'11 de mar de 1997, desprs d'un notable esfor, es va inaugurar la seva actual seu central, que es troba a la Ciutat de la Imatge, a Pozuelo de Alarcn(Madrid).

L'edifici, qualificat despecial inters en el Dia Mundial de l'Arquitectura d'octubre de 1997, alberga tots els centres de producci de l'ens radotelevisiu. 

L'era digital. 
L'any 2001 marca un punt d'inflexi en la histria de la cadena, que va ser la primera autonmica a emetre a travs de l'actual sistema digital TDT. El 19 de mar de 2001, desprs d'un any en proves, el president de la Comunitat de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardn, va inaugurar l'emissi de laOtra, un segon canal autonmic en exclusiva per al sistema de Televisi Digital Terrestre. 

Durant els seus primers anys es va centrar en programes de contingut cultural, proposant un nou model de televisi amb formats nous, centrats en la msica, la literatura, l'art i els moviments alternatius. Aquest segon canal va sofrir una reestructuraci el 2006, quan es van iniciar les seves emissions en analgic. A partir d'aquest moment, els antics continguts de laOtra, van comenar a compartir temps amb redifusions del primer canal i amb programes informatius, esportius i infantils. 

Denncia per partidisme. 
 

Durant el govern d'Esperanza Aguirre en la Comunitat de Madrid entre 2003 i 2007 i la gesti del director nomenat pel seu govern, Manuel Soriano, l'oposici poltica i collectius de treballadors van criticar en diverses ocasions la parcialitat dels serveis informatius de la cadena, sent aquest fet negat pel govern autonmic, el que va conduir a un conflicte laboral el 2006 caracteritzat per diverses mobilitzacions i protestes, que es van dur a la comissi de Peticions del Parlament Europeu, a crrec d'investigar violacions del dret comunitari, que va acceptar investigar si el tractament informatiu de la cadena va poder vulnerar l'art. 11 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que recull en el seu text la "llibertat d'opini i la llibertat de rebre o comunicar informacions o idees sense que pugui haver ingerncies d'autoritats pbliques". 

Per la seva banda, el govern regional de la Comunitat de Madrid va atribuir les protestes a interessos partidistes. El 14 d'abril de 2007 es va formar un partit poltic anomenat Salvemos Telemadrid format pels treballadors de Telemadrid en el qual es denuncia la manipulaci per part de la direcci de la cadena.

Un exemple de la parcialitat denunciada pels treballadors, la trobem en el documental Ciudadanos de segunda
Programaci.
La programaci de Telemadrid sempre ha girat entorn de la vida dels madrilenys, centrant-se en la informaci, els esports, la programaci infantil i l'emissi de sries i pellcules. Alguns dels seus formats han estat exportats a altres televisions autonmiques i, fins i tot, a altres televisions nacionals, com Buenos Das, Madrid o Madrid Directo. 

Programes emesos.

 Sobre Madrid;
 La banda de Telemadrid ;
 Cyberclub;
 Top Madrid;
 Todo Madrid;
 Gran Via;
 Sucedi en Madrid;
 En pleno Madrid ;
 Madrid se mueve;

 Informatius;
 Telenoticias;
 Crculo a primera hora;
 Alto y claro;
 Diaro de la noche;
 Mi cmara y yo;
 Telenoticias sin fronteras;

 Esportius ;
 En accin;
 Informacin taurina;
 Ftbol es ftbol;

Enllaos externs.
  web oficial de Telemadrid;
  Pgina oficial de laOtra;
  Pgina crtica;
  Veure TeleMadrid Online;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165517" title="La Paraula Cristiana (revista)" nonfiltered="2608" processed="2599" dbindex="67621">

La Paraula Cristiana fou una publicaci catalana, d'ideologia democratacristiana publicada a partir del gener de 1925, fundada per Carles Card.

Enllaos externs.
 Portada del primer nmero de "La Paraula Cristiana";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165520" title="Dcic" nonfiltered="2609" processed="2600" dbindex="67622">

El dcic s una de les llenges indoeuropees extingida cap al segle VI, una llengua satem fora desconeguda ja que gaireb no es conserven restes en inscripcions o topnims. S'ha intentat emparentar amb el traci i l'albans (en el primer cas basant-se en els testimonis histrics de l'poca que parlaven de semblances i en el segon a partir de reconstruccions fonolgiques hipottiques) per hi ha estudiosos que pensen que forma una branca independent dins la famlia indoeuropea o fins i tot que va actuar com a substrat per al romans. El dcic es va parlar en una mplia zona, des d'Hongria fins al Mar Negre. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165521" title="Lici" nonfiltered="2610" processed="2601" dbindex="67623">




El lici s una de les llenges indoeuropees de la branca anatlica, parlat all on ara hi ha l'actual Turquia. Va extingir-se cap al segle I aC, quan va ser substitut pel grec. Tenia el seu propi alfabet (escrit de dreta a esquerra) i s'han conservat poques inscripcions per fora extenses per saber com era la llengua, dividida en dos dialectes principals. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165524" title="Forms I" nonfiltered="2611" processed="2602" dbindex="67624">

Forms (stia, ?   Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Esglsia catlica del 891 al 896.

Consagrat bisbe de Porto en 864 pel papa Nicolau I, va actuar com a llegat pontifici en Bulgria (866) i en Frana (869 i 872), on va ser l'encargat de convncer a Carles II el Calb que accepts la corona imperial. En 877, en ajudar a coronar rei d'Itlia a Arnulf, es va enfrontar al papa Joan VIII, que era partidari de Carles II el Calb, fet que li va valdre ser expulsat de la seva dicesi i l'excomuni. Aquesta fou aixecada l'any 883, quan acced al papat Mar I i Forms fou restaurat en la seva seu de Porto, dignitat que ocupava al ser Papa.

Durant el seu pontificat, el 30 d'abril del 892, pressionat per l'emperador Guido d'Spoleto, es va veure forat a coronar emperador i successor al fill d'aquest, Lambert d'Spoleto. A la mort de Guido en 894, Lambert es convert en el nou emperador al temps que Forms comen a aproximar-se al rei alemany Arnulf de Carntia, a qui convenc perqu avancs sobre Roma i allibers el regne d'Itlia de la famlia dels ducs d'Spoleto. Arnulf traves els Alps i assalt Roma en febrer del 896, expuls Lambert i fou nomenat nou emperador per Forms en l'atri de la Baslica de Sant Pere. Poc desprs, el 4 d'abril de 896, el papa Forms mor a Roma.

 El snode del cadver .

El mateix any de la mort de Forms, puj al tron pontifici Esteve VI amb l'ajuda de Lambert d'Spoleto, qui torn a prendre el control de Roma al caure malalt Arnulf i veure's obligat a abandonar Itlia. Lambert, juntament amb la seva mare Agiltrude, impuls la celebraci d'un judici contra el papa que va donar suport a la famlia dels ducs d'Spoleto en les seves reivindicacions poltiques durant el papat.

Esteve VI orden, nou mesos desprs de la mort de Forms, exhumar el seu cadver i sotmetre'l a judici en un concili que es va reunir per a aquesta finalitat i que ha passat a la histria com el Concili cadavric, Snode del terror o Snode del cadver. En aquest concili, celebrat sota la presidncia d'Esteve VI a la Baslica de Constant, es va procedir a revestir el cadver de Forms dels ornaments papals i se'l va seure en un tron perqu escolts les acusacions, la principal de les quals va ser que essent bisbe de la dicesi de Porto, l'havia abandonat per ocupar com a papa la dicesi de Roma. En el judici es va trobar culpable a Forms i es va declarar invlida la seva elecci com a Papa i es van anular tots els actes i les ordenances del seu papat.

A continuaci es va despullar el cadver de les seves vestidures, se li van arrencar de la m els tres dits amb qu impartia les benediccions i va ser tirat al riu Tber desprs de ser cremat. Les restes de Forms no es van recuperar fins al pontificat de Teodor II, que les va restituir a la Baslica de Sant Pere.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165528" title="Bonifaci VI" nonfiltered="2612" processed="2603" dbindex="67625">

Bonifaci VI. (Roma o Toscana, ?     25 d'abril de 896) va ser Papa de l'Esglsia catlica durant l'any 896.

La seva elecci com a papa va ser possible grcies a l'ajuda del rei d'Itlia i emperador del Sacre Imperi Romano-Germnic, Llambert de Spolet, que desprs de ser expulsat de Roma per Arnulf de Carntia va poder reconquistar la ciutat desprs de la marxa d'aquest degut al seu estat de salut i als problemes interns que sorgiren a Alemanya.

El seu pontificat noms va durar quinze dies perqu va morir el 25 d'abril del 896.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165529" title="Esteve VI" nonfiltered="2613" processed="2604" dbindex="67626">

Esteve VI (Roma, ?     14 d'agost de 897) foupapa de l'Esglsia catlica del 896 al 897.

Com el seu predecessor, Bonifaci VI, va ser escollit Papa amb l'ajut del rei d'Itlia i l'emperador del Sacre Imperi, Llambert de Spolet, que desprs de ser expulsat de Roma per Arnulf de Carntia, va poder reconquerir la ciutat desprs de marxar-ne Arnulf per culpa del seu estat de salut i per problemes interns que sorgiren en el seu propi regne.

Al moment en qu fou escolli Papa exercia de bisbe a la dicesi d'Agnani (designat pel Papa Forms). Desprs de la seva elecci va ordenar exhumar el cadver d'aquest per sotmetre'l a judici en un concili reunit per aquesta finalitat i que va passar a la histria com el "Concili Cadavric" o "Snode del terror".

En aquest concili, celebrat sota la presidncia d'Esteve VI en la Baslica Constantiniana es va procedir a revestir el cadver de Formos dels ornaments papals i se'l va asseure en un tron perqu escolts les acusacions. La principal va ser que essent bisbe de la dicesi de Porto, l'havia deixada per ocupar com a papa la dicesi de Roma.

Forms I va ser declarat culpable i es va considerar invlida la seva elecci com a Papa. Per tant, es van anular tots els actes i les ordenances del seu papat. A continuaci, es va despullar el cadver, se li van arrencar de la m els tres dits amb qu impartia les benediccions i va ser llenat al riu Tiber desprs d'haver-lo cremat (les restes de Formos no es van recuperar fins el pontificat de Teodor II, que les va restituir a la Baslica de San Pere).

El poble rom, en conixer aquest fets, va prendre Esteve VI al palau luter. Va ser estrangulat a la pres el 14 d'agost de 897.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165531" title="Rom I" nonfiltered="2614" processed="2605" dbindex="67627">

Rom I (Anglaterra, data desconeguda   novembre de 897) fou un Papa de l'Esglsia catlica el 897.

Rom, cardenal de San Pere in Vincoli, fou escollit Papa a finals d'agost del 897.

Era germ de Mar I. Durant el breu pontificat (quatre mesos) va comenar l'anulaci de totes les disposicions del seu antecessor, Esteve VI, per per causa de la mort prematura, va ser Teodor II qui va haver de completar aquesta tasca. Una altra mesura adoptada fou incloure a la dicesi de Girona les illes de Mallorca i Menorca.

S'ignoren altres dades d'aquest Papa. Alguns historiadors apunten que podria haver estat destronat i obligat a recloure's en un monestir. Tampoc s clar si la causa de la seva mort va ser natural.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165532" title="Teodor II" nonfiltered="2615" processed="2606" dbindex="67628">

Teodor II (Roma, ?     desembre del 897) fou un Papa de l'Esglsia catlica en el 897.

Durant el seu pontificat de tan sols vint dies, van aparixer en la platja del Tiber, les restes del papa Forms I, tirades al riu durant el papat d'Esteve VI i que van ser retornades a la tomba de la Baslica de San Pere, d'on havien estat exhumades per a la celebraci del "Concili del Cadver".

Va convocar un snode en el que, formalment, es van anular totes les disposicions d'Esteve VI, es van retornar els drets eclesistics a Forms (que Esteve havia considerat nuls) i es va ordenar destruir les actes del citat "Concili del cadver".

Els nombrosos partidaris de la famlia Spolet, contraris a les disposicions preses per Teodor, van intentar imposar Sergi com a papa. Encara que van fracassar en l'intent, aconseguirien que el 904, Sergi pugs al tron de San Pere com a Sergi III.

Va morir en el mateix mes de la seva elecci, sembla que enverinat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165533" title="Joan IX" nonfiltered="2616" processed="2607" dbindex="67629">

Joan IX. ( Tvoli, ?     Roma, 5 de gener del 900). Papa de l'Esglsia Catlica del 898 al 900.

Abat de un monestir benedict, Joan va ser escollit papa amb l'ajuda de Llambert de Spolet, que  li va permetre vncer l'altre candidat que optava a l'elecci. El seu rival, Sergi, va ser excomunicat i expulsat de la ciutat, tot i que, uns anys ms tard, acced al tron pontifici com a Sergi III.

Durant el seu pontificat, va convocar un concili a Ravenna, en el que va finalitzar la tasca iniciada pel seu predecessor. Es va rehabilitar definitivament el papa Forms a qui, en l'anomenat "Concili del cadver", se'l va sotmetre a judici desprs d'exhumar-ne el cos.

En aquest concili es va drecretar que l'elecci papal, per ser vlida, havia de fer-se en presncia d'un representant de l'emperador i recaure sobre un membre del clergat rom.

Tamb va prohibir la costum de saquejar els palaus dels bisbes de Roma o del Papa desprs de la seva mort.

Va declarar invlida la consagraci d'Arnulf com a emperador i va coronar el seu protector, Llambert.

Va morir el 5 de gener del 900 i fou enterrat a l'atri de la Baslica de Sant Pere.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165534" title="Wachovia Center" nonfiltered="2617" processed="2608" dbindex="67630">


El Wachovia Center (antigament conegut com CoreStates Center i First Union Center, i anomenat pels afeccionats com The Big House, The Wack, The F.O. Center i The Loud House) s un pavell esportiu situat en Philadelphia, Pennsylvania, Estats Units. Juguen all com local els Philadelphia 76ers de la NBA, els Philadelphia Flyers de la NHL, Philadelphia Wings de la NLL i Philadelphia Soul de la AFL. 

La capacitat oficial per a partits de bsquet s de 21.600 espectadors, per a hoquei 19.519. El complex inclou 126 llotges de luxe i 1.880 seients VIP. 

Histria. 
El pavell va ser inagurat el 31 d'agost de 1996 on abans va estar el John F. Kennedy Stadium, i va tenir un cost de 210 milions de dlars, encara que va ser finanat tant per empreses privades com per la ciutat de Philadelphia com per l'estat de Pennsylvania. El pavell est incls en el complex esportiu South Philadelphia que inclou el Lincoln Financial Field, Citizens Bank Park, i l'anterior pavell, The Spectrum. 

Entre 1996 i 1998 el pavell va ser anomenat CoreStates Center pel contracte que tenia amb CoreStates Bank, que va acceptar pagar 40 milions en 21 anys per a tenir els drets del nom del pavell amb la condici d'estar 8 anys ms all una vegada finalitzat el contracte. En 1998 es va produir una uni entre CoreStates Bank i First Union Bank pel qual el pavell va dur des de 1998 a 2003 el nom First Union Center, anomenat com F.O. Center pels afeccionats, i a causa d'aix el recinte va ser reanomenat com First Union National Center, al que alguns esportistes, com el cas de Brantt Myhres, jugador de Philadelphia Flyers, digus que el nom sonava com un circ. En el F.O. Center els Sixers van jugar la seva primera final en la NBA enfront de Los Angeles Lakers. 

En 2003 First Union es va unir amb Wachovia Bank, quje s l'entitat que dna nom a l'actual pavell. 
A causa del lockout de la NHL en la 2004-05, els Philadelphia Phantoms equip afiliat als Flyers de la NHL, van haver de jugar els seus partits en el Wachovia Center ja que el gel del seu pavell, el Wachovia Spectrum, estava inhabilitat. 

El pavell va registrar un record d'assistncia en un partit universitari en febrer de 2006 en un partit que va enfrontar a Villanova i UConn. 

Alguns dels grans concerts que ha organitzat el Wachovia han estat el de Guns N' Roses el 6 de desembre de 2002 o Billy Joel. En el que a WWE es refereix, el 10 de gener de 2006, Dave Batista va haver de lliurar el seu regnat de pesos pesants a causa d'una lesi. 

L'1 d'agost de 2006, Comcast-Spectacor va anunciar que installaria un nou videomarcador central, reemplaant l'antic de Daktronics. 

 Enllaos externs. 
Wachovia Center ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165536" title="Air Canada Centre" nonfiltered="2618" processed="2609" dbindex="67631">

L'Air Canada Centre, sovint denominat simplement com ACC, s un pavell multifuncional situat en Toronto, Ontario. s la pista de joc dels Toronto Maple Leafs de la NHL, i dels Toronto Raptors de la NBA. El seu nom s'ha del seu principal patrocinador, les lnies aries canadenques Air Canada. 

 Histria . 
El disseny de l'Air Canada Centre es va realitzar pensant tant en l'hoquei sobre gel com en el bsquet. Es va posar la primera pedra en 1997 i va ser inaugurat el 19 de febrer de 1999. El seu propietari s el mateix que el de l'equip de la NHL dels Toronto Maple Leafs. 

 Esdeveniments . 
Els esdeveniments ms significatius que s'han realitzat en aquest pavell sn l'All Star de la NHL en 2000 i la final del Campionat del Mn d'Hoquei de 2004. 

A ms, s'han realitzat infinitat de concerts de msica, destacant els de KISS, Aerosmith, Bon Jovi, Guns N' Roses, Depeche Mode, David Bowie, Coldplay, O2, Paul McCartney, Radiohead, Madonna, The Rolling Stones, Elton John, Oasis, Shakira, Metallica, Iron Maiden, Red Hot Chili Peppers, Billy Talent i John Mayer.

Galeria. 


 Enllacis externs . 
 Web oficial de l'Air Canada Centre ;
 Seats3D - Mapa interactiu de seients de l'Air Canada Center per als Maple Leafs ;
 Seats3D - Mapa interactiu de seients de l'Air Canada Center per als Toronto Raptors ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165540" title="United Center" nonfiltered="2619" processed="2610" dbindex="67633">

L'United Center s un pavell multiesportiu situat en l'rea de Chicago, Illinois. El seu nom prov del seu principal espnsor, United Airlines, la companyia aria que paga al voltant de 1,8 milions de dlars anuals per donar nom a l'estadi, i que tenen contracte fins a l'any 2014. s la llar dels Chicago Blackhawks de la NHL i dels Chicago Bulls de la NBA. Substitueix al vell Chicago Stadium, que va ser demolit desprs de ser inaugurat el flamant United Center el 18 d'agost de 1994. 

En la part aquest de l'exterior del pavell es troba la famosa esttua de Michael Jordan. Sovint el pavell s denominat la casa que va construir Jordan. 

Aforament. 
Presumeix de ser el pavell tancat ms extens dels Estats Units (encara que no el major en capacitat), amb els seus gaireb 90.000 metres quadrats construts. T una capacitat de 20.500 espectadors per a l'hoquei sobre gel, 21.711 per al bsquet i 23.500 per a concerts. Alberga ms de 200 esdeveniments a l'any, i ha estat visitat per ms de 20 milions de persones des de la seva inauguraci. 

Esdeveniments. 
A ms dels aproximadament 100 partits dels Bulls i els Blackhawks cada any, l'United Center alberga altres esdeveniments esportius, com algun partit dels Illinois Fighting Illini de la NCAA o el torneig de la Big Tingues Conference. A ms, sn habituals els concerts de msica, d'entre els quals es poden destacar els de Bob Dylan, Coldplay, Dave Matthews Band, David Bowie, Red Hot Chili Peppers, The Smashing Pumpkins, Rush, The Rolling Stones, Eric Clapton, Bruce Springsteen, Billy Joel, Paul McCartney, O2, Phil Collins, The Who, Madonna, Van Halen, Aerosmith, Bon Jovi, Pearl Jam i Barbra Streisand. 

A ms, tamb s'han celebrat espectacles del Cirque du Soleil, Ringling Brothers and Barnum and Bailey Circus i de Disney on Ice. 

Galeria. 


Enllacis externs. 
Web oficial de l'United Center ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165542" title="John Moore" nonfiltered="2621" processed="2611" dbindex="67635">
John Moore (Dundalk, Irlanda, 1970) s un director de cine, productor, i escriptor. De la seva filmografia en destaca Behind Enemy Lines. 

 Filmografia .
Com a director:

 Jack's Bicycle (1990) ;
 He Shoots, He Scores (1995);
 Behind Enemy Lines (2001);
 Yeager (2003);
 Flight of the Phoenix (2004);
 The Omen (2006);
 The Last Mission (2006);
 Max Payne (2008);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165547" title="Tigon Studios" nonfiltered="2622" processed="2612" dbindex="67636">
Tigon Studios s una empresa de videojocs, creada el 2002, que s'especialitza en videojocs que hi ha com actor principal en Vin Diesel. L'estudi en si, va ser fundat per Vin Diesel.

Videojocs.
The Wheelman.

The Wheelman s un videojoc que encara s'est creant. Hi ha un triler disponible en el que es mostra que el joc t un rol semblant a les pellcules de The Transporter, i de la saga de videojocs, Driver.

Altres videojocs anunciats per llanar-se:
Secret Service;
;
Melkor, videojoc semblant a les novelles de J.R.R. Tolkien a la Terra Mitjana. Segons el lloc web, Melkor t un estil influenciat per "Dungeons & Dragons, Conan i El Senyor dels Anells".
Barca B.C., un videojoc d'estratgia en temps real que simula les batalles histriques d'Hannibal Barca.
The Chronicles of Riddick: Escape from Butcher Bay;
The Chronicles of Riddick: Assault on Dark Athena;
Unnamed Chronicles of Riddick Sequel;

 Enllaos externs .

  Tigon Studios - Lloc web oficial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165548" title="Josepa de Baden" nonfiltered="2623" processed="2613" dbindex="67637">


Josepa de Baden, princesa de Hohenzollern-Sigmaringen (Mannheim 1813 - Sigmaringen 1900). Princesa de Baden amb el tractament d'altesa gran ducal que contragu matrimoni amb el prncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen.

Nascuda a la ciutat de Mannheim el dia 21 d'octubre de 1813 essent filla del gran duc Carles I de Baden i de la princesa Estefania de Beauharnais. Josepa era nta per via paterna del prncep hereu Carles Llus de Baden i de la landgravina Amlia de Hessen-Darmstadt; mentre que per via materna ho era del comte Claudi de Beauharnais, parent lluny del vescomte Alexandre de Beauharnais, primer esps de Josefina de Beauharnais.

El dia 21 d'octubre de 1834 contragu matrimoni amb el prncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen, fill del prncep Carles de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Antnia Murat. La parella tingu sis fills:

 SA el prncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen, nat a Krauchenwies el 1835 i mort a Berln el 1905. Es cas el 1861 amb la infanta Antnia de Portugal.

 SA la princesa Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen, nada a Krauchenwies el 1837 i morta a Lisboa el 1859. Es cas a Dresden el 1858 amb el rei Pere V de Portugal. ;

 SM el rei Carles I de Romania, nat a Sigmaringen el 1839 i mort a Sinaia el 1914. Es cas a Neuwied amb la princesa Elisabet de Wied.

 SA el prncep Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen, nat el 1841 a Sigmaringen i mort a Knigshof (Bohmia) el 1866.

 SA el prncep Frederic Eugeni de Hohenzollern-Sigmaringen, nat el 1843 a Sigmaringen i mort el 1904 a Munic. Es cas el 1879 a Ratisbona amb la princesa Llusa de Thurn und Taxis.

 SA la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen, nada a Sigmaringen el 1845 i morta a Brusselles el 1912. Es cas amb el prncep Felip de Blgica el 1867 a Berln.

La princesa mor el dia 19 de juny de 1900 a Sigmaringen a l'edat de 87 anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165549" title="Unreal Engine" nonfiltered="2624" processed="2614" dbindex="67638">
Unreal Engine s un motor de videojoc d'ordinador i consoles creats per l'empresa Epic Games. Implementat en un principi en el videojoc d'acci en primera persona anomenat Unreal el 1998, sent la base de molts videojocs des de llavors. Tamb s'ha utilitzat en altres gneres com el rol i videojocs de perspectiva en tercera persona.
Est escrit en C++, creant diverses versions que engloben les plataformes PC (Microsoft, windows, GNU/Linux), Apple Macintosh (Mac Os, Mac Os X) i la majoria de les consoles (Dreamcast, Xbox, Xbox 360, Playstation 2, Playstation 3, Wii). 
Unreal Engine tamb ofereix diverses eines addicionals de gran ajuda per a dissenyadors i artistes.

 Versi i any de llanament .

 Unreal Engine (1998);
 Unreal Engine 2.0 (2002);
 Unreal Engine 2.5 (2003 - 2004);
 Unreal Engine 3.0 (2007);

Unreal Engine 3.
L'Unreal Engine de tercera generaci va ser dissenyat especficament per DirectX 9/10 PC o les consoles d'ltima generaci (actualment l'Xbox 360 i Playstation 3), tot i que van sortir notcies de qu Ubisoft estava treballant amb Epic per proporcionar una versi amb requisits de maquinari ms baixos i aplicables per la Wii. Finalment es va desfer la idea a causa de les baxies prestacions grfiques de la consola i segons ells a la falta d'alta definici que donava la consola.
 
El seu nou motor reescrit recolza moltes tcniques avanades incloent-hi HDR, illuminaci per pixel, i ombres dinmiques.
Tamb existeixen eines complementries en igual que les anteriors versions del motor. Es substitueix a Karma per PhysX d'Ageia, i FaceFX s'inclou a ms per generar animacions facials. Epic va utilitzar aquesta versi del motor pels Gears of War i l'est utilitzant pel Unreal Tournament 3.

Degut a la seva poltica de llicncies, est generant el recolzament d'importants marques com Sony, Electronic Arts i Square Enix. Grcies a la seva versatilitat s'aplica en sectors no relacionats amb els videojocs com simulaci de construccions, simuladors de conducci, previsualitzaci de pellcules i generaci de terrenys utilitzats per la NASA.

Videojocs i versions de l'Unreal Engine que utilitzen.
 UnrealEngine 1 .
 Adventure Pinball Forgotten Island (2001 - Digital Extremes);
 Clive Barker's Undying (2001 - Dreamworks Interactive);
 Deep Space Nine : The Fallen (2001 - The Collective Inc.);
 Deus Ex (2000 - Ion Storm);
 Dr. Brain: Action/Reaction;
 Harry Potter (resp. 2001 y 2002 - KnowWonder Digital Mediaworks);
 Mobile Forces (2002 - Rage Software);
 Nerf Arena Blast (1999 - Visionary Media, Inc.);
 New Legends (2001 - Infinite Machine);
 Rune y su extensin Rune: Halls of Valhalla (2000, 2001 - Human Head Studios);
 Star Trek: Klingon Honor Guard (1998 - Microprose);
 Tactical Ops (2002 - Kamehan Studios);
 The Fallen (2001 - Collective Studios);
 The Wheel of Time (1999 - Legend Entertainment);
 TNN Outdoors Pro Hunter (1998 - DreamForge Entertainment);
 Twin Caliber (2002 - Rage Software);
 Unreal i la seva expansi Return to Na Pali (1998, 1999 - Epic Games i Legend Entertainment);
 Unreal Tournament (1999 - Epic Games);
  (2001 - Microprose);

 UnrealEngine 2 i UnrealEngine 2.5 .
 America's Army (2002 - US Army);
 Brothers In Arms: Road to Hill 30 (2005 - Gearbox Software);
 Dead Man's Hand (2004 - Human Head Studios);
 Desert Thunder (2003 - BrainBox Games);
 Deus Ex: Invisible War (2003 - Ion Storm);
 Devastation (2003 - Digitalo Studios);
 Harry Potter y el prisionero de Azkaban (2004 - KnowWonder Digital Mediaworks);
 Land of the Dead: Road to Fiddler's Green (2005 - BrainBox Games);
 Lineage II (2004 - NCSoft);
  (2003 - Atari);
 Pariah (2005 - Digital Extremes);
  (2003 - Running With Scissors, Inc.);
  (Expansin) (2005 - Running With Scissors, Inc.);
 Shadow Ops: Red Mercury (2004 - Zombie);
 Star Wars: Republic Commando (2005 - LucasArts);
 SWAT 4 (2005 - Irrational Games);
  (2004 - Ion Storm);
 Tom Clancy's - Ghost Recon 2 (2004 - Ubisoft);
 Tom Clancy's - Rainbow Six 3: Raven Shield i les seves expansions (2003, 2004, 2005 - Ubisoft);
 Tom Clancy's - Splinter Cell (2003 - Ubisoft);
 Tom Clancy's - Splinter Cell 2: Pandora Tomorrow (2004 - Ubisoft);
 Tom Clancy's - Splinter Cell 3: Chaos Theory (2005 - Ubisoft);
 Tom Clancy's - Splinter Cell 4: Double Agent (2006 - Ubisoft);
  (2004 - Ion Storm);
  (2004 - Irrational Games);
 Unreal II: The Awakening i la seva expansi XMP (2003 - Legend Entertainment);
 Unreal Championship (2002 - Digital Extremes);
 Unreal Championship 2: The Liandri Conflict (2005 - Epic Games);
 Unreal Tournament 2003 (2002 - Digital Extremes);
 Unreal Tournament 2004 (2004 - Epic Games i Digital Extremes);
 XIII (2003 - Ubisoft);

Unreal Engine 3.
Aliens   (2009) Gearbox Software;
America's Army 3.0   (2007) US Army;
APB   (2007) Webzen;
Bioshock   (2007) Irrational Games;
Brothers In Arms: Hell's Highway   (2007) Gearbox Software;
Elveon   (2007) 10tacle Studios;
Gears of War   (2006) Epic Games;
Hour of Victory - (2007) Midway;
Huxley   (2007) Webzen;
Lineage 3   (2007) NCsoft ;
Lost Odyssey   (2007) Mistwalker ;
Mass Effect   (2007) Bioware ;
Medal of Honor: Airborne   (2007) Electronic Arts;
Monster Madness: Battle for Suburbia   (2007) Artificial Studios ;
Roboblitz   (2006) Naked Sky Entertainment;
Stargate Worlds   (2007) Cheyenne Mountain Entertainment ;
Stranglehold   (2007) Midway Games - Chicago Studio  ;
Tom Clancy's Rainbow Six: Vegas   (2006) Ubisoft;
Too Human   (2007) Silicon Knights;
Turok   (2007) Propaganda Games;
Unreal Tournament 3   (2007) Epic Games;
Mortal Kombat vs. DC Universe   (2008) Midway Games;

 Enllaos externs .
  Lloc web d'Unreal Technology;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165551" title="Mont Incudine" nonfiltered="2625" processed="2615" dbindex="67639">

El Mont Incudine, amb una alada de 2 134 m, s el cim de ms de 2 000 m situat ms al sud de Crsega i incls en la ruta del GR20 per les grans muntanyes de l'illa. Crsega t vora 50 pics que superen els 2000 m d'alada d'entre els quals els ms coneguts sn el mont Cinto (2 706 m), la Paglia Orba (2 525 m) el mont Rotondo (2 622 m), el mont d'Oro (2 389 m), el mont Renoso (2 352 m) i el mont Incudine (2 134 m).

La ruta tpica per a la seva ascenci ressegueix el riu d'Asinao enfilant-se vall amunt fins el refugi d'Asinao (1 536 m) i d'aquest a la cresta sudoest que condueix al cim. En total unes 4 hores i escaig de ruta fins el cim, superant un desnivell de 1 234 m.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165552" title="AeroFighters Assault" nonfiltered="2626" processed="2616" dbindex="67640">

AeroFighters Assault s un videojoc de simulador d'avions per a Nintendo 64 llanat el 15 d'abril de 1997 als Pasos Catalans. Un grup de pilots s'enfronta a la fictcia organitzaci dominadora del mn Phutta Morgana.

 Jugabilitat de joc .

El joc s un simulador de tipus arcade, el que significa que l'objectiu en tot el joc s obtenir la major quantitat de puntuaci possible. Els punts sn recompensats per la quantitat de pilots aliats que han sobreviscut a ms de la quantitat d'armes de defensa i especials no usades, i quanta quantitat d'energia queda encara en la teva caa. Tindrem a disposici un tipus d'arma bsica ( sol ser una metralleta ), d'un atac mitjanant mssils, d'un arma de defensa contra mssils i d'un atac especial. Per a passar una fase haurem de complir un objectiu que sol ser destruir un cap final i, en algunes missions, tamb haurem de defensar la nostra base.

 Personatges .



 Modes de joc .

 Main Game .

s el mode histria del joc i principal mode de tots els que hi ha. Les fases que consta sn:

Tquio - La ciutat es troba submergida sota l'aigua desprs que una bomba esclats en el pol sud. El grup ha de destruir a un monstre mecnic de quatre potes que es troba surant en l'aigua on est la ciutat mentre tracta de defensar un edifici governamental.
Oce Pacfic - S'ha d'enfrontar a una tropa de vaixells, incls el vaixell principal cridat "Leviathan". El "Leviathan", que pot submergir-se, ha de ser destrut.

Air Battle - Un grup de caces bombarders B-2 i un superdestructor estan descendint. S'ha de destruir a un "Spriggan".

Desert - S'ha de destruir un vehicle com un tanc.

Fortalessa - Una fortalesa localitzada en les muntanyes del Per, protegida per escuts que han de ser destruts per a acabar amb la fortalesa ms rpidament. s un dels nivells ms difcils.

Oce Antrtic - Un grup de pilots amb ms habilitats de Putta Morgana que han de ser abatuts.

Cova de gel - S'entra per la boca d'una cova de gel travessant la cova fins a arribar a l'interior on una gegant esfera amb un eix en el centre ha de ser destruda.

Les fases de bonificaci:

Air Docking - Aterrar l'avi dintre del carrier d'aire de l'equip. Es guanya desprs de realitzar els dos primers nivells, desprs del nivell Pacific Ocean.

Shuttle Defense - S'ha de protegir la llanadora de l'enemic. S'haur de destruir tots els tancs i avions que s'aproximin abans que destrueixin la teva llanadora. Es guanya desprs de completes els primers tres nivells en un cert temps.

Goliath Defense - S'ha de protegir el carrier, que es troba en un rea ocenica, costi el que costi. Aquest nivell es guanya desprs de completar els primers nivells de bonus.

Espai - S'ha de destruir la mquina anomenada "Pandora" abans que destrueixi la terra. La mquina t tres formes. Aquest nivell apareix quan es completa els nivells de bonus, desprs de seguir el nivell d'Antrtida.

 Prctica .

Tenim tres opcions que consisteixen en:

 Pilot Control. Haurem de passar a travs dels cercles que es troben en l'aire intent seguir un ordre preestablert.

 VS AI Pilot. Ens enfrontarem a cinc avions d'un en un als quals haurem de vncer.

 VS Boss. Haurem de destruir uns globus a ms d'uns rombes en una figura d'un cap final.

 Death Match .

s l'nic mode per a dues persones. S'ha d'enfrontar un contra l'altre podent triar entre els tres possibles escenaris, l'avi/personatge, el temps, la quantitat de l'arma defensiva i la quantitat de l'arma especial.

 Boss Game .

En aquest mode es pot triar a un dels caps finals que s'hagi enfrontat i enfrontar-se sol contra ell.

 Enllaos externs .
  AeroFighters Assault a MobyGames;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165557" title="Paradigm Entertainment" nonfiltered="2627" processed="2617" dbindex="67641">
Paradigm Entertainment (anterioment coneguda com a Paradigm Simulations) s una empresa que va comenar especialitzar-se en la simulaci de vol. L'empresa est ubicada a Texas, EUA. La companyia va treballar amb Nintendo per produir Pilotwings 64, un dels tres primers videojocs de N64 al Jap i els Estats Units i desprs amb EA per Beetle Adventure Racing (llanat com a HSV Adventure Racing a Austrlia). El 29 de juny de 2000, Paradigm va ser comprat per Infogrames, que llavors, aquesta la va vendre Atari a l'agost del 2000 abans THQ comprs l'empresa el maig de 2006.

 Ttols .
Terminator 3: The Redemption (PS2 / Xbox / GameCube);
 (PS2 / Xbox / GameCube);
Big Air Freestyle (GameCube);
 (PS2 / Xbox);
MX Rider (PS2);
Spy Hunter (PS2);
Duck Dodgers Starring Daffy Duck (N64);
Indy Racing 2000 (N64);
Beetle Adventure Racing (N64);
F-1 World Grand Prix 2 (N64) Noms a Europa;
F-1 World Grand Prix (N64);
AeroFighters Assault (N64);
Pilotwings 64 (N64);

 Enllaos externs .

  Lloc web de Paradigm Entertainment;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165561" title="Video System" nonfiltered="2628" processed="2618" dbindex="67642">
Video System Co., Ltd. va ser una empresa de programari al Jap que feia videojocs per diferents plataformes, fins i tot Super Nintendo, Neo-Geo i Nintendo 64. L'empresa va ser fundada pel dissenyador de programari Koji Furukawa.   

Van llanar diversos tipus de videojocs (sovint de mquines recreatives) al Jap i els EUA, com pot ser Rabio Lepus, Turbo Force, Super Volleyball, i el seu millor xit, Aero Fighters. L'equip de Aero Fighters va voler marxar de l'empresa i crear-se la seva prpia, Psikyo.

 Vegeu tamb .
 Llista de videojocs de SNES;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165562" title="Semperoper" nonfiltered="2629" processed="2619" dbindex="67643">

La Semperoper s l'edifici de l'pera pertanyent a l'Estat de Saxnia i ubicat a Dresden, Alemanya. La principal agrupaci musical que l'utilitza s la Schsische Staatskapelle Dresden.

 Histria de l'edifici .


 El primer edifici .
Entre 1838 i 1841 el mestre d'obres Gottfried Semper (1803-1879) va aixecar un nou teatre reial, que el 21 de setembre de 1869 va quedar destrut per un incendi.

 El segon edifici .


Tan aviat com Gottfried Semper va haver dissenyat un nou edifici, es va edificar aquest a Theaterplatz entre 1871 i 1878 sota la direcci del seu fill major, Manfred Semper (1838-1913).

El teatre comptava amb un interior esplndid. Sobre el prtic s'alava una esttua de bronze, que representava a Dions i Ariadna sobre una qudriga de panteres. La faana oest de l'escenari posterior estava adornada amb l'escut sax, les imatges de l'Amor i la Justcia, aix com el cap de Gottfried Semper. Junt amb l'entrada, es troben les escultures de Johann Wolfgang von Goethe i Friedrich Schiller, i a la faana principal les de William Shakespeare, Sfocles i Eurpides.

Aquest segon edifici va ser destrut durant el massiu bombardeig de Dresden el 13 de febrer de 1945, durant la Segona Guerra Mundial.

 El tercer edifici .

Desprs de la Segona Guerra Mundial es van preparar els estudis de seguretat, entre 1946 i 1955, aix com l'estudi conceptual 1968-1976 de la reconstrucci.

El 24 de juny de 1977 va tenir lloc la collocaci de la primera pedra de la reconstrucci. Com a commemoraci dels quaranta anys del bombardeig de la ciutat, el 13 de febrer de 1985 es va reobrir la Semperoper amb l'pera Der Freischtz de Carl Maria von Weber. Aquest va ser un fet simblic, ja que aquesta obra va ser l'ltima que es va representar abans del tancament del teatre el 31 d'agost de 1944.

Encara que ja era l'pera estatal, desprs del canvi del nom oficial, es va denominar Schsische Staatsoper. En l'any 2002 el desbordament del riu Elba va provocar danys a l'edifici por valor de 27 milions d'euros. Tres mesos desprs d'aquesta catstrofe, el 9 de novembre de 2002 es van reobrir les seues portes.

En el marc de les celebracions dels 800 anys de la ciutat de Dresden, el 13 de gener de 2006, es va celebrar per primera vegada des de 1939 el Ball de l'pera de Dresden, Dresdner Opernball. Hi van assistir aproximadament unes 2300 persones a l'interior i altres 4000 a l'exterior, a la plaa Theaterplatz.

 Directors .
En la Semperoper van actuar destacats directors com:
 Ernst Von Schuch (1846-1914);
 Fritz Reiner (1888-1963) a Dresden de 1914 fins a 1921;
 Fritz Busch (1890-1951);
 Karl Bhm (1894-1981).

 Estrenes absolutes al teatre.
En el primer edifici: 
Richard Wagner: Rienzi, 20 d'octubre de 1842;
Heinrich Marschner: Kiser Adolph Von Nassau, 5 de gener de 1845;
Richard Wagner: Der fliegende Hollnder, 2 de gener de 1843;
Richard Wagner: Tannhuser, 19 d'octubre de 1845;
Anton Rubinstein: Feramors, 24 de febrer de 1863;

En el segon edifici: 
Wilhelm Kienzl: Urvasi, 20 de febrer de 1886;
Felix Draeseke: Herrat, 10 de mar de 1892;
Eugen d'Albert: Ghismonda, 28 de novembre de 1895;
August Bungert: Die Odyssee, Tetralogia, 1898-1903;
Ignacy Paderewski: Manru, 29 de maig de 1901;
Richard Strauss: Feuersnot, 22 de novembre de 1901;
Llig Blech: Des war ich, 6 d'octubre de 1902;
Richard Strauss: Salom, 9 de desembre de 1905;
Max Von Schillings: Moloch, 8 de desembre de 1906;
Richard Strauss: Elektra, 25 de gener de 1909;
Richard Strauss: Der Rosenkavalier, 26 de gener de 1911;
Ernst Von Dohnnyi: Tante Simona, 22 de gener de 1913;
Ermanno Wolf-Ferrari: Der Liebhaber als Arzt, 4 de desembre de 1913;
Eugen d'Albert: Die toten Augen, 5 de mar de 1916;
Jan Brandts-Buys: Die Schneider Von Schnau, 1 d'abril de 1916;
Hans Pfitzner: Des Christelflein, 11 de desembre de 1917;
Richard Strauss: Intermezzo, 4 de novembre de 1924;
Ferruccio Busoni: Doktor Faust, 21 de maig de 1925;
Kurt Weill: Der Protagonist, 27 de mar de 1926;
Paul Hindemith: Cardillac, 9 de novembre de 1926;
Othmar Schoeck: Penthesilea, 8 de gener de 1927;
Richard Strauss: Die gyptische Helena, 6 de juny de 1928;
Othmar Schoeck: Vom Fischer und syner Fru, 3 d'octubre de 1930;
Richard Strauss: Arabella, 1 de juliol de 1933;
Rudolf Wagner-Rgeny: Der Gnstling, 20 de febrer de 1935;
Richard Strauss: Die schweigsame Frau, 24 de juny de 1935;
Othmar Schoeck: Massimilla Doni, 2 de mar de 1937;
Richard Strauss: Dafne, 15 d'octubre de 1938;
Werner Egk: Petar Gynt, 1939;
Heinrich Sutermeister: Romeo und Julia, 13 d'abril de 1940;
Heinrich Sutermeister: Die Zauberinsel, 31 d'octubre de 1942;
Gottfried Von Einem: Prinzessin Turandot, 5 de febrer de 1944;
Josef Haas: Die Hochzeit dnes Jobs, 2 de juliol de 1944;

En el tercer edifici: 
Siegfried Matthus: Die Weise Von Liebe und Tod dnes Cornets Christoph Rilke, 1985;

 Cantants .
(Selecci)
 Irene Abendroth;
 Theo Adam;
 Mathieu Ahlersmeyer;
 Erna Berger;
 Kurt Bhme;
 Jenny Brde-Ney;
 Rainer Bsching;
 Maria Cebotari;
 Brnnhild Friedland;
 Christel Goltz;
 Josef Herrmann;
 Elisabeth Hngen;
 Klaus Knig;
 Max Lorenz;
 Therese Malten;
 Tino Pattiera ;
 Torsten Ralf;
 Elisabeth Reichelt;
 Elisabeth Rethberg;
 Erna Sack;
 Paul Schffler;
 Peter Schreier;
 Meta Seinemeyer;
 Helga Thiede;
 Richard Tauber;
 Margarete Teschemacher;
 Elfride Trtschel;

Enllaos externs.

 www.semperoper.De - Pgina oficial ;
 Semperoper Stadt-Panorama - Vista de 360 interactiva;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165564" title="Aero Fighters" nonfiltered="2630" processed="2620" dbindex="67644">

Aero Fighters (conegut com a Sonic Wings al Jap) s un joc vertical de tirs d'arcade llanat el 1992 per Video System, incorporat a la Super Famicom el 1993 i la Super Nintendo el 1994, i es van fer dos continuacions per la Neo Geo, una per la PlayStation i per la Sega Saturn (ambds noms al Jap) i una continuaci en 3D a la Nintendo 64.

El jugador escull una de les quatre nacionalitats (EUA, Jap, Anglaterra, o Sucia), i desprs vola per set territoris enemics, destruint grans quantitats d'enemics disparant per a que al final poder enfrontar-se al Cap de cada escenari.

El jugador u solament pot jugar amb els seus avions del jugador 1 (F/A-18, FS-X, AV-8B, i AJ-37) i si un segon jugador s'uneix, el jugador dos ha de jugar amb els avions del segon jugador amb la nacionalitat escollida pel jugador u (F-14, F-15, JAS-39, o Tornado IDS). La restricci de nacionalitat es va retirar a Aero Fighters 2.

Aero Fighters va ser llanat per la Super NES per McO'River, afiliat de Video System als EUA. Aquesta versi es va llanar el 30 de novembre de 1994; en quantitat limitada, i s un dels cartutxos ms rars per la SNES.

 Personatges .

 Blaster Keaton (F/A-18 Hornet);

 Keith Bishop (F-14 Tomcat);

 Hi En (FSX);

 Mao Mao (F-15 Eagle);

 Kohful The Viking (JAS-39);

 Tee-Bee 10 (AJ-37);

 Lord River N. White (Tornat IDS);

 Villiam Syd Pride (AV-8);

 Curiositats .

 El conill vermell "Rabio Lepus" (tamb conegut com a "Rabbit Punch") fa una aparici en aquest joc, en el final de Mao Mao.

 En el final de Kowful and T.B. junts, es pot veure el joc d'arcade "Torbo Force".

 El joc va prohibir les inicials SEX a la taula d'high score. Si s'intenta, canvia a carcters japonesos.

 Didier Snchal t el record mundial oficial per a aquest joc amb 524.400 punts.;

 Saga Aero Fighters .
 1. Aero Fighters (1992, Arcade; 1994, SNES) ;
 2. Aero Fighters 2 (1994, Neo-Geo/Arcade) ;
 3. Aero Fighters 3 (1995, Neo-Geo/Arcade) ;
 4. Sonic Wings Limited (1996, Arcade) Jap;
 5. Sonic Wings Special (1996, Sega Saturn, Sony PlayStation) Jap ;
 6. AeroFighters Assault (1997, Nintendo 64);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165566" title="Llista d'espcies de terafsids (A-H)" nonfiltered="2631" processed="2621" dbindex="67645">
Llista d'espcies de terafsids, per ordre alfabtic, de la lletra A a la H, descrites fins al fins el 21 de desembre de 2006. Per a veure la resta d'espcies aneu a la Llista d'espcies de terafsids (I-Z).





 A .
Acanthopelma.
Acanthopelma F. O. P.-Cambridge, 1897
 Acanthopelma beccarii Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Acanthopelma rufescens F. O. P.-Cambridge, 1897 (Amrica Central);

Acanthoscurria.
Acanthoscurria Ausserer, 1871
 Acanthoscurria acuminata Schmidt & Tesmoingt, 2005 (Bolvia, Brasil);
 Acanthoscurria antillensis Pocock, 1903 (Petites Antilles);
 Acanthoscurria atrox Vellard, 1924 (Brasil);
 Acanthoscurria aurita Piza, 1939 (Brasil);
 Acanthoscurria bollei Schmidt, 2005 (Argentina, Uruguai);
 Acanthoscurria borealis Schmidt & Peters, 2005 (Guatemala);
 Acanthoscurria brocklehursti F. O. P.-Cambridge, 1896 (Brasil);
 Acanthoscurria chacoana Brthes, 1909 (Brasil, Bolvia, Paraguai, Argentina);
 Acanthoscurria chiracantha Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Acanthoscurria convexa (C. L. Koch, 1842) (Brasil);
 Acanthoscurria cordubensis Thorell, 1894 (Argentina);
 Acanthoscurria cunhae Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Acanthoscurria cursor Chamberlin, 1917 (Brasil);
 Acanthoscurria ferina Simon, 1892 (Per, Bolvia, Brasil);
 Acanthoscurria fracta Chamberlin, 1917 (Brasil);
 Acanthoscurria geniculata (C. L. Koch, 1841) (Brasil);
 Acanthoscurria gomesiana Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Acanthoscurria guaxupe Piza, 1972 (Brasil);
 Acanthoscurria insubtilis Simon, 1892 (Bolvia);
 Acanthoscurria juruenicola Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Acanthoscurria maga Simon, 1892 (Sud d'Amrica);
 Acanthoscurria melanotheria Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Acanthoscurria minor Ausserer, 1871 (Guyana);
 Acanthoscurria musculosa Simon, 1892 (Bolvia);
 Acanthoscurria natalensis Chamberlin, 1917 (Brasil);
 Acanthoscurria parahybana Mello-Leito, 1926 (Brasil);
 Acanthoscurria paulensis Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Acanthoscurria pugnax Vellard, 1924 (Brasil);
 Acanthoscurria rhodothele Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Acanthoscurria rondoniae Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Acanthoscurria sternalis Pocock, 1903 (Bolvia, Paraguai, Argentina);
 Acanthoscurria suina Pocock, 1903 (Argentina, Uruguai);
 Acanthoscurria tarda Pocock, 1903 (Brasil);
 Acanthoscurria theraphosoides (Doleschall, 1871) (Brasil);
 Acanthoscurria transamazonica Piza, 1972 (Brasil);
 Acanthoscurria urens Vellard, 1924 (Brasil);
 Acanthoscurria violacea Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Acanthoscurria xinguensis Timotheo, 1960 (Brasil);

Aenigmarachne.
Aenigmarachne Schmidt, 2005
 Aenigmarachne sinapophysis Schmidt, 2005 (Costa Rica);

Annandaliella.
Annandaliella Hirst, 1909
 Annandaliella pectinifera Gravely, 1935 (ndia);
 Annandaliella travancorica Hirst, 1909 (ndia);

Anoploscelus.
Anoploscelus Pocock, 1897
 Anoploscelus celeripes Pocock, 1897 (Uganda, Tanznia);
 Anoploscelus lesserti Laurent, 1946 (Rwanda);

Aphonopelma.
Aphonopelma Pocock, 1901
 Aphonopelma aberrans (Chamberlin, 1917) (Xile);
 Aphonopelma anax (Chamberlin, 1940) (EUA);
 Aphonopelma anitahoffmannae Locht i cols., 2005 (Mxic);
 Aphonopelma apacheum Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma armada (Chamberlin, 1940) (EUA);
 Aphonopelma arnoldi Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma baergi Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma behlei Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma bicoloratum Struchen, Brndle & Schmidt, 1996 (Mxic);
 Aphonopelma bistriatum (C. L. Koch, 1838) (Brasil);
 Aphonopelma braunshausenii Tesmoingt, 1996 (Mxic);
 Aphonopelma breenei Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma brunnius Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma burica Valerio, 1980 (Costa Rica);
 Aphonopelma caniceps (Simon, 1891) (Mxic);
 Aphonopelma chalcodes Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma chamberlini Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma chambersi Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma clarki Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma clarum Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma coloradanum (Chamberlin, 1940) (EUA);
 Aphonopelma cookei Smith, 1995 (Mxic);
 Aphonopelma cratium Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma crinirufum (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Aphonopelma crinitum (Pocock, 1901) (Mxic);
 Aphonopelma cryptethum Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma duplex (Chamberlin, 1925) (Mxic);
 Aphonopelma echinum (Chamberlin, 1940) (EUA);
 Aphonopelma eustathes (Chamberlin, 1940) (Mxic);
 Aphonopelma eutylenum Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma gabeli Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma geotoma (Chamberlin, 1937) (Mxic);
 Aphonopelma gertschi Smith, 1995 (Mxic);
 Aphonopelma griseum Chamberlin, 1940 (Mxic);
 Aphonopelma gurleyi Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma hageni (Strand, 1906) (Mxic);
 Aphonopelma harlingenum (Chamberlin, 1940) (EUA);
 Aphonopelma helluo (Simon, 1891) (Mxic);
 Aphonopelma hentzi (Girard, 1852) (EUA);
 Aphonopelma hesPerm (Chamberlin, 1917) (Mxic);
 Aphonopelma heterops Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma hollyi Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma iodius (Chamberlin & Ivie, 1939) (EUA);
 Aphonopelma iviei Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma joshua Prentice, 1997 (EUA);
 Aphonopelma jungi Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma lanceolatum (Simon, 1891) (Nicaragua);
 Aphonopelma latens (Chamberlin, 1917) (El Salvador, Nicaragua);
 Aphonopelma levii Smith, 1995 (Mxic);
 Aphonopelma lithodomum Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma marxi (Simon, 1891) (EUA);
 Aphonopelma minchi Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma moderatum (Chamberlin & Ivie, 1939) (EUA);
 Aphonopelma mojave Prentice, 1997 (EUA);
 Aphonopelma mooreae Smith, 1995 (Mxic);
 Aphonopelma mordax (Ausserer, 1871) (EUA);
 Aphonopelma nayaritum Chamberlin, 1940 (Mxic);
 Aphonopelma odelli Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma pallidum (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Mxic);
 Aphonopelma paloma Prentice, 1993 (EUA);
 Aphonopelma pedatum (Strand, 1907) (Surinam);
 Aphonopelma phanum Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma phasmus Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma platnicki Smith, 1995 (Mxic);
 Aphonopelma prosoicum Chamberlin, 1940 (Mxic);
 Aphonopelma punzoi Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma radinum (Chamberlin & Ivie, 1939) (EUA);
 Aphonopelma reversum Chamberlin, 1940 (EUA);
 Aphonopelma rothi Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma rubropilosum (Ausserer, 1871) (Brasil);
 Aphonopelma ruedanum Chamberlin, 1940 (Mxic);
 Aphonopelma rusticum (Simon, 1891) (Mxic);
 Aphonopelma sandersoni Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma schmidti Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma sclerothrix (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Aphonopelma seemanni (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Amrica Central);
 Aphonopelma serratum (Simon, 1891) (Mxic);
 Aphonopelma smithi Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma stahnkei Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma steindachneri (Ausserer, 1875) (EUA);
 Aphonopelma stoicum (Chamberlin, 1925) (Mxic);
 Aphonopelma sullivani Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma texense (Simon, 1891) (EUA);
 Aphonopelma truncatum (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Mxic);
 Aphonopelma vogelae Smith, 1995 (EUA);
 Aphonopelma vorhiesi (Chamberlin & Ivie, 1939) (EUA);
 Aphonopelma waconum (Chamberlin, 1940) (EUA);
 Aphonopelma wichitanum (Chamberlin, 1940) (EUA);
 Aphonopelma xanthochromum (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Aphonopelma zionis Chamberlin, 1940 (EUA);

Augacephalus.
Augacephalus Gallon, 2002
 Augacephalus breyeri (Hewitt, 1919) (Sud-frica, Moambic, Swazilndia);
 Augacephalus junodi (Simon, 1904) (Est i Sud d'frica);

Avicularia.
Avicularia Lamarck, 1818
 Avicularia affinis (Nicolet, 1849) (Xile);
 Avicularia alticeps (Keyserling, 1878) (Uruguai);
 Avicularia ancylochira Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Avicularia anthracina (C. L. Koch, 1842) (Uruguai);
 Avicularia aurantiaca Bauer, 1996 (Per);
 Avicularia avicularia (Linnaeus, 1758) (Costa Rica fins a Brasil);
 Avicularia avicularia variegata F. O. P.-Cambridge, 1896 (Brasil);
 Avicularia aymara (Chamberlin, 1916) (Per);
 Avicularia azuraklaasi Tesmoingt, 1996 (Per);
 Avicularia bicegoi Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Avicularia borelli (Simon, 1897) (Paraguai);
 Avicularia braunshauseni Tesmoingt, 1999 (Brasil);
 Avicularia caesia (C. L. Koch, 1842) (Puerto Rico);
 Avicularia cuminami Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Avicularia detrita (C. L. Koch, 1842) (Brasil);
 Avicularia diversipes (C. L. Koch, 1842) (Brasil);
 Avicularia doleschalli (Ausserer, 1871) (Brasil);
 Avicularia exilis Strand, 1907 (Surinam);
 Avicularia fasciculata Strand, 1907 (Sud d'Amrica);
 Avicularia fasciculata clara Strand, 1907 (Sud d'Amrica);
 Avicularia geroldi Tesmoingt, 1999 (Brasil);
 Avicularia glauca Simon, 1891 (Panam);
 Avicularia gracilis (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Avicularia guyana (Simon, 1892) (Guyana);
 Avicularia hirsuta (Ausserer, 1875) (Cuba);
 Avicularia holmbergi Thorell, 1890 (Guaiana Francesa);
 Avicularia huriana Tesmoingt, 1996 (Ecuador);
 Avicularia juruensis Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Avicularia laeta (C. L. Koch, 1842) (Brasil, Puerto Rico);
 Avicularia leporina (C. L. Koch, 1841) (Brasil);
 Avicularia metallica Ausserer, 1875 (Surinam);
 Avicularia minatrix Pocock, 1903 (Veneuela);
 Avicularia nigrotaeniata Mello-Leito, 1940 (Guyana);
 Avicularia obscura (Ausserer, 1875) (Colmbia);
 Avicularia ochracea (Perty, 1833) (Brasil);
 Avicularia palmicola Mello-Leito, 1945 (Brasil);
 Avicularia panamensis (Simon, 1891) (Mxic, Guatemala, Panam);
 Avicularia parva (Keyserling, 1878) (Uruguai);
 Avicularia plantaris (C. L. Koch, 1842) (Brasil);
 Avicularia pulchra Mello-Leito, 1933 (Brasil);
 Avicularia purpurea Kirk, 1990 (Ecuador);
 Avicularia rapax (Ausserer, 1875) (Sud d'Amrica);
 Avicularia recifiensis Struchen & Brndle, 1996 (Brasil);
 Avicularia rufa Schiapelli & Gerschman, 1945 (Brasil);
 Avicularia rutilans Ausserer, 1875 (Colmbia);
 Avicularia soratae Strand, 1907 (Bolvia);
 Avicularia subvulpina Strand, 1906 (Sud d'Amrica);
 Avicularia surinamensis Strand, 1907 (Surinam);
 Avicularia taunayi (Mello-Leito, 1920) (Brasil);
 Avicularia tigrina (Pocock, 1903) (Uruguai);
 Avicularia ulrichea Tesmoingt, 1996 (Brasil);
 Avicularia urticans Schmidt, 1994 (Per);
 Avicularia velutina Simon, 1889 (Veneuela);
 Avicularia versicolor (Walckenaer, 1837) (Guadalupe, Martinica);
 Avicularia violacea (Mello-Leito, 1930) (Brasil);
 Avicularia walckenaeri (Perty, 1833) (Brasil);

 B .
Batesiella.
Batesiella Pocock, 1903
 Batesiella crinita Pocock, 1903 (Camerun);

Bonnetina.
Bonnetina Vol, 2000
 Bonnetina cyaneifemur Vol, 2000 (Mxic);
 Bonnetina rudloffi Vol, 2001 (Mxic);

Brachionopus.
Brachionopus Pocock, 1897
 Brachionopus annulatus Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Brachionopus leptopelmiformis Strand, 1907 (Sud-frica);
 Brachionopus pretoriae Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Brachionopus robustus Pocock, 1897 (Sud-frica);
 Brachionopus tristis Purcell, 1903 (Sud-frica);

Brachypelma.
Brachypelma Simon, 1891
 Brachypelma albiceps (Pocock, 1903) (Mxic);
 Brachypelma albopilosum Valerio, 1980 (Costa Rica);
 Brachypelma andrewi Schmidt, 1992 (desconegut);
 Brachypelma angustum Valerio, 1980 (Costa Rica);
 Brachypelma annitha Tesmoingt, Cleton & Verdez, 1997 (Mxic);
 Brachypelma auratum Schmidt, 1992 (Mxic);
 Brachypelma aureoceps (Chamberlin, 1917) (EUA, probablement introduda);
 Brachypelma baumgarteni Smith, 1993 (Mxic);
 Brachypelma boehmei Schmidt & Klaas, 1993 (Mxic);
 Brachypelma embrithes (Chamberlin & Ivie, 1936) (Panam);
 Brachypelma emilia (White, 1856) (Mxic);
 Brachypelma epicureanum (Chamberlin, 1925) (Mxic);
 Brachypelma fossorium Valerio, 1980 (Costa Rica);
 Brachypelma hamorii Tesmoingt, Cleton & Verdez, 1997 (Mxic);
 Brachypelma klaasi (Schmidt & Krause, 1994) (Mxic);
 Brachypelma sabulosum (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Guatemala);
 Brachypelma schroederi Rudloff, 2003 (Mxic);
 Brachypelma smithi (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Mxic);
 Brachypelma vagans (Ausserer, 1875) (Mxic, Amrica Central);
 Brachypelma verdezi Schmidt, 2003 (Mxic);

 C .
Cardiopelma.
Cardiopelma Vol, 1999
 Cardiopelma mascatum Vol, 1999 (desconegut);

Catumiri.
Catumiri Guadanucci, 2004
 Catumiri argentinense (Mello-Leito, 1941) (Xile, Argentina);
 Catumiri chicaoi Guadanucci, 2004 (Brasil);
 Catumiri petropolium Guadanucci, 2004 (Brasil);
 Catumiri Uruguaiense Guadanucci, 2004 (Brasil, Uruguai);

Ceratogyrus.
Ceratogyrus Pocock, 1897
 Ceratogyrus bechuanicus Purcell, 1902 (Sud d'frica);
 Ceratogyrus brachycephalus Hewitt, 1919 (Botswana, Zimbabwe, Sud-frica);
 Ceratogyrus darlingi Pocock, 1897 (Zimbabwe, Moambic);
 Ceratogyrus dolichocephalus Hewitt, 1919 (Zimbabwe);
 Ceratogyrus ezendami Gallon, 2001 (Moambic);
 Ceratogyrus hillyardi (Smith, 1990) (Malawi);
 Ceratogyrus marshalli Pocock, 1897 (Zimbabwe, Moambic);
 Ceratogyrus meridionalis (Hirst, 1907) (Malawi, Moambic);
 Ceratogyrus paulseni Gallon, 2005 (Sud-frica);
 Ceratogyrus pillansi (Purcell, 1902) (Zimbabwe, Moambic);
 Ceratogyrus sanderi Strand, 1906 (Nambia, Zimbabwe);

Chaetopelma.
Chaetopelma Ausserer, 1871
 Chaetopelma adenense Simon, 1890 (Sria, Aden);
 Chaetopelma arabicum (Strand, 1908) (Orient Prxim);
 Chaetopelma gardineri Hirst, 1911 (Seychelles);
 Chaetopelma gracile (Ausserer, 1871) (Xipre, Turquia);
 Chaetopelma karlamani Vollmer, 1997 (Xipre);
 Chaetopelma olivaceum (C. L. Koch, 1841) (Sria fins a l'Est d'frica);
 Chaetopelma shabati Hassan, 1950 (Egipte);
 Chaetopelma webborum Smith, 1990 (Camerun);

Chilobrachys.
Chilobrachys Karsch, 1891
 Chilobrachys andersoni (Pocock, 1895) (ndia, Myanmar, Malisia);
 Chilobrachys annandalei Simon, 1901 (Malisia);
 Chilobrachys assamensis Hirst, 1909 (ndia);
 Chilobrachys bicolor (Pocock, 1895) (Myanmar);
 Chilobrachys brevipes (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Chilobrachys dyscolus (Simon, 1886) (Vietnam);
 Chilobrachys femoralis Pocock, 1900 (ndia);
 Chilobrachys fimbriatus Pocock, 1899 (ndia);
 Chilobrachys flavopilosus (Simon, 1884) (ndia, Myanmar);
 Chilobrachys fumosus (Pocock, 1895) (ndia);
 Chilobrachys hardwicki (Pocock, 1895) (ndia);
 Chilobrachys huahini Schmidt & Huber, 1996 (Tailndia);
 Chilobrachys hubei Song & Zhao, 1988 (Xina);
 Chilobrachys jingzhao Zhu, Song & Li, 2001 (Xina);
 Chilobrachys nitelinus Karsch, 1891 (Sri Lanka);
 Chilobrachys oculatus (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Chilobrachys paviei (Simon, 1886) (Tailndia);
 Chilobrachys pococki (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Chilobrachys sericeus (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Chilobrachys soricinus (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Chilobrachys stridulans (Wood Mason, 1877) (ndia);
 Chilobrachys thorelli Pocock, 1900 (ndia);
 Chilobrachys tschankoensis Schenkel, 1963 (Xina);

Chromatopelma.
Chromatopelma Schmidt, 1995
 Chromatopelma cyaneopubescens (Strand, 1907) (Veneuela);

Citharacanthus.
Citharacanthus Pocock, 1901
 Citharacanthus alayoni Rudloff, 1995 (Cuba);
 Citharacanthus cyaneus (Rudloff, 1994) (Cuba);
 Citharacanthus livingstoni Schmidt & Weinmann, 1996 (Guatemala);
 Citharacanthus longipes (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Mxic, Amrica Central);
 Citharacanthus meermani Reichling & West, 2000 (Belize);
 Citharacanthus niger Franganillo, 1931 (Cuba);
 Citharacanthus sargi (Strand, 1907) (Guatemala);
 Citharacanthus spinicrus (Latreille, 1819) (Cuba, Hispaniola);

Citharischius.
Citharischius Pocock, 1900
 Citharischius crawshayi Pocock, 1900 (Kenya);
 Citharischius stridulantissimus (Strand, 1907) (frica);

Citharognathus.
Citharognathus Pocock, 1895
 Citharognathus hosei Pocock, 1895 (Borneo);
 Citharognathus tongmianensis Zhu, Li & Song, 2002 (Xina);

Clavopelma.
Clavopelma Chamberlin, 1940
 Clavopelma tamaulipeca (Chamberlin, 1937) (Mxic);

Coremiocnemis.
Coremiocnemis Simon, 1892
 Coremiocnemis cunicularia (Simon, 1892) (Malisia);
 Coremiocnemis tropix Raven, 2005 (Queensland);
 Coremiocnemis valida Pocock, 1895 (Malisia);

Crassicrus.
Crassicrus Reichling & West, 1996
 Crassicrus lamanai Reichling & West, 1996 (Belize);

Cratorrhagus.
Cratorrhagus Simon, 1891
 Cratorrhagus concolor (Simon, 1873) (Sria);
 Cratorrhagus tetramerus (Simon, 1873) (Sria);

Cyclosternum.
Cyclosternum Ausserer, 1871
 Cyclosternum bicolor (Schiapelli & Gerschman, 1945) (Brasil);
 Cyclosternum fasciatum (O. P.-Cambridge, 1892) (Costa Rica);
 Cyclosternum garbei (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Cyclosternum gaujoni Simon, 1889 (Ecuador);
 Cyclosternum janeirum (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Cyclosternum janthinum (Simon, 1889) (Ecuador);
 Cyclosternum kochi (Ausserer, 1871) (Veneuela);
 Cyclosternum macropus (Ausserer, 1875) (Mxic);
 Cyclosternum melloleitaoi Bcherl, Timotheo & Lucas, 1971 (Brasil);
 Cyclosternum obesum (Simon, 1892) (Brasil);
 Cyclosternum obscurum Simon, 1891 (Mxic);
 Cyclosternum palomeranum West, 2000 (Mxic);
 Cyclosternum pentalore (Simon, 1888) (Guatemala);
 Cyclosternum rufohirtum (Simon, 1889) (Veneuela);
 Cyclosternum schmardae Ausserer, 1871 (Colmbia, Ecuador);
 Cyclosternum spinopalpus (Schaefer, 1996) (Paraguai);
 Cyclosternum symmetricum (Bcherl, 1949) (Brasil);
 Cyclosternum viridimonte Valerio, 1982 (Costa Rica);

Cyriocosmus.
Cyriocosmus Simon, 1903
 Cyriocosmus bertae Prez-Miles, 1998 (Brasil);
 Cyriocosmus blenginii Prez-Miles, 1998 (Bolvia);
 Cyriocosmus chicoi Prez-Miles, 1998 (Brasil);
 Cyriocosmus elegans (Simon, 1889) (Veneuela, Trinidad, Tobago);
 Cyriocosmus fasciatus (Mello-Leito, 1930) (Brasil);
 Cyriocosmus fernandoi Fukushima, Bertani & da Silva, 2005 (Brasil);
 Cyriocosmus leetzi Vol, 1999 (Colmbia);
 Cyriocosmus nogueiranetoi Fukushima, Bertani & da Silva, 2005 (Brasil);
 Cyriocosmus ritae Prez-Miles, 1998 (Per, Brasil);
 Cyriocosmus sellatus (Simon, 1889) (Per, Brasil);
 Cyriocosmus versicolor (Simon, 1897) (Paraguai, Argentina);

Cyriopagopus.
Cyriopagopus Simon, 1887
 Cyriopagopus dromeus (Chamberlin, 1917) (Filipines);
 Cyriopagopus paganus Simon, 1887 (Myanmar);
 Cyriopagopus schioedtei (Thorell, 1891) (Malisia);
 Cyriopagopus thorelli (Simon, 1901) (Malisia);

Cyrtopholis.
Cyrtopholis Simon, 1892
 Cyrtopholis agilis Pocock, 1903 (Hispaniola);
 Cyrtopholis anacanta Franganillo, 1935 (Cuba);
 Cyrtopholis annectans Chamberlin, 1917 (Barbados);
 Cyrtopholis bartholomaei (Latreille, 1832) (St. Thomas, Antigua);
 Cyrtopholis bonhotei (F. O. P.-Cambridge, 1901) (Bahames);
 Cyrtopholis bryantae Rudloff, 1995 (Cuba);
 Cyrtopholis culebrae (Petrunkevitch, 1929) (Puerto Rico);
 Cyrtopholis cursor (Ausserer, 1875) (Hispaniola);
 Cyrtopholis femoralis Pocock, 1903 (Montserrat);
 Cyrtopholis flavostriata Schmidt, 1995 (Illes Verges);
 Cyrtopholis gibbosa Franganillo, 1936 (Cuba);
 Cyrtopholis innocua (Ausserer, 1871) (Cuba);
 Cyrtopholis intermedia (Ausserer, 1875) (Sud d'Amrica);
 Cyrtopholis ischnoculiformis (Franganillo, 1926) (Cuba);
 Cyrtopholis jamaicola Strand, 1908 (Jamaica);
 Cyrtopholis major (Franganillo, 1926) (Cuba);
 Cyrtopholis media Chamberlin, 1917 (St. Kitts);
 Cyrtopholis meridionalis (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Cyrtopholis obsoleta (Franganillo, 1935) (Cuba);
 Cyrtopholis palmarum Schiapelli & Gerschman, 1945 (Brasil);
 Cyrtopholis plumosa Franganillo, 1931 (Cuba);
 Cyrtopholis portoricae Chamberlin, 1917 (Puerto Rico);
 Cyrtopholis ramsi Rudloff, 1995 (Cuba);
 Cyrtopholis regibbosa Rudloff, 1994 (Cuba);
 Cyrtopholis respina Franganillo, 1935 (Cuba);
 Cyrtopholis schmidti Rudloff, 1996 (Brasil);
 Cyrtopholis unispina Franganillo, 1926 (Cuba);
 Cyrtopholis zorodes Mello-Leito, 1923 (Brasil);

 E .
Encyocratella.
Encyocratella Strand, 1907
 Encyocratella olivacea Strand, 1907 (Tanznia);

Encyocrates.
Encyocrates Simon, 1892
 Encyocrates raffrayi Simon, 1892 (Madagascar);

Ephebopus.
Ephebopus Simon, 1892
 Ephebopus cyanognathus Oest d'& Marshall, 2000 (Guaiana Francesa);
 Ephebopus fossor Pocock, 1903 (Ecuador);
 Ephebopus murinus (Walckenaer, 1837) (Brasil);
 Ephebopus rufescens Oest d'& Marshall, 2000 (Guaiana Francesa);
 Ephebopus uatuman Lucas, Silva & Bertani, 1992 (Brasil);

Euathlus.
Euathlus Ausserer, 1875
 Euathlus latithorax (Strand, 1908) (Ghana, probablement Sud d'Amrica);
 Euathlus pulcherrimaklaasi (Schmidt, 1991) (Ecuador);
 Euathlus truculentus L. Koch, 1875 (Xile, Argentina);
 Euathlus vulpinus (Karsch, 1880) (Xile);
 Euathlus vulpinus ater (Donoso, 1957) (Xile);

Eucratoscelus.
Eucratoscelus Pocock, 1898
 Eucratoscelus constrictus (Gerstcker, 1873) (Kenya, Tanznia);
 Eucratoscelus pachypus Schmidt & von Wirth, 1990 (Tanznia);

Eumenophorus.
Eumenophorus Pocock, 1897
 Eumenophorus clementsi Pocock, 1897 (Sierra Leone);
 Eumenophorus murphyorum Smith, 1990 (Sierra Leone);

Eupalaestrus.
Eupalaestrus Pocock, 1901
 Eupalaestrus campestratus (Simon, 1891) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Eupalaestrus spinosissimus Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Eupalaestrus weijenberghi (Thorell, 1894) (Brasil, Uruguai, Argentina);

Euphrictus.
Euphrictus Hirst, 1908
 Euphrictus spinosus Hirst, 1908 (Camerun);
 Euphrictus squamosus (Benoit, 1965) (Congo);

 G .
Grammostola.
Grammostola Simon, 1892
 Grammostola actaeon (Pocock, 1903) (Brasil, Uruguai);
 Grammostola alticeps (Pocock, 1903) (Uruguai);
 Grammostola aureostriata Schmidt & Bullmer, 2001 (Paraguai, Argentina);
 Grammostola burzaquensis Ibarra, 1946 (Argentina);
 Grammostola chalcothrix Chamberlin, 1917 (Argentina);
 Grammostola doeringi (Holmberg, 1881) (Argentina);
 Grammostola fossor Schmidt, 2001 (Argentina);
 Grammostola gossei (Pocock, 1899) (Argentina);
 Grammostola grossa (Ausserer, 1871) (Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina);
 Grammostola iheringi (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Grammostola inermis Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Grammostola mendozae (Strand, 1907) (Argentina);
 Grammostola mollicoma (Ausserer, 1875) (Brasil, Uruguai, Paraguai, Argentina);
 Grammostola monticola (Strand, 1907) (Bolvia);
 Grammostola porteri (Mello-Leito, 1936) (Xile);
 Grammostola pulchra Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Grammostola rosea (Walckenaer, 1837) (Bolvia, Xile, Argentina);
 Grammostola schulzei (Schmidt, 1994) (Argentina);
 Grammostola vachoni Schiapelli & Gerschman, 1961 (Argentina);

 H .
Hapalopus.
Hapalopus Ausserer, 1875
 Hapalopus aldanus West, 2000 (Mxic);
 Hapalopus butantan (Prez-Miles, 1998) (Brasil);
 Hapalopus formosus Ausserer, 1875 (Colmbia);
 Hapalopus guianensis Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Hapalopus nigriventris (Mello-Leito, 1939) (Veneuela);
 Hapalopus nondescriptus Mello-Leito, 1926 (Brasil);
 Hapalopus tripepii (Dresco, 1984) (Brasil);
 Hapalopus triseriatus Caporiacco, 1955 (Veneuela);

Hapalotremus.
Hapalotremus Simon, 1903
 Hapalotremus albipes Simon, 1903 (Bolvia);
 Hapalotremus cyclothorax (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Hapalotremus exilis (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Hapalotremus major (Chamberlin, 1916) (Per);
 Hapalotremus muticus (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Hapalotremus scintillans (Mello-Leito, 1929) (Brasil);

Haploclastus.
Haploclastus Simon, 1892
 Haploclastus cervinus Simon, 1892 (ndia);
 Haploclastus himalayensis (Tikader, 1977) (ndia);
 Haploclastus kayi Gravely, 1915 (ndia);
 Haploclastus nilgirinus Pocock, 1899 (ndia);
 Haploclastus robustus (Pocock, 1899) (ndia);
 Haploclastus satyanus (Barman, 1978) (ndia);
 Haploclastus tenebrosus Gravely, 1935 (ndia);
 Haploclastus validus (Pocock, 1899) (ndia);

Haplocosmia.
Haplocosmia Schmidt & von Wirth, 1996
 Haplocosmia himalayana (Pocock, 1899) (Himlaia);
 Haplocosmia nepalensis Schmidt & von Wirth, 1996 (Nepal);

Haplopelma.
Haplopelma Simon, 1892
 Haplopelma albostriatum (Simon, 1886) (Myanmar, Tailndia, Cambodia);
 Haplopelma doriae (Thorell, 1890) (Borneo);
 Haplopelma hainanum (Liang i cols., 1999) (Xina);
 Haplopelma huwenum (Wang, Peng & Xie, 1993) (Xina);
 Haplopelma lividum Smith, 1996 (Myanmar);
 Haplopelma longipes von Wirth & Striffler, 2005 (Tailndia, Cambodia);
 Haplopelma minax (Thorell, 1897) (Myanmar, Tailndia);
 Haplopelma robustum Strand, 1907 (Singapur);
 Haplopelma salangense (Strand, 1907) (Malisia);
 Haplopelma schmidti von Wirth, 1991 (Vietnam);
 Haplopelma vonwirthi Schmidt, 2005 (Sud-est d'sia);

Harpactira.
Harpactira Ausserer, 1871
 Harpactira atra (Latreille, 1832) (Sud-frica);
 Harpactira baviana Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Harpactira cafreriana (Walckenaer, 1837) (Sud-frica);
 Harpactira chrysogaster Pocock, 1897 (Sud-frica);
 Harpactira curator Pocock, 1898 (Sud-frica);
 Harpactira curvipes Pocock, 1897 (Sud-frica);
 Harpactira dictator Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Harpactira gigas Pocock, 1898 (Sud-frica);
 Harpactira guttata Strand, 1907 (Sud-frica);
 Harpactira hamiltoni Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Harpactira lineata Pocock, 1897 (Sud-frica);
 Harpactira lyrata (Simon, 1892) (Sud-frica);
 Harpactira marksi Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Harpactira namaquensis Purcell, 1902 (Nambia, Sud-frica);
 Harpactira pulchripes Pocock, 1901 (Sud-frica);
 Harpactira tigrina Ausserer, 1875 (Sud-frica);

Harpactirella.
Harpactirella Purcell, 1902
 Harpactirella domicola Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Harpactirella flavipilosa Lawrence, 1936 (Sud-frica);
 Harpactirella helenae Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Harpactirella insidiosa (Denis, 1960) (Marroc);
 Harpactirella karrooica Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Harpactirella lapidaria Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Harpactirella lightfooti Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Harpactirella longipes Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Harpactirella magna Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Harpactirella schwarzi Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Harpactirella spinosa Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Harpactirella treleaveni Purcell, 1902 (Sud-frica);

Hemiercus.
Hemiercus Simon, 1903
 Hemiercus cervinus (Simon, 1889) (Veneuela);
 Hemiercus inflatus (Simon, 1889) (Veneuela);
 Hemiercus kastoni Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Hemiercus modestus (Simon, 1889) (Colmbia);
 Hemiercus proximus Mello-Leito, 1923 (Brasil);

Hemirrhagus.
Hemirrhagus Simon, 1903
 Hemirrhagus cervinus (Simon, 1891) (Mxic);
 Hemirrhagus chilango Prez-Miles & Locht, 2003 (Mxic);
 Hemirrhagus coztic Prez-Miles & Locht, 2003 (Mxic);
 Hemirrhagus elliotti (Gertsch, 1973) (Mxic);
 Hemirrhagus eros Prez-Miles & Locht, 2003 (Mxic);
 Hemirrhagus gertschi Prez-Miles & Locht, 2003 (Mxic);
 Hemirrhagus grieta (Gertsch, 1982) (Mxic);
 Hemirrhagus mitchelli (Gertsch, 1982) (Mxic);
 Hemirrhagus nahuanus (Gertsch, 1982) (Mxic);
 Hemirrhagus ocellatus Prez-Miles & Locht, 2003 (Mxic);
 Hemirrhagus papalotl Prez-Miles & Locht, 2003 (Mxic);
 Hemirrhagus pernix (Ausserer, 1875) (Mxic);
 Hemirrhagus puebla (Gertsch, 1982) (Mxic);
 Hemirrhagus reddelli (Gertsch, 1973) (Mxic);
 Hemirrhagus stygius (Gertsch, 1971) (Mxic);

Heteroscodra.
Heteroscodra Pocock, 1899
 Heteroscodra crassipes Hirst, 1907 (Camerun, Gabon);
 Heteroscodra crassipes latithorax Strand, 1920 (Congo);
 Heteroscodra maculata Pocock, 1899 (Oest i Centre d'frica);
 Heteroscodra pachypoda (Strand, 1908) (Camerun);

Heterothele.
Heterothele Karsch, 1879
 Heterothele affinis Laurent, 1946 (Congo, Tanznia);
 Heterothele atropha Simon, 1907 (Congo);
 Heterothele caudicula (Simon, 1886) (Argentina);
 Heterothele darcheni (Benoit, 1966) (Gabon);
 Heterothele decemnotata (Simon, 1891) (Congo);
 Heterothele gabonensis (Lucas, 1858) (Gabon);
 Heterothele honesta Karsch, 1879 (Congo);
 Heterothele hullwilliamsi Smith, 1990 (Camerun);
 Heterothele ogbunikia Smith, 1990 (Nigria);
 Heterothele spinipes Pocock, 1897 (Tanznia);
 Heterothele villosella Strand, 1907 (Est d'frica);

Holothele.
Holothele Karsch, 1879
 Holothele colonica (Simon, 1889) (Veneuela);
 Holothele culebrae (Petrunkevitch, 1929) (Puerto Rico);
 Holothele denticulata (Franganillo, 1930) (Cuba);
 Holothele incei (F. O. P.-Cambridge, 1898) (Trinidad, Veneuela);
 Holothele longipes (L. Koch, 1875) (Veneuela);
 Holothele ludwigi (Strand, 1907) (Veneuela);
 Holothele recta Karsch, 1879 (Veneuela);
 Holothele rondoni (Lucas & Bcherl, 1972) (Brasil);
 Holothele sanguiniceps (F. O. P.-Cambridge, 1898) (Trinidad, Veneuela);
 Holothele sericea (Simon, 1903) (Hispaniola);
 Holothele shoemakeri (Petrunkevitch, 1926) (Costa Rica, St. Thomas);
 Holothele steini (Simon, 1889) (Veneuela);
 Holothele sulfurensis Marchal, 2005 (Guadalupe);
 Holothele vellardi Rudloff, 1997 (Veneuela);
 Holothele waikoshiemi Bertani & Arajo, 2006 (Veneuela);

Homoeomma.
Homoeomma Ausserer, 1871
 Homoeomma brasilianum (Chamberlin, 1917) (Brasil);
 Homoeomma elegans (Gerschman & Schiapelli, 1958) (Argentina);
 Homoeomma familiare Bertkau, 1880 (Brasil);
 Homoeomma hirsutum (Mello-Leito, 1935) (Brasil);
 Homoeomma humile Vellard, 1924 (Brasil);
 Homoeomma montanum (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Homoeomma nigrum (Walckenaer, 1837) (Brasil);
 Homoeomma Pervianum (Chamberlin, 1916) (Per);
 Homoeomma pictum (Pocock, 1903) (Per);
 Homoeomma simoni Soares & Camargo, 1948 (Brasil);
 Homoeomma strabo (Simon, 1892) (Colmbia, Brasil);
 Homoeomma stradlingi O. P.-Cambridge, 1881 (Brasil);
 Homoeomma Uruguaiense (Mello-Leito, 1946) (Uruguai, Argentina);
 Homoeomma villosum (Keyserling, 1891) (Brasil);

Hysterocrates.
Hysterocrates Simon, 1892
 Hysterocrates affinis Strand, 1907 (Camerun);
 Hysterocrates affinis angusticeps Strand, 1907 (Camerun);
 Hysterocrates apostolicus Pocock, 1900 (So Tom);
 Hysterocrates crassipes Pocock, 1897 (Camerun);
 Hysterocrates didymus Pocock, 1900 (So Tom);
 Hysterocrates ederi Charpentier, 1995 (Illes Bioko  Guinea Ecuatorial );
 Hysterocrates gigas Pocock, 1897 (Camerun);
 Hysterocrates greeffi (Karsch, 1884) (Camerun);
 Hysterocrates greshoffi (Simon, 1891) (Congo);
 Hysterocrates haasi Strand, 1906 (Camerun);
 Hysterocrates hercules Pocock, 1899 (Nigria);
 Hysterocrates laticeps Pocock, 1897 (Camerun);
 Hysterocrates maximus Strand, 1906 (Camerun);
 Hysterocrates ochraceus Strand, 1907 (Camerun, Congo);
 Hysterocrates robustus Pocock, 1899 (Ro Muni);
 Hysterocrates robustus sulcifer Strand, 1908 (Camerun);
 Hysterocrates scepticus Pocock, 1900 (So Tom);
 Hysterocrates sjostedti (Thorell, 1899) (Camerun);
 Hysterocrates spellenbergi Strand, 1906 (Camerun);
 Hysterocrates vosseleri Strand, 1906 (Oest d'frica);
 Hysterocrates weileri Strand, 1906 (Camerun);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de terafsids;
 Llista de gneres de terafsids;
 Terafsid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165570" title="Llista d'espcies de terafsids (I-Z)" nonfiltered="2632" processed="2622" dbindex="67646">
Llista d'espcies de terafsids, per ordre alfabtic, de la lletra I a la Z, descrites fins al fins el 21 de desembre de 2006. Per a veure la resta d'espcies aneu a la Llista d'espcies de terafsids (A-H).





 I .
Idiothele.
Idiothele Hewitt, 1919
 Idiothele nigrofulva (Pocock, 1898) (Sud d'frica);

Iridopelma.
Iridopelma Pocock, 1901
 Iridopelma hirsutum Pocock, 1901 (Brasil);
 Iridopelma seladonium (C. L. Koch, 1841) (Brasil);
 Iridopelma zorodes (Mello-Leito, 1926) (Brasil);

Ischnocolus.
Ischnocolus Ausserer, 1871
 Ischnocolus algericus Thorell, 1875 (Algria, Tunsia);
 Ischnocolus andalusiacus (Simon, 1873) (Espanya);
 Ischnocolus decoratus Tikader, 1977 (ndia);
 Ischnocolus fasciculatus Strand, 1906 (Etipia);
 Ischnocolus fuscostriatus Simon, 1885 (Algria, Tunsia);
 Ischnocolus hancocki Smith, 1990 (Marroc);
 Ischnocolus holosericeus L. Koch, 1871 (Espanya);
 Ischnocolus jerEUAlemensis Smith, 1990 (Israel);
 Ischnocolus jickelii L. Koch, 1875 (Etipia);
 Ischnocolus khasiensis Tikader, 1977 (ndia);
 Ischnocolus maroccanus (Simon, 1873) (Marroc, Algria);
 Ischnocolus mogadorensis Simon, 1909 (Marroc);
 Ischnocolus numidus Simon, 1909 (Marroc, Algria);
 Ischnocolus rubropilosus Keyserling, 1891 (Brasil);
 Ischnocolus Sriacus Ausserer, 1871 (Sria);
 Ischnocolus tomentosus Thorell, 1899 (Camerun, Congo);
 Ischnocolus triangulifer Ausserer, 1871 (Itlia);
 Ischnocolus tripolitanus Caporiacco, 1937 (Lbia);
 Ischnocolus tunetanus Pavesi, 1880 (Tunsia);
 Ischnocolus valentinus (Dufour, 1820) (Espanya);

 L .
Lampropelma.
Lampropelma Simon, 1892
 Lampropelma nigerrimum Simon, 1892 (Indonsia);
 Lampropelma violaceopes Abraham, 1924 (Malisia, Singapur);

Lasiodora.
Lasiodora C. L. Koch, 1850
 Lasiodora acanthognatha Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora benedeni Bertkau, 1880 (Brasil);
 Lasiodora Bolviana (Simon, 1892) (Bolvia);
 Lasiodora brevibulba (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Lasiodora carinata (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Lasiodora citharacantha Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora cristata (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Lasiodora cryptostigma Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora curtior Chamberlin, 1917 (Brasil);
 Lasiodora differens Chamberlin, 1917 (Brasil);
 Lasiodora difficilis Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora dolichosterna Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora dulcicola Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora erythrocythara Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora fallax (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Lasiodora fracta Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora gutzkei (Reichling, 1997) (Belize);
 Lasiodora icecu (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Lasiodora isabellina (Ausserer, 1871) (Brasil);
 Lasiodora itabunae Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora klugi (C. L. Koch, 1841) (Brasil);
 Lasiodora lakoi Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Lasiodora mariannae Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora moreni (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Lasiodora Panamna (Petrunkevitch, 1925) (Panam);
 Lasiodora pantherina (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Lasiodora parahybana Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Lasiodora parvior (Chamberlin & Ivie, 1936) (Panam);
 Lasiodora pleoplectra Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora puriscal (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Lasiodora rubitarsa (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Lasiodora saeva (Walckenaer, 1837) (Uruguai);
 Lasiodora spinipes Ausserer, 1871 (Brasil);
 Lasiodora sternalis (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Lasiodora striatipes (Ausserer, 1871) (Brasil);
 Lasiodora subcanens Mello-Leito, 1921 (Brasil);
 Lasiodora tetrica (Simon, 1889) (Veneuela);
 Lasiodora trinitatis (Pocock, 1903) (Trinidad);
 Lasiodora trinitatis pauciaculeis (Strand, 1916) (Trinidad);

Lasiodorides.
Lasiodorides Schmidt & Bischoff, 1997
 Lasiodorides longicolli Schmidt, 2003 (Ecuador, Per);
 Lasiodorides polycuspulatus Schmidt & Bischoff, 1997 (Per);
 Lasiodorides rolinae Tesmoingt, 1999 (Per);
 Lasiodorides striatus (Schmidt & Antonelli, 1996) (Per);

Loxomphalia.
Loxomphalia Simon, 1889
 Loxomphalia rubida Simon, 1889 (Zanzbar);

Loxoptygus.
Loxoptygus Simon, 1903
 Loxoptygus coturnatus Simon, 1903 (Etipia);
 Loxoptygus ectypus (Simon, 1889) (Etipia);
 Loxoptygus erlangeri (Strand, 1906) (Etipia);

Lyrognathus.
Lyrognathus Pocock, 1895
 Lyrognathus crotalus Pocock, 1895 (ndia);
 Lyrognathus pugnax Pocock, 1900 (ndia);
 Lyrognathus robustus Smith, 1988 (Malisia);
 Lyrognathus saltator Pocock, 1900 (ndia);

 M .
Maraca.
Maraca Prez-Miles, 2006
 Maraca cabocla (Prez-Miles, 2000) (Brasil);
 Maraca horrida (Schmidt, 1994) (Veneuela, Brasil);

Mascaraneus.
Mascaraneus Gallon, 2005
 Mascaraneus remotus Gallon, 2005 (Maurici);

Megaphobema.
Megaphobema Pocock, 1901
 Megaphobema mesomelas (O. P.-Cambridge, 1892) (Costa Rica);
 Megaphobema peterklaasi Schmidt, 1994 (Costa Rica);
 Megaphobema robustum (Ausserer, 1875) (Colmbia);
 Megaphobema teceae Prez-Miles, Miglio & Bonaldo, 2006 (Brasil);
 Megaphobema velvetosoma Schmidt, 1995 (Ecuador);

Melloleitaoina.
Melloleitaoina Gerschman & Schiapelli, 1960
 Melloleitaoina crassifemur Gerschman & Schiapelli, 1960 (Argentina);

Metriopelma.
Metriopelma Becker, 1878
 Metriopelma breyeri (Becker, 1878) (Mxic);
 Metriopelma coloratum Valerio, 1982 (Panam);
 Metriopelma drymusetes Valerio, 1982 (Costa Rica);
 Metriopelma familiare (Simon, 1889) (Veneuela);
 Metriopelma ledezmae Vol, 2001 (Bolvia);
 Metriopelma spinulosum F. O. P.-Cambridge, 1897 (Guatemala);
 Metriopelma variegata (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Metriopelma velox Pocock, 1903 (Ecuador);
 Metriopelma zebratum Banks, 1909 (Costa Rica);

Monocentropus.
Monocentropus Pocock, 1897
 Monocentropus balfouri Pocock, 1897 (Socotra);
 Monocentropus lambertoni Fage, 1922 (Madagascar);
 Monocentropus longimanus Pocock, 1903 (Iemen);

Myostola.
Myostola Simon, 1903
 Myostola occidentalis (Lucas, 1858) (Gabon, Camerun);

 N .
Neostenotarsus.
Neostenotarsus Pribik & Weinmann, 2004
 Neostenotarsus scissistylus (Tesmoingt & Schmidt, 2002) (Guaiana Francesa);

Nesiergus.
Nesiergus Simon, 1903
 Nesiergus halophilus Benoit, 1978 (Seychelles);
 Nesiergus insulanus Simon, 1903 (Seychelles);

Nesipelma.
Nesipelma Schmidt & Kovarik, 1996
 Nesipelma insulare Schmidt & Kovarik, 1996 (Nevis);

Nhandu.
Nhandu Lucas, 1983
 Nhandu carapoensis Lucas, 1983 (Brasil, Paraguai);
 Nhandu cerradensis Bertani, 2001 (Brasil);
 Nhandu chromatus Schmidt, 2004 (Brasil);
 Nhandu coloratovillosus (Schmidt, 1998) (Brasil);
 Nhandu vulpinus (Schmidt, 1998) (Brasil);

O .
Oligoxystre.
Oligoxystre Vellard, 1924
 Oligoxystre auratum Vellard, 1924 (Brasil);
 Oligoxystre mimeticum (Mello-Leito & Arl, 1934) (Brasil);

Ornithoctonus.
Ornithoctonus Pocock, 1892
 Ornithoctonus andersoni Pocock, 1892 (Myanmar);
 Ornithoctonus aureotibialis von Wirth & Striffler, 2005 (Tailndia);
 Ornithoctonus costalis (Schmidt, 1998) (Tailndia);

Orphnaecus.
Orphnaecus Simon, 1892
 Orphnaecus pellitus Simon, 1892 (Filipines);

Ozopactus.
Ozopactus Simon, 1889
 Ozopactus ernsti Simon, 1889 (Veneuela);

 P .
Pachistopelma.
Pachistopelma Pocock, 1901
 Pachistopelma concolor Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Pachistopelma rufonigrum Pocock, 1901 (Brasil);

Pamphobeteus.
Pamphobeteus Pocock, 1901
 Pamphobeteus antinous Pocock, 1903 (Per, Bolvia);
 Pamphobeteus augusti (Simon, 1889) (Ecuador);
 Pamphobeteus ferox (Ausserer, 1875) (Colmbia);
 Pamphobeteus fortis (Ausserer, 1875) (Colmbia);
 Pamphobeteus insignis Pocock, 1903 (Colmbia);
 Pamphobeteus nigricolor (Ausserer, 1875) (Colmbia fins a Bolvia);
 Pamphobeteus ornatus Pocock, 1903 (Colmbia);
 Pamphobeteus petersi Schmidt, 2002 (Ecuador, Per);
 Pamphobeteus ultramarinus Schmidt, 1995 (Ecuador);
 Pamphobeteus vespertinus (Simon, 1889) (Ecuador);

Paraphysa.
Paraphysa Simon, 1892
 Paraphysa parvula (Pocock, 1903) (Xile);
 Paraphysa scrofa (Molina, 1788) (Xile, Argentina);

Phlogiellus.
Phlogiellus Pocock, 1897
 Phlogiellus aper (Simon, 1891) (Java);
 Phlogiellus atriceps Pocock, 1897 (Java);
 Phlogiellus baeri (Simon, 1877) (Filipines);
 Phlogiellus bicolor Strand, 1911 (Nova Bretanya);
 Phlogiellus brevipes (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Phlogiellus inermis (Ausserer, 1871) (Malisia fins a Lombok);
 Phlogiellus insularis (Simon, 1877) (Filipines);
 Phlogiellus nebulosus (Rainbow, 1899) (Illes Solomon);
 Phlogiellus ornatus (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Phlogiellus subarmatus (Thorell, 1891) (Illes Nicobar);
 Phlogiellus subinermis (Giltay, 1934) (Sud-est d'sia);

PhoneyEUA.
PhoneyEUA Karsch, 1884
 PhoneyEUA antilope (Simon, 1889) (Congo);
 PhoneyEUA belandana Karsch, 1884 (Repblica Centreafricana);
 PhoneyEUA bettoni Pocock, 1898 (Kenya);
 PhoneyEUA bidentata Pocock, 1899 (Oest d'frica i Centre);
 PhoneyEUA bidentata ituriensis Laurent, 1946 (Congo);
 PhoneyEUA bouvieri Berland, 1917 (Madagascar);
 PhoneyEUA buettneri Karsch, 1886 (Gabon);
 PhoneyEUA celerierae Smith, 1990 (costa d'Ivori);
 PhoneyEUA chevalieri Simon, 1906 (Oest d'frica);
 PhoneyEUA cultridens Berland, 1917 (Congo);
 PhoneyEUA efuliensis Smith, 1990 (Camerun);
 PhoneyEUA elephantiasis Berland, 1917 (Congo);
 PhoneyEUA gabonica (Simon, 1889) (Gabon);
 PhoneyEUA giltayi Laurent, 1946 (Congo);
 PhoneyEUA gracilipes (Simon, 1889) (Congo);
 PhoneyEUA gregori Pocock, 1897 (Kenya);
 PhoneyEUA lesserti Dresco, 1973 (Repblica Centreafricana);
 PhoneyEUA manicata Simon, 1907 (Prncipe);
 PhoneyEUA minima (Strand, 1907) (Camerun);
 PhoneyEUA mutica (Karsch, 1885) (Tanznia, Sud-frica);
 PhoneyEUA nigroventris (Marx, 1893) (Congo);
 PhoneyEUA principium Simon, 1907 (Prncipe);
 PhoneyEUA rufa Berland, 1914 (Est d'frica);
 PhoneyEUA rutilata (Simon, 1907) (Guinea-Bissau);
 PhoneyEUA westi Smith, 1990 (Angola);

Phormictopus.
Phormictopus Pocock, 1901
 Phormictopus atrichomatus Schmidt, 1991 (Hondures, Dominica);
 Phormictopus auratus Ortiz & Bertani, 2005 (Cuba);
 Phormictopus australis Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Phormictopus brasiliensis Strand, 1907 (Brasil);
 Phormictopus cancerides (Latreille, 1806) (ndies Occidentals fins a Brasil);
 Phormictopus cancerides centumfocensis (Franganillo, 1926) (Cuba);
 Phormictopus cancerides tenuispinus Strand, 1906 (Nova World);
 Phormictopus cautus (Ausserer, 1875) (Sud d'Amrica);
 Phormictopus cubensis Chamberlin, 1917 (Cuba);
 Phormictopus dubius (Chamberlin, 1917) (desconegut);
 Phormictopus hirsutus Strand, 1907 (Veneuela);
 Phormictopus melodermus Chamberlin, 1917 (possiblementndies Occidentals);
 Phormictopus nesiotes Chamberlin, 1917 (Cuba);
 Phormictopus piephoi Schmidt, 2003 (desconegut);
 Phormictopus platus Chamberlin, 1917 (EUA);
 Phormictopus ribeiroi Mello-Leito, 1923 (Brasil);

Phormingochilus.
Phormingochilus Pocock, 1895
 Phormingochilus everetti Pocock, 1895 (Borneo);
 Phormingochilus fuchsi Strand, 1906 (Sumatra);
 Phormingochilus tigrinus Pocock, 1895 (Borneo);

Plesiopelma.
Plesiopelma Pocock, 1901
 Plesiopelma flavohirtum (Simon, 1889) (Brasil);
 Plesiopelma gertschi (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Plesiopelma imperatrix Piza, 1976 (Brasil);
 Plesiopelma insulare (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Plesiopelma longisternale (Schiapelli & Gerschman, 1942) (Argentina, Uruguai);
 Plesiopelma myodes Pocock, 1901 (Uruguai);
 Plesiopelma rectimanum (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Plesiopelma semiaurantiacum (Simon, 1897) (Paraguai, Uruguai);

Plesiophrictus.
Plesiophrictus Pocock, 1899
 Plesiophrictus bhori Gravely, 1915 (ndia);
 Plesiophrictus blatteri Gravely, 1935 (ndia);
 Plesiophrictus collinus Pocock, 1899 (ndia);
 Plesiophrictus fabrei (Simon, 1892) (ndia);
 Plesiophrictus guangxiensis Yin & Tan, 2000 (Xina);
 Plesiophrictus linteatus (Simon, 1891) (ndia);
 Plesiophrictus madraspatanus Gravely, 1935 (ndia);
 Plesiophrictus mahabaleshwari Tikader, 1977 (ndia);
 Plesiophrictus meghalayaensis Tikader, 1977 (ndia);
 Plesiophrictus millardi Pocock, 1899 (ndia);
 Plesiophrictus milleti (Pocock, 1900) (ndia);
 Plesiophrictus raja Gravely, 1915 (ndia);
 Plesiophrictus satarensis Gravely, 1915 (ndia);
 Plesiophrictus senffti (Strand, 1907) (Micronsia);
 Plesiophrictus sericeus Pocock, 1900 (ndia);
 Plesiophrictus tenuipes Pocock, 1899 (Sri Lanka);

Poecilotheria.
Poecilotheria Simon, 1885
 Poecilotheria fasciata (Latreille, 1804) (Sri Lanka);
 Poecilotheria formosa Pocock, 1899 (ndia);
 Poecilotheria hanumavilasumica Smith, 2004 (ndia);
 Poecilotheria metallica Pocock, 1899 (ndia);
 Poecilotheria miranda Pocock, 1900 (ndia);
 Poecilotheria ornata Pocock, 1899 (Sri Lanka);
 Poecilotheria pederseni Kirk, 2001 (Sri Lanka);
 Poecilotheria pococki Charpentier, 1996 (Sri Lanka);
 Poecilotheria regalis Pocock, 1899 (ndia);
 Poecilotheria rufilata Pocock, 1899 (ndia);
 Poecilotheria smithi Kirk, 1996 (Sri Lanka);
 Poecilotheria striata Pocock, 1895 (ndia);
 Poecilotheria subfusca Pocock, 1895 (Sri Lanka);
 Poecilotheria tigrinawesseli Smith, 2006 (ndia);
 Poecilotheria uniformis Strand, 1913 (Sri Lanka);

Proshapalopus.
Proshapalopus Mello-Leito, 1923
 Proshapalopus amazonicus Bertani, 2001 (Brasil);
 Proshapalopus anomalus Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Proshapalopus multicuspidatus (Mello-Leito, 1929) (Brasil);

Psalmopoeus.
Psalmopoeus Pocock, 1895
 Psalmopoeus affinis Strand, 1907 (ndies Occidentals);
 Psalmopoeus cambridgei Pocock, 1895 (Trinidad);
 Psalmopoeus ecclesiasticus Pocock, 1903 (Ecuador);
 Psalmopoeus emeraldus Pocock, 1903 (Colmbia);
 Psalmopoeus intermedius Chamberlin, 1940 (Panam);
 Psalmopoeus irminia Saager, 1994 (Veneuela);
 Psalmopoeus langenbucheri Schmidt, Bullmer & Thierer-Lutz, 2006 (Veneuela);
 Psalmopoeus maya Witt, 1996 (Belize);
 Psalmopoeus plantaris Pocock, 1903 (Colmbia);
 Psalmopoeus pulcher Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Psalmopoeus reduncus (Karsch, 1880) (Costa Rica);
 Psalmopoeus rufus Petrunkevitch, 1925 (Panam);

Pseudhapalopus.
Pseudhapalopus Strand, 1907
 Pseudhapalopus aculeatus Strand, 1907 (Bolvia);
 Pseudhapalopus spinulopalpus Schmidt & Weinmann, 1997 (Colmbia);

Pseudoligoxystre.
Pseudoligoxystre Vol, 2001
 Pseudoligoxystre Bolvianum Vol, 2001 (Bolvia);

Pterinochilus.
Pterinochilus Pocock, 1897
 Pterinochilus alluaudi Berland, 1914 (Kenya);
 Pterinochilus chordatus (Gerstcker, 1873) (Est d'frica);
 Pterinochilus leetzi Schmidt, 2002 (Zambia);
 Pterinochilus lugardi Pocock, 1900 (Sud i Est d'frica);
 Pterinochilus murinus Pocock, 1897 (Angola, Centre, Est i Sud d'frica);
 Pterinochilus simoni Berland, 1917 (Angola, Congo);
 Pterinochilus vorax Pocock, 1897 (Angola, Centre i Est d'frica);

 R .
Reversopelma.
Reversopelma Schmidt, 2001
 Reversopelma petersi Schmidt, 2001 (Ecuador o Per);

 S .
Schismatothele.
Schismatothele Karsch, 1879
 Schismatothele lineata Karsch, 1879 (Veneuela);

Schizopelma.
Schizopelma F. O. P.-Cambridge, 1897
 Schizopelma bicarinatum F. O. P.-Cambridge, 1897 (Mxic, Amrica Central);
 Schizopelma masculinum (Strand, 1907) (Guatemala);
 Schizopelma sorkini Smith, 1995 (Mxic);

Selenobrachys.
Selenobrachys Schmidt, 1999
 Selenobrachys philippinus Schmidt, 1999 (Filipines);

Selenocosmia.
Selenocosmia Ausserer, 1871
 Selenocosmia arndsti (Schmidt & von Wirth, 1991) (Nova Guinea);
 Selenocosmia aruana Strand, 1911 (Illes Aru);
 Selenocosmia compta Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Selenocosmia crassipes (L. Koch, 1874) (Queensland);
 Selenocosmia deliana Strand, 1913 (Sumatra);
 Selenocosmia dichromata (Schmidt & von Wirth, 1992) (Nova Guinea);
 Selenocosmia effera (Simon, 1891) (Moluques);
 Selenocosmia fuliginea (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Selenocosmia hasselti Simon, 1891 (Sumatra);
 Selenocosmia hirtipes Strand, 1913 (Moluques, Nova Guinea);
 Selenocosmia honesta Hirst, 1909 (Nova Guinea);
 Selenocosmia imbellis (Simon, 1891) (Borneo);
 Selenocosmia insignis (Simon, 1890) (Sumatra);
 Selenocosmia insulana Hirst, 1909 (Sulawesi);
 Selenocosmia javanensis (Walckenaer, 1837) (Malisia fins a Sulawesi);
 Selenocosmia javanensis brachyplectra Kulczyn'ski, 1908 (Java);
 Selenocosmia javanensis dolichoplectra Kulczyn'ski, 1908 (Java);
 Selenocosmia javanensis fulva Kulczyn'ski, 1908 (Java);
 Selenocosmia javanensis sumatrana Strand, 1907 (Sumatra);
 Selenocosmia kovariki (Schmidt & Krause, 1995) (Vietnam);
 Selenocosmia kulluensis Chamberlin, 1917 (ndia);
 Selenocosmia lanceolata Hogg, 1914 (Nova Guinea);
 Selenocosmia lanipes Ausserer, 1875 (Moluques, Nova Guinea);
 Selenocosmia lyra Strand, 1913 (Sumatra);
 Selenocosmia mittmannae (Barensteiner & Wehinger, 2005) (Nova Guinea);
 Selenocosmia obscura Hirst, 1909 (Borneo);
 Selenocosmia orophila (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Selenocosmia papuana Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Selenocosmia peerboomi (Schmidt, 1999) (Filipines);
 Selenocosmia pritami Dyal, 1935 (Pakistan);
 Selenocosmia raciborskii Kulczyn'ski, 1908 (Java);
 Selenocosmia samarae (Giltay, 1935) (Filipines);
 Selenocosmia similis Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Selenocosmia stirlingi Hogg, 1901 (Austrlia);
 Selenocosmia strenua (Thorell, 1881) (Nova Guinea, Queensland);
 Selenocosmia strubelli Strand, 1913 (Java, Moluques o Nova Guinea);
 Selenocosmia subvulpina Strand, 1907 (Queensland);
 Selenocosmia sutherlandi Gravely, 1935 (ndia);
 Selenocosmia tahanensis Abraham, 1924 (Malisia);
 Selenocosmia valida (Thorell, 1881) (Nova Guinea);

Selenogyrus.
Selenogyrus Pocock, 1897
 Selenogyrus fricanus (Simon, 1887) (Costa d'Ivori);
 Selenogyrus aureus Pocock, 1897 (Sierra Leone);
 Selenogyrus austini Smith, 1990 (Sierra Leone);
 Selenogyrus brunneus Strand, 1907 (Oest d'frica);
 Selenogyrus caeruleus Pocock, 1897 (Sierra Leone);

Selenotholus.
Selenotholus Hogg, 1902
 Selenotholus foelschei Hogg, 1902 (Territori del Nord);

Selenotypus.
Selenotypus Pocock, 1895
 Selenotypus plumipes Pocock, 1895 (Queensland);

Sericopelma.
Sericopelma Ausserer, 1875
 Sericopelma commune F. O. P.-Cambridge, 1897 (Panam);
 Sericopelma dota Valerio, 1980 (Costa Rica);
 Sericopelma fallax Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Sericopelma ferrugineum Valerio, 1980 (Costa Rica);
 Sericopelma generala Valerio, 1980 (Costa Rica);
 Sericopelma immensum Valerio, 1980 (Costa Rica);
 Sericopelma melanotarsum Valerio, 1980 (Costa Rica);
 Sericopelma rubronitens Ausserer, 1875 (Amrica Central);
 Sericopelma silvicola Valerio, 1980 (Costa Rica);
 Sericopelma striatum (Ausserer, 1871) (Veneuela);
 Sericopelma upala Valerio, 1980 (Costa Rica);

Sickius.
Sickius Soares & Camargo, 1948
 Sickius longibulbi Soares & Camargo, 1948 (Brasil);

Sphaerobothria.
Sphaerobothria Karsch, 1879
 Sphaerobothria hoffmanni Karsch, 1879 (Costa Rica);

Stichoplastoris.
Stichoplastoris Rudloff, 1997
 Stichoplastoris angustatus (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Stichoplastoris asterix (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Stichoplastoris denticulatus (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Stichoplastoris elusinus (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Stichoplastoris longistylus (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Stichoplastoris obelix (Valerio, 1980) (Costa Rica);
 Stichoplastoris schusterae (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Stichoplastoris stylipus (Valerio, 1982) (Costa Rica, Panam);

Stromatopelma.
Stromatopelma Karsch, 1881
 Stromatopelma batesi (Pocock, 1902) (Camerun, Congo);
 Stromatopelma calceatum (Fabricius, 1793) (Oest d'frica);
 Stromatopelma calceatum griseipes (Pocock, 1897) (Oest d'frica);
 Stromatopelma fumigatum (Pocock, 1899) (Ro Muni);
 Stromatopelma satanas (Berland, 1917) (Gabon, Congo);

 T .
Tapinauchenius.
Tapinauchenius Ausserer, 1871
 Tapinauchenius brunneus Schmidt, 1995 (Brasil);
 Tapinauchenius cupreus Schmidt & Bauer, 1996 (Ecuador);
 Tapinauchenius elenae Schmidt, 1994 (Ecuador);
 Tapinauchenius gigas Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Tapinauchenius latipes L. Koch, 1875 (Veneuela);
 Tapinauchenius plumipes (C. L. Koch, 1842) (Surinam);
 Tapinauchenius purpureus Schmidt, 1995 (Guaiana Francesa);
 Tapinauchenius sanctivincenti (Walckenaer, 1837) (St. Vincent);
 Tapinauchenius subcaeruleus Bauer & Antonelli, 1997 (Ecuador);

Theraphosa.
Theraphosa Thorell, 1870
 Theraphosa apophysis (Tinter, 1991) (Veneuela);
 Theraphosa blondi (Latreille, 1804) (Veneuela, Brasil, Guyana);

Thrixopelma.
Thrixopelma Schmidt, 1994
 Thrixopelma cyaneolum Schmidt, Friebolin & Friebolin, 2005 (Per);
 Thrixopelma ockerti Schmidt, 1994 (Per);
 Thrixopelma pruriens Schmidt, 1998 (Xile);

Thrigmopoeus.
Thrigmopoeus Pocock, 1899
 Thrigmopoeus insignis Pocock, 1899 (ndia);
 Thrigmopoeus truculentus Pocock, 1899 (ndia);

Tmesiphantes.
Tmesiphantes Simon, 1892
 Tmesiphantes chickeringi Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Tmesiphantes minensis Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Tmesiphantes nubilus Simon, 1892 (Brasil);
 Tmesiphantes physopus Mello-Leito, 1926 (Brasil);

Trichognathella.
Trichognathella Gallon, 2004
 Trichognathella schoenlandi (Pocock, 1900) (Sud-frica);

 V .
Vitalius.
Vitalius Lucas, Silva & Bertani, 1993
 Vitalius buecherli Bertani, 2001 (Brasil);
 Vitalius dubius (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Vitalius longisternalis Bertani, 2001 (Brasil);
 Vitalius lucasae Bertani, 2001 (Brasil);
 Vitalius paranaensis Bertani, 2001 (Brasil, Argentina);
 Vitalius roseus (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Vitalius sorocabae (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Vitalius vellutinus (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Vitalius wacketi (Mello-Leito, 1923) (Brasil);

 X .
Xenesthis.
Xenesthis Simon, 1891
 Xenesthis immanis (Ausserer, 1875) (Panam fins a Veneuela);
 Xenesthis intermedia Schiapelli & Gerschman, 1945 (Veneuela);
 Xenesthis monstrosa Pocock, 1903 (Colmbia);

 Y .
Yamia.
Yamia Kishida, 1920
 Yamia bundokalbo (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Yamia muta (Giltay, 1935) (Filipines);
 Yamia watasei Kishida, 1920 (Taiwan);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de terafsids;
 Llista de gneres de terafsids;
 Terafsid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165584" title="Civil War" nonfiltered="2633" processed="2623" dbindex="67647">
Civil War s un srie limitada de cmics de l'editorial Marvel Comics. Els esdeveniment narrats en Civil War afecten la majoria de sries regulars de l'editorial, i es crea aix un crossover entre el cmics de l'editorial.
Originriament es va publicar a mitjan 2006 i principis del 2007 als EUA. A l'estat espanyol va comenar a publicar-se en el segon trimestre de 2007 per l'editorial Panini.

Els fets de Civil War sn en part conseqncia del que va ocrrer durant el crossover House of M.

Argument.



Els Nous Guerrers un grup de joves superherois, en ple fervor publicitari, intenten la detenci d'un perills grup de criminals per pujar la quota d'audincia del seu reality show. L'operaci es complica i mig barri residencial (amb escola infantil inclosa) desapareix del mapa sota una bola de foc i destrucci. La societat contempla compungida els dramtics fets i es produeix un contundent colp meditic contra els herois, la qual cosa condueix a una divisi visceral entre el pblic i els que posseeixen habilitats sobrehumanes en general. 

s llavors quan el Govern interv amb una nova legislaci per a regular els herois: un registre governamental de metahumans amb l'obligaci intrnseca de treballar per a SHIELD (l'agncia de protecci i intelligncia dels EUA) donant suport i cooperant amb l'Estat, a ms d'obtenir per fi el reconeixement ple de les autoritats, entrenament especfic, segur sanitari i un bon sou. Els qui s'hi oposen seran tractats com a criminals, sense excepci.

No s difcil (en principi) deduir quins herois acaben en un bndol i quins en un altre, per ms d'una sorpresa est assegurada. Per un costat Iron Man, la Vespa, She-Hulk, Bishop i molts altres, i per un altre el Capit Amrica, Luke Cage, Iron Fist, Nick Fria entre d'altres. Per no es tracta noms d'una lluita entre dos bndols diferenciats, sin la contraposici de dues ideologies sobre els drets dels herois. No es debaten els personatges, sin els seus conceptes del b i el mal, o de legal i d'illegal.

En contra del que es podria pensar, tots aquests temes queden reflectits amb una certa cruesa i sense els clixs conciliadors habituals. Sense anar ms lluny, el primer enfrontament directe entre les dues faccions se salda amb un heroi mort i una revelaci aterridora sobre un dels principals integrants d'un dels bndols, que no quedar en lletra morta en el futur prxim.

Miler traa una lnia a l'univers Marvel utilitzant alguns conceptes que ja ha utilitzat per exemple en The Ultimates (on els herois sn  persones de destrucci massiva  sota les ordenes del Govern i guanyar-se els mitjans de comunicaci s tan decisiu com qualsevol batalla contra aliengenes) o The Autorithy (amb superhumans descontrolats operant a nivell mundial per damunt de qualsevol govern establit, amb les repercussions que aix comporta). L'art corre a compte de Steve McNiven. Aquest autor, ja va treballar en Ultimate Secret i The New Avengers.

Tot i que Civil War s una minisrie independent que es pot llegir sense problemes ni manques de continutat, totes les colleccions estaran patint aquesta Guerra Civil en les seues carns, s ms, sries noves apareixeran i s possible que alguna desaparega.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165585" title="Cephalon" nonfiltered="2634" processed="2624" dbindex="67648">

 nom angls per a l'escriptor grec Cefal;
 Cephalon, Inc., empresa biofarmacutica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165587" title="Farmcia Esteve de Llvia" nonfiltered="2635" processed="2625" dbindex="67649">

Al nucli histric de Llvia, a la comarca de la Cerdanya, es troba el museu de la farmcia Esteve de Llvia, una farmcia d'origen medieval, probablement la ms antiga de les que s'han conservat a Europa. Fundada possiblement a comenament del segle XV, guarda una collecci de caixes renaixentistes amb retrats de sants i personatges; albare los (pots) del segle XVI i XVIII; un cordialer barroc tallat per Josep Sunyer en l'poca en qu la famlia Esteve es fu crrec de la farmcia i que mantindr durant set generacions.

A la farmcia es conserven bocals de vidre del segle XIX, aix com una biblioteca, instruments de laboratori, drogues antigues, preparats, receptaris, etc. s, per tot aix, un dels conjunts ms importants d'Europa.

El 1942, Lle Antoni Esteve va tancar la farmcia i s'install a Puigcerd. El 1958 es va confiar la seva custdia a l'Ajuntament de Llvia, i la Diputaci de Girona la va comprar el 1965. Es va traslladar el contingut a la Torre Bernat de So i d'all al nou edifici construt al costat de l'Ajuntament.

Els Pots Blaus.
A la farmcia de Llvia hi ha conservats els albarellos o pots blaus. Tenen un cos cilndric, ms alts que amples, amb un escanyament. Sn de color blau cobalt, monocrom. La base mai est coberta de color, cosa que fa pensar que els albarellos eren banyats en color tot subjectant-los pel peu. L'interior s d'esmalt blanc.

N hi ha de tres tipus: els simples, que es feien servir per guardar elements especfics, en estat natural i sn els ms grans; els compostos, que contenien medicaments fets d'elements simples d's freqent i llarga conservaci: pomades, ungents, conserves, etc. i sn de mida mitjana; finalment, els de cordialer, que sn dipsits de productes semi-elaborats, extractes o pols de productes simples, o b compostos extraordinaris d's poc freqent i confits. Sn els ms petits i reben el nom del moble on es guardaven. Els pots simples solien fer uns 30 cm, mentre que els cordialers, uns 13-14 cm.

Els pots no estaven inicialment decorats, fet que redua els costos. Tanmateix l interior s vidrat i blanc, b per una moda o b per una utilitat prctica: en no estar decorats, l'apotecari tenia una major llibertat d's i els podia reutilitzar amb facilitat. Ara b, el fet que no tinguessin rtols podia induir a confusions, per la qual cosa es disposaven unes bandes de paper en diagonal a sobre dels pots, retolats en lletra gtica. Aquest sistema d'identificaci dels continguts va perdurar fins que Josep Esteve (1759-1823) va modernitzar el sistema.

Josep Esteve va retolar en fred els albarellos. No noms els va pintar, sin que va imitar una producci policroma contempornia de Banyoles i dibuix un medall estil Llus XVI, de clara influncia francesa: vertical perfilat en groc i orlat amb una cinta vermella amb una llaada superior i una d'inferior. Uns rams de julivert laterals en groc ho acaben de ressaltar. A l'espai lliure dins l'oval, es retolen les abreviacions dels continguts. Aquesta innovaci pot provenir de la rivalitat amb la farmcia Mart de Puigcerd al segle XVIII. Altres colleccions de la pennsula tamb introdueixen aquest sistema.

Es troben pots blaus a Llvia (87), Barcelona (28), El Masnou (75), Illa (al Rossell: 40). Tamb n'hi ha alguns repartits en museus. El seu origen s desconegut i esdev un curis misteri, ja que desconeixem la seva procedncia geogrfica i la seva dataci temporal.

Tampoc est clara la seva cronologia. L'exemplar conservat al Museu Nacional de Cermica est datat al segle XVI, a l'igual que altres pots, tot i que alguns podrien ser del segle XVII. Els pots de Llvia semblen ser dels segles XVII i XVIII, per no es pot descartar que alguns d'ells provinguessin del segle XVI donades algunes caracterstiques renaixentistes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165596" title="Peter Rice" nonfiltered="2636" processed="2626" dbindex="67650">
Peter Rice (1935-1992). Nascut a Dundalk, Irlanda, fou un notable enginyer que va treballar a  l'Opera House de Sydney, a la Pirmide del Louvre i al Centre Pompidou a Pars entre altres importants construccions. 

Al 1992 va ser el segon enginyer guardonat amb la Reial Medalla d'or d'Arquitectura del Royal Institute of British Architects.

Projectes.

Sydney Opera House, Sydney, Austrlia; 1957;

Crucible Theatre, Sheffield, Anglaterra; 1967;

Amberly Road Children's Home, Londres; 1969;

National Sports Centre, Crystal Palace, Londres; 1970;

Arts Centre, Warwick University, Coventry, Anglaterra; 1970;

Perspex spiral staircase, jeweller's shop, Jermyn Street, Londres; 1970;

Super Grimentz Ski Village, Valais, Sussa; 1970;

Conference Centre, Mecca, Arabia Saudi ; 1971;

Centre Pompidou (Beaubourg), Paris, Frana; 1971;

Jumbo jet hangar, Johannesburg, Sud-frica ; 1976;

TGV Station Lille, Lille, Frana; 1994;

Mobiles Zelt in London Londres; 1992;
	
TGV Station Roissy, Frana; 1991-94;

Elektronikfabrik Thomson Saint-Quentin-en-Yvelines; 1990;

Umbau des Louvre Paris-1er, Frana; 1988-93;
	
Cit des Sciences et de l'Industrie Paris-19e, Frana; 1986;

De Menil Collection Houston, USA; 1981-86;

IBM Pavillon 1980-84;
	
Quartierslaboratorium' fr Stadterneuerung Otranto; 1979;

Residential Complex Corciano; 1978-82;


 Enllaos externs .

Arquitectes de Irlanda - Peter Rice, Enginyer (1935-1992)  ;
Sal de la fama Arup a les innovacions;
El premi Peter Rice;
L'enginyer imaginatiu;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165598" title="Benet IV" nonfiltered="2637" processed="2627" dbindex="67651">

Benet IV ( Roma, ?     juliol de 903) va ser Papa de l'Esglsia catlica de l'any 900 al 903.

Quan Benet va ser escollit papa, el tro imperial es trobava vacant desde el 899, Llambert de Spolet havia mort en un accident.

Berenguer I, rei d'Itlia va reclamar el ttol imperial per l'escollit va ser Llus III el cec, i Benet, en l'acte ms significatiu del seu pontificat, el va coronar emperador amb l'esperana d'aconseguir el seu ajut contra la invasi hngara al nord d'Itlia i la musulmana al sud. Pero l'esperana va ser en va ja que Llus, derotat per Berenguer, es va veure obligat a abandonar Itlia i el Papa a la seva sort lo que va permetre que sorgissin personatges, com Teofilacte I, la seva esposa Teodora i la filla dels dos, Mariozza, que dominarien als papas durant els seguents anys.

Benet IV va morir el juliol del 903.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165601" title="Lle V" nonfiltered="2638" processed="2628" dbindex="67652">

Lle V ( Ardea, ?     setembre de 903) va ser Papa de l'Esglsia Catlica  el 903.

El seu breu pontificat noms va durar un mes al ser deposat pel seu director espiritual, el cardenal Cristfor, que el va recluir en un monestir on moriria, en setembre, aparentment assassinat.

Cristfor va exercir un any el papat i s considerat per l'Esglsia Catlica com un antipapa.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165602" title="Anastasi III" nonfiltered="2639" processed="2629" dbindex="67653">


Anastasi III (Roma, ?     juny del 913) va ser Papa de l'Esglsia catlica des de 911 fins a 913.

Segon papa del perode conegut com a "pornocrcia", va ser escollit grcies a l'ajuda de Teofilacte, la seva esposa Teodora i la seva filla, Marozia, va ser una titella en mans d'aquest.

Durant el seu pontificat els vkings es van assentar a la zona de l'actual Normandia, i el seu lder Rollon va obtenir el reconeixement per part de Carles el Simple com a legtim governant del territori i la ma de la seva filla Gisela. Aquest territori va passar a denominar-se "el ducat dels homes del nord" (Nortmannia) d'on prov el nom actual de Normandia. Rollon es va convertir al cristianisme i va ser batejat com a Robert.

A part d'aquest fet no es va donar durant el seu papat cap altre fet de rellevncia histrica.

Anastasi III va morir, sembla ser que assassinat per Teofilacte, el juny del 913.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165604" title="Caernarfon" nonfiltered="2640" processed="2630" dbindex="67654">

Caernarfon (tamb en les formes angleses "Caernarvon" o "Carnarvon") s la capital del comtat de Gwynedd, al nord-oest de Galles. Segons el cens del 2001, tenia 26.957 habitants.

El nom procedeix del galls Caer yn Arfon = "castell a Arfon", fent referncia a un fort rom de nom Segontium. Arfon s "(la regi) davant d'Anglesey".

 Histria .
La ciutat de Caernarfon t el seu origen el fort rom de Segontium, les runes del qual es conserven en un tur al sud-est de la ciutat actual. Segontium va ser construt per Agrcola pels voltants de l'any 77. Era la fortalesa principal dels romans al nord de Galles i podia hostatjar un miler de soldats d'infanteria auxiliar. Estava situat en un promontori amb bona visibilitat sobre l'estret d'Afon. Reb el seu nom, probablement, del riu Seiont, l'estuari del qual banya el castell de Caernarfon. Passada la retirada de les tropes romanes (pels voltants de l'any 385), la fortalesa pass a mans de cabdills locals. Probablement en el segle V es constru una esglsia catlica. El pas dels normands (segle XI) fou breu, per marcat per l'aixecament d'una primera construcci defensiva en la forma d'un castell de mota i pati.


Poc desprs de la conquesta de Galles per Eduard I d'Anglaterra, aquest feu alar un gran castell al voltant de la mota, amb un poble emmurallat adjacent. L'arquitecte del rei, James of Saint George, aixec els murs del castell a imatge dels de Constantinoble, coneixedor, possiblement del nom alternatiu galls, Caer Gystennin; a ms, Eduard recolzava les croades. El Castell de Caernarfon esdevingu, d'alguna forma, un smbol de la dominaci anglesa.

La vila, a qui conced una carta de drets el 1284, fou designada capital de Galles del Nord, i fou el lloc on el fill d'Eduard I, el prncep de Galles i ms tard rei Eduard II d'Anglaterra, naixeria el 1284.

El castell i les muralles de la ciutat estan excepcionalment ben preservades i han esdevingut un reclam turstic de la poblaci.

 Demografia .
Caernarfon t el percentatge ms gran de gallo-parlants del Pas. Dels 9.611 habitants del cens del 2001, un 86,1% de la poblaci parlava galls, amb el percentatge ms gran de parlants en la franja dels 10 als 14  anys, amb un 97,7% de persones que el parlaven freqentment. La ciutat s en l'actualitat un focus nacionalista a Galles.

Els habitants de Caernarfon reben l'apellatiu de "Cofis". Aquest mot tamb designa el dialecte local, una barreja de mots i construccions galleses i angleses.

 Investidures .
En 1911, David Lloyd George, aleshores parlamentari electe pel districte, conceb la idea d'investir el nou Prncep de Galles en el Castell de Caernarfon, amb l'nim que el fet ajuds a pacificar els nacionalistes gallesos, alhora que potencis el sentiment pro-britnic. La cerimnia es feu el 13 de juliol, amb tota la famlia reial en una de les seves molt infreqents visites al Pas, i el futur Rei Eduard VIII va ser degudament investit.

L'1 de juliol del  1969, una nova investidura tingu lloc al castell, aquesta vegada en la persona del Prncep Carles. Malgrat les amenaces i les protestes dels sectors nacionalistes, la cerimnia transcorregu sense incidents. L'nic fet luctus la mort de dos membres del Mudiad Amddiffyn Cymru (Moviment de Defensa Galls), Alwyn Jones i George Taylor, quan explot prematurament la bomba que volien posar a la via del tren a Abergele per aturar el comboi reial.

 Cultura i curiositats .

L'estaci de tren de Saint Helen's Road s la capalera del tren de via estreta Welsh Highland Railway. Caernarfon tamb va ser un port important quan exportava la pissarra de les pedreres de la Dyffryn Nantlle (la Vall del Nantlle). A 7,4 km al sud-oest de la ciutat hi ha un aeroport de petites dimensions, dedicat a vols de plaer i d'instrucci, i amb un petit museu dedicat a l'aviaci .

La ciutat ha estat seu dels Eisteddfod Nacionals de Galles dels anys 1862, 1894, 1906, 1921, 1935, 1959 i 1979, a ms dels extraoficials del 1877 i 1880.

A l'any 1955, Caernarfon reclam el ttol de Capital de Galles basant-se en arguments histrics. Cardiff va guanyar abrumadorament la votaci que van fer diversos ents locals del pas (136 a 11) i esdevingu, aix, la primera capital oficial de Galles.

La poblaci t un petit port i una platja, guardonada amb la Bandera Blava a Victoria Harbour. Acull tamb el museu regimental dels Royal Welch Fusiliers.

La ciutat est agermanada amb Landerneau, a Frana.

 Enllaos externs.

 Fotografia del castell;
 Article "Caernarfon" a lEncyclopaedia Britannica ;
 Visita a Caernarfon ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165605" title="Campionat del Mn "A" d'hoquei patins mascul 2007" nonfiltered="2641" processed="2631" dbindex="67655">


Entre el 16 i el 23 de juny de 2007 es disput a Montreux (Sussa) el 38 Campionat del Mn "A" d'hoquei patins mascul. Els partits es disputaren al Pavell OmniSports du Perrier.

Els equips classificats en les tres darreres places van passar a disputar el Campionat del Mn "B" 2008.

Participants.



Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora d'estiu de Sussa (zona horria: UTC+2), als Pasos Catalans s la mateixa.
Llegenda.
En les taules segents:


Grup A.











Grup B.











Grup C.











Grup D.











Fase Final.



Del nov al setz lloc.









Quarts de final.









Del tretz al setz lloc.





Del nov al dotz lloc.





Del cinqu al vuit lloc.





Semifinals.





Quinz i setz lloc.



Tretz i catorz lloc.



Onz i dotz lloc.



Nov i des lloc.



Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.



Mxims golejadors.



Enllaos externs.
 Pgina oficial     ;
 Mundial d'hoquei ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165608" title="Primera divisi espanyola 2006/07" nonfiltered="2642" processed="2632" dbindex="67656">
 Classificaci .



 Classificats per a  la Lliga de Campions de la UEFA: Real Madrid Club de Ftbol i Futbol Club Barcelona per a la fase final, i Sevilla Ftbol Club i Valncia Club de Futbol per a la tercera ronda de la fase clasificatria.

 Classificats per a la Copa de la UEFA: Vila-real Club de Futbol, Real Zaragoza i Getafe Club de Ftbol com a finalista de la Copa del Rei.

 Inscrits a la Copa Intertoto: Club Atltico de Madrid.

 Descendits a la Segona divisi: Celta de Vigo, Real Sociedad de Ftbol i Club Gimnstic de Tarragona.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.




Pichichi.




Zamora.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165609" title="Land I" nonfiltered="2643" processed="2633" dbindex="67657">

Land I ( Roma, ?     5 de febrer de 914) va ser Papa de l'Esglsia catlica del 913 al 914.

Tercer papa del perode conegut com a "pornocrcia", al igual que el seu predecessor, Land va ser escollit gracies a l'influencia del senador roma Teofilacte, la seva esposa Teodora i la seva filla Marozia, desprs d'un perode de quatre mesos de lluita entre les diferents faccions romanes per imposar el seu propi candidat.

El seu breu pontificat de poc ms de sis mesos no recull fets de rellevncia. El mes destacat del seu papat va ser el nombrament de Joan de Tossignano, protegit de Teodora i futur papa Joan X, com arquebisbes de Ravenna, i el fet de qu fos contrari a la doctrina de la infabilitat papal.

Va ser l'ltim papa, fins Joan Pau I el 1978, a portar un nom indit a l'ocupar el tron de Sant Pere.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165612" title="Temporada esportiva 2007-08 a Espanya a nivell de clubs" nonfiltered="2644" processed="2634" dbindex="67658">
Quadre amb els diferents club esportius campions d'Espanya durant la temporada 2007-08. Es consideren les competicions majors, s a dir, les competicions de lliga, copa i els campionats d'Espanya. A ms, es consideren les competicions absolutes, no les de categories inferiors.

Les dades fan referncia als clubs que s'han proclamat campions durant:
 la temporada 2007-08 per a la majoria d'esports, en els quals la temporada esportiva es disputa a cavall de dos anys amb vacances a l'estiu (com passa a la majoria d'esports d'equip);
 l'any 2007 per aquells esports on la temporada s anual (com passa a alguns esports individuals, com el tennis) amb vacances a l'hivern. Aquests esports estan senyalats amb el smbol (A).

 Quadre de campions .
Campionats de lliga i copa
}
|- 
| Corfbol || mixte || Club Korfbal Vacarisses || Club Korfbal Vacarisses  
|}

Campionats d'Espanya
} || [[]] {{}}
|- 
| Atletisme aire lliure || [[]] {{ }} || [[]] {{ }}
|- 
| Atletisme pista coberta || [[]] {{ }} || [[]] {{ }}
|- 
| Nataci || [[]] {{ }} || [[]] {{ }}
|- 
| Nataci sincronitzada || sense competici || [[]] {{ }}
|- 
| Salts || [[]] {{ }} || [[]] {{ }}
|- 
| Patinatge de velocitat (A) || [[]] {{ }} || [[]] {{ }}
|- 
| Patinatge artstic grups grans (A) || sense competici || [[]] {{}}
|- 
| Patinatge artstic grups petits (A) || sense competici || [[]] {{}}
|- 
| Esquaix (A) || Can Mlich  || Can Mlich 
|- 
| Hoquei sala || [[]] {{ }} || [[]] {{ }}
|}

 Classificaci per territori .






 Articles relacionats .
 Temporada del 2007 de pilota valenciana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165613" title="Joan X" nonfiltered="2645" processed="2635" dbindex="67659">

Joan X ( Roma, ?     maig del 928) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 914 al 928.

Va ser el quart papa del perode conegut com a "pornocrcia", i com els seus predescessors va ser escollit grcies a l'ajuda i l'influencia del senador rom Teofilacte, la seva esposa Teodora i la seva filla Marozia. Amb anterioritat a la seva elecci havia ocupat les dignitats eclesistiques de bisbe de Bolonya i arquebisbe de Ravenna grcies als seus mentors.

El seu pontificat s'inici amb l'increment dels atacs musulmans a les costes italianes des de les seves bases a Siclia. Per tal de posar fi als atacs va aconseguir formar una coalici de diferents prnceps italians, entre els quals hi havia el marit de Marozia Alberic I, Llandulf de Benevent i el rei d'Itlia Berenguer I, que fou atret a la causa en l'ocasi de la seva coronaci el 915 com emperador del Sacre Imperi.

Va ser el primer papa a la histria de posar-se al capdavant d'un exrcit quan el 916 va liderar les forces que van aconseguir derrotar els musulmans.

El 924 va ser assassinat Berenguer I, l'ultim emperador del Sacre Imperi descendent de Carlemany. El crrec d'emperador quedara vacant fins que el 962 l'ocuparia Ot I.

El tron d'Itlia tamb va quedar vacant amb la mort de Berenguer I, i el papa Joan X va decidir ajudar com a successor a Hug de Borgonya, lo que li va suposar l'enfrontament amb Marozia, qui va ordenar al seu segon marit Guiu de Toscana a dirigir-se a Roma al front d'un exrcit, deposar el papa i empresonar-lo.

Joan X va morir a la pres el maig de 928.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165615" title="Enuma Elish" nonfiltered="2647" processed="2636" dbindex="67661">
L'Enuma Elish s el ttol o incipit d'un llarg poema d'un miler de versos escrit cap al 1200 aC a Babilnia. Actualment conserven una bona quantitat de fragments d'aquest text, els exemplars ms antics dels quals sn del segle IX aC.
La temtica principal del poema s la creaci de l'univers i la seva ordenaci per part de Marduk, el du tutelar de la ciutat de Babilnia i cap del pante. El poema no s altra cosa cosa que una gran tramoia mtica per justificar l'entronitzaci de Marduk com a cap del pante a Mesopotmia.

Bibliografia.
Hi ha una traducci al catal d'aquest poema: L. Feliu - A. Millet, El Poema Babilnic de la Creaci i altres cosmogonies menors. Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Servei de Publicacions de la UAB, Barcelona 2004.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165618" title="Invers" nonfiltered="2648" processed="2637" dbindex="67662">
En matemtiques, l'invers d'un element x d'un conjunt provet d'una llei de composici interna  notada multiplicativament, s un element y tal que xy = yx = 1. 

Si la llei s associativa, llavors tot element invertible x del conjunt admet un nic oposat donat per  o . 

Per exemple, l'invers de 2 en el conjunt dels nombres racionals s 1/2 o tamb 0,5. L'invers del nombre imaginari i s -i ja que i(-i)=1. L'invers d'una funci f, si s biyectiva, s la funci g tal que fg = gf = I, on I designa la funci identitat. 

Sovint la llei notada multiplicativament s la segona llei d'una estructura anomenada anell.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165622" title="Guerxon" nonfiltered="2649" processed="2638" dbindex="67663">
Segons l'xode, captol sis, Guerxon (en hebreu             -      G r  m ben L w) fou el primognit de Lev, fill del patriarca Jacob.

Guerxon s comptat entre els hebreus que segons la Bblia van emigrar des de Canaan a Egipte amb la famlia de Jacob.

Els seus fills, ja nascuts a Egipte, foren:
Libn o Ladan, pare de:
Jehiel, el primer;
Zetam;
Joel;
Mixm o Xim, pare de:
Jhat, pare de Xim, pare de Zimm, pare d'Etan, pare d'Adai, pare de Zrah, pare d'Etn, pare de Malqui, pare de Baassei, pare de Micael, pare de Xim, pare de Berequiahu, pare d'Assaf, el cantor escollit pel Rei David per entonar cntics al temple de Jerusalem. ;
Ziz;
Jeuix;
Beri;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165623" title="Quehat" nonfiltered="2650" processed="2639" dbindex="67664">
Segons l'xode, captol sis, Quehat (en hebreu         -      Qhath ben L w) fou el segon fill de Lev, fill del patriarca Jacob. Era l'avi de Moiss.
Quehat s comptat entre els hebreus que segons la Bblia van emigrar des de Canaan a Egipte amb la famlia de Jacob.

El seus fills, ja nascuts a Egipte, foren:
Amram, pare de Moiss i Aaron;
Ishar, pare de:
Xelomit;
Cor, pare d'Assir, Elcan i Abiassaf. Cor es va rebellar contra Moiss durant l'xode pel desert i Du el va castigar; va esberlar el terra de la seva  tenda i ell i tota la seva famlia van morir.
Nfeg;
Zicr;
Hebron, pare de:
Jeri, el primognit;
Amari;
Jahaziel;
Jecamam;
Uziel, pare de:
Mic;
Ixi;
Mixael;
Elsafan;
Sitr;

Mor a l'edat de cent trenta-tres anys, segons la Bblia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165626" title="Merar" nonfiltered="2651" processed="2640" dbindex="67665">
Segons l'xode, captol sis, Merar fou el tercer fill de Lev, fill del patriarca Jacob.

Merar s comptat entre els hebreus que segons la Bblia van emigrar des de Canaan a Egipte amb la famlia de Jacob.

El seus fills, ja nascuts a Egipte, foren:
Mahl, pare de:
Elazar. Aquest noms va tenir filles i les feren casar amb els seus cosins, fills de Quix.
Quix;
Muix, pare de:
Mahl, , pare de Xmer, pare de Ban, pare d'Ams, pare d'Hilqui, pare d'Amassi, pare d'Haixabi, pare de Malluc, pare d'Abd, pare de Quix, pare d'Etan, un dels cantors que escoll el Rei David per acompanyar l'Arca de l'Aliana a Jerusalem.
der;
Jerimot;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165628" title="Albino Nez Domnguez" nonfiltered="2652" processed="2641" dbindex="67666">

Albino Nez Domnguez (San Pedro da Mesquita, Orense), 13 de desembre de 1901 - Orense, 7 de febrer de 1974) va ser un escriptor, pedagog i poeta gallec. 

Estudi Magisteri a l'Escola Normal d'Orense, sent deixeble predilecte de Vicente Risco, Felipe Pedreira, Jos Soler i d'Araceli Ancochea (A. Vilanova). Va exercir de mestre a les localitats d'Amoroce i Maceda (Orense), iniciant-se en l ambient empobrit del llogaret gallec el seu fervor per la pedagogia, que hauria de ser la gran passi de la seva vida. 

Al 1932, a l'A.T.E.O. (Associaci de Treballadors de l'Ensenyament d'Orense), de la qual era el seu president, decideix editar una revista pedaggica que es deia Escola del Treball i que va tenir una feli marxa durant dos anys, amb vint-i-sis nmeros publicats. S encarreg la seva direcci a Albino Nez Domnguez, un mestre enamorat de la seva professi i ple d'idees renovadores, tenint de collaboradors a tot el Consell de Direcci d aquell diari anterior, La Repblica, i a gran quantitat de mestres republicans dispersos per la provncia orensana (Joam C. Chilhon Esglsies). 

La revista va constituir un autntic revulsiu dintre de l'ensenyament, ancorada llavors en els vells mtodes. Albino Nez li va imprimir un carcter marcadament tcnico-pedaggic, rebutjant de ple el pernicis memorisme i l'excessiu intellectualisme de l'poca i introduint els mtodes de la Escola Nova, basats en les ms recents doctrines pedaggiques i en temptatives empriques per a la seva realitzaci. Va ser el primer mitj de difusi que va fer arribar a les escoles de la provncia d'Orense les noves tcniques pedaggiques (Montessori, Kerschensteiner, Decroly, Dewey, Cousinet, etc...). 

En aprovar l'oposici al Cos de Directors Escolars, Nez Domnguez s traslladat al Grup Escolar Concepcin Arenal de La Corunya, on seguiria desenvolupant les noves tcniques escolars, establint noves finalitats de l'educaci i orientant cap a aquestes fins l'obra social de l'escola per mitjans psicobiolgics d'adaptaci del comportament. Per la Guerra civil va truncar les seves aspiracions humanistes quan era director del centre abans esmentat. A partir de 1936 es dedica a l'ensenyament privat, primer a Lugo, i ms tard a Orense, on funda, al 1949, el centre d'ensenyament Estudios Galicia. El gran inters d'aquest centre radicava, sobretot, en l'especial atenci dedicada a la formaci de mestres que desprs durien a les seves aules les noves tcniques d'ensenyament. connectant aix amb la seva primera etapa de director de Escola del Treball com a divulgador dels mtodes d'avanada pedagogia a la provncia d'Orense. 

A l'agost de 1959 va ser rehabilitat, primer com a mestre i desprs com a director escolar, ocupant la seva ltima destinaci a A Estrada (Pontevedra). 

El Centre d'I.G.B. de Casardomato (Orense) duu el seu nom a proposta de la Corporaci municipal (1980). 

 Obra .
Encara que gran part de l'obra d'Albino Nez Domnguez roman indita, es poden citar interessants treballs de la seva autoria: 
 Parnaso Galaico (1956);
 Musa Galega (1957);
 A nosa fala (1958);
 Maruxa ou a femineidade (1958);
 Grandezas e miserias da nosa terra (1959);
 Nin lendas negras nin historias brancas (1962);
 Toponimia galaica (1965);
 Romance de Castrelo de Mio;

Aix mateix, s autor del llibre Temas de pedagoga (Orense, 1963), on est recollit el seu ideari educatiu, basat en les seves experincies personals i en profundes lectures dels pedagogs del seu temps. Llibre curis en el seu origen (va nixer com resultat de les seves llions orals dictades als alumnes, que van actuar a manera d'amanuenses recollint amb fidelitat les seves paraules i fent possible la seva edici), en ell aborda, en la seva quasi totalitat, la problemtica educativa, caracteritzant-se per la seva gran capacitat de sntesi i per la claredat d'exposici. Defensa l'escola activa i funcional, el respecte a la llibertat de l'educant i propugna el mtode heurstic-socrtic com el ms idoni per a arribar al coneixement de la cincia, mtode que la seva mecanitzaci actual segueix constituint la base de l'ensenyament programat. 


Apart de la seva feina educativa, Nez Domnguez va realitzar estudis geogrfics, de toponimia i literaris, va collaborar assduament a la premsa gallega (La Regin, La Voz de Galicia, Faro de Vigo, La Noche, Lar, Vieiros ... ) i va traduir al gallec poemes d'Antonio Machado.

 Enlaces externos .
Pgina sobre Albino Nez Domnguez










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165630" title="Danil de Ridder" nonfiltered="2653" processed="2642" dbindex="67667">
Danil de Ridder (en hebreu              , nascut el 6 de mar de 1984) s un futbolista holands-israeli que juga actualment al Wigan Athletic de migcampista.

Palmars.
 1 Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2006;
 2 Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2007;

Estadstiques.


Enllaos externs.
Web Oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165631" title="David Garca de la Cruz" nonfiltered="2654" processed="2643" dbindex="67668">


David Garca de la Cruz (Manresa, 16 de gener de 1981) s un futbolista catal que juga de defensa al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, sent jugador habitual del primer equip i segon capit. 

Havent estat un producte de la cantera del club, debut a la  mxima competici nacional al 8 de gener de 2000 en un partit de  la lliga contra el Deportivo de la Corua. Des de llavors, ha estat un jugador predilecte pels entrenadors a la banda esquerra de la defensa. s el jugador que ms temps porta al club.

 Palmars .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165637" title="Amram" nonfiltered="2655" processed="2644" dbindex="67669">
Segons l'xode, captol sis, Amram (en hebreu           -      Amr m ben Qhath) fou el pare de Moiss i Aaron.

Amram pertanyia a la tribu de Lev. Era fill de Quehat i nt de Lev. Va nixer a Egipte i vei com els jueus perderen l'amistat del fara fins a esdevenir esclaus dels egipcis.

Es cas amb la seva tia paterna Joqubed i tingueren tres fills:
Aaron;
Mriam;
Moiss;

Segons la tradici apcrifa jueva, quan la seva esposa estava embarassada de tres mesos de Moiss, el fara va redactar un edicte pel qual tots els nou-nats hebreus havien de ser llenats al Nil. Aleshores Amram va divorciar-se de Joqubed i va anar-se'n de casa, per poc desprs la seva filla Mriam el va convncer de tornar. Quan nasqu el nad, tres mesos fins que, per evitar ser descoberts, deixaren el nen en una cistella a les aiges del Nil.

Result que la cistella fou trobada per la filla del propi fara, que volgu adoptar el nen com a fill seu. Aix, Amram pogu veure crixer el seu fill fins que, quan fou una mica ms gran, el port al palau del fara i l'entreg a la filla del monarca.

Segons el judaisme, Amram va sortir d'Egipte amb tot el poble hebreu guiat pel seu fill Moiss. Abans de sortir, juntament amb alguns ancians israelites, van desenterrar els cossos dels fills de Jacob i se'ls van endur per ser enterrats a la Terra Promesa.

Amram mor durant l'xode pel desert a l'edat de cent trenta-set anys.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165643" title="Biogs" nonfiltered="2656" processed="2645" dbindex="67670">

El biogs s una barreja de gasos produts grcies al procs de digesti anaerbia que es pot aplicar a residus o subproductes orgnics, com ara purins, fems, fangs de depuradores, residus d escorxadors, residus slids urbans (RSU), etc. El fet que s obtingui de la biomassa, li dna carcter d energia renovable i, neutre, o lleugerament favorable, quant a emissions de gasos d efecte hivernacle.

Es tracta d una mescla combustible gasosa formada principalment per met (CH4) i dixid de carboni CO2), i petites proporcions d altres gasos com cid sulfhdric (H2S), hidrogen (H2), amonac (NH3), nitrogen (N2), monxid de carboni (CO), i oxigen (O2).

Composici.

La composici, aix com la quantitat de biogs depenen dels segents factors:

 Els residus a digerir i la seva composici qumica.
 Tipus de crregues diries.
 Parmetres d'obtenci de biogs (temperatura, pH, agitaci, etc.).
 Tipus de digestor anaerobi.


Composici tpica del biogs que s'obt de la fermentaci dels purins:

 Met (CH4): 60-80%;
 Dixid de Carboni (CO2): 30-40%;
 Hidrogen (H2): 5-10%;
 Nitrogen (N2): 1-2%;
 Monxid de Carboni (CO): 0-0.15%;
 Oxigen (O2): 0.1%;
 cid Sulfhdric (H2S): 0-1%;
 Vapor d'aigua: 0.3%;


Caracterstiques.

Les caracterstiques fsiques ms importants d'aquest combustible sn:

 Poder Calorfic Inferior (PCI): 5.500 kcal/m3 (65% CH4);
 Temperatura d'inflamaci: 600C;
 Pressi crtica: 82 bar;
 Temperatura crtica: -82.5C;
 Densitat: 1,2 kg/m3;


Aplicacions.

La certa similitud que comparteix amb el gas natural, fa que en principi, qualsevol equip comercial dissenyat per funcionar amb gas natural pugui funcionar amb biogs. Tanmateix, s possible que el seu s requereixi processos previs al consum que, per exemple, redueixin el contingut d elements corrosius com el sulfur d hidrogen (H2S). Aquest combustible es pot utilitzar en calderes de gas, turbines de gas, motors de gas, combustible per vehicles, etc.

A l hora d utilitzar energticament el biogs s ha de tenir en compte que es converteix en un gas altament explosiu quan es mescla amb l aire en una proporci 1 a 20. Per tant, s han d intentar evitar les prdues de les canonades en espais tancats.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165644" title="Jess Mara Lacruz Gmez" nonfiltered="2657" processed="2646" dbindex="67671">
Jess Mara Lacruz Gmez (Pamplona, 25 d'abril de 1978) s un futbolista navarrs que juga de defensa al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, sent jugador habitual del primer equip. 

 Palmars .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165650" title="Lle VI" nonfiltered="2658" processed="2647" dbindex="67672">

Lle VI ( Roma, ?     desembre de 928) va ser Papa de l'Esglsia Catlica durant el 928.

Cinqu papa del perode conegut com a "pornocrcia", va ser escollit grcies a l'ajuda i influncia del senador rom Teofilacte I, la seva esposa Teodora i la seva filla Marozia.

Durant el seu breu pontificat no van constar fets de rellevncia, excepte la seva prpia mort, ja que va morir assassinat per orde de Marozia el desembre de 928.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165651" title="Concentraci" nonfiltered="2659" processed="2648" dbindex="67673">
En qumica, la concentraci s la magnitud fsica que expressa la quantitat d'un element o d'un compost que es troba mesclada amb un altra substncia. Pot fer referncia a qualsevol classe de mescla qumica, per quasi sempre el concepte s'aplica a solucions homognies, on indica la proporci de solut present a una substncia.

Per a concentrar una soluci, es pot afegir ms solut o b reduir la quantitat de dissolvent (com ara, per evaporaci). Per altra banda, per a diluir una soluci, cal afegir ms dissolvent o b reduir la quantitat de solut.

A menys que dues substncies siguin completament miscibles, existeix una concentraci a partir de la qual, el solut ja no es dissol en la soluci. En aquest punt, es diu que la soluci est saturada. Si s'afegeix ms solut, aquest no es dissoldr (excepte en certes circumstncies que donen lloc a la supersaturaci). En comptes d'aix es produir una separaci de fases, donant lloc a fases coexistents o a una suspensi. El punt de saturaci depn de moltes variables com ara la temperatura, la pressi i la naturalesa qumica del solut i del dissolvent.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165653" title="Aaron" nonfiltered="2660" processed="2649" dbindex="67674">
Segons la Bblia, Aaron (en hebreu           -        Ah r n ben Amr m i en rab       Harun ibn Imran) fou el germ major de Moiss i patriarca, primer summe sacerdot d'Israel.

En el captol sis de l'xode, s'explica que Aaron era fill d'Amram i era el germ 3 anys ms gran que Moiss. La seva mare es deia Joqubed i era filla de Lev i tia del seu esps Amram.

Prengu per muller a Elixeba, filla d'Amminadab i tingueren quatre fills:
Nadab;
Abih;
Eleazar, successor d'Aaron com a Summe Sacerdot d'Israel;
Itamar;

Un dia, quan tenia vuitanta-tres anys, sent una veu que li deman que ans a trobar-se amb el seu germ, que vivia exiliat d'Egipte. Desprs del retrobament, tornaren junts cap al pas del Nil amb la missi d'alliberar el poble d'Israel, que vivia com a esclau dels egipcis.

En arribar es van presentar als ancians d'Israel i desprs van demanar audincia al fara. Van pregar-li que deixs lliure el poble jueu. El fara es neg i Aaron llen als seus peus el bast de Moiss i aquest es convert en una serp. Els mags egipcis llenaren tamb dos bastons a terra que es convertiren en dues serps. Result, per, que la serp d'Aaron es menj les altres dues. Amb tot, el fara els neg la sortida i els impos treballs encara ms durs.

Fou el portaveu de Moiss davant el fara per fer sortir el poble d'Israel d'Egipte, davant ell va fer alguns prodigis amb la seva vara. Sent Moiss al mont Sina va cedir davant alguns rebels i organitz la fosa del Vedell d'Or per al culte idoltric. 

Desprs de la construcci de l'Arca de l'Aliana, i el Tabernacle, tant ell com els seus fills van ser ordenats sacerdots. Els seus fills Nadab i Abih, per, incompliren una norma en els rituals i foren morts pel foc div del temple.
 
Per voluntat de l'Altssim manifestada a Moiss, cadascuna de les dotze tribus d'Israel hagu de dipositar una vara en el Tabernacle de l'Aliana; per l'endem noms la d'Aar, s a dir la de la Casa de Lev, havia donat brots, flors i, finalment, ametlles. Desprs, Moiss prengu les vares, les mostr al poble i, tot seguit, cada cap de tribu recoll la seva, tret de la branca d'ametller que la desaren en l'interior de l'Arca de l'Aliana. Segons Sant Ambrosi, tot el temps que hi romangu es mantingu tendra i curulla de fruits. Atesa la transformaci miraculosa de la seva vara en un ametller va ser declarat Summe Sacerdot hereditari.  

Quan arribaren als lmits amb el pas d'Edom, van pujar a la mont Or, Moiss, Aaron i el seu fill Eleazar. All dalt, davant de tot el poble, Aaron traspass els seus poders al seu fill. Desprs, s'acomiad del seu germ i puj al cim, on mor. La tradici jueva difereix d'aquesta visi i esmenta que Moiss i Aaron van pujar cap al cim de la muntanya. Un cop all, va obrir-se una cova illuminada per ngels, van entrar-hi i van trobar un llit en el qual Moiss fu jeure el seu germ. Desprs Moiss va marxar de la cova, que va tancar-se a la seva esquena, i l'nima d'Aaron fou duta cap al cel.

Tenia 123 anys i no li fou permesa l'entrada a la Terra Promesa, atesa la condemna que pesava damunt ell per haver fabricat el Vedell d'Or.

Criticisme.
Els fets d'Aaron sn presentats de manera molt diferent pels seus successors (els sacerdots aaronites) i pels religiosos de Shiloh, que no volien que cap figura fes ombra a Moiss. Aquesta pugna s present a la Bblia en diferents passatges i s un dels trets que intenta explicar la hiptesi documental, que explica que els llibres sn el fruit de diversos textos; en uns es presenta a Aaron com prodigis (per la vara, pel seu paper sempre al costat del seu germ) i en altres es ressalta la seva complicitat amb la idolatria o el dubts paper de la seva famlia (especialment Mariam i els seus fills).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165654" title="Lle VII" nonfiltered="2661" processed="2650" dbindex="67675">

Lle VII ( Roma, ?     13 de juliol de 939) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 936 al 939.

Desprs de la mort de Joan XI, el seu germanastre Alberic II de Tusculum va fer escollir a Lle VII com a nou papa, un monjo benedict que es limitaria a seguir els desitjos del seu protector tal i com en els desenis anteriors ho havien fet els seus predecessors amb Marozia, la mare d'Alberic.

Com a moderador entre Alberic i Hug d'Arles hi va internvenir el tercer marit de Marozia, que com a rei d'Itlia li disputava el poder sobre Roma. Lle VII va convener a Odo, l'abat de Cluny, perque es desplacs a Roma i intervingus a la disputa, que es va solucionar amb el matrimoni entre Alberic i la filla de Hug, Alda.

Aquesta visita d'Odo a Roma va ser aprofitada per convener al papa i Alberic perqu l'ajudessin en la reorganitzaci del monacat que pretenia portar a terme, no noms a la zona de Borgonya, on es trobava la seva abadia, sin a tot Europa.

Va nommenar vicari apostlic i llegat pontifici a Alemanya, a l'arquebisbe de Magncia, Frederic, a qui va prohibir que bategs per fora als jueus alemanys encara que el va autoritzar a que els expulss de les ciutats si rebutjaven el sagrament.

Va morir el 13 de juliol del 939.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165659" title="Boko Jankovi?" nonfiltered="2662" processed="2651" dbindex="67676">
Boko Jankovi  (en serbocroat               ) (nascut el 3 de gener de 1984 a Belgrad) s un futbolista serbi que actualment juga al Palermo i a la selecci de futbol de Srbia.

 Enllaos externs .
 Boko Jankovi ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165660" title="Esteve VIII" nonfiltered="2663" processed="2652" dbindex="67677">

Esteve VIII ( Alemanya, ?     Roma, octubre de 942) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 939 al 942.

Va ser escollit papa, al igual que el seu predecessor, per disposici del prncep i senador rom 
Alberic II de Tusculum, que com la seva mare Marozia va sotmetre durant dcades els papes escollits sota el seu mandat.

Durant el seu pontificat, en 940, va intervenir en l'enfrontament que tenia lloc a Frana  entre el comte Hug de Pars i el rei Llus IV d'Ultramar, aliant-se amb el darrer i amenaant d'excomunica als francesos i borgonyesos que ni li prestessin obedincia.

Segons certes fonts poc fiables hauria sigut objecte d'una conspiraci, en el curs de la qual li haurien tallat el nas.

Va morir l'octubre del 942.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165662" title="Gene Hackman" nonfiltered="2664" processed="2653" dbindex="67678">

Eugene Allen "Gene" Hackman (30 de gener de 1930) s un actor estatunidenc guanyador de dos Oscars i quatre Globus d'Or.

Biografia.

Els seus pares es van divorciar quan era encara nen, pel que va viure en diversos llocs fins que es va installar finalment a casa de la seva via, a l'estat d'Illinois. Als 16 anys es va allistar en els Marines, on va servir durant tres anys com a operador de rdio. Posteriorment va viure en Nova York, on va realitzar diversos treballs de poca importncia. Va regressar a Illinois per a estudiar televisi i periodisme en la universitat, aprofitant l'ajuda per als estudis que prestava l'estat als antics militars.

Una vegada complerts ja els 30 anys, Hackman va decidir ser actor i va ingressar en l'escola d'interpretaci Pasadena Playhouse en Los Angeles.

Desprs d'algun temps va tornar a Nova York, on va actuar en diversos teatres de menor relleu, fins que en 1964 va rebre la seva primera oferta per a actuar en un teatre de Broadway, la zona teatral ms prestigiosa de Nova York. L'xit que va assolir li va obrir les portes del cinema. La seva primera actuaci va ser com actor secundari en Lilith, amb Warren Beatty. En Bonnie and Clyde tamb va tenir un paper secundari i la seva interpretaci li va valer una nominaci a l'Oscar com a millor actor de tot el repartiment. Va ser nominat una vegada ms, fins que en 1972 va rebre un Oscar com el millor actor principal per la seva extraordinria actuaci en The French Connection.

Cap a finals dels 80, Hackman s'havia convertit en un gran actor, molt respectat per la professi i pel pblic. Va anar alternant papers secundaris amb papers principals, i fins i tot aparicions curtes, escollint sempre els guions curosament. En 1990 va haver de sotmetre's a una intervenci de cor, de la qual es va recuperar satisfactriament, encara que aquesta dolena li va mantenir allunyat del seu treball durant gaireb dos anys. Va guanyar el seu segon Oscar en 1992, aquesta vegada com millor actor de repartiment, per la seva interpretaci de sheriff sdic en Sense perd.

Desprs de tants anys dedicat a la interpretaci, Hackman va voler provar altre tipus d'activitat i va escriure una novella, que va ser publicada en 1999, any en el qual no va intervenir en cap pellcula. Hackman s un dels actors excellents del nostre temps.

Al llarg de 40 anys ha interpretat personatges molt diversos, tots ells de forma convincent. Durant aquest llarg perode de temps no ha treballat solament en el cinema, sin tamb en la televisi i en el teatre.

La falta d'estereotip fsic, s precisament un dels puntals del seu xit que li ha perms no encasellar-se. Hackman confereix als seus personatges un perfil que el pblic immediatament capta amb credibilitat. Clebre s el seu paper de Lex Luthor a la saga de Superman.

Hackman s'ha casat dues vegades. El seu primer matrimoni va durar 30 anys i va acabar en divorci. D'aquest matrimoni Hackman t tres fills. En 1991 es va casar de nou. Viu amb la seva segona esposa a Los Angeles. 

 Filmografia seleccionada .


 Premis .
 Oscars .



 Globus d'Or .




 Enllaos externs .

 ;
 Gene Hackman a TCM Movie Database;
 Gene Hackman a Internet Broadway Database;
 ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165663" title="Agapit II" nonfiltered="2665" processed="2654" dbindex="67679">

Agapit II ( Roma, ?     octubre de 955) va ser Papa de l'Esglsia catlica del 946 al 955.

Com el seu predecessora ser escollit papa per disposici del prncep i senador Alberic II de Tusculum, que com havia fet la seva mare Marozia va sotmetre durant dcades als pontificis a la seva voluntat.

Durant el seu pontificat, en 947 va morir Hug d'Arles quan ja havia abdicat com a rei d'Itlia en el seu fill Lotari. Aquest va morir enverinat, en 950, per Berengari II de Ivrea qui es va fer coronar rei d'Itlia junt al seu fill Adalbert i, per afianar la seva posici, va voler casar aquest amb la viuda de Lotari, Adelaida de Borgonya.

Adelaida va demanar auxili al rei alemany Ot I qui, en 951 va entrar en Itlia, i en Pavia es va fer proclamar rei dels francs i els llombards i es va casar amb Adelaida. Davant d'aix, Berengari va cedir i acceptar rendir-li vasellatge, per lo que va ser reconegut rei d'Itlia

Ot I perseguia amb la seva intervenci en Itlia que el papa Agapit II el corones emperador. Per Alberic es va oposar i va obligar al Papa a enviar una ambaixada al rei alemany en la que li comunicava la seva negativa a la corona imperial.

Aquesta proba de fora per part de Alberic II no seria l'ultima ja que abans de morir, en 954, va fer jurar al poble roma i al papa Agapit que al morir aquest seria escollit com a pontifici el seu propi fill Octvia.

Va morir un any desprs el desembre del 955.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165664" title="Angelos Basinas" nonfiltered="2666" processed="2655" dbindex="67680">
Angelos Basinas (en grec                 ), nascut el 3 de gener del 1976 a Chalkida s un futbolista grec que actualment juga a la AEK Atenes F.C. de la Super Lliga Grega.

 Carrera .
 En l'edat de dotze anys Angelos Basinas canviava Atenes per Panathinaikos F.C.. El 1995 firmava un contracte professional en la mateixa associaci i es quedava all fins al setembre de 2005. Amb el Panathinaikos, Basinas aconsegu dos campionats nacionals aix com una victria de copa. Des del gener de 2006 jug en el centre del camp defensiu amb el Reial Mallorca. Abans el grec tenia ofertes d'equips com Birmingham City, Olympique de Marseille o Sampdoria.

L'any ms reeixit de Basinas era la temporada 2003/2004, que es convertia en campi d'Europa amb la selecci nacional grega a Portugal.

El seu debut a la selecci nacional li arribaria a l'edat de 22 anys al 18 d'agost de 1999, jugant contra la Selecci de futbol d'El Salvador (Grcia guanyava amb 7-0). Entretant s capit de la selecci nacional grega i va al capdavant de la mateixa, al Campionat d'Europa de futbol 2008, a ustria i Sussa. All jugava en tots tres partits com a capit, no podia evitar tanmateix l'eliminaci decebedora dels grecs.

 Clubs .



 Selecci nacional .

Ha estat internacional amb la Selecci de futbol de Grcia, ha jugat 91 partits internacionals i ha anotat 7 gols. 

 Palmars .

 Nacional .


 Internacional .




 Enllaos externs .
 Pgina web oficial Angelos Basinas  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165666" title="Imatge (arts visuals)" nonfiltered="2667" processed="2656" dbindex="67681">
Una imatge s un producte que estableix un vincle de semblana amb la realitat. La imatge pot mantenir una relaci de semblana directa amb el seu model o per contra establir una relaci simblica. Per a la semiologia o semitica, que ha desenvolupat tot un camp de semitica visual, la imatge s concebuda com produda per un llenguatge especfic.

La paraula imatge ve del llat imago, que designava les mscares morturies.

Vegeu tamb Imatge virtual
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165668" title="Sanjosex" nonfiltered="2668" processed="2657" dbindex="67682">


Sanjosex, lies de Carles Sanjos (la Bisbal d'Empord, 1977), s un msic catal.

Actualment, la seva banda la completen Pep Mula (bateria), Miquel Sospedra (baix), Richie lvarez (piano) i Sisu Coromina (baix).

Sanjosex ha publicat els discos Viva! (Bankrobber, 2005) i Temps i rellotge (Bankrobber, 2007). Diverses canons d'aquests discos han aparegut a la srie de TV3 Porca Misria: Fem l'amor, Temps o rellotge, Puta revolution i Mixoldia blues.

El grup ha actuat en festivals com Primavera Club, BAM, MMVV, popArb, Senglar Rock i Altaveu.


 Discografia .
 Viva! (Bankrobber, 2005);
 Temps i rellotge (Bankrobber, 2007);

Enllaos externs.
Pgina web de l'autor;
Pgina web a cantautors;
Pgina web a MySpace;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165669" title="Ricardo Andrade Quaresma Bernardo" nonfiltered="2669" processed="2658" dbindex="67683">
Ricardo Andrade Quaresma Bernardo, nascut a Lisboa (Portugal), el 26 de setembre de 1983), s un futbolista portugus. Juga de migcampista i el seu actual equip s l'Inter de Mil.

Palmars.
Internacional;
Campionat d'Europa sub-17 (1): 2000;
Clubs;
Copa Intercontinental (1): 2004;
Lliga portuguesa de futbol (3): 2001/02, 2005/06 and 2006/07;
Copa portuguesa de futbol (2): 2001/2002, 2005/06;
Supercopa portuguesa de futbol (3): 2002/03, 2004/05, 2006/07;
Individual;
Futbolista portugus de l'any (2): 2005, 2006;

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165675" title="Microstigmtid" nonfiltered="2670" processed="2659" dbindex="67684">

Els microstigmtids (Microstigmatidae) sn una petita famlia d'aranyes migalomorfes amb 7 gneres i 30 espcies. s una famlia relativament nova que ha sofert diversos canvis en la seva classificaci taxonmica. 

Com a grup propi, una part t l'origen en exemplars de la famlia Dipluridae de la que en va formar part fins el 1981, i conjuntament amb la subfamlia Pseudonemesiinae, que estava inclosa dins la famlia Ctenizidae, es va formar la nova famlia Microstigmatidae.

Sn aranyes petites, que corren pel terres fent vida lliure i que fan poc s de la seda. El gnere Microstigmata s propi de Sud-frica, i els altres de Sud-amrica i Panam.

 Sistemtica .
D'acord amb la proposta de Joel Hallan 
els microstigmtids se subdivideixen en dues subfamlies:
 Micromygalinae Platnick and Forster, 1982;
Micromygale Platnick and Forster, 1982;
 Microstigmatinae Roewer, 1942;
 Envia Ott and Hfer, 2003;
 Microstigmata Strand, 1932;
 Ministigmata Raven and Platnick, 1981;
 Pseudonemesia Caporiacco, 1955;
 Spelocteniza Gertsch, 1982;
 Xenonemesia Goloboff, 1989;

 Referncies .

 Ott, R.; Hfer, H. (2003): "Envia garciai, a new genus and species of mygalomorph spiders (Araneae, Microstigmatidae) from Brazilian Amazonia". Iheringia 93: 373-379. PDF;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de microstigmtids;
 Mecicobotrioideid;
 Classificaci de les aranyes;
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165679" title="Portmeirion" nonfiltered="2671" processed="2660" dbindex="67685">

Portmeirion s un villa turstica construda en estil italianitzant al comtat de Gwynedd, en el nord de Galles. Amb una aparincia molt original, el poble ha estat localitzaci per a filmacions diverses, especialment de la srie de televisi The Prisoner.


 Localitzaci i accs .
Portmeirion s a la vora de Penrhyndeudraeth, en l'estuari del riu Dwyryd, a ms de tres quilmetres al sud-est de Porthmadog, i a un quilmetre i mig de l'estaci de Minffordd, coberta per la lnia de tren de via estreta Ffestiniog Railway i per la Cambrian Line.

 Histria .
Malgrat les abundoses opinions que diuen que el lloc est basat en el bellssim poble de Portofino, a Itlia, el creador de Portmeirion, Sir Clough Williams-Ellis, en refus l'atribuci directa, afirmant que noms havia volgut homenatjar l'atmosfera de la Mediterrnia. En unes declaracions, per,  allud al port itali dient: "Com no m'hagus pogut enamorar de Portofino? La seva imatge qued en mi com un exemple gaireb perfecte d'embelliment hum i s d'un lloc exquisit..."

Williams-Ellis disseny i constru la vila entre 1925 i 1975. Utilitz fragments de restes procedent de les demolicions d'altres edificis, alguns dels quals fets d'altres arquitectes distingits. Aquesta arquitectura de bricolatge (de pastitx, segons algunes veus crtiques) i la seva nostlgia deliberada han contribut al desenvolupament del  postmodernisme en l'arquitectura de les darreries del segle XX.

El cos principal de l'hotel, i les casetes anomenades "White Horses" (=Cavalls blancs), "Mermaid" (=Sirena) i "The Salutation" (=La Salutaci) havien format part d'una gran finca de nom Aber I (galls: Estuari de Gel), de mitjans dels anys 1850, en una zona on hi havia hagut una foneria i unes petites drassanes. L'arquitecte Williams-Ellis canvi el nom de la zona pel de Portmeirion (Port per estar en la costa, Meirion pel comtat de   Meirionnydd (Sr Feirionydd) on aleshores se situava ). Restes escadusseres d'un castell (referenciat al 1188), anomenat diversament com Castell Deudraeth, Castell Gwain Goch i Castell Aber Iau, es troben en el bosc proper a la vila.


En l'any 1931 Williams-Ellis compr a son oncle, Sir Osmund Williams, la mansi victoriana Castell Deudraeth (sense relaci amb el castell medieval esmentat abans) amb la intenci d'incorporar-la al complex hoteler de Portmeirion, per l'esclat de la Guerra Mundial ho imped. Williams-Ellis consider sempre que el Castell era "l'edifici ms gran i majestus de la Finca Portmeirion", i mald per adquirir-lo. Finalment, amb subvencions de la fundaci cultural de la loteria britnica (Heritage Lottery Fund),  el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i l'oficina de turisme de Galles, l'objectiu fou aconseguit i Castell Deudraeth obr com a hotel (11 habitacions) i restaurant el 2001. s situat a un quilmetre del nucli urb.

La finca compta amb una important collecci de rododendres i altres plantes extiques en una zona enjardinada, plantada per l'anterior propietari George Henry Caton Haigh. En l'actualitat, Portmeirion pertany a una associaci sense nim de lucre, que explota la majoria dels edificis com a habitacions d'hotel o com a apartaments, i els locals com a botigues, un caf, sala de te i restaurant. s un dels deu atractius turstics ms importants del nord de Galles  i es pot visitar pagant  entrada.

 Portmeirion  en la cultura popular .


La vila de Portmeirion ha estat una font d'inspiraci per escriptors i artistes, i una localitzaci especial per a productors de cinema i televisi. Noel Coward, per exemple, hi escrigu Blithe Spirit. Altes visitants illustres han estat l'arquitecte Frank Lloyd Wright el 1956, Gregory Peck, Ingrid Bergman i Paul McCartney. El msic Jools Holland, que ho conegu quan filmava el xou de TV The Tube, en qued tan frapat que es feu bastir el seu estudi i altres edificis de casa seva a Blackheath (Londres) en un estil copiat de la vila. La imatge de Portmeirion, per, est especialment unida a la promoci que en va fer la srie de televisi The Prisoner.

 Portmeirion i The Prisoner .
Al llarg dels anys, diverses pellcules i episodis de sries de televisi han estat filmats a Portmeirion, sovint fent-ne un extic rac europeu. Tres exemples en poden ser l'episodi View from the Villa, captol del 1960 de la srie Danger Man protagonitzat per l'actor Patrick McGoohan; un episodi de mitjans dels anys 70 de la srie Doctor Who (The Masque of Mandragora, ambientat en la Itlia renaixentista), i un episodi de Citizen Smith que transcorria a Rmini. 


Clarament, el millor partit de la localitat es tragu els anys 1966-67, quan McGoohan (fent d'actor-guionista-productor) torn a Portmeirion per filmar els exteriors de The Prisoner, una srie surrealista de cincia-ficci en qu Portmeirion  adquiria un paper estellar com a The Village, una poblaci-pres per a ex-agents secrets. A petici de Williams-Ellis, Portmeirion no aparegu en els ttols de crdit (que a cada episodi deien Filmed on Location sense ms detalls) fins al darrer episodi, amb la voluntat de restringir l'accs a la vila  perqu no esdevingus un lloc de masses. Per la mateixa ra s'establ el pagament d'una petita entrada per accedir-hi . La srie es convert en un fenomen de culte, i els fans no paren de visitar Portmeirion, que acull trobades anuals d'afeccionats. La majoria de les construccions i paisatges de la srie han estat mantinguts virtualment sense canvis; l'edifici que feia de residncia del protagonista s en l'actualitat una botiga de records temtics.

 Enllaos .

 Plana web oficial ;
 Visita virtual ;
 Histria i cronologia ;
 Reportatge fotogrfic;
 Fotografies;
 Plana dedica a The Prisoner ;

 Notes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165680" title="Crnica de Bernat Desclot" nonfiltered="2672" processed="2661" dbindex="67686">
El Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats s la crnica histrica escrita per Bernat Desclot, una de les quatre grans Crniques, i narra els fets histrics succets des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crnica se centra en aquest darrer. 

 L'autor .

La data de redacci de la Crnica no s esmenta en cap moment, per sembla que va ser la conquesta de Siclia (1283) l estmul que determin la seva redacci. Tracta de l poca compresa entre els regnats d Alfons el Cast i Pere el Gran. 

De Bernat Desclot en sabem tan sols el que ell ens en diu: s l autor del llibre. A ms, l autor de la Crnica, a diferncia de Ramon Muntaner, procura desaparixer darrera la narraci i noms una vegada s esmenta com a testimoni directe dels fets que narra. Sembla que Desclot deuria ser alg proper al rei (un cronista d ofici) i a l escenari dels fets. Aix ha portat als historiadors a cercar en els arxius de la Corona d'Arag, tot buscant-hi informaci. Una de les hiptesi ms valorades s la que port Miquel Coll i Alentorn a pensar que  Desclot  podia fer referncia a  d Es Clot , poblaci on s ha documentat un tal Bernat Escriv, personatge que venia del Rossell. Aquest fou escriv del rei Pere III i posteriorment cambrer del rei Alfons. La seva mort, datada el 1289, fa que la hiptesi sigui possible.

 L'obra.

La Crnica est articulada en 168 unitats narratives en l edici de Coll i Alentorn, i apareix dividida en tres sectors ben destacats: 

 Del captol 1 al captol 10. Desclot recorda en una srie cronolgica desordenada grans esdeveniments a la Corona d Arag abans de Jaume I (la llegenda de Guillem Ramon I de Montcada, la de l engendrament de Jaume I, la narraci de la batalla d beda i la llegenda del bon comte de Barcelona i l emperadriu d Alemanya). ;

 Del captol 11 al captol 73. Es tracta la vida de Jaume I. ;

 Del captol 74 al captol 168. Es narren els fets que tingueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en qu puja a la corona Pere el Gran. s la darrera part, i la central (els fets que precedeixen l expedici a Alcoi i Siclia, la conquesta de Siclia i la victria davant la invasi francesa de Catalunya, com a lluita contra la injustcia. En la pacfica conquesta de Siclia, Desclot supleix la manca d acci amb una gesta novellesca duta a terme pel rei, i que est documentada; s el conegut desafiament de Bordeus). Al final, es parla del setge de Girona i l espera dels reforos que han de venir de Siclia. L arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victria damunt dels francesos i significa la victria de la lleialtat. Pere el Gran mor de pesta el 1285 a Vilafranca del Peneds. ;

La caracterstica principal s l'objectivitat i la riquesa d'informaci que dna. L'estil s molt ms acurat que a l'anterior crnica, el Llibre dels fets, i en els primers captols hi ha prosificacions de canons de gesta. Pel que fa a la llengua, la crnica de Bernat Desclot s rica i molt ben redactada. Cal destacar-ne tamb els discursos que posa en boca dels personatges principals.

Quan Desclot tracta de la histria de Pere el Gran, o sia, dels esdeveniments contemporanis de l autor, les seves fonts sn els documents oficials i la prpia experincia.

Enllaos externs.
Crnica de Pere el Gran (Edici facsmil d'un manuscrit medieval no datat);
Crnica de Pere el Gran (Edici facsmil d'un manuscrit medieval datat entre 1301-1400);
Trasumpti del llibre que scrigu Bernat Desclot de les Histries de alguns comptes de Barcelona i reis d'Arag (Cpia manual escrita entre 1601-1700);
Bernardo Desbots. Historia del Rey D. Pedro de Aragon y de sus antecesores en cataln (Cpia manual escrita entre 1701-1732);
Crnica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats per Bernat Desclot; ab un prefaci sobre'ls cronistas catalans per Joseph Coroleu. (Edici 1885);
Article de Miquel Aguilar sobre la llegenda del comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya;

 Pgines que s'hi relacionen .

 Les quatre grans crniques;
 Llibre dels fets de Jaume I;
 Crnica de Ramon Muntaner;
 Crnica de Pere el Cerimonis;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165681" title="Els Pelegrins de les Useres" nonfiltered="2673" processed="2662" dbindex="67687">
Els Pelegrins de les Useres s una tradici religiosa que t lloc cada any a Les Useres, (l'Alcalatn). Consisteix en una romeria de 35 km entre la poblaci i el santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat a la muntanya del mateix nom. Actualment, s'encarrega de l'organitzaci l'Associaci Peregrinaci de les Useres.

Es tracta d'una tradici del segle XIV, que es repeteix el darrer divendres del mes d'abril. Els pelegrins preguen per aigua, collita i contra la pesta. Els actes que acompanyen al Cam (misses, parades, menjars...) prcticament no han canviat des dels seus inicis. El silenci regna en la peregrinaci, noms trencat pels cantors d'antigues composicions medievals. La companyia est formada per 13 homes de la localitat.

Tot i aix, la celebraci s de procedncia pagana, i l'Esglsia e'n va apropiar posteriorment. Alguns vens de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimnia de celebraci de l'edat adulta, on dotze joves s'acomiadven dels progenitors i acompanyven el Pare -com encara se li diu al guia- cap al Penyagolosa.

El cam.
El recorregut entre Les Useres i el Penyagolosa t 35 km i un desnivell acumulat de ms de 1.000 metres. Travessa els termes de les Useres, Llucena, Xodos i Vistabella del Maestrat. El cam es fa en dues jornades. La primera s la pujada, on es para a Sant Miquel de les Torrocelles per escoltar missa, i s'arriba a Sant Joan, on es passa la nit; la segona jornada s la baixada fins el punt de partida.

El dissabte de Trinitat, el Cam tamb es recorregut per les rogatives de Xodos a Sant Joan.

Es tracta d'una via de comunicaci comarcal d'una arrelada tradici, que uneix els pobles de la zona. Per aix, la via passa junt a vies pequries, ermites, masies, castells, fonts i peirons, entre d'altres. Tot aix entre zones de gran riquesa mediambiental, amb matorrals, carrasques i pins, la qual cosa ha convertit el Cam en un atractiu per al turisme rural.

 Monument Natural .
Ha estat declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 18 d'abril de 2007 Monument Natural pel seu gran valor ecolgic.

El cam discorre a travs d un paisatge format per escarpades llomes disposades parallelament a la costa, amb profunds barrancs i mplies rees de matoll, carrascars i pinedes. El seu important desnivell permet gaudir d un canvi progressiu de la vegetaci, que s adapta gradualment a l altura i, per tant, al rigor climtic continental de la muntanya.
 
En aquest gradient altitudinal es passa per uns quants pisos de vegetaci. En les parts ms baixes destaquen les formacions dominades per la carrasca (Quercus rotundifolia) i la pineda de pi blanc (Pinus halepensis), situats per davall dels 1.100 metres. Al voltant d aquesta altura i en les zones ms fredes, exposades i de sls ms pobres, apareix la savina turfera (Juniperus thurifera), en les seues caracterstiques formacions d estructura adevesada, amb presncia o sense presncia de la carrasca. A major altitud, amb l increment de les precipitacions, aquesta vegetaci s substituda per roure valenci (Quercus faginea) i les pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pi roig (Pinus sylvestris).

Senderisme.

El Cam dels Peregrins de les Useres forma part de la ruta senderista GR-33. Aquesta ruta, impulsada pel Centre Excursionista de Castell, uneix el Penyagolosa, muntanya-smbol de les comarques del nord del Pas Valenci, amb la capital de La Plana, passant pel santuari de la Mare de du del Lled






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165682" title="Lle VIII" nonfiltered="2674" processed="2663" dbindex="67688">

Lle VIII (Roma, ?   1 de mar de 965) fou papa de l'Esglsia Catlica del 963 al 965.

Escollit papa en el snode convocat per l'emperador Ot I i en qu es va deposar a Joan XII, Lle era un seglar que va rebre les ordes sagrades el mateix dia de la seva elecci.

El seu pontificat es pot dividir en dues etapes: la primera, en la que certs historiadors el qualifiquen d'antipapa, abasta des de la seva coronaci, el 6 de desembre del 963, fins la deposici de Benet V el juliol del 964; la segona etapa s'estn des d'aquesta data fins a la seva mort i en la quual s considerat papa per totes les fonts.

Al ser escollit, el seu antecessor, el deposat Joan XII es vei obligat a fugir i s'emport els tresors de l'esglsia. Amb aquestes riqueses organitz un exrcit amb el qual tornar a Roma el febrer del 864, aprofitant que l'emperador Ot havia tornat a Alemanya. Amb la tornada a Roma de Joan XII Lle VIII es va veure obligat a fugir, de manera que no va estar present en el concili que el va deposar com a pontfex i que va anullar totes les ordenances que ell havia realitzat.

Als pocs dies de clausurar-se el concili, Joan XII mor. Aix, per, no va suposar el retorn de Lle VIII al tron papal, ja que el poble rom va escollir com a successor a Benet V. Aquesta elecci va motivar el retorn a Roma, el juliol del 964, de l'emperador Ot, que va apressar Benet V, el va deposar al rang de diaca i el va desterrar a Hamburg; posteriorment va fer seure a la ctedra de Sant Pere al seu protegit, Lle.

Al pontificat de Lle VIII s'atribueixen tres documents coneguts com a Privlegium majus, Privilegium minus, i Cessatio donationum, segons els quals el Papa renunciava a totes les donacions que des de Pip el Breu s'havien fet a l'esglsia. Per la seva autenticitat s dubtosa ja que semblen falsificacions realitzades amb motiu de la querella de les investidures.

Lle va morir l'1 de mar del 965 (segons els rumors, durant un acte sexual).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165685" title="Hewlett-Packard" nonfiltered="2675" processed="2664" dbindex="67689">

Hewlett-Packard o HP s la major empresa de tecnologies de la informaci del mn, superant en el 2006 a IBM, fabrica i comercialitza maquinari i programari a ms de brindar serveis d'assistncia relacionats amb la informtica. T la seva seu a Palo Alto, Califrnia i la companyia data de 1939. Originalment es dedicava a la fabricaci d'instruments de mesura electrnica i de laboratori.

Els inicis.
Bill Hewlett i Dave Packard, es van graduar el 1934 a la universitat d'Stanford, i van crear la companyia en un garatge a Palo Alto. Es va crear oficialment l'1 de gener de 1939 amb una inversi de 538 dlars. El nom de la companyia se'l van jugar a cara i creu i en Dave la va anomenar Hewlett-Packard.

El primer projecte reeixit va ser un oscilador d'udio anomenat 200A. La srie va continuar fins l'any 1972 amb el model 200AB. Cal dir d'aquest model que Walt Disney va comprat vuit models del 200B per fer proves on s'havia de projectar la pellcula Fantasia. 

A mesura que HP anava creixent els creadors van establir una poltica de portes obertes, es a dir, oficines sense portes i cubicles oberts, per tal de crear una atmosfera de confiana.

En els inicis la companyia no estava centrada en cap sector concret, treballava en un ample ventall de productes electrnics per la industria i l'agricultura. Van comenar a fer equipament electrnic de test i mesura de alta qualitat, aix va fer que els seus aparells arribessin a alts lmits de mesura i precisi, per exemple els voltmetres o generadors de senyals d'HP tenien mes funcionalitats que els dels seus competidors, i els voltmetres o ampermetres tenien entre 10 i 100 vegades ms escalat en la mesura d'unitats. Tamb es van centrar en la precisi i estabilitat liderant un ample ventall de comptadors de freqncia, voltmetres i termmetres.

Anys 50.
En els anys 50 la companya es trobava immersa en un procs de maduraci i creixement, aprenent sobre la "nova" tecnologia electrnica i els efectes interns del creixement. El com i quan havia de crixer era un debat important en aquella poca. La companyia va obrir-se al mercat de valors per se seguia mantenint el respecte vers els treballadors, donant fins i tot accions a aquests. El creixement de l'empresa va permetre la construcci de la nova seu central a Palo Alto. Aix mateix tamb emprengu un cam cap a la globalitzaci fabricant i venent a Europa.

La primera adquisici per part d'HP fou F.L. Moseley que es dedicava a l'enregistrament grfic, d'aquesta manera HP entr en el negoci dels plotters, precursor del negoci de les impressores.
Es descentralitz l'empresa en grups independents econmicament i responsables de fabricar i comercialitzar els seus propis productes, els grups eren d'unes 1500 persones i eren responsables del guanys i prdues, aix permet a la companya reaccionar mes rpidament als canvis externs.

Anys 60.
Tot i que HP no investigava activament en el camp dels semiconductors abans de la creaci de Fairchild Semiconductor l'any 1957, es considera el fundador simblic del "Silicon Valley". L'any 1960 una divisi d'HP va comenar a desenvolupar dispositius amb semiconductors per a s intern. Les calculadores i els instruments van ser uns dels productes que van comenar a usar-los. 

L'any 1961 HP cotitz a la borsa de Nova York per primer cop. Tamb s'expengu al camp mdic, que desprs es convert en Agilent Technologies l'any 2000.

L'any 1963 entr en el mercat asitic en una empresa compartida amb Yokogawa Electric Works. Tamb aparegu el sintetitzador 5100A, que fou un dels instruments ms complexos de la companya, unia tots els aparells de mesura en un de sol, i disposava d'una major exactitud.

L'any 1966 Hp cre el seu primer ordinador, el 2116A, concebut com un controlador d'instruments de la casa HP, per tal de controlar els instruments dels clients, es pot considerar una primera versi del plug-and-play, ja que podia connectar-se amb molts instruments a la vegada.

L'any 1967 fou la primera empresa estatunidenca que implantaren el concepte d'horari flexible, en qu els empleats podien entrar i sortir abans o desprs sempre que es fessin les hores corresponents.

Aparegu la primera calculadora cientfica d'escriptori (HP 9100A) que emmagatzemava programes en targes magntiques i era capa de calcular operacions molt complexes, sense haver d'accedir a computadores molt ms grans.

Anys 70. 

HP continu amb la tradici de la innovaci i crearen la primera calculadora cientfica de m (HP-35) un producte nou que iniciava una nova era de computaci porttil i potent. Tamb s'expand cap a la xina i fou una dcada de gran creixement per HP, on en tres anys es duplic el valor en ventes passant dels mil milions de dlars als 2 mil milions. La gerncia del funcionament pass a mans de John Young.

Es cre el primer ordinador d's general (HP 3000) que s'introdu en l'era del processament distribut de dades. Tamb crearen el primer instrument de canell (HP-01) una combinaci de calculadora, calendari i rellotge, ms petit que les calculadores de butxaca, i que podia fer ms de tres dotzenes d'operacions per manipular i interrelacionar el temps, el calendari i les dades numriques.

Anys 80.
HP es convert en la primera companyia en la industria dels ordinadors, amb una mplia gamma de productes; ordinadors d'escriptori, ordinadors porttils, potents minicomputadors  Tamb un els instruments electrnics, mdics i analtics als seus ordinadors, per fer-los mes rpids.

En aquesta poca entr en el camp de les impressores amb el llanament d'impressores d'injecci de tinta amb preus baixos i de gran qualitat (ThinkJet) i la LaserJet, que va ser el producte amb ms xit de la companyia. La qualitat i la fiabilitat de les impressores van fer d'HP una marca reconeguda en aquest mbit.

Al final de la dcada HP fou reconeguda pel seu passat com tamb pels avenos tcnics i els seus productes. Es celebraren els 50 anys de la companyia i es declar el garatge on es va fundar la companyia edifici histric de Califrnia.

Anys 90.

HP fou una de les companyes que aconsegu unir tecnologies de mesura, computaci i tecnologia, es feren nous avenos en els ordinadors porttils i entr en el mercat dels ordinadors personals, i continu la lnia d'investigaci en impressores.

Anys 2000.

HP es centra en simplificar la tecnologia de cara als consumidors (tan dels usuaris domstics com de les grans empreses), i amb una oferta de productes molt mplia, que van  de les impressores, els PC i les infraestructures en TI, HP es converteix en una de les companyes mes grans en TI. L'any 2002 s'acaba la "fusi" amb compaq, on la nova HP es el principal provedor de productes, tecnologies, solucions i serveis als consumidors i empresaris. 

A finals de l'any 2005 es completa la restauraci del garatge on es va fundar la companya, retornant la imatge original del garatge del 1939.

Actualment HP es una empresa amb ms de 150.000 treballadors i amb uns ingressos que sobrepassen els 91.700 milions de dlars.

Tecnologia i productes.
HP disposa d'una gran oferta de productes, impressores, cmeres digitals, calculadores, PDA's, servidors, Workstation, PC's , no s noms una companya de programari i maquinari sin que tamb ofereix una ampla gamma de serveis, recolzats amb infraestructura.

IPG Grup de creaci d'imatges i impressi.
Principal provedor de impressores, escnners accessoris d'impressi, que proporciona solucions a un gran mercat, des de consumidors individuals fins a empreses grans, mitjanes i petites.

En aquest grup trobem els segents productes:
 Impressores de tinta i lsers amb els seus consumibles.
 Indigo Digital Press.
 Programari d'administraci d'impressi.
 LightScribe tecnologia ptica que permet escriure amb lser les etiquetes dels disc (CD/DVD).

Grup de Sistemes Personals.
s la divisi de l'empresa en qu trobem els productes dirigits i relacionats amb els PC com ara;
PC, HP Pavilion, Compaq Presario i Voodoo Series.
Workstation per unix, Linux i Windows.
Ordinadors de m (iPAQ Poquet PC).
Entreteniment digital amb les unitats DVD+RW, HP movie Writer i HP Digital Entertainment Center.

Grup de Solucions Tecnolgiques.
Agrupa els grups d'emmagatzemament i servidors d'empresa i Serveis i programari d'HP.

HP labs.
s la part d'investigaci d'HP fundat el 1966, amb la funci d'investigar en noves tecnologies i crear nous mercats que van mes enll de les estratgies actuals d'HP, un exemple recent es el Memory spot chip.

Associacions.
HP contribueix en projectes de programari lliure com ara el Linux, i alguns empleats contribueixen activament i tenen responsabilitats en organitzacions de programari lliure, i d'altres hi participen com a voluntaris. HP tamb es coneguda en aquest mn per oferir els controladors de la majoria de les seves impressores usant la llicncia de documentaci lliure de GNU. Tamb treballa amb Microsoft i usa tecnologia dels majors venedors de programari i maquinari.

Adquisicions.
Algunes de les moltes adquisicions d'HP sn les segents:
Data Sytems.
El van fer servir per que els ajudes en el llanament de l'HP 2116 A;
Apollo el 1989;
Convex Computer el 1995;
Verifone el 1997;
Dazel Corporation el 1999;
2001;
Bluestone;
2002;
Indigo;
Compaq;
2003;
PipeBeach;
SelectAccess;
2004;
TruLogica;
Novadigm;
2005;
CGNZ;
Snapfish;
ApplQ;
Trustgenix;
Peregrine Systems;
2006 ;
OuterBay;
Silverwire;
Voodoo PC;
Mercury Interactive;
Knightsbrude Solutins;
Bitfone;
2007;
Bristol Technology;
Polyserve;
Tabblo;

Enllaos externs.

 Web d'HP;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165686" title="Llista d'espcies de sicrids" nonfiltered="2676" processed="2665" dbindex="67690">
Llista d'espcies de sicrids que cont la informaci recollida fins el 2 de febrer de 2006. Sn citats 2 gneres amb 122 espcies, de les quals 100 pertanyen al gnere Loxosceles. Els sicrids sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que inclouen algunes espcies molt verinoses, i que estan distribudes per tot el mn.


 Gneres i espcies .
 Loxosceles .
Loxosceles Heineken & Lowe, 1832
 Loxosceles accepta Chamberlin, 1920 (Per);
 Loxosceles adelaida Gertsch, 1967 (Brasil);
 Loxosceles alamosa Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles alicea Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles amazonica Gertsch, 1967 (Brasil);
 Loxosceles anomala (Mello-Leito, 1917) (Brasil);
 Loxosceles apachea Gertsch & Ennik, 1983 (EUA, Mxic);
 Loxosceles aphrasta Wang, 1994 (Xina);
 Loxosceles aranea Gertsch, 1973 (Mxic);
 Loxosceles arizonica Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA);
 Loxosceles aurea Gertsch, 1973 (Mxic);
 Loxosceles baja Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles barbara Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles belli Gertsch, 1973 (Mxic);
 Loxosceles bettyae Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles blancasi Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles blanda Gertsch & Ennik, 1983 (EUA);
 Loxosceles boneti Gertsch, 1958 (Mxic, El Salvador);
 Loxosceles candela Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles caribbaea Gertsch, 1958 (Grans Antilles);
 Loxosceles carmena Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles Xinateca Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles colima Gertsch, 1958 (Mxic);
 Loxosceles conococha Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles coquimbo Gertsch, 1967 (Xile);
 Loxosceles coyote Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles cubana Gertsch, 1958 (Cuba, Bahames);
 Loxosceles deserta Gertsch, 1973 (EUA, Mxic);
 Loxosceles devia Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA, Mxic);
 Loxosceles fontainei Millot, 1941 (Guinea);
 Loxosceles foutadjalloni Millot, 1941 (Guinea);
 Loxosceles francisca Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles frizzelli Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles gaucho Gertsch, 1967 (Brasil, Tunsia);
 Loxosceles gloria Gertsch, 1967 (Ecuador, Per);
 Loxosceles guatemala Gertsch, 1973 (Guatemala);
 Loxosceles harrietae Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles herreri Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles hirsuta Mello-Leito, 1931 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Loxosceles huasteca Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles immodesta (Mello-Leito, 1917) (Brasil);
 Loxosceles inca Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles insula Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles intermedia Mello-Leito, 1934 (Brasil, Argentina);
 Loxosceles jaca Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles jamaica Gertsch & Ennik, 1983 (Jamaica);
 Loxosceles jarmila Gertsch & Ennik, 1983 (Jamaica);
 Loxosceles julia Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles kaiba Gertsch & Ennik, 1983 (EUA);
 Loxosceles lacroixi Millot, 1941 (Costa d Ivori);
 Loxosceles lacta Wang, 1994 (Xina);
 Loxosceles laeta (Nicolet, 1849) (Amrica, Finlndia, Austrlia);
 Loxosceles lawrencei Caporiacco, 1955 (Veneuela, Trinidad, Curaao);
 Loxosceles lutea Keyserling, 1877 (Colmbia, Ecuador);
 Loxosceles luteola Gertsch, 1973 (Mxic);
 Loxosceles manuela Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles martha Gertsch & Ennik, 1983 (EUA);
 Loxosceles meruensis Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Loxosceles misteca Gertsch, 1958 (Mxic);
 Loxosceles mulege Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles nahuana Gertsch, 1958 (Mxic);
 Loxosceles neuvillei Simon, 1909 (Somlia, frica Oriental);
 Loxosceles olmea Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles pallidecolorata (Strand, 1906) (Etipia);
 Loxosceles palma Gertsch & Ennik, 1983 (EUA, Mxic);
 Loxosceles Panam Gertsch, 1958 (Panam);
 Loxosceles parrami Newlands, 1981 (Sud-frica);
 Loxosceles piura Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles pucara Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles puortoi Martins, Knysak & Bertani, 2002 (Brasil);
 Loxosceles reclEUA Gertsch & Mulaik, 1940 (Amrica del Nord);
 Loxosceles rica Gertsch & Ennik, 1983 (Costa Rica);
 Loxosceles rosana Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles rothi Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles rufescens (Dufour, 1820) (Cosmopolita);
 Loxosceles rufipes (Lucas, 1834) (Guatemala, Panam, Colmbia);
 Loxosceles russelli Gertsch & Ennik, 1983 (EUA);
 Loxosceles sabina Gertsch & Ennik, 1983 (EUA);
 Loxosceles seri Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles similis Moenkhaus, 1898 (Brasil);
 Loxosceles smithi Simon, 1897 (Etipia);
 Loxosceles sonora Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles spadicea Simon, 1907 (Per, Bolvia, Argentina);
 Loxosceles speluncarum Simon, 1893 (Sud-frica);
 Loxosceles spinulosa Purcell, 1904 (frica Meridional);
 Loxosceles surca Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles taeniopalpis Simon, 1907 (Ecuador);
 Loxosceles taino Gertsch & Ennik, 1983 (Bahames, Jamaica, Hispaniola);
 Loxosceles tehuana Gertsch, 1958 (Mxic);
 Loxosceles tenango Gertsch, 1973 (Mxic);
 Loxosceles teresa Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles tlacolula Gertsch & Ennik, 1983 (Mxic);
 Loxosceles valdosa Gertsch, 1973 (Mxic);
 Loxosceles valida Lawrence, 1964 (Sud-frica);
 Loxosceles variegata Simon, 1897 (Paraguai);
 Loxosceles virgo Gertsch & Ennik, 1983 (Illes Verges);
 Loxosceles vonwredei Newlands, 1980 (Nambia);
 Loxosceles weyrauchi Gertsch, 1967 (Per);
 Loxosceles yucatana Chamberlin & Ivie, 1938 (Mxic, Belize, Guatemala);
 Loxosceles zapoteca Gertsch, 1958 (Mxic);

 Sicarius .
Sicarius Walckenaer, 1847
 Sicarius albospinosus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Sicarius crustosus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Sicarius damarensis Lawrence, 1928 (Nambia);
 Sicarius deformis (Nicolet, 1849) (Xile);
 Sicarius dolichocephalus Lawrence, 1928 (Nambia);
 Sicarius fumosus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Sicarius gracilis (Keyserling, 1880) (Per);
 Sicarius hahni (Karsch, 1878) (Nambia);
 Sicarius lanuginosus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Sicarius minoratus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Sicarius nicoleti (Keyserling, 1880) (Xile);
 Sicarius patagonicus Simon, 1919 (Argentina);
 Sicarius Perensis (Keyserling, 1880) (Per);
 Sicarius rubripes (Nicolet, 1849) (Xile);
 Sicarius rugosus (F. O. P.-Cambridge, 1899) (El Salvador, Costa Rica);
 Sicarius rupestris (Holmberg, 1881) (Argentina);
 Sicarius spatulatus Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Sicarius terrosus (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina, Per);
 Sicarius terrosus yurensis Strand, 1908 (Per);
 Sicarius testaceus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Sicarius tropicus (Mello-Leito, 1936) (Brasil);
 Sicarius utriformis (Butler, 1877) (Illes Galpagos);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Sicrid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165687" title="UEFA-CAF Meridian Cup 2005 (Seleccions)" nonfiltered="2677" processed="2666" dbindex="67691">
Seleccions de la UEFA-CAF Meridian Cup 2005.

.


.


.


.


.


.


.


.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165688" title="UEFA-CAF Meridian Cup 2007 (Seleccions)" nonfiltered="2678" processed="2667" dbindex="67692">
Seleccions de la UEFA-CAF Meridian Cup 2007.

 frica .



 Europa .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165693" title="Llista d'espcies de leptontids" nonfiltered="2679" processed="2668" dbindex="67693">
Llista d'espcies de leptontids una famlia d'aranyes araneomorfes distribudes pel la zona del Mediterrani, sia Oriental, Amrica Central i els EUA. La llista cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, i sn citats 15 gneres i 200 espcies.


 Gneres i espcies .
Appaleptoneta.
Appaleptoneta Platnick, 1986
 Appaleptoneta barrowsi (Gertsch, 1974) (EUA);
 Appaleptoneta coma (Barrows, 1940) (EUA);
 Appaleptoneta credula (Gertsch, 1974) (EUA);
 Appaleptoneta fiskei (Gertsch, 1974) (EUA);
 Appaleptoneta gertschi (Barrows, 1940) (EUA);
 Appaleptoneta jonesi (Gertsch, 1974) (EUA);
 Appaleptoneta silvicultrix (Crosby & Bishop, 1925) (EUA);

Archoleptoneta.
Archoleptoneta Gertsch, 1974
 Archoleptoneta arganoi (Brignoli, 1974) (Mxic);
 Archoleptoneta garza Gertsch, 1974 (EUA);
 Archoleptoneta obscura Gertsch, 1974 (Mxic);
 Archoleptoneta schusteri Gertsch, 1974 (EUA);
 Archoleptoneta stridulans Platnick, 1994 (Panam);

Barusia.
Barusia Kratochvl, 1978
 Barusia hofferi (Kratochvl, 1935) (Montenegro);
 Barusia insulana (Kratochvl & Miller, 1939) (Crocia);
 Barusia korculana (Kratochvl & Miller, 1939) (Crocia);
 Barusia laconica (Brignoli, 1974) (Grcia);
 Barusia maheni (Kratochvl & Miller, 1939) (Crocia);

Calileptoneta.
Calileptoneta Platnick, 1986
 Calileptoneta briggsi Ledford, 2004 (EUA);
 Calileptoneta californica (Banks, 1904) (EUA);
 Calileptoneta cokendolpheri Ledford, 2004 (EUA);
 Calileptoneta helferi (Gertsch, 1974) (EUA);
 Calileptoneta noyoana (Gertsch, 1974) (EUA);
 Calileptoneta oasa (Gertsch, 1974) (EUA);
 Calileptoneta sylva Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Calileptoneta ubicki Ledford, 2004 (EUA);
 Calileptoneta wapiti (Gertsch, 1974) (EUA);

Cataleptoneta.
Cataleptoneta Denis, 1955
 Cataleptoneta aesculapii (Brignoli, 1968) (Turquia);
 Cataleptoneta edentula Denis, 1955 (Lebanon);
 Cataleptoneta sbordonii (Brignoli, 1968) (Turquia);
 Cataleptoneta sengleti (Brignoli, 1974) (Creta);

Falcileptoneta.
Falcileptoneta Komatsu, 1970
 Falcileptoneta amakEUAensis Irie & Ono, 2005 (Jap);
 Falcileptoneta asuwana (Nishikawa, 1981) (Jap);
 Falcileptoneta caeca Yaginuma, 1972 (Jap);
 Falcileptoneta gotoensis Irie & Ono, 2005 (Jap);
 Falcileptoneta higoensis (Irie & Ono, 2003) (Jap);
 Falcileptoneta inabensis (Nishikawa, 1982) (Jap);
 Falcileptoneta iriei (Komatsu, 1967) (Jap);
 Falcileptoneta japonica (Simon, 1893) (Jap);
 Falcileptoneta kugoana (Komatsu, 1961) (Jap);
 Falcileptoneta melanocomata (Komatsu, 1961) (Jap);
 Falcileptoneta musculina (Komatsu, 1961) (Jap);
 Falcileptoneta okinawaensis Komatsu, 1972 (Okinawa);
 Falcileptoneta satsumaensis Irie & Ono, 2005 (Jap);
 Falcileptoneta soboensis Irie & Ono, 2005 (Jap);
 Falcileptoneta speciosa (Komatsu, 1957) (Jap);
 Falcileptoneta striata (Oi, 1952) (Jap);
 Falcileptoneta striata fujisana Yaginuma, 1972 (Jap);
 Falcileptoneta tofacea Yaginuma, 1972 (Jap);
 Falcileptoneta tsushimensis (Yaginuma, 1970) (Jap);
 Falcileptoneta uenoi (Taginuma, 1963) (Jap);
 Falcileptoneta usihanana (Komatsu, 1961) (Jap);
 Falcileptoneta yamauchii (Nishikawa, 1982) (Jap);
 Falcileptoneta zenjoenis (Komatsu, 1965) (Jap);

Leptoneta.
Leptoneta Simon, 1872
 Leptoneta abeillei Simon, 1882 (Espanya, Frana);
 Leptoneta alpica Simon, 1882 (Frana);
 Leptoneta anocellata Chen, Zhang & Song, 1986 (Xina);
 Leptoneta arquata Song & Kim, 1991 (Xina);
 Leptoneta berlandi MaTxado & Ribera, 1986 (Portugal);
 Leptoneta brunnea Gertsch, 1974 (Mxic);
 Leptoneta cavalairensis Dresco, 1987 (Frana);
 Leptoneta changlini Zhu & Tso, 2002 (Taiwan);
 Leptoneta ciaisensis Dresco, 1987 (Frana);
 Leptoneta comasi Ribera, 1978 (Espanya);
 Leptoneta condei Dresco, 1987 (Frana);
 Leptoneta conimbricensis MaTxado & Ribera, 1986 (Portugal);
 Leptoneta convexa Simon, 1872 (Frana);
 Leptoneta convexa aulotensis Dresco, 1990 (Frana);
 Leptoneta coreana Paik & Namkung, 1969 (Corea);
 Leptoneta Crsega Fage, 1943 (Crsega);
 Leptoneta crypticola Simon, 1907 (Frana);
 Leptoneta crypticola franciscoloi Caporiacco, 1950 (Itlia);
 Leptoneta crypticola simplex Fage, 1913 (Frana);
 Leptoneta fagei Simon, 1914 (Frana);
 Leptoneta falcata Chen, Gao & Zhu, 2000 (Xina);
 Leptoneta fouresi Dresco, 1979 (Frana);
 Leptoneta handeulgulensis Namkung, 2002 (Corea);
 Leptoneta hangzhouensis Chen, Shen & Gao, 1984 (Xina);
 Leptoneta hogyegulensis Paik & Namkung, 1969 (Corea);
 Leptoneta hongdoensis Paik, 1980 (Corea);
 Leptoneta huanglongensis Chen, Zhang & Song, 1982 (Xina);
 Leptoneta huisunica Zhu & Tso, 2002 (Taiwan);
 Leptoneta hwanseonensis Namkung, 1987 (Corea);
 Leptoneta infuscata Simon, 1872 (Espanya, Frana, Mallorca);
 Leptoneta infuscata ovetana MaTxado, 1939 (Espanya);
 Leptoneta insularis Roewer, 1953 (Sardenya);
 Leptoneta jangsanensis Seo, 1989 (Corea);
 Leptoneta jeanneli Simon, 1907 (Frana);
 Leptoneta kernensis Simon, 1910 (Algria);
 Leptoneta lantosquensis Dresco, 1987 (Frana);
 Leptoneta leucophthalma Simon, 1907 (Espanya);
 Leptoneta lingqiensis Chen, Shen & Gao, 1984 (Xina);
 Leptoneta maculosa Song & Xu, 1986 (Xina);
 Leptoneta manca Fage, 1913 (Frana);
 Leptoneta miaoshiensis Chen & Zhang, 1993 (Xina);
 Leptoneta microdonta Xu & Song, 1983 (Xina);
 Leptoneta microphthalma Simon, 1872 (Frana);
 Leptoneta monodactyla Yin, Wang & Wang, 1984 (Xina);
 Leptoneta namhensis Paik & Seo, 1982 (Corea);
 Leptoneta nigrabdomina Zhu & Tso, 2002 (Taiwan);
 Leptoneta olivacea Simon, 1882 (Frana);
 Leptoneta paikmyeonggulensis Paik & Seo, 1984 (Corea);
 Leptoneta paroculus Simon, 1907 (Espanya);
 Leptoneta patrizii Roewer, 1953 (Sardenya);
 Leptoneta proserpina Simon, 1907 (Frana);
 Leptoneta sandra Gertsch, 1974 (EUA);
 Leptoneta secula Namkung, 1987 (Corea);
 Leptoneta serbariuana Roewer, 1953 (Sardenya);
 Leptoneta simboggulensis Paik, 1971 (Corea);
 Leptoneta soryongensis Paik & Namkung, 1969 (Corea);
 Leptoneta spinipalpus Kim, Lee & Namkung, 2004 (Corea);
 Leptoneta taeguensis Paik, 1985 (Corea);
 Leptoneta taiwanensis Zhu & Tso, 2002 (Taiwan);
 Leptoneta taizhensis Chen & Zhang, 1993 (Xina);
 Leptoneta taramellii Roewer, 1956 (Sardenya);
 Leptoneta trabucensis Simon, 1907 (Frana);
 Leptoneta trispinosa Yin, Wang & Wang, 1984 (Xina);
 Leptoneta tunxiensis Song & Xu, 1986 (Xina);
 Leptoneta unispinosa Yin, Wang & Wang, 1984 (Xina);
 Leptoneta vittata Fage, 1913 (Frana);
 Leptoneta waheulgulensis Namkung, 1991 (Corea);
 Leptoneta xui Chen, Gao & Zhu, 2000 (Xina);
 Leptoneta yebongsanensis Kim, Lee & Namkung, 2004 (Corea);
 Leptoneta yongdamgulensis Paik & Namkung, 1969 (Corea);
 Leptoneta yongyeonensis Seo, 1989 (Corea);

Leptonetela.
Leptonetela Kratochvl, 1978
 Leptonetela andreevi Deltshev, 1985 (Grcia);
 Leptonetela caucasica Dunin, 1990 (Gergia, Azerbaijan);
 Leptonetela deltshevi (Brignoli, 1979) (Turquia);
 Leptonetela kanellisi (Deeleman-Reinhold, 1971) (Grcia);
 Leptonetela strinatii (Brignoli, 1976) (Grcia);
 Leptonetela thracia Gasparo, 2005 (Grcia);

Masirana.
Masirana Kishida, 1942
 Masirana abensis (Kobayashi, 1973) (Jap);
 Masirana akahanei Komatsu, 1963 (Jap);
 Masirana akiyoshiensis (Oi, 1958) (Jap);
 Masirana akiyoshiensis imperatoria Komatsu, 1974 (Jap);
 Masirana akiyoshiensis kagekiyoi Komatsu, 1974 (Jap);
 Masirana akiyoshiensis primocreata Komatsu, 1974 (Jap);
 Masirana bandoi (Nishikawa, 1986) (Jap);
 Masirana chibEUAna (Irie, 2000) (Jap);
 Masirana cinevacea Kishida, 1942 (Jap);
 Masirana glabra (Komatsu, 1957) (Jap);
 Masirana kawasawai (Komatsu, 1970) (Jap);
 Masirana kinoshitai (Irie, 2000) (Jap);
 Masirana kosodeensis Komatsu, 1963 (Jap);
 Masirana kuramotoi Komatsu, 1974 (Jap);
 Masirana kyokoae Yaginuma, 1972 (Jap);
 Masirana longimana Yaginuma, 1970 (Jap);
 Masirana longipalpis Komatsu, 1972 (Okinawa);
 Masirana mizonokuchiensis Irie & Ono, 2005 (Jap);
 Masirana nippara Komatsu, 1957 (Jap);
 Masirana silvicola (Kobayashi, 1973) (Jap);
 Masirana taioensis Irie & Ono, 2005 (Jap);
 Masirana taraensis Irie & Ono, 2005 (Jap);

Neoleptoneta.
Neoleptoneta Brignoli, 1972
 Neoleptoneta alabama (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta anopica (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta apachea (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta archeri (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta arkansa (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta blanda (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta bonita (Gertsch, 1974) (Mxic);
 Neoleptoneta bullis Cokendolpher, 2004 (EUA);
 Neoleptoneta caliginosa Brignoli, 1977 (Mxic);
 Neoleptoneta capilla (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Neoleptoneta chisosea (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta coeca (Chamberlin & Ivie, 1942) (EUA);
 Neoleptoneta concinna (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta delicata (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Neoleptoneta devia (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta furtiva (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta Gergia (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta isolata (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Neoleptoneta iviei (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta limpida (Gertsch, 1974) (Mxic);
 Neoleptoneta microps (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta modica (Gertsch, 1974) (Mxic);
 Neoleptoneta myopica (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta novaegalleciae Brignoli, 1979 (EUA);
 Neoleptoneta paraconcinna Cokendolpher & Reddell, 2001 (EUA);
 Neoleptoneta pecki (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Neoleptoneta rainesi (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Neoleptoneta reclEUA (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Neoleptoneta serena (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta uvaldea (Gertsch, 1974) (EUA);
 Neoleptoneta valverdae (Gertsch, 1974) (EUA);

Paraleptoneta.
Paraleptoneta Fage, 1913
 Paraleptoneta bellesi Ribera & Lopez, 1982 (Tunsia);
 Paraleptoneta spinimana (Simon, 1884) (Algria, Itlia);

Protoleptoneta.
Protoleptoneta Deltshev, 1972
 Protoleptoneta baccettii (Brignoli, 1979) (Itlia);
 Protoleptoneta beroni Deltshev, 1977 (Bulgria);
 Protoleptoneta bulgarica Deltshev, 1972 (Bulgria);
 Protoleptoneta italica (Simon, 1907) (Frana, Itlia, ustria);

Sulcia.
Sulcia Kratochvl, 1938
 Sulcia armata Kratochvl, 1978 (Montenegro);
 Sulcia cretica Fage, 1945 (Creta);
 Sulcia cretica lindbergi Dresco, 1962 (Grcia);
 Sulcia cretica violacea Brignoli, 1974 (Grcia);
 Sulcia inferna Kratochvl, 1938 (Crocia);
 Sulcia mirabilis Kratochvl, 1938 (Montenegro);
 Sulcia montenegrina (Kratochvl & Miller, 1939) (Montenegro);
 Sulcia nocturna Kratochvl, 1938 (Crocia);
 Sulcia occulta Kratochvl, 1938 (Bsnia-Hercegovina);
 Sulcia orientalis (Kulczyn'ski, 1914) (Bsnia-Hercegovina);

Teloleptoneta.
Teloleptoneta Ribera, 1988
 Teloleptoneta synthetica (MaTxado, 1951) (Portugal);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Leptonetodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165694" title="Llista d'espcies de flcids" nonfiltered="2680" processed="2669" dbindex="67694">

Aquesta s la llista d'espcies de flcids, una famlia d'aranyes araneomorfes molt conegudes per les seves potes llargues i primes i el seu cos petit; sn molt habituals a les cases. s un llistat amb la informaci recollida fins el 21 de desembre de 2006.

Degut a l'extensi del llistat, amb 80 gneres i 959 espcies, l'article s'ha dividit en dos parts d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
 Llista d'espcies de flcids (A-M);
 Llista d'espcies de flcids (N-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Flcid;
 Llista de gneres de flcids;
 Classificaci de les aranyes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165701" title="Lilian Thuram" nonfiltered="2681" processed="2670" dbindex="67695">

Lilian Thuram (nascut l'1 de gener de 1972 a Pointe--Pitre, Guadeloupe) s un futbolista francs que actualment no t equip.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165711" title="Jean Petit" nonfiltered="2682" processed="2671" dbindex="67696">

Pedagogia, Psicologia, i Sociologia: Jean Petit (socileg);
Futbol: Jean Petit (futbolista);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165722" title="(24) Themis" nonfiltered="2683" processed="2672" dbindex="67697">


Themis, asteroide nm. 24 de la srie. Fou descobert a Npols el 5 d'abril del 1853 per l'Annibale de Gasparis (1819-92). Aquest asteroide dna nom al "grup de Themis" de la famlies d'asteroides d'Hirayama.

Pietro Angelo Secchi (1818-78) li don el nom de ladeessa de l'ordre i la justcia, filla d'Ur, el Cel i Gea, la Terra. El nom de Gasparis el va pensar per l'asteroide (20) Massalia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165725" title="Benet V" nonfiltered="2684" processed="2673" dbindex="67698">

Benet V (Roma, ?   Hamburg, 4 de juliol del 966) fou papa de la l'Esglsia catlica del 964 al 966.

Aquest cardenal diaca de gran cultura, fet que li va valer el sobrenom d'el gramtic, va ser escollit papa quan, al morir Joan XII, el poble rom opt per ell, obviant a Lle VIII, el protegit de l'emperador Ot I, que aquest havia imposat quan va deposar Joan XII. En conixer les notcies del nomenament de Benet, l'emperador va tornar a Roma, on el 23 de juny del 965, desprs d'apressar-lo, el va deposar al rang de diaca i el va desterrar a Hamburg; posteriorment va reposar a la ctedra de Sant Pere al seu protegit Lle.

Benet va morir el 4 de juliol del 966, en el seu exili d'Hamburg, on es trobava sota la custdia d'Adaldag, l'arquebisbe de Bremen-Hamburg. Fou enterrat en la catedral d'Hamburg, tot i que les seves restes van ser traslladades a Roma sota el regnat d'Ot III


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165729" title="Llista d'espcies de flcids (A-M)" nonfiltered="2685" processed="2674" dbindex="67699">
Llista d'espcies de flcids, per ordre alfabtic, de la lletra A a la M, descrites fins al fins el 21 de desembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies de flcids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies de flcids (N-Z).





A.
Aetana.
Aetana Huber, 2005
 Aetana fiji Huber, 2005 (Fiji);
 Aetana kinabalu Huber, 2005 (Borneo);
 Aetana omayan Huber, 2005 (Filipines);

Anopsicus.
Anopsicus Chamberlin & Ivie, 1938
 Anopsicus alteriae Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus banksi (Gertsch, 1939) (Illes Galpagos);
 Anopsicus beatus Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus bispinosus (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Anopsicus bolivari (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Anopsicus boneti Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus bryantae Gertsch, 1982 (Jamaica);
 Anopsicus ceiba Gertsch, 1982 (Hondures);
 Anopsicus chiapa Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus chickeringi Gertsch, 1982 (Panam);
 Anopsicus chiriqui Gertsch, 1982 (Costa Rica, Panam);
 Anopsicus clarus Gertsch, 1982 (Jamaica);
 Anopsicus concinnus Gertsch, 1982 (Costa Rica);
 Anopsicus covadonga Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus cubanus Gertsch, 1982 (Cuba);
 Anopsicus davisi (Gertsch, 1939) (Mxic);
 Anopsicus debora (Gertsch, 1977) (Mxic);
 Anopsicus definitus Gertsch, 1982 (Hondures);
 Anopsicus elliotti (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Anopsicus evansi (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Anopsicus exiguus (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Anopsicus facetus Gertsch, 1982 (Costa Rica);
 Anopsicus grubbsi Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus gruta (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Anopsicus hanakash (Brignoli, 1974) (Guatemala);
 Anopsicus iviei Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus jarmila Gertsch, 1982 (Jamaica);
 Anopsicus jeanae (Gertsch, 1977) (Mxic);
 Anopsicus joyoa Gertsch, 1982 (Hondures);
 Anopsicus lewisi Gertsch, 1982 (Jamaica);
 Anopsicus limpidus Gertsch, 1982 (Jamaica);
 Anopsicus lucidus Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus malkini Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus mckenziei Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus mirabilis Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus mitchelli (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Anopsicus modicus Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus nebulosus Gertsch, 1982 (Jamaica);
 Anopsicus niveus Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus nortoni Gertsch, 1982 (Jamaica);
 Anopsicus ocote Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus palenque (Gertsch, 1977) (Mxic);
 Anopsicus Panam Gertsch, 1982 (Panam);
 Anopsicus pearsei Chamberlin & Ivie, 1938 (Mxic);
 Anopsicus pecki Gertsch, 1982 (Jamaica);
 Anopsicus placens (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Anopsicus potrero Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus puebla Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus pulcher (Bryant, 1940) (Cuba);
 Anopsicus quatoculus Gertsch, 1982 (Jamaica);
 Anopsicus quietus (Gertsch, 1973) (Guatemala);
 Anopsicus reddelli Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus silvai Gertsch, 1982 (Cuba);
 Anopsicus silvanus Gertsch, 1982 (Belize);
 Anopsicus soileauae Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus speophilus (Chamberlin & Ivie, 1938) (Mxic, Guatemala);
 Anopsicus tehuanus Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus tico Huber, 1998 (Costa Rica);
 Anopsicus troglodyta (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Anopsicus turrialba Gertsch, 1982 (Costa Rica);
 Anopsicus vinnulus Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus wileyae Gertsch, 1982 (Mxic);
 Anopsicus zeteki (Gertsch, 1939) (Panam);
 Anopsicus zimmermani Gertsch, 1982 (Jamaica);

Artema.
Artema Walckenaer, 1837
 Artema atlanta Walckenaer, 1837 (Pantropical, introduda a Blgica);
 Artema doriai (Thorell, 1881) (Iran);
 Artema magna Roewer, 1960 (Afganistan);
 Artema transcaspica Spassky, 1934 (sia Central);

Aucana.
Aucana Huber, 2000
 Aucana kaala Huber, 2000 (Nova Calednia);
 Aucana paposo Huber, 2000 (Xile);
 Aucana petorca Huber, 2000 (Xile);
 Aucana platnicki Huber, 2000 (Xile);
 Aucana ramirezi Huber, 2000 (Xile);

Aymaria.
Aymaria Huber, 2000
 Aymaria calilegua Huber, 2000 (Per, Bolvia, Argentina);
 Aymaria conica (Banks, 1902) (Illes Galpagos);
 Aymaria dasyops (Mello-Leito, 1947) (Bolvia);
 Aymaria floreana (Gertsch & Peck, 1992) (Illes Galpagos);
 Aymaria insularis (Banks, 1902) (Illes Galpagos);
 Aymaria jarmila (Gertsch & Peck, 1992) (Illes Galpagos);
 Aymaria pakitza Huber, 2000 (Per);

B.
Belisana.
Belisana Thorell, 1898
 Belisana airai Huber, 2005 (Illes Carolines);
 Belisana akebona (Komatsu, 1961) (Jap);
 Belisana amabilis (Paik, 1978) (Corea);
 Belisana ambengan Huber, 2005 (Bali);
 Belisana anhuiensis (Xu & Wang, 1984) (Xina);
 Belisana aninaj Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana apo Huber, 2005 (Filipines);
 Belisana australis Huber, 2001 (Moluques, Territori del Nord, Queensland);
 Belisana banlakwo Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana bantham Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana benjamini Huber, 2005 (Sri Lanka);
 Belisana bohorok Huber, 2005 (Malisia, Sumatra, Borneo);
 Belisana davao Huber, 2005 (Filipines, Borneo);
 Belisana dodabetta Huber, 2005 (ndia);
 Belisana doloduo Huber, 2005 (Sulawesi);
 Belisana erawan Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana fiji Huber, 2005 (Fiji);
 Belisana floreni Huber, 2005 (Borneo);
 Belisana flores Huber, 2005 (Indonesia);
 Belisana forcipata (Tu, 1994) (Xina);
 Belisana fraser Huber, 2005 (Malisia);
 Belisana freyae Huber, 2005 (Sumatra);
 Belisana gedeh Huber, 2005 (Java);
 Belisana gyirong Zhang, Zhu & Song, 2006 (Xina);
 Belisana hormigai Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana inthanon Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana jimi Huber, 2005 (Nova Guinea);
 Belisana junkoae (Irie, 1997) (Taiwan, Jap);
 Belisana kaharian Huber, 2005 (Borneo);
 Belisana kendari Huber, 2005 (Sulawesi);
 Belisana ketambe Huber, 2005 (Tailndia, Sumatra);
 Belisana keyti Huber, 2005 (Sri Lanka);
 Belisana khaosok Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana khaoyai Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana khieo Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana kinabalu Huber, 2005 (Borneo);
 Belisana leclerci Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana leumas Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana leuser Huber, 2005 (Tailndia, Malisia, Sumatra, Borneo);
 Belisana limpida (Simon, 1909) (Vietnam);
 Belisana mainling Zhang, Zhu & Song, 2006 (Xina);
 Belisana marena Huber, 2005 (Sulawesi);
 Belisana marusiki Huber, 2005 (ndia);
 Belisana nahtanoj Huber, 2005 (Sulawesi);
 Belisana nomis Huber, 2005 (Malisia, Singapur);
 Belisana nujiang Huber, 2005 (Xina);
 Belisana phurua Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana pianma Huber, 2005 (Xina);
 Belisana pranburi Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana ranong Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana ratnapura Huber, 2005 (Sri Lanka);
 Belisana rollofoliolata (Wang, 1983) (Xina);
 Belisana sabah Huber, 2005 (Borneo);
 Belisana sandakan Huber, 2005 (Malisia, Sumatra, Borneo);
 Belisana sarika Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana scharffi Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana schwendingeri Huber, 2005 (Tailndia);
 Belisana sepaku Huber, 2005 (Borneo);
 Belisana strinatii Huber, 2005 (Malisia);
 Belisana sumba Huber, 2005 (Indonesia);
 Belisana tambligan Huber, 2005 (Java, Bali);
 Belisana tauricornis Thorell, 1898 (Myanmar);
 Belisana wau Huber, 2005 (Nova Guinea);
 Belisana yadongensis (Hu, 1985) (Xina);
 Belisana yanbaruensis (Irie, 2002) (Jap);
 Belisana yap Huber, 2005 (Illes Carolines);

Blancoa.
Blancoa Huber, 2000
 Blancoa guacharo Huber, 2000 (Veneuela);
 Blancoa piacoa Huber, 2000 (Veneuela);

Bryantina.
Bryantina Brignoli, 1985
 Bryantina coxana (Bryant, 1940) (Cuba);
 Bryantina incerta (Bryant, 1940) (Cuba);

Buitinga.
Buitinga Huber, 2003
 Buitinga amani Huber, 2003 (Tanznia);
 Buitinga asax Huber, 2003 (Tanznia);
 Buitinga buhoma Huber, 2003 (Uganda);
 Buitinga ensifera (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Buitinga globosa (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Buitinga griswoldi Huber, 2003 (Uganda);
 Buitinga kadogo Huber, 2003 (Tanznia);
 Buitinga kanzuiri Huber, 2003 (Congo);
 Buitinga kihanga Huber, 2003 (Tanznia);
 Buitinga kikura Huber, 2003 (Congo);
 Buitinga lakilingo Huber, 2003 (Tanznia);
 Buitinga mazumbai Huber, 2003 (Tanznia);
 Buitinga mbomole Huber, 2003 (Kenya, Tanznia);
 Buitinga mulanje Huber, 2003 (Malawi);
 Buitinga nigrescens (Berland, 1920) (Kenya, Tanznia);
 Buitinga ruhiza Huber, 2003 (Uganda);
 Buitinga ruwenzori Huber, 2003 (Congo, Uganda);
 Buitinga safura Huber, 2003 (Tanznia);
 Buitinga tingatingai Huber, 2003 (Tanznia);
 Buitinga uzungwa Huber, 2003 (Tanznia);

C.
Calapnita.
Calapnita Simon, 1892
 Calapnita phasmoides Deeleman-Reinhold, 1986 (Borneo);
 Calapnita phyllicola Deeleman-Reinhold, 1986 (Malisia, Borneo, Sumatra);
 Calapnita subphyllicola Deeleman-Reinhold, 1986 (Filipines);
 Calapnita vermiformis Simon, 1892 (Malisia fins a Sulawesi);

Canaima.
Canaima Huber, 2000
 Canaima arima (Gertsch, 1982) (Trinidad);
 Canaima merida Huber, 2000 (Veneuela);

Carapoia.
Carapoia Gonzlez-Sponga, 1998
 Carapoia brescoviti Huber, 2005 (Brasil);
 Carapoia crasto Huber, 2005 (Brasil);
 Carapoia fowleri Huber, 2000 (Guyana, Brasil);
 Carapoia genitalis (Moenkhaus, 1898) (Brasil);
 Carapoia ocaina Huber, 2000 (Per, Brasil);
 Carapoia paraguaensis Gonzlez-Sponga, 1998 (Veneuela, Guyana, Brasil);
 Carapoia rheimsae Huber, 2005 (Brasil);
 Carapoia ubatuba Huber, 2005 (Brasil);
 Carapoia una Huber, 2005 (Brasil);

Carupania.
Carupania Gonzlez-Sponga, 2003
 Carupania tarsocurvipes Gonzlez-Sponga, 2003 (Veneuela);

Cenemus.
Cenemus Saaristo, 2001
 Cenemus culiculus (Simon, 1898) (Seychelles);
 Cenemus mikehilli Saaristo, 2002 (Seychelles);
 Cenemus silhouette Saaristo, 2001 (Seychelles);

Ceratopholcus.
Ceratopholcus Spassky, 1934
 Ceratopholcus maculipes Spassky, 1934 (sia Central);

Chibchea.
Chibchea Huber, 2000
 Chibchea aberrans (Chamberlin, 1916) (Per);
 Chibchea abiseo Huber, 2000 (Per);
 Chibchea araona Huber, 2000 (Bolvia, Xile);
 Chibchea elqui Huber, 2000 (Xile);
 Chibchea ika Huber, 2000 (Colmbia);
 Chibchea malkini Huber, 2000 (Bolvia);
 Chibchea mapuche Huber, 2000 (Xile, Illa Juan Fernandez);
 Chibchea mateo Huber, 2000 (Per);
 Chibchea mayna Huber, 2000 (Ecuador, Per);
 Chibchea merida Huber, 2000 (Veneuela);
 Chibchea picunche Huber, 2000 (Xile);
 Chibchea salta Huber, 2000 (Argentina);
 Chibchea silvae Huber, 2000 (Per);
 Chibchea tunebo Huber, 2000 (Veneuela);
 Chibchea uru Huber, 2000 (Per);
 Chibchea valle Huber, 2000 (Colmbia);

Chisosa.
Chisosa Huber, 2000
 Chisosa baja (Gertsch, 1982) (Mxic);
 Chisosa diluta (Gertsch & Mulaik, 1940) (EUA);

Ciboneya.
Ciboneya Prez, 2001
 Ciboneya antraia Huber & Prez, 2001 (Cuba);
 Ciboneya nuriae Huber & Prez, 2001 (Cuba);
 Ciboneya odilere Huber & Prez, 2001 (Cuba);
 Ciboneya parva Huber & Prez, 2001 (Cuba);

Coryssocnemis.
Coryssocnemis Simon, 1893
 Coryssocnemis aripo Huber, 2000 (Trinidad);
 Coryssocnemis callaica Simon, 1893 (Veneuela);
 Coryssocnemis clara Gertsch, 1971 (Mxic);
 Coryssocnemis discolor Mello-Leito, 1918 (Brasil);
 Coryssocnemis faceta Gertsch, 1971 (Mxic);
 Coryssocnemis guatopo Huber, 2000 (Veneuela);
 Coryssocnemis iviei Gertsch, 1971 (Mxic);
 Coryssocnemis lepidoptera Mello-Leito, 1918 (Brasil);
 Coryssocnemis monagas Huber, 2000 (Veneuela);
 Coryssocnemis occulta Mello-Leito, 1918 (Brasil);
 Coryssocnemis simla Huber, 2000 (Trinidad);
 Coryssocnemis tigra Huber, 1998 (Hondures);
 Coryssocnemis viridescens Kraus, 1955 (El Salvador fins a Costa Rica);

Crossopriza.
Crossopriza Simon, 1893
 Crossopriza cylindrogaster Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Crossopriza johncloudsleyi Deeleman-Reinhold & van Harten, 2001 (Iemen);
 Crossopriza lyoni (Blackwall, 1867) (Cosmopolita);
 Crossopriza nigrescens Millot, 1946 (Madagascar);
 Crossopriza pristina (Simon, 1890) (Iemen);
 Crossopriza semicaudata (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte);
 Crossopriza soudanensis Millot, 1941 (Mali, Burkina Faso);

E.
Enetea.
Enetea Huber, 2000
 Enetea apatellata Huber, 2000 (Bolvia);

F.
Falconia.
Falconia Gonzlez-Sponga, 2003
 Falconia multidenticulata Gonzlez-Sponga, 2003 (Veneuela);

G.
Galapa.
Galapa Huber, 2000
 Galapa baerti (Gertsch & Peck, 1992) (Illes Galpagos);
 Galapa bella (Gertsch & Peck, 1992) (Illes Galpagos);

Gertschiola.
Gertschiola Brignoli, 1981
 Gertschiola macrostyla (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Gertschiola neuquena Huber, 2000 (Argentina);

Guaranita.
Guaranita Huber, 2000
 Guaranita goloboffi Huber, 2000 (Argentina);
 Guaranita munda (Gertsch, 1982) (Brasil, Argentina);
 Guaranita yaculica Huber, 2000 (Argentina);

H.
Holocneminus.
Holocneminus Berland, 1942
 Holocneminus multiguttatus (Simon, 1905) (Sri Lanka fins a Malisia, Sulawesi);
 Holocneminus piritarsis Berland, 1942 (Samoa, Illes Australs, Illes Henderson);

Holocnemus.
Holocnemus Simon, 1873
 Holocnemus caudatus (Dufour, 1820) (Espanya, Siclia);
 Holocnemus hispanicus Wiehle, 1933 (Espanya);
 Holocnemus pluchei (Scopoli, 1763) (Mediterrani, introduda a Europa Central);

Hoplopholcus.
Hoplopholcus Kulczyn'ski, 1908
 Hoplopholcus siaeminoris Brignoli, 1978 (Turquia);
 Hoplopholcus cecconii Kulczyn'ski, 1908 (Turquia, Israel, Lebanon);
 Hoplopholcus figulus Brignoli, 1971 (Grcia);
 Hoplopholcus forskali (Thorell, 1871) (Europa Oriental fins a Turkmenistan);
 Hoplopholcus labyrinthi (Kulczyn'ski, 1903) (Creta);
 Hoplopholcus longipes (Spassky, 1934) (Turquia, Rssia, Gergia);
 Hoplopholcus minotaurinus Senglet, 1971 (Creta);
 Hoplopholcus minous Senglet, 1971 (Creta);
 Hoplopholcus patrizii (Roewer, 1962) (Turquia);

Ibotyporanga.
Ibotyporanga Mello-Leito, 1944
 Ibotyporanga diroa Huber & Brescovit, 2003 (Brasil);
 Ibotyporanga emekori Huber & Brescovit, 2003 (Brasil);
 Ibotyporanga naideae Mello-Leito, 1944 (Brasil);
 Ibotyporanga ramosae Huber & Brescovit, 2003 (Brasil);

I.
Ixchela.
Ixchela Huber, 2000
 Ixchela abernathyi (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Ixchela furcula (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Guatemala, Hondures, El Salvador);
 Ixchela pecki (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Ixchela placida (Gertsch, 1971) (Mxic);
 Ixchela simoni (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic);

K.
Kaliana.
Kaliana Huber, 2000
 Kaliana yuruani Huber, 2000 (Veneuela);

Kambiwa.
Kambiwa Huber, 2000
 Kambiwa anomala (Mello-Leito, 1918) (Brasil);
 Kambiwa neotropica (Kraus, 1957) (Brasil);

Khorata.
Khorata Huber, 2005
 Khorata bangkok Huber, 2005 (Tailndia, Laos);
 Khorata jaegeri Huber, 2005 (Laos);
 Khorata khammouan Huber, 2005 (Laos);
 Khorata schwendingeri Huber, 2005 (Tailndia);

L.
Leptopholcus.
Leptopholcus Simon, 1893
 Leptopholcus borneensis Deeleman-Reinhold, 1986 (Borneo);
 Leptopholcus brazlandia Huber, Prez & Baptista, 2005 (Brasil);
 Leptopholcus dalei (Petrunkevitch, 1929) (Puerto Rico, Illes Verges);
 Leptopholcus debilis (Thorell, 1899) (Camerun);
 Leptopholcus delicatulus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Leptopholcus dioscoridis Deeleman-Reinhold & van Harten, 2001 (Socotra);
 Leptopholcus evaluna Huber, Prez & Baptista, 2005 (Veneuela);
 Leptopholcus gracilis Berland, 1920 (Kenya);
 Leptopholcus guineensis Millot, 1941 (Guinea);
 Leptopholcus hispaniola Huber, 2000 (Hispaniola);
 Leptopholcus jamaica Huber, 2000 (Jamaica);
 Leptopholcus pataxo Huber, Prez & Baptista, 2005 (Brasil);
 Leptopholcus sakalavensis Millot, 1946 (Madagascar);
 Leptopholcus signifer Simon, 1893 (Congo);
 Leptopholcus tanikawai Irie, 1999 (Jap);
 Leptopholcus tipula (Simon, 1907) (Gabon, Bioko);

Litoporus.
Litoporus Simon, 1893
 Litoporus aerius Simon, 1893 (Veneuela);
 Litoporus agricola Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Litoporus dimona Huber, 2000 (Brasil);
 Litoporus lopez Huber, 2000 (Colmbia);
 Litoporus manu Huber, 2000 (Per);
 Litoporus pakitza Huber, 2000 (Per);
 Litoporus saul Huber, 2000 (Guaiana Francesa);
 Litoporus secoya Huber, 2000 (Colmbia);
 Litoporus uncatus (Simon, 1893) (Amrica);
 Litoporus yucumo Huber, 2000 (Bolvia);

M.
Mecolaesthus.
Mecolaesthus Simon, 1893
 Mecolaesthus arima Huber, 2000 (Trinidad);
 Mecolaesthus azulita Huber, 2000 (Veneuela);
 Mecolaesthus cornutus Huber, 2000 (Veneuela);
 Mecolaesthus hoti Huber, 2000 (Veneuela);
 Mecolaesthus lemniscatus (Simon, 1894) (Saint Vincent);
 Mecolaesthus longissimus Simon, 1893 (Veneuela);
 Mecolaesthus mucuy Huber, 2000 (Veneuela);
 Mecolaesthus nigrifrons (Simon, 1894) (Saint Vincent);
 Mecolaesthus peckorum Huber, 2000 (Veneuela);
 Mecolaesthus putumayo Huber, 2000 (Colmbia);
 Mecolaesthus tabay Huber, 2000 (Veneuela);
 Mecolaesthus taino Huber, 2000 (Guadalupe, Dominica);
 Mecolaesthus yawaperi Huber, 2000 (Brasil);

Mesabolivar.
Mesabolivar Gonzlez-Sponga, 1998
 Mesabolivar argentinensis (Mello-Leito, 1938) (Argentina);
 Mesabolivar aurantiacus (Mello-Leito, 1930) (Amrica);
 Mesabolivar aurantius (Mello-Leito, 1940) (Brasil);
 Mesabolivar azureus (Badcock, 1932) (Paraguai);
 Mesabolivar banksi (Moenkhaus, 1898) (Brasil);
 Mesabolivar botocudo Huber, 2000 (Brasil);
 Mesabolivar brasiliensis (Moenkhaus, 1898) (Brasil);
 Mesabolivar cambridgei (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Mesabolivar ceruleiventris (Mello-Leito, 1916) (Brasil);
 Mesabolivar cuarassu Huber, Brescovit & Rheims, 2005 (Brasil);
 Mesabolivar cyaneomaculatus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Mesabolivar cyaneotaeniatus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Mesabolivar cyaneus (Taczanowski, 1874) (Guaiana Francesa, Guyana);
 Mesabolivar difficilis (Mello-Leito, 1918) (Brasil);
 Mesabolivar eberhardi Huber, 2000 (Trinidad, Colmbia, Veneuela, Per, Brasil);
 Mesabolivar exlineae (Mello-Leito, 1947) (Per);
 Mesabolivar fluminensis (Mello-Leito, 1918) (Brasil);
 Mesabolivar globulosus (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Mesabolivar guapiara Huber, 2000 (Brasil);
 Mesabolivar huambisa Huber, 2000 (Per, Ecuador);
 Mesabolivar huanuco Huber, 2000 (Per);
 Mesabolivar iguazu Huber, 2000 (Brasil, Argentina);
 Mesabolivar junin Huber, 2000 (Per);
 Mesabolivar levii Huber, 2000 (Brasil);
 Mesabolivar locono Huber, 2000 (Surinam, Guyana);
 Mesabolivar luteus (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Mesabolivar maxacali Huber, 2000 (Brasil);
 Mesabolivar nigridentis (Mello-Leito, 1922) (Brasil);
 Mesabolivar paraensis (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Mesabolivar pseudoblechroscelis Gonzlez-Sponga, 1998 (Veneuela);
 Mesabolivar samatiaguassu Huber, Brescovit & Rheims, 2005 (Brasil);
 Mesabolivar simoni (Moenkhaus, 1898) (Brasil);
 Mesabolivar spinulosus (Mello-Leito, 1939) (Brasil);
 Mesabolivar tandilicus (Mello-Leito, 1940) (Argentina);
 Mesabolivar togatus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Mesabolivar xingu Huber, 2000 (Brasil);

Metagonia.
Metagonia Simon, 1893
 Metagonia amica Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia argentinensis Mello-Leito, 1945 (Brasil, Argentina);
 Metagonia asintal Huber, 1998 (Guatemala);
 Metagonia atoyacae Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia auberti Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Metagonia belize Gertsch, 1986 (Guatemala, Belize);
 Metagonia bella Gertsch, 1986 (Mxic);
 Metagonia bellavista Gertsch & Peck, 1992 (Illes Galpagos);
 Metagonia beni Huber, 2000 (Per, Bolvia);
 Metagonia bicornis (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Metagonia bifida Simon, 1893 (Brasil);
 Metagonia blanda Gertsch, 1973 (Guatemala, Hondures);
 Metagonia bonaldoi Huber, 2000 (Brasil);
 Metagonia candela Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia capilla Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia cara Gertsch, 1986 (Belize);
 Metagonia caudata O. P.-Cambridge, 1895 (EUA fins a Belize);
 Metagonia chiquita Gertsch, 1977 (Mxic);
 Metagonia coahuila Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia conica (Simon, 1893) (Veneuela);
 Metagonia cuate Gertsch, 1986 (Mxic);
 Metagonia debrasi Prez & Huber, 1999 (Cuba);
 Metagonia delicata (O. P.-Cambridge, 1895) (Mxic fins a Panam);
 Metagonia duodecimpunctata Schmidt, 1971 (Ecuador);
 Metagonia faceta Gertsch, 1986 (Mxic);
 Metagonia flavipes Schmidt, 1971 (Ecuador);
 Metagonia furcata Huber, 2000 (Brasil);
 Metagonia globulosa Huber, 2000 (Per, Bolvia);
 Metagonia goodnighti Gertsch, 1977 (Mxic);
 Metagonia guaga Gertsch, 1986 (Mxic);
 Metagonia heraldica Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Metagonia hitoy Huber, 1997 (Costa Rica);
 Metagonia hondura Huber, 1997 (Costa Rica);
 Metagonia iviei Gertsch, 1977 (Mxic);
 Metagonia jamaica Gertsch, 1986 (Jamaica);
 Metagonia jarmila Gertsch, 1973 (Belize);
 Metagonia joya Gertsch, 1986 (Mxic);
 Metagonia lancetilla Huber, 1998 (Hondures);
 Metagonia lepida Gertsch, 1986 (Mxic);
 Metagonia lingua (Schmidt, 1956) (Colmbia);
 Metagonia luisa Gertsch, 1986 (Mxic);
 Metagonia maldonado Huber, 2000 (Per, Bolvia);
 Metagonia mariguitarensis (Gonzlez-Sponga, 1998) (Veneuela, Brasil, Per);
 Metagonia martha Gertsch, 1973 (Mxic);
 Metagonia maximiliani Brignoli, 1972 (Mxic);
 Metagonia maya Chamberlin & Ivie, 1938 (Mxic);
 Metagonia mcnatti Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia modesta Gertsch, 1986 (Mxic);
 Metagonia modica Gertsch, 1986 (Guatemala);
 Metagonia nadleri Huber, 2000 (Brasil);
 Metagonia osa Gertsch, 1986 (Costa Rica);
 Metagonia oxtalja Gertsch, 1986 (Mxic);
 Metagonia pachona Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia Panam Gertsch, 1986 (Panam);
 Metagonia paranapiacaba Huber, Rheims & Brescovit, 2005 (Brasil);
 Metagonia petropolis Huber, Rheims & Brescovit, 2005 (Brasil);
 Metagonia placida Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia puebla Gertsch, 1986 (Mxic);
 Metagonia punctata Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia pura Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia quadrifasciata Mello-Leito, 1926 (Brasil);
 Metagonia reederi Gertsch & Peck, 1992 (Illes Galpagos);
 Metagonia reventazona Huber, 1997 (Costa Rica, Panam);
 Metagonia rica Gertsch, 1986 (Costa Rica, Panam);
 Metagonia samiria Huber, 2000 (Per);
 Metagonia secreta Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia selva Gertsch, 1986 (Costa Rica);
 Metagonia serena Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia striata Schmidt, 1971 (Guatemala);
 Metagonia strinatii (Brignoli, 1972) (Argentina);
 Metagonia suzanne Gertsch, 1973 (Mxic);
 Metagonia talamanca Huber, 1997 (Costa Rica);
 Metagonia taruma Huber, 2000 (Guyana, Brasil);
 Metagonia tinaja Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia tingo Huber, 2000 (Per);
 Metagonia tlamaya Gertsch, 1971 (Mxic);
 Metagonia torete Gertsch, 1977 (Mxic);
 Metagonia toro Huber, 1997 (Panam);
 Metagonia unicolor (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Metagonia uvita Huber, 1997 (Costa Rica);
 Metagonia yucatana Chamberlin & Ivie, 1938 (Mxic);

Micromerys.
Micromerys Bradley, 1877
 Micromerys daviesae Deeleman-Reinhold, 1986 (Queensland);
 Micromerys gidil Huber, 2001 (Queensland);
 Micromerys gracilis Bradley, 1877 (Territori del Nord, Queensland);
 Micromerys gurran Huber, 2001 (Queensland);
 Micromerys raveni Huber, 2001 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Micromerys wigi Huber, 2001 (Queensland);
 Micromerys yidin Huber, 2001 (Queensland);

Micropholcus.
Micropholcus Deeleman-Reinhold & Prinsen, 1987
 Micropholcus fauroti (Simon, 1887) (Pantropical, introduda a Blgica);
 Micropholcus jacominae Deeleman-Reinhold & van Harten, 2001 (Iemen);

Modisimus.
Modisimus Simon, 1893
 Modisimus beneficus Gertsch, 1973 (Mxic);
 Modisimus boneti Gertsch, 1971 (Mxic);
 Modisimus bribri Huber, 1998 (Costa Rica, Panam);
 Modisimus cahuita Huber, 1998 (Costa Rica);
 Modisimus caldera Huber, 1998 (Panam);
 Modisimus cavaticus Petrunkevitch, 1929 (Puerto Rico);
 Modisimus chiapa Gertsch, 1977 (Mxic);
 Modisimus chickeringi Gertsch, 1973 (Panam);
 Modisimus coco Huber, 1998 (Costa Rica);
 Modisimus coeruleolineatus Petrunkevitch, 1929 (Puerto Rico);
 Modisimus concolor Bryant, 1940 (Cuba);
 Modisimus cornutus Kraus, 1955 (Hondures);
 Modisimus culicinus (Simon, 1893) (Amrica, Congo, Hawaii, Illes Marshall, Seychelles);
 Modisimus david Huber, 1997 (Nicaragua, Panam);
 Modisimus dilutus Gertsch, 1941 (Panam);
 Modisimus dominical Huber, 1998 (Costa Rica);
 Modisimus elevatus Bryant, 1940 (Cuba);
 Modisimus elongatus Bryant, 1940 (Cuba);
 Modisimus femoratus Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Modisimus fuscus Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Modisimus glaucus Simon, 1893 (Hispaniola, Saint Vincent);
 Modisimus globosus Schmidt, 1956 (Colmbia);
 Modisimus gracilipes Gertsch, 1973 (Guatemala);
 Modisimus guatuso Huber, 1998 (Nicaragua fins a Panam);
 Modisimus guerrerensis Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Modisimus inornatus O. P.-Cambridge, 1895 (Mxic);
 Modisimus iviei Gertsch, 1973 (Mxic);
 Modisimus ixobel Huber, 1998 (Guatemala);
 Modisimus maculatipes O. P.-Cambridge, 1895 (Mxic);
 Modisimus madreselva Huber, 1998 (Costa Rica);
 Modisimus mckenziei Gertsch, 1971 (Mxic);
 Modisimus mitchelli Gertsch, 1971 (Mxic);
 Modisimus modicus (Gertsch & Peck, 1992) (Illes Galpagos);
 Modisimus montanus Petrunkevitch, 1929 (Puerto Rico);
 Modisimus montanus dentatus Petrunkevitch, 1929 (Puerto Rico);
 Modisimus nicaraguensis Huber, 1998 (Nicaragua);
 Modisimus ovatus Bryant, 1940 (Cuba);
 Modisimus palenque Gertsch, 1977 (Mxic);
 Modisimus pana Huber, 1998 (Guatemala);
 Modisimus pavidus Bryant, 1940 (Cuba);
 Modisimus pittier Huber, 1998 (Costa Rica, Panam);
 Modisimus propinquus O. P.-Cambridge, 1896 (Mxic);
 Modisimus pulchellus Banks, 1929 (Panam);
 Modisimus pusillus Gertsch, 1971 (Mxic);
 Modisimus rainesi Gertsch, 1971 (Mxic);
 Modisimus reddelli Gertsch, 1971 (Mxic);
 Modisimus sanvito Huber, 1998 (Costa Rica);
 Modisimus sarapiqui Huber, 1998 (Costa Rica);
 Modisimus selvanegra Huber, 1998 (Nicaragua);
 Modisimus sexoculatus Petrunkevitch, 1929 (Puerto Rico);
 Modisimus signatus (Banks, 1914) (Puerto Rico);
 Modisimus simoni Huber, 1997 (Veneuela);
 Modisimus solus Gertsch & Peck, 1992 (Illes Galpagos);
 Modisimus texanus Banks, 1906 (EUA, Mxic);
 Modisimus tortuguero Huber, 1998 (Costa Rica);
 Modisimus tzotzile Brignoli, 1974 (Mxic);
 Modisimus vittatus Bryant, 1948 (Hispaniola);

Mystes.
Mystes Bristowe, 1938
 Mystes oonopiformis Bristowe, 1938 (Malisia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Flcid;
 Llista de gneres de flcids;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165730" title="Joan XIII" nonfiltered="2686" processed="2675" dbindex="67700">

Joan XIII ( Roma, ?     6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 965 al 972.

Nascut com a Giovanni Crescenzi, era nebot de Marozia, de la influent famlia Crescenzi. Va ferfer la seva carrera a la cort papal, arribant a la posici de Bisbe de Nardi. Cinc mesos desprs de la mort del seu predecessor Lle VIII (963-965) va ser escollit com a Papa, amb el suport de l'emperador Ot I.

Les actuacions de Joan i el suport que rebia de l'estranger el feren impopular a Roma, que preferia com a Papa a Benet V que encara vivia exiliat en Hamburg. Aquest rebuig va provocar que el desembre del 965 el comte de Campnia Rofred i el prefecte de la ciutat Pere encapalessin una revolta, obligant a Joan XIII a fugir de la ciutat i exiliar-se a la cort de Pandolf, prncep de Pdua i de Benevent.

A l'assabentar-se l'emperador de l'expulsi del seu protegit es va disposar a marxar sobre Roma, i aquesta amenaa va fer que els romans, temorosos de les represlies, matessin al perfecte Pere i es disposesin a rebre triomfalment, el 14 de novembre del 966, a Joan XIII.

En desembre del 966 l'emperador va entrar en Roma, on romangu quasi sis anys , i va nomenar  com a perfecte de la ciutat a Crescen I, un germ del Papa.

L'any segent, el dia de Nadal del 967, Joan XIII va coronar co-emperador al seu fill Ot II de tan sols 12 anys d'edat.

Cinc anys desprs, el 972, el Papa casava a Ot II amb Teofan, la neboda del emperador bizant Joan I Tzimisces, obrint-se aix un perode de proximitat entre Occident i Orient.

En la seva faceta religiosa, el papat de Joan XIII es recordat per l'evangelitzaci dels hongaresos i polonesos; pels intents de reorganitzaci de l'Esglsia que el van portar a la creaci de l'Arquebisbat de Magdeburg i altres rituals llatins en el sud d'Itlia, reduint influencia de l'Imperi Bizant i la seva esglsia Ortodoxa en aquella regi; i per la costum de bener i donar nom a les campanes de les esglsies.

Va morir el 6 de setembre del 972. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165732" title="Llista d'espcies de flcids (N-Z)" nonfiltered="2687" processed="2676" dbindex="67701">
Llista d'espcies de flcids, per ordre alfabtic, de la lletra N a la Z, descrites fins al fins el 21 de desembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies de flcids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies de flcids (A-M).





N.
Nerudia.
Nerudia Huber, 2000
 Nerudia atacama Huber, 2000 (Xile);

Ninetis.
Ninetis Simon, 1890
 Ninetis minuta (Berland, 1919) (Kenya, Tanznia);
 Ninetis Nambiae Huber, 2000 (Nambia);
 Ninetis russellsmithi Huber, 2002 (Malawi);
 Ninetis subtilissima Simon, 1890 (Iemen);

O.
Ossinissa.
Ossinissa Dimitrov & Ribera, 2005
 Ossinissa justoi (Wunderlich, 1992) (Illes Canries);

Otavaloa.
Otavaloa Huber, 2000
 Otavaloa angotero Huber, 2000 (Colmbia, Ecuador, Per);
 Otavaloa lisei Huber, 2000 (Brasil);
 Otavaloa otanabe Huber, 2000 (Per);
 Otavaloa pasco Huber, 2000 (Per);
 Otavaloa piro Huber, 2000 (Per, Bolvia);

P.
Panjange.
Panjange Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1983
 Panjange alba Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1983 (Sulawesi);
 Panjange cavicola Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1983 (Sulawesi);
 Panjange lanthana Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1983 (Filipines);
 Panjange mirabilis Deeleman-Reinhold, 1986 (Queensland);
 Panjange nigrifrons Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1983 (Borneo);
 Panjange sedgwicki Deeleman-Reinhold & Platnick, 1986 (Borneo);

Papiamenta.
Papiamenta Huber, 2000
 Papiamenta levii (Gertsch, 1982) (Curaao);
 Papiamenta savonet Huber, 2000 (Curaao);

Paramicromerys.
Paramicromerys Millot, 1946
 Paramicromerys betsileo Huber, 2003 (Madagascar);
 Paramicromerys coddingtoni Huber, 2003 (Madagascar);
 Paramicromerys combesi (Millot, 1946) (Madagascar);
 Paramicromerys madagascariensis (Simon, 1893) (Madagascar);
 Paramicromerys mahira Huber, 2003 (Madagascar);
 Paramicromerys manantenina Huber, 2003 (Madagascar);
 Paramicromerys marojejy Huber, 2003 (Madagascar);
 Paramicromerys megaceros (Millot, 1946) (Madagascar);
 Paramicromerys nampoinai Huber, 2003 (Madagascar);
 Paramicromerys quinteri Huber, 2003 (Madagascar);
 Paramicromerys rabeariveloi Huber, 2003 (Madagascar);
 Paramicromerys ralamboi Huber, 2003 (Madagascar);
 Paramicromerys rothorum Huber, 2003 (Madagascar);
 Paramicromerys scharffi Huber, 2003 (Madagascar);

Pehrforsskalia.
Pehrforsskalia Deeleman-Reinhold & van Harten, 2001
 Pehrforsskalia conopyga Deeleman-Reinhold & van Harten, 2001 (Iemen);

Pholciella.
Pholciella Roewer, 1960
 Pholciella ziaretana Roewer, 1960 (Afganistan);

Pholcoides.
Pholcoides Roewer, 1960
 Pholcoides afghana Roewer, 1960 (Afganistan);

Pholcophora.
Pholcophora Banks, 1896
 Pholcophora Amricana Banks, 1896 (EUA, Canad);
 Pholcophora bahama Gertsch, 1982 (Bahames);
 Pholcophora juruensis Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Pholcophora maria Gertsch, 1977 (Mxic);
 Pholcophora mexcala Gertsch, 1982 (Mxic);
 Pholcophora texana Gertsch, 1935 (EUA, Mxic);

Pholcus.
Pholcus Walckenaer, 1805
 Pholcus acutulus Paik, 1978 (Corea);
 Pholcus alloctospilus Zhu & Gong, 1991 (Xina);
 Pholcus alticeps Spassky, 1932 (Rssia, sia Central, Iran);
 Pholcus anachoreta Dimitrov & Ribera, 2006 (Illes Canries);
 Pholcus ancoralis L. Koch, 1865 (Illes del Sud del Pacfic, Hawaii);
 Pholcus Armniacus Senglet, 1974 (Iran);
 Pholcus baldiosensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Pholcus beijingensis Zhu & Song, 1999 (Xina);
 Pholcus berlandi Millot, 1941 (Senegal);
 Pholcus bessus Zhu & Gong, 1991 (Xina);
 Pholcus bicornutus Simon, 1892 (Filipines);
 Pholcus bimbache Dimitrov & Ribera, 2006 (Illes Canries);
 Pholcus bourgini Millot, 1941 (Guinea);
 Pholcus calcar Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Pholcus calligaster Thorell, 1895 (Myanmar);
 Pholcus ceylonicus O. P.-Cambridge, 1869 (Sri Lanka);
 Pholcus chappuisi Fage, 1936 (Kenya);
 Pholcus chattoni Millot, 1941 (Guinea, Costa d Ivori);
 Pholcus circularis Kraus, 1960 (Sao Tom);
 Pholcus clavatus Schenkel, 1936 (Xina);
 Pholcus claviger Simon, 1877 (Congo);
 Pholcus clavimaculatus Zhu & Song, 1999 (Xina);
 Pholcus corcho Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Pholcus corniger Dimitrov & Ribera, 2006 (Illes Canries);
 Pholcus crassipalpis Spassky, 1937 (Rssia, Ucrana);
 Pholcus crassus Paik, 1978 (Corea);
 Pholcus creticus Senglet, 1971 (Creta);
 Pholcus crypticolens Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Pholcus dentatus Wunderlich, 1995 (Madeira);
 Pholcus dentifrons Thorell, 1898 (Myanmar);
 Pholcus diopsis Simon, 1901 (Malisia);
 Pholcus donensis Ponomarev, 2005 (Rssia);
 Pholcus dungara Huber, 2001 (Queensland);
 Pholcus edentatus Campos & Wunderlich, 1995 (Illes Canries);
 Pholcus excavatus Simon, 1877 (Congo);
 Pholcus extumidus Paik, 1978 (Corea);
 Pholcus fagei Kratochvl, 1940 (frica Oriental);
 Pholcus fragillimus Strand, 1907 (Sri Lanka);
 Pholcus fuerteventurensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Pholcus gaoi Song & Ren, 1994 (Xina);
 Pholcus genuiformis Wunderlich, 1995 (Algria);
 Pholcus gomerae Wunderlich, 1980 (Illes Canries);
 Pholcus gomeroides Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Pholcus gosuensis Kim & Lee, 2004 (Corea);
 Pholcus gracillimus Thorell, 1890 (Sumatra, Java);
 Pholcus guani Song & Ren, 1994 (Xina);
 Pholcus gui Zhu & Song, 1999 (Xina);
 Pholcus guineensis Millot, 1941 (Guinea);
 Pholcus helenae Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Pholcus henanensis Zhu & Mao, 1983 (Xina);
 Pholcus hieroglyphicus Pavesi, 1883 (Eritrea);
 Pholcus hyrcanus Senglet, 1974 (Iran);
 Pholcus intricatus Dimitrov & Ribera, 2003 (Illes Canries);
 Pholcus jinwum Huber, 2001 (Queensland);
 Pholcus jixianensis Zhu & Yu, 1983 (Xina);
 Pholcus joreongensis Seo, 2004 (Corea);
 Pholcus kapuri Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Pholcus kimi Song & Zhu, 1994 (Xina);
 Pholcus knoeseli Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Pholcus koah Huber, 2001 (Queensland);
 Pholcus kwanaksanensis Namkung & Kim, 1990 (Corea);
 Pholcus lambertoni Millot, 1946 (Madagascar);
 Pholcus lamperti Strand, 1907 (frica Oriental);
 Pholcus leruthi Lessert, 1935 (Congo);
 Pholcus lingulatus Gao, Gao & Zhu, 2002 (Xina);
 Pholcus linzhou Zhang & Zhang, 2000 (Xina);
 Pholcus longiventris (Simon, 1893) (Sumatra, Filipines, Fiji, Seychelles);
 Pholcus lucifugus Simon & Fage, 1922 (frica Oriental);
 Pholcus madeirensis Wunderlich, 1987 (Madeira);
 Pholcus magnus Wunderlich, 1987 (Madeira);
 Pholcus malpaisensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Pholcus manueli Gertsch, 1937 (Rssia, Xina, Jap, EUA);
 Pholcus maronita Brignoli, 1977 (Lebanon);
 Pholcus mascaensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Pholcus medicus Senglet, 1974 (Iran);
 Pholcus medog Zhang, Zhu & Song, 2006 (Xina);
 Pholcus mengla Song & Zhu, 1999 (Xina);
 Pholcus montanus Paik, 1978 (Corea);
 Pholcus multidentatus Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Pholcus muralicola Maughan & Fitch, 1976 (EUA);
 Pholcus nagasakiensis Strand, 1918 (Jap);
 Pholcus nenjukovi Spassky, 1936 (sia Central);
 Pholcus oculosus Zhang & Zhang, 2000 (Xina);
 Pholcus okinawaensis Irie, 2002 (Jap);
 Pholcus opilionoides (Schrank, 1781) (Holrtic);
 Pholcus ornatus Bsenberg, 1895 (Illes Canries);
 Pholcus parvus Wunderlich, 1987 (Madeira);
 Pholcus pennatus Zhang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Pholcus persicus Senglet, 1974 (Iran);
 Pholcus phalangioides (Fuesslin, 1775) (Cosmopolita);
 Pholcus phungiformes Oliger, 1983 (Rssia);
 Pholcus podophthalmus Simon, 1893 (ndia, Xina);
 Pholcus ponticus Thorell, 1875 (Bulgria fins a Kazakhstan);
 Pholcus qingchengensis Gao, Gao & Zhu, 2002 (Xina);
 Pholcus quinghaiensis Song & Zhu, 1999 (Xina);
 Pholcus quinquenotatus Thorell, 1878 (Sri Lanka, Amboina);
 Pholcus roquensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Pholcus sidorenkoi Dunin, 1994 (Rssia);
 Pholcus silvai Wunderlich, 1995 (Madeira);
 Pholcus socheunensis Paik, 1978 (Corea);
 Pholcus sogdianae Brignoli, 1978 (Rssia, Kazakhstan);
 Pholcus sokkrisanensis Paik, 1978 (Corea);
 Pholcus spasskyi Brignoli, 1978 (Turquia);
 Pholcus spiliensis Wunderlich, 1995 (Creta);
 Pholcus spilis Zhu & Gong, 1991 (Xina);
 Pholcus strandi Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Pholcus suizhongicus Zhu & Song, 1999 (Xina);
 Pholcus sumatraensis Wunderlich, 1995 (Sumatra);
 Pholcus sveni Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Pholcus tagoman Huber, 2001 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Pholcus taibaiensis Wang & Zhu, 1992 (Xina);
 Pholcus taibeli Caporiacco, 1949 (Etipia);
 Pholcus taishan Song & Zhu, 1999 (Xina);
 Pholcus tenerifensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Pholcus triangulatus Zhang & Zhang, 2000 (Xina);
 Pholcus turcicus Wunderlich, 1980 (Turquia);
 Pholcus vachoni Dimitrov & Ribera, 2005 (Marroc);
 Pholcus vatovae Caporiacco, 1940 (frica Oriental);
 Pholcus velitchkovskyi Kulczyn'ski, 1913 (Rssia, Ucrana);
 Pholcus vesculus Simon, 1901 (Malisia);
 Pholcus wuyiensis Zhu & Gong, 1991 (Xina);
 Pholcus xinjiangensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Pholcus yichengicus Zhu, Tu & Shi, 1986 (Xina);
 Pholcus yoshikurai Irie, 1997 (Jap);
 Pholcus zham Zhang, Zhu & Song, 2006 (Xina);

Physocyclus.
Physocyclus Simon, 1893
 Physocyclus bicornis Gertsch, 1971 (Mxic);
 Physocyclus californicus Chamberlin & Gertsch, 1929 (EUA);
 Physocyclus cornutus Banks, 1898 (Mxic);
 Physocyclus dugesi Simon, 1893 (Mxic, Guatemala, Costa Rica);
 Physocyclus enaulus Crosby, 1926 (EUA);
 Physocyclus globosus (Taczanowski, 1874) (Cosmopolita);
 Physocyclus guanacaste Huber, 1998 (Costa Rica);
 Physocyclus hoogstraali Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Physocyclus lautus Gertsch, 1971 (Mxic);
 Physocyclus merus Gertsch, 1971 (Mxic);
 Physocyclus mexicanus Banks, 1898 (Mxic);
 Physocyclus modestus Gertsch, 1971 (Mxic);
 Physocyclus mysticus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Physocyclus pedregosus Gertsch, 1971 (Mxic);
 Physocyclus reddelli Gertsch, 1971 (Mxic);
 Physocyclus rotundus O. P.-Cambridge, 1898 (Guatemala);
 Physocyclus tanneri Chamberlin, 1921 (EUA);
 Physocyclus validus Gertsch, 1971 (Mxic);
 Physocyclus viridis Mello-Leito, 1940 (Brasil);

Pisaboa.
Pisaboa Huber, 2000
 Pisaboa estrecha Huber, 2000 (Per);
 Pisaboa laldea Huber, 2000 (Veneuela);
 Pisaboa mapiri Huber, 2000 (Bolvia);
 Pisaboa silvae Huber, 2000 (Per);

Pomboa.
Pomboa Huber, 2000
 Pomboa cali Huber, 2000 (Colmbia);
 Pomboa pallida Huber, 2000 (Colmbia);
 Pomboa quindio Huber, 2000 (Colmbia);

Priscula.
Priscula Simon, 1893
 Priscula andinensis Gonzlez-Sponga, 1999 (Veneuela);
 Priscula annulipes (Keyserling, 1877) (Colmbia);
 Priscula binghamae (Chamberlin, 1916) (Per, Bolvia, Argentina);
 Priscula chejapi Gonzlez-Sponga, 1999 (Veneuela);
 Priscula gularis Simon, 1893 (Ecuador);
 Priscula huila Huber, 2000 (Colmbia);
 Priscula lagunosa Gonzlez-Sponga, 1999 (Veneuela);
 Priscula limonensis Gonzlez-Sponga, 1999 (Veneuela);
 Priscula paeza Huber, 2000 (Colmbia);
 Priscula pallisteri Huber, 2000 (Per);
 Priscula piapoco Huber, 2000 (Veneuela);
 Priscula piedraensis Gonzlez-Sponga, 1999 (Veneuela);
 Priscula salmeronica Gonzlez-Sponga, 1999 (Veneuela);
 Priscula taruma Huber, 2000 (Guyana);
 Priscula tunebo Huber, 2000 (Veneuela);
 Priscula ulai Gonzlez-Sponga, 1999 (Veneuela);
 Priscula Veneuelana Simon, 1893 (Veneuela);

Psilochorus.
Psilochorus Simon, 1893
 Psilochorus acanthus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Psilochorus agnosticus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Psilochorus apicalis Banks, 1921 (EUA);
 Psilochorus bantus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Psilochorus bruneocyaneus Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Psilochorus californiae Chamberlin, 1919 (EUA);
 Psilochorus cambridgei Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Psilochorus coahuilanus Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Psilochorus concinnus Gertsch, 1973 (Mxic);
 Psilochorus conjunctus Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Psilochorus cordatus (Bilimek, 1867) (Mxic);
 Psilochorus cornutus (Keyserling, 1887) (EUA);
 Psilochorus delicatus Gertsch, 1971 (Mxic);
 Psilochorus diablo Gertsch, 1971 (Mxic);
 Psilochorus dogmaticus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Psilochorus durangoanus Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Psilochorus fishi Gertsch, 1971 (Mxic);
 Psilochorus gertschi Schenkel, 1950 (EUA);
 Psilochorus hesPers Gertsch & Ivie, 1936 (EUA);
 Psilochorus imitatus Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA);
 Psilochorus itaguyrussu Huber, Rheims & Brescovit, 2005 (Brasil);
 Psilochorus marcuzzii Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Psilochorus minimus Schmidt, 1956 (Ecuador);
 Psilochorus minutus Banks, 1898 (Mxic);
 Psilochorus murphyi Gertsch, 1973 (Mxic);
 Psilochorus nigromaculatus Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Psilochorus pallidulus Gertsch, 1935 (EUA, Mxic);
 Psilochorus papago Gertsch & Davis, 1942 (EUA, Mxic);
 Psilochorus pullulus (Hentz, 1850) (Amrica);
 Psilochorus redemptus Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA, Mxic);
 Psilochorus rockefelleri Gertsch, 1935 (EUA);
 Psilochorus russelli Gertsch, 1971 (Mxic);
 Psilochorus sectus Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Psilochorus simoni (Berland, 1911) (Europa);
 Psilochorus simplicior Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Psilochorus sinaloa Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Psilochorus taperae Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Psilochorus tellezi Gertsch, 1971 (Mxic);
 Psilochorus topanga Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Psilochorus utahensis Chamberlin, 1919 (EUA);
 Psilochorus ybytyriguara Huber, Rheims & Brescovit, 2005 (Brasil);

Q.
Quamtana.
Quamtana Huber, 2003
 Quamtana biena Huber, 2003 (Congo);
 Quamtana bonamanzi Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana ciliata (Lawrence, 1938) (Sud-frica);
 Quamtana embuleni Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana entabeni Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana filmeri Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana hectori Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana kabale Huber, 2003 (Uganda);
 Quamtana kitahurira Huber, 2003 (Uganda);
 Quamtana knysna Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana lajuma Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana leleupi Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana leptopholcica (Strand, 1909) (Sud-frica);
 Quamtana lotzi Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana mabEUAi Huber, 2003 (Sud-frica, swaziland);
 Quamtana mbaba Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana merwei Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana meyeri Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana molimo Huber, 2003 (Lesotho);
 Quamtana nandi Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana nylsvley Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana oku Huber, 2003 (Camerun);
 Quamtana tsui Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana umzinto Huber, 2003 (Sud-frica);
 Quamtana vidal Huber, 2003 (Sud-frica);

Queliceria.
Queliceria Gonzlez-Sponga, 2003
 Queliceria discrepantis Gonzlez-Sponga, 2003 (Veneuela);

S.
Sanluisi.
Sanluisi Gonzlez-Sponga, 2003
 Sanluisi puntiaguda Gonzlez-Sponga, 2003 (Veneuela);

Savarna.
Savarna Huber, 2005
 Savarna baso (Roewer, 1963) (Sumatra);
 Savarna tesselata (Simon, 1901) (Malisia);
 Savarna thaleban Huber, 2005 (Tailndia);

Smeringopina.
Smeringopina Kraus, 1957
 Smeringopina fricana (Thorell, 1899) (frica Occidental);
 Smeringopina armata (Thorell, 1899) (Camerun);
 Smeringopina beninensis Kraus, 1957 (Dahomey);
 Smeringopina bineti (Millot, 1941) (Guinea);
 Smeringopina camerunensis Kraus, 1957 (Camerun);
 Smeringopina guineensis (Millot, 1941) (Guinea);
 Smeringopina pulchra (Millot, 1941) (Guinea);
 Smeringopina simplex Kraus, 1957 (Camerun);

Smeringopus.
Smeringopus Simon, 1890
 Smeringopus affinitatus Strand, 1906 (Etipia);
 Smeringopus arambourgi Fage, 1936 (Etipia, Kenya);
 Smeringopus atomarius Simon, 1910 (Nambia);
 Smeringopus buehleri Schenkel, 1944 (Timor);
 Smeringopus carli Lessert, 1915 (Uganda);
 Smeringopus corniger Simon, 1907 (Camerun);
 Smeringopus hypocrita Simon, 1910 (Nambia, Sud-frica);
 Smeringopus lesnei Lessert, 1936 (frica Oriental);
 Smeringopus lesserti Kraus, 1957 (Congo);
 Smeringopus lineiventris Simon, 1890 (frica Occidental, Iemen);
 Smeringopus madagascariensis Millot, 1946 (Madagascar);
 Smeringopus natalensis Lawrence, 1947 (Sud-frica (Austrlia, introduda));
 Smeringopus pallidus (Blackwall, 1858) (Cosmopolita);
 Smeringopus peregrinoides Kraus, 1957 (Congo, Rwanda);
 Smeringopus peregrinus Strand, 1906 (Est, frica Meridional);
 Smeringopus pholcicus Strand, 1907 (frica Oriental);
 Smeringopus roeweri Kraus, 1957 (Rwanda);
 Smeringopus rubrotinctus Strand, 1913 (Central frica);
 Smeringopus sambesicus Kraus, 1957 (Rwanda, Malawi);
 Smeringopus similis Kraus, 1957 (Nambia);
 Smeringopus thomensis Simon, 1907 (Sao Tom);
 Smeringopus zonatus Strand, 1906 (Etipia);

Spermophora.
Spermophora Hentz, 1841
 Spermophora berlandi Fage, 1936 (Kenya);
 Spermophora deelemanae Huber, 2005 (Ambon);
 Spermophora domestica Yin & Wang, 1981 (Xina);
 Spermophora dubia Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Spermophora dumoga Huber, 2005 (Sulawesi);
 Spermophora elongata Yin & Wang, 1981 (Xina);
 Spermophora estebani Simon, 1892 (Filipines);
 Spermophora faveauxi Lawrence, 1967 (Congo);
 Spermophora gordimerae Huber, 2003 (Sud-frica);
 Spermophora jocquei Huber, 2003 (Illes Comoro);
 Spermophora kaindi Huber, 2005 (Nova Guinea);
 Spermophora kerinci Huber, 2005 (Sumatra, Bali);
 Spermophora kivu Huber, 2003 (Congo);
 Spermophora lambilloni Huber, 2003 (Illes Comoro);
 Spermophora luzonica Huber, 2005 (Filipines);
 Spermophora maculata Keyserling, 1891 (Brasil);
 Spermophora maros Huber, 2005 (Sulawesi);
 Spermophora masisiwe Huber, 2003 (Tanznia);
 Spermophora minotaura Berland, 1920 (frica Oriental);
 Spermophora miser Bristowe, 1952 (Malisia);
 Spermophora morogoro Huber, 2003 (Tanznia);
 Spermophora palau Huber, 2005 (Illes Carolines);
 Spermophora paluma Huber, 2001 (Queensland);
 Spermophora pembai Huber, 2003 (Sud-frica);
 Spermophora peninsulae Lawrence, 1964 (Sud-frica);
 Spermophora ranomafana Huber, 2003 (Madagascar);
 Spermophora sangarawe Huber, 2003 (Tanznia);
 Spermophora schoemanae Huber, 2003 (Sud-frica);
 Spermophora senoculata (Dugs, 1836) (Holrtic);
 Spermophora sumbawa Huber, 2005 (Illes Sunda);
 Spermophora suurbraak Huber, 2003 (Sud-frica);
 Spermophora thorelli Roewer, 1942 (Myanmar);
 Spermophora tonkoui Huber, 2003 (Costa d Ivori);
 Spermophora tumbang Huber, 2005 (Borneo);
 Spermophora EUAmbara Huber, 2003 (Tanznia);
 Spermophora vyvato Huber, 2003 (Madagascar);
 Spermophora yao Huber, 2001 (Queensland);

Spermophorides.
Spermophorides Wunderlich, 1992
 Spermophorides anophthalma Wunderlich, 1999 (Illes Canries);
 Spermophorides baunei Wunderlich, 1995 (Sardenya);
 Spermophorides caesaris (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides cuneata (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides elevata (Simon, 1873) (Mediterrani Occidental);
 Spermophorides esperanza (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides flava Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Spermophorides fuertecavensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Spermophorides fuerteventurensis (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides gibbifera (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides gomerensis (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides hermiguensis (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides heterogibbifera (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides hierroensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Spermophorides huberti (Senglet, 1973) (Espanya, Frana);
 Spermophorides icodensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Spermophorides lanzarotensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Spermophorides lascars Saaristo, 2001 (Seychelles);
 Spermophorides mamma (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides mammata (Senglet, 1973) (Espanya);
 Spermophorides mediterranea (Senglet, 1973) (Espanya, Frana);
 Spermophorides mercedes (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides petraea (Senglet, 1973) (Espanya);
 Spermophorides pseudomamma (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides ramblae Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Spermophorides reventoni Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Spermophorides sciakyi (Pesarini, 1984) (Illes Canries);
 Spermophorides selvagensis Wunderlich, 1992 (Salvages);
 Spermophorides simoni (Senglet, 1973) (probablement Frana);
 Spermophorides tenerifensis (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides tenoensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Spermophorides tilos (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Spermophorides valentiana (Senglet, 1973) (Espanya);

Stenosfemuraia.
Stenosfemuraia Gonzlez-Sponga, 1998
 Stenosfemuraia parva Gonzlez-Sponga, 1998 (Veneuela);

Stygopholcus.
Stygopholcus Absolon & Kratochvl, 1932
 Stygopholcus absoloni (Kulczyn'ski, 1914) (Crocia, Bsnia-Hercegovina);
 Stygopholcus photophilus Senglet, 1971 (Grcia);
 Stygopholcus skotophilus Kratochvl, 1940 (Bsnia-Hercegovina, Montenegro);
 Stygopholcus skotophilus montenegrinus Kratochvl, 1940 (Montenegro);

Systenita.
Systenita Simon, 1893
 Systenita prasina Simon, 1893 (Veneuela);

T.
Tainonia.
Tainonia Huber, 2000
 Tainonia serripes (Simon, 1893) (Hispaniola);

Teuia.
Teuia Huber, 2000
 Teuia beckeri Huber, 2000 (Brasil);

Tibetia.
Tibetia Zhang, Zhu & Song, 2006
 Tibetia everesti (Hu & Li, 1987) (Tibet);

Tolteca.
Tolteca Huber, 2000
 Tolteca hesperia (Gertsch, 1982) (Mxic);
 Tolteca jalisco (Gertsch, 1982) (Mxic);

Trichocyclus.
Trichocyclus Simon, 1908
 Trichocyclus arabana Huber, 2001 (Oest d Austrlia, Territori del Nord, Sud d Austrlia);
 Trichocyclus aranda Huber, 2001 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Trichocyclus arawari Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus arnga Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus balladong Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus bugai Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus djauan Huber, 2001 (Territori del Nord);
 Trichocyclus gnalooma Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus grayi Huber, 2001 (Territori del Nord);
 Trichocyclus harveyi Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus hirsti Huber, 2001 (Sud d Austrlia);
 Trichocyclus kokata Huber, 2001 (Sud d Austrlia);
 Trichocyclus kurara Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus nigropunctatus Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus nullarbor Huber, 2001 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Trichocyclus oborindi Huber, 2001 (Queensland);
 Trichocyclus pandima Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus pustulatus Deeleman-Reinhold, 1995 (Queensland);
 Trichocyclus septentrionalis Deeleman-Reinhold, 1993 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus ungumi Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus warianga Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Trichocyclus watta Huber, 2001 (Territori del Nord);
 Trichocyclus worora Huber, 2001 (Oest d Austrlia);

Tupigea.
Tupigea Huber, 2000
 Tupigea altiventer (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Tupigea iguassuensis (Mello-Leito, 1918) (Brasil);
 Tupigea lisei Huber, 2000 (Brasil);
 Tupigea maza Huber, 2000 (Brasil);
 Tupigea nadleri Huber, 2000 (Brasil);
 Tupigea paula Huber, 2000 (Brasil);
 Tupigea sicki Huber, 2000 (Brasil);
 Tupigea teresopolis Huber, 2000 (Brasil);

U.
Uthina.
Uthina Simon, 1893
 Uthina atrigularis Simon, 1901 (Singapur);
 Uthina luzonica Simon, 1893 (Singapur, Filipines);

W.
Wanniyala.
Wanniyala Huber & Benjamin, 2005
 Wanniyala agrabopath Huber & Benjamin, 2005 (Sri Lanka);
 Wanniyala hakgala Huber & Benjamin, 2005 (Sri Lanka);

Waunana.
Waunana Huber, 2000
 Waunana anchicaya Huber, 2000 (Colmbia, Ecuador);
 Waunana eberhardi Huber, 2000 (Colmbia);
 Waunana modesta (Banks, 1929) (Panam);
 Waunana tulcan Huber, 2000 (Ecuador);

Wugigarra.
Wugigarra Huber, 2001
 Wugigarra arcoona Huber, 2001 (Sud d Austrlia);
 Wugigarra bujundji Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra bulburin Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra burgul Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra eberhardi Huber, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Wugigarra gia Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra idi Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra jiman Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra kalamai Huber, 2001 (Oest d Austrlia);
 Wugigarra kaurna Huber, 2001 (Sud d Austrlia);
 Wugigarra mamu Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra muluridji Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra nauo Huber, 2001 (Sud d Austrlia);
 Wugigarra sphaeroides (L. Koch, 1872) (Queensland);
 Wugigarra tjapukai Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra undanbi Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra wanjuru Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra wiri Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra wulpura Huber, 2001 (Queensland);
 Wugigarra wunderlichi (Deeleman-Reinhold, 1995) (Queensland);
 Wugigarra yawai Huber, 2001 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Wugigarra yirgay Huber, 2001 (Queensland);

Z.
Zatavua.
Zatavua Huber, 2003
 Zatavua analalava Huber, 2003 (Madagascar);
 Zatavua andrei (Millot, 1946) (Madagascar);
 Zatavua ankaranae (Millot, 1946) (Madagascar);
 Zatavua fagei (Millot, 1946) (Madagascar);
 Zatavua griswoldi Huber, 2003 (Madagascar);
 Zatavua imerinensis (Millot, 1946) (Madagascar);
 Zatavua impudica (Millot, 1946) (Madagascar);
 Zatavua isalo Huber, 2003 (Madagascar);
 Zatavua kely Huber, 2003 (Madagascar);
 Zatavua madagascariensis (Fage, 1945) (Madagascar);
 Zatavua mahafaly Huber, 2003 (Madagascar);
 Zatavua punctata (Millot, 1946) (Madagascar);
 Zatavua talatakely Huber, 2003 (Madagascar);
 Zatavua tamatave Huber, 2003 (Madagascar);
 Zatavua voahangyae Huber, 2003 (Madagascar);
 Zatavua vohiparara Huber, 2003 (Madagascar);
 Zatavua zanahary Huber, 2003 (Madagascar);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Flcid;
 Llista de gneres de flcids;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165733" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1952" nonfiltered="2688" processed="2677" dbindex="67702">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1952, disputat al circuit de Silverstone  el 19  de juliol del 1952.

 Resultats .




 Altres .

 Pole: Nino Farina   1' 50. 0;
 Volta  rpida:  Alberto Ascari   1' 52. 0;








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165734" title="Thierry Henry" nonfiltered="2689" processed="2678" dbindex="67703">

Thierry Daniel Henry (nascut el 17 d'agost de 1977 a Les Ulis, Essonne) s un futbolista francs que ha jugat al Mnaco, a la Juventus FC, a l'Arsenal i que el 22 de juny de 2007 va confirmar el seu fitxatge pel FC Barcelona.

Thierry Henry pot jugar en qualsevol de les posicions atacants i destaca per la seva elegncia i el seu olfacte golejador. Ha estat el mxim golejador de la Lliga anglesa en quatre ocasions les darreres sis temporades, i la temporada 2003/04 va obtenir la Bota d'or, guard atorgat al millor golejador europeu. Henry ha passat les vuit ltimes temporades a l Arsenal on ha guanyat, entre d altres, dues Lligues i tres Copes, a ms de conduir-lo fins a una final de la Lliga de Campions. L'any 2007 es va convertir en el mxim golejador de la histria de la Selecci de Frana superant Michel Platini.

 Trajectria .
Essent infantil, l'AS Mnaco va fitxar-lo, arribant a debutar a primera divisi el 1993 , on el seu entrenador, Arsne Wenger, el va fer jugar d'extrem esquerre ja que el lloc de davanter centre l'ocupava el brasiler Sonny Anderson. El 1997 debutar com a internacional en un partit entre les seleccions de Frana i Sud-frica. El 1998 va jugar la Copa del Mn de 1998, de la qual es va acabar proclamant campi. Henry, malgrat tenir tan sols 21 anys i de ser en aquell moment un jugador relativament desconegut a nivell mundial, va acabar el torneig com a mxim golejador del seu equip, anotant 3 gols. Henry tornaria a destacar amb la seva selecci poc desprs, al guanyar l'Eurocopa 2000, en la qual el davanter francs va tornar a ser el mxim golejador del seu equip novament amb 3 gols.

El 1998, va fitxar per la Juventus, on noms va estar-hi un any, i el 1999 va fitxar per l'Arsenal d'Anglaterra. Amb el pas dels anys es va convertir en l'estrella d'aquest equip, i a partir de la temporada 2001-2002 ja era considerat un dels millors jugadors de la lliga anglesa, destacant temporada rere temporada en les primers llocs de golejadors de la lliga anglesa. El 2005, Henry es va convertir en el mxim anotador de la histria d'aquest equip, al superar la marca de 184 gols establerta per Ian Wright. Liderat per "Tit", l'Arsenal va aconseguir convertir-se en el primer equip de la lliga anglesa a aconseguir un campionat invicte 2004 (aquesta temporada no van perdre cap partit) i Thierry Henry va ser el mxim golejador de la lliga. Durant la temporada 2005-06 va liderar a l'Arsenal fins a la final de la Copa d'Europa, la qual va perdre 2-1 davant el FC Barcelona a Pars, malgrat avanar-se en el marcador amb un gol de Sol Campbell poc abans del descans.

El 19 de maig de 2006 el club angls va anunciar un nou contracte de 4 anys amb el davanter, per el 23 de juny de 2007 va ser fitxat pel FC Barcelona per 24 milions d'euros, i per 4 temporades, en les quals cobraria 6 milions per cadascuna.
La seva presentaci va ser al Camp Nou el 25 de juny on va mostrar la seva samarreta amb el dorsal nmero 14.

Thierry va marcar el seu primer gol amb el club catal davant el Dundee United, durant la pretemporada realitzada a Esccia. Ms tard, a Hong Kong, va marcar el seu segon gol de cap. Es va estrenar com a golejador en competici oficial amb el FC Barcelona en partit de Champions League davant l'Olympique de Li. A la Lliga, es va estrenar com golejador anontant un "hat-trick" davant el Llevant, partit que va acabar amb resultat 1-4 a favor del conjunt barcelon (l'ltim gol va ser anotat per Leo Messi).

El 17 d'octubre, en un partit de classificaci per a l'Eurocopa 2008 enfront de Litunia, en el qual va anotar els dos gols de la victria de Frana, es va convertir en el jugador francs amb ms gols en la histria de la selecci francesa, situant-se en aquest moment amb 48 gols i superant a Michel Platini, que n'havia aconseguit un total de 41.

El 2008 va ser triat com el millor jugador de la histria de l'Arsenal pels aficionats del club londinenc. El 6 de desembre de 2008 va aconseguir el segon "hat-trick" amb el FC Barcelona en la victria del club catal davant el Valncia per 4-0.

Estadstiques.


Carrera internacional.



Palmars.

Campionats nacionals.


Campionats internacionals.

(*) Incloent la selecci

Distincions individuals.






































 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165736" title="(25) Phocaea" nonfiltered="2690" processed="2679" dbindex="67704">
(25) Phocaea, s l'asteroide nm. 25 de la srie, descobert per l'astrnom francs Jean Chacornac (1823-73) a Marsella el 6 d'abril del 1853; s de classe S, amb un dimetre de 72 km. El nom prov de Focea, antiga ciutat grega de l'sia Menor.

Aquest asteroide dna origen al grup Phocaeas, amb les segent caracterstiques: 
2,25 < a < 2,5;
e > 0,1;
18 < i < 32.

Els integrants d'aquest grup estan situats a un distncia mitjana d'unes 2,36 UA del Sol i amb una inclinaci de prop de 23-25. Han estat separats del cintur principal pels efectes gravitacionals dels grans planetes, especialment Jpiter, i cont una gran selecci de classes d'asteroides.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165742" title="AAA: Attack All Around" nonfiltered="2691" processed="2680" dbindex="67705">


 tamb conegut com Attack All Around s un grup japons de msica pop i que va fer el seu debut el setembre de 2005. El grup, compost per cinc nois i tres noies, ja tenien certa experincia en el mn de la msica ja que havien participat en esdeveniments musicals i havien fet de dansaires per a artistes com Ayumi Hamasaki. 

El grup es va mantenir amb la seva formaci inicial fins el 12 de juny de 2007 quan Yukari Goto es expulsada del grup. Segons publicacions fetes per avex trax (la seva discogrfica) els motius sn sanitaris. Un nou single (Natsu Mono) ser llanat el juliol del 2007, encara que no est previst que la Yukari faci aparici en ell.

 Membres .
;
;
;
;
;
;
;

Membres anteriors.
;

 Discografia .
Article complementari: Discografia de AAA;

 Enllaos externs .



AAA - Web Oficial;
Fansite espanyola: AAA Freaks;
Forum Angls: Attack'd All Around;
Fansite Francesa: Come with me!!;
Fansite Alemana: Yukari's Dreamland;

Forum Aleman: Yukari's Dreamland;
Fansite Anglesa: AAAron loves AAA;
Wonderland, Fansite De Misako Uno ;
Fansite d'AAA: Kagayakitai;
Forum Francs;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165743" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1953" nonfiltered="2692" processed="2681" dbindex="67706">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1953, disputat al circuit de Silverstone  el 18  de juliol del 1953.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Alberto Ascari   1' 48. 0;
 Volta  rpida:  Alberto Ascari i  Jos Froiln Gonzlez 1' 50. 0. Els dos van fer el mateix temps i per aix van compartir el punt que es donava per la volta rpida.








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165745" title="Clemenes" nonfiltered="2693" processed="2682" dbindex="67707">


Onomstica:

Clemenes I, rei agida d'Esparta,   519 aC-490 aC ;
Clemenes II, rei agida d'Esparta, 370 aC-309 aC;
Clemenes III,  rei agida d'Esparta, 236 aC-222 aC;
Clemenes, general espart;
Clemenes, regent d'Esparta en nom d'Agespolis III el 219 aC;
Clemenes de Naucratis, governador o nomarca d'Egipte 331-322 aC;
Clemenes de Rhegion, poeta ditirmbic grec;
Clemenes, filsof cnic grec ;
Clemenes, escriptor grec;
Clemenes, metge grec ;
Clemenes, escultor grec ;
Clemenes el jove, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165750" title="Benet VI" nonfiltered="2694" processed="2683" dbindex="67708">

Benet VI ( Roma, ?     juny de 974) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 973 al 974.

Fill d'un home anomenat Hildebrant, Benet VI va ser escollit papa quan era cardenal diaca de Sant Teodor grcies a l'ajuda d'Ot I. Per es va trobar amb el rebuig de Crescenci I, germ del papa anterior, que preferia asseure a la cadira de Sant Pere al diaca Francone.

Aprofitant la mort d'Ot el 7 de maig de 973, Crescenci va encapalar un mot en el qual va retenir Benet VI i va nomenant pontifici al seu protegit Francone, que va prendre el nom de Benet VII. Poc desprs, el juny de 974, el nou papa va fer estrangular Benet VI per evitar el seu alliberament per part de Sicco de Spolet, el representant de l'emperador.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165751" title="Cristiano Ronaldo dos Santos Aveiro" nonfiltered="2695" processed="2684" dbindex="67709">
Cristiano Ronaldo dos Santos Aveiro s un futbolista portugus nascut a Funchal, Madeira (Portugal) el 5 de febrer del 1985 que juga actualment al Manchester United.

Biografia.
Cristiano Ronaldo va nixer i va crixer en un barri obrer en l'illa portuguesa de Madeira, en el si d'una famlia humil juntament amb altres tres germans. Ja de molt petit va mostrar la seva devoci per el futbol, i en 1993 va comenar a practicar-lo oficialment a l'inscriure's en el Andorinha, un petit club de la seva terra on el seu pare collaborava. Ronaldo va comenar a destacar per sobre dels seus companys en el Andorinha, i al complir 10 anys, en 1995, els grans equips de la illa (Martim i Nacional) ja se'l rifaven. Finalment es va incorporar a les files de el Clube Desportivo Nacional, on va continuar amb la seva meterica progressi, convertint-se ja en una de les ms brillants promeses del futbol portugus. En 2001 va realitzar una prova de tres dies per a fitxar per el Sporting de Portugal, i finalment va deixar el Nacional per a passar a formar part del club de Lisboa, havent-se de traslladar a la capital portuguesa.

Una vegada finalitzat al trasllat, va comenar el seu nou periple en la disciplina del club lisboeta, fams per la gran producci de grans talents com Lus Figo, Nuno Valente, Simo Sabrosa o Ricardo Quaresma. All li van assignar, al costat de la resta de companys, tutors personalitzats que li orientaven en els seus estudis, psiclegs que li ajudaven a passar la seva adolescncia i metges que observaven el seu creixement fsic. Tot aix va contribuir a la seva formaci com a persona i com a futbolista, un desenvolupament que acabaria duent a jugar els seus primers 90 minuts en la lliga portuguesa a l'octubre del 2001, quan contava amb tan sols 17 anys. Cristiano va causar entre afici i premsa una grata impressi, passant a formar part del grup d'habituals de la plantilla que es va proclamar, en la temporada 2001-2002, campiona de la mxima divisi de la lliga portuguesa.

A l'estiu de 2003, l'Sporting de Lisboa i el Manchester United van disputar una trobada amistosa amb motiu de la inauguraci de l'estadi Jos Alvalade para l'Eurocopa que es disputaria en terres luses. En aquest partit el jove extrem va quallar una magnfica actuaci que sorprendria tant als propis jugadors rivals com al seu entrenador Sir Alex Ferguson, que va aconseguir el trasps del portugus al club angls poc desprs en aquest mateix estiu, desprs de pagar 12,24 milions de lliures esterlines (ms de 18 milions d'euros). Aquest trasps coincideix amb el del tamb mig dret David Beckham al Reial Madrid, pel que a la seva arribada al Manchester s cridat a ser el successor de Beckham.

Fins al 12 d'abril del 2007 Cristiano Ronaldo percebia una fitxa anual de 4,2 milions d'euros nets a l'any. El 13 d'abril del 2007, Ronaldo va renovar el seu contracte amb el Manchester fins el 2012, amb un sou de 4,6 milions d'euros nets a l'any (180.000 euros a la setmana).


 Estadstiques .


 Enllaos externs .
 Cristiano Ronaldo - football-talents.co.uk ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165752" title="Castell de Llvia" nonfiltered="2696" processed="2685" dbindex="67710">

El castell de Llvia es trobava a la part superior del Puig del Castell, als peus del qual es va erigir la moderna Llvia, Baixa Cerdanya. Si b el castell va ser destrut pel rei francs Llus XI, se'n conserven algunes restes. La dataci de les restes visibles podrien ser del segle XII, com a ms probable.

El castell es caracteritza per ser un recinte sobir o senyorial format, aparentment, per una torre mestra rectangular amb quatre torretes circulars -una a cada vrtex- i un clos o recinte juss -on hi havia la poblaci-, que el tanca. A l interior del primer, hi havia una cisterna coberta amb volta de can, que encara es conserva. La muralla estava reforada per torres rectangulars als llenos i de circulars atalussades, als angles.

Recentment s han realitzat algunes importants prospeccions arqueolgiques. A fi de pujar el material de prospecci al castell i donat el mal estat en qu es trobava el cam d'accs, s'empr un globus aerosttic.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165753" title="Clemenes I" nonfiltered="2697" processed="2686" dbindex="67711">
Clemenes I (Cleomenes, Kleomnes,          ),  fou el setz rei de la lnea agida d'Esparta. Era fill d'Anaxndrides II i  la seva segona dona, abans del naixement de cap fill amb la primera dona (suposadament estril) amb la que desprs va tenir a Dorieu, Lenides i Cleombrot. Lenides es va casar desprs amb la nica filla de Clemenes, Gorgo.

Va succeir al seu pare Anaxndrides II a la seva mort el 519 aC i va regnar 29 anys.

El 519 aC Platees va demanat ajut al rei quan Esparta no li va donar assistncia contra Atenes. Desprs va rebre a Meandri, que fou  tir de Samos per mort de Polcrates i havia estat expulsat pels perses; li va oferir regals esplndids al rei que aquest va refusar i el va enviar als fors que en van ordenar la sortida del pas.

El 510 aC Clemenes I va ajudar als atenencs a expulsar a Hpies, el tir fill de Pisstrat . Va prendre part en la lluita entre Clstenes i el partit oligrquic dirigit per Isgores, al que havia establert al poder i havia ordenar la expulsi del pas de Clstenes i de 700 famlies, establint un consell de 300 addictes, per la revolta popular a Atenes el va obligar a sortir cap Esparta el 507 aC.

Clemenes va planejar la venjana i va reunir aliats del Pelopons per quan les forces peloponsies eren a la vora d'Eleusis els aliats corintis es van fer enrere i els va seguir el co-rei espart Demarat i desprs altres aliats, i l'expedici es va frustrar.

El 500 aC va anar a Esparta Aristgores de Milet, per demanar ajut per la revolta jnia, que inicialment va rebutjar per desprs va acceptar per 50 talents.

El 491 aC els ambaixadors de Darios I el gran van demanar aliments i agua. Atenes va denunciar a Esparta la submissi dels eginetes i Clemenes va anar a Egina per agafar hostatges. Mentre Demarat, amb el que segurament Clemenes no es portava be, encoratjava als eginetes a resistir. Clemenes es va aliar a Leotquides i junts van deposar a Demerat allegant una decisi de l' oracle de Delfos; llavors Leotquides i Clemenes van anar a Egina, van agafar hostatges i els van entregar als atenencs. Per al tornar a Esparta es va descobrir que l'oracle pel qual Demerat havia estat deposat estava manipulat, i va marxar a Tesslia per evitar les conseqncies; desprs va passar a Arcdia per excitar als arcadis contra Esparta, fins que aquest pas li va permetre el retorn amb immunitat.

No va sobreviure molt de temps. Acusat de bogeria fou recls a la seva residencia, on va subornar a un ilota per obtenir un ganivet i es va tirar al damunt de l'objecte i va morir (490 aC). Herdot diu que la seva bogeria li va venir de beure massa alcohol, i esmenta que altres pensaven que era un cstig per la seva falsificaci de l'oracle i uns altres per la guerra que havia fet contra Argos on va matar a sis mil ciutadans (la data d'aquesta guerra no est establerta per Pausnies diu que fou al comenament del seu regnat: Vegeu Argos)


Apotegmes.

Plutarc, a ""Apophthegmata Laconica", un recull d'apotegmes protagonitzats per ciutadans espartans, refereix el segent episodi: L'ambaixador de l'illa de Samos va presentar-se davant del rei Clemenes, per tal de convncer-lo d'iniciar una guerra contra el tir Polcrates amb un discurs llarg i ensopit. Quan va acabar, Clemenes va rebutjar la proposta amb les segents paraules. "El vostre discurs ha estat tant llarg, que del comenament no me'n recordo; tan complicat, que la part del mig no la he ents, i tan soporfer, que el final no l'he escoltat perqu m'he adormit".


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165755" title="Clemenes II" nonfiltered="2698" processed="2687" dbindex="67712">
Clemenes II  (Cleomenes, Kleomnes,          ),  fou el 25 rei agida d'Esparta, fill de Cleombrot I i germ d'Agespolis II al que va succeir el 370 aC. Va regnar ms de 60 anys i va morir el 309 aC. Tot i aquest llarg regnat quasi be no es coneix rei d'aquest perode. 

Va deixar dos fills: Acrotat, que va morir en vida del pare, i Clenim. El va succeir reu I, fill d'Acrotat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165759" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1954" nonfiltered="2699" processed="2688" dbindex="67713">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1954, disputat al circuit de Silverstone  el 17  de juliol del 1954.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Juan Manuel Fangio  1' 45;
 Volta  rpida:  Alberto Ascari, Jean Behra, Juan Manuel Fangio, Jose Froilan Gonzalez, Mike Hawthorn, Onofre Marimon, i Stirling Moss  1' 50.  ;
Els set van fer el mateix temps i per aix van compartir el punt que es donava per la volta rpida (1/7 per cada un).








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165764" title="Clemenes III" nonfiltered="2700" processed="2689" dbindex="67714">
Clemenes III (Cleomenes, Kleomnes,          ),  fou el 31 rei agida d'Esparta, fill de Lenides II i de Cratesiclees. Desprs de la mort d'Agis IV el 240 aC, Lenides II va casar a la seva vdua Agiatis amb Clemenes,  amb la intenci de rebre la herncia de la branca prclida. Agiatis primer s'hi va oposar per desprs es va enamorar del seu marit.

Clemenes va formar el projecte de restablir l'antiga disciplina espartana  i quan va succeir al seu pare el 236 aC va iniciar el seu projecte de reforma. En lloc de fer com Agis que havia intentat formar un partit popular contra els fors per redrear l'estat i fer reformes, en lo que fins i tot no va obtenir el final suport del seu amic Xenares, va intentar restablir la supremacia espartana a Grcia i restaurar la fora de l'estat sota el seu lderatge, anullant pel seu poder el poder dels fors; per aix va optar per la guerra amb la Lliga Aquea. El cap d'aquesta Lidides, antic tir de Megalpolis, va proposar un atac preventiu per sota consells d'rat o ratos de Sici la proposta fou rebutjada.

Clemenes va comenar la seva companya ocupant Tegea, Mantinea i Orcomen, que s'havien unit feia poc a la Lliga Etlia, la qual va deixar fet als espartans ja que la lliga planejava una aliana amb Esparta i Macednia contra la Lliga Aquea. rat, que abans havia ignorat a Clemenes,  va percebre llavors el perill espart i es va disposar a resistir l'atac espart. 

Al comenament de l'any 227 aC, el rei, per ordre del fors, va ocupar la petita ciutat de Belbina i va fortificar el proper temple d'Atenes. Belbina controlava el pas de muntanya entre Esparta i Megalpolis i ambdues ciutats reclamaven la sobirania del temple que abans havia estat espart. rat va tractar de respondre ocupant a traci Tegea i Orcomen per la conspiraci interior en aquestes ciutat fou avortada. 

Els fors va cridar a Clemenes a Esparta i noms sortir rat va conquerir Cfies (Caphyae) prop d'Orcomen. Els fors van tornar a enviar a Clemenes que va ocupar Metidrion, i va fer tamb una expedici a l'Arglida. 

En aquest temps Aristmac va succeir a rat com estrateg de la Lliga Aquea  (maig del 227 aC) i els aqueus van declarar la guerra a Esparta; la lliga va preparar un exrcit de vint mil homes i mil cavallers que es va trobar amb les forces de Clemenes prop de Palantion (Palantium); el rei espart noms tenia 5000 homes, per Aristmac, per consell d'rat va rebutjar la batalla, ja que els espartans eren guerrers superiors. Moralment aix fou una victria per Clemenes.

El maig del 226 aC rat fou altra cop estrateg de la lliga i va enviar a les seves forces en campanya contra Elis, que va demanar ajut a Esparta. Clemenes es va trobar amb les forces d'rat al peu de la muntanya Liceu (Lycaeum) a territori de Megalpolis, i el va derrotar fent una gran mortaldat d'aqueus. rat va fugir per amb el que li va quedar d'exrcit va ocupar Mantinea per un inesperat assalt i va canviar la seva constituci fent als meteoci ciutadans (aix es va formar un fort partit aqueu a la ciutat).

Les victries de Clemenes li havien donat prou poder per oposar-se als fors sense poder ser contraposat com li havia passat a  Agis. Els fors tamb se'n donaven compte i van aprofitar la prdua de Mantinea per fer la pau amb la Lliga.

Clemenes va buscar mesures per incrementar el seu poder que son explicades diferents segons el seu panegirista, Filarc, seguit per Plutarc, o segons Polibi i Pausnies, que ms aviat exposen el punt de vista aqueu.

A la mort del pare, Agis IV, el seu fill infant Euridmides va quedar en mans de la seva mare Agiatis. El germ d'Agis, Arquidam III, va fugir en un moment indeterminat cap a Messnia (Plutarc diu que al accedir Clemenes al tron, per Polibi diu que ms tard, per por de Clemenes). Euridmides va morir, segons es va dir enverinat pels fors o be per instigaci de Clemenes; aquesta darrera acusaci sembla infundada. Arquidam va esdevenir l'hereu legtim del tron prclida i fou convidat per Clemenes a retornar de l'exili, per noms posar es peus a Esparta fou assassinat. El partit aqueu va acusar del crim a Clemenes, per sembla ms probable que foren els fors que eren el mes beneficiats amb aquesta mort, si be Clemenes tampoc va fer res per venjar el crim. Par apaivagar els fors els va subornar (per mitj de la seva mare Cratesiclea que es va casar amb un dels caps oligarques) i va fer algunes concessions, que li van permetre seguir la guerra.

Clemenes va ocupar Leuctres i va derrotar decisivament a rat davant les seves muralles, i Lidides, que havia fet un impetus atac sense rebre el suport d'rat, va morir en la batalla. L'actuaci d'rat que segurament va salvar el seu exercit, va molestar dins la Lliga, per la va descoratjar d'emprendre res de nou i aix Clemenes va tenir les mans lliures per, fort de la seva victria, comenar la revoluci al hivern entre el 226 i el 225 aC.

Es va assegurar l'ajut del seu sogre Megstonos, i dos o tres persones ms, i va collocar a l'exrcit a molts dels caps oligarques, als que va enviar a lluitar i va conquerir les ciutats aquees d'Herea i Asea, va obtenir subministraments d'Orcomen, va assetjar Mantinea i en va expulsar els soldats aqueus cap a Arcdia, i llavors, mentre l'exrcit amb els oligarques estava ocupat, va retornar a Esparta amb una fora d'addictes (mercenaris), va sorprendre als fors i els va matar a tots menys Agesilau que es va refugiar en un temple i desprs Clemenes li va garantir la vida. 

Una vegada eliminat els fors i l'oposici, Clemenes ja no va trobar resistncia i va proposar una nova constituci favorable al poble, per la qual s'estenia el poder dels reis, s'abolien els fors, es restaurava la comunitat de deus, es feia un nou repartiment de la terra, i es reclutaven nous ciutadans cridant als exiliats i donant la ciutadania a molts que no hi podien accedir per no tenir propietats. Tamb va restaurar l'antic sistema de disciplina social i militar . Un dels seus ajudants en totes les reformes fou el filsof Esfer (Sphaerus). Extingida la lnea prclida va agafar com a collega al seu germ Epclides.

La lluita entre la Lliga Aquea i Esparta per la supremacia de Grcia (anomenada guerra de Clemenes per Polibi) es va reprendre i va durar tres anys (225 aC a 222 aC) i va acabar amb la batalla de Sellsia (vegeu Batalla de Sellsia).

Derrotat, Clemenes va fugir cap Esparta, va mostrar-se oposat a sotmetre's a Antgon i finalment va embarcar a Gtion cap a Egipte on la seva mare i fills ja vivien com hostatges de Ptolemeu III Evergetes I (246 aC-222 aC), que era el seu aliat.

Per si esperava el seu suport per recuperar el poder, l'esperana es va acabar al morir Ptolemeu molt poc desprs. El seu successor, Ptolemeu IV Filoptor, el va ignorar i el seu ministre Sosibi fins i tot el va empresonar acusat de conspirar contra la vida del rei. Clemenes es va escapar de pres i va intentar una revolta contra el rei amb els seus fidels, per con que el poble no se li va unir, es va sucidar (vers 220 aC).

Al tron d'Esparta el va succeir el 222 aC el seu fill Agespolis III que no va tenir cap poder i al saber-se la mort del pare fou destitut pel seu collega Licurg (219 aC) que va esdevenir rei nic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165766" title="Clemenes (general)" nonfiltered="2701" processed="2690" dbindex="67715">
Clemenes  (Cleomenes, Kleomnes,          ) fou fill del general Pausnies, germ del rei Pleistonax  i oncle del rei Pausnies d'Esparta. Va dirigir l'exrcit peloloponsic en la seva quarta invasi d'tica en el cinqu any de la Guerra del Pelopons (427 aC). Clemenes va actuar en nom del seu nebot Pausnies que era menor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165767" title="Srednekolimsk" nonfiltered="2702" processed="2691" dbindex="67716">


Srednekolimsk (en rus               ) s una ciutat russa de la Repblica de Sakh situada a 1.485 km al nord-est de Iakutsk, a la riba esquerra del riu Kolima. La seva poblaci l'any 2002 era de 3.587 habitants. 

Es va fundar l'any 1644 i va assolir la consideraci de ciutat el 1775.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165768" title="Verkhoiansk" nonfiltered="2703" processed="2692" dbindex="67717">


Verkhoiansk (en rus            ) s una ciutat russa de la Repblica de Sakh situada al riu Iana, aprop del Cercle polar rtic, a 675 quilmetres de Iakutsk, la capital. La seva poblaci l'any 2002 era de 1.434 habitants. s una de les ciutats ms petites de Rssia.

Hi ha un port fluvial, un aeroport, un magatzem de pells, i s el centre d'una zona de rens.

L'any 1638 els cosacs van fundar un assentament a 90 quilmetres al sud-oest de l'actual ciutat. L'any 1775 es va moure a la riba esquerra del riu Yana per a fer ms fcil la recollida d'impostos. Va rebre el reconeixement de poble l'any 1817. 

Entre els anys 1860 i 1917 la ciutat va ser lloc d'exili poltic. Inicialment hi van enviar el participant de la insurrecci polonesa de 1863-1864, el poeta el Vikenty Puzhitsky. I ms tard gent com el social-demcrata Ivan Babushkin, Nogin, Hudjakov, el revolucionari polons Sieroszewski, i Stopani.

El clima de Verkhoyansk s extremadament continental i amb tendncia subrtica per culpa de la seva alta latitud. Es cararcteritza per una gran amplitud trmica, cosa que fa que malgrat que a l'estiu les temperatures sigun temperades (mitjana de gener de 15C) a l'hivern aquestes siguin molt baixes (mitjana al gener de -50 C). La temperatura ms baixa que mai s'hi registr fou de  69.8   el 1892. 

En aquesta rea es produeixen sovint inversions trmiques a l'hivern, amb temperatures ms calentes a ms altitud, al revs del que s usual.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165769" title="Viliisk" nonfiltered="2704" processed="2693" dbindex="67718">


Viliisk (en rus         ) s una ciutat russa de la Repblica de Sakh situada a uns 600 quilmetres de Iakutsk, al riu Vilii (afluent del Lena). La seva poblaci l'any 2002 era de 9.776 habitants. 

El primer assentament hivernals cosac data de l'any 1634 i era conegut amb els noms de  Tyukanskoye o Verkhnevilyuyskoye. L'any 1783 s'hi va construir una ciutat anomenada  Olensk i el 1821 es va reanomenar com a Viliisk.

La seva economia es basa en la indstria forestal i de la construcci i en menor mesura en l'extracci de gas natural.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165770" title="Clemenes (regent)" nonfiltered="2705" processed="2694" dbindex="67719">
Clemenes  (Cleomenes, Kleomnes,          ) fou fill de Cleombrot II i oncle i regent d'Agespolis III, el 219 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165771" title="Udatxni" nonfiltered="2706" processed="2695" dbindex="67720">


Udatxni (en rus         ) s una ciutat russa de la Repblica de Sakh situada a 1.370 quilmetres al nord-oest de Iakutsk, al riu Markha, i a 550 de Mirni. La seva poblaci l'any 2002 era de 15.698 habitants.

Es va fundar l'any 1968 i t la consideraci de ciutat des de l'any 1987. La ciutat t tres zones: la segura, la nova i la polar. L'economia es basa en l'extracci de diamants en la mina homnima, a cel obert, descoberta el 1955.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165772" title="Tommot" nonfiltered="2707" processed="2696" dbindex="67721">


Tommot (en rus       ) s una ciutat russa de la Repblica de Sakh situada a 390 quilmetres al sud de Iakutsk, al riu Aldan (afluent del Lena), i a 65 quilmetres d'Aldan.

La seva poblaci era de 9.032 habitants l'any 2002. Es va fundar l'any 1923.

Enllaos externs.
 Lloc web de Tommot;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165775" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1955" nonfiltered="2708" processed="2697" dbindex="67722">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1955, disputat al circuit de Aintree  el 16  de juliol del 1955.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Stirling Moss   2' 00. 4 (primera pole de la seva carrera);
 Volta  rpida:   Stirling Moss   2' 00. 4;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165777" title="Clemenes de Rhegion" nonfiltered="2709" processed="2698" dbindex="67723">
Clemenes de Rhegion (Cleomenes, Kleomnes,          ) fou un poeta ditirmbic, censurat per Quinides i Aristfanes ja que es creu que fou un poeta ertic. Epcrates l'esmenta en connexi amb Safo, Melet i Laminti. Va viure al segle V aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165778" title="Clemenes (filsof)" nonfiltered="2710" processed="2699" dbindex="67724">
Clemenes  (Cleomenes, Kleomnes,          ) fou un filsof cnic grec que fou deixeble de Metrocles. Va escriure un llibre sobre educaci (            ), que s esmentat per Digenes Laerci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165779" title="Clemenes (escriptor)" nonfiltered="2711" processed="2700" dbindex="67725">
Clemenes  (Cleomenes, Kleomnes,          ) fou un escriptor grec, comentarista d'Homer i de Hesode. Alguns l'identifiquen com el mateix personatge que el filsof Clemenes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165782" title="Clemenes (metge)" nonfiltered="2712" processed="2701" dbindex="67726">
Clemenes  (Cleomenes, Kleomnes,          ) fou un metge grec esmentat per Plutarc que va descriure una malaltia anomenada bulimia, i les seves causes, al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165783" title="Lle V l'Armeni" nonfiltered="2713" processed="2702" dbindex="67727">

Lle V, dit l'Armeni (Leo o Leon, ) (775   26 de desembre de 820), va ser emperador bizant entre 813 i 820. Era un noble d'origen armeni, fill del fams Bardes Patrici; dedicat a l'exrcit va agafar fama de valent i fou molt apreciat per l'emperador Nicfor I (802-811).

LLe va trair a l'emperador i fou condemnat a l'exili, del que fou cridat el 811 pel seu amic Miquel I, que havia succet a Nicfor, i que el va nomenar dux d'Orient. L'esposa de Miquel, Procpia, havia obtingut molta influncia sobre el seu marit, i a l'exrcit aquesta situaci no li agradava i Lle va aprofitar el descontentament per assolir la corona.

Lle era a la frontera oriental en guerra contra els rabs i mentre Miquel va lluitar contra Crum, khan dels blgars que el 812 va ocupar Mesmbria i va amenaar Constantinoble. La seva derrota va obligar a Miquel a cridar a Lle a la primavera del 813 i el dux es va presentar a la capital amb l'exrcit ms poders que s'havia vist, i al que Miquel va ordenar de combatre als blgars per de manera limitada per evitar un conflicte a gran escala, cosa que fou aprovada per Lle i el seu estat major, per a l'esquena de Miquel Lle va fer passar a l'emperador per un covard, assegurant que seguia el consell de la seva dona abans que el dels seus generals.

Els grecs es van trobar amb els blgars prop de Adrianpolis i davant la seva forta posici Miquel no va voler arriscar una batalla; Lle i els seus amics el van urgir a atacar i com que els soldats comenaven a mostrar smptomes de rebelli, l'emperador va donar orde d'atacar el 22 de juny. Inicialment el combat fou favorable als grecs per sobtadament les forces capadcies i armnies dirigides per Lle van desertar i l'exrcit grec es va desbandar, i els bizantins foren derrotats. Miquel es va refugiar darrera les muralles d'Adrianpolis on a la nit va arribar Lle amb les seves forces; ning va voler explicar a l'emperador que Lle i els seus havien fugit i havien provocat el desastre, i Lle va aconsellar a l'emperador la retirada cap a Constantinoble.

El governador de la capital, Joan Hexbul va intentar dir a l'emperador que sospitava de Lle per l'emperador no el va deixar parlar. Noms sortir Miquel d'Adrianpolis la gent de Lle el va proclamar emperador acusant a Miquel de covardia; Lle va fingir no acceptar fins que Miguel (el futur Miquel II) li va posar la corona al cap. Llavors van marxar a Constantinoble on van entrar sense oposici. Miquel I va abdicar el 11 de juliol del 1813 i es va retirar a un convent (on va viure trenta anys).

Lle fou coronat i una mica desprs es va presentar el blgar Crum; els suburbis de la ciutat foren incendiats i desprs se'n va anar a Adrianpolis que va ocupar. Va tornar ms tard a la capital i va continuar devastant Trcia. Lle no tenia gaires forces per va fer una gran activitat per aixecar un nou exrcit i quan ja la tenia a punt Crum va morir a les afores de Constantinoble (814)  i el va succeir Deucom. Llavors Lle va iniciar la ofensiva i a Mesmbria va aniquilar a l'exrcit blgar.

El 815 Deucom va tornar a Constantinoble per altre cop fou derrotat; Lle va envair Bulgria i va arrasar el pas de manera metdica provocant una gran por entre els blgars. Mortagon, successor de Deucom va demanar la pau per trenta anys i de fet la pau va durar 74 anys de la impressi que la campanya bizantina havia causat. 

Lle es va dedicar llavors a la prosperitat de l'imperi i els seus habitants. Va protegir als iconoclastes i ell mateix fou enemic decidit dels adoradors de les imatges i va prendre nrgiques mesures repressives contra aquestos i contra els bogomils. Va desbaratar algunes conspiracions i va reformar l'administraci, castigant severament el delicte de peculatio. Lle mateix va presidir sovint les corts de justcia i va castigar als jutges que no havien actuat correctament, per els seus cstigs eren exagerats i sovint dictava decapitaci, mutilaci o desterrament. No es dedicava a cap plaer ms que a complir els seus deures, treballant dia i nit. Visitava les provncies normalment sense anunciar la visita. 

Un dia va tenir un conflicte amb Miquel (que era tartamut) i per allunyar-lo de la cort el va enviar a passar inspecci a l'Orient per Miquel no va obeir l'orde i va entrar en una conspiraci; el complot fou descobert per Joan Hexbul i Miquel (II) fou empresonat i condemnat a morir cremat viu el mateix dia (dia de Nadal del 820) per l'emperadriu va suplicar a Lle d'ajornar l'execuci fins al dia segent i aix es va fer. A la nit els amics de Miquel van avanar els plans i al dia segent quan va comenar la process cap a l'esglsia, el mateix Lle anava al capdavant segons la costum bizantina i va iniciar els cants nadalencs; aquesta era la senyal; els conspiradors, disfressats de sacerdots i van atacar a Lle; aquest es va escapar cap a l'altar i es va defensar amb una gran creu per ning va anar a ajudar-lo, i fou finalment mort. Miquel II fou tret de la pres i proclamat emperador.

Lle va deixar quatre fill, el ms grans dels quals, Sarbaci o Simbaci, era csar i hereu designat des del 814. Els quatre foren castrats i tancats a un convent. Sarbaci va morir a causa de l'operaci.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165785" title="Clemenes (escultor)" nonfiltered="2714" processed="2703" dbindex="67728">
Clemenes  (Cleomenes, Kleomnes,          ) fou un escultor grec esmentat nicament per Plini el Vell, que fou autor d'un grup conegut per les Tespides o Muses, que Gai Asini Polli va collocar als seus edificis a Roma, segurament a la biblioteca del tur Palat. Es l'autor de l'anomenada "Venus de Medici". Va viure no abans del segle IV aC ni ms tard del 145 aC, pero les dades exactes no es poden determinar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165788" title="Clemenes el jove" nonfiltered="2715" processed="2704" dbindex="67729">
Clemenes el jove fou un escultor probablement grec que va fer una esttua coneguda com "el germnic" avui dia al Louvre, que representa a un orador rom en forma de deu. Es suposa que va viure vers el 200 aC. Es considera que podria ser fill del l'escultor Clemenes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165791" title="Llista d'espcies de tetrablmmids" nonfiltered="2716" processed="2705" dbindex="67730">
Llista d'espcies de tetrablmmids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 de mar de 2006 i hi ha citats 29 gneres i 126 espcies. La major part es troben al sud d'sia; unes quantes sn prpies de l'frica Central, Amrica Central i la part septentrional d'Amrica del Sud.


 Gneres i espcies .
Ablemma.
Ablemma Roewer, 1963
 Ablemma aiyura Shear, 1978 (Nova Guinea);
 Ablemma baso Roewer, 1963 (Sumatra);
 Ablemma berryi Shear, ;
 Ablemma lempake Lehtinen, 1981 (Borneo);
 Ablemma makiling Lehtinen, 1981 (Filipines);
 Ablemma merotai Lehtinen, 1981 (Borneo);
 Ablemma pugnax (Brignoli, 1973) (Nova Guinea, Illes Solomon);
 Ablemma rarosae Lehtinen, 1981 (Filipines);
 Ablemma ruohomaekii Lehtinen, 1981 (Tailndia);
 Ablemma samarinda Lehtinen, 1981 (Borneo);
 Ablemma sedgwicki Shear, 1978 (Borneo);
 Ablemma shimojanai (Komatsu, 1968) (Illes Ryukyu);
 Ablemma singalang Lehtinen, 1981 (Sumatra);
 Ablemma sternofoveatum Lehtinen, 1981 (Borneo);
 Ablemma syahdani Lehtinen, 1981 (Borneo);

Afroblemma.
Afroblemma Lehtinen, 1981
 Afroblemma thorelli (Brignoli, 1974) (Angola, Tanznia);
 Afroblemma thorelli maniema Lehtinen, 1981 (Congo);

Anansia.
Anansia Lehtinen, 1981
 Anansia astaroth (Brignoli, 1974) (Angola);

Bacillemma.
Bacillemma Deeleman-Reinhold, 1993
 Bacillemma leclerci Deeleman-Reinhold, 1993 (Tailndia);

Borneomma.
Borneomma Deeleman-Reinhold, 1980
 Borneomma roberti Deeleman-Reinhold, 1980 (Borneo);
 Borneomma yuata Lehtinen, 1981 (Borneo);

Brignoliella.
Brignoliella Shear, 1978
 Brignoliella acuminata (Simon, 1889) (Nova Calednia);
 Brignoliella beattyi Shear, 1978 (Illes Carolines);
 Brignoliella besuchetiana Bourne, 1980 (ndia);
 Brignoliella bicornis (Simon, 1893) (Filipines);
 Brignoliella carmen Lehtinen, 1981 (Filipines);
 Brignoliella dankobiensis Bourne, 1980 (Nova Irlanda);
 Brignoliella delphina Deeleman-Reinhold, 1980 (Nova Guinea);
 Brignoliella klabati Lehtinen, 1981 (Sulawesi);
 Brignoliella leletina Bourne, 1980 (Nova Irlanda);
 Brignoliella maros Lehtinen, 1981 (Sulawesi);
 Brignoliella martensi (Brignoli, 1972) (Nepal);
 Brignoliella massai Lehtinen, 1981 (Sulawesi);
 Brignoliella michaeli Lehtinen, 1981 (Malisia);
 Brignoliella quadricornis (Roewer, 1963) (Illes Carolines);
 Brignoliella ratnapura Shear, 1988 (Sri Lanka);
 Brignoliella sarawak Shear, 1978 (Borneo);
 Brignoliella scrobiculata (Simon, 1893) (Sri Lanka);
 Brignoliella trifida Lehtinen, 1981 (Borneo);
 Brignoliella vitiensis Lehtinen, 1981 (Fiji);
 Brignoliella vulgaris Lehtinen, 1981 (Borneo);

Caraimatta.
Caraimatta Lehtinen, 1981
 Caraimatta blandini Lehtinen, 1981 (Mxic);
 Caraimatta cambridgei (Bryant, 1940) (Cuba, Jamaica, Mxic fins a Panam);
 Caraimatta sbordonii (Brignoli, 1972) (Mxic, Guatemala);

Choiroblemma.
Choiroblemma Bourne, 1980
 Choiroblemma bengalense Bourne, 1980 (ndia);
 Choiroblemma rhinoxunum Bourne, 1980 (ndia);

Cuangoblemma.
Cuangoblemma Brignoli, 1974
 Cuangoblemma maTxadoi Brignoli, 1974 (Angola);

Fallablemma.
Fallablemma Shear, 1978
 Fallablemma castaneum (Marples, 1955) (Samoa);
 Fallablemma greenei Lehtinen, 1981 (Sulawesi);

Gunasekara.
Gunasekara Lehtinen, 1981
 Gunasekara ramboda Lehtinen, 1981 (Sri Lanka);

Hexablemma.
Hexablemma Berland, 1920
 Hexablemma cataphractum Berland, 1920 (Kenya);

Indicoblemma.
Indicoblemma Bourne, 1980
 Indicoblemma lannaianum Burger, 2005 (Tailndia);
 Indicoblemma monticola (Lehtinen, 1981) (Tailndia);
 Indicoblemma sheari Bourne, 1980 (ndia);

Lamania.
Lamania Lehtinen, 1981
 Lamania bernhardi (Deeleman-Reinhold, 1980) (Borneo);
 Lamania gracilis Schwendinger, 1989 (Bali);
 Lamania inornata (Deeleman-Reinhold, 1980) (Borneo);
 Lamania kraui (Shear, 1978) (Malisia);
 Lamania nirmala Lehtinen, 1981 (Borneo);
 Lamania sheari (Brignoli, 1980) (Sulawesi);

Maijana.
Maijana Lehtinen, 1981
 Maijana rackae Lehtinen, 1981 (Java);

Mariblemma.
Mariblemma Lehtinen, 1981
 Mariblemma pandani (Brignoli, 1978) (Seychelles);

Matta.
Matta Crosby, 1934
 Matta angelomaTxadoi Brescovit, 2005 (Brasil);
 Matta hambletoni Crosby, 1934 (Brasil);
 Matta mckenziei Shear, 1978 (Mxic);

Micromatta.
Micromatta Lehtinen, 1981
 Micromatta atoma (Shear, 1978) (Belize);

Monoblemma.
Monoblemma Gertsch, 1941
 Monoblemma becki Brignoli, 1978 (Brasil);
 Monoblemma muchmorei Shear, 1978 (Illes Verges, Colmbia);
 Monoblemma unicum Gertsch, 1941 (Panam);

Paculla.
Paculla Simon, 1887
 Paculla cameronensis Shear, 1978 (Malisia);
 Paculla granulosa (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Paculla mului Bourne, 1981 (Borneo);
 Paculla negara Shear, 1978 (Malisia);
 Paculla sulaimani Lehtinen, 1981 (Malisia);
 Paculla wanlessi Bourne, 1981 (Borneo);

Pahanga.
Pahanga Shear, 1979
 Pahanga centenialis Lehtinen, 1981 (Malisia);
 Pahanga diyaluma Lehtinen, 1981 (Sri Lanka);
 Pahanga dura Shear, 1979 (Malisia);
 Pahanga lilisari Lehtinen, 1981 (Sumatra);

Perania.
Perania Thorell, 1890
 Perania armata (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Perania birmanica (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Perania cerastes Schwendinger, 1994 (Malisia);
 Perania coryne Schwendinger, 1994 (Malisia);
 Perania nasicornis Schwendinger, 1994 (Tailndia);
 Perania nasuta Schwendinger, 1989 (Tailndia);
 Perania nigra (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Perania picea (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Perania robusta Schwendinger, 1989 (Tailndia);
 Perania siamensis Schwendinger, 1994 (Tailndia);

Rhinoblemma.
Rhinoblemma Lehtinen, 1981
 Rhinoblemma unicorne (Roewer, 1963) (Illes Carolines);

Sabahya.
Sabahya Deeleman-Reinhold, 1980
 Sabahya bispinosa Deeleman-Reinhold, 1980 (Borneo);
 Sabahya kinabaluana Deeleman-Reinhold, 1980 (Borneo);

Shearella.
Shearella Lehtinen, 1981
 Shearella browni (Shear, 1978) (Madagascar);
 Shearella lilawati Lehtinen, 1981 (Sri Lanka);
 Shearella selvarani Lehtinen, 1981 (Sri Lanka);

Singalangia.
Singalangia Lehtinen, 1981
 Singalangia sternalis Lehtinen, 1981 (Sumatra);

Singapurmma.
Singapurmma Shear, 1978
 Singapurmma adjacens Lehtinen, 1981 (Vietnam);
 Singapurmma halongense Lehtinen, 1981 (Vietnam);
 Singapurmma singulare Shear, 1978 (Singapur);

Sulaimania.
Sulaimania Lehtinen, 1981
 Sulaimania vigelandi Lehtinen, 1981 (Malisia);

Tetrablemma.
Tetrablemma O. P.-Cambridge, 1873
 Tetrablemma alterum Roewer, 1963 (Micronsia);
 Tetrablemma benoiti (Brignoli, 1978) (Seychelles);
 Tetrablemma brignolii Lehtinen, 1981 (ndia);
 Tetrablemma deccanense (Tikader, 1976) (ndia);
 Tetrablemma extorre Shear, 1978 (Trinidad);
 Tetrablemma helenense Benoit, 1977 (Santa Helena);
 Tetrablemma loebli Bourne, 1980 (ndia);
 Tetrablemma manggarai Lehtinen, 1981 (Flores);
 Tetrablemma marawula Lehtinen, 1981 (Sulawesi);
 Tetrablemma mardionoi Lehtinen, 1981 (Sumatra);
 Tetrablemma medioculatum O. P.-Cambridge, 1873 (Sri Lanka);
 Tetrablemma medioculatum cochinense Lehtinen, 1981 (ndia);
 Tetrablemma medioculatum gangeticum Lehtinen, 1981 (ndia);
 Tetrablemma okei Butler, 1932 (Victria);
 Tetrablemma phulchoki Lehtinen, 1981 (Nepal);
 Tetrablemma rhinoceros (Brignoli, 1974) (Angola);
 Tetrablemma samoense Marples, 1964 (Samoa);
 Tetrablemma viduum (Brignoli, 1974) (Angola);
 Tetrablemma vietnamense Lehtinen, 1981 (Vietnam);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Tetrablmmid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165795" title="Cleomitades" nonfiltered="2717" processed="2706" dbindex="67731">


Dos suposats membres de la famlia dels Asclepades (ancestres d'Hipcrates):

Cleomitades I (Cleomyttades,             ) fou un membre (el sis) de la famlia dels asclepades, fill de Crisamis I i pare de Teodor I, que va viure al segle X aC. Vegeu Crisamis.

Cleomitades II fou el des descendent de la famlia dels asclepades, fill del rei  Crisamis II i pare de Teodor II. Es suposa que va viure el segle VIII aC;

Cleomitades (metge);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165804" title="Olmpies" nonfiltered="2718" processed="2707" dbindex="67732">


Onomstica:

Olmpies o Olmpia d'Epir, reina de Macednia, esposa de Filip II de Macednia, mare d'Alexandre el Gran i filla del rei Neoptlem I de l'Epir;

Olmpies de l'Epir o Olimpada de l'Epir, princesa de l'Epir, filla del rei Pirros;

Olmpies de Larissa, esposa de Demetri el Bell de Cirene;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165805" title="Aberaeron" nonfiltered="2719" processed="2708" dbindex="67733">


Aberaeron s un municipi de la costa de Ceredigion, a Galles, entre Aberystwyth i Aberteifi (angls: Cardigan), i la seu del Consell del Comtat de Ceredigion. 

Aberaeron fou projectat i construt el 1805 pel Rev. Alban Thomas Jones. El municipi s'estn al voltant de la desembocadura del Riu Aeron, que s'ampli per tal de servir de petit port per a embarcacions recreacionals. L'estuari pot atravessar-se a travs d'un pont de fusta per a vianants. 

L'arquitectura d'Aberaeron s poc corrent en relaci a aquesta part rural de Galles: est estructurada al voltant d'una plaa principal amb edificis d'un estil Regency elegant, agrupats en torn del port. L'arquitectura d'algunes parts fou prou interessant com per aparixer a alguns segells de correu britnics. 

Aberaeron est situat a la carretera A487 i l'A482 passa pel municipi fins a Llanbedr Pont Steffan (angls: Lampeter) i altres ciutats del sud. 

La part litoral d'Aberaeron est formada generalment de platges de cdols, tot i que, quan la marea s baixa, s'hi pot veure sorra ms fina. Pels seus avanos en tractament de residus, la platja del sud d'Aberaeron fou premiada amb la bandera blava de l'any 2005. 

El clima s suau i temperat, condicionat sobretot per la proximitat a una mar de poca profunditat immediata. Tanmateix, les gelades ocasionals afecten el municipi a l'hivern, a causa de l'arribada d'aire fred provinent de les parts ms elevades de Ceredigion, a travs de la Vall d'Aeron. 

El municipi s conegut per la venda de mel i especialment de gelats de mel i, ms recentment, de mostassa com a condiment culinari.

Amb un 70% de gallesoparlants segons el cens del 2001, Aberaeron s una de les poques zones costaneres de Ceredigion que encara romanen predominantment gallesfones.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165806" title="Crnica de Ramon Muntaner" nonfiltered="2720" processed="2709" dbindex="67734">
La Crnica de Ramon Muntaner, escrita a Xilvella entre el 1325 i el 1328, s la ms llarga de les Quatre grans crniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronaci d'Alfons el Benigne (1328). S ha assenyalat el seu carcter de  mirall de prnceps , i de  mirall de ciutadans .


 L'autor .

Ramon Muntaner va nixer a Peralada l any 1265. Era fill d una famlia notable que hostatj Jaume I el Conqueridor (el 1274 Jaume I se n va al Concili de Li i passa per Peralada) i Alfons X el Savi de Castella. Aquest fet, que es produ quan tenia nou anys, fou un dels records ms preats i l esmenta amb emoci a la Crnica. De la mateixa manera que en la tradici novellesca europea (per exemple Chrtien de Troyes) se ns exposa com la visi d un gran heroi a ulls d un infant s capa de canviar el rumb de la seva vida, Muntaner ens diu que la visi de Jaume I quan era petit el port a consagrar-se com a escriptor i a explicar tot el que havia vist. 

El 1285 Peralada fou destruda pels almogvers durant la croada contra la Corona d'Arag i va haver d emigrar. Quan tenia vint anys Ramon Muntaner prengu part en la conquesta de Menorca; desprs particip en la lluita contra els francesos a la guerra de Siclia, el 1300 en el setge de Messina, al costat de Roger de Flor i com a administrador de la seva companyia. L estiu de 1302 inicia sota les ordres d aquest cabdill l expedici a Orient . El 1307 deixa la companyia, i el 1311 es casa. 

El 1315 ha de fer un viatge entre Siclia i el Rossell, ja que li s encarregada una missi delicada: la de transportar de Catnia a Perpiny un nad orfe, el futur Jaume III de Mallorca, per tal de lliurar-lo als seus avis. D en d aix es retira i madura durant deu anys les seves memries, fins que tingu un  somni  revelador que l impuls, el 1325, als seixanta anys, a Valncia, a comenar a redactar la Crnica, que acab tres anys desprs. Muntaner morir a Eivissa el 1336.

 L'obra .
Muntaner tingu una relaci personal amb tots els reis de la Casa d'Arag, de la Casa de Mallorca i de la Casa de Siclia pertanyents al Llinatge del Casal de Barcelona que li foren contemporanis. En fer la seva obra, va recrrer principalment a textos historiogrfics per als regnats de Jaume I i Pere el Gran i, a partir d Alfons el Franc, la seva font gaireb exclusiva s la prpia experincia.


L obra fou escrita per sser llegida en veu alta. Sempre que s adrea als seus  oients  els sol anomenar  senyors . Muntaner aconsegu d establir una comunicaci directa amb els seus  odors . Per aix utilitza procediments joglarescos (com la interrogaci  qu us dir? ) a ms d usar un llenguatge viu i colloquial.

L objectiu fonamental de l obra s la de glorificar els reis de la Casa d'Arag. El monarquisme del nostre cronista est estretament relacionat amb el providencialisme i amb el nacionalisme. La sang, un dest com i la llengua (el  bell catalanesc ) sn els elements que integren la base de la comunitat catalano-aragonesa. s impossible trobar en tota l Europa medieval res que s assembli a la maduresa  nacional  de la Crnica.

La seva vida i l'adhesi a la dinastia i a la llengua catalana, a les quals express una extraordinria devoci, representen el contraps a les forces centrfugues dins la comunitat nacional catalana resultat de l'organitzaci de les terres conquerides en nous regnes (Mallorca, Valncia, Siclia) i de vegades de la implantaci d'una nova branca dinstica (Mallorca, Siclia). La conscincia del perill de la divisi i del valor de la uni l'explicit tamb en la seva Crnica, especialment en l'exemple de la Mata de Jonc.

Amb aquesta obra, Ramn Muntaner tamb es va convertir en el primer autor en llengua catalana en plasmar les aspiracions de gran part de l'elit catalana per a una reunificaci poltica ibrica, doncs al comentar l'entrevista d'Ariza entre els monarques catalano-aragons i castell, en la qual aquest ltim proposava a Pere el Gran una aliana entre ells dos, el rei de Portugal i el de Mallorca, Muntaner va afegir-hi: "...si aquests quatre Reys que ell nomenava de Espanya, qui son una carn e una sang, se teguessen ensemps, poch duptare tot laltre poder del mon."

 Contrast entre la Crnica de Muntaner i la Crnica de Pachymeres.
Respecte de la Companyia Catalana d'Orient, Ramon Muntaner va comenar a escriure la seva crnica el 1325, o s, 17 anys desprs que el grec bizant Georgius Pachymeres escrigus la seva obra "De Michaele et Andronico Palologis". Mentre que l'obra de Pachymeres s ofereix la visi grega dels fets, enfatitzant les atrocitats comenses per la Companyia i Roger de Flor fins el 1308, la Crnica de Ramon Muntaner s l'nica font occidental que ens realta els fets visquts per la Companyia Catalana d'Orient. En alguns aspectes, l'obra de Ramon Muntaner esdev, no noms una glorificaci de Roger de Flor i la Companyia, sin tamb una contracrnica de l'obra de Pachymeres, relatant alguns fets que el grec no menciona, i elludint explicar fets que l'autor grec s relata amb detall. Alguns d'aquests fets serien:

 Massacre dels genovesos: Pachymeres afirma que l'origen de la massacre s'inici a resultes d'un deute que Roger de Flor no havia saldat amb els genovesos, mentre que Muntaner no explicita perqu s'originaren els enfrontaments.
 Batalla de Germe: tot i tractar-se d'una batalla menor, Muntaner no la comenta.
 Execucions sumries de Germe: Pachymeres explica la barbrie de Roger de Flor en voler executar els militars grecs que havien rendit la fortalesa als turcs, acusant-los de covardia. Muntaner no ho comenta. ;
 Execucions sumries de Kula: Novament, Pachymeres explica la barbrie de Roger de Flor en voler executar els militars grecs que havien rendit la fortalesa als turcs, acusant-los de covardia. Muntaner no ho comenta. ;
 Contribucions de guerra a Filadlfia: Pachymeres explica que desprs d'alliberar la ciutat de Filadlfia, Roger de Flor impos a la ciutat el pagament d'unes contribucions de guerra illegals i abusives. Muntaner no ho comenta.
 Contribucions de guerra a Efes: Pachymeres explica que desprs que Bernat de Rocafort es reuns amb Roger de Flor a Efes, aquest comet tota mena d'atrocitats per recaptar el pagament de ms contribucions de guerra. Muntaner no ho comenta.
 Setge de Magnsia: Pachymeres explica que el governador de Magnsia va executar la guarnici d'almogvers que hi havia protegint els tresor de la Companyia i s'en va apoderar, resisitint desprs el setge a qu la Companyia va sotmetre la ciutat. Muntaner no ho comenta.
 Xifres: es desconeix en quina font es va fonamentar Muntaner per les xifres dels exrcits, morts, ferits i capturats, de les batalles, que resulten sempre favorables a Roger de Flor i la Companyia Catalana d'Orient.

 Cdex i Edicions .
L'obra de Muntaner va tenir gran reperscussi i difusi ja durant el segle XIV i el segle XV, sent emprada, per exemple, en diversos passatges del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Va ser editada per primera volta el segle XVI, coincidint amb un moment de gran revisclomanet de la historiografia; aquesta primer edici fou encarregada i pagada pels jurats de la ciutat de Valncia. Noves edicions impreses es produiren durant el segle XIX, durant el perode d'exaltaci romntica del passat medieval europeu.

 Cdex .
 Cdex, segle XIV: Cdice A. Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial;
 Cdex, 1342: Manuscrito n. 1803. Biblioteca Nacional de Espaa;
 Cdex, 1353: Manuscrit. Ms. 4. Biblioteca de Catalunya. (Cdex fragmentat, noms cont dels captols 146 a 298);

 Edicions ntegres .
 1 Edici, 1558. Valncia. Vdua de Joan Mey Flandro: "Chrnica o descripci dels fets e hazanyes de l'nclyt rey don Jaume Primer, rey d'Arag, de Mallorques e de Valncia, compte de Barcelona e de Muntpesller, e de molts de sos descendents. Feta per lo magnfich en Ramon Muntaner, lo qual serv ax al dit nclyt rey don Jaume com a sos fills e descendents es trob present a les coses contengudes en la present histria" ;
 2 Edici, 1562. Barcelona. Jaume Cortey: "Chrnica o descripci dels fets e hazanyes de l'nclyt rey don Jaume Primer, rey d'Arag, de Mallorques e de Valncia, compte de Barcelona e de Muntpesller, e de molts de sos descendents. Feta per lo magnfich en Ramon Muntaner, lo qual serv ax al dit nclyt rey don Jaume com a sos fills e descendents es trob present a les coses contengudes en la present histria";
 3 Edici, 1844. Stuttgrat. Karl F. W. Lanz: "Chronik des edlen En Ramon Muntaner. Chronica, o descripci dels fets, e hazanyes del inclyt Rey Don Iaume Primer e de molts de sos descendents";
 4 Edici, 1860. Barcelona. Antoni Bofarull: "Crnica catalana de Ramon Muntaner";
 5 Edici, 1886. Barcelona. Josep Coroleu: "Crnica";
 6 Edici, 1927-1952. Barcelona. Josep Maria Casacuberta, i Miquel Coll i Alentorn. Ed. Barcino: "Crnica";
 7 Edici, 1971. Barcelona. Ferran Soldevila. Ed. Selecta: "Les Quatre grans crniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III";
 8 Edici, 1973. Barcelona. J. F. Vidal-Jov i Bartomeu Bardag. Ed. Selecta: "Crnica";
 9 Edici, 1979. Barcelona. Marina Gust. Edicions 62. (Reedicions de 1984, 1985, 1989, 1990, 1991, 1994 i 1998): "Crnica".
 10 Edici, 1999. Valncia. Vicent Josep Escart. Instituci Alfons el Magnnim: "Crnica";
 Edici Facsmil 2006. Barcelona. Stefano Maria Cingolani: "La Memria dels reis: les quatre grans crniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV". (Edici facsmil de les quatre grans crniques a partir de les seves primeres edicions: la de Joan Mei pel Llibre dels fets de 1557, la de Sebasti Cormellas per la de Bernat Desclot de 1616, la de Joan Mei de Ramon Muntaner tamb de 1557 i les Crniques d'Espanya de Pere Marsili editada el 1547 per Carles Amors);

 Edicions fragmentries .
 1850. Palma de Mallorca. Josep M. Quadrado: "Conquesta de Mallorca";
 1878. Npols. Enric Cardona: "Crnica";
 1879. Montpeller. Manuel Mil i Fontanals: "Serm" (2 reedici 1881);
 1926. Barcelona. Llus Nicolau d'Olwer: "L'expedici dels catalans a Orient";
 1932. Barcelona. Ramon Als-Moner: "Crestomaties Barcino";
 1966. Barcelona. Ramon Sumoy: "La croada de Frana contra els catalans";
 1878. Npols. Enric Cardona: "Crnica";

 Traduccions completes o fragmentries (data de la 1 edici) .
 segle XVI. Castell. Miguel Monterde.
 1827. Francs. Pars. J.A.C. Buchon.
 1842. Alemany. Leipzig. (Bilinge alemany-catal). Karl F. W. Lanz: "Chronik des edlen En Ramon Muntaner. Chronica, o descripci dels fets, e hazanyes del inclyt Rey Don Iaume Primer e de molts de sos descendents";
 1844. Itali. Florncia. Filippo Mos.
 1921. Angls. Londres. Lady Goodenough. Ramon Muntaner Chronicle;

 Alguns exnims de la crnica .
Les relacions de la Corona d'Arag amb d'altres regnes i territoris va donar lloc ja des de l'edat mitjana a la creaci de gran qantitat d'exnims que hui en dia resten en l'oblit. A tall d'exemple, alguns dels que figuren en la Crnica de Muntaner sn:

 Cetines, per Atenes, capital de Grcia;
 Estives, per Tebes, ciutat de Grcia;
 Port Jonc, per Navarino, ciutat de Grcia;
Taix, per Tassos, una illa grega;
 Sant Jaume de Galcia, per Santiago de Compostella, capital de Galcia;
 Siblia, per Sevilla, capital d'Andalusia;
 Saragossa de Siclia, per Siracusa, ciutat de Siclia;
 Xaca, per Sciacca, ciutat de Siclia;
Sena, per Siena, ciutat d'Itlia;
Florena, per Florncia, ciutat d'Itlia;
el Goi, per Gozo, una illa de Malta;




Referncies.


 Enllaos externs .

Manuscrit de la Crnica de Ramon Muntaner on-line;
Versi on-line (llegible);
Edici bilinge (1860) de la Crnica de Muntaner (Google Books);
Crnica de Ramn Muntaner, traduda a l'angls per Lady Goodenough;
Obra editada de Ramon Muntaner;

 Pgines que s'hi relacionen .


 Les quatre grans crniques;
 Llibre dels fets de Jaume I;
 Crnica de Bernat Desclot;
 Crnica de Pere el Cerimonis;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165810" title="Llista de diputats balears al Congrs dels Diputats" nonfiltered="2721" processed="2710" dbindex="67735">
Legislatura constituent (1977-1979).
UCD 4 - PSOE 2
 Raimundo Clar Garau (UCD);
Miguel Durn Pastor (UCD);
Francesc Gar Mir (UCD);
Santiago Rodrguez-Miranda Gmez (UCD);
 Emilio Alonso Sarmiento (PSOE);
Flix Pons Irazazbal (PSOE);

I Legislatura (1979-1982).
UCD 4 - PSOE 2
 igo Cavero Lataillade (UCD);
 Miguel Durn Pastor (UCD);
 Francesc Gar Mir (UCD);
 Santiago Rodrguez-Miranda y Gmez (UCD);
 Emilio Alonso Sarmiento (PSOE);
 Flix Pons Irazazbal (PSOE);


II Legislatura (1982-1986).
PSOE 3 - AP/PDP 3
 Josep Caellas Fons (AP);
 Abel Matutes Juan (AP);
 Ricardo Squella Martorell (AP);
 Gregori Mir Mayol (PSOE);
 Joan Ramallo Massanet (PSOE);
 Jaume Ribas Prats (PSOE);

III Legislatura (1986-1989).
PSOE 3 - CP 3
 Flix Pons Irazazbal (PSOE);
 Joan Ramallo Massanet (PSOE);
 Enric Ribas Mar (PSOE);
 Josep Caellas Fons (AP- PP);
 Joan Casals Thomas (PDP) / Joan Antoni Noguera Torres (PP);
 Enric Ramon Fajarns (AP-PP);

IV Legislatura (1989-1993).
PP 3 - PSOE 3
 Josep Caellas Fons (PP);
 Enric Ramon Fajarns (PP);
 Adolfo Vilafranca Bosch (PP);
 Emilio Alonso Sarmiento (PSOE);
 Antoni Costa Costa (PSOE);
 Flix Pons Irazazbal (PSOE);

V Legislatura (1993-1996).
PP 4 - PSOE 3
 Francesc Gilet Girart (PP);
 Mara Luisa Cava de Llano Carri (PP);
 Adolfo Vilafranca Bosch (PP);
 Joaqun Cotoner Goyeneche (PP);
 Antoni Costa Costa (PSOE);
 Albert Moragues Gomila (PSOE);
 Flix Pons Irazazbal (PSOE);

VI Legislatura (1996-2000).
PP 4 - PSOE 3
 Pedro Cantarero Verger (PP);
 Mara Lusa Cava de Llano Carri (PP);
 Eduard Gamero Mir (PP);
 Cristfol Pons Franco (PP);
 Antoni Costa Costa (PSOE);
 Albert Moragues Gomila (PSOE);
 Teresa Riera Madurell (PSOE);

VII Legislatura (2000-2004).
PP 5 - PSOE 2
 Rosa Estars Ferragut (PP);
 Mara Lusa Cava de Llano Carri (PP);
 Joan Salord Torrent (PP);
 Miguel ngel Martn Soledad (PP);
 Antnia Febrer Santandreu (PP);
 Albert Moragues Gomila (PSOE);
 Teresa Riera Madurell (PSOE);

VIII Legislatura (2004-2008).
PP 4 - PSOE 4
 Maria Salom Coll (PP);
 Enric Fajarns Ribas (PP);
 Joan Salord Torrent (PP);
 Miguel ngel Martn Soledad (PP);
 Francesc Antich Oliver (PSOE) (Substitut per Mriam Muoz Resta el 2007);
 Grcia Muoz Salv (PSOE);
 Jos Ramn Mateos Martn (PSOE);
 Isabel Maria Oliver Sagreras (PSOE);

IX Legislatura (2008-2012).
PSOE 4 - PP 4
 Antoni Garcias Coll (PSOE);
 Grcia Muoz Salv (PSOE);
 Jos Manuel Bar Cendn (PSOE);
 Miriam Muoz Resta (PSOE);
 Maria Salom Coll (PP);
 Enric Fajarns Ribas (PP);
 Joan Carles Grau Reins (PP);
 Maria Antnia Mercant Nadal (PP);

Vegeu tamb.
 Llista de senadors balears al Senat espanyol;

Referncies.
 Web del Congrs dels Diputats ;
 Resultats de les eleccions al Congrs dels Diputats ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165811" title="Jaume Serra i Hnter" nonfiltered="2722" processed="2711" dbindex="67736">

Jaume Serra i Hnter (Manresa, Bages 1878 - Cuernavaca, Mxic 1943) fou un filsof i poltic catal. Estudi filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona El 1910 fou nomenat catedrtic de psicologia, lgica, tica i dret a un institut d'ensenyament secundari d'Almeria i poc desprs catedrtic de lgica a Santiago de Compostella. Des del 1913 tamb ocup la ctedra d'histria de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme una gran tasca en el camp de l'ensenyament i de l'organitzaci acadmica a travs del Segon Congrs Universitari Catal del 1918. 

Durant la Segona Repblica Espanyola fou nomenat deg de la facultat de lletres i rector de la Universitat Autnoma de Barcelona (1931-33), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. Polticament, fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya,fou elegit  diputat al Parlament de Catalunya el 1932, del qual en fou nomenat vicepresident, i ms tard president del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, des d'on va fer amistat amb Santiago Pi i Sunyer i Josep Irla i Bosch. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Frana i ms tard a Mxic, on fou membre del Consell Nacional de Catalunya.

Se'l considera deixeble i continuador de Francesc Xavier Llorens i Barba, i un enlla entre dues generacions filosfiques barcelonines. Juntament amb Toms Carreras i Artau i Francesc Mirabent i Viaplana forma el nucli fonamental de l'anomenada Escola de Barcelona. El seu pensament personal es mantingu fidel a una concepci idealista i espiritualista, hereva de l'escola catalana del sentit com, oberta, per, als ensenyaments de la histria i interessada a harmonitzar les dades de la cincia amb les creences religioses. Com a filsof fou un acrrim defensor de la funci i del paper que la filosofia havia de tenir en el terreny de l educaci.

 Obres .
 Ensayo de una teora psicolgica del juicio (1912);
 Alguns aspectes de la vida universitria del Dr. Llorens i Barba (1920);
 Idealitat, metafsica i espiritualisme (1923);
 Balmes i la filosofia a Catalunya (1925);
 Les tendncies filosfiques a Catalunya durant el segle XIX  (1925);
 L'obra filosfica de R. Turr  (1925);
 Filosofa y cultura (1930-1932);
 Spinoza (1933);
 Figures i perspectives de la histria del pensament (1935);
 Meditaciones sobre el problema de Espaa (1943), ;
 La filosofa de J. L. Vives  (1943)   ;
 El pensament i la vida. Estmuls per a filosofar (1945);

Enllaos externs.

Jaume Serra a memoria.cat ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165812" title="Llista de senadors balears al Senat espanyol" nonfiltered="2723" processed="2712" dbindex="67737">
Senadors electes.
Legislatura constituent (1977-1979).
 MALLORCA:
 Jeroni Albert Picornell (UCD);
 Ramiro Prez-Maura Herrera (UCD);
 Manuel Mora Esteva (PSIB);
 MENORCA:
 Guillem De Olives Pons (UCD);
 EIVISSA-FORMENTERA:
 Abel Matutes Juan (AP);

I Legislatura (1979-1982).
 MALLORCA:
 Jeroni Albert Picornell (UCD);
 Josep Zaforteza Calvet (UCD);
 Gregori Mir Mayol (PSIB);
 MENORCA:
 Tirs Pons Pons (CPM);
 EIVISSA-FORMENTERA:
 Abel Matutes Juan (AP);

II Legislatura (1982-1986).
 MALLORCA:
 Antoni Ramis Rebassa (PSIB);
 Felipe Snchez-Cuenca Martnez (PSIB);
 Joaqun Ribas de la Reyna (AP);
 MENORCA:
 Antoni Villalonga Riudavets (PSIB);
 EIVISSA-FORMENTERA:
 Enrique Ramn Fajarns (AP);

III Legislatura (1986-1989).
 MALLORCA;
 Emilio Alonso Sarmiento (PSIB);
 Antoni Garcias Coll (PSIB);
 Antoni Buades Fiol (CP);
 MENORCA;
 Antoni Villalonga Riudavets (PSIB);
EIVISSA I FORMENTERA;
 Alonso Mar Calbet (CP);

IV Legislatura (1989-1993).
 MALLORCA;
 Antoni Garcias Coll (PSIB);
 Simn Pedro Barcel Vadell (PPIB);
 Joaqun Cotoner Goyeneche (PPIB);
 MENORCA;
 Martn Jos Escudero Sirerol (PPIB);
 EIVISSA i FORMENTERA;
 Alonso Mar Calbet (CP);

V Legislatura (1993-1996).
 MALLORCA;
 Antoni Garcias Coll (PSIB);
 Jos Caellas Fons (PPIB);
 Jaume Font Barcel (PPIB);
 MENORCA;
 Martn Jos Escudero Sirerol (PPIB);
 EIVISSA i FORMENTERA;
 Josep Juan Cardona (PPIB);

VI Legislatura (1996-2000).
 MALLORCA;
 Antoni Garcias Coll (PSIB);
 Ramon Antoni Socias Puig (PSIB);
 Jos Caellas Fons (PPIB);
 MENORCA;
 Bernat Llompart Diaz / Lloren Cardona Segu (PPIB);
 EIVISSA i FORMENTERA;
 Pilar Costa Serra (Pacte Progressista de les Pitises);

VII Legislatura (2000-2004).
 MALLORCA:
 Eduard Gamero Mir / Bartomeu Segu Prat (PPIB);
 Jos Manuel Ruiz Rivero (PPIB);
 Ramon Antoni Socias Puig (PSIB);
 MENORCA:
 Josep Segu Daz (PPIB);
 EIVISSA-FORMENTERA:
 Enric Fajarns Ribas (PPIB);

VIII Legislatura (2004-2008).
 MALLORCA:
 Joan Fageda Aubert (PPIB);
 Carlos Ripoll Martnez de Bedoya (PPIB);
 Joaqun Belln Martnez (PSIB);
 MENORCA:
 Josep Segu Daz (PPIB);
 EIVISSA-FORMENTERA:
 Antoni Mar Mar (PPIB);

IX Legislatura (2008-2012).
 MALLORCA:
 Joan Fageda Aubert (PPIB);
 Joana Xamena Terrasa (PPIB);
 Francesc Xavier Ramis Otazua (PSIB);
 MENORCA:
 Artur Bagur Mercadal (PSIB-EU-PSM-VERDS);
 EIVISSA-FORMENTERA:
 Pere Torres Torres (PSIB-ExC);

Senadors per designaci autonmica.

II Legislatura (1982-1986).
 Jos Mara Lafuente Lpez (PP) (08/11/1983 - 23/04/1986);

III Legislatura (1986-1989).
 Antoni Roses Juaneda (15/07/1986 - 21/05/1987);
 Francesc Quetglas Rosanes (CDS) (28/07/1987 - 02/09/1989);

IV Legislatura  (1989-1993).
 Francesc Quetglas Rosanes (CDS) (21/11/1989 - 03/07/1991);
 Guillem Vidal Bibiloni (PP) (24/07/1991 - 23/11/1992);

V Legislatura (1993-1996).
 Guillem Vidal Bibiloni (PP) (06/07/1993 - 05/07/1995);
 Manuel Jan Palacios (PP) (11/07/1995 - 09/01/1996);

VI Legislatura (1996-2000).
 Manuel Jan Palacios (PP) (09/04/1996 - 01/08/1999);
 Manuel Cmara Fernndez (17/08/1999 - 18/01/2000);

VII Legislatura (2000-2004).
 Manuel Cmara Fernndez (EUIB) (14/04/2000 - 07/07/2003);
 Carlos Gutirrez Gonzlez (PP) (14/07/2003 - 20/01/2004);

VIII Legislatura (2004-2008).
 Carlos Gutirrez Gonzlez (PP) (14/07/2003 - 19/05/2007);
 Pere Sampol Mas (PSM-EN) (18/07/2007);

IX Legislatura (2008-2012).
 Pere Sampol Mas (PSM-EN) (18/07/2007);

Vegeu tamb.
 Llista de diputats balears al Congrs dels Diputats;

Referncies.
 http://www.senado.es/solotexto/senadores/ccaa_15.html ;
 Resultats de les eleccions al Senat ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165816" title="Revoluci social espanyola de 1936" nonfiltered="2724" processed="2713" dbindex="67738">



La revoluci social espanyola de 1936 va comenar desprs del intent de cop d estat que va desencadenar la Guerra Civil. Es basa en l anarcosindicalisme, l autogesti i el collectivisme. En aquell moment la CNT tenia 1.577.000 militants i la UGT 1.447.000. All on el els colpistes no es van fer amb el control, es va crear un buit de poder a causa del collapse de l estat. Aix va propiciar un seguit d accions per part de les organitzacions sindicals que van portar al desenvolupament de la revoluci social.

 L estiu de l anarquia (juliol-setembre 1936) .
Des del primer moment es diferencien dos corrents: un grup radical vinculat a la FAI i part de la CNT, que entenen el fenomen com una revoluci tradicional; i el grup possibilista, format per un altre sector de la CNT, que desitja participar en un front ms ampli, anomenat Front Popular Antifeixista.

Neixen estructures administratives al marge de l estat (Comit Central de Milcies Antifeixistes de Catalunya, Comit Executiu Popular de Valncia, Comit de Guerra de Gijn...), de les quals els Comits de Guerra i de Defensa seran dirigides pel sector ms radical i la resta, pels possibilistes. 

Sn enviades la Columna Durruti, la Columna de Hierroo i la Columna Rojo y Negro a Arag per tal de defensar el front. Per all on pesen es va implantant el comunisme llibertari que, a causa de l existncia d una gran base popular de tendncia anarcosindicalista, permet el desenvolupament progressiu de la major experincia collectivista de la revoluci.  

Durant aquesta etapa l economia espanyola es posada sota el control dels treballadors organitzats en sindicats, en algunes regions, com a Catalunya, aquest fenomen arriba al 75% de la indstria. En algunes regions el diner va sser eliminat i substitut per vals, que va suposar una reducci d un quart en relaci al cost anterior dels bens. Les rees rurals que van ser collectivitzades arriben a: 70% a Catalunya, a prop del 70% a Arag, el 70% a Badajoz, el 58% a Castella La Manxa, el 49% a Andalusia i a prop del 13% a la Comunitat Valenciana. 
A Arag es proclama el comunisme llibertari i es formen 450 collectivitats rurals, la majoria en mans de la CNT. A l rea Valenciana es construeixen 253, 264 dirigides per la CNT, 69 per UGT i 20 de forma mixta. Un dels seus principals projectes era El Consejo Levantino Unificado de Exportacin de Agrios. 

Les comunes anarquistes produen ms que abans d'sser collectivitzades i les zones alliberades treballaren sobre els principis llibertaris: las decisions eren preses a travs de concilis de ciutadans comuns, sense cap tipus de burocrcia. 

A ms de la revoluci econmica, va existir un esperit de revoluci cultural. Es va permetre l  avortament, l amor lliure i el naturisme es van fer populars.

Tot hi i la descomposici de facto del govern, aquest intenta recuperar una mica de poder amb algunes mesures. Crea els Batallons de Voluntaris, embri de l'Exrcit Popular, i fa una srie de decrets. 

Neixen les primeres tensions entre la estratgia de la CNT i la poltica del Partit Comunista. El 6 d agost el PSUC surt del govern de la Generalitat a causa de les pressions anarcosindicals. 

 Primer Govern de la Victria (setembre-novembre de 1936) .
L estat es limita a legislar sobre els fets consumats per la revoluci. Es crea la Junta de Defensa de Madrid, un organisme semiindependent on es veuen representats tots els partits del Front Popular i els anarquistes, i on les sindicats cedeixen el control de les columnes a l Estat per tal de defensar Madrid. 
Aquest major acord entre el Front Popular i els sindicats es plasma en la formaci del primer Govern de la Victria, presidit per Largo Caballero. Tot hi que existeix un aparent consentiment per part dels revolucionaris, el nou govern,  no interv en el desenvolupament de la revoluci, i el seu objectiu principal es potenciar l exrcit a traves de diferents mesures, com es l intent de dissoluci dels Comits de Defensa i Guerra. 
Quan la guerra es comena a allargar,  l esperit dels primers dies de revoluci afluixa i comena la fricci entre els diferents integrants del Front Popular Antifeixista, en part degut a les poltiques del Partit Comunista, les quals eren establertes des de l URSS. 
Els comunistes creien que no era el moment adequat per a la revoluci i que s havien de centrar els esforos en derrotar les forces de Franco. Els Anarquistes estaven en desacord perqu la majoria opinava que la guerra i la revoluci era una prolongaci l una de l altre. Les milcies dels partits estaven en contra de la poltica sovitica, aix que des de l estat es va obstaculitzar ajuda i recursos, fent aix que es redus la seva capacitat d actuaci. Durant aquesta etapa algunes estructures revolucionaries se sotmeten al poder del Govern, i aix s inicia una dissoluci i apropiaci de les estructures revolucionaries per part del govern republic. 
Una excepci es la consolidaci del procs collectivista d Arag, on la CNT proposa la creaci del Consell Regional de Defensa d Arag, vinculat a un futur Consell Nacional de Defensa.
Tot hi aix a finals de setembre els sectors ms radicals de la CNT-FAI sn dominats pels possibilistes i s inicia una poltica de collaboraci amb l estat, integrant-se en la Generalitat i dissolvent el Comit Central Antifeixistes de Catalunya.  El Consell Regional de Defensa d Arag es aprovat i legalitzat per la creaci del Consell Nacional de Defensa es avortada. 

 Segon Govern de la Victria (novembre de 1936-Gener de 1937) .
A inicis de novembre el Comit Executiu Popular de Valncia se subordina a la poltica del Govern, i diversos  alts crrecs de la CNT s integren com a ministres. La Columna de Hierro protesta pel poc aprovisionament que rep del Comit executiu Popular, en mans dels possibilistes, produint-se enfrenaments entre milcies llibertaries i grups comunistes, amb un saldo de 30 morts. 
La Columna Durruti cedeix i arriba a Madrid per collaborar amb l Estat. El Comit de Guerra de Gijn es transformat per decret en el Consell Interprovincial de Astries i Lle, regulat i moderat pel Govern. Finalment, a inicis de Gener es dissol el Comit Executiu Popular de Valencia.
Durant aquesta etapa el Govern es fa amb el control definitiu de les milcies populars, dissolent-les en un exercit estructurat i jerarquitzat sota el seu mandat. La revoluci no sobreviur com a poder independent desprs del segon Govern de Largo Caballero.

 El final de la revoluci (Gener-Maig de 1937) .
A finals de febrer el Govern prohibeix el diari Nosotros, de la FAI, iniciant-se un perode de censura de les veus crtiques amb el govern. El dia segent prohibeix als policies pertnyer a partits poltics o sindicats. La generalitat exigeix la entrega de les armes llargues als grups no militaritzats. Dimiteixen els diputats anarquistes i al mar es completa la militaritzaci de les milcies.
A Puigcerd, Figueres i altres ciutats la Gurdia Civil i d Asalt  demanen a les patrulles obreres que els hi entreguin el control policial. Es dissol el Consell de la Cerdanya i la Gurdia d Asalt desarma els obrers a la vista a Barcelona.
Al Maig s intensifiquen els enfrontaments entre els revolucionaris i els moderats. Durant les jornades de Maig alguns ministres comunistes proposen que es castigui a la CNT i al Parit Obrer Unificat Marxista. 
El 16 d aquest mes, Largo Caballero dimiteix i el substitueix el socialista Juan Negrn, que forma govern sense tindre en consideraci ni a anarquistes ni revolucionaris.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165819" title="Central European Summer Time" nonfiltered="2725" processed="2714" dbindex="67739">

Central European Summer Time (CEST) s el nom amb qu s coneguda la zona horria UTC+2, dues hores per davant del Temps Universal Coordinat. S'utilitza a l'estiu per tal d'estalviar energia a la major part d'Europa i tamb en alguns pasos del nord d'frica. Durant l'hivern, s'utilitza el Central European Time (UTC+1).

El Central European Summer Time ha rebut tradicionalment altres noms, com ara Middle European Summer Time (MEST) o Central European Daylight Time (CEDT).

 s .
Els segents pasos i territoris utilitzen el CEST durant l'estiu, entre la 1:00 UTC (les dues del mat) de l'ltim diumenge de mar i la 1:00 UTC (les tres del mat) de l'ltim diumenge d'octubre.

 Albnia, amb regularitat des de 1974;
 Alemanya, amb regularitat des de 1980;
 Andorra, amb regularitat des de 1985;
 ustria, amb regularitat des de 1980;
 Blgica, amb regularitat des de 1980;
 Bsnia i Hercegovina, amb regularitat des de 1983;
 Crocia, amb regularitat des de 1983;
 Dinamarca (metropolit), amb regularitat des de 1980;
 Eslovquia, amb regularitat des de 1979;
 Eslovnia, amb regularitat des de 1983;
 Espanya (excepte les Canries), amb regularitat des de 1974;
 Frana (metropolit), amb regularitat des de 1976;
 Gibraltar, amb regularitat des de 1982;
 Hongria, amb regularitat des de 1980;
 Itlia, amb regularitat des de 1966;
 Liechtenstein;
 Luxemburg, amb regularitat des de 1977;
 Repblica de Macednia, amb regularitat des de 1983;
 Malta, amb regularitat des de 1974;
 Mnaco, amb regularitat des de 1976;
 Montenegro, amb regularitat des de 1983;
 Noruega, amb regularitat des de 1980;
 Pasos Baixos (metropolit), amb regularitat des de 1977;
 Polnia, amb regularitat des de 1977;
 San Marino, amb regularitat des de 1966;
 Srbia, amb regularitat des de 1983;
 Sucia, amb regularitat des de 1980;
 Sussa, amb regularitat des de 1981;
 Tunis, amb regularitat des de 2005;
 Repblica Txeca, amb regularitat des de 1979;
 Ciutat del Vatic, amb regularitat des de 1966;

El CEST tamb es va utilitzar a Portugal entre els anys 1993 a 1995.

 Vegeu tamb .

 Fus horari;
 Temps Universal Coordinat;
 Horari d'estiu;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165821" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1998" nonfiltered="2726" processed="2715" dbindex="67740">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1998 dura dos anys (1996-1998).La selecci d'Espanya es proclam vencedora per segona vegada.

Classificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1998 (Classificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1998 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada a Romania del 23 de maig al 31 de maig de 1998.



 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165822" title="Deltoide" nonfiltered="2727" processed="2716" dbindex="67741">
 El deltoide s un mscul de l'espatlla de forma triangular.

Presenta una inserci doble:
A dalt, en la meitat externa de la vora anterior de la clavcula, i en l'omplat -vora externa de l'acrmion i llavi inferior de lespina.
Per sota, a la "V" deltodal de l'hmer, per fora de la inserci del mscul dorsal ample.

Est innervat pel nervi circumflex i t com a missi l'abducci del bra.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165824" title="Orde del Servei Distingit" nonfiltered="2728" processed="2717" dbindex="67742">


L'Orde del Servei Distingit (en angls Distinguished Service Order, o DSO) s una condecoraci militar del Regne Unit, i per extensi dels pasos del Commonwealth, atorgada pels serveis meritoris o distingits realitzats per oficials de les forces armades en temps de guerra, per als quals la concessi de la Creu Victria no seria apropiada.

En principi s atorgada a partir del rang de major, per per accions especialment valeroses tamb s'ha concedit a graus inferiors (als rangs inferiors se'ls atorgava la Medalla de la Conducta Distingida)

La seva concessi s publicada a la London Gazette.

En un principi noms s atorgava a oficials de l'Estat Major (la qual cosa provocava ressentiment entre els seus collegues de primera lnia), per a partir de l'1 de gener de 1917 noms es va poder recomanar per rebre-la aquell que havia servit sota el foc enemic. Fins al 1943 noms la podien rebre aquells que haguessin estat citats als informes.

Fins al 1993 era la segona condecoraci al valor (noms per sota de la Creu Victria), per d'aleshores en va quedar restringida al servei distingit (lideratge i comandncia) i es va introduir la Creu per la Valentia Demostrada com a segona condecoraci al valor.

Una segona condecoraci s indica mitjanant una barra d or amb una corona imperial al mig. Sobre el gal, la barra queda substituda per una roseta.

 Disseny .
Consisteix en una creu grega patent curvilnia d esmalt blanc, contornada d'or. Al cor, una rodella d'esmalt vermell amb la corona imperial d'or, contornada d'una corona de llorer d'esmalt verd. Al revers apareix el monograma reial d'or sobre esmalt vermell.

Penja d una cinta vermella amb les vores blaves.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165825" title="Abducci (anatomia)" nonfiltered="2729" processed="2718" dbindex="67743">
L'abducci s el moviment de separaci d'una part del cos respecte al plnol de simetria (sagital) d'aquest. Per tant s un moviment de direcci transversal. Per exemple, caiguts els braos al costat del cos, la seva elevaci lateral per l'acci del mscul deltoide principalment. L'esmentat mscul s abductor del bra.

El moviment oposat a l'abducci s l'adducci.

 Vegeu tamb .
Adducci;
Flexi;
Extensi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165826" title="Adducci (anatomia)" nonfiltered="2730" processed="2719" dbindex="67744">
 L'adducci s el moviment pel qual una part del cos s'aproxima al plnol de simetria (sagital) d'aquest. Per exemple, posats els braos en creu, deixar-los caure. Els msculs que causen adducci sn els adductors.

L'adducci s el moviment contrari a l'abducci.

 Vegeu tamb .
Abducci;
Flexi;
Extensi;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165827" title="Creu Victria" nonfiltered="2731" processed="2720" dbindex="67745">


La Creu Victria (Victory Cross o VC en angls) s la condecoraci ms alta i prestigiosa de les Forces Armades britniques, i t preeminncia per davant de totes les altres distincions al Sistema d'Honors Britnic. s atorgada per extraordinaris actes de valentia davant l'enemic. Va ser introduda al 1856 per la Reina Victria, i s'ha concedit en 1.356 cops.

Pot ser atorgada a qualsevol rang i en qualsevol servei, i tamb poden rebre-la els civils sota comandament militar. La concessi ha d'aparixer a la Gaseta de Londres. Una segona condecoraci s'indica mitjanant una barra a la medalla i una segona creu sobre el gal. Llavors es cita com "VC and Bar". En la seva creaci es va fer retrospectiva al 1854 per reconixer les accions de valentia durant la Guerra de Crimea de 1854-55. La primera cerimnia de concesi va ser el 26 de juny de 1857. S'han concedit ms de 1350 vegades, i noms 3 persones l'han guanyada 2 cops (Noel Chavasse, Arthur Martin-Leake, ambds del Royal Army Medical Corps, i el neozelands Charles Upham). Tamb va ser concedida al 1921 a la Tomba del Soldat Desconegut a la I Guerra Mundial d'Estats Units (recprocament, la tomba britnica reb la Medalla d'Honor americana).

Originalment no podia ser concedida pstumament, ni tampoc a tropes ndies o africanes, per aquestes disposicions caigueren al segle XX, i es permet que la rebessin tots els soldats al servei de la Corona (el primer indi en rebre-la fou al 1914). Durant el segle XX, aproximadament noms el 10% dels receptors de la VC han sobreviscut a l'acci per la qual la van rebre.

El 16 de novembre de 1857, durant l'auxili de Lucknow se n'atorgaren 24: ha estat el dia en que se n'han atorgat ms. Per una simple acci fou al Rorke's Drift el 22 de gener del 1879, amb 11 VC. La I Guerra Mundial ha estat el conflicte en que ha estat ms cops atorgada, amb 634.

L'Oficial de Vol Lloyd Allan Trigg, de Nova Zelanda, s l'nic receptor de la VC per recomendaci de l'enemic, el capit del submar alemany que havia enfonsat, al no haver d'altres testimonis aliats. El Tinent-Comandant Gerard Broadmead Roope tamb la reb per recomanaci de l'enemic, el capit de lAdmiral Hipper, per tamb tenia molts testimonis aliats.

La major part del bronze emprat per fer-les ha provingut d'uns canons russos capturats al Setge de Sebastopol, excepte durant la I Guerra Mundial, en que es va emprar bronze de canons capturats als xinesos durant la Rebelli dels Bxer. Es troba emmagatzemat al Royal Artillery Barracks a Woolwich i pel Royal Logistic Corps a Donnington, Telford. Al 1856 la Reina Victria diposit una VC a la 1a. pedra de l'Hospital de Netley. Quan l'hospital es demol al 1966, es diposit a l'Army Medical Services Museum.

Si b els pasos de la Commonwealth han desenvolupat el seu propi sistema d'honors, la majoria encara reconeixen la VC com la mxima condecoraci a la valentia en combat. Els receptors de la VC reben una pensi anual: des del 2002, aquesta s de 1.495 anuals. 

 Disseny .
Consisteix en una creu patt daurada de 35mm d'amplada. Al mig hi ha el tradicional lle angls, sobre la corona imperial britnica. A sota hi ha una cinta amb la inscripci  For Valour  (Al Valor). 

Penja d'un gal grana de 38mm d'ample. Quan noms es porta el gal, porta una petita creu al mig.

La Royal Navy portava el gal blau fins a 1918.

Vegeu tamb.
Creu de Jordi;
Creu Militar;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165828" title="Llista d'espcies d'oquirocertids" nonfiltered="2732" processed="2721" dbindex="67746">
Llista d'espcies de oquirocertids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 21 de desembre de 2003 i hi ha citats 13 gneres i 146 espcies. Habiten en els boscos tropicals d'Amrica, frica i sia, especialment en la regi Indo-Pacfica.


 Gneres i espcies .
Althepus.
Althepus Thorell, 1898
 Althepus bako Deeleman-Reinhold, 1995 (Borneo);
 Althepus biltoni Deeleman-Reinhold, 1995 (Sulawesi);
 Althepus complicatus Deeleman-Reinhold, 1995 (Sumatra);
 Althepus dekkingae Deeleman-Reinhold, 1995 (Java);
 Althepus incognitus Brignoli, 1973 (ndia);
 Althepus indistinctus Deeleman-Reinhold, 1995 (Borneo);
 Althepus javanensis Deeleman-Reinhold, 1995 (Java);
 Althepus lehi Deeleman-Reinhold, 1985 (Borneo);
 Althepus leucosternus Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Althepus minimus Deeleman-Reinhold, 1995 (Sumatra);
 Althepus noonadanae Brignoli, 1973 (Filipines);
 Althepus pictus Thorell, 1898 (Myanmar);
 Althepus pum Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Althepus stonei Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Althepus suhartoi Deeleman-Reinhold, 1985 (Sumatra);
 Althepus tibiatus Deeleman-Reinhold, 1985 (Tailndia);

Dundocera.
Dundocera MaTxado, 1951
 Dundocera angolana (MaTxado, 1951) (Angola);
 Dundocera fagei MaTxado, 1951 (Angola);
 Dundocera gabelensis (MaTxado, 1951) (Angola);

Euso.
Euso Saaristo, 2001
 Euso muehlenbergi (Saaristo, 1998) (Seychelles);

Fageicera.
Fageicera Dumitrescu & Georgescu, 1992
 Fageicera cubana Dumitrescu & Georgescu, 1992 (Cuba);
 Fageicera loma Dumitrescu & Georgescu, 1992 (Cuba);
 Fageicera nasuta Dumitrescu & Georgescu, 1992 (Cuba);

Leclercera.
Leclercera Deeleman-Reinhold, 1995
 Leclercera khaoyai Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Leclercera longiventris Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Leclercera maTxadoi (Brignoli, 1973) (Nepal);
 Leclercera negros Deeleman-Reinhold, 1995 (Filipines);
 Leclercera ocellata Deeleman-Reinhold, 1995 (Borneo);
 Leclercera spinata Deeleman-Reinhold, 1995 (Sulawesi);

Lundacera.
Lundacera MaTxado, 1951
 Lundacera tchikapensis MaTxado, 1951 (Angola);

Merizocera.
Merizocera Fage, 1912
 Merizocera brincki Brignoli, 1975 (Sri Lanka);
 Merizocera crinita (Fage, 1929) (Malisia);
 Merizocera cruciata (Simon, 1893) (Sri Lanka);
 Merizocera mus Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Merizocera oryzae Brignoli, 1975 (Sri Lanka);
 Merizocera picturata (Simon, 1893) (Sri Lanka);
 Merizocera pygmaea Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Merizocera stellata (Simon, 1905) (Java);

Ochyrocera.
Ochyrocera Simon, 1891
 Ochyrocera arietina Simon, 1891 (Cuba, Saint Vincent);
 Ochyrocera bicolor Gonzlez-Sponga, 2001 (Veneuela);
 Ochyrocera caeruleoamethystina Lopez & Lopez, 1997 (Guaiana Francesa);
 Ochyrocera coerulea (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Ochyrocera coffeeicola Gonzlez-Sponga, 2001 (Veneuela);
 Ochyrocera cornuta Mello-Leito, 1944 (Brasil);
 Ochyrocera corozalensis Gonzlez-Sponga, 2001 (Veneuela);
 Ochyrocera fagei Brignoli, 1974 (Mxic);
 Ochyrocera formosa Gertsch, 1973 (Guatemala);
 Ochyrocera hamadryas Brignoli, 1978 (Brasil);
 Ochyrocera janthinipes Simon, 1893 (Veneuela);
 Ochyrocera minima Gonzlez-Sponga, 2001 (Veneuela);
 Ochyrocera oblita Fage, 1912 (Veneuela);
 Ochyrocera Perana Ribera, 1978 (Per);
 Ochyrocera quinquevittata Simon, 1891 (Saint Vincent);
 Ochyrocera ransfordi (Marples, 1955) (Samoa);
 Ochyrocera simoni O. P.-Cambridge, 1894 (Mxic);
 Ochyrocera subparamera Gonzlez-Sponga, 2001 (Veneuela);
 Ochyrocera thibaudi Emerit & Lopez, 1985 (Antilles Petites);
 Ochyrocera vesiculifera Simon, 1893 (Veneuela);
 Ochyrocera viridissima Brignoli, 1974 (Brasil);

Ouette.
Ouette Saaristo, 1998
 Ouette ouette Saaristo, 1998 (Seychelles);

Psiloderces.
Psiloderces Simon, 1892
 Psiloderces albostictus Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Psiloderces althepoides Deeleman-Reinhold, 1995 (Borneo);
 Psiloderces coronatus Deeleman-Reinhold, 1995 (Java);
 Psiloderces djojosudharmoi Deeleman-Reinhold, 1995 (Sumatra);
 Psiloderces egeria Simon, 1892 (Filipines);
 Psiloderces elasticus (Brignoli, 1975) (Sri Lanka);
 Psiloderces enigmatus Deeleman-Reinhold, 1995 (Borneo);
 Psiloderces fredstonei Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Psiloderces howarthi Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Psiloderces kalimantan Deeleman-Reinhold, 1995 (Borneo);
 Psiloderces leclerci Deeleman-Reinhold, 1995 (Sulawesi);
 Psiloderces leucopygius Deeleman-Reinhold, 1995 (Sumatra);
 Psiloderces ligula Baert, 1988 (Sulawesi);
 Psiloderces limosa Deeleman-Reinhold, 1995 (Sumatra);
 Psiloderces longipalpis Baert, 1988 (Sulawesi);
 Psiloderces mulcatus (Brignoli, 1973) (Nepal);
 Psiloderces nasicornis Baert, 1988 (Sulawesi);
 Psiloderces penaeorum Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Psiloderces pulcher Deeleman-Reinhold, 1995 (Borneo);
 Psiloderces rimbu Deeleman-Reinhold, 1995 (Sumatra);
 Psiloderces septentrionalis Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Psiloderces suthepensis Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Psiloderces tesselatus Deeleman-Reinhold, 1995 (Java);
 Psiloderces torajanus Deeleman-Reinhold, 1995 (Sulawesi);
 Psiloderces vallicola Deeleman-Reinhold, 1995 (Sumatra);
 Psiloderces vulgaris Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);

Roche.
Roche Saaristo, 1998
 Roche roche Saaristo, 1998 (Seychelles);

Speocera.
Speocera Berland, 1914
 Speocera amazonica Brignoli, 1978 (Brasil);
 Speocera apo Deeleman-Reinhold, 1995 (Filipines);
 Speocera bambusicola Brignoli, 1980 (Kenya);
 Speocera berlandi (MaTxado, 1951) (Angola);
 Speocera bismarcki (Brignoli, 1976) (Illes Bismarck);
 Speocera bosmansi Baert, 1988 (Sulawesi);
 Speocera bovenlanden Deeleman-Reinhold, 1995 (Sumatra);
 Speocera caeca Deeleman-Reinhold, 1995 (Sulawesi);
 Speocera capra Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Speocera crassibulba Deeleman-Reinhold, 1995 (Java);
 Speocera dayakorum Deeleman-Reinhold, 1995 (Borneo);
 Speocera debundschaensis Baert, 1985 (Camerun);
 Speocera decui Dumitrescu & Georgescu, 1992 (Cuba);
 Speocera deharvengi Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Speocera eleonorae Baptista, 2003 (Brasil);
 Speocera fagei (Berland, 1914) (Kenya);
 Speocera feminina (MaTxado, 1951) (Angola);
 Speocera indulgens Deeleman-Reinhold, 1995 (Sulawesi);
 Speocera irritans Brignoli, 1978 (Brasil);
 Speocera javana (Simon, 1905) (Java);
 Speocera jucunda Brignoli, 1979 (Brasil);
 Speocera karkari (Baert, 1980) (Filipines, Sulawesi, Nova Guinea);
 Speocera krikkeni Brignoli, 1977 (Sumatra);
 Speocera jacquemarti Baert & Maelfait, 1986 (Illes Galpagos);
 Speocera laureata Komatsu, 1974 (Illes Ryukyu);
 Speocera leclerci Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Speocera maTxadoi Gertsch, 1977 (Mxic);
 Speocera microphthalma (Simon, 1892) (Filipines);
 Speocera minuta (Marples, 1955) (Samoa, Tokelau, Niue);
 Speocera molesta Brignoli, 1978 (Brasil);
 Speocera naumachiae Brignoli, 1980 (Tailndia);
 Speocera pallida Berland, 1914 (frica Oriental);
 Speocera papuana (Baert, 1980) (Nova Guinea);
 Speocera parva Deeleman-Reinhold, 1995 (Borneo);
 Speocera phangngaensis Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Speocera pongo Deeleman-Reinhold, 1995 (Borneo);
 Speocera ranongensis Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Speocera stellafera Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia, Malisia);
 Speocera suratthaniensis Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Speocera taprobanica Brignoli, 1981 (Sri Lanka);
 Speocera transleuser Deeleman-Reinhold, 1995 (Sumatra);
 Speocera troglobia Deeleman-Reinhold, 1995 (Tailndia);
 Speocera vilhenai MaTxado, 1951 (Angola);

Theotima.
Theotima Simon, 1893
 Theotima elva Gertsch, 1977 (Mxic);
 Theotima fallax Fage, 1912 (Cuba, Saint Vincent, Veneuela);
 Theotima galapagosensis Baert & Maelfait, 1986 (Illes Galpagos);
 Theotima jeanneli MaTxado, 1951 (Angola);
 Theotima kivuensis MaTxado, 1964 (Congo);
 Theotima lawrencei MaTxado, 1964 (Congo);
 Theotima makua Gertsch, 1973 (Hawaii);
 Theotima martha Gertsch, 1977 (Mxic);
 Theotima mbamensis Baert, 1985 (Camerun);
 Theotima minutissima (Petrunkevitch, 1929) (Amrica tropical, sia, i Illes del Pacfic);
 Theotima mirabilis MaTxado, 1951 (Angola);
 Theotima moxicensis MaTxado, 1951 (Angola);
 Theotima pura Gertsch, 1973 (Mxic);
 Theotima radiata (Simon, 1891) (Cuba, Puerto Rico, Veneuela);
 Theotima ruina Gertsch, 1977 (Mxic);
 Theotima tchabalensis Baert, 1985 (Camerun);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Leptonetodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165835" title="Llista d'espcies de disdrids" nonfiltered="2733" processed="2722" dbindex="67747">
Llista d'espcies de disdrids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 20 de novembre de 2006 i hi ha citats 24 gneres i 492 espcies; d'elles, 263 pertanyen al gnere Dysdera, i 148 al Harpactea. Sn prpies d'Eursia i el nord d'frica, amb algunes espcies a Sud-amrica; Dysdera crocata ha estat introduda en moltes regions del mn.


 Gneres i espcies .
Cryptoparachtes.
Cryptoparachtes Dunin, 1992
 Cryptoparachtes adzharicus Dunin, 1992 (Gergia);
 Cryptoparachtes charitonowi (Mcheidze, 1972) (Gergia);
 Cryptoparachtes fedotovi (Charitonov, 1956) (Gergia, Azerbaijan);

Dasumia.
Dasumia Thorell, 1875
 Dasumia amoena (Kulczyn'ski, 1897) (Europa Oriental, Rssia, Ucrana);
 Dasumia canestrinii (L. Koch, 1876) (Europa Meridional);
 Dasumia carpatica (Kulczyn'ski, 1882) (Europa Oriental);
 Dasumia cephalleniae Brignoli, 1976 (Grcia);
 Dasumia chyzeri (Kulczyn'ski, 1906) (Europa Oriental);
 Dasumia crassipalpis (Simon, 1882) (Sria);
 Dasumia diomedea Caporiacco, 1947 (Itlia);
 Dasumia kusceri (Kratochvl, 1935) (Grcia);
 Dasumia laevigata (Thorell, 1873) (Europa);
 Dasumia mariandyna Brignoli, 1979 (Turquia);
 Dasumia nativitatis Brignoli, 1974 (Grcia);
 Dasumia sancticedri Brignoli, 1978 (Lebanon);
 Dasumia taeniifera Thorell, 1875 (Sussa, Itlia);

Dysdera.
Dysdera Latreille, 1804
 Dysdera aciculata Simon, 1882 (Algria);
 Dysdera aculeata Kroneberg, 1875 (sia Central, Crocia (introduda));
 Dysdera adriatica Kulczyn'ski, 1897 (ustria, Balcans);
 Dysdera affinis Ferrndez, 1996 (Espanya);
 Dysdera afghana Denis, 1958 (Afganistan);
 Dysdera alegranzaensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera alentejana Ferrndez, 1996 (Portugal);
 Dysdera ambulotenta Ribera, Ferrndez & Blasco, 1985 (Illes Canries);
 Dysdera anatoliae Deeleman-Reinhold, 1988 (Turquia);
 Dysdera ancora Grasshoff, 1959 (Itlia);
 Dysdera andamanae Arnedo & Ribera, 1997 (Illes Canries);
 Dysdera andreini Caporiacco, 1928 (Itlia);
 Dysdera anonyma Ferrndez, 1984 (Espanya);
 Dysdera apenninica Alicata, 1964 (Itlia);
 Dysdera apenninica aprutiana Alicata, 1964 (Itlia);
 Dysdera arabiafelix Gasparo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Dysdera arabica Deeleman-Reinhold, 1988 (Oman);
 Dysdera arabisenen Arnedo & Ribera, 1997 (Illes Canries);
 Dysdera argaeica Nosek, 1905 (Turquia);
 Dysdera arganoi Gasparo, 2004 (Itlia);
 Dysdera armenica Charitonov, 1956 (Armnia, Gergia);
 Dysdera arnoldii Charitonov, 1956 (sia Central);
 Dysdera siatica Nosek, 1905 (Turquia);
 Dysdera atlantea Denis, 1954 (Marroc);
 Dysdera atlantica Simon, 1909 (Marroc);
 Dysdera aurgitana Ferrndez, 1996 (Espanya);
 Dysdera azerbajdzhanica Charitonov, 1956 (Rssia, Gergia, Azerbaijan);
 Dysdera baetica Ferrndez, 1984 (Espanya);
 Dysdera bandamae Schmidt, 1973 (Illes Canries);
 Dysdera baratellii Pesarini, 2001 (Itlia);
 Dysdera beieri Deeleman-Reinhold, 1988 (Grcia);
 Dysdera bellimundi Deeleman-Reinhold, 1988 (Montenegro, Albnia);
 Dysdera bernardi Denis, 1966 (Lbia);
 Dysdera bicolor Taczanowski, 1874 (Guaiana Francesa);
 Dysdera bicornis Fage, 1931 (Espanya);
 Dysdera bidentata Dunin, 1990 (Azerbaijan);
 Dysdera bogatschevi Dunin, 1990 (Gergia, Azerbaijan);
 Dysdera borealicaucasica Dunin, 1991 (Rssia);
 Dysdera bottazziae Caporiacco, 1951 (Itlia, Crocia);
 Dysdera breviseta Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera brevispina Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera brignoliana Gasparo, 2000 (Itlia);
 Dysdera brignolii Dunin, 1989 (Turkmenistan);
 Dysdera caeca Ribera, 1993 (Marroc);
 Dysdera calderensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Dysdera castillonensis Ferrndez, 1996 (Espanya);
 Dysdera centroitalica Gasparo, 1997 (Itlia);
 Dysdera cephalonica Deeleman-Reinhold, 1988 (Grcia);
 Dysdera charitonowi Mcheidze, 1979 (Gergia);
 Dysdera chioensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera circularis Deeleman-Reinhold, 1988 (Grcia);
 Dysdera coiffaiti Denis, 1962 (Madeira);
 Dysdera collucata Dunin, 1991 (Armnia);
 Dysdera concinna L. Koch, 1878 (Azerbaijan, Iran);
 Dysdera Corfensis Deeleman-Reinhold, 1988 (Corf);
 Dysdera cornipes Karsch, 1881 (Lbia);
 Dysdera cribellata Simon, 1883 (Illes Canries);
 Dysdera cribrata Simon, 1882 (Frana);
 Dysdera cristata Deeleman-Reinhold, 1988 (Sria, Lebanon);
 Dysdera crocata C. L. Koch, 1838 (Cosmopolita);
 Dysdera crocata mutica Simon, 1910 (Algria);
 Dysdera crocata parvula Simon, 1910 (Algria);
 Dysdera crocolita Simon, 1910 (Algria);
 Dysdera curviseta Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Dysdera cylindrica O. P.-Cambridge, 1885 (Kashmir);
 Dysdera daghestanica Dunin, 1991 (Rssia);
 Dysdera dentichelis Simon, 1882 (Lebanon);
 Dysdera deserticola Simon, 1910 (Algria);
 Dysdera diversa Blackwall, 1862 (Madeira);
 Dysdera drescoi Ribera, 1983 (Marroc);
 Dysdera dubrovninnii Deeleman-Reinhold, 1988 (Balcans, Albnia);
 Dysdera dunini Deeleman-Reinhold, 1988 (Rssia, Ucrana, Gergia, Azerbaijan);
 Dysdera dysderoides (Caporiacco, 1947) (Etipia);
 Dysdera edumifera Ferrndez, 1983 (Espanya);
 Dysdera enghoffi Arnedo, Orom & Ribera, 1997 (Illes Canries);
 Dysdera enguriensis Deeleman-Reinhold, 1988 (Turquia);
 Dysdera erythrina (Walckenaer, 1802) (Europa fins a Gergia);
 Dysdera erythrina fervida Simon, 1882 (Crsega, Illes Balears);
 Dysdera erythrina lantosquensis Simon, 1882 (Frana);
 Dysdera erythrina provincialis Simon, 1882 (Frana);
 Dysdera espanoli Ribera & Ferrndez, 1986 (Espanya);
 Dysdera esquiveli Ribera & Blasco, 1986 (Illes Canries);
 Dysdera falciformis Barrientos & Ferrndez, 1982 (Espanya);
 Dysdera fedtschenkoi Dunin, 1992 (Tajikistan);
 Dysdera ferghanica Dunin, 1985 (Kyrgyzstan);
 Dysdera festai Caporiacco, 1929 (Rodes);
 Dysdera flagellata Grasshoff, 1959 (Itlia);
 Dysdera flagellifera Caporiacco, 1947 (Itlia);
 Dysdera flagellifera aeoliensis Alicata, 1973 (Itlia);
 Dysdera flavitarsis Simon, 1882 (Espanya);
 Dysdera fragaria Deeleman-Reinhold, 1988 (Rodes);
 Dysdera fuscipes Simon, 1882 (Portugal, Frana);
 Dysdera fustigans Alicata, 1966 (Itlia);
 Dysdera gamarrae Ferrndez, 1984 (Espanya);
 Dysdera gemina Deeleman-Reinhold, 1988 (Israel);
 Dysdera ghilarovi Dunin, 1987 (Azerbaijan);
 Dysdera gibbifera Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera gigas Roewer, 1928 (Creta);
 Dysdera gmelini Dunin, 1991 (Gergia);
 Dysdera gollumi Ribera & Arnedo, 1994 (Illes Canries);
 Dysdera gomerensis Strand, 1911 (Illes Canries);
 Dysdera granulata Kulczyn'ski, 1897 (Itlia, Balcans, Albnia);
 Dysdera gruberi Deeleman-Reinhold, 1988 (Turquia);
 Dysdera guayota Arnedo & Ribera, 1999 (Illes Canries);
 Dysdera halkidikii Deeleman-Reinhold, 1988 (Grcia);
 Dysdera hamifera Simon, 1910 (Algria);
 Dysdera hamifera macellina Simon, 1910 (Algria);
 Dysdera hamulata Kulczyn'ski, 1897 (Hongria, Eslovquia);
 Dysdera hattEUAs Deeleman-Reinhold, 1988 (Turquia);
 Dysdera helenae Ferrndez, 1996 (Espanya);
 Dysdera hernandezi Arnedo & Ribera, 1999 (Illes Canries);
 Dysdera hiemalis Deeleman-Reinhold, 1988 (Creta);
 Dysdera hirguan Arnedo, Orom & Ribera, 1997 (Illes Canries);
 Dysdera hirsti Denis, 1945 (Algria);
 Dysdera hungarica Kulczyn'ski, 1897 (Europa Oriental fins a Azerbaijan);
 Dysdera hungarica atra Mcheidze, 1979 (Gergia, Azerbaijan);
 Dysdera hungarica subalpina Dunin, 1992 (Rssia);
 Dysdera iguanensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Dysdera imeretiensis Mcheidze, 1979 (Gergia);
 Dysdera incertissima Denis, 1961 (Marroc);
 Dysdera incognita Dunin, 1991 (Rssia);
 Dysdera inermis Ferrndez, 1984 (Espanya);
 Dysdera inopinata Dunin, 1991 (Gergia);
 Dysdera insulana Simon, 1883 (Illes Canries);
 Dysdera karabachica Dunin, 1990 (Azerbaijan);
 Dysdera kollari Doblika, 1853 (Balcans fins a Ucrana);
 Dysdera kronebergi Dunin, 1992 (Tajikistan);
 Dysdera kugitangica Dunin, 1992 (Turkmenistan);
 Dysdera kulczynskii Simon, 1914 (Frana, Itlia);
 Dysdera kusnetsovi Dunin, 1989 (Turkmenistan);
 Dysdera labradaensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera lagrecai Alicata, 1964 (Itlia);
 Dysdera lancerotensis Simon, 1907 (Illes Canries);
 Dysdera lata Wider, 1834 (Mediterrani fins a Gergia);
 Dysdera laterispina Pesarini, 2001 (Grcia);
 Dysdera leprieuri Simon, 1882 (Algria);
 Dysdera levipes Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Dysdera limitanea Dunin, 1985 (Turkmenistan);
 Dysdera limnos Deeleman-Reinhold, 1988 (Grcia);
 Dysdera ligustica Gasparo, 1997 (Itlia);
 Dysdera liostetha Simon, 1907 (Illes Canries);
 Dysdera littoralis Denis, 1962 (Marroc);
 Dysdera longa Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera longibulbis Denis, 1962 (Madeira);
 Dysdera longimandibularis Nosek, 1905 (Turquia, Xipre);
 Dysdera longirostris Doblika, 1853 (Europa Oriental fins a Ucrana);
 Dysdera lubrica Simon, 1907 (Egipte);
 Dysdera lucidipes Simon, 1882 (Algria);
 Dysdera lucidipes melillensis Simon, 1910 (Marroc);
 Dysdera lusitanica Kulczyn'ski, 1915 (Portugal, Espanya);
 Dysdera maTxadoi Ferrndez, 1996 (Portugal, Espanya);
 Dysdera macra Simon, 1883 (Illes Canries);
 Dysdera magna Keyserling, 1877 (Brasil, Uruguai);
 Dysdera maronita Gasparo, 2003 (Lebanon);
 Dysdera martensi Dunin, 1991 (Rssia, Gergia);
 Dysdera mauritanica Simon, 1909 (Marroc);
 Dysdera mauritanica aurantiaca Simon, 1909 (Marroc);
 Dysdera mazini Dunin, 1991 (Armnia, Azerbaijan);
 Dysdera meschetiensis Mcheidze, 1979 (Gergia);
 Dysdera minuta Deeleman-Reinhold, 1988 (Rodes);
 Dysdera minutissima Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera mixta Deeleman-Reinhold, 1988 (Turquia);
 Dysdera montanetensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera monterossoi Alicata, 1964 (Itlia);
 Dysdera mordax L. Koch, 1882 (Illes Balears);
 Dysdera mucronata Simon, 1910 (Marroc, Espanya);
 Dysdera murphiorum Deeleman-Reinhold, 1988 (Corf, Albnia);
 Dysdera nenilini Dunin, 1989 (Turkmenistan);
 Dysdera neocretica Deeleman-Reinhold, 1988 (Creta);
 Dysdera nesiotes Simon, 1907 (Salvages, Illes Canries);
 Dysdera nicaeensis Thorell, 1873 (Frana);
 Dysdera ninnii Canestrini, 1868 (Central i Europa Meridional fins a Ucrana);
 Dysdera nomada Simon, 1910 (Tunsia);
 Dysdera nubila Simon, 1882 (Crsega, Itlia);
 Dysdera orahan Arnedo, Orom & Ribera, 1997 (Illes Canries);
 Dysdera ortunoi Ferrndez, 1996 (Espanya);
 Dysdera osellai Alicata, 1973 (Itlia);
 Dysdera paganettii Deeleman-Reinhold, 1988 (Itlia);
 Dysdera pamirica Dunin, 1992 (Tajikistan);
 Dysdera pandazisi Hadjissarantos, 1940 (Grcia);
 Dysdera paucispinosa Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera pavani Caporiacco, 1941 (Itlia);
 Dysdera pectinata Deeleman-Reinhold, 1988 (Bulgria, Macednia, Grcia);
 Dysdera pharaonis Simon, 1907 (Egipte);
 Dysdera pococki Dunin, 1985 (Turkmenistan);
 Dysdera pominii Caporiacco, 1947 (Itlia);
 Dysdera portisancti Wunderlich, 1995 (Madeira);
 Dysdera praepostera Denis, 1961 (Marroc);
 Dysdera presai Ferrndez, 1984 (Espanya);
 Dysdera pretneri Deeleman-Reinhold, 1988 (Crocia, Montenegro, Grcia, Corf);
 Dysdera pristiphora Pesarini, 2001 (Itlia);
 Dysdera punctata C. L. Koch, 1838 (Europa Sud-Oriental fins a Gergia);
 Dysdera punctocretica Deeleman-Reinhold, 1988 (Corf);
 Dysdera raddei Dunin, 1990 (Azerbaijan);
 Dysdera ramblae Arnedo, Orom & Ribera, 1997 (Illes Canries);
 Dysdera ratonensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera ravida Simon, 1909 (Marroc);
 Dysdera richteri Charitonov, 1956 (Azerbaijan, Armnia, Gergia);
 Dysdera roemeri Strand, 1906 (Etipia);
 Dysdera romantica Deeleman-Reinhold, 1988 (Grcia);
 Dysdera rostrata Denis, 1961 (Marroc);
 Dysdera rubus Deeleman-Reinhold, 1988 (Turquia, Grcia);
 Dysdera rudis Simon, 1882 (Marroc);
 Dysdera rugichelis Simon, 1907 (Illes Canries);
 Dysdera rullii Pesarini, 2001 (Itlia);
 Dysdera sanborondon Arnedo, Orom & Ribera, 2000 (Illes Canries);
 Dysdera satunini Dunin, 1990 (Azerbaijan);
 Dysdera scabricula Simon, 1882 (Frana, Espanya);
 Dysdera sciakyi Pesarini, 2001 (Grcia);
 Dysdera seclEUA Denis, 1961 (Marroc);
 Dysdera sefrensis Simon, 1910 (Marroc);
 Dysdera sibyllinica Kritscher, 1956 (Itlia);
 Dysdera silana Alicata, 1965 (Itlia);
 Dysdera silvatica Schmidt, 1981 (Illes Canries);
 Dysdera simoni Deeleman-Reinhold, 1988 (Sria, Israel, Lebanon);
 Dysdera snassenica Simon, 1910 (Marroc, Algria);
 Dysdera snassenica collina Simon, 1910 (Marroc);
 Dysdera soleata Karsch, 1881 (Lbia);
 Dysdera solers Walckenaer, 1837 (Colmbia);
 Dysdera spasskyi Charitonov, 1956 (Gergia);
 Dysdera spinicrus Simon, 1882 (Balcans fins a Sria);
 Dysdera spinidorsa Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera subcylindrica Charitonov, 1956 (sia Central);
 Dysdera subnubila Simon, 1907 (Itlia, Tunsia, Egipte);
 Dysdera subsquarrosa Simon, 1914 (Frana, Itlia);
 Dysdera sultani Deeleman-Reinhold, 1988 (Turquia, Grcia);
 Dysdera sutoria Denis, 1945 (Marroc);
 Dysdera tartarica Kroneberg, 1875 (sia Central);
 Dysdera taurica Charitonov, 1956 (Sud-europa Oriental, Ucrana);
 Dysdera tbilisiensis Mcheidze, 1979 (Gergia);
 Dysdera tenuistyla Denis, 1961 (Marroc);
 Dysdera tilosensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dysdera tystshenkoi Dunin, 1989 (Turkmenistan);
 Dysdera Ucranansis Charitonov, 1956 (Rssia, Ucrana);
 Dysdera unguimmanis Ribera, Ferrndez & Blasco, 1985 (Illes Canries);
 Dysdera valentina Ribera, 2004 (Espanya);
 Dysdera vandeli Denis, 1962 (Madeira);
 Dysdera veigai Ferrndez, 1984 (Espanya);
 Dysdera ventricosa Grasshoff, 1959 (Itlia);
 Dysdera vermicularis Berland, 1936 (Illes Cap Verd);
 Dysdera verneaui Simon, 1883 (Illes Canries);
 Dysdera vesiculifera Simon, 1882 (Algria);
 Dysdera vignai Gasparo, 2003 (Lebanon);
 Dysdera vivesi Ribera & Ferrndez, 1986 (Espanya);
 Dysdera volcania Ribera, Ferrndez & Blasco, 1985 (Illes Canries);
 Dysdera werneri Deeleman-Reinhold, 1988 (Grcia);
 Dysdera Oestringi O. P.-Cambridge, 1872 (Mediterrani Oriental);
 Dysdera yguanirae Arnedo & Ribera, 1997 (Illes Canries);
 Dysdera yozgat Deeleman-Reinhold, 1988 (Turquia);
 Dysdera zarudnyi Charitonov, 1956 (sia Central, Afganistan);

Dysderella.
Dysderella Dunin, 1992
 Dysderella caspica (Dunin, 1990) (Azerbaijan);
 Dysderella transcaspica (Dunin & Fet, 1985) (Turkmenistan);

Dysderocrates.
Dysderocrates Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1988
 Dysderocrates egregius (Kulczyn'ski, 1897) (Hongria, Romania);
 Dysderocrates gasparoi Deeleman-Reinhold, 1988 (Corf);
 Dysderocrates marani (Kratochvl, 1937) (Creta);
 Dysderocrates regina Deeleman-Reinhold, 1988 (Turquia);
 Dysderocrates silvestris Deeleman-Reinhold, 1988 (Bsnia-Hercegovina);
 Dysderocrates storkani (Kratochvl, 1935) (Balcans);

Folkia.
Folkia Kratochvl, 1970
 Folkia boudewijni Deeleman-Reinhold, 1993 (Crocia);
 Folkia haasi (Reimoser, 1929) (Crocia);
 Folkia inermis (Absolon & Kratochvl, 1933) (Crocia);
 Folkia lugens Brignoli, 1974 (Grcia);
 Folkia mrazeki (Nosek, 1904) (Montenegro);
 Folkia pauciaculeata (Fage, 1943) (Bsnia-Hercegovina);
 Folkia subcupressa Deeleman-Reinhold, 1993 (Crocia);

Harpactea.
Harpactea Bristowe, 1939
 Harpactea abantia (Simon, 1884) (Grcia);
 Harpactea achsuensis Dunin, 1991 (Azerbaijan);
 Harpactea acuta Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea aeoliensis Alicata, 1973 (Itlia);
 Harpactea aeruginosa Barrientos, Espuny & Ascaso, 1994 (Espanya);
 Harpactea agnolettii Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea albanica (Caporiacco, 1949) (Albnia);
 Harpactea algarvensis Ferrndez, 1990 (Portugal);
 Harpactea alicatai Brignoli, 1979 (Sardenya);
 Harpactea angustata (Lucas, 1846) (Algria);
 Harpactea apollinea Brignoli, 1979 (Grcia);
 Harpactea arguta (Simon, 1907) (Frana, Itlia);
 Harpactea armenica Dunin, 1989 (Armnia);
 Harpactea auresensis Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea auriga (Simon, 1910) (Algria);
 Harpactea aurigoides Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea azerbajdzhanica Dunin, 1991 (Azerbaijan);
 Harpactea azowensis Charitonov, 1956 (Ucrana);
 Harpactea babori (Nosek, 1905) (Turquia);
 Harpactea blasi Ribera & Ferrndez, 1986 (Espanya);
 Harpactea buchari Dunin, 1991 (Azerbaijan);
 Harpactea caligata Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea camenarum Brignoli, 1977 (Grcia fins a Gergia);
 Harpactea carusoi Alicata, 1974 (Itlia, Tunsia);
 Harpactea catholica (Brignoli, 1984) (Creta);
 Harpactea caucsia (Kulczyn'ski, 1895) (Rssia, Gergia);
 Harpactea cecconii (Kulczyn'ski, 1908) (Xipre);
 Harpactea chreensis Bosmans & Beladjal, 1989 (Algria);
 Harpactea christae Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea coccifera Brignoli, 1984 (Creta);
 Harpactea colchidis Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea corinthia Brignoli, 1984 (Grcia);
 Harpactea corticalis (Simon, 1882) (Europa Meridional);
 Harpactea cressa Brignoli, 1984 (Creta);
 Harpactea dashdamirovi Dunin, 1993 (Azerbaijan);
 Harpactea deelemanae Dunin, 1989 (Armnia);
 Harpactea deltshevi Dimitrov & Lazarov, 1999 (Bulgria);
 Harpactea diraoi Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea dobati Alicata, 1974 (Turquia);
 Harpactea doblikae (Thorell, 1875) (Ucrana, Crimea);
 Harpactea dufouri (Thorell, 1873) (Illes Balears);
 Harpactea dumonti Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea eskovi Dunin, 1989 (Gergia, Armnia);
 Harpactea fageli Brignoli, 1980 (Portugal, Espanya);
 Harpactea forcipifera (Simon, 1910) (Algria);
 Harpactea gaditana Pesarini, 1988 (Espanya);
 Harpactea galatica Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea gennargentu Wunderlich, 1995 (Sardenya);
 Harpactea globifera (Simon, 1910) (Algria);
 Harpactea golovatchi Dunin, 1989 (Armnia);
 Harpactea gridellii (Caporiacco, 1951) (Itlia);
 Harpactea grisea (Canestrini, 1868) (Sussa, ustria, Itlia, Eslovnia);
 Harpactea hauseri Brignoli, 1976 (Grcia);
 Harpactea haymozi Brignoli, 1979 (Frana);
 Harpactea heizerensis Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea heliconia Brignoli, 1984 (Grcia);
 Harpactea henschi (Kulczyn'ski, 1915) (Bsnia-Hercegovina);
 Harpactea herodis Brignoli, 1978 (Israel);
 Harpactea hispana (Simon, 1882) (Espanya, Frana);
 Harpactea hombergi (Scopoli, 1763) (Europa fins a Ucrana);
 Harpactea hyrcanica Dunin, 1991 (Azerbaijan);
 Harpactea incerta Brignoli, 1979 (Grcia);
 Harpactea incurvata Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea indistincta Dunin, 1991 (Rssia, Azerbaijan);
 Harpactea innupta Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea isaurica Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea johannitica Brignoli, 1976 (Grcia);
 Harpactea kalaensis Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea karabachica Dunin, 1991 (Azerbaijan);
 Harpactea kareli Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea korgei Brignoli, 1979 (Turquia);
 Harpactea krueperi (Simon, 1884) (Grcia);
 Harpactea kulczynskii Brignoli, 1976 (Grcia);
 Harpactea lazonum Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea lepida (C. L. Koch, 1838) (Europa fins a Moldvia);
 Harpactea loebli Brignoli, 1974 (Grcia);
 Harpactea logunovi Dunin, 1992 (Rssia, Gergia);
 Harpactea longitarsa Alicata, 1974 (Algria, Tunsia);
 Harpactea longobarda Pesarini, 2001 (Itlia);
 Harpactea lyciae Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea maelfaiti Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea magnibulbi MaTxado & Ferrndez, 1991 (Portugal);
 Harpactea major (Simon, 1910) (Algria);
 Harpactea martensi Dunin, 1991 (Azerbaijan);
 Harpactea mcheidzeae Dunin, 1992 (Gergia);
 Harpactea medeae Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea mehennii Bosmans & Beladjal, 1989 (Algria);
 Harpactea mertensi Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea minoccii Ferrndez, 1982 (Espanya);
 Harpactea minuta Alicata, 1974 (Tunsia);
 Harpactea mithridatis Brignoli, 1979 (Turquia fins a Gergia);
 Harpactea mitidjae Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea modesta Dunin, 1991 (Rssia, Azerbaijan);
 Harpactea monicae Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea mouzaiensis Bosmans & Beladjal, 1989 (Algria);
 Harpactea muscicola (Simon, 1882) (Crsega);
 Harpactea nachitschevanica Dunin, 1991 (Azerbaijan);
 Harpactea nausicaae Brignoli, 1976 (Macednia, Grcia);
 Harpactea nenilini Dunin, 1989 (Armnia);
 Harpactea nuragica Alicata, 1966 (Itlia);
 Harpactea oglasana Gasparo, 1992 (Itlia);
 Harpactea oranensis Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea ortegai Ribera & De Mas, 2003 (Espanya);
 Harpactea osellai Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea ouarsenensis Bosmans & Beladjal, 1991 (Algria);
 Harpactea ovata Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea paradoxa Dunin, 1992 (Gergia);
 Harpactea parthica Brignoli, 1980 (Iran, Turkmenistan);
 Harpactea piligera (Thorell, 1875) (Itlia);
 Harpactea pisidica Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea proxima Ferrndez, 1990 (Portugal);
 Harpactea punica Alicata, 1974 (Algria, Tunsia);
 Harpactea reniformis Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea rubicunda (C. L. Koch, 1838) (Europa fins a Gergia);
 Harpactea rucnerorum Polenec & Thaler, 1975 (Crocia);
 Harpactea ruffoi Alicata, 1974 (Tunsia);
 Harpactea rugichelis Denis, 1955 (Lebanon);
 Harpactea saeva (Herman, 1879) (Europa Oriental, Ucrana);
 Harpactea samuili Lazarov, 2006 (Bulgria);
 Harpactea sanctaeinsulae Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea sanctidomini Gasparo, 1997 (Itlia);
 Harpactea sardoa Alicata, 1966 (Itlia);
 Harpactea sbordonii Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea sciakyi Pesarini, 1988 (Espanya);
 Harpactea secunda Dunin, 1989 (Armnia);
 Harpactea senalbensis Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea serena (Simon, 1907) (Espanya, Frana);
 Harpactea sicula Alicata, 1966 (Siclia);
 Harpactea sinuata Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea spasskyi Dunin, 1992 (Rssia);
 Harpactea srednagora Dimitrov & Lazarov, 1999 (Bulgria);
 Harpactea stalitoides Ribera, 1993 (Portugal);
 Harpactea strandi (Caporiacco, 1939) (Itlia);
 Harpactea strandjica Dimitrov, 1997 (Bulgria);
 Harpactea strinatii Brignoli, 1979 (Grcia);
 Harpactea sturanyi (Nosek, 1905) (Bulgria, Turquia);
 Harpactea subiasi Ferrndez, 1990 (Portugal);
 Harpactea talyschica Dunin, 1991 (Azerbaijan);
 Harpactea thaleri Alicata, 1966 (Sussa, Itlia);
 Harpactea undosa Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea vagabunda Dunin, 1991 (Azerbaijan);
 Harpactea vignai Brignoli, 1978 (Turquia);
 Harpactea villehardouini Brignoli, 1979 (Grcia);
 Harpactea yakourensis Beladjal & Bosmans, 1997 (Algria);
 Harpactea zaitzevi Charitonov, 1956 (Gergia, Azerbaijan, Armnia);
 Harpactea zannonensis Alicata, 1966 (Itlia);
 Harpactea zjuzini Dunin, 1991 (Azerbaijan);
 Harpactea zoiai Gasparo, 1999 (Grcia);

Harpactocrates.
Harpactocrates Simon, 1914
 Harpactocrates apennicola Simon, 1914 (Frana, Itlia);
 Harpactocrates cazorlensis Ferrndez, 1986 (Espanya);
 Harpactocrates drassoides (Simon, 1882) (Europa Occidental);
 Harpactocrates escuderoi Ferrndez, 1986 (Espanya);
 Harpactocrates globifer Ferrndez, 1986 (Espanya);
 Harpactocrates gredensis Ferrndez, 1986 (Espanya);
 Harpactocrates gurdus Simon, 1914 (Espanya);
 Harpactocrates intermedius Dalmas, 1915 (Frana, Itlia);
 Harpactocrates meridionalis Ferrndez & Martin, 1986 (Espanya);
 Harpactocrates radulifer Simon, 1914 (Espanya, Frana);
 Harpactocrates ravastellus Simon, 1914 (Espanya, Frana);
 Harpactocrates trialetiensis Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Harpactocrates troglophilus Brignoli, 1978 (Turquia);

Holissus.
Holissus Simon, 1882
 Holissus unciger Simon, 1882 (Crsega);

Hygrocrates.
Hygrocrates Deeleman-Reinhold, 1988
 Hygrocrates caucasicus Dunin, 1992 (Gergia);
 Hygrocrates georgicus (Mcheidze, 1972) (Gergia);
 Hygrocrates lycaoniae (Brignoli, 1978) (Rodes, Turquia);

Kaemis.
Kaemis Deeleman-Reinhold, 1993
 Kaemis carnicus Gasparo, 1995 (Itlia);
 Kaemis circe (Brignoli, 1975) (Itlia);
 Kaemis vernalis Deeleman-Reinhold, 1993 (Montenegro);

Mesostalita.
Mesostalita Deeleman-Reinhold, 1971
 Mesostalita comottii (Gasparo, 1999) (Crocia);
 Mesostalita kratochvili Deeleman-Reinhold, 1971 (Bsnia-Hercegovina);
 Mesostalita nocturna (Roewer, 1931) (Itlia, Eslovnia);

Minotauria.
Minotauria Kulczyn'ski, 1903
 Minotauria attemsi Kulczyn'ski, 1903 (Creta);
 Minotauria fagei (Kratochvl, 1970) (Creta);

Parachtes.
Parachtes Alicata, 1964
 Parachtes andreinii Alicata, 1966 (Itlia);
 Parachtes cantabrorum (Simon, 1914) (Frana);
 Parachtes deminutus (Denis, 1957) (Espanya);
 Parachtes ignavus (Simon, 1882) (Espanya, Frana, Crsega);
 Parachtes inaequipes (Simon, 1882) (Crsega);
 Parachtes latialis Alicata, 1966 (Itlia);
 Parachtes limbarae (Kraus, 1955) (Sardenya);
 Parachtes loboi Jimnez-Valverde, Barriga & Moreno, 2006 (Espanya);
 Parachtes romandiolae (Caporiacco, 1949) (Itlia);
 Parachtes siculus (Caporiacco, 1949) (Itlia);
 Parachtes teruelis (Kraus, 1955) (Espanya);
 Parachtes vernae (Caporiacco, 1936) (Itlia);

Parastalita.
Parastalita Absolon & Kratochvl, 1932
 Parastalita stygia (Joseph, 1882) (Bsnia-Hercegovina);

Rhode.
Rhode Simon, 1882
 Rhode aspinifera (Nikolic, 1963) (Eslovnia);
 Rhode baborensis Beladjal & Bosmans, 1996 (Algria);
 Rhode biscutata Simon, 1893 (Mediterrani);
 Rhode magnifica Deeleman-Reinhold, 1978 (Montenegro);
 Rhode scutiventris Simon, 1882 (Portugal, Espanya, Marroc, Algria);
 Rhode stalitoides Deeleman-Reinhold, 1978 (Bsnia-Hercegovina);
 Rhode subterranea (Kratochvl, 1935) (Bsnia-Hercegovina);
 Rhode tenuipes (Simon, 1882) (Crsega);
 Rhode testudinea Pesarini, 1984 (Itlia);

Rhodera.
Rhodera Deeleman-Reinhold, 1989
 Rhodera hypogea Deeleman-Reinhold, 1989 (Creta);

Sardostalita.
Sardostalita Gasparo, 1999
 Sardostalita patrizii (Roewer, 1956) (Sardenya);

Speleoharpactea.
Speleoharpactea Ribera, 1982
 Speleoharpactea levantina Ribera, 1982 (Espanya);

Stalagtia.
Stalagtia Kratochvl, 1970
 Stalagtia argus Brignoli, 1976 (Grcia);
 Stalagtia hercegovinensis (Nosek, 1905) (Balcans, Creta);
 Stalagtia kratochvili Brignoli, 1976 (Grcia);
 Stalagtia monospina (Absolon & Kratochvl, 1933) (Montenegro);
 Stalagtia skadarensis Kratochvl, 1970 (Montenegro);
 Stalagtia thaleriana Chatzaki & Arnedo, 2006 (Creta);

Stalita.
Stalita Schidte, 1847
 Stalita hadzii Kratochvl, 1934 (Eslovnia);
 Stalita inermifemur Roewer, 1931 (Eslovnia, Crocia);
 Stalita pretneri Deeleman-Reinhold, 1971 (Crocia);
 Stalita taenaria Schidte, 1847 (Itlia, Eslovnia);

Stalitella.
Stalitella Absolon & Kratochvl, 1932
 Stalitella noseki Absolon & Kratochvl, 1933 (Bsnia-Hercegovina, Montenegro);

Stalitochara.
Stalitochara Simon, 1913
 Stalitochara kabiliana Simon, 1913 (Algria);

Tedia.
Tedia Simon, 1882
 Tedia abdominalis Deeleman-Reinhold, 1988 (Israel, Sria);
 Tedia oxygnatha Simon, 1882 (Sria);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Disdrid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165841" title="Burj Dubai" nonfiltered="2734" processed="2723" dbindex="67748">

El Burj Dubai (       ) o Torre de Dubai,  s un gratacel en construcci a Dubai (Emirats rabs Units). La promotora de l'edifici no ha volgut confirmar l'alada i el seu nombre de plantes, per s'estima que assolir els 818 metres (comptant l'antena) i tindr ms de 160 plantes. El juliol de 2007 el Burj Dubai assol els 512,1 metres, sobrepassant el que era l'edifici ms alt del mn, el  Taipei 101 de Taiwan de 508 metres.

Enllaos externs.
Web oficial del Burj Dubai ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165843" title="Llista d'espcies d'oonpids" nonfiltered="2735" processed="2724" dbindex="67749">
Llista d'espcies de oonpids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 20 de novembre de 2006 i hi ha citats 68 gneres i 472 espcies. Tenen una distribuci per tots els continents. Hi ha 5 gneres que concentren la major part de les espcies: Oonops (71), Gamasomorpha (55), Dysderina (44), Opopaea (43) i Orchestina (41).


 Gneres i espcies .
Anophthalmoonops.
Anophthalmoonops Benoit, 1976
 Anophthalmoonops thoracotermitis Benoit, 1976 (Angola);

Aprusia.
Aprusia Simon, 1893
 Aprusia strenuus Simon, 1893 (Sri Lanka);

Aridella.
Aridella Saaristo, 2002
 Aridella bowleri Saaristo, 2002 (Seychelles);

Australoonops.
Australoonops Hewitt, 1915
 Australoonops granulatus Hewitt, 1915 (Sud-frica);

Blanioonops.
Blanioonops Simon & Fage, 1922
 Blanioonops patellaris Simon & Fage, 1922 (frica Oriental);

Brignolia.
Brignolia Dumitrescu & Georgescu, 1983
 Brignolia cubana Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba, Iemen, Seychelles);

Caecoonops.
Caecoonops Benoit, 1964
 Caecoonops apicotermitis Benoit, 1964 (Congo);
 Caecoonops cubitermitis Benoit, 1964 (Congo);

Calculus.
Calculus Purcell, 1910
 Calculus bicolor Purcell, 1910 (Sud-frica);

Camptoscaphiella.
Camptoscaphiella Caporiacco, 1934
 Camptoscaphiella hilaris Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Camptoscaphiella silens Brignoli, 1976 (Nepal);
 Camptoscaphiella sinensis Deeleman-Reinhold, 1995 (Xina);
 Camptoscaphiella strepens Brignoli, 1976 (Nepal);

Cousinea.
Cousinea Saaristo, 2001
 Cousinea keeleyi Saaristo, 2001 (Seychelles);

Coxapopha.
Coxapopha Platnick, 2000
 Coxapopha bare Ott & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Coxapopha carinata Ott & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Coxapopha diblemma Platnick, 2000 (Panam);
 Coxapopha yuyapichis Ott & Brescovit, 2004 (Per);

Decuana.
Decuana Dumitrescu & Georgescu, 1987
 Decuana hispida Dumitrescu & Georgescu, 1987 (Veneuela);

Diblemma.
Diblemma O. P.-Cambridge, 1908
 Diblemma donisthorpei O. P.-Cambridge, 1908 (Seychelles, Bretanya (introduda));

Dysderina.
Dysderina Simon, 1891
 Dysderina abdita Chickering, 1968 (Panam);
 Dysderina belinda Chickering, 1968 (Panam);
 Dysderina bimucronata Simon, 1893 (Filipines);
 Dysderina caeca Birabn, 1954 (Argentina);
 Dysderina capensis Simon, 1907 (Sud-frica);
 Dysderina concinna Chickering, 1968 (Panam);
 Dysderina craneae Chickering, 1968 (Trinidad);
 Dysderina desultrix (Keyserling, 1881) (Per);
 Dysderina dura Chickering, 1951 (Panam);
 Dysderina furtiva Chickering, 1968 (Jamaica);
 Dysderina globina Chickering, 1968 (Dominica);
 Dysderina globosa (Keyserling, 1877) (Colmbia, Per);
 Dysderina granulosa Simon & Fage, 1922 (frica Oriental);
 Dysderina humphreyi Chickering, 1968 (Panam);
 Dysderina improvisa Chickering, 1968 (Panam);
 Dysderina insularum Roewer, 1963 (Illes Carolines);
 Dysderina intempina Chickering, 1968 (Panam);
 Dysderina keyserlingi Simon, 1907 (Brasil);
 Dysderina maXinator (Keyserling, 1881) (Per);
 Dysderina meridina Chickering, 1968 (Costa Rica);
 Dysderina montana (Keyserling, 1883) (Per);
 Dysderina obtina Chickering, 1968 (Panam);
 Dysderina perarmata Fage & Simon, 1936 (Kenya);
 Dysderina plena O. P.-Cambridge, 1894 (Mxic);
 Dysderina potena Chickering, 1968 (Panam);
 Dysderina princeps Simon, 1891 (Saint Vincent);
 Dysderina principalis (Keyserling, 1881) (Colmbia);
 Dysderina propinqua (Keyserling, 1881) (Colmbia);
 Dysderina purpurea Simon, 1893 (Filipines);
 Dysderina recondita Chickering, 1951 (Panam);
 Dysderina rigida Chickering, 1968 (Panam);
 Dysderina rugosa Bristowe, 1938 (Brasil);
 Dysderina scutata (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte);
 Dysderina seclEUA Chickering, 1951 (Panam);
 Dysderina silvatica Chickering, 1951 (Panam);
 Dysderina similis (Keyserling, 1881) (Colmbia);
 Dysderina simla Chickering, 1968 (Trinidad);
 Dysderina soltina Chickering, 1968 (Saint Vincent);
 Dysderina speculifera Simon, 1907 (Sud-frica, Mozambique);
 Dysderina straba Fage, 1936 (Kenya);
 Dysderina sublaevis Simon, 1907 (Algria);
 Dysderina termitophila Bristowe, 1938 (Brasil);
 Dysderina watina Chickering, 1968 (Costa Rica);
 Dysderina zinona Chickering, 1968 (Saint Vincent);

Dysderoides.
Dysderoides Fage, 1946
 Dysderoides micans (Simon, 1893) (Veneuela);
 Dysderoides typhlos Fage, 1946 (ndia);

Epectris.
Epectris Simon, 1893
 Epectris aenobarbus Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Epectris apicalis Simon, 1893 (Filipines);
 Epectris conujaingensis Xu, 1986 (Xina);
 Epectris mollis Simon, 1907 (Sri Lanka);

Farqua.
Farqua Saaristo, 2001
 Farqua quadrimaculata Saaristo, 2001 (Illes Farquhar);

Ferchestina.
Ferchestina Saaristo & Marusik, 2004
 Ferchestina storozhenkoi Saaristo & Marusik, 2004 (Rssia);

Gamasomorpha.
Gamasomorpha Karsch, 1881
 Gamasomorpha anhuiensis Song & Xu, 1984 (Xina);
 Gamasomorpha arabica Simon, 1893 (Orient Prxim);
 Gamasomorpha austera Simon, 1898 (Seychelles);
 Gamasomorpha australis Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Gamasomorpha bipeltis (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Gamasomorpha brasiliana Bristowe, 1938 (Brasil);
 Gamasomorpha camelina Simon, 1893 (Singapur);
 Gamasomorpha cataphracta Karsch, 1881 (Corea, Taiwan, Jap, Filipines);
 Gamasomorpha clarki Hickman, 1950 (Austrlia);
 Gamasomorpha clypeolaria Simon, 1907 (ndia);
 Gamasomorpha deksam Saaristo & van Harten, 2002 (Socotra);
 Gamasomorpha humicola Lawrence, 1947 (Sud-frica);
 Gamasomorpha humilis Mello-Leito, 1920 (Brasil);
 Gamasomorpha inclEUA (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Gamasomorpha insularis Simon, 1907 (Madeira, Bioko, Sao Tom, Santa Helena, Maurici, Iemen, Seychelles);
 Gamasomorpha jeanneli Fage, 1936 (Kenya);
 Gamasomorpha kabulensis Roewer, 1960 (Afganistan);
 Gamasomorpha kraepelini Simon, 1905 (Java);
 Gamasomorpha kusumii Komatsu, 1963 (Jap);
 Gamasomorpha lalana Suman, 1965 (Hawaii);
 Gamasomorpha linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Gamasomorpha longisetosa Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Gamasomorpha lucida Simon, 1893 (Filipines);
 Gamasomorpha lutzi (Petrunkevitch, 1929) (EUA fins a Panam, ndies Occidentals);
 Gamasomorpha margaritae Denis, 1947 (Egipte);
 Gamasomorpha maschwitzi Wunderlich, 1995 (Malisia);
 Gamasomorpha microps Simon, 1907 (Sri Lanka);
 Gamasomorpha minima Berland, 1942 (Illes Phoenix);
 Gamasomorpha mornensis Benoit, 1979 (Seychelles);
 Gamasomorpha m-scripta Birabn, 1954 (Argentina);
 Gamasomorpha nigrilineata Xu, 1986 (Xina);
 Gamasomorpha nigripalpis Simon, 1893 (ndia, Sri Lanka);
 Gamasomorpha nitida Simon, 1893 (Filipines);
 Gamasomorpha parmata (Thorell, 1890) (Sumatra, Java, Lombok);
 Gamasomorpha patquiana Birabn, 1954 (Argentina);
 Gamasomorpha perplexa Bryant, 1942 (Illes Verges);
 Gamasomorpha plana (Keyserling, 1883) (Per);
 Gamasomorpha platensis Birabn, 1954 (Argentina);
 Gamasomorpha porcina Simon, 1909 (Vietnam);
 Gamasomorpha psyllodes Thorell, 1897 (Myanmar);
 Gamasomorpha puberula (Simon, 1893) (Veneuela);
 Gamasomorpha pusilla Berland, 1914 (frica Oriental);
 Gamasomorpha rufa Banks, 1898 (Mxic);
 Gamasomorpha sculptilis Thorell, 1897 (Myanmar);
 Gamasomorpha semitecta Simon, 1907 (Sumatra);
 Gamasomorpha servula Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Gamasomorpha seximpressa Simon, 1907 (Java);
 Gamasomorpha silvestris (Simon, 1893) (Veneuela);
 Gamasomorpha simplex (Simon, 1891) (Saint Vincent);
 Gamasomorpha subclathrata Simon, 1907 (Sri Lanka);
 Gamasomorpha taprobanica Simon, 1893 (ndia, Sri Lanka);
 Gamasomorpha testudinella Berland, 1914 (frica Oriental);
 Gamasomorpha tovarensis (Simon, 1893) (Veneuela);
 Gamasomorpha vianai Birabn, 1954 (Argentina);
 Gamasomorpha wasmanniae Mello-Leito, 1939 (Argentina);

Grymeus.
Grymeus Harvey, 1987
 Grymeus barbatus Harvey, 1987 (Sud d Austrlia);
 Grymeus robertsi Harvey, 1987 (Victria);
 Grymeus yanga Harvey, 1987 (Victria, Nova Galles del Sud);

Heteroonops.
Heteroonops Dalmas, 1916
 Heteroonops colombi Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Heteroonops spinimanus (Simon, 1891) (EUA fins a Panam, ndies Occidentals, Santa Helena, Seychelles);

Hypnoonops.
Hypnoonops Benoit, 1977
 Hypnoonops lejeunei Benoit, 1977 (Congo);

Hytanis.
Hytanis Simon, 1893
 Hytanis oblonga Simon, 1893 (Veneuela);

Ischnothyrella.
Ischnothyrella Saaristo, 2001
 Ischnothyrella jivani (Benoit, 1979) (Seychelles);

Ischnothyreus.
Ischnothyreus Simon, 1893
 Ischnothyreus aculeatus (Simon, 1893) (Sumatra, Filipines);
 Ischnothyreus bipartitus Simon, 1893 (Sri Lanka);
 Ischnothyreus browni Chickering, 1968 (Costa Rica);
 Ischnothyreus deccanensis Tikader & Malhotra, 1974 (ndia);
 Ischnothyreus flagellichelis Xu, 1989 (Xina);
 Ischnothyreus indressus Chickering, 1968 (Illes Verges i Leeward);
 Ischnothyreus khamis Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Ischnothyreus lanutoo Marples, 1955 (Samoa);
 Ischnothyreus linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Ischnothyreus lymphaseus Simon, 1893 (Sri Lanka);
 Ischnothyreus narutomii (Nakatsudi, 1942) (Taiwan, Jap);
 Ischnothyreus pacificus Roewer, 1963 (Micronsia);
 Ischnothyreus peltifer (Simon, 1891) (EUA fins a Panam, ndies Occidentals, Santa Helena, Iemen, Xina, Taiwan, Hawaii);
 Ischnothyreus serpentinum Saaristo, 2001 (Seychelles);
 Ischnothyreus shillongensis Tikader, 1968 (ndia, Bhutan);
 Ischnothyreus subaculeatus Roewer, 1938 (Moluques);
 Ischnothyreus velox Jackson, 1908 (Seychelles, Europa (introduda));
 Ischnothyreus vestigator Simon, 1893 (Sri Lanka);
 Ischnothyreus yueluensis Yin & Wang, 1984 (Xina);

Kapitia.
Kapitia Forster, 1956
 Kapitia obscura Forster, 1956 (Nova Zelanda);

Khamisia.
Khamisia Saaristo & van Harten, 2006
 Khamisia banisad Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);

Kijabe.
Kijabe Berland, 1914
 Kijabe ensifera Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Kijabe paradoxa Berland, 1914 (frica Oriental);

Lionneta.
Lionneta Benoit, 1979
 Lionneta gerlachi Saaristo, 2001 (Seychelles);
 Lionneta mahensis Benoit, 1979 (Seychelles);
 Lionneta orophila (Benoit, 1979) (Seychelles);
 Lionneta praslinensis Benoit, 1979 (Seychelles);
 Lionneta savyi (Benoit, 1979) (Seychelles);
 Lionneta sechellensis Benoit, 1979 (Seychelles);
 Lionneta silhouettei Benoit, 1979 (Seychelles);
 Lionneta veli Saaristo, 2002 (Seychelles);

Lisna.
Lisna Saaristo, 2001
 Lisna triXinalis (Benoit, 1979) (Seychelles);

Lucetia.
Lucetia Dumitrescu & Georgescu, 1983
 Lucetia distincta Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba, Veneuela);

Marsupopaea.
Marsupopaea Cooke, 1972
 Marsupopaea sturmi Cooke, 1972 (Colmbia);

Matyotia.
Matyotia Saaristo, 2001
 Matyotia tetraspinosus Saaristo, 2001 (Seychelles);

Myrmecoscaphiella.
Myrmecoscaphiella Mello-Leito, 1926
 Myrmecoscaphiella borgmeyeri Mello-Leito, 1926 (Brasil);

Myrmopopaea.
Myrmopopaea Reimoser, 1933
 Myrmopopaea jacobsoni Reimoser, 1933 (Sumatra);

Neoxyphinus.
Neoxyphinus Birabn, 1953
 Neoxyphinus ogloblini Birabn, 1953 (Argentina);
 Neoxyphinus xyphinoides (Chamberlin & Ivie, 1942) (Guyana);

Nephrochirus.
Nephrochirus Simon, 1910
 Nephrochirus copulatus Simon, 1910 (Nambia);

Oonopinus.
Oonopinus Simon, 1893
 Oonopinus angustatus (Simon, 1882) (Espanya, Frana, Crsega, Algria);
 Oonopinus argentinus Birabn, 1955 (Argentina);
 Oonopinus aurantiacus Simon, 1893 (Veneuela);
 Oonopinus bistriatus Simon, 1907 (Sierra Leone);
 Oonopinus centralis Gertsch, 1941 (Panam);
 Oonopinus hunus Suman, 1965 (Hawaii);
 Oonopinus ionicus Brignoli, 1979 (Grcia);
 Oonopinus kilikus Suman, 1965 (Seychelles, Hawaii);
 Oonopinus modestus Chickering, 1951 (Panam);
 Oonopinus oceanicus Marples, 1955 (Samoa, Niue);
 Oonopinus pilulus Suman, 1965 (Xina, Hawaii);
 Oonopinus pretiosus Bryant, 1942 (Illes Verges);
 Oonopinus pruvotae Berland, 1929 (Nova Calednia);

Oonopoides.
Oonopoides Bryant, 1940
 Oonopoides bolivari Dumitrescu & Georgescu, 1987 (Veneuela);
 Oonopoides cavernicola Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Oonopoides habanensis Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Oonopoides humboldti Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Oonopoides maxillaris Bryant, 1940 (Cuba);
 Oonopoides orghidani Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Oonopoides pilosus Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Oonopoides singularis Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Oonopoides zullinii Brignoli, 1974 (Mxic);

Oonops.
Oonops Templeton, 1835
 Oonops acanthopus Simon, 1907 (Brasil);
 Oonops alticola Berland, 1914 (frica Oriental);
 Oonops amacus Chickering, 1970 (Trinidad);
 Oonops amoenus Dalmas, 1916 (Frana);
 Oonops anoxus Chickering, 1970 (Panam);
 Oonops aristelus Chickering, 1972 (Antigua);
 Oonops balanus Chickering, 1971 (ndies Occidentals);
 Oonops caecus Benoit, 1975 (Lesotho);
 Oonops castellus Chickering, 1971 (Cuba fins a Illes Verges);
 Oonops chickeringi Brignoli, 1974 (Mxic);
 Oonops chilapensis Chamberlin & Ivie, 1936 (Mxic);
 Oonops citrinus Berland, 1914 (frica Oriental);
 Oonops cubanus Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Oonops cuervus Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Oonops delegenus Chickering, 1972 (Puerto Rico);
 Oonops domesticus Dalmas, 1916 (Europa Occidental fins a Rssia);
 Oonops donaldi Chickering, 1951 (Panam);
 Oonops ebenecus Chickering, 1972 (Puerto Rico);
 Oonops endicus Chickering, 1971 (Bahames);
 Oonops erinaceus Benoit, 1977 (Santa Helena);
 Oonops figuratus Simon, 1891 (Saint Vincent, Veneuela);
 Oonops floridanus (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);
 Oonops furtivus Gertsch, 1936 (EUA);
 Oonops gertschi Chickering, 1971 (Bahames);
 Oonops globimanus Simon, 1891 (Saint Vincent, Veneuela);
 Oonops hasselti Strand, 1906 (Escandinvia);
 Oonops itascus Chickering, 1970 (Trinidad);
 Oonops leai Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);
 Oonops leitaoni Bristowe, 1938 (Brasil);
 Oonops longespinosus Denis, 1937 (Algria);
 Oonops longipes Berland, 1914 (frica Oriental);
 Oonops loxoscelinus Simon, 1893 (Veneuela);
 Oonops lubricus Dalmas, 1916 (Frana);
 Oonops mahnerti Brignoli, 1974 (Grcia);
 Oonops mckenziei Gertsch, 1977 (Mxic);
 Oonops minutus Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Oonops mitchelli Gertsch, 1977 (Mxic);
 Oonops nigromaculatus Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Oonops oblucus Chickering, 1972 (Jamaica);
 Oonops olitor Simon, 1910 (Algria);
 Oonops ornatus Chickering, 1970 (Panam);
 Oonops pallidulus (Chickering, 1951) (Panam, Jamaica);
 Oonops persitus Chickering, 1970 (Panam);
 Oonops petulans Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Oonops placidus Dalmas, 1916 (Frana);
 Oonops placidus corsicus Dalmas, 1916 (Frana, Itlia);
 Oonops procerus Simon, 1882 (Frana, Espanya);
 Oonops propinquus Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Oonops puebla Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Oonops pulcher Templeton, 1835 (Europa fins a Ucrana, frica del Nord, Tasmnia);
 Oonops pulcher hispanicus Dalmas, 1916 (Espanya);
 Oonops pulicarius Simon, 1891 (Saint Vincent, Veneuela);
 Oonops reddelli Gertsch, 1977 (Mxic);
 Oonops reticulatus Petrunkevitch, 1925 (Costa Rica, Panam, Puerto Rico, Trinidad);
 Oonops ronoxus Chickering, 1971 (Illes Verges);
 Oonops rowlandi Gertsch, 1977 (Mxic);
 Oonops sativus Chickering, 1970 (Trinidad);
 Oonops secretus Gertsch, 1936 (EUA);
 Oonops sicorius Chickering, 1970 (Curaao);
 Oonops singulus Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Oonops sonora Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Oonops stylifer Gertsch, 1936 (EUA);
 Oonops tectulus Chickering, 1970 (Trinidad);
 Oonops tenebus Chickering, 1970 (Panam);
 Oonops tolucanus Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Oonops trapellus Chickering, 1970 (Trinidad);
 Oonops triangulipes Karsch, 1881 (Micronsia);
 Oonops tubulatus Dalmas, 1916 (Portugal, Algria);
 Oonops tucumanus Simon, 1907 (Argentina);
 Oonops validus Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Oonops vestus Chickering, 1970 (Trinidad);
 Oonops viridans Bryant, 1942 (Puerto Rico);
 Oonops zeteki Chickering, 1951 (Panam);

Opopaea.
Opopaea Simon, 1891
 Opopaea ambigua Simon, 1893 (Sri Lanka);
 Opopaea atlantica (Benoit, 1977) (Santa Helena);
 Opopaea bandina Chickering, 1969 (EUA);
 Opopaea banksi (Hickman, 1950) (Austrlia);
 Opopaea batanguena Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Opopaea berlandi (Simon & Fage, 1922) (frica Oriental);
 Opopaea calona Chickering, 1969 (EUA);
 Opopaea concolor (Blackwall, 1859) (Madeira, Illes Canries, Iemen);
 Opopaea cornuta Yin & Wang, 1984 (Xina);
 Opopaea cupida (Keyserling, 1881) (Colmbia);
 Opopaea deserticola Simon, 1891 (EUA, ndies Occidentals, Seychelles);
 Opopaea devia Gertsch, 1936 (EUA);
 Opopaea euphorbicola Strand, 1909 (Illa Ascension);
 Opopaea floridana (Banks, 1896) (EUA);
 Opopaea fosuma Burger, 2002 (Sumatra);
 Opopaea foveolata Roewer, 1963 (Micronsia);
 Opopaea guaraniana Birabn, 1954 (Argentina);
 Opopaea hoplites (Berland, 1914) (frica Oriental);
 Opopaea ita Ott, 2003 (Brasil);
 Opopaea kulczynskii (Berland, 1914) (frica Oriental);
 Opopaea lena Suman, 1965 (Tailndia, Seychelles, Hawaii);
 Opopaea mattica Simon, 1893 (Gabon);
 Opopaea media Song & Xu, 1984 (Xina);
 Opopaea meditata Gertsch & Davis, 1936 (EUA);
 Opopaea nibasa Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Opopaea plumula Yin & Wang, 1984 (Xina);
 Opopaea probosciella Saaristo, 2001 (Seychelles);
 Opopaea punctata (O. P.-Cambridge, 1872) (Pantropical);
 Opopaea recondita Chickering, 1951 (Panam);
 Opopaea sallami Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Opopaea sanaa Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Opopaea santschii Brignoli, 1974 (Tunsia);
 Opopaea sauteri Brignoli, 1974 (Taiwan);
 Opopaea sedata Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA);
 Opopaea silhouettei (Benoit, 1979) (Seychelles, Rapa Nui);
 Opopaea simoni (Berland, 1914) (frica Oriental);
 Opopaea speciosa (Lawrence, 1952) (Sud-frica, Iemen);
 Opopaea spinosa Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Opopaea sponsa Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Opopaea suspecta Saaristo, 2002 (Seychelles);
 Opopaea syarakui (Komatsu, 1967) (Jap);
 Opopaea timida Chickering, 1951 (Panam);
 Opopaea viamao Ott, 2003 (Brasil);

Orchestina.
Orchestina Simon, 1882
 Orchestina aerumnae Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Orchestina algerica Dalmas, 1916 (Algria);
 Orchestina arabica Dalmas, 1916 (Iemen);
 Orchestina bedu Saaristo & van Harten, 2002 (Socotra);
 Orchestina cincta Simon, 1893 (Sud-frica);
 Orchestina dalmasi Denis, 1956 (Marroc);
 Orchestina dentifera Simon, 1893 (Sri Lanka);
 Orchestina dubia O. P.-Cambridge, 1911 (Bretanya (introduda));
 Orchestina ebriola Brignoli, 1972 (Grcia);
 Orchestina elegans Simon, 1893 (Filipines);
 Orchestina flagella Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Orchestina flava Ono, 2005 (Jap);
 Orchestina foa Saaristo & van Harten, 2002 (Socotra);
 Orchestina hammamali Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Orchestina justini Saaristo, 2001 (Seychelles);
 Orchestina lahj Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Orchestina launcestoniensis Hickman, 1932 (Tasmnia);
 Orchestina longipes Dalmas, 1922 (Itlia);
 Orchestina manicata Simon, 1893 (Iemen, Sri Lanka, Vietnam);
 Orchestina maureen Saaristo, 2001 (Seychelles);
 Orchestina minutissima Denis, 1937 (Algria);
 Orchestina mirabilis Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Orchestina moaba Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Orchestina nadleri Chickering, 1969 (EUA);
 Orchestina obscura Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Orchestina okitsui Oi, 1958 (Jap);
 Orchestina paupercula Dalmas, 1916 (Gabon);
 Orchestina pavesii (Simon, 1873) (Espanya fins a Eslovquia, Bulgria, Algria, Illes Canries, Iemen);
 Orchestina pilifera Dalmas, 1916 (Sri Lanka);
 Orchestina saltabunda Simon, 1893 (Veneuela);
 Orchestina saltitans Banks, 1894 (EUA);
 Orchestina sanguinea Oi, 1958 (Jap);
 Orchestina sechellorum Benoit, 1979 (Seychelles);
 Orchestina setosa Dalmas, 1916 (Frana, Itlia);
 Orchestina simoni Dalmas, 1916 (Frana, Itlia, Grcia);
 Orchestina sinensis Xu, 1987 (Xina);
 Orchestina striata Simon, 1909 (Vietnam);
 Orchestina thoracica Xu, 1987 (Xina);
 Orchestina tubifera Simon, 1893 (Sri Lanka);
 Orchestina utahana Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Orchestina vainuia Marples, 1955 (Samoa);

Patri.
Patri Saaristo, 2001
 Patri david (Benoit, 1979) (Seychelles);

Pelicinus.
Pelicinus Simon, 1891
 Pelicinus mahei (Benoit, 1979) (Illes Canries, Seychelles);
 Pelicinus marmoratus Simon, 1891 (Saint Vincent);
 Pelicinus vernalis (Bryant, 1945) (EUA);

Pescennina.
Pescennina Simon, 1903
 Pescennina epularis Simon, 1903 (Veneuela);

Plectoptilus.
Plectoptilus Simon, 1905
 Plectoptilus myops Simon, 1905 (Java);

Prida.
Prida Saaristo, 2001
 Prida sechellensis (Benoit, 1979) (Seychelles);

Prodysderina.
Prodysderina Dumitrescu & Georgescu, 1987
 Prodysderina armata (Simon, 1891) (Veneuela);
 Prodysderina spinigera (Simon, 1891) (Antilles Petites, Veneuela);

Pseudoscaphiella.
Pseudoscaphiella Simon, 1907
 Pseudoscaphiella parasita Simon, 1907 (Sud-frica);

Pseudotriaeris.
Pseudotriaeris Brignoli, 1974
 Pseudotriaeris karschi (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Jap);

Scaphiella.
Scaphiella Simon, 1891
 Scaphiella agocena Chickering, 1968 (Curaao);
 Scaphiella argentina Birabn, 1954 (Argentina);
 Scaphiella barroana Gertsch, 1941 (Panam);
 Scaphiella bordoni Dumitrescu & Georgescu, 1987 (Veneuela);
 Scaphiella bryantae Dumitrescu & Georgescu, 1983 (Cuba);
 Scaphiella curlena Chickering, 1968 (Jamaica);
 Scaphiella cymbalaria Simon, 1891 (Saint Vincent, Veneuela);
 Scaphiella gertschi Chickering, 1951 (Jamaica, Panam);
 Scaphiella hespera Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Scaphiella iguala Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Scaphiella itys Simon, 1893 (Veneuela);
 Scaphiella juvenilis (Gertsch & Davis, 1936) (EUA);
 Scaphiella kalunda Chickering, 1968 (Illes Verges);
 Scaphiella litoris Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Scaphiella maculata Birabn, 1955 (Argentina);
 Scaphiella schmidti Reimoser, 1939 (Costa Rica);
 Scaphiella scutata Chickering, 1968 (Jamaica, Curaao);
 Scaphiella scutiventris Simon, 1893 (Veneuela);
 Scaphiella septella Chickering, 1968 (Illes Verges);
 Scaphiella simla Chickering, 1968 (Trinidad);
 Scaphiella ula Suman, 1965 (Hawaii);
 Scaphiella weberi Chickering, 1968 (Trinidad);
 Scaphiella williamsi Gertsch, 1941 (Panam);

Silhouettella.
Silhouettella Benoit, 1979
 Silhouettella assumptia Saaristo, 2001 (Illa Assumpci, Illes Farquar);
 Silhouettella curieusei Benoit, 1979 (Seychelles);
 Silhouettella loricatula (Roewer, 1942) (Europa fins a sia Central, frica del Nord, Illes Canries);
 Silhouettella usgutra Saaristo & van Harten, 2002 (Socotra);

Simonoonops.
Simonoonops Harvey, 2002
 Simonoonops orghidani (Dumitrescu & Georgescu, 1987) (Veneuela);

Socotroonops.
Socotroonops Saaristo & van Harten, 2002
 Socotroonops socotra Saaristo & van Harten, 2002 (Socotra);

Stenoonops.
Stenoonops Simon, 1891
 Stenoonops cletus Chickering, 1969 (Jamaica);
 Stenoonops dimotus Chickering, 1969 (Jamaica);
 Stenoonops econotus Chickering, 1969 (Puerto Rico);
 Stenoonops egenulus Simon, 1893 (Veneuela);
 Stenoonops halatus Chickering, 1969 (Antigua);
 Stenoonops hoffi Chickering, 1969 (Cuba, Jamaica);
 Stenoonops insolitus Chickering, 1969 (Jamaica);
 Stenoonops lucradus Chickering, 1969 (Illes Verges);
 Stenoonops macabus Chickering, 1969 (Jamaica);
 Stenoonops minutus Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA, Bahames);
 Stenoonops nitens Bryant, 1942 (Illes Verges);
 Stenoonops noctucus Chickering, 1969 (Illes Verges);
 Stenoonops opisthornatus Benoit, 1979 (Seychelles);
 Stenoonops padiscus Chickering, 1969 (Jamaica);
 Stenoonops petrunkevitchi Chickering, 1951 (Panam);
 Stenoonops phonetus Chickering, 1969 (Puerto Rico);
 Stenoonops portoricensis Petrunkevitch, 1929 (Puerto Rico);
 Stenoonops reductus (Bryant, 1942) (Illes Verges);
 Stenoonops scabriculus Simon, 1891 (ndies Occidentals);

Sulsula.
Sulsula Simon, 1882
 Sulsula parvimana (Simon, 1910) (Nambia);
 Sulsula pauper (O. P.-Cambridge, 1876) (Algria, Egipte);

Tapinesthis.
Tapinesthis Simon, 1914
 Tapinesthis inermis (Simon, 1882) (Europa (EUA, introduda));

Telchius.
Telchius Simon, 1893
 Telchius barbarus Simon, 1893 (Algria);
 Telchius maculosus Denis, 1952 (Marroc);
 Telchius transvaalicus Simon, 1907 (Sud-frica);

Termitoonops.
Termitoonops Benoit, 1964
 Termitoonops apicarquieri Benoit, 1975 (Congo);
 Termitoonops bouilloni Benoit, 1964 (Congo);
 Termitoonops faini Benoit, 1964 (Congo);
 Termitoonops furculitermitis Benoit, 1975 (Congo);
 Termitoonops spinosissimus Benoit, 1964 (Congo);

Triaeris.
Triaeris Simon, 1891
 Triaeris barela Gajbe, 2004 (ndia);
 Triaeris berlandi Lawrence, 1952 (Congo, Gabon);
 Triaeris bodanus Chickering, 1968 (Trinidad);
 Triaeris equestris Simon, 1907 (Prncipe);
 Triaeris glenniei Fage, 1946 (ndia);
 Triaeris khashiensis Tikader, 1966 (ndia);
 Triaeris lepus Suman, 1965 (Hawaii);
 Triaeris lacandona Brignoli, 1974 (Guatemala);
 Triaeris macrophthalmus Berland, 1914 (Kenya);
 Triaeris macrophthalmus cryptops Berland, 1914 (Kenya, Zanzbar);
 Triaeris macrophthalmus medius Berland, 1914 (Kenya);
 Triaeris manii Tikader & Malhotra, 1974 (ndia);
 Triaeris melghaticus Bastawade, 2005 (ndia);
 Triaeris nagarensis Tikader & Malhotra, 1974 (ndia);
 Triaeris nagpurensis Tikader & Malhotra, 1974 (ndia);
 Triaeris poonaensis Tikader & Malhotra, 1974 (ndia);
 Triaeris pusillus (Bryant, 1942) (Illes Verges, Nevis);
 Triaeris stenaspis Simon, 1891 (EUA fins a Veneuela, ndies Occidentals; Europa (introduda));

Unicorn.
Unicorn Platnick & Brescovit, 1995
 Unicorn argentina (Mello-Leito, 1940) (Argentina);
 Unicorn catleyi Platnick & Brescovit, 1995 (Xile);
 Unicorn chacabuco Platnick & Brescovit, 1995 (Xile);
 Unicorn huanaco Platnick & Brescovit, 1995 (Bolvia);
 Unicorn socos Platnick & Brescovit, 1995 (Xile);
 Unicorn toconao Platnick & Brescovit, 1995 (Xile);

Wanops.
Wanops Chamberlin & Ivie, 1938
 Wanops coecus Chamberlin & Ivie, 1938 (Mxic);

Xestaspis.
Xestaspis Simon, 1884
 Xestaspis loricata (L. Koch, 1873) (Austrlia, Micronsia);
 Xestaspis nitida Simon, 1884 (Algria, Iemen);
 Xestaspis parumpunctata Simon, 1893 (Sierra Leone);
 Xestaspis recurva Strand, 1906 (Etipia);
 Xestaspis reimoseri Fage, 1938 (Costa Rica);
 Xestaspis sertata Simon, 1907 (Bioko);
 Xestaspis sis Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);
 Xestaspis sublaevis Simon, 1893 (Sri Lanka);
 Xestaspis tumidula Simon, 1893 (Sierra Leone);
 Xestaspis Iemeni Saaristo & van Harten, 2006 (Iemen);

Xiombarg.
Xiombarg Brignoli, 1979
 Xiombarg plaumanni Brignoli, 1979 (Brasil, Argentina);

Xyccarph.
Xyccarph Brignoli, 1978
 Xyccarph migrans Hfer & Brescovit, 1996 (Brasil);
 Xyccarph myops Brignoli, 1978 (Brasil);
 Xyccarph tenuis (Vellard, 1924) (Brasil);
 Xyccarph wellingtoni Hfer & Brescovit, 1996 (Brasil);

Xyphinus.
Xyphinus Simon, 1893
 Xyphinus abanghamidi Deeleman-Reinhold, 1987 (Borneo);
 Xyphinus gibber Deeleman-Reinhold, 1987 (Borneo);
 Xyphinus hystrix Simon, 1893 (Singapur);
 Xyphinus lemniscatus Deeleman-Reinhold, 1987 (Borneo);
 Xyphinus montanus Deeleman-Reinhold, 1987 (Borneo);
 Xyphinus xanthus Deeleman-Reinhold, 1987 (Borneo);
 Xyphinus xelo Deeleman-Reinhold, 1987 (Malisia);

Yumates.
Yumates Chamberlin, 1924
 Yumates angela Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Yumates nesophila Chamberlin, 1924 (Mxic);

Zyngoonops.
Zyngoonops Benoit, 1977
 Zyngoonops clandestinus Benoit, 1977 (Congo);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Oonpid;
 Llista de gneres d'oonpids;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165844" title="Cle" nonfiltered="2736" processed="2725" dbindex="67750">


Onomstica:

Cle d'Atenes, poltic atenenc;

Cle de Curium, poeta grec ;

Cle d'Halicarns, retric grec ;

Cle de Cilcia escriptor grec ;

Cle de Siracusa, escriptor i gegraf grec;

Cle, oculista grec ;

Cle de Sici, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165845" title="Cle d'Atenes" nonfiltered="2737" processed="2726" dbindex="67751">
Cle (Cleon, Klon,      ) fill de Cleanet. Fou un cap poltic atenenc. Desprs de la mort de Pricles el van succeir ucrates i Lsicles, i Cle va esdevenir el principal representant del partit de la guerra durant la primera part de la guerra del Pelopons (entre 428 aC i 422 aC). Pertany a la classe mitjana, de mercaders i es va donar a conixer noms comenar la guerra. 

El 427 aC va dominar la revolta de Mitilene, lo que el va portar a un paper ms actiu i va iniciar una actuaci com a demagog; reclamava que els aliats revoltats es rendissin o en cas contrari serien executats els homes, i venuts com esclaus les dones i nens, moci que no fou aprovada.

El 426 aC fou acusat i portat a judici i fou condemnat a pagar 5 talents.
 
El 425 aC Esparta va enviar una ambaixada per negociar la pau desprs del inici del bloqueig d'Esfactria. Encara que molts atenencs volien la pau, Cle s'hi va oposar a menys que rendissin Esfactria i retornessin les conquestes del 445 aC (Nisaea, Pegae, Troezen i Acaia), cosa que Esparta no podia concedir. Les raonables propostes espartanes foren rebutjades. Per al cap d'uns mesos les coses van empitjorar pels atenencs i el poble va comenar a exigir la pau i va acusar a Cle de haver impedit aquesta en les millors condicions. Cle es va fer elegir al front d'una comissi per investigar la situaci i va perdre molt suport popular, i finalment es va concertar una treva de tres anys amb Esparta contra el seu parer. Una victria a Pilos on va fer alguns presoners i entre ells 120 espartans nobles, li va tornar la popularitat (425 aC).

El 422 aC es va acabar la treva i a l'estiu fou nomenat estrateg per lluitar contra Brsides a la pennsula Calcdica. Havia convenut al poble de la seva habilitat com a general, de la que ell mateix feia gala, i va marxar amb un bon exercit. Va ocupar Torone sense massa problema i es va dirigir cap Amfpolis que l'esparta Brsides volia protegir. Cle, que certament no era un bon general, va avanar sense un pla precs i va arribar als murs de la ciutat on en veure als espartans llestos per una sortida, van comenar una desastrosa retirada; una de les ales, sense cap protecci, fou fcilment massacrada pels espartans que van derrotar completament a l'exrcit de Cle. Ell mateix va morir en la batalla a mans d'un ciutad de Mircnia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165847" title="Cle de Curium" nonfiltered="2738" processed="2727" dbindex="67752">
Cle de Curium (Cleon, Klon,      ) fou un poeta grec autor d'un poema sobre l'expedici dels argonautes  (           ) del que es va inspirar Apolloni Rodi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165848" title="Cle d'Halicarns" nonfiltered="2739" processed="2728" dbindex="67753">
Cle d'Halicarns (Cleon, Klon,      ) fou un retric grec de la ciutat d'Halicarns que va viure al final del segle V aC i al comenament del segle IV aC. s esmentat per Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165849" title="Cle de Cilcia" nonfiltered="2740" processed="2729" dbindex="67754">
Cle de Cilcia (Cleon, Klon,      ) fou un escriptor grec de la comitiva d'Alexandre el Gran que segons Quint Curti Ruf desmereixia la professi ja que va proposar l'adoraci d'Alexandre com a deu en un banquet, per Arri i Plutarc atribueixen la proposta a Anaxarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165850" title="Cle de Siracusa" nonfiltered="2741" processed="2730" dbindex="67755">
Cle de Siracusa (Cleon, Klon,      ) fou un escriptor i gegraf grec, esmentat per Marci al seu Periplus. La seva obra , s esmentada per Esteve Bizant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165851" title="Cle (metge)" nonfiltered="2742" processed="2731" dbindex="67756">
Cle (Cleon, Klon,      ) fou un oculista grec que va viure probablement al segle I aC o abans. s esmentat per Cels i algunes de les seves formules foren reprodudes per Gal, Aeci i Paule Egineta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165852" title="Cle de Sici" nonfiltered="2743" processed="2732" dbindex="67757">
Cle de Sici (Cleon, Klon,      ) fou un escultor de Sici que fou deixeble de Antfanes d'Argos que ho fou de Periclet. Va deixar unes esttues de bronze de Zeus a Olmpia executades a l'entorn de l'any 100. s esmentat per Pausnies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165858" title="Prut" nonfiltered="2744" processed="2733" dbindex="67758">


El riu Prut, amb una llargada de 953 km, neix als Carpats del Bosc d'Ucrana, des d'on flueix fins a l'est, i des d'ac fa la majoria del recorregut segent fins al sud-est. Mor al Danubi prop de Reni, a l'est de la ciutat de Gala i. Dibuixa la frontera entre Romania i la Repblica de Moldvia. Durant el perode interbllic, es podia navegar pel riu fins a Ungheni. Durant el perode comunista, per, la navegaci pel riu s'abandon gradualment. L'afluent principal del costat dret s el riu Ceremu ul i el riu Jijia (amb els afluents Bahlui i Ba eu). El Prut acull installacions hidroenergtiques (a Stnca-Coste ti), construdes conjuntament amb la Uni Sovitica (actualment la Repblica de Moldvia).

La ciutat ms gran del seu curs s Cern u i, a Ucrana. Altres ciutats prop del seu curs sn: S veni, Ia i i Hu i, a Romania, i Ungheni i Cahul, a la Repblica de Moldvia. 

Al territori romans, el riu t una llargada de 742 km, una rea hidrogrfica de 10990 km i un volum mitj anual de 110 m/seg (abans de la seva desembocadura al Danubi). En una part d'uns 39,4 km, el riu marca la frontera romaneso-ucranesa, i en una altra part de 681,3 km (73,9 km inclosos al Llac Coste ti-Stnca) marca la frontera entre Romania i la Repblica de Moldvia.

 Enllaos Externs .

Curs del riu;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165861" title="Tregaron" nonfiltered="2745" processed="2734" dbindex="67759">


Tregaron s una ciutat mercat de Ceredigion, al centre de Galles, al costat del riu Brenig, un afluent del riu Teifi. Segons el cens del 2001 del Regne Unit, la poblaci de Tregaron era de 1.183 habitants. A ms, el cens revela que un 68,8% de la poblaci parla galls amb fluncia, amb el percentatge ms alt de parlants entre els anys, entre els quals un 100% saben parlar galls.

Els edificis destacables de la ciutat inclouen l'Hotel Talbot, del segle XIII, on hi ha un elefant enterrat a terra, i l'esglsia parroquial. 

Entre la gent famosa de Tregaron hi ha Henry Richard, i el galls conegut com a Robin Hood (galls: Twm Sin Cati). 

Tregaron est situat al riu Brenig, conegut per les seves angules i truites marrons. Els nens de la ciutat es dediquen sovint a pescar les truites, algunes fins a 700 grams. 

 Geografia .

La ciutat est situada a la vall del riu Teifi, al peu de les Muntanyes Cmbriques. No gaire lluny de Tregaron s'hi troba la reserva de Cors Caron que protegeix una zona humida. A la zona nord-oest hi ha el Tregaron Kite Center, que s'ocupa de la protecci de les aus que sobrevolen la zona. 
La lnia ferroviria que fa temps enllaava Tregaron amb Aberystwyth i amb la ciutat universitria de Llanbedr Pont Steffan (angls: Lampeter) ja no funciona. 

 Histria .
La zona va ser habitada des de temps prehistrics, tal com corroboren diverses troballes arqueolgiques. L'esglsia de Tregaron fou fundada al segle VI. El paper del cristianisme ha estat fonamental per a la comunitat de Tregaron i fins els anys quaranta del segle XX els habitants es vestien de negre tots els diumenges. Al segle XVII, l'objecci religiosa dels grups no conformistes guany seguidors a la zona de Tregaron. 
Durant el segle XIX s'hi desenvolup el comer i la indstria de la llana. El 1820 nasqu a Tregaron el pacifista Henry Richard que quan fou escollit parlamentari, defens la creaci d'una "Llei entre les nacions". La plaa de la ciutat li dedica un monument. 
Per la prosperitat de Tregaron s'acab amb l'arribada del ferrocarril el 1866. Amb el ferrocarril, es pos fi al trfic de bestiar a travs de les muntanyes i molts dels habitants de la ciutat i de les activitats comercials de Tregaron passaren a altres ciutats.

 Enllaos .
Informaci;
Pgina de Genuki;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165864" title="Orde de Suvrov" nonfiltered="2746" processed="2735" dbindex="67760">


L'Orde de Suvrov (rus:               ; transliterat: Orden "Suvorova") s una condecoraci sovitica, en honor a Aleksandr Suvorov, instituda per la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS, en plena II Guerra Mundial) del 29 de juliol de 1942. Posteriorment, els seus estatuts van ser completats pels Decrets de la Presidncia del Soviet Suprem de 8 de febrer de 1943, 30 de setembre de 1942 i 19 de juny de 1943.

Era atorgada als Caps de l'Exrcit Roig pels xits destacats en la direcci de l'exrcit, l'organitzaci excellent de les operacions de combat, aix com pel seu desenvolupament i resultats. La seva concessi s mitjanant Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS, i consisteix en 3 classes, sent la 1a classe el grau superior:
 1a classe   Atorgada a Comandants d'Exrcit i als seus Estats Majors.
 2a classe   Atorgada a Comandants de Cos, Divisi i Brigada i als seus Estats Majors.
 3a classe   Atorgada a Comandants de Regiment, els seus Caps d'Estat Major i Comandants de Batall y Companyia.

La 1a classe va ser atorgada 391 vegades, la 2a 2863 i la 3a, 4012.

Va ser el primer orde sovitic amb 3 graus. Va ser establerta simultniament amb els ordes de Kutuzov (llavors amb 2 graus) i d'Alexandre Nevski, d'nic grau. L'orde tenia un marcat carcter ofensiu, i era atorgada als caps dels cossos militars i als propis cossos. A vegades per una operaci per la que el cap de la unitat rebia l'Orde de Suvrov, el seu cap d'Estat Major podia rebre la de Kutuzov del mateix grau. Un exemple el trobem quan el comandant del front del Caucas, Coronel General I.E. Petrov va expulsar als alemanys de la pennsula de Kuban a l'octubre de 1943, va rebre el rang de General d'Exrcit i l'Orde de Suvrov de 1a classe; mentre que el seu cap d'Estat Major, Major General I.A. Laskin era promogut a Tinent General i va rebre l'Orde de Kutuzov de 1a classe.

La decisi de l'establiment de tots aquests ordes va ser fet especialment per estimular els comandants militars, doncs al juny de 1942 l'Exrcit Roig reculava davant els alemanys cap al Don i el Volga, i la ciutat de Sebastpol ja es trobava cercada i comdemnada. L'establiment de tots aquests ordes tingu lloc un dia desprs de la famosa Orde del Comandant en Cap Orde num.227 del 28 de juliol de 1942, ms coneguda com l'orde "Ni un pas enrera!". La instauraci d'aquests ordes anava en contradicci amb la idea tradicional de la URSS per la que qualsevol podia optar al mateix premi. Per aix, es va pensar en fer variants dels ordes ja existents, com la "Bandera Roja amb Espases". Finalment es decid donar els noms dels grans comandants militars de la histria russa als nous ordes.

Se situa a la dreta del pit, davant de tota la resta d'ordes. La 2a Classe se situa desprs de l'Orde de Bogdan Khmelnitsky de 1a Classe, i la de 3a Classe se situa desprs de l'Orde de Bogdan Khmelnitsky de 2a Classe. Quan noms es llueix el gal, la 1a Classe se situa desprs de l'Orde de la Bandera Roja.

Desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica, la Federaci Russa la va assumir entre les seves distincions.

 Requeriments .
La 1 Classe de l'Orde de Suvrov s atorgada als Comandants de Front i Exrcit, els seus suplents, els caps d'estat major, els caps de les direccions i departaments operatius i els caps de les armes (artilleria, forces aries, etc.) dels Fronts i Exrcits per:
 L'organitzaci i posada a terme perfecta de les operacions dels exrcits, en qu s'ha superat a l'enemic amb un nombre inferior de forces;
 Les maniobres hbilment realitzades contra forces enemigues superiors en nombre, la destrucci complerta dels seus homes i la captura del seu armament i equipament;
 La manifestaci de la iniciativa i la decisi de realitzar l'atac principal, pel resultat d'aquest atac, per la qual l'enemic ha estat derrotat i el nostre exrcit ha conservat el seu impuls durant la persecuci;
 L'habilitat en la realitzaci de les operacions, com a resultat de les quals l'enemic ha estat privat de reagrupar-se i d'introduir reserves a la batalla;
La 2 Classe de l'Orde de Suvrov s atorgada als Comandants de Cos, Divisi i Brigada, els seus suplents, i els caps d'estat major per:
 L'organitzaci del combat del cos o la divisi enemiga amb forces inferiors, aconseguint la victria com a resultat de l'atac sobtat i decidit basat en la interacci complerta dels mitjans de foc, l'equipament i els homes;
 El trencament de la zona de resistncia de l'enemic, el desenvolupament de la ruptura i l'organitzaci de la persecuci constant i la subseqent destrucci de l'enemic;
 L'organitzaci del combat davant del descobriment de forces enemigues superiors, sortint de la situaci amb la conservaci de les prpies forces, el seu equipament i armament.
 Per la intrusi a la reraguarda de l'enemic, com a resultat de la qual l'enemic ha acusat el cop.
La 3 Classe de l'Orde de Suvrov s atorgada als Comandants de Regiment i Batall, els seus suplents, i els caps d'estat major de regiment per:
 L'organitzaci del combat i la iniciativa de l'elecci del moment de l'atac amb forces inferiors, aconseguint la victria com a resultat de l'atac sobtat i decidit ;
 Per la persistncia i la resistncia davant l'ofensiva de forces enemigues superiors, amb la contraposici dels mitjans disponibles i passant a l'atac.

 Histria .

La primera concessi de la 1a Classe de l'Orde de Suvrov va ser el 28 de gener de 1943, i va ser atorgada a 23 Mariscals i Generals. L'Orde num.1 va ser atorgada al Mariscal Gueorgui Jkov, la num.2 al General d'Exrcit Aleksandr Vasilevski, i la num. 3 va ser pel Cap Mariscal d'Artilleria Nikolai Vronov. Tamb la reberen el comandant del Front del Sud-oest General d'Exrcit K.A. Meretskov, el Coronel General N.F. Vatutin, comandant del Front de Leningrad el Coronel General L.A. Govorov, comandant del Front de Voronej el Coronel General F.I. Golikov, el comandant d'Stalingrad Coronel General A.I. Eremenko, el comandant del front del Don Coronel General Konstantn Rokossovski, el comandant del front del sud Tinent General Rodion Malinovski, i els Tinent Generals P.I. Batov, D.D. Leljuixenko, I.I. Maslennikov, K.S. Moskalenko, P.S. Ribalko; F.I. Tolbuhin, I.M. Chistjakov, V.I. Txuikov, i M.S. Xumilov. El Comandant Suprem de la URSS, Stalin, va rebre l'Orde de Suvrov de 1a classe el 6 de novembre de 1943 (num. 112).

Uns 20 membres del NKVD i del contraespionatge tamb la van rebre. Entre ells, el Mariscal Lavrenti Bria, el Coronel General Kobulova, primer suplent del Comissari del Poble per a Afers Interiors. 


 Receptors .
 Receptors de l'Orde de Suvrov de 1a Classe en 3 ocasions .
 Mariscal de la Uni Sovitica Gueorgui Jkov;
 Mariscal de la Uni Sovitica Vasili Sokolovski;
 Mariscal de la Uni Sovitica Vasili Txuikov;

 Receptors de l'Orde de Suvrov de 1a Classe en 2 ocasions .
 Mariscal de la Uni Sovitica Ivan Kniev;
 Mariscal de la Uni Sovitica Kirill Moskalenko;
 Mariscal de la Uni Sovitica Kirill Meretskov;
 Mariscal de la Uni Sovitica Fiodor Tolbukhin;

 Estrangers .
  Mariscal Bernard Law Montgomery;
  Mariscal Harold Alexander;
  Mariscal Alan Brooke  ;
  Mariscal de la RAF Arthur Harris;
  Almirall de la Flota John Tovey;
  Almirall de la Flota Bruce Fraser;
  General de l'Exrcit Dwight David Eisenhower;
  General de l'Exrcit George Marshall;
  General de l'Exrcit Omar Bradley;
  General Mark Wayne Clark;
  Mariscal Marie-Pierre Knig;
  Mariscal Jean de Lattre de Tassigny;
  Mariscal Josip Broz Tito;
  Coronel General Iovanovitx ;
  Tinent General I. Pankovitx ;
  Coronel General D.D. Veltxev;
  Tinent General I.K. Marinov;
  General V. Reixkanu;
  General de Divisi E. Ionaixku ;
  Mariscal H. Txojbalsan ;
  Rei Norodom Suramarit;
  Rei Norodom Sihanouk ;
  Emperador Haile Selassie I d'Etipia;

 Disseny .
La insgnia de l'Orde de Suvrov de 1a classe representa una estrella de 5 puntes convexa en plat de 56mm. Les puntes de l'estrella estan cobertes per raigs que divergeixen. Sobre la punta superior de l'estrella hi ha una estrella de rob envoltada d'or. Al centre de l'estrella hi ha un medall, envoltat per un anell daurat amb una franja central vermella, i a la part inferior hi ha una corona de fulles de roure. El medall est cobert d'esmalt blau. Al centre apareix la imatge en relleu del General Suvrov (basant-se en el gravat de 1818, obra del pintor N.I. Utkina). A la part superior de medall apareix la inscripci "                 " ("Alexandre Suvrov") en lletres d'or.

La insgnia de la 2a classe difereix en qu s una estrella d'or per sense l'estrella de rob a la punta. El medall s igual que el de 1 Classe, per en plata, i les lletres sn en esmalt vermell. La insgnia de la 3a classe s ntegrament en plata.

L'amplada de la 2a i de la 3a classe noms s de 49mm.

Queda subjecta al pit mitjanant un cargol.

La cinta de la condecoraci s de seda verda, de 24mm d'ample, amb franges longitudinals en taronja: per a la 1a classe, una franja al mig de 5mm d'ample: per la 2a classe, dues de 3mm a les puntes; i per a la 3a classe, una franja al mig i als costats, cadascuna de 2mm.

Vegeu tamb.

Heroi del Treball Socialista;
Orde de la Revoluci d'Octubre;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165869" title="Llista d'espcies d'araneids" nonfiltered="2747" processed="2736" dbindex="67761">


Llista d'espcies de araneids, una extensa famlia d'aranyes araneomorfes, que cont els exemplars ms coneguts a nivell popular, el model habitual d'aranya amb la seva teranyina. s una famlia amb una mplia distribuci per tot el mn.

Hi ha la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006, amb 166 gneres i 2.840 espcies citades; el gnere Araneus s el ms extens amb 721 espcies. 

Degut a l'extensi del llistat aquest s'ha dividit en 5 articles d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
Llista d'espcies d'araneids (A);
Llista d'espcies d'araneids (B-D);
Llista d'espcies d'araneids (E-L);
Llista d'espcies d'araneids (M-N);
Llista d'espcies d'araneids (O-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Llista de gneres d'araneids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165870" title="Llista d'espcies d'araneids (A)" nonfiltered="2748" processed="2737" dbindex="67762">
Llista de les espcies de araneids per ordre alfabtic, que comencen per la lletra A, descrites fins al 2 de novembre del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies d'araneids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres d'araneids.

 Gneres i espcies .
Acacesia.
Acacesia Simon, 1895
 Acacesia benigna Glueck, 1994 (Per, Bolvia, Brasil);
 Acacesia cornigera Petrunkevitch, 1925 (Mxic fins a Brasil, Guaiana Francesa, Guyana);
 Acacesia graciosa Lise & Braul, 1996 (Brasil);
 Acacesia hamata (Hentz, 1847) (EUA fins a Argentina);
 Acacesia villalobosi Glueck, 1994 (Brasil);
 Acacesia yacuiensis Glueck, 1994 (Brasil, Argentina);

Acantharachne.
Acantharachne Tullgren, 1910
 Acantharachne cornuta Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Acantharachne giltayi Lessert, 1938 (Congo, Madagascar);
 Acantharachne lesserti Giltay, 1930 (Congo);
 Acantharachne madecassa Emerit, 2000 (Madagascar);
 Acantharachne milloti Emerit, 2000 (Madagascar);
 Acantharachne psyche Strand, 1913 (Central frica);
 Acantharachne regalis Hirst, 1925 (Camerun, Congo);
 Acantharachne seydeli Giltay, 1935 (Congo);

Acanthepeira.
Acanthepeira Marx, 1883
 Acanthepeira cherokee Levi, 1976 (EUA);
 Acanthepeira labidura (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Acanthepeira marion Levi, 1976 (EUA, Mxic);
 Acanthepeira stellata (Walckenaer, 1805) (Canad fins a Mxic);
 Acanthepeira venusta (Banks, 1896) (EUA, Cuba);

Acroaspis.
Acroaspis Karsch, 1878
 Acroaspis olorina Karsch, 1878 (Oest d Austrlia, Nova Galles del Sud);
 Acroaspis tuberculifera Thorell, 1881 (Queensland);

Acrosomoides.
Acrosomoides Simon, 1887
 Acrosomoides acrosomoides (O. P.-Cambridge, 1879) (Madagascar);
 Acrosomoides linnaei (Walckenaer, 1842) (Oest, frica Central i Oriental);
 Acrosomoides tetraedrus (Walckenaer, 1842) (Camerun, Congo);

Actinacantha.
Actinacantha Simon, 1864
 Actinacantha globulata (Walckenaer, 1842) (Sumatra, Java);

Actinosoma.
Actinosoma Holmberg, 1883
 Actinosoma pentacanthum (Walckenaer, 1842) (Colmbia fins a Argentina);

Aculepeira.
Aculepeira Chamberlin & Ivie, 1942
 Aculepeira aculifera (O. P.-Cambridge, 1889) (EUA fins a Guatemala);
 Aculepeira albovittata (Mello-Leito, 1941) (Paraguai, Argentina);
 Aculepeira angeloi lvares, Loyola & De Maria, 2005 (Brasil);
 Aculepeira apa Levi, 1991 (Paraguai);
 Aculepeira armida (Audouin, 1826) (Palertic);
 Aculepeira armida orientalis (Kulczyn'ski, 1901) (Rssia, Xina);
 Aculepeira armida pumila (Simon, 1929) (Frana);
 Aculepeira azul Levi, 1991 (Panam);
 Aculepeira busu Levi, 1991 (Hispaniola);
 Aculepeira carbonaria (L. Koch, 1869) (Palertic);
 Aculepeira carbonaria fulva (Franganillo, 1913) (Espanya);
 Aculepeira carbonaria sinensis (Schenkel, 1953) (Xina);
 Aculepeira carbonarioides (Keyserling, 1892) (EUA, Canad, Alaska, Rssia);
 Aculepeira ceropegia (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Aculepeira escazu Levi, 1991 (Costa Rica);
 Aculepeira gravabilis (O. P.-Cambridge, 1889) (Hondures fins a Panam);
 Aculepeira lapponica (Holm, 1945) (Sucia, Finlndia, Rssia);
 Aculepeira luosangensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Aculepeira machu Levi, 1991 (Per);
 Aculepeira matsudae Tanikawa, 1994 (Jap);
 Aculepeira packardi (Thorell, 1875) (Amrica del Nord, Rssia, Xina, Kazakhstan);
 Aculepeira taibaishanensis Zhu & Wang, 1995 (Xina);
 Aculepeira talishia (Zawadsky, 1902) (Turquia, Rssia, Gergia, Azerbaijan);
 Aculepeira travassosi (Soares & Camargo, 1948) (Mxic fins a Argentina);
 Aculepeira visite Levi, 1991 (Hispaniola);
 Aculepeira vittata (Gerschman & Schiapelli, 1948) (Brasil, Paraguai, Argentina);

Acusilas.
Acusilas Simon, 1895
 Acusilas fricanus Simon, 1895 (frica Occidental);
 Acusilas coccineus Simon, 1895 (Xina fins a Moluques);
 Acusilas dahoneus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Acusilas gentingensis Murphy & Murphy, 1983 (Malisia);
 Acusilas lepidus (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Acusilas malaccensis Murphy & Murphy, 1983 (Malisia, Sumatra);

Aerea.
Aerea Urquhart, 1891
 Aerea alticephala Urquhart, 1891 (Tasmnia);
 Aerea magnifica Urquhart, 1893 (Tasmnia);

Aethriscus.
Aethriscus Pocock, 1902
 Aethriscus olivaceus Pocock, 1902 (Congo);
 Aethriscus pani Lessert, 1930 (Congo);

Aethrodiscus.
Aethrodiscus Strand, 1913
 Aethrodiscus transversalis Strand, 1913 (Central frica);

Aetrocantha.
Aetrocantha Karsch, 1879
 Aetrocantha falkensteini Karsch, 1879 (frica Central i Occidental);

Afracantha.
Afracantha Dahl, 1914
 Afracantha camerunensis (Thorell, 1899) (Oest, frica Central i Oriental, Veneuela);

Agalenatea.
Agalenatea Archer, 1951
 Agalenatea redii (Scopoli, 1763) (Palertic);

Alenatea.
Alenatea Song & Zhu, 1999
 Alenatea fuscocolorata (B?senberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Alenatea touxie Song & Zhu, 1999 (Xina);
 Alenatea wangi Zhu & Song, 1999 (Xina);

Allocyclosa.
Allocyclosa Levi, 1999
 Allocyclosa bifurca (McCook, 1887) (EUA fins a Panam, Cuba, Hispaniola);

Alpaida.
Alpaida O. P.-Cambridge, 1889
 Alpaida acuta (Keyserling, 1865) (Panam fins a Argentina);
 Alpaida albocincta (Mello-Leito, 1945) (Veneuela fins a Argentina);
 Alpaida almada Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida alticeps (Keyserling, 1879) (Brasil, Paraguai);
 Alpaida alto Levi, 1988 (Paraguai);
 Alpaida alvarengai Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida amambay Levi, 1988 (Paraguai);
 Alpaida anchicaya Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida angra Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida antonio Levi, 1988 (Brasil, Guyana);
 Alpaida atomaria (Simon, 1895) (Brasil);
 Alpaida banos Levi, 1988 (Ecuador);
 Alpaida biasii Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida bicornuta (Taczanowski, 1878) (Costa Rica fins a Argentina);
 Alpaida bischoffi Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida boa Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida boraceia Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida cachimbo Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida cali Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida calotypa (Chamberlin, 1916) (Per);
 Alpaida canela Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida canoa Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida carminea (Taczanowski, 1878) (Per, Brasil, Paraguai, Argentina);
 Alpaida caxias Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida chaco Levi, 1988 (Paraguai);
 Alpaida championi (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala fins a Colmbia);
 Alpaida chapada Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida chickeringi Levi, 1988 (Panam fins a Brasil);
 Alpaida cisneros Levi, 1988 (Colmbia, Ecuador);
 Alpaida citrina (Keyserling, 1892) (Brasil);
 Alpaida conica O. P.-Cambridge, 1889 (Panam);
 Alpaida constant Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida coroico Levi, 1988 (Bolvia);
 Alpaida costai Levi, 1988 (Argentina);
 Alpaida cuiaba Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida cuyabeno Levi, 1988 (Ecuador);
 Alpaida darlingtoni Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida deborae Levi, 1988 (Brasil, Surinam, Guaiana Francesa);
 Alpaida delicata (Keyserling, 1892) (Brasil, Per, Bolvia);
 Alpaida dominica Levi, 1988 (Antilles Petites);
 Alpaida eberhardi Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida elegantula (Archer, 1965) (Martinique);
 Alpaida ericae Levi, 1988 (Brasil, Argentina);
 Alpaida erythrothorax (Taczanowski, 1873) (Guaiana Francesa);
 Alpaida gallardoi Levi, 1988 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Alpaida gracia Levi, 1988 (Argentina);
 Alpaida graphica (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Panam);
 Alpaida grayi (Blackwall, 1863) (Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina);
 Alpaida guimaraes Levi, 1988 (Brasil, Guyana);
 Alpaida gurupi Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida haligera (Archer, 1971) (Per, Veneuela);
 Alpaida hartliebi Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida hoffmanni Levi, 1988 (Brasil, Paraguai);
 Alpaida holmbergi Levi, 1988 (Argentina);
 Alpaida iguazu Levi, 1988 (Brasil, Argentina);
 Alpaida iquitos Levi, 1988 (Per, Ecuador, Brasil);
 Alpaida itapua Levi, 1988 (Paraguai);
 Alpaida itauba Levi, 1988 (Brasil, Argentina);
 Alpaida jacaranda Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida kartabo Levi, 1988 (Guyana);
 Alpaida keyserlingi Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida kochalkai Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida lanei Levi, 1988 (Brasil, Argentina);
 Alpaida latro (Fabricius, 1775) (Brasil, Uruguai, Paraguai, Argentina);
 Alpaida leucogramma (White, 1841) (Panam fins a Argentina);
 Alpaida lomba Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida lubinae Levi, 1988 (Veneuela);
 Alpaida machala Levi, 1988 (Ecuador);
 Alpaida madeira Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida manicata Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida marmorata (Taczanowski, 1873) (Ecuador, Per, Guaiana Francesa);
 Alpaida marta Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida mato Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida moata (Chamberlin & Ivie, 1936) (Panam, Colmbia);
 Alpaida moka Levi, 1988 (Bolvia);
 Alpaida monzon Levi, 1988 (Per);
 Alpaida morro Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida muco Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida murtinho Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida nadleri Levi, 1988 (Veneuela);
 Alpaida nancho Levi, 1988 (Per);
 Alpaida narino Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida natal Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida negro Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida nigrofrenata (Simon, 1895) (Brasil);
 Alpaida niveosigillata (Mello-Leito, 1941) (Colmbia, Ecuador);
 Alpaida nonoai Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida octolobata Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida oliverioi (Soares & Camargo, 1948) (Brasil);
 Alpaida orgaos Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida pedro Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida picchu Levi, 1988 (Per);
 Alpaida quadrilorata (Simon, 1897) (Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina);
 Alpaida queremal Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida rioja Levi, 1988 (Brasil, Argentina);
 Alpaida roemeri (Strand, 1908) (Brasil);
 Alpaida rosa Levi, 1988 (Brasil, Argentina);
 Alpaida rossi Levi, 1988 (Per);
 Alpaida rostratula (Keyserling, 1892) (Brasil, Argentina);
 Alpaida rubellula (Keyserling, 1892) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Alpaida sandrei (Simon, 1895) (Brasil);
 Alpaida santosi Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida schneblei Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida scriba (Mello-Leito, 1940) (Brasil);
 Alpaida septemmammata (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Argentina);
 Alpaida sevilla Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida silencio Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida simla Levi, 1988 (Trinidad);
 Alpaida sobradinho Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida sulphurea (Taczanowski, 1873) (Guaiana Francesa);
 Alpaida sumare Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida tabula (Simon, 1895) (Guyana fins a Bolvia);
 Alpaida tayos Levi, 1988 (Ecuador, Per, Brasil, Guyana);
 Alpaida thaxteri Levi, 1988 (Trinidad);
 Alpaida tijuca Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida trilineata (Taczanowski, 1878) (Per);
 Alpaida trispinosa (Keyserling, 1892) (Panam fins a Argentina);
 Alpaida truncata (Keyserling, 1865) (Mxic fins a Argentina);
 Alpaida truncata obscura (Caporiacco, 1948) (Guyana);
 Alpaida truncata sexmaculata (Caporiacco, 1948) (Guyana);
 Alpaida tullgreni (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Alpaida tuonabo (Chamberlin & Ivie, 1936) (Panam);
 Alpaida urucuca Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida utcuyacu Levi, 1988 (Per);
 Alpaida utiariti Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida vanzolinii Levi, 1988 (Per, Brasil, Argentina);
 Alpaida variabilis (Keyserling, 1864) (Colmbia);
 Alpaida veniliae (Keyserling, 1865) (Panam fins a Argentina);
 Alpaida vera Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida versicolor (Keyserling, 1877) (Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina);
 Alpaida wenzeli (Simon, 1897) (Saint Vincent);
 Alpaida weyrauchi Levi, 1988 (Per);
 Alpaida xavantina Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida yotoco Levi, 1988 (Colmbia);
 Alpaida yucuma Levi, 1988 (Brasil);
 Alpaida yungas Levi, 1988 (Bolvia);
 Alpaida yuto Levi, 1988 (Paraguai, Argentina);

Amazonepeira.
Amazonepeira Levi, 1989
 Amazonepeira beno Levi, 1994 (Ecuador, Brasil, Surinam);
 Amazonepeira callaria (Levi, 1991) (Per, Bolvia, Brasil);
 Amazonepeira herrera Levi, 1989 (Per, Brasil);
 Amazonepeira manaus Levi, 1994 (Brasil);
 Amazonepeira masaka Levi, 1994 (Ecuador, Brasil);

Anepsion.
Anepsion Strand, 1929
 Anepsion buchi Chrysanthus, 1969 (Nova Guinea, Illes Solomon);
 Anepsion depressum (Thorell, 1877) (Xina, Myanmar fins a Sulawesi);
 Anepsion depressum birmanicum (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Anepsion fuscolimbatum (Simon, 1901) (Malisia);
 Anepsion hammeni Chrysanthus, 1969 (Nova Guinea);
 Anepsion jacobsoni Chrysanthus, 1961 (Indonesia);
 Anepsion japonicum Yaginuma, 1962 (Xina, Jap);
 Anepsion maculatum (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Anepsion maritatum (O. P.-Cambridge, 1877) (Sri Lanka, Xina fins a Sulawesi);
 Anepsion peltoides (Thorell, 1878) (Austrlia, Nova Guinea, Illes Bismarck);
 Anepsion reimoseri Chrysanthus, 1961 (Nova Guinea);
 Anepsion rhomboides (L. Koch, 1867) (Samoa);
 Anepsion roeweri Chrysanthus, 1961 (Taiwan, Filipines, Illes Riouw);
 Anepsion semialbum (Simon, 1880) (Nova Calednia);
 Anepsion villosum (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Anepsion wichmanni (Kulczyn'ski, 1911) (Nova Guinea);
 Anepsion wolffi Chrysanthus, 1969 (Illes Solomon);

Arachnura.
Arachnura Vinson, 1863
 Arachnura angura Tikader, 1970 (ndia);
 Arachnura caudatella Roewer, 1955 (Nova Guinea, Queensland);
 Arachnura feredayi (L. Koch, 1872) (Austrlia, Tasmnia, Nova Zelanda);
 Arachnura heptotubercula Yin, Hu & Wang, 1983 (Xina);
 Arachnura higginsi (L. Koch, 1872) (Austrlia, Tasmnia);
 Arachnura logio Yaginuma, 1956 (Xina, Jap);
 Arachnura melanura Simon, 1867 (ndia fins a Jap i Sulawesi);
 Arachnura perfissa (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Arachnura pygmaea (Thorell, 1890) (Illes Nias);
 Arachnura quinqueapicata Strand, 1911 (Illes Aru);
 Arachnura scorpionoides Vinson, 1863 (Congo, Etipia, Madagascar, Maurici);
 Arachnura simoni Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Arachnura spinosa (Saito, 1933) (Taiwan);

Araneus.
Araneus Clerck, 1757
 Araneus aballensis (Strand, 1906) (Etipia);
 Araneus abeicus Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus abigeatus Levi, 1975 (EUA);
 Araneus acachmenus Rainbow, 1916 (Queensland);
 Araneus acolla Levi, 1991 (Per);
 Araneus acrocephalus (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Araneus acronotus (Grube, 1861) (Rssia);
 Araneus acropygus (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Araneus acuminatus (L. Koch, 1872) (Queensland, Illes Solomon);
 Araneus acusisetus Zhu & Song, 1994 (Xina, Corea, Jap);
 Araneus adiantiformis Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Araneus adjuntaensis (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Araneus aethiopicus (Roewer, 1961) (Senegal);
 Araneus aethiopissa Simon, 1907 (Senegal, Bioko);
 Araneus affinis Zhu, Tu & Hu, 1988 (Xina);
 Araneus agastus Rainbow, 1916 (Queensland);
 Araneus akakensis (Strand, 1906) (Etipia);
 Araneus aksuensis Yin, Xie & Bao, 1996 (Xina);
 Araneus albiaculeis (Strand, 1906) (Etipia);
 Araneus albidus (L. Koch, 1871) (Queensland);
 Araneus albilunatus Roewer, 1961 (Senegal);
 Araneus albomaculatus Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus alboquadratus Dyal, 1935 (Pakistan);
 Araneus albotriangulus (Keyserling, 1887) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Araneus alboventris (Emerton, 1884) (EUA);
 Araneus alhue Levi, 1991 (Xile, Argentina);
 Araneus allani Levi, 1973 (EUA);
 Araneus alsine (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Araneus altitudinum Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Araneus amabilis Tanikawa, 2001 (Jap);
 Araneus amblycyphus Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Araneus amurius Bakhvalov, 1981 (Rssia);
 Araneus amygdalaceus (Keyserling, 1864) (Maurici);
 Araneus ana Levi, 1991 (Costa Rica);
 Araneus anantnagensis Tikader & Bal, 1981 (ndia);
 Araneus anaspastus (Thorell, 1892) (Singapur);
 Araneus anatipes (Keyserling, 1887) (Queensland);
 Araneus ancurus Zhu, Tu & Hu, 1988 (Xina);
 Araneus andrewsi (Archer, 1951) (EUA);
 Araneus anguinifer (F. O. P.-Cambridge, 1904) (Mxic, Costa Rica);
 Araneus angulatus Clerck, 1757 (Palertic);
 Araneus angulatus afolius (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Araneus angulatus atricolor Simon, 1929 (Frana);
 Araneus angulatus castaneus (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Araneus angulatus crucinceptus (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Araneus angulatus fuscus (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Araneus angulatus iberoi (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Araneus angulatus levifolius (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Araneus angulatus niger (Franganillo, 1918) (Espanya);
 Araneus angulatus nitidifolius (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Araneus angulatus pallidus (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Araneus angulatus personatus Simon, 1929 (Blgica, Frana);
 Araneus angulatus serifolius (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Araneus anjonensis Schenkel, 1963 (Xina);
 Araneus annuliger (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Araneus annulipedatus (Roewer, 1942) (Funafuti);
 Araneus annulipes (Lucas, 1838) (Illes Canries);
 Araneus anuncinatus ochrorufus Franganillo, 1931 (Cuba);
 Araneus apache Levi, 1975 (EUA);
 Araneus apicalis (Thorell, 1899) (Camerun);
 Araneus apiculatus (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Araneus apobleptus Rainbow, 1916 (Queensland);
 Araneus appendiculatus (Taczanowski, 1873) (Guaiana Francesa);
 Araneus apricus (Karsch, 1884) (So Tom?);
 Araneus aralis Bakhvalov, 1981 (Kyrgyzstan);
 Araneus arenaceus (Keyserling, 1886) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Araneus arfakianus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Araneus arganicola Simon, 1909 (Marroc);
 Araneus argentarius Rainbow, 1916 (Queensland);
 Araneus arizonensis (Banks, 1900) (EUA, Mxic);
 Araneus siaticus Bakhvalov, 1983 (Kyrgyzstan);
 Araneus aubertorum Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Araneus aurantiifemuris (Mello-Leito, 1942) (Argentina);
 Araneus auriculatus Song & Zhu, 1992 (Xina);
 Araneus axacus Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus badiofoliatus Schenkel, 1963 (Xina);
 Araneus badongensis Song & Zhu, 1992 (Xina);
 Araneus bagamoyensis (Strand, 1906) (frica Oriental);
 Araneus baicalicus Bakhvalov, 1981 (Rssia);
 Araneus balanus (Doleschall, 1859) (Amboina);
 Araneus bandelieri (Simon, 1891) (Veneuela, Brasil);
 Araneus bantaengi Merian, 1911 (Sulawesi);
 Araneus bargusinus Bakhvalov, 1981 (Rssia);
 Araneus basalteus Schenkel, 1936 (Xina);
 Araneus bastarensis Gajbe, 2005 (ndia);
 Araneus baul Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus beebei Petrunkevitch, 1914 (Myanmar);
 Araneus beebei Levi, 1991 (Veneuela);
 Araneus beijiangensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Araneus biapicatifer (Strand, 1907) (Austrlia);
 Araneus bicavus Zhu & Wang, 1994 (Xina);
 Araneus bicentenarius (McCook, 1888) (EUA, Canad);
 Araneus bigibbosus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Araneus bilunifer Pocock, 1900 (ndia);
 Araneus bimaculicollis Hu, 2001 (Xina);
 Araneus bimini Levi, 1991 (Bahames);
 Araneus biprominens Yin, Wang & Xie, 1989 (Xina);
 Araneus bipunctatus (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Araneus bipunctatus Franganillo, 1931 (Cuba);
 Araneus bispinosus (Keyserling, 1885) (EUA);
 Araneus bivittatus (Walckenaer, 1842) (EUA);
 Araneus blaisei Simon, 1909 (Vietnam);
 Araneus blochmanni (Strand, 1907) (Java);
 Araneus blumenau Levi, 1991 (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Araneus boerneri (Strand, 1907) (ndia);
 Araneus boerneri clavimaculus (Strand, 1907) (ndia);
 Araneus boerneri obscurellus (Strand, 1907) (ndia);
 Araneus boesenbergi (Fox, 1938) (Xina);
 Araneus bogotensis (Keyserling, 1863) (Colmbia fins a Bolvia i Brasil);
 Araneus boneti Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus bonsallae (McCook, 1894) (EUA);
 Araneus borealis Tanikawa, 2001 (Jap);
 Araneus boreus Uyemura & Yaginuma, 1972 (Jap);
 Araneus bosmani Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Araneus bradleyi (Keyserling, 1887) (Austrlia, Tasmnia);
 Araneus braueri (Strand, 1906) (Etipia);
 Araneus brisbanae (L. Koch, 1867) (Nova Guinea, Austrlia, Nova Zelanda);
 Araneus bryantae Brignoli, 1983 (Hispaniola);
 Araneus bufo (Denis, 1941) (Illes Canries);
 Araneus caballo Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus calEUA Levi, 1973 (EUA);
 Araneus camilla (Simon, 1889) (ndia, Pakistan);
 Araneus canacus Berland, 1931 (Nova Calednia);
 Araneus canalae Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Araneus canestrinii (Thorell, 1873) (Itlia);
 Araneus caplandensis (Strand, 1907) (Sud-frica);
 Araneus carabellus (Strand, 1913) (Central frica);
 Araneus carchi Levi, 1991 (Ecuador);
 Araneus cardioceros Pocock, 1899 (Socotra);
 Araneus carimagua Levi, 1991 (Colmbia);
 Araneus carnifex (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Araneus carroll Levi, 1973 (EUA);
 Araneus castilho Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus catillatus (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Araneus catospilotus Simon, 1907 (Guinea-Bissau, Prncipe, Congo);
 Araneus caudifer Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Araneus cavaticus (Keyserling, 1882) (EUA, Canad);
 Araneus celebensis Merian, 1911 (Sulawesi);
 Araneus cercidius Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus cereolus (Simon, 1886) (Senegal, Camerun, Etipia);
 Araneus chiapas Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus chiaramontei Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Araneus chingaza Levi, 1991 (Colmbia);
 Araneus chunhuaia Zhu, Tu & Hu, 1988 (Xina);
 Araneus cingulatus (Walckenaer, 1842) (EUA);
 Araneus circe (Audouin, 1826) (Palertic);
 Araneus circe strandi (Kolosv?ry, 1935) (Hongria);
 Araneus circellus Song & Zhu, 1992 (Xina);
 Araneus circulissparsus (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud);
 Araneus circumbasilaris Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus coccinella Pocock, 1898 (Sud-frica);
 Araneus cochise Levi, 1973 (EUA);
 Araneus cohnae Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus colima Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus colubrinus Song & Zhu, 1992 (Xina);
 Araneus compsus (Soares & Camargo, 1948) (Brasil);
 Araneus comptus Rainbow, 1916 (Queensland);
 Araneus comptus fuscocapitatus Rainbow, 1916 (Queensland);
 Araneus concepcion Levi, 1991 (Xile);
 Araneus concinnus Rainbow, 1900 (Nova Galles del Sud);
 Araneus concoloratus (F. O. P.-Cambridge, 1904) (Panam);
 Araneus corbita (L. Koch, 1871) (Samoa);
 Araneus corporosus (Keyserling, 1892) (Brasil, Argentina);
 Araneus corticaloides (Roewer, 1955) (Crsega);
 Araneus corticarius (Emerton, 1884) (EUA, Canad, Alaska);
 Araneus crassipes (Rainbow, 1897) (Nova Galles del Sud);
 Araneus crinitus (Rainbow, 1893) (Nova Galles del Sud);
 Araneus crispulus Tullgren, 1952 (Sucia);
 Araneus cristobal Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus cuiaba Levi, 1991 (Brasil, Argentina);
 Araneus cungei Bakhvalov, 1974 (Kyrgyzstan);
 Araneus cyclops Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Araneus cyphoxis Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Araneus cyrtarachnoides (Keyserling, 1887) (Nova Guinea fins a Nova Galles del Sud);
 Araneus dayongensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus decaisnei (Lucas, 1863) (Filipines);
 Araneus decentellus (Strand, 1907) (ndia, Xina);
 Araneus decolor (L. Koch, 1871) (Nova Galles del Sud, Victria, Fiji);
 Araneus decoratus (Thorell, 1899) (Camerun);
 Araneus demoniacus Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Araneus depressatulus (Roewer, 1942) (Nova Guinea);
 Araneus desierto Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus detrimentosus (O. P.-Cambridge, 1889) (EUA fins a Colmbia);
 Araneus diabrosis (Walckenaer, 1842) (Nova Galles del Sud);
 Araneus diadematoides Zhu, Tu & Hu, 1988 (Xina);
 Araneus diadematus Clerck, 1757 (Holrtic);
 Araneus diadematus islandicus (Strand, 1906) (Iceland);
 Araneus diadematus nemorosus Simon, 1929 (Frana);
 Araneus diadematus soror (Simon, 1874) (Crsega);
 Araneus diadematus stellatus (C. L. Koch, 1836) (Europa);
 Araneus dianiphus Rainbow, 1916 (Queensland);
 Araneus dianiphus xanthostichus Rainbow, 1916 (Queensland);
 Araneus diffinis Zhu, Tu & Hu, 1988 (Xina);
 Araneus dimidiatus (L. Koch, 1871) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Araneus distinctus (Rainbow, 1897) (Funafuti);
 Araneus diversicolor (Rainbow, 1893) (Nova Galles del Sud);
 Araneus doenitzellus (Strand, 1906) (Jap);
 Araneus dofleini (B?senberg & Strand, 1906) (Jap);
 Araneus dospinolongus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Araneus dreisbachi Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus drygalskii (Strand, 1909) (Sud-frica);
 Araneus ealensis Giltay, 1935 (Congo);
 Araneus eburneiventris (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Araneus eburnus (Keyserling, 1886) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Araneus ejusmodi B?senberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Jap);
 Araneus elatatus (Strand, 1911) (Illes Aru, Illes Kei);
 Araneus elizabethae Levi, 1991 (Hispaniola);
 Araneus ellipticus (Tikader & Bal, 1981) (Bangladesh, ndia, Xina);
 Araneus elongatus Yin, Wang & Xie, 1989 (Xina);
 Araneus emmae Simon, 1900 (Hawaii);
 Araneus enucleatus (Karsch, 1879) (ndia, Sri Lanka, Myanmar, Sumatra);
 Araneus enyoides (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Araneus excavatus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Araneus expletus (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Panam);
 Araneus exsertus Rainbow, 1904 (Austrlia);
 Araneus fastidiosus (Keyserling, 1887) (Queensland);
 Araneus favorabilis Rainbow, 1916 (Queensland);
 Araneus faxoni (Bryant, 1940) (Cuba);
 Araneus felinus (Butler, 1876) (Queensland);
 Araneus fengshanensis Zhu & Song, 1994 (Xina);
 Araneus ferganicus Bakhvalov, 1983 (Kyrgyzstan);
 Araneus ferrugineus (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Araneus fictus (Rainbow, 1896) (Queensland);
 Araneus finneganae Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Araneus fishoekensis (Strand, 1909) (Sud-frica);
 Araneus fistulosus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Araneus flagelliformis Zhu & Yin, 1998 (Xina);
 Araneus flavisternis (Thorell, 1878) (Amboina, Nova Guinea);
 Araneus flavisternis momiensis (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Araneus flavopunctatus (L. Koch, 1871) (Fiji);
 Araneus flavosellatus Simon, 1895 (Brasil);
 Araneus flavosignatus (Roewer, 1942) (Sulawesi);
 Araneus flavus (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic fins a Nicaragua);
 Araneus floriatus Hogg, 1914 (Nova Guinea);
 Araneus formosellus (Roewer, 1942) (Pakistan);
 Araneus frio Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus fronki Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus frosti (Hogg, 1896) (Central Austrlia);
 Araneus fulvellus (Roewer, 1942) (ndia, Pakistan);
 Araneus fuscinotus (Strand, 1908) (frica Oriental);
 Araneus gadus Levi, 1973 (EUA);
 Araneus galero Levi, 1991 (Panam, Colmbia);
 Araneus gazellae (Karsch, 1878) (Illes Bismarck);
 Araneus gazerti (Strand, 1909) (Sud-frica);
 Araneus geminatus (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Araneus gemma (McCook, 1888) (EUA, Canad, Alaska);
 Araneus gemmoides Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA, Canad);
 Araneus gerais Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus gestrellus (Strand, 1907) (Moluques);
 Araneus gestroi (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Araneus gibber (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Araneus ginninderranus Dondale, 1966 (Territori de la Capital Austrliana);
 Araneus goniaeus (Thorell, 1878) (Myanmar, Java, Amboina, Nova Guinea);
 Araneus goniaeus virens (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Araneus goniaeoides (Strand, 1915) (Lombok);
 Araneus graeffi (L. Koch, 1871) (Austrlia);
 Araneus graemii Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Araneus granadensis (Keyserling, 1864) (Veneuela fins a Per);
 Araneus granti Hogg, 1914 (Nova Guinea);
 Araneus gratiolus Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus groenlandicola (Strand, 1906) (EUA, Canad, Groenlndia);
 Araneus grossus (C. L. Koch, 1844) (Europa fins a sia Central);
 Araneus guandishanensis Zhu, Tu & Hu, 1988 (Xina);
 Araneus guatemus Levi, 1991 (Guatemala);
 Araneus guerrerensis Chamberlin & Ivie, 1936 (EUA, Mxic);
 Araneus guessfeldi (Karsch, 1879) (frica Occidental);
 Araneus gundlachi (Banks, 1914) (Cuba);
 Araneus gurdus (O. P.-Cambridge, 1885) (Tibet);
 Araneus guttatus (Keyserling, 1865) (Costa Rica fins a Argentina);
 Araneus guttulatus (Walckenaer, 1842) (EUA);
 Araneus habilis (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Guatemala);
 Araneus haematomerus (Gerst?cker, 1873) (Central frica);
 Araneus hamiltoni (Rainbow, 1893) (Nova Galles del Sud);
 Araneus hampei Simon, 1895 (Java);
 Araneus haploscapellus (Strand, 1907) (Sud-frica);
 Araneus haruspex (O. P.-Cambridge, 1885) (Tibet);
 Araneus henanensis (Hu, Wang & Wang, 1991) (Xina);
 Araneus herbeus (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Araneus hierographicus Simon, 1909 (Vietnam);
 Araneus himalayanus (Simon, 1889) (ndia);
 Araneus hirsti Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Araneus hirsutulus (Stoliczka, 1869) (ndia);
 Araneus hispaniola (Bryant, 1945) (Hispaniola);
 Araneus hoggi (Rainbow, 1897) (Funafuti);
 Araneus holzapfelae Lessert, 1936 (Mozambique);
 Araneus horizonte Levi, 1991 (Colmbia fins a Paraguai);
 Araneus hortensis (Blackwall, 1859) (Madeira);
 Araneus hoshi Tanikawa, 2001 (Jap);
 Araneus hotteiensis (Bryant, 1945) (Hispaniola);
 Araneus huahun Levi, 1991 (Xile, Argentina);
 Araneus hui Hu, 2001 (Xina);
 Araneus huixtla Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus humilis (L. Koch, 1867) (Queensland);
 Araneus idoneus (Keyserling, 1887) (Queensland);
 Araneus iguacu Levi, 1991 (Brasil, Argentina);
 Araneus illaudatus (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA);
 Araneus indistinctus (Doleschall, 1859) (Java);
 Araneus inquietus (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud);
 Araneus interjectus (L. Koch, 1871) (Queensland);
 Araneus inustus (L. Koch, 1871) (Taiwan, Sumatra fins a Austrlia);
 Araneus iriomotensis Tanikawa, 2001 (Jap);
 Araneus isabella (Vinson, 1863) (Madagascar);
 Araneus ishisawai Kishida, 1920 (Rssia, Corea, Jap);
 Araneus iviei (Archer, 1951) (EUA, Canad);
 Araneus jalimovi Bakhvalov, 1981 (Rssia);
 Araneus jalisco Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus jamundi Levi, 1991 (Colmbia);
 Araneus juniperi (Emerton, 1884) (EUA, Canad);
 Araneus kalaharensis Simon, 1910 (frica Meridional);
 Araneus kapiolaniae Simon, 1900 (Hawaii);
 Araneus karissimbicus (Strand, 1913) (Central frica);
 Araneus kerr Levi, 1981 (EUA);
 Araneus kirgisikus Bakhvalov, 1974 (Kyrgyzstan);
 Araneus kiwuanus (Strand, 1913) (Central frica);
 Araneus klaptoczi Simon, 1908 (Lbia);
 Araneus koepckeorum Levi, 1991 (Per);
 Araneus komi Tanikawa, 2001 (Jap);
 Araneus kraepelini (Lenz, 1891) (Madagascar);
 Araneus lacrymosus (Walckenaer, 1842) (Nova Galles del Sud);
 Araneus ladschicola (Strand, 1906) (Etipia);
 Araneus lamperti (Strand, 1907) (Sud-frica);
 Araneus lancearius (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud);
 Araneus lanio Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus lateriguttatus (Karsch, 1879) (frica Occidental);
 Araneus lathyrinus (Holmberg, 1875) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Araneus latirostris (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Araneus leai (Rainbow, 1894) (Nova Galles del Sud);
 Araneus lechugalensis (Keyserling, 1883) (Per);
 Araneus legonensis Grasshoff & Edmunds, 1979 (Ghana);
 Araneus lenkoi Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus lenzi (Roewer, 1942) (Madagascar);
 Araneus leones Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus liber (Leardi, 1902) (ndia);
 Araneus liberalis Rainbow, 1902 (Nova Galles del Sud);
 Araneus liberiae (Strand, 1906) (Liberia);
 Araneus licenti Schenkel, 1953 (Xina);
 Araneus lineaacutus (Urquhart, 1887) (Nova Zelanda);
 Araneus lineatipes (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Hondures);
 Araneus lineatus Franganillo, 1931 (Cuba);
 Araneus linshuensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus lintatus Levi, 1991 (Per);
 Araneus linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Araneus liriope (L. Koch, 1875) (Etipia);
 Araneus lithyphantiformis (Kishida, 1910) (Jap);
 Araneus lixicolor (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Araneus loczyanus (Lendl, 1898) (Hong Kong);
 Araneus lodicula (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud);
 Araneus longicaudus (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Araneus luteofaciens (Roewer, 1942) (Camerun);
 Araneus lutulentus (Keyserling, 1886) (Queensland);
 Araneus macacus Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus macleayi (Bradley, 1876) (Nova Guinea, Queensland);
 Araneus madagascaricus (Strand, 1908) (Madagascar);
 Araneus mamillanus (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud);
 Araneus mammatus (Archer, 1951) (EUA);
 Araneus mangarevoides (B?senberg & Strand, 1906) (Jap, Xina);
 Araneus margaritae Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Araneus margitae (Strand, 1917) (Madagascar);
 Araneus mariposa Levi, 1973 (EUA);
 Araneus marmoreus Clerck, 1757 (Holrtic);
 Araneus marmoreus trapezius (Franganillo, 1913) (Espanya);
 Araneus marmoroides Schenkel, 1953 (Xina);
 Araneus masculus Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Araneus masoni (Simon, 1887) (Myanmar);
 Araneus mastersi (Bradley, 1876) (Austrlia);
 Araneus matogrosso Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus mauensis Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Araneus mauensis ocellatus Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Araneus mayumiae Tanikawa, 2001 (Jap);
 Araneus mazamitla Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus mbogaensis (Strand, 1913) (Central frica);
 Araneus memoryi Hogg, 1900 (Victria);
 Araneus mendoza Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus menglunensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus meropes (Keyserling, 1865) (Colmbia fins a Argentina);
 Araneus mertoni (Strand, 1911) (Illes Kei);
 Araneus metalis (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Araneus metellus (Strand, 1907) (Xina);
 Araneus meus (Strand, 1907) (Sud-frica);
 Araneus miami Levi, 1973 (EUA);
 Araneus microsoma (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Araneus microtuberculatus Petrunkevitch, 1914 (Myanmar);
 Araneus mimosicola (Simon, 1884) (Sudan);
 Araneus minahassae Merian, 1911 (Sulawesi);
 Araneus miniatus (Walckenaer, 1842) (EUA);
 Araneus minutalis (Simon, 1889) (ndia);
 Araneus miquanensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus mitificus (Simon, 1886) (ndia fins a Filipines, Nova Guinea);
 Araneus monica Levi, 1973 (EUA);
 Araneus monoceros (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Araneus montereyensis (Archer, 1951) (Amrica del Nord);
 Araneus moretonae Levi, 1991 (Per);
 Araneus mortoni (Urquhart, 1891) (Tasmnia);
 Araneus morulus (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Araneus mossambicanus (Pavesi, 1881) (Mozambique);
 Araneus motuoensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus mucronatellus (Roewer, 1942) (Queensland);
 Araneus mulierarius (Keyserling, 1887) (Queensland);
 Araneus mEUAwas Levi, 1991 (Nicaragua);
 Araneus myurus (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Araneus nacional Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus nashoba Levi, 1973 (EUA);
 Araneus navicula (L. Koch, 1871) (Nova Galles del Sud);
 Araneus necopinus (Keyserling, 1887) (Oest d Austrlia);
 Araneus neocaledonicus Berland, 1924 (Nova Calednia, Noves Hbrides);
 Araneus nephelodes (Thorell, 1890) (Indonesia);
 Araneus nidus Yin & Gong, 1996 (Xina);
 Araneus nigmanni (Strand, 1906) (Camerun);
 Araneus nigricaudus Simon, 1897 (Vietnam);
 Araneus nigrodecoratus (Strand, 1908) (Togo);
 Araneus nigroflavornatus Merian, 1911 (Sulawesi);
 Araneus nigromaculatus Schenkel, 1963 (Xina);
 Araneus nigropunctatus (L. Koch, 1871) (Queensland, Tahit);
 Araneus nigroquadratus Lawrence, 1937 (Sud-frica);
 Araneus niveus (Hentz, 1847) (EUA);
 Araneus noegeatus (Thorell, 1895) (Myanmar, Singapur);
 Araneus nojimai Tanikawa, 2001 (Jap);
 Araneus nordmanni (Thorell, 1870) (Holrtic);
 Araneus nossibeus (Strand, 1907) (Madagascar);
 Araneus notacephalus (Urquhart, 1891) (Tasmnia);
 Araneus notandus Rainbow, 1912 (Queensland);
 Araneus noumeensis (Simon, 1880) (Nova Calednia);
 Araneus novaepommerianae (Strand, 1913) (Illes Bismarck);
 Araneus nox (Simon, 1877) (Myanmar, Sumatra, Sulawesi, Filipines, Moluques);
 Araneus nuboso Levi, 1991 (Costa Rica);
 Araneus nympha (Simon, 1889) (ndia, Pakistan, Xina);
 Araneus obscuratus (Urquhart, 1893) (Tasmnia);
 Araneus obscurissimus Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Araneus obtEUAtus (Karsch, 1891) (Sri Lanka);
 Araneus ocaxa Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus ocellatulus (Roewer, 1942) (Guatemala);
 Araneus octodentalis Song & Zhu, 1992 (Xina);
 Araneus ogatai Tanikawa, 2001 (Jap);
 Araneus omnicolor (Keyserling, 1893) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Araneus orgaos Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus origenus (Thorell, 1890) (Myanmar, Sumatra);
 Araneus oxygaster Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Araneus oxyurus (Thorell, 1877) (Myanmar, Sulawesi);
 Araneus paenulatus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Araneus pahalgaonensis Tikader & Bal, 1981 (ndia, Xina);
 Araneus pahli (Strand, 1906) (Camerun);
 Araneus paitaensis Schenkel, 1953 (Xina);
 Araneus pallasi (Thorell, 1875) (Rssia, Ucrana, sia Central, Xina);
 Araneus pallescens (Lenz, 1891) (Madagascar);
 Araneus pallidus (Olivier, 1789) (Portugal, Espanya, Frana, Algria);
 Araneus panchganiensis Tikader & Bal, 1981 (ndia);
 Araneus panniferens (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Araneus papulatus (Thorell, 1887) (Myanmar, Malisia);
 Araneus partitus (Walckenaer, 1842) (EUA);
 Araneus parvulus Rainbow, 1900 (Nova Galles del Sud);
 Araneus parvus (Karsch, 1878) (Sud d Austrlia);
 Araneus pauxillus (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Araneus pavlovi Schenkel, 1953 (Xina);
 Araneus pecuensis (Karsch, 1881) (Rssia, Xina, Jap);
 Araneus pegnia (Walckenaer, 1842) (EUA fins a Ecuador i Jamaica);
 Araneus pellax (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Araneus penai Levi, 1991 (Ecuador);
 Araneus pentagrammicus (Karsch, 1879) (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Araneus perincertus Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Araneus petersi (Karsch, 1878) (Etipia, Mozambique);
 Araneus pfeifferae (Thorell, 1877) (Java, Sulawesi);
 Araneus phaleratus (Urquhart, 1893) (Tasmnia);
 Araneus phlyctogena Simon, 1907 (Guinea-Bissau, Bioko, Congo);
 Araneus phrygiatus (Walckenaer, 1842) (EUA);
 Araneus phyllonotus (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Araneus pichoni Schenkel, 1963 (Xina);
 Araneus pico Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus pictithorax (Hasselt, 1882) (Sumatra);
 Araneus pinguis (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Araneus pistiger Simon, 1899 (Sumatra);
 Araneus pius (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud);
 Araneus pogisa (Marples, 1957) (Samoa);
 Araneus poltyoides Chrysanthus, 1971 (Nova Guinea);
 Araneus pontii Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Araneus popaco Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus postilena (Thorell, 1878) (Sumatra, Java, Amboina, Nova Guinea);
 Araneus poumotuus (Strand, 1913) (Polynesia);
 Araneus powelli (Urquhart, 1894) (Nova Zelanda);
 Araneus praedatus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Araneus praesignis (L. Koch, 1872) (Queensland);
 Araneus prasius (Thorell, 1890) (Java);
 Araneus pratensis (Emerton, 1884) (EUA, Canad);
 Araneus principis Simon, 1907 (Prncipe);
 Araneus pronubus (Rainbow, 1894) (Nova Galles del Sud);
 Araneus prospiciens (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Araneus providens Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Araneus prunus Levi, 1973 (EUA);
 Araneus pseudoconicus Schenkel, 1936 (Xina);
 Araneus pseudosturmii Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus pseudoventricosus Schenkel, 1963 (Xina);
 Araneus psittacinus (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Araneus pudicus (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Araneus puebla Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus pulcherrimus (Roewer, 1942) (Europa, Rssia);
 Araneus pulchriformis (Roewer, 1942) (Nova Galles del Sud);
 Araneus punctipedellus (Strand, 1908) (frica Oriental);
 Araneus pupulus (Thorell, 1890) (Java, Amboina);
 Araneus purus (Simon, 1907) (frica Occidental);
 Araneus quadratus Clerck, 1757 (Palertic);
 Araneus quadratus minimus (G?taz, 1889) (Sussa, Frana);
 Araneus quadratus subviridis (Franganillo, 1913) (Espanya);
 Araneus quaesitus (Keyserling, 1887) (Austrlia);
 Araneus queribundus (Keyserling, 1887) (Austrlia);
 Araneus qianshan Zhu, Zhang & Li, 1998 (Xina);
 Araneus quietus (Keyserling, 1887) (Austrlia);
 Araneus quirapan Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus rabiosulus (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud);
 Araneus radja (Doleschall, 1857) (Amboina, Illes Yule, Illes Aru);
 Araneus ragnhildae (Strand, 1917) (Austrlia);
 Araneus rainbowi (Roewer, 1942) (Illa Lord Howe);
 Araneus ramulosus (Keyserling, 1887) (Austrlia);
 Araneus rani (Thorell, 1881) (Queensland);
 Araneus rarus (Keyserling, 1887) (Queensland, Victria);
 Araneus raui (Strand, 1907) (Camerun);
 Araneus raui Levi, 1973 (EUA);
 Araneus recherchensis (Main, 1954) (Oest d Austrlia);
 Araneus relicinus (Keyserling, 1887) (Illes Solomon, Illes Bismarck);
 Araneus repetecus Bakhvalov, 1978 (Turkmenistan);
 Araneus reversus Hogg, 1914 (Oest d Austrlia);
 Araneus riveti Berland, 1913 (Ecuador);
 Araneus roseomaculatus Ono, 1992 (Taiwan);
 Araneus rotundicornis Yaginuma, 1972 (Jap);
 Araneus rotundulus (Keyserling, 1887) (Queensland);
 Araneus royi Roewer, 1961 (Senegal);
 Araneus rubicundulus (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud);
 Araneus rubripunctatus (Rainbow, 1893) (Nova Galles del Sud);
 Araneus rubrivitticeps (Strand, 1911) (Illes Aru);
 Araneus rufipes (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala);
 Araneus russicus Bakhvalov, 1981 (Rssia);
 Araneus ryukyuanus Tanikawa, 2001 (Jap);
 Araneus saccalava (Strand, 1907) (Madagascar);
 Araneus saevus (L. Koch, 1872) (Holrtic);
 Araneus sagicola (D?nitz & Strand, 1906) (Jap);
 Araneus salto Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus sambava (Strand, 1907) (Madagascar);
 Araneus santacruziensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Araneus santarita (Archer, 1951) (EUA);
 Araneus savesi (Simon, 1880) (Nova Calednia);
 Araneus schneblei Levi, 1991 (Colmbia);
 Araneus schrencki (Grube, 1861) (Rssia);
 Araneus scutellatus Schenkel, 1963 (Xina);
 Araneus scutifer (Keyserling, 1886) (Nova Galles del Sud);
 Araneus scutigerens Hogg, 1900 (Victria);
 Araneus seensis Oliger, 1991 (Rssia);
 Araneus selva Levi, 1991 (Guatemala fins a Costa Rica);
 Araneus seminiger (L. Koch, 1878) (Corea, Jap);
 Araneus senicaudatus Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Araneus senicaudatus simplex Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Araneus separatus (Roewer, 1942) (Nova Galles del Sud);
 Araneus septemtuberculatus (Thorell, 1899) (Camerun);
 Araneus sericinus (Roewer, 1955) (Portugal, Espanya);
 Araneus sernai Levi, 1991 (Colmbia);
 Araneus shunhuangensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus sicki Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus simillimus Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Araneus singularis (Urquhart, 1891) (Tasmnia);
 Araneus sinistrellus (Roewer, 1942) (Mxic);
 Araneus sinuosus (Rainbow, 1893) (Nova Galles del Sud);
 Araneus sogdianus Charitonov, 1969 (sia Central);
 Araneus spathurus (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Araneus speciosissimus (Roewer, 1942) (Funafuti);
 Araneus speculabundus (L. Koch, 1871) (Austrlia, Samoa);
 Araneus sponsus (Thorell, 1887) (ndia);
 Araneus squamifer (Keyserling, 1886) (Queensland);
 Araneus stabilis (Keyserling, 1892) (Brasil, Argentina);
 Araneus stella (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Araneus stolidus (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud);
 Araneus strandiellus Charitonov, 1951 (sia Central);
 Araneus striatipes (Simon, 1877) (Filipines);
 Araneus strigatellus (Strand, 1908) (frica Oriental);
 Araneus strupifer (Simon, 1886) (Tropical frica);
 Araneus sturmi (Hahn, 1831) (Palertic);
 Araneus suavis Rainbow, 1899 (Noves Hbrides);
 Araneus subflavidus (Urquhart, 1893) (Tasmnia);
 Araneus sublutius (Urquhart, 1892) (Nova Zelanda);
 Araneus subumbrosus Roewer, 1961 (Senegal);
 Araneus sulfurinus (Pavesi, 1883) (Etipia, frica Oriental);
 Araneus svanetiensis Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Araneus sydneyicus (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Araneus sylvicola (Rainbow, 1897) (Nova Galles del Sud);
 Araneus taigunensis Zhu, Tu & Hu, 1988 (Xina);
 Araneus talasi Bakhvalov, 1970 (Kyrgyzstan);
 Araneus talca Levi, 1991 (Xile, Argentina);
 Araneus talipedatus (Keyserling, 1887) (Austrlia);
 Araneus tambopata Levi, 1991 (Per);
 Araneus tamerlani (Roewer, 1942) (Queensland);
 Araneus taperae (Mello-Leito, 1937) (Ecuador fins a Surinam);
 Araneus tartaricus (Kroneberg, 1875) (sia Central fins a Jap);
 Araneus tatianae Lessert, 1938 (Congo);
 Araneus tatsulokeus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Araneus tellezi Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus tenancingo Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus tenerius Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus tengxianensis Zhu & Zhang, 1994 (Xina);
 Araneus tepic Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus tetraspinulus (Yin i cols., 1990) (Xina);
 Araneus texanus (Archer, 1951) (EUA);
 Araneus thaddeus (Hentz, 1847) (Amrica del Nord);
 Araneus thevenoti Simon, 1895 (Zanzbar);
 Araneus thorelli (Roewer, 1942) (Myanmar);
 Araneus tiganus (Chamberlin, 1916) (Ecuador, Per);
 Araneus tijuca Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus tinikdikitus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Araneus titirus Simon, 1896 (Xile, Argentina);
 Araneus toma (Strand, 1915) (Illes Bismarck);
 Araneus tonkinus Simon, 1909 (Vietnam);
 Araneus toruaigiri Bakhvalov, 1970 (Kyrgyzstan);
 Araneus transversivittiger (Strand, 1907) (Xina);
 Araneus transversus Rainbow, 1912 (Queensland);
 Araneus triangulus (Fox, 1938) (Xina);
 Araneus tricoloratus Zhu, Tu & Hu, 1988 (Xina);
 Araneus trifolium (Hentz, 1847) (EUA, Canad, Alaska);
 Araneus trigonophorus (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Araneus trigonus (L. Koch, 1871) (Queensland, Nova Guinea);
 Araneus triguttatus (Fabricius, 1793) (Palertic);
 Araneus tschuiskii Bakhvalov, 1974 (Kyrgyzstan);
 Araneus tsurEUAkii Tanikawa, 2001 (Jap);
 Araneus tubabdominus Zhu & Zhang, 1993 (Xina);
 Araneus tuscarora Levi, 1973 (EUA);
 Araneus ubicki Levi, 1991 (Costa Rica);
 Araneus unanimus (Keyserling, 1879) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Araneus uniformis (Keyserling, 1879) (Bolvia fins a Argentina i Brasil);
 Araneus unistriatus (McCook, 1894) (probablement Brasil);
 Araneus urbanus (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud);
 Araneus urquharti (Roewer, 1942) (Nova Galles del Sud);
 Araneus ursimorphus (Strand, 1906) (Etipia, frica Oriental);
 Araneus uruapan Levi, 1991 (Mxic);
 Araneus urubamba Levi, 1991 (Per);
 Araneus usualis (Keyserling, 1887) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Araneus uyemurai Yaginuma, 1960 (Rssia, Corea, Jap);
 Araneus variegatus Yaginuma, 1960 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Araneus venatrix (C. L. Koch, 1838) (Panam i Trinidad fins a Paraguai);
 Araneus ventricosellus (Roewer, 1942) (Funafuti);
 Araneus ventricosus (L. Koch, 1878) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Araneus ventricosus abikonus Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus ventricosus globulus Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus ventricosus hakonensis Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus ventricosus ishinodai Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus ventricosus kishuensis Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus ventricosus montanioides Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus ventricosus montanus Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus ventricosus nigelloides Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus ventricosus nigellus Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus ventricosus yaginumai Uyemura, 1961 (Jap);
 Araneus ventriosus (Urquhart, 1891) (Tasmnia);
 Araneus ventriosus (Urquhart, 1892) (Nova Zelanda);
 Araneus vermimaculatus Zhu & Wang, 1994 (Xina);
 Araneus villa Levi, 1991 (Bolvia);
 Araneus vincibilis (Keyserling, 1893) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Araneus viperifer Schenkel, 1963 (Xina, Corea, Jap);
 Araneus virgunculus (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Araneus virgus (Fox, 1938) (Xina);
 Araneus viridisomus (Gravely, 1921) (ndia);
 Araneus viridiventris Yaginuma, 1969 (Xina, Taiwan, Jap);
 Araneus viridulus (Urquhart, 1891) (Tasmnia);
 Araneus v-notatus (Thorell, 1875) (Frana, Algria);
 Araneus volgeri Simon, 1897 (Zanzbar);
 Araneus vulpinus (Hahn, 1834) (Europa Meridional);
 Araneus vulvarius (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Araneus walesianus (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud);
 Araneus washingtoni Levi, 1971 (Rssia, EUA, Canad);
 Araneus wokamus (Strand, 1911) (Illes Aru);
 Araneus woodfordi Pocock, 1898 (Illes Solomon);
 Araneus workmani (Keyserling, 1884) (Brasil, Argentina);
 Araneus wulongensis Song & Zhu, 1992 (Xina);
 Araneus xavantina Levi, 1991 (Brasil);
 Araneus xianfengensis Song & Zhu, 1992 (Xina);
 Araneus xizangensis Hu, 2001 (Xina);
 Araneus yadongensis Hu, 2001 (Xina);
 Araneus yasudai Tanikawa, 2001 (Rssia, Jap);
 Araneus yatei Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Araneus yuanminensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus yukon Levi, 1971 (Rssia, Canad);
 Araneus yunnanensis Yin, Peng & Wang, 1994 (Xina);
 Araneus yuzhongensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Araneus zapallar Levi, 1991 (Xile);
 Araneus zebrinus Zhu & Wang, 1994 (Xina);
 Araneus zelus (Strand, 1907) (Camerun);
 Araneus zhangmu Zhang, Song & Kim, 2006 (Xina);
 Araneus zhaoi Zhang & Zhang, 2002 (Xina);
 Araneus zuluanus (Strand, 1907) (Sud-frica);
 Araneus zygielloides Schenkel, 1963 (Xina);

Araniella.
Araniella Chamberlin & Ivie, 1942
 Araniella alpica (L. Koch, 1869) (Europa fins a Azerbaijan);
 Araniella coreana Namkung, 2002 (Corea);
 Araniella cucurbitina (Clerck, 1757) (Palertic);
 Araniella displicata (Hentz, 1847) (Holrtic);
 Araniella inconspicua (Simon, 1874) (Palertic);
 Araniella jilinensis Yin & Zhu, 1994 (Xina);
 Araniella maderiana (Kulczyn'ski, 1905) (Illes Canries, Madeira);
 Araniella opisthographa (Kulczyn'ski, 1905) (Europa fins a sia Central);
 Araniella proxima (Kulczyn'ski, 1885) (Holrtic);
 Araniella silesiaca (Fickert, 1876) (Europa);
 Araniella tbilisiensis (Mcheidze, 1997) (Gergia);
 Araniella yaginumai Tanikawa, 1995 (Rssia, Corea, Taiwan, Jap);

Aranoethra.
Aranoethra Butler, 1873
 Aranoethra butleri Pocock, 1899 (frica Occidental);
 Aranoethra cambridgei (Butler, 1873) (frica Central i Occidental);
 Aranoethra ungari Karsch, 1878 (frica Occidental);

Argiope.
Argiope Audouin, 1826
 Argiope acuminata Franganillo, 1920 (Portugal);
 Argiope aemula (Walckenaer, 1842) (ndia fins a Filipines, Noves Hbrides);
 Argiope aemula nigripes Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Argiope aetherea (Walckenaer, 1842) (Xina fins a Austrlia);
 Argiope aetherea annulipes Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Argiope aetheroides Yin i cols., 1989 (Xina, Jap);
 Argiope ahngeri Spassky, 1932 (sia Central);
 Argiope amoena L. Koch, 1878 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Argiope anasuja Thorell, 1887 (Pakistan fins a Maldives);
 Argiope anomalopalpis Bjrn, 1997 (Congo, Sud-frica);
 Argiope appensa (Walckenaer, 1842) (Hawaii, Taiwan fins a Nova Guinea);
 Argiope argentata (Fabricius, 1775) (EUA fins a Argentina);
 Argiope aurantia Lucas, 1833 (Canad fins a Costa Rica);
 Argiope aurocincta Pocock, 1898 (Central, Est, frica Meridional);
 Argiope australis (Walckenaer, 1805) (Central, Est, frica Meridional);
 Argiope blanda O. P.-Cambridge, 1898 (EUA fins a Costa Rica);
 Argiope boesenbergi Levi, 1983 (Xina, Corea, Jap);
 Argiope bougainvilla (Walckenaer, 1847) (Nova Guinea fins a Illes Solomon);
 Argiope bruennichi (Scopoli, 1772) (Palertic);
 Argiope bruennichi nigrofasciata Franganillo, 1910 (Portugal);
 Argiope brunnescantia Strand, 1911 (Nova Guinea, Illes Bismarck);
 Argiope buehleri Schenkel, 1944 (Timor);
 Argiope bullocki Rainbow, 1908 (Nova Galles del Sud);
 Argiope caesarea Thorell, 1897 (ndia, Myanmar, Xina);
 Argiope caledonia Levi, 1983 (Nova Calednia, Noves Hbrides);
 Argiope cameloides Zhu & Song, 1994 (Xina);
 Argiope catenulata (Doleschall, 1859) (ndia fins a Filipines, Nova Guinea);
 Argiope chloreis Thorell, 1877 (Sumatra fins a Nova Guinea);
 Argiope comorica Bjrn, 1997 (Illes Comoro);
 Argiope coquereli (Vinson, 1863) (Zanzbar, Madagascar);
 Argiope dietrichae Levi, 1983 (Oest d Austrlia, Northern Austrlia);
 Argiope doboensis Strand, 1911 (Indonesia, Nova Guinea);
 Argiope ericae Levi, 2004 (Brasil, Argentina);
 Argiope extensa Rainbow, 1897 (Nova Galles del Sud);
 Argiope flavipalpis (Lucas, 1858) (frica);
 Argiope florida Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Argiope halmaherensis Strand, 1907 (Moluques fins a Nova Guinea);
 Argiope intricata Simon, 1877 (Filipines);
 Argiope jinghongensis Yin, Peng & Wang, 1994 (Xina);
 Argiope katherina Levi, 1983 (Northern Austrlia);
 Argiope keyserlingi Karsch, 1878 (Queensland, Nova Galles del Sud, Illa Lord Howe);
 Argiope kochi Levi, 1983 (Queensland);
 Argiope levii Bjrn, 1997 (Kenya, Tanznia);
 Argiope lobata (Pallas, 1772) (Old World);
 Argiope lobata retracta Franganillo, 1918 (Espanya);
 Argiope luzona (Walckenaer, 1842) (Filipines);
 Argiope macrochoera Thorell, 1891 (Illes Nicobar, Xina);
 Argiope madang Levi, 1984 (Nova Guinea);
 Argiope magnifica L. Koch, 1871 (Queensland fins a Illes Solomon);
 Argiope maja B?senberg & Strand, 1906 (Jap);
 Argiope mangal Koh, 1991 (Singapur);
 Argiope manila Levi, 1983 (Filipines);
 Argiope mascordi Levi, 1983 (Queensland);
 Argiope minuta Karsch, 1879 (Bangladesh, Est sia);
 Argiope modesta Thorell, 1881 (Borneo fins a Austrlia);
 Argiope niasensis Strand, 1907 (Indonesia);
 Argiope ocula Fox, 1938 (Xina, Taiwan, Jap);
 Argiope ocyaloides L. Koch, 1871 (Queensland);
 Argiope pentagona L. Koch, 1871 (Fiji);
 Argiope perforata Schenkel, 1963 (Xina);
 Argiope picta L. Koch, 1871 (Moluques fins a Austrlia);
 Argiope ponape Levi, 1983 (Illes Carolines);
 Argiope possoica Merian, 1911 (Sulawesi);
 Argiope probata Rainbow, 1916 (Queensland);
 Argiope protensa L. Koch, 1872 (Nova Guinea, Austrlia, Nova Calednia, Nova Zelanda);
 Argiope pulchella Thorell, 1881 (ndia fins a Xina i Java);
 Argiope pulchelloides Yin i cols., 1989 (Xina);
 Argiope radon Levi, 1983 (Northern Austrlia);
 Argiope ranomafanensis Bjrn, 1997 (Madagascar);
 Argiope reinwardti (Doleschall, 1859) (Malisia fins a Nova Guinea);
 Argiope reinwardti sumatrana (Hasselt, 1882) (Sumatra);
 Argiope sapoa Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Argiope savignyi Levi, 1968 (Mxic fins a Bolvia);
 Argiope sector (Forsk?l, 1775) (frica del Nord, Orient Prxim, Illes Cap Verd);
 Argiope takum Chrysanthus, 1971 (Nova Guinea);
 Argiope tapinolobata Bjrn, 1997 (Senegal);
 Argiope taprobanica Thorell, 1887 (Sri Lanka);
 Argiope thai Levi, 1983 (Tailndia);
 Argiope trifasciata (Forsk?l, 1775) (Cosmopolita (except Europa));
 Argiope trifasciata deserticola Simon, 1906 (Sudan);
 Argiope trifasciata kauaiensis Simon, 1900 (Hawaii);
 Argiope truk Levi, 1983 (Illes Carolines);
 Argiope versicolor (Doleschall, 1859) (Xina fins a Java);

Arkys.
Arkys Walckenaer, 1837
 Arkys alatus Keyserling, 1890 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Arkys brevipalpus Karsch, 1878 (Nova Calednia);
 Arkys bulburinensis Heimer, 1984 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Arkys cicatricosus (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);
 Arkys cornutus L. Koch, 1872 (Nova Guinea, Queensland);
 Arkys coronatus (Balogh, 1978) (Nova Guinea);
 Arkys curtulus (Simon, 1903) (Austrlia Oriental);
 Arkys dilatatus (Balogh, 1978) (Queensland);
 Arkys furcatus (Balogh, 1978) (Queensland);
 Arkys gracilis Heimer, 1984 (Queensland);
 Arkys grandis (Balogh, 1978) (Nova Calednia);
 Arkys hickmani Heimer, 1984 (Tasmnia);
 Arkys kaszabi (Balogh, 1978) (Nova Guinea);
 Arkys lancearius Walckenaer, 1837 (Nova Guinea fins a Nova Galles del Sud);
 Arkys latissimus (Balogh, 1982) (Queensland);
 Arkys montanus (Balogh, 1978) (Nova Guinea);
 Arkys multituberculatus (Balogh, 1982) (Queensland);
 Arkys nimdol Chrysanthus, 1971 (Nova Guinea);
 Arkys nitidiceps Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Arkys occidentalis (Reimoser, 1936) (Illes Buru);
 Arkys roosdorpi (Chrysanthus, 1971) (Nova Guinea);
 Arkys semicirculatus (Balogh, 1982) (Queensland);
 Arkys sibil (Chrysanthus, 1971) (Nova Guinea);
 Arkys simsoni (Simon, 1893) (Tasmnia);
 Arkys soosi (Balogh, 1982) (Nova Guinea);
 Arkys toxopeusi (Reimoser, 1936) (Illes Buru);
 Arkys transversus (Balogh, 1978) (Nova Galles del Sud);
 Arkys tuberculatus (Balogh, 1978) (Queensland);
 Arkys varians (Balogh, 1978) (Nova Calednia);
 Arkys vicarius (Balogh, 1978) (Nova Calednia);
 Arkys walckenaeri Simon, 1879 (Austrlia, Tasmnia);

Artonis.
Artonis Simon, 1895
 Artonis bituberculata (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Artonis gallana (Pavesi, 1895) (Etipia);

Aspidolasius.
Aspidolasius Simon, 1887
 Aspidolasius branicki (Taczanowski, 1879) (Colmbia fins a Bolvia, Guyana, Brasil);

Augusta.
Augusta O. P.-Cambridge, 1877
 Augusta glyphica (Gu?rin, 1839) (Madagascar);

Austracantha.
Austracantha Dahl, 1914
 Austracantha minax (Thorell, 1859) (Austrlia, Tasmnia);
 Austracantha minax astrigera (L. Koch, 1871) (Austrlia);
 Austracantha minax hermitis (Hogg, 1914) (Illes Montebello);
 Austracantha minax leonhardii (Strand, 1913) (Austrlia);
 Austracantha minax lugubris (L. Koch, 1871) (Austrlia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165872" title="Llista d'espcies d'araneids (B-D)" nonfiltered="2749" processed="2738" dbindex="67763">
Llista de les espcies de araneids per ordre alfabtic, que van de la lletra B a la D, descrites fins al 2 de novembre del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies d'araneids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres d'araneids.

 Gneres i espcies .
Bertrana.
Bertrana Keyserling, 1884
 Bertrana abbreviata (Keyserling, 1879) (Colmbia);
 Bertrana arena Levi, 1989 (Costa Rica);
 Bertrana benuta Levi, 1994 (Colmbia);
 Bertrana elinguis (Keyserling, 1883) (Ecuador, Per, Brasil);
 Bertrana laselva Levi, 1989 (Costa Rica);
 Bertrana nancho Levi, 1989 (Per);
 Bertrana planada Levi, 1989 (Colmbia, Ecuador);
 Bertrana poa Levi, 1994 (Ecuador);
 Bertrana rufostriata Simon, 1893 (Veneuela, Brasil);
 Bertrana striolata Keyserling, 1884 (Costa Rica fins a Argentina);
 Bertrana urahua Levi, 1994 (Ecuador);
 Bertrana vella Levi, 1989 (Panam, Colmbia);

Caerostris.
Caerostris Thorell, 1868
 Caerostris corticosa Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Caerostris cowani Butler, 1882 (Madagascar);
 Caerostris ecclesiigera Butler, 1882 (Madagascar);
 Caerostris extrEUA Butler, 1882 (Madagascar);
 Caerostris hirsuta (Simon, 1895) (Madagascar);
 Caerostris indica Strand, 1915 (Myanmar);
 Caerostris mayottensis Grasshoff, 1984 (Illes Comoro);
 Caerostris mitralis (Vinson, 1863) (Central frica, Madagascar);
 Caerostris sexcuspidata (Fabricius, 1793) (frica, Madagascar, Illes Comoro, Aldabra);
 Caerostris sumatrana Strand, 1915 (ndia fins a Xina, Borneo);
 Caerostris vicina (Blackwall, 1866) (Central, frica Meridional);

Carepalxis.
Carepalxis L. Koch, 1872
 Carepalxis beelzebub (Hasselt, 1873) (Victria);
 Carepalxis bilobata Keyserling, 1886 (Queensland);
 Carepalxis camelus Simon, 1895 (Paraguai, Argentina);
 Carepalxis coronata (Rainbow, 1896) (Nova Galles del Sud);
 Carepalxis lichensis Rainbow, 1916 (Queensland);
 Carepalxis montifera L. Koch, 1872 (Queensland);
 Carepalxis perpera (Petrunkevitch, 1911) (Mxic);
 Carepalxis poweri Rainbow, 1916 (Nova Galles del Sud);
 Carepalxis salobrensis Simon, 1895 (Jamaica, Mxic fins a Brasil);
 Carepalxis suberosa Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Carepalxis tricuspidata Chrysanthus, 1961 (Nova Guinea);
 Carepalxis tuberculata Keyserling, 1886 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Celaenia.
Celaenia Thorell, 1868
 Celaenia atkinsoni (O. P.-Cambridge, 1879) (Austrlia, Tasmnia, Nova Zelanda);
 Celaenia calotoides Rainbow, 1908 (Nova Galles del Sud);
 Celaenia distincta (O. P.-Cambridge, 1869) (Nova Galles del Sud, Tasmnia);
 Celaenia dubia (O. P.-Cambridge, 1869) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Celaenia excavata (L. Koch, 1867) (Austrlia, Tasmnia);
 Celaenia hectori (O. P.-Cambridge, 1879) (Nova Zelanda);
 Celaenia olivacea (Urquhart, 1885) (Nova Zelanda);
 Celaenia penna (Urquhart, 1887) (Nova Zelanda);
 Celaenia tuberosa (Urquhart, 1889) (Nova Zelanda);
 Celaenia tumidosa Urquhart, 1891 (Tasmnia);
 Celaenia voraginosa Urquhart, 1891 (Tasmnia);

Cercidia.
Cercidia Thorell, 1869
 Cercidia levii Marusik, 1985 (Kazakhstan);
 Cercidia prominens (Oestring, 1851) (Holrtic);
 Cercidia punctigera Simon, 1889 (ndia);

Chaetacis.
Chaetacis Simon, 1895
 Chaetacis abrahami Mello-Leito, 1948 (Colmbia fins a Brasil);
 Chaetacis aureola (C. L. Koch, 1836) (Surinam fins a Paraguai);
 Chaetacis carimagua Levi, 1985 (Colmbia, Veneuela);
 Chaetacis cornuta (Taczanowski, 1873) (Colmbia fins a Brasil);
 Chaetacis cucharas Levi, 1985 (Per);
 Chaetacis incisa (Walckenaer, 1842) (Brasil);
 Chaetacis necopinata (Chickering, 1960) (Per);
 Chaetacis osa Levi, 1985 (Costa Rica);
 Chaetacis picta (C. L. Koch, 1836) (Guyana fins a Paraguai);
 Chaetacis woytkowskii Levi, 1985 (Per);

Chorizopes.
Chorizopes O. P.-Cambridge, 1870
 Chorizopes anjanes Tikader, 1965 (ndia);
 Chorizopes antongilensis Emerit, 1997 (Madagascar);
 Chorizopes bengalensis Tikader, 1975 (ndia, Xina);
 Chorizopes calciope (Simon, 1895) (ndia);
 Chorizopes congener O. P.-Cambridge, 1885 (ndia);
 Chorizopes dicavus Yin i cols., 1990 (Xina);
 Chorizopes frontalis O. P.-Cambridge, 1870 (Sri Lanka fins a Sumatra);
 Chorizopes goosus Yin i cols., 1990 (Xina);
 Chorizopes kastoni Gajbe & Gajbe, 2004 (ndia);
 Chorizopes khandaricus Gajbe, 2005 (ndia);
 Chorizopes khanjanes Tikader, 1965 (ndia, Xina);
 Chorizopes khedaensis Reddy & Patel, 1993 (ndia);
 Chorizopes madagascariensis Emerit, 1997 (Madagascar);
 Chorizopes mucronatus Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Chorizopes nipponicus Yaginuma, 1963 (Xina, Corea, Jap);
 Chorizopes orientalis Simon, 1909 (Vietnam);
 Chorizopes pateli Reddy & Patel, 1993 (ndia);
 Chorizopes shimenensis Yin & Peng, 1994 (Xina);
 Chorizopes stoliczkae O. P.-Cambridge, 1885 (ndia);
 Chorizopes tikaderi Sadana & Kaur, 1974 (ndia);
 Chorizopes trimamillatus Schenkel, 1963 (Xina);
 Chorizopes tumens Yin i cols., 1990 (Xina);
 Chorizopes wulingensis Yin, Wang & Xie, 1994 (Xina);
 Chorizopes zepherus Zhu & Song, 1994 (Xina);

Cladomelea.
Cladomelea Simon, 1895
 Cladomelea akermani Hewitt, 1923 (Sud-frica);
 Cladomelea debeeri Roff & Dippenaar-Schoeman, 2004 (Sud-frica);
 Cladomelea longipes (O. P.-Cambridge, 1877) (Congo);
 Cladomelea ornata Hirst, 1907 (Central frica);

Cnodalia.
Cnodalia Thorell, 1890
 Cnodalia harpax Thorell, 1890 (Sumatra);

Coelossia.
Coelossia Simon, 1895
 Coelossia aciculata Simon, 1895 (Sierra Leone);
 Coelossia trituberculata Simon, 1903 (Maurici, Madagascar);

Colaranea.
Colaranea Court & Forster, 1988
 Colaranea brunnea Court & Forster, 1988 (Nova Zelanda);
 Colaranea melanoviridis Court & Forster, 1988 (Nova Zelanda);
 Colaranea verutum (Urquhart, 1887) (Nova Zelanda);
 Colaranea viriditas (Urquhart, 1887) (Nova Zelanda);

Collina.
Collina Urquhart, 1891
 Collina glabicira Urquhart, 1891 (Tasmnia);

Colphepeira.
Colphepeira Archer, 1941
 Colphepeira catawba (Banks, 1911) (EUA, Mxic);

Cryptaranea.
Cryptaranea Court & Forster, 1988
 Cryptaranea albolineata (Urquhart, 1893) (Nova Zelanda);
 Cryptaranea atrihastula (Urquhart, 1891) (Nova Zelanda);
 Cryptaranea invisibilis (Urquhart, 1892) (Nova Zelanda);
 Cryptaranea stewartensis Court & Forster, 1988 (Nova Zelanda);
 Cryptaranea subalpina Court & Forster, 1988 (Nova Zelanda);
 Cryptaranea subcompta (Urquhart, 1887) (Nova Zelanda);
 Cryptaranea venustula (Urquhart, 1891) (Nova Zelanda);

Cyclosa.
Cyclosa Menge, 1866
 Cyclosa alayoni Levi, 1999 (Cuba);
 Cyclosa alba Tanikawa, 1992 (Jap);
 Cyclosa albisternis Simon, 1887 (ndia, Illes Andaman, Hawaii);
 Cyclosa albopunctata Kulczyn'ski, 1901 (frica, Nova Guinea, Nova Calednia);
 Cyclosa algerica Simon, 1885 (Mediterrani);
 Cyclosa andinas Levi, 1999 (Colmbia, Ecuador);
 Cyclosa angusta Tanikawa, 1992 (Jap);
 Cyclosa argentata Tanikawa & Ono, 1993 (Taiwan);
 Cyclosa argenteoalba B?senberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Cyclosa atrata B?senberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Cyclosa baakea Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cyclosa bacilliformis Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Cyclosa baloghi Kolosv?ry, 1934 (Hongria);
 Cyclosa banawensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cyclosa berlandi Levi, 1999 (EUA, Hispaniola fins a Ecuador);
 Cyclosa bianchoria Yin i cols., 1990 (Xina);
 Cyclosa bifida (Doleschall, 1859) (ndia fins a Filipines, Nova Guinea);
 Cyclosa bifurcata (Walckenaer, 1842) (Costa Rica, Hispaniola fins a Argentina);
 Cyclosa bituberculata Biswas & Raychaudhuri, 1998 (Bangladesh);
 Cyclosa bulleri (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Cyclosa cajamarca Levi, 1999 (Per);
 Cyclosa caligata (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Cyclosa camargoi Levi, 1999 (Brasil);
 Cyclosa camelodes (Thorell, 1878) (Nova Guinea);
 Cyclosa caroli (Hentz, 1850) (EUA, ndies Occidentals fins a Bolvia);
 Cyclosa centrifaciens Hingston, 1927 (Myanmar);
 Cyclosa centrodes (Thorell, 1887) (ndia fins a Singapur);
 Cyclosa cephalodina Song & Liu, 1996 (Xina);
 Cyclosa chichawatniensis Mukhtar & Mushtaq, 2005 (Pakistan);
 Cyclosa circumlucens Simon, 1907 (Guinea-Bissau, So Tom?);
 Cyclosa concolor Caporiacco, 1933 (Lbia);
 Cyclosa confraga (Thorell, 1892) (ndia, Bangladesh fins a Malisia);
 Cyclosa confEUA B?senberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Cyclosa conica (Pallas, 1772) (Holrtic);
 Cyclosa conica albifoliata Strand, 1907 (Frana);
 Cyclosa conica defoliata Strand, 1907 (Europa Central);
 Cyclosa conica dimidiata Simon, 1929 (Frana);
 Cyclosa conica leucomelas Strand, 1907 (Europa Central);
 Cyclosa conica pyrenaica Strand, 1907 (Frana);
 Cyclosa conica zamezai Franganillo, 1909 (Portugal);
 Cyclosa conigera F. O. P.-Cambridge, 1904 (Mxic fins a Hondures);
 Cyclosa coylei Levi, 1999 (Mxic, Guatemala);
 Cyclosa cucurbitoria (Yin i cols., 1990) (Xina);
 Cyclosa cucurbitula Simon, 1900 (Hawaii);
 Cyclosa curiraba Levi, 1999 (Bolvia);
 Cyclosa cylindrata Yin, Zhu & Wang, 1995 (Xina);
 Cyclosa cylindrifaciens Hingston, 1927 (Myanmar);
 Cyclosa damingensis Xie, Yin & Kim, 1995 (Xina);
 Cyclosa deserticola Levy, 1998 (Egipte, Israel);
 Cyclosa dianasilvae Levi, 1999 (Ecuador, Per);
 Cyclosa diversa (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic, Cuba fins a Argentina);
 Cyclosa dives Simon, 1877 (Xina, Filipines);
 Cyclosa donking Levi, 1999 (Bolvia);
 Cyclosa dosbukolea Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cyclosa durango Levi, 1999 (Mxic);
 Cyclosa elongata Biswas & Raychaudhuri, 1998 (Bangladesh);
 Cyclosa espumoso Levi, 1999 (Brasil);
 Cyclosa fililineata Hingston, 1932 (Panam fins a Argentina);
 Cyclosa formosa Karsch, 1879 (frica Occidental);
 Cyclosa formosana Tanikawa & Ono, 1993 (Taiwan);
 Cyclosa fuliginata (L. Koch, 1871) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Cyclosa ginnaga Yaginuma, 1959 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Cyclosa groppalii Pesarini, 1998 (Illes Balears);
 Cyclosa gulinensis Xie, Yin & Kim, 1995 (Xina);
 Cyclosa haiti Levi, 1999 (Hispaniola, Jamaica, Illes Mona);
 Cyclosa hamulata Tanikawa, 1992 (Rssia, Jap);
 Cyclosa hexatuberculata Tikader, 1982 (ndia, Pakistan);
 Cyclosa hova Strand, 1907 (Madagascar);
 Cyclosa huila Levi, 1999 (Colmbia);
 Cyclosa imias Levi, 1999 (Cuba);
 Cyclosa inca Levi, 1999 (Colmbia fins a Argentina);
 Cyclosa informis Yin, Zhu & Wang, 1995 (Xina);
 Cyclosa insulana (Costa, 1834) (Mediterrani fins a Filipines, Austrlia);
 Cyclosa ipilea Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cyclosa jalapa Levi, 1999 (Mxic);
 Cyclosa japonica B?senberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Cyclosa jose Levi, 1999 (Costa Rica);
 Cyclosa kashmirica Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Cyclosa kibonotensis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Cyclosa koi Tanikawa & Ono, 1993 (Taiwan);
 Cyclosa krEUA Barrion & Litsinger, 1995 (Pakistan, Filipines);
 Cyclosa kumadai Tanikawa, 1992 (Corea, Jap);
 Cyclosa laticauda B?senberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Cyclosa lawrencei Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Cyclosa libertad Levi, 1999 (Ecuador, Per);
 Cyclosa litoralis (L. Koch, 1867) (Samoa, Fiji, Tahit);
 Cyclosa longicauda (Taczanowski, 1878) (Colmbia fins a Argentina);
 Cyclosa maTxadinho Levi, 1999 (Brasil, Argentina);
 Cyclosa maderiana Kulczyn'ski, 1899 (Madeira, Illes Canries);
 Cyclosa maritima Tanikawa, 1992 (Jap);
 Cyclosa mavaca Levi, 1999 (Colmbia, Veneuela);
 Cyclosa meruensis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Cyclosa micula (Thorell, 1892) (ndia, Singapur);
 Cyclosa minora Yin, Zhu & Wang, 1995 (Xina);
 Cyclosa mocoa Levi, 1999 (Colmbia);
 Cyclosa mohini Dyal, 1935 (Pakistan);
 Cyclosa monteverde Levi, 1999 (Costa Rica, Panam);
 Cyclosa monticola B?senberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Cyclosa moonduensis Tikader, 1963 (ndia);
 Cyclosa morretes Levi, 1999 (Brasil);
 Cyclosa mulmeinensis (Thorell, 1887) (frica fins a Jap, Filipines);
 Cyclosa neilensis Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Cyclosa nevada Levi, 1999 (Colmbia);
 Cyclosa nigra Yin i cols., 1990 (Xina);
 Cyclosa nodosa (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala fins a Costa Rica);
 Cyclosa norihisai Tanikawa, 1992 (Xina, Jap);
 Cyclosa oatesi (Thorell, 1892) (Illes Andaman);
 Cyclosa octotuberculata Karsch, 1879 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Cyclosa oculata (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Cyclosa ojeda Levi, 1999 (Cura?ao);
 Cyclosa okumae Tanikawa, 1992 (Corea, Jap);
 Cyclosa olivenca Levi, 1999 (Brasil);
 Cyclosa olorina Simon, 1900 (Hawaii);
 Cyclosa omonaga Tanikawa, 1992 (Corea, Taiwan, Jap);
 Cyclosa onoi Tanikawa, 1992 (Xina, Jap);
 Cyclosa oseret Levi, 1999 (Brasil);
 Cyclosa otsomarka Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cyclosa pantanal Levi, 1999 (Brasil);
 Cyclosa parangmulmeinensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cyclosa parangtarugoa Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cyclosa paupercula Simon, 1893 (Borneo);
 Cyclosa pedropalo Levi, 1999 (Colmbia);
 Cyclosa pellaxoides Roewer, 1955 (Singapur);
 Cyclosa pentatuberculata Yin, Zhu & Wang, 1995 (Xina);
 Cyclosa perkinsi Simon, 1900 (Hawaii);
 Cyclosa picchu Levi, 1999 (Per);
 Cyclosa pichilinque Levi, 1999 (Mxic);
 Cyclosa pseudoculata Schenkel, 1936 (Xina);
 Cyclosa psylla (Thorell, 1887) (Myanmar, Jap);
 Cyclosa punctata Keyserling, 1879 (Brasil);
 Cyclosa punjabiensis Ghafoor & Beg, 2002 (Pakistan);
 Cyclosa pusilla Simon, 1880 (Nova Calednia);
 Cyclosa quavansea Roberts, 1983 (Aldabra);
 Cyclosa quinqueguttata (Thorell, 1881) (ndia, Bhutan, Myanmar, Xina, Taiwan);
 Cyclosa rainbowi Roewer, 1955 (Austrlia);
 Cyclosa rhombocephala (Thorell, 1881) (Queensland);
 Cyclosa rubronigra Caporiacco, 1947 (Costa Rica fins a Brasil);
 Cyclosa sachikoae Tanikawa, 1992 (Jap);
 Cyclosa saismarka Barrion & Litsinger, 1995 (Pakistan, Filipines);
 Cyclosa sanctibenedicti (Vinson, 1863) (Madagascar, R?union);
 Cyclosa santafe Levi, 1999 (Colmbia);
 Cyclosa sedeculata Karsch, 1879 (Xina, Corea, Jap);
 Cyclosa senticauda Zhu & Wang, 1994 (Xina);
 Cyclosa serena Levi, 1999 (Xile, Argentina);
 Cyclosa seriata (Thorell, 1881) (Java);
 Cyclosa shinoharai Tanikawa & Ono, 1993 (Taiwan);
 Cyclosa sierrae Simon, 1870 (Europa fins a Gergia);
 Cyclosa simoni Tikader, 1982 (ndia);
 Cyclosa simplicicauda Simon, 1900 (Hawaii);
 Cyclosa simplicicauda rufescens Simon, 1900 (Hawaii);
 Cyclosa spirifera Simon, 1889 (ndia, Pakistan);
 Cyclosa strandi Kolosv?ry, 1934 (Balcans);
 Cyclosa tamanaco Levi, 1999 (Trinidad);
 Cyclosa tapetifaciens Hingston, 1932 (Panam fins a Argentina);
 Cyclosa tardipes (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Cyclosa tardipes ignava (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Cyclosa tauraai Berland, 1933 (Illes Marqueses);
 Cyclosa teresa Levi, 1999 (Brasil);
 Cyclosa tricolor (Leardi, 1902) (Filipines);
 Cyclosa trilobata (Urquhart, 1885) (Austrlia, Tasmnia, Nova Zelanda);
 Cyclosa tripartita Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Cyclosa triquetra Simon, 1895 (Mxic, ndies Occidentals fins a Per);
 Cyclosa tropica Biswas & Raychaudhuri, 1998 (Bangladesh);
 Cyclosa tuberascens Simon, 1906 (ndia);
 Cyclosa turbinata (Walckenaer, 1842) (EUA fins a Panam, ndies Occidentals, Illes Galpagos, Hawaii);
 Cyclosa turvo Levi, 1999 (Brasil);
 Cyclosa vallata (Keyserling, 1886) (Corea, Taiwan, Jap fins a Austrlia);
 Cyclosa vicente Levi, 1999 (Brasil, Argentina);
 Cyclosa vieirae Levi, 1999 (Per, Brasil);
 Cyclosa walckenaeri (O. P.-Cambridge, 1889) (EUA fins a Guyana, ndies Occidentals);
 Cyclosa xanthomelas Simon, 1900 (Hawaii);
 Cyclosa yaginumai Biswas & Raychaudhuri, 1998 (Bangladesh);
 Cyclosa zhangmuensis Hu & Li, 1987 (Xina);

Cyphalonotus.
Cyphalonotus Simon, 1895
 Cyphalonotus assuliformis Simon, 1909 (Vietnam);
 Cyphalonotus benoiti Archer, 1965 (Congo);
 Cyphalonotus columnifer Simon, 1903 (Madagascar);
 Cyphalonotus elongatus Yin, Peng & Wang, 1994 (Xina);
 Cyphalonotus larvatus (Simon, 1881) (Congo, frica Oriental);
 Cyphalonotus sumatranus Simon, 1899 (Sumatra);

Cyrtarachne.
Cyrtarachne Thorell, 1868
 Cyrtarachne avimerdaria Tikader, 1963 (ndia);
 Cyrtarachne bengalensis Tikader, 1961 (ndia, Xina);
 Cyrtarachne bicolor Thorell, 1898 (Myanmar);
 Cyrtarachne bigibbosa Simon, 1907 (So Tom?, Bioko);
 Cyrtarachne bilunulata Thorell, 1899 (Camerun);
 Cyrtarachne biswamoyi Tikader, 1961 (ndia);
 Cyrtarachne bufo (B?senberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Cyrtarachne cingulata Thorell, 1895 (Myanmar);
 Cyrtarachne conica O. P.-Cambridge, 1901 (Malisia);
 Cyrtarachne dimidiata Thorell, 1895 (Myanmar);
 Cyrtarachne fangchengensis Yin & Zhao, 1994 (Xina);
 Cyrtarachne finniganae Lessert, 1936 (Mozambique);
 Cyrtarachne flavopicta Thorell, 1899 (Camerun, Equatorial Guinea);
 Cyrtarachne friederici Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Cyrtarachne gibbifera Simon, 1899 (Sumatra);
 Cyrtarachne gilva Yin & Zhao, 1994 (Xina);
 Cyrtarachne gravelyi Tikader, 1961 (ndia);
 Cyrtarachne grubei (Keyserling, 1864) (Maurici);
 Cyrtarachne guttigera Simon, 1909 (Vietnam);
 Cyrtarachne heminaria Simon, 1909 (Vietnam);
 Cyrtarachne histrionica Thorell, 1898 (Myanmar);
 Cyrtarachne hubeiensis Yin & Zhao, 1994 (Xina);
 Cyrtarachne ignava Thorell, 1895 (Myanmar);
 Cyrtarachne inaequalis Thorell, 1895 (ndia fins a Jap);
 Cyrtarachne invenusta Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Cyrtarachne ixoides (Simon, 1870) (Mediterrani fins a Gergia, Madagascar);
 Cyrtarachne lactea Pocock, 1898 (frica Oriental);
 Cyrtarachne laevis Thorell, 1877 (Sumatra, Flores, Sulawesi);
 Cyrtarachne latifrons Hogg, 1900 (Victria);
 Cyrtarachne latifrons atuberculata Hogg, 1900 (Victria);
 Cyrtarachne lepida Thorell, 1890 (Sumatra);
 Cyrtarachne madagascariensis Emerit, 2000 (Madagascar);
 Cyrtarachne melanoleuca Ono, 1995 (Tailndia);
 Cyrtarachne melanosticta Thorell, 1895 (Myanmar);
 Cyrtarachne menghaiensis Yin, Peng & Wang, 1994 (Xina);
 Cyrtarachne nagasakiensis Strand, 1918 (Xina, Corea, Jap);
 Cyrtarachne nodosa Thorell, 1899 (Camerun, Bioko);
 Cyrtarachne pallida O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Cyrtarachne perspicillata (Doleschall, 1859) (Sri Lanka, Sumatra, Java, Nova Guinea);
 Cyrtarachne perspicillata possoica Merian, 1911 (Sulawesi);
 Cyrtarachne promilai Tikader, 1963 (ndia);
 Cyrtarachne raniceps Pocock, 1900 (ndia, Sri Lanka);
 Cyrtarachne rubicunda L. Koch, 1871 (Nova Galles del Sud);
 Cyrtarachne schmidi Tikader, 1963 (ndia);
 Cyrtarachne simplex (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud);
 Cyrtarachne sinicola Strand, 1942 (Xina);
 Cyrtarachne sundari Tikader, 1963 (ndia);
 Cyrtarachne szetschuanensis Schenkel, 1963 (Xina);
 Cyrtarachne termitophila Lawrence, 1952 (Congo);
 Cyrtarachne tricolor (Doleschall, 1859) (Moluques fins a Austrlia);
 Cyrtarachne tricolor aruana Strand, 1911 (Illes Aru);
 Cyrtarachne tuladepilachna Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cyrtarachne xanthopyga Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Cyrtarachne yunoharuensis Strand, 1918 (Xina, Corea, Jap);

Cyrtophora.
Cyrtophora Simon, 1864
 Cyrtophora acrobalia (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Cyrtophora admiralia Strand, 1913 (Illes Admiralty);
 Cyrtophora beccarii (Thorell, 1878) (Malisia fins a Nova Guinea);
 Cyrtophora bicauda (Saito, 1933) (Taiwan);
 Cyrtophora bidenta Tikader, 1970 (ndia);
 Cyrtophora caudata B?senberg & Lenz, 1895 (frica Oriental);
 Cyrtophora cephalotes Simon, 1877 (Filipines);
 Cyrtophora cicatrosa (Stoliczka, 1869) (Pakistan fins a Nova Guinea);
 Cyrtophora citricola (Forsk?l, 1775) (Old World, Hispaniola, Colmbia);
 Cyrtophora citricola abessinensis Strand, 1906 (Etipia);
 Cyrtophora citricola lurida Karsch, 1879 (frica Occidental);
 Cyrtophora citricola minahassae Merian, 1911 (Sulawesi);
 Cyrtophora cordiformis (L. Koch, 1871) (Nova Guinea, Queensland, Illa Lord Howe);
 Cyrtophora cylindroides (Walckenaer, 1842) (Xina fins a Austrlia);
 Cyrtophora cylindroides scalaris Strand, 1915 (New Bretanya);
 Cyrtophora diazoma (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Cyrtophora doriae (Thorell, 1881) (Nova Guinea, Illes Bismarck);
 Cyrtophora eczematica (Thorell, 1892) (Malisia, Java, Sulawesi, Nova Guinea);
 Cyrtophora exanthematica (Doleschall, 1859) (Myanmar fins a Filipines, Nova Guinea);
 Cyrtophora feai (Thorell, 1887) (ndia fins a Myanmar);
 Cyrtophora forbesi (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Cyrtophora gemmosa Thorell, 1899 (Camerun);
 Cyrtophora guangxiensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Cyrtophora hainanensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Cyrtophora hirta L. Koch, 1872 (Queensland);
 Cyrtophora jabalpurensis Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Cyrtophora koronadalensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cyrtophora ksudra Sherriffs, 1928 (ndia);
 Cyrtophora lacunaris Yin i cols., 1990 (Xina);
 Cyrtophora lahirii Biswas & Raychaudhuri, 2004 (Bangladesh);
 Cyrtophora larinioides Simon, 1895 (Camerun);
 Cyrtophora leucopicta (Urquhart, 1890) (Fiji);
 Cyrtophora limbata (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Cyrtophora lineata Kulczyn'ski, 1910 (Illes Solomon, Illes Bismarck);
 Cyrtophora moluccensis (Doleschall, 1857) (ndia fins a Jap, Austrlia);
 Cyrtophora moluccensis albidinota Strand, 1911 (Illes Carolines, Palau, Yap);
 Cyrtophora moluccensis bukae Strand, 1911 (Illes Solomon);
 Cyrtophora moluccensis cupidinea Thorell, 1875 (Nova Calednia);
 Cyrtophora moluccensis margaritacea (Doleschall, 1859) (Java);
 Cyrtophora moluccensis rubicundinota Strand, 1911 (Illes Keule, prop de Nova Guinea);
 Cyrtophora monulfi Chrysanthus, 1960 (Nova Guinea);
 Cyrtophora nareshi Biswas & Raychaudhuri, 2004 (Bangladesh);
 Cyrtophora parangexanthematica Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cyrtophora parnsia L. Koch, 1872 (Austrlia, Tasmnia);
 Cyrtophora petersi Karsch, 1878 (Mozambique);
 Cyrtophora subacalypha (Simon, 1882) (Iemen);
 Cyrtophora unicolor (Doleschall, 1857) (Sri Lanka fins a Filipines, Austrlia);

Deione.
Deione Thorell, 1898
 Deione thoracica Thorell, 1898 (Myanmar);

Dolophones.
Dolophones Walckenaer, 1837
 Dolophones bituberculata Lamb, 1911 (Queensland);
 Dolophones clypeata (L. Koch, 1871) (Moluques, Austrlia);
 Dolophones conifera (Keyserling, 1886) (Austrlia);
 Dolophones elfordi Dunn & Dunn, 1946 (Victria);
 Dolophones intricata Rainbow, 1915 (Sud d Austrlia);
 Dolophones macleayi (Bradley, 1876) (Queensland);
 Dolophones mammeata (Keyserling, 1886) (Austrlia);
 Dolophones maxima Hogg, 1900 (Victria);
 Dolophones nasalis (Butler, 1876) (Queensland);
 Dolophones notacantha (Quoy & Gaimarg, 1824) (Nova Galles del Sud);
 Dolophones peltata (Keyserling, 1886) (Austrlia, Illa Lord Howe);
 Dolophones pilosa (Keyserling, 1886) (Austrlia);
 Dolophones simpla (Keyserling, 1886) (Nova Galles del Sud);
 Dolophones testudinea (L. Koch, 1871) (Austrlia, Nova Calednia);
 Dolophones thomisoides Rainbow, 1915 (Sud d Austrlia);
 Dolophones tuberculata (Keyserling, 1886) (Nova Galles del Sud);
 Dolophones turrigera (L. Koch, 1867) (Queensland, Nova Galles del Sud);

Dubiepeira.
Dubiepeira Levi, 1991
 Dubiepeira amablemaria Levi, 1991 (Per);
 Dubiepeira amacayacu Levi, 1991 (Colmbia, Per, Brasil);
 Dubiepeira dubitata (Soares & Camargo, 1948) (Veneuela fins a Brasil);
 Dubiepeira lamolina Levi, 1991 (Ecuador, Per);
 Dubiepeira neptunina (Mello-Leito, 1948) (Colmbia, Per, Guyana);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165875" title="Llista d'espcies d'araneids (E-L)" nonfiltered="2750" processed="2739" dbindex="67764">
Llista de les espcies de araneids per ordre alfabtic, que van de la lletra E a la L, descrites fins al 2 de novembre del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies d'araneids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres d'araneids.

 Gneres i espcies .
Edricus.
Edricus O. P.-Cambridge, 1890
 Edricus productus O. P.-Cambridge, 1896 (Mxic);
 Edricus spiniger O. P.-Cambridge, 1890 (Panam fins a Equador);

Enacrosoma.
Enacrosoma Mello-Leito, 1932
 Enacrosoma anomalum (Taczanowski, 1873) (Colmbia, Per fins a Brasil, Guaiana Francesa);
 Enacrosoma decemtuberculatum (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala);
 Enacrosoma frenca Levi, 1996 (Mxic fins a Panam);
 Enacrosoma javium Levi, 1996 (Costa Rica, Panam);
 Enacrosoma multilobatum (Simon, 1897) (Per);
 Enacrosoma quizarra Levi, 1996 (Costa Rica);

Encyosaccus.
Encyosaccus Simon, 1895
 Encyosaccus sexmaculatus Simon, 1895 (Equador, Per, Brasil);

Epeiroides.
Epeiroides Keyserling, 1885
 Epeiroides bahiensis (Keyserling, 1885) (Costa Rica fins a Brasil);

Eriophora.
Eriophora Simon, 1864
 Eriophora astridae (Strand, 1917) (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Eriophora aurea (Saito, 1934) (Jap);
 Eriophora baotianmanensis (Hu, Wang & Wang, 1991) (Xina);
 Eriophora biapicata (L. Koch, 1871) (Austrlia);
 Eriophora collina (Keyserling, 1886) (Queensland);
 Eriophora decorosa (Urquhart, 1894) (Nova Zelanda);
 Eriophora edax (Blackwall, 1863) (EUA fins a Brasil);
 Eriophora flavicoma (Simon, 1880) (Nova Calednia, Illes Loyalty);
 Eriophora fuliginea (C. L. Koch, 1838) (Hondures fins a Brasil);
 Eriophora heroine (L. Koch, 1871) (Austrlia, Nova Zelanda);
 Eriophora himalayaensis (Tikader, 1975) (ndia, Xina);
 Eriophora nephiloides (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala fins a Guyana);
 Eriophora neufvilleorum (Lessert, 1930) (Congo, Etipia);
 Eriophora oculosa Zhu & Song, 1994 (Xina);
 Eriophora plumiopedella (Yin, Wang & Zhang, 1987) (Xina, Taiwan);
 Eriophora poecila (Zhu & Wang, 1994) (Xina);
 Eriophora pustulosa (Walckenaer, 1842) (Austrlia, Tasmnia, Nova Zelanda);
 Eriophora ravilla (C. L. Koch, 1844) (EUA fins a Brasil);
 Eriophora sachalinensis (Saito, 1934) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Eriophora transmarina (Keyserling, 1865) (Nova Guinea, Austrlia, Samoa);
 Eriophora tricentra Zhu & Song, 1994 (Xina);
 Eriophora yanbaruensis Tanikawa, 2000 (Jap);

Eriovixia.
Eriovixia Archer, 1951
 Eriovixia cavaleriei (Schenkel, 1963) (Xina);
 Eriovixia enshiensis (Yin & Zhao, 1994) (Xina);
 Eriovixia excelsa (Simon, 1889) (ndia, Pakistan, Filipines, Indonsia, Taiwan);
 Eriovixia hainanensis (Yin i cols., 1990) (Xina);
 Eriovixia laglaizei (Simon, 1877) (ndia, Xina fins a Filipines, Nova Guinea);
 Eriovixia menglunensis (Yin i cols., 1990) (Xina);
 Eriovixia napiformis (Thorell, 1899) (Camerun fins a frica Oriental);
 Eriovixia poonaensis (Tikader & Bal, 1981) (ndia, Xina);
 Eriovixia pseudocentrodes (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Jap);
 Eriovixia rhinura (Pocock, 1899) (frica Central i Occidental);
 Eriovixia sakiedaorum Tanikawa, 1999 (Taiwan, Jap);
 Eriovixia turbinata (Thorell, 1899) (Camerun, Congo);
 Eriovixia yunnanensis (Yin i cols., 1990) (Xina);

Eustacesia.
Eustacesia Caporiacco, 1954
 Eustacesia albonotata Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);

Eustala.
Eustala Simon, 1895
 Eustala albicans Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Eustala albiventer (Keyserling, 1884) (Brasil);
 Eustala anastera (Walckenaer, 1842) (North, Amrica Central);
 Eustala anastera vermiformis Franganillo, 1931 (Cuba);
 Eustala andina Chamberlin, 1916 (Per);
 Eustala bacelarae Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Eustala banksi Chickering, 1955 (Mxic, Costa Rica);
 Eustala bifida F. O. P.-Cambridge, 1904 (EUA fins a Panam);
 Eustala bisetosa Bryant, 1945 (Hispaniola);
 Eustala brevispina Gertsch & Davis, 1936 (EUA, Mxic);
 Eustala bucolica Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala californiensis (Keyserling, 1885) (EUA, Mxic);
 Eustala cameronensis Gertsch & Davis, 1936 (EUA);
 Eustala cazieri Levi, 1977 (EUA, Bahames);
 Eustala cepina (Walckenaer, 1842) (Amrica del Nord);
 Eustala clavispina (O. P.-Cambridge, 1889) (EUA fins a El Salvador);
 Eustala conchlea (McCook, 1888) (EUA, Mxic);
 Eustala conformans Chamberlin, 1925 (Panam);
 Eustala decemtuberculata Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Eustala delasmata Bryant, 1945 (Hispaniola);
 Eustala delecta Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala devia (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA fins a Panam, ndies Occidentals);
 Eustala eleuthera Levi, 1977 (EUA, Bahames, Jamaica);
 Eustala emertoni (Banks, 1904) (EUA, Mxic);
 Eustala essequibensis (Hingston, 1932) (Guyana);
 Eustala exigua Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala fragilis (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala, Panam);
 Eustala fuscovittata (Keyserling, 1864) (Mxic fins a Sud Amrica);
 Eustala gertschi Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala gonygaster (C. L. Koch, 1838) (Brasil, Guyana);
 Eustala guianensis (Taczanowski, 1873) (Per, Guaiana Francesa);
 Eustala guttata F. O. P.-Cambridge, 1904 (Mxic fins a Brasil);
 Eustala histrio Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Eustala illicita (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Panam);
 Eustala inconstans Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala ingenua Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala innoxia Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala isosceles Mello-Leito, 1939 (Paraguai);
 Eustala itapocuensis Strand, 1916 (Brasil);
 Eustala lata Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala latebricola (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala fins a Panam);
 Eustala longembola Chickering, 1955 (Guatemala fins a Panam);
 Eustala lunulifera Mello-Leito, 1939 (Guaiana Francesa, Guyana);
 Eustala maxima Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala mimica Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala minuscula (Keyserling, 1892) (Brasil);
 Eustala montana Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala monticola Chamberlin, 1916 (Per);
 Eustala montivaga Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala mourei Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Eustala nasuta Mello-Leito, 1939 (Guyana);
 Eustala nigerrima Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Eustala novemmamillata Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Eustala oblonga Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala orina (Chamberlin, 1916) (Per);
 Eustala pallida Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Eustala Panamna Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala perdita Bryant, 1945 (Hispaniola);
 Eustala perfida Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Eustala photographica Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Eustala procurva Franganillo, 1936 (Cuba);
 Eustala redundans Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala richardsi Mello-Leito, 1939 (Guyana);
 Eustala rosae Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA, Mxic);
 Eustala rubroguttulata (Keyserling, 1879) (Per);
 Eustala rustica Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala saga (Keyserling, 1893) (Brasil, Uruguai);
 Eustala sagana (Keyserling, 1893) (Brasil);
 Eustala sanguinosa (Keyserling, 1893) (Brasil);
 Eustala scitula Chickering, 1955 (Mxic fins a Panam);
 Eustala scutigera (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic fins a Panam);
 Eustala secta Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Eustala sedula Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala semifoliata (O. P.-Cambridge, 1899) (Amrica Central);
 Eustala smaragdinea (Taczanowski, 1878) (Per);
 Eustala tantula Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala taquara (Keyserling, 1892) (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Eustala tribrachiata Badcock, 1932 (Paraguai);
 Eustala tridentata (C. L. Koch, 1838) (Brasil, Guaiana Francesa);
 Eustala trinitatis (Hogg, 1918) (Trinidad);
 Eustala tristis (Blackwall, 1862) (Brasil);
 Eustala tumida Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala ulecebrosa (Keyserling, 1892) (Brasil, Argentina);
 Eustala uncicurva Franganillo, 1936 (Cuba);
 Eustala unimaculata Franganillo, 1930 (Cuba);
 Eustala vegeta (Keyserling, 1865) (Mxic fins a Brasil, Hispaniola);
 Eustala vellardi Mello-Leito, 1924 (Brasil);
 Eustala venusta Chickering, 1955 (Panam);
 Eustala viridipedata (Roewer, 1942) (Per);
 Eustala wiedenmeyeri Schenkel, 1953 (Veneuela);

Exechocentrus.
Exechocentrus Simon, 1889
 Exechocentrus lancearius Simon, 1889 (Madagascar);

Faradja.
Faradja Grasshoff, 1970
 Faradja faradjensis (Lessert, 1930) (Congo);

Friula.
Friula O. P.-Cambridge, 1896
 Friula wallacei O. P.-Cambridge, 1896 (Borneo);

Gasteracantha.
Gasteracantha Sundevall, 1833
 Gasteracantha aciculata (Pocock, 1899) (New Bretanya);
 Gasteracantha acutispina Dahl, 1914 (Sulawesi);
 Gasteracantha audouini Gu?rin, 1838 (Sumatra, Timor, Amboina, Filipines);
 Gasteracantha beccarii Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Gasteracantha biloba (Thorell, 1878) (Moluques, Amboina);
 Gasteracantha cancriformis (Linnaeus, 1758) (Amrica);
 Gasteracantha cancriformis gertschi Archer, 1941 (EUA);
 Gasteracantha clarki Emerit, 1974 (Seychelles);
 Gasteracantha clavatrix (Walckenaer, 1842) (Lombok, Sulawesi, Illes Mentawai);
 Gasteracantha clavigera Giebel, 1863 (Tailndia, Filipines, Sulawesi);
 Gasteracantha crucigera Bradley, 1877 (Nova Guinea);
 Gasteracantha curvispina (Gu?rin, 1837) (frica Central i Occidental, Bioko);
 Gasteracantha curvistyla Dahl, 1914 (Illa Togian, prop de Sulawesi);
 Gasteracantha cuspidata C. L. Koch, 1837 (Malisia, Illes Nicobar, Java);
 Gasteracantha dalyi Pocock, 1900 (ndia, Pakistan);
 Gasteracantha diadesmia Thorell, 1887 (ndia fins a Filipines);
 Gasteracantha diardi (Lucas, 1835) (Xina, Tailndia, Malisia, Illes Sunda);
 Gasteracantha doriae Simon, 1877 (Singapur, Sumatra, Borneo);
 Gasteracantha falcicornis Butler, 1873 (frica);
 Gasteracantha fasciata Gu?rin, 1838 (Nova Guinea, Guam);
 Gasteracantha flava Nicolet, 1849 (Xile);
 Gasteracantha fornicata (Fabricius, 1775) (Queensland);
 Gasteracantha frontata Blackwall, 1864 (ndia, Myanmar, Tailndia, Flores, Borneo);
 Gasteracantha gambeyi Simon, 1877 (Nova Calednia);
 Gasteracantha geminata (Fabricius, 1798) (ndia, Sri Lanka);
 Gasteracantha hasselti C. L. Koch, 1837 (ndia, Xina fins a Moluques);
 Gasteracantha hecata (Walckenaer, 1842) (Filipines);
 Gasteracantha interrupta Dahl, 1914 (Lombok, Sulawesi);
 Gasteracantha irradiata (Walckenaer, 1842) (Tailndia fins a Filipines, Sulawesi);
 Gasteracantha janopol Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Gasteracantha kuhli C. L. Koch, 1837 (ndia fins a Jap, Filipines);
 Gasteracantha lepelletieri (Gu?rin, 1825) (Sumatra fins a Filipines, Nova Guinea);
 Gasteracantha lunata Gu?rin, 1838 (Timor, Moluques, Nova Calednia);
 Gasteracantha martensi Dahl, 1914 (Sumatra);
 Gasteracantha mediofusca (Doleschall, 1859) (Java, Nova Guinea);
 Gasteracantha mengei Keyserling, 1864 (Malisia, Sumatra, Borneo);
 Gasteracantha metallica (Pocock, 1898) (Illes Solomon);
 Gasteracantha milvoides Butler, 1873 (Central, Est, frica Meridional);
 Gasteracantha notata Kulczyn'ski, 1910 (New Bretanya);
 Gasteracantha panisicca Butler, 1873 (Myanmar fins a Filipines, Java);
 Gasteracantha parangdiadesmia Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Gasteracantha pentagona (Walckenaer, 1842) (Nova Irlanda, New Bretanya);
 Gasteracantha pentagona anirica Strand, 1915 (Illes Bismarck);
 Gasteracantha picta (Thorell, 1892) (Singapur);
 Gasteracantha quadrispinosa O. P.-Cambridge, 1879 (Nova Guinea, Queensland);
 Gasteracantha recurva Simon, 1877 (Filipines);
 Gasteracantha regalis Butler, 1873 (Noves Hbrides);
 Gasteracantha remifera Butler, 1873 (ndia, Sri Lanka);
 Gasteracantha rhomboidea Gu?rin, 1838 (Maurici);
 Gasteracantha rhomboidea comorensis Strand, 1917 (Illes Comoro);
 Gasteracantha rhomboidea madagascariensis Vinson, 1863 (Madagascar);
 Gasteracantha rubrospinis Gu?rin, 1838 (Lombok, Sulawesi, Moluques, Nova Calednia, Guam);
 Gasteracantha rufithorax Simon, 1881 (Madagascar);
 Gasteracantha sacerdotalis L. Koch, 1872 (Nova Guinea, Queensland, Nova Calednia);
 Gasteracantha sanguinea Dahl, 1914 (Filipines);
 Gasteracantha sanguinolenta C. L. Koch, 1844 (frica, So Tom?, Socotra);
 Gasteracantha sanguinolenta andrefanae Emerit, 1974 (Madagascar);
 Gasteracantha sanguinolenta bigoti Emerit, 1974 (Madagascar);
 Gasteracantha sanguinolenta emeriti Roberts, 1983 (Aldabra);
 Gasteracantha sanguinolenta insulicola Emerit, 1974 (Seychelles);
 Gasteracantha sanguinolenta legendrei Emerit, 1974 (Illa Europa);
 Gasteracantha sanguinolenta mangrovae Emerit, 1974 (Madagascar);
 Gasteracantha sanguinolenta rueppelli (Strand, 1916) (Egipte);
 Gasteracantha sapperi Dahl, 1914 (Nova Guinea);
 Gasteracantha sauteri Dahl, 1914 (Xina, Taiwan);
 Gasteracantha scintillans Butler, 1873 (Illes Solomon);
 Gasteracantha signifera Pocock, 1898 (Illes Solomon);
 Gasteracantha signifera bistrigella Strand, 1915 (Illes Bismarck);
 Gasteracantha signifera heterospina Strand, 1915 (Illes Bismarck);
 Gasteracantha signifera pustulinota Strand, 1915 (Illes Bismarck);
 Gasteracantha simoni O. P.-Cambridge, 1879 (Central frica);
 Gasteracantha sororna Butler, 1873 (ndia);
 Gasteracantha sturi (Doleschall, 1857) (Sumatra, Java, Moluques);
 Gasteracantha subaequispina Dahl, 1914 (Borneo, Nova Guinea);
 Gasteracantha taeniata (Walckenaer, 1842) (ndia fins a Polynesia);
 Gasteracantha taeniata analispina Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Gasteracantha taeniata anirensis Strand, 1911 (Nova Irlanda);
 Gasteracantha taeniata bawensis Strand, 1915 (Nova Guinea);
 Gasteracantha taeniata jamurensis Strand, 1915 (Nova Guinea);
 Gasteracantha taeniata lugubris Simon, 1898 (Illes Solomon);
 Gasteracantha taeniata maculella Strand, 1911 (Illes Aru);
 Gasteracantha taeniata novahannoveriana Dahl, 1914 (Illes Bismarck);
 Gasteracantha taeniata obsoletopicta Strand, 1915 (Indonesia);
 Gasteracantha taeniata oinokensis Strand, 1915 (Nova Guinea);
 Gasteracantha taeniata sentanensis Strand, 1915 (Nova Guinea);
 Gasteracantha taeniata trivittinota Strand, 1911 (Nova Irlanda);
 Gasteracantha taeniata univittinota Strand, 1911 (Nova Irlanda);
 Gasteracantha theisi Gu?rin, 1838 (Nova Guinea, Moluques);
 Gasteracantha theisii antemaculata Strand, 1911 (Illes Aru);
 Gasteracantha theisii keyana Strand, 1911 (Illes Kei);
 Gasteracantha theisii quadrisignatella Strand, 1911 (Indonesia);
 Gasteracantha thomasinsulae Archer, 1951 (So Tom?);
 Gasteracantha thorelli Keyserling, 1864 (Madagascar);
 Gasteracantha tondanae Pocock, 1897 (Sulawesi);
 Gasteracantha transversa C. L. Koch, 1837 (Sumatra, Java);
 Gasteracantha unguifera Simon, 1889 (ndia);
 Gasteracantha versicolor (Walckenaer, 1842) (Central, Est, frica Meridional);
 Gasteracantha versicolor avaratrae Emerit, 1974 (Madagascar);
 Gasteracantha versicolor formosa Vinson, 1863 (Madagascar);
 Gasteracantha Oestringi Keyserling, 1864 (Austrlia, Illes Admiralty, Nova Calednia);

Gastroxya.
Gastroxya Benoit, 1962
 Gastroxya benoiti Emerit, 1973 (Sud-frica);
 Gastroxya krausi Benoit, 1962 (Liberia, Congo);
 Gastroxya leleupi Benoit, 1962 (Congo);
 Gastroxya schoutedeni Benoit, 1962 (Congo, Rwanda, Burundi);

Gea.
Gea C. L. Koch, 1843
 Gea fricana Simon, 1895 (Congo);
 Gea argiopides Strand, 1911 (Illes Aru, Nova Guinea);
 Gea bituberculata (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Gea eff Levi, 1983 (Nova Guinea, New Bretanya);
 Gea heptagon (Hentz, 1850) (EUA fins a Argentina, Illes del Sud del Pacfic, Austrlia);
 Gea infuscata Tullgren, 1910 (frica Oriental, Angola);
 Gea nilotica Simon, 1906 (Egipte, Sudan);
 Gea spinipes C. L. Koch, 1843 (ndia, Xina, Taiwan fins a Borneo);
 Gea spinipes nigrifrons Simon, 1901 (Malisia);
 Gea subarmata Thorell, 1890 (ndia, Bangladesh fins a Filipines, Nova Guinea);
 Gea theridioides (L. Koch, 1872) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Gea transversovittata Tullgren, 1910 (Congo, frica Oriental);
 Gea zaragosa Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);

Gibbaranea.
Gibbaranea Archer, 1951
 Gibbaranea abscissa (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Gibbaranea bituberculata (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Gibbaranea bituberculata cuculligera (Simon, 1909) (Espanya);
 Gibbaranea bituberculata strandiana (Kolosv?ry, 1936) (Europa Oriental);
 Gibbaranea gibbosa (Walckenaer, 1802) (Europa fins a Azerbaijan);
 Gibbaranea gibbosa confinis (Simon, 1870) (Espanya, Crsega);
 Gibbaranea hetian (Hu & Wu, 1989) (Xina);
 Gibbaranea nanguosa Yin & Gong, 1996 (Xina);
 Gibbaranea occidentalis Wunderlich, 1989 (Aores);
 Gibbaranea omoeda (Thorell, 1870) (Palertic);
 Gibbaranea tenerifensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Gibbaranea ullrichi (Hahn, 1835) (Europa, Rssia, sia Central);

Glyptogona.
Glyptogona Simon, 1884
 Glyptogona duriuscula Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Glyptogona sextuberculata (Keyserling, 1863) (Itlia fins a Israel);

Heterognatha.
Heterognatha Nicolet, 1849
 Heterognatha Xilensis Nicolet, 1849 (Xile);

Heurodes.
Heurodes Keyserling, 1886
 Heurodes fratrellus (Chamberlin, 1924) (Xina);
 Heurodes porculus (Simon, 1877) (Singapur, Filipines);
 Heurodes turritus Keyserling, 1886 (Tasmnia);

Hingstepeira.
Hingstepeira Levi, 1995
 Hingstepeira arnolisei Levi, 1995 (Brasil);
 Hingstepeira dimona Levi, 1995 (Brasil);
 Hingstepeira folisecens (Hingston, 1932) (Brasil, Guyana, Surinam, Guaiana Francesa);
 Hingstepeira isherton Levi, 1995 (Guyana);

Homalopoltys.
Homalopoltys Simon, 1895
 Homalopoltys albidus Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Homalopoltys incanescens Simon, 1895 (Sri Lanka);

Hypognatha.
Hypognatha Gu?rin, 1839
 Hypognatha alho Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha belem Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha cacau Levi, 1996 (Per, Brasil);
 Hypognatha cambara Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha carpish Levi, 1996 (Per);
 Hypognatha colosso Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha coyo Levi, 1996 (Colmbia);
 Hypognatha cryptocephala Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Hypognatha deplanata (Taczanowski, 1873) (Brasil, Guaiana Francesa);
 Hypognatha divuca Levi, 1996 (Per);
 Hypognatha elaborata Chickering, 1953 (Costa Rica, Panam, Colmbia);
 Hypognatha furcifera (O. P.-Cambridge, 1881) (Brasil);
 Hypognatha ica Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha ituara Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha jacaze Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha janauari Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha lagoas Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha lamoka Levi, 1996 (Veneuela);
 Hypognatha maranon Levi, 1996 (Per);
 Hypognatha maria Levi, 1996 (Per);
 Hypognatha matisia Levi, 1996 (Per);
 Hypognatha mirandaribeiroi Soares & Camargo, 1948 (Brasil);
 Hypognatha mozamba Levi, 1996 (Colmbia, Equador, Per, Brasil);
 Hypognatha nasuta O. P.-Cambridge, 1896 (Mxic);
 Hypognatha navio Levi, 1996 (Veneuela, Brasil);
 Hypognatha pereiroi Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha putumayo Levi, 1996 (Colmbia, Equador);
 Hypognatha rancho Levi, 1996 (Veneuela);
 Hypognatha saut Levi, 1996 (Guaiana Francesa);
 Hypognatha scutata (Perty, 1833) (Trinidad fins a Argentina);
 Hypognatha solimoes Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha tampo Levi, 1996 (Per);
 Hypognatha testudinaria (Taczanowski, 1879) (Per);
 Hypognatha tingo Levi, 1996 (Per);
 Hypognatha tocantins Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha triunfo Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha utari Levi, 1996 (Brasil);
 Hypognatha viamao Levi, 1996 (Brasil);

Hypsacantha.
Hypsacantha Dahl, 1914
 Hypsacantha crucimaculata (Dahl, 1914) (Central, Est, frica Meridional);

Hypsosinga.
Hypsosinga Ausserer, 1871
 Hypsosinga alberta Levi, 1972 (Rssia, Canad);
 Hypsosinga alboria Yin i cols., 1990 (Xina);
 Hypsosinga albovittata (Oestring, 1851) (Europa, frica del Nord, Rssia, Ucrana);
 Hypsosinga clax Oliger, 1993 (Rssia);
 Hypsosinga funebris (Keyserling, 1892) (EUA, Canad);
 Hypsosinga groenlandica Simon, 1889 (EUA, Canad, Groenlndia);
 Hypsosinga heri (Hahn, 1831) (Palertic);
 Hypsosinga lithyphantoides Caporiacco, 1947 (Uganda, Kenya);
 Hypsosinga lithyphantoides dealbata Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Hypsosinga pygmaea (Sundevall, 1831) (Holrtic);
 Hypsosinga pygmaea nigra (Simon, 1909) (Vietnam);
 Hypsosinga pygmaea nigriceps (Kulczyn'ski, 1903) (Turquia);
 Hypsosinga rubens (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Hypsosinga sanguinea (C. L. Koch, 1844) (Palertic);
 Hypsosinga taprobanica (Simon, 1895) (Sri Lanka);
 Hypsosinga turkmenica Bakhvalov, 1978 (Turkmenistan);
 Hypsosinga vaulogeri (Simon, 1909) (Vietnam);
 Hypsosinga wanica Song, Qian & Gao, 1996 (Xina);

Ideocaira.
Ideocaira Simon, 1903
 Ideocaira transversa Simon, 1903 (Sud-frica);
 Ideocaira triquetra Simon, 1903 (Sud-frica);

Isoxya.
Isoxya Simon, 1885
 Isoxya basilewskyi Benoit & Emerit, 1975 (Rwanda, Congo);
 Isoxya cicatricosa (C. L. Koch, 1844) (Central, Est, frica Meridional);
 Isoxya cowani (Butler, 1882) (Madagascar);
 Isoxya mahafalensis Emerit, 1974 (Madagascar);
 Isoxya milloti Emerit, 1974 (Madagascar);
 Isoxya mossamedensis Benoit, 1962 (Angola);
 Isoxya mucronata (Walckenaer, 1842) (Central, frica Meridional);
 Isoxya nigromutica (Caporiacco, 1939) (frica Oriental);
 Isoxya penizoides Simon, 1887 (Oest, frica Central i Oriental);
 Isoxya reuteri (Lenz, 1886) (Madagascar);
 Isoxya semiflava Simon, 1887 (frica Central i Occidental);
 Isoxya somalica (Caporiacco, 1940) (Somlia);
 Isoxya stuhlmanni (Bsenberg & Lenz, 1895) (Central, Est, frica Meridional);
 Isoxya tabulata (Thorell, 1859) (Central, Est, frica Meridional);
 Isoxya testudinaria (Simon, 1901) (Oest, frica Central i Oriental);
 Isoxya yatesi Emerit, 1973 (Sud-frica);

Kaira.
Kaira O. P.-Cambridge, 1889
 Kaira alba (Hentz, 1850) (EUA, Mxic);
 Kaira altiventer O. P.-Cambridge, 1889 (EUA fins a Brasil);
 Kaira candidissima (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Kaira cobimcha Levi, 1993 (Brasil);
 Kaira conica Gerschman & Schiapelli, 1948 (Brasil, Argentina);
 Kaira dianae Levi, 1993 (Per);
 Kaira echinus (Simon, 1897) (Brasil, Argentina);
 Kaira electa (Keyserling, 1883) (Brasil);
 Kaira erwini Levi, 1993 (Per);
 Kaira gibberosa O. P.-Cambridge, 1890 (Mxic fins a Brasil);
 Kaira hiteae Levi, 1977 (EUA);
 Kaira levii Alayn, 1993 (Cuba);
 Kaira sabino Levi, 1977 (EUA);
 Kaira sexta (Chamberlin, 1916) (Guatemala fins a Brasil);
 Kaira shinguito Levi, 1993 (Per);
 Kaira tulua Levi, 1993 (Colmbia);

Kapogea.
Kapogea Levi, 1997
 Kapogea alayoi (Archer, 1958) (Grans Antilles, Panam fins a Argentina);
 Kapogea cyrtophoroides (F. O. P.-Cambridge, 1904) (Mxic fins a Per, Bolvia, Brasil);
 Kapogea sellata (Simon, 1895) (Grans Antilles, Costa Rica fins a Argentina);
 Kapogea sexnotata (Simon, 1895) (Veneuela fins a Per, Bolvia, Brasil);

Kilima.
Kilima Grasshoff, 1970
 Kilima conspersa Grasshoff, 1970 (Congo);
 Kilima decens (Blackwall, 1866) (Central, Est, frica Meridional, Seychelles);
 Kilima griseovariegata (Tullgren, 1910) (frica Central i Oriental);


Larinia.
Larinia Simon, 1874
 Larinia acuticauda Simon, 1906 (frica Occidental fins a Israel);
 Larinia ambo Harrod, Levi & Leibensperger, 1991 (Equador, Per);
 Larinia assimilis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Larinia astrigera Yin i cols., 1990 (Xina);
 Larinia bharatae Bhandari & Gajbe, 2001 (ndia);
 Larinia bifida Tullgren, 1910 (Central, Est, frica Meridional);
 Larinia bivittata Keyserling, 1885 (Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina, Xile);
 Larinia blandula (Grasshoff, 1971) (frica Occidental);
 Larinia bonneti Spassky, 1939 (ustria fins a Jap);
 Larinia borealis Banks, 1894 (Amrica del Nord);
 Larinia bossae Marusik, 1987 (Rssia);
 Larinia chloris (Audouin, 1826) (Orient Prxim fins a Mozambique, ndia);
 Larinia cyclera Yin i cols., 1990 (Xina);
 Larinia dsia (Roberts, 1983) (Aldabra);
 Larinia dinanea Yin i cols., 1990 (Xina);
 Larinia directa (Hentz, 1847) (EUA fins a Brasil);
 Larinia elegans Spassky, 1939 (ustria fins a Xina);
 Larinia emertoni Gajbe & Gajbe, 2004 (ndia);
 Larinia famulatoria (Keyserling, 1883) (EUA, Mxic);
 Larinia ishango (Grasshoff, 1971) (Congo);
 Larinia jaysankari Biswas, 1984 (ndia);
 Larinia jeskovi Marusik, 1987 (Europa Oriental fins a Jap);
 Larinia kampala (Grasshoff, 1971) (Uganda);
 Larinia kanpurae Patel & Nigam, 1994 (ndia);
 Larinia lampa Harrod, Levi & Leibensperger, 1991 (Per, Bolvia);
 Larinia lineata (Lucas, 1846) (Mediterrani Occidental);
 Larinia macrohooda Yin i cols., 1990 (Xina);
 Larinia mandlaensis Gajbe, 2005 (ndia);
 Larinia microhooda Yin i cols., 1990 (Xina);
 Larinia minor (Bryant, 1945) (Hispaniola);
 Larinia montecarlo (Levi, 1988) (Brasil, Argentina);
 Larinia natalensis (Grasshoff, 1971) (Sud-frica);
 Larinia neblina Harrod, Levi & Leibensperger, 1991 (Veneuela);
 Larinia nolabelia Yin i cols., 1990 (Xina);
 Larinia obtEUA (Grasshoff, 1971) (Congo);
 Larinia onoi Tanikawa, 1989 (Jap);
 Larinia parangmata Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Larinia phthisica (L. Koch, 1871) (sia, Jap, Filipines, Austrlia);
 Larinia pubiventris Simon, 1889 (sia Central);
 Larinia sekiguchii Tanikawa, 1989 (Rssia, Xina, Jap);
 Larinia strandi Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Larinia tamatave (Grasshoff, 1971) (Madagascar);
 Larinia t-notata (Tullgren, 1905) (Brasil, Argentina);
 Larinia trifida Tullgren, 1910 (frica Central i Oriental);
 Larinia triprovina Yin i cols., 1990 (Xina);
 Larinia tucuman Harrod, Levi & Leibensperger, 1991 (Argentina);
 Larinia tyloridia Patel, 1975 (ndia);
 Larinia vara Kauri, 1950 (Sud-frica);
 Larinia wenshanensis Yin & Yan, 1994 (Xina);

Lariniaria.
Lariniaria Grasshoff, 1970
 Lariniaria argiopiformis (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Jap);

Larinioides.
Larinioides Caporiacco, 1934
 Larinioides chabarovi (Bakhvalov, 1981) (Rssia);
 Larinioides cornutus (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Larinioides ixobolus (Thorell, 1873) (Palertic);
 Larinioides patagiatus (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Larinioides patagiatus islandicola (Strand, 1906) (Iceland);
 Larinioides sclopetarius (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Larinioides subinermis Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Larinioides suspicax (O. P.-Cambridge, 1876) (Europa fins a sia Central);

Leviellus.
Leviellus Wunderlich, 2004
 Leviellus caspica (Simon, 1889) (sia Central);
 Leviellus inconveniens (O. P.-Cambridge, 1872) (Lebanon, Israel);
 Leviellus kochi (Thorell, 1870) (Europa Meridional, frica del Nord, sia Central);
 Leviellus thorelli (Ausserer, 1871) (Europa);

Lewisepeira.
Lewisepeira Levi, 1993
 Lewisepeira boquete Levi, 1993 (Panam);
 Lewisepeira chiXinautzin Levi, 1993 (Mxic);
 Lewisepeira farri (Archer, 1958) (Jamaica);
 Lewisepeira maricao Levi, 1993 (Puerto Rico);

Lipocrea.
Lipocrea Thorell, 1878
 Lipocrea diluta Thorell, 1887 (Myanmar fins a Austrlia);
 Lipocrea epeiroides (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Lipocrea fusiformis (Thorell, 1877) (ndia fins a Jap, Filipines, Sulawesi);
 Lipocrea longissima (Simon, 1881) (Central, Est, frica Meridional);
 Lipocrea tabida (L. Koch, 1872) (Sulawesi fins a Austrlia, Nova Calednia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165876" title="Llista d'espcies d'araneids (M-N)" nonfiltered="2751" processed="2740" dbindex="67765">
Llista de les espcies de araneids per ordre alfabtic, que van de la lletra M a la N, descrites fins al 2 de novembre del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies d'araneids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres d'araneids.

 Gneres i espcies .
Macracantha.
Macracantha Simon, 1864
 Macracantha arcuata (Fabricius, 1793) (ndia, Xina fins a Borneo);

Madacantha.
Madacantha Emerit, 1970
 Madacantha nossibeana (Strand, 1916) (Madagascar);

Madrepeira.
Madrepeira Levi, 1995
 Madrepeira amazonica Levi, 1995 (Per, Bolvia, Brasil);

Mahembea.
Mahembea Grasshoff, 1970
 Mahembea hewitti (Lessert, 1930) (frica Central i Oriental);

Mangora.
Mangora O. P.-Cambridge, 1889
 Mangora acalypha (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Mangora acaponeta Levi, 2005 (Mxic);
 Mangora amchickeringi Levi, 2005 (Panam, Veneuela, Trinidad);
 Mangora angulopicta Yin i cols., 1990 (Xina);
 Mangora argenteostriata Simon, 1897 (Brasil);
 Mangora bimaculata (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Costa Rica);
 Mangora calcarifera F. O. P.-Cambridge, 1904 (EUA fins a Costa Rica);
 Mangora campeche Levi, 2005 (Mxic);
 Mangora candida Chickering, 1954 (Panam);
 Mangora chicanna Levi, 2005 (Mxic fins a Hondures);
 Mangora corcovado Levi, 2005 (Costa Rica);
 Mangora craigae Levi, 2005 (Costa Rica);
 Mangora crescopicta Yin i cols., 1990 (Xina);
 Mangora distincta Chickering, 1963 (Hondures fins a Cosa Rica);
 Mangora falconae Schenkel, 1953 (Panam, Veneuela, Colmbia);
 Mangora fascialata Franganillo, 1936 (EUA fins a Hondures, Cuba, Hispaniola, Trinidad);
 Mangora fida (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Mangora foliosa Zhu & Yin, 1998 (Xina);
 Mangora fornicata (Keyserling, 1864) (Colmbia, Argentina);
 Mangora fortuna Levi, 2005 (Costa Rica, Panam);
 Mangora gibberosa (Hentz, 1847) (Amrica del Nord);
 Mangora goodnightorum Levi, 2005 (Mxic);
 Mangora hemicraera (Thorell, 1890) (Malisia);
 Mangora herbeoides (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Mangora hirtipes (Taczanowski, 1878) (Per);
 Mangora inconspicua Schenkel, 1936 (Xina);
 Mangora insperata Soares & Camargo, 1948 (Brasil);
 Mangora itza Levi, 2005 (Mxic);
 Mangora ixtapan Levi, 2005 (Mxic);
 Mangora lactea Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Mangora leucogasteroides Roewer, 1955 (Myanmar);
 Mangora maculata (Keyserling, 1865) (EUA);
 Mangora melanocephala (Taczanowski, 1874) (Mxic fins a Per, Brasil);
 Mangora melanoleuca Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Mangora mobilis (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Hondures);
 Mangora montana Chickering, 1954 (Costa Rica, Panam);
 Mangora nahuatl Levi, 2005 (Mxic);
 Mangora novempupillata Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Mangora oaxaca Levi, 2005 (Mxic);
 Mangora passiva (O. P.-Cambridge, 1889) (EUA fins a Nicaragua);
 Mangora pia Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam, Veneuela, Colmbia);
 Mangora picta O. P.-Cambridge, 1889 (Mxic fins a Hondures);
 Mangora placida (Hentz, 1847) (Amrica del Nord);
 Mangora polypicula Yin i cols., 1990 (Xina);
 Mangora punctipes (Taczanowski, 1878) (Per);
 Mangora purulha Levi, 2005 (Guatemala);
 Mangora rhombopicta Yin i cols., 1990 (Xina);
 Mangora schneirlai Chickering, 1954 (Costa Rica, Panam);
 Mangora semiargentea Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Mangora songyangensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Mangora spiculata (Hentz, 1847) (EUA, Xina);
 Mangora strenua (Keyserling, 1893) (Brasil);
 Mangora sufflava Chickering, 1963 (Panam);
 Mangora theridioides Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Mangora tschekiangensis Schenkel, 1963 (Xina);
 Mangora umbrata Simon, 1897 (Per);
 Mangora vito Levi, 2005 (Costa Rica);
 Mangora volcan Levi, 2005 (Panam);
 Mangora v-signata Mello-Leito, 1943 (Brasil);

Manogea.
Manogea Levi, 1997
 Manogea gaira Levi, 1997 (Colmbia, Veneuela);
 Manogea porracea (C. L. Koch, 1839) (Panam fins a Argentina);
 Manogea triforma Levi, 1997 (Mxic, Guatemala, Hondures);

Mastophora.
Mastophora Holmberg, 1876
 Mastophora abalosi Urtubey & B?ez, 1983 (Argentina);
 Mastophora alachua Levi, 2003 (EUA);
 Mastophora alvareztoroi Ibarra & Jim?nez, 2003 (EUA, Mxic);
 Mastophora apalachicola Levi, 2003 (EUA);
 Mastophora archeri Gertsch, 1955 (EUA);
 Mastophora bisaccata (Emerton, 1884) (EUA, Mxic);
 Mastophora brescoviti Levi, 2003 (Brasil);
 Mastophora caesariata Eberhard & Levi, 2006 (Costa Rica);
 Mastophora carpogaster Mello-Leito, 1925 (Brasil);
 Mastophora catarina Levi, 2003 (Brasil);
 Mastophora comma B?ez & Urtubey, 1985 (Argentina);
 Mastophora conica Levi, 2006 (Argentina);
 Mastophora conifera (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Mastophora cornigera (Hentz, 1850) (EUA fins a Nicaragua);
 Mastophora corpulenta (Banks, 1898) (Mxic, Hondures, Nicaragua, Brasil);
 Mastophora corumbatai Levi, 2003 (Brasil);
 Mastophora cranion Mello-Leito, 1928 (Brasil);
 Mastophora diablo Levi, 2003 (Argentina);
 Mastophora dizzydeani Eberhard, 1981 (Colmbia, Per);
 Mastophora escomeli Levi, 2003 (Per);
 Mastophora extraordinaria Holmberg, 1876 (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Mastophora fasciata Reimoser, 1939 (Costa Rica, Veneuela);
 Mastophora felda Levi, 2003 (EUA);
 Mastophora felis Piza, 1976 (Brasil);
 Mastophora gasteracanthoides (Nicolet, 1849) (Xile);
 Mastophora haywardi Birab?n, 1946 (Argentina);
 Mastophora holmbergi Canals, 1931 (Paraguai, Argentina);
 Mastophora hutchinsoni Gertsch, 1955 (EUA);
 Mastophora lara Levi, 2003 (Veneuela);
 Mastophora leucabulba (Gertsch, 1955) (EUA fins a Hondures);
 Mastophora leucacantha (Simon, 1897) (Brasil);
 Mastophora longiceps Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Mastophora melloleitaoi Canals, 1931 (Brasil, Argentina);
 Mastophora obtEUA Mello-Leito, 1936 (Brasil);
 Mastophora pesqueiro Levi, 2003 (Brasil);
 Mastophora phrynosoma Gertsch, 1955 (EUA);
 Mastophora pickeli Mello-Leito, 1931 (Brasil);
 Mastophora piras Levi, 2003 (Brasil);
 Mastophora rabida Levi, 2003 (Illes Galpagos);
 Mastophora reimoseri Levi, 2003 (Paraguai);
 Mastophora satan Canals, 1931 (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Mastophora satsuma Levi, 2003 (EUA);
 Mastophora seminole Levi, 2003 (EUA);
 Mastophora soberiana Levi, 2003 (Panam);
 Mastophora stowei Levi, 2003 (EUA);
 Mastophora timuqua Levi, 2003 (EUA);
 Mastophora vaquera Gertsch, 1955 (Cuba);
 Mastophora yacare Levi, 2003 (Uruguai);
 Mastophora yeargani Levi, 2003 (EUA);
 Mastophora ypiranga Levi, 2003 (Brasil);

Mecynogea.
Mecynogea Simon, 1903
 Mecynogea apatzingan Levi, 1997 (Mxic);
 Mecynogea bigibba Simon, 1903 (Brasil, Uruguai);
 Mecynogea buique Levi, 1997 (Brasil);
 Mecynogea chavona Levi, 1997 (Colmbia);
 Mecynogea erythromela (Holmberg, 1876) (Brasil, Paraguai, Argentina, Xile);
 Mecynogea lemniscata (Walckenaer, 1842) (EUA fins a Argentina);
 Mecynogea martiana (Archer, 1958) (Cuba, Hispaniola);
 Mecynogea ocosingo Levi, 1997 (Mxic);
 Mecynogea sucre Levi, 1997 (Veneuela, Brasil);

Megaraneus.
Megaraneus Lawrence, 1968
 Megaraneus gabonensis (Lucas, 1858) (frica);

Melychiopharis.
Melychiopharis Simon, 1895
 Melychiopharis cynips Simon, 1895 (Brasil);

Metazygia.
Metazygia F. O. P.-Cambridge, 1904
 Metazygia adisi Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia aldela Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia amalla Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia arnoi Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia atalaya Levi, 1995 (Per);
 Metazygia atama Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia bahama Levi, 1995 (Bahames);
 Metazygia bahia Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia barueri Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia benella Levi, 1995 (Panam, Colmbia);
 Metazygia Bolvia Levi, 1995 (Bolvia);
 Metazygia calix (Walckenaer, 1842) (EUA);
 Metazygia carimagua Levi, 1995 (Colmbia);
 Metazygia carolinalis (Archer, 1951) (EUA);
 Metazygia carrizal Levi, 1995 (Guatemala);
 Metazygia castaneoscutata (Simon, 1895) (Per, Brasil);
 Metazygia cazeaca Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia chenevo Levi, 1995 (Colmbia, Guyana);
 Metazygia chicanna Levi, 1995 (Mxic, Belize, Hondures, Jamaica);
 Metazygia cienaga Levi, 1995 (Hispaniola);
 Metazygia corima Levi, 1995 (Colmbia);
 Metazygia corumba Levi, 1995 (Bolvia, Brasil);
 Metazygia crabroniphila Strand, 1916 (Brasil);
 Metazygia crewi (Banks, 1903) (Grans Antilles, Illes Verges);
 Metazygia cunha Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia curari Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia dubia (Keyserling, 1864) (Costa Rica, Cuba fins a Illes Galpagos, Per, Brasil);
 Metazygia ducke Levi, 1995 (Brasil, Bolvia);
 Metazygia enabla Levi, 1995 (Veneuela);
 Metazygia erratica (Keyserling, 1883) (Brasil);
 Metazygia floresta Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia genaro Levi, 1995 (Per);
 Metazygia genialis (Keyserling, 1892) (Brasil);
 Metazygia goeldii Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia gregalis (O. P.-Cambridge, 1889) (Nicaragua, ndies Occidentals fins a Argentina);
 Metazygia ikuruwa Levi, 1995 (Guyana);
 Metazygia incerta (O. P.-Cambridge, 1889) (Belize fins a Panam);
 Metazygia ipago Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia ipanga Levi, 1995 (Bolvia, Brasil, Argentina);
 Metazygia isabelae Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia ituari Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia jamari Levi, 1995 (Brasil, Surinam);
 Metazygia keyserlingi Banks, 1929 (Costa Rica, Panam, Colmbia, Trinidad);
 Metazygia lagiana Levi, 1995 (Per, Brasil, Bolvia, Argentina);
 Metazygia laticeps (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala fins a Bolvia, Brasil);
 Metazygia lazepa Levi, 1995 (Colmbia, Veneuela);
 Metazygia levii Santos, 2003 (Brasil);
 Metazygia limonal Levi, 1995 (Per, Brasil, Argentina);
 Metazygia lopez Levi, 1995 (Colmbia, Veneuela, Per, Brasil);
 Metazygia loque Levi, 1995 (Bolvia);
 Metazygia manu Levi, 1995 (Per);
 Metazygia mariahelenae Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia matanzas Levi, 1995 (Cuba);
 Metazygia moldira Levi, 1995 (Ecuador, Per);
 Metazygia mundulella (Strand, 1916) (Brasil);
 Metazygia nigrocincta (F. O. P.-Cambridge, 1904) (Mxic fins a Panam);
 Metazygia nobas Levi, 1995 (Ecuador);
 Metazygia octama Levi, 1995 (Panam fins a Per);
 Metazygia oro Levi, 1995 (Ecuador);
 Metazygia pallidula (Keyserling, 1864) (Mxic fins a Per);
 Metazygia paquisha Levi, 1995 (Veneuela, Per);
 Metazygia pastaza Levi, 1995 (Per);
 Metazygia patiama Levi, 1995 (Per, Brasil);
 Metazygia peckorum Levi, 1995 (Colmbia, Ecuador, Per, Brasil);
 Metazygia pimentel Levi, 1995 (Veneuela, Per);
 Metazygia redfordi Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia rogenhoferi (Keyserling, 1878) (Brasil);
 Metazygia rothi Levi, 1995 (Colmbia);
 Metazygia samiria Levi, 1995 (Per);
 Metazygia saturnino Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia sendero Levi, 1995 (Ecuador, Per);
 Metazygia serian Levi, 1995 (Costa Rica);
 Metazygia silvestris (Bryant, 1942) (Puerto Rico);
 Metazygia souza Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia taman Levi, 1995 (Mxic);
 Metazygia tanica Levi, 1995 (Guyana);
 Metazygia tapa Levi, 1995 (Per);
 Metazygia uma Levi, 1995 (Per, Brasil);
 Metazygia uraricoera Levi, 1995 (Brasil, Guyana, Surinam);
 Metazygia uratron Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia valentim Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia vaupes Levi, 1995 (Colmbia, Per, Brasil);
 Metazygia vaurieorum Levi, 1995 (Guatemala);
 Metazygia viriosa (Keyserling, 1892) (Brasil);
 Metazygia voluptifica (Keyserling, 1892) (Colmbia fins a Argentina);
 Metazygia voxanta Levi, 1995 (Brasil);
 Metazygia wittfeldae (McCook, 1894) (EUA fins a Costa Rica);
 Metazygia yobena Levi, 1995 (Colmbia fins a Guyana, Bolvia);
 Metazygia yucumo Levi, 1995 (Colmbia, Per, Bolvia);
 Metazygia zilloides (Banks, 1898) (EUA, ndies Occidentals fins a Hondures);

Metepeira.
Metepeira F. O. P.-Cambridge, 1903
 Metepeira arizonica Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA, Mxic);
 Metepeira atascadero Piel, 2001 (Mxic);
 Metepeira bengryi (Archer, 1958) (Jamaica);
 Metepeira brunneiceps Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Metepeira cajabamba Piel, 2001 (Ecuador, Per);
 Metepeira calamuchita Piel, 2001 (Argentina);
 Metepeira celestun Piel, 2001 (Mxic);
 Metepeira chilapae Chamberlin & Ivie, 1936 (Mxic);
 Metepeira comanche Levi, 1977 (EUA, Mxic);
 Metepeira compsa (Chamberlin, 1916) (Puerto Rico fins a Argentina);
 Metepeira crassipes Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA, Mxic);
 Metepeira datona Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA, Grans Antilles);
 Metepeira desenderi Baert, 1987 (Illes Galpagos);
 Metepeira foxi Gertsch & Ivie, 1936 (EUA, Canad);
 Metepeira galatheae (Thorell, 1891) (Xile, Argentina);
 Metepeira glomerabilis (Keyserling, 1892) (Colmbia fins a Paraguai, Brasil);
 Metepeira gosoga Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA, Mxic);
 Metepeira grandiosa Chamberlin & Ivie, 1941 (Amrica del Nord);
 Metepeira gressa (Keyserling, 1892) (Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina);
 Metepeira inca Piel, 2001 (Per);
 Metepeira incrassata F. O. P.-Cambridge, 1903 (Mxic);
 Metepeira jamaicensis Archer, 1958 (Hispaniola, Jamaica, Illes Grand Cayman );
 Metepeira karkii (Tullgren, 1901) (Xile, Argentina);
 Metepeira labyrinthea (Hentz, 1847) (Amrica del Nord);
 Metepeira lacandon Piel, 2001 (Mxic);
 Metepeira lima Chamberlin & Ivie, 1942 (Per);
 Metepeira maya Piel, 2001 (Mxic fins a Costa Rica);
 Metepeira minima Gertsch, 1936 (EUA fins a Hondures);
 Metepeira nigriventris (Taczanowski, 1878) (Per, Bolvia);
 Metepeira olmec Piel, 2001 (Mxic fins a Panam);
 Metepeira pacifica Piel, 2001 (Hondures, Nicaragua, Costa Rica);
 Metepeira palustris Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA, Canad);
 Metepeira petatlan Piel, 2001 (Mxic);
 Metepeira pimungan Piel, 2001 (EUA);
 Metepeira rectangula (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Metepeira revillagigedo Piel, 2001 (Mxic);
 Metepeira roraima Piel, 2001 (Colmbia, Brasil, Guyana);
 Metepeira spinipes F. O. P.-Cambridge, 1903 (EUA, Mxic);
 Metepeira tarapaca Piel, 2001 (Per, Xile);
 Metepeira triangularis (Franganillo, 1930) (Cuba, Hispaniola);
 Metepeira uncata F. O. P.-Cambridge, 1903 (Guatemala fins a Costa Rica);
 Metepeira ventura Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA, Mxic);
 Metepeira vigilax (Keyserling, 1893) (Hispaniola, Bolvia, Brasil, Argentina);
 Metepeira ypsilonota Mello-Leito, 1940 (Brasil);

Micrathena.
Micrathena Sundevall, 1833
 Micrathena acuta (Walckenaer, 1842) (Trinidad fins a Argentina);
 Micrathena agriliformis (Taczanowski, 1879) (Costa Rica fins a Bolvia);
 Micrathena alvarengai Levi, 1985 (Brasil);
 Micrathena anchicaya Levi, 1985 (Colmbia, Ecuador);
 Micrathena annulata Reimoser, 1917 (Brasil, Paraguai);
 Micrathena armigera (C. L. Koch, 1837) (Brasil, Per, Guyana);
 Micrathena atuncela Levi, 1985 (Colmbia);
 Micrathena balzapamba Levi, 1985 (Ecuador);
 Micrathena bananal Levi, 1985 (Brasil);
 Micrathena banksi Levi, 1985 (Cuba);
 Micrathena bicolor (Keyserling, 1864) (Colmbia, Per);
 Micrathena bifida (Taczanowski, 1879) (Per);
 Micrathena bimucronata (O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic fins a Panam);
 Micrathena bogota Levi, 1985 (Colmbia);
 Micrathena brevipes (O. P.-Cambridge, 1890) (Mxic fins a Panam);
 Micrathena brevispina (Keyserling, 1864) (Panam fins a Argentina);
 Micrathena cicuta Gonzaga & Santos, 2004 (Brasil);
 Micrathena clypeata (Walckenaer, 1805) (Panam fins a Per);
 Micrathena coca Levi, 1985 (Colmbia fins a Brasil);
 Micrathena coroico Levi, 1985 (Bolvia);
 Micrathena crassa (Keyserling, 1864) (Costa Rica fins a Argentina);
 Micrathena crassispina (C. L. Koch, 1836) (Brasil, Bolvia, Paraguai, Argentina);
 Micrathena cubana (Banks, 1909) (Cuba);
 Micrathena cyanospina (Lucas, 1835) (Colmbia fins a Brasil);
 Micrathena decorata Chickering, 1960 (Colmbia);
 Micrathena digitata (C. L. Koch, 1839) (Brasil);
 Micrathena donaldi Chickering, 1961 (Costa Rica fins a Colmbia);
 Micrathena duodecimspinosa (O. P.-Cambridge, 1890) (Guatemala fins a Colmbia);
 Micrathena elongata (Keyserling, 1863) (Colmbia);
 Micrathena embira Levi, 1985 (Brasil);
 Micrathena evansi Chickering, 1960 (Panam, Trinidad fins a Brasil);
 Micrathena excavata (C. L. Koch, 1836) (Panam fins a Brasil);
 Micrathena exlinae Levi, 1985 (Per);
 Micrathena fidelis (Banks, 1909) (Costa Rica fins a Argentina);
 Micrathena fissispina (C. L. Koch, 1836) (Brasil, Guaiana Francesa);
 Micrathena flaveola (Perty, 1839) (Costa Rica fins a Argentina);
 Micrathena forcipata (Thorell, 1859) (Mxic, Cuba, Hispaniola);
 Micrathena forcipata argentata Franganillo, 1930 (Cuba);
 Micrathena funebris (Marx, 1898) (EUA fins a Costa Rica);
 Micrathena furcata (Hahn, 1822) (Brasil, Argentina, Uruguai);
 Micrathena furcula (O. P.-Cambridge, 1890) (Guatemala fins a Brasil);
 Micrathena furva (Keyserling, 1892) (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Micrathena gaujoni Simon, 1897 (Ecuador, Colmbia);
 Micrathena glyptogonoides Levi, 1985 (Mxic);
 Micrathena gracilis (Walckenaer, 1805) (North, Amrica Central);
 Micrathena guanabara Levi, 1985 (Brasil);
 Micrathena guayas Levi, 1985 (Ecuador);
 Micrathena guerini (Keyserling, 1864) (Colmbia);
 Micrathena gurupi Levi, 1985 (Brasil, Surinam);
 Micrathena hamifera Simon, 1897 (Ecuador fins a Brasil);
 Micrathena horrida (Taczanowski, 1873) (Grans Antilles, Mxic fins a Argentina);
 Micrathena horrida tuberculata Franganillo, 1930 (Cuba);
 Micrathena huanuco Levi, 1985 (Per);
 Micrathena jundiai Levi, 1985 (Brasil);
 Micrathena kirbyi (Perty, 1833) (Colmbia fins a Brasil);
 Micrathena kochalkai Levi, 1985 (Colmbia);
 Micrathena lata Chickering, 1960 (Brasil);
 Micrathena lenca Levi, 1985 (Mxic);
 Micrathena lepidoptera Mello-Leito, 1941 (Costa Rica fins a Colmbia);
 Micrathena lindenbergi Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Micrathena lucasi (Keyserling, 1864) (Mxic fins a Brasil);
 Micrathena macfarlanei Chickering, 1961 (Panam fins a Brasil);
 Micrathena margerita Levi, 1985 (Mxic);
 Micrathena marta Levi, 1985 (Colmbia);
 Micrathena miles Simon, 1895 (Brasil, Guyana, Per);
 Micrathena militaris (Fabricius, 1775) (Grans Antilles);
 Micrathena mitrata (Hentz, 1850) (EUA fins a Brasil);
 Micrathena molesta Chickering, 1961 (Nicaragua fins a Panam);
 Micrathena nigrichelis Strand, 1908 (Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina);
 Micrathena ornata Mello-Leito, 1932 (Brasil);
 Micrathena parallela (O. P.-Cambridge, 1890) (Costa Rica, Panam);
 Micrathena patruelis (C. L. Koch, 1839) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Micrathena peregrinatorum (Holmberg, 1883) (Brasil, Argentina);
 Micrathena petrunkevitchi Levi, 1985 (Mxic);
 Micrathena pichincha Levi, 1985 (Ecuador);
 Micrathena pilaton Levi, 1985 (Ecuador);
 Micrathena plana (C. L. Koch, 1836) (Illes Verges fins a Argentina);
 Micrathena pungens (Walckenaer, 1842) (Colmbia fins a Bolvia);
 Micrathena pupa Simon, 1897 (Colmbia, Ecuador);
 Micrathena quadriserrata F. O. P.-Cambridge, 1904 (Mxic fins a Veneuela);
 Micrathena raimondi (Taczanowski, 1879) (Per, Ecuador);
 Micrathena reali Levi, 1985 (Brasil);
 Micrathena reimoseri Mello-Leito, 1935 (Brasil);
 Micrathena rubicundula (Keyserling, 1864) (Colmbia, Ecuador);
 Micrathena rufopunctata (Butler, 1873) (Jamaica);
 Micrathena saccata (C. L. Koch, 1836) (Hondures fins a Brasil);
 Micrathena sagittata (Walckenaer, 1842) (North, Amrica Central);
 Micrathena schenkeli Mello-Leito, 1939 (Trinidad fins a Paraguai);
 Micrathena schreibersi (Perty, 1833) (Nicaragua fins a Brasil);
 Micrathena sexspinosa (Hahn, 1822) (Mxic fins a Brasil);
 Micrathena shealsi Chickering, 1960 (Argentina);
 Micrathena similis Bryant, 1945 (Hispaniola);
 Micrathena soaresi Levi, 1985 (Brasil);
 Micrathena spinosa (Linnaeus, 1758) (Surinam fins a Brasil);
 Micrathena spinulata F. O. P.-Cambridge, 1904 (Mxic);
 Micrathena spitzi Mello-Leito, 1932 (Brasil, Argentina);
 Micrathena striata F. O. P.-Cambridge, 1904 (Mxic, Guatemala);
 Micrathena stuebeli (Karsch, 1886) (Colmbia, Ecuador);
 Micrathena swainsoni (Perty, 1833) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Micrathena teresopolis Levi, 1985 (Brasil);
 Micrathena triangularis (C. L. Koch, 1836) (Trinidad fins a Brasil);
 Micrathena triangularispinosa (De Geer, 1778) (Trinidad fins a Bolvia);
 Micrathena triserrata F. O. P.-Cambridge, 1904 (Mxic fins a Belize);
 Micrathena tziscao Levi, 1985 (Mxic);
 Micrathena ucayali Levi, 1985 (Per, Brasil);
 Micrathena vigorsi (Perty, 1833) (Colmbia fins a Brasil);
 Micrathena zilchi Kraus, 1955 (Mxic fins a El Salvador);

Micrepeira.
Micrepeira Schenkel, 1953
 Micrepeira albomaculata Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Micrepeira fowleri Levi, 1995 (Ecuador, Per, Brasil);
 Micrepeira hoeferi Levi, 1995 (Per, Brasil, Guaiana Francesa);
 Micrepeira pachitea Levi, 1995 (Per);
 Micrepeira smithae Levi, 1995 (Surinam);
 Micrepeira tubulofaciens (Hingston, 1932) (Guyana, Guaiana Francesa);
 Micrepeira velso Levi, 1995 (Costa Rica);

Micropoltys.
Micropoltys Kulczyn'ski, 1911
 Micropoltys placenta Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);

Milonia.
Milonia Thorell, 1890
 Milonia albula O. P.-Cambridge, 1899 (Singapur);
 Milonia brevipes Thorell, 1890 (Sumatra);
 Milonia hexastigma (Hasselt, 1882) (Sumatra);
 Milonia obtEUA Thorell, 1892 (Singapur);
 Milonia singaeformis (Hasselt, 1882) (Sumatra);
 Milonia tomosceles Thorell, 1895 (Myanmar);
 Milonia trifasciata Thorell, 1890 (Java, Borneo);

Molinaranea.
Molinaranea Mello-Leito, 1940
 Molinaranea clymene (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Molinaranea fernandez Levi, 2001 (Illa Juan Fernandez);
 Molinaranea magellanica (Walckenaer, 1847) (Xile, Argentina, Illa Juan Fernandez, Illes Falkland);
 Molinaranea mammifera (Tullgren, 1902) (Xile);
 Molinaranea phaethontis (Simon, 1896) (Xile, Argentina);
 Molinaranea surculorum (Simon, 1896) (Xile);
 Molinaranea vildav Levi, 2001 (Xile);


Nemoscolus.
Nemoscolus Simon, 1895
 Nemoscolus affinis Lessert, 1933 (Congo);
 Nemoscolus caudifer Strand, 1906 (frica Occidental);
 Nemoscolus cotti Lessert, 1933 (Mozambique);
 Nemoscolus elongatus Lawrence, 1947 (Sud-frica);
 Nemoscolus kolosvaryi Caporiacco, 1947 (Uganda);
 Nemoscolus lateplagiatis Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Nemoscolus laurae (Simon, 1868) (Mediterrani Occidental);
 Nemoscolus niger Caporiacco, 1936 (Lbia);
 Nemoscolus obscurus Simon, 1897 (Sud-frica);
 Nemoscolus rectifrons Roewer, 1961 (Senegal);
 Nemoscolus semilugens Denis, 1966 (Lbia);
 Nemoscolus tubicola (Simon, 1887) (Sud-frica);
 Nemoscolus turricola Berland, 1933 (Mali);
 Nemoscolus vigintipunctatus Simon, 1897 (Sud-frica);
 Nemoscolus waterloti Berland, 1920 (Madagascar);

Nemosinga.
Nemosinga Caporiacco, 1947
 Nemosinga atra Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Nemosinga atra bimaculata Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Nemosinga strandi Caporiacco, 1947 (Tanznia);

Nemospiza.
Nemospiza Simon, 1903
 Nemospiza conspicillata Simon, 1903 (Sud-frica);

Neoarchemorus.
Neoarchemorus Mascord, 1968
 Neoarchemorus speechleyi Mascord, 1968 (Nova Galles del Sud);

Neogea.
Neogea Levi, 1983
 Neogea egregia (Kulczyn'ski, 1911) (Nova Guinea);
 Neogea nocticolor (Thorell, 1887) (ndia fins a Sumatra);
 Neogea yunnanensis Yin i cols., 1990 (Xina);

Neoscona.
Neoscona Simon, 1864
 Neoscona achine (Simon, 1906) (ndia, Xina);
 Neoscona adianta (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Neoscona adianta persecta (Schenkel, 1936) (Xina);
 Neoscona alberti (Strand, 1913) (Central, frica Meridional);
 Neoscona amamiensis Tanikawa, 1998 (Jap);
 Neoscona angulatula (Schenkel, 1937) (Madagascar, Aldabra, Kenya);
 Neoscona arabesca (Walckenaer, 1842) (North, Amrica Central, ndies Occidentals);
 Neoscona bengalensis Tikader & Bal, 1981 (ndia);
 Neoscona bihumpi Patel, 1988 (ndia);
 Neoscona biswasi Bhandari & Gajbe, 2001 (ndia);
 Neoscona blondeli (Simon, 1886) (frica);
 Neoscona bucheti (Lessert, 1930) (Congo);
 Neoscona bucheti avakubiensis (Lessert, 1930) (Congo);
 Neoscona bucheti flexuosa (Lessert, 1930) (Congo);
 Neoscona cereolella (Strand, 1907) (Congo, frica Oriental, Madagascar);
 Neoscona cereolella setaceola (Strand, 1913) (Central frica);
 Neoscona cheesmanae (Berland, 1938) (Noves Hbrides);
 Neoscona chiarinii (Pavesi, 1883) (Oest, frica Central i Oriental);
 Neoscona chrysanthusi Tikader & Bal, 1981 (Bhutan);
 Neoscona crucifera (Lucas, 1839) (Amrica del Nord, Illes Canries, Madeira, Hawaii);
 Neoscona dhruvai Patel & Nigam, 1994 (ndia);
 Neoscona dhumani Patel & Reddy, 1993 (ndia);
 Neoscona domiciliorum (Hentz, 1847) (EUA);
 Neoscona dostinikea Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Neoscona dyali Gajbe, 2004 (ndia);
 Neoscona hirta (C. L. Koch, 1844) (Central, frica Meridional);
 Neoscona goliath (Benoit, 1963) (Costa d Ivori);
 Neoscona holmi (Schenkel, 1953) (Xina, Corea);
 Neoscona jinghongensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Neoscona kisangani Grasshoff, 1986 (Congo);
 Neoscona kivuensis Grasshoff, 1986 (Congo);
 Neoscona kunmingensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Neoscona lactea (Saito, 1933) (Taiwan);
 Neoscona leucaspis (Schenkel, 1963) (Xina);
 Neoscona maculaticeps (L. Koch, 1871) (Jap, Samoa);
 Neoscona marcanoi Levi, 1993 (Hispaniola);
 Neoscona melloteei (Simon, 1895) (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Neoscona menghaiensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Neoscona modesta (Simon, 1890) (Iemen);
 Neoscona molemensis Tikader & Bal, 1981 (Bangladesh, ndia fins a Filipines, Indonesia);
 Neoscona moreli (Vinson, 1863) (Cuba fins a Argentina, frica fins a Seychelles);
 Neoscona mukerjei Tikader, 1980 (ndia);
 Neoscona multiplicans (Chamberlin, 1924) (Xina, Corea);
 Neoscona murthyi Patel & Reddy, 1990 (ndia);
 Neoscona nautica (L. Koch, 1875) (Cosmotropical);
 Neoscona novella (Simon, 1907) (Bioko);
 Neoscona oaxacensis (Keyserling, 1864) (EUA fins a Per, Illes Galpagos);
 Neoscona odites (Simon, 1906) (ndia);
 Neoscona oriemindoroana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Neoscona orientalis (Urquhart, 1887) (Nova Zelanda);
 Neoscona orizabensis F. O. P.-Cambridge, 1904 (Mxic);
 Neoscona pavida (Simon, 1906) (ndia, Pakistan, Xina);
 Neoscona penicillipes (Karsch, 1879) (frica Central i Occidental);
 Neoscona platnicki Gajbe & Gajbe, 2001 (ndia);
 Neoscona plebeja (L. Koch, 1871) (Fiji, Tonga, Funafuti, Rapa);
 Neoscona polyspinipes Yin i cols., 1990 (Xina);
 Neoscona pratensis (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Neoscona pseudonautica Yin i cols., 1990 (Xina, Corea);
 Neoscona pseudoscylla (Schenkel, 1953) (Xina);
 Neoscona punctigera (Doleschall, 1857) (R?union fins a Jap);
 Neoscona quadrigibbosa Grasshoff, 1986 (Central, frica Meridional);
 Neoscona quincasea Roberts, 1983 (Central, frica Meridional, Aldabra);
 Neoscona rapta (Thorell, 1899) (frica);
 Neoscona raydakensis Saha i cols., 1995 (ndia);
 Neoscona rufipalpis (Lucas, 1858) (frica, Santa Helena, Illes Cap Verd);
 Neoscona rufipalpis buettnerana (Strand, 1908) (Camerun, Togo);
 Neoscona sanghi Gajbe, 2004 (ndia);
 Neoscona sanjivani Gajbe, 2004 (ndia);
 Neoscona scylla (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Neoscona scylloides (B?senberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Neoscona semilunaris (Karsch, 1879) (Xina, Corea, Jap);
 Neoscona shillongensis Tikader & Bal, 1981 (ndia, Xina);
 Neoscona simoni Grasshoff, 1986 (Central frica);
 Neoscona sinhagadensis (Tikader, 1975) (ndia, Xina);
 Neoscona sodom Levy, 1998 (Israel);
 Neoscona stanleyi (Lessert, 1930) (Congo);
 Neoscona subfusca (C. L. Koch, 1837) (Old World);
 Neoscona subfusca alboplagiata Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Neoscona subfusca pallidior Thorell, 1899 (Bioko);
 Neoscona subpullata (B?senberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Neoscona tedgenica (Bakhvalov, 1978) (sia Central);
 Neoscona theisi (Walckenaer, 1842) (ndia, Xina fins a Illes del Pacfic);
 Neoscona theisi carbonaria (Simon, 1909) (Vietnam);
 Neoscona theisi feisiana (Strand, 1911) (Illes Carolines);
 Neoscona theisi savesi (Simon, 1880) (Nova Calednia);
 Neoscona theisi theisiella (Tullgren, 1910) (Oest, frica Central i Oriental);
 Neoscona theisi triangulifera (Thorell, 1878) (Nova Guinea);
 Neoscona tianmenensis Yin i cols., 1990 (Xina, Corea);
 Neoscona triangula (Keyserling, 1864) (Cape Verde fins a ndia);
 Neoscona triangula mensamontella (Strand, 1907) (Madagascar);
 Neoscona triramEUA Yin & Zhao, 1994 (Xina);
 Neoscona ujavalai Reddy & Patel, 1992 (ndia);
 Neoscona usbonga Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Neoscona utahana (Chamberlin, 1919) (EUA, Mxic);
 Neoscona vigilans (Blackwall, 1865) (frica fins a Filipines, Nova Guinea);
 Neoscona xishanensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Neoscona yadongensis Yin i cols., 1990 (Xina);
 Neoscona yptinika Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);

Nicolepeira.
Nicolepeira Levi, 2001
 Nicolepeira bicaudata (Nicolet, 1849) (Xile);
 Nicolepeira flavifrons (Nicolet, 1849) (Xile);
 Nicolepeira transversalis (Nicolet, 1849) (Xile);

Novakiella.
Novakiella Court & Forster, 1993
 Novakiella trituberculosa (Roewer, 1942) (Austrlia, Nova Zelanda);

Novaranea.
Novaranea Court & Forster, 1988
 Novaranea laevigata (Urquhart, 1891) (Nova Zelanda);

Nuctenea.
Nuctenea Simon, 1864
 Nuctenea cedrorum (Simon, 1929) (Algria);
 Nuctenea silvicultrix (C. L. Koch, 1835) (Palertic);
 Nuctenea umbratica (Clerck, 1757) (Europa fins a Azerbaijan);
 Nuctenea umbratica nigricans (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Nuctenea umbratica obscura (Franganillo, 1909) (Portugal);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165877" title="Llista d'espcies d'araneids (O-Z)" nonfiltered="2752" processed="2741" dbindex="67766">
Llista de les espcies de araneids per ordre alfabtic, que van de la lletra O a la Z, descrites fins al 2 de novembre del 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies d'araneids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres d'araneids.

 Gneres i espcies .
Ocrepeira.
Ocrepeira Marx, 1883
 Ocrepeira abiseo Levi, 1993 (Per);
 Ocrepeira albopunctata (Taczanowski, 1879) (Per, Brasil, Guyana, Guaiana Francesa);
 Ocrepeira anta Levi, 1993 (Colmbia);
 Ocrepeira aragua Levi, 1993 (Veneuela);
 Ocrepeira arturi Levi, 1993 (Panam);
 Ocrepeira atuncela Levi, 1993 (Colmbia);
 Ocrepeira barbara Levi, 1993 (Per);
 Ocrepeira bispinosa (Mello-Leito, 1945) (Brasil);
 Ocrepeira branta Levi, 1993 (Jamaica);
 Ocrepeira camaca Levi, 1993 (Brasil);
 Ocrepeira comaina Levi, 1993 (Per);
 Ocrepeira covillei Levi, 1993 (Costa Rica, Trinidad fins a Bolvia);
 Ocrepeira cuy Levi, 1993 (Per);
 Ocrepeira darlingtoni (Bryant, 1945) (Hispaniola);
 Ocrepeira duocypha (Chamberlin, 1916) (Per);
 Ocrepeira ectypa (Walckenaer, 1842) (EUA);
 Ocrepeira fiebrigi (Dahl, 1906) (Brasil, Paraguai);
 Ocrepeira galianoae Levi, 1993 (Brasil, Argentina);
 Ocrepeira Gergia (Levi, 1976) (EUA);
 Ocrepeira gima Levi, 1993 (Brasil);
 Ocrepeira globosa (F. O. P.-Cambridge, 1904) (EUA, Mxic);
 Ocrepeira gnomo (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Ocrepeira gulielmi Levi, 1993 (Colmbia, Ecuador);
 Ocrepeira heredia Levi, 1993 (Costa Rica);
 Ocrepeira herrera Levi, 1993 (Ecuador, Per);
 Ocrepeira hirsuta (Mello-Leito, 1942) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Ocrepeira hondura Levi, 1993 (Costa Rica);
 Ocrepeira incerta (Bryant, 1936) (Cuba);
 Ocrepeira ituango Levi, 1993 (Colmbia);
 Ocrepeira jacara Levi, 1993 (Brasil);
 Ocrepeira jamora Levi, 1993 (Ecuador);
 Ocrepeira klossi Levi, 1993 (Brasil);
 Ocrepeira lapeza Levi, 1993 (Colmbia);
 Ocrepeira lisei Levi, 1993 (Brasil);
 Ocrepeira lurida (Mello-Leito, 1943) (Bolvia, Argentina);
 Ocrepeira macaiba Levi, 1993 (Brasil);
 Ocrepeira macintyrei Levi, 1993 (Ecuador);
 Ocrepeira magdalena Levi, 1993 (Colmbia);
 Ocrepeira malleri Levi, 1993 (Brasil);
 Ocrepeira maltana Levi, 1993 (Per);
 Ocrepeira maraca Levi, 1993 (Colmbia, Veneuela, Brasil);
 Ocrepeira mastophoroides (Mello-Leito, 1942) (Argentina);
 Ocrepeira molle Levi, 1993 (Bolvia, Argentina);
 Ocrepeira pedregal Levi, 1993 (Mxic, Nicaragua);
 Ocrepeira pinhal Levi, 1993 (Brasil);
 Ocrepeira pista Levi, 1993 (Per);
 Ocrepeira planada Levi, 1993 (Colmbia, Ecuador);
 Ocrepeira potosi Levi, 1993 (Mxic);
 Ocrepeira redempta (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA fins a Hondures);
 Ocrepeira redondo Levi, 1993 (Colmbia);
 Ocrepeira rufa (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Costa Rica);
 Ocrepeira saladito Levi, 1993 (Colmbia);
 Ocrepeira serrallesi (Bryant, 1947) (ndies Occidentals);
 Ocrepeira sorota Levi, 1993 (Bolvia);
 Ocrepeira steineri Levi, 1993 (Veneuela);
 Ocrepeira subrufa (F. O. P.-Cambridge, 1904) (Mxic fins a Panam);
 Ocrepeira tinajillas Levi, 1993 (Colmbia, Ecuador);
 Ocrepeira tumida (Keyserling, 1865) (Colmbia, Ecuador);
 Ocrepeira tungurahua Levi, 1993 (Ecuador);
 Ocrepeira valderramai Levi, 1993 (Colmbia);
 Ocrepeira venustula (Keyserling, 1879) (Colmbia fins a Xile);
 Ocrepeira verecunda (Keyserling, 1865) (Colmbia);
 Ocrepeira viejo Levi, 1993 (Costa Rica fins a Per);
 Ocrepeira willisi Levi, 1993 (Panam);
 Ocrepeira yaelae Levi, 1993 (Ecuador);
 Ocrepeira yucatan Levi, 1993 (Mxic);

Ordgarius.
Ordgarius Keyserling, 1886
 Ordgarius acanthonotus (Simon, 1909) (Vietnam);
 Ordgarius bicolor Pocock, 1899 (New Bretanya);
 Ordgarius clypeatus Simon, 1897 (Amboina);
 Ordgarius ephippiatus Thorell, 1898 (Myanmar);
 Ordgarius furcatus (O. P.-Cambridge, 1877) (Nova Galles del Sud);
 Ordgarius furcatus distinctus (Rainbow, 1900) (Nova Galles del Sud);
 Ordgarius hexaspinus Saha & Raychaudhuri, 2005 (ndia);
 Ordgarius hobsoni (O. P.-Cambridge, 1877) (ndia, Sri Lanka, Xina, Jap);
 Ordgarius magnificus (Rainbow, 1897) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Ordgarius monstrosus Keyserling, 1886 (Queensland);
 Ordgarius pustulosus Thorell, 1897 (Java);
 Ordgarius sexspinosus (Thorell, 1894) (ndia fins a Jap, Indonesia);

Paralarinia.
Paralarinia Grasshoff, 1970
 Paralarinia agnata Grasshoff, 1970 (Congo);
 Paralarinia bartelsi (Lessert, 1933) (Sud-frica);
 Paralarinia denisi (Lessert, 1938) (Congo);
 Paralarinia incerta (Tullgren, 1910) (frica Central i Oriental);

Paraplectana.
Paraplectana Brito Capello, 1867
 Paraplectana coccinella (Thorell, 1890) (Myanmar, Illes Nias);
 Paraplectana duodecimmaculata Simon, 1897 (Java);
 Paraplectana hemisphaerica (C. L. Koch, 1844) (Sierra Leone);
 Paraplectana japonica B?senberg & Strand, 1906 (Jap);
 Paraplectana kittenbergeri Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Paraplectana multimaculata Thorell, 1899 (Camerun, frica Oriental);
 Paraplectana sakaguchii Uyemura, 1938 (Xina, Jap);
 Paraplectana thorntoni (Blackwall, 1865) (Central frica);
 Paraplectana thorntoni occidentalis Strand, 1916 (frica Central i Occidental);
 Paraplectana tsushimensis Yamaguchi, 1960 (Xina, Taiwan, Jap);
 Paraplectana walleri (Blackwall, 1865) (frica Central i Occidental, Madagascar);
 Paraplectana walleri ashantensis Strand, 1907 (Ghana);

Paraplectanoides.
Paraplectanoides Keyserling, 1886
 Paraplectanoides ceruleus Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Paraplectanoides crassipes Keyserling, 1886 (Queensland, Nova Galles del Sud, Tasmnia);
 Paraplectanoides kochi (O. P.-Cambridge, 1877) (Queensland);

Pararaneus.
Pararaneus Caporiacco, 1940
 Pararaneus cyrtoscapus (Pocock, 1898) (Central, Est, frica Meridional);
 Pararaneus perforatus (Thorell, 1899) (Central, Est, frica Meridional);
 Pararaneus pseudostriatus (Strand, 1908) (frica Central i Oriental);
 Pararaneus spectator (Karsch, 1886) (frica, Orient Prxim);
 Pararaneus uncivulva (Strand, 1907) (Madagascar);

Parawixia.
Parawixia F. O. P.-Cambridge, 1904
 Parawixia acapulco Levi, 1992 (Mxic);
 Parawixia audax (Blackwall, 1863) (Colmbia fins a Argentina);
 Parawixia barbacoas Levi, 1992 (Colmbia, Ecuador);
 Parawixia bistriata (Rengger, 1836) (Brasil, Bolvia, Paraguai, Argentina);
 Parawixia casa Levi, 1992 (Colmbia);
 Parawixia chubut Levi, 2001 (Xile, Argentina);
 Parawixia dehaani (Doleschall, 1859) (ndia fins a Filipines, Nova Guinea);
 Parawixia dehaani octopunctigera (Strand, 1911) (Nova Irlanda);
 Parawixia dehaani pygituberculata (Strand, 1911) (Nova Irlanda, Sulawesi);
 Parawixia dehaani quadripunctigera (Strand, 1911) (Illes Aru);
 Parawixia destricta (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Panam);
 Parawixia divisoria Levi, 1992 (Ecuador, Per, Brasil, Bolvia);
 Parawixia guatemalensis (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic, Guatemala);
 Parawixia honesta (O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);
 Parawixia hoxaea (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala fins a Panam);
 Parawixia hypocrita (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala fins a Brasil);
 Parawixia inopinata Camargo, 1950 (Brasil);
 Parawixia kochi (Taczanowski, 1873) (Trinidad fins a Brasil, Guyana, Guaiana Francesa);
 Parawixia maldonado Levi, 1992 (Per);
 Parawixia matiapa Levi, 1992 (Trinidad, Colmbia, Per, Brasil);
 Parawixia monticola (Keyserling, 1892) (Brasil);
 Parawixia nesophila Chamberlin & Ivie, 1936 (Costa Rica, Panam);
 Parawixia ouro Levi, 1992 (Per, Brasil);
 Parawixia porvenir Levi, 1992 (Colmbia);
 Parawixia rigida (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala fins a Panam);
 Parawixia rimosa (Keyserling, 1892) (Costa Rica fins a Bolvia);
 Parawixia tarapoa Levi, 1992 (Ecuador, Per, Brasil);
 Parawixia tomba Levi, 1992 (Per, Brasil);
 Parawixia tredecimnotata F. O. P.-Cambridge, 1904 (Mxic fins a Belize, Grans Antilles);
 Parawixia undulata (Keyserling, 1892) (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Parawixia velutina (Taczanowski, 1878) (Colmbia fins a Argentina);

Parazygiella.
Parazygiella Wunderlich, 2004
 Parazygiella carpenteri (Archer, 1951) (EUA);
 Parazygiella dispar (Kulczyn'ski, 1885) (Holrtic);
 Parazygiella montana (C. L. Koch, 1834) (Palertic);

Parmatergus.
Parmatergus Emerit, 1994
 Parmatergus coccinelloides Emerit, 1994 (Madagascar);
 Parmatergus coccinelloides ambrae Emerit, 1994 (Madagascar);
 Parmatergus lens Emerit, 1994 (Madagascar);

Pasilobus.
Pasilobus Simon, 1895
 Pasilobus antongilensis Emerit, 2000 (Madagascar);
 Pasilobus bufoninus (Simon, 1867) (Taiwan, Java, Moluques);
 Pasilobus capuroni Emerit, 2000 (Madagascar);
 Pasilobus conohumeralis (Hasselt, 1894) (Sumatra, Java);
 Pasilobus hupingensis Yin, Bao & Kim, 2001 (Xina);
 Pasilobus insignis O. P.-Cambridge, 1908 (frica Occidental);
 Pasilobus kotigeharus Tikader, 1963 (ndia);
 Pasilobus laevis Lessert, 1930 (Congo);
 Pasilobus lunatus Simon, 1897 (Java, Sulawesi);
 Pasilobus mammatus Pocock, 1898 (Illes Solomon);
 Pasilobus mammosus (Pocock, 1899) (frica Occidental);
 Pasilobus nigrohumeralis (Hasselt, 1882) (Sumatra);

Perilla.
Perilla Thorell, 1895
 Perilla teres Thorell, 1895 (Myanmar, Vietnam, Malisia);

Pherenice.
Pherenice Thorell, 1899
 Pherenice tristis Thorell, 1899 (Camerun);

Pitharatus.
Pitharatus Simon, 1895
 Pitharatus junghuhni (Doleschall, 1859) (Malisia, Java, Sulawesi);

Poecilarcys.
Poecilarcys Simon, 1895
 Poecilarcys ditissimus (Simon, 1885) (Tunsia);

Poecilopachys.
Poecilopachys Simon, 1895
 Poecilopachys australsia (Griffith & Pidgeon, 1833) (Queensland, Nova Galles del Sud, Samoa);
 Poecilopachys jenningsi (Rainbow, 1899) (Noves Hbrides);
 Poecilopachys minutissima Chrysanthus, 1971 (Nova Irlanda);
 Poecilopachys speciosa (L. Koch, 1872) (Queensland);
 Poecilopachys verrucosa (L. Koch, 1871) (Nova Guinea, Queensland, Samoa);

Poltys.
Poltys C. L. Koch, 1843
 Poltys acuminatus Thorell, 1898 (Myanmar);
 Poltys apiculatus Thorell, 1892 (Singapur);
 Poltys baculiger Simon, 1907 (Gabon);
 Poltys bhabanii (Tikader, 1970) (ndia);
 Poltys bhavnagarensis Patel, 1988 (ndia);
 Poltys caelatus Simon, 1907 (Sierra Leone, Gabon, So Tom?);
 Poltys columnaris Thorell, 1890 (Sri Lanka, Sumatra);
 Poltys corticosus Pocock, 1898 (frica Oriental);
 Poltys dubius (Walckenaer, 1842) (Vietnam);
 Poltys elevatus Thorell, 1890 (Sumatra);
 Poltys fornicatus Simon, 1907 (Prncipe);
 Poltys frenchi Hogg, 1899 (Nova Guinea, Moluques, Queensland);
 Poltys furcifer Simon, 1881 (Zanzbar, Sud-frica);
 Poltys grayi Smith, 2006 (Illa Lord Howe);
 Poltys horridus Locket, 1980 (Illes Comoro);
 Poltys idae (Ausserer, 1871) (Borneo);
 Poltys illepidus C. L. Koch, 1843 (Tailndia fins a Austrlia, Illa Lord Howe, Norfolk);
 Poltys jujorum Smith, 2006 (Queensland);
 Poltys kochi Keyserling, 1864 (Maurici, Madagascar);
 Poltys laciniosus Keyserling, 1886 (Austrlia);
 Poltys longitergus Hogg, 1919 (Sumatra);
 Poltys millidgei Smith, 2006 (Oest d Austrlia, Territori del Nord, Bali, Sumbawa);
 Poltys monstrosus Simon, 1897 (Sierra Leone);
 Poltys mouhoti (G?nther, 1862) (Vietnam);
 Poltys nagpurensis Tikader, 1982 (ndia);
 Poltys nigrinus Saito, 1933 (Taiwan);
 Poltys noblei Smith, 2006 (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);
 Poltys pannuceus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Poltys pogonias Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Poltys raphanus Thorell, 1898 (Myanmar);
 Poltys reuteri Lenz, 1886 (Madagascar);
 Poltys squarrosus Thorell, 1898 (Myanmar);
 Poltys stygius Thorell, 1898 (Myanmar fins a Queensland);
 Poltys timmeh Smith, 2006 (Nova Calednia, Illes Loyalty);
 Poltys turriger Simon, 1897 (Vietnam);
 Poltys turritus Thorell, 1898 (Myanmar);
 Poltys unguifer Simon, 1909 (Vietnam);
 Poltys vesicularis Simon, 1889 (Madagascar);

Pozonia.
Pozonia Schenkel, 1953
 Pozonia bacillifera (Simon, 1897) (Trinidad fins a Paraguai);
 Pozonia dromedaria (O. P.-Cambridge, 1893) (Mxic fins a Panam);
 Pozonia nigroventris (Bryant, 1936) (Mxic fins a Panam, Cuba, Jamaica);

Prasonica.
Prasonica Simon, 1895
 Prasonica affinis Strand, 1906 (Algria);
 Prasonica albolimbata Simon, 1895 (Congo, Madagascar);
 Prasonica anarillea Roberts, 1983 (Aldabra);
 Prasonica hamata Thorell, 1899 (Camerun);
 Prasonica insolens (Simon, 1909) (ndia, Vietnam, Java);
 Prasonica nigrotaeniata (Simon, 1909) (Oest, frica Central i Oriental);
 Prasonica olivacea Strand, 1906 (Etipia);
 Prasonica opaciceps (Simon, 1895) (Nova Guinea);
 Prasonica plagiata (Dalmas, 1917) (Nova Zelanda);
 Prasonica seriata Simon, 1895 (frica, Madagascar);

Prasonicella.
Prasonicella Grasshoff, 1971
 Prasonicella cavipalpis Grasshoff, 1971 (Madagascar);
 Prasonicella marsa Roberts, 1983 (Aldabra);

Pronoides.
Pronoides Schenkel, 1936
 Pronoides brunneus Schenkel, 1936 (Xina);

Pronous.
Pronous Keyserling, 1881
 Pronous affinis Simon, 1901 (Malisia);
 Pronous beatus (O. P.-Cambridge, 1893) (Mxic fins a Costa Rica);
 Pronous colon Levi, 1995 (Costa Rica);
 Pronous felipe Levi, 1995 (Mxic);
 Pronous golfito Levi, 1995 (Costa Rica);
 Pronous intus Levi, 1995 (Costa Rica fins a Brasil);
 Pronous lancetilla Levi, 1995 (Hondures);
 Pronous minutus (Saito, 1939) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Pronous nigripes Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Pronous pance Levi, 1995 (Colmbia);
 Pronous peje Levi, 1995 (Costa Rica, Panam);
 Pronous quintana Levi, 1995 (Mxic);
 Pronous shanus Levi, 1995 (Panam);
 Pronous tetralobus Simon, 1895 (Madagascar);
 Pronous tuberculifer Keyserling, 1881 (Colmbia fins a Argentina);
 Pronous valle Levi, 1995 (Colmbia);
 Pronous wixoides (Chamberlin & Ivie, 1936) (Panam, Colmbia, Ecuador);

Pseudartonis.
Pseudartonis Simon, 1903
 Pseudartonis flavonigra Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Pseudartonis lobata Simon, 1909 (frica Oriental);
 Pseudartonis occidentalis Simon, 1903 (Guinea-Bissau, Camerun);
 Pseudartonis semicoccinea Simon, 1907 (So Tom?);

Pseudopsyllo.
Pseudopsyllo Strand, 1916
 Pseudopsyllo scutigera Strand, 1916 (Camerun);

Psyllo.
Psyllo Thorell, 1899
 Psyllo nitida Thorell, 1899 (Camerun, Congo);

Pycnacantha.
Pycnacantha Blackwall, 1865
 Pycnacantha dinteri Meise, 1932 (Nambia);
 Pycnacantha echinotes Meise, 1932 (Camerun);
 Pycnacantha fuscosa Simon, 1903 (Madagascar);
 Pycnacantha tribulus (Fabricius, 1781) (Central, Sud-frica);

Rubrepeira.
Rubrepeira Levi, 1992
 Rubrepeira rubronigra (Mello-Leito, 1939) (Mxic fins a Brasil, Guyana);

Scoloderus.
Scoloderus Simon, 1887
 Scoloderus ackerlyi Traw, 1996 (Belize);
 Scoloderus cordatus (Taczanowski, 1879) (Mxic fins a Argentina);
 Scoloderus gibber (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic fins a Argentina);
 Scoloderus nigriceps (O. P.-Cambridge, 1895) (EUA, Mxic, Bahames, Cuba, Jamaica);
 Scoloderus tuberculifer (O. P.-Cambridge, 1889) (EUA fins a Argentina);

Sedasta.
Sedasta Simon, 1894
 Sedasta ferox Simon, 1894 (frica Occidental);

Singa.
Singa C. L. Koch, 1836
 Singa albobivittata Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Singa albodorsata Kauri, 1950 (Sud-frica);
 Singa alpigena Yin, Wang & Li, 1983 (Xina);
 Singa alpigenoides Song & Zhu, 1992 (Xina);
 Singa aussereri Thorell, 1873 (Europa);
 Singa bifasciata Schenkel, 1936 (Xina);
 Singa chota Tikader, 1970 (ndia);
 Singa concinna Karsch, 1884 (So Tom?);
 Singa cruciformis Yin, Peng & Wang, 1994 (Xina);
 Singa cyanea (Worley, 1928) (EUA);
 Singa eugeni Levi, 1972 (EUA);
 Singa haddooensis Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Singa hamata (Clerck, 1757) (Palertic);
 Singa hamata melanocephala C. L. Koch, 1836 (Europa);
 Singa hilira Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Singa kansuensis Schenkel, 1936 (Xina);
 Singa keyserlingi McCook, 1894 (EUA, Canad);
 Singa lawrencei (Lessert, 1930) (Congo);
 Singa leucoplagiata (Simon, 1899) (Sumatra);
 Singa lucina (Audouin, 1826) (Mediterrani fins a sia Central);
 Singa lucina eburnea (Simon, 1929) (Algria, Tunsia);
 Singa myrrhea (Simon, 1895) (ndia);
 Singa neta (O. P.-Cambridge, 1872) (Mediterrani);
 Singa nitidula C. L. Koch, 1844 (Palertic);
 Singa perpolita (Thorell, 1892) (Singapur);
 Singa semiatra L. Koch, 1867 (Mediterrani, Ucrana);
 Singa simoniana Costa, 1885 (Sardenya);
 Singa theodori (Thorell, 1894) (Java);

Singafrotypa.
Singafrotypa Benoit, 1962
 Singafrotypa acanthopus (Simon, 1907) (Bioko, Costa d Ivori, Congo);
 Singafrotypa mandela Kuntner & Hormiga, 2002 (Sud-frica);
 Singafrotypa okavango Kuntner & Hormiga, 2002 (Botswana);

Siwa.
Siwa Grasshoff, 1970
 Siwa atomaria (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte, Israel);
 Siwa dufouri (Simon, 1874) (Mediterrani Occidental);

Spilasma.
Spilasma Simon, 1897
 Spilasma baptistai Levi, 1995 (Brasil);
 Spilasma duodecimguttata (Keyserling, 1879) (Hondures fins a Bolvia, Brasil);
 Spilasma utaca Levi, 1995 (Per);

Spinepeira.
Spinepeira Levi, 1995
 Spinepeira schlingeri Levi, 1995 (Per);

Spintharidius.
Spintharidius Simon, 1893
 Spintharidius cerinus Simon, 1893 (Brasil);
 Spintharidius rhomboidalis Simon, 1893 (Paraguai);
 Spintharidius viridis Franganillo, 1926 (Cuba);

Stroemiellus.
Stroemiellus Wunderlich, 2004
 Stroemiellus stroemi (Thorell, 1870) (Palertic);

Taczanowskia.
Taczanowskia Keyserling, 1879
 Taczanowskia mirabilis Simon, 1897 (Bolvia, Brasil);
 Taczanowskia sextuberculata Keyserling, 1892 (Colmbia, Brasil);
 Taczanowskia striata Keyserling, 1879 (Per, Brasil, Argentina);
 Taczanowskia trilobata Simon, 1897 (Brasil);

Talthybia.
Talthybia Thorell, 1898
 Talthybia depressa Thorell, 1898 (Myanmar);

Tatepeira.
Tatepeira Levi, 1995
 Tatepeira carrolli Levi, 1995 (Colmbia);
 Tatepeira itu Levi, 1995 (Brasil);
 Tatepeira stadelmani Levi, 1995 (Hondures);
 Tatepeira tatarendensis (Tullgren, 1905) (Colmbia fins a Bolvia, Bolvia);

Testudinaria.
Testudinaria Taczanowski, 1879
 Testudinaria bonaldoi Levi, 2005 (Brasil);
 Testudinaria debsmithi Levi, 2005 (Surinam fins a Per, Bolvia);
 Testudinaria elegans Taczanowski, 1879 (Panam fins a Per);
 Testudinaria geometrica Taczanowski, 1879 (Panam fins a Per, Brasil);
 Testudinaria gravatai Levi, 2005 (Brasil);
 Testudinaria lemniscata (Simon, 1893) (Brasil);
 Testudinaria quadripunctata Taczanowski, 1879 (Veneuela fins a Brasil, Bolvia);
 Testudinaria rosea (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Testudinaria unipunctata (Simon, 1893) (Brasil);

Thelacantha.
Thelacantha Hasselt, 1882
 Thelacantha brevispina (Doleschall, 1857) (Madagascar, ndia fins a Filipines, Austrlia);

Thorellina.
Thorellina Berg, 1899
 Thorellina acuminata (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Thorellina anepsia (Kulczyn'ski, 1911) (Nova Guinea);

Togacantha.
Togacantha Dahl, 1914
 Togacantha nordviei (Strand, 1913) (Oest, frica Central i Oriental);

Tukaraneus.
Tukaraneus Barrion & Litsinger, 1995
 Tukaraneus mahabaeus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Tukaraneus palawanensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Tukaraneus patulisus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);

Umbonata.
Umbonata Grasshoff, 1971
 Umbonata spinosissima (Tullgren, 1910) (Tanznia);

Ursa.
Ursa Simon, 1895
 Ursa flavovittata Simon, 1909 (Vietnam);
 Ursa lunula (Nicolet, 1849) (Xile);
 Ursa pulchra Simon, 1895 (Brasil);
 Ursa turbinata Simon, 1895 (Sud-frica);
 Ursa vittigera Simon, 1895 (Sri Lanka);

Verrucosa.
Verrucosa McCook, 1888
 Verrucosa arenata (Walckenaer, 1842) (EUA fins a Panam, Grans Antilles);
 Verrucosa dimastophora Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Verrucosa furcifera (Keyserling, 1886) (Queensland);
 Verrucosa lampra (Soares & Camargo, 1948) (Brasil);
 Verrucosa meridionalis (Keyserling, 1892) (Brasil, Paraguai);
 Verrucosa septemmammata Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Verrucosa zebra (Keyserling, 1892) (Brasil);

Wagneriana.
Wagneriana F. O. P.-Cambridge, 1904
 Wagneriana acrosomoides (Mello-Leito, 1939) (Colmbia fins a Brasil);
 Wagneriana alma Levi, 1991 (Brasil);
 Wagneriana atuna Levi, 1991 (Costa Rica fins a Paraguai);
 Wagneriana bamba Levi, 1991 (Per);
 Wagneriana carimagua Levi, 1991 (Colmbia);
 Wagneriana carinata F. O. P.-Cambridge, 1904 (Guatemala);
 Wagneriana cobella Levi, 1991 (Colmbia, Veneuela);
 Wagneriana eldorado Levi, 1991 (Argentina);
 Wagneriana eupalaestra (Mello-Leito, 1943) (Brasil, Argentina);
 Wagneriana gavensis (Camargo, 1950) (Brasil);
 Wagneriana grandicornis Mello-Leito, 1935 (Costa Rica, Brasil);
 Wagneriana hassleri Levi, 1991 (Brasil, Guyana);
 Wagneriana heteracantha (Mello-Leito, 1943) (Brasil, Argentina);
 Wagneriana huanca Levi, 1991 (Per);
 Wagneriana iguape Levi, 1991 (Brasil, Paraguai);
 Wagneriana jacaza Levi, 1991 (Brasil);
 Wagneriana janeiro Levi, 1991 (Brasil);
 Wagneriana jelskii (Taczanowski, 1873) (Trinidad fins a Bolvia);
 Wagneriana juquia Levi, 1991 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Wagneriana lechuza Levi, 1991 (Per, Brasil);
 Wagneriana levii Pinto-da-Rocha & Buckup, 1995 (Brasil);
 Wagneriana madrejon Levi, 1991 (Paraguai);
 Wagneriana maseta Levi, 1991 (Colmbia fins a Ecuador i Brasil);
 Wagneriana neblina Levi, 1991 (Veneuela);
 Wagneriana neglecta (Mello-Leito, 1939) (Trinidad fins a Argentina);
 Wagneriana pakitza Levi, 1991 (Per);
 Wagneriana roraima Levi, 1991 (Brasil);
 Wagneriana silvae Levi, 1991 (Per, Bolvia);
 Wagneriana spicata (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Costa Rica);
 Wagneriana taboga Levi, 1991 (Panam fins a Veneuela);
 Wagneriana taim Levi, 1991 (Brasil);
 Wagneriana tauricornis (O. P.-Cambridge, 1889) (EUA fins a Per);
 Wagneriana tayos Levi, 1991 (Colmbia fins a Per);
 Wagneriana transitoria (C. L. Koch, 1839) (Veneuela fins a Argentina);
 Wagneriana turrigera Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Wagneriana undecimtuberculata (Keyserling, 1865) (Panam fins a Per);
 Wagneriana uropygialis (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Wagneriana uzaga Levi, 1991 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Wagneriana vegas Levi, 1991 (Cuba, Hispaniola);
 Wagneriana vermiculata Mello-Leito, 1949 (Brasil);
 Wagneriana yacuma Levi, 1991 (Brasil, Bolvia);

Witica.
Witica O. P.-Cambridge, 1895
 Witica alobatus (Franganillo, 1931) (Cuba);
 Witica cayanus (Taczanowski, 1873) (Amrica);
 Witica crassicaudus (Keyserling, 1865) (Mxic fins a Per);

Wixia.
Wixia O. P.-Cambridge, 1882
 Wixia abdominalis O. P.-Cambridge, 1882 (Brasil, Guyana, Bolvia);
 Wixia tenella (L. Koch, 1871) (Queensland);

Xylethrus.
Xylethrus Simon, 1895
 Xylethrus ameda Levi, 1996 (Brasil);
 Xylethrus anomid Levi, 1996 (Per, Brasil);
 Xylethrus arawak Archer, 1965 (Mxic, Jamaica);
 Xylethrus perlatus Simon, 1895 (Brasil);
 Xylethrus scrupeus Simon, 1895 (Panam fins a Bolvia, Brasil);
 Xylethrus superbus Simon, 1895 (Per, Bolvia, Paraguai, Brasil);

Yaginumia.
Yaginumia Archer, 1960
 Yaginumia sia (Strand, 1906) (Xina, Corea, Taiwan, Jap);

Zealaranea.
Zealaranea Court & Forster, 1988
 Zealaranea crassa (Walckenaer, 1842) (Nova Zelanda);
 Zealaranea prina Court & Forster, 1988 (Nova Zelanda);
 Zealaranea saxitalis (Urquhart, 1887) (Nova Zelanda);
 Zealaranea trinotata (Urquhart, 1890) (Nova Zelanda);

Zilla.
Zilla C. L. Koch, 1834
 Zilla conica Yin, Wang & Zhang, 1987 (Xina);
 Zilla crownia Yin, Xie & Bao, 1996 (Xina);
 Zilla diodia (Walckenaer, 1802) (Europa fins a Azerbaijan);
 Zilla diodia embrikstrandi (Kolosv?ry, 1938) (Itlia);
 Zilla globosa Saha & Raychaudhuri, 2004 (ndia);
 Zilla qinghaiensis Hu, 2001 (Xina);

Zygiella.
Zygiella F. O. P.-Cambridge, 1902
 Zygiella atrica (C. L. Koch, 1845) (Europa, Rssia (EUA, Canad, introduda));
 Zygiella calyptrata (Workman & Workman, 1894) (Xina, Myanmar, Malisia);
 Zygiella indica Tikader & Bal, 1980 (ndia);
 Zygiella keyserlingi (Ausserer, 1871) (Europa Meridional);
 Zygiella kirgisica Bakhvalov, 1974 (Kyrgyzstan);
 Zygiella minima Schmidt, 1968 (Illes Canries);
 Zygiella nearctica Gertsch, 1964 (Alaska, Canad, EUA);
 Zygiella poriensis Levy, 1987 (Israel);
 Zygiella pulcherrima (Zawadsky, 1902) (Rssia);
 Zygiella shivui Patel & Reddy, 1990 (ndia);
 Zygiella x-notata (Clerck, 1757) (Holrtic, Neotropical);
 Zygiella x-notata chelata (Franganillo, 1909) (Portugal);
 Zygiella x-notata percechelata (Franganillo, 1909) (Portugal);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165881" title="Benet VII" nonfiltered="2753" processed="2742" dbindex="67767">

Benet VII (Roma, ?     10 de juliol del 983) fou Papa de l'Esglsia catlica del 974 al 983.

Quan Benet VI va morir assassinat per ordre de l'antipapa Bonifaci VII, aquest va ocupar el tron de Sant Pere durant un breu perode de sis mesos fins que el representant de l'emperador Ot II, el conte Sicco de Spolet, el va expulsar de Roma i va imposar com a nou papa Benet VII.

Fill de David, formava part de la famlia noble dels Contes de Tuscul, i estava relacionat amb Alberic II i amb la famlia Crescenti.

Bisbe de Sutri en el moment de ser escollit, el nou papa va convocar un concili en el que va excomulgar l'antipapa Bonifaci VII, que s'havia refugiat en Constantinoble.

Benet VII va promoure el monacat i les reformes eclesistiques junt amb Ot II. Tamb va consagrar el sacerdot Jaume, enviat a ell pel poble de Cartago "per ajudar la pobre provncia d'Africa".

Va visitar la ciutat d'Orvieto amb el seu nebot, Filippo Alberici, que ms tard s'hi va establir i es va convertir en cnsol de la ciutat-estat el 1016. La famlia Allberici va viure en aquella ciutat fins avui.

El mar del 981, Benet VII va presidir un snode a la catedral de Sant Pere que va prohibir la prctica de la simonia, molt generalitzada a l'Esglsia i que provocava, entre altres efectes, incrementar els sacerdots casats (ja que amb el matrimoni aconseguien que els fills legtims heretessin els beneficis i crrecs comprats). El mes de setembre d'aquell any, va convocar un snode lateranens.

El Papa Benet VII va morir a Roma el 10 de juliol del 983 per va ser enterrat a Jerusalem.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165882" title="Xeic" nonfiltered="2754" processed="2743" dbindex="67768">
Xeic s un ttol d'origen rab el sentit original del qual s el de venerable o mestre. La paraula rab (    xaikh) ha donat lloc al terme catal xeic; no obstant aix, aquest habitualment es relaciona amb els potentats del petroli i manca de l'amplitud semntica del terme rab.

En termes generals, un xeic s una persona respectada a causa de la seva edat o els seus coneixements. En l'Islam amb freqncia designa genricament als homes versats en religi (com ara alfaqus, ulemes, mufts, etc.). En una confraria suf, el xeic s el mestre espiritual. Els rabs cristians tamb solen usar-lo de la mateixa manera. 

El xeic s tamb el cap d'una tribu beduna en la pennsula Arbiga, i va ser utilitzat com a ttol oficial pels monarques de Kuwait fins que aquest estat va ingressar a la Lliga rab el 1961 i va adoptar la denominaci d'emirat (amb qu els seus dirigents llavors passaren a ser designats com a emirs o prnceps). 

A la regi del golf Prsic s'usa el tractament per a referir-se a persones prominents, generalment alts crrecs poltics o homes de negocis.

Molt sovint s'empra el ttol com a mer tractament de cortesia dirigit a persones grans; seria l'equivalent al terme catal avi, sense cap connotaci de parentiu amb el qui parla. No obstant aix, el seu s s delicat, ja que en determinats contextos pot utilitzar-se per a fer veure a alg que s vell o que ho sembla. En molts llocs (tant del mn rab com de pasos musulmans no rabs) s'ha convertit en nom propi. En l'frica Occidental sn molt utilitzades en aquest sentit les derivacions afrancesades Chekh, Skou o Cheikou.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165885" title="Manmetre" nonfiltered="2755" processed="2744" dbindex="67769">

El manmetre s un aparell de mesura per a mesurar pressions.

Els barmetres mesuren la pressi absoluta, respecte al buit, mentre que els manmetres mesuren una pressi relativa, diferencial, o pressi manomtrica, generalment una sobrepressi (o depressi) respecte de la pressi atmosfrica. 

Per a petites diferncies de pressi, s'empra un manmetre que consisteix en un tub en forma d'U amb un extrem connectat al recipient que cont el fluid i l'altre extrem obert a l'atmosfera. El tub cont un lquid, com aigua, oli o mercuri, i la diferncia entre els nivells del lquid en ambdues branques indica la diferncia entre la pressi del recipient i la pressi atmosfrica local.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165886" title="Joan XIV" nonfiltered="2756" processed="2745" dbindex="67770">

Joan XIV ( Pavia, ?     Roma, 20 d'agost de 984) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 983 al 984.

A la mort de Benet VII, l'emperador Ot II va imposar com a nou Papa al seu vicecanceller imperial a Itlia i bisbe de Pavia, Pietro Cane de Panova, que va prendre el nom de Joan al considerar que no era digne per portar en el seu pontificat el mateix nom que el del primer papa l'apstol Sant Pere.

Als pocs dies de l'elecci papal moria l'emperador moria i era succet al tron pel seu fill Ot III de tan sols 3 anys d'edat. Aquesta circumstncia la va aprofitar l'antipapa Bonifaci VII per tornar del seu exili a Constantinoble i usurpar el papat per segon cop.

Bonifaci VII va empresonar a Joan XIV al Castell Sant'Angelo, on fou retingut des de l'abril del 984 fins al 20 d'agost del mateix any, data en qu mor de gana o segons altres fons fou enverinat.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165889" title="Joan XV" nonfiltered="2757" processed="2746" dbindex="67771">

Joan XV ( Roma, ?   abril de 996) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 985 al 996.

Fill d'un fill d'un sacerdot rom anomenat Lle, va ser escollit com a nou Papa quinze dies desprs des de la mort de l'antipapa Bonifaci VIII, i al cap d'un any de la del papa Joan XIV. En la seva elecci compt amb el suport del patrici rom Crescenci II.

Durant el seu pontificat, de ms d'onze anys de duraci, va produr-se a Frana un canvi dinstic amb l'extinci de la dinastia carolngia i l'ascensi dels capets (que ocuparia el tron francs durant els propers vuit segles).

Un any desprs d'accedir al tron, el 988, el nou rei Hug Capet va nomenar Arnulf com a arquebisbe de Reims, en un intent d'allar l'oncle d'aquest i mxim rival seu Carles de Lorena. Poc desprs Carles va capturar la ciutar de Reims i feu presoner al seu nebot, que pass al seu bndol. Considerant que Arnulf era un trador, Hug Capet va demanar al Papa Joan XV que el destitus. Abans d'obtenir resposta Hug va aconseguir recuperar Reims i amb Carles i Arnulf presoners, va fer deposar al segon nomenant com a nou bisbe de Reims a l'abat Gibert (futur Silvestre II).

Considerant que els nomenaments i destitucions de crrecs eclesistics eren prerrogativa exclusiva del papat, Joan XV va intentar anular la destituci d'Arnulf convocant al 993 un concili que, celebrat a Chelles. Per el concilia va resultar contrari a les pretensions papals i va confirmar la derogaci, i el mateix resultat va tenir un segon i un tercer concili convocats a Aquisgr i a Roma. Finalment un nou concili celebrat el 2 de juliol de 995 va declarar illegal la destituci de Arnulf, que tanmateix va restar pres fins que desprs de la mort d'Hug Capet, el 23 d'octubre del 996, data en qu fou llibertat i restaurat en el seu crrec. Aquest conflicte era un preludi de la futura Controvrsia de les Investidures.

En un snode celebrat en la baslica romana de Later el 31 de gener de 993 es va convertir en el primer papa de la histria en emetre formalment un drecret de canonitzaci l'elevar als altars al bisbe Ulric d'Augsburg.

Joan XV no va aconseguir mai ser apreciat per els romans que l'acusaven de venal i de prctiques neptiques, la qual cosa va portar que al final del seu pontificat hagus que fugir a la Toscana quan Crescenci II va aprofitar la seva impopularitat per expulsar-lo.

El seu exili va durar poc, ja que va demanar ajuda al emperador Ot III a canvi de la coronaci imperial. Crescenci II, que de cap manera volia tenir a Ot prop de Roma, es va reconciliar amb el Papa. Joan XV va tornar a Roma on mor a principis d'abril del 996.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165890" title="Black Sabbath" nonfiltered="2758" processed="2747" dbindex="67772">

Black Sabbath s un grup britnic de Heavy metal format als darrers anys 60. La seva msica va ser influenciada en gran mesura pels Beatles, convertint-se en el grup de heavy metal ms important de tots el temps. Els seus integrants originals van ser Ozzy Osbourne (veu i harmnica), Tony Iommi (guitarra), Geezer Butler (baix) i Bill Ward (bateria). 


Al mateix temps que Geezer aportaba el nom de Black Sabbath, les seves lletres van comenar a abordar cantons ms obscurs, si a aix li sumem l'accident de Tony Iommi als dits que el feia tocar ms greu, obtenim canons com Black Sabbath o War Pigs.



Formaci del grup.

Black Sabbath es va formar a Birmingham l'any 1968 sota el nom Polka Tulk Blues Company, que es convertiria en Polka Tulk aviat, finalment van escollir el nom Earth.
Llavors sobrevivien tocant covers de Jimi Hendrix, Cream o els Beatles.
El canvi de nom definitiu i el canvi de direcci cap a musica ms obscura, va venir quan Geezer va escriure la can Black Sabbath inspirada en un llibre que havia llegit fa poc i que li va donar malsons per la nit. Poc desprs quan van ser trucats per fer un concert i el manager del club on havien de tocar es va adonar que s'havia equivocat de grup confonent-los amb una altra banda local tamb de nom Earth, van decidir canviar-se el nom i van escollir el de la cano de Geezer, Black Sabbath.

Primera formaci (1968-1979).

Juntant el nou so sinistre amb les pallassades que feia Ozzy a l'escenari, Sabbath van trobar l'xit amb el seu lbum epnim, Black Sabbath.

Referncies.


Bibliografia.
Enciclopedia.us.es;

Enllaos externs.
Pgina oficial ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165892" title="Discografia d'AAA" nonfiltered="2759" processed="2748" dbindex="67773">
Discografia oficial del grup japons de msica . Inclou tamb llibres i videos.

 Discs .


 Mini-Discs .


 Discs de remescles .


 Singles .


 Videografa .


 Llibres .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165894" title="Jrvenp" nonfiltered="2760" processed="2749" dbindex="67774">

Jrvenp (Trsknda s el nom suec) s una ciutat al sud de Finlndia, situada a la provncia histrica de Hme a noms 35 kilmetres de Hlsinki. T una poblaci de 37.505 i una extensi de  39.88 km.

Histria.
Jrvenp es va separar de la seva ciutat mare, Tuusula el 1951. Jrvenp va ser una ciutat mercat (kauppala) desprs de la separaci. Els districtes vens de Kellokoski i Nummenkyl no s'afegiren al municipi de Jrvenp i la controvrsia sobre aquest tema encara s polmic cinquanta anys ms tard. Kellokoski va romandre com a part del municipi de Tuusula.
A Jrvenp se li conced el ttol de ciutat (kaupunki) el 1967.

Geografia.
Jrvenp est situada  en la via frria Hlsinki-Riihimki, uns 37 quilmetres cap al nord d'Hlsinki. Les ciutats venes sn Tuusula, Sipoo i Mntsl. La gent tamb es refereix a Kerava com a vena de Jrvenp, tot i que no comparteixen tcnicament els seus lmits, el quilmetre d'ample que les separa pertany a Tuusula.

Transports.
El ferrocarril passa pel centre de la ciutat. A ms a ms de l'estaci principal de Jrvenp, tamb s'hi troben les de Kyrl, Saunakallio, Haarajoki i Purola.

El viatge a Hlsinki triga al voltant de mitja hora, tant per carretera com amb tren, i a l'aeroport de Helsinki-Vantaa al voltant de 20 minuts. Les connexions de tren amb la capital sn bones. Els trens d'Uusimaa surten de l'estaci central dues vegades cada hora (xx:12 i xx:41), i des de les altres estacions una cop per hora.

Cultura.
Jrvenp es coneix principalment per Ainola, la casa del compositor Jean Sibelius. Se situa aproximadament dos quilmetres cap al sud del centre de ciutat. El compositor va traslladar-se amb la seva famlia a una casa de camp propera, obra de Lars Sonck, el 24 de setembre de 1904, on va viure fins a la seva mort el 1957. Ainola est oberta als visitants durant els mesos d'estiu amb el nom de "museu de Sibelius".

Juhani Aho va anar a viure amb la seva muller Venny Soldan-Brofeldt a Jrvenp el 1897. Habitaren durant 14 anys una villa, anomenada Vrbacka, prop de la costa de Tuusulanjrvi. La villa es va rebatejar ms tard amb el nom dAhola. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165897" title="Gregori V" nonfiltered="2762" processed="2750" dbindex="67776">

Gregori V ( Saxnia,  972   Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 996 al 999. Sovint s considerat el primer pontfex alemany de la historia del papat.

Va ser escollit Papa per la imposici de l'emperador Ot III, que es trobava a Itlia per a sufocar l'aixecament contra Joan XV que havia encapalat Crescenci II. De fet al moment de la seva elecci era capell de la cort d'Ot III, i un dels seus primers actes com a Gregori V va ser coronar-lo el 21 de maig de 996 com a emperador del Sacre Imperi.

Desprs de la coronaci es va celebrar un snode en el que van resultar condemnats a l'exili els lders de la rebelli, entre ells Crescenci II, encara que aquesta pena va ser commutada per intercersi de Gregori V

El nou papa noms comptava amb l'ajuda imperial ja que el poble no acceptava que un papa extranger dirigs l'Esglsia. Aquest fet el va aprofitar Crescenci el 997 per, quan Ot III va tornar a Alemanya i el Papa es trobava a Llombardia, nomenar un nou Papa en la figura de Joan Filigat, un bisbe d'origen grec que va prendre el nom de Joan XVI.

El nomenament d'aquest antipapa va obligar a l'emperador Ot III a tornar a Itlia el 998, on desprs de restaurar a Gregori V, fer decapitar a Crescenci II i  mutilar a Joan XVI va quedar-se a viure, recls al monestir de Fulda, fins la seva mort en 1013.

Gregori V va ser fidel al seu protector i va actuar com a representant de l'emperador en Roma, atorgant molts privilegis excepcionals a monestirs del Sacre Imperi Romano-Germnic.

Durant el pontificat del seu antecessor, Joan XV, s'havia produt la deposici d'Arnulf com arquebisbe de Reims que va ser substitut, amb l'oposici del papat, per Gebert, el futur Silvestre II que comptava amb l'ajuda del rei francs Hug Capet. La mort d'aquest, el 996 va deixar a Gebert sense partidaris, ja que el seu successor Robert II de Frana, que s'havia casat amb la seva tia Bertha i desitjava la dispensa papal per la uni, desitjava un aproximament amb el Papa. Aquesta falta de partidaris va provocar que en un concili celebrat en Pavia, el 997, es restitus en l'arquebisbat de Reims a Arnulf i es condemns com usurpador a Gebert.

Gregori V va morir el 18 de febrer de 999, aparentment assassinats pels partidaris de Crescenci II.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165899" title="Pariatge" nonfiltered="2763" processed="2751" dbindex="67777">
Un pariatge o pareatge s un condomini d'un territori entre dos senyors. Tamb s'anomena aix el document que recull i tipifica aquest condomini.

Aquesta figura, tpicament medieval, solia fer-se quan un dels dos consenyors era eclesistic. Es va aplicar a Mallorca, concretament al territori sud-occidental (rodalia de Calvi i terme de Marratx), durant el repartiment de l'illa fet desprs de la conquesta de Jaume el Conqueridor (segle XIII). Tamb a Andorra; precisament els pariatges medievals entre el bisbe d'Urgell Pere d'Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III (1288) van permetre l'articulaci posterior d'Andorra com a territori sobir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165900" title="Nostra Senyora dels ngels de Llvia" nonfiltered="2764" processed="2752" dbindex="67778">

L'esglsia de Nostra Senyora dels ngels de Llvia data del segle XVI i s'aixec a sobre d'una altra del segle XIII, aprofitant-ne els materials. L'esglsia es va acabar completament vers el 1617. De nau nica, amb absis poligonal, capelles laterals i campanar de torre adossat. La faana, renaixentista, est ornamentada amb columnes, forncules i front, flanquejada per dues torres circulars.

Els farratges de la porta sn de finals del segle XIII. T un Sant Crist tallat en fusta de mitjan segle XIV, protector dels traginers que transportaven oli i vi del Rossell a la Cerdanya. Les lpides localitzades tant a l'exterior com a l'interior de l'esglsia estan esculpides en relleu i daten entre la fi del segle XV i XVIII. Hi trobem tamb una exposici d'objectes valuosos: un Crist considerat com una de les ms belles talles de transici romnico-gtica dels segle XIII a XIV que inspir al clebre autor francs Deodac de Severac la seva composici musical: Les muletiers devant le Crist de Llivia. Tamb hi ha una capa pluvial i dalmtica, donatiu de Carles V a la vila de Llvia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165911" title="Torre Bernat de So" nonfiltered="2765" processed="2753" dbindex="67779">

La Torre de Bernat de So s un edifici militar defensiu, probablement del segle XV, al costat de l'esglsia Nostra Senyora dels ngels de Llvia.

De planta circular, s situada al punt ms alt de la vila. S'insereix en un conjunt de caire defensiu ms ampli, al voltant de l'esglsia, formant part de la fortalesa-esglsia. Va pertnyer al vescomte d Evol, qui el 1366 se la va vendre a Pon dez Catllar (conegut tamb com a Pon Descatllar). Sobre la llinda de la porta hi trobem gravat: "Crcel Real", ja que aquesta havia estat la seva funci en altres temps. A ms de pres, ha acollit la Casa de la Vila, la farmcia i, actualment, s la seu del Patronat del Museu Municipal.

A la part inferior de la Torre, tenim una exposici permanent de diorames sobre la flora de Llvia. La riquesa medicinal d'aquesta flora va originar la creaci de l'oficina de farmcia.

Vegeu tamb.
Castell de Llvia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165912" title="House of M" nonfiltered="2766" processed="2754" dbindex="67780">
Dinastia de M (o House of M), s un crossover de diversos cmics de l'editorial Marvel Comics. Publicats originriament a final del 2005 i principi del 2006.

 Introducci .
Desprs d'all que va ocrrer en Avengers Disassembled -a l'Estat espanyol publicat amb el ttol en castell de Vengadores desunidos-la Bruixa Escarlata (Scarlet Witch) canvia completament la realitat de l'Univers Marvel a un mn on els mutants sn la raa governant, liderats pel seu pare Magnus. 

L'editorial Marvel a final del 2005 va decidir recuperar l'statu quo dels mutants, que durant New X-men havien crescut en nombre i popularitat, i s'havia estimat que en uns anys la raa humana s'extingiria de manera natural a favor de l'homo superior. 
Per a este fet va realitzar un dels ms sonats crossovers. Va implicar tot l'univers Marvel, fent que en totes les sries regulars es mostraren en uns nmeros com seria la vida d'estos personatges en la Dinastia de M creada per la Bruixa Escarlata.

La publicaci va estar conformada per uns 8 nmeros (4 en la publicaci espanyola de la Editorial Panini, que els publicava de dos en dos), a ms de les mencionades intervencions en les altres publicacions. 

La gran acollida d'aquest crossover va fer que mesos ms tard i com a conseqncia de la Dinastia de M Marvel publicara un altre gran crossover, Civil War.

Els fets ocorreguts durant la Dinastia de M, transcorren durant 1 dia de l'Univers Marvel normal, on s conegut com el Dia M o Dia de M. Els dies successius amb les conseqncies derivades del Dia M sn relatats en les sries regulars de Marvel amb el sobre nom editorial de Diezmados

 Argument .
 Inicis .

En els ltims dies dels Venjadors la Bruixa escarlata (Wanda Maximoff) va patir una crisi nerviosa desprs de perdre el control dels seus poders d'alteraci de la realitat. En el caos creat per la crisi, els venjadors Ull de Falc, Home Formiga i La Visi van perdre la vida. Molts dels altres Venjadors van resultar ferits, tant fsicament com emocionalment.
Van passar els mesos, els Venjadors d'una banda es van dissoldre i es van tornar a formar per amb menys infraestructura, mentre en les runes de Genosha habita Magneto i el seu fidel amic Charles Xavier que intenten sense xit que Wanda recupere el seny.

A causa dels escassos xits de Xavier i del perill que suposa Wanda, Xavier convoca una reuni a la torre Stark, per a decidir qu fer amb Wanda. All es reunixen:
 El grup principal dels X-men (Astonishing X-men) format per Emma Frost, Scott Summers, Bestia, Kitty Pride i Coloso;
 Els Nous Venjadors: Capit Amrica, Spiderman, Iron Man, Luke Cage, El Sentinella i Wolverine.
 Dr. Estrany;
 Membres dels antics Venjadors: Henry Pym, Miss Marvel, Sam Wilson (Falc), la Vespa, She-Hulk i l'Home Meravella.

Xavier i el Dr. Estrany han intentat tot per a ajudar Wanda sense xit i a causa del perill que suposa que no es controle a si mateixa i als seus poders debaten si han de matar-la pel b de tots.
La reuni s'allarga i no arriben a cap soluci per aix decidixen anar a Genosha a veure Wanda. Per una vegada all no detecten ning, niWanda, ni el seu germ ni el seu pare. De sobte una llum blanca ho cobrix tot i per a quan desapareix la realitat ha canviat.

Ara el mn s un lloc dominat pels homo superior, mentre que els humans sn uns ssers marginats que viuen en condicions nfimes.

Nou Mn.
En aquest nou mn creat per la Bruixa Escarlata pretn donar a tots la vida que sempre han volgut, aix sent felios no tindran problemes per a acceptar esta nova realitat.

Aquest s l'estatus de diversos personatges Marvel en Dinastia de M':
 Magneto i la seua dinastia governen el mn. Els seus fills sn la Bruixa Escarlata (humana), Quicksilver i Lorna Dane. Wanda t dos fills encara que no s'esmenta el seu pare. ;
 El Capit Amrica s un anci veter de guerra. No va quedar congelat al final de la Segona Guerra Mundial;
 Spiderman s casat amb Gwen Stacy (assassinada, en l'univers Marvel tradicional), t un fill, i el seu oncle Ben encara s viu;
 Ciclop i Emma sn casats.
 El Dr. Estrany s un psicleg sense poders.
 Carol Danvers (Ms. Marvel) s el superheroi ms volgut d'amrica, La Capitana Marvel.
 Gambit s un criminal.
 Wolverine, s un dels ms alts crrecs de la guarda roja de Magnus, el ms alt poder militar. ;

Quan el mn canvia, Wolverine es troba en una nau de la Gurdia Roja, encara que mant els seus records de l'altra realitat. Wolverine es dirigix a la Mansi-X per a buscar el professor Xavier, per descobrix que a la mansi no ha viscut mai ning anomenat Charles Xavier. Llavors es dirigix a les Torres Stark per a buscar els membres de Nous Venjadors, grup a qu pertany. Per s segrestat pel Moviment de resistncia Humana, liderat per Luke Cage i on es troba amb Hawkeye (qui era mort abans del Dia M). All la seua histria s confirmada per Layla Miller Miller, una jove que per alguna ra conserva tamb els records del mn anterior, i amb el "poder" de fer que els altres ho recorden tamb. 

Amb la seua ajuda comencen a reclutar diversos herois, als quals fan recordar el mn anterior. Creient que Magneto, que en aquesta realitat s el mxim governant, va forar la seua filla a reformar la realitat, ataquen la seua dinastia per a intentar revertir les coses. No obstant aix, el responsable no va ser Magneto, sin del seu fill Pietro, que li va proposar a la seua germana crear un parads on tots foren felios. Magneto mateix, desprs de veure Layla Miller Miller i recordar el mn real, va matar Pietro pel que va fer; per Wanda, ja de tornada en el mn real, ho va reviure. Enutjada amb son pare per haver preferit la raa mutant abans que els seus fills durant tota la seua vida, la Bruixa Escarlata torna a modificar la realitat, exceptuant uns pocs centenars, acaba amb tots els mutants del mn, tornant-los humans sense poders. 

Mn sense mutants.
A excepci de Dr. Strange, Emma Frost i els que van ser protegits pels seus poders, ning ms al mn recorda el mn alternatiu de la "Dinastia de M" ni sap que la realitat va ser alterada. Simplement, per un motiu que roman misteris, quasi tots els mutants troben de sobte que ja no sn mutants. 

Magneto i Xavier estan entre els que van perdre els seus poders, mentre que la Bruixa Escarlata s'oculta en algun lloc del mn.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165913" title="Llista d'espcies de licsids" nonfiltered="2767" processed="2755" dbindex="67781">


Llista d'espcies de licsids, una extensa famlia d'aranyes araneomorfes. s una famlia amb una mplia distribuci per tot el mn i mplia presncia en el Mediterrani oriental.

Hi ha la informaci recollida fins el 21 de desembre de 2006, amb 104 gneres i 2.304 espcies citades. El gnere Pardosa s el ms extens amb 566 espcies, seguit del Lycosa amb 245 espcies i del Hogna amb 236 espcies. 

Degut a l'extensi del llistat aquest s'ha dividit en 5 articles d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
Llista d'espcies de licsids (A);
Llista d'espcies de licsids (B-K);
Llista d'espcies de licsids (L-O);
Llista d'espcies de licsids (P);
Llista d'espcies de licsids (R-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Llista de gneres de licsids;
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165915" title="Llista d'espcies de licsids (A)" nonfiltered="2768" processed="2756" dbindex="67783">
Llista de les espcies de licsids per ordre alfabtic, que comencen per la lletra A, descrites fins al 21 de desembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de licsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de licsids.

 Gneres i espcies .
Acantholycosa.
Acantholycosa Dahl, 1908
 Acantholycosa aborigenica Zyuzin & Marusik, 1988 (Rssia, Monglia);
 Acantholycosa altaiensis Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa azheganovae (Lobanova, 1978) (Rssia);
 Acantholycosa azyuzini Marusik, Hippa & Koponen, 1996 (Rssia);
 Acantholycosa baltoroi (Caporiacco, 1935) (Kashmir, Nepal, Xina);
 Acantholycosa dudkoromani Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa dudkorum Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa katunensis Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa khakassica Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa kurchumensis Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Kazakhstan);
 Acantholycosa levinae Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa lignaria (Clerck, 1757) (Palertic);
 Acantholycosa logunovi Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa mordkovitchi Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa norvegica (Thorell, 1872) (Palertic);
 Acantholycosa norvegica sudetica (L. Koch, 1875) (Europa);
 Acantholycosa oligerae Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa paraplumalis Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa pedestris (Simon, 1876) (Europa);
 Acantholycosa petrophila Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa plumalis Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa sayanensis Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa solituda (Levi & Levi, 1951) (EUA, Canad);
 Acantholycosa spinembolus Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa sterneri (Marusik, 1993) (Rssia, Monglia);
 Acantholycosa sundukovi Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Acantholycosa zinchenkoi Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia, Kazakhstan);

Adelocosa.
Adelocosa Gertsch, 1973
 Adelocosa anops Gertsch, 1973 (Hawaii);

Agalenocosa.
Agalenocosa Mello-Leito, 1944
 Agalenocosa bryantae (Roewer, 1951) (Hispaniola);
 Agalenocosa chacoensis (Mello-Leito, 1942) (Argentina);
 Agalenocosa denisi (Caporiacco, 1947) (Guyana);
 Agalenocosa fallax (L. Koch, 1877) (Queensland);
 Agalenocosa fimbriata Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Agalenocosa gentilis Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Agalenocosa helvola (C. L. Koch, 1847) (Mxic, Colmbia);
 Agalenocosa kolbei (Dahl, 1908) (Illes Bismarck);
 Agalenocosa luteonigra (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Agalenocosa melanotaenia (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Agalenocosa pickeli (Mello-Leito, 1937) (Brasil);
 Agalenocosa punctata Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Agalenocosa singularis Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Agalenocosa subinermis (Simon, 1897) (ndia);
 Agalenocosa yaucensis (Petrunkevitch, 1929) (Puerto Rico);

Aglaoctenus.
Aglaoctenus Tullgren, 1905
 Aglaoctenus castaneus (Mello-Leito, 1942) (Brasil, Ecuador, Per, Argentina);
 Aglaoctenus lagotis (Holmberg, 1876) (Colmbia fins a Argentina);
 Aglaoctenus oblongus (C. L. Koch, 1847) (Brasil, Uruguai, Argentina);

Algidus.
Algidus Simon, 1898
 Algidus marmoratus Simon, 1898 (Veneuela);

Allocosa.
Allocosa Banks, 1900
 Allocosa abmingani (Hickman, 1944) (Sud d Austrlia);
 Allocosa absoluta (Gertsch, 1934) (EUA, Mxic);
 Allocosa adolphifriederici (Strand, 1913) (frica Central i Oriental, Zanzbar);
 Allocosa albiconspersa Roewer, 1959 (Rwanda);
 Allocosa albonotata (Schmidt, 1895) (Rssia);
 Allocosa algoensis (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Allocosa alticeps (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Allocosa apora (Gertsch, 1934) (EUA fins a Costa Rica);
 Allocosa aurata (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Allocosa aurichelis Roewer, 1959 (Sud-frica);
 Allocosa baulnyi (Simon, 1876) (frica del Nord);
 Allocosa bersabae Roewer, 1959 (Nambia);
 Allocosa biserialis Roewer, 1959 (Congo);
 Allocosa brasiliensis (Petrunkevitch, 1910) (Brasil, Uruguai, Argentina, Xile);
 Allocosa caboverdensis Schmidt & Krause, 1995 (Illes Cap Verd);
 Allocosa calamarica (Strand, 1914) (Colmbia);
 Allocosa cambridgei (Simon, 1876) (Turquia, Sria);
 Allocosa chamberlini (Gertsch, 1934) (EUA);
 Allocosa clariventris (Guy, 1966) (Marroc);
 Allocosa comotti (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Allocosa danneili (Dahl, 1908) (Illes Bismarck);
 Allocosa delagoa Roewer, 1959 (Mozambique);
 Allocosa delesserti (Caporiacco, 1941) (Etipia);
 Allocosa deserticola (Simon, 1898) (Egipte);
 Allocosa dingosaeformis (Guy, 1966) (Marroc);
 Allocosa dubia (Walckenaer, 1837) (Brasil);
 Allocosa dufouri (Simon, 1876) (Portugal, Espanya);
 Allocosa edeala Roewer, 1959 (Camerun);
 Allocosa efficiens Roewer, 1959 (Congo, Rwanda);
 Allocosa excusor (L. Koch, 1867) (Queensland);
 Allocosa exserta Roewer, 1959 (Botswana, Sud-frica);
 Allocosa faberrima (Simon, 1910) (Nambia);
 Allocosa fasciiventris (Dufour, 1835) (Espanya);
 Allocosa finkei (Hickman, 1944) (Sud d Austrlia);
 Allocosa flavisternis (L. Koch, 1877) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Allocosa floridiana (Chamberlin, 1908) (EUA);
 Allocosa funerea (Hentz, 1844) (EUA);
 Allocosa furtiva (Gertsch, 1934) (EUA);
 Allocosa gabesia Roewer, 1959 (Tunsia);
 Allocosa georgicola (Walckenaer, 1837) (EUA);
 Allocosa glochidea Roewer, 1959 (Nambia);
 Allocosa gorontalensis (Merian, 1911) (Sulawesi);
 Allocosa gracilitarsis (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Allocosa guianensis (Caporiacco, 1947) (Guyana);
 Allocosa halei (Hickman, 1944) (Territori del Nord);
 Allocosa handschini (Schenkel, 1937) (Marroc);
 Allocosa hasselti (L. Koch, 1877) (Queensland, Sud d Austrlia);
 Allocosa hirsuta (B?senberg & Lenz, 1895) (frica Central i Oriental);
 Allocosa hostilis (L. Koch, 1877) (Fiji);
 Allocosa hugonis (Strand, 1911) (Illes Aru);
 Allocosa illegalis (Strand, 1906) (Etipia);
 Allocosa ituriana (Strand, 1913) (Central frica);
 Allocosa iturianella Roewer, 1959 (Kenya, Uganda);
 Allocosa kalaharensis (Simon, 1910) (Nambia, Sud-frica);
 Allocosa karissimbica (Strand, 1913) (frica Central i Oriental);
 Allocosa kazibana Roewer, 1959 (Congo, Rwanda, Tanznia);
 Allocosa kulagini (Spassky, 1941) (Tajikistan);
 Allocosa laetella (Strand, 1907) (Moluques);
 Allocosa lawrencei (Roewer, 1951) (Sud-frica);
 Allocosa leucotricha Roewer, 1959 (Congo);
 Allocosa lombokensis (Strand, 1913) (Lombok);
 Allocosa mafensis (Lawrence, 1927) (Nambia);
 Allocosa mahengea Roewer, 1959 (Tanznia);
 Allocosa manmaka Roewer, 1960 (Afganistan);
 Allocosa maroccana Roewer, 1959 (Marroc);
 Allocosa marshalli (Pocock, 1901) (Sud-frica);
 Allocosa martinicensis (Strand, 1910) (Martinique);
 Allocosa marua Roewer, 1959 (Camerun);
 Allocosa mascatensis (Simon, 1898) (Oman);
 Allocosa mexicana (Banks, 1898) (Mxic);
 Allocosa millica (Strand, 1906) (EUA);
 Allocosa mirabilis (Strand, 1906) (Etipia);
 Allocosa mogadorensis (Simon, 1909) (Marroc);
 Allocosa mokiensis Gertsch, 1934 (EUA);
 Allocosa molicola (Strand, 1906) (Etipia);
 Allocosa montana Roewer, 1959 (Tanznia);
 Allocosa morelosiana (Gertsch & Davis, 1940) (EUA, Mxic);
 Allocosa mossambica Roewer, 1959 (Mozambique);
 Allocosa mossamedesa Roewer, 1959 (Angola);
 Allocosa mulaiki (Gertsch, 1934) (EUA);
 Allocosa munieri (Simon, 1876) (frica del Nord);
 Allocosa mutilata Mello-Leito, 1937 (Brasil);
 Allocosa nanahuensis (Badcock, 1932) (Paraguai);
 Allocosa nebulosa Roewer, 1959 (Congo);
 Allocosa nigella (Caporiacco, 1940) (Etipia);
 Allocosa nigripes (Guy, 1966) (Marroc);
 Allocosa nigriventris (Guy, 1966) (Marroc);
 Allocosa nigrofulva (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Allocosa noctuabunda (Montgomery, 1904) (EUA, Mxic);
 Allocosa obscuroides (Strand, 1906) (Java, Austrlia);
 Allocosa obturata (Lawrence, 1928) (Nambia);
 Allocosa oculata (Simon, 1876) (Mediterrani Occidental);
 Allocosa olivieri (Simon, 1876) (Sria, Israel);
 Allocosa orinus (Chamberlin, 1916) (Per);
 Allocosa otavia Roewer, 1959 (Nambia);
 Allocosa palabunda (L. Koch, 1877) (Austrlia, Nova Calednia);
 Allocosa pallideflava (Lawrence, 1936) (Nambia);
 Allocosa panamena Chamberlin, 1925 (Mxic fins a Ecuador);
 Allocosa panousei (Guy, 1966) (Marroc);
 Allocosa Paraguaiensis (Roewer, 1951) (Paraguai);
 Allocosa pardala (Strand, 1909) (Brasil);
 Allocosa parva (Banks, 1894) (EUA fins a Costa Rica);
 Allocosa parvivulva (Lawrence, 1927) (Nambia);
 Allocosa pellita Roewer, 1960 (Afganistan);
 Allocosa perfecta Roewer, 1959 (Nambia);
 Allocosa pistia (Strand, 1913) (frica Central i Oriental);
 Allocosa plumipes Roewer, 1959 (Tanznia);
 Allocosa pugnatrix (Keyserling, 1877) (Amrica Central, ndies Occidentals);
 Allocosa pulchella Roewer, 1959 (Nambia);
 Allocosa pylora Chamberlin, 1925 (EUA);
 Allocosa quadrativulva (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Allocosa retenta (Gertsch & Wallace, 1935) (EUA);
 Allocosa ruwenzorensis (Strand, 1913) (frica Oriental);
 Allocosa samoana (Roewer, 1951) (Samoa);
 Allocosa sangtoda Roewer, 1960 (Afganistan);
 Allocosa schoenlandi (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Allocosa schubotzi (Strand, 1913) (Rwanda);
 Allocosa sefrana (Schenkel, 1937) (Algria);
 Allocosa sennaris Roewer, 1959 (Egipte);
 Allocosa sjostedti (Lessert, 1926) (frica Oriental, Rwanda);
 Allocosa soluta (Tullgren, 1905) (Bolvia);
 Allocosa sublata (Montgomery, 1902) (EUA);
 Allocosa suboculata (Guy, 1966) (frica del Nord);
 Allocosa subparva Dondale & Redner, 1983 (EUA, Mxic);
 Allocosa tagax (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Allocosa tangana Roewer, 1959 (Tanznia);
 Allocosa tarentulina (Audouin, 1826) (frica del Nord);
 Allocosa tenebrosa (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Allocosa testacea Roewer, 1959 (Sud-frica);
 Allocosa thieli (Dahl, 1908) (Illes Bismarck);
 Allocosa tremens (O. P.-Cambridge, 1876) (frica del Nord);
 Allocosa tuberculipalpa (Caporiacco, 1940) (frica Central i Oriental);
 Allocosa umtalica (Purcell, 1903) (Est, frica Meridional);
 Allocosa utahana Dondale & Redner, 1983 (EUA);
 Allocosa venezuelica (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Allocosa veracruzana (Gertsch & Davis, 1940) (Mxic);
 Allocosa wittei Roewer, 1959 (Congo);
 Allocosa woodwardi (Simon, 1909) (Oest d Austrlia);
 Allocosa zualella (Strand, 1907) (Nova Galles del Sud);

Allotrochosina.
Allotrochosina Roewer, 1960
 Allotrochosina karri Vink, 2001 (Oest d Austrlia);
 Allotrochosina schauinslandi (Simon, 1899) (Nova Zelanda, Illes Chatham);

Alopecosa.
Alopecosa Simon, 1885
 Alopecosa accentuata (Latreille, 1817) (Palertic);
 Alopecosa aculeata (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Alopecosa akkolka Marusik, 1995 (Kazakhstan, Xina);
 Alopecosa albofasciata (Brull?, 1832) (Mediterrani fins a sia Central);
 Alopecosa albofasciata rufa (Franganillo, 1918) (Espanya);
 Alopecosa albostriata (Grube, 1861) (Rssia, Kazakhstan, Xina, Corea);
 Alopecosa albovittata (Schmidt, 1895) (Rssia);
 Alopecosa alpicola (Simon, 1876) (Palertic);
 Alopecosa alpicola soriculata (Simon, 1876) (Frana, Itlia);
 Alopecosa alpicola vidua (Simon, 1937) (Frana);
 Alopecosa andesiana (Berland, 1913) (Ecuador);
 Alopecosa artenarensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Alopecosa atis Caporiacco, 1949 (frica del Nord);
 Alopecosa auripilosa (Schenkel, 1953) (Rssia, Xina, Corea);
 Alopecosa aurita Chen, Song & Kim, 2001 (Xina);
 Alopecosa azsheganovae Esyunin, 1996 (Rssia);
 Alopecosa balinensis (Giltay, 1935) (Bali);
 Alopecosa barbipes (Sundevall, 1833) (Palertic);
 Alopecosa barbipes oreophila (Simon, 1937) (Frana);
 Alopecosa beckeri (Thorell, 1875) (Rssia, Ucrana);
 Alopecosa camerunensis Roewer, 1960 (Camerun);
 Alopecosa canaricola Schmidt, 1982 (Illes Canries);
 Alopecosa cedroensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Alopecosa chagyabensis Hu & Li, 1987 (Xina);
 Alopecosa charitonovi Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Alopecosa cinnameopilosa (Schenkel, 1963) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Alopecosa cronebergi (Thorell, 1875) (Hongria, Rssia, Ucrana);
 Alopecosa cuneata (Clerck, 1757) (Palertic);
 Alopecosa cursor (Hahn, 1831) (Palertic);
 Alopecosa cursor cursorioides Charitonov, 1969 (Rssia, sia Central);
 Alopecosa curtohirta Tang, Urita & Song, 1993 (Xina);
 Alopecosa disca Tang i cols., 1997 (Xina);
 Alopecosa dryada Cordes, 1996 (Grcia);
 Alopecosa edax (Thorell, 1875) (Poland, Xina);
 Alopecosa ermolaevi Savelyeva, 1972 (Kazakhstan);
 Alopecosa etrusca Lugetti & Tongiorgi, 1969 (Itlia, Turquia);
 Alopecosa exasperans (O. P.-Cambridge, 1877) (Canad, Groenlndia);
 Alopecosa fabrilis (Clerck, 1757) (Palertic);
 Alopecosa fabrilis trinacriae Lugetti & Tongiorgi, 1969 (Siclia);
 Alopecosa fedotovi (Charitonov, 1946) (sia Central);
 Alopecosa fuerteventurensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Alopecosa fulvastra Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Alopecosa galilaei (Caporiacco, 1923) (Itlia);
 Alopecosa gomerae (Strand, 1911) (Illes Canries);
 Alopecosa gracilis (B?senberg, 1895) (Illes Canries);
 Alopecosa grancanariensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Alopecosa hamata (Schenkel, 1963) (Xina);
 Alopecosa hermiguensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Alopecosa himalayaensis Hu, 2001 (Xina);
 Alopecosa hingganica Tang, Urita & Song, 1993 (Monglia, Xina);
 Alopecosa hirta (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia);
 Alopecosa hirtipes (Kulczyn'ski, 1907) (Canad, Alaska, Rssia);
 Alopecosa hoevelsi Schmidt & Barensteiner, 2000 (Xina);
 Alopecosa hokkaidensis Tanaka, 1985 (Rssia, Xina, Jap);
 Alopecosa huabanna Chen, Song & Gao, 2000 (Xina);
 Alopecosa hui Chen, Song & Kim, 2001 (Xina);
 Alopecosa humilis Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Alopecosa inimica (O. P.-Cambridge, 1885) (Tajikistan);
 Alopecosa inquilina (Clerck, 1757) (Palertic);
 Alopecosa irinae Lobanova, 1978 (Rssia);
 Alopecosa kalahariana Roewer, 1960 (Botswana);
 Alopecosa kalavrita Buchar, 2001 (Grcia);
 Alopecosa kaplanovi Oliger, 1983 (Rssia);
 Alopecosa kasakhstanica Savelyeva, 1972 (Kazakhstan);
 Alopecosa kochi (Keyserling, 1877) (Amrica del Nord);
 Alopecosa kratochvili (Schenkel, 1963) (Xina);
 Alopecosa kronebergi Andreeva, 1976 (sia Central);
 Alopecosa kulczynski Sternbergs, 1979 (Rssia);
 Alopecosa kulczynskii (B?senberg, 1895) (Illes Canries);
 Alopecosa kungurica Esyunin, 1996 (Rssia);
 Alopecosa kuntzi Denis, 1953 (Siclia, Iemen);
 Alopecosa laciniosa (Simon, 1876) (Frana);
 Alopecosa lallemandi (Berland, 1913) (Ecuador);
 Alopecosa latifasciata (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Alopecosa leonhardii (Strand, 1913) (Central Austrlia);
 Alopecosa lessertiana Brignoli, 1983 (Xina);
 Alopecosa licenti (Schenkel, 1953) (Rssia, Monglia, Xina, Corea);
 Alopecosa lindbergi Roewer, 1960 (Afganistan);
 Alopecosa linzhan Chen & Song, 2003 (Xina);
 Alopecosa litvinovi Izmailova, 1989 (Rssia);
 Alopecosa longicymbia Savelyeva, 1972 (Kazakhstan);
 Alopecosa madigani (Hickman, 1944) (Territori del Nord);
 Alopecosa mariae (Dahl, 1908) (Palertic);
 Alopecosa mariae orientalis (Kolosv?ry, 1934) (Hongria);
 Alopecosa moesta (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Alopecosa mojonia (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Alopecosa moriutii Tanaka, 1985 (Rssia, Corea, Jap);
 Alopecosa mutabilis (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia, Alaska);
 Alopecosa nagpag Chen, Song & Kim, 2001 (Xina);
 Alopecosa nemurensis (Strand, 1907) (Jap);
 Alopecosa nenjukovi (Spassky, 1952) (Tajikistan);
 Alopecosa nigricans (Simon, 1886) (Argentina, Illes Falkland);
 Alopecosa nitidus Hu, 2001 (Xina);
 Alopecosa notabilis (Schmidt, 1895) (Kazakhstan);
 Alopecosa nybelini Roewer, 1960 (Afganistan);
 Alopecosa oahuensis (Keyserling, 1890) (Hawaii);
 Alopecosa obscura Schmidt, 1980 (Illes Canries);
 Alopecosa obsoleta (C. L. Koch, 1847) (Turkmenistan);
 Alopecosa orbisaca Peng i cols., 1997 (Xina);
 Alopecosa orotavensis (Strand, 1916) (Illes Canries);
 Alopecosa osa Marusik, Hippa & Koponen, 1996 (Rssia);
 Alopecosa osellai Lugetti & Tongiorgi, 1969 (Espanya);
 Alopecosa ovalis Chen, Song & Gao, 2000 (Xina);
 Alopecosa palmae Schmidt, 1982 (Illes Canries);
 Alopecosa pentheri (Nosek, 1905) (Bulgria, Grcia fins a Azerbaijan);
 Alopecosa pictilis (Emerton, 1885) (Holrtic);
 Alopecosa pinetorum (Thorell, 1856) (Palertic);
 Alopecosa psammophila Buchar, 2001 (Txquia, Eslovquia, Hongria);
 Alopecosa pseudocuneata (Schenkel, 1953) (Xina);
 Alopecosa pulverulenta (Clerck, 1757) (Palertic);
 Alopecosa pulverulenta tridentina (Thorell, 1875) (ustria);
 Alopecosa raddei (Simon, 1889) (sia Central);
 Alopecosa rapa (Karsch, 1881) (Gilbert);
 Alopecosa reimoseri (Kolosv?ry, 1934) (Hongria);
 Alopecosa restricta Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Alopecosa roeweri (Rosca, 1937) (Ucrana);
 Alopecosa rosea Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Alopecosa saurica Marusik, 1995 (Kazakhstan);
 Alopecosa schmidti (Hahn, 1835) (Palertic);
 Alopecosa sibirica (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia, Monglia, Xina);
 Alopecosa simoni (Thorell, 1872) (Mediterrani);
 Alopecosa sokhondoensis Logunov & Marusik, 1995 (Rssia);
 Alopecosa solitaria (Herman, 1879) (Europa, Rssia);
 Alopecosa solivaga (Kulczyn'ski, 1901) (Rssia, Monglia, Xina);
 Alopecosa solivaga annulata (Kulczyn'ski, 1916) (Rssia);
 Alopecosa solivaga borea (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia);
 Alopecosa solivaga katunjica (Ermolajev, 1937) (Rssia);
 Alopecosa solivaga lineata (Kulczyn'ski, 1916) (Rssia);
 Alopecosa spinata Yu & Song, 1988 (Xina);
 Alopecosa strandi (Rosca, 1936) (Romania, Ucrana);
 Alopecosa striatipes (C. L. Koch, 1839) (Europa fins a sia Central);
 Alopecosa sublimbata Roewer, 1960 (Bioko);
 Alopecosa subrufa (Schenkel, 1963) (Rssia, Monglia, Xina);
 Alopecosa subsolitaria Savelyeva, 1972 (Rssia);
 Alopecosa subvalida Guy, 1966 (Marroc);
 Alopecosa sulzeri (Pavesi, 1873) (Palertic);
 Alopecosa taeniata (C. L. Koch, 1835) (Palertic);
 Alopecosa taeniopus (Kulczyn'ski, 1895) (Bulgria fins a Xina);
 Alopecosa trabalis (Clerck, 1757) (Europa fins a sia Central);
 Alopecosa trabalis albica (Franganillo, 1913) (Espanya);
 Alopecosa tunetana Roewer, 1960 (Tunsia);
 Alopecosa turanica Savelyeva, 1972 (Kazakhstan);
 Alopecosa uiensis Esyunin, 1996 (Rssia);
 Alopecosa unguiculata Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Alopecosa upembania Roewer, 1960 (Congo);
 Alopecosa valida (Lucas, 1846) (Marroc, Algria);
 Alopecosa virgata (Kishida, 1909) (Rssia, Corea, Jap);
 Alopecosa volubilis Yoo, Kim & Tanaka, 2004 (Corea, Jap);
 Alopecosa wenxianensis Tang i cols., 1997 (Xina);
 Alopecosa xilinensis Peng i cols., 1997 (Xina);
 Alopecosa xiningensis Hu, 2001 (Xina);
 Alopecosa xinjiangensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Alopecosa yamalensis Esyunin, 1996 (Rssia);
 Alopecosa zyuzini Logunov & Marusik, 1995 (Rssia, Monglia);

Alopecosella.
Alopecosella Roewer, 1960
 Alopecosella pelusiaca (Audouin, 1826) (frica del Nord);
 Alopecosella perspicax (L. Koch, 1882) (Illes Balears);

Amblyothele.
Amblyothele Simon, 1910
 Amblyothele albocincta Simon, 1910 (Botswana);
 Amblyothele jaundea Roewer, 1960 (Camerun);
 Amblyothele togona Roewer, 1960 (Togo);

Anomalomma.
Anomalomma Simon, 1890
 Anomalomma harishi Dyal, 1935 (Pakistan);
 Anomalomma lycosinum Simon, 1890 (Java);
 Anomalomma Rodesianum Roewer, 1960 (Zimbabwe);

Anomalosa.
Anomalosa Roewer, 1960
 Anomalosa kochi (Simon, 1898) (Queensland);
 Anomalosa oz Framenau, 2006 (Sud d Austrlia, Nova Galles del Sud, Victria);

Anoteropsis.
Anoteropsis L. Koch, 1878
 Anoteropsis adumbrata (Urquhart, 1887) (Nova Zelanda, Stewart);
 Anoteropsis aerescens (Goyen, 1887) (Nova Zelanda);
 Anoteropsis alpina Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Anoteropsis arenivaga (Dalmas, 1917) (Nova Zelanda);
 Anoteropsis blesti Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Anoteropsis canescens (Goyen, 1887) (Nova Zelanda);
 Anoteropsis cantuaria Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Anoteropsis flavescens L. Koch, 1878 (Nova Zelanda);
 Anoteropsis flavovittata Simon, 1880 (Nova Calednia);
 Anoteropsis forsteri Vink, 2002 (Nova Zelanda, Stewart);
 Anoteropsis hallae Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Anoteropsis hilaris (L. Koch, 1877) (Nova Zelanda, Stewart, Illes Auckland);
 Anoteropsis insularis Vink, 2002 (Illes Chatham, Pitt);
 Anoteropsis lacustris Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Anoteropsis litoralis Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Anoteropsis montana Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Anoteropsis okatainae Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Anoteropsis papuana Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Anoteropsis ralphi (Simon, 1905) (Illes Chatham);
 Anoteropsis senica (L. Koch, 1877) (Nova Zelanda, Stewart);
 Anoteropsis urquharti (Simon, 1898) (Nova Zelanda);
 Anoteropsis virgata (Karsch, 1880) (Polynesia);
 Anoteropsis Oestlandica Vink, 2002 (Nova Zelanda);

Arctosa.
Arctosa C. L. Koch, 1847
 Arctosa albida (Simon, 1898) (Sud-frica);
 Arctosa albopellita (L. Koch, 1875) (Etipia);
 Arctosa algerina Roewer, 1960 (Algria);
 Arctosa aliusmodi (Karsch, 1880) (Polynesia);
 Arctosa alluaudi Guy, 1966 (Marroc);
 Arctosa alpigena (Doleschall, 1852) (Holrtic);
 Arctosa alpigena lamperti Dahl, 1908 (Central, Europa Oriental);
 Arctosa amylaceoides (Schenkel, 1936) (Xina);
 Arctosa andina (Chamberlin, 1916) (Per);
 Arctosa astuta (Gerst?cker, 1873) (Central frica);
 Arctosa atriannulipes (Strand, 1906) (Etipia);
 Arctosa atroventrosa (Lenz, 1886) (Madagascar);
 Arctosa aussereri (Keyserling, 1877) (Puerto Rico, Colmbia);
 Arctosa bacchabunda (Karsch, 1884) (So Tom);
 Arctosa bakva (Roewer, 1960) (Afganistan);
 Arctosa berlandi (Caporiacco, 1949) (frica Oriental);
 Arctosa binalis Yu & Song, 1988 (Xina);
 Arctosa biseriata Roewer, 1960 (Congo);
 Arctosa bogotensis (Keyserling, 1877) (Colmbia);
 Arctosa brauni (Strand, 1916) (frica Oriental);
 Arctosa brevialva (Franganillo, 1913) (Espanya);
 Arctosa brevispina (Lessert, 1915) (frica Central i Oriental);
 Arctosa camerunensis Roewer, 1960 (Camerun);
 Arctosa capensis Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Arctosa chungjooensis Paik, 1994 (Corea);
 Arctosa cinerea (Fabricius, 1777) (Palertic, Congo);
 Arctosa cinerea obscura (Franganillo, 1913) (Espanya);
 Arctosa coreana Paik, 1994 (Corea);
 Arctosa daisetsuzana (Saito, 1934) (Jap);
 Arctosa darountaha Roewer, 1960 (Afganistan);
 Arctosa denticulata Jim?nez & Dondale, 1984 (Mxic);
 Arctosa depectinata (B?senberg & Strand, 1906) (Xina, Jap);
 Arctosa depuncta (O. P.-Cambridge, 1876) (Lbia, Egipte);
 Arctosa deserta (O. P.-Cambridge, 1872) (Sria);
 Arctosa dissonans (O. P.-Cambridge, 1872) (Sria);
 Arctosa ebicha Yaginuma, 1960 (Xina, Corea, Jap);
 Arctosa edeana Roewer, 1960 (Camerun);
 Arctosa emertoni Gertsch, 1934 (EUA, Canad);
 Arctosa ephippiata Roewer, 1960 (Camerun);
 Arctosa epiana (Berland, 1938) (Noves Hbrides);
 Arctosa erythraeana Roewer, 1960 (Etipia);
 Arctosa excellens (Simon, 1876) (Portugal, Espanya);
 Arctosa fessana Roewer, 1960 (Lbia);
 Arctosa figurata (Simon, 1876) (Europa, Rssia);
 Arctosa frequentissima Caporiacco, 1947 (frica Central i Oriental);
 Arctosa fujiii Tanaka, 1985 (Xina, Jap);
 Arctosa fulvolineata (Lucas, 1846) (Europa, frica del Nord);
 Arctosa fusca (Keyserling, 1877) (Amrica Central, ndies Occidentals);
 Arctosa gougu Chen & Song, 1999 (Xina);
 Arctosa hallasanensis Paik, 1994 (Corea);
 Arctosa harraria Roewer, 1960 (Etipia);
 Arctosa hikosanensis Tanaka, 1985 (Jap);
 Arctosa himalayensis Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Arctosa hottentotta Roewer, 1960 (Nambia);
 Arctosa humicola (Bertkau, 1880) (Brasil, Guyana);
 Arctosa hunanensis Yin, Peng & Bao, 1997 (Xina);
 Arctosa inconspicua (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Arctosa indica Tikader & Malhotra, 1980 (ndia, Xina);
 Arctosa insignita (Thorell, 1872) (EUA, Canad, Alaska, Groenlndia, Rssia);
 Arctosa intricaria (C. L. Koch, 1847) (Mediterrani);
 Arctosa ipsa (Karsch, 1879) (Rssia, Corea, Jap);
 Arctosa janetscheki Buchar, 1976 (Nepal);
 Arctosa kadjahkaia Roewer, 1960 (Afganistan);
 Arctosa kansuensis (Schenkel, 1936) (Xina);
 Arctosa kassenjea (Strand, 1913) (frica Central i Oriental);
 Arctosa kawabe Tanaka, 1985 (Rssia, Jap);
 Arctosa kazibana Roewer, 1960 (Congo);
 Arctosa keniana (Roewer, 1960) (Congo);
 Arctosa keumjeungsana Paik, 1994 (Rssia, Corea);
 Arctosa khudiensis (Sinha, 1951) (ndia, Xina);
 Arctosa kiangsiensis (Schenkel, 1963) (Xina);
 Arctosa kirkiana (Strand, 1913) (frica Central i Oriental);
 Arctosa kiwuana (Strand, 1913) (frica Central i Oriental);
 Arctosa kolosvaryi (Caporiacco, 1947) (Etipia);
 Arctosa kwangreungensis Paik & Tanaka, 1986 (Xina, Corea);
 Arctosa labiata Tso & Chen, 2004 (Taiwan);
 Arctosa laccophila (Simon, 1910) (Guinea-Bissau);
 Arctosa lacupemba (Roewer, 1960) (Congo);
 Arctosa lacustris (Simon, 1876) (Illes Canries, Mediterrani);
 Arctosa lagodechiensis Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Arctosa lama Dondale & Redner, 1983 (EUA, Canad);
 Arctosa laminata Yu & Song, 1988 (Xina, Jap);
 Arctosa leaeniformis (Simon, 1910) (Botswana);
 Arctosa leopardus (Sundevall, 1833) (Palertic);
 Arctosa lesserti Reimoser, 1934 (ndia);
 Arctosa letourneuxi (Simon, 1885) (Marroc fins a Tunsia);
 Arctosa lightfooti (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Arctosa litigiosa Roewer, 1960 (Congo, Tanznia);
 Arctosa littoralis (Hentz, 1844) (North, Amrica Central);
 Arctosa liujiapingensis Yin i cols., 1997 (Xina);
 Arctosa lutetiana (Simon, 1876) (Europa, Rssia);
 Arctosa maculata (Hahn, 1822) (Europa, Rssia);
 Arctosa maderana Roewer, 1960 (Madeira);
 Arctosa marfieldi Roewer, 1960 (Camerun);
 Arctosa marocensis Roewer, 1960 (Marroc);
 Arctosa meinerti (Thorell, 1875) (Algria);
 Arctosa meitanensis Yin i cols., 1993 (Xina);
 Arctosa minuta F. O. P.-Cambridge, 1902 (EUA fins a Guyana);
 Arctosa misella (L. Koch, 1882) (Mallorca);
 Arctosa mittensa Yin i cols., 1993 (Xina);
 Arctosa mossambica Roewer, 1960 (Mozambique);
 Arctosa mulani (Dyal, 1935) (ndia, Pakistan);
 Arctosa nava Roewer, 1955 (Iran);
 Arctosa niccensis (Strand, 1907) (Jap);
 Arctosa ningboensis Yin, Bao & Zhang, 1996 (Xina);
 Arctosa nivosa (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Arctosa nonsignata Roewer, 1960 (Congo);
 Arctosa nyembeensis (Strand, 1916) (frica Oriental);
 Arctosa obscura Denis, 1953 (Iemen);
 Arctosa oneili (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Arctosa otaviensis Roewer, 1960 (Nambia);
 Arctosa pardosina (Simon, 1898) (Uzbekistan);
 Arctosa pargongensis Paik, 1994 (Corea);
 Arctosa pelengea Roewer, 1960 (Congo);
 Arctosa perita (Latreille, 1799) (Holrtic);
 Arctosa perita arenicola (Simon, 1937) (Frana);
 Arctosa personata (L. Koch, 1872) (Mediterrani Occidental);
 Arctosa pichoni Schenkel, 1963 (Xina);
 Arctosa picturella (Strand, 1906) (Etipia);
 Arctosa poecila Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Arctosa politana Roewer, 1960 (Etipia);
 Arctosa promontorii (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Arctosa pugil (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Arctosa pungcheunensis Paik, 1994 (Corea);
 Arctosa quadripunctata (Lucas, 1846) (frica del Nord);
 Arctosa raptor (Kulczyn'ski, 1885) (Rssia, Nepal, EUA, Canad);
 Arctosa recurva Yu & Song, 1988 (Xina);
 Arctosa renidescens Buchar & Thaler, 1995 (Europa Central);
 Arctosa ripaecola (Roewer, 1960) (Tanznia);
 Arctosa rubicunda (Keyserling, 1877) (EUA, Canad);
 Arctosa rufescens Roewer, 1960 (Camerun);
 Arctosa sanctaerosae Gertsch & Wallace, 1935 (EUA);
 Arctosa sandeshkhaliensis Majumder, 2004 (ndia);
 Arctosa schensiensis Schenkel, 1963 (Xina);
 Arctosa schweinfurthi (Strand, 1906) (Etipia);
 Arctosa scopulitibiis (Strand, 1906) (Etipia);
 Arctosa serii Roth & Brown, 1976 (Mxic);
 Arctosa serrulata Mao & Song, 1985 (Xina);
 Arctosa similis Schenkel, 1938 (Illes Canries, Marroc, Portugal fins a Crocia);
 Arctosa simoni Guy, 1966 (Turquia);
 Arctosa sjostedti Roewer, 1960 (Tanznia);
 Arctosa sordulenta (Thorell, 1899) (Camerun);
 Arctosa springiosa Yin i cols., 1993 (Xina);
 Arctosa stigmosa (Thorell, 1875) (Palertic);
 Arctosa swatowensis (Strand, 1907) (Xina);
 Arctosa tanakai Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Arctosa tappaensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Arctosa tbilisiensis Mcheidze, 1946 (Bulgria, Grcia fins a Gergia);
 Arctosa tenuissima (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Arctosa testacea Roewer, 1960 (Tanznia);
 Arctosa togona Roewer, 1960 (Togo);
 Arctosa transvaalana Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Arctosa tridens (Simon, 1937) (Algria);
 Arctosa tridentata Chen & Song, 1999 (Xina);
 Arctosa truncata Tso & Chen, 2004 (Taiwan);
 Arctosa upembana Roewer, 1960 (Congo);
 Arctosa vaginalis Yu & Song, 1988 (Xina);
 Arctosa variana C. L. Koch, 1847 (Mediterrani fins a sia Central);
 Arctosa villica (Lucas, 1846) (Mediterrani Occidental);
 Arctosa virgo (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Arctosa wittei Roewer, 1960 (Congo, Tanznia);
 Arctosa workmani (Strand, 1909) (Paraguai);
 Arctosa xunyangensis Wang & Qiu, 1992 (Xina);
 Arctosa yasudai (Tanaka, 2000) (Jap);
 Arctosa ziyunensis Yin, Peng & Bao, 1997 (Xina);

Arctosippa.
Arctosippa Roewer, 1960
 Arctosippa gracilis (Keyserling, 1881) (Per);

Arctosomma.
Arctosomma Roewer, 1960
 Arctosomma trochosiforme (Strand, 1906) (Etipia);

Artoria.
Artoria Thorell, 1877
 Artoria albopedipalpis Framenau, 2002 (Victria);
 Artoria albopilata (Urquhart, 1893) (Queesnaldn fins a Sud d Austrlia, Tasmnia);
 Artoria alta Framenau, 2004 (Nova Galles del Sud);
 Artoria amoena (Roewer, 1960) (Congo);
 Artoria avona Framenau, 2002 (Sud d Austrlia, Victria);
 Artoria berenice (L. Koch, 1877) (Queensland fins a Tasmnia, Nova Calednia, Vanuatu);
 Artoria cingulipes Simon, 1909 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Artoria flavimana Simon, 1909 (Oest d Austrlia fins a Nova Galles del Sud);
 Artoria gloriosa (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);
 Artoria hospita Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Artoria howquaensis Framenau, 2002 (Sud d Austrlia, Victria);
 Artoria impedita (Simon, 1909) (Oest d Austrlia);
 Artoria lineata (L. Koch, 1877) (Sud d Austrlia, Nova Galles del Sud fins a Tasmnia);
 Artoria lycosimorpha Strand, 1909 (Sud-frica);
 Artoria maculatipes (Roewer, 1960) (Nambia);
 Artoria mckayi Framenau, 2002 (Queensland fins a Tasmnia);
 Artoria palustris Dahl, 1908 (Nova Guinea, Illes Bismarck);
 Artoria parvula Thorell, 1877 (Filipines, Sulawesi, Territori del Nord);
 Artoria pruinosa (L. Koch, 1877) (Nova Galles del Sud);
 Artoria quadrata Framenau, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);
 Artoria segrega Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Artoria separata Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Artoria taeniifera Simon, 1909 (Oest d Austrlia, Nova Galles del Sud);
 Artoria triangularis Framenau, 2002 (Sud d Austrlia, Queensland fins a Tasmnia);
 Artoria ulrichi Framenau, 2002 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Artoria victoriensis Framenau, Gotch & Austin, 2006 (Sud d Austrlia, Nova Galles del Sud, Victria);

Artoriellula.
Artoriellula Roewer, 1960
 Artoriellula bicolor (Simon, 1898) (Sud-frica);
 Artoriellula celebensis (Merian, 1911) (Sulawesi);

Artoriopsis.
Artoriopsis Framenau, 2007
 Artoriopsis anacardium Framenau, 2007;
 Artoriopsis eccentrica Framenau, 2007;
 Artoriopsis joergi Framenau, 2007;
 Artoriopsis klausi Framenau, 2007;
 Artoriopsis melissae Framenau, 2007;
 Artoriopsis whitehouseae Framenau, 2007;

Aulonia.
Aulonia C. L. Koch, 1847
 Aulonia albimana (Walckenaer, 1805) (Palertic);
 Aulonia kratochvili Dunin, Buchar & Absolon, 1986 (Grcia fins a sia Central);

Auloniella.
Auloniella Roewer, 1960
 Auloniella maculisterna Roewer, 1960 (Tanznia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165917" title="Llista d'espcies de licsids (B-K)" nonfiltered="2769" processed="2757" dbindex="67784">
Llista de les espcies de licsids per ordre alfabtic, que van de la lletra B fins a la K, espcies descrites fins al 21 de desembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de licsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de licsids.

 Gneres i espcies .
Brevilabus.
Brevilabus Strand, 1908
 Brevilabus gillonorum Cornic, 1980 (Costa d Ivori);
 Brevilabus oryx (Simon, 1886) (Senegal, Etipia);

Bristowiella.
Bristowiella Saaristo, 1980
 Bristowiella kartalensis Alderweireldt, 1988 (Illes Comoro);
 Bristowiella seychellensis (Bristowe, 1973) (Seychelles, Aldabra, Illes Comoro);

Camptocosa.
Camptocosa Dondale, Jim?nez & Nieto, 2005
 Camptocosa parallela (Banks, 1898) (EUA, Mxic);
 Camptocosa texana Dondale, Jim?nez & Nieto, 2005 (EUA);

Caporiaccosa.
Caporiaccosa Roewer, 1960
 Caporiaccosa arctosaeformis (Caporiacco, 1940) (Etipia);

Crocodilosa.
Crocodilosa Caporiacco, 1947
 Crocodilosa kittenbergeri Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Crocodilosa leucostigma (Simon, 1885) (ndia);
 Crocodilosa maindroni (Simon, 1897) (ndia);
 Crocodilosa ovicula (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Crocodilosa virulenta (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte);

Cynosa.
Cynosa Caporiacco, 1933
 Cynosa agedabiae Caporiacco, 1933 (frica del Nord);
 Cynosa ramosa (L. Koch, 1877) (Austrlia);

Dejerosa.
Dejerosa Roewer, 1960
 Dejerosa picta Roewer, 1960 (Mozambique);

Diahogna.
Diahogna Roewer, 1960
 Diahogna exculta (L. Koch, 1876) (Nova Galles del Sud, Nova Calednia);
 Diahogna hildegardae Framenau, 2006 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Diahogna martensi (Karsch, 1878) (Nova Galles del Sud, Victria, Sud d Austrlia, Tasmnia);
 Diahogna pisauroides Framenau, 2006 (Territori del Nord);

Diapontia.
Diapontia Keyserling, 1876
 Diapontia niveovittata Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Diapontia pourtaleensis Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Diapontia senescens Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Diapontia Uruguaiensis Keyserling, 1877 (Brasil, Per, Uruguai, Argentina);

Dingosa.
Dingosa Roewer, 1955
 Dingosa angolensis Roewer, 1959 (Angola);
 Dingosa completa Roewer, 1959 (Mozambique);
 Dingosa hartmanni Roewer, 1959 (Tanznia);
 Dingosa liopus (Chamberlin, 1916) (Per);
 Dingosa persica Roewer, 1955 (Iran);
 Dingosa simsoni (Simon, 1898) (Tasmnia);
 Dingosa topaziopsis (Hogg, 1896) (Central Austrlia);
 Dingosa tragardhi (Lawrence, 1947) (Sud-frica);
 Dingosa ursina (Schenkel, 1936) (Xina);
 Dingosa venefica (Keyserling, 1891) (Brasil);

Dolocosa.
Dolocosa Roewer, 1960
 Dolocosa dolosa (O. P.-Cambridge, 1873) (Santa Helena);

Donacosa.
Donacosa Alderweireldt & Jocqu?, 1991
 Donacosa merlini Alderweireldt & Jocqu?, 1991 (Espanya);

Dorjulopirata.
Dorjulopirata Buchar, 1997
 Dorjulopirata dorjulanus Buchar, 1997 (Bhutan);

Edenticosa.
Edenticosa Roewer, 1960
 Edenticosa edentula (Simon, 1910) (Bioko);

Evippa.
Evippa Simon, 1882
 Evippa aculeata (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Evippa aequalis Alderweireldt, 1991 (Senegal, Sudan);
 Evippa apsheronica Marusik, Guseinov & Koponen, 2003 (Azerbaijan);
 Evippa arenaria (Audouin, 1826) (frica del Nord);
 Evippa badchysica Sternbergs, 1979 (Turkmenistan);
 Evippa banarensis Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Evippa benevola (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Evippa beschkentica Andreeva, 1976 (sia Central);
 Evippa caucasica Marusik, Guseinov & Koponen, 2003 (Azerbaijan);
 Evippa concolor (Kroneberg, 1875) (Tajikistan);
 Evippa douglasi Hogg, 1912 (Xina);
 Evippa eltonica Dunin, 1994 (Rssia, Kazakhstan);
 Evippa fortis Roewer, 1955 (Iran);
 Evippa jabalpurensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Evippa jocquei Alderweireldt, 1991 (frica del Nord);
 Evippa kirchshoferae Roewer, 1959 (Tunsia);
 Evippa lugubris Chen, Song & Kim, 1998 (Xina);
 Evippa luteipalpis Roewer, 1955 (Iran);
 Evippa mandlaensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Evippa massaica (Roewer, 1959) (Tanznia);
 Evippa nigerrima (Miller & Buchar, 1972) (Afganistan);
 Evippa onager Simon, 1895 (Xina, Turkmenistan);
 Evippa praelongipes (O. P.-Cambridge, 1870) (Egipte fins a ndia, Pakistan, Kazakhstan);
 Evippa projecta Alderweireldt, 1991 (Kenya);
 Evippa rajasthanea Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Evippa rubiginosa Simon, 1885 (ndia);
 Evippa russellsmithi Alderweireldt, 1991 (Etipia, Somlia);
 Evippa schenkeli Sternbergs, 1979 (Turkmenistan);
 Evippa shivajii Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Evippa sibirica Marusik, 1995 (Rssia, Monglia, Kazakhstan, Xina);
 Evippa sjostedti Schenkel, 1936 (sia Central, Monglia, Xina);
 Evippa soderbomi Schenkel, 1936 (Monglia, Xina);
 Evippa sohani Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Evippa solanensis Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Evippa strandi (Lessert, 1926) (Congo, Rwanda, Tanznia);
 Evippa turkmenica Sternbergs, 1979 (Turkmenistan);

Evippomma.
Evippomma Roewer, 1959
 Evippomma albomarginatum Alderweireldt, 1992 (Senegal fins a Etipia);
 Evippomma evippiforme (Caporiacco, 1935) (Karakorum);
 Evippomma evippinum (Simon, 1897) (ndia);
 Evippomma plumipes (Lessert, 1936) (Est, frica Meridional);
 Evippomma simoni Alderweireldt, 1992 (Sudan, Egipte);
 Evippomma squamulatum (Simon, 1898) (frica Meridional);

Geolycosa.
Geolycosa Montgomery, 1904
 Geolycosa aballicola (Strand, 1906) (Etipia);
 Geolycosa albimarginata (Badcock, 1932) (Paraguai);
 Geolycosa altera Roewer, 1955 (Iran);
 Geolycosa appetens Roewer, 1960 (Nambia);
 Geolycosa ashantica (Strand, 1916) (Ghana);
 Geolycosa atroscopulata Roewer, 1955 (Iran);
 Geolycosa atrosellata Roewer, 1960 (Congo);
 Geolycosa bridarollii (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Geolycosa buyebalana Roewer, 1960 (Congo);
 Geolycosa carli (Reimoser, 1934) (ndia);
 Geolycosa conspersa (Thorell, 1877) (Myanmar, Borneo, Sulawesi);
 Geolycosa cyrenaica (Simon, 1908) (frica del Nord);
 Geolycosa diffEUA Roewer, 1960 (Camerun);
 Geolycosa disposita Roewer, 1960 (Angola);
 Geolycosa diversa Roewer, 1960 (Rwanda);
 Geolycosa domifex (Hancock, 1899) (EUA, Canad);
 Geolycosa dunini Zyuzin & Logunov, 2000 (Gergia, Armnia, Azerbaijan);
 Geolycosa egena (L. Koch, 1877) (Queensland);
 Geolycosa escambiensis Wallace, 1942 (EUA);
 Geolycosa excussa (Tullgren, 1905) (Bolvia, Argentina);
 Geolycosa fatifera (Hentz, 1842) (EUA);
 Geolycosa festina (L. Koch, 1877) (Queensland);
 Geolycosa flavichelis Roewer, 1955 (Iran);
 Geolycosa forsaythi (Dahl, 1908) (Illes Bismarck);
 Geolycosa gaerdesi Roewer, 1960 (Nambia);
 Geolycosa gofensis (Strand, 1906) (Central frica);
 Geolycosa gosoga (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Geolycosa grandis (Banks, 1894) (EUA, Mxic);
 Geolycosa habilis Roewer, 1960 (Congo, frica Oriental);
 Geolycosa hectoria (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Geolycosa hubbelli Wallace, 1942 (EUA);
 Geolycosa hyltonscottae (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Geolycosa iaffa (Strand, 1913) (Israel);
 Geolycosa impudica (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Geolycosa incertula (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Geolycosa infensa (L. Koch, 1877) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Geolycosa insulata (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Geolycosa ituricola (Strand, 1913) (Central frica);
 Geolycosa katekeana Roewer, 1960 (Congo);
 Geolycosa kijabica (Strand, 1916) (frica Oriental);
 Geolycosa lancearia (Mello-Leito, 1940) (Argentina);
 Geolycosa latifrons Montgomery, 1904 (EUA);
 Geolycosa liberiana Roewer, 1960 (Liberia);
 Geolycosa lindneri (Karsch, 1879) (frica Central i Occidental);
 Geolycosa lusingana (Roewer, 1959) (Congo);
 Geolycosa micanopy Wallace, 1942 (EUA);
 Geolycosa minor (Simon, 1910) (Bioko);
 Geolycosa missouriensis (Banks, 1895) (EUA, Canad);
 Geolycosa natalensis Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Geolycosa nolotthensis (Simon, 1910) (Nambia, Sud-frica);
 Geolycosa nossibeensis (Strand, 1907) (Madagascar);
 Geolycosa ornatipes (Bryant, 1935) (EUA);
 Geolycosa patellonigra Wallace, 1942 (EUA);
 Geolycosa pikei (Marx, 1881) (EUA);
 Geolycosa rafaelana (Chamberlin, 1928) (EUA);
 Geolycosa raptatorides (Strand, 1909) (Uruguai);
 Geolycosa riograndae Wallace, 1942 (EUA);
 Geolycosa rogersi Wallace, 1942 (EUA);
 Geolycosa rubrotaeniata (Keyserling, 1877) (Colmbia);
 Geolycosa rufibarbis (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Geolycosa sangilia (Roewer, 1955) (Colmbia);
 Geolycosa sanogastensis (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Geolycosa schulzi (Dahl, 1908) (Illes Bismarck);
 Geolycosa sepulchralis (Montgomery, 1902) (EUA);
 Geolycosa sexmaculata Roewer, 1960 (Afganistan);
 Geolycosa shinkuluna Roewer, 1960 (Congo);
 Geolycosa suahela (Strand, 1913) (frica Central i Oriental);
 Geolycosa subvittata (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Geolycosa tangana (Roewer, 1959) (Tanznia);
 Geolycosa ternetzi (Mello-Leito, 1939) (Paraguai);
 Geolycosa timorensis (Thorell, 1881) (Timor);
 Geolycosa togonia Roewer, 1960 (Togo);
 Geolycosa turricola (Treat, 1880) (EUA);
 Geolycosa uinticolens (Chamberlin, 1936) (EUA);
 Geolycosa urbana (O. P.-Cambridge, 1876) (North, Central frica fins a ndia);
 Geolycosa urbana hova (Strand, 1907) (Madagascar);
 Geolycosa Uruguaiaca (Strand, 1909) (Uruguai);
 Geolycosa vultuosa (C. L. Koch, 1838) (SouthEuropa Oriental fins a sia Central);
 Geolycosa wrighti (Emerton, 1912) (EUA, Canad);
 Geolycosa xera McCrone, 1963 (EUA);
 Geolycosa xera archboldi McCrone, 1963 (EUA);

Gladicosa.
Gladicosa Brady, 1987
 Gladicosa bellamyi (Gertsch & Wallace, 1937) (EUA);
 Gladicosa euepigynata (Montgomery, 1904) (EUA);
 Gladicosa gulosa (Walckenaer, 1837) (EUA, Canad);
 Gladicosa huberti (Chamberlin, 1924) (EUA);
 Gladicosa pulchra (Keyserling, 1877) (EUA);

Gnatholycosa.
Gnatholycosa Mello-Leito, 1940
 Gnatholycosa spinipalpis Mello-Leito, 1940 (Argentina);

Hesperocosa.
Hesperocosa Gertsch & Wallace, 1937
 Hesperocosa unica (Gertsch & Wallace, 1935) (EUA);

Hippasa.
Hippasa Simon, 1885
 Hippasa affinis Lessert, 1933 (Angola);
 Hippasa afghana Roewer, 1960 (Afganistan);
 Hippasa agelenoides (Simon, 1884) (ndia fins a Taiwan);
 Hippasa albopunctata Thorell, 1899 (Camerun, Costa d Ivori);
 Hippasa australis Lawrence, 1927 (frica Meridional);
 Hippasa bifasciata Buchar, 1997 (Bhutan);
 Hippasa brechti Alderweireldt & Jocqu?, 2005 (Costa d Ivori, Togo);
 Hippasa charamaensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Hippasa cinerea Simon, 1898 (frica);
 Hippasa decemnotata Simon, 1910 (frica Occidental);
 Hippasa domratchevae Andreeva, 1976 (sia Central);
 Hippasa elienae Alderweireldt & Jocqu?, 2005 (Tanznia);
 Hippasa fabreae Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Hippasa flavicoma Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Hippasa funerea Lessert, 1925 (frica Meridional);
 Hippasa greenalliae (Blackwall, 1867) (ndia, Sri Lanka, Xina);
 Hippasa hansae Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Hippasa haryanensis Arora & Monga, 1994 (ndia);
 Hippasa himalayensis Gravely, 1924 (ndia);
 Hippasa holmerae Thorell, 1895 (ndia fins a Filipines);
 Hippasa holmerae sundaica Thorell, 1895 (Singapur);
 Hippasa innesi Simon, 1889 (Egipte);
 Hippasa lamtoensis Dresco, 1981 (Costa d Ivori);
 Hippasa loeffleri (Roewer, 1955) (Iran);
 Hippasa loundesi Gravely, 1924 (ndia);
 Hippasa lycosina Pocock, 1900 (ndia, Xina);
 Hippasa madhuae Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Hippasa madraspatana Gravely, 1924 (ndia);
 Hippasa marginata Roewer, 1960 (Camerun);
 Hippasa olivacea (Thorell, 1887) (Myanmar, ndia);
 Hippasa partita (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte fins a ndia, sia Central);
 Hippasa pisaurina Pocock, 1900 (Iraq, ndia, Pakistan);
 Hippasa simoni (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Hippasa sinai Alderweireldt & Jocqu?, 2005 (Egipte, Saudi Arabia);
 Hippasa valiveruensis Patel & Reddy, 1993 (ndia);
 Hippasa wigglesworthi Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);

Hippasella.
Hippasella Mello-Leito, 1944
 Hippasella nitida Mello-Leito, 1944 (Argentina);

Hogna.
Hogna Simon, 1885
 Hogna adjacens Roewer, 1959 (frica Meridional);
 Hogna agadira (Roewer, 1960) (Marroc);
 Hogna albemarlensis (Banks, 1902) (Illes Galpagos);
 Hogna alexandria (Roewer, 1960) (Egipte);
 Hogna alticeps (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Hogna ammophila (Wallace, 1942) (EUA);
 Hogna andreinii Reimoser, 1937 (Etipia);
 Hogna angusta (Tullgren, 1901) (EUA);
 Hogna annexa (Chamberlin & Ivie, 1944) (EUA);
 Hogna antelucana (Montgomery, 1904) (EUA);
 Hogna antiGuaiana Roewer, 1955 (Antigua);
 Hogna archaeologica (Chamberlin, 1925) (Mxic);
 Hogna aspersa (Hentz, 1844) (EUA, Canad);
 Hogna atramentata (Karsch, 1879) (frica Central i Oriental);
 Hogna auricoma (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Hogna badia (Keyserling, 1877) (Cuba, Amrica Central);
 Hogna balearica (Thorell, 1873) (Illes Balears);
 Hogna baliana Roewer, 1959 (Camerun);
 Hogna baltimoriana (Keyserling, 1877) (EUA, Canad);
 Hogna bellatrix (L. Koch, 1865) (Austrlia);
 Hogna beniana (Strand, 1913) (frica Central i Oriental);
 Hogna bergsoei (Thorell, 1875) (Rssia, sia Central);
 Hogna bhougavia Roewer, 1960 (Afganistan);
 Hogna bicoloripes (Roewer, 1960) (Camerun);
 Hogna bimaculata (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Hogna birabenae (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Hogna biscoitoi Wunderlich, 1992 (Madeira);
 Hogna bivittata (Mello-Leito, 1939) (Argentina);
 Hogna bonifacioi Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Hogna bottegoi Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Hogna bowonglangi (Merian, 1911) (Sulawesi);
 Hogna brevitarsis (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic fins a Panam);
 Hogna brunnea (B?senberg, 1895) (Illes Canries);
 Hogna bruta (Karsch, 1880) (Polynesia);
 Hogna burti (Hickman, 1944) (Sud d Austrlia);
 Hogna canariana (Roewer, 1960) (Illes Canries);
 Hogna carolinensis (Walckenaer, 1805) (EUA, Mxic);
 Hogna chickeringi (Chamberlin & Ivie, 1936) (Panam);
 Hogna cinica (Tongiorgi, 1977) (Santa Helena);
 Hogna coloradensis (Banks, 1894) (EUA);
 Hogna colosii (Caporiacco, 1947) (Guyana);
 Hogna commota (Gertsch, 1934) (Colmbia);
 Hogna constricta (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Guatemala);
 Hogna cosquin (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Hogna crispipes L. Koch, 1877 (Austrlia, Nova Guinea, Noves Hbrides, Polynesia, Nova Zelanda, Norfolk);
 Hogna dauana Roewer, 1959 (Etipia);
 Hogna defucata Roewer, 1959 (Congo);
 Hogna denisi Roewer, 1959 (Sud-frica);
 Hogna deweti Roewer, 1959 (Sud-frica);
 Hogna diyari Framenau, Gotch & Austin, 2006 (Queensland, Nova Galles del Sud, Sud d Austrlia);
 Hogna duala Roewer, 1959 (Camerun);
 Hogna efformata Roewer, 1959 (Nambia);
 Hogna electa Roewer, 1959 (Tanznia);
 Hogna enecens Roewer, 1959 (Kenya);
 Hogna ericeticola (Wallace, 1942) (EUA);
 Hogna estrix Roewer, 1959 (Nambia);
 Hogna etoshana Roewer, 1959 (Nambia);
 Hogna evagra (Chamberlin, 1925) (Mxic);
 Hogna exsiccatella (Strand, 1916) (Guatemala);
 Hogna felina (L. Koch, 1878) (Azerbaijan);
 Hogna ferocella (Strand, 1916) (Illes Canries);
 Hogna ferox (Lucas, 1838) (Illes Canries, Mediterrani);
 Hogna filicum (Karsch, 1880) (Polynesia);
 Hogna flava Roewer, 1959 (Nambia);
 Hogna forsteri Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Hogna fraissei (L. Koch, 1882) (Mallorca);
 Hogna frondicola (Emerton, 1885) (EUA, Canad);
 Hogna furva (Thorell, 1899) (Camerun, Sierra Leone, Bioko);
 Hogna furva cingulipes (Simon, 1910) (Annobon);
 Hogna furvescens (Simon, 1910) (Botswana);
 Hogna gabonensis Roewer, 1959 (Gabon);
 Hogna galapagoensis (Banks, 1902) (Illes Galpagos);
 Hogna graeca (Roewer, 1951) (Grcia);
 Hogna gratiosa Roewer, 1959 (Zanzbar);
 Hogna gumia (Petrunkevitch, 1911) (Bolvia);
 Hogna guttatula (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Hogna hawaiiensis (Simon, 1899) (Hawaii);
 Hogna heeri (Thorell, 1875) (Madeira);
 Hogna helluo (Walckenaer, 1837) (EUA, Canad);
 Hogna hereroana (Roewer, 1960) (Nambia);
 Hogna hibernalis (Strand, 1906) (Etipia);
 Hogna hickmani Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Hogna himalayensis (Gravely, 1924) (ndia, Bhutan, Xina);
 Hogna hippasimorpha (Strand, 1913) (Central frica);
 Hogna hispanica (Walckenaer, 1837) (Espanya);
 Hogna hispanica dufouri (Strand, 1916) (Espanya);
 Hogna idonea Roewer, 1959 (Sud-frica);
 Hogna immansueta (Simon, 1909) (Oest d Austrlia);
 Hogna indefinida (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Hogna inexorabilis (O. P.-Cambridge, 1869) (Santa Helena);
 Hogna infulata Roewer, 1959 (Sud-frica);
 Hogna ingens (Blackwall, 1857) (Madeira);
 Hogna inhambania Roewer, 1955 (Mozambique);
 Hogna inominata (Simon, 1886) (Tailndia);
 Hogna inops (Thorell, 1890) (Sumatra, Borneo, Sulawesi);
 Hogna insulana (L. Koch, 1882) (Mallorca);
 Hogna insularum (Kulczyn'ski, 1899) (Madeira);
 Hogna interrita Roewer, 1959 (Zimbabwe);
 Hogna irascibilis (O. P.-Cambridge, 1885) (Turkmenistan);
 Hogna irumua (Strand, 1913) (Central frica);
 Hogna jiafui Peng i cols., 1997 (Xina);
 Hogna juanensis (Strand, 1907) (Mozambique);
 Hogna kabwea Roewer, 1959 (Congo);
 Hogna kankunda Roewer, 1959 (Congo);
 Hogna karschi (Roewer, 1951) (So Tom);
 Hogna kuyani Framenau, Gotch & Austin, 2006 (Austrlia);
 Hogna labrea (Chamberlin & Ivie, 1942) (EUA);
 Hogna lacertosa (L. Koch, 1877) (Sud d Austrlia);
 Hogna lambarenensis (Simon, 1910) (Congo);
 Hogna landanae (Simon, 1877) (frica Occidental, Angola);
 Hogna landanella Roewer, 1959 (Angola);
 Hogna lawrencei (Roewer, 1960) (Sud-frica);
 Hogna lenta (Hentz, 1844) (EUA);
 Hogna leprieuri (Simon, 1876) (Algria);
 Hogna leucocephala (L. Koch, 1879) (Rssia);
 Hogna levis (Karsch, 1879) (frica Central i Occidental);
 Hogna liberiaca Roewer, 1959 (Liberia);
 Hogna ligata (O. P.-Cambridge, 1869) (Santa Helena);
 Hogna likelikeae (Simon, 1900) (Hawaii);
 Hogna litigiosa Roewer, 1959 (Angola);
 Hogna longitarsis (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic, Costa Rica, Panam);
 Hogna luederitzi (Simon, 1910) (Nambia, Sud-frica);
 Hogna lufirana (Roewer, 1960) (Congo);
 Hogna lupina (Karsch, 1879) (Sri Lanka);
 Hogna maasi (Gertsch & Wallace, 1937) (Mxic);
 Hogna mabwensis Roewer, 1959 (Congo);
 Hogna maderiana (Walckenaer, 1837) (Madeira);
 Hogna magnosepta (Guy, 1966) (Marroc);
 Hogna maheana Roewer, 1959 (Seychelles);
 Hogna manicola (Strand, 1906) (Etipia);
 Hogna maroccana (Roewer, 1960) (Marroc);
 Hogna maruana (Roewer, 1960) (Camerun);
 Hogna massaiensis (Roewer, 1960) (Tanznia);
 Hogna massauana Roewer, 1959 (Etipia);
 Hogna maurusia (Simon, 1909) (Marroc);
 Hogna medellina (Strand, 1914) (Colmbia);
 Hogna medica (Pocock, 1889) (Iran);
 Hogna miami (Wallace, 1942) (EUA);
 Hogna migdilybs (Simon, 1886) (Senegal);
 Hogna morosina (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Hogna munoiensis Roewer, 1959 (Congo);
 Hogna nairobia (Roewer, 1960) (Kenya);
 Hogna nefasta Tongiorgi, 1977 (Santa Helena);
 Hogna nervosa (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Hogna nigerrima (Roewer, 1960) (Tanznia);
 Hogna nigrichelis (Roewer, 1955) (Iran);
 Hogna nigrosecta (Mello-Leito, 1940) (Brasil);
 Hogna nimia Roewer, 1959 (Tanznia);
 Hogna nonannulata Wunderlich, 1995 (Madeira);
 Hogna nychthemera (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Hogna oaxacana (Gertsch & Wallace, 1937) (Mxic);
 Hogna ocellata (L. Koch, 1878) (Azerbaijan);
 Hogna ocyalina (Simon, 1910) (Nambia);
 Hogna optabilis Roewer, 1959 (Congo);
 Hogna ornata (Perty, 1833) (Brasil);
 Hogna osceola (Gertsch & Wallace, 1937) (EUA);
 Hogna otaviensis (Roewer, 1960) (Nambia);
 Hogna pardalina (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Hogna parvagenitalia (Guy, 1966) (Illes Canries);
 Hogna patens Roewer, 1959 (Zimbabwe);
 Hogna patricki (Purcell, 1903) (frica Meridional);
 Hogna pauciguttata Roewer, 1959 (Mozambique);
 Hogna permunda (Chamberlin, 1904) (EUA);
 Hogna persimilis (Banks, 1898) (Mxic);
 Hogna perspicua Roewer, 1959 (Etipia);
 Hogna petersi (Karsch, 1878) (Mozambique);
 Hogna petiti (Simon, 1876) (Congo);
 Hogna placata Roewer, 1959 (Lesotho);
 Hogna planithoracis (Mello-Leito, 1938) (Argentina);
 Hogna posticata (Banks, 1904) (EUA);
 Hogna principum (Simon, 1910) (Prncipe);
 Hogna propria Roewer, 1959 (Tanznia);
 Hogna proterva Roewer, 1959 (Congo);
 Hogna pseudoceratiola (Wallace, 1942) (EUA);
 Hogna pseudoradiata (Guy, 1966) (possibly Marroc);
 Hogna pulchella (Keyserling, 1877) (Colmbia);
 Hogna pulla (B?senberg & Lenz, 1895) (frica Oriental);
 Hogna pulloides (Strand, 1908) (Etipia);
 Hogna radiata (Latreille, 1817) (Europa Central fins a sia Central, Central frica);
 Hogna radiata clara (Franganillo, 1913) (Espanya);
 Hogna radiata minor (Simon, 1876) (Mediterrani);
 Hogna raffrayi (Simon, 1876) (frica Oriental, Zanzbar);
 Hogna reducta (Bryant, 1942) (Illes Verges);
 Hogna reimoseri Roewer, 1959 (Etipia);
 Hogna rizali Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Hogna rubetra (Schenkel, 1963) (Xina);
 Hogna rubromandibulata (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand, Karakorum);
 Hogna ruricolaris (Simon, 1910) (Botswana);
 Hogna sanctithomasi (Petrunkevitch, 1926) (St. Thomas);
 Hogna sanctivincentii (Simon, 1897) (Illes Verges, Saint Vincent);
 Hogna sanisabel (Strand, 1909) (Uruguai);
 Hogna sansibarensis (Strand, 1907) (Zanzbar);
 Hogna schmitzi Wunderlich, 1992 (Madeira);
 Hogna schreineri (Purcell, 1903) (Nambia, Sud-frica);
 Hogna schultzei (Simon, 1910) (Nambia);
 Hogna senilis (L. Koch, 1877) (Nova Galles del Sud);
 Hogna simoni Roewer, 1959 (Camerun, Congo, Angola);
 Hogna sinaia Roewer, 1959 (Egipte);
 Hogna spenceri (Pocock, 1898) (Rwanda, Sud-frica);
 Hogna sternalis (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Hogna stictopyga (Thorell, 1895) (ndia, Myanmar, Singapur);
 Hogna straeleni Roewer, 1959 (Congo, Rwanda, Tanznia);
 Hogna subaustralis (Strand, 1908) (Per);
 Hogna subligata (L. Koch, 1877) (Queensland);
 Hogna subrufa (Karsch, 1878) (Tasmnia);
 Hogna subtilis (Bryant, 1942) (Illes Verges);
 Hogna suprenans (Chamberlin, 1924) (EUA);
 Hogna swakopmundensis (Strand, 1916) (Nambia);
 Hogna tantilla (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Hogna ternetzi (Mello-Leito, 1939) (Paraguai);
 Hogna teteana Roewer, 1959 (Mozambique);
 Hogna thetis (Simon, 1910) (Prncipe);
 Hogna tigana (Gertsch & Wallace, 1935) (EUA);
 Hogna timuqua (Wallace, 1942) (EUA);
 Hogna tivior (Chamberlin & Ivie, 1936) (Panam);
 Hogna tlaxcalana (Gertsch & Davis, 1940) (Mxic);
 Hogna transvaalica (Simon, 1898) (Sud-frica);
 Hogna travassosi (Mello-Leito, 1939) (Brasil);
 Hogna truculenta (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte);
 Hogna trunca Yin, Bao & Zhang, 1996 (Xina);
 Hogna unicolor Roewer, 1959 (Mozambique);
 Hogna vachoni Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Hogna variolosa (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Hogna ventrilineata Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Hogna volxemi (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Hogna vulpina (C. L. Koch, 1847) (Brasil);
 Hogna wallacei (Chamberlin & Ivie, 1944) (EUA);
 Hogna watsoni (Gertsch, 1934) (EUA);
 Hogna willeyi (Pocock, 1899) (Illes Bismarck);
 Hogna yauliensis (Strand, 1908) (Per);
 Hogna zorodes (Mello-Leito, 1942) (Argentina);
 Hogna zuluana Roewer, 1959 (Sud-frica);

Hognoides.
Hognoides Roewer, 1960
 Hognoides ukrewea Roewer, 1960 (Tanznia);
 Hognoides urbanides (Strand, 1907) (Madagascar);

Hyaenosa.
Hyaenosa Caporiacco, 1940
 Hyaenosa clarki (Hogg, 1912) (Xina);
 Hyaenosa effera (O. P.-Cambridge, 1872) (frica del Nord);
 Hyaenosa invasa Savelyeva, 1972 (sia Central);
 Hyaenosa ruandana Roewer, 1960 (Rwanda);
 Hyaenosa strandi Caporiacco, 1940 (Etipia);

Hygrolycosa.
Hygrolycosa Dahl, 1908
 Hygrolycosa alpigena Yu & Song, 1988 (Xina);
 Hygrolycosa rubrofasciata (Ohlert, 1865) (Palertic);
 Hygrolycosa strandi Caporiacco, 1948 (Grcia);
 Hygrolycosa umidicola Tanaka, 1978 (Jap);

Knoelle.
Knoelle Framenau, 2006
 Knoelle clara (L. Koch, 1877) (Austrlia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165918" title="Llista d'espcies de licsids (L-O)" nonfiltered="2770" processed="2758" dbindex="67785">
Llista de les espcies de licsids, per ordre alfabtic, que van de la lletra L fins a la lletra O. Sn les espcies descrites fins al 21 de desembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de licsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de licsids.

 Gneres i espcies .
Loculla.
Loculla Simon, 1910
 Loculla austrocaspia Roewer, 1955 (Iran);
 Loculla massaica Roewer, 1960 (Tanznia);
 Loculla rauca Simon, 1910 (So Tom);
 Loculla rauca minor Simon, 1910 (So Tom);
 Loculla senzea Roewer, 1960 (Congo);

Lycosa.
Lycosa Latreille, 1804
 Lycosa abnormis Guy, 1966 (frica del Nord);
 Lycosa accurata (Becker, 1886) (Mxic);
 Lycosa adusta Banks, 1898 (Mxic);
 Lycosa affinis Lucas, 1846 (Algria);
 Lycosa ambigua Barrientos, 2004 (Espanya);
 Lycosa anclata Franganillo, 1946 (Cuba);
 Lycosa apacha Chamberlin, 1925 (EUA);
 Lycosa approximata (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Lycosa arambagensis Biswas & Biswas, 1992 (ndia);
 Lycosa arapensis (Strand, 1908) (Per);
 Lycosa ariadnae McKay, 1979 (Oest d Austrlia);
 Lycosa articulata Costa, 1875 (Israel);
 Lycosa artigasi Casanueva, 1980 (Xile);
 Lycosa siatica Sytshevskaja, 1980 (Tajikistan);
 Lycosa aurea Hogg, 1896 (Central Austrlia);
 Lycosa auroguttata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Lycosa australicola (Strand, 1913) (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Lycosa australis Simon, 1884 (Xile);
 Lycosa balaramai Patel & Reddy, 1993 (ndia);
 Lycosa barnesi Gravely, 1924 (ndia);
 Lycosa bedeli Simon, 1876 (frica del Nord);
 Lycosa beihaiensis Yin, Bao & Zhang, 1995 (Xina);
 Lycosa bezzii Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Lycosa bhatnagari Sadana, 1969 (ndia);
 Lycosa bicolor Hogg, 1905 (Oest d Austrlia, Territori del Nord, Sud d Austrlia);
 Lycosa biolleyi Banks, 1909 (Costa Rica);
 Lycosa bistriata Gravely, 1924 (ndia, Bhutan);
 Lycosa boninensis Tanaka, 1989 (Taiwan, Jap);
 Lycosa bonneti Guy & Carricaburu, 1967 (Algria);
 Lycosa brunnea F. O. P.-Cambridge, 1902 (Costa Rica, Guatemala, Mxic);
 Lycosa caenosa Rainbow, 1899 (Nova Calednia, Noves Hbrides);
 Lycosa canescens Schenkel, 1963 (Xina);
 Lycosa capensis Simon, 1898 (Sud-frica);
 Lycosa carbonelli Costa & Capocasale, 1984 (Uruguai);
 Lycosa carmichaeli Gravely, 1924 (ndia);
 Lycosa castanea Hogg, 1905 (Sud d Austrlia);
 Lycosa cerrofloresiana Petrunkevitch, 1925 (El Salvador fins a Panam);
 Lycosa chaperi Simon, 1885 (ndia, Pakistan);
 Lycosa choudhuryi Tikader & Malhotra, 1980 (ndia, Xina);
 Lycosa cingara (C. L. Koch, 1847) (Egipte);
 Lycosa clarissa Roewer, 1951 (Espanya);
 Lycosa coelestis L. Koch, 1878 (Xina, Corea, Jap);
 Lycosa connexa Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Lycosa contestata Montgomery, 1903 (EUA);
 Lycosa corallina McKay, 1974 (Austrlia);
 Lycosa coreana Paik, 1994 (Corea);
 Lycosa cowlei Hogg, 1896 (Central Austrlia);
 Lycosa cretacea Simon, 1898 (frica del Nord);
 Lycosa dacica (Pavesi, 1898) (Romania);
 Lycosa danjiangensis Yin, Zhao & Bao, 1997 (Xina);
 Lycosa dilatata F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic fins a El Salvador);
 Lycosa dimota Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Lycosa discolor Walckenaer, 1837 (EUA);
 Lycosa duracki McKay, 1975 (Oest d Austrlia);
 Lycosa elysae Tongiorgi, 1977 (Santa Helena);
 Lycosa emuncta Banks, 1898 (Mxic);
 Lycosa erjianensis Yin & Zhao, 1996 (Xina);
 Lycosa errans Hogg, 1905 (Sud d Austrlia);
 Lycosa erythrognatha Lucas, 1836 (Brasil, Uruguai, Paraguai, Argentina);
 Lycosa eutypa Chamberlin, 1925 (Panam);
 Lycosa exigua (Roewer, 1960) (Nambia);
 Lycosa falconensis Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Lycosa fernandezi (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Illa Juan Fernandez);
 Lycosa ferriculosa Chamberlin, 1919 (EUA);
 Lycosa formosana Saito, 1936 (Taiwan);
 Lycosa forresti McKay, 1973 (Oest d Austrlia);
 Lycosa frigens (Kulczyn'ski, 1916) (Rssia);
 Lycosa fulviventris (Kroneberg, 1875) (Uzbekistan);
 Lycosa fuscana Pocock, 1901 (ndia);
 Lycosa futilis Banks, 1898 (Mxic);
 Lycosa geotubalis Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Lycosa gibsoni McKay, 1979 (Oest d Austrlia);
 Lycosa gigantea (Roewer, 1960) (Sud-frica);
 Lycosa gilberta Hogg, 1905 (Nova Galles del Sud, Victria, Sud d Austrlia);
 Lycosa gobiensis Schenkel, 1936 (Monglia, Xina);
 Lycosa godeffroyi L. Koch, 1865 (Austrlia);
 Lycosa goliathus Pocock, 1901 (ndia);
 Lycosa grahami Fox, 1935 (Xina);
 Lycosa granatensis Franganillo, 1925 (Espanya);
 Lycosa guayaquiliana Mello-Leito, 1939 (Ecuador);
 Lycosa hickmani (Roewer, 1955) (Nova Guinea, Northern Austrlia);
 Lycosa hildegardae Casanueva, 1980 (Xile);
 Lycosa horrida (Keyserling, 1877) (Colmbia);
 Lycosa howarthi Gertsch, 1973 (Hawaii);
 Lycosa illicita Gertsch, 1934 (Mxic);
 Lycosa immanis L. Koch, 1879 (Rssia);
 Lycosa impavida Walckenaer, 1837 (EUA);
 Lycosa implacida Nicolet, 1849 (Xile);
 Lycosa indagatrix Walckenaer, 1837 (ndia, Sri Lanka);
 Lycosa indomita Nicolet, 1849 (Xile);
 Lycosa infesta Walckenaer, 1837 (EUA);
 Lycosa injusta Banks, 1898 (Mxic);
 Lycosa innocua Doleschall, 1859 (Amboina);
 Lycosa inornata Blackwall, 1862 (Brasil);
 Lycosa insulana (Bryant, 1923) (Barbados);
 Lycosa insularis Lucas, 1857 (Cuba);
 Lycosa intermedialis Roewer, 1955 (Lbia);
 Lycosa interstitialis (Strand, 1906) (Algria);
 Lycosa inviolata Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Lycosa iranii Pocock, 1901 (ndia);
 Lycosa ishikariana (Saito, 1934) (Rssia, Jap);
 Lycosa isolata Bryant, 1940 (Cuba);
 Lycosa jagadalpurensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Lycosa kempi Gravely, 1924 (ndia, Pakistan, Bhutan, Xina);
 Lycosa koyuga McKay, 1979 (Oest d Austrlia);
 Lycosa labialis Mao & Song, 1985 (Xina, Corea);
 Lycosa labialisoides Peng i cols., 1997 (Xina);
 Lycosa laeta L. Koch, 1877 (Austrlia Oriental);
 Lycosa lambai Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Lycosa langei Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Lycosa lativulva F. O. P.-Cambridge, 1902 (Guatemala);
 Lycosa lebakensis Doleschall, 1859 (Java);
 Lycosa leireana Franganillo, 1918 (Espanya);
 Lycosa leuckarti (Thorell, 1870) (Austrlia);
 Lycosa leucogastra Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Lycosa leucophaeoides (Roewer, 1951) (Queensland);
 Lycosa leucophthalma Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Lycosa leucotaeniata (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Lycosa liliputana Nicolet, 1849 (Xile);
 Lycosa longivulva F. O. P.-Cambridge, 1902 (Guatemala);
 Lycosa macedonica (Giltay, 1932) (Macednia);
 Lycosa mackenziei Gravely, 1924 (Pakistan, ndia, Bangladesh);
 Lycosa madagascariensis Vinson, 1863 (Madagascar);
 Lycosa madani Pocock, 1901 (ndia);
 Lycosa magallanica Karsch, 1880 (Xile);
 Lycosa magnifica Hu, 2001 (Xina);
 Lycosa mahabaleshwarensis Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Lycosa malacensis Franganillo, 1926 (Espanya);
 Lycosa masteri Pocock, 1901 (ndia);
 Lycosa matusitai Nakatsudi, 1943 (Jap fins a Micronsia);
 Lycosa maya Chamberlin, 1925 (Mxic);
 Lycosa mexicana Banks, 1898 (Mxic);
 Lycosa minae (D?nitz & Strand, 1906) (Jap);
 Lycosa molyneuxi Hogg, 1905 (Nova Galles del Sud);
 Lycosa mordax Walckenaer, 1837 (EUA);
 Lycosa moulmeinensis Gravely, 1924 (Myanmar);
 Lycosa mukana Roewer, 1960 (Congo);
 Lycosa muntea (Roewer, 1960) (Congo);
 Lycosa musgravei McKay, 1974 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Lycosa narbonensis Walckenaer, 1806 (Mediterrani);
 Lycosa narbonensis cisalpina Simon, 1937 (Frana);
 Lycosa niceforoi Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Lycosa nigromarmorata Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Lycosa nigropunctata Rainbow, 1915 (Sud d Austrlia);
 Lycosa nigrotaeniata Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Lycosa nigrotibialis Simon, 1884 (ndia, Bhutan, Myanmar);
 Lycosa nilotica Audouin, 1826 (Egipte);
 Lycosa nordenskjoldi Tullgren, 1905 (Brasil, Bolvia);
 Lycosa ovalata Franganillo, 1930 (Cuba);
 Lycosa pachana Pocock, 1898 (Central, frica Meridional);
 Lycosa palliata Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Lycosa pampeana Holmberg, 1876 (Paraguai, Argentina);
 Lycosa paranensis Holmberg, 1876 (Brasil, Argentina);
 Lycosa parvipudens Karsch, 1881 (Gilbert);
 Lycosa patagonica Simon, 1886 (Xile);
 Lycosa pavlovi Schenkel, 1953 (Xina);
 Lycosa perinflata Pulleine, 1922 (Sud d Austrlia);
 Lycosa perkinsi Simon, 1904 (Hawaii);
 Lycosa permiana Scheffer, 1905 (EUA);
 Lycosa perspicua Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Lycosa philadelphiana Walckenaer, 1837 (EUA);
 Lycosa phipsoni Pocock, 1899 (ndia fins a Xina, Taiwan);
 Lycosa phipsoni leucophora (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Lycosa pia (B?senberg & Strand, 1906) (Jap);
 Lycosa pictipes (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Lycosa pictula Pocock, 1901 (ndia);
 Lycosa pintoi Mello-Leito, 1931 (Brasil);
 Lycosa piochardi Simon, 1876 (Sria);
 Lycosa piochardi infraclara (Strand, 1915) (Israel);
 Lycosa poliostoma (C. L. Koch, 1847) (Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina);
 Lycosa poonaensis Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Lycosa porteri Simon, 1904 (Xile);
 Lycosa praegrandis C. L. Koch, 1836 (Grcia fins a sia Central);
 Lycosa praegrandis discoloriventer Caporiacco, 1949 (Albnia);
 Lycosa praestans Roewer, 1960 (Botswana);
 Lycosa proletarioides Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Lycosa prolifica Pocock, 1901 (ndia);
 Lycosa properipes Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Lycosa pulchella (Thorell, 1881) (Nova Guinea, Illes Bismarck);
 Lycosa punctiventralis (Roewer, 1951) (Mxic);
 Lycosa quadrimaculata Lucas, 1858 (Gabon);
 Lycosa rimicola Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Lycosa ringens Tongiorgi, 1977 (Santa Helena);
 Lycosa rostrata Franganillo, 1930 (Cuba);
 Lycosa rufimanoides (Strand, 1908) (Bolvia);
 Lycosa rufisterna Schenkel, 1953 (Xina);
 Lycosa russea Schenkel, 1953 (Xina);
 Lycosa sabulosa (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Lycosa salifodina McKay, 1976 (Oest d Austrlia);
 Lycosa salvadorensis Kraus, 1955 (El Salvador);
 Lycosa separata (Roewer, 1960) (Mozambique);
 Lycosa septembris (Strand, 1906) (Etipia);
 Lycosa sericovittata Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Lycosa serranoa Tullgren, 1901 (Xile);
 Lycosa shahapuraensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Lycosa shaktae Bhandari & Gajbe, 2001 (ndia);
 Lycosa shansia (Hogg, 1912) (Xina, Monglia);
 Lycosa shillongensis Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Lycosa signata Lenz, 1886 (Madagascar);
 Lycosa signiventris Banks, 1909 (El Salvador, Costa Rica);
 Lycosa sigridae (Strand, 1917) (Mxic);
 Lycosa similis Banks, 1897 (EUA);
 Lycosa singoriensis (Laxmann, 1770) (Palertic);
 Lycosa skeeti Pulleine, 1922 (Sud d Austrlia);
 Lycosa snelli McKay, 1975 (Oest d Austrlia);
 Lycosa sochoi Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Lycosa spiniformis Franganillo, 1926 (Espanya);
 Lycosa storeniformis Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Lycosa storri McKay, 1973 (Oest d Austrlia);
 Lycosa subfusca F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic, Costa Rica);
 Lycosa subhirsuta L. Koch, 1882 (Mallorca);
 Lycosa suzukii Yaginuma, 1960 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Lycosa sylvatica (Roewer, 1951) (Algria);
 Lycosa tarantula (Linnaeus, 1758) (SouthEuropa Oriental, Mediterrani, Prop de Est);
 Lycosa tarantula carsica Caporiacco, 1949 (Itlia);
 Lycosa tarantuloides Perty, 1833 (Brasil);
 Lycosa tasmanicola Roewer, 1960 (Tasmnia);
 Lycosa teranganicola (Strand, 1911) (Illes Aru);
 Lycosa tetrophthalma Mello-Leito, 1939 (Paraguai);
 Lycosa thoracica Patel & Reddy, 1993 (ndia);
 Lycosa thorelli (Keyserling, 1877) (Colmbia fins a Argentina);
 Lycosa tista Tikader, 1970 (ndia);
 Lycosa transversa F. O. P.-Cambridge, 1902 (Guatemala);
 Lycosa trichopus (Roewer, 1960) (Afganistan);
 Lycosa tula (Strand, 1913) (Oest d Austrlia);
 Lycosa u-album Mello-Leito, 1938 (Argentina);
 Lycosa vachoni Guy, 1966 (Algria);
 Lycosa vellutina Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Lycosa ventralis F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Lycosa virgulata Franganillo, 1920 (Portugal);
 Lycosa vittata Yin, Bao & Zhang, 1995 (Xina);
 Lycosa wadaiensis Roewer, 1960 (Txad);
 Lycosa wangi Yin, Peng & Wang, 1996 (Xina);
 Lycosa woonda McKay, 1979 (Oest d Austrlia);
 Lycosa wroughtoni Pocock, 1899 (ndia);
 Lycosa wulsini Fox, 1935 (Xina);
 Lycosa yalkara McKay, 1979 (Oest d Austrlia);
 Lycosa yerburyi Pocock, 1901 (Sri Lanka);
 Lycosa yizhangensis Yin, Peng & Wang, 1996 (Xina);
 Lycosa yunnanensis Yin, Peng & Wang, 1996 (Xina);

Lycosella.
Lycosella Thorell, 1890
 Lycosella annulata Simon, 1900 (Hawaii);
 Lycosella minuta Thorell, 1890 (Sumatra);
 Lycosella spinipes Simon, 1900 (Hawaii);
 Lycosella tenera Thorell, 1890 (Sumatra);
 Lycosella tenera bisulcata Thorell, 1890 (Sumatra);

Lycosula.
Lycosula Roewer, 1960
 Lycosula hebridisiana (Berland, 1938) (Noves Hbrides);
 Lycosula minima (Berland, 1938) (Noves Hbrides);
 Lycosula thorelli (Berland, 1929) (Samoa, Illes Marqueses);

Lysania.
Lysania Thorell, 1890
 Lysania pygmaea Thorell, 1890 (Malisia);
 Lysania sabahensis Lehtinen & Hippa, 1979 (Borneo);

Mainosa.
Mainosa Framenau, 2006
 Mainosa longipes (L. Koch, 1878) (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);

Malimbosa.
Malimbosa Roewer, 1960
 Malimbosa lamperti (Strand, 1906) (frica Occidental);

Margonia.
Margonia Hippa & Lehtinen, 1983
 Margonia himalayensis (Gravely, 1924) (ndia);

Megarctosa.
Megarctosa Caporiacco, 1948
 Megarctosa aequioculata (Strand, 1906) (Etipia);
 Megarctosa argentata (Denis, 1947) (frica del Nord);
 Megarctosa bamiana Roewer, 1960 (Afganistan);
 Megarctosa caporiaccoi Roewer, 1960 (Camerun);
 Megarctosa gobiensis (Schenkel, 1936) (Monglia);
 Megarctosa melanostoma (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Megarctosa naccai Caporiacco, 1948 (Grcia);

Melloicosa.
Melloicosa Roewer, 1960
 Melloicosa vittata (Mello-Leito, 1945) (Argentina);

Melocosa.
Melocosa Gertsch, 1937
 Melocosa fumosa (Emerton, 1894) (EUA, Canad, Alaska);
 Melocosa gertschi Mello-Leito, 1947 (Brasil);

Molitorosa.
Molitorosa Roewer, 1960
 Molitorosa molitor (Bertkau, 1880) (Brasil);

Mongolicosa.
Mongolicosa Marusik, Azarkina & Koponen, 2004
 Mongolicosa buryatica Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Mongolicosa glupovi Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Mongolicosa gobiensis Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Monglia);
 Mongolicosa mongolensis Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Monglia);
 Mongolicosa pseudoferruginea (Schenkel, 1936) (Xina);
 Mongolicosa songi Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Monglia, Xina);

Mustelicosa.
Mustelicosa Roewer, 1960
 Mustelicosa dimidiata (Thorell, 1875) (Rssia, Turkmenistan, Monglia, Xina);
 Mustelicosa ordosa (Hogg, 1912) (Xina);

Notocosa.
Notocosa Vink, 2002
 Notocosa bellicosa (Goyen, 1888) (Nova Zelanda);

Oculicosa.
Oculicosa Zyuzin, 1993
 Oculicosa supermirabilis Zyuzin, 1993 (Kazakhstan);

Ocyale.
Ocyale Audouin, 1826
 Ocyale dewinterae Alderweireldt, 1996 (Malawi, Nambia);
 Ocyale discrepans Roewer, 1960 (Etipia);
 Ocyale fera Strand, 1908 (Madagascar);
 Ocyale grandis Alderweireldt, 1996 (Togo, Congo, Nambia);
 Ocyale guttata (Karsch, 1878) (Tanznia fins a Sud-frica);
 Ocyale huachoi (Mello-Leito, 1942) (Per);
 Ocyale kalpiensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Ocyale kumari Dyal, 1935 (Pakistan);
 Ocyale lanca (Karsch, 1879) (Sri Lanka);
 Ocyale pelliona (Audouin, 1826) (frica del Nord);
 Ocyale pilosa (Roewer, 1960) (frica Occidental fins a Myanmar);
 Ocyale qiongzhongensis Yin & Peng, 1997 (Xina);

Orinocosa.
Orinocosa Chamberlin, 1916
 Orinocosa aymara Chamberlin, 1916 (Per);
 Orinocosa celerierae Cornic, 1976 (Costa d Ivori);
 Orinocosa guentheri (Pocock, 1899) (Iran);
 Orinocosa hansi (Strand, 1916) (frica Meridional);
 Orinocosa paraguensis (Gertsch & Wallace, 1937) (Paraguai);
 Orinocosa priesneri Roewer, 1959 (Egipte);
 Orinocosa pulchra Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Orinocosa securifer (Tullgren, 1905) (Argentina);
 Orinocosa stirlingae (Hogg, 1905) (Nova Galles del Sud);
 Orinocosa tropica Roewer, 1959 (Uganda);

Orthocosa.
Orthocosa Roewer, 1960
 Orthocosa ambigua (Denis, 1947) (Egipte);
 Orthocosa orophila (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Orthocosa semicincta (L. Koch, 1877) (Queensland);
 Orthocosa sternomaculata (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Orthocosa tokunagai (Saito, 1936) (Xina);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165920" title="Llista d'espcies de licsids (P)" nonfiltered="2771" processed="2759" dbindex="67786">
Llista de les espcies de licsids per ordre alfabtic, que comencen per la lletra P, descrites fins al 21 de desembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de licsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de licsids.

 Gneres i espcies .
Paratrochosina.
Paratrochosina Roewer, 1960
 Paratrochosina amica (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Paratrochosina insolita (L. Koch, 1879) (Canad, Alaska, Rssia);
 Paratrochosina murina (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Paratrochosina sagittigera (Roewer, 1951) (Rssia);

Pardosa.
Pardosa C. L. Koch, 1847
 Pardosa abagensis Ovtsharenko, 1979 (Rssia);
 Pardosa aciculifera Chen, Song & Li, 2001 (Xina);
 Pardosa acorensis Simon, 1883 (Aores);
 Pardosa adustella (Roewer, 1951) (Rssia, Monglia, Xina);
 Pardosa aenigmatica Tongiorgi, 1966 (Itlia, Azerbaijan);
 Pardosa afflicta (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Pardosa agrestis (Oestring, 1861) (Palertic);
 Pardosa agrestis purbeckensis F. O. P.-Cambridge, 1895 (Oestern, Europa Central);
 Pardosa agricola (Thorell, 1856) (Europa fins a Kazakhstan);
 Pardosa agricola borussica (Dahl, 1908) (Lithuania);
 Pardosa agricola fucicola (Dahl, 1908) (Finlndia, Alemanya);
 Pardosa alacris (C. L. Koch, 1833) (Europa, Rssia);
 Pardosa alasaniensis Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Pardosa albatula (Roewer, 1951) (Europa);
 Pardosa alboannulata Yin i cols., 1997 (Xina);
 Pardosa albomaculata Emerton, 1885 (EUA, Canad, Alaska, Groenlndia);
 Pardosa algens (Kulczyn'ski, 1908) (Canad, Alaska, Rssia);
 Pardosa algina (Chamberlin, 1916) (Per);
 Pardosa algoides Schenkel, 1963 (ndia, Bangladesh, Xina);
 Pardosa alii Tikader, 1977 (ndia);
 Pardosa altamontis Chamberlin & Ivie, 1946 (EUA, Canad);
 Pardosa alticola Alderweireldt & Jocqu?, 1992 (Etipia, Congo, Rwanda);
 Pardosa altitudis Tikader & Malhotra, 1980 (ndia, Xina);
 Pardosa amacuzacensis Jim?nez, 1983 (Mxic);
 Pardosa amamiensis (Nakatsudi, 1943) (Illes Ryukyu);
 Pardosa amazonia (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Pardosa amentata (Clerck, 1757) (Europa, Rssia);
 Pardosa amkhasensis Tikader & Malhotra, 1976 (ndia);
 Pardosa anchoroides Yu & Song, 1988 (Xina);
 Pardosa ancorifera Schenkel, 1936 (Xina);
 Pardosa anfibia Zapfe-Mann, 1979 (Xile);
 Pardosa angusta Denis, 1956 (Marroc);
 Pardosa angustifrons Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Pardosa anomala Gertsch, 1933 (EUA, Canad);
 Pardosa apostoli Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pardosa aquatilis Schmidt & Krause, 1995 (Illes Cap Verd);
 Pardosa aquila Buchar & Thaler, 1998 (Rssia, Gergia);
 Pardosa arctica (Kulczyn'ski, 1916) (Rssia);
 Pardosa astrigera L. Koch, 1878 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Pardosa atlantica Emerton, 1913 (EUA);
 Pardosa atomaria (C. L. Koch, 1847) (Balcans, Xipre, Rodes, Aegean);
 Pardosa atrata (Thorell, 1873) (Palertic);
 Pardosa atronigra Song, 1995 (Xina);
 Pardosa atropalpis Gravely, 1924 (ndia);
 Pardosa atropos (L. Koch, 1878) (Xina, Corea, Jap);
 Pardosa aurantipes (Strand, 1906) (Etipia);
 Pardosa azerifalcata Marusik, Guseinov & Koponen, 2003 (Azerbaijan);
 Pardosa baehrorum Kronestedt, 1999 (Alemanya, Sussa, ustria);
 Pardosa balaghatensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Pardosa baoshanensis Wang & Qiu, 1991 (Xina);
 Pardosa baraan Logunov & Marusik, 1995 (Rssia, Monglia);
 Pardosa bargaonensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Pardosa basiri (Dyal, 1935) (Pakistan);
 Pardosa bastarensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Pardosa baxianensis Wang & Song, 1993 (Xina);
 Pardosa beijiangensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Pardosa bellona Banks, 1898 (EUA, Mxic);
 Pardosa benadira Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Pardosa bendamira Roewer, 1960 (Afganistan);
 Pardosa beringiana Dondale & Redner, 1987 (Canad, Alaska);
 Pardosa bernensis (Lebert, 1877) (Sussa);
 Pardosa bidentata Franganillo, 1936 (Cuba);
 Pardosa bifasciata (C. L. Koch, 1834) (Palertic);
 Pardosa birabeni Mello-Leito, 1938 (Argentina);
 Pardosa birmanica Simon, 1884 (Pakistan fins a Xina, Filipines, Sumatra);
 Pardosa blanda (C. L. Koch, 1833) (Palertic);
 Pardosa bleyi (Dahl, 1908) (Illes Bismarck);
 Pardosa brevimetatarsis (Strand, 1907) (Java);
 Pardosa brevivulva Tanaka, 1975 (Xina, Corea, Jap);
 Pardosa brunellii Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Pardosa buchari Ovtsharenko, 1979 (Rssia, Gergia);
 Pardosa bucklei Kronestedt, 1975 (EUA, Canad);
 Pardosa bukukun Logunov & Marusik, 1995 (Rssia, Monglia);
 Pardosa burasantiensis Tikader & Malhotra, 1976 (ndia, Xina);
 Pardosa buriatica Sternbergs, 1979 (Rssia);
 Pardosa californica Keyserling, 1887 (EUA, Mxic);
 Pardosa caliraya Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pardosa canalis F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Pardosa caucasica Ovtsharenko, 1979 (Rssia, Azerbaijan);
 Pardosa cavannae Simon, 1881 (Itlia);
 Pardosa cayennensis (Taczanowski, 1874) (Guaiana Francesa);
 Pardosa cervina Schenkel, 1936 (Xina);
 Pardosa cervinopilosa Schenkel, 1936 (Xina);
 Pardosa chahraka Roewer, 1960 (Afganistan);
 Pardosa chambaensis Tikader & Malhotra, 1976 (ndia);
 Pardosa chapini (Fox, 1935) (Xina);
 Pardosa chenbuensis Yin i cols., 1997 (Xina);
 Pardosa chiapsiana Gertsch & Wallace, 1937 (Mxic);
 Pardosa chindanda Roewer, 1960 (Afganistan);
 Pardosa chionophila L. Koch, 1879 (Rssia, Monglia);
 Pardosa cincta (Kulczyn'ski, 1887) (Central, Europa Oriental);
 Pardosa cinerascens (Roewer, 1951) (Madagascar);
 Pardosa clavipalpis Purcell, 1903 (Est, Sud-frica);
 Pardosa cluens Roewer, 1959 (Camerun);
 Pardosa colchica Mcheidze, 1946 (Gergia, Armnia, Azerbaijan);
 Pardosa coloradensis Banks, 1894 (EUA, Canad, Alaska);
 Pardosa concinna (Thorell, 1877) (EUA, Canad);
 Pardosa concolorata (Roewer, 1951) (Mxic);
 Pardosa condolens (O. P.-Cambridge, 1885) (sia Central);
 Pardosa confalonierii Caporiacco, 1928 (frica del Nord);
 Pardosa confEUA Kronestedt, 1988 (EUA);
 Pardosa consimilis Nosek, 1905 (Turquia);
 Pardosa costrica Chamberlin & Ivie, 1942 (Costa Rica);
 Pardosa crassipalpis Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Pardosa crassistyla Kronestedt, 1988 (EUA);
 Pardosa credula (O. P.-Cambridge, 1885) (Tajikistan);
 Pardosa cribrata Simon, 1876 (Europa Meridional, Algria);
 Pardosa cribrata catalonica Simon, 1937 (Espanya);
 Pardosa cribrata roscai (Roewer, 1951) (Bulgria, Romania);
 Pardosa cubana Bryant, 1940 (Cuba, Jamaica, Illes Grand Cayman );
 Pardosa dabiensis Chai & Yang, 1998 (Xina);
 Pardosa dagestana Buchar & Thaler, 1998 (Rssia);
 Pardosa diasetsuensis Tanaka, 2005 (Jap);
 Pardosa dalkhaba Roewer, 1960 (Afganistan);
 Pardosa danica (S rensen, 1904) (Denmark);
 Pardosa daqingshanica Tang, Urita & Song, 1994 (Xina);
 Pardosa darolii (Strand, 1906) (Etipia);
 Pardosa datongensis Yin, Peng & Kim, 1997 (Xina);
 Pardosa debolinae Majumder, 2004 (ndia);
 Pardosa delicatula Gertsch & Wallace, 1935 (EUA, Mxic);
 Pardosa dentitegulum Yin i cols., 1997 (Xina);
 Pardosa desolatula Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Pardosa dilecta Banks, 1898 (Mxic);
 Pardosa distincta (Blackwall, 1846) (EUA, Canad);
 Pardosa diuturna Fox, 1937 (Canad, Alaska);
 Pardosa donabila Roewer, 1955 (Iran);
 Pardosa dondalei Jim?nez, 1986 (Mxic);
 Pardosa dorsalis Banks, 1894 (EUA, Canad);
 Pardosa dorsuncata Lowrie & Dondale, 1981 (EUA, Canad, Alaska);
 Pardosa dranensis Hogg, 1922 (Vietnam);
 Pardosa drenskii Buchar, 1968 (Bulgria);
 Pardosa dromaea (Thorell, 1878) (EUA, Canad);
 Pardosa duplicata Saha, Biswas & Raychaudhuri, 1994 (ndia);
 Pardosa dzheminey Marusik, 1995 (Kazakhstan);
 Pardosa ecatli Jim?nez, 1985 (Mxic);
 Pardosa eiseni (Thorell, 1875) (Palertic);
 Pardosa ejusmodi (O. P.-Cambridge, 1872) (Sria);
 Pardosa elegans (Thorell, 1875) (Rssia);
 Pardosa elegantula (Roewer, 1959) (Congo);
 Pardosa enucleata Roewer, 1959 (Sud-frica);
 Pardosa erupticia (Strand, 1913) (Rwanda);
 Pardosa evelinae Wunderlich, 1984 (Europa Oriental);
 Pardosa falcata Schenkel, 1963 (Monglia, Xina);
 Pardosa falcifera F. O. P.-Cambridge, 1902 (EUA fins a Costa Rica);
 Pardosa falcula F. O. P.-Cambridge, 1902 (Guatemala);
 Pardosa fallax Barnes, 1959 (Mxic);
 Pardosa fastosa (Keyserling, 1877) (Costa Rica fins a Ecuador);
 Pardosa fastosa viota (Strand, 1914) (Colmbia);
 Pardosa femoralis Simon, 1876 (Frana, Espanya, Rssia);
 Pardosa ferruginea (L. Koch, 1870) (Palertic);
 Pardosa flammula Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Pardosa flavida (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand, Turkmenistan, Xina);
 Pardosa flavipalpis F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Pardosa flavipes Hu, 2001 (Xina);
 Pardosa flavisterna Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Pardosa fletcheri (Gravely, 1924) (ndia, Nepal, Pakistan);
 Pardosa floridana (Banks, 1896) (EUA, Cuba);
 Pardosa fortunata (O. P.-Cambridge, 1885) (sia Central);
 Pardosa foveolata Purcell, 1903 (Central, Sud-frica);
 Pardosa fulvipes (Collett, 1876) (Palertic);
 Pardosa furcifera (Thorell, 1875) (Canad, Alaska, Groenlndia, Iceland);
 Pardosa fuscosoma Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Pardosa fuscula (Thorell, 1875) (EUA, Canad, Alaska);
 Pardosa gastropicta Roewer, 1959 (Kenya);
 Pardosa gefsana Roewer, 1959 (Espanya, Siclia, Sardenya, frica del Nord);
 Pardosa gerhardti (Strand, 1922) (Sumatra);
 Pardosa ghigii Caporiacco, 1932 (Marroc);
 Pardosa ghourbanda Roewer, 1960 (Afganistan);
 Pardosa giebeli (Pavesi, 1873) (Europa);
 Pardosa glabra Mello-Leito, 1938 (Argentina);
 Pardosa glacialis (Thorell, 1872) (Holrtic);
 Pardosa golbagha Roewer, 1960 (Afganistan);
 Pardosa gopalai Patel & Reddy, 1993 (ndia);
 Pardosa gothicana Lowrie & Dondale, 1981 (EUA);
 Pardosa gracilenta (Lucas, 1846) (Algria);
 Pardosa graminea Tanaka, 1985 (Jap);
 Pardosa groenlandica (Thorell, 1872) (EUA, Canad, Alaska, Groenlndia);
 Pardosa guadalajarana Dondale & Redner, 1984 (Mxic fins a El Salvador);
 Pardosa guerechka Roewer, 1960 (Afganistan);
 Pardosa gEUArensis Marusik, Guseinov & Koponen, 2003 (Azerbaijan);
 Pardosa haibeiensis Yin i cols., 1995 (Xina);
 Pardosa hamifera F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic, Hondures, Jamaica, Hispaniola);
 Pardosa hatanensis Urita, Tang & Song, 1993 (Xina);
 Pardosa haupti Song, 1995 (Xina);
 Pardosa hedini Schenkel, 1936 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Pardosa herbosa Jo & Paik, 1984 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Pardosa hetchi Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Pardosa heterophthalma (Simon, 1898) (ndia fins a Java);
 Pardosa hohxilensis Song, 1995 (Xina);
 Pardosa hokkaido Tanaka & Suwa, 1986 (Rssia, Jap);
 Pardosa hortensis (Thorell, 1872) (Palertic);
 Pardosa houssabeni Roewer, 1959 (Central frica);
 Pardosa humphreysi McKay, 1985 (Oest d Austrlia);
 Pardosa hydaspis Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Pardosa hyperborea (Thorell, 1872) (Holrtic);
 Pardosa hypocrita (Simon, 1882) (Iemen);
 Pardosa ibex Buchar & Thaler, 1998 (Rssia, Gergia);
 Pardosa ilgunensis Nosek, 1905 (Turquia);
 Pardosa incerta Nosek, 1905 (Turquia, Rssia, Azerbaijan);
 Pardosa indecora L. Koch, 1879 (Rssia, Xina);
 Pardosa iniqua (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte);
 Pardosa injucunda (O. P.-Cambridge, 1876) (frica);
 Pardosa inopina (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte fins a frica Oriental);
 Pardosa inquieta (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte);
 Pardosa intermedia (B?senberg, 1903) (Alemanya);
 Pardosa invenusta (C. L. Koch, 1837) (Grcia);
 Pardosa irretita Simon, 1886 (Tailndia, Malisia, Borneo);
 Pardosa irriensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pardosa isago Tanaka, 1977 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Pardosa italica Tongiorgi, 1966 (Europa Meridional fins a Xina);
 Pardosa italica valenta Zyuzin, 1976 (sia Central);
 Pardosa izabella Chamberlin & Ivie, 1942 (Guatemala);
 Pardosa jabalpurensis Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Pardosa jambaruensis Tanaka, 1990 (Xina, Taiwan, Okinawa);
 Pardosa jartica Urita, Tang & Song, 1993 (Xina);
 Pardosa jeniseica Eskov & Marusik, 1995 (Rssia, Kazakhstan);
 Pardosa jergeniensis Ponomarev, 1979 (Rssia, Kazakhstan);
 Pardosa jinpingensis Yin i cols., 1997 (Xina);
 Pardosa josemitensis (Strand, 1908) (EUA);
 Pardosa kalpiensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Pardosa karagonis (Strand, 1913) (frica Central i Oriental);
 Pardosa karagonis nivicola Lessert, 1926 (Tanznia);
 Pardosa katangana Roewer, 1959 (Congo);
 Pardosa kavango Alderweireldt & Jocqu?, 1992 (Nambia, Botswana);
 Pardosa kondeana Roewer, 1959 (frica Oriental);
 Pardosa kratochvili (Kolosv?ry, 1934) (Hongria);
 Pardosa krausi (Roewer, 1959) (Tanznia);
 Pardosa kronestedti Song, Zhang & Zhu, 2002 (Xina);
 Pardosa kupupa (Tikader, 1970) (ndia, Xina);
 Pardosa labradorensis (Thorell, 1875) (EUA, Canad);
 Pardosa laciniata Song & Haupt, 1995 (Xina);
 Pardosa laetabunda (Spassky, 1941) (Tajikistan);
 Pardosa laevitarsis Tanaka & Suwa, 1986 (Jap, Okinawa);
 Pardosa lahorensis Dyal, 1935 (Pakistan);
 Pardosa laidlawi Simon, 1901 (Malisia);
 Pardosa lapidicina Emerton, 1885 (EUA, Canad);
 Pardosa lapponica (Thorell, 1872) (Holrtic);
 Pardosa lasciva L. Koch, 1879 (Palertic);
 Pardosa laura Karsch, 1879 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Pardosa lawrencei Roewer, 1959 (Tanznia);
 Pardosa leipoldti Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Pardosa leprevosti Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Pardosa leucopalpis Gravely, 1924 (ndia, Pakistan, Sri Lanka);
 Pardosa limata Roewer, 1959 (Nambia);
 Pardosa lineata F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Pardosa linguata F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Pardosa littoralis Banks, 1896 (EUA, Canad, Cuba);
 Pardosa lombokibia (Strand, 1915) (Lombok);
 Pardosa longionycha Yin i cols., 1995 (Xina);
 Pardosa longisepta Chen & Song, 2002 (Xina);
 Pardosa longivulva F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic, Guatemala);
 Pardosa lowriei Kronestedt, 1975 (EUA, Canad, Alaska);
 Pardosa luctinosa Simon, 1876 (Palertic);
 Pardosa luctinosa etsinensis Schenkel, 1963 (Xina);
 Pardosa luctinosa marina (Kolosv?ry, 1940) (Balcans);
 Pardosa ludia (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Pardosa lugubris (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Pardosa lurida Roewer, 1959 (Tanznia);
 Pardosa lusingana Roewer, 1959 (Congo, Nambia);
 Pardosa lycosina Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Pardosa lycosinella Lawrence, 1927 (Nambia);
 Pardosa lyrata (Odenwall, 1901) (Rssia, Monglia);
 Pardosa lyrifera Schenkel, 1936 (Xina, Corea, Jap);
 Pardosa lyrivulva (B?senberg & Strand, 1906) (Jap);
 Pardosa mabinii Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pardosa mabweana Roewer, 1959 (Congo);
 Pardosa mackenziana (Keyserling, 1877) (EUA, Canad, Alaska);
 Pardosa maculata Franganillo, 1931 (Cuba);
 Pardosa maculatipes (Keyserling, 1887) (Xile);
 Pardosa maimaneha Roewer, 1960 (Afganistan);
 Pardosa maisa Hippa & Mannila, 1982 (Finlndia, ustria, Hongria, Txquia, Poland);
 Pardosa manicata Thorell, 1899 (Camerun);
 Pardosa manubriata Simon, 1898 (Est, frica Meridional);
 Pardosa marchei Simon, 1890 (Mariana);
 Pardosa marialuisae Dondale & Redner, 1984 (Mxic fins a Hondures);
 Pardosa martensi Buchar, 1978 (Nepal);
 Pardosa martinii (Pavesi, 1883) (Etipia);
 Pardosa masareyi Mello-Leito, 1939 (Ecuador);
 Pardosa masurae Esyunin & Efimik, 1998 (Rssia);
 Pardosa mayana Dondale & Redner, 1984 (Mxic fins a Costa Rica);
 Pardosa medialis Banks, 1898 (Mxic);
 Pardosa mendicans (Simon, 1882) (Iemen);
 Pardosa mercurialis Montgomery, 1904 (EUA);
 Pardosa messingerae (Strand, 1916) (Oest, frica Central i Oriental);
 Pardosa metlakatla Emerton, 1917 (EUA, Canad, Alaska);
 Pardosa milvina (Hentz, 1844) (EUA, Canad);
 Pardosa minuta Tikader & Malhotra, 1976 (ndia, Bangladesh);
 Pardosa mionebulosa Yin i cols., 1997 (Xina);
 Pardosa miquanensis Yin i cols., 1994 (Xina);
 Pardosa mira Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Pardosa mixta (Kulczyn'ski, 1887) (Palertic);
 Pardosa modica (Blackwall, 1846) (EUA, Canad);
 Pardosa moesta Banks, 1892 (EUA, Canad, Alaska);
 Pardosa mongolica Kulczyn'ski, 1901 (Rssia, Tajikistan, Nepal, Monglia, Xina);
 Pardosa montgomeryi Gertsch, 1934 (EUA, Mxic);
 Pardosa monticola (Clerck, 1757) (Palertic);
 Pardosa monticola ambigua Simon, 1937 (Frana);
 Pardosa monticola minima Simon, 1876 (Frana);
 Pardosa monticola pseudosaltuaria Simon, 1937 (Frana);
 Pardosa mordagica Tang, Urita & Song, 1995 (Xina);
 Pardosa morosa (L. Koch, 1870) (Europa fins a sia Central);
 Pardosa mtugensis (Strand, 1908) (frica del Nord);
 Pardosa mubalea Roewer, 1959 (Congo);
 Pardosa mukundi Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Pardosa mulaiki Gertsch, 1934 (EUA, Canad);
 Pardosa multivaga Simon, 1880 (Xina);
 Pardosa muzkolica Kononenko, 1978 (Tajikistan);
 Pardosa mysorensis (Tikader & Mukerji, 1971) (ndia);
 Pardosa naevia (L. Koch, 1875) (Egipte, Etipia);
 Pardosa naevioides (Strand, 1916) (Nambia);
 Pardosa nanica Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Pardosa nanyuensis Yin i cols., 1995 (Xina);
 Pardosa narymica Savelyeva, 1972 (Kazakhstan);
 Pardosa nebulosa (Thorell, 1872) (Palertic);
 Pardosa nebulosa orientalis (Kroneberg, 1875) (Rssia, Gergia);
 Pardosa nenilini Marusik, 1995 (Kazakhstan, Monglia);
 Pardosa nesiotis (Thorell, 1878) (Sumatra, Amboina);
 Pardosa nicobarica (Thorell, 1891) (Illes Nicobar);
 Pardosa nigra (C. L. Koch, 1834) (Palertic);
 Pardosa nigriceps (Thorell, 1856) (Europa);
 Pardosa ninigoriensis Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Pardosa nojimai Tanaka, 1998 (Jap);
 Pardosa nordicolens Chamberlin & Ivie, 1947 (Canad, Alaska, Rssia);
 Pardosa nostrorum Alderweireldt & Jocqu?, 1992 (Mozambique, Sud-frica);
 Pardosa novitatis (Strand, 1906) (Etipia);
 Pardosa oakleyi Gravely, 1924 (Pakistan, ndia, Bangladesh);
 Pardosa obscuripes Simon, 1909 (Marroc);
 Pardosa observans (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte);
 Pardosa occidentalis Simon, 1881 (Portugal, Frana, Sardenya);
 Pardosa odenwalli Sternbergs, 1979 (Rssia);
 Pardosa oksalai Marusik, Hippa & Koponen, 1996 (Rssia);
 Pardosa oljunae Lobanova, 1978 (Rssia);
 Pardosa olympica Tongiorgi, 1966 (Grcia);
 Pardosa oncka Lawrence, 1927 (frica);
 Pardosa ontariensis Gertsch, 1933 (EUA, Canad);
 Pardosa orealis Buchar, 1984 (Nepal);
 Pardosa oreophila Simon, 1937 (Central, Europa Meridional);
 Pardosa oriens (Chamberlin, 1924) (Xina, Jap, Okinawa);
 Pardosa orophila Gertsch, 1933 (EUA, Mxic);
 Pardosa orcchaensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Pardosa orthodox Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Pardosa ourayensis Gertsch, 1933 (EUA);
 Pardosa ovambica Roewer, 1959 (Nambia);
 Pardosa pacata Fox, 1937 (Hong Kong);
 Pardosa pahalanga Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pardosa paleata Alderweireldt & Jocqu?, 1992 (Lbia);
 Pardosa palliclava (Strand, 1907) (Sri Lanka);
 Pardosa paludicola (Clerck, 1757) (Palertic);
 Pardosa palustris (Linnaeus, 1758) (Holrtic);
 Pardosa palustris islandica (Strand, 1906) (Iceland);
 Pardosa papilionaca Chen & Song, 2003 (Xina);
 Pardosa paracolchica Zyuzin & Logunov, 2000 (Rssia, Azerbaijan);
 Pardosa paralapponica Schenkel, 1963 (Monglia, Xina);
 Pardosa paramushirensis (Nakatsudi, 1937) (Kurile, Jap);
 Pardosa paratesquorum Schenkel, 1963 (Rssia, Monglia, Xina);
 Pardosa partita Simon, 1885 (ndia);
 Pardosa parvula Banks, 1904 (EUA);
 Pardosa passibilis (O. P.-Cambridge, 1885) (Kyrgyzstan);
 Pardosa patapatensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pardosa pauxilla Montgomery, 1904 (EUA);
 Pardosa pertinax von Helversen, 2000 (Grcia);
 Pardosa petrunkevitchi Gertsch, 1934 (Mxic);
 Pardosa pexa Hickman, 1944 (Sud d Austrlia);
 Pardosa pinangensis (Thorell, 1890) (Malisia, Sumatra);
 Pardosa pirkuliensis Zyuzin & Logunov, 2000 (Azerbaijan);
 Pardosa plagula F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Pardosa plumipedata (Roewer, 1951) (Argentina);
 Pardosa plumipes (Thorell, 1875) (Palertic);
 Pardosa podhorskii (Kulczyn'ski, 1907) (Canad, Alaska, Rssia);
 Pardosa poecila (Herman, 1879) (Hongria);
 Pardosa pontica (Thorell, 1875) (Europa Oriental fins a sia Central);
 Pardosa porpaensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Pardosa portoricensis Banks, 1902 (Puerto Rico, Illes Verges, Antigua);
 Pardosa potamophila Lawrence, 1927 (Nambia);
 Pardosa praepes Simon, 1886 (Senegal);
 Pardosa prativaga (L. Koch, 1870) (Europa, Rssia);
 Pardosa prativaga scoparia Simon, 1937 (Frana);
 Pardosa procurva Yu & Song, 1988 (Xina, Taiwan);
 Pardosa profuga (Herman, 1879) (Hongria);
 Pardosa prolifica F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic fins a Panam);
 Pardosa prosaica Chamberlin & Ivie, 1947 (Rssia, Alaska, Canad);
 Pardosa proxima (C. L. Koch, 1847) (Palertic, Illes Canries, Aores);
 Pardosa proxima annulatoides (Strand, 1915) (Israel);
 Pardosa proxima antoni (Strand, 1915) (Israel);
 Pardosa proxima poetica Simon, 1876 (Portugal, Espanya, Frana);
 Pardosa psammodes (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Pardosa pseudoannulata (B?senberg & Strand, 1906) (Pakistan fins a Jap, Filipines, Java);
 Pardosa pseudokaragonis (Strand, 1913) (Central frica);
 Pardosa pseudolapponica Marusik, 1995 (Kazakhstan);
 Pardosa pseudostrigillata Tongiorgi, 1966 (ustria, Itlia, Eslovnia);
 Pardosa pseudotorrentum Miller & Buchar, 1972 (Afganistan);
 Pardosa pullata (Clerck, 1757) (Europa, Rssia, sia Central);
 Pardosa pullata jugorum Simon, 1937 (Frana);
 Pardosa pumilio Roewer, 1959 (Etipia);
 Pardosa pusiola (Thorell, 1891) (ndia fins a Xina i Java);
 Pardosa qingzangensis Hu, 2001 (Xina);
 Pardosa qinhaiensis Yin i cols., 1995 (Xina);
 Pardosa qionghuai Yin i cols., 1995 (Xina);
 Pardosa rabulana (Thorell, 1890) (Malisia, Sumatra, Java);
 Pardosa rainieriana Lowrie & Dondale, 1981 (EUA, Canad);
 Pardosa ramulosa (McCook, 1894) (EUA, Mxic);
 Pardosa ranjani Gajbe, 2004 (ndia);
 Pardosa rara (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Pardosa rascheri (Dahl, 1908) (Illes Bismarck);
 Pardosa rhenockensis (Tikader, 1970) (ndia);
 Pardosa rhombisepta Roewer, 1960 (Afganistan);
 Pardosa riparia (C. L. Koch, 1833) (Palertic);
 Pardosa riveti Berland, 1913 (Ecuador);
 Pardosa roeweri Schenkel, 1963 (Xina);
 Pardosa royi Biswas & Raychaudhuri, 2003 (Bangladesh);
 Pardosa ruanda (Strand, 1913) (Rwanda);
 Pardosa rudis Yin i cols., 1995 (Xina);
 Pardosa rugegensis (Strand, 1913) (Central frica);
 Pardosa sagei Gertsch & Wallace, 1937 (Panam);
 Pardosa saltans T?pfer-Hofmann, 2000 (Europa);
 Pardosa saltonia Dondale & Redner, 1984 (EUA, Mxic);
 Pardosa saltuaria (L. Koch, 1870) (Europa Central fins a Kazakhstan);
 Pardosa saltuarides (Strand, 1908) (Etipia);
 Pardosa sangzhiensis Yin i cols., 1995 (Xina);
 Pardosa sanmenensis Yu & Song, 1988 (Xina);
 Pardosa santamaria Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pardosa saturatior Simon, 1937 (Europa Central);
 Pardosa saxatilis (Hentz, 1844) (EUA, Canad);
 Pardosa schenkeli Lessert, 1904 (Palertic);
 Pardosa schreineri Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Pardosa schubotzi (Strand, 1913) (frica Central i Oriental);
 Pardosa selengensis (Odenwall, 1901) (Rssia, Monglia);
 Pardosa semicana Simon, 1885 (Sri Lanka, Malisia, Xina);
 Pardosa septentrionalis (Oestring, 1861) (Northern Palertic);
 Pardosa serena (L. Koch, 1875) (Egipte);
 Pardosa serrata (L. Koch, 1877) (Oest d Austrlia fins a Nova Galles del Sud);
 Pardosa shuangjiangensis Yin i cols., 1997 (Xina);
 Pardosa shugangensis Yin, Bao & Peng, 1997 (Xina);
 Pardosa shyamae (Tikader, 1970) (ndia, Bangladesh, Xina);
 Pardosa sibiniformis Tang, Urita & Song, 1995 (Xina);
 Pardosa sichuanensis Yu & Song, 1991 (Xina);
 Pardosa sierra Banks, 1898 (EUA, Mxic);
 Pardosa silvarum Hu, 2001 (Xina);
 Pardosa sinensis Yin i cols., 1995 (Xina);
 Pardosa sinistra (Thorell, 1877) (EUA, Canad);
 Pardosa soccata Yu & Song, 1988 (Xina);
 Pardosa socorroensis Jim?nez, 1991 (Mxic);
 Pardosa sodalis Holm, 1970 (Canad, Alaska, Rssia);
 Pardosa songosa Tikader & Malhotra, 1976 (ndia, Bangladesh, Xina);
 Pardosa sordidata (Thorell, 1875) (Palertic);
 Pardosa sordidecolorata (Strand, 1906) (Etipia);
 Pardosa sowerbyi Hogg, 1912 (Xina);
 Pardosa sphagnicola (Dahl, 1908) (Europa, Rssia);
 Pardosa stellata (O. P.-Cambridge, 1885) (sia Central);
 Pardosa sternalis (Thorell, 1877) (Amrica del Nord);
 Pardosa steva Lowrie & Gertsch, 1955 (Amrica del Nord);
 Pardosa straeleni Roewer, 1959 (Congo);
 Pardosa strandembriki Caporiacco, 1949 (Etipia);
 Pardosa strena Yu & Song, 1988 (Xina);
 Pardosa strigata Yu & Song, 1988 (Xina);
 Pardosa strix (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Pardosa subalpina Schenkel, 1918 (Sussa);
 Pardosa subanchoroides Wang & Song, 1993 (Xina);
 Pardosa subhadrae Patel & Reddy, 1993 (ndia);
 Pardosa subproximella (Strand, 1906) (Etipia);
 Pardosa subsordidatula (Strand, 1915) (Israel);
 Pardosa suchismitae Majumder, 2004 (ndia);
 Pardosa sumatrana (Thorell, 1890) (ndia, Xina fins a Filipines, Sulawesi);
 Pardosa sutherlandi (Gravely, 1924) (ndia, Nepal);
 Pardosa suwai Tanaka, 1985 (Rssia, Xina, Jap);
 Pardosa taczanowskii (Thorell, 1875) (Poland);
 Pardosa takahashii (Saito, 1936) (Xina, Taiwan, Jap, Okinawa);
 Pardosa tangana Roewer, 1959 (Tanznia);
 Pardosa tappaensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Pardosa tasevi Buchar, 1968 (Europa Oriental, Rssia, Azerbaijan);
 Pardosa tatarica (Thorell, 1875) (Palertic);
 Pardosa tatarica ligurica Simon, 1937 (Itlia);
 Pardosa tatarica saturiator Caporiacco, 1948 (Grcia);
 Pardosa tenasserimensis (Thorell, 1895) (Myanmar, Sumatra, Java);
 Pardosa tenera Thorell, 1899 (Camerun);
 Pardosa tenuipes L. Koch, 1882 (Illes Balears);
 Pardosa tesquorum (Odenwall, 1901) (Rssia, Monglia, Xina, EUA, Canad, Alaska);
 Pardosa tesquorumoides Song & Yu, 1990 (Xina);
 Pardosa tetonensis Gertsch, 1933 (EUA);
 Pardosa thalassia (Thorell, 1891) (Illes Nicobar);
 Pardosa thompsoni Alderweireldt & Jocqu?, 1992 (frica Oriental);
 Pardosa thorelli (Collett, 1876) (Noruega);
 Pardosa tikaderi Arora & Monga, 1994 (ndia);
 Pardosa timidula (Roewer, 1951) (Iemen, Sri Lanka, Pakistan);
 Pardosa torrentum Simon, 1876 (Europa, Gergia);
 Pardosa torrentum integra Denis, 1950 (Frana);
 Pardosa trailli (O. P.-Cambridge, 1873) (Bretanya, Escandinvia);
 Pardosa tricuspidata Tullgren, 1905 (Argentina);
 Pardosa tridentis Caporiacco, 1935 (ndia, Nepal, Kashmir);
 Pardosa trifoveata (Strand, 1907) (Xina);
 Pardosa tristicella (Roewer, 1951) (Colmbia);
 Pardosa tristiculella (Roewer, 1951) (Myanmar);
 Pardosa tristis (Thorell, 1877) (EUA, Canad);
 Pardosa troitskensis Esyunin, 1996 (Rssia);
 Pardosa tschekiangiensis Schenkel, 1963 (Xina);
 Pardosa tumida Barnes, 1959 (Mxic);
 Pardosa tuoba Chamberlin, 1919 (EUA);
 Pardosa turkestanica (Roewer, 1951) (Rssia, sia Central);
 Pardosa tyshchenkoi Zyuzin & Marusik, 1989 (Rssia);
 Pardosa uiensis Esyunin, 1996 (Rssia);
 Pardosa uintana Gertsch, 1933 (EUA, Canad, Alaska);
 Pardosa umtalica Purcell, 1903 (frica Meridional);
 Pardosa uncata (Thorell, 1877) (EUA);
 Pardosa uncifera Schenkel, 1963 (Rssia, Xina, Corea);
 Pardosa unguifera F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic, Guatemala);
 Pardosa upembensis (Roewer, 1959) (Congo);
 Pardosa utahensis Chamberlin, 1919 (EUA);
 Pardosa vadosa Barnes, 1959 (EUA, Mxic);
 Pardosa vagula (Thorell, 1890) (Sumatra, Illes Mentawai, Simeulue, Java);
 Pardosa valens Barnes, 1959 (EUA, Mxic);
 Pardosa valida Banks, 1893 (Sierra Leone, Congo);
 Pardosa vancouveri Emerton, 1917 (EUA, Canad);
 Pardosa vatovae Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Pardosa verticillifer (Strand, 1906) (Etipia);
 Pardosa vindex (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Pardosa vindicata (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand, Karakorum);
 Pardosa vinsoni (Roewer, 1951) (Madagascar);
 Pardosa virgata Kulczyn'ski, 1901 (Monglia);
 Pardosa vittata (Keyserling, 1863) (Europa fins a Gergia);
 Pardosa vlijmi den Hollander & Dijkstra, 1974 (Frana);
 Pardosa vogelae Kronestedt, 1993 (EUA);
 Pardosa v-signata Soares & Camargo, 1948 (Brasil);
 Pardosa vulvitecta Schenkel, 1936 (Xina);
 Pardosa wagleri (Hahn, 1822) (Palertic);
 Pardosa wagleri atra (Giebel, 1869) (Europa);
 Pardosa warayensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pardosa wasatchensis Gertsch, 1933 (EUA);
 Pardosa wuyiensis Yu & Song, 1988 (Xina);
 Pardosa wyuta Gertsch, 1934 (EUA, Canad);
 Pardosa xerampelina (Keyserling, 1877) (EUA, Canad, Alaska);
 Pardosa xerophila Vogel, 1964 (EUA, Mxic);
 Pardosa xinjiangensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Pardosa yadongensis Hu & Li, 1987 (Xina);
 Pardosa yaginumai Tanaka, 1977 (Jap);
 Pardosa yamanoi Tanaka & Suwa, 1986 (Jap);
 Pardosa yavapa Chamberlin, 1925 (EUA);
 Pardosa zhangi Song & Haupt, 1995 (Xina);
 Pardosa zhanjiangensis Yin i cols., 1995 (Xina);
 Pardosa zhui Yu & Song, 1988 (Xina);
 Pardosa zionis Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA, Mxic);
 Pardosa zorimorpha (Strand, 1907) (Madagascar);
 Pardosa zuojiani Song & Haupt, 1995 (Xina);

Pardosella.
Pardosella Caporiacco, 1939
 Pardosella corondaensis (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Pardosella delesserti Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Pardosella maculata Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Pardosella massaiensis Roewer, 1959 (Tanznia);
 Pardosella tabora Roewer, 1959 (Tanznia);
 Pardosella zavattarii Caporiacco, 1939 (Etipia);

Passiena.
Passiena Thorell, 1890
 Passiena albipalpis Roewer, 1959 (Camerun);
 Passiena auberti (Simon, 1898) (Sud-frica);
 Passiena spinicrus Thorell, 1890 (Malisia, Borneo);
 Passiena torbjoerni Lehtinen, 2005 (Tailndia);

Pavocosa.
Pavocosa Roewer, 1960
 Pavocosa feisica (Strand, 1915) (Illes Carolines);
 Pavocosa gallopavo (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Pavocosa herteli (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Pavocosa langei (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Pavocosa siamensis (Giebel, 1863) (Tailndia);

Phonophilus.
Phonophilus Ehrenberg, 1831
 Phonophilus portentosus Ehrenberg, 1831 (Lbia);

Pirata.
Pirata Sundevall, 1833
 Pirata abalosi (Mello-Leito, 1942) (Argentina);
 Pirata affinis Roewer, 1960 (Congo);
 Pirata fricana (Roewer, 1960) (Nambia);
 Pirata alachuus Gertsch & Wallace, 1935 (EUA);
 Pirata albicomaculatus Franganillo, 1913 (Espanya);
 Pirata allapahae Gertsch, 1940 (EUA);
 Pirata apalacheus Gertsch, 1940 (EUA);
 Pirata aspirans Chamberlin, 1904 (EUA, Canad);
 Pirata blabakensis Barrion & Litsinger, 1995 (Java);
 Pirata boreus Tanaka, 1974 (Rssia, Xina, Jap);
 Pirata brevipes (Banks, 1893) (Congo);
 Pirata browni Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Pirata bryantae Kurata, 1944 (Canad, Alaska);
 Pirata canadensis Dondale & Redner, 1981 (Canad);
 Pirata cantralli Wallace & Exline, 1978 (EUA, Canad);
 Pirata cereipes (L. Koch, 1878) (sia Central);
 Pirata chamberlini (Lessert, 1927) (Congo, frica Oriental);
 Pirata clercki (B?senberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Pirata coreanus Paik, 1991 (Corea);
 Pirata davisi Wallace & Exline, 1978 (EUA, Mxic);
 Pirata denticulatus Liu, 1987 (Rssia, Xina, Taiwan);
 Pirata digitatus Tso & Chen, 2004 (Taiwan);
 Pirata fabella (Karsch, 1879) (frica Central i Occidental);
 Pirata felix O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Pirata giganteus Gertsch, 1934 (EUA);
 Pirata haploapophysis Chai, 1987 (Xina);
 Pirata hiroshii Tanaka, 1986 (Jap);
 Pirata hiteorum Wallace & Exline, 1978 (EUA);
 Pirata hokkaidensis Tanaka, 2003 (Jap);
 Pirata hurkai Buchar, 1966 (Rssia, Gergia);
 Pirata hygrophilus Thorell, 1872 (Palertic);
 Pirata indigenus Wallace & Exline, 1978 (EUA);
 Pirata insularis Emerton, 1885 (Holrtic);
 Pirata iriomotensis Tanaka, 1989 (Illes Ryukyu);
 Pirata iviei Wallace & Exline, 1978 (EUA);
 Pirata knorri (Scopoli, 1763) (Palertic);
 Pirata latitans (Blackwall, 1841) (Europa fins a Azerbaijan);
 Pirata longjiangensis Yan i cols., 1997 (Xina);
 Pirata luzonensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pirata mayaca Gertsch, 1940 (EUA, Bahames, Cuba);
 Pirata meridionalis Tanaka, 1974 (Xina, Corea, Jap);
 Pirata minutus Emerton, 1885 (Amrica del Nord);
 Pirata molensis (Strand, 1908) (Etipia);
 Pirata montanoides Banks, 1892 (EUA);
 Pirata montanus Emerton, 1885 (EUA, Canad, Rssia);
 Pirata montigena Liu, 1987 (Xina);
 Pirata mossambicus (Roewer, 1960) (Mozambique);
 Pirata nanatus Gertsch, 1940 (EUA);
 Pirata niokolona Roewer, 1961 (Senegal);
 Pirata pagicola Chamberlin, 1925 (Mxic fins a Panam);
 Pirata pallipes (Blackwall, 1857) (Algria);
 Pirata piratellus (Strand, 1907) (Jap);
 Pirata piraticus (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Pirata piratimorphus (Strand, 1908) (EUA);
 Pirata piratoides (B?senberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Pirata piscatorius (Clerck, 1757) (Palertic);
 Pirata praedo Kulczyn'ski, 1885 (Rssia);
 Pirata procurvus (B?senberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Pirata proximus O. P.-Cambridge, 1876 (Egipte);
 Pirata rubicundicoloratus (Strand, 1906) (Algria);
 Pirata sagitta (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Pirata sedentarius Montgomery, 1904 (Amrica del Nord, Grans Antilles);
 Pirata seminolus Gertsch & Wallace, 1935 (EUA);
 Pirata serrulatus Song & Wang, 1984 (Rssia, Xina);
 Pirata shibatai Tanaka, 1995 (Jap);
 Pirata simplex (L. Koch, 1882) (Mallorca);
 Pirata soukupi (Mello-Leito, 1942) (Per);
 Pirata spatulatus Chai, 1985 (Xina);
 Pirata spiniger (Simon, 1898) (EUA);
 Pirata subannulipes (Strand, 1906) (Etipia);
 Pirata subniger Franganillo, 1913 (Espanya);
 Pirata subpiraticus (B?senberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Pirata suwaneus Gertsch, 1940 (EUA, Bahames);
 Pirata sylvanus Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Pirata tanakai Brignoli, 1983 (Corea, Jap);
 Pirata taurirtensis (Schenkel, 1937) (Marroc);
 Pirata tenuisetaceus Chai, 1987 (Xina);
 Pirata tenuitarsis Simon, 1876 (Europa fins a sia Central);
 Pirata timidus (Lucas, 1846) (Algria);
 Pirata trepidus Roewer, 1960 (Nambia);
 Pirata triens Wallace & Exline, 1978 (EUA);
 Pirata turrialbicus Wallace & Exline, 1978 (Costa Rica, Panam, Cuba);
 Pirata uliginosus (Thorell, 1856) (Europa, Rssia);
 Pirata velox Keyserling, 1891 (Brasil);
 Pirata veracruzae Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Pirata welakae Wallace & Exline, 1978 (EUA);
 Pirata werneri (Roewer, 1960) (Marroc);
 Pirata yaginumai Tanaka, 1974 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Pirata yesoensis Tanaka, 1985 (Jap);
 Pirata zavattarii (Caporiacco, 1941) (Etipia);
 Pirata zelotes Wallace & Exline, 1978 (EUA, Canad);

Piratosa.
Piratosa Roewer, 1960
 Piratosa bicoloripes Roewer, 1960 (Rwanda);
 Piratosa dybowskii (Kulczyn'ski, 1885) (Rssia);
 Piratosa lawrencei Roewer, 1960 (Sud-frica);

Proevippa.
Proevippa Purcell, 1903
 Proevippa albiventris (Simon, 1898) (Nambia, Sud-frica);
 Proevippa biampliata (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Proevippa bruneipes (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Proevippa dregei (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Proevippa eberlanzi (Roewer, 1959) (Nambia);
 Proevippa fascicularis (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Proevippa hirsuta (Russell-Smith, 1981) (Sud-frica);
 Proevippa lightfooti Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Proevippa schreineri (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Proevippa unicolor (Roewer, 1960) (Congo);
 Proevippa wanlessi (Russell-Smith, 1981) (Sud-frica);

Prolycosides.
Prolycosides Mello-Leito, 1942
 Prolycosides amblygyna (Mello-Leito, 1942) (Argentina);

Pseudevippa.
Pseudevippa Simon, 1910
 Pseudevippa cana Simon, 1910 (Nambia);

Pterartoria.
Pterartoria Purcell, 1903
 Pterartoria arbuscula (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Pterartoria fissivittata Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Pterartoria flavolimbata Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Pterartoria masarangi (Merian, 1911) (Sulawesi);
 Pterartoria polysticta Purcell, 1903 (Sud-frica);

Pterartoriola.
Pterartoriola Roewer, 1959
 Pterartoriola caldaria (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Pterartoriola lativittata (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Pterartoriola lompobattangi (Merian, 1911) (Sulawesi);
 Pterartoriola sagae (Purcell, 1903) (Sud-frica);
 Pterartoriola subcrucifera (Purcell, 1903) (Sud-frica);

Pyrenecosa.
Pyrenecosa Marusik, Azarkina & Koponen, 2004
 Pyrenecosa pyrenaea (Simon, 1876) (Frana);
 Pyrenecosa rupicola (Dufour, 1821) (Espanya, Frana, Sussa);
 Pyrenecosa spinosa (Denis, 1938) (Andorra);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165922" title="Llista d'espcies de licsids (R-Z)" nonfiltered="2772" processed="2760" dbindex="67787">
Llista de les espcies de licsids, per ordre alfabtic, que van de la lletra R fins a la lletra Z. Sn les espcies descrites fins al 21 de desembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de licsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de licsids.

 Gneres i espcies .
Rabidosa.
Rabidosa Roewer, 1960
 Rabidosa carrana (Bryant, 1934) (EUA);
 Rabidosa hentzi (Banks, 1904) (EUA);
 Rabidosa punctulata (Hentz, 1844) (EUA);
 Rabidosa rabida (Walckenaer, 1837) (Amrica del Nord);
 Rabidosa santrita (Chamberlin & Ivie, 1942) (EUA);

Satta.
Satta Lehtinen & Hippa, 1979
 Satta cannibalorum Lehtinen & Hippa, 1979 (Nova Guinea);

Schizocosa.
Schizocosa Chamberlin, 1904
 Schizocosa afghana (Roewer, 1960) (Afganistan);
 Schizocosa altamontis (Chamberlin, 1916) (Per);
 Schizocosa arua (Strand, 1911) (Illes Aru);
 Schizocosa astuta (Roewer, 1959) (Tanznia);
 Schizocosa aulonia Dondale, 1969 (EUA);
 Schizocosa avida (Walckenaer, 1837) (Amrica del Nord);
 Schizocosa bilineata (Emerton, 1885) (EUA, Canad);
 Schizocosa cecili (Pocock, 1901) (Zimbabwe);
 Schizocosa ceratiola (Gertsch & Wallace, 1935) (EUA);
 Schizocosa cespitum Dondale & Redner, 1978 (Canad);
 Schizocosa chelifasciata (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Schizocosa chiricahua Dondale & Redner, 1978 (EUA);
 Schizocosa communis (Emerton, 1885) (EUA, Canad);
 Schizocosa concolor (Caporiacco, 1935) (Karakorum);
 Schizocosa conspicua (Roewer, 1959) (Rwanda);
 Schizocosa cotabatoana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Schizocosa crassipalpata Roewer, 1951 (EUA, Canad);
 Schizocosa crassipes (Walckenaer, 1837) (EUA);
 Schizocosa darlingi (Pocock, 1898) (frica Meridional);
 Schizocosa duplex Chamberlin, 1925 (EUA);
 Schizocosa ehni (Lessert, 1933) (Angola);
 Schizocosa floridana Bryant, 1934 (EUA);
 Schizocosa fragilis (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Schizocosa hebes (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Schizocosa hewitti (Lessert, 1915) (frica Oriental);
 Schizocosa humilis (Banks, 1892) (EUA, Canad);
 Schizocosa incerta (Bryant, 1934) (EUA);
 Schizocosa interjecta (Roewer, 1959) (Tanznia);
 Schizocosa krynickii (Thorell, 1875) (Ucrana);
 Schizocosa malitiosa (Tullgren, 1905) (Bolvia, Argentina);
 Schizocosa maxima Dondale & Redner, 1978 (EUA);
 Schizocosa mccooki (Montgomery, 1904) (Amrica del Nord);
 Schizocosa mimula (Gertsch, 1934) (EUA, Mxic);
 Schizocosa minahassae (Merian, 1911) (Sulawesi);
 Schizocosa minnesotensis (Gertsch, 1934) (EUA, Canad);
 Schizocosa minor (Lessert, 1926) (frica Oriental);
 Schizocosa obscoena (Rainbow, 1899) (Noves Hbrides);
 Schizocosa ocreata (Hentz, 1844) (Amrica del Nord);
 Schizocosa parricida (Karsch, 1881) (Xina);
 Schizocosa perplexa Bryant, 1936 (EUA);
 Schizocosa pilipes (Karsch, 1879) (frica Central i Occidental);
 Schizocosa proletaria (Tullgren, 1905) (Bolvia, Argentina);
 Schizocosa puebla Chamberlin, 1925 (EUA);
 Schizocosa retrorsa (Banks, 1911) (EUA, Mxic);
 Schizocosa rovneri Uetz & Dondale, 1979 (EUA);
 Schizocosa rubiginea (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Schizocosa salara (Roewer, 1960) (Afganistan);
 Schizocosa salsa Barnes, 1953 (EUA);
 Schizocosa saltatrix (Hentz, 1844) (Amrica del Nord);
 Schizocosa segregata Gertsch & Wallace, 1937 (EUA);
 Schizocosa semiargentea (Simon, 1898) (Per);
 Schizocosa serranoi (Mello-Leito, 1941) (Brasil, Argentina);
 Schizocosa stridulans Stratton, 1984 (EUA);
 Schizocosa subpersonata (Simon, 1910) (Nambia);
 Schizocosa tamae (Gertsch & Davis, 1940) (Mxic);
 Schizocosa tenera (Karsch, 1879) (frica Central i Occidental);
 Schizocosa tristani (Banks, 1909) (Costa Rica, Panam);
 Schizocosa uetzi Stratton, 1997 (EUA);
 Schizocosa venusta (Roewer, 1959) (Tanznia);
 Schizocosa vulpecula (L. Koch, 1865) (Wallis);
 Schizocosa yurae (Strand, 1908) (Per);

Shapna.
Shapna Hippa & Lehtinen, 1983
 Shapna pluvialis Hippa & Lehtinen, 1983 (ndia);

Sibirocosa.
Sibirocosa Marusik, Azarkina & Koponen, 2004
 Sibirocosa alpina Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Kazakhstan);
 Sibirocosa kolymensis Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Sibirocosa manchurica Marusik, Azarkina & Koponen, 2004 (Rssia);
 Sibirocosa sibirica (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia);
 Sibirocosa subsolana (Kulczyn'ski, 1907) (Rssia);

Sosippus.
Sosippus Simon, 1888
 Sosippus agalenoides Banks, 1909 (Mxic fins a Costa Rica);
 Sosippus californicus Simon, 1898 (EUA, Mxic);
 Sosippus floridanus Simon, 1898 (EUA);
 Sosippus janus Brady, 1972 (EUA);
 Sosippus mexicanus Simon, 1888 (Mxic, Guatemala);
 Sosippus michoacanus Brady, 1962 (Mxic);
 Sosippus mimus Chamberlin, 1924 (EUA);
 Sosippus placidus Brady, 1972 (EUA);
 Sosippus plutonus Brady, 1962 (Mxic);
 Sosippus texanus Brady, 1962 (EUA);

Syroloma.
Syroloma Simon, 1900
 Syroloma major Simon, 1900 (Hawaii);
 Syroloma minor Simon, 1900 (Hawaii);

Tasmanicosa.
Tasmanicosa Roewer, 1959
 Tasmanicosa tasmanica (Hogg, 1905) (Tasmnia);

Tetralycosa.
Tetralycosa Roewer, 1960
 Tetralycosa alteripa (McKay, 1976) (Oest d Austrlia);
 Tetralycosa arabanae Framenau, Gotch & Austin, 2006 (Sud d Austrlia);
 Tetralycosa eyrei (Hickman, 1944) (Sud d Austrlia, Victria);
 Tetralycosa oraria (L. Koch, 1876) (Meridional Austrlia, Tasmnia);

Trabea.
Trabea Simon, 1876
 Trabea bipunctata (Roewer, 1959) (Congo, Rwanda, Malawi, Etipia);
 Trabea cazorla Snazell, 1983 (Espanya, Marroc, Algria);
 Trabea heteroculata Strand, 1913 (Rwanda, Tanznia, Kenya);
 Trabea natalensis Russell-Smith, 1982 (Sud-frica);
 Trabea nigriceps Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Trabea nigristernis Alderweireldt, 1999 (Malawi);
 Trabea ornatipalpis Russell-Smith, 1982 (Sud-frica);
 Trabea paradoxa Simon, 1876 (Europa Meridional);
 Trabea purcelli Roewer, 1951 (Sud-frica);
 Trabea rubriceps Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Trabea setula Alderweireldt, 1999 (Malawi);
 Trabea unicolor Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Trabea varia Purcell, 1903 (Sud-frica);

Trabeops.
Trabeops Roewer, 1959
 Trabeops aurantiacus (Emerton, 1885) (EUA, Canad);

Trebacosa.
Trebacosa Dondale & Redner, 1981
 Trebacosa marxi (Stone, 1890) (EUA, Canad);

Tricassa.
Tricassa Simon, 1910
 Tricassa deserticola Simon, 1910 (Nambia, Sud-frica);
 Tricassa madagascariensis Jocqu? & Alderweireldt, 2001 (Madagascar);

Trochosa.
Trochosa C. L. Koch, 1847
 Trochosa acompa (Chamberlin, 1924) (EUA);
 Trochosa adjacens O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Trochosa albifrons (Roewer, 1960) (Congo);
 Trochosa albipilosa (Roewer, 1960) (Sud-frica);
 Trochosa alboguttulata (L. Koch, 1878) (Queensland);
 Trochosa albomarginata (Roewer, 1960) (Zimbabwe);
 Trochosa albopunctata (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Trochosa alviolai Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Trochosa annulipes L. Koch, 1875 (Lbia, Egipte, Etipia);
 Trochosa aperta (Roewer, 1960) (Nambia);
 Trochosa apothetica (Wallace, 1947) (EUA);
 Trochosa aquatica Tanaka, 1985 (Xina, Jap);
 Trochosa arctosina Caporiacco, 1947 (Veneuela, Guyana);
 Trochosa bannaensis Yin & Chen, 1995 (Xina);
 Trochosa beltran (Mello-Leito, 1942) (Argentina);
 Trochosa bukobae (Strand, 1916) (frica Oriental);
 Trochosa cachetiensis Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Trochosa canapii Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Trochosa charmina (Strand, 1916) (Camerun);
 Trochosa corporaali (Reimoser, 1935) (Xina);
 Trochosa dentichelis Buchar, 1997 (Bhutan);
 Trochosa entebbensis (Lessert, 1915) (frica Central i Oriental);
 Trochosa expolita (L. Koch, 1877) (Queensland fins a Victria);
 Trochosa fageli Roewer, 1960 (Congo);
 Trochosa garamantica (Caporiacco, 1936) (Lbia);
 Trochosa gentilis (Roewer, 1960) (Camerun);
 Trochosa glarea McKay, 1979 (Queensland);
 Trochosa gravelyi Buchar, 1976 (Nepal);
 Trochosa guaquiensis (Strand, 1908) (Per);
 Trochosa guatemala Chamberlin & Ivie, 1942 (Guatemala);
 Trochosa gunturensis Patel & Reddy, 1993 (ndia);
 Trochosa himalayensis Tikader & Malhotra, 1980 (ndia);
 Trochosa hispanica Simon, 1870 (Mediterrani fins a sia Central);
 Trochosa hoggi (Lessert, 1926) (frica Oriental);
 Trochosa hungarica Herman, 1879 (Hongria);
 Trochosa immaculata Savelyeva, 1972 (Kazakhstan);
 Trochosa impercussa Roewer, 1955 (Iran);
 Trochosa infausta (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Trochosa insignis O. P.-Cambridge, 1898 (Costa Rica);
 Trochosa intermedia (Roewer, 1960) (Zimbabwe);
 Trochosa iviei (Gertsch & Wallace, 1937) (Mxic);
 Trochosa joshidana (Kishida, 1909) (Jap);
 Trochosa kaieteurensis (Gertsch & Wallace, 1937) (Guyana);
 Trochosa kalukanai (Simon, 1900) (Hawaii);
 Trochosa liberiana (Roewer, 1960) (Liberia);
 Trochosa lucasi (Roewer, 1951) (Illes Canries);
 Trochosa lugubris O. P.-Cambridge, 1885 (Tajikistan);
 Trochosa magdalenensis (Strand, 1914) (Colmbia);
 Trochosa magna (Roewer, 1960) (Liberia);
 Trochosa masumbica (Strand, 1916) (frica Oriental);
 Trochosa melloi Roewer, 1951 (Brasil);
 Trochosa menglaensis Yin, Bao & Wang, 1995 (Xina);
 Trochosa minima (Roewer, 1960) (Congo, Kenya);
 Trochosa moluccensis Thorell, 1878 (Amboina);
 Trochosa mundamea Roewer, 1960 (Camerun, Sierra Leone);
 Trochosa niveopilosa (Mello-Leito, 1938) (Argentina);
 Trochosa obscura (Roewer, 1960) (Rwanda);
 Trochosa ochracea (L. Koch, 1856) (Espanya);
 Trochosa papakula (Strand, 1911) (Moluques, Nova Guinea);
 Trochosa paranaensis (Mello-Leito, 1937) (Brasil);
 Trochosa pardaloides (Mello-Leito, 1937) (Brasil);
 Trochosa parviguttata (Strand, 1906) (Etipia);
 Trochosa phyllis (Hogg, 1905) (Sud d Austrlia);
 Trochosa praetecta L. Koch, 1875 (Etipia);
 Trochosa presumptuosa (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Trochosa propinqua O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Trochosa pseudofurva (Strand, 1906) (Camerun);
 Trochosa punctipes (Gravely, 1924) (ndia);
 Trochosa quinquefasciata Roewer, 1960 (Tanznia);
 Trochosa reichardtiana (Strand, 1916) (Hispaniola);
 Trochosa reimoseri Bristowe, 1931 (Krakatoa);
 Trochosa robusta (Simon, 1876) (Palertic);
 Trochosa ruandanica (Roewer, 1960) (Rwanda);
 Trochosa ruricola (De Geer, 1778) (Holrtic, Bermuda);
 Trochosa ruricoloides Schenkel, 1963 (Xina, Taiwan);
 Trochosa sanlorenziana (Petrunkevitch, 1925) (Panam);
 Trochosa semoni Simon, 1896 (Java);
 Trochosa sericea (Simon, 1898) (Brasil);
 Trochosa spinipalpis (F. O. P.-Cambridge, 1895) (Palertic);
 Trochosa suiningensis Peng i cols., 1997 (Xina);
 Trochosa tangerana (Roewer, 1960) (Marroc);
 Trochosa tenebrosa Keyserling, 1877 (Colmbia);
 Trochosa tenella Keyserling, 1877 (Colmbia);
 Trochosa tenuis (Roewer, 1960) (Etipia);
 Trochosa terricola Thorell, 1856 (Holrtic);
 Trochosa tristicula (L. Koch, 1877) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Trochosa tristicula phegeia (Simon, 1909) (Oest d Austrlia);
 Trochosa unmunsanensis Paik, 1994 (Corea);
 Trochosa vulvella (Strand, 1907) (Jap);
 Trochosa werneri (Roewer, 1960) (Algria);
 Trochosa wuchangensis (Schenkel, 1963) (Xina);
 Trochosa wundurra McKay, 1979 (Oest d Austrlia);

Trochosippa.
Trochosippa Roewer, 1960
 Trochosippa anomala (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Trochosippa eberlanzi Roewer, 1960 (Nambia);
 Trochosippa eugeni (Roewer, 1951) (Nambia);
 Trochosippa kaswabilengae Roewer, 1960 (Congo);
 Trochosippa malayana (Doleschall, 1859) (Amboina);
 Trochosippa meruensis (Lessert, 1926) (frica Oriental);
 Trochosippa minor (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Trochosippa modesta Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Trochosippa nigerrima Roewer, 1960 (Sud-frica);
 Trochosippa obscura (Mello-Leito, 1943) (Argentina);
 Trochosippa pardosella (Strand, 1906) (Etipia);

Trochosula.
Trochosula Roewer, 1960
 Trochosula afghana Roewer, 1960 (Afganistan);
 Trochosula conspersa (L. Koch, 1882) (Illes Balears);
 Trochosula grazianii (Caporiacco, 1939) (Etipia);
 Trochosula luctuosa (Mello-Leito, 1947) (Brasil);

Tuberculosa.
Tuberculosa Framenau & Yoo, 2006
 Tuberculosa austini Framenau & Yoo, 2006 (Queensland);
 Tuberculosa harveyi Framenau & Yoo, 2006 (Territori del Nord);
 Tuberculosa hoggi (Framenau & Vink, 2001) (Queensland);
 Tuberculosa monteithi Framenau & Yoo, 2006 (Queensland);

Varacosa.
Varacosa Chamberlin & Ivie, 1942
 Varacosa avara (Keyserling, 1877) (EUA, Canad);
 Varacosa gosiuta (Chamberlin, 1908) (EUA);
 Varacosa hoffmannae Jim?nez & Dondale, 1988 (Mxic);
 Varacosa parthenus (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Varacosa shenandoa (Chamberlin & Ivie, 1942) (EUA, Canad);

Venator.
Venator Hogg, 1900
 Venator marginatus Hogg, 1900 (Victria);
 Venator spenceri Hogg, 1900 (Victria);

Venatrix.
Venatrix Roewer, 1960
 Venatrix allopictiventris Framenau & Vink, 2001 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Venatrix amnicola Framenau, 2006 (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);
 Venatrix archookoora Framenau & Vink, 2001 (Queensland);
 Venatrix arenaris (Hogg, 1905) (Austrlia);
 Venatrix australiensis Framenau & Vink, 2001 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Venatrix brisbanae (L. Koch, 1878) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Venatrix esposica Framenau & Vink, 2001 (Territori del Nord, Sud d Austrlia fins a Tasmnia);
 Venatrix fontis Framenau & Vink, 2001 (Sud d Austrlia, Nova Galles del Sud, Victria);
 Venatrix funesta (C. L. Koch, 1847) (southAustrlia Oriental, Tasmnia);
 Venatrix furcillata (L. Koch, 1867) (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria, Tasmnia);
 Venatrix hickmani Framenau & Vink, 2001 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Venatrix konei (Berland, 1924) (Austrlia, Illa Lord Howe, Nova Zelanda, Nova Calednia);
 Venatrix koori Framenau & Vink, 2001 (Victria);
 Venatrix kosciuskoensis (McKay, 1974) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Venatrix lapidosa (McKay, 1974) (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);
 Venatrix magkasalubonga (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Venatrix mckayi Framenau & Vink, 2001 (southAustrlia Oriental);
 Venatrix ornatula (L. Koch, 1877) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Venatrix palau Framenau, 2006 (Micronsia, Palau, Queensland);
 Venatrix penola Framenau & Vink, 2001 (Sud d Austrlia, Victria);
 Venatrix pictiventris (L. Koch, 1877) (southAustrlia Oriental, Tasmnia);
 Venatrix pseudospeciosa Framenau & Vink, 2001 (southAustrlia Oriental, Tasmnia);
 Venatrix pullastra (Simon, 1909) (Oest d Austrlia);
 Venatrix roo Framenau & Vink, 2001 (Sud d Austrlia);
 Venatrix speciosa (L. Koch, 1877) (Austrlia Oriental);
 Venatrix summa (McKay, 1974) (Nova Galles del Sud);
 Venatrix tinfos Framenau, 2006 (Oest d Austrlia);

Venonia.
Venonia Thorell, 1894
 Venonia chaiwooi Yoo & Framenau, 2006 (Palau);
 Venonia choiae Yoo & Framenau, 2006 (Sulawesi);
 Venonia cinctipes (Simon, 1898) (Nova Guinea, Queensland);
 Venonia coruscans Thorell, 1894 (Malisia, Singapur, Borneo, Java);
 Venonia infundibulum Yoo & Framenau, 2006 (Territori del Nord);
 Venonia joejim Yoo & Framenau, 2006 (Palau);
 Venonia kimjoopili Yoo & Framenau, 2006 (Territori del Nord);
 Venonia kokoda Lehtinen & Hippa, 1979 (Nova Guinea);
 Venonia micans (Simon, 1898) (Filipines, Bali, Sulawesi);
 Venonia micarioides (L. Koch, 1877) (Austrlia);
 Venonia milla Lehtinen & Hippa, 1979 (Nova Guinea);
 Venonia muju (Chrysanthus, 1967) (Nova Guinea, New Bretanya);
 Venonia nata Yoo & Framenau, 2006 (Queensland);
 Venonia spirocysta Chai, 1991 (Xina, Taiwan);
 Venonia sungahae Yoo & Framenau, 2006 (Territori del Nord);
 Venonia vilkkii Lehtinen & Hippa, 1979 (Nova Guinea, Queensland);

Vesubia.
Vesubia Simon, 1910
 Vesubia caduca (Karsch, 1880) (Polynesia);
 Vesubia jugorum (Simon, 1881) (Itlia);
 Vesubia vivax (Thorell, 1875) (Rssia, Turkmenistan);

Wadicosa.
Wadicosa Zyuzin, 1985
 Wadicosa commoventa Zyuzin, 1985 (Turkmenistan);
 Wadicosa daliensis Yin, Peng & Zhang, 1997 (Xina);
 Wadicosa fidelis (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Wadicosa okinawensis (Tanaka, 1985) (Illes Ryukyu);
 Wadicosa quadrifera (Gravely, 1924) (ndia, Sri Lanka);

Xerolycosa.
Xerolycosa Dahl, 1908
 Xerolycosa miniata (C. L. Koch, 1834) (Palertic);
 Xerolycosa nemoralis (Oestring, 1861) (Palertic);
 Xerolycosa pelengena Roewer, 1960 (Congo);
 Xerolycosa sansibarina Roewer, 1960 (Zanzbar);
 Xerolycosa undulata Chen, Song & Kim, 1998 (Xina);

Zantheres.
Zantheres Thorell, 1887
 Zantheres gracillimus Thorell, 1887 (Myanmar);

Zenonina.
Zenonina Simon, 1898
 Zenonina albocaudata Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Zenonina fusca Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Zenonina mystacina Simon, 1898 (Nambia, Sud-frica);
 Zenonina rehfousi Lessert, 1933 (Angola);
 Zenonina squamulata Strand, 1907 (Etipia);
 Zenonina vestita Simon, 1898 (Etipia);

Zoica.
Zoica Simon, 1898
 Zoica bambusicola Lehtinen & Hippa, 1979 (Tailndia);
 Zoica bolubolu Lehtinen & Hippa, 1979 (Nova Guinea);
 Zoica falcata Lehtinen & Hippa, 1979 (Borneo, Nova Guinea);
 Zoica minuta (McKay, 1979) (Oest d Austrlia);
 Zoica oculata Buchar, 1997 (Bhutan);
 Zoica parvula (Thorell, 1895) (Sri Lanka, Myanmar, Tailndia, Malisia);
 Zoica puellula (Simon, 1898) (ndia, Sri Lanka);
 Zoica wauensis Lehtinen & Hippa, 1979 (Nova Guinea);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165924" title="Gandia Bsquet Atltic" nonfiltered="2773" processed="2761" dbindex="67788">

El Gandia Bsquet Atltic s un club de bsquet de la ciutat de Gandia (La Safor, Pas Valenci) el qual el primer equip, de nom Aiges de Valncia - Gandia Bsquet juga a la lliga LEB Oro, la categoria just sota de l'ACB.

 Histria .
El club es funda l'any 1980 com a secci esportiva de l'Associaci Cultural de La Safor, independitzant-se d'aquesta a l'any 1981. Va comenar jugant a la Tercera Divisi Provincial de Valncia on va obtindre ascensos ininterromputs en les diferents categories fins a la temporada 1988-1989 quan va aconseguir l'ascens a Segona Divisi nacional, guanyant la final celebrada a Alacant enfrontant-se a l'altre equip de la ciutat, el Club Bsquet Gandia.

L'any 1992 el Nou Bsquet Gandia va aconseguir l'ascens a Primera Divisi Nacional.

L'any 1993 es van fusionar els dos equips de la ciutat, passant- se a denominar Gandia Bsquet Atltic. Comenaren a jugar a la lliga EBA en la temporada 1995-1996 per acabar pujant a la LEB 2 a l'any 2000.

Des de l'aparici a la lliga LEB 2, l'equip va aconseguir classificar-se totes les temporades per disputar els Play-off d'ascens, excepte a la temporada 2004-2005 en la qual l'equip va quedar fora de la lluita per l'ascens.

A la temporada 2005-2006 l'equip aconsegu l'ascens a la LEB en una brillant temporada en la qual l'equip qued segon a la lliga regular i en qu elimin als playoffs el Valls i el Cornell.

Isma Cant n'ha estat entrenador durant 12 temporades ininterrompudes fins que el substitu Vctor Rubio durant la temporada 2007-2008. Durant la temporada 2008-2009 ha estat substitut per Jos Luis Rodrguez.

 Enllaos externs .
Web oficial del Gandia Bsquet Atltic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165925" title="Disc ptic" nonfiltered="2774" processed="2762" dbindex="67789">

En el camp de la informtica un disc ptic s una superfcie circular de policarbonat a on la informaci es guarda fent uns surcs en la superficie del disc. L'accs a les dades per part d'un lector de disc ptic es realitza quan un material especial del disc, que sol ser d'alumini, s illuminat amb un feix de llum lser. Els surcs de la superfcie modifiquen el comportament del feix del lser reflexat i ens dnen la informaci que cont el disc.

La informaci d'un disc ptic s emmagatzemada seqencialment en una espiral des del cercle ms intern fins al ms extern.

Histria.
L'aparici dels dispositius d'emmagatzament ptic es va desenvolupar en dues branques paralleles. Per una banda, en els EEUU, David Paul Gregg, mab la comapnyia MCA, va desenvolupar un disc ptic analgic per gravar video i el va patentar al 1961 i 1969. Aquest va ser l'inici de l'era dels dispositius ptics. Per una banda, un grup de fsics de Philips van llanar el primer disc ptic per gravar video a Eindhoven (Holanda) al 1969. Al 1975, Philips i MCA van comenar a treballar junts per desenvolupar dispositius ptics per acabar introduint el laserdisc al 1978. MCA es va encarregar del dispositiu i Philips dels reproductors. Per aquest desenvolupament no va tenir xit i la uni entre Philips i MCA es va disoldre.

Posteriorment, van ser Philips i Sony els que es van unir al 1979 per desenvolupar un uport per emmagatzament d'audio amb tecnologia digital. Els seus desenvolupaments van arribar fins al llanament del 1983 del CD. Parallelament, la companyia Pioneer va tenir xits en el camp dels discos per a video fins al desenvolupament de l'actual DVD.

Els estndars d'emmagatzament ptic sn regulats per la OSTA (Optical Storage Technology Association).

Cronolgicament, podem dividir la histria dels dispositius ptics d'emmagatzement en tres generacions.

Primera generaci.
Inicialment, els dispositius ptics s'utilitzaven per emmagatzemar msica i software. Entre ells trobarem:
Compact disc (CD);
Laserdisc;
Disc magnetic-ptic;

Segona generaci.
Aquesta generaci cont dispositius per emmagatzemar grans quantitats de dades incolent el video digital. Alguns d'ells sn:
Minidisc
DVD;
DMD;
DIVX;
DataPlay;
Disc Fluorescent Multietiqueta;
GD-ROM;
Phase-change Dual;
UMD;

Tercera generaci.
Es van desenvolupar (i alguns encara estan en desenvolupament) per l'emmagatzement de videos d'alta definici i videojocs. Aquests sn:
Blu-ray;
EVD (Enhanced Versatile Disc);
FVD (Forward Versatile Disc);
HVD (Holographic Versatile Disc "Disc Hologrfic Verstil");
HD-DVD (High Definition Digital Versatile Disc);
UDO (Ultra Density Optical "Disc ptic d'alta densitat" );
VMD (Versatile Multilayer Disc "Disc verstil Multietiqueta" );

En desenvolupament.
Protein-coated disc (PCD);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165926" title="Joan XVII" nonfiltered="2775" processed="2763" dbindex="67790">

Joan XVII, de nom Siccone Sechi, (  6 de novembre del 1003), va ser papa de l'Esglsia catlica entre el 13 de juny i el 6 de novembre del 1003.

 Biografia .

Se'n saben poques coses de la seva vida. Va nixer a Roma amb el nom de  Siccone Sechi, Sicco, i abans de prendre les ordes sagrades havia estat casat i va ser pare de tres fills que van arribar a ser bisbes.

El 13 de juny del 1003 va arribar a ser Joan XVII nomenat per Giovanni Crescenzio, un poders noble rom que s'oposava a l'emperador romanogermnic Ot III (983 1002). El seu breu pontificat va durar menys de cinc mesos perqu va morir el 6 de novembre, i Crescenzio va seleccionar tamb al seu successor, Joan XVIII. Del seu papat no es coneix cap fet rellevant i tampoc se'n sap el lloc on va ser enterrat.

 Errors en la numeraci .

L'adopci del nom de Joan XVII porta a l'error de considerar que el seu antecessor fos Joan XVI, per encara que Joan Filigat va ser papa amb el nom de Joan XVI entre el 997 i el 998, el seu pontificat no es considera legtim i ha passat a l'historia com un antipapa. 

Aquests errors cronolgics no s'han corregit, i amb l'afegit de la manca d'un Joan XX, tot i haver arribat a un Joan XXIII, en realitat noms han existit 21 papes amb el nom de Joan.

 Referncies .
Pope John XVII (Catholic Encyclopedia) ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165927" title="Senyal d'udio" nonfiltered="2776" processed="2764" dbindex="67791">
Un senyal d'udio s un senyal electrnic que s una representaci elctrica exacta d'un senyal sonor. Normalment est fitat al rang de freqncies audibles pels ssers humans que est entre els 20 i els 20.000 Hz. aproximadament (l'equivalent, gaireb exacte a 10 octaves). 

Ats que el so s una ona de pressi, es requereix un transductor de pressi (un micrfon) per a convertir les ones de pressi d'aire (ones sonores) en senyals elctrics (senyals analgics). La conversi contrria es realitza mitjanant un altaveu, que converteix els senyals elctrics en ones de pressi d'aire. 

Un sol micrfon pot captar adequadament tot el rang audible de freqncies, en canvi per a reproduir fidedignament aquest mateix rang de freqncies solen requerir-se dos altaveus (d'aguts i greus) o ms. 

Un senyal d'udio es pot caracteritzar, succintament, per la seva dinmica (valor de pic, rang dinmic, potncia, relaci senyal-soroll) o pel seu espectre de potncia (ample de banda, freqncia fonamental, harmnics, distorsi harmnica, etc.). 

Aix, per exemple, un senyal que representi veu humana (senyal vocal) no sol tenir informaci rellevant ms enll dels 10 Khz., i de fet en telefonia fixa es prenen noms els primers 4 Khz. Amb 2 Khz. n'hi ha prou per a que la veu sigui comprensible, per no per a reconixer al parlant.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165928" title="Fernando Buesa Arena" nonfiltered="2777" processed="2765" dbindex="67792">
 
Fernando Buesa ARENA s un pavell multiusos de Vitria, utilitzat pel TAU Cermica per a jugar els seus partits de competici oficial. T una capacitat de 9.323 espectadors, i s utilitzat freqentment per a albergar cites esportives nacionals i internacionals de diferents disciplines, aix com per a altres esdeveniments com grans exhibicions, concerts o festivals. s un dels pavellons multiusos ms grans del nord de la pennsula. 

El seu nom rendeix homenatge al parlamentari socialista Fernando Buesa Blanco, assassinat per ETA en l'any 2000 en ple cor universitari de la ciutat. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165929" title="Madrid Arena" nonfiltered="2778" processed="2766" dbindex="67793">
 

El Madrid Arena s un pavell multiusos situat a la ciutat de Madrid, en el recinte ferial de la Casa de Campo, a pocs minuts del centre de la ciutat. Construt a partir de l'antic Rockdromo, el pavell ha estat dissenyat per a albergar esdeveniments esportius, comercials, culturals i d'oci. 

Construcci i usos. 
Es va construir com part de les installacions previstes per a la candidatura olmpica Madrid 2012. Es preveia que albergus les competicions de bsquet. La seva primera fase va estar a punt en 2003, ampliant-se l'any segent. 

T un aforament mxim de 10.500 espectadors i 30.000 m2; de superfcie. La seva cpula t 11.000 m2; i es troba sustentada per una estructura tridimensional suportada en 181 pilotis. Compte amb un lucernario que pot obrir-se, deixant passar la llum natural. La faana est constituda per una doble corba de vidre, de transparncia variable i gran ligereza. 

Es distribueix en tres plantes (accs, intermdia i baixa). La seva pista central compte amb tres graderies retrctils, que permeten variar la seva superfcie en funci del tipus d'esdeveniment. 

El pavell compta amb un Pavell Satllit, amb una superfcie de 2.100 m2 
 
s propietat de l'Ajuntament de Madrid i es troba gestionat per l'Empresa Municipal Campo de las Naciones. 

Des del 2003, ha estat la seu del torneig de tennis Masters Sries Madrid. 

El Club Baloncesto Estudiantes juga els seus partits en el Madrid Arena des de la temporada 2005-2006. Ha signat un contracte per cinc temporades amb opci a altres cinc. 
Ser una de les seus del Eurobasket 2007 acollint partits de la fase final del torneig. 

Enllaos externs. 
 
Descripci del Madrid Arena a la Web de l'empresa municipal Madrid Espacios i Congresos ;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165933" title="Vilma Espn Guillois" nonfiltered="2779" processed="2767" dbindex="67794">


Vilma Espn Guillois (Santiago de Cuba, 1930 - L'Havana, 2007) fou una enginyera qumica i histrica membre de la Revoluci Cubana i esposa de Ral Castro.

Biografia.

Vilma Espn Guillois va nixer el 7 d'abril de 1930 a Santiago de Cuba, filla d'una famlia benestant cubana. Al ingressar a la Universitat de Santiago va comenar a freqentar les associacions progressistes i el 1953 va ingressar en el moviment clandest Movimiento 26 de Julio sorgit desprs del fallit assalt de les cases-quartels de Moncada i Carlos Manuel de Cspedes dirigides per Fidel Castro que li va proporcion el malnom dherona en la clandestinitat.

Com a conseqncia d'aquella derrota, els germans Castro marxaren a l'exili a Mxic. L'any segent, Espn viatj a Ciutat de Mxic a conixer els germans Castro on comen una relaci amb Ral Castro. L'any 1959 fou membre activa de la revoluci cubana que port al poder a Fidel Castro i contragu matrimoni amb Ral.

Pel desig exprs de Fidel Castro de mantenir els seus assumptes privats fora del domini pblic, Espn va representar l'illa en diferents ocasions exercint de primera dama del pas al costat del cap d'estat cub.

Des de 1960, ocup de forma vitalcia la presidncia de la Federacin de Mujeres Cubanas, i fou membre del bur poltic i del comit central del Partit Comunista de Cuba i una de les dones ms influents de l'estat.

El 18 de juny de 2007 Espn moria als 77 anys desprs d'una llarga malaltia que no fou nombrada pel rgim cub. Les seves cendres foren dipositades en el mausoleu del Segon Frente Frank Pais, a la Serra Maestra, bressol de la revoluci.

 Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165935" title="Jeroni de Moragas i Galliss" nonfiltered="2780" processed="2768" dbindex="67795">
Jeroni de Moragas (Barcelona 1901 - 1965) fou un neuropsiquiatre que organitz, amb Alfred Strauss, el primer consultori de neuropsiquiatria infantil de Catalunya a l'Institut Psicotcnic de la Generalitat.

L'any 1926 es llicenci en Medicina i a partir d'aqu es dedic professionalment a la pedagogia teraputica. Va fundar, l'Institut de Pedagogia Teraputica de Barcelona l'any 1940.
Juntament amb Strauss, va crear i organitzar el primer consultori de neuropsiquiatria del territori espanyol, a l institut Psicotcnic de la Generalitat. Tamb va crear el centre d observaci psicolgica La Sageta.
Va ser professor, a la Universitat de Barcelona, de psicologia de la infncia i l adolescncia. 
Quant a les seves publicacions, va escriure llibres de gran inters pedaggic i neuropsiquitric; com per exemple:
La infancia anormal (1933), Oligofrenias (1942), Psicologa del nio y del adolescente (1957), Nios psicpatas (1948)...
I tamb va escriure diverses novelles i llibres d'assaig en catal, com Raquel, Histria d un gos, L home i els altres, editat el 1965, any en qu va morir. Posteriorment se li van editar obres com: De Carlos I emperador a Carlos II (1970).

La seva tasca dins el mn de la pedagogia teraputica, ha fet que la seva persona dons nom a moltes escoles d'educaci especial en l'actualitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165936" title="Batman" nonfiltered="2781" processed="2769" dbindex="67796">

Batman s un personatge fictici de DC Comics que va tenir la seua primera aparici en el nmero 27 del comic book Detective Comics en la histria titulada L'estrany cas del sindicat qumic, de l'editorial estatunidenca National Publications, datat al maig de 1939. Batman va ser creat per l'artista Bob Kane i l'escriptor Bill Finger, tot i que noms es reconeix oficialment l'autoria a Kane. Des de llavors Batman s'ha convertit en un dels superherois ms recognoscibles al mn. 

La identitat secreta de Batman s Bruce Wayne, un multimilionari industrial, playboy i filantrop. Presenciar l'assassinat dels seus pares, quan era un xiquet, el va portar a entrenar-se al cim de la perfecci tant fsicament com mentalment, per a lluitar contra el crim (disfressat de rata penada). A diferncia de molts superherois, no possex poders o habilitats superhumanes; ell usa l'intellecte, els seus talents detectivescos, la cincia i la tecnologia, l'entrenament fsic i la intimidaci en la seua lluita contra el crim.

Originriament, Batman era noms un de diversos personatges que anaven apareixent alternativament en Detective Comics, per s'ha convertit en el lder o colder d'una varietat de llibres d'historietes; a ms s'ha anat rodejant d'una "famlia" de personatges relacionats o que treballen amb ell (com Robin, Nightwing o Batgirl). Batman, junt amb Superman, s el personatge ms popular i recognoscible de DC Cmics.

Als 70 el dibuixant Neal Adams va tornar al personatge la seua dignitat i foscor, amb el suport dels guions de Dennis O'Neil. Per a molts, eixa ha estat l'encarnaci definitiva del personatge, amb histries que se centren ms en trames detectivesques.

Als anys 80 dos histries de Frank Miller van redefinir el personatge: Batman: The Dark Knight Returns el 1986 i  (1986-1987), aquesta ltima amb dibuixos de David Mazzucchelli. En aquestes histries es reelabora la histria del personatge fins a donar-li la seua forma definitiva. No obstant aix, la histria crucial sobre la naturalesa psicolgica del personatge s  de Alan Moore i de Brian Bolland, publicada el 1987.


 Creaci i publicaci .

En 1939, l'xit de Superman en Action Comics va impulsar els editors en la divisi d'historietes de National Publications (desprs DC Comics, ara una subsidiria de Time Warner), a demanar ms superherois per als seus ttols. En resposta, Bob Kane va crear un personatge anomenat "Birdman" ("L'Home Pardal"). El seu collaborador Bill Finger li va suggerir algunes idees, com reanomenar el personatge "Batman" i canviar el seu antifa per una caputxa, donar-li una capa en compte d'ales, guants i retirar les seccions roges i brillants del trage. Finger va escriure la primera histria per a Batman mentre que Kane proporcionava l'art. Pel fet que Kane ja havia proposat als editors de DC Comics la creaci d'un personatge anomenat Batman, noms Kane va rebre crdit oficial per la creaci de Batman en eixe temps.

En un principi, Batman era un venjador violent que carregava una pistola i ben sovint matava als seus enemics. No obstant aix, el personatge va ser un xit total, fent que les vendes de Detective Comics s'elevaren fins al punt en qu la divisi d'historietes de National Publications fora anomenada "Detective Comics, Inc.". Poc desprs, National Publications va suggerir que s'abaixara el to en la violncia, i que el personatge rebera un company juvenil que els lectors pogueren usar com un equivalent a l'audincia. Kane primer va suggerir un personatge guilopo com Puck, mentre que Finger suggeria un personatge ms real: Robin. L'equip de Batman i Robin va ser un xit. Robin es va convertir en un personatge que moltes generacions de lectors i fantics reconeixen.

Kane, el ms gil en els negocis de l'equip creatiu Kane-Finger, va negociar un contracte amb National pel qual atorgava els drets de propietat del personatge a canvi que, entre altres compensacions, apareguera una lnia en tots els cmics de Batman que diguera "Batman creat per Bob Kane", sense importar si Kane hi estiguera involucrat. En eixos temps, en cap comic book i en molt poques tires cmiques de companyies es donava crdit a l'equip creatiu. El contracte de Bill Finger, per comparaci, li atorgava una mnima quantitat monetria i cap crdit, incls en les histries en qu ell va treballar amb Kane. Finger, igual que Joe Shuster, Jerry Siegel i molts altres creadors durant i desprs de l'"Edat d'or dels comic books", retreien a National per haver-los estafat els diners i la dignitat, que sentien que els devien per les seues creacions. Quan Finger va morir, el 1974, no havia estat acreditat pel seu treball. En contrast, Kane gaudia del seu estatus de celebritat. Irnicament, moltes de les historietes de Kane, incls el seu art que no era historietes, eren escrits i illustrats per altres, escriptors o artistes no acreditats que treballaven sota el nom de Kane.

 Histria i caracterstiques .
Dins del mite, Batman s l'alter ego de Bruce Wayne o millor dit Bruce Wayne s l'alter ego de Batman, noms una mscara per a poder protegir el seu jo vertader que s el justicier que va crear desprs de la mort dels seus pares per a poder afrontar la tasca de lluitar contra el crim.

Els seus pares van ser Thomas i Martha Wayne. 

Segons la versi oficial de DC Cmics se sap que va ser Joe Chill l'assass dels seus pares. En la saga Zero Hour es relata que la identitat de l'assass dels seus pares no va ser mai descoberta.

Per a venjar la mort dels seus pares, Wayne va passar la seua joventut viatjant pel mn aprenent una varietat d'habilitats per a lluitar contra el crim, incloent-hi criminologia, medicina forense a l'FBI, arts marcials(especialitat-Ninjutsu) amb diversos mestres i tcniques de combat, cacera humana a l'aire lliure a Alaska i en sectors urbans amb Henri Ducard, camuflatge i caracteritzaci de personatges amb Alfred, el qual va ensenyar a Wayne els canvis significatius a la seua veu per a convertir-se en Batman. La veu del Cavaller de la Nit s baixa i rasposa, a manera de disfressa i com a intimidaci.

Desprs de tornar a Gotham City a l'edat aproximada de 27 anys, Bruce Wayne va iniciar la seua solitria lluita contra el crim. Ats el poc xit que va obtenir, va decidir buscar un vestit que acovardira als seus enemics, perqu en una de les seues lectures sobre criminologia havia aprs que "els criminals sn covards i supersticiosos". En una escena d'aires onrics repetida en diversos cmics del personatge, un rata penada trenca el vidre d'una finestra i irromp a la biblioteca de Wayne quan este meditava; el protagonista ho pren com un presagi, i decideix que es convertir en un rata penada.

Segons la declaraci de Superman, Batman s l'home ms perills de la Terra, Batman s presentat com un hbil i incomparable combatent cos a cos perqu en aprendre diverses arts marcials pot comenar un atac amb una tcnica i acabar amb una altra, per la qual cosa el seu contrincant no pot predir quins seran els seus moviments, i pot aix enfrontar-se fins i tot amb els grans mestres d'una tcnica de combat especifica.

A ms, amb una personalitat estoica i obsessiva, ha entrenat el seu cos fins als lmits de la capacitat humana a causa del seu fort desig de justcia.

Quan la seua capacitat de resposta humana es veu sobrepassada recorre als seus illimitats recursos tecnolgics per a solucionar qualsevol situaci.

Bruce dissenya els trages, equip i vehicles que utilitza com Batman, sent estos produts per una divisi militar secreta de les Indstries Wayne. De fet, moltes vegades s'ha pensat en Batman com un metahum (un hum amb poders, per exemple Flash) pel fet que, la major part del temps, la seua intelligncia i poder d'invenci va ms enll de qualsevol lgica. Per Batman no s un metahum (almenys DC ha dit que no) sin una persona amb gran capacitat de deducci i una gran intelligncia. A travs dels anys, ha acumulat un gran arsenal d'artefactes especialitzats. El disseny de la majoria de l'equip que utilitza Batman compartix el seu color fosc i disseny basant-se en una rata penada. Un exemple d'a s el seu autombil, el Batimbil, sovint presentat com un cotxe negre amb llargues aletes que semblen ales de rata penada; un altre exemple s una de les seues armes ms conegudes, el "batarang", un bumerang amb forma de rata penada. Batman ja no usa el prefix "bat" en referir-se als seus artefactes.

Per al mn, Bruce Wayne s un home de negocis irresponsable i superficial que viu de la fortuna personal de la seua famlia i dels guanys de les Empreses Wayne, una gran companyia privada de qu s propietari. No obstant aix, Wayne s tamb conegut per les seues contribucions a la caritat, a travs de la Fundaci Wayne, una fundaci de caritat dedicada a ajudar les vctimes del crim i a evitar que la gent recrrega a ell. L'actitud pblica de Bruce Wayne va ser creada per ell mateix per a protegir la seua identitat secreta.

Les identitats duals de Bruce Wayne han variat pel temps. Els cmics presenten l'aspecte de playboy decadent del seu personatge (antigament, els cmics presentaven Wayne com un cavaller ms madur i refinat) com una disfressa, i el vigilant emmascarat i particularment rude i fosc com el seu "vertader" jo. Wayne protegeix la seua identitat i noms un nombre molt redut d'individus coneix el seu alter ego de superheroi, incloent-hi Alfred Pennyworth, Robin, Oracle, Nightwing, Superman, Wonder Woman, Aquaman, Flash i Llanterna Verda. En certs cmics, alguns dels seus enemics han descobert la seua identitat al llarg dels anys, com: Black Mask, Ra's al Ghul, Hugo Strange, Question i Bane. Afortunadament, la majoria, ha descartat la possibilitat que Bruce Wayne siga Batman a causa de la personalitat que Bruce representa. El Joker en particular va tenir diverses oportunitats en qu podria haver descobert la identitat de Batman, per no ho ha fet mai ja que aix li llevaria el misteri al seu enemic.

Batman treballa a Gotham City (una ciutat fictcia inspirada en Nova York, alterada per a emfatitzar el "costat fosc") en contrast amb el sentiment modern i futurstic de Metrpolis. Per a preservar eixa temtica "fosca", Batman quasi sempre opera de nit. Quan s requerit, la policia activa el "Batsenyal" (un projector amb una insgnia en forma de rata penada a la lent) que brilla al cel. La base de Batman s la Batcova, una caverna localitzada sota la Mansi Wayne, que cont tots els seus artefactes, armes i altra parafernlia.

Una part important del mite de Batman (a diferncia de Superman i la majoria d'altres herois disfressats) s que ell no possex poders sobrehumans. No obstant aix, s'ha elevat a un estatus de superheroi grcies a la seua determinaci, intelligncia i entrenament constant.

Els detalls del vestit de Batman han canviat repetidament al llarg de l'evoluci del personatge, per els elements caracterstics no: una capa negra, una caputxa negra que cobrix quasi tota la seua cara, amb un parell d'orelles punxegudes que semblen les d'una rata penada i un emblema de rata penada estilitzat al centre del pit. Les variacions ms notables en el vestit inclouen un emblema de rata penada amb un fons ellptic groc en oposici a l'emblema sense color de fons, colors clars (blau i gris clar) vs. colors foscos (negre i gris fosc), un cintur d'utilitats volumins vs. un cintur prim, orelles llargues vs. orelles curtes. El desenvolupament del Kevlar, Spectra i altres tipus de blindatge corporal ha causat que els creadors moderns facen el trage o parts del trage de Batman a prova de bales. En el treball seminal de Frank Miller The Dark Knight Returns, este explica que l'ellipse groga al voltant de l'emblema de rata penada serveix com a blanc perqu les bales siguen disparades a eixe lloc, on el blindatge s ms gros.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165939" title="Rexx" nonfiltered="2782" processed="2770" dbindex="67797">
REXX s l'acrnim en angls de REstructured eXtended eXecutor. s una llenguatge de programaci interpretat que va ser desenvolupat per IBM. s un llenguatge de programaci estructurat d'alt nivell, dissenyat per ser fcil d'aprendre i fcil de llegir. Hi ha disponibles intrprets de REXX, tant comercials com de codi obert, per a gran varietat de plataformes. Els compiladors estan disponibles per a mainframes o ordinadors centrals d'IBM.

 Caracterstiques .
REXX t les caracterstiques segents:

basat en cadenes de carcters;
tipus de dades dinmic (sense declaracions);
sense paraules reservades (excepte en context local);
precisi numrica arbitrria;
aritmtica decimal (punt flotant);
una gran selecci de funcions internes (especialment per a cadenes i processat de paraules);
gesti d'emmagatzematge automtic;
matrius associatives;
accs senzill a comandes de sistema;
gesti dels errors senzilla, i 'tracing' i depurador integrats;
serveis E/S simplificats;

REXX t solament 23 instruccions (p.e. call, parse i select) clares i evidents, amb requeriments de puntuaci i formatat mnims. Essencialment s un llenguatge molt lliure amb un sol tipus de dades, la cadena de carcters. Aquesta filosofia significa que totes les dades sn visibles (simbliques) i la depuraci i el rastrejat sn molt senzills.

La sintaxi de REXX s'assembla a la del PL/1, per t menys notacions; aix fa que sigui ms complex d'analitzar pel programa, per ms senzill d'utilitzar.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165941" title="Membrana mitocondrial interna" nonfiltered="2783" processed="2771" dbindex="67798">

1) Membrana Interna
2) Membrana Externa
3) Crestes mitocondrials
4) Matriu]]
La membrana mitocondrial interna forma replecs en la matriu mitocondrial anomenats crestes que compartimenten d'alguna manera l'interior mitocondrial i permeten una major superfcie de membrana que ofereix ms espai a l'elevat nombre de protenes que hi ha i permet que aquestes funcionin correctament i eficientment. La cadena de transport d'electrons constituda per un nombre elevadssim de protenes, es troba localitzada en aquesta membrana mitocondrial interna. Tamb hi trobem protenes de transport que controlen el pas de nombrosos metablits a travs de la membrana d'una manera finament regulada, canals inics, protenes desacobladores mitocondrials o l'ATPasa, encarregada de la sntesi d'ATP.

La composici en lpids de la membrana mitocondrial interna s molt semblant a la membrana dels procariotes. Aquesta coincidncia s'explica segons la teoria endosimbitica que postula que l'origen dels mitocondris s la internalitzaci de procariotes per part de cllules hoste per donar lloc a les primeres cllules eucariotes. Sn diverses les proves a favor d'aquesta teoria, com la presncia d'un DNA circular tipus bacteri, amb l'expressi de gens propis.

Enllaos Externs.
 Protenes de la membrana mitocondrial interna ;
 Histologia de la membrana mitocondrial interna ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165942" title="Adult" nonfiltered="2784" processed="2772" dbindex="67799">

Un individu adult s aquell que ha assolit el seu mxim desenvolupament biolgic: ha crescut i s capa de reproduir-se. S'aplica a qualsevol espcie, especialment als animals.

Maduresa cultural.
Els humans tenen un procs maduratiu ms llarg que la majoria d'animals, de manera que triguen molt a sser individus autosuficients. El perode d'aprenentatge s ms complex i inclou la socialitzaci en la comunitat d'origen. Es considera que un hum s adult quan ha assolit la majoria d'edat, un lmit legal que varia segons els pasos (a Espanya est als divuit anys) per que est ms enll de la pubertat.

Ser adult implica poder decidir la prpia vida, treballar, fundar una famlia, adquirir bns i en democrcia votar. Per tamb inclou responsabilitats, com la possibilitat de respondre pels delictes i anar a la pres. En moltes cultures el pas a la vida adulta se celebra amb un ritus de pas especfic










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165943" title="Solfeig" nonfiltered="2785" processed="2773" dbindex="67800">
El solfeig, desprs de l'estudi teric-prctic dels signes de la notaci musical, s la tcnica d'entonar una melodia - fent cas de totes les indicacions de la partitura - gesticulant la marca del comps i - comunament - pronunciant els noms de les notes musicals entonades. 

Tamb es refereix a l'habilitat de reconixer els signes de la notaci musical representats en una partitura, i la vocalitzaci que es fa de la seva interpretaci, entenent aix com la lectura musical, de la mateixa manera que alg llegiria en veu alta un text escrit. 

El solfeig d'una pea musical des del punt de vista estrictament tcnic, no implica solament la lectura del nom de notes (DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI), perqu qui solfeja ha de, en el millor dels casos, parar esment a tots els signes sobre la partitura (matisos, tempo, carcter, etc.). No obstant aix, en un context ms ampli, llegir els noms de les notes amb la seva respectiva figuraci rtmica, fins i tot ometent aspectes tan importants com l'entonaci, ha de considerar-se com prctica del solfeig (en un nivell molt bsic).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165946" title="Eufemisme" nonfiltered="2786" processed="2774" dbindex="67801">
Un eufemisme (del grec "eu" bo i "feme" parlar) s una paraula o expressi que s'usa en comptes d'una altra considerada tab, malsonant o amb una connotaci no adequada al context (disfemisme). 

Els camps del lxic que acumulen ms eufemismes sn els referits al sexe, la mort, certes funcions corporals, la religi o qestions ideolgicament compromeses. Del llenguatge ple d'eufemismes se'n diu polticament correcte i cerca a no ofendre pas cap collectiu designant aspectes culturals de la manera ms neutra possible. 

Un eufemisme pot ser un sinnim o perfrasi del terme a evitar, una pronunciaci alterada o un manlleu. Pot ser signe d'educaci o afectaci en funci de qui ho jutgi. Un eufemisme pot evolucionar i ser reemplaat per un altre si ha assolit socialment les connotacions negatives de la paraula d'origen.


 Exemples .

Del llenguatge corrent: trasps (mort), descansar en pau (haver mort), invident (cec), donar a llum (parir), fmer (fotre), ndia (hstia), etc.

Del llenguatge polticament correcte: centre penitenciari (pres), tercera edat (vellesa), discapacitat o minusvlid (esguerat), magrib (moro), etc.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165947" title="Esquerra Unida de Mallorca" nonfiltered="2787" processed="2775" dbindex="67802">
Esquerra Unida de Mallorca s l'agrupaci insular mallorquina de la federaci Esquerra Unida de les Illes Balears. Esquerra Unida de Mallorca s una organitzaci insular que actua polticament de manera sobirana en el seu mbit territorial, articulant-se polticament amb Esquerra de Menorca i Esquerra Unida d'Eivissa i Formentera, dins de la federaci Esquerra Unida de les Illes Balears. Esquerra Unida de Mallorca s una organitzaci poltica autnoma que, en el marc d'Esquerra Unida de les Illes Balears, est dotada dels seus propis rgans de govern i t plena capacitat jurdica d'actuaci en l'mbit de les seves competncies. Els principals lders poltics d'Esquerra Unida de Mallorca sn Eberhard Grosske, Miquel Rossell i Fina Santiago.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165951" title="Creu de Toret" nonfiltered="2788" processed="2776" dbindex="67803">

La Creu de Toret est situada a 800 m de la sortida de Llvia, al cam d'en Calvera que mena cap a Angostrina, on hi havia un creuer format per 3 grades i una columna de granit, coronada per un capitell quadrangular que feia de suport d una creu de ferro forjat, de petites dimensions. La base de la creu portava gravades les lletres TORE, corresponents al cognom Toret, d'una rica famlia d'agricultors de Llvia i Estavar, existent ja el segle XIV i que va erigir el monument el segle XVIII, si b la creu forjada era del XIV. El monument, molt malms va ser traslladat a l'actual ubicaci. La creu antiga, donat el seu mal estat, va ser substituda per l'actual.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165955" title="El mbil" nonfiltered="2789" processed="2777" dbindex="67804">

El Mbil (Cell, en angls) s una novella apocallptica de terror de l'autor dels Estats Units Stephen King, del gener del 2006. La novella tracta d'un artista de Nova Anglaterra que lluita per reunir-se amb el seu fill desprs que una misteriosa senyal emesa per la xarxa de telefonia global transforms les persones comunes en zombis. 
A l'edici de la novella, s'aclareix que l'autor no t telfon mbil.

Argument.

Clayton Riddell s un professor d'art de Maine (Nova Anglaterra), que per fi ve una oportunitat d'ajudar a la seva famlia quan li arriba un contracte per a publicar la seva novella grfica "El Caminant Obscur". Es trasllada a Boston per tancar l'acord, i mentre espera enfront de l'hotel on s'allotja, comencen a succeir coses estranyes. Les persones que es troben parlant per mbil en aquell moment comencen a comportar-se de forma violenta i desprovista de cordura, atacant-se entre ells. Els vehicles se surten de control i xoquen sense parar, un rere l'altre. Alguns avions cauen i impacten contra els edificis. En pocs segons, tot es transforma en un desastre. Els fets son produts per una fora desconeguda, anomenada "El Pols".

Enmig del caos, en Clay veu com un home amb un ganivet de carnisser ataca a un altre. El protagonista interv i colpeja l'agressor al cap amb una esfera de neu, que era un regal per a la seva dona. L'home a qui ha salvat es presenta com Tom McCourt, qui acompanyar en Clay al llarg de gaireb tot el llibre. Ambds s'allunyen del carrer i es tanquen al vestbul de l'hotel on s'allotja en Clay, juntament amb el Sr. Ricardi (treballador de l'hotel) i una jove de 15 anys anomenada Alice Maxwell. Aviat arriben a la conclusi de que la gent estava embogint a causa de la radiaci emesa pels mbils. Al dia segent prenen la decisi de deixar l'hotel; tots excepte el Sr. Ricardi, que prefereix sucidar-se abans que continuar. Es dirigeixen a casa d'en Tom, on passen uns quants dies. Desprs es dirigeixen a casa d'Arnie Nickerson, un ve de Tom que era un fantic de les armes, on probablement podrien trobar algunes que els serien tils. Desprs d'agafar-les, i abans de deixar la casa d'en Tom, veuen els qui reberen "El Pols", que s'estan agrupant formant ramats. Els tres continuen el seu cam, marxant kilmetres i kilmetres desprs d'allunyar-se dels ramats.

Passant per l'Acadmia Gaiten (un internat), on destrueixen un ramat, se'ls uneix un noi supervivent anomenat Jordan. Quan encara es troben all, coneixen el lder dels ramats, un home negre que portava un jersei vermell de Harvard. Durant el viatge que fan seguint unes senyals que porten a Kashwak (on suposadament estaran segurs), l'Alice s assassinada. Arriben a Kashwak amb un parell de viatgers ms. All s'adonen que tot s una trampa perqu hi ha concentrats un grandssim nmero de zombis, incls el lder, i on en Clay trobar la seva esposa transformada en un d'ells. Per durant la nit aconseguiran produir una explosi que un dels companys dels viatges havia preparat abans de sucidar-se. Destrueixen el ramat principal juntament amb el lder. Finalment, en Clay se separa del grup i es dirigeix en busca del seu fill. Sap que s viu per una nota que va trobar a casa seva, de cam a Kashwak. Abandona els altres acordant uns signes per si decideix tornar saber com trobar-los i finalment marxa.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165959" title="Cell (desambiguaci)" nonfiltered="2790" processed="2778" dbindex="67805">

Informtica:
Cell, microprocessador;
Literatura:
El mbil d'Stephen King;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165962" title="Festival de msica de Llvia" nonfiltered="2791" processed="2779" dbindex="67806">
El Festival de msica de Llvia s un festival de msica clssica que se celebra a l'esglsia de Nostra Senyora dels ngels de Llvia des de 1981.

Des del comenament ha experimentat una transformaci grcies a les aportacions de l Ajuntament, dotant-lo d'equipaments des de finanar un magnfic orgue, dels millors construts a Collbat per Gabriel Blancafort, mitjanant subscripci pblica oberta pel Patronat, amb la collaboraci i aportaci de la Companyia Epson Ibrica l any 1990, fins condicionar una comunicaci exterior del temple a la faana nord com a sortida d emergncia; installar l'abastament d'aigua i serveis higinics; ventilaci interior per espiells i finestres practicables, cortinatges, megafonia, illuminaci, manteniment de pintura; reestructuraci de l edifici de ca les Pintores destinada a camerinos, dotant-la de serveis d aigua i calefacci, cmodes grades situades al Cor per a 100 espectadors, embelliment i enllumenat de l entorn monumental, etc.

Les orquestres i les obres ms destacades que han participat assduament en el Festival fins el moment sn l'Orquestra Amadeus de Rdio Polnia que dirigeix Agnieska Duczmal i el fams cor Ave Sol de Riga, amb quatre solistes interpretant el rquiem de Mozart; el recordat violinista xec dels primers temps del festival Frantisek Novotny, en el concert per a viol en mi major de J.S.Bach. L'Orquestra Simfnica d'Ucrana tamb amb el cor Ave Sol en el rquiem de Verdi; el virtus Trio Guarneri de Praga; el prestigis conjunt sus que fund i dirig Yehudi Menuhin, Festival Strings Lucerne amb Mikail Rudy, piano, i Fruzsina Hara, trompeta, la Camerata de la Filharmnica de Berln amb el clarinet solista Wenzel Fuchs, els solistes d'American Espiritual Ensemble sota la direcci d'Everett Mc. Corvey; el conjunt hongars que dirigeix Janos Rolla, tant identificat amb el Festival de Llvia; l Orquestra Franz Liszt de Budapest, amb dos obos i dos trompes, amb quatre solistes de superior nivell, Mikail Ovrutsky, viol, Wilfried Strehle, viola, Claudi Arimany, flauta i Marielle Normann, arpa.

El Festival es desenvolupa en dos cicles, el d'estiu i el d'hivern. El d'estiu acostuma a comenar a principis d'agost i el d'hivern, el desembre.

Enllaos externs.

Festival de msica de Llvia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165965" title="Candelera (desambiguaci)" nonfiltered="2792" processed="2780" dbindex="67807">

Festa:
Festivitat tradicional, vegeu Candelera.
Fira de la Candelera de Molins de Rei.
Botnica:  Herba del gnere Verbascum, vegeu herba blenera.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165967" title="Primera divisi espanyola 2005/06" nonfiltered="2793" processed="2781" dbindex="67808">
 Classificaci .



 Classificats per a  la Lliga de Campions de la UEFA: FC Barcelona i Real Madrid per a la fase final, i Valncia CF i Osasuna per a la tercera ronda de la fase clasificatria.

 Classificats per a la Copa de la UEFA: Sevilla FC, Celta de Vigo i RCD Espanyol com a guanyador de la Copa del Rei.

 Inscrits a la Copa Intertoto: Vila-real CF i Deportivo de La Corua.

 Descendits a la Segona divisi: Alavs, Cdiz CF i Mlaga CF.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.




Pichichi.




Trofeu Zamora.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165969" title="Joan XVIII" nonfiltered="2794" processed="2782" dbindex="67809">

Joan XVIII (Roma, data desconeguda - juliol del 1009) fou Papa de l'Esglsia catlica del 1003 al 1009.

Fill d'un sacerdot rom anomenat Lle va ser escollit Papa grcies a l'ajuda de Crescenci III i va acabar convertint-se en un autntic titella a les seves mans.

Durant el seu pontificat va coronar rei d'Itlia Enric II el Sant, futur emperador del Sacre Imperi.

No va morir com a Papa ja que es va retirar a un monestir, no se sap si per decisi prpia o forat per Crescenci III. Hi va morir uns mesos despues, el juny del 1009.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165970" title="Silvestre III" nonfiltered="2795" processed="2783" dbindex="67810">

Silvestre III (de nom Giovanni dei Crescenzi Ottaviani) ( Roma, 1000   Sabina, 1063) va ser Papa de l'Esglsia Catlica durant el 1045.

Joan era bisbe de Sabina quan va ser nomenat Papa mitjanant pagament, per part la famlia dels Crescenci. L'anterior Papa, Benet IX, s'havia vist obligat a fugir de Roma desprs d'un aixecament popular encapalat per un capit de la ciutat, Gerardo di Sasso.

Benet el va declarar antipapa i va aconseguir recuperar el torn papal el 10 d'abril del 1045, grcies a l'ajuda dels comtes de Tusculum, familiars seus. Silvestre II es va refugiar a la seva dicesis de Sabina reprenent les seves funcions de bisbe, fins que en un concili celebrat a Sutri el 20 de desembre del 1046, al que va assistir el emperador alemany Enric III, se'l va privar de la seva dignitat i se'l va recloure en un monestir.

Aquesta sentncia va ser suspesa ja que Silvestre va continuar exercint com a bisbe de Sabina fins com a mnim l'any 1062 segons els registres oficials de la dicesis en qu no consta un nou bisbe fins l'octubre de 1063.

El fet de qu la seva elecci fos per imposici, i tamb que fos oficialment deposat en un concili, serien causes suficients per considerar-lo antipapa. Tanmateix, l'Esglsia Catlica el considera un Papa legtim.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165971" title="Gregori VI" nonfiltered="2796" processed="2784" dbindex="67811">

Gregori VI (Saxnia, ?   Colnia, novembre del 1047) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1045 al 1046.

Giovanni Graciano Pierleoni era arxiprest de Lletra quan va accedir al papat mitjanant el pagament de 1500 lliures d'or al papa Benet IX, que poc abans havia expulsat del pontificat a Silvestre III.

El continu escndol que vivia l'Esglsia en aquells temps, exemplificat en el fet de qu l'any 1045 s'haguessin succet tres papes i que tots tres encara fossin vius, va convncer a Gregori Vi de la necessitat d'una profunda reforma, per la qual cosa es va envoltar d'importants co laboradors, entre els que destaquen el monjo Hildebrand de Toscana, el futur papa Gregori VII, a qui va nomenar el seu secretari personal.

Les seves idees reformadores no van poder ser desenvolupades al no comptar amb l'ajuda de l'emperador Enric III, que tot i que tamb era partidari de reformar l'Esglsia, no considerava a Gregori el Papa adequat per dur-la a terme per estar la seva elecci tacada per prctiques simniques.

Aquesta desconfiana d'Enric III cap a Gregori, unida al fet de qu Benet IX encara intentava recuperar el soli pontifici i que Silvestre III tampoc no havia renunciat de forma explcita, el van portar a deixar-se convncer per Odil de Cluny i per l'ermit Gunter, a convocar un snode a Sutri. All, valent-se dels privilegis que li atribuen el Privilegium Othonis, en el qual va deposar a Benet IX i a Silvestre III i va obligar a abdicar a Gregori VI, que va ser desterrat a Colnia on va morir el novembre del 1047.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165975" title="Vidriol (qumica)" nonfiltered="2797" processed="2785" dbindex="67812">
El terme vidriol, etimolgicament provinent de vidre, s'utilitza en qumica per designar productes cristallins d'aparena vtria.

Antics qumics i alquimistes anomenaven vidriols als sulfats cristallins metllics produts de la combinaci d'elements metllics amb sofre. Un cop dissolts i tornats a cristallitzar solve et coagula s'obtenien cristalls d'aparena vtria.

El ms conegut i al que sol referir-se la paraula vidriol (avui en dia encara es fa servir en algun receptari industrial) es l'cid sulfric, sobretot en la seva versi deshidratada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165976" title="Organisme pluricellular" nonfiltered="2798" processed="2786" dbindex="67813">
Un organisme pluricellular s un organisme que est constitut per ms d'una cllula, i que posseeix cllules diferenciades que realitzen funcions especialitzades. La majoria de la vida que es pot veure a simple vista s pluricellular, ja que forma part dels regnes Plantae i Animalia (tret de organismes especialitzat com ara els Mixozous que sn un grup d'animals parsits microscpics).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165978" title="Climent II" nonfiltered="2799" processed="2787" dbindex="67814">

Clement II (de nom Sudiger de Morsleben i Hornburg) (Hornburg, 1005   Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1046 al 1047.

Sudiger era comte de Morsleben i bisbe de Bamberg quan, en el snode de Sutri, va ser escollit papa el 25 de desembre de 1046 grcies al suport de l'emperador Enric III.

El seu primer acte com a pontfex va ser la coronaci imperial d'Enric III. Junt amb la corona, el nou emperador va rebre tamb el ttol de patrici dels romans, dignitat que portava la perogativa de qu tota elecci papal hauria de comptar amb la seva prvia autoritzaci. Amb la recuperaci del control imperial en l'elecci papal desapareix l'influncia de les famlies patrcies romanes en l'elecci, i aquest fet es va veure reflex de forma immediata en la nacionalitat dels segents papes: tant Climent II com els tres que vindrien desprs foren d'orgen alemany.  

Durant el seu breu pontificat va convocar, el 1047, un concili a Roma en el que va intentar introduir reformes a l'Esglsia, reduir el poder que havien tingut els bisbes-comtes i acabar amb la simonia.

En el retorn d'un viatge que va realitzar a Alemanya, va contraure febres que li van provocar la mort en la ciutat de Pesaro, el 9 d'octubre de 1047. Va ser enterrat a la catedral de Bamberg, la seva terra natal, convertint-se aix en l'nic papa la tomba del qual esta situada al nord dels Alps.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165987" title="Llista d'espcies de terdids" nonfiltered="2800" processed="2788" dbindex="67815">


Llista d'espcies de terdids, una extensa famlia d'aranyes araneomorfes; el seu representant ms conegut s la popular viuda negra (Latrodectus mactans). s una famlia amb una mplia distribuci per tot el mn.

Hi ha la informaci recollida fins el 21 de desembre de 2006, amb 87 gneres i 2.248 espcies citades; el gnere Theridion  s el ms extens amb 579 espcies. 

Degut a l'extensi del llistat aquest s'ha dividit en 4 articles d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
Llista d'espcies de terdids (A-C);
Llista d'espcies de terdids (D-K);
Llista d'espcies de terdids (L-S);
Llista d'espcies de terdids (T-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Terdid;
 Llista de gneres de terdids;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165988" title="Damas II" nonfiltered="2801" processed="2789" dbindex="67816">

Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Baviera, ?   Palestrina, Itlia, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Esglsia catlica durant el 1048.

Deposat Benet IX, Poppo, bisbe de Brixen, es va convertir en el tercer alemany en accedir al pontificat en ser designat per l'emperador Enric III. Fou una alternativa quan la primera opci de l'emperador, l'arquebisbe Halinard de Lyon, va rebutjar l'oferiment.

El seu pontificat noms va durar vint dies, sembla ser que a causa de la malria que va contraure quan es trobava a Palestrina (ciutat italiana on s'havia desplaat fugint del calors estiu rom).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165990" title="Castellnou Edicions" nonfiltered="2802" processed="2790" dbindex="67817">
Castellnou Edicions s un segell editorial d'Hermes Editora General, S. A.

Des de l'any 1994, Castellnou Edicions ha publicat materials per a l'ensenyament a Catalunya. Sobretot coneguda pels seus llibres de text, Castellnou Edicions tamb elabora materials de refor i d'ampliaci, lectures, guies didctiques, CD, carpetes de recursos per al professorat, etc. I recentment s'ha endinsat en el mn dels recursos multimdia per al professorat.

T la seva seu a la ciutat de Barcelona i compta actualment amb una plantilla de ms de 150 treballadors i collaboradors.


 Publicacions destacades .

Castellnou Edicions s coneguda en l'mbit educatiu pels seus materials de llengua catalana, tant per als alumnes d'Educaci Primria, ESO i Batxillerat com per a les persones adultes que preparen exmens oficials de nivell.

A ms, tamb cal destacar la seva Collecci Kalafat. Una collecci de clssics adaptats seguint les directrius de Lectura Fcil amb l'objectiu d'aconseguir que les persones amb problemes de comprensi lectora tamb arribin a llegir alguns clssics universals com Mary Poppins, L'illa del tresor, El llibre de la selva o La volta al mn en 80 dies.


 Enllaos .

Pgina de Castellnou Edicions

Collecci Kalafat

Pgina de Castellnou Edicions de recursos digitals per al professorat 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165992" title="Lle IX" nonfiltered="2803" processed="2791" dbindex="67818">

Lle IX ( Alscia, 21 de juny del 1002     Roma, 18 d'abril del 1054).  De nom Bruno de Egisheim-Dadsburg, va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1049 al 1054.

Fill del comte d'Alscia Hug de Egisheim i familiar de l'emperador Enric III va nixer a Eguisheim, Alscia, encara que algunes fonts apunten que va nixer a Dabo. Pert part de pare era parent dels reis germnics i per part de mare era membre d'una important famlia dels carolingis de Frana occidental.

Als cinc anys va ser confiat al bisbe Berthold de Toul per ser educat en l'escola de la catedral, on ja va destacar. Desprs de la mort del seu tutor, va ser cridat a la cort de l'emperador 
Conrad II. El 1026 va conduir a les tropes aixecades a Toul per una campanya en Llombardia. A la mort del bisbe Hermann de Toul, quan tans sols tenia 24 anys, va ser proposat pel clergue rom com el seu successor i el 9 de setembre del 1027 va ser consagrat per l'arquebisbe Poppo de Treveris, dignitat que ocupava quan el novembre del 1048 fou designat per Enric III en un congrs de prnceps i bisbes a Worms per succeir al pontificat l'efmer Damas II.

Amb aquesta elecci l'emperador pretenia que el pontificat s'incorpors a l'esglsia imperial que Enric dirigia tal i com havia aconseguit amb anterioritat l'emperador roma Constant I. No obstant Lle IX va condicionar la acceptaci del crrec a la celebraci posterior d'una elecci cannica tot donant una primera idea del rebuig a la submissi imperial i va ser el motiu de qu la seva consagraci es retards fins el 12 de febrer del 1049, desprs de ser acceptat pel poble i el clergue rom.

El mateix any que es va convertir en papa va prohibir el matrimoni de Guillem el Bastard, Duc de Normandia, amb Matilde de Flandes donat al seu grau de familiaritat. Tot i aix el matrimoni va celebrar-se.

Va decidir encapalar el moviment de reforma eclesistic, que fins aleshores havia liderat l'emperador, es va rodejar de figures com Pere Dami, Hildebran i el cardenal Humbert de Candida Silva entre altres. Tamb va donar entrada en el collegi cardenalici a eclesistics no romans, fent-lo mes internacional i partidari de les idees clunianenques. Se'l pot considerar un predecessor de la Reforma Gregoriana.

Les seves reformes es van centrar-se en erradicar de l'Esglsia la simonia i el matrimoni dels sacerdots, i per aconseguir-ho va celebrar dotze binodes, destacant-ne els de Lletr, Pavia, Reims i Magncia.

Tamb va intentar frenar als normands que installats al sur d'Itlia amenaaven territoris pontificis. Aix el 1053 va armar un exrcit que va resultar derrotat a Civitate caient ell presoner, no recobrant la llibertat fins poc abans de la seva mort. 

 El cisma de l'Esglsia Oriental .

El fet mes significatiu del seu pontificat va ser la consumaci del Cisma de l'Esglsia Oriental que encara portava les seves causes i malentesos de enfrontaments anteriors, va explotar en 1054 quan el papa Lle IX al objectiu d'aconseguir un aliana amb Bizanci contra els normands va enviar una ambaixada a Constantinoble encapalada pel cardenal Humbert de Silva Candida i formada per els arquebisbes Federic de Lorena i Pere de Amalfi.

La situaci en Constantinoble no era la mes propcia ja que la seva Esglsia estava encapalada pel patriarca Miquel I Cerulari, qui, poc abans, havia amenaat amb tancar les esglsies llatines a Constantinoble que no adoptessin el ritual grec.

Humberto de Silva Candida, a la seva arribada, va negar el ttol de patriarca ecumnic, el segon lloc en la jerarquia eclesistica de Constantinoble i, a ms, va dubtar de la legitimitat de l'elevaci de Cerulari al patriarcat. El Patriarca va reaccionar negant-se a rebre a la legaci pontifcia

Humbert va respondre amb la publicaci del seu "Dialeg entre un rom i un constantinobls", un tractat en el que critica les costums greges; i redacta una butlla d'excomuni contra Cerulari, despues va fugir de la ciutat.

La reacci immediata, el 24 de juliol del 1054, va ser la contraexcomuni del cardenal i el seu squit. Es va arribar d'aquesta forma a la ruptura i a partir d'aquest moment ja mai ms es va mencionar el nom del papa en la litrgia bizantina, i van romandre tancades a Constantinoble les esglsies dels llatins.

Per la seva part el papa va passar a no reconixer el VI concili de Constantinoble pel qual el Credo niceno-constantinoble va passar a incloure el filioc.

Lle va morir el 18 d'abril del 1054 i el seu cos reposa en la baslica de San Pere.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165993" title="Llista d'espcies de terdids (A-C)" nonfiltered="2804" processed="2792" dbindex="67819">
Llista de les espcies de terdids descrites fins al 21 de desembre del 2006. Estan ordenades alfabticament, i apareixen les que van de la lletra A fins a la C. 
 Per a les llistes d'espcies que comencen per altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de terdids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de terdids.

 Gneres i espcies .
Achaearanea.
Achaearanea Strand, 1929
 Achaearanea acoreensis (Berland, 1932) (Cosmopolita);
 Achaearanea alacris (Keyserling, 1884) (Colmbia, Veneuela);
 Achaearanea alboinsignita Locket, 1980 (Illes Comoro);
 Achaearanea altiventer (Keyserling, 1884) (Brasil);
 Achaearanea ambera Levi, 1963 (EUA);
 Achaearanea analista Levi, 1963 (Brasil);
 Achaearanea anastema Levi, 1963 (Veneuela);
 Achaearanea angulithorax (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Achaearanea anna Levi, 1959 (Jamaica, Bermuda);
 Achaearanea apex Levi, 1959 (Panam);
 Achaearanea siatica (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Achaearanea azteca (Chamberlin & Ivie, 1936) (Mxic);
 Achaearanea banosensis Levi, 1963 (Ecuador);
 Achaearanea barra Levi, 1963 (Brasil);
 Achaearanea bellula (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Achaearanea blattea (Urquhart, 1886) (Nova Zelanda);
 Achaearanea brookesiana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Achaearanea budana Tikader, 1970 (ndia);
 Achaearanea caliensis Levi, 1963 (Colmbia, Ecuador);
 Achaearanea campanulata Chen, 1993 (Xina);
 Achaearanea camura (Simon, 1877) (Filipines, Nova Guinea, Illes Solomon);
 Achaearanea canionis (Chamberlin & Gertsch, 1929) (EUA);
 Achaearanea caqueza Levi, 1963 (Colmbia);
 Achaearanea celsadomina Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea Xilensis Levi, 1963 (Xile);
 Achaearanea chiricahua Levi, 1955 (EUA);
 Achaearanea cingulata Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea cinnabarina Levi, 1963 (Brasil);
 Achaearanea conjuncta (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA, Canad);
 Achaearanea culicivora (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Jap);
 Achaearanea dalana Buckup & Marques, 1991 (Brasil);
 Achaearanea daliensis Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea dea Buckup & Marques, 2006 (Brasil);
 Achaearanea decorata (L. Koch, 1867) (Krakatoa, Nova Guinea, Queensland);
 Achaearanea diamantina Levi, 1963 (Brasil);
 Achaearanea digitus Buckup & Marques, 2006 (Brasil);
 Achaearanea diglipuriensis Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Achaearanea disparata Denis, 1965 (Gabon, Costa d Ivori);
 Achaearanea diversipes (Rainbow, 1920) (Norfolk, Illa Lord Howe);
 Achaearanea dromedariformis (Roewer, 1942) (Ecuador, Per);
 Achaearanea dubitabilis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Achaearanea ducta Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea durgae Tikader, 1970 (ndia);
 Achaearanea epicosma (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);
 Achaearanea eramus Levi, 1963 (Brasil);
 Achaearanea extrilida (Keyserling, 1889) (Austrlia, Norfolk, Illa Lord Howe);
 Achaearanea extumida Xing, Gao & Zhu, 1994 (Xina);
 Achaearanea ferrumequina (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Achaearanea florendida Levi, 1959 (EUA fins a Veneuela);
 Achaearanea florens (O. P.-Cambridge, 1896) (EUA fins a Panam, Cuba);
 Achaearanea fresno Levi, 1955 (EUA);
 Achaearanea galeiforma Zhu, Zhang & Xu, 1991 (Xina);
 Achaearanea gigantea (Keyserling, 1884) (Per);
 Achaearanea globispira Henschel & Jocqu, 1994 (Sud-frica);
 Achaearanea globosa (Hentz, 1850) (Amrica del Nord);
 Achaearanea gui Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea hammeni Chrysanthus, 1963 (Nova Guinea);
 Achaearanea hermosillo Levi, 1959 (Mxic);
 Achaearanea hieroglyphica (Mello-Leito, 1940) (Brasil, Guaiana Francesa, Per);
 Achaearanea hirta (Taczanowski, 1873) (Panam fins a Argentina);
 Achaearanea inopinata Brignoli, 1972 (Veneuela);
 Achaearanea inops Levi, 1963 (Brasil, Guyana);
 Achaearanea insulsa (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA, Mxic);
 Achaearanea isana Levi, 1963 (Brasil);
 Achaearanea japonica (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Taiwan, Corea, Jap);
 Achaearanea jequirituba Levi, 1963 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Achaearanea jinghongensis Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea kaindi Levi, Lubin & Robinson, 1982 (Nova Guinea);
 Achaearanea kaspi Levi, 1963 (Per);
 Achaearanea koepckei Levi, 1963 (Per);
 Achaearanea kompirensis (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Achaearanea lanyuensis Yoshida, Tso & Severinghaus, 2000 (Taiwan);
 Achaearanea longiducta Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea lota Levi, 1963 (Xile);
 Achaearanea lunata (Clerck, 1757) (Palertic);
 Achaearanea lunata serrata (Franganillo, 1930) (Cuba);
 Achaearanea machaera Levi, 1959 (Panam);
 Achaearanea manzanillo Levi, 1959 (Mxic);
 Achaearanea maraca Buckup & Marques, 1991 (Brasil);
 Achaearanea maricaoensis (Bryant, 1942) (Panam, Puerto Rico);
 Achaearanea maxima (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Achaearanea meraukensis Chrysanthus, 1963 (Nova Guinea);
 Achaearanea micratula (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Achaearanea migrans (Keyserling, 1884) (Veneuela fins a Per, Brasil);
 Achaearanea milagro Levi, 1963 (Ecuador);
 Achaearanea nayaritensis Levi, 1959 (Mxic);
 Achaearanea nigrodecorata (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);
 Achaearanea nigrovittata (Keyserling, 1884) (Mxic fins a Paraguai);
 Achaearanea oblivia (O. P.-Cambridge, 1896) (Costa Rica, Panam);
 Achaearanea oculiprominens (Saito, 1939) (Xina, Corea, Jap);
 Achaearanea orana Levi, 1963 (Ecuador);
 Achaearanea oxymaculata Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea palgongensis Seo, 1993 (Corea);
 Achaearanea pallipera Levi, 1963 (Brasil);
 Achaearanea parana Levi, 1963 (Paraguai);
 Achaearanea passiva (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Achaearanea pilaton Levi, 1963 (Ecuador);
 Achaearanea pinguis (Keyserling, 1886) (Brasil, Uruguai);
 Achaearanea polygramma (Kulczyn'ski, 1911) (Nova Guinea);
 Achaearanea porteri (Banks, 1896) (EUA fins a Panam, ndies Occidentals);
 Achaearanea projectivulva Yoshida, 2001 (Jap);
 Achaearanea propera (Keyserling, 1890) (Nova Galles del Sud, Tasmnia, Illa Lord Howe);
 Achaearanea pura (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic);
 Achaearanea pusillana (Roewer, 1942) (Guaiana Francesa);
 Achaearanea pydanieli Buckup & Marques, 1991 (Brasil);
 Achaearanea quadrimaculata Yoshida, Tso & Severinghaus, 2000 (Taiwan);
 Achaearanea rafaeli Buckup & Marques, 1991 (Brasil);
 Achaearanea rapa Levi, 1963 (Paraguai);
 Achaearanea rioensis Levi, 1963 (Brasil);
 Achaearanea riparia (Blackwall, 1834) (Palertic);
 Achaearanea rostra Zhu & Zhang, 1992 (Xina);
 Achaearanea rostrata (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic fins a Veneuela);
 Achaearanea rupicola (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Achaearanea ryukyu Yoshida, 2000 (Jap, Illes Ryukyu);
 Achaearanea schneirlai Levi, 1959 (Panam);
 Achaearanea schraderorum Levi, 1959 (Costa Rica);
 Achaearanea schullei (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA, Mxic);
 Achaearanea septemguttata (Simon, 1909) (Vietnam);
 Achaearanea serax Levi, 1959 (Mxic);
 Achaearanea serenoae (Gertsch & Archer, 1942) (EUA);
 Achaearanea sicki Levi, 1963 (Brasil);
 Achaearanea simaoica Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea simulans (Thorell, 1875) (Palertic);
 Achaearanea songi Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea subtabulata Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea subvexa Zhu, 1998 (Xina);
 Achaearanea tabulata Levi, 1980 (Holrtic);
 Achaearanea taeniata (Keyserling, 1884) (Guatemala fins a Per);
 Achaearanea taim Buckup & Marques, 2006 (Brasil);
 Achaearanea tesselata (Keyserling, 1884) (Mxic fins a Paraguai, Nova Guinea, Pakistan);
 Achaearanea tingo Levi, 1963 (Per);
 Achaearanea tovarensis Levi, 1963 (Veneuela);
 Achaearanea transipora (Zhu & Zhang, 1992) (Xina);
 Achaearanea trapezoidalis (Taczanowski, 1873) (Panam fins a Paraguai);
 Achaearanea triangula Yoshida, 1993 (Singapur, Java, Bali);
 Achaearanea triangularis Patel, 2005 (ndia);
 Achaearanea triguttata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Achaearanea trinidensis Levi, 1959 (Trinidad, Per);
 Achaearanea turquino Levi, 1959 (Cuba);
 Achaearanea uviana Levi, 1963 (Per);
 Achaearanea valoka Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea, New Bretanya);
 Achaearanea veruculata (Urquhart, 1886) (Austrlia, Nova Zelanda, Anglaterra, Blgica);
 Achaearanea vervoorti Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea);
 Achaearanea vivida (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Achaearanea wau Levi, Lubin & Robinson, 1982 (Nova Guinea);
 Achaearanea zonensis Levi, 1959 (Panam fins a Per, Brasil);

Achaearyopa.
Achaearyopa Barrion & Litsinger, 1995
 Achaearyopa pnaca Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);

Ameridion.
Ameridion Wunderlich, 1995
 Ameridion armouri (Levi, 1959) (Panam, Trinidad);
 Ameridion aspersum (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Guatemala);
 Ameridion atlixco (Levi, 1959) (Mxic);
 Ameridion bridgesi (Levi, 1959) (Mxic);
 Ameridion chilapa (Levi, 1959) (Mxic);
 Ameridion clemens (Levi, 1959) (Jamaica);
 Ameridion cobanum (Levi, 1959) (Guatemala);
 Ameridion colima (Levi, 1959) (Mxic, Ecuador);
 Ameridion lathropi (Levi, 1959) (Panam);
 Ameridion malkini (Levi, 1959) (Mxic);
 Ameridion marvum (Levi, 1959) (Panam, Veneuela);
 Ameridion moctezuma (Levi, 1959) (Mxic);
 Ameridion mEUAwas (Levi, 1959) (Nicaragua);
 Ameridion paidiscum (Levi, 1959) (Panam);
 Ameridion panum (Levi, 1959) (Panam);
 Ameridion petrum (Levi, 1959) (Panam, Trinidad, Per);
 Ameridion plantatum (Levi, 1959) (Panam);
 Ameridion progum (Levi, 1959) (Panam);
 Ameridion quantum (Levi, 1959) (Costa Rica, Panam);
 Ameridion reservum (Levi, 1959) (Panam);
 Ameridion rinconense (Levi, 1959) (Mxic);
 Ameridion ruinum (Levi, 1959) (Mxic);
 Ameridion schmidti (Levi, 1959) (Costa Rica);
 Ameridion signaculum (Levi, 1959) (Panam, Brasil);
 Ameridion signum (Levi, 1959) (Panam);
 Ameridion tempum (Levi, 1959) (Panam, Brasil);
 Ameridion unanimum (Keyserling, 1891) (Mxic fins a Brasil);

Anatea.
Anatea Berland, 1927
 Anatea formicaria Berland, 1927 (Nova Calednia);

Anelosimus.
Anelosimus Simon, 1891
 Anelosimus agnar Agnarsson, 2006 (Malisia);
 Anelosimus analyticus (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Anelosimus andasibe Agnarsson & Kuntner, 2005 (Madagascar);
 Anelosimus arizona Agnarsson, 2006 (EUA, Mxic);
 Anelosimus baeza Agnarsson, 2006 (Panam fins a Per);
 Anelosimus biglebowski Agnarsson, 2006 (Tanznia);
 Anelosimus chickeringi Levi, 1956 (Mxic fins a Per);
 Anelosimus chonganicus Zhu, 1998 (Xina);
 Anelosimus crassipes (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap, Illes Ryukyu);
 Anelosimus decaryi (Fage, 1930) (Aldabra, Madagascar);
 Anelosimus dialeucon (Simon, 1890) (Aden);
 Anelosimus domingo Levi, 1963 (Colmbia fins a Surinam i Per);
 Anelosimus dubiosus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Anelosimus dubius (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Anelosimus dude Agnarsson, 2006 (Tanznia);
 Anelosimus elegans Agnarsson, 2006 (Mxic fins a Per);
 Anelosimus ethicus (Keyserling, 1884) (Brasil);
 Anelosimus exiguus Yoshida, 1986 (Xina, Jap, Illes Ryukyu);
 Anelosimus eximius (Keyserling, 1884) (Antilles Petites, Panam fins a Argentina);
 Anelosimus fraternus Agnarsson, 2006 (Hispaniola);
 Anelosimus guacamayos Agnarsson, 2006 (Ecuador);
 Anelosimus inhandava Agnarsson, 2005 (Brasil, Argentina);
 Anelosimus iwawakiensis Yoshida, 1986 (Corea, Jap);
 Anelosimus jabaquara Levi, 1956 (Brasil);
 Anelosimus jucundus (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic fins a Argentina);
 Anelosimus kohi Yoshida, 1993 (Malisia, Singapur);
 Anelosimus linda Agnarsson, 2006 (Malisia);
 Anelosimus lorenzo Fowler & Levi, 1979 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Anelosimus may Agnarsson, 2005 (Madagascar);
 Anelosimus misiones Agnarsson, 2005 (Argentina);
 Anelosimus monskenyensis Agnarsson, 2006 (Kenya);
 Anelosimus nazariani Agnarsson & Kuntner, 2005 (Madagascar);
 Anelosimus nelsoni Agnarsson, 2006 (Sud-frica);
 Anelosimus nigrescens (Keyserling, 1884) (Guyana, Brasil);
 Anelosimus octavius Agnarsson, 2006 (Mxic fins a Costa Rica);
 Anelosimus oritoyacu Agnarsson, 2006 (Mxic fins a Ecuador);
 Anelosimus pacificus Levi, 1956 (Mxic fins a Costa Rica, Jamaica);
 Anelosimus pantanal Agnarsson, 2006 (Brasil);
 Anelosimus pulchellus (Walckenaer, 1802) (Europa fins a Rssia, frica del Nord);
 Anelosimus puravida Agnarsson, 2006 (Guatemala fins a Panam);
 Anelosimus rabus Levi, 1963 (Brasil);
 Anelosimus rupununi Levi, 1956 (Trinidad fins a Brasil);
 Anelosimus sallee Agnarsson & Kuntner, 2005 (Madagascar);
 Anelosimus salut Agnarsson & Kuntner, 2005 (Madagascar);
 Anelosimus studiosus (Hentz, 1850) (EUA fins a Argentina);
 Anelosimus sulawesi Agnarsson, 2006 (Sulawesi);
 Anelosimus sumisolena Agnarsson, 2005 (Brasil);
 Anelosimus taiwanicus Yoshida, 1986 (Taiwan, Krakatoa);
 Anelosimus tosus (Chamberlin, 1916) (Mxic fins a Per);
 Anelosimus tungurahua Agnarsson, 2006 (Ecuador);
 Anelosimus vittatus (C. L. Koch, 1836) (Palertic);
 Anelosimus vondrona Agnarsson & Kuntner, 2005 (Madagascar);

Argyrodella.
Argyrodella Saaristo, 2006
 Argyrodella pusillus (Saaristo, 1978) (Seychelles);

Argyrodes.
Argyrodes Simon, 1864
 Argyrodes abscissus O. P.-Cambridge, 1880 (Madagascar);
 Argyrodes alannae Grostal, 1999 (Austrlia Oriental);
 Argyrodes ambalikae Tikader, 1970 (ndia);
 Argyrodes amboinensis Thorell, 1878 (Sulawesi, Amboina, Nova Guinea, Nova Calednia);
 Argyrodes andamanensis Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Argyrodes antipodianus O. P.-Cambridge, 1880 (Austrlia, Nova Calednia, Nova Zelanda);
 Argyrodes apiculatus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Argyrodes argentatus O. P.-Cambridge, 1880 (Xina, Est Indies, Hawaii);
 Argyrodes argyrodes (Walckenaer, 1842) (Mediterrani fins a frica Occidental, Seychelles);
 Argyrodes atriapicatus Strand, 1906 (Etipia);
 Argyrodes bandanus Strand, 1911 (Banda);
 Argyrodes benedicti Lopez, 1988 (Guaiana Francesa);
 Argyrodes binotatus Rainbow, 1915 (Austrlia);
 Argyrodes bonadea (Karsch, 1881) (Xina, Corea, Taiwan, Jap, Filipines);
 Argyrodes borbonicus Lopez, 1990 (Runion);
 Argyrodes callipygus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Argyrodes calmettei Lopez, 1990 (Runion);
 Argyrodes chionus Roberts, 1983 (Aldabra);
 Argyrodes chiriatapuensis Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Argyrodes coactatus Lopez, 1988 (Guaiana Francesa);
 Argyrodes cognatus (Blackwall, 1877) (Seychelles);
 Argyrodes convivans Lawrence, 1937 (Sud-frica);
 Argyrodes cylindratus Thorell, 1898 (Myanmar fins a Jap);
 Argyrodes cyrtophorae Tikader, 1963 (ndia);
 Argyrodes delicatulus Thorell, 1878 (Amboina);
 Argyrodes dipali Tikader, 1963 (ndia);
 Argyrodes elevatus Taczanowski, 1873 (EUA fins a Argentina, Illes Galpagos);
 Argyrodes exlineae (Caporiacco, 1949) (Kenya);
 Argyrodes fasciatus Thorell, 1892 (Malisia, Singapur);
 Argyrodes fissifrons O. P.-Cambridge, 1869 (Sri Lanka fins a Xina, Austrlia);
 Argyrodes fissifrons terressae Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Argyrodes fissifrontellus Saaristo, 1978 (Seychelles);
 Argyrodes flavescens O. P.-Cambridge, 1880 (Sri Lanka fins a Corea, Jap, Nova Guinea);
 Argyrodes flavipes Rainbow, 1916 (Queensland);
 Argyrodes fragilis Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Argyrodes gazedes Tikader, 1970 (ndia);
 Argyrodes gazingensis Tikader, 1970 (ndia);
 Argyrodes gemmatus Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);
 Argyrodes gouri Tikader, 1963 (ndia);
 Argyrodes gracilis (L. Koch, 1872) (Illa Lord Howe, Nova Calednia, Samoa);
 Argyrodes hawaiiensis Simon, 1900 (Hawaii);
 Argyrodes huangsangensis Yin, Peng & Bao, 2004 (Xina);
 Argyrodes incertus Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Argyrodes incisifrons Keyserling, 1890 (Queensland);
 Argyrodes incursus Gray & Anderson, 1989 (Nova Galles del Sud, Illa Lord Howe);
 Argyrodes insectus Schmidt, 2005 (Illes Cap Verd);
 Argyrodes jamkhedes Tikader, 1963 (ndia);
 Argyrodes kratochvili (Caporiacco, 1949) (Kenya);
 Argyrodes kualensis Hogg, 1927 (Malisia);
 Argyrodes kulczynskii (Roewer, 1942) (Nova Guinea);
 Argyrodes kumadai Chida & Tanikawa, 1999 (Xina, Taiwan, Jap);
 Argyrodes lanyuensis Yoshida, Tso & Severinghaus, 1998 (Taiwan);
 Argyrodes lepidus O. P.-Cambridge, 1879 (Nova Zelanda);
 Argyrodes levuca Strand, 1915 (Fiji);
 Argyrodes maculiger Strand, 1911 (Illes Kei);
 Argyrodes margaritarius (Rainbow, 1894) (Nova Galles del Sud);
 Argyrodes mellissi (O. P.-Cambridge, 1869) (Santa Helena);
 Argyrodes mertoni Strand, 1911 (Illes Aru);
 Argyrodes meus Strand, 1907 (Madagascar);
 Argyrodes meus poecilior Strand, 1913 (Central frica);
 Argyrodes miltosus Zhu & Song, 1991 (Xina);
 Argyrodes minax O. P.-Cambridge, 1880 (Madagascar, Illes Comoro);
 Argyrodes miniaceus (Doleschall, 1857) (Corea, Jap fins a Austrlia);
 Argyrodes modestus Thorell, 1899 (Camerun);
 Argyrodes nasutus O. P.-Cambridge, 1880 (Sri Lanka);
 Argyrodes neocaledonicus Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Argyrodes nephilae Taczanowski, 1873 (EUA, ndies Occidentals fins a Argentina, Illes Galpagos);
 Argyrodes parcestellatus Simon, 1909 (Vietnam);
 Argyrodes pluto Banks, 1906 (EUA, Mxic, Jamaica);
 Argyrodes praeacutus Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Argyrodes projeles Tikader, 1970 (ndia);
 Argyrodes rainbowi (Roewer, 1942) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Argyrodes reticola Strand, 1911 (Illes Aru);
 Argyrodes rhomboides Yin, Peng & Bao, 2004 (Xina);
 Argyrodes rostratus Blackwall, 1877 (Seychelles);
 Argyrodes samoensis O. P.-Cambridge, 1880 (Nova Calednia, Samoa);
 Argyrodes scapulatus Schmidt & Piepho, 1994 (Illes Cap Verd);
 Argyrodes scintillulanus O. P.-Cambridge, 1880 (ndia, Sri Lanka);
 Argyrodes sextuberculosus Strand, 1908 (Mozambique, Madagascar);
 Argyrodes sextuberculosus dilutior (Caporiacco, 1940) (Etipia);
 Argyrodes strandi (Caporiacco, 1940) (Etipia);
 Argyrodes stridulator Lawrence, 1937 (Sud-frica);
 Argyrodes sublimis L. Koch, 1872 (Fiji);
 Argyrodes sundaicus (Doleschall, 1859) (Tailndia, Java, New Bretanya);
 Argyrodes tenuis Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Argyrodes tenuis infumatus Thorell, 1878 (Amboina);
 Argyrodes tripunctatus Simon, 1877 (Filipines);
 Argyrodes unimaculatus (Marples, 1955) (Samoa, Tongatabu, Niue);
 Argyrodes vatovae (Caporiacco, 1940) (Etipia);
 Argyrodes viridis (Vinson, 1863) (Madagascar, Runion);
 Argyrodes vittatus Bradley, 1877 (Nova Guinea);
 Argyrodes weyrauchi Exline & Levi, 1962 (Per);
 Argyrodes wolfi Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Argyrodes yunnanensis Xu, Yin & Kim, 2000 (Xina);
 Argyrodes zhui Zhu & Song, 1991 (Xina);
 Argyrodes zonatus (Walckenaer, 1842) (frica Oriental, Madagascar, Runion, Bioko);
 Argyrodes zonatus occidentalis Simon, 1903 (Guinea-Bissau);

Ariamnes.
Ariamnes Thorell, 1869
 Ariamnes attenuatus O. P.-Cambridge, 1881 (Costa Rica, ndies Occidentals fins a Argentina);
 Ariamnes birgitae Strand, 1917 (Myanmar);
 Ariamnes campestratus Simon, 1903 (Gabon, Congo);
 Ariamnes colubrinus Keyserling, 1890 (Queensland, Nova Galles del Sud, Illa Lord Howe);
 Ariamnes corniger Simon, 1900 (Hawaii);
 Ariamnes cylindrogaster Simon, 1889 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Ariamnes flagellum (Doleschall, 1857) (SouthEst sia, Austrlia);
 Ariamnes flagellum nigritus Simon, 1901 (SouthEst sia);
 Ariamnes haitensis (Exline & Levi, 1962) (Hispaniola);
 Ariamnes helminthoides Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Ariamnes jeanneli Berland, 1920 (frica Oriental);
 Ariamnes longicaudatus O. P.-Cambridge, 1872 (Lebanon);
 Ariamnes longissimus Keyserling, 1891 (Per, Brasil);
 Ariamnes mexicanus (Exline & Levi, 1962) (Mxic, Cuba);
 Ariamnes patersoniensis Hickman, 1927 (Tasmnia);
 Ariamnes pavesii Leardi, 1902 (ndia, Sri Lanka);
 Ariamnes rufopictus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Ariamnes russulus Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Ariamnes schlingeri (Exline & Levi, 1962) (Per);
 Ariamnes setipes Hasselt, 1882 (Sumatra);
 Ariamnes simulans O. P.-Cambridge, 1892 (ndia);
 Ariamnes triangulatus Urquhart, 1887 (Nova Zelanda);
 Ariamnes triangulus Thorell, 1887 (Myanmar);

Asygyna.
Asygyna Agnarsson, 2006
 Asygyna coddingtoni Agnarsson, 2006 (Madagascar);
 Asygyna huberi Agnarsson, 2006 (Madagascar);

Audifia.
Audifia Keyserling, 1884
 Audifia duodecimpunctata Simon, 1907 (Guinea-Bissau, Congo);
 Audifia laevithorax Keyserling, 1884 (Brasil);
 Audifia semigranosa Simon, 1895 (Brasil);

Bardala.
Bardala Saaristo, 2006
 Bardala labarda (Roberts, 1983) (Aldabra);

Cabello.
Cabello Levi, 1964
 Cabello eugeni Levi, 1964 (Veneuela);

Carniella.
Carniella Thaler & Steinberger, 1988
 Carniella brignolii Thaler & Steinberger, 1988 (Blgica, Alemanya, ustria);
 Carniella detriticola (Miller, 1970) (Angola);
 Carniella globifera (Simon, 1899) (Sumatra);
 Carniella Krakatoaensis Wunderlich, 1995 (Krakatoa);
 Carniella orites Knoflach, 1996 (Tailndia);
 Carniella schwendingeri Knoflach, 1996 (Tailndia);
 Carniella siam Knoflach, 1996 (Tailndia);
 Carniella sumatraensis Wunderlich, 1995 (Sumatra);
 Carniella weyersi (Brignoli, 1979) (Xina, Sumatra);

Cephalobares.
Cephalobares O. P.-Cambridge, 1870
 Cephalobares globiceps O. P.-Cambridge, 1870 (Sri Lanka);

Cerocida.
Cerocida Simon, 1894
 Cerocida ducke Marques & Buckup, 1989 (Brasil);
 Cerocida strigosa Simon, 1894 (Veneuela, Guyana);

Chorizopella.
Chorizopella Lawrence, 1947
 Chorizopella tragardhi Lawrence, 1947 (Sud-frica);

Chrosiothes.
Chrosiothes Simon, 1894
 Chrosiothes chirica (Levi, 1954) (EUA, Mxic);
 Chrosiothes episinoides (Levi, 1963) (Xile);
 Chrosiothes fulvus Yoshida, Tso & Severinghaus, 2000 (Taiwan);
 Chrosiothes goodnightorum (Levi, 1954) (Mxic fins a Costa Rica);
 Chrosiothes iviei Levi, 1964 (EUA);
 Chrosiothes jamaicensis Levi, 1964 (Jamaica, Dominica);
 Chrosiothes jenningsi Piel, 1995 (EUA);
 Chrosiothes jocosus (Gertsch & Davis, 1936) (EUA, Mxic);
 Chrosiothes litus Levi, 1964 (Mxic);
 Chrosiothes minusculus (Gertsch, 1936) (EUA, Mxic);
 Chrosiothes niteroi Levi, 1964 (Bolvia, Brasil);
 Chrosiothes perfidus Marques & Buckup, 1997 (Brasil);
 Chrosiothes portalensis Levi, 1964 (EUA, Mxic);
 Chrosiothes proximus (O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic fins a Panam);
 Chrosiothes silvaticus Simon, 1894 (EUA fins a Ecuador);
 Chrosiothes sudabides (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Chrosiothes taiwan Yoshida, Tso & Severinghaus, 2000 (Taiwan);
 Chrosiothes tonala (Levi, 1954) (Mxic fins a Hondures);
 Chrosiothes valmonti (Simon, 1897) (Saint Vincent);
 Chrosiothes venturosus Marques & Buckup, 1997 (Brasil);
 Chrosiothes wagneri (Levi, 1954) (Mxic);

Chrysso.
Chrysso O. P.-Cambridge, 1882
 Chrysso albipes (Saito, 1935) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Chrysso albomaculata O. P.-Cambridge, 1882 (EUA, ndies Occidentals fins a Brasil);
 Chrysso alecula Levi, 1962 (Panam);
 Chrysso anei Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Chrysso antonio Levi, 1962 (Brasil);
 Chrysso argyrodiformis (Yaginuma, 1952) (Xina, Jap, Filipines);
 Chrysso arima Levi, 1962 (Trinidad);
 Chrysso arops Levi, 1962 (Brasil);
 Chrysso backstromi (Berland, 1924) (Illa Juan Fernandez);
 Chrysso barrosmaTxadoi Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Chrysso bimaculata Yoshida, 1998 (Jap);
 Chrysso calima Buckup & Marques, 1992 (Brasil);
 Chrysso cambridgei (Petrunkevitch, 1911) (Mxic fins a Veneuela);
 Chrysso caraca Levi, 1962 (Brasil);
 Chrysso caudigera Yoshida, 1993 (Xina, Taiwan);
 Chrysso compressa (Keyserling, 1884) (Per, Brasil);
 Chrysso cyclocera Zhu, 1998 (Xina);
 Chrysso diplosticha Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam fins a Per);
 Chrysso ecuadorensis Levi, 1957 (Colmbia fins a Bolvia);
 Chrysso foliata (L. Koch, 1878) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Chrysso gounellei Levi, 1962 (Brasil);
 Chrysso huae Tang, Yin & Peng, 2003 (Xina);
 Chrysso huanuco Levi, 1957 (Per);
 Chrysso indicifera Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam fins a Per);
 Chrysso intervales Gonzaga, Leiner & Santos, 2006 (Brasil);
 Chrysso isumbo Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Chrysso jianglensis Zhu & Song, 1993 (Xina);
 Chrysso lativentris Yoshida, 1993 (Xina, Corea, Taiwan);
 Chrysso lingchuanensis Zhu & Zhang, 1992 (Xina);
 Chrysso mariae Levi, 1957 (Per);
 Chrysso melba Levi, 1962 (Panam);
 Chrysso nigra (O. P.-Cambridge, 1880) (Sri Lanka fins a Taiwan, Indonesia);
 Chrysso nigriceps Keyserling, 1884 (Colmbia, Ecuador);
 Chrysso nigrosterna Keyserling, 1891 (Brasil);
 Chrysso nordica (Chamberlin & Ivie, 1947) (Hongria fins a Monglia, Amrica del Nord);
 Chrysso orchis Yoshida, Tso & Severinghaus, 2000 (Taiwan);
 Chrysso oxycera Zhu & Song, 1993 (Xina);
 Chrysso pelyx (Levi, 1957) (EUA);
 Chrysso picturata (Simon, 1895) (ndia);
 Chrysso pulcherrima (Mello-Leito, 1917) (Pantropical);
 Chrysso pulchra (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Chrysso questona Levi, 1962 (Costa Rica, Panam, Trinidad);
 Chrysso ribeirao Levi, 1962 (Brasil);
 Chrysso rubrovittata (Keyserling, 1884) (Brasil, Argentina);
 Chrysso sasakii Yoshida, 2001 (Jap);
 Chrysso scintillans (Thorell, 1895) (Myanmar, Xina, Corea, Jap, Filipines);
 Chrysso shimenensis Tang, Yin & Peng, 2003 (Xina);
 Chrysso sicki Levi, 1957 (Brasil);
 Chrysso silva Levi, 1962 (Panam);
 Chrysso simoni Levi, 1962 (Veneuela);
 Chrysso spiniventris (O. P.-Cambridge, 1869) (Sri Lanka fins a Jap (Europa, introduda));
 Chrysso subrapula Zhu, 1998 (Xina);
 Chrysso sulcata (Keyserling, 1884) (Per, Bolvia, Brasil);
 Chrysso tiboli Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Chrysso trimaculata Zhu, Zhang & Xu, 1991 (Xina, Taiwan);
 Chrysso trispinula Zhu, 1998 (Xina);
 Chrysso vallensis Levi, 1957 (Panam);
 Chrysso vesiculosa (Simon, 1895) (Vietnam fins a Jap, Filipines);
 Chrysso vexabilis Keyserling, 1884 (Panam fins a Argentina);
 Chrysso viridiventris Yoshida, 1996 (Taiwan, Illes Ryukyu);
 Chrysso vitra Zhu, 1998 (Xina);
 Chrysso vittatula (Roewer, 1942) (Colmbia fins a Bolvia);
 Chrysso volcanensis Levi, 1962 (Costa Rica, Panam);
 Chrysso wangi Zhu, 1998 (Xina);
 Chrysso wenxianensis Zhu, 1998 (Xina);

Coleosoma.
Coleosoma O. P.-Cambridge, 1882
 Coleosoma acutiventer (Keyserling, 1884) (EUA fins a Brasil);
 Coleosoma fricanum Schmidt & Krause, 1995 (Illes Cap Verd);
 Coleosoma blandum O. P.-Cambridge, 1882 (Cosmopolita);
 Coleosoma caliothripsum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Coleosoma floridanum Banks, 1900 (Pantropical, greenhouses in Europa);
 Coleosoma matinikum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Coleosoma normale Bryant, 1944 (EUA fins a Brasil);
 Coleosoma octomaculatum (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Coleosoma pabilogum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Coleosoma pseudoblandum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);

Coscinida.
Coscinida Simon, 1895
 Coscinida siatica Zhu & Zhang, 1992 (Xina);
 Coscinida coreana Paik, 1995 (Corea);
 Coscinida decemguttata Miller, 1970 (Congo);
 Coscinida gentilis Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Coscinida japonica Yoshida, 1994 (Jap);
 Coscinida leviorum Locket, 1968 (Angola);
 Coscinida lugubris (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Coscinida novemnotata Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Coscinida proboscidea Simon, 1899 (Sumatra);
 Coscinida propinqua Miller, 1970 (Angola);
 Coscinida tibialis Simon, 1895 (Pantropical);
 Coscinida triangulifera Simon, 1904 (Sri Lanka, Java);
 Coscinida ulleungensis Paik, 1995 (Corea);

Craspedisia.
Craspedisia Simon, 1894
 Craspedisia cornuta (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Craspedisia longioembolia Yin i cols., 2003 (Xina);
 Craspedisia spatulata Bryant, 1948 (Hispaniola);

Crustulina.
Crustulina Menge, 1868
 Crustulina albovittata (Thorell, 1875) (Ucrana);
 Crustulina altera Gertsch & Archer, 1942 (EUA);
 Crustulina ambigua Simon, 1889 (Madagascar);
 Crustulina bicruciata Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Crustulina conspicua (O. P.-Cambridge, 1872) (Egipte, Israel, Sria);
 Crustulina erythropus (Lucas, 1846) (Marroc, Algria);
 Crustulina grayi Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea);
 Crustulina guttata (Wider, 1834) (Palertic);
 Crustulina hermonensis Levy & Amitai, 1979 (Israel);
 Crustulina incerta Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Crustulina jeanneli Berland, 1920 (frica Oriental);
 Crustulina lineiventris (Pavesi, 1884) (Etipia);
 Crustulina lugubris Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea);
 Crustulina molesta (Pavesi, 1883) (Etipia);
 Crustulina obesa Berland, 1920 (frica Oriental);
 Crustulina scabripes Simon, 1881 (Mediterrani);
 Crustulina starmuehlneri Kritscher, 1966 (Nova Calednia);
 Crustulina sticta (O. P.-Cambridge, 1861) (Holrtic);

Cyllognatha.
Cyllognatha L. Koch, 1872
 Cyllognatha affinis Berland, 1929 (Samoa);
 Cyllognatha gracilis Marples, 1955 (Samoa);
 Cyllognatha subtilis L. Koch, 1872 (Illa Lord Howe, Samoa);
 Cyllognatha surajbe Patel & Patel, 1972 (ndia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165996" title="Llista d'espcies de terdids (D-K)" nonfiltered="2805" processed="2793" dbindex="67820">
Llista de les espcies de terdids descrites fins al 21 de desembre del 2006. Estan ordenades alfabticament, i apareixen les que van de la lletra D fins a la K. 
 Per a les llistes d'espcies que comencen per altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de terdids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de terdids.

 Gneres i espcies .
Deelemanella.
Deelemanella Yoshida, 2003
 Deelemanella borneo Yoshida, 2003 (Borneo);

Dipoena.
Dipoena Thorell, 1869
 Dipoena abdita Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA, Mxic, ndies Occidentals);
 Dipoena aculeata (Hickman, 1951) (Tasmnia);
 Dipoena adunca Tso, Zhu & Zhang, 2005 (Taiwan);
 Dipoena ahenea (Dyal, 1935) (Pakistan);
 Dipoena anahuas Levi, 1963 (Mxic);
 Dipoena anas Levi, 1963 (Panam, Colmbia);
 Dipoena appalachia Levi, 1953 (EUA);
 Dipoena atlantica Chickering, 1943 (Panam fins a Paraguai);
 Dipoena augara Levi, 1963 (Veneuela);
 Dipoena austera Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Dipoena banksi Chickering, 1943 (Costa Rica fins a Veneuela);
 Dipoena bellingeri Levi, 1963 (Jamaica);
 Dipoena beni Levi, 1963 (Bolvia);
 Dipoena bernardino Levi, 1963 (EUA);
 Dipoena bimini Levi, 1963 (Bahames, Cuba);
 Dipoena bodjensis (Simon, 1885) (Bodjo, prop de Sumatra);
 Dipoena boquete Levi, 1963 (Panam);
 Dipoena braccata (C. L. Koch, 1841) (Europa, Mediterrani);
 Dipoena bristowei Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Dipoena bryantae Chickering, 1943 (Panam, Trinidad);
 Dipoena buccalis Keyserling, 1886 (Amrica del Nord);
 Dipoena cartagena Sedgwick, 1973 (Xile);
 Dipoena cathedralis Levi, 1953 (EUA);
 Dipoena chathami Levi, 1953 (EUA);
 Dipoena chickeringi Levi, 1953 (Panam);
 Dipoena chillana Levi, 1963 (Xile);
 Dipoena convexa (Blackwall, 1870) (Mediterrani);
 Dipoena coracina (C. L. Koch, 1837) (Europa Occidental fins a Ucrana);
 Dipoena cordiformis Keyserling, 1886 (Costa Rica fins a Brasil);
 Dipoena cornuta Chickering, 1943 (Nicaragua fins a Guyana);
 Dipoena croatica (Chyzer, 1894) (Europa Oriental);
 Dipoena crocea (O. P.-Cambridge, 1896) (Guatemala);
 Dipoena destricta Simon, 1903 (Sierra Leone);
 Dipoena dominicana Wunderlich, 1986 (Hispaniola);
 Dipoena dorsata Muma, 1944 (EUA fins a Paraguai);
 Dipoena duodecimpunctata Chickering, 1943 (Panam, Veneuela);
 Dipoena eatoni Chickering, 1943 (Mxic, Panam);
 Dipoena erythropus (Simon, 1881) (Europa);
 Dipoena esra Levi, 1963 (Per);
 Dipoena flavomaculata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Dipoena foliata Keyserling, 1886 (Brasil);
 Dipoena fornicata Thorell, 1895 (Myanmar);
 Dipoena fortunata Levi, 1953 (Mxic);
 Dipoena galilaea Levy & Amitai, 1981 (Israel);
 Dipoena glomerabilis Simon, 1909 (Vietnam);
 Dipoena grammata Simon, 1903 (Gabon);
 Dipoena grancanariensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Dipoena granulata (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Dipoena gui Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena hainanensis Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena hana Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena hasra Roberts, 1983 (Aldabra);
 Dipoena hortoni Chickering, 1943 (Panam fins a Brasil);
 Dipoena hui Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena insulana Chickering, 1943 (Mxic fins a Panam);
 Dipoena ira Levi, 1963 (Brasil);
 Dipoena isthmia Chickering, 1943 (Panam);
 Dipoena josephus Levi, 1953 (Costa Rica, Panam);
 Dipoena keumunensis Paik, 1996 (Corea);
 Dipoena keyserlingi Levi, 1963 (Brasil);
 Dipoena kuyuwini Levi, 1963 (Veneuela, Guyana);
 Dipoena labialis Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena lana Levi, 1953 (EUA, Panam);
 Dipoena latifrons Denis, 1950 (Frana);
 Dipoena lesnei Simon, 1899 (Algria);
 Dipoena leveillei (Simon, 1885) (Tunsia);
 Dipoena liguanea Levi, 1963 (Jamaica);
 Dipoena lindholmi (Strand, 1910) (Ucrana);
 Dipoena linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Dipoena longiventris (Simon, 1905) (Argentina);
 Dipoena lugens (O. P.-Cambridge, 1909) (Bretanya (introduda from Portugal or Espanya));
 Dipoena luisi Levi, 1953 (Mxic);
 Dipoena malkini Levi, 1953 (EUA);
 Dipoena meckeli Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Dipoena melanogaster (C. L. Koch, 1837) (Europa, frica del Nord fins a Azerbaijan);
 Dipoena mendoza Levi, 1967 (Argentina);
 Dipoena mertoni Levi, 1963 (Panam);
 Dipoena militaris Chickering, 1943 (Panam fins a Paraguai);
 Dipoena mitifica Simon, 1899 (Sumatra);
 Dipoena mollis (Simon, 1903) (Equatorial Guinea);
 Dipoena neotoma Levi, 1953 (EUA);
 Dipoena nigra (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Dipoena nigroreticulata (Simon, 1879) (Europa);
 Dipoena nipponica Yoshida, 2002 (Jap);
 Dipoena niteroi Levi, 1963 (Brasil);
 Dipoena notata Dyal, 1935 (Pakistan);
 Dipoena obscura Keyserling, 1891 (Brasil);
 Dipoena ocosingo Levi, 1953 (Mxic);
 Dipoena ohigginsi Levi, 1963 (Xile);
 Dipoena olivenca Levi, 1963 (Brasil);
 Dipoena opana Levi, 1963 (Brasil);
 Dipoena origanata Levi, 1953 (Mxic);
 Dipoena orvillei Chickering, 1943 (Panam);
 Dipoena pacifica Chickering, 1943 (Panam, Jamaica);
 Dipoena pacificana Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Dipoena pallisteri Levi, 1963 (Per);
 Dipoena parki Chickering, 1943 (Panam);
 Dipoena pelorosa Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena peregregia Simon, 1909 (Vietnam);
 Dipoena perimenta Levi, 1963 (Panam);
 Dipoena Perensis Levi, 1963 (Per, Paraguai);
 Dipoena petrunkevitchi Roewer, 1942 (Myanmar);
 Dipoena picta (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Dipoena plaumanni Levi, 1963 (Brasil);
 Dipoena polita (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Dipoena praecelsa Simon, 1914 (Frana);
 Dipoena pristea Roberts, 1983 (Aldabra);
 Dipoena proterva Chickering, 1943 (Panam);
 Dipoena provalis Levi, 1953 (EUA);
 Dipoena puertoricensis Levi, 1963 (Puerto Rico);
 Dipoena pulicaria (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Dipoena pumicata (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Dipoena punctisparsa Yaginuma, 1967 (Corea, Jap);
 Dipoena pusilla (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Dipoena quadricuspis Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Dipoena redunca Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena ripa Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena rita Levi, 1953 (EUA);
 Dipoena rubella (Keyserling, 1884) (Panam fins a Per, Brasil);
 Dipoena santacatarinae Levi, 1963 (Brasil);
 Dipoena scabella Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Dipoena seclEUA Chickering, 1948 (Panam fins a Veneuela);
 Dipoena sedilloti (Simon, 1885) (Frana, Algria, Tunsia);
 Dipoena semicana Simon, 1909 (Vietnam);
 Dipoena seminigra Simon, 1909 (Vietnam);
 Dipoena sericata (Simon, 1879) (Frana);
 Dipoena sertata (Simon, 1895) (Sri Lanka);
 Dipoena setosa (Hickman, 1951) (Tasmnia);
 Dipoena signifera Simon, 1909 (Vietnam);
 Dipoena silvicola Miller, 1970 (Angola);
 Dipoena sinica Zhu, 1992 (Xina);
 Dipoena standleyi Levi, 1963 (Panam);
 Dipoena stellaris Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena sticta Zhu, 1992 (Xina);
 Dipoena striata Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Dipoena subflavida Thorell, 1895 (Myanmar);
 Dipoena submustelina Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena sulfurica Levi, 1953 (EUA, Mxic);
 Dipoena taeniatipes Keyserling, 1891 (Brasil);
 Dipoena tecoja Levi, 1953 (Mxic);
 Dipoena tingo Levi, 1963 (Per, Brasil);
 Dipoena tiro Levi, 1963 (Veneuela);
 Dipoena torva (Thorell, 1875) (Palertic);
 Dipoena transversisulcata Strand, 1908 (Madagascar);
 Dipoena trinidensis Levi, 1963 (Trinidad);
 Dipoena tropica Chickering, 1943 (Panam, Colmbia);
 Dipoena tuldokguhitanea Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Dipoena turriceps (Schenkel, 1936) (Xina);
 Dipoena umbratilis (Simon, 1873) (Mediterrani Occidental);
 Dipoena variabilis (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Dipoena venusta Chickering, 1948 (Panam);
 Dipoena wangi Zhu, 1998 (Xina);
 Dipoena washougalia Levi, 1953 (EUA);
 Dipoena waspucensis Levi, 1963 (Nicaragua);
 Dipoena woytkowskii Levi, 1963 (Veneuela, Per);
 Dipoena xanthopus Simon, 1914 (Algria);
 Dipoena yutian Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Dipoena zeteki Chickering, 1943 (Panam);

Dipoenata.
Dipoenata Wunderlich, 1988
 Dipoenata balboae (Chickering, 1943) (Panam, Veneuela);
 Dipoenata cana Kritscher, 1996 (Malta);
 Dipoenata canariensis (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Dipoenata conica (Chickering, 1943) (Panam, Brasil);
 Dipoenata flavitarsis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Dipoenata longitarsis (Denis, 1962) (Madeira);
 Dipoenata morosa (Bryant, 1948) (Hispaniola fins a Brasil);

Dipoenura.
Dipoenura Simon, 1908
 Dipoenura aplustra Zhu & Zhang, 1997 (Xina);
 Dipoenura cyclosoides (Simon, 1895) (Sierra Leone, Xina);
 Dipoenura fimbriata Simon, 1909 (Vietnam, Krakatoa);
 Dipoenura quadrifida Simon, 1909 (Vietnam);

Echinotheridion.
Echinotheridion Levi, 1963
 Echinotheridion andresito Ramrez & Gonzlez, 1999 (Brasil, Argentina);
 Echinotheridion cartum Levi, 1963 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Echinotheridion elicolum Levi, 1963 (Veneuela);
 Echinotheridion gibberosum (Kulczyn'ski, 1899) (Madeira, Illes Canries);
 Echinotheridion levii Ramrez & Gonzlez, 1999 (Brasil);
 Echinotheridion lirum Marques & Buckup, 1989 (Brasil);
 Echinotheridion otlum Levi, 1963 (Ecuador);
 Echinotheridion urarum Buckup & Marques, 1989 (Brasil);
 Echinotheridion utibile (Keyserling, 1884) (Brasil);

Emertonella.
Emertonella Bryant, 1945
 Emertonella emertoni (Bryant, 1933) (EUA);
 Emertonella taczanowskii (Keyserling, 1886) (EUA fins a Argentina, Sri Lanka fins a Illes Ryukyu);

Enoplognatha.
Enoplognatha Pavesi, 1880
 Enoplognatha abrupta (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Enoplognatha afrodite Hippa & Oksala, 1983 (Europa Meridional);
 Enoplognatha almeriensis Bosmans & Van Keer, 1999 (Espanya);
 Enoplognatha apaya Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Enoplognatha bidens Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Enoplognatha biskrensis Denis, 1945 (Marroc, Algria, Tunsia);
 Enoplognatha bobaiensis Zhu, 1998 (Xina);
 Enoplognatha cariasoi Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Enoplognatha caricis (Fickert, 1876) (Holrtic);
 Enoplognatha carinata Bosmans & Van Keer, 1999 (Marroc, Algria);
 Enoplognatha deserta Levy & Amitai, 1981 (Marroc fins a Israel);
 Enoplognatha diodonta Zhu & Zhang, 1992 (Xina);
 Enoplognatha diversa (Blackwall, 1859) (Madeira, Illes Canries, Espanya, Marroc fins a Grcia);
 Enoplognatha franzi Wunderlich, 1995 (Mediterrani);
 Enoplognatha gemina Bosmans & Van Keer, 1999 (Mediterrani);
 Enoplognatha gershomi Bosmans & Van Keer, 1999 (Israel);
 Enoplognatha giladensis (Levy & Amitai, 1982) (Rodes, Israel);
 Enoplognatha gramineEUA Zhu, 1998 (Xina);
 Enoplognatha hermani Bosmans & Van Keer, 1999 (Algria);
 Enoplognatha inornata O. P.-Cambridge, 1904 (Sud-frica);
 Enoplognatha intrepida (S rensen, 1898) (EUA, Canad, Alaska, Groenlndia);
 Enoplognatha joshua Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Enoplognatha juninensis (Keyserling, 1884) (Per);
 Enoplognatha kalaykayina Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Enoplognatha latimana Hippa & Oksala, 1982 (Holrtic);
 Enoplognatha lordosa Zhu & Song, 1992 (Xina, Jap);
 Enoplognatha macrochelis Levy & Amitai, 1981 (Grcia, Turquia, Xipre, Israel);
 Enoplognatha malapahabanda Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Enoplognatha mandibularis (Lucas, 1846) (Palertic);
 Enoplognatha margarita Yaginuma, 1964 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Enoplognatha mariae Bosmans & Van Keer, 1999 (Creta, Rodes);
 Enoplognatha maricopa Levi, 1962 (EUA);
 Enoplognatha marmorata (Hentz, 1850) (Amrica del Nord);
 Enoplognatha maysanga Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Enoplognatha mediterranea Levy & Amitai, 1981 (Turquia, Xipre, Israel);
 Enoplognatha molesta O. P.-Cambridge, 1904 (Sud-frica);
 Enoplognatha monstrabilis Marusik & Logunov, 2002 (Rssia);
 Enoplognatha mordax (Thorell, 1875) (Palertic);
 Enoplognatha nigromarginata (Lucas, 1846) (Espanya fins a Grcia, Marroc, Algria);
 Enoplognatha oelandica (Thorell, 1875) (Palertic);
 Enoplognatha oreophila (Simon, 1894) (Sri Lanka);
 Enoplognatha orientalis Schenkel, 1963 (Xina);
 Enoplognatha ovata (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Enoplognatha parathoracica Levy & Amitai, 1981 (Turquia, Israel);
 Enoplognatha penelope Hippa & Oksala, 1982 (Grcia, Bulgria);
 Enoplognatha Perviana Chamberlin, 1916 (Per);
 Enoplognatha philippinensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Enoplognatha procerula Simon, 1909 (Sud-frica);
 Enoplognatha pulatuberculata Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Enoplognatha puno Levi, 1962 (Per);
 Enoplognatha quadripunctata Simon, 1884 (Mediterrani);
 Enoplognatha qiuae Zhu, 1998 (Xina);
 Enoplognatha robusta Thorell, 1898 (Myanmar);
 Enoplognatha sattleri Bsenberg, 1895 (Madeira, Salvages, Illes Canries);
 Enoplognatha selma Chamberlin & Ivie, 1946 (EUA);
 Enoplognatha serratosignata (L. Koch, 1879) (Palertic);
 Enoplognatha tadzhica Sytshevskaja, 1975 (Tajikistan);
 Enoplognatha testacea Simon, 1884 (Meridional, Europa Central fins a sia Central);
 Enoplognatha thoracica (Hahn, 1833) (Holrtic);
 Enoplognatha turkestanica Charitonov, 1946 (sia Central);
 Enoplognatha tuybaana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Enoplognatha verae Bosmans & Van Keer, 1999 (Marroc, Espanya, Tunsia, Itlia, Grcia);
 Enoplognatha wyuta Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Enoplognatha yelpantrapensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Enoplognatha zapfeae Levi, 1962 (Xile);

Episinus.
Episinus Walckenaer, in Latreille, 1809
 Episinus affinis Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Corea, Taiwan, Jap, Illes Ryukyu);
 Episinus albescens Denis, 1965 (Frana);
 Episinus albostriatus (Simon, 1895) (Per);
 Episinus algiricus Lucas, 1846 (Espanya, Frana, Itlia, Northfrica Occidental);
 Episinus amoenus Banks, 1911 (EUA);
 Episinus angulatus (Blackwall, 1836) (Europa fins a Rssia);
 Episinus antipodianus O. P.-Cambridge, 1879 (Nova Zelanda);
 Episinus aspus Levi, 1964 (Nicaragua);
 Episinus bicorniger (Simon, 1894) (Brasil);
 Episinus bicornis (Thorell, 1881) (Queensland);
 Episinus bicruciatus (Simon, 1895) (Brasil);
 Episinus bifrons (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Episinus bigibbosus O. P.-Cambridge, 1896 (Panam);
 Episinus bilineatus Simon, 1894 (Sud-frica);
 Episinus bimucronatus (Simon, 1895) (Veneuela);
 Episinus bishopi (Lessert, 1929) (Congo);
 Episinus bruneoviridis (Mello-Leito, 1948) (Panam, Trinidad fins a Guyana);
 Episinus cavernicola (Kulczyn'ski, 1897) (Crocia, Eslovnia);
 Episinus chiapensis Levi, 1955 (Mxic);
 Episinus chikunii Yoshida, 1985 (Jap);
 Episinus cognatus O. P.-Cambridge, 1893 (EUA fins a Per, Brasil);
 Episinus colima Levi, 1955 (Mxic fins a Panam);
 Episinus conifer (Urquhart, 1886) (Nova Zelanda);
 Episinus crysus Buckup & Marques, 1992 (Brasil);
 Episinus cuzco Levi, 1967 (Per);
 Episinus dominicus Levi, 1955 (Hispaniola);
 Episinus emanus Levi, 1964 (Panam);
 Episinus erythrophthalmus (Simon, 1894) (Panam, Antilles Petites fins a Bolvia);
 Episinus fontinalis Levy, 1985 (Israel);
 Episinus garisus Buckup & Marques, 1992 (Brasil);
 Episinus gibbus Zhu & Wang, 1995 (Xina);
 Episinus gratiosus Bryant, 1940 (Cuba, Hispaniola);
 Episinus hickmani Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Episinus immundus (Keyserling, 1884) (Per, Brasil);
 Episinus implexus (Simon, 1894) (Veneuela);
 Episinus israeliensis Levy, 1985 (Israel);
 Episinus juarezi Levi, 1955 (Mxic);
 Episinus kitazawai Yaginuma, 1958 (Rssia, Jap);
 Episinus longabdomenus Zhu, 1998 (Xina);
 Episinus luteolimbatus (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Episinus macrops Simon, 1903 (Equatorial Guinea, Congo);
 Episinus maculipes Cavanna, 1876 (Anglaterra fins a Algria);
 Episinus maculipes numidicus Kulczyn'ski, 1905 (frica del Nord);
 Episinus maderianus Kulczyn'ski, 1905 (Madeira);
 Episinus makiharai Okuma, 1994 (Taiwan);
 Episinus malachinus (Simon, 1895) (Per);
 Episinus marginatus (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Episinus marignaci (Lessert, 1933) (Angola);
 Episinus meruensis Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Episinus modestus (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Episinus moyobamba Levi, 1964 (Per);
 Episinus mucronatus (Simon, 1894) (Singapur);
 Episinus nadleri Levi, 1955 (Bahames, Jamaica);
 Episinus nebulosus (Simon, 1895) (Brasil, Paraguai);
 Episinus nubilus Yaginuma, 1960 (Xina, Corea, Taiwan, Jap, Illes Ryukyu);
 Episinus ocreatus (Simon, 1909) (Vietnam);
 Episinus panamensis Levi, 1955 (Panam);
 Episinus pictus (Simon, 1895) (Singapur);
 Episinus porteri (Simon, 1901) (Xile, Argentina);
 Episinus punctisparsus Yoshida, 1983 (Taiwan);
 Episinus putus O. P.-Cambridge, 1894 (Mxic fins a Panam);
 Episinus pyrus Levi, 1964 (Panam);
 Episinus recifensis Levi, 1964 (Brasil);
 Episinus rhomboidalis (Simon, 1895) (Camerun, Myanmar, Singapur);
 Episinus rio Levi, 1967 (Brasil);
 Episinus salobrensis (Simon, 1895) (Trinidad, Brasil, Guyana);
 Episinus similanus Urquhart, 1893 (Nova Zelanda);
 Episinus similitudus Urquhart, 1893 (Nova Zelanda);
 Episinus taibeli Caporiacco, 1949 (Etipia);
 Episinus taprobanicus (Simon, 1895) (Sri Lanka);
 Episinus teresopolis Levi, 1964 (Brasil);
 Episinus theridioides Simon, 1873 (Espanya, Crsega, Sardenya);
 Episinus truncatus Latreille, 1809 (Palertic);
 Episinus typicus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Episinus unitus Levi, 1964 (Cuba, Jamaica);
 Episinus variacorneus Chen, Peng & Zhao, 1992 (Xina);
 Episinus vaticus Levi, 1964 (Costa Rica, Panam);
 Episinus xiushanicus Zhu, 1998 (Xina);
 Episinus yoshidai Okuma, 1994 (Taiwan);
 Episinus zurlus Levi, 1964 (Veneuela);

Euryopis.
Euryopis Menge, 1868
 Euryopis aeneocincta Simon, 1877 (Filipines);
 Euryopis albomaculata Denis, 1951 (Egipte);
 Euryopis argentea Emerton, 1882 (EUA, Canad, Rssia);
 Euryopis bifascigera Strand, 1913 (Central frica);
 Euryopis californica Banks, 1904 (EUA, Mxic);
 Euryopis camis Levi, 1963 (Brasil);
 Euryopis campestrata Simon, 1907 (Egipte);
 Euryopis chatchikovi Ponomarev, 2005 (Rssia);
 Euryopis clarus Ponomarev, 2005 (Kazakhstan);
 Euryopis cobreensis Levi, 1963 (Jamaica);
 Euryopis coki Levi, 1954 (EUA);
 Euryopis cyclosisa Zhu & Song, 1997 (Xina);
 Euryopis dentigera Simon, 1879 (Espanya, Frana, Sucia);
 Euryopis deplanata Schenkel, 1936 (Xina);
 Euryopis duodecimguttata Caporiacco, 1950 (Itlia);
 Euryopis elegans Keyserling, 1890 (Austrlia);
 Euryopis elenae Gonzlez, 1991 (Argentina);
 Euryopis episinoides (Walckenaer, 1847) (Mediterrani, Xina);
 Euryopis estebani Gonzlez, 1991 (Argentina);
 Euryopis flavomaculata (C. L. Koch, 1836) (Palertic);
 Euryopis formosa Banks, 1908 (EUA, Canad);
 Euryopis funebris (Hentz, 1850) (EUA, Canad);
 Euryopis galeiforma Zhu, 1998 (Xina);
 Euryopis gertschi Levi, 1951 (EUA, Canad);
 Euryopis giordanii Caporiacco, 1950 (Itlia);
 Euryopis hebraea Levy & Amitai, 1981 (Israel);
 Euryopis helcra Roberts, 1983 (Aldabra);
 Euryopis iharai Yoshida, 1992 (Jap, Illes Ryukyu);
 Euryopis jucunda Thorell, 1895 (Myanmar);
 Euryopis laeta (Oestring, 1861) (Europa fins a Tajikistan);
 Euryopis levii Heimer, 1987 (Monglia);
 Euryopis lineatipes O. P.-Cambridge, 1893 (EUA fins a Colmbia);
 Euryopis maga Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Euryopis margaritata (L. Koch, 1867) (Itlia, Grcia);
 Euryopis megalops (Caporiacco, 1934) (Karakorum);
 Euryopis molopica Thorell, 1895 (Myanmar);
 Euryopis mulaiki Levi, 1954 (EUA);
 Euryopis multipunctata (Simon, 1895) (Victria);
 Euryopis mutoloi Caporiacco, 1948 (Grcia);
 Euryopis nana (O. P.-Cambridge, 1879) (Nova Zelanda);
 Euryopis nigra Yoshida, 2000 (Jap);
 Euryopis notabilis (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Euryopis nubila Simon, 1889 (ndia);
 Euryopis octomaculata (Paik, 1995) (Corea, Jap);
 Euryopis orsovensis Kulczyn'ski, 1894 (Hongria, sia Minor);
 Euryopis pepini Levi, 1954 (EUA);
 Euryopis petricola (Hickman, 1951) (Tasmnia);
 Euryopis pickardi Levi, 1963 (Jamaica, Panam fins a Per);
 Euryopis pilosa Miller, 1970 (Angola);
 Euryopis potteri Simon, 1901 (Etipia);
 Euryopis praemitis Simon, 1909 (Vietnam);
 Euryopis promo Gonzlez, 1991 (Argentina);
 Euryopis quinqueguttata Thorell, 1875 (Europa fins a Turkmenistan);
 Euryopis quinquemaculata Banks, 1900 (EUA);
 Euryopis sagittata (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Euryopis saukea Levi, 1951 (Holrtic);
 Euryopis scriptipes Banks, 1908 (Amrica del Nord);
 Euryopis sexalbomaculata (Lucas, 1846) (Mediterrani);
 Euryopis sexmaculata Hu, 2001 (Xina);
 Euryopis spinifera (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Euryopis spinigera O. P.-Cambridge, 1895 (EUA fins a Colmbia);
 Euryopis spiritus Levi, 1954 (EUA);
 Euryopis splendens (Rainbow, 1916) (Nova Galles del Sud);
 Euryopis splendida (Simon, 1889) (Nova Calednia);
 Euryopis superba (Rainbow, 1896) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Euryopis talaveraensis Gonzlez, 1991 (Argentina);
 Euryopis tavara Levi, 1954 (EUA);
 Euryopis texana Banks, 1908 (EUA, Mxic);
 Euryopis tribulata Simon, 1905 (Argentina);
 Euryopis umbilicata L. Koch, 1872 (Austrlia);
 Euryopis varis Levi, 1963 (EUA);
 Euryopis venutissima (Caporiacco, 1934) (Karakorum);
 Euryopis weesei Levi, 1963 (EUA);

Eurypoena.
Eurypoena Wunderlich, 1992
 Eurypoena tuberosa (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Eurypoena tuberosa alegranzaensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);

Exalbidion.
Exalbidion Wunderlich, 1995
 Exalbidion barroanum (Levi, 1959) (Panam, Ecuador);
 Exalbidion dotanum (Banks, 1914) (Mxic fins a Panam);
 Exalbidion pallisterorum (Levi, 1959) (Mxic);
 Exalbidion rufipunctum (Levi, 1959) (Panam, Ecuador);
 Exalbidion sexmaculatum (Keyserling, 1884) (Guatemala, ndies Occidentals fins a Brasil);

Faiditus.
Faiditus Keyserling, 1884
 Faiditus acuminatus (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Faiditus affinis (O. P.-Cambridge, 1880) (Brasil);
 Faiditus alticeps (Keyserling, 1891) (Brasil, Paraguai);
 Faiditus altus (Keyserling, 1891) (Veneuela, Brasil);
 Faiditus amates (Exline & Levi, 1962) (Mxic, Guatemala);
 Faiditus Amricanus (Taczanowski, 1874) (EUA fins a Brasil);
 Faiditus amplifrons (O. P.-Cambridge, 1880) (Panam fins a Argentina);
 Faiditus analiae (Gonzlez & Carmen, 1996) (Brasil);
 Faiditus arthuri (Exline & Levi, 1962) (Panam);
 Faiditus atopus (Chamberlin & Ivie, 1936) (Panam fins a Ecuador);
 Faiditus bryantae (Exline & Levi, 1962) (Costa Rica, Panam);
 Faiditus cancellatus (Hentz, 1850) (EUA, Canad, Bahames);
 Faiditus caronae (Gonzlez & Carmen, 1996) (Brasil);
 Faiditus caudatus (Taczanowski, 1874) (EUA, ndies Occidentals fins a Argentina);
 Faiditus chicaensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Faiditus chickeringi (Exline & Levi, 1962) (Panam);
 Faiditus cochleaformus (Exline, 1945) (Ecuador, Per);
 Faiditus convolutus (Exline & Levi, 1962) (Guatemala fins a Per, Brasil);
 Faiditus cordillera (Exline, 1945) (Ecuador);
 Faiditus cristinae (Gonzlez & Carmen, 1996) (Brasil);
 Faiditus cubensis (Exline & Levi, 1962) (Cuba);
 Faiditus darlingtoni (Exline & Levi, 1962) (Jamaica, Hispaniola);
 Faiditus davisi (Exline & Levi, 1962) (EUA, Mxic);
 Faiditus dracus (Chamberlin & Ivie, 1936) (EUA fins a Paraguai);
 Faiditus duckensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Brasil);
 Faiditus ecaudatus (Keyserling, 1884) (Brasil);
 Faiditus exiguus (Exline & Levi, 1962) (Cuba, Puerto Rico);
 Faiditus fulvus (Exline & Levi, 1962) (Brasil);
 Faiditus gapensis (Exline & Levi, 1962) (Jamaica);
 Faiditus gertschi (Exline & Levi, 1962) (Panam);
 Faiditus globosus (Keyserling, 1884) (EUA fins a Ecuador);
 Faiditus godmani (Exline & Levi, 1962) (Guatemala);
 Faiditus iguazuensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Faiditus jamaicensis (Exline & Levi, 1962) (Jamaica);
 Faiditus laraensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Faiditus leonensis (Exline & Levi, 1962) (Mxic);
 Faiditus maculosus (O. P.-Cambridge, 1898) (EUA, Mxic);
 Faiditus mariae (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Faiditus morretensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Brasil, Argentina);
 Faiditus nataliae (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Faiditus Perensis (Exline & Levi, 1962) (Per);
 Faiditus plaumanni (Exline & Levi, 1962) (Brasil);
 Faiditus proboscifer (Exline, 1945) (Ecuador, Per);
 Faiditus quasiobtusus (Exline & Levi, 1962) (Puerto Rico, Illes Verges);
 Faiditus rossi (Exline & Levi, 1962) (Colmbia);
 Faiditus sicki (Exline & Levi, 1962) (Brasil);
 Faiditus solidao (Levi, 1967) (Brasil);
 Faiditus spinosus (Keyserling, 1884) (Veneuela, Per);
 Faiditus striatus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Faiditus subdolus (O. P.-Cambridge, 1898) (EUA fins a Guatemala);
 Faiditus subflavus (Exline & Levi, 1962) (Per);
 Faiditus sullana (Exline, 1945) (Per);
 Faiditus taeter (Exline & Levi, 1962) (Mxic);
 Faiditus ululans (O. P.-Cambridge, 1880) (Mxic fins a Brasil);
 Faiditus vadoensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Faiditus woytkowskii (Exline & Levi, 1962) (Per);
 Faiditus xiphias (Thorell, 1887) (Myanmar, Illes Nicobar fins a Jap, Krakatoa);
 Faiditus yacuiensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Faiditus yutoensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);

Gmogala.
Gmogala Keyserling, 1890
 Gmogala scarabaeus Keyserling, 1890 (Nova Guinea, Austrlia);

Guaraniella.
Guaraniella Baert, 1984
 Guaraniella bracata Baert, 1984 (Brasil, Paraguai);
 Guaraniella mahnerti Baert, 1984 (Brasil, Paraguai);

Hadrotarsus.
Hadrotarsus Thorell, 1881
 Hadrotarsus babirussa Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Hadrotarsus fulvus Hickman, 1942 (Tasmnia);
 Hadrotarsus ornatus Hickman, 1942 (Tasmnia (Blgica, introduda));
 Hadrotarsus setosus Hickman, 1942 (Tasmnia);
 Hadrotarsus yamius Wang, 1955 (Taiwan);

Helvibis.
Helvibis Keyserling, 1884
 Helvibis brasiliana (Keyserling, 1884) (Per);
 Helvibis Xilensis (Keyserling, 1884) (Xile, Brasil);
 Helvibis germaini Simon, 1895 (Per, Brasil);
 Helvibis infelix (O. P.-Cambridge, 1880) (Brasil);
 Helvibis longicauda Keyserling, 1891 (Brasil);
 Helvibis longistyla (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Panam, Trinidad);
 Helvibis monticola Keyserling, 1891 (Brasil);
 Helvibis rossi Levi, 1964 (Per);
 Helvibis thorelli Keyserling, 1884 (Per, Brasil);
 Helvibis tingo Levi, 1964 (Per);

Helvidia.
Helvidia Thorell, 1890
 Helvidia scabricula Thorell, 1890 (Sumatra);

Hetschkia.
Hetschkia Keyserling, 1886
 Hetschkia gracilis Keyserling, 1886 (Brasil);

Histagonia.
Histagonia Simon, 1895
 Histagonia deserticola Simon, 1895 (Sud-frica);

Icona.
Icona Forster, 1955
 Icona alba Forster, 1955 (Illes Auckland, Illes Campbell);
 Icona drama Forster, 1964 (Illes Auckland);

Jamaitidion.
Jamaitidion Wunderlich, 1995
 Jamaitidion jamaicense (Levi, 1959) (Jamaica);

Keijia.
Keijia Yoshida, 2001
 Keijia alabamensis (Gertsch & Archer, 1942) (EUA);
 Keijia antoni (Keyserling, 1884) (EUA);
 Keijia kijabei (Berland, 1920) (frica Oriental);
 Keijia maculata Yoshida, 2001 (Jap);
 Keijia mneon (Bsenberg & Strand, 1906) (Pantropical);
 Keijia punctosparsa (Emerton, 1882) (EUA);
 Keijia qionghaiensis (Zhu, 1998) (Xina);
 Keijia sterninotata (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Keijia tincta (Walckenaer, 1802) (Holrtic);

Kochiura.
Kochiura Archer, 1950
 Kochiura attrita (Nicolet, 1849) (Xile, Illa Juan Fernandez);
 Kochiura aulica (C. L. Koch, 1838) (Illes Canries, Illes Cap Verd fins a Azerbaijan);
 Kochiura casablanca (Levi, 1963) (Xile);
 Kochiura decolorata (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Kochiura ocellata (Nicolet, 1849) (Xile);
 Kochiura rosea (Nicolet, 1849) (Xile, Illa Juan Fernandez);
 Kochiura temuco (Levi, 1963) (Xile);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165997" title="Llista d'espcies de terdids (L-S)" nonfiltered="2806" processed="2794" dbindex="67821">
Llista de les espcies de terdids descrites fins al 21 de desembre del 2006. Estan ordenades alfabticament, i apareixen les que van de la lletra L fins a la S. 
 Per a les llistes d'espcies que comencen per altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de terdids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de terdids.

 Gneres i espcies .

Landoppo.
Landoppo Barrion & Litsinger, 1995
 Landoppo misamisoriensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);

Lasaeola.
Lasaeola Simon, 1881
 Lasaeola atopa (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Lasaeola bequaerti (Chickering, 1948) (Panam);
 Lasaeola donaldi (Chickering, 1943) (Panam, Veneuela);
 Lasaeola oceanica Simon, 1883 (Aores);
 Lasaeola okinawana (Yoshida & Ono, 2000) (Xina, Illes Ryukyu);
 Lasaeola prona (Menge, 1868) (Holrtic);
 Lasaeola spinithorax (Keyserling, 1886) (Per);
 Lasaeola superba (Chickering, 1948) (Mxic, Panam);
 Lasaeola testaceomarginata Simon, 1881 (Espanya fins a Itlia);
 Lasaeola tristis (Hahn, 1833) (Europa fins a Tajikistan);
 Lasaeola tristis hissariensis (Charitonov, 1951) (Rssia, sia Central);
 Lasaeola yona (Yoshida & Ono, 2000) (Illes Ryukyu);
 Lasaeola yoshidai (Ono, 1991) (Jap);

Latrodectus.
Latrodectus Walckenaer, 1805
 Latrodectus antheratus (Badcock, 1932) (Paraguai, Argentina);
 Latrodectus apicalis Butler, 1877 (Illes Galpagos);
 Latrodectus atritus Urquhart, 1890 (Nova Zelanda);
 Latrodectus bishopi Kaston, 1938 (EUA);
 Latrodectus cinctus Blackwall, 1865 (Illes Cap Verd, frica, Kuwait);
 Latrodectus corallinus Abalos, 1980 (Argentina);
 Latrodectus curacaviensis (Mller, 1776) (Antilles Petites, Sud Amrica);
 Latrodectus dahli Levi, 1959 (Orient Prxim fins a sia Central);
 Latrodectus diaguita Carcavallo, 1960 (Argentina);
 Latrodectus elegans Thorell, 1898 (Xina, Myanmar, Jap);
 Latrodectus erythromelas Schmidt & Klaas, 1991 (Sri Lanka);
 Latrodectus geometricus C. L. Koch, 1841 (Cosmopolita);
 Latrodectus hasselti Thorell, 1870 (SouthEst sia fins a Austrlia, Nova Zelanda);
 Latrodectus hesPers Chamberlin & Ivie, 1935 (Amrica del Nord, Israel);
 Latrodectus hystrix Simon, 1890 (Iemen, Socotra);
 Latrodectus indistinctus O. P.-Cambridge, 1904 (Nambia, Sud-frica);
 Latrodectus karrooensis Smithers, 1944 (Sud-frica);
 Latrodectus katipo Powell, 1870 (Nova Zelanda);
 Latrodectus lilianae Melic, 2000 (Espanya);
 Latrodectus mactans (Fabricius, 1775) (probablement Amrica del Nord only);
 Latrodectus menavodi Vinson, 1863 (Madagascar, Illes Comoro);
 Latrodectus mirabilis (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Latrodectus obscurior Dahl, 1902 (Illes Cap Verd, Madagascar);
 Latrodectus pallidus O. P.-Cambridge, 1872 (Illes Cap Verd, Lbia fins a Rssia, Iran);
 Latrodectus quartus Abalos, 1980 (Argentina);
 Latrodectus renivulvatus Dahl, 1902 (frica, Saudi Arabia, Iemen);
 Latrodectus revivensis Shulov, 1948 (Israel);
 Latrodectus Rodesiensis Mackay, 1972 (frica Meridional);
 Latrodectus tredecimguttatus (Rossi, 1790) (Mediterrani fins a Xina);
 Latrodectus variegatus Nicolet, 1849 (Xile, Argentina);
 Latrodectus variolus Walckenaer, 1837 (EUA, Canad);

Macaridion.
Macaridion Wunderlich, 1992
 Macaridion barreti (Kulczyn'ski, 1899) (Madeira);

Marianana.
Marianana Georgescu, 1989
 Marianana mihaili Georgescu, 1989 (Romania);

Molione.
Molione Thorell, 1892
 Molione christae Yoshida, 2003 (Borneo);
 Molione kinabalu Yoshida, 2003 (Borneo);
 Molione triacantha Thorell, 1892 (Malisia, Singapur, Taiwan);
 Molione trispinosa (O. P.-Cambridge, 1873) (Sri Lanka);
 Molione uniacantha Wunderlich, 1995 (Malisia, Sumatra);

Moneta.
Moneta O. P.-Cambridge, 1870
 Moneta australis (Keyserling, 1890) (Queensland);
 Moneta caudifera (Dnitz & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Moneta coercervea (Roberts, 1978) (Seychelles);
 Moneta conifera (Urquhart, 1887) (Nova Zelanda);
 Moneta grandis Simon, 1905 (ndia);
 Moneta hunanica Zhu, 1998 (Xina);
 Moneta longicauda Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Moneta mirabilis (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Moneta orientalis Simon, 1909 (Vietnam);
 Moneta spinigera O. P.-Cambridge, 1870 (frica fins a Taiwan);
 Moneta spinigeroides (Zhu & Song, 1992) (Xina);
 Moneta subspinigera Zhu, 1998 (Xina);
 Moneta tanikawai (Yoshida, 1991) (Jap);
 Moneta triquetra Simon, 1889 (Nova Calednia);
 Moneta tumida Zhu, 1998 (Xina);
 Moneta tumulicola Zhu, 1998 (Xina);
 Moneta uncinata Zhu, 1998 (Xina);
 Moneta variabilis Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);
 Moneta yoshimurai (Yoshida, 1983) (Taiwan);

Nanume.
Nanume Saaristo, 2006
 Nanume naneum (Roberts, 1983) (Aldabra);

Neospintharus.
Neospintharus Exline, 1950
 Neospintharus baboquivari (Exline & Levi, 1962) (EUA, Mxic);
 Neospintharus bicornis (O. P.-Cambridge, 1880) (Brasil);
 Neospintharus concisus (Exline & Levi, 1962) (Mxic);
 Neospintharus fur (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Neospintharus furcatus (O. P.-Cambridge, 1894) (EUA fins a El Salvador, ndies Occidentals);
 Neospintharus nipponicus (Kumada, 1990) (Xina, Jap);
 Neospintharus obscurus (Keyserling, 1884) (Per);
 Neospintharus parvus Exline, 1950 (Panam fins a Ecuador);
 Neospintharus rioensis (Exline & Levi, 1962) (Brasil, Argentina);
 Neospintharus Sriacus (O. P.-Cambridge, 1872) (Lebanon, Israel);
 Neospintharus triangularis (Taczanowski, 1873) (Panam, Guaiana Francesa);
 Neospintharus trigonum (Hentz, 1850) (EUA, Canad);

Neottiura.
Neottiura Menge, 1868
 Neottiura bimaculata (Linnaeus, 1767) (Holrtic);
 Neottiura bimaculata pellucida (Simon, 1873) (Espanya, Frana, Itlia);
 Neottiura curvimana (Simon, 1914) (Espanya, Frana, Algria);
 Neottiura herbigrada (Simon, 1873) (Frana, Madeira, fins a Israel, Xina, Corea);
 Neottiura margarita (Yoshida, 1985) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Neottiura suaveolens (Simon, 1879) (Europa, Rssia);
 Neottiura uncinata (Lucas, 1846) (Mediterrani);

Nesticodes.
Nesticodes Archer, 1950
 Nesticodes rufipes (Lucas, 1846) (Pantropical);

Nipponidion.
Nipponidion Yoshida, 2001
 Nipponidion okinawense Yoshida, 2001 (Okinawa);
 Nipponidion yaeyamense (Yoshida, 1993) (Jap);

Paidiscura.
Paidiscura Archer, 1950
 Paidiscura dromedaria (Simon, 1880) (frica del Nord fins a Orient Prxim, Illes Cap Verd);
 Paidiscura orotavensis (Schmidt, 1968) (Illes Canries, Madeira);
 Paidiscura pallens (Blackwall, 1834) (Europa, Rssia);
 Paidiscura subpallens (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);

Parasteatoda.
Parasteatoda Archer, 1946
 Parasteatoda mundula (L. Koch, 1872) (ndia fins a Nova Calednia);
 Parasteatoda mundula papuana (Chrysanthus, 1963) (Nova Guinea);
 Parasteatoda tepidariorum (C. L. Koch, 1841) (Cosmopolita);
 Parasteatoda tepidariorum australis (Thorell, 1895) (Myanmar);

Paratheridula.
Paratheridula Levi, 1957
 Paratheridula perniciosa (Keyserling, 1886) (EUA fins a Xile);

Pholcomma.
Pholcomma Thorell, 1869
 Pholcomma antipodianum (Forster, 1955) (Antipodes);
 Pholcomma barnesi Levi, 1957 (EUA);
 Pholcomma carota Levi, 1957 (EUA);
 Pholcomma gibbum (Oestring, 1851) (Europa, frica del Nord fins a Azerbaijan);
 Pholcomma hickmani Forster, 1964 (Illes Campbell);
 Pholcomma hirsutum Emerton, 1882 (EUA, Canad);
 Pholcomma mantinum Levi, 1964 (Brasil);
 Pholcomma micropunctatum (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Pholcomma soloa (Marples, 1955) (Samoa, Niue);
 Pholcomma turbotti (Marples, 1956) (Nova Zelanda);
 Pholcomma yunnanense Song & Zhu, 1994 (Xina);

Phoroncidia.
Phoroncidia Oestwood, 1835
 Phoroncidia aciculata Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Phoroncidia aculeata Oestwood, 1835 (ndia);
 Phoroncidia alishanensis Chen, 1990 (Taiwan);
 Phoroncidia altiventris Yoshida, 1985 (Jap);
 Phoroncidia alveolata (Simon, 1903) (Equatorial Guinea);
 Phoroncidia Amricana (Emerton, 1882) (EUA, Canad, Cuba, Jamaica);
 Phoroncidia argoides (Doleschall, 1857) (Amboina);
 Phoroncidia aurata O. P.-Cambridge, 1877 (Madagascar);
 Phoroncidia bifrons (Simon, 1895) (Filipines);
 Phoroncidia biocellata (Simon, 1893) (Brasil);
 Phoroncidia bukolana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Phoroncidia capensis (Simon, 1895) (Sud-frica);
 Phoroncidia coracina (Simon, 1899) (Sumatra);
 Phoroncidia cribrata (Simon, 1893) (Paraguai);
 Phoroncidia crustula Zhu, 1998 (Xina);
 Phoroncidia cygnea (Hickman, 1951) (Tasmnia);
 Phoroncidia eburnea (Simon, 1895) (Sud-frica);
 Phoroncidia ellenbergeri Berland, 1913 (Gabon);
 Phoroncidia escalerai (Simon, 1903) (Equatorial Guinea);
 Phoroncidia flavolimbata (Simon, 1893) (Ecuador);
 Phoroncidia fumosa (Nicolet, 1849) (Xile);
 Phoroncidia gayi (Nicolet, 1849) (Xile);
 Phoroncidia gira Levi, 1964 (Veneuela);
 Phoroncidia hankiewiczi (Kulczyn'ski, 1911) (Portugal, Frana);
 Phoroncidia hexacantha Thorell, 1890 (Sumatra);
 Phoroncidia jacobsoni (Reimoser, 1925) (Sumatra);
 Phoroncidia kibonotensis (Tullgren, 1910) (frica Oriental);
 Phoroncidia kibonotensis concolor (Caporiacco, 1949) (Kenya);
 Phoroncidia levii Chrysanthus, 1963 (Nova Guinea);
 Phoroncidia longiceps (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Phoroncidia lygeana (Walckenaer, 1842) (Malisia, Sumatra);
 Phoroncidia maindroni (Simon, 1905) (ndia);
 Phoroncidia minschana (Schenkel, 1936) (Rssia, Xina);
 Phoroncidia minuta (Spassky, 1932) (Gergia, Azerbaijan);
 Phoroncidia moyobamba Levi, 1964 (Per, Brasil);
 Phoroncidia musiva (Simon, 1880) (Nova Calednia);
 Phoroncidia nasuta (O. P.-Cambridge, 1873) (Sri Lanka);
 Phoroncidia nicoleti (Roewer, 1942) (Xile);
 Phoroncidia nicoleti Levi, 1964 (Xile);
 Phoroncidia oahuensis (Simon, 1900) (Hawaii);
 Phoroncidia paradoxa (Lucas, 1846) (Europa, frica del Nord);
 Phoroncidia pennata (Nicolet, 1849) (Xile);
 Phoroncidia personata (L. Koch, 1872) (Samoa, Fiji, Illa Lord Howe);
 Phoroncidia pilula (Karsch, 1879) (Xina, Corea, Jap);
 Phoroncidia pilula (Simon, 1895) (Zanzbar);
 Phoroncidia pukeiwa (Marples, 1955) (Nova Zelanda);
 Phoroncidia puketoru (Marples, 1955) (Nova Zelanda);
 Phoroncidia puyehue Levi, 1967 (Xile);
 Phoroncidia quadrata (O. P.-Cambridge, 1879) (Nova Zelanda);
 Phoroncidia quadrispinella Strand, 1907 (Madagascar);
 Phoroncidia ravot Levi, 1964 (Veneuela);
 Phoroncidia reimoseri Levi, 1964 (Brasil);
 Phoroncidia rotunda (Keyserling, 1890) (Queensland, Illa Lord Howe, Samoa);
 Phoroncidia rubens Thorell, 1899 (Camerun);
 Phoroncidia rubroargentea Berland, 1913 (Madagascar);
 Phoroncidia rubromaculata (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Phoroncidia ryukyuensis Yoshida, 1979 (Illes Ryukyu);
 Phoroncidia saboya Levi, 1964 (Colmbia);
 Phoroncidia scutellata (Taczanowski, 1879) (Per);
 Phoroncidia scutula (Nicolet, 1849) (Bolvia, Xile);
 Phoroncidia septemaculeata O. P.-Cambridge, 1873 (Sri Lanka);
 Phoroncidia sextuberculata (Keyserling, 1890) (Queensland);
 Phoroncidia sjostedti Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Phoroncidia spissa (Nicolet, 1849) (Xile);
 Phoroncidia splendida Thorell, 1899 (frica Occidental);
 Phoroncidia studo Levi, 1964 (Per, Brasil);
 Phoroncidia testudo (O. P.-Cambridge, 1873) (ndia, Sri Lanka);
 Phoroncidia thwaitesi O. P.-Cambridge, 1869 (Sri Lanka);
 Phoroncidia tina Levi, 1964 (Brasil);
 Phoroncidia tricuspidata (Blackwall, 1863) (Brasil);
 Phoroncidia trituberculata (Hickman, 1951) (Tasmnia);
 Phoroncidia triunfo Levi, 1964 (Mxic fins a Costa Rica);
 Phoroncidia truncatula (Strand, 1909) (Sud-frica);
 Phoroncidia umbrosa (Nicolet, 1849) (Xile);
 Phoroncidia variabilis (Nicolet, 1849) (Xile);

Phycosoma.
Phycosoma O. P.-Cambridge, 1879
 Phycosoma altum (Keyserling, 1886) (Panam fins a Brasil, Hawaii);
 Phycosoma amamiensis (Yoshida, 1985) (Xina, Corea, Jap, Illes Ryukyu);
 Phycosoma excisum (Simon, 1889) (Madagascar);
 Phycosoma flavomarginatum (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Phycosoma inornatum (O. P.-Cambridge, 1861) (Europa);
 Phycosoma jamesi (Roberts, 1979) (Jamaica, Panam);
 Phycosoma japonicum (Yoshida, 1985) (Corea, Jap);
 Phycosoma lineatipes (Bryant, 1933) (EUA fins a Brasil);
 Phycosoma martinae (Roberts, 1983) (Aldabra, ndia, Xina, Corea, Illes Ryukyu, Filipines);
 Phycosoma menustya (Roberts, 1983) (Aldabra);
 Phycosoma mustelinum (Simon, 1889) (Rssia, Xina, Corea, Jap, Krakatoa);
 Phycosoma nigromaculatum (Yoshida, 1987) (Taiwan, Jap, Illes Ryukyu);
 Phycosoma oecobioides O. P.-Cambridge, 1879 (Nova Zelanda, Illes Chatham);
 Phycosoma spundana (Roberts, 1978) (Seychelles);

Proboscidula.
Proboscidula Miller, 1970
 Proboscidula loricata Miller, 1970 (Angola);
 Proboscidula milleri Knoflach, 1995 (Rwanda);

Propostira.
Propostira Simon, 1894
 Propostira quadrangulata Simon, 1894 (ndia, Sri Lanka);
 Propostira ranii Bhattacharya, 1935 (ndia);

Rhomphaea.
Rhomphaea L. Koch, 1872
 Rhomphaea aculeata Thorell, 1898 (Myanmar);
 Rhomphaea affinis Lessert, 1936 (Mozambique);
 Rhomphaea altissima Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Rhomphaea angulipalpis Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Rhomphaea barycephala (Roberts, 1983) (Aldabra);
 Rhomphaea brasiliensis Mello-Leito, 1920 (Veneuela, Brasil);
 Rhomphaea ceraosus (Zhu & Song, 1991) (Xina);
 Rhomphaea cometes L. Koch, 1872 (Nova Guinea, Samoa);
 Rhomphaea cona (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Rhomphaea fictilium (Hentz, 1850) (Canad fins a Argentina);
 Rhomphaea hyrcana (Logunov & Marusik, 1990) (Gergia, Azerbaijan, Xina, Jap);
 Rhomphaea irrorata Thorell, 1898 (Myanmar, Pulu Berhala (prop de Sumatra));
 Rhomphaea labiata (Zhu & Song, 1991) (Xina, Jap);
 Rhomphaea lactifera Simon, 1909 (Vietnam);
 Rhomphaea metaltissima Soares & Camargo, 1948 (Panam fins a Brasil);
 Rhomphaea nasica (Simon, 1873) (Mediterrani, frica, Santa Helena);
 Rhomphaea oris (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Rhomphaea ornatissima Dyal, 1935 (Pakistan);
 Rhomphaea palmarensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Rhomphaea paradoxa (Taczanowski, 1873) (Saint Vincent, Mxic fins a Brasil);
 Rhomphaea pignalitoensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Argentina);
 Rhomphaea procera (O. P.-Cambridge, 1898) (Costa Rica fins a Argentina);
 Rhomphaea projiciens O. P.-Cambridge, 1896 (EUA fins a Argentina, ndia);
 Rhomphaea recurvata (Saaristo, 1978) (Seychelles);
 Rhomphaea rostrata (Simon, 1873) (Mediterrani);
 Rhomphaea sagana (Dnitz & Strand, 1906) (Rssia, Azerbaijan fins a Jap, Filipines);
 Rhomphaea sinica (Zhu & Song, 1991) (Xina);
 Rhomphaea sjostedti Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Rhomphaea tanikawai Yoshida, 2001 (Jap);
 Rhomphaea urquharti (Bryant, 1933) (Nova Zelanda);
 Rhomphaea velhaensis (Gonzlez & Carmen, 1996) (Brasil);

Robertia.
Robertia Saaristo, 2006
 Robertia braueri (Simon, 1898) (Seychelles);

Robertus.
Robertus O. P.-Cambridge, 1879
 Robertus alpinus Dresco, 1959 (Itlia);
 Robertus arcticus (Chamberlin & Ivie, 1947) (Alaska);
 Robertus arundineti (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Robertus banksi (Kaston, 1946) (EUA, Canad);
 Robertus borealis (Kaston, 1946) (EUA, Canad);
 Robertus calidus Knoflach, 1995 (Congo);
 Robertus cantabricus Fage, 1931 (Espanya);
 Robertus cardesensis Dresco, 1959 (Espanya);
 Robertus crosbyi (Kaston, 1946) (EUA, Canad);
 Robertus emeishanensis Zhu, 1998 (Xina);
 Robertus eremophilus Chamberlin, 1928 (EUA);
 Robertus floridensis (Kaston, 1946) (EUA);
 Robertus frivaldszkyi (Chyzer, 1894) (Europa Oriental);
 Robertus frontatus (Banks, 1892) (EUA, Canad);
 Robertus fuscus (Emerton, 1894) (EUA, Canad);
 Robertus golovatchi Eskov, 1987 (Gergia);
 Robertus heydemanni Wiehle, 1965 (Sucia, Alemanya, ustria, Romania, Rssia);
 Robertus insignis O. P.-Cambridge, 1907 (Europa, Rssia);
 Robertus kastoni Eskov, 1987 (Rssia, Jap);
 Robertus kuehnae Bauchhenss & Uhlenhaut, 1993 (Blgica, Sussa, Alemanya, ustria);
 Robertus laticeps (Keyserling, 1884) (EUA);
 Robertus lividus (Blackwall, 1836) (Holrtic);
 Robertus longipalpus (Kaston, 1946) (EUA, Canad);
 Robertus lyrifer Holm, 1939 (Iceland, Escandinvia, ustria, Rssia);
 Robertus mazaurici (Simon, 1901) (Frana);
 Robertus mediterraneus Eskov, 1987 (Mediterrani, Rssia);
 Robertus monticola Simon, 1914 (Frana);
 Robertus naejangensis Seo, 2005 (Corea);
 Robertus neglectus (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Robertus nipponicus Yoshida, 1995 (Jap);
 Robertus nojimai Yoshida, 2002 (Jap);
 Robertus ogatai Yoshida, 1995 (Jap);
 Robertus potanini Schenkel, 1963 (Xina);
 Robertus pumilus (Emerton, 1909) (EUA);
 Robertus riparius (Keyserling, 1886) (EUA, Canad, Alaska);
 Robertus saitoi Yoshida, 1995 (Jap);
 Robertus scoticus Jackson, 1914 (Palertic);
 Robertus sibiricus Eskov, 1987 (Rssia, Jap);
 Robertus similis (Kaston, 1946) (EUA);
 Robertus spinifer (Emerton, 1909) (EUA);
 Robertus truncorum (L. Koch, 1872) (Europa);
 Robertus ungulatus Vogelsanger, 1944 (Palertic);
 Robertus ussuricus Eskov, 1987 (Rssia);
 Robertus vigerens (Chamberlin & Ivie, 1933) (EUA, Canad, Alaska);

Rugathodes.
Rugathodes Archer, 1950
 Rugathodes acoreensis Wunderlich, 1992 (Aores);
 Rugathodes aurantius (Emerton, 1915) (Holrtic);
 Rugathodes bellicosus (Simon, 1873) (Europa, Rssia);
 Rugathodes instabilis (O. P.-Cambridge, 1871) (Europa, Rssia, Ucrana);
 Rugathodes madeirensis Wunderlich, 1987 (Madeira);
 Rugathodes nigrolimbatus (Yaginuma, 1972) (Jap);
 Rugathodes pico (Merrett & Ashmole, 1989) (Aores);
 Rugathodes sexpunctatus (Emerton, 1882) (EUA, Canad, Alaska, Rssia);

Sardinidion.
Sardinidion Wunderlich, 1995
 Sardinidion perplexum Wunderlich, 1995 (Sardenya);

Selimus.
Selimus Saaristo, 2006
 Selimus placens (Blackwall, 1877) (Seychelles);

Selkirkiella.
Selkirkiella Berland, 1924
 Selkirkiella alboguttata Berland, 1924 (Illa Juan Fernandez);
 Selkirkiella carelmapuensis (Levi, 1963) (Xile);
 Selkirkiella luisi (Levi, 1967) (Xile);
 Selkirkiella magallanes (Levi, 1963) (Xile);
 Selkirkiella michaelseni (Simon, 1902) (Xile);
 Selkirkiella purpurea (Nicolet, 1849) (Xile);
 Selkirkiella ventrosa (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina, Illes Falkland);
 Selkirkiella wellingtoni (Levi, 1967) (Xile);

Sesato.
Sesato Saaristo, 2006
 Sesato setosa Saaristo, 2006 (Seychelles);

Simitidion.
Simitidion Wunderlich, 1992
 Simitidion agaricographum (Levy & Amitai, 1982) (Xipre, Israel);
 Simitidion lacuna Wunderlich, 1992 (Illes Canries, Espanya, frica del Nord, Israel);
 Simitidion simile (C. L. Koch, 1836) (Holrtic);

Spheropistha.
Spheropistha Yaginuma, 1957
 Spheropistha melanosoma Yaginuma, 1957 (Jap);
 Spheropistha miyashitai (Tanikawa, 1998) (Jap);
 Spheropistha nigroris (Yoshida, Tso & Severinghaus, 2000) (Taiwan);
 Spheropistha orbita (Zhu, 1998) (Xina);

Spinembolia.
Spinembolia Saaristo, 2006
 Spinembolia clabnum (Roberts, 1978) (Seychelles);

Spintharus.
Spintharus Hentz, 1850
 Spintharus argenteus Dyal, 1935 (Pakistan);
 Spintharus flavidus Hentz, 1850 (EUA fins a Bolvia, Brasil);
 Spintharus gracilis Keyserling, 1886 (Brasil);

Steatoda.
Steatoda Sundevall, 1833
 Steatoda adumbrata (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Steatoda aethiopica (Simon, 1909) (Central frica);
 Steatoda alamosa Gertsch, 1960 (EUA, Mxic);
 Steatoda alboclathrata (Simon, 1897) (ndia);
 Steatoda albomaculata (De Geer, 1778) (Cosmopolita);
 Steatoda albomaculata infuscata (Schenkel, 1925) (Sussa);
 Steatoda Amricana (Emerton, 1882) (EUA, Canad, Xina);
 Steatoda amurica (Strand, 1907) (Rssia);
 Steatoda ancora (Grube, 1861) (Rssia);
 Steatoda ancorata (Holmberg, 1876) (Mxic fins a Xile);
 Steatoda andina (Keyserling, 1884) (Veneuela fins a Xile);
 Steatoda apacheana Gertsch, 1960 (EUA);
 Steatoda atascadera Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Steatoda atrocyanea (Simon, 1880) (Nova Calednia, Illes Loyalty);
 Steatoda autumnalis (Banks, 1898) (Mxic);
 Steatoda badia (Roewer, 1961) (Senegal);
 Steatoda bertkaui (Thorell, 1881) (Moluques, Nova Guinea);
 Steatoda bipunctata (Linnaeus, 1758) (Holrtic);
 Steatoda borealis (Hentz, 1850) (EUA, Canad, Alaska);
 Steatoda bradyi (Strand, 1907) (Sud-frica);
 Steatoda brignolii Knoflach, 1996 (Grcia);
 Steatoda capensis Hann, 1990 (Santa Helena, Sud-frica, Nova Zelanda);
 Steatoda carbonaria (Simon, 1907) (Congo, Bioko);
 Steatoda carbonaria minor (Simon, 1907) (Congo);
 Steatoda castanea (Clerck, 1757) (Palertic (Canad, introduda));
 Steatoda chinchipe Levi, 1962 (Ecuador, Per);
 Steatoda cingulata (Thorell, 1890) (Xina, Corea, Jap, Sumatra, Java);
 Steatoda connexa (O. P.-Cambridge, 1904) (Sud-frica);
 Steatoda craniformis Zhu & Song, 1992 (Xina);
 Steatoda dahli (Nosek, 1905) (Turquia fins a Israel, sia Central);
 Steatoda diamantina Levi, 1962 (Brasil);
 Steatoda distincta (Blackwall, 1859) (Madeira);
 Steatoda ephippiata (Thorell, 1875) (Algria fins a Israel);
 Steatoda erigoniformis (O. P.-Cambridge, 1872) (Pantropical);
 Steatoda fagei (Lawrence, 1964) (Sud-frica);
 Steatoda fallax (Blackwall, 1865) (Illes Cap Verd);
 Steatoda felina (Simon, 1907) (Congo);
 Steatoda foravae Dippenaar-Schoeman & Mller, 1992 (Sud-frica);
 Steatoda fulva (Keyserling, 1884) (EUA, Mxic);
 Steatoda grandis Banks, 1901 (EUA);
 Steatoda grossa (C. L. Koch, 1838) (Cosmopolita);
 Steatoda grossa obliterata (Franganillo, 1918) (Espanya);
 Steatoda grossa strandi (Ermolajev, 1934) (Rssia);
 Steatoda gui Zhu, 1998 (Xina);
 Steatoda hespera Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA, Canad);
 Steatoda hui Zhu, 1998 (Xina);
 Steatoda iheringi (Keyserling, 1886) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Steatoda incomposita (Denis, 1957) (Portugal, Espanya, Gibraltar, Crsega);
 Steatoda italica Knoflach, 1996 (Crsega, Itlia);
 Steatoda kiwuensis (Strand, 1913) (Central frica);
 Steatoda kuytunensis Zhu, 1998 (Xina);
 Steatoda latifasciata (Simon, 1873) (Illes Canries, Marroc fins a Israel);
 Steatoda latrodectoides (Franganillo, 1913) (Espanya);
 Steatoda lawrencei Brignoli, 1983 (Sud-frica);
 Steatoda lenzi (Strand, 1907) (Sud-frica);
 Steatoda leonardi (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Steatoda lepida (O. P.-Cambridge, 1879) (Nova Zelanda);
 Steatoda linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Steatoda livens (Simon, 1894) (Tasmnia);
 Steatoda longurio (Simon, 1909) (Central frica);
 Steatoda mainlingensis (Hu & Li, 1987) (Xina);
 Steatoda mainlingoides Yin i cols., 2003 (Xina);
 Steatoda marmorata (Simon, 1910) (Sud-frica);
 Steatoda marta Levi, 1962 (Colmbia);
 Steatoda maura (Simon, 1909) (Mediterrani);
 Steatoda medialis (Banks, 1898) (EUA, Mxic);
 Steatoda meridionalis (Kulczyn'ski, 1894) (Europa Oriental fins a Gergia);
 Steatoda mexicana Levi, 1957 (EUA, Mxic);
 Steatoda micans (Hogg, 1922) (Vietnam);
 Steatoda minima (Denis, 1955) (Niger);
 Steatoda moerens (Thorell, 1875) (Algria, Tunsia);
 Steatoda moesta (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic fins a Brasil);
 Steatoda morsitans (O. P.-Cambridge, 1885) (Sud-frica);
 Steatoda nahuana Gertsch, 1960 (Mxic);
 Steatoda nasata (Chrysanthus, 1975) (Krakatoa, Nova Irlanda, Austrlia);
 Steatoda ngipina Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Steatoda nigrimaculata Zhang, Chen & Zhu, 2001 (Xina);
 Steatoda nigrocincta O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Steatoda niveosignata (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Steatoda nobilis (Thorell, 1875) (Madeira, Illes Canries (Anglaterra, introduda));
 Steatoda octonotata (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Steatoda palomara Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Steatoda pardalia Yin i cols., 2003 (Xina);
 Steatoda paykulliana (Walckenaer, 1805) (Europa, Mediterrani fins a sia Central);
 Steatoda paykulliana obsoleta (Strand, 1908) (Etipia);
 Steatoda perakensis Simon, 1901 (Malisia);
 Steatoda perspicillata (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Steatoda phalerata (Panzer, 1801) (Palertic);
 Steatoda picea (Thorell, 1899) (Camerun);
 Steatoda porteri (Simon, 1900) (Xile);
 Steatoda pulchra (Keyserling, 1884) (EUA);
 Steatoda punctulata (Marx, 1898) (EUA, Mxic);
 Steatoda quadrimaculata (O. P.-Cambridge, 1896) (EUA fins a Veneuela, ndies Occidentals);
 Steatoda quaesita (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Steatoda quinquenotata (Blackwall, 1865) (Illes Cap Verd);
 Steatoda retorta Gonzlez, 1987 (Argentina);
 Steatoda rhombifera (Grube, 1861) (Rssia);
 Steatoda rubrocalceolata (Simon, 1907) (Bioko);
 Steatoda rufoannulata (Simon, 1899) (ndia, Sri Lanka, Sumatra, Java);
 Steatoda sabulosa (Tullgren, 1901) (Bolvia, Argentina, Xile);
 Steatoda sagax (Blackwall, 1865) (Illes Cap Verd);
 Steatoda saltensis Levi, 1957 (Mxic);
 Steatoda semideserta Ponomarev, 2005 (Kazakhstan);
 Steatoda seriata (Simon, 1899) (Sumatra);
 Steatoda singoides (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Steatoda sordidata O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Steatoda speciosa (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Steatoda subannulata (Kulczyn'ski, 1911) (Nova Guinea, New Bretanya);
 Steatoda terastiosa Zhu, 1998 (Xina);
 Steatoda tigrina (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Steatoda tortoisea Yin i cols., 2003 (Xina);
 Steatoda transversa (Banks, 1898) (EUA, Mxic);
 Steatoda trianguloides Levy, 1991 (Israel);
 Steatoda triangulosa (Walckenaer, 1802) (Cosmopolita);
 Steatoda triangulosa concolor (Caporiacco, 1933) (Lbia);
 Steatoda tristis (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Steatoda tristis ruwenzorica (Strand, 1913) (Central frica);
 Steatoda truncata (Urquhart, 1887) (Nova Zelanda);
 Steatoda ulleungensis Paik, 1995 (Corea);
 Steatoda uncata Zhang, Chen & Zhu, 2001 (Xina);
 Steatoda variabilis (Berland, 1920) (frica Oriental);
 Steatoda variata Gertsch, 1960 (EUA, Mxic);
 Steatoda variata Xina Gertsch, 1960 (EUA, Mxic);
 Steatoda variipes (Keyserling, 1884) (Per);
 Steatoda vaulogeri (Simon, 1909) (Vietnam);
 Steatoda venator (Audouin, 1826) (Egipte);
 Steatoda violacea (Strand, 1906) (Etipia);
 Steatoda wangi Zhu, 1998 (Xina);
 Steatoda washona Gertsch, 1960 (EUA, Mxic);
 Steatoda xerophila Levy & Amitai, 1982 (Israel);
 Steatoda xishuiensis Zhang, Chen & Zhu, 2001 (Xina);

Stemmops.
Stemmops O. P.-Cambridge, 1894
 Stemmops belavista Marques & Buckup, 1996 (Brasil);
 Stemmops bicolor O. P.-Cambridge, 1894 (EUA fins a Panam, Cuba, Bahames);
 Stemmops cambridgei Levi, 1955 (Mxic, Hondures);
 Stemmops caranavi Marques & Buckup, 1996 (Bolvia);
 Stemmops carius Marques & Buckup, 1996 (Brasil);
 Stemmops concolor Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Stemmops cryptus Levi, 1955 (Panam);
 Stemmops forcipus Zhu, 1998 (Xina);
 Stemmops lina Levi, 1955 (Mxic);
 Stemmops mellus Levi, 1964 (Panam);
 Stemmops nigrabdomenus Zhu, 1998 (Xina);
 Stemmops nipponicus Yaginuma, 1969 (Xina, Corea, Jap);
 Stemmops ornatus (Bryant, 1933) (EUA);
 Stemmops orsus Levi, 1964 (Panam, Brasil);
 Stemmops osorno (Levi, 1963) (Xile);
 Stemmops questus Levi, 1955 (Mxic fins a Veneuela);
 Stemmops salenas Marques & Buckup, 1996 (Brasil);
 Stemmops servus Levi, 1964 (Panam);
 Stemmops subtilis (Simon, 1895) (Veneuela);
 Stemmops vicosa Levi, 1964 (Brasil);
 Stemmops Victria Levi, 1955 (Mxic);

Stoda.
Stoda Saaristo, 2006
 Stoda libudum (Roberts, 1978) (Seychelles);

Styposis.
Styposis Simon, 1894
 Styposis ajo Levi, 1960 (EUA);
 Styposis albula (Gertsch, 1960) (Guyana);
 Styposis camoteensis (Levi, 1967) (Illa Juan Fernandez);
 Styposis chickeringi Levi, 1960 (Panam);
 Styposis clausis Levi, 1960 (EUA fins a Colmbia);
 Styposis colorados Levi, 1964 (Ecuador);
 Styposis flavescens Simon, 1894 (Nicaragua fins a Veneuela);
 Styposis kahuziensis Miller, 1970 (Congo);
 Styposis lutea (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Styposis nicaraguensis Levi, 1960 (Nicaragua);
 Styposis rancho Levi, 1960 (Veneuela);
 Styposis scleropsis Levi, 1960 (Panam);
 Styposis selis Levi, 1964 (Brasil);
 Styposis tepus (Levi, 1967) (Xile);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165998" title="Llista d'espcies de terdids (T-Z)" nonfiltered="2807" processed="2795" dbindex="67822">
Llista de les espcies de terdids descrites fins al 21 de desembre del 2006. Estan ordenades alfabticament, i apareixen les que van de la lletra T fins a la Z. 
 Per a les llistes d'espcies que comencen per altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal: Llista d'espcies de terdids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de terdids.

 Gneres i espcies .
Takayus.
Takayus Yoshida, 2001
 Takayus chikunii (Yaginuma, 1960) (Xina, Jap);
 Takayus fujisawai Yoshida, 2002 (Jap);
 Takayus huanrenensis (Zhu & Gao, 1993) (Xina);
 Takayus kunmingicus (Zhu, 1998) (Xina);
 Takayus latifolius (Yaginuma, 1960) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Takayus linimaculatus (Zhu, 1998) (Xina);
 Takayus lunulatus (Guan & Zhu, 1993) (Rssia, Xina, Corea);
 Takayus lushanensis (Zhu, 1998) (Xina);
 Takayus lyricus (Walckenaer, 1842) (Holrtic);
 Takayus naevius (Zhu, 1998) (Xina);
 Takayus papiliomaculatus Yin, Peng & Zhang, 2005 (Xina);
 Takayus quadrimaculatus (Song & Kim, 1991) (Xina, Corea);
 Takayus subadultus (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Corea, Jap);
 Takayus sublatifolius (Zhu, 1998) (Xina);
 Takayus takayensis (Saito, 1939) (Xina, Corea, Jap);
 Takayus wangi (Zhu, 1998) (Xina);
 Takayus xui (Zhu, 1998) (Xina);
 Takayus yunohamensis (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Corea, Jap);

Tekellina.
Tekellina Levi, 1957
 Tekellina archboldi Levi, 1957 (EUA);
 Tekellina bella Marques & Buckup, 1993 (Brasil);
 Tekellina crica Marques & Buckup, 1993 (Brasil);
 Tekellina guaiba Marques & Buckup, 1993 (Brasil);
 Tekellina minor Marques & Buckup, 1993 (Brasil);
 Tekellina pretiosa Marques & Buckup, 1993 (Brasil);

Theonoe.
Theonoe Simon, 1881
 Theonoe fricana Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Theonoe formivora (Walckenaer, 1842) (Frana);
 Theonoe major Denis, 1961 (Espanya);
 Theonoe minutissima (O. P.-Cambridge, 1879) (Europa, Rssia, Ucrana);
 Theonoe sola Thaler & Steinberger, 1988 (Alemanya, ustria);
 Theonoe stridula Crosby, 1906 (EUA, Canad, Alaska);

Theridion.
Theridion Walckenaer, 1805
 Theridion abruptum Simon, 1884 (frica del Nord);
 Theridion accoense Levy, 1985 (Israel);
 Theridion acutitarse Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion adjacens (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic fins a Panam);
 Theridion adrianopoli Drensky, 1915 (Bulgria, Grcia, Creta, Turquia);
 Theridion aeolium Levi, 1963 (EUA);
 Theridion agrarium Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion agreste Nicolet, 1849 (Xile);
 Theridion agrifoliae Levi, 1957 (EUA, Canad);
 Theridion akme Levi, 1959 (Panam);
 Theridion akron Levi, 1959 (Panam);
 Theridion albidorsum Strand, 1909 (Sud-frica);
 Theridion albidum Banks, 1895 (EUA, Canad);
 Theridion albioculum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion albipes L. Koch, 1878 (Rssia, Gergia);
 Theridion albocinctum Urquhart, 1892 (Nova Zelanda);
 Theridion albodecoratum Rainbow, 1916 (Queensland);
 Theridion albolineatum Nicolet, 1849 (Xile);
 Theridion albolineolatum Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Theridion albomaculosum O. P.-Cambridge, 1869 (Sri Lanka);
 Theridion albopictum Thorell, 1898 (Myanmar);
 Theridion albostriatum (L. Koch, 1867) (Nova Guinea, Queensland, Tonga, Norfolk);
 Theridion albulum O. P.-Cambridge, 1898 (Panam);
 Theridion altum Levi, 1963 (Paraguai);
 Theridion amarga Levi, 1967 (Xile, Argentina);
 Theridion amatitlan Levi, 1963 (Guatemala);
 Theridion ambiguum Nicolet, 1849 (Xile);
 Theridion ampascachi Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Theridion ampliatum Urquhart, 1892 (Nova Zelanda);
 Theridion angusticeps Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion angustifrons Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Theridion annulipes O. P.-Cambridge, 1869 (Sri Lanka);
 Theridion anson Levi, 1967 (Illa Juan Fernandez);
 Theridion antillanum Simon, 1894 (ndies Occidentals);
 Theridion antron Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion apiculatum Roewer, 1942 (Queensland);
 Theridion aporum Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion apostoli Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Theridion apulco Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion aragua Levi, 1963 (Veneuela);
 Theridion archeri Levi, 1959 (Cuba);
 Theridion argentatulum Roewer, 1942 (Nova Zelanda);
 Theridion arizonense Levi, 1957 (EUA);
 Theridion artum Levi, 1959 (Panam, Trinidad);
 Theridion aruanum Strand, 1911 (Illes Aru);
 Theridion arushae Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Theridion asbolodes Rainbow, 1917 (Sud d Austrlia);
 Theridion astrigerum Thorell, 1895 (Myanmar);
 Theridion atratum Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Theridion attritum (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Theridion auberti Simon, 1904 (Sud-frica);
 Theridion aulos Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion australe Banks, 1899 (EUA, Mxic, ndies Occidentals);
 Theridion baccula Thorell, 1887 (Myanmar);
 Theridion baltasarense Levi, 1963 (Windward);
 Theridion banksi Berland, 1920 (frica Oriental);
 Theridion barbarae Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion beebei Levi, 1963 (Veneuela);
 Theridion bellatulum Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion bergi Levi, 1963 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Theridion berlandi Roewer, 1942 (Samoa);
 Theridion betteni Wiehle, 1960 (Palertic);
 Theridion bicruciatum Roewer, 1961 (Senegal);
 Theridion bidepressum Yin, Peng & Zhang, 2005 (Xina);
 Theridion biezankoi Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion biforaminum Gao & Zhu, 1993 (Xina);
 Theridion biolleyi Banks, 1909 (Costa Rica);
 Theridion biseriatum Thorell, 1890 (Sumatra);
 Theridion bitakum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Theridion blackwalli O. P.-Cambridge, 1871 (Europa, Rssia, Ucrana, frica del Nord);
 Theridion blaisei Simon, 1909 (Vietnam);
 Theridion boesenbergi Strand, 1904 (Europa, Rssia, Ucrana);
 Theridion bolivari Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion bolum Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion bomae Schmidt, 1957 (Congo);
 Theridion botanicum Levi, 1963 (Veneuela);
 Theridion brachypus Thorell, 1887 (Myanmar);
 Theridion bradyanum Strand, 1907 (Sud-frica);
 Theridion brunellii Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Theridion brunneonigrum Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion bryantae Roewer, 1951 (Mxic);
 Theridion bullatum Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Theridion buxtoni Berland, 1929 (Samoa, Illes Henderson, Tuamotu Arch.);
 Theridion calcynatum Holmberg, 1876 (Veneuela fins a Argentina);
 Theridion californicum Banks, 1904 (EUA, Canad);
 Theridion caliginosum Marples, 1955 (Samoa);
 Theridion cameronense Levi, 1957 (EUA, Mxic);
 Theridion campestratum Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion caplandense Strand, 1907 (Sud-frica);
 Theridion carinatum Yin, Peng & Zhang, 2005 (Xina);
 Theridion carpathium Brignoli, 1984 (Grcia);
 Theridion cassinicola Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Theridion castaneum Franganillo, 1931 (Cuba);
 Theridion catharina Marples, 1955 (Samoa);
 Theridion cavipalpe (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Guatemala);
 Theridion cazieri Levi, 1959 (Bahames);
 Theridion centrum Levi, 1959 (Panam);
 Theridion chacoense Levi, 1963 (Bolvia);
 Theridion chakinuense Wunderlich, 1995 (Turkmenistan);
 Theridion chamberlini Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion charitonowi Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion cheimatos Gertsch & Archer, 1942 (EUA);
 Theridion cheni Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion chihuahua Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion chiriqui Levi, 1959 (Panam);
 Theridion chonetum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion choroni Levi, 1963 (Veneuela);
 Theridion cinctipes Banks, 1898 (EUA, Mxic);
 Theridion cinereum Thorell, 1875 (Rssia, Ucrana);
 Theridion circumtextum Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Theridion climacode Thorell, 1898 (Myanmar);
 Theridion clivalum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion cloxum Roberts, 1983 (Aldabra);
 Theridion clypeatellum Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Theridion cochise Levi, 1963 (EUA);
 Theridion cochrum Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion cocosense Strand, 1906 (Costa Rica);
 Theridion coenosum Thorell, 1887 (Myanmar);
 Theridion cohni Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion coldeniae Baert & Maelfait, 1986 (Illes Galpagos);
 Theridion comstocki Berland, 1920 (frica Oriental);
 Theridion confusum O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Theridion conigerum Simon, 1914 (Europa, Rssia);
 Theridion contreras Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion convexellum Roewer, 1942 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Theridion convexisternum Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion corcyraeum Brignoli, 1984 (Corf);
 Theridion costaricaense Levi, 1963 (Costa Rica fins a Veneuela);
 Theridion cowlesae Levi, 1957 (EUA);
 Theridion coyoacan Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion crinigerum Simon, 1881 (Crsega, Marroc, Algria);
 Theridion cruciferum Urquhart, 1886 (Nova Zelanda);
 Theridion crucum Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion cuspulatum Schmidt & Krause, 1998 (Illes Cap Verd);
 Theridion cuyutlan Levi, 1963 (Mxic);
 Theridion cynicum Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA, Mxic);
 Theridion dafnense Levy & Amitai, 1982 (Israel);
 Theridion darolense Strand, 1906 (Etipia);
 Theridion davisorum Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion dayongense Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion decemmaculatum Thorell, 1890 (Sumatra);
 Theridion decemperlatum (Simon, 1889) (Madagascar);
 Theridion dedux O. P.-Cambridge, 1904 (Sud-frica);
 Theridion delicatum O. P.-Cambridge, 1904 (Sud-frica);
 Theridion derhami Simon, 1895 (Sierra Leone, Gabon, Bioko);
 Theridion diadematum Chrysanthus, 1963 (Nova Guinea);
 Theridion dianiphum Rainbow, 1916 (Queensland);
 Theridion differens Emerton, 1882 (EUA, Canad);
 Theridion dilucidum Simon, 1897 (Costa Rica fins a Veneuela, ndies Occidentals);
 Theridion dilutum Levi, 1957 (EUA, Mxic);
 Theridion dividuum Gertsch & Archer, 1942 (EUA);
 Theridion dominica Levi, 1963 (Dominica);
 Theridion dreisbachi Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion dubium Bradley, 1877 (Nova Guinea);
 Theridion dukouense Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion dulcineum Gertsch & Archer, 1942 (EUA);
 Theridion durbanicum Lawrence, 1947 (Sud-frica);
 Theridion ecuadorense Levi, 1963 (Ecuador);
 Theridion Egipteium Fawzy & El Erksousy, 2002 (Egipte);
 Theridion electum (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Theridion elegantissimum Roewer, 1942 (Taiwan);
 Theridion elevatum Thorell, 1881 (Queensland);
 Theridion elimatum L. Koch, 1882 (Mallorca);
 Theridion elisabethae Roewer, 1951 (Mxic);
 Theridion elli Sedgwick, 1973 (Xile);
 Theridion ellicottense Dobyns & Bond, 1996 (EUA);
 Theridion emertoni Berland, 1920 (frica Oriental);
 Theridion epiense Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Theridion eremum Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion eugeni Roewer, 1942 (Bioko);
 Theridion evexum Keyserling, 1884 (Mxic, ndies Occidentals fins a Brasil);
 Theridion excavatum F. O. P.-Cambridge, 1902 (Guatemala);
 Theridion exlineae Levi, 1963 (Ecuador, Per);
 Theridion expallidatum O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Theridion familiare O. P.-Cambridge, 1871 (Palertic);
 Theridion fastosum Keyserling, 1884 (Ecuador, Per);
 Theridion fatuhivaense Berland, 1933 (Illes Marqueses);
 Theridion femorale Thorell, 1881 (Queensland);
 Theridion femoratissimum Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion fernandense Simon, 1907 (Bioko);
 Theridion filum Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion flabelliferum Urquhart, 1887 (Nova Zelanda);
 Theridion flavonotatum Becker, 1879 (EUA, Cuba);
 Theridion flavoornatum Thorell, 1898 (Myanmar);
 Theridion fornicatum Simon, 1884 (Sudan);
 Theridion frio Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion frizzellorum Levi, 1963 (Colmbia, Ecuador, Veneuela);
 Theridion frondeum Hentz, 1850 (EUA, Bahames);
 Theridion fruticum Simon, 1890 (Iemen);
 Theridion fruticum Tang, Yin & Peng, 2005 (Xina);
 Theridion fungosum Keyserling, 1886 (Ecuador, Per);
 Theridion furfuraceum Simon, 1914 (Frana, Algria, Sria);
 Theridion fuscodecoratum Rainbow, 1916 (Queensland);
 Theridion fuscomaculatum Rainbow, 1916 (Queensland);
 Theridion fuscum Franganillo, 1930 (Cuba);
 Theridion gabardi Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Theridion galerum Levi, 1959 (Panam);
 Theridion gekkonicum Levy & Amitai, 1982 (Israel);
 Theridion geminipunctum Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Theridion genistae Simon, 1873 (Mediterrani Occidental fins a Uzbekistan);
 Theridion genistae turanicum Charitonov, 1946 (Uzbekistan);
 Theridion gentile Simon, 1881 (Crsega, Algria);
 Theridion gertschi Levi, 1959 (EUA, Mxic);
 Theridion gibbum Rainbow, 1916 (Queensland);
 Theridion gigantipes Keyserling, 1890 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Theridion giraulti Rainbow, 1916 (Queensland);
 Theridion glaciale Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Theridion glaucescens Becker, 1879 (EUA, Canad);
 Theridion glaucinum Simon, 1881 (Frana);
 Theridion goodnightorum Levi, 1957 (EUA, Mxic);
 Theridion gracilipes Urquhart, 1889 (Nova Zelanda);
 Theridion grallator Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion gramineum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion grammatophorum Simon, 1909 (Vietnam);
 Theridion grancanariense Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Theridion grandiosum Levi, 1963 (Per);
 Theridion grecia Levi, 1959 (Mxic fins a Veneuela);
 Theridion gyirongense Hu & Li, 1987 (Xina);
 Theridion hainenense Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion haleakalense Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion hannoniae Denis, 1944 (Europa, frica del Nord, Madeira, Illes Canries);
 Theridion hartmeyeri Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Theridion hassleri Levi, 1963 (Hispaniola);
 Theridion hebridisianum Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Theridion helophorum Thorell, 1895 (Java);
 Theridion hemerobium Simon, 1914 (EUA, Canad, Europa);
 Theridion hermonense Levy, 1991 (Israel);
 Theridion hewitti Caporiacco, 1949 (Etipia);
 Theridion hidalgo Levi, 1957 (EUA, Mxic);
 Theridion hierichonticum Levy & Amitai, 1982 (Israel);
 Theridion hispidum O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic, ndies Occidentals fins a Paraguai);
 Theridion histrionicum Thorell, 1875 (Balcans);
 Theridion hondurense Levi, 1959 (Hondures);
 Theridion hopkinsi Berland, 1929 (Samoa);
 Theridion hotanense Zhu & Zhou, 1993 (Xina);
 Theridion huanuco Levi, 1963 (Per);
 Theridion hufengensis Tang, Yin & Peng, 2005 (Xina);
 Theridion hui Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion humboldti Levi, 1967 (Per);
 Theridion hummeli Schenkel, 1936 (Xina);
 Theridion idiotypum Rainbow, 1917 (Sud d Austrlia);
 Theridion illecebrosum Simon, 1886 (Senegal);
 Theridion impegrum Keyserling, 1886 (Brasil);
 Theridion impressithorax Simon, 1895 (Filipines);
 Theridion impressum L. Koch, 1881 (Holrtic);
 Theridion incanescens Simon, 1890 (Iemen);
 Theridion incertissimum (Caporiacco, 1954) (Guaiana Francesa, Brasil);
 Theridion incertum O. P.-Cambridge, 1885 (ndia);
 Theridion inconspicuum Thorell, 1898 (Myanmar);
 Theridion indicum Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Theridion innocuum Thorell, 1875 (Rssia, Ucrana);
 Theridion inquinatum Thorell, 1878 (Myanmar, Singapur, Amboina);
 Theridion inquinatum continentale Strand, 1907 (Xina);
 Theridion insignitarse Simon, 1907 (Gabon);
 Theridion intritum (Bishop & Crosby, 1926) (EUA);
 Theridion iramon Levi, 1963 (Colmbia, Ecuador);
 Theridion ischagosum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Theridion isorium Levi, 1963 (Per);
 Theridion istokpoga Levi, 1957 (EUA fins a Panam);
 Theridion italiense Wunderlich, 1995 (Itlia);
 Theridion Jordniaense Levy & Amitai, 1982 (Israel);
 Theridion kambalum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Theridion karamayense Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion kauaiense Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion kawea Levi, 1957 (EUA, Mxic);
 Theridion kibonotense Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Theridion kiliani Mller & Heimer, 1990 (Colmbia);
 Theridion kobrooricum Strand, 1911 (Illes Aru);
 Theridion kochi Roewer, 1942 (Samoa);
 Theridion kollari Doleschall, 1852 (ustria);
 Theridion kraepelini Simon, 1905 (Java);
 Theridion kraussi Marples, 1957 (Fiji);
 Theridion lacticolor Berland, 1920 (Kenya, Iemen, Madagascar);
 Theridion laevigatum Blackwall, 1870 (Itlia);
 Theridion lago Levi, 1963 (Ecuador);
 Theridion lamperti Strand, 1906 (Etipia);
 Theridion lapidicola Kulczyn'ski, 1887 (Itlia);
 Theridion latisternum Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Theridion lawrencei Gertsch & Archer, 1942 (EUA);
 Theridion leechi Gertsch & Archer, 1942 (EUA, Canad);
 Theridion leguiai Chamberlin, 1916 (Colmbia, Per);
 Theridion lenzianum Strand, 1907 (Sud-frica);
 Theridion leones Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion leucophaeum Simon, 1905 (ndia);
 Theridion leve Blackwall, 1877 (Seychelles);
 Theridion leviorum Gertsch & Riechert, 1976 (EUA);
 Theridion liaoyuanense (Zhu & Yu, 1982) (Xina);
 Theridion limatum Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Theridion limitatum L. Koch, 1872 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Theridion linaresense Levi, 1963 (Xile);
 Theridion linzhiense Hu, 2001 (Xina);
 Theridion llano Levi, 1957 (EUA);
 Theridion lomirae Roewer, 1938 (Nova Guinea);
 Theridion longicrure Marples, 1956 (Nova Zelanda);
 Theridion longihirsutum Strand, 1907 (Xina);
 Theridion longipalpum Zhu, 1998 (Xina, Corea);
 Theridion longipedatum Roewer, 1942 (Colmbia);
 Theridion ludekingi Thorell, 1890 (Java);
 Theridion ludius Simon, 1880 (Malisia fins a Austrlia, Nova Calednia);
 Theridion lumabani Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Theridion luteitarse Schmidt & Krause, 1995 (Illes Cap Verd);
 Theridion macei Simon, 1895 (Congo);
 Theridion machu Levi, 1963 (Per);
 Theridion macuchi Levi, 1963 (Ecuador);
 Theridion maculiferum Roewer, 1942 (Zanzbar);
 Theridion magdalenense Mller & Heimer, 1990 (Colmbia);
 Theridion maindroni Simon, 1905 (ndia);
 Theridion manjithar Tikader, 1970 (ndia);
 Theridion manonoense Marples, 1955 (Samoa);
 Theridion maranum Levi, 1963 (Veneuela);
 Theridion maron Levi, 1963 (Paraguai);
 Theridion martini Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion mataafa Marples, 1955 (Samoa);
 Theridion mauense Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion mauiense Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion mehlum Roberts, 1983 (Aldabra);
 Theridion melanoplax Schmidt & Krause, 1996 (Illes Canries);
 Theridion melanoprorum Thorell, 1895 (Myanmar);
 Theridion melanoprorum orientale Simon, 1909 (Vietnam);
 Theridion melanosternon Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Theridion melanostictum O. P.-Cambridge, 1876 (Mediterrani, Aldabra, Seychelles, Xina, Jap, EUA, Hispaniola);
 Theridion melanurum Hahn, 1831 (Holrtic, Aores);
 Theridion melinum Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion mendozae Berland, 1933 (Illes Marqueses);
 Theridion meneghettii Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion metabolum Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam);
 Theridion metator Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Theridion michelbacheri Levi, 1957 (EUA);
 Theridion micheneri Levi, 1963 (Panam);
 Theridion minutissimum Keyserling, 1884 (Panam, Per);
 Theridion minutulum Thorell, 1895 (Myanmar);
 Theridion miserum Thorell, 1898 (Myanmar);
 Theridion modestum (Simon, 1894) (Sri Lanka);
 Theridion molliculum Thorell, 1899 (Camerun);
 Theridion mollissimum L. Koch, 1872 (Austrlia, Samoa);
 Theridion montanum Emerton, 1882 (EUA, Canad, Alaska, Noruega, Finlndia, Rssia);
 Theridion monzonense Levi, 1963 (Per);
 Theridion mortuale Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Theridion morulum O. P.-Cambridge, 1898 (EUA, Mxic);
 Theridion murarium Emerton, 1882 (Amrica del Nord);
 Theridion musivivoides Schmidt & Krause, 1995 (Illes Cap Verd);
 Theridion musivivum Schmidt, 1956 (Illes Canries);
 Theridion musivum Simon, 1873 (Mediterrani);
 Theridion myersi Levi, 1957 (EUA, Mxic, Jamaica);
 Theridion mystaceum L. Koch, 1870 (Palertic);
 Theridion mysteriosum Schmidt, 1971 (Ecuador);
 Theridion nadleri Levi, 1959 (Trinidad);
 Theridion nagorum Roberts, 1983 (Aldabra);
 Theridion nasinotum Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion nasutum Wunderlich, 1995 (Sardenya);
 Theridion necijaense Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Theridion negebense Levy & Amitai, 1982 (Israel);
 Theridion neomexicanum Banks, 1901 (EUA, Canad);
 Theridion neshamini Levi, 1957 (EUA);
 Theridion nesticum Levi, 1963 (Trinidad);
 Theridion nigriceps Keyserling, 1891 (Brasil);
 Theridion nigroannulatum Keyserling, 1884 (Ecuador, Per);
 Theridion nigroplagiatum Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion nigropunctatum Lucas, 1846 (Mediterrani);
 Theridion nigropunctulatum Thorell, 1898 (Myanmar);
 Theridion nigrosacculatum Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Theridion nigrovariegatum Simon, 1873 (Palertic);
 Theridion nilgherinum Simon, 1905 (ndia);
 Theridion niphocosmum Rainbow, 1916 (Queensland);
 Theridion niveopunctatum Thorell, 1898 (Myanmar);
 Theridion niveum O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Theridion nivosum Rainbow, 1916 (Queensland);
 Theridion nodiferum Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Theridion nojimai Yoshida, 1999 (Jap);
 Theridion nudum Levi, 1959 (Mxic, Panam);
 Theridion oatesi Thorell, 1895 (Myanmar);
 Theridion obscuratum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion ochreolum Levy & Amitai, 1982 (Israel);
 Theridion octoferum Strand, 1909 (Sud-frica);
 Theridion odoratum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion ohlerti Thorell, 1870 (Holrtic);
 Theridion ohlerti lundbecki S rensen, 1898 (Groenlndia);
 Theridion olaup Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion omilteni Levi, 1959 (Guatemala);
 Theridion onticolum Levi, 1963 (Per);
 Theridion opolon Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion opuntia Levi, 1963 (Mxic);
 Theridion orgea (Levi, 1967) (Brasil);
 Theridion orlando (Archer, 1950) (EUA);
 Theridion osprum Levi, 1963 (Veneuela);
 Theridion oswaldocruzi Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion otsospotum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Theridion palanum Roberts, 1983 (Aldabra);
 Theridion palgongense Paik, 1996 (Corea);
 Theridion pallidulum Roewer, 1942 (frica Oriental);
 Theridion palmgreni Marusik & Cellarius, 1986 (Rssia, Estnia);
 Theridion pandani Simon, 1895 (Cambodia);
 Theridion panganii Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Theridion paraense Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion parvulum Blackwall, 1870 (Siclia);
 Theridion parvum Keyserling, 1884 (Per);
 Theridion patrizii Caporiacco, 1933 (Lbia);
 Theridion pelaezi Levi, 1963 (Mxic);
 Theridion pennsylvanicum Emerton, 1913 (EUA, Canad);
 Theridion perkinsi Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion pernambucum Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion perpusillum Simon, 1885 (Malisia);
 Theridion petraeum L. Koch, 1872 (Holrtic);
 Theridion petrunkevitchi Berland, 1920 (frica Oriental);
 Theridion phaeostomum Simon, 1909 (Vietnam);
 Theridion pictipes Keyserling, 1884 (EUA);
 Theridion pictum (Walckenaer, 1802) (Holrtic);
 Theridion pigrum Keyserling, 1886 (Brasil);
 Theridion pilatum Urquhart, 1893 (Tasmnia);
 Theridion piligerum Frauenfeld, 1867 (Illes Nicobar);
 Theridion piliphilum Strand, 1907 (Sud-frica);
 Theridion pinastri L. Koch, 1872 (Palertic);
 Theridion pinguiculum Simon, 1909 (Vietnam);
 Theridion pinicola Simon, 1873 (Crsega);
 Theridion pires Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion piriforme Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Theridion plaumanni Levi, 1963 (Veneuela, Brasil);
 Theridion plectile Simon, 1909 (Vietnam);
 Theridion plumipes Hasselt, 1882 (Sumatra);
 Theridion pluviale Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Theridion poecilum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion porphyreticum Urquhart, 1889 (Nova Zelanda);
 Theridion positivum Chamberlin, 1924 (EUA, ndies Occidentals fins a Paraguai);
 Theridion posticatum Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion postmarginatum Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Theridion praeclusum Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Theridion praemite Simon, 1907 (Sierra Leone);
 Theridion praetextum Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion praetextum concolor Simon, 1900 (Hawaii);
 Theridion prominens Blackwall, 1870 (Itlia);
 Theridion proximum Lawrence, 1964 (Sud-frica);
 Theridion puellae Locket, 1980 (Illes Comoro);
 Theridion pulanense Hu, 2001 (Xina);
 Theridion pumilio Urquhart, 1886 (Nova Zelanda);
 Theridion punctipes Emerton, 1924 (EUA, Mxic);
 Theridion punicapunctatum Urquhart, 1891 (Nova Zelanda);
 Theridion punongpalayum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Theridion purcelli O. P.-Cambridge, 1904 (Santa Helena, Sud-frica);
 Theridion pyramidale L. Koch, 1867 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Theridion pyrenaeum Denis, 1944 (Espanya, Andorra);
 Theridion qingzangense Hu, 2001 (Xina);
 Theridion quadratum (O. P.-Cambridge, 1882) (Sri Lanka, Sumatra);
 Theridion quadrilineatum Lenz, 1886 (Madagascar);
 Theridion quadripapulatum Thorell, 1895 (Myanmar);
 Theridion quadripartitum Keyserling, 1891 (Brasil);
 Theridion rabuni Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA, Bahames);
 Theridion rafflesi Simon, 1899 (Sumatra);
 Theridion rampum Levi, 1963 (Per, Veneuela);
 Theridion ravum Levi, 1963 (Veneuela);
 Theridion refugum Drensky, 1929 (ustria, Balcans, Bulgria, Grcia, Rssia);
 Theridion reinhardti Charitonov, 1946 (Uzbekistan);
 Theridion resum Levi, 1959 (Panam);
 Theridion retreatense Strand, 1909 (Sud-frica);
 Theridion retrocitum Simon, 1909 (Vietnam);
 Theridion rhodonotum Simon, 1909 (Vietnam);
 Theridion ricense Levi, 1959 (Puerto Rico);
 Theridion rossi Levi, 1963 (Per);
 Theridion rostriferum Simon, 1895 (frica Occidental);
 Theridion rothi Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion rubiginosum Keyserling, 1884 (Brasil);
 Theridion rubrum (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Theridion rurrenabaque Levi, 1963 (Bolvia);
 Theridion ruwenzoricola Strand, 1913 (Central frica);
 Theridion saanichum Chamberlin & Ivie, 1947 (EUA, Canad, Alaska);
 Theridion sabinjonis Strand, 1913 (Central frica);
 Theridion sadani Monga & Singh, 1989 (ndia);
 Theridion samoense Berland, 1929 (Samoa);
 Theridion sanctum Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion sangzhiense Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion sardis Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Theridion saropus Thorell, 1887 (Myanmar);
 Theridion schlingeri Levi, 1963 (Per);
 Theridion schrammeli Levi, 1963 (Mxic);
 Theridion sciaphilum Benoit, 1977 (Santa Helena);
 Theridion semitinctum Simon, 1914 (Espanya, Frana, Illes Balears);
 Theridion senckenbergi Levi, 1963 (Veneuela);
 Theridion septempunctatum Berland, 1933 (Illes Marqueses);
 Theridion serpatusum Guan & Zhu, 1993 (Xina);
 Theridion sertatum Simon, 1909 (Vietnam);
 Theridion setiferum Roewer, 1942 (Myanmar);
 Theridion setosum L. Koch, 1872 (Queensland, Noves Hbrides, Samoa, Nova Calednia);
 Theridion setum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion seximaculatum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion sibiricum Marusik, 1988 (Rssia, Monglia);
 Theridion sinaloa Levi, 1959 (Mxic);
 Theridion sisyphium (Clerck, 1757) (Palertic);
 Theridion sisyphium foliiferum Thorell, 1875 (Espanya);
 Theridion sisyphium torandae Strand, 1917 (Yarkand, Karakorum);
 Theridion soaresi Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion societatis Berland, 1934 (Tahit);
 Theridion solium Benoit, 1977 (Santa Helena);
 Theridion spinigerum Rainbow, 1916 (Queensland);
 Theridion spinitarse O. P.-Cambridge, 1876 (frica del Nord);
 Theridion spinosissimum Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Theridion squalidum Urquhart, 1886 (Nova Zelanda);
 Theridion stamotum Levi, 1963 (Veneuela);
 Theridion stannardi Levi, 1963 (Mxic);
 Theridion strepitus Peck & Shear, 1987 (Illes Galpagos);
 Theridion striatum Keyserling, 1884 (Brasil);
 Theridion styligerum F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic, Guatemala);
 Theridion subitum O. P.-Cambridge, 1885 (ndia);
 Theridion submirabile Zhu & Song, 1993 (Xina, Corea);
 Theridion submissum Gertsch & Davis, 1936 (EUA, Mxic, Bahames, Jamaica);
 Theridion subpingue Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Theridion subradiatum Simon, 1901 (Malisia);
 Theridion subrotundum Keyserling, 1891 (Brasil);
 Theridion subvittatum Simon, 1889 (ndia);
 Theridion sulawesiense Marusik & Penney, 2005 (Sulawesi);
 Theridion swarczewskii Wierzbicki, 1902 (Azerbaijan);
 Theridion taegense Paik, 1996 (Corea);
 Theridion Tahitae Berland, 1934 (Tahit);
 Theridion tamerlani Roewer, 1942 (Myanmar);
 Theridion tayrona Mller & Heimer, 1990 (Colmbia);
 Theridion tebanum Levi, 1963 (Veneuela);
 Theridion teliferum Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Theridion tenellum C. L. Koch, 1841 (Grcia);
 Theridion tenuissimum Thorell, 1898 (Myanmar);
 Theridion teresae Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion tessellatum Thorell, 1899 (Camerun);
 Theridion teutanoides Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion thaleri Marusik, 1988 (Rssia);
 Theridion thalia Workman, 1878 (Myanmar);
 Theridion theridioides (Keyserling, 1890) (Xina, Queensland, Nova Galles del Sud);
 Theridion thorelli L. Koch, 1865 (Nova Galles del Sud);
 Theridion tigrae Esyunin & Efimik, 1996 (Rssia);
 Theridion tikaderi Patel, 1973 (ndia);
 Theridion timpanogos Levi, 1957 (EUA);
 Theridion tinctorium Keyserling, 1891 (Brasil);
 Theridion t-notatum Thorell, 1895 (Myanmar, Singapur);
 Theridion todinum Simon, 1880 (Nova Calednia);
 Theridion topo Levi, 1963 (Ecuador);
 Theridion torosum Keyserling, 1884 (Per);
 Theridion trahax Blackwall, 1866 (frica);
 Theridion transgressum Petrunkevitch, 1911 (EUA, Mxic);
 Theridion trepidum O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic fins a Panam);
 Theridion triangulare Franganillo, 1936 (Cuba);
 Theridion trifile Simon, 1907 (Oest, frica Oriental);
 Theridion trigonicum Thorell, 1890 (Sumatra, Java);
 Theridion tristani Levi, 1959 (Costa Rica);
 Theridion triviale Thorell, 1881 (Austrlia);
 Theridion trizonatum Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion tubicola Doleschall, 1859 (Java, Moluques, Nova Guinea);
 Theridion tungurahua Levi, 1963 (Veneuela, Ecuador, Brasil);
 Theridion turrialba Levi, 1959 (Costa Rica);
 Theridion uber Keyserling, 1884 (Brasil);
 Theridion uhligi Martin, 1974 (Europa);
 Theridion umbilicus Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion uncatum F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Theridion undatum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion undulanotum Roewer, 1942 (Noves Hbrides);
 Theridion urnigerum Thorell, 1898 (Myanmar);
 Theridion ursoi Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Theridion urucum Levi, 1963 (Brasil);
 Theridion usitum Strand, 1913 (Central frica);
 Theridion utcuyacu Levi, 1963 (Per);
 Theridion valleculum Levi, 1959 (Panam);
 Theridion vallisalinarum Levy & Amitai, 1982 (Israel);
 Theridion vanhoeffeni Strand, 1909 (Sud-frica);
 Theridion varians Hahn, 1833 (Holrtic);
 Theridion varians cyrenaicum Caporiacco, 1933 (Lbia);
 Theridion varians melanotum Strand, 1907 (Alemanya);
 Theridion varians rusticum Simon, 1873 (Mediterrani Occidental);
 Theridion ventricosum Rainbow, 1916 (Queensland);
 Theridion vespertinum Levy, 1985 (Israel);
 Theridion viridanum Urquhart, 1887 (Nova Zelanda);
 Theridion volubile Keyserling, 1884 (Veneuela, Ecuador, Per);
 Theridion vosserleri Strand, 1907 (frica Oriental);
 Theridion vossi Strand, 1907 (Camerun);
 Theridion vossioni Simon, 1884 (Sudan);
 Theridion vulvum Levi, 1959 (Panam);
 Theridion weberi Thorell, 1892 (Singapur);
 Theridion weyrauchi Levi, 1963 (Per);
 Theridion whitcombi Sedgwick, 1973 (Xile);
 Theridion wiehlei Schenkel, 1938 (Espanya, Frana, Algria);
 Theridion workmani Thorell, 1887 (Myanmar);
 Theridion xianfengense Zhu & Song, 1992 (Xina, Taiwan);
 Theridion xinjiangense (Hu & Wu, 1989) (Xina);
 Theridion yani Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion yuma Levi, 1963 (EUA);
 Theridion yunnanense Schenkel, 1963 (Xina);
 Theridion zantholabio Urquhart, 1886 (Nova Zelanda);
 Theridion zebra Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridion zebrinum Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion zhangmuense Hu, 2001 (Xina);
 Theridion zhaoi Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion zhoui Zhu, 1998 (Xina);
 Theridion zonarium Keyserling, 1884 (Per);
 Theridion zonatum Eydoux & Souleyet, 1841 (Unknown);
 Theridion zonulatum Thorell, 1890 (Sumatra);

Theridula.
Theridula Emerton, 1882
 Theridula albonigra Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridula albonigra vittata Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Theridula angula Tikader, 1970 (ndia);
 Theridula casas Levi, 1954 (Mxic);
 Theridula emertoni Levi, 1954 (EUA, Canad);
 Theridula faceta (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic, Guatemala);
 Theridula gonygaster (Simon, 1873) (Cosmopolita);
 Theridula huberti Benoit, 1977 (Santa Helena);
 Theridula iriomotensis Yoshida, 2001 (Jap);
 Theridula multiguttata Keyserling, 1896 (Brasil);
 Theridula nigerrima (Petrunkevitch, 1911) (Ecuador, Per);
 Theridula opulenta (Walckenaer, 1842) (Cosmopolita);
 Theridula perlata Simon, 1889 (Madagascar);
 Theridula puebla Levi, 1954 (Mxic, Panam);
 Theridula pulchra Berland, 1920 (frica Oriental);
 Theridula sexpupillata Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Theridula swatiae Biswas, Saha & Raychaydhuri, 1997 (ndia);
 Theridula theriella Strand, 1907 (Madagascar);
 Theridula zhangmuensis Hu, 2001 (Xina);

Thwaitesia.
Thwaitesia O. P.-Cambridge, 1881
 Thwaitesia affinis O. P.-Cambridge, 1882 (Panam fins a Paraguai);
 Thwaitesia algerica Simon, 1895 (Algria);
 Thwaitesia argentata Thorell, 1890 (Sumatra);
 Thwaitesia argenteoguttata (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Thwaitesia argenteosquamata (Lenz, 1891) (Madagascar);
 Thwaitesia argentiopunctata (Rainbow, 1916) (Queensland);
 Thwaitesia aureosignata (Lenz, 1891) (Madagascar);
 Thwaitesia bracteata (Exline, 1950) (Trinidad, Colmbia fins a Paraguai);
 Thwaitesia dangensis Patel & Patel, 1972 (ndia);
 Thwaitesia glabicauda Zhu, 1998 (Xina);
 Thwaitesia inaurata (Vinson, 1863) (Runion);
 Thwaitesia margaritifera O. P.-Cambridge, 1881 (Sri Lanka, Xina, Vietnam);
 Thwaitesia meruensis (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Thwaitesia nigronodosa (Rainbow, 1912) (Queensland);
 Thwaitesia phoenicolegna Thorell, 1895 (Myanmar, Vietnam);
 Thwaitesia pulcherrima Butler, 1882 (Madagascar);
 Thwaitesia rhomboidalis Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Thwaitesia scintillans Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Thwaitesia simoni (Keyserling, 1884) (Brasil);
 Thwaitesia spinicauda Thorell, 1895 (Myanmar);
 Thwaitesia splendida Keyserling, 1884 (Panam fins a Veneuela);
 Thwaitesia turbinata Simon, 1903 (Sierra Leone);

Thymoites.
Thymoites Keyserling, 1884
 Thymoites aloitus Levi, 1964 (Brasil);
 Thymoites amprus Levi, 1964 (Panam);
 Thymoites anicus Levi, 1964 (Brasil);
 Thymoites anserma Levi, 1964 (Colmbia);
 Thymoites banksi (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Thymoites bellissimus (L. Koch, 1879) (Sucia, Finlndia, Rssia, Xina);
 Thymoites bogus (Levi, 1959) (Panam);
 Thymoites boneti (Levi, 1959) (Mxic);
 Thymoites boquete (Levi, 1959) (Mxic fins a Panam);
 Thymoites bradti (Levi, 1959) (Mxic);
 Thymoites camano (Levi, 1957) (EUA);
 Thymoites cancellatus Mello-Leito, 1943 (Argentina);
 Thymoites caracasanus (Simon, 1895) (Guatemala fins a Ecuador);
 Thymoites chiapensis (Levi, 1959) (Mxic);
 Thymoites chickeringi (Levi, 1959) (Panam);
 Thymoites chikunii (Yoshida, 1988) (Jap);
 Thymoites chopardi (Berland, 1920) (frica Oriental);
 Thymoites confraternus (Banks, 1898) (Mxic fins a Per);
 Thymoites corus (Levi, 1959) (Mxic);
 Thymoites crassipes Keyserling, 1884 (Per);
 Thymoites cravilus Marques & Buckup, 1992 (Brasil);
 Thymoites delicatulus (Levi, 1959) (Mxic fins a Veneuela);
 Thymoites ebus Levi, 1964 (Brasil);
 Thymoites expulsus (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA, Mxic, Cuba, Jamaica);
 Thymoites gertrudae Mller & Heimer, 1990 (Colmbia);
 Thymoites gibbithorax (Simon, 1894) (Veneuela);
 Thymoites guanicae (Petrunkevitch, 1930) (Mxic, Grans Antilles);
 Thymoites illudens (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA fins a Colmbia);
 Thymoites ilvan Levi, 1964 (Brasil);
 Thymoites incachaca Levi, 1964 (Bolvia);
 Thymoites indicatus (Banks, 1929) (Nicaragua fins a Panam);
 Thymoites ipiranga Levi, 1964 (Brasil);
 Thymoites iritus Levi, 1964 (Brasil);
 Thymoites levii Gruia, 1973 (Cuba);
 Thymoites lobifrons (Simon, 1894) (Veneuela);
 Thymoites lori Levi, 1964 (Per);
 Thymoites luculentus (Simon, 1894) (Mxic fins a Panam, Saint Vincent);
 Thymoites machu Levi, 1967 (Per);
 Thymoites maderae (Gertsch & Archer, 1942) (EUA fins a Panam);
 Thymoites maracayensis Levi, 1964 (Veneuela, Brasil);
 Thymoites marxi (Crosby, 1906) (EUA, Mxic);
 Thymoites matachic (Levi, 1959) (Mxic);
 Thymoites melloleitaoni (Bristowe, 1938) (Brasil);
 Thymoites minero Roth, 1992 (EUA);
 Thymoites minnesota Levi, 1964 (EUA, Canad);
 Thymoites mirus Levi, 1964 (Brasil);
 Thymoites missionensis (Levi, 1957) (EUA fins a Costa Rica);
 Thymoites nentwigi Yoshida, 1994 (Krakatoa);
 Thymoites nevada Mller & Heimer, 1990 (Colmbia);
 Thymoites notabilis (Levi, 1959) (Panam);
 Thymoites okumae (Yoshida, 1988) (Jap);
 Thymoites oleatus (L. Koch, 1879) (Holrtic);
 Thymoites orilla (Levi, 1959) (Mxic);
 Thymoites pallidus (Emerton, 1913) (EUA, ndies Occidentals fins a Veneuela);
 Thymoites palo Levi, 1967 (Brasil);
 Thymoites piarco (Levi, 1959) (Trinidad, Brasil);
 Thymoites pictipes (Banks, 1904) (EUA);
 Thymoites praemollis (Simon, 1909) (Vietnam);
 Thymoites prolatus (Levi, 1959) (Panam);
 Thymoites puer (Mello-Leito, 1941) (Brasil, Argentina);
 Thymoites ramon Levi, 1964 (Per);
 Thymoites rarus (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Thymoites reservatus (Levi, 1959) (Panam);
 Thymoites sanctus (Chamberlin, 1916) (Per);
 Thymoites sarasota (Levi, 1957) (EUA);
 Thymoites sclerotis (Levi, 1957) (EUA, Mxic);
 Thymoites simla (Levi, 1959) (Trinidad);
 Thymoites simplex (Bryant, 1940) (Cuba);
 Thymoites struthio (Simon, 1895) (Veneuela);
 Thymoites stylifrons (Simon, 1894) (Panam, Veneuela, Saint Vincent);
 Thymoites subtilis (Simon, 1894) (Zanzbar);
 Thymoites ulleungensis (Paik, 1991) (Corea);
 Thymoites unimaculatus (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Thymoites unisignatus (Simon, 1894) (Colmbia, Veneuela);
 Thymoites urubamba Levi, 1967 (Per);
 Thymoites verus (Levi, 1959) (Mxic);
 Thymoites villarricaensis Levi, 1964 (Paraguai);
 Thymoites vivus (O. P.-Cambridge, 1899) (Costa Rica);
 Thymoites wangi Zhu, 1998 (Xina);
 Thymoites yaginumai Yoshida, 1995 (Jap);

Tidarren.
Tidarren Chamberlin & Ivie, 1934
 Tidarren aethiops Knoflach & van Harten, 2006 (Congo);
 Tidarren afrum Knoflach & van Harten, 2006 (Camerun, Uganda);
 Tidarren apartiolum Knoflach & van Harten, 2006 (Madagascar);
 Tidarren argo Knoflach & van Harten, 2001 (Iemen, Txad);
 Tidarren circe Knoflach & van Harten, 2006 (Nambia);
 Tidarren cuneolatum (Tullgren, 1910) (Illes Cap Verd, Illes Canries, frica, Iemen);
 Tidarren dasyglossa Knoflach & van Harten, 2006 (Madagascar);
 Tidarren dentigerum Knoflach & van Harten, 2006 (Iemen);
 Tidarren ephemerum Knoflach & van Harten, 2006 (Madagascar);
 Tidarren gracile Knoflach & van Harten, 2006 (Iemen);
 Tidarren griswoldi Knoflach & van Harten, 2006 (Camerun);
 Tidarren haemorrhoidale (Bertkau, 1880) (EUA fins a Argentina);
 Tidarren horaki Knoflach & van Harten, 2006 (Madagascar);
 Tidarren konrad Knoflach & van Harten, 2006 (Iemen);
 Tidarren lanceolatum Knoflach & van Harten, 2006 (Congo);
 Tidarren levii Schmidt, 1957 (Congo);
 Tidarren mixtum (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic fins a Costa Rica);
 Tidarren obtusum Knoflach & van Harten, 2006 (Madagascar);
 Tidarren perplexum Knoflach & van Harten, 2006 (Camerun, Congo);
 Tidarren scenicum (Thorell, 1899) (Camerun, Guinea-Bissau, Costa d Ivori, Sud-frica);
 Tidarren sheba Knoflach & van Harten, 2006 (Iemen);
 Tidarren sisyphoides (Walckenaer, 1842) (EUA fins a Argentina, ndies Occidentals);
 Tidarren ubickorum Knoflach & van Harten, 2006 (Sud-frica);
 Tidarren EUAmbara Knoflach & van Harten, 2006 (Tanznia);

Tomoxena.
Tomoxena Simon, 1895
 Tomoxena alearia (Thorell, 1890) (Java, Sumatra);
 Tomoxena dives Simon, 1895 (ndia);
 Tomoxena flavomaculata Simon, 1895 (Sumatra);

Wamba.
Wamba O. P.-Cambridge, 1896
 Wamba congener O. P.-Cambridge, 1896 (EUA, ndies Occidentals fins a Brasil);
 Wamba crispulus (Simon, 1895) (Canad fins a Brasil, ndies Occidentals);
 Wamba panamensis (Levi, 1959) (Panam, Ecuador);

Wirada.
Wirada Keyserling, 1886
 Wirada punctata Keyserling, 1886 (Veneuela, Ecuador, Per);
 Wirada tijuca Levi, 1967 (Brasil);
 Wirada tovarensis Simon, 1895 (Veneuela);

Yaginumena.
Yaginumena Yoshida, 2002
 Yaginumena castrata (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Yaginumena maculosa (Yoshida & Ono, 2000) (Azerbaijan, Abkhazia, Jap);
 Yaginumena mutilata (Bsenberg & Strand, 1906) (Corea, Jap);

Yoroa.
Yoroa Baert, 1984
 Yoroa clypeoglandularis Baert, 1984 (Nova Guinea);
 Yoroa taylori Harvey & Waldock, 2000 (Queensland);

Zercidium.
Zercidium Benoit, 1977
 Zercidium helenense Benoit, 1977 (Santa Helena);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="165999" title="Castellnou Editora Valenciana" nonfiltered="2808" processed="2796" dbindex="67823">
Castellnou Editora Valenciana s un segell d'Hermes Editora General, S. A.

Aquest segell publica materials educatius especfics per a l'ensenyament en la Comunitat Valenciana: llibres de text, materials de refor i d'ampliaci, lectures, guies didctiques, CD, carpetes de recursos per al professorat, etc.

T la seva seu a la ciutat de Valncia i s conegut sobretot pels seus materials de valenci, tant per alumnes de Primria i Secundria com per adults que preparen exmens oficials.

 Enllaos .
 Pgina de Castellnou Editora Valenciana;
 Pgina de Castellnou Editora Valenciana de recursos digitals per al professorat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166000" title="Cir el Jove" nonfiltered="2809" processed="2797" dbindex="67824">
Cir el Jove fou un prncep persa del segle IV a.C., fill de Darios II i de la germanastra d'aquest, Parisatida (Parisatide).

Exerc de strapa de Frgia Major, Ldia i Capadcia. Germ d'Artaxerxes II, en el 401 aC es rebell contra ell i, en la decisiva batalla de Cunaxa, mor per una fletxa. En en seu exrcit, que finalment result derrotat, hi havia uns 10.000 mercenaris grecs, la histria dels quals s relatada a l'Anbasi, de Xenofont.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166002" title="Josep Carner i Ribalta" nonfiltered="2810" processed="2798" dbindex="67825">
Josep Carner i Ribalta (Balaguer 1898 - Sacramento, Califrnia 1988) fou un escriptor i poltic nacionalista catal. Fou un dels primers militants d'Estat Catal, i com a tal acompany Francesc Maci a Moscou el 1925, fou un dels participats en els fets de Prats de Moll el 1926 i particip en l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal de l'Havana de 1928. Alhora, collabor a la Revista de Catalunya, on hi va publicar traduccions i treballs sobre Joseph Conrad, Rabindranath Tagore i la poesia completa de Paul Valry.

Bigraf oficial de Francesc Maci, del 1933 al 1936 fou cap de premsa del Parlament de Catalunya. En acabar la guerra civil espanyola, es va exiliar a Nova York, on va dirigir la revista Free Catalonia fins el 1944. Fou membre del Consell Nacional de Catalunya i va participar en emissions de rdio en catal a Mxic i als EUA. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 El Complot de Prats de Moll. Barcelona, Dalmau editors, 1987.
 Acoraments i gaudis (1925), poesia.
 Cntic d'amor (1934), poesia.
 Les grcies terrenals (1958), poesia.
 L'alegre vianant (1969), poesia.
 Poetes russos de la revoluci (1937).
 Com es fa un film (1934).
 Els catalans en la descoberta i colonitzaci de Califrnia (1947). ;
 De Balaguer a Nova York, passant per Moscou i Prats de Moll(1972), memries.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166005" title="Silkroad Online" nonfiltered="2811" processed="2799" dbindex="67826">


Silkroad Online (tamb anomenat SRO, en core:         ) s un joc de rol massiu multi jugador online gratut (MMORPG) creat per una empresa de Corea del Sud Joymax, que va ser llenat al mercat en fase  el 21 de febrer de 2006. Bona part del joc est basat en la histrica Ruta de la Seda. Una caracterstica diferencial respecte els altres MMORPG s que el joc es centra en el comer.

Visi general.


Silkroad est basat en la histria del comer xins a travs del la Ruta de la Seda, una xarxa histrica de rutes comercials a l'sia. El joc intenta reproduir aquesta ruta en una escala molt ms petita, semblant realista i a la vegada incorporant elements de fantasia tals com l's d'efectes especials i habilitats mgiques. Una de les caracterstiques ms importants s que permet seleccionar 3 oficis diferents quan el teu personatge assoleix el nivell 20.
Actualment el joc compta amb 8 nivells d'equipament i es pot assolir com a mxim el nivell 80 del personatge.

Jugabilitat.
Desprs de registrar-se amb un usuari i contrasenya al web del joc, el jugador s'identifica al joc a travs del programa client, i desprs es crea el seu personatge. Per crear el nou personatge, el jugador selecciona:

 Nom d'Usuari: el nom del personatge al joc;
 La Figura: el personatge amb una petita histria al darrera;
 El cos: pes i volum del personatge, que no ser rellevant en el joc, sin simplement a nivell visual;
 Tipus de vestimenta: armor, protector o garment. Aquests si que modifiquen les caracterstiques del personatge.
 Arma inicial: sword, blade, spear, glavie o bow.
Els 2 ltims poden ser modificats durant el joc.

rees de joc.
Actualment hi ha tres rees en la versi Internacional del joc: Jangan, Donwhang i Hotan. Aquestes estan separades per quatre seccions: China, Western China, Oasis Kingdom i el Taklamakan Desert.
Cada secci t diferents monstres amb els corresponents nivells. Tot i amb aix, Joymax est preparant futures ampliacions amb ms rees i monstres.
Cada ciutat t NPCs (non-player character, personatges no reals). Els NPCs normalment venen o reparen articles, i et donen noves quests (missions). 
Les ciutats sn segures i no et poden atacar fins que no traspasses les muralles.

La ampliaci d'Europa ha estat llanada en la versi coreana del joc, amb noves construccions, armes i nous personatges xinesos.

Sistema de Quests (missions).
Existeixen moltes i variades missions dintre del joc. Aquestes ens ajudaran per una banda a comprendre el funcionament d'aquests, i ms endavant serviran per pujar ms rpid de nivell i aconseguir elements especials, ja que al finalitzar cada missi, tens una recompensa.
Prcticament a cada nivell el jugador pot optar a una o ms missions, que normalment en ajudaran a descobrir el monstre que ens toca matar segons el nivell del nostre personatge.
De totes maneres, les missions segueixen l'esquema de la majoria de MMORPG, que es basa en matar un nmero determinat de monstres per tal d'aconseguir ms experincia i diners.
Podem trobar llistes de missions amb la seva explicaci al Web oficial en angls.

Sistema d'habilitats.
Segons el tipus de raa que hem escollit al crear el personatge, anirem evolucionant el personatge amb les habilitats corresponents. Aix fa que el grau de personalitzaci del personatge sigui molt elevat. Aix evita haver d'escollir un personatge predefinit al principi i per tant, durant el joc, pots canviar d'arquer a mag, per exemple.
Cada cop que puges de nivell, el personatge guanya 5 punts: 1 punt va automticament a la "fora" (STR), un altre va automticament a la "intelligncia" (INT). els altres 3 punts es poden distribuir segons les ambicions del jugador.
Amb aix, s possible fer personatges "full INT" enviant tots els punts disponibles a intelligncia. O personatges "full STR" enviant tots els punts a la fora. O b es pot fer un hbrid, distribuint equitativament els 3 punts entre STR i INT.
En el Silkroad el jugador t la possibilitat de canviar o barrejar diverses habilitats fsiques i mgiques, grcies a les 125 habilitats disponibles al joc, que es van descobrint a mesura que s'avana de nivell.


 Servidors .
Al Silkroad Online han anat apareguen servidors per jugar-hi en lnia. Aqu en tenim un llista:



Enllaos externs.
Silkroad Online - Edici Internacional ;
Silkroad Online - Edici Japonesa ;
Silkroad Online - Edici Coreana ;
Silkroad Online - Edici Taiwanesa ;
Silkroad Online - Edici Xinesa;
Silkroad Online - Edici Vietnamita;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166007" title="Francesc Paniello i Grau" nonfiltered="2812" processed="2800" dbindex="67827">
Francesc Paniello i Grau ( Lleida 1900 - Mxic 1971) fou un metge oftalmleg i poltic catal. Fou membre del consell directiu d'Estat Catal juntament amb Francesc Maci, i com a tal intervingu en els fets de Prats de Moll  de 1926. Acabada la guerra civil espanyola, s'exili el 1939 a Mxic. All s'hi va establir com a oftalmleg i ptic, i tamb exerc com a professor a l'Instituto Politcnico Nacional. 

Fou molt actiu dins la comunitat catalana de Mxic: hi fund la "Borsa del Metge Catal", continu militant a Estat Catal, fou membre de la Comunitat Catalana de Mxic i membre del Consell Nacional de Catalunya i de laConfederaci d'Organitzacions Catalanes d'Amrica. Particip en la Instituci de Cultura Catalana, en la Comissi Organitzadora de la Primera Conferncia Nacional Catalana i en el consell directiu de la Secci Catalana d'Amics de les Nacions Unides, des de la qual va denunciar la repressi de la cultura catalana. Reconegut promotor de la cultura catalana, tamb fou el patrocinador del premi Mag Morera i Galcia als Jocs Florals de la Llengua Catalana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166009" title="Francesc Xavier Ciuraneta i Aym" nonfiltered="2813" processed="2801" dbindex="67828">
Francesc Xavier Ciuraneta Aym (Palma d'Ebre, 12 de mar de 1940) s un eclesistic catal

Nat a Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre), fou ordenat sacerdot el 28 de juny de 1964. El 12 de juny de 1991 el nomenaren bisbe de la Dicesi de Menorca i el 29 d'octubre de 1999 de la de Lleida, crrec que ocuparia fins el 2007.

L'any 2007 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
Biografia de Francesc Xavier Ciuraneta;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166011" title="Antoni Trias i Pujol" nonfiltered="2814" processed="2802" dbindex="67829">
Antoni Trias i Pujol (Badalona, Barcelons 1892 - Santa Cristina d'Aro, Baix Empord 1970) fou un metge cirurgi catal, germ de Joaquim Trias i Pujol, amb qui va fundar la Revista de Cirurgia de Barcelona. Es doctor en medicina a la Universitat de Barcelona el 1917, on hi fou professor auxiliar alhora que  treballava a l'Hospital Clnic de Barcelona. El 1920-1027 fou catedrtic de cirurgia quirrgica a la Universitat de Salamanca, i el 1927 ho fou a la de Barcelona. Organitz el servei de l'Hospital Clnic amb criteris moderns i prest una gran atenci a l'anestsia (amb Josep Miquel), la cirurgia torcica (amb Llus Say i Caralps), la neurocirurgia (amb Adolfo Ley Gracia) i l'angiocirurgia (amb Bellarm Rodrguez i Arias). Durant la Segona Repblica Espanyola fou un dels promotors de la Universitat Autnoma de Barcelona on hi organitz la facultat de medicina amb August Pi i Sunyer, i el 1933 fou president de la comissi permanent de l'Escola d'Infermeres de la Generalitat de Catalunya. Fou un dels iniciadors de les operacions a trax obert, i practic les primeres toracoplsties selectives en neurocirurgia i cirurgia vascular. 

Particip en els fets del sis d'octubre del 1934 i per aix fou empresonat al vaixell Uruguay. Alliberat el 1936,fins al 1938 presid l'Acadmia i Laboratori de Cincies Mdiques de Catalunya, fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vocal del Consell de Cultura. L'any 1939 s'exili a Bogot (Colmbia), on exerc la cirurgia i fou catedrtic a la universitat nacional. Fou president de la Comunitat Catalana de Colmbia, adscrita al Consell Nacional de Catalunya de Londres (1939-1945). Presid la comissi organitzadora dels Jocs Florals de Bogot (1945) i form part de diverses organitzacions cientfiques internacionals com la Socit Internationale de Chirurgie, la Royal Society of Medicine, o la Society of Tuberculose. Tamb es va adherir a la Conferncia Nacional Catalana. Torn a Catalunya en la dcada del 1950 i fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans. 

En honor a ell i el seu germ Joaquim el principal centre hospitalari de Badalona porta el nom d'Hospital Germans Trias i Pujol.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166012" title="Llista d'espcies de tetragntids" nonfiltered="2815" processed="2803" dbindex="67830">

Aquesta s la llista d'espcies de tetragntids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 52 gneres i 955 espcies; d'elles, 326 pertanyen al gnere Tetragnatha . La seva distribuci s molt extensa, trobant-se prcticament per tot el mn.

Degut a l'extensi del llistat l'article s'ha dividit en dos parts d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
 Llista d'espcies de tetragntids (A-N);
 Llista d'espcies de tetragntids (O-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Tetragntid;
 Llista de gneres de tetragntids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166013" title="Aberarth" nonfiltered="2816" processed="2804" dbindex="67831">


Aberarth (Ceredigion, Pas de Galles) s un petit poble costaner situat a l'extrem sud de la Badia d'Aberteifi (angls: Cardigan Bay), entre Aberystwyth i Aberteifi (angls: Cardigan). 

Tal com el seu nom indica, el poble est situat a la desembocadura del Riu Arth i al costat de la carretera litoral A487. 

El poble t cert renom histric, ats que fou fundat en temps de la invasi normanda. Els normands construren el Castell de Dineirth una mica ms amunt de la vall del riu. Durant el segle XII, els monjos cistercencs feien servir la zona de port martim per a importar un tipus de pedra de Bristol, que empraven per a la construcci de l'Abadia de Strata Florida (galls: Ystrad Fflur), en terres cedides per Rhys ap Gruffydd, el "Senyor de Rhys". 

L'Esglsia de Llanddewi d'Aberarth, situada ms cap al sud del municipi, t reputaci per estar construda al lloc d'una esglsia del segle IX. L'esglsia t una torre normanda que fou reconstruda l'any 1860. 

Aberarth particip a la indstria de construcci naval anterior al 1850, per perd importncia amb la decadncia de la indstria. 

La platja, coberta de cdols, s molt coneguda entre els amants del surf a certs moments de l'any. 

L'any 2005, es finalitz la construcci d'un passeig de vianants que conect Aberarth amb el municipi ve, i ms gran, d'Aberaeron. 

 Enllaos .
Pgina web d'Aberarth;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166015" title="Llista d'espcies de tetragntids (A-N)" nonfiltered="2817" processed="2805" dbindex="67832">
Llista d'espcies de tetragntids, per ordre alfabtic, de la lletra A a la N, descrites fins al fins el 2 de novembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies de tetragntids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies de tetragntids (O-Z).





A.
Agriognatha.
Agriognatha O. P.-Cambridge, 1896
 Agriognatha argyra Bryant, 1945 (Hispaniola);
 Agriognatha bella O. P.-Cambridge, 1896 (Costa Rica);
 Agriognatha bryantae Chickering, 1956 (Jamaica);
 Agriognatha espanola Bryant, 1945 (Hispaniola);
 Agriognatha insolita Chickering, 1956 (Panam);
 Agriognatha lactescens Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Agriognatha lepida (O. P.-Cambridge, 1889) (Panam);
 Agriognatha pachygnathoides (O. P.-Cambridge, 1894) (Panam);
 Agriognatha rucilla Bryant, 1945 (Hispaniola);
 Agriognatha simoni Bryant, 1940 (Cuba);

Alcimosphenus.
Alcimosphenus Simon, 1895
 Alcimosphenus licinus Simon, 1895 (ndies Occidentals);

Antillognatha.
Antillognatha Bryant, 1945
 Antillognatha lucida Bryant, 1945 (Hispaniola);

Atelidea.
Atelidea Simon, 1895
 Atelidea globosa Yamaguchi, 1957 (Jap);
 Atelidea spinosa Simon, 1895 (Sri Lanka);

Atimiosa.
Atimiosa Simon, 1895
 Atimiosa comorensis Schmidt & Krause, 1993 (Illes Comoro);
 Atimiosa quinquemucronata Simon, 1895 (Sri Lanka);

Azilia.
Azilia Keyserling, 1881
 Azilia affinis O. P.-Cambridge, 1893 (EUA fins a Panam);
 Azilia boudeti Simon, 1895 (Brasil);
 Azilia eximia (Mello-Leito, 1940) (Brasil);
 Azilia formosa Keyserling, 1881 (Per);
 Azilia guatemalensis O. P.-Cambridge, 1889 (Amrica Central fins a Per, Saint Vincent);
 Azilia histrio Simon, 1895 (Brasil);
 Azilia marmorata Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Azilia montana Bryant, 1940 (Cuba);
 Azilia rojasi Simon, 1895 (Veneuela);
 Azilia vachoni (Caporiacco, 1954) (Guaiana Francesa);

C.
Chrysometa.
Chrysometa Simon, 1894
 Chrysometa adelis Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa alajuela Levi, 1986 (Costa Rica fins a Colmbia);
 Chrysometa alboguttata (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic fins a Colmbia);
 Chrysometa allija Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa antonio Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa aramba Levi, 1986 (Brasil);
 Chrysometa aureola (Keyserling, 1884) (Brasil, Trinidad);
 Chrysometa banos Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa bella (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Chrysometa bigibbosa (Keyserling, 1864) (Colmbia);
 Chrysometa bolivari Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa Bolvia Levi, 1986 (Bolvia, Colmbia);
 Chrysometa boquete Levi, 1986 (Panam, Colmbia);
 Chrysometa boraceia Levi, 1986 (Brasil, Paraguai);
 Chrysometa brevipes (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic, Guatemala);
 Chrysometa browni Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa buenaventura Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa buga Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa butamalal Levi, 1986 (Xile);
 Chrysometa cali Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa calima Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa cambara Levi, 1986 (Brasil);
 Chrysometa carmelo Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa cebolleta Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa chica Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa chipinque Levi, 1986 (Mxic, Guatemala);
 Chrysometa choroni Levi, 1986 (Veneuela);
 Chrysometa chulumani Levi, 1986 (Bolvia);
 Chrysometa churitepui Levi, 1986 (Veneuela);
 Chrysometa claudia Levi, 1986 (Veneuela);
 Chrysometa columbicola Strand, 1916 (Colmbia);
 Chrysometa conspersa (Bryant, 1945) (Hispaniola);
 Chrysometa cornuta (Bryant, 1945) (Hispaniola);
 Chrysometa craigae Levi, 1986 (Costa Rica);
 Chrysometa cuenca Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa decolorata (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala);
 Chrysometa digua Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa distincta (Bryant, 1940) (Cuba);
 Chrysometa donachui Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa duida Levi, 1986 (Veneuela);
 Chrysometa eberhardi Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa ecarup Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa eugeni Levi, 1986 (Saint Vincent);
 Chrysometa explorans (Chamberlin, 1916) (Per);
 Chrysometa fidelia Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa flava (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic fins a Brasil);
 Chrysometa flavicans (Caporiacco, 1947) (Guyana, Surinam, Brasil);
 Chrysometa fuscolimbata (Archer, 1958) (Jamaica);
 Chrysometa Guadalupensis Levi, 1986 (Guadalupe);
 Chrysometa guttata (Keyserling, 1881) (Colmbia, Veneuela, Per, Brasil);
 Chrysometa hamata (Bryant, 1942) (Puerto Rico);
 Chrysometa heredia Levi, 1986 (Costa Rica);
 Chrysometa huanuco Levi, 1986 (Per);
 Chrysometa huila Levi, 1986 (Colmbia, Ecuador);
 Chrysometa incachaca Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa itaimba Levi, 1986 (Brasil);
 Chrysometa jayuyensis (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Chrysometa jelskii Levi, 1986 (Per);
 Chrysometa jordao Levi, 1986 (Brasil);
 Chrysometa keyserlingi Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa kochalkai Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa lancetilla Levi, 1986 (Hondures);
 Chrysometa lapazensis Levi, 1986 (Bolvia);
 Chrysometa lepida (Keyserling, 1881) (Per);
 Chrysometa linguiformis (Franganillo, 1930) (Cuba, Jamaica);
 Chrysometa ludibunda (Keyserling, 1893) (Brasil, Paraguai);
 Chrysometa luisi Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa machala Levi, 1986 (Ecuador, Per);
 Chrysometa macintyrei Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa macuchi Levi, 1986 (Ecuador, Per);
 Chrysometa maculata (Bryant, 1945) (Hispaniola);
 Chrysometa magdalena Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa malkini Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa marta Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa merida Levi, 1986 (Veneuela);
 Chrysometa minuta (Keyserling, 1883) (Brasil);
 Chrysometa minza Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa monticola (Keyserling, 1883) (Per);
 Chrysometa muerte Levi, 1986 (Costa Rica fins a Colmbia);
 Chrysometa niebla Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa nigroventris (Keyserling, 1879) (Colmbia or Panam);
 Chrysometa nigrovittata (Keyserling, 1865) (Colmbia, Ecuador);
 Chrysometa nuboso Levi, 1986 (Costa Rica);
 Chrysometa nuevagranada Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa obscura (Bryant, 1945) (Hispaniola);
 Chrysometa opulenta (Keyserling, 1881) (Per, Brasil);
 Chrysometa otavalo Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa palenque Levi, 1986 (Mxic fins a Hondures);
 Chrysometa pecki Levi, 1986 (Jamaica);
 Chrysometa penai Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa pichincha Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa pilimbala Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa plana Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa poas Levi, 1986 (Mxic fins a Panam);
 Chrysometa puebla Levi, 1986 (Mxic);
 Chrysometa purace Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa ramon Levi, 1986 (Per);
 Chrysometa raripila (Keyserling, 1893) (Brasil);
 Chrysometa rincon Levi, 1986 (Mxic);
 Chrysometa rubromaculata (Keyserling, 1864) (Colmbia or Panam);
 Chrysometa sabana Levi, 1986 (Hispaniola);
 Chrysometa saladito Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa saramacca Levi, 1986 (Surinam, Veneuela, Per);
 Chrysometa satulla (Keyserling, 1881) (Per);
 Chrysometa satura Levi, 1986 (Costa Rica);
 Chrysometa schneblei Levi, 1986 (Colmbia, Ecuador);
 Chrysometa serachui Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa sevillano Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa sicki Levi, 1986 (Brasil);
 Chrysometa sondo Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa sumare Levi, 1986 (Brasil);
 Chrysometa sztolcmani Levi, 1986 (Per);
 Chrysometa tenuipes (Keyserling, 1864) (Colmbia);
 Chrysometa tinajillas Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa troya Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa tungurahua Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa uaza Levi, 1986 (Ecuador, Colmbia);
 Chrysometa unicolor (Keyserling, 1881) (Colmbia or Panam);
 Chrysometa universitaria Levi, 1986 (Costa Rica, Panam);
 Chrysometa ura Levi, 1986 (Ecuador);
 Chrysometa utcuyacu Levi, 1986 (Per);
 Chrysometa valle Levi, 1986 (Colmbia);
 Chrysometa xavantina Levi, 1986 (Brasil);
 Chrysometa yotoco Levi, 1986 (Colmbia, Veneuela);
 Chrysometa yungas Levi, 1986 (Bolvia);
 Chrysometa yunque Levi, 1986 (Puerto Rico);
 Chrysometa zelotypa (Keyserling, 1883) (Costa Rica fins a Per);

Cyrtognatha.
Cyrtognatha Keyserling, 1881
 Cyrtognatha aproducta Franganillo, 1926 (Cuba);
 Cyrtognatha exilima Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Cyrtognatha globosa Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Cyrtognatha nigrovittata Keyserling, 1881 (Per);
 Cyrtognatha serrata Simon, 1897 (Saint Vincent);

D.
Deliochus.
Deliochus Simon, 1894
 Deliochus pulcher Rainbow, 1916 (Queensland);
 Deliochus pulcher melanius Rainbow, 1916 (Queensland);
 Deliochus zelivira Keyserling, 1887 (Austrlia, Tasmnia);

Dianleucauge.
Dianleucauge Song & Zhu, 1994
 Dianleucauge deelemanae Song & Zhu, 1994 (Xina);

Diphya.
Diphya Nicolet, 1849
 Diphya bicolor Vellard, 1926 (Brasil);
 Diphya limbata Simon, 1896 (Xile, Argentina);
 Diphya macrophthalma Nicolet, 1849 (Xile);
 Diphya okumae Tanikawa, 1995 (Xina, Corea, Jap);
 Diphya pumila Simon, 1888 (Madagascar);
 Diphya qianica Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Diphya simoni Kauri, 1950 (Sud-frica);
 Diphya spinifera Tullgren, 1902 (Xile);
 Diphya taiwanica Tanikawa, 1995 (Taiwan);

Dolichognatha.
Dolichognatha O. P.-Cambridge, 1869
 Dolichognatha aethiopica Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Dolichognatha baforti (Legendre, 1967) (Congo);
 Dolichognatha cygnea (Simon, 1893) (Veneuela);
 Dolichognatha ducke Lise, 1993 (Brasil);
 Dolichognatha edwardsi (Simon, 1904) (Xile);
 Dolichognatha erwini Brescovit & Cunha, 2001 (Brasil);
 Dolichognatha kampa Brescovit & Cunha, 2001 (Brasil);
 Dolichognatha kratochvili (Lessert, 1938) (Congo);
 Dolichognatha lodiculafaciens (Hingston, 1932) (Guyana);
 Dolichognatha longiceps (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Dolichognatha mandibularis (Thorell, 1894) (Sumatra);
 Dolichognatha mapia Brescovit & Cunha, 2001 (Brasil);
 Dolichognatha maturaca Lise, 1993 (Brasil);
 Dolichognatha minuscula (Mello-Leito, 1940) (Guyana);
 Dolichognatha nietneri O. P.-Cambridge, 1869 (Sri Lanka);
 Dolichognatha pentagona (Hentz, 1850) (EUA fins a Veneuela);
 Dolichognatha petiti (Simon, 1884) (Congo, Bioko);
 Dolichognatha pinheiral Brescovit & Cunha, 2001 (Brasil);
 Dolichognatha proserpina (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Dolichognatha quadrituberculata (Keyserling, 1883) (Per);
 Dolichognatha richardi (Marples, 1955) (Samoa);
 Dolichognatha spinosa (Petrunkevitch, 1939) (Panam);
 Dolichognatha tigrina Simon, 1893 (ndies Occidentals, Amrica);
 Dolichognatha umbrophila Tanikawa, 1991 (Taiwan, Okinawa);

Doryonychus.
Doryonychus Simon, 1900
 Doryonychus raptor Simon, 1900 (Hawaii);

Dyschiriognatha.
Dyschiriognatha Simon, 1893
 Dyschiriognatha argyrostilba (O. P.-Cambridge, 1876) (Camerun fins a Egipte, Santa Helena, Seychelles);
 Dyschiriognatha bedoti Simon, 1893 (Borneo);
 Dyschiriognatha dentata Zhu & Wen, 1978 (Bangladesh fins a Xina, Jap, Filipines);
 Dyschiriognatha lobata Vellard, 1926 (Brasil);
 Dyschiriognatha montana Simon, 1897 (Veneuela, Saint Vincent);
 Dyschiriognatha oceanica Berland, 1929 (Samoa);
 Dyschiriognatha tangi Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Dyschiriognatha upoluensis Marples, 1955 (Samoa, Niue, Aitutaki);

E.
Eryciniolia.
Eryciniolia Strand, 1912
 Eryciniolia purpurapunctata (Urquhart, 1889) (Nova Zelanda);

G.
Glenognatha.
Glenognatha Simon, 1887
 Glenognatha argenteoguttata (Berland, 1935) (Illes Marqueses);
 Glenognatha australis (Keyserling, 1883) (Per);
 Glenognatha caporiaccoi Platnick, 1993 (Guyana);
 Glenognatha centralis Chamberlin, 1925 (Panam);
 Glenognatha chamberlini (Berland, 1942) (Illes Australs);
 Glenognatha emertoni Simon, 1887 (EUA);
 Glenognatha foxi (McCook, 1894) (Canad fins a Panam);
 Glenognatha gaujoni Simon, 1895 (Ecuador);
 Glenognatha gloriae (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Glenognatha heleios Hormiga, 1990 (EUA);
 Glenognatha hirsutissima (Berland, 1935) (Illes Marqueses);
 Glenognatha iviei Levi, 1980 (EUA);
 Glenognatha lacteovittata (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Glenognatha maelfaiti Baert, 1987 (Illes Galpagos);
 Glenognatha minuta Banks, 1898 (Mxic);
 Glenognatha mira Bryant, 1945 (Hispaniola);
 Glenognatha nigromaculata (Berland, 1933) (Illes Marqueses);
 Glenognatha phalangiops (Berland, 1942) (Illes Australs);
 Glenognatha smilodon Bosmans & Bosselaers, 1994 (Camerun);
 Glenognatha spherella Chamberlin & Ivie, 1936 (Mxic);

Guizygiella.
Guizygiella Zhu, Kim & Song, 1997
 Guizygiella guangxiensis (Zhu & Zhang, 1993) (Xina);
 Guizygiella melanocrania (Thorell, 1887) (ndia fins a Xina);
 Guizygiella nadleri (Heimer, 1984) (Xina, Vietnam);
 Guizygiella salta (Yin & Gong, 1996) (Xina);

H.
Hispanognatha.
Hispanognatha Bryant, 1945
 Hispanognatha guttata Bryant, 1945 (Hispaniola);

Homalometa.
Homalometa Simon, 1897
 Homalometa chiriqui Levi, 1986 (Costa Rica, Panam);
 Homalometa nigritarsis Simon, 1897 (Antilles Petites, Mxic, Panam);
 Homalometa nossa Levi, 1986 (Brasil);

L.
Leucauge.
Leucauge White, 1841
 Leucauge abbajae Strand, 1907 (Etipia);
 Leucauge abyssinica Strand, 1907 (Etipia);
 Leucauge acuminata (O. P.-Cambridge, 1889) (Amrica Central);
 Leucauge albomaculata (Thorell, 1899) (Camerun);
 Leucauge amanica Strand, 1907 (frica Oriental);
 Leucauge analis (Thorell, 1899) (Camerun, Equatorial Guinea);
 Leucauge annulipedella Strand, 1911 (Illes Kei);
 Leucauge apicata (Thorell, 1899) (Camerun);
 Leucauge arbitrariana Strand, 1913 (Illes Bismarck);
 Leucauge argentata (O. P.-Cambridge, 1869) (ndia, Sri Lanka, Nova Guinea);
 Leucauge argentata marginata Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Leucauge argentea (Keyserling, 1865) (Mxic, Colmbia);
 Leucauge argenteanigra (Karsch, 1884) (So Tom);
 Leucauge argentina (Hasselt, 1882) (Singapur, Sumatra, Filipines, Taiwan);
 Leucauge argentina nigriceps Thorell, 1890 (Malisia);
 Leucauge argyra (Walckenaer, 1842) (EUA fins a Brasil);
 Leucauge argyrescens Benoit, 1978 (Illes Comoro, Seychelles);
 Leucauge argyroaffinis Soares & Camargo, 1948 (Brasil);
 Leucauge argyrobapta (White, 1841) (Brasil);
 Leucauge atrostricta Badcock, 1932 (Paraguai);
 Leucauge aurocincta (Thorell, 1877) (Sulawesi, Amboina);
 Leucauge auronotum Strand, 1907 (Sud-frica);
 Leucauge aurostriata (O. P.-Cambridge, 1897) (Mxic, Panam);
 Leucauge badiensis Roewer, 1961 (Senegal);
 Leucauge beata (Pocock, 1901) (ndia);
 Leucauge bengalensis Gravely, 1921 (ndia);
 Leucauge bimaculata Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Leucauge bituberculata Baert, 1987 (Illes Galpagos);
 Leucauge blanda (L. Koch, 1878) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Leucauge bontoc Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Leucauge branicki (Taczanowski, 1874) (Guyana);
 Leucauge brevitibialis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Leucauge cabindae (Brito Capello, 1866) (frica Occidental);
 Leucauge camelina Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Leucauge camerunensis Strand, 1907 (Camerun);
 Leucauge capelloi Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Leucauge caucaensis Strand, 1908 (Colmbia);
 Leucauge caudata Hogg, 1914 (Nova Guinea);
 Leucauge celebesiana (Walckenaer, 1842) (ndia fins a Xina, Jap, Sulawesi, Nova Guinea);
 Leucauge clarki Locket, 1968 (Angola);
 Leucauge comorensis Schmidt & Krause, 1993 (Illes Comoro);
 Leucauge conifera Hogg, 1919 (Sumatra);
 Leucauge cordivittata Strand, 1911 (Illes Kei);
 Leucauge crucinota (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Jap);
 Leucauge curta (O. P.-Cambridge, 1889) (Panam);
 Leucauge decorata (Blackwall, 1864) (Paleotropical);
 Leucauge decorata nigricauda Schenkel, 1944 (Timor);
 Leucauge digna (O. P.-Cambridge, 1869) (Santa Helena);
 Leucauge ditissima (Thorell, 1887) (Sri Lanka, Myanmar);
 Leucauge dorsotuberculata Tikader, 1982 (ndia);
 Leucauge dromedaria (Thorell, 1881) (Austrlia, Nova Zelanda);
 Leucauge emertoni (Thorell, 1890) (Illes Nias);
 Leucauge eua Strand, 1911 (Tonga);
 Leucauge fagei Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Leucauge fasciiventris Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Leucauge festiva (Blackwall, 1866) (frica);
 Leucauge fibulata (Thorell, 1892) (Singapur, Sumatra);
 Leucauge fishoekensis Strand, 1909 (Sud-frica);
 Leucauge formosa (Blackwall, 1863) (Brasil);
 Leucauge formosa pozonae Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Leucauge fragilis (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala, Costa Rica);
 Leucauge frequens Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Leucauge funebris Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Leucauge gemminipunctata Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam);
 Leucauge granulata (Walckenaer, 1842) (Illes Sunda fins a Austrlia);
 Leucauge granulata rimitara Strand, 1911 (Illes Kei);
 Leucauge hasselti (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Leucauge hebridisiana Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Leucauge henryi Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Leucauge idonea (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala fins a Brasil);
 Leucauge ilatele Marples, 1955 (Samoa);
 Leucauge insularis (Keyserling, 1865) (Illa Lord Howe, Samoa);
 Leucauge iraray Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Leucauge isabela Roewer, 1942 (Bioko);
 Leucauge japonica (Thorell, 1881) (Jap);
 Leucauge kibonotensis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Leucauge lamperti Strand, 1907 (Sri Lanka);
 Leucauge lechei Strand, 1908 (Madagascar);
 Leucauge lehmannella Strand, 1908 (Colmbia);
 Leucauge leprosa (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Leucauge levanderi (Kulczyn'ski, 1901) (Etipia, Congo, Sud-frica);
 Leucauge linyphia Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Leucauge liui Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Leucauge loltuna Chamberlin & Ivie, 1938 (Mxic);
 Leucauge lombokiana Strand, 1913 (Lombok, Banda);
 Leucauge longimana (Keyserling, 1881) (Per);
 Leucauge longipes F. O. P.-Cambridge, 1903 (Mxic);
 Leucauge longula (Thorell, 1878) (Myanmar, Sumatra fins a Nova Guinea);
 Leucauge lugens (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic, Panam);
 Leucauge macrochoera (Thorell, 1895) (Myanmar, Sumatra);
 Leucauge macrochoera tenasserimensis (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Leucauge magnifica Yaginuma, 1954 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Leucauge mahabascapea Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Leucauge mahurica Strand, 1913 (Illes Bismarck);
 Leucauge malkini Chrysanthus, 1975 (Illes Solomon);
 Leucauge mammilla Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Leucauge mandibulata F. O. P.-Cambridge, 1903 (Mxic, Panam);
 Leucauge margaritata (Thorell, 1899) (Camerun);
 Leucauge mariana (Taczanowski, 1881) (Costa Rica, Per);
 Leucauge medjensis Lessert, 1930 (Congo);
 Leucauge mendanai Berland, 1933 (Illes Marqueses);
 Leucauge meruensis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Leucauge meruensis karagonis Strand, 1913 (frica Oriental);
 Leucauge mesomelas (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic);
 Leucauge moerens (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic, Amrica Central, Puerto Rico);
 Leucauge moheliensis Schmidt & Krause, 1993 (Illes Comoro);
 Leucauge nanshan Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Leucauge nicobarica (Thorell, 1891) (Illes Nicobar);
 Leucauge nigricauda Simon, 1903 (Guinea-Bissau, Equatorial Guinea);
 Leucauge nigrocincta Simon, 1903 (frica Occidental, So Tom, Bioko, Prncipe);
 Leucauge nigrotarsalis (Doleschall, 1859) (Amboina);
 Leucauge nitella Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Leucauge obscurella Strand, 1913 (Central frica);
 Leucauge ocellata (Keyserling, 1864) (Colmbia);
 Leucauge opiparis Simon, 1907 (So Tom, Prncipe);
 Leucauge papuana Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Leucauge parangscipinia Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Leucauge pinarensis (Franganillo, 1930) (Cuba);
 Leucauge polita (Keyserling, 1893) (Guatemala);
 Leucauge pondae Tikader, 1970 (ndia);
 Leucauge popayanensis Strand, 1908 (Colmbia);
 Leucauge prodiga (L. Koch, 1872) (Samoa);
 Leucauge profundifoveata Strand, 1906 (frica Oriental);
 Leucauge pulcherrima (Keyserling, 1865) (Colmbia, Guaiana Francesa);
 Leucauge pulcherrima ochrerufa (Franganillo, 1930) (Cuba);
 Leucauge pusilla (Thorell, 1878) (Amboina, Illes Andaman);
 Leucauge quadrifasciata (Thorell, 1890) (Illes Nias, Malisia);
 Leucauge quadripenicillata (Hasselt, 1893) (Sumatra);
 Leucauge regnyi (Simon, 1897) (ndies Occidentals);
 Leucauge reimoseri Strand, 1936 (Central frica);
 Leucauge roseosignata Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Leucauge rubripleura (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Leucauge rubrotrivittata Simon, 1906 (ndia);
 Leucauge ruwenzorensis Strand, 1913 (Central frica);
 Leucauge saphes Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam);
 Leucauge scalaris (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Leucauge semiventris Strand, 1908 (Colmbia);
 Leucauge senegalensis Roewer, 1961 (Senegal);
 Leucauge severa (Keyserling, 1893) (Brasil);
 Leucauge signiventris Strand, 1913 (Central frica);
 Leucauge simplex F. O. P.-Cambridge, 1903 (Mxic);
 Leucauge soeensis Schenkel, 1944 (Timor);
 Leucauge speciosissima (Keyserling, 1881) (Per);
 Leucauge spiculosa Bryant, 1940 (Cuba);
 Leucauge splendens (Blackwall, 1863) (Brasil);
 Leucauge stictopyga (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Leucauge striatipes (Bradley, 1876) (Austrlia);
 Leucauge subadulta Strand, 1906 (Jap);
 Leucauge subgemmea Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Leucauge subtessellata Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Leucauge superba (Thorell, 1890) (Illes Nias, Sumatra);
 Leucauge synthetica Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam);
 Leucauge taczanowskii (Marx, 1893) (Guaiana Francesa);
 Leucauge tanikawai Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Leucauge tellervo Strand, 1913 (Central frica);
 Leucauge tessellata (Thorell, 1887) (ndia fins a Xina, Taiwan, Moluques);
 Leucauge tetragnathella Strand, 1907 (Madagascar);
 Leucauge thomeensis Kraus, 1960 (So Tom);
 Leucauge tredecimguttata (Simon, 1877) (Filipines);
 Leucauge tristicta (Thorell, 1891) (Illes Nicobar);
 Leucauge tuberculata Wang, 1991 (Xina);
 Leucauge tupaqamaru Archer, 1971 (Per);
 Leucauge turbida (Keyserling, 1893) (Brasil);
 Leucauge uberta (Keyserling, 1893) (Brasil);
 Leucauge undulata (Vinson, 1863) (Etipia, frica Oriental, Madagascar, Rodrguez);
 Leucauge ungulata (Karsch, 1879) (Oest, frica Oriental, Bioko, So Tom);
 Leucauge venusta (Walckenaer, 1842) (Canad fins a Panam);
 Leucauge venustella Strand, 1916 (Hispaniola);
 Leucauge vibrabunda (Simon, 1896) (Java);
 Leucauge virginis (Strand, 1911) (Illes Aru);
 Leucauge viridecolorata Strand, 1916 (Jamaica);
 Leucauge volupis (Keyserling, 1893) (Brasil, Paraguai);
 Leucauge wangi Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Leucauge wokamara Strand, 1911 (Illes Aru);
 Leucauge wulingensis Song & Zhu, 1992 (Xina);
 Leucauge xiaoen Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Leucauge xiuying Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Leucauge zizhong Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);

M.
Mecynometa.
Mecynometa Simon, 1894
 Mecynometa argyrosticta Simon, 1907 (frica Occidental, Congo);
 Mecynometa caudacuta (Taczanowski, 1873) (Per, Guyana);
 Mecynometa caudata Mello-Leito, 1944 (Brasil);
 Mecynometa flabilis (Keyserling, 1893) (Brasil);
 Mecynometa gemmata Simon, 1895 (Veneuela);
 Mecynometa gibbosa Schmidt & Krause, 1993 (Illes Comoro);
 Mecynometa globosa (O. P.-Cambridge, 1889) (Guatemala fins a Panam);
 Mecynometa melanoleuca Mello-Leito, 1944 (Brasil);
 Mecynometa montivaga Archer, 1958 (Jamaica);
 Mecynometa paranensis (Mello-Leito, 1937) (Brasil);
 Mecynometa scintillans Simon, 1895 (Brasil);
 Mecynometa torrei Archer, 1958 (Cuba);
 Mecynometa trilineata Mello-Leito, 1940 (Brasil);

Menosira.
Menosira Chikuni, 1955
 Menosira ornata Chikuni, 1955 (Xina, Corea, Jap);

Mesida.
Mesida Kulczyn'ski, 1911
 Mesida argentiopunctata (Rainbow, 1916) (Queensland);
 Mesida gemmea (Hasselt, 1882) (Myanmar fins a Java, Taiwan);
 Mesida grayi Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea);
 Mesida humilis Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Mesida matinika Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Mesida mindiptanensis Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea);
 Mesida pumila (Thorell, 1877) (Sumatra fins a Nova Guinea);
 Mesida realensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Mesida thorelli (Blackwall, 1877) (Seychelles);
 Mesida thorelli mauritiana (Simon, 1898) (Maurici);
 Mesida wilsoni Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea, Illes Bismarck);
 Mesida yangbi Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Mesida yini Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);

Meta.
Meta C. L. Koch, 1836
 Meta abdomenalis Patel & Reddy, 1993 (ndia);
 Meta aerea Hogg, 1896 (Territori del Nord);
 Meta aurora Simon, 1901 (Argentina);
 Meta barreti Kulczyn'ski, 1899 (Madeira);
 Meta baywanga Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Meta birmanica Thorell, 1898 (Myanmar);
 Meta bourneti Simon, 1922 (Europa fins a Gergia, frica del Nord);
 Meta dolloff Levi, 1980 (EUA);
 Meta gertschi Lessert, 1938 (Congo);
 Meta japonica Tanikawa, 1993 (Jap);
 Meta longipalpis Pavesi, 1883 (Etipia);
 Meta maculata (Blackwall, 1865) (Illes Cap Verd);
 Meta manchurica Marusik & Koponen, 1992 (Rssia, Corea);
 Meta melanicruciata Saito, 1939 (Jap);
 Meta menardi (Latreille, 1804) (Europa fins a Corea);
 Meta merianopsis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Meta meruensis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Meta milleri Kratochvl, 1942 (Crocia);
 Meta minima Denis, 1953 (Illes Canries);
 Meta mixta O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Meta monogrammata Butler, 1876 (Queensland);
 Meta montana Hogg, 1919 (Sumatra);
 Meta nebulosa Schenkel, 1936 (Xina);
 Meta nigra Franganillo, 1920 (Portugal);
 Meta nigridorsalis Tanikawa, 1994 (Xina, Jap);
 Meta obscura Kulczyn'ski, 1899 (Illes Canries, Madeira);
 Meta ovalis (Gertsch, 1933) (EUA, Canad);
 Meta patagiata Simon, 1901 (Argentina);
 Meta qianshanensis Zhu & Zhu, 1983 (Xina);
 Meta reticuloides Yaginuma, 1958 (Corea, Jap);
 Meta rufolineata (Urquhart, 1889) (Nova Zelanda);
 Meta serrana Franganillo, 1930 (Cuba);
 Meta shenae Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Meta simlaensis Tikader, 1982 (ndia);
 Meta stridulans Wunderlich, 1987 (Madeira);
 Meta tiniktirika Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Meta trivittata Keyserling, 1887 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Meta turbatrix Keyserling, 1887 (Nova Galles del Sud);
 Meta vacillans Butler, 1876 (Rodrguez);
 Meta villiersi Denis, 1955 (Guinea);

Metabus.
Metabus O. P.-Cambridge, 1899
 Metabus Xilensis (Tullgren, 1902) (Xile);
 Metabus cordillera (Tullgren, 1902) (Xile);
 Metabus eXinatus (Tullgren, 1902) (Xile);
 Metabus fuegianus (Simon, 1902) (Xile);
 Metabus gravidus O. P.-Cambridge, 1899 (Guatemala fins a Panam);
 Metabus longipes (Nicolet, 1849) (Xile);
 Metabus nigrohumeralis (F. O. P.-Cambridge, 1889) (Illa Juan Fernandez);
 Metabus porteri (Simon, 1900) (Xile);
 Metabus tortus (Tullgren, 1902) (Xile);

Metargyra.
Metargyra F. O. P.-Cambridge, 1903
 Metargyra debilis (O. P.-Cambridge, 1889) (Mxic, Amrica Central);

Metellina.
Metellina Chamberlin & Ivie, 1941
 Metellina curtisi (McCook, 1894) (Amrica del Nord);
 Metellina kirgisica (Bakhvalov, 1974) (sia Central);
 Metellina mengei (Blackwall, 1870) (Europa fins a Gergia);
 Metellina merianae (Scopoli, 1763) (Europa fins a Gergia);
 Metellina merianae celata (Blackwall, 1841) (Europa);
 Metellina mimetoides Chamberlin & Ivie, 1941 (Amrica del Nord);
 Metellina orientalis (Spassky, 1932) (sia Central);
 Metellina segmentata (Clerck, 1757) (Palertic (Canad, introduda));

Metleucauge.
Metleucauge Levi, 1980
 Metleucauge chikunii Tanikawa, 1992 (Corea, Taiwan, Jap);
 Metleucauge davidi (Schenkel, 1963) (Xina, Taiwan);
 Metleucauge dentipalpis (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Metleucauge eldorado Levi, 1980 (EUA);
 Metleucauge kompirensis (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Metleucauge yaginumai Tanikawa, 1992 (Jap);
 Metleucauge yunohamensis (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);

Mimicosa.
Mimicosa Petrunkevitch, 1925
 Mimicosa spinosa Petrunkevitch, 1925 (Panam);

Mitoscelis.
Mitoscelis Thorell, 1890
 Mitoscelis aculeata Thorell, 1890 (Java);

N.
Nanningia.
Nanningia Zhu, Kim & Song, 1997
 Nanningia zhangi Zhu, Kim & Song, 1997 (Xina);

Nanometa.
Nanometa Simon, 1908
 Nanometa gentilis Simon, 1908 (Oest d Austrlia);

Neoprolochus.
Neoprolochus Reimoser, 1927
 Neoprolochus jacobsoni Reimoser, 1927 (Sumatra);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166017" title="Esyllt T. Lawrence" nonfiltered="2818" processed="2806" dbindex="67833">
Esyllt T. Lawrence s una intellectual i escriptora gallesa. 

Naixement.

Va nixer a Treforys (Abertawe), al sud del Pas de Galles, el 3 de desembre del 1917. s la filla d'una famlia gallesoparlant de cinc germans, en una zona en un avanat procs d'anglicitzaci. 

Ideologia.

Esyllt defensava la llengua gallesa i denunci l'opressi de les dones dins la societat patriarcal d'aquella poca. Va presenciar l'ascens del laborisme britnic a Galles, la davallada del liberalisme, l'emigraci de ms de mig milli de gallesos, el naixement del moviment poltic concentrat en Plaid Cymru (1922), i del moviment juvenil d'Urdd Gobaith Cymru. Tamb viu l'inici de la forta davallada dels parlants de galls, sobretot al sud del pas. 

Estudi a Cambridge, on cal destacar la seva trobada amb Virginia Woolf, amb qui concidia en relaci a llurs idees feministes. 

Vida.
 
Treball com a professora, i es cas amb el diplomtic Derek Michael Poole, amb qui es divorci desprs del seu viatge als Estats Units i la seva estada a universitat de la Ciutat de Mxic de l'any 1943. A Mxic, entr en contacte amb el cercle d'exiliats republicans catalans, on conegu l'escriptor Llus Ferran de Pol, amb qui es cas el 1947.

Vida a Catalunya.

Esyllt fou el pont entre la cultura gallesa i la catalana durant la postguerra. Durant els ms de quaranta anys entre Arenys de Munt i Arenys de Mar, Esyllt T. Lawrence sempre mostr un inters constant per les lletres i per dues llenges amb molts parallelismes, el galls - la prpia - i el catal - la d'adopci. Aquesta dedicaci es materialitz en assajos, traduccions o articles periodstics de l'escriptora. El reconeixement de les institucions catalanes amb la Creu de Sant Jordi a l'any 1994 a la seva trajectria intellectual s tan sols un testimoni de l'admiraci que aquesta dona, que mai oblid les seves arrels galleses, despertava en totes aquelles persones, catalanes o galleses, que s'apropaven a ella. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166019" title="Creu Militar" nonfiltered="2819" processed="2807" dbindex="67834">


La Creu Militar (MC) s la tercera condecoraci militar atorgada a oficials i (des de 1993) a tots els rangs de l exrcit britnic , aix com als oficials dels pasos de la Commonwealth.
La Creu Militar no pot ser atorgada a ttol pstum, i s atorga per valentia i serveis distingits en acci davant l enemic.

Va ser creada per Jordi V el 28 de desembre de 1914, en plena I Guerra Mundial, per omplir un buit entre la Creu Victria (VC) i l Orde del Servei Distingit. En origen, noms podia ser atorgada a Capitans, Tinents i Sots-oficials (els oficials superiors encara rebien l Orde del Servei Distingit). Al 1931, la seva concessi s ampli als Majors i al personal de la RAF per accions a terra. A partir de 1993, la tropa tamb pot rebre-la, en quedar derogada la Medalla Militar.

Les Barres sn atorgades en reconeixement a posteriors accions de valentia que siguin mereixedores de la condecoraci. Aix mateix, els receptors poden fer servir el postnominal MC. S'equipara amb la Creu del Servei Distingit a la Royal Navy i amb la Creu dels Vols Distingits de la RAF.

 Descripci .
Una creu platejada, de 46mm d alada mxima i 44mm d amplada mxima, amb corones imperials a la punta, suspesa d una barra plana. A l anvers hi ha el monograma reial al centre. El revers s pla, per des del 1938 s'hi grava el nom del receptor i l any de la concessi.

Penja d una cinta blanca amb una franja morada al centre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166021" title="Llista d'espcies de tetragntids (O-Z)" nonfiltered="2820" processed="2808" dbindex="67835">
Llista d'espcies de tetragntids, per ordre alfabtic, de la lletra O a la Z, descrites fins al fins el 2 de novembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies de tetragntids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies de tetragntids (A-N).





O.
Okileucauge.
Okileucauge Tanikawa, 2001
 Okileucauge hainan Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Okileucauge nigricauda Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Okileucauge sasakii Tanikawa, 2001 (Jap);
 Okileucauge tanikawai Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Okileucauge tibet Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Okileucauge yinae Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);

Opadometa.
Opadometa Archer, 1951
 Opadometa fastigata (Simon, 1877) (ndia fins a Filipines, Sulawesi);
 Opadometa fastigata korinchica (Hogg, 1919) (Sumatra);
 Opadometa grata (Gurin, 1838) (Indonesia, Nova Guinea, Illes Solomon);
 Opadometa grata anirensis (Strand, 1911) (Anir);
 Opadometa grata bukaensis (Strand, 1911) (Nova Irlanda, Illes Solomon);
 Opadometa grata maitlandensis (Strand, 1911) (Nova Irlanda);
 Opadometa grata mathiasensis (Strand, 1911) (St. Mathias);
 Opadometa grata salomonum (Strand, 1911) (Illes Solomon);
 Opadometa grata squallyensis (Strand, 1911) (Squally);
 Opadometa grata tomaensis (Strand, 1911) (New Bretanya);

Orsinome.
Orsinome Thorell, 1890
 Orsinome armata Pocock, 1901 (ndia);
 Orsinome cavernicola (Thorell, 1878) (Amboina);
 Orsinome daiqin Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Orsinome diporEUA Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Orsinome elberti Strand, 1911 (Timor);
 Orsinome jiarui Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Orsinome lagenifera (Urquhart, 1888) (Nova Zelanda);
 Orsinome listeri Gravely, 1921 (ndia);
 Orsinome lorentzi Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Orsinome marmorea Pocock, 1901 (ndia);
 Orsinome monulfi Chrysanthus, 1971 (Nova Guinea);
 Orsinome phrygiana Simon, 1901 (Malisia);
 Orsinome pilatrix (Thorell, 1878) (Amboina);
 Orsinome sarasini Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Orsinome trappensis Schenkel, 1953 (Xina);
 Orsinome vethi (Hasselt, 1882) (Xina, Malisia, Sumatra, Java);
 Orsinome vorkampiana Strand, 1907 (Madagascar);

P.
Pachygnatha.
Pachygnatha Sundevall, 1823
 Pachygnatha fricana Strand, 1906 (Etipia);
 Pachygnatha amurensis Strand, 1907 (Rssia);
 Pachygnatha atromarginata Bosmans & Bosselaers, 1994 (Camerun);
 Pachygnatha autumnalis Marx, 1884 (EUA, Canad, Cuba);
 Pachygnatha bonneti Senglet, 1973 (Espanya);
 Pachygnatha brevis Keyserling, 1884 (EUA, Canad);
 Pachygnatha calEUA Levi, 1980 (EUA);
 Pachygnatha clercki Sundevall, 1823 (Holrtic);
 Pachygnatha clerckoides Wunderlich, 1985 (Bulgria, Macednia);
 Pachygnatha degeeri Sundevall, 1830 (Palertic);
 Pachygnatha degeeri dysdericolor Jocqu, 1977 (Marroc);
 Pachygnatha dorothea McCook, 1894 (EUA, Canad);
 Pachygnatha fengzhen Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Pachygnatha furcillata Keyserling, 1884 (EUA);
 Pachygnatha gaoi Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Pachygnatha goedeli Bosmans & Bosselaers, 1994 (Camerun);
 Pachygnatha hexatracheata Bosmans & Bosselaers, 1994 (Camerun);
 Pachygnatha jansseni Bosmans & Bosselaers, 1994 (Camerun);
 Pachygnatha kiwuana Strand, 1913 (Congo);
 Pachygnatha leleupi Lawrence, 1952 (Camerun, Congo, Malawi, Zimbabwe);
 Pachygnatha listeri Sundevall, 1830 (Palertic);
 Pachygnatha longipes Simon, 1894 (Madagascar);
 Pachygnatha mucronata Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Pachygnatha mucronata comorana Schmidt & Krause, 1993 (Illes Comoro);
 Pachygnatha ochongipina Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pachygnatha okuensis Bosmans & Bosselaers, 1994 (Camerun);
 Pachygnatha opdeweerdtae Bosmans & Bosselaers, 1994 (Camerun);
 Pachygnatha palmquisti Tullgren, 1910 (Kenya, Tanznia);
 Pachygnatha procincta Bosmans & Bosselaers, 1994 (Camerun, Kenya);
 Pachygnatha quadrimaculata (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Pachygnatha rotunda Saito, 1939 (Jap);
 Pachygnatha ruanda Strand, 1913 (Rwanda);
 Pachygnatha simoni Senglet, 1973 (Espanya);
 Pachygnatha sundevalli Senglet, 1973 (Portugal, Espanya);
 Pachygnatha tenera Karsch, 1879 (Xina, Corea, Jap);
 Pachygnatha terilis Thaler, 1991 (Sussa, ustria, Itlia);
 Pachygnatha tristriata C. L. Koch, 1845 (EUA, Canad);
 Pachygnatha tullgreni Senglet, 1973 (Portugal);
 Pachygnatha vorax Thorell, 1895 (Myanmar);
 Pachygnatha xanthostoma C. L. Koch, 1845 (EUA, Canad);
 Pachygnatha zappa Bosmans & Bosselaers, 1994 (Camerun, Kenya, Malawi, Sud-frica);
 Pachygnatha zhui Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);

Parameta.
Parameta Simon, 1895
 Parameta defecta Strand, 1906 (Etipia, Somlia);
 Parameta jugularis Simon, 1895 (Sierra Leone);

Parazilia.
Parazilia Lessert, 1938
 Parazilia strandi Lessert, 1938 (Congo);

Pholcipes.
Pholcipes Schmidt & Krause, 1993
 Pholcipes bifurcochelis Schmidt & Krause, 1993 (Illes Comoro);

Phonognatha.
Phonognatha Simon, 1894
 Phonognatha graeffei (Keyserling, 1865) (Austrlia);
 Phonognatha graeffei neocaledonica Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Phonognatha guanga Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Phonognatha joannae Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Phonognatha melania (L. Koch, 1871) (Austrlia, Tasmnia);
 Phonognatha melanopyga (L. Koch, 1871) (Austrlia, Tasmnia);
 Phonognatha pallida (Dalmas, 1917) (Oest d Austrlia);
 Phonognatha vicitra Sherriffs, 1928 (ndia);

Pickardinella.
Pickardinella Archer, 1951
 Pickardinella setigera (F. O. P.-Cambridge, 1903) (Mxic);

Prionolaema.
Prionolaema Simon, 1894
 Prionolaema aetherea Simon, 1894 (Veneuela);
 Prionolaema gracilis Bryant, 1923 (Antigua);

S.
Sancus.
Sancus Tullgren, 1910
 Sancus acoreensis (Wunderlich, 1992) (Aores);
 Sancus bilineatus Tullgren, 1910 (Kenya, Tanznia);

Schenkeliella.
Schenkeliella Strand, 1934
 Schenkeliella spinosa (O. P.-Cambridge, 1870) (Sri Lanka);

Sternospina.
Sternospina Schmidt & Krause, 1993
 Sternospina concretipalpis Schmidt & Krause, 1993 (Illes Comoro);

T.
Tetragnatha.
Tetragnatha Latreille, 1804
 Tetragnatha acuta Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha aenea Cantor, 1842 (Xina);
 Tetragnatha albida Gillespie, 1994 (Hawaii);
 Tetragnatha Amricana Simon, 1905 (Xile, Argentina);
 Tetragnatha amoena Okuma, 1987 (Nova Guinea);
 Tetragnatha anamitica Walckenaer, 1842 (Vietnam);
 Tetragnatha andamanensis Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Tetragnatha andonea Lawrence, 1927 (Nambia);
 Tetragnatha angolaensis Okuma & Dippenaar-Schoeman, 1988 (Angola);
 Tetragnatha anguilla Thorell, 1877 (Java, Sulawesi, Nova Guinea, Austrlia);
 Tetragnatha angulata Hogg, 1914 (Oest d Austrlia);
 Tetragnatha anuenue Gillespie, 2002 (Hawaii);
 Tetragnatha argentinensis Mello-Leito, 1931 (Argentina);
 Tetragnatha argyroides Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Tetragnatha armata Karsch, 1891 (Sri Lanka);
 Tetragnatha atriceps Banks, 1898 (Mxic);
 Tetragnatha atristernis Strand, 1913 (Central frica);
 Tetragnatha australis (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Tetragnatha baculiferens Hingston, 1927 (Myanmar);
 Tetragnatha beccarii Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Tetragnatha bemalcuei Mello-Leito, 1939 (Paraguai);
 Tetragnatha bengalensis Walckenaer, 1842 (ndia);
 Tetragnatha bicolor White, 1841 (Tasmnia);
 Tetragnatha bidentata Roewer, 1951 (Xile);
 Tetragnatha biseriata Thorell, 1881 (Nova Guinea, New Bretanya, Queensland);
 Tetragnatha bishopi Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Tetragnatha bituberculata L. Koch, 1867 (Jap, Nova Guinea, Austrlia);
 Tetragnatha boeleni Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea);
 Tetragnatha bogotensis Keyserling, 1865 (Colmbia);
 Tetragnatha boninensis Okuma, 1981 (Jap);
 Tetragnatha boydi O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic fins a Brasil, Sardenya, frica, Seychelles fins a Xina);
 Tetragnatha boydi praedator Tullgren, 1910 (Tanznia, Illes Comoro);
 Tetragnatha brachychelis Caporiacco, 1947 (Tanznia, Kenya);
 Tetragnatha branda Levi, 1981 (EUA);
 Tetragnatha brevignatha Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha bryantae Roewer, 1951 (Puerto Rico);
 Tetragnatha caffra (Strand, 1909) (Sud-frica);
 Tetragnatha cambridgei Roewer, 1942 (Mxic, Amrica Central, Puerto Rico);
 Tetragnatha caporiaccoi Platnick, 1993 (Guyana);
 Tetragnatha caudata Emerton, 1884 (North, Amrica Central, Cuba, Jamaica);
 Tetragnatha caudicula (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Tetragnatha caudifera (Keyserling, 1887) (Nova Galles del Sud);
 Tetragnatha cavaleriei Schenkel, 1963 (Xina);
 Tetragnatha cephalothoracis Strand, 1906 (Etipia);
 Tetragnatha ceylonica O. P.-Cambridge, 1869 (Sud-frica, Seychelles fins a Filipines, New Bretanya);
 Tetragnatha chamberlini (Gajbe, 2004) (ndia);
 Tetragnatha chauliodus (Thorell, 1890) (Myanmar fins a Nova Guinea, Jap);
 Tetragnatha cheni Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha chinensis (Chamberlin, 1924) (Xina);
 Tetragnatha chrysochlora (Audouin, 1826) (Egipte);
 Tetragnatha cladognatha Bertkau, 1880 (Brasil);
 Tetragnatha clavigera Simon, 1887 (Sierra Leone, Costa d Ivori, Congo);
 Tetragnatha cochinensis Gravely, 1921 (ndia);
 Tetragnatha coelestis Pocock, 1901 (ndia);
 Tetragnatha cognata O. P.-Cambridge, 1889 (Guatemala fins a Panam);
 Tetragnatha confraterna Banks, 1909 (Costa Rica, Panam);
 Tetragnatha conica Grube, 1861 (Rssia);
 Tetragnatha crassichelata Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea);
 Tetragnatha cuneiventris Simon, 1900 (Hawaii);
 Tetragnatha cylindracea (Keyserling, 1887) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Tetragnatha cylindrica Walckenaer, 1842 (Nova Guinea, Austrlia, Fiji);
 Tetragnatha cylindriformis Lawrence, 1952 (Congo);
 Tetragnatha dearmata Thorell, 1873 (Holrtic);
 Tetragnatha decipiens Badcock, 1932 (Paraguai);
 Tetragnatha delumbis Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Tetragnatha demissa L. Koch, 1872 (Sud-frica, Aldabra, Seychelles, Austrlia fins a Tonga);
 Tetragnatha dentatidens Simon, 1907 (Sierra Leone, Congo);
 Tetragnatha desaguni Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Tetragnatha determinata Karsch, 1891 (Sri Lanka);
 Tetragnatha digitata O. P.-Cambridge, 1899 (Mxic, Costa Rica);
 Tetragnatha earmra Levi, 1981 (EUA);
 Tetragnatha eberhardi Okuma, 1992 (Panam);
 Tetragnatha elongata Walckenaer, 1842 (North, Amrica Central, Cuba, Jamaica);
 Tetragnatha elongata debilis Thorell, 1877 (EUA);
 Tetragnatha elongata principalis Thorell, 1877 (EUA);
 Tetragnatha elongata undulata Thorell, 1877 (EUA);
 Tetragnatha elyunquensis Petrunkevitch, 1930 (Jamaica, Puerto Rico);
 Tetragnatha esakii Okuma, 1988 (Taiwan);
 Tetragnatha ethodon Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam, Puerto Rico, Barbados);
 Tetragnatha eumorpha Okuma, 1987 (Nova Guinea);
 Tetragnatha eurychasma Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha exigua Chickering, 1957 (Jamaica);
 Tetragnatha exquista Saito, 1933 (Jap);
 Tetragnatha extensa (Linnaeus, 1758) (Holrtic, Madeira);
 Tetragnatha extensa brachygnatha Thorell, 1873 (Sucia, Rssia);
 Tetragnatha extensa contigua Franganillo, 1909 (Portugal);
 Tetragnatha extensa maracandica Charitonov, 1951 (Rssia, sia Central);
 Tetragnatha extensa pulchra Kulczyn'ski, 1891 (Hongria);
 Tetragnatha fallax Thorell, 1881 (Indonesia);
 Tetragnatha farri Chickering, 1962 (Jamaica);
 Tetragnatha filiciphilia Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha filiformata Roewer, 1942 (Guyana);
 Tetragnatha filigastra Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Tetragnatha filipes Schenkel, 1936 (Xina);
 Tetragnatha filum Simon, 1907 (Congo, Bioko, So Tom);
 Tetragnatha flagellans Hasselt, 1882 (Sumatra);
 Tetragnatha flava (Audouin, 1826) (Egipte);
 Tetragnatha flavida Urquhart, 1891 (Nova Zelanda);
 Tetragnatha fletcheri Gravely, 1921 (ndia);
 Tetragnatha foai Simon, 1902 (frica Central i Oriental);
 Tetragnatha foliferens Hingston, 1927 (Illes Nicobar);
 Tetragnatha foveata Karsch, 1891 (Sri Lanka, Laccadive, Maldive);
 Tetragnatha fragilis Chickering, 1957 (Panam);
 Tetragnatha franganilloi Brignoli, 1983 (Cuba);
 Tetragnatha friedericii Strand, 1913 (Nova Guinea);
 Tetragnatha fuerteventurensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Tetragnatha gemmata L. Koch, 1872 (Queensland);
 Tetragnatha geniculata Karsch, 1891 (Sri Lanka fins a Xina);
 Tetragnatha gertschi Chickering, 1957 (Panam);
 Tetragnatha gibbula Roewer, 1942 (Guaiana Francesa);
 Tetragnatha gracillima (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Tetragnatha granti Pocock, 1903 (Socotra);
 Tetragnatha gressitti Okuma, 1988 (Borneo);
 Tetragnatha gressittorum Okuma, 1987 (Nova Guinea);
 Tetragnatha guatemalensis O. P.-Cambridge, 1889 (North, Amrica Central, Cuba, Jamaica);
 Tetragnatha gui Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha hamata Thorell, 1898 (Myanmar);
 Tetragnatha hasselti Thorell, 1890 (Bangladesh fins a Xina, Sulawesi);
 Tetragnatha hasselti birmanica Sherriffs, 1919 (Myanmar);
 Tetragnatha hastula Simon, 1907 (Sierra Leone, Gabon, Prncipe);
 Tetragnatha hawaiensis Simon, 1900 (Hawaii);
 Tetragnatha hirashimai Okuma, 1987 (Nova Guinea);
 Tetragnatha hiroshii Okuma, 1988 (Taiwan);
 Tetragnatha hulli Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Tetragnatha insularis Okuma, 1987 (Illa Lord Howe);
 Tetragnatha insulata Hogg, 1913 (Illes Falkland);
 Tetragnatha insulicola Okuma, 1987 (Illa Lord Howe);
 Tetragnatha iriomotensis Okuma, 1991 (Okinawa);
 Tetragnatha irridescens Stoliczka, 1869 (ndia);
 Tetragnatha isidis (Simon, 1880) (Europa fins a Sumatra);
 Tetragnatha iwahigensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Tetragnatha jaculator Tullgren, 1910 (frica fins a Xina, Nova Guinea, Barbados, Trinidad);
 Tetragnatha javana (Thorell, 1890) (frica fins a Jap, Filipines, Indonesia);
 Tetragnatha jejuna (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Tetragnatha josephi Okuma, 1988 (Singapur);
 Tetragnatha jubensis Pavesi, 1895 (Etipia);
 Tetragnatha kamakou Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha kapua Gillespie, 2003 (Illes Marqueses);
 Tetragnatha kauaiensis Simon, 1900 (Hawaii);
 Tetragnatha kea Gillespie, 1994 (Hawaii);
 Tetragnatha keyserlingi Simon, 1890 (Samoa, Fiji, Noves Hbrides);
 Tetragnatha khanjahani Biswas & Raychaudhuri, 1996 (Bangladesh);
 Tetragnatha kikokiko Gillespie, 2002 (Hawaii);
 Tetragnatha kiwuana Strand, 1913 (Central frica);
 Tetragnatha klossi Hogg, 1919 (Sumatra);
 Tetragnatha kochi Thorell, 1895 (Polynesia);
 Tetragnatha kolosvaryi Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Tetragnatha kukuhaa Gillespie, 2002 (Hawaii);
 Tetragnatha kukuiki Gillespie, 2002 (Hawaii);
 Tetragnatha labialis Nicolet, 1849 (Xile);
 Tetragnatha laboriosa Hentz, 1850 (North, Amrica Central);
 Tetragnatha laminalis Strand, 1907 (frica Oriental);
 Tetragnatha lamperti Strand, 1906 (Etipia);
 Tetragnatha lancinans Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Tetragnatha laqueata L. Koch, 1872 (Jap fins a Illes del Sud del Pacfic);
 Tetragnatha latro Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Tetragnatha lauta Yaginuma, 1959 (Hong Kong, Corea, Taiwan, Jap);
 Tetragnatha lea Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Corea, Jap);
 Tetragnatha lena Gillespie, 2003 (Hawaii);
 Tetragnatha lepida Rainbow, 1916 (Queensland);
 Tetragnatha levii Okuma, 1992 (Mxic);
 Tetragnatha lewisi Chickering, 1962 (Jamaica);
 Tetragnatha limu Gillespie, 2003 (Hawaii);
 Tetragnatha linearis Nicolet, 1849 (Colmbia, Xile);
 Tetragnatha lineatula Roewer, 1942 (Malisia);
 Tetragnatha linyphioides Karsch, 1878 (Mozambique);
 Tetragnatha llavaca Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Tetragnatha longidens Mello-Leito, 1945 (Argentina, Brasil);
 Tetragnatha luculenta Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Tetragnatha luteocincta Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Tetragnatha mabelae Chickering, 1957 (Panam, Trinidad);
 Tetragnatha macilenta L. Koch, 1872 (Norfolk fins a Society);
 Tetragnatha macracantha Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha macrops Simon, 1907 (Prncipe);
 Tetragnatha maeandrata Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Tetragnatha major Holmberg, 1876 (Argentina);
 Tetragnatha maka Gillespie, 1994 (Hawaii);
 Tetragnatha makiharai Okuma, 1977 (Rssia, Jap, Illes Ryukyu);
 Tetragnatha mandibulata Walckenaer, 1842 (frica Occidental, Bangladesh fins a Filipines, Austrlia);
 Tetragnatha maralba Roberts, 1983 (Aldabra);
 Tetragnatha margaritata L. Koch, 1872 (Queensland);
 Tetragnatha marginata (Thorell, 1890) (Myanmar fins a Nova Calednia);
 Tetragnatha marquesiana Berland, 1935 (Illes Marqueses);
 Tetragnatha mawambina Strand, 1913 (Central frica);
 Tetragnatha maxillosa Thorell, 1895 (Sud-frica, Bangladesh fins a Filipines, Noves Hbrides);
 Tetragnatha mengsongica Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha mertoni Strand, 1911 (Illes Aru);
 Tetragnatha mexicana Keyserling, 1865 (Mxic fins a Panam);
 Tetragnatha micrura Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea, Illes Solomon);
 Tetragnatha minitabunda O. P.-Cambridge, 1872 (Sria);
 Tetragnatha modica Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Tetragnatha mohihi Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha montana Simon, 1874 (Palertic);
 Tetragnatha montana timorensis Schenkel, 1944 (Timor);
 Tetragnatha monticola Okuma, 1987 (Nova Guinea);
 Tetragnatha moua Gillespie, 2003 (Tahit);
 Tetragnatha moulmeinensis Gravely, 1921 (Myanmar);
 Tetragnatha multipunctata Urquhart, 1891 (Nova Zelanda);
 Tetragnatha nana Okuma, 1987 (Nova Guinea);
 Tetragnatha nandan Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha necatoria Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Tetragnatha nepaeformis Doleschall, 1859 (Java);
 Tetragnatha nero Butler, 1876 (Rodrguez);
 Tetragnatha netrix Simon, 1900 (Hawaii);
 Tetragnatha nigricans Dalmas, 1917 (Nova Zelanda);
 Tetragnatha nigrigularis Simon, 1898 (Seychelles);
 Tetragnatha nigrita Lendl, 1886 (Palertic);
 Tetragnatha niokolona Roewer, 1961 (Senegal);
 Tetragnatha nitens (Audouin, 1826) (Cosmotropical);
 Tetragnatha nitidiuscula Simon, 1907 (frica Occidental);
 Tetragnatha nitidiventris Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Tetragnatha notophilla Boeris, 1889 (Per);
 Tetragnatha noumeensis Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Tetragnatha novia Simon, 1901 (Malisia);
 Tetragnatha nubica Denis, 1955 (Niger);
 Tetragnatha obscura Gillespie, 2002 (Hawaii);
 Tetragnatha obscuriceps Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Tetragnatha obtEUA C. L. Koch, 1837 (Palertic);
 Tetragnatha obtEUA Crsega Simon, 1929 (Crsega);
 Tetragnatha obtEUA intermedia Kulczyn'ski, 1891 (Hongria);
 Tetragnatha obtEUA proprior Kulczyn'ski, 1891 (Hongria);
 Tetragnatha oculata Denis, 1955 (Niger);
 Tetragnatha okumae Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Tetragnatha olindana Karsch, 1880 (Polynesia);
 Tetragnatha oomua Gillespie, 2003 (Illes Marqueses);
 Tetragnatha oreobia Okuma, 1987 (Nova Guinea);
 Tetragnatha orizaba (Banks, 1898) (Mxic, Cuba, Jamaica);
 Tetragnatha oubatchensis Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Tetragnatha palikea Gillespie, 2003 (Hawaii);
 Tetragnatha pallescens F. O. P.-Cambridge, 1903 (North, Amrica Central, ndies Occidentals);
 Tetragnatha pallida O. P.-Cambridge, 1889 (Costa Rica, Panam);
 Tetragnatha paludicola Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha paludis Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Tetragnatha panopea L. Koch, 1872 (Macronesia, Polynesia, Hawaii);
 Tetragnatha papuana Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Tetragnatha paradisea Pocock, 1901 (ndia);
 Tetragnatha paradoxa Okuma, 1992 (Costa Rica);
 Tetragnatha Paraguaiensis (Mello-Leito, 1939) (Paraguai);
 Tetragnatha parva Badcock, 1932 (Paraguai);
 Tetragnatha parvula Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Tetragnatha paschae Berland, 1924 (Ester);
 Tetragnatha perkinsi Simon, 1900 (Hawaii);
 Tetragnatha perreirai Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha Perviana Taczanowski, 1878 (Per);
 Tetragnatha petrunkevitchi Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Tetragnatha phaeodactyla Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Tetragnatha pilosa Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha pinicola L. Koch, 1870 (Palertic);
 Tetragnatha piscatoria Simon, 1897 (ndies Occidentals);
 Tetragnatha planata Karsch, 1891 (Sri Lanka);
 Tetragnatha plena Chamberlin, 1924 (Xina);
 Tetragnatha polychromata Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha praedonia L. Koch, 1878 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Tetragnatha priamus Okuma, 1987 (Illes Solomon);
 Tetragnatha protensa Walckenaer, 1842 (Madagascar fins a Austrlia, Nova Calednia, Palau);
 Tetragnatha puella Thorell, 1895 (Myanmar, Sumatra, Nova Guinea);
 Tetragnatha pulchella Thorell, 1877 (Sumatra, Sulawesi);
 Tetragnatha punua Gillespie, 2003 (Illes Marqueses);
 Tetragnatha qiuae Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha quadrinotata Urquhart, 1893 (Tasmnia);
 Tetragnatha quasimodo Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha quechua Chamberlin, 1916 (Per);
 Tetragnatha radiata Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea);
 Tetragnatha ramboi Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Tetragnatha rava Gillespie, 2003 (Tahit);
 Tetragnatha reimoseri (Rosca, 1939) (Central, Europa Oriental);
 Tetragnatha reni Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha restricta Simon, 1900 (Hawaii);
 Tetragnatha retinens Chamberlin, 1924 (Xina);
 Tetragnatha rimandoi Barrion, 1998 (Filipines);
 Tetragnatha rimitarae Strand, 1911 (Polynesia);
 Tetragnatha riparia Holmberg, 1876 (Argentina);
 Tetragnatha riveti Berland, 1913 (Ecuador);
 Tetragnatha roeweri Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Tetragnatha rossi Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea);
 Tetragnatha rouxi (Berland, 1924) (Nova Calednia);
 Tetragnatha rubriventris Doleschall, 1857 (Nova Guinea, Queensland);
 Tetragnatha scopus Chamberlin, 1916 (Per);
 Tetragnatha serra Doleschall, 1857 (Tailndia fins a Hong Kong, Nova Guinea);
 Tetragnatha shanghaiensis Strand, 1907 (Xina);
 Tetragnatha shinanoensis Okuma & Chikuni, 1978 (Jap);
 Tetragnatha shoshone Levi, 1981 (EUA, Canad, Europa);
 Tetragnatha sidama Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Tetragnatha signata Okuma, 1987 (Nova Guinea);
 Tetragnatha similis Nicolet, 1849 (Xile);
 Tetragnatha simintina Roewer, 1961 (Senegal);
 Tetragnatha sinuosa Chickering, 1957 (Panam);
 Tetragnatha sobrina Simon, 1900 (Hawaii);
 Tetragnatha sociella Chamberlin, 1924 (Xina);
 Tetragnatha squamata Karsch, 1879 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Tetragnatha stelarobusta Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha stellarum Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea);
 Tetragnatha sternalis Nicolet, 1849 (Xile);
 Tetragnatha stimulifera Simon, 1907 (Congo);
 Tetragnatha straminea Emerton, 1884 (EUA, Canad, Cuba);
 Tetragnatha strandi Lessert, 1915 (Est, frica Meridional);
 Tetragnatha strandi melanogaster Schmidt & Krause, 1993 (Illes Comoro);
 Tetragnatha streichi Strand, 1907 (Xina);
 Tetragnatha striata L. Koch, 1862 (Europa fins a Kazakhstan);
 Tetragnatha subclavigera Strand, 1907 (Congo);
 Tetragnatha subesakii Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha subextensa Petrunkevitch, 1930 (Jamaica, Puerto Rico);
 Tetragnatha subsquamata Okuma, 1985 (Tanznia, Sud-frica);
 Tetragnatha suoan Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha sutherlandi Gravely, 1921 (ndia);
 Tetragnatha tahuata Gillespie, 2003 (Illes Marqueses);
 Tetragnatha tanigawai Okuma, 1988 (Illes Ryukyu);
 Tetragnatha tantalus Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha taylori O. P.-Cambridge, 1890 (Sud-frica);
 Tetragnatha tenera Thorell, 1881 (ndia, Sri Lanka, Queensland);
 Tetragnatha tenuis O. P.-Cambridge, 1889 (Guatemala fins a Panam);
 Tetragnatha tenuissima O. P.-Cambridge, 1889 (Mxic, ndies Occidentals fins a Brasil);
 Tetragnatha tincochacae Chamberlin, 1916 (Per);
 Tetragnatha tipula (Simon, 1894) (frica Occidental);
 Tetragnatha tonkina Simon, 1909 (Vietnam);
 Tetragnatha torrensis Schmidt & Piepho, 1994 (Illes Cap Verd);
 Tetragnatha trichodes Thorell, 1878 (Indonesia);
 Tetragnatha trichodes mendax Franganillo, 1909 (Portugal);
 Tetragnatha tristani Banks, 1909 (Costa Rica);
 Tetragnatha trituberculata Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha tropica O. P.-Cambridge, 1889 (Mxic fins a Panam);
 Tetragnatha tuamoaa Gillespie, 2003 (Society);
 Tetragnatha tullgreni Lessert, 1915 (frica Central i Oriental);
 Tetragnatha uluhe Gillespie, 2003 (Hawaii);
 Tetragnatha uncifera Simon, 1900 (Hawaii);
 Tetragnatha unicornis Tullgren, 1910 (Est, Sud-frica);
 Tetragnatha valida Keyserling, 1887 (Queensland, Nova Galles del Sud, Tasmnia);
 Tetragnatha vermiformis Emerton, 1884 (Canad fins a Panam, frica Meridional fins a Jap, Filipines);
 Tetragnatha versicolor Walckenaer, 1842 (North, Amrica Central, Cuba);
 Tetragnatha virescens Okuma, 1979 (Bangladesh, Sri Lanka fins a Indonesia, Filipines);
 Tetragnatha viridis Walckenaer, 1842 (EUA, Canad);
 Tetragnatha viridorufa Gravely, 1921 (ndia);
 Tetragnatha visenda Chickering, 1957 (Jamaica);
 Tetragnatha waikamoi Gillespie, 1992 (Hawaii);
 Tetragnatha yalom Chrysanthus, 1975 (Nova Guinea, Illes Bismarck, Queensland);
 Tetragnatha yesoensis Saito, 1934 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Tetragnatha yongquiang Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha zangherii (Caporiacco, 1926) (Itlia);
 Tetragnatha zhangfu Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha zhaoi Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tetragnatha zhaoya Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);

Timonoe.
Timonoe Thorell, 1898
 Timonoe argenteozonata Thorell, 1898 (Myanmar);

Tylorida.
Tylorida Simon, 1894
 Tylorida culta (O. P.-Cambridge, 1869) (ndia, Sri Lanka);
 Tylorida cylindrata (Wang, 1991) (Xina);
 Tylorida mengla Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tylorida mornensis (Benoit, 1978) (Seychelles);
 Tylorida seriata Thorell, 1899 (frica Occidental, Camerun);
 Tylorida stellimicans (Simon, 1885) (Malisia);
 Tylorida striata (Thorell, 1877) (Xina fins a Austrlia);
 Tylorida tianlin Zhu, Song & Zhang, 2003 (Xina);
 Tylorida ventralis (Thorell, 1877) (ndia fins a Taiwan, Jap, Nova Guinea);

W.
Wolongia.
Wolongia Zhu, Kim & Song, 1997
 Wolongia guoi Zhu, Kim & Song, 1997 (Xina);
 Wolongia wangi Zhu, Kim & Song, 1997 (Xina);

Z.
Zygiometella.
Zygiometella Wunderlich, 1995
 Zygiometella perlongipes (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166024" title="Salisbury" nonfiltered="2821" processed="2809" dbindex="67836">



Salisbury (que es pronuncia 'Solsbri') s una ciutat de Wiltshire, Anglaterra.  s la ciutat principal del districte de Salisbury. A vegades l'anomenen tamb "New Sarum" (Nova Sarum) i la persona nativa de Salisbury s'anomena "Sarumite" 

s la confluncia de cinc rius: el Nadder, l' Ebble, el Wylye i el Bourne sn afluents  del riu Avon (la paraula celta emprada per 'riu').

A les rodalies d'aquesta preciosa ciutat britnica es pot trobar el fams monument de Stonehenge.

 Economia .

Salisbury t un mercat que se celebra cada dimarts i cada dissabte. Aquest mercat se celebra des del 1227.

Alguns centres comercials sn "The Old George Mall", "The Maltings" y "Winchester Street".

 Cultura .

Hi ha una gran comunitat artstica amb galeries al centre de la ciutat i una biblioteca pblica. El segle XVIII John Constable va pintar diversos quadres on hi apareixia l'agulla de la catedral i el camp circumdant. S'hi celebra el Festival Internacional de les Arts des de finals de maig fins a principis de juny.

Llocs d'inters.

Catedral de Salisbury;

Figures.
L'escriptor Edward Rutherfurd va nixer a Salisbury






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166026" title="Illa d'Axel Heiberg" nonfiltered="2822" processed="2810" dbindex="67837">



L'illa d'Axel Heiberg (en angls Axel Heiberg Island) s la setena illa ms gran del Canad. Forma part de les illes de la Reina Elisabet i, ms concretament, de les illes Sverdrup. Pertany al territori de Nunavut, entre les coordenades geogrfiques 78 i 81 N i 85 i 97 O, a l'oest de l'illa d'Ellesmere.  

s una illa retallada per grans fiords, amb una superfcie total de 43.178 km. El punt ms alt s l'Outlook Peak, de 2.211 m d'altitud. El gel i les glaceres cobreixen 14.733 km de l'rea total. 

L'illa fou descoberta per Otto Sverdrup el 1900, que la va batejar amb el nom d'Axel Heiberg, el director de la companyia cervesera noruega Ringnes, empresa que va finanar l'expedici. L'exploraci cientfica de l'illa va comenar a la dcada del 1950. Actualment est deshabitada, excepte una petita estaci cientfica que funciona noms durant certes poques de l'any. Aix no obstant, encara s'hi conserven restes de poblats inuits. El 1985, a l'illa es va descobrir un bosc petrificat de l'eoc. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166029" title="Theodor Aman" nonfiltered="2823" processed="2811" dbindex="67838">


Theodor Aman  -  (n. 20 de mar de 1831, Cmpulung-Muscel  - d. 19 d'agost 1891, Bucarest), pintor i grafista, pedagog, academista romans, fundador de les primeres escoles romaneses de belles arts tant a Ia i com a Bucarest. 

 Estudi a Bucarest, i ms tard a Pars. ;
 Fou professor i fundador de l'Escola Nacional de Belles Arts de Bucarest. ;
 Es dedic a la pintura, influenciat pels mestres renaixentistes italians. ;
 Torn a la seva terra natal, on s'inspir en la vida a la muntanya, creant moltes telles amb paisatges de Cmpulung i rodalies. ;
 El seu nom forma part de la histria de les arts romaneses i no pas tan sols a causa del valor de la seva obra artstica, sin tamb a causa de la seva contribuci a la fundaci de les primeres escoles de Belles Arts, a Bucarest i a Ia i (1864). ;
 Desprs de rebre classes de dibuix amb el pintor Constantin Lecca al Collegi Nacional Carol I de Craiova, el 1850 se n'an cap a Pars, on estudi pintura amb Michel Martin Drolling, i ms tard, el 1851, amb Franois douard Picot. Comen a pintar en aquella poca un conjunt de composicions histriques, un dels seus gneres preferits en el qual destacaria, i cre, tamb en aquella poca, l'escola (L'ltima nit de Mihai Viteazul, 1852; La batalla de Oteni a, 1854; La batalla d'Alma, 1855; La Uni dels Principats, 1857; La batalla dels romanesos amb els turcs a l'illa de Sf. Gheorghe, 1859; El Comte Drcula i els embaixadors turcs, 1861-1864; Els nobles corpresos pel banquet del Comte Drcula, 1885-1887 etc.).
 El prestigi del qual s'enorgull Aman aument de nou quan aconsegu el crrec de director de les Escoles Nacionals de Belles Arts, desprs de la fundaci d'aquestes institucions, el 1863. A la seva pintura destaca el rigor academicista, els smbols d'evocaci histrica hi aporten certa frescor, s'hi valoritzen les situacions de l'artista a l'actualitat. La novetat de les seves telles tamb mant, per tant, moltes de les respostes temtiques a la preocupaci social i poltica del perode de naixement de l'estat nacional romans. ;

Enllaos Externs.


 Theodor Aman a l'ICI;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166030" title="Banda simfnica" nonfiltered="2824" processed="2812" dbindex="67839">
Una banda simfnica s una banda de msica que, a ms de la instrumentaci tpica de la banda inclou una secci d'instruments de corda, normalment violoncel i contrabaix.
Normalment la secci de clarinets equivaldria a la secci de violins d'una orquestra simfnica.
El repertori de les bandes solien basar-se en adaptacions d'obres per a orquestra simfnica i pasdobles. Actualment, per la banda compta amb composicions especfiques, un repertori cada cop ms ampli i molts compositors en actiu, sent els arxius ms importants als pasos catalans els de la Banda Municipal de Barcelona, encara que aquesta no incorpori cordes, o el de la Banda de Valncia.
Algunes de les bandes amateurs de ms nivell sn: la Sociedad Musical Torrevejense, la Banda Municipal de Villena, la Union Musical de Llria, la Banda del Ateneo Musical de Cullera o la Banda Simfnica de Badalona.

 Instrumentaci d'una banda simfnica .

Vent fusta.

 flautes i un flaut;
 obo i, en funci de l'obra, corn angls;
 clarinets(normalment acostumen a haver-hi quatre divisions: principal, primer, segon i tercer), i s habitual trobar-hi tamb requint o clarinet alt en mib;
 clarinet baix;
 fagot;
 saxos alts, saxos tenors, saxo barton i, en funci de l'obra un saxo soprano;

Vent metall.
 trompetes i, en funci de l'obra, fiscorns;
 trompes;
 trombons tenor i, de manera no habitual, baix;
 bombard o bombardins;
 tuba o tubes;

Corda.
 violoncels;
 contrabaixos;

Percussi.
 timbales;
 bombo i plats;
 bateria;
 percussi de placa;
 percussi petita: triangle, castanyoles, caixa xinesa, maraques...
 etc.

Altres (excepcionalment).
 Piano;
 Arpa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166032" title="Nvol (desambiguaci)" nonfiltered="2825" processed="2813" dbindex="67840">


Meteorologia; Un nvol s una massa de partcules en suspensi.
Astronomia; ;
Nvol interestellar;
Nvol d'Oort;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166033" title="Llista d'espcies d'esparssids" nonfiltered="2826" processed="2814" dbindex="67841">

Aquesta s la llista d'espcies d'esparssids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 27 de novembre de 2006 i hi ha citats 82 gneres i 1009 espcies; d'elles, 252 pertanyen al gnere Olios i 178 a lHeteropoda. La seva distribuci s molt extensa, trobant-se prcticament per tot el mn excepte a la zona ms septentrional.

Degut a l'extensi del llistat l'article s'ha dividit en dos parts d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
 Llista d'espcies d'esparssids (A-N);
 Llista d'espcies d'esparssids (O-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Esparssid;
 Llista de gneres d'esparssids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166036" title="Vctor II" nonfiltered="2827" processed="2815" dbindex="67842">

Vctor II (de nom Gebhard de Dollnstein-Hirschberg) ( Baviera, ?   Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1055 al 1057.

Fill d'un bar de Subia, el comte Hartwing de Calw, i parent de l'emperador Enric III, va ser nomenat bisbe d'Eichstt el 1042, als 24 anys d'edat, grcies a la influncia del seu oncle el bisbe Gerhard de Ratisbona. Des de la seva posici va ajudar a progressar les poltiques i interessos de l'emperador Enric i es va convertir en un dels seus principals asesors.

El setembre de 1054, a Magncia, va ser nomenat Papa per Enric III i una delegaci romana encapalada per Hildebrant (futur papa Gregori VII). Va ser consagrat en la catredal de Sant Pere, i el seu pontificat s'emmarca en la reforma gregoriana.

Al juny de 1055, Vctor II es trob amb l'emperador a Florncia, on va celebrar un concili que va reforar la condemna de Lle IX al matrimoni dels sacerdots, la simonia i la prdua dels bens de l'Esglsia.

El 1056 es va desplaar a Alemanya per sollicitar la protecci imperial davant dels normands. Durant la seva estada en terres germanes Enric III va morir, deixant en el tron al seu fill de sis anys Enric IV i com a regent la seva vdua la emperadriu Agns de Poitou.

Victor II va morir poc desprs a Arezzo, el 28 de juny de 1057, a causa de la malria. Fou enterrat a la ciutat de Ravenna.

Desprs de la seva mort, i aprofitant el buit de poder a Alemanya on governava un emperador que era sols un nen i una regent totalment inexperta, la noblesa romana va tornar a ser la instituci determinant en l'elecci papal, i Vctor II es convertiria en l'ltim Papa nomenat per un emperador alemany.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166038" title="Llista d'espcies d'esparssids (A-N)" nonfiltered="2828" processed="2816" dbindex="67843">
Llista d'espcies d'esparssids, per ordre alfabtic de la lletra A a la N, amb totes les espcies descrites fins el 27 de novembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies d'esparssids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies d'esparssids (O-Z).






A.
Adcatomus.
Adcatomus Karsch, 1880
 Adcatomus ciudadus Karsch, 1880 (Per);

Anaptomecus.
Anaptomecus Simon, 1903
 Anaptomecus longiventris Simon, 1903 (Ecuador);
 Anaptomecus rufescens Mello-Leito, 1940 (Guyana);

Anchognatha.
Anchognatha Thorell, 1881
 Anchognatha avida Thorell, 1881 (Queensland);

Anchonastus.
Anchonastus Simon, 1898
 Anchonastus caudatus Simon, 1898 (Camerun);
 Anchonastus gertschi Lessert, 1946 (Congo);
 Anchonastus pilipodus (Strand, 1913) (Central frica);
 Anchonastus plumosus (Pocock, 1899) (frica Occidental);

Arandisa.
Arandisa Lawrence, 1938
 Arandisa deserticola Lawrence, 1938 (Nambia);

B.
Barylestis.
Barylestis Simon, 1910
 Barylestis blaisei (Simon, 1903) (Gabon);
 Barylestis fagei (Lessert, 1929) (Congo, Rwanda);
 Barylestis insularis Simon, 1910 (Bioko);
 Barylestis montandoni (Lessert, 1929) (Congo, Uganda);
 Barylestis nigripectus Simon, 1910 (Congo);
 Barylestis occidentalis (Simon, 1887) (Congo, Uganda, Sudan);
 Barylestis peltatus (Strand, 1916) (Central frica);
 Barylestis scutatus (Pocock, 1903) (Camerun);
 Barylestis variatus (Pocock, 1899) (frica Occidental);

Beregama.
Beregama Hirst, 1990
 Beregama aurea (L. Koch, 1875) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Beregama cordata (L. Koch, 1875) (Nova Galles del Sud);
 Beregama goliath (Chrysanthus, 1965) (Nova Guinea);
 Beregama herculea (Thorell, 1881) (Nova Guinea);

Berlandia.
Berlandia Lessert, 1921
 Berlandia longipes Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Berlandia tenebricola Simon & Fage, 1922 (frica Oriental);

Bhutaniella.
Bhutaniella Jger, 2000b
 Bhutaniella dunlopi Jger, 2001 (Bhutan);
 Bhutaniella gruberi Jger, 2001 (Bhutan);
 Bhutaniella haenggii Jger, 2001 (Bhutan);
 Bhutaniella hillyardi Jger, 2000 (Nepal);
 Bhutaniella kronestedti Vedel & Jger, 2005 (Xina);
 Bhutaniella rollardae Jger, 2001 (Nepal);
 Bhutaniella scharffi Vedel & Jger, 2005 (Xina);
 Bhutaniella sikkimensis (Gravely, 1931) (ndia);

C.
Carparachne.
Carparachne Lawrence, 1962
 Carparachne alba Lawrence, 1962 (Nambia);
 Carparachne aureoflava Lawrence, 1966 (Nambia);

Cebrennus.
Cebrennus Simon, 1880
 Cebrennus aethiopicus Simon, 1880 (Etipia, Saudi Arabia);
 Cebrennus castaneitarsis Simon, 1880 (Algria fins a Israel);
 Cebrennus concolor (Denis, 1947) (Egipte);
 Cebrennus cultrifer Fage, 1921 (Algria);
 Cebrennus intermedius Jger, 2000 (Saudi Arabia);
 Cebrennus kochi (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Cebrennus logunovi Jger, 2000 (Turkmenistan);
 Cebrennus mayri Jger, 2000 (Oman);
 Cebrennus powelli Fage, 1921 (Marroc);
 Cebrennus rungsi Jger, 2000 (Marroc);
 Cebrennus tunetanus Simon, 1885 (Tunsia);
 Cebrennus villosus (Jzquel & Junqua, 1966) (Algria, Tunsia);
 Cebrennus wagae (Simon, 1874) (Algria, Tunsia);

Cerbalus.
Cerbalus Simon, 1897
 Cerbalus alegranzaensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Cerbalus ergensis Jger, 2000 (Tunsia);
 Cerbalus negebensis Levy, 1989 (Israel);
 Cerbalus pellitus Kritscher, 1960 (Egipte);
 Cerbalus psammodes Levy, 1989 (Egipte, Israel);
 Cerbalus pulcherrimus (Simon, 1880) (frica del Nord);
 Cerbalus verneaui (Simon, 1889) (Illes Canries);

Cercetius.
Cercetius Simon, 1902
 Cercetius perezi Simon, 1902 (Somlia, Prop de Est);

Chrosioderma.
Chrosioderma Simon, 1897
 Chrosioderma albidum Simon, 1897 (Madagascar);
 Chrosioderma analalava Silva, 2005 (Madagascar);
 Chrosioderma havia Silva, 2005 (Madagascar);
 Chrosioderma mahavelona Silva, 2005 (Madagascar);
 Chrosioderma mipentinapentina Silva, 2005 (Madagascar);
 Chrosioderma namoroka Silva, 2005 (Madagascar);
 Chrosioderma ranomafana Silva, 2005 (Madagascar);
 Chrosioderma roaloha Silva, 2005 (Madagascar);
 Chrosioderma soalala Silva, 2005 (Madagascar);

Clastes.
Clastes Walckenaer, 1837
 Clastes freycineti Walckenaer, 1837 (Moluques, Nova Guinea);

D.
Damastes.
Damastes Simon, 1880
 Damastes atrignathus Strand, 1908 (Madagascar);
 Damastes coquereli Simon, 1880 (Madagascar);
 Damastes coquereli affinis Strand, 1907 (Madagascar);
 Damastes decoratus (Simon, 1897) (Madagascar);
 Damastes fasciolatus (Simon, 1903) (Madagascar);
 Damastes flavomaculatus Simon, 1880 (Madagascar);
 Damastes grandidieri Simon, 1880 (Madagascar);
 Damastes majungensis Strand, 1907 (Madagascar);
 Damastes malagassus (Fage, 1926) (Madagascar);
 Damastes malagasus (Karsch, 1881) (Madagascar);
 Damastes masculinus Strand, 1908 (Madagascar);
 Damastes nigrichelis (Strand, 1907) (Mozambique);
 Damastes nossibeensis Strand, 1907 (Madagascar);
 Damastes oswaldi Lenz, 1891 (Madagascar);
 Damastes pallidus (Schenkel, 1937) (Madagascar);
 Damastes sikoranus Strand, 1906 (Madagascar);
 Damastes validus (Blackwall, 1877) (Seychelles);

Decaphora.
Decaphora Franganillo, 1931
 Decaphora trabiformis Franganillo, 1931 (Cuba);

Defectrix.
Defectrix Petrunkevitch, 1925
 Defectrix defectrix Petrunkevitch, 1925 (Panam);

Delena.
Delena Walckenaer, 1837
 Delena cancerides Walckenaer, 1837 (Austrlia, Tasmnia);
 Delena craboides Walckenaer, 1837 (Austrlia);
 Delena gloriosa (Rainbow, 1917) (Sud d Austrlia);
 Delena nigrifrons (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);

Dermochrosia.
Dermochrosia Mello-Leito, 1940
 Dermochrosia maculatissima Mello-Leito, 1940 (Brasil);

E.
Eodelena.
Eodelena Hogg, 1902
 Eodelena convexa Hirst, 1991 (Oest d Austrlia);
 Eodelena kosciuskoensis Hirst, 1991 (Nova Galles del Sud);
 Eodelena lapidicola Hirst, 1991 (Oest d Austrlia);
 Eodelena loftiensis Hirst, 1991 (Sud d Austrlia);
 Eodelena melanochelis (Strand, 1913) (Victria);
 Eodelena spenceri Hogg, 1902 (Tasmnia, King);
 Eodelena tasmaniensis Hirst, 1991 (Tasmnia);

Eusparassus.
Eusparassus Simon, 1903
 Eusparassus barbarus (Lucas, 1846) (Algria);
 Eusparassus bicorniger (Pocock, 1898) (Egipte, Etipia, frica Oriental);
 Eusparassus concolor Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Eusparassus cornipalpis Strand, 1906 (Etipia);
 Eusparassus dufouri Simon, 1932 (Mediterrani Occidental);
 Eusparassus dufouri atlanticus Simon, 1909 (Marroc);
 Eusparassus dufouri maximus Strand, 1906 (Algria, Tunsia);
 Eusparassus flavovittatus Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Eusparassus fulviclypeus Strand, 1906 (Etipia);
 Eusparassus fuscimanus Denis, 1958 (Afganistan);
 Eusparassus hansii Schenkel, 1950 (EUA);
 Eusparassus laterifuscus Strand, 1908 (Madagascar);
 Eusparassus letourneuxi (Simon, 1874) (Algria, Tunsia);
 Eusparassus levantinus Urones, 2006 (Espanya);
 Eusparassus lilus Strand, 1907 (Java);
 Eusparassus nanjianensis (Hu & Fu, 1985) (Xina);
 Eusparassus nigrichelis Strand, 1906 (Etipia);
 Eusparassus oculatus (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Eusparassus oraniensis (Lucas, 1846) (frica del Nord);
 Eusparassus palystiformis Strand, 1907 (Sud-frica);
 Eusparassus pontii Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Eusparassus potanini (Simon, 1895) (Xina);
 Eusparassus quinquedentatus Strand, 1906 (frica Occidental);
 Eusparassus rufobrunneus Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Eusparassus sexdentatus Strand, 1906 (frica Occidental);
 Eusparassus shefteli Chamberlin, 1916 (Per);
 Eusparassus subadultus Strand, 1906 (Etipia);
 Eusparassus syrticus Simon, 1909 (Algria, Tunsia);
 Eusparassus ubae Strand, 1906 (frica Oriental);
 Eusparassus walckenaeri (Audouin, 1826) (Mediterrani Oriental fins a Afganistan);

Exopalystes.
Exopalystes Hogg, 1914
 Exopalystes pulchellus Hogg, 1914 (Nova Guinea);

G.
Geminia.
Geminia Thorell, 1897
 Geminia sulphurea Thorell, 1897 (Myanmar);

Gnathopalystes.
Gnathopalystes Rainbow, 1899
 Gnathopalystes crucifer (Simon, 1880) (Malisia or Java);
 Gnathopalystes ferox Rainbow, 1899 (Vanuatu);
 Gnathopalystes ignicomus (L. Koch, 1875) (Nova Irlanda, New Bretanya);
 Gnathopalystes kochi (Simon, 1880) (ndia, Myanmar, Malisia, Java, Sumatra, Borneo);
 Gnathopalystes nigriventer (Kulczyn'ski, 1910) (Nova Guinea, Illes Solomon);
 Gnathopalystes nigrocornutus (Merian, 1911) (Sulawesi);
 Gnathopalystes rutilans (Simon, 1899) (Sumatra);
 Gnathopalystes taiwanensis Zhu & Tso, 2006 (Taiwan);

H.
Heteropoda.
Heteropoda Latreille, 1804
 Heteropoda acuta Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda afghana Roewer, 1962 (Afganistan, Pakistan, ndia);
 Heteropoda alta Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda altithorax Strand, 1907 (ndia);
 Heteropoda amphora Fox, 1936 (Xina, Hong Kong);
 Heteropoda analis Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Heteropoda andamanensis Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Heteropoda annulipoda Strand, 1911 (Illes Aru);
 Heteropoda armillata (Thorell, 1887) (Myanmar, Sumatra);
 Heteropoda atollicola Pocock, 1904 (Maldive);
 Heteropoda atriventris Chrysanthus, 1965 (Nova Guinea);
 Heteropoda aulica (L. Koch, 1878) (Jap);
 Heteropoda aureola He & Hu, 2000 (Xina);
 Heteropoda badiella Roewer, 1951 (Moluques);
 Heteropoda bellendenker Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda belua Jger, 2005 (Borneo);
 Heteropoda beroni Jger, 2005 (Sulawesi);
 Heteropoda bhaikakai Patel & Patel, 1973 (ndia);
 Heteropoda bifurcula Wang, Chen & Zhu, 2002 (Xina);
 Heteropoda bimaculata Thorell, 1878 (Amboina);
 Heteropoda binnaburra Davies, 1994 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Heteropoda bivittata Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Heteropoda boiei (Doleschall, 1859) (Malisia, Java, Sumatra);
 Heteropoda bonthainensis Merian, 1911 (Sulawesi);
 Heteropoda borneensis (Thorell, 1898) (Borneo);
 Heteropoda boutani (Simon, 1906) (Vietnam);
 Heteropoda bulburin Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda buxa Saha, Biswas & Raychaudhuri, 1995 (ndia);
 Heteropoda camelia Strand, 1914 (Colmbia);
 Heteropoda cavernicola Davies, 1994 (Oest d Austrlia);
 Heteropoda cervina (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Heteropoda chelata (Strand, 1911) (Nova Guinea);
 Heteropoda chelata vittichelis (Strand, 1911) (Nova Guinea);
 Heteropoda chengbuensis Wang, 1990 (Xina);
 Heteropoda conwayensis Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda cooki Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda cooloola Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda crassa Simon, 1880 (Java);
 Heteropoda crediton Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda cyanichelis Strand, 1907 (Java);
 Heteropoda cyanognatha Thorell, 1881 (Illes Yule);
 Heteropoda cyPersiria Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Heteropoda dagmarae Jger & Vedel, 2005 (Laos);
 Heteropoda dasyurina (Hogg, 1914) (Nova Guinea);
 Heteropoda debalae Biswas & Roy, 2005 (ndia);
 Heteropoda debilis (L. Koch, 1875) (Samoa);
 Heteropoda distincta Davies, 1994 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Heteropoda elatana Strand, 1911 (Illes Aru, Illes Kei);
 Heteropoda eluta Karsch, 1891 (Sri Lanka);
 Heteropoda emarginativulva Strand, 1907 (ndia);
 Heteropoda erythra Chrysanthus, 1965 (Nova Guinea);
 Heteropoda eungella Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda fabrei Simon, 1885 (ndia);
 Heteropoda fischeri Jger, 2005 (ndia);
 Heteropoda flavocephala Merian, 1911 (Sulawesi);
 Heteropoda furva Thorell, 1890 (Malisia);
 Heteropoda garciai Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Heteropoda gemella Simon, 1877 (Filipines);
 Heteropoda goonaneman Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda gordonensis Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda gourae Monga, Sadana & Singh, 1988 (ndia);
 Heteropoda graaflandi Strand, 1907 (Java);
 Heteropoda grooteeylandt Davies, 1994 (Territori del Nord);
 Heteropoda gyirongensis Hu & Li, 1987 (Xina);
 Heteropoda hainanensis Li, 1991 (Xina);
 Heteropoda hampsoni Pocock, 1901 (ndia);
 Heteropoda hermitis (Hogg, 1914) (Oest d Austrlia);
 Heteropoda hillerae Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda holoventris Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda hosei Pocock, 1897 (Borneo);
 Heteropoda hupingensis Peng & Yin, 2001 (Xina);
 Heteropoda ignichelis (Simon, 1880) (Vietnam, Java, Borneo);
 Heteropoda imbecilla Thorell, 1892 (Malisia, Sumatra);
 Heteropoda invicta (L. Koch, 1878) (Jap);
 Heteropoda jacobi Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Heteropoda javana (Simon, 1880) (Java, Sumatra);
 Heteropoda jiangxiensis Li, 1991 (Xina);
 Heteropoda jugulans (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Heteropoda kabaenae Strand, 1911 (Illes Bismarck);
 Heteropoda kalbarri Davies, 1994 (Oest d Austrlia);
 Heteropoda kandiana Pocock, 1899 (ndia, Sri Lanka);
 Heteropoda kobroorica Strand, 1911 (Illes Aru);
 Heteropoda kuekenthali Pocock, 1897 (Moluques);
 Heteropoda kuluensis Sethi & Tikader, 1988 (ndia);
 Heteropoda languida Simon, 1887 (Myanmar);
 Heteropoda lashbrooki (Hogg, 1922) (Vietnam);
 Heteropoda lentula Pocock, 1901 (ndia);
 Heteropoda leprosa Simon, 1884 (ndia, Myanmar, Malisia);
 Heteropoda leptoscelis Thorell, 1892 (Sumatra);
 Heteropoda lindbergi Roewer, 1962 (Afganistan);
 Heteropoda listeri Pocock, 1900 (Illa Christmas);
 Heteropoda longipes (L. Koch, 1875) (Nova Galles del Sud);
 Heteropoda lunula (Doleschall, 1857) (ndia fins a Vietnam, Malisia, Java, Sumatra, Borneo);
 Heteropoda luwuensis Merian, 1911 (Sulawesi);
 Heteropoda malitiosa Simon, 1906 (ndia);
 Heteropoda manni (Strand, 1906) (Nigria);
 Heteropoda marillana Davies, 1994 (Oest d Austrlia);
 Heteropoda martEUA Jger, 2000 (Sumatra);
 Heteropoda maxima Jger, 2001 (Laos);
 Heteropoda mecistopus Pocock, 1898 (Illes Solomon);
 Heteropoda mediocris Simon, 1880 (Java, Nova Guinea);
 Heteropoda merkarensis Strand, 1907 (ndia);
 Heteropoda meticulosa Simon, 1880 (Per);
 Heteropoda minahassae Merian, 1911 (Sulawesi);
 Heteropoda mindiptanensis Chrysanthus, 1965 (Nova Guinea);
 Heteropoda modiglianii Thorell, 1890 (Java);
 Heteropoda monroei Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda montana Merian, 1911 (Sulawesi);
 Heteropoda monteithi Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda mossman Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda murina (Pocock, 1897) (Borneo);
 Heteropoda muscicapa Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Heteropoda nagarigoon Davies, 1994 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Heteropoda natans Jger, 2005 (Borneo);
 Heteropoda nebulosa Thorell, 1890 (Malisia);
 Heteropoda nicki Strand, 1915 (Sumatra, Java);
 Heteropoda nicki quala Strand, 1915 (Sumatra);
 Heteropoda nicobarensis Tikader, 1977 (Illes Nicobar);
 Heteropoda nigriventer Pocock, 1897 (Sulawesi);
 Heteropoda nilgirina Pocock, 1901 (ndia);
 Heteropoda nirounensis (Simon, 1903) (ndia, Sumatra);
 Heteropoda nobilis (L. Koch, 1875) (Noves Hbrides, Austrlia, Polynesia);
 Heteropoda novaguineensis Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Heteropoda nyalama Hu & Li, 1987 (Xina);
 Heteropoda obtEUA Thorell, 1890 (Borneo);
 Heteropoda ocyalina (Simon, 1887) (Java, Sumatra);
 Heteropoda panaretiformis Strand, 1906 (Sumatra);
 Heteropoda parva Jger, 2000 (Malisia);
 Heteropoda pedata Strand, 1907 (ndia);
 Heteropoda pedata magna Strand, 1909 (ndia);
 Heteropoda phasma Simon, 1897 (ndia);
 Heteropoda pingtungensis Zhu & Tso, 2006 (Taiwan);
 Heteropoda planiceps (Pocock, 1897) (Moluques);
 Heteropoda plebeja Thorell, 1887 (Myanmar);
 Heteropoda pressula Simon, 1886 (Vietnam);
 Heteropoda procera (L. Koch, 1867) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Heteropoda pumilla Keyserling, 1880 (Colmbia);
 Heteropoda raveni Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda renibulbis Davies, 1994 (Oest d Austrlia, Territori del Nord, Queensland);
 Heteropoda robusta Fage, 1924 (ndia);
 Heteropoda rosea Karsch, 1879 (Colmbia);
 Heteropoda rubra Chrysanthus, 1965 (Nova Guinea);
 Heteropoda rufognatha Strand, 1907 (ndia);
 Heteropoda rundle Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda ruricola Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Heteropoda sarotoides Jrvi, 1914 (Nova Guinea);
 Heteropoda sartrix (L. Koch, 1865) (Austrlia);
 Heteropoda schlaginhaufeni Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Heteropoda schwendingeri Jger, 2005 (Tailndia);
 Heteropoda sexpunctata Simon, 1885 (ndia, Malisia);
 Heteropoda shillongensis Sethi & Tikader, 1988 (ndia);
 Heteropoda signata Thorell, 1890 (Sumatra);
 Heteropoda silvatica Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda simplex Jger & Ono, 2000 (Illes Ryukyu);
 Heteropoda speciosus (Pocock, 1898) (Illes Solomon);
 Heteropoda spenceri Davies, 1994 (Territori del Nord);
 Heteropoda spinipes (Pocock, 1897) (Moluques);
 Heteropoda spurgeon Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda squamacea Wang, 1990 (Xina);
 Heteropoda straminea Kundu, Biswas & Raychaudhuri, 1999 (ndia);
 Heteropoda strandi Jger, 2002 (Sumatra);
 Heteropoda strasseni Strand, 1915 (Java);
 Heteropoda striata Merian, 1911 (Sulawesi);
 Heteropoda striatipes (Leardi, 1902) (ndia);
 Heteropoda submaculata Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Heteropoda submaculata torricelliana Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Heteropoda subplebeia Strand, 1907 (ndia);
 Heteropoda subtilis Karsch, 1891 (Sri Lanka);
 Heteropoda sumatrana Thorell, 1890 (Illes Sunda, Moluques, Nova Guinea);
 Heteropoda sumatrana javacola Strand, 1907 (Java);
 Heteropoda sumatrana montana Thorell, 1890 (Sumatra);
 Heteropoda teranganica Strand, 1911 (Illes Aru);
 Heteropoda tetrica Thorell, 1897 (Myanmar, Tailndia);
 Heteropoda thoracica (C. L. Koch, 1845) (Sumatra, Java, Amboina);
 Heteropoda tokarensis Yaginuma, 1961 (Jap);
 Heteropoda truncus (McCook, 1878) (Jap);
 Heteropoda umbrata Karsch, 1891 (Sri Lanka);
 Heteropoda variegata (Simon, 1874) (Grcia fins a Israel);
 Heteropoda veiliana Strand, 1907 (ndia);
 Heteropoda venatoria (Linnaeus, 1767) (Pantropical);
 Heteropoda venatoria chinesica Strand, 1907 (Xina);
 Heteropoda venatoria emarginata Thorell, 1881 (Sumatra);
 Heteropoda venatoria foveolata Thorell, 1881 (Nova Guinea, Illes Yule);
 Heteropoda venatoria japonica Strand, 1907 (Xina, Jap);
 Heteropoda venatoria maculipes Strand, 1907 (Xina, Jap);
 Heteropoda venatoria pseudomarginata Strand, 1909 (Java);
 Heteropoda vespersa Davies, 1994 (Queensland);
 Heteropoda warrumbungle Davies, 1994 (Nova Galles del Sud);
 Heteropoda warthiana Strand, 1907 (ndia);
 Heteropoda willunga Davies, 1994 (Queensland);

Holconia.
Holconia Thorell, 1877
 Holconia colberti Hirst, 1991 (Victria);
 Holconia flindersi Hirst, 1991 (Sud d Austrlia, Victria, Nova Galles del Sud);
 Holconia hirsuta (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Holconia immanis (L. Koch, 1867) (Austrlia);
 Holconia insignis (Thorell, 1870) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Holconia murrayensis Hirst, 1991 (Sud d Austrlia, Victria, Nova Galles del Sud);
 Holconia neglecta Hirst, 1991 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Holconia nigrigularis (Simon, 1908) (Austrlia);
 Holconia Oestralia Hirst, 1991 (Oest d Austrlia);

I.
Irileka.
Irileka Hirst, 1998
 Irileka iridescens Hirst, 1998 (Oest d Austrlia);

Isopeda.
Isopeda L. Koch, 1875
 Isopeda alpina Hirst, 1992 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Isopeda binnaburra Hirst, 1992 (Queensland);
 Isopeda brachyseta Hirst, 1992 (Nova Galles del Sud);
 Isopeda canberrana Hirst, 1992 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Isopeda catmona Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Isopeda deianira (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Isopeda echuca Hirst, 1992 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Isopeda girraween Hirst, 1992 (Queensland);
 Isopeda igraya Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Isopeda leishmanni Hogg, 1903 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia, Victria);
 Isopeda leishmanni hoggi Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Isopeda magna Hirst, 1992 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Isopeda montana Hogg, 1903 (Sud d Austrlia, Victria);
 Isopeda neocaledonica Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Isopeda parnabyi Hirst, 1992 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Isopeda prolata Hirst, 1992 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Isopeda queenslandensis Hirst, 1992 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Isopeda subalpina Hirst, 1992 (Victria);
 Isopeda sungaya Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Isopeda vasta (L. Koch, 1867) (Queensland);
 Isopeda villosa L. Koch, 1875 (Nova Galles del Sud);
 Isopeda woodwardi Hogg, 1903 (Sud d Austrlia);

Isopedella.
Isopedella Hirst, 1990
 Isopedella ambathala Hirst, 1993 (Queensland, Sud d Austrlia);
 Isopedella cana (Simon, 1908) (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Isopedella castanea Hirst, 1993 (Oest d Austrlia);
 Isopedella cerina Hirst, 1993 (Queensland);
 Isopedella cerussata (Simon, 1908) (Austrlia);
 Isopedella conspersa (L. Koch, 1875) (Queensland, Territori del Nord);
 Isopedella flavida (L. Koch, 1875) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Isopedella frenchi (Hogg, 1903) (Victria, Sud d Austrlia);
 Isopedella gibsandi Hirst, 1993 (Oest d Austrlia);
 Isopedella inola (Strand, 1913) (Austrlia);
 Isopedella inola carinatula (Strand, 1913) (Central Austrlia);
 Isopedella leai (Hogg, 1903) (Sud d Austrlia);
 Isopedella maculosa Hirst, 1993 (Oest d Austrlia);
 Isopedella meraukensis (Chrysanthus, 1965) (Nova Guinea, Queensland, Territori del Nord);
 Isopedella pessleri (Thorell, 1870) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Isopedella saundersi (Hogg, 1903) (Austrlia);
 Isopedella terangana (Strand, 1911) (Illes Aru);
 Isopedella tindalei Hirst, 1993 (Austrlia);
 Isopedella Victrialis Hirst, 1993 (Victria);

K.
Keilira.
Keilira Hirst, 1989
 Keilira sokoli Hirst, 1989 (Victria);
 Keilira sparsomaculata Hirst, 1989 (Sud d Austrlia);

L.
Leucorchestris.
Leucorchestris Lawrence, 1962
 Leucorchestris alexandrina Lawrence, 1966 (Angola);
 Leucorchestris arenicola Lawrence, 1962 (Nambia);
 Leucorchestris flavimarginata Lawrence, 1966 (Nambia);
 Leucorchestris kochi Lawrence, 1965 (Nambia);
 Leucorchestris porti Lawrence, 1965 (Nambia);
 Leucorchestris sabulosa Lawrence, 1966 (Nambia);
 Leucorchestris setifrons Lawrence, 1966 (Angola);
 Leucorchestris steyni Lawrence, 1965 (Nambia);

M.
Macrinus.
Macrinus Simon, 1887
 Macrinus milleri Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Macrinus succineus Simon, 1887 (Brasil);

Martensopoda.
Martensopoda Jger, 2006
 Martensopoda minuscula (Reimoser, 1934) (ndia);
 Martensopoda transversa Jger, 2006 (ndia);

Megaloremmius.
Megaloremmius Simon, 1903
 Megaloremmius leo Simon, 1903 (Madagascar);

Micrommata.
Micrommata Latreille, 1804
 Micrommata aljibica Urones, 2004 (Espanya);
 Micrommata aragonensis Urones, 2004 (Espanya);
 Micrommata darlingi Pocock, 1901 (Sud-frica);
 Micrommata formosa Pavesi, 1878 (Algria fins a Israel);
 Micrommata ligurina (C. L. Koch, 1845) (Mediterrani fins a sia Central);
 Micrommata virescens (Clerck, 1757) (Palertic);
 Micrommata virescens ornata (Walckenaer, 1802) (Europa, Sria, Israel);

Microrchestris.
Microrchestris Lawrence, 1962
 Microrchestris melanogaster Lawrence, 1962 (Nambia);
 Microrchestris scutatus Lawrence, 1966 (Nambia);

N.
Neosparassus.
Neosparassus Hogg, 1903
 Neosparassus calligaster (Thorell, 1870) (Austrlia);
 Neosparassus conspicuus (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Neosparassus diana (L. Koch, 1875) (Oest d Austrlia, Victria, Tasmnia);
 Neosparassus festivus (L. Koch, 1875) (Nova Galles del Sud);
 Neosparassus haemorrhoidalis (L. Koch, 1875) (Nova Galles del Sud);
 Neosparassus incomtus (L. Koch, 1875) (Nova Galles del Sud);
 Neosparassus inframaculatus (Hogg, 1896) (Central Austrlia);
 Neosparassus macilentus (L. Koch, 1875) (Queensland, Victria);
 Neosparassus magareyi Hogg, 1903 (Austrlia);
 Neosparassus nitellinus (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Neosparassus pallidus (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Neosparassus patellatus (Karsch, 1878) (Tasmnia);
 Neosparassus pictus (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Neosparassus praeclarus (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Neosparassus punctatus (L. Koch, 1865) (Austrlia);
 Neosparassus rutilus (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Neosparassus salacius (L. Koch, 1875) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Neosparassus thoracicus Hogg, 1903 (Northern Austrlia);

Nisueta.
Nisueta Simon, 1880
 Nisueta affinis Strand, 1906 (Sudan);
 Nisueta flavescens Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Nisueta kolosvaryi Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Nisueta quadrispilota Simon, 1880 (Zanzbar);
 Nisueta similis Berland, 1922 (Etipia);

Nolavia.
Nolavia Kammerer, 2006
 Nolavia rubriventris (Piza, 1939) (Brasil);

Nonianus.
Nonianus Simon, 1885
 Nonianus gaujoni Simon, 1897 (Ecuador);
 Nonianus pictus Simon, 1885 (Algria fins a Israel);
 Nonianus unilateralis Strand, 1908 (Per);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166041" title="Llista d'espcies d'esparssids (O-Z)" nonfiltered="2829" processed="2817" dbindex="67844">
Llista d'espcies d'esparssids, per ordre alfabtic de la lletra O a la Z, amb totes les espcies descrites fins el 27 de novembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies d'esparssids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies d'esparssids (A-N).





O.
Olios.
Olios Walckenaer, 1837
 Olios abnormis (Blackwall, 1866) (Central frica);
 Olios acolastus (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Olios acostae Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Olios actaeon (Pocock, 1899) (New Bretanya);
 Olios admiratus (Pocock, 1901) (ndia);
 Olios fricanus (Karsch, 1878) (Mozambique);
 Olios albertius Strand, 1913 (Central frica);
 Olios albinus Fox, 1937 (EUA);
 Olios albus Mello-Leito, 1918 (Brasil);
 Olios alluaudi Simon, 1887 (Costa d Ivori);
 Olios amanensis Strand, 1907 (frica Oriental);
 Olios annandalei (Simon, 1901) (Malisia);
 Olios annulatus (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Mxic);
 Olios antiguensis (Keyserling, 1880) (ndies Occidentals);
 Olios antiguensis columbiensis Schmidt, 1971 (Colmbia);
 Olios argelasius (Walckenaer, 1805) (Mediterrani);
 Olios aristophanei Lessert, 1936 (Mozambique);
 Olios artemis Hogg, 1916 (Nova Guinea);
 Olios atomarius Simon, 1880 (Per);
 Olios attractus Petrunkevitch, 1911 (Brasil);
 Olios audax (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Olios aurantiacus Mello-Leito, 1918 (Brasil);
 Olios auricomis (Simon, 1880) (Zanzbar);
 Olios banananus Strand, 1915 (Congo);
 Olios batesi (Pocock, 1899) (Camerun);
 Olios baulnyi (Simon, 1874) (Marroc, Senegal, Sudan);
 Olios benitensis (Pocock, 1899) (Camerun);
 Olios berlandi Roewer, 1951 (Nova Calednia);
 Olios bhavnagarensis Sethi & Tikader, 1988 (ndia);
 Olios biarmatus Lessert, 1925 (Sud-frica);
 Olios bibranchiatus Fox, 1937 (EUA);
 Olios bicolor Banks, 1914 (Puerto Rico);
 Olios bivittatus Roewer, 1951 (Guyana);
 Olios bombilius (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Per);
 Olios brachycephalus Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Olios bungarensis Strand, 1913 (Sumatra);
 Olios canalae Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Olios canariensis (Lucas, 1838) (Illes Canries);
 Olios caprinus Mello-Leito, 1918 (Brasil);
 Olios cayanus Taczanowski, 1872 (Brasil, Guaiana Francesa);
 Olios ceylonicus (Leardi, 1902) (Sri Lanka);
 Olios chelifer Lawrence, 1937 (Sud-frica);
 Olios chiracanthiformis (Strand, 1906) (Etipia);
 Olios chubbi Lessert, 1923 (Sud-frica);
 Olios clarus (Keyserling, 1880) (Mxic);
 Olios claviger (Pocock, 1901) (Sud-frica);
 Olios coccineiventris (Simon, 1880) (Moluques, Nova Guinea);
 Olios coenobitus Fage, 1926 (Madagascar);
 Olios conspersipes (Thorell, 1899) (Camerun);
 Olios corallinus Schmidt, 1971 (Ecuador);
 Olios correvoni Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Olios correvoni choupangensis Lessert, 1936 (Mozambique);
 Olios correvoni nigrifrons Lawrence, 1928 (frica Meridional);
 Olios crassus (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Olios croseiceps (Pocock, 1898) (Malawi);
 Olios cursor (Thorell, 1894) (Malisia);
 Olios darlingi (Pocock, 1901) (Sud-frica);
 Olios darlingtoni Bryant, 1942 (Puerto Rico);
 Olios debilipes Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Olios derasus (C. L. Koch, 1845) (Sud-frica);
 Olios detritus (C. L. Koch, 1845) (Sud-frica);
 Olios digitalis Eydoux & Souleyet, 1841 (Unknown);
 Olios discolorichelis Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Olios durlaviae Biswas & Raychaudhuri, 2005 (Bangladesh);
 Olios ensiger (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Mxic);
 Olios erraticus Fage, 1926 (Madagascar);
 Olios erroneus O. P.-Cambridge, 1890 (Guatemala fins a Veneuela);
 Olios extensus Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Olios exterritorialis Strand, 1907 (Java or Ceram);
 Olios faesi Lessert, 1933 (Angola);
 Olios fasciatus (Keyserling, 1880) (Per, Brasil);
 Olios fasciculatus Simon, 1880 (EUA, Mxic);
 Olios fasciiventris Simon, 1880 (Zanzbar);
 Olios feldmanni Strand, 1915 (Camerun);
 Olios ferox (Thorell, 1892) (Indonesia or Austrlia);
 Olios ferrugineus (C. L. Koch, 1836) (Mxic, Guatemala, Brasil);
 Olios fimbriatus Chrysanthus, 1965 (Nova Guinea);
 Olios flavens Nicolet, 1849 (Xile);
 Olios flavidus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Olios floweri Lessert, 1921 (Etipia, frica Oriental);
 Olios fonticola (Pocock, 1902) (Sud-frica);
 Olios formosus Banks, 1929 (Panam);
 Olios foxi Roewer, 1951 (EUA);
 Olios francoisi (Simon, 1898) (Illes Loyalty);
 Olios franklinus Walckenaer, 1837 (EUA);
 Olios freyi Lessert, 1929 (Congo);
 Olios fugax (O. P.-Cambridge, 1885) (Pakistan, Yarkand);
 Olios fugiens (O. P.-Cambridge, 1890) (Guatemala);
 Olios fuhrmanni Strand, 1914 (St. Thomas);
 Olios fuligineus (Pocock, 1901) (ndia);
 Olios fulvithorax Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Olios furcatus Lawrence, 1927 (Nambia);
 Olios fuscovariatus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Olios galapagoensis Banks, 1902 (Illes Galpagos);
 Olios gentilis (Karsch, 1879) (frica Occidental);
 Olios giganteus Keyserling, 1884 (EUA, Mxic);
 Olios gracilipes Taczanowski, 1872 (Per, Guaiana Francesa);
 Olios grapsus Walckenaer, 1837 (Austrlia);
 Olios gravelyi Sethi & Tikader, 1988 (ndia);
 Olios greeni (Pocock, 1901) (Sri Lanka);
 Olios guatemalensis Keyserling, 1887 (Guatemala);
 Olios guineibius Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Olios guttipes (Simon, 1897) (Sud-frica);
 Olios hampsoni (Pocock, 1901) (ndia);
 Olios helvus (Keyserling, 1880) (Colmbia);
 Olios hirtus (Karsch, 1879) (Sri Lanka);
 Olios hoplites Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Olios humboldtianus Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Olios hyeroglyphicus Mello-Leito, 1918 (Brasil);
 Olios inaequipes (Simon, 1890) (Illes Sunda);
 Olios insignifer Chrysanthus, 1965 (Nova Guinea);
 Olios insulanus (Thorell, 1881) (Illes Kei);
 Olios iranii (Pocock, 1901) (Pakistan, ndia);
 Olios isongonis Strand, 1915 (Camerun);
 Olios ituricus Strand, 1913 (Central frica);
 Olios japonicus Jger & Ono, 2000 (Illes Ryukyu);
 Olios kassenjicola Strand, 1916 (Central frica);
 Olios keyserlingi (Simon, 1880) (Brasil);
 Olios kiranae Sethi & Tikader, 1988 (ndia);
 Olios kruegeri (Simon, 1897) (Sud-frica);
 Olios lacticolor Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Olios laevatus (Simon, 1897) (Etipia);
 Olios lamarcki (Latreille, 1806) (Madagascar fins a Sri Lanka, ndia);
 Olios lamarcki taprobanicus Strand, 1913 (Sri Lanka);
 Olios lepidus Vellard, 1924 (Brasil);
 Olios longespinus Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Olios longipedatus Roewer, 1951 (Brasil);
 Olios longipedes Roewer, 1951 (Sudan);
 Olios luctuosus Banks, 1898 (Mxic);
 Olios lutescens (Thorell, 1894) (Pakistan, Myanmar, Sumatra, Java);
 Olios luteus (Keyserling, 1880) (Per);
 Olios maTxadoi Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Olios macroepigynus Soares, 1944 (Brasil);
 Olios maculatus (Blackwall, 1862) (Brasil, ndies Occidentals);
 Olios maculinotatus Strand, 1909 (Sud-frica);
 Olios mahabangkawitus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Olios malagassus Strand, 1907 (Madagascar);
 Olios malagassus septifer Strand, 1908 (Madagascar);
 Olios manifestus O. P.-Cambridge, 1890 (Guatemala);
 Olios marshalli (Pocock, 1898) (Sud-frica);
 Olios mathani (Simon, 1880) (Per, Brasil);
 Olios menghaiensis (Wang & Zhang, 1990) (Xina);
 Olios milleti (Pocock, 1901) (ndia, Sri Lanka);
 Olios minax (O. P.-Cambridge, 1896) (EUA, Mxic);
 Olios minensis (Mello-Leito, 1917) (Brasil);
 Olios mohavensis Fox, 1937 (EUA);
 Olios monticola Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Olios morbillosus (MacLeay, 1827) (Austrlia);
 Olios mordax (O. P.-Cambridge, 1899) (Madagascar);
 Olios mutabilis Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Olios mygalinus Doleschall, 1857 (Moluques, Nova Guinea);
 Olios mygalinus cinctipes Merian, 1911 (Sulawesi);
 Olios mygalinus nigripalpis Merian, 1911 (Sulawesi);
 Olios nanningensis (Hu & Ru, 1988) (Xina);
 Olios naturalisticus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Olios neocaledonicus Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Olios nigrifrons (Simon, 1897) (Java);
 Olios nigristernis (Simon, 1880) (Brasil);
 Olios nigriventris Taczanowski, 1872 (Guaiana Francesa);
 Olios nigrovittatus (Keyserling, 1880) (Per);
 Olios niveomaculatus Mello-Leito, 1941 (Ecuador);
 Olios nossibeensis Strand, 1907 (Madagascar);
 Olios oberzelleri Kritscher, 1966 (Nova Calednia);
 Olios obesulus (Pocock, 1901) (ndia);
 Olios obscurus (Keyserling, 1880) (Mxic, Costa Rica, Panam);
 Olios obtusus (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Guatemala);
 Olios occidentalis (Karsch, 1879) (Congo);
 Olios orchiticus Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Olios ornatus (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Olios oubatchensis Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Olios paalongus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Olios pacifer Lessert, 1921 (Congo, frica Oriental);
 Olios paenuliformis Strand, 1916 (frica Occidental);
 Olios pagurus Walckenaer, 1837 (Austrlia);
 Olios paraensis (Keyserling, 1880) (Brasil);
 Olios patagiatus (Simon, 1897) (ndia);
 Olios pellucidus (Keyserling, 1880) (Per);
 Olios peninsulanus Banks, 1898 (Mxic);
 Olios perezi Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Olios Pervianus Roewer, 1951 (Per);
 Olios phipsoni (Pocock, 1899) (ndia);
 Olios pictitarsis (Simon, 1880) (Per, Brasil);
 Olios plumipes Mello-Leito, 1937 (Brasil);
 Olios pollexensis Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Olios positivus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Olios praecinctus (L. Koch, 1865) (Nova Galles del Sud);
 Olios princeps Hogg, 1914 (Nova Guinea);
 Olios provocator Walckenaer, 1837 (Sud-frica);
 Olios pulchripes (Thorell, 1899) (Camerun);
 Olios punctipes Simon, 1884 (ndia fins a Sumatra);
 Olios punctipes sordidatus (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Olios puniceus (Simon, 1880) (Per, Brasil);
 Olios punjabensis Dyal, 1935 (Pakistan);
 Olios pusillus Simon, 1880 (Madagascar);
 Olios pyrozonis (Pocock, 1901) (ndia);
 Olios quinquelineatus Taczanowski, 1872 (Guaiana Francesa);
 Olios roeweri Caporiacco, 1955 (Guyana);
 Olios rosettii (Leardi, 1901) (ndia);
 Olios rotundiceps (Pocock, 1901) (ndia);
 Olios rubripes Taczanowski, 1872 (Guaiana Francesa);
 Olios rubriventris (Thorell, 1881) (Moluques, Nova Guinea);
 Olios rufilatus (Pocock, 1899) (Camerun, Congo);
 Olios rufus (Keyserling, 1880) (Colmbia);
 Olios ruwenzoricus Strand, 1913 (Central frica);
 Olios sanctivincenti (Simon, 1897) (Saint Vincent);
 Olios sanguinifrons (Simon, 1906) (ndia);
 Olios scalptor Jger & Ono, 2001 (Taiwan);
 Olios scepticus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Olios schistus Chamberlin, 1919 (EUA);
 Olios schonlandi (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Olios senilis Simon, 1880 (ndia, Sri Lanka);
 Olios sericeus (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Olios sexpunctatus Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Olios sherwoodi Lessert, 1929 (Congo);
 Olios similaris (Rainbow, 1898) (Nova Guinea);
 Olios similis (O. P.-Cambridge, 1890) (Guatemala);
 Olios simoni (O. P.-Cambridge, 1890) (Guatemala);
 Olios sjostedti Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Olios skwarrae (Roewer, 1933) (Mxic);
 Olios socotranus (Pocock, 1903) (Socotra);
 Olios somalicus Caporiacco, 1940 (Somlia);
 Olios soratensis Strand, 1907 (Bolvia);
 Olios spenceri Pocock, 1896 (Sud-frica);
 Olios spiculosus (Pocock, 1901) (Sud-frica);
 Olios spinipalpis (Pocock, 1901) (Sud-frica);
 Olios stictopus (Pocock, 1898) (Sud-frica);
 Olios stimulator (Simon, 1897) (ndia);
 Olios strandi Kolosvry, 1934 (Nova Guinea);
 Olios striatus (Blackwall, 1867) (ndia);
 Olios stylifer (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Mxic, Brasil);
 Olios suavis (O. P.-Cambridge, 1876) (Israel, Egipte);
 Olios subadultus Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Olios subpusillus Strand, 1907 (Madagascar);
 Olios sulphuratus (Thorell, 1899) (Camerun);
 Olios sylvaticus (Blackwall, 1862) (Brasil);
 Olios tamerlani Roewer, 1951 (Nova Guinea);
 Olios tarandus (Simon, 1897) (ndia);
 Olios tener (Thorell, 1891) (Pakistan, ndia, Myanmar);
 Olios tiantongensis (Zhang & Kim, 1996) (Xina);
 Olios tigrinus (Keyserling, 1880) (Per);
 Olios tikaderi Kundu, Biswas & Raychaudhuri, 1999 (ndia);
 Olios timidus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Olios triarmatus Lessert, 1936 (Mozambique);
 Olios trifurcatus (Pocock, 1899) (Camerun);
 Olios trinitatis Strand, 1916 (Trinidad);
 Olios tuckeri Lawrence, 1927 (Nambia);
 Olios valenciae Strand, 1916 (Veneuela);
 Olios variatus (Thorell, 1899) (Camerun);
 Olios velox (Simon, 1880) (Per);
 Olios ventrosus Nicolet, 1849 (Xile);
 Olios vestigator (Simon, 1897) (frica Oriental);
 Olios vitiosus Vellard, 1924 (Brasil);
 Olios vittifemur Strand, 1916 (Central frica);
 Olios werneri (Simon, 1906) (Sudan);
 Olios wolfi Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Olios wroughtoni (Simon, 1897) (ndia);
 Olios xerxes (Pocock, 1901) (Iran fins a ndia);
 Olios yucatanus Chamberlin, 1925 (Mxic);
 Olios zebra (Thorell, 1881) (Moluques);
 Olios zulu Simon, 1880 (Sud-frica);

Orchestrella.
Orchestrella Lawrence, 1965
 Orchestrella caroli Lawrence, 1966 (Nambia);
 Orchestrella longipes Lawrence, 1965 (Nambia);

Origes.
Origes Simon, 1897
 Origes chloroticus Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Origes pollens Simon, 1897 (Ecuador);

P.
Paenula.
Paenula Simon, 1897
 Paenula paupercula Simon, 1897 (Ecuador);

Palystella.
Palystella Lawrence, 1928
 Palystella browni Lawrence, 1962 (Nambia);
 Palystella namaquensis Lawrence, 1938 (Nambia);
 Palystella pallida Lawrence, 1938 (Nambia);
 Palystella sexmaculata Lawrence, 1928 (Nambia);

Palystes.
Palystes L. Koch, 1875
 Palystes ansiedippenaarae Croeser, 1996 (Sud-frica);
 Palystes castaneus (Latreille, 1819) (Sud-frica);
 Palystes convexus Strand, 1907 (Madagascar);
 Palystes crawshayi Pocock, 1902 (Lesotho);
 Palystes ellioti Pocock, 1896 (frica Central i Oriental);
 Palystes flavidus Simon, 1897 (ndia);
 Palystes fornasinii (Pavesi, 1881) (Mozambique);
 Palystes hoehneli Simon, 1890 (Kenya, Tanznia);
 Palystes johnstoni Pocock, 1896 (Botswana, Zimbabwe, Malawi, Mozambique, Uganda);
 Palystes karooensis Croeser, 1996 (Sud-frica);
 Palystes leppanae Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Palystes leroyorum Croeser, 1996 (Sud-frica);
 Palystes lunatus Pocock, 1896 (Sud-frica);
 Palystes martinfilmeri Croeser, 1996 (Sud-frica);
 Palystes perornatus Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Palystes pinnotheres (Walckenaer, 1805) (Nova Galles del Sud, Nova Calednia);
 Palystes reticulatus Rainbow, 1899 (Santa Cruz);
 Palystes spiralis Strand, 1907 (Madagascar);
 Palystes stilleri Croeser, 1996 (Sud-frica);
 Palystes stuarti Croeser, 1996 (Sud-frica);
 Palystes superciliosus L. Koch, 1875 (frica Meridional);

Panaretella.
Panaretella Lawrence, 1937
 Panaretella distincta (Pocock, 1896) (Sud-frica);
 Panaretella immaculata Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Panaretella minor Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Panaretella scutata (Pocock, 1902) (Sud-frica);
 Panaretella zuluana Lawrence, 1937 (Sud-frica);

Pandercetes.
Pandercetes L. Koch, 1875
 Pandercetes celatus Pocock, 1899 (ndia);
 Pandercetes celebensis Merian, 1911 (Sulawesi);
 Pandercetes celebensis vulcanicola Merian, 1911 (Sulawesi);
 Pandercetes decipiens Pocock, 1899 (ndia, Sri Lanka);
 Pandercetes gracilis L. Koch, 1875 (Moluques, Sulawesi, Nova Guinea, Queensland);
 Pandercetes isopus Thorell, 1881 (Moluques, Nova Guinea);
 Pandercetes longipes Thorell, 1881 (Illes Yule);
 Pandercetes macilentus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Pandercetes malleator Thorell, 1890 (Malisia, Illes Aru);
 Pandercetes manoius Roewer, 1938 (Nova Guinea);
 Pandercetes niger Merian, 1911 (Sulawesi);
 Pandercetes nigrogularis (Simon, 1897) (Java);
 Pandercetes ochreus Hogg, 1922 (Vietnam);
 Pandercetes palliventris Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Pandercetes peronianus (Walckenaer, 1837) (Nova Zelanda);
 Pandercetes plumipes (Doleschall, 1859) (Sri Lanka, Amboina, Nova Guinea);
 Pandercetes plumosus Pocock, 1899 (New Bretanya);
 Pandercetes regalis Roewer, 1938 (Nova Guinea);

Parapalystes.
Parapalystes Croeser, 1996
 Parapalystes cultrifer (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Parapalystes euphorbiae Croeser, 1996 (Sud-frica);
 Parapalystes lycosinus (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Parapalystes megacephalus (C. L. Koch, 1845) (Sud-frica);
 Parapalystes whiteae (Pocock, 1902) (Sud-frica);

Pediana.
Pediana Simon, 1880
 Pediana aurochelis Strand, 1907 (Java);
 Pediana horni (Hogg, 1896) (Austrlia);
 Pediana longbottomi Hirst, 1996 (Oest d Austrlia);
 Pediana mainae Hirst, 1995 (Territori del Nord);
 Pediana occidentalis Hogg, 1903 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Pediana paradoxa Hirst, 1996 (Sud d Austrlia);
 Pediana regina (L. Koch, 1875) (Oest d Austrlia, Queensland, Nova Galles del Sud);
 Pediana regina isopedina Strand, 1913 (Central Austrlia);
 Pediana temmei Hirst, 1996 (Sud d Austrlia);
 Pediana tenuis Hogg, 1903 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Pediana webberae Hirst, 1996 (Territori del Nord);

Pleorotus.
Pleorotus Simon, 1898
 Pleorotus braueri Simon, 1898 (Seychelles);

Polybetes.
Polybetes Simon, 1897
 Polybetes delfini Simon, 1904 (Xile);
 Polybetes germaini Simon, 1897 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Polybetes martius (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Polybetes obnuptus Simon, 1896 (Bolvia, Argentina);
 Polybetes pallidus Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Polybetes parvus (Jrvi, 1914) (Paraguai);
 Polybetes proximus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Polybetes punctulatus Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Polybetes pythagoricus (Holmberg, 1875) (Brasil, Guyana, Uruguai, Paraguai, Argentina);
 Polybetes quadrifoveatus (Jrvi, 1914) (Argentina);
 Polybetes rapidus (Keyserling, 1880) (Surinam fins a Argentina);
 Polybetes rubrosignatus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Polybetes trifoveatus (Jrvi, 1914) (Paraguai, Argentina);

Prusias.
Prusias O. P.-Cambridge, 1892
 Prusias brasiliensis Mello-Leito, 1915 (Brasil);
 Prusias lanceolatus Simon, 1897 (Brasil);
 Prusias nugalis O. P.-Cambridge, 1892 (Mxic, Panam);
 Prusias semotus (O. P.-Cambridge, 1892) (Panam);

Prychia.
Prychia L. Koch, 1875
 Prychia gracilis L. Koch, 1875 (Nova Guinea fins a Fiji, Polynesia);
 Prychia maculata Karsch, 1878 (Nova Guinea);
 Prychia pallidula Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Prychia suavis Simon, 1897 (Filipines);

Pseudomicrommata.
Pseudomicrommata Jrvi, 1914
 Pseudomicrommata longipes (Bsenberg & Lenz, 1895) (frica);

Pseudopoda.
Pseudopoda Jger, 2000
 Pseudopoda abnormis Jger, 2001 (ndia);
 Pseudopoda akashi (Sethi & Tikader, 1988) (ndia);
 Pseudopoda albolineata Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda albonotata Jger, 2001 (Bhutan);
 Pseudopoda alta Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda ausobskyi Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda biapicata Jger, 2001 (Myanmar);
 Pseudopoda bibulba (Xu & Yin, 2000) (Xina);
 Pseudopoda birmanica Jger, 2001 (Myanmar);
 Pseudopoda brauni Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda casaria (Simon, 1897) (ndia);
 Pseudopoda chauki Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda chulingensis Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda cuneata Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda dama Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda damana Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda dao Jger, 2001 (Tailndia);
 Pseudopoda dhulensis Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda diversipunctata Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda everesta Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda exigua (Fox, 1938) (Xina);
 Pseudopoda exiguoides (Song & Zhu, 1999) (Xina);
 Pseudopoda fissa Jger & Vedel, 2005 (Vietnam);
 Pseudopoda gogona Jger, 2001 (Bhutan);
 Pseudopoda grahami (Fox, 1936) (Xina);
 Pseudopoda grasshoffi Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda heteropodoides Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda hingstoni Jger, 2001 (ndia);
 Pseudopoda hirsuta Jger, 2001 (Tailndia);
 Pseudopoda huberti Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda hyatti Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda intermedia Jger, 2001 (Myanmar);
 Pseudopoda jirensis Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda kalinchoka Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda kasariana Jger & Ono, 2002 (Jap);
 Pseudopoda khimtensis Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda kullmanni Jger, 2001 (Myanmar, Sumatra);
 Pseudopoda latembola Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda lushanensis (Wang, 1990) (Xina);
 Pseudopoda lutea (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Pseudopoda marmorea Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda marsupia (Wang, 1991) (Xina, Tailndia);
 Pseudopoda martensi Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda martinae Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda megalopora Jger, 2001 (Myanmar);
 Pseudopoda minor Jger, 2001 (ndia);
 Pseudopoda monticola Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda nanyueensis Tang & Yin, 2000 (Xina);
 Pseudopoda parvipunctata Jger, 2001 (Tailndia);
 Pseudopoda platembola Jger, 2001 (Myanmar);
 Pseudopoda prompta (O. P.-Cambridge, 1885) (Pakistan, ndia);
 Pseudopoda recta Jger & Ono, 2001 (Taiwan);
 Pseudopoda rufosulphurea Jger, 2001 (Tailndia);
 Pseudopoda schawalleri Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda schwendingeri Jger, 2001 (Tailndia);
 Pseudopoda serrata Jger & Ono, 2001 (Taiwan);
 Pseudopoda signata Jger, 2001 (Xina);
 Pseudopoda sinopodoides Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda spiculata (Wang, 1990) (Xina);
 Pseudopoda spirembolus Jger & Ono, 2002 (Jap);
 Pseudopoda taibaischana Jger, 2001 (Xina);
 Pseudopoda thorelli Jger, 2001 (Myanmar);
 Pseudopoda tinjura Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda triapicata Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda trisuliensis Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda varia Jger, 2001 (Nepal);
 Pseudopoda virgata (Fox, 1936) (Xina);
 Pseudopoda zhangmuensis (Hu & Li, 1987) (Xina);
 Pseudopoda zhejiangensis (Zhang & Kim, 1996) (Xina);

Pseudosparianthis.
Pseudosparianthis Simon, 1887
 Pseudosparianthis accentuata Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Pseudosparianthis ambigua Caporiacco, 1938 (Guatemala);
 Pseudosparianthis antiguensis Bryant, 1923 (Antigua);
 Pseudosparianthis chickeringi (Gertsch, 1941) (Panam);
 Pseudosparianthis cubana Banks, 1909 (Cuba);
 Pseudosparianthis fusca Simon, 1887 (Brasil);
 Pseudosparianthis jayuyae Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Pseudosparianthis megalopalpa Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Pseudosparianthis picta Simon, 1887 (Brasil, Guyana);
 Pseudosparianthis ravida Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Pseudosparianthis variabilis F. O. P.-Cambridge, 1900 (Mxic);

R.
Remmius.
Remmius Simon, 1897
 Remmius badius Roewer, 1961 (Senegal);
 Remmius praecalvus Simon, 1910 (Congo);
 Remmius quadridentatus Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Remmius vulpinus Simon, 1897 (Camerun, Congo);
 Remmius vultuosus Simon, 1897 (Camerun, Congo);

Rhacocnemis.
Rhacocnemis Simon, 1897
 Rhacocnemis guttatus (Blackwall, 1877) (Seychelles);

Rhitymna.
Rhitymna Simon, 1897
 Rhitymna ambae Jger, 2003 (Java);
 Rhitymna bicolana (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Rhitymna deelemanae Jger, 2003 (Indonesia);
 Rhitymna flava Schmidt & Krause, 1994 (Illes Comoro);
 Rhitymna hildebrandti Jrvi, 1914 (Madagascar);
 Rhitymna imerinensis (Vinson, 1863) (Madagascar);
 Rhitymna ingens Simon, 1897 (Java, Sumatra, Borneo);
 Rhitymna kananggar Jger, 2003 (Indonesia);
 Rhitymna occidentalis Jger, 2003 (Sri Lanka);
 Rhitymna pinangensis (Thorell, 1891) (Malisia);
 Rhitymna plana Jger, 2003 (Vietnam);
 Rhitymna pseudokumanga (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Rhitymna saccata Jrvi, 1914 (frica Oriental);
 Rhitymna simoni Jger, 2003 (Java);
 Rhitymna simplex Jger, 2003 (Borneo);
 Rhitymna tuhodnigra (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Rhitymna verruca (Wang, 1991) (Xina, Vietnam);
 Rhitymna xanthopus Simon, 1901 (Malisia);

S.
Sagellula.
Sagellula Strand, 1942
 Sagellula octomunita (Dnitz & Strand, 1906) (Jap);
 Sagellula xizangensis (Hu, 2001) (Xina);

Sampaiosia.
Sampaiosia Mello-Leito, 1930
 Sampaiosia crulsi Mello-Leito, 1930 (Brasil);

Sarotesius.
Sarotesius Pocock, 1898
 Sarotesius melanognathus Pocock, 1898 (frica Oriental);

Sinopoda.
Sinopoda Jger, 1999
 Sinopoda albofasciata Jger & Ono, 2002 (Illes Ryukyu);
 Sinopoda altissima (Hu & Li, 1987) (Xina);
 Sinopoda angulata Jger, Gao & Fei, 2002 (Xina);
 Sinopoda campanacea (Wang, 1990) (Xina);
 Sinopoda chongan Xu, Yin & Peng, 2000 (Xina);
 Sinopoda dayong (Bao, Yin & Yan, 2000) (Xina);
 Sinopoda derivata Jger & Ono, 2002 (Jap);
 Sinopoda exspectata Jger & Ono, 2001 (Taiwan);
 Sinopoda fasciculata Jger, Gao & Fei, 2002 (Xina);
 Sinopoda forcipata (Karsch, 1881) (Xina, Jap);
 Sinopoda hamata (Fox, 1937) (Xina);
 Sinopoda himalayica (Hu & Li, 1987) (Xina);
 Sinopoda Coreana (Paik, 1968) (Corea, Jap);
 Sinopoda licenti (Schenkel, 1953) (Xina);
 Sinopoda longshan Yin i cols., 2000 (Xina);
 Sinopoda microphthalma (Fage, 1929) (Malisia);
 Sinopoda minschana (Schenkel, 1936) (Xina);
 Sinopoda ogatai Jger & Ono, 2002 (Jap);
 Sinopoda okinawana Jger & Ono, 2000 (Illes Ryukyu);
 Sinopoda pengi Song & Zhu, 1999 (Xina);
 Sinopoda serrata (Wang, 1990) (Xina);
 Sinopoda shennonga (Peng, Yin & Kim, 1996) (Xina);
 Sinopoda stellata (Schenkel, 1963) (Xina);
 Sinopoda stellatops Jger & Ono, 2002 (Corea, Jap);
 Sinopoda tanikawai Jger & Ono, 2000 (Jap);
 Sinopoda wangi Song & Zhu, 1999 (Xina);
 Sinopoda xieae Peng & Yin, 2001 (Xina);
 Sinopoda yunnanensis Yang & Hu, 2001 (Xina);

Sivalicus.
Sivalicus Dyal, 1957
 Sivalicus viridis Dyal, 1957 (ndia);

Sparianthina.
Sparianthina Banks, 1929
 Sparianthina selenopoides Banks, 1929 (Panam);

Sparianthis.
Sparianthis Simon, 1880
 Sparianthis amazonica Simon, 1880 (Per, Brasil);
 Sparianthis barroana (Chamberlin, 1925) (Panam);
 Sparianthis granadensis (Keyserling, 1880) (Colmbia);

Spariolenus.
Spariolenus Simon, 1880
 Spariolenus megalopis Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Spariolenus secundus Jger, 2006 (Oman);
 Spariolenus taeniatus Thorell, 1890 (Sumatra);
 Spariolenus taprobanicus (Walckenaer, 1837) (Sri Lanka);
 Spariolenus tigris Simon, 1880 (ndia, Pakistan, Malisia);

Spatala.
Spatala Simon, 1897
 Spatala flavovittata Simon, 1897 (Veneuela);

Staianus.
Staianus Simon, 1889
 Staianus acuminatus Simon, 1889 (Madagascar);

Stasina.
Stasina Simon, 1877
 Stasina Amricana Simon, 1887 (Brasil);
 Stasina hirticeps Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Stasina japonica Strand, 1906 (Jap);
 Stasina koluene Mello-Leito, 1949 (Brasil);
 Stasina lucasi Bryant, 1940 (Cuba);
 Stasina macleayi Bryant, 1940 (Cuba);
 Stasina maculifera Dnitz & Strand, 1906 (Jap);
 Stasina manicata Simon, 1897 (Gabon);
 Stasina nalandica Karsch, 1891 (Sri Lanka);
 Stasina paripes (Karsch, 1879) (Sri Lanka);
 Stasina planithorax Simon, 1897 (Malisia);
 Stasina portoricensis Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Stasina rangelensis Franganillo, 1935 (Cuba);
 Stasina saetosa Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Stasina spinosa Simon, 1897 (Brasil);
 Stasina vittata Simon, 1877 (Filipines);

Stasinoides.
Stasinoides Berland, 1922
 Stasinoides aethiopica Berland, 1922 (Etipia);

Stipax.
Stipax Simon, 1898
 Stipax triangulifer Simon, 1898 (Seychelles);

Strandiellum.
Strandiellum Kolosvry, 1934
 Strandiellum wilhelmshafeni Kolosvry, 1934 (Nova Guinea);

T.
Thelcticopis.
Thelcticopis Karsch, 1884
 Thelcticopis ajax Pocock, 1901 (ndia);
 Thelcticopis ancorum Dyal, 1935 (Pakistan);
 Thelcticopis bicornuta Pocock, 1901 (ndia);
 Thelcticopis bifasciata (Thorell, 1891) (Illes Nicobar);
 Thelcticopis biroi Kolosvry, 1934 (Nova Guinea);
 Thelcticopis canescens Simon, 1887 (Illes Andaman, Myanmar);
 Thelcticopis celebesiana Merian, 1911 (Sulawesi);
 Thelcticopis convoluticola Strand, 1911 (Illes Aru);
 Thelcticopis cuneisignata Chrysanthus, 1965 (Nova Guinea);
 Thelcticopis fasciata (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Thelcticopis flavipes Pocock, 1897 (Moluques);
 Thelcticopis goramensis (Thorell, 1881) (Malisia);
 Thelcticopis hercules Pocock, 1901 (Sri Lanka);
 Thelcticopis humilithorax (Simon, 1910) (Congo);
 Thelcticopis huyoplata Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Thelcticopis insularis (Karsch, 1881) (Micronsia);
 Thelcticopis kaparanganensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Thelcticopis karnyi Reimoser, 1929 (Sumatra);
 Thelcticopis kianganensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Thelcticopis klossi Reimoser, 1929 (Sumatra);
 Thelcticopis luctuosa (Doleschall, 1859) (Java);
 Thelcticopis maindroni Simon, 1906 (ndia);
 Thelcticopis modesta Thorell, 1890 (Malisia);
 Thelcticopis moesta (Doleschall, 1859) (Amboina);
 Thelcticopis nigrocephala Merian, 1911 (Sulawesi);
 Thelcticopis ochracea Pocock, 1899 (New Bretanya);
 Thelcticopis orichalcea (Simon, 1880) (Sumatra, Borneo);
 Thelcticopis papuana (Simon, 1880) (Nova Guinea);
 Thelcticopis pennata (Simon, 1901) (Malisia);
 Thelcticopis pestai (Reimoser, 1939) (Costa Rica);
 Thelcticopis picta (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Thelcticopis quadrimunita (Strand, 1911) (Nova Guinea);
 Thelcticopis rubristernis Strand, 1911 (Illes Aru);
 Thelcticopis rufula Pocock, 1901 (ndia);
 Thelcticopis sagittata (Hogg, 1915) (Nova Guinea);
 Thelcticopis salomonum (Strand, 1913) (Illes Solomon);
 Thelcticopis scaura (Simon, 1910) (Sao Tom);
 Thelcticopis serambiformis Strand, 1907 (ndia);
 Thelcticopis severa (L. Koch, 1875) (Xina, Corea, Jap);
 Thelcticopis simplerta Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Thelcticopis telonotata Dyal, 1935 (Pakistan);
 Thelcticopis truculenta Karsch, 1884 (Sao Tom, Prncipe);
 Thelcticopis vasta (L. Koch, 1873) (Fiji);
 Thelcticopis virescens Pocock, 1901 (ndia);

Thomasettia.
Thomasettia Hirst, 1911
 Thomasettia seychellana Hirst, 1911 (Seychelles);

Tibellomma.
Tibellomma Simon, 1903
 Tibellomma chazaliae (Simon, 1898) (Veneuela);

Tychicus.
Tychicus Simon, 1880
 Tychicus erythrophthalmus Simon, 1897 (Filipines);
 Tychicus gaymardi Simon, 1880 (Illes Bismarck);
 Tychicus genitalis Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Tychicus longipes (Walckenaer, 1837) (Amboina, introduda a Holanda);
 Tychicus rufoides Strand, 1911 (Illes Admiralty);

Typostola.
Typostola Simon, 1897
 Typostola barbata (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Typostola heterochroma Hirst, 1999 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Typostola pilbara Hirst, 1999 (Oest d Austrlia);
 Typostola tari Hirst, 1999 (Nova Guinea);

V.
Vindullus.
Vindullus Simon, 1880
 Vindullus kratochvili Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Vindullus viridans Simon, 1880 (Brasil);

Y.
Yiinthi.
Yiinthi Davies, 1994
 Yiinthi anzsesorum Davies, 1994 (Queensland);
 Yiinthi chillagoe Davies, 1994 (Queensland);
 Yiinthi gallonae Davies, 1994 (Queensland);
 Yiinthi kakadu Davies, 1994 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Yiinthi lycodes (Thorell, 1881) (Nova Guinea, Queensland);
 Yiinthi molloyensis Davies, 1994 (Queensland);
 Yiinthi spathula Davies, 1994 (Queensland);
 Yiinthi torresiana Davies, 1994 (Queensland);

Z.
Zachria.
Zachria L. Koch, 1875
 Zachria flavicoma L. Koch, 1875 (Oest d Austrlia);
 Zachria oblonga L. Koch, 1875 (Nova Galles del Sud);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166050" title="Cssim ibn Ferro" nonfiltered="2830" processed="2818" dbindex="67845">
Cssim ibn Ferro fou un ulema nascut de Xtiva el 1143 i mort a El Caire el 1194.

Estudi a Xtiva i Valncia i impart classes a la madrassa al-Fallilla d'El Caire. A banda de ser molt estimat pels seus coneixements, se'l tenia per sant ja que assegurava tenir visions.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166051" title="Esteve IX" nonfiltered="2831" processed="2819" dbindex="67846">

Esteve IX (Federic de Lorena), (Lorena, ?   Florncia, 29 de mar de 1058) fou Papa de l'Esglsia catlica del 1057 al 1058.

El buit de poder que va deixar la mort d'Enric III va provocar que, en morir Vctor II, s'ignoressin els drets religiosos recollits en la Constitutio Lotharii i en el Privilegium Othonis que reconeixien que cap Papa seria consagrat fins que la seva elecci no fos aprovada per l'emperador.

D'aquesta manera fou escollit Federic de Lorena, que en aquell moment era abat de Montecassino i que va adoptar el nom d'Esteve IX.

Abans de ser escollit, havia actuat com a llegat papal en la delegaci que, encapalada per Humbert de Candida Silva, provocaria el Cisma de l'Esglsia Oriental. El seu pontificat va servir per prosseguir la lluita contra la simonia i el nicolaisme que havien iniciat els seus predecessors Lle IX i Vctor II i que desembocaria en la futura Reforma gregoriana.

El 1058 es va desplaar a Florncia per organitzar junt amb el seu germ Jofre III el Barbut una expedici militar contra els normands. En aquesta ciutat va contraure la malria i acabaria morint-hi el 29 de mar d'aquell mateix any.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166056" title="Premsa gratuta" nonfiltered="2832" processed="2820" dbindex="67847">


La premsa gratuta s aquella que es distribueix sense cap cost per al lector; conseqentment, el finanament d'aquestes publicacions prov de ntegrament de la publicitat. 

La premsa gratuta se sol distribuir en llocs molt concorreguts com ara els principals carrers d'una ciutat, les boques de metro, les estacions de tren o les universitats.

Histria.
El primer diari gratut, el Metro, va aparixer a Sucia el 1995. Dos anys desprs ja es distribua per diversos pasos europeus. L'any 1999 l'editora noruega Schibested llana a Zuric el 20 minuts, que avui en dia ja compta amb edicions arreu d'Europa.

A Espanya es distribueixen les segents edicions de premsa gratuta: 
Qu!;
Metro;
20 minutos;
ADN;

L'arribada de la premsa gratuta suposa una nova competncia a la premsa tradicional o de pagament, i en molts casos es juga la subsistncia d'aquests mitjans.

Enllaos externs.
Associaci Catalana de la Premsa Gratuta;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166058" title="Cruis'n Exotica" nonfiltered="2833" processed="2821" dbindex="67848">

Cruis'n Exotica s un videojoc de curses, en un principi per arcade llanat l'any 1999, el qual s la continuaci del videojoc de curses (arcade) del 1996 anomenat Cruis'n World. El joc s molt similar al Cruis'n World, per aquest utilitza un sistema de contrasenyes, com el San Francisco Rush 2049. Les pantalles de joc es situen en llocs extics a tot el planeta, com Las Vegas, Tailndia i/o el planeta Mart.

Aquest videojoc tamb es va llanar per Nintendo 64, per com els seus predecessors la versi arcade va fer-se ms popular. El jugador podia triar un personatge, com a conductor, incloent-hi un extraterrestre, un beb, un pallasso i un vaquer.

Hi ha tres modes de videojocs: el Cruis'n Challenge, Cruis'n Freestyle i Cruis'n Exotica.

Cotxes reals.
Una de les caracterstiques del Cruis'n Exotica s que tenia llicncies de vehicles, per la versi de Nintendo 64, hi aquests cotxes eren substituts per altres ms futuristes i ficticis. Aquests cotxes sn:

Jeep Wrangler;
Plymouth Prowler;
Chevrolet Corvette;
Hummer H1;
Ford Mustang;
Dodge Viper;


Altres cotxes .

1950's Convertible;
Hippy Bus;
Station Wagon;
Jet Car;
Muscle Car;
Semi truck;
Shelby Series I;

 Pistes .

Corea;
Atlntida;
Shara;
Hong Kong;
Alaska;
Las Vegas;
ndia;
Irlanda;
Holanda;
Amazones;
Tibet;
Mart;


 Enllaos externs .
  Cruis'n Exotica a Killer List of Videogames;
  Cruis'n Exotica a MobyGames;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166059" title="Ibn Jubayr" nonfiltered="2834" processed="2822" dbindex="67849">


Ibn Jubayr (en rap,         , Ibn Jubayr),  (1145-1217) fou un gegraf, viager i poeta andalus.

Nascut en Valncia, es dedic a viajar i el seu llibre de viages, Rihla, s massa conegut en el mn rab. Va morir en Alexandria el 29 de novembre de 1217.

El seu nom complet s Abu-l-Hussayn Muhmmad ibn hmad ibn Jubayr al-Kinan (en rap,                                        , Ab -l- usayn Mu ammad ibn A mad ibn Jubayr al-Kin n ).

Biografia.
Nasqu en Valncia (potser Xtiva, Valncia), en aquell temps capital d'una taifa andalus, fill d'un funcionari pblic. Estudi en Xtiva, per a traslladar-se desprs a Granada, a on segons l'estil de l'poca estudia l'Alcor, els hadits, dret i literatura, i ms tard es va convertir en secretari de cancelleria del governadors almohade d'aqueixa ciutat, Abu Said 'Utman b. 'Abd al-Munim, fill del califa almohade d'Al-ndalus. Durant aquesta estada va compondre molts poemes, pero en 1182 va prendre la decisi de portar a terme la seua peregrinaci a La Meca amb la finalitat d'expiar un pecat, supostament obligat pel governador almohade de Valncia o com resultat d'una crisis religiosa interior. 

Viatges.

Ibn Jubair inici el viage per mar i va eixir de Granada, creuant l'Estret de Gibraltar cap a Ceuta, en eix moment encara davall el domini musulm. Va abordar en Ceuta un vaixell genovs el 24 de febrer de 1183 i va salpar cap a Alexandria. El seu viage per mar ho va dur ms enlla de les Illes Balears i, a continuaci, a travs de la costa occidental de Sardenya. Entre Sardenya i Siclia el barc es trob ab una forta tempestat, sobre la qual tant els italians com els musulmans a bord que tenien experincia de la mar van dir "estar d'acord que mai en les seues vides havien vista tal tempestat". Desprs de la tempestat el buc va passar per Siclia, Creta i desprs an cap al sud i creu al llarg de la costa del nord d'frica, arribant a Alexandria el 26 de mar. Desprs visit Alexandria, El Caire (on va vore y descriure les Pirmides), La Meca, Medina, Bagdad, Mosul, Alepo, Damasc i Tiro. En 1185 regress a Valncia, travessant de nou la Mediterrnea, no sense abans visitar la cort de Palerm a Siclia.

Importncia.
La rellevncia de Ibn Jubair com a viager es deu principalment al fet que el seu llibre Viages s una de les fonts ms importants en que es conta per a saber com es trobava el mn mediterrneu en general, els pasos davall domini islmic, la Siclia normanda, la navegaci contempornia i les relacions entre musulmans i cristians en el segle XII. Jubair s el creador de tot un gnero en la lliteratura rap: la rihla o relaci de viatge, que desprs es continua i reprodueix sistemticament. Entre els seus imitadors destaca el fams viager de Tnger Ibn Batuta, que es va inspirar i fins i tot va reproduir pargrafs exactes del relat del viager valenci. 

Una cita famosa de Jubair s la famosa descripci dels musulmans que viuen al Regne de Jerusalem desprs de la croada cristiana: 



Yubair va viajar cap al Llevant dos atres vegades (1189-1191 i 1217), pero no va deixar constncia escrita de tals viages, i va morir en Egipte, on sembla que es va dedicar a l'ensenyament, durant el segon d'aquests viages.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166061" title="Koin" nonfiltered="2835" processed="2823" dbindex="67850">

Lingstica:
El dialecte estndard usat a les Grcia i Roma antigues. Vegeu grec koin.
Per extensi, qualsevol dialecte usat com a estndard dins qualsevol llengua. Vegeu Llengua koin.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166062" title="Papa Nicolau II" nonfiltered="2836" processed="2824" dbindex="67851">

Nicolau II, de nom Gerhard de Borgonya (Chevron, 990   Florncia, 27 de juliol de 1061), va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1059 al 1061.

 L'elecci .

Desprs de la mort d'Esteve IX, un collegi cardenalici dividit escolleix com a successor a Benet X. Els cardenals dissidents es reuneixen en Siena amb Hildebran, el futur Gregori VII, i escolleixen com a legitim successor al bisbe de Florncia, Gerhard de Borgonya, que adoptar el nom de Nicolau II.

Desprs de deposar i excomunicar Benet X en un snode celebrat a Sutri, Nicolas II va ser coronat pontfex a Roma, el 24 de gener del 1059, en una cerimnia que per primer cop a la histria s semblant a la d'una coronaci imperial.

Noms comenar el seu pontificat, i millorant les mesures per reformar l'Esglsia que havien iniciat els seus predecessors, va convocar un snode celebrat a Lletran (1059), en el que a ms d'ordenar la excomuni dels sacerdots casats que no repudiessin les seves esposes, prohibia als laics participar en misses celebrades per ells. De la seva forta lluita amb el matrimoni dels clergues, deriva el terme nicolaisme.

En aquest mateix concili es prohibeix als sacerdots rebre una esglsia de mans laiques i obtenir crrecs eclesistics a canvi de diner (simonia).

 Reforma de l'elecci papal .

Per l'aspecte ms destacat d'aquest snode van ser les noves regles per les futures eleccions papals. El nou sistema d'elecci pretenia que, tant l'emperador com la noblesa romana deixessin d'intervenir en la designaci dels pontfexs, i es va decretar que:

El candidat, pertanyent al clergat rom, havia de ser proposat pels cardenals bisbes.
La seva acceptaci o rebuig incumbia a tot el collegi cardenalici, format pels cardenals bisbes i pels cardenals preveres.
El paper del clergue restant i del poble rom queda reduit al dret, purament formal, d'aprovaci posterior.
L'elecci s'havia de celebrar a Roma;
L'emperador noms tenia dret a consens, mai d'oposici;

Aquesta prdua dels drets imperials, basats en la Constituio Lotharii i en el Privilegium Othonis, va provocar el rebuig de l'emperador Enric IV que va declarar nuls els decrets adaptats al snode.

 Relaci amb els Normands .
Aquest enfrontament amb el Sacre Imperi, que l'Esglsia no considera temporal perqu porta implcita la independncia o no de la mateixa, provocar que el papa Nicolau II busqui noves aliances per la futura lluita contra l'emperador.

Els nous aliats de l'Esglsia seran els normands, que sota la direcci de Robert Guiscard, es troben slidament situats al sud d'Itlia des del 1016.

L'aliana es cristallitzar en el snode de Melfi (1059), en el que es cedeixen als normands, com a feude papal, una srie de territoris que fins aleshores eren imperials, a canvi, Nicolau II, obt el reconeixement del Benevent com a territori pontifici i rep un tribut i auxili armat.

No va ser l'nica causa que enfronts el papat amb l'Imperi, ja que tamb al 1059, la cria romana va donar suport a un moviment revolucionari conegut, pel mercat de trastos vells de Mil, com "pataria" que va obligar l'arquebisbe Wide de Mil, nomenat pel govern imperial, a renunciar al seu crrec i tornar-lo a rebre de mans del Papa.

Nicolau II va morir a Florncia el 27 de juny del 1061 i fou enterrat al Duomo.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166063" title="Gratuitous Games" nonfiltered="2837" processed="2825" dbindex="67852">


Gratuitous Games va ser una empresa desenvolupadora de videojocs. Va crear videojocs per les consoles Nintendo 64, GameCube, Xbox i PlayStation 2.

 Videojocs creats .
Cruis'n Exotica (Nintendo 64};
Gex 3: Deep Cover Gecko (Nintendo 64};
MLB Slugfest 20-03 (GameCube, PlayStation 2);
Soldier of Fortune II: Double Helix (Xbox);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166064" title="64 Hanafuda: Tenshi no Yakusoku" nonfiltered="2838" processed="2826" dbindex="67853">

 s un videojoc de cartes per la Nintendo 64. Va ser llanat el 1999 noms al Jap.

 Enllaos externs .
  Imatges, info, comenaris a GameFAQs;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166065" title="Clenic" nonfiltered="2839" processed="2827" dbindex="67854">
Clenic (Cleonicus, Klenikos,          ), fou un militar etoli, natural de de Naupacte, que va ser fet presoner pels aqueus el 217 aC per alliberat sense rescat per les seves relacions amb els aqueus. Tot seguit el rei de Macednia  Filip V de Macednia el va usar com a mediador per fer la pau amb la Lliga Etlia. Probablement fou el mateix Clenic que fou enviat per la Lliga Etlia juntament amb Clenees, com ambaixador a Esparta per incitar als lacedemonis contra el rei macedoni (211 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166066" title="Altron (empresa de videojocs)" nonfiltered="2840" processed="2828" dbindex="67855">

Altron s una empresa desenvolupadora i publicadora de videojocs. Va crear i publicar videojocs de Nintendo 64, PlayStation, Sega Saturn, Super Nintendo, Sega Mega Drive, Nintendo Entertainment System, Nintendo DS, Game Boy i Game Boy Color, com tamb per PC.

Videojocs.

Nintendo 64.
64 Hanafuda: Tenshi no Yakusoku;

PlayStation.
Checkmate;
Checkmate 2;
Mighty Hits Special;
Puzznic;
Robo Pit;
Robo Pit 2;
Those Who Hunt Elves;
Those Who Hunt Elves II;
Those Who Hunt Elves: Hanafuda;
Waku Waku Monster;

Sega Saturn.
Jung Rhythym;
Robo Pit;
Sorvice;
Those Who Hunt Elves;
Those Who Hunt Elves II;
Those Who Hunt Elves: Hanafuda;
Waku Waku Monster;

Super Nintendo.
Home Alone;
Pink Panther Goes to Hollywood;

Sega Mega Drive.
Pink Panther Goes to Hollywood;
Tom & Jerry: Frantic Antics;

Nintendo Entertainment System.
The Untouchables;

Nintendo DS.
Alex Rider: Stormbreaker;
Finding Nemo: Escape to the Big Blue;
;

Game Boy Color.
Elevator Action EX;
Little Magic;

Game Boy.
Checkmate;
The New Chessmaster;
Tom & Jerry: Frantic Antics;

Ordinador.
Bob the Builder: Can We Fix It?;

Gameboy Advance.
Danny Phantom: The Ultimate Enemy;
Danny Phantom: Urban Jungle;
Nicktoons: Freeze Frame Frenzy;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166067" title="Clenim" nonfiltered="2841" processed="2829" dbindex="67856">


Onomstica:
Clenim d'Atenes, orador atenenc ;

Clenim, militar espart;

Clenim d'Esparta , prncep espart.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166068" title="Clenim d'Atenes" nonfiltered="2842" processed="2830" dbindex="67857">
Clenim (Cleonymus,          ) fou un orador atenenc enemic de Aristfanes, que el considerava un pestilent, diminut, gols, perjuri i covard.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166069" title="Clenim (militar)" nonfiltered="2843" processed="2831" dbindex="67858">
Clenim, fill de Esfdries fou un militar espart. Quan Esfdries fou portat a judici per la seva incursi a l'tica el 378 aC, Clenim va intercedir en favor seu davant Agesilau, a travs del seu amic Arquidam III, fill d'Agesilau. Va morir el 371 aC a Leuctres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166070" title="Clenim d'Esparta" nonfiltered="2844" processed="2832" dbindex="67859">
Clenim (Cleonymus) fou fill de Clemenes II rei d'Esparta i oncle d'reu I.

Fou excls del tron a la mort del seu pare (309 aC) degut al seu carcter violent. El 303 aC els tarentins, en guerra amb romans i lucans, van demanar ajut a Esparta i fou Clenim qui es va encarregar de la feina. Va anar a Itlia amb una forca considerable que noms amb la seva vista ja va imposar la pau als lucans. Segurament tamb es va fer un tractat amb Roma; segons alguns analistes romans, Clenim fou derrotat pels vaixells del cnsol Marc Emili; segons altres fou el dictador Juli Bubulc el que va marxar contra ell, i es va retirar d'Itlia per evitar la lluita. 

Tot seguit va voler alliberar als siracusans de la tirania d'Agtocles, per ho va descartar i es va dedicar a la pirateria a la mar Adritica i va fer una incursi al pas dels vnets per fou derrotat pels pataus (patavi) i obligat a sortir de la zona. 

Llavors va ocupar Crcira d'eon fou aviat expulsat per Demetri Poliorcetes; mentre encara era a Crcira va rebre una crida dels tarentins probablement a causa de la revolta dels lucans per encara que va fer una nova incursi a Itlia fou efmera . 

Desprs de la seva expulsi de Crcira no se'n sap res mes fins que el 272 aC apareix a Esparta, on va cridar a Pirros d'Epir a conquerir el pas. La seva dona Quelidonis l'havia abandonat per Acrotat, fill d'reu I, i entre aix i l'exclusi del tron estava ressentit. Ja no torna a ser esmentat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166071" title="Clefant" nonfiltered="2845" processed="2833" dbindex="67860">


Onomstica:

Clefant (metge segle III aC), metge grec del segle III aC;

Clefant (metge segle I aC),  un metge grec del segle I aC;

Clefant,mtic pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166072" title="Clefant (metge segle III aC)" nonfiltered="2846" processed="2834" dbindex="67861">
Clefant (Cleophantus, Klefantos,           ) fou un metge grec probablement del comenament del segle III aC. Fou tutor d'Antgens. Feia servir el vi com a cura. s esmentat per Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166073" title="64 Trummp Collection: Alice no Waku Waku Trump World" nonfiltered="2847" processed="2835" dbindex="67862">

 s un videojoc de cartes basat en Alcia al Pas de les Meravelles per la Nintendo 64. Va ser llanat al 1998 noms al Jap.

 Enllaos externs .
 Preses de pantalles;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166074" title="Clefant (metge segle I aC)" nonfiltered="2848" processed="2836" dbindex="67863">
Clefant (Cleophantus, Klefantos,           ) fou un metge grec probablement del segle I aC que va tractar a Aule Cluenci Avit. Cicer el defineix com "medicus ignobilis, sed spectatus homo" .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166075" title="Clefant (pintor)" nonfiltered="2849" processed="2837" dbindex="67864">
Clefant (Cleophantus, Klefantos,           ) fou un mtic pintor grec, considerat un dels inventors de la pintura a Corint. Suposadament va seguir a Demarat en la seva fugida de Corint a Etrria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166076" title="Cleof" nonfiltered="2850" processed="2838" dbindex="67865">


Onomstica:

Cleof, orador i poltic atenenc del segle V aC;

Cleof d'Atenes, poeta trgic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166077" title="Cleof (orador)" nonfiltered="2851" processed="2839" dbindex="67866">
Cleof (Cleophon,        ) fou un demagog atenenc que segons Aristfanes era d'origen traci. 

La seva carrera va ser sempre d'oposici al partit oligrquic, que llavors dirigia Crties. Va tenir un paper destacat d'oposici a les paus amb Esparta: el 410 aC, tot i els favorables termes desprs de la batalla de Czic, el 406 aC desprs de la batalla de les Arginuses, i la tercera vegada el 405 aC desprs de la batalla d'Egosptams; en aquesta darrera quan Esparta va demanar la demolici de les muralles, va amenaar de mort a tot el que parls de pau.

El 405 aC quan Atenes estava assetjada per Lisandre i el consell atenenc era dominat pels oligarques, Cleof els va acusar de banda de tradors i conspiradors, i fou contestat per l'oligarca Stir amb l'empresonament acusat de no acomplir els seus deures militars (una excusa evident); es va fabricar (falsificar) una llei de Sol que abans no existia per poder-lo condemnar. Aix Cleof fou condemnat a mort i executat. La seva execuci sembla que va comportar aldarulls.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166078" title="Bottom Up (empresa)" nonfiltered="2852" processed="2840" dbindex="67867">
Bottom Up s una empresa desenvolupadora i publicadora de videojocs. La companyia s'ha especialitzat en videojocs de lluita (com el sumo). L'empresa ha creat i publicat videojocs per Nintendo Entertainment System, Super Nintendo, Nintendo 64, Game Boy, Game Boy Color, Dreamcast i Wonderswan games systems.

 Videojocs creats.
Nintendo Entertainment System.
  (1987);

Super Nintendo.
 BS Super Shogi Problem 1000 (1994);
 Super Trump Collectrion (1995);
 Sugoroku Ginga Senki (1996);
 Super Trump Collection 2 (1996);
 Vs. Collection (1996);

Nintendo 64.
 64 Oozumou (1997);
 64 Trummp Collection: Alice no Waku Waku Trump World (1998);
 64 Oozumou 2 (1999);
 Onegai Monster (1999);

PlayStation.
 Doki Doki On Air (1998);
 Doki Doki On Air 2 (1999);

Dreamcast.
 Coaster Works (1999);
 Golf Shiyouyou Course Data Collection Survival Pack (1999);
 Let's Play Golf (1999);
 Tee Off Golf (2000);

Wonderswan.
 Trump Collection (1999);

Game Boy.
 Pocket Mahjong (1997);
 Trump Collection (1997);
 Pocket Bass Fishing (1998);
 Pocket Shogi (1998);
 Pocket Golf (1998);

Game Boy Color.
 Pocket Color Block (1998);
 Pocket Hanafuda (1999);
 Super Real Fishing (1999);
 Grand Duel (1999);
 Pocket Color Mahjong (1999);
 Pocket Color Billiard (1999);
 Pocket Tokara Toranpu (2000);
 Snobo Champion (2000);

 Videojocs publicats.
Nintendo Entertainment System.
  (1987);

Super Nintendo.
 BS Super Shogi Problem 1000 (1994);
 Super Trump Collectrion (1995);
 Sugoroku Ginga Senki (1996);
 Super Trump Collection 2 (1996);
 Vs. Collection (1996);

Nintendo 64.
 64 Oozumou (1997);
 64 Trummp Collection: Alice no Waku Waku Trump World (1998);
 64 Oozumou 2 (1999);
 Onegai Monster (1999);

PlayStation.
 Doki Doki On Air (1998);
 Doki Doki On Air 2 (1999);

Dreamcast.
 Golf Shiyouyou Course Data Collection Survival Pack (1999);
 Let's Play Golf (1999);
 Tee Off Golf (2000);

Wonderswan.
 Trump Collection (1999);

Game Boy.
 Pocket Mahjong (1997);
 Trump Collection (1997);
 Pocket Bass Fishing (1998);
 Pocket Shogi (1998);
 Pocket Golf (1998);

Game Boy Color.
 Pocket Hanafuda (1999);
 Super Real Fishing (1999);
 Grand Duel (1999);
 Pocket Color Mahjong (1999);
 Pocket Color Billiard (1999);
 Pocket Tokara Toranpu (2000);
 Snobo Champion (2000);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166079" title="Cleof d'Atenes" nonfiltered="2853" processed="2841" dbindex="67868">
Cleof (Cleophon,        ) fou un poeta trgic grec d'Atenes, que va escriure al menys deu drames, els noms dels quals esmenta Suides. Fou tamb esmentat per Aristtil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166080" title="Cleoptlem" nonfiltered="2854" processed="2842" dbindex="67869">
Cleoptlem (Cleoptomeus,             ) fou un noble grec de la Calcdica, que va tenir una filla que es va casar amb Antoc III el gran quan aquest passava el hivern a Calcis el 192 aC, i per tant fou sogre del rei selucida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166083" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1956" nonfiltered="2855" processed="2843" dbindex="67870">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1956, disputat al circuit de Silverstone  el 14 de juliol del 1956.

 Resultats .








 Altres .

 Pole: Stirling Moss  1' 41. 0;
 Volta  rpida:  Stirling Moss  1' 43. 2;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166084" title="Cleostrat de Tenedos" nonfiltered="2856" processed="2844" dbindex="67871">
Clestrat  de Tenedos (Cleostratus,            ) fou un astrnom grec considerat per Censor com l'inventor dels  Octateris, o cicles de 8 anys que s'usava abans del cicle metnic de nou anys, invenci que en general fou atribuda a Eudoxos. Tesfrat l'esmenta com observador del cel junt amb Matrcetes de Metimna i  Feinos d'Atenes. Va viure probablement a la segona meitat del segle VI aC o a la primera meitat del segle V aC.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166085" title="Clepsina" nonfiltered="2857" processed="2845" dbindex="67872">
Clepsina fou una famlia patrcia de gens Gencia.

Membres destacats de la famlia foren:
Gai Genuci Clepsina, cnsol rom el 276 aC i el 270 aC. ;
Luci Genuci Clepsina, cnsol el 271 aC. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166086" title="64 ?zum?" nonfiltered="2858" processed="2846" dbindex="67873">

 s un videojoc de sumo per la Nintendo 64, i noms va ser llanat al Jap l'any 1998.
En general, ha sigut qualificat com a un mal videojoc,Gamespot va donar 3,9 de 10, per exemple. El videojoc simula diversos aspectes d'un lluitador de Sumo, com l'alimentaci i l'entrenament. Tot i que va rebre una crtica dolent, es va crear una continuaci, 64  zum  2.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166087" title="Gai Genuci Clepsina" nonfiltered="2859" processed="2847" dbindex="67874">
Gai Genuci Clepsina (Caius Genucius Clepsina) fou cnsol el 276 aC juntament amb Quint Fabi Mxim Gurges. Em el seu consolat Roma fou afectada per una pesta. Fou altre cop cnsol el 270 aC junt amb Gneu Corneli Blasi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166090" title="Luci Genuci Clepsina" nonfiltered="2860" processed="2848" dbindex="67876">
Luci Genuci Clepsina (Lucius Genucius Clepsina) fou probablement germ del cnsol Caius Genucius Clepsina, i fou cnsol el 271 aC juntament amb Gai Quint Claude. Fou enviat a sotmetre la legi de Campnia que dirigida per Decius Jubellius s'havia revoltat i s'havia apoderat de Rhegium. Clepsina va assetjar la ciutat i la va ocupar i va matar a tots els vagabunds i lladres que va trobar entre els soldats i a la resta, uns 300, els va enviar de retorn a Roma per judici, on foren penjats o decapitats. Dionisi diu que la conquesta de Rhegium fou obra del cnsol el 270 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166092" title="Joan Clmac" nonfiltered="2861" processed="2849" dbindex="67878">
Joan Clmac (Joannes Climacus,                    ), de renom "L'ents"  (           ), fou un escriptor grec bizant del segle VI. El seu nic nom era Joan, per se li va afegir Clmac per la seva obra        .  

Es va ordenar sacerdot quan ja era gran i va viure amb monjos al Mont Sina per 40 anys. Va morir al tomb dels 100 anys probablement vers el 606. Un monjo de nom Daniel va escriure la seva vida.

Les seves obres, essencialment religioses, son "Scala Paradisi" (      ) i  "Liber ad Pastorem".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166094" title="64 ?zum? 2" nonfiltered="2862" processed="2850" dbindex="67879">

 s un videojoc de Sumo per la Nintendo 64, que va ser llanat al Jap el 1999. Aquest videojoc s la continuaci del 64  zum .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166096" title="(27) Euterpe" nonfiltered="2863" processed="2851" dbindex="67880">
Euterpe, s l'asteroide nm. 27 de la srie, descobert des de Londres el 8 de novembre de 1853, per en John Russell Hind (1823-95). Fou batejat amb aquest nom en honor d'una de les muses gregues, Euterpe.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166100" title="Clodi (metge)" nonfiltered="2864" processed="2852" dbindex="67881">
Clodi (llat Clodius)  fou un  metge grec del segle I aC que fou deixeble de Asclepades de Bitnia o Asclepades Bitini. s esmentat per Celi Aureli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166104" title="Clolia" nonfiltered="2865" processed="2853" dbindex="67883">


Clolia, mtica verge romana donada com hostatge a Porsena;

Gens Clolia, gens romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166106" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1957" nonfiltered="2866" processed="2854" dbindex="67884">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1957, disputat al circuit de Aintree  el 20 de juliol del 1957.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Stirling Moss  2' 00. 2;
 Volta  rpida:  Stirling Moss  1' 59. 2;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166107" title="Clolia (heroina)" nonfiltered="2867" processed="2855" dbindex="67885">
Clolia (Cloelia) fou una verge romana, una de les hostatges donades al rei Porsena junt amb altres. Es va escapar dels etruscs i va creuar el Tber cap a Roma per els romans, fent honor a la seva paraula, la van tornar a Porsena.

Aquest va respondre al gest rom deixant lliure a la noia i encara li va deixar emportar-se amb ella algun hostatge; Clolia es va emportar dos infants. Porsena li va regalar un cavall i amb aquest animal fou desprs representada en una esttua a Roma. 

La mateixa tradici, per menys coneguda, es dona per uns hostatges massacrats pels tarquinis, excepte Valria que va fugir i va creuar el Tber (en aquest cas no fou retornada, per s diu que tamb se li va erigir una esttua).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166108" title="Gens Clolia" nonfiltered="2868" processed="2856" dbindex="67886">
La  gens Clolia (Cloelia) o Clulia fou una gens romana patrcia orinda d'Alba Longa. 

El seu nom derivaria de Clodi, company d'Enees. El darrer rei d'Alba hauria estat Gai Cluili o Cloeli, que va dirigir un exrcit contra Roma en temps de Tulli Hostili, i va arribar a menys de 10 kms de la ciutat; el lloc on va acampar es va dir Fossa Cluilia, Fossae Cluiliae, o Fossae Cloeliae. Segons la tradici, el rei va morir mentre estava acampat en el lloc i els albans van nomenar a Mette Fuffeti com a dictador, per la traci del qual els romans van destruir Alba. 

Els Cloeli foren llavors una de les cases de nobles albans incloses al senat rom i van portar tamb el cognom Scul (Siculus) i probablement el de Tulle (Tullus)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166110" title="Cloeli" nonfiltered="2869" processed="2857" dbindex="67887">



Onomstica:

Cloeli, comandant eque ;

Cloeli Grac, lder dels eques ;

Cloeli Tulle, ambaixador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166111" title="Cloeli (comandant)" nonfiltered="2870" processed="2858" dbindex="67888">
Cloeli fou un comandant eque d'un exrcit d'eques i volscs que va assetjar Ardea el 443 aC cridat pel poble de la ciutat que s'havia revoltat i havia expulsat als aristcrates. Mentre era a la vora de la ciutat va arribar el cnsol rom Marc Gegani, cridat pels oligarques; els assetjadors foren assetjats i es van haver de rendir. Cloeli va estar present al triomf del cnsol a Roma i desprs, com era normal, executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166112" title="Cloeli Grac" nonfiltered="2871" processed="2859" dbindex="67889">
Cloeli Grac (Cloelius Gracchus)  fou el lder dels eques el 458 aC. Els eques van rodejar les forces del cnsol rom Luci Minuci Augur, per a la seva vegada fou rodejat pel dictador Luci Quint Capitol, que venia en ajut de Minuci. Els eques van entregar al seu general. La historia se semblant a la del cap Cloeli dels eques que apareix 15 anys desprs assetjant Ardea, i les dues semblen massa casuals per ser autentiques. Com que en aquell temps tots els generals fets presoners eren executats desprs el triomf cal descartar que fos la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166114" title="Cloeli Tulle" nonfiltered="2872" processed="2860" dbindex="67890">
Cloeli Tulle (Cloelius Tullus) fou un ambaixador rom enviat a Fidenes que fou mort juntament amb tres collegues pels fidenats el 438 aC, a instigaci de Lar Tolumnus, rei de Ves. Als quatre mrtirs se'ls va dedicar una esttua a la Rostra. Cicer l'esmenta com Tulli Cluili.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166115" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1958" nonfiltered="2873" processed="2861" dbindex="67891">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1958, disputat al circuit de Silverstone  el 19 de juliol del 1958.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Stirling Moss  1' 39. 4;
 Volta  rpida:  Mike Hawthorn   1' 40. 8;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166116" title="Clones" nonfiltered="2874" processed="2862" dbindex="67892">
Clones (Clonas,       ) fou un poeta elegac i un dels ms antic msics de Grcia. Els arcadis deien que fou nadiu de Tegea i els beocis que fou de Tebes. 

Va viure a la segona meitat del segle VII aC. Entre les peces de msica una es va dir Elegos. Se li atribueix l'invent de lApothetos, del Schoenium i del          . A la can coral feia la primera estrofa drica, la segona frgia i la tercera ldia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166118" title="Cluncia" nonfiltered="2875" processed="2863" dbindex="67893">
Cluncia fou filla de Aule Cluenci Habit el vell. A la mort del seu pare es va casar amb el seu cos Aule Auri Mel del que es va divorciar per deixar que la seva mare, Sssia, es pods aparellar amb Mel, del que s'havia enamorat perdudament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166119" title="El Fary" nonfiltered="2876" processed="2864" dbindex="67894">
Jos Luis Cantero (Madrid, 20 d'agost de 1937-19 de juny de 2007), conegut com el Fary era un cantant espanyol, creador de la copla-pop.

Discografia.
Ritmo cal (1975, Belter) ;
Soy gitanito (1977, Movieplay) ;
Camino de la gloria (1978, Movieplay) ;
Yo me estoy enamorando (1979, Movieplay) ;
Canela y limn (1980, Movieplay) ;
Vengo a ti (1981, Movieplay) ;
Amante de la noche (1982, Ariola) ;
Amor secreto (1983, Ariola) ;
Como un gigante (1984, Ariola) ;
Rompecorazones (1985, Ariola) ;
Un paso ms (1986, Ariola) ;
Va por ellos (1987, Ariola) ;
A mi son (1988, Ariola) ;
Enamorando (1989, Zafiro) ;
Dedcame una hora (1990, Zafiro) ;
Tu piel (1991, Zafiro) ;
Tomillo, romero y jara (1992, Zafiro) ;
Mujer de seda (1993, Horus) ;
Tumbalero (1995, Horus) ;
Menudo es el Fary (1996, BMG-Ariola) ;
Calle Calvario (1999, Zafiro) ;
Sin trampa ni cartn (2000, Carabirubi) ;
Ese Fary!! (2003, Muxxic) ;
Los Grandes xitos de El Fary - Media Vernica (2007) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166120" title="Flexi (anatomia)" nonfiltered="2877" processed="2865" dbindex="67895">
La flexi s, en anatomia, el moviment pel qual els ossos o altres parts del cos s'aproximen entre si en direcci anteroposterior, parallela al pla sagital.

La flexi s conseqncia de la contracci d'un o ms msculs flexors. Per exemple, el bceps braquial contret aproxima l'avantbra al bra.

El moviment oposat a la flexi s l'extensi.

 Vegeu tamb .
Abducci;
Adducci;
Extensi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166121" title="Aule Cluenci Habit el vell" nonfiltered="2878" processed="2866" dbindex="67896">
Aule Cluenci Habit el vell (Aulus Cluentius Habitus senior) fou un nadiu de Larinum, molt respectat i estimat, descendent de noble famlia i que gaudia d'una gran reputaci moral. Es va casar amb Sssia i va morir el 88 aC deixant una filla, Cluncia, i un fill, Aule Cluenci Habit  el jove (Aulus Cluentius Habitus junior). El nom es va considerar per un temps que era Avitus i no Habitus, per posterior estudis assenyalaren que era probablement Abitus o Habitus.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166122" title="64 de Hakken! Tamagotchi Minna de Tamagotchi World" nonfiltered="2879" processed="2867" dbindex="67897">

64 de Hakken! Tamagotchi Minna de Tamagotchi World s un videojoc de taula per Nintendo 64 noms llanat al Jap el 1997. Aquest videojoc de taula est basat en un tamagotchi i simula amb un paper de rol en un joc de taula.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166123" title="Aule Cluenci Habit el jove" nonfiltered="2880" processed="2868" dbindex="67898">
Aule Cluenci Habit  el jove  (Aulus Cluentius Habitus junior) fou fill de  Aule Cluenci Habit el vell (Aulus Cluentius Habitus senior) i de Sssia, nascut a Larinum vers el 103 aC.

El 74 aC va acusar al seu padrastre Estaci Albi Opinic d'intentar enverinar-lo. Justament s'havien denunciat molts suborns en els judicis i en aquest cas quan l'acusat fou declarat culpable per pocs vots, es van denunciar diverses irregularitats greus i finalment l'evidencia de suborn, les ires populars van caure sobre Aule Cluenci, acusat de posar els diners. El jutge Juni (judex quaestionis) es va haver de retirar per la pressi popular i Cluenci i altres implicats en casos de suborns a jutges foren castigats pels censors. Judicium Junianum o Albianum Judicium va esdevenir sinnim de judici arreglat.

El 66 aC Cluenci fou acusat per Opinic el jove, fill d'Eustraci, que havia mort en els darrers anys, de tres intents d'enverinament, dos d'ells amb xit. L'acusaci la va dirigir Tit Acci Pisaurense i la defensa va crrer a crrec de Cicer, que llavors era pretor. El judici no tenia cap evidencia i havia de ser desestimat per l'acusador va recordar les circumstancies de l'anterior judici i va obligar a Cicer a un extraordinari esfor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166124" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1959" nonfiltered="2881" processed="2869" dbindex="67899">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1959, disputat al circuit de Aintree  el 18 de juliol del 1959.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jack Brabham  1' 58. 0;
 Volta  rpida:  Stirling Moss i Bruce McLaren  1' 57. 0;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166125" title="Cluenci" nonfiltered="2882" processed="2870" dbindex="67900">


Onomstica:

Luci Cluenci, general dels italians a la guerra social;
Aule Cluenci Habit el vell, cavaller de Larinum;
Aule Cluenci Habit el jove, cavaller de Larinum;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166126" title="Orde de Sang" nonfiltered="2883" processed="2871" dbindex="67901">

L'Orde de Sang (en alemany: Blutorden) era una de les principals condecoracions del Partit Nazi alemany. Va ser instituda el 15 de mar del 1934 per Adolf Hitler, i era atorgada a tots aquells que van participar al Putch de Munic del 9 de novembre del 1932 que s havien afiliat al NSDAP o a una de les seves formacions al gener de 1932 (i amb un servei continuat), i, des de maig de 1938 per:


 passar temps a la pres per ativitats nazis abans de 1933;
 ser condemnat a mort conmutada a cadena perptua per activitats nazis abans de 1933;
 ser seriosament ferit en servei al Partit abans de 1933 (bsicament a les lluites al carrer);
 d altres, a discreci d Adolf Hitler.	;

El seu nom oficial era Condecoraci del 9 de novembre de 1923 (del Putsch de Munic), i era una de les condecoracions ms prestigioses del Tercer Reich: un gal instantniament reconeixible atorgava un estatus especial dins del Reich, garantint privilegis especials al possedor all on ans. Hitler noms la llua a la celebraci anual del Putsch.

El 9 de novembre de 1933, en la celebraci de la presentaci de les primeres insignies d or del Partit i 10 aniversari del Putsch de Munich, Hitler anunci la seva intenci de crear una medalla commemorativa per recompensar la participaci en el Putsch de la cervesaria.

Totes les medalles eren numerades. Amb les primeres condecoracions, el nmero depenia ms de la data de l aplicaci de la condecoraci que no pas la veterania o les accions del receptor. Aix, mentre que Himmler, Dietrich, Graf i Hess tenien nmeros molt baixos (3, 10, 21 i 29), altres participants notables del Putsch tenien nmeros molt ms alts: Schaub el 296, Schreck el 349, Maurice el 495 o Jakob Grimminger el 714. Hitler tenia l 1.

Va ser atorgada 3.800 vegades, 1.500 d elles pel Putch. La van rebre 2 dones, la Germana Pia (Eleonore Baur, que va atendre ferits durant el Putsch) de Mnich i Katharina Grnewald (que mor a l atemptat contra Hitler de 1939), ambdues a ttol pstum. De fet, 436 condecotacions van ser atorgades a ttol pstum; sent el darrer el SS-Obergruppenfhrer Reinhard Heydrich.

Desprs de la reforma del 38 es van obrir les portes a molts veterans dels NSDAP, entre ells a Martin Bormann, que es creu que va instigar per modificar els estatuts perqu ambicionaba tenir aquesta condecoraci (havia estat a la pres entre 1924-25 per complicitat amb l assassinat de Walther Kadow, que havia trat al mrtir del Rhr Schlageter)
La seva distribuci estava molt controlada per la  Oficina del 9 de novembre , dirigida per Christian Weber (n.84), que vigilava pel benestar dels membres de la Vella Guardia i organitzava les reunions anuals.

Tamb coneguda com Ehrenzeichen vom 9. November 1923.

Si un receptor de la condecoraci abandonava el NSDAP, aquesta havia de ser tornada.

Disseny.
El seu disseny era medalla de plata. A l anvers apareix un liga en vol amb una corona de fulles de roure a les potes. Hi apareix la inscripci 9.NOV   MNCHEN 1923-33. Al revers apareix una esvstica sobre el monument del Feldherrnhalle, la llegenda UND IHR HABT DOCH GESIEGT (I amb tot ho heu conquerit) i a sota el nmero de medalla.

A diferncia de les altres, el gal es llua a la butxaca dreta de la guerrera de l uniforme en forma de roseta. El propi gal ja portava un trau per poder-la penjar del bot de la butxaca.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166127" title="Luci Cluenci" nonfiltered="2884" processed="2872" dbindex="67902">
Luci Cluenci (llat Lucius Cluentius, Eutropi diu Aule Cluenci, llat Aulus Cluentius) fou un general dels italians a la guerra social.

Va derrotar a Sulla a la rodalia de Pompeis per desprs fou derrotat pel mateix Sulla (89 aC) i va perdre trenta mil homes en la fugida a Nola i vint mil davant els murs d'aquesta ciutat quan la ciutat noms va voler obrir una porta per por de qu Sulla entrs per alguna si se'n obrien ms. El mateix general Cluenci va morir en la lluita a la vora de Nola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166130" title="Clvia Faucula" nonfiltered="2885" processed="2873" dbindex="67903">
Clvia Faucula o Cluvis, fou una cortesana de Cpua que vivia al temps de la Segona Guerra Pnica. Es va guanyar l'estimaci dels romans donant secretament menjar als presoners romans. Quan Cpua fou conquerida el 210 aC el senat rom, per un decret especial, li va restaurar la seva propietat i llibertat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166133" title="Cluvi" nonfiltered="2886" processed="2874" dbindex="67904">
Cluvi (Cluvius) fou el nom d'una famlia de Campnia.

Personatges familiars destacats foren:
Gai Cluvi Saxula,  pretor el 175 aC ;
Espuri Cluvi, pretor el 172 aC ;
Gai Cluvi (Caius Cluvius) fou llegat del cnsol Luci Emili Paulle a Macednia el 168 aC;
Gai Cluvi (Caius Cluvius) fou un cavaller rom, contemporani de Cicer, que va actuar com a jutge en un afer entre Gai Fanni Querea i Quint Flavi, vers el 76 aC;
Marc Cluvi, banquer de Puteoli;
Gai Cluvi, cnsol sufecte el 29 aC ;
Marc Cluvi Ruf, cnsol sufecte l'any  45;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166134" title="Gai Cluvi Saxula" nonfiltered="2887" processed="2875" dbindex="67905">
Gai Cluvi Saxula (Caius Cluvius Saxula) fou un magistrat rom, que fou pretor el 175 aC per primera vegada i altra cop pretor el 173 aC, per aquesta vegada pretor peregr



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166135" title="Espuri Cluvi" nonfiltered="2888" processed="2876" dbindex="67906">
Espuri Cluvi (Spurius Cluvius) fou un magistrat rom que fou pretor el 172 aC i va tenir Sardenya com a provncia assignada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166136" title="Marc Cluvi" nonfiltered="2889" processed="2877" dbindex="67907">
Marc Cluvi (Marcus Cluvius) fou un ric banquer de Puteoli, ntim amic de Cicer, que el 51 aC li va donar una carta de presentaci a Terme (Thermus) que era propretor a sia, ja que Cluvi volia anar all per recollir algunes deutes de ciutats o particulars. Al seu testament va deixar algunes coses a Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166137" title="Gai Cluvi" nonfiltered="2890" processed="2878" dbindex="67908">
Gai Cluvi (Caius Cluvius) fou un militar rom al que Juli Csar va nomenar superintendent de terres de la Gllia Cisalpina el 45 aC. Fou cnsol sufecte el 29 aC en temps d'August, qui personalment el va nomenar. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166138" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1960" nonfiltered="2891" processed="2879" dbindex="67909">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1960, disputat al circuit de Silverstone  el 16 de juliol del 1960.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jack Brabham  1' 34. 6;
 Volta  rpida:  Graham Hill   1' 34. 4;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166139" title="Marc Cluvi Ruf" nonfiltered="2892" processed="2880" dbindex="67910">
Marc Cluvi Ruf  (Marcus Cluvius Rufus) fou cnsol sufecte l'any 45. Era herald de l'emperador Ner. Fou governador d'Hispnia en temps de Galba (69) i a la mort de Galba fou primer lleial a Ot, per aviat es va passar a Vitelli.

Hilari, un llibert de Vitelli, el va acusar de voler un govern independent a Hispnia, per Cluvi es va poder justificar anant personalment a veure a Vitelli a la Gllia i va conservar la seva provncia.

Va escriure una histria dels temps de Ner, Galba, Ot i Vitelli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166140" title="Clit de Milet" nonfiltered="2893" processed="2881" dbindex="67911">
Clit de Milet (Clytus,       ) fou un filsof grec deixeble d'Aristtil que va escriure un llibre sobre la histria de la ciutat de Milet que s esmentat per Ateneu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166142" title="Gnem" nonfiltered="2894" processed="2882" dbindex="67912">
Gnem (Cnemus,       ) fou un almirall espart (        ) de la guerra del Pelopons. 

El 430 aC va fer una expedici a Zacynthus (Zante) i va assolar l'illa per es va haver de retirar sense aconseguir dominar-la. 

Va romandre almirall durant un any ms tot i que l'ofici apareix posteriorment com exercit noms un any. El 429 aC fou enviat amb 1000 hoplites a Ambrcia per reduir a Acarnnia que era aliada atenenca. Al front de la seva gent i dels ambraciotes va envair Acarnnia i va entrar a Estrat (Stratos o Stratus) la capital del pas, per els seus aliats ambraciotes foren derrotats i va haver de deixar el pas. Mentre la flota espartana que donava suport a les forces de terra havia estat derrotada per Formi d'Atenes, tot i que aquest tenia pocs vaixells.

Sospits d'incompetncia, Esparta va enviar a Timcrates, Brsides i Licofr com a consellers al costat de l'almirall, per preparar una segona batalla, i desprs de reconstruir els vaixells damnats i rebre alguns reforos es van reunir 75 vaixells mentre Formi noms en tenia 20; els espartans van atacar a la flota atenenca a la vora de Naupacte, per Formi encara que va perdre alguns vaixells, fou el guanyador al final del dia.

Llavors Gnem , Brsides i altres comandants van planejar atacar el Pireu per sorpresa per quan van passar per Salamina foren advertits pels atenencs i ja no van poder mantenir el factor sorpresa.

No torna a aparixer a la histria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166144" title="Gnpies" nonfiltered="2895" processed="2883" dbindex="67913">
Gnpies  (Cnopias,        ) fou un oficial macedoni natural d'Aloros o Alorus, que va estar en servei actiu sota Demetri II i Antgon III Dos i desprs va estar al servei del regent Agtocles d'Egipte i del ministre Sosibi per compte de Ptolemeu IV Filoptor com encarregat se supervisar l'adquisici d'armes i l'entrenament de les tropes per fer la guerra a Antoc III el gran (219 aC). Polibi diu que va complir fora be les missions encomanades.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166145" title="Recopa d'Europa de Beisbol" nonfiltered="2896" processed="2884" dbindex="67914">
La Recopa d'Europa de Beisbol s la segona competici oficial de beisbol per a clubs que es disputa a Europa. T periodicitat anual i s disputada pels campions de copa de les lligues domstiques. s organitzada per la Confederaci del Beisbol Europeu i es disputa des de l'any 1990.

 Historial .
1990:  Levi's Neptunus Rotterdam;
1991:  Mediolanum Milano;
1992:  Mediolanum Milano;
1993:  Levi's Neptunus Rotterdam;
1994:  Planeta Kinheim Haarlem;
1995: no es disput;
1996:  Leksand Lumberjacks;
1997:  Cariparma;
1998:  Tropicana Neptunus Rotterdam ;
1999:  DOOR Neptunus Rotterdam;
2000:  Mr. Cocker HCAW Bussum;
2001:  DPA Kinheim Haarlem;
2002:  DPA Kinheim Haarlem;
2003:  Minolta Pioniers Hoofddorp;
2004:  Rojos Candelaria;
2005:  Rojos Candelaria;
2006:  Konica Minolta Pioniers Hoofddorp;
2007:  Neptunus Rotterdam;

 Enllaos externs .
 Palmars a sports123;
 Palmars a honkbalsite;
 Confederaci del Beisbol Europeu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166147" title="Copa de la CEB" nonfiltered="2897" processed="2885" dbindex="67915">
La Copa de la CEB s la tercera competici oficial de beisbol per a clubs que es disputa a Europa. T periodicitat anual. s organitzada per la Confederaci del Beisbol Europeu i es disputa des de l'any 1993.

 Historial .
1993:  CFC Nettuno;
1994:  Telemarket Rimini;
1995:  Caff Danesi Nettuno;
1996:  Juventus Torino;
1997:  B.B.C. Grosseto;
1998:  GB Ricambi Modena;
1999:  GB Ricambi Modena;
2000:  Caff Danesi Nettuno;
2001:  Technika Brno;
2002:  Sokol KRC Praha;
2003:  Cologne Dodgers;
2004:  Marlins Puerto Cruz;
2005:  BK Zagreb;
2006:  Keltecs Karlovac;
2007:  FC Barcelona;
2008:  FC Barcelona;

 Enllaos externs .
 Palmars a sports123;
 Palmars a honkbalsite;
 Confederaci del Beisbol Europeu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166148" title="Copa d'Europa de Beisbol" nonfiltered="2898" processed="2886" dbindex="67916">
La Copa d'Europa de Beisbol s la mxima competici oficial de beisbol per a clubs que es disputa a Europa. T periodicitat anual. s organitzada per la Confederaci del Beisbol Europeu i es disputa des de l'any 1963 i el primer campi fou el Picadero Jockey Club.

 Historial .
1963:  Picadero Jockey Club;
1964:  Piratas de Madrid;
1965:  Simmenthal Nettuno;
1966:  Haarlem Nicols;
1967:  Piratas de Madrid;
1968:  Picadera Damm;
1969:  Europhon Milano;
1970:  Europhon Milano;
1971:  Milano BC;
1972:  Glen Grant Nettuno;
1973:  Amaro Montenegro Fortitudo Bologna;
1974:  Haarlem Nicols;
1975:  Haarlem Nicols;
1976:  Derbigum Rimini;
1977:  Germal Parma;
1978:  Germal Parma;
1979:  Derbigum Rimini;
1980:  Parmalat Parma;
1981:  Parmalat Parma;
1982: no es disput;
1983:  Parmalat Parma;
1984:  World Vision Parma;
1985:  Be.Ca. Carni Fortitudo Bologna;
1986:  World Vision Parma;
1987:  World Vision Parma;
1988:  World Vision Parma;
1989:  Ronson Lenoir Rimini;
1990:  Haarlem Nicols;
1991:  S.C.A.C. Nettuno;
1992:  Cariparma Angels;
1993:  ADO Den Haag;
1994:  Levi's Neptunus Rotterdam;
1995:  Cariparma Angels;
1996:  Tropicana Neptunus Rotterdam;
1997:  Caff Danesi Nettuno;
1998:  CUS Cariparma;
1999:  CUS Cariparma;
2000:  DOOR Neptunus Rotterdam;
2001:  DOOR Neptunus Rotterdam;
2002:  DOOR Neptunus Rotterdam;
2003:  DOOR Neptunus Rotterdam;
2004:  DOOR Neptunus Rotterdam;
2005:  Grosseto Orioles;
2006:  San Marino BC;
2007:  Corendon Kinheim Haarlem;

 Enllaos externs .
 Palmars a sports123;
 Palmars a honkbalsite;
 Confederaci del Beisbol Europeu;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166151" title="Circuit d'Aintree" nonfiltered="2899" processed="2887" dbindex="67917">
El Circuit d'Aintree s un circuit de curses automobilstiques situat a Aintree, prop de Liverpool, Anglaterra.



 Histria a la F1 .

Aintree ha estat la seu en cinc ocasions del Gran Premi de Gran Bretanya de Frmula 1 a les temporades 1955, 1957, 1959, 1961,  i 1962 . 

A ms a ms de les curses de la F1, s'han disputat fins un total de 11 curses de Frmula 1 no puntuables pel campionat de la F1, curses conegudes amb el nom d' Aintree 200. Aquestes curses es van disputar entre els anys 1954 i 1964. 

 Guanyadors de les curses vlides per la F1 .



 Enllaos externs .

Web oficial ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166153" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1996" nonfiltered="2900" processed="2888" dbindex="67918">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1996 dura dos anys (1994-1996).La selecci d'Itlia es proclam vencedora per tercera vegada.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1996 (Classsificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1996 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada a Espanya el 1996.



 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166157" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1996 (Seleccions)" nonfiltered="2901" processed="2889" dbindex="67919">
Seleccions del Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1996.

.
Seleccionador:  Raymond Domenech





















.
Seleccionador:  Cesare Maldini





















.

.
Seleccionador:  Javier Clemente

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166162" title="Francesco Totti" nonfiltered="2902" processed="2890" dbindex="67920">

Francesco Totti (Roma, 27 de setembre del 1976) s un futbolista itali que juga a la Roma i que va ser campi del mn amb Itlia al Mundial d'Alemanya del 2006.

Atleta dotat de gran talent i fora fsica, Totti ha jugat sempre a la Roma, de la qual s el capit. s considerat un dels millors jugadors a nivell internacional, es troba a la llista de la FIFA dels 100 millors jugadors en activitat. Creador i finalitzador de joc, pot fer tant de centrecampista com de davanter. La posici on deixa anar ms la seva tcnica i la seva qualitat i a la qual s'exhibeix com a punta darrera el davanter. Les seves capacitats de gol davant la porteria sn ptimes, ho demostra que a les temporades 2003/2004 va guanyar el pichichi i a la 2006/2007, la Bota d'Or, com a mxim anotador de totes les lligues europees de futbol.

Amb la samarreta de la selecci ha jugat 58 partits i ha marcat 10 gols.

Est casat amb la showgirl italiana Ilary Blasi amb qui t dos fills, Christian i Chanel.

 Biografia-Carrera .

 Infncia .
Francesco Totti neix el 27 de setembre de 1976 a Roma, al barri d'Appio Latino, a Porta Metronia (d'aqui el sobrenom "Il ragazzo di Porta Metronia"), la seva mare es diu Fiorella i el seu pare Enzo. Comena a fer les seves primeres patades a la pilota a l'equip del barri, el Fortitudo; ms tard pasa al Smit Trastevere (on juga la seva primera lliga per a nens) i el 1986, es passa al Lodigiani per jugar una lliga com a juvenil. s seguit d'aprop per la Roma i la Lazio, equips dels quals rep ofertes. Accepta una oferta de la Roma i amb noms 13 anys, entra al sector juvenil de l'equip.

 El seu equip: la Roma .



Desprs de tres anys als sectors juvenils, el 28 de mar del 1993, amb 16 anys, Totti entra per primer cop al primer equip grcies a Vujadin Boskov, que el fa debutar en els ltims minuts del partit Roma-Brescia. El seu debut com a titular va ser el 16 de desembre del 1993 en un partit de Coppa Italia en cual la Roma es va eliminar als penals. El debut com a titular a la lliga va ser el 27 de febrer del 1994 contra la Sampdoria.

Durant la temporada 1994/1995, Totti marca el seu primer gol a Serie A, el 4 de setembre del 1994 en un partit contra el Foggia. Durant aquella temporada, va aconseguir 21 presncies amb la samarreta romana, marcant un total de 4 gols. Per la temporada segent, Francesco s titular indiscutible.

El 1996 arriba un nou entrenador, Carlos Bianchi, comena per a Totti un perode difcil. S'arriba a parlar fins i tot d'una possible cesi a la Sampdoria, hiptesis que van descartar-se perque finalment qui va marxar de la roma va ser Bianchi i no pas Totti.

El 1997, amb Zeman com a entrenador, Totti fa un gran salt de qualitat: l'esquema ofensiu 4-3-3 del tcnic resalta les seves caracterstiques tan tcniques com fsiques, tant que Totti es converteix en l'autntic lder i en el smbol de l'equip. El 31 d'octubre del 1998, Aldair li cedeix el braalet de capit.

El 1993 la Roma conracta a Capello com a entrenador, amb el projecte d'aconseguir un equip comptetitu, per la Roma noms aconsegueix ser sisena, tot i aix, Totti, aconsegueix ser nominat per la Associaci Italiana de Futbolistes com a jugador itali de l'any.

A la temporada segent les ambicions de la Roma continuen essent grans, i no es desillusionen; amb Totti i alguna de les seves noves "adquisicions" (com Batitusta, el 17 de juny de 2001, l'equip es converteix en el Campi d'Itlia per tercer cop en la seva histria. Totti s nominat de nou com a jugador itali de l'any i fins i tot aconsegueix entrar en la llista de la Pilota d'Or (que va guanyar Michael Owen), essent el cinqu classificat. El 19 d'agost de 2001, guanya la pimera Supercoppa Italia de la seva carrera, guanyant a l'Olmpic de Roma a la Fiorentina per 3-0, marcant el tercer gol.

El 3 d'octubre de 2004, durant el Roma-Inter (3-3], amb una falta, Totti marca el seu gol nmero 100 amb la Roma; dos mesos ms tard, el 19 de desembre de 2004, al partit Roma-Parma (5-1), marca el seu gol nmero 107, que li permet convertir-se en el millor davanter de l'histria de la Roma. La seva actuaci a l'Eurocopa no va ser gaire bona. Desprs de ser expulsat al primer partit per escupir a un jugador dans, va ser sancionat per dos partits. Aix va significar que Totti ja no jugaria ms perqu Itlia va quedar eliminada a la fase de grups.

A la primavera de 2005 va renovar el seu contracte amb la Roma fins el 2010 amb un sou de 5.400.000 nets per temporada, convertint-se en l'nic jugador en superar la suma de 2.500.000 bases establerts pel club. D'aquesta manera, queda virtualment lligat de per vida a l'equip del qual sempre havia sigut aficionat.

El 19 de febrer de 2006, al set minut del partit Roma-Empoli, en una intervenci del jugador Vanigli es fractura el peron i els lligaments del turmell. Operat el mateix dia, Totti efectua una recuperaci molt rpid, reapareixent oficialment al camp al partit de tornada de la Coppa Italia contra l'Inter. Els seus esforos es veuen recompensats quan l'entrenador de la selecci, Marcello Lippi, decideix incluir-lo a la llista dels convocats per disputar el Mundial d'Alemanya.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166163" title="Orde de l'liga Alemanya" nonfiltered="2903" processed="2891" dbindex="67921">

L'Orde de l'liga Alemanya (Verdienstorden vom Deutschen Adler) era una condecoraci alemanya creada nicament per honorar personalitats estrangeres, aix com els serveis diplomtics alemanys. No hi havia uns requeriments especfics per rebre-la, sin que era atorgada amb finalitats diplomtiques.V a ser instaurada per Adolf Hitler el 1 de maig de 1937.
T la curiositat de qu s la nica condecoraci nazi on hi ha graus:

Els graus originals de 1936 eren:
 Gran Creu (Grosskreuz des Ordens vom Deutsche)   llua l'estrella de 8 puntes i la insgnia penjada en una banda que penjava de l'espatlla dreta i es lligava a l'esquerra.
 Orde amb Estrella (Verdienstkreuz mit Stern des Ordens vom Deutschen Adler)   llua l'Estrella de 6 puntes i la insgnia penjant del coll;
 Orde de 1 Classe (Verdienstkreuz des Ordens vom Deutsche Adler erster stufe)   llua la insgnia penjant del coll;
 Orde de 2 Classe (Verdienstkreuz des Ordens vom Deutschen Adler zweiter stufe)   llua la insgnia penjant del pit;
 Orde de 3 Classe (Verdienstkreuz des Ordens vom Deutschen Adler dritter stufe)   llua la insgnia penjant d'un gal sobre el pit.
 Medalla al Mrit (Deutsche Verdienst Medaille)   llua la medalla penjant d'un gal sobre el pit.

Si b Hitler menyspreava aquesta cortesia, que considerava antiquada, va haver de respectar aquest format internacional  per a la seva condecoraci diplomtica, i els graus eren concedits d'acord al crrec de la personalitat que la rebia: les medalles eren atorgades als sots-oficials militars i als rangs baixos de la diplomcia, aix com als treballadors que servissin al Reich, els oficials rebien l'Orde de 2 Classe, els oficials superiors l'Orde de 1 Classe, els generals l'Orde amb Estrella i els Caps d'Estat i els Mariscals rebien la Gran Creu.
Al 1939 es realitza la primera modificaci: el 24 d'abril s'autoritza la inclusi d'un grau especial: la Gran Creu de l'Orde de l'liga Alemanya en Or (Goldenes Grosskreuz des Deutschen Adlerordens). El primer en rebre-la va ser el Ministre d'Assumptes Exteriors, Constantin von Neurath, i immediatament la  reb el seu successor al crrec, Joachim von Ribbentrop. A ms, es va crear un grau extraordinari, la Gran Creu en Or i Diamants (Goldenes Grosskreuz des Deutschen Adlerordens mit Brillanten), atorgada al Duce itali, Benito Mussolini. Hitler design aquest grau com la condecoraci ms alta del Tercer Reich.
No obstant aix, el 27 de desembre de 1943 l'Orde torn a sofrir una revisi, per en aquest cas tots els graus van ser revisats: 
 Gran Creu de l'Orde de l'liga Alemanya en Or (Goldenes Grosskreuz des Deutschen Adlerordens)   sense alteraci;
 Gran Creu de l'Orde de l'liga Alemanya (Grosskreuz des Deutschen Adlerordens)   sense alteraci;
 Orde de l'liga Alemanya de 1 (Deutsche Adlerorden, Erste Stufe)   llua l'Estella de 8 puntes i la insgnia en banda. Per diferenciar-se de la classe Gran Creu, les ligues sn de plata. La banda porta una franja central blanca.
 Orde de l'liga Alemanya de 2 (Deutsche Adlerorden, Zweite Stufe)   llua l'Estrella de 6 puntes i la insgnia penjant del coll. Curiosament, es podia atorgar el conjunt sencer o cada pea per separat.
 Orde de l'liga Alemanya de 3 (Deutsche Adlerorden, Dritte Stufe)   llua la insgnia penjant del coll;
 Orde de l'liga Alemanya de 4 (Deutsche Adlerorden, Vierte Stufe)   llua la insgnia penjant del pit.
 Orde de l'liga Alemanya de 5 (Deutsche Adlerorden, Fnfte Stufe)   llua la insgnia penjant del pit mitjanant una cinta.
 Medalla al Mrit de Plata (Silberne Verdienstmedaille) ;
 Medalla al Mrit de Bronze (Bronzene Verdienstmedaille);

Tots els nous rangs podien afegir les espases.

Les condecoracions es lliuraven dins d'una caixa de cuir vermell, a la tapa de la qual apareixia impresa l'liga del Reich en daurat. El nom de la condecoraci apareixia imprs dins de la caixa. Les medalles de classe bronze es lliuraven dins d'un sobre. Ams, es lliurava un diploma acreditatiu de la condecoraci.

Entre els receptors de la Gran Creu de l'Orde de l'liga Alemanya en Or estaven: 
 el Mariscal Ion Antonescu de Romania;
 el Rei Boris III de Bulgria;
 el Comte Galeazzo Ciano di Cortellazzo (Itlia);
 el Generalsimo Francisco Franco (Espanya);
 l'Almirall Nicolas Horthy d'Hongria;
 el President de Finlndia Risto Ryti ;
 el Mariscal de Finlndia Carl-Gustav von Mannerheim;
 l'Ambaixador japons a Alemanya, Hiroshi Oshima;
Pel seu costat, Henry Ford va ser condecorat amb la Gran Creu de l'Orde el 30 de juliol de 1938, amb motiu del seu 75 aniversari; el pilot Charles Lindbergh va rebre l'Orde amb Estrella el 19 d'octubre de 1938, o James Mooney, cap Executiu per a Ultramar de General Motors, que va rebre l'Orde de 1 Classe. 

Disseny.

La insgnia: Una creu de Malta clssica, en esmalt blanc i amb les vores amb daurat. Entre els braos de la creu hi ha un liga amb l'esvstica;
L'Estrella: ;
 Classe Gran Creu d'or: una estrella de 8 puntes de 90mm en raigs d'or, amb la insgnia al mig;
 Classe Gran Creu i 1 classe: una estrella de 8 puntes de 80mm en raigs d'or, amb la insgnia al mig;
 2 Classe: una estrella de 6 puntes de 75mm en raigs de plata, amb la insgnia al mig;
La medalla: una medalla de 38mm de dimetre de plata. Sobre l'anvers apareix impresa la insgnia, i al revers apareix la inscripci DEUTSCHE VERDIESNT MEDAILLE en lletra gtica.
El 20 d'abril de 1939 es va autoritzar la introducci d'espases per a tots els rang. Aquestes apareixien al centre de la creu.
La cinta s vermella, i als costats hi ha una franja blanca amb una franja negra que ocupa el ter central. Desprs de la reforma de l'orde al 143, s'afeg una franja blanca al centre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166164" title="Llista d'espcies de cornnids" nonfiltered="2904" processed="2892" dbindex="67922">

Aquesta s la llista d'espcies de cornnids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 27 de novembre de 2006 i hi ha citats 76 gneres i 925 espcies; d'elles, 131 pertanyen al gnere Castianeira  . La seva distribuci s molt extensa, trobant-se prcticament per tot el mn.

Degut a l'extensi del llistat l'article s'ha dividit en dos parts d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
 Llista d'espcies de cornnids (A-L);
 Llista d'espcies de cornnids (M-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Cornnid;
 Llista de gneres de cornnids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166165" title="Llista d'espcies de cornnids (A-L)" nonfiltered="2905" processed="2893" dbindex="67923">
Llista d'espcies de cornnids, per ordre alfabtic, de la lletra A a la L, descrites fins al fins el 27 novembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies de cornnids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies de cornnids (M-Z).





A.
Abapeba.
Abapeba Bonaldo, 2000
 Abapeba abalosi (Mello-Leito, 1942) (Paraguai, Argentina);
 Abapeba cleonei (Petrunkevitch, 1926) (St. Thomas);
 Abapeba echinus (Simon, 1896) (Brasil);
 Abapeba grassima (Chickering, 1972) (Panam);
 Abapeba guanicae (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Abapeba hoeferi Bonaldo, 2000 (Brasil);
 Abapeba kochi (Petrunkevitch, 1911) (Sud Amrica);
 Abapeba lacertosa (Simon, 1897) (Saint Vincent, Trinidad, Amrica);
 Abapeba luctuosa (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);
 Abapeba lugubris (Schenkel, 1953) (Veneuela);
 Abapeba pennata (Caporiacco, 1947) (Guyana);
 Abapeba rioclaro Bonaldo, 2000 (Brasil);
 Abapeba saga (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);
 Abapeba sicarioides (Mello-Leito, 1935) (Brasil);
 Abapeba taruma Bonaldo, 2000 (Brasil);
 Abapeba wheeleri (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);

Aetius.
Aetius O. P.-Cambridge, 1896
 Aetius decollatus O. P.-Cambridge, 1896 (ndia, Sri Lanka);
 Aetius nocturnus Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);

Apochinomma.
Apochinomma Pavesi, 1881
 Apochinomma acanthaspis Simon, 1896 (Brasil);
 Apochinomma armatum Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Apochinomma bilineatum Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Apochinomma constrictum Simon, 1896 (Brasil);
 Apochinomma dacetonoides Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Apochinomma dolosum Simon, 1897 (ndia);
 Apochinomma formica Simon, 1896 (Brasil);
 Apochinomma formicaeforme Pavesi, 1881 (Oest, Central, frica Meridional);
 Apochinomma formicoides Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Apochinomma myrmecioides Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Apochinomma nitidum (Thorell, 1895) (ndia, Myanmar, Tailndia, Borneo, Sulawesi);
 Apochinomma pyriforme (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Apochinomma semiglabrum Simon, 1896 (Sud-frica);

Arushina.
Arushina Caporiacco, 1947
 Arushina dentichelis Caporiacco, 1947 (Tanznia);

Attacobius.
Attacobius Mello-Leito, 1925
 Attacobius attarum (Roewer, 1935) (Brasil);
 Attacobius blakei Bonaldo & Brescovit, 2005 (Brasil);
 Attacobius carranca Bonaldo & Brescovit, 2005 (Brasil);
 Attacobius kitae Bonaldo & Brescovit, 2005 (Brasil);
 Attacobius lamellatus Bonaldo & Brescovit, 2005 (Brasil);
 Attacobius luederwaldti (Mello-Leito, 1923) (Brasil);
 Attacobius nigripes (Mello-Leito, 1942) (Argentina);
 Attacobius tucurui Bonaldo & Brescovit, 2005 (Brasil);
 Attacobius uiriri Bonaldo & Brescovit, 2005 (Brasil);
 Attacobius verhaaghi Bonaldo & Brescovit, 1998 (Brasil);

Austrachelas.
Austrachelas Lawrence, 1938
 Austrachelas incertus Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Austrachelas natalensis Lawrence, 1942 (Sud-frica);

Austrophaea.
Austrophaea Lawrence, 1952
 Austrophaea festiva Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Austrophaea zebra Lawrence, 1952 (Sud-frica);

B.
Brachyphaea.
Brachyphaea Simon, 1895
 Brachyphaea berlandi Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Brachyphaea castanea Simon, 1896 (Zanzbar);
 Brachyphaea fagei Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Brachyphaea hulli Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Brachyphaea proxima Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Brachyphaea simoni Simon, 1895 (frica Oriental);
 Brachyphaea simpliciaculeata Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Brachyphaea vulpina Simon, 1896 (Mozambique);

C.
Cambalida.
Cambalida Simon, 1910
 Cambalida coriacea Simon, 1910 (Sierra Leone, Costa d Ivori);
 Cambalida fulvipes Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Cambalida insulana Simon, 1910 (Equatorial Guinea);

Castanilla.
Castanilla Caporiacco, 1936
 Castanilla marchesii Caporiacco, 1936 (Lbia);
 Castanilla quinquemaculata Caporiacco, 1936 (Lbia);

Castianeira.
Castianeira Keyserling, 1879
 Castianeira abuelita Reiskind, 1969 (Panam);
 Castianeira adhartali Gajbe, 2003 (ndia);
 Castianeira alata Muma, 1945 (EUA);
 Castianeira alba Reiskind, 1969 (Costa Rica, Panam);
 Castianeira albivulvae Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Castianeira albomaculata Berland, 1922 (Kenya);
 Castianeira albopicta Gravely, 1931 (ndia);
 Castianeira alfa Reiskind, 1969 (EUA);
 Castianeira alteranda Gertsch, 1942 (EUA, Canad);
 Castianeira amoena (C. L. Koch, 1841) (EUA, Mxic);
 Castianeira antinorii (Pavesi, 1880) (Algria, Tunsia, Sudan, Egipte);
 Castianeira arcistriata Yin i cols., 1996 (Xina);
 Castianeira argentina Mello-Leito, 1942 (Argentina);
 Castianeira arnoldii Charitonov, 1946 (Uzbekistan);
 Castianeira athena Reiskind, 1969 (EUA, Mxic);
 Castianeira atypica Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Castianeira azteca Reiskind, 1969 (Mxic);
 Castianeira badia (Simon, 1877) (Espanya);
 Castianeira bartholini Simon, 1901 (frica Oriental);
 Castianeira bengalensis Biswas, 1984 (ndia);
 Castianeira bicolor (Simon, 1890) (frica Oriental);
 Castianeira brevis Keyserling, 1891 (Brasil);
 Castianeira brunellii Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Castianeira buelowae Mello-Leito, 1946 (Paraguai);
 Castianeira carvalhoi Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Castianeira cecchii (Pavesi, 1883) (Etipia, frica Oriental);
 Castianeira chrysura Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Castianeira cincta (Banks, 1929) (Panam);
 Castianeira cingulata (C. L. Koch, 1841) (EUA, Canad);
 Castianeira claveroensis Mello-Leito, 1943 (Argentina);
 Castianeira crocata (Hentz, 1847) (EUA);
 Castianeira crucigera (Hentz, 1847) (EUA);
 Castianeira cubana (Banks, 1926) (EUA, Cuba, Panam);
 Castianeira cyclindracea Simon, 1896 (Brasil);
 Castianeira daoxianensis Yin i cols., 1996 (Xina);
 Castianeira delicatula Simon, 1910 (Sierra Leone);
 Castianeira deminuta Simon, 1910 (Sierra Leone, Congo);
 Castianeira dentata Chickering, 1937 (Panam);
 Castianeira depygata Strand, 1916 (frica Oriental);
 Castianeira descripta (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Castianeira dorsata (Banks, 1898) (EUA, Mxic);
 Castianeira drassodidoides Strand, 1915 (Israel);
 Castianeira dubia (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic fins a Panam);
 Castianeira dubia Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Castianeira dugesi (Becker, 1879) (Mxic);
 Castianeira flavimaculata Hu, Song & Zheng, 1985 (Xina, Corea);
 Castianeira flavipatellata Yin i cols., 1996 (Xina);
 Castianeira flavipes Gravely, 1931 (ndia);
 Castianeira flebilis O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Castianeira floridana (Banks, 1904) (EUA, Cuba);
 Castianeira formosula Simon, 1910 (Bioko);
 Castianeira fulvipes Simon, 1896 (Sud-frica);
 Castianeira fusconigra Berland, 1922 (Kenya);
 Castianeira gaucha Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Castianeira gertschi Kaston, 1945 (EUA, Canad);
 Castianeira guapa Reiskind, 1969 (Panam);
 Castianeira himalayensis Gravely, 1931 (ndia);
 Castianeira hongkong Song, Zhu & Wu, 1997 (Xina);
 Castianeira indica Tikader, 1981 (ndia);
 Castianeira inquinata (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Castianeira insulicola Strand, 1916 (frica Oriental);
 Castianeira isophthalma Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Castianeira kibonotensis Lessert, 1921 (Etipia, frica Oriental);
 Castianeira lachrymosa (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic);
 Castianeira leptopoda Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Castianeira littoralis Mello-Leito, 1926 (Brasil);
 Castianeira longipalpa (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Castianeira loricifera (Simon, 1886) (Senegal);
 Castianeira luctifera Petrunkevitch, 1911 (EUA);
 Castianeira luctuosa O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Castianeira luteipes Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Castianeira maculata Keyserling, 1891 (Brasil);
 Castianeira majungae Simon, 1896 (Madagascar);
 Castianeira memnonia (C. L. Koch, 1841) (Panam);
 Castianeira mestrali Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Castianeira mexicana (Banks, 1898) (EUA, Mxic);
 Castianeira micaria (Simon, 1886) (Senegal);
 Castianeira minensis Mello-Leito, 1926 (Brasil);
 Castianeira munieri (Simon, 1877) (Marroc, Algria);
 Castianeira nanella Gertsch, 1933 (EUA, Mxic);
 Castianeira obscura Keyserling, 1891 (Brasil);
 Castianeira occidens Reiskind, 1969 (EUA, Mxic);
 Castianeira onerosa (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Castianeira patellaris Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Castianeira peregrina (Gertsch, 1935) (EUA);
 Castianeira phaeochroa Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Castianeira pictipes Mello-Leito, 1942 (Argentina);
 Castianeira plorans (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic);
 Castianeira polyacantha Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Castianeira pugnax Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Castianeira pulcherrima (O. P.-Cambridge, 1874) (Andes);
 Castianeira quadrimaculata Reimoser, 1934 (ndia);
 Castianeira quadritaeniata (Simon, 1905) (Java, Filipines);
 Castianeira quechua Chamberlin, 1916 (Per);
 Castianeira rica Reiskind, 1969 (Mxic fins a Costa Rica);
 Castianeira rothi Reiskind, 1969 (EUA);
 Castianeira rubicunda Keyserling, 1879 (Colmbia);
 Castianeira rugosa Denis, 1958 (Afganistan);
 Castianeira russellsmithi Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Castianeira rutilans Simon, 1896 (Brasil);
 Castianeira salticina (Taczanowski, 1874) (Guaiana Francesa);
 Castianeira scutata Schmidt, 1971 (Brasil);
 Castianeira setosa Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Castianeira sexmaculata Mello-Leito, 1926 (Brasil);
 Castianeira shaxianensis Gong, 1983 (Xina, Corea, Jap);
 Castianeira similis (Banks, 1929) (Mxic fins a Panam);
 Castianeira soyauxi (Karsch, 1879) (Congo);
 Castianeira spinipalpis Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Castianeira stylifera Kraus, 1955 (El Salvador);
 Castianeira tenuiformis Simon, 1896 (Bolvia, Paraguai);
 Castianeira tenuis Simon, 1896 (Brasil);
 Castianeira teres Simon, 1897 (Paraguai);
 Castianeira thalia Reiskind, 1969 (EUA);
 Castianeira thomensis Simon, 1910 (Sao Tom?);
 Castianeira tinae Patel & Patel, 1973 (ndia, Xina);
 Castianeira trifasciata Yin i cols., 1996 (Xina);
 Castianeira trilineata (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Castianeira trimac Reiskind, 1969 (Panam);
 Castianeira truncata Kraus, 1955 (El Salvador);
 Castianeira valida Keyserling, 1891 (Brasil);
 Castianeira variata Gertsch, 1942 (EUA, Canad);
 Castianeira venusta (Banks, 1898) (Mxic, Guatemala);
 Castianeira venustula (Pavesi, 1895) (Etipia);
 Castianeira virgulifera Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Castianeira vittatula Roewer, 1951 (Brasil);
 Castianeira vulnerea Gertsch, 1942 (EUA);
 Castianeira walsinghami (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA, Canad);
 Castianeira xanthomela Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Castianeira zembla Reiskind, 1969 (Mxic);
 Castianeira zetes Simon, 1897 (Bangladesh, ndia);
 Castianeira zionis (Chamberlin & Woodbury, 1929) (EUA);

Castoponera.
Castoponera Deeleman-Reinhold, 2001
 Castoponera ciliata (Deeleman-Reinhold, 1993) (Malisia, Sumatra);
 Castoponera lecythus Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Castoponera scotopoda (Deeleman-Reinhold, 1993) (Borneo);

Cetonana.
Cetonana Strand, 1929
 Cetonana aculifera (Strand, 1916) (Madagascar);
 Cetonana coenosa (Simon, 1897) (Sud-frica);
 Cetonana curvipes (Tucker, 1920) (Sud-frica);
 Cetonana laticeps (Canestrini, 1868) (Europa);
 Cetonana lineolata (Mello-Leito, 1941) (Brasil);
 Cetonana martini (Simon, 1897) (Sud-frica);
 Cetonana orientalis (Schenkel, 1936) (Xina, Corea);
 Cetonana petrunkevitchi Mello-Leito, 1945 (Brasil);
 Cetonana setosa (Simon, 1897) (Brasil);
 Cetonana simoni (Lawrence, 1942) (Sud-frica);
 Cetonana tridentata (Lessert, 1923) (Sud-frica);

Coenoptychus.
Coenoptychus Simon, 1885
 Coenoptychus pulcher Simon, 1885 (ndia, Sri Lanka);

Copa.
Copa Simon, 1886
 Copa agelenina Simon, 1910 (frica Meridional);
 Copa annulata Simon, 1896 (Sri Lanka);
 Copa auroplumosa Strand, 1907 (Madagascar);
 Copa benina Strand, 1916 (Est, frica Meridional);
 Copa benina nigra Lessert, 1933 (Angola);
 Copa flavoplumosa Simon, 1886 (frica Occidental);
 Copa lacustris Strand, 1916 (frica Oriental);
 Copa lineata Simon, 1903 (Madagascar);
 Copa longespina Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Copa spinosa Simon, 1896 (Sri Lanka);

Corinna.
Corinna C. L. Koch, 1841
 Corinna aberrans Franganillo, 1926 (Cuba);
 Corinna aenea Simon, 1896 (Brasil);
 Corinna alticeps (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Corinna andina (Simon, 1898) (Ecuador);
 Corinna annulipes (Taczanowski, 1874) (Brasil, Guaiana Francesa, Per);
 Corinna anomala Schmidt, 1971 (Ecuador);
 Corinna areolata Thorell, 1899 (Camerun);
 Corinna bicincta Simon, 1896 (Brasil);
 Corinna bonneti Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Corinna botucatensis (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Corinna bristoweana Mello-Leito, 1926 (Brasil);
 Corinna brunneipeltula Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Corinna buccosa Simon, 1896 (Amazonas);
 Corinna bulbosa F. O. P.-Cambridge, 1899 (Mxic fins a Panam);
 Corinna bulbula F. O. P.-Cambridge, 1899 (Panam);
 Corinna capito (Lucas, 1856) (Brasil);
 Corinna chickeringi (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Corinna colombo Bonaldo, 2000 (Brasil, Argentina);
 Corinna corvina Simon, 1896 (Paraguai);
 Corinna cribrata (Simon, 1886) (Zanzbar);
 Corinna cruenta (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Corinna ducke Bonaldo, 2000 (Brasil);
 Corinna eresiformis Simon, 1896 (Amazonas);
 Corinna ferox Simon, 1896 (Brasil, Per);
 Corinna galeata Simon, 1896 (Brasil);
 Corinna granadensis (L. Koch, 1866) (Colmbia);
 Corinna grandis (Simon, 1898) (Brasil, Guyana);
 Corinna haemorrhoa (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Corinna humilis reichardti (Strand, 1916) (Illes Grand Cayman );
 Corinna ignota Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Corinna inermis (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Corinna javuyae Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Corinna kochi (Simon, 1898) (Colmbia);
 Corinna longitarsis Strand, 1906 (Sao Tom?);
 Corinna loricata (Bertkau, 1880) (Brasil, Uruguai, Paraguai, Argentina);
 Corinna macra (L. Koch, 1866) (Colmbia);
 Corinna major Berland, 1922 (Kenya);
 Corinna mandibulata Strand, 1906 (Etipia);
 Corinna mexicana (Banks, 1898) (Mxic);
 Corinna modesta Banks, 1909 (Costa Rica);
 Corinna mourai Bonaldo, 2000 (Brasil);
 Corinna napaea Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Corinna natalis Pocock, 1898 (Sud-frica);
 Corinna nitens (Keyserling, 1891) (Brasil, Uruguai, Paraguai, Argentina);
 Corinna nossibeensis Strand, 1907 (Madagascar);
 Corinna octodentata Franganillo, 1946 (Cuba);
 Corinna olivacea Strand, 1906 (Etipia);
 Corinna parva (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Corinna parvula Bryant, 1940 (Cuba, Hispaniola);
 Corinna peninsulana Banks, 1898 (Mxic);
 Corinna perida Chickering, 1972 (Panam);
 Corinna phalerata Simon, 1896 (Brasil);
 Corinna pictipes Banks, 1909 (Costa Rica);
 Corinna plumipes (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Corinna propera (Dyal, 1935) (Pakistan);
 Corinna punicea Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Corinna recurva Bonaldo, 2000 (Brasil);
 Corinna rubripes C. L. Koch, 1841 (Brasil, Guyana);
 Corinna sanguinea Strand, 1906 (Etipia);
 Corinna sanguinea inquirenda Strand, 1906 (Etipia);
 Corinna selysi (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Corinna spinifera (Keyserling, 1887) (Nicaragua);
 Corinna tatei Gertsch, 1942 (Veneuela);
 Corinna testacea (Banks, 1898) (Mxic);
 Corinna toussainti Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Corinna travassosi Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Corinna urbanae Soares & Camargo, 1948 (Brasil);
 Corinna variegata F. O. P.-Cambridge, 1899 (Guatemala, Guyana);
 Corinna venezuelica (Caporiacco, 1955) (Veneuela);

Corinnomma.
Corinnomma Karsch, 1880
 Corinnomma afghanicum Roewer, 1962 (Afganistan);
 Corinnomma albobarbatum Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Corinnomma comulatum Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Corinnomma formiciforme Rainbow, 1904 (Nova Galles del Sud);
 Corinnomma javanum Simon, 1905 (Tailndia, Java, Borneo);
 Corinnomma moerens Thorell, 1890 (Sumatra);
 Corinnomma olivaceum Simon, 1896 (Etipia);
 Corinnomma plumosa (Thorell, 1881) (Moluques);
 Corinnomma rapax Deeleman-Reinhold, 1993 (Sumatra, Borneo);
 Corinnomma rufofuscum Reimoser, 1934 (ndia);
 Corinnomma severum (Thorell, 1877) (ndia fins a Xina, Filipines, Sulawesi);
 Corinnomma suaverubens Simon, 1896 (Queensland);
 Corinnomma thorelli Simon, 1905 (Java);

Creugas.
Creugas Thorell, 1878
 Creugas annamae (Gertsch & Davis, 1940) (Mxic);
 Creugas apophysarius (Caporiacco, 1947) (Guyana);
 Creugas bajulus (Gertsch, 1942) (Mxic);
 Creugas bellator (L. Koch, 1866) (Veneuela, Colmbia, Ecuador);
 Creugas berlandi Bonaldo, 2000 (Ecuador);
 Creugas bicuspis (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);
 Creugas cinnamius Simon, 1888 (Mxic);
 Creugas epicureanus (Chamberlin, 1924) (Mxic);
 Creugas falculus (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);
 Creugas gulosus Thorell, 1878 (Cosmopolita);
 Creugas lisei Bonaldo, 2000 (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Creugas mucronatus (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Costa Rica, Panam);
 Creugas navus (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);
 Creugas nigricans (C. L. Koch, 1841) (Mxic, Colmbia);
 Creugas plumatus (L. Koch, 1866) (Colmbia);
 Creugas praeceps (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);
 Creugas silvaticus (Chickering, 1937) (Panam);
 Creugas uncatus (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);

Cycais.
Cycais Thorell, 1877
 Cycais cylindrata Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Cycais gracilis Karsch, 1879 (Jap);

D.
Drassinella.
Drassinella Banks, 1904
 Drassinella gertschi Platnick & Ubick, 1989 (EUA, Mxic);
 Drassinella modesta Banks, 1904 (EUA);
 Drassinella schulzefenai (Chamberlin & Ivie, 1936) (Mxic);
 Drassinella sclerata (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);
 Drassinella siskiyou Platnick & Ubick, 1989 (EUA);
 Drassinella sonoma Platnick & Ubick, 1989 (EUA);
 Drassinella unicolor (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);

E.
EXinax.
EXinax Deeleman-Reinhold, 2001
 EXinax anlongensis Yang, Song & Zhu, 2004 (Xina);
 EXinax bosmansi (Deeleman-Reinhold, 1995) (Sulawesi);
 EXinax javana (Deeleman-Reinhold, 1995) (Java);
 EXinax oxyopoides (Deeleman-Reinhold, 1995) (Xina, Sumatra, Borneo);
 EXinax panache Deeleman-Reinhold, 2001 (Xina, Tailndia);

Ecitocobius.
Ecitocobius Bonaldo & Brescovit, 1998
 Ecitocobius comissator Bonaldo & Brescovit, 1998 (Brasil);

Erendira.
Erendira Bonaldo, 2000
 Erendira atrox (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Erendira luteomaculata (Petrunkevitch, 1925) (Panam);
 Erendira pallidoguttata (Simon, 1897) (Puerto Rico, Antilles Petites);
 Erendira pictithorax (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Erendira subsignata (Simon, 1897) (Saint Vincent);

F.
Falconina.
Falconina Brignoli, 1985
 Falconina albomaculosa (Schmidt, 1971) (Ecuador);
 Falconina crassipalpis (Chickering, 1937) (Panam, Cuba);
 Falconina gracilis (Keyserling, 1891) (Brasil, Paraguai, Argentina (introduda a EUA));
 Falconina melloi (Schenkel, 1953) (Colmbia, Veneuela);

G.
Graptartia.
Graptartia Simon, 1896
 Graptartia granulosa Simon, 1896 (Central, Est, frica Meridional);
 Graptartia mutillica Haddad, 2004 (Costa d Ivori, Etipia, Tanznia, Sud-frica);
 Graptartia scabra (Simon, 1878) (Marroc, Algria);
 Graptartia tropicalis Haddad, 2004 (Congo, Tanznia, Sud-frica);

H.
Hortipes.
Hortipes Bosselaers & Ledoux, 1998
 Hortipes abucoletus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes aelurisiepae Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes alderweireldti Bosselaers & Jocqu, 2000 (Equatorial Guinea);
 Hortipes amphibolus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo);
 Hortipes anansiodatus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes angariopsis Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes arboricola Ledoux & Emerit, 1998 (Gabon);
 Hortipes architelones Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes atalante Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes auriga Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo);
 Hortipes aurora Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo);
 Hortipes baerti Bosselaers & Jocqu, 2000 (Costa d Ivori);
 Hortipes bjorni Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes bosmansi Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes calliblepharus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes castor Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes centralis Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo);
 Hortipes chrysothemis Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes coccinatus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes contubernalis Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes creber Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes cucurbita Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes delphinus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes depravator Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes echo Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo);
 Hortipes exoptans Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes falcatus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo, Rwanda, Uganda);
 Hortipes fastigiensis Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes fortipes Bosselaers & Jocqu, 2000 (Equatorial Guinea);
 Hortipes griswoldi Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes hastatus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo, Uganda);
 Hortipes hesperoecius Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sierra Leone);
 Hortipes hormigricola Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes horta Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo);
 Hortipes hyakutake Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes irimus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes klumpkeae Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes lejeunei Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo, Rwanda);
 Hortipes leno Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes libidinosus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes licnophorus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes limicola Ledoux & Emerit, 1998 (Gabon);
 Hortipes luytenae Bosselaers & Ledoux, 1998 (Sud-frica);
 Hortipes machaeropolion Bosselaers & Jocqu, 2000 (Nigria);
 Hortipes marginatus Ledoux & Emerit, 1998 (Costa d Ivori);
 Hortipes merwei Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes mesembrinus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes mulciber Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes narcissus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo);
 Hortipes orchatocnemis Bosselaers & Jocqu, 2000 (Malawi);
 Hortipes oronesiotes Bosselaers & Jocqu, 2000 (Malawi);
 Hortipes ostiovolutus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes paludigena Ledoux & Emerit, 1998 (Gabon);
 Hortipes penthesileia Bosselaers & Jocqu, 2000 (Malawi);
 Hortipes platnicki Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes pollux Bosselaers & Jocqu, 2000 (Malawi);
 Hortipes puylaerti Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes robertus Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes rothorum Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes salticola Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes sceptrum Bosselaers & Jocqu, 2000 (Camerun);
 Hortipes scharffi Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes schoemanae Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes silvarum Ledoux & Emerit, 1998 (Costa d Ivori);
 Hortipes stoltzei Bosselaers & Jocqu, 2000 (Tanznia);
 Hortipes tarachodes Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo);
 Hortipes terminator Bosselaers & Jocqu, 2000 (Congo);
 Hortipes wimmertensi Bosselaers & Jocqu, 2000 (Sud-frica);
 Hortipes zombaensis Bosselaers & Jocqu, 2000 (Malawi);

Humua.
Humua Ono, 1987
 Humua takeuchii Ono, 1987 (Illes Ryukyu);

I.
Ianduba.
Ianduba Bonaldo, 1997
 Ianduba caxixe Bonaldo, 1997 (Brasil);
 Ianduba patua Bonaldo, 1997 (Brasil);
 Ianduba paubrasil Bonaldo, 1997 (Brasil);
 Ianduba varia (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Ianduba vatapa Bonaldo, 1997 (Brasil);

K.
Koppe.
Koppe Deeleman-Reinhold, 2001
 Koppe armata (Simon, 1896) (Sri Lanka);
 Koppe baerti Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Koppe calciphila Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Koppe doleschalli Deeleman-Reinhold, 2001 (Moluques);
 Koppe kinabalensis Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Koppe kuntneri Deeleman-Reinhold, 2001 (Moluques);
 Koppe minuta Deeleman-Reinhold, 2001 (Java, Sumatra);
 Koppe montana Deeleman-Reinhold, 2001 (Java);
 Koppe no Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Koppe princeps Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Koppe radiata (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Koppe sumba Deeleman-Reinhold, 2001 (Lesser Illes Sunda);
 Koppe tinikitkita (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);

L.
Lessertina.
Lessertina Lawrence, 1942
 Lessertina mutica Lawrence, 1942 (Sud-frica);

Liophrurillus.
Liophrurillus Wunderlich, 1992
 Liophrurillus flavitarsis (Lucas, 1846) (Europa, Madeira, frica del Nord);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166166" title="Medalla dels Partisans" nonfiltered="2906" processed="2894" dbindex="67924">


La Medalla dels Partisans (                ) va ser creada el 2 de febrer de 1943 per Stalin per ser atorgada a combatents partisans, comandants de destacaments de partisans i a organitzadors del moviment partis durant la Gran Guerra Patritica pel valor, valentia personal i coratge en la tasca d'alliberar la Uni Sovitica darrera de les lnies dels invasors alemanys.

 Disseny .

L anvers i el revers de les medalles sn el mateix per totes dues: la diferncia s que la 1 Classe s feta de plata i la 2 en bronze. 

Les medalles contenen les imatges de Lenin i Stalin, i al voltant hi ha la llegenda  Als Partisans de la Guerra Patritica . A sota de l anvers hi ha una petita cinta amb les lletres  C.C.C.P. , dividides per una petita estrella. Al revers hi apareix la fal i el martell i hi ha la inscripci  Per la nostra Ptria Sovitica 
La medalla se suspn sobre un gal pentagonal verd clar amb una franja central vermella per la Primera Classe i blau cel amb la franja vermella per la Segona.

 Vegeu tamb .
 Insgnia de la Lluita Anti-Partisana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166167" title="Llista d'espcies de cornnids (M-Z)" nonfiltered="2907" processed="2895" dbindex="67925">
Llista d'espcies de cornnids, per ordre alfabtic, de la lletra M a la Z, descrites fins al fins el 27 novembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies de cornnids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies de cornnids (A-L).





M.
Mandaneta.
Mandaneta Strand, 1932
 Mandaneta sudana (Karsch, 1880) (Sudan);

Mazax.
Mazax O. P.-Cambridge, 1898
 Mazax ajax Reiskind, 1969 (Mxic);
 Mazax chickeringi Reiskind, 1969 (Jamaica);
 Mazax kaspari Cokendolpher, 1978 (EUA);
 Mazax pax Reiskind, 1969 (EUA fins a Panam);
 Mazax spinosa (Simon, 1897) (Amrica Central, Antilles Petites);
 Mazax xerxes Reiskind, 1969 (Costa Rica);

Medmassa.
Medmassa Simon, 1887
 Medmassa australiensis (L. Koch, 1867) (Nova Galles del Sud);
 Medmassa bicolor Hogg, 1900 (Victria);
 Medmassa celebensis (Deeleman-Reinhold, 1995) (Sulawesi);
 Medmassa diplogale Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Medmassa frenata (Simon, 1877) (Filipines);
 Medmassa fusca Hogg, 1900 (Victria);
 Medmassa hiekae Berland, 1922 (Etipia);
 Medmassa insignis (Thorell, 1890) (Sumatra, Borneo);
 Medmassa kltina (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Medmassa laurenti Lessert, 1946 (Congo);
 Medmassa lesserti Strand, 1916 (frica Oriental);
 Medmassa nitida Lawrence, 1937 (Sud-frica);
 Medmassa nyctalops Simon, 1910 (Bioko);
 Medmassa pallipes (L. Koch, 1873) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Medmassa proxima Lessert, 1923 (Sud-frica);
 Medmassa pulchra (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Medmassa pusilla Simon, 1896 (Nova Calednia);
 Medmassa semiaurantiaca Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Medmassa semiflava Simon, 1896 (Queensland);
 Medmassa tigris (Deeleman-Reinhold, 1995) (Sumatra, Borneo);
 Medmassa vidua Lessert, 1923 (Sud-frica);

Megalostrata.
Megalostrata Karsch, 1880
 Megalostrata bruneri (Bryant, 1936) (Cuba);
 Megalostrata depicta (O. P.-Cambridge, 1895) (Mxic);
 Megalostrata monistica (Chamberlin, 1924) (Mxic);
 Megalostrata raptor (L. Koch, 1866) (Mxic fins a Panam);
 Megalostrata unicolor (Banks, 1901) (EUA);

Merenius.
Merenius Simon, 1910
 Merenius alberti Lessert, 1923 (Sud-frica);
 Merenius concolor Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Merenius myrmex Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Merenius plumosus Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Merenius proximus Lessert, 1929 (Congo);
 Merenius proximus quadrimaculatus Lessert, 1946 (Congo);
 Merenius recurvatus (Strand, 1906) (Etipia, frica Oriental);
 Merenius simoni Lessert, 1921 (Congo, frica Oriental);
 Merenius solitarius Lessert, 1946 (Congo);
 Merenius tenuiculus Simon, 1910 (Sierra Leone);
 Merenius Iemenensis Denis, 1953 (Iemen);

Meriola.
Meriola Banks, 1895
 Meriola arcifera (Simon, 1886) (Xile, Bolvia, Argentina, EUA (introduda), Hawaii);
 Meriola balcarce Platnick & Ewing, 1995 (Argentina);
 Meriola barrosi (Mello-Leito, 1951) (Xile, Argentina);
 Meriola californica (Banks, 1904) (EUA, Mxic);
 Meriola cetiformis (Strand, 1908) (Per, Brasil, Bolvia, Xile, Argentina);
 Meriola davidi Grismado, 2004 (Argentina);
 Meriola decepta Banks, 1895 (EUA fins a Guatemala, Colmbia, Ecuador, Per, Brasil);
 Meriola fasciata (Mello-Leito, 1941) (Brasil, Argentina);
 Meriola foraminosa (Keyserling, 1891) (Veneuela fins a Xile);
 Meriola gallina Platnick & Ewing, 1995 (Xile);
 Meriola goloboffi Platnick & Ewing, 1995 (Argentina);
 Meriola hyltonae (Mello-Leito, 1940) (Brasil, Argentina);
 Meriola longitarsis (Simon, 1904) (Xile, Argentina);
 Meriola manuel Platnick & Ewing, 1995 (Xile);
 Meriola mauryi Platnick & Ewing, 1995 (Argentina);
 Meriola nague Platnick & Ewing, 1995 (Xile);
 Meriola penai Platnick & Ewing, 1995 (Xile, Argentina);
 Meriola puyehue Platnick & Ewing, 1995 (Xile, Argentina);
 Meriola quilicura Platnick & Ewing, 1995 (Xile);
 Meriola rahue Platnick & Ewing, 1995 (Argentina);
 Meriola ramirezi Platnick & Ewing, 1995 (Argentina);
 Meriola tablas Platnick & Ewing, 1995 (Xile, Argentina);
 Meriola teresita Platnick & Ewing, 1995 (Argentina);
 Meriola virgata (Simon, 1904) (Xile);

Messapus.
Messapus Simon, 1898
 Messapus martini Simon, 1898 (Sud-frica);
 Messapus secundus Strand, 1907 (frica Oriental);

Methesis.
Methesis Simon, 1896
 Methesis bimaculata Simon, 1896 (Queensland);
 Methesis brevitarsa Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Methesis semirufa Simon, 1896 (Colmbia, Brasil, Per, Bolvia);

Myrmecium.
Myrmecium Latreille, 1824
 Myrmecium aurantiacum Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Myrmecium bifasciatum Taczanowski, 1874 (Brasil, Guaiana Francesa);
 Myrmecium bonaerense Holmberg, 1881 (Argentina);
 Myrmecium camponotoides Mello-Leito, 1932 (Brasil);
 Myrmecium dacetoniforme Mello-Leito, 1932 (Brasil);
 Myrmecium fuscum Dahl, 1907 (Bolvia);
 Myrmecium gounellei Simon, 1896 (Brasil);
 Myrmecium itatiaiae Mello-Leito, 1932 (Brasil);
 Myrmecium latreillei (Lucas, 1856) (Brasil);
 Myrmecium monacanthum Simon, 1897 (Veneuela);
 Myrmecium obscurum Keyserling, 1891 (Brasil);
 Myrmecium reticulatum Dahl, 1907 (Per);
 Myrmecium rufum Latreille, 1824 (Brasil);
 Myrmecium trifasciatum Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Myrmecium vertebratum (Walckenaer, 1837) (Brasil);
 Myrmecium viehmeyeri Dahl, 1907 (Per);

Myrmecotypus.
Myrmecotypus O. P.-Cambridge, 1894
 Myrmecotypus fuliginosus O. P.-Cambridge, 1894 (Mxic);
 Myrmecotypus lineatipes Chickering, 1937 (Panam);
 Myrmecotypus lineatus (Emerton, 1909) (EUA);
 Myrmecotypus niger Chickering, 1937 (Panam);
 Myrmecotypus olympus Reiskind, 1969 (Panam);
 Myrmecotypus orpheus Reiskind, 1969 (Panam);
 Myrmecotypus pilosus (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic fins a Panam);
 Myrmecotypus rettenmeyeri Unzicker, 1965 (Panam);

O.
Oedignatha.
Oedignatha Thorell, 1881
 Oedignatha affinis Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Oedignatha albofasciata Strand, 1907 (ndia);
 Oedignatha andamanensis (Tikader, 1977) (Illes Andaman);
 Oedignatha barbata Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Oedignatha bicolor Simon, 1896 (Sri Lanka);
 Oedignatha binoyii Reddy & Patel, 1993 (ndia);
 Oedignatha bucculenta Thorell, 1897 (Myanmar);
 Oedignatha canaca Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Oedignatha carli Reimoser, 1934 (ndia);
 Oedignatha coriacea Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Oedignatha dentifera Reimoser, 1934 (ndia);
 Oedignatha escheri Reimoser, 1934 (ndia);
 Oedignatha ferox (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Oedignatha flavipes Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Oedignatha gulosa Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Oedignatha indica Reddy & Patel, 1993 (ndia);
 Oedignatha jocquei Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Oedignatha lesserti Reimoser, 1934 (ndia);
 Oedignatha major Simon, 1896 (Sri Lanka);
 Oedignatha microscutata Reimoser, 1934 (ndia);
 Oedignatha mogamoga Marples, 1955 (Malisia, Seychelles, Borneo, Samoa);
 Oedignatha montigena Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Oedignatha platnicki Song & Zhu, 1998 (Hong Kong);
 Oedignatha poonaensis Majumder & Tikader, 1991 (ndia);
 Oedignatha proboscidea (Strand, 1913) (Sri Lanka);
 Oedignatha procerula Simon, 1897 (ndia);
 Oedignatha retEUA Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Oedignatha rugulosa Thorell, 1897 (Myanmar);
 Oedignatha scrobiculata Thorell, 1881 (ndia, Taiwan, Seychelles fins a Filipines);
 Oedignatha sima Simon, 1886 (Tailndia);
 Oedignatha spadix Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi, Lesser Illes Sunda);
 Oedignatha striata Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Oedignatha tricuspidata Reimoser, 1934 (ndia);
 Oedignatha uncata Reimoser, 1934 (ndia);

Olbus.
Olbus Simon, 1880
 Olbus eryngiophilus Ramrez, Lopardo & Bonaldo, 2001 (Xile);
 Olbus jaguar Ramrez, Lopardo & Bonaldo, 2001 (Xile);
 Olbus krypto Ramrez, Lopardo & Bonaldo, 2001 (Xile);
 Olbus nahuelbuta Ramrez, Lopardo & Bonaldo, 2001 (Xile);
 Olbus sparassoides (Nicolet, 1849) (Xile);

Orthobula.
Orthobula Simon, 1897
 Orthobula bilobata Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra, Borneo, Lesser Illes Sunda);
 Orthobula calceata Simon, 1897 (Sierra Leone);
 Orthobula charitonovi (Mikhailov, 1986) (Mediterrani Oriental fins a sia Central);
 Orthobula crucifera Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Jap);
 Orthobula impressa Simon, 1897 (Sri Lanka, Seychelles);
 Orthobula infima Simon, 1896 (Sud-frica);
 Orthobula milloti Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Orthobula pura Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Orthobula quadrinotata Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Orthobula qinghaiensis Hu, 2001 (Xina);
 Orthobula radiata Simon, 1897 (Sud-frica);
 Orthobula sicca Simon, 1903 (Madagascar);
 Orthobula spiniformis Tso i cols., 2005 (Taiwan);
 Orthobula tibenensis Hu, 2001 (Xina);
 Orthobula trinotata Simon, 1896 (Filipines);
 Orthobula yaginumai Platnick, 1977 (Xina);
 Orthobula zhangmuensis Hu & Li, 1987 (Xina);

Otacilia.
Otacilia Thorell, 1897
 Otacilia ambon Deeleman-Reinhold, 2001 (Moluques);
 Otacilia armatissima Thorell, 1897 (Myanmar);
 Otacilia komurai (Yaginuma, 1952) (Xina, Jap);
 Otacilia luna (Kamura, 1994) (Jap);
 Otacilia luzonica (Simon, 1898) (Filipines);
 Otacilia lynx (Kamura, 1994) (Taiwan, Jap);
 Otacilia onoi Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Otacilia ornata Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Otacilia parva Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Otacilia sinifera Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Otacilia stell Kamura, 2005 (Jap);
 Otacilia taiwanica (Hayashi & Yoshida, 1993) (Taiwan, Jap);
 Otacilia vulpes (Kamura, 2001) (Jap);
 Otacilia zebra Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);

P.
Paccius.
Paccius Simon, 1897
 Paccius angulatus Platnick, 2000 (Madagascar);
 Paccius elevatus Platnick, 2000 (Madagascar);
 Paccius griswoldi Platnick, 2000 (Madagascar);
 Paccius madagascariensis (Simon, 1889) (Madagascar);
 Paccius mucronatus Simon, 1898 (Madagascar);
 Paccius quadridentatus Simon, 1898 (Seychelles);
 Paccius quinteri Platnick, 2000 (Madagascar);
 Paccius scharffi Platnick, 2000 (Madagascar);

Parachemmis.
Parachemmis Chickering, 1937
 Parachemmis fuscus Chickering, 1937 (Panam);
 Parachemmis hassleri (Gertsch, 1942) (Guyana);
 Parachemmis manauara Bonaldo, 2000 (Brasil);

Paradiestus.
Paradiestus Mello-Leito, 1915
 Paradiestus aurantiacus Mello-Leito, 1915 (Brasil);
 Paradiestus egregius (Simon, 1896) (Brasil);
 Paradiestus giganteus (Karsch, 1880) (Brasil);
 Paradiestus penicillatus (Mello-Leito, 1939) (Brasil);
 Paradiestus vitiosus (Keyserling, 1891) (Brasil);

Phonotimpus.
Phonotimpus Gertsch & Davis, 1940
 Phonotimpus eutypus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Phonotimpus separatus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);

Phrurolinillus.
Phrurolinillus Wunderlich, 1995
 Phrurolinillus lisboensis Wunderlich, 1995 (Portugal);
 Phrurolinillus tibialis (Simon, 1878) (Espanya);

Phrurolithus.
Phrurolithus C. L. Koch, 1839
 Phrurolithus absurdus Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurolithus adjacens Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Phrurolithus aemulatus Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurolithus alatus Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Phrurolithus apacheus Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurolithus apertus Gertsch, 1935 (EUA);
 Phrurolithus approximatus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Phrurolithus banksi Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurolithus bifidus Yin i cols., 2004 (Xina);
 Phrurolithus callidus Gertsch, 1935 (EUA);
 Phrurolithus camawhitae Gertsch, 1935 (EUA);
 Phrurolithus catalinius Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurolithus claripes (Dnitz & Strand, 1906) (Xina, Taiwan, Jap);
 Phrurolithus coahuilanus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Phrurolithus concisus Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurolithus connectus Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurolithus coreanus Paik, 1991 (Corea, Jap);
 Phrurolithus corsicus (Simon, 1878) (Crsega fins a Romania);
 Phrurolithus daoxianensis Yin i cols., 1997 (Xina);
 Phrurolithus debilis Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Phrurolithus dianchiensis Yin i cols., 1997 (Xina);
 Phrurolithus diversus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Phrurolithus dolius Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Phrurolithus duncani (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Phrurolithus emertoni Gertsch, 1935 (EUA);
 Phrurolithus faustus Paik, 1991 (Corea);
 Phrurolithus festivus (C. L. Koch, 1835) (Palertic);
 Phrurolithus flavipes O. P.-Cambridge, 1872 (Israel);
 Phrurolithus florentinus Caporiacco, 1923 (Itlia);
 Phrurolithus foveatus Song, 1990 (Xina);
 Phrurolithus goodnighti Muma, 1945 (EUA);
 Phrurolithus hamdeokensis Seo, 1988 (Rssia, Corea);
 Phrurolithus hengshan Song, 1990 (Xina);
 Phrurolithus insularis Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Phrurolithus kastoni Schenkel, 1950 (EUA);
 Phrurolithus kentuckyensis Chamberlin & Gertsch, 1930 (EUA);
 Phrurolithus labialis Paik, 1991 (Corea, Jap);
 Phrurolithus leviculus Gertsch, 1936 (EUA);
 Phrurolithus luppovae Spassky, 1941 (Tajikistan);
 Phrurolithus minimus C. L. Koch, 1839 (Palertic);
 Phrurolithus nemoralis Bryant, 1940 (Cuba);
 Phrurolithus nigrinus (Simon, 1878) (Europa);
 Phrurolithus nipponicus Kishida, 1914 (Jap);
 Phrurolithus oabus Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Phrurolithus palgongensis Seo, 1988 (Rssia, Xina, Corea);
 Phrurolithus paludivagus Bishop & Crosby, 1926 (EUA);
 Phrurolithus parcus (Hentz, 1847) (EUA);
 Phrurolithus pennatus Yaginuma, 1967 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Phrurolithus pinturus Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Phrurolithus pipensis Muma, 1945 (EUA);
 Phrurolithus portoricensis Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Phrurolithus pullatus Kulczyn'ski, 1897 (Europa fins a sia Central);
 Phrurolithus pygmaeus Thorell, 1875 (Rssia, Ucrana);
 Phrurolithus qiqiensis Yin i cols., 2004 (Xina);
 Phrurolithus revolutus Yin i cols., 2004 (Xina);
 Phrurolithus schwarzi Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurolithus shimenensis Yin i cols., 1997 (Xina);
 Phrurolithus similis Banks, 1895 (EUA);
 Phrurolithus singulus Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurolithus sinicus Zhu & Mei, 1982 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Phrurolithus sordidus Savelyeva, 1972 (Rssia, sia Central);
 Phrurolithus spinosus Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Phrurolithus splendidus Song & Zheng, 1992 (Xina);
 Phrurolithus szilyi Herman, 1879 (Europa);
 Phrurolithus tamaulipanus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Phrurolithus tepejicanus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Phrurolithus umbratilis Bishop & Crosby, 1926 (EUA);
 Phrurolithus wallacei Gertsch, 1935 (EUA);
 Phrurolithus zhejiangensis Song & Kim, 1991 (Xina);

Phruronellus.
Phruronellus Chamberlin, 1921
 Phruronellus californicus Chamberlin & Gertsch, 1930 (EUA);
 Phruronellus floridae Chamberlin & Gertsch, 1930 (EUA);
 Phruronellus formica (Banks, 1895) (EUA);
 Phruronellus formidabilis Chamberlin & Gertsch, 1930 (EUA);
 Phruronellus pictus Chamberlin & Gertsch, 1930 (EUA);

Phrurotimpus.
Phrurotimpus Chamberlin & Ivie, 1935
 Phrurotimpus abditus Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurotimpus alarius (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Phrurotimpus alarius tejanus (Chamberlin & Gertsch, 1930) (EUA, Canad);
 Phrurotimpus borealis (Emerton, 1911) (Amrica del Nord);
 Phrurotimpus certus Gertsch, 1941 (EUA, Canad);
 Phrurotimpus chamberlini Schenkel, 1950 (EUA);
 Phrurotimpus dulcineus Gertsch, 1941 (EUA, Canad);
 Phrurotimpus illudens Gertsch, 1941 (EUA);
 Phrurotimpus mateonus (Chamberlin & Gertsch, 1930) (EUA);
 Phrurotimpus minutus (Banks, 1892) (EUA);
 Phrurotimpus mormon (Chamberlin & Gertsch, 1930) (EUA);
 Phrurotimpus mormon xanthus Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Phrurotimpus parallelus (Chamberlin, 1921) (EUA);
 Phrurotimpus subtropicus Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Phrurotimpus truncatus Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Phrurotimpus woodburyi (Chamberlin & Gertsch, 1929) (EUA);
 Phrurotimpus woodburyi utanus Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);

Piabuna.
Piabuna Chamberlin & Ivie, 1933
 Piabuna brevispina Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Piabuna longispina Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Piabuna nanna Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Piabuna pallida Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Piabuna reclEUA Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Piabuna xerophila Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);

Poecilipta.
Poecilipta Simon, 1896
 Poecilipta janthina Simon, 1896 (Queensland);
 Poecilipta venusta Rainbow, 1904 (Nova Galles del Sud);

Pranburia.
Pranburia Deeleman-Reinhold, 1993
 Pranburia mahannopi Deeleman-Reinhold, 1993 (Tailndia, Cambodia, Malisia);

Procopius.
Procopius Thorell, 1899
 Procopius aeneolus Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Procopius aethiops Thorell, 1899 (Camerun);
 Procopius affinis Lessert, 1946 (Congo);
 Procopius ensifer Simon, 1910 (frica Occidental, Bioko);
 Procopius gentilis Simon, 1910 (frica Occidental);
 Procopius granulosus Simon, 1903 (Equatorial Guinea, Camerun, Bioko);
 Procopius granulosus helluo Simon, 1910 (Bioko);
 Procopius laticeps Simon, 1910 (Bioko);
 Procopius luteifemur Schmidt, 1956 (Camerun);
 Procopius quaereus Lessert, 1946 (Congo);
 Procopius vittatus Thorell, 1899 (Camerun);

Pronophaea.
Pronophaea Simon, 1897
 Pronophaea natalica Simon, 1897 (Sud-frica);

Psellocoptus.
Psellocoptus Simon, 1896
 Psellocoptus buchlii Reiskind, 1971 (Veneuela);
 Psellocoptus flavostriatus Simon, 1896 (Veneuela);
 Psellocoptus prodontus Reiskind, 1971 (Veneuela);

Pseudoceto.
Pseudoceto Mello-Leito, 1929
 Pseudoceto pickeli Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Pseudocorinna.
Pseudocorinna Simon, 1910
 Pseudocorinna gracilior Simon, 1910 (Bioko);
 Pseudocorinna rutila Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Pseudocorinna septemaculeata Simon, 1910 (Bioko);

S.
Scorteccia.
Scorteccia Caporiacco, 1936
 Scorteccia termitarum Caporiacco, 1936 (Lbia);

Scotinella.
Scotinella Banks, 1911
 Scotinella britcheri (Petrunkevitch, 1910) (EUA, Canad);
 Scotinella brittoni (Gertsch, 1941) (EUA, Canad);
 Scotinella custeri Levi, 1951 (EUA);
 Scotinella deleta (Gertsch, 1941) (EUA);
 Scotinella divesta (Gertsch, 1941) (EUA, Canad);
 Scotinella divinula (Gertsch, 1941) (EUA, Canad);
 Scotinella dixiana Roddy, 1957 (EUA);
 Scotinella fratrella (Gertsch, 1935) (EUA, Canad);
 Scotinella madisonia Levi, 1951 (EUA, Canad);
 Scotinella manitou Levi, 1951 (EUA);
 Scotinella minnetonka (Chamberlin & Gertsch, 1930) (EUA, Canad);
 Scotinella pallida Banks, 1911 (EUA);
 Scotinella pelvicolens (Chamberlin & Gertsch, 1930) (EUA);
 Scotinella pugnata (Emerton, 1890) (EUA, Canad);
 Scotinella redempta (Gertsch, 1941) (EUA, Canad);
 Scotinella sculleni (Gertsch, 1941) (EUA, Canad);

Septentrinna.
Septentrinna Bonaldo, 2000
 Septentrinna bicalcarata (Simon, 1896) (EUA, Mxic);
 Septentrinna paradoxa (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Guatemala);
 Septentrinna potosi Bonaldo, 2000 (Mxic);
 Septentrinna retEUA (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Guatemala);
 Septentrinna steckleri (Gertsch, 1936) (EUA, Mxic);
 Septentrinna yucatan Bonaldo, 2000 (Mxic);

Serendib.
Serendib Deeleman-Reinhold, 2001
 Serendib suthepica Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia, Bali);
 Serendib volans Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia, Borneo);

Simonestus.
Simonestus Bonaldo, 2000
 Simonestus occidentalis (Schenkel, 1953) (Veneuela);
 Simonestus pseudobulbulus (Caporiacco, 1938) (Guatemala);
 Simonestus robustus (Chickering, 1937) (Panam);
 Simonestus semiluna (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic, Guatemala);
 Simonestus separatus (Schmidt, 1971) (Guatemala fins a Per);
 Simonestus validus (Simon, 1898) (Veneuela);

Sphecotypus.
Sphecotypus O. P.-Cambridge, 1895
 Sphecotypus birmanicus (Thorell, 1897) (Myanmar, Borneo);
 Sphecotypus niger (Perty, 1833) (Panam, Veneuela, Brasil);
 Sphecotypus taprobanicus Simon, 1897 (Sri Lanka);

Stethorrhagus.
Stethorrhagus Simon, 1896
 Stethorrhagus archangelus Bonaldo & Brescovit, 1994 (Brasil);
 Stethorrhagus chalybeius (L. Koch, 1866) (Colmbia);
 Stethorrhagus duidae Gertsch, 1942 (Veneuela);
 Stethorrhagus hyula Bonaldo & Brescovit, 1994 (Colmbia);
 Stethorrhagus latoma Bonaldo & Brescovit, 1994 (Veneuela);
 Stethorrhagus limbatus Simon, 1896 (Brasil, Guyana);
 Stethorrhagus lupulus Simon, 1896 (Colmbia, Veneuela, Per, Brasil);
 Stethorrhagus maculatus (L. Koch, 1866) (Colmbia);
 Stethorrhagus nigrinus (Berland, 1913) (Ecuador);
 Stethorrhagus oxossi Bonaldo & Brescovit, 1994 (Brasil);
 Stethorrhagus peckorum Bonaldo & Brescovit, 1994 (Veneuela);
 Stethorrhagus penai Bonaldo & Brescovit, 1994 (Ecuador);
 Stethorrhagus planada Bonaldo & Brescovit, 1994 (Colmbia);
 Stethorrhagus roraimae Gertsch, 1942 (Brasil);
 Stethorrhagus tridentatus Caporiacco, 1955 (Veneuela);

Supunna.
Supunna Simon, 1897
 Supunna albomaculata (Rainbow, 1902) (Nova Galles del Sud);
 Supunna albopunctata (Hogg, 1896) (Central Austrlia);
 Supunna coloripes (Walckenaer, 1842) (Austrlia);
 Supunna funerea Simon, 1896 (Tasmnia);
 Supunna insularis (L. Koch, 1873) (Fiji);
 Supunna michaelseni Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Supunna picta (L. Koch, 1873) (Queensland, Nova Zelanda);
 Supunna smaragdinea Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Supunna versicolor Simon, 1896 (Victria);

T.
Tapixaua.
Tapixaua Bonaldo, 2000
 Tapixaua callida Bonaldo, 2000 (Brasil, Per);

Thysanina.
Thysanina Simon, 1910
 Thysanina serica Simon, 1910 (Nambia);

Trachelas.
Trachelas L. Koch, 1872
 Trachelas acuminus (Zhu & An, 1988) (Xina);
 Trachelas alticolus Hu, 2001 (Xina);
 Trachelas altiformis (Nicolet, 1849) (Xile);
 Trachelas amabilis Simon, 1878 (Algria, Tunsia);
 Trachelas anomalus (Taczanowski, 1874) (Guaiana Francesa);
 Trachelas barroanus Chamberlin, 1925 (Panam);
 Trachelas bicolor Keyserling, 1887 (Hispaniola);
 Trachelas bispinosus F. O. P.-Cambridge, 1899 (Mxic fins a Panam, Trinidad);
 Trachelas borinquensis Gertsch, 1942 (Puerto Rico);
 Trachelas bravidus Chickering, 1972 (Jamaica);
 Trachelas bulbosus F. O. P.-Cambridge, 1899 (Mxic fins a El Salvador);
 Trachelas cadulus Chickering, 1972 (Jamaica);
 Trachelas cambridgei Kraus, 1955 (El Salvador fins a Panam);
 Trachelas canariensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Trachelas chubbi Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Trachelas contractus Platnick & Shadab, 1974 (Cuba);
 Trachelas coreanus Paik, 1991 (Corea);
 Trachelas costatus O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Trachelas daubei Schmidt, 1971 (Ecuador);
 Trachelas depressus Platnick & Shadab, 1974 (Mxic);
 Trachelas devi Biswas & Raychaudhuri, 2000 (Bangladesh);
 Trachelas digitus Platnick & Shadab, 1974 (Costa Rica);
 Trachelas dilatus Platnick & Shadab, 1974 (Hispaniola);
 Trachelas ecudobus Chickering, 1972 (Panam, Trinidad);
 Trachelas erectus Platnick & Shadab, 1974 (Hispaniola);
 Trachelas femoralis Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Trachelas flavipes L. Koch, 1882 (Mallorca);
 Trachelas fuscus Platnick & Shadab, 1974 (Mxic);
 Trachelas giganteus Platnick & Shadab, 1974 (Jamaica);
 Trachelas hamatus Platnick & Shadab, 1974 (Mxic);
 Trachelas hassleri Gertsch, 1942 (Guyana);
 Trachelas himalayensis Biswas, 1993 (ndia);
 Trachelas huachucanus Gertsch, 1942 (EUA, Mxic);
 Trachelas inclinatus Platnick & Shadab, 1974 (Cuba);
 Trachelas jamaicensis Gertsch, 1942 (Jamaica);
 Trachelas japonicus Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Trachelas lanceolatus F. O. P.-Cambridge, 1899 (Mxic);
 Trachelas latus Platnick & Shadab, 1974 (Mxic, Guatemala);
 Trachelas macrochelis Wunderlich, 1992 (Illes Canries, Aores);
 Trachelas maculatus Thorell, 1875 (Europa Oriental);
 Trachelas mexicanus Banks, 1898 (EUA, Mxic);
 Trachelas minor O. P.-Cambridge, 1872 (Mediterrani fins a Azerbaijan, frica Occidental);
 Trachelas mulcetus Chickering, 1972 (Jamaica);
 Trachelas niger Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Trachelas nigrifemur Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Trachelas oculus Platnick & Shadab, 1974 (Cuba);
 Trachelas oreophilus Simon, 1906 (ndia, Sri Lanka);
 Trachelas organatus Platnick & Shadab, 1974 (EUA, Mxic);
 Trachelas pacificus Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA, Mxic);
 Trachelas Panamnus Chickering, 1937 (Panam);
 Trachelas parallelus Platnick & Shadab, 1974 (Nicaragua);
 Trachelas planus Platnick & Shadab, 1974 (Costa Rica);
 Trachelas praestans (O. P.-Cambridge, 1911) (Anglaterra (introduda));
 Trachelas prominens Platnick & Shadab, 1974 (Mxic fins a Panam);
 Trachelas punctatus Simon, 1886 (Senegal);
 Trachelas purus Kritscher, 1969 (Itlia);
 Trachelas pusillus Lessert, 1923 (Sud-frica);
 Trachelas quadridens Kraus, 1955 (El Salvador, Costa Rica);
 Trachelas quisquiliarum Simon, 1906 (Sri Lanka);
 Trachelas rayi Simon, 1878 (Frana, Itlia);
 Trachelas robustus Keyserling, 1891 (Brasil);
 Trachelas roeweri Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Trachelas rotundus Platnick & Shadab, 1974 (Mxic);
 Trachelas rugosus Keyserling, 1891 (Brasil);
 Trachelas santaemartae Schmidt, 1971 (Colmbia);
 Trachelas schenkeli Lessert, 1923 (Angola, Sud-frica, Mozambique);
 Trachelas scopulifer Simon, 1896 (Sud-frica);
 Trachelas similis F. O. P.-Cambridge, 1899 (EUA fins a Costa Rica);
 Trachelas sinensis Chen, Peng & Zhao, 1995 (Xina);
 Trachelas sinuosus Platnick & Shadab, 1974 (EUA);
 Trachelas speciosus Banks, 1898 (Mxic);
 Trachelas spicus Platnick & Shadab, 1974 (Mxic);
 Trachelas spinulatus F. O. P.-Cambridge, 1899 (Amrica Central);
 Trachelas spirifer F. O. P.-Cambridge, 1899 (Guatemala, Hondures);
 Trachelas submissus Gertsch, 1942 (Paraguai);
 Trachelas sylvae Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Trachelas tomaculus Platnick & Shadab, 1974 (Cuba, Hispaniola);
 Trachelas tranquillus (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Trachelas transversus F. O. P.-Cambridge, 1899 (Mxic, Costa Rica);
 Trachelas triangulus Platnick & Shadab, 1974 (Panam);
 Trachelas tridentatus Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Trachelas trifidus Platnick & Shadab, 1974 (Panam);
 Trachelas truncatulus F. O. P.-Cambridge, 1899 (Mxic);
 Trachelas uniaculeatus Schmidt, 1956 (Illes Canries);
 Trachelas validus Simon, 1884 (Portugal, Espanya);
 Trachelas vitiosus Keyserling, 1891 (Brasil);
 Trachelas volutus Gertsch, 1935 (EUA, Mxic);
 Trachelas vulcani Simon, 1896 (Java);

Trachelopachys.
Trachelopachys Simon, 1897
 Trachelopachys aemulatus Gertsch, 1942 (Paraguai);
 Trachelopachys ammobates Platnick & Rocha, 1995 (Brasil);
 Trachelopachys bicolor Chamberlin, 1916 (Per, Bolvia);
 Trachelopachys bidentatus Tullgren, 1905 (Bolvia);
 Trachelopachys caviunae (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Trachelopachys cingulipes (Simon, 1886) (Argentina);
 Trachelopachys gracilis (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Trachelopachys ignacio Platnick, 1975 (Paraguai);
 Trachelopachys keyserlingi (Roewer, 1951) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Trachelopachys machupicchu Platnick, 1975 (Per);
 Trachelopachys magdalena Platnick, 1975 (Colmbia);
 Trachelopachys quadriocellatus (Mello-Leito, 1939) (Bolvia, Paraguai, Argentina);
 Trachelopachys sericeus (Simon, 1886) (Brasil, Paraguai, Argentina, Xile);
 Trachelopachys singularis (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Trachelopachys tarma Platnick, 1975 (Per);

Tupirinna.
Tupirinna Bonaldo, 2000
 Tupirinna albofasciata (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Tupirinna rosae Bonaldo, 2000 (Veneuela, Brasil);
 Tupirinna trilineata (Chickering, 1937) (Panam);

U.
Utivarachna.
Utivarachna Kishida, 1940
 Utivarachna accentuata (Simon, 1896) (Sri Lanka);
 Utivarachna bucculenta Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Utivarachna chamaeleon Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Utivarachna dusun Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Utivarachna fronto (Simon, 1906) (ndia);
 Utivarachna fukasawana Kishida, 1940 (Borneo);
 Utivarachna gui (Zhu, Song & Kim, 1998) (Xina);
 Utivarachna ichneumon Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Utivarachna kinabaluensis Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Utivarachna phyllicola Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia, Sumatra, Borneo);
 Utivarachna rama Chami-Kranon & Likhitrakarn, 2007 (Tailndia);
 Utivarachna rubra Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Utivarachna taiwanica (Hayashi & Yoshida, 1993) (Taiwan);

X.
Xeropigo.
Xeropigo O. P.-Cambridge, 1882
 Xeropigo smedigari (Caporiacco, 1955) (Veneuela, Trinidad);
 Xeropigo tridentiger (O. P.-Cambridge, 1869) (EUA, ndies Occidentals fins a Brasil, Santa Helena);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166168" title="Cnossos (gegraf)" nonfiltered="2908" processed="2896" dbindex="67926">
Cnossos (Cnossus,        ) fou un autor grec d'un treball de geografia d'sia titulat                     , esmentat per Apolloni Rodi. El seu nom podria ser una corrrupci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166169" title="Joannes Cobidas" nonfiltered="2909" processed="2897" dbindex="67927">
Joannes Cobidas fou un jurista grecorom de poc temps desprs de Justini I. El seu cognom s'esmenta tamb com Gobisas, Cobidius i altres formes. Va escriure uns comentaris sobre "de Procuratoribus et Defensibus". Probablement es el mateix Joannes Cubidius (o Cobidius, Convidius, etc)  que va escriure          , un tractat sobre els cstigs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166172" title="Ccal" nonfiltered="2910" processed="2898" dbindex="67928">
Ccal (Cocalus,        ) fou un rei mtic de Siclia que va rebre amistosament a Ddal quan va fugir de Creta, i ms tard va matar a Minos quan va venir amb un exrcit en persecuci de Ddal. Alguns autors diuen que Minos fou mort per les filles de Ccal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166173" title="Salvi Coccei" nonfiltered="2911" processed="2899" dbindex="67929">
Salvi Coccei (Salvius Cocceianus) fou fill d'un germ de l'emperador Ot. Quan el seu oncle va morir (69 aC) era molt jove i es va salvar per ms tard fou executat per orde de Domici, simplement per celebrar l'aniversari d'Ot. Plutarc l'esmenta com a Cocceu (Cocceius) per Coccei se segurament la forma correcta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166174" title="Cocceu" nonfiltered="2912" processed="2900" dbindex="67930">
Cocceu (Cocceius) fou el nom d'una famlia romana que es esmentada cap al final de la repblica i a la que va pertnyer l'emperador Nerva. Tots els membres de la famlia van portar el cognom Nerva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166175" title="Coc (orador)" nonfiltered="2913" processed="2901" dbindex="67931">
Coc (Coccus,       ) fou un orador atenenc que segons Suides fou deixeble de Iscrates d'Atenes i va escriure diversos discursos  (                 ). Per unes paraula de Quintili s'ha suposat que fou anterior a Iscrates i fins i tot a Lsies, per aix no es pot assegurar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166177" title="Horaci Ccles" nonfiltered="2914" processed="2902" dbindex="67932">
Horacli Ccles (Horaci el borni) fou un mtic heroi rom que va defensar el pont Sublici junt amb Espuri Larci i Tit Hermini contra l'exrcit etrusc complert, sota el comandament del rei Porsena, per donar temps als romans de destruir el pont; quan el pont ja estava quasi destrut, Horaci va enviar als seus dos companys i va resistir sol els atacs fins que el pont va caure; llavors es va tirar a l'aigua i va creuar el riu nedant, arribant s i estalvi a la ciutat. Segons Polibi va resistir fins a morir o va morir ofegat.

Una esttua en honor seu fou erigida per la ciutat que fou canviada de lloc dos vegades per causa d'uns auspicis. L'esttua encara existia en temps de Plini el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166178" title="Sugar Daddy" nonfiltered="2915" processed="2903" dbindex="67933">
Un Sugar Daddy (literalment, en angls, "Papa del Sucre") s un concepte que designa el tipus d'home ric, normalment de ms edat, que ofereix diners o regals a una altra persona ms pobra, normalment ms jove, a canvi de companyia o favors sexuals. Pot ser des d'una relaci de sexe espordic, fins a una relaci d'amor estable.

Orgens.

El terme prov d'un propietari de plantacions de sucre del sud dels Estats Units, que encarn aquest concepte.

Mn Homosexual.

Aquesta tendncia es troba sobretot al mn homosexual, on s molt freqent aquest tipus de relaci entre un jove i un home ms gran. Cal no confondre-ho amb un altre tipus de relaci molt semblant, entre un jove i un home, per en aquest cas sense cap intercanvi material. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166179" title="Veronica Mars" nonfiltered="2916" processed="2904" dbindex="67934">


Veronica Mars s una srie de televisi americana catalogada com a "teen noir" i que es va estrenar a la cadena UPN el 22 de setembre de 2004, on va continuar fins la seva segona temporada.

Ms tard, degut a la fusi entre la UPN i The WB, la tercera temporada (estrenada el 3 d'octubre de 2006), va ser emesa pel canal resultant: The CW Network. Aquesta va ser la seva ltima temporada, essent el captol final l'ems el 22 de maig de 2007 als Estats Units.

Veronica Mars va aconseguir, al llarg de les seves tres temporades en emisi, un gran nombre de fans a tot arreu. Aix, sumat al seu xit entre els crtics, l'han convertit en una serie de culte.

En aquests moments, The CW Network no ha incls en la seva graella de programaci 2007-2008 a Veronica Mars; per encara no ha ems cap nota dient que la serie hagi finalitzat. El creador de la serie Rob Thomas ha dit que la serie ha finalitzat; per encara hi pot haver alguna sorpresa.

La continuaci de Veronica Mars podria ser una pelcula o un comic per a finalitzar b tota la trama argumental.


Argument.
La serie mostra la vida de Veronica Mars, una estudiant que, desprs del misteris assassinat de la seva millor amiga, haur d'alternar els seus estudis amb el treball a temps parcial com a detectiu privat en l'agncia del seu pare. Tot aix, sense abandonar la investigaci del trgic succs. 
La srie es converteix des del principi en un cctel de misteri, intriga, bons guions, una bona dosi d'humor negre i constants referncies culturals, el que l'ha convertit en una srie de culte i una de les favorites del pblic i la crtica. 


Primera Temporada. 

 

Benvinguts a Neptune (Califrnia), una ciutat on no existeix la classe mitja: o ets ric... o treballes per a ells. 
En aquesta ciutat de contrastos trobarem a Veronica Mars, la nostra protagonista, que veur com la seva existncia canvia inimaginablement de la nit al dia. 
Tot comena quan el cadver de la seva millor amiga, Lilly Kane, s trobat amb smptomes de violncia al costat de la piscina de la seva mansi. Desprs del trgic incident, el pare de Veronica, el sheriff local, no triga a acusar al propi pare de la vctima (el bilionari Jake Kane) del seu assassinat. 
L'obsessi de Keith per incriminar a Jake tot i no posseir alguna prova de la seva culpabilitat, aixecar una gran polmica que acabar amb la seva destituci com a sheriff local. 
A ms, la pressi de l'elitista societat de Neptune provocar la separaci del matrimoni Mars, i s que la mare de Veronica, incapa d'aguantar-la, abandonar a marit i filla. 
Per si tot aix fos poc, Veronica veur com d'un dia per a un altre passa de ser una de les persones ms populars de l'Institut... a convertir-se en el centre de totes les burles dels seus companys. A ms, el seu xicot (i germ de Lilly), Duncan, la va deixar dies abans que tot passs sense donar explicaci alguna. 

Mesos ms tard, trobem a Keith Mars amb la seva prpia agncia d'investigaci privada "Mars Investigations", en la qual tindr la inestimable ajuda de la seva filla Veronica, que compaginar els seus estudis i el treball en l'agncia amb la investigaci independent del cas de la famlia Kane. 
Al llarg de la temporada, Veronica aconseguir noves pistes i indicis que l'acostaran a resoldre l'assassinat. 
A ms, ajudar als seus companys d'institut amb problemes que requeriran del seu talent i enginy per a la investigaci. 

Al ser marginada de la societat per donar suport al seu pare, Veronica contar amb molt pocs amics, limitant-se aquests a Wallace (Percy Daggs III), el noi nou de l'institut, Mac (Tina Majorino), una autntica experta en ordinadors i Meg (Alona Tal), de l'equip d'animadores. 
Per si no fos poc, durant el mateix transcurs del curs escolar, canvis dramtics succeiran en la vida amorosa de Veronica: comena a sortir amb l'amic de Duncan, Troy Vandergraff (Aaron Ashmore), amb el qual, desprs de descobrir alguns detalls escabrosos de la seva vida, decidir trencar la relaci. 
Ms tard, Veronica coneixer a Leo, un policia tres anys major que ella, per la seva relaci no durar molt, encara que seguiran com amics. 
En el terreny amors, i sent una de les parelles que arrosseguen un major nombre de seguidors, tamb es resoldr la tensi entre Veronica i Logan Echolls (antic xicot de Lilly), la relaci del qual (molt accidentada) evolucionar des del seu punt inicial cap a una altre cosa. 


Segona Temporada. 

 

Desprs d'haver descobert al veritable assass de Lilly, la vida de Veronica canvia per complet, i s que no noms reprendr la seva antiga relaci amb Duncan Kane, sin que veur com a poc a poc anir recuperant la seva antiga vida. 
No obstant aix, la seva afable i normal existncia com estudiant i treballadora a temps parcial com cambrera es veur rpidament truncada per nous i misteriosos esdeveniments, que requeriran, de nou, del seu talent per a la investigaci. El ms important de tots ells, ser el de la caiguda d'un autobs del seu propi institut per un precipici, el que implicar la mort de molts dels seus companys. Aviat, l'espectador i la prpia Veronica comenaran a sospitar que potser l'accident va ser provocat. 

En aquesta temporada noves cares s'uneixen a l'elenc principal. Entre elles, les de Ryan Hansen (Dick Casablancas), Kyle Gallner (Cassidy "Beaver" Casablancas) i Tessa Thompson (Jackie Cook).


Tercera Temporada.


El 16 de maig del 2006, va ser anunciat que Veronica Mars tornaria a la televisi, a l'octubre, en el nou canal americ The CW Network. Rob Thomas, el creador de la srie, va dir que, en comptes d'un gran misteri, hi haurien tres principals, amb un desenlla abans que l'altre comenci. 
La srie va rebre finalment una temporada completa de 20 episodis. D'aquests episodis, els 9 primers engloben el primer misteri; fins el 15 hi ha la segona trama i finalment, els ltims cinc episodis de la srie no tenen un misteri en com.
 
La tercera temporada comena amb Veronica assistint a la seva primera classe a la prestigiosa universitat de Hearst, a Neptune. Fan la seva aparici personatges ja coneguts com Wallace Fennel, Logan Echolls, Cindy "Mac" Mackenzie, Eli "Weevil" Navarro i el sheriff Don Lamb. 
En aquesta temporada apareixen nous personatges com Parker Lee i Stosh "Piz" Piznarski. 
El primer misteri de la temporada tracta d'una srie de violacions ocorregudes en la universitat de Hearst. El violador comet el crim i a ms rapa el cap a les seves vctimes. Per desgrcia, una de les vctimes s Parker, i Veronica es decideix a investigar el cas al veure la passivitat de la direcci de la Universitat davant el tema. 

El Segon misteri tracta del sucidi/assassinat de Dean O'Dell, Veronica juntament amb Keith Mars resoldran aquest cas, en el que hi semblen implicats alguns dels personatges.

Finalment, els ltims cinc episodis sn autoconclusius.


Personatges.

Personatges Principals.
Actuals.

Veronica Mars (Kristen Bell) - Protagonista;

Keith Mars (Enrico Colantoni) - Pare de Veronica, investigador privat i sheriff.

Wallace Fennel (Percy Daggs III) - El millor amic de Veronica.

Logan Echolls (Jason Dohring) - Amic de Duncan y ex-xicot de Lilly i Veronica. ;

Eli "Weevil/piojo" Navarro (Francis Capra) - Ex-lder de los moteros locales.

Dick Casablancas (2005-) (Ryan Hansen) - Amic de Logan.

Parker Lee - (Julie Gonzalo) Companya de Mac i Veronica a Hearst.

Stosh "Piz" Piznarski(Chris Lowell) - Nou amic de Veronica a Hearst.

Antics.

Don Lamb' (2004-2007) (Michael Muhney)   Ex-Sheriff de Neptune.

Duncan Kane(2004-2006) (Teddy Dunn) - Ex-xicot de Veronica i germ de Lilly.

Mallory Dent'(2004) (Sydney Tamiia Poitier) - Professora de periodisme de l'institut Neptune.

Cassidy "Beaver" Casablancas' (2005-2006) (Kyle Gallner) - Germ petit de Dick.

Jackie Cook' (2005-2006) (Tessa Thompson) - Estudiant del Neptune, filla de Terrence Cook.

Recurrents.
General.

 Kendall Casablancas (Charisma Carpenter)   Ex-madrastra de Dick i Beaver.

 Terrence Cook (Jeffrey Sams)   Antic jugador de beisbol i pare de Jackie.

 Aaron Echolls (Harry Hamlin)   Actor de classe mundial (gunyador d'un Oscar) i pare de Logan.

 Lynn Echolls (Lisa Rinna)   Actriu casada amb Aaron Echolls, mare de Logan i madrastra de Trina. Supusadament es va suicidar, encara que els fets mai van ser aclarats del tot.

 Trina Echolls (Alyson Hannigan)   Germanastra de Logan adoptada i eterna aspirant a actriu.

 Alicia Fennel (Erica Gimpel)   La mare de Wallace. Va sortir amb Keith durant la segona temporada.

 Celeste Kane (Lisa Thornhill)   Mare de Lilly i Duncan. Casada amb Jake Kane.

 Jake Kane (Kyle Secor)    Pare de Lilly i Duncan, casat amb Celeste i que es va fer milionari amb el Software.

 Lilly Kane (Amanda Seyfried)   La germana gran de Duncan, millor amiga de Veronica i novia de Logan Echolls. El seu assassinat s el que desferma tota la trama.

 Lianne Mars (Corinne Bohrer)   Alcohlica mare de Veronica i ex-dona de Keith.

 Steve Batando (Richard Grieco)   Ex-marit de Mindy O'Dell.
 
 Harmony Chase (Laura San Giacomo)   El seu breu idili amb Keith la portar a cometre adulteri.

 Leo D'Amato (Max Greenfield)   Antic ajudant del sheriff i ex-xicot de Veronica.

 Liam Fitzpatrick (Rodney Rowland)   Membre del Clan Fitzpatrick.

 Woody Goodman (Steve Guttenberg)   Antic amo de l'equip infantil de beisbol de Neptune i ex-alcalde.

 Abel Koontz (Christian Clemenson)   Va confessar ser l'assass de Lilly Kane sense ser-ho.

 Cliff McCormack (Daran Norris)   Advocat i amic de la famlia Mars.

 Mindy O'Dell (Jaime Ray Newman)   Dona/Viuda de Cyrus O'Dell's.

 Sacks (Brandon Hillock)   La m dreta del sheriff Lamb.

 Vinnie Van Lowe (Ken Marino)   Investigador privat de moral dubtosa i competncia de Keith.

 Clarence Wiedman (Christopher B. Duncan)   Cap de seguretat de Kane Software.

Institut Neptune.

 Van Clemmons (Duane Daniels)   Director de l'institut.

 Vincent "Butters" Clemmons (Adam Hendershott)   Fill del director de l'institut.

 Corny (Jonathan Chesner)   Estudiant.

 Hector Cortez (Patrick Wolff)   Membre dels P.C.H.

 Tommy "Lucky" Dohanic (James Jordan)   Conserge de l'institut.

 Gia Goodman (Krysten Ritter)   Estudiant i filla de Woody Goodman's.

 Hannah Griffith (Jessy Schram)   Novia de Logan durant alguns episodis.

 Rebecca James (Paula Marshall)   Psicloga de l'instituto. Va sortir amb Keith.

 Meg Manning (Alona Tal)   Amiga y ms tard ex-amiga de Veronica. Ex-novia de Duncan i mare de la seva fillla. Mor a causa de l'incident de l'autobs escolar a la segona temporada.

 Eduardo "Thumper" Orozco (James Molina)   Membre dels P.C.H.

 Madison Sinclair (Amanda Noret)   Popular a l'institut i odiada por molts. Ex-novia de Dick.

 Felix Toombs (Brad Bufanda)   Antiga m dreta de Weevil en els P.C.H. Assassinat per Thumper.

 Troy Vandegraff (Aaron Ashmore)   Ex-xicot de Veronica i antic traficant de drogues.

Hearst College.

 Tom Barry (Matt McKenzie)   Ex-entrenador de l'equip de bsquet.

 Chip Diller (David Tom)   President de la fraternitat Pi Sig.

 Tim Foyle (James Jordan)   Ajudant del Professor Landry. ;

 Mason (Robert Ri'Chard)   Company d'equip de bsquet de Wallace.

 Max (Adam Rose)   Estudiant geek que es treu un sobresou amb la venda d'exmens. ;

 Mercer Hayes (Ryan Devlin)   Amic de Logan i Dick. ;

 Hank Landry (Patrick Fabian)   Ex-professor de Criminologia de Veronica.

 Nish (Chastity Dotson)   Antiga editora del Hearst Free Press.

 Cyrus O'Dell (Ed Begley, Jr.)   Dec del Hearst College. Assassinat per Tim Foyle.

 Moe Slater (Andrew McClain)   Encarregat dels dormitoris de Hearst.

Msica.
La sintonia d'obertura de Veronica Mars est constituida per la can "We Used to be friends" del grup The Dandy Warhols, que s dins del seu lbum "Welcome to the monkey island" (2003).

La can va mantindre el seu format original durant les dos primeres temporades, a la tercera, i coincidint amb el pas de Veronica a la Universitat i de la propia srie a The CW, la can va ser substituda per una nova versi de la mateixa, que acompanya al tamb nou format dels ttols de crdit.

Banda Sonora.
La banda sonora de la srie es va posar a la venda el 27 de setembre de 2005 als Estats Units i consta de 14 canons: 

 We Used to Be Friends (tema principal) - The Dandy Warhols;
 I Hear The Bells - Mike Doughty;
 I Know I Know I Know - Tegan and Sara;
 I Turn My Camera On - Spoon;
 No Sleep Tonight - The Faders;
 Dakota - Stereophonics;
 Sway - The Perishers;
 Long Time Coming - Delays;
 On Your Porch - The Format;
 Ocean City Girl - Ivy;
 Momentary Thing - Something Happens;
 The Way You Are - 46bliss;
 Lost & Found - Adrienne Pierce;
 Lily Dreams On - Cotton Mather;

DVDs.

Fins a la data han estat editades i comercialitzades en Estats Units (regi 1) les dues primeres temporades de la srie. 

DVD Primera Temporada. 

El pack de DVDs corresponent a la primera temporada de la srie, inclou, a ms dels 22 episodis de la mateixa, 20 minuts d'escenes no emeses i una versi estesa del captol Pilot. 
udio: Angls. 
Subttols: Angls, espanyol i Francs, (nicament per als episodis). 

DVD Segona Temporada. 

El pack de la segona temporada inclou, a part dels episodis emesos per televisi: escenes addicionals, vdeo "Un dia en el set de Veronica Mars", vdeo "Veronica Mars: No la tpica detectiu adolescent" i preses falses del rodatge. 
udio: Angls. 
Subttols: Espanyol i Francs, (nicament per als episodis). 

Top Ten de les llistes de crtics.

2005.
 AFI TV Programs Of The Year;
 Village Voice;
 Chicago Tribune;
 Entertainment Weekly #6;
 Newsday #5;
 People Weekly #7;
 Pittsburgh Post-Gazette #9;
 Pop Matters #5;
 San Jose Mercury-News #5;
 Time - Mejores series de vuelta #4;
 USA Today #6;
 Ain't It Cool News #2;

2006.
 Chicago Tribune #1;
 Ain't It Cool News #1;
 Metacritic.com #6;

Premis i nominacions.

2005-2006 IV Awards
 Millor actriu protagonista en una srie dramtica: Kristen Bell (Guanya) ;
 Millor actor secundari en una srie dramtica: Enrico Colantoni (Nominat) ;
 Millor actor secundari en una srie dramtica: Jason Dohring (Nominat) ;
 Millor episodi individual d'una srie dramtica: Per "Not Pictured" (2x22) (Guanya) ;
American Film Institute Awards 
 Programes televisius de l'any - 2005 (Guanya) ;
Family Television Awards 
 Millor relaci Pare/Filla - 2006 - Kristen Bell, Enrico Colantoni (Guanya) ;
International Cinematographers Guild Publicists Awards 
 Guard Maxwell Weinberg Publicist Showmanship para Televisi - 2006 (Nominada) ;
Satellite Awards 
 Actriu destacada en una srie dramtica - 2005 - Kristen Bell (Nominada) ;
 Actriu en una srie dramtica - 2006 - Kristen Bell (Nominada) ;
Saturn Awards 
 Millor actriu televisiva - 2005 - Kristen Bell (Nominada) ;
 Millor srie de la Network Television - 2006 (Nominada) ;
 Millor actriu televisiva - 2006 - Kristen Bell (Guanya) ;
Teen Choice Awards 
 Srie revelaci televisiva - 2005 (Nominada) ;
 Actriu revelaci - 2005 - Kristen Bell (Nominada) ;
 Actriu dramtica/Acci Aventures - 2006 - Kristen Bell (Nominada) ;
 Millor company televisiu - 2006 - Percy Daggs III (Nominat) ;
 Millor unitat familiar - 2006 - Enrico Colantoni (Nominada) ;
Television Critics Association Awards 
 Programa revelaci de l'any - 2005 (Nominada) ;
 Assoliment individual dramtic - 2005 - Kristen Bell (Nominada) ;
Writers Guild of America Awards 
 Promoci On-Air (En rdio o televisi) - 2007 (Nominada) ;
 Drama episdic - 2006, per Normal Is the Watchword (2x01) - Rob Thomas (Guionista) (Nominada);

Vegeu tamb.
Llista de captols de Veronica Mars;

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Veronica Mars Spain ;
 Veronica Mars a Pizquita.com ;
 Life On Mars ;
 Fansite de LoVe (Logan i Veronica) ;
 MarsInvestigations - Una de les guies ms completes de la xarxa ;
 La pgina que organitza las campanyes per salvar la srie.(Ho van fer amb la 3) ;
   Petici per a una 4 temporada!!!

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166180" title="Jordi Cod" nonfiltered="2917" processed="2905" dbindex="67935">
Jordi Cod anomenat Curopalat (Georgius Codinus Curopalates, ) fou un compilador grec bizant que tenia el crrec de curopalat (d'eon el seu sobrenom). Va morir desprs de la caiguda de Constantinoble el 1453. 

Va compilar dos obres importants: una sobre els oficis pblics de l'imperi i un altre sobre les antiguitats de la capital. Aquestos llibres es titulen:  o "De Officialibus Palatii Constantinopolitani et de Officiis Magnae Ecclesiae", i " o "Excerpta ex Libro Chronico de Originibus Constantinopolitanis" 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166181" title="Codrat" nonfiltered="2918" processed="2906" dbindex="67936">
Codrat (Codratus,         ) fou un metge, sant i mrtir grec nascut a Corint al segle III. D'una famlia important, els seus pares foren cristians i van morir essent Codrat encara molt jove. Va estudiar medicina i utilitz la feina per fer conversions. Fou executat el 258 per ordre de Json el governador de Grcia. Es commemora el 10 de mar tant a l'esglsia llatina com a la grega.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166182" title="Codre" nonfiltered="2919" processed="2907" dbindex="67937">
Codre (Codrus) fou un poeta rom contemporani de Virgili, que el va ridiculitzar per la seva vanitat.  Un poeta anomenat Codrus que va escriure la tragdia Theseus era segurament el mateix personatge. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166183" title="Celesti" nonfiltered="2920" processed="2908" dbindex="67938">
Celesti (Celestius) fou un amic i partidari de Pelagi, i per tant de les doctrines pelagianes que foren tamb de vegades anomenades celestianes. 

Sembla que va nixer a Campnia  i fou advocat, per desprs es va fer monjo (409) i va adherir a les tesis de Pelagi al que va acompanyar a Cartago, on al poc temps fou acusat d'heretgia (vers el 412) i fou declarat culpable i excomunicat. Va preparar una apellaci al papa Innocenci I i mentre es va retirar a Efes on va arribar al rang de prevere i va restar cinc anys tranquil.

El 417 va anar a Constantinoble d'eon fou expulsat rpidament per tic, l'enemic i substitut de Joan Crisstom. Llavors va anar a Roma i va presentar el seu cas decant el Papa Zsim I (que havia succet a Innocenci I). El Concili de Cartago fou revocat per precipitaci i Celesti fou reinstallat en els seus privilegis i drets; els prelats africans van ratificar la decisi sense xit i van apellar a la cort imperial. Sembla que van obtenir un decret d'Honori de 20 d'abril del 418 en qu desterrava a Celesti, Pelagi i els seus seguidors dels seus dominis; aquestes mesures foren conservades per Constanci III (421) i pel Papa Celest I.

Vers el 429 fou expulsat de Constantinoble per una proclamaci de Teodosi el gran a sollicitud de Marius Mercator. s esmentat en un concili celebrat a Roma el 430 i desprs desapareix de la histria.

Va escriure unes Epistolae sobre temes morals, dirigides als seus familiars; va escriure tamb Contra Traducem Peccati, , Definitiones o Ratiocinationes, i Libellus Fidei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166184" title="Aberteifi" nonfiltered="2921" processed="2909" dbindex="67939">


Aberteifi (angls: Cardigan) s la capital tradicional del comtat de Ceredigion, a l'oest de Galles. 

La ciutat, fundada el 1093 pel normand Roger de Montgomery, est situada a la desembocadura del Riu Teifi i una gran part dels seus habitants parlen galls. Les atraccions de la ciutat inclouen les restes del castell d'Aberteifi, un centre artstic i un consistori del segle XIX actualment en dess. 

L'any 1176, el castell fou l'escenari del primer concurs d'Eisteddfod. Aberteifi tamb acoll l'Eisteddfod Nacional l'any 1942 i 1976. El castell pertany durant molts anys a mans privades i com a resultat, acab en runes. L'ajuntament de la ciutat mostr un cert inters en recuperar-lo. El Consell de Ceredigion finalment el compr l'any 2003. 

 Port .
Cap a principis del segle XIX, unes 300 embarcacions de vella es registraren al port i s'hi construren ms de 200 vaixells. A causa de la sedimentaci del riu, el port deix de funcionar a principis del segle XX. Els plans per reestablir-ne el seu funcionament durant els anys posteriors fracassaren.

 Ferrocarril .
Aberteifi tenia una estaci de tren, per el govern britnic la tanc el 1963, dins d'un grup de mesures per reduir la despesa en matria ferroviria anomenat en angls Beeching Axe.

 Santuari .
Aberteifi tamb s la seu del primer Santuari Catlic Rom de Galles. En temps de la pre-Reforma, era conegut per l'esttua de la Verge Maria, que duia una espelma amb una flama que mai s'apagava, tal com narra la histria. 

Aberteifi est agermanada amb la ciutat occitana de Brioude. 

 Vegeu .
 Castell d'Aberteifi;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166186" title="Coenos" nonfiltered="2922" processed="2910" dbindex="67940">
Coenos (Coenus,       ) fou fill de Polemcrates i gendre de Parmeni, i fou un dels millors generals d'Alexandre el Gran dels que el van acompanyar a l'ndia.

El 334 aC, estant Alexandre a Cria, va enviar als soldats que s'havien casat recentment a Macednia per passar el hivern amb les dones, i Coenos fou un dels comandants que va anar en aquest grup. 

A la primavera segent va tornar i es va unir a Alexandre a Gordium. Va dirigir una part de l'exrcit i es va distingir en ms d'una ocasi.

En l'expedici oriental, al arribar al riu Hifasis, quan Alexandre volia seguir, Coenos fou un dels primers a aconsellar el retorn i el rei es va veure obligat a escoltar-lo. Va morir en el retorn d'una malaltia. El rei li va fer un gran enterrament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166187" title="Ceratades" nonfiltered="2923" processed="2911" dbindex="67941">
Ceratades (Coeratadas,           ) fou un militar teb, comandant d'una fora becia sota l'esparta Clearc, governador de Bizanci, quan la ciutat de Bizanci era assetjada pels atenencs el 408 aC.

Clearc va anar a buscar ajut econmic a la satrapia de Farnabazos II i va deixar el comandament al megari Helixos i a Ceratades, que aviat es van haver de rendir quant un partit de la ciutat va obrir les portes a Alcibades. 

Foren enviats a Atenes i al desembarcar al Pireu, Ceratades es va poder escapar i va arribar a Declia. 

El 400 aC quan els deu mil van arribar a Bizanci, Ceratades, que estava buscant feina, es va fer elegir per ells com a comandant amb la promesa de portar-los a Trcia en una expedici profitosa i els va prometre provisions; aviat es va descobrir que no tenia mitjans per acomplir all que havia proms i va haver de renunciar al comandament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166188" title="Coes" nonfiltered="2924" processed="2912" dbindex="67942">
Coes (Coes,     ) de Mitilene fou un grec de Lesbos que va acompanyar a Darios I el gran en la seva expedici a l'Esctia d'Europa, al front del cos expedicionari de Mitilene. Va dissuadir al rei de trencar els ponts de barques sobre el Danubi (que suposava tallar una possible retirada). Al retorn, Darios li va donar la tirania de Mitilene (501 aC).

Quant va esclatar la revolta jnia fou capturat per Iatragres a Myrus (on estava la flota persa) i lliurat al poble de Mitilene que el matar  a cops de pedra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166189" title="Coliques" nonfiltered="2925" processed="2913" dbindex="67943">
Coliques o Colques (Colichas o Colchas,       ,        ) fou un petit prncep d'Hispnia que regnava sobre 28 ciutats i va abastir a les tropes romanes de Escipi, contra Mag i sdrubal Barca (206 aC). A canvi dels seus serveis els romans li van engrandir els dominis, per el 197 aC es va revoltar i el van seguir 17 ciutats. La rebelli fou dominada per Marc Porci Cat el 195 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166190" title="Luci Tarquini Collat" nonfiltered="2926" processed="2914" dbindex="67944">
Luci Tarquini Collat (Lucius Tarquinius Collatinus) fou fill d'Egeri, el qual era fill d'Aruns (germ de Tarquini Prisc). 

Quan Colltia fou ocupada per Tarquini Prisc, Egeri fou deixat en el comandament de la ciutat  i aqu el seu fill va rebre el seu sobrenom. Es va casar amb Lucrcia, la violaci de la qual per seu cos Sext Tarquini, va portar als destronament de Tarquini el Superb i la proclamaci de la repblica (509 aC) en qu Collat i Luci Juni Brut foren els primers cnsols, per per no recordar a la nissaga dels Tarquins, Collat va renunciar al crrec per consell del seu collega i altres nobles, i es va retirar a Lavinium. Publi Valeri Poplcola fou elegit al seu lloc.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166193" title="Palpal" nonfiltered="2927" processed="2915" dbindex="67945">
Palpal s una ciutat argentina capalera del departament homnim. Est situada a 13,7 km al sud-est de la ciutat de San Salvador de Jujuy i a 1.686,3 km. de la Capital Federal, a una altitud de 1.125 metres sobre el nivell del mar. Nomenada ciutat mare d'indstries pel seu parc industrial, destacant-se les installacions d'Aceros Zapla, i en la localitat de Ro Blanco una planta paperera.

Histria.
Palpal fou oficialment fundada el 17 d'abril de 1948, i declarada ciutat el 25 de maig de 1972. La ciutat fou creixent al ritme dels Altos Hornos, que s la primera planta siderrgica argentina, i en l'actualitat est composta de barris, villes i finques properes dedicades en la seva majoria a la plantaci de tabac.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166194" title="Libertador General San Martn" nonfiltered="2928" processed="2916" dbindex="67946">

Libertador General San Martn (ex Ledesma) s la ciutat capalera del departament de Ledesma, en la provncia argentina de Jujuy.
Situada a 106 km de San Salvador de Jujuy, s la porta d entrada al Parc Nacional Calilegua, i s centre logstic d'abastiment per a la Ruta Nacional N 34.

Histria.
Els primers senyals d esta regi es remonten a l any 1623, quan el Tinent de Governador de Jujuy Don Martn Ledesma Valderrama s aboca a la faena de preparar la seua expedici a l interior del gran Chaco Gualampa, organitzant per allo una columna de cent espanyols als que se sumo una quantitat no coneguda d indios domestics traductors i coneixedors de la regio, fundant un fort a mijans de 1625 i se mantingut per lo manco fins finals de 1630, no descartant-se que subsistir fins 1632, seent comprensivament atacat pels indios que habitaven la regio.
Gregorio de Zegada inicia la fabricacio de sucre en 1778 en la seua facenda de Calilegua, debut a condicions climatiques aptes per al desenrroll ple de la canya de sucre. En 1826 ya figura el cultiu de la canya de sucre en l archiu de la Provincia.
El 28 de desembre de 1899 fon fundat per llei del govern de la Provincia de Jujuy el Poble Ledesma, sobre una zona donada pels propietaris de l Ingeni Ledesma. Dos anys despres d aquella fundacio se fiu el trassat i la subdivisio de les huit illes de cases que rodejaven la placa.
En 1906 arriba el ferrocarril, iniciant-se aixina un auge economic que se vio fortalecit en l arribada dels primers immigrants libanesos i siris.
En l any1950 el poble prengue l actual denominacio: Libertador General San Martn. En l actualitat, ostenta una serie de centres turistics importants i uns atres en desenrroll, que cumplixen diferents roles en funcio dels servicis i atractius als quals servixen.

Clima.
En l estiu les altes temperatures te orige en el desplaament de l anticlinal Atlantic propenc a les costes del Brasil, i als vents calits i humits que des de alli penetren des del noroest fins les serres subandines, volcant en el territori tota l humitat. Les pluges estivals en la seua humitat, donen a la regio del Ramal jujeny temperatures maximes de 45 a 49 C sense disminucio des de els comences de l estiu i fins be adinsat primavera d hivern. L hivern, molt cort, se caracterisa per ser sec i agradable, i les gelades molt poc freqents. Tota la vegetacio rete l humitat de l estiu en el plaso natural, puguent per lo mateix originar bromes i boires en l epoca mes freda.

Poblaci.
Segon els senyes de l INDEC del censo de l any 2001, la ciutat de Libertador contava en 43.725 habitants.

Enllaos externs.
 Coord. geografiques + imagens NASA, Google;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166195" title="Tilcara" nonfiltered="2929" processed="2917" dbindex="67947">

Tilcara es una ciutat del departament del mateix nom de la provincia de Jujuy, en Argentina, en el centro de la Llacova d Humahuaca.

Toponmia.
La poblaci deu el seu nom a l antiga tnia dels omaguaca, i la seua parcialitat zonal: els tilcara.

El seu traat urb i diversos edificis daten de l poca de la colonia. La ciutat es visitada actualment per turistes i hi ha una florescent industria hotelera, que ha generat canvis en la societat.
Molts dels seus habitants originals han venut terrens que antigament els pertanyerien i s important la migracio interna de gent de la ciutat de Buenos Aires o unes atres zones del pais. Existix una gran quantitat d artesans, tant naturals del lloc com provenints d unes atres parts del pais.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166197" title="Gem Archer" nonfiltered="2930" processed="2918" dbindex="67948">

Colin Murray Archer, ms conegut com Gem Archer (Durham, 7 de desembre de 1967), s un msic angls conegut pel seu treball a Heavy Stereo i Oasis.

Es va unir a Oasis com guitarrista rtmic el novembre de 1999, i ha compost algunes canons com Hung in a Bad Place i A Bell Will Ring del Heathen Chemistry i el Don't Believe the Truth respectivament, els dos ltims discos d'estudi de la banda.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166198" title="Jos van Dam" nonfiltered="2931" processed="2919" dbindex="67949">
El bar Jos van Dam (Brusselles, 25 d'agost de 1940) s un cantant d'pera baix-barton belga. El seu vertader nom s Joseph van Damme.

 Carrera .
Als disset anys va ingressar en el conservatori de Brusselles, on va estudiar amb Frdric Anspach. Un any desprs es va graduar amb diplomes i primers premis en veu i interpretaci operstica. 

Jos van Dam va debutar en l'pera con el paper del mestre de msica Don Basilio en El barber de Sevilla de Gioacchino Rossini en l'pera de Pars l'any 1961, i va romandre en aquesta companyia fins l'any 1965, quan va cantar el seu primer paper principal, Escamillo en l'pera de Bizet Carmen. 

Durant les dues temporades segents va cantar en el Gran Teatre de Ginebra. A Ginebra, l'any 1966 va protagonitzar l'estrena de La mre coupable, de Darius Milhaud. Lorin Maazel el va invitar a enregistrar L'Heure espagnole de Ravel amb ell per a la Deutsche Grammophon. L'any 1967, Maazel li va demanar que s'unira a l'pera Alemanya (Deutsche Oper) de Berln. Va pertnyer a aquestat companyia fins a 1973. Va destacar en els papers mozartians de Fgaro Les noces de Fgaro i de Leporello Don Giovanni. 

El 1968 va debutar en el Festival de Salzburg en el paper de Tempo en Rappresentazione di Anima e di Corpo d'Emilio de'Cavalieri. Les seues interpretacions en aquest Festival, moltes vegades sota la batuta de Herbert von Karajan, inclouen Don Fernando, Fgaro (en Les noces de Fgaro), Golaud, Amfortas i l'Holands. Posteriorment ha intervingut en representacions de Die Zauberflte, Els contes de Hoffmann, Fidelio i Il trovatore. Altres festivals en qu ha participat han sigut el d'Ais de Provena i el d'Aurenja.

La seua carrera internacional va comenar en els anys 1970, cantant en teatres com el Covent Garden de Londres, La Scala de Mil, pera Estatal de Viena, pera Alemanya a Berln, Teatro Coln de Buenos Aires i el Metropolitan Opera de Nova York. L'any 1973, va tornar a Pars per a interpretar papers protagonistes en Els contes d'Hoffmann, La Bohme, Les noces de Fgaro, Dardanus de Rameau i L'holands errant de Wagner. 

L'any 1983 va participar a l'estrena mundial de Saint Franois d'Assise d'Olivier Messiaen, una de les ms importants peres contempornies, assumint el paper titular; ppaper que va repetir el 2004. Ha cantat en el Teatre de la Moneda a Brusselles, on ha interpretat Bors Godunov, Falstaff, Wozzeck, Les noces de Fgaro, Salom, Gianni Schicchi, Il turco in Italia.

Ha destacat, com Leporello (Don Giovanni), el verdio del Rei Felip (Don Carlos) i, en el repertori francs, el paper d'Escamillo (Carmen).

 Lied .
Jos van Dam tamb s cantant de concert, oratoris, i lieder. Des de 1993 canta amb Maciej Pikulski com a acompanyant en grans concerts per tot el mn: Carnegie Hall a Nova York, La Scala a Mil, De Munt a Brusselles, el Concertgebouw  d'Amsterdam, Teatro Coln de Buenos Aires, Thtre des Champs-Elyses a Pars. Ha realitzat tres enregistraments discogrfics.

L'any 1997 va cantar el paper de Don Quixot en L'Homme de la Mancha (comdia musical) que Jacques Brel havia interpretat trenta anys abans, en una srie de representacions en l'pera Reial Valona a Lieja.

El 4 de desembre de 1999 van Dam va ser un dels intrprets en la boda de Felip, prncep dels belgues i Mathilde d'Udekem d'Acoz.

 Honors i premis .
Ha obtingut nombrosos premis per les seues extraordinries interpretacions, tant en escena, com en enregistraments. El ms destacat s la concessi de ttol de noblesa: a l'agost de 1998 el rei Albert II de Blgica li va concedir el ttol de bar, en reconeixement a la seua carrera com un dels ms destacats cantants clssics de tots els temps. 

A ms, t les distincions segents:
"Kammersnger" de Berln (1974).
Premi dels crtics musicals alemanys (1974).
Medalla d'Or de la Premsa Belga (1976).
Gran Premi de l'Acadmia Francesa del Disc (1979).
Orfeu d'Or de l'Acadmia Lrica Francesa (1980).
Premi dels Crtics Europeus (1985).
Diapas d'Or i Premi de la Nova Acadmia del Disc (1993).
Orfeu d'Or de l'Acadmia de Disc Lric (1994). ;

 Discografia.
Ha intervingut en els segents enregistraments, considerats d'especial qualitat per la guia Penguin (Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compact Discs, Penguin Group):
George Enescu: pera Odipe, amb Bacquier, Gedda, Quilico, Orfe Donostiarra, Orquestra Filharmnica de Montecarlo, dirigit per Foster (EMI). ;
Richard Strauss: opera Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra) , amb Julia Varady, Plcido Domingo, Hildegard Behrens, Sumi Jo, Orquestra Filharmnica de Viena, dirigida per Georg Solti (Londres). ;
Giuseppe Verdi: Simon Boccanegra, amb Piero Cappuccilli, Mirella Freni, Ghuiaurov, Josep Carreras, Cor i Orquestra de La Scala, dirigida per Claudio Abbado (DG). ;
Wagner: Parsifal, amb Peter Hofmann, Kurt Moll, Vejzovic, Nimsgern, von Halem, Cor de l'pera Alemanya, Orquestra Filharmnica de Berln, dirigida per Herbert von Karajan (DG). ;

Cal destacar tamb l'enregistrament de l'pera de Jules Massenet: Don Quichotte, amb A. Fondary, Teresa Berganza, Orquestra  i cor del Capitoli de Tolosa de Llenguadoc, dirigit per Michel Plasson (1992).

La vasta discografia de Jos van Dam comprn la major part dels grans papers de barton, aix com els cicles de Schubert (Viatge d'hivern, El cant del cigne), una integral de Henri Duparc amb Maciej Pikulski i Les Nuits d't amb Serge Baudo.

 Filmografia .
 1988: Le Matre de musique, de Grard Corbiau, en el paper de Joachim Dallayrac;
1985: Babel opera, ou la rptition de Don Juan de Wolfgang Amadeus Mozart, d'Andr Delvaux, en el paper de Don Giovanni;
 1976: Don Giovanni de Joseph Losey, en el paper de Leporello;
 1973: Otello, de Roger Benamou, com Lodovico;

Ha participat en diverses produccions d'pera per a televisi. Pot esmentar-se la seua intervenci en Els Contes de Hoffmann (2000), La Damnation de Faust (1999), Don Carlos (1996), o Falstaff (1987).

 Referncies.
Greenfield, E., i altres, The New Penguin Guide to Compact Discs, Penguin Group.  ;
La mgia de l'pera (Catleg Philips Classics), 1993;

Enllaos externs.
Biografia ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166201" title="Tuusula" nonfiltered="2932" processed="2920" dbindex="67950">

Tuusula (Tusby  s el nom suec) s una ciutat al sud de Finlndia, situada a la provncia histrica de Hme prop de Hlsinki. T una poblaci de 34.513 i una extensi de  225,43 km.

Histria.
La ciutat va ser fundada el 1643 i l'any 1951 es va dividir en l'actual Tuusala i Jrvenp, aquesta segona amb una extensi molt menor.

Inicialment la ciutat va desenvolupar un important paper en la metallrgia de Finlndia i a finals de 1800 va esdevenir un important centre industrial, caracteritzat pels edificis de ma vermell i grans xemeneies que tamb marquen aquesta ciutat.

Tal com el mateix escut denota (a la part superior dreta hi ha dibuixat un mecanisme d'espoleta), la ciutat t certa tradici militar, especialment en la confecci d'armes a causa de les diverses explotacions del sector del metall.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166205" title="Kauniainen" nonfiltered="2933" processed="2921" dbindex="67951">

Kauniainen (Grankulla en suec) s una ciutat de Finlndia, situada dins de l'rea capital, llindant amb Hlsinki. La ciutat est situada al sud del pas, a la riba nord del Golf de Finlndia.

T 8.454 habitants per noms 6.0 km (5.9km de terra), i s una de les ciutats de major densitat de Finlndia. A ttol prctic, sovint s considerada una "zona" de Hlsinki.
Una de les peculiaritats de Kauniainen s que la proporci d'habitants amb el suec com a llengua mare arriba fins al 40%.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166206" title="Santa Maria de Portbou" nonfiltered="2934" processed="2922" dbindex="67952">

L'esglsia parroquial de Santa Maria de Portbou, situada dalt d'un tur, fou bastida a partir de l'any 1878 per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana, a l'esplanada de l'estaci, a la part ms enlairada del poble, pel servei religis dels treballadors ferroviaris residents al poble.

L'arquitecte va ser el barcelon Joan Martorell i Montells. Es tracta d'un edifici neogtic de dimensions considerables, de 20 m d'altura i 33 de llarg, d'una sola nau orientada de nord a sud i dividida en quatre crugies. La faana t tres obertures apuntades amb dues columnes amb capitell cada una i dos capitells ms sostinguts, una gran rosassa i decoraci calada a l'intrads. L'absis, de planta poligonal, s cobert amb creueria. Sobre l'entrada hi ha una imatge de la verge sota un dosser entre dos ngels. La faana s ornada amb altres diversos relleus i figures del sol i la lluna esculpides. A cada costat del mur hi ha dos torricons octogonals acabats amb obertures apuntades i coronats amb un flor. El dibuix del teulat, que es divisa des de tota la poblaci, s decorat geomtricament. A causa de les destrosses sofertes durant la guerra civil, amb el temps es va demanar a l'escultor Frederic Mars i Deulovol que refs els caps i les mans de totes les imatges de l'exterior aix com la realitzaci de la talla de la Marededu que presideix l'altar.

El campanar s una torre de planta octogonal que t un pis superior d'arcs apuntats rematat per una gran creu de ferro. No s adossat a l'esglsia sin que es drea darrera mateix i molt a la vora de l'absis.

En el 2008 s'ha comenat la seva restauraci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166212" title="Ozzy Osbourne" nonfiltered="2935" processed="2923" dbindex="67953">

Ozzy Osbourne (el nom real s John Michael Osbourne) va nixer el 3 de desembre de 1948 a Birmingham, Anglaterra, fill de John Tomas i Lillian Osbourne. Va ser el quart de sis germans: tres noies ms grans (Jean, Iris i Gillian) i dos nois ms petits (Paul i Tony). 


 Historia .
Desprs d'una infantesa pobre, en una famlia desestructurada, va deixar l'escola als 15 anys i va comenar la seva vida delictiva. Poc desprs va ser detingut per robatori i va ser condemnat a 3 mesos de pres (part dels seus tatuatges pertanyen a aquesta poca). 
Va ser cantant en petits grups musicals fins que va conixer a Tony Iommi, Bill Ward i Terence "Geezer" Butler, i van formar el grup musical que ms tard s'anomenaria Black Sabbath.

T sis fills: Elliot, Louis, Jessica (del primer matrimoni) i Aimee, Kelly i Jack (del matrimoni
amb Sharon Osbourne).

La seva vida ha estat sempre marcada per l'addicci a diverses drogues i l'excentricitat. Una de les ancdotes ms conegudes va ser quan va arrencar el cap d'un ratpenat d'una mossegada, durant un concert. La histria es va repetir en una junta de la cadena BBC, aquest cop amb dos coloms, que va dur seguint un consell de la seva dona, com a smbol de la pau; l'excs d'alcohol li va fer oblidar el propsit. 

El 1989 va ser detingut per intent d'homicidi de la seva dona. Desprs de 3 mesos d'internament en un centre de desintoxicaci la parella es va reconciliar.

El 2001 la cadena MTV va fer una srie anomenada "The Osbournes", protagonitzada per la seva famlia i rodada a casa seva, que el va tornar a fer popular.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166216" title="Estaci de Portbou" nonfiltered="2936" processed="2924" dbindex="67954">
 














L'Estaci de Portbou s un edifici del 1929, construda per la  Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant, substitu la primera del 1870 construda per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana. 

Destaca la gran marquesina de ferro i vidre que cobreix les andanes, construda pels tallers de Joan Torras i Guardiola. Torras era conegut com lEiffel catal pel seu domini de les estructures de ferro i grans obres d'enginyeria com els mercats de Lleida, Tortosa i la Torre d'Aiges del Tibidabo, a Barcelona. Una de les primeres obres que va sortir d'aquells tallers va ser el pont de vianants de Sant Agust a Girona. s l'ltima estaci que es troba a l'Estat Espanyol de la lnia regional Ca2 (Barcelona-Cervera de la Marenda) ja que la segent, Cervera de la Marenda, es troba a la Catalunya Nord (Frana).

Serveis Ferroviaris.

Mitjana Distncia de Renfe.

 Cap tren de la Ca-2 t com a procedncia Cervera de la Marenda, perqu els trens que tenen com a destinaci Cervera de la Marenda tornen a Portbou sense passatgers.
 Els Regionals TER noms admeten passatgers en sentit Portbou.

 Llarga Distncia .


 Canviador d'ample .

A l'estaci de Portbou hi ha un canviador d'ample  ibric a internacional i al inrevs (sistema Talgo).

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Renfe Operadora;
Trens d'Alta Velocitat;
Lnia regional Ca2;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166217" title="Infinitiu" nonfiltered="2937" processed="2925" dbindex="67955">
L'infinitiu s una de les formes no personals del verb en moltes llenges (juntament amb el gerundi i el participi). Tenen propietats lxiques properes al nom i no poden formar una oraci simple a no ser que estiguin dins una perfrasi verbal. 

L'infinitiu en catal.
L'infinitiu en catal dna nom al verb, en el sentit que figura com a lema o entrada als diccionaris. Tamb indica la conjugaci o model que ha de seguir aquest verb: si l'infinitiu acaba en -ar s de la primera, si acaba en -re o -er de la segona i -ir de la tercera. 

L'infinitiu en les llenges romniques.
L's en altres llenges romniques s similar al catal, hereu del llat. En aquesta llengua els infinitius canviaven de veu o de mode i a ms no anomenaven el verb (el model del qual sorgia de la primera persona del present).  A ms a ms hi havia quatre conjugacions. Les llenges romniques han simplificat aquest model. 

Quan en els diferents idiomes s'usa l'infinitiu sol ser com a part d'una oraci subordinada o com a abstracci, donat el seu carcter nominal. Una excepci s el portugus, que admet flexi d'aquesta forma com a verb ple. 

L'infinitiu en les llenges germniques.
L'infinitiu en les llenges germniques t un carcter proper al romnic, fruit de l'avantpassat com indoeuropeu. En alemany tampoc no actua com a designaci o nom del verb, cosa que s suceeix en angls, on es considera la forma bsica perqu no porta cap morfema i serveix d'arrel per a les altres (amb excepci del verb to be). La terminaci original de la famlia era -en o -an, que s'ha conservat en la majoria de llenges que s afegeixen desinncies a l'infinitiu.

L'infinitiu en altres llenges.
L'hebreu t dos infinitius, l'absolut (similar al catal) i el construt, que concorda amb el pronom de persona i s'usa sobretot desprs de preposici. Aquesta forma entre personal i no personal es pot apreciar en altres idiomes i varietats.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166232" title="Campo de Gibraltar" nonfiltered="2938" processed="2926" dbindex="67956">

El Camp de Gibraltar s una comarca de la provncia de Cadis, sent la ms meridional de l'Espanya peninsular i, per tant, de l'Europa Continental. Forma parteix de la Comunitat Autnoma d'Andalusia. La comarca possex la major extensi de costes de tota Andalusia i s l'nica que est banyada per l'Oce Atlntic i el Mar Mediterrani. Situada en l'extrem occidental de la Serralada Penibtica, s'estn des de les estribaciones del Masss de l'Aljub fins al mar. Rep el seu nom del Penyal de Gibraltar, colnia britnica en sl espanyol des del segle XVIII. La comarca es compon de set municipis: 
 Algesires ;
 La Lnea de la Concepcin ;
 San Roque ;
 Los Barrios;
 
Situats en l'arc que forma la Badia d'Algesires 
 Tarifa, mirant a l'Oce Atlntic ;
 Castellar de la Frontera ;
 Jimena de la Frontera, ambds en l'interior de la comarca.

A aquests municipis caldria afegir la ciutat de Gibraltar, actualment sota sobirania britnica.

Si b s cert que en la zona hi ha restes de poblacions de diferents poques histriques, els municipis de La Lnia de la Concepci, San Roque i Els Barris neixen com a conseqncia de la presa de la ciutat de Gibraltar el 1704 per part d'una flota anglo-holandesa, mentre que la ciutat d'Algesires ressorgeix com a conseqncia d'aquest fet, desprs d'haver estat destruda completament pels rabs el 1379. Per la seva situaci geogrfica, la comarca possex unes especials condicions climtiques i gaudeix d'una naturalesa excepcional. Poden gaudir-se de platges en el Mar Mediterrani o en l'Oce Atlntic, separades noms per uns pocs km o gaudir del bosc mediterrani al Parc Natural Los Alcornocales.

Enllaos externs.
Mancomunitat de Municipis del Campo de Gibraltar;
Cambra de Comer del Campo de Gibraltar;
Turisme Campo de Gibraltar;
Consorci Metropolit de Transport del Campo de Gibraltar;
Recursos i Actualitat al Campo de Gibraltar;
Consells per a visitar les poblacions de la sierra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166239" title="Datum" nonfiltered="2939" processed="2927" dbindex="67957">
Un datum s una referncia a partir de la qual es fan medicions. En agrimensura i geodsia, un datum s un punt de referncia a la superfcie de la terra respecte al qual es realitzen medicions, i un model associat de la forma de la terra per a calcular posicions. Els datums horitzontals s'utilitzen per a descriure un punt a la superfcie de la terra, en latitud i longitud o en un altre sistema de coordenades. Els datums verticals s'utilitzen per mesurar elevacions o profonditats subaqutiques. En enginyeria i delineaci, un datum s un punt de referncia, superfcie o eix d'un objecte respecte als quals es fan les medicions.

En cartografia, els mapes representen la projecci de la superfcie de la terra sobre un ellipsoide, que s la forma geomtrica senzilla que ms s'aproxima a la seva forma real. Ara b, com que la forma de la terra no s exactament un ellipsoide (la superfcie que correspondria al nivell del mar, si es prologus per sota els continents, se separaria en desenes de metres de l'ellipsoide que millor s'hi ajusts) ni s totalment regular, els cartgrafs de cada part del mn han anat triant per fer mapes l'ellipsoide que ms s'ajustava a la forma de la terra a la seva regi amb les dades disponibles en la seva poca, cosa que ha portat a tenir mapes en diferents datums, de manera que mapes diferents poden indicar latituds i longituds diferents per un mateix punt. L'error que es produeix en no tenir en compte aquesta diferncia, entre els datums usuals actualment, pot ser de pocs centenars de metres.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166246" title="Crnica de Pere el Cerimonis" nonfiltered="2940" processed="2928" dbindex="67958">
La Crnica de Pere el Cerimonis s la quarta, i la ms tardana, de les grans crniques en llengua catalana dels segles XIII i XIV. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el mn del seu temps.

 Autor i dataci.

La Crnica fou escrita per ordre del rei Pere el Cerimonis (el gran reformador de la Cancelleria Reial). Abarca tot el seu regnat i el del seu pare, Alfons el Benigne. La motivaci principal que va moure el rei Pere a escriure la Crnica fou el desig de justificar la seva poltica. 

La Crnica s ha conservat en dues redaccions:

 La primera redacci fou acabada cap a finals de 1382 o principis de 1383; ;

 La segona redacci ha estat datada cap a 1385 (hi ha canvis d ordre menor). ;

L anlisi de la Crnica mostra que, deixant de banda l apndix, la narraci cobreix el perode des del 1319 al 1369. No hi ha una data segura anterior al 1375 per a l acabament de cap de les parts de la Crnica. La majoria d estudiosos, per, coincideixen a dir que segurament Pere devia comenar la Crnica ell mateix cap a 1349. Posteriorment, hauria comptat amb la collaboraci d un equip, que treballaria sota un pla marcat pel propi monarca (coneixem el nom de dos dels principals collaboradors que van ser triats per treballar en la Crnica: Bernat Descoll i Arnau de Torrelles).

 Argument .

El primer captol tracta d uns quants episodis selectes de la vida d Alfons el Benigne, el pare del Cerimonis. Encara que es relaten alguns fets anteriors, el captol comprn essencialment el perode entre 1319 i 1336. 

El segon captol comena amb l accs de Pere al tron, i descriu les primeres dissensions amb els seus oncles i amb els representants de Catalunya. Els fets que es descriuen van del 1336 al 1340. 

El tercer captol, de molt el ms llarg de la Crnica, tracta d un sol tema: com Pere va confiscar el regne de Mallorca (les Balears i els comtats continentals del Rossell i la Cerdanya). Els fets van de 1341 a 1345. 

El captol quart tracta de les Unions formades a Arag i a Valncia contra Pere. Comena el 1345 i s acaba el 1351, per comprn principalment el perode crucial de 1347-1348. 

El captol cinqu comena amb les negociacions que ja s havien esmentat al captol anterior i amb la decisi de Pere d aliar-se amb Vencia. Aquest captol, que s en certs aspectes el menys reeixit de la Crnica, cobreix el perode de 1351 a 1355. 

El captol sis, dedicat als fets de la guerra amb el rei de Pere I de Castella, representa l ltima secci completa de la Crnica. El captol realment noms es dedica a la guerra en el perode des del 1356 al 1366. 

L apndix presenta problemes especials: En conjunt, no sembla que sigui una part autntica de la Crnica. Cobreix, de manera desordenada, una srie d esdeveniments des del 1370 fins al 1385. No obstant aix, tamb hi ha referncies a fets posteriors a la mort del Cerimonis.

 Caracterstiques .

Aquesta Crnica, escrita en forma autobiogrfica, s un seguit de documents de tota mena i de records personals del rei. La figura del Cerimonis s ms a prop dels prnceps renaixentistes que no pas dels cavallers medievals. La intriga, la poltica sense escrpols, la sang freda, la crueltat, etc. defineixen la psicologia dels reis, segons es dedueix de la prpia narraci.


 Pgines que s'hi relacionen .

 Les quatre grans crniques;
 Llibre dels fets de Jaume I;
 Crnica de Ramon Muntaner;
 Crnica de Bernat Desclot;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166247" title="Historiografia catalana de l'edat mitjana" nonfiltered="2941" processed="2929" dbindex="67959">
Si ens remuntem als inicis de la historiografia catalana (pels volts de l any 1000) trobarem que el monestir de Ripoll, amb la figura de l abat Oliba, esdev el centre historiogrfic "oficial" de la dinastia barcelonina. Es considera que el seu moment ms brillant s inicia amb el Carmen Campidoctoris (1098-99) i la Brevis historia monasterii Rivipullensis (1147), i culmina amb les diverses redaccions llatines i catalanes dels Gesta comitum Barchinonensium et Regum Aragonum (XII-XIV), autntiques histries de la monarquia catalano-aragonesa. 

La traducci al catal del De rebus Hispaniae (1268) de l arquebisbe de Toledo Rodrigo Ximnez de Rada i dels Gesta comitum constitueixen els textos histrics en catal ms antics que conservem, malgrat que sn obres sense intenci literria.

Parallelament, a finals del XIII i durant el XIV, apareix un tipus d histria popular, en catal, molt diferent d aquestes crniques monacals i mancades d estil literari. La culminaci d aquesta nova historiografia ve representada per les Quatre grans Crniques , que constitueixen, ara s, autntiques peces narratives de gran valor creatiu: ens referim al Llibre dels fets del rei en Jaume, a la crnica de Bernat Desclot, a la de Ramon Muntaner i a la del rei Pere el Cerimonis. Totes quatre historien l poca de plenitud de la Catalunya medieval.

En un primer estadi, aquest nou tipus d historiografia va conviure amb aquella altra d erudita. De mica en mica, per, aquesta historiografia ms popular va anar cobrant protagonisme i esdevingu una eina efica per a l ensenyament de la moral, la poltica i l art militar, i per aix tingu un pblic cada vegada ms ampli i fidel.


 Bibliografia .

Coll i Alentorn, Miquel: Historiografia, Barcelona, 1991.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166249" title="Diputaci de Valncia" nonfiltered="2942" processed="2930" dbindex="67960">
La Diputaci de Valncia s l'organisme poltic i administratiu encarregat de gestionar els interessos econmics, culturals i administratius de la provncia de Valncia, i que afecta als municipis que formen part de la mateixa. Est presidida per Alfonso Rus Terol i es troba al Palau del Marqus de la Scala.

Desprs de les eleccions del 27 de maig de 2007, queda composada per 18 diputats del PP, 12 diputats del PSPV-PSOE i 1 diputat d'EUPV, per la qual cosa, els populars governen amb majoria absoluta.

Edita diverses publicacions, com la revista Dival i s l'encarregada de la publicaci del Butllet Oficial de la Provncia de Valncia.

Est composta de les segents rees:

Economia i Hisenda;
Cultura;
Medi ambient;
Corporaci Municipal;
Infraestructures;
Sanitat, Acci Social i Educaci;
Rgim interior i personal;
Empreses pbliques;

Precisament, la Diputaci de Valncia compta amb tres empreses pbliques: Egevasa (gesti hidrulica i depuraci d'aiges), Girsa (tractament integral dels residus slids urbans o RSU), i Imelsa (poltiques d'ocupaci i activitats formatives per a l'impuls del desenvolupament local).

La Diputaci de Valncia, com altres Diputacions del Pas Valenci, no ha quedat exempta de polmica. A l'organisme encapalat per Giner se l'acusa de donar suport al blaverisme mitjanant subvencions i ajudes a les entitats que promouen la declaraci del valenci com a llengua independent  En este sentit, tamb fou polmica la financiaci per part d'esta instituci de  "El Crit de la Llengua Valenciana", una exposici on es defenia una normativa lingstica diferent a la oficial de l'AVL. 
Orgens.
La Diputaci de Valncia, com la resta de diputacions, t el seu inici en la Constituci espanyola de 1812, la coneguda com LA PEPA o la Constituci de Cadis. Amb uns inicis molt irregulars pels avatars poltics de l'poca, s en 1833 amb la nova divisi provincial, quan, restablida definitivament, comena la seua trajectria. La finalitat de la Diputaci era la d'administrar els interessos de la provncia i entre altres funcions li van ser encomanades la conservaci de carreteres, el foment d'aiges, la cultura, i des de 1849, amb l'aprovaci de la Llei de Beneficncia, l'assistncia benfico-sanitria. A partir de llavors la Diputaci va comenar a gestionar els interessos d'establiments tan emblemtics com la Casa de Misericrdia, la Casa de la Beneficncia, hui convertida en centre cultural, el Sanatori Psiquitric i l'Hospital General, llavors anomenat provincial, ara Consorci Hospital General Universitari, els orgens del qual procedien de l'Hospital dels folls e ignoscents del pare fra Juan Gilabert Jofr en 1410. L'Hospital General va aportar el Teatre Principal, ja que des de 1582 tenia el privilegi del monopoli de les representacions teatrals, igualment va aportar la Plaa de Bous amb els beneficis de les corregudes de toros concessi que li va ser atorgada en 1801. En l'mbit cultural i ja entrat el segle XX la Diputaci va iniciar una incursi en el mn cultural amb la creaci en 1927 del Servei d'Investigaci Prehistrica o en 1947 la instituci Alfons el Magnnim, entre altres. Amb l'arribada dels ajuntaments democrtics una visi nova conforma la Diputaci: el projecte de millora en la qualitat de vida de la gent dels pobles. Tots els esforos i el treball de la Diputaci es dirigixen a l'mbit de la salut pblica, els serveis socials, la cultura, l'educaci, les obres pbliques i la defensa del medi ambient. La Diputaci es transforma en l'ajuntament dels ajuntaments. 

Informaci institucional.
La Diputaci de Valncia s una instituci al servei dels municipis de la provncia. Opera com un Ajuntament d'Ajuntaments , preservant l'equilibri interterritorial, cooperant i assessorant els municipis i collaborant en l'execuci d'obres d'infraestructures, la tasca de les quals seria d'impensable realitzaci a crrec dels pressupostos dels municipis amb menors ingressos. D'esta manera, la Diputaci distribux recursos i serveis, prestant una atenci molt especial als pobles menuts que en el cas de la nostra provncia sn la majoria. La provncia de Valncia t en l'actualitat 266 municipis.

 Referncies .


Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166251" title="Alexandre Gustave Eiffel" nonfiltered="2943" processed="2931" dbindex="67961">



Alexandre Gustave Eiffel (15 de desembre de 1832, Dijon - 27 de desembre de 1923, Pars) era un enginyer i arquitecte francs, especialista en estructures metlliques.

El cognom Eiffel va ser adoptat per un dels seus avantpassats a principis del segle XVIII, pres del seu lloc de naixena: Marmagen, en la regi d'Eifel, ja que en francs no es podia pronunciar el seu veritable nom: Alessandrei Gustaaf Bnickhausen. No va poder ingressar en la cole Polytechnique francesa, per la qual cosa va acabar graduant-se com enginyer qumic en 1855. Poc desprs va comenar a treballar a una empresa d'equips per ferrocarrils.

En 1867 funda la consultora i constructora Eiffel et Cie. que va adquirir un gran prestigi internacional en l's del ferro construint centenars d'importants estructures (ponts, grues, estacions...). Amb l'ajuda de l'enginyer belga Tophile Seyrig, es va adjudicar una subhasta internacional per a dissenyar i construir un viaducte de 160 metres de llum sobre el riu Duero, entre Porto i Vila Nova de Gaia, Portugal. La seva proposta usava el "mtode de forces". Una tcnica de dissenyar estructures nova per aquell llavors creada per Maxwell en 1846. 
El Pont Maria Pia est constitut per un doble arc que sost les vies per a un nic ferrocarril per mitj de piles que reforcen tot el pont. La construcci va ser bastant rpida i va estar concls en menys de dos anys (5 de gener de 1876 - 4 de novembre de 1877). Va ser inaugurat pel rei Llus I i la reina Maria Pia. El pont es va utilitzar fins a 1991 (114 anys) i es va substituir pel nou pont de So Joo. 

Tamb va construir el viaducte de Garabit a Truyre, que va tenir l'arc de major llum de la seva poca (165 m). La seva construcci ms famosa s la Torre Eiffel. Construda entre els anys 1887 i 1889 per a l'Exposici Universal de 1889 a Pars, Frana. No s tan sabut que ell va dissenyar l'estructura interna de l'Esttua de la Llibertat de Nova York. Va adquirir experincia en la construcci dissenyant ponts de ferro. Gustave Eiffel tamb va dissenyar La Ruche a Pars, que es convertiria, igual que la Torre Eiffel, en un punt de referncia de la ciutat. Una estructura circular de tres pisos que sembla un rusc. Es va crear com una construcci temporal per a la Gran Exposici de 1900. 

La reputaci de Eiffel va sofrir un dur revs quan es va veure implicat en escndols financers entorn de Ferdinand de Lesseps. Va ser declarat culpable, per ell no tenia res a veure, per la qual cosa el seu judici va ser revisat. En els seus ltims anys va comenar a estudiar aerodinmica. 

Eiffel va morir el 27 de desembre de 1923, a l'edat de 91 anys, a la seva mansi de la Rue Rabelais de Pars i va sser enterrat al cementiri de Levallois-Perret, a la mateixa localitat.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166252" title="Toribi Duran i Garrigolas" nonfiltered="2944" processed="2932" dbindex="67962">
Toribi Duran i Garrigolas (Castell d'Empries, Alt Empord, 1814   Barcelona, 1888) fou un filantrop i industrial catal.

Va ser el promotor de dos asils, un ubicat a la parrquia de Santa Maria de Grcia, que ms endavant es traslladaria al carrer Vilana de Sarri, a on avui i ha la clnica Teknon, i un altre a Castell d'Empries.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166271" title="Alexandre II" nonfiltered="2945" processed="2933" dbindex="67963">

Alexandre II (de nom Anselmo da Baggio) ( Mil , ?     Roma, 21 d'abril de 1073) va ser Papa de l'Esglsia catlica del 1061 al 1073.

A  la mort de Nicolau II, la noblesa romana i els bisbes llombards es dirigeixen a l'emperador perqu designi un nou papa amb el seu dret a fer-ho. El cardenal Hildebrand, per, futur papa Gregori VII, sense tenir en compte el dret imperial i basant-se en els drets que s'havien aprovat en 1059 en el snode de Melfi sobre l'elecci papal , s'avana i fa escollir papa al bisbe de Lucca, Anselmo di Baggio, que pren el nom d'Alexandre III.

Els consellers d'Enric IV, aleshores d'onze anys d'edat, considerant que, segons l'establert a la Constitutio Lotharii i al Privilegium Othonis, l'emperador tenia dret a que tota elecci papal compts amb la seva aprovaci, respon nombrant antipapa al bisbe de Parma, Pietro Cadalus, que pren el nom d'Honori II.

Per el nomenament de l'antipapa Honori no t suport ni tan sols a Alemanya, la qual cosa provoca el cop d'estat de Keiserwerth de 1062, pel qual Inies, la mare del emperador, es veu obligada a cedir la regncia als arquebisbes Anno de Colnia i Adalbert de Bremen que intentant un aproximament al papa Alexandre II aconseguint en el snode de Mntua de l'any 1064 la destituci i excomunicaci d'Honori II.

Continua com els seus predecessors, la lluita contra la simonia i el nicolaisme, aix com el seu enfrontament amb l'emperador del Sacre Imperi, Enric IV, a qui va obligar a mantenir el seu matrimoni amb Berta de Savoia.; i en lo que es pot considerar un precedent de la querella de les investidures, excomunicara als consellers del emperador al considerar-los instigadors de la consagraci com arquebisbe de Mil del candidat imperial.

En 1063, va transformar la Reconquesta espanyola en guerra santa en concedir indulgncia plena als soldats que participessin a la reconquesta de Barbastre.

Va morir el 21 d'abril de 1073.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166273" title="Llista de reis de Mallorca" nonfiltered="2946" processed="2934" dbindex="67964">


Casal de Barcelona.
1229-1276 : Jaume I el Conqueridor;

Regne Privatiu.
1276-1285 : Jaume II de Mallorca (primer cop), fill de l'anterior fou desposset del seu regne quan don suport a Frana.
1285-1291 : Alfons I, nebot de l'anterior, va conquerir el regne a petici del seu pare, Pere el Gran.
1291-1298 : Jaume el Just, germ de l'anterior, va renunciar al regne pel Tractat d'Argelers.
1298-1311 : Jaume II de Mallorca (segon cop);
1311-1324 : San I de Mallorca, fill segon de l'anterior.
1324-1349 : Jaume III de Mallorca, nebot de l'anterior, perd el regne pel procs contra ell iniciat per Pere el Cerimonis.

Reincorporaci a la Corona d'Arag.
1343-1387 : Pere I, cunyat de Jaume III, conquer el Regne.
1387-1396 : Joan I, fill de l'anterior.
1396-1410 : Mart I, germ de l'anterior.

Interregne.
1410-1412: entre la mort de Mart I i el Comproms de Casp;

Casa de Trastmara.
1412-1416: Ferran I, nebot de Mart I.
1416-1458: Alfons II, fill de l'anterior.
1458-1479: Joan II, germ de l'anterior.
1479-1419: Ferran II, fill de l'anterior.

Casa d'ustria.
 Els ustries majors.
1419-1456 : Carles I, nt de Ferran II.
1456-1798 : Felip I, fill de l'anterior.

Els ustries menors.
1598-1621 : Felip II, fill de Felip I.
1521-1565 : Felip III, fil de l'anterior.

Guerra de Successi Espanyola.
1700-1705 : Felip IV, besnt de Felip III (de la dinastia Borb);
1705-1714 : Carles III (Arxiduc Carles d'ustria), de la dinastia Habsburg (cal no confondre'l amb Carles III de Borb);

Amb la derrota de l'Arxiduc i la victria de Felip V en la Guerra de Successi (1715) i la promulgaci dels Decrets de Nova Planta (1715), es deroga el Consell de la Corona d'Arag i els estats de la Corona catalano-aragonesa sn annexionats al Regne de Castella posant-se sota la governaci del Consell de la Corona de Castella, que esdevindr ms endavant el Consell Reial. Es pot considerar que de facto, neix el Regne d'Espanya, tot i que aquest Regne noms existeix en virtut de la Constituci. El primer en usar el ttol de Rei d'Espanya ser Josep Bonaparte al 1808, en virtut de l'article 4 de la  Constituci de Baiona, i en plural, Rei de les Espanyes. El ttol de rei de Mallorca esdev un dels molts ttols hereditaris del Rei d'Espanya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166277" title="Vctor III" nonfiltered="2947" processed="2935" dbindex="67965">

Vctor III, nom que prengu Dauferio de Fausi en accedir a la dignitat papal. ( Benevent, 1026     Roma, 16 de setembre de 1087) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1086 al 1087.

Fill del prncep Llandolf V de Benevent, als 13 anys d'edat va ingressar al monestir de Montecassino, i el 1059 va ser nomenat cardenal per el Papa Gregori VII, de qui es va convertir en un ferm aliat. Es diu que aquest el va recomanar com a successor en el seu llit de mort, per segons altres, Gregori VII es decantava en realitat per el francs Od de Lagery, futur Urb II.

Va ser escollit papa el 24 de maig de 1086, fet que el va molestar profundament, per la qual cosa va intentar endarrerir la seva consagraci com a pontfex. s per aquesta ra que no va accedir realment al tron pontifici fins el 9 de maig de 1087, i quan ho va ser va abandonar Roma i es va retirar de nou a Montecassino. Aquest fet el va aprofitar l'antipapa Climent III per augmentar el seu poder en Roma, per la qual cosa quan Vctor III va tornar de nou a Roma (degut en gran part a les pressions de la comtesa Matilde de Toscana) va haver d'anar-se'm un altre cop desprs d'una estada molt curta.

A l'agost va presidir un snode a Benevent, en el qual va excomunicar Climent III, va prohibir la llei de les investidures i va promoure una acci armada contra els musulmans del nord d'Afric, un precedent del que ms tard serien les croades. Va caure malalt durant el desenvolupament del snode i es va retirar per ltim cop a Montecassino, on va morir el 16 de setembre de 1087. El seu successor va ser Urb II.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166279" title="Urb II" nonfiltered="2948" processed="2936" dbindex="67966">

Urb II (Lagery, 1042 Roma, 1099), nascut Ot de Chantillon, va ser Papa de l'Esglsia Catlica entre 1088 i 1099.

Es conegut per predicar la Primera Croada a l'Orient, encara que va morir abans de la culminaci d'aquesta amb la conquesta de Jerusalem. Tamb va establir la Cria Romana en la seva forma actual.

 Primers anys .

Nascut amb el nom d'Ot, l'any 1042, era d'ascendncia noble. Va cursar educaci eclesistica i va ingressar a l'Orde benedictina, exercint el primer crrec com arxidiaca de Reims. Sota l'influncia del seu mestre, Bruno de Colnia, va ingressar en el monestir de Cluny, del que arrib a ser prior. En 1078, el Papa Gregori VII el va cridar a Itlia, on va ser nomenat cardenal bisbe d'stia. Tamb es va convertir en aquell moment en assistent i conseller del Papa.

Ot va destacar des del primer moment com un dels mes ferms defensors de les Reformes Gregorianes, especialment des de les posicions com a diplomtic de Roma en Frana i Alemanya que va ocupar entre el 1083 i el 1085. El seu primer xoc amb l'emperador d'Alemanya es va produir en 1083, quan Enric IV el va manar empresonar durant un breu perode de temps. Destacat a Saxnia el 1085, es va encarregar de qu la majoria de deus fossin ocupades per partidaris de Gregori.

Ja aleshores se'l va comenar a considerar un dels possibles successors de Gregori VII, encara que a la mort d'aquest, en 1086, el escollit per succeir-lo va ser Desideri, abat de Montecassino, que va dirigir l'Esglsia de Roma sota el nom de Vctor III durant els dos anys segents i amb qui Ot s'havia enfrontat en un principi. Finalment Ot va ser escollit Papa per unanimitat el 12 de maig del 1088, desprs d'un petit concili celebrat en Terracina, una muntanyosa regi situada a poca distancia del Roma. Es diu que tant Gregori VII com Vctor III, amb el que s'havia reconciliat, el van proposar com a successor poc abans de morir. En la seva proclamaci va escollir el nom d'Urb II.

 Papa de Roma .
 Conflictes pel poder .

Des del primer moment, Urb II es va manifestar com un estricte continuista de la poltica duta a terme per Gregori VII, arribant a dir en el seu primer acte com a Pontifici que "tot el que ell rebutja, jo rebutjo, el que ell condemna, jo ho condemno, el que ell estimava, jo ho abrao, el que ell considerava verdader, jo ho confirmo i ho aprovo". La seva arribada a Roma es va veure complicada per la forta oposici d'Alemanya i l'Antipapa Climent III, que havia ocupat la ciutat. Per va aconseguir l'ajuda dels normands de Roger I desprs d'una visita llampec a Siclia, que li va permetre entrar definitivament a Roma, encara que va haver de combatre durant tres dies contra les tropes de l'Antipapa abans de poder arribar a l'esglsia de Sant Pere. Durant aquest difcil accs a l'esglsia de Sant Pere va excomunicar a Climent III i a l'emperador Enric IV, que s'havia aliat amb ell.

En els anys segents va tractar de recuperar la seva antiga esfera d'influncia a Alemanya, en clara confrontaci amb l'emperador. Per aix, va casar a l'anciana contesa viuda Matilde de Toscana amb el comte Welf de Baviera, d'apenas 18 anys, amb l'objectiu de qu anisin les seves forces en la guerra contra Enric IV al nord d'Itlia. Tamb va sancionar que no es podia obligar a eclesistics a jurar fidelitat a autoritats laiques, cosa que tindria grans conseqncies en segles posteriors. A pesar d'aquest esforos, el 1089 es va veure obligat a deixar Roma, que va tornar a ser ocupada per Climent III, i va passar els tres anys segents convocant diversos snodes en Amalfi, Benevent i Troia, en la que va adoptar mesures contra la simonia, la llei d'investidures i el matrimoni d'eclesistics. El 1093 es va unir a la Lliga Llombarda en la seva ajuda a la coronaci com a Rei dels Romans de Conrat, fill d'Enric IV, mitjanant la que aquest tractava d'arebatar el govern d'Itlia al seu pare.

L'any 1095, Urb II va excomunicar tamb al rei Felip I de Frana, degut a que aquest havia abandonat a la seva esposa Anna de Kev per casar-se a continuaci amb Berta de Monfort. El Papa quedava enfrontat als dos monarques ms poderosos d'Europa del moment.

 La croada .

La idea d'una aliana militar entre tots els pasos de l'Europa cristiana amb l'objectiu d'atacar a un enemic com, fins aleshores inaudita, va comenar a gestar-se el mar de 1095, durant el concili de Piacenza. Davant d'una nodrida concentraci de bisbes francesos, borgonyesos i italians (el seu nombre era tal que la reuni va haver de fer-se a les afores de la ciutat), Urb II va rebre la visita d'un ambaixador de l'emperador bizant Aleix I Comn, que demanava ajuda contra els turcs selucides. Aquest havien derrotat als bizantins en la batalla de Manzikert (1071) i a partir del 1073 s'havien fet amb el control de l'interior d'Anatlia, que fins aleshores havia sigut la principal rea de producci de cereals, cavalls i genets de l'Imperi. Des d'all amenaaven l'hegemonia bizantina de la pennsula.

Urb no es va limitar a garantir la seva ajuda als bizantins i ben aviat va concebre l'idea d' arrabassar Jerusalem i el resta de Terra Santa als selucides, ficant-los sota el control dels europeus occidentals. En novembre del 1095 va convocar el Concili de Clermont, al que van assistir en la seva major part clergues d'origen francs, amb l'objectiu de donar a conixer el seu projecte. Els assistents es van deixar seduir per les paraules d'Urb, que postulava entre altres coses que Du havia escollit a Frana com a guia de la Cristiandat per alliberar les terres sagrades de Canaan del domini dels infidels musulmans, en un procs en el que tot aquell que particips veuria perdonats els seus pecats i seria recompensat a la seva arribada a Palestina amb terres frtils d'aquesta, riques en llet i mel. Quan va preguntar als assistents, si posarien la seva espasa al servei de Du tota l'audincia va respondre amb un sonor "Dieu le veut!" ("Du ho vol!"). 

A l'any segent va marxar una nodrida expedici de cavallers, soldats, clergues, i camperols europeus cap a Orient. La majoria eren francesos (ra per la qual el francs es convertiria en la llegua franca dels croats i els seus futurs estats al Prxim Orient), encara que tamb hi havien normands, lorenesos i flamencs en gran nombre. Dirigits per Godofreu de Bouillon, Baldu de Flandes, Robert de Normandia i Ramon de Tolosa entre altres, els croats van arribar a Constantinoble, van prendre Nicea i van expulsar lentament als turcs d'Anatlia fins arribar a Antioquia que va ser tornada als bizantins i grcies aix van continuar se'n la potncia hegemnica en Orient i un cop reconquerida aquesta van marxar cap al sud per assetjar Jerusalem, l'objectiu de la croada. Urb II va procurar mantenir-se informat dels avanos de l'empresa tan aviat com fos possible, per va acabar morint a Roma el 29 de juliol del 1099, 2 setmanes abans que els croats poguessin trencar les defenses musulmanes i prenguessin definitivament Jerusalem. El seu successor en el tro pontifici seria Pasqual II.

 La "cristianitzaci" de Siclia i la Campnia .

Quasi tan arriscada com la proclamaci de la Primera Croada va ser la poltica d'Urb II de convertir al catolicisme el sud de la pennsula Itlica i Siclia, on tot i que la majoria dels habitants ja eren cristians, no reconeixien al Patriarca de Roma sin al de Constantinoble i seguien el ritual grec en lloc del llat. 

El procs va consistir en la seva major part, per tant, en la substituci de l'influencia de l'Esglsia Ortodoxa en la zona per la de l'esglsia Romana, objectiu que Urb II va aconseguir grcies a les seves bones relacions amb els normands que administraven la regi. Aquests es van reforar a partir del 1098 amb la concessi de diverses perogatives extraordinries al rei Roger I, que el van capacitar entre altres coses per nombrar bisbes i cobrar les rentes de l'esglsia construdes en la regi. Aquest poder va convertir a Roger en una mena de llegat del Papa en les seves terres, i amb el temps portaria a considerar-se als reis de Npols i Siclia quasi com a feudataris del Papa (cosa que influiria fortament en els posteriors enfrontaments entre Franca i Arag pel domini del territori.

A Siclia es van construir diverses esglsies, es van delimitar les noves dicesis i es va definir una nova jerarquia eclesistica local des de zero. Per la seva part, Adelaida de Montferrat, l'esposa llombarda de Roger I, va dirigir personalment l'emigraci de camperols de la vall del Po fons a la zona est de l'illa fins aleshores poc poblada.

 Beatificaci .

Existeixen certs indicis de l'existncia de culte a la figura d'Urb II des de poc desprs de la seva mort. Aixins per exemple, entre les figures dibuixades a l'absis de l'oratori del Palau de Lletra, construt per Calixt II, pot veure's un retrat d'Urb sota el que s'inclou el rtol de Sanctus Urbanus Secundus ("Sant Urb II"). Dita figura apareix coronada per un nvol quadrat i situat als peus de la Verge Maria.

A pesar d'aix, la beatificaci no va ser proposta formalment fins que el arquebisbe de Reims va presentar la causa corresponent en 1878. El 14 de juliol del 1881, el Papa Lle XIII va donar la seva aprovaci a la proposta i va beatificar a Urb II.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166287" title="Crinera" nonfiltered="2949" processed="2937" dbindex="67967">

La crinera s el pl que guarneix el coll d'un cavall o d'un l'altre equ, abastant des de les orelles fins a la creu, i incloent el del front. s ms gruixuda i basta que la resta del pl del cavall, i creix naturalment per a cobrir el coll, encara que l'herncia juga el seu paper, donant a alguns cavalls una crinera ms llarga i gruixuda, i a uns altres, una ms curta i fina. 

A alguns cavalls, com ara els usats en circs o en espectacles com Cavalia, se'ls deixa crixer la crinera fins als genolls. A d'altres se'ls afaita completament per esttica per comoditat. No obstant aix, quan es deixa crixer lliurement la crinera, aquesta sol arribar a una llargada igual a l'amplada del coll de l'animal. El desgast natural limita la longitud, per la manca de cura tamb evita que els pls es separin i es trenquin en excs. 

La funci de la crinera s mantenir el coll calent, i possiblement desviar l'aigua del coll de l'animal si aquest no pot resguardar-se quan plou. Tamb proporciona una certa protecci per a la part davantera del cavall contra les mosques, encara que la cua s normalment la primera defensa contra aquest insectes. 

Entre les races de cavalls, sol haver-hi grans variacions tant en gruix com en llargada. Els ponis sn els que tenen les cabelleres ms gruixudes mentre que altres quids com ara el ruc sovint tenen una crinera molt escassa i fina.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166291" title="Enric Casanovas i Roy" nonfiltered="2950" processed="2938" dbindex="67968">

Enric Casanovas i Roy (Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948), fou un escultor catal.
 
Va estudiar a l'escola Llotja de Barcelona, ampliant la seva formaci al taller de l'escultor Josep Llimona durant dos anys.

Al 1898 participa per primera vegada a una mostra a l'Exposici Nacional de Belles Arts de Saragossa.
 
Des de 1904 a 1913 alterna les seves estades entre Pars i Barcelona, fent amistat amb Picasso, Maillol, Gargallo i altres artistes.
 
A la seva volta a Barcelona, munta un taller pel qual passen deixebles com Rebull, Fenosa, Granyer, Josep Viladomat, etc. Participa amb l'associaci Les Arts i els Artistes, de la qual va arribar a ser president.
 
La seva obra est enclavada dintre del mediterranesme, per amb una gran creaci renovadora i personal, va participar a nombroses exposicions, aconseguint la medalla d'or a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929. Va ingressar a l'Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona l'any 1932.
 
Exiliat a Frana des de l'any 1939, va tornar a Barcelona al 1943, on va morir l any 1948 als 66 anys d'edat.
 Obres destacades .
1916- Pagesa mallorquina. Museu Municipal de Tossa de Mar (Girona) ;
1916- Mallorquina. Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona ;
1917- Flora ;
1917- Monument al Dr. Benaprs. Sitges (Barcelona) ;
1918- Monument a Narcs Monturiol- Figueres (Girona) ;
1926- Monument al poeta Joan Alcover. Mallorca ;
1929- La nena de la coloma. Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona ;
1932- La dona de la poma. Sala Pars Barcelona ;
1935- Noia nua ;
1942- Dona asseguda ;
1943- Dona del camp ;
1944- Nu d'esquena. Relleu;

 Bibliografia .
 Alix, Josefina (1985), Escultura Espaola 1900/1936, Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84 7483 412 0. ;
Camps, Teresa (1988), E. Casanovas, Barcelona, mbit Serveis Editorials. ISBN 84 7456 4662;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166292" title="Arnold Hauser" nonfiltered="2951" processed="2939" dbindex="67969">
Arnold Hauser (Temesvar, 8 de maig de 1892   Budapest, 28 de gener de 1978) va ser un historiador d'art d'origen hongars. 

Biografia.
Desprs d'estudiar a Alemanya es va traslladar a Anglaterra, pas en el qual va residir fins a un any abans de la seva mort als 86 anys, quan va regressar a Hongria. Seguint les investigacions de l'escola historicista i sociolgica alemanya i la doctrina marxista de Georg Lukacs, Hauser elabora una teoria de l'art en la qual analitza els fenmens artstics en estreta relaci amb el seu context histric i social i els fenmens socioeconmics. Rebutja l'autonomia de les arts, ja que aquestes estan formades per factors materials que sn interdependents. En la seva opini, cada societat t un estil especfic. 

Segons ell, la societat aristocrtica prefereix un estil rgid i tradicionalista, mentre la societat democrtica prefereix elements ms naturals i un art ms proper a la ciutadania. 

Obra.
Es poden trobar aquests plantejaments en les seves publicacions ms significatives:
 Histria social de la literatura i l'art (1951), ;
 El manierisme (1965) ;
 Sociologia de l'Art (1975);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166293" title="Ernst Gombrich" nonfiltered="2952" processed="2940" dbindex="67970">
Sir Ernst Hans Josef Gombrich (30 de mar de 1909, Viena     3 de novembre de 2001, Londres) va ser un historiador d'art austrac, que va passar gran part de la seva vida al Regne Unit.

Biografia.
Va nixer a Viena (ustria) en el si d'una acomodada famlia jueva que es va convertir a una forma de protestantisme mstic. Com molts intellectuals del moment, era agnstic, encara que respectava la religi i als creients; de famlia de tradici jueva, se sentia viens; va ser acusat de ser antialemany, per es va defensar insistint que era antitotalitari, enemic del sistemes de pensament tancats com el holisme hegeli. Intentava ser un ciutad del mn, a l'hora que es qualificava a si mateix de jueu austrac. 

Va ser educat en l'escola secundria Theresianum de Viena i el 1933 es va doctorar en Filosofia a la Universitat de Viena. Davant l'arribada al poder dels nazis, el 1936 es va traslladar a Gran Bretanya, on va ocupar un lloc com assistent d'investigaci al Warburg Institute, creat per Aby Warburg. 

Durant la Segona Guerra Mundial va collaborar com corresponsal de la BBC. Va treballar a la Universitat de Londres (1956 59) i al Warburg Institute (1959 76), on va ocupar diferents crrecs d'investigador abans de convertir-se en el seu director. 

Reconeixements.
El 1960 va ser triat Fellow de l'Acadmia Britnica, el 1966 nomenat CBE, el 1972 sir, i el 1988 li va ser concedida l'Ordre del Mrit. El 1994 se li va atorgar la medalla d'or de la ciutat de Viena. 

Obra.
La seva Histria de l'Art, publicada per primera vegada el 1950, va ser mpliament difosa ja que s un text de divulgaci i no una "Histria de l'Art" en sentit estricte. Originalment dirigida a joves lectors, s'han venut milions d'exemplars i ha estat traduda a ms de 20 idiomes. Altres publicacions importants sn Art i illusi (1960), considerada pels crtics com el seu treball ms influent i de major envergadura, i els articles recopilats a Meditacions sobre un cavall de joguina (1963), El sentit de l'ordre (1979), i La imatge i l'ull (1981).

Bibliografia. 
Gombrich, I.H., Temes del nostre temps, editorial Debate, 2003 ;
Gombrich, I.H., Art i illusi, editorial Debate, 2003 ;
Gombrich, I.H., El sentit de l'ordre, editorial Debate, 2004 ;
Gombrich, I.H., Gombrich essencial, editorial Debate, 2004 ;
Gombrich, I.H., Meditacions sobre un cavall de joguina, editorial Debate, 2003 ;
Gombrich, I.H., Ideals i dols, editorial Debate, 2004 ;
Gombrich, I.H., La imatge i l'ull, editorial Debate, 2002 ;
Gombrich, I.H., Norma i forma, editorial Debat, 2000 ;
Gombrich, I.H., Noves visions de vells mestres, editorial Debate, 2000 ;
Gombrich, I.H., El llegat d'Apeles, editorial Debate, 2000 ;
Gombrich, I.H., Els usos de les imatges, editorial Debate, 2003 ;
Gombrich, I.H., Breu histria del mn, editorial Pennsula, 2005 ;
Gombrich, I.H., The preference for the primitive, Phaidon Press Ltd, 2002 ;
Gombrich, I.H., Imatges simbliques, Alianza Editorial, 1994.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166294" title="Declaraci d'Independncia dels Estats Units d'Amrica" nonfiltered="2953" processed="2941" dbindex="67971">
La Declaraci d'Independncia s un text poltic fonamental per a la histria dels Estats Units d'Amrica. Arran d'aquesta declaraci les Tretze Colnies britniques d'Amrica del nord se segregaven del Regne Unit i esdevenien independents. Entre els redactors del text conv de destacar Thomas Jefferson que seria desprs el tercer President dels Estats Units (Benjamin Franklin tamb formava part del comit redactor). L'adopci del text es va fer el 4 de juliol de 1776.  
Aix, aquest dia (el 4 de juliol va esdevenir dia de festa nacional dels Estats Units: el dia de la Independncia (en angls: Independence Day). 

La independncia de les seves excolnies noms fou reconeguda per la corona britnica el 3 de setembre de 1783 (Tractat de Pars).
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166296" title="Vasili Txuikov" nonfiltered="2954" processed="2942" dbindex="67972">


Vasili Ivanvitx Txuikov (                          ) (12 de febrer de 1900   18 de mar de 1982), tinent general de l Exrcit Roig de la Uni Sovitica durant la II Guerra Mundial, i dues vegades Heroi de la Uni Sovitica. Desprs de la guerra va ser ascendit a Mariscal de la Uni Sovitica.

Provenia d una famlia nombrosa camperola amb 12 fills, i estaven a la vila de Serebriani Prudi, a la provncia de Moscou.

S'un a l Exrcit Roig durant la Revoluci de 1917, per a estudiar posteriorment a l Acadmia Militar de Frunze. Txuikov serv durant l ocupaci sovitica de Polnia Oriental de 1939 i a la Guerra d'Hivern de 1940 entre la Uni Sovitica i Finlndia. Desprs va ser enviat a Xina com a assessor de Chiang Kai-Shek.

Al maig de 1942 se li conced el comandament del 62 Exrcit a la Batalla de Stalingrad. El 62 Exrcit va ser ascendit a 8 Exrcit de la Gurdia per la seva actuaci a la victria de Stalingrad. Txuikov comand el 8 Exrcit de la Guardia al Front Bielors i dirig el seu avan cap a Polnia, encapalant finalment l ofensiva sovitica a la Batalla de Berln d abril de 1945. Va ser al seu post de comandament que arribaren un grup d oficials alemanys, entre els que hi havia el General Krebs, amb bandera blanca, per sollicitar un armistici. La resposta va ser  Res de condicions, noms la capitulaci .

Desprs de la guerra, Txuikov romangu a Alemanya, servint posteriorment com a Comandant en Cap del Grup de Forces Sovitiques a Alemanya des de 1949 i fins a 1953, quan va ser nomenat Comandant del Districte Militar de Kev. Va ser en ac que reb l ascens a Mariscal de la Uni Sovitica. Entre 1960 i 1964 va ser Comandant en Cap de les Forces de Terra de l Exrcit Roig. Tamb serv com a Cap de la Defensa Civil des de 1961 fins al seu retir al 1972. Des del 1961 i fins la seva mort va ser membre del Comit Central del Partit Comunista de la Uni Sovitica.

Va ser enterrat, segons els seus desigs, al tur de Mamaiev, a Stalingrad, prop de les foses comunes dels seus soldats. Va ser el primer Mariscal de la Uni Sovitica enterrat fora de Moscou.

 Condecoracions .

 Heroi de la Uni Sovitica (2) ;
 Orde de Lenin (9) ;
 Orde de la Revoluci d'Octubre;
 Orde de la Bandera Roja (5) ;
 Orde de Suvorov (3) ;
 Orde de l'Estrella Roja ;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig ;
 Medalla de la defensa de Stalingrad ;
 Medalla per l'Alliberament de Varsvia ;
 Medalla per la Conquesta de Berln ;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945 ;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica;
 Medalla del 800 Aniversari de Moscou;
 Orde Virtuti Militari (Polnia) ;
 Creu del Servei Distingit (EUA);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166297" title="Bandera de les illes Froe" nonfiltered="2955" processed="2943" dbindex="67973">

La bandera de les Illes Froe, tamb coneguda com Merki que significa "la bandera", consisteix d'una creu nrdica de color vermell perfilada en blau sobre un drap de color blanc. Les proporcions de la creu nrdica de la bandera sn de 6-1-2-1-6 parts en l'ample de la bandera i de 6-1-2-1-12 parts en el llarg de la bandera. 

 Histria . 
 

La Merki va ser dissenyada per uns estudiants feroesos a Copenhaguen i ms tard duta a les illes Froe, on va ser hissada el 22 de juny de 1919. Desprs d'una dcada, el seu s es va popularitzar, per continu sent extraoficial. 
En abril de 1940, les tropes alemanyes del Tercer Reich van envair Dinamarca, i l'exrcit britnic va prendre el control de les illes. Per a distingir els vaixells feroesos dels vaixells de la Dinamarca ocupada, el 25 d'abril de 1940, les autoritats britniques van aprovar la bandera com ensenya de les Illes Feroes. 
Amb l'accs de les illes a l'autogovern, el 23 de mar de 1948, es reconeix oficialment a la Merki com la bandera nacional de les Illes Froe, i es declara el 25 d'abril com Dia de la Bandera. 

Simbolisme. 
El color blanc predominant en la bandera representa la puresa del cel i l'escuma de les ones al trencar contra les costa de les illes. Els colors vermell i blau els trobem en els vestits tradicionals dels feroesos, aix com tamb en les banderes de Noruega i Islndia.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166298" title="Castell Newydd Emlyn" nonfiltered="2956" processed="2944" dbindex="67974">


Castell Newydd Emlyn (angls: Newcastle Emlyn) s una ciutat de Ceredigion (tot i que oficialment es troba al comtat de Gaerfyrddin), a l'oest de Galles, al costat del riu Teifi. La part del municipi, on hi ha el poble al costat del riu, s Adpar, antigament anomenat Trefhedyn. 

Els edificis ms notables del municipi inclouen les runes del castell del segle XIII, el consistori i l'escola secundria, Ysgol Gyfun Emlyn. Altres atraccions inclouen una galleria d'art i un teatre, l'Attic Theatre. El Museu de la Indstria Gallesa de la Indstria de la Llana i el Ferrocarril de la Vall de Teifi tamb hi sn a prop. A diferncia de molts petits poblets rurals d'arreu de Galles, Castell Newydd Emlyn ha aconseguit mantenir una gran varietat de serveis locals, basats sobretot en petites empreses familiars. Com a reflex de l'ambient agrari de la zona, la fbrica Dansco, que produeix formatge mozzarella, s l'empresa ms gran del poble.

La llegenda diu que l'ltim drac fou mort al castell d'Emlyn. 

Cap als anys 60, ms del 90% del poble parlava galls, per l'arribada constant de persones de fora de Galles ha tingut un gran impacte a la composici lingstica del poble. Tanmateix, el galls continua sent la llengua de la majoria dels habitants de la ciutat i encara s la llengua del 90% dels nascuts a Galles. Segons el cens britnic del 2001, la poblaci de Castell Newydd Emlyn t 941 habitants, dels quals un 69% parlen galls fluentment.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166299" title="John Trumbull" nonfiltered="2957" processed="2945" dbindex="67975">


John Trumbull (6 de juny de 1756   10 de novembre de 1843) va ser un artista dels Estats Units que es va fer fams grcies a les seues pintures histriques que van retratar els perodes de la Guerra de Revoluci Americana i de la Declaraci d'Independncia. Aquesta representaci apareix al dors del bitllet de 2 dlars.

Pintures.
 Batalla de Bunker Hill: La Mort del General Warren a la Batalla de Bunker Hill;
 Invasi de Canad (1775): La Mort del General Montgomery durant l'atac de Quebec;
 La Mort d'Aemilius Paullus a la Batalla de Cannae;
 La Declaraci d'Independncia;
 Batalla de Trenton;
 Batalla de Princeton;
 La campanya de Saratoga: La Rendici del General Burgoyne a Saratoga;
 Setge de Yorktown: La Rendici de Cornwallis a Yorktown;
 Washington que dimiteix de la seva Commissi;
 Retrats de George Washington i de John Adams;
 Autoretrat;
 Retrat de Josiah Bartlett;

Galeria de quadres.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166300" title="Escut de les illes Froe" nonfiltered="2958" processed="2946" dbindex="67976">
 

L'Escut de les Illes Froe  s'ha documentat en una cadira del segle XV localitzada a Kirkjubur, una poblaci de la Illa Streymoy. Posteriorment, el smbol del carner s'ha utilitzat com segell del Lgting, que llavors era el terme que es referia al tribunal de justcia de les illes. Aquest escut va deixar d'utilitzar-se a l'abolir-se el Lgting el 1816 i malgrat que va ser restablit el 1852 no es va recuperar. 

Desprs de la concessi d'autonomia a les Illes Froe desprs de la II Guerra Mundial es va recuperar el 1948 el smbol del carner a iniciativa del govern de les illes. La versi actual de l'escut es va aprovar l'1 d'abril de 2004, el seu disseny s ms semblant al smbol del carner trobat a Kirkjubur que la versi anterior.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166302" title="Pasqual II" nonfiltered="2959" processed="2947" dbindex="67977">

Pasqual II (nascut Rainer de Bleda), ( Bleda, (1050)   Roma, 21 de gener de 1118) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1099 al 1118.

Era monjo d'un monestir clunianenc situat a la Toscana quan va ser nomenat cardenal per Gregori VII en 1076.

Durant el seu regnat va continuar amb la lluita pel dret d'investidura, i amb aquest objectiu va instar al segon fill de l'emperador Enric IV a sublevar-se contra el seu pare.

El 1105, el sublevat Enric V va convocar una Dieta a Magncia per solucionar l'enfrontament amb el seu pare, que va finalitzar amb l'abdicaci de Enric IV a favor del seu fill Enric V.

Per l'Esglsia, la caiguda d'un rival de la talla d'Enric IV va ser tan important que Pasqual II, creient que significaria el final del "conflicte de les investidures", va cometre el greu error de reconixer a Enric V sense exigir-li abans el reconeixement de qu el dret a investir eclesistics era privatiu del pontificat.

Enric V no estava disposat a veure retallats els seus drets i va continuar efectuant nomenaments de bisbes invocant els drets histrics tot i les continues proclamacions del Papa prohibint les investidures laiques.

Aquest enfrontament va prosseguir fins que, en 1110, Enric V es va dirigir cap a Roma al capdavant de tot el seu exrcit amb l'intenci de fer-se coronar emperador per Pasqual II.

El febrer del 1111 Pasqual II va arribar a un acord amb Enric V segons el qual l'Esglsia tornaria totes les possessions i drets que havia rebut de l'Imperi des de temps de Pip el Breu a canvi de la renncia de l'emperador als seus drets histrics d'investidura. Tamb es va establir que desprs de la firma del conveni, el Papa coronaria emperador a Enric en la Catedral de San Pere.

Pero al conixer els termes de l'acord, es va produir un aixecament popular que va obligar a Enric a abandonar Roma emportant-se a Pasqual II com a presoner. Al cap de seixanta dies de pres, el Papa va cedir davant l'emperador mitjanant la firma d'un tractat en el que acceptava l'investidura imperial, el coronava emperador i es comprometia a no excomunicar mai a Enric V.

Les condicions acceptades per Pasqual II van provocar una ona d'indignaci entre els partidaris de la reforma gregoriana, que van aconseguir que en un concili celebrat a Lletra el 1112 es declaressin nuls els termes del acord per posteriorment, en un altre concili celebrat a Vienne, excomunicar a Enric; encara que Pasqual no va confirmar l'excomuni al considerar que seria trencar la seva promesa.

El 1113, Pasqual va reconixer l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan.

Cap al final del pontificat, en 1115, va morir la comtessa Matilde de Tuscia deixant tots els seus territoris a l'Esglsia. Per, Enric V, allegant un acord secret, es va dirigir a Roma per considerar-se hereu legtim de la comtessa. Aix va obligar a Pasqual II a fugir de la ciutat, no tornant fins pocs dies abans de la seva mort, el 21 de gener de 1118.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166303" title="Digital Equipment Corporation" nonfiltered="2960" processed="2948" dbindex="67978">
Digital Equipment Corporation fou una empresa americana pionera en el sector de la informtica, cap als anys 1970/80.

Conv no confondre-la amb una altra empresa informtica anomenada  Digital Research. Aquesta fou creada per Gary Kildall a fi de comercialitzar el seu sistema operatiu de disc anomenat  CP/M, el qual va acabar convertint-se en un estndard de fet dintre del sector.

Aix doncs,  Digital Research es dedic bsicament al sector dels sistemes operatius ( Software), mentre que Digital Equipment Corporation (DEC, en endavant) va incidir de manera molt important en el mn del maquinari.

 Inicis de l'empresa .
Digital Equipment Corporation s creada l'any 1957, de la m de dos enginyers provinents del MIT, Ken Olsen i Harlan Anderson. Ambds prenien part en el projecte TX-2, per en veure que comenava a presentar certes dificultats, van decidir abandonar-lo i formar DEC, establint-se a una petita localitat del nord de la costa est, Maynard.

Aquest moviment no hagus estat possible, de no ser per la inversi d'uns 60.000$ en capital per part d'AR&D, ja que ens trobem en un moment histric en qu els inversors eren reticents a entrar en el mercat de la informtica.

 Primers passos .
Malgrat que els seus fundadors provenien d'un projecte on es desenvolupava un ordinador sencer, i malgrat el seu plantejament inicial, DEC va entrar al mercat fabricant petits mduls (flipflops, portes, transformadors, etc.) que, combinats convenientment, permetien executar clculs i experiments cientfics.

 EL PDP-1 .
L'any 1959, de la m de Ben Gurley, es va iniciar el disseny del que seria el seu primer computador, el PDP-1 (ents com a Programmable Data Processor). Es va comenar a fabricar el 1961, per poc temps ms tard (1963) i amb l'objectiu d'abaratir costos per als laboratoris, va aparixer el PDP-5, que va resultar un mini-ordinador de gran xit en el mercat.

 Expansi .
Durant els anys posteriors, DEC va desenvolupar noves versions del PDP, de les quals podem destacar per exemple el PDP-6 a l'any 1964, amb una arquitectura de 36 bits i destinat a aplicacions cientfiques. Ms tard el PDP-8, tamb va tenir molt d'xit, ja que les seves redudes dimensions van afavorir que comencs a implantar-se en llocs on encara no s'havia ni plantejat la introducci de la informtica. Molt difcilment alg hagus concebut el fet de tenir un computador dins d'un tren quan en aquella poca, un ordinador volia dir una habitaci (de grans dimensions, plena de mquines delicades, a una certa temperatura, etc.).


A partir d'aqu van aparixer noves versions, com el PDP-11 (versi en 16 bits del PDP-8, amb millores), el PDP-12 (que va afegir a les capacitats del PDP-8 la possibilitat de capturar dades i la de mostrar-les per displays) o finalment, cap als anys 70, el PDP-15 (prematur usuari de circuits integrats TTL).


 Supremacia . 

 VAX .
L'any 1976 DEC pren com a model el seu PDP-11 i l'amplia a 32 bits. s aix com neix el denominat VAX, que DEC va anomenar super-mini perqu va ser el primer mini-ordinador de 32 bits. El seu nom prov de "Virtual Address eXtension" i va comenar a comercialitzar-se l'any 1978, guanyant la majoria del mercat en molt poc temps. Tots els intents de la competncia per recuperar el terreny perdut van ser en va, no noms pel gran xit de DEC, sin tamb per l'aparici de la micro-informtica i la de les estacions de treball.


El VAX era un ordinador amb algunes prestacions realment interessants per l'poca, ja que tenia un joc d'instruccions ric (fins i tot en comparaci amb l'actualitat), disposava de memria virtual, paginaci, rangs de protecci de memria, etc. D'aquesta manera, el VAX podia ser utilitzat tant per sistemes Unix, com pel VMS (sistema d'operacions de DEC).


Cal remarcar que en aquest moment, Digital Equipment Corporation s la segona empresa d'informtica ms gran del mn, amb un total d'uns 100.000 treballadors. 


 Alpha .
Durant els anys 80, DEC va dur a terme diversos intents per tal de construir una nova arquitectura RISC, amb tal de substituir el VAX. Tant s aix, que finalment l'any 1992, DEC va llanar al mercat el processador Alpha, el qual tenia un joc redut d'instruccions i va ser dels primers en portar una arquitectura de 64 bits.


Com es veu, aquest processador era diametralment oposat al seu antecessor, que era un CISC de 32 bits. Tot i amb aix, aquest processador va ser dels ms potents durant la dcada dels 90, i va oferir diverses variants fins a principis del 2000. 


 Declivi . 

 Incompatibilitat .
DEC era una empresa respectada perqu oferia una srie de productes fora ben dissenyats (DECnet, base de dades relacionals, tractament de transaccions, etc). 

Tot i amb aix, el seu problema va ser que la majoria d'ells eren incompatibles amb tota la resta del mercat, pel que davant d'aquesta situaci, molts clients van comenar a interessar-se per alternatives ms estandaritzades. Ams, a aix hi hem d'afegir que alguns competidors en el camp d'arquitectures RISC comenaven a oferir rendiments cada cop ms propers als d'un VAX. 

 El 'Personal Computer', d'IBM .
Digital va intentar contrarrestar el PC d'IBM, amb tres productes vinculats a arquitectures propietries. Un d'ells havia d'anar destinat als professionals, un altre per a l'edici de textos i el darrer, havia de tenir cert grau de compatibilitat amb Intel. Tot i amb aix, cap d'aquests tres productes va saber fer-se un forat en el mercat, i van acabar fracassant tots ells. 


El processador de textos per exemple, no era competitiu, en comparaci amb el que oferia Wang Laboratories. Ams, Digital va prendre un seguit de decisions no massa encertades, ja que va resistir-se durant molt de temps a donar suport al sistema MS-DOS, i tamb va resistir-se a treure al mercat un clon compatible amb el PC d'IBM fins molt tard. 


 Dissoluci i Absorci . 
L'any 1992 entra a Digital un nou president, Robert Palmer. Hi ha qui opina que podria haver estat pagat per alg altre, a fi de desestabilitzar i enfonsar l'empresa, ja que des de la seva entrada van comenar a tenir lloc una srie de fets que van precipitar la seva desaparici. 


 El seu producte de Base de Dades Rdb, va ser venut a Oracle.

 Tamb es van desprendre de la tecnologia de cinta de TK-serie (base de l'actual DLT/SuperDLT).

 L'any 1997 DEC va demandar Intel per infringiment de patents del seu processador Alpha. Inexplicablement, el conflicte va acabar en qu DEC va vendre els seus xips a Intel, alguns dels quals (per exemple el StrongARM) Intel els va vendre com a XScale (processadors dels PocketPC).

 El mateix any tamb es va vendre el negoci de les impressores a Gericom.

 L'any 1998 Compaq va fer-se amb el que encara quedava del negoci, a la vegada que Hewlett-Packard l'any 2002, va ser qui va comprar Compaq.


s aix com l'empresa que va crear el mini-ordinador i que va introduir la idea d'ordinador per a treball personal va desaparixer. Entre altres motius, pel fet de no saber-se adaptar a noves realitats a les que ella mateixa havia donat pas i tamb per les successives decisions que va anar adoptant la directiva durant els anys 90.


s remarcable la seva importncia, ja que de no ser per Digital, possiblement la informtica no seria com tota la coneixem avui en dia, i la societat no hagus desenvolupat un accs tan senzill i immediat a la informaci com tenim actualment. Tot aix, pel canvi que va poder significar l'aparici de la mini-informtica.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166307" title="Gelasi II" nonfiltered="2961" processed="2949" dbindex="67979">

Gelasi II (de nom Giovanni Coniulo) ( Gaeta, ?     Cluny, 28 de gener de 1119) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1118 al 1119.

Procedent d'una famlia noble, va iniciar la seva carrera a l'Esglsia com a monjo a Montecassino on va romandre fins que Urb II el va nomenar diaca de Santa Maria a Cosmedir, posici des de la que va exercir com a canceller fins la seva elecci el 24 de gener de 1118.

La seva elecci va provocar que Cencio Frangipani, representant de l'emperador Enric V, intentant tornar a la prtica anterior d'influir en l'elecci dels pontificis, rapts a Gelasi i el mantingus empresonat fins que un aixecament popular li va permetre ser alliberat.

Aix va fer que Enric V es dirigs a Roma provocant la fugida del Papa que va trobar refugi en la seva ciutat natal mentre que l'emperador, negant-se a reconeixe'l, va fer nomenar papa al portugus Maurici, arquebisbe de Braga, que va prendre el nom de Gregori VIII.

En el seu refugi de Gaeta, el papa Gelasi va ser consagrat pontifici el 10 de mar del 1118, prenent com a primera ordre l'excomunicaci d'Enric V i de l'antipapa Gregori VIII.

En juliol, amb ajuda normanda i aprofitant que l'emperador havia tornat a Alemanya, Gelasi va intentar tornar a Roma on es va trobar de nou amb Fragipani que el va exiliar en Frana on va presidir un snode en Vienne. La seva pretensi de reunir un concili va ser avortada per la seva mort a Cluny el 29 de gener de 1119, sent enterrat a l'abadia.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166311" title="Josep Viladomat i Massanas" nonfiltered="2962" processed="2950" dbindex="67980">

Josep Viladomat i Massanas, (Manlleu, 1899 - Escaldes, 1989), va ser un escultor catal. 

Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, va treballar al taller d'Eusebi Arnau a Barcelona. 

Va participar en el grup dEls Evolucionistes, fundat l'any 1917, juntament amb Joan Rebull i Josep Granyer, tractant de reaccionar al modernisme amb la recerca del realisme basat en els barrocs catalans i la seva gran admiraci per Arstides Maillol i els escultors grecs. La seva escultura va ser un poc indefinida amb un realisme molt detallista de vegades i altres amb uns nus completament encertats. 

Va residir els seus ltims anys a Andorra. Una cinquantena d'obres estan exposades al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany.
 
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, t obra seva exposada.

Obres destacades. 
La Puntaire. Parc de Montjuc a Barcelona ;
Maternitat. 1923 ;
Pietat. Monestir de Sant Joan de les Abadesses (Girona) ;
Sant Francesc d'Asss. 1927 Monestir de Montserrat (Barcelona) ;
Monument a la Repblica. 1934 Barcelona ;
Monument a Fortuny. Reus (Tarragona) ;
La Font del Centenari. 1954 Tarragona ;
L'Avi del Bara;

Bibliografia.
Alix, Josefina (1985), Escultura Espaola 1900/1936, Madrid, Ediciones El Viso. ISBN 84 7483 412 0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166312" title="Llista d'espcies de tomsids" nonfiltered="2963" processed="2951" dbindex="67981">


Llista d'espcies de tomsids, una extensa famlia d'aranyes araneomorfes que es troben sovint en les flors. s una famlia amb una mplia distribuci per tot el mn i una important presncia en el Mediterrani oriental. En aquest llistat hi ha la informaci recollida fins el 28 de novembre de 2006, amb 170 gneres i 2.026 espcies citades.

Degut a l'extensi del llistat aquest s'ha dividit en 4 articles d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
Llista d'espcies de tomsids (A-H);
Llista d'espcies de tomsids (I-O);
Llista d'espcies de tomsids (P-S);
Llista d'espcies de tomsids (T-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Llista de gneres de tomsids;
 Tomisodeu;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166314" title="Llista d'espcies de tomsids (A-H)" nonfiltered="2964" processed="2952" dbindex="67982">
Llista d'espcies de tomsids, per ordre alfabtic de la lletra A a la H, amb totes les espcies descrites fins el 28 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de tomsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de tomsids.

 Gneres i espcies .
Acentroscelus.
Acentroscelus Simon, 1886
 Acentroscelus albipes Simon, 1886 (Brasil);
 Acentroscelus gallinii Mello-Leito, 1943 (Argentina);
 Acentroscelus granulosus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Acentroscelus guianensis (Taczanowski, 1872) (Per, Guaiana Francesa);
 Acentroscelus muricatus Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Acentroscelus nigrianus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Acentroscelus Pervianus (Keyserling, 1880) (Per);
 Acentroscelus ramboi Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Acentroscelus secundus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Acentroscelus singularis (Mello-Leito, 1940) (Guyana);
 Acentroscelus versicolor Soares, 1942 (Brasil);

Acracanthostoma.
Acracanthostoma Mello-Leito, 1917
 Acracanthostoma bicornutum Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Acracanthostoma nigritarse Caporiacco, 1947 (Guyana);

Alcimochthes.
Alcimochthes Simon, 1885
 Alcimochthes limbatus Simon, 1885 (Xina, Vietnam, Singapur, Taiwan, Jap);
 Alcimochthes melanophthalmus Simon, 1903 (Vietnam);

Amyciaea.
Amyciaea Simon, 1885
 Amyciaea albomaculata (O. P.-Cambridge, 1874) (Austrlia, Nova Guinea);
 Amyciaea forticeps (O. P.-Cambridge, 1873) (ndia, Xina fins a Malisia);
 Amyciaea hesperia Simon, 1895 (Sierra Leone, Costa d Ivori);
 Amyciaea lineatipes O. P.-Cambridge, 1901 (Singapur, Sumatra);
 Amyciaea orientalis Simon, 1909 (Vietnam);

Angaeus.
Angaeus Thorell, 1881
 Angaeus comatulus Simon, 1909 (Vietnam);
 Angaeus lenticulosus Simon, 1903 (Vietnam);
 Angaeus leucomenus (Thorell, 1895) (Myanmar, Vietnam);
 Angaeus pentagonalis Pocock, 1901 (ndia, Illes Andaman);
 Angaeus pudicus Thorell, 1881 (Moluques, Ceram);
 Angaeus rhombifer Thorell, 1890 (Malisia, Sumatra);

Ansiea.
Ansiea Lehtinen, 2005
 Ansiea buettikeri (Dippenaar-Schoeman, 1989) (Saudi Arabia);
 Ansiea tuckeri (Lessert, 1919) (frica);
 Ansiea tuckeri thomensis (Bacelar, 1958) (Sao Tom);

Aphantochilus.
Aphantochilus O. P.-Cambridge, 1870
 Aphantochilus cambridgei Canals, 1933 (Argentina);
 Aphantochilus inermipes Simon, 1929 (Brasil);
 Aphantochilus rogersi O. P.-Cambridge, 1870 (Panam fins a Paraguai);

Apyretina.
Apyretina Strand, 1929
 Apyretina catenulata (Simon, 1903) (Madagascar);
 Apyretina nigra (Simon, 1903) (Madagascar);
 Apyretina pentagona (Simon, 1895) (Madagascar);
 Apyretina quinquenotata (Simon, 1903) (Madagascar);
 Apyretina tessera (Simon, 1903) (Madagascar);

Ascurisoma.
Ascurisoma Strand, 1928
 Ascurisoma striatipes (Simon, 1897) (frica Occidental, Sri Lanka);

Avelis.
Avelis Simon, 1895
 Avelis hystriculus Simon, 1895 (Sud-frica);

Bassaniana.
Bassaniana Strand, 1928
 Bassaniana decorata (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Bassaniana floridana (Banks, 1896) (EUA);
 Bassaniana ora Seo, 1992 (Corea);
 Bassaniana utahensis (Gertsch, 1932) (EUA, Canad, Alaska);
 Bassaniana versicolor (Keyserling, 1880) (Amrica del Nord);

Bassaniodes.
Bassaniodes Pocock, 1903
 Bassaniodes socotrensis Pocock, 1903 (Socotra);

Boliscodes.
Boliscodes Simon, 1909
 Boliscodes amaenulus Simon, 1909 (Vietnam);

Boliscus.
Boliscus Thorell, 1891
 Boliscus decipiens O. P.-Cambridge, 1899 (Sri Lanka);
 Boliscus duricorius (Simon, 1880) (Nova Calednia);
 Boliscus tuberculatus (Simon, 1886) (Myanmar fins a Jap);

Bomis.
Bomis L. Koch, 1874
 Bomis bengalensis Tikader, 1962 (ndia);
 Bomis calcuttaensis Biswas & Mazumder, 1981 (ndia);
 Bomis khajuriai Tikader, 1980 (ndia);
 Bomis larvata L. Koch, 1874 (Oest d Austrlia, Queensland);

Bonapruncinia.
Bonapruncinia Benoit, 1977
 Bonapruncinia sanctaehelenae Benoit, 1977 (Santa Helena);

Borboropactus.
Borboropactus Simon, 1884
 Borboropactus asper (O. P.-Cambridge, 1884) (Sri Lanka);
 Borboropactus australis (Lawrence, 1937) (Sud-frica);
 Borboropactus bangkongeus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Borboropactus bituberculatus Simon, 1884 (Moluques, Nova Guinea);
 Borboropactus cinerascens (Doleschall, 1859) (Java, Sumatra, Nova Guinea);
 Borboropactus cinerascens sumatrae (Strand, 1907) (Sumatra);
 Borboropactus divergens (Hogg, 1914) (Nova Guinea);
 Borboropactus elephantus (Tikader, 1966) (ndia);
 Borboropactus hainanus Song, 1993 (Xina);
 Borboropactus javanicola (Strand, 1913) (Java);
 Borboropactus jiangyong Yin i cols., 2004 (Xina);
 Borboropactus mindoroensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Borboropactus noditarsis (Simon, 1903) (frica Occidental);
 Borboropactus silvicola (Lawrence, 1938) (Sud-frica);
 Borboropactus squalidus Simon, 1884 (Oest, frica Oriental);
 Borboropactus umaasaeus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Borboropactus vulcanicus (Doleschall, 1859) (Java);

Bucranium.
Bucranium O. P.-Cambridge, 1881
 Bucranium taurifrons O. P.-Cambridge, 1881 (Veneuela, Per, Brasil, Paraguai);

Camaricus.
Camaricus Thorell, 1887
 Camaricus bipunctatus Bastawade, 2002 (ndia);
 Camaricus castaneiceps Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Camaricus cimex (Karsch, 1878) (frica Oriental);
 Camaricus florae Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Camaricus formosus Thorell, 1887 (ndia fins a Sumatra, Xina, Filipines);
 Camaricus hastifer (Percheron, 1833) (Unknown);
 Camaricus khandalaensis Tikader, 1980 (ndia);
 Camaricus maugei (Walckenaer, 1837) (ndia fins a Vietnam, Sumatra, Java, Krakatoa);
 Camaricus mimus (Pavesi, 1895) (Etipia, frica Oriental);
 Camaricus nigrotesselatus Simon, 1895 (Central, Est, Sud-frica);
 Camaricus nigrotesselatus lineitarsus Strand, 1907 (Sud-frica);
 Camaricus parisukatus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Camaricus pulchellus Simon, 1903 (Vietnam);
 Camaricus rinkae Biswas & Roy, 2005 (ndia);

Carcinarachne.
Carcinarachne Schmidt, 1956
 Carcinarachne brocki Schmidt, 1956 (Ecuador);

Cebrenninus.
Cebrenninus Simon, 1887
 Cebrenninus annulatus (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Cebrenninus laevis (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Cebrenninus rugosus Simon, 1887 (Java, Sumatra, Borneo);
 Cebrenninus scabriculus (Thorell, 1890) (Java, Borneo, Sumatra);
 Cebrenninus scabriculus sulcatus (Thorell, 1890) (Sumatra);

Ceraarachne.
Ceraarachne Keyserling, 1880
 Ceraarachne germaini Simon, 1886 (Brasil);
 Ceraarachne goyannensis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Ceraarachne varia Keyserling, 1880 (Colmbia);

Cetratus.
Cetratus Kulczyn'ski, 1911
 Cetratus annulatus Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);

Coenypha.
Coenypha Simon, 1895
 Coenypha edwardsi (Nicolet, 1849) (Xile);
 Coenypha fasciata Mello-Leito, 1926 (Xile);
 Coenypha fuliginosa (Nicolet, 1849) (Xile);
 Coenypha lucasi (Nicolet, 1849) (Xile);

Coriarachne.
Coriarachne Thorell, 1870
 Coriarachne brunneipes Banks, 1893 (EUA, Canad, Alaska);
 Coriarachne depressa (C. L. Koch, 1837) (Palertic);
 Coriarachne fulvipes (Karsch, 1879) (Corea, Jap);
 Coriarachne melancholica Simon, 1880 (Xina);
 Coriarachne nigrostriata Simon, 1886 (Vietnam);

Corynethrix.
Corynethrix L. Koch, 1876
 Corynethrix obscura L. Koch, 1876 (Queensland);

Cozyptila.
Cozyptila Lehtinen & Marusik, 2005
 Cozyptila blackwalli (Simon, 1875) (Palertic);
 Cozyptila guseinovorum Marusik & Kovblyuk, 2005 (Turquia, sia Central, Rssia);
 Cozyptila thaleri Marusik & Kovblyuk, 2005 (Turquia, Ucrana);

Cupa.
Cupa Strand, 1906
 Cupa gongi Song & Kim, 1992 (Xina);
 Cupa kalawitana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cupa typica Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);

Cymbacha.
Cymbacha L. Koch, 1874
 Cymbacha cerea L. Koch, 1876 (Queensland);
 Cymbacha festiva L. Koch, 1874 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Cymbacha ocellata L. Koch, 1874 (Queensland);
 Cymbacha saucia L. Koch, 1874 (Nova Guinea, Queensland);
 Cymbacha setosa L. Koch, 1874 (Queensland);
 Cymbacha similis L. Koch, 1876 (Nova Galles del Sud, Tasmnia);
 Cymbacha simplex Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Cymbacha striatipes L. Koch, 1876 (Queensland);

CymbaXina.
CymbaXina Bryant, 1933
 CymbaXina albobrunnea (Urquhart, 1893) (Nova Zelanda);

Cynathea.
Cynathea Simon, 1895
 Cynathea bicolor Simon, 1895 (frica Occidental);
 Cynathea mechowi (Karsch, 1881) (Angola);
 Cynathea obliterata Simon, 1895 (Gabon);

Cyriogonus.
Cyriogonus Simon, 1886
 Cyriogonus fuscitarsis Strand, 1908 (Madagascar);
 Cyriogonus lactifer Simon, 1886 (Madagascar);
 Cyriogonus rutenbergi (Karsch, 1881) (Madagascar);
 Cyriogonus simoni Lenz, 1891 (Madagascar);
 Cyriogonus triquetrus Simon, 1886 (Madagascar);
 Cyriogonus vinsoni (Thorell, 1875) (Madagascar);

Deltoclita.
Deltoclita Simon, 1877
 Deltoclita bioculata Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Deltoclita rubra Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Deltoclita rubripes (Keyserling, 1880) (Per, Brasil);

Demogenes.
Demogenes Simon, 1895
 Demogenes andamanensis (Tikader, 1980) (Illes Andaman);
 Demogenes lugens (Thorell, 1881) (Nova Guinea);

Diaea.
Diaea Thorell, 1869
 Diaea adusta (L. Koch, 1867) (Queensland);
 Diaea albicincta Pavesi, 1883 (Congo, Etipia, frica Oriental);
 Diaea albolimbata L. Koch, 1875 (Nova Zelanda);
 Diaea ambara (Urquhart, 1885) (Nova Zelanda);
 Diaea bengalensis Biswas & Mazumder, 1981 (ndia);
 Diaea bipunctata Rainbow, 1902 (Noves Hbrides);
 Diaea blanda L. Koch, 1875 (Austrlia);
 Diaea caecutiens L. Koch, 1876 (Queensland);
 Diaea carangali Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Diaea circumlita L. Koch, 1876 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Diaea cruentata (L. Koch, 1874) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Diaea decempunctata Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Diaea delata Karsch, 1880 (frica Occidental, Angola);
 Diaea dimidiata (L. Koch, 1867) (Queensland);
 Diaea doleschalli Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Diaea dorsata (Fabricius, 1777) (Palertic);
 Diaea ergandros Evans, 1995 (Nova Galles del Sud, Victria, Tasmnia);
 Diaea evanida (L. Koch, 1867) (Queensland);
 Diaea expallidata (O. P.-Cambridge, 1885) (Pakistan);
 Diaea giltayi Roewer, 1938 (Nova Guinea);
 Diaea graphica Simon, 1882 (Iemen);
 Diaea gyoja Ono, 1985 (Jap);
 Diaea haematodactyla L. Koch, 1875 (Queensland);
 Diaea implicata Jzquel, 1966 (Costa d Ivori);
 Diaea inornata (L. Koch, 1876) (Nova Galles del Sud);
 Diaea insecta L. Koch, 1875 (Austrlia);
 Diaea insignis Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Diaea jucunda Thorell, 1881 (Queensland);
 Diaea limbata Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Diaea livens Simon, 1876 (EUA, Europa Central fins a Azerbaijan);
 Diaea longisetosa Roewer, 1961 (Senegal);
 Diaea megagyna Evans, 1995 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Diaea mikhailovi Zhang, Song & Zhu, 2004 (Xina);
 Diaea mollis L. Koch, 1875 (Queensland);
 Diaea multimaculata Rainbow, 1904 (Oest d Austrlia);
 Diaea multopunctata L. Koch, 1874 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Diaea mutabilis Kulczyn'ski, 1901 (Etipia);
 Diaea nakajimai Ono, 1993 (Madagascar);
 Diaea ocellata Rainbow, 1898 (Nova Guinea);
 Diaea olivacea L. Koch, 1875 (Oest d Austrlia);
 Diaea papuana Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Diaea pilula (L. Koch, 1867) (Austrlia Oriental);
 Diaea placata O. P.-Cambridge, 1899 (Sri Lanka);
 Diaea plumbea L. Koch, 1875 (Nova Galles del Sud);
 Diaea pougneti Simon, 1885 (ndia);
 Diaea praetexta (L. Koch, 1865) (Samoa);
 Diaea prasina L. Koch, 1876 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Diaea proclivis Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Diaea pulleinei Rainbow, 1915 (Sud d Austrlia);
 Diaea puncta Karsch, 1884 (frica);
 Diaea punctata L. Koch, 1875 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Diaea punctipes L. Koch, 1875 (Queensland);
 Diaea rohani Fage, 1923 (Angola);
 Diaea rosea L. Koch, 1875 (Nova Galles del Sud);
 Diaea rubropunctata Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);
 Diaea rufoannulata Simon, 1880 (Nova Calednia);
 Diaea semilutea Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Diaea seminola Gertsch, 1939 (EUA);
 Diaea septempunctata L. Koch, 1874 (Nova Guinea, Tonga);
 Diaea shirleyi Hogg, 1922 (Vietnam);
 Diaea socialis Main, 1988 (Oest d Austrlia);
 Diaea sphaeroides (Urquhart, 1885) (Nova Zelanda);
 Diaea spinosa Keyserling, 1880 (Colmbia);
 Diaea sticta Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Diaea subdola O. P.-Cambridge, 1885 (Rssia, ndia, Pakistan fins a Jap);
 Diaea suspiciosa O. P.-Cambridge, 1885 (sia Central, Xina);
 Diaea tadtadtinika Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Diaea taibeli Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Diaea tenuis L. Koch, 1875 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Diaea terrena Dyal, 1935 (Pakistan);
 Diaea tongatabuensis Strand, 1913 (Polynesia);
 Diaea tristania (Rainbow, 1900) (Nova Galles del Sud);
 Diaea tumefacta L. Koch, 1874 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Diaea variabilis L. Koch, 1875 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Diaea varians Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Diaea velata L. Koch, 1876 (Queensland);
 Diaea viridipes Strand, 1909 (Sud-frica);
 Diaea xanthogaster (L. Koch, 1875) (Nova Galles del Sud);
 Diaea zonura Thorell, 1892 (Java, Sumatra);

Dietopsa.
Dietopsa Strand, 1932
 Dietopsa castaneifrons (Simon, 1895) (ndia);
 Dietopsa parnassia (Simon, 1895) (ndia);

Dimizonops.
Dimizonops Pocock, 1903
 Dimizonops insularis Pocock, 1903 (Socotra);

Diplotychus.
Diplotychus Simon, 1903
 Diplotychus longulus Simon, 1903 (Madagascar);

Domatha.
Domatha Simon, 1895
 Domatha celeris Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Domatha vivida Simon, 1895 (Filipines);

Ebelingia.
Ebelingia Lehtinen, 2005
 Ebelingia hubeiensis (Song & Zhao, 1994) (Xina);
 Ebelingia kumadai (Ono, 1985) (Rssia, Xina, Corea, Jap, Okinawa);

Ebrechtella.
Ebrechtella Dahl, 1907
 Ebrechtella concinna (Thorell, 1877) (Pakistan fins a Filipines, Sulawesi, Nova Guinea);
 Ebrechtella forcipata (Song & Zhu, 1993) (Xina);
 Ebrechtella hongkong (Song, Zhu & Wu, 1997) (Xina);
 Ebrechtella margaritacea (Simon, 1909) (Vietnam);
 Ebrechtella pseudovatia (Schenkel, 1936) (Bhutan, Xina, Taiwan);
 Ebrechtella sufflava (O. P.-Cambridge, 1885) (Pakistan);
 Ebrechtella timida (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Ebrechtella tricuspidata (Fabricius, 1775) (Palertic);
 Ebrechtella tricuspidata concolor (Caporiacco, 1935) (Karakorum);
 Ebrechtella xinjiangensis (Hu & Wu, 1989) (Xina);
 Ebrechtella xinjie (Song, Zhu & Wu, 1997) (Xina);

Emplesiogonus.
Emplesiogonus Simon, 1903
 Emplesiogonus scutulatus Simon, 1903 (Madagascar);
 Emplesiogonus striatus Simon, 1903 (Madagascar);

Epicadinus.
Epicadinus Simon, 1895
 Epicadinus albimaculatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Epicadinus biocellatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Epicadinus gavensis Soares & Soares, 1946 (Brasil);
 Epicadinus helenae Piza, 1936 (Brasil);
 Epicadinus marmoratus Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Epicadinus polyophthalmus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Epicadinus spinipes (Blackwall, 1862) (Brasil);
 Epicadinus trifidus (O. P.-Cambridge, 1893) (Mxic);
 Epicadinus trispinosus (Taczanowski, 1872) (Per, Brasil, Guaiana Francesa, Bolvia);
 Epicadinus tuberculatus Petrunkevitch, 1910 (Brasil);
 Epicadinus villosus Mello-Leito, 1929 (Brasil, Paraguai);

Epicadus.
Epicadus Simon, 1895
 Epicadus granulatus Banks, 1909 (Costa Rica);
 Epicadus heterogaster (Gurin, 1829) (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Epicadus heterogaster scholagriculae Piza, 1933 (Brasil);
 Epicadus nigronotatus Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Epicadus pallidus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Epicadus planus Mello-Leito, 1932 (Brasil);
 Epicadus rubripes Mello-Leito, 1924 (Brasil);

Epidius.
Epidius Thorell, 1877
 Epidius binotatus Simon, 1897 (frica Occidental, Congo);
 Epidius binotatus guineensis Millot, 1942 (Guinea);
 Epidius brevipalpus Simon, 1903 (Vietnam);
 Epidius denisi Lessert, 1943 (Congo);
 Epidius longipalpis Thorell, 1877 (ndia, Sri Lanka, Java, Sumatra, Ceram, Sulawesi);
 Epidius lyriger Simon, 1897 (Filipines);
 Epidius pallidus (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Epidius parvati Benjamin, 2000 (Sri Lanka);
 Epidius rubropictus Simon, 1909 (Vietnam);

Erissoides.
Erissoides Mello-Leito, 1929
 Erissoides argentinus Mello-Leito, 1931 (Argentina);
 Erissoides striatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Erissoides vittatus Mello-Leito, 1949 (Brasil);

Erissus.
Erissus Simon, 1895
 Erissus angulosus Simon, 1895 (Brasil);
 Erissus bateae Soares, 1941 (Brasil);
 Erissus bilineatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Erissus fuscus Simon, 1929 (Per, Brasil);
 Erissus mirabilis (Soares, 1942) (Brasil);
 Erissus roseus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Erissus sanctaeleopoldinae (Soares & Soares, 1946) (Brasil);
 Erissus spinosissimus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Erissus truncatifrons Simon, 1895 (Veneuela, Brasil);
 Erissus validus Simon, 1895 (Per, Brasil);

Felsina.
Felsina Simon, 1895
 Felsina granulum Simon, 1895 (frica Occidental);

Firmicus.
Firmicus Simon, 1895
 Firmicus abnormis (Lessert, 1923) (Sud-frica);
 Firmicus arushae Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Firmicus aurantipes Jzquel, 1966 (Costa d Ivori);
 Firmicus biguttatus Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Firmicus bimaculatus (Simon, 1886) (Madagascar);
 Firmicus bipunctatus Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Firmicus bivittatus Simon, 1895 (Espanya, Frana, Algria);
 Firmicus bragantinus (Brito Capello, 1866) (frica Occidental, Congo, Angola, Sudan);
 Firmicus campestratus Simon, 1907 (frica Occidental, Congo);
 Firmicus campestratus faradjensis (Lessert, 1928) (Congo);
 Firmicus campestratus ogoueensis Simon, 1907 (Congo);
 Firmicus dewitzi Simon, 1899 (Egipte, Israel);
 Firmicus duriusculus Simon, 1903 (Vietnam);
 Firmicus haywoodae Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);
 Firmicus insularis (Blackwall, 1877) (Seychelles);
 Firmicus lentiginosus (Simon, 1886) (frica);
 Firmicus paecilipes Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Firmicus strandi Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Firmicus werneri Simon, 1906 (Uganda);

Geraesta.
Geraesta Simon, 1889
 Geraesta bilobata Simon, 1897 (Madagascar);
 Geraesta hirta Simon, 1889 (Madagascar);

Gnoerichia.
Gnoerichia Dahl, 1907
 Gnoerichia buettneri Dahl, 1907 (Camerun);

Haedanula.
Haedanula Caporiacco, 1941
 Haedanula subinermis Caporiacco, 1941 (Etipia);

Haplotmarus.
Haplotmarus Simon, 1909
 Haplotmarus plumatilis Simon, 1909 (Vietnam);

Hedana.
Hedana L. Koch, 1874
 Hedana bonneti Chrysanthus, 1964 (Nova Guinea);
 Hedana gracilis L. Koch, 1874 (Nova Galles del Sud);
 Hedana maculosa Hogg, 1896 (Central Austrlia);
 Hedana morgani (Simon, 1885) (Malisia);
 Hedana ocellata Thorell, 1890 (Myanmar, Sumatra, Java);
 Hedana octoperlata Simon, 1895 (Veneuela);
 Hedana pallida L. Koch, 1876 (Tonga);
 Hedana perspicax Thorell, 1890 (Myanmar, Sumatra, Java);
 Hedana subtilis L. Koch, 1874 (Tonga);
 Hedana valida L. Koch, 1875 (Austrlia);

Henriksenia.
Henriksenia Lehtinen, 2005
 Henriksenia hilaris (Thorell, 1877) (ndia fins a Filipines, Sulawesi, Nova Guinea);
 Henriksenia thienemanni (Reimoser, 1931) (Sumatra);

Herbessus.
Herbessus Simon, 1903
 Herbessus decorsei Simon, 1903 (Madagascar);

Heriaesynaema.
Heriaesynaema Caporiacco, 1939
 Heriaesynaema flavipes Caporiacco, 1939 (Etipia);

Heriaeus.
Heriaeus Simon, 1875
 Heriaeus algericus Loerbroks, 1983 (Algria);
 Heriaeus buffoni (Audouin, 1826) (frica del Nord, Israel);
 Heriaeus buffonopsis Loerbroks, 1983 (sia Central);
 Heriaeus capillatus Utochkin, 1985 (Kazakhstan);
 Heriaeus charitonovi Utochkin, 1985 (sia Central);
 Heriaeus crassispinus Lawrence, 1942 (Sud-frica);
 Heriaeus delticus Utochkin, 1985 (Rssia);
 Heriaeus fedotovi Charitonov, 1946 (sia Central);
 Heriaeus fimbriatus Lawrence, 1942 (Sud-frica);
 Heriaeus graminicola (Doleschall, 1852) (Europa fins a sia Central);
 Heriaeus hirtus (Latreille, 1819) (Europa fins a Gergia);
 Heriaeus horridus Tyschchenko, 1965 (Rssia, sia Central, ndia);
 Heriaeus latifrons Lessert, 1919 (frica Oriental);
 Heriaeus maurusius Loerbroks, 1983 (Marroc);
 Heriaeus melloteei Simon, 1886 (Palertic);
 Heriaeus numidicus Loerbroks, 1983 (Marroc, Algria);
 Heriaeus orientalis Simon, 1918 (Grcia, Turquia, Ucrana);
 Heriaeus pilosus Nosek, 1905 (Turquia);
 Heriaeus setiger (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Heriaeus simoni Kulczyn'ski, 1903 (Palertic);
 Heriaeus spinipalpus Loerbroks, 1983 (Mediterrani Oriental);
 Heriaeus transvaalicus Simon, 1895 (Sud-frica);

Heterogriffus.
Heterogriffus Platnick, 1976
 Heterogriffus berlandi (Lessert, 1938) (Congo, Uganda, Angola);

Hewittia.
Hewittia Lessert, 1928
 Hewittia gracilis Lessert, 1928 (Congo);

Hexommulocymus.
Hexommulocymus Caporiacco, 1955
 Hexommulocymus kolosvaryi Caporiacco, 1955 (Veneuela);

Holopelus.
Holopelus Simon, 1886
 Holopelus albibarbis Simon, 1895 (Sud-frica, Bioko);
 Holopelus almiae Dippenaar-Schoeman, 1986 (Sud-frica);
 Holopelus bufoninus Simon, 1886 (Sumatra);
 Holopelus crassiceps (Strand, 1913) (Central frica);
 Holopelus irroratus (Thorell, 1899) (Camerun);
 Holopelus malati Simon, 1895 (ndia);
 Holopelus piger O. P.-Cambridge, 1899 (Sri Lanka);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166315" title="Llista d'espcies de tomsids (I-O)" nonfiltered="2965" processed="2953" dbindex="67983">
Llista d'espcies de tomsids, per ordre alfabtic de la lletra I a la lletra O, amb totes les espcies descrites fins el 28 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de tomsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de tomsids.

 Gneres i espcies .
Iphoctesis.
Iphoctesis Simon, 1903
 Iphoctesis echinipes Simon, 1903 (Madagascar);

Isala.
Isala L. Koch, 1876
 Isala punctata L. Koch, 1876 (Austrlia);

Isaloides.
Isaloides F. O. P.-Cambridge, 1900
 Isaloides putus (O. P.-Cambridge, 1891) (Mxic, Panam);
 Isaloides toussainti Banks, 1903 (Cuba, Hispaniola);
 Isaloides yollotl Jimnez, 1992 (Mxic);

Lampertia.
Lampertia Strand, 1907
 Lampertia pulchra Strand, 1907 (Madagascar);

Latifrons.
Latifrons Kulczyn'ski, 1911
 Latifrons picta Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);

Ledouxia.
Ledouxia Lehtinen, 2005
 Ledouxia alluaudi (Simon, 1898) (Maurici, Runion);

Loxobates.
Loxobates Thorell, 1877
 Loxobates castetsi (Simon, 1906) (ndia);
 Loxobates daitoensis Ono, 1988 (Xina, Jap);
 Loxobates ephippiatus Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Loxobates kapuri (Tikader, 1980) (ndia);
 Loxobates kawilus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Loxobates masapangensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Loxobates minor Ono, 2001 (Bhutan);
 Loxobates ornatus Thorell, 1891 (Malisia);
 Loxobates quinquenotatus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Loxobates spiniformis Yang, Zhu & Song, 2006 (Xina);

Loxoporetes.
Loxoporetes Kulczyn'ski, 1911
 Loxoporetes colcloughi (Rainbow, 1912) (Queensland);
 Loxoporetes nouhuysii Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);

Lycopus.
Lycopus Thorell, 1895
 Lycopus atypicus Strand, 1911 (Moluques, Nova Guinea);
 Lycopus edax Thorell, 1895 (Myanmar);
 Lycopus kochi Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Lycopus rubropictus Workman, 1896 (Singapur);
 Lycopus trabeatus Simon, 1895 (ndia);

Lysiteles.
Lysiteles Simon, 1895
 Lysiteles ambrosii Ono, 2001 (Bhutan, Xina);
 Lysiteles amoenus Ono, 1980 (Bhutan, Taiwan);
 Lysiteles anchorus Zhu, Lian & Ono, 2004 (Xina);
 Lysiteles annapurnus Ono, 1979 (Nepal);
 Lysiteles badongensis Song & Chai, 1990 (Xina);
 Lysiteles bhutanus Ono, 2001 (Bhutan, Xina);
 Lysiteles boteus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Lysiteles brunettii (Tikader, 1962) (ndia);
 Lysiteles catulus Simon, 1895 (ndia);
 Lysiteles conicus Tang i cols., 2007 (Xina);
 Lysiteles coronatus (Grube, 1861) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Lysiteles davidi Tang i cols., 2007 (Xina);
 Lysiteles dentatus Tang i cols., 2007 (Xina);
 Lysiteles dianicus Song & Zhao, 1994 (Xina);
 Lysiteles digitatus Zhang, Zhu & Tso, 2006 (Taiwan);
 Lysiteles excultus (O. P.-Cambridge, 1885) (ndia, Pakistan);
 Lysiteles guangxiensis He & Hu, 1999 (Xina);
 Lysiteles himalayensis Ono, 1979 (Nepal, Bhutan);
 Lysiteles hongkong Song, Zhu & Wu, 1997 (Xina);
 Lysiteles inflatus Song & Chai, 1990 (Xina);
 Lysiteles kunmingensis Song & Zhao, 1994 (Bhutan, Xina);
 Lysiteles lepusculus Ono, 1979 (Nepal);
 Lysiteles linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Lysiteles magkalapitus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Lysiteles maior Ono, 1979 (Rssia, Nepal fins a Jap);
 Lysiteles mandali (Tikader, 1966) (ndia, Xina);
 Lysiteles miniatus Ono, 1980 (Illes Ryukyu);
 Lysiteles minimus (Schenkel, 1953) (Xina);
 Lysiteles minusculus Song & Chai, 1990 (Bhutan, Xina);
 Lysiteles montivagus Ono, 1979 (Nepal);
 Lysiteles niger Ono, 1979 (Nepal, Bhutan);
 Lysiteles okumae Ono, 1980 (Jap);
 Lysiteles parvulus Ono, 1979 (Nepal);
 Lysiteles punctiger Ono, 2001 (Bhutan);
 Lysiteles qiuae Song & Wang, 1991 (Xina);
 Lysiteles saltus Ono, 1979 (Nepal, Bhutan, Xina);
 Lysiteles silvanus Ono, 1980 (Xina, Taiwan);
 Lysiteles sorsogonensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Lysiteles suwertikos Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Lysiteles torsivus Zhang, Zhu & Tso, 2006 (Taiwan);
 Lysiteles umalii Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Lysiteles wenensis Song, 1995 (Xina);
 Lysiteles wittmeri Ono, 2001 (Bhutan);

Majellula.
Majellula Strand, 1932
 Majellula affinis (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Majellula pulchra Bryant, 1940 (Cuba);
 Majellula spinigera (O. P.-Cambridge, 1891) (Guatemala);

Martus.
Martus Mello-Leito, 1943
 Martus albolineatus Mello-Leito, 1943 (Brasil);

Massuria.
Massuria Thorell, 1887
 Massuria angulata Thorell, 1887 (Myanmar);
 Massuria roonwali (Basu, 1964) (ndia);
 Massuria sreepanchamii (Tikader, 1962) (ndia);
 Massuria watari Ono, 2002 (Jap);

Mastira.
Mastira Thorell, 1891
 Mastira bipunctata Thorell, 1891 (Taiwan, Singapur, Sumatra);
 Mastira bitaeniata (Thorell, 1878) (Amboina);
 Mastira cimicina (Thorell, 1881) (Filipines, Nova Guinea, Illes Aru, Queensland);
 Mastira flavens (Thorell, 1877) (Taiwan, Filipines, Sulawesi);
 Mastira menoka (Tikader, 1963) (ndia);
 Mastira nicobarensis (Tikader, 1980) (Illes Nicobar);
 Mastira nitida (Thorell, 1877) (Filipines, Sulawesi, Amboina, Moluques);

Mecaphesa.
Mecaphesa Simon, 1900
 Mecaphesa cincta Simon, 1900 (Hawaii);
 Mecaphesa inclEUA (Banks, 1902) (Illes Galpagos);
 Mecaphesa naevigera (Simon, 1900) (Hawaii);
 Mecaphesa perkinsi Simon, 1904 (Hawaii);
 Mecaphesa semispinosa Simon, 1900 (Hawaii);
 Mecaphesa sjostedti (Berland, 1924) (Illa Juan Fernandez);

Megapyge.
Megapyge Caporiacco, 1947
 Megapyge rufa Caporiacco, 1947 (Guyana);

Metadiaea.
Metadiaea Mello-Leito, 1929
 Metadiaea fidelis Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Misumena.
Misumena Latreille, 1804
 Misumena adelae Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Misumena alpha Chrysanthus, 1964 (Nova Guinea);
 Misumena amabilis Keyserling, 1880 (Per);
 Misumena annapurna Tikader, 1963 (ndia);
 Misumena arrogans Thorell, 1881 (Illes Yule);
 Misumena atrocincta Costa, 1875 (Egipte);
 Misumena beta Chrysanthus, 1964 (Nova Guinea);
 Misumena bicolor Simon, 1875 (Crsega);
 Misumena bipunctata Rainbow, 1898 (Austrlia);
 Misumena citreoides (Taczanowski, 1872) (Guyana, Guaiana Francesa);
 Misumena conferta Banks, 1898 (Mxic);
 Misumena fasciata Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Misumena fidelis Banks, 1898 (EUA, Mxic);
 Misumena frenata Simon, 1909 (Vietnam);
 Misumena ganpatii Kumari & Mittal, 1994 (ndia);
 Misumena greenae Tikader, 1965 (ndia);
 Misumena grubei (Simon, 1895) (Monglia, Xina);
 Misumena indra Tikader, 1963 (ndia);
 Misumena innotata Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Misumena lorentzi Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Misumena luteovariata Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Misumena maputiyana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Misumena maronica Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Misumena mridulai Tikader, 1962 (ndia);
 Misumena nana Lessert, 1933 (Angola);
 Misumena nigripes (Taczanowski, 1872) (Per, Guaiana Francesa);
 Misumena nigromaculata Denis, 1963 (Madeira);
 Misumena oblonga O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Misumena pallescens Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Misumena peninsulana Banks, 1898 (Mxic);
 Misumena picta Franganillo, 1926 (Cuba);
 Misumena platimanu Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Misumena quadrivulvata Franganillo, 1926 (Cuba);
 Misumena rubripes Keyserling, 1880 (Per);
 Misumena spinifera (Blackwall, 1862) (Madeira, Illes Canries);
 Misumena spinigaster Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Misumena tapyasuka Barrion & Litsinger, 1995 (Java);
 Misumena terrosa Soares, 1944 (Brasil);
 Misumena variegata Keyserling, 1880 (Per);
 Misumena vatia (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Misumena vazquezae Jimnez, 1986 (Mxic);
 Misumena viridans Mello-Leito, 1917 (Brasil);

Misumenoides.
Misumenoides F. O. P.-Cambridge, 1900
 Misumenoides annulipes (O. P.-Cambridge, 1891) (Mxic, Guatemala);
 Misumenoides bifissus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala);
 Misumenoides blandus (O. P.-Cambridge, 1891) (Guatemala, Panam);
 Misumenoides carminatus Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Misumenoides chlorophilus (Holmberg, 1881) (Argentina);
 Misumenoides corticatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Misumenoides crassipes (Keyserling, 1880) (Colmbia);
 Misumenoides dasysternon Mello-Leito, 1943 (Xile);
 Misumenoides decipiens Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Misumenoides depressus (O. P.-Cambridge, 1891) (Guatemala);
 Misumenoides eximius Mello-Leito, 1938 (Argentina);
 Misumenoides formosipes (Walckenaer, 1837) (EUA, Canad);
 Misumenoides fusciventris Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Misumenoides gerschmanae Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Misumenoides gwarighatensis Gajbe, 2004 (ndia);
 Misumenoides illotus Soares, 1944 (Brasil);
 Misumenoides magnus (Keyserling, 1880) (Mxic fins a Colmbia);
 Misumenoides nicoleti Roewer, 1951 (Xile);
 Misumenoides nigripes Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Misumenoides nigromaculatus (Keyserling, 1880) (Brasil);
 Misumenoides parvus (Keyserling, 1880) (Mxic fins a Colmbia);
 Misumenoides paucispinosus Mello-Leito, 1929 (Brasil, Guyana);
 Misumenoides proseni Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Misumenoides quetzaltocatl Jimnez, 1992 (Mxic);
 Misumenoides roseiceps Mello-Leito, 1949 (Brasil);
 Misumenoides rubrithorax Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Misumenoides rubroniger Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Misumenoides rugosus (O. P.-Cambridge, 1891) (Guatemala, Panam);
 Misumenoides similis (Keyserling, 1881) (Brasil);
 Misumenoides tibialis (O. P.-Cambridge, 1891) (Panam, Brasil);
 Misumenoides variegatus Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Misumenoides vigilans (O. P.-Cambridge, 1890) (Guatemala);
 Misumenoides vulneratus Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Misumenops.
Misumenops F. O. P.-Cambridge, 1900
 Misumenops aikoae Schick, 1965 (EUA);
 Misumenops anachoretus (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Misumenops anguliventris (Simon, 1900) (Hawaii);
 Misumenops argenteus (Mello-Leito, 1929) (Brasil, Guaiana Francesa);
 Misumenops aridus Suman, 1970 (Hawaii);
 Misumenops armatus Spassky, 1952 (sia Central);
 Misumenops asperatus (Hentz, 1847) (North, Amrica Central, ndies Occidentals);
 Misumenops balteus Suman, 1970 (Hawaii);
 Misumenops bellulus (Banks, 1896) (EUA, Cuba, Illes Verges);
 Misumenops biannulipes (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Misumenops bivittatus (Keyserling, 1880) (Brasil, Uruguai);
 Misumenops bubulcus Suman, 1970 (Puerto Rico);
 Misumenops californicus (Banks, 1896) (EUA, Mxic, Hispaniola);
 Misumenops callinurus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Misumenops candidoi (Caporiacco, 1948) (Guyana);
 Misumenops carletonicus Dondale & Redner, 1976 (EUA, Canad);
 Misumenops carneus Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Misumenops cavatus Suman, 1970 (Hawaii);
 Misumenops celer (Hentz, 1847) (North, Amrica Central);
 Misumenops celer olivaceus (Franganillo, 1930) (Cuba);
 Misumenops celer punctatus (Franganillo, 1926) (Cuba);
 Misumenops coloradensis Gertsch, 1933 (EUA, Mxic);
 Misumenops conspersus (Keyserling, 1880) (Per);
 Misumenops consuetus (Banks, 1898) (Mxic);
 Misumenops croceus (Keyserling, 1880) (Colmbia fins a Paraguai);
 Misumenops cruentatus (Walckenaer, 1837) (EUA);
 Misumenops curadoi Soares, 1943 (Brasil);
 Misumenops dalmasi Berland, 1927 (Illes Marqueses);
 Misumenops damnosus (Keyserling, 1880) (Mxic, Guatemala, Panam);
 Misumenops decolor (Kulczyn'ski, 1901) (Etipia);
 Misumenops decorus (Banks, 1898) (Mxic, Guatemala);
 Misumenops deserti Schick, 1965 (EUA, Mxic);
 Misumenops desidiosus (Walckenaer, 1837) (EUA);
 Misumenops devius Gertsch, 1939 (EUA);
 Misumenops discretus Suman, 1970 (Hawaii);
 Misumenops dubius (Keyserling, 1880) (EUA, Mxic);
 Misumenops editus Suman, 1970 (Hawaii);
 Misumenops exanthematicus (Holmberg, 1881) (Argentina);
 Misumenops facundus Suman, 1970 (Hawaii);
 Misumenops fluminensis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Misumenops forcatus Song & Chai, 1990 (Xina);
 Misumenops gabrielensis Schick, 1965 (EUA);
 Misumenops gertschi Kraus, 1955 (El Salvador);
 Misumenops gibbosus (Blackwall, 1862) (Brasil);
 Misumenops gracilis (Keyserling, 1880) (Mxic);
 Misumenops guianensis (Taczanowski, 1872) (Brasil, Guaiana Francesa);
 Misumenops haemorrhous Mello-Leito, 1949 (Brasil);
 Misumenops hiatus Suman, 1970 (Hawaii);
 Misumenops ignobilis (Badcock, 1932) (Paraguai, Argentina);
 Misumenops imbricatus Suman, 1970 (Hawaii);
 Misumenops importunus (Keyserling, 1881) (EUA);
 Misumenops importunus belkini Schick, 1965 (EUA);
 Misumenops iners (Walckenaer, 1837) (EUA);
 Misumenops insulanus (Keyserling, 1890) (Hawaii);
 Misumenops junctus Suman, 1970 (Hawaii);
 Misumenops kanakanus (Karsch, 1880) (Hawaii);
 Misumenops khandalaensis Tikader, 1965 (ndia);
 Misumenops laticeps (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Misumenops lenis (Keyserling, 1880) (Brasil);
 Misumenops lepidus (Thorell, 1877) (EUA, Canad);
 Misumenops litteratus (Piza, 1933) (Brasil);
 Misumenops longispinosus (Mello-Leito, 1949) (Brasil);
 Misumenops lowriei Schick, 1970 (EUA);
 Misumenops maculissparsus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Misumenops melloleitaoi Berland, 1942 (Tahit);
 Misumenops mexicanus (Keyserling, 1880) (Mxic);
 Misumenops modestus (Banks, 1898) (EUA, Mxic);
 Misumenops morrisi Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Misumenops nepenthicola (Pocock, 1898) (Singapur, Borneo);
 Misumenops nigrofrenatus (Simon, 1900) (Hawaii);
 Misumenops obesulus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Misumenops oblongus (Keyserling, 1880) (Canad fins a Guatemala, Saint Vincent);
 Misumenops ocellatus (Tullgren, 1905) (Bolvia, Argentina);
 Misumenops octoguttatus Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Misumenops oreades (Simon, 1900) (Hawaii);
 Misumenops pallens (Keyserling, 1880) (Guatemala fins a Argentina);
 Misumenops pallidus (Keyserling, 1880) (Colmbia fins a Argentina);
 Misumenops pallidus reichlini Schenkel, 1949 (Argentina);
 Misumenops paranensis (Mello-Leito, 1932) (Brasil);
 Misumenops pascalis (O. P.-Cambridge, 1891) (Panam);
 Misumenops persimilis Kraus, 1955 (El Salvador);
 Misumenops prosper (O. P.-Cambridge, 1896) (Guatemala);
 Misumenops punctatus (Keyserling, 1880) (Per);
 Misumenops pustulatus (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Misumenops quercinus Schick, 1965 (EUA);
 Misumenops rapaensis Berland, 1934 (Rapa);
 Misumenops revillagigedoensis Jimnez, 1991 (Mxic);
 Misumenops robustus Simon, 1929 (Veneuela, Per, Brasil);
 Misumenops roseofuscus Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Misumenops rothi Schick, 1965 (EUA);
 Misumenops rubrodecoratus Millot, 1942 (frica);
 Misumenops rufithorax (Simon, 1904) (Hawaii);
 Misumenops schiapelliae Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Misumenops schlingeri Schick, 1965 (EUA);
 Misumenops sierrensis Schick, 1965 (EUA);
 Misumenops silvarum Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Misumenops souzai (Soares, 1942) (Brasil);
 Misumenops spinifer (Piza, 1937) (Brasil);
 Misumenops spinitarsis Mello-Leito, 1932 (Brasil);
 Misumenops spinulosissimus (Berland, 1936) (Illes Cap Verd);
 Misumenops spiralis F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala);
 Misumenops splendens (Keyserling, 1880) (Mxic);
 Misumenops temibilis (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Misumenops temihana Garb, 2006 (Society Islands);
 Misumenops turanicus Charitonov, 1946 (Uzbekistan);
 Misumenops variegatus Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Misumenops varius (Keyserling, 1880) (Colmbia);
 Misumenops velatus (Simon, 1900) (Hawaii);
 Misumenops verityi Schick, 1965 (EUA);
 Misumenops xiushanensis Song & Chai, 1990 (Xina);
 Misumenops zeugma Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Misumenops zhangmuensis (Hu & Li, 1987) (Xina);

Modysticus.
Modysticus Gertsch, 1953
 Modysticus floridanus (Banks, 1895) (EUA);
 Modysticus imitatus (Gertsch, 1953) (Mxic);
 Modysticus modestus (Scheffer, 1904) (EUA);
 Modysticus okefinokensis (Gertsch, 1934) (EUA);

Monaeses.
Monaeses Thorell, 1869
 Monaeses aciculus (Simon, 1903) (Nepal fins a Jap, Filipines);
 Monaeses attenuatus O. P.-Cambridge, 1899 (Sri Lanka);
 Monaeses austrinus Simon, 1910 (Oest, frica Meridional);
 Monaeses brevicaudatus L. Koch, 1874 (Queensland);
 Monaeses caudatus Tang & Song, 1988 (Xina);
 Monaeses cinerascens (Thorell, 1887) (Sri Lanka, Myanmar);
 Monaeses fasciculiger Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);
 Monaeses fuscus Dippenaar-Schoeman, 1984 (Sud-frica);
 Monaeses gibbus Dippenaar-Schoeman, 1984 (Sud-frica);
 Monaeses greeni O. P.-Cambridge, 1899 (Sri Lanka);
 Monaeses griseus Pavesi, 1897 (Etipia fins a Sud-frica);
 Monaeses guineensis Millot, 1942 (Guinea);
 Monaeses habamatinikus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Monaeses israeliensis Levy, 1973 (Israel, Lebanon, sia Central);
 Monaeses jabalpurensis Gajbe & Rane, 1992 (ndia);
 Monaeses lucasi (Taczanowski, 1872) (Guyana);
 Monaeses mukundi Tikader, 1980 (ndia);
 Monaeses nigritus Simon, 1909 (Vietnam);
 Monaeses pachpediensis (Tikader, 1980) (ndia);
 Monaeses paradoxus (Lucas, 1846) (Europa fins a Azerbaijan, frica);
 Monaeses parvati Tikader, 1963 (ndia);
 Monaeses pustulosus Pavesi, 1895 (Etipia fins a Sud-frica);
 Monaeses quadrituberculatus Lawrence, 1927 (frica Meridional);
 Monaeses reticulatus (Simon, 1909) (Vietnam);
 Monaeses tuberculatus (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Monaeses xiphosurus Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Monaeses xyphoides L. Koch, 1874 (Queensland);

MEUAeus.
MEUAeus Thorell, 1890
 MEUAeus politus Thorell, 1890 (Sumatra);

Mystaria.
Mystaria Simon, 1895
 Mystaria rufolimbata Simon, 1895 (frica Occidental);
 Mystaria unicolor Simon, 1895 (Sierra Leone);

Narcaeus.
Narcaeus Thorell, 1890
 Narcaeus picinus Thorell, 1890 (Java);

Nyctimus.
Nyctimus Thorell, 1877
 Nyctimus bistriatus Thorell, 1877 (Sumatra, Sulawesi);

Ocyllus.
Ocyllus Thorell, 1887
 Ocyllus binotatus Thorell, 1887 (Myanmar);
 Ocyllus pallens Thorell, 1895 (Myanmar);

Onocolus.
Onocolus Simon, 1895
 Onocolus biocellatus Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Onocolus compactilis Simon, 1895 (Per, Brasil);
 Onocolus eXinatus (Taczanowski, 1873) (Veneuela fins a Brasil);
 Onocolus echinicaudus Mello-Leito, 1929 (Brasil, Paraguai);
 Onocolus echinurus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Onocolus eloaeus Lise, 1980 (Brasil);
 Onocolus garruchus Lise, 1979 (Brasil);
 Onocolus granulosus Mello-Leito, 1929 (Per, Brasil);
 Onocolus infelix Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Onocolus intermedius (Mello-Leito, 1929) (Brasil, Paraguai);
 Onocolus latiductus Lise, 1980 (Sud Amrica);
 Onocolus mitralis Lise, 1979 (Veneuela, Brasil);
 Onocolus pentagonus (Keyserling, 1880) (Panam fins a Brasil);
 Onocolus perditus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Onocolus simoni Mello-Leito, 1915 (Brasil, Per);
 Onocolus trifolius Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Ostanes.
Ostanes Simon, 1895
 Ostanes pristis Simon, 1895 (frica Occidental);

Oxytate.
Oxytate L. Koch, 1878
 Oxytate argenteooculata (Simon, 1886) (Central, Est, frica Meridional);
 Oxytate attenuata (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Oxytate bhutanica Ono, 2001 (Bhutan);
 Oxytate chlorion (Simon, 1906) (ndia);
 Oxytate concolor (Caporiacco, 1947) (Etipia);
 Oxytate elongata (Tikader, 1980) (ndia);
 Oxytate forcipata Zhang & Yin, 1998 (Xina);
 Oxytate greenae (Tikader, 1980) (Illes Andaman);
 Oxytate guangxiensis He & Hu, 1999 (Xina);
 Oxytate hoshizuna Ono, 1978 (Xina, Jap);
 Oxytate isolata (Hogg, 1914) (Oest d Austrlia);
 Oxytate jannonei (Caporiacco, 1940) (Etipia);
 Oxytate leruthi (Lessert, 1943) (frica Central i Occidental);
 Oxytate minuta Tang, Yin & Peng, 2005 (Xina);
 Oxytate parallela (Simon, 1880) (Xina, Corea);
 Oxytate phaenopomatiformis (Strand, 1907) (Zanzbar);
 Oxytate ribes (Jzquel, 1964) (Costa d Ivori);
 Oxytate sangangensis Tang i cols., 1999 (Xina);
 Oxytate striatipes L. Koch, 1878 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Oxytate subvirens (Strand, 1907) (Sri Lanka);
 Oxytate taprobane Benjamin, 2001 (Sri Lanka);
 Oxytate virens (Thorell, 1891) (Vietnam, Singapur);

Ozyptila.
Ozyptila Simon, 1864
 Ozyptila aculeipes Strand, 1906 (Tunsia);
 Ozyptila aculipalpa Wunderlich, 1995 (Iran);
 Ozyptila Amricana Banks, 1895 (EUA, Canad);
 Ozyptila amkhasensis Tikader, 1980 (ndia);
 Ozyptila ankarensis Karol, 1966 (Turquia);
 Ozyptila annulipes (Lucas, 1846) (Algria);
 Ozyptila arctica Kulczyn'ski, 1908 (Holrtic);
 Ozyptila aspex Pavesi, 1895 (Etipia);
 Ozyptila atlantica Denis, 1963 (Illes Canries, Salvages);
 Ozyptila atomaria (Panzer, 1801) (Palertic);
 Ozyptila barbara Denis, 1945 (Algria);
 Ozyptila beaufortensis Strand, 1916 (EUA, Canad);
 Ozyptila bejarana Urones, 1998 (Espanya);
 Ozyptila bicuspis Simon, 1932 (Espanya, Frana);
 Ozyptila brevipes (Hahn, 1826) (Palertic);
 Ozyptila caenosa Jzquel, 1966 (Costa d Ivori);
 Ozyptila callitys (Thorell, 1875) (Tunsia);
 Ozyptila chandosiensis Tikader, 1980 (ndia);
 Ozyptila claveata (Walckenaer, 1837) (Palertic);
 Ozyptila clavidorsa Roewer, 1959 (Turquia);
 Ozyptila clavigera (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Ozyptila confluens (C. L. Koch, 1845) (Europa Meridional, Sria);
 Ozyptila conostyla Hippa, Koponen & Oksala, 1986 (Turquia fins a Turkmenistan);
 Ozyptila conspurcata Thorell, 1877 (EUA, Canad);
 Ozyptila creola Gertsch, 1953 (EUA);
 Ozyptila curvata Dondale & Redner, 1975 (EUA, Canad);
 Ozyptila danubiana Weiss, 1998 (Romania);
 Ozyptila distans Dondale & Redner, 1975 (EUA, Canad);
 Ozyptila elegans (Blackwall, 1870) (Itlia);
 Ozyptila flava Simon, 1875 (Espanya);
 Ozyptila formosa Bryant, 1930 (EUA);
 Ozyptila fukushimai Ono, 2002 (Jap);
 Ozyptila furcula L. Koch, 1882 (Illes Balears);
 Ozyptila fusca (Grube, 1861) (Rssia);
 Ozyptila gasanensis Paik, 1985 (Corea);
 Ozyptila Gergiana Keyserling, 1880 (EUA, Canad);
 Ozyptila gertschi Kurata, 1944 (Holrtic);
 Ozyptila geumoensis Seo & Sohn, 1997 (Corea);
 Ozyptila grisea Roewer, 1955 (Iran, Afganistan);
 Ozyptila hardyi Gertsch, 1953 (EUA);
 Ozyptila heterophthalma Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Ozyptila inaequalis (Kulczyn'ski, 1901) (Rssia, Kazakhstan, Monglia, Xina);
 Ozyptila inglesi Schick, 1965 (EUA);
 Ozyptila jabalpurensis Bhandari & Gajbe, 2001 (ndia);
 Ozyptila jeholensis Saito, 1936 (Xina);
 Ozyptila judaea Levy, 1975 (Israel);
 Ozyptila kaszabi Marusik & Logunov, 2002 (Monglia, Xina);
 Ozyptila khasi Tikader, 1961 (ndia);
 Ozyptila ladina Thaler & Zingerle, 1998 (Itlia);
 Ozyptila laevis Denis, 1954 (Marroc);
 Ozyptila leprieuri Simon, 1875 (Marroc, Algria);
 Ozyptila lugubris (Kroneberg, 1875) (Rssia, sia Central);
 Ozyptila lutosa Ono & Martens, 2005 (Iran);
 Ozyptila maculosa Hull, 1948 (Anglaterra);
 Ozyptila makidica Ono & Martens, 2005 (Iran);
 Ozyptila manii Tikader, 1961 (ndia);
 Ozyptila maratha Tikader, 1971 (ndia);
 Ozyptila matsumotoi Ono, 1988 (Jap);
 Ozyptila metschensis Strand, 1906 (Etipia, frica Oriental);
 Ozyptila mingrelica Mcheidze, 1971 (Gergia);
 Ozyptila monroensis Keyserling, 1884 (EUA, Canad);
 Ozyptila nigristerna Dalmas, 1922 (Itlia);
 Ozyptila nipponica Ono, 1985 (Xina, Corea, Jap);
 Ozyptila nongae Paik, 1974 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Ozyptila numida (Lucas, 1846) (Algria);
 Ozyptila omega Levy, 1975 (Israel);
 Ozyptila orientalis Kulczyn'ski, 1926 (Rssia, Xina, Jap);
 Ozyptila orientalis basegica Esyunin, 1992 (Rssia);
 Ozyptila pacifica Banks, 1895 (EUA, Canad);
 Ozyptila panganica Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Ozyptila parvimana Simon, 1886 (Senegal);
 Ozyptila patellibidens Levy, 1999 (Israel);
 Ozyptila pauxilla (Simon, 1870) (Mediterrani Occidental);
 Ozyptila perplexa Simon, 1875 (Espanya, Frana, Algria);
 Ozyptila praticola (C. L. Koch, 1837) (Holrtic);
 Ozyptila pullata (Thorell, 1875) (Palertic);
 Ozyptila rauda Simon, 1875 (Palertic);
 Ozyptila reenae Basu, 1964 (ndia);
 Ozyptila rigida (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel, Saudi Arabia, Azerbaijan);
 Ozyptila sakhalinensis Ono, Marusik & Logunov, 1990 (Rssia, Jap);
 Ozyptila sanctuaria (O. P.-Cambridge, 1871) (Europa);
 Ozyptila scabricula (Oestring, 1851) (Palertic);
 Ozyptila secreta Thaler, 1987 (Sussa, Itlia);
 Ozyptila shuangqiaoensis Yin i cols., 1999 (Xina);
 Ozyptila simplex (O. P.-Cambridge, 1862) (Palertic);
 Ozyptila sincera Kulczyn'ski, 1926 (Holrtic);
 Ozyptila sincera canadensis Dondale & Redner, 1975 (EUA, Canad, Alaska);
 Ozyptila sincera oraria Dondale & Redner, 1975 (EUA);
 Ozyptila spinosissima Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Ozyptila spirembola Wunderlich, 1995 (Turquia);
 Ozyptila strandi Kolosvry, 1939 (Montenegro);
 Ozyptila tenerifensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Ozyptila theobaldi Simon, 1885 (ndia);
 Ozyptila tricoloripes Strand, 1913 (Israel, Azerbaijan, Turkmenistan);
 Ozyptila trux (Blackwall, 1846) (Palertic (Canad, introduda));
 Ozyptila trux devittata Strand, 1901 (Noruega);
 Ozyptila umbraculorum Simon, 1932 (Portugal, Espanya, Frana);
 Ozyptila utotchkini Marusik, 1990 (Rssia);
 Ozyptila varica Simon, 1875 (Algria);
 Ozyptila Oestringi (Thorell, 1873) (Holanda, Alemanya);
 Ozyptila wuchangensis Tang & Song, 1988 (Xina);
 Ozyptila yosemitica Schick, 1965 (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166316" title="Llista d'espcies de tomsids (P-S)" nonfiltered="2966" processed="2954" dbindex="67984">
Llista d'espcies de tomsids, per ordre alfabtic de la lletra P a la S, amb totes les espcies descrites fins el 28 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de tomsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de tomsids.

 Gneres i espcies .
Pactactes.
Pactactes Simon, 1895
 Pactactes compactus Lawrence, 1947 (Sud-frica);
 Pactactes obesus Simon, 1895 (frica Central i Occidental);
 Pactactes trimaculatus Simon, 1895 (Zanzbar);

Pagida.
Pagida Simon, 1895
 Pagida pseudorchestes (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Pagida salticiformis (O. P.-Cambridge, 1883) (Sri Lanka);

Parabomis.
Parabomis Kulczyn'ski, 1901
 Parabomis anabensis Lawrence, 1928 (Nambia);
 Parabomis levanderi Kulczyn'ski, 1901 (Etipia);
 Parabomis martini Lessert, 1919 (frica Oriental);

Paramystaria.
Paramystaria Lessert, 1919
 Paramystaria decorata Lessert, 1919 (frica Oriental);
 Paramystaria flavoguttata Lawrence, 1952 (Congo);
 Paramystaria lata Lawrence, 1927 (Nambia);
 Paramystaria variabilis Lessert, 1919 (frica Oriental, Mozambique);
 Paramystaria variabilis delesserti Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Paramystaria variabilis occidentalis Millot, 1942 (Guinea);

Parasmodix.
Parasmodix Jzquel, 1966
 Parasmodix quadrituberculata Jzquel, 1966 (Costa d Ivori);

Parastephanops.
Parastephanops F. O. P.-Cambridge, 1900
 Parastephanops cognatus (O. P.-Cambridge, 1892) (Panam);
 Parastephanops eXinatus (Banks, 1914) (Cuba);

Parastrophius.
Parastrophius Simon, 1903
 Parastrophius echinosoma Simon, 1903 (Camerun, Equatorial Guinea);
 Parastrophius vishwai Dyal, 1935 (Pakistan);

Parasynema.
Parasynema F. O. P.-Cambridge, 1900
 Parasynema cambridgei Roewer, 1951 (Guatemala);
 Parasynema cirripes (O. P.-Cambridge, 1891) (Mxic fins a El Salvador);

Psias.
Psias Simon, 1895
 Psias luzonus Simon, 1895 (Filipines);
 Psias marathas Tikader, 1965 (ndia);
 Psias puspagiri Tikader, 1963 (ndia);

Psiasula.
Psiasula Roewer, 1942
 Psiasula eidmanni Roewer, 1942 (Bioko);

Peritraeus.
Peritraeus Simon, 1895
 Peritraeus hystrix Simon, 1895 (Sri Lanka);

Phaenopoma.
Phaenopoma Simon, 1895
 Phaenopoma milloti Roewer, 1961 (Senegal);
 Phaenopoma nigropunctatum (O. P.-Cambridge, 1883) (Sud-frica);
 Phaenopoma planum Simon, 1895 (Sierra Leone);

Pharta.
Pharta Thorell, 1891
 Pharta bimaculata Thorell, 1891 (Malisia);

Pherecydes.
Pherecydes O. P.-Cambridge, 1883
 Pherecydes carinae Dippenaar-Schoeman, 1980 (Sud-frica);
 Pherecydes ionae Dippenaar-Schoeman, 1980 (Tanznia);
 Pherecydes livens Simon, 1895 (Tunsia);
 Pherecydes lucinae Dippenaar-Schoeman, 1980 (Sud-frica);
 Pherecydes nicolaasi Dippenaar-Schoeman, 1980 (Sud-frica);
 Pherecydes tuberculatus O. P.-Cambridge, 1883 (Sud-frica);
 Pherecydes zebra Lawrence, 1927 (Oest, frica Meridional);
 Pherecydes zebra tropicalis Millot, 1942 (Burkina Faso);

Philodamia.
Philodamia Thorell, 1894
 Philodamia armillata Thorell, 1895 (Bhutan, Myanmar);
 Philodamia hilaris Thorell, 1894 (Singapur);
 Philodamia semicincta (Workman, 1896) (Singapur);
 Philodamia variata Thorell, 1894 (Singapur);

Philogaeus.
Philogaeus Simon, 1895
 Philogaeus campestratus Simon, 1895 (Brasil);
 Philogaeus echimys Mello-Leito, 1943 (Xile);

Phireza.
Phireza Simon, 1886
 Phireza sexmaculata Simon, 1886 (Brasil);

Phrynarachne.
Phrynarachne Thorell, 1869
 Phrynarachne bimaculata Thorell, 1895 (Myanmar);
 Phrynarachne ceylonica (O. P.-Cambridge, 1884) (Sri Lanka fins a Xina, Taiwan, Jap);
 Phrynarachne clavigera Simon, 1903 (Madagascar);
 Phrynarachne coerulescens (Doleschall, 1859) (Java);
 Phrynarachne cucullata Simon, 1886 (Cambodia, Vietnam, Moluques);
 Phrynarachne decipiens (Forbes, 1883) (Java, Sumatra);
 Phrynarachne dissimilis (Doleschall, 1859) (Java);
 Phrynarachne fatalis O. P.-Cambridge, 1899 (Sri Lanka);
 Phrynarachne gracilipes Pavesi, 1895 (Etipia);
 Phrynarachne huangshanensis Li, Chen & Song, 1985 (Xina);
 Phrynarachne jobiensis (Thorell, 1877) (Nova Guinea);
 Phrynarachne kannegieteri Hasselt, 1893 (Sumatra);
 Phrynarachne katoi Chikuni, 1955 (Xina, Corea, Jap);
 Phrynarachne mammillata Song, 1990 (Xina);
 Phrynarachne marmorata Pocock, 1899 (Equatorial Guinea);
 Phrynarachne melloleitaoi Lessert, 1933 (Angola);
 Phrynarachne olivacea Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);
 Phrynarachne papulata Thorell, 1891 (Myanmar);
 Phrynarachne papulata aspera Thorell, 1895 (Myanmar);
 Phrynarachne peeliana (Stoliczka, 1869) (ndia);
 Phrynarachne pusiola Simon, 1903 (Madagascar);
 Phrynarachne rothschildi Pocock & Rothschild, 1903 (Sri Lanka);
 Phrynarachne rubroperlata Simon, 1907 (frica Occidental);
 Phrynarachne rugosa (Latreille, 1804) (frica Occidental, Malawi, Madagascar, Maurici, Runion);
 Phrynarachne rugosa infernalis (Strand, 1907) (Camerun, Equatorial Guinea, Malawi);
 Phrynarachne rugosa spongicolorata Millot, 1942 (Guinea);
 Phrynarachne sinensis Peng, Yin & Kim, 2004 (Xina);
 Phrynarachne tuberculata Rainbow, 1899 (Nova Guinea);
 Phrynarachne tuberosa (Blackwall, 1864) (ndia);
 Phrynarachne tuberosula (Karsch, 1880) (frica Occidental);

Physoplatys.
Physoplatys Simon, 1895
 Physoplatys nitidus Simon, 1895 (Paraguai);

Pistius.
Pistius Simon, 1875
 Pistius barchensis Basu, 1965 (ndia);
 Pistius bhadurii Basu, 1965 (ndia);
 Pistius gangulyi Basu, 1965 (ndia, Xina);
 Pistius kalimpus Tikader, 1970 (ndia);
 Pistius kanikae Basu, 1964 (ndia);
 Pistius robustus Basu, 1965 (ndia);
 Pistius tikaderi Kumari & Mittal, 1999 (ndia);
 Pistius truncatus (Pallas, 1772) (Palertic);
 Pistius undulatus Karsch, 1879 (Rssia, Kazakhstan, Xina, Corea, Jap);

Plancinus.
Plancinus Simon, 1886
 Plancinus brevipes Simon, 1886 (Uruguai);
 Plancinus cornutus Simon, 1886 (Uruguai);
 Plancinus runcinioides Simon, 1886 (Uruguai);

Plastonomus.
Plastonomus Simon, 1903
 Plastonomus octoguttatus Simon, 1903 (Madagascar);

Platyarachne.
Platyarachne Keyserling, 1880
 Platyarachne argentina Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Platyarachne episcopalis (Taczanowski, 1872) (Guaiana Francesa);
 Platyarachne histrix Simon, 1895 (Brasil);
 Platyarachne scopulifera Simon, 1895 (Per);

Platythomisus.
Platythomisus Doleschall, 1859
 Platythomisus bazarus Tikader, 1970 (ndia);
 Platythomisus deserticola Lawrence, 1936 (frica Meridional);
 Platythomisus heraldicus Karsch, 1878 (frica Oriental, Zanzbar);
 Platythomisus insignis Pocock, 1899 (Equatorial Guinea, Congo);
 Platythomisus jubbi Lawrence, 1968 (Sud-frica);
 Platythomisus jucundus Thorell, 1894 (Java);
 Platythomisus nigriceps Pocock, 1899 (Equatorial Guinea, Costa d Ivori);
 Platythomisus octomaculatus (C. L. Koch, 1845) (Sumatra, Java);
 Platythomisus pantherinus Pocock, 1898 (Malawi);
 Platythomisus quadrimaculatus Hasselt, 1882 (Sumatra);
 Platythomisus scytodimorphus (Karsch, 1886) (frica Oriental);
 Platythomisus sexmaculatus Simon, 1897 (Somlia);
 Platythomisus sibayius Lawrence, 1968 (Sud-frica);
 Platythomisus sudeepi Biswas, 1977 (ndia);

Poecilothomisus.
Poecilothomisus Simon, 1895
 Poecilothomisus speciosus (Thorell, 1881) (Northern Austrlia);

Porropis.
Porropis L. Koch, 1876
 Porropis callipoda Thorell, 1881 (Queensland, Nova Guinea);
 Porropis flavifrons L. Koch, 1876 (Queensland);
 Porropis homeyeri (Karsch, 1880) (Angola);
 Porropis nitidula Thorell, 1881 (Queensland);
 Porropis poecila Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Porropis tristicula Thorell, 1881 (Queensland);

Pothaeus.
Pothaeus Thorell, 1895
 Pothaeus armatus Thorell, 1895 (Myanmar);

Prepotelus.
Prepotelus Simon, 1898
 Prepotelus curtus Ledoux, 2004 (Runion);
 Prepotelus lanceolatus Simon, 1898 (Maurici, Runion);
 Prepotelus limbatus (Simon, 1898) (Maurici);
 Prepotelus pectinitarsis (Simon, 1898) (Maurici);

Pseudamyciaea.
Pseudamyciaea Simon, 1905
 Pseudamyciaea fuscicauda Simon, 1905 (Java);

Pseudoporrhopis.
Pseudoporrhopis Simon, 1886
 Pseudoporrhopis granum Simon, 1886 (Madagascar);

Pycnaxis.
Pycnaxis Simon, 1895
 Pycnaxis guttata Simon, 1895 (Filipines);

Pyresthesis.
Pyresthesis Butler, 1879
 Pyresthesis berlandi Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Pyresthesis laevis (Keyserling, 1877) (Madagascar);

Reinickella.
Reinickella Dahl, 1907
 Reinickella xysticoides Dahl, 1907 (Java);

Rejanellus.
Rejanellus Lise, 2005
 Rejanellus granulatus (Bryant, 1940) (Cuba);
 Rejanellus mutchleri (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Rejanellus pallescens (Bryant, 1940) (Cuba, Hispaniola);
 Rejanellus venustus (Bryant, 1948) (Hispaniola);

Rhaebobates.
Rhaebobates Thorell, 1881
 Rhaebobates latifrons Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Rhaebobates lituratus Thorell, 1881 (Nova Guinea);

Runcinia.
Runcinia Simon, 1875
 Runcinia acuminata (Thorell, 1881) (Bangladesh fins a Jap, Nova Guinea, Austrlia);
 Runcinia aethiops (Simon, 1901) (frica);
 Runcinia affinis Simon, 1897 (frica, Bangladesh fins a Jap, Filipines, Java);
 Runcinia albida (Marx, 1893) (Congo);
 Runcinia bifrons (Simon, 1895) (ndia, Sri Lanka, Vietnam);
 Runcinia carae Dippenaar-Schoeman, 1983 (Botswana, Kenya);
 Runcinia caudata Schenkel, 1963 (Xina);
 Runcinia depressa Simon, 1906 (frica);
 Runcinia disticta Thorell, 1891 (Myanmar, Sumatra, Java);
 Runcinia dubia Caporiacco, 1940 (Somlia);
 Runcinia erythrina Jzquel, 1964 (Oest, frica Meridional);
 Runcinia escheri Reimoser, 1934 (ndia);
 Runcinia flavida (Simon, 1881) (frica);
 Runcinia ghorpadei Tikader, 1980 (ndia);
 Runcinia grammica (C. L. Koch, 1837) (Palertic, Santa Helena, Sud-frica);
 Runcinia johnstoni Lessert, 1919 (frica);
 Runcinia khandari Gajbe, 2004 (ndia);
 Runcinia kinbergi Thorell, 1891 (Myanmar, Illes Nicobar, Java);
 Runcinia longipes Strand, 1906 (Etipia);
 Runcinia manicata Thorell, 1895 (Myanmar);
 Runcinia multilineata Roewer, 1961 (Senegal);
 Runcinia oculifrons Strand, 1907 (Madagascar);
 Runcinia plana Simon, 1895 (Paraguai);
 Runcinia roonwali Tikader, 1965 (ndia);
 Runcinia soeensis Schenkel, 1944 (Timor);
 Runcinia spinulosa (O. P.-Cambridge, 1885) (Pakistan, ndia);
 Runcinia tarabayevi Marusik & Logunov, 1990 (sia Central);
 Runcinia tropica Simon, 1907 (frica);
 Runcinia yogeshi Gajbe & Gajbe, 2001 (ndia);

Saccodomus.
Saccodomus Rainbow, 1900
 Saccodomus formivorus Rainbow, 1900 (Nova Galles del Sud);

Sanmenia.
Sanmenia Song & Kim, 1992
 Sanmenia gongshan Yang, Zhu & Song, 2006 (Xina);
 Sanmenia kohi Ono, 1995 (Singapur);
 Sanmenia zhengi (Ono & Song, 1986) (Xina, Illes Ryukyu);

Scopticus.
Scopticus Simon, 1895
 Scopticus herbeus Simon, 1895 (Java);

Sidymella.
Sidymella Strand, 1942
 Sidymella angularis (Urquhart, 1885) (Nova Zelanda);
 Sidymella angulata (Urquhart, 1885) (Nova Zelanda);
 Sidymella benhami (Hogg, 1910) (Nova Zelanda, Stewart);
 Sidymella bicuspidata (L. Koch, 1874) (Queensland);
 Sidymella hirsuta (L. Koch, 1874) (Queensland);
 Sidymella Jordniaensis (Soares, 1944) (Brasil);
 Sidymella kochi (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Sidymella kolpogaster (Lise, 1973) (Brasil);
 Sidymella lampei (Strand, 1913) (Victria);
 Sidymella lobata (L. Koch, 1874) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Sidymella longipes (L. Koch, 1874) (Queensland);
 Sidymella longispina (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Sidymella lucida (Keyserling, 1880) (Colmbia fins a Argentina);
 Sidymella multispinulosa (Mello-Leito, 1944) (Brasil);
 Sidymella nigripes (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Sidymella obscura (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Sidymella parallela (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Sidymella rubrosignata (L. Koch, 1874) (Nova Galles del Sud);
 Sidymella sigillata (Mello-Leito, 1941) (Uruguai);
 Sidymella spinifera (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Sidymella trapezia (L. Koch, 1874) (Austrlia);

Simorcus.
Simorcus Simon, 1895
 Simorcus siaticus Ono & Song, 1989 (Xina);
 Simorcus capensis Simon, 1895 (Sud-frica);
 Simorcus coronatus Simon, 1907 (frica Occidental);
 Simorcus cotti Lessert, 1936 (Mozambique);
 Simorcus zuluanus Lawrence, 1942 (Sud-frica);

Sinothomisus.
Sinothomisus Tang i cols., 2006
 Sinothomisus liae Tang i cols., 2006 (Xina);

Smodicinodes.
Smodicinodes Ono, 1993
 Smodicinodes hupingensis Tang, Yin & Peng, 2004 (Xina);
 Smodicinodes kovaci Ono, 1993 (Malisia);
 Smodicinodes schwendingeri Benjamin, 2002 (Tailndia);

Smodicinus.
Smodicinus Simon, 1895
 Smodicinus coroniger Simon, 1895 (Oest, frica Meridional);

Soelteria.
Soelteria Dahl, 1907
 Soelteria nigra Dahl, 1907 (Madagascar);

Stephanopis.
Stephanopis O. P.-Cambridge, 1869
 Stephanopis acanthogastra Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Stephanopis ahenea Soares & Soares, 1946 (Brasil);
 Stephanopis altifrons O. P.-Cambridge, 1869 (Austrlia);
 Stephanopis angulata Rainbow, 1899 (Nova Guinea);
 Stephanopis antennata Tullgren, 1902 (Xile);
 Stephanopis armata L. Koch, 1874 (Queensland);
 Stephanopis aruana Thorell, 1881 (Illes Aru);
 Stephanopis aspera Rainbow, 1893 (Nova Galles del Sud);
 Stephanopis badia Keyserling, 1880 (Colmbia);
 Stephanopis barbipes Keyserling, 1890 (Austrlia);
 Stephanopis bella Soares & Soares, 1946 (Brasil);
 Stephanopis bicornis L. Koch, 1874 (Nova Galles del Sud);
 Stephanopis borgmeyeri Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Stephanopis bradleyi Mello-Leito, 1929 (Austrlia);
 Stephanopis cambridgei Thorell, 1870 (Austrlia, Tasmnia);
 Stephanopis championi (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Panam);
 Stephanopis cheesmanae Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Stephanopis clavata O. P.-Cambridge, 1869 (Austrlia);
 Stephanopis colatinae Soares & Soares, 1946 (Brasil);
 Stephanopis congoensis Lessert, 1943 (Congo);
 Stephanopis corticalis L. Koch, 1876 (Queensland);
 Stephanopis cristipes Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Stephanopis depressa Bradley, 1871 (Queensland);
 Stephanopis ditissima (Nicolet, 1849) (Xile);
 Stephanopis elongata Bradley, 1871 (Queensland);
 Stephanopis erinacea Karsch, 1878 (Fiji);
 Stephanopis exigua (Nicolet, 1849) (Xile);
 Stephanopis fissifrons Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);
 Stephanopis furcillata Keyserling, 1880 (Brasil);
 Stephanopis hystrix Mello-Leito, 1951 (Xile);
 Stephanopis lata O. P.-Cambridge, 1869 (Nova Galles del Sud, Victria, Tasmnia);
 Stephanopis longimana Thorell, 1881 (Queensland);
 Stephanopis macleayi Bradley, 1871 (Nova Galles del Sud);
 Stephanopis macrostyla Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Stephanopis malacostracea (Walckenaer, 1837) (Austrlia);
 Stephanopis maulliniana Mello-Leito, 1951 (Xile);
 Stephanopis minuta L. Koch, 1876 (Queensland);
 Stephanopis monticola Bradley, 1871 (Nova Galles del Sud);
 Stephanopis monulfi Chrysanthus, 1964 (Nova Guinea);
 Stephanopis nigra O. P.-Cambridge, 1869 (Austrlia);
 Stephanopis nodosa (Nicolet, 1849) (Xile);
 Stephanopis obtusifrons Rainbow, 1902 (Nova Galles del Sud);
 Stephanopis octolobata Simon, 1886 (Madagascar);
 Stephanopis ornata L. Koch, 1876 (Austrlia Oriental);
 Stephanopis palliolata Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Stephanopis parahybana Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Stephanopis pentacantha Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Stephanopis quimiliensis Mello-Leito, 1942 (Argentina);
 Stephanopis quinquetuberculata (Taczanowski, 1872) (Colmbia, Brasil, Guaiana Francesa);
 Stephanopis renipalpis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Stephanopis rhomboidalis Simon, 1886 (Madagascar);
 Stephanopis rufiventris Bradley, 1871 (Nova Galles del Sud);
 Stephanopis salobrensis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Stephanopis scabra L. Koch, 1874 (Queensland, Nova Galles del Sud, Tasmnia);
 Stephanopis secata (Walckenaer, 1805) (Timor);
 Stephanopis spissa (Nicolet, 1849) (Xile);
 Stephanopis stelloides (Walckenaer, 1837) (Illes Verges, Brasil);
 Stephanopis thomisoides Bradley, 1871 (Queensland);
 Stephanopis trilobata Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Stephanopis tuberculata Bradley, 1871 (Nova Galles del Sud);
 Stephanopis verrucosa (Nicolet, 1849) (Xile);
 Stephanopis vilosa Rainbow, 1911 (Austrlia);
 Stephanopis weyersi Simon, 1899 (Sumatra);
 Stephanopis yulensis Thorell, 1881 (Illes Yule);

Stephanopoides.
Stephanopoides Keyserling, 1880
 Stephanopoides brasiliana Keyserling, 1880 (Brasil);
 Stephanopoides sexmaculata Mello-Leito, 1929 (Brasil, Argentina);
 Stephanopoides simoni Keyserling, 1880 (Brasil, Guyana, Bolvia);

Stiphropella.
Stiphropella Lawrence, 1952
 Stiphropella gracilis Lawrence, 1952 (Sud-frica);

Stiphropus.
Stiphropus Gerstcker, 1873
 Stiphropus affinis Lessert, 1923 (Sud-frica);
 Stiphropus bisigillatus Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Stiphropus dentifrons Simon, 1895 (Gabon, Congo, Bioko);
 Stiphropus drassiformis (O. P.-Cambridge, 1883) (Est, Sud-frica);
 Stiphropus duriusculus (Simon, 1885) (ndia);
 Stiphropus falciformus Yang, Zhu & Song, 2006 (Xina);
 Stiphropus gruberi Ono, 1980 (Sumatra);
 Stiphropus intermedius Millot, 1942 (Costa d Ivori);
 Stiphropus lippulus Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Stiphropus lugubris Gerstcker, 1873 (frica Oriental);
 Stiphropus melas Jzquel, 1966 (Costa d Ivori);
 Stiphropus minutus Lessert, 1943 (Congo);
 Stiphropus monardi Lessert, 1943 (Congo);
 Stiphropus niger Simon, 1886 (frica Occidental);
 Stiphropus ocellatus Thorell, 1887 (Myanmar, Vietnam);
 Stiphropus sangayus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Stiphropus scutatus Lawrence, 1927 (Nambia);
 Stiphropus sigillatus (O. P.-Cambridge, 1883) (Sri Lanka);
 Stiphropus soureni Sen, 1964 (ndia, Nepal, Bhutan);
 Stiphropus strandi Spassky, 1938 (sia Central);

Strigoplus.
Strigoplus Simon, 1885
 Strigoplus albostriatus Simon, 1885 (Bhutan, Malisia, Java);
 Strigoplus bilobus Saha & Raychaudhuri, 2005 (ndia);
 Strigoplus guizhouensis Song, 1990 (Xina);
 Strigoplus netravati Tikader, 1963 (ndia);

Strophius.
Strophius Keyserling, 1880
 Strophius albofasciatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Strophius bifasciatus Mello-Leito, 1940 (Guyana);
 Strophius didacticus Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Strophius fidelis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Strophius hirsutus O. P.-Cambridge, 1891 (Costa Rica, Panam);
 Strophius levyi Soares, 1943 (Brasil);
 Strophius melloleitaoi Soares, 1943 (Brasil);
 Strophius mendax Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Strophius nigricans Keyserling, 1880 (Trinidad, Per, Brasil, Paraguai);
 Strophius sigillatus Mello-Leito, 1940 (Guyana);
 Strophius signatus O. P.-Cambridge, 1892 (Mxic, Guatemala, Brasil);

Sylligma.
Sylligma Simon, 1895 (considerada un sinnim adult de Platypyresthesis Simon, 1903 per Lehtinen, 2005a: 152.)
 Sylligma cribrata (Simon, 1901) (Etipia);
 Sylligma hirsuta Simon, 1895 (Sierra Leone, Congo);
 Sylligma lawrencei Millot, 1942 (Guinea);

Synaemops.
Synaemops Mello-Leito, 1929
 Synaemops nigridorsi Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Synaemops notabilis Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Synaemops pugilator Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Synaemops rubropunctatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Synalus.
Synalus Simon, 1895
 Synalus angustus (L. Koch, 1876) (Nova Galles del Sud);
 Synalus terrosus Simon, 1895 (Tasmnia);

Synema.
Synema Simon, 1864
 Synema abrahami Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Synema adjunctum O. P.-Cambridge, 1891 (Panam);
 Synema aequinoctiale (Taczanowski, 1872) (Mxic, Guaiana Francesa);
 Synema affinitatum O. P.-Cambridge, 1891 (Mxic fins a Brasil);
 Synema albomaculatum Ono, 2001 (Bhutan);
 Synema annulipes Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema bariguiensis Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Synema batarasa Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Synema bellum Soares, 1944 (Brasil);
 Synema berlandi Lessert, 1919 (Etipia, frica Oriental);
 Synema bipunctatum (Taczanowski, 1872) (Brasil, Guaiana Francesa);
 Synema bishopi Caporiacco, 1955 (Veneuela, Guaiana Francesa);
 Synema bourgini Millot, 1942 (Guinea);
 Synema buettneri Dahl, 1907 (Camerun, Togo);
 Synema camerunense Dahl, 1907 (Camerun);
 Synema candicans (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte);
 Synema caucasicum Utochkin, 1960 (Gergia);
 Synema cervinum Schenkel, 1936 (Xina);
 Synema chikunii Ono, 1983 (Jap);
 Synema concolor Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Synema conradti Dahl, 1907 (Camerun);
 Synema curvatum Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema decens (Karsch, 1878) (Sud-frica);
 Synema decoratum Tikader, 1960 (ndia, Xina);
 Synema diana (Audouin, 1826) (Tunsia fins a Saudi Arabia);
 Synema fasciatum Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Synema fiebrigi Dahl, 1907 (Paraguai);
 Synema fischeri Dahl, 1907 (Somlia);
 Synema flavimanum Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema flavipes Dahl, 1907 (Togo);
 Synema flavum Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema flexuosum Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema fuelleborni Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema fuscomandibulatum Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Synema glaucothorax Piza, 1934 (Brasil);
 Synema globosum (Fabricius, 1775) (Palertic);
 Synema globosum clarum Franganillo, 1913 (Espanya);
 Synema globosum flavum Franganillo, 1913 (Espanya);
 Synema globosum nigriventre Kulczyn'ski, 1901 (Rssia);
 Synema globosum pulchellum Franganillo, 1926 (Espanya);
 Synema gracilipes Dahl, 1907 (Congo, frica Oriental);
 Synema haemorrhoidale Dahl, 1907 (Paraguai);
 Synema haenschi Dahl, 1907 (Guatemala, Brasil);
 Synema helvolum Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Synema hildebrandti Dahl, 1907 (Madagascar);
 Synema hirtipes Dahl, 1907 (Zimbabwe);
 Synema illustre Keyserling, 1880 (Per);
 Synema imitator (Pavesi, 1883) (Etipia, Est, Sud-frica);
 Synema imitator meridionale Strand, 1907 (Sud-frica);
 Synema interjectivum Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Synema jaspideum Simon, 1907 (Sierra Leone, Bioko);
 Synema jocosum Banks, 1929 (Panam);
 Synema lanceolatum Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Synema langheldi Dahl, 1907 (Est, frica Meridional);
 Synema laticeps Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema latispinum Keyserling, 1883 (Per);
 Synema latissimum Dahl, 1907 (Togo);
 Synema lineatum Thorell, 1894 (Singapur);
 Synema longipes Dahl, 1907 (Togo);
 Synema longispinosum Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema lopezi Jimnez, 1988 (Mxic);
 Synema lunulatum Dahl, 1907 (Madagascar);
 Synema luridum Keyserling, 1880 (Per);
 Synema luteovittatum Keyserling, 1891 (Brasil);
 Synema maculatovittatum Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Synema maculosum O. P.-Cambridge, 1891 (Amrica Central);
 Synema madidum O. P.-Cambridge, 1895 (Mxic);
 Synema mandibulare Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema marcidum Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Synema marlothi Dahl, 1907 (Sud-frica);
 Synema multipunctatum (Simon, 1895) (Iemen, Congo, Guinea);
 Synema mysorense Tikader, 1980 (ndia);
 Synema nangoku Ono, 2002 (Jap);
 Synema neomexicanum Gartsch, 1939 (EUA);
 Synema nigrianum Mello-Leito, 1929 (Veneuela fins a Brasil);
 Synema nigriventer Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema nigrotibiale Lessert, 1919 (frica Oriental);
 Synema nigrum Keyserling, 1880 (Per);
 Synema nitidulum Simon, 1929 (Brasil);
 Synema obscurifrons Dahl, 1907 (Madagascar);
 Synema obscuripes Dahl, 1907 (Madagascar);
 Synema opulentum Simon, 1886 (Vietnam, Sumatra);
 Synema opulentum birmanicum Thorell, 1887 (Myanmar);
 Synema ornatum (Thorell, 1875) (Hongria, Rssia, Ucrana);
 Synema palliatum O. P.-Cambridge, 1891 (Panam);
 Synema papuanellum Strand, 1913 (Nova Guinea);
 Synema paraense Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Synema parvulum (Hentz, 1847) (EUA, Mxic);
 Synema pauciaculeis Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Synema pereirai Soares, 1943 (Brasil);
 Synema pichoni Schenkel, 1963 (Xina);
 Synema plorator (O. P.-Cambridge, 1872) (Eslovquia fins a Israel, sia Central);
 Synema pluripunctatum Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Synema pusillum Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Synema putum O. P.-Cambridge, 1891 (Guatemala);
 Synema quadratum Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Synema quadrifasciatum Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema quadrimaculatum Roewer, 1961 (Senegal);
 Synema reimoseri Lessert, 1928 (Congo);
 Synema riflense Strand, 1909 (Sud-frica);
 Synema rubromaculatum Keyserling, 1880 (Colmbia, Brasil);
 Synema scalare Strand, 1913 (Central frica);
 Synema scheffleri Dahl, 1907 (frica Oriental);
 Synema schulzi Dahl, 1907 (Brasil);
 Synema setiferum Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Synema simoneae Lessert, 1919 (frica Oriental);
 Synema socium O. P.-Cambridge, 1891 (Panam);
 Synema spinosum Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Synema spirale Dahl, 1907 (Sud Amrica);
 Synema steckeri Dahl, 1907 (Togo, Sudan);
 Synema subabnorme Caporiacco, 1947 (Uganda);
 Synema suteri Dahl, 1907 (Nova Zelanda);
 Synema tadzhikistanicum Utochkin, 1960 (sia Central);
 Synema ternetzi Mello-Leito, 1939 (Paraguai);
 Synema tibiale Dahl, 1907 (Malawi);
 Synema togoense Dahl, 1907 (Togo);
 Synema tricalcaratum Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Synema trimaculosum Schmidt, 1956 (Ecuador);
 Synema utotchkini Marusik & Logunov, 1995 (Kazakhstan, Kyrgyzstan);
 Synema vachoni Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);
 Synema valentinieri Dahl, 1907 (Egipte);
 Synema vallotoni Lessert, 1923 (Sud-frica);
 Synema variabile Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Synema viridans (Banks, 1896) (EUA);
 Synema viridisterne Jzquel, 1966 (Costa d Ivori);
 Synema vittatum Keyserling, 1880 (Per);
 Synema zonatum Tang & Song, 1988 (Xina);

Synstrophius.
Synstrophius Mello-Leito, 1925
 Synstrophius blanci (Mello-Leito, 1917) (Brasil);
 Synstrophius muricatus Mello-Leito, 1942 (Argentina);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166317" title="Llista d'espcies de tomsids (T-Z)" nonfiltered="2967" processed="2955" dbindex="67985">
Llista d'espcies de tomsids, per ordre alfabtic de la lletra T a la Z, amb totes les espcies descrites fins el 28 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de tomsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de tomsids.

 Gneres i espcies .
Tagulinus.
Tagulinus Simon, 1902
 Tagulinus histrio Simon, 1903 (Vietnam);

Tagulis.
Tagulis Simon, 1895
 Tagulis granulosus Simon, 1895 (Sierra Leone);
 Tagulis mystacinus Simon, 1895 (Sri Lanka);

Takachihoa.
Takachihoa Ono, 1985
 Takachihoa onoi Zhang, Zhu & Tso, 2006 (Taiwan);
 Takachihoa truciformis (Bsenberg & Strand, 1906) (Corea, Taiwan, Jap);

Talaus.
Talaus Simon, 1886
 Talaus elegans Thorell, 1890 (Sumatra);
 Talaus limbatus Simon, 1895 (Sud-frica);
 Talaus nanus Thorell, 1890 (Myanmar, Java);
 Talaus oblitus O. P.-Cambridge, 1899 (Sri Lanka);
 Talaus opportunus (O. P.-Cambridge, 1873) (ndia);
 Talaus samchi Ono, 2001 (Bhutan);
 Talaus semicastaneus Simon, 1909 (Vietnam);
 Talaus triangulifer Simon, 1886 (Sumatra);

Tarrocanus.
Tarrocanus Simon, 1895
 Tarrocanus capra Simon, 1895 (Sri Lanka);
 Tarrocanus viridis Dyal, 1935 (Pakistan);

Taypaliito.
Taypaliito Barrion & Litsinger, 1995
 Taypaliito iorebotco Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);

Tharpyna.
Tharpyna L. Koch, 1874
 Tharpyna albosignata L. Koch, 1876 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Tharpyna campestrata L. Koch, 1874 (Queensland, Oest d Austrlia);
 Tharpyna decorata Karsch, 1878 (Nova Galles del Sud);
 Tharpyna diademata L. Koch, 1874 (Austrlia, Illa Lord Howe);
 Tharpyna himachalensis Tikader & Biswas, 1979 (ndia);
 Tharpyna hirsuta L. Koch, 1875 (Austrlia);
 Tharpyna indica Tikader & Biswas, 1979 (ndia);
 Tharpyna munda L. Koch, 1875 (Austrlia, Nova Zelanda);
 Tharpyna simpsoni Hickman, 1944 (Sud d Austrlia);
 Tharpyna speciosa Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);
 Tharpyna varica Thorell, 1890 (Java);
 Tharpyna venusta (L. Koch, 1874) (Nova Galles del Sud);

Tharrhalea.
Tharrhalea L. Koch, 1875
 Tharrhalea albipes L. Koch, 1875 (Nova Guinea, Northern Austrlia);
 Tharrhalea bicornis Simon, 1895 (Filipines);
 Tharrhalea cerussata Simon, 1886 (Madagascar);
 Tharrhalea fusca (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Tharrhalea irrorata (Thorell, 1881) (Queensland);
 Tharrhalea luzonica (Karsch, 1880) (Filipines);
 Tharrhalea maculata Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Tharrhalea mariae Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Tharrhalea semiargentea Simon, 1895 (Madagascar);
 Tharrhalea superpicta Simon, 1886 (Madagascar);
 Tharrhalea variegata Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);

Thomisops.
Thomisops Karsch, 1879
 Thomisops bullatus Simon, 1895 (frica Meridional);
 Thomisops cretaceus Jzquel, 1964 (Costa d Ivori, Camerun);
 Thomisops granulatus Dippenaar-Schoeman, 1989 (Sud-frica);
 Thomisops lesserti Millot, 1941 (Oest, Central, frica Meridional);
 Thomisops melanopes Dippenaar-Schoeman, 1989 (Sud-frica);
 Thomisops pupa Karsch, 1879 (frica);
 Thomisops sanmen Song, Zhang & Zheng, 1992 (Xina);
 Thomisops senegalensis Millot, 1941 (Oest, Central, frica Meridional);
 Thomisops sulcatus Simon, 1895 (frica);

Thomisus.
Thomisus Walckenaer, 1805
 Thomisus albens O. P.-Cambridge, 1885 (Pakistan, Yarkand);
 Thomisus albertianus Strand, 1913 (Gabon, Congo, Uganda, Angola);
 Thomisus albertianus guineensis Millot, 1942 (Guinea, Angola);
 Thomisus albertianus maculatus Comellini, 1959 (Camerun, Congo);
 Thomisus albertianus verrucosus Comellini, 1957 (Congo);
 Thomisus albohirtus Simon, 1884 (North, frica Oriental, Iemen);
 Thomisus amadelphus Simon, 1909 (Vietnam);
 Thomisus andamanensis Tikader, 1980 (Illes Andaman);
 Thomisus angulatulus Roewer, 1951 (Gabon);
 Thomisus angustifrons Lucas, 1858 (Gabon);
 Thomisus arabicus Simon, 1882 (Iemen);
 Thomisus armillatus (Thorell, 1891) (Illes Nicobar);
 Thomisus ashishi Gajbe, 2005 (ndia);
 Thomisus australis Comellini, 1957 (Central, frica Meridional);
 Thomisus bargi Gajbe, 2004 (ndia);
 Thomisus beautifularis Basu, 1965 (ndia);
 Thomisus benoiti Comellini, 1959 (Congo);
 Thomisus bicolor Walckenaer, 1837 (EUA);
 Thomisus bidentatus Kulczyn'ski, 1901 (frica Occidental fins a Israel, Saudi Arabia);
 Thomisus bigibbosus Keyserling, 1881 (EUA);
 Thomisus blandus Karsch, 1880 (frica);
 Thomisus boesenbergi Lenz, 1891 (Madagascar);
 Thomisus bonnieri Simon, 1902 (Oman);
 Thomisus bueanus Strand, 1916 (Camerun);
 Thomisus bulani Tikader, 1960 (ndia);
 Thomisus callidus (Thorell, 1890) (Sri Lanka, Singapur, Sumatra, Illes Nias, Java);
 Thomisus cancroides Eydoux & Souleyet, 1841 (Unknown);
 Thomisus candidus Blackwall, 1866 (Tropical frica);
 Thomisus castaneiceps Simon, 1909 (Vietnam);
 Thomisus cavaleriei Schenkel, 1963 (Xina);
 Thomisus citrinellus Simon, 1875 (Mediterrani, frica, Seychelles);
 Thomisus congoensis Comellini, 1957 (Central, frica Meridional);
 Thomisus dalmasi Lessert, 1919 (frica);
 Thomisus danieli Gajbe, 2004 (ndia);
 Thomisus daradioides Simon, 1890 (Sud-frica fins a ndia);
 Thomisus daradioides nigroannulatus Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Thomisus dartevellei Comellini, 1957 (Congo, Etipia, Malawi);
 Thomisus dentiger (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Thomisus destefanii Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Thomisus dhakuriensis Tikader, 1960 (ndia);
 Thomisus dhananjayi Gajbe, 2005 (ndia);
 Thomisus duriusculus (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Thomisus dyali Kumari & Mittal, 1997 (ndia);
 Thomisus elongatus Stoliczka, 1869 (ndia);
 Thomisus galeatus Simon, 1909 (Vietnam);
 Thomisus ghesquierei Lessert, 1943 (Congo);
 Thomisus godavariae Reddy & Patel, 1992 (ndia);
 Thomisus gouluensis Peng, Yin & Kim, 2000 (Xina);
 Thomisus granulatus Karsch, 1880 (frica Meridional);
 Thomisus granulifrons Simon, 1906 (ndia, Sri Lanka);
 Thomisus guadahyrensis Keyserling, 1880 (Per);
 Thomisus guangxicus Song & Zhu, 1995 (Xina);
 Thomisus hararinus Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Thomisus hui Song & Zhu, 1995 (Xina);
 Thomisus hunanensis Peng, Yin & Kim, 2000 (Xina);
 Thomisus ilocanus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Thomisus iswadus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Thomisus italongus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Thomisus janinae Comellini, 1957 (Congo, Tanznia);
 Thomisus jocquei Dippenaar-Schoeman, 1988 (Malawi);
 Thomisus kalaharinus Lawrence, 1936 (frica);
 Thomisus katrajghatus Tikader, 1963 (ndia);
 Thomisus keralae Biswas & Roy, 2005 (ndia);
 Thomisus kitamurai Nakatsudi, 1943 (Illes Ryukyu);
 Thomisus kiwuensis Strand, 1913 (Central frica);
 Thomisus krishnae Reddy & Patel, 1992 (ndia);
 Thomisus labefactus Karsch, 1881 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Thomisus laglaizei Simon, 1877 (Myanmar, Filipines, Java, Sumatra);
 Thomisus lamperti Strand, 1907 (Madagascar);
 Thomisus leucaspis Simon, 1906 (ndia, Nova Calednia);
 Thomisus litoris Strand, 1913 (Central frica);
 Thomisus lobosus Tikader, 1965 (ndia);
 Thomisus ludhianaensis Kumari & Mittal, 1997 (ndia);
 Thomisus maTxadoi Comellini, 1959 (Angola, Illes Cap Verd, Sud-frica);
 Thomisus madagascariensis Comellini, 1957 (Madagascar);
 Thomisus madagascariensis pallidus Comellini, 1957 (Madagascar);
 Thomisus manishae Gajbe, 2005 (ndia);
 Thomisus manjuae Gajbe, 2005 (ndia);
 Thomisus marginifrons Schenkel, 1963 (Xina);
 Thomisus meenae Gajbe, 2005 (ndia);
 Thomisus melanostethus Simon, 1909 (Vietnam);
 Thomisus mimae Sen & Basu, 1963 (ndia);
 Thomisus modestus Blackwall, 1870 (Itlia);
 Thomisus natalensis Lawrence, 1942 (frica Meridional);
 Thomisus nepenthiphilus Fage, 1930 (Sumatra);
 Thomisus nossibeensis Strand, 1907 (Madagascar);
 Thomisus obscuratus Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Thomisus obtusesetulosus Roewer, 1961 (Senegal);
 Thomisus ochraceus Walckenaer, 1842 (Algria);
 Thomisus odiosus O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Thomisus okinawensis Strand, 1907 (Tailndia fins a Illes Ryukyu, Filipines, Indonesia);
 Thomisus onustus Walckenaer, 1805 (Palertic);
 Thomisus onustus meridionalis Strand, 1907 (frica del Nord);
 Thomisus oscitans Walckenaer, 1837 (EUA);
 Thomisus pateli Gajbe, 2004 (ndia);
 Thomisus pathaki Gajbe, 2004 (ndia);
 Thomisus penicillatus Simon, 1909 (Vietnam);
 Thomisus perspicillatus (Thorell, 1890) (Borneo, Sulawesi);
 Thomisus pooneus Tikader, 1965 (ndia);
 Thomisus pritiae Gajbe, 2005 (ndia);
 Thomisus projectus Tikader, 1960 (ndia);
 Thomisus pugilis Stoliczka, 1869 (ndia);
 Thomisus purpuratus Walckenaer, 1837 (EUA);
 Thomisus rajani Bhandari & Gajbe, 2001 (ndia);
 Thomisus retirugus Simon, 1909 (Vietnam);
 Thomisus rigoratus Simon, 1906 (ndia);
 Thomisus rishus Tikader, 1970 (ndia);
 Thomisus roeweri Comellini, 1957 (Tanznia);
 Thomisus schoutedeni Comellini, 1957 (Congo);
 Thomisus schultzei Simon, 1910 (frica Meridional);
 Thomisus scrupeus (Simon, 1886) (frica);
 Thomisus shillongensis Sen, 1963 (ndia);
 Thomisus shivajiensis Tikader, 1965 (ndia);
 Thomisus sikkimensis Tikader, 1962 (ndia);
 Thomisus simoni Gajbe, 2004 (ndia);
 Thomisus sorajaii Basu, 1963 (ndia);
 Thomisus spectabilis Doleschall, 1859 (ndia fins a Austrlia);
 Thomisus spiculosus Pocock, 1901 (Oest, Central, frica Meridional);
 Thomisus stenningi Pocock, 1900 (frica);
 Thomisus stigmatisatus Walckenaer, 1837 (EUA);
 Thomisus stoliczkai (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Thomisus sundari Gajbe & Gajbe, 2001 (ndia);
 Thomisus swatowensis Strand, 1907 (Xina);
 Thomisus tetricus Simon, 1890 (Iemen);
 Thomisus transversus Fox, 1937 (Xina);
 Thomisus trigonus Giebel, 1869 (Alemanya);
 Thomisus tripunctatus Lucas, 1858 (frica Occidental);
 Thomisus tuberculatus Dyal, 1935 (Pakistan);
 Thomisus turgidus Walckenaer, 1837 (EUA);
 Thomisus venulatus Walckenaer, 1842 (Algria);
 Thomisus viveki Gajbe, 2004 (ndia);
 Thomisus vulnerabilis Mello-Leito, 1929 (Myanmar);
 Thomisus whitakeri Gajbe, 2004 (ndia);
 Thomisus zhui Tang & Song, 1988 (Xina);
 Thomisus zuluanus Lawrence, 1942 (Sud-frica);
 Thomisus zyuzini Marusik & Logunov, 1990 (Saudi Arabia fins a sia Central);

Titidiops.
Titidiops Mello-Leito, 1929
 Titidiops melanosternus Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Titidius.
Titidius Simon, 1895
 Titidius albifrons Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Titidius albiscriptus Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Titidius brasiliensis Mello-Leito, 1915 (Brasil);
 Titidius caninde Esmerio & Lise, 1996 (Brasil);
 Titidius curvilineatus Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Titidius difficilis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Titidius dubitatus Soares & Soares, 1946 (Brasil);
 Titidius dubius Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Titidius galbanatus (Keyserling, 1880) (Colmbia, Brasil);
 Titidius gurupi Esmerio & Lise, 1996 (Brasil);
 Titidius haemorrhous Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Titidius ignestii Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Titidius longicaudatus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Titidius marmoratus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Titidius multifasciatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Titidius pauper Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Titidius quinquenotatus Mello-Leito, 1929 (Bolvia, Brasil, Surinam);
 Titidius rubescens Caporiacco, 1947 (Veneuela, Brasil, Guaiana, Surinam);
 Titidius rubrosignatus (Keyserling, 1880) (Brasil);
 Titidius uncatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Titidius urucu Esmerio & Lise, 1996 (Brasil);

Tmarus.
Tmarus Simon, 1875
 Tmarus aberrans Mello-Leito, 1944 (Brasil);
 Tmarus aculeatus Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus fricanus Lessert, 1919 (Tanznia, Sud-frica);
 Tmarus albidus (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Tmarus albifrons Piza, 1944 (Brasil);
 Tmarus albisterni Mello-Leito, 1942 (Argentina);
 Tmarus albolineatus Keyserling, 1880 (Brasil);
 Tmarus alticola Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus amazonicus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus ampullatus Soares, 1943 (Brasil);
 Tmarus angulatus (Walckenaer, 1837) (EUA, Canad);
 Tmarus angulifer Simon, 1895 (Queensland);
 Tmarus aporus Soares & Camargo, 1948 (Brasil);
 Tmarus atypicus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus australis Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Tmarus bedoti Lessert, 1928 (Congo);
 Tmarus berlandi Lessert, 1928 (Congo);
 Tmarus bifasciatus Mello-Leito, 1929 (Per, Brasil);
 Tmarus bifidipalpus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Tmarus biocellatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus bisectus Piza, 1944 (Brasil);
 Tmarus borgmeyeri Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus bucculentus Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus caeruleus Keyserling, 1880 (Brasil);
 Tmarus cameliformis Millot, 1942 (frica);
 Tmarus camellinus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus cancellatus Thorell, 1899 (Camerun, Bioko);
 Tmarus cancellatus congoensis Comellini, 1955 (Congo);
 Tmarus candefactus Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Tmarus candidissimus Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Tmarus caporiaccoi Comellini, 1955 (Congo);
 Tmarus caretta Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus caxambuensis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus cinerascens (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Tmarus cinereus Mello-Leito, 1929 (Brasil, Guyana);
 Tmarus circinalis Song & Chai, 1990 (Xina);
 Tmarus clavimanus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus clavipes Keyserling, 1891 (Brasil);
 Tmarus cognatus Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus comellinii Garcia-Neto, 1989 (Congo fins a Sud-frica);
 Tmarus contortus Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus corruptus O. P.-Cambridge, 1892 (Mxic, Panam);
 Tmarus craneae Chickering, 1965 (Trinidad);
 Tmarus cretatus Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus curvus Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus decens O. P.-Cambridge, 1892 (Panam);
 Tmarus decoloratus Keyserling, 1883 (Per);
 Tmarus decorus Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus dejectus (O. P.-Cambridge, 1885) (ndia);
 Tmarus digitatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus digitiformis Yang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Tmarus dostinikus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Tmarus ehecatltocatl Jimnez, 1992 (Mxic);
 Tmarus elongatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus eques Thorell, 1890 (Java);
 Tmarus espiritosantensis Soares & Soares, 1946 (Brasil);
 Tmarus estyliferus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus fallax Mello-Leito, 1929 (Brasil, Guyana);
 Tmarus farri Chickering, 1965 (Jamaica);
 Tmarus fasciolatus Simon, 1906 (ndia);
 Tmarus femellus Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Tmarus floridensis Keyserling, 1884 (EUA);
 Tmarus foliatus Lessert, 1928 (frica, Illes Comoro);
 Tmarus formosus Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Tmarus gajdosi Marusik & Logunov, 2002 (Monglia);
 Tmarus geayi Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Tmarus gongi Yin et al, 2004 (Xina);
 Tmarus grandis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus guineensis Millot, 1941 (Guinea fins a Sud-frica);
 Tmarus hazevensis Levy, 1973 (Israel);
 Tmarus hirsutus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus holmbergi Schiapelli & Gerschman, 1941 (Argentina);
 Tmarus homanni Chrysanthus, 1964 (Nova Guinea);
 Tmarus horvathi Kulczyn'ski, 1895 (Palertic);
 Tmarus humphreyi Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus hystrix Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Tmarus impedus Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus incertus Keyserling, 1880 (Colmbia);
 Tmarus incognitus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus ineptus O. P.-Cambridge, 1892 (Panam);
 Tmarus infrasigillatus Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Tmarus innotus Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus innumus Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus insuetus Chickering, 1965 (Trinidad);
 Tmarus intentus O. P.-Cambridge, 1892 (Guatemala, Panam);
 Tmarus interritus Keyserling, 1880 (Panam, Brasil);
 Tmarus jabalpurensis Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Tmarus jelskii (Taczanowski, 1872) (Guaiana Francesa);
 Tmarus jocosus O. P.-Cambridge, 1898 (Costa Rica);
 Tmarus karolae Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);
 Tmarus komi Ono, 1996 (Illes Ryukyu);
 Tmarus Coreanus Paik, 1973 (Xina, Corea);
 Tmarus kotigeharus Tikader, 1963 (ndia);
 Tmarus lanyu Zhang, Zhu & Tso, 2006 (Taiwan);
 Tmarus lapadui Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);
 Tmarus latifrons Thorell, 1895 (Myanmar, Krakatoa);
 Tmarus lawrencei Comellini, 1955 (Congo);
 Tmarus levii Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus lichenoides Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus littoralis Keyserling, 1880 (Brasil);
 Tmarus locketi Millot, 1941 (frica Central i Occidental);
 Tmarus locketi djuguensis Comellini, 1955 (Congo);
 Tmarus longicaudatus Millot, 1941 (frica Occidental, Saudi Arabia);
 Tmarus longipes Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Tmarus longqicus Song & Zhu, 1993 (Xina);
 Tmarus longus Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus loriae Thorell, 1890 (Malisia);
 Tmarus macilentus (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Tmarus maculosus Keyserling, 1880 (Colmbia);
 Tmarus makiharai Ono, 1988 (Jap);
 Tmarus malleti Lessert, 1919 (frica Central i Oriental);
 Tmarus marmoreus (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Tmarus menglae Song & Zhao, 1994 (Xina);
 Tmarus menotus Chickering, 1965 (Jamaica);
 Tmarus metropolitanus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus milloti Comellini, 1955 (Camerun, Congo);
 Tmarus minensis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus minutus Banks, 1904 (EUA);
 Tmarus misumenoides Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Tmarus montericensis Keyserling, 1880 (Per);
 Tmarus morosus Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus mourei Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Tmarus mundulus O. P.-Cambridge, 1892 (Panam);
 Tmarus mutabilis Soares, 1944 (Brasil);
 Tmarus natalensis Lessert, 1925 (Sud-frica);
 Tmarus neocaledonicus Kritscher, 1966 (Nova Calednia);
 Tmarus nigrescens Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus nigridorsi Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus nigristernus Caporiacco, 1947 (Uganda);
 Tmarus nigrofasciatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus nigroviridis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus ningshaanensis Wang & Xi, 1998 (Xina);
 Tmarus obesus Mello-Leito, 1929 (Brasil, Guaiana Francesa);
 Tmarus oblectator Logunov, 1992 (Rssia);
 Tmarus obsecus Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus orientalis Schenkel, 1963 (Xina, Corea);
 Tmarus pallidus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus parallelus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Tmarus parki Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus paulensis Piza, 1935 (Brasil);
 Tmarus pauper O. P.-Cambridge, 1892 (Panam);
 Tmarus perditus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus peregrinus Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus Pervianus Berland, 1913 (Per);
 Tmarus piger (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Tmarus piochardi (Simon, 1866) (Mediterrani);
 Tmarus pizai Soares, 1941 (Brasil);
 Tmarus planetarius Simon, 1903 (frica);
 Tmarus planifrons Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Tmarus planquettei Jzquel, 1966 (Costa d Ivori);
 Tmarus pleuronotatus Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Tmarus plurituberculatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus polyandrus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus posticatus Simon, 1929 (Brasil);
 Tmarus primitivus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus probus Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus productus Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus prognathus Simon, 1929 (Brasil);
 Tmarus projectus (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Tmarus protobius Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus pugnax Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus pulchripes Thorell, 1894 (Singapur);
 Tmarus punctatissimus (Simon, 1870) (Espanya);
 Tmarus punctatus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Tmarus qinlingensis Song & Wang, 1994 (Xina);
 Tmarus rainbowi Mello-Leito, 1929 (Sud d Austrlia);
 Tmarus rarus Soares & Soares, 1946 (Brasil);
 Tmarus riccii Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Tmarus rimosus Paik, 1973 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Tmarus rubinus Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus rubromaculatus Keyserling, 1880 (EUA);
 Tmarus salai Schick, 1965 (EUA);
 Tmarus schoutedeni Comellini, 1955 (Congo);
 Tmarus semiroseus Simon, 1909 (Vietnam);
 Tmarus separatus Banks, 1898 (Panam);
 Tmarus serratus Yang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Tmarus shimojanai Ono, 1997 (Illes Ryukyu);
 Tmarus sigillatus Chickering, 1950 (Panam);
 Tmarus simoni Comellini, 1955 (Sierra Leone);
 Tmarus soricinus Simon, 1906 (ndia);
 Tmarus spinosus Comellini, 1955 (Congo);
 Tmarus staintoni (O. P.-Cambridge, 1873) (Espanya, Frana, Algria);
 Tmarus stellio Simon, 1875 (Palertic);
 Tmarus stolzmanni Keyserling, 1880 (Per, Illes Galpagos);
 Tmarus striolatus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Tmarus studiosus O. P.-Cambridge, 1892 (Panam);
 Tmarus taibaiensis Song & Wang, 1994 (Xina);
 Tmarus taishanensis Zhu & Wen, 1981 (Rssia, Xina);
 Tmarus taiwanus Ono, 1977 (Taiwan);
 Tmarus tamazolinus Jimnez, 1988 (Mxic);
 Tmarus thorelli Comellini, 1955 (Congo);
 Tmarus tinctus Keyserling, 1880 (Per);
 Tmarus tonkinus Simon, 1909 (Vietnam);
 Tmarus toschii Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Tmarus trifidus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus trituberculatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tmarus truncatus (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Tmarus tuberculitibiis Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Tmarus unicus Gertsch, 1936 (EUA);
 Tmarus vachoni Millot, 1942 (Costa d Ivori);
 Tmarus variabilis (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Tmarus variatus Keyserling, 1891 (Brasil);
 Tmarus verrucosus Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Tmarus vertumus Chickering, 1965 (Puerto Rico);
 Tmarus vexillifer (Butler, 1876) (Rodrguez);
 Tmarus villasboasi Mello-Leito, 1949 (Brasil);
 Tmarus viridis Keyserling, 1880 (Per, Brasil);
 Tmarus vitusus Chickering, 1965 (Panam);
 Tmarus wiedenmeyeri Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Tmarus yaginumai Ono, 1977 (Jap);
 Tmarus yani Yin i cols., 2004 (Xina);
 Tmarus yerohamus Levy, 1973 (Israel);
 Tmarus yiminhensis Zhu & Wen, 1981 (Xina);

Tobias.
Tobias Simon, 1895
 Tobias albicans Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tobias albovittatus Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Tobias camelinus (O. P.-Cambridge, 1869) (Brasil);
 Tobias caudatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tobias cornutus (Taczanowski, 1872) (Brasil, Guaiana Francesa);
 Tobias corticatus Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Tobias epicadoides Mello-Leito, 1944 (Brasil);
 Tobias gradiens Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tobias inermis Mello-Leito, 1929 (Per, Brasil);
 Tobias martinezi Birabn, 1955 (Bolvia);
 Tobias monstrosus Simon, 1929 (Per, Brasil);
 Tobias Paraguaiensis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tobias pulcher Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tobias pustulosus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Tobias regius Birabn, 1955 (Bolvia);
 Tobias taczanowskii Roewer, 1951 (Hispaniola, Panam fins a Per, Bolvia);
 Tobias trituberculatus (Taczanowski, 1872) (Per, Brasil, Guaiana Francesa);

Trichopagis.
Trichopagis Simon, 1886
 Trichopagis manicata Simon, 1886 (Gabon, Guinea, Sud-frica, Madagascar);

Ulocymus.
Ulocymus Simon, 1886
 Ulocymus gounellei Simon, 1886 (Brasil);
 Ulocymus intermedius Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Ulocymus sulcatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Uraarachne.
Uraarachne Keyserling, 1880
 Uraarachne longa Keyserling, 1880 (Brasil);
 Uraarachne vittata (Caporiacco, 1954) (Guaiana Francesa);

Wechselia.
Wechselia Dahl, 1907
 Wechselia steinbachi Dahl, 1907 (Argentina);

Xysticus.
Xysticus C. L. Koch, 1835
 Xysticus abramovi Marusik & Logunov, 1995 (Tajikistan);
 Xysticus acerbus Thorell, 1872 (Europa fins a sia Central);
 Xysticus acerbus obscurior Kulczyn'ski, 1895 (Ucrana);
 Xysticus acquiescens Emerton, 1919 (Holrtic);
 Xysticus advectus O. P.-Cambridge, 1890 (Guatemala, Costa Rica);
 Xysticus adzharicus Mcheidze, 1971 (Gergia);
 Xysticus aethiopicus L. Koch, 1875 (Etipia);
 Xysticus albidus Grese, 1909 (Europa Septentrional, Rssia);
 Xysticus albolimbatus Hu, 2001 (Xina);
 Xysticus albomaculatus Kulczyn'ski, 1891 (Alemanya fins a Rssia);
 Xysticus alboniger Turnbull, Dondale & Redner, 1965 (EUA, Canad);
 Xysticus aletaiensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Xysticus alpicola Kulczyn'ski, 1882 (Txquia, Eslovquia, Poland, Ucrana);
 Xysticus alpinistus Ono, 1978 (Nepal, Xina);
 Xysticus alsus Song & Wang, 1994 (Xina);
 Xysticus altaicus Simon, 1895 (Kazakhstan);
 Xysticus altitudinis Levy, 1976 (Israel);
 Xysticus ampullatus Turnbull, Dondale & Redner, 1965 (EUA, Canad);
 Xysticus apachecus Gertsch, 1933 (EUA);
 Xysticus apalacheus Gertsch, 1953 (EUA);
 Xysticus apertus Banks, 1898 (Mxic);
 Xysticus apricus L. Koch, 1876 (Itlia);
 Xysticus aprilinus Bryant, 1930 (EUA);
 Xysticus arenarius Thorell, 1875 (Ucrana);
 Xysticus arenicola Simon, 1875 (Frana);
 Xysticus argenteus Jzquel, 1966 (Costa d Ivori);
 Xysticus asper (Lucas, 1838) (Illes Canries);
 Xysticus atevs Ovtsharenko, 1979 (Rssia);
 Xysticus atrimaculatus Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Jap);
 Xysticus auctificus Keyserling, 1880 (EUA, Canad);
 Xysticus audax (Schrank, 1803) (Palertic);
 Xysticus audax massanicus Simon, 1932 (Frana);
 Xysticus audaxoides Zhang, Zhang & Song, 2004 (Xina);
 Xysticus austrosibiricus Logunov & Marusik, 1998 (Rssia, Monglia);
 Xysticus autumnalis L. Koch, 1875 (Nova Galles del Sud);
 Xysticus aztecus Gertsch, 1953 (Mxic);
 Xysticus bacurianensis Mcheidze, 1971 (Turquia, Rssia, Gergia, Azerbaijan);
 Xysticus bakanas Marusik & Logunov, 1990 (Kazakhstan);
 Xysticus baltistanus (Caporiacco, 1935) (Rssia, sia Central, Monglia, Xina);
 Xysticus banksi Bryant, 1933 (EUA);
 Xysticus barbatus Caporiacco, 1936 (Lbia);
 Xysticus benefactor Keyserling, 1880 (EUA, Canad);
 Xysticus bengalensis Tikader & Biswas, 1974 (ndia);
 Xysticus beni Strand, 1913 (Central frica);
 Xysticus berlandi Schenkel, 1963 (Xina);
 Xysticus bermani Marusik, 1994 (Rssia);
 Xysticus bharatae Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Xysticus bicolor L. Koch, 1867 (Grcia);
 Xysticus bicuspis Keyserling, 1887 (EUA);
 Xysticus bifasciatus C. L. Koch, 1837 (Palertic);
 Xysticus bilimbatus L. Koch, 1875 (Nova Galles del Sud);
 Xysticus bimaculatus L. Koch, 1867 (Queensland);
 Xysticus bliteus (Simon, 1875) (Mediterrani);
 Xysticus boesenbergi Charitonov, 1928 (Alemanya);
 Xysticus bolivari Gertsch, 1953 (Mxic);
 Xysticus bonneti Denis, 1938 (Palertic);
 Xysticus bradti Gertsch, 1953 (Mxic);
 Xysticus breviceps O. P.-Cambridge, 1885 (ndia);
 Xysticus brevidentatus Wunderlich, 1995 (Itlia, Albnia, Crocia, Yugoslavia);
 Xysticus britcheri Gertsch, 1934 (Rssia, Alaska, Canad, EUA);
 Xysticus brunneitibiis Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Xysticus bufo (Dufour, 1820) (Mediterrani);
 Xysticus californicus Keyserling, 1880 (EUA);
 Xysticus canadensis Gertsch, 1934 (Rssia, EUA, Canad);
 Xysticus canariensis (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Xysticus caperatoides Levy, 1976 (Israel);
 Xysticus caperatus Simon, 1875 (Mediterrani, Rssia);
 Xysticus caspicus Utochkin, 1968 (Rssia, Turkmenistan);
 Xysticus caucasius L. Koch, 1878 (Gergia);
 Xysticus chaparralis Schick, 1965 (EUA);
 Xysticus charitonowi Mcheidze, 1971 (Gergia);
 Xysticus chippewa Gertsch, 1953 (Holrtic);
 Xysticus chui Ono, 1992 (Taiwan);
 Xysticus clavulus (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Xysticus clercki (Audouin, 1826) (Egipte, Etipia);
 Xysticus cochise Gertsch, 1953 (EUA);
 Xysticus coloradensis Bryant, 1930 (EUA);
 Xysticus concinnus Kroneberg, 1875 (sia Central);
 Xysticus concretus Utochkin, 1968 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Xysticus concursus Gertsch, 1934 (EUA);
 Xysticus conflatus Song, Tang & Zhu, 1995 (Xina);
 Xysticus connectens Kulczyn'ski, 1901 (Xina);
 Xysticus cor Canestrini, 1873 (Europa Meridional, Aores);
 Xysticus corsicus Simon, 1875 (Crsega);
 Xysticus cribratus Simon, 1885 (Mediterrani fins a Xina, Sudan);
 Xysticus crispabilis Song & Gao, 1996 (Xina);
 Xysticus cristatus (Clerck, 1757) (Palertic);
 Xysticus croceus Fox, 1937 (ndia, Nepal, Bhutan, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Xysticus cunctator Thorell, 1877 (EUA, Canad);
 Xysticus curtus Banks, 1898 (Mxic);
 Xysticus daisetsuzanus Ono, 1988 (Jap);
 Xysticus davidi Schenkel, 1963 (Xina);
 Xysticus deichmanni S rensen, 1898 (Canad, Alaska, Groenlndia);
 Xysticus demirsoyi Demir, Topu & Trkes, 2006 (Turquia);
 Xysticus denisi Schenkel, 1963 (Xina);
 Xysticus desidiosus Simon, 1875 (Europa);
 Xysticus discursans Keyserling, 1880 (Amrica del Nord);
 Xysticus diversus (Blackwall, 1870) (Siclia);
 Xysticus dolpoensis Ono, 1978 (Nepal, Xina);
 Xysticus doriai (Dalmas, 1922) (Itlia);
 Xysticus durus (S rensen, 1898) (EUA, Canad, Groenlndia);
 Xysticus dzhungaricus Tyschchenko, 1965 (Rssia, sia Central fins a Xina);
 Xysticus edax (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Xysticus egenus Simon, 1886 (frica Occidental);
 Xysticus elegans Keyserling, 1880 (EUA, Canad, Alaska);
 Xysticus elephantus Ono, 1978 (Nepal, Xina);
 Xysticus ellipticus Turnbull, Dondale & Redner, 1965 (EUA, Canad);
 Xysticus embriki Kolosvry, 1935 (ustria fins a Kazakhstan);
 Xysticus emertoni Keyserling, 1880 (EUA, Canad, Alaska, Eslovquia fins a Xina);
 Xysticus ephippiatus Simon, 1880 (Rssia, sia Central, Monglia, Xina, Corea, Jap);
 Xysticus erraticus (Blackwall, 1834) (Europa, Rssia);
 Xysticus excavatus Schenkel, 1963 (Xina);
 Xysticus facetus O. P.-Cambridge, 1896 (Mxic fins a El Salvador);
 Xysticus fagei Lessert, 1919 (frica Oriental);
 Xysticus fagei Schenkel, 1963 (Xina);
 Xysticus federalis Gertsch, 1953 (Mxic);
 Xysticus ferox (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Xysticus ferrugineus Menge, 1876 (Palertic);
 Xysticus ferruginoides Schenkel, 1963 (Rssia, Monglia);
 Xysticus ferus O. P.-Cambridge, 1876 (Xipre, Egipte, Israel);
 Xysticus fervidus Gertsch, 1953 (EUA, Canad);
 Xysticus fienae (Jocqu, 1993) (Espanya);
 Xysticus flavitarsis Simon, 1877 (Congo);
 Xysticus flavovittatus Keyserling, 1880 (EUA);
 Xysticus floridanus Banks, 1896 (EUA);
 Xysticus fraternus Banks, 1895 (EUA, Canad);
 Xysticus fuerteventurensis (Wunderlich, 1992) (Illes Canries);
 Xysticus funestus Keyserling, 1880 (Amrica del Nord);
 Xysticus furtivus Gertsch, 1936 (EUA);
 Xysticus gallicus Simon, 1875 (Palertic);
 Xysticus gallicus batumiensis Mcheidze & Utochkin, 1971 (Gergia);
 Xysticus gattefossei Denis, 1956 (Marroc);
 Xysticus geometres L. Koch, 1874 (Queensland);
 Xysticus gertschi Schick, 1965 (Amrica del Nord);
 Xysticus ghigii Caporiacco, 1938 (Mxic);
 Xysticus gobiensis Marusik & Logunov, 2002 (Rssia, Monglia, Xina);
 Xysticus gortanii Caporiacco, 1922 (Itlia);
 Xysticus gosiutus Gertsch, 1932 (EUA, Canad);
 Xysticus gracilis Keyserling, 1880 (Colmbia);
 Xysticus graecus C. L. Koch, 1837 (Mediterrani Oriental, Rssia);
 Xysticus grallator Simon, 1932 (Espanya, Crsega);
 Xysticus grohi (Wunderlich, 1992) (Madeira);
 Xysticus guizhou Song & Zhu, 1997 (Xina);
 Xysticus gulosus Keyserling, 1880 (Amrica del Nord);
 Xysticus gymnocephalus Strand, 1915 (Turquia, Lebanon, Israel);
 Xysticus hainanus Song, 1994 (Xina);
 Xysticus havilandi Lawrence, 1942 (Sud-frica);
 Xysticus hedini Schenkel, 1936 (Rssia, Monglia, Xina, Corea, Jap);
 Xysticus helophilus Simon, 1890 (Iemen);
 Xysticus hepaticus Simon, 1903 (Madagascar);
 Xysticus himalayaensis Tikader & Biswas, 1974 (ndia);
 Xysticus hindusthanicus Basu, 1965 (ndia);
 Xysticus hotingchiehi Schenkel, 1963 (Xina);
 Xysticus hui Platnick, 1993 (Xina);
 Xysticus humilis Redner & Dondale, 1965 (EUA);
 Xysticus ibex Simon, 1875 (Frana, Espanya);
 Xysticus ibex dalmasi Simon, 1932 (Frana);
 Xysticus ictericus L. Koch, 1874 (Fiji);
 Xysticus idolothytus Logunov, 1995 (Kazakhstan, Monglia);
 Xysticus illaudatus Logunov, 1995 (Rssia);
 Xysticus imitarius Gertsch, 1953 (EUA);
 Xysticus indiligens (Walckenaer, 1837) (EUA);
 Xysticus insulicola Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Jap);
 Xysticus iviei Schick, 1965 (EUA);
 Xysticus iviei sierrensis Schick, 1965 (EUA);
 Xysticus jabalpurensis Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Xysticus jaharai Basu, 1979 (ndia);
 Xysticus japenus Roewer, 1938 (Indonesia);
 Xysticus jiangi Peng, Yin & Kim, 2000 (Xina);
 Xysticus jinlin Song & Zhu, 1995 (Xina);
 Xysticus joyantius Tikader, 1966 (ndia);
 Xysticus jugalis L. Koch, 1875 (Etipia);
 Xysticus jugalis larvatus Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Xysticus kalandadzei Mcheidze & Utochkin, 1971 (Gergia);
 Xysticus kali Tikader & Biswas, 1974 (ndia);
 Xysticus kamakhyai Tikader, 1962 (ndia);
 Xysticus kansuensis Tang, Song & Zhu, 1995 (Xina);
 Xysticus kashidi Tikader, 1963 (ndia);
 Xysticus kaznakovi Utochkin, 1968 (sia Central);
 Xysticus kempeleni Thorell, 1872 (Europa fins a sia Central);
 Xysticus kempeleni nigriceps Simon, 1932 (Frana);
 Xysticus keyserlingi Bryant, 1930 (EUA, Canad);
 Xysticus khasiensis Tikader, 1980 (ndia);
 Xysticus kochi Thorell, 1872 (Europa, Mediterrani fins a sia Central);
 Xysticus kochi abchasicus Mcheidze & Utochkin, 1971 (Gergia);
 Xysticus Krakatoaensis Bristowe, 1931 (Krakatoa);
 Xysticus kulczynskii Wierzbicki, 1902 (Azerbaijan, Iran);
 Xysticus kurilensis Strand, 1907 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Xysticus kuzgi Marusik & Logunov, 1990 (sia Central);
 Xysticus labradorensis Keyserling, 1887 (Holrtic);
 Xysticus laetus Thorell, 1875 (Ucrana);
 Xysticus lalandei (Audouin, 1826) (Egipte, Israel);
 Xysticus lanio C. L. Koch, 1835 (Palertic);
 Xysticus lanio alpinus Kulczyn'ski, 1887 (ustria);
 Xysticus lanzarotensis (Wunderlich, 1992) (Illes Canries);
 Xysticus lapidarius Utochkin, 1968 (sia Central);
 Xysticus lassanus Chamberlin, 1925 (EUA, Mxic);
 Xysticus laticeps Bryant, 1933 (EUA, Cuba);
 Xysticus latitabundus Logunov, 1995 (Rssia);
 Xysticus lendli Kulczyn'ski, 1897 (Hongria);
 Xysticus lepnevae Utochkin, 1968 (Rssia, Sakhalin);
 Xysticus lindbergi Roewer, 1962 (Afganistan);
 Xysticus lineatus (Oestring, 1851) (Palertic);
 Xysticus locuples Keyserling, 1880 (EUA, Canad);
 Xysticus loeffleri Roewer, 1955 (sia Central);
 Xysticus logunovi Seyfulina & Mikhailov, 2004 (Rssia);
 Xysticus logunovi Ono & Martens, 2005 (Iran);
 Xysticus lucifugus Lawrence, 1937 (Sud-frica);
 Xysticus luctans (C. L. Koch, 1845) (EUA, Canad);
 Xysticus luctator L. Koch, 1870 (Palertic);
 Xysticus luctuosus (Blackwall, 1836) (Holrtic);
 Xysticus lutzi Gertsch, 1935 (EUA, Mxic);
 Xysticus macedonicus Silhavy, 1944 (Alemanya, Sussa, ustria, Macednia, Turquia);
 Xysticus maculatipes Roewer, 1962 (Afganistan);
 Xysticus maculiger Roewer, 1951 (Yarkand);
 Xysticus madeirensis (Wunderlich, 1992) (Madeira);
 Xysticus manas Song & Zhu, 1995 (Xina);
 Xysticus marmoratus Thorell, 1875 (Hongria, Eslovquia, Bulgria, Rssia, Ucrana);
 Xysticus martensi Ono, 1978 (Nepal);
 Xysticus marusiki Ono & Martens, 2005 (Iran);
 Xysticus minor Charitonov, 1946 (sia Central);
 Xysticus minutus Tikader, 1960 (ndia);
 Xysticus mongolicus Schenkel, 1963 (Kazakhstan, Monglia, Xina);
 Xysticus montanensis Keyserling, 1887 (EUA, Canad, Alaska);
 Xysticus mugur Marusik, 1990 (Rssia);
 Xysticus mulleri Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Xysticus multiaculeatus Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Xysticus mundulus O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Xysticus namaquensis Simon, 1910 (Sud-frica);
 Xysticus natalensis Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Xysticus nataliae Utochkin, 1968 (Rssia);
 Xysticus nebulo Simon, 1909 (Vietnam);
 Xysticus nenilini Marusik, 1989 (Rssia, Monglia);
 Xysticus nepalhimalaicus Ono, 1978 (Nepal);
 Xysticus nevadensis (Keyserling, 1880) (EUA);
 Xysticus nigriceps Berland, 1922 (frica Oriental);
 Xysticus nigromaculatus Keyserling, 1884 (EUA, Canad);
 Xysticus nigropunctatus L. Koch, 1867 (Queensland);
 Xysticus nigrotrivittatus (Simon, 1870) (Portugal, Espanya);
 Xysticus ninnii Thorell, 1872 (Palertic);
 Xysticus ninnii fusciventris Crome, 1965 (Europa Oriental fins a Monglia);
 Xysticus nitidus Hu, 2001 (Xina);
 Xysticus nubilus Simon, 1875 (Mediterrani, Aores, Macronesia);
 Xysticus nyingchiensis Song & Zhu, 1995 (Xina);
 Xysticus obesus Thorell, 1875 (Rssia, Ucrana);
 Xysticus obscurus Collett, 1877 (Holrtic);
 Xysticus ocala Gertsch, 1953 (EUA);
 Xysticus ontariensis Emerton, 1919 (Canad);
 Xysticus orizaba Banks, 1898 (Mxic);
 Xysticus ovadan Marusik & Logunov, 1995 (Turkmenistan);
 Xysticus ovatus Simon, 1876 (Frana);
 Xysticus ovcharenkoi Marusik & Logunov, 1990 (sia Central);
 Xysticus paiutus Gertsch, 1933 (EUA, Mxic);
 Xysticus palawanicus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Xysticus palpimirabilis Marusik & Chevrizov, 1990 (Kyrgyzstan);
 Xysticus paniscus L. Koch, 1875 (Alemanya);
 Xysticus parallelus Simon, 1873 (Crsega, Sardenya);
 Xysticus parapunctatus Song & Zhu, 1995 (Xina);
 Xysticus pearcei Schick, 1965 (EUA);
 Xysticus peccans O. P.-Cambridge, 1876 (Egipte);
 Xysticus pellax O. P.-Cambridge, 1894 (Amrica del Nord);
 Xysticus peninsulanus Gertsch, 1934 (EUA);
 Xysticus pentagonius Seyfulina & Mikhailov, 2004 (Rssia);
 Xysticus periscelis Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Xysticus pieperi Ono & Martens, 2005 (Iran);
 Xysticus pigrides Mello-Leito, 1929 (Illes Cap Verd);
 Xysticus pinocorticalis (Wunderlich, 1992) (Illes Canries);
 Xysticus posti Sauer, 1968 (EUA);
 Xysticus potamon Ono, 1978 (Nepal);
 Xysticus pretiosus Gertsch, 1934 (EUA, Canad);
 Xysticus promiscuus O. P.-Cambridge, 1876 (Egipte, Israel);
 Xysticus pseudobliteus (Simon, 1880) (Rssia, Kazakhstan, Monglia, Xina, Corea);
 Xysticus pseudocristatus Azarkina & Logunov, 2001 (sia Central fins a Xina);
 Xysticus pseudolanio Wunderlich, 1995 (Turquia);
 Xysticus pseudoluctuosus Marusik & Logunov, 1995 (Tajikistan);
 Xysticus pseudorectilineus (Wunderlich, 1995) (Turquia);
 Xysticus pulcherrimus Keyserling, 1880 (Colmbia);
 Xysticus punctatus Keyserling, 1880 (EUA, Canad);
 Xysticus pygmaeus Tyschchenko, 1965 (Kazakhstan);
 Xysticus pynurus Tikader, 1968 (ndia);
 Xysticus quadratus Tang & Song, 1988 (Xina);
 Xysticus quadrispinus Caporiacco, 1933 (Lbia);
 Xysticus quadrispinus concolor Caporiacco, 1933 (Lbia);
 Xysticus quagga Jocqu, 1977 (Marroc);
 Xysticus rainbowi Strand, 1901 (Nova Guinea);
 Xysticus rectilineus (O. P.-Cambridge, 1872) (Sria, Lebanon, Israel);
 Xysticus robinsoni Gertsch, 1953 (EUA, Mxic);
 Xysticus robustus (Hahn, 1832) (Europa fins a sia Central);
 Xysticus robustus strandianus Ermolajev, 1937 (Rssia);
 Xysticus rockefelleri Gertsch, 1953 (Mxic);
 Xysticus roonwali Tikader, 1964 (ndia, Nepal);
 Xysticus rostratus Ono, 1988 (Rssia, Jap);
 Xysticus rugosus Buckle & Redner, 1964 (Rssia, Canad, EUA);
 Xysticus ryukyuensis Ono, 2002 (Illes Ryukyu);
 Xysticus sabulosus (Hahn, 1832) (Palertic);
 Xysticus sabulosus occidentalis Kulczyn'ski, 1916 (Rssia);
 Xysticus saganus Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Xysticus sagittifer Lawrence, 1927 (Nambia);
 Xysticus sardiniensis (Wunderlich, 1995) (Sardenya);
 Xysticus schoutedeni Lessert, 1943 (Congo);
 Xysticus secedens L. Koch, 1876 (ustria, Balcans);
 Xysticus semicarinatus Simon, 1932 (Frana, Espanya, Portugal);
 Xysticus seserlig Logunov & Marusik, 1994 (Rssia, Monglia);
 Xysticus setiger O. P.-Cambridge, 1885 (Pakistan, ndia);
 Xysticus sharlaa Marusik & Logunov, 2002 (Rssia);
 Xysticus shillongensis Tikader, 1962 (ndia);
 Xysticus shyamrupus Tikader, 1966 (ndia);
 Xysticus sibiricus Kulczyn'ski, 1908 (Rssia);
 Xysticus siciliensis Wunderlich, 1995 (Siclia);
 Xysticus sicus Fox, 1937 (Rssia, Xina, Corea);
 Xysticus sikkimus Tikader, 1970 (ndia, Xina);
 Xysticus silvestrii Simon, 1905 (Argentina);
 Xysticus simonstownensis Strand, 1909 (Sud-frica);
 Xysticus simplicipalpatus Ono, 1978 (Nepal, Bhutan);
 Xysticus sinaiticus Levy, 1999 (Egipte);
 Xysticus sjostedti Schenkel, 1936 (Rssia, Monglia);
 Xysticus slovacus Svaton, Pekr & Prdavka, 2000 (Eslovquia, Rssia);
 Xysticus soderbomi Schenkel, 1936 (Monglia);
 Xysticus soldatovi Utochkin, 1968 (Rssia, Xina);
 Xysticus spasskyi Utochkin, 1968 (Rssia);
 Xysticus sphericus (Walckenaer, 1837) (EUA);
 Xysticus spiethi Gertsch, 1953 (Mxic);
 Xysticus squalidus Simon, 1883 (Illes Canries, Madeira);
 Xysticus strandi Kolosvry, 1934 (Hongria);
 Xysticus striatipes L. Koch, 1870 (Palertic);
 Xysticus subjugalis Strand, 1906 (Etipia);
 Xysticus subjugalis nigerrimus Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Xysticus tampa Gertsch, 1953 (EUA);
 Xysticus tarcos L. Koch, 1875 (Etipia);
 Xysticus taukumkurt Marusik & Logunov, 1990 (Kazakhstan);
 Xysticus tenebrosus Silhavy, 1944 (Est Mediterrani);
 Xysticus tenebrosus ohridensis Silhavy, 1944 (Macednia);
 Xysticus texanus Banks, 1904 (EUA, Mxic);
 Xysticus thessalicoides Wunderlich, 1995 (Grcia, Creta, Turquia);
 Xysticus thessalicus Simon, 1916 (Balcans, Grcia, Turquia, Israel);
 Xysticus tikaderi Bhandari & Gajbe, 2001 (ndia);
 Xysticus toltecus Gertsch, 1953 (Mxic);
 Xysticus torsivoides Song & Zhu, 1995 (Xina);
 Xysticus torsivus Tang & Song, 1988 (Xina);
 Xysticus tortuosus Simon, 1932 (Portugal fins a ustria, Marroc, Algria);
 Xysticus transversomaculatus Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Xysticus triangulosus Emerton, 1894 (EUA, Canad, Alaska);
 Xysticus triguttatus Keyserling, 1880 (EUA, Canad);
 Xysticus tristrami (O. P.-Cambridge, 1872) (Saudi Arabia fins a sia Central);
 Xysticus trizonatus Ono, 1988 (Jap);
 Xysticus tsanghoensis Hu, 2001 (Xina);
 Xysticus tugelanus Lawrence, 1942 (Sud-frica);
 Xysticus turkmenicus Marusik & Logunov, 1995 (sia Central);
 Xysticus turlan Marusik & Logunov, 1990 (sia Central);
 Xysticus tyshchenkoi Marusik & Logunov, 1995 (sia Central);
 Xysticus ukrainicus Utochkin, 1968 (Rssia, Gergia);
 Xysticus ulkan Marusik & Logunov, 1990 (Kyrgyzstan);
 Xysticus ulmi (Hahn, 1831) (Palertic);
 Xysticus urbensis Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Xysticus urgumchak Marusik & Logunov, 1990 (sia Central);
 Xysticus vachoni Schenkel, 1963 (Rssia, Kazakhstan, Monglia, Jap);
 Xysticus variabilis Keyserling, 1880 (EUA);
 Xysticus verecundus Gertsch, 1934 (Mxic);
 Xysticus verneaui Simon, 1883 (Illes Canries, Madeira);
 Xysticus viduus Kulczyn'ski, 1898 (Palertic);
 Xysticus viveki Gajbe, 2005 (ndia);
 Xysticus wagneri Gertsch, 1953 (Mxic);
 Xysticus walesianus Karsch, 1878 (Nova Galles del Sud);
 Xysticus winnipegensis Turnbull, Dondale & Redner, 1965 (Canad);
 Xysticus wuae Song & Zhu, 1995 (Xina);
 Xysticus wunderlichi Logunov, Marusik & Trilikauskas, 2001 (Rssia);
 Xysticus xerodermus Strand, 1913 (Turquia, Israel);
 Xysticus xiningensis Hu, 2001 (Xina);
 Xysticus xizangensis Tang & Song, 1988 (Xina);
 Xysticus xysticiformis (Caporiacco, 1935) (sia Central, Xina);
 Xysticus yogeshi Gajbe, 2005 (ndia);
 Xysticus zonshteini Marusik, 1989 (Kyrgyzstan, Tajikistan);

Zametopias.
Zametopias Thorell, 1892
 Zametopias speculator Thorell, 1892 (Sumatra);
 Zametopias trimeni Simon, 1895 (Sud-frica);

Zametopina.
Zametopina Simon, 1909
 Zametopina calceata Simon, 1909 (Vietnam);

Zygometis.
Zygometis Simon, 1901
 Zygometis lactea (L. Koch, 1876) (Tailndia fins a Austrlia, Norfolk);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166318" title="Cllut" nonfiltered="2968" processed="2956" dbindex="67986">


Onomstica:

Collut d'Alexandria, heretge del segle III;
Collut, heretge del segle VI;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166319" title="Collut d'Alexandria" nonfiltered="2969" processed="2957" dbindex="67987">
Cllut (Colluthus,          ) fou un religis considerat heretge i proper als maniqueus. Fou prevere d'Alexandria i fou deposat per un concili fet en aquesta ciutat el 324. Va morir abans del 340 i els seus seguidors van desaparixer poc desprs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166320" title="Collut (heretge)" nonfiltered="2970" processed="2958" dbindex="67988">
Cllut (Colluthus,          ) fou un religis considerat heretge de la secta  monofisita. Alguns fragments dels seus escrits es conserven a les actes del concili del Later del 649.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166321" title="Colotes" nonfiltered="2971" processed="2959" dbindex="67989">


Onomstica:

Colotes de Lmpsac, filsof epicuri grec;

Colotes de Paros, escultor grec;

Colotes de Teos, pintor.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166322" title="Colotes de Lmpsac" nonfiltered="2972" processed="2960" dbindex="67990">
Colotes de Lmpsac (       ) fou un filsof epicuri de Lmpsac, i deixeble d'Epicur. Va escriure un llibre per demostrar que no es podia viure d'acord a les doctrines d'altres filsofs (                                                      ) dedicat a un dels reis Ptolemeus, probablement Ptolemeu IV Filoptor. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166323" title="Colotes de Paros" nonfiltered="2973" processed="2961" dbindex="67991">
Colotes de Paros         ) fou un escultor de l'illa de Paros, que va ajudar a Fdies en l'execuci de l'esttua de Zeus a Olmpia, i va deixar altres treballs principalment en or i vori, a Elis on vivia desterrat. Est datat vers el 444 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166325" title="Luci Juni Moderat Columella" nonfiltered="2974" processed="2962" dbindex="67992">

Luci Juni Moderat Columella (Lucius Junius Moderatus Columella) fou un escriptor rom sobre temes agrcoles i rurals. Es creu que va nixer a Gades i va viure al segle I. Va visitar Sria i Cilcia en algun moment de la seva vida, per vivia normalment a Roma i tenia una residncia anomenada Ceretanum de localitzaci indeterminada. Per una inscripci es pensa que va morir i fou enterrat a Trent. 

La seva obra principal sobre agricultura es divideix en 12 llibres. Un altre llibre es titula "De Arboribus" i recull dades d'altres autors perduts.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166326" title="Clut" nonfiltered="2975" processed="2963" dbindex="67993">
Clut (Coluthus, ) fou un dels darrers poetes pics grecs nascut a Licpolis (Egipte). Va viure al segle VI. 

Va escriure poemes laudatoris (), un poema heroic en sis llibres titulat , i un altra titulat . De les seves obres es conserva "El rapte d'Hellena" () en 392 hexmetres i imitant a Homer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166327" title="Calixt II" nonfiltered="2976" processed="2964" dbindex="67994">

Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Borgonya, (1050)   Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Esglsia Catlica del 1119 al 1124.

Fill del comte Guillem I de Borgonya, en 1088 va ser nomenat arquebisbe de Viena del Delfinat, crrec en qu es destac com a gran defensor de la reforma de l'Esglsia, iniciada per Gregori VII. En 1119, a la mort del papa Gelasi II, va ser escollit com a nou papa a l'abadia de Cluny, ja que en aquells moments a Roma es trobava l'antipapa Gregori VIII. Immediatament va intentar una aproximaci a l'emperador Enric V i li va enviar una ambaixada, que va concertar una trobada a la ciutat de Reims amb l'objectiu de solucionar la querella de les investidures. El fet de qu Enric es presents a la trobada al capdavant del seu exrcit va fer que el papa convoqus, el 30 d'octubre del 1119, un concili en Reims on va excomunicar l'emperador i l'antipapa Gregori. Amb l'ajuda normanda Calixte aconsegu, en 1120, tornar a Roma i obligar l'antipapa Gregori a fugir a Sutri on desprs de caure presoner fou recls, fins a la seva mort en el 1121, en el monestir de Cava.

Installat definitivament a Roma Calixt dedic novament les seves energies a la soluci de la querella de les investidures que des de feia mig segle enfrontava el Papat amb l'Imperi. Per aix propos a Enric V la celebraci en Worms d'una dieta en qu participarien bisbes i prnceps i que, el 23 de setembre del 1122, conclou amb la firma del Concordat de Worms pel qual l'emperador renunciava al seu dret d'assistir a les investidures eclesistiques i a atorgar als investits el ceptre que reconeixia el seu crrec.

El 18 de maig del 1123 Calixt va convocar el Concili I del Later, considerat per l'Esglsia Catlica com el primer dels ecumnics celebrats en Occident, i en qu es van confirmar i sancionar els acords aconseguits en el Concordat de Worms, a ms de decretar-se vint-i-dos cnons contra la simonia, el nicolaisme i la intromissi dels laics en assumptes eclesistics. En aquest concili tamb s'acord l'organitzaci d'una croada, que seria la Segona Croada.

Calixt II fou el papa que instaur l'Any Sant Jacobeu, que havia de celebrar-se tots els anys en qu el dia 25 de juliol, dia de Sant Jaume, coincids amb diumenge. Tots aquells peregrins que visitessin la tomba de l'apstol en el transcurs d'un any jacobeu guanyarien el jubileu o indulgncia plenria. Aquesta institucio va impulsar en gran manera les peregrinacions a Sant Jaume de Compostella durant tota l'edat mitjana.

Una dada curiosa d'aquest Papa s que va excomunicar el Cometa Halley, per considerar-lo un cos obra del diable.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166328" title="Com" nonfiltered="2977" processed="2965" dbindex="67995">
Com (Comanus,        ) fou ministre de Ptolemeu VIII Evergetes II. Polibi diu que va dirigir una ambaixada a Sria per acordar la pau amb Antoc IV Epfanes (174 aC-164 aC) el 169 aC. El 162 aC fou ambaixador a Roma, per reclamar Xipre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166329" title="Comazon" nonfiltered="2978" processed="2966" dbindex="67996">
Comazon fou un dels nou primers comissionats nomenats per Teodosi i Valentini III el 429  per compilar el Codi Teodosi, feina que va acabar una segona comissi de setze designats el 435. El 429 era exmagister scrinii.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166331" title="Publi Valeri Eutiqui" nonfiltered="2979" processed="2967" dbindex="67997">
Publi Valeri Eutiqui de sobrenom  Comazon  fou un actor i ballar de Roma. Estava servint a Trcia quan fou degradat per la seva conducta a la flota de Claudi tal, governador provincial. Desprs va prendre part a la conspiraci contra Macr i va esdevenir m dreta d'Elagbal que el va fer prefecte del pretori i cnsol el 220, i per dues vegades prefecte de la ciutat, crrecs en els que es va venjar dels qui l'havien perjudicat. A la mort de l'emperador (222) no sols va escapar de la mort sin que encara fou nomenat per tercera vegada prefecte de la ciutat, la primera vegada que una persona exercia tres vegades el crrec.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166333" title="Cometes Escolstic" nonfiltered="2980" processed="2968" dbindex="67998">
Cometes Escolstic (Cometas Scholasticus,                    ,) conegut tamb com Cartulari (Chartularius,             ) fou un poeta bizant autor de sis epigrames en l'antologia grega. Va viure probablement al segle IX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166334" title="Cartulari" nonfiltered="2981" processed="2969" dbindex="67999">
Cartulari o cartoral s el llibre que aplega documents i cpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesistic, amb un cert ordre expositiu (sistemtic, cronolgic, geogrfic, etc).

La seva funci ms important ha estat la de conservar i facilitar la consulta dels privilegis, ttols i drets dominicals d'una entitat jurdica o d'una famlia. La seva presentaci, almenys fins al segle XIII, se sol ajustar a unes caracterstiques determinades: gran format (de quart major a foli major), en pergam, escrit a dues columnes en lletra librria. 

Els cartularis constitueixen una important font historiogrfica. Cal esmentar el cartulari del bisbat de Fulda, del segle IX, un dels ms antics, el Becerro gtico de San Pedro de Cardea, i el Libro gtico de Sant Joan de la Penya. Entre els catalans, el de Santa Maria Ala, en forma de rtol, el primer de Gerri de la Sal, del segle XI, el de Santa Maria de Lavaix (del qual noms es conserva una cpia del segle XVIII), el d'Ovarra, el de Tavrnoles i, sobretot, el Liber Feudorum Major, dels segles XII i XIII, i tamb el cartulari de Sant Cugat del Valls, del segle XIII, conservats a l'Arxiu de la Corona d'Arag, el de Poblet, del segle XIII, i el Llibre blanc de Santes Creus, dels segles XII i XIII, conservats a la Biblioteca Pblica i Provincial de Tarragona, i els de les catedrals: Libri Antiquitatum (Barcelona), Liber dotaliarum (Urgell), el d'Elna i de la catedral de Roda d'Isvena, i el Cartoral de Carlemany (Girona).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166336" title="Colleen McCullough" nonfiltered="2982" processed="2970" dbindex="68000">
Colleen McCullough (Wellington, Austrlia, 1 de juny de 1937) s una escriptora australiana de novelles romntiques i histriques. 

Va iniciar la seva carrera literria amb la publicaci el 1974 de Tim (de la qual se'n va fer una pellcula protagonitzada pel Mel Gibson i la Piper Laurie), es va fer famosa amb The Thorne Birds de 1977, un best-seller internacional sense precedents de la qual se'n va fer una srie emesa a la televisi espanyola amb el ttol El Pjaro Espino. Seguidament va publicar An Indecent Obsession, A Creed for the Third Millennium, The Ladies of Missalonghi, El Relat de Morgan (Morgan's Run), i la srie en set parts dels Masters of Rome. El rigor histric d'aquestes novelles romanes li va suposar rebre el ttol de Doctora de Lletres per la Macquarie University el 1993. 

Va estudiar neurologia i va treballar com a neurofisiloga a Austrlia i el Regne Unit. Va fundar el departament de neurofisiologia al Royal North Shore Hospital de Sydney, i desprs va treballar com a investigadora i professora a la Yale Medical School durant deu anys. Des de finals dels 70 viu a la illa de Norfolk, al Pacfic Sud, amb el seu marit Ric Robinson.

Bibliografia.
Masters of Rome.
 1990: The First Man in Rome;
 1991: The Grass Crown;
 1993: Fortune's Favorites;
 1996: Caesar's Women;
 1997: Caesar: Let the Dice Fly;
 2002: The October Horse;
 2007: Antony and Cleopatra;

Novelles.
 1974: Tim ;
 1977: The Thorn Birds ;
 1981: An Indecent Obsession;
 1985: A Creed for the Third Millennium;
 1987: The Ladies of Missalonghi;
 1998: The Song of Troy;
 1999: The Courage and the Will: The Life of Roden Cutler VC;
 2000: El Relat de Morgan (Morgan's Run);
 2003: The Touch;
 2004: Angel Puss;
 2006: On, Off;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166337" title="Comnia" nonfiltered="2983" processed="2971" dbindex="68001">
Comnia fou una gens romana plebea. Cominius tamb fou un cognom dels Pontii. Cap membre de la gens Comnia va obtenir alts crrecs de l'estat i encara que apareix un Postumi Comini Aurunc com a cnsol el 501 aC, se sap que aquest era patrici i probablement membre de la gens Postmia.

Els personatges principals foren: 

Comini, trib de la plebs. ;
Luci Comini fou trib militar a l'exrcit del dictador Luci Papiri Cursor (325 aC);
Comini fou comandant de una tropa de cavalleria a l'exrcit de Tiberi Semproni Grac a Hispnia el 178 aC;
Sext Comini fou un cavaller rom que va patir les exaccions de Verres.
Publi Comini,  cavaller rom ;
Luci Comini (o Gai Comini),  cavaller rom ;
Quint Comini fou un oficial de Juli Csar que fou fet presoner junt amb Luci Ticida pel comandant pompei Virgili, prop de Thapsus (47 aC);
Luci Comini Pedari fou nomenat per August per ajudar a Mesalla Corv en la seva superintendncia sobre els aqeductes. ;
Publi Comini fou un cavaller rom que va difondre un libel contra Tiberi. L'emperador el va perdonar per la intercessi del seu germ Comini, que era senador (any 24);
Ponti Comini, militar rom ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166338" title="Comini" nonfiltered="2984" processed="2972" dbindex="68002">


Onomstica:

Comini, trib de la plebs ;

Luci Comini fou trib militar a l'exrcit del dictador Luci Papiri Cursor (325 aC);

Comini fou comandant de una tropa de cavalleria a l'exrcit de Tiberi Semproni Grac a Hispnia el 178 aC;

Sext Comini fou un cavaller rom que va patir les exaccions de Verres;

Publi Comini,  cavaller rom ;

Luci Comini (o Gai Comini),  cavaller rom ;

Quint Comini fou un oficial de Juli Csar que fou fet presoner junt amb Luci Ticida pel comandant pompei Virgili, prop de Thapsus (47 aC);

Luci Comini Pedari fou nomenat per August per ajudar a Mesalla Corv en la seva superintendncia sobre els aqeductes. ;

Publi Comini fou un cavaller rom que va difondre un libel contra Tiberi. L'emperador el va perdonar per la intercessi del seu germ Comini, que era senador (any 24);

Ponti Comini, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166339" title="Comini (trib)" nonfiltered="2985" processed="2973" dbindex="68003">
Comini (Cominius) fou trib de la plebs en data incerta. Va acusar Marc Letori Merge, un trib militar, per intentar seduir els seus cornicularis


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166340" title="Publi Comini" nonfiltered="2986" processed="2974" dbindex="68004">
Publi Comini fou un cavaller rom nascut a Spoleto, que junt amb el seu germ (Luci o Gai Comini) va acusar a Esti (74 aC) i a Gai Corneli (66 aC), al darrer, trib de la plebs el 67 aC, de delicte de traci (majestas), per el dia del judici els dos germans foren expulsats de la ciutat; el 65 aC van renovar les acusacions i Corneli fou defensat per Cicer (llavors pretor) i l'acusat fou absolt. Va morir abans del 45 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166341" title="Luci Comini" nonfiltered="2987" processed="2975" dbindex="68005">
Luci Comini (o Gai Comini) fou un cavaller rom que junt amb el seu germ (Publi Comini) va acusar a Esti (74 aC) i a Gai Corneli (66 aC), al darrer, trib de la plebs el 67 aC, de delicte de traci (majestas), per el dia del judici els dos germans foren expulsats de la ciutat ; el 65 aC van renovar les acusacions i Corneli fou defensat per Cicer (llavors pretor) i l'acusat fou absolt. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166342" title="Ponti Comini" nonfiltered="2988" processed="2976" dbindex="68006">
Ponti Comini (Pontius Cominius) fou un militar rom que estan assetjat al Capitoli pels gals, es va oferir per anar al senat per demanar el nomenament de Marc Furi Camil com a dictador rom. Va poder arribar al senat amb una barca pel Tber.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166343" title="Commini" nonfiltered="2989" processed="2977" dbindex="68007">
Commini (Comminianus) fou un escriptor rom del segle IV. Alguns fragments de la seva obra foren reproduts per Carisi i per aix son coneguts ja que el seu treball es va perdre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166346" title="Commi" nonfiltered="2990" processed="2978" dbindex="68008">
Commi (Commius) fou rei dels atrebats, nomenat per Juli Csar. 

Commi era un dels ambaixadors gals enviats a Csar que el va fer rei. Csar confiava en la seva lleialtat  i el va enviar a Britnia amb un cos de cavalleria, per fou capturat pels britons  i carregat de cadenes. Desprs de la derrota britona fou alliberat i enviat a demanar la pau.

El 53 aC servia a Csar contra els menapis i el 52 aC quan es va formar una gran aliana de gals per aixecar el setge d'Alsia. Commi es va unir als gals i va tenir un alt comandament. Labi va provar d'assassinar-lo el hivern del 52 al 51 aC sense xit. 

El 51 aC dirigia la confederaci dels bellvacs  i les tribus venes; quan els atrebats foren sotmesos va seguir dirigint una guerrilla contra Roma, per va perdre la major part dels seus homes i finalment es va sotmetre a Marc Antoni








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166347" title="Commodi" nonfiltered="2991" processed="2979" dbindex="68009">
Commodi (Commodianus) fou un poeta rom cristi que va compondre poemes contra els deus pagans; una obra titulada Instructiones adversus Gentium Deos pro Christiana Disciplina. Va viure al final del segle III. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166348" title="Cmmode (desambiguaci)" nonfiltered="2992" processed="2980" dbindex="68010">


Onomstica:

Cmmode, nom de famlia romana;

Luci Ceioni Cmmode, cnsol rom;

Ceioni Cmmode, pare de Luci Aureli Ver Csar ;

Luci Ceioni Cmmode conegut com Luci Aureli Ver Csar,  csar rom.

Luci Ceioni Cmmode, emperador rom amb el nom de Luci Aureli Ver ;

Cmmode, emperador rom (161-192);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166349" title="Honori II" nonfiltered="2993" processed="2981" dbindex="68011">

Honori II (nom de bateig Lamberto Scannabecchi) (Fagnano, ?   Roma, 13 de febrer de 1130) fou papa de l'Esglsia catlica del 1124 al 1130.

L'any 1117 fou nomenat cardenal d'stia pel papa Gelasi II i posteriorment es va convertir en un dels seus collaboradors ms propers; quan el papa va ser exiliat el va acompanyar a Frana. Ms endavant, amb Calixt II, va actuar com a llegat papal i va participar amb efectivitat en les negociacions que portarien a la firma, en 1122, del Concordat de Worms que posaria fi a la querella de les investidures.

Desprs de la mort de Calixte II, la tradicional influncia imperial en les eleccions papals havia desaparegut a causa de la immediata mort del emperador Enric V. Aquesta oportunitat favorable no va ser aprofitada per l'Esglsia, ja que els cardenals es trobaven dividits en dues faccions que comptaven amb el suport, respectivament, de les famlies Pierleoni i Frangipani. Aquesta situaci dugu a que s'escollissin dos papes: Honori II i Celest II. El previsible cisma va quedar avortat quan Celest II va renunciar per decisi prpia i Honori va ser consagrat bisbe de Roma el 21 de desembre del 1124.

Immediatament va haver de decidir sobre la successi d'Enric V en el tron imperial, ja que ho pretenien tres candidats: Lotari, duc de Saxnia, Frederic duc de Suabia i Conrad, duc de Francnia. L'elecci havia de tenir lloc en una assemblea composta per set prnceps electors, tres eclesistics i quatre nobles, entre els quals es trobaven els tres candidats al tron; per com els electors eclesistics estaven influts pel Papa, Honori era qui tenia la clau de l'elecci. Es va decantar pel duc de Saxnia, Lotari, que en 1125, es va convertir en el rei alemany Lotari III, al ser el candidat mes propens a respectar el Concordat de Worms. En 1127 al morir el duc Guillem de Calbria i d'Aplia, Honori es va oposar, en un primer moment, a que el comte Roger II de Siclia en fos el successor, tot i que posteriorment es va veure obligat a reconeixer-lo.

Durant el seu pontificat, Bernat de Claraval va redactar la regla per la qual es regiria l'Orde del Temple, acabada de crear i que seria reconeguda oficialment per Honori en el concili de Troyes. Honori tamb va combatre l'heretgia dels albigesos motiu pel qual va convocar un concili a Tolosa de Llenguadoc.

Honori II va morir el 13 de febrer del 1130 en el convent de Sant Gregori, on s'havia retirat al sentir-se malalt. El seu cos va ser inhumat en la Baslica de Sant Joan del Later.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166350" title="Cmmode (famlia)" nonfiltered="2994" processed="2982" dbindex="68012">
Cmmode fou el nom de famlia dels Ceionis sota els emperadors.

Els seus personatges principals foren: 
Luci Ceioni Cmmode, cnsol rom.
Ceioni Cmmode, pare de Luci Aureli Ver Csar (Lucius Aurelius Verus Caesar);
Luci Ceioni Cmmode conegut com Luci Aureli Ver Csar (Lucius Aurelius Verus Caesar) fou csar rom.
Luci Ceioni Cmmode, emperador rom amb el nom de Luci Aureli Ver. ;
Cmmode, emperador rom;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166353" title="Luci Ceioni Cmmode" nonfiltered="2995" processed="2983" dbindex="68013">
Luci Ceioni Cmmode fou un magistrat rom.

Es esmentat als fasti com a cnsol sota Vespasi, l'any 78.

El mateix nom fou portat per altres membres de la famlia Commode:

Ceioni Cmmode, que fou el pare de Luci Aureli Ver Csar ;
Luci Ceioni Cmmode conegut com Luci Aureli Ver Csar, que fou csar rom.
Luci Ceioni Cmmode, emperador rom amb el nom de Luci Aureli Ver ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166354" title="Ceioni Cmmode" nonfiltered="2996" processed="2984" dbindex="68014">
Ceioni Cmmode anomenat tamb Ver (Verus) o Luci Aureli, fou un cavaller d'una noble famlia d'Etrria, de Faventia, que fou el pare del csar Luci Aureli Ver (Lucius Aurelius Verus) i origen del moment d'esplendor de la famlia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166355" title="Luci Aureli Ver Csar" nonfiltered="2997" processed="2985" dbindex="68015">

Luci Ceioni Cmmode  (Lucius Ceionius Commodus) conegut com Luci Aureli Ver (Lucius Aurelius Verus) fou csar rom.

Fou adoptat per Adri i va rebre el nom de Luci Eli Ver Csar (vers 135 o 136) . Fou cnsol el 136 amb el nom encara de Luci Ceioni Cmmode, i altra cop el 137 amb el nom de Luci Eli Csar el que indicaria que l'adopci es va completar el 136. Desprs fou governador de Pannnia per va morir sobtadament el 1 de gener del 138. Va deixar una filla de nom Fbia i un fill de nom Luci Ceioni Cmmode















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166356" title="Jacques-Louis David" nonfiltered="2998" processed="2986" dbindex="68016">

Jacques-Louis David (Pars, 30 d'agost de 1748   Brusselles, 29 de desembre de 1825) va ser un pintor francs que va influir decisivament en el desenvolupament de l'estil neoclssic, sent considerat el ms prominent pintor de l'poca. En la dcada del 1780 la seua cerebral aproximaci a la pintura histrica va marcar el canvi de gust, que es va allunyar de la frivolitat del rococ i va evolucionar cap a la severitat i l'austeritat, connectant amb el clima moral dels darrers anys de l'Antic Rgim.

Ms endavant, David va esdevenir un partidari actiu de la Revoluci Francesa i amic de Maximilien de Robespierre, convertint-se en el dictador de les arts sota la Repblica. Empressonat arran de la caiguda de Robespierre, no va tardar en alinear-se de nou amb el rgim emergent, el del nou Imperi de Napole I. En aquesta poca va desenvolupar l'anomenat 'Estil Imperi', notable pel seu s de clids colors venecians. Va tenir un gran nombre de deixebles que van fer d'ell el personatge ms influent de l'art francs en el Segle XIX, especialment pel que feia a la pintura acadmica de sal.

Primers anys.
Jacques-Louis David va nixer a Pars, al si d'una famlia benestant, el 30 d'agost de 1748.  Quan tenia al voltant de nou anys, son pare va morir en un duel, i sa mare el va deixar sota la cura d'uns oncles arquitectes, els quals li van proporcionar una excellent educaci al Collge des Quatre-Nations, tot i que mai no va ser un bon estudiant; tenia un tumor que li dificultava la parla, i sempre estava enfeinat dibuixant. Omplia els quaderns amb dibuixos, i va arribar a dir, "Sempre m'amagava darrere de la cadira de l'instructor, dibuixant durant tota la classe".  Aviat va decidir que volia ser pintor, per tant els seus oncles com sa mare el volien arquitecte. Tamb aviat va poder contrarestar amb xit aquesta oposici, i va comenar a estudiar amb Franois Boucher, el pintor francs ms important de l'poca, que era tamb un parent lluny.  Boucher va ser un pintor Rococ, tot i que va anar canviant d'estil i esdevenint ms clssic.  Aquest va decidir, en lloc de quedar-se a David sota la seua tutella, enviar-lo amb el seu amic Joseph-Marie Vien, un pintot mediocre, per que tamb va abraar la reacci neoclssica font al rococ. Ac, David va tenir l'oprtunitat d'assistir a l'Acadmie de peinture et de sculpture, situada en el palau del Louvre.

Va presentar-se al Prix de Rome, el que significava l'obtenci d'una beca per a una estada a l'Acadmia Francesa de Roma, quatre vegades entre 1770 i 1774. Una vegada, segons la llegenda, va perdre perqu no ho havia consultat amb Vien, membre del jurat. Una altra vegada va perdre perqu altres estudiants havien estat competint durant anys, i Vien sentia que l'educaci de David podia esperar davant d'aquells mediocres pintors. En protesta, David va iniciar una vaga de fam. Finalment va guanyar el premi l'any 1774. Normalment hauria d'haver assistit a altra escola, abans d'anar a l'Acadmia Francesa de Roma, per la influncia de Vien el va deslliurar d'aquest requisit. Va viatjar a Itlia amb Vien l'any 1775, perqu Vien havia estat nomenat director de l'Acadmia Francesa de Roma. A Itlia, David va poder contemplar les obres mestres de l'art clssic i les restes arqueolgiques de la ciutat. Va omplir dotze quaderns d'esbossos amb material que utilitzaria durant la resta de la seua vida. Tamb va poder estudiar els grans mestres de la pintura italiana, sentint-se atret especialment, entre d'altres, per l'obra de Rafael. L'any 1779 va visitar les runes de Pompeia, i va mostrar-se'n meravellat. Desprs d'aquestes experincies,  el seua afany va ser revolucionar el mn artstic amb els conceptes "eterns" del classicisme.

Obra inicial.

Els estudiants companys de David en l'Acadmia el van trobar de difcil tracte, tot i reconixer el seu geni. Li va ser perms romandre a l'Acadmia un any addicional, per desprs de 5 anys a Roma va tornar a Pars. Ac va trobar persones disposades a exercir la seua influncia en favor d'ell, i va ser escollit membre de l'Acadmia Reial. Va enviar dues pintures a l'Acadmia Reial, i ambdues van incloses en el Sal de Pars de 1781, un gran honor. Va ser molt estimat pels seus collegues, per en l'Acadmia va haver certa prevenci envers l'exits jove nouvingut. Desprs del Sal, el rei va atorgar-li allotjament en el Louvre, un antic i desitjat privilegi reservat als grans artistes. Quan el contractista dels edificis reials, M. Pecol, va entrar en contacte amb David, va proposar-li que es casara amb la seua filla, Marguerite Charlotte.  Aquest matrimoni va proporcionar a Davis diners i, amb el temps, quatre fills. El govern li va encarregar el quadre "Horaci defensat per son pare", i David va decidir rpidament que "Noms a Roma puc pintar romans."  El seu sogre li va proporcionar els diners necessaris per al viatge i David, amb la seua muller i tres dels seus deixebles (aleshores comptava entre 40 i 50 estudiants) va traslladar-se a Roma. Justament, un dels tres deixebles que el van acompanyar, Jean-Germain Drouais, va ser el guanyador del Prix de Rome aquell any.

A Roma, va pintar el fams quadre El jurament dels Horacis. Els mateixos temes i motius retornarien algunes de les seues darreres obres com ara El jurament del Joc de Pilota i Distribuci d'guiles. Mentre El jurament dels Horacis i El jurament del Joc de Pilota palesen la importncia de l'auto-sacrifici respecte a la ptria, la Distribuci d'guiles posa l'accent en l'auto-sacrifici respecte a l'Emperador (Napole) i la importncia de la glria militar. 

David va postular-se per a director de l'Acadmia Francesa de Roma l'any 1787, crrec que desitjava ferventment, per va ser rebutjat en ser considerat massa jove. La situaci es va reperir en els anys immediatament posteriors.



En el Sal de 1787, va exposar la seua famosa Mort de Scrates.  "Condemnat a mort, Scrates, fort, tranquil i en pau, discuteix sobre la immortalitat de l'nima. Envoltat per Crit, els seus apenats amics i deixebles, est ensenyant, filosofant, i de fet, donant grcies al Du de la Salut, Asclepi, pel brevatge de cicuta que li assegurar una mort tranquilla  Plat (no present quan Scrates va morir) est representat com un home vell assegut al peu del llit." Els crtics van comparar "Scrates" amb els frescos de Miquel ngel per a la Capella Sixtina i les Stanze de Rafael, i un d'ells, desprs de visitar el Sal, va qualificar el quadre com "perfecte en tots els sentits". Denis Diderot va dir que semblava copiat d'antics baix relleus. 

La seua segent obra va ser Els lictors portant a Brutus els cossos dels seus fills.  Aquesta obra va tenir una gran repercussi en l'poca. Abans de l'obertura del Sal, havia esclatat la Revoluci Francesa. L'Assemblea Nacional s'havia establert i la Bastilla havia caigut.  La cort reial no volia cap tipus de propaganda que poguera agitar les masses, aix que es va establir una estricta censura de les obres d'art abans de ser exposades. Alguns retrats de gent important van ser bandejats. Quan els peridics van anunciar que l'exhibici d Els lictors portant a Brutus els cossos dels seus fills havia estat prohibida, el poble es va sentir ultratjat i finalment la pressi va fer cedir als reialistes. El quadre va ser exposat al Sal, protegit per estudiants d'art.  L'obra representa a  Luci Juni Brut, cnsol rom, lamentant-se de la mort dels seus fills. Aquests s'havien aixecat contra la Repblica, amb l'objectiu de restaurar la monarquia, i son pare va ordenar la seua mort. Aix, Brut va ser un heroic defensor de la Repblica, i va haver de pagar-hi amb la vida dels seus fills. A la dreta, la mare sost les dues filles i l'via mira a la llunyania, cap a la dreta, amb angoixa. Brut es troba assegut a l'esquerra, sol, afligit, per pensant que ha fet el millor per al seu pas.  El conjunt era un smbol republic, i bviament amb un gran significat en aquells turbulents anys a Frana.

La Revoluci.
Al principi, David va ser partidari de la Revoluci, amic de Robespierre i convenut jacob. Mentre altres estaven abandonant el pas a la recerca de noves i majors oportunitats, David hi va romandre, ajudant a bastir el nou ordre. En realitat el seu capteniment va ser curis: hi havia ms oportunitats per a ell sota el rei que amb la nova situaci. S'ha suggerit que el seu amor pel perode clssic el va fer estimar tot all que se'n podia relacionar, incloent-hi el govern republic.
Potser la clau rau en la seua personalitat. Sense dubte, la seua sensibilitat artstica, el temperament apassionat, les seues voltils emocions, l'entusiasme ardent i l'orgullosa independncia, van poder portar-lo a girar-se contra l'ordre establert, tot i que aix tampoc no explique la seua devoci pel rgim republic. Tampoc les vagues afirmacions a propsit de la seua "punyent ambici... i singular fortalesa de propsit" expliquen les seues connexions revolucionries. Aquells que el van conixer van assegurar que el seu "geners ardor", l'elevat idealisme i el seu entusiasme, tot i que de vegades fantic, ms que la recerca de l'inters personal, van motivar les seues activitats durant aquest perode.



Aviat, David va comenar a adrear els seus atacs a la Reial Acadmia de Pintura i Escultura. Al principi, aquests atacs probablement van ser causats per la hipocresia de l'organitzaci, i per la posici contrria que mantenia envers el treball personal de l'autor, com ja s'ha vist en episodis previs de la seua vida.  La Reial Acadmia estava farcida de reialistes, i els intents de reforma de David no van ser ben rebuts. No obstant aix, la situaci estava en contra d'aquest smbol de l'antic rgim, i l'Assemblea Nacional va ordenar que s'hi introduren canvis per adaptar-la a la nova constituci.

Aleshores, David va encetar una tasca que ms tard hauria de perseguir-lo: propaganda per a la nova repblica.  El quadre de Brut va ser exhibit durant la interpretaci de l'obra de teatre Brutus, del fams Voltaire.  El poble hi va respondre amb tumultuosos signes d'aprovaci. El 20 de juny de 1790, anniversari del primer acte de desafiament contra el rei, es va celebrar el jurament del Joc de Pilota.  Volent commemorar l'esdeveniment amb un quadre, els jacobins, revolucionaris que s'havien estat reunint en el Monestir Jacob, van decidir triar el pintor amb un geni que "anticipara la revoluci". David hi va acceptar, i comen a treballar en un llen d'enormes proporcions. La pintura mai no va ser conclosa, potser a causa de la seva desmesurada mida (aproximadament 10,5 m. x 11 m.) i perqu la gent que hi havia de posar va desaparixer durant el Regnat del Terror, per es conserven diversos esbossos complets.

Quan Voltaire va morir, l'any 1778, l'Esglsia li va denegar un funeral cristi, i el seu cos va ser soterrat al costat d'un monestir.  Un any ms tard, els antics amics de Voltaire iniciaren una campanya per a aconseguir que el seu cos reposara al Pante, que com a propietat de l'Esglsia havia estat confiscat pel govern francs. David va ser escollit per a encapalar el comit organitzador, una desfilada pels carrers de Pars fins al Pante. Malgrat la pluja i l'oposici dels conservadors, que criticaven la despesa pblica que significava l'acte, la process va tenir lloc. Ms de 100.000 persones van contemplar al "Pare de la Revoluci" en el cam vers la seua tomba definitiva. Va ser el primer de molts esdeveniments organitzats per David per a Repblica. Va responsabilitzar-se de l'organitzaci de cerimnies d'homenatge a mrtirs que havien mort lluitant contra els reialistes. Aquesta mena de funerals recordaven les cerimnies religioses de les antigues Grcia i Roma anomenades Saturnlies.

L'any 1791, el rei va intentar fugir del pas, i l'emperador d'ustria va anunciar la seua intenci de restaurar la monarquia. En reacci, el poble va arrestar el rei. La monarquia va ser finalment abolida l'any 1972. Quan la Convenci Nacional va celebrar la seua primera reuni, Davit hi estava assegut al costat dels seus amics Jean-Paul Marat i Robespierre.  En la Convenci, David es va guanyar aviat el sobrenom de "terrorista ferotge". Immediatament, els agents de Robespierre van descobrir una cambra secreta del rei, i van demostrar que aquest conspirava per fer caure el govern. Es va demanar l'execuci del monarca. La Convenci Nacional va sotmetre a votaci la sort de Llus XVI i David va votar la sentncia de mort, el que va provocar que la seua muller, una reialista, es divorciara d'ell. 

Quan va morir Llus XVI, el 2 de gener de 1793, altre home tamb moria   Louis Michel Le Peletier de Saint-Fargeau.  Le Peletier va ser assassinat per un gurdia reial, en venjana per haver votat a favor de l'execuci del rei. David va ser designat per a organitzar el funeral, i va pintar Le Peletier assassinat.  En aquest quadre, l'espasa de l'assass podia veure's penjada per un pl de crinera sobre el cos de Le Peletier, un concepte inspirat en la proverbial espasa de Damocles, que illustrava la inseguretat del poder i la posici.  Tamb subratllava el coratge demostrat per Le Peletier i els seus companys en desfer-se d'un rei opressor.  En l'espasa s'hi trobava una pea de paper en qu hi havia escrit  Vote per la mort del tir , i com a tribut, en el cant inferior dret, David va fer la inscripci:  David a Le Peletier. 20 de gener de 1793 .  La pintura va ser destruda ms tard per una filla reialista de Le Peletier, i noms s conegut a travs d'un gravat i per descripcions dels contemporanis. No obstant aix, aquesta va ser una important obra en la carrera de David, perqu va ser el seu primer quadre acabat sobre un tema de la Revoluci, fet en menys de tres mesos, i va suposar un procs de regeneraci que culminaria amb La mort de Marat.



El 13 de juliol de 1793, va ser assassinat Marat per Charlotte Corday, una dona pertanyent a un partit oposat, el nom de la qual es pot llegir el la nota que sost Marat en el subsegent quadre de David, La mort de Marat.  De nou, David va organitzar un espectacular funeral, i Marat va ser soterrat al Pante.  Marat va morir en la banyera, escrivint.  David volia portar el cos el Marat submergit en la banyera durant el funeral, per el cos havia comenat el procs de putrefacci. En lloc d'aix, el cos de Marat va ser ruixat peridicament amb aigua i aix el pblic va poder contemplar les despulles amb totes les ferides obertes. La mort de Marat, potser el quadre ms clebre de David, ha estat anomenat la Piet de la Revoluci.   Abans de presentar el quadre a la Convenci, David va dir "Ciutadans, el poble estava de nou cridant al seu amic; va deixar anar la seua veu desolada: David, prent els teus pinzells... Jo vaig escoltar la veu del poble, i hi vaig obeir". David va haver de treballar rpidament, i el resultat va ser una imatge senzilla i punyent.  

Desprs d'executar al rei, va esclatar la guerra entre la nova Repblica i les principals potncies europees, i la pobresa es va estendre per la Frana en guerra. El Comit de Salut Pblica, encapalat per Robespierre, que havia esdevingut el virtual dictador del pas, va establir el racionament de blat a Pars. El comit va ser sever; Maria Antonieta va ser condemnada a la guillotina, un esdeveniment recordat en un fams esbs de David. Guillotines porttils van comenar a tallar caps de generals caiguts, aristcrates, capellans i tota mena d'enemics. David va organitzar la seua ltima cerimnia: el festival de l'sser Suprem.  Robespierre s'havia adonat de la tremenda fora propagandstica d'aquesta mena de cerimnies, i va decidir crear una nova religi, mesclant idees morals amb conceptes republicans, basant-se en els treballs de Rousseau, i de la qual el mateix Robespierre seria el sacerdot suprem. Aquest procs havia comenat amb la confiscaci de propietats de l'esglsia i amb l'obligaci que els capellans juraren la repblica. Els festivals, anomenats "ftes", serien el mtode d'adoctrinament. El dia assenyalat, 20 de pradal segons el Calendari republic francs, Robespierre va parlar, va descendir unes escales i amb una torxa que el mateix David li va lliurar, va calar foc a una imatge de cartr que simbolitzava l'ateisme, revelant-ne davall una imatge de la Saviesa.  El festival va accelerar la caiguda dels "incorruptible".  Ms tard, hom ha vist com els mtodes de David han estat usats per Lenin, Mussolini i Hitler.  Aquests actes de propaganda massiva van unir el poble. Frana va intentar exportar aquesta mena de festivals als Estats Units d'Amrica, per aviat es va rebre la notcia que "en realitat, aquests mtodes, excellents a Frana, on les masses hi prenien part activament, tenien a Amrica un aire trist."

Aviat, la guerra va comenar a anar b; les tropes franceses van travessar Blgica, i l'estat d'emergncia que havia forat al Comit de Salut Pblica a prendre el control va desaparixer. Aleshores, els conspiradors van capturar Robespierre a la Convenci Nacional. Durant la detenci, David va cridar al seu amic "si beus cicuta, jo la beur amb tu." Desprs d'aquestes emocions, va caure malalt, i no va assistir a la sessi de la vesprada, el que va salvar-lo de ser guillotinat en companyia de Robespierre.  David va ser arrestat i enviat a la pres, on va pintar el seu auto-retrat, i tamb el del seu carceller.

Post-revoluci.
Desprs de rebre la visita de la seua muller a la pres, David va concebre la idea de contar la histria de les Sabines. S'ha dit que Les sabines demanant la pau interposant-se entre els combatents, tamb anomenat La intervenci de les sabines, va ser pintat en honor de la seua muller, amb el tema de l'amor que preval sobre el conflicte. La pintura tamb es considera una crida a la unitat del poble desprs del vessament de sang revolucionari.

 

Aquesta obra va cridar l'atenci de Napole. La histria del quadre s aquesta: "Els romans havien raptat les filles dels seus vens, les sabines. Per a venjar aquest rapte, els sabins van atacar Roma, tot i que no immediatament   mentrestant, Hersilia, filla de Taci, lder dels sabins, s'havia casat amb Rmul, el cap dels romans, i tenien dos fills. En el quadre es veu a Hersilia, entre son pare i el seu marit, demanant als combatents que no deixen vdues matant als seus esposos o rfenes matant els seus pares. Altra dona sabina s'uneix a les seues exhortacions." Durant aquest temps, els mrtirs de la revoluci van ser trets del Pante i soterrats en una fossa comuna, i les esttues revolucionries van ser enderrocades. Quan David va ser finalment alliberat, el pas havia canviat. La seua esposa va ser especialment activa per a alliberar a David, i ell li va escriure cartes confessant-li que mai no havia deixat d'estimar-la. Es van tornar a casar l'any 1796.  Finalment, completament rehabilitat en la seua posici, es va retirar al seu estudi, va prendre deixebles i va abandonar la poltica.

Napole.
En una de les grans coincidncies de la histria, l'estret lligam de David amb el Comit de Salut Pblica durant el Terror va resultar en la seua signatura de la sentncia de mort d'un tal Alexandre de Beauharnais, un noble menor. La vdua de De Beauharnais, Rose-Marie Josephe de Tascher de Beauharnais seria coneguda posteriorment com Josephine Bonaparte, Emperadriu dels Francesos.  Va ser justament la seua coronaci pel seu marit, Napole I, l'escena que David va pintar de manera tan memorable en el quadre Coronaci de Napole i Josefina, 2 de desembre de 1804. 

David havia estat un admirador de Napoleon des del seu primer encontre, impressionat per les seues faccions clssiques.  Va demanar una sessi de posat a l'ocupat i impacient general, i va poder prendre'n un esbs l'any 1797.  Fou capa d'acabar la cara de Napole, per el seu cos, al quadre que el representa signant la pau amb ustria, roman inacabat. Napole tenia una gran estima per David, i li va demanar que l'acompanyara a Egipte l'any 1798, per David va refusar-hi, allegant que era massa vell per a aquella aventura, i hi va enviar a un estudiant seu: Antoine-Jean Gros.  

Desprs de l'exits colp d'Estat de 1799, Napole, com a Primer Cnsol va encomanar a David una obra commemorativa de la seua arriscada travessia dels Alps. La travessia del Pas de Sant Bernat havia perms als francesos sorprendre l'exrcit austrac i sortir victoriosos de la Batalla de Marengo, el 14 de juny de 1800.  Tot i que Napole havia creuat els Alps sobre una mula, va demanar ser pintat flegmtic sobre un cavall ferstec". David va acomplir la comanda amb Napole creuan el Saint-Bernard.  Desprs de la proclamaci de l'Imperi, lany 1804, David va esdevenir el pintor oficial de la cort.



A David se li va fer l'encrrec de pintar La coronaci de Napole a Notre Dame.  Se li va permetre assistir a l'esdeveniment. Tamb se li van proporcionar plnols de Notre Dame, i els participants van posar per a ell individualment en el seu estudi, tot i que l'Emperador no ho va fer (l'nica vegada que va posar per a ell de manera indiviadual va ser l'any 1797).  Finalment David va aconseguir un posat privat de l'Emperador amb l'Emperadriu Josefina i la germana de Napole, Caroline Murat, mitjanant la intervenci del llavors comissionat d'art, el mariscal Joachim Murat, cunyat de l'Emperador.  Com a fons, David va triar el cor de Notre Dame i els seus ocupants. El Papa va acudir tamb a posar, i realment va beneir David.  Napoleon va anar a veure el pintor, va contemplar el llen durant una hora i va dir "David, et salude". David va haver de refer diferents parts del quadre degut als capritxos de Napole. Com a pagament va rebre noms 24.000 Francs.

 Exili .
Desprs que els Borbons tornaren al poder, David era a la llista de bonapartistes i antics revolucionaris proscrits, ja que durant la Revoluci Francesa havia votat per l'execuci de Llus XVI, germ gran del nou rei, Llus XVIII. Aquest, per, ofer al pintor l'amnistia i fins i tot un crrec com a pintor de la Cort, que David rebutj, preferint auto-imposar-se l'exili a Brusselles (1816). All pint Cupidon et Psych, i hi visqu plcidament els darrers anys de la seua vida al costat de la seua esposa (amb qui s'havia tornat a casar) acompanyat per altres exilats, com Barre o Sieys. Es dedic preferentment a fer pintures en petita escala d'escenes mitolgiques, i retrats de l'alta societat brussellenca, i d'altres emigrats napolenics, com el comte Grard o el propi Sieys.

Va comenar la seva darrera obra, Mars dsarm par Vnus et la Grce el 1822, i l'acab l'any abans de la seva mort. David volia superar-se novament i el desembre del 1823 escrigu: "Aquesta s l'ltima pintura que vull realitzar, i vull que depasse el que he fet. Hi posar la data dels meus 75 anys i mai ms no tornar a agafar el pinzell". El tema procedia de la mitologia grega, David seguia fidel a la llegenda. "Els colors seran translucents i perlats, com si pintara en porcellana". La pintura fou mostrada a Brusselles primer i a Pars desprs, i els seus antics deixebles es congregaren per admirar-la. L'exposici recapt 13.000 francs nets, cosa que vol dir que tingu ms de 10.000 visitants, una quantitat molt gran per a l'poca.

Sortint un dia del teatre, un carruatge el colpej i el 29 de desembre del 1825 David mor per complicacions cardaques. Un cop mort, alguns dels seus retrats es van vendre a l'encant a Pars, a poc preu. La seva famosa pintura de Marat es va mostrar en una habitaci tancada, per no ofendre el pblic. No es permet que el cos del pintor entrs a Frana, aix que les seves despulles foren enterrades a Brusselles, per b que el seu cor es conserva al cementiri parisenc del Pre-Lachaise.

Galeria.


Referncies.
 Dowd, David, Pageant-Master of the Republic, Lincoln, University of Nebraska Press, (1948);
 Lindsay, Jack,  Death of the Hero, Londres, Studio Books (1960);
 Brookner, Anita, Jacques-Louis David, Chatto & Windus (1980);
 Leymarie, Jean,  French Painting, the 19th century, Cleveland (1962);
 Schnapper, Antoine, David tmoin de son temps, Office du Livre, Friburg, (1980);
 Delcluze, E., Louis David, son cole et son temps, Pars, (1855) reedici Macula (1983);
 Sahut, Marie-Catherine & Rgis Michel, David, l'art et le politique ditions Gallimard-Dcouvertes et RMN Pars (1988);
 Bordes, Philippe, David, d. Hazan, Pars (1988);
 Lvque, Jean-Jacques, Jacques-Louis David dition Acr Pars (1989);
 Thvoz, Michel, Le thtre du crime. Essai sur la peinture de David, d. de Minuit, Pars (1989);
 Nol, Bernard, David, d. Flammarion, Pars (1989);
 David contre David, actes du colloque au Louvre du 6-10 dcembre 1989, d. R. Michel, Pars (1993);
 Malvone, Laura, L'vnement politique en peinture. A propos du Marat de David a Mlanges de l'Ecole franaise de Rome. Italie et Mditerrane 106, 1 (1994);
 Chodorow, Stanley, i cols. The Mainstream of Civilization. Nova York: The Harcourt Press (1994) pg. 594;
 Crow, Thomas, Emulation. Making artists for Revolutionary France, ed. Yale University Press, New Haven Londres (1995);
 Monneret, Sophie Monneret, David et le noclassicisme, ed. Terrail, Pars (1998);
 Lajer-Burcharth, Ewa, Necklines. The art of Jacques-Louis David after the Terror, ed. Yale University Press, New Haven Londres (1999);
 Lee, Simon, David, ed. Phaidon, Londres (1999);
 Jacques-Louis David s Marat, edited by William Vaughan & Helen Weston, Cambridge (2000);
 Rosenberg, Pierre, Prat, Louis-Antoine, Jacques-Louis David 1748-1825. Catalogue raisonn des dessins, 2 volumes, d. Leonardo Arte, Mil (2002);
 Rosenberg, Pierre, Peronnet, Benjamin, Un album indit de David a Revue de l'art, n142 (2003-4), pp.45-83 (completa la referncia prvia);
 Vanden Berghe, Marc, Plesca, Ioana, Nouvelles perspectives sur la Mort de Marat : entre modle jsuite et rfrences mythologiques, Bruxelles (2004) / New Perspectives on David's Death of Marat, Brusselles (2004) - article online a www.art-chitecture.net/publications.php;
 Vanden Berghe, Marc, Plesca, Ioana, Lepelletier de Saint-Fargeau sur son lit de mort par Jacques Louis-David : saint Sbastien rvolutionnaire, miroir multirfrenc de Rome, Brusselles (2005) - article online a www.art-chitecture.net/publications.php;
 The Death of Socrates, accs el 29 de juny de 2005. New York Med. ;
 Jacques-Louis David, a An Abridged History of Europe, accs el 29 de juny de 2005;
 J.L. David on CGFA, accs el 29 de juny de 2005;
 Sainte-Fare Garnot, N., Jacques-Louis David 1748-1825, Pars, Ed. Chaudun (2005);
 Johnson, Dorothy,Jacques-Louis David. New Perspectives, Newark (2006);

Enllaos externs.

Web Gallery of Art;
Jacques-Louis David a Olga's Gallery;
Jacques-Louis David a "History of Art";
smARThistory: Mort de Scrates;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166358" title="Luci Aureli Ver" nonfiltered="2999" processed="2987" dbindex="68017">

Luci Ceioni Cmmode fou fill del csar Luci Aureli Ver Csar. Va nixer a Roma el 15 de desembre del 130.

Quan el seu pare fou adoptat per Adri es va passar a dir Luci Ceioni Eli Aureli Cmmode. A la mort del pare fou adoptat, junt a Marc Aureli, per Anton Pius (25 de febrer del 138) i va esdevenir Luci Ceioni Eli Aureli Cmmode Anton. En vida d'Anton no va tenir ms distinci que el tractament de filis augusti.

El 156 fou questor i el 157 cnsol, i altra cop el 161 (junt amb el seu germ adoptiu Marc Aureli). El mar del 161, mort Anton Pius, va rebre els ttols de Csar i August i Marc Aureli li va transferir el nom de Ver (Verus) i va esdevenir Luci Aureli Ver.

Va conduir, almenys nominalment, la campanya contra els parts. Es va casar amb nnia Lucilla, filla de Marc Aureli, i va retornar a Roma on els dos prnceps van celebrar un triomf. Desprs va fer una campanya a Germnia i va morir sobtadament a Altinum, al pas dels vnets, al final del 169 quan tenia 39 o 40 anys.



Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166363" title="Comn" nonfiltered="3000" processed="2988" dbindex="68018">
Comn (Comnenus) fou el nom d'una illustre famlia bizantina probablement d'origen itali que va emigrar a orient en temps de Constant el gran o poc desprs.

Altres notables famlies van tenir tamb origen Itlia com els Duces (Ducae, Ducas). La seva seu a Orient estava fixada, al segle X, a Castamone (Kastamonu) a Paflagnia.

Una branca de la famlia es va extingir a Roma el 1551; un altra va florir a Savoia i es va extingir el 1784. 

Demetri Comn fou capit a l'exrcit francs i de la seva branca existeixen encara descendents que alleguen el seu origen en Nicfor, un dels fills del darrer emperador de Trebisonda, David; el seu nom i parentiu fou reconegut per Llus XVI en una carta de patent, per els historiadors no ho consideren un origen autntic.

La famlia va donar sis emperadors a Bizanci:

1057-1059 Isaac I Comn ;
1081-1118 Aleix I Comn ;
1118-1143 Joan II Comn (Calo Joannes);
1143-1180 Manel I Comn ;
1180-1183 Aleix II Comn ;
1183-1185 Andrnic I Comn ;

Tots els emperadors de Trebisonda pertanyeren tamb a questa famlia.

A ms a ms nombrosos homes d'estat, generals i notables foren tamb part dels Comn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166364" title="Stranger" nonfiltered="3001" processed="2989" dbindex="68019">

"Stranger" s una can escrita per Hilary Duff, Kara DioGuardi, Vada Nobles, Derrick Harvin i Julius Diaz, que pertany al disc Dignity (2007).

Aquesta can va ser molt qestionada perqu deien que era una lletra escrita sobre el seu ex-novio Joel Madden que s un cantant del grup Rock. Per realment parla sobre una relaci que va tenir fa temps els seus pares. Aquesta can va ser escrita mentre la cantant Hilary Duff encara era parella de Joel Madden.

s un vdeo en mescles de Hind-rab que s el ritme que t la can per tamb t ritmes Dance, Electrnica, Rock i Pop.

Aquesta can va comenar a promocionar-se a Internet des del dia 30 de maig del 2007 , i comen a promocionar-se per les rdios el dia 14 de juliol.

Aquesta can s el segon videoclip perqu s el que va obtenir ms vots en la seva pgina oficial. Mentre a Internet ha arribat al nmero 20 a Rssia al numero 6; a Canad i a youtube en els 3 primers dies va tenir ms de 100.000 visites i fins el dia 24 de juliol del 2007 portava ms 3.200.000 de vistes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166365" title="Isaac Comn" nonfiltered="3002" processed="2990" dbindex="68020">



Onomstica:

Isaac I Comn, emperador bizant;
Isaac Comn, prncep bizant, germ d'Aleix I Comn;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166366" title="Bra (anatomia)" nonfiltered="3003" processed="2991" dbindex="68021">


En anatomia humana, el bra s el segon segment del membre superior, entre la cintura escapular -que el fixa al tronc- i l'avantbra. S'articula amb la primera a l'espatlla, i amb el segon al colze.

Bra tamb s l'estructura anloga d'un quadrpede, en aquest cas l'nega davantera.

L'os del bra s l'hmer, que s'articula amb l'escpula per la seva epfisis superior, i amb el cbit i radi amb la seva epfisis inferior.

Msculs Cara Anterior;
Pectoral major. ;
Pectoral menor. ;
Subclavi. ;
Serrat anterior. ;
Msculs dorsals. Connecten el bra amb la columna vertebral. ;
Trapezi (superficial). ;
Dorsal ample (superficial). ;
Elevador de l'escpula (profund). ;
Romboides major (profund). ;
Romboides menor (profund). ;
Msculs de l'espatlla. S'originen a la clavcula i acaben a l'hmer. ;
Supraespins. ;
Infraespins. ;
Rod menor. ;
Rod major. ;
Subescapular. ;
Deltoide. ;
Msculs del bra. ;
Grup anterior (flexors del colze): ;
Bceps braquial. T dues porcions: llarga i curta. s el mscul flexor de l'avantbra. ;
Braquial anterior. ;
Coracobraquial. ;
Grup posterior (tensor): ;
Trceps braquial. T tres porcions: llarga, externa o vast extern i interna o vast intern. s el mscul extensor de l'avantbra.

 Vegeu tamb .
Extremitat ;
M ;
Dit ;
Ungla ;
Avantbra;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166367" title="Isaac Comn (germ d'Alexis I)" nonfiltered="3004" processed="2992" dbindex="68022">
Isaac  Comn fou el germ gran de Aleix I Comn i va morir abans del 1118 en un convent on s'havia retirat. Estava casat amb Irene, filla del prncep dels alans i parenta de Maria, esposa de l'emperador Miguel VII Ducas i casada en segones noces amb Rom IV Digenes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166369" title="Joaquim Molas i Batllori" nonfiltered="3005" processed="2993" dbindex="68023">
Joaquim Molas i Batllori (Barcelona 1930) s un escriptor, historiador i professor universitari catal. 

Biografia.
Va nixer el 1930 a la ciutat de Barcelona. Fill del msic Isidre Molas i Font i germ del poltic i historiador Isidre Molas i Batllori. Va estudiar filologia romnica a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 1958. Posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Liverpool (Regne Unit). L'any 1969 aconsegu la ctedra de llengua i literatura catalana a la Universitat Autnoma de Barcelona, i el 1982 ho va esdevenir de la Universitat de Barcelona.

Actualment s membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Activitat literria.
Influt per Dmaso Alonso i Mart de Riquer es dedic inicialment a l'estudi de la literatura medieval. A mitjans de la dcada del 1960 es decant, per, per la literatura contempornia realitzant compilacions i estudis histrics.

Ha estat membre del consell de redacci de diverses revistes, entre les quals cal destacar Serra d'Or (1965-1977), Recerques (1970-1987) i lAnuari Verdaguer (des de l'any 1986). 

L'any 1984 va aconseguir el Premi Crtica Serra d'Or per la seva obra La literatura catalana d'avantguarda, 1916-1938. El 1996 aconsegu novament el Premi Crtica Serra d'Or per Obra Crtica I, que tamb fou premiat amb el Premi Lletra d'Or. Novament el 1999 aconsegu el Crtica Serra d'Or per Obra Crtica II. El 1998 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 1999 la Creu de Sant Jordi i el 2003 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Joaquim Molas, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166372" title="Berta de Sulzbach" nonfiltered="3006" processed="2994" dbindex="68024">
Berta de Sulzbach (que va adoptar el nom grec d Irene) fou emperadriu bizantina. Era filla de Berenguer comte de Sulzbach i neboda de l emperador Conrat III del Sacre Imperi. Es va casar amb l emperador bizant Manel I Comn. Va morir el 1158.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166373" title="Maria d'Antioquia" nonfiltered="3007" processed="2995" dbindex="68025">
Maria d'Antioquia (va adoptar el nom de Xena en ingressar a un convent), fou emperadriu bizantina. Era filla de Raimon d'Antioquia i Constana d'Antioquia i es va casar amb Manel I Comn quan aquest va quedar vidu d'Irene (Berta de Sulzbach) el 1158. Andrnic I Comn la va fer matar el 1183.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166374" title="Isaac Sebastocrator" nonfiltered="3008" processed="2996" dbindex="68026">
Isaac Sebastocrator fou csar bizant.

Era el tercer fill d'Aleix I Comn i germ preferit de l'emperador Joan II Comn. Per causa d'alguns conflictes familiars va fugir a la cort del sold d'Iconium amb el seu fill Joan, per va tornar aviat i va recuperar la confiana de Joan II. 

Un altra disputa li va costar ser empresonat, per fou alliberat per Manel I Comn el 1143 i va morir durant el regnat d'aquest, gaudint dels mxims honors civils i militars.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166375" title="Concolit" nonfiltered="3009" processed="2997" dbindex="68027">
Concolit (Concolitanus,             ) fou un rei del poble gal dels gesats i collega d'Anerostus, amb el que va fer la guerra contra Roma el 225 aC, per foren derrotats en una batalla i Concolit fou fet presoner i segurament executat poc desprs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166376" title="Sext Quintili Condi" nonfiltered="3010" processed="2998" dbindex="68028">
Sext Quintili Condi (Sextus Quintilius Condianus) fou cnsol el 151 junt amb el seu germ Sext Quintili Mxim (Sextus Quintilius Maximus). Desprs van governar junta la provncia d'Acaia i ms tard la de Pannnia. Fins i tot van escriure un llibre junts, sobre agricultura. Foren executats junts per ordre de Cmmode.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166377" title="Sext Quintili Mxim" nonfiltered="3011" processed="2999" dbindex="68029">
Sext Quintili Mxim (Sextus Quintilius Maximus) fou cnsol el 151 junt amb el seu germ Sext Quintili Condi (Sextus Quintilius Condianus). Desprs van governar junta la provncia d'Acaia i ms tard la de Pannnia. Fins i tot van escriure un llibre junts, sobre agricultura. Foren executats junts per ordre de Cmmode. Un fill seu, Sext Condi, es va escapar d'aquesta sort perqu era a Sria i va fer una fugida llegendria relatada per Di Cassi, per poc creble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166378" title="Con" nonfiltered="3012" processed="3000" dbindex="68030">


Onomstica:

Con, fou un almirall i general atenenc ;
Con, net de Con l'almirall;
Con, escriptor grec ;
Con de Samos, matemtic i astrnom grec;
Con I fou Papa de l'Esglsia Catlica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166379" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1961" nonfiltered="3013" processed="3001" dbindex="68031">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1961, disputat al circuit de Aintree  el 15 de juliol del 1961.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Phil Hill   1' 58. 8;
 Volta  rpida:  Tony Brooks   1' 57. 8;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166380" title="Llista d'espcies de gnafsids" nonfiltered="3014" processed="3002" dbindex="68032">


Llista d'espcies de gnafsids, una extensa famlia d'aranyes araneomorfes d'hbits nocturns. s una famlia amb una mplia distribuci per tot el mn i una important presncia en el Mediterrani oriental. En aquest llistat hi ha la informaci recollida fins el 20 de novembre de 2006, amb 116 gneres i 1.975 espcies citades. Zelotes s el gnere ms nombrs, amb 352 espcies, seguit de Drassodes amb 172 i Gnaphosa amb 135 espcies.
Degut a l'extensi del llistat aquest s'ha dividit en 4 articles d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
Llista d'espcies de gnafsids (A-D);
Llista d'espcies de gnafsids (E-M);
Llista d'espcies de gnafsids (N-S);
Llista d'espcies de gnafsids (T-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Llista de gneres de gnafsids;
 Gnafosodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166381" title="Llista d'espcies de gnafsids (A-D)" nonfiltered="3015" processed="3003" dbindex="68033">
Llista d'espcies de gnafsids, per ordre alfabtic de la lletra A a la D, amb totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de gnafsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de gnafsids.

 Gneres i espcies .
Allodrassus.
Allodrassus Strand, 1906
 Allodrassus occultus Benoit, 1965 (Congo);
 Allodrassus pavesii Simon, 1909 (Etipia);
 Allodrassus strandi Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Allodrassus tridentatus Strand, 1906 (Etipia);

Allozelotes.
Allozelotes Yin & Peng, 1998
 Allozelotes dianshi Yin & Peng, 1998 (Xina);
 Allozelotes lushan Yin & Peng, 1998 (Xina);

Amazoromus.
Amazoromus Brescovit & Hfer, 1994
 Amazoromus becki Brescovit & Hfer, 1994 (Brasil);
 Amazoromus cristus (Platnick & Hfer, 1990) (Brasil);
 Amazoromus janauari Brescovit & Hfer, 1994 (Brasil);
 Amazoromus kedus Brescovit & Hfer, 1994 (Brasil);

Amusia.
Amusia Tullgren, 1910
 Amusia cataracta Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Amusia murina Tullgren, 1910 (frica Oriental);

Anagraphis.
Anagraphis Simon, 1893
 Anagraphis incerta Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Anagraphis maculosa Denis, 1958 (Afganistan);
 Anagraphis minima Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Anagraphis pallens Simon, 1893 (Sud-frica?, Lbia, Malta, Sria, Israel, Creta);
 Anagraphis pallida (Hadjissarantos, 1940) (Grcia);
 Anagraphis pluridentata Simon, 1897 (Sria);
 Anagraphis pori Levy, 1999 (Israel);

Aneplasa.
Aneplasa Tucker, 1923
 Aneplasa balnearia Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Aneplasa borlei Lessert, 1933 (Angola);
 Aneplasa facies Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Aneplasa interrogationis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Aneplasa nigra Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Aneplasa primaris Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Aneplasa sculpturata Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Aneplasa strandi Caporiacco, 1947 (frica Oriental);

Anzacia.
Anzacia Dalmas, 1919
 Anzacia daviesae Ovtsharenko & Platnick, 1995 (Queensland);
 Anzacia debilis (Hogg, 1900) (Victria);
 Anzacia dimota (Simon, 1908) (Victria);
 Anzacia gemmea (Dalmas, 1917) (Nova Zelanda, Philip);
 Anzacia inornata (Rainbow, 1920) (Norfolk);
 Anzacia invenusta (L. Koch, 1872) (Nova Galles del Sud);
 Anzacia micacea (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Anzacia mustecula (Simon, 1908) (Nova Guinea, Austrlia, Cato, Illa Lord Howe);
 Anzacia perelegans (Rainbow, 1894) (Nova Galles del Sud);
 Anzacia perexigua (Simon, 1880) (Nova Calednia);
 Anzacia petila (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Anzacia respersa (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Anzacia sarrita (Simon, 1908) (Territori de la Capital Austrliana, Victria, Tasmnia);
 Anzacia signata (Rainbow, 1920) (Norfolk);
 Anzacia simoni Roewer, 1951 (Oest d Austrlia, Victria);

Aphantaulax.
Aphantaulax Simon, 1878
 Aphantaulax albini (Audouin, 1826) (Egipte, Etipia);
 Aphantaulax australis Simon, 1893 (Sud-frica);
 Aphantaulax cincta (L. Koch, 1866) (Europa, frica del Nord, Israel);
 Aphantaulax ensifera Simon, 1907 (Sao Tom);
 Aphantaulax fasciata Kulczyn'ski, 1911 (Java, Lombok);
 Aphantaulax flavida Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Aphantaulax inornata Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Aphantaulax scotophaea Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Aphantaulax signicollis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Aphantaulax stationis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Aphantaulax trifasciata (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Aphantaulax trifasciata trimaculata Simon, 1878 (Frana);
 Aphantaulax univittata Thorell, 1897 (Myanmar);
 Aphantaulax voiensis Berland, 1920 (frica Oriental);
 Aphantaulax zonata Thorell, 1895 (Myanmar);

Apodrassodes.
Apodrassodes Vellard, 1924
 Apodrassodes araucanius (Chamberlin, 1916) (Per, Bolvia, Argentina, Xile);
 Apodrassodes chula Brescovit & Lise, 1993 (Brasil);
 Apodrassodes guatemalensis (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic, Central, Sud Amrica);
 Apodrassodes mercedes Platnick & Shadab, 1983 (Xile);
 Apodrassodes mono Mller, 1987 (Brasil);
 Apodrassodes pucon Platnick & Shadab, 1983 (Xile);
 Apodrassodes quilpuensis (Simon, 1902) (Xile);
 Apodrassodes taim Brescovit & Lise, 1993 (Brasil);
 Apodrassodes trancas Platnick & Shadab, 1983 (Xile, Argentina);
 Apodrassodes yogeshi Gajbe, 1993 (ndia);

Apodrassus.
Apodrassus Chamberlin, 1916
 Apodrassus andinus Chamberlin, 1916 (Per);

Apopyllus.
Apopyllus Platnick & Shadab, 1984
 Apopyllus huanuco Platnick & Shadab, 1984 (Per);
 Apopyllus iheringi (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Apopyllus isabelae Brescovit & Lise, 1993 (Brasil);
 Apopyllus ivieorum Platnick & Shadab, 1984 (Mxic);
 Apopyllus malleco Platnick & Shadab, 1984 (Xile);
 Apopyllus now Platnick & Shadab, 1984 (Curaao, Colmbia);
 Apopyllus pauper (Mello-Leito, 1942) (Argentina);
 Apopyllus silvestrii (Simon, 1905) (Per, Bolvia, Brasil, Argentina, Xile);
 Apopyllus suavis (Simon, 1893) (Veneuela);

Aracus.
Aracus Thorell, 1887
 Aracus captator Thorell, 1887 (Myanmar);

Asemesthes.
Asemesthes Simon, 1887
 Asemesthes affinis Lessert, 1933 (Angola);
 Asemesthes albovittatus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Asemesthes ales Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Asemesthes alternatus Lawrence, 1928 (Nambia);
 Asemesthes ceresicola Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Asemesthes decoratus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Asemesthes flavipes Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Asemesthes fodina Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Asemesthes hertigi Lessert, 1933 (Angola);
 Asemesthes kunenensis Lawrence, 1927 (Nambia);
 Asemesthes lamberti Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Asemesthes lineatus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Asemesthes modestus Dalmas, 1921 (Sud-frica);
 Asemesthes montanus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Asemesthes nigristernus Dalmas, 1921 (Sud-frica);
 Asemesthes numisma Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Asemesthes oconnori Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Asemesthes pallidus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Asemesthes paynteri Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Asemesthes perdignus Dalmas, 1921 (Nambia);
 Asemesthes purcelli Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Asemesthes reflexus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Asemesthes septentrionalis Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Asemesthes sinister Lawrence, 1927 (Nambia);
 Asemesthes subnubilus Simon, 1887 (Sud-frica);
 Asemesthes windhukensis Tucker, 1923 (Nambia);

siabadus.
siabadus Roewer, 1961
 siabadus siaticus (Charitonov, 1946) (sia Central, Afganistan);

Australoechemus.
Australoechemus Schmidt & Piepho, 1994
 Australoechemus celer Schmidt & Piepho, 1994 (Illes Cap Verd);
 Australoechemus oecobiophilus Schmidt & Piepho, 1994 (Illes Cap Verd);

Battalus.
Battalus Karsch, 1878
 Battalus spinipes Karsch, 1878 (Austrlia);

Benoitodes.
Benoitodes Platnick, 1993
 Benoitodes caheni (Benoit, 1977) (Santa Helena);
 Benoitodes sanctaehelenae (Strand, 1909) (Santa Helena);

Berinda.
Berinda Roewer, 1928
 Berinda aegilia Chatzaki, 2002 (Grcia);
 Berinda amabilis Roewer, 1928 (Creta, Rssia, sia Central);
 Berinda ensiger (O. P.-Cambridge, 1874) (Grcia, Creta, Turquia);

Berlandina.
Berlandina Dalmas, 1922
 Berlandina apscheronica Dunin, 1984 (Azerbaijan, Kazakhstan);
 Berlandina asbenica Denis, 1955 (Niger);
 Berlandina caspica Ponomarev, 1979 (Rssia, sia Central);
 Berlandina charitonovi Ponomarev, 1979 (Rssia, sia Central);
 Berlandina cinerea (Menge, 1872) (Europa fins a Kazakhstan);
 Berlandina corcyraea (O. P.-Cambridge, 1874) (Grcia, Corf);
 Berlandina denisi Roewer, 1961 (Afganistan);
 Berlandina deserticola (Dalmas, 1921) (Algria, Lbia);
 Berlandina drassodea (Caporiacco, 1934) (Karakorum);
 Berlandina hui Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Berlandina kolosvaryi Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Berlandina meruana (Dalmas, 1921) (frica Oriental);
 Berlandina nigromaculata (Blackwall, 1865) (Illes Cap Verd);
 Berlandina nubivaga (Simon, 1878) (Europa);
 Berlandina obscurata Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Berlandina piephoi Schmidt, 1994 (Illes Cap Verd);
 Berlandina plumalis (O. P.-Cambridge, 1872) (frica Occidental fins a sia Central);
 Berlandina potanini (Schenkel, 1963) (Rssia, Xina);
 Berlandina propinqua Roewer, 1961 (Afganistan);
 Berlandina pulchra (Nosek, 1905) (Turquia);
 Berlandina punica (Dalmas, 1921) (Algria, Tunsia, Lbia);
 Berlandina schenkeli Marusik & Logunov, 1995 (Rssia);
 Berlandina shumskyi Kovblyuk, 2003 (Rssia);
 Berlandina spasskyi Ponomarev, 1979 (Rssia, Kazakhstan, Xina);
 Berlandina ubsunurica Marusik & Logunov, 1995 (Rssia);
 Berlandina venatrix (O. P.-Cambridge, 1874) (Lbia, Egipte);

Cabanadrassus.
Cabanadrassus Mello-Leito, 1941
 Cabanadrassus bifasciatus Mello-Leito, 1941 (Argentina);

Callilepis.
Callilepis Oestring, 1874
 Callilepis chakanensis Tikader, 1982 (ndia);
 Callilepis chisos Platnick, 1975 (EUA);
 Callilepis concolor Simon, 1914 (Europa Meridional);
 Callilepis cretica (Roewer, 1928) (Grcia, Creta, Azerbaijan);
 Callilepis eremella Chamberlin, 1928 (Amrica del Nord);
 Callilepis gertschi Platnick, 1975 (EUA, Mxic);
 Callilepis gosoga Chamberlin & Gertsch, 1940 (EUA);
 Callilepis imbecilla (Keyserling, 1887) (EUA, Canad);
 Callilepis ketani Gajbe, 1984 (ndia);
 Callilepis lambai Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Callilepis mumai Platnick, 1975 (EUA, Mxic);
 Callilepis nocturna (Linnaeus, 1758) (Palertic);
 Callilepis pawani Gajbe, 1984 (ndia);
 Callilepis pluto Banks, 1896 (EUA, Canad);
 Callilepis rajani Gajbe, 1984 (ndia);
 Callilepis rajasthanica Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Callilepis rukminiae Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Callilepis schuszteri (Herman, 1879) (Palertic);

Camillina.
Camillina Berland, 1919
 Camillina aestus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Camillina aldabrae (Strand, 1907) (Central, frica Meridional, Aldabra, Seychelles, Borneo);
 Camillina antigua Platnick & Shadab, 1982 (Guatemala, Hondures);
 Camillina arequipa Platnick & Shadab, 1982 (Per);
 Camillina arida (Purcell, 1907) (Est, Sud-frica);
 Camillina balboa Platnick & Shadab, 1982 (Panam, Colmbia);
 Camillina bimini Platnick & Shadab, 1982 (Bahames);
 Camillina biplagia Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Camillina brasiliensis Mller, 1987 (Brasil);
 Camillina caldas Platnick & Shadab, 1982 (Brasil);
 Camillina calel Platnick & Shadab, 1982 (Argentina);
 Camillina campeche Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Camillina capensis Platnick & Murphy, 1987 (Sud-frica);
 Camillina cauca Platnick & Shadab, 1982 (Colmbia);
 Camillina cayman Platnick & Shadab, 1982 (Cayman);
 Camillina chiapa Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Camillina Xilensis (Simon, 1902) (Brasil fins a Xile, Illa Juan Fernandez);
 Camillina chincha Platnick & Shadab, 1982 (Per);
 Camillina claro Platnick & Shadab, 1982 (Brasil);
 Camillina colon Platnick & Shadab, 1982 (Panam);
 Camillina cordifera (Tullgren, 1910) (Central, frica Meridional, Seychelles);
 Camillina cordoba Platnick & Murphy, 1987 (Argentina);
 Camillina corrugata (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Camillina cruz Platnick & Shadab, 1982 (Illes Galpagos);
 Camillina cui Platnick & Murphy, 1987 (Paraguai);
 Camillina desecheonis (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Camillina elegans (Bryant, 1940) (Caribbean, Angola, Illes del Pacfic);
 Camillina europaea Dalmas, 1922 (Itlia);
 Camillina fiana Platnick & Murphy, 1987 (Madagascar, Illes Comoro);
 Camillina gaira Platnick & Shadab, 1982 (Colmbia, Caribbean);
 Camillina galapagoensis (Banks, 1902) (Illes Galpagos);
 Camillina galianoae Platnick & Murphy, 1987 (Argentina);
 Camillina huanta Platnick & Shadab, 1982 (Per);
 Camillina isabela Platnick & Murphy, 1987 (Illes Galpagos);
 Camillina isla Platnick & Shadab, 1982 (Illes Galpagos);
 Camillina jeris Platnick & Shadab, 1982 (Curaao);
 Camillina kaibos Platnick & Murphy, 1987 (Costa d Ivori fins a Kenya);
 Camillina kochalkai Platnick & Murphy, 1987 (Paraguai);
 Camillina longipes (Nicolet, 1849) (Xile);
 Camillina madrejon Platnick & Murphy, 1987 (Paraguai);
 Camillina mahnerti Platnick & Murphy, 1987 (Paraguai);
 Camillina major (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Camillina marmorata (Mello-Leito, 1943) (Argentina, Bolvia);
 Camillina maun Platnick & Murphy, 1987 (frica Meridional);
 Camillina mauryi Platnick & Murphy, 1987 (Argentina);
 Camillina merida Platnick & Shadab, 1982 (Veneuela);
 Camillina metellus (Roewer, 1928) (Creta);
 Camillina minuta (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Camillina mogollon Platnick & Shadab, 1982 (Per);
 Camillina mona Platnick & Shadab, 1982 (Jamaica);
 Camillina namibensis Platnick & Murphy, 1987 (Nambia);
 Camillina nevada Platnick & Shadab, 1982 (Colmbia);
 Camillina nevis Platnick & Shadab, 1982 (Caribbean);
 Camillina nova Platnick & Shadab, 1982 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Camillina oruro Platnick & Shadab, 1982 (Bolvia, Per, Argentina);
 Camillina pavesii (Simon, 1897) (frica);
 Camillina pecki Baert, 1994 (Illes Galpagos);
 Camillina pedestris (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic);
 Camillina penai Platnick & Murphy, 1987 (Xile, Per);
 Camillina pernambuco Mller, 1987 (Brasil);
 Camillina pilar Platnick & Murphy, 1987 (Paraguai, Argentina);
 Camillina piura Platnick & Shadab, 1982 (Per);
 Camillina procurva (Purcell, 1908) (Sud-frica);
 Camillina puebla Platnick & Shadab, 1982 (Mxic, Hondures);
 Camillina pulchra (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina, EUA);
 Camillina punta Platnick & Shadab, 1982 (Per);
 Camillina recife Mller, 1987 (Brasil);
 Camillina relucens (Simon, 1893) (Veneuela);
 Camillina rogeri Alayn, 1993 (Cuba);
 Camillina samariensis Mller, 1988 (Colmbia);
 Camillina sandrae Baert, 1994 (Illes Galpagos);
 Camillina setosa Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Camillina smythiesi (Simon, 1897) (ndia);
 Camillina tarapaca Platnick & Shadab, 1982 (Xile);
 Camillina taruma Platnick & Hfer, 1990 (Brasil);
 Camillina tsima Platnick & Murphy, 1987 (Madagascar);
 Camillina ventana Ferreira, Zambonato & Lise, 2004 (Argentina);

Ceryerda.
Ceryerda Simon, 1909
 Ceryerda cursitans Simon, 1909 (Oest d Austrlia);

Cesonia.
Cesonia Simon, 1893
 Cesonia aspida Chatzaki, 2002 (Creta);
 Cesonia bilineata (Hentz, 1847) (Amrica del Nord);
 Cesonia bixleri Platnick & Shadab, 1980 (EUA);
 Cesonia boca Platnick & Shadab, 1980 (Panam);
 Cesonia bryantae Platnick & Shadab, 1980 (Jamaica);
 Cesonia cana Platnick & Shadab, 1980 (Jamaica);
 Cesonia cerralvo Platnick & Shadab, 1980 (Mxic);
 Cesonia chickeringi Platnick & Shadab, 1980 (Jamaica);
 Cesonia cincta (Banks, 1909) (Cuba);
 Cesonia classica Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Cesonia coala Platnick & Shadab, 1980 (Mxic);
 Cesonia cuernavaca Platnick & Shadab, 1980 (Mxic);
 Cesonia desecheo Platnick & Shadab, 1980 (Puerto Rico, Illes Verges);
 Cesonia ditta Platnick & Shadab, 1980 (Dominica);
 Cesonia elegans (Simon, 1891) (Saint Vincent, Dominica);
 Cesonia gertschi Platnick & Shadab, 1980 (EUA, Mxic);
 Cesonia grisea (Banks, 1914) (Cuba);
 Cesonia irvingi (Mello-Leito, 1944) (EUA, Bahames, Cuba);
 Cesonia iviei Platnick & Shadab, 1980 (Mxic);
 Cesonia josephus (Chamberlin & Gertsch, 1940) (EUA);
 Cesonia lacertosa Chickering, 1949 (Panam);
 Cesonia leechi Platnick & Shadab, 1980 (Mxic);
 Cesonia lugubris (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic, Hondures);
 Cesonia maculata Platnick & Shadab, 1980 (St. Kitts, Nevis);
 Cesonia nadleri Platnick & Shadab, 1980 (Hispaniola);
 Cesonia notata Chickering, 1949 (Mxic, Panam);
 Cesonia pudica Chickering, 1949 (Panam);
 Cesonia rothi Platnick & Shadab, 1980 (EUA);
 Cesonia sincera Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA, Mxic);
 Cesonia trivittata Banks, 1898 (EUA, Mxic);
 Cesonia ubicki Platnick & Shadab, 1980 (EUA, Mxic);

Cladothela.
Cladothela Kishida, 1928
 Cladothela auster Kamura, 1997 (Jap);
 Cladothela bistorta Zhang, Song & Zhu, 2002 (Xina);
 Cladothela boninensis Kishida, 1928 (Jap);
 Cladothela joannisi (Schenkel, 1963) (Xina);
 Cladothela ningmingensis Zhang, Yin & Bao, 2004 (Xina);
 Cladothela oculinotata (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Cladothela parva Kamura, 1991 (Xina, Jap);
 Cladothela tortiembola Paik, 1992 (Corea);
 Cladothela unciinsignita (Bsenberg & Strand, 1906) (Jap);

Coillina.
Coillina Yin & Peng, 1998
 Coillina baka Yin & Peng, 1998 (Xina);

Coreodrassus.
Coreodrassus Paik, 1984
 Coreodrassus lancearius Simon, 1893 (Kazakhstan, Xina, Corea, Jap);

Cryptodrassus.
Cryptodrassus Miller, 1943
 Cryptodrassus creticus Chatzaki, 2002 (Creta);
 Cryptodrassus hungaricus (Balogh, 1935) (Europa);

Cubanopyllus.
Cubanopyllus Alayn & Platnick, 1993
 Cubanopyllus inconspicuus (Bryant, 1940) (Cuba);

Diaphractus.
Diaphractus Purcell, 1907
 Diaphractus assimilis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Diaphractus leipoldti Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Diaphractus muticus Lawrence, 1927 (Nambia);

Drassodes.
Drassodes Oestring, 1851
 Drassodes acrotirius Roewer, 1928 (Creta);
 Drassodes adisensis Strand, 1906 (Etipia);
 Drassodes affinis (Nicolet, 1849) (Xile);
 Drassodes afghanus Roewer, 1961 (Afganistan);
 Drassodes albicans (Simon, 1878) (Mediterrani);
 Drassodes alexandrinus (O. P.-Cambridge, 1874) (Grcia, Creta, Lbia, Egipte, Israel);
 Drassodes andamanensis Tikader, 1977 (Illes Andaman);
 Drassodes andorranus Denis, 1938 (Andorra);
 Drassodes angulus Platnick & Shadab, 1976 (EUA);
 Drassodes arapensis Strand, 1908 (Per);
 Drassodes assimilatus (Blackwall, 1865) (Illes Canries, Illes Cap Verd);
 Drassodes astrologus (O. P.-Cambridge, 1874) (ndia);
 Drassodes auriculoides Barrows, 1919 (EUA);
 Drassodes auritus Schenkel, 1963 (Rssia, Kazakhstan, Xina);
 Drassodes bechuanicus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Drassodes bendamiranus Roewer, 1961 (Afganistan);
 Drassodes bicurvatus Roewer, 1961 (Afganistan);
 Drassodes brachythelis (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Drassodes braendegaardi Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Drassodes caffrerianus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Drassodes calceatus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Drassodes cambridgei Roewer, 1951 (ndia);
 Drassodes canaglensis Caporiacco, 1927 (Eslovnia);
 Drassodes carinatus Strand, 1906 (Etipia);
 Drassodes carinivulvus Caporiacco, 1934 (ndia);
 Drassodes cerinus Simon, 1897 (ndia);
 Drassodes cervinus Simon, 1914 (Frana);
 Drassodes charcoviae (Thorell, 1875) (Ucrana);
 Drassodes charitonovi Tuneva, 2005 (Kazakhstan);
 Drassodes corticalis (Lucas, 1846) (Algria);
 Drassodes crassipes (Lucas, 1846) (Algria);
 Drassodes cupa Tuneva, 2005 (Kazakhstan);
 Drassodes cupreus (Blackwall, 1834) (Palertic);
 Drassodes daliensis Yang & Song, 2003 (Xina);
 Drassodes delicatus (Blackwall, 1867) (ndia);
 Drassodes deoprayagensis Tikader & Gajbe, 1975 (ndia);
 Drassodes depilosus Dnitz & Strand, 1906 (Jap);
 Drassodes deserticola Simon, 1893 (Algria, Lbia);
 Drassodes difficilis (Simon, 1878) (Frana);
 Drassodes digitusiformis (Hu, 2001) (Xina);
 Drassodes dispulsoides Schenkel, 1963 (Xina);
 Drassodes distinctus (Lucas, 1846) (Algria);
 Drassodes dregei Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Drassodes drydeni Petrunkevitch, 1914 (Myanmar);
 Drassodes ellenae (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Drassodes ereptor Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Drassodes falciger Jzquel, 1965 (Costa d Ivori);
 Drassodes fedtschenkoi (Kroneberg, 1875) (Uzbekistan);
 Drassodes fritillifer Simon, 1914 (Frana);
 Drassodes fugax (Simon, 1878) (Palertic);
 Drassodes gangeticus Tikader & Gajbe, 1975 (ndia);
 Drassodes gilvus Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Drassodes gooldi Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Drassodes gosiutus Chamberlin, 1919 (EUA, Canad);
 Drassodes gujaratensis Patel & Patel, 1975 (ndia);
 Drassodes hamiger (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Drassodes hebei Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Drassodes heeri (Pavesi, 1873) (Europa);
 Drassodes helenae Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Drassodes heterophthalmus Simon, 1905 (ndia);
 Drassodes himalayensis Tikader & Gajbe, 1975 (ndia);
 Drassodes hispanus (L. Koch, 1866) (Europa);
 Drassodes hispanus lesserti Schenkel, 1936 (Alemanya, Sussa);
 Drassodes hypocrita (Simon, 1878) (Europa, Rssia);
 Drassodes ignobilis Petrunkevitch, 1914 (Myanmar);
 Drassodes imbecillus (L. Koch, 1875) (Etipia);
 Drassodes infletus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand, Rssia, Monglia);
 Drassodes insidiator Thorell, 1897 (Myanmar);
 Drassodes insignis (Blackwall, 1862) (Brasil);
 Drassodes interemptor (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Drassodes interlisus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Drassodes interpolator (O. P.-Cambridge, 1885) (Tajikistan, Yarkand);
 Drassodes involutus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Drassodes jakkabagensis Charitonov, 1946 (sia Central);
 Drassodes jiufeng Tang, Song & Zhang, 2001 (Xina);
 Drassodes kaszabi Loksa, 1965 (Rssia, Monglia);
 Drassodes katunensis Marusik, Hippa & Koponen, 1996 (Rssia);
 Drassodes kibonotensis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Drassodes kwantungensis Saito, 1937 (Xina);
 Drassodes lacertosus (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel, Sria, Rssia);
 Drassodes lapidosus (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Drassodes lapidosus bidens (Simon, 1878) (Frana);
 Drassodes lapsus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Drassodes licenti Schenkel, 1953 (Monglia);
 Drassodes lindbergi Roewer, 1961 (Afganistan);
 Drassodes lividus Denis, 1958 (Afganistan);
 Drassodes longispinus Marusik & Logunov, 1995 (Rssia, Xina);
 Drassodes lophognathus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Drassodes luridus (O. P.-Cambridge, 1874) (ndia);
 Drassodes luteomicans (Simon, 1878) (Europa Meridional);
 Drassodes lutescens (C. L. Koch, 1839) (Mediterrani fins a Pakistan);
 Drassodes lyratus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Drassodes lyriger Simon, 1909 (Etipia);
 Drassodes macilentus (O. P.-Cambridge, 1874) (ndia);
 Drassodes malagassicus (Butler, 1879) (Madagascar);
 Drassodes mandibularis (L. Koch, 1866) (Rssia);
 Drassodes manducator (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Drassodes masculus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Drassodes mauritanicus Denis, 1945 (frica del Nord);
 Drassodes meghalayaensis Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Drassodes mirandus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Drassodes mirus Platnick & Shadab, 1976 (Holrtic);
 Drassodes montenegrinus (Kulczyn'ski, 1897) (Crocia, Serbia);
 Drassodes monticola (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Drassodes myogaster (Bertkau, 1880) (Alemanya);
 Drassodes nagqu Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Drassodes narayanpurensis Gajbe, 2005 (ndia);
 Drassodes natali Esyunin & Tuneva, 2002 (Rssia);
 Drassodes neglectus (Keyserling, 1887) (Holrtic);
 Drassodes nigroscriptus Simon, 1909 (Marroc);
 Drassodes nigroscriptus deminutus Simon, 1909 (Marroc);
 Drassodes nox Dnitz & Strand, 1906 (Jap);
 Drassodes nugatorius (Karsch, 1881) (Lbia, Arabia);
 Drassodes obscurus (Lucas, 1846) (Algria);
 Drassodes oreinos Chatzaki, 2002 (Creta);
 Drassodes orientalis (L. Koch, 1866) (Rssia, Ucrana);
 Drassodes parauritus Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Drassodes paroculus Simon, 1893 (Espanya);
 Drassodes parvicorpus Roewer, 1951 (Mallorca);
 Drassodes parvidens Caporiacco, 1934 (ndia, Pakistan);
 Drassodes pashanensis Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Drassodes pectinifer Schenkel, 1936 (Xina);
 Drassodes phagduaensis Tikader, 1964 (Nepal);
 Drassodes placidulus Simon, 1914 (Frana);
 Drassodes platnicki Song, Zhu & Zhang, 2004 (Rssia, Monglia, Xina);
 Drassodes prosthesimiformis Strand, 1906 (Etipia);
 Drassodes pseudolesserti Loksa, 1965 (Kazakhstan, Monglia);
 Drassodes pubescens (Thorell, 1856) (Palertic);
 Drassodes rhodanicus Simon, 1914 (Frana);
 Drassodes riedeli Schmidt, 1968 (Illes Canries);
 Drassodes robatus Roewer, 1961 (Afganistan);
 Drassodes rostratus Esyunin & Tuneva, 2002 (Rssia);
 Drassodes rubicundulus Caporiacco, 1934 (ndia, Pakistan);
 Drassodes rubidus (Simon, 1878) (Espanya fins a Itlia);
 Drassodes rufipes (Lucas, 1846) (Algria);
 Drassodes rugichelis Denis, 1962 (Madeira);
 Drassodes russulus (Thorell, 1890) (Java);
 Drassodes saccatus (Emerton, 1890) (Amrica del Nord);
 Drassodes saganus Strand, 1918 (Jap);
 Drassodes sagarensis Tikader, 1982 (ndia);
 Drassodes saitoi Schenkel, 1963 (Xina);
 Drassodes serratichelis (Roewer, 1928) (Creta, Israel, EUA);
 Drassodes serratidens Schenkel, 1963 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Drassodes sesquidentatus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Drassodes shawanensis Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Drassodes similis Nosek, 1905 (Turquia);
 Drassodes simplex Kulczyn'ski, 1926 (Rssia);
 Drassodes simplicivulvus Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Drassodes singulariformis Roewer, 1951 (ndia);
 Drassodes sirmourensis (Tikader & Gajbe, 1977) (ndia, Xina);
 Drassodes sitae Tikader & Gajbe, 1975 (ndia);
 Drassodes sockniensis (Karsch, 1881) (Lbia);
 Drassodes solitarius Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Drassodes soussensis Denis, 1956 (Marroc);
 Drassodes spinicrus Caporiacco, 1928 (Lbia);
 Drassodes splendens Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Drassodes stationis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Drassodes sternatus Strand, 1906 (Etipia);
 Drassodes striatus (L. Koch, 1866) (Balcans);
 Drassodes subviduatus Strand, 1906 (Etipia);
 Drassodes taehadongensis Paik, 1995 (Corea);
 Drassodes tarrhunensis (Karsch, 1881) (Lbia);
 Drassodes termezius Roewer, 1961 (Afganistan);
 Drassodes tesselatus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Drassodes thimei (L. Koch, 1878) (Turkmenistan);
 Drassodes tikaderi (Gajbe, 1987) (ndia);
 Drassodes tiritschensis Miller & Buchar, 1972 (Afganistan);
 Drassodes tortuosus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Drassodes unicolor (O. P.-Cambridge, 1872) (Creta, Lbia, Egipte, Lebanon, Israel);
 Drassodes uritai Tang i cols., 1999 (Xina);
 Drassodes venustus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Drassodes villosus (Thorell, 1856) (Palertic);
 Drassodes viveki (Gajbe, 1992) (ndia);
 Drassodes voigti (Bsenberg, 1899) (Alemanya, Balcans);
 Drassodes vorax Strand, 1906 (Etipia);

Drassyllus.
Drassyllus Chamberlin, 1922
 Drassyllus adocetus Chamberlin, 1936 (EUA);
 Drassyllus alachua Platnick & Shadab, 1982 (EUA);
 Drassyllus antonito Platnick & Shadab, 1982 (EUA, Mxic);
 Drassyllus aprilinus (Banks, 1904) (EUA, Mxic);
 Drassyllus arizonensis (Banks, 1901) (EUA, Mxic);
 Drassyllus baccus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus barbus Platnick, 1984 (EUA);
 Drassyllus biglobosus Paik, 1986 (Corea);
 Drassyllus callus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus carbonarius (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Drassyllus cerrus Platnick & Shadab, 1982 (EUA);
 Drassyllus chibus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus coajus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus conformans Chamberlin, 1936 (EUA, Mxic);
 Drassyllus coreanus Paik, 1986 (Xina, Corea);
 Drassyllus covensis Exline, 1962 (EUA);
 Drassyllus creolus Chamberlin & Gertsch, 1940 (EUA, Canad);
 Drassyllus crimeaensis Kovblyuk, 2003 (Ucrana);
 Drassyllus depressus (Emerton, 1890) (EUA, Canad);
 Drassyllus dixinus Chamberlin, 1922 (EUA);
 Drassyllus dromeus Chamberlin, 1922 (EUA, Canad);
 Drassyllus durango Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus ellipes Chamberlin & Gertsch, 1940 (EUA);
 Drassyllus eremitus Chamberlin, 1922 (EUA, Canad);
 Drassyllus eremophilus Chamberlin & Gertsch, 1940 (EUA, Canad);
 Drassyllus eurus Platnick & Shadab, 1982 (EUA);
 Drassyllus excavatus (Schenkel, 1963) (Xina);
 Drassyllus fallens Chamberlin, 1922 (EUA, Canad);
 Drassyllus fractus Chamberlin, 1936 (EUA);
 Drassyllus frigidus (Banks, 1892) (EUA);
 Drassyllus gammus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus gynosaphes Chamberlin, 1936 (EUA);
 Drassyllus huachuca Platnick & Shadab, 1982 (EUA);
 Drassyllus inanus Chamberlin & Gertsch, 1940 (EUA);
 Drassyllus insularis (Banks, 1900) (Amrica del Nord);
 Drassyllus jabalpurensis Gajbe, 2005 (ndia);
 Drassyllus jubatopalpis Levy, 1998 (Israel);
 Drassyllus khajuriai Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Drassyllus lamprus (Chamberlin, 1920) (Amrica del Nord);
 Drassyllus lepidus (Banks, 1899) (EUA, Mxic);
 Drassyllus louisianus Chamberlin, 1922 (EUA);
 Drassyllus lutetianus (L. Koch, 1866) (Europa fins a Kazakhstan);
 Drassyllus mahabalei Tikader, 1982 (ndia);
 Drassyllus mazus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus mexicanus (Banks, 1898) (EUA, Mxic);
 Drassyllus mirus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus mormon Chamberlin, 1936 (EUA, Mxic);
 Drassyllus mumai Gertsch & Riechert, 1976 (EUA, Mxic);
 Drassyllus nannellus Chamberlin & Gertsch, 1940 (EUA, Canad);
 Drassyllus niger (Banks, 1896) (EUA, Canad);
 Drassyllus notonus Chamberlin, 1928 (EUA, Mxic);
 Drassyllus novus (Banks, 1895) (EUA, Canad);
 Drassyllus ojus Platnick & Shadab, 1982 (EUA, Mxic);
 Drassyllus orgilus Chamberlin, 1922 (EUA, Mxic);
 Drassyllus orlando Platnick & Corey, 1989 (EUA);
 Drassyllus pantherius Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Drassyllus platnicki Gajbe, 1987 (ndia);
 Drassyllus praeficus (L. Koch, 1866) (Europa fins a sia Central);
 Drassyllus proclesis Chamberlin, 1922 (EUA);
 Drassyllus prosaphes Chamberlin, 1936 (EUA, Mxic);
 Drassyllus puebla Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus pumiloides Chatzaki, 2003 (Creta);
 Drassyllus pumilus (C. L. Koch, 1839) (Europa fins a sia Central);
 Drassyllus pusillus (C. L. Koch, 1833) (Palertic);
 Drassyllus ratnagiriensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Drassyllus rufulus (Banks, 1892) (EUA, Canad);
 Drassyllus salton Platnick & Shadab, 1982 (EUA);
 Drassyllus sanmenensis Platnick & Song, 1986 (Xina, Corea, Jap);
 Drassyllus saphes Chamberlin, 1936 (Amrica del Nord);
 Drassyllus sasakawai Kamura, 1987 (Corea, Jap);
 Drassyllus seminolus Chamberlin & Gertsch, 1940 (EUA);
 Drassyllus shaanxiensis Platnick & Song, 1986 (Rssia, Xina, Jap);
 Drassyllus sinton Platnick & Shadab, 1982 (EUA, Mxic);
 Drassyllus socius Chamberlin, 1922 (EUA, Canad);
 Drassyllus sonus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus sur Tuneva & Esyunin, 2003 (Rssia);
 Drassyllus talus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus tepus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus texamans Chamberlin, 1936 (EUA, Mxic);
 Drassyllus tinus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus truncatus Paik, 1992 (Corea);
 Drassyllus villicus (Thorell, 1875) (Europa);
 Drassyllus villus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);
 Drassyllus vinealis (Kulczyn'ski, 1897) (Palertic);
 Drassyllus yaginumai Kamura, 1987 (Jap);
 Drassyllus yunnanensis Platnick & Song, 1986 (Xina, Myanmar);
 Drassyllus zimus Platnick & Shadab, 1982 (Mxic);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166382" title="Llista d'espcies de gnafsids (E-M)" nonfiltered="3016" processed="3004" dbindex="68034">
Llista d'espcies de gnafsids, per ordre alfabtic de la lletra E a la M, amb totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de gnafsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de gnafsids.

 Gneres i espcies .
Echemella.
Echemella Strand, 1906
 Echemella quinquedentata Strand, 1906 (Etipia);

Echemographis.
Echemographis Caporiacco, 1955
 Echemographis distincta Caporiacco, 1955 (Veneuela);

Echemoides.
Echemoides Mello-Leito, 1938
 Echemoides aguilari Platnick & Shadab, 1979 (Per);
 Echemoides argentinus (Mello-Leito, 1940) (Argentina);
 Echemoides balsa Platnick & Shadab, 1979 (Argentina);
 Echemoides cekalovici Platnick & Shadab, 1983 (Xile);
 Echemoides Xilensis Platnick & Shadab, 1983 (Xile);
 Echemoides gayi (Simon, 1904) (Xile);
 Echemoides giganteus Mello-Leito, 1938 (Argentina);
 Echemoides illapel Platnick & Shadab, 1979 (Xile);
 Echemoides malleco Platnick & Shadab, 1979 (Xile);
 Echemoides mauryi Platnick & Shadab, 1979 (Paraguai, Argentina);
 Echemoides penai Platnick & Shadab, 1979 (Per, Xile);
 Echemoides penicillatus (Mello-Leito, 1942) (Paraguai, Argentina);
 Echemoides rossi Platnick & Shadab, 1979 (Xile);
 Echemoides schlingeri Platnick & Shadab, 1979 (Xile);
 Echemoides tofo Platnick & Shadab, 1979 (Xile);

Echemus.
Echemus Simon, 1878
 Echemus angustifrons (Oestring, 1861) (Europa fins a sia Central);
 Echemus angustifrons balticus (Lohmander, 1942) (Sucia);
 Echemus chaetognathus (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Echemus chaperi Simon, 1885 (ndia);
 Echemus chebanus (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Echemus chialanus Thorell, 1897 (Myanmar);
 Echemus dilutus (L. Koch, 1873) (Queensland);
 Echemus erutus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Echemus escalerai Simon, 1909 (Marroc);
 Echemus ghecuanus (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Echemus giaii Gerschman & Schiapelli, 1948 (Argentina);
 Echemus griseus (L. Koch, 1873) (Austrlia);
 Echemus hamipalpis (Kroneberg, 1875) (Uzbekistan);
 Echemus incinctus Simon, 1907 (frica Occidental);
 Echemus inermis Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Echemus lacertosus Simon, 1907 (Prncipe);
 Echemus modestus Kulczyn'ski, 1899 (Madeira);
 Echemus orinus (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Echemus pictus Kulczyn'ski, 1911 (Java);
 Echemus plapoensis (Thorell, 1897) (Myanmar);
 Echemus scutatus (Simon, 1879) (Europa Meridional, frica del Nord);
 Echemus sibiricus Marusik & Logunov, 1995 (Rssia);
 Echemus viveki Gajbe, 1989 (ndia);

Eilica.
Eilica Keyserling, 1891
 Eilica albopunctata (Hogg, 1896) (Sud d'Austrlia, Queensland);
 Eilica amambay Platnick, 1985 (Brasil, Paraguai);
 Eilica bedourie Platnick, 1985 (Queensland);
 Eilica bicolor Banks, 1896 (EUA fins a Hondures, Cuba, Jamaica);
 Eilica bonda Mller, 1987 (Colmbia);
 Eilica chickeringi Platnick, 1975 (Panam);
 Eilica cincta (Simon, 1893) (frica Central i Occidental);
 Eilica contacta Platnick, 1975 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Eilica daviesae Platnick, 1985 (Queensland);
 Eilica fusca Platnick, 1975 (Sud-frica);
 Eilica giga FitzPatrick, 1994 (Zimbabwe);
 Eilica kandarpae Nigam & Patel, 1996 (ndia);
 Eilica lotzi FitzPatrick, 2002 (Sud-frica);
 Eilica maculipes (Vellard, 1925) (Brasil);
 Eilica marchantaria Brescovit & Hfer, 1993 (Brasil);
 Eilica modesta Keyserling, 1891 (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Eilica mullaroo Platnick, 1988 (Victria);
 Eilica myrmecophila (Simon, 1903) (Per, Argentina);
 Eilica obscura (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Eilica platnicki Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Eilica pomposa Medan, 2001 (Argentina);
 Eilica rotunda Platnick, 1975 (Queensland);
 Eilica rufithorax (Simon, 1893) (Veneuela, Brasil);
 Eilica serrata Platnick, 1975 (Queensland, Oest d'Austrlia);
 Eilica songadhensis Patel, 1988 (ndia);
 Eilica tikaderi Platnick, 1976 (ndia);
 Eilica trilineata (Mello-Leito, 1941) (Argentina, Xile, Brasil);
 Eilica uniformis (Schiapelli & Gerschman, 1942) (Argentina);

Epicharitus.
Epicharitus Rainbow, 1916
 Epicharitus leucosemus Rainbow, 1916 (Queensland);

Epikurtomma.
Epikurtomma Tucker, 1923
 Epikurtomma beaufortia Tucker, 1923 (Sud-frica);

Fedotovia.
Fedotovia Charitonov, 1946
 Fedotovia mongolica Marusik, 1993 (Monglia);
 Fedotovia uzbekistanica Charitonov, 1946 (sia Central, Monglia);

Gertschosa.
Gertschosa Platnick & Shadab, 1981
 Gertschosa amphiloga (Chamberlin, 1936) (EUA, Mxic);
 Gertschosa cincta (Banks, 1929) (Panam);
 Gertschosa concinna (Simon, 1895) (Mxic);
 Gertschosa palisadoes Platnick & Shadab, 1981 (Jamaica);

Gnaphosa.
Gnaphosa Latreille, 1804
 Gnaphosa aborigena Tyschchenko, 1965 (Kazakhstan);
 Gnaphosa akagiensis Hayashi, 1994 (Jap);
 Gnaphosa alacris Simon, 1878 (Frana, Itlia, Crocia, Marroc);
 Gnaphosa alpica Simon, 1878 (Europa);
 Gnaphosa altudona Chamberlin, 1922 (EUA);
 Gnaphosa antipola Chamberlin, 1933 (EUA, Canad);
 Gnaphosa atramentaria Simon, 1878 (Frana);
 Gnaphosa azerbaidzhanica Tuneva & Esyunin, 2003 (Azerbaijan);
 Gnaphosa badia (L. Koch, 1866) (Europa fins a Azerbaijan);
 Gnaphosa balearicola Strand, 1942 (Illes Balears);
 Gnaphosa banini Marusik & Koponen, 2001 (Monglia);
 Gnaphosa basilicata Simon, 1882 (Itlia);
 Gnaphosa belyaevi Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Monglia);
 Gnaphosa betpaki Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Rssia, Kazakhstan);
 Gnaphosa bicolor (Hahn, 1833) (Europa fins a Gergia);
 Gnaphosa bithynica Kulczyn'ski, 1903 (Creta, Turquia);
 Gnaphosa borea Kulczyn'ski, 1908 (Holrtic);
 Gnaphosa brumalis Thorell, 1875 (EUA, Canad, Alaska);
 Gnaphosa californica Banks, 1904 (EUA, Canad);
 Gnaphosa campanulata Zhang & Song, 2001 (Xina);
 Gnaphosa cantabrica Simon, 1914 (Espanya);
 Gnaphosa caucasica Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Rssia);
 Gnaphosa chiapas Platnick & Shadab, 1975 (Mxic);
 Gnaphosa chihuahua Platnick & Shadab, 1975 (Mxic);
 Gnaphosa chola Ovtsharenko & Marusik, 1988 (Rssia, Monglia, Xina);
 Gnaphosa clara (Keyserling, 1887) (Amrica del Nord);
 Gnaphosa corticola Simon, 1914 (Frana);
 Gnaphosa cumensis Ponomarev, 1981 (Ucrana, Rssia, Monglia);
 Gnaphosa cyrenaica (Caporiacco, 1949) (Lbia);
 Gnaphosa danieli Miller & Buchar, 1972 (Afganistan);
 Gnaphosa dege Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Kyrgyzstan, Xina);
 Gnaphosa dentata Platnick & Shadab, 1975 (EUA);
 Gnaphosa dolosa Herman, 1879 (Palertic);
 Gnaphosa eskovi Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Kazakhstan);
 Gnaphosa eucalyptus Ghafoor & Beg, 2002 (Pakistan);
 Gnaphosa fagei Schenkel, 1963 (Kazakhstan, Xina);
 Gnaphosa fallax Herman, 1879 (Hongria);
 Gnaphosa fontinalis Keyserling, 1887 (EUA, Mxic);
 Gnaphosa gracilior Kulczyn'ski, 1901 (Rssia, Monglia, Xina);
 Gnaphosa haarlovi Denis, 1958 (sia Central);
 Gnaphosa halophila Esyunin & Efimik, 1997 (Rssia);
 Gnaphosa hastata Fox, 1937 (Xina, Corea);
 Gnaphosa hirsutipes Banks, 1901 (EUA, Mxic);
 Gnaphosa iberica Simon, 1878 (Espanya);
 Gnaphosa ilika Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Kazakhstan, Kyrgyzstan, Uzbekistan);
 Gnaphosa inconspecta Simon, 1878 (Palertic);
 Gnaphosa jodhpurensis Tikader & Gajbe, 1977 (ndia, Xina);
 Gnaphosa jucunda Thorell, 1875 (Rssia, Ucrana);
 Gnaphosa kailana Tikader, 1966 (ndia);
 Gnaphosa kamurai Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Jap);
 Gnaphosa kansuensis Schenkel, 1936 (Rssia, Xina, Corea);
 Gnaphosa ketmer Tuneva, 2005 (Kazakhstan);
 Gnaphosa kompirensis Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap, Vietnam);
 Gnaphosa kuldzha Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Turkmenistan, Kyrgyzstan);
 Gnaphosa kurchak Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Kyrgyzstan);
 Gnaphosa lapponum (L. Koch, 1866) (Europa fins a sia Central);
 Gnaphosa lapponum inermis Strand, 1899 (Noruega);
 Gnaphosa leporina (L. Koch, 1866) (Palertic);
 Gnaphosa licenti Schenkel, 1953 (Kazakhstan, Rssia, Monglia, Xina, Corea);
 Gnaphosa limbata Strand, 1900 (Noruega);
 Gnaphosa lonai Caporiacco, 1949 (Itlia);
 Gnaphosa lucifuga (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Gnaphosa lucifuga minor Nosek, 1905 (Turquia);
 Gnaphosa luctifica Simon, 1879 (Frana);
 Gnaphosa lugubris (C. L. Koch, 1839) (Europa fins a sia Central);
 Gnaphosa mandschurica Schenkel, 1963 (Rssia, Monglia, Xina, Nepal);
 Gnaphosa maritima Platnick & Shadab, 1975 (EUA, Mxic);
 Gnaphosa mcheidzeae Mikhailov, 1998 (Gergia);
 Gnaphosa microps Holm, 1939 (Holrtic);
 Gnaphosa modestior Kulczyn'ski, 1897 (Europa Oriental fins a Azerbaijan);
 Gnaphosa moerens O. P.-Cambridge, 1885 (Xina, Nepal);
 Gnaphosa moesta Thorell, 1875 (Hongria, Romania, Ucrana, Rssia);
 Gnaphosa mongolica Simon, 1895 (Hongria fins a Xina);
 Gnaphosa montana (L. Koch, 1866) (Palertic);
 Gnaphosa muscorum (L. Koch, 1866) (Holrtic);
 Gnaphosa muscorum gaunitzi Tullgren, 1955 (Sucia, Rssia);
 Gnaphosa namulinensis Hu, 2001 (Xina);
 Gnaphosa nigerrima L. Koch, 1877 (Palertic);
 Gnaphosa nordlandica Strand, 1900 (Noruega);
 Gnaphosa norvegica Strand, 1900 (Noruega);
 Gnaphosa occidentalis Simon, 1878 (Europa Occidental);
 Gnaphosa oceanica Simon, 1878 (Frana, Balcans);
 Gnaphosa oligerae Ovtsharenko & Platnick, 1998 (Rssia);
 Gnaphosa opaca Herman, 1879 (Europa fins a sia Central);
 Gnaphosa orchymonti Giltay, 1932 (Macednia);
 Gnaphosa orites Chamberlin, 1922 (Holrtic);
 Gnaphosa ovchinnikovi Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Kyrgyzstan);
 Gnaphosa parvula Banks, 1896 (EUA, Canad, Alaska);
 Gnaphosa pauriensis Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Gnaphosa pengi Zhang & Yin, 2001 (Xina);
 Gnaphosa perplexa Denis, 1958 (Afganistan);
 Gnaphosa petrobia L. Koch, 1872 (Europa);
 Gnaphosa pilosa Savelyeva, 1972 (Kazakhstan);
 Gnaphosa poonaensis Tikader, 1973 (ndia);
 Gnaphosa porrecta Strand, 1900 (Noruega);
 Gnaphosa potanini Simon, 1895 (Rssia, Monglia, Xina, Corea, Jap);
 Gnaphosa potosi Platnick & Shadab, 1975 (Mxic);
 Gnaphosa primorica Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Rssia, Jap);
 Gnaphosa prosperi Simon, 1878 (Espanya);
 Gnaphosa pseashcho Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Rssia);
 Gnaphosa pseudolapponica Strand, 1904 (Noruega);
 Gnaphosa pseudoleporina Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Rssia);
 Gnaphosa pumila Dyal, 1935 (Pakistan);
 Gnaphosa rasnitsyni Marusik, 1993 (Monglia);
 Gnaphosa reikhardi Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Kazakhstan, Kyrgyzstan);
 Gnaphosa rhenana Mller & Schenkel, 1895 (Sussa, Alemanya, ustria, Itlia, Romania);
 Gnaphosa rohtakensis Gajbe, 1992 (ndia);
 Gnaphosa rufula (L. Koch, 1866) (Hongria, Rssia, Kazakhstan, Lebanon, Israel);
 Gnaphosa salsa Platnick & Shadab, 1975 (EUA, Mxic);
 Gnaphosa sandersi Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Gnaphosa saurica Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Rssia, Ucrana, Gergia, sia Central);
 Gnaphosa saxosa Platnick & Shadab, 1975 (EUA);
 Gnaphosa secreta Simon, 1878 (Frana);
 Gnaphosa sericata (L. Koch, 1866) (EUA fins a Guatemala, Cuba);
 Gnaphosa sinensis Simon, 1880 (Xina, Corea);
 Gnaphosa snohomish Platnick & Shadab, 1975 (EUA, Canad);
 Gnaphosa songi Zhang, 2001 (Xina);
 Gnaphosa sonora Platnick & Shadab, 1975 (Mxic);
 Gnaphosa steppica Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Turquia fins a Kazakhstan);
 Gnaphosa sticta Kulczyn'ski, 1908 (Palertic);
 Gnaphosa stoliczkai O. P.-Cambridge, 1885 (Xina);
 Gnaphosa stussineri Simon, 1885 (Grcia);
 Gnaphosa synthetica Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Gnaphosa tarabaevi Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Kazakhstan, Kyrgyzstan);
 Gnaphosa taurica Thorell, 1875 (Bulgria fins a Xina);
 Gnaphosa tenebrosa Fox, 1938 (probablement Mxic);
 Gnaphosa tetrica Simon, 1878 (Frana, Macednia);
 Gnaphosa tigrina Simon, 1878 (Mediterrani fins a Rssia);
 Gnaphosa tumd Tang, Song & Zhang, 2001 (Xina);
 Gnaphosa tuvinica Marusik & Logunov, 1992 (Rssia, Monglia);
 Gnaphosa ukrainica Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Ucrana, Turkmenistan);
 Gnaphosa utahana Banks, 1904 (EUA);
 Gnaphosa wiehlei Schenkel, 1963 (Rssia, Monglia, Xina);
 Gnaphosa xieae Zhang & Yin, 2001 (Xina);
 Gnaphosa zeugitana Pavesi, 1880 (frica del Nord);
 Gnaphosa zhaoi Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Xina);
 Gnaphosa zonsteini Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Kyrgyzstan);
 Gnaphosa zyuzini Ovtsharenko, Platnick & Song, 1992 (Kazakhstan);

Haplodrassus.
Haplodrassus Chamberlin, 1922
 Haplodrassus aenus Thaler, 1984 (Sussa, ustria);
 Haplodrassus ambalaensis Gajbe, 1992 (ndia);
 Haplodrassus atarot Levy, 2004 (Israel);
 Haplodrassus belgeri Ovtsharenko & Marusik, 1988 (Rssia);
 Haplodrassus bengalensis Gajbe, 1992 (ndia);
 Haplodrassus bicornis (Emerton, 1909) (EUA, Canad);
 Haplodrassus bohemicus Miller & Buchar, 1977 (Repblica Txeca);
 Haplodrassus canariensis Schmidt, 1977 (Illes Canries);
 Haplodrassus chamberlini Platnick & Shadab, 1975 (Amrica del Nord);
 Haplodrassus chotanagpurensis Gajbe, 1987 (ndia);
 Haplodrassus cognatus (Oestring, 1861) (Palertic);
 Haplodrassus cognatus ermolajewi Lohmander, 1942 (Rssia);
 Haplodrassus concertor (Simon, 1878) (Frana);
 Haplodrassus creticus (Roewer, 1928) (Grcia, Creta);
 Haplodrassus dalmatensis (L. Koch, 1866) (Palertic);
 Haplodrassus dalmatensis pictus (Thorell, 1875) (Espanya, Madeira);
 Haplodrassus dentatus Xu & Song, 1987 (Xina);
 Haplodrassus deserticola Schmidt & Krause, 1996 (Illes Canries);
 Haplodrassus dixiensis Chamberlin & Woodbury, 1929 (EUA);
 Haplodrassus dumdumensis Tikader, 1982 (ndia);
 Haplodrassus eunis Chamberlin, 1922 (EUA, Canad, Alaska);
 Haplodrassus grazianoi Caporiacco, 1948 (Rodes);
 Haplodrassus hiemalis (Emerton, 1909) (Holrtic);
 Haplodrassus invalidus (O. P.-Cambridge, 1872) (Espanya, Crsega, Siclia, Itlia, Israel);
 Haplodrassus jacobi Gajbe, 1992 (ndia);
 Haplodrassus kanenoi Kamura, 1995 (Jap);
 Haplodrassus kulczynskii Lohmander, 1942 (Palertic);
 Haplodrassus lilliputanus Levy, 2004 (Israel);
 Haplodrassus macellinus (Thorell, 1871) (Mediterrani Occidental);
 Haplodrassus macellinus hebes (O. P.-Cambridge, 1874) (Frana, Crsega, Itlia, Siclia);
 Haplodrassus maculatus (Banks, 1904) (EUA, Mxic);
 Haplodrassus mediterraneus Levy, 2004 (Israel);
 Haplodrassus mimus Chamberlin, 1922 (EUA);
 Haplodrassus minor (O. P.-Cambridge, 1879) (Europa, Rssia);
 Haplodrassus moderatus (Kulczyn'ski, 1897) (Palertic);
 Haplodrassus montanus Paik & Sohn, 1984 (Corea, Jap);
 Haplodrassus morosus (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel, Karakorum);
 Haplodrassus paramecus Zhang, Song & Zhu, 2001 (Xina);
 Haplodrassus pargongsanensis Paik, 1992 (Corea);
 Haplodrassus pseudosignifer Marusik, Hippa & Koponen, 1996 (Rssia);
 Haplodrassus pugnans (Simon, 1880) (frica del Nord fins a Xina);
 Haplodrassus reginae Schmidt & Krause, 1998 (Illes Cap Verd);
 Haplodrassus rufus (Savelyeva, 1972) (Kazakhstan);
 Haplodrassus rugosus Tuneva, 2005 (Kazakhstan);
 Haplodrassus sataraensis Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Haplodrassus seditiosus (Caporiacco, 1928) (Lbia);
 Haplodrassus severus (C. L. Koch, 1839) (Mediterrani);
 Haplodrassus signifer (C. L. Koch, 1839) (Holrtic);
 Haplodrassus silvestris (Blackwall, 1833) (Palertic);
 Haplodrassus soerenseni (Strand, 1900) (Palertic);
 Haplodrassus stuxbergi (L. Koch, 1879) (Rssia);
 Haplodrassus taepaikensis Paik, 1992 (Corea);
 Haplodrassus taibo (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Haplodrassus tehriensis Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Haplodrassus umbratilis (L. Koch, 1866) (Europa fins a Kazakhstan);
 Haplodrassus umbratilis gothicus Lohmander, 1942 (Sucia);
 Haplodrassus vastus (Hu, 1989) (Xina);

Hemicloea.
Hemicloea Thorell, 1870
 Hemicloea affinis L. Koch, 1875 (Nova Galles del Sud);
 Hemicloea crocotila Simon, 1908 (Oest d'Austrlia);
 Hemicloea limbata L. Koch, 1875 (Nova Galles del Sud);
 Hemicloea michaelseni Simon, 1908 (Oest d'Austrlia);
 Hemicloea murina L. Koch, 1875 (Queensland);
 Hemicloea pacifica Berland, 1924 (Illes Loyalty);
 Hemicloea plumea L. Koch, 1875 (Queensland, Nova Galles del Sud, Illa Lord Howe);
 Hemicloea rogenhoferi L. Koch, 1875 (Queensland, Nova Galles del Sud, Nova Zelanda);
 Hemicloea semiplumosa Simon, 1908 (Oest d'Austrlia);
 Hemicloea sublimbata Simon, 1908 (Oest d'Austrlia);
 Hemicloea sundevalli Thorell, 1870 (Queensland, Nova Galles del Sud, Nova Zelanda);
 Hemicloea tasmani Dalmas, 1917 (Tasmnia);
 Hemicloea tenera L. Koch, 1876 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Herpyllus.
Herpyllus Hentz, 1832
 Herpyllus australis (Holmberg, 1881) (Argentina);
 Herpyllus bensonae Fox, 1938 (Mxic);
 Herpyllus brachet Platnick & Shadab, 1977 (Mxic);
 Herpyllus bubulcus Chamberlin, 1922 (EUA, Mxic);
 Herpyllus calcuttaensis Biswas, 1984 (ndia);
 Herpyllus coahuilanus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Herpyllus cockerelli (Banks, 1901) (EUA, Mxic);
 Herpyllus convallis Chamberlin, 1936 (EUA, Mxic);
 Herpyllus coreanus Paik, 1992 (Corea);
 Herpyllus ecclesiasticus Hentz, 1832 (Amrica del Nord);
 Herpyllus emertoni Bryant, 1935 (EUA);
 Herpyllus excelsus Fox, 1938 (EUA, Mxic);
 Herpyllus fidelis (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic);
 Herpyllus frio Platnick & Shadab, 1977 (Mxic);
 Herpyllus gertschi Platnick & Shadab, 1977 (EUA, Mxic);
 Herpyllus giganteus Platnick & Shadab, 1977 (Mxic);
 Herpyllus goaensis Tikader, 1982 (ndia);
 Herpyllus hesperolus Chamberlin, 1928 (Amrica del Nord);
 Herpyllus iguala Platnick & Shadab, 1977 (Mxic);
 Herpyllus lativulvus Denis, 1958 (Afganistan);
 Herpyllus malkini Platnick & Shadab, 1977 (Mxic);
 Herpyllus paropanisadensis Denis, 1958 (Afganistan);
 Herpyllus perditus (Banks, 1898) (Mxic);
 Herpyllus perote Platnick & Shadab, 1977 (Mxic);
 Herpyllus pictus (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);
 Herpyllus propinquus (Keyserling, 1887) (Amrica del Nord);
 Herpyllus proximus Denis, 1958 (Turkmenistan, Afganistan);
 Herpyllus regnans Chamberlin, 1936 (EUA);
 Herpyllus reservatus Chamberlin, 1936 (EUA, Mxic);
 Herpyllus scholasticus Chamberlin, 1922 (EUA);
 Herpyllus schwarzi (Banks, 1901) (EUA);
 Herpyllus sherus Platnick & Shadab, 1977 (Mxic);
 Herpyllus vicinus Denis, 1958 (Afganistan);

Heser.
Heser Tuneva, 2005
 Heser aradensis (Levy, 1998) (Israel);
 Heser infumatus (O. P.-Cambridge, 1872) (Tanznia, Egipte, Israel);
 Heser malefactor Tuneva, 2005 (Kazakhstan);

Hitobia.
Hitobia Kamura, 1992
 Hitobia siatica (Bsenberg & Strand, 1906) (Jap);
 Hitobia cancellata Yin i cols., 1996 (Xina);
 Hitobia chayuensis Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Hitobia menglong Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Hitobia monsta Yin i cols., 1996 (Xina);
 Hitobia tenuicincta (Simon, 1909) (Vietnam);
 Hitobia unifascigera (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Hitobia yaginumai Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Hitobia yasunosukei Kamura, 1992 (Xina, Okinawa);
 Hitobia yunnan Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);

Homoeothele.
Homoeothele Simon, 1908
 Homoeothele micans Simon, 1908 (Oest d'Austrlia);

Hongkongia.
Hongkongia Song & Zhu, 1998
 Hongkongia caeca Deeleman-Reinhold, 2001 (Moluques);
 Hongkongia reptrix Deeleman-Reinhold, 2001 (Java, Borneo, Bali);
 Hongkongia wuae Song & Zhu, 1998 (Hong Kong, Sulawesi);

Hypodrassodes.
Hypodrassodes Dalmas, 1919
 Hypodrassodes apicus Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Hypodrassodes asbolodes (Rainbow & Pulleine, 1920) (Illa Lord Howe);
 Hypodrassodes canacus Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Hypodrassodes cockerelli Berland, 1932 (Nova Calednia);
 Hypodrassodes courti Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Hypodrassodes crassus Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Hypodrassodes dalmasi Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Hypodrassodes ignambensis Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Hypodrassodes insulanus Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Hypodrassodes isopus Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Hypodrassodes maoricus (Dalmas, 1917) (Nova Zelanda);

Intruda.
Intruda Forster, 1979
 Intruda signata (Hogg, 1900) (Victria, Nova Zelanda);

Kaitawa.
Kaitawa Forster, 1979
 Kaitawa insulare (Marples, 1956) (Nova Zelanda);

Kirmaka.
Kirmaka Roewer, 1961
 Kirmaka krausi Roewer, 1961 (Afganistan);

Kishidaia.
Kishidaia Yaginuma, 1960
 Kishidaia albimaculata (Saito, 1934) (Rssia, Xina, Jap);
 Kishidaia conspicua (L. Koch, 1866) (Europa fins a sia Central);
 Kishidaia conspicua concolor (Caporiacco, 1951) (Itlia);
 Kishidaia coreana (Paik, 1992) (Corea);
 Kishidaia xinping Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);

Ladissa.
Ladissa Simon, 1907
 Ladissa fricana Simon, 1907 (Sierra Leone);
 Ladissa inda (Simon, 1897) (ndia);
 Ladissa latecingulata Simon, 1907 (ndia);
 Ladissa semirufa Simon, 1907 (Benin);

Laronius.
Laronius Platnick & Deeleman-Reinhold, 2001
 Laronius erewan Platnick & Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia, Sumatra);

Latonigena.
Latonigena Simon, 1893
 Latonigena fricanus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Latonigena auricomus Simon, 1893 (Argentina);

Leptodrassus.
Leptodrassus Simon, 1878
 Leptodrassus albidus Simon, 1914 (Espanya fins a Creta);
 Leptodrassus algericus Dalmas, 1919 (Algria);
 Leptodrassus bergensis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Leptodrassus croaticus Dalmas, 1919 (Crocia);
 Leptodrassus diomedeus Caporiacco, 1951 (Itlia);
 Leptodrassus femineus (Simon, 1873) (Portugal fins a Creta);
 Leptodrassus fragilis Dalmas, 1919 (Algria, Lbia);
 Leptodrassus hadjissaranti Chatzaki, 2002 (Creta);
 Leptodrassus hylaestomachi Berland, 1934 (Illes Canries);
 Leptodrassus leclerci Denis, 1966 (Lbia);
 Leptodrassus licentiosus Dalmas, 1919 (Sud-frica);
 Leptodrassus manolisi Chatzaki, 2002 (Creta);
 Leptodrassus memorialis Spassky, 1940 (Rssia, Ucrana, Kazakhstan);
 Leptodrassus punicus Dalmas, 1919 (Tunsia);
 Leptodrassus pupa Dalmas, 1919 (Creta, Egipte);
 Leptodrassus simoni Dalmas, 1919 (Portugal, Espanya, Frana, Lebanon);
 Leptodrassus strandi Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Leptodrassus tenerrimus (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Leptodrassus tropicus Dalmas, 1919 (Sierra Leone);

Litopyllus.
Litopyllus Chamberlin, 1922
 Litopyllus cubanus (Bryant, 1940) (EUA, Bahames, Cuba);
 Litopyllus realisticus (Chamberlin, 1924) (Mxic);
 Litopyllus temporarius Chamberlin, 1922 (EUA);

This page lists all described species of the spider family Gnaphosidae as of Nov. 20, 2006.

Maniana.
Maniana Strand, 1906
 Maniana defecta Strand, 1906 (Etipia);

Matua.
Matua Forster, 1979
 Matua festiva Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Matua valida Forster, 1979 (Nova Zelanda);

Megamyrmaekion.
Megamyrmaekion Wider, 1834
 Megamyrmaekion algericum Simon, 1885 (Algria, Tunsia);
 Megamyrmaekion ashae Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Megamyrmaekion austrinum Simon, 1908 (Oest d'Austrlia);
 Megamyrmaekion caudatum Wider, 1834 (Egipte, Israel);
 Megamyrmaekion echemophthalmum Simon, 1908 (Oest d'Austrlia);
 Megamyrmaekion jodhpurense Gajbe, 1993 (ndia);
 Megamyrmaekion kajalae Biswas & Biswas, 1992 (ndia);
 Megamyrmaekion nairobii Berland, 1920 (frica Oriental);
 Megamyrmaekion penicillatum Simon, 1908 (Oest d'Austrlia);
 Megamyrmaekion perpusillum Simon, 1908 (Oest d'Austrlia);
 Megamyrmaekion pumilum Simon, 1885 (frica del Nord);
 Megamyrmaekion schreineri Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Megamyrmaekion transvaalense Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Megamyrmaekion velox Simon, 1887 (Sud-frica);
 Megamyrmaekion vestigator Simon, 1908 (Oest d'Austrlia);
 Megamyrmaekion vulpinum (O. P.-Cambridge, 1874) (Niger, Egipte);

Micaria.
Micaria Oestring, 1851
 Micaria aborigenica Mikhailov, 1988 (Rssia);
 Micaria aciculata Simon, 1895 (Rssia);
 Micaria aenea Thorell, 1871 (Holrtic);
 Micaria albofasciata Hu, 2001 (Xina);
 Micaria albovittata (Lucas, 1846) (Palertic);
 Micaria alpina L. Koch, 1872 (Holrtic);
 Micaria alxa Tang i cols., 1997 (Xina);
 Micaria belezma Bosmans, 2000 (Algria);
 Micaria bonneti Schenkel, 1963 (Xina);
 Micaria braendegaardi Denis, 1958 (Afganistan);
 Micaria brignolii (Bosmans & Blick, 2000) (Portugal);
 Micaria browni Barnes, 1953 (EUA);
 Micaria camargo Platnick & Shadab, 1988 (Mxic);
 Micaria capistrano Platnick & Shadab, 1988 (EUA, Mxic);
 Micaria chrysis (Simon, 1910) (Nambia);
 Micaria cimarron Platnick & Shadab, 1988 (EUA);
 Micaria coarctata (Lucas, 1846) (Mediterrani fins a sia Central);
 Micaria coloradensis Banks, 1896 (EUA, Canad);
 Micaria connexa O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Micaria constricta Emerton, 1894 (Holrtic);
 Micaria corvina Simon, 1878 (Algria, Tunsia, Israel);
 Micaria croesia L. Koch, 1873 (Nova Galles del Sud);
 Micaria cyrnea Brignoli, 1983 (Crsega, Itlia);
 Micaria delicatula Bryant, 1941 (EUA);
 Micaria deserticola Gertsch, 1933 (EUA, Mxic);
 Micaria dives (Lucas, 1846) (Palertic);
 Micaria dives concolor (Caporiacco, 1935) (Karakorum);
 Micaria elizabethae Gertsch, 1942 (EUA, Canad);
 Micaria emertoni Gertsch, 1935 (Amrica del Nord);
 Micaria faltana Bhattacharya, 1935 (ndia);
 Micaria formicaria (Sundevall, 1831) (Palertic);
 Micaria foxi Gertsch, 1933 (EUA, Canad);
 Micaria fulgens (Walckenaer, 1802) (Europa fins a sia Central, frica del Nord);
 Micaria funerea Simon, 1878 (Espanya, Crsega, Rssia);
 Micaria gertschi Barrows & Ivie, 1942 (EUA, Canad);
 Micaria gomerae Strand, 1911 (Illes Canries);
 Micaria gosiuta Gertsch, 1942 (EUA, Mxic);
 Micaria gulliae Tuneva & Esyunin, 2003 (Rssia);
 Micaria guttigera Simon, 1878 (Portugal, Espanya, Frana);
 Micaria guttulata (C. L. Koch, 1839) (Palertic);
 Micaria icenoglei Platnick & Shadab, 1988 (EUA);
 Micaria idana Platnick & Shadab, 1988 (EUA, Canad);
 Micaria ignea (O. P.-Cambridge, 1872) (Illes Canries fins a sia Central);
 Micaria imperiosa Gertsch, 1935 (EUA, Mxic);
 Micaria inornata L. Koch, 1873 (Austrlia);
 Micaria japonica Hayashi, 1985 (Rssia, Corea, Jap);
 Micaria jeanae Gertsch, 1942 (EUA, Mxic);
 Micaria jinlin Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Micaria koeni (Bosmans, 2000) (Grcia, Creta);
 Micaria kopetdaghensis Mikhailov, 1986 (Rssia, sia Central);
 Micaria langtry Platnick & Shadab, 1988 (EUA);
 Micaria lassena Platnick & Shadab, 1988 (EUA);
 Micaria laticeps Emerton, 1909 (EUA, Canad);
 Micaria lenzi Bsenberg, 1899 (Palertic);
 Micaria lindbergi Roewer, 1962 (Afganistan);
 Micaria logunovi Zhang, Song & Zhu, 2001 (Xina);
 Micaria longipes Emerton, 1890 (Amrica del Nord);
 Micaria longispina Emerton, 1911 (EUA, Canad);
 Micaria marusiki Zhang, Song & Zhu, 2001 (Xina);
 Micaria medica Platnick & Shadab, 1988 (EUA, Canad);
 Micaria mexicana Platnick & Shadab, 1988 (Mxic);
 Micaria mongunica Danilov, 1997 (Rssia);
 Micaria mormon Gertsch, 1935 (Amrica del Nord);
 Micaria nanella Gertsch, 1935 (EUA, Mxic);
 Micaria nivosa L. Koch, 1866 (Europa fins a Kazakhstan);
 Micaria nye Platnick & Shadab, 1988 (EUA, Mxic);
 Micaria otero Platnick & Shadab, 1988 (EUA);
 Micaria pallens Denis, 1958 (Afganistan);
 Micaria pallida O. P.-Cambridge, 1885 (Tajikistan);
 Micaria palliditarsa Banks, 1896 (EUA, Mxic);
 Micaria pallipes (Lucas, 1846) (Illes Canries fins a sia Central);
 Micaria palma Platnick & Shadab, 1988 (EUA);
 Micaria palmgreni Wunderlich, 1979 (Finlndia);
 Micaria paralbofasciata Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Micaria pasadena Platnick & Shadab, 1988 (EUA, Mxic);
 Micaria porta Platnick & Shadab, 1988 (EUA, Mxic);
 Micaria pulcherrima Caporiacco, 1935 (Rssia, Xina);
 Micaria pulcherrima flava Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Micaria pulicaria (Sundevall, 1831) (Holrtic);
 Micaria punctata Banks, 1896 (EUA);
 Micaria riggsi Gertsch, 1942 (EUA, Canad);
 Micaria rossica Thorell, 1875 (Holrtic);
 Micaria seminola Gertsch, 1942 (EUA);
 Micaria seymuria Tuneva, 2005 (Kazakhstan);
 Micaria silesiaca L. Koch, 1875 (Palertic);
 Micaria siniloana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Micaria sociabilis Kulczyn'ski, 1897 (Central, Europa Meridional);
 Micaria subopaca Oestring, 1861 (Palertic);
 Micaria tarabaevi Mikhailov, 1988 (Kazakhstan);
 Micaria tersissima Simon, 1910 (Nambia);
 Micaria triangulosa Gertsch, 1935 (EUA);
 Micaria triguttata Simon, 1884 (Espanya, Algria);
 Micaria tripunctata Holm, 1978 (Holrtic);
 Micaria tuvensis Danilov, 1993 (Rssia, Kazakhstan, Xina);
 Micaria utahna Gertsch, 1933 (EUA);
 Micaria vinnula Gertsch & Davis, 1936 (EUA);
 Micaria violens Oliger, 1983 (Rssia);
 Micaria xiningensis Hu, 2001 (Xina);
 Micaria yeniseica Marusik & Koponen, 2002 (Rssia);
 Micaria yushuensis Hu, 2001 (Xina);

Microdrassus.
Microdrassus Dalmas, 1919
 Microdrassus inaudax (Simon, 1898) (Seychelles);

Microsa.
Microsa Platnick & Shadab, 1977
 Microsa chickeringi Platnick & Shadab, 1977 (Illes Verges);
 Microsa cubitas Alayn & Platnick, 1993 (Cuba);
 Microsa gertschi Platnick, 1978 (Bahames);

Micythus.
Micythus Thorell, 1897
 Micythus anopsis Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Micythus pictus Thorell, 1897 (Myanmar, Borneo);
 Micythus rangunensis (Thorell, 1895) (Myanmar, Sumatra, Borneo);

Minosia.
Minosia Dalmas, 1921
 Minosia assimilis Caporiacco, 1941 (Etipia, Uganda);
 Minosia berlandi Lessert, 1929 (Congo);
 Minosia bicalcarata (Simon, 1882) (Iemen);
 Minosia clypeolaria (Simon, 1907) (Guinea-Bissau);
 Minosia eburneensis Jzquel, 1965 (Costa d'Ivori);
 Minosia irrugata (Simon, 1907) (Guinea-Bissau);
 Minosia karakumensis (Spassky, 1939) (Turkmenistan);
 Minosia lynx (Simon, 1886) (Senegal);
 Minosia pharao Dalmas, 1921 (Egipte, Israel);
 Minosia pharao occidentalis Dalmas, 1921 (Algria);
 Minosia santschii Dalmas, 1921 (Tunsia, Lbia);
 Minosia senegaliensis Dalmas, 1921 (Senegal);
 Minosia simeonica Levy, 1995 (Israel);
 Minosia spinosissima (Simon, 1878) (Espanya, Frana, Israel);

Minosiella.
Minosiella Dalmas, 1921
 Minosiella intermedia Denis, 1958 (sia Central, Afganistan);
 Minosiella mediocris Dalmas, 1921 (Tunsia, Algria, Egipte, Israel);
 Minosiella pallida (L. Koch, 1875) (Somlia, Iemen);
 Minosiella perimensis Dalmas, 1921 (Iemen);
 Minosiella pharia Dalmas, 1921 (Lbia, Egipte, Israel);
 Minosiella spinigera (Simon, 1882) (Iemen);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166383" title="Con (almirall)" nonfiltered="3017" processed="3005" dbindex="68035">
Con (Conon      ) fou un general atenenc del segle V i IV aC.

El 413 aC era a Naupacte al front de la flota atenenca per impedir a Corint enviar ajut a Siracusa, i en el combat naval que va lliurar no hi va haver una victria clara.

El 410 aC fou nomenat estrateg i enviat a Crcira. El aC fou estrateg junt amb Trasibul i Alcibades. El 406 aC fou nomenat com el primer de deu generals que havien de substituir a Alcibades. Desprs d'algunes operacions militars es va haver de refugiar a Mitilene on fou bloquejat per Callicrtides. Desprs de la batalla de les Arginuses fou cridat a Atenes per mentre altres generals foren eliminats, ell va retenir el comandament.

El 405 aC la flota atenenca fou derrotada a Egosptams per Lisandre. Con es va escapar amb 8 vaixells i va buscar asil a Xipre on governava el seu amic Evgores I. 

Va romandre all uns anys fins que la guerra entre Atenes i Esparta es va reprendre; fou llavors que va passar al servei de Prsia i fou nomenat cap de la flota persa (397 aC). Va ser atacat per l'almirall espart Farax a Caunus, per el va rebutjar, i desprs va aconseguir separar Rodes de l'aliana amb Esparta.

El 395 aC va estar a la cort persa on va obtenir el nomenament del seu aliat, el strapa Farnabazos II, com el seu collega en el comandament. Va guanyar una victria decisiva sobre l'almirall esparta Pisandre d'Esparta a Cnidos i desprs, junt amb Farnabazos, va expulsar als governadors espartans de les ciutats asitiques i va donar la llibertat a les ciutats. 

El 394 aC va cobrar taxes a les ciutats de l'Hellespont i el 393 aC junt amb Farnabazos, va anar amb la flota a la costa de Lacnia i va assolar la vall del Pamisos i es va apoderar de l'illa de Citera (Cythera). Llavors es va dirigir a Corint mentre Farnabazos va tornar a la seva satrapia. 

Poc desprs Con va tornar a Atenes on fou rebut amb entusiasme i va restaurar les muralles del Pireu. Les negociacions iniciades per Esparta amb el strapa Tirabazos, i les intrigues d'Antlcides, van aconsellar a Atenes d'enviar a Con, per aquest fou empresonat per Tirabazos i segons alguns se'l va enviar a l'interior essent executat pel cam, i segons altres es va escapar a Xipre on va morir deixant hereu al seu fill Timoteu. La seva tomba i la del seu fill encara les va veure Pausnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166384" title="Llista d'espcies de gnafsids (N-S)" nonfiltered="3018" processed="3006" dbindex="68036">
Llista d'espcies de gnafsids, per ordre alfabtic de la lletra N a la S, amb totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de gnafsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de gnafsids.

 Gneres i espcies .
Nauhea.
Nauhea Forster, 1979
 Nauhea tapa Forster, 1979 (Nova Zelanda);

Nodocion.
Nodocion Chamberlin, 1922
 Nodocion eclecticus Chamberlin, 1924 (Amrica del Nord);
 Nodocion floridanus (Banks, 1896) (EUA, Mxic);
 Nodocion mateonus Chamberlin, 1922 (EUA);
 Nodocion rufithoracicus Worley, 1928 (EUA, Canad);
 Nodocion solanensis Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Nodocion tikaderi (Gajbe, 1993) (ndia);
 Nodocion utus (Chamberlin, 1936) (EUA, Mxic);
 Nodocion voluntarius (Chamberlin, 1919) (Amrica del Nord);

Nomisia.
Nomisia Dalmas, 1921
 Nomisia aussereri (L. Koch, 1872) (Palertic);
 Nomisia australis Dalmas, 1921 (Sud-frica);
 Nomisia castanea Dalmas, 1921 (Algria, Tunsia, Lbia);
 Nomisia celerrima (Simon, 1914) (Espanya, Frana);
 Nomisia chordivulvata (Strand, 1906) (Etipia, Somlia);
 Nomisia conigera (Spassky, 1941) (sia Central);
 Nomisia dalmasi Lessert, 1929 (Congo);
 Nomisia excerpta (O. P.-Cambridge, 1872) (Illes Canries, Tunsia, Creta, Israel);
 Nomisia exornata (C. L. Koch, 1839) (Europa fins a sia Central);
 Nomisia fagei Dalmas, 1921 (Portugal, Frana);
 Nomisia flavimana Denis, 1937 (Algria);
 Nomisia fortis Dalmas, 1921 (Illes Canries);
 Nomisia frenata (Purcell, 1908) (Sud-frica);
 Nomisia harpax (O. P.-Cambridge, 1874) (ndia);
 Nomisia kabuliana Roewer, 1961 (Afganistan);
 Nomisia molendinaria (L. Koch, 1866) (Crocia, Gergia);
 Nomisia monardi Lessert, 1933 (Angola);
 Nomisia montenegrina Giltay, 1932 (Montenegro);
 Nomisia musiva (Simon, 1889) (Illes Canries);
 Nomisia negebensis Levy, 1995 (Israel);
 Nomisia notia Dalmas, 1921 (Sud-frica);
 Nomisia orientalis Dalmas, 1921 (Turquia);
 Nomisia palaestina (O. P.-Cambridge, 1872) (Grcia, Sria, Israel);
 Nomisia perpusilla Dalmas, 1921 (Espanya);
 Nomisia poecilipes Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Nomisia punctata (Kulczyn'ski, 1901) (Etipia);
 Nomisia recepta (Pavesi, 1880) (Tunsia, Itlia, Malta);
 Nomisia ripariensis (O. P.-Cambridge, 1872) (Grcia fins a Azerbaijan);
 Nomisia satulla (Simon, 1909) (Etipia);
 Nomisia scioana (Pavesi, 1883) (Etipia);
 Nomisia simplex (Kulczyn'ski, 1901) (Etipia);
 Nomisia tingitana Dalmas, 1921 (Marroc);
 Nomisia transvaalica Dalmas, 1921 (Sud-frica);
 Nomisia tubula (Tucker, 1923) (Angola, Sud-frica);
 Nomisia uncinata Jzquel, 1965 (Costa d Ivori);

Notiodrassus.
Notiodrassus Bryant, 1935
 Notiodrassus distinctus Bryant, 1935 (Nova Zelanda);
 Notiodrassus fiordensis Forster, 1979 (Nova Zelanda);

Odontodrassus.
Odontodrassus Jzquel, 1965
 Odontodrassus aphanes (Thorell, 1897) (Myanmar fins a Jap, Seychelles, Nova Calednia, Jamaica);
 Odontodrassus aravaensis Levy, 1999 (Israel);
 Odontodrassus bicolor Jzquel, 1965 (Costa d Ivori);
 Odontodrassus hondoensis (Saito, 1939) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Odontodrassus mundulus (O. P.-Cambridge, 1872) (Tunsia fins a Israel, Karakorum);
 Odontodrassus muralis Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia, Xina, Sulawesi, Lombok);
 Odontodrassus nigritibialis Jzquel, 1965 (Costa d Ivori);
 Odontodrassus yunnanensis (Schenkel, 1963) (Xina);

Orodrassus.
Orodrassus Chamberlin, 1922
 Orodrassus assimilis (Banks, 1895) (EUA);
 Orodrassus canadensis Platnick & Shadab, 1975 (EUA, Canad);
 Orodrassus coloradensis (Emerton, 1877) (EUA, Canad);

Parabonna.
Parabonna Mello-Leito, 1947
 Parabonna goffergei Mello-Leito, 1947 (Brasil);

Parasyrisca.
Parasyrisca Schenkel, 1963
 Parasyrisca alai Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Kyrgyzstan);
 Parasyrisca alexeevi Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca altaica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Kazakhstan);
 Parasyrisca andarbag Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca andreevae Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca anzobica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca siatica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia, Monglia);
 Parasyrisca balcarica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca belengish Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca belukha Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca birikchul Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca breviceps (Kroneberg, 1875) (Tajikistan);
 Parasyrisca caucasica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca chikatunovi Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca gissarika Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca guzeripli Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca heimeri Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Monglia);
 Parasyrisca helanshan Tang & Zhao, 1998 (Xina);
 Parasyrisca hippai Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca holmi Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca iskander Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca khubsugul Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Monglia);
 Parasyrisca koksu Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Kyrgyzstan);
 Parasyrisca kurgan Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Kyrgyzstan);
 Parasyrisca kyzylart Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Kyrgyzstan);
 Parasyrisca logunovi Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca marusiki Kovblyuk, 2003 (Rssia);
 Parasyrisca mikhailovi Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca narynica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Kyrgyzstan, Tajikistan);
 Parasyrisca orites (Chamberlin & Gertsch, 1940) (EUA, Canad);
 Parasyrisca otmek Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Kyrgyzstan);
 Parasyrisca paironica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca pamirica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca potanini Schenkel, 1963 (Rssia, Xina);
 Parasyrisca pshartica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca schenkeli Ovtsharenko & Marusik, 1988 (Kazakhstan, Monglia, Xina);
 Parasyrisca shakhristanica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca sollers (Simon, 1895) (Monglia, Xina);
 Parasyrisca sEUAmyr Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Kyrgyzstan);
 Parasyrisca terskei Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Kyrgyzstan);
 Parasyrisca turkenica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Turquia);
 Parasyrisca tyshchenkoi Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia);
 Parasyrisca ulykpani Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Rssia, Monglia);
 Parasyrisca vakhanski Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);
 Parasyrisca vinosa (Simon, 1878) (Europa);
 Parasyrisca vorobica Ovtsharenko, Platnick & Marusik, 1995 (Tajikistan);

Phaeocedus.
Phaeocedus Simon, 1893
 Phaeocedus braccatus (L. Koch, 1866) (Palertic);
 Phaeocedus braccatus jugorum Simon, 1914 (Frana);
 Phaeocedus fedotovi Charitonov, 1946 (Uzbekistan);
 Phaeocedus haribhaiius Patel & Patel, 1975 (ndia);
 Phaeocedus hebraeus Levy, 1999 (Israel);
 Phaeocedus mosambaensis Tikader, 1964 (Nepal);
 Phaeocedus nicobarensis Tikader, 1977 (Illes Nicobar);
 Phaeocedus parvus O. P.-Cambridge, 1905 (probablement ndia);
 Phaeocedus poonaensis Tikader, 1982 (ndia);

Poecilochroa.
Poecilochroa Oestring, 1874
 Poecilochroa albomaculata (Lucas, 1846) (Europa);
 Poecilochroa alcala Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Poecilochroa anomala (Hewitt, 1915) (Sud-frica);
 Poecilochroa antineae Fage, 1929 (Egipte);
 Poecilochroa barmani Tikader, 1982 (ndia);
 Poecilochroa behni Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Poecilochroa bifasciata Banks, 1902 (Illes Galpagos);
 Poecilochroa capensis Strand, 1909 (Sud-frica);
 Poecilochroa carinata Caporiacco, 1947 (Uganda);
 Poecilochroa dayamibrookiana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Poecilochroa devendrai Gajbe & Rane, 1985 (ndia);
 Poecilochroa faradjensis Lessert, 1929 (Congo);
 Poecilochroa furcata Simon, 1914 (Frana, Itlia);
 Poecilochroa golan Levy, 1999 (Israel);
 Poecilochroa haplostyla Simon, 1907 (Prncipe);
 Poecilochroa hungarica Kolosvry, 1934 (Hongria);
 Poecilochroa incompta (Pavesi, 1880) (Tunsia);
 Poecilochroa insularis Kulczyn'ski, 1911 (Java);
 Poecilochroa involuta Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Poecilochroa joreungensis Paik, 1992 (Corea);
 Poecilochroa latefasciata Simon, 1893 (Per);
 Poecilochroa loricata Kritscher, 1996 (Malta);
 Poecilochroa malagassa Strand, 1907 (Madagascar);
 Poecilochroa parangunifasciata Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Poecilochroa patricia (Simon, 1878) (Crsega);
 Poecilochroa pauciaculeis Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Poecilochroa perversa Simon, 1914 (Frana);
 Poecilochroa phyllobia (Thorell, 1871) (Itlia);
 Poecilochroa pugnax (O. P.-Cambridge, 1874) (Lbia, Egipte, Etipia, Israel);
 Poecilochroa rollini Berland, 1933 (Illes Marqueses);
 Poecilochroa sedula (Simon, 1897) (ndia);
 Poecilochroa senilis (O. P.-Cambridge, 1872) (Crsega fins a Turkmenistan);
 Poecilochroa senilis auspex (Simon, 1878) (Espanya, Frana);
 Poecilochroa taborensis Levy, 1999 (Israel);
 Poecilochroa taeguensis Paik, 1992 (Corea);
 Poecilochroa tescorum Simon, 1914 (Frana);
 Poecilochroa tikaderi Patel, 1989 (ndia);
 Poecilochroa trifasciata Mello-Leito, 1918 (Brasil);
 Poecilochroa variana (C. L. Koch, 1839) (Europa fins a sia Central);
 Poecilochroa viduata (Pavesi, 1883) (Etipia);
 Poecilochroa vittata Kulczyn'ski, 1911 (Java);

Pseudodrassus.
Pseudodrassus Caporiacco, 1935
 Pseudodrassus pichoni Schenkel, 1963 (Xina);
 Pseudodrassus quadridentatus (Caporiacco, 1928) (Lbia);
 Pseudodrassus ricasolii Caporiacco, 1935 (Turquia);
 Pseudodrassus scorteccii Caporiacco, 1936 (Lbia);

Pterochroa.
Pterochroa Benoit, 1977
 Pterochroa funerea (Dalmas, 1921) (Santa Helena);

Pterotricha.
Pterotricha Kulczyn'ski, 1903
 Pterotricha aethiopica (L. Koch, 1875) (Etipia);
 Pterotricha algerica Dalmas, 1921 (Algria, Lbia);
 Pterotricha arcifera (Simon, 1882) (Iemen);
 Pterotricha argentosa Charitonov, 1946 (Uzbekistan);
 Pterotricha auris (Tucker, 1923) (Sud-frica);
 Pterotricha cambridgei (L. Koch, 1872) (Sria, Israel);
 Pterotricha chazaliae (Simon, 1895) (Marroc, Mauritania, Algria, Israel);
 Pterotricha conspersa (O. P.-Cambridge, 1872) (Lbia, Egipte, Israel);
 Pterotricha dalmasi Fage, 1929 (Algria, Egipte, Israel, Jordnia);
 Pterotricha djibutensis Dalmas, 1921 (Somlia);
 Pterotricha egens Denis, 1966 (Lbia);
 Pterotricha engediensis Levy, 1995 (Israel);
 Pterotricha insolita Dalmas, 1921 (Algria);
 Pterotricha kochi (O. P.-Cambridge, 1872) (Turquia, Lebanon, Sria, Israel);
 Pterotricha lentiginosa (C. L. Koch, 1837) (Mediterrani, Ucrana);
 Pterotricha lesserti Dalmas, 1921 (Egipte, Israel, Saudi Arabia);
 Pterotricha levantina Levy, 1995 (Israel);
 Pterotricha linnaei (Audouin, 1826) (Egipte);
 Pterotricha loeffleri (Roewer, 1955) (Iran);
 Pterotricha lutata (O. P.-Cambridge, 1872) (Lebanon, Israel);
 Pterotricha marginalis (Tucker, 1923) (Sud-frica);
 Pterotricha mauritanica Denis, 1945 (Mauritania);
 Pterotricha nomas (Thorell, 1875) (Rssia);
 Pterotricha paraSriaca Levy, 1995 (Israel);
 Pterotricha paupercula Denis, 1966 (Lbia);
 Pterotricha pavlovskyi Spassky, 1952 (Tajikistan);
 Pterotricha procera (O. P.-Cambridge, 1874) (Egipte, Israel);
 Pterotricha punctifera Dalmas, 1921 (Iemen);
 Pterotricha quagga (Pavesi, 1884) (Etipia);
 Pterotricha saga (Dnitz & Strand, 1906) (Jap);
 Pterotricha schaefferi (Audouin, 1826) (Lbia, Egipte, Sudan, Israel);
 Pterotricha shnitnikovi Spassky, 1934 (Kazakhstan);
 Pterotricha simoni Dalmas, 1921 (Espanya);
 Pterotricha sinoniae Caporiacco, 1953 (Itlia);
 Pterotricha somaliensis Dalmas, 1921 (Somlia);
 Pterotricha strandi Spassky, 1936 (Turkmenistan);
 Pterotricha Sriaca Dalmas, 1921 (Sria);
 Pterotricha tikaderi Gajbe, 1983 (ndia);
 Pterotricha varia (Tucker, 1923) (Sud-frica);
 Pterotricha vicina Dalmas, 1921 (Algria, Lbia);

PterotriXina.
PterotriXina Dalmas, 1921
 PterotriXina elegans Dalmas, 1921 (Algria, Tunsia);
 PterotriXina nova Caporiacco, 1934 (Karakorum);

Sanitubius.
Sanitubius Kamura, 2001
 Sanitubius anatolicus (Kamura, 1989) (Xina, Corea, Jap);

Scopoides.
Scopoides Platnick, 1989
 Scopoides asceticus (Chamberlin, 1924) (Mxic);
 Scopoides bryantae (Platnick & Shadab, 1976) (EUA, Mxic);
 Scopoides cambridgei (Gertsch & Davis, 1940) (EUA, Mxic);
 Scopoides catharius (Chamberlin, 1922) (EUA);
 Scopoides gertschi (Platnick, 1978) (EUA);
 Scopoides gyirongensis Hu, 2001 (Xina);
 Scopoides kastoni (Platnick & Shadab, 1976) (EUA, Mxic);
 Scopoides kuljitae (Tikader, 1982) (ndia);
 Scopoides maitraiae (Tikader & Gajbe, 1977) (ndia);
 Scopoides naturalisticus (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Scopoides nesiotes (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Scopoides ochraceus (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);
 Scopoides pritiae (Tikader, 1982) (ndia);
 Scopoides rostratus (Platnick & Shadab, 1976) (Mxic);
 Scopoides santiago (Platnick & Shadab, 1976) (Mxic);
 Scopoides tikaderi (Gajbe, 1987) (ndia);
 Scopoides tlacolula (Platnick & Shadab, 1976) (Mxic);
 Scopoides xizangensis Hu, 2001 (Xina);

Scotocesonia.
Scotocesonia Caporiacco, 1947
 Scotocesonia demerarae Caporiacco, 1947 (Guyana);

Scotognapha.
Scotognapha Dalmas, 1920
 Scotognapha atomaria Dalmas, 1920 (Illes Canries);
 Scotognapha brunnea Schmidt, 1980 (Illes Canries);
 Scotognapha canaricola (Strand, 1911) (Illes Canries);
 Scotognapha convexa (Simon, 1883) (Illes Canries);
 Scotognapha costacalma Platnick, Ovtsharenko & Murphy, 2001 (Illes Canries);
 Scotognapha galletas Platnick, Ovtsharenko & Murphy, 2001 (Illes Canries);
 Scotognapha haria Platnick, Ovtsharenko & Murphy, 2001 (Illes Canries);
 Scotognapha juangrandica Platnick, Ovtsharenko & Murphy, 2001 (Illes Canries);
 Scotognapha medano Platnick, Ovtsharenko & Murphy, 2001 (Illes Canries);
 Scotognapha paivai (Blackwall, 1864) (Salvage);
 Scotognapha taganana Platnick, Ovtsharenko & Murphy, 2001 (Illes Canries);
 Scotognapha teideensis (Wunderlich, 1992) (Illes Canries);
 Scotognapha wunderlichi Platnick, Ovtsharenko & Murphy, 2001 (Illes Canries);

Scotophaeoides.
Scotophaeoides Schenkel, 1963
 Scotophaeoides sinensis Schenkel, 1963 (Xina);

Scotophaeus.
Scotophaeus Simon, 1893
 Scotophaeus aculeatus Simon, 1914 (Frana);
 Scotophaeus affinis Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Scotophaeus afghanicus Roewer, 1961 (Afganistan);
 Scotophaeus arboricola Jzquel, 1965 (Costa d Ivori);
 Scotophaeus bersebaensis Strand, 1915 (Nambia);
 Scotophaeus bharatae Gajbe, 1989 (ndia);
 Scotophaeus bifidus Schmidt & Krause, 1994 (Illes Cap Verd);
 Scotophaeus blackwalli (Thorell, 1871) (Cosmopolita);
 Scotophaeus blackwalli isabellinus (Simon, 1873) (Crsega, Itlia, Crocia);
 Scotophaeus blackwalli politus (Simon, 1878) (Frana);
 Scotophaeus brolemanni Simon, 1914 (Frana);
 Scotophaeus cecileae Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Scotophaeus correntinus Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Scotophaeus crinitus Jzquel, 1965 (Costa d Ivori);
 Scotophaeus cultior Kulczyn'ski, 1899 (Madeira);
 Scotophaeus dispulsus (O. P.-Cambridge, 1885) (Tajikistan, Monglia);
 Scotophaeus domesticus Tikader, 1962 (ndia);
 Scotophaeus fabrisae Caporiacco, 1950 (Itlia);
 Scotophaeus faisalabadiensis Ghafoor & Beg, 2002 (Pakistan);
 Scotophaeus gridellii Caporiacco, 1928 (Illes Canries);
 Scotophaeus hierro Schmidt, 1977 (Illes Canries);
 Scotophaeus hunan Zhang, Song & Zhu, 2003 (Xina);
 Scotophaeus insularis Berland, 1936 (Illes Cap Verd);
 Scotophaeus invisus (O. P.-Cambridge, 1885) (Yarkand);
 Scotophaeus jacksoni Berland, 1936 (Illes Cap Verd);
 Scotophaeus jinlin Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Scotophaeus kalimpongensis Gajbe, 1992 (ndia);
 Scotophaeus lamperti Strand, 1906 (Central frica);
 Scotophaeus lindbergi Roewer, 1961 (Afganistan);
 Scotophaeus madalasae Tikader & Gajbe, 1977 (ndia);
 Scotophaeus marleyi Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Scotophaeus mauckneri Schmidt, 1956 (Illes Canries);
 Scotophaeus merkaricola Strand, 1907 (ndia);
 Scotophaeus meruensis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Scotophaeus microdon Caporiacco, 1933 (Lbia);
 Scotophaeus musculus (Simon, 1878) (Frana, Madeira, Salvages);
 Scotophaeus nanus Wunderlich, 1995 (ustria);
 Scotophaeus natalensis Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Scotophaeus nigrosegmentatus (Simon, 1895) (Monglia, Karakorum);
 Scotophaeus nossibeensis Strand, 1907 (Madagascar);
 Scotophaeus nyrensis Simon, 1909 (frica Oriental);
 Scotophaeus parvioculis Strand, 1906 (Etipia);
 Scotophaeus peninsularis Roewer, 1928 (Grcia, Creta, Israel);
 Scotophaeus poonaensis Tikader, 1982 (ndia);
 Scotophaeus pretiosus (L. Koch, 1873) (Nova Zelanda);
 Scotophaeus purcelli Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Scotophaeus quadripunctatus (Linnaeus, 1758) (Europa, Rssia);
 Scotophaeus rajasthanus Tikader, 1966 (ndia);
 Scotophaeus rebellatus (Simon, 1880) (Xina);
 Scotophaeus regularis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Scotophaeus relegatus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Scotophaeus retusus (Simon, 1878) (Frana);
 Scotophaeus rufescens (Kroneberg, 1875) (sia Central);
 Scotophaeus schenkeli Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Scotophaeus scutulatus (L. Koch, 1866) (Europa fins a sia Central, Algria);
 Scotophaeus semitectus (Simon, 1886) (Senegal);
 Scotophaeus simlaensis Tikader, 1982 (ndia);
 Scotophaeus strandi Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Scotophaeus tubicola Schmidt, 1990 (Illes Canries);
 Scotophaeus typhlus Schmidt & Piepho, 1994 (Illes Cap Verd);
 Scotophaeus validus (Lucas, 1846) (Europa Meridional, Marroc, Algria);
 Scotophaeus varius Simon, 1893 (Illes Canries);
 Scotophaeus Oestringi Simon, 1914 (Frana);
 Scotophaeus xizang Zhang, Song & Zhu, 2003 (Xina);

Sergiolus.
Sergiolus Simon, 1891
 Sergiolus angustus (Banks, 1904) (Amrica del Nord);
 Sergiolus bicolor Banks, 1900 (EUA, Canad);
 Sergiolus capulatus (Walckenaer, 1837) (EUA, Canad);
 Sergiolus columbianus (Emerton, 1917) (EUA, Canad);
 Sergiolus cyaneiventris Simon, 1893 (EUA, Cuba);
 Sergiolus decoratus Kaston, 1945 (EUA, Canad);
 Sergiolus gertschi Platnick & Shadab, 1981 (EUA, Mxic);
 Sergiolus guadalupensis Platnick & Shadab, 1981 (Mxic);
 Sergiolus hosiziro (Yaginuma, 1960) (Xina, Corea, Jap);
 Sergiolus iviei Platnick & Shadab, 1981 (EUA, Canad);
 Sergiolus kastoni Platnick & Shadab, 1981 (EUA, Cuba);
 Sergiolus khodiarae Patel, 1988 (ndia);
 Sergiolus lamhetaghatensis Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Sergiolus lowelli Chamberlin & Woodbury, 1929 (EUA, Mxic);
 Sergiolus magnus (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Sergiolus mainlingensis Hu, 2001 (Xina);
 Sergiolus meghalayensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Sergiolus minutus (Banks, 1898) (EUA, Cuba, Jamaica);
 Sergiolus montanus (Emerton, 1890) (Amrica del Nord);
 Sergiolus ocellatus (Walckenaer, 1837) (EUA, Canad);
 Sergiolus poonaensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Sergiolus singhi Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Sergiolus songi Xu, 1991 (Xina);
 Sergiolus stella Chamberlin, 1922 (EUA, Mxic);
 Sergiolus tennesseensis Chamberlin, 1922 (EUA);
 Sergiolus unimaculatus Emerton, 1915 (EUA, Canad);

Sernokorba.
Sernokorba Kamura, 1992
 Sernokorba fanjing Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);
 Sernokorba pallidipatellis (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);

Setaphis.
Setaphis Simon, 1893
 Setaphis algerica (Dalmas, 1922) (Espanya, Algria);
 Setaphis anchoralis Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Setaphis arcus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Setaphis atlantica (Berland, 1936) (Illes Cap Verd);
 Setaphis bechuanica Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Setaphis bilinearis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Setaphis browni (Tucker, 1923) (Central, Sud-frica fins a Pakistan, ndia);
 Setaphis bulawayensis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Setaphis calviniensis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Setaphis canariensis (Simon, 1883) (Illes Canries);
 Setaphis carmeli (O. P.-Cambridge, 1872) (Mediterrani);
 Setaphis fuscipes (Simon, 1885) (Marroc fins a Israel);
 Setaphis gomerae (Schmidt, 1981) (Illes Canries);
 Setaphis hessei Lawrence, 1928 (Nambia);
 Setaphis jocquei Platnick & Murphy, 1996 (Costa d Ivori);
 Setaphis kaokoensis Lawrence, 1928 (Nambia);
 Setaphis lapidaria Lawrence, 1928 (Nambia);
 Setaphis lightfooti Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Setaphis mollis (O. P.-Cambridge, 1874) (frica del Nord, Israel);
 Setaphis omuramba Lawrence, 1927 (Nambia);
 Setaphis parvula (Lucas, 1846) (Mediterrani Occidental);
 Setaphis quadrativulva Lawrence, 1927 (Nambia);
 Setaphis salrei Schmidt, 1999 (Illes Cap Verd);
 Setaphis sexmaculata Simon, 1893 (Sud-frica);
 Setaphis simplex (Simon, 1885) (Tunsia);
 Setaphis spiribulbis (Denis, 1952) (Marroc);
 Setaphis subtilis (Simon, 1897) (Oest, Sud-frica fins a Filipines);
 Setaphis villiersi (Denis, 1955) (Niger, Somlia, Etipia);
 Setaphis walteri Platnick & Murphy, 1996 (Illes Canries);
 Setaphis wunderlichi Platnick & Murphy, 1996 (Illes Canries);

Shiragaia.
Shiragaia Paik, 1992
 Shiragaia taeguensis Paik, 1992 (Corea);

Sidydrassus.
Sidydrassus Esyunin & Tuneva, 2002
 Sidydrassus rogue Tuneva, 2005 (Kazakhstan);
 Sidydrassus shumakovi (Spassky, 1934) (Rssia, Kazakhstan);
 Sidydrassus tianschanicus (Hu & Wu, 1989) (Xina);

Sillemia.
Sillemia Reimoser, 1935
 Sillemia clavifemur Reimoser, 1935 (Karakorum);

Siruasus.
Siruasus Roewer, 1961
 Siruasus crassipalpus Roewer, 1961 (Afganistan);

Smionia.
Smionia Dalmas, 1920
 Smionia capensis Dalmas, 1920 (Sud-frica);

Sosticus.
Sosticus Chamberlin, 1922
 Sosticus californicus Platnick & Shadab, 1976 (EUA);
 Sosticus dherikanalensis Gajbe, 1979 (ndia);
 Sosticus insularis (Banks, 1895) (EUA, Canad);
 Sosticus jabalpurensis Bhandari & Gajbe, 2001 (ndia);
 Sosticus loricatus (L. Koch, 1866) (Holrtic);
 Sosticus nainitalensis Gajbe, 1979 (ndia);
 Sosticus pawani Gajbe, 1993 (ndia);
 Sosticus poonaensis Tikader, 1982 (ndia);
 Sosticus solanensis Gajbe, 1979 (ndia);
 Sosticus sundargarhensis Gajbe, 1979 (ndia);

Symphanodes.
Symphanodes Rainbow, 1916
 Symphanodes dianiphus Rainbow, 1916 (Queensland);

Synaphosus.
Synaphosus Platnick & Shadab, 1980
 Synaphosus daweiensis Yin, Bao & Peng, 2002 (Xina);
 Synaphosus evertsi Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Costa d Ivori);
 Synaphosus femininis Deeleman-Reinhold, 2001 (Java);
 Synaphosus gracillimus (O. P.-Cambridge, 1872) (Egipte, Israel);
 Synaphosus intricatus (Denis, 1947) (Algria, Egipte);
 Synaphosus kakamega Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Kenya);
 Synaphosus karakumensis Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Turkmenistan);
 Synaphosus khashm Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Saudi Arabia);
 Synaphosus kris Deeleman-Reinhold, 2001 (Bali);
 Synaphosus minimus (Caporiacco, 1936) (Lbia, Egipte);
 Synaphosus nanus (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Synaphosus neali Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Iran, Pakistan);
 Synaphosus Palerticus Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Creta, Turquia fins a sia Central);
 Synaphosus paludis (Chamberlin & Gertsch, 1940) (EUA);
 Synaphosus raveni Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Synaphosus sauvage Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Frana, Sussa, Itlia);
 Synaphosus shirin Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Iran);
 Synaphosus soyunovi Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Turkmenistan);
 Synaphosus syntheticus (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic, Lbia fins a Saudi Arabia);
 Synaphosus taukum Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Kazakhstan);
 Synaphosus trichopus (Roewer, 1928) (Grcia, Creta);
 Synaphosus turanicus Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (sia Central);
 Synaphosus yatenga Ovtsharenko, Levy & Platnick, 1994 (Burkina Faso);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166385" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1962" nonfiltered="3019" processed="3007" dbindex="68037">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1962, disputat al circuit de Aintree  el 21 de juliol del 1962.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Jim Clark  1' 53. 6;
 Volta  rpida:  Jim Clark  1' 55. 0;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166386" title="Con (nt de Timoteu)" nonfiltered="3020" processed="3008" dbindex="68038">
Con (Conon      ) fou un poltic atenenc, fill de Timoteu i nt de Com l'almirall. Al morir el pare les multes que devia foren perdonades en 9/10 parts i la resta les va poder pagar Con amb restauracions de les muralles del Pireu. Fou enviat al Pireu junt amb Clearc i Foci quan Nicnor de Macednia es va apoderar del Pireu (318 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166387" title="Llista d'espcies de gnafsids (T-Z)" nonfiltered="3021" processed="3009" dbindex="68039">
Llista d'espcies de gnafsids, per ordre alfabtic de la lletra T a la Z, amb totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de gnafsids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de gnafsids.

 Gneres i espcies .
Taieria.
Taieria Forster, 1979
 Taieria elongata Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Taieria erebus (L. Koch, 1873) (Nova Zelanda);
 Taieria kaituna Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Taieria miranda Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Taieria obtEUA Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Taieria titirangia Ovtsharenko, Fedoryak & Zakharov, 2006 (Nova Zelanda);

Talanites.
Talanites Simon, 1893
 Talanites atscharicus Mcheidze, 1946 (Gergia, Kazakhstan);
 Talanites captiosus (Gertsch & Davis, 1936) (EUA, Mxic);
 Talanites cavernicola Thorell, 1897 (Myanmar);
 Talanites dunini Platnick & Ovtsharenko, 1991 (sia Central);
 Talanites echinus (Chamberlin, 1922) (EUA);
 Talanites exlineae (Platnick & Shadab, 1976) (EUA);
 Talanites fagei Spassky, 1938 (Rssia, sia Central);
 Talanites fervidus Simon, 1893 (Egipte, Israel);
 Talanites mikhailovi Platnick &;; Ovtsharenko, 1991 (Kazakhstan);
 Talanites moodyae Platnick & Ovtsharenko, 1991 (EUA);
 Talanites ornatus (O. P.-Cambridge, 1874) (Egipte);
 Talanites santschii Dalmas, 1918 (Tunsia);
 Talanites strandi Spassky, 1940 (Ucrana, Kazakhstan);
 Talanites tibialis Caporiacco, 1934 (ndia, Pakistan);
 Talanites ubicki Platnick & Ovtsharenko, 1991 (EUA);

Titus.
Titus O. P.-Cambridge, 1901
 Titus lugens O. P.-Cambridge, 1901 (Zimbabwe);

Trachyzelotes.
Trachyzelotes Lohmander, 1944
 Trachyzelotes adriaticus (Caporiacco, 1951) (Itlia fins a Xina);
 Trachyzelotes baiyuensis Xu, 1991 (Xina);
 Trachyzelotes barbatus (L. Koch, 1866) (Mediterrani fins a sia Central, EUA);
 Trachyzelotes bardiae (Caporiacco, 1928) (Mediterrani);
 Trachyzelotes chybyndensis Tuneva & Esyunin, 2002 (Rssia);
 Trachyzelotes fuscipes (L. Koch, 1866) (Mediterrani, Xina);
 Trachyzelotes glossus (Strand, 1915) (Israel);
 Trachyzelotes holosericeus (Simon, 1878) (Mediterrani Occidental);
 Trachyzelotes huberti Platnick & Murphy, 1984 (Algria, Itlia);
 Trachyzelotes jaxartensis (Kroneberg, 1875) (Holrtic, Senegal, Sud-frica, Hawaii);
 Trachyzelotes kulczynskii (Bsenberg, 1902) (Macednia, Jap, Caribbean, Colmbia, Samoa);
 Trachyzelotes lyonneti (Audouin, 1826) (Mediterrani fins a sia Central, EUA, Brasil, Per);
 Trachyzelotes malkini Platnick & Murphy, 1984 (Creta, Turquia, Ucrana);
 Trachyzelotes mutabilis (Simon, 1878) (Mediterrani);
 Trachyzelotes pedestris (C. L. Koch, 1837) (Europa fins a Azerbaijan);
 Trachyzelotes ravidus (L. Koch, 1875) (Etipia);
 Trachyzelotes zagistus (Ponomarev, 1981) (Rssia);

Trephopoda.
Trephopoda Tucker, 1923
 Trephopoda hanoveria Tucker, 1923 (Sud-frica);

Trichothyse.
Trichothyse Tucker, 1923
 Trichothyse fontensis Lawrence, 1928 (Nambia);
 Trichothyse hortensis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Trichothyse subtropica Lawrence, 1927 (Nambia);

Tuvadrassus.
Tuvadrassus Marusik & Logunov, 1995
 Tuvadrassus tegulatus (Schenkel, 1963) (Rssia, Xina);

Upognampa.
Upognampa Tucker, 1923
 Upognampa aplanita Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Upognampa biamenta Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Upognampa ctenipalpis Lawrence, 1927 (Nambia);
 Upognampa kannemeyeri Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Upognampa lineatipes (Purcell, 1908) (Sud-frica);
 Upognampa parvipalpa Tucker, 1923 (Sud-frica);

Urozelotes.
Urozelotes Mello-Leito, 1938
 Urozelotes mysticus Platnick & Murphy, 1984 (Itlia);
 Urozelotes rusticus (L. Koch, 1872) (Cosmopolita);
 Urozelotes trifidus Tuneva, 2003 (Rssia);
 Urozelotes yutian (Platnick & Song, 1986) (Rssia, Kazakhstan, Xina);

Vectius.
Vectius Simon, 1897
 Vectius niger (Simon, 1880) (Brasil, Paraguai, Argentina);

Xenoplectus.
Xenoplectus Schiapelli & Gerschman, 1958
 Xenoplectus armatus Schiapelli & Gerschman, 1958 (Argentina);

Xerophaeus.
Xerophaeus Purcell, 1907
 Xerophaeus ahenus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Xerophaeus anthropoides Hewitt, 1916 (Sud-frica);
 Xerophaeus appendiculatus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus aridus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus aurariarum Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus bicavus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus biplagiatus Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Xerophaeus capensis Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus communis Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus coruscus (L. Koch, 1875) (Etipia, frica Oriental, Iemen);
 Xerophaeus coruscus kibonotensis Tullgren, 1910 (Est, Sud-frica);
 Xerophaeus crusculus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus crustosus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus druryi Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus espoir Platnick, 1981 (Seychelles);
 Xerophaeus exiguus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus flammeus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus flavescens Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus hottentottus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Xerophaeus kiwuensis Strand, 1913 (Central frica);
 Xerophaeus lightfooti Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus longispinus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Xerophaeus lunulifer Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus maritimus Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Xerophaeus matroosbergensis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus occiduus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus oceanicus Schmidt & Jocqu, 1983 (Runion);
 Xerophaeus pallidus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus patricki Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus perversus Purcell, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus phaseolus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus robustus Lawrence, 1936 (Sud-frica);
 Xerophaeus rostratus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus ruandanus Strand, 1913 (Rwanda);
 Xerophaeus rubeus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus silvaticus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus spiralifer Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus spoliator Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Xerophaeus tenebrosus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus vickermani Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Xerophaeus zuluensis Lawrence, 1938 (Sud-frica);

Xizangia.
Xizangia Song, Zhu & Zhang, 2004
 Xizangia linzhiensis (Hu, 2001) (Xina);
 Xizangia rigaze Song, Zhu & Zhang, 2004 (Xina);

Zelominor.
Zelominor Snazell & Murphy, 1997
 Zelominor algarvensis Snazell & Murphy, 1997 (Portugal);
 Zelominor algericus Snazell & Murphy, 1997 (Algria);
 Zelominor malagensis Snazell & Murphy, 1997 (Espanya);

Zelotes.
Zelotes Gistel, 1848
 Zelotes abbajensis (Strand, 1906) (Etipia);
 Zelotes acapulcoanus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Zelotes aculeatus (Purcell, 1908) (Sud-frica);
 Zelotes aeneus (Simon, 1878) (Europa);
 Zelotes aerosus Charitonov, 1946 (Creta, sia Central);
 Zelotes aiken Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes albanicus (Hewitt, 1915) (Sud-frica);
 Zelotes albobivittatus (Strand, 1906) (Etipia);
 Zelotes albomaculatus (O. P.-Cambridge, 1901) (Sud-frica);
 Zelotes altissimus Hu, 1989 (Xina);
 Zelotes anchora Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes anchoralis Denis, 1958 (Afganistan);
 Zelotes andreinii Reimoser, 1937 (Etipia);
 Zelotes anglo Gertsch & Riechert, 1976 (EUA, Mxic);
 Zelotes anthereus Chamberlin, 1936 (EUA);
 Zelotes apricorum (L. Koch, 1876) (Europa fins a Kazakhstan);
 Zelotes argoliensis (C. L. Koch, 1839) (Grcia);
 Zelotes arnoldii Charitonov, 1946 (sia Central);
 Zelotes ascensionis (Strand, 1909) (Illa Ascension);
 Zelotes ashae Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Zelotes siaticus (Bsenberg & Strand, 1906) (Estern sia);
 Zelotes atlanticus (Simon, 1909) (Marroc);
 Zelotes atrocaeruleus (Simon, 1878) (Palertic);
 Zelotes aurantiacus Miller, 1967 (Europa Central fins a Rssia);
 Zelotes azsheganovae Esyunin & Efimik, 1992 (Rssia, Kazakhstan);
 Zelotes bajo Platnick & Shadab, 1983 (Mxic);
 Zelotes baltistanus Caporiacco, 1934 (Rssia);
 Zelotes baltoroi Caporiacco, 1934 (ndia, Karakorum);
 Zelotes barbarus (Simon, 1885) (Marroc, Algria, Tunsia);
 Zelotes barkol Platnick & Song, 1986 (Rssia, Xina);
 Zelotes bashaneus Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes bastardi (Simon, 1896) (Madagascar);
 Zelotes beijianensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Zelotes bernardi Marinaro, 1967 (Algria);
 Zelotes berytensis (Simon, 1884) (Sria);
 Zelotes bharatae Gajbe, 2005 (ndia);
 Zelotes bicolor Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Zelotes bifukaensis Kamura, 2000 (Jap);
 Zelotes bimaculatus (C. L. Koch, 1837) (Itlia, Hongria, Grcia, Rssia);
 Zelotes bimammillatus (Caporiacco, 1941) (Etipia);
 Zelotes birmanicus (Simon, 1884) (Myanmar);
 Zelotes bokerensis Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes bonneti Marinaro, 1967 (Algria);
 Zelotes bozbalus Roewer, 1961 (Afganistan);
 Zelotes broomi (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes calactinus Di Franco, 1989 (Itlia);
 Zelotes caldarius (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes callidus (Simon, 1878) (Frana);
 Zelotes cantonensis Platnick & Song, 1986 (Xina);
 Zelotes capiliae Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Zelotes caprearum (Pavesi, 1875) (Itlia);
 Zelotes capsula Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes caracasanus (Simon, 1893) (Veneuela);
 Zelotes catholicus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Zelotes caucasius (L. Koch, 1866) (Europa fins a sia Central);
 Zelotes cayucos Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes chandosiensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Zelotes chotorus Roewer, 1961 (Afganistan);
 Zelotes choubeyi Tikader & Gajbe, 1979 (ndia);
 Zelotes cingarus (O. P.-Cambridge, 1874) (Corf, Tajikistan);
 Zelotes civicus (Simon, 1878) (Europa);
 Zelotes clivicola (L. Koch, 1870) (Palertic);
 Zelotes coeruleus (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Zelotes comparilis (Simon, 1886) (Senegal);
 Zelotes cordiger (L. Koch, 1875) (Etipia);
 Zelotes creticus (Kulczyn'ski, 1903) (Creta);
 Zelotes criniger Denis, 1937 (Mediterrani);
 Zelotes cronwrighti (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes cruz Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes cumensis Ponomarev, 1979 (Rssia);
 Zelotes cyanescens Simon, 1914 (Frana);
 Zelotes daidalus Chatzaki, 2003 (Creta);
 Zelotes dalotensis (Strand, 1906) (frica Oriental);
 Zelotes davidi (Simon, 1884) (Lbia, Sria);
 Zelotes davidi Schenkel, 1963 (Xina, Corea, Jap);
 Zelotes demonaicus Lawrence, 1927 (Nambia);
 Zelotes denapes Platnick, 1993 (Itlia);
 Zelotes denisi Marinaro, 1967 (Mediterrani);
 Zelotes dentatidens Simon, 1914 (Espanya, Frana);
 Zelotes desioi Caporiacco, 1934 (ndia);
 Zelotes devotus Grimm, 1982 (Europa);
 Zelotes discens Chamberlin, 1922 (EUA);
 Zelotes distinctissimus Caporiacco, 1929 (Grcia);
 Zelotes donan Kamura, 1999 (Illes Ryukyu);
 Zelotes dorsiscutatus (Strand, 1906) (Etipia);
 Zelotes duplex Chamberlin, 1922 (EUA, Canad);
 Zelotes egregius Simon, 1914 (Frana, Andorra, Itlia, Siclia);
 Zelotes electus (C. L. Koch, 1839) (Europa fins a sia Central);
 Zelotes elolensis Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Zelotes erebeus (Thorell, 1871) (Europa fins a Gergia);
 Zelotes eremus Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes ernsti (Simon, 1893) (Veneuela);
 Zelotes erythrocephalus (Lucas, 1846) (Algria);
 Zelotes eskovi Zhang & Song, 2001 (Xina);
 Zelotes exiguoides Platnick & Shadab, 1983 (EUA, Canad);
 Zelotes exiguus (Mller & Schenkel, 1895) (Palertic);
 Zelotes fagei Denis, 1955 (Niger, Egipte);
 Zelotes faisalabadensis Butt & Beg, 2004 (Pakistan);
 Zelotes fallax Tuneva & Esyunin, 2003 (Rssia);
 Zelotes femellus (L. Koch, 1866) (Europa Meridional);
 Zelotes flagellans (L. Koch, 1882) (Illes Balears);
 Zelotes flavens (L. Koch, 1873) (Oest d Austrlia);
 Zelotes flavimanus (C. L. Koch, 1839) (Grcia);
 Zelotes flavitarsis (Purcell, 1908) (Sud-frica);
 Zelotes flexuosus Kamura, 1999 (Illes Ryukyu);
 Zelotes florodes Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes foresta Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes fratris Chamberlin, 1920 (Holrtic);
 Zelotes frenchi Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes fuligineus (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes fuliginoides (Hewitt, 1915) (Sud-frica);
 Zelotes fulvaster (Simon, 1878) (Crsega);
 Zelotes fulvopilosus (Simon, 1878) (Espanya, Frana, Illes Balears);
 Zelotes funestus (Keyserling, 1887) (EUA);
 Zelotes fuscimanus (Kroneberg, 1875) (Uzbekistan);
 Zelotes fuscorufus (Simon, 1878) (Crsega, Sardenya);
 Zelotes fuscotestaceus (Simon, 1878) (Frana, Marroc, Algria);
 Zelotes fuscus (Thorell, 1875) (Ucrana);
 Zelotes gabriel Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes gallicus Simon, 1914 (Europa, Rssia);
 Zelotes galuni Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes gattefossei Denis, 1952 (Marroc);
 Zelotes gertschi Platnick & Shadab, 1983 (EUA, Mxic);
 Zelotes gladius Kamura, 1999 (Illes Ryukyu);
 Zelotes gooldi (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes gracilis (Canestrini, 1868) (Europa, Rssia);
 Zelotes graecus (L. Koch, 1867) (Grcia);
 Zelotes griswoldi Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes grovus Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes guineanus (Simon, 1907) (Guinea-Bissau);
 Zelotes gussakovskyi Charitonov, 1951 (Tajikistan);
 Zelotes gynethus Chamberlin, 1919 (EUA);
 Zelotes haplodrassoides (Denis, 1955) (Niger);
 Zelotes hardwar Platnick & Shadab, 1983 (Jamaica);
 Zelotes hayashii Kamura, 1987 (Jap);
 Zelotes helanshan Tang i cols., 1997 (Xina);
 Zelotes helsdingeni Zhang & Song, 2001 (Xina);
 Zelotes helvoloides Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes helvolus (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Zelotes hentzi Barrows, 1945 (EUA, Canad);
 Zelotes hermani (Chyzer, 1897) (Europa Central fins a Rssia);
 Zelotes hewitti Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes hierosolymitanus Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes hirtus (Thorell, 1875) (Frana);
 Zelotes holguin Alayn, 1992 (Cuba);
 Zelotes hospitus (Simon, 1897) (ndia);
 Zelotes hui Platnick & Song, 1986 (Kazakhstan, Xina);
 Zelotes humilis (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes hummeli Schenkel, 1936 (Kazakhstan, Xina);
 Zelotes icenoglei Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes illustris Butt & Beg, 2004 (Pakistan);
 Zelotes ilotarum (Simon, 1884) (Grcia, Creta);
 Zelotes impexus (Simon, 1886) (Senegal);
 Zelotes incertissimus Caporiacco, 1934 (Lbia);
 Zelotes incisupalpis Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes inglenook Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes insulanus (L. Koch, 1867) (Grcia);
 Zelotes insulanus Dalmas, 1922 (Itlia);
 Zelotes invidus (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes iriomotensis Kamura, 1994 (Jap);
 Zelotes ivieorum Platnick & Shadab, 1983 (Mxic);
 Zelotes jabalpurensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Zelotes jamaicensis Platnick & Shadab, 1983 (Jamaica);
 Zelotes josephine Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes katangae Giltay, 1935 (Congo);
 Zelotes kerimi (Pavesi, 1880) (Tunsia);
 Zelotes keumjeungsanensis Paik, 1986 (Xina, Corea);
 Zelotes kimi Paik, 1992 (Corea);
 Zelotes kimwha Paik, 1986 (Corea, Jap);
 Zelotes konarus Roewer, 1961 (Afganistan);
 Zelotes kuntzi Denis, 1953 (Iemen);
 Zelotes kusumae Tikader, 1982 (ndia);
 Zelotes laccus (Barrows, 1919) (EUA, Canad);
 Zelotes laetus (O. P.-Cambridge, 1872) (Mediterrani, EUA, Mxic, Per, Hawaii);
 Zelotes laghmanus Roewer, 1961 (Afganistan);
 Zelotes lagrecai Di Franco, 1994 (Marroc);
 Zelotes lasalanus Chamberlin, 1928 (Amrica del Nord);
 Zelotes latreillei (Simon, 1878) (Palertic);
 Zelotes lavus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes liaoi Platnick & Song, 1986 (Xina);
 Zelotes lightfooti (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes listeri (Audouin, 1826) (Egipte);
 Zelotes lividus Mello-Leito, 1943 (Argentina);
 Zelotes longestylus Simon, 1914 (Frana);
 Zelotes longinquus (L. Koch, 1866) (Algria);
 Zelotes longipes (L. Koch, 1866) (Palertic);
 Zelotes lymnophilus Chamberlin, 1936 (EUA);
 Zelotes maccaricus Di Franco, 1998 (Itlia);
 Zelotes madagascaricus (Strand, 1907) (Madagascar);
 Zelotes maindroni (Simon, 1905) (ndia);
 Zelotes mandae Tikader & Gajbe, 1979 (ndia);
 Zelotes mandlaensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Zelotes manius (Simon, 1878) (Europa Meridional);
 Zelotes manzae (Strand, 1908) (Illes Canries);
 Zelotes mayanus Chamberlin & Ivie, 1938 (Mxic);
 Zelotes medianus Denis, 1935 (Frana);
 Zelotes mediocris (Kulczyn'ski, 1901) (Etipia);
 Zelotes meinsohni Denis, 1954 (Marroc);
 Zelotes meronensis Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes mesa Platnick & Shadab, 1983 (EUA, Mxic);
 Zelotes messinai Di Franco, 1995 (Itlia);
 Zelotes mikhailovi Marusik, 1995 (Kazakhstan);
 Zelotes minous Chatzaki, 2003 (Creta);
 Zelotes miramar Platnick & Shadab, 1983 (Mxic);
 Zelotes moestus (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic);
 Zelotes monachus Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Zelotes monodens Chamberlin, 1936 (EUA);
 Zelotes montanus (Purcell, 1907) (Est, Sud-frica);
 Zelotes montivagus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes multidentatus (Strand, 1906) (Etipia);
 Zelotes mundus (Kulczyn'ski, 1897) (Hongria, ustria, Romania, Rssia);
 Zelotes murcidus Simon, 1914 (Frana);
 Zelotes nainitalensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Zelotes naliniae Tikader & Gajbe, 1979 (ndia);
 Zelotes nannodes Chamberlin, 1936 (EUA);
 Zelotes nasikensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Zelotes natalensis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes neumanni (Strand, 1906) (Etipia);
 Zelotes nilgirinus Reimoser, 1934 (ndia);
 Zelotes nilicola (O. P.-Cambridge, 1874) (Mediterrani, Illes Canries, EUA);
 Zelotes nitidus (Thorell, 1875) (Ucrana);
 Zelotes oblongus (C. L. Koch, 1833) (Europa);
 Zelotes ocala Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes occultus Tuneva & Esyunin, 2003 (Rssia);
 Zelotes olympi (Kulczyn'ski, 1903) (Turquia);
 Zelotes oneili (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes orenburgensis Tuneva & Esyunin, 2003 (Rssia);
 Zelotes ornatus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes oryx (Simon, 1879) (Marroc, Algria);
 Zelotes ovambensis Lawrence, 1927 (Nambia);
 Zelotes ovtsharenkoi Zhang & Song, 2001 (Xina);
 Zelotes pakistaniensis Butt & Beg, 2004 (Pakistan);
 Zelotes pallidipes Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes paranaensis Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Zelotes parascrutatus Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes paroculus Simon, 1914 (Frana, Itlia);
 Zelotes pediculatus Marinaro, 1967 (Algria);
 Zelotes pedimaculosus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes perditus Chamberlin, 1922 (EUA);
 Zelotes petrensis (C. L. Koch, 1839) (Europa fins a sia Central);
 Zelotes petrophilus Chamberlin, 1936 (EUA);
 Zelotes pexus (Simon, 1885) (ndia);
 Zelotes piceus (Kroneberg, 1875) (Tajikistan);
 Zelotes piercy Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes pinos Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes planiger Roewer, 1961 (Afganistan);
 Zelotes platnicki Zhang, Song & Zhu, 2001 (Xina);
 Zelotes plumiger (L. Koch, 1882) (Illes Balears);
 Zelotes pluridentatus Marinaro, 1967 (Algria);
 Zelotes poecilochroaeformis Denis, 1937 (Algria, Tunsia);
 Zelotes poonaensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Zelotes potanini Schenkel, 1963 (Rssia, Kazakhstan, Xina, Corea, Jap);
 Zelotes pseudoapricorum Schenkel, 1963 (Kazakhstan, Xina);
 Zelotes pseudopusillus Caporiacco, 1934 (ndia);
 Zelotes pseustes Chamberlin, 1922 (EUA, Mxic);
 Zelotes pulchellus Butt & Beg, 2004 (Pakistan);
 Zelotes pulchripes (Purcell, 1908) (Sud-frica);
 Zelotes pullus (Bryant, 1936) (EUA);
 Zelotes puritanus Chamberlin, 1922 (Holrtic);
 Zelotes pygmaeus Miller, 1943 (Europa fins a Kazakhstan);
 Zelotes pyrenaeus Di Franco & Blick, 2003 (Frana);
 Zelotes quadridentatus (Strand, 1906) (Tunsia);
 Zelotes radiatus Lawrence, 1928 (Nambia);
 Zelotes rainier Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes reduncus (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes reimoseri Roewer, 1951 (Frana);
 Zelotes remyi Denis, 1954 (Algria);
 Zelotes rothschildi (Simon, 1909) (Etipia);
 Zelotes rufi Esyunin & Efimik, 1997 (Rssia);
 Zelotes rufipes (Thorell, 1875) (Ucrana);
 Zelotes ruscinensis Simon, 1914 (Espanya, Frana, Itlia, Marroc);
 Zelotes ryukyuensis Kamura, 1999 (Illes Ryukyu);
 Zelotes sajali Tikader & Gajbe, 1979 (ndia);
 Zelotes salensis Berland, 1936 (Illes Cap Verd);
 Zelotes sanmen Platnick & Song, 1986 (Xina);
 Zelotes santos Platnick & Shadab, 1983 (Mxic);
 Zelotes sarawakensis (Thorell, 1890) (Pakistan fins a Borneo i Austrlia);
 Zelotes sardus (Canestrini, 1873) (Frana, Itlia);
 Zelotes sataraensis Tikader & Gajbe, 1979 (ndia);
 Zelotes schmitzi (Kulczyn'ski, 1899) (Espanya, Madeira, Illes Canries, EUA);
 Zelotes schoaensis (Strand, 1906) (Etipia);
 Zelotes sclateri Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes scrutatus (O. P.-Cambridge, 1872) (frica del Nord fins a sia Central);
 Zelotes segrex (Simon, 1878) (Palertic);
 Zelotes semibadius (L. Koch, 1878) (Azerbaijan);
 Zelotes semirufus (L. Koch, 1882) (Minorca, Itlia);
 Zelotes shaked Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes shantae Tikader, 1982 (ndia);
 Zelotes siculus (Simon, 1878) (Siclia);
 Zelotes sidama Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Zelotes similis (Kulczyn'ski, 1887) (Europa);
 Zelotes similis hungaricus Kolosvry & Loksa, 1944 (Hongria);
 Zelotes simoni (Purcell, 1907) (Sud-frica);
 Zelotes sindi Caporiacco, 1934 (ndia, Pakistan);
 Zelotes singroboensis Jzquel, 1965 (Costa d Ivori);
 Zelotes skinnerensis Platnick & Prentice, 1999 (EUA);
 Zelotes solitarius Lawrence, 1936 (frica Meridional);
 Zelotes solstitialis Levy, 1998 (Creta, Israel);
 Zelotes spadix (L. Koch, 1866) (Espanya, frica del Nord);
 Zelotes spinulosus Denis, 1958 (Afganistan);
 Zelotes stolidus (Simon, 1879) (Algria, Lbia);
 Zelotes strandi (Nosek, 1905) (Turquia);
 Zelotes subaeneus (Simon, 1886) (Senegal);
 Zelotes subterraneus (C. L. Koch, 1833) (Palertic);
 Zelotes sula Lowrie & Gertsch, 1955 (Holrtic);
 Zelotes sumchi Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes surekhae Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Zelotes talpa Platnick & Shadab, 1983 (Mxic);
 Zelotes talpinus (L. Koch, 1872) (Europa);
 Zelotes tarsalis Fage, 1929 (frica del Nord);
 Zelotes teidei Schmidt, 1968 (Illes Canries);
 Zelotes tenuis (L. Koch, 1866) (Mediterrani, EUA);
 Zelotes tetramamillatus (Caporiacco, 1947) (frica Oriental);
 Zelotes thomasi Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Zelotes thorelli Simon, 1914 (Europa Meridional);
 Zelotes tongdao Yin, Bao & Zhang, 1999 (Xina);
 Zelotes tortuosus Kamura, 1987 (Jap);
 Zelotes tragicus (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Zelotes trimaculatus Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Zelotes tristellus (Tullgren, 1910) (frica Oriental);
 Zelotes tristis (Thorell, 1871) (Sucia);
 Zelotes tsaii Platnick & Song, 1986 (Xina);
 Zelotes tuckeri Roewer, 1951 (Sud-frica);
 Zelotes tulare Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes tullgreni Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Zelotes tuobus Chamberlin, 1919 (EUA, Canad);
 Zelotes turanicus Charitonov, 1946 (Uzbekistan);
 Zelotes ubicki Platnick & Shadab, 1983 (Mxic);
 Zelotes ungulus Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes uniformis Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Zelotes union Platnick & Shadab, 1983 (Mxic);
 Zelotes univittatus (Simon, 1897) (ndia);
 Zelotes vespertilionis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes vespertinus (Thorell, 1875) (Frana, Itlia, Bulgria, Macednia);
 Zelotes villicoides Giltay, 1932 (Grcia);
 Zelotes viola Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes viveki Gajbe, 2005 (ndia);
 Zelotes vryburgensis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Zelotes wuchangensis Schenkel, 1963 (Xina, Corea);
 Zelotes xerophilus Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes xiaoi Yin, Bao & Zhang, 1999 (Xina);
 Zelotes yani Yin, Bao & Zhang, 1999 (Xina);
 Zelotes yinae Platnick & Song, 1986 (Xina);
 Zelotes yogeshi Gajbe, 2005 (ndia);
 Zelotes yosemite Platnick & Shadab, 1983 (EUA);
 Zelotes zellensis Grimm, 1982 (Alemanya, ustria);
 Zelotes zephyrus Kamura, 1999 (Illes Ryukyu);
 Zelotes zhaoi Platnick & Song, 1986 (Rssia, Xina);
 Zelotes zhengi Platnick & Song, 1986 (Xina);
 Zelotes zhui Yang & Tang, 2003 (Xina);
 Zelotes zin Levy, 1998 (Israel);
 Zelotes zonatus (Holmberg, 1876) (Argentina);
 Zelotes zonognathus (Purcell, 1907) (Sud-frica);

Zelotibia.
Zelotibia Russell-Smith & Murphy, 2005
 Zelotibia acicula Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo);
 Zelotibia bicornuta Russell-Smith & Murphy, 2005 (Tanznia);
 Zelotibia cultella Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo);
 Zelotibia dolabra Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo);
 Zelotibia filiformis Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo, Burundi);
 Zelotibia flexuosa Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo, Rwanda);
 Zelotibia kaibos Russell-Smith & Murphy, 2005 (Kenya);
 Zelotibia major Russell-Smith & Murphy, 2005 (Burundi);
 Zelotibia mitella Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo);
 Zelotibia papillata Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo, Rwanda);
 Zelotibia paucipapillata Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo);
 Zelotibia scobina Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo);
 Zelotibia similis Russell-Smith & Murphy, 2005 (Burundi);
 Zelotibia simpula Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo, Kenya);
 Zelotibia supercilia Russell-Smith & Murphy, 2005 (Congo);

Zimiromus.
Zimiromus Banks, 1914
 Zimiromus aduncus Platnick & Shadab, 1976 (Panam);
 Zimiromus atrifus Platnick & Hfer, 1990 (Brasil);
 Zimiromus beni Platnick & Shadab, 1981 (Bolvia, Brasil);
 Zimiromus bimini Platnick & Shadab, 1976 (Bahames);
 Zimiromus boistus Platnick & Hfer, 1990 (Brasil);
 Zimiromus brachet Platnick & Shadab, 1976 (Ecuador);
 Zimiromus buzios Brescovit & Buckup, 1998 (Brasil);
 Zimiromus canje Platnick & Shadab, 1979 (Guyana);
 Zimiromus chickeringi Platnick & Shadab, 1976 (Panam);
 Zimiromus circulus Platnick & Shadab, 1976 (Per);
 Zimiromus dorado Platnick & Shadab, 1979 (Per);
 Zimiromus eberhardi Platnick & Shadab, 1976 (Colmbia);
 Zimiromus exlineae Platnick & Shadab, 1976 (Ecuador);
 Zimiromus hortenciae Buckup & Brescovit, 1993 (Brasil);
 Zimiromus iotus (Banks, 1929) (Panam);
 Zimiromus jamaicensis Platnick & Shadab, 1976 (Jamaica);
 Zimiromus kleini Buckup & Brescovit, 1993 (Brasil);
 Zimiromus kochalkai Platnick & Shadab, 1976 (Colmbia);
 Zimiromus lawa Platnick & Shadab, 1981 (Surinam);
 Zimiromus lingua Platnick & Shadab, 1976 (Mxic);
 Zimiromus lubricus (Simon, 1893) (Veneuela, Trinidad);
 Zimiromus malkini Platnick & Shadab, 1976 (Nicaragua);
 Zimiromus medius (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Zimiromus montenegro Buckup & Brescovit, 1993 (Brasil);
 Zimiromus muchmorei Platnick & Shadab, 1976 (Illes Verges);
 Zimiromus nadleri Platnick & Shadab, 1979 (Surinam);
 Zimiromus penai Platnick & Shadab, 1976 (Ecuador);
 Zimiromus piura Platnick & Shadab, 1976 (Per);
 Zimiromus platnicki Brescovit & Hfer, 1994 (Bolvia);
 Zimiromus rabago Platnick & Shadab, 1976 (Colmbia);
 Zimiromus racamus Buckup & Brescovit, 1993 (Brasil);
 Zimiromus reichardti Platnick & Shadab, 1976 (Brasil);
 Zimiromus rothi Platnick & Shadab, 1981 (Mxic);
 Zimiromus sinop Platnick & Shadab, 1981 (Brasil);
 Zimiromus sununga Buckup & Brescovit, 1993 (Brasil);
 Zimiromus syenus Buckup & Brescovit, 1993 (Brasil);
 Zimiromus tapirape Brescovit & Buckup, 1998 (Brasil);
 Zimiromus tonina Platnick & Shadab, 1976 (Mxic);
 Zimiromus tropicalis (Banks, 1909) (Costa Rica, Panam);
 Zimiromus volksberg Platnick & Shadab, 1981 (Surinam);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166388" title="Con (escriptor)" nonfiltered="3022" processed="3010" dbindex="68040">
Con (Conon      ) fou un escriptor grec del segle I autor del llibre           , dirigit al rei Arquelau de Capadcia (Arquelau Filoptor) on es relata la fundaci de les colnies gregues.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166389" title="Con de Samos" nonfiltered="3023" processed="3011" dbindex="68041">
Con de Samos (Conon      ) fou un matemtic i astrnom grec del temps de Ptolemeu II Filadelf (284-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC). Fou amic i probablement mestre d'Arqumedes. Les seves observacions sn esmentades per Claudi Ptolemeu a               . 

Fou l'inventor de la corba anomenada espiral d'Arqumedes. Es diu que va donar el nom de Coma Berenices a la constellaci d'aquest nom.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166390" title="Josep Toms i Piera" nonfiltered="3024" processed="3012" dbindex="68042">
Josep Toms i Piera (Barcelona 1900 - Guadalajara, Mxic 1976) fou un advocat i poltic catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, i durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou un dels fundadors d'Acci Republicana de Catalunya, partit del qual en fou secretari del consell directiu i membre del comit revolucionari de Catalunya el 1930. El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republic, per finalment ingress a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual fou diputat a les Corts espanyoles a les eleccions del 1933 i del 1936.

Poc desprs d'esclatar la guerra civil espanyola, el setembre del 1936 Francisco Largo Caballero el va nomenar ministre de treball, sanitat i previsi social de la Segona Repblica Espanyola, i vicepresident de les corts espanyoles. Ms tard fou nomenat cnsol de la Repblica Espanyola a Ottawa (Canad). En acabar la guerra, s'exili a Mxic i resid a la capital, on es dedic a l'activitat comercial. Collabor ben activament a l'Orfe Catal de Mxic i fou dirigent de la Comunitat Catalana de Mxic, en la qual promogu diverses activitats poltiques i culturals catalanistes i s'adher a la primera Conferncia Nacional Catalana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166391" title="Leandre Cervera i Astor" nonfiltered="3025" processed="3013" dbindex="68043">
Leandre Cervera i Astor (Grcia, Barcelona, 13 d'agost de 1891 - Barcelona, 22 de juliol de  1964) fou un metge i poltic catal, fill d'una famlia originria de la comarca dels Serrans (Pas Valenci) de militncia carlina. Es llicenci en veterinria el 1911 i en medicina el 1914.

Com a metge, treball amb Ramon Turr i Darder al Laboratori Municipal de Barcelona, a l'escola de fisiologia d'August Pi i Sunyer i a l'Institut de Fisiologia de la Mancomunitat de Catalunya el 1920. Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tcnics d'Agricultura de Catalunya, per en fou destitut el 1924 per Miguel Primo de Rivera i ms tard fou secretari i posteriorment president (del 1935 al 1963) de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia. S'especialitz en l'estudi de les malalties metabliques i endocrines. Tamb fou fundador i redactor en cap de la revista La Medicina Catalana del 1933 al 1938.

Com a poltic, fou un dels fundadors i vicepresident d'Acci Republicana de Catalunya el 1930 i un dels fundadors d'Acci Catalana Republicana. En acabar la guerra civil espanyola el 1939 es va exiliar. El 1946 fou membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans, i el 1950 n'esdevingu membre numerari.

 Obres .
 La fisiologia dels animals domstics (1923);
 Fisiologa y patologa de las glndulas endocrinas (1926);
 La nostra gent: Dr. Turr (1926) ;
 Letamendisme i unitat psicosomtica (1926);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166392" title="Cononeu" nonfiltered="3026" processed="3014" dbindex="68044">
Cononeu (Cononeus,         ) fou un grec de Trent esmentat per Appi com la persona que va entregar la ciutat als romans el 213 aC.

Polibi i Tit Livi diuen que els caps conspiradors foren Filmenos i Nicon, per es possible que Filmenos portes el cognom Cononeu com Nicon portava el de Percon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166393" title="Consenti" nonfiltered="3027" processed="3015" dbindex="68045">


Onomstica:


Publi Consenti, escriptor rom ;

Consenti,  escriptor i lector rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166394" title="Publi Consenti" nonfiltered="3028" processed="3016" dbindex="68046">
Publi Consenti (Publius Consentius) fou un escriptor rom autor dArs P. Consentii V. C. de duabus partibus Orationis, Nomine et Verbo, Ars de Barbarismis et Metaplasmis de Barbarismis i de Structurarum Ratione. Va viure a Constantinoble al segle V.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166395" title="Consenti (escriptor)" nonfiltered="3029" processed="3017" dbindex="68047">
Consenti (Consentius) fou un escriptor i lector rom, que va viure a pags i es principalment fams per haver estat l'avi de Sidoni. Portava el ttol de vir clarissimus, que es donava als homes cultes, i tamb el de quinctus consularis quinque ciritatum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166396" title="Consentes Dii" nonfiltered="3030" processed="3018" dbindex="68048">
Consentes Dii  es el nom dels dotze dus etruscs que van formar el consell de Jpiter.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166397" title="Estrella d'frica" nonfiltered="3031" processed="3019" dbindex="68049">


L'Estrella d'frica era una medalla de campanya de la Gran Bretanya i la Commonwealth, atorgada pel servei a la II Guerra Mundial.

Era atorgada per un o ms dies de servei destinat a una zona operativa del Nord d frica entre el 10 de juny de 1940 (data de la declaraci de guerra per part d Itlia) i el 12 de maig de 1943 (final de les operacions al nord d frica).

Tamb comptava el servei a bord a la Mediterrnia, i Malta, no aix el servei a l frica occidental. Tamb valia el servei a les campanyes de Somlia, Abissnia i Eritrea entre el 10 de juny de 1940 i el 27 de setembre de 1941. 

Per a la Marina Mercant qualificava el servei a les operacions a la costa del Marroc entre el 8 de novembre de 1942 i el 12 de maig de 1943.

El personal de la RAF havia d aterrar o sobrevolar les zones abans mencionades.

Els vols cap a Europa des de bases a la zona de la Mediterrnia durant el perode entre l 11 de juliol de 1943 i el 8 de maig de 1945 eren elegibles per a l'Estrella d'Itlia, per no per a l'Estrella d'frica.

 Descripci .
Una estrella de bronze de 6 puntes amb el monograma reial  GRI VI  al centre amb una corona al damunt. Al voltant hi ha un anell amb la inscripci  THE AFRICA STAR  a  la part inferior. El revers s pla.

Es suspn d un gal marr terra, amb una franja central ample escarlata i dues franges als costats, blau fosc (a l esquerra) i blau cel (a la dreta). Els colors representen el desert, l'Exrcit, la Royal Navy i la RAF.

Barres.
 8th ARMY;
Atorgada als membres del 8 Exrcit que van servir entre el 23 d'octubre de 1942 i el 12 de maig de 1943. La barra s indicava amb un  8  platejat sobre el gal.
 1st ARMY ;
Atorgada als membres del 1er Exrcit que van servir entre el 31 de desembre de 1942 i el 12 de maig de 1943. La barra s indicava amb un  1  platejat sobre el gal.
 NORTH AFRICA 1942-43 ;
Atorgada al personal de la Royal Navy, la RAF i la marina mercant que van servir entre al 23 d'octubre de 1942 i el 12 de maig de 1943, aix com pel personal del Quarter General del 18 Grup d Exrcit que no estava qualificat per a les altres barres. La barra s indicava amb una roseta platejada sobre el gal.

Vegeu tamb.

 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella del Pacfic;
 Estrella de Birmnia;
 Estrella de l'Atlntic;
 Estrella de Frana i Alemanya ;
 Estrella de les Tripulacions Aries d'Europa;
 Medalla de la Defensa ;
 Medalla de la Guerra 1939-1945  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166398" title="Consdia" nonfiltered="3032" processed="3020" dbindex="68050">
Consdia fou una gens plebea de Roma cap dels membres de la qual va obtenir mai les altes funcions de la repblica per damunt de pretor. Apareixen sempre al segle I aC excepte en un sol cas. Els seus cognoms foren Gallus, Longus, Nonianus i Paetus.

Personatges destacats foren: 
Quint Considi, trib de la plebs ;
Luci Considi, duumvir;
Quint Considi,  senador rom.
Quint Considi Gal fou un dels hereus de Quint Turi (43 aC) i probablement fill del senador Quint Considi;
Quint Considi, usurer rom.
Publi Considi, militar rom. ;
Marc Considi Noni, magistrat rom.
Publi Considi Llong, magistrat rom.
Gai Considi, fill de Publi Considi Llong. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166399" title="Maci Mallol i Bosch" nonfiltered="3033" processed="3021" dbindex="68051">
Maci Mallol i Bosch (Tarragona 1876 - Barcelona 1960) fou un poltic i empresari catal. Treball com a armador al port de Tarragona i agent de Duanes a Tarragona i Barcelona. 

 Biografia . 

Va nixer a Tarragona el dia 2 de desembre de 1876, fill del patr de cabotatge Agust Mallol Mauri. Era el segon de tretze germans. El 1913 es va casar amb Josepa Gabriel Gatell, amb qui va tenir sis fills.

Comen a treballar amb els germans Bonet i als 21 anys fund l empresa consignatria que portava el seu nom. Fou agent de duanes, consignatari i armador. Matriculada totalment a Tarragona la seva flota estava constituda pel llagut Tarragon, el pailebot Ciutat de Tarragona i els vaixells a vapor Danielito, Ciutat de Reus i Ciutat de Tarragona. El 1936 tenia previst incorporar el Ciutat de Valls i Ciutat del Vendrell. 

Entre 1903 i 1907 Maci Mallol ocup el crrec de tresorer de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Tarragona. El 1908 constitu con el reusenc Evarist Fbregas, Pere Garcas i el seu germ Toms Mallol l empresa Fbregas, Garcas i Mallol Hnos, amb domicili a Barcelona, dedicada a la consignaci, transport, crrega i trmit de duana. Aquell mateix any fund la Ferreteria Mallol, traspassada a d altres propietaris el 1918. En aquesta poca, amb els germans Bonet, el seu germ Toms i altres accionistes crearen el Banc Comercial de Tarragona. Va participar tamb en la constituci de Astilleros de Tarragona,  Tarragona Industrial (La Farinera) i Olecola de Tarragona, ocupant-hi diversos crrecs directius. Particip en l anomenat Trust Tarragona Port. 

	El dia 5 de gener de 1908 fou nomenat vocal de la Uni Nacionalista Republicana juntament amb el seu amic Pere Lloret i Ordeix. El 1918 fou escollit diputat republic per Gandesa i particip en la discussi del projecte d estatut d autonomia de Catalunya promogut per la Mancomunitat. Entre 1919 i 1920 fou senador per Tarragona. En 1922 particip en la fundaci d Acci Catalana, d ideologia liberal. Sis anys ms tard abandon la formaci acompanyat pels tarragonins Antoni Rovira i Virgili  i Pere Lloret Ordeix per a fundar Acci Republicana de Catalunya, un partit de centre-esquerra. En representaci d aquest partit el 17 d agost de 1930 firm el Pacto de San Sebastin, l acord d unitat d acci dels partits republicans. Proclamada la Segona Repblica Espanyola assum de forma provisional el crrec  de governador civil de la provncia de Tarragona.

	Presid la Junta d Obres del Port i la Cambra de Comer durant els anys 1923 i 1926. Fou president del Collegi de consignataris i agents de duanes. Tingu diversos crrecs directius a l Orfe Tarragon, Ateneu de Tarragona, Associaci d Amics de Frana i  Associaci Protectora de l Ensenyana Catalana. Intervingu en la creaci dels diaris barcelonins La Nau, rgan d expressi d Acci Republicana, i El Mat, proper a moviments d inspiraci catlica. A Tarragona era accionista d Editorial Tarragona que a partir de 1927 edit Diario de Tarragona i ms tard Diari de Tarragona.  

	El juliol de 1936 va haver d exiliar-se, malgrat la seva adscripci republicana i catalanista. Desprs de l entrada dels franquistes fou jutjat pel Tribunal de Responsabilitats Poltiques i condemnat a la prdua de drets civils i bns. La represlia qued finalment en una forta multa y la prohibici de viure a Tarragona. Torn l any 1947 i s install a Barcelona, ciutat on exerc com agent de duanes des de 1954, malgrat alguns obstacles. Va morir el 26 d'octubre de 1960.

 Bibliografia .

 Duch i Plana, Montserrat. (1994). Repblica, reforma i crisi : El Camp de Tarragona 1931-1936. Tarragona : El Mdol.

 Heras Caballero, Pedro Antonio ; Mas Arrondo, Carlos (1987). Els primers cent anys de la Cambra. Tarragona : Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Tarragona.

 Mallol i Soler, Maci. (1999) "Maci Mallol i Bosch 1876-1960". En: Kesse : Revista del Cercle d'Estudis Histrics i Socials Guillem Oliver. Nm. 29 (1999, agost) ; p. 20-21;

 La II Repblica al Camp de Tarragona. (2006) Tarragona : Cercle d'Estudis Histrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona.
 
 Quatre lders tarragonins de la Repblica i de l'exili . Tarragona : Arola Editors, 2007;



 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166401" title="cole polytechnique" nonfiltered="3034" processed="3022" dbindex="68052">
L'cole polytechnique s una de les ms conegudes i prestigioses escola d'enginyers de Frana. Anomenada tamb com la X (perqu al seu smbol d'armes es poden veure dos canons que croats prenen la forma d'una X). 

Fundada en 1794, l'Escola s un establiment pblic d'ensenyament i recerca i es troba sota la tutela del Ministeri de Defensa francs. L'Escola lliura histricament el diploma d'enginyer (ttol d Ingnieur diplom de l'cole polytechnique) i ms recentment atorga tamb els ttols de mster i de doctorat.

Enllaos externs.

Pgina web oficial francesa;
Pgina web oficial internacional en diversos idiomes;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166402" title="La Nau" nonfiltered="3035" processed="3023" dbindex="68053">
La Nau fou un diari catal, fundat i dirigit per Maci Mallol i Bosch i Antoni Rovira i Virgili l'1 d'octubre de 1927. Es transform en diari del mat el 2 d'octubre de 1929, ja que inicialment sortia per les tardes.  Polticament es declarava liberal i democrtic, per la seva pretensi era informar al gran pblic. Entre els seus redactors i collaboradors hi destacaren Josep Maria Massip i Izabal, Ambrosi Carrion i Juan, Manuel Brunet i Sol, Domnec Guans i Salesas, Felip Graugs i Camprodon, Armand Obiols i Manuel Valldeperes i Jaquetot. 

Tot i el gran prestigi en el mn intellectual dels seus directors i dels collaboradors no va arrelar entre el gran pblic. Es va deixar de publicar el 21 de gener de 1933.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166403" title="Considi" nonfiltered="3036" processed="3024" dbindex="68054">


Onomstica:


Quint Considi, trib de la plebs ;

Luci Considi, duumvir;

Quint Considi,  senador roma;

Quint Considi, usurer rom;

Quint Considi Gal fou un dels hereus de Quint Turi (43 aC) i probablement fill del senador Quint Considi;

Publi Considi, militar rom ;

Marc Considi Noni, magistrat rom;

Publi Considi Llong, magistrat rom;

Gai Considi, fill de Publi Considi Llong.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166404" title="Quint Considi" nonfiltered="3037" processed="3025" dbindex="68055">
Quint Considi fou trib de la plebs el 476 aC junt amb Tit Genuci; va afavorir la llei agrria i va acusar Tit Mneni Lanat, cnsol l'any anterior, per la mort dels Fabis a Cremera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166405" title="Vincenzo Iaquinta" nonfiltered="3038" processed="3026" dbindex="68056">
Vincenzo Iaquinta (nascut el 21 de novembre de 1979 a Cutro) s un futbolista itali que actualment juga a la Juventus.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166406" title="Luci Considi" nonfiltered="3039" processed="3027" dbindex="68057">
Luci Considi (Lucius Considius) fou el dirigent, juntament amb Sext Salti, d'una colnia romana enviada a Cpua fundada per Marc Brut, pare del tiranicida (38 aC). Els dos colonitzadors es van fer dir pretors en lloc del ttol correcte de duumvirs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166408" title="Quint Considi (senador)" nonfiltered="3040" processed="3028" dbindex="68058">
Quint Considi fou un senador roma, citat per Cicer per la seva integritat. Ja era gran durant el consolat de Juli Csar el 59 aC per encara vivia el 70 aC. Es va enfrontar a Csar per la presencia d'homes armats al senat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166409" title="Quint Considi (usurer)" nonfiltered="3041" processed="3029" dbindex="68059">
Quint Considi fou un usurer rom. Quan la conspiraci de Catilina va devaluar les propietats i molta gent no va poder pagar als creditors, va actuar patrioticament i va perdonar nombroses deutes i va contribuir a evitar l'alarma social generada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166410" title="Publi Considi" nonfiltered="3042" processed="3030" dbindex="68060">
Publi Considi fou un militar rom que va servir sota Juli Csar a la Gllia el 58 aC. Fou un soldat veter que ja havia servit abans amb Sulla i ms tard amb Cras i per tant un element d'importncia dins les forces de Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166411" title="Marc Considi Noni" nonfiltered="3043" processed="3031" dbindex="68061">
Marc Considi Noni fou un magistrat rom, pretor el 52 aC i governador de la Gllia Narbonense el 49 aC, segurament com a successor de Juli Csar. Va ajudar a Pompeu en els seus preparatius a Cpua el 49 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166412" title="Publi Considi Llong" nonfiltered="3044" processed="3032" dbindex="68062">
Publi Considi Llong fou un magistrat rom. Pretor i desprs propretor a l'frica, fins que va deixar la provncia poc abans d'esclatar la guerra civil entre Juli Csar i Pompeu, i va anar a Roma on fou candidat a cnsol.  Al esclatar la guerra es va declarar per Pompeu i va tornar a frica establint-se a Adrumetum amb una legi i va romandre en aquesta ciutat fins al 47 aC; va fer un atac sense xit a Achilla, una ciutat lliure favorable a Csar i es va haver de retirar d'Adrumetum cap a Tisdra, per desprs de la derrota d'Escipi a Thapsus, va fugir en secret amb alguns fidels gtuls cap a Mauritnia per al segon dia fou mort pels gtuls que li van robar el que portava.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166413" title="Peter Crouch" nonfiltered="3045" processed="3033" dbindex="68063">
Peter Crouch, (nascut a Macclesfield, Anglaterra el 30 de gener del 1981) s un futbolista professional, que actualment juga de davanter al Portsmouth. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166415" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1994" nonfiltered="3046" processed="3034" dbindex="68064">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1994 dura dos anys (1992-1994).La selecci d'Itlia es proclam vencedora per segona vegada.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1994 (Classsificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1994 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada a Frana el 1994.



 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166417" title="Gai Considi" nonfiltered="3047" processed="3035" dbindex="68065">
Gai Considi (Caius Considius) fou fill de Publi Considi Llong. Fou capturat per Juli Csar a Adrumetum el 47 aC i fou perdonat. Possiblement el seu nom complert fou Gai Considi Pet, tal com apareix a algunes monedes, per no es pot afermar amb seguretat que aquestes monedes siguin seves.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166418" title="Flavi Juli Constant" nonfiltered="3048" processed="3036" dbindex="68066">

Flavi Juli Constant o Constan (Flavius Julius Constans 320-350), fou emperador rom del 337 al 350. Era el tercer fill de Constant el Gran i Fausta. Es distingeix tamb com a Constant I

Fou nomenat Csar el 333, i se li va confiar el govern d'Itlia, Illria i frica el 335 sota regncia del seu germ gran Constant II. El 337, a la mort del seu pare, fou nomenat August. El 340 es va enfrontar amb son germ que no volia deixar la regncia i el va derrotar i matar, i llavors es va apoderar de les provncies que aquest governava i va dominar sobre tot l'imperi rom d'occident, per aviat va deixar els afers d'estat en mans de ministres.

El 343 va visitar Britnia.

El 350 es va rebellar el general, probablement d'origen brbar, Magnenci a Autun i es va fer proclamar August. Constant assabentat de qu s'havien enviat emissaris per matar-lo (350) va acudir a combatre'l, per les seves tropes es van passar al rebel, i va fugir corrent cap als Pirineus essent capturat prop d'Helena, antiga Iliberris i actual Elna (a la Catalunya del Nord) per la cavalleria de Magnenci i executat. Tenia 30 anys i en portava 13 governant. Va morir sense deixar fills.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166422" title="Constant II" nonfiltered="3050" processed="3037" dbindex="68068">

Flavi Heracli Constant (Constant II) fou emperador bizant (641-668). Era el fill gran de  l'emperador Constant III i de Gregria, i va nixer el 7 de novembre del 630.

Fou batejat Heracli per a la mort del seu pare (641) desprs d'un efmer regnat, el tron fou ocupat per Heracleons germ petit de Constant III, que fou instrument de la seva mare Martina, i aviat enderrocat per una revolta dirigida per Valent Csar que va obligar a admetre a Heracli com a co-emperador (641) i llavors va agafar el nom de Constant que tot seguit va canviar a Constant.

Poc desprs Heracleons i Martina foren empresonats  i enviats a l'exili i Constant va quedar com nic emperador (agost del 641). Valent va tenir el poder efectiu ja que Constant II era molt jove. Valent va intentar una revoluci el 644 per va morir en un combat de carrer a Constantinoble. 

Degut als atacs de longobards i rabs l'Imperi va patir grans prdues territorials. Va enviar ambaixadors a Xina.  Va intentar recuperar Alexandria (perduda per Heracli, el seu avi) i va enviar al general Manel amb una flota ; els habitants es van revoltar contra el governador rab Otman i Manel va poder recuperar la ciutat (646) per aviat la va haver d'abandonar  quan Amru es va acostar amb un fort exrcit i la va recuperar. Alexandria fou en part destruda. 

Llavors els rabs van conquerir frica derrotant al governador Gregori i obligant als bizantins de la regi a cedir Tripolitana i a pagar un tribut a canvi de conservar el domini de la resta del territori. El tractat de cessi de Tripolitana no tenia el suport de Constant, que va castigar als que l'havien signat.

Mentre el Califa va conquerir Xipre  per dos anys desprs fou recuperada pel general Cacorizos. Tamb van fer atacs a Cilcia i Isuria.

L'emperador va protegir als monotelistes i va prohibir les discussions religioses (edicte conegut per Typus, que fou rebutjat pel Papa. Es va produir un gran descontentament i la provncia d'Armnia es va revoltar sota un cap anomenat Pasagnatos que desprs es va sotmetre.

El 648 es va concertar una treva amb els rabs que van aprofitar per conquerir Nbia i Etipia que no eren bizantines.  El 651 les hostilitats van esclatar de nou i els rabs van fer una expedici a Siclia i van ocupar algunes ciutats i s'hi van mantenir. El mateix anys fou conquerida Rodes i les restes del cols foren venudes a un jueu d'Emesa.

Per fer obeir l'edicte (Typus) l'exarca bizant d'Itlia, Teodor I Callopes
(648-649 i 652-666), va detenir al Papa Mart I (653) i el va enviar a Messina i desprs a Naxos i finalment el 654 a Constantinoble, on fou jutjat i condemnat per una suposada correspondncia amb infidels, i fou deportat a Querson a Crimea on va morir el setembre del 655. Altres bisbes ortodoxes foren perseguits, entre ells Sant Mxim, que va morir al seu exili al Caucas el 662.

El 655 el califa va atacar Cesarea i amb una flota va amenaar el Bsfor. Constant va deixar el comandament de Constantinoble al seu fill Constant (Constant IV) i va marxar amb una flota a la mar Egea. Es va trobar amb una flota rab a la costa de Lcia i els bizantins foren derrotats totalment i la capital de l'Imperi noms es va salvar per l'assassinat del califa el 655, ja que el seu successor va haver de fer front a una guerra civil. Deslliurat dels rabs va poder combatre amb xit als eslaus, tant al nord com al sud del Danubi. 

El 661 va fer matar al seu germ Teodosi per causes no prou clares. Els remordiments no el deixaven viure i va marxar a Itlia on des de el 641 el rei Rotari dels longobards (636-652) havia conquerit la part nord dels dominis imperials i el seu successor Grimuald  (662-671) va avanar cap al sud, i Constant volia recuperar la pennsula i restaurar Roma com a capital imperial. 

Quan va sortir de palau amb la seva dona i els seus tres fills, el poble de Constantinoble, que coneixia el projecte de tornar a Roma, es va revoltar i Constant va haver de tornar. El hivern del 662 al 663 va estar a Atenes mentre el seu fill Constant era governador de Constantinoble. 

Finalment Constant va fer la campanya d'Itlia que encara que inicialment victoriosa finalment fou derrotat i es va retirar cap a Siracusa on per les seves exaccions molts van fugir a Sria on es van fer musulmans (664).

El 665 va imposar a les provncies d' frica un tribut ms alt que el que pagaven els provincials africans al Califa i aix va provocar la revolta i es va convidar als rabs a ocupar el pas. Els omeies van conquerir frica sense esfor.

Fou assassinat el 15 de juliol de 668 en un bany de Siracusa, probablement per emissaris dels bisbes ortodoxes contraris al monotelisme. El va succeir el seu fill Constant IV Pogonatos; va deixar dos fills mes: Heracli i Tiberi. El nom de l'emperadriu no es coneix.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166423" title="Mojahedin-e-kalq" nonfiltered="3051" processed="3038" dbindex="68069">

Els Mojahedin-e-kalq (MEK), tradut com a "Combatents del poble", es una organitzaci armada iraniana, fundada el 1965, amb barreja d'islamisme i marxisme.

Desprs de la revoluci islmica del 1979 no va tardar a enfrontar-se al poder teocrtic dels aiatolls. A comenaments dels any vuitanta els seus caps van fugir a Europa i el 1987 l'organitzaci es va establir a Iraq, on, amb l'ajuda de Saddam Hussein, la seva branca militar (L'Exrcit Nacional d'Alliberament d'Iran) va establir un verdader exrcit amb milers de soldats, i equipament militar, inclosos tancs i vehicles pesats, que va subsistir desprs del 2003 sota ocupaci americana.

Polticament est aliat a altres grups democrtics i d'esquerra amb els que es van crear un Parlament irani a l'exili i un Consell Nacional de Resistncia d'Iran dels que l'organitzaci es l'anima.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166424" title="Dorin Chirtoac?" nonfiltered="3052" processed="3039" dbindex="68070">
Dorin Chirtoac  (nascut el 9 d'agost de 1978, Chi in u) s un periodista i poltic de la Repblica de Moldvia, vicepresident des del 2004 del Partit Liberal (antic Partit de la Reforma) i batlle de la ciutat de Chi in u. 

Biografia.

Dorin Chirtoac  va nixer el 9 d'agost de 1978 a la ciutat de Chi in u. Es llicenci l'any 2001 a a Facultat de Dret de la Universitat de Bucarest, al Collegi jurdic franco-romans d'estudis europeus, i a la Universitat de Pars I Pantheon - Sorbonne. 

Des de l'any 2001, treball a la televisi TVR 1 de Bucarest com a redactor (2001-2002) i redactor en cap (2002-2003) de les emissions de Surprize, Surprize. Retorn a la Repblica de Moldvia, on treball com a coordinador de projectes del Comit Helsinki per als Drets Humans de Moldvia (2003-2005). 

El 27 de novembre de 2005, partici a les eleccions anticipades per a la plaa de batlle de la ciutat de Chi in u pel Partit Liberal, i obtingu un 25,1 % dels sufragis (qued en segon lloc, tot i que les eleccions no quedaren validades a causa de la baixa presncia a les urnes). 

Es present de nou per al mateix partit a les eleccions locals del 3 de juny del 2007, i obtingu un 24,37% dels vots (segon lloc). D'aquesta manera es classific per a la segona volta, contra el batlle actual Veaceslav Iordan (que havia obtingut un 3% ms dels vots). La segona volta es realitz el 17 de juny del mateix any, on Dorin Chirtoac  en fou el guanyador, i es convert per tant en el batlle de la ciutat de Chi in u amb el 61,17% dels vots. 

Cal recordar que el Partit Liberal s un partit de dreta, de la Repblica de Moldvia, que t com a un dels seus objectius la uni de la Repblica amb Romania, amb la qual comparteixen la mateixa llengua. 

Enllaos Externs.
Entrevista amb Dorin Chirtoac  al diari "Evenimentul Zilei;
Moscou comena a atacar el nou batlle de Chi in u;
Dorin Chirtoac , escollit batlle a Chi in u;
Chi in u ja t batlle liberal;
Els comunistes han perdut la capital;
Chi in u - Batlle pro-unionista;
La pressi russa critica l'elecci del "batlle d'un unionisme malalts" de Chi in u;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166425" title="Cei Newydd" nonfiltered="3053" processed="3040" dbindex="68071">


Cei Newydd (en angls, New Quay), originalment una villa pesquera, s un municipi turstic de la costa de Ceredigion, al Pas de Galles, en plena Badia d'Aberteifi. El seu nom significa, en catal, "Moll Nou". s conegut per l'abundncia de dofins, i fou la residncia temporal de Dylan Thomas, que l'empr com a model de Llareggub al seu programa de rdio Under Milk Wood. Actualment s un dest turstic molt popular, i el turisme domina el muicipi, tot i que la pesca encara s l'ocupaci de molts habitants de Cei Newydd, en barques o a la planta de processament de peix, a la costa sud del municipi. 

Altres atraccions del municipi sn el seu port, la platja, i el Centre de Fauna i Flora Marina. Fora del municipi s'hi troba la Granja de Mel de Cei Newydd, la granja de mel ms gran de Galles, que produeix i ven mel, cera d'abelles i altres productes derivats, i on s'hi pot observar la vida de les abelles en directe.

 Enllaos externs .
Informaci;
Ms Informaci;
Centre de Fauna i Flora Marina de la Badia d'Aberteifi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166427" title="Ynys Aberteifi" nonfiltered="3054" processed="3041" dbindex="68072">
Ynys Aberteifi (angls: Cardigan Island) s una petita illa inhabitada al nord d'Aberteifi, a Ceredigion, a l'oest de Galles. 

Situada prop de la desembocadura del Riu Teifi, s coneguda per la seva colnia de foques grises. 

 Enllaos externs .
http://www.cardiganisland.com/;
http://www.cardiganisland.net/;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166429" title="Llawer Mwy" nonfiltered="3055" processed="3042" dbindex="68073">
Llawer Mwy s un grup de msica folk galls d'Aberystwyth. El nom significa "molts ms" - els psters gallesos i flyers amb "a llawer mwy" ("i molts ms") serveixen per fer publicitat del grup. El grup acostuma a actuar en trobades socials i cellebracions d'arreu del comtat de Ceredigion. La msica i balls que creen prov d'una gran diversitat de fonts, des de manuscrits vells fins a llibres de ball relativament modern.

El grup es form a partir del grup Parti Dawns Aberystwyth, un grup local de msica tradicional.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166430" title="Llandygwydd" nonfiltered="3056" processed="3043" dbindex="68074">
Llandygwydd s un petit poble de Ceredigion, a l'oest de Galles, entre els municipis de Castell Newydd Emlyn i Aberteifi. Un petit torrent travessa el poble. Tamb hi ha una esglsia amb un pati petit. 

No t edificis comercials. La gent del poble utilitza l'ajuntament com a local de votacions. Tamb t un club de jugadors de bitlles, que es troben a l'ajuntament.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166431" title="Llyn Fanod" nonfiltered="3057" processed="3044" dbindex="68075">
Llyn Fanod s un llac situat en un altipl entre Penuwch i Bontnewydd, a Ceredigion, a l'oest de Galles. s un lloc d'especial inters cientfic, que pertany parcialment al Centre de Protecci de la Fauna i Flora de l'Oest de Galles. 

S'hi pot accedir pblicament a travs d'un pont. El llac est situat a les aiges ms elevades del riu Aeron, que a causa de les seves aiges amb pocs nutrients acullen un gran nombre de plantes aqferes locals bastant poc corrents. 

S'hi pot observar el curs de l'aigua, el pas d'ocells martims, i libllules a l'estiu. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166434" title="Orde de la Lligacama" nonfiltered="3058" processed="3045" dbindex="68076">


La Molt Noble Orde de la Lligacama (Most Noble Order of the Garter), tamb coneguda com l'Orde de la Garrotera, s l orde de cavalleria vigent ms antiga del mn, i es la cspide del sistema honorfic britnic. Si b la majoria d ordes pertanyen a tot el Regne Unit, aquesta noms pertany a Anglaterra, i el seu equivalent a Esccia s la Molt Antiga i Molt Noble Orde del Card (Most Ancient and Most Noble Order of the Thistle ), i a Irlanda, la Molt Illustre Orde de Sant Patrici (Most Illustrious Order of St Patrick) , si b des de la independncia d Irlanda ha caigut en dess i el darrer cavaller va morir al 1974.). Va ser instaurada el 23 d'abril de 1348 pel Rei Eduard III i s atorgada pels serveis al Sobir i a l Estat. 

s tremendament exclusiva, donat que es redueix a 25 membres de ple dret (el Sobir i 24 companys, entre ells el Prncep de Galles, citat de forma explcita als estatuts). No obstant aix, existeix la figura dels Membres Supernumeraris (altres membres de la Famlia Reial Britnica o monarques estrangers). 

Tamb existeixen els  Poor Knights , els Cavallers Pobres), originalment 25 cavallers veterans que resaven pels membres de l orde, pel que rebien un salari y vivien al Castell de Windsor. Guillem IV, al segle XIX, els denomin Military Knights of Windsor, Cavallers Militars de Windsor. Avui sn 80 pensionistes militars, que participen a les processons de l orde escoltant als Membres i participant dels serveis a la capella. 

Els membres poden ser degradats pel sobir, com a conseqncia de crims contra l Estat. Durant les guerres mundials, s elimin el nomenament dels cavallers que eren monarques de nacions enemigues de Gran Bretanya (entre ells, als Emperadors d ustria i Alemanya a la I Guerra Mundial, i l Emperador del Jap a la II Guerra Mundial; per l Emperador Hirohito torn a ser nomenat cavaller en 1971) 

Desprs de la II Guerra Mundial, van accedir a l orde Llus Mountbatten, 1er Vescomte Mountbatten de Birmania (1948), Harold Alexander, 1er Vescomte Alexander de Tunis (1948), Alan Brooke, 1er Vescomte Alanbrooke (1948), William Slim, 1er Vescomte Slim (1960) i Bernard Law Montgomery, 1er Vescomte Montgomery de El Alamein (1948). Finalment, al 1953 hi acced Winston Churchill. 


Els Membres de l orde tenen preferncia a tots els altres ordes de la Gran Bretanya, tenen tractament de  Sir  o  Lady  per a las dames, fan servir el post-nominal  KG  o  LG , que  apareix davant de tots els dems, amb l excepci dels Baronets ( Bt ), la Creu Victria ( VC ) i la Creu de Jordi ( GC ). Tanmateix reben un escut herldic, o poden envoltar el seu (si ja el tinguessin) amb la Lligacama.

En certes ocasions, el Sobir designa un  collar day , en qu els membres poden lluir el Collar de l Orde sobre l uniforme o el seu vestit de cerimnia, i el portador pot lluir la banda d un atre orde al que pugui pertnyer (donat que el de la Lligacama queda representada pel collar) 
En aquelles ocasiones en qu noms es llueix el gal, no es porta el de la Lligacama. 

Indumentaria i Distintius.

Grans Ocasions. 

(Reuni Anual de l Orde o Coronacions) 
 La Lligacama: En blau fosc amb el lema de l orde en lletres daurades: HONI SOIT QUI MAL Y PENSE (Vergonya sobre aquell que pensi malament) ;
 La Capa: de vellut blau fosc. A l esquerra hi ha un escut, amb la Creu de Sant Jordi, envoltada per la lligacama. Es llueix sobre l uniforme o sobre un vestit de cerimnia. ;
 El Barret: de vellut blau amb una ploma blanca d estru ;
 El Collaret: d or, amb medallons esmaltats amb una rosa envoltada per la lligacama. Es llueix per damunt de la capa. ;
 El George: Una figura de Sant Jordi a cavall amb el drac; en esmalt de colors, que penja del collar.

Altres ocasions.
 L Estrella: Una estrella de 8 puntes, amb la creu de Sant Jordi en esmalt al centre, envoltada per la Lligacama. Sempre es llueix per damunt d altres condecoracions. ;
 La banda: En color blau. Penja de l espatlla esquerra i es lliga a la dreta. Com que noms es llueix una banda, independentment de a quants ordes pertanyi el portador, la de l Orde de la Lligacama sempre t preferncia. ;
 La Medalla (o el  Lesser George ), que penja de la banda. s la mateixa figura que el George, per en or. Fins que Carles I va introduir la banda, es penjava del coll.

Enllaos externs.

Captol de Tirant lo Blanch on es relata una versi de la histria de la fundaci de l'Orde;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166435" title="Stendhal" nonfiltered="3059" processed="3046" dbindex="68077">

Stendhal, pseudnim de Henri Beyle (Grenoble, 23 de gener de 1783   Pars, 23 de mar de 1842), va ser un escriptor francs del segle XIX.

Valorat per la seua aguda anlisi de carcters i la concisi del seu estil, s considerat un dels literats ms importants i ms primerencs del Realisme.

s conegut sobretot per les seues novelles Le Rouge et le Noir (El roig i el negre, 1830) i La Chartreuse de Parme (La cartoixa de Parma, 1839).

 Biografia .
Nascut Henri-Marie Beyle en una famlia burgesa, va quedar orfe de mare a l'edat de set anys. Son pare, que es va encarregar junt amb la seua tia de la seua educaci, va ser empresonat en 1794 durant el Terror. Va estudiar des de 1796 a l'Escola central de Grenoble i va aconseguir unes altes qualificacions en matemtiques. L'any 1799 es va traslladar a Pars, amb la idea d'estudiar a l'Escola Politcnica, per va emmalaltir i no va poder ingressar. Va obtenir un treball al Ministeri de Defensa, en el que ja treballava el seu cos Pierre Daru.

L'any segent va viatjar a Itlia, com a subtinent dels dragons. La seua estada a Itlia li va permetre conixer la msica de Domenico Cimarosa i Gioacchino Rossini (de qui va escriure una clebre biografia, Vida de Rossini), a ms de les obres de Vittorio Alfieri. El 1801 va participar en la campanya d'Itlia amb les tropes napoleniques, servint en l'Estat Major del general Stphane Michaud.

En aquests anys, Stendhal va entrar en contacte amb els intellectuals de la revista Il Conciliatore, i es va aproximar a les experincies romntiques. El 1802 deix l'exrcit, passant a treballar de funcionari de l'administraci imperial a Alemanya, ustria i Rssia, per sense participar en les batalles de l'exrcit napolenic. En aquest mateix any va comenar una relaci amorosa amb Madame Rebuffel, primera de la desena d'amants que se li coneixen.

L'any 1815 va traslladar-se a viure a Mil i dos anys desprs va publicar Roma, Npols i Florncia, tota una declaraci del seu amor per Itlia, en la qual descriu l'anomenada sndrome de Stendhal, que s una mena d'xtasi i mareig que es produeix en contemplar una acumulaci d'art i bellesa en molt poc espai i temps. Stendhal el va experimentar en contemplar la baslica de la Santa Croce de Florncia.

El mateix any va viatjar a Roma, Npols, Grenoble, Pars, i per primera vegada a Londres. El 1821 va realitzar un segon viatge a Anglaterra, per a recuperar-se d'una decepci amorosa, i un tercer el 1826, tamb a causa de problemes. Els anys segents els va dedicar prcticament a vagarejar per Europa.

De nou a Itlia, va ser expulsat sota l'acusaci d'espionatge i va haver de tornar a Pars. Hi va comenar a treballar en un peridic, des del qual va poder dissenyar el seu programa essencialment romntic, caracteritzat i millorat amb el reconeixement de la histria com a part essencial de la literatura.

Va viatjar al sud de Frana el 1830 i el 1831 a Trieste i Civitavecchia, on va exercir com a vicecnsol francs. Dos anys desprs, va anar a Pars i a Li. A finals de 1837 va fer dos llargs viatges per Itlia. El 1839 va viatjar a Npols acompanyat pel seu amic Prosper Mrime. L'any 1841 va tenir un primer atac d'apoplexia i es va veure obligat a tornar a la capital francesa.

Stendhal va morir el mar de l'any segent i va ser enterrat al cementeri de Montmartre.

A la seua lpida va fer escriure el segent epitafi (tal com pot llegir-se en la fotografia de l'esquerra): Arrigo Beyle, milanese. Scrisse, am, visse Ann. LIX M. II. Mor il XXIII marzo MDCCCXLII (Henry Beyle, milans. Va escriure, va estimar, va viure 59 anys, 2 mesos. Va morir el 23 de mar de 1842).

 Obres .
Va escriure nombrosos assajos i memries, entre els que avui es recorden les Vides de Haydn, Mozart i Metastasio (1815), Histria de la pintura a Itlia (1817), Sobre l'amor (1822), Racine i Shakespeare (1823), Vida de Rossini (1823), Passejos per Roma (1829), Records d'egotisme (pstum, 1893), Vida d'Henry Brulard (1835 1836; incompleta, publicada en 1890), Records d'un turista (1838), Lamiel (1840; incompleta, publicada en 1889).

Per la seua fama la deu fonamentalment a les seus quatre famosssimes novelles:
Armncia (1826). Desprs d'un idilli amb l'actriu Clmentine Curial, va redactar aquesta primera novella, per a la que es va inspirar de la seua relaci amb Matilde Viscontini Dembowski. Va constituir el primer exemple de novella en qu s'ambientaven histricament les vicissituds amoroses, la qual cosa permetia a Stendhal analitzar i criticar la societat contempornia.
El roig i el negre (1830), en la qual illustra l'atmosfera de la societat francesa en la Restauraci. Stendhal va representar un jove, model de les ambicions i frustracions de l'poca, fent veure els problemes que es donaven entre les distintes classes emergents en els anys que van precedir a Llus Felip d'Orleans.
La cartoixa de Parma (1839). Probablement la seua millor obra, ms novellesca que El roig i el negre. La va escriure en dos mesos, i aix es fa evident en el fet que es van afegint personatges i trames alhora que avana la prpia novella i li dna un aire espontani i sincer. En la seua poca noms va rebre l'elogi d'Honor de Balzac.
Lucien Leuwen (incompleta i pstuma, 1894). Retrata les circumstncies en qu la Frana monrquica de Llus Felip d'Orleans s'enfonsa, sota l'atenta i crtica mirada de Stendhal.

Altres obres, menys conegudes, sn:
El rosa i el verd (1837, novella incompleta);
Mina de Vanghel (1830, desprs publicada en la Revue des Deux Mondes);
 Els relats curts recollits i editats ms tard per Henri Martineau en el volum Chroniques italiennnes (Le Divan, Pars 1929), Crniques italianes:
L'abadessa de Castro ;
Vittoria Accoramboni ;
Els Cenci ;
La Duquessa de Palliano ;
Sant Francesc a Ripa;
Vanina Vanini;
Favors que maten;
Suora Scolastica;

 Caracterstiques literries .
Els principals temes de la seua producci literria van ser la seua marcadssima sensibilitat romntica i un poders sentit crtic, que van donar vida a la seua filosofia de recerca de la felicitat, egotisme tpic de tots els seus personatges. L'anlisi de les passions, dels comportaments socials, l'amor per l'art i per la msica, a ms de la recerca epicrea del plaer, s'expressen amb una manera d'escriure molt personal, en qu el realisme de l'observaci objectiva i el carcter individual de la seua expressi es fonen de manera harmnica.

Per totes aquestes raons, Stendhal va haver de patir el buit que li van fer els seus contemporanis, amb excepci, com s'a assenyalat abans, d'Honor de Balzac, per posteriorment va aconseguir una enorme fama. Mesclant amb encert l'ambientaci histrica i l'anlisi psicolgica, les seues novelles descriuen el clima moral i intellectual de Frana. Stendhal ha estat considerat el creador de la novella moderna, que va donar pas a la gran narrativa del segle XIX. Hom diu que s l'escriptor del XIX que menys ha envellit. El seu positivisme, sense contaminar per ideologies, mostra al lector un llenguatge molt modern.

 Imatges.


 Vegeu tamb .
 Premi Stendhal de traducci;
 Sndrome de Stendhal;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Plana sobre Stendhal ;
Plana sobre Stendhal ;
Exposici sobre Henri Beyle ;
Biografia i cites de Stendhal ;
Lpida que li ha dedicat la ciutat de Mil ;
Obres de Stendhal: textos, concordances i llistes de freqncia ;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166437" title="Mario Party 8" nonfiltered="3060" processed="3047" dbindex="68078">


Mario Party 8 s un videojoc desenvolupat per la consola Wii de Nintendo. Aquesta vuitena entrega de la saga Mario Party aprofita totes les possibilitats de comandament de la Wii. La data de sortida a Europa s el 29 de juny de 2007.

Histria.
Juga sent en Mario, en Luigi, la Peach, la Yoshi, en DK y i mes personatges de Nintendo en cinc taulers nous i mes de 80 minijocs per guanyar el premi: suficients caramels per un any! Per el Bowser no t'ho posar gens fcil...
En aquest primer Mario Party per la Wii, fins a quatre jugadors llancen els daus virtuals i es mouen pels taulers del joc (desde una casa encantada fins a un tren en marxa o una illa del tresor) per, desprs competir en divertidssims minijocs que li treuen tot el profit al Mando de la Wii; com caminar per la corda fluixa, saltar a la comba, fer snowboard, remar en una barca, girar un lla de vaquer o decorar un pasts. 
Adems de les partides multijugador estndar, Mario Party 8 tamb t un mode per un jugador individual, un mode noms de minijocs, un basar on es poden desbloquejar minijocs i bonus, i un mode especfic per jugar amb els teus Miis. 



Personatges.
Els personatges que s'han confirmat en aquesta entrega sn:

Mario, est clar que s el rei de la festa, per els seus amics estan disposats a derrotar-lo.
Luigi, el germ nmero 2 est buscant el seu lloc a la festa!
Peach, pot semblar dola i delicada, per va a per totes.
Yoshi, la seva llengua est ansiosa pel sac de caramels que pot guanyar.
Wario, si hi ha alg que vol el gran bot, aquest s el Wario!    ;
Daisy, te qualitats que la poden fer vencedora del premi.
Waluigi, la seva personalitat estrambtica el fa imprescindible en qualsevol festa.
Toad, aquest petit personatge demostra que es molt divertit.
Boo, espanta als seus contrincants i busca la victria com sigui.   ;
Toadette, el color rosa li queda perfecte. A ms t el que s'ha de tenir per sortir victoriosa.
Birdo,...
Dry Bones,...
Hammer Bro.,...
Blooper,...
Miis, en el "Pabell d'Extres", el personatge que fas servir pot ser qualsevol dels Miis que tinguis en el Canal Mii. Aquests simptics personatges tamb apareixeran en alguns minijocs, animant als jugadors que competeixen, sense intervenir en el desenvolupament del minijoc. Permetran guardar la partida fent servir la imatge del teu Mii com a referncia.

Escenaris.
Alguns escenaris de joc confirmats per Nintendo sn:

Temple Kong: Plantes Piranya furioses, secrets amagats, camins que porten a molts perills, tot aix i ms en el Temple Kong.
Tauler del Tresor: Cent canons a banda i banda de l'escenari, fan xiular l'aire amb les seves bales. Un gran tresor t'espera en algun lloc d'aquest illa.
Mansi Maleda del Rei Boo: Un rei malvat, dues trampes terrorfiques, infinites coses per tornar-se boig... La casa del rei Boo s com un laberint ple de sorpreses.

Minijocs.
T'esperen ms de 80 minijocs, i cada un d'ells s un mode diferent de divertir-se. Aqu s'expliquen algunes d'aquestes proves:

Vaquer aficionat: Fes rodar el lla, apunta a un dels barrils i atrapa'l per guanyar els punts indicats en cada barril.

Propulsi a raig: Remou la llauna de refresc i, en obrir-la, a veure quin raig arriba ms amunt.

Funambulista: Camina per una corda amb compte, si no vols acabar al fons del precipici. Fes servir el mando per mantenir l'equilibri i vigila amb el vent.

Tenebres: Fes servir el mando com a llanterna per trobar als fantasmes amagats entre els mobles de l'habitaci a les fosques. El primer jugador que en trobi tres, guanya.

Rentat del Chomp:Deixa al teu "Chomp Cadenes" net i brillant treient-li tota la pintura que t per sobre. Passa el drap molt rapidament per acabar primer i guanyar el minijoc.

Modes de Joc.
Hi ha cinc modes diferents de diversi que fan aquest joc molt entretingut i imprevisible:

Sala de Jocs: Desafia als teus amics en qualsevol minijoc que hagis desbloquejat a la "Carpa Festa" o a la "Batalla Estelar".

"Enfrontament Final: Sigues el primer en aconseguir 3, 5 o 7 victories per guanyar a l'Enfrontament Final! Es pot jugar amb 2, 3 o 4 jugadors.

Tres en Ratlla: s el cara a cara definitiu! Guanya un minijoc per poder collocar una fitxa al tauler. Fes tres en ratlla per ser el campi!

Volta i volta: Conquereix el tauler casella a casella guanyant els minijocs. El que tingui ms caselles, guanya!

El gran repte: Juga en solitari per millorar les teves habilitats en 10 minijocs contra enemics controlats per la mquina. Millora el teu nivell fins a l'infinit!

Enllaos externs.

Web oficial per Estats Units (en angls, espanyol i francs);
Web oficial per Espaa (en espanyol);
  Informaci sobre el videojoc a VaDeJocs.cat;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166440" title="Innocenci II" nonfiltered="3061" processed="3048" dbindex="68079">

Innocenci II (nom de bateig Gregorio Papareschi) (Roma, ? -   24 de setembre de 1143) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1130 al 1143.

El 1116 va ser nomenat cardenal diaca de Sant'Angelo pel papa Pasqual II. Ocupant aquest crrec va acompanyar al seu successor, Gelasi II, en el seu exili a Frana i durant el pontificat de Calixt II actuaria com a llegat en les negociacions que culminarien en la firma del Concordat de Worms.

El 1130, mentre el papa Honori II s'estava morint, els cardenals van decidir confiar l'elecci del nou papa a una comissi de vuit delegats liderats pel canceller Haimeric, que rpidament va escollir a Gregori Papareschi per accedir a la dignitat papal com a Innocenci II. Va ser consagrat el 14 de febrerm el dia desprs de la mort d'Honori.

Un grup de cardenals, recolzats per la famlia Pierleoni, va declarar que Innocenci no s'havia escollit cannicament i va elegir un altre papa, Pietro Pierleoni, que prengu el nom d'Anaclet II. L'antipapa Anaclet, recolzat pel monarca normand de Siclia Roger II i per la majoria del poble rom, s coronat pontfex a la Baslica de Sant Pere mentre que Innocenci II, sense ni tan sols el suport dels Frangipiani, va veure's obligat a fugir de Roma i refugiar-se a Frana.

Des de l'exili, Innocenci va comenar a consolidar la seva posici aconseguint, el primer lloc, el suport del rei francs Llus VI grcies a la influncia que sobre aquest tenien Bernat de Claravall i l'abat Suger de Saint-Denis. Es van celebrar tres concilis, a Estampes, Cluny i Clermont en els que Innocenci va aconseguir que els bisbes reunits li juressin lleialtat.

Posteriorment va aconseguir el suport del rei alemany Lotari II en un snode celebrat a Wrz, el del rei angls Enric I i el de Castella, Alfons VII en un snode celebrat a Reims.

Amb aquests poderosos aliats, Innocenci va poder tornar a Roma en 1133 on va coronar emperador a Lotari en la Baslica de Sant Joan del Later, ja que la Baslica de Sant Pere es trobava encara a les mans de partidaris de l'antipapa Anaclet. Desprs de la coronaci Lotari va tornar a Alemanya, obligant a Innocenci a abandonar Roma un altre cop als partidaris d'Anaclet. Va establir la cort papal a Pisa, on va celebrar un snode en el que va excomunicar el seu rival i on romandria fins i tot que Lotari va tornar a Itlia el 1137 i el va conduir novament a Roma, que seguia dominada per l'antipapa amb el suport normand.


L'emperador es va dirigir contra els normands, per va morir durant la campanya militar provocant-ne una incmoda situaci a Roma on tornaven a conviure dos papes. El conflicte es va solucionar el 1138 quan va morir Anaclet II, que encara que va ser succet per un altre antipapa, Vctor IV, que renunciaria dos mesos desprs. 

El cisma havia finalitzat, i per ratificar-lo, Innocenci II va convocar en 1139 el Segon Concili Lateranens, en el que amb la participaci de ms de mil assistents, es van declarar nuls els decrets d'Anaclet II i es van deposar els bisbes ordenats per ell. El snode es va tancar amb l'excomuni de Roger II per haver recolzat l'antipapa Vctor IV.

L'ltima etapa del seu pontificat es va veure immersa en la sublevaci del Senat rom que, instigat per Arnaldo de Brescia, promovia la transformaci de Roma en un estat republic independent de l'autoritat dels papes i que fuetejaria Itlia durant les segents dcades.

Innocenci va morir el 24 de setembre de 1143.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166441" title="Giuseppina Strepponi" nonfiltered="3062" processed="3049" dbindex="68080">

Giuseppina Strepponi (nom vertader Clelia Maria Josepha Strepponi) (Lodi, 6 de setembre de 1815 - Sant Agala, Villanova sull'Arda, 14 de novembre de 1897) va ser una soprano italiana coneguda fonamentalment per la seua relaci sentimental amb Giuseppe Verdi, amb qui finalment es va casar. La seua correspondncia s una de les fonts principals per a l'estudi de la biografia de Verdi.

Son pare era organista i compositor d'pera. Va debutar l'any 1834 en l'pera L'elisir d'amore de Donizetti. Al llarg dels anys 1830 va anar abordant un extens repertori, desgastant-se amb excs. Va tenir dos fills d'una relaci amb el tenor Napoleone Moriani.

Va influir per a que l'aleshores promesa de la composici, Giuseppe Verdi, accedira a La Scala. L'any 1842 va assumir el paper d'Abigaille en l'estrena de Nabucco. Va ser un xit total, amb 57 representacions successives. Per Giuseppina va esforar-se massa en aquest repertori de gran soprano verdiana, no adequat per a la seua frgil veu. Va renunciar a l'escena l'any 1846, amb a penes 30 anys.

Es va installar a Pars com a professora, i l'any segent Verdi la va visitar. Des d'aleshores les seues vides van estar lligades. Es van casar el 29 d'abril de 1859. La resta de la seua vida la va passar a l'ombra del seu marit.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166443" title="Celest II" nonfiltered="3063" processed="3050" dbindex="68081">

Celest II (Nom de bateig Guiu de Castello) (? -   Roma, 8 de mar de 1144) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1143 al 1144.

De nom Guido di Castello, en 1128 va ser nomenat cardenal de San Marc per Honori II per a, posteriorment, des de 1140, actuar com legat pontifici d'Innocenci II a Frana , el que va permetre conixer Pedro Abelardo i convertir-se en alumne seu i condeixeble d'Arnaldo de Brescia. Aquesta relaci va enfrontar al futur papa amb Bernardo de Claraval que li retreia la protecci que va brindar a Arnaldo.

L'acte ms significatiu del seu breu pontificat va ser l'anullaci, grcies a la intercessi de Bernat de Claraval, de l'excomuni que sobre el rei francs Llus VII havia llanat Innocenci II.

Celesti II s el primer papa que apareix a la profecia de Sant Malaquies, al que es refereix com "EX castro Tiberis" (Del castell del Tiber), citaci que fa referncia al seu lloc de naixement.

Va morir el 8 de mar de 1144.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166446" title="Luci II" nonfiltered="3064" processed="3051" dbindex="68082">

Luci II (nom de bateig Gerardo Caccianemici dall Orso) (* Bolonya, ? -   Roma, 15 de febrer de 1145) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1144 al 1145. Gerardo Caccianemici va ser consagrat papa el 12 de mar del 1144. 

Abans de la seva elecci va ser canonge a Bolonya, fins a ser nomenat cardenal de la Santa Creu de Jerusalem per Honori II per a qui va ocupar en un primer moment el crrec de tresorer i desprs el de legat papal a Alemanya, crrec que tamb va exercir sota el pontificat d'Innocenci II aconseguint que el rei Lotari III de Saxnia envis dues expedicions a Itlia en suport al papa en el seu enfrontament amb l'antipapa Anaclet II.

El fet ms rellevant del seu curt pontificat va ser l'enfrontament amb el moviment comunal encapalat per Arnaldo de Brescia que pretenia que el poder civil de Roma passs del papa al poble rom i entre les mesures del qual es troba la recuperaci de l'antic lema Senatus Populus Que Romanus (S.P.Q.R) tant als edificis com en les monedes.

 Temors d'aquest retall dels seus poders, Luci II decideix dissoldre el Senat el que provoca una revolta popular encapalada per Giordano Pierleone, germ de l'antipapa Anaclet II, que nomenant-se patrici constitueix un nou Senat al Capitoli.

Luci II sollicita, en va, ajuda a l'emperador Conrad III pel que decideix enfrontar-se noms, amb un petit exrcit, contra el poder del Senat. En l'assalt al Capitoli va ser assolit per una pedra que li provocar la mort el 15 de febrer de 1145.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com inimicus expulsus (l'enemic expulsat), cita que fa referncia al seu cognom Caccianemici (caccia = caar), (nemici = enemics).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166447" title="Eugeni III" nonfiltered="3065" processed="3052" dbindex="68083">
 
Eugeni III ( Pisa, ? -   Tvoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1145 al 1153. El seu nom de bateig era Bernardo Paganelli di Montemagno.

Va ser escollit papa el 15 de febrer i consagrat el 18 de febrer de 1145 quan era abat del monestir cistercenc de Tre Fontane i per tant ali al Collegi cardenalici.

Desprs de la seva entronitzaci, i a causa de l'enfrontament, iniciat pel seu antecessor, amb el Senat rom que li exigia la renncia al poder temporal, es va veure obligat a abandonar Roma per installar-se a Viterbo ciutat en la qual, en 1145, es reuneix amb Arnaldo de Brescia arribant a un precari acord pel qual es mant el Senat per reconeixent la superioritat pontifcia, la qual cosa permet la tornada d'Eugeni a la Ciutat Eterna.

 L'acord es trenca tot seguit i el papa es veu obligat, en 1146, a abandonar novament Roma i exiliar-se a Frana des d'on organitza la Segona Croada ordenant la seva predicaci al seu mestre Bernard de Claraval que va aconseguir el suport del rei francs Llus VII i de l'emperador germnic Conrad III i que acabaria en fracs.

El 1148 excomunica per cismtic a Arnaldo de Brescia per no aconsegueix que el Senat rom se'l lliuri pel que el papa intenta la soluci militar mitjanant una aliana amb el rei Roger II de Siclia amb qu va aconseguir retornar en 1149 per uns dies a Roma, ciutat que va haver d'abandonar novament en no mantenir-se el suport del rei sicili, la qual cosa porta a buscar suport, a canvi de la coronaci imperial, en Conrad III, per la mort d'aquest el 1152 impedeix novament l'objectiu papal. Finalment, en 1153, Eugeni arriba a un acord amb el successor de Conrad, Frederic I del Sacre Imperi Romanogrmnic
Federic I]] que li permetr retornar a Roma on morir pocs dies desprs el 8 de juliol d'aquell mateix any.

Va ser beatificat el 1872 pel papa Pius IX.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a exmagnitudine montis (De la grandesa de la muntanya), que fa referncia al seu cognom, Montemagno, i al seu lloc de naixement, el castell de Grammonte.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166449" title="Anastasi IV" nonfiltered="3066" processed="3053" dbindex="68084">

 Anastasi IV (nom de bateig Conrado di Suburra) ( Roma, ? -   3 de desembre de 1154) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1153 al 1154.

Abans de la seva elecci com a papa va ocupar el crrec de cardenal abat de Santa Prudncia, el de bisbe cardenal de Sabina i, quan el papa Innocenci II es va veure obligat a exiliar-se a Frana, va quedar com el seu vicari a Itlia.

Va ser coronat el 12 de juliol de 1153 i durant el seu breu pontificat, en el qual va tenir com a conseller a Nicolau Breakspeare, futur Adri IV, va ordenar restaurar el pante rom, va atorgar privilegis a l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem i es va dedicar a solucionar els conflictes interns de l'Esglsia.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Abbas suburranus (L'abat de Suburra), citaci que fa referncia al seu cognom i al fet que va ser abat abans de ser elegit pontfex.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166450" title="Regi de Gieen" nonfiltered="3067" processed="3054" dbindex="68085">


Gieen s una de les tres regions administratives (Regierungsbezirke) de l'estat federat de Hessen, a Alemanya, situat al mig del Land. Est subdividida en cinc districtes (Landkreise): 


 Enllaos externs .
Pgina web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166453" title="Adri IV" nonfiltered="3068" processed="3055" dbindex="68086">

Adri IV (de nom de bateig Nicolau Breakspeare) ( Saint Albans, 1100 -   Anagni, 1 de setembre de 1159) va ser Papa de l'Esglsia catlica del 1154 al 1159.

Breakspeare, l'nic papa de nacionalitat anglesa de la histria, es va traslladar a la seva joventut a Frana per seguir els seus estudis, prenent els hbits i ingressant al monestir de Sant Rufus (Aviny) on el 1137 es convertir en el seu abat.

El 1146 s nomenat per Eugeni III cardenal bisbe d'Albano, i el 1152 s nomenat legat pontifici a Escandinvia on va establir, a Trondheim, la seu arxiprestral de Noruega i a Uppsala la seu arxiprestral de Sucia.

A la seva tornada a Roma el 1154 rep l'apellatiu de l'"Apstol del Nord", i desprs de la mort d'Anastasi IV va ser elegit per unanimitat el seu successor, sent consagrat el 18 de juny de 1155.

La ciutat que es troba el nou papa est sumida en revoltes populars alimentades per les idees heterodoxes d'Arnaldo da Brescia i que desemboquen en l'assassinat d'un cardenal. Adri es va refugiar a Viterbo i com a resposta llen un interdicte contra Roma pel qual prohibeix la celebraci dels sants oficis, l'administraci dels sagraments i la sepultura eclesistica, refusant reconixer al Senat i exigint el desterrament d'Arnaldo per concedir el perd.

Aquest interdicte provoc una crisi econmica a la ciutat en veure's interrompuda l'afluncia de pelegrins a Roma, i condu a la submissi de la ciutat a la voluntat papal i l'expulsi d'Arnaldo.

En el pl temporal, la poltica d'aliances d'Adri es va decantar en un primer moment per aconseguir, a canvi de la seva coronaci, el suport de l'emperador germnic 
Federic I en el seu conflicte amb el regne normand de Siclia, el rei del qual, Guillem I de Siclia, havia estat excomunicat pel papa en envair territoris pontificis.

La trobada es produeix el 9 de juny de 1155 a Sutri per fracassa per una qesti de protocol: segons la tradici els reis havien de subjectar l'estrep del cavall del papa com a senyal de submissi. Frederic va avanar cap a ell per va obviar aquesta cerimnia d'homenatge, encara que s que va besar la sabatilla papal una vegada desmuntat. El papa, durant la celebraci de la missa, i en represlia, nega a Frederic el "pet de la pau" el que implicava que no hi hauria coronaci.

 El conflicte es resol uns dies desprs, l'11 de juny, en un altre trobada celebrat a Nepi el cerimonial s respectat per ambdues parts i el 18 de juny, Federic s coronat pel papa.

Aquell mateix dia Arnaldo da Brescia, que havia estat capturat per l'emperador, era lliurat al papa i executat el que provoca una rebelli a Roma. L'enfrontament amb les tropes imperials finalitza amb la derrota dels romans, l'empresonament dels seus lders ms significatius i l'execuci de ms d'un miler de romans que van ser ofegats al riu Tber. La victria de l'emperador va ser tanmateix prrica ja que a causa de la falta d'aprovisionaments i a un brot de malria es va veure obligat a abandonar la ciutat i tornar a Alemanya.

Adri, que es veu obligat a abandonar Roma i installar-se a Benevento, busc llavors el suport dels bizantins per sotmetre els sicilians, per en ser derrotats per aquests s'impos un canvi radical en la poltica papal.

 En efecte, Adri firm un tractat en 1156 amb Guillem I de Siclia pel qual el papa, a ms d'investir-lo com a rei, el reconeix una srie de territoris que en ser tamb pretesos pel seu antic aliat Frederic l'enfrontar amb ell. Guillem per la seva part es reconeix com a vassall tributari del papat, renuncia al nomenament de bisbes en el seu regne i promet defensar els Estats Pontificis.

Durant la seva estana a Benevent, Adri rep la visita de Joan de Salisbury qui li sollicita que decreti que Irlanda passi a ser domini del rei Enric II d'Anglaterra. La sollicitud, que suposa un perms d'invasi per a que el rei angls, s concedida per Adri, basant-se en la Donaci de Constant, mitjanant la Bula Laudabiliter.
 	
 El 1157 Adri arriba a un acord amb el poble rom que li permet tornar a Roma. L'1 de setembre del 1159, el papa es trobava a Anagni i es va apropar a la font de la plaa del poble per beure aigua. Inslitament, una mosca va entrar al seu coll, i en no poder extreure-se-li, el papa va morir d'asfxia.

Durant el seu pontificat va comenar a utilitzar-se el terme vicari de Crist per referir-se al papa.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De rure albo (Del camp blanc), citaci que fa referncia al seu origen camperol i al seu lloc de naixement, Saint-Alban (Alba = "blanc, alb").







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166454" title="Lappeenranta" nonfiltered="3069" processed="3056" dbindex="68087">

Lappeenranta, (Villmanstrand en suec), s una ciutat de Finlndia situada a la vora del llac Saimaa al sud-est del pas, a uns 30 km de la frontera amb Rssia. Pertany a la provncia de Finlndia del Sud i la regi de Carlia del Sud. T uns 59.000 habitants i cobreix una superfcie de 847km, 758km dels quals sn terra.



Llocs d'inters.
Lappeenranta s famosa com a ciutat d'estiueig, principalment per la proximitat amb el llac Saimaa i la seva climatologia diferenciada de les ciutats costaneres, fent-la ms clida durant l'estiu. A part del llac, hi ha altres atractius:

 Fortificaci, amb diversos museus.
 Zona porturia;
 La torre de l'aigua;
 El mercat central;
 L'ajuntament, construt el 1929;
 L'esglsia ortodoxa grega, construda el 1785;
Articles relacionats.
Kotiteollisuus;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166455" title="Hyvink" nonfiltered="3070" processed="3057" dbindex="68088">

Hyvink (Hyvinge s el nom suec) s una ciutat al sud de Finlndia dins la provncia de Finlndia del Sud a menys de 60 km de Hlsinki. 

 Histria .
Des del s.XVI ha existit una taverna a l'rea coneguda com Hyvinknkyl, a mig cam entre Hlsinki i Hmeenlinna, amb registres que demostren l'existncia de vivendes durant aquests mateixos anys. Va esdevenir gradualment una ciutat a finals del s.XIX, especialment estimulada per l'aparici del ferrocarril.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166456" title="Valkeakoski" nonfiltered="3071" processed="3058" dbindex="68089">


Valkeakoski s una ciutat de Finlndia, situat a 30km al sud de Tampere i 150km al nord de Hlsinki a la provncia de Finlndia Occidental, part de la regi de Pirkanmaa. 

T al voltant de 20.000 habitants i una superfcie de 371,72 km, dels quals 98,76 km sn aigua. La principal llengua parlada s el fins.

Valkeakoski s principalment coneguda per llur indstria del paper i l'equip de futbol FC Haka.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166457" title="Ramn Serrano Suer" nonfiltered="3072" processed="3059" dbindex="68090">
Ramn Serrano Suer (Cartagena, 12 de setembre de 1901 - Madrid 1 de setembre de 2003) fou un advocat i poltic espanyol, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.

Fill de Jos Serrano Lloveres i de Carmen Sunyer Font de Mora. La famlia paterna era originaria de Tivissa (Ribera d'Ebre) i la materna de Gandesa (Terra Alta). 
Ramn Serrano es va casar amb Ramona "Zita" Polo, germana de Carmen Polo, dona de Francisco Franco i va tenir-hi sis fills. Se li atribueix tamb una filla nascuda fora del matrimoni. El dia 1 d'octubre de 1936 una junta de generals revoltats va escollir a Francisco Franco com "generalsimo" dels exrcits de terra, mar i aire i a Serrano Suer, per analogia, se'l va anomenar com el "cuadsimo", tot i que de fet no era cunyat de Franco, sin de Carmen Polo, la dona del dictador.

L'any 1904 la seva famlia se'n va a residir a Castell de la Plana, seguint al pare que era enginyer. Un temps ms tard aniran a Cartagena (Mrcia), on va nixer Ramn Serrano Suer. El 1919 es trasllada a Madrid on inicia la carrera de dret, obtenint la llicenciatura, amb premi extraordinari, quatre anys ms tard. L'any segent aprovar les oposicions a advocat de l'Estat, obtenint plaa a Saragossa. Precisament ser en aquesta ciutat on coneixer a Ramona Polo, amb qui es casar el 1931. 

Inici de l'activitat poltica.

L'any de la proclamaci de la segona repblica es presenta a candidat a diputat per "cortes" per la Unin de Derechas, sense obtenir l'acta de diputat. Dos anys ms tard assisteix a Madrid, en representaci del partit esmentat al congrs constitutiu de la CEDA (Confederacin Espaola de Derechas Autnomas), liderada per Jos Mara Gil Robles. Al novembre surt escollit diputat per Saragossa.

L'any 1936, el de l'inici de la Guerra Civil, organitza una trobada a casa seva entre Franco i Jos Antonio Primo de Rivera, lder de la Falange, sense que en la reuni hi hagus cap acord entre el militar i el falangista.

Guerra civil.

L'inici de la Guerra Civil el sorprn a Madrid. Degut a la seva militncia en un partit de dretes i al parentiu amb el general Franco, en aquells moments un ms entre els revoltats, s'ha d'amagar junt amb la seva dona i dos fills en una pensi. Desprs s'amagar a casa d'un ex-ministre republic, fins que es detingut i portat a la pres Modelo de Madrid on sobreviur a l'assalt dels dies 22 i 23 d'agost. Aconseguir ser internat en una clnica, des d'on escapar disfressat de dona, amb l'ajuda del doctor Gregorio Maran. Passa a la zona nacional desprs d'embarcar al port d'Alacant, en un vaixell que el porta a Marsella.

Quan arriba a Salamanca el febrer de 1937 s'assabenta de la mort dels seus germans Jos i Fernando. A partir d'aquell moment inicia la seva activitat per organitzar l'administraci central de l'Estat nacional. s autor tamb del decret d'unificaci de les diferents forces franquistes: falangistes, carlistes, requets, etc.
L'any segent promou la llei de premsa i es nomenat ministre de l'Interior en el primer govern del general Franco. Ms tard, quan les competncies d'ordre pblic siguin incorporades a Interior, el departament passar a denominar-se de governaci.

Se'l considera un dels fundadors de l'agncia de notcies EFE, que va comenar la seva activitat amb aquest nom el 3 d'abril de 1939. Serrano, preguntat sobre si efe significava Franco, va afirmar que s'havia batejat aix a l'agncia en honor a la Falange. 

El dia 1 de juny de 1939 viatja a Roma, acompanyant els suposats voluntaris italians que han lluitat al costat de Franco. A la capital italiana mant entrevistes amb el rei Victor Manuel III, Benito Mussolini, el Papa Pius XII i el rei exiliat Alfonso XIII. Es nomenat president de la Junta Poltica de Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS.

Segona guerra mundial.

El 13 de setembre de 1940 viatja a Berln i s'entrevista amb Hitler.El 16 d'octubre es nomenat ministre d'afers exteriors i una setmana ms tard assisteix a Hendaia a l'entrevista entre Franco i Hitler. Gaireb un mes ms tard s'entrevistar amb Ribbentrop i Hitler a Berchtesgaden.

L'any 1941 es considera el de l'inici del seu declivi poltic, perqu Franco dona entrada a dues persones contraries a la seva lnia poltica: Arrese a la secretaria general del Movimiento i Galarza a governaci. El 24 de juny quan Alemanya envaeix la Uni Sovitica, Serrano surt al balc de la secretaria general del Movimiento i crida: "Rusia es culpable!" a la massa d'entusistics falangistes, congregats al lloc. Se'l considera un dels promotors de la Divisin Azul, formada per voluntaris que van anar a lluitar a la URSS, integrada com a divisi nmero 250 de l'exrcit alemany. Els membres de la Divisin Azul van jurar obedincia personal a Hitler.

El 13 de setembre de 1940 viatja a Berln i s'entrevista amb Hitler.El 16 d'octubre es nomenat ministre d'afers exteriors i una setmana ms tard assiteix a Hendaia a l'entrevista entre Franco i Hitler. Gaireb un mes ms tard s'entrevistar amb Ribbentrop i Hitler a Berchtesgaden.

Un cop finalizada la segona Guerra Mundial, escriu una carta a Franco, junt amb altres persones, on li demana que formi una govern d'unitat nacional, presidit per ell mateix, per amb ministres de diverses procedncies. Entre els proposats hi ha Francesc Camb de la Lliga, que havia donat suport econmic a la causa franquista. Serrano demana tamb la reinstauraci de la monarquia.

Un any abans havia demanat l'alta al collegi d'advocats de Madrid i s dedicar a aquesta activitat durant la seva vida laboral. L'any 1957 va deixar l'nic crrec que el vinculava al Movimiento, el de "procurador en cortes".


Un personatge polmic.

Finalitzada la Guerra Civil, Serrano Suer, que havia nascut a Cartagena, es va negar a acceptar la proposta de les noves autoritats franquistes, de ser declarat fill predilecte i a que bategessin un carrer de la ciutat murciana amb el seu nom. Serrano no volia que l'associessin a una ciutat que havia estat de les darreres en caure en poder de les tropes franquistes. Tamb acabada la Guerra Civil va proposar retirar la capitalitat de l'Estat a Madrid, com a cstig degut a la resistncia ferotge que hi van trobar les tropes franquistes, en la seva ofensiva sobre la capital.

Se'l va acusar d'haver ordenat la detenci per part de la Gestapo, del president de la Generalitat Llus Companys i Jover. Tamb se'l va acusar de no haver fet res, quan les autoritats nazis van preguntar que havien de fer amb els presoners republicans espanyols. El ministeri de Serrano va contestar que calia considerar-los aptrides. Alguns d'aquests republicans van anar a parar a camps d'extermini. Aquest s el cas de l'anomenat "tren d'Angulema".

El traductor de Hitler durant l'entrevista d'Hendaia, va dir als judicis de Nuremberg, que Serrano Suer era un feixista de cap a peus.

Durant els anys noranta la banca sussa va fer pblic un llistat de persones amb comptes "adormits" al pas helvtic, de l'poca de la segona Guerra Mundial. Ramn Serrano era titular de diversos dipsits, en un moment en qu ell tenia responsabilitats de govern.

El carrer de Gandesa on es troba la casa materna, va portar el nom de Ramn Serrano Suer, fins que l'ajuntament va decidir tornar a posar-li el nom original de carrer de Miravet. 


Bibliografia.

Alczar de Velasco, ngel. Serrano Suer en la Falange. Barcelona Madrid Patria 1941.

Garriga Alemany, Ramn. Franco-Serrano Suer : un drama poltico.
Ed. Planeta. Barcelona 1986.

Gellately, Robert; Goldensohn, Leon. Las entrevistas de Nremberg. Ed. Taurus. 2004 

Garca Lahiguera, Fernando. Ramn Serrano Ser un documento para la historia. Ed. Argos. Barcelona 1983.

Gmez Molina, Adriano; Maria Thoms, Joan. Ramn Serrano Suer. Ediciones B. Barcelona 2003

Merino Bobillo, Ignacio. Serrano Suer. Conciencia y poder. Ed. Edaf. 

Merino Bobillo, Ignacio. Serrano Suer historia de una conducta. Ed. Planeta. Barcelona 1996

Saa, Heleno. El franquismo sin mitos. Conversaciones con Serrano Suer. 1981


Escrits per Serrano Suer

Serrano Suer, Ramn. Entre Hendaya y Gibraltar. 1947

Serrano Suer, Ramn. Entre el silencio y la propaganda. La historia como fue. Memries. Ed. Planeta. Barcelona 1977

 Enllaos externs .
Catalans: Catalunya! de Xavier Borrs 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166458" title="Llista d'espcies de linfids" nonfiltered="3073" processed="3060" dbindex="68091">


Llista d'espcies de linfids, una famlia d'aranyes araneomorfes, la ms extensa en nombre de gneres i la segona en nombre d'espcies desprs dels saltcids (5.025). Presenta una distribuci per tot el mn i una important presncia en els territoris d'mbit catal. 

En aquest llistat hi ha la informaci recollida fins el 20 de novembre de 2006, amb 569 gneres i 4.252 espcies citades. Lepthyphantes  s el gnere ms nombrs amb 198 espcies, seguit de Walckenaeria amb 189 i Meioneta amb 146 espcies.

Degut a l'extensi del llistat aquest s'ha dividit en 12 articles d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:


Llista d'espcies de linfids (A-B);
Llista d'espcies de linfids (C);
Llista d'espcies de linfids (D);
Llista d'espcies de linfids (E-F);
Llista d'espcies de linfids (G-K);
Llista d'espcies de linfids (L);
Llista d'espcies de linfids (M);
Llista d'espcies de linfids (N-O);
Llista d'espcies de linfids (P);
Llista d'espcies de linfids (R-S);
Llista d'espcies de linfids (T);
Llista d'espcies de linfids (U-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Llista de gneres de linfids;
 Linfid;
 Classificaci de les aranyes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166459" title="Llista d'espcies de linfids (A-B)" nonfiltered="3074" processed="3061" dbindex="68092">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic de la lletra A a la B, amb totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Abacoproeces.
Abacoproeces Simon, 1884
 Abacoproeces molestus Thaler, 1973 (ustria);
 Abacoproeces saltuum (L. Koch, 1872) (Palertic);

Aberdaria.
Aberdaria Holm, 1962
 Aberdaria ligulata Holm, 1962 (Kenya);

Abiskoa.
Abiskoa Saaristo & Tanasevitch, 2000
 Abiskoa abiskoensis (Holm, 1945) (Palertic);

Acanthocymbium.
Acanthocymbium Ott & Lise, 1997
 Acanthocymbium cambara Ott & Lise, 1997 (Brasil);

Acartauchenius.
Acartauchenius Simon, 1884
 Acartauchenius siaticus (Tanasevitch, 1989) (Turkmenistan);
 Acartauchenius bedeli (Simon, 1884) (Algria);
 Acartauchenius depressifrons Simon, 1884 (Espanya, Frana);
 Acartauchenius derisor (Simon, 1918) (Frana);
 Acartauchenius desertus (Tanasevitch, 1993) (Kazakhstan);
 Acartauchenius hamulifer (Denis, 1937) (Algria);
 Acartauchenius insigniceps (Simon, 1894) (Marroc, Algria, Tunsia);
 Acartauchenius leprieuri (O. P.-Cambridge, 1875) (Algria);
 Acartauchenius minor (Millidge, 1979) (Itlia);
 Acartauchenius monoceros (Tanasevitch, 1989) (Uzbekistan);
 Acartauchenius mutabilis (Denis, 1967) (Marroc, Algria, Tunsia);
 Acartauchenius nasutus (O. P.-Cambridge, 1879) (Portugal, Frana);
 Acartauchenius orientalis Wunderlich, 1995 (Monglia);
 Acartauchenius praeceps Bosmans, 2002 (Algria);
 Acartauchenius planiceps Bosmans, 2002 (Algria);
 Acartauchenius sardiniensis Wunderlich, 1995 (Sardenya);
 Acartauchenius scurrilis (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Acartauchenius simoni Bosmans, 2002 (Algria);

Adelonetria.
Adelonetria Millidge, 1991
 Adelonetria dubiosa Millidge, 1991 (Xile);

Afribactrus.
Afribactrus Wunderlich, 1995
 Afribactrus stylifrons Wunderlich, 1995 (Sud-frica);

Afromynoglenes.
Afromynoglenes Merrett & Russell-Smith, 1996
 Afromynoglenes parkeri Merrett & Russell-Smith, 1996 (Etipia);

Afroneta.
Afroneta Holm, 1968
 Afroneta altivaga Holm, 1968 (Congo);
 Afroneta annulata Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta bamilekei Bosmans, 1988 (Camerun);
 Afroneta basilewskyi Holm, 1968 (Tanznia);
 Afroneta blesti Merrett & Russell-Smith, 1996 (Etipia);
 Afroneta elgonensis Merrett, 2004 (Kenya);
 Afroneta erecta Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta fulva Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta fusca Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta guttata Holm, 1968 (Congo);
 Afroneta immaculata Holm, 1968 (Congo);
 Afroneta immaculoides Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta lativulva Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta lobeliae Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta locketi Merrett & Russell-Smith, 1996 (Etipia);
 Afroneta longispinosa Holm, 1968 (Congo);
 Afroneta maculata Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta millidgei Merrett & Russell-Smith, 1996 (Etipia);
 Afroneta pallens Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta picta Holm, 1968 (Congo);
 Afroneta praticola Holm, 1968 (Tanznia);
 Afroneta snazelli Merrett & Russell-Smith, 1996 (Etipia);
 Afroneta subfusca Holm, 1968 (Congo);
 Afroneta subfuscoides Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta tenuivulva Merrett, 2004 (Congo);
 Afroneta tristis Merrett, 2004 (Congo);

Agnyphantes.
Agnyphantes Hull, 1932
 Agnyphantes arboreus (Emerton, 1915) (Canad);
 Agnyphantes expunctus (O. P.-Cambridge, 1875) (Palertic);

Agyneta.
Agyneta Hull, 1911
 Agyneta allosubtilis Loksa, 1965 (Holrtic);
 Agyneta arietans (O. P.-Cambridge, 1872) (Alemanya, Poland);
 Agyneta breviceps Hippa & Oksala, 1985 (Finlndia);
 Agyneta bueko Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Agyneta cauta (O. P.-Cambridge, 1902) (Palertic);
 Agyneta conigera (O. P.-Cambridge, 1863) (Palertic, Congo);
 Agyneta decora (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Agyneta dynica Saaristo & Koponen, 1998 (Canad);
 Agyneta jiriensis Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Agyneta laetesiformis Wunderlich, 1976 (Queensland);
 Agyneta lila (Dnitz & Strand, 1906) (Jap);
 Agyneta martensi Tanasevitch, 2006 (Xina);
 Agyneta muriensis Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Agyneta olivacea (Emerton, 1882) (Holrtic);
 Agyneta ramosa Jackson, 1912 (Palertic);
 Agyneta rugosa Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Agyneta subtilis (O. P.-Cambridge, 1863) (Palertic);
 Agyneta suecica Holm, 1950 (Sucia, Finlndia);
 Agyneta trifurcata Hippa & Oksala, 1985 (Finlndia, Rssia);
 Agyneta yulungiensis Wunderlich, 1983 (Nepal);

Agyphantes.
Agyphantes Saaristo & Marusik, 2004
 Agyphantes sajanensis (Eskov & Marusik, 1994) (Rssia);
 Agyphantes sakhalinensis Saaristo & Marusik, 2004 (Sakhalin);

Ainerigone.
Ainerigone Eskov, 1993
 Ainerigone saitoi (Ono, 1991) (Rssia, Jap);

Alaxchelicera.
Alaxchelicera Butler, 1932
 Alaxchelicera ordinaria Butler, 1932 (Victria);

Alioranus.
Alioranus Simon, 1926
 Alioranus avanturus Andreeva & Tyschchenko, 1970 (Turkmenistan fins a Xina);
 Alioranus diclivitalis Tanasevitch, 1990 (Rssia);
 Alioranus distinctus Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Alioranus minutissimus Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Alioranus pastoralis (O. P.-Cambridge, 1872) (Creta, Xipre, Israel, Tajikistan);
 Alioranus pauper (Simon, 1881) (Mediterrani Occidental);

Allomengea.
Allomengea Strand, 1912
 Allomengea beombawigulensis Namkung, 2002 (Corea);
 Allomengea coreana (Paik & Yaginuma, 1969) (Corea);
 Allomengea dentisetis (Grube, 1861) (Holrtic);
 Allomengea niyangensis (Hu, 2001) (Xina);
 Allomengea scopigera (Grube, 1859) (Holrtic);
 Allomengea vidua (L. Koch, 1879) (Holrtic);

Allotiso.
Allotiso Tanasevitch, 1990
 Allotiso lancearius (Tanasevitch, 1987) (Gergia);

Ambengana.
Ambengana Millidge & Russell-Smith, 1992
 Ambengana complexipalpis Millidge & Russell-Smith, 1992 (Bali);

Anacornia.
Anacornia Chamberlin & Ivie, 1933
 Anacornia microps Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Anacornia proceps Chamberlin, 1948 (EUA);

Anguliphantes.
Anguliphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996
 Anguliphantes angulipalpis (Oestring, 1851) (Palertic);
 Anguliphantes cerinus (L. Koch, 1879) (Rssia);
 Anguliphantes curvus (Tanasevitch, 1992) (Rssia);
 Anguliphantes dybowskii (O. P.-Cambridge, 1873) (Rssia, Monglia);
 Anguliphantes karpinskii (O. P.-Cambridge, 1873) (Rssia, Monglia, Xina);
 Anguliphantes maritimus (Tanasevitch, 1988) (Rssia, Xina);
 Anguliphantes monticola (Kulczyn'ski, 1881) (Europa);
 Anguliphantes nasus (Paik, 1965) (Xina, Corea);
 Anguliphantes sibiricus (Tanasevitch, 1986) (Rssia);
 Anguliphantes silli (Weiss, 1987) (Romania);
 Anguliphantes tripartitus (Miller & Svaton, 1978) (Europa Central);
 Anguliphantes ussuricus (Tanasevitch, 1988) (Rssia);
 Anguliphantes zygius (Tanasevitch, 1993) (Rssia, Xina);

Anibontes.
Anibontes Chamberlin, 1924
 Anibontes longipes Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Anibontes mimus Chamberlin, 1924 (EUA);

Annapolis.
Annapolis Millidge, 1984
 Annapolis mossi (Muma, 1945) (EUA);

Anodoration.
Anodoration Millidge, 1991
 Anodoration claviferum Millidge, 1991 (Brasil);

Anthrobia.
Anthrobia Tellkampf, 1844
 Anthrobia acuminata (Emerton, 1913) (EUA);
 Anthrobia coylei Miller, 2005 (EUA);
 Anthrobia monmouthia Tellkampf, 1844 (EUA);
 Anthrobia whiteleyae Miller, 2005 (EUA);

Antrohyphantes.
Antrohyphantes Dumitrescu, 1971
 Antrohyphantes balcanicus (Drensky, 1931) (Bulgria);
 Antrohyphantes rhodopensis (Drensky, 1931) (Europa Oriental);
 Antrohyphantes sophianus (Drensky, 1931) (Bulgria);

Antronetes.
Antronetes Millidge, 1991
 Antronetes cristatus Ott & Lise, 1997 (Brasil);
 Antronetes pallidus Millidge, 1991 (Argentina);
 Antronetes vulpiscaudatus Ott & Lise, 1997 (Brasil);

Aphileta.
Aphileta Hull, 1920
 Aphileta centrsiatica Eskov, 1995 (Kazakhstan);
 Aphileta microtarsa (Emerton, 1882) (EUA);
 Aphileta misera (O. P.-Cambridge, 1882) (Holrtic);

Apobrata.
Apobrata Miller, 2004
 Apobrata scutila (Simon, 1894) (Filipines);

Aprifrontalia.
Aprifrontalia Oi, 1960
 Aprifrontalia afflata Ma & Zhu, 1991 (Xina);
 Aprifrontalia mascula (Karsch, 1879) (Rssia, Corea, Taiwan, Jap);

Arachosinella.
Arachosinella Denis, 1958
 Arachosinella oeroegensis Wunderlich, 1995 (Monglia);
 Arachosinella strepens Denis, 1958 (Rssia, Monglia, sia Central, Afganistan);

Araeoncus.
Araeoncus Simon, 1884
 Araeoncus altissimus Simon, 1884 (Europa fins a Azerbaijan);
 Araeoncus anguineus (L. Koch, 1869) (Europa);
 Araeoncus caucasicus Tanasevitch, 1987 (Rssia, sia Central);
 Araeoncus clavatus Tanasevitch, 1987 (Armnia);
 Araeoncus clivifrons Deltshev, 1987 (Bulgria);
 Araeoncus convexus Tullgren, 1955 (Sucia, Estnia);
 Araeoncus crassiceps (Oestring, 1861) (Palertic);
 Araeoncus curvatus Tullgren, 1955 (Sucia, Estnia);
 Araeoncus discedens (Simon, 1881) (Espanya, Frana, Itlia);
 Araeoncus dispar Tullgren, 1955 (Sucia);
 Araeoncus duriusculus Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Araeoncus etinde Bosmans & Jocqu, 1983 (Camerun);
 Araeoncus femineus (Roewer, 1942) (Bioko);
 Araeoncus galeriformis (Tanasevitch, 1987) (Rssia, Azerbaijan);
 Araeoncus gertschi Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Araeoncus hanno Simon, 1884 (Algria);
 Araeoncus humilis (Blackwall, 1841) (Palertic, Nova Zelanda);
 Araeoncus impolitus Holm, 1962 (Kenya);
 Araeoncus longiusculus (O. P.-Cambridge, 1875) (Crsega, Itlia);
 Araeoncus macrophthalmus Miller, 1970 (Angola);
 Araeoncus malawiensis Jocqu, 1981 (Malawi);
 Araeoncus martinae Bosmans, 1996 (Marroc, Algria);
 Araeoncus obtusus Bosmans & Jocqu, 1983 (Camerun);
 Araeoncus picturatus Holm, 1962 (Tanznia);
 Araeoncus sicanus Brignoli, 1979 (Siclia);
 Araeoncus subniger Holm, 1962 (Kenya);
 Araeoncus tauricus Gnelitsa, 2005 (Ucrana);
 Araeoncus toubkal Bosmans, 1996 (Marroc);
 Araeoncus tuberculatus Tullgren, 1955 (Sucia);
 Araeoncus vaporariorum (O. P.-Cambridge, 1875) (Frana, Itlia);
 Araeoncus Victrianyanzae Berland, 1936 (Kenya, Tanznia);
 Araeoncus viphyensis Jocqu, 1981 (Malawi);
 Araeoncus vorkutensis Tanasevitch, 1984 (Rssia);

Archaraeoncus.
Archaraeoncus Tanasevitch, 1987
 Archaraeoncus prospiciens (Thorell, 1875) (Europa Oriental fins a Xina);
 Archaraeoncus sibiricus Eskov, 1988 (Rssia);

Arcterigone.
Arcterigone Eskov & Marusik, 1994
 Arcterigone pilifrons (L. Koch, 1879) (Rssia, Canad);

Arcuphantes.
Arcuphantes Chamberlin & Ivie, 1943
 Arcuphantes arcuatulus (Roewer, 1942) (EUA, Canad);
 Arcuphantes ashifuensis (Oi, 1960) (Jap);
 Arcuphantes awanus Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Arcuphantes cavaticus Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Arcuphantes chikunii Oi, 1979 (Jap);
 Arcuphantes chinensis Tanasevitch, 2006 (Xina);
 Arcuphantes concheus Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Arcuphantes decoratus Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Arcuphantes delicatus (Chikuni, 1955) (Jap);
 Arcuphantes digitatus Saito, 1992 (Jap);
 Arcuphantes dubiosus Heimer, 1987 (Monglia);
 Arcuphantes elephantis Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Arcuphantes ephippiatus Paik, 1985 (Corea);
 Arcuphantes fragilis Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Arcuphantes fujiensis Yaginuma, 1972 (Jap);
 Arcuphantes hamadai Oi, 1979 (Jap);
 Arcuphantes hastatus Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Arcuphantes hibanus Saito, 1992 (Jap);
 Arcuphantes hikosanensis Saito, 1992 (Jap);
 Arcuphantes hokkaidanus Saito, 1992 (Jap);
 Arcuphantes iharai Saito, 1992 (Jap);
 Arcuphantes iriei Saito, 1992 (Jap);
 Arcuphantes juwangensis Seo, 2006 (Corea);
 Arcuphantes keumsanensis Paik & Seo, 1984 (Corea);
 Arcuphantes kobayashii Oi, 1979 (Jap);
 Arcuphantes longissimus Saito, 1992 (Jap);
 Arcuphantes namhaensis Seo, 2006 (Corea);
 Arcuphantes nojimai Ihara, 1995 (Jap);
 Arcuphantes okiensis Ihara, 1995 (Jap);
 Arcuphantes orbiculatus Saito, 1992 (Jap);
 Arcuphantes osugiensis (Oi, 1960) (Jap);
 Arcuphantes paiki Saito, 1992 (Jap);
 Arcuphantes pennatus Paik, 1983 (Corea);
 Arcuphantes pictilis Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Arcuphantes potteri Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Arcuphantes pulchellus Paik, 1978 (Corea);
 Arcuphantes rostratus Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Arcuphantes saitoi Ihara, 1995 (Jap);
 Arcuphantes saragaminensis Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Arcuphantes scitulus Paik, 1974 (Corea);
 Arcuphantes setouchi Ihara, 1995 (Jap);
 Arcuphantes sylvaticus Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Arcuphantes tamaensis (Oi, 1960) (Jap);
 Arcuphantes troglodytarum (Oi, 1960) (Jap);
 Arcuphantes tsurEUAkii Ihara, 1995 (Jap);
 Arcuphantes tsushimanus Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Arcuphantes uenoi Saito, 1992 (Jap);
 Arcuphantes yamakawai (Oi, 1960) (Jap);

Asemonetes.
Asemonetes Millidge, 1991
 Asemonetes arcanus Millidge, 1991 (Veneuela);

Asemostera.
Asemostera Simon, 1898
 Asemostera latithorax (Keyserling, 1886) (Brasil);

Asiceratinops.
Asiceratinops Eskov, 1992
 Asiceratinops amurensis (Eskov, 1992) (Rssia);
 Asiceratinops kolymensis (Eskov, 1992) (Rssia);

Asiophantes.
Asiophantes Eskov, 1993
 Asiophantes pacificus Eskov, 1993 (Rssia);
 Asiophantes sibiricus Eskov, 1993 (Rssia);

Asperthorax.
Asperthorax Oi, 1960
 Asperthorax borealis Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Asperthorax communis Oi, 1960 (Rssia, Jap);
 Asperthorax granularis Gao & Zhu, 1989 (Xina);

Asthenargellus.
Asthenargellus Caporiacco, 1949
 Asthenargellus kastoni Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Asthenargellus meneghettii Caporiacco, 1949 (Kenya);

Asthenargoides.
Asthenargoides Eskov, 1993
 Asthenargoides kurenstchikovi Eskov, 1993 (Rssia);
 Asthenargoides kurtchevae Eskov, 1993 (Rssia);
 Asthenargoides logunovi Eskov, 1993 (Rssia);

Asthenargus.
Asthenargus Simon & Fage, 1922
 Asthenargus bracianus Miller, 1938 (Central, Europa Oriental);
 Asthenargus brevisetosus Miller, 1970 (Angola);
 Asthenargus carpaticus Weiss, 1998 (Romania);
 Asthenargus caucasicus Tanasevitch, 1987 (Rssia, sia Central);
 Asthenargus conicus Tanasevitch, 2006 (Xina);
 Asthenargus edentulus Tanasevitch, 1989 (Kazakhstan fins a Xina);
 Asthenargus expallidus Holm, 1962 (Camerun, Congo, Kenya, Tanznia);
 Asthenargus helveticus Schenkel, 1936 (Sussa fins a Poland);
 Asthenargus inermis Simon & Fage, 1922 (frica Oriental);
 Asthenargus linguatulus Miller, 1970 (Angola);
 Asthenargus longispinus (Simon, 1914) (Espanya, Frana);
 Asthenargus major Holm, 1962 (Kenya);
 Asthenargus marginatus Holm, 1962 (Uganda);
 Asthenargus matsudae Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Asthenargus myrmecophilus Miller, 1970 (Angola, Nigria);
 Asthenargus niphonius Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Asthenargus paganus (Simon, 1884) (Palertic);
 Asthenargus perforatus Schenkel, 1929 (Europa);
 Asthenargus placidus (Simon, 1884) (Frana, Sussa);
 Asthenargus thaleri Wunderlich, 1983 (Nepal);

Atypena.
Atypena Simon, 1894
 Atypena adelinae Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Atypena ellioti Jocqu, 1983 (Sri Lanka);
 Atypena simoni Jocqu, 1983 (Sri Lanka);
 Atypena superciliosa Simon, 1894 (Filipines);
 Atypena Tailndiaica Barrion & Litsinger, 1995 (Tailndia);

Australolinyphia.
Australolinyphia Wunderlich, 1976
 Australolinyphia remota Wunderlich, 1976 (Queensland);

Bactrogyna.
Bactrogyna Millidge, 1991
 Bactrogyna prominens Millidge, 1991 (Xile);

Barycara.
Barycara Millidge, 1991
 Barycara comatum Millidge, 1991 (Colmbia);

Baryphyma.
Baryphyma Simon, 1884
 Baryphyma duffeyi (Millidge, 1954) (Europa, Rssia);
 Baryphyma gowerense (Locket, 1965) (Holrtic);
 Baryphyma groenlandicum (Holm, 1967) (Rssia, Alaska, Canad, Groenlndia);
 Baryphyma insigne (Palmgren, 1976) (Finlndia);
 Baryphyma kulczynskii (Eskov, 1979) (Rssia, Jap, Canad);
 Baryphyma longitarsum (Emerton, 1882) (EUA);
 Baryphyma maritimum (Crocker & Parker, 1970) (Europa);
 Baryphyma pini (Holm, 1950) (Sucia, Finlndia, Rssia);
 Baryphyma pratense (Blackwall, 1861) (Europa fins a ByeloRssia);
 Baryphyma proclive (Simon, 1884) (Itlia);
 Baryphyma trifrons (O. P.-Cambridge, 1863) (Holrtic);
 Baryphyma trifrons affine (Schenkel, 1930) (Holrtic);

Baryphymula.
Baryphymula Eskov, 1992
 Baryphymula kamakuraensis (Oi, 1960) (Jap);

Bathylinyphia.
Bathylinyphia Eskov, 1992
 Bathylinyphia maior (Kulczyn'ski, 1885) (Rssia, Xina, Corea, Jap);

Bathyphantes.
Bathyphantes Menge, 1866
 Bathyphantes alameda Ivie, 1969 (EUA, Canad);
 Bathyphantes alascensis (Banks, 1900) (EUA, Canad, Alaska);
 Bathyphantes alboventris (Banks, 1892) (EUA, Canad);
 Bathyphantes approximatus (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Bathyphantes biscapus Kulczyn'ski, 1926 (Rssia);
 Bathyphantes bishopi Ivie, 1969 (EUA);
 Bathyphantes bohuensis Zhu & Zhou, 1983 (Xina);
 Bathyphantes brevipes (Emerton, 1917) (EUA, Canad, Alaska);
 Bathyphantes brevis (Emerton, 1911) (EUA, Canad, Alaska);
 Bathyphantes canadensis (Emerton, 1882) (Rssia, Alaska, Canad, EUA);
 Bathyphantes chico Ivie, 1969 (EUA);
 Bathyphantes diasosnemis Fage, 1929 (EUA);
 Bathyphantes dubius Locket, 1968 (Angola);
 Bathyphantes enslini Strand, 1910 (Alemanya);
 Bathyphantes eumenis (L. Koch, 1879) (Holrtic);
 Bathyphantes extricatus (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte);
 Bathyphantes fissidens Simon, 1902 (Argentina);
 Bathyphantes floralis Tu & Li, 2006 (Vietnam);
 Bathyphantes glacialis Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Bathyphantes gracilipes van Helsdingen, 1977 (Santa Helena);
 Bathyphantes gracilis (Blackwall, 1841) (Holrtic);
 Bathyphantes gulkana Ivie, 1969 (Rssia, Alaska);
 Bathyphantes helenae van Helsdingen, 1977 (Santa Helena);
 Bathyphantes hirsutus Locket, 1968 (Congo);
 Bathyphantes humilis (L. Koch, 1879) (Europa Oriental, Rssia);
 Bathyphantes iviei Holm, 1970 (Rssia, Alaska);
 Bathyphantes jeniseicus Eskov, 1979 (Finlndia, Rssia);
 Bathyphantes keeni (Emerton, 1917) (Rssia, Alaska, Canad, EUA);
 Bathyphantes larvarum Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Bathyphantes latescens (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Bathyphantes lennoxensis Simon, 1902 (Argentina);
 Bathyphantes mainlingensis Hu, 2001 (Xina);
 Bathyphantes malkini Ivie, 1969 (EUA, Canad);
 Bathyphantes menyuanensis Hu, 2001 (Xina);
 Bathyphantes minor Millidge & Russell-Smith, 1992 (Borneo);
 Bathyphantes montanus Rainbow, 1912 (Queensland);
 Bathyphantes nangqianensis Hu, 2001 (Xina);
 Bathyphantes nigrinus (Oestring, 1851) (Palertic);
 Bathyphantes ohlerti Simon, 1884 (Poland);
 Bathyphantes orica Ivie, 1969 (EUA, Canad);
 Bathyphantes pallidus (Banks, 1892) (EUA, Canad, Alaska);
 Bathyphantes paradoxus Berland, 1929 (Samoa);
 Bathyphantes parvulus (Oestring, 1851) (Palertic);
 Bathyphantes pogonias Kulczyn'ski, 1885 (Rssia, Alaska);
 Bathyphantes pusiolus (Fickert, 1875) (Europa Oriental);
 Bathyphantes rainbowi Roewer, 1942 (Illa Lord Howe);
 Bathyphantes reprobus (Kulczyn'ski, 1916) (Holrtic);
 Bathyphantes reticularis Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Bathyphantes robustus Oi, 1960 (Corea, Jap);
 Bathyphantes sarasini Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Bathyphantes setiger F. O. P.-Cambridge, 1894 (Palertic);
 Bathyphantes similis Kulczyn'ski, 1894 (Europa, Rssia);
 Bathyphantes simillimus (L. Koch, 1879) (Holrtic);
 Bathyphantes simillimus buchari Ruzicka, 1988 (Europa Central);
 Bathyphantes tagalogensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Bathyphantes tateyamaensis (Oi, 1960) (Jap);
 Bathyphantes tongluensis Chen & Song, 1988 (Xina);
 Bathyphantes umiatus Ivie, 1969 (Alaska);
 Bathyphantes vittiger Simon, 1884 (Frana);
 Bathyphantes waneta Ivie, 1969 (EUA, Canad);
 Bathyphantes weyeri (Emerton, 1875) (EUA);
 Bathyphantes yodoensis Oi, 1960 (Jap);
 Bathyphantes yukon Ivie, 1969 (Alaska);

Batueta.
Batueta Locket, 1982
 Batueta similis Wunderlich & Song, 1995 (Xina);
 Batueta voluta Locket, 1982 (Malisia);

Beauchenia.
Beauchenia Usher, 1983
 Beauchenia striata Usher, 1983 (Illes Falkland);

Bifurcia.
Bifurcia Saaristo, Tu & Li, 2006
 Bifurcia curvata (Sha & Zhu, 1987) (Xina);
 Bifurcia ramosa (Li & Zhu, 1987) (Xina);

Birgerius.
Birgerius Saaristo, 1973
 Birgerius microps (Simon, 1911) (Frana, Espanya);

Bisetifer.
Bisetifer Tanasevitch, 1987
 Bisetifer cephalotus Tanasevitch, 1987 (Rssia, sia Central);

Bishopiana.
Bishopiana Eskov, 1988
 Bishopiana glumacea (Gao, Fei & Zhu, 1992) (Xina);
 Bishopiana hypoarctica Eskov, 1988 (Rssia);

Blestia.
Blestia Millidge, 1993
 Blestia sarcocuon (Crosby & Bishop, 1927) (EUA);

Bolephthyphantes.
Bolephthyphantes Strand, 1901 
 Bolephthyphantes caucasicus (Tanasevitch, 1990) (Czech Republic, Rssia);
 Bolephthyphantes index (Thorell, 1856) (Groenlndia, Palertic);
 Bolephthyphantes indexoides (Tanasevitch, 1989) (sia Central);

Bolyphantes.
Bolyphantes C. L. Koch, 1837
 Bolyphantes alticeps (Sundevall, 1833) (Palertic);
 Bolyphantes distichoides Tanasevitch, 2000 (Rssia);
 Bolyphantes distichus (Tanasevitch, 1986) (Rssia);
 Bolyphantes kilpisjaerviensis Palmgren, 1975 (Finlndia);
 Bolyphantes kolosvaryi (Caporiacco, 1936) (Sussa, Itlia, Balcans);
 Bolyphantes lamellaris Tanasevitch, 1990 (Itlia, Grcia, Rssia);
 Bolyphantes luteolus (Blackwall, 1833) (Palertic);
 Bolyphantes mongolicus Loksa, 1965 (Monglia);
 Bolyphantes nigropictus Simon, 1884 (Mediterrani Occidental);
 Bolyphantes punctulatus (Holm, 1939) (Escandinvia, Rssia);
 Bolyphantes sacer (Tanasevitch, 1986) (Kyrgyzstan);
 Bolyphantes severtzovi Tanasevitch, 1989 (sia Central);
 Bolyphantes supremus (Tanasevitch, 1986) (Kyrgyzstan);
 Bolyphantes zonatus (Simon, 1884) (Portugal, Frana);
 Bolyphantes zonatus lucifugus (Simon, 1929) (Frana);

Bordea.
Bordea Bosmans, 1995
 Bordea cavicola (Simon, 1884) (Espanya, Frana);
 Bordea negrei (Dresco, 1951) (Espanya, Frana);

Brachycerasphora.
Brachycerasphora Denis, 1962
 Brachycerasphora connectens Denis, 1964 (Lbia);
 Brachycerasphora convexa (Simon, 1884) (Algria);
 Brachycerasphora femoralis (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Brachycerasphora monocerotum Denis, 1962 (Lbia);
 Brachycerasphora parvicornis (Simon, 1884) (Egipte);

Bursellia.
Bursellia Holm, 1962
 Bursellia Camerunensis Bosmans & Jocqu, 1983 (Camerun);
 Bursellia comata Holm, 1962 (Congo, Uganda);
 Bursellia comata kivuensis Holm, 1964 (Congo);
 Bursellia gibbicervix (Denis, 1962) (Tanznia);
 Bursellia glabra Holm, 1962 (Congo, Kenya);
 Bursellia holmi Bosmans, 1977 (Kenya);
 Bursellia paghi Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Bursellia setifera (Denis, 1962) (Camerun, Congo, Kenya, Tanznia, Malawi);
 Bursellia unicornis Bosmans, 1988 (Camerun);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166461" title="Llista d'espcies de linfids (C)" nonfiltered="3075" processed="3062" dbindex="68093">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic, que comencen per la lletra C. Apareixen totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Caenonetria.
Caenonetria Millidge & Russell-Smith, 1992
 Caenonetria perdita Millidge & Russell-Smith, 1992 (Borneo);

Caleurema.
Caleurema Millidge, 1991
 Caleurema involutum Millidge, 1991 (Ecuador);

Callitrichia.
Callitrichia Fage, 1936
 Callitrichia afromontana Scharff, 1990 (Tanznia);
 Callitrichia aliena Holm, 1962 (Algria, Camerun, Kenya);
 Callitrichia cacuminata Holm, 1962 (Kenya, Uganda);
 Callitrichia crinigera Scharff, 1990 (Tanznia);
 Callitrichia formosana Oi, 1977 (Bangladesh fins a Jap);
 Callitrichia glabriceps Holm, 1962 (Kenya, Uganda);
 Callitrichia hamifera Fage, 1936 (Kenya, Uganda);
 Callitrichia inacuminata Bosmans, 1977 (Kenya);
 Callitrichia incerta Miller, 1970 (Angola);
 Callitrichia kenyae Fage, 1936 (Kenya);
 Callitrichia marakweti Fage, 1936 (Kenya);
 Callitrichia meruensis Holm, 1962 (Tanznia);
 Callitrichia mira (Jocqu & Scharff, 1986) (Tanznia);
 Callitrichia monticola (Tullgren, 1910) (Tanznia);
 Callitrichia obtusifrons Miller, 1970 (Angola);
 Callitrichia paludicola Holm, 1962 (Tanznia);
 Callitrichia pileata (Jocqu & Scharff, 1986) (Tanznia);
 Callitrichia pilosa (Jocqu & Scharff, 1986) (Tanznia);
 Callitrichia ruwenzoriensis Holm, 1962 (Uganda);
 Callitrichia sellafrontis Scharff, 1990 (Tanznia);
 Callitrichia silvatica Holm, 1962 (Kenya, Uganda, Malawi);
 Callitrichia simplex (Jocqu & Scharff, 1986) (Tanznia);
 Callitrichia taeniata Holm, 1968 (Tanznia);
 Callitrichia turrita Holm, 1962 (Tanznia);

Cameroneta.
Cameroneta Bosmans & Jocqu, 1983
 Cameroneta longiradix Bosmans & Jocqu, 1983 (Camerun);

Canariellanum.
Canariellanum Wunderlich, 1987
 Canariellanum albidum Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Canariellanum arborense Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Canariellanum hierroense Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Canariellanum palmense Wunderlich, 1987 (Illes Canries);

Canariphantes.
Canariphantes Wunderlich, 1992
 Canariphantes alpicola Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Canariphantes homonymus (Denis, 1934) (Portugal, Frana, Algria);
 Canariphantes naili (Bosmans & Bouragba, 1992) (Algria);
 Canariphantes nanus (Kulczyn'ski, 1898) (Central, Europa Oriental);

Capsulia.
Capsulia Saaristo, Tu & Li, 2006
 Capsulia tianmushana (Chen & Song, 1987) (Xina);

Caracladus.
Caracladus Simon, 1884
 Caracladus avicula (L. Koch, 1869) (Sussa, Alemanya, ustria, Itlia);
 Caracladus leberti (Roewer, 1942) (Oestern, Europa Central);
 Caracladus montanus Sha & Zhu, 1994 (Xina);
 Caracladus pauPerlus Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Caracladus tsurEUAkii Saito, 1988 (Jap);

Carorita.
Carorita Duffey & Merrett, 1963
 Carorita hiberna (Barrows, 1945) (EUA);
 Carorita limnaea (Crosby & Bishop, 1927) (Holrtic);
 Carorita paludosa Duffey, 1971 (Irlanda, Bretanya, Blgica, Alemanya, Rssia);

Cassafroneta.
Cassafroneta Blest, 1979
 Cassafroneta forsteri Blest, 1979 (Nova Zelanda);

Catacercus.
Catacercus Millidge, 1985
 Catacercus fuegianus (Tullgren, 1901) (Xile);

Catonetria.
Catonetria Millidge & Ashmole, 1994
 Catonetria caeca Millidge & Ashmole, 1994 (Illa Ascension);

Caucasopisthes.
Caucasopisthes Tanasevitch, 1990
 Caucasopisthes procurvus (Tanasevitch, 1987) (Rssia, Gergia);

Cautinella.
Cautinella Millidge, 1985
 Cautinella minuta Millidge, 1985 (Xile);

Caviphantes.
Caviphantes Oi, 1960
 Caviphantes dobrogicus (Dumitrescu & Miller, 1962) (Romania fins a sia Central);
 Caviphantes flagellatus (Zhu & Zhou, 1992) (Xina);
 Caviphantes pseudosaxetorum Wunderlich, 1979 (Nepal, Xina, Jap);
 Caviphantes samensis Oi, 1960 (Xina, Jap);
 Caviphantes saxetorum (Hull, 1916) (Holrtic);

Centromerita.
Centromerita Dahl, 1912
 Centromerita bicolor (Blackwall, 1833) (Palertic, Canad);
 Centromerita concinna (Thorell, 1875) (Palertic);

Centromerus.
Centromerus Dahl, 1886
 Centromerus acutidentatus Deltshev, 2002 (Yugoslavia);
 Centromerus albidus Simon, 1929 (Europa);
 Centromerus amurensis Eskov & Marusik, 1992 (Rssia);
 Centromerus andrei Dresco, 1952 (Espanya);
 Centromerus andriescui Weiss, 1987 (Romania);
 Centromerus anoculus Wunderlich, 1995 (Madeira);
 Centromerus arcanus (O. P.-Cambridge, 1873) (Palertic);
 Centromerus arcanus ensifer (Simon, 1884) (Frana);
 Centromerus balazuci Dresco, 1952 (Frana);
 Centromerus bonaeviae Brignoli, 1979 (Sardenya);
 Centromerus brevivulvatus Dahl, 1912 (Palertic);
 Centromerus Bulgrianus (Drensky, 1931) (Bulgria);
 Centromerus capucinus (Simon, 1884) (Europa, Rssia);
 Centromerus cavernarum (L. Koch, 1872) (Europa);
 Centromerus chappuisi Fage, 1931 (Romania);
 Centromerus cinctus (Simon, 1884) (Crsega, Algria, Tunsia);
 Centromerus clarus (L. Koch, 1879) (Rssia);
 Centromerus cornupalpis (O. P.-Cambridge, 1875) (EUA, Canad);
 Centromerus cottarellii Brignoli, 1979 (Itlia);
 Centromerus crinitus Rosca, 1935 (Romania);
 Centromerus dacicus Dumitrescu & Georgescu, 1980 (Romania, Serbia);
 Centromerus defoei (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Illa Juan Fernandez);
 Centromerus denticulatus (Banks, 1898) (Mxic);
 Centromerus denticulatus (Emerton, 1909) (EUA);
 Centromerus desmeti Bosmans, 1986 (Marroc, Algria);
 Centromerus difficilis (Kulczyn'ski, 1926) (Rssia);
 Centromerus dilutus (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa, Rssia);
 Centromerus dubius (Kulczyn'ski, 1926) (Rssia);
 Centromerus europaeus (Simon, 1911) (Espanya, Algria, Balcans);
 Centromerus fagicola Denis, 1948 (Frana);
 Centromerus fuerteventurensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Centromerus furcatus (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Centromerus gentilis Dumitrescu & Georgescu, 1980 (Romania);
 Centromerus incertus (Banks, 1898) (Mxic);
 Centromerus incilium (L. Koch, 1881) (Palertic);
 Centromerus lakatnikensis (Drensky, 1931) (Bulgria);
 Centromerus latidens (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Centromerus laziensis Hu, 2001 (Xina);
 Centromerus leruthi Fage, 1933 (Europa);
 Centromerus levitarsis (Simon, 1884) (Palertic);
 Centromerus longibulbus (Emerton, 1882) (EUA);
 Centromerus ludovici Bsenberg, 1899 (Alemanya);
 Centromerus milleri Deltshev, 1974 (Bulgria);
 Centromerus minor Tanasevitch, 1990 (Rssia, sia Central);
 Centromerus minutissimus Merrett & Powell, 1993 (Anglaterra, Alemanya);
 Centromerus obenbergeri Kratochvl & Miller, 1938 (Montenegro);
 Centromerus obscurus Bsenberg, 1902 (Europa Central);
 Centromerus pabulator (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa, Rssia);
 Centromerus pacificus Eskov & Marusik, 1992 (Rssia);
 Centromerus paradoxus (Simon, 1884) (Mediterrani Occidental);
 Centromerus pasquinii Brignoli, 1971 (Itlia);
 Centromerus persimilis (O. P.-Cambridge, 1912) (Europa, Rssia);
 Centromerus persolutus (O. P.-Cambridge, 1875) (EUA, Canad);
 Centromerus phoceorum Simon, 1929 (Espanya, Frana, Algria, Tunsia);
 Centromerus piccolo Weiss, 1996 (Alemanya);
 Centromerus prudens (O. P.-Cambridge, 1873) (Palertic);
 Centromerus prudens electus (Simon, 1884) (Frana);
 Centromerus puddui Brignoli, 1979 (Sardenya);
 Centromerus qinghaiensis Hu, 2001 (Xina);
 Centromerus qingzangensis Hu, 2001 (Xina);
 Centromerus remotus Roewer, 1938 (Moluques);
 Centromerus satyrus (Simon, 1884) (Frana);
 Centromerus sellarius (Simon, 1884) (Europa);
 Centromerus semiater (L. Koch, 1879) (Palertic);
 Centromerus serbicus Deltshev, 2002 (Yugoslavia);
 Centromerus serratus (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa);
 Centromerus setosus Miller & Kratochvl, 1940 (Slovak Rep.);
 Centromerus sexoculatus Wunderlich, 1992 (Madeira);
 Centromerus silvicola (Kulczyn'ski, 1887) (Europa Central fins a Rssia);
 Centromerus sinuatus Bosmans, 1986 (Marroc, Algria, Tunsia);
 Centromerus sinus (Simon, 1884) (Frana);
 Centromerus subalpinus Lessert, 1907 (Sussa, Alemanya, ustria);
 Centromerus subcaecus Kulczyn'ski, 1914 (Europa);
 Centromerus succinus (Simon, 1884) (Mediterrani Occidental);
 Centromerus sylvaticus (Blackwall, 1841) (Holrtic);
 Centromerus sylvaticus paucidentatus Deltshev, 1983 (Bulgria);
 Centromerus tennapex (Barrows, 1940) (EUA);
 Centromerus terrigenus Yaginuma, 1972 (Rssia, Jap);
 Centromerus timidus (Simon, 1884) (Espanya, Romania);
 Centromerus tridentinus Caporiacco, 1952 (Itlia);
 Centromerus trilobus Tao, Li & Zhu, 1995 (Xina);
 Centromerus truki Millidge, 1991 (Illes Carolines);
 Centromerus turcicus Wunderlich, 1995 (Turquia);
 Centromerus unctus (L. Koch, 1870) (Europa Oriental);
 Centromerus unicolor Roewer, 1959 (Turquia);
 Centromerus unidentatus Miller, 1958 (Finlndia, Alemanya, Txquia);
 Centromerus ussuricus Eskov & Marusik, 1992 (Rssia);
 Centromerus valkanovi Deltshev, 1983 (Bulgria);
 Centromerus variegatus Denis, 1962 (Madeira);
 Centromerus viduus Fage, 1931 (Espanya);
 Centromerus yadongensis Hu & Li, 1987 (Xina);

Centrophantes.
Centrophantes Miller & Polenec, 1975
 Centrophantes crosbyi (Fage & Kratochvl, 1933) (Europa);
 Centrophantes roeweri (Wiehle, 1961) (Europa Central);

Ceraticelus.
Ceraticelus Simon, 1884
 Ceraticelus agathus Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceraticelus albus (Fox, 1891) (EUA);
 Ceraticelus alticeps (Fox, 1891) (EUA);
 Ceraticelus atriceps (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA);
 Ceraticelus berthoudi Dondale, 1958 (EUA);
 Ceraticelus bryantae Kaston, 1945 (EUA);
 Ceraticelus bulbosus (Emerton, 1882) (Holrtic);
 Ceraticelus carinatus (Emerton, 1911) (EUA);
 Ceraticelus crassiceps Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);
 Ceraticelus creolus Chamberlin, 1925 (EUA);
 Ceraticelus emertoni (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA);
 Ceraticelus fastidiosus Crosby & Bishop, 1925 (EUA);
 Ceraticelus fissiceps (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA);
 Ceraticelus innominabilis Crosby, 1905 (Alaska);
 Ceraticelus laetabilis (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA, Canad);
 Ceraticelus laetabilis pisga Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceraticelus laetus (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA, Canad);
 Ceraticelus laticeps (Emerton, 1894) (EUA, Canad);
 Ceraticelus laticeps bucephalus Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Ceraticelus limnologicus Crosby & Bishop, 1925 (EUA);
 Ceraticelus micropalpis (Emerton, 1882) (EUA);
 Ceraticelus minutus (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Ceraticelus nigripes Bryant, 1940 (Cuba);
 Ceraticelus orientalis Eskov, 1987 (Rssia);
 Ceraticelus paludigenus Crosby & Bishop, 1925 (EUA, Hispaniola);
 Ceraticelus paschalis Crosby & Bishop, 1925 (EUA);
 Ceraticelus phylax Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Ceraticelus pygmaeus (Emerton, 1882) (EUA);
 Ceraticelus rowensis Levi & Levi, 1955 (Canad);
 Ceraticelus savannus Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Ceraticelus silus Dondale, 1958 (Alaska);
 Ceraticelus similis (Banks, 1892) (EUA);
 Ceraticelus subniger Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceraticelus tibialis (Fox, 1891) (EUA);
 Ceraticelus tumidus Bryant, 1940 (Cuba);
 Ceraticelus vesPers Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);

Ceratinella.
Ceratinella Emerton, 1882
 Ceratinella acerea Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Ceratinella alaskae Chamberlin & Ivie, 1947 (Rssia, Alaska, Canad, EUA);
 Ceratinella apollonii Caporiacco, 1938 (Itlia);
 Ceratinella brevipes (Oestring, 1851) (Palertic);
 Ceratinella brevis (Wider, 1834) (Palertic);
 Ceratinella brunnea Emerton, 1882 (EUA, Canad, Alaska);
 Ceratinella buna Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinella diversa Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinella fumifera Saito, 1939 (Jap);
 Ceratinella hemetha Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinella holocerea Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinella kenaba Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinella major Kulczyn'ski, 1894 (Palertic);
 Ceratinella marcui Rosca, 1932 (Romania);
 Ceratinella ornatula (Crosby & Bishop, 1925) (EUA, Canad, Alaska);
 Ceratinella ornatula alaskana Chamberlin, 1948 (Alaska);
 Ceratinella parvula (Fox, 1891) (EUA);
 Ceratinella plancyi (Simon, 1880) (Xina);
 Ceratinella rosea Oliger, 1985 (Rssia);
 Ceratinella rotunda (Menge, 1868) (Alemanya, Rssia);
 Ceratinella scabrosa (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Ceratinella sibirica Strand, 1903 (Rssia);
 Ceratinella subulata Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Ceratinella sydneyensis Wunderlich, 1976 (Nova Galles del Sud);
 Ceratinella tigana Chamberlin, 1948 (Alaska);
 Ceratinella tosior Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinella wideri (Thorell, 1871) (Palertic);

Ceratinops.
Ceratinops Banks, 1905
 Ceratinops annulipes (Banks, 1892) (EUA);
 Ceratinops carolinus (Banks, 1911) (EUA);
 Ceratinops crenatus (Emerton, 1882) (EUA);
 Ceratinops inflatus (Emerton, 1923) (EUA);
 Ceratinops latus (Emerton, 1882) (EUA);
 Ceratinops littoralis (Emerton, 1913) (EUA);
 Ceratinops obscurus (Chamberlin & Ivie, 1939) (EUA);
 Ceratinops rugosus (Emerton, 1909) (EUA);
 Ceratinops uintanus Chamberlin, 1948 (EUA);

Ceratinopsidis.
Ceratinopsidis Bishop & Crosby, 1930
 Ceratinopsidis formosa (Banks, 1892) (EUA);

Ceratinopsis.
Ceratinopsis Emerton, 1882
 Ceratinopsis acripes (Denis, 1962) (Madeira);
 Ceratinopsis fricana (Holm, 1962) (Gabon, Kenya);
 Ceratinopsis antarctica Simon, 1895 (Xile);
 Ceratinopsis atolma Chamberlin, 1925 (EUA);
 Ceratinopsis auriculata Emerton, 1909 (EUA, Canad);
 Ceratinopsis benoiti (Holm, 1968) (Tanznia);
 Ceratinopsis bicolor Banks, 1896 (EUA);
 Ceratinopsis blesti Locket, 1982 (Malisia);
 Ceratinopsis bogotensis (Keyserling, 1886) (Colmbia);
 Ceratinopsis bona Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Ceratinopsis crosbyi Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinopsis delicata Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);
 Ceratinopsis dippenaari Jocqu, 1984 (Sud-frica);
 Ceratinopsis disparata (Dondale, 1959) (EUA);
 Ceratinopsis distincta (Nicolet, 1849) (Xile);
 Ceratinopsis diversicolor (Keyserling, 1886) (Brasil, Argentina);
 Ceratinopsis fako Bosmans & Jocqu, 1983 (Camerun);
 Ceratinopsis Gergiana Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Ceratinopsis gosibia Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinopsis guerrerensis Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Ceratinopsis holmi Jocqu, 1981 (Malawi, Tanznia);
 Ceratinopsis idanrensis Locket & Russell-Smith, 1980 (Nigria, Botswana);
 Ceratinopsis infuscata (Denis, 1962) (Madeira);
 Ceratinopsis interpres (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA);
 Ceratinopsis interventa Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinopsis jelskii (Keyserling, 1886) (Guaiana Francesa);
 Ceratinopsis labradorensis Emerton, 1925 (Canad);
 Ceratinopsis laticeps Emerton, 1882 (EUA);
 Ceratinopsis locketi Millidge, 1995 (Krakatoa);
 Ceratinopsis machadoi (Miller, 1970) (Nigria, Angola);
 Ceratinopsis mbamensis Bosmans, 1988 (Camerun);
 Ceratinopsis michaelseni Simon, 1902 (Argentina);
 Ceratinopsis monticola (Simon, 1894) (Sri Lanka);
 Ceratinopsis munda (O. P.-Cambridge, 1896) (Guatemala);
 Ceratinopsis nigriceps Emerton, 1882 (EUA, Canad);
 Ceratinopsis nigripalpis Emerton, 1882 (EUA, Canad);
 Ceratinopsis nitida (Holm, 1964) (Camerun, Congo);
 Ceratinopsis oregonicola Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinopsis orientalis Locket, 1982 (Malisia);
 Ceratinopsis pallida Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Ceratinopsis palomara Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinopsis purpurea (Keyserling, 1886) (Mxic);
 Ceratinopsis raboeli Scharff, 1989 (Kenya);
 Ceratinopsis rosea Banks, 1898 (Mxic);
 Ceratinopsis ruberrima Franganillo, 1926 (Cuba);
 Ceratinopsis rubicunda (Keyserling, 1886) (Per);
 Ceratinopsis secuta Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinopsis setoensis (Oi, 1960) (Corea, Jap);
 Ceratinopsis sinuata Bosmans, 1988 (Camerun);
 Ceratinopsis sutoris Bishop & Crosby, 1930 (EUA, Canad);
 Ceratinopsis swanea Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Ceratinopsis sylvania Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Ceratinopsis tumidosa (Keyserling, 1886) (Brasil, Argentina);
 Ceratinopsis watsinga Chamberlin, 1948 (EUA);
 Ceratinopsis xanthippe (Keyserling, 1886) (EUA);
 Ceratinopsis yola Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);

Ceratocyba.
Ceratocyba Holm, 1962
 Ceratocyba umbilicaris Holm, 1962 (Kenya);

Cheniseo.
Cheniseo Bishop & Crosby, 1935
 Cheniseo fabulosa Bishop & Crosby, 1935 (EUA);
 Cheniseo faceta Bishop & Crosby, 1935 (EUA);
 Cheniseo recurvata (Banks, 1900) (Alaska);
 Cheniseo sphagnicultor Bishop & Crosby, 1935 (EUA, Canad);

Chenisides.
Chenisides Denis, 1962
 Chenisides bispinigera Denis, 1962 (Congo);
 Chenisides monospina Russell-Smith & Jocqu, 1986 (Kenya);

Cherserigone.
Cherserigone Denis, 1954
 Cherserigone gracilipes Denis, 1954 (Algria);

Chiangmaia.
Chiangmaia Millidge, 1995
 Chiangmaia rufula Millidge, 1995 (Tailndia);
 Chiangmaia sawetamali Millidge, 1995 (Tailndia);

Chthiononetes.
Chthiononetes Millidge, 1993
 Chthiononetes tenuis Millidge, 1993 (Oest d Austrlia);

Cinetata.
Cinetata Wunderlich, 1995
 Cinetata gradata (Simon, 1881) (Europa);

Clitistes.
Clitistes Simon, 1902
 Clitistes velutinus Simon, 1902 (Argentina);

Clitolyna.
Clitolyna Simon, 1894
 Clitolyna electa Crosby, 1905 (EUA);
 Clitolyna fastibilis (Keyserling, 1886) (Brasil);

Cnephalocotes.
Cnephalocotes Simon, 1884
 Cnephalocotes obscurus (Blackwall, 1834) (Palertic);
 Cnephalocotes simpliciceps Simon, 1900 (Hawaii);
 Cnephalocotes tristis Denis, 1954 (Frana);

Collinsia.
Collinsia O. P.-Cambridge, 1913
 Collinsia borea (L. Koch, 1879) (Rssia, Alaska);
 Collinsia caliginosa (L. Koch, 1879) (Rssia, sia Central);
 Collinsia caliginosa nemenziana Thaler, 1980 (ustria);
 Collinsia clypiella (Chamberlin, 1920) (EUA);
 Collinsia crassipalpis (Caporiacco, 1935) (ndia);
 Collinsia dentata Eskov, 1990 (Rssia);
 Collinsia despaxi (Denis, 1950) (Frana);
 Collinsia distincta (Simon, 1884) (Palertic);
 Collinsia ezoensis (Saito, 1986) (Jap);
 Collinsia hibernica (Simon, 1926) (Frana);
 Collinsia holmgreni (Thorell, 1871) (Holrtic);
 Collinsia holmi Eskov, 1990 (Rssia);
 Collinsia inerrans (O. P.-Cambridge, 1885) (Palertic);
 Collinsia ksenia (Crosby & Bishop, 1928) (EUA, Canad, Alaska);
 Collinsia oatimpa (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Collinsia oxypaederotipus (Crosby, 1905) (EUA);
 Collinsia palmeni Hackman, 1954 (Canad);
 Collinsia perplexa (Keyserling, 1886) (EUA);
 Collinsia pertinens (O. P.-Cambridge, 1875) (EUA);
 Collinsia plumosa (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Collinsia probata (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA);
 Collinsia sachalinensis Eskov, 1990 (Rssia);
 Collinsia spetsbergensis (Thorell, 1871) (Holrtic);
 Collinsia stylifera (Chamberlin, 1948) (EUA, Canad, Alaska);
 Collinsia thulensis (Jackson, 1934) (Alaska, Canad, Groenlndia, Spitsbergen);
 Collinsia tianschanica Tanasevitch, 1989 (Kyrgyzstan);
 Collinsia wilburi Levi & Levi, 1955 (EUA);

Coloncus.
Coloncus Chamberlin, 1948
 Coloncus Amricanus (Chamberlin & Ivie, 1944) (EUA);
 Coloncus cascadeus Chamberlin, 1948 (EUA);
 Coloncus ocala Chamberlin, 1948 (EUA);
 Coloncus pius Chamberlin, 1948 (EUA);
 Coloncus siou Chamberlin, 1948 (EUA, Canad);

Comorella.
Comorella Jocqu, 1985
 Comorella spectabilis Jocqu, 1985 (Illes Comoro);

Concavocephalus.
Concavocephalus Eskov, 1989
 Concavocephalus eskovi Marusik & Tanasevitch, 2003 (Rssia);
 Concavocephalus rubens Eskov, 1989 (Rssia);

Connithorax.
Connithorax Eskov, 1993
 Connithorax barbatus (Eskov, 1988) (Rssia);

Coreorgonal.
Coreorgonal Bishop & Crosby, 1935
 Coreorgonal bicornis (Emerton, 1923) (EUA, Canad);
 Coreorgonal monoceros (Keyserling, 1884) (EUA);
 Coreorgonal petulcus (Millidge, 1981) (EUA);

Cornicephalus.
Cornicephalus Saaristo & Wunderlich, 1995
 Cornicephalus jilinensis Saaristo & Wunderlich, 1995 (Xina);

Cresmatoneta.
Cresmatoneta Simon, 1929
 Cresmatoneta eleonorae (Costa, 1883) (Sardenya);
 Cresmatoneta leucophthalma (Fage, 1946) (ndia);
 Cresmatoneta mutinensis (Canestrini, 1868) (Palertic);
 Cresmatoneta mutinensis orientalis (Strand, 1914) (Israel);
 Cresmatoneta nipponensis Saito, 1988 (Corea, Jap);

Crispiphantes.
Crispiphantes Tanasevitch, 1992
 Crispiphantes amurensis (Tanasevitch, 1988) (Rssia);
 Crispiphantes biseulsanensis (Paik, 1985) (Xina, Corea);
 Crispiphantes rhomboideus (Paik, 1985) (Corea);

Crosbyarachne.
Crosbyarachne Charitonov, 1937
 Crosbyarachne bukovskyi Charitonov, 1937 (Ucrana);

Crosbylonia.
Crosbylonia Eskov, 1988
 Crosbylonia borealis Eskov, 1988 (Rssia);

Cryptolinyphia.
Cryptolinyphia Millidge, 1991
 Cryptolinyphia sola Millidge, 1991 (Colmbia);

Ctenophysis.
Ctenophysis Millidge, 1985
 Ctenophysis Xilensis Millidge, 1985 (Xile);

Cyphonetria.
Cyphonetria Millidge, 1995
 Cyphonetria thaia Millidge, 1995 (Tailndia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166462" title="Llus Alemany Pujol" nonfiltered="3076" processed="3063" dbindex="68094">
Llus Alemany i Pujol (Andratx, 28 d'octubre de 1880 -  Palma, 20 d'agost de 1960) va ser un advocat i poltic mallorqu.

Als vint-i-un anys va ser elegit regidor de l'ajuntament de Palma i l'any 1910, amb vint-i-vuit anys va ser elegit batle de la ciutat. Sempre pel Partit Liberal, dins la fracci Izquierda Liberal, fou diputat a les eleccions de 1920 i 1923. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat pel Partit Republic de Centre










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166465" title="Papa Alexandre III" nonfiltered="3077" processed="3064" dbindex="68095">

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civit Castellana, 1181) va ser escollit Papa el 1159, crrec que exerciria fins la seva mort el 1181.

Desprs de concloure els seus estudis de Dret Cannic a la Universitat de Bolonya, es va dedicar a l'ensenyament d'aquesta matria primer a Bolonya i desprs en Pisa. Va escriure la "Stroma" o "Summa Magistri Rolandi", un dels primers comentaris sobre el Decret de Graciano.

L'octubre de 1150, el Papa Eugeni III el nomena cardenal-diaca de San Cosme i Damin; desprs s nomenat cardenal-legat de San Marc. Probablement s en aquest perode quan escriu les seves "Sentncies", basades en l'"Introdutio ad theologiam" de Pere Abelard. En 1153 s nomenat canceller de l'Esglsia, erigint-se com a dirigent dels cardenals que s'oposaven a l'Emperador Frederic I, escollit en 1152, i que pretenia estendre el seu imperi per tot Itlia. Aix comenava pugnar-la pel dominium mundi.

 El 7 de setembre de 1159, Alexandre III va ser elegit successor del Papa Adri IV, i va ser acceptat sense reserves pels reis de Frana, Anglaterra, Espanya, Siclia i Portugal, tanmateix, una minoria de cardenals progermnics van elegir el cardenal Ottaviano de Monticelli que va ser conegut com l'antipapa Vctor IV. Aquest ltim com els seus successors Pasqual III (1164-1168) i Calixt III (1168-1178) va obtenir el suport de l'Emperador Federic i dels estats controlats per aquest.

En 1160 Victor IV va ser reconegut com Papa en el snode de Pava. Alexandre III es va veure obligat a exiliar-se i va fugir a Frana, romanent en Sens fins al 23 de novembre de 1165 data en la qual va tornar a Roma per, tot seguit, va haver de tornar a fugir pressionat per l'Emperador que, arribat a Roma en 1166, es va fer coronar per l'antipapa Pasqual III.

 A partir de 1167 Alexandre III es va refugiar, successivament, a Gaeta, Benevent, Anagni i Vencia. Va tornar a Itlia recolzat per la Lliga Veronesa i, aprofitant les dificultats a qu havia de fer front l'emperador, va organitzar la Lliga Llombarda que va augmentar el seu poder en unir-se a la Lliga Veronesa i combatre l'Emperador que es trobava embardissat en una srie de campanyes pel nord d'Itlia. En la batalla de Legnano, el 1176, Frederic va ser derrotat i es va obligar a firmar la pau de Vencia, el 1177.

L'Emperador va haver de reconixer Alexandre III com a papa legtim i tornar a la Santa Seu els territoris ocupats; en conseqncia, el papa va aixecar l'excomuni que pesava sobre ell des de 1160. El 12 de mar de 1178, Alexandre III va tornar de nou a Roma.

El mar del 1179, Alexandre III convoca el Concili de Lletr III, concili que va ser reconegut per l'Esglsia com l'onz Concili Ecumnic. Alexandre va aconseguir que fossin acceptades algunes de les seves proposicions entre les quals, per evitar els possibles cismes, es va establir que l'elecci del Papa fos votada per la majoria dels dos teros dels cardenals.

Aquest snode inicia l'apogeu del poder d'Alexandre III que, a ms d'obligar Frederic a reconixer-lo com a Papa, va humiliar Enric II d'Anglaterra en prendre partit, en el seu enfrontament, per Toms Becket, Arquebisbe de Canterbury; i en el seu exili, va gaudir de la protecci i el favor de Llus VII de Frana. No obstant aix, poc temps desprs de clausurar-se el snode, la noblesa romana va obligar a Alexandre III a deixar la ciutat a la qual no tornaria mai.

El 29 de setembre del 1179 alguns nobles van intentar pujar al soli a l'antipapa Innocenci III com a successor d'Alexandre III, amb el qual la biceflia de l'Esglsia va continuar. Utilitzant assenyadament el control de les finances, Alexandre III va recobrar el poder. El 1181 va excomunicar Guillem I d'Esccia i va aixecar la prohibici que pesava sobre el regne d'Esccia.

Alexandre III va concedir i va confirmar el privilegi de l'any jubilar de Santiago de Compostella de forma que, si el 25 de juliol (festa de l'Apstol Sant Jaume) cau diumenge es podran guanyar a l'esglsia de Compostela les mateixes indulgncies que es guanyen en Roma els anys jubileus, que all solen coincidir cada 25 anys. Es tracta de la butlla de concessi ms antiga que conserva la religi catlica, la "Regis aeterni", datada en 1179. En la butlla  es confirma un privilegi anterior concedit pel Papa Calixt II (1118-1124).

Alexandre III va dur a terme una srie de reformes en l'interior de l'Esglsia i va enfortir l'autoritat pontifcia. Va morir el 3 d'agost de 1181 a Civit Castellana.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166466" title="Llista d'espcies de linfids (D)" nonfiltered="3078" processed="3065" dbindex="68096">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic, que comencen per la lletra D. Apareixen totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Dactylopisthes.
Dactylopisthes Simon, 1884
 Dactylopisthes digiticeps (Simon, 1881) (Europa);
 Dactylopisthes diphyus (Heimer, 1987) (Monglia, Xina);
 Dactylopisthes locketi (Tanasevitch, 1983) (sia Central);
 Dactylopisthes mirabilis (Tanasevitch, 1985) (Kyrgyzstan);
 Dactylopisthes mirificus (Georgescu, 1976) (Romania, Rssia, Ucrana);
 Dactylopisthes video (Chamberlin & Ivie, 1947) (Rssia, Monglia, Alaska, Canad);

Dactylopisthoides.
Dactylopisthoides Eskov, 1990
 Dactylopisthoides hyperboreus Eskov, 1990 (Rssia);

Decipiphantes.
Decipiphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996
 Decipiphantes decipiens (L. Koch, 1879) (Finlndia, Rssia, Monglia);

Deelemania.
Deelemania Jocqu & Bosmans, 1983
 Deelemania gabonensis Jocqu, 1983 (Gabon);
 Deelemania malawiensis Jocqu & Russell-Smith, 1984 (Malawi);
 Deelemania manensis Jocqu & Bosmans, 1983 (Costa d Ivori);
 Deelemania nasuta Bosmans, 1988 (Camerun);

Dendronetria.
Dendronetria Millidge & Russell-Smith, 1992
 Dendronetria humilis Millidge & Russell-Smith, 1992 (Borneo);
 Dendronetria obscura Millidge & Russell-Smith, 1992 (Borneo);

Denisiphantes.
Denisiphantes Tu, Li & Rollard, 2005
 Denisiphantes denisi (Schenkel, 1963) (Xina);

Diastanillus.
Diastanillus Simon, 1926
 Diastanillus pecuarius (Simon, 1884) (Frana, ustria);

Dicornua.
Dicornua Oi, 1960
 Dicornua hikosanensis Oi, 1960 (Jap);

Dicymbium.
Dicymbium Menge, 1868
 Dicymbium elongatum (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Dicymbium facetum (L. Koch, 1879) (Rssia, Monglia);
 Dicymbium libidinosum (Kulczyn'ski, 1926) (Rssia, Xina);
 Dicymbium nigrum (Blackwall, 1834) (Palertic);
 Dicymbium nigrum brevisetosum Locket, 1962 (Europa);
 Dicymbium salaputium Saito, 1986 (Jap);
 Dicymbium sinofacetum Tanasevitch, 2006 (Xina);
 Dicymbium tibiale (Blackwall, 1836) (Palertic);
 Dicymbium yaginumai Eskov & Marusik, 1994 (Rssia);

Didectoprocnemis.
Didectoprocnemis Denis, 1949
 Didectoprocnemis cirtensis (Simon, 1884) (Frana, Algria);

Diechomma.
Diechomma Millidge, 1991
 Diechomma pretiosum Millidge, 1991 (Colmbia);

Dietrichia.
Dietrichia Crosby & Bishop, 1933
 Dietrichia hesperia Crosby & Bishop, 1933 (EUA, Canad);

Diplocentria.
Diplocentria Hull, 1911
 Diplocentria acoreensis Wunderlich, 1992 (Aores);
 Diplocentria bidentata (Emerton, 1882) (Holrtic);
 Diplocentria changajensis Wunderlich, 1995 (Monglia);
 Diplocentria forsslundi Holm, 1939 (Sucia);
 Diplocentria mediocris (Simon, 1884) (Europa);
 Diplocentria perplexa (Chamberlin & Ivie, 1939) (EUA, Canad);
 Diplocentria rectangulata (Emerton, 1915) (Holrtic);
 Diplocentria retinax (Crosby & Bishop, 1936) (EUA, Canad);

Diplocephaloides.
Diplocephaloides Oi, 1960
 Diplocephaloides saganus (Bsenberg & Strand, 1906) (Corea, Jap);

Diplocephalus.
Diplocephalus Bertkau, 1883
 Diplocephalus algericus Bosmans, 1996 (Algria);
 Diplocephalus alpinus (O. P.-Cambridge, 1872) (Itlia, Europa Central fins a Rssia);
 Diplocephalus alpinus strandi Kolosvry, 1937 (Hongria);
 Diplocephalus alpinus subrufus Rosca, 1935 (Romania);
 Diplocephalus altimontanus Deltshev, 1984 (Bulgria);
 Diplocephalus arnoi Isaia, 2005 (Itlia);
 Diplocephalus arvernus Denis, 1948 (Frana);
 Diplocephalus barbiger (Roewer, 1955) (Holrtic);
 Diplocephalus bicephalus (Simon, 1884) (Frana, Bulgria);
 Diplocephalus bicurvatus Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Diplocephalus bifurcatus Tanasevitch, 1989 (Turkmenistan);
 Diplocephalus caecus Denis, 1952 (Blgica);
 Diplocephalus caucasicus Tanasevitch, 1987 (Rssia, Gergia);
 Diplocephalus connatus Bertkau, 1889 (Palertic);
 Diplocephalus connatus jacksoni O. P.-Cambridge, 1903 (Anglaterra);
 Diplocephalus crassilobus (Simon, 1884) (Europa);
 Diplocephalus cristatus (Blackwall, 1833) (Holrtic, Nova Zelanda, Illes Falkland);
 Diplocephalus cristatus angusticeps Holm, 1973 (Rssia);
 Diplocephalus culminicola Simon, 1884 (Frana);
 Diplocephalus dentatus Tullgren, 1955 (Northern, Europa Central fins a Ucrana);
 Diplocephalus foraminifer (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa);
 Diplocephalus foraminifer thyrsiger (Simon, 1884) (Frana);
 Diplocephalus graecus (O. P.-Cambridge, 1872) (Meridional, Europa Central, frica del Nord);
 Diplocephalus gravidus Strand, 1906 (Jap);
 Diplocephalus helleri (L. Koch, 1869) (Europa);
 Diplocephalus hispidulus Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Diplocephalus hungaricus Kulczyn'ski, 1915 (Hongria);
 Diplocephalus lancearius (Simon, 1884) (Algria);
 Diplocephalus latifrons (O. P.-Cambridge, 1863) (Europa, Rssia);
 Diplocephalus longicarpus (Simon, 1884) (Frana);
 Diplocephalus lusiscus (Simon, 1872) (Frana, Blgica, Alemanya, Sussa);
 Diplocephalus marusiki Eskov, 1988 (Rssia);
 Diplocephalus mirabilis Eskov, 1988 (Rssia, Xina);
 Diplocephalus montaneus Tanasevitch, 1992 (sia Central);
 Diplocephalus montanus Eskov, 1988 (Rssia);
 Diplocephalus mystacinus (Simon, 1884) (Algria, Tunsia);
 Diplocephalus pavesii Pesarini, 1996 (Sussa, Itlia);
 Diplocephalus permixtus (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Diplocephalus picinus (Blackwall, 1841) (Palertic);
 Diplocephalus procer (Simon, 1884) (Europa Meridional);
 Diplocephalus protuberans (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa);
 Diplocephalus pseudocrassilobus Gnelitsa, 2006 (Ucrana);
 Diplocephalus pullinus Simon, 1918 (Frana);
 Diplocephalus rectilobus (Simon, 1884) (Frana);
 Diplocephalus rostratus Schenkel, 1934 (ustria);
 Diplocephalus semiglobosus (Oestring, 1861) (Sucia, Finlndia, Alemanya);
 Diplocephalus sphagnicola Eskov, 1988 (Rssia, Canad);
 Diplocephalus subrostratus (O. P.-Cambridge, 1873) (Holrtic);
 Diplocephalus tiberinus (Caporiacco, 1936) (Itlia);
 Diplocephalus transcaucasicus Tanasevitch, 1990 (Azerbaijan);
 Diplocephalus turcicus Brignoli, 1972 (Grcia, Turquia);
 Diplocephalus uliginosus Eskov, 1988 (Rssia);

Diploplecta.
Diploplecta Millidge, 1988
 Diploplecta adjacens Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Diploplecta communis Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Diploplecta duplex Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Diploplecta nuda Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Diploplecta opaca Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Diploplecta proxima Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Diploplecta simplex Millidge, 1988 (Nova Zelanda);

Diplostyla.
Diplostyla Emerton, 1882
 Diplostyla concolor (Wider, 1834) (Holrtic);

Diplothyron.
Diplothyron Millidge, 1991
 Diplothyron fuscus Millidge, 1991 (Veneuela);

Disembolus.
Disembolus Chamberlin & Ivie, 1933
 Disembolus alpha (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Disembolus amoenus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus anguineus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus bairdi Edwards, 1999 (EUA);
 Disembolus beta Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus concinnus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus convolutus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus corneliae (Chamberlin & Ivie, 1944) (EUA);
 Disembolus galeatus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus hyalinus Millidge, 1981 (Canad);
 Disembolus implexus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus implicatus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus kesimbus (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Disembolus lacteus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus lacunatus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus phanus (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Disembolus procerus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus sacerdotalis (Crosby & Bishop, 1933) (EUA);
 Disembolus sinuosus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus solanus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus stridulans Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Disembolus torquatus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus vicinus Millidge, 1981 (EUA);
 Disembolus zygethus Chamberlin, 1948 (EUA);

Dismodicus.
Dismodicus Simon, 1884
 Dismodicus alticeps Chamberlin & Ivie, 1947 (Rssia, Alaska, Canad, EUA);
 Dismodicus bifrons (Blackwall, 1841) (Palertic);
 Dismodicus decemoculatus (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Dismodicus elevatus (C. L. Koch, 1838) (Palertic);
 Dismodicus fungiceps Denis, 1944 (Frana);
 Dismodicus modicus Chamberlin & Ivie, 1947 (Alaska);
 Dismodicus variegatus Jackson, 1938 (Groenlndia);

Doenitzius.
Doenitzius Oi, 1960
 Doenitzius peniculus Oi, 1960 (Corea, Jap);
 Doenitzius pruvus Oi, 1960 (Rssia, Xina, Corea, Jap);

Dolabritor.
Dolabritor Millidge, 1991
 Dolabritor ascifer Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dolabritor spineus Millidge, 1991 (Colmbia);

Donacochara.
Donacochara Simon, 1884
 Donacochara deminuta Locket, 1968 (Angola);
 Donacochara speciosa (Thorell, 1875) (Europa fins a sia Central);

Drapetisca.
Drapetisca Menge, 1866
 Drapetisca alteranda Chamberlin, 1909 (EUA);
 Drapetisca australis Forster, 1955 (Antipodes);
 Drapetisca oteroana Gertsch, 1951 (EUA);
 Drapetisca socialis (Sundevall, 1833) (Palertic);

Drepanotylus.
Drepanotylus Holm, 1945
 Drepanotylus aduncus Sha & Zhu, 1995 (Xina);
 Drepanotylus borealis Holm, 1945 (Sucia, Finlndia, Rssia);
 Drepanotylus holmi (Eskov, 1981) (Rssia, Monglia);
 Drepanotylus pirinicus Deltshev, 1992 (Bulgria);
 Drepanotylus uncatus (O. P.-Cambridge, 1873) (Palertic);

Dresconella.
Dresconella Denis, 1950
 Dresconella nivicola (Simon, 1884) (Frana);

Dubiaranea.
Dubiaranea Mello-Leito, 1943
 Dubiaranea abjecta Millidge, 1991 (Ecuador, Per);
 Dubiaranea abundans Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea affinis Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea albodorsata Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea albolineata Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea amoena Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea argentata Millidge, 1991 (Bolvia);
 Dubiaranea argenteovittata Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Dubiaranea atra Millidge, 1991 (Bolvia);
 Dubiaranea atriceps Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea atripalpis Millidge, 1991 (Veneuela);
 Dubiaranea atrolineata Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea aureola Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea aysenensis (Tullgren, 1902) (Xile);
 Dubiaranea bacata Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea brevis Millidge, 1991 (Bolvia);
 Dubiaranea caeca Millidge, 1991 (Veneuela);
 Dubiaranea caledonica (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea castanea Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea cekalovici (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea cerea (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea Colmbiana Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea concors Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea congruens Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea crebra Millidge, 1991 (Colmbia, Veneuela, Ecuador, Per);
 Dubiaranea decora Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea decurtata Millidge, 1991 (Bolvia);
 Dubiaranea deelemanae Millidge, 1995 (Borneo);
 Dubiaranea difficilis (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Dubiaranea discolor Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea distracta Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea elegans Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea fagicola Millidge, 1991 (Xile);
 Dubiaranea falcata (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea festiva (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea fruticola Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea fulgens (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea fulvolineata Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea furva Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea fusca Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea gilva Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea gloriosa Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea grandicula Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea gregalis Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea habilis Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea inquilina (Millidge, 1985) (Brasil);
 Dubiaranea insignita Millidge, 1991 (Per, Bolvia);
 Dubiaranea insulana Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Dubiaranea insulsa Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea lepida Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea levii Millidge, 1991 (Brasil);
 Dubiaranea longa Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea longiscapa (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea luctuosa Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea lugubris Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea maculata (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea manufera (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea margaritata Millidge, 1991 (Colmbia, Veneuela);
 Dubiaranea media Millidge, 1991 (Veneuela);
 Dubiaranea mediocris Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea melanocephala Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea melica Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea mirabilis Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea modica Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea morata Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea nivea Millidge, 1991 (Bolvia);
 Dubiaranea opaca Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea orba Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea ornata Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea penai (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea persimilis Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea procera Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea propinquua (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea propria Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea proxima Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea pulchra Millidge, 1991 (Veneuela);
 Dubiaranea pullata Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea remota Millidge, 1991 (Argentina);
 Dubiaranea rufula Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea saucia Millidge, 1991 (Brasil);
 Dubiaranea setigera Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea signifera Millidge, 1991 (Bolvia);
 Dubiaranea silvae Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea silvicola Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea similis Millidge, 1991 (Xile);
 Dubiaranea solita Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea speciosa Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea stellata (Millidge, 1985) (Xile);
 Dubiaranea subtilis (Keyserling, 1886) (Per);
 Dubiaranea teres Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea tridentata Millidge, 1993 (Per);
 Dubiaranea tristis (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Dubiaranea truncata Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea turbidula (Keyserling, 1886) (Brasil, Per);
 Dubiaranea usitata Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea varia Millidge, 1991 (Per);
 Dubiaranea variegata Millidge, 1991 (Colmbia);
 Dubiaranea versicolor Millidge, 1991 (Colmbia, Ecuador, Per);
 Dubiaranea veterana Millidge, 1991 (Ecuador);
 Dubiaranea vetusta Millidge, 1991 (Ecuador);

Dumoga.
Dumoga Millidge & Russell-Smith, 1992
 Dumoga arboricola Millidge & Russell-Smith, 1992 (Sulawesi);
 Dumoga complexipalpis Millidge & Russell-Smith, 1992 (Sulawesi);

Dunedinia.
Dunedinia Millidge, 1988
 Dunedinia decolor Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Dunedinia denticulata Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Dunedinia occidentalis Millidge, 1993 (Oest d Austrlia);
 Dunedinia opaca Millidge, 1993 (Sud d Austrlia);
 Dunedinia pullata Millidge, 1988 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166467" title="Llista d'espcies de linfids (E-F)" nonfiltered="3079" processed="3066" dbindex="68097">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic de la lletra E a la F, amb totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Eborilaira.
Eborilaira Eskov, 1989
 Eborilaira alpina Eskov, 1989 (Rssia);

Eldonia.
Eldonia Tanasevitch, 1996
 Eldonia kayaensis (Paik, 1965) (Rssia, Corea, Jap);

Elgonia.
Elgonia Holm, 1989
 Elgonia annemetteae Scharff, 1990 (Tanznia);
 Elgonia annulata (Jocqu & Scharff, 1986) (Tanznia);
 Elgonia basalis (Jocqu & Scharff, 1986) (Tanznia);
 Elgonia brachystegiae (Jocqu, 1981) (Malawi);
 Elgonia falciformis Scharff, 1990 (Tanznia);
 Elgonia hirsuta (Miller, 1970) (Angola);
 Elgonia holmi (Miller, 1970) (Camerun, Congo);
 Elgonia limpida (Miller, 1970) (Angola);
 Elgonia nemoralis (Holm, 1962) (Congo, Uganda, Kenya);
 Elgonia perturbatrix (Jocqu & Scharff, 1986) (Tanznia);
 Elgonia producta (Bosmans, 1988) (Camerun);
 Elgonia projecta (Jocqu & Scharff, 1986) (Tanznia);
 Elgonia rungwensis (Jocqu & Scharff, 1986) (Tanznia);
 Elgonia stoltzei (Jocqu & Scharff, 1986) (Tanznia);

Emenista.
Emenista Simon, 1894
 Emenista bisinuosa Simon, 1894 (ndia);
 Emenista dentichelis Berland, 1913 (Ecuador);

Enguterothrix.
Enguterothrix Denis, 1962
 Enguterothrix crinipes Denis, 1962 (Congo);
 Enguterothrix fuscipalpis Denis, 1962 (Uganda);
 Enguterothrix tenuipalpis Holm, 1968 (Congo);

Entelecara.
Entelecara Simon, 1884
 Entelecara acuminata (Wider, 1834) (Holrtic);
 Entelecara aestiva Simon, 1918 (Frana, Itlia);
 Entelecara aurea Gao & Zhu, 1993 (Xina);
 Entelecara berolinensis (Wunderlich, 1969) (Alemanya);
 Entelecara cacuminum Denis, 1954 (Frana);
 Entelecara congenera (O. P.-Cambridge, 1879) (Palertic);
 Entelecara dabudongensis Paik, 1983 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Entelecara errata O. P.-Cambridge, 1913 (Europa, Rssia);
 Entelecara erythropus (Oestring, 1851) (Palertic);
 Entelecara flavipes (Blackwall, 1834) (Europa, Rssia);
 Entelecara forsslundi Tullgren, 1955 (Sucia, Rssia, Estnia);
 Entelecara helfridae Tullgren, 1955 (Sucia);
 Entelecara italica Thaler, 1984 (Itlia);
 Entelecara klefbecki Tullgren, 1955 (Sucia);
 Entelecara media Kulczyn'ski, 1887 (Holrtic);
 Entelecara obscura Miller, 1971 (Repblica Txeca, Eslovquia);
 Entelecara omissa O. P.-Cambridge, 1902 (Europa);
 Entelecara schmitzi Kulczyn'ski, 1905 (Madeira, Frana);
 Entelecara sombra (Chamberlin & Ivie, 1947) (Rssia, Alaska, Canad, EUA);
 Entelecara strandi Kolosvry, 1934 (Hongria);
 Entelecara tanikawai Tazoe, 1993 (Jap);
 Entelecara truncatifrons (O. P.-Cambridge, 1875) (Frana, Crsega, Algria);
 Entelecara turbinata Simon, 1918 (Frana);

Eordea.
Eordea Simon, 1899
 Eordea bicolor Simon, 1899 (Sumatra);

Eperigone.
Eperigone Crosby & Bishop, 1928
 Eperigone agressa Gertsch & Davis, 1937 (EUA, Mxic);
 Eperigone albula Zorsch & Crosby, 1934 (EUA);
 Eperigone annamae Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Eperigone antraea (Crosby, 1926) (EUA, Mxic);
 Eperigone augustae Crosby & Bishop, 1933 (EUA);
 Eperigone augustalis Crosby & Bishop, 1933 (EUA, Canad);
 Eperigone avia Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone brevidentata (Emerton, 1909) (EUA);
 Eperigone bryantae Ivie & Barrows, 1935 (Amrica del Nord, Cuba, Veneuela, Aores);
 Eperigone caelebs Millidge, 1987 (Panam, Veneuela);
 Eperigone coahuilana Gertsch & Davis, 1940 (EUA, Mxic);
 Eperigone cognata Millidge, 1987 (Mxic fins a Costa Rica);
 Eperigone colima Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone comes Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone conexa Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone conjuncta Millidge, 1991 (Brasil);
 Eperigone contorta (Emerton, 1882) (EUA);
 Eperigone dentimandibulata (Keyserling, 1886) (Colmbia, Per);
 Eperigone dominica Millidge, 1987 (Dominica);
 Eperigone dopaina Chamberlin & Ivie, 1936 (Mxic);
 Eperigone entomologica (Emerton, 1911) (EUA, Canad);
 Eperigone eschatologica (Crosby, 1924) (EUA fins a Colmbia (Europa, introduda));
 Eperigone estrellae Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone faceta Millidge, 1987 (Costa Rica);
 Eperigone florida Millidge, 1987 (EUA);
 Eperigone formosa Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone fracta Millidge, 1987 (Costa Rica);
 Eperigone fradeorum (Berland, 1932) (Cosmopolita);
 Eperigone fusca Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone hebes Millidge, 1991 (Veneuela);
 Eperigone holda Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA, Canad);
 Eperigone hospita Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone ignobilis Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone imago Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone index (Emerton, 1914) (EUA, Canad);
 Eperigone indicabilis Crosby & Bishop, 1928 (EUA);
 Eperigone inornata Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Eperigone insulsa Millidge, 1991 (Per);
 Eperigone leonina Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone libana Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone lindrothi Holm, 1960 (Alaska);
 Eperigone maculata (Banks, 1892) (Rssia, Canad fins a Guatemala);
 Eperigone madera Millidge, 1987 (EUA);
 Eperigone major Millidge, 1987 (EUA);
 Eperigone media Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone mediocris Millidge, 1987 (EUA, Canad);
 Eperigone mera Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone mniara Crosby & Bishop, 1928 (EUA);
 Eperigone modica Millidge, 1987 (EUA);
 Eperigone montana Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone monticola Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone morata Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone naniwaensis (Oi, 1960) (Xina, Jap);
 Eperigone nigra Millidge, 1991 (Colmbia);
 Eperigone obscura Millidge, 1991 (Colmbia);
 Eperigone orba Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone ornata Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone paludosa Millidge, 1987 (Canad);
 Eperigone paula Millidge, 1987 (EUA);
 Eperigone perplexa Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone persimilis Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone pinicola Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone proba Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone serrata Ivie & Barrows, 1935 (EUA, Mxic, Caribbean);
 Eperigone singularis Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone socius Chamberlin, 1948 (EUA);
 Eperigone sodalis Millidge, 1987 (EUA);
 Eperigone sola Millidge, 1987 (Mxic);
 Eperigone solita Millidge, 1987 (EUA);
 Eperigone subantillana Millidge, 1987 (Guadalupe);
 Eperigone taibo Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA, Canad);
 Eperigone tenuipalpis (Emerton, 1911) (EUA);
 Eperigone tepejicana Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Eperigone tibialis Millidge, 1987 (EUA);
 Eperigone tlaxcalana Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Eperigone tridentata (Emerton, 1882) (EUA, Canad, Puerto Rico);
 Eperigone trilobata (Emerton, 1882) (Holrtic);
 Eperigone undulata (Emerton, 1914) (EUA, Canad);

Epibellowia.
Epibellowia Tanasevitch, 1996
 Epibellowia enormita (Tanasevitch, 1988) (Rssia);
 Epibellowia pacifica (Eskov & Marusik, 1992) (Rssia);
 Epibellowia septentrionalis (Oi, 1960) (Rssia, Jap);

Epiceraticelus.
Epiceraticelus Crosby & Bishop, 1931
 Epiceraticelus fluvialis Crosby & Bishop, 1930 (EUA);

Epigyphantes.
Epigyphantes Saaristo & Tanasevitch, 2004
 Epigyphantes epigynatus (Tanasevitch, 1988) (Rssia);

Epigytholus.
Epigytholus Tanasevitch, 1996
 Epigytholus tuvensis Tanasevitch, 1996 (Rssia);

Episolder.
Episolder Tanasevitch, 1996
 Episolder finitimus Tanasevitch, 1996 (Rssia);

Epiwubana.
Epiwubana Millidge, 1991
 Epiwubana jucunda Millidge, 1991 (Xile);

Eridantes.
Eridantes Crosby & Bishop, 1933
 Eridantes erigonoides (Emerton, 1882) (EUA);
 Eridantes utibilis Crosby & Bishop, 1933 (EUA, Canad);

Erigone.
Erigone Audouin, 1826
 Erigone albescens Banks, 1898 (EUA);
 Erigone aletris Crosby & Bishop, 1928 (EUA, Canad, Scotland);
 Erigone allani Chamberlin & Ivie, 1947 (Alaska);
 Erigone alsaida Crosby & Bishop, 1928 (EUA);
 Erigone altehabitans Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone amabilis Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone angela Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);
 Erigone antarctica Simon, 1884 (Xile);
 Erigone antegona Chickering, 1970 (Panam);
 Erigone aptuna Chickering, 1970 (Panam);
 Erigone arctica (White, 1852) (Holrtic);
 Erigone arctica maritima Kulczyn'ski, 1902 (Europa Septentrional);
 Erigone arctica palaearctica Braendegaard, 1934 (Escandinvia, Rssia);
 Erigone arctica sibirica Kulczyn'ski, 1908 (Rssia);
 Erigone arctica soerenseni Holm, 1956 (Groenlndia);
 Erigone arcticola Chamberlin & Ivie, 1947 (Rssia, Alaska);
 Erigone arctophylacis Crosby & Bishop, 1928 (EUA, Canad);
 Erigone aspura Chamberlin & Ivie, 1939 (Alaska);
 Erigone atra Blackwall, 1833 (Holrtic);
 Erigone autumnalis Emerton, 1882 (EUA fins a Panam, ndies Occidentals, Aores, Europa);
 Erigone barrowsi Crosby & Bishop, 1928 (EUA);
 Erigone benes Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);
 Erigone bereta Chickering, 1970 (Panam);
 Erigone bhamoensis Thorell, 1898 (Myanmar);
 Erigone bifurca Locket, 1982 (Malisia, Filipines, Krakatoa);
 Erigone bimaculata Keyserling, 1886 (Panam);
 Erigone birmanica Thorell, 1895 (Myanmar);
 Erigone blaesa Crosby & Bishop, 1928 (EUA, Canad);
 Erigone brevipes Tu & Li, 2004 (Vietnam);
 Erigone camtschadalica Kulczyn'ski, 1885 (Rssia);
 Erigone canthognatha Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Erigone chiridota Thorell, 1895 (Myanmar);
 Erigone clavipalpis Millidge, 1991 (Per);
 Erigone coloradensis Keyserling, 1886 (EUA, Canad, Alaska);
 Erigone convalescens Jocqu, 1985 (Illes Comoro);
 Erigone cristatopalpus Simon, 1884 (Europa);
 Erigone crosbyi Schenkel, 1950 (EUA);
 Erigone crucifera Thorell, 1895 (Myanmar);
 Erigone decens Thorell, 1871 (Alemanya);
 Erigone defloccata Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone dentichelis Miller, 1970 (Angola);
 Erigone denticulata Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);
 Erigone dentigera O. P.-Cambridge, 1874 (Holrtic);
 Erigone dentipalpis (Wider, 1834) (Holrtic);
 Erigone dentipalpis Sriaca O. P.-Cambridge, 1872 (Sria);
 Erigone dentosa O. P.-Cambridge, 1894 (EUA, Guatemala, Antigua);
 Erigone desolata Keyserling, 1886 (Brasil);
 Erigone digena Chickering, 1970 (Panam, Jamaica, Puerto Rico);
 Erigone dipona Chickering, 1970 (Panam);
 Erigone doenitzi Strand, 1918 (Jap);
 Erigone dumitrescuae Georgescu, 1969 (Romania);
 Erigone dysphorica Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone edentata Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Erigone eisenschmidti Wunderlich, 1976 (Queensland);
 Erigone ephala Crosby & Bishop, 1928 (EUA, Canad);
 Erigone famosa Keyserling, 1886 (Argentina);
 Erigone fasciata Thorell, 1898 (Myanmar);
 Erigone fellita Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone fluctuans O. P.-Cambridge, 1875 (Frana);
 Erigone fluminea Millidge, 1991 (Veneuela);
 Erigone fucosa Keyserling, 1891 (Brasil);
 Erigone gibbicervix Thorell, 1898 (Myanmar);
 Erigone grandidens Tu & Li, 2004 (Vietnam);
 Erigone himeshimensis Strand, 1918 (Jap);
 Erigone hydrophytae Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Erigone hypenema Crosby & Bishop, 1928 (EUA);
 Erigone hypoarctica Eskov, 1989 (Rssia);
 Erigone ignigena Keyserling, 1886 (Brasil);
 Erigone ignitula Keyserling, 1886 (Brasil);
 Erigone infernalis Keyserling, 1886 (EUA);
 Erigone intoleranda Keyserling, 1886 (Colmbia);
 Erigone irrita Jocqu, 1984 (Sud-frica);
 Erigone jaegeri Baehr, 1984 (Europa Central, Xina);
 Erigone jugorum Simon, 1884 (Frana);
 Erigone koratensis Strand, 1918 (Jap);
 Erigone koshiensis Oi, 1960 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Erigone labiata Keyserling, 1886 (Brasil);
 Erigone lasciva Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone longipalpis (Sundevall, 1830) (Palertic);
 Erigone longipalpis meridionalis Simon, 1926 (Anglaterra, Frana);
 Erigone longipalpis pirini Deltshev, 1983 (Bulgria);
 Erigone ludibunda Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone maculivulva Strand, 1907 (Xina);
 Erigone malvari Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Erigone marina L. Koch, 1882 (Mallorca);
 Erigone matanuskae Chamberlin & Ivie, 1947 (Alaska);
 Erigone miniata Baert, 1990 (Illes Galpagos);
 Erigone mollicula Thorell, 1898 (Myanmar);
 Erigone monterreyensis Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Erigone neocaledonica Kritscher, 1966 (Nova Calednia);
 Erigone neoterica Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone nepalensis Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Erigone nigrimana Thorell, 1875 (Itlia);
 Erigone nitida Keyserling, 1891 (Brasil);
 Erigone nitidithorax Miller, 1970 (Angola);
 Erigone niwina Chamberlin, 1916 (Per);
 Erigone noseki Strand, 1907 (Xina);
 Erigone occipitalis Thorell, 1895 (Myanmar);
 Erigone ostiaria Crosby & Bishop, 1928 (EUA);
 Erigone ourania Crosby & Bishop, 1928 (Nepal fins a Xina);
 Erigone palustris Millidge, 1991 (Per);
 Erigone paradisicola Crosby & Bishop, 1928 (EUA);
 Erigone paranaensis Keyserling, 1886 (Brasil);
 Erigone penessa Thorell, 1878 (Groenlndia);
 Erigone personata Gertsch & Davis, 1936 (EUA);
 Erigone Perana Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone poeyi Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Erigone praecursa Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);
 Erigone prativaga Keyserling, 1886 (Brasil);
 Erigone prominens Bsenberg & Strand, 1906 (Camerun fins a Jap, Nova Zelanda);
 Erigone promiscua (O. P.-Cambridge, 1873) (Europa, Rssia);
 Erigone proxima Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone pseudovagans Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Erigone psychrophila Thorell, 1871 (Holrtic);
 Erigone reducta Schenkel, 1950 (EUA);
 Erigone remota L. Koch, 1869 (Palertic);
 Erigone remota dentigera Simon, 1926 (Sussa);
 Erigone rohtangensis Tikader, 1981 (ndia);
 Erigone rusticella Keyserling, 1891 (Brasil);
 Erigone rusticula Keyserling, 1891 (Brasil);
 Erigone rutila Millidge, 1995 (Tailndia);
 Erigone sagibia Strand, 1918 (Jap);
 Erigone sagicola Dnitz & Strand, 1906 (Jap);
 Erigone simillima Keyserling, 1886 (Rssia, Monglia, Alaska, Canad);
 Erigone sinensis Schenkel, 1936 (Rssia, Kyrgyzstan, Monglia, Xina);
 Erigone sirimonensis Bosmans, 1977 (Kenya);
 Erigone spadix Thorell, 1875 (Itlia);
 Erigone strandi Kolosvry, 1934 (Hongria);
 Erigone striaticeps Keyserling, 1886 (Argentina);
 Erigone stygia Gertsch, 1973 (Hawaii);
 Erigone subprominens Saito, 1936 (Xina);
 Erigone svenssoni Holm, 1975 (Escandinvia, Rssia);
 Erigone taibo Chamberlin, 1916 (Per);
 Erigone tamazunchalensis Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Erigone tanana Chamberlin & Ivie, 1947 (Alaska);
 Erigone tenuimana Simon, 1884 (Frana, Sussa);
 Erigone tepena Chickering, 1970 (Jamaica);
 Erigone tirolensis L. Koch, 1872 (Holrtic);
 Erigone tolucana Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Erigone tristis (Banks, 1892) (EUA);
 Erigone uintana Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Erigone uliginosa Millidge, 1991 (Per);
 Erigone vegeta Keyserling, 1891 (Brasil);
 Erigone velox Keyserling, 1886 (Brasil);
 Erigone venialis Keyserling, 1886 (Brasil);
 Erigone viabilis Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Erigone vicana Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone watertoni Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Erigone welchi Jackson, 1911 (Irlanda fins a Estnia, Moldvia);
 Erigone whitneyana Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Erigone whymperi O. P.-Cambridge, 1877 (Canad, Groenlndia);
 Erigone whymperi minor Jackson, 1933 (Canad);
 Erigone wiltoni Locket, 1973 (Nova Zelanda, Illes Comoro);
 Erigone zabluta Keyserling, 1886 (Per);
 Erigone zographica Crosby & Bishop, 1928 (EUA);

Erigonella.
Erigonella Dahl, 1901
 Erigonella groenlandica Strand, 1905 (Canad);
 Erigonella hiemalis (Blackwall, 1841) (Palertic);
 Erigonella ignobilis (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Erigonella stubbei Heimer, 1987 (Monglia);
 Erigonella subelevata (L. Koch, 1869) (Europa);
 Erigonella subelevata pyrenaea Denis, 1964 (Frana);

Erigonoploides.
Erigonoploides Eskov, 1989
 Erigonoploides cardiratus Eskov, 1989 (Rssia);

Erigonoplus.
Erigonoplus Simon, 1884
 Erigonoplus alticeps (Denis, 1951) (Frana);
 Erigonoplus ayyildizi Tanasevitch, Topu & Demir, 2005 (Turquia);
 Erigonoplus castellanus (O. P.-Cambridge, 1875) (Espanya);
 Erigonoplus dilatus (Denis, 1949) (Andorra);
 Erigonoplus globipes (L. Koch, 1872) (Palertic);
 Erigonoplus inclarus (Simon, 1881) (Crsega);
 Erigonoplus inspinosus Wunderlich, 1995 (Grcia);
 Erigonoplus jarmilae (Miller, 1943) (ustria, Repblica Txeca, Eslovquia, Rssia);
 Erigonoplus justus (O. P.-Cambridge, 1875) (Blgica, Frana, Alemanya);
 Erigonoplus kirghizicus Tanasevitch, 1989 (Kazakhstan);
 Erigonoplus latefissus (Denis, 1968) (Marroc);
 Erigonoplus minaretifer Eskov, 1986 (Rssia);
 Erigonoplus nigrocaeruleus (Simon, 1881) (Crsega);
 Erigonoplus ninae Tanasevitch & Fet, 1986 (Turkmenistan);
 Erigonoplus nobilis Thaler, 1991 (Itlia);
 Erigonoplus setosus Wunderlich, 1995 (Crocia, Grcia);
 Erigonoplus sibiricus Eskov & Marusik, 1997 (Rssia);
 Erigonoplus simplex Millidge, 1979 (Itlia);
 Erigonoplus spinifemuralis Dimitrov, 2003 (Bulgria);
 Erigonoplus turriger (Simon, 1881) (Frana);

Erigonops.
Erigonops Scharff, 1990
 Erigonops littoralis (Hewitt, 1915) (Sud-frica);

Erigophantes.
Erigophantes Wunderlich, 1995
 Erigophantes borneoensis Wunderlich, 1995 (Borneo);

Eskovia.
Eskovia Marusik & Saaristo, 1999
 Eskovia exarmata (Eskov, 1989) (Rssia, Canad);
 Eskovia mongolica Marusik & Saaristo, 1999 (Monglia);

Estrandia.
Estrandia Blauvelt, 1936
 Estrandia grandaeva (Keyserling, 1886) (Holrtic);

Eulaira.
Eulaira Chamberlin & Ivie, 1933
 Eulaira altura Chamberlin & Ivie, 1945 (EUA);
 Eulaira arctoa Holm, 1960 (Alaska);
 Eulaira chelata Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);
 Eulaira dela Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Eulaira delana Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);
 Eulaira hidalgoana Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Eulaira kaiba Chamberlin, 1948 (EUA);
 Eulaira mana Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Eulaira obscura Chamberlin & Ivie, 1945 (EUA);
 Eulaira schediana Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Eulaira schediana nigrescens Chamberlin & Ivie, 1945 (EUA);
 Eulaira simplex (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Eulaira suspecta Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA);
 Eulaira thumbia Chamberlin & Ivie, 1945 (EUA);
 Eulaira wioma Chamberlin, 1948 (EUA);

Eurymorion.
Eurymorion Millidge, 1993
 Eurymorion insigne (Millidge, 1991) (Brasil);
 Eurymorion nobile (Millidge, 1991) (Brasil);

Evansia.
Evansia O. P.-Cambridge, 1900
 Evansia merens O. P.-Cambridge, 1900 (Palertic);

Exechopsis.
Exechopsis Millidge, 1991
 Exechopsis conspicua Millidge, 1991 (Brasil);
 Exechopsis versicolor Millidge, 1991 (Colmbia, Ecuador);

Exocora.
Exocora Millidge, 1991
 Exocora pallida Millidge, 1991 (Veneuela);
 Exocora proba Millidge, 1991 (Bolvia);

Fageiella.
Fageiella Kratochvl, 1934
 Fageiella ensigera Deeleman-Reinhold, 1974 (Serbia);
 Fageiella patellata (Kulczyn'ski, 1913) (Europa Oriental i Meridional);

Falklandoglenes.
Falklandoglenes Usher, 1983
 Falklandoglenes spinosa Usher, 1983 (Illes Falkland);

Fissiscapus.
Fissiscapus Millidge, 1991
 Fissiscapus fractus Millidge, 1991 (Colmbia);
 Fissiscapus pusillus Millidge, 1991 (Colmbia);

Flagelliphantes.
Flagelliphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996
 Flagelliphantes bergstromi (Schenkel, 1931) (Palertic);
 Flagelliphantes flagellifer (Tanasevitch, 1988) (Rssia);
 Flagelliphantes sterneri (Eskov & Marusik, 1994) (Rssia);

Floricomus.
Floricomus Crosby & Bishop, 1925
 Floricomus bishopi Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Floricomus crosbyi Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Floricomus littoralis Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Floricomus mulaiki Gertsch & Davis, 1936 (EUA);
 Floricomus nasutus (Emerton, 1911) (EUA);
 Floricomus nigriceps (Banks, 1906) (EUA);
 Floricomus ornatulus Gertsch & Ivie, 1936 (EUA);
 Floricomus plumalis (Crosby, 1905) (EUA);
 Floricomus praedesignatus Bishop & Crosby, 1935 (EUA, Canad);
 Floricomus pythonicus Crosby & Bishop, 1925 (EUA);
 Floricomus rostratus (Emerton, 1882) (EUA);
 Floricomus setosus Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Floricomus tallulae Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);

Florinda.
Florinda O. P.-Cambridge, 1896
 Florinda coccinea (Hentz, 1850) (EUA, Mxic, ndies Occidentals);

Floronia.
Floronia Simon, 1887
 Floronia annulipes Berland, 1913 (Ecuador);
 Floronia bucculenta (Clerck, 1757) (Europa);
 Floronia exornata (L. Koch, 1878) (Rssia, Corea, Jap);
 Floronia fagei Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Floronia hunanensis Li & Song, 1993 (Xina);
 Floronia jiuhuensis Li & Zhu, 1987 (Xina);
 Floronia zhejiangensis Zhu, Chen & Sha, 1987 (Xina);

Formiphantes.
Formiphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996
 Formiphantes lephthyphantiformis (Strand, 1907) (Europa);

Frontella.
Frontella Kulczyn'ski, 1908
 Frontella pallida Kulczyn'ski, 1908 (Rssia);

Frontinella.
Frontinella F. O. P.-Cambridge, 1902
 Frontinella bella Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Frontinella communis (Hentz, 1850) (Amrica del Nord i Central);
 Frontinella huachuca Gertsch & Davis, 1946 (EUA);
 Frontinella huachuca benevola Gertsch & Davis, 1946 (Mxic);
 Frontinella hubeiensis Li & Song, 1993 (Xina);
 Frontinella laeta (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic);
 Frontinella omega Kraus, 1955 (El Salvador);
 Frontinella potosia Gertsch & Davis, 1946 (Mxic);
 Frontinella tibialis F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Frontinella zhui Li & Song, 1993 (Xina);

Frontinellina.
Frontinellina van Helsdingen, 1969
 Frontinellina dearmata (Kulczyn'ski, 1899) (Madeira);
 Frontinellina frutetorum (C. L. Koch, 1834) (Palertic);
 Frontinellina locketi van Helsdingen, 1970 (Sud-frica);

Frontiphantes.
Frontiphantes Wunderlich, 1987
 Frontiphantes fulgurenotatus (Schenkel, 1938) (Madeira);

Fusciphantes.
Fusciphantes Oi, 1960
 Fusciphantes longiscapus Oi, 1960 (Jap);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166468" title="Llista d'espcies de linfids (G-K)" nonfiltered="3080" processed="3067" dbindex="68098">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic de la lletra G a la K, amb totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Gibbafroneta.
Gibbafroneta Merrett, 2004
 Gibbafroneta gibbosa Merrett, 2004 (Congo);

Gibothorax.
Gibothorax Eskov, 1989
 Gibothorax tchernovi Eskov, 1989 (Rssia);

Gilvonanus.
Gilvonanus Millidge, 1991
 Gilvonanus lineatus Millidge, 1991 (Brasil);

Glyphesis.
Glyphesis Simon, 1926
 Glyphesis siaticus Eskov, 1989 (Rssia);
 Glyphesis cottonae (La Touche, 1945) (Palertic);
 Glyphesis idahoanus (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Glyphesis nemoralis Esyunin & Efimik, 1994 (Rssia, Ucrana);
 Glyphesis scopulifer (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Glyphesis servulus (Simon, 1881) (Europa);
 Glyphesis taoplesius Wunderlich, 1969 (Alemanya, Hongria);

Gnathonargus.
Gnathonargus Bishop & Crosby, 1935
 Gnathonargus unicorn (Banks, 1892) (EUA);

Gnathonarium.
Gnathonarium Karsch, 1881
 Gnathonarium biconcavum Tu & Li, 2004 (Xina);
 Gnathonarium dentatum (Wider, 1834) (Palertic);
 Gnathonarium dentatum orientale (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Gnathonarium exsiccatum (Bsenberg & Strand, 1906) (Jap);
 Gnathonarium gibberum Oi, 1960 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Gnathonarium suppositum (Kulczyn'ski, 1885) (Rssia, Alaska, Canad);
 Gnathonarium taczanowskii (O. P.-Cambridge, 1873) (Rssia, Monglia, Xina, Alaska);

Gnathonaroides.
Gnathonaroides Bishop & Crosby, 1938
 Gnathonaroides pedalis (Emerton, 1923) (EUA, Canad);

Gonatium.
Gonatium Menge, 1868
 Gonatium arimaense Oi, 1960 (Corea, Jap);
 Gonatium biimpressum Simon, 1884 (Crsega fins a Itlia);
 Gonatium cappadocium Millidge, 1981 (Turquia);
 Gonatium crassipalpum Bryant, 1933 (EUA, Canad, Alaska);
 Gonatium dayense Simon, 1884 (Algria);
 Gonatium ensipotens (Simon, 1881) (SouthEuropa Occidental);
 Gonatium fuscum Bsenberg, 1902 (Alemanya);
 Gonatium geniculosum Simon, 1918 (Frana);
 Gonatium gilbum Bsenberg, 1902 (Alemanya);
 Gonatium hilare (Thorell, 1875) (Palertic);
 Gonatium japonicum Simon, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Gonatium nemorivagum (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa Meridional);
 Gonatium nipponicum Millidge, 1981 (Rssia, Jap);
 Gonatium occidentale Simon, 1918 (Frana, Espanya, Algria);
 Gonatium orientale Fage, 1931 (Romania, Bulgria);
 Gonatium pacificum Eskov, 1989 (Rssia);
 Gonatium pallidum Bsenberg, 1902 (Alemanya);
 Gonatium paradoxum (L. Koch, 1869) (Palertic);
 Gonatium petrunkewitschi Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Gonatium rubellum (Blackwall, 1841) (Palertic);
 Gonatium rubens (Blackwall, 1833) (Palertic);
 Gonatium strugaense Drensky, 1929 (Macednia);

Gonatoraphis.
Gonatoraphis Millidge, 1991
 Gonatoraphis aenea Millidge, 1991 (Colmbia);
 Gonatoraphis lobata Millidge, 1991 (Colmbia);

Goneatara.
Goneatara Bishop & Crosby, 1935
 Goneatara eranistes (Crosby & Bishop, 1927) (EUA);
 Goneatara nasutus (Barrows, 1943) (EUA);
 Goneatara platyrhinus Crosby & Bishop, 1927 (EUA);
 Goneatara plausibilis Bishop & Crosby, 1935 (EUA);

Gongylidiellum.
Gongylidiellum Simon, 1884
 Gongylidiellum blandum Miller, 1970 (Angola);
 Gongylidiellum chiardolae Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Gongylidiellum compar (Oestring, 1861) (Europa);
 Gongylidiellum confusum Thaler, 1987 (Kashmir);
 Gongylidiellum crassipes Denis, 1952 (Romania);
 Gongylidiellum edentatum Miller, 1951 (Central, Europa Meridional);
 Gongylidiellum kathmanduense Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Gongylidiellum latebricola (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Gongylidiellum linguiformis Tu & Li, 2004 (Vietnam);
 Gongylidiellum minutum (Banks, 1892) (EUA);
 Gongylidiellum murcidum Simon, 1884 (Palertic);
 Gongylidiellum nepalense Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Gongylidiellum nigrolimbatum Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Gongylidiellum orduense Wunderlich, 1995 (Turquia);
 Gongylidiellum Panamnum Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Gongylidiellum tennesseense Petrunkevitch, 1925 (EUA);
 Gongylidiellum uschuaiense Simon, 1902 (Argentina);
 Gongylidiellum vivum (O. P.-Cambridge, 1875) (Palertic);

Gongylidioides.
Gongylidioides Oi, 1960
 Gongylidioides acmodontus Tu & Li, 2006 (Xina);
 Gongylidioides angustus Tu & Li, 2006 (Taiwan);
 Gongylidioides communis Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Gongylidioides cucullatus Oi, 1960 (Jap);
 Gongylidioides foratus (Ma & Zhu, 1990) (Xina);
 Gongylidioides galeritus Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Gongylidioides griseolineatus (Schenkel, 1936) (Rssia, Xina);
 Gongylidioides kaihotsui Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Gongylidioides kouqianensis Tu & Li, 2006 (Xina);
 Gongylidioides onoi Tazoe, 1994 (Xina, Vietnam, Jap);
 Gongylidioides monocornis Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Gongylidioides rimatus (Ma & Zhu, 1990) (Rssia, Xina);
 Gongylidioides ussuricus Eskov, 1992 (Rssia, Xina);

Gongylidium.
Gongylidium Menge, 1868
 Gongylidium baltoroi Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Gongylidium gebhardti Kolosvry, 1934 (Hongria);
 Gongylidium rufipes (Linnaeus, 1758) (Palertic);
 Gongylidium soror Thaler, 1993 (Itlia);

Gorbothorax.
Gorbothorax Tanasevitch, 1998
 Gorbothorax comatus Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Gorbothorax conicus Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Gorbothorax setifer Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Gorbothorax ungibbus Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Gorbothorax wunderlichi (Brignoli, 1983) (Nepal);

Grammonota.
Grammonota Emerton, 1882
 Grammonota angusta Dondale, 1959 (EUA, Canad);
 Grammonota barnesi Dondale, 1959 (EUA);
 Grammonota calcarata Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Grammonota capitata Emerton, 1924 (EUA);
 Grammonota chamberlini Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Grammonota coloradensis Dondale, 1959 (EUA);
 Grammonota culebra Mller & Heimer, 1991 (Colmbia);
 Grammonota dalunda Chickering, 1970 (Panam);
 Grammonota electa Bishop & Crosby, 1932 (Costa Rica);
 Grammonota emertoni Bryant, 1940 (Cuba);
 Grammonota gentilis Banks, 1898 (Amrica del Nord);
 Grammonota gigas (Banks, 1896) (EUA);
 Grammonota innota Chickering, 1970 (Panam);
 Grammonota inornata Emerton, 1882 (EUA, Canad);
 Grammonota insana (Banks, 1898) (Mxic);
 Grammonota inusiata Bishop & Crosby, 1932 (EUA);
 Grammonota jamaicensis Dondale, 1959 (Jamaica);
 Grammonota kincaidi (Banks, 1906) (EUA);
 Grammonota lutacola Chickering, 1970 (Panam);
 Grammonota maculata Banks, 1896 (EUA, Costa Rica);
 Grammonota maritima Emerton, 1925 (Canad);
 Grammonota nigriceps Banks, 1898 (Mxic);
 Grammonota nigrifrons Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA);
 Grammonota ornata (O. P.-Cambridge, 1875) (EUA, Canad);
 Grammonota pallipes Banks, 1895 (EUA);
 Grammonota pergrata (O. P.-Cambridge, 1894) (Guatemala);
 Grammonota pictilis (O. P.-Cambridge, 1875) (EUA, Canad);
 Grammonota salicicola Chamberlin, 1948 (EUA);
 Grammonota samariensis Mller & Heimer, 1991 (Colmbia);
 Grammonota secata Chickering, 1970 (Panam, Colmbia);
 Grammonota semipallida Emerton, 1919 (Canad);
 Grammonota subarctica Dondale, 1959 (Alaska);
 Grammonota suspiciosa Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA);
 Grammonota tabuna Chickering, 1970 (Costa Rica, Panam);
 Grammonota teresta Chickering, 1970 (Panam, Colmbia);
 Grammonota texana (Banks, 1899) (EUA);
 Grammonota trivittata Banks, 1895 (EUA);
 Grammonota trivittata Gergiana Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Grammonota vittata Barrows, 1919 (EUA);
 Grammonota zephyra Dondale, 1959 (EUA);

Graphomoa.
Graphomoa Chamberlin, 1924
 Graphomoa theridioides Chamberlin, 1924 (EUA);

Gravipalpus.
Gravipalpus Millidge, 1991
 Gravipalpus callosus Millidge, 1991 (Brasil);
 Gravipalpus crassus Millidge, 1991 (Per);

Gymnocymbium.
Gymnocymbium Millidge, 1991
 Gymnocymbium crassum Millidge, 1991 (Brasil);
 Gymnocymbium formosum Millidge, 1991 (Ecuador);
 Gymnocymbium grave Millidge, 1991 (Bolvia);
 Gymnocymbium propinquum Millidge, 1991 (Brasil);

Habreuresis.
Habreuresis Millidge, 1991
 Habreuresis falcata Millidge, 1991 (Xile);
 Habreuresis recta Millidge, 1991 (Xile);

Halorates.
Halorates Hull, 1911
 Halorates reprobus (O. P.-Cambridge, 1879) (Europa, Rssia);
 Halorates sexastriatus Fei, Gao & Chen, 1997 (Xina);

Haplinis.
Haplinis Simon, 1894
 Haplinis abbreviata (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis alticola Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Haplinis anomala Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Haplinis antipodiana Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Haplinis attenuata Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Haplinis australis Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Haplinis banksi (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis brevipes (Blest, 1979) (Illes Chatham);
 Haplinis chiltoni (Hogg, 1911) (Nova Zelanda);
 Haplinis contorta (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis diloris (Urquhart, 1886) (Nova Zelanda);
 Haplinis dunstani (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis exigua Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Haplinis fluviatilis (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis fucatinia (Urquhart, 1894) (Nova Zelanda);
 Haplinis fulvolineata Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Haplinis horningi (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis inexacta (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis innotabilis (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis insignis (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis major (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis marplesi Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Haplinis minutissima (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis morainicola Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Haplinis mundenia (Urquhart, 1894) (Nova Zelanda);
 Haplinis paradoxa (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis redacta (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis rufocephala (Urquhart, 1888) (Nova Zelanda);
 Haplinis rupicola (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis silvicola (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis similis (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis subclathrata Simon, 1894 (Nova Zelanda);
 Haplinis subdola (O. P.-Cambridge, 1879) (Nova Zelanda);
 Haplinis subtilis Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Haplinis taranakii (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis tegulata (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis titan (Blest, 1979) (Nova Zelanda);
 Haplinis tokaanuae Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Haplinis wairarapa Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);

Haplomaro.
Haplomaro Miller, 1970
 Haplomaro denisi Miller, 1970 (Angola);

Helophora.
Helophora Menge, 1866
 Helophora insignis (Blackwall, 1841) (Holrtic);
 Helophora kueideensis Hu, 2001 (Xina);
 Helophora orinoma (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Helophora reducta (Keyserling, 1886) (EUA, Alaska);
 Helophora tunagyna Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);

Helsdingenia.
Helsdingenia Saaristo & Tanasevitch, 2003
 Helsdingenia ceylonica (van Helsdingen, 1985) (Nepal, Sri Lanka);
 Helsdingenia extensa (Locket, 1968) (Santa Helena, frica, Madagascar, Illes Comoro);
 Helsdingenia hebes (Locket & Russell-Smith, 1980) (Nigria, Camerun);
 Helsdingenia hebesoides Saaristo & Tanasevitch, 2003 (Sumatra);

Herbiphantes.
Herbiphantes Tanasevitch, 1992
 Herbiphantes cericeus (Saito, 1934) (Rssia, Corea, Jap);
 Herbiphantes longiventris Tanasevitch, 1992 (Rssia);
 Herbiphantes pratensis Tanasevitch, 1992 (Rssia);

Heterolinyphia.
Heterolinyphia Wunderlich, 1973
 Heterolinyphia secunda Thaler, 1999 (Bhutan);
 Heterolinyphia tarakotensis Wunderlich, 1973 (Nepal, Kashmir);

Heterotrichoncus.
Heterotrichoncus Wunderlich, 1970
 Heterotrichoncus pusillus (Miller, 1958) (ustria, Repblica Txeca, Eslovquia);

Hilaira.
Hilaira Simon, 1884
 Hilaira siatica Eskov, 1987 (Rssia);
 Hilaira banini Marusik & Tanasevitch, 2003 (Monglia);
 Hilaira canaliculata (Emerton, 1915) (Rssia, EUA, Canad);
 Hilaira dapaensis Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Hilaira devitata Eskov, 1987 (Rssia);
 Hilaira excisa (O. P.-Cambridge, 1871) (Europa, Rssia);
 Hilaira gertschi Holm, 1960 (Rssia, Alaska);
 Hilaira gibbosa Tanasevitch, 1982 (Rssia, Monglia, Canad);
 Hilaira glacialis (Thorell, 1871) (Noruega, Rssia);
 Hilaira herniosa (Thorell, 1875) (Holrtic);
 Hilaira incondita (L. Koch, 1879) (Rssia);
 Hilaira jamalensis Eskov, 1981 (Rssia);
 Hilaira marusiki Eskov, 1987 (Rssia, Monglia);
 Hilaira minuta Eskov, 1979 (Rssia, Monglia);
 Hilaira nivalis Holm, 1937 (Rssia);
 Hilaira nubigena Hull, 1911 (Palertic, Alaska);
 Hilaira pelikena Eskov, 1987 (Rssia);
 Hilaira pervicax Hull, 1908 (Palertic);
 Hilaira proletaria (L. Koch, 1879) (Rssia, Alaska);
 Hilaira sibirica Eskov, 1987 (Rssia, Monglia, Canad);
 Hilaira syrojeczkovskii Eskov, 1981 (Rssia);
 Hilaira tuberculifera Sha & Zhu, 1995 (Xina);
 Hilaira vexatrix (O. P.-Cambridge, 1877) (Holrtic);

Himalaphantes.
Himalaphantes Tanasevitch, 1992
 Himalaphantes azumiensis (Oi, 1979) (Rssia, Xina, Jap);
 Himalaphantes grandiculus (Tanasevitch, 1987) (Nepal);
 Himalaphantes magnus (Tanasevitch, 1987) (Nepal);
 Himalaphantes martensi (Thaler, 1987) (Kashmir, Nepal);

Holma.
Holma Locket, 1974
 Holma bispicata Locket, 1974 (Angola);

Holminaria.
Holminaria Eskov, 1991
 Holminaria pallida Eskov, 1991 (Rssia);
 Holminaria prolata (O. P.-Cambridge, 1873) (Rssia);
 Holminaria sibirica Eskov, 1991 (Rssia, Monglia, Xina);

Horcotes.
Horcotes Crosby & Bishop, 1933
 Horcotes quadricristatus (Emerton, 1882) (EUA);
 Horcotes strandi (Sytshevskaja, 1935) (Finlndia, Rssia, Canad);
 Horcotes uncinatus Barrows, 1945 (EUA);

Houshenzinus.
Houshenzinus Tanasevitch, 2006
 Houshenzinus rimosus Tanasevitch, 2006 (Xina);

Hubertella.
Hubertella Platnick, 1989
 Hubertella orientalis (Georgescu, 1977) (Nepal);
 Hubertella thankurensis (Wunderlich, 1983) (Nepal);

Hybauchenidium.
Hybauchenidium Holm, 1973
 Hybauchenidium aquilonare (L. Koch, 1879) (Rssia, Alaska, Canad);
 Hybauchenidium cymbadentatum (Crosby & Bishop, 1935) (EUA);
 Hybauchenidium ferrumequinum (Grube, 1861) (Sucia, Finlndia, Rssia, Canad);
 Hybauchenidium gibbosum (Srensen, 1898) (Rssia, Alaska, Canad, EUA, Groenlndia);
 Hybauchenidium holmi Marusik, 1988 (Rssia);

Hybocoptus.
Hybocoptus Simon, 1884
 Hybocoptus corrugis (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa);
 Hybocoptus dubius Denis, 1950 (Frana);

Hylyphantes.
Hylyphantes Simon, 1884
 Hylyphantes geniculatus Tu & Li, 2003 (Xina);
 Hylyphantes graminicola (Sundevall, 1830) (Palertic);
 Hylyphantes nigritus (Simon, 1881) (Palertic);
 Hylyphantes spirellus Tu & Li, 2005 (Xina);
 Hylyphantes tanikawai Ono & Saito, 2001 (Illes Ryukyu);

Hyperafroneta.
Hyperafroneta Blest, 1979
 Hyperafroneta obscura Blest, 1979 (Nova Zelanda);

Hypomma.
Hypomma Dahl, 1886
 Hypomma aemonicum Deltshev, 2005 (Bulgria);
 Hypomma affine Schenkel, 1930 (Rssia, Jap);
 Hypomma bituberculatum (Wider, 1834) (Palertic);
 Hypomma brevitibiale (Wunderlich, 1980) (Macednia);
 Hypomma clypeatum Roewer, 1942 (Bioko);
 Hypomma coalescera (Kritscher, 1966) (Nova Calednia);
 Hypomma cornutum (Blackwall, 1833) (Palertic);
 Hypomma fulvum (Bsenberg, 1902) (Palertic);
 Hypomma marxi (Keyserling, 1886) (EUA);
 Hypomma nordlandicum Chamberlin & Ivie, 1947 (Alaska);
 Hypomma subarcticum Chamberlin & Ivie, 1947 (Alaska);

Hypselistes.
Hypselistes Simon, 1894
 Hypselistes acutidens Gao, Sha & Zhu, 1989 (Xina);
 Hypselistes siaticus Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Hypselistes australis Saito & Ono, 2001 (Rssia, Jap);
 Hypselistes basarukini Marusik & Leech, 1993 (Rssia);
 Hypselistes florens (O. P.-Cambridge, 1875) (EUA, Canad, possibly Bretanya);
 Hypselistes florens bulbiceps Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Hypselistes fossilobus Fei & Zhu, 1993 (Xina);
 Hypselistes jacksoni (O. P.-Cambridge, 1902) (Holrtic);
 Hypselistes kolymensis Marusik & Leech, 1993 (Rssia);
 Hypselistes paludicola Tullgren, 1955 (Sucia, Repblica Txeca);
 Hypselistes semiflavus (L. Koch, 1879) (Rssia);

Hypselocara.
Hypselocara Millidge, 1991
 Hypselocara altissimum (Simon, 1894) (Veneuela);

Hypsocephalus.
Hypsocephalus Millidge, 1978
 Hypsocephalus dahli (Lessert, 1909) (Europa);
 Hypsocephalus huberti (Millidge, 1975) (Crsega);
 Hypsocephalus nesiotes (Simon, 1914) (Crsega);
 Hypsocephalus paulae (Simon, 1918) (Frana, Sussa, Itlia);

Ibadana.
Ibadana Locket & Russell-Smith, 1980
 Ibadana cuspidata Locket & Russell-Smith, 1980 (Nigria, Camerun);

Iberoneta.
Iberoneta Deeleman-Reinhold, 1984
 Iberoneta nasewoa Deeleman-Reinhold, 1984 (Espanya);

Icariella.
Icariella Brignoli, 1979
 Icariella hauseri Brignoli, 1979 (Grcia);

Idionella.
Idionella Banks, 1893
 Idionella anomala (Gertsch & Ivie, 1936) (EUA);
 Idionella deserta (Gertsch & Ivie, 1936) (EUA);
 Idionella formosa (Banks, 1892) (EUA);
 Idionella formosa pista (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Idionella nesiotes (Crosby, 1924) (EUA);
 Idionella rugosa (Crosby, 1905) (EUA);
 Idionella sclerata (Ivie & Barrows, 1935) (EUA, Mxic);
 Idionella titivillitium (Crosby & Bishop, 1925) (EUA);
 Idionella tugana (Chamberlin, 1948) (EUA);

Improphantes.
Improphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996
 Improphantes biconicus (Tanasevitch, 1992) (Rssia);
 Improphantes complicatus (Emerton, 1882) (Holrtic);
 Improphantes decolor (Oestring, 1861) (Europa, frica del Nord);
 Improphantes falcatus (Bosmans, 1979) (Kenya);
 Improphantes flexilis (Tanasevitch, 1986) (Rssia);
 Improphantes furcabilis (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Improphantes geniculatus (Kulczyn'ski, 1898) (Europa, Rssia);
 Improphantes holmi (Kronestedt, 1975) (Sucia, Rssia);
 Improphantes improbulus (Simon, 1929) (Palertic);
 Improphantes mauensis (Caporiacco, 1949) (Kenya);
 Improphantes multidentatus (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Improphantes nitidus (Thorell, 1875) (Europa);
 Improphantes pamiricus (Tanasevitch, 1989) (Tajikistan);
 Improphantes potanini (Tanasevitch, 1989) (Kyrgyzstan);

Incestophantes.
Incestophantes Tanasevitch, 1992
 Incestophantes altaicus Tanasevitch, 2000 (Rssia);
 Incestophantes amotus (Tanasevitch, 1990) (Rssia, Gergia, Kazakhstan);
 Incestophantes ancus Tanasevitch, 1996 (Rssia);
 Incestophantes annulatus (Kulczyn'ski, 1882) (Europa Oriental);
 Incestophantes bonus Tanasevitch, 1996 (Rssia);
 Incestophantes calcaratus (Emerton, 1909) (Amrica del Nord);
 Incestophantes camtchadalicus (Tanasevitch, 1988) (Rssia);
 Incestophantes crucifer (Menge, 1866) (Palertic);
 Incestophantes cymbialis (Tanasevitch, 1988) (Rssia);
 Incestophantes duplicatus (Emerton, 1913) (EUA, Canad, Alaska);
 Incestophantes frigidus (Simon, 1884) (Europa);
 Incestophantes incestoides (Tanasevitch & Eskov, 1987) (Rssia);
 Incestophantes incestus (L. Koch, 1879) (Rssia, Monglia);
 Incestophantes khakassicus Tanasevitch, 1996 (Rssia);
 Incestophantes kochiellus (Strand, 1900) (Noruega, Sucia, Finlndia, Rssia, Xina);
 Incestophantes kotulai (Kulczyn'ski, 1904) (Europa Central);
 Incestophantes lamprus (Chamberlin, 1920) (EUA, Canad);
 Incestophantes laricetorum (Tanasevitch & Eskov, 1987) (Rssia);
 Incestophantes logunovi Tanasevitch, 1996 (Rssia);
 Incestophantes mercedes (Chamberlin & Ivie, 1943) (EUA);
 Incestophantes obtusus Tanasevitch, 1996 (Rssia);
 Incestophantes tuvensis Tanasevitch, 1996 (Rssia);
 Incestophantes washingtoni (Zorsch, 1937) (EUA, Canad);

Indophantes.
Indophantes Saaristo & Tanasevitch, 2003
 Indophantes barat Saaristo & Tanasevitch, 2003 (Sumatra);
 Indophantes bengalensis Saaristo & Tanasevitch, 2003 (ndia);
 Indophantes digitulus (Thaler, 1987) (Kashmir, Nepal);
 Indophantes halonatus (Li & Zhu, 1995) (Xina);
 Indophantes kalimantanus Saaristo & Tanasevitch, 2003 (Borneo);
 Indophantes kinabalu Saaristo & Tanasevitch, 2003 (Borneo);
 Indophantes lehtineni Saaristo & Tanasevitch, 2003 (Borneo);
 Indophantes pallidus Saaristo & Tanasevitch, 2003 (ndia);
 Indophantes ramosus Tanasevitch, 2006 (Xina);
 Indophantes sumatera Saaristo & Tanasevitch, 2003 (Sumatra);

Islandiana.
Islandiana Braendegaard, 1932
 Islandiana cavealis Ivie, 1965 (EUA);
 Islandiana coconino Ivie, 1965 (EUA);
 Islandiana cristata Eskov, 1987 (Rssia, Alaska, Canad);
 Islandiana falsifica (Keyserling, 1886) (Holrtic);
 Islandiana flaveola (Banks, 1892) (EUA, Canad);
 Islandiana flavoides Ivie, 1965 (EUA);
 Islandiana holmi Ivie, 1965 (EUA);
 Islandiana lasalana (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);
 Islandiana longisetosa (Emerton, 1882) (EUA, Canad, Alaska);
 Islandiana mimbres Ivie, 1965 (EUA);
 Islandiana muma Ivie, 1965 (EUA);
 Islandiana princeps Braendegaard, 1932 (EUA, Canad, Groenlndia, Iceland);
 Islandiana speophila Ivie, 1965 (EUA);
 Islandiana unicornis Ivie, 1965 (EUA);

Ivielum.
Ivielum Eskov, 1988
 Ivielum sibiricum Eskov, 1988 (Rssia, Monglia, Canad);

Jacksonella.
Jacksonella Millidge, 1951
 Jacksonella falconeri (Jackson, 1908) (Europa);
 Jacksonella sexoculata Paik & Yaginuma, 1969 (Corea);

Jalapyphantes.
Jalapyphantes Gertsch & Davis, 1946
 Jalapyphantes cuernavaca Gertsch & Davis, 1946 (Mxic);
 Jalapyphantes minoratus Gertsch & Davis, 1946 (Mxic);
 Jalapyphantes obscurus Millidge, 1991 (Ecuador);
 Jalapyphantes puebla Gertsch & Davis, 1946 (Mxic);

Janetschekia.
Janetschekia Schenkel, 1939
 Janetschekia monodon (O. P.-Cambridge, 1872) (Sussa, Alemanya, ustria, Itlia);
 Janetschekia necessaria Tanasevitch, 1985 (sia Central);

Johorea.
Johorea Locket, 1982
 Johorea decorata Locket, 1982 (Malisia);

Kaestneria.
Kaestneria Wiehle, 1956
 Kaestneria bicultrata Chen & Yin, 2000 (Xina);
 Kaestneria dorsalis (Wider, 1834) (Palertic);
 Kaestneria longissima (Zhu & Wen, 1983) (Rssia, Xina);
 Kaestneria minima Locket, 1982 (Malisia);
 Kaestneria pullata (O. P.-Cambridge, 1863) (Holrtic);
 Kaestneria rufula (Hackman, 1954) (EUA, Canad);
 Kaestneria torrentum (Kulczyn'ski, 1882) (Europa Oriental);

Kenocymbium.
Kenocymbium Millidge & Russell-Smith, 1992
 Kenocymbium deelemanae Millidge & Russell-Smith, 1992 (Sumatra);
 Kenocymbium simile Millidge & Russell-Smith, 1992 (Tailndia);

Ketambea.
Ketambea Millidge & Russell-Smith, 1992
 Ketambea permixta Millidge & Russell-Smith, 1992 (Java);
 Ketambea rostrata Millidge & Russell-Smith, 1992 (Sumatra);
 Ketambea vermiformis Millidge & Russell-Smith, 1992 (Java);

Kikimora.
Kikimora Eskov, 1988
 Kikimora palustris Eskov, 1988 (Finlndia, Rssia);

Knischatiria.
Knischatiria Wunderlich, 1976
 Knischatiria abnormis Wunderlich, 1976 (Queensland);
 Knischatiria longispina Wunderlich, 1995 (Sumatra);
 Knischatiria tuberosa Wunderlich, 1995 (Malisia);

Koinothrix.
Koinothrix Jocqu, 1981
 Koinothrix pequenops Jocqu, 1981 (Illes Cap Verd);

Kolymocyba.
Kolymocyba Eskov, 1989
 Kolymocyba petrophila Eskov, 1989 (Rssia);

Kratochviliella.
Kratochviliella Miller, 1938
 Kratochviliella bicapitata Miller, 1938 (Europa);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166469" title="Llista d'espcies de linfids (L)" nonfiltered="3081" processed="3068" dbindex="68099">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic, que comencen per la lletra L. Apareixen totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Labicymbium.
Labicymbium Millidge, 1991
 Labicymbium ambiguum Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium auctum Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium avium Millidge, 1991 (Ecuador);
 Labicymbium breve Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium cognatum Millidge, 1991 (Per);
 Labicymbium cordiforme Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium cygnus Ott & Lise, 1997 (Brasil);
 Labicymbium dentichele Millidge, 1991 (Per);
 Labicymbium exiguum Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium fuscum Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium jucundum Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium majus Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium montanum Millidge, 1991 (Veneuela);
 Labicymbium nigrum Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium opacum Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium rancho Ott & Lise, 1997 (Brasil);
 Labicymbium sturmi Millidge, 1991 (Colmbia);
 Labicymbium sublestum Millidge, 1991 (Colmbia, Ecuador);

Labulla.
Labulla Simon, 1884
 Labulla flahaulti Simon, 1914 (Frana, Espanya);
 Labulla insularis (Saito, 1935) (Jap);
 Labulla machadoi Hormiga & Scharff, 2005 (Portugal);
 Labulla nepula Tikader, 1970 (ndia);
 Labulla thoracica (Wider, 1834) (Europa, Rssia);

Labullinyphia.
Labullinyphia van Helsdingen, 1985
 Labullinyphia tersa (Simon, 1894) (Sri Lanka);

Labullula.
Labullula Strand, 1913
 Labullula annulipes Strand, 1913 (Camerun, Central frica, Angola, Illes Comoro);

Laetesia.
Laetesia Simon, 1908
 Laetesia amoena Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Laetesia siatica Millidge, 1995 (Tailndia);
 Laetesia aucklandensis (Forster, 1964) (Illes Auckland);
 Laetesia bellissima Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Laetesia chathami Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Laetesia distincta Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Laetesia egregia Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Laetesia forsteri Wunderlich, 1976 (Nova Galles del Sud);
 Laetesia germana Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Laetesia intermedia Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Laetesia leo van Helsdingen, 1972 (Sud d Austrlia);
 Laetesia minor Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Laetesia mollita Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Laetesia nornalupiensis Wunderlich, 1976 (Oest d Austrlia);
 Laetesia oceaniae (Berland, 1938) (Noves Hbrides);
 Laetesia olvidada Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Laetesia paragermana Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Laetesia peramoena (O. P.-Cambridge, 1879) (Nova Zelanda);
 Laetesia prominens Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Laetesia pseudamoena Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Laetesia pulcherrima Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Laetesia trispathulata (Urquhart, 1886) (Nova Zelanda);
 Laetesia weburdi (Urquhart, 1890) (Nova Zelanda);
 Laetesia woomeraensis Wunderlich, 1976 (Sud d Austrlia);

Laminacauda.
Laminacauda Millidge, 1985
 Laminacauda aluminensis Millidge, 1991 (Argentina);
 Laminacauda ansoni Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Laminacauda argentinensis Millidge, 1985 (Argentina);
 Laminacauda boliviensis Millidge, 1985 (Bolvia);
 Laminacauda cognata Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Laminacauda dentichelis Millidge, 1985 (Panam, Illes Galpagos);
 Laminacauda diffEUA Millidge, 1985 (Xile, Argentina);
 Laminacauda expers Millidge, 1991 (Per);
 Laminacauda fuegiana (Tullgren, 1901) (Xile, Illes Falkland);
 Laminacauda gigas Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Laminacauda grata Millidge, 1991 (Colmbia);
 Laminacauda ignobilis Millidge, 1991 (Brasil, Argentina);
 Laminacauda insulana Millidge, 1985 (Tristan da Cunha);
 Laminacauda luscinia Millidge, 1985 (Tristan da Cunha);
 Laminacauda magna Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Laminacauda malkini Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Laminacauda maxima Millidge, 1985 (Tristan da Cunha);
 Laminacauda monticola Millidge, 1985 (Bolvia);
 Laminacauda nana Millidge, 1991 (Xile);
 Laminacauda newtoni Millidge, 1985 (Xile, Argentina);
 Laminacauda nigriceps Millidge, 1991 (Per, Bolvia);
 Laminacauda orina (Chamberlin, 1916) (Per);
 Laminacauda palustris Millidge, 1991 (Ecuador);
 Laminacauda parvipalpis Millidge, 1985 (Xile);
 Laminacauda Perensis Millidge, 1985 (Per);
 Laminacauda plagiata (Tullgren, 1901) (Xile, Argentina);
 Laminacauda propinqua Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Laminacauda rubens Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Laminacauda sacra Millidge, 1991 (Bolvia);
 Laminacauda salsa Millidge, 1991 (Xile);
 Laminacauda suavis Millidge, 1991 (Colmbia);
 Laminacauda sublimis Millidge, 1991 (Per);
 Laminacauda thayerae Millidge, 1985 (Xile);
 Laminacauda tristani Millidge, 1985 (Tristan da Cunha);
 Laminacauda tuberosa Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Laminacauda tucumani Millidge, 1991 (Argentina);
 Laminacauda villagra Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);

Laminafroneta.
Laminafroneta Merrett, 2004
 Laminafroneta bidentata (Holm, 1968) (Congo, Kenya, Rwanda);
 Laminafroneta brevistyla (Holm, 1968) (Camerun, Congo, Kenya, Tanznia);

Laperousea.
Laperousea Dalmas, 1917
 Laperousea blattifera (Urquhart, 1887) (Austrlia, Nova Zelanda);
 Laperousea quindecimpunctata (Urquhart, 1893) (Tasmnia);

Lsiargus.
Lsiargus Kulczyn'ski, 1894
 Lsiargus hirsutoides Wunderlich, 1995 (Monglia);
 Lsiargus hirsutus (Menge, 1869) (Palertic);
 Lsiargus pilipes (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia);
 Lsiargus zhui Eskov & Marusik, 1994 (Rssia);

Lepthyphantes.
Lepthyphantes Menge, 1866
 Lepthyphantes abditus Tanasevitch, 1986 (Rssia);
 Lepthyphantes aberdarensis Russell-Smith & Jocqu, 1986 (Kenya);
 Lepthyphantes acoreensis Wunderlich, 1992 (Aores);
 Lepthyphantes acuminifrons Bosmans, 1978 (Etipia);
 Lepthyphantes aegeus Caporiacco, 1948 (Grcia);
 Lepthyphantes aelleni Denis, 1957 (Marroc);
 Lepthyphantes afer (Simon, 1913) (Algria);
 Lepthyphantes afghanus Denis, 1958 (Afganistan);
 Lepthyphantes agnellus Maurer & Thaler, 1988 (Itlia);
 Lepthyphantes ajoti Bosmans, 1991 (Algria);
 Lepthyphantes albimaculatus (O. P.-Cambridge, 1873) (Santa Helena);
 Lepthyphantes albuloides (O. P.-Cambridge, 1872) (Xipre, Israel);
 Lepthyphantes aldersoni Levi & Levi, 1955 (Canad);
 Lepthyphantes allegrii Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Lepthyphantes alpinus (Emerton, 1882) (Holrtic);
 Lepthyphantes alticola Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes altissimus Hu, 2001 (Xina);
 Lepthyphantes anachoretus Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes ancoriformis Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes annulipes Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Lepthyphantes arcticus (Keyserling, 1886) (Alaska);
 Lepthyphantes asceticus Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes bacelarae Schenkel, 1938 (Portugal);
 Lepthyphantes badhkyzensis Tanasevitch, 1986 (Turkmenistan);
 Lepthyphantes bakeri Scharff, 1990 (Tanznia);
 Lepthyphantes balearicus Denis, 1961 (Illes Balears);
 Lepthyphantes bamboutensis Bosmans, 1986 (Camerun);
 Lepthyphantes bamilekei Bosmans, 1986 (Camerun);
 Lepthyphantes beckeri Wunderlich, 1973 (Alemanya);
 Lepthyphantes beroni Deltshev, 1979 (Grcia);
 Lepthyphantes beshkovi Deltshev, 1979 (Creta);
 Lepthyphantes bhudbari Tikader, 1970 (ndia);
 Lepthyphantes bidentatus Hormiga & Ribera, 1990 (Espanya);
 Lepthyphantes bifurcatoides Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes bifurcatus Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes bigerrensis Simon, 1929 (Frana);
 Lepthyphantes bipartitus Tanasevitch, 1989 (Kyrgyzstan);
 Lepthyphantes biseriatus Simon & Fage, 1922 (Kenya);
 Lepthyphantes biseriatus infans Simon & Fage, 1922 (frica Oriental);
 Lepthyphantes bituberculatus Bosmans, 1978 (Etipia);
 Lepthyphantes brevihamatus Bosmans, 1985 (Marroc);
 Lepthyphantes brignolianus Deltshev, 1979 (Creta);
 Lepthyphantes buensis Bosmans & Jocqu, 1983 (Camerun);
 Lepthyphantes carlittensis Denis, 1952 (Frana);
 Lepthyphantes cavernicola Paik & Yaginuma, 1969 (Corea);
 Lepthyphantes centromeroides Kulczyn'ski, 1914 (Balcans, Bulgria, Romania);
 Lepthyphantes centromeroides carpaticus Dumitrescu & Georgescu, 1970 (Romania);
 Lepthyphantes chamberlini Schenkel, 1950 (EUA, Canad);
 Lepthyphantes chita Scharff, 1990 (Tanznia);
 Lepthyphantes clarus Oi, 1960 (Jap);
 Lepthyphantes concavus (Oi, 1960) (Jap);
 Lepthyphantes constantinescui Georgescu, 1989 (Romania);
 Lepthyphantes coomansi Bosmans, 1979 (Kenya);
 Lepthyphantes Corfensis Wunderlich, 1995 (Grcia);
 Lepthyphantes corsicos Wunderlich, 1980 (Crsega);
 Lepthyphantes cruciformis Tanasevitch, 1989 (Kyrgyzstan);
 Lepthyphantes cruentatus Tanasevitch, 1987 (Rssia, Gergia);
 Lepthyphantes cultellifer Schenkel, 1936 (Xina);
 Lepthyphantes deosaicola Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Lepthyphantes dilutus (Thorell, 1875) (Sucia);
 Lepthyphantes djazairi Bosmans, 1985 (Algria);
 Lepthyphantes dolichoskeles Scharff, 1990 (Tanznia);
 Lepthyphantes ebinoensis Oi, 1979 (Jap);
 Lepthyphantes eleonorae Wunderlich, 1995 (Sardenya);
 Lepthyphantes emarginatus Fage, 1931 (Algria);
 Lepthyphantes encaustus (Becker, 1879) (Moldvia);
 Lepthyphantes erigonoides Schenkel, 1936 (Xina);
 Lepthyphantes escapus Tanasevitch, 1989 (Turkmenistan);
 Lepthyphantes eugeni Roewer, 1942 (Frana, Espanya);
 Lepthyphantes exvaginatus Deeleman-Reinhold, 1984 (Algria);
 Lepthyphantes fagei Machado, 1939 (Espanya);
 Lepthyphantes faustus Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes fernandezi Berland, 1924 (Illa Juan Fernandez);
 Lepthyphantes furcillifer Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Lepthyphantes gadesi Fage, 1931 (Espanya);
 Lepthyphantes garganicus Caporiacco, 1951 (Itlia);
 Lepthyphantes hamifer Simon, 1884 (Palertic);
 Lepthyphantes himuronis Saito, 1992 (Jap);
 Lepthyphantes hirsutus Tanasevitch, 1988 (Rssia);
 Lepthyphantes hissaricus Tanasevitch, 1989 (Tajikistan);
 Lepthyphantes howelli Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Lepthyphantes huberti Wunderlich, 1980 (Crsega);
 Lepthyphantes hublei Bosmans, 1986 (Camerun);
 Lepthyphantes hummeli Schenkel, 1936 (Xina);
 Lepthyphantes ibericus Ribera, 1981 (Espanya);
 Lepthyphantes impudicus Kulczyn'ski, 1909 (Madeira);
 Lepthyphantes incertissimus Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Lepthyphantes inopinatus Locket, 1968 (Congo);
 Lepthyphantes intricatus (Emerton, 1911) (EUA, Canad);
 Lepthyphantes iranicus Saaristo & Tanasevitch, 1996 (Iran);
 Lepthyphantes japonicus Oi, 1960 (Jap);
 Lepthyphantes kansuensis Schenkel, 1936 (Xina);
 Lepthyphantes kaszabi Wunderlich, 1995 (Monglia);
 Lepthyphantes kekenboschi Bosmans, 1979 (Kenya);
 Lepthyphantes kenyensis Bosmans, 1979 (Kenya);
 Lepthyphantes keyserlingi (Ausserer, 1867) (Palertic);
 Lepthyphantes kilimandjaricus Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Lepthyphantes kolymensis Tanasevitch & Eskov, 1987 (Rssia);
 Lepthyphantes kratochvili Fage, 1945 (Creta);
 Lepthyphantes kuhitangensis Tanasevitch, 1989 (sia Central, Xina);
 Lepthyphantes lagodekhensis Tanasevitch, 1990 (Gergia);
 Lepthyphantes laguncula Denis, 1937 (Algria);
 Lepthyphantes latrobei Millidge, 1995 (Krakatoa);
 Lepthyphantes latus Paik, 1965 (Corea);
 Lepthyphantes lebronneci Berland, 1935 (Illes Marqueses);
 Lepthyphantes leprosus (Ohlert, 1865) (Holrtic, Xile);
 Lepthyphantes leucocerus Locket, 1968 (Angola);
 Lepthyphantes leucopygus Denis, 1939 (Frana);
 Lepthyphantes ligulifer Denis, 1952 (Romania);
 Lepthyphantes lingsoka Tikader, 1970 (ndia);
 Lepthyphantes linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Lepthyphantes locketi van Helsdingen, 1977 (Angola, Kenya);
 Lepthyphantes longihamatus Bosmans, 1985 (Marroc);
 Lepthyphantes louettei Jocqu, 1985 (Illes Comoro);
 Lepthyphantes lundbladi Schenkel, 1938 (Madeira);
 Lepthyphantes luteipes (L. Koch, 1879) (Rssia, Kazakhstan, Monglia, Jap);
 Lepthyphantes maculatus (Banks, 1900) (EUA);
 Lepthyphantes maesi Bosmans, 1986 (Camerun);
 Lepthyphantes magnesiae Brignoli, 1979 (Grcia);
 Lepthyphantes manengoubensis Bosmans, 1986 (Camerun);
 Lepthyphantes mauli Wunderlich, 1992 (Madeira);
 Lepthyphantes maurusius Brignoli, 1978 (Marroc);
 Lepthyphantes mbaboensis Bosmans, 1986 (Camerun);
 Lepthyphantes meillonae Denis, 1953 (Frana);
 Lepthyphantes messapicus Caporiacco, 1939 (Itlia);
 Lepthyphantes micromegethes Locket, 1968 (Angola);
 Lepthyphantes microserratus Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Lepthyphantes minusculus Locket, 1968 (Congo);
 Lepthyphantes minutus (Blackwall, 1833) (Holrtic);
 Lepthyphantes msuyai Scharff, 1990 (Tanznia);
 Lepthyphantes murmanicola Strand, 1913 (Rssia);
 Lepthyphantes natalis Bosmans, 1986 (Camerun);
 Lepthyphantes nenilini Tanasevitch, 1988 (Rssia);
 Lepthyphantes neocaledonicus Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Lepthyphantes nepalensis Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes nigridorsus Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Lepthyphantes nigropictus Bosmans, 1979 (Kenya);
 Lepthyphantes nitidior Simon, 1929 (Frana);
 Lepthyphantes nodifer Simon, 1884 (Europa);
 Lepthyphantes notabilis Kulczyn'ski, 1887 (Europa Central);
 Lepthyphantes numilionis Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes obtusicornis Bosmans, 1979 (Kenya);
 Lepthyphantes occultus Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes okuensis Bosmans, 1986 (Camerun);
 Lepthyphantes ollivieri Denis, 1957 (Frana);
 Lepthyphantes opilio Simon, 1929 (Frana);
 Lepthyphantes palaeformis Tanasevitch, 1989 (sia Central);
 Lepthyphantes palmeroensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Lepthyphantes pannonicus Kolosvry, 1935 (Hongria);
 Lepthyphantes paoloi Wunderlich, 1995 (Sardenya);
 Lepthyphantes patulus Locket, 1968 (Angola);
 Lepthyphantes pennatus Scharff, 1990 (Tanznia);
 Lepthyphantes pepticus Tanasevitch, 1988 (Kazakhstan, Monglia);
 Lepthyphantes perfidus Tanasevitch, 1985 (sia Central);
 Lepthyphantes phallifer Fage, 1931 (Espanya);
 Lepthyphantes phialoides Scharff, 1990 (Tanznia);
 Lepthyphantes pieltaini Machado, 1940 (Marroc);
 Lepthyphantes pratorum Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Lepthyphantes quadrimaculatus Kulczyn'ski, 1898 (Europa, Rssia);
 Lepthyphantes rainieri Emerton, 1926 (Canad);
 Lepthyphantes rimicola Lawrence, 1964 (Sud-frica);
 Lepthyphantes ritae Bosmans, 1985 (Espanya, Marroc, Algria);
 Lepthyphantes rotundatus Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes rubescens Emerton, 1926 (Canad);
 Lepthyphantes rudrai Tikader, 1970 (ndia);
 Lepthyphantes ruwenzori Jocqu, 1985 (Congo, Uganda);
 Lepthyphantes sardous Gozo, 1908 (Sardenya);
 Lepthyphantes saurensis Eskov, 1995 (Kazakhstan);
 Lepthyphantes sbordonii Brignoli, 1970 (Iran);
 Lepthyphantes serratus Oi, 1960 (Jap);
 Lepthyphantes setifer Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes sherpa Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes silvamontanus Bosmans & Jocqu, 1983 (Camerun);
 Lepthyphantes simiensis Bosmans, 1978 (Etipia);
 Lepthyphantes spasskyi Tanasevitch, 1986 (sia Central);
 Lepthyphantes speculae Denis, 1959 (Lebanon);
 Lepthyphantes striatiformis Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Lepthyphantes strinatii Hubert, 1970 (Tunsia);
 Lepthyphantes subtilis Tanasevitch, 1989 (Kyrgyzstan);
 Lepthyphantes tamara Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Lepthyphantes tenerrimus Simon, 1929 (Frana);
 Lepthyphantes tes Marusik, Hippa & Koponen, 1996 (Rssia);
 Lepthyphantes theosophicus Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes thienemanni Schenkel, 1925 (Alemanya);
 Lepthyphantes todillus Simon, 1929 (Frana);
 Lepthyphantes trivittatus Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Lepthyphantes tropicalis Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Lepthyphantes tullgreni Bosmans, 1978 (Tanznia);
 Lepthyphantes turanicus Tanasevitch & Fet, 1986 (Turkmenistan);
 Lepthyphantes turbatrix (O. P.-Cambridge, 1877) (Amrica del Nord, Groenlndia);
 Lepthyphantes ultimus Tanasevitch, 1989 (Tajikistan);
 Lepthyphantes umbratilis (Keyserling, 1886) (EUA);
 Lepthyphantes vanstallei Bosmans, 1986 (Camerun);
 Lepthyphantes venereus Simon, 1913 (Algria);
 Lepthyphantes vividus Denis, 1955 (Lebanon);
 Lepthyphantes yadongensis Hu, 2001 (Xina);
 Lepthyphantes yeti Tanasevitch, 1987 (Nepal);
 Lepthyphantes yushuensis Hu, 2001 (Xina);
 Lepthyphantes zaragozai Ribera, 1981 (Espanya);
 Lepthyphantes zhangmuensis Hu, 2001 (Xina);

Leptorhoptrum.
Leptorhoptrum Kulczyn'ski, 1894
 Leptorhoptrum platei (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Illa Juan Fernandez);
 Leptorhoptrum robustum (Oestring, 1851) (Holrtic);

Leptothrix.
Leptothrix Menge, 1869
 Leptothrix hardyi (Blackwall, 1850) (Palertic);

Lessertia.
Lessertia Smith, 1908
 Lessertia barbara (Simon, 1884) (Espanya, Marroc, Algria);
 Lessertia dentichelis (Simon, 1884) (Europa, Illes Canries, Madeira, Canad, Nova Zelanda);

Lessertinella.
Lessertinella Denis, 1947
 Lessertinella carpatica Weiss, 1979 (Eslovquia, Romania);
 Lessertinella kulczynskii (Lessert, 1910) (Sussa, Alemanya, ustria, Eslovquia, Itlia);

Lidia.
Lidia Saaristo & Marusik, 2004
 Lidia molesta (Tanasevitch, 1989) (Kyrgyzstan);
 Lidia tarabaevi Saaristo & Marusik, 2004 (Kazakhstan);

Liger.
Liger O. P.-Cambridge, 1896
 Liger incompta O. P.-Cambridge, 1896 (Guatemala);

Limoneta.
Limoneta Bosmans & Jocqu, 1983
 Limoneta graminicola Bosmans & Jocqu, 1983 (Camerun);
 Limoneta sirimoni (Bosmans, 1979) (Kenya, Sud-frica);

Linyphantes.
Linyphantes Chamberlin & Ivie, 1942
 Linyphantes aeronauticus (Petrunkevitch, 1929) (EUA);
 Linyphantes aliso Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes anacortes Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes delmarus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes distinctus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes eureka Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes laguna Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes microps Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes natches Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes nehalem Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes nigrescens Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes obscurus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes orcinus (Emerton, 1917) (EUA, Canad);
 Linyphantes pacificus (Banks, 1905) (EUA);
 Linyphantes pacificus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes pualla Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA, Canad);
 Linyphantes santinez Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes santinez verdugo Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Linyphantes tragicus (Banks, 1898) (Mxic);
 Linyphantes Victria Chamberlin & Ivie, 1942 (Canad);

Linyphia.
Linyphia Latreille, 1804
 Linyphia adstricta (Keyserling, 1886) (EUA);
 Linyphia albiapiata Urquhart, 1891 (Nova Zelanda);
 Linyphia albipunctata O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Linyphia alpicola van Helsdingen, 1969 (Europa Central);
 Linyphia armata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Linyphia bicolor Nicolet, 1849 (Xile);
 Linyphia bicuspis (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Linyphia bifasciata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Costa Rica);
 Linyphia bisignata (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Linyphia calcarifera (Keyserling, 1886) (Panam, Colmbia);
 Linyphia catalina Gertsch, 1951 (EUA);
 Linyphia chiapsia Gertsch & Davis, 1946 (Mxic);
 Linyphia clara (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Linyphia confinis O. P.-Cambridge, 1902 (Guatemala);
 Linyphia consanguinea O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Linyphia cruenta Urquhart, 1891 (Nova Zelanda);
 Linyphia cylindrata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Linyphia decorata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Linyphia distincta Nicolet, 1849 (Xile);
 Linyphia duplicata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic, Guatemala);
 Linyphia eiseni Banks, 1898 (Mxic);
 Linyphia emertoni Thorell, 1875 (Canad);
 Linyphia falculifera (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Costa Rica);
 Linyphia ferentaria (Keyserling, 1886) (Per);
 Linyphia horaea (Keyserling, 1886) (Colmbia);
 Linyphia hortensis Sundevall, 1830 (Palertic);
 Linyphia hospita (Keyserling, 1886) (Colmbia);
 Linyphia hui Hu, 2001 (Xina);
 Linyphia karschi Roewer, 1942 (Sao Tom?);
 Linyphia lambda (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Guatemala);
 Linyphia lehmanni Simon, 1903 (Argentina);
 Linyphia leucosternon White, 1841 (Brasil);
 Linyphia limatula Simon, 1904 (Xile);
 Linyphia limbata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic, Guatemala);
 Linyphia lineola Pavesi, 1883 (Etipia);
 Linyphia linguatula (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Guatemala);
 Linyphia linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Linyphia longiceps (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Linyphia longispina (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Linyphia ludibunda (Keyserling, 1886) (Per);
 Linyphia lurida (Keyserling, 1886) (Colmbia);
 Linyphia maculosa (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Linyphia maura Thorell, 1875 (Mediterrani Occidental);
 Linyphia melanoprocta Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Linyphia menyuanensis Hu, 2001 (Xina);
 Linyphia mimonti Simon, 1884 (Itlia, Grcia, Lebanon);
 Linyphia monticolens Roewer, 1942 (Per);
 Linyphia multicolor Urquhart, 1891 (Nova Zelanda);
 Linyphia multipunctata Nicolet, 1849 (Xile);
 Linyphia neophita Hentz, 1850 (EUA);
 Linyphia nepalensis Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Linyphia nicobarensis Tikader, 1977 (Illes Nicobar);
 Linyphia nigrita (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Guatemala);
 Linyphia nitens Urquhart, 1893 (Tasmnia);
 Linyphia obesa Thorell, 1875 (Sucia);
 Linyphia obscurella Roewer, 1942 (Brasil);
 Linyphia octopunctata (Chamberlin & Ivie, 1936) (Panam);
 Linyphia oligochronia (Keyserling, 1886) (Per);
 Linyphia orophila Thorell, 1877 (EUA);
 Linyphia pellos Urquhart, 1891 (Nova Zelanda);
 Linyphia perampla O. P.-Cambridge, 1885 (ndia);
 Linyphia Perana (Keyserling, 1886) (Per);
 Linyphia petrunkevitchi Roewer, 1942 (Guatemala);
 Linyphia phaeochorda Rainbow, 1920 (Norfolk);
 Linyphia phyllophora Thorell, 1890 (Sumatra);
 Linyphia picta Nicolet, 1849 (Xile);
 Linyphia polita Blackwall, 1870 (Siclia);
 Linyphia postica (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Linyphia rita Gertsch, 1951 (EUA);
 Linyphia rubella Keyserling, 1886 (Per);
 Linyphia rubriceps (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Linyphia rustica (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Linyphia sagana D?nitz & Strand, 1906 (Jap);
 Linyphia sikkimensis Tikader, 1970 (ndia);
 Linyphia simplicata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Guatemala);
 Linyphia straminea O. P.-Cambridge, 1885 (ndia);
 Linyphia subluteae Urquhart, 1893 (Tasmnia);
 Linyphia tauphora Chamberlin, 1928 (EUA);
 Linyphia tenuipalpis Simon, 1884 (Europa fins a sia Central, Algria);
 Linyphia tenuipes Nicolet, 1849 (Xile);
 Linyphia textrix Walckenaer, 1842 (EUA);
 Linyphia triangularis (Clerck, 1757) (Palertic, introduda a EUA);
 Linyphia triangularis juniperina Kolosvry, 1933 (Hongria);
 Linyphia triangularoides Schenkel, 1936 (Xina);
 Linyphia trifalcata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Guatemala);
 Linyphia triumphalis Denis, 1952 (Romania);
 Linyphia tuasivia Marples, 1955 (Samoa, Aitutaki);
 Linyphia tubernaculofaciens Hingston, 1932 (Guyana);
 Linyphia urbasae Tikader, 1970 (ndia);
 Linyphia virgata (Keyserling, 1886) (Per);
 Linyphia xilitla Gertsch & Davis, 1946 (Mxic);

Locketella.
Locketella zdikmen, 2007 (replacement name for Kuala Locket, 1982)
 Locketella fissivulva (Millidge & Russell-Smith, 1992) (Borneo);
 Locketella pusilla (Millidge & Russell-Smith, 1992) (Borneo);
 Locketella versa (Locket, 1982) (Malisia);

Locketidium.
Locketidium Jocqu, 1981
 Locketidium bosmansi Jocqu, 1981 (Malawi);
 Locketidium couloni Jocqu, 1981 (Kenya);
 Locketidium stuarti Scharff, 1990 (Tanznia);

Locketiella.
Locketiella Millidge & Russell-Smith, 1992
 Locketiella merretti Millidge, 1995 (Krakatoa);
 Locketiella parva Millidge & Russell-Smith, 1992 (Borneo);

Lomaita.
Lomaita Bryant, 1948
 Lomaita darlingtoni Bryant, 1948 (Hispaniola);

Lophomma.
Lophomma Menge, 1868
 Lophomma albulum Paik, 1983 (Corea);
 Lophomma candidum Bsenberg, 1902 (Alemanya);
 Lophomma cognatum Holm, 1960 (Rssia, Alaska);
 Lophomma depressum (Emerton, 1882) (EUA);
 Lophomma pingrense Crosby & Bishop, 1933 (EUA);
 Lophomma punctatum (Blackwall, 1841) (Palertic);
 Lophomma rufipes Bsenberg, 1902 (Alemanya);
 Lophomma sylvaticum (Emerton, 1913) (EUA);
 Lophomma tanasevitchi Zhang, Zhang & Yu, 2003 (Xina);
 Lophomma umbilicatum Crosby & Bishop, 1933 (EUA);
 Lophomma vaccinii (Emerton, 1926) (EUA);

Lotusiphantes.
Lotusiphantes Chen & Yin, 2001
 Lotusiphantes nanyuensis Chen & Yin, 2001 (Xina);

Lucrinus.
Lucrinus O. P.-Cambridge, 1904
 Lucrinus putus O. P.-Cambridge, 1904 (Sud-frica);

Lygarina.
Lygarina Simon, 1894
 Lygarina berlandi Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Lygarina caracasana Simon, 1894 (Veneuela);
 Lygarina finitima Millidge, 1991 (Per);
 Lygarina nitida Simon, 1894 (Brasil);
 Lygarina silvicola Millidge, 1991 (Brasil);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166470" title="Urb III" nonfiltered="3082" processed="3069" dbindex="68100">

Urb III ( Mil, 1120 -   Ferrara, 20 d'octubre de 1187) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1185 al 1187.

De nom Uberto Crivelli va ser nomenat cardenal el 1182 i arquebisbe de Mil el 1185. Aquell mateix any, el 25 de novembre, va morir el pontfex Luci III, i aquell mateix dia s elegit papa, sent consagrat l'1 de desembre.

El seu pontificat, de amb prou feines dos anys, est presidit per l'enfrontament amb l'emperador Frederic I motivat per la intenci d'aquest de recuperar la seva influncia en Itlia perduda en 1176 desprs de la derrota soferta per l'emperador germnic en la batalla de Legnano.

Per a aix, Frederic I fixa el seu objectiu en el control del regne normand de Siclia, servint-se per a aix del matrimoni el 4 de gener del 1186 del seu fill, el futur Enric VI, amb Constanza que en aquells moments era l'hereva de la corona siciliana en no tenir descendncia el seu nebot i rei Guillem II de Siclia. Amb aquest matrimoni el papat perd el suport que com a estat vassall de la Santa Seu rebia del Regne de Siclia i a ms, passa a veure's amenaat tamb des del sud per l'imperi germnic.

Urb III trenca les seves relacions amb Frederic I i es nega al desig d'aquest de veure coronat, abans de morir, el seu fill Enric com a emperador. La cerimnia tanmateix es du a terme, en substituir l'emperador, com a oficiant de la mateixa, el Papa pel patriarca d'Aquilea.

 Davant d'aquesta ofensa, el Papa excomunica el patriarca i els bisbes que van intervenir en la cerimnia i nomena com a arquebisbe de Trveris al candidat vetat per l'emperador, qui en resposta fa que el seu fill Enric ocupi els Estats Pontificis. El papa amenaa l'emperador amb l'excomuni, per finalment davant de la falta de suport dels bisbes alemanys es va veure obligat a cedir en la reuni mantinguda a Gelnhausen.

Aquesta derrota moral junt amb la notcia de la derrota soferta en la Batalla d'Hattin per la qual es va perdre Jerusalem van afectar la salut d'Urb que va morir el 20 d'octubre del 1187.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Sus in crivello (El porc pel garbell), apellatiu que fa referncia al seu cognom (crivelli = "garbell"), i que al seu escut d'armes apareix un porc.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166471" title="Llista d'espcies de linfids (M)" nonfiltered="3083" processed="3070" dbindex="68101">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic, que comencen per la lletra M. Apareixen totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Machadocara.
Machadocara Miller, 1970
 Machadocara dubia Miller, 1970 (Congo);
 Machadocara gongylioides Miller, 1970 (Zambia);

Macrargus.
Macrargus Dahl, 1886
 Macrargus alpinus Li & Zhu, 1993 (Xina);
 Macrargus australis Berland, 1924 (Illa Juan Fernndez);
 Macrargus boreus Holm, 1968 (Sucia, Finlndia, Rssia, Ucrana);
 Macrargus carpenteri (O. P.-Cambridge, 1894) (Palertic);
 Macrargus excavatus (O. P.-Cambridge, 1882) (Europa);
 Macrargus multesimus (O. P.-Cambridge, 1875) (Holrtic);
 Macrargus pacificus Berland, 1924 (Illa Juan Fernndez);
 Macrargus rabeleri Schenkel, 1936 (Sussa);
 Macrargus rufus (Wider, 1834) (Palertic);

Maculoncus.
Maculoncus Wunderlich, 1995
 Maculoncus parvipalpus Wunderlich, 1995 (Grcia);

Malkinella.
Malkinella Millidge, 1991
 Malkinella insulanus Millidge, 1991 (Illa Juan Fernndez);

Malkinia.
Malkinia Millidge, 1991
 Malkinia melanocephala Millidge, 1991 (Illa Juan Fernndez);

Mansuphantes.
Mansuphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996
 Mansuphantes arciger (Kulczyn'ski, 1882) (Europa);
 Mansuphantes aridus (Thorell, 1875) (Sussa, ustria, Itlia);
 Mansuphantes auruncus (Brignoli, 1979) (Itlia);
 Mansuphantes fragilis (Thorell, 1875) (Europa);
 Mansuphantes gladiola (Simon, 1884) (Frana, Crsega);
 Mansuphantes korgei (Saaristo & Tanasevitch, 1996) (Turquia);
 Mansuphantes mansuetus (Thorell, 1875) (Palertic);
 Mansuphantes ovalis (Tanasevitch, 1987) (Rssia, Gergia, Azerbaijan);
 Mansuphantes parmatus (Tanasevitch, 1990) (Rssia, Azerbaijan);
 Mansuphantes pseudoarciger (Wunderlich, 1985) (Sussa);
 Mansuphantes rectilamellus (Deltshev, 1988) (Bulgria);
 Mansuphantes rossii (Caporiacco, 1927) (ustria, Itlia);
 Mansuphantes simoni (Kulczyn'ski, 1894) (Europa Occidental);

Maorineta.
Maorineta Millidge, 1988
 Maorineta acerba Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Maorineta ambigua Millidge, 1991 (Illes Marshall, Illes Carolines, Cook);
 Maorineta gentilis Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Maorineta minor Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Maorineta mollis Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Maorineta sulcata Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Maorineta tibialis Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Maorineta tumida Millidge, 1988 (Nova Zelanda);

Maro.
Maro O. P.-Cambridge, 1906
 Maro amplus Dondale & Buckle, 2001 (Canad, EUA);
 Maro borealis Eskov, 1991 (Rssia);
 Maro bureensis Tanasevitch, 2006 (Rssia);
 Maro flavescens (O. P.-Cambridge, 1873) (Rssia, Monglia);
 Maro khabarum Tanasevitch, 2006 (Rssia);
 Maro lautus Saito, 1984 (Rssia, Jap);
 Maro lehtineni Saaristo, 1971 (Europa);
 Maro lepidus Casemir, 1961 (Europa);
 Maro minutus O. P.-Cambridge, 1906 (Palertic);
 Maro nearcticus Dondale & Buckle, 2001 (Canad, EUA);
 Maro pansibiricus Tanasevitch, 2006 (Rssia);
 Maro perpusillus Saito, 1984 (Jap);
 Maro saaristoi Eskov, 1980 (Rssia);
 Maro sibiricus Eskov, 1980 (Rssia);
 Maro sublestus Falconer, 1915 (Palertic);
 Maro ussuricus Tanasevitch, 2006 (Rssia);

Martensinus.
Martensinus Wunderlich, 1973
 Martensinus annulatus Wunderlich, 1973 (Nepal);
 Martensinus micronetiformis Wunderlich, 1973 (Nepal);

Masikia.
Masikia Millidge, 1984
 Masikia indistincta (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia, Alaska, Canad);
 Masikia relicta (Chamberlin, 1948) (EUA);

Maso.
Maso Simon, 1884
 Maso alticeps (Emerton, 1909) (EUA);
 Maso gallicus Simon, 1894 (Europa fins a Azerbaijan);
 Maso Krakatoaensis Bristowe, 1931 (Krakatoa);
 Maso navajo Chamberlin, 1948 (EUA);
 Maso politus Banks, 1896 (EUA);
 Maso sundevalli (Oestring, 1851) (Holrtic);

Masoncus.
Masoncus Chamberlin, 1948
 Masoncus arienus Chamberlin, 1948 (EUA);
 Masoncus conspectus (Gertsch & Davis, 1936) (EUA);
 Masoncus dux Chamberlin, 1948 (Canad);
 Masoncus pogonophilus Cushing, 1995 (EUA);

Masonetta.
Masonetta Chamberlin & Ivie, 1939
 Masonetta floridana (Ivie & Barrows, 1935) (EUA);

Mecopisthes.
Mecopisthes Simon, 1926
 Mecopisthes alter Thaler, 1991 (Itlia);
 Mecopisthes crassirostris (Simon, 1884) (Frana);
 Mecopisthes daiarum Bosmans, 1993 (Algria);
 Mecopisthes jacquelinae Bosmans, 1993 (Marroc);
 Mecopisthes latinus Millidge, 1978 (Sussa, Itlia);
 Mecopisthes millidgei Wunderlich, 1995 (Sardenya);
 Mecopisthes monticola Bosmans, 1993 (Algria);
 Mecopisthes nasutus Wunderlich, 1995 (Grcia);
 Mecopisthes nicaeensis (Simon, 1884) (Frana, Itlia);
 Mecopisthes orientalis Tanasevitch & Fet, 1986 (Turkmenistan);
 Mecopisthes paludicola Bosmans, 1993 (Algria);
 Mecopisthes peuceticus Caporiacco, 1951 (Itlia);
 Mecopisthes peusi Wunderlich, 1972 (Europa);
 Mecopisthes pictonicus Denis, 1949 (Frana);
 Mecopisthes rhomboidalis Gao, Zhu & Gao, 1993 (Xina);
 Mecopisthes silus (O. P.-Cambridge, 1872) (Europa, Rssia);
 Mecopisthes tokumotoi Oi, 1964 (Jap);

Mecynargoides.
Mecynargoides Eskov, 1988
 Mecynargoides kolymensis Eskov, 1988 (Rssia, Monglia);

Mecynargus.
Mecynargus Kulczyn'ski, 1894
 Mecynargus siaticus Tanasevitch, 1989 (Kyrgyzstan);
 Mecynargus borealis (Jackson, 1930) (Holrtic);
 Mecynargus brocchus (L. Koch, 1872) (Europa);
 Mecynargus foveatus (Dahl, 1912) (Europa Central fins a Ucrana);
 Mecynargus hypnicola Eskov, 1988 (Rssia);
 Mecynargus longus (Kulczyn'ski, 1882) (Europa Oriental, Rssia);
 Mecynargus monticola (Holm, 1943) (Sucia, Finlndia, Rssia, Monglia, Canad);
 Mecynargus morulus (O. P.-Cambridge, 1873) (Groenlndia, Palertic);
 Mecynargus paetulus (O. P.-Cambridge, 1875) (Holrtic);
 Mecynargus pinipumilis Eskov, 1988 (Rssia);
 Mecynargus pyrenaeus (Denis, 1950) (Frana);
 Mecynargus sphagnicola (Holm, 1939) (Groenlndia, Escandinvia, Rssia, Monglia, Canad);
 Mecynargus tundricola Eskov, 1988 (Rssia);
 Mecynargus tungusicus (Eskov, 1981) (Rssia, Kyrgyzstan, Xina, Canad);

Mecynidis.
Mecynidis Simon, 1894
 Mecynidis antiqua Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Mecynidis ascia Scharff, 1990 (Tanznia);
 Mecynidis bitumida Russell-Smith & Jocqu, 1986 (Kenya);
 Mecynidis dentipalpis Simon, 1894 (Sud-frica);
 Mecynidis laevitarsis Miller, 1970 (Angola);
 Mecynidis muthaiga Russell-Smith & Jocqu, 1986 (Kenya);
 Mecynidis scutata Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Mecynidis spiralis Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);

Megafroneta.
Megafroneta Blest, 1979
 Megafroneta dugdaleae Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Megafroneta elongata Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Megafroneta gigas Blest, 1979 (Nova Zelanda);

Megalepthyphantes.
Megalepthyphantes Wunderlich, 1994
 Megalepthyphantes bkheitae (Bosmans & Bouragba, 1992) (Algria);
 Megalepthyphantes camelus (Tanasevitch, 1990) (Azerbaijan);
 Megalepthyphantes collinus (L. Koch, 1872) (Palertic);
 Megalepthyphantes kronebergi (Tanasevitch, 1989) (Kazakhstan fins a Xina);
 Megalepthyphantes lydiae Wunderlich, 1994 (Grcia);
 Megalepthyphantes nebulosoides (Wunderlich, 1977) (sia Central);
 Megalepthyphantes nebulosus (Sundevall, 1830) (Holrtic);
 Megalepthyphantes pseudocollinus Saaristo, 1997 (Europa, Rssia);
 Megalepthyphantes turkestanicus (Tanasevitch, 1989) (Turkmenistan, Xina);
 Megalepthyphantes Turquiaensis Tanasevitch, Kunt & Seyyar, 2005 (Turquia);

Meioneta.
Meioneta Hull, 1920
 Meioneta adami Millidge, 1991 (Brasil);
 Meioneta affinis (Kulczyn'ski, 1898) (Palertic);
 Meioneta affinisoides (Tanasevitch, 1984) (Rssia);
 Meioneta alaskensis Holm, 1960 (Rssia, Monglia, Alaska);
 Meioneta albinotata Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta alboguttata Jocqu, 1985 (Illes Comoro);
 Meioneta albomaculata Baert, 1990 (Illes Galpagos);
 Meioneta alpica (Tanasevitch, 2000) (ustria);
 Meioneta amersaxatilis (Saaristo & Koponen, 1998) (EUA, Canad);
 Meioneta angulata (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Meioneta arida Baert, 1990 (Illes Galpagos);
 Meioneta atra Millidge, 1991 (Veneuela);
 Meioneta barrowsi Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta bermudensis (Strand, 1906) (Bermuda);
 Meioneta bialata Tao, Li & Zhu, 1995 (Xina);
 Meioneta birulai (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia);
 Meioneta birulaioides (Wunderlich, 1995) (Monglia);
 Meioneta boninensis Saito, 1982 (Jap);
 Meioneta brevipes (Keyserling, 1886) (EUA, Alaska);
 Meioneta brevis Millidge, 1991 (Per);
 Meioneta brusnewi (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia);
 Meioneta canariensis (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Meioneta castanea Millidge, 1991 (Xile);
 Meioneta cincta Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta collina Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta curvata Bosmans, 1979 (Kenya);
 Meioneta dactylata Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta dactylis Tao, Li & Zhu, 1995 (Xina);
 Meioneta decorata Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta decurvis Tao, Li & Zhu, 1995 (Xina);
 Meioneta dentifera Locket, 1968 (Nigria, Angola);
 Meioneta discolor Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta disjuncta Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta emertoni (Roewer, 1942) (Canad);
 Meioneta equestris (L. Koch, 1881) (Europa Central, Ucrana);
 Meioneta evadens (Chamberlin, 1925) (EUA);
 Meioneta exigua Russell-Smith, 1992 (Camerun, Nigria);
 Meioneta fabra (Keyserling, 1886) (EUA);
 Meioneta falcata Li & Zhu, 1995 (Xina);
 Meioneta ferosa (Chamberlin & Ivie, 1943) (EUA);
 Meioneta fillmorana (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Meioneta flandroyae Jocqu, 1985 (Illes Comoro);
 Meioneta flavipes Ono, 1991 (Jap);
 Meioneta floridana (Banks, 1896) (EUA);
 Meioneta fratrella (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Meioneta frigida Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta fusca Millidge, 1991 (Per);
 Meioneta fuscipalpa (C. L. Koch, 1836) (Palertic);
 Meioneta fuscipes Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta gagnei Gertsch, 1973 (Hawaii);
 Meioneta galapagosensis Baert, 1990 (Illes Galpagos);
 Meioneta gracilipes Holm, 1968 (Camerun, Gabon, Congo, Kenya, Angola);
 Meioneta grayi Barnes, 1953 (EUA);
 Meioneta gulosa (L. Koch, 1869) (Palertic);
 Meioneta habra Locket, 1968 (frica);
 Meioneta ignorata Saito, 1982 (Jap);
 Meioneta imitata Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta innotabilis (O. P.-Cambridge, 1863) (Europa, Rssia);
 Meioneta insolita Locket & Russell-Smith, 1980 (Nigria);
 Meioneta insulana (Tanasevitch, 2000) (Sakhalin, Kurile);
 Meioneta jacksoni Braendegaard, 1937 (EUA, Canad, Groenlndia);
 Meioneta kaszabi Loksa, 1965 (Rssia, Kazakhstan, Monglia);
 Meioneta kopetdaghensis (Tanasevitch, 1989) (sia Central);
 Meioneta larva Locket, 1968 (Angola);
 Meioneta lauta Millidge, 1991 (Per);
 Meioneta leucophora Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta levii (Tanasevitch, 1984) (Rssia);
 Meioneta levis Locket, 1968 (Angola);
 Meioneta llanoensis (Gertsch & Davis, 1936) (EUA);
 Meioneta longipes Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta lophophor (Chamberlin & Ivie, 1933) (EUA, Alaska);
 Meioneta luctuosa Millidge, 1991 (Veneuela);
 Meioneta manni Crawford & Edwards, 1989 (EUA);
 Meioneta maritima (Emerton, 1919) (Rssia, Canad);
 Meioneta mediocris Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta mendosa Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta meridionalis (Crosby & Bishop, 1936) (EUA);
 Meioneta merretti Locket, 1968 (Angola);
 Meioneta messiatica (Tanasevitch, 2000) (Rssia, sia Central);
 Meioneta metropolis Russell-Smith & Jocqu, 1986 (Kenya);
 Meioneta micaria (Emerton, 1882) (EUA);
 Meioneta milleri Thaler i cols., 1997 (Txquia, Eslovquia);
 Meioneta minorata Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta mollis (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Meioneta mongolica Loksa, 1965 (Rssia, Monglia);
 Meioneta montana Millidge, 1991 (Ecuador);
 Meioneta montivaga Millidge, 1991 (Veneuela);
 Meioneta mossica Schikora, 1993 (Bretanya fins a Rssia);
 Meioneta natalensis Jocqu, 1984 (Sud-frica);
 Meioneta nigra Oi, 1960 (Rssia, Monglia, Xina, Corea, Jap);
 Meioneta nigripes (Simon, 1884) (Canad, Groenlndia, Palertic);
 Meioneta nigripes nivicola (Simon, 1929) (Frana);
 Meioneta obscura Denis, 1950 (Congo, Tanznia);
 Meioneta oculata Millidge, 1991 (Per);
 Meioneta officiosa (Barrows, 1940) (EUA);
 Meioneta opaca Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta ordinaria Chamberlin & Ivie, 1947 (Alaska);
 Meioneta orites (Thorell, 1875) (Europa Central);
 Meioneta palgongsanensis Paik, 1991 (Rssia, Xina, Corea);
 Meioneta palustris Li & Zhu, 1995 (Xina);
 Meioneta parasaxatilis (Marusik, Hippa & Koponen, 1996) (Rssia);
 Meioneta parva (Banks, 1896) (EUA);
 Meioneta picta Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta pinta Baert, 1990 (Illes Galpagos);
 Meioneta plagiata (Banks, 1929) (Panam);
 Meioneta pogonophora Locket, 1968 (Angola, Seychelles);
 Meioneta prima Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta propinqua Millidge, 1991 (Per, Brasil);
 Meioneta propria Millidge, 1991 (Ecuador);
 Meioneta prosectes Locket, 1968 (Santa Helena, frica);
 Meioneta prosectoides Locket & Russell-Smith, 1980 (Camerun, Nigria);
 Meioneta proxima Millidge, 1991 (Colmbia);
 Meioneta pseudofuscipalpis (Wunderlich, 1983) (Nepal);
 Meioneta pseudorurestris (Wunderlich, 1980) (Espanya, Xipre, Sardenya, Algria, Tunsia);
 Meioneta pseudosaxatilis (Tanasevitch, 1984) (Rssia, Kazakhstan);
 Meioneta punctata (Wunderlich, 1995) (Grcia);
 Meioneta regina Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta resima (L. Koch, 1881) (Europa Oriental);
 Meioneta ressli Wunderlich, 1973 (Alemanya, Sussa, ustria);
 Meioneta ripariensis (Tanasevitch, 1984) (Rssia);
 Meioneta rufidorsa Denis, 1961 (Frana);
 Meioneta rurestris (C. L. Koch, 1836) (Palertic);
 Meioneta saaristoi (Tanasevitch, 2000) (Rssia, Kazakhstan);
 Meioneta saxatilis (Blackwall, 1844) (Europa, Rssia);
 Meioneta semipallida Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta serrata (Emerton, 1909) (EUA);
 Meioneta serratichelis Denis, 1964 (Sudan);
 Meioneta serratula (Wunderlich, 1995) (Monglia);
 Meioneta silvae Millidge, 1991 (Per);
 Meioneta similis (Kulczyn'ski, 1926) (Iceland, Finlndia, Rssia, Kazakhstan);
 Meioneta simplex (Emerton, 1926) (EUA, Canad);
 Meioneta simplicitarsis (Simon, 1884) (Europa, Rssia, Kazakhstan);
 Meioneta straminicola Millidge, 1991 (Colmbia, Ecuador);
 Meioneta subnivalis (Tanasevitch, 1989) (sia Central);
 Meioneta tianschanica (Tanasevitch, 1989) (Kyrgyzstan);
 Meioneta tibialis (Tanasevitch, 2005) (Rssia);
 Meioneta tincta Jocqu, 1985 (Illes Comoro);
 Meioneta transversa (Banks, 1898) (Mxic);
 Meioneta unicornis Tao, Li & Zhu, 1995 (Xina);
 Meioneta unimaculata (Banks, 1892) (EUA);
 Meioneta usitata Locket, 1968 (Nigria, Angola);
 Meioneta uta (Chamberlin, 1920) (EUA);
 Meioneta uzbekistanica (Tanasevitch, 1984) (sia Central);
 Meioneta vera (Wunderlich, 1976) (Queensland);
 Meioneta yakutsaxatilis (Marusik & Koponen, 2002) (Rssia);
 Meioneta zebrina Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Meioneta zygia (Keyserling, 1886) (EUA);

Mermessus.
Mermessus O. P.-Cambridge, 1899
 Mermessus dentiger O. P.-Cambridge, 1899 (Guatemala);

Mesasigone.
Mesasigone Tanasevitch, 1989
 Mesasigone mira Tanasevitch, 1989 (Rssia, Kazakhstan fins a Xina);

Metafroneta.
Metafroneta Blest, 1979
 Metafroneta minima Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Metafroneta sinuosa Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Metafroneta subversa Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);

Metaleptyphantes.
Metaleptyphantes Locket, 1968
 Metaleptyphantes bifoliatus Locket, 1968 (Angola);
 Metaleptyphantes Camerunensis Bosmans, 1986 (Camerun);
 Metaleptyphantes carinatus Locket, 1968 (Angola);
 Metaleptyphantes clavator Locket, 1968 (Congo, Angola, Kenya, Tanznia);
 Metaleptyphantes dentiferens Bosmans, 1979 (Kenya);
 Metaleptyphantes dubius Locket & Russell-Smith, 1980 (Nigria);
 Metaleptyphantes familiaris Jocqu, 1984 (Sud-frica);
 Metaleptyphantes foulfouldei Bosmans, 1986 (Camerun);
 Metaleptyphantes kraepelini (Simon, 1905) (Java);
 Metaleptyphantes machadoi Locket, 1968 (Camerun, Nigria, Gabon, Angola, Uganda, Tanznia);
 Metaleptyphantes ovatus Scharff, 1990 (Tanznia);
 Metaleptyphantes perexiguus (Simon & Fage, 1922) (frica, Illes Comoro);
 Metaleptyphantes praecipuus Locket, 1968 (Angola, Seychelles);
 Metaleptyphantes triangulatus Holm, 1968 (Congo);
 Metaleptyphantes uncinatus Holm, 1968 (Congo);
 Metaleptyphantes vates Jocqu, 1983 (Gabon);
 Metaleptyphantes vicinus Locket, 1968 (Angola);

Metamynoglenes.
Metamynoglenes Blest, 1979
 Metamynoglenes absurda Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Metamynoglenes attenuata Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Metamynoglenes flagellata Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Metamynoglenes gracilis Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Metamynoglenes helicoides Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Metamynoglenes incurvata Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Metamynoglenes magna Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Metamynoglenes ngongotaha Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);

Metapanamomops.
Metapanamomops Millidge, 1977
 Metapanamomops kaestneri (Wiehle, 1961) (Alemanya fins a Ucrana);

Metopobactrus.
Metopobactrus Simon, 1884
 Metopobactrus ascitus (Kulczyn'ski, 1894) (Europa Oriental);
 Metopobactrus cavernicola Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Metopobactrus deserticola Loksa, 1981 (Hongria);
 Metopobactrus falcifrons Simon, 1884 (Frana);
 Metopobactrus nadigi Thaler, 1976 (Sussa, ustria, Itlia);
 Metopobactrus nodicornis Schenkel, 1927 (Sussa, ustria);
 Metopobactrus orbelicus Deltshev, 1985 (Bulgria);
 Metopobactrus pacificus Emerton, 1923 (EUA);
 Metopobactrus prominulus (O. P.-Cambridge, 1872) (Holrtic);
 Metopobactrus schenkeli Thaler, 1976 (Sussa, Itlia);
 Metopobactrus verticalis (Simon, 1881) (Crsega);

Micrargus.
Micrargus Dahl, 1886
 Micrargus aleuticus Holm, 1960 (Alaska);
 Micrargus alpinus Relys & Weiss, 1997 (Alemanya, Sussa, ustria);
 Micrargus apertus (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Micrargus cavernicola Wunderlich, 1995 (Jap);
 Micrargus cupidon (Simon, 1913) (Frana);
 Micrargus dilutus (Denis, 1948) (Frana);
 Micrargus dissimilis Denis, 1950 (Frana);
 Micrargus georgescuae Millidge, 1976 (Europa);
 Micrargus herbigradus (Blackwall, 1854) (Palertic);
 Micrargus hokkaidoensis Wunderlich, 1995 (Jap);
 Micrargus incomtus (O. P.-Cambridge, 1872) (Alemanya);
 Micrargus laudatus (O. P.-Cambridge, 1881) (Europa);
 Micrargus nibeoventris (Komatsu, 1942) (Jap);
 Micrargus pervicax (Denis, 1947) (Frana);
 Micrargus subaequalis (Oestring, 1851) (Palertic);

Microbathyphantes.
Microbathyphantes van Helsdingen, 1985
 Microbathyphantes aokii (Saito, 1982) (Xina, Vietnam, Jap);
 Microbathyphantes palmarius (Marples, 1955) (Sri Lanka, Seychelles, Myanmar, Polynesia);
 Microbathyphantes spedani (Locket, 1968) (Camerun, Nigria, Angola);

Microctema.
Microctema Millidge, 1991
 Microctema exiguum Millidge, 1991 (Colmbia);

Microctenonyx.
Microctenonyx Dahl, 1886
 Microctenonyx apuliae (Caporiacco, 1951) (Itlia);
 Microctenonyx cavifrons (Caporiacco, 1935) (Karakorum);
 Microctenonyx evansae (Locket & Russell-Smith, 1980) (Nigria);
 Microctenonyx subitaneus (O. P.-Cambridge, 1875) (Holrtic (en qualsevol altre lloc, introduda));

Microcyba.
Microcyba Holm, 1962
 Microcyba aculeata Holm, 1964 (Congo);
 Microcyba affinis Holm, 1962 (Uganda);
 Microcyba angulata Holm, 1962 (Kenya, Uganda);
 Microcyba brevidentata Holm, 1962 (Tanznia);
 Microcyba calida Jocqu, 1983 (Gabon);
 Microcyba Camerunensis Bosmans, 1988 (Camerun);
 Microcyba divisa Jocqu, 1983 (Gabon);
 Microcyba erecta Holm, 1962 (Uganda);
 Microcyba falcata Holm, 1962 (Uganda);
 Microcyba hamata Holm, 1962 (Kenya, Uganda);
 Microcyba hedbergi Holm, 1962 (Uganda);
 Microcyba leleupi Holm, 1968 (Congo);
 Microcyba projecta Holm, 1962 (Uganda);
 Microcyba simulata Holm, 1962 (Kenya);
 Microcyba tridentata Holm, 1962 (Kenya, Uganda);
 Microcyba vancotthemi Bosmans, 1977 (Kenya);
 Microcyba viduata Holm, 1962 (Kenya);
 Microcyba vilhenai Miller, 1970 (Congo);

Microlinyphia.
Microlinyphia Gerhardt, 1928
 Microlinyphia aethiopica (Tullgren, 1910) (frica Oriental);
 Microlinyphia cylindriformis Jocqu, 1985 (Illes Comoro);
 Microlinyphia dana (Chamberlin & Ivie, 1943) (EUA, Canad, Alaska);
 Microlinyphia delesserti (Caporiacco, 1949) (Tanznia, Uganda, Congo);
 Microlinyphia impigra (O. P.-Cambridge, 1871) (Holrtic);
 Microlinyphia johnsoni (Blackwall, 1859) (Madeira, Illes Canries);
 Microlinyphia mandibulata (Emerton, 1882) (EUA);
 Microlinyphia mandibulata punctata (Chamberlin & Ivie, 1943) (EUA, Canad);
 Microlinyphia pusilla (Sundevall, 1830) (Holrtic);
 Microlinyphia pusilla quadripunctata (Strand, 1903) (Noruega);
 Microlinyphia simoni van Helsdingen, 1970 (Madagascar);
 Microlinyphia sterilis (Pavesi, 1883) (Central, Est, frica Meridional; Xina);
 Microlinyphia zhejiangensis (Chen, 1991) (Xina);

Micromaso.
Micromaso Tambs-Lyche, 1954
 Micromaso flavus Tambs-Lyche, 1954 (Sud Gergia);

Microneta.
Microneta Menge, 1869
 Microneta aterrima Eskov & Marusik, 1991 (Rssia);
 Microneta caestata (Thorell, 1875) (Sucia);
 Microneta disceptra Crosby & Bishop, 1929 (Per);
 Microneta flaveola Banks, 1892 (EUA);
 Microneta formicaria Balogh, 1938 (Nova Guinea);
 Microneta inops (Thorell, 1875) (Sucia);
 Microneta iracunda (O. P.-Cambridge, 1879) (Latvia);
 Microneta orines Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Microneta protrudens Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Microneta saaristoi Eskov & Marusik, 1991 (Rssia);
 Microneta semiatra (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Microneta sima Chamberlin & Ivie, 1936 (Mxic);
 Microneta varia Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Microneta viaria (Blackwall, 1841) (Holrtic);
 Microneta watona Chamberlin & Ivie, 1936 (Mxic);

Microplanus.
Microplanus Millidge, 1991
 Microplanus mollis Millidge, 1991 (Colmbia);

Microsphalma.
Microsphalma Millidge, 1991
 Microsphalma barbatum (Tullgren, 1901) (Xile, Argentina);
 Microsphalma nigrocapitatum (Tullgren, 1901) (Argentina);

Midia.
Midia Saaristo & Wunderlich, 1995
 Midia midas (Simon, 1884) (Europa);

Miftengris.
Miftengris Eskov, 1993
 Miftengris scutumatus Eskov, 1993 (Rssia);

Millidgea.
Millidgea Locket, 1968
 Millidgea convoluta Locket, 1968 (Angola);
 Millidgea navicula Locket, 1968 (Angola);
 Millidgea verrucosa Locket, 1968 (Angola);

Millidgefa.
Millidgefa zdikmen, 2007 (replacement name for Notiothauma Millidge, 1991)
 Millidgefa aurantiacum (Simon, 1905) (Argentina);

Millidgella.
Millidgella Kammerer, 2006
 Millidgella trisetosa (Millidge, 1985) (Xile);

Millplophrys.
Millplophrys Platnick, 1998
 Millplophrys cracatoa (Millidge, 1995) (Krakatoa);
 Millplophrys pallida (Millidge, 1995) (Tailndia);

Minicia.
Minicia Thorell, 1875
 Minicia alticola Tanasevitch, 1990 (Gergia);
 Minicia candida Denis, 1946 (Europa);
 Minicia candida obscurior Denis, 1963 (Frana);
 Minicia caspiana Tanasevitch, 1990 (Azerbaijan);
 Minicia elegans Simon, 1894 (Algria);
 Minicia floresensis Wunderlich, 1992 (Aores);
 Minicia gomerae (Schmidt, 1975) (Illes Canries);
 Minicia grancanariensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Minicia kirghizica Tanasevitch, 1985 (sia Central);
 Minicia marginella (Wider, 1834) (Palertic);
 Minicia pallida Eskov, 1995 (Rssia, Kazakhstan);
 Minicia picoensis Wunderlich, 1992 (Aores);
 Minicia strandi (Ermolajev, 1937) (Rssia);
 Minicia teneriffensis Wunderlich, 1979 (Illes Canries);
 Minicia vittata Caporiacco, 1935 (Kashmir);

Minyriolus.
Minyriolus Simon, 1884
 Minyriolus australis Simon, 1902 (Argentina);
 Minyriolus medEUA (Simon, 1881) (Europa);
 Minyriolus phaulobius (Thorell, 1875) (Itlia);
 Minyriolus pusillus (Wider, 1834) (Palertic);

Mioxena.
Mioxena Simon, 1926
 Mioxena blanda (Simon, 1884) (Europa, Rssia);
 Mioxena celisi Holm, 1968 (Congo, Kenya);
 Mioxena longispinosa Miller, 1970 (Angola);

Mitrager.
Mitrager van Helsdingen, 1985
 Mitrager noordami van Helsdingen, 1985 (Java);

Moebelia.
Moebelia Dahl, 1886
 Moebelia penicillata (Oestring, 1851) (Palertic);

Moebelotinus.
Moebelotinus Wunderlich, 1995
 Moebelotinus transbaikalicus (Eskov, 1989) (Rssia, Monglia);

Molestia.
Molestia Tu, Saaristo & Li, 2006
 Molestia molesta (Tao, Li & Zhu, 1995) (Xina);

Monocephalus.
Monocephalus Smith, 1906
 Monocephalus castaneipes (Simon, 1884) (Europa);
 Monocephalus fuscipes (Blackwall, 1836) (Europa);

Monocerellus.
Monocerellus Tanasevitch, 1983
 Monocerellus montanus Tanasevitch, 1983 (Rssia);

Montilaira.
Montilaira Chamberlin, 1921
 Montilaira uta (Chamberlin, 1919) (EUA);

Moreiraxena.
Moreiraxena Miller, 1970
 Moreiraxena chicapensis Miller, 1970 (Angola);

Mughiphantes.
Mughiphantes Saaristo & Tanasevitch, 1999
 Mughiphantes aculifer (Tanasevitch, 1988) (Rssia);
 Mughiphantes arlaudi (Denis, 1954) (Frana);
 Mughiphantes armatus (Kulczyn'ski, 1905) (Europa Central);
 Mughiphantes baebleri (Lessert, 1910) (Europa Central);
 Mughiphantes beishanensis Tanasevitch, 2006 (Xina);
 Mughiphantes brunneri (Thaler, 1984) (Itlia);
 Mughiphantes carnicus (van Helsdingen, 1982) (Itlia);
 Mughiphantes cornutus (Schenkel, 1927) (Palertic);
 Mughiphantes hadzii (Miller & Polenec, 1975) (Eslovnia);
 Mughiphantes handschini (Schenkel, 1919) (Europa Central);
 Mughiphantes hindukuschensis (Miller & Buchar, 1972) (Afganistan);
 Mughiphantes ignavus (Simon, 1884) (Frana);
 Mughiphantes jaegeri Tanasevitch, 2006 (Xina);
 Mughiphantes johannislupi (Denis, 1953) (Frana);
 Mughiphantes jugorum (Denis, 1954) (Frana);
 Mughiphantes lithoclasicola (Deltshev, 1983) (Bulgria);
 Mughiphantes logunovi Tanasevitch, 2000 (Rssia);
 Mughiphantes martensi Tanasevitch, 2006 (Xina);
 Mughiphantes marusiki (Tanasevitch, 1988) (Rssia, Monglia);
 Mughiphantes merretti (Millidge, 1975) (Itlia);
 Mughiphantes mughi (Fickert, 1875) (Europa, Rssia);
 Mughiphantes nigromaculatus (Zhu & Wen, 1983) (Rssia, Xina);
 Mughiphantes omega (Denis, 1952) (Romania);
 Mughiphantes ovtchinnikovi (Tanasevitch, 1989) (Kyrgyzstan);
 Mughiphantes pulcher (Kulczyn'ski, 1881) (Europa Central);
 Mughiphantes pulcheroides (Wunderlich, 1985) (Itlia);
 Mughiphantes pyrenaeus (Denis, 1953) (Frana);
 Mughiphantes rupium (Thaler, 1984) (Alemanya, ustria);
 Mughiphantes sachalinensis (Tanasevitch, 1988) (Rssia, Xina);
 Mughiphantes severus (Thaler, 1990) (ustria);
 Mughiphantes sobrioides Tanasevitch, 2000 (Rssia);
 Mughiphantes sobrius (Thorell, 1871) (Noruega, Rssia);
 Mughiphantes styriacus (Thaler, 1984) (ustria);
 Mughiphantes suffusus (Strand, 1901) (Escandinvia, Rssia);
 Mughiphantes taczanowskii (O. P.-Cambridge, 1873) (Rssia, Monglia);
 Mughiphantes tienschangensis (Tanasevitch, 1986) (sia Central);
 Mughiphantes triglavensis (Miller & Polenec, 1975) (ustria, Eslovnia);
 Mughiphantes variabilis (Kulczyn'ski, 1887) (Europa Central);
 Mughiphantes varians (Kulczyn'ski, 1882) (Europa Oriental);
 Mughiphantes vittatus (Spassky, 1941) (sia Central);
 Mughiphantes whymperi (F. O. P.-Cambridge, 1894) (Irlanda, Bretanya, Finlndia, Rssia);

Murphydium.
Murphydium Jocqu, 1996
 Murphydium foliatum Jocqu, 1996 (Kenya, Somlia);

Mycula.
Mycula Schikora, 1994
 Mycula mossakowskii Schikora, 1994 (Alemanya, ustria, Itlia);

Myrmecomelix.
Myrmecomelix Millidge, 1993
 Myrmecomelix pulcher (Millidge, 1991) (Ecuador, Per);

Mythoplastoides.
Mythoplastoides Crosby & Bishop, 1933
 Mythoplastoides erectus (Emerton, 1915) (EUA);
 Mythoplastoides exiguus (Banks, 1892) (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166474" title="Llista d'espcies de linfids (P)" nonfiltered="3084" processed="3071" dbindex="68102">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic, que comencen per la lletra P. Apareixen totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Pachydelphus.
Pachydelphus Jocqu & Bosmans, 1983
 Pachydelphus fricanus (Simon, 1894) (Gabon, Sierra Leone);
 Pachydelphus banco Jocqu & Bosmans, 1983 (Costa d'Ivori);
 Pachydelphus coiffaiti Jocqu, 1983 (Gabon);
 Pachydelphus tonqui Jocqu & Bosmans, 1983 (Costa d'Ivori);

Pacifiphantes.
Pacifiphantes Eskov & Marusik, 1994
 Pacifiphantes magnificus (Chamberlin & Ivie, 1943) (EUA, Canad);
 Pacifiphantes zakharovi Eskov & Marusik, 1994 (Rssia, Xina);

Paikiniana.
Paikiniana Eskov, 1992
 Paikiniana bella (Paik, 1978) (Corea);
 Paikiniana mira (Oi, 1960) (Corea, Jap);
 Paikiniana vulgaris (Oi, 1960) (Corea, Jap);

Palaeohyphantes.
Palaeohyphantes Millidge, 1984
 Palaeohyphantes simplicipalpis (Wunderlich, 1976) (Nova Galles del Sud);

Palliduphantes.
Palliduphantes Saaristo & Tanasevitch, 2001
 Palliduphantes altus (Tanasevitch, 1986) (sia Central);
 Palliduphantes alutacius (Simon, 1884) (Europa);
 Palliduphantes angustiformis (Simon, 1884) (Crsega, Sardenya);
 Palliduphantes antroniensis (Schenkel, 1933) (Palertic);
 Palliduphantes arenicola (Denis, 1964) (Frana, Sussa);
 Palliduphantes atlassahariensis (Bosmans, 1991) (Algria);
 Palliduphantes berlandi (Fage, 1931) (Portugal);
 Palliduphantes bolivari (Fage, 1931) (Espanya, Gibraltar);
 Palliduphantes brignolii (Kratochvl, 1978) (Crocia);
 Palliduphantes byzantinus (Fage, 1931) (Bulgria, Grcia, Turquia);
 Palliduphantes cadiziensis (Wunderlich, 1980) (Espanya);
 Palliduphantes carusoi (Brignoli, 1979) (Siclia);
 Palliduphantes cebennicus (Simon, 1929) (Frana);
 Palliduphantes ceretanus (Denis, 1962) (Frana);
 Palliduphantes cernuus (Simon, 1884) (Frana, Espanya);
 Palliduphantes chenini Bosmans, 2003 (Tunsia);
 Palliduphantes conradini (Brignoli, 1971) (Itlia);
 Palliduphantes cortesi Ribera & De Mas, 2003 (Espanya);
 Palliduphantes culicinus (Simon, 1884) (Frana, Sussa);
 Palliduphantes dentatidens (Simon, 1929) (Frana, Itlia);
 Palliduphantes epaminondae (Brignoli, 1979) (Grcia);
 Palliduphantes ericaeus (Blackwall, 1853) (Europa, Rssia);
 Palliduphantes fagicola (Simon, 1929) (Frana);
 Palliduphantes florentinus (Caporiacco, 1947) (Itlia);
 Palliduphantes gypsi Ribera & De Mas, 2003 (Espanya);
 Palliduphantes insignis (O. P.-Cambridge, 1913) (Europa);
 Palliduphantes intirmus (Tanasevitch, 1987) (Rssia, sia Central);
 Palliduphantes istrianus (Kulczyn'ski, 1914) (Europa Oriental);
 Palliduphantes kalaensis (Bosmans, 1985) (Algria);
 Palliduphantes khobarum (Charitonov, 1947) (Rssia, sia Central);
 Palliduphantes labilis (Simon, 1913) (Algria, Tunsia);
 Palliduphantes liguricus (Simon, 1929) (Europa);
 Palliduphantes longiscapus (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Palliduphantes longiseta (Simon, 1884) (Crsega, Elba);
 Palliduphantes lorifer (Simon, 1907) (Espanya);
 Palliduphantes malickyi (Wunderlich, 1980) (Creta);
 Palliduphantes margaritae (Denis, 1934) (Frana);
 Palliduphantes melitensis (Bosmans, 1994) (Malta);
 Palliduphantes milleri (Starega, 1972) (Poland, Eslovquia, Romania, Ucrana);
 Palliduphantes minimus (Deeleman-Reinhold, 1985) (Xipre);
 Palliduphantes montanus (Kulczyn'ski, 1898) (Alemanya, ustria, Itlia);
 Palliduphantes oredonensis (Denis, 1950) (Frana);
 Palliduphantes pallidus (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Palliduphantes palmensis (Wunderlich, 1992) (Illes Canries);
 Palliduphantes pillichi (Kulczyn'ski, 1915) (Europa Central);
 Palliduphantes rubens (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Palliduphantes salfii (Dresco, 1949) (Itlia);
 Palliduphantes sanctivincenti (Simon, 1872) (Frana);
 Palliduphantes schmitzi (Kulczyn'ski, 1899) (Madeira);
 Palliduphantes solivagus (Tanasevitch, 1986) (Kyrgyzstan);
 Palliduphantes spelaeorum (Kulczyn'ski, 1914) (Balcans, Bulgria, Grcia);
 Palliduphantes stygius (Simon, 1884) (Espanya, Frana, Aores);
 Palliduphantes tenerifensis (Wunderlich, 1992) (Illes Canries);
 Palliduphantes trnovensis (Drensky, 1931) (Serbia, Macednia, Bulgria);

Panamomops.
Panamomops Simon, 1884
 Panamomops affinis Miller & Kratochvl, 1939 (Alemanya, ustria, Repblica Txeca, Eslovquia);
 Panamomops depilis Eskov & Marusik, 1994 (Rssia, Kazakhstan);
 Panamomops dybowskii (O. P.-Cambridge, 1873) (Rssia);
 Panamomops fagei Miller & Kratochvl, 1939 (Europa);
 Panamomops fedotovi (Charitonov, 1937) (Ucrana, Gergia, Armnia);
 Panamomops inconspicuus (Miller & Valesova, 1964) (Europa);
 Panamomops latifrons Miller, 1959 (Repblica Txeca, Eslovquia, ustria, Balcans);
 Panamomops mengei Simon, 1926 (Palertic);
 Panamomops mutilus (Denis, 1962) (Espanya, Frana);
 Panamomops palmgreni Thaler, 1973 (Alemanya, Sussa, ustria, Eslovquia);
 Panamomops pamiricus Tanasevitch, 1989 (Kyrgyzstan);
 Panamomops strandi Kolosvry, 1934 (Hongria);
 Panamomops sulcifrons (Wider, 1834) (Europa, Rssia);
 Panamomops tauricornis (Simon, 1881) (Palertic);

Paracornicularia.
Paracornicularia Crosby & Bishop, 1931
 Paracornicularia bicapillata Crosby & Bishop, 1931 (EUA);

Paraeboria.
Paraeboria Eskov, 1990
 Paraeboria jeniseica (Eskov, 1981) (Rssia);

Parafroneta.
Parafroneta Blest, 1979
 Parafroneta ambigua Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Parafroneta confEUA Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Parafroneta demota Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Parafroneta haurokoae Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Parafroneta hirsuta Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Parafroneta insula Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Parafroneta marrineri (Hogg, 1909) (Illes Campbell);
 Parafroneta minuta Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Parafroneta monticola Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Parafroneta persimilis Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Parafroneta pilosa Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Parafroneta subalpina Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Parafroneta subantarctica Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Parafroneta Oestlandica Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);

Paraglyphesis.
Paraglyphesis Eskov, 1991
 Paraglyphesis lsiargoides Eskov, 1991 (Rssia);
 Paraglyphesis monticola Eskov, 1991 (Rssia);
 Paraglyphesis polaris Eskov, 1991 (Rssia);

Paragongylidiellum.
Paragongylidiellum Wunderlich, 1973
 Paragongylidiellum caliginosum Wunderlich, 1973 (Nepal);

Paraletes.
Paraletes Millidge, 1991
 Paraletes timidus Millidge, 1991 (Brasil);

Parameioneta.
Parameioneta Locket, 1982
 Parameioneta bilobata Li & Zhu, 1993 (Xina, Vietnam);
 Parameioneta spicata Locket, 1982 (Malisia);

Paranasoona.
Paranasoona Heimer, 1984
 Paranasoona cirrifrons Heimer, 1984 (Xina, Vietnam);

Parapelecopsis.
Parapelecopsis Wunderlich, 1992
 Parapelecopsis mediocris (Kulczyn'ski, 1899) (Madeira);
 Parapelecopsis nemoralioides (O. P.-Cambridge, 1884) (Europa);
 Parapelecopsis nemoralis (Blackwall, 1841) (Europa, Rssia);

Parasisis.
Parasisis Eskov, 1984
 Parasisis amurensis Eskov, 1984 (Rssia, Xina, Jap);

Paratapinocyba.
Paratapinocyba Saito, 1986
 Paratapinocyba kumadai Saito, 1986 (Jap);

Parawubanoides.
Parawubanoides Eskov & Marusik, 1992
 Parawubanoides unicornis (O. P.-Cambridge, 1873) (Rssia, Monglia);

Parhypomma.
Parhypomma Eskov, 1992
 Parhypomma naraense (Oi, 1960) (Jap);

Paro.
Paro Berland, 1942
 Paro simoni Berland, 1942 (Rapa);

Patagoneta.
Patagoneta Millidge, 1985
 Patagoneta antarctica (Tullgren, 1901) (Xile);

Pecado.
Pecado Hormiga & Scharff, 2005
 Pecado impudicus (Denis, 1945) (Espanya, Marroc, Algria);

Pelecopsidis.
Pelecopsidis Bishop & Crosby, 1935
 Pelecopsidis frontalis (Banks, 1904) (EUA);

Pelecopsis.
Pelecopsis Simon, 1864
 Pelecopsis agaetensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Pelecopsis albifrons Holm, 1979 (Kenya);
 Pelecopsis alpica Thaler, 1991 (ustria);
 Pelecopsis alticola (Berland, 1936) (Kenya);
 Pelecopsis alticola elgonensis (Holm, 1962) (Uganda);
 Pelecopsis alticola kenyensis (Holm, 1962) (Kenya);
 Pelecopsis alticola kivuensis (Miller, 1970) (Congo);
 Pelecopsis amabilis (Simon, 1884) (Algria);
 Pelecopsis aureipes Denis, 1962 (Marroc);
 Pelecopsis baicalensis Marusik, Koponen & Danilov, 2001 (Rssia);
 Pelecopsis biceps (Holm, 1962) (Tanznia);
 Pelecopsis bicornuta Hillyard, 1980 (Espanya, Marroc);
 Pelecopsis bishopi Kaston, 1945 (EUA);
 Pelecopsis bucephala (O. P.-Cambridge, 1875) (Mediterrani Occidental);
 Pelecopsis capitata (Simon, 1884) (Frana);
 Pelecopsis cedricola Bosmans & Abrous, 1992 (Algria);
 Pelecopsis coccinea (O. P.-Cambridge, 1875) (Espanya, Marroc);
 Pelecopsis crassipes Tanasevitch, 1987 (Rssia, sia Central);
 Pelecopsis denisi Brignoli, 1983 (Andorra, Frana);
 Pelecopsis digitulus Bosmans & Abrous, 1992 (Algria);
 Pelecopsis dorniana Heimer, 1987 (Rssia, Monglia);
 Pelecopsis elongata (Wider, 1834) (Europa, Rssia);
 Pelecopsis eminula (Simon, 1884) (Frana, Itlia);
 Pelecopsis flava Holm, 1962 (Uganda, Congo);
 Pelecopsis fornicata Miller, 1970 (Congo);
 Pelecopsis fulva Holm, 1962 (Uganda);
 Pelecopsis hamata Bosmans, 1988 (Camerun);
 Pelecopsis hipporegia (Denis, 1968) (Algria);
 Pelecopsis humiliceps Holm, 1979 (Kenya, Uganda);
 Pelecopsis inedita (O. P.-Cambridge, 1875) (Mediterrani);
 Pelecopsis infusca Holm, 1962 (Uganda);
 Pelecopsis intricata Jocqu, 1984 (Sud-frica);
 Pelecopsis janus Jocqu, 1984 (Sud-frica);
 Pelecopsis kabyliana Bosmans & Abrous, 1992 (Algria);
 Pelecopsis kalaensis Bosmans & Abrous, 1992 (Algria);
 Pelecopsis krausi Wunderlich, 1980 (Balcans fins a Armnia);
 Pelecopsis laptevi Tanasevitch & Fet, 1986 (sia Central);
 Pelecopsis leonina (Simon, 1884) (Algria);
 Pelecopsis litoralis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Pelecopsis loksai Szinet?r & Samu, 2003 (Hongria);
 Pelecopsis lunaris Bosmans & Abrous, 1992 (Algria);
 Pelecopsis major (Denis, 1945) (Algria);
 Pelecopsis malawiensis Jocqu, 1977 (Malawi);
 Pelecopsis margaretae Georgescu, 1975 (Romania);
 Pelecopsis medusoides Jocqu, 1984 (Sud-frica);
 Pelecopsis mengei (Simon, 1884) (Holrtic);
 Pelecopsis minor Wunderlich, 1995 (Monglia);
 Pelecopsis modica Hillyard, 1980 (Espanya, Marroc);
 Pelecopsis moesta (Banks, 1892) (EUA);
 Pelecopsis moschensis (Caporiacco, 1947) (Tanznia);
 Pelecopsis mutica Denis, 1957 (Frana);
 Pelecopsis nigriceps Holm, 1962 (Kenya, Uganda);
 Pelecopsis nigroloba Fei, Gao & Zhu, 1995 (Rssia, Xina);
 Pelecopsis odontophora (Kulczyn'ski, 1895) (Gergia);
 Pelecopsis oranensis (Simon, 1884) (Marroc, Algria);
 Pelecopsis oujda Bosmans & Abrous, 1992 (Marroc);
 Pelecopsis palmgreni Marusik & Esyunin, 1998 (Rssia, Kazakhstan);
 Pelecopsis papillii Scharff, 1990 (Tanznia);
 Pelecopsis parallela (Wider, 1834) (Palertic);
 Pelecopsis paralleloides Tanasevitch & Fet, 1986 (sia Central);
 Pelecopsis partita Denis, 1953 (Frana);
 Pelecopsis parvicollis Wunderlich, 1995 (Monglia);
 Pelecopsis parvioculis Miller, 1970 (Angola);
 Pelecopsis pasteuri (Berland, 1936) (Tanznia);
 Pelecopsis pavida (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Pelecopsis physeter (Fage, 1936) (Congo, Rwanda, Kenya, Tanznia);
 Pelecopsis pooti Bosmans & Jocqu, 1993 (Espanya);
 Pelecopsis proclinata Bosmans, 1988 (Camerun);
 Pelecopsis punctilineata Holm, 1964 (Congo, Rwanda);
 Pelecopsis punctiseriata (Bsenberg & Strand, 1906) (Jap);
 Pelecopsis radicicola (L. Koch, 1872) (Palertic);
 Pelecopsis reclinata (Holm, 1962) (Kenya, Uganda);
 Pelecopsis riffensis Bosmans & Abrous, 1992 (Marroc);
 Pelecopsis robusta Weiss, 1990 (Romania);
 Pelecopsis ruwenzoriensis (Holm, 1962) (Uganda);
 Pelecopsis sanje Scharff, 1990 (Tanznia);
 Pelecopsis sculpta (Emerton, 1917) (Canad);
 Pelecopsis sculpta digna Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);
 Pelecopsis senecicola Holm, 1962 (Uganda);
 Pelecopsis subflava Russell-Smith & Jocqu, 1986 (Kenya);
 Pelecopsis suilla (Simon, 1884) (Algria);
 Pelecopsis sEUAnnae (Simon, 1914) (Frana);
 Pelecopsis tenuipalpis Holm, 1979 (Uganda);
 Pelecopsis tybaertielloides Jocqu, 1984 (Kenya);
 Pelecopsis unimaculata (Banks, 1892) (EUA);
 Pelecopsis varians (Holm, 1962) (Kenya, Uganda);

Pelidida.
Pelidida Simon, 1898
 Pelidida albida Simon, 1898 (Brasil);

Peponocranium.
Peponocranium Simon, 1884
 Peponocranium dubium Wunderlich, 1995 (Monglia);
 Peponocranium ludicrum (O. P.-Cambridge, 1861) (Europa, Rssia);
 Peponocranium orbiculatum (O. P.-Cambridge, 1882) (Alemanya fins a Rssia, Gergia);
 Peponocranium praeceps Miller, 1943 (Finlndia, Alemanya, fins a Rssia, Ucrana);
 Peponocranium simile Tullgren, 1955 (Sucia);

Perlongipalpus.
Perlongipalpus Eskov & Marusik, 1991
 Perlongipalpus mannilai Eskov & Marusik, 1991 (Rssia);
 Perlongipalpus pinipumilis Eskov & Marusik, 1991 (Rssia, Monglia);

Perregrinus.
Perregrinus Tanasevitch, 1992
 Perregrinus deformis (Tanasevitch, 1982) (Rssia, Monglia, Xina, Canad);

Perro.
Perro Tanasevitch, 1992
 Perro camtschadalica (Kulczyn'ski, 1885) (Rssia);
 Perro polaris (Eskov, 1986) (Rssia, Canad);
 Perro putoranica (Eskov, 1986) (Rssia);
 Perro subtilipes (Tanasevitch, 1985) (Rssia);
 Perro tshuktshorum (Eskov & Marusik, 1991) (Rssia);

Phanetta.
Phanetta Keyserling, 1886
 Phanetta antricola (Millidge, 1984) (Mxic);
 Phanetta subterranea (Emerton, 1875) (EUA);

Phlattothrata.
Phlattothrata Crosby & Bishop, 1933
 Phlattothrata flagellata (Emerton, 1911) (EUA);
 Phlattothrata parva (Kulczyn'ski, 1926) (Holrtic);

Phyllarachne.
Phyllarachne Millidge & Russell-Smith, 1992
 Phyllarachne levicula Millidge & Russell-Smith, 1992 (Borneo);

Piesocalus.
Piesocalus Simon, 1894
 Piesocalus javanus Simon, 1894 (Java);

Piniphantes.
Piniphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996
 Piniphantes cinereus (Tanasevitch, 1986) (Kyrgyzstan);
 Piniphantes cirratus (Thaler, 1986) (Crsega);
 Piniphantes himalayensis (Tanasevitch, 1987) (Nepal);
 Piniphantes macer (Tanasevitch, 1986) (Kyrgyzstan);
 Piniphantes pinicola (Simon, 1884) (Palertic);
 Piniphantes plumatus (Tanasevitch, 1986) (Kyrgyzstan);
 Piniphantes uzbekistanicus (Tanasevitch, 1983) (Uzbekistan, Kyrgyzstan);
 Piniphantes zonsteini (Tanasevitch, 1989) (Uzbekistan, Kyrgyzstan);

Pityohyphantes.
Pityohyphantes Simon, 1929
 Pityohyphantes alticeps Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Pityohyphantes brachygynus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Pityohyphantes costatus (Hentz, 1850) (EUA);
 Pityohyphantes costatus annulipes (Banks, 1892) (Amrica del Nord);
 Pityohyphantes cristatus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Pityohyphantes cristatus coloradensis Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Pityohyphantes hesPers (Chamberlin, 1920) (EUA);
 Pityohyphantes kamela Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Pityohyphantes limitaneus (Emerton, 1915) (EUA, Canad);
 Pityohyphantes lomondensis Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Pityohyphantes minidoka Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Pityohyphantes navajo Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Pityohyphantes palilis (L. Koch, 1870) (Central, Europa Oriental);
 Pityohyphantes pallidus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Pityohyphantes phrygianus (C. L. Koch, 1836) (Palertic);
 Pityohyphantes rubrofasciatus (Keyserling, 1886) (EUA, Canad);
 Pityohyphantes subarcticus Chamberlin & Ivie, 1943 (Canad, Alaska);
 Pityohyphantes tacoma Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);

Plaesianillus.
Plaesianillus Simon, 1926
 Plaesianillus cyclops (Simon, 1881) (Frana);

Plectembolus.
Plectembolus Millidge & Russell-Smith, 1992
 Plectembolus biflectus Millidge & Russell-Smith, 1992 (Filipines);
 Plectembolus quadriflectus Millidge & Russell-Smith, 1992 (Sumatra);
 Plectembolus quinqueflectus Millidge & Russell-Smith, 1992 (Sumatra);
 Plectembolus similis Millidge & Russell-Smith, 1992 (Sumatra);
 Plectembolus triflectus Millidge & Russell-Smith, 1992 (Malisia);

Plesiophantes.
Plesiophantes Heimer, 1981
 Plesiophantes joosti Heimer, 1981 (Rssia, Gergia);
 Plesiophantes simplex Tanasevitch, 1987 (Gergia);
 Plesiophantes tanasevitchi Wunderlich, 1990 (Rssia);

Plicatiductus.
Plicatiductus Millidge & Russell-Smith, 1992
 Plicatiductus storki Millidge & Russell-Smith, 1992 (Sulawesi);

Pocadicnemis.
Pocadicnemis Simon, 1884
 Pocadicnemis Amricana Millidge, 1976 (EUA, Canad);
 Pocadicnemis carpatica (Chyzer, 1894) (Central, Europa Oriental);
 Pocadicnemis desioi Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Pocadicnemis jacksoni Millidge, 1976 (Frana, Xina);
 Pocadicnemis juncea Locket & Millidge, 1953 (Palertic);
 Pocadicnemis occidentalis Millidge, 1976 (EUA);
 Pocadicnemis pumila (Blackwall, 1841) (Holrtic);

Pocobletus.
Pocobletus Simon, 1894
 Pocobletus bivittatus Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Pocobletus coroniger Simon, 1894 (Costa Rica fins a Veneuela);

Poecilafroneta.
Poecilafroneta Blest, 1979
 Poecilafroneta caudata Blest, 1979 (Nova Zelanda);

Poeciloneta.
Poeciloneta Kulczyn'ski, 1894
 Poeciloneta agressa (Chamberlin & Ivie, 1943) (EUA);
 Poeciloneta bihamata (Emerton, 1882) (EUA);
 Poeciloneta canionis Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Poeciloneta dokutchaevi Eskov & Marusik, 1994 (Rssia);
 Poeciloneta fructuosa (Keyserling, 1886) (EUA);
 Poeciloneta furcata (Emerton, 1913) (EUA);
 Poeciloneta hengshanensis (Chen & Yin, 2000) (Xina);
 Poeciloneta lyrica (Zorsch, 1937) (Amrica del Nord);
 Poeciloneta pallida Kulczyn'ski, 1908 (Rssia);
 Poeciloneta petrophila Tanasevitch, 1989 (Rssia, Canad);
 Poeciloneta tanasevitchi Marusik, 1991 (Rssia);
 Poeciloneta theridiformis (Emerton, 1911) (Rssia, Amrica del Nord);
 Poeciloneta vakkhanka Tanasevitch, 1989 (Rssia);
 Poeciloneta variegata (Blackwall, 1841) (Holrtic);
 Poeciloneta yanensis Marusik & Koponen, 2002 (Rssia);

Porrhomma.
Porrhomma Simon, 1884
 Porrhomma boreale (Banks, 1899) (Rssia, Alaska);
 Porrhomma cambridgei Merrett, 1994 (Europa);
 Porrhomma campbelli F. O. P.-Cambridge, 1894 (Palertic);
 Porrhomma cavernicola (Keyserling, 1886) (EUA);
 Porrhomma convexum (Oestring, 1851) (Palertic);
 Porrhomma corsicum Simon, 1910 (Crsega);
 Porrhomma egeria Simon, 1884 (Europa, Rssia);
 Porrhomma errans (Blackwall, 1841) (Palertic);
 Porrhomma gertschi Hackman, 1954 (Canad);
 Porrhomma hakEUAnense Oi, 1964 (Jap);
 Porrhomma indecorum Simon, 1910 (Algria);
 Porrhomma kulczynskii Starega, 1974 (Rssia, Monglia);
 Porrhomma lativelum Tretzel, 1956 (Europa fins a Azerbaijan);
 Porrhomma macrochelis (Emerton, 1917) (Canad, Alaska);
 Porrhomma marphaense Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Porrhomma microcavense Wunderlich, 1990 (Blgica, Alemanya, ustria, Repblica Txeca);
 Porrhomma microphthalmum (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Porrhomma microps (Roewer, 1931) (Europa);
 Porrhomma montanum Jackson, 1913 (Palertic);
 Porrhomma myops Simon, 1884 (Europa);
 Porrhomma oblitum (O. P.-Cambridge, 1871) (Bretanya, Iceland, Frana, Europa Central);
 Porrhomma ocella Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Porrhomma ohkawai Saito, 1977 (Jap);
 Porrhomma omissum Miller, 1971 (Repblica Txeca, Eslovquia);
 Porrhomma pallidum Jackson, 1913 (Palertic);
 Porrhomma pallidum affinis Miller & Kratochvl, 1940 (Eslovquia);
 Porrhomma profundum Dahl, 1939 (Europa Oriental);
 Porrhomma pygmaeum (Blackwall, 1834) (Palertic);
 Porrhomma rakanum Yaginuma & Saito, 1981 (Rssia, Xina, Jap);
 Porrhomma rosenhaueri (L. Koch, 1872) (Europa, Rssia);
 Porrhomma sodonta (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Porrhomma spipolae Caporiacco, 1949 (Itlia);
 Porrhomma terrestre (Emerton, 1882) (EUA);

Primerigonina.
Primerigonina Wunderlich, 1995
 Primerigonina australis Wunderlich, 1995 (Panam);

Prinerigone.
Prinerigone Millidge, 1988
 Prinerigone aethiopica (Tullgren, 1910) (Camerun, Kenya, Tanznia);
 Prinerigone pigra (Blackwall, 1862) (Madeira);
 Prinerigone vagans (Audouin, 1826) (Old World);
 Prinerigone vagans arabica (Jocqu, 1981) (Saudi Arabia);

Priperia.
Priperia Simon, 1904
 Priperia bicolor Simon, 1904 (Hawaii);

Procerocymbium.
Procerocymbium Eskov, 1989
 Procerocymbium buryaticum Marusik & Koponen, 2001 (Rssia);
 Procerocymbium dondalei Marusik & Koponen, 2001 (Canad);
 Procerocymbium jeniseicum Marusik & Koponen, 2001 (Rssia);
 Procerocymbium sibiricum Eskov, 1989 (Rssia);

Proelauna.
Proelauna Jocqu, 1981
 Proelauna humicola (Miller, 1970) (Angola, Tanznia, Malawi);

Proislandiana.
Proislandiana Tanasevitch, 1985
 Proislandiana pallida (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia);

Promynoglenes.
Promynoglenes Blest, 1979
 Promynoglenes grandis Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Promynoglenes minuscula Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Promynoglenes minuta Blest & Vink, 2002 (Nova Zelanda);
 Promynoglenes nobilis Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Promynoglenes parvula Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Promynoglenes silvestris Blest, 1979 (Nova Zelanda);

Pronasoona.
Pronasoona Millidge, 1995
 Pronasoona aurata Millidge, 1995 (Tailndia);
 Pronasoona sylvatica Millidge, 1995 (Borneo);

Prosoponoides.
Prosoponoides Millidge & Russell-Smith, 1992
 Prosoponoides hamatus Millidge & Russell-Smith, 1992 (Sumatra);
 Prosoponoides kaharianus Millidge & Russell-Smith, 1992 (Borneo);
 Prosoponoides similis Millidge & Russell-Smith, 1992 (Tailndia);
 Prosoponoides sinensis (Chen, 1991) (Xina, Vietnam);

Protoerigone.
Protoerigone Blest, 1979
 Protoerigone obtEUA Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Protoerigone otagoa Blest, 1979 (Nova Zelanda);

Pseudafroneta.
Pseudafroneta Blest, 1979
 Pseudafroneta frigida Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Pseudafroneta incerta (Bryant, 1935) (Nova Zelanda);
 Pseudafroneta lineata Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Pseudafroneta maxima Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Pseudafroneta pallida Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Pseudafroneta perplexa Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Pseudafroneta prominula Blest, 1979 (Nova Zelanda);

Pseudocarorita.
Pseudocarorita Wunderlich, 1980
 Pseudocarorita thaleri (Saaristo, 1971) (Europa);

Pseudocyba.
Pseudocyba Tanasevitch, 1984
 Pseudocyba miracula Tanasevitch, 1984 (Rssia);

Pseudohilaira.
Pseudohilaira Eskov, 1990
 Pseudohilaira mirabilis Eskov, 1990 (Rssia);

Pseudomaro.
Pseudomaro Denis, 1966
 Pseudomaro aenigmaticus Denis, 1966 (Palertic);

Pseudomaso.
Pseudomaso Locket & Russell-Smith, 1980
 Pseudomaso longipes Locket & Russell-Smith, 1980 (Nigria);

Pseudomicrargus.
Pseudomicrargus Eskov, 1992
 Pseudomicrargus acuitegulatus (Oi, 1960) (Jap);
 Pseudomicrargus asakawaensis (Oi, 1964) (Jap);
 Pseudomicrargus latitegulatus (Oi, 1960) (Jap);

Pseudomicrocentria.
Pseudomicrocentria Miller, 1970
 Pseudomicrocentria minutissima Miller, 1970 (Oest, Central, Sud-frica);
 Pseudomicrocentria simplex Locket, 1982 (Malisia);

Pseudoporrhomma.
Pseudoporrhomma Eskov, 1993
 Pseudoporrhomma maritimum Eskov, 1993 (Rssia);

Pseudotyphistes.
Pseudotyphistes Brignoli, 1972
 Pseudotyphistes pennatus Brignoli, 1972 (Uruguai);

Pseudowubana.
Pseudowubana Eskov & Marusik, 1992
 Pseudowubana wagae (O. P.-Cambridge, 1873) (Rssia, Monglia);

Psilocymbium.
Psilocymbium Millidge, 1991
 Psilocymbium incertum Millidge, 1991 (Colmbia);
 Psilocymbium pilifrons Millidge, 1991 (Colmbia);
 Psilocymbium tuberosum Millidge, 1991 (Brasil);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166476" title="Esglsia vella de Sant Mart" nonfiltered="3085" processed="3072" dbindex="68103">


L'esglsia vella de Sant Mart s un edifici d'estil gtic amb influncies del renaixement situat al terme municipal de Cerdanyola del Valls, construt entre els segles XVI i XVII.

L'edifici.
El temple s un edifici de planta rectangular d una sola nau coberta amb volta de can reforada amb arcs i contraforts, amb dues capelles a banda i banda de la nau i un sol absis. Un campanar octogonal s'adossa a la banda de ponent de la faana. 

El campanar i la nau es van reformar durant el segle XVIII, cobrint l absis amb un gran retaule barroc i canviant la decoraci interior.

Histria.
La primera esglsia de Cerdanyola dedicada a Sant Mart de Tours es va edificar al segle XI i es trobava al mig la serra de Collserola, prop de la Masia de Can Coll. 

Durant segle XVI els pagesos de la zona, que vivien principalment en masos establerts a la plana del Valls, van proposar construir una nova esglsia a la plana, ja que la de Collserola es trobava en mal estat i quedava molt lluny dels masos, pel que es va decidir desmuntar l'esglsia de Collserola per construir l esglsia Vella de Sant Mart. Es va encarregar l'obra a Pere Pomes, mestre de cases, qui va aprofitar les pedres de l'antiga esglsia romnica per a la construcci.

Durant la guerra contra Frana l'edifici va patir molts desperfectes i durant la Guerra Civil Espanyola va ser utilitzada com a lloc d'afusellament i enterrament per sectors incontrolats del bndol republic. 

La iglsia va estar en funcionament fins a principis del segle XX, quan es va deixar el culte al  construir-se una nova esglsia parroquial al centre de la vila.

El 1946 l Ajuntament de Cerdanyola va comprar l'esglsia, i va enderrocar la rectoria per ampliar el cementiri municipal, i el 1990 es va trobar a la volta de sota del cor un dels conjunt de pisa i terrissa del segles XVI i XVII ms importants de Catalunya. Algunes de les peces estan exposades al Museu Ca n Ortad.

Actualment l'esglsia es troba en fase de restauraci i forma part del patrimoni del Museu de Cerdanyola

Cementiri.
Tot i estar documentat des del segle XVII, no s'ha trobat cap tomba anterior al segle XIX. En aquest cementiri s'enterrava a les gran famlies de tradici pagesa de Cerdanyola. 

El cementiri t inters artstic ja que es poden trobar algunes tombes modernistes i neoromniques 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166478" title="Gregori VIII" nonfiltered="3086" processed="3073" dbindex="68104">

Gregori VIII ( Benevent, (1100) -   Pisa, 17 de desembre de 1187) va ser Papa de l'Esglsia Catlica el 1187.

De nom Alberto de Mora, va ser nomenat cardenal pel papa Adri IV per a posteriorment actuar com a canceller per al papa Alexandre III en el concili que el 1172 es va celebrar a Avranches i que va donar lloc a l'absoluci del rei angls Enric II de l'acusaci d'assassinat de Toms Becket.

Durant el seu breu pontificat va proclamar, mitjanant la publicaci de la bula Audita tremendi, la Tercera Croada al conixer la derrota creuada en la batalla d'Hattin i la subsegent caiguda de Jerusalem a les mans de Salad.

Preparant la flota que hauria de transportar les tropes cristianes a Terra Santa es va desplaar a Pisa amb la finalitat d'aconseguir el cessament d'hostilitats entre aquesta ciutat i Gnova.

Trobant-se a Pisa, va morir el 17 de desembre del 1187.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Ensis Laurentii (L'espasa de Lloren) citaci que fa referncia a qu abans de ser elegit pontfex va ser cardenal de Sant Lloren i a qu al seu escut d'armes apareixen dues espases.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166479" title="Climent III" nonfiltered="3087" processed="3074" dbindex="68105">

Climent III (de nom de bateig Paolo Scolari) (* Roma, ? -   27 de mar de 1191) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1187 al 1191.

Paolo Scolari, cardenal de Palestina, va ser escollit papa el 20 de desembre de 1187 a la ciutat de Pisa a causa que a l'esmentada ciutat va morir el seu antecessor mentre preparava la reconquesta de Jerusalem.

Immediatament, i aprofitant la bona acollida dels seus paisans romans, va comenar a treballar per aconseguir el retorn del papat Roma, ciutat de la qual els papes van ser exiliats en 1153 en constituir-se Roma en municipi lliure sota el mandat d'Arnaldo de Brescia, arribant-se a un acord que permet a Climente III tornar a Roma en 1188 i escollir el governador de la ciutat, a canvi del reconeixement del Senat Rom i de l'elecci pel poble dels seus magistrats.

Desprs d'aquest xit, Climent III dirigeix la seva atenci a la reconquesta de Jerusalem mitjanant l'organitzaci de la Tercera Croada. Per a aix es va reconciliar amb l'emperador Frederic I aconseguint que es poss al capdavant d'un poders exrcit en qu tamb participaran el rei angls Ricard I Cor de Lle i el francs Felip II August.

Tanmateix el conflicte amb l'emperador germnic no tardar a revifar-se quan, a la mort en 1189 del vassall del papa Guillem II de Siclia; Enric IV que havia succet al seu pare Frederic I  mort a Terra Santa, reclama el regne sicili fent valer els drets de la seva esposa Constanza.

 El Papa, veient perillar la seva independncia si Enric IV aconseguia el seu propsit, recolza l'elecci com a rei de Tancred de Lecce, el que provoca l'entrada de l'emperador germnic a Itlia al capdavant d'un gran exrcit per forar una entrevista amb el Papa i aconseguir el reconeixement de seus dret, el qual no va aconseguir a causa de la mort de Climent III el 27 de mar de 1191.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De schola exiet (Sortit de l'escola), que fa referncia al seu cognom, Scolari (= de l'escola).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166481" title="Llista d'espcies de linfids (T)" nonfiltered="3088" processed="3075" dbindex="68106">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic, que comencen per la lletra T. Apareixen totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Tachygyna.
Tachygyna Chamberlin & Ivie, 1939
 Tachygyna alia Millidge, 1984 (EUA);
 Tachygyna cognata Millidge, 1984 (EUA);
 Tachygyna coosi Millidge, 1984 (EUA);
 Tachygyna delecta Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA);
 Tachygyna exilis Millidge, 1984 (EUA, Canad);
 Tachygyna gargopa (Crosby & Bishop, 1929) (EUA);
 Tachygyna haydeni Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA, Canad);
 Tachygyna pallida Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA, Canad);
 Tachygyna proba Millidge, 1984 (EUA, Canad);
 Tachygyna sonoma Millidge, 1984 (EUA);
 Tachygyna speciosa Millidge, 1984 (EUA);
 Tachygyna tuoba (Chamberlin & Ivie, 1933) (EUA);
 Tachygyna ursina (Bishop & Crosby, 1938) (EUA, Canad, Alaska);
 Tachygyna vancouverana Chamberlin & Ivie, 1939 (EUA, Canad);
 Tachygyna watona Chamberlin, 1948 (EUA);

Taibainus.
Taibainus Tanasevitch, 2006
 Taibainus shanensis Tanasevitch, 2006 (Xina);

Taibaishanus.
Taibaishanus Tanasevitch, 2006
 Taibaishanus elegans Tanasevitch, 2006 (Xina);

Tallusia.
Tallusia Lehtinen & Saaristo, 1972
 Tallusia bicristata Lehtinen & Saaristo, 1972 (Turquia);
 Tallusia experta (O. P.-Cambridge, 1871) (Palertic);
 Tallusia forficala (Zhu & Tu, 1986) (Xina);
 Tallusia pindos Thaler, 1997 (Grcia);
 Tallusia vindobonensis (Kulczyn'ski, 1898) (Central, Europa Oriental);

Tanasevitchia.
Tanasevitchia Marusik & Saaristo, 1999
 Tanasevitchia uralensis (Tanasevitch, 1983) (Rssia);

Tapinocyba.
Tapinocyba Simon, 1884
 Tapinocyba abetoneensis Wunderlich, 1980 (Itlia);
 Tapinocyba affinis Lessert, 1907 (Palertic);
 Tapinocyba affinis orientalis Millidge, 1979 (Europa Central);
 Tapinocyba affinis pyrenaea Millidge, 1979 (Frana);
 Tapinocyba anceps Denis, 1948 (Frana);
 Tapinocyba barsica Kolosvry, 1934 (Hongria);
 Tapinocyba bicarinata (Emerton, 1913) (EUA);
 Tapinocyba bilacunata (L. Koch, 1881) (Alemanya);
 Tapinocyba biscissa (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Tapinocyba Crsega (Simon, 1884) (Crsega);
 Tapinocyba dietrichi Crosby & Bishop, 1933 (EUA);
 Tapinocyba discedens Denis, 1948 (Frana);
 Tapinocyba distincta (Banks, 1892) (EUA);
 Tapinocyba emertoni Barrows & Ivie, 1942 (EUA);
 Tapinocyba gamma Chamberlin, 1948 (EUA);
 Tapinocyba hortensis (Emerton, 1924) (EUA);
 Tapinocyba insecta (L. Koch, 1869) (Palertic);
 Tapinocyba kolymensis Eskov, 1989 (Rssia, Xina);
 Tapinocyba korgei Wunderlich, 1995 (Turquia);
 Tapinocyba latia Millidge, 1979 (Itlia);
 Tapinocyba ligurica Thaler, 1976 (Itlia, Frana);
 Tapinocyba lindrothi Hackman, 1954 (Canad);
 Tapinocyba lucana Millidge, 1979 (Itlia);
 Tapinocyba maureri Thaler, 1991 (Sussa, Itlia);
 Tapinocyba minuta (Emerton, 1909) (EUA, Canad);
 Tapinocyba mitis (O. P.-Cambridge, 1882) (Bretanya, Latvia);
 Tapinocyba oiwa Saito, 1980 (Jap);
 Tapinocyba pallens (O. P.-Cambridge, 1872) (Europa fins a Armnia);
 Tapinocyba pontis Chamberlin, 1948 (EUA);
 Tapinocyba praecox (O. P.-Cambridge, 1873) (Europa);
 Tapinocyba prima Duprr & Paquin, 2005 (EUA, Canad);
 Tapinocyba silvestris Georgescu, 1973 (ustria, Romania, Eslovnia);
 Tapinocyba silvicultrix Saito, 1980 (Jap);
 Tapinocyba simplex (Emerton, 1882) (EUA);
 Tapinocyba spoliatrix Tanasevitch, 1985 (Kyrgyzstan);
 Tapinocyba sucra Chamberlin, 1948 (EUA);
 Tapinocyba suganamii Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Tapinocyba transsylvanica Kolosvry, 1934 (Transylvania);
 Tapinocyba ventosa Millidge, 1979 (Frana);
 Tapinocyba vermontis Chamberlin, 1948 (EUA);

Tapinocyboides.
Tapinocyboides Wiehle, 1960
 Tapinocyboides pygmaeus (Menge, 1869) (Palertic);

Tapinopa.
Tapinopa Oestring, 1851
 Tapinopa bilineata Banks, 1893 (EUA);
 Tapinopa disjugata Simon, 1884 (Palertic);
 Tapinopa gerede Saaristo, 1997 (Turquia);
 Tapinopa guttata Komatsu, 1937 (Rssia, Xina, Jap);
 Tapinopa hentzi Gertsch, 1951 (EUA);
 Tapinopa longidens (Wider, 1834) (Palertic);
 Tapinopa vara Locket, 1982 (Malisia);

Taranucnus.
Taranucnus Simon, 1884
 Taranucnus bihari Fage, 1931 (Europa Oriental);
 Taranucnus nishikii Yaginuma, 1972 (Jap);
 Taranucnus ornithes (Barrows, 1940) (EUA);
 Taranucnus setosus (O. P.-Cambridge, 1863) (Palertic);

Tchatkalophantes.
Tchatkalophantes Tanasevitch, 2001
 Tchatkalophantes bonneti (Schenkel, 1963) (Xina);
 Tchatkalophantes huangyuanensis (Zhu & Li, 1983) (Xina);
 Tchatkalophantes hyperauritus (Loksa, 1965) (Monglia);
 Tchatkalophantes karatau Tanasevitch, 2001 (Kazakhstan);
 Tchatkalophantes kungei Tanasevitch, 2001 (Kyrgyzstan);
 Tchatkalophantes mongolicus Tanasevitch, 2001 (Monglia);
 Tchatkalophantes rupeus (Tanasevitch, 1986) (Kazakhstan);
 Tchatkalophantes tarabaevi Tanasevitch, 2001 (Kazakhstan);
 Tchatkalophantes tchatkalensis (Tanasevitch, 1983) (sia Central);

Tennesseellum.
Tennesseellum Petrunkevitch, 1925
 Tennesseellum formica (Emerton, 1882) (EUA, Canad, Alaska, Illes Marshall);

Tenuiphantes.
Tenuiphantes Saaristo & Tanasevitch, 1996
 Tenuiphantes aduncus (Zhu, Li & Sha, 1986) (Xina);
 Tenuiphantes aequalis (Tanasevitch, 1987) (Rssia, Armnia);
 Tenuiphantes alacris (Blackwall, 1853) (Palertic);
 Tenuiphantes ancatus (Li & Zhu, 1989) (Xina);
 Tenuiphantes ateripes (Tanasevitch, 1988) (Rssia);
 Tenuiphantes canariensis (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Tenuiphantes contortus (Tanasevitch, 1986) (Rssia, Gergia, Azerbaijan, Armnia);
 Tenuiphantes cracens (Zorsch, 1937) (Amrica del Nord);
 Tenuiphantes cristatus (Menge, 1866) (Palertic);
 Tenuiphantes drenskyi (van Helsdingen, 1977) (Bulgria);
 Tenuiphantes flavipes (Blackwall, 1854) (Palertic);
 Tenuiphantes floriana (van Helsdingen, 1977) (Romania);
 Tenuiphantes fogarasensis (Weiss, 1986) (Romania);
 Tenuiphantes fulvus (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Tenuiphantes herbicola (Simon, 1884) (Frana, Crsega);
 Tenuiphantes jacksoni (Schenkel, 1925) (Sussa, ustria);
 Tenuiphantes jacksonoides (van Helsdingen, 1977) (Sussa, Alemanya, ustria);
 Tenuiphantes leprosoides (Schmidt, 1975) (Illes Canries);
 Tenuiphantes mengei (Kulczyn'ski, 1887) (Palertic);
 Tenuiphantes miguelensis (Wunderlich, 1992) (Aores, Madeira);
 Tenuiphantes monachus (Simon, 1884) (Europa);
 Tenuiphantes morosus (Tanasevitch, 1987) (Rssia, Gergia, Azerbaijan);
 Tenuiphantes nigriventris (L. Koch, 1879) (Holrtic);
 Tenuiphantes perseus (van Helsdingen, 1977) (Iran);
 Tenuiphantes plumipes (Tanasevitch, 1987) (Nepal);
 Tenuiphantes retezaticus (Ruzicka, 1985) (Romania);
 Tenuiphantes sabulosus (Keyserling, 1886) (Amrica del Nord);
 Tenuiphantes spiniger (Simon, 1929) (Frana);
 Tenuiphantes stramencola (Scharff, 1990) (Tanznia);
 Tenuiphantes striatiscapus (Wunderlich, 1987) (Illes Canries);
 Tenuiphantes suborientalis Tanasevitch, 2000 (Rssia);
 Tenuiphantes tenebricola (Wider, 1834) (Palertic);
 Tenuiphantes tenebricoloides (Schenkel, 1938) (Madeira);
 Tenuiphantes tenuis (Blackwall, 1852) (Europa, frica del Nord (en qualsevol altre lloc, introduda));
 Tenuiphantes wunderlichi (Saaristo & Tanasevitch, 1996) (Turquia);
 Tenuiphantes zebra (Emerton, 1882) (Amrica del Nord);
 Tenuiphantes zelatus (Zorsch, 1937) (Amrica del Nord);
 Tenuiphantes zibus (Zorsch, 1937) (Amrica del Nord);
 Tenuiphantes zimmermanni (Bertkau, 1890) (Europa, Rssia);

Tessamoro.
Tessamoro Eskov, 1993
 Tessamoro pallidus Eskov, 1993 (Rssia);

Thainetes.
Thainetes Millidge, 1995
 Thainetes tristis Millidge, 1995 (Tailndia);

Thaiphantes.
Thaiphantes Millidge, 1995
 Thaiphantes milneri Millidge, 1995 (Tailndia);
 Thaiphantes similis Millidge, 1995 (Tailndia);

Thaleria.
Thaleria Tanasevitch, 1984
 Thaleria alnetorum Eskov & Marusik, 1992 (Rssia);
 Thaleria evenkiensis Eskov & Marusik, 1992 (Rssia);
 Thaleria leechi Eskov & Marusik, 1992 (Rssia, Alaska);
 Thaleria orientalis Tanasevitch, 1984 (Rssia);
 Thaleria sajanensis Eskov & Marusik, 1992 (Rssia);
 Thaleria sukatchevae Eskov & Marusik, 1992 (Rssia);

Thapsagus.
Thapsagus Simon, 1894
 Thapsagus pulcher Simon, 1894 (Madagascar);

Thaumatoncus.
Thaumatoncus Simon, 1884
 Thaumatoncus indicator Simon, 1884 (Frana, Algria, Tunsia);
 Thaumatoncus secundus Bosmans, 2002 (Algria);

Theoa.
Theoa Saaristo, 1995
 Theoa tricaudata (Locket, 1982) (Seychelles, Malisia);

Theonina.
Theonina Simon, 1929
 Theonina cornix (Simon, 1881) (Europa, frica del Nord, Rssia);
 Theonina kratochvili Miller & Weiss, 1979 (Europa Central fins a Rssia);
 Theonina linyphioides (Denis, 1937) (Algria);

Thyreobaeus.
Thyreobaeus Simon, 1889
 Thyreobaeus scutiger Simon, 1889 (Madagascar);

Thyreosthenius.
Thyreosthenius Simon, 1884
 Thyreosthenius biovatus (O. P.-Cambridge, 1875) (Palertic);
 Thyreosthenius parasiticus (Oestring, 1851) (Holrtic);

Tibiaster.
Tibiaster Tanasevitch, 1987
 Tibiaster djanybekensis Tanasevitch, 1987 (Kazakhstan);
 Tibiaster wunderlichi Eskov, 1995 (Kazakhstan);

Tibioploides.
Tibioploides Eskov & Marusik, 1991
 Tibioploides arcuatus (Tullgren, 1955) (Escandinvia, Rssia, Estnia);
 Tibioploides cyclicus Sha & Zhu, 1995 (Xina);
 Tibioploides eskovianus Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Tibioploides kurenstchikovi Eskov & Marusik, 1991 (Rssia);
 Tibioploides monticola Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Tibioploides pacificus Eskov & Marusik, 1991 (Rssia);
 Tibioploides stigmosus (Xia i cols., 2001) (Xina);

Tibioplus.
Tibioplus Chamberlin & Ivie, 1947
 Tibioplus diversus (L. Koch, 1879) (Escandinvia, Rssia, Monglia, Alaska);
 Tibioplus tachygynoides Tanasevitch, 1989 (Kyrgyzstan);

Tiso.
Tiso Simon, 1884
 Tiso aestivus (L. Koch, 1872) (Holrtic);
 Tiso biceps Gao, Zhu & Gao, 1993 (Xina);
 Tiso camillus Tanasevitch, 1990 (Azerbaijan);
 Tiso megalops Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Tiso strandi Kolosvry, 1934 (Hongria);
 Tiso vagans (Blackwall, 1834) (Europa, Rssia);

Tmeticides.
Tmeticides Strand, 1907
 Tmeticides araneiformis Strand, 1907 (Madagascar);

Tmeticus.
Tmeticus Menge, 1868
 Tmeticus affinis (Blackwall, 1855) (Palertic);
 Tmeticus auritus Fage, 1938 (Costa Rica);
 Tmeticus bipunctis (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Jap);
 Tmeticus hipponensis Simon, 1926 (Algria);
 Tmeticus neserigonoides Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Tmeticus nigerrimus Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Tmeticus nigriceps (Kulczyn'ski, 1916) (Noruega, Rssia);
 Tmeticus ornatus (Emerton, 1914) (EUA);
 Tmeticus tolli Kulczyn'ski, 1908 (Rssia);
 Tmeticus vulcanicus Saito & Ono, 2001 (Jap);

Tojinium.
Tojinium Saito & Ono, 2001
 Tojinium japonicum Saito & Ono, 2001 (Jap);

Tomohyphantes.
Tomohyphantes Millidge, 1995
 Tomohyphantes niger Millidge, 1995 (Krakatoa);
 Tomohyphantes opacus Millidge, 1995 (Krakatoa);

Toschia.
Toschia Caporiacco, 1949
 Toschia aberdarensis Holm, 1962 (Kenya);
 Toschia casta Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Toschia celans Gao, Xing & Zhu, 1996 (Xina);
 Toschia concolor Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Toschia cypericola Jocqu, 1981 (Malawi);
 Toschia minuta Jocqu, 1984 (Sud-frica);
 Toschia picta Caporiacco, 1949 (Congo, Kenya);
 Toschia spinosa Holm, 1968 (Congo);
 Toschia telekii Holm, 1962 (Kenya);
 Toschia virgo Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);

Totua.
Totua Keyserling, 1891
 Totua gracilipes Keyserling, 1891 (Brasil);

Trachyneta.
Trachyneta Holm, 1968
 Trachyneta extensa Holm, 1968 (Congo);
 Trachyneta jocquei Merrett, 2004 (Malawi);

Traematosisis.
Traematosisis Bishop & Crosby, 1938
 Traematosisis bispinosus (Emerton, 1911) (EUA);

Trematocephalus.
Trematocephalus Dahl, 1886
 Trematocephalus cristatus (Wider, 1834) (Palertic);
 Trematocephalus obscurus Denis, 1950 (Frana);
 Trematocephalus simplex Simon, 1894 (Sri Lanka);
 Trematocephalus tripunctatus Simon, 1894 (Sri Lanka);

Trichobactrus.
Trichobactrus Wunderlich, 1995
 Trichobactrus brevispinosus Wunderlich, 1995 (Monglia);

Trichoncoides.
Trichoncoides Denis, 1950
 Trichoncoides pilosus Denis, 1950 (Frana);
 Trichoncoides piscator (Simon, 1884) (Palertic);

Trichoncus.
Trichoncus Simon, 1884
 Trichoncus affinis Kulczyn'ski, 1894 (Palertic);
 Trichoncus aurantiipes Simon, 1884 (Marroc, Algria, Tunsia);
 Trichoncus auritus (L. Koch, 1869) (Europa, Rssia);
 Trichoncus gibbulus Denis, 1944 (Frana);
 Trichoncus hackmani Millidge, 1955 (Central, Europa Septentrional);
 Trichoncus helveticus Denis, 1965 (Sussa, Frana);
 Trichoncus hirtus Denis, 1965 (Crsega);
 Trichoncus hispidosus Tanasevitch, 1990 (Rssia);
 Trichoncus hyperboreus Eskov, 1992 (Rssia);
 Trichoncus kenyensis Thaler, 1974 (Kenya);
 Trichoncus lanatus Tanasevitch, 1987 (Gergia);
 Trichoncus maculatus Fei, Gao & Zhu, 1997 (Xina);
 Trichoncus monticola Denis, 1965 (Espanya);
 Trichoncus nairobi Russell-Smith & Jocqu, 1986 (Kenya);
 Trichoncus orientalis Eskov, 1992 (Rssia);
 Trichoncus patrizii Caporiacco, 1953 (Itlia);
 Trichoncus pinguis Simon, 1926 (Espanya);
 Trichoncus saxicola (O. P.-Cambridge, 1861) (Europa, Rssia);
 Trichoncus scrofa Simon, 1884 (Frana, Mallorca, Itlia);
 Trichoncus similipes Denis, 1965 (Portugal);
 Trichoncus simoni (Lessert, 1904) (Sussa, Alemanya, ustria, Repblica Txeca);
 Trichoncus sordidus Simon, 1884 (Europa);
 Trichoncus steppensis Eskov, 1995 (Kazakhstan);
 Trichoncus trifidus Denis, 1965 (Portugal);
 Trichoncus uncinatus Denis, 1965 (Algria);
 Trichoncus varipes Denis, 1965 (Europa);
 Trichoncus vasconicus Denis, 1944 (Palertic);

Trichopterna.
Trichopterna Kulczyn'ski, 1894
 Trichopterna cito (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Trichopterna cucurbitina (Simon, 1881) (Frana);
 Trichopterna grummi Tanasevitch, 1989 (sia Central);
 Trichopterna krueperi (Simon, 1884) (Grcia);
 Trichopterna loricata Denis, 1962 (Tanznia);
 Trichopterna lucasi (O. P.-Cambridge, 1875) (Algria);
 Trichopterna macrophthalma Denis, 1962 (Tanznia);
 Trichopterna rotundiceps Denis, 1962 (Tanznia);
 Trichopterna seculifera Denis, 1962 (Tanznia);
 Trichopterna thorelli (Oestring, 1861) (Palertic);

Triplogyna.
Triplogyna Millidge, 1991
 Triplogyna major Millidge, 1991 (Colmbia);
 Triplogyna minor Millidge, 1991 (Brasil);

Troglohyphantes.
Troglohyphantes Joseph, 1881
 Troglohyphantes adjaricus Tanasevitch, 1987 (Gergia);
 Troglohyphantes affinis (Kulczyn'ski, 1914) (Crocia, Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes affirmatus (Simon, 1913) (Espanya);
 Troglohyphantes albicaudatus Bosmans, 2006 (Algria);
 Troglohyphantes albopictus Pesarini, 1989 (Itlia);
 Troglohyphantes aldae Pesarini, 2001 (Itlia);
 Troglohyphantes alluaudi Fage, 1919 (Espanya);
 Troglohyphantes balazuci Dresco, 1956 (Frana);
 Troglohyphantes birsteini Charitonov, 1947 (Rssia, Gergia);
 Troglohyphantes bolivarorum Machado, 1939 (Espanya);
 Troglohyphantes bolognai Brignoli, 1975 (Itlia);
 Troglohyphantes bonzanoi Brignoli, 1979 (Itlia);
 Troglohyphantes boudewijni Deeleman-Reinhold, 1974 (Montenegro);
 Troglohyphantes brevipes Deeleman-Reinhold, 1978 (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes brignolii Deeleman-Reinhold, 1978 (Itlia, Crocia);
 Troglohyphantes bureschianus Deltshev, 1975 (Bulgria);
 Troglohyphantes caecus Fage, 1919 (Frana);
 Troglohyphantes caligatus Pesarini, 1989 (Sussa, Itlia);
 Troglohyphantes cantabricus (Simon, 1911) (Espanya);
 Troglohyphantes caporiaccoi Brignoli, 1971 (Itlia);
 Troglohyphantes cavadinii Pesarini, 1989 (Itlia);
 Troglohyphantes cerberus (Simon, 1884) (Frana);
 Troglohyphantes charitonovi Tanasevitch, 1987 (Rssia);
 Troglohyphantes cirtensis (Simon, 1910) (Algria);
 Troglohyphantes comottii Pesarini, 1989 (Itlia);
 Troglohyphantes confusus Kratochvl, 1939 (Europa Oriental);
 Troglohyphantes croaticus (Chyzer, 1894) (Europa Oriental);
 Troglohyphantes cruentus Brignoli, 1971 (Eslovnia);
 Troglohyphantes dalmaticus (Kulczyn'ski, 1914) (Crocia, Macednia);
 Troglohyphantes deelemanae Tanasevitch, 1987 (Gergia);
 Troglohyphantes dekkingae Deeleman-Reinhold, 1978 (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes dekkingae pauciaculeatus Deeleman-Reinhold, 1978 (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes delmastroi Pesarini, 2001 (Itlia);
 Troglohyphantes diabolicus Deeleman-Reinhold, 1978 (Eslovnia);
 Troglohyphantes dinaricus (Kratochvl, 1948) (Crocia);
 Troglohyphantes diurnus Kratochvl, 1932 (ustria, Eslovnia, Crocia);
 Troglohyphantes dominici Pesarini, 1988 (Itlia);
 Troglohyphantes draconis Deeleman-Reinhold, 1978 (Macednia);
 Troglohyphantes drenskii Deltshev, 1973 (Bulgria);
 Troglohyphantes excavatus Fage, 1919 (Itlia, ustria, Europa Oriental);
 Troglohyphantes exul Thaler, 1987 (Itlia);
 Troglohyphantes fagei Roewer, 1931 (Alemanya, ustria, Itlia);
 Troglohyphantes fallax Deeleman-Reinhold, 1978 (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes fatalis Pesarini, 1988 (Itlia);
 Troglohyphantes fugax (Kulczyn'ski, 1914) (Bsnia-Hercegovina8);
 Troglohyphantes furcifer (Simon, 1884) (Espanya);
 Troglohyphantes gamsi Deeleman-Reinhold, 1978 (Eslovnia);
 Troglohyphantes gestroi Fage, 1933 (Itlia);
 Troglohyphantes giromettai (Kulczyn'ski, 1914) (Crocia);
 Troglohyphantes gladius Wunderlich, 1995 (Turquia);
 Troglohyphantes gracilis Fage, 1919 (Eslovnia);
 Troglohyphantes gregori (Miller, 1947) (Repblica Txeca);
 Troglohyphantes hadzii Kratochvl, 1934 (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes helsdingeni Deeleman-Reinhold, 1978 (ustria, Eslovnia);
 Troglohyphantes henroti Dresco, 1956 (Frana);
 Troglohyphantes herculanus (Kulczyn'ski, 1894) (Europa Oriental);
 Troglohyphantes inermis Deeleman-Reinhold, 1978 (Macednia);
 Troglohyphantes iulianae Brignoli, 1971 (Itlia);
 Troglohyphantes jamatus Roewer, 1931 (Eslovnia);
 Troglohyphantes jeanneli Dumitrescu & Georgescu, 1970 (Romania);
 Troglohyphantes juris Thaler, 1982 (Itlia);
 Troglohyphantes karawankorum Deeleman-Reinhold, 1978 (ustria, Eslovnia);
 Troglohyphantes konradi Brignoli, 1975 (Itlia);
 Troglohyphantes kordunlikanus Deeleman-Reinhold, 1978 (Crocia);
 Troglohyphantes kratochvili Drensky, 1935 (Macednia);
 Troglohyphantes lakatnikensis Drensky, 1931 (Bulgria);
 Troglohyphantes latzeli Thaler, 1986 (ustria);
 Troglohyphantes lesserti Kratochvl, 1935 (Balcans);
 Troglohyphantes lessinensis Caporiacco, 1936 (Itlia);
 Troglohyphantes liburnicus Caporiacco, 1927 (Balcans);
 Troglohyphantes lucifuga (Simon, 1884) (Europa);
 Troglohyphantes marqueti (Simon, 1884) (Frana);
 Troglohyphantes marqueti pauciaculeatus Simon, 1929 (Frana);
 Troglohyphantes microcymbium Pesarini, 2001 (Itlia);
 Troglohyphantes milleri (Kratochvl, 1948) (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes montanus Absolon & Kratochvl, 1932 (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes nigraerosae Brignoli, 1971 (Itlia);
 Troglohyphantes noricus (Thaler & Polenec, 1974) (Alemanya, ustria);
 Troglohyphantes novicordis Thaler, 1978 (ustria);
 Troglohyphantes numidus (Simon, 1911) (Algria);
 Troglohyphantes nyctalops Simon, 1911 (Espanya);
 Troglohyphantes orghidani Dumitrescu & Georgescu, 1977 (Romania);
 Troglohyphantes oromii (Ribera & Blasco, 1986) (Illes Canries);
 Troglohyphantes orpheus (Simon, 1884) (Frana);
 Troglohyphantes paulusi Thaler, 2002 (Iran);
 Troglohyphantes pavesii Pesarini, 1988 (Itlia);
 Troglohyphantes pedemontanus (Gozo, 1908) (Itlia);
 Troglohyphantes phragmitis (Simon, 1884) (Frana);
 Troglohyphantes pisidicus Brignoli, 1971 (Turquia);
 Troglohyphantes pluto Caporiacco, 1938 (Itlia);
 Troglohyphantes poleneci Wiehle, 1964 (Itlia, Eslovnia);
 Troglohyphantes polyophthalmus Joseph, 1881 (Eslovnia);
 Troglohyphantes pretneri Deeleman-Reinhold, 1978 (Montenegro);
 Troglohyphantes pugnax Deeleman-Reinhold, 1978 (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes pumilio Denis, 1959 (Frana);
 Troglohyphantes pyrenaeus Simon, 1907 (Frana);
 Troglohyphantes racovitzai Dumitrescu & Georgescu, 1970 (Romania);
 Troglohyphantes regalini Pesarini, 1989 (Itlia);
 Troglohyphantes roberti Deeleman-Reinhold, 1978 (Crocia);
 Troglohyphantes roberti dalmatensis Deeleman-Reinhold, 1978 (Crocia);
 Troglohyphantes ruffoi Caporiacco, 1936 (Itlia);
 Troglohyphantes salax (Kulczyn'ski, 1914) (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes saouaf Bosmans, 2006 (Algria, Tunsia);
 Troglohyphantes sbordonii Brignoli, 1975 (ustria, Itlia, Eslovnia);
 Troglohyphantes schenkeli (Miller, 1937) (Slovak Rep.);
 Troglohyphantes sciakyi Pesarini, 1989 (Itlia);
 Troglohyphantes scientificus Deeleman-Reinhold, 1978 (Itlia, Eslovnia);
 Troglohyphantes similis Fage, 1919 (Eslovnia);
 Troglohyphantes simoni Fage, 1919 (Frana);
 Troglohyphantes sketi Deeleman-Reinhold, 1978 (Eslovnia);
 Troglohyphantes solitarius Fage, 1919 (Frana);
 Troglohyphantes sordellii (Pavesi, 1875) (Sussa, Itlia);
 Troglohyphantes spatulifer Pesarini, 2001 (Itlia);
 Troglohyphantes spinipes Fage, 1919 (Eslovnia);
 Troglohyphantes strandi Absolon & Kratochvl, 1932 (Crocia);
 Troglohyphantes subalpinus Thaler, 1967 (Alemanya, ustria);
 Troglohyphantes svilajensis (Kratochvl, 1948) (Crocia);
 Troglohyphantes svilajensis bosnicus (Kratochvl, 1948) (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes svilajensis noctiphilus (Kratochvl, 1948) (Crocia);
 Troglohyphantes tauriscus Thaler, 1982 (ustria);
 Troglohyphantes thaleri Miller & Polenec, 1975 (ustria, Eslovnia);
 Troglohyphantes trispinosus Miller & Polenec, 1975 (Eslovnia);
 Troglohyphantes troglodytes (Kulczyn'ski, 1914) (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes typhlonetiformis Absolon & Kratochvl, 1932 (ustria, Eslovnia);
 Troglohyphantes vicinus Miller & Polenec, 1975 (Eslovnia);
 Troglohyphantes vignai Brignoli, 1971 (Itlia);
 Troglohyphantes wiebesi Deeleman-Reinhold, 1978 (Bsnia-Hercegovina);
 Troglohyphantes wiehlei Miller & Polenec, 1975 (ustria, Europa Oriental);
 Troglohyphantes zanoni Pesarini, 1988 (Itlia);

Troxochrota.
Troxochrota Kulczyn'ski, 1894
 Troxochrota kashmirica (Caporiacco, 1935) (Kashmir);
 Troxochrota scabra Kulczyn'ski, 1894 (Europa);

Troxochrus.
Troxochrus Simon, 1884
 Troxochrus cirrifrons (O. P.-Cambridge, 1871) (Europa);
 Troxochrus laevithorax Miller, 1970 (Angola);
 Troxochrus nasutus Schenkel, 1925 (Europa);
 Troxochrus rugulosus (Oestring, 1851) (Sucia);
 Troxochrus scabriculus (Oestring, 1851) (Palertic);

Tubercithorax.
Tubercithorax Eskov, 1988
 Tubercithorax furcifer Eskov, 1988 (Rssia);
 Tubercithorax subarcticus (Tanasevitch, 1984) (Rssia);

Tunagyna.
Tunagyna Chamberlin & Ivie, 1933
 Tunagyna debilis (Banks, 1892) (Rssia, Alaska, Canad, EUA);

Turbinellina.
Turbinellina Millidge, 1993
 Turbinellina nigra (Millidge, 1991) (Argentina);
 Turbinellina tantilla (Millidge, 1991) (Brasil);

Turinyphia.
Turinyphia van Helsdingen, 1982
 Turinyphia clairi (Simon, 1884) (Europa Meridional);
 Turinyphia maderiana (Schenkel, 1938) (Madeira);
 Turinyphia yunohamensis (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);

Tusukuru.
Tusukuru Eskov, 1993
 Tusukuru hartlandianus (Emerton, 1913) (EUA);
 Tusukuru tamburinus Eskov, 1993 (Rssia);

Tutaibo.
Tutaibo Chamberlin, 1916
 Tutaibo affinis (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Tutaibo anglicanus (Hentz, 1850) (EUA);
 Tutaibo debilipes Chamberlin, 1916 (Per);
 Tutaibo formosus Millidge, 1991 (Per);
 Tutaibo niger (O. P.-Cambridge, 1882) (Brasil);
 Tutaibo phoeniceus (O. P.-Cambridge, 1894) (Guatemala fins a Veneuela);
 Tutaibo pullus Millidge, 1991 (Colmbia);
 Tutaibo rubescens Millidge, 1991 (Colmbia);
 Tutaibo tristis Millidge, 1991 (Brasil);

Tybaertiella.
Tybaertiella Jocqu, 1979
 Tybaertiella convexa (Holm, 1962) (Oest, frica Central i Oriental);
 Tybaertiella krugeri (Simon, 1894) (frica);
 Tybaertiella peniculifera Jocqu, 1979 (Costa d'Ivori, Nigria, Etipia);

Typhistes.
Typhistes Simon, 1894
 Typhistes antilope Simon, 1894 (Sri Lanka);
 Typhistes comatus Simon, 1894 (Sri Lanka);
 Typhistes elephas Berland, 1922 (Etipia);
 Typhistes gloriosus Jocqu, 1984 (Sud-frica);

Typhlonyphia.
Typhlonyphia Kratochvl, 1936
 Typhlonyphia reimoseri Kratochvl, 1936 (Europa Oriental);
 Typhlonyphia reimoseri meridionalis Kratochvl, 1978 (Crocia);

Typhochrestinus.
Typhochrestinus Eskov, 1990
 Typhochrestinus titulifer Eskov, 1990 (Rssia);

Typhochrestoides.
Typhochrestoides Eskov, 1990
 Typhochrestoides baikalensis Eskov, 1990 (Rssia);

Typhochrestus.
Typhochrestus Simon, 1884
 Typhochrestus acoreensis Wunderlich, 1992 (Aores);
 Typhochrestus alticola Denis, 1953 (Frana);
 Typhochrestus bifurcatus Simon, 1884 (Espanya, Algria);
 Typhochrestus bogarti Bosmans, 1990 (Marroc);
 Typhochrestus brucei Tullgren, 1955 (Sucia);
 Typhochrestus chiosensis Wunderlich, 1995 (Grcia);
 Typhochrestus curvicervix (Denis, 1964) (Tunsia);
 Typhochrestus cyrenanius Denis, 1964 (Lbia);
 Typhochrestus digitatus (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Typhochrestus djellalensis Bosmans & Bouragba, 1992 (Algria);
 Typhochrestus dubius Denis, 1949 (Frana);
 Typhochrestus epidaurensis Wunderlich, 1995 (Grcia);
 Typhochrestus fortunatus Thaler, 1984 (Illes Canries);
 Typhochrestus hesperius Thaler, 1984 (Illes Canries);
 Typhochrestus hispaniensis Wunderlich, 1995 (Espanya);
 Typhochrestus inflatus Thaler, 1980 (Sussa fins a sia Central);
 Typhochrestus latithorax (Strand, 1905) (Rssia, Canad);
 Typhochrestus longisulcus Gnelitsa, 2006 (Ucrana);
 Typhochrestus mauretanicus Bosmans, 1990 (Marroc, Algria);
 Typhochrestus montanus Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Typhochrestus numidicus Bosmans, 1990 (Algria);
 Typhochrestus paradorensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Typhochrestus pygmaeus (Srensen, 1898) (Canad, Groenlndia);
 Typhochrestus simoni Lessert, 1907 (Europa);
 Typhochrestus spatulatus Bosmans, 1990 (Algria);
 Typhochrestus splendidus Bosmans, 1990 (Algria);
 Typhochrestus sylviae Hauge, 1968 (Noruega);
 Typhochrestus uintanus (Chamberlin & Ivie, 1939) (EUA);
 Typhochrestus ultimus Bosmans, 1990 (Algria);
 Typhochrestus virilis Bosmans, 1990 (Algria);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166482" title="Marcell Perell i Valls" nonfiltered="3089" processed="3076" dbindex="68107">

Marcell Perell i Valls (Ciutat de Mxic, 1944), com a estudiant de fsica a la Facultat de Cincies de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic (UNAM), fou un dels dirigents del gran moviment estudiantil de l'any 1968, la repressi del qual ocasion, entre d'altres coses, la matana d'estudiants del 2 d'octubre, a la Plaa de les Tres Cultures, a Tlatelolco.

s fill dels refugiats catalans, Marcell Perell i Domingo i Edelmira Valls i Puig, i germ de Carles, Edelmira i Merc Perell i Valls. La seva famlia s'havia exilliat des de 1942 a Mxic, juntament amb milers d'emigrants de la Guerra Civil, en el marc del suport del govern del General Lzaro Crdenas a la Repblica. 

 Exili .
Durament perseguit per la policia, rex a escapar-se i sortir del pas, amb papers falsos, als comenaments del 1969. Se n'anir primer a Frana, on romandr fins l'agost d'aquell any. Aleshores, en la seva qualitat de membre del Partit Comunista Mexic, demana i obt l'estatus de refugiat poltic a la Repblica Socialista de Romania. All hi viur vuit anys i estudiar la carrera i el mster en matemtiques. Es cas amb Stela Bratescu, nta d'Ana Pauker, i procrearen una filla, Aina Perell i Bratescu.

 Viatge i estada a Catalunya .
El 1977 desprs de la mort del dictador espanyol, pot traslladar-se a Catalunya, la ptria dels seus pares, que ell decideix fer seva. Aqu tindr una participaci molt important en la creaci de la Secci d'Informtica de la Facultat de Cincies de la UAB, i hi treballar fins el seu retorn a Mxic. Milit a algunes organitzacions independentistes, com el PSAN, Nacionalistes d'Esquerra i Esquerra Republicana de Catalunya. Crea i dirigeix el CALL (Catalunya Lliure), grup d'activisme catalanista, el Frum, associaci d'entitats cviques i culturals catalanes, i tamb el Cercle Ramon Llull collectiu universitari, l'rgan del qual, El Full de les Universitats dirigir fins 1985.

 Retorn a Mxic .
En aquell any, quan el risc repressiu havia minvat considerablement, torna a Mxic i treballa en el Consell Nacional de Cincia i Tecnologia i a diferents universitats. Primer a la Autnoma de Sinaloa, desprs a la de Puebla, i finalment, fins el dia d'avui, a la UNAM. A ms, actualment s editorialista del diari Excelsior i realitzador radiofnic a la RadioUNAM.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166486" title="Bandera de Fiji" nonfiltered="3090" processed="3077" dbindex="68108">

La bandera nacional de Fiji va ser adoptada el 10 d'octubre de 1970. s de color blau celest en el qual figura la Union Jack, que s la bandera del Regne Unit, en el cant i, en la seva part esquerra l'escut prpiament dit del pas. L'escut s prcticament idntic al que es va usar durant el domini colonial britnic. 

La bandera de Fiji est inspirada en la Ensenya blava que s una bandera de color blau fosc que incorpora la bandera britnica en el seu quadrant superior dret i que usen com emblema nombroses institucions governamentals britniques, colnies i en alguns casos, com Austrlia i Nova Zelanda, s'ha mantingut com bandera nacional d'antigues colnies avui independents. L'escut i la bandera de Fiji no es van alterar quan el pas es va convertir en repblica el 1987. La bandera colonial era molt semblant a l'actual per, seguint l'esquema de l'Ensenya blava, de color blau fosc. Actualment aquesta bandera s la bandera del govern de Fiji i la usen algunes institucions i departaments de carcter governamental.


Altres Banderes.


Fitxer:Government Ensign of Fiji.svg| Bandera gubernamental (antiga bandera colonial).
Fitxer:Naval Ensign of Fiji.svg| Bandera naval.
Fitxer:Civil Air Ensign of Fiji.svg|Bandera de la fora aria.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166487" title="Viti Levu" nonfiltered="3091" processed="3078" dbindex="68109">

Viti Levu (literalment, en fiji, 'Fiji Gran') s l'illa principal de Fiji i una de les ms grans d'Oceania. 

S'hi troba la capital de l'estat, Suva, i una gran part de la poblaci. Viti Levu t una superfcie de 10.338 km i s'estn 146 quilmetres de nord a sud i 106 d'est a oest. s una illa d'origen volcnic que arriba a la seva mxima altitud de 1.324 m al Tomanivi, o mont Victoria. L'illa est dividida en dues meitats de mida similar per una serralada que corre en direcci nord-sud. 

La part oriental s ms plujosa, mentre que l'occidental s ms seca, encara que el nivell de precipitacions s suficient per al cultiu de la canya de sucre, una de les principals activitats econmiques de l'illa. Tamb s'hi produx cot, tabac i pinya americana i se n'extreuen alguns minerals.

A ms de la capital estatal, a Viti Levu es troben altres localitats com Nadi, Lautoka, Ba i Sigatoka, a ms de nombrosos centres turstics. Totes sn a la costa i estan interconnectades per una carretera que recorre el permetre insular. En total, a Viti Levu gaireb hi viuen 600.000 persones, dos teros de la poblaci total de Fiji. Juntament amb la propera Vanua Levu, concentren el 85% de la poblaci.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166489" title="Llista d'espcies de linfids (N-O)" nonfiltered="3092" processed="3079" dbindex="68110">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic de la lletra N a la lletra O, amb totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Napometa.
Napometa Benoit, 1977
 Napometa sanctaehelenae Benoit, 1977 (Santa Helena);
 Napometa trifididens (O. P.-Cambridge, 1873) (Santa Helena);

Nasoona.
Nasoona Locket, 1982
 Nasoona chrysanthusi Locket, 1982 (Malisia, Singapur);
 Nasoona coronata (Simon, 1894) (Veneuela);
 Nasoona eustylis (Simon, 1909) (Vietnam);
 Nasoona locketi Millidge, 1995 (Krakatoa);
 Nasoona nigromaculata Gao, Fei & Xing, 1996 (Xina);
 Nasoona prominula Locket, 1982 (Malisia);
 Nasoona silvestris Millidge, 1995 (Indonesia);

Nasoonaria.
Nasoonaria Wunderlich & Song, 1995
 Nasoonaria sinensis Wunderlich & Song, 1995 (Xina);

Nematogmus.
Nematogmus Simon, 1884
 Nematogmus dentimanus Simon, 1886 (Sri Lanka fins a Malisia, Java, Krakatoa);
 Nematogmus digitatus Fei & Zhu, 1994 (Xina);
 Nematogmus nigripes Hu, 2001 (Xina);
 Nematogmus rutilis Oi, 1960 (Jap);
 Nematogmus sanguinolentus (Walckenaer, 1842) (Palertic);
 Nematogmus stylitus (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Jap);

Nenilinium.
Nenilinium Eskov, 1988
 Nenilinium siaticum Eskov, 1988 (Rssia);
 Nenilinium luteolum (Loksa, 1965) (Rusia, Monglia);

Nentwigia.
Nentwigia Millidge, 1995
 Nentwigia diffEUA Millidge, 1995 (Tailndia, Krakatoa);

Neocautinella.
Neocautinella Baert, 1990
 Neocautinella ochoai Baert, 1990 (Ecuador, Bolvia, Illes Galpagos);

Neoeburnella.
Neoeburnella Ko?ak, 1986
 Neoeburnella avocalis (Jocqu & Bosmans, 1983) (Costa d Ivori);

Neomaso.
Neomaso Forster, 1970
 Neomaso abnormis Millidge, 1991 (Xile);
 Neomaso aequabilis Millidge, 1991 (Argentina);
 Neomaso angusticeps Millidge, 1985 (Xile);
 Neomaso antarcticus (Hickman, 1939) (Kerguelen, Marion);
 Neomaso articeps Millidge, 1991 (Xile);
 Neomaso arundicola Millidge, 1991 (Brasil);
 Neomaso bidentatus Millidge, 1991 (Xile);
 Neomaso bilobatus (Tullgren, 1901) (Xile);
 Neomaso claggi Forster, 1970 (Xile, Sud Gergia);
 Neomaso fagicola Millidge, 1985 (Xile);
 Neomaso fluminensis Millidge, 1991 (Xile);
 Neomaso insperatus Millidge, 1991 (Argentina);
 Neomaso insulanus Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Neomaso minimus Millidge, 1985 (Xile);
 Neomaso parvus Millidge, 1985 (Xile);
 Neomaso patagonicus (Tullgren, 1901) (Xile);
 Neomaso peltatus Millidge, 1985 (Xile);
 Neomaso pollicatus (Tullgren, 1901) (Xile, Argentina, Illes Falkland);
 Neomaso scutatus Millidge, 1985 (Xile);
 Neomaso setiger Millidge, 1991 (Xile);
 Neomaso tridentatus Millidge, 1991 (Argentina);
 Neomaso vicinus Millidge, 1991 (Argentina);

Neonesiotes.
Neonesiotes Millidge, 1991
 Neonesiotes hamatus Millidge, 1991 (Illes Carolines);
 Neonesiotes remiformis Millidge, 1991 (Illes Marshall, Illes Carolines, Cook, Fiji, Samoa);

Neovaldiviella.   
Neovaldiviella zdikmen, 2007 (replacement name for Valdiviella Millidge, 1985)
 Neovaldiviella trisetosa (Millidge, 1985) (Xile);

Neriene.
Neriene Blackwall, 1833
 Neriene albolimbata (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Neriene amiculata (Simon, 1905) (Java);
 Neriene angulifera (Schenkel, 1953) (Rssia, Xina, Jap);
 Neriene aquilirostralis Chen & Zhu, 1989 (Xina);
 Neriene beccarii (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Neriene birmanica (Thorell, 1887) (ndia, Kashmir, Myanmar, Xina);
 Neriene brongersmai van Helsdingen, 1969 (Jap);
 Neriene calozonata Chen & Zhu, 1989 (Xina);
 Neriene cavaleriei (Schenkel, 1963) (Xina, Vietnam);
 Neriene clathrata (Sundevall, 1830) (Holrtic);
 Neriene comoroensis Locket, 1980 (Illes Comoro);
 Neriene compta Zhu & Sha, 1986 (Xina);
 Neriene conica (Locket, 1968) (Angola, Rwanda, Kenya);
 Neriene coosa (Gertsch, 1951) (Rssia, EUA);
 Neriene decormaculata Chen & Zhu, 1988 (Xina);
 Neriene digna (Keyserling, 1886) (EUA, Canad, Alaska);
 Neriene emphana (Walckenaer, 1842) (Palertic);
 Neriene flammea van Helsdingen, 1969 (Sud-frica);
 Neriene furtiva (O. P.-Cambridge, 1871) (Europa, frica del Nord, Rssia, Ucrana);
 Neriene fusca (Oi, 1960) (Jap);
 Neriene gyirongana Hu, 2001 (Xina);
 Neriene hammeni (van Helsdingen, 1963) (Palaearctic);
 Neriene helsdingeni (Locket, 1968) (frica);
 Neriene herbosa (Oi, 1960) (Xina, Jap);
 Neriene japonica (Oi, 1960) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Neriene jinjooensis Paik, 1991 (Xina, Corea);
 Neriene kartala Jocqu, 1985 (Illes Comoro);
 Neriene katyae van Helsdingen, 1969 (Sri Lanka);
 Neriene kibonotensis (Tullgren, 1910) (Oest, frica Central i Oriental);
 Neriene kimyongkii (Paik, 1965) (Corea);
 Neriene limbatinella (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Neriene litigiosa (Keyserling, 1886) (Xina, Amrica del Nord);
 Neriene liupanensis Tang & Song, 1992 (Rssia, Xina);
 Neriene longipedella (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Neriene macella (Thorell, 1898) (Xina, Myanmar, Tailndia, Malisia);
 Neriene marginella (Oi, 1960) (Jap);
 Neriene montana (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Neriene natalensis van Helsdingen, 1969 (Sud-frica);
 Neriene nigripectoris (Oi, 1960) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Neriene nitens Zhu & Chen, 1991 (Xina);
 Neriene obtEUA (Locket, 1968) (frica);
 Neriene obtusoides Bosmans & Jocqu, 1983 (Camerun);
 Neriene oidedicata van Helsdingen, 1969 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Neriene oxycera Tu & Li, 2006 (Vietnam);
 Neriene peltata (Wider, 1834) (Groenlndia, Palertic);
 Neriene radiata (Walckenaer, 1842) (Holrtic);
 Neriene redacta Chamberlin, 1925 (EUA);
 Neriene strandia (Blauvelt, 1936) (Xina, Borneo);
 Neriene subarctica Marusik, 1991 (Rssia);
 Neriene sundaica (Simon, 1905) (Java, Lombok);
 Neriene variabilis (Banks, 1892) (EUA);
 Neriene yani Chen & Yin, 1999 (Xina);
 Neriene zanhuangica Zhu & Tu, 1986 (Xina);
 Neriene zhui Chen & Li, 1995 (Xina);

Neserigone.
Neserigone Eskov, 1992
 Neserigone basarukini Eskov, 1992 (Rssia);
 Neserigone nigriterminorum (Oi, 1960) (Jap);
 Neserigone torquipalpis (Oi, 1960) (Jap);

Nesioneta.
Nesioneta Millidge, 1991
 Nesioneta benoiti (van Helsdingen, 1978) (Sri Lanka, Seychelles);
 Nesioneta elegans Millidge, 1991 (Illes Carolines, Fiji);
 Nesioneta ellipsoidalis Tu & Li, 2006 (Vietnam);
 Nesioneta lepida Millidge, 1991 (Illes Marshall, Illes Carolines, Hawaii);
 Nesioneta pacificana (Berland, 1935) (Illes del Pacfic);
 Nesioneta similis Millidge, 1991 (Illes Carolines);
 Nesioneta sola (Millidge & Russell-Smith, 1992) (Sulawesi);

Nippononeta.
Nippononeta Eskov, 1992
 Nippononeta alpina Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Nippononeta cheunghensis (Paik, 1978) (Corea);
 Nippononeta coreana (Paik, 1991) (Xina, Corea);
 Nippononeta elongata Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Nippononeta embolica Tanasevitch, 2005 (Rssia);
 Nippononeta kaiensis Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Nippononeta kantonis Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Nippononeta kurilensis Eskov, 1992 (Rssia);
 Nippononeta masatakana Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Nippononeta masudai Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Nippononeta minuta (Oi, 1960) (Jap);
 Nippononeta nodosa (Oi, 1960) (Jap);
 Nippononeta obliqua (Oi, 1960) (Corea, Jap);
 Nippononeta ogatai Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Nippononeta okumae Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Nippononeta pentagona (Oi, 1960) (Monglia, Jap);
 Nippononeta projecta (Oi, 1960) (Monglia, Corea, Jap);
 Nippononeta silvicola Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Nippononeta sinica Tanasevitch, 2006 (Xina);
 Nippononeta subnigra Ono & Saito, 2001 (Jap);
 Nippononeta ungulata (Oi, 1960) (Corea, Jap);
 Nippononeta xiphoidea Ono & Saito, 2001 (Jap);

Nipponotusukuru.
Nipponotusukuru Saito & Ono, 2001
 Nipponotusukuru enzanensis Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Nipponotusukuru spiniger Saito & Ono, 2001 (Jap);

Nispa.
Nispa Eskov, 1993
 Nispa barbatus Eskov, 1993 (Rssia);

Notholepthyphantes.
Notholepthyphantes Millidge, 1985
 Notholepthyphantes australis (Tullgren, 1901) (Xile);
 Notholepthyphantes erythrocerus (Simon, 1902) (Xile);

Nothophantes.
Nothophantes Merrett & Stevens, 1995
 Nothophantes horridus Merrett & Stevens, 1995 (Anglaterra);

Notiohyphantes.
Notiohyphantes Millidge, 1985
 Notiohyphantes excelsus (Keyserling, 1886) (Mxic fins a Per, Brasil, Illes Galpagos);
 Notiohyphantes laudatus Millidge, 1991 (Brasil);
 Notiohyphantes meridionalis (Tullgren, 1901) (Xile);

Notiomaso.
Notiomaso Banks, 1914
 Notiomaso australis Banks, 1914 (Sud Gergia);
 Notiomaso grytvikensis (Tambs-Lyche, 1954) (Sud Gergia);

Notioscopus.
Notioscopus Simon, 1884
 Notioscopus australis Simon, 1894 (Sud-frica);
 Notioscopus jamalensis Grese, 1909 (Rssia, Monglia);
 Notioscopus sarcinatus (O. P.-Cambridge, 1872) (Europa, Rssia);

Novafroneta.
Novafroneta Blest, 1979
 Novafroneta annulipes Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Novafroneta gladiatrix Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Novafroneta nova Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Novafroneta parmulata Blest, 1979 (Nova Zelanda);
 Novafroneta truncata Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);
 Novafroneta vulgaris Blest, 1979 (Nova Zelanda);

Novafrontina.
Novafrontina Millidge, 1991
 Novafrontina bipunctata (Keyserling, 1886) (Ecuador, Per);
 Novafrontina patens Millidge, 1991 (Colmbia);
 Novafrontina uncata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic fins a Brasil);

Novalaetesia.
Novalaetesia Millidge, 1988
 Novalaetesia anceps Millidge, 1988 (Nova Zelanda);
 Novalaetesia atra Blest & Vink, 2003 (Nova Zelanda);

Oaphantes.
Oaphantes Chamberlin & Ivie, 1943
 Oaphantes pallidulus (Banks, 1904) (EUA);

Obrimona.
Obrimona Strand, 1934
 Obrimona tennenti (Simon, 1894) (Sri Lanka);

Obscuriphantes.
Obscuriphantes Saaristo & Tanasevitch, 2000
 Obscuriphantes obscurus (Blackwall, 1841) (Palertic);
 Obscuriphantes obscurus dilutior (Simon, 1929) (Europa);
 Obscuriphantes pseudoobscurus (Marusik, Hippa & Koponen, 1996) (Rssia);

Ochronetria.
Ochronetria Millidge, 1991
 Ochronetria pallida Millidge, 1991 (Per);

Oculocornia.
Oculocornia Oliger, 1985
 Oculocornia orientalis Oliger, 1985 (Rssia);

Oedothorax.
Oedothorax Bertkau, in F?rster & Bertkau, 1883
 Oedothorax agrestis (Blackwall, 1853) (Palertic);
 Oedothorax agrestis longipes (Simon, 1884) (Sussa);
 Oedothorax alascensis (Banks, 1900) (Alaska);
 Oedothorax angelus Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax annulatus Wunderlich, 1974 (Nepal);
 Oedothorax apicatus (Blackwall, 1850) (Palertic);
 Oedothorax asocialis Wunderlich, 1974 (Nepal);
 Oedothorax assuetus Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax banksi Strand, 1906 (Alaska);
 Oedothorax bisignatus Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Oedothorax brevipalpus (Banks, 1901) (EUA);
 Oedothorax caporiaccoi Roewer, 1942 (Karakorum);
 Oedothorax cascadeus Chamberlin, 1948 (EUA);
 Oedothorax clypeellum Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax collinus Ma & Zhu, 1991 (Xina);
 Oedothorax coronatus Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax dismodicoides Wunderlich, 1974 (Nepal);
 Oedothorax dubius (O. P.-Cambridge, 1898) (Guatemala);
 Oedothorax ectrapelus (Keyserling, 1886) (Per);
 Oedothorax elongatus Wunderlich, 1974 (Nepal);
 Oedothorax esperanzae (Tullgren, 1901) (Argentina);
 Oedothorax esyunini Zhang, Zhang & Yu, 2003 (Xina);
 Oedothorax falcifer Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax fuegianus (Simon, 1902) (Argentina);
 Oedothorax fuscus (Blackwall, 1834) (Europa, frica del Nord, Aores, Rssia);
 Oedothorax gibbifer (Kulczyn'ski, 1882) (Europa, Rssia);
 Oedothorax gibbosus (Blackwall, 1841) (Palertic);
 Oedothorax globiceps Thaler, 1987 (Kashmir);
 Oedothorax hirsutus Wunderlich, 1974 (Nepal);
 Oedothorax holmi Wunderlich, 1978 (frica Oriental);
 Oedothorax howardi Petrunkevitch, 1925 (EUA);
 Oedothorax hulongensis Zhu & Wen, 1980 (Rssia, Xina);
 Oedothorax insignis (Bsenberg, 1902) (Alemanya);
 Oedothorax insulanus Paik, 1980 (Corea);
 Oedothorax japonicus Kishida, 1910 (Jap);
 Oedothorax latitibialis Bosmans, 1988 (Camerun);
 Oedothorax legrandi Jocqu, 1985 (Illes Comoro);
 Oedothorax limatus Crosby, 1905 (EUA);
 Oedothorax lineatus Wunderlich, 1974 (Nepal);
 Oedothorax longiductus Bosmans, 1988 (Camerun);
 Oedothorax lucidus Wunderlich, 1974 (Nepal);
 Oedothorax macrophthalmus Locket & Russell-Smith, 1980 (Nigria, Costa d Ivori);
 Oedothorax malearmatus Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax maximus (Emerton, 1882) (EUA);
 Oedothorax meridionalis Tanasevitch, 1987 (sia Central);
 Oedothorax michaelseni (Simon, 1902) (Argentina);
 Oedothorax modestus Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax mongolensis (Heimer, 1987) (Rssia, Monglia);
 Oedothorax monoceros Miller, 1970 (Angola);
 Oedothorax montevidensis (Keyserling, 1878) (Uruguai, Argentina);
 Oedothorax montifer (Emerton, 1882) (EUA);
 Oedothorax muscicola Bosmans, 1988 (Camerun);
 Oedothorax nazareti Scharff, 1989 (Etipia);
 Oedothorax pallidus (Bsenberg, 1902) (Alemanya, Romania);
 Oedothorax paludigena Simon, 1926 (Frana, Crsega);
 Oedothorax pilosus Wunderlich, 1978 (Etipia);
 Oedothorax retusus (Oestring, 1851) (Palertic);
 Oedothorax savigniformis Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax seminolus Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Oedothorax sexmaculatus Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Oedothorax sexoculatus Wunderlich, 1974 (Nepal);
 Oedothorax sexoculorum Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax simplicithorax Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax subniger (Bsenberg, 1902) (Alemanya, Balcans);
 Oedothorax tener (Bsenberg, 1902) (Alemanya, Balcans);
 Oedothorax tholusus Tanasevitch, 1998 (Nepal);
 Oedothorax tingitanus (Simon, 1884) (Espanya, Marroc, Algria, Tunsia);
 Oedothorax trilineatus Saito, 1934 (Jap);
 Oedothorax trilobatus (Banks, 1896) (EUA, Canad);
 Oedothorax unicolor Wunderlich, 1974 (Nepal);
 Oedothorax usitatus Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Oedothorax vilis (Kulczyn'ski, 1885) (Rssia);

Oia.
Oia Wunderlich, 1973
 Oia imadatei (Oi, 1964) (Rssia, Corea, Jap);
 Oia sororia Wunderlich, 1973 (Nepal);

Oilinyphia.
Oilinyphia Ono & Saito, 1989
 Oilinyphia peculiaris Ono & Saito, 1989 (Illes Ryukyu);

Oinia.
Oinia Eskov, 1984
 Oinia clava (Zhu & Wen, 1980) (Rssia, Xina, Corea);

Okhotigone.
Okhotigone Eskov, 1993
 Okhotigone sounkyoensis (Saito, 1986) (Rssia, Xina, Jap);

Onychembolus.
Onychembolus Millidge, 1985
 Onychembolus anceps Millidge, 1991 (Xile);
 Onychembolus subalpinus Millidge, 1985 (Xile);

Ophrynia.
Ophrynia Jocqu, 1981
 Ophrynia galeata Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Ophrynia galeata lukwangulensis Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Ophrynia infecta Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Ophrynia insulana Scharff, 1990 (Tanznia);
 Ophrynia juguma Scharff, 1990 (Tanznia);
 Ophrynia perspicua Scharff, 1990 (Tanznia);
 Ophrynia revelatrix Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Ophrynia rostrata Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Ophrynia summicola Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Ophrynia superciliosa Jocqu, 1981 (Malawi);
 Ophrynia trituberculata Bosmans, 1988 (Camerun);
 Ophrynia truncatula Scharff, 1990 (Tanznia);
 Ophrynia uncata Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);

Oreocyba.
Oreocyba Holm, 1962
 Oreocyba elgonensis (Fage, 1936) (Kenya, Uganda);
 Oreocyba propinqua Holm, 1962 (Kenya, Uganda);

Oreoneta.
Oreoneta Chyzer & Kulczyn'ski, 1894
 Oreoneta alpina (Eskov, 1987) (Rssia);
 Oreoneta arctica (Holm, 1960) (Rssia, Kurile, Alaska);
 Oreoneta banffkluane Saaristo & Marusik, 2004 (Canad);
 Oreoneta beringiana Saaristo & Marusik, 2004 (Rssia, Kurile, Alaska, Canad);
 Oreoneta brunnea (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Oreoneta eskimopoint Saaristo & Marusik, 2004 (EUA, Canad);
 Oreoneta eskovi Saaristo & Marusik, 2004 (Rssia);
 Oreoneta fennica Saaristo & Marusik, 2004 (Finlndia);
 Oreoneta fortyukon Saaristo & Marusik, 2004 (Alaska, Canad);
 Oreoneta frigida (Thorell, 1872) (Groenlndia fins a Noruega);
 Oreoneta garrina (Chamberlin, 1948) (EUA, Canad);
 Oreoneta herschel Saaristo & Marusik, 2004 (Canad);
 Oreoneta intercepta (O. P.-Cambridge, 1873) (Rssia);
 Oreoneta kurile Saaristo & Marusik, 2004 (Kurile);
 Oreoneta leviceps (L. Koch, 1879) (Rssia, Alaska, Canad);
 Oreoneta logunovi Saaristo & Marusik, 2004 (Rssia);
 Oreoneta magaputo Saaristo & Marusik, 2004 (Rssia, Canad);
 Oreoneta mineevi Saaristo & Marusik, 2004 (Rssia);
 Oreoneta mongolica (Wunderlich, 1995) (Monglia);
 Oreoneta montigena (L. Koch, 1872) (Sussa fins a Eslovquia);
 Oreoneta punctata (Tullgren, 1955) (Sucia, Finlndia, Rssia);
 Oreoneta repeater Saaristo & Marusik, 2004 (Canad);
 Oreoneta sepe Saaristo & Marusik, 2004 (Canad);
 Oreoneta sinuosa (Tullgren, 1955) (Sucia, Finlndia);
 Oreoneta tatrica (Kulczyn'ski, 1915) (Europa Central);
 Oreoneta tienshangensis Saaristo & Marusik, 2004 (Kazakhstan);
 Oreoneta tuva Saaristo & Marusik, 2004 (Rssia);
 Oreoneta uralensis Saaristo & Marusik, 2004 (Rssia);
 Oreoneta vogelae Saaristo & Marusik, 2004 (EUA);
 Oreoneta wyomingia Saaristo & Marusik, 2004 (EUA, Canad);

Oreonetides.
Oreonetides Strand, 1901
 Oreonetides badzhalensis Eskov, 1991 (Rssia);
 Oreonetides beringianus Eskov, 1991 (Rssia);
 Oreonetides filicatus (Crosby, 1937) (EUA fins a Alaska);
 Oreonetides flavescens (Crosby, 1937) (EUA, Canad);
 Oreonetides flavus (Emerton, 1915) (EUA, Canad);
 Oreonetides glacialis (L. Koch, 1872) (Europa);
 Oreonetides helsdingeni Eskov, 1984 (Rssia);
 Oreonetides kolymensis Eskov, 1991 (Rssia);
 Oreonetides longembolus Wunderlich & Li, 1995 (Xina);
 Oreonetides quadridentatus (Wunderlich, 1972) (Alemanya, ustria);
 Oreonetides rectangulatus (Emerton, 1913) (EUA);
 Oreonetides rotundus (Emerton, 1913) (EUA, Canad);
 Oreonetides sajanensis Eskov, 1991 (Rssia);
 Oreonetides shimizui (Yaginuma, 1972) (Rssia, Jap);
 Oreonetides vaginatus (Thorell, 1872) (Holrtic);

Oreophantes.
Oreophantes Eskov, 1984
 Oreophantes recurvatus (Emerton, 1913) (EUA, Canad);

Orientopus.
Orientopus Eskov, 1992
 Orientopus yodoensis (Oi, 1960) (Xina, Corea, Jap);

Origanates.
Origanates Crosby & Bishop, 1933
 Origanates rostratus (Emerton, 1882) (EUA);

Orsonwelles.
Orsonwelles Hormiga, 2002
 Orsonwelles ambersonorum Hormiga, 2002 (Hawaii);
 Orsonwelles arcanus Hormiga, 2002 (Hawaii);
 Orsonwelles bellum Hormiga, 2002 (Hawaii);
 Orsonwelles calx Hormiga, 2002 (Hawaii);
 Orsonwelles falstaffius Hormiga, 2002 (Hawaii);
 Orsonwelles graphicus (Simon, 1900) (Hawaii);
 Orsonwelles iudicium Hormiga, 2002 (Hawaii);
 Orsonwelles macbeth Hormiga, 2002 (Hawaii);
 Orsonwelles malus Hormiga, 2002 (Hawaii);
 Orsonwelles othello Hormiga, 2002 (Hawaii);
 Orsonwelles polites Hormiga, 2002 (Hawaii);
 Orsonwelles torosus (Simon, 1900) (Hawaii);
 Orsonwelles ventus Hormiga, 2002 (Hawaii);

Oryphantes.
Oryphantes Hull, 1932
 Oryphantes angulatus (O. P.-Cambridge, 1881) (Palertic);
 Oryphantes bipilis (Kulczyn'ski, 1885) (Rssia);
 Oryphantes cognatus (Tanasevitch, 1992) (Rssia);
 Oryphantes geminus (Tanasevitch, 1982) (Rssia);

Ostearius.
Ostearius Hull, 1911
 Ostearius melanopygius (O. P.-Cambridge, 1879) (Cosmopolita);
 Ostearius muticus Gao, Gao & Zhu, 1994 (Xina);

Ouedia.
Ouedia Bosmans & Abrous, 1992
 Ouedia rufithorax (Simon, 1881) (Frana, Crsega, Algria);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166490" title="Vanua Levu" nonfiltered="3093" processed="3080" dbindex="68111">

Vanua Levu s la segona illa en grandria de Fiji, el nom significa Gran Terra. Situada en les coordenades , a 64 km de la illa ms gran Viti Levu. Amb un rea de 5.587 km, posseeix una forma triangular amb una longitud mxima de 180 km i una amplria de 30 a 50 km. De la part sud-est sorgeix una pennsula estreta. 

La illa s volcnica, amb una cadena de muntanyes al centre, la mxima altitud del qual s Nasorolevu de 1.032 m. Dividint el pas de dues zones geogrfiques de clima distint. El sud-est de la illa que rep vents alisios s ms humit mentre que la part noroccidental s ms seca. Els principals productes de la illa sn la copra i el sucre. La poblaci de la illa arriba als 130.000 habitants, sent la major ciutat Labasa situada en el delta del riu de mateix nom, que va ser fundada pels treballadors indis. 

El primer europeu que va veure la illa va ser l'holands Abel Tasman. Aquesta illa no obstant aix va estar habitada abans que Viti Levu.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166491" title="Llista d'espcies de linfids (R-S)" nonfiltered="3094" processed="3081" dbindex="68112">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic de la lletra R a la S, amb totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Racata.
Racata Millidge, 1995
 Racata grata Millidge, 1995 (Krakatoa);

Rhabdogyna.
Rhabdogyna Millidge, 1985
 Rhabdogyna chiloensis Millidge, 1985 (Xile);
 Rhabdogyna patagonica (Tullgren, 1901) (Xile);

Ringina.
Ringina Tambs-Lyche, 1954
 Ringina antarctica (Hickman, 1939) (Crozet);

Russocampus.
Russocampus Tanasevitch, 2004
 Russocampus polchaninovae Tanasevitch, 2004 (Rssia);

Ryojius.
Ryojius Saito & Ono, 2001
 Ryojius japonicus Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Ryojius nanyuensis (Chen & Yin, 2000) (Xina);
 Ryojius occidentalis Saito & Ono, 2001 (Jap);

Saaristoa.
Saaristoa Millidge, 1978
 Saaristoa abnormis (Blackwall, 1841) (Palertic);
 Saaristoa firma (O. P.-Cambridge, 1905) (Europa);
 Saaristoa higoensis (Saito, 1984) (Jap);
 Saaristoa nipponica (Saito, 1984) (Jap);
 Saaristoa sammamish (Levi & Levi, 1955) (EUA);

Saitonia.
Saitonia Eskov, 1992
 Saitonia kawaguchikonis Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Saitonia longicephala (Saito, 1988) (Jap);
 Saitonia muscus (Saito, 1989) (Jap);
 Saitonia ojiroensis (Saito, 1990) (Jap);
 Saitonia orientalis (Oi, 1960) (Jap);

Saloca.
Saloca Simon, 1926
 Saloca diceros (O. P.-Cambridge, 1871) (Europa);
 Saloca gorapaniensis Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Saloca khumbuensis Wunderlich, 1983 (Nepal);
 Saloca kulczynskii Miller & Kratochvl, 1939 (Central, Europa Oriental);
 Saloca ryvkini Eskov & Marusik, 1994 (Rssia);

Satilatlas.
Satilatlas Keyserling, 1886
 Satilatlas arenarius (Emerton, 1911) (EUA, Canad);
 Satilatlas britteni (Jackson, 1913) (Europa);
 Satilatlas carens Millidge, 1981 (Canad);
 Satilatlas gentilis Millidge, 1981 (EUA);
 Satilatlas gertschi Millidge, 1981 (Canad);
 Satilatlas insolens Millidge, 1981 (EUA);
 Satilatlas marxi Keyserling, 1886 (Rssia, Alaska, Canad);
 Satilatlas marxi matanuskae (Chamberlin, 1948) (Alaska);
 Satilatlas monticola Millidge, 1981 (EUA);

Sauron.
Sauron Eskov, 1995
 Sauron fissocornis Eskov, 1995 (Rssia, Kazakhstan);
 Sauron rayi (Simon, 1881) (Europa);

Savignia.
Savignia Blackwall, 1833
 Savignia amurensis Eskov, 1991 (Rssia);
 Savignia badzhalensis Eskov, 1991 (Rssia);
 Savignia basarukini Eskov, 1988 (Rssia);
 Savignia birostra (Chamberlin & Ivie, 1947) (Rssia, Alaska);
 Savignia borea Eskov, 1988 (Rssia);
 Savignia bureensis Tanasevitch & Trilikauskas, 2006 (Rssia);
 Savignia centrsiatica Eskov, 1991 (Rssia);
 Savignia erythrocephala (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Savignia eskovi Marusik, Koponen & Danilov, 2001 (Rssia);
 Savignia frontata Blackwall, 1833 (Palertic);
 Savignia fronticornis (Simon, 1884) (Mediterrani);
 Savignia harmsi Wunderlich, 1980 (Espanya);
 Savignia kartalensis Jocqu, 1985 (Illes Comoro);
 Savignia kawachiensis Oi, 1960 (Jap);
 Savignia naniplopi Bosselaers & Henderickx, 2002 (Creta);
 Savignia nenilini Marusik, 1988 (Rssia);
 Savignia producta Holm, 1977 (Palertic);
 Savignia pseudofrontata Paik, 1978 (Corea);
 Savignia saitoi Eskov, 1988 (Rssia);
 Savignia superstes Thaler, 1984 (Frana);
 Savignia ussurica Eskov, 1988 (Rssia);
 Savignia yasudai (Saito, 1986) (Jap);
 Savignia zero Eskov, 1988 (Rssia);

Savigniorrhipis.
Savigniorrhipis Wunderlich, 1992
 Savigniorrhipis acoreensis Wunderlich, 1992 (Aores);
 Savigniorrhipis grandis Wunderlich, 1992 (Aores);

Scandichrestus.
Scandichrestus Wunderlich, 1995
 Scandichrestus tenuis (Holm, 1943) (Sucia, Finlndia, Rssia);

Schistogyna.
Schistogyna Millidge, 1991
 Schistogyna arcana Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);

Sciastes.
Sciastes Bishop & Crosby, 1938
 Sciastes carli (Lessert, 1907) (Sussa, ustria);
 Sciastes dubius (Hackman, 1954) (Rssia, Canad, EUA);
 Sciastes extremus Holm, 1967 (Canad, Groenlndia);
 Sciastes hastatus Millidge, 1984 (EUA, Canad);
 Sciastes hyperboreus (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia);
 Sciastes mentasta (Chamberlin & Ivie, 1947) (Canad, Alaska);
 Sciastes tenna Chamberlin, 1948 (EUA);
 Sciastes truncatus (Emerton, 1882) (EUA, Canad, Alaska);
 Sciastes vicosanus Bishop & Crosby, 1938 (Brasil);

Scirites.
Scirites Bishop & Crosby, 1938
 Scirites finitimus Duprr & Paquin, 2007 (EUA, Canad);
 Scirites pectinatus (Emerton, 1911) (EUA, Canad);

Scironis.
Scironis Bishop & Crosby, 1938
 Scironis sima Chamberlin, 1948 (EUA);
 Scironis tarsalis (Emerton, 1911) (EUA);

Scolecura.
Scolecura Millidge, 1991
 Scolecura cambara Rodrigues, 2005 (Brasil);
 Scolecura cognata Millidge, 1991 (Colmbia);
 Scolecura parilis Millidge, 1991 (Brasil);
 Scolecura propinqua Millidge, 1991 (Argentina);

Scolopembolus.
Scolopembolus Bishop & Crosby, 1938
 Scolopembolus littoralis (Emerton, 1913) (EUA);

Scotargus.
Scotargus Simon, 1913
 Scotargus enghoffi Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Scotargus grancanariensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Scotargus numidicus Bosmans, 2006 (Algria);
 Scotargus pilosus Simon, 1913 (Palertic);
 Scotargus secundus Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Scotargus tenerifensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);

Scotinotylus.
Scotinotylus Simon, 1884
 Scotinotylus alienus (Kulczyn'ski, 1885) (Rssia, Alaska, Canad);
 Scotinotylus allocotus Crawford & Edwards, 1989 (EUA);
 Scotinotylus alpigena (L. Koch, 1869) (Palertic);
 Scotinotylus alpinus (Banks, 1896) (Rssia, Monglia, Alaska, Canad, EUA, Groenlndia);
 Scotinotylus altaicus Marusik, Hippa & Koponen, 1996 (Rssia);
 Scotinotylus ambiguus Millidge, 1981 (EUA, Canad);
 Scotinotylus amurensis Eskov & Marusik, 1994 (Rssia);
 Scotinotylus antennatus (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa);
 Scotinotylus apache (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Scotinotylus autor (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Scotinotylus bicavatus Millidge, 1981 (EUA);
 Scotinotylus bodenburgi (Chamberlin & Ivie, 1947) (Alaska);
 Scotinotylus boreus Millidge, 1981 (Canad);
 Scotinotylus castoris (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Scotinotylus clavatus (Schenkel, 1927) (Sussa, ustria);
 Scotinotylus columbia (Chamberlin, 1948) (Canad);
 Scotinotylus crinitis Millidge, 1981 (EUA);
 Scotinotylus dubiosus Millidge, 1981 (EUA);
 Scotinotylus eutypus (Chamberlin, 1948) (Holrtic);
 Scotinotylus evansi (O. P.-Cambridge, 1894) (Groenlndia, Palertic);
 Scotinotylus exsectoides Millidge, 1981 (Canad);
 Scotinotylus formicarius (Dondale & Redner, 1972) (EUA);
 Scotinotylus gracilis Millidge, 1981 (EUA);
 Scotinotylus humilis Millidge, 1981 (EUA);
 Scotinotylus kenus (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Scotinotylus kimjoopili Eskov & Marusik, 1994 (Rssia);
 Scotinotylus kolymensis Eskov & Marusik, 1994 (Rssia);
 Scotinotylus levii Marusik, 1988 (Rssia);
 Scotinotylus majesticus (Chamberlin & Ivie, 1947) (Alaska, Canad, EUA);
 Scotinotylus millidgei Eskov, 1989 (Rssia);
 Scotinotylus montanus Millidge, 1981 (EUA);
 Scotinotylus pallidus (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Scotinotylus patellatus (Emerton, 1917) (Alaska, Canad, EUA);
 Scotinotylus pollucis Millidge, 1981 (EUA);
 Scotinotylus protervus (L. Koch, 1879) (Rssia, Monglia, Alaska, Canad);
 Scotinotylus provincialis Denis, 1949 (Frana);
 Scotinotylus provo (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Scotinotylus regalis Millidge, 1981 (EUA);
 Scotinotylus sacer (Crosby, 1929) (Holrtic);
 Scotinotylus sacratus Millidge, 1981 (EUA);
 Scotinotylus sagittatus Millidge, 1981 (EUA);
 Scotinotylus sanctus (Crosby, 1929) (EUA, Canad);
 Scotinotylus sintalutus Millidge, 1981 (Canad);
 Scotinotylus tianschanicus Tanasevitch, 1989 (sia Central);
 Scotinotylus venetus (Thorell, 1875) (Itlia);
 Scotinotylus vernalis (Emerton, 1882) (EUA, Canad);

Scylaceus.
Scylaceus Bishop & Crosby, 1938
 Scylaceus pallidus (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Scylaceus selma (Chamberlin, 1948) (EUA);

Scyletria.
Scyletria Bishop & Crosby, 1938
 Scyletria inflata Bishop & Crosby, 1938 (EUA, Canad);
 Scyletria jona Bishop & Crosby, 1938 (EUA);

Selenyphantes.
Selenyphantes Gertsch & Davis, 1946
 Selenyphantes longispinosus (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic, Guatemala);

Semljicola.
Semljicola Strand, 1906
 Semljicola alticola (Holm, 1950) (Sucia, Finlndia, Rssia);
 Semljicola angulatus (Holm, 1963) (Escandinvia, Rssia, Monglia, Sakhalin);
 Semljicola arcticus (Eskov, 1989) (Rssia);
 Semljicola barbiger (L. Koch, 1879) (Sucia, Finlndia, Rssia, Kazakhstan);
 Semljicola beringianus (Eskov, 1989) (Rssia);
 Semljicola caliginosus (Falconer, 1910) (Anglaterra, Scotland);
 Semljicola convexus (Holm, 1963) (Rssia, Alaska, Canad);
 Semljicola faustus (O. P.-Cambridge, 1900) (Palertic);
 Semljicola lapponicus (Holm, 1939) (Escandinvia, Rssia, Alaska);
 Semljicola latus (Holm, 1939) (Escandinvia, Rssia, Monglia);
 Semljicola obtusus (Emerton, 1915) (EUA, Canad, Groenlndia);
 Semljicola qixiensis (Gao, Zhu & Fei, 1993) (Xina);
 Semljicola simplex (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia);
 Semljicola thaleri (Eskov, 1981) (Rssia, Kazakhstan);

Shaanxinus.
Shaanxinus Tanasevitch, 2006
 Shaanxinus anguilliformis (Xia i cols., 2001) (Xina);
 Shaanxinus rufus Tanasevitch, 2006 (Xina);

Shanus.
Shanus Tanasevitch, 2006
 Shanus taibaiensis Tanasevitch, 2006 (Xina);

Sibirocyba.
Sibirocyba Eskov & Marusik, 1994
 Sibirocyba incerta (Kulczyn'ski, 1916) (Sucia, Rssia);

Silometopoides.
Silometopoides Eskov, 1990
 Silometopoides siaticus (Eskov, 1995) (Kazakhstan);
 Silometopoides koponeni (Eskov & Marusik, 1994) (Rssia);
 Silometopoides mongolensis Eskov & Marusik, 1992 (Rssia, Monglia);
 Silometopoides pampia (Chamberlin, 1948) (Rssia, Canad);
 Silometopoides sibiricus (Eskov, 1989) (Rssia);
 Silometopoides sphagnicola Eskov & Marusik, 1992 (Rssia);
 Silometopoides tibialis (Heimer, 1987) (Rssia, Monglia);

Silometopus.
Silometopus Simon, 1926
 Silometopus acutus Holm, 1977 (Sucia, Poland, Rssia);
 Silometopus ambiguus (O. P.-Cambridge, 1905) (Europa);
 Silometopus bonessi Casemir, 1970 (Blgica, Sussa, ustria, Alemanya, Eslovquia);
 Silometopus braunianus Thaler, 1978 (Itlia);
 Silometopus curtus (Simon, 1881) (Europa);
 Silometopus elegans (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Silometopus incurvatus (O. P.-Cambridge, 1873) (Palertic);
 Silometopus nitidithorax (Simon, 1914) (Frana);
 Silometopus reussi (Thorell, 1871) (Palertic);
 Silometopus rosemariae Wunderlich, 1969 (Alemanya, Sussa, ustria, Itlia);
 Silometopus sachalinensis (Eskov & Marusik, 1994) (Rssia);
 Silometopus tenuispinus Denis, 1949 (Andorra);
 Silometopus uralensis Tanasevitch, 1985 (Rssia);

Simplicistilus.
Simplicistilus Locket, 1968
 Simplicistilus tanuekes Locket, 1968 (frica Central i Occidental);

Sinolinyphia.
Sinolinyphia Wunderlich & Li, 1995
 Sinolinyphia cyclosoides Wunderlich & Li, 1995 (Xina);

Sinoria.
Sinoria Bishop & Crosby, 1938
 Sinoria rapidula Bishop & Crosby, 1938 (Panam);

Sintula.
Sintula Simon, 1884
 Sintula affinioides Kolosvry, 1934 (Transylvania);
 Sintula corniger (Blackwall, 1856) (Europa fins a Azerbaijan);
 Sintula cretaensis Wunderlich, 1995 (Creta);
 Sintula criodes (Thorell, 1875) (Ucrana);
 Sintula cristatus Wunderlich, 1995 (Turquia);
 Sintula diceros Simon, 1926 (Frana);
 Sintula furcifer (Simon, 1911) (Espanya, Marroc, Algria);
 Sintula orientalis Bosmans, 1991 (Algria);
 Sintula oseticus Tanasevitch, 1990 (Rssia);
 Sintula penicilliger (Simon, 1884) (Algria);
 Sintula pseudocorniger Bosmans, 1991 (Algria, Tunsia);
 Sintula retroversus (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa fins a Azerbaijan);
 Sintula roeweri Kratochvl, 1935 (Montenegro);
 Sintula spiniger (Balogh, 1935) (ustria, Europa Oriental);
 Sintula subterminalis Bosmans, 1991 (Algria);

Sisicottus.
Sisicottus Bishop & Crosby, 1938
 Sisicottus aenigmaticus Miller, 1999 (EUA);
 Sisicottus crossoclavis Miller, 1999 (EUA, Canad);
 Sisicottus cynthiae Miller, 1999 (EUA);
 Sisicottus montanus (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Sisicottus montigenus Bishop & Crosby, 1938 (EUA);
 Sisicottus nesides (Chamberlin, 1921) (EUA, Canad, Alaska);
 Sisicottus orites (Chamberlin, 1919) (EUA, Canad);
 Sisicottus panopeus Miller, 1999 (EUA, Canad, Kurile);
 Sisicottus quoylei Miller, 1999 (EUA, Canad);

Sisicus.
Sisicus Bishop & Crosby, 1938
 Sisicus apertus (Holm, 1939) (Holrtic);
 Sisicus penifusifer Bishop & Crosby, 1938 (EUA, Canad);

Sisis.
Sisis Bishop & Crosby, 1938
 Sisis plesius (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Sisis rotundus (Emerton, 1925) (EUA, Canad);

Sisyrbe.
Sisyrbe Bishop & Crosby, 1938
 Sisyrbe rustica (Banks, 1892) (EUA);

Sitalcas.
Sitalcas Bishop & Crosby, 1938
 Sitalcas ruralis Bishop & Crosby, 1938 (EUA);

Smermisia.
Smermisia Simon, 1894
 Smermisia caracasana Simon, 1894 (Veneuela);

Smodix.
Smodix Bishop & Crosby, 1938
 Smodix reticulata (Emerton, 1915) (EUA, Canad);

Solenysa.
Solenysa Simon, 1894
 Solenysa circularis Gao, Zhu & Sha, 1993 (Xina);
 Solenysa geumoensis Seo, 1996 (Corea);
 Solenysa longqiensis Li & Song, 1992 (Xina);
 Solenysa melloteei Simon, 1894 (Jap);
 Solenysa partibilis Tu i cols., 2007 (Jap);
 Solenysa protrudens Gao, Zhu & Sha, 1993 (Xina);
 Solenysa reflexilis Tu i cols., 2007 (Jap);
 Solenysa wulingensis Li & Song, 1992 (Xina);

Soucron.
Soucron Crosby & Bishop, 1936
 Soucron arenarium (Emerton, 1925) (EUA, Canad);

Souessa.
Souessa Crosby & Bishop, 1936
 Souessa spinifera (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA);

Souessoula.
Souessoula Crosby & Bishop, 1936
 Souessoula parva (Banks, 1899) (EUA);

Sougambus.
Sougambus Crosby & Bishop, 1936
 Sougambus bostoniensis (Emerton, 1882) (EUA, Canad);

Souidas.
Souidas Crosby & Bishop, 1936
 Souidas tibialis (Emerton, 1882) (EUA);

Soulgas.
Soulgas Crosby & Bishop, 1936
 Soulgas corticarius (Emerton, 1909) (EUA);

Spanioplanus.
Spanioplanus Millidge, 1991
 Spanioplanus mitis Millidge, 1991 (Per);

Sphecozone.
Sphecozone O. P.-Cambridge, 1870
 Sphecozone affinis (Tullgren, 1901) (Xile);
 Sphecozone alticeps Millidge, 1991 (Colmbia);
 Sphecozone araeonciformis (Simon, 1895) (Argentina);
 Sphecozone ardens Millidge, 1985 (Xile);
 Sphecozone aurantia Millidge, 1991 (Bolvia);
 Sphecozone capitata Millidge, 1991 (Per);
 Sphecozone castanea (Millidge, 1991) (Brasil);
 Sphecozone corniculans Millidge, 1991 (Colmbia);
 Sphecozone cornuta Millidge, 1991 (Argentina);
 Sphecozone crinita Millidge, 1991 (Ecuador);
 Sphecozone cristata Millidge, 1991 (Brasil);
 Sphecozone fuscipes Millidge, 1991 (Per);
 Sphecozone lobata Millidge, 1991 (Illa Juan Fernandez);
 Sphecozone longipes (Strand, 1908) (Per);
 Sphecozone magnipalpis Millidge, 1993 (EUA);
 Sphecozone melanocephala (Millidge, 1991) (Brasil);
 Sphecozone modesta (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina, Brasil);
 Sphecozone modica Millidge, 1991 (Argentina);
 Sphecozone nigriceps Millidge, 1991 (Brasil);
 Sphecozone nigripes Millidge, 1991 (Per);
 Sphecozone nitens Millidge, 1991 (Per);
 Sphecozone novaeteutoniae (Baert, 1987) (Brasil);
 Sphecozone personata (Simon, 1894) (Brasil);
 Sphecozone pulchra Millidge, 1991 (Per);
 Sphecozone rostrata Millidge, 1991 (Brasil);
 Sphecozone rubescens O. P.-Cambridge, 1870 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Sphecozone rugosa Millidge, 1991 (Argentina);
 Sphecozone spadicaria (Simon, 1894) (Colmbia, Trinidad, Veneuela);
 Sphecozone tincta Millidge, 1991 (Brasil);
 Sphecozone varia Millidge, 1991 (Per);

Spirembolus.
Spirembolus Chamberlin, 1920
 Spirembolus abnormis Millidge, 1980 (EUA, Canad);
 Spirembolus approximatus (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Spirembolus bilobatus (Chamberlin & Ivie, 1945) (EUA);
 Spirembolus cheronus Chamberlin, 1948 (EUA);
 Spirembolus chilkatensis (Chamberlin & Ivie, 1947) (EUA, Alaska);
 Spirembolus demonologicus (Crosby, 1925) (EUA);
 Spirembolus dispar Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus elevatus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus erratus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus falcatus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus fasciatus (Banks, 1904) (EUA);
 Spirembolus fuscus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus hibernus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus humilis Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus latebricola Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus levis Millidge, 1980 (EUA, Mxic);
 Spirembolus maderus Chamberlin, 1948 (EUA);
 Spirembolus mendax Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus mirus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus monicus (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Spirembolus monticolens (Chamberlin, 1919) (EUA, Canad);
 Spirembolus montivagus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus mundus Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA, Canad);
 Spirembolus novellus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus oreinoides Chamberlin, 1948 (EUA, Canad);
 Spirembolus pachygnathus Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Spirembolus pallidus Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Spirembolus perjucundus Crosby, 1925 (EUA);
 Spirembolus phylax Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Spirembolus praelongus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus prominens Millidge, 1980 (EUA, Canad);
 Spirembolus proximus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus pusillus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus redondo (Chamberlin & Ivie, 1945) (EUA);
 Spirembolus spirotubus (Banks, 1895) (EUA, Canad);
 Spirembolus synopticus Crosby, 1925 (EUA);
 Spirembolus tiogensis Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus tortuosus (Crosby, 1925) (EUA);
 Spirembolus vallicolens Chamberlin, 1920 (EUA);
 Spirembolus venustus Millidge, 1980 (EUA);
 Spirembolus whitneyanus Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);

Stemonyphantes.
Stemonyphantes Menge, 1866
 Stemonyphantes abantensis Wunderlich, 1978 (Turquia);
 Stemonyphantes agnatus Tanasevitch, 1990 (Rssia, Gergia, Azerbaijan);
 Stemonyphantes altaicus Tanasevitch, 2000 (Rssia);
 Stemonyphantes blauveltae Gertsch, 1951 (EUA, Canad);
 Stemonyphantes conspersus (L. Koch, 1879) (Europa Central fins a Kazakhstan);
 Stemonyphantes curvipes Tanasevitch, 1989 (Kyrgyzstan);
 Stemonyphantes griseus (Schenkel, 1936) (Kyrgyzstan, Xina);
 Stemonyphantes grossus Tanasevitch, 1985 (Kyrgyzstan);
 Stemonyphantes lineatus (Linnaeus, 1758) (Palertic);
 Stemonyphantes menyuanensis Hu, 2001 (Xina);
 Stemonyphantes montanus Wunderlich, 1978 (Turquia);
 Stemonyphantes sibiricus (Grube, 1861) (Rssia);
 Stemonyphantes solitudus Tanasevitch, 1994 (Turkmenistan);
 Stemonyphantes taiganus (Ermolajev, 1930) (Rssia);

Sthelota.
Sthelota Simon, 1894
 Sthelota albonotata (Keyserling, 1886) (Panam);
 Sthelota sana (O. P.-Cambridge, 1898) (Guatemala);

Stictonanus.
Stictonanus Millidge, 1991
 Stictonanus exiguus Millidge, 1991 (Xile);
 Stictonanus paucus Millidge, 1991 (Xile);

Strandella.
Strandella Oi, 1960
 Strandella fluctimaculata Saito, 1982 (Rssia, Jap);
 Strandella pargongensis (Paik, 1965) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Strandella quadrimaculata (Uyemura, 1937) (Jap);
 Strandella yaginumai Saito, 1982 (Jap);

Strongyliceps.
Strongyliceps Fage, in Fage & Simon, 1936
 Strongyliceps alluaudi Fage, 1936 (Kenya);
 Strongyliceps anderseni Holm, 1962 (Kenya, Uganda);

Styloctetor.
Styloctetor Simon, 1884
 Styloctetor austerus (L. Koch, 1884) (Sussa, ustria);
 Styloctetor lehtineni Marusik & Tanasevitch, 1998 (Rssia);
 Styloctetor logunovi (Eskov & Marusik, 1994) (Rssia, Monglia);
 Styloctetor okhotensis (Eskov, 1993) (Rssia);
 Styloctetor purpurescens (Keyserling, 1886) (EUA, Canad);
 Styloctetor romanus (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Styloctetor stativus (Simon, 1881) (Holrtic);
 Styloctetor tuvinensis Marusik & Tanasevitch, 1998 (Rssia);

Subbekasha.
Subbekasha Millidge, 1984
 Subbekasha flabellifera Millidge, 1984 (Canad);

Syedra.
Syedra Simon, 1884
 Syedra apetlonensis Wunderlich, 1992 (ustria, Eslovquia);
 Syedra caporiaccoi Kolosvry, 1938 (Bsnia-Hercegovina);
 Syedra gracilis (Menge, 1869) (Palertic);
 Syedra myrmicarum (Kulczyn'ski, 1882) (Europa Central);
 Syedra nigrotibialis Simon, 1884 (Crsega);
 Syedra oii Saito, 1983 (Xina, Corea, Jap);
 Syedra parvula Kritscher, 1996 (Malta);
 Syedra scamba (Locket, 1968) (Congo);

Symmigma.
Symmigma Crosby & Bishop, 1933
 Symmigma minimum (Emerton, 1923) (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166492" title="Llista d'espcies de linfids (U-Z)" nonfiltered="3095" processed="3082" dbindex="68113">
Llista d'espcies de linfids, per ordre alfabtic de la lletra U a la Z, amb totes les espcies descrites fins el 20 de novembre de 2006. 
 Per a les llistes d'espcies amb les altres lletres de l'alfabet, aneu a l'article principal, Llista d'espcies de linfids.
 Per a la llista completa de tots els gneres vegeu l'article Llista de gneres de linfids.

 Gneres i espcies .
Uahuka.
Uahuka Berland, 1935
 Uahuka affinis Berland, 1935 (Illes Marqueses);
 Uahuka spinifrons Berland, 1935 (Illes Marqueses);

Uapou.
Uapou Berland, 1935
 Uapou maculata Berland, 1935 (Illes Marqueses);

Ulugurella.
Ulugurella Jocqu & Scharff, 1986
 Ulugurella longimana Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);

Ummeliata.
Ummeliata Strand, 1942
 Ummeliata angulituberis (Oi, 1960) (Rssia, Corea, Jap);
 Ummeliata erigonoides (Oi, 1960) (Jap);
 Ummeliata feminea (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Ummeliata insecticeps (Bsenberg & Strand, 1906) (Rssia fins a Vietnam, Taiwan, Jap);
 Ummeliata onoi Saito, 1993 (Jap);
 Ummeliata osakaensis (Oi, 1960) (Rssia, Jap);
 Ummeliata saitoi Matsuda & Ono, 2001 (Jap);
 Ummeliata sibirica (Eskov, 1980) (Rssia);

Uralophantes.
Uralophantes Esyunin, 1992
 Uralophantes troitskensis Esyunin, 1992 (Rssia);

Ussurigone.
Ussurigone Eskov, 1993
 Ussurigone melanocephala Eskov, 1993 (Rssia);

Uusitaloia.
Uusitaloia Marusik, Koponen & Danilov, 2001
 Uusitaloia transbaicalica Marusik, Koponen & Danilov, 2001 (Rssia);

Vagiphantes.
Vagiphantes Saaristo & Tanasevitch, 2004
 Vagiphantes vaginatus (Tanasevitch, 1983) (sia Central);

Vermontia.
Vermontia Millidge, 1984
 Vermontia thoracica (Emerton, 1913) (EUA, Canad, Rssia);

Vesicapalpus.
Vesicapalpus Millidge, 1991
 Vesicapalpus simplex Millidge, 1991 (Argentina);

Victorium.
Victorium Eskov, 1988
 Victorium putoranicum Eskov, 1988 (Rssia);

Wabasso.
Wabasso Millidge, 1984
 Wabasso cacuminatus Millidge, 1984 (Rssia, Canad, EUA);
 Wabasso hilairoides Eskov, 1988 (Rssia);
 Wabasso millidgei Eskov, 1988 (Rssia);
 Wabasso quaestio (Chamberlin, 1948) (Canad, Groenlndia);
 Wabasso replicatus (Holm, 1950) (Scotland fins a Rssia);
 Wabasso tungusicus Eskov, 1988 (Rssia);

Walckenaeria.
Walckenaeria Blackwall, 1833
 Walckenaeria abantensis Wunderlich, 1995 (Turquia);
 Walckenaeria aberdarensis (Holm, 1962) (Kenya);
 Walckenaeria acuminata Blackwall, 1833 (Palertic);
 Walckenaeria aenea Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria afur Thaler, 1984 (Illes Canries);
 Walckenaeria alba Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Walckenaeria allopatriae Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Walckenaeria alticeps (Denis, 1952) (Europa);
 Walckenaeria anceps Millidge, 1983 (Canad);
 Walckenaeria angelica Millidge, 1979 (Itlia);
 Walckenaeria angustifrons (Simon, 1884) (Frana);
 Walckenaeria antica (Wider, 1834) (Palertic);
 Walckenaeria aprilis Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria arcana Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria arctica Millidge, 1983 (EUA, Canad);
 Walckenaeria atrotibialis (O. P.-Cambridge, 1878) (Holrtic);
 Walckenaeria auranticeps (Emerton, 1882) (Rssia, Canad, EUA);
 Walckenaeria aurata Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria baborensis Bosmans, 1993 (Algria);
 Walckenaeria basarukini Eskov & Marusik, 1994 (Rssia);
 Walckenaeria bifasciculata Tanasevitch, 1987 (Azerbaijan, Armnia);
 Walckenaeria bifida Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria blanda Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria breviaria (Crosby & Bishop, 1931) (EUA);
 Walckenaeria brevicornis (Emerton, 1882) (EUA);
 Walckenaeria brucei (Tullgren, 1955) (Sucia);
 Walckenaeria camposi Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Walckenaeria caobangensis Tu & Li, 2004 (Vietnam);
 Walckenaeria capito (Oestring, 1861) (Holrtic);
 Walckenaeria carolina Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria castanea (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Walckenaeria cavernicola Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Walckenaeria chikunii Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Walckenaeria chiyokoae Saito, 1988 (Jap);
 Walckenaeria christae Wunderlich, 1995 (Grcia);
 Walckenaeria cirriceps Thaler, 1996 (Grcia);
 Walckenaeria clavicornis (Emerton, 1882) (Holrtic);
 Walckenaeria claviloba Wunderlich, 1995 (Creta);
 Walckenaeria clavipalpis Millidge, 1983 (EUA, Canad);
 Walckenaeria cognata Holm, 1984 (Tanznia);
 Walckenaeria columbia Millidge, 1983 (EUA, Canad);
 Walckenaeria communis (Emerton, 1882) (EUA, Canad, Alaska);
 Walckenaeria coniceps Thaler, 1996 (Grcia);
 Walckenaeria coreana (Paik, 1983) (Corea);
 Walckenaeria corniculans (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa, frica del Nord);
 Walckenaeria cornuella (Chamberlin & Ivie, 1939) (EUA, Canad);
 Walckenaeria cretaensis Wunderlich, 1995 (Creta);
 Walckenaeria crocata (Simon, 1884) (Algria);
 Walckenaeria crocea Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria crosbyi (Fage, 1938) (Costa Rica);
 Walckenaeria cucullata (C. L. Koch, 1836) (Palertic);
 Walckenaeria cuspidata Blackwall, 1833 (Palertic);
 Walckenaeria cuspidata brevicula (Crosby & Bishop, 1931) (EUA, Canad, Alaska);
 Walckenaeria cuspidata obsoleta Chyzer & Kulczyn'ski, 1894 (Hongria);
 Walckenaeria cylindrica Xu, 1994 (Xina);
 Walckenaeria Xipreensis Wunderlich, 1995 (Xipre);
 Walckenaeria dalmasi (Simon, 1914) (Frana);
 Walckenaeria denisi Thaler, 1984 (Illes Canries);
 Walckenaeria digitata (Emerton, 1913) (EUA, Canad);
 Walckenaeria directa (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA, Canad, Alaska);
 Walckenaeria discolor Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria dixiana (Chamberlin & Ivie, 1944) (EUA);
 Walckenaeria dondalei Millidge, 1983 (Canad);
 Walckenaeria dulciacensis (Denis, 1949) (Frana);
 Walckenaeria dysderoides (Wider, 1834) (Palertic);
 Walckenaeria elgonensis Holm, 1984 (Kenya, Uganda);
 Walckenaeria emarginata Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria erythrina (Simon, 1884) (Crsega, Marroc, Algria, Tunsia);
 Walckenaeria exigua Millidge, 1983 (EUA, Canad);
 Walckenaeria extraterrestris Bosmans, 1993 (Algria, Grcia);
 Walckenaeria faceta Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria fallax Millidge, 1983 (Canad);
 Walckenaeria floridiana Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria fraudatrix Millidge, 1983 (Rssia, Monglia, Alaska, Canad);
 Walckenaeria furcillata (Menge, 1869) (Palertic);
 Walckenaeria fusca Rosca, 1935 (Romania, Ucrana);
 Walckenaeria fusciceps Millidge, 1983 (Canad);
 Walckenaeria fuscocephala Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Walckenaeria gertschi Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria gologolensis Scharff, 1990 (Tanznia);
 Walckenaeria golovatchi Eskov & Marusik, 1994 (Rssia);
 Walckenaeria gomerensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Walckenaeria hamus Wunderlich, 1995 (Creta);
 Walckenaeria helenae Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria hierropalma Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Walckenaeria ichifEUAensis Saito & Ono, 2001 (Jap);
 Walckenaeria incisa (O. P.-Cambridge, 1871) (Europa);
 Walckenaeria incompleta Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Walckenaeria indirecta (O. P.-Cambridge, 1874) (EUA, Canad);
 Walckenaeria inflexa (Oestring, 1861) (Sucia);
 Walckenaeria insperata Millidge, 1979 (Itlia);
 Walckenaeria iviei Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria jocquei Holm, 1984 (Malawi);
 Walckenaeria kabyliana Bosmans, 1993 (Algria);
 Walckenaeria karpinskii (O. P.-Cambridge, 1873) (Holrtic);
 Walckenaeria katanda Marusik, Hippa & Koponen, 1996 (Rssia);
 Walckenaeria kazakhstanica Eskov, 1995 (Rssia, Kazakhstan);
 Walckenaeria keikoae Saito, 1988 (Jap);
 Walckenaeria kikogensis Scharff, 1990 (Tanznia);
 Walckenaeria kochi (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Walckenaeria koenboutjei Baert, 1994 (Rssia);
 Walckenaeria korobeinikovi Esyunin & Efimik, 1996 (Rssia);
 Walckenaeria kulalensis Holm, 1984 (Kenya);
 Walckenaeria languida (Simon, 1914) (Meridional, Europa Central, frica del Nord);
 Walckenaeria latens Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria lepida (Kulczyn'ski, 1885) (Holrtic);
 Walckenaeria lurida Seo, 1991 (Corea);
 Walckenaeria maesta Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria mariannae Bosmans, 1993 (Algria);
 Walckenaeria martensi Wunderlich, 1972 (Nepal);
 Walckenaeria mauensis Holm, 1984 (Kenya);
 Walckenaeria mengei Bsenberg, 1902 (Alemanya);
 Walckenaeria meruensis Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Walckenaeria mesus (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Walckenaeria mexicana Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria microps Holm, 1984 (Kenya, Uganda);
 Walckenaeria microspiralis Millidge, 1983 (EUA, Canad);
 Walckenaeria minuscula Holm, 1984 (Kenya);
 Walckenaeria minuta (Emerton, 1882) (EUA);
 Walckenaeria mitrata (Menge, 1868) (Palertic);
 Walckenaeria monoceras (Chamberlin & Ivie, 1947) (EUA, Alaska);
 Walckenaeria monoceros (Wider, 1834) (Europa fins a Kyrgyzstan);
 Walckenaeria neglecta Bosmans, 1993 (Algria);
 Walckenaeria nepalensis Wunderlich, 1972 (Nepal);
 Walckenaeria ngorongoroensis Holm, 1984 (Tanznia);
 Walckenaeria nigeriensis Locket & Russell-Smith, 1980 (Nigria, Kenya);
 Walckenaeria nishikawai Saito, 1986 (Rssia, Jap);
 Walckenaeria nodosa O. P.-Cambridge, 1873 (Palertic);
 Walckenaeria nudipalpis (Oestring, 1851) (Palertic);
 Walckenaeria obtEUA Blackwall, 1836 (Palertic);
 Walckenaeria occidentalis Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria ocularis Holm, 1984 (Kenya);
 Walckenaeria oregona Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria orghidani Georgescu, 1977 (Cuba);
 Walckenaeria orientalis (Oliger, 1985) (Rssia, Corea, Jap);
 Walckenaeria pallida (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Walckenaeria palmgreni Eskov & Marusik, 1994 (Rssia, Monglia);
 Walckenaeria palmierro Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Walckenaeria palustris Millidge, 1983 (Canad);
 Walckenaeria parvicornis Wunderlich, 1995 (Monglia);
 Walckenaeria pellax Millidge, 1983 (EUA, Canad, Alaska);
 Walckenaeria perdita (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Walckenaeria picetorum (Palmgren, 1976) (Finlndia, Rssia);
 Walckenaeria pinocchio (Kaston, 1945) (EUA, Canad);
 Walckenaeria pinoensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Walckenaeria placida (Banks, 1892) (EUA);
 Walckenaeria plumata Millidge, 1979 (Itlia);
 Walckenaeria praestans Millidge, 1991 (Colmbia);
 Walckenaeria prominens Millidge, 1983 (Canad);
 Walckenaeria puella Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria pullata Millidge, 1983 (EUA, Canad);
 Walckenaeria pyrenaea (Denis, 1952) (Frana);
 Walckenaeria quarta Wunderlich, 1972 (Alemanya);
 Walckenaeria reclEUA Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria redneri Millidge, 1983 (EUA, Canad);
 Walckenaeria rufula Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria rutilis Millidge, 1983 (Mxic);
 Walckenaeria ruwenzoriensis (Holm, 1962) (Congo, Uganda);
 Walckenaeria saniuana (Chamberlin & Ivie, 1939) (EUA);
 Walckenaeria serrata Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria simplex Chyzer, 1894 (Central, Europa Oriental);
 Walckenaeria solivaga Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria spiralis (Emerton, 1882) (Rssia, Alaska, Canad, EUA);
 Walckenaeria striata Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Walckenaeria stylifrons (O. P.-Cambridge, 1875) (Europa);
 Walckenaeria subdirecta Millidge, 1983 (EUA, Canad);
 Walckenaeria subpallida Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria subspiralis Millidge, 1983 (EUA, Canad);
 Walckenaeria subvigilax Millidge, 1983 (EUA);
 Walckenaeria suspecta (Kulczyn'ski, 1882) (Poland, Eslovquia);
 Walckenaeria tanzaniensis Jocqu & Scharff, 1986 (Tanznia);
 Walckenaeria teideensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Walckenaeria tenella Millidge, 1983 (EUA, Canad);
 Walckenaeria tenuitibialis Bosmans, 1993 (Algria);
 Walckenaeria teres Millidge, 1983 (Canad);
 Walckenaeria thrinax (Chamberlin & Ivie, 1933) (EUA);
 Walckenaeria tibialis (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Walckenaeria torta Bosmans, 1993 (Algria);
 Walckenaeria tricornis (Emerton, 1882) (EUA, Canad);
 Walckenaeria tumida (Crosby & Bishop, 1931) (EUA, Canad);
 Walckenaeria turbulenta Bosmans, 1993 (Algria);
 Walckenaeria tystchenkoi Eskov & Marusik, 1994 (Rssia);
 Walckenaeria uenoi Saito & Irie, 1992 (Jap);
 Walckenaeria unicornis O. P.-Cambridge, 1861 (Palertic);
 Walckenaeria uzungwensis Scharff, 1990 (Tanznia);
 Walckenaeria vigilax (Blackwall, 1853) (Holrtic);
 Walckenaeria vilbasteae Wunderlich, 1979 (Finlndia, Estnia);
 Walckenaeria weber (Chamberlin, 1948) (EUA);
 Walckenaeria Oestringi Strand, 1903 (Noruega);
 Walckenaeria wunderlichi Tanasevitch, 1983 (sia Central);
 Walckenaeria yunnanensis Xia i cols., 2001 (Xina);

Walckenaerianus.
Walckenaerianus Wunderlich, 1995
 Walckenaerianus aimakensis Wunderlich, 1995 (Rssia, Monglia);
 Walckenaerianus esyunini Tanasevitch, 2004 (Rssia);

Wiehlea.
Wiehlea Braun, 1959
 Wiehlea calcarifera (Simon, 1884) (Europa Occidental);

Wiehlenarius.
Wiehlenarius Eskov, 1990
 Wiehlenarius boreus Eskov, 1990 (Rssia);
 Wiehlenarius tirolensis (Schenkel, 1939) (Sussa, ustria, Grcia);

Wubana.
Wubana Chamberlin, 1919
 Wubana atypica Chamberlin & Ivie, 1936 (EUA);
 Wubana drassoides (Emerton, 1882) (EUA);
 Wubana ornata Chamberlin & Ivie, 1936 (EUA);
 Wubana pacifica (Banks, 1896) (EUA);
 Wubana reminiscens Chamberlin, 1948 (EUA);
 Wubana suprema Chamberlin & Ivie, 1936 (EUA);
 Wubana utahana Chamberlin & Ivie, 1936 (EUA);

Wubanoides.
Wubanoides Eskov, 1986
 Wubanoides fissus (Kulczyn'ski, 1926) (Rssia, Jap);
 Wubanoides uralensis (Pakhorukov, 1981) (Rssia, Monglia);
 Wubanoides uralensis lithodytes Schikora, 2004 (Central, Europa Oriental);

Yakutopus.
Yakutopus Eskov, 1990
 Yakutopus xerophilus Eskov, 1990 (Rssia);

Zerogone.
Zerogone Eskov & Marusik, 1994
 Zerogone submissella (Strand, 1907) (Rssia);

Zilephus.
Zilephus Simon, 1902
 Zilephus granulosus Simon, 1902 (Argentina);

Zornella.
Zornella Jackson, 1932
 Zornella armata (Banks, 1906) (EUA, Canad, Alaska);
 Zornella cultrigera (L. Koch, 1879) (Holrtic);
 Zornella orientalis Marusik i cols., 2007 (Holrtic);

Zygottus.
Zygottus Chamberlin, 1948
 Zygottus corvallis Chamberlin, 1948 (EUA);
 Zygottus oregonus Chamberlin, 1948 (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166493" title="Llista de caps d'estat d'Albnia" nonfiltered="3096" processed="3083" dbindex="68114">


El Cap d'estat d' Albnia s el President d Albnia. 

Caps d'estat de l'Estat Albans (1912-1914).




Principat d'Albnia (1914).




Caps d'estat de l'Estat Albans (1914-1925).




Presidents de la Primera Repblica (1925-1928).




Caps d'estat del Regne d'Albnia (1928-1944).





Caps d'estat de l'Albnia Nazi (1944-1946).

El 25 d'octubre de 1944 els nazis varen ocupar Albnia i aix s'instaur la dictadura nazi.


 
Caps d'estat de la Repblica Popular Socialista (1946-1991).




Presidents de la Segona Repblica (1991-actualitat).




Vegeu tamb.
Primer Ministre d'Albnia;
Govern i poltica d'Albnia;
Rei d'Albnia;

Enllaos externs.
Presidncia d'Albnia, web oficial (albans) ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166494" title="Bandera de les Filipines" nonfiltered="3097" processed="3084" dbindex="68115">

 

La bandera de la Repblica de Filipines es va adoptar el 12 de juny de 1898. Est composta per dues franges horitzontals de la mateixa grandria, de color blau la superior i de vermell la inferior. 

En la vora ms propera al masteler figura un triangle equilter de color blanc que cont en el seu centre un sol daurat o groc amb setze llamps que envolten a altres vuit de major grossor i tres estrelles del mateix color amb cinc puntes cadascuna, situades prop dels vrtex del triangle. Les proporcions de la bandera sn de: 1:2. 

Simbologia.
El color vermell de la bandera simbolitza la sang, el valor i el coratge de qui van lluitar per la independncia del pas; el blau representa la unitat nacional i els ideals, i el blanc s el color de la puresa i de la pau. 
El sol representa el naixement d'una nova era iniciada amb independncia del pas. 

Els vuit llamps del sol simbolitzen a les vuit provncies que van iniciar la revolta contra el domini colonial espanyol. Les tres estrelles de cinc puntes representen les tres rees geogrfiques ms importants de les Illes Filipines: Luzn, Visayas i Mindanao. 

Tant el sol, el color vermell com el triangle blanc van ser usats originalment pel Katipunan, l'organitzaci revolucionria que va encapalar la revolta contra el domini espanyol a finals del segle XIX. La bandera va ser dissenyada el 1897 pel general Emilio Aguinaldo, president del govern revolucionari, quan residia a Hong Kong durant el seu exili i iniciada ja la revoluci filipina en contra del domini espanyol. 

La bandera original estava formada pels mateixos elements que la versi actual per el sol apareixia representat amb un rostre mitolgic i els seus llamps eren ms nombrosos. Filipines compta amb una bandera que s'usa en temps de guerra, posseeix els mateixos elements que la bandera nacional per es diferencia que el color de la seva franja superior s el vermell i el de la inferior s el blau.


 Altres Banderes .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166497" title="Riu Fraser" nonfiltered="3098" processed="3085" dbindex="68116">

El Riu Fraser s el riu ms llarg de Colmbia Britnica, Canad, amb ms de 1,370 Km de longitud. Es localitza completament dins de la provncia de Columbia Britnica. Neix en les Muntanyes Rocalloses i desemboca a l'Oce Pacfic. El delta del riu se situa en la regi metropolitana de Vancouver.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166498" title="El Tarrs" nonfiltered="3099" processed="3086" dbindex="68117">
El Tarrs s una poblaci de l'Urgell que pertany administrativament al municipi de Tornabous. L'any 2006 tenia 103 habitants.

El poble s conegut per ser la vila natal de Llus Companys.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament de Tornabous;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166500" title="Gaborone" nonfiltered="3100" processed="3087" dbindex="68118">
Gaborone (pron. AFI .b 'ro.ne ), s la capital de Botswana, amb una poblaci estimada de 186.000 habitants (2001). Mines d'asbest i mangans sn la seva principal font de desenvolupament industrial. 

La ciutat va ser fundada el 1890 per Gaborone Matlapin, un cap afric. Abans de 1969, la ciutat era coneguda com Gaberones. En ella es troba la seu de la Comunitat Sud-africana per al Desenvolupament; l'organitzaci va ser fundada el 1980 amb l'objectiu d'incrementar la cooperaci econmica dels seus membres i reduir la dependncia de Sud-frica. A Gaborone es troba la Universitat de Botswana.  

La ciutat posseex un aeroport internacional.











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166501" title="Allahabad" nonfiltered="3101" processed="3088" dbindex="68119">

Allahabad (Hindi:         , Urdu          il h b d) s una poblaci ndia al sud de l'estat de Uttar Pradesh, en la confluncia dels rius Ganges i Yamuna. La ciutat actual est construda en l'emplaament de l'antiga ciutat santa de Prayag, i cada dotze anys acull un important festival hind, la Kumbhamela. 

Histria.
Allahabad va ser fundada el 1583 per l'emperador mogol Akbar amb el nom de al-Ilhahabad. A principis del segle XX, llavors pertanyent a l'imperi britnic, la ciutat era clebre per la seva universitat, coneguda com la Oxford de l'Est.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166503" title="Fam (fisiologia)" nonfiltered="3102" processed="3089" dbindex="68120">

La fam s la sensaci que provoca en el cos la manca d'aliments, originada a l'hipotlem dels animals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166505" title="Cromalveolat" nonfiltered="3103" processed="3090" dbindex="68121">

Els cromalveolats (Chromalveolata) sn un regne d'eucariotes proposat per Thomas Cavalier-Smith com a una modificaci del regne dels cromistes, que al seu torn va ser proposat per ell mateix el 1981. Actualment s considerat com un dels sis clades pricipals dels eucariotes que, segons la forma de classificar podria ser un subregne dels protistes o un regne dels eucariotes. Comprn una lnia de descendents d'un bicont que va realitzar una endosimbiosi secundria amb un rodfit, i inclou quatre grups: heteroconts, haptfits, criptfits i alveolats.

Els cromalveolats forma part del clade dels biconts, que tamb abarca els arcaeplstids (o primoplantes), rizaris, excavats i alguns grups ms petits, encara sense resoldre tals com els apusozous i els centrohlids. Com a bicont, descendeix d'un eucariota hetertrof amb dos flagels. Tamb es creu que els cromalveolats tenen una relaci ms propera amb els arcaeplstids que amb els altres grups, amb el que comparteix el clade dels corticats.

Morfologia.
Histricament, molts cromalveolats eren considerats plantes per les seves membranes cellulars, capacitat fotosinttica i, en alguns casos, per la seva semblana morfolgica amb els embrifits. Altres, en canvi, eren considerats protistes i per ltim, altres tals com els Oomicots eren considerats fongs. Tanmateix, desprs de molt de debat que encara continua avui, els cromalveolats varen emergir com a grup monofiltic.

Encara que diversos grups tals com els cilifors i els oomicots han perdut l'habilitat de fixar CO2, la majoria sn auttrofs. Tots els cromalveolats fotosinttics tenen clorofilles a i c, aix com altres molts pigments addicionals.

Els cromalveolats, a diferncia d'altres grups amb representants multicellulars, no tenen gaires caracterstiques morfolgiques comunes. Cada subgrup important t certes caracterstiques niques, incloent-hi els alvols dels alveolats, l'haptonema dels haptfits, el ejectisoma dels criptfits i els dos flagels desiguals dels heterocontfits. Tanmateix, cap d'aquestes caracterstiques est present en tots els grups.

Les niques caracterstiques comunes que comparteixen tots els cromalveolats sn:
 L'origen com dels cloroplasts (endosimbiosi secundria amb un rodfit).
 La presncia de la cellulosa en la majoria de les membranes cellulars.

Cladograma.


Paper ecolgic.


Molts cromalveolats afecten els ecosistemes de manera molt important. Alguns d'aquests organismes poden ser molt destructius. Les marees roges produdes per alguns dinoflagellats poden devastar les poblacions de peixos i intoxicar els cultius d'ostres. Els apicomplexes inclouen alguns dels parsits especfics ms adaptats als animals. Els oomicots causen diverses malalties a les plantes. De fet, va ser un oomicot, Phytophthora infestans, el causant de la gran fam irlandesa del segle XIX en devastar els cultius de la patata.


Tanmateix, molts cromalveolats sn membres vitals dels ecosistemes. Les diatomeess sn un dels principals productors fotosinttics, produint molt de l'oxigen de l'atmosfera i tamb absorbeixen molt de dixid de carboni que es creu que s una de les causes de l'escalfament global. Les algues brunes, ms especficament les laminarials, formen els hbitats submarins en els que viuen moltes criatures marines i proporcionen una porci important de la dieta de les comunitats costeres.

 Referncies .
Harper, J. T., Waanders, E. & Keeling, P. J. 2005. On the monophyly of chromalveolates using a six-protein phylogeny of eukaryotes. Int. J. System. Evol. Microbiol., 55, 487-496. ;
Patron, N. J., Rogers, M. B. and Keeling, P. J. 2004. Gene replacement of fructose-1,6-bisphophate aldolase supports the hypothesis of a single photosynthetic ancestor of chromalveolates. Eukaryot. Cell. 3, 1169-1174. ;
Harper, J. T. & Keeling, P. J. 2003. Nucleus-encoded, plastid-targeted glyceraldehyde-3-phosphate dehydrogenase (GAPDH) indicates a single origin for chromalveolate plastids. Mol. Biol. Evol. 20, 1730-1735. ;
Archibald, J. M. & Keeling, P. J. 2002. Recycled plastids: a "green movement" in eukaryotic evolution. Trends Genet., 18, 577-584.
Fast, N. M., Kissinger, J. C., Roos, D. S., & Keeling, P. J. 2001. Nuclear-encoded, plastid-targeted genes suggest a single common origin for apicomplexan and dinoflagellate plastids. Mol. Biol. Evol., 18, 418-426. ;
Cavalier-Smith, T. 1999. Principles of protein and lipid targeting in secondary symbiogenesis: Euglenoid, dinoflagellate, and sporozoan plastid origins and the eukaryote family tree. J. Eukaryot. Microbiol. 46:347 66.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166521" title="Celest III" nonfiltered="3104" processed="3091" dbindex="68122">

Celest III ( Roma, (1106) -   Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1191 al 1198.

De nom Giacinto Bobone, va nixer al si de la famlia Orsini, una famlia noble romana i durant 47 anys va servir a l'Esglsia en qualitat de Cardenal Diaca fins que en 1191, a l'edat de 85 anys, va pujar al soli per al que va haver de prendre les ordes sacerdotals el dia abans de la seva consagraci.
 
 L'endem, va coronar l'emperador Enric VI en una cerimnia que va simbolitzar la supremacia absoluta de l'emperador que es posar de manifest en les futures relacions entre ambds. Aix, quan Enric VI va ordenar assassinar el bisbe de Lieja, Alberto di Lovanio, el papa no va gosar ni tan sols recriminar-ho; i quan va mantenir presoner al rei angles Ricard Cor de Lle, que per ordre seva havia capturat el duc d'Austra Leopold V mentre tornava de la Tercera Croada, noms es va atrevir a excomunicar aquest, i Ricard noms va recuperar la llibertat desprs del pagament d'un abundant rescat a Enric.

Tamb dins de l'mbit poltic va confirmar, en 1192, de forma definitiva els estatuts de l'Orde dels Cavallers Teutons.

Poc abans de morir, el 8 de gener de 1198, va expressar la seva intenci d'abdicar nomenant un successor, per els cardenals no li ho van permetre.

Va ser enterrat a la Baslica de Sant Joan del Later.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De rure bovensi (De camp de bous), que fa referncia tant a la seva famlia, els Bovis (bous), i que era originari de la campanya romana.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166524" title="Honori III" nonfiltered="3105" processed="3092" dbindex="68123">

 Honori III (Roma, 1148) - 18 de mar de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Esglsia catlica del 1216 al 1227.

Honori III va ser canonge de l'esglsia de Santa Maria la Major fins que, en 1188, fou nomenat camarlenc del papa Climent III i va comenar a ocupar el crrec de tresorer de l'Esglsia Romana. Posteriorment, quan en 1193 el papa Celest III el nomen cardenal diaca de Santa Llcia in Silice, continu en el crrec de tresorer fins que, en 1197, va passar a ser el tutor del futur emperador Frederic II. El 13 de mar del 1198, el papa Innocenci III el va nomenar cardenal presbter de l'esglsia de Satn Joan i Sant Pau, dignitat que ocupar fins que, desprs de la mort d'Innocenci III a Perugia, els dinou cardenals presents a l'esmentada ciutat van elegir papa l'anci Cencio Savelli, que ser consagrat com a Honori III el 24 de juliol del 1216.

 La Cinquena Croada .
L'objectiu principal del seu pontificat va ser la realitzaci de la Cinquena Croada, que havia estat decretada en el Concili IV del Later i que la mort d'Innocenci III havia paralitzat. Per recaptar els fons econmics necessaris, va establir que tant el Papa com els cardenals contribuirien a la causa, durant tres anys, amb la desena part de les seves rendes, mentre que el clergat restant aportaria la vintena part.

Malgrat que la recaptaci va ser insuficient i que el principal prncep cristi, l'antic pupil d'Honori i rei d'Alemanya, Federic II, no deixava de retardar la seva participaci en la croada, un exrcit al comandament del rei Andreu II d'Hongria va posar rumb cap a Terra Santa i captur la ciutat de Damieta a Egipte el 1229.

Honori III, en un intent que Frederic II s'uns a les tropes croades, el va coronar emperador del Sacre Imperi Romanogermnic el 22 de novembre de 1220 en una cerimnia celebrada a Roma. Tanmateix, Frederic va continuar contemporitzant i no va enviar tropes, fet que unit a una desastrosa estratgia a Egipte, on els croats havien rebutjat un acord pel qual el sold Al-Kmil oferia totes les possessions musulmanes a Terra Santa a canvi que les tropes cristianes abandonessin Egipte i, en canvi, havien decidit dirigir-se al Caire per conquerir-lo. L'intent, per, va acabar amb una gran derrota i la prdua, el 8 de setembre, de Damieta i el retorn dels croats a Europa. Honori no va poder comprovar si l'acord es va complir per part de Frederic ja que va morir, el 18 de mar del 1227, abans del compliment del termini de dos anys fixat a l'esmentat tractat.

 Altres realitzacions .
Honori III va impulsar, durant el seu pontificat, alguns ordes religiosos mitjanant l'aprovaci de les seves respectives regles. El 22 de desembre del 1216 va aprovar la Regla dels Dominics mitjanant la publicaci de la butlla Religiosam vitam; el 23 de novembre del 1223 va aprovar la Regla dels Franciscans mitjanant la publicaci de la butlla Solet annuere i el 7 de gener del 1226 va aprovar la Regla dels Carmelites mitjanant la publicaci de la butlla Ut vivendi normam.

Va concedir tamb diversos pivilegis a les dues principals universitats de l'poca, Pars i Bolonya, i va ordenar mitjanant la butlla Superspecula que les dicesis allunyades dels grans centres de saber havien de donar suport als estudiants destacats en les matries teolgiques.

 Escrits .

L'obra principal del papa Honori III s el Liber censuum Romanae ecclesiae en el qual, aprofitant els coneixements adquirits en l'acompliment del crrec de tresorer de l'Esglsia Romana, realitz un inventari de les rendes i propietats de l'Esglsia, de les donacions rebudes, dels privilegis i els contractes amb les ciutats i els sobirans.

Tamb va escriure una vida de Celest III, una vida de Gregori VII, un Ordo romanus de consuetudinibus, en el qual descriu el cerimonial o els ritus de l'Esglsia, una Compilatio Decretalium, el primer llibre oficial que va recollir la llei cannica, i 34 sermons.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Canonicus ex larere (canonge del Later), citaci que fa referncia al fet que abans de ser elegit pontfex va ser canonge de Sant Joan del Later.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166525" title="Llacuna" nonfiltered="3106" processed="3093" dbindex="68124">


Llacuna s la denominaci que rep qualsevol extensi natural d'aigua estancada, sigui aquesta dola o salada. 

Al Pas Valenci i les Illes Balears, les llacunes de vegades reben el nom d'origen rab d'Albufera, que significa "petita mar".








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166529" title="Dogma 95" nonfiltered="3107" processed="3094" dbindex="68125">
Dogma 95 (en dans Dogme 95) s un moviment flmic desenvolupat al 1995 pels directors danesos Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Soren Kragh-Jacobsen. La seva meta s produir pellcules simples, sense modificacions en la post-producci, posant mfasi en el desenvolupament dramtic.

DOGMA 95: Nou concepte de cinema. 
Al 1995 Lars Von Trier i un grup de directors entre ells Thomas Vinterberg i Soren Kragh-Jacobsen van donar a conixer un document en el qual plantejaven la necessitat de modificar la forma de realitzar el relat cinematogrfic. Aquest document va resultar ser l'impuls inicial d'un moviment anomenat Dogma 95 (Dogme 95). Els directors en qesti es comprometien a tractar les seves pellcules respectant una srie de normes estrictes a partir de les quals buscaven trobar la veritat profunda. Les pellcules filmades d'acord a aquest moviment han de ser filmades en escenaris naturals evitant les escenografies armades en els estudis, amb cmera en m o a l espatlla, gravada amb so directe i sense musicalitzacions especials. Totes aquestes especificacions busquen donar a la histria un to ms realista. Dogma era l'intent ms auda i conspicu de reinventar el cinema des de Jean-Luc Godard. 

Les pellcules Dogma, es caracteritzen per lluir un certificat que atorga l'autenticitat del projecte i d'un nombre de matrcula. Aquest certificat ho expedeix un comit de jutges que valoren la pellcula i s asseguren compleix amb el vot de castedat. Pellcules com  El projecte de la bruixa de Blair  de Daniel Myrick i Eduardo Snchez, van ser rebutjades per no complir el vot nombre 8, ja que en aquest cas es tractava d'una pellcula de terror. 

Si b el vot de castedat diu en el nombre 9, que el format de les pellcules han de ser en 35mm, se sap que en diversos films com Festen i Idioterne van ser fetes en vdeo. En una entrevista a Lars von Trier el 4 de novembre de 1999, se li pregunta a Trier perqu es denomina a aquestes pellcules com Dogma si estan fetes en vdeo. Lars von Treir contest que parlant amb Sren Kragh van arribar a l'a conclusi que s molt difcil per a un cmera carregar una cmera de 35mm i que a ms per una qesti de pressupost es va decidir gravar en vdeo, adaptant aquesta regla que el format de distribuci s el qual ha de ser en 35mm. 

Per a assolir aix, van establir una srie de regles que en el seu conjunt s anomenen vot de castedat. El manifest Dogma, tradut en la seva totalitat, s el segent:

Manifest Dogma .


DOGME 95 s un collectiu de cineastes fundat a Copenhaguen en la primavera de 1995. 
DOGME 95 t com fi formal lluitar contra certes tendncies del cinema actual. 
DOGME 95 s un acte de sabotatge! 

Al 1960, ja era suficient!. El cinema estava mort i demanava la seva resurrecci. La fi era just, per no els mitjans!. La nova ona no s'atrevia a ser ms que un petit onatge que anava a morir en el riu convertint-se en llot. Els eslgans d'individualisme i llibertat van fer nixer obres durant algun temps, per gens va canviar. L'ona va ser pastura dels ms voluntariosos, aix com dels directors. Per mai va ser ms fort que aquells que l'havien creat. El cinema antiburgs es va fer burgs doncs havia estat fundat sobre teories que tenien una percepci burgesa de l'art. El concepte de l'autor, nascut del romanticisme burgs, era llavors... fals! Per al DOGME 95 el cinema no s una cosa individual! 

Actualment, una tempesta tecnolgica est causant furor, el resultat ser la democratitzaci suprema del cinema. Per primera vegada, no importa qui s el qual fa les pellcules. Per, com ms accessibles es fan els mitjans, ms important s l'avantguarda. No s una mica accidental pel que l'avantguarda t connotacions tecnolgiques. La resposta s la disciplina... hem de posar-los uniformes a les nostres pellcules, perqu el cinema individualista ser per definici decadent. 

DOGME 95, per a aixecar-se en contra del cinema individualista, presenta una srie de regles indiscutibles conegudes com el vot de castedat. 

Al 1960, el cinema havia estat cosmetitzat fins a la seva mort, per aix dir-lo. La tasca suprema dels cineastes en decadncia s tornar boig al pblic. s d'aix del que estem tan orgullosos? s aix el que ens aporten els 100 Anys? Illusions per a mostrar les emocions?... Un ventall de falsedats triades per cada cineasta individualment? 

Previsiblement el drama s'ha convertit en el vedell d'or al voltant del com tots ballem. Fer que la vida interior dels personatges justifiqui l'argument s massa complicat, i no s art autntic. Ja que, anteriorment, mai les pellcules artificials i les accions superficials van rebre tota l'atenci. El resultat s estril. Una tendresa illusria, un amor d'illusi. 

Per a DOGME 95 una pellcula no s una illusi! 

Actualment, una tempesta tecnolgica est causant furor: elevem els cosmtics a Du. Utilitzant la nova tecnologia, qualsevol en tot moment pot rentar les ltimes restes de deb en una abraada mortal a les sensacions. Les illusions sn tot el que una pellcula pot amagar. 

DOGME 95 s'aixeca contra el cinema d'illusi, presenta una srie de regles indiscutibles conegudes com el vot de castedat.

El vot de Castedat.
Juro que em sotmetr a les regles segents, establertes i confirmades per: 
 El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduts (si un accessori en concret s necessari per a la histria, caldr triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori). ;
 El so no ha de ser produt separat de les imatges i viceversa. (No es pot utilitzar msica, excepte si est present en l'escena en la qual es roda). ;
 La cmera ha de sostenir-se amb la m. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la m estan autoritzats. ;
 La pellcula ha de ser en color. La illuminaci especial no s acceptada. (Si hi ha poca llum, l'escena ha de ser tallada, o b es pot muntar noms una llum sobre la cmera). ;
 Els trucatges i filtres estan prohibits. ;
 La pellcula no ha de contenir cap acci superficial. (Morts, armes, etc., en cap cas). ;
 Els canvis temporals i geogrfics estan prohibits. (s a dir, que la pellcula succex aqu i ara). ;
 Les pellcules de gnere no sn vlides. ;
 El format de la pellcula ha de ser en 35 mm. ;
 El director no ha d'aparixer en els crdits. ;

A ms, juro que com director m'abstindr de tot gust personal! Ja no sc un artista. Juro que m'abstindr de crear una obra, perqu considero que l'instant s molt ms important que la totalitat. La meva fi suprema ser fer que la veritat surti dels meus personatges i del quadre de l'acci. Juro fer aix per tots els mitjans possibles i al preu del bon gust i de tot tipus de consideracions esttiques. 

Aix pronuncio el meu vot de castedat. 

Copenhaguen, Dilluns 13 de mar de 1995. 
En nom de Dogme 95, 

Lars von Trier - Thomas Vinterberg

Pellcules dogma destacades . 
 Festen. Thomas Vinterberg 1998. Els Klingenfeldt sn una famlia de l'actual alta burgesia danesa, es disposen a la celebraci del seixanta aniversari del patriarca, per un fill est disposat a explicar-ho  tot (Dinamarca) ;
 Idioterne. Lars von Trier 1998. A els idiotes, provocadora des del seu ttol, s una mirada crtica sobre una societat burgesa, un estat de fals benestar impossibilitat per a la veritable felicitat (Dinamarca);
 Mifunes sidste sang. Soren Kragh-Jacobsen 1999. Rodat en cinema, ms aprop de la comdia, que parla amb cert humor de la impossibilitat d'escapar dels nostres orgens. (Dinamarca);
 The King Is Alive. Kristian Levring 2000. Rodada a frica i basada en alguns textos de l'obra El rei Lear i altres de Shakespeare (Dinamarca, 2000);
 Lovers. Jean Marc Barr 1999. Histria d'amor entre dos joves condemnats a separar-se per les lleis d'immigraci europees. (Frana);
 Julien Donkey-Boy. Harmony Korine 1999. La corrent Dogma tamb ha creuat l'Atlntic. s la primera pellcula amb certificat en la cinematografia nord-americana. (EUA);

 Antecedents . 
 John Cassavettes que treballava amb amics, poc pressupost, poca illuminaci, histries molt denses, pocs mitjans. A ms es va alliberar del trpode a  Faces  1968 ;
  Sexe, mentides i cintes de vdeo  ;
 Teatre de Tenesse Williams, teatre de passions reprimides, obscures, ocultes. ;
 Breaking the Waves: Lars von Trier, 1996, ja s'apuntaven trets que es van consolidar desprs en el manifest. ;
 La nouvelle vague.  Al final de l'escapada  1960 Jean-Luc Godard. ;
 Com abans havia fet el Neorrealisme itali, dogma va treure la cmera al carrer.  Roma, ciutat oberta  ;
 Alfred Hitchcock va simular en  La soga  estricte temps real sense muntatge aparent. ;
 Aprofitar les improvisacions dels actors com ho segueixen fent Ken Loach ( Plouen pedres  1993) i Robert Altman ( Vides encreuades  1993).

Films sota el Dogma 95 . 
Quan un director aspirant a filmar una pellcula Dogma 95 ha concls aquesta, ha de contactar a l'oficina del Dogma 95 (a Dinamarca) per a iniciar els trmits de certificaci

Vegeu tamb.
 Minimalisme;
 Realisme;

Enllaos externs.
Plana oficial del movimient Dogma 95;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166531" title="Gins Morata Prez" nonfiltered="3108" processed="3095" dbindex="68126">
Gins Morata Prez ( Rioja, Espanya 1945 ) s un bileg espanyol. 

Biografia.
Va nixer el 1945 a la poblaci de Rioja, situada a la provncia d'Almeria. Inici els seus estudis de biologia a la Universitat Complutense de Madrid l'any 1968, aconseguint el doctorat el 1973.

El 1975 es convert en cientfic del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC), esdevenint successivament vicedirector de l'Institut de Biologia Molecular el 1986, vicedirector del Centre de Biologia Molecular CSIC-Universitat Autnoma de Madrid el 1989, director del Centre de Biologia Molecular el 1990. Des de l'any 2006 s president del Consell de Participaci del Parc Nacional de Doana.

Recerca cientfica. 
La seva carrera se centra en l'especialitat de biologia del desenvolupament, concretament en l'estudi de l'arquitectura biolgica de la mosca Drosophila melanogaster. Mitjanant l'estudi gentic d'aquesta espcie intenta estudiar la regeneraci d'rgans en humans pel tractament dels cncers i l'envelliment hum. 

L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Investigaci Santiago Ramn y Cajal per la caracteritzaci funcional de gens reguladors en el desenvolupament embrionari. L'any 2007 fou guardonat amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica, juntament amb el bileg angls Peter Lawrence.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166533" title="Gregori IX" nonfiltered="3109" processed="3096" dbindex="68127">

Gregori IX (Anagni, (1143) -   Roma, 22 d'agost de 1241). Papa de l'Esglsia catlica del 1227 al 1241.

De nom Ugolino di Conti, era nebot del papa Innocenci III qui el va anar nomenant successivament, capell papal, arxiprest de Sant Pere, cardenal diaca de Sant Eustaqui el 1198 i cardenal bisbe d'stia i Velletri el 1206.

En 1207, Innocenci III el va enviar com a legat a Alemanya amb la missi d'intervenir en la disputa successria que va sorgir arran de la mort Enric VI.

 En 1217, sota el pontificat d'Honori III, exerceix com a delegat plenipotenciari per a Llombardia i Toscana on va predicar la Sisena Croada.

Escollit papa el 21 de mar del 1227, desprs de renunciar a la tiara el cardenal Conrad d'Urach que havia estat elegit com primera opci, va adoptar el nom de Gregori IX i encara que comptava en aquell moment amb ms de vuitanta-cinc anys, el seu pontificat es va estendre durant uns altres catorze anys.

 Relaci amb el Sacre Imperi .

La seva primera mesura com Pontfici va ser l'excomuni de l'emperador 
Federic II per les continus retards en la seva participaci en la Sisena Croada. Aquesta excomuni va fer que els partidaris de l'emperador s'alcessin contra Gregori obligant-lo a abandonar Roma per refugiar-se a Viterbo i posteriorment en Perusa.

Federic II decideix llavors, per provar la injustcia de la seva excomuni, dirigir-se a Terra Santa, cap a on parteix sense la benedicci papal, el 1228, al capdavant d'un redut exrcit que tanmateix va aconseguir conquerir l'illa de Xipre i fer-se, en 1229 mitjanant un acord diplomtic, amb Jerusalem, Betlem i Natzaret.

Gregori IX no respon amb l'absoluci de Frederic, sin que declara que les accions de l'emperador a Terra Santa no poden qualificar-se com a guerra santa en continuar excomunicat, i procedeix a alliberar als creuats del vot d'obedincia a l'emperador, que es va veure obligat a tornar en conixer que el Papa, al costat de la Lliga Llombarda, estava envaint el seu regne de Siclia.

Desprs de desembarcar a Brindisi, Frederic aconsegueix derrotar les forces pontifcies i llombardes expulsant-les dels territoris imperials i firmant, en 1230, la Pau de San Germa per la qual a canvi que el Papa revoqus la seva excomuni, l'emperador assegurava a l'Esglsia les seves possessions territorials.

Immediatament va ordenar una croada contra l'emperador, va intentar infructuosament que els prnceps alemanys escollissin un nou rei i va convocar un concili a Roma per celebrar-ho en 1241.

Federic va anunciar per la seva part la seva oposici total a la celebraci d'un concili que, convocat pel Papa, no tenia cap altra motivaci que la de la seva deposici i substituci pel que va ordenar a les seves tropes que capturessin tots els que viatgessin a Roma amb la intenci de participar en el concili.

La detenci i empresonament de ms de cent clergues va impedir la celebraci del snode i, poc desprs, el 22 d'agost de 1241 moria Gregori IX a la d'edat de gaireb cent anys.

 Altres realitzacions .

Gregori IX mitjanant la publicaci, en 1231, de la bula Excommunicamus va establir formalment el tribunal de la Inquisici fen-la dependre directament del pontfex, nomenant als dominics com a inquisidors i establint que els heretges fossin lliurats al bra secular per al seu cstig.

Va canonitzar a Sant Francesc d'Asss el 16 de juliol de 1228, a Sant Domnec el 8 de juliol de 1234, i a Sant Antoni de Pdua el maig de 1232.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Avis ostiensis (L'au d'Ostia), citaci que fa referncia al fet del qual va ser cardenal d'Ostia abans de la seva elecci com a pontfex i a qu al seu escut d'armes apareix una au.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166534" title="Alberto Korda" nonfiltered="3110" processed="3097" dbindex="68128">


Alberto Daz Gutirrez (L'Havana, 14 de setembre de 1928), de nom artstic, Alberto Korda, s un fotgraf cub.

Inicialment fotgraf de moda, funda en 1956, junt a Luis A.Pierce, Estudios Korda. Per en esclatar la Revoluci Cubana es convertix en un dels principals documentalistes grfics d'aquesta. Seues sn moltes de les fotos de Fidel Castro, Camilo Cienfuegos i Che Guevara de l'poca. Per la foto que li va donar renom internacional s l'arxireproduda "Guerriller heroic", una fotografia del rostre del Che Guevara que va ser presa el 5 de mar de 1960 en el funeral de les vctimes de l'explosi del vapor La Coubre.Korda va explicar que Guevara avanava cap ell i sorprs pel seu semblant seris va recular i, a punt de caure, va premer el bot. La camera va captar la cara del revolucionari en un lleuger contrapicat. Seua s tamb la famosa imatge de Jean Paul Sartre i Simone de Beuavoir amb Ernesto Che Guevara durant el perode en qu aquest va ser el president del Banc Nacional de Cuba.  Mentre els filsofs francesos seuen en un sof i Sartre, vestit de trage i corbata parla, Guevara escolta atentament assegut en un elegant sill del Banc subjectant una tassa de caf, per porta la seua habitual indumentria: botes militars, caadora de cuir i no s'ha llevat la seua gorra amb l'estrela de 5 puntes.
Korda ha rebut diferents distincions per part del govern cub i ha participat en exposicions fotogrfiques arreu del mn (inclosos els EEUU).

 Bibliografia .

Alberto Korda Diario de una revolucin Ciudad de Panam (Panam): Ed. Aurelia
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166536" title="Peter Lawrence" nonfiltered="3111" processed="3098" dbindex="68129">
Peter Lawrence ( Anglaterra 1941 ) s un bileg angls, un de les autoritats mundials en la biologia del desenvolupament. 

Biografia.
Va estudiar biologia a la Universitat de Cambridge, on es va doctorar l'any 1965 esdevenint posteriorment l'any 1969  membre permanent del laboratori de biologia molecular (LBM). Entre 1984 i 1986 va codirigir el departament de biologia cellular del laboratori. 

El 1976 es va convertir en membre de l'Organitzaci Europea de Biologia Molecular i el 1983 de la Royal Society amb seu a Londres. Aix mateix s membre de l'Acadmia Sueca de Cincies. 

Recerca cientfica.
Mundialment s considerat una autoritat en el camp de la biologia del desenvolupament, centrant-se en l'estudi de la mosca Drosophila melanogaster. Aquest estudi se centra en l'estudi dels gens compartits per a l'estudi i tractament de malalties gentiques com l'envelliment hum. Tamb ha centrat la seva recerca en la regeneraci de parts del cos, com succex amb les sargantanes i amb les ales d'algunes papallones. 

Juntament amb el bileg espanyol Gins Morata Prez ha ajudat a establir la teoria del compartiment, teoria proposada i desenvolupada per Antonio Garca Bellido. En aquesta hiptesi una srie de cllules construexen un territori o compartiment en l'animal. El desenvolupament procedeix d'un gen especfic o gen selector que dirigeix la clonaci de cllules.

L'any 1994 fou guardonat amb la Medalla Darwin per la Royal Society, i el 2007 amb el Premi Prncep d'Astries d'Investigaci Cientfica i Tcnica, juntament amb Gins Morata Prez.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166537" title="Christophe Blain" nonfiltered="3112" processed="3099" dbindex="68130">
Christophe Blain (Argenteuil, Frana, 1970) s un dibuixant i un guionista francs d'historietes.

Fortament marcat pel servei militar efectuat en la marina, va publicar temps desprs una llibreta d'apunts de dibuixos amb el ttol Carnets d'un matelot

Dibuixant de quatre toms de la srie Donjon Potron-Minet (ed. Delcourt), de dos toms de la srie Hiram Lowatt & Placido amb David B., de dos toms de la srie Socrate le demi chien (amb Joann Sfar) dibuixant i guionista de l'lbum Le Rducteur de Vitesse i de la srie Isaac le Pirate (Ed. Dargaud, millor lbum Angulema 2002).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166538" title="Celest IV" nonfiltered="3113" processed="3100" dbindex="68131">

 Celest IV (Mil, ? - Roma, 10 de novembre de 1241), de nom Goffredo da Castiglione, fou papa de l'Esglsia Ccatlica durant 17 dies de l'any 1241, de manera que el seu pontificat s el tercer ms breu de la histria.

El fet principal del pontificat de Celest IV fou el mateix conclave que l'escoll papa, ja que va ser el primer de la histria.  El Collegi Cardenalici estava en aquells moments format per dotze cardenals, dels quals noms deu eren presents al conclave, ja que els dos restants es trobaven presoners a les mans de l'emperador Frederic II que en aquestes dates assetjava Roma. Aquesta situaci provoc una forta divisi entre els cardenals, que imped que cap candidat no obtingus els dos teros previstos en les resolucions del Concili III del Later.

Davant d'aquesta situaci, desprs de nou dies de deliberacions sense arribar a un acord, el senador rom Mateo Rosso Orsini orden el tancament, amb pany i clau (en llat cum clavis) dels deu cardenals al vell palau de Septizonio, situat al Palat, per tal d'accelerar l'elecci i impedir que l'emperador influs en la mateixa. Les dures condicions del tancament, que es va perllongar durant dos mesos, van fer que morissin dos dels cardenals. Finalment el 25 d'octubre s'arrib a l'acord d'elegir papa el cardenal Goffredo Castiglioni, acord que noms van votar vuit cardenals. El nou papa no va arribar a ser consagrat ja que, a causa tamb a les dures condicions del tancament, mor el 10 de novembre del 1241 desprs d'excomunicar Mateo Rosso Orsini que, no obstant aix, era el pare del futur papa Nicolau III.

El segent papa no ser escollit fins dos anys ms tard, ja que els cardenals, temorosos d'un nou conclave en les mateixes condicions que el recentment viscut, fugiren de Roma i no es reuniren fins el 1243 per escollir Innocenci IV.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Leo sabinus (el lle sab), citaci que fa referncia a que al seu escut d'armes apareix un lle i a que va ser cardenal-bisbe de la Sabina.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166543" title="Maksim Gorki" nonfiltered="3114" processed="3101" dbindex="68132">


Maksim Gorki (en rus:                 ), de vegades conegut en catal com a Mxim Gorki, va ser el pseudnim utilitzat per Aleksei Maksmovitx Pixkov (en rus:                             ), escriptor identificat amb el moviment revolucionari rus que va nixer el 16 de mar de 1868 a Nijni Nvgorod. Maksim Gorki va morir a Moscou, el 18 de juny de 1936.

 Orgens .
Aleksei Pixkov va ser fill d'un tapisser que amb penes i treballs va millorar, al cap dels anys, la seva posici social. El noi de ben petit va comenar a ocupar-se en oficis variats fins a decidir-se a abandonar la llar familiar per fer la seva vida independent. En el transcurs de 18 anys, des de 1875 fins a 1893, el jove Gorki va treballar de pintor, d'ajudant de forner, de cambrer de vaixell, de ferroviari i fins i tot com a venedor de begudes.

Tota l'experincia acumulada al llarg de les seves aventures enriquiria ms tard el bagatge temtic de l'escriptor. De fet, les seves vivncies i les de les persones amb qui va treballar i va conviure van donar vida als relats de les seves obres autobiogrfiques Infncia, Entre els homes i Els meus intervius. 

Una de les seves experincies, la seva permanncia com a passant d'advocat, li va despertar el gust per la literatura i l'inters per la cultura. Des d'aleshores, la lectura esdevingu una activitat crucial en els seus dies, i ms tard va donar vida a les seves primeres narracions: Makar-Txudra (1892) i Txelkaix (1895).

 Obra . 

L'obra de Maksim Gorki va crixer rpidament. Pels volts de 1898, ja havia reunit la seva producci narrativa en dos volums. La seva persona era cada vegada ms popular, els seus contes agradaven al pblic i la seva fama va trascendir les fronteres i dur el seu nom per tot Europa. 

Aleshores tamb les seves produccions teatrals Els petits burgesos i Els baixos fons van aconseguir l'xit. Van ser dutes a escena el 1902 en el Teatre d'Arts de Moscou i ms tard van recrrer els millors escenaris d'Europa. Aquestes obres de teatre van emprar innovadorament tcniques naturalistes *estructurant una srie de trames paralleles en les quals prcticament tots els personatges tenien la mateixa importncia. 

En d'altres camps va seguir assolint noves fites. De la narrativa curta va passar a la llarga amb novelles com Vrenka Olssova (1898), Fom Gordiev (1899) i Els tres (1900). 

A Sant Petersburg va establir contacte amb destacats marxistes que el van motivar a girar la vista cap als problemes socials i el van convncer de la convenincia del moviment revolucionari. Tamb en la seva obra va reflectir la seva simpatia amb aquests ideals com ho mostren els seus drames El cant del petrel, Els estiuejants, Els fills del sol, Els enemics, Els brbars, La censura, tanmateix, va recaure sobre alguns d'ells. Va ser nomenat membre honorari de l'Acadmia Imperial de Cincies, per el 1902 li va ser anullat el lloc a causa de divergncies poltiques. Maksim Gorki, per, no estava disposat a cedir en els seus ideals i va seguir recolzant la Revoluci Russa, suport que el duria a la pres. 

El 1907 es va traslladar a Capri a causa d'uns greus problemes de salut; aquest mateix any i en aquest mateix lloc va escriure la seva obra ms popular, La mare, en la qual relata l'evoluci del pensament de la mare d'un obrer socialista aix com l'entorn de la Rssia revolucionria. A l'illa italiana va formar un centre d'emigraci revolucionria fins poc abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial. Mentrestant, la seva fama anava en decadncia i ell mateix sofria una crisi d'identitat influt per les idees de Tolstoi.

En esclatar la Revoluci Russa el 1917, ell es trobava en la seva ptria i va treballar activament en l'mbit cultural fins al 1921, quan es va traslladar a Alemanya on va romandre tres anys. 

Desprs va viure a Sorrento (Itlia) i el 1928 va tornar a Rssia, on comena l'etapa de la seva obra que recolza el rgim sovitic. Maksim Gorki va morir a Moscou, el 18 de juny de 1936.

 Obres .
 Txelkaix (1895);
 Na dne (Baixos fons, 1901)  ;
 Fom Gordiev (1899) ;
Troie (Tres, 1900);
 Mestxane (Petits burgesos, 1902).
 Detstvo (La meva infantesa, 1913);
 V lidiakh (Caminant pel mn, 1916);
 Moi universiteti (Les meves universitats, 1922);
 Skazki ob Itlii (Contes d'Itlia, 1911-1913);
 Delo Artamnovikh (Els Artamnov, 1925);
 Jizn Klima Samguina (Vida de Klim Samguin, 1925-36);






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166546" title="Innocenci IV" nonfiltered="3115" processed="3102" dbindex="68133">
 
Innocenci IV (* Gnova, (1195) -   Npols, 7 de desembre de 1254). Papa de l'Esglsia catlica del 1243 al 1254.

De nom Sinibaldo Fieschi, el que ser ltim representant de la teocrcia pontifcia es va formar a Parma i Bolonya, sent professor de dret cannic en aquesta ltima ciutat. El 23 de setembre del 1227 va ser nomenat Cardenal-Rector de San Lorenzo a Lucina; el 28 de juliol del 1228, vicecanceller de Roma, en 1235 Bisbe d'Albenga i llegat al nord d'Itlia i, finalment, escollit Papa el 25 de juny del 1243 desprs de ms d'any i mig amb la seu vacant per la mort de Celest IV.

En ocasi de la celebraci del conclave que havia d'elegir-lo Papa, Frederic II controlava tots els voltants de Roma, sent de facto qui dominava els Estats Pontificis. Amb aquesta situaci va pretendre controlar l'elecci papal, a la qual cosa la majoria dels cardenals es va oposar. Elegit Innocenci IV, Frederic II va enviar emissaris per recolzar la pau. Frederic II havia estat proscrit per Gregori IX i buscava tant s com no un acord amb l'Esglsia, per renunciava al seu poder i influeix en les decisions eclesistiques. Per la seva part, Innocenci era un home convenut de qu el poder de l'Esglsia, i en concret de la figura papal, havia d'estar per sobre dels governants i els reis.

En aquesta situaci Innocenci va exigir a Frederic el reconeixement del mal que havia causat a l'Esglsia. Finalment van arribar ambdues parts a un acord el 31 de mar del 1244. En el mateix es restitua a l'esglsia en les seves possessions, especialment els Estats pontificis, i s'alliberava els prelats favorables al Papa que mantenia presos l'emperador. Encara que havia firmat la pau amb ell grcies a la mediaci del rei de Frana, es va sentir incmode a Itlia per la presncia de la milcia imperial i va decidir refugiar-se a Li amb el suport dels genovesos. Va convocar el 3 de gener del 1245, tot just arribar a la ciutat, el Concili de Li I malgrat l'oposici de l'emperador.

Sentint-se fort, Innocenci va procedir a realitzar noves acusacions durant la celebraci del concili contra l'emperador i va acabar per excomunicar-lo el 17 de juliol per no organitzar una nova croada i va dictar la bula Agni sponsa nobilis per declarar el poder suprem de l'Esglsia davant els governants. Frederic va organitzar tropes per a enfrontar-se al papat; Innocenci, per la seva part, va pretendre organitzar una croada contra el propi emperador mobilitzant els prnceps alemanys. En aquest cam va pretendre l'elecci d'Enric Raspe i, encara que va ser proclamat emperador el 22 de maig del 1246, mai no va ser reconegut com tal. Alhora va provocar l'alament contra l'emperador de moltes ciutats del nord d'Itlia, obtenint la victria les tropes papals el 26 de maig de 1249.

 Mort Frederic II en 1250, va continuar la seva lluita contra 
Conrad IV d'Alemanya, fill i successor d'aquest, proposant per als alemanys Guillem d'Holanda. Va recuperar el Regne de Siclia per al papat, oferint-ho successivament a Ricard de Cornualla, germ d'Enric III d'Anglaterra, al seu fill Edmund i a Carles d'Anjou. Tots el van rebutjar mentre Conrat IV i Manfred (bastard de Federic II) controlaven per la fora de les armes Npols i Siclia. A la mort de Conrat, la posici del seu fill Conradit era tan precria que negocia amb el Papa. Per un tractat signat el setembre de 1254, Apulia va passar a ser propietat papal. El governant d'Apulia, Manfred, va sospitar de la conducta del pontfex quan va visitar la seva nova terra, pel que va fugir amb els sarrans, que el van ajudar a derrotar les tropes papals a Foggia el 2 de desembre de 1254.

 Innocenci, malalt, va morir a Npols el 7 de desembre, com a conseqncia de l'efecte que la notcia de la derrota va tenir en la seva malgirbada salut.

A ms dels seus enfrontaments amb la dinastia Hohenstaufen, va intervenir en la poltica d'Anglaterra protegint Enric III; en la d'ustria, Hongria i Portugal.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Comes laurentius (El comte de Lloren), citaci que fa referncia al ttol nobiliari que ostentava en ser elegit pontfex, Comte de Lavagne de Sant Lloren.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166547" title="Joann Sfar" nonfiltered="3116" processed="3103" dbindex="68134">
Joann Sfar s un dibuixant i guionista de cmics, nascut el 28 d'agost del 1971 a Nia, Frana.  Particularment ha coescrit nombrosos albums de la srie Donjon i de Le chat du rabbin. Publicat a l'estat espanyol amb el ttol El gato del rabino per Norma Editorial

Biografia.

Desprs dels seus estudis de filosofia, Joann Sfar va acabar la seua formaci a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de Pars, al taller de Pierre Carron.   Tal com explica en els seus Carnets, les classes de morfologia de Jean-Franois Debord el van marcar especialment en aquell perode. 

La introducci d'Sfar en el mn del cmic es produx per dos vies totalment diferents, per simultnies. D'una banda, troba treball com a guionista en l'editorial Delcourt, on demostra un gust formidable a l'hora de narrar. D'una l'altra, escriu i dibuixa obres per a l'editorial de cmic independent l'Association, on explica histries menys convencionals amb un dibuix aparentment desimbolt, ms interessat en la narraci espontnia que a malgastar l'energia de la inspiraci realitzant  dibuixos bonics .

Sfar es rodeja d'artistes grfics de la premsa d'humor com Ronald Searle, Semp i el seu admirat Quentin Blake; l'illustrador dels contes de Roald Dahl. D'altra banda, Sfar es reivindica com un hereu de l'obra d'Hugo Pratt.

Erudit, interessat en diverses cultures i idees, Joann Sfar ha desenvolupat en uns deu anys una obra sorprenentment extensa i atractiva que ha cridat l'atenci de lectors aliens al cmic tradicional. 

La paraula clau de l'obra de Sfar s sens dubte  famlia . No va conixer sa mare el temps suficient com per a tenir-ne records i molts afirmen que els seus personatges femenins tenen ecos d'eixa mare  fantasma .

Ara per ara, Sfar t dos famlies en el mn del cmic: La primera, la que formen els seus personatges, que solen saltar de srie en srie, en la lnia dels cmics d'Osamu Tezuka. La segona, la que ha establit amb les seues collaboracions amb diversos historietistes. A Sfar li encanta treballar amb altres, una cosa que evidencia la srie Donjon o els seus projectes d'edici en Bral Jeunesse.

En l'opini d'alguns, la srie Isaac le pirate de Christophe Blain s un retrat fantasmagric de Joann Sfar (relacions pare-fill, judaisme) i de Blain mateix (viatges, marina).

L'obra d'Sfar va per lliure, d'una manera talentosament autosuficient, amb una unitat que noms es pot trobar en les preocupacions personals de l'autor: la virilitat, la feminitat, Du, l'art, la poltica, la histria, la filosofia, la literatura, el cine, les cultures dels pasos que visita, la msica...











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166548" title="Aberdaron" nonfiltered="3117" processed="3104" dbindex="68135">


Aberdaron s un poblet turstic en l'extrem de de la pennsula gallesa de Ll n. D'acord amb el cens del 2001, dels seus 987 habitants, un 76% parlava galls correctament, amb les franges ms altes de galloparlants en els grups d'edat 10-15 i 20-24, amb un 100% de persones que podien parlar-lo.

 Centre histric .

El poble d'Aberdaron es form com un nucli de cases a reds de l'esglsia de Sant Hywyn, l'origen de la qual es remunta al segle V, quan el Sant s'hauria establert a la costa davant de l'illa d'Ellis (vegeu ms avall). La seva senzilla esglsia de fusta fou substituda per una de pedra en el segle XII, engrandida posteriorment el 1417. El poeta  R. S. Thomas en fou el vicari entre els anys 1967 i 1978; situat el temple a tocar del mar, en ocasions la congregaci no podia sentir el sacerdot pel vent i les onades . Al centre del poble i situat a la confluncia dels rius Daron i Cyll-y-felin es drea un pont del segle XVIII que s un dels principals atractius fotogrfics de la vila.

 Turisme .
Antigament un poblet de pescadors, actualment la indstria turstica s la primera activitat d'Aberdaron; la seva platja va rebre la Bandera Blava el 2005. El poble s molt freqentat en els mesos d'estiu, tant pels amics de fer bronzo com pels afeccionats als esports nutics. Moltes de les casetes del poble han esdevingut segones residncies per estiuejar-hi; l'Esglsia Adventista del Set Dia t unes installacions amb cabanes i espai d'acampada per llogar. Dos hotels, "The Ship" i el "Ty Newydd", nombrosos B&B ("Bed and Breakfast"), dos cafs/salons de te i un aparcament cntric fan la poblaci un lloc ideal per excursions a peu. Diverses botigues venen productes per la platja.

Tres lnies d'autobs comuniquen Aberdaron amb la ciutat ms propera, Pwllheli, que t estaci de tren.

 Rodalies d'Aberdaron .

Enfront del poble hi ha l'Ynys (=Illa) Enlli (en angls rep el nom de Bardsey Island), la llegendria illa dels 20.000 sants i en l'actualitat un lloc molt popular per als observadors d'ocells.

A 3 quilmetres al sud-oest del poble, carretera enll, es troba el Mynydd (=tur, muntanya) Mawr, que t una zona de pcnic amb magnfiques vistes de la mar cap a l'Ynys Enlli. Una carretera mena al cim del tur, propietat del National Trust, i diversos senders creuen la zona. Un antic punt de guaita costera proporciona un bon punt d'observaci de l'estret i l'('illa) Ynys Enlli, i s tamb un lloc excellent per contemplar la posta de sol en vespres clars, especialment al juny. A la nit, el far de South Stack s visible en la distncia. Al peu del Mynydd Mawr hi ha les restes d'una antiga esglsia del segle VI i al costat la "font de Santa Maria", Ffynnon Fair, una du d'aigua dola que dues vegades al dia s  coberta per la marea. Aquesta era la darrera parada dels pelegrins abans de creuar l'estret per anar a Enlli.

Possiblement, una de les platges ms interessants vora Aberdaron s Porth Oer. Aquesta badia, a uns dos quilmetres del poble, s coberta d'una fina sorra blanca que xiula quan hom hi camina; el seu nom angls s Whistling Sands (Sorra xiuladora).

 Enllaos .
Plana web de l'oficina de turisme ;
Plana web de la Comunitat d'Aberdaron ;
Velles fotografies de Ll n;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166550" title="Alexandre IV" nonfiltered="3118" processed="3105" dbindex="68136">

Alexandre IV ( Anagni, (1199) -   Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1254 al 1261.

De nom Rinaldo Conti, pertanyia a la famlia dels comtes de Segni com els dos papes anteriors, igual que Innocenci III i el seu oncle Gregori IX que el va nomenar cardenal el 1227 i cardenal bisbe d'stia en 1231.

Va continuar la poltica del seu predecessor, tractant de suavitzar-la en la mesura del possible. La lluita de Siclia es va prolongar fins que Manfred va haver de retirar-se davant de Carles d'Anjou, que va ser coronat per Urb IV.

El 1260 va nomenar a Sant Albert Magne, el Doctor universalis, bisbe de Ratisbona. Aquell mateix any es va formar, probablement a Perusa, el primer moviment dels pelegrins anomenats flagelants, un dels fenmens ms caracterstics de l'Edat Mitjana, que recorrien centenars de milles dirigint-se cap a Roma i flagellant-se durant el cam, com a signe de penitncia.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Signum ostiense (El signe d'stia), que fa referncia tant al seu cognom com al fet que va ser cardenal d'stia abans de ser elegit pontfici.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166553" title="Osamu Tezuka" nonfiltered="3119" processed="3106" dbindex="68137">

Osamu Tezuka  (     , Tezuka Osamu, Osaka 3 de novembre del 1928 - 9 de febrer de 1989) va ser un dibuixant de manga i animador japons, creador del personatge Astroboy. 

Grcies a la seua prolfica producci i a les seues tcniques pioneres (com el pas de les historietes que a penes ocupaven unes vinyetes als story manga (o mangues de llarga durada amb una trama molt ms elaborada) i al format tankoubon, (el que actualment triomfa a tot el mn per a l'edici de manga), sovint l'anomenen el "pare del manga". A ms, un dels trets ms caracterstics de l'animaci i del manga japons, en qu el shojo s el mxim exponent d'esta caracterstica, els ulls desproporcionadament grans, s un dels ms importants llegats de Tezuka al manga, influenciat en bona part pels dibuixos animats de Walt Disney.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166554" title="Urb IV" nonfiltered="3120" processed="3107" dbindex="68138">

Urb IV (nom de bateig Jacques Pantalon de Court-Palais) ( Troyes, 1195 -   Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1261 al 1264.

Fill d'un sabater francs, desprs d'estudiar teologia i lleis a Pars inicia la seva carrera a l'Esglsia en 1238 com a canonge a la ciutat de Li per ocupar en 1241 el lloc d'arxidiaca a la catedral de Lieja. Posteriorment, en 1243 es converteix en legat papal fins que en 1253 s elegit bisbe de Verdun, ja que n'ocupar fins 1255 en els quals s nomenat Patriarca de Jerusalem.

 Quan el 25 de maig de 1261 mor el papa Alexandre IV, Jacques Pantalon en la seva qualitat de Patriarca de Jerusalem es troba a Viterbo, on resideix el Collegi cardenalici, buscant ajuda contra el setge que sofreix Jerusalem per part d'un exrcit musulm.

Reunit el conclave a l'esmentada ciutat, compost per tan sols vuit cardenals, i desprs de ms de tres mesos de deliberacions s elegit papa el 29 d'agost del 1261 i consagrat el 4 de setembre del 1261.

Immediatament desprs de la seva elecci mplia el Collegi Cardenalici amb el nomenament de catorze nous cardenals, francesos majoritriament. Aquest acte, que es podria qualificar com a nepotisme ja que els elegits van ser parents dels cardenals que els havien elegit, s l'origen de l'existncia d'una facci francesa al si del Collegi Cardenalici.

Durant seu pontificat, i a causa del seu enfrontament entre gelfs i gibelins, mai no va residir en Roma, repartint la seva estana entre les ciutats de Viterbo, Orvieto i Perusa.

En l'aspecte doctrinal, el pontificat d'Urba IV es distingeix per la instauraci de la festa del Corpus Christi mitjanant la bula Transiturus d'hoc mn en la qual condemnava l'heretgia de Berengari de Tours sobre la transustanciaci eucarstica.

Aix mateix, va prohibir, encara que sense cap conseqncia prctica, la traducci i l'estudi dels escrits d'Aristtil

En la seva poltica terrenal, figurava com a objectiu prioritari impedir l'expansi gibelina a Itlia pel que va conspirar per expulsar de Siclia els partidaris de l'emperador alemany, al cap del qual es trobava el seu fill Manfred.

 Per a aix, va oferir al rei Llus IX de Frana el tron de Siclia perqu l'ocups un dels seus fills. Davant del rebuig del rei, realitza l'oferiment al germ de Llus, Carles de Anjou. Tanmateix les negociacions van fracassar degudes sobretot a la intervenci del rei Pere III d'Arag que a ms de ser gendre de Manfred, era contrari a un augment de poder de la corona francesa en terres italianes.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Jerusalem Campaniae (Jerusalem a Campnia), que fa referncia al seu naixement en la Champagne francesa i a que abans de ser elegit pontfex va ser patriarca de Jerusalem.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166555" title="Regnes Renaixents" nonfiltered="3121" processed="3108" dbindex="68139">


Els Regnes Renaixents s un videojoc en lnia en un univers recreat que permet controlar un personatge configurable a l'edat mitjana (  l'any 1450), als regnes d'Europa, des de llavors, s a dir: Regne de Frana, Sacre Imperi Romanogermnic (Alemanya), Anglaterra, Corona d'Arag (Espanya), Itlia, Confederaci helvtica (Sussa), Bulgria, Polnia, Grcia, Portugal i Holanda (el lloc web proposa als jugadors contribuir en la traducci en diverses llenges).

 Descripci General . 

La situaci poltica simula simula la de l'Europa Medieval de 1450, en el que respecta als usos i costums, les fronteres, les tecnologies i els rgims poltics. Tot i aix, la realitat histrica ha estat alterada per facilitar la jugabilitat. Per tant, s'utilitzen les variants modernes de les llenges, l'Esglsia dominant s'anomena "Aristotlica", hi ha eleccions per sufragi universal als governs (i per tant partits poltics)

El joc t dos aspectes: una part que es desenvolupa amb la seva interfcie (gesti i progrs econmic del personatge, tavernes, exrcits, viatges, bandolerisme), anomenada IG (in-game); i una part de rol del personatge, anomenada RP (role-play) que es desenvolupa al frum vinculat al joc. Aix doncs, un bandoler que hagi atracat a un viatger pot, per exemple, postejar la histria al frum.

El jugador viu en una vila que pertany a un comtat o ducat, que al seu torn pertany a un regne o corona. Les eleccions municipals tenen lloc cada mes i les comtals cada dos mesos. sser elegit per a un crrec representa la possibilitat d'explorar nous aspectes del joc, tant en la seva vessant de gesti com en la vessant de rol.

L'any 2008, existeixen ms de 150 viles agrupades en ducats/comtats, agrupats al seu torn en 12 regnes/imperis/corones (Frana, Sacre Imperi Romanogermnic, Anglaterra, Corona d'Arag, Castella i Lle, Polnia, Dinamarca, Bulgria, Portugal, Grcia, Imperi Otom, Valquia, Esccia, Crocia, Regne de les Dues Siclies, Irlanda, Rssia, Srbia.

 Fitx tcnica .
El joc s gratuit, per s pot optar per pagar tiquets per algunes funcions extra (viatjar ms rpidament, tenir doble vot a les eleccions, obtenir diners o caracterstiques extra, etc.). Tamb s necessari pagar (a ms de ser nivell 3 amb un any d'antiguitat al joc) per poder crear un exrcit. A data de novembre del 2008, compta amb 139.654 jugadors. Els comptes dels jugadors inactius es suprimeixen al cap de dues setmanes, per s possible posar el personatge en pausa ("en retir"). Aquesta pausa pot tenir una duraci mxima de tres mesos, al final del quals el personatge s definitivament suprimit.

L'utilitzaci de multicomptes (anomenada "bruixeria" es castiga amb la supressi de tots els comptes implicats. Es permet per que vries persones es connectin des del mateix ordinador, sempre que els seus respectius personatges visquin en viles diferents i no hi hagi cap interacci entre els personatges.


 Modes de joc .

El personatge pot fer de poltic (alcalde, duc...), comerciant (venedor ambulant, comissari de comer...), exercir un ofici (ferrer, moliner, agricultor, forner, carnisser, teixidor...), estafar, barallar-se (quarter, rodamn...), resar (rector...).

Al contrari d'altres jocs, l'objectiu no s l'eliminaci d'altres personatges o monstres sin viure la seva vida i evolucionar en un complex sistema soci-poltic-econmic, amb aspectes de religi, de bandolerisme, de partits poltics i d'aventures de jocs de papers. Cada dia cal fer-se un men al mercat o taverna per menjar (on cada aliment: pa, llegums, peix, fruita, carn... donar uns punts de rendiment o uns altres), trobar una ocupaci per a la jornada als molts indrets (ofertes de feina dels jugadors a l'ajuntament, a la mina, quarter, hort, bosc, treballar al camp, milici, etc).

El passatge de nivell pren certament temps ja que es necessita dues setmanes per arribar al nivell 1, calen de mitjana dos mesos per passar llavors al nivell 2. A cada passatge de nivell ser demanat una certa suma de diners i el personatge ha de complir un seguit de condicions: caldr posseir roba, tenir un cert nombre de punts de reputaci i confiana... Contrriament a molts jocs de taula, les caracterstiques augmenten no repartint punts obtinguts en el moment del passatge de nivell sin menjant productes, contractant els obrers, treballant a l'esglsia...

 Nivells .

En "Els Regnes Renaixents", hi ha per ara 4 nivells.

- el nivell 0 : L'esparracat. Aquest nivell de transici permet acostumar-se al joc, descobrir-ne les funcions principals, sense empentar el jugador en accions massa tcniques. Per passar al nivell segent, calen 5 punts de reputaci i 90 escuts. Per minimitzar el temps passat en aquest nivell, s aconsellat de menjar pa (una porci a uns +/- 7 escuts), els nouvingut trobaran fcilment feina a les mines del Comtat o del Ducat. Per als punts de confiana, el personatge en pot rebre tres de part d'altres jugadors, per aix s til de freqentar el frum (on prcticament s'hi desenvolupa un joc parallel -ms centrat en aspectes on fer volar la imaginaci per crear histries- i on tamb es poden discutir temes del joc) o les tavernes, els dos punts mancats seran guanyats treballant a l'esglsia.

- el nivell 1 : El pags. s una veritable vida que comena: es poden posseir un o dos camps. Cal contractar llavors gent per sembrar, collir, o munyir incls els animals. s, a ms, possible votar. Per passar al nivell segent, calen 35 punts de reputaci, 500 escuts, tenir 20 punts de cada caracterstica, i anar vestit amb pantalons, camisa i sabates. s possible, en lloc de fer-se camperol, fer-se vagabund i recrrer les carreteres sense haver d'encarregar-se d'una propietat.

- el nivell 2, L'artes. L'influencia i el nivell de vida del jugador augmenta, fent-se construir una parada. Diversos oficis estan disponibles: forner, moliner, carnisser, teixidor, ferrer o fuster. Per exercir-los, cal proveir-se de matries primeres que un cop les transformes es converteixen en un producte acabat a punt per vendre'l. Se segueix, s clar, mantenint els camps adquirits al nivell anterior. Per passar al nivell segent, calen 100 punts de reputaci, 60 punts de les tres caracterstiques i 120 en carisma o en intelligncia, 2500 escuts havent practicat un ofici o b 1600 escuts havent practicat dos oficis (sabent que en els dos casos, no caldr pagar ms que 1000 escuts per passar de nivell) i anar vestit amb tot el vestuari adquirible.

- el nivell 3, El notable. Hom es fa una persona ms important a la ciutat: es pot orientar cap als oficis de l'esglsia, de l'estat, de la medicina o de l'exrcit. La Universitat es fa llavors l'ocupaci ms commovedora, amb l'objectiu d'augmentar els seus coneixements en el o els mbits escollits, o ensenyar els seus sabers als altre alumnes (noms es pot assistir als cursos de la universitat si ets nivell 3).

Noms el Papa Eugeni en el joc, que no s ms que un figurant, t el nivell 5; per aquest nivell no existeix realment (per ara).

 El frum .

Parallelament a la interfcie del joc, que cont les funcions econmiques i poltiques, les tavernes, els viatges i els exrcits, hi ha un frum oficial, on es pot desenvolupar el rol del personatge. En aquest, juntament amb les tavernes, es desenvolupa la vida social de les viles i comtats. En aquest frum es desenvolupa tamb el paper dels anomenats "crrecs RP", s a dir, els crrecs que no sn elegits a travs de sufragi per la interfcie del joc (reis, nobles, bisbes, etc.) Tamb complementa la feina dels crrecs electes. S'hi desenvolupen polmiques, campanyes electorals, casaments, festes, etc.

A ms del seu personatge principal, els jugadors poden crear personatges addicionals per complementar els seus jocs de rol.

El frum tamb cont les guies del joc, els reglaments del joc i les lleis de cada comtat.

Per qestions d'espai al frum oficial, determinades institucions i organitzacions que formen part del joc tenen a ms els seus frums alternatius. Aix doncs, existeixen frums separats pel Govern de la Generalitat, l'exrcit de la Corona o els partits poltics, entre d'altres.

 Les tavernes .
Les tavernes permtent als jugadors presents dins una vila trobar-se per parlar (com en un xat), beure cervesa (que ajuda a millorar la sort al joc), menjar o, en alguns casos, jugar a les cartes. Tamb es pot oferir una cervesa a un altre jugador o pagar una ronda general.

 Principat de Catalunya .

El nom del Principat ha patit diverses vicissituds. Anomenat des de la seva creaci pels programadors, "Principat de Catalunya", el seu nom va ser cambiat a Comtat de Barcelona degut a pressions per part de jugadors espanyols. Els jugadors catalans van reaccionar reclamant la restituci del nom Principat de Catalunya.

El formen les ciutats de Lleida, Urgell, Girona, Tarragona, Tortosa, Barcelona, Vic i Puigcerd.

 Problemes lingstics i histrics del Principat de Catalunya al joc .

En un principi la llengua oficial del Principat al joc era exclusivament la llengua castellana i el catal estava completament prohibit. Aix doncs, l'utilitzaci del catal sense adjuntar traducci (fins i tot en una signatura grfica) comportava sser bandejat del frum temporal o definitivament, i en alguns casos l'eliminaci del personatge per part del programadors. La reivindicaci d'un Principat de Catalunya en catal ha topat amb l'objecci dels programadors, que argumenten que s necessari garantir un mnim de dos mil jugadors per fer un comtat en una llengua determinada. Tot i aix, la majoria de comtats d'Anglaterra, per exemple, tenen menys de mil cinc-cents jugadors, i molts comtats d'Europa no arriben als mil.

En l'aspecte poltic el Principat va nixer associat a la Corona d'Arag. Tanmateix, l'estructura de la Corona al joc no respectava l'estructura confederal de la Corona histrica, i imposava determinades mesures centralitzadores: la capital era Saragossa, hi havia una Carta Magna com a la que se subordinaven els furs del Principat, i unes Corts Centrals, en lloc de Corts separades per a cada regne.

Aix va comportar la creaci d'un partit poltic dins el joc, La Menestralia, que des dels seus inicis ha lluitat pel reconeixement del catal i que al novembre de 2008 compta amb 420 inscrits al seu forum. La Menestralia ha dut a terme una doble feina. En primer lloc, com a associaci de jugadors reals, defensant els drets dels jugadors catalanoparlants i el respecte a la realitat histrica de Catalunya, i reclutant jugadors per a fer possible una majoria catalanoparlant al Principat. En segon lloc, com a partit poltic dins el joc, presentant-se a eleccions.

En el seu aspecte de lluita pels drets lingstics, els xits de La Menestralia han estat notables, si b parcials. Els jugadors menestrals van traduir la interfcie del joc al catal, i van obtenir dels programadors la creaci de dues viles per a catalanoparlants (Vic i Puigcerd). Per l'idioma oficial del Principat al frum (tret d'aquestes viles) continua essent el castell. En aquest sentit, alguns jugadors han continuant pantint sancions que els menestrals han qualificat d'excessives. A l'octubre-novembre del 2008, per exemple, diversos jugadors van ser sancionats a llargues penes de pres dins el joc per haver posat la frase "Visca Catalunya!" Sn freqents tamb els bandejaments deguts a firmes grfiques que contenen paraules catalanes sense traduir. Degut a aquests fets, la Menestralia ha enviat cartes de protesta als programadors francesos, posant en dubte la idonetat dels administradors espanyols. S'ha de tenir en compte que als frums occitans, bret, etc, on la llengua oficial s el francs, posar signatures grfiques o paraules en occit o bret no ha provocat aquestes sancions. Tamb s com que alguns jugadors, dins el mateix frum espanyol, molts jugadors han utilitzat altres llenges com l'angls, el llat o el grec, sense rebre sancions de cap mena.

Com a partit poltic, la Menestralia ha guanyat moltes eleccions municipals, incls en viles oficialment "castellanoparlants". Des de setembre del 2007, tamb ha obtingut la majoria en totes les eleccions del govern de la Generalitat.  

Respecte al Regne de Valncia, noms s'accepta el castell com a llengua nica permesa. El Regne de Mallorca encara no ha estat creat.

Com a reacci al centralisme de la Corona d'Arag al joc i a l'absentisme de les seves institucions, el govern de majoria menestral va decidir, al setembre de 2008 (1456 al joc), declarar la independncia del Principat de Catalunya i la seva desvinculaci de les institucions aragoneses. Aix ha portat a una guerra amb el Regne d'Arag i el Regne de Valncia, que malden per tornar a subjectar Catalunya a la Corona. Catalunya per, a finals de novembre del 1456 ha guanyat totes les batalles.

 Sistema de poltic i de partits al Principat de Catalunya .

Com tots els altres comtats/ducats dels Regnes Renaixents, el Principat est governat per un consell de dotze membres, anomenat RP "Govern de la Generalitat", que sn elegits per sufragi universal entre els jugadors de nivell 1 o superior. Les places al consell es distribueixen segons un sistema de vot proporcional. El "comte" (tamb anomenat "governador") presideix aquest consell i s qui t l'autoritat per distribuir les carteres ministerials.

Desprs de declarar la independncia, el Principat ha creat Corts prpies que ellaboren les lleis bsiques per les que es regir el nou Principat independent.

A novembre de 2008 existeixen els segents partits al Principat de Catalunya:

 La Menestralia. s el partit a ms militants, ja que consta de ms de 400 afiliats. Aquest partit ha guanyat totes les eleccions al govern del Principat des de l'estiu de 2007 (any 1455 al joc).  ;
 El "Partido Medieval Laborista" (PML), unionista, defensa la continuitat de la Corona d'Arag i la reabsorci del Principat per part d'aquesta. Han guanyat algunes eleccions municipals i han obtingut generalment alguns llocs al govern.
 El "Partido Revolucionario Medieval". S'han presentat en alguna ocasi a les eleccions municipals de Girona, sense obtenir cap alcaldia.
 "La Alternativa Catalana". Defensa la independncia de Catalunya per mantenint l'estatus quo lingstic. No s'han presentat a cap elecci comtal de moment per ostenten l'alcaldia de Tortosa.

 El mateix nom del videojoc en altres llenges .
 - Les Royaumes Renaissants;
 - Die Renaissance Knigreiche;
//, etc. - The Renaissance Kingdoms;
 - I Regni Rinascimentali;
 - Renesansowe Krlestwa;
 - Reinos Renacientes;
 - Regnes Renaixents;

 Enllaos externs .
 Web del videojoc en catal;
 Wiki del joc (en francs);
 Pgina web de La Menestralia;
 Frum de La Menestralia;
 Frum del Palau de Pedralbes (Seu del govern del Principat al joc);

 Recull de premsa .
 Notcia a El Singular Digital;
 Notcia a Rac Catal;
 Notcia a SMS25.cat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166559" title="Climent IV" nonfiltered="3122" processed="3109" dbindex="68140">
 
Climent IV (de nom Guy de Foulques i conegut com Guy el Gras) (Sant Geli, ? -  Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou Papa de l'Esglsia Catlica del 1265 al 1268.

Militar i secretari del rei Llus IX de Frana, a la mort de la seva esposa va ingressar en un monestir francisc d'on, en 1256, va ser reclamat per ocupar el bisbat de Puy, crrec que va ocupar fins que en 1259 va ser nomenat arquebisbe de Narbona per, finalment, convertir-se el 1261 en el primer cardenal nomenat pel papa Urb IV.

 A la mort d'Urb IV, el conclave cardenalici reunit a Perusa, reclama la presncia del futur Climent IV que es trobava en terres franceses desprs de la seva tornada d'una missi desenvolupada a Anglaterra com a legat papal. En arribar al conclave se li informa que ha estat elegit, per unanimitat, papa; sent consagrat el 15 de febrer de 1265.

El fet ms significatiu durant el seu pontificat va ser l'enfrontament que va desencadenar la desaparici de la dinastia dels Hohenstaufen, casa que havia subministrat els emperadors del Sacre Imperi Romanogermnic des de 1138.

En efecte, seguint la poltica dels seus predecessors amb la finalitat de frenar Manfred, fill del mort emperador Frederic II, va mantenir l'oferiment de la corona de Siclia a Carles d'Anjou, germ del rei francs Llus IX.

Climent IV va comenar llavors la predicaci d'una Croada siciliana que va culminar amb l'organitzaci d'un exrcit que va derrotar i va donar mort a Manfred en la Batalla de Benevent (1266). Noms quedava un membre de la dinastia, Conrad de Subia, nebot de Manfred i fill de Conrad IV qui intentant intentant recuperar la corona de Siclia s'enfronta en 1267 a Carles d'Anjou en la Batalla de Tagliacozzo sent fet presoner i executat a Npols.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Draco depresus (El drac perdut o venut), citaci, que fa referncia al fet que al seu escut d'armes apareix una guila empresonant entre les seves grapes un drac.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166562" title="Manowar" nonfiltered="3123" processed="3110" dbindex="68141">

Manowar s un grup de msica format a la ciutat de Nova York a l'any 1979 que compon i interpreta heavy metal.

 Biografia .

Joey DeMaio estava treballant com a tcnic de baix elctric i encarregat de la pirotcnia per a Black Sabbath quan va conixer a Ross the Boss (Ross Friedman, o tamb Ross Funicello en el grup ex-Dictators) que tocava per a Shaking Street, els teloners de Black Sabbath en aquells moments.

Van reclutar desprs un vocalista i al bateria Donny Hamzik. Ja amb el nom de Manowar van gravar el seu primer lbum Battle Hymns, que incloa la can Dark Avenger amb una narraci recitada per Orson Welles. Desprs d'aix van canviar de discogrfica. Van gravar el seu segon lbum Into Glory Ride amb Scott Colombus substituint Hamkiz a la bateria. Columbus va aconseguir la seva prpia manera de tocar la percussi canviant el kit standard per un personalitzat d'acer inoxidable. El seu tercer lbum Hail to England gravat en tan sols sis dies. Desprs va aparixer l'lbum Sign of the Hammer, disc dissonant que comenava a afermar el nom de Manowar grcies a la seva gran potncia. Llavors s'obre a l'escena heavy Fighting the world, ja considerat un dels millors lbums, que incloa grans xits com Fighting the world, Blow your speakers o Carry On.

Al 1988 arriba el disc: Kings of Metal. A partir d'aquest disc, el grup va ser reconegut pel public com els Reis del Metal. Es el disc que mes refora la seva filosofia, amb peces com Kings of Metal, o Blood of the Kings. Altres canons molt reconegudes son The Crown and the Ring que es va interpretar amb una coral de veus masculines a una catedral o The flight of the Bumblebee on Joey DeMaio llueix la seva habilitat amb el baix. 

Manowar es va consagrar com el grup mes sorolls del mn en arribar als 129,5 decibels grcies a deu tones d'amplificadors i altaveus en la seva gira Spectacle of Might (Espectacle del Poder) a la Gran Bretanya. El rcord consta en el llibre Guinness.

 Membres actuals .
Eric Adams - Veu;
Joey DeMaio - Baix i teclats;
Karl Logan - Guitarra;
Scott Columbus - Bateria;

 Antics membres .
 Guitarristes:
Ross the Boss (Ross Friedman) (1979-1988). Guitarrista i collaborador en diferentes grups.
David Shankle (1989-1993). Encara que en el passat va tocar amb grups no gaire importants de Xicago, va ser elegit per reemplaar a Ross Friedman desprs d'una prova amb ms de 150 guitarristes.

Bateries:
Karl Kennedy (1979);
Donnie Hamzik (1981-1982);
Rhino (1992-1995);

 Discografia .
 Battle Hymns (1982);
 Into Glory Ride (1983);
 Hail To England (1984);
 Sign Of The Hammer (1984);
 Fighting The World (1987);
 Kings Of Metal (1988);
 The Triumph Of Steel (1992);
 The Hell Of Steel (1994);
 Louder Than Hell (1996);
 Hell on Wheels (1997) (En directe, dos CD's);
 Hell on Stage (1999) (En directe, dos CD's);
 Warriors Of The World (2002);
 Sons of Odin (2006);
 Gods of War (2007);

 En directe .

 Hell on Wheels (1997);
 Hell on Stage (1999);
 Gods of War Live (2007);

 Recopilacions .

 Manowar Kills (1992);
 The Hell of Steel: Best of Manowar (1994);
 Anthology (1997);
 The Kingdom of Steel (1998);
 Steel Warriors (1998);

 Singles/EPs .

 "Defender" (1983);
 "All Men Play On Ten" (1984);
 "Blow Your Speakers" (1987);
 "Herz Aus Stahl" (1988);
 "Metal Warriors" (1992);
 "Defender" (1994);
 "Return of the Warlord" (1996);
 "Courage" (1996);
 "Courage Live" (1996);
 "Number 1" (1996);
 "Live in Spain" (1998);
 "Live in Portugal" (1998);
 "Live in France" (1998);
 "Live in Germany" (1998);
 "Warriors of the World united" (2002);
 "Warriors of the World united Part 2" (2002);
 "An American Trilogy/The Fight for Freedom" (2002);
 "Dawn of Battle" (2002);
 "King of Kings" (incls al "Hell on Earth Part IV") (2005);
 "The Sons of Odin" (Primer EP) (2006);
 "Die with Honor" (2008);

 DVD's / Caixes .
 Secrets of Steel (Caixa amb dos discs i una cinta VHS) - 1993;
 Hell on Earth Part I (DVD) - 2001;
 Fire and Blood (DVD) (2002);
 Warriors of the World United (Mini-DVD) - 2002;
 Hell on Earth Part II (DVD doble, el segon DVD s un concert al Brasil);
 Hell on Earth Part III (DVD doble) - 2003;
 Hell on Earth Part IV (DVD doble) - 2005;
 The Absolute Power (DVD) - 2006;
 Magic Circle Festival Volume 1 (DVD) (2007);
 Magic Circle Festival Volume 2 (DVD) (2008);

 Enllaos relacionats .
 Pgina oficial de Manowar;
 Pgina oficial de Ross the Boss;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166571" title="Marjane Satrapi" nonfiltered="3124" processed="3111" dbindex="68142">
Marjane Satrapi (Rasht, Iran, 22 de novembre de 1969) s una dibuixant de cmics iraniana.
 
Filla d'una famlia benestant iraniana de tradici poltica i favorable a la revoluci comunista, estudiava al Liceu Francs el 1979 quan va esclatar la revoluci islmica iraniana que pos fi al rgim del Xa de Prsia. Satrapi va viure aquestos esdeveniments de forma traumtica: El liceu francs fou tancat i es vei en l'obligaci de portar vel. Enviada pel seus pares a fer l'ensenyament secundari a Viena i ms tard emigrada a Pars, ingressa en un estudi francs de cmics on comena a dibuixar-ne fins publicar el 2000, el reeixit Perspolis, cmic d'autor on narra les seues experincies com a xiqueta, adolescent i finalment dona durant el convuls perode dels anys 80 a Iran. Perspolis ha assolit un xit inesperat per a un llibre de cmics amb ms de 300.000 exemplars venuts i diferents guardons internacionals, i el 2007 ha estat adaptat en una pellcula de dibuixos animats. L'autora ha publicat tamb Brodats (2003). 

Referncies.
Marjane Satrapi, Perspolis, Norma Editorial, Barcelona, 2006.
Marjane Satrapi, Brodats, Norma Editorial, Barcelona,2004.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166573" title="Transparncia" nonfiltered="3125" processed="3112" dbindex="68143">


En ptica, la transparncia s la propietat de deixar passar la llum. Es possible veure a travs dels materials transparents; s a dir, permeten que les imatges ntides passin. En mineralogia s coneguda com diafanitat. La propietat contraria s l'opacitat. Els materials translcids permeten que la llum passi a travs d'ells noms difusament, s a dir, el material distorsiona la imatge.

 Transparncia .

Encara que el concepte de transparncia es refereix normalment a la llum visible, tamb pot ser utilitzat per fer referncia a qualsevol tipus de radiaci. Per exemple, la carn s transparent als raigs X, mentre que l'os no ho s, fet que fa que les radiografies siguin tils per a la medicina. 

Entre els exemples de materials transparents hi sn l'aire, alguns altres gasos, lquids com ara l'aigua, la majoria dels vidres, i plstics tals com el metacrilat i el Pyrex. Quan el grau de transparncia varia segons la longitud d'ona de la llum, la imatge vista a travs del material es tenyeix. Aix podria estar causat per certes molcules d'xid metlliques presents al vidre, o per partcules acolorides ms grans, com ara en un fum tnue. Si moltes d'aquestes partcules hi sn presents, llavors el material pot tornar-se opac, com ara en un fum esps. 

Al nivell de l'electrodinmica quntica s'observa que, sent estrictes, noms el buit s realment transparent: qualsevol matria t una determinada quantitat d'absorci d'ones electromagntiques.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166577" title="Michel Meyer" nonfiltered="3126" processed="3113" dbindex="68144">
Michel Meyer (1950) s un professor de retrica i filosofia en la Universitat de Brusselles.

Ha publicat entre d'altres, La filosofia i les passions, Qestions de retrica i La insolncia. En aquest darrer llibre se centra en la importncia de la insolncia com un reducte de la llibertat que permet sovint fer justcia quan aquesta no existix. En aquest sentit defensa que la insolncia t un important paper poltic.

Referncies.

Michel Meyer, La insolencia, Ensayo sobre la moral y la poltica, Ariel, 1996

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166578" title="Ivan Kniev" nonfiltered="3127" processed="3114" dbindex="68145">

Ivan Stepanovich Koniev (                     ) (28 de desembre del 1897 - 21 de maig del 1973) fou un comandant militar sovitic. 

 Biografia .

Nascut al si d'una famlia de camperols prop de Podosinovsky, a la Rssia central. Va tenir una educaci elemental, i va treballar com a llenyataire abans de ser allistat per l'Exrcit Imperial Rus al 1916. Al esclatar la Revoluci Russa al 1917 va ser desmobilitzat i se'n torn a casa, per al 1919 s'un al Partit Bolxevic i a l'Exrcit Roig, servint com a artiller. Durant la Guerra Civil Russa serv amb l'Exrcit Roig a la Repblica de l'Extrem Orient; i el seu comandant va ser Kliment Voroshilov, qui seria desprs un amic proper d'Stalin i Comissari de Defensa. Aquest va ser el puntal de la posterior carrera de Koniev.

Al 1926 complet els seus estudis d'oficial a l'Acadmia Militar de Frunze, i va anar ocupant diverses comandncies, cada cop ms elevades. Al juliol de 1938 va ser nomenat Comandant de Cos (si b en aquells temps les promocions van ser rpides pels oficials supervivents a la Gran Purga de 1937-38). Al 1937 va ser Diputat del Soviet Suprem, i al 1939, candidat a membre del Comit Central del PCUS.

Segona Guerra Mundial.

Quan Alemanya va atacar a la Uni Sovitica al juny de 1941, Koniev prengu el comandament del 19 Exrcit a la regi de Vitbesk, i va dirigir una srie de batalles defensives durant la retirada de l'Exrcit Roig, primer cap a Smolensk i desprs prop de Moscou. Des d'octubre de 1941 i fins a l'agost de 1942 comand el Front de Kalinin, jugant un paper fonamental en la defensa de Moscou i en la contraofensiva sovitica de l'hivern de 1941-42. Pel seu paper a la defensa va ser ascendit a Coronel General.

A partir d'aquell moment, Koniev sempre va estar als alts comandaments fins al final de la guerra: el Front Occidental fins a febrer de 1943, el Front Nord-Occidental entre febrer i juliol de 1943, i el Front Ucrans, (desprs 1r Front Ucrans) entre juliol de 1943 i maig de 1945. En aquest darrer dest particip a la Batalla de Kursk, capitanejant la part nord de la contra-ofensiva sovitica que va envoltar l'exrcit de von Manstein.

Desprs de la victria de Kursk, els exrcits de Koniev van alliberar Belgorod, Odessa, Kharkov i Kev, avanant cap a la frontera romanesa. Pels seus xits al Front Ucrans va ser promogut al rang de Mariscal de la Uni Sovitica al febrer de 1944.

Durant 1944, els seus exrcits van avanar per Ucrana i Bielorssia cap a Polnia i Txecoslovquia. Cap al juliol va arribar al Vstula, i va ser proclamat Heroi de la Uni Sovitica. Al setembre de 1944, el seu 1r Front Ucrans va avanar cap a Eslovquia i van ajudar als partisans al seu alament contra els alemanys.

Al gener de 1945, Koniev comandaba les forces sovitiques que van llanar l'ofensiva d'hivern a la Polnia occidental, fent retrocedir als alemanys des del Vstula i fins l'Oder, alliberant Cracvia. A l'abril, les seves forces, junt a les del Primer Front Bielors de Jkov, van forar la lnia de l'Oder i van avanar cap a Berln, i si b les seves tropes van entrar a la ciutat, Stalin don a Jkov l'honor de capturar el Reichstag i de fer onejar all la Bandera Roja. Des de Berln, Koniev es va dirigir al sudoest, on les seves tropes es van trobar amb les americanes a Torgau i van alliberar Praga poc abans de la rendici alemanya.

Desprs de la guerra.

Desprs de la guerra, va ser nomenat Comandant de les Forces d'Ocupaci Sovitica a l'Alemanya Oriental i Alt Comissionat Aliat per a ustria. Al 1946 va ser nomenat Comandant del Exrcit de Terra Sovitic i Primer Diputat Ministre de Defensa de la Uni Sovitica, substituint a Jkov. Al 1950 va ser nomenat Comandant del Districte Militar dels Crpats (en la lnia stalinista d'allunyar als comandants militats populars perqu no podessin conspirar). Desprs de la mort de Stalin, torn al primera lnia, car va ser un aliat clau de Nikita Khrushchev, sent-li confiat l'arrest i judici del cap de la policia estalinista, Lavrenti Bria, al 1953.

Torn a ser nomenat Comandant del Exrcit de Terra Sovitic i Primer Diputat Ministre de Defensa de la Uni Sovitica fins al 1956, en qu va ser nomenat Comandant en Cap de les Forces Armades del Pacte de Varsvia. Es va retirar del servei actiu al 1960, per entre 1961-62 hagu de torn, sent de nou nomenat Comandant de les Forces Sovitiques a la R.D.A. D'all fou nomenat Inspector General del Ministeri de Defensa, un lloc purament honorfic.

Fins a la seva mort al 1973 rest com una de les figures militars ms admirades de la Uni Sovitica.

 Condecoracions .

 Heroi de la Uni Sovitica (2) (29/7/1944, 1/6/1945); ;
 Orde de la Victria (30/3 del 1945) ;
 Orde de Lenin (7) (29/7/1944, 21/7/1945, 27/12/1947, 18/12/1956, 27/12/1957, 27/12/1967, 27/12/1972) ;
 Orde de la Revoluci d'Octubre (22/2/1968) ;
 Orde de la Bandera Roja (3) (22/2/1938, 3/11/1944, 20/6/1949) ;
 Orde de Suvorov 1 Classe (2) (27/8/1943, 17/5/1944) ;
 Orde de Kutuzov 1 Classe (2) (9/4/1943, 28/7/1943) ;
 Orde de l'Estrella Roja (16/8/1936) ;
 Medalla de la defensa de Moscou ;
 Medalla per la Conquesta de Berln;
 Medalla per la Conquesta de Viena ;
 Medalla per l'Alliberament de Praga;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945 ;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques  ;
 Medalla del 800 Aniversari de Moscou;
 Orde Virtuti Militari (Polnia) ;
 Orde del Lle Blanc (Txecoslovquia) ;
 Creu de Guerra 1939-1945 (Frana) ;
 Gran Oficial de la Legi d'Honor (Frana) ;
 Creu de Guerra (Blgica);
 Comandant de la Legi del Mrit (EUA) ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166579" title="CipSoft GmbH" nonfiltered="3128" processed="3115" dbindex="68146">
Cipsoft GmbH s una empresa desenvolupadora de videojocs, un dels quals, el ms important s el Tibia i el Tibia Micro Edition. Aquesta empresa disposa de pocs treballadors, ja que molts jugadors dels seus videojocs s'ofereixen per ajudar en el joc per mantenir-lo: els Gamemasters, Tutors i Senior Tutors. Disposen de servidors localitzats ea Alemanya i Estats Units.

 Fundaci .
El seu primer producte, Tibia, va ser creat el 1997, any en el que els responsables de l'actual CipSoft encara no eren una empresa. Va ser el 2001, quan es van posar ms seriosos i van fundar l'actual empresa, amb denominaci social CipSoft GmbH.


 Futurs projectes .
D'acord amb la pgina de l'equip de CipSoft, Stephan Volger, un dels executius de CipSoft estan creant un prototip per un nou producte. S'especula que la seva secci de feines que el nou producte pot estar relacionat amb molts grfics 3D.

 Enllaos externs .
   Lloc web oficial de CipSoft;
  Lloc web oficial del Tibia;
   Lloc web oficial del Tibia Micro Edition;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166581" title="Illa Clarence" nonfiltered="3129" processed="3116" dbindex="68147">

L'illa Clarence s la segona en grandria de les illes que en la cartografia xilena sn anomenades illes Pilot Pardo, el grup de l'extrem nord-est de les illes Shetland del Sud. 

Es troba a curta distncia a l'est de l'illa principal del grup, l'illa Elephant. T 18 km de longitud i s la ms oriental de les Shetland del Sud. L'Argentina inclou l'illa en el departament Illes de l'Atlntic Sud, dintre de la provncia de Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud; per a Xile formen part del Territori Xil Antrtic, i per al Regne Unit del Territori Antrtic Britnic, per aquestes reclamacions estan suspeses en virtut del Tractat Antrtic.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166582" title="Angy Fernndez" nonfiltered="3130" processed="3117" dbindex="68148">
ngela Fernndez (5 de setembre de 1990), ms coneguda com Angy, s una cantant nascuda a Palma. Va participar en el programa musical Factor X de la cadena espanyola Cuatro. 

Biografia.

Va nixer a Palma. Des de petita ja mostr un gran talent per la msica i el ball. 

Va estudiar al I.E.S. Josep Maria Llompart de Palma, a ms de rebre llions de piano i ser alumna de l'academia de ball Top Dance. Va participar en el concurs insular de Mallorca Cam de l'xit al 2005, on va quedar segona classifcada. Desprs del concurs, va ser contractada per la cadena de televisi autmica balear IB3, on particip en el programa Nit d'xits, on feia proves, cantava i era part del jurat. 

Tamb ha participat en el progrma Veo, Veo, on va cantar fora de concurs per ser major de 16 anys. 

Ha treballat com a cantant a desfilades de collegis a diferents discoteques i sales, com ara b la Sala Assaig o Tito's Palma (2006-2007), de les quals tamb hi treballava com relacions pbliques. Ha desfilat, ballat i cantant en desfilades com El Desmallo, a Palma; HiPalma 2006...

Al Desmallo 2006 va conixer a Sonblue, que li va permetre cantar diverses canons amb ells i anar de concert a Crdoba i Madrid. Al Desmallo 2007 va tenir la oportunitat de cantar amb Sergio Rivero (O.T. 2005).

Factor X.
A febrer de 2007 es va presentar als cstings del programa musical Factor X de la cadena espanyola Cuatro, aconseguint ser una de les dotze finalistes. Les seves actuacions a Factor X s'emmarquen dins la categoria de 16 a 24 anys. 

A totes les gales del programa (Maig i juny 2007) destaca per ser una de les preferides del pblic i el jurat. 



Enllaos externs.   
Angy Fan Club ;
Pgina oficial de Cuatro ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166584" title="Illa Elephant" nonfiltered="3131" processed="3118" dbindex="68149">

L'illa Elephant s la ms boreal de les illes Shetland del Sud, a l'Antrtida. 

Juntament amb l'illa Clarence i altres illes i illots forma el grup anomenat en la cartografia xilena com a illes Piloto Pardo, en homenatge a Luis Pardo Villaln, de l'Armada de Xile, que el 30 d'agost de 1916 va rescatar, al cap Wild de l'illa Elephant, els nufrags de la clebre expedici cientfica de Sir Ernest Shackleton a bord del vaixell angls Endurance. 

L'Argentina inclou l'illa al departament de les Illes de l'Atlntic Sud dins de la provncia de Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud; per a Xile formen part del Territori Xil Antrtic, i per al Regne Unit del Territori Antrtic Britnic, per aquestes reclamacions estan suspeses en virtut del Tractat Antrtic. 

L'illa est gaireb completament coberta de glaceres. T una elevaci mxima de 852 metres. Les costes sn molt abruptes i de molt difcil desembarcament. El Brasil hi ha construt dos refugis: l'Emlio Goeldi i l'Engenheiro Wiltgen.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166588" title="Emilio Aguinaldo" nonfiltered="3132" processed="3119" dbindex="68150">
 
Emilio Aguinaldo i Famy (Cavite, 22 de mar de 1869   Manila, 6 de febrer de 1964) va ser un general i poltic filip, un dels lders del moviment independentista del seu pas. 

Va presidir el primer govern de la Repblica de Filipines, encara que el seu govern no va obtenir reconeixement internacional. Va lluitar en la guerra independista del 1898 contra Espanya i l'any segent en la guerra contra els Estats Units.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166591" title="Enrique Dussel" nonfiltered="3133" processed="3120" dbindex="68151">


Enrique Dussel, Filsof llatinoameric nascut a Mendoza, Argentina, en 1934. Radica des de 1975 en l'exili en Mxic, exponent del Marxisme en Amrica Llatina.

Llicenciat en Filosofia, Doctor en Filosofia , Llicenciat en Cincies de la Religi, Doctor en Histria, Dr. Honoris Causa (Fribourg, Sussa, 1981) i en la Universitat Major de Sant Andreu. Professor de tica del Departament de Filosofia de la Universitat Autnoma Metropolitana, i en la UNAM (Mxic), Coordinador de l'Associaci de Filosofa y Liberacin.

Considerat com un dels grans exponents del pensament filosfic llatinoameric. Autor d'una gran quantitat de llibres. El seu pensament recorre temes com: teologia, poltica, filosofia; incloent tica, filosofia poltica, esttica i ontologia. Ha sigut crtic de la postmodernitat o tardomodernidad apellant un "nou" moment denominat transmodernitat. Ha mantingut dileg amb filsofs com Apel, Gianni Vattimo, Jrgen Habermas, Richard Rorty, Lvinas; sent un crtic del pensament contemporani. 

Obras filosficas.

La seua major contribuci s la Filosofia d'Alliberament, on critica el mtode filosfic clssic i proposa la Analctica com un nou mtode de pensament crtic integral sobre la realitat humana. Obres seues sn:

 Introduccin a la Filosofa de la Liberacin.
 Filosofa de la liberacin.
 Mtodo para una Filosofa de la Liberacin.
 Para una tica de la Liberacin Latinoamericana.
 Liberacin de la Mujer y Ertica Latinoamericana.
 La Pedaggica Latinoamericana.
 Liberacin Latinoamericana y Emmanuel Levinas.
 Filosofa de la Produccin Praxis Latinoamericana ;
 Filosofa de La Liberacin.
 La Produccin Terica de Marx, Hacia un Marx desconocido, ;
 El ltimo Marx.
 Las Metforas Teolgicas de Marx.
 1492: El Encubrimiento del Otro.
 Apel, Ricoeur, Rorty y la Filosofa de la Liberacin.
 tica de la Liberacin ante Apel, Taylor y Vattimo ;
 Historia de la Filosofa y Filosofa de la Liberacin ;
 tica de la Liberacin en la edad de la globalziacin y la exlusin ;
 Hacia una Filosofa Poltica Crtica.
 20 tesis de poltica;

 Vegeu tamb .

Teologia de l'alliberament;
Marxisme;

 Enllaos externs .

Enrique Dussel(obras en lnea del autor);
Articles seus en la pgina Asociacin de Filosofa y Liberacin;
Monografa sobre la Filosofa de La Liberacin;
Actualidad y Futuro de la Filosofa de La Liberacin(archivo pdf)el documento en html se puede ver aqu;
Filosofa de La Liberacin(artculo de Javier Palacios);
Las OBRAS COMPLETAS del autor;
Crtica a diversas falencias filosficas de las tesis de Enrique Dussel sobre la violencia (por Miguel ngel Quintana Paz);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166593" title="Gregori X" nonfiltered="3134" processed="3121" dbindex="68152">

Gregori X (Piacenza, vers 1210 -   Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Esglsia Catlica del 1272 al 1276.

De nom Teobaldo Visconti, va estudiar a Frana, on va ser nomenat diaca de la catedral de Li i posteriorment va ocupar el crrec d'arxidiaca de la catedral de Lieja fins que, el 1269, es va traslladar a Terra Santa com a participant en la Vuitena Croada.

 Elecci .

L'any 1271, trobant-se a Sant Joan d'Acre, va rebre la notcia que havia estat elegit papa, i el 19 de novembre va emprendre viatge a Roma. L'Esglsia havia estat sense un pontfex al capdavant des de la mort de Climent IV el 1268 a causa dels enfrontaments de les faccions italiana i francesa en les quals es trobaven dividits els cardenals reunits a Viterbo per a l'elecci.

La situaci d'estancament va arribar a un tal extrem que els ciutadans de Viterbo, exasperats per la crrega que suposava la reuni dels electors per a la vila, van confinar "amb pany i clau" (clausi cum clavi) els cardenals, donant-los noms pa i aigua per menjar, i van llevar el sostre del palau en el qual es trobaven reunits perqu "les influncies del cel descendissin de forma ms directa sobre les seves deliberacions", tot per obligar-los a prendre una rpida decisi. Apressats per la situaci, els quinze cardenals reunits decidiren delegar l'elecci en sis d'ells, que arribaren a l'acord d'elegir Teobaldo. Aquest arrib a Roma el 13 de mar de 1272 i, en no ser ni tan sols sacerdot (qesti que va suscitar un escndol internacional), va ser ordenat com tal el dia 19 de mar i consagrat bisbe de Roma el 27 de mar, adoptant el nom de Gregori X.

 Papat .

El nou papa comprengu que l'nica esperana que restava als croats a Terra Santa era signar un pacte amb els mongols, que tamb eren enemics del soldanat d'Egipte. Aquesta aliana procuraria un avantatge estratgic i, d'altra banda, corria la brama que Kublai Khan semblava disposat a abraar el cristianisme. En aquell moment, tot aix no semblava inversemblant. L'exrcit mongol comptava amb molts de cristians orientals a les seves files i ja s'havia establert una aliana militar entre Bohemund, prncep d'Antioquia, i Hulagu, prncep mongol de Prsia. Gregori X acaron la idea de convertir els mongols al cristianisme i de fer del Gran Khan Kubilai el fill espiritual del pontfex rom. L'imperi mongol s'estenia llavors des de l'ufrates  l'Oce Pacfic i era el ms vast que mai hi havia hagut al mn. Gregori pens que si el podia convertir en un imperi cristi, els dies de l'Islam estarien comptats i el regne dels croats salvat.

El primer acte de Gregori, una vegada esdevingut papa, fou convocar a Sant Joan d'Acre una galera veneciana que acabava d'arribar a Ayas, a l'sia Menor. Hi havia a bord dos germans venecians, Niccol i Matteo Polo, i tamb el fill de 17 anys de Niccol, Marco Polo. Gregori els don cartes credencials per a Kublai Khan i els fu acompanyar per dos frares dominicans amb plens poders espirituals en el seu nou viatge a l'imperi oriental.

Intent reconciliar els gelfs i els gibellins, greument enfrontats des de l'entronitzaci de Carles I d'Anjou a Siclia, i arrib a excomunicar la ciutat de Florncia. Tamb intent protegir els jueus que vivien a la Cristiandat, i el 7 d'octubre de 1272 sign una butlla al seu favor.

La seva principal iniciativa com a pontfex va ser la convocatria del XIV Concili Ecumnic, que se celebr l'any 1274 a la ciutat de Li amb un ampli programa, entre els punts del qual destaquen:

 Una reconciliaci amb l'Esglsia Ortodoxa que poss els fonaments per acabar amb el Cisma d'Orient. Referent a aix, es va aconseguir una uni transitria en acceptar, els representants grecs, el primat de Roma i la clusula Filioc i, els representants romans, que els grecs poguessin continuar emprant el credo usual a Orient i els seus propis ritus.
 La preparaci d'una nova croada, per a la qual es va acordar que durant sis anys totes les esglsies donarien un delme dels seus ingressos.
 Establiment de diverses mesures que acabessin amb els abusos al si de l'Esglsia.
 Nova regulaci de l'elecci papal amb la constituci Ubi periculum maius, que establia el sistema de conclave pel qual els cardenals havien de quedar tancats deu dies desprs de la mort del papa, amb una quantitat d'aliments que minvaria progressivament, fins que aconseguissin l'elecci.


Hi assistiren sant Bonaventura (que mor durant el concili), el rei Jaume I d'Arag, els ambaixadors de l'emperador Miquel VIII de Bizanci, amb representants del clergat grec, i els del khan dels ttars.

Per altra banda, va donar suport a l'elecci, el 1273, de Rodolf I d'Habsburg com a emperador, posant fi a la situaci que es vivia des de 1257, quan els electors imperials no van aconseguir decidir-se per cap dels dos candidats, Alfons X el Savi i Ricard de Cornualla, i el tron imperial va romandre vacant des d'aleshores.

El 1274 va rebre de Felip III de Frana la donaci del comtat Venaiss, base del futur establiment del papat a Aviny durant el segle XIV.

Gregori X va morir el 10 de gener de 1276 a la ciutat d'Arezzo quan tornava a Roma desprs de la celebraci del concili de Li.

Les profecies de sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Anguineus vir (L'home de la serp), citaci que fa referncia a l'escut d'armes de la seva famlia, els Visconti, en el qual apareix una serp devorant un home.

s reconegut com a beat per l'Esglsia Catlica. La seva festa se celebra el 10 de gener.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166595" title="Innocenci V" nonfiltered="3135" processed="3122" dbindex="68153">

Innocenci V, (Champagny, (1225)     Roma, 22 de juny de 1276) va ser Papa de l'Esglsia Catlica en 1276.

 De nom Pierre de Tarentaise, va ingressar als setze anys en Orde dels Dominics completant la seva educaci a la Sorbona en la qual es va graduar en teologia i es va convertir en professor assolint tal renom que va ser conegut com a doctor famossisimus.

Va actuar com a provincial del seu Orde fins que en 1272 va ser nomenat arquebisbe de Li i en 1273 cardenal bisbe d'stia.

 Escollit en la primera votaci del conclave, s el primer pontfex dominic de la histria i durant els quatre mesos del seu pontificat va intentar organitzar una croada per ajudar el regne de Castella en la seva Reconquesta, i va treballar per consolidar la uni amb l'Esglsia Ortodoxa aconseguida en el XIV Concili Ecumnic celebrat a Li en 1274 i en el qual va tenir una destacada participaci. Tamb va mantenir bones relacions amb Rodolf d'Habsburg, emperador del Sacre Imperi Romanogermnic.

Per on veritablement va destacar Innocenci V van ser en la seva tasca com a teleg i filsof, facetes en les quals va publicar nombroses obres entre les quals destaca els Comentaris a les sentncies de Pere Llombard.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Conciunator gallus (El predicador gal), citaci que fa referncia tant al seu origen francs com als seus dots oratoris que li van valer el seu sobrenom de doctor famosissimus.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166597" title="Llista de videojocs japonesos de Nintendo 64" nonfiltered="3136" processed="3123" dbindex="68154">
Aix s una llista sobre els videojocs japonesos de Nintendo 64 .




0-9.


A.


B.


C.


D.


E.


F.


G.


H.


I.


J.


K.


L.


M.


N.


O.


P.


Q.


R.


S.


T.


U.


V.


W.


X.


Y.


Z.



 Vegeu tamb .
 Llista de videojocs de Nintendo 64;


Referncies.
  Llista de videojocs japonesos de Nintendo 64 (Viquipdia en japons);
  Videojocs en diferents noms i companyies que han sigut llanades en diferents versions.;
  Llista de videojocs japonesos amb les dates de llanament.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166599" title="Casa consistorial de la Freixneda" nonfiltered="3137" processed="3124" dbindex="68155">


La casa consistorial de la Freixneda (comarca del Matarranya, l'Arag) s un magnfic exemple de casa consistorial del Baix Arag construt a finals del segle XVI conjugant elements goticistes i renaixentistes.

T fbrica de carreu, planta trapezodal i tres altures, quedant exemptes tres de les seues quatre faanes, ja que la posterior es troba adossada a l'illa de cases que separa els dos carrers que desemboquen a la Plaa Major.

Interiorment es distribueix en tres crugies paralleles a la faana lateral esquerra, aconseguint-se una distribuci idntica en les tres plantes. La planta baixa consta d'una espaiosa llotja que alberga l'ingrs a l'Ajuntament i a l'antiga pres, la planta noble acull el sal de sessions i l'arxiu municipal i la planta tercera acull la biblioteca, el sal d'actes i un xicotet museu.

Les tres faanes, realitzades en pedra carreu, sn distintes entre si. Destaca la que dna a la Plaa Major, dividida aix mateix en tres altures. A la planta baixa s'obri a l'esquerra un arc rebaixat que dna accs a la llotja lateral i a la dreta una finestra adovellada, mentre que a la planta noble s'obri un balc corregut amb dos vans d'estil manierista i a la seua dreta un altre va adovellat, finalment la planta tercera es presenta recorreguda per una galeria d'arcs de mig punt sobre els quals s'observa un cridanera rematada emmerletada flanquejada per torrocells cilndrics.

 Aquest text pren com a referncia la declaraci de B d'Inters Cultural publicada en la BOA nm. 22 de data 20 de febrer del 2002  i s'ajusta a l'article 13 LPI;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166600" title="Adri V" nonfiltered="3138" processed="3125" dbindex="68156">
 
Adri V ( Gnova, (1205) -   Viterbo, 18 d'agost de 1276) va ser Papa de l'Esglsia Catlica a partir del 1276.

De nom Ottobuono de Fieschi, va comenar la seva cursa a l'Esglsia com a capell del seu oncle, el papa Innocenci IV, que al 1251 el va fer cardenal diaca de Sant Adri.

Durant el pontificat de Climent IV, entre 1265 i 1268, va actuar com a legat a Anglaterra intervenint en les disputes entre Enric III i els seus barons.

Escollit Papa l'11 de juliol de 1276, el seu pontificat noms va durar quaranta dies ja que va morir el 18 d'agost segent sense haver de ser nomenat ni tan sols sacerdot i Pau VI el va eliminar de la llista de papes oficial el 1975.

Dante a la seva obra La Divina Comdia situa l'esperit d'Adri en el Purgatori, en el nivell reservat als avars.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Bonus menges (El bon comte), citaci que fa referncia a la seva famlia, els comtes de Lavagne.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166601" title="Esglsia de l'Assumpci d'Arenys de Lled" nonfiltered="3139" processed="3126" dbindex="68157">
L'esglsia de l'Assumpci d'Arenys de Lled (comarca del Matarranya, l'Arag) s una senzilla construcci del segle XIV pertanyent a un grup d'edificis erigits en el Baix Arag seguint l'auster i funcional corrent gtic llevant. 

Consta d'una mplia nau nica amb diverses capelles laterals, ampliades les del costat de l'Evangeli al segle XVII, i d'una capalera recta flanquejada per dues capelles rectangulars. La nau es cobreix amb volta de can apuntat mentre que la capalera ho fa amb volta de creueria senzilla. L'interior destaca per la seua sobrietat, accentuada per l's a la fbrica de carreu ben escairat, en l'actualitat a cara vista. Al presbiteri podem trobar-hi quatre pintures conservades de l'antic retaule major, atribudes recentment al pintor Joan de Borgonya (segle XVI)

Exteriorment destaquen l'cul de la capalera i la finestra apuntada amb traceria de la testera dels peus, com nics vans d'illuminaci. Presenta tamb una portada en arc apuntat emmarcada per cinc arquivoltes esbocades i flanquejada, a l'esquerra, per un torrocell octogonal que embolica la caixa d'escales que dna accs al cor alt i a la dreta per una elevada espadanya. 

Referncies.
Declaraci de B d'Inters Cultural publicada en el Boletn Oficial de Aragn nm. 152 de 26 de desembre de 2001;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166605" title="Llista d'espcies de filodrmids" nonfiltered="3140" processed="3127" dbindex="68158">

Aquesta s la llista d'espcies de filodrmids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 29 gneres i 517 espcies; d'elles, 240 pertanyen al gnere Philodromus. La seva distribuci s molt extensa, trobant-se prcticament per tot el mn.

 Gneres i espcies .
Apollophanes.
Apollophanes O. P.-Cambridge, 1898
 Apollophanes aztecanus Dondale & Redner, 1975 (Mxic);
 Apollophanes bangalores Tikader, 1963 (ndia);
 Apollophanes caribaeus Dondale & Redner, 1975 (Trinidad);
 Apollophanes crispus Dondale & Redner, 1975 (Panam);
 Apollophanes erectus Dondale & Redner, 1975 (Mxic);
 Apollophanes indistinctus Gertsch, 1933 (Mxic);
 Apollophanes longipes (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Apollophanes macropalpus (Paik, 1979) (Rssia, Corea);
 Apollophanes margareta Lowrie & Gertsch, 1955 (EUA, Canad);
 Apollophanes punctatus (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Apollophanes punctipes (O. P.-Cambridge, 1891) (EUA fins a Panam);
 Apollophanes texanus Banks, 1904 (EUA, Mxic);

Bacillocnemis.
Bacillocnemis Mello-Leito, 1938
 Bacillocnemis anomala Mello-Leito, 1938 (Argentina);

Berlandiella.
Berlandiella Mello-Leito, 1929
 Berlandiella insignis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Berlandiella magna Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Berlandiella polyacantha Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Cleocnemis.
Cleocnemis Simon, 1886
 Cleocnemis bryantae (Gertsch, 1933) (Paraguai);
 Cleocnemis heteropoda Simon, 1886 (Brasil);
 Cleocnemis lanceolata Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Cleocnemis moschata Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Cleocnemis mutilata (Mello-Leito, 1917) (Brasil);
 Cleocnemis nigra Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Cleocnemis paraguensis (Gertsch, 1933) (Paraguai);
 Cleocnemis punctulata (Taczanowski, 1872) (Per, Veneuela, Guyana);
 Cleocnemis rosea Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Cleocnemis rudolphi Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Cleocnemis serrana Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Cleocnemis spinosa Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Cleocnemis taquarae (Keyserling, 1891) (Per, Brasil);
 Cleocnemis xenotypa Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Ebo.
Ebo Keyserling, 1884
 Ebo albocaudatus Schick, 1965 (EUA);
 Ebo andreannae Schick, 1965 (EUA);
 Ebo bharatae Tikader, 1965 (ndia, Illes Andaman);
 Ebo bucklei Platnick, 1972 (Canad);
 Ebo californicus (Gertsch, 1933) (EUA);
 Ebo cantralli Sauer & Platnick, 1972 (EUA);
 Ebo carmineus Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Ebo contrastus Sauer & Platnick, 1972 (EUA);
 Ebo creosotis Schick, 1965 (EUA);
 Ebo dispar Schick, 1965 (EUA);
 Ebo distinctivus Lyakhov, 1992 (Rssia);
 Ebo dondalei Sauer, 1968 (EUA);
 Ebo eremus Levy, 1999 (Israel);
 Ebo evansae Sauer & Platnick, 1972 (EUA, Mxic);
 Ebo fuscus Mello-Leito, 1943 (Argentina);
 Ebo halophilus Levy, 1977 (Israel);
 Ebo iviei Sauer & Platnick, 1972 (EUA, Canad);
 Ebo latithorax Keyserling, 1884 (EUA, Canad);
 Ebo macyi (Gertsch, 1933) (EUA);
 Ebo magnificus (Chamberlin & Ivie, 1942) (EUA);
 Ebo meridionalis Mello-Leito, 1942 (Argentina);
 Ebo merkeli Schick, 1965 (EUA);
 Ebo mexicanus Banks, 1898 (EUA, Mxic);
 Ebo oblongus Simon, 1895 (EUA);
 Ebo parabolis Schick, 1965 (EUA);
 Ebo patellaris Wunderlich, 1987 (Illes Canries, Illes Cap Verd);
 Ebo patellidens Levy, 1977 (Israel);
 Ebo pepinensis Gertsch, 1933 (EUA, Canad);
 Ebo punctatus Sauer & Platnick, 1972 (EUA);
 Ebo redneri Cokendolpher, 1978 (EUA);
 Ebo texanus (Gertsch, 1933) (EUA);

Eminella.
Eminella zdikmen, 2007 (replacement name for Catuna Mello-Leito, 1940)
 Eminella ctenops (Mello-Leito, 1940) (Argentina);

Fageia.
Fageia Mello-Leito, 1929
 Fageia amabilis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Fageia clara Mello-Leito, 1937 (Brasil);
 Fageia concolor Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Fageia meridionalis Mello-Leito, 1943 (Brasil);

Gephyrellula.
Gephyrellula Strand, 1932
 Gephyrellula paulistana Soares, 1943 (Brasil);
 Gephyrellula violacea (Mello-Leito, 1918) (Brasil);

Gephyrina.
Gephyrina Simon, 1895
 Gephyrina alba Simon, 1895 (Veneuela);
 Gephyrina albimarginata Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Gephyrina imbecilla Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Gephyrina insularis Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Gephyrina nigropunctata Mello-Leito, 1929 (Brasil, Bolvia);

Gephyrota.
Gephyrota Strand, 1932
 Gephyrota candida (Simon, 1895) (Cambodia, Vietnam);
 Gephyrota glauca (Jzquel, 1966) (Costa d'Ivori);
 Gephyrota limbata (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Gephyrota nigrolineata (Simon, 1909) (Vietnam);
 Gephyrota pudica (Simon, 1906) (ndia);
 Gephyrota virescens (Simon, 1906) (Sri Lanka);
 Gephyrota viridipallida (Schmidt, 1956) (Camerun);

Hirriusa.
Hirriusa Strand, 1932
 Hirriusa arenacea (Lawrence, 1927) (Nambia);
 Hirriusa bidentata (Lawrence, 1927) (Nambia);
 Hirriusa variegata (Simon, 1895) (Sud-frica);

Metacleocnemis.
Metacleocnemis Mello-Leito, 1929
 Metacleocnemis borgmeyeri Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Pagiopalus.
Pagiopalus Simon, 1900
 Pagiopalus apiculus Suman, 1970 (Hawaii);
 Pagiopalus atomarius Simon, 1900 (Hawaii);
 Pagiopalus nigriventris Simon, 1900 (Hawaii);
 Pagiopalus personatus Simon, 1900 (Hawaii);

Paracleocnemis.
Paracleocnemis Schiapelli & Gerschman, 1942
 Paracleocnemis apostoli Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Paracleocnemis termalis Schiapelli & Gerschman, 1942 (Argentina);

Paratibellus.
Paratibellus Simon, 1932
 Paratibellus oblongiusculus (Lucas, 1846) (Europa fins a sia Central);
 Paratibellus oblongiusculus atomarius Simon, 1932 (Frana);

Pedinopistha.
Pedinopistha Karsch, 1880
 Pedinopistha aculeata (Simon, 1900) (Hawaii);
 Pedinopistha finschi Karsch, 1880 (Hawaii);
 Pedinopistha longula (Simon, 1900) (Hawaii);
 Pedinopistha schauinslandi (Simon, 1899) (Hawaii);
 Pedinopistha stigmatica (Simon, 1900) (Hawaii);

Petrichus.
Petrichus Simon, 1886
 Petrichus athleticus Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Petrichus cinereus Tullgren, 1901 (Argentina);
 Petrichus corticinus Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Petrichus fuliginosus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Petrichus funebris (Nicolet, 1849) (Xile);
 Petrichus griseus Berland, 1913 (Ecuador);
 Petrichus junior (Nicolet, 1849) (Xile);
 Petrichus lancearius Simon, 1905 (Argentina);
 Petrichus luteus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Petrichus marmoratus Simon, 1886 (Argentina);
 Petrichus meridionalis (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Petrichus niveus (Simon, 1895) (Argentina, Illes Falkland);
 Petrichus ornatus Schiapelli & Gerschman, 1942 (Argentina);
 Petrichus sordidus Tullgren, 1901 (Argentina);
 Petrichus tobioides Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Petrichus tullgreni Simon, 1902 (Argentina);
 Petrichus zonatus Tullgren, 1901 (Argentina);

Philodromops.
Philodromops Mello-Leito, 1943
 Philodromops coccineus Mello-Leito, 1943 (Brasil);

Philodromus.
Philodromus Walckenaer, 1826
 Philodromus alascensis Keyserling, 1884 (Holrtic);
 Philodromus albicans O. P.-Cambridge, 1897 (Mxic);
 Philodromus albidus Kulczyn'ski, 1911 (Oestern, Europa Central);
 Philodromus albofrenatus Simon, 1907 (Bioko);
 Philodromus albolimbatus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Philodromus alboniger Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Philodromus albopictus Simon, 1875 (Frana);
 Philodromus aliensis Hu, 2001 (Xina);
 Philodromus anomalus Gertsch, 1934 (EUA);
 Philodromus archettii Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Philodromus arizonensis Dondale & Redner, 1969 (EUA);
 Philodromus aryy Marusik, 1991 (Rssia);
 Philodromus ashae Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Philodromus assamensis Tikader, 1962 (ndia, Xina);
 Philodromus aureolus (Clerck, 1757) (Palertic);
 Philodromus auricomus L. Koch, 1878 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Philodromus austerus (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Philodromus barmani Tikader, 1980 (ndia);
 Philodromus barrowsi Gertsch, 1934 (EUA);
 Philodromus betrabatai Tikader, 1966 (ndia);
 Philodromus bhagirathai Tikader, 1966 (ndia);
 Philodromus bicornutus Schmidt & Krause, 1995 (Illes Cap Verd);
 Philodromus bigibbosus Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Philodromus bigibbus (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte, Sudan, Arabia, ndia);
 Philodromus bigibbus australis Lawrence, 1928 (Sud-frica);
 Philodromus bilineatus Bryant, 1933 (EUA);
 Philodromus bimuricatus Dondale & Redner, 1968 (EUA);
 Philodromus blanckei (Wunderlich, 1995) (Sardenya);
 Philodromus bonneti Karol, 1968 (Turquia);
 Philodromus borana Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Philodromus bosmansi Muster & Thaler, 2004 (Algria);
 Philodromus brachycephalus Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Philodromus breviductus Dondale & Redner, 1969 (Jamaica);
 Philodromus browningi Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Philodromus buchari Kubcov, 2004 (Europa);
 Philodromus buxi Simon, 1884 (Europa fins a Kazakhstan);
 Philodromus caffer Strand, 1907 (Sud-frica);
 Philodromus calidus Lucas, 1846 (Algria, Lbia);
 Philodromus californicus Keyserling, 1884 (Amrica del Nord);
 Philodromus cammarus Rossi, 1846 (Balcans);
 Philodromus caporiaccoi Roewer, 1951 (Kenya);
 Philodromus casseli Simon, 1899 (Mali);
 Philodromus catagraphus Simon, 1870 (Espanya);
 Philodromus cavatus Dondale & Redner, 1969 (Mxic);
 Philodromus cayanus Taczanowski, 1872 (Guaiana Francesa);
 Philodromus cespitum (Walckenaer, 1802) (Holrtic);
 Philodromus chambaensis Tikader, 1980 (ndia, Xina);
 Philodromus chamisis Schick, 1965 (EUA, Mxic);
 Philodromus cinerascens O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Philodromus cinereus O. P.-Cambridge, 1876 (Egipte);
 Philodromus coachellae Schick, 1965 (EUA, Mxic);
 Philodromus collinus C. L. Koch, 1835 (Europa, Rssia);
 Philodromus corradii Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Philodromus corticinus (C. L. Koch, 1837) (Europa, Rssia);
 Philodromus cubanus Dondale & Redner, 1968 (Cuba);
 Philodromus cufrae Caporiacco, 1936 (Lbia);
 Philodromus daoxianen Yin, Peng & Kim, 1999 (Xina);
 Philodromus decoratus Tikader, 1962 (ndia);
 Philodromus denisi Levy, 1977 (Lbia);
 Philodromus depriesteri Braun, 1965 (ustria, Alemanya);
 Philodromus devhutai Tikader, 1966 (ndia);
 Philodromus diablae Schick, 1965 (EUA);
 Philodromus digitatus Yang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Philodromus dilatatus Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Philodromus dilutus Thorell, 1875 (Rssia);
 Philodromus dispar Walckenaer, 1826 (Europa fins a sia Central (EUA, Canad, introduda));
 Philodromus dispar obscurus Lebert, 1877 (Sussa);
 Philodromus distans Dondale & Redner, 1968 (EUA);
 Philodromus domesticus Tikader, 1962 (ndia);
 Philodromus droseroides Schick, 1965 (EUA);
 Philodromus dubius Caporiacco, 1933 (Lbia);
 Philodromus durvei Tikader, 1980 (ndia);
 Philodromus emarginatus (Schrank, 1803) (Palertic);
 Philodromus emarginatus lusitanicus Kulczyn'ski, 1911 (Portugal);
 Philodromus epigynatus Strand, 1909 (Sud-frica);
 Philodromus erythrops Caporiacco, 1933 (Lbia);
 Philodromus exilis Banks, 1892 (EUA, Canad);
 Philodromus fallax Sundevall, 1833 (Palertic);
 Philodromus floridensis Banks, 1904 (EUA);
 Philodromus foucauldi Denis, 1954 (Algria);
 Philodromus frontosus Simon, 1897 (ndia);
 Philodromus fuscolimbatus Lucas, 1846 (Europa Central fins a Marroc, Azerbaijan);
 Philodromus fuscomarginatus (De Geer, 1778) (Palertic);
 Philodromus ganxiensis Yin, Peng & Kim, 1999 (Xina);
 Philodromus generalii Canestrini, 1868 (Itlia);
 Philodromus gertschi Schick, 1965 (EUA);
 Philodromus glaucinoides Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Philodromus glaucinus Simon, 1870 (Mediterrani fins a Azerbaijan);
 Philodromus grazianii Caporiacco, 1933 (Lbia);
 Philodromus grosi Lessert, 1943 (Congo);
 Philodromus guineensis Millot, 1942 (Guinea, Costa d'Ivori);
 Philodromus gyirongensis Hu, 2001 (Xina);
 Philodromus hadzii Silhavy, 1944 (Macednia);
 Philodromus harrietae Dondale & Redner, 1969 (EUA);
 Philodromus hierosolymitanus Levy, 1977 (Israel);
 Philodromus hierroensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Philodromus histrio (Latreille, 1819) (Holrtic);
 Philodromus hiulcus (Pavesi, 1883) (Etipia, Somlia);
 Philodromus hui Yang & Mao, 2002 (Xina);
 Philodromus humilis Kroneberg, 1875 (Tajikistan);
 Philodromus imbecillus Keyserling, 1880 (EUA, Canad);
 Philodromus immaculatus Denis, 1955 (Niger);
 Philodromus infectus Dondale & Redner, 1969 (Mxic);
 Philodromus infuscatus Keyserling, 1880 (EUA, Canad);
 Philodromus infuscatus utus Chamberlin, 1921 (EUA);
 Philodromus insperatus Schick, 1965 (EUA, Canad);
 Philodromus insulanus Kulczyn'ski, 1905 (Madeira);
 Philodromus jabalpurensis Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Philodromus jimredneri Jimnez, 1989 (Mxic);
 Philodromus josemitensis Gertsch, 1934 (EUA, Canad);
 Philodromus juvencus Kulczyn'ski, 1895 (Armnia);
 Philodromus kalliaensis Levy, 1977 (Israel);
 Philodromus kendrabatai Tikader, 1966 (ndia);
 Philodromus ketani Gajbe, 2005 (ndia);
 Philodromus keyserlingi Marx, 1890 (EUA, Canad);
 Philodromus kianganensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Philodromus kraepelini Simon, 1905 (Java);
 Philodromus krausi Muster & Thaler, 2004 (Turquia);
 Philodromus lanchowensis Schenkel, 1936 (Xina, Corea);
 Philodromus lasaensis Yin i cols., 2000 (Xina);
 Philodromus laticeps Keyserling, 1880 (EUA);
 Philodromus latrophagus Levy, 1999 (Israel);
 Philodromus legae Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Philodromus lepidus Blackwall, 1870 (Mediterrani fins a ndia);
 Philodromus leucomarginatus Paik, 1979 (Xina, Corea);
 Philodromus lhasana Hu, 2001 (Xina);
 Philodromus lividus Simon, 1875 (Portugal, Frana, Marroc, Algria, Itlia, Crocia);
 Philodromus longiductus Dondale & Redner, 1969 (Costa Rica);
 Philodromus longipalpis Simon, 1870 (Europa, Iran);
 Philodromus longitibiacus Yin, Peng & Kim, 1999 (Xina);
 Philodromus lugens (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte);
 Philodromus lunatus Muster & Thaler, 2004 (Crocia, Grcia, Turquia);
 Philodromus luteovirescens Urquhart, 1893 (Tasmnia);
 Philodromus lutulentus Gertsch, 1934 (EUA);
 Philodromus maculatovittatus Strand, 1906 (Etipia);
 Philodromus maestrii Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Philodromus mainlingensis Hu & Li, 1987 (Xina);
 Philodromus maliniae Tikader, 1966 (ndia);
 Philodromus manikae Tikader, 1971 (ndia);
 Philodromus margaritatus (Clerck, 1757) (Palertic);
 Philodromus margaritatus tigrinus (De Geer, 1778) (Europa, Jap);
 Philodromus marginellus Banks, 1901 (EUA, Mxic);
 Philodromus marionschmidti (Schmidt, 1990) (Illes Canries);
 Philodromus marmoratus Kulczyn'ski, 1891 (ustria, Repblica Txeca, Bulgria, Ucrana);
 Philodromus marusiki (Logunov, 1997) (Rssia);
 Philodromus marxi Keyserling, 1884 (EUA);
 Philodromus mediocris Gertsch, 1934 (EUA);
 Philodromus melanostomus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Philodromus mexicanus Dondale & Redner, 1969 (Mxic);
 Philodromus micans Menge, 1875 (Alemanya, Europa Oriental);
 Philodromus mineri Gertsch, 1933 (EUA);
 Philodromus minutus Banks, 1892 (EUA, Canad);
 Philodromus mississippianus Dondale & Redner, 1969 (EUA);
 Philodromus mohiniae Tikader, 1966 (ndia);
 Philodromus molarius L. Koch, 1879 (Kazakhstan);
 Philodromus montanus Bryant, 1933 (EUA);
 Philodromus morsus Karsch, 1884 (frica Occidental);
 Philodromus multispinus Caporiacco, 1933 (Lbia);
 Philodromus mysticus Dondale & Redner, 1975 (Rssia, EUA, Canad);
 Philodromus nanjiangensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Philodromus nigrostriatipes Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Philodromus niveus Vinson, 1863 (Madagascar);
 Philodromus omercooperi Denis, 1947 (Egipte);
 Philodromus oneida Levi, 1951 (EUA, Canad);
 Philodromus orarius Schick, 1965 (EUA, Mxic);
 Philodromus orientalis Schenkel, 1963 (Xina);
 Philodromus otjimbumbe Lawrence, 1927 (Nambia);
 Philodromus pali Gajbe & Gajbe, 2001 (ndia);
 Philodromus panganii Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Philodromus parietalis Simon, 1875 (Espanya, Frana);
 Philodromus partitus Lessert, 1919 (frica Oriental);
 Philodromus pawani Gajbe, 2005 (ndia);
 Philodromus pelagonus Silhavy, 1944 (Macednia);
 Philodromus peninsulanus Gertsch, 1934 (EUA, Canad);
 Philodromus pericu Jimnez, 1989 (Mxic);
 Philodromus pernix Blackwall, 1846 (EUA, Canad);
 Philodromus pesbovis Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Philodromus petrobius Schmidt & Krause, 1995 (Illes Cap Verd);
 Philodromus pictus Kroneberg, 1875 (sia Central);
 Philodromus pinyonelis Schick, 1965 (EUA);
 Philodromus placidus Banks, 1892 (Amrica del Nord);
 Philodromus planus (L. Koch, 1875) (Nova Guinea, Queensland);
 Philodromus poecilus (Thorell, 1872) (Palertic);
 Philodromus populicola Denis, 1958 (Afganistan);
 Philodromus praedatus O. P.-Cambridge, 1871 (Europa, Rssia);
 Philodromus praelustris Keyserling, 1880 (EUA, Canad);
 Philodromus pratariae (Scheffer, 1904) (EUA, Mxic);
 Philodromus pratarioides Dondale & Redner, 1969 (Mxic);
 Philodromus problematicus Strand, 1906 (Somlia);
 Philodromus probolus Dondale & Redner, 1969 (EUA);
 Philodromus psaronius Dondale & Redner, 1968 (Mxic);
 Philodromus pseudanomalus Dondale & Redner, 1969 (Mxic);
 Philodromus pseudoexilis Paik, 1979 (Corea);
 Philodromus pulchellus Lucas, 1846 (Mediterrani);
 Philodromus punctatissimus Roewer, 1962 (Afganistan);
 Philodromus punctiger O. P.-Cambridge, 1908 (Illes Canries);
 Philodromus punctisternus Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Philodromus pygmaeus Levy, 1977 (Israel);
 Philodromus quercicola Schick, 1965 (EUA);
 Philodromus rajani Gajbe, 2005 (ndia);
 Philodromus renarius Wu & Song, 1987 (Xina);
 Philodromus rodecki Gertsch & Jellison, 1939 (EUA, Canad);
 Philodromus roseofemoralis Karsch, 1879 (Jap);
 Philodromus roseus Kishida, 1914 (Jap);
 Philodromus rubidus Simon, 1870 (Espanya, Algria);
 Philodromus rubrofrontus Urquhart, 1891 (Nova Zelanda);
 Philodromus ruficapillus Simon, 1885 (Frana, Tunsia, Kazakhstan);
 Philodromus rufus Walckenaer, 1826 (Holrtic);
 Philodromus rufus jenningsi Cutler, 2003 (EUA);
 Philodromus rufus pacificus Banks, 1898 (EUA, Canad);
 Philodromus rufus quartus Dondale & Redner, 1968 (Amrica del Nord);
 Philodromus rufus vibrans Dondale, 1964 (EUA, Canad, Alaska);
 Philodromus salinarum Denis, 1939 (Frana);
 Philodromus sanjeevi Gajbe, 2004 (ndia);
 Philodromus satullus Keyserling, 1880 (EUA fins a Costa Rica);
 Philodromus schicki Dondale & Redner, 1968 (EUA);
 Philodromus separatus Dondale & Redner, 1969 (Mxic);
 Philodromus shaochui Yin i cols., 2000 (Xina);
 Philodromus shillongensis Tikader, 1962 (ndia);
 Philodromus signatus O. P.-Cambridge, 1869 (Santa Helena);
 Philodromus silvestrii Caporiacco, 1940 (Somlia);
 Philodromus simillimus Denis, 1962 (Madeira);
 Philodromus simoni Mello-Leito, 1929 (Algria);
 Philodromus sinaiticus Levy, 1977 (Israel);
 Philodromus sitiens Fage, 1929 (frica del Nord);
 Philodromus speciosus Gertsch, 1934 (EUA, Canad);
 Philodromus spectabilis Keyserling, 1880 (EUA, Canad);
 Philodromus spinitarsis Simon, 1895 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Philodromus sticticus Lucas, 1858 (Gabon);
 Philodromus subaureolus Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Jap);
 Philodromus tabupumensis Petrunkevitch, 1914 (Myanmar);
 Philodromus thanatellus Strand, 1909 (Sud-frica);
 Philodromus tiwarii Basu, 1973 (ndia);
 Philodromus torquatus O. P.-Cambridge, 1873 (Grcia);
 Philodromus tortus Dondale & Redner, 1969 (EUA);
 Philodromus traviatus Banks, 1929 (Panam, Aruba, Curaao, Veneuela);
 Philodromus triangulatus Wu & Song, 1987 (Xina);
 Philodromus undarum Barnes, 1953 (EUA);
 Philodromus utotchkini Marusik, 1991 (Rssia);
 Philodromus vagulus Simon, 1875 (Europa, Rssia);
 Philodromus validus (Gertsch, 1933) (EUA);
 Philodromus venustus O. P.-Cambridge, 1876 (Egipte);
 Philodromus verityi Schick, 1965 (EUA);
 Philodromus victor Lessert, 1943 (Congo);
 Philodromus vinokurovi Marusik, 1991 (Rssia);
 Philodromus v-notatus Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Philodromus vulgaris (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Philodromus vulpio Simon, 1910 (Nambia);
 Philodromus xinjiangensis Tang & Song, 1987 (Xina);

Procleocnemis.
Procleocnemis Mello-Leito, 1929
 Procleocnemis concolor Mello-Leito, 1929 (Brasil);

Psellonus.
Psellonus Simon, 1897
 Psellonus planus Simon, 1897 (ndia);

Pseudopsellonus.
Pseudopsellonus Balogh, 1936
 Pseudopsellonus papuanus Balogh, 1936 (Nova Guinea);

Quemedice.
Quemedice Mello-Leito, 1942
 Quemedice enigmaticus Mello-Leito, 1942 (Argentina);

Senoculifer.
Senoculifer Balogh, 1936
 Senoculifer conivulvus Balogh, 1936 (Nova Guinea);
 Senoculifer dentibulbis Balogh, 1936 (Nova Guinea);
 Senoculifer simplicibulbis Balogh, 1936 (Nova Guinea);

Suemus.
Suemus Simon, 1895
 Suemus atomarius Simon, 1895 (Sierra Leone);
 Suemus orientalis Simon, 1909 (Vietnam);
 Suemus punctatus Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Suemus tibelliformis Simon, 1909 (Vietnam);
 Suemus tibelloides Caporiacco, 1947 (frica Oriental);

Thanatus.
Thanatus C. L. Koch, 1837
 Thanatus fricanus Karsch, 1878 (Zanzbar, Sud-frica);
 Thanatus albescens O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Thanatus altimontis Gertsch, 1933 (EUA);
 Thanatus arcticus Thorell, 1872 (Holrtic);
 Thanatus arenarius L. Koch, 1872 (Europa fins a sia Central);
 Thanatus arenicola (Schmidt, 1976) (Illes Canries);
 Thanatus aridorum Silhavy, 1940 (Repblica Txeca);
 Thanatus atlanticus Berland, 1936 (Illes Cap Verd);
 Thanatus atratus Simon, 1875 (Palertic);
 Thanatus balestrerii Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Thanatus bungei (Kulczyn'ski, 1908) (Rssia, Amrica del Nord);
 Thanatus chorillensis Keyserling, 1880 (Per);
 Thanatus coloradensis Keyserling, 1880 (Holrtic);
 Thanatus constellatus Charitonov, 1946 (Rssia, sia Central, Xina);
 Thanatus coreanus Paik, 1979 (Rssia, Corea, Xina);
 Thanatus cronebergi Simon, 1895 (Monglia);
 Thanatus dahurianus Logunov, 1997 (Rssia);
 Thanatus denisi Brignoli, 1983 (Afganistan);
 Thanatus dhakuricus Tikader, 1960 (ndia);
 Thanatus dissimilis Denis, 1960 (Frana);
 Thanatus dorsilineatus Jzquel, 1964 (Costa d'Ivori);
 Thanatus fabricii (Audouin, 1826) (Illes Canries fins a sia Central);
 Thanatus firmetorum Muster & Thaler, 2003 (Alemanya, ustria, Itlia);
 Thanatus flavescens O. P.-Cambridge, 1876 (Egipte);
 Thanatus flavidus Simon, 1875 (Grcia, Rssia, Ucrana);
 Thanatus flavus O. P.-Cambridge, 1876 (Egipte);
 Thanatus forbesi Pocock, 1903 (Socotra);
 Thanatus formicinus (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Thanatus fornicatus Simon, 1897 (Israel, Pakistan);
 Thanatus frederici Denis, 1941 (Illes Cap Verd);
 Thanatus fuscipes Denis, 1937 (Algria);
 Thanatus fuscipes concolor Denis, 1957 (Espanya);
 Thanatus gigas (C. L. Koch, 1837) (Grcia);
 Thanatus gnaquiensis Strand, 1908 (Per);
 Thanatus granadensis Keyserling, 1880 (Colmbia);
 Thanatus hongkong Song, Zhu & Wu, 1997 (Xina);
 Thanatus imbecillus L. Koch, 1878 (Bulgria fins a sia Central);
 Thanatus inconsuetus Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Thanatus indicus Simon, 1885 (ndia);
 Thanatus jabalpurensis Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Thanatus ketani Bhandari & Gajbe, 2001 (ndia);
 Thanatus kitabensis Charitonov, 1946 (Rssia, sia Central);
 Thanatus lamottei Jzquel, 1964 (Costa d'Ivori);
 Thanatus lanatus Logunov, 1996 (Rssia);
 Thanatus lanceolatus Simon, 1875 (Rssia, Ucrana);
 Thanatus lanceoletus Tikader, 1966 (ndia);
 Thanatus lesserti (Roewer, 1951) (Egipte, Israel);
 Thanatus lineatipes Simon, 1870 (Mediterrani, Gergia);
 Thanatus luederitzi Simon, 1910 (Sud-frica);
 Thanatus maculatus Keyserling, 1880 (Per);
 Thanatus mandali Tikader, 1965 (ndia);
 Thanatus meronensis Levy, 1977 (Israel);
 Thanatus mikhailovi Logunov, 1996 (Rssia, sia Central);
 Thanatus miniaceus Simon, 1880 (Xina, Taiwan, Corea, Jap);
 Thanatus mongolicus (Schenkel, 1936) (Monglia, Xina);
 Thanatus multipunctatus Strand, 1906 (Etipia, frica Oriental);
 Thanatus mus Strand, 1908 (Per);
 Thanatus namaquensis Simon, 1910 (Sud-frica);
 Thanatus neimongol Wu & Song, 1987 (Xina);
 Thanatus nigromaculatus Kulczyn'ski, 1885 (Rssia);
 Thanatus nipponicus Yaginuma, 1969 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Thanatus okayi Karol, 1966 (Turquia);
 Thanatus ornatus (Lucas, 1846) (Algria);
 Thanatus pagenstecheri Strand, 1906 (Nambia);
 Thanatus parangvulgaris Barrion & Litsinger, 1995 (Tailndia);
 Thanatus paucipunctatus Strand, 1906 (Somlia);
 Thanatus philodromicus Strand, 1916 (Madagascar);
 Thanatus philodromoides Caporiacco, 1940 (Somlia);
 Thanatus pictus L. Koch, 1881 (Palertic);
 Thanatus pinnatus Jzquel, 1964 (Costa d'Ivori);
 Thanatus plumosus Simon, 1890 (Iemen);
 Thanatus prolixus Simon, 1897 (ndia);
 Thanatus pygmaeus Schmidt & Krause, 1996 (Illes Canries);
 Thanatus rayi Simon, 1875 (Europa fins a Kazakhstan);
 Thanatus rubicellus Mello-Leito, 1929 (EUA, Canad);
 Thanatus rubicundus L. Koch, 1875 (Etipia, Somlia, frica Oriental);
 Thanatus sabulosus (Menge, 1875) (Palertic);
 Thanatus schubotzi Strand, 1913 (Central frica);
 Thanatus sepiacolor Levy, 1999 (Israel);
 Thanatus setiger (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Thanatus sibiricus Kulczyn'ski, 1901 (Rssia);
 Thanatus simplicipalpis Simon, 1882 (Iemen, ndia);
 Thanatus stepposus Logunov, 1996 (Rssia);
 Thanatus striatus C. L. Koch, 1845 (Holrtic);
 Thanatus stripatus Tikader, 1980 (ndia);
 Thanatus tuvinensis Logunov, 1996 (Rssia, Kyrgyzstan);
 Thanatus ubsunurensis Logunov, 1996 (Rssia);
 Thanatus validus Simon, 1875 (Algria);
 Thanatus vulgaris Simon, 1870 (Holrtic);
 Thanatus vulgaris creticus Kulczyn'ski, 1903 (Creta);
 Thanatus xinjiangensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Thanatus zavattarii Caporiacco, 1939 (Etipia);

Tibellus.
Tibellus Simon, 1875
 Tibellus affinis O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Tibellus armatus Lessert, 1928 (Central, frica Meridional);
 Tibellus siaticus Kulczyn'ski, 1908 (Rssia, Amrica del Nord);
 Tibellus aspersus Danilov, 1991 (Rssia);
 Tibellus australis (Simon, 1910) (Botswana);
 Tibellus bruneitarsis Lawrence, 1952 (Zimbabwe, Sud-frica);
 Tibellus californicus Schick, 1965 (EUA);
 Tibellus chamberlini Gertsch, 1933 (EUA, Canad);
 Tibellus chaturshingi Tikader, 1962 (ndia);
 Tibellus Xilensis Mello-Leito, 1943 (Xile);
 Tibellus cobusi Van den Berg & Dippenaar-Schoeman, 1994 (Est, frica Meridional);
 Tibellus cucurbitus Yang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Tibellus demangei Jzquel, 1964 (Costa d'Ivori, Sud-frica);
 Tibellus duttoni (Hentz, 1847) (EUA, Mxic);
 Tibellus elongatus Tikader, 1960 (ndia);
 Tibellus fengi Efimik, 1999 (Rssia, Xina);
 Tibellus flavipes Caporiacco, 1939 (Est, frica Meridional);
 Tibellus gerhardi Van den Berg & Dippenaar-Schoeman, 1994 (Est, frica Meridional);
 Tibellus hollidayi Lawrence, 1952 (Est, frica Meridional);
 Tibellus insularis Gertsch, 1933 (Cuba);
 Tibellus jabalpurensis Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Tibellus japonicus Efimik, 1999 (Rssia, Xina, Jap);
 Tibellus katrajghatus Tikader, 1962 (ndia);
 Tibellus kibonotensis Lessert, 1919 (Est, frica Meridional);
 Tibellus macellus Simon, 1875 (Europa fins a sia Central);
 Tibellus macellus georgicus Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Tibellus maritimus (Menge, 1875) (Holrtic);
 Tibellus minor Lessert, 1919 (frica);
 Tibellus nigeriensis Millot, 1941 (Sudan);
 Tibellus nimbaensis Van den Berg & Dippenaar-Schoeman, 1994 (Guinea-Bissau);
 Tibellus oblongus (Walckenaer, 1802) (Holrtic);
 Tibellus oblongus maculatus Caporiacco, 1950 (Itlia);
 Tibellus orientis Efimik, 1999 (Rssia, Xina);
 Tibellus paraguensis Simon, 1897 (Paraguai, Argentina);
 Tibellus parallelus (C. L. Koch, 1837) (Palertic);
 Tibellus pashanensis Tikader, 1980 (ndia);
 Tibellus pateli Tikader, 1980 (ndia);
 Tibellus poonaensis Tikader, 1962 (ndia);
 Tibellus propositus Roewer, 1951 (Yarkand);
 Tibellus rothi Schick, 1965 (EUA);
 Tibellus septempunctatus Millot, 1942 (Guinea);
 Tibellus seriepunctatus Simon, 1907 (frica);
 Tibellus shikerpurensis Biswas & Raychaudhuri, 2003 (Bangladesh);
 Tibellus somaliensis Van den Berg & Dippenaar-Schoeman, 1994 (Somlia, Zimbabwe);
 Tibellus spinosus Schiapelli & Gerschman, 1941 (Argentina);
 Tibellus sunetae Van den Berg & Dippenaar-Schoeman, 1994 (frica Meridional);
 Tibellus tenellus (L. Koch, 1876) (Rssia, Xina fins a Austrlia);
 Tibellus vitilis Simon, 1906 (ndia, Sri Lanka);
 Tibellus vosseleri Strand, 1906 (Algria);
 Tibellus vossioni Simon, 1884 (frica);
 Tibellus zhui Tang & Song, 1989 (Xina);

Tibitanus.
Tibitanus Simon, 1907
 Tibitanus nomas Simon, 1910 (Nambia);
 Tibitanus sexlineatus Simon, 1907 (Guinea-Bissau, Guinea);

Vacchellia.
Vacchellia Caporiacco, 1935
 Vacchellia baltoroi Caporiacco, 1935 (Karakorum);

 Referncies .
The World Spider Catalog, V7.5

 Vegeu tamb .
 Tomisodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166607" title="Joan Triad i Font" nonfiltered="3141" processed="3128" dbindex="68159">
Joan Triad i Font ( Ribes de Freser, Ripolls 1921 ) s un escriptor i crtic literari catal.

Biografia.
Va nixer el 30 de juliol de 1921 a la poblaci de Ribes de Freser, situada a la comarca del Ripolls. Va estudiar filologia clssica a la Universitat de Barcelona, esdevenint entre 1948 i 1950 professor de catal a la Universitat de Liverpool.

Ha desenvolupat la seva tasca de crtic de literatura a la revista Serra d'Or i al diari Avui.

s membre de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), del PEN Club, de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), aix com d'mnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans. s membre del consell consultiu de la Plataforma per la Llengua

L'any 1982 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, el 1992 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2001 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

El poeta Carles Fages de Climent, en ser excls per Triad de la seva antologia "Panorama de la poesia catalana" (1953) - a causa, segons sembla, del sectarisme poltic de Triad envers el conservadurisme de Fages -, va dedicar-li aquest epigrama:


Aquest pobre Triad

que per triar no te d

si quan tria, tria dur,

es que s un mal triador

L'escriptor Toms Roig i Llop, gran amic de Fages, ofereix per, una altre versi d'aquest clebre epigrama:


Diu que el senyor Triad

que per triar no t do

com que s un mal triador

quasi sempre tria dur

Activitat literria.
Interessat en la recuperaci de la memria histrica de la llengua catalana al llarg de la histria, s'ha interessat ms per l'estudi literari que no pas en la producci prpia, que tanmateix no ha de ser menystinguda. 

Referncies.



Obra seleccionada.
Poesia;
1948: Endimi. Barcelona: Ariadna;
1956: El Collsacabra. Barcelona: Els Cinquanta-Cinc;
 
Assaigs;
1953: Panorama de la poesia catalana. Barcelona: Barcino;
1954: La poesia segons Carles Riba. Barcelona: Barcino;
1954: Narcs Oller. Barcelona: Barcino;
1961: La literatura catalana i el poble. Barcelona: Selecta;
1963: Llegir com viure. Barcelona: Fontanella;
1967: Prudenci Bertrana per ell mateix. Barcelona: Ed. 62;
1969: Lectures escollides. Barcelona: Barcino;
1978: Una cultura sense llibertat. Barcelona: Proa;
1982: La novella catalana de postguerra. Barcelona: Ed. 62;
1985: La poesia catalana de postguerra. Barcelona: Ed. 62;
1993: Per comprendre Carles Riba. Manresa;
1999: La ciutat dels llibres. Barcelona: Proa;
2001: Dies de memria 1938-1940. Barcelona: Proa;
2003: 100 poesies catalanes que cal conixer. De Verdaguer a M. Merc Maral. Barcelona: Prtic;

 Enllaos externs .
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166608" title="Joan XXI" nonfiltered="3142" processed="3129" dbindex="68160">
 
Joan XXI (* Lisboa, 1215 -   Viterbo, 20 de maig de 1277) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1276 al 1277.

De nom Pedro Julio, i ms conegut com Pere Hisp s considerat l'nic Papa portugus de la histria (tot i que al segle IV Damas I va nixer dins el territori que actualment forma part de Portugal).

Fill del metge Julio Rebelo i de Teresa Gil, va iniciar els seus estudis a l'escola episcopal de la catedral de Lisboa, per ingressar posteriorment a la Universitat de Pars on va estudiar medicina, teologia, dialctica, lgica, fsica i metafsica aristotlica.

Entre 1245 i 1250 va ensenyar medicina a l'Universitat de Siena, on va escriure algunes obres, entre les quals destaca el seu Summul logicales, un manual de referncia sobre lgica aristotlica, usat com a text durant ms de tres-cents anys a les universitats europees, i que es va traduir a nombrosos idiomes.

La seva carrera a l'Esglsia s'inicia en 1261 com a diaca de la catedral de Lisboa per a posteriorment ser nomenat arxidiaca a Vermuy, en on va conixer el papa Gregori X que, traslladant-lo a Roma, el va nomenar el seu metge particular. En aquesta poca va publicar un llibre de medicina titulat Tesaurus pauperum.

En 1272 va ser nomenat arquebisbe de Braga fins que en el 1274 va passar a exercir la dignitat de cardenal-bisbe de Frascati.

Com cardenal de Frascati va participar en el conclave que, reunit a Viterbo, l'escolliria com a successor d'Adri V.

Durant el seu pontificat va publicar la bula Licet felicis recordationis per la qual suavitzava les estrictes regles que el XIV Concili Ecumnic havia establert per a la celebraci dels conclaves.

Va morir el 20 de maig del 1277, quan vuit dies abans, el palau papal de Viterbo va sofrir l'ensorrament de la seva sostrada i el va ferir de mort. Va rebre sepultura a la catedral de Viterbo.

A la seva obra la Divina Comdia Dante va situar a Joan XXI al Parads entre els esperits dels grans religiosos.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Piscator tuscus (El pescador tosc), citaci que fa referncia al seu nom de pila, Pere com al fet que va ser cardenal de Tusculum abans de ser elegit pontfex.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166610" title="Suzanne" nonfiltered="3143" processed="3130" dbindex="68161">
Suzanne s una can escrita pel poeta canadenc i msic Leonard Cohen. La lletra t el seu origen en el poema  Suzanne Takes you down  incls en el llibre de poemes Parasites of Heaven (1966), com moltes altres peces del seu primer lbum Songs of Leonard Cohen. Aquesta can va ser enregistrada per Judy Collins el mateix any que va aparixer el recull i per Noel Harrison i el mateix Cohen el 1967.

Presentaci.
Leonard Cohen precisava, en una entrevista per a la BBC el 1994, que la can parla d una trobada que va tenir amb Suzanne Veral, l esposa de l escultor Armand Vaillancourt. L escena passa a Montreal, com ho testimonien diversos elements: el riu Sant Lloren i la petita capella al costat del port, anomenada Notre-Dame-de-Bon-Secours, que li toca el sol de llevant. 
Suzanne Verdal va ser entrevistada per la CBC el 2006, quan vivia dins del seu cotxe a Venice Beach, Califrnia i afirmava que no va tenir mai relacions sexuals amb Cohen, contrriament a all que diverses interpretacions de la can ens porten a pensar. Cohen mateix va dir el 1994 a la BBC que noms havia recreat un encontre carnal imaginari amb Suzanne Verdal. Va afegir que mai van tenir l ocasi ni les ganes de comprometre s en una relaci. Verdal, al seu torn, va dir que havia trobat dues vegades Cohen desprs que la can hagus tingut xit: una vegada desprs d un concert en els anys 1970 i una altra durant la dcada de 1990 quan Cohen no li va dir res, potser perqu no la va reconixer. 

Versions.
Suzanne ha estat versionada per diferents artistes, entre els quals destaquen:

 Judy Collins en l lbum "In My Life" (1966).
 Herman van Veen versionada a l holands en el single "Suzanne" (1969).
 Fabrizio de Andr versiona Suzanne a l itali al single Suzanne/Giovanna D'Arco (1972); la cara B cont una altra versi de Cohen, de la pea Joan of Arc.
 Joan Baez en tres lbums diferents, aix com en el concert de  Bob Dylan de Renaldo & Clara.
 Neil Diamond en l lbum Stones (1971).
 Roberta Flack en l lbum Killing Me Softly (1973).
 Peter Gabriel en l lbum d homenatge Tower of Song (1995).
 Genesis (un grup nord-americ dels anys 1960, que no s ha de confondre amb l homnim angls i ms conegut), com a cara B del single Angeline (1968).
 George Hamilton IV en l lbum In the 4th Dimension (1969).
 Nana Mouskouri en l lbum Fille du Soleil (2002).
 Geoffrey Oryema en l lbum d homenatge I'm Your Fan (1991).
 Pearls Before Swine en l lbum Balaklava (1968).
 Nina Simone en l lbum To Love Somebody (1969).
 Fairport Convention en l lbum "Fairport Convention - FC" (1968).
 El msic findlands Hector va fer una versi en fines.
 La cantant francesa Francoise Hardy  va gravar la traducci francesa de la can en el seu lbum de 1968 Comment te dire adieu.
 Toti Soler en va fer una versi catalana el 1972.
 Bomb en l lbum Hate-Fed Love (1992).
 En el film Salvador apareix tamb una versi de Suzanne.

 Tot i que no es pot considerar estrictament una versi, el tema Hope del grup estatunidenc R.E.M. (de l'lbum Up, 1998) est tan explcitament inspirat en aquesta can, que la prpia banda decid compartir els crdits de composici amb Leonard Cohen.

Enllaos externs.
, Lletra extreta dels arxius de Leonard Cohen;
La histria de "Suznne"; The National (CBC);
Introducci a "Suzanne Takes You Down" per E. Ethelbert Miller;
Transcripci de l'entrevista a la BBC de Suzanne Verdal McCallister;
Referncies a la cultura pop;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166611" title="64 Tanteidan: Kira to Kaiketsu!" nonfiltered="3144" processed="3131" dbindex="68162">


 s un videojoc del tipus de societat per la Nintendo 64. Va ser llanat al Jap el 1998.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166613" title="Llista d'espcies de prodidmids" nonfiltered="3145" processed="3132" dbindex="68163">
Aquesta s la llista d'espcies de prodidmids, una famlia d'aranyes araneomorfes de la superfamlia dels gnafosodeus. Cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 31 gneres i 303 espcies; d'elles, 53 pertanyen al gnere Prodidomus. La seva distribuci s fora extensa a frica, Amrica del Sud i Central, Sud d'Europa i d'sia i Austrlia.


 Gneres i espcies .
 Anagrina . 
Berland, 1920
 Anagrina alticola Berland, 1920 (frica Oriental);
 Anagrina nigritibialis Denis, 1955 (Nger);

 Austrodomus . 
Lawrence, 1947
 Austrodomus scaber (Purcell, 1904) (Sud-frica);
 Austrodomus zuluensis Lawrence, 1947 (Sud-frica);

 Caudalia . 
Alayn, 1980
 Caudalia insularis Alayn, 1980 (Cuba);

 Chileomma . 
Platnick, Shadab & Sorkin, 2005
 Chileomma campana Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chileomma Chilensis Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chileomma franckei Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chileomma malleco Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chileomma petorca Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chileomma rinconada Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chileomma ruiles Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);

 Chileuma . 
Platnick, Shadab & Sorkin, 2005
 Chileuma paposo Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chileuma renca Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chileuma serena Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);

 Chilongius . 
Platnick, Shadab & Sorkin, 2005
 Chilongius eltofo Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chilongius frayjorge Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chilongius huasco Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chilongius molles Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Chilongius palmas Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);

 Cryptoerithus . 
Rainbow, 1915
 Cryptoerithus annaburroo Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Cryptoerithus griffith Platnick & Baehr, 2006 (Queensland, Sud d Austrlia);
 Cryptoerithus halifax Platnick & Baehr, 2006 (Sud d Austrlia);
 Cryptoerithus halli Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Cryptoerithus harveyi Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Cryptoerithus hasenpuschi Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Cryptoerithus lawlessi Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Cryptoerithus melindae Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Cryptoerithus nichtaut Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Cryptoerithus ninan Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Cryptoerithus nonaut Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord, Sud d Austrlia);
 Cryptoerithus nopaut Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Cryptoerithus nyetaut Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Cryptoerithus occultus Rainbow, 1915 (Oest d Austrlia, Territori del Nord, Sud d Austrlia);
 Cryptoerithus quamby Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Cryptoerithus quobba Platnick & Baehr, 2006 (Meridional Austrlia);
 Cryptoerithus rough Platnick & Baehr, 2006 (Sud d Austrlia);
 Cryptoerithus shadabi Platnick & Baehr, 2006 (Meridional Austrlia);
 Cryptoerithus stuart Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);

 Eleleis . 
Simon, 1893
 Eleleis crinita Simon, 1893 (Sud-frica);

 Encoptarthria . 
Main, 1954
 Encoptarthria serventyi Main, 1954 (Oest d Austrlia);

 Katumbea . 
Cooke, 1964
 Katumbea oxoniensis Cooke, 1964 (Tanznia);

 Lygromma . 
Simon, 1893
 Lygromma anops Peck & Shear, 1987 (Illes Galpagos);
 Lygromma chamberlini Gertsch, 1941 (Panam, Colmbia, Cuba);
 Lygromma domingo Platnick & Shadab, 1981 (Equador);
 Lygromma dybasi Platnick & Shadab, 1976 (Costa Rica, Panam);
 Lygromma gasnieri Brescovit & Hfer, 1993 (Brasil);
 Lygromma gertschi Platnick & Shadab, 1976 (Jamaica);
 Lygromma huberti Platnick & Shadab, 1976 (Veneuela, Brasil);
 Lygromma kochalkai Platnick & Shadab, 1976 (Colmbia);
 Lygromma peckorum Platnick & Shadab, 1976 (Colmbia);
 Lygromma Pervianum Platnick & Shadab, 1976 (Per);
 Lygromma quindio Platnick & Shadab, 1976 (Colmbia);
 Lygromma senoculatum Simon, 1893 (Veneuela);
 Lygromma simoni (Berland, 1913) (Equador);
 Lygromma taruma Brescovit & Bonaldo, 1998 (Brasil);
 Lygromma tuxtla Platnick, 1978 (Mxic);
 Lygromma valencianum Simon, 1892 (Veneuela);
 Lygromma volcan Platnick & Shadab, 1981 (Panam);
 Lygromma wygodzinskyi Platnick, 1978 (Colmbia);
 Lygromma ybyguara Rheims & Brescovit, 2004 (Brasil);

 Lygrommatoides . 
Strand, 1918
 Lygrommatoides problematica Strand, 1918 (Jap);

 Molycria . 
Simon, 1887
 Molycria amphi Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria broadwater Platnick & Baehr, 2006 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Molycria bulburin Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria bundjalung Platnick & Baehr, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Molycria burwelli Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria canonba Platnick & Baehr, 2006 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Molycria cleveland Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria cooki Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria dalby Platnick & Baehr, 2006 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Molycria daviesae Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria dawson Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria drummond Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria goanna Platnick & Baehr, 2006 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Molycria grayi Platnick & Baehr, 2006 (Queensland, Nova Galles del Sud, Illa Lord Howe);
 Molycria isla Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria kaputar Platnick & Baehr, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Molycria mammosa (O. P.-Cambridge, 1874) (Nova Galles del Sud, Capital Territory);
 Molycria mcleani Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria milledgei Platnick & Baehr, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Molycria moffatt Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria monteithi Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria moranbah Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria nipping Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria quadricauda (Simon, 1908) (Austrlia Meridional);
 Molycria raveni Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria robert Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria smithae Platnick & Baehr, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Molycria stanisici Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria taroom Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria thompsoni Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria tooloombah Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria upstart Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria vokes Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia, Territori del Nord, Sud d Austrlia);
 Molycria wallacei Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria wardeni Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Molycria wrightae Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);

 Moreno . 
Mello-Leito, 1940
 Moreno chacabuco Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Moreno chivato Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Moreno grande Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Xile);
 Moreno morenoi Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Moreno neuquen Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Argentina);
 Moreno ramirezi Platnick, Shadab & Sorkin, 2005 (Argentina);

 Myandra . 
Simon, 1887
 Myandra bicincta Simon, 1908 (Austrlia);
 Myandra cambridgei Simon, 1887 (Austrlia);
 Myandra myall Platnick & Baehr, 2006 (Queensland fins a Tasmnia);
 Myandra tinline Platnick & Baehr, 2006 (Austrlia Meridional);

 Namundra . 
Platnick & Bird, 2007 (frica)
 Namundra brandberg Platnick & Bird, 2007 (frica);
 Namundra griffinae Platnick & Bird, 2007 (frica);
 Namundra kleynjansi Platnick & Bird, 2007 (frica);
 Namundra leechi Platnick & Bird, 2007 (frica);

 Neozimiris . 
Simon, 1903
 Neozimiris chickeringi Platnick & Shadab, 1976 (Panam);
 Neozimiris crinis Platnick & Shadab, 1976 (Mxic);
 Neozimiris escandoni Mller, 1987 (Colmbia);
 Neozimiris exuma Platnick & Shadab, 1976 (Bahames);
 Neozimiris levii Platnick & Shadab, 1976 (Curaao);
 Neozimiris nuda Platnick & Shadab, 1976 (Puerto Rico);
 Neozimiris pinta Platnick & Shadab, 1976 (Illes Galpagos);
 Neozimiris pinzon Platnick & Shadab, 1976 (Illes Galpagos);
 Neozimiris pubescens (Banks, 1898) (EUA, Mxic);

 Nomindra . 
Platnick & Baehr, 2006
 Nomindra arenaria Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Nomindra barlee Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Nomindra berrimah Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Nomindra cocklebiddy Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Nomindra cooma Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Nomindra fisheri Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Nomindra flavipes (Simon, 1908) (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Nomindra gregory Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Nomindra indulkana Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Nomindra jarrnarm Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Nomindra kinchega Platnick & Baehr, 2006 (Sud d Austrlia, Queensland fins a Victria);
 Nomindra leeuweni Platnick & Baehr, 2006 (Meridional Austrlia);
 Nomindra ormiston Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord, Sud d Austrlia);
 Nomindra thatch Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Nomindra woodstock Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Nomindra yeni Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia fins a Queensland);

 Oltacloea . 
Mello-Leito, 1940
 Oltacloea beltraoae Brescovit & Ramos, 2003 (Brasil);
 Oltacloea mutilata Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Oltacloea ribaslangei Bonaldo & Brescovit, 1997 (Brasil);

 Plutonodomus . 
Cooke, 1964
 Plutonodomus kungwensis Cooke, 1964 (Tanznia);

 Prodida . 
Dalmas, 1919
 Prodida longiventris Dalmas, 1919 (Filipines);
 Prodida stella Saaristo, 2002 (Seychelles);

 Prodidomus . 
Hentz, 1847
 Prodidomus amaranthinus (Lucas, 1846) (Mediterrani);
 Prodidomus aurantiacus Simon, 1890 (Iemen);
 Prodidomus beattyi Platnick, 1977 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Prodidomus bendee Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Prodidomus bicolor Denis, 1957 (Sudan);
 Prodidomus birmanicus Thorell, 1897 (Myanmar);
 Prodidomus bryantae Alayn, 1995 (Cuba);
 Prodidomus capensis Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Prodidomus chaperi (Simon, 1884) (ndia);
 Prodidomus clarki Cooke, 1964 (Illa Ascension);
 Prodidomus dalmasi Berland, 1919 (Kenya);
 Prodidomus djibutensis Dalmas, 1919 (Somlia);
 Prodidomus domesticus Lessert, 1938 (Congo);
 Prodidomus duffeyi Cooke, 1964 (Illa Ascension);
 Prodidomus flavidus (Simon, 1884) (Algria);
 Prodidomus flavipes Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Prodidomus flavus Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Prodidomus geniculosus Dalmas, 1919 (Tunsia);
 Prodidomus granulosus Cooke, 1964 (Rwanda);
 Prodidomus hispanicus Dalmas, 1919 (Espanya, Grcia);
 Prodidomus kimberley Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Prodidomus lampei Strand, 1915 (Nambia);
 Prodidomus lampeli Cooke, 1964 (Etipia);
 Prodidomus latebricola Cooke, 1964 (Tanznia);
 Prodidomus margala Platnick, 1976 (Pakistan);
 Prodidomus maximus Lessert, 1936 (Moambic);
 Prodidomus nigellus Simon, 1890 (Iemen);
 Prodidomus nigricaudus Simon, 1893 (Veneuela);
 Prodidomus opacithorax Simon, 1893 (Veneuela);
 Prodidomus palkai Cooke, 1972 (ndia);
 Prodidomus papavanasanemensis Cooke, 1972 (ndia);
 Prodidomus purpurascens Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Prodidomus purpureus Simon, 1907 (frica Occidental);
 Prodidomus redikorzevi Spassky, 1940 (Kazakhstan, Turkmenistan);
 Prodidomus reticulatus Lawrence, 1927 (Nambia);
 Prodidomus revocatus Cooke, 1964 (Maurici);
 Prodidomus robustus Dalmas, 1919 (Etipia);
 Prodidomus rodolphianus Dalmas, 1919 (frica Oriental);
 Prodidomus rollasoni Cooke, 1964 (Lbia);
 Prodidomus rufus Hentz, 1847 (Xina, Jap, Nova Calednia, EUA, Cuba, Argentina, Xile, Santa Helena);
 Prodidomus saharanpurensis (Tikader, 1982) (ndia);
 Prodidomus sampeyi Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Prodidomus seemani Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Prodidomus simoni Dalmas, 1919 (Sud-frica);
 Prodidomus singulus Suman, 1967 (Hawaii);
 Prodidomus sirohi Platnick, 1976 (ndia);
 Prodidomus tigrinus Dalmas, 1919 (frica Occidental);
 Prodidomus tirumalai Cooke, 1972 (ndia);
 Prodidomus venkateswarai Cooke, 1972 (ndia);
 Prodidomus watongwensis Cooke, 1964 (Tanznia);
 Prodidomus woodleigh Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Prodidomus wunderlichi Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Prodidomus yorke Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);

 Purcelliana . 
Cooke, 1964
 Purcelliana problematica Cooke, 1964 (Sud-frica);

 Theuma . 
Simon, 1893
 Theuma ababensis Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Theuma andonea Lawrence, 1927 (Nambia);
 Theuma aprica Simon, 1893 (Sud-frica);
 Theuma capensis Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Theuma cedri Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Theuma elucubata Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Theuma foveolata Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Theuma funerea Lawrence, 1928 (Nambia);
 Theuma fusca Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Theuma intermedia Strand, 1915 (Nambia);
 Theuma longipes Lawrence, 1927 (Nambia);
 Theuma maculata Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Theuma microphthalma Lawrence, 1928 (Nambia);
 Theuma mutica Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Theuma ovambica Lawrence, 1927 (Nambia);
 Theuma parva Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Theuma purcelli Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Theuma pusilla Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Theuma recta Lawrence, 1927 (Nambia);
 Theuma schreineri Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Theuma schultzei Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Theuma tragardhi Lawrence, 1947 (Sud-frica);
 Theuma velox Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Theuma walteri (Simon, 1889) (Turkmenistan?);
 Theuma xylina Simon, 1893 (Sud-frica);
 Theuma zuluensis Lawrence, 1947 (Sud-frica);

 Theumella . 
Strand, 1906
 Theumella penicillata Strand, 1906 (Etipia);
 Theumella typica Strand, 1906 (Etipia);

 Tivodrassus . 
Chamberlin & Ivie, 1936
 Tivodrassus ethophor Chamberlin & Ivie, 1936 (Mxic);
 Tivodrassus farias Platnick & Shadab, 1976 (Mxic);
 Tivodrassus pecki Platnick & Shadab, 1976 (Mxic);
 Tivodrassus reddelli Platnick & Shadab, 1976 (Mxic);

 Tricongius . 
Simon, 1892
 Tricongius amazonicus Platnick & Hfer, 1990 (Brasil);
 Tricongius collinus Simon, 1893 (Veneuela);
 Tricongius granadensis Mello-Leito, 1941 (Colmbia);

 Wesmaldra . 
Platnick & Baehr, 2006
 Wesmaldra baynesi Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra bidgemia Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra bromilowi Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra hirsti Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra kakadu Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Wesmaldra learmonth Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra napier Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra nixaut Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra rolfei Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra splendida (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra talgomine Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra urawa Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra waldockae Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wesmaldra wiluna Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);

 Wydundra . 
Platnick & Baehr, 2006
 Wydundra anjo Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wydundra barrow Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Wydundra carinda Platnick & Baehr, 2006 (Sud d Austrlia, Nova Galles del Sud);
 Wydundra charnley Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wydundra churchillae Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Wydundra clifton Platnick & Baehr, 2006 (Sud d Austrlia);
 Wydundra cooper Platnick & Baehr, 2006 (Sud d Austrlia, Nova Galles del Sud);
 Wydundra cunderdin Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wydundra daunton Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra drysdale Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wydundra ethabuka Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord, Queensland);
 Wydundra fitzroy Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra flattery Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra garnet Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra gibb Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Wydundra gully Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra gunbiyarrmi Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Wydundra humbert Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Wydundra humptydoo Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Wydundra jabiru Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Wydundra kalamurina Platnick & Baehr, 2006 (Sud d Austrlia);
 Wydundra kennedy Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wydundra kohi Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra lennard Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wydundra lindsay Platnick & Baehr, 2006 (Sud d Austrlia);
 Wydundra lowrie Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra moolooloo Platnick & Baehr, 2006 (Sud d Austrlia);
 Wydundra moondarra Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra morton Platnick & Baehr, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Wydundra neinaut Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra newcastle Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra normanton Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra octomile Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra osbourne Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra percy Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra solo Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia);
 Wydundra uluru Platnick & Baehr, 2006 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Wydundra undara Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);
 Wydundra voc (Deeleman-Reinhold, 2001) (Malisia, Moluques);
 Wydundra webberae Platnick & Baehr, 2006 (Territori del Nord);
 Wydundra windsor Platnick & Baehr, 2006 (Queensland);

 Zimirina . 
Dalmas, 1919
 Zimirina brevipes Prez & Blasco, 1986 (Espanya);
 Zimirina cineris Cooke, 1964 (Canries);
 Zimirina deserticola Dalmas, 1919 (Algria);
 Zimirina gomerae (Schmidt, 1981) (Canries);
 Zimirina grancanariensis Wunderlich, 1992 (Canries);
 Zimirina hirsuta Cooke, 1964 (Canries);
 Zimirina lepida (Blackwall, 1859) (Madeira);
 Zimirina moyaensis Wunderlich, 1992 (Canries);
 Zimirina penicillata (Simon, 1893) (Algria);
 Zimirina relegata Cooke, 1977 (Santa Helena);
 Zimirina spinicymbia Wunderlich, 1992 (Canries);
 Zimirina tenuidens Denis, 1956 (Marroc);
 Zimirina transvaalica Dalmas, 1919 (Sud-frica);
 Zimirina vastitatis Cooke, 1964 (Lbia, Egipte);

 Zimiris . 
Simon, 1882
 Zimiris diffusa Platnick & Penney, 2004 (Santa Helena, Socotra, ndia);
 Zimiris doriai Simon, 1882 (Circumtropical);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Prodidmid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166614" title="Imagineer (empresa)" nonfiltered="3146" processed="3133" dbindex="68164">
Imagineer s una empresa japonesa desenvolupadora de videojocs, tot i que tamb en publica.

 Enllaos externs .
  Imagineer a GameFAQs;
  Lloc web oficial;
  Imagineer a GameSpot;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166615" title="A.I. Shogi 3" nonfiltered="3147" processed="3134" dbindex="68165">

 s un videojoc de taula per Nintendo 64, va ser llanat noms al Jap el 1998. Algunes versions del videojoc recentment han sigut llanats per la Nintendo DS i la PlayStation Portable.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166616" title="Llista d'espcies de mitrgids" nonfiltered="3148" processed="3135" dbindex="68166">
Aquesta s la llista d'espcies de mitrgids, una famlia d'aranyes araneomorfes agrupada en una superfamlia incertae sedis. Cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 26 gneres i 351 espcies; d'elles, 193 pertanyen al gnere Cheiracanthium. La seva distribuci s molt extensa, trobant-se prcticament a tot el mn excepte a la part ms septentrional.


 Gneres i espcies .

 Calamoneta . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Calamoneta djojosudharmoi Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Calamoneta urata Deeleman-Reinhold, 2001 (Java);

 Calamopus . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Calamopus phyllicola Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Calamopus tenebrarum Deeleman-Reinhold, 2001 (Indonsia);

 Cheiracanthium . 
C. L. Koch, 1839
 Cheiracanthium abbreviatum Simon, 1878 (Frana, Denmark);
 Cheiracanthium abyssinicum Strand, 1906 (Etipia);
 Cheiracanthium aculeatum Simon, 1884 (Sudan);
 Cheiracanthium adjacens O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand, Karakorum);
 Cheiracanthium adjacensoides Song, Chen & Hou, 1990 (Xina);
 Cheiracanthium affine Kulczyn'ski, 1901 (Etipia);
 Cheiracanthium agnosticum Strand, 1906 (Etipia);
 Cheiracanthium albidulum (Blackwall, 1859) (Madeira);
 Cheiracanthium angulitarse Simon, 1878 (Europa);
 Cheiracanthium annulipes O. P.-Cambridge, 1872 (Espanya, Egipte, Israel);
 Cheiracanthium apia Platnick, 1998 (Samoa);
 Cheiracanthium approximatum O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Cheiracanthium auenati Caporiacco, 1936 (Lbia);
 Cheiracanthium bantaengi Merian, 1911 (Sulawesi);
 Cheiracanthium barbarum (Lucas, 1846) (Algria);
 Cheiracanthium bibundicum Strand, 1908 (Camerun);
 Cheiracanthium brevicalcaratum L. Koch, 1873 (Lombok, Oest d Austrlia);
 Cheiracanthium brevidens Kroneberg, 1875 (sia Central);
 Cheiracanthium brevispinum Song, Feng & Shang, 1982 (Xina, Corea);
 Cheiracanthium camerunense Strand, 1906 (Camerun);
 Cheiracanthium campestre Lohmander, 1944 (Europa);
 Cheiracanthium canariense Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Cheiracanthium castum Lawrence, 1927 (Nambia);
 Cheiracanthium catindigae Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cheiracanthium caudatum (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Cheiracanthium conflexum Simon, 1906 (ndia);
 Cheiracanthium conspersum (Thorell, 1891) (Illes Nicobar);
 Cheiracanthium Cretanse Roewer, 1928 (Creta);
 Cheiracanthium crucigerum Rainbow, 1920 (Norfolk);
 Cheiracanthium cuniculum Herman, 1879 (Hongria, Eslovquia);
 Cheiracanthium danieli Tikader, 1975 (ndia);
 Cheiracanthium daquilium Barrion & Litsinger, 1995 (Indonsia, Filipines);
 Cheiracanthium debile Simon, 1890 (Iemen);
 Cheiracanthium denisi Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Cheiracanthium digitivorum Dnitz & Strand, 1906 (Jap);
 Cheiracanthium effossum Herman, 1879 (Europa Central fins a Rssia);
 Cheiracanthium elegans Thorell, 1875 (Europa fins a sia Central);
 Cheiracanthium equestre O. P.-Cambridge, 1874 (Lbia, Egipte);
 Cheiracanthium erraticum (Walckenaer, 1802) (Palertic);
 Cheiracanthium escalerai Simon, 1903 (Equatorial Guinea);
 Cheiracanthium eutittha Bsenberg & Strand, 1906 (Corea, Jap);
 Cheiracanthium excavatum Rainbow, 1920 (Norfolk);
 Cheiracanthium exilipes (Lucas, 1846) (Algria);
 Cheiracanthium exquestitum Zhang & Zhu, 1993 (Xina);
 Cheiracanthium festae Pavesi, 1895 (Israel);
 Cheiracanthium fibrosum Zhang, Hu & Zhu, 1994 (Xina);
 Cheiracanthium franganilloi Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Cheiracanthium fujianense Gong, 1983 (Xina);
 Cheiracanthium fulvotestaceum Simon, 1878 (Frana);
 Cheiracanthium furax L. Koch, 1873 (Samoa);
 Cheiracanthium furculatum Karsch, 1879 (frica Occidental, Illes Cap Verd);
 Cheiracanthium geniculosum Simon, 1886 (Senegal);
 Cheiracanthium gobi Schmidt & Barensteiner, 2000 (Xina);
 Cheiracanthium gracile L. Koch, 1873 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Cheiracanthium gracilipes (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Cheiracanthium gratum Kulczyn'ski, 1897 (Alemanya, Hongria);
 Cheiracanthium gyirongense Hu & Li, 1987 (Xina);
 Cheiracanthium halophilum Schmidt & Piepho, 1994 (Illes Cap Verd);
 Cheiracanthium himalayense Gravely, 1931 (ndia);
 Cheiracanthium hoggi Lessert, 1921 (Etipia, Est, frica Meridional);
 Cheiracanthium hottentottum Strand, 1907 (Sud-frica);
 Cheiracanthium hypocyrtum Zhang & Zhu, 1993 (Xina);
 Cheiracanthium ienisteai Sterghiu, 1985 (Romania);
 Cheiracanthium imbelle Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Cheiracanthium impressum Thorell, 1881 (Queensland);
 Cheiracanthium incertum O. P.-Cambridge, 1869 (Sri Lanka);
 Cheiracanthium inclusum (Hentz, 1847) (Amrica, frica, Runion);
 Cheiracanthium incomptum (Thorell, 1891) (Illes Nicobar);
 Cheiracanthium indicum O. P.-Cambridge, 1874 (ndia, Sri Lanka);
 Cheiracanthium inornatum O. P.-Cambridge, 1874 (ndia);
 Cheiracanthium insigne O. P.-Cambridge, 1874 (ndia, Sri Lanka, Xina);
 Cheiracanthium insulanum (Thorell, 1878) (Myanmar fins a Moluques, Filipines);
 Cheiracanthium insulare L. Koch, 1866 (Samoa);
 Cheiracanthium insulare (Vinson, 1863) (Madagascar, Runion);
 Cheiracanthium isiacum O. P.-Cambridge, 1874 (Lbia, Egipte);
 Cheiracanthium itakeum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cheiracanthium jabalpurense Majumder & Tikader, 1991 (ndia);
 Cheiracanthium japonicum Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Jap);
 Cheiracanthium joculare Simon, 1910 (Prncipe, Nambia);
 Cheiracanthium jovium Denis, 1947 (Egipte);
 Cheiracanthium kashmirense Majumder & Tikader, 1991 (ndia);
 Cheiracanthium kibonotense Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Cheiracanthium kiwunum Strand, 1916 (Central frica);
 Cheiracanthium klabati Merian, 1911 (Sulawesi);
 Cheiracanthium kompiricola Dnitz & Strand, 1906 (Jap);
 Cheiracanthium lanceolatum Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Cheiracanthium lascivum Karsch, 1879 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Cheiracanthium lawrencei Roewer, 1951 (frica Meridional);
 Cheiracanthium leucophaeum Simon, 1897 (Madagascar);
 Cheiracanthium ligawsolanum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cheiracanthium liplikeum Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Cheiracanthium liuyangense Xie i cols., 1996 (Xina);
 Cheiracanthium lompobattangi Merian, 1911 (Sulawesi);
 Cheiracanthium longimanum L. Koch, 1873 (Queensland, Tonga, Fiji, Noves Hbrides, Nova Calednia);
 Cheiracanthium longipes (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Cheiracanthium longtailen Xu, 1993 (Xina);
 Cheiracanthium ludovici Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Cheiracanthium macedonicum Drensky, 1921 (Bulgria, Macednia);
 Cheiracanthium mangiferae Workman, 1896 (Singapur, Sumatra);
 Cheiracanthium margaritae Sterghiu, 1985 (Romania);
 Cheiracanthium marplesi Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Cheiracanthium mauense Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Cheiracanthium melanostomellum Roewer, 1951 (frica Occidental, Nambia);
 Cheiracanthium melanostomellum caboverdense Schmidt & Piepho, 1994 (Illes Cap Verd);
 Cheiracanthium melanostomum (Thorell, 1895) (ndia, Bangladesh, Myanmar);
 Cheiracanthium mellitum Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Cheiracanthium mertoni Strand, 1911 (Illes Aru);
 Cheiracanthium micheli Simon, 1901 (Etipia);
 Cheiracanthium mildei L. Koch, 1864 (Holrtic, Argentina);
 Cheiracanthium minahassae Merian, 1911 (Sulawesi);
 Cheiracanthium mohasicum Strand, 1916 (frica Oriental);
 Cheiracanthium molle L. Koch, 1875 (Etipia);
 Cheiracanthium mondrainense Main, 1954 (Oest d Austrlia);
 Cheiracanthium mongolicum Schenkel, 1963 (Monglia);
 Cheiracanthium montanum L. Koch, 1877 (Palertic);
 Cheiracanthium mordax L. Koch, 1866 (Austrlia fins a Samoa, Noves Hbrides, Illes Solomon);
 Cheiracanthium murinum (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Cheiracanthium mysorense Majumder & Tikader, 1991 (ndia, Bangladesh);
 Cheiracanthium nairobii Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Cheiracanthium nalsaroverense Patel & Patel, 1973 (ndia);
 Cheiracanthium natalense Lessert, 1923 (Sud-frica);
 Cheiracanthium nervosum Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Cheiracanthium ningmingense Zhang & Yin, 1999 (Xina);
 Cheiracanthium occidentale L. Koch, 1882 (Illes Balears);
 Cheiracanthium olliforme Zhang & Zhu, 1993 (Xina);
 Cheiracanthium oncognathum Thorell, 1871 (Europa, Rssia);
 Cheiracanthium pallicolor Strand, 1906 (Etipia, frica Oriental);
 Cheiracanthium pallidum Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);
 Cheiracanthium pauciaculeis Strand, 1906 (Etipia);
 Cheiracanthium pauriense Majumder & Tikader, 1991 (ndia);
 Cheiracanthium pelasgicum (C. L. Koch, 1837) (Palertic);
 Cheiracanthium pennatum Simon, 1878 (Europa);
 Cheiracanthium pennuliferum Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Cheiracanthium pennyi O. P.-Cambridge, 1873 (Palertic);
 Cheiracanthium peregrinum Thorell, 1899 (Camerun);
 Cheiracanthium perincertum Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Cheiracanthium pichoni Schenkel, 1963 (Xina);
 Cheiracanthium poonaense Majumder & Tikader, 1991 (ndia);
 Cheiracanthium potanini Schenkel, 1963 (Xina);
 Cheiracanthium proximum Kulczyn'ski, 1901 (Etipia);
 Cheiracanthium punctipedellum Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Cheiracanthium punctorium (Villers, 1789) (Europa fins a sia Central);
 Cheiracanthium punjabense Sadana & Bajaj, 1980 (ndia);
 Cheiracanthium rehobothense Strand, 1915 (Israel);
 Cheiracanthium reimoseri Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Cheiracanthium rupestre Herman, 1879 (Europa Oriental);
 Cheiracanthium rupicola (Thorell, 1897) (Myanmar, Indonsia);
 Cheiracanthium sakoemicum Roewer, 1938 (Nova Guinea);
 Cheiracanthium salsicola Simon, 1932 (Frana);
 Cheiracanthium sambii Patel & Reddy, 1991 (ndia);
 Cheiracanthium sansibaricum Strand, 1907 (Zanzbar);
 Cheiracanthium saraswatii Tikader, 1962 (ndia);
 Cheiracanthium schenkeli Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Cheiracanthium seidlitzi L. Koch, 1864 (Mediterrani fins a sia Central);
 Cheiracanthium seshii Patel & Reddy, 1991 (ndia);
 Cheiracanthium sikkimense Majumder & Tikader, 1991 (ndia, Bangladesh);
 Cheiracanthium silaceum Rainbow, 1897 (Nova Galles del Sud);
 Cheiracanthium simaoense Zhang & Yin, 1999 (Xina);
 Cheiracanthium simplex Thorell, 1899 (Camerun);
 Cheiracanthium siwi El-Hennawy, 2001 (Egipte);
 Cheiracanthium socotrense Pocock, 1903 (Socotra);
 Cheiracanthium solidum Zhang, Zhu & Hu, 1993 (Xina);
 Cheiracanthium somalinum Pavesi, 1895 (Somlia);
 Cheiracanthium soputani Merian, 1911 (Sulawesi);
 Cheiracanthium spectabile (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Cheiracanthium sphaericum Zhang, Zhu & Hu, 1993 (Xina);
 Cheiracanthium strasseni Strand, 1915 (Israel);
 Cheiracanthium strasseni aharonii Strand, 1915 (Israel);
 Cheiracanthium stratioticum L. Koch, 1873 (Nova Zelanda, Tasmnia);
 Cheiracanthium streblowi L. Koch, 1879 (Rssia);
 Cheiracanthium striolatum Simon, 1878 (Mediterrani Occidental);
 Cheiracanthium submordax Zhang, Zhu & Hu, 1993 (Xina);
 Cheiracanthium subIemenense Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Cheiracanthium taegense Paik, 1990 (Xina, Corea);
 Cheiracanthium tagorei Biswas & Raychaudhuri, 2003 (Bangladesh);
 Cheiracanthium tanmoyi Biswas & Roy, 2005 (ndia);
 Cheiracanthium taprobanense Strand, 1907 (Sri Lanka);
 Cheiracanthium tenue L. Koch, 1873 (Queensland);
 Cheiracanthium tenuipes Roewer, 1961 (Senegal);
 Cheiracanthium tetragnathoide Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Cheiracanthium torricellianum Strand, 1911 (Nova Guinea);
 Cheiracanthium triviale (Thorell, 1895) (ndia, Myanmar);
 Cheiracanthium trivittatum Simon, 1906 (ndia);
 Cheiracanthium turanicum Kroneberg, 1875 (Uzbekistan, Tajikistan);
 Cheiracanthium turiae Strand, 1917 (Tailndia fins a Queensland);
 Cheiracanthium uncinatum Paik, 1985 (Xina, Corea);
 Cheiracanthium unicum Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Jap);
 Cheiracanthium vansoni Lawrence, 1936 (frica Meridional);
 Cheiracanthium verneti Lessert, 1929 (Congo);
 Cheiracanthium virescens (Sundevall, 1833) (Palertic);
 Cheiracanthium vorax O. P.-Cambridge, 1874 (ndia);
 Cheiracanthium wiehlei Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Cheiracanthium Iemenense Simon, 1882 (Iemen, Somlia);
 Cheiracanthium zebrinum Savelyeva, 1972 (Rssia, Kazakhstan);
 Cheiracanthium zhejiangense Hu & Song, 1982 (Xina, Corea);

 Cheiramiona . 
Lotz & Dippenaar-Schoeman, 1999
 Cheiramiona akermani (Lawrence, 1942) (Sud-frica);
 Cheiramiona amarifontis Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Cheiramiona ansiae Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Cheiramiona brandbergensis Lotz, 2005 (Nambia);
 Cheiramiona clavigera (Simon, 1897) (Sud-frica);
 Cheiramiona collinita (Lawrence, 1938) (Sud-frica);
 Cheiramiona dubia (O. P.-Cambridge, 1874) (Egipte);
 Cheiramiona ferrumfontis Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Cheiramiona filipes (Simon, 1898) (Zimbabwe, Sud-frica);
 Cheiramiona florisbadensis Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Cheiramiona fontanus Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Cheiramiona hewitti (Lessert, 1921) (Tanznia);
 Cheiramiona jocquei Lotz, 2003 (Malawi);
 Cheiramiona kalongensis Lotz, 2003 (Congo);
 Cheiramiona kentaniensis Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Cheiramiona krugerensis Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Cheiramiona lajuma Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Cheiramiona langi Lotz, 2003 (Zimbabwe, Sud-frica);
 Cheiramiona lejeuni Lotz, 2003 (Congo, Malawi);
 Cheiramiona mlawula Lotz, 2003 (Swaziland, Sud-frica);
 Cheiramiona muvalensis Lotz, 2003 (Congo);
 Cheiramiona paradisus Lotz, 2003 (Zimbabwe, Sud-frica);
 Cheiramiona regis Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Cheiramiona ruwenzoricola (Strand, 1916) (Congo);
 Cheiramiona silvicola (Lawrence, 1938) (Sud-frica);
 Cheiramiona simplicitarsis (Simon, 1910) (Sud-frica);
 Cheiramiona stellenboschiensis Lotz, 2003 (Sud-frica);

 Diaprograpta . 
Simon, 1909
 Diaprograpta striola Simon, 1909 (Oest d Austrlia);

 Ericaella . 
Bonaldo, 1994
 Ericaella florezi Bonaldo, Brescovit & Rheims, 2005 (Colmbia);
 Ericaella kaxinawa Bonaldo, 1997 (Brasil);
 Ericaella longipes (Chickering, 1937) (Panam);
 Ericaella samiria Bonaldo, 1994 (Per, Brasil);

 Eutichurus . 
Simon, 1897
 Eutichurus abiseo Bonaldo, 1994 (Per);
 Eutichurus arnoi Bonaldo, 1994 (Colmbia);
 Eutichurus brescoviti Bonaldo, 1994 (Colmbia);
 Eutichurus chingliputensis Majumder & Tikader, 1991 (ndia);
 Eutichurus cuzco Bonaldo, 1994 (Per);
 Eutichurus ferox Simon, 1897 (Ecuador);
 Eutichurus furcifer Kraus, 1955 (El Salvador, Costa Rica);
 Eutichurus ibiuna Bonaldo, 1994 (Brasil);
 Eutichurus itamaraju Bonaldo, 1994 (Brasil);
 Eutichurus keyserlingi Simon, 1897 (Colmbia);
 Eutichurus lizeri Mello-Leito, 1938 (Bolvia, Argentina);
 Eutichurus luridus Simon, 1897 (Per, Brasil, Bolvia);
 Eutichurus madre Bonaldo, 1994 (Per);
 Eutichurus manu Bonaldo, 1994 (Per);
 Eutichurus marquesae Bonaldo, 1994 (Colmbia);
 Eutichurus pallatanga Bonaldo, 1994 (Ecuador);
 Eutichurus putus O. P.-Cambridge, 1898 (Panam, Colmbia, Ecuador, Brasil);
 Eutichurus ravidus Simon, 1897 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Eutichurus saylapampa Bonaldo, 1994 (Per);
 Eutichurus sigillatus Chickering, 1937 (Panam);
 Eutichurus silvae Bonaldo, 1994 (Ecuador, Per);
 Eutichurus tezpurensis Biswas, 1991 (ndia);
 Eutichurus tropicus (L. Koch, 1866) (Colmbia);
 Eutichurus valderramai Bonaldo, 1994 (Colmbia);
 Eutichurus yalen Bonaldo, 1994 (Per);
 Eutichurus zarate Bonaldo, 1994 (Per);

 Helebiona . 
Benoit, 1977
 Helebiona wilma Benoit, 1977 (Santa Helena);

 Macerio . 
Simon, 1897
 Macerio chabon Ramrez, 1997 (Xile);
 Macerio conguillio Ramrez, 1997 (Xile, Argentina);
 Macerio flavus (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Macerio lanin Bonaldo & Brescovit, 1997 (Xile, Argentina);
 Macerio nicoleti (Mello-Leito, 1951) (Xile);
 Macerio nublio Bonaldo & Brescovit, 1997 (Xile);
 Macerio pichono Bonaldo & Brescovit, 1997 (Xile);
 Macerio pucalan Ramrez, 1997 (Xile);

 Mituliodon . 
Raven & Stumkat, 2003
 Mituliodon tarantulinus (L. Koch, 1873) (Timor, Austrlia);

 Miturga . 
Thorell, 1870
 Miturga agelenina Simon, 1909 (Oest d Austrlia, Victria, Tasmnia);
 Miturga albopunctata Hickman, 1930 (Tasmnia);
 Miturga annulipes (Lucas, 1844) (Austrlia);
 Miturga catograpta Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Miturga fagei Kolosvry, 1934 (Nova Guinea);
 Miturga ferina Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Miturga gilva L. Koch, 1872 (Austrlia);
 Miturga impedita Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Miturga lineata Thorell, 1870 (Austrlia);
 Miturga necator (Walckenaer, 1837) (Tasmnia);
 Miturga occidentalis Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Miturga parva Hogg, 1914 (Oest d Austrlia);
 Miturga severa Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Miturga splendens Hickman, 1930 (Tasmnia);
 Miturga thorelli Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Miturga whistleri Simon, 1909 (Oest d Austrlia);

 Pacificana . 
Hogg, 1904
 Pacificana cockayni Hogg, 1904 (Nova Zelanda);

 Palicanus . 
Thorell, 1897
 Palicanus caudatus Thorell, 1897 (Myanmar, Xina, Indonsia, Seychelles);

 Parapostenus . 
Lessert, 1923
 Parapostenus hewitti Lessert, 1923 (Sud-frica);

 Prochora . 
Simon, 1886
 Prochora lycosiformis (O. P.-Cambridge, 1872) (Siclia, Israel);

 Radulphius . 
Keyserling, 1891
 Radulphius barueri Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius bicolor Keyserling, 1891 (Brasil);
 Radulphius bidentatus Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius boraceia Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius caldas Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius camacan Bonaldo, 1994 (Brasil);
 Radulphius cambara Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius caparao Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius lane Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius laticeps Keyserling, 1891 (Brasil);
 Radulphius latus Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius monticola (Roewer, 1951) (Brasil);
 Radulphius petropolis Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius pintodarochai Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius singularis Bonaldo & Buckup, 1995 (Brasil);
 Radulphius strandi Caporiacco, 1947 (Guyana);

 Strotarchus . 
Simon, 1888
 Strotarchus alboater Dyal, 1935 (Pakistan);
 Strotarchus minor Banks, 1909 (Costa Rica);
 Strotarchus nebulosus Simon, 1888 (Mxic);
 Strotarchus piscatorius (Hentz, 1847) (EUA);
 Strotarchus planeticus Edwards, 1958 (EUA);
 Strotarchus praedator (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic);
 Strotarchus tropicus (Mello-Leito, 1917) (Brasil);
 Strotarchus violaceus F. O. P.-Cambridge, 1899 (Mxic);
 Strotarchus vittatus Dyal, 1935 (Pakistan);

 Summacanthium . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Summacanthium androgynum Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Summacanthium storki Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);

 Syrisca . 
Simon, 1886
 Syrisca albopilosa Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Syrisca arabs Simon, 1906 (Egipte, Sudan);
 Syrisca drassiformis Strand, 1906 (Etipia);
 Syrisca longicaudata Lessert, 1929 (Congo);
 Syrisca mamillata Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Syrisca patagonica (Boeris, 1889) (Argentina);
 Syrisca pictilis Simon, 1886 (Senegal);
 Syrisca russula Simon, 1886 (Etipia);
 Syrisca senegalensis (Walckenaer, 1842) (Senegal);

 Syspira . 
Simon, 1895
 Syspira analytica Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Syspira eclectica Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Syspira longipes Simon, 1895 (Mxic);
 Syspira pallida Banks, 1904 (EUA);
 Syspira synthetica Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Syspira tigrina Simon, 1895 (EUA, Mxic);

 Systaria . 
Simon, 1897
 Systaria barkudensis (Gravely, 1931) (ndia);
 Systaria bohorokensis Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Systaria cervina (Simon, 1897) (Filipines);
 Systaria dentata Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Systaria drassiformis Simon, 1897 (Java);
 Systaria elberti (Strand, 1913) (Lombok);
 Systaria gedensis Simon, 1897 (Java);
 Systaria insulana (Rainbow, 1902) (Noves Hbrides);
 Systaria leoi (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);

 Tamin . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Tamin pseudodrassus Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo, Sulawesi);
 Tamin simoni Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);

 Tecution . 
Benoit, 1977
 Tecution helenicola Benoit, 1977 (Santa Helena);
 Tecution mellissi (O. P.-Cambridge, 1873) (Santa Helena);
 Tecution planum (O. P.-Cambridge, 1873) (Santa Helena);

 Teminius . 
Keyserling, 1887
 Teminius affinis Banks, 1897 (EUA, Mxic);
 Teminius agalenoides (Badcock, 1932) (Paraguai, Argentina);
 Teminius conjuncta Banks, 1914 (Costa Rica);
 Teminius hirsutus (Petrunkevitch, 1925) (Mxic fins a Veneuela, ndies Occidentals);
 Teminius insularis (Lucas, 1857) (EUA, Grans Antilles fins a Argentina);
 Teminius monticola (Bryant, 1948) (Hispaniola);

 Xantharia . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Xantharia floreni Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Xantharia murphyi Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);

 Zealoctenus . 
Forster & Wilton, 1973
 Zealoctenus cardronaensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Mitrgid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166617" title="Robert I d'Esccia" nonfiltered="3149" processed="3136" dbindex="68167">
Robert I d'Esccia (galic escocs Raibeart Bruis, anglonormand Robert de Brus o Robert de Bruys 11 de juliol de 1274   7 de juny de 1329) fou rei d'Esccia, d'ascndncia normanda (la seva famlia era originria de Brieux per es barrejaren amb galics), fundador de la Casa de Bruce.

El 1291, en qualitat de lord d Annandale i fill de la segona filla de David I d'Esccia i net d'Alexandre III, va presentar la seva candidatura al tro escocs davant Eduard I d'Anglaterra, per aquest va preferir Joan Balliol. Quan el 1296 el rei angls invad Esccia l'oblig a signar, juntament amb altres nobles, a signar un tractat de submissi anomenat la nmina dels drapaires. El 1297 va donar suport la revolta de William Wallace, per el va abandonar el 1302 quan es va unir al Consell de Regncia dirigit per John Comyn "el roig", senyor de Badenoch i nebot de Joan Balliol, i el 1304 es va sotmetre a Eduard I d'Anglaterra, qui el 1306 el va nomenar confident reial.

Tanmateix, aparofit el crrec per a organitzar una conjura d aristcrates, conxabat amb el bisbe de Saint Andrews, William Lamberton, per tal de proclamar-se rei. Far assassinar John Comyn a Dunfries, crid a la revolta i marxa cap a Glasgow, de manera que el 25 de mar del 1306 ser coronat rei a Scone. Se li uniran molts nobles, per Eduard I el declar rebel i trador i el papa Climent V el va excomunicar. El juny de 1306 fou venut a Methuen i haur de fugir a Irlanda.

Pel maig del 1307 torn a Esccia i venc dos cops als lloctinents anglesos a Loundon Hill (Lanark). El juliol moriria Eduard I a Burgon Sands, i el seu fill  Eduard II abandon la lluita, cosa que li facilitaria el cam cap el tro. El 1310 expulsar del pas als membres de les famlies Balliol i Comyn, i tant els nobles com els clergues reconegueren la seva autoritat.  Va fer correries pel nord d Anglaterra, va desfer una invasi anglesa el 1311 i cap el 1314 recuper Stirling, Roxburgh i Edimburg. L xit fou complet desprs de la desfeta de l exrcit angls a Bannockburn el 24 de juny del 1314, des d aleshores diada nacional escocesa.  El 1315, per tal de distraure l atenci dels anglesos, va enviar Edward Bruce a Irlanda, on intent proclamar-se rei, i James Douglas a la costa anglesa. El 1318 repetiren la victria a Berwick, cosa que els permet atacar Preston i Pontefraid, a territori angls. 

El 1320 els barons escocesos enviaren al papa Joan XXII la Declaraci d'Arbroath, per la qual proclamavaen el dret a gaudir d un estat propi, la qual cosa equival a una declaraci d independncia. El 1322 derrotaren definitivament les tropes angleses i el 1328 els obligaren a signar el tractat de Northampton, pel qual reconeixien la independncia d Esccia. No va aconseguir que els anglesos li retornessin la pedra de Scone, tot i que els la reclam.

Robert I Bruce va regnar fins a la seva mort el 1329. Reorganitz l exrcit, cre un nou sistema administratiu, fund una nova aristocrcia sobre les noves terres adquirides als enemics, i el 1326 conced als burgs representaci plena al parlament escocs, on la presncia de cavallers i propietaris petits era important.

Referncies.
 Barrow, G.W.S., Robert Bruce & the Community of the Realm of Scotland;
 Bartlett, Robert,  The Making of Europe, Conquest, Colonization and Cultural Change: 950-1350;
 Bingham, Charlotte. Robert the Bruce (1998);
 Brown, Christian, Robert the Bruce. A Life Chronicled;
 Dunbar, Bt., Sir Archibald H., Scottish Kings 1005-1625, Edinburgh, 1899.
 Macnamee, C., "The Wars of the Bruces";
Oxford Dictionary of National Biography;
 Nicholson, R., Scotland in the Later Middle Ages.;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166618" title="Club Bsquet Aismalbar" nonfiltered="3150" processed="3137" dbindex="68168">
Club Bsquet Aismalbar fou un antic club de basquetbol catal de la ciutat de Montcada i Reixac.

 Histria .
Els orgens del club es remunten a l'any 1947, quan l'empresa Aismalbar, una empresa de cautx i plstics de la mateixa Montcada, cre un club social pels seus treballadors. Aquests crearen un club de basquetbol que es va inscriure a la lliga Obra Sindical de Educacin y Descanso. Desprs de diversos xits, el club es va inscriure a la Federaci Catalana de Bsquet amb el nom de Club Baloncesto Aismalbar (en espanyol per imperatius de l'poca). El club fou campi de segona i primera territorial catalana successivament.

Als inicis dels anys 50, l'empresa va fer una forta inversi econmica en l'equip, d'una banda com a inversi publicitria, per principalment per aprofitar l'afici pel basquetbol que havia sorgit a la ciutat. Foren fitxats homes com Eduard Kucharski, Emiliano Rodrguez, Francesc Nino Buscat, i el pivot Francesc Borrell, el primer jugador catal de ms de dos metres d'alada.

L'Aismalbar fou un dels millors clubs de la lliga espanyola durant els anys 50 i 60. El primer gran xit del club fou la victria al Campionat de Catalunya de l'any 1956, la competici de lliga ms important del moment a la pennsula. El campionat desaparegu la temporada segent amb el naixement de la lliga espanyola, competici de la qual fou un dels sis equips fundadors la temporada 1956-1957. Mai va aconseguir guanyar cap ttol estatal, tot i que fou quatre cops finalista de la Copa (1956, 1957, 1959 i 1964) i un cop tercer a la lliga.

Un dels triomfs ms destacats fou l'any 1957 on, en un torneig disputat a Siclia, derrot l'Spartak de Praga per 77 a 73, esdevenint el primer equip de l'Europa Occidental que derrotava a un del bloc comunista.

El declivi del club s'inici quan l'equip fou obligat a disputar els seus partits al Palau d'Esports de Barcelona, en lloc de la seva pista de Montcada, a causa d'una nova normativa que obligava a disputar els partits en pavellons coberts. Poc a poc, es va veure obligat a traspassar els seus millors jugadors i al final acab desapareixent en acabar la temporada 1963-1964.

L'any 1979 es fund a Montcada i Reixac el Club Bsquet Montcada, un club ms modest que intenta omplir el forat deixat per l'Aismalbar.

 Jugadors Histrics .
 Emiliano Rodrguez;
 Nino Buscat;
 Eduard Kucharski;
 Alfons Martnez;
 Francesc Borrell;
 Sellars;
 Joan Riera;

 Entrenadors Histrics .
 Eduard Kucharski;

 Historial .
 Lliga espanyola de bsquet .


1956-1957. 1a Divisi: 4t;
1957-1958. 1a Divisi: 3r;
1958-1959. 1a Divisi: 5;

1959-1960. 1a Divisi: 4t;
1960-1961. 1a Divisi: 5;
1961-1962. 1a Divisi: 7;

1962-1963. 1a Divisi: 5;
1963-1964. 1a Divisi: 4t;


 Copa del Rei de bsquet .
1955-1956. Sots-campi, enfront el Reial Madrid (59-55) a Madrid;
1956-1957. Sots-campi, enfront el Reial Madrid (54-50) a Vigo;
1958-1959. Sots-campi, enfront el F.C. Barcelona (50-36) a Barcelona;
1963-1964. Sots-campi, enfront el Picadero J.C. (63-51) a Lugo;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166620" title="Llista d'espcies de clubinids" nonfiltered="3151" processed="3138" dbindex="68169">
Aquesta s la llista d'espcies de clubinids, una famlia d'aranyes araneomorfes agrupada en una superfamlia incertae sedis. Cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 15 gneres i 538 espcies; d'elles, 434 pertanyen al gnere Clubiona i 45 al gnere Elaver. La seva distribuci s molt extensa, trobant-se prcticament per tot el mn excepte en una gran part d'frica i Sud-amrica.


 Gneres i espcies .
 Alloclubionoides . 
Paik, 1992
 Alloclubionoides coreanus Paik, 1992 (Corea);

 Carteroniella . 
Strand, 1907
 Carteroniella macroclava Strand, 1907 (Sud-frica);

 Carteronius . 
Simon, 1897
 Carteronius argenticomus (Keyserling, 1877) (Madagascar);
 Carteronius fuscus Simon, 1896 (Maurici);
 Carteronius helluo Simon, 1896 (Sierra Leone);
 Carteronius vittiger Simon, 1896 (Madagascar);

 Clubiona . 
Latreille, 1804
 Clubiona abbajensis Strand, 1906 (Etipia, Somlia, frica Central i Oriental);
 Clubiona abbajensis karisimbiensis Strand, 1916 (frica Oriental);
 Clubiona abbajensis kibonotensis Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Clubiona abbajensis maxima Strand, 1906 (Etipia, frica Oriental);
 Clubiona abboti L. Koch, 1866 (EUA, Canad);
 Clubiona abboti abbotoides Chamberlin & Ivie, 1946 (EUA);
 Clubiona acanthocnemis Simon, 1906 (ndia);
 Clubiona achilles Hogg, 1896 (Central Austrlia);
 Clubiona acies Nicolet, 1849 (Xile);
 Clubiona aciformis Zhang & Hu, 1991 (Xina);
 Clubiona adjacens Gertsch & Davis, 1936 (EUA);
 Clubiona aducta Simon, 1932 (Portugal, Espanya);
 Clubiona fricana Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Clubiona akagiensis Hayashi, 1985 (Jap);
 Clubiona alexeevi Mikhailov, 1990 (Rssia);
 Clubiona aliceae Chickering, 1937 (Panam);
 Clubiona alluaudi Simon, 1898 (Maurici);
 Clubiona alpicola Kulczyn'ski, 1882 (Europa fins a sia Central);
 Clubiona alpicola affinis Schenkel, 1925 (Sussa);
 Clubiona altissimoides Liu i cols., 2007 (Xina);
 Clubiona altissimus Hu, 2001 (Xina);
 Clubiona alveolata L. Koch, 1873 (Samoa, Funafuti, Illes Marqueses, Hawaii);
 Clubiona amurensis Mikhailov, 1990 (Rssia, Jap);
 Clubiona analis Thorell, 1895 (ndia, Bangladesh, Myanmar);
 Clubiona andreinii Caporiacco, 1936 (Itlia);
 Clubiona angulata Dondale & Redner, 1976 (Canad);
 Clubiona annuligera Lessert, 1929 (Congo, Mozambique);
 Clubiona anwarae Biswas & Raychaudhuri, 1996 (Bangladesh);
 Clubiona apiata Urquhart, 1893 (Tasmnia);
 Clubiona applanata Liu i cols., 2007 (Xina);
 Clubiona aspidiphora Simon, 1910 (Nambia);
 Clubiona asrevida Ono, 1992 (Taiwan);
 Clubiona auberginosa Zhang i cols., 1997 (Xina);
 Clubiona Austrliaca Kolosvry, 1934 (Nova Guinea);
 Clubiona baborensis Denis, 1937 (Algria);
 Clubiona bagerhatensis Biswas & Raychaudhuri, 1996 (Bangladesh);
 Clubiona baimaensis Song & Zhu, 1991 (Xina);
 Clubiona baishishan Zhang, Zhu & Song, 2003 (Xina);
 Clubiona bakurovi Mikhailov, 1990 (Rssia, Xina, Corea);
 Clubiona bandoi Hayashi, 1995 (Jap);
 Clubiona basarukini Mikhailov, 1990 (Rssia, Monglia, Jap);
 Clubiona bashkirica Mikhailov, 1992 (Rssia);
 Clubiona bengalensis Biswas, 1984 (ndia);
 Clubiona bevisi Lessert, 1923 (Sud-frica);
 Clubiona biaculeata Simon, 1897 (Sud-frica);
 Clubiona biembolata Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Clubiona bifissurata Kritscher, 1966 (Nova Calednia);
 Clubiona bishopi Edwards, 1958 (EUA, Canad);
 Clubiona blesti Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona bonicula Ono, 1994 (Taiwan);
 Clubiona boxaensis Biswas & Biswas, 1992 (ndia);
 Clubiona brevipes Blackwall, 1841 (Europa fins a sia Central);
 Clubiona bryantae Gertsch, 1941 (EUA, Canad, Alaska);
 Clubiona bukaea (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Clubiona cada Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona caerulescens L. Koch, 1867 (Palertic);
 Clubiona californica Fox, 1938 (EUA);
 Clubiona caliginosa Simon, 1932 (Alemanya);
 Clubiona cambridgei L. Koch, 1873 (Nova Zelanda);
 Clubiona canaca Berland, 1930 (Nova Calednia);
 Clubiona canadensis Emerton, 1890 (EUA, Canad);
 Clubiona canberrana Dondale, 1966 (Nova Galles del Sud);
 Clubiona candefacta Nicolet, 1849 (Xile);
 Clubiona capensis Simon, 1897 (Sud-frica);
 Clubiona caplandensis Strand, 1907 (Sud-frica);
 Clubiona catawba Gertsch, 1941 (EUA);
 Clubiona chabarovi Mikhailov, 1991 (Rssia);
 Clubiona chakrabartei Majumder & Tikader, 1991 (ndia);
 Clubiona charitonovi Mikhailov, 1990 (Rssia);
 Clubiona charleneae Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona chathamensis Simon, 1905 (Illes Chatham);
 Clubiona chevalieri Berland, 1936 (Illes Cap Verd);
 Clubiona chikunii Hayashi, 1986 (Jap);
 Clubiona chippewa Gertsch, 1941 (EUA, Canad);
 Clubiona circulata Zhang & Yin, 1998 (Xina);
 Clubiona cirrosa Ono, 1989 (Illes Ryukyu);
 Clubiona citricolor Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Clubiona clima Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona complicata Banks, 1898 (Mxic);
 Clubiona comta C. L. Koch, 1839 (Europa, Rssia, frica del Nord);
 Clubiona concinna (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Clubiona congentilis Kulczyn'ski, 1913 (Europa fins a sia Central);
 Clubiona consensa Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona contaminata O. P.-Cambridge, 1872 (Israel);
 Clubiona contrita Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona convoluta Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona coreana Paik, 1990 (Rssia, Xina, Corea);
 Clubiona corrugata Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Clubiona corticalis (Walckenaer, 1802) (Europa fins a sia Central);
 Clubiona corticalis concolor Kulczyn'ski, 1897 (Hongria);
 Clubiona corticalis nigra Simon, 1878 (Europa);
 Clubiona crouxi Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Clubiona cycladata Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Clubiona cylindrata Liu i cols., 2007 (Xina);
 Clubiona damirkovaci Deeleman-Reinhold, 2001 (Malisia);
 Clubiona debilis Nicolet, 1849 (Xile);
 Clubiona decora Blackwall, 1859 (Madeira, Aores, Balcans);
 Clubiona deletrix O. P.-Cambridge, 1885 (ndia, Xina, Taiwan, Jap);
 Clubiona delicata Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona desecheonis Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Clubiona deterrima Strand, 1904 (Noruega);
 Clubiona didentata Zhang & Yin, 1998 (Xina);
 Clubiona dikita Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona diniensis Simon, 1878 (Portugal, Espanya, Frana, Alemanya);
 Clubiona distincta Thorell, 1887 (Myanmar);
 Clubiona diversa O. P.-Cambridge, 1862 (Palertic);
 Clubiona drassodes O. P.-Cambridge, 1874 (ndia, Bangladesh, Xina);
 Clubiona dubia O. P.-Cambridge, 1869 (Santa Helena);
 Clubiona dunini Mikhailov, 2003 (Rssia);
 Clubiona duoconcava Zhang & Hu, 1991 (Xina);
 Clubiona durbana Roewer, 1951 (Sud-frica);
 Clubiona dysia Gertsch, 1941 (EUA);
 Clubiona dysderiformis (Gurin, 1838) (Nova Guinea);
 Clubiona elaphines Urquhart, 1893 (Tasmnia);
 Clubiona ericius Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Clubiona eskovi Mikhailov, 1995 (Rssia);
 Clubiona estes Edwards, 1958 (EUA);
 Clubiona esuriens Thorell, 1897 (Myanmar);
 Clubiona evoronensis Mikhailov, 1995 (Rssia);
 Clubiona excavata (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);
 Clubiona excisa O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Clubiona ezoensis Hayashi, 1987 (Rssia, Jap);
 Clubiona facilis O. P.-Cambridge, 1910 (Anglaterra (introduda));
 Clubiona falcate Tang, Song & Zhu, 2005 (Xina);
 Clubiona filicata O. P.-Cambridge, 1874 (ndia, Bangladesh, Pakistan, Xina);
 Clubiona filoramula Zhang & Yin, 1998 (Xina);
 Clubiona flavocincta Nicolet, 1849 (Xile);
 Clubiona forcipa Yang, Song & Zhu, 2003 (Xina);
 Clubiona frisia Wunderlich & Schuett, 1995 (Europa fins a sia Central);
 Clubiona frutetorum L. Koch, 1867 (Europa fins a sia Central);
 Clubiona furcata Emerton, 1919 (Amrica del Nord, Rssia);
 Clubiona fusoidea Zhang, 1992 (Xina);
 Clubiona fuzhouensis Gong, 1985 (Xina);
 Clubiona gallagheri Barrion & Litsinger, 1995 (Indonsia);
 Clubiona genevensis L. Koch, 1866 (Palertic);
 Clubiona germanica Thorell, 1871 (Palertic);
 Clubiona gertschi Edwards, 1958 (EUA);
 Clubiona gilva O. P.-Cambridge, 1872 (Israel);
 Clubiona giulianetti Rainbow, 1898 (Nova Guinea);
 Clubiona glatiosa Saito, 1934 (Jap);
 Clubiona godfreyi Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Clubiona golovatchi Mikhailov, 1990 (Rssia, sia Central);
 Clubiona gongi Zhang i cols., 1997 (Xina);
 Clubiona governetonis Roewer, 1928 (Creta);
 Clubiona guianensis Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Clubiona haeinsensis Paik, 1990 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Clubiona haplotarsa Simon, 1910 (Sao Tom);
 Clubiona hatamensis (Thorell, 1891) (Nova Guinea);
 Clubiona haupti Tang, Song & Zhu, 2005 (Xina);
 Clubiona hedini Schenkel, 1936 (Xina);
 Clubiona helenae Mikhailov, 2003 (Rssia);
 Clubiona helva Simon, 1897 (Sud-frica);
 Clubiona heteroducta Zhang & Yin, 1998 (Xina);
 Clubiona heterosaca Yin i cols., 1996 (Xina);
 Clubiona hilaris Simon, 1878 (Europa);
 Clubiona hindu Deeleman-Reinhold, 2001 (Bali);
 Clubiona hitchinsi Saaristo, 2002 (Seychelles);
 Clubiona hoffmanni Schenkel, 1937 (Madagascar);
 Clubiona hugispaa Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona hugisva Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona hummeli Schenkel, 1936 (Rssia, Xina, Corea);
 Clubiona hundeshageni Strand, 1907 (Moluques);
 Clubiona huttoni Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona hwanghakensis Paik, 1990 (Corea);
 Clubiona hyrcanica Mikhailov, 1990 (Azerbaijan);
 Clubiona hysgina Simon, 1889 (ndia);
 Clubiona hystrix Berland, 1938 (Lesser Illes Sunda, Noves Hbrides);
 Clubiona iharai Ono, 1995 (Jap);
 Clubiona ikedai Ono, 1992 (Jap);
 Clubiona inaensis Hayashi, 1989 (Jap);
 Clubiona inquilina Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Clubiona insulana Ono, 1989 (Taiwan, Illes Ryukyu);
 Clubiona interjecta L. Koch, 1879 (Rssia, Monglia, Xina);
 Clubiona irinae Mikhailov, 1991 (Rssia, Xina, Corea);
 Clubiona janae Edwards, 1958 (EUA);
 Clubiona japonica L. Koch, 1878 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Clubiona japonicola Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia fins a Filipines, Indonsia);
 Clubiona jiulongensis Zhang, Yin & Kim, 1996 (Xina);
 Clubiona johnsoni Gertsch, 1941 (EUA, Canad);
 Clubiona jucunda (Karsch, 1879) (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Clubiona juvenis Simon, 1878 (Palertic);
 Clubiona kagani Gertsch, 1941 (EUA);
 Clubiona kaltenbachi Kritscher, 1966 (Nova Calednia);
 Clubiona kapataganensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona kasanensis Paik, 1990 (Corea, Jap);
 Clubiona kastoni Gertsch, 1941 (EUA, Canad, Alaska);
 Clubiona kasurensis Mukhtar & Mushtaq, 2005 (Pakistan);
 Clubiona katioryza Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona kayashimai Ono, 1994 (Taiwan);
 Clubiona kiboschensis Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Clubiona kigabensis Strand, 1915 (frica Oriental);
 Clubiona kimyongkii Paik, 1990 (Rssia, Xina, Corea);
 Clubiona kiowa Gertsch, 1941 (Amrica del Nord);
 Clubiona komissarovi Mikhailov, 1992 (Rssia, Corea);
 Clubiona kowong Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Clubiona krisisensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines, Borneo);
 Clubiona kropfi Zhang, Zhu & Song, 2003 (Xina);
 Clubiona kuanshanensis Ono, 1994 (Taiwan);
 Clubiona kularensis Marusik & Koponen, 2002 (Rssia);
 Clubiona kulczynskii Lessert, 1905 (Holrtic);
 Clubiona kumadaorum Ono, 1992 (Jap);
 Clubiona kunashirensis Mikhailov, 1990 (Rssia, Jap);
 Clubiona kurenshikovi Mikhailov, 1995 (Rssia);
 Clubiona kurilensis Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Clubiona kurosawai Ono, 1986 (Taiwan, Jap);
 Clubiona langei Mikhailov, 1991 (Rssia);
 Clubiona latericia Kulczyn'ski, 1926 (Rssia, Alaska);
 Clubiona laticeps O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Clubiona latitans Pavesi, 1883 (Etipia, Somlia);
 Clubiona laudabilis Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Clubiona laudata O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Clubiona lawrencei Roewer, 1951 (Sud-frica);
 Clubiona lena Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Jap);
 Clubiona leonilae Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona leptosa Zhang i cols., 1997 (Xina);
 Clubiona leucaspis Simon, 1932 (Oestern, Europa Central, Algria);
 Clubiona limpida Simon, 1897 (Sud-frica);
 Clubiona limpidella Strand, 1907 (Sud-frica);
 Clubiona linea Xie i cols., 1996 (Xina);
 Clubiona linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Clubiona lirata Yang, Song & Zhu, 2003 (Xina);
 Clubiona littoralis Banks, 1895 (EUA, Canad);
 Clubiona logunovi Mikhailov, 1990 (Rssia);
 Clubiona longipes Nicolet, 1849 (Xile);
 Clubiona luapalana Giltay, 1935 (Congo);
 Clubiona ludhianaensis Tikader, 1976 (ndia, Bangladesh);
 Clubiona lutescens Oestring, 1851 (Holrtic);
 Clubiona lyriformis Song & Zhu, 1991 (Xina);
 Clubiona maculata Roewer, 1951 (Queensland);
 Clubiona mahensis Simon, 1893 (Seychelles);
 Clubiona mandibularis Lucas, 1846 (Algria);
 Clubiona mandschurica Schenkel, 1953 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Clubiona manshanensis Zhu & An, 1988 (Xina);
 Clubiona maracandica Kroneberg, 1875 (Uzbekistan, Kashmir);
 Clubiona maritima L. Koch, 1867 (EUA, Canad, ndies Occidentals);
 Clubiona marmorata L. Koch, 1866 (Europa);
 Clubiona marna Roddy, 1966 (EUA);
 Clubiona marusiki Mikhailov, 1990 (Rssia);
 Clubiona maya Hayashi & Yoshida, 1991 (Jap);
 Clubiona maysangarta Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona mayumiae Ono, 1993 (Rssia, Corea, Jap);
 Clubiona mazandaranica Mikhailov, 2003 (Azerbaijan, Iran);
 Clubiona medog Zhang i cols., 2007 (Xina);
 Clubiona melanosticta Thorell, 1890 (Sumatra, Krakatoa, Nova Guinea);
 Clubiona melanothele Thorell, 1895 (Myanmar, Sumatra);
 Clubiona meraukensis Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Clubiona microsapporensis Mikhailov, 1990 (Rssia, Corea);
 Clubiona mikhailovi Deeleman-Reinhold, 2001 (Java);
 Clubiona mimula Chamberlin, 1928 (EUA, Canad);
 Clubiona minor Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Clubiona minuscula Nicolet, 1849 (Xile);
 Clubiona minuta Nicolet, 1849 (Xile);
 Clubiona mixta Emerton, 1890 (EUA, Canad);
 Clubiona modesta L. Koch, 1873 (Queensland);
 Clubiona moesta Banks, 1896 (EUA, Canad, Alaska, Xina);
 Clubiona moralis Song & Zhu, 1991 (Xina);
 Clubiona mordica O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Clubiona mujibari Biswas & Raychaudhuri, 1996 (Bangladesh);
 Clubiona munda Thorell, 1887 (Myanmar);
 Clubiona munis Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Clubiona mutata Gertsch, 1941 (EUA, Canad);
 Clubiona mutilata Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Clubiona mykolai Mikhailov, 2003 (Ucrana);
 Clubiona natalica Simon, 1897 (Sud-frica);
 Clubiona neglecta O. P.-Cambridge, 1862 (Palertic);
 Clubiona neglectoides Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Jap);
 Clubiona nemorum Ledoux, 2004 (Runion);
 Clubiona nenilini Mikhailov, 1995 (Rssia);
 Clubiona neocaledonica Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Clubiona newnani Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Clubiona nicholsi Gertsch, 1941 (EUA);
 Clubiona nicobarensis Tikader, 1977 (Illes Nicobar);
 Clubiona nigromaculosa Blackwall, 1877 (Seychelles, Runion);
 Clubiona nilgherina Simon, 1906 (ndia);
 Clubiona ningpoensis Schenkel, 1944 (Xina);
 Clubiona nollothensis Simon, 1910 (Nambia);
 Clubiona norvegica Strand, 1900 (Holrtic);
 Clubiona notabilis L. Koch, 1873 (Queensland);
 Clubiona obesa Hentz, 1847 (EUA, Canad);
 Clubiona odelli Edwards, 1958 (EUA);
 Clubiona odesanensis Paik, 1990 (Rssia, Xina, Corea);
 Clubiona ogatai Ono, 1995 (Jap);
 Clubiona oligerae Mikhailov, 1995 (Rssia);
 Clubiona opeongo Edwards, 1958 (Canad);
 Clubiona orientalis Mikhailov, 1995 (North Corea);
 Clubiona oteroana Gertsch, 1941 (EUA);
 Clubiona ovalis Zhang, 1991 (Xina);
 Clubiona pacifica Banks, 1896 (EUA, Canad, Alaska);
 Clubiona pahilistapyasea Barrion & Litsinger, 1995 (Tailndia, Borneo, Filipines);
 Clubiona paiki Mikhailov, 1991 (Rssia);
 Clubiona pala Deeleman-Reinhold, 2001 (Moluques);
 Clubiona pallidula (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Clubiona pantherina Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Clubiona papillata Schenkel, 1936 (Rssia, Xina, Corea);
 Clubiona papuana Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Clubiona paralena Mikhailov, 1995 (North Corea);
 Clubiona parallela Hu & Li, 1987 (Xina);
 Clubiona parallelos Yin i cols., 1996 (Xina);
 Clubiona paranghinlalakirta Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona parangunikarta Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona parconcinna Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia, Borneo);
 Clubiona parvula Saito, 1933 (Jap);
 Clubiona pashabhaii Patel & Patel, 1973 (ndia);
 Clubiona peculiaris L. Koch, 1873 (Nova Zelanda);
 Clubiona phansa Strand, 1911 (Illes Aru);
 Clubiona phragmitis C. L. Koch, 1843 (Palertic);
 Clubiona phragmitoides Schenkel, 1963 (Xina);
 Clubiona picturata Deeleman-Reinhold, 2001 (Bali);
 Clubiona pikei Gertsch, 1941 (EUA, Canad);
 Clubiona plumbi Gertsch, 1941 (EUA);
 Clubiona pogonias Simon, 1906 (ndia);
 Clubiona pomoa Gertsch, 1941 (EUA);
 Clubiona pongolensis Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Clubiona pototanensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona praematura Emerton, 1909 (Amrica del Nord, Rssia);
 Clubiona procera Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Clubiona procteri Gertsch, 1941 (EUA);
 Clubiona producta Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona propinqua L. Koch, 1879 (Rssia, North Corea);
 Clubiona proszynskii Mikhailov, 1995 (North Corea);
 Clubiona pruvotae Berland, 1930 (Nova Calednia);
 Clubiona pseudogermanica Schenkel, 1936 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Clubiona pseudomaxillata Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Clubiona pseudominor Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Clubiona pseudoneglecta Wunderlich, 1994 (Europa fins a sia Central);
 Clubiona pseudosaxatilis Mikhailov, 1992 (Rssia, Kazakhstan);
 Clubiona pseudosimilis Mikhailov, 1990 (Rssia, sia Central);
 Clubiona pseudopteroneta Raven & Stumkat, 2002 (Queensland);
 Clubiona pterogona Yang, Song & Zhu, 2003 (Xina);
 Clubiona pteronetoides Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Clubiona puera Nicolet, 1849 (Xile);
 Clubiona pupillaris Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Clubiona pupula Thorell, 1897 (Myanmar);
 Clubiona pygmaea Banks, 1892 (EUA, Canad);
 Clubiona pyrifera Schenkel, 1936 (Xina);
 Clubiona quebecana Dondale & Redner, 1976 (EUA, Canad);
 Clubiona qini Tang, Song & Zhu, 2005 (Xina);
 Clubiona qiyunensis Xu, Yang & Song, 2003 (Xina);
 Clubiona rainbowi Roewer, 1951 (Illa Lord Howe);
 Clubiona ramoiensis (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Clubiona rava Simon, 1886 (Senegal);
 Clubiona reclEUA O. P.-Cambridge, 1863 (Palertic);
 Clubiona rethymnonis Roewer, 1928 (Creta);
 Clubiona revillioidi Lessert, 1936 (Sud-frica, Mozambique);
 Clubiona rhododendri Barrows, 1945 (EUA);
 Clubiona rileyi Gertsch, 1941 (EUA);
 Clubiona riparia L. Koch, 1866 (Rssia, Monglia, Xina, Jap, Amrica del Nord);
 Clubiona risbeci Berland, 1930 (Nova Calednia);
 Clubiona rivalis Pavesi, 1883 (Etipia);
 Clubiona robusta L. Koch, 1873 (Austrlia);
 Clubiona roeweri Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Clubiona rosserae Locket, 1953 (Palertic);
 Clubiona rostrata Paik, 1985 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Clubiona rothschildi Berland, 1922 (Etipia);
 Clubiona ruandana Strand, 1916 (frica Oriental);
 Clubiona ruffoi Caporiacco, 1940 (Itlia);
 Clubiona rumpiana Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Clubiona rybini Mikhailov, 1992 (Kazakhstan, Kyrgyzstan);
 Clubiona ryukyuensis Ono, 1989 (Illes Ryukyu);
 Clubiona saltitans Emerton, 1919 (EUA, Canad);
 Clubiona saltuum Kulczyn'ski, 1898 (ustria);
 Clubiona samoensis Berland, 1929 (Samoa, Tahit, Rapa);
 Clubiona sapporensis Hayashi, 1986 (Rssia, Corea, Jap);
 Clubiona saurica Mikhailov, 1992 (Kazakhstan);
 Clubiona savesi Berland, 1930 (Nova Calednia);
 Clubiona saxatilis L. Koch, 1866 (Europa);
 Clubiona scandens Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Clubiona scatula Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona scenica Nicolet, 1849 (Xile);
 Clubiona semicircularis Tang, Song & Zhu, 2005 (Xina);
 Clubiona sertungensis Hayashi, 1996 (Krakatoa);
 Clubiona shillongensis Majumder & Tikader, 1991 (ndia);
 Clubiona sichotanica Mikhailov, 2003 (Rssia);
 Clubiona sigillata Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Clubiona silvestris Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Clubiona similis L. Koch, 1867 (Palertic);
 Clubiona sjostedti Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Clubiona sjostedti spinigera Lessert, 1921 (frica Oriental);
 Clubiona sopaikensis Paik, 1990 (Rssia, Corea);
 Clubiona sparassella Strand, 1909 (Sud-frica);
 Clubiona spiralis Emerton, 1909 (EUA, Canad);
 Clubiona stagnatilis Kulczyn'ski, 1897 (Palertic);
 Clubiona stiligera Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Clubiona straminea O. P.-Cambridge, 1872 (Israel);
 Clubiona subborealis Mikhailov, 1992 (Rssia);
 Clubiona submaculata (Thorell, 1891) (Illes Nicobar);
 Clubiona subnotabilis Strand, 1907 (Austrlia);
 Clubiona subparallela Zhang i cols., 2007 (Xina);
 Clubiona subrostrata Zhang & Hu, 1991 (Xina);
 Clubiona subsultans Thorell, 1875 (Palertic);
 Clubiona subtilis L. Koch, 1867 (Palertic);
 Clubiona subtrivialis Strand, 1906 (Etipia, frica Oriental);
 Clubiona sulla Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Clubiona tabupumensis Petrunkevitch, 1914 (Myanmar);
 Clubiona taiwanica Ono, 1994 (Taiwan);
 Clubiona tanikawai Ono, 1989 (Taiwan, Illes Ryukyu);
 Clubiona tateyamensis Hayashi, 1989 (Jap);
 Clubiona tenera (Thorell, 1890) (Sumatra, Java);
 Clubiona ternatensis (Thorell, 1881) (Moluques);
 Clubiona terrestris Oestring, 1851 (Europa);
 Clubiona thorelli Roewer, 1951 (Sumatra);
 Clubiona tiantongensis Zhang, Yin & Kim, 1996 (Xina);
 Clubiona tikaderi Majumder & Tikader, 1991 (ndia);
 Clubiona tongdaoensis Zhang i cols., 1997 (Xina);
 Clubiona topakea Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona torta Forster, 1979 (Nova Zelanda);
 Clubiona tortuosa Zhang & Yin, 1998 (Xina);
 Clubiona transbaicalica Mikhailov, 1992 (Rssia);
 Clubiona transversa Zhang & Yin, 1998 (Xina);
 Clubiona trivialis C. L. Koch, 1843 (Holrtic);
 Clubiona tsurEUAkii Hayashi, 1987 (Rssia, Jap);
 Clubiona uenoi Ono, 1986 (Jap);
 Clubiona umbilensis Lessert, 1923 (Sud-frica);
 Clubiona unanoa Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona unikarta Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona upoluensis Marples, 1964 (Samoa);
 Clubiona vachoni Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Clubiona vacuna L. Koch, 1873 (Nova Guinea, Queensland);
 Clubiona valens Simon, 1897 (Sud-frica);
 Clubiona vegeta Simon, 1918 (Europa, sia Central, frica del Nord, Illes Canries);
 Clubiona venatoria Rainbow & Pulleine, 1920 (Illa Lord Howe);
 Clubiona venEUAe Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona venusta Paik, 1985 (Corea);
 Clubiona Victriaensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona vigil Karsch, 1879 (Rssia, Corea, Jap);
 Clubiona vigillella Strand, 1918 (Jap);
 Clubiona violaceovittata Schenkel, 1936 (Xina);
 Clubiona viridula Ono, 1989 (Tailndia, Illes Ryukyu, Lesser Illes Sunda);
 Clubiona wolongica Zhu & An, 1999 (Xina);
 Clubiona wunderlichi Mikhailov, 1992 (Monglia);
 Clubiona yaginumai Hayashi, 1989 (Taiwan, Jap);
 Clubiona yangmingensis Hayashi & Yoshida, 1993 (Taiwan);
 Clubiona yaroslavi Mikhailov, 2003 (Rssia);
 Clubiona yasudai Ono, 1991 (Jap);
 Clubiona yoshidai Hayashi, 1989 (Jap);
 Clubiona zacharovi Mikhailov, 1991 (Rssia, Corea);
 Clubiona zandstrai Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Clubiona zhangmuensis Hu & Li, 1987 (Xina);
 Clubiona zhui Xu, Yang & Song, 2003 (Xina);
 Clubiona zilla Dnitz & Strand, 1906 (Jap);
 Clubiona zimmermanni Marples, 1964 (Samoa);
 Clubiona zyuzini Mikhailov, 1995 (Rssia);

 Clubionina . 
Berland, 1947
 Clubionina pallida Berland, 1947 (St. Paul);

 Dorymetaecus . 
Rainbow, 1920
 Dorymetaecus spinnipes Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);

 Elaver . 
O. P.-Cambridge, 1898
 Elaver achuca (Roddy, 1966) (EUA);
 Elaver barroana (Chickering, 1937) (Panam);
 Elaver brevipes (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Elaver calcarata (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Elaver carlota (Bryant, 1940) (Cuba);
 Elaver chisosa (Roddy, 1966) (EUA);
 Elaver crinophora (Franganillo, 1934) (Cuba);
 Elaver crocota (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Elaver cubana (Roewer, 1951) (Cuba);
 Elaver depuncta O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Elaver dorotheae (Gertsch, 1935) (EUA);
 Elaver elaver (Bryant, 1940) (Cuba);
 Elaver excepta (L. Koch, 1866) (EUA, Canad, ndies Occidentals);
 Elaver exempta (Gertsch & Davis, 1940) (Mxic);
 Elaver grandivulva (Mello-Leito, 1930) (Brasil);
 Elaver hortoni (Chickering, 1937) (Panam);
 Elaver implicata (Gertsch, 1941) (Hispaniola);
 Elaver juana (Bryant, 1940) (Cuba);
 Elaver kawitpaaia (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Elaver kohlsi (Gertsch & Jellison, 1939) (EUA);
 Elaver languida (Gertsch, 1941) (Costa Rica);
 Elaver linguata (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Guatemala);
 Elaver lutescens (Schmidt, 1971) (Panam fins a Brasil);
 Elaver madera (Roddy, 1966) (EUA);
 Elaver mulaiki (Gertsch, 1935) (EUA);
 Elaver multinotata (Chickering, 1937) (Panam);
 Elaver orvillei (Chickering, 1937) (Panam);
 Elaver placida O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Elaver portoricensis (Petrunkevitch, 1930) (Puerto Rico);
 Elaver quadrata (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Elaver richardi (Gertsch, 1941) (Hondures);
 Elaver sericea O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic, Panam);
 Elaver sigillata (Petrunkevitch, 1925) (Panam);
 Elaver simplex (O. P.-Cambridge, 1896) (Guatemala);
 Elaver tenera (Franganillo, 1935) (Cuba);
 Elaver tenuis (Franganillo, 1935) (Cuba);
 Elaver texana (Gertsch, 1933) (EUA);
 Elaver tigrinella (Roewer, 1951) (Mxic, Costa Rica);
 Elaver tricuspis (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Guatemala);
 Elaver tristani (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Elaver tumivulva (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Elaver turongdaliriana (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Elaver valvula (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Panam fins a Brasil, Cuba);
 Elaver vulnerata (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Elaver wheeleri (Roewer, 1933) (Mxic);

 Malamatidia . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Malamatidia bohorokensis Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra, Borneo);
 Malamatidia thorelli Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Malamatidia vethi Deeleman-Reinhold, 2001 (Malisia, Borneo);

 Matidia . 
Thorell, 1878
 Matidia bipartita Deeleman-Reinhold, 2001 (Moluques);
 Matidia calcarata Thorell, 1878 (Amboina);
 Matidia chlora Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Matidia flagellifera Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Matidia incurvata Reimoser, 1934 (ndia);
 Matidia mas Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Matidia muju Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Matidia paranga (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Matidia simia Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi);
 Matidia simplex Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Matidia trinotata Thorell, 1890 (Malisia);
 Matidia virens Thorell, 1878 (Moluques, Sulawesi);
 Matidia viridissima Strand, 1911 (Illes Aru);

 Nusatidia . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Nusatidia aeria (Simon, 1897) (Borneo);
 Nusatidia bimaculata (Simon, 1897) (Sri Lanka);
 Nusatidia borneensis Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra, Borneo);
 Nusatidia camouflata Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Nusatidia javana (Simon, 1897) (Java, Krakatoa);
 Nusatidia luzonica (Simon, 1897) (Filipines);
 Nusatidia manipisea (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Nusatidia melanobursa Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Nusatidia rama Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Nusatidia snazelli Deeleman-Reinhold, 2001 (Java, Sumatra);

 Pristidia . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Pristidia longistila Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Pristidia prima Deeleman-Reinhold, 2001 (Malisia, Sumatra, Java);
 Pristidia secunda Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Pristidia viridissima Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia fins a Borneo);

 Pteroneta . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Pteroneta saltans Deeleman-Reinhold, 2001 (Malisia, Borneo, Sulawesi, Lesser Illes Sunda);
 Pteroneta spinosa Raven & Stumkat, 2002 (Queensland);
 Pteroneta tertia Deeleman-Reinhold, 2001 (Singapur, Borneo, Sulawesi);
 Pteroneta ultramarina (Ono, 1989) (Illes Ryukyu);

 Scopalio . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Scopalio verrens Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);

 Simalio . 
Simon, 1897
 Simalio aurobindoi Patel & Reddy, 1991 (ndia);
 Simalio biswasi Majumder & Tikader, 1991 (ndia);
 Simalio castaneiceps Simon, 1906 (ndia);
 Simalio lucorum Simon, 1906 (Sri Lanka);
 Simalio percomis Simon, 1906 (ndia);
 Simalio petilus Simon, 1897 (Filipines);
 Simalio phaeocephalus Simon, 1906 (Sri Lanka);
 Simalio rubidus Simon, 1897 (Trinidad);

 Tixcocoba . 
Gertsch, 1977
 Tixcocoba maya Gertsch, 1977 (Mxic);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Clubinid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166622" title="Air Boarder 64" nonfiltered="3152" processed="3139" dbindex="68170">


Air Boarder 64 s un videojoc de curses amb monopatins del futur per la Nintendo 64 llanat el 1998. Va ser llanat sota el nom de AirBoardin' USA a l'Amrica del Nord per ASCII Entertainment, per va ser cancellat.

 Enllaos externs .
  Imatges, notcies i comentaris a GameFAQs;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166624" title="Usall" nonfiltered="3153" processed="3140" dbindex="68171">


Usall (Mai de Montcal), entitat de poblaci de Mai de Montcal.
Usall (Porqueres), entitat de poblaci de Porqueres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166625" title="Nicolau III" nonfiltered="3154" processed="3141" dbindex="68172">

Nicolau III (Roma, 1215 -   22 d'agost de 1280) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1277 al 1280.

De nom Giovanni Gaetano Orsini, va ser el primer papa que la famlia Orsini en arribar a la cadira Sant Pere. Nomenat cardenal diaca de Sant Nicolau pel papa Innocenci IV, va passar a exercir com a protector dels franciscans en el pontificat d'Alexandre IV i inquisidor general amb Urb IV. Sota el pontificat de Joan XXI va ser nomenat cardenal arxipreste de Sant Pere.

 Escollit Papa grcies a l'influncia de la seva poderosa famlia, el seu breu pontificat es va caracteritzar pels seus intents de reforar la posici de l'Esglsia davant els prnceps europeus. Aix, en 1278, va concloure un concordat amb l'emperador Rodolf d'Habsburg per qui els territoris de la Romanya i de l'exarcat de Ravena es van reconixer com a pontificis. Aquell mateix any va promulgar un constituci per la que es va establir que els senadors i funcionaris municipals havien de ser elegits exclusivament entre ciutadans romans.

Per solucionar les disputes existents al si dels franciscans sobre l'abast de la regla de pobresa, va publicar en 1279 la butlla Exiit qui seminat establint l'observana pels membres de l'Ordre d'una estricta pobresa.

Va morir el 22 d'agost de 1280 vctima d'una apoplexia.

 A la seva obra La Divina Comdia, Dante va situar a Nicolau III a l'Infern al costat dels simonacs.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a Rosa composita (La rosa composta), citaci que fa referncia que al seu escut d'armes apareix una rosa i al fet que va ser sobrenomenat "el compost".

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166627" title="Llista d'espcies de zodrids" nonfiltered="3155" processed="3142" dbindex="68173">

Aquesta s la llista d'espcies de zodrids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 72 gneres i 828 espcies; d'elles, 114 pertanyen al gnere Zodarion i 88 al Storena. La seva distribuci s fora extensa, trobant-se en una gran part del planeta, exceptuant tota la zona septentrional i tamb part de l'sia Oriental.

Degut a l'extensi del llistat l'article s'ha dividit en dues parts d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
 Llista d'espcies de zodrids (A-L);
 Llista d'espcies de zodrids (M-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Zodrid;
 Llista de gneres de zodrids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166628" title="ASCII (empresa)" nonfiltered="3156" processed="3143" dbindex="68174">
 s una empresa editorial amb seu a Tquio, Jap, i que va jugar un paper important en la creaci de estndards del sistema MSX. Aquesta s subsidiria de Kadokawa Holdings, Inc., i membre del grup Kadokawa.

La publicaci principal de la companyia s la revista d'informtica ASCII, una de les revistes ms antigues i prestigioses, especialment al Jap.

 Histria .

ASCII va ser fundada per Kazuhiko Nishi en uni amb l'executiu de NEC, Kazuya Watanabe per crear el MSX, el primer ordinador personal pel mercat japons.

Els primers treballs d'ASCII es centraven principalment en la creaci i desenvolupament de maquinari. Desprs va augmentar en la popularitat dels sistemes de videojocs casolans en els anys 1980, ASCII va inclinar la seva atenci al desenvolupament i publicaci de programari per les consoles ms populars com la Nintendo Entertainment System i la Sega Genesis. 

ASCII es va fer tan popular en el mercat de programari que va estendre el seu mercat i al 1991 va crear una empresa satllit als Estats Units sota el nom d'ASCII Entertainment. 

Poc desprs el mercat japons d'ASCII va anar declinant mentre anava augmentant als EUA. En enfocar-se en desenvolupar pel mercat d'entreteniment interactiu als EUA l'empresa va crear Agetec ("Ascii Game Entertainment TEChnology"), la qual cosa, es va convertir al 1998 en una corporaci independent i l'any segent en una editorial completament independent.


Al mar del 2002, ASCII va cessar el desenvolupament i la publicaci de videojocs en el mercat japons. Ara l'empresa s'enfoca en el desenvolupament de tecnologies de la informaci i la comunicaci i en la publicaci de revistes especialitzades d'informtica. Tanmateix, abans d'aturar el desenvolupament de videojocs, l'empresa es va dividir i va crear la casa editorial i desenvolupadora independent coneguda com Media Leaves, Inc..


 Enllaos externs .
  ASCII Corporation;
  ASCii Corporation a MobyGames;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166633" title="La Novella" nonfiltered="3157" processed="3144" dbindex="68175">
La Novella (La Novla en occit i Port-la-Nouvelle en francs) s una poblaci francesa de 5.000 habitants, a 45 quilmetres al nord de Perpiny, i a 238 de Barcelona.

El seu port s un terminal petrolier important. La seva platja s famosa per la seva bellesa amb vista al Canig i a l'Albera en la llunyania.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166634" title="David II d'Esccia" nonfiltered="3158" processed="3145" dbindex="68176">

David II d'Esccia  (5 de mar, 1324   22 de febrer, 1371) fou rei d'Esccia, fill del rei Robert the Bruce i de la seva segona esposa, Elisabet de Burgh (m. 1327), va nixer al palau de Dunfermline, Fife. A la mort del seu pare fou coronat rei a Scone.

Des del comenament del seu regnat hagu de lluitar contra el pretendent Eduard Balliol, qui desembarc a Scone el 1332 i el venc a Dupplin Mor amb suport angls, aprofitant la seva minoria d edat. Ms tard el venc a Halidon Hill (1333) i ocup bona part del pas; l oblig a signar amb el rei Eduard III d'Anglaterra el Tractat de Newcastle, pel qual els cedia els Lothians, Berwick, Peebles, Selkirk, Roxburgh i Dunfries i havia de marxar a Frana. Per va tornar el 1341 i expuls al pretendent. Els anglesos el venceren a Neville's Cross el 1346, i hagu de suportar revoltes de nobles fins el 1357.  

Durant el seu regnat es form definitivament el parlament escocs, per la centralitzaci perill a causa del feudalisme i del separatisme tribal dels Highlands. Durant bona part del seu regnat fou regent el Senescal del Regne, Robert Stuard, qui va conquerir per al rei Perth (1339) i Edimburg (1344) als partidaris d Eduard Balliol i el va fer guanyar posici dins el poder. Va morir sense fills i amb ell es va acabar la Casa de Bruce.

Referncies.
 David Nash Ford (2004). Royal Berkshire History: David II, King of Scots (1324-1371).
 John of Fordun (1871 72). Chronica gentis Scotorum, edited by W. F. Skene. Edinburgh.
 J. H. Burton. (1905). History of Scotland, vol. ii. Edinburgh.
 Andrew Lang. (1900). History of Scotland, vol. i. Edinburgh.
 Andrew of Wyntoun. (1872 79). The orygynale cronykil of Scotland, edited by D. Laing Edinburgh.

Lectures.
 Michael Brown. (2004). The Wars of Scotland, 1214 1371. The New Edinburgh History of Scotland, volume 4. Edinburgh: Edinburgh University Press.
 Ranald Nicholson. (1975)., Scotland. The Later Middle Ages. Edinburgh: Mercat Press.
 Michael Penman. (2003). David II, 1329 71: The Bruce Dynasty in Scotland. East Linton: Tuckwell Press.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166635" title="Llista d'espcies de zodrids (A-L)" nonfiltered="3159" processed="3146" dbindex="68177">
Llista d'espcies de zodrids, per ordre alfabtic, de la lletra A a la L, descrites fins al fins el 2 novembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies de zodrids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies de zodrids (M-Z).





A.
Akyttara.
Akyttara Jocqu, 1987
 Akyttara akagera Jocqu, 1987 (Rwanda);
 Akyttara homunculus Jocqu, 1991 (Botswana);
 Akyttara mahnerti Jocqu, 1987 (Kenya);
 Akyttara odorocci Ono, 2004 (Vietnam);
 Akyttara ritchiei Jocqu, 1987 (Kenya);

Amphiledorus.
Amphiledorus Jocqu & Bosmans, 2001
 Amphiledorus adonis Jocqu & Bosmans, 2001 (Portugal);
 Amphiledorus balnearius Jocqu & Bosmans, 2001 (Espanya, Algria);
 Amphiledorus histrionicus (Simon, 1884) (Algria, Tunsia);
 Amphiledorus ungoliantae Pekr & Cardoso, 2005 (Portugal);

Antillorena.
Antillorena Jocqu, 1991
 Antillorena polli (Simon, 1887) (Antilles Petites);

Asceua.
Asceua Thorell, 1887
 Asceua amabilis Thorell, 1897 (Myanmar);
 Asceua bimaculata (Simon, 1904) (Vietnam);
 Asceua cingulata (Simon, 1905) (ndia);
 Asceua elegans Thorell, 1887 (Myanmar);
 Asceua expugnatrix Jocqu, 1995 (Territori del Nord, Queensland);
 Asceua gruezoi Barrion & Litsinger, 1992 (Filipines);
 Asceua heliophila (Simon, 1893) (Filipines);
 Asceua japonica (Bsenberg & Strand, 1906) (Jap);
 Asceua jianfeng Song & Kim, 1997 (Xina);
 Asceua kunming Song & Kim, 1997 (Xina);
 Asceua lejeunei Jocqu, 1991 (Congo);
 Asceua menglun Song & Kim, 1997 (Xina);
 Asceua piperata Ono, 2004 (Vietnam);
 Asceua radiosa Jocqu, 1986 (Illes Comoro);
 Asceua septemmaculata (Simon, 1893) (Cambodia);
 Asceua similis Song & Kim, 1997 (Xina);
 Asceua torquata (Simon, 1909) (Vietnam);
 Asceua wallacei Bosmans & Hillyard, 1990 (Sulawesi);
 Asceua zodarionina (Simon, 1907) (Guinea-Bissau);

Aschema.
Aschema Jocqu, 1991
 Aschema madagascariensis (Strand, 1907) (Madagascar);
 Aschema pallida Jocqu, 1991 (Madagascar);

Asteron.
Asteron Jocqu, 1991
 Asteron biperforatum Jocqu & Baehr, 2001 (Queensland);
 Asteron grayi Jocqu & Baehr, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Asteron hunti Jocqu & Baehr, 2001 (Nova Galles del Sud, Territori de la Capital Austrliana);
 Asteron inflatum Jocqu & Baehr, 2001 (Victria);
 Asteron quintum Jocqu & Baehr, 2001 (Victria);
 Asteron reticulatum Jocqu, 1991 (Queensland, Nova Galles del Sud. Victria, Tasmnia);
 Asteron tasmaniense Jocqu & Baehr, 2001 (Tasmnia);
 Asteron zabkai Jocqu & Baehr, 2001 (Nova Galles del Sud);

Australutica.
Australutica Jocqu, 1995
 Australutica manifesta Jocqu, 1995 (Sud d Austrlia);
 Australutica moreton Jocqu, 1995 (Queensland);
 Australutica quaerens Jocqu, 1995 (Sud d Austrlia);
 Australutica xystarches Jocqu, 1995 (Sud d Austrlia);

B.
Basasteron.
Basasteron Baehr, 2003
 Basasteron leucosemum (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);

C.
Caesetius.
Caesetius Simon, 1893
 Caesetius bevisi (Hewitt, 1916) (Sud-frica);
 Caesetius biprocessiger (Lawrence, 1952) (Sud-frica);
 Caesetius fagei (Lawrence, 1936) (Sud-frica);
 Caesetius flavoplagiatus Simon, 1910 (Nambia, Sud-frica);
 Caesetius globicoxis (Lawrence, 1942) (Sud-frica);
 Caesetius inflatus Jocqu, 1991 (Mozambique, Malawi, Sud-frica);
 Caesetius murinus Simon, 1893 (Sud-frica);
 Caesetius politus (Simon, 1893) (Sud-frica);
 Caesetius rosei (Bacelar, 1953) (Mozambique);
 Caesetius schultzei Simon, 1910 (Sud-frica);
 Caesetius spenceri (Pocock, 1900) (Sud-frica);

Capheris.
Capheris Simon, 1893
 Capheris apophysalis Lawrence, 1928 (Nambia);
 Capheris approximata (Karsch, 1878) (Sud-frica);
 Capheris cordivulva Lawrence, 1928 (Nambia);
 Capheris crassimana (Simon, 1887) (Nambia);
 Capheris decorata Simon, 1904 (Sud-frica);
 Capheris escheri Reimoser, 1934 (ndia);
 Capheris falconeri (Caporiacco, 1949) (Kenya);
 Capheris fitzsimonsi Lawrence, 1936 (frica Meridional);
 Capheris giltayi (Lessert, 1929) (Congo);
 Capheris haematilis Simon, 1910 (Nambia);
 Capheris kunenensis Lawrence, 1927 (Nambia);
 Capheris langi Lawrence, 1936 (frica Meridional);
 Capheris maculata (Marx, 1893) (Congo, Tanznia);
 Capheris nitidiceps Simon, 1905 (ndia);
 Capheris septemguttata (Simon, 1907) (frica Occidental);
 Capheris stillata Simon, 1905 (ndia);
 Capheris transvaalica Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Capheris vandami (Hewitt, 1916) (Sud-frica);

Cavasteron.
Cavasteron Baehr & Jocqu, 2000
 Cavasteron agelenoides Baehr & Jocqu, 2000 (Queensland);
 Cavasteron atriceps Baehr & Jocqu, 2000 (Sud d Austrlia);
 Cavasteron crassicalcar Baehr & Jocqu, 2000 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Cavasteron exquisitum Baehr & Jocqu, 2000 (Sud d Austrlia, Queensland);
 Cavasteron guttulatum Baehr & Jocqu, 2000 (Sud d Austrlia);
 Cavasteron index Baehr & Jocqu, 2000 (Territori del Nord);
 Cavasteron lacertae Baehr & Jocqu, 2000 (Territori del Nord, Sud d Austrlia, Queensland);
 Cavasteron margaretae Baehr & Jocqu, 2000 (Oest d Austrlia);
 Cavasteron martini Baehr & Jocqu, 2000 (Oest d Austrlia);
 Cavasteron mjoebergi Baehr & Jocqu, 2000 (Oest d Austrlia);
 Cavasteron tenuicalcar Baehr & Jocqu, 2000 (Oest d Austrlia);
 Cavasteron triunguis Baehr & Jocqu, 2000 (Queensland);

Chariobas.
Chariobas Simon, 1893
 Chariobas armatissimus Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Chariobas cylindraceus Simon, 1893 (Costa d Ivori, Gabon, Congo, Angola);
 Chariobas decoratus Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Chariobas lineatus Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Chariobas mamillatus Strand, 1909 (Sud-frica);
 Chariobas navigator Strand, 1909 (Sud-frica);
 Chariobas subtropicalis Lawrence, 1952 (Sud-frica);

Chilumena.
Chilumena Jocqu, 1995
 Chilumena baehrorum Jocqu, 1995 (Territori del Nord);
 Chilumena reprobans Jocqu, 1995 (Oest d Austrlia);

Cicynethus.
Cicynethus Simon, 1910
 Cicynethus acanthopus Simon, 1910 (Nambia);
 Cicynethus floriumfontis Jocqu, 1991 (Sud-frica);
 Cicynethus peringueyi (Simon, 1893) (Sud-frica);

Colima.
Colima Jocqu & Baert, 2006
 Colima colima Jocqu & Baert, 2006 (Mxic);
 Colima manzanillo Jocqu & Baert, 2006 (Mxic);

Cryptothele.
Cryptothele L. Koch, 1872
 Cryptothele alluaudi Simon, 1893 (Seychelles);
 Cryptothele ceylonica O. P.-Cambridge, 1877 (Sri Lanka);
 Cryptothele collina Pocock, 1901 (ndia);
 Cryptothele cristata Simon, 1884 (Unknown);
 Cryptothele doreyana Simon, 1890 (Nova Guinea, Queensland);
 Cryptothele marchei Simon, 1890 (Nova Calednia, Mariana);
 Cryptothele sundaica Thorell, 1890 (Singapur, Sumatra, Java);
 Cryptothele sundaica amplior Kulczyn'ski, 1911 (Illes Sunda);
 Cryptothele sundaica javana Kulczyn'ski, 1911 (Java);
 Cryptothele verrucosa L. Koch, 1872 (Samoa, Fiji);

Cybaeodamus.
Cybaeodamus Mello-Leito, 1938
 Cybaeodamus enigmaticus (Mello-Leito, 1939) (Argentina);
 Cybaeodamus lycosoides (Nicolet, 1849) (Xile);
 Cybaeodamus nigrovittatus Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Cybaeodamus ornatus Mello-Leito, 1938 (Per, Argentina, Uruguai);
 Cybaeodamus pallidus (Mello-Leito, 1943) (Argentina);
 Cybaeodamus rastellifer (Mello-Leito, 1940) (Argentina);
 Cybaeodamus scottae Mello-Leito, 1941 (Argentina);

Cydrela.
Cydrela Thorell, 1873
 Cydrela albopilosa Simon & Fage, 1922 (frica Oriental);
 Cydrela biunguis Strand, 1913 (Central frica);
 Cydrela brunnea Marx, 1893 (Congo);
 Cydrela decidua Dankittipakul & Jocqu, 2006 (Tailndia);
 Cydrela friedlanderae Hewitt, 1914 (Sud-frica);
 Cydrela insularis (Pocock, 1899) (Socotra);
 Cydrela kenti Lessert, 1933 (Angola);
 Cydrela linzhiensis (Hu, 2001) (Xina);
 Cydrela multipunctata Berland, 1919 (frica Oriental);
 Cydrela nasuta Lessert, 1936 (Mozambique);
 Cydrela otavensis Lawrence, 1928 (Nambia);
 Cydrela pristina Dankittipakul & Jocqu, 2006 (Tailndia);
 Cydrela schoemanae Jocqu, 1991 (Sud-frica);
 Cydrela spinifrons Hewitt, 1915 (Sud-frica);
 Cydrela spinimana Pocock, 1898 (Sud-frica);
 Cydrela stigmatica (Simon, 1876) (Zanzbar);
 Cydrela unguiculata (O. P.-Cambridge, 1870) (Sud-frica);

Cyrioctea.
Cyrioctea Simon, 1889
 Cyrioctea aschaensis Schiapelli & Gerschman, 1942 (Argentina);
 Cyrioctea calderoni Platnick, 1986 (Xile);
 Cyrioctea cruz Platnick, 1986 (Xile);
 Cyrioctea griswoldorum Platnick & Jocqu, 1992 (Nambia);
 Cyrioctea hirsuta Platnick & Griffin, 1988 (Nambia);
 Cyrioctea marken Platnick & Jocqu, 1992 (Sud-frica);
 Cyrioctea mauryi Platnick, 1986 (Xile);
 Cyrioctea namibensis Platnick & Griffin, 1988 (Nambia);
 Cyrioctea raveni Platnick & Griffin, 1988 (Queensland);
 Cyrioctea spinifera (Nicolet, 1849) (Xile);
 Cyrioctea whartoni Platnick & Griffin, 1988 (Nambia);

D.
Diores.
Diores Simon, 1893
 Diores annetteae Jocqu, 1990 (Sud-frica);
 Diores anomalus Jocqu, 1990 (Madagascar);
 Diores auricula Tucker, 1920 (Zimbabwe, Sud-frica);
 Diores bifurcatus Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Diores bivattatus Simon, 1893 (Sud-frica);
 Diores bouilloni Benoit, 1965 (Congo);
 Diores brevis Jocqu, 1990 (Kenya);
 Diores capensis Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Diores chelinda Jocqu, 1990 (Malawi);
 Diores cognatus O. P.-Cambridge, 1904 (Sud-frica);
 Diores damara Jocqu, 1990 (Nambia);
 Diores decipiens Jocqu, 1990 (Sud-frica);
 Diores delesserti Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Diores delicatulus Lawrence, 1936 (Botswana, Zimbabwe);
 Diores dowsetti Jocqu, 1990 (Sud-frica);
 Diores druryi Tucker, 1920 (Nambia);
 Diores femoralis Jocqu, 1990 (Sud-frica);
 Diores filomenae Jocqu, 2003 (Illes Comoro);
 Diores geraerti Jocqu, 1990 (Camerun, Congo);
 Diores godfreyi Hewitt, 1919 (Sud-frica);
 Diores griswoldorum Jocqu, 1990 (Nambia);
 Diores immaculatus Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Diores initialis Jocqu, 1990 (Kenya, Tanznia);
 Diores jonesi Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Diores kenyae Berland, 1919 (Kenya);
 Diores kibonotensis Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Diores leleupi Jocqu, 1990 (Sud-frica);
 Diores lemaireae Jocqu, 1990 (Malawi);
 Diores lesserti Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Diores magicus Jocqu & Dippenaar-Schoeman, 1992 (Zimbabwe);
 Diores malaissei Jocqu, 1990 (Congo);
 Diores milloti Jocqu, 1990 (Madagascar);
 Diores miombo Jocqu, 1990 (Malawi);
 Diores monospinus Jocqu, 1990 (Malawi);
 Diores murphyorum Jocqu, 1990 (Kenya);
 Diores naivashae Berland, 1920 (Kenya);
 Diores Nambia Jocqu, 1990 (Nambia);
 Diores patellaris Jocqu, 1990 (Malawi);
 Diores pauper Jocqu, 1990 (Sud-frica);
 Diores poweri Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Diores radulifer Simon, 1910 (Sud-frica);
 Diores rectus Jocqu, 1990 (Malawi, Sud-frica);
 Diores recurvatus Jocqu, 1990 (Sud-frica);
 Diores russelli Jocqu, 1990 (Botswana);
 Diores salisburyensis Tucker, 1920 (Nambia, Botswana, Zimbabwe, Zambia);
 Diores seiugatus Jocqu, 1986 (Illes Comoro);
 Diores sequax Jocqu, 1990 (Sud-frica);
 Diores setosus Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Diores silvestris Jocqu, 1990 (Sud-frica);
 Diores simoni O. P.-Cambridge, 1904 (Sud-frica);
 Diores simplicior Jocqu, 1990 (Malawi);
 Diores spinulosus Jocqu, 1990 (Sud-frica);
 Diores strandi Caporiacco, 1949 (Kenya, Rwanda, Congo);
 Diores tavetae Berland, 1920 (Kenya);
 Diores termitophagus Jocqu & Dippenaar-Schoeman, 1992 (Sud-frica);
 Diores triangulifer Simon, 1910 (Nambia, Sud-frica);
 Diores triarmatus Lessert, 1929 (Congo);
 Diores univittatus Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Diores youngai Jocqu, 1990 (Sud-frica);

Dusmadiores.
Dusmadiores Jocqu, 1987
 Dusmadiores doubeni Jocqu, 1987 (Togo);
 Dusmadiores katelijnae Jocqu, 1987 (Nigria);
 Dusmadiores robanja Jocqu, 1987 (Costa d Ivori);

E.
Epicratinus.
Epicratinus Jocqu & Baert, 2006
 Epicratinus amazonicus Jocqu & Baert, 2006 (Brasil);
 Epicratinus pugionifer Jocqu & Baert, 2006 (Brasil);
 Epicratinus takutu Jocqu & Baert, 2006 (Guyana);

Euasteron.
Euasteron Baehr, 2003
 Euasteron atriceps Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Euasteron bartoni Baehr, 2003 (Victria);
 Euasteron carnarvon Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Euasteron churchillae Baehr, 2003 (Territori del Nord);
 Euasteron enterprise Baehr, 2003 (Queensland);
 Euasteron gibsonae Baehr, 2003 (Territori del Nord, Queensland);
 Euasteron harveyi Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Euasteron johannae Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Euasteron juliannae Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Euasteron krebsorum Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud, Sud d Austrlia);
 Euasteron lorne Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Euasteron milledgei Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Euasteron monteithorum Baehr, 2003 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Euasteron raveni Baehr, 2003 (Queensland);
 Euasteron ulrichi Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Euasteron ursulae Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Euasteron willeroo Baehr, 2003 (Territori del Nord);

Euryeidon.
Euryeidon Dankittipakul & Jocqu, 2004
 Euryeidon anthonyi Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Tailndia);
 Euryeidon consideratum Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Tailndia);
 Euryeidon monticola Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Tailndia);
 Euryeidon musicum Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Tailndia);
 Euryeidon schwendingeri Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Tailndia);
 Euryeidon sonthichaiae Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Tailndia);

F.
Forsterella.
Forsterella Jocqu, 1991
 Forsterella faceta Jocqu, 1991 (Nova Zelanda);

H.
Habronestes.
Habronestes L. Koch, 1872
 Habronestes australiensis (O. P.-Cambridge, 1869) (Austrlia);
 Habronestes bicornis Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes bradleyi (O. P.-Cambridge, 1869) (Austrlia);
 Habronestes calamitosus Jocqu, 1995 (Queensland);
 Habronestes driscolli Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes giganteus Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes grahami Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud, Territori de la Capital Austrliana);
 Habronestes grayi Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes grimwadei (Dunn, 1951) (Austrlia);
 Habronestes hamatus Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes hebroni Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes helenae Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes hunti Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes jocquei Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes longiconductor Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes macedonensis (Hogg, 1900) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Habronestes minor Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes monocornis Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes piccolo Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes pictus (L. Koch, 1865) (Nova Galles del Sud, Territori de la Capital Austrliana);
 Habronestes pseudoaustraliensis Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes raveni Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes rawlinsoni Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes striatipes L. Koch, 1872 (Queensland);
 Habronestes toddi (Hickman, 1944) (Territori del Nord);
 Habronestes ungari Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes weelahensis Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);
 Habronestes wilkiei Baehr, 2003 (Nova Galles del Sud);

Heradida.
Heradida Simon, 1893
 Heradida bicincta Simon, 1910 (Sud-frica);
 Heradida extima Jocqu, 1987 (Sud-frica);
 Heradida griffinae Jocqu, 1987 (Nambia);
 Heradida loricata Simon, 1893 (Sud-frica);
 Heradida speculigera Jocqu, 1987 (Sud-frica);
 Heradida xerampelina Benoit, 1974 (Sud-frica);

Heradion.
Heradion Dankittipakul & Jocqu, 2004
 Heradion damrongi Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Malisia);
 Heradion luctator Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Malisia);
 Heradion naiadis Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Tailndia);
 Heradion pernix Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Malisia);
 Heradion peteri Dankittipakul & Jocqu, 2004 (Tailndia);

Hermippus.
Hermippus Simon, 1893
 Hermippus affinis Strand, 1906 (Etipia, Somlia);
 Hermippus arcus Jocqu, 1989 (Tanznia);
 Hermippus arjuna (Gravely, 1921) (ndia);
 Hermippus cruciatus Simon, 1905 (ndia, Sri Lanka);
 Hermippus loricatus Simon, 1893 (Central, frica Meridional);
 Hermippus minutus Jocqu, 1986 (Zimbabwe);
 Hermippus schoutedeni Lessert, 1938 (Kenya);
 Hermippus septemguttatus Lawrence, 1942 (Sud-frica);
 Hermippus tenebrosus Jocqu, 1986 (Sud-frica);

Hetaerica.
Hetaerica Rainbow, 1916
 Hetaerica harveyi Raven & Baehr, 2000 (Oest d Austrlia);
 Hetaerica scenica (L. Koch, 1872) (Queensland);

Holasteron.
Holasteron Baehr, 2004
 Holasteron aciculare Baehr, 2004 (Austrlia);
 Holasteron aspinosum Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Holasteron driscolli Baehr, 2004 (Nova Galles del Sud, Sud d Austrlia);
 Holasteron esperance Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Holasteron flinders Baehr, 2004 (Sud d Austrlia);
 Holasteron hirsti Baehr, 2004 (Sud d Austrlia);
 Holasteron humphreysi Baehr, 2004 (Sud d Austrlia);
 Holasteron kangaroo Baehr, 2004 (Sud d Austrlia);
 Holasteron marliesae Baehr, 2004 (Nova Galles del Sud);
 Holasteron perth Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Holasteron pusillum Baehr, 2004 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Holasteron quemuseum Baehr, 2004 (Queensland);
 Holasteron reinholdae Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Holasteron spinosum Baehr, 2004 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia, Victria);
 Holasteron stirling Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Holasteron wamuseum Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);

I.
Ishania.
Ishania Chamberlin, 1925
 Ishania absoluta (Gertsch & Davis, 1940) (Mxic);
 Ishania aztek Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania centrocavata Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania chicanna Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania chichimek Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania firma Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania gertschi Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania guerrero Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania hessei (Chamberlin & Ivie, 1936) (Mxic);
 Ishania huastek Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania ivieorum Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania latefossulata Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania maya Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania minuta Jocqu & Baert, 2002 (Hondures);
 Ishania mixtek Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania mundella (Gertsch & Davis, 1940) (Mxic);
 Ishania nayarit Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania oaxaca Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania ocosingo Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania olmek Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania paxoides Jocqu & Baert, 2002 (Mxic, Hondures);
 Ishania perforata Jocqu & Baert, 2002 (Guatemala);
 Ishania protecta Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania querci Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania real Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania relativa Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania simplex Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania tarask Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania tentativa Chamberlin, 1925 (Costa Rica);
 Ishania tinga (F. O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic);
 Ishania tormento Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania totonak Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania vacua Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania xilitla Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);
 Ishania zapotek Jocqu & Baert, 2002 (Mxic);

L.
Lachesana.
Lachesana Strand, 1932
 Lachesana blackwalli (O. P.-Cambridge, 1872) (Creta, Xipre, Turquia, Israel, Lebanon);
 Lachesana graeca Thaler & Knoflach, 2004 (Grcia);
 Lachesana insensibilis Jocqu, 1991 (Saudi Arabia);
 Lachesana perversa (Audouin, 1826) (Egipte, Sria);
 Lachesana rufiventris (Simon, 1873) (Israel, Sria);
 Lachesana tarabaevi Zonstein & Ovtchinnikov, 1999 (sia Central);
 Lachesana vittata (Strand, 1906) (Tunsia);

Leprolochus.
Leprolochus Simon, 1893
 Leprolochus birabeni Mello-Leito, 1942 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Leprolochus levergere Lise, 1994 (Brasil);
 Leprolochus mucuge Lise, 1994 (Brasil);
 Leprolochus oeiras Lise, 1994 (Brasil);
 Leprolochus parahybae Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Leprolochus spinifrons Simon, 1892 (Panam fins a Veneuela);
 Leprolochus stratus Jocqu & Platnick, 1990 (Veneuela);

Leptasteron.
Leptasteron Baehr & Jocqu, 2001
 Leptasteron platyconductor Baehr & Jocqu, 2001 (Oest d Austrlia);
 Leptasteron vexillum Baehr & Jocqu, 2001 (Nova Galles del Sud);

Lutica.
Lutica Marx, 1891
 Lutica abalonea Gertsch, 1961 (EUA);
 Lutica bengalensis Tikader & Patel, 1975 (ndia);
 Lutica clementea Gertsch, 1961 (EUA);
 Lutica deccanensis Tikader & Malhotra, 1976 (ndia);
 Lutica kovvurensis Reddy & Patel, 1993 (ndia);
 Lutica maculata Marx, 1891 (EUA);
 Lutica nicolsia Gertsch, 1961 (EUA);
 Lutica poonaensis Tikader, 1981 (ndia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166636" title="Mart IV" nonfiltered="3160" processed="3147" dbindex="68178">

Mart IV ( Turena, 1210 -   Perusa, 28 de mar de 1285) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1281 al 1285.

De nom Simon de Brie, membre d'una famlia pertanyent a la petita noblesa va iniciar la seva carrera a l'Esglsia com a sacerdot a Rouen per a posteriorment passar a ser nomenat canonge i tresorer a l'esglsia de San Martn en Tours on romandr fins que, en 1260, el rei francs Llus IX el va nomenar canceller de Frana.

En 1262 el papa Urb IV el va nomenar cardenal sacerdot de l'esglsia de Santa Cecilia i legat papal a Frana, crrec que continuar ocupant amb els successius pontfexs. Com llegat la seva actuaci ms destacada es va produir quan en 1264 va concloure el tractat pel qual Carles d'Anjou va ser coronat rei de Siclia i que el lligar, per tota la vida, des del punt de vista poltic, a l'esmentat monarca.

Desprs de la mort de Nicolau III, la cadira de San Pedro romandr vacant durant un perode de sis mesos a causa que els cardenals reunits en conclave i dividits en dues faccions, italiana i francesa, no es posaven d'acord sobre l'elecci . L'escull es va solucionar d'una manera drstica quan Cerlos d'Anjou va fer empresonar a dos dels cardenals italians amb el que va aconseguir l'elecci d'un papa francs, el seu protegit Simn de Brie que, el 23 de mar del 1281, ser entronitzat amb el nom de Mart IV, per no a Roma, on un papa francs elegit en les condicions detallades no seria molt b rebut, sin en Orvieto.

L'esdeveniment histric ms important del pontificat de Mart IV va ser la rebelli del poble sicili contra el seu rei Carles d'Anjou i que es coneix com a Vespres sicilianes perqu l'aixecament popular impulsat pels elevats impostos, es va produir el 30 de mar del 1282 quan les campanes de Palerm cridaven a l'ofici de viglies.

La revolta va massacrar els francesos i va expulsar a Carles del tro que va passar a les mans de la corona d'Arag en la persona de Pere II el Gran, a qui els sicilians van cridar en la seva ajuda i que va ser coronat rei de Siclia el 30 d'agost grcies als drets que va poder allegar en estar casat amb Constanza filla de l'anterior rei Manfred Hohenstaufen a qui Carles d'Anjou havia arrabassat el tron desprs de donar-li mort en la batalla de Benevento.

 Aquesta intervenci, que ser fonamental per a la futura expansi mediterrnia de la corona aragonesa, provocar que Mart IV excomuniqui a Pere II fent tot el possible per revertir la situaci, arribant fins i tot a desposseir-lo del regne d'Arag i a predicar (encara que en va) una croada contra el.

Mart IV va morir el 28 de mar de 1285 en la seva residncia de Perusa, sent inhumat a la seva catedral.

A la seva Divina Comdia, escrita pocs anys ms tard, Dante va collocar Mart IV al Purgatori entre els golafres, per la seva passi per les anguiles i el vi.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a extelonio liliacei Martini (Del recaptador de Mart de lis), fent referncia a que abans de ser elegit pontfex va ser tresorer de l'esglsia de Sant Mart de Tours i a la qual va ser canceller del Rei de Frana (el smbol del qual s la flor de lis).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166640" title="El relat de Morgan" nonfiltered="3161" processed="3148" dbindex="68179">
El relat de Morgan (Morgan's Run, 2000) s una novella escrita per l'escriptora i neurofisiloga australiana Colleen McCullough. 

El personatge central s Richard Morgan, un artes discret, seris i treballador, fill d'un taberner de Bristol. Per culpa d'una condemna injusta, fruit del pssim sistema judicial angls del segle XVIII, Morgan s lliurat com a convicte a la Primera Flota, que es va fer a la mar el maig de 1787 amb un carregament de reclusos (582 homes i 193 dones), per dur a terme un experiment de cincia penal, amb rumb a l'Illa Norfolk, a l'oce Pacfic d'Austrlia.

Richard Morgan destaca de la resta de reclusos no solament per la seva fora i determinaci, sin tamb per la seva intelligncia i la voluntat d'ajudar els altres en les condicions ms terribles i inhumanes.

Collen McCullough no va creat solament un heroi dins un relat d'aventures, sin que explica una histria basada en fets reals recollida del testimoni de centenars de persones encara vives, entre elles descendents directes de Richard Morgan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166641" title="Human Entertainment" nonfiltered="3162" processed="3149" dbindex="68180">

Human Entertainment va ser una empresa desenvolupadora i publicadora de videojocs del Jap. L'empresa va crear nombrosos videojocs per moltes sistemes, incloent-hi la Dreamcast, Game Boy, Nintendo 64, PC Engine, PC (Windows), PlayStation, Saturn, Sega CD, Super NES, TurboGrafx CD, i WonderSwan.

La companyia va tancar el 1999. Tanmateix, alguns ttols fets abans del tancament de la companyia van ser llanats individualment o com a part d'una collecci durant anys posteriors.

 Videojocs .
 Creats per Human Entertainment .

 Nintendo Entertainment System .
 Kabuki Quantum Fighter;

 Game Boy .
 HAL Wrestling (llanat el 1990);

 Nintendo 64 .
 Air Boarder 64 (llanat el 1998-03-27);
 F1 Pole Position 64 (llanat el 1997-10-15);
 Human Grand Prix: The New Generation;

 PC Engine .
 Fire Pro Wrestling Combination Tag (llanat el 1989-06-22);
 Fire Pro Wrestling 2nd Bout (llanat el 1991-08-30);

 PC (Windows) .
 The Conveni: Ano Machi wo Dokusen Seyo (llanat el 1996-04-26);
 The Conveni III: Ano Machi wo Dokusen Seyo (llanat el 2002-04-19);
 The Conveni III: Ano Machi wo Dokusen Seyo - Popular Edition (llanat el 2004-06-24);
 The Conveni Pack: Ano Machi wo Dokusen Seyo + Power Up Kit (llanat el 2003-04-24);
 The Marugoto (llanat el 2001-12-07);

 PlayStation .
 Bakusou Dekotora Densetsu: Art Truck Battle (llanat el 1998-06-24);
 Clock Tower (llanat el 1997-10-01);
 Clock Tower 2: The Struggle Within (tamb conegut per Clock Tower: Ghost Head) (llanat el 1999-10-28);
 Clock Tower: The First Fear (llanat el 1997-07-17);
 The Conveni: Ano Machi wo Dokusen Seyo (llanat el 1997-03-28);
 The Conveni 2: Zenkoku Chain Tenkai da! (llanat el 1997-12-18);
 The Conveni Special (llanat el 1998-03-12);
 Fire Pro Wrestling G (llanat el 2000);
 Hyper Final Match Tennis (llanat el 1996-03-22);
 Remote Control Dandy (llanat el 1999-07-22);
 Vanguard Bandits (llanat el 2000-07-27);

 Saturn .
 The Conveni: Ano Machi wo Dokusen Seyo (llanat el 1997-03-20);
 The Conveni 2: Zenkoku Chain Tenkai da! (llanat el 1998-03-12);

 Sega CD .
 Bari-Arm (Android Assault);

 Super NES .
 Clock Tower (llanat el 1995-09-14);
 Dragon's Earth (llanat el 1992-12-30);
 F1 Pole Position;
 F1 Pole Position II;
 Human Grand Prix III: F1 Triple Battle;
 Human Grand Prix IV - F1 Dream Battle;
 SOS (llanat el 1994-06-01);
 Super Final Match Tennis (llanat el 1994-08-12);
 Super Fire Pro Wrestling X (llanat el 1995-12-22);
 Super Fire Pro Wrestling X Premium (llanat el 1996-03-29);
 Super Soccer;
 Super Soccer 2;
 Tae Kwon Do (llanat el 1994-12-31);
 The Firemen (llanat el 1994-06-01);

 TurboGrafx/Duo/PC Engine .
 Far The Earth no Jakoutei: Neo Metal Fantasy (llanat el 1992);
 Final Match Tennis (llanat el 1991-03-17);


 Publicats per Human Entertainment .

 Dreamcast .
 Fire Pro Wrestling D (llanat el 2001-03-06);

 Game Boy .
 Chacha-Maru Panic (llanat el 1991-04-19);
 HAL Wrestling (llanat el 1990);

 Nintendo 64 .
 Air Boarder 64 (llanat el 1998-03-27);
 Human Grand Prix: The New Generation;

 PC Engine .
 Fire Pro Wrestling Combination Tag (llanat el 1989-06-22);
 Fire Pro Wrestling 2nd Bout (llanat el 1991-08-30);

 PC (Windows) .
 The Marugoto (llanat el 2001-12-07);

 PlayStation .
 Bakusou Dekotora Densetsu: Art Truck Battle (llanat el 1998-06-24);
 Blue Breaker: Ken yori mo Hohoemi o (llanat el 1997);
 Clock Tower: The First Fear (llanat el 1997-07-17);
 Fire Pro Wrestling G (llanat el 2000);
 Formation Soccer '97: The Road to France;
 Hyper Final Match Tennis (llanat el 1996-03-22);
 Remote Control Dandy (llanat el 1999-07-22);
 Sound Qube (llanat el 1998-03-12);
 The Conveni: Ano Machi wo Dokusen Seyo (llanat el 1997-03-28);
 The Conveni 2: Zenkoku Chain Tenkai da! (llanat el 1997-12-18);
 The Conveni Special (llanat el 1998-03-12);
 Vanguard Bandits (llanat el 1998);

 Saturn .
 Fire Pro Gaiden: Blazing Tornado (llanat el 1995);
 Fire Pro Wrestling S: 6 Men Scramble (llanat el 1996);
 The Conveni: Ano Machi wo Dokusen Seyo (llanat el 1997-02-20);
 The Conveni 2: Zenkoku Chain Tenkai da! (llanat el 1998-03-12);

 Super NES .
 Clock Tower (llanat el 1995-09-14);
 Dragon's Earth (llanat el 1992-12-30);
 F1 Pole Position;
 Fire Pro Wrestling 3: Final Bout;
 The Firemen (llanat el 1996-06-01);
 Laplace no Ma (llanat el 1993);
 Super Final Match Tennis (llanat el 1994-08-12);
 Super Fire Pro Wrestling X (llanat el 1995-12-22);
 Super Fire ProWrestling X Premium (llanat el 1996-03-29);
 Tae Kwon Do (llanat el 1994-12-31);

 TurboGrafx/Duo/PC Engine .
 Far The Earth no Jakoutei: Neo Metal Fantasy (llanat el 1992);
 Final Match Tennis (llanat el 1991-03-17);

 WonderSwan .
 Bakusou Dekotora Densetsu (llanat el1999-12-22);
 Clock Tower (llanat el 1999-12-09);


 Enllaos externs .
  de l'empresa aGameSpy;
  A MobyGames;
  L'empresa a Neoseeker;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166642" title="Els Cinc Xics" nonfiltered="3163" processed="3150" dbindex="68181">
Els Cinc Xics va ser un grup valenci de pop-rock. Gravaren entre el 1967 i 1983 diferents senzills en castell i feren una versi en valenci del clssic "Quan un home vol a una dona". D'entre els seus components destaca Remigi Palmero.

Enllaos externs.
 Els Cinc Xics en un recopilatori de msica dels anys;
 CINC XICS , ELS / 5 CHICS, Todas sus grabaciones ( RO 51432 );




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166643" title="Eduard Balliol" nonfiltered="3164" processed="3151" dbindex="68182">
Eduard Balliol (1282-1364) fou un pretendent al tron d'Esccia, fill de Joan Balliol i Isabella de Warenne.  Intent apoderar-se del tron tot desembarcant a Scone 1332 amb suport d'Eduard III d'Anglaterra, venc  David II a Dupplin Mor i Halidon Hill, i es fu coronar rei d'Esccia com a Eduard I, per fou expulsat d'Esccia el 1341 i mor el 1364.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166644" title="Honori IV" nonfiltered="3165" processed="3152" dbindex="68183">

Honori IV (Roma, vers 1210 -   3 d'abril de 1287) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1285 al 1287.

De nom Giacomo Savelli, va realitzar estudis a la Universitat de Pars fins que va ser nomenat rector de l'esglsia de Berton situada a la dicesi de Norwich (Anglaterra), pas que tanmateix mai no va visitar.

 Inicis .

 Abans de la seva elecci com Papa Giacomo Savelli va tenir una notable activitat diplomtica al servei de diversos pontfexs. La seva carrera com a legat s'inicia quan, en 1261, Urb IV l'ungeix cardenal diaca de Santa Maria, a Codin; aix com prefecte papal a Toscana i capit de l'exrcit pontifici.

Posteriorment, en 1265 i sota el pontificat de Climent IV, ser un dels quatre cardenals que investiran a Carles d'Anjou com a rei de Siclia. Aix mateix va ser un dels sis cardenals designats per elegir a Gregori X i desbloquejar aix la pugna  entre candidats que va mantenir la seu papal vacant durant tres anys desprs de la mort de Climent IV.

 Amb Gregori X participar en el XIV Concili Ecumnic que es va celebrar en el 1274 a la ciutat francesa de Li, i amb Adri IV negociar al costat d'uns altres dos cardenals la coronaci imperial de Rodolf d'Habsburg que se celebrar a Roma en el 1276.

 Elecci .

 El 2 d'abril de 1285 va ser escollit Papa en una de les eleccions ms rpides de tota la histria de la Santa Seu, ordenat sacerdot el 19 de maig va ser consagrat Papa l'endem, 20 de maig.

A diferncia del seu predecessor va ser acceptat per la ciutadania romana ja que no solament havia nascut a Roma al si d'una noble famlia que ja havia donat tres papes a l'Esglsia , Benet II, Gregori II i Honori III; sin que el seu propi germ, Pandulf, era senador del Capitoli rom. Aix li va permetre des del primer moment fixar la seva residncia a Roma, primer a la Ciutat del Vatic i desprs en un palau situat en l'Aventi.

 Siclia .

 Encara que d'edat avanada i malalt de gota, aix no li va impedir ocupar-se de la situaci siciliana en la qual no solament va mantenir l'excomuni que el seu antecessor Mart IV havia llanat sobre Pere III el Gran en aconseguir la corona de Siclia com a conseqncia de les anomenades Vespres sicilianes; sin que a la mort d'aquest, en 1285, es va negar a reconixer el seu primognit Alfons III com a rei d'Arag i al seu segon fill Jaume II com a rei de Sicilia, a qui a ms va excomunicar, en 1286, al costat dels bisbes que van participar en la seva coronaci. Jaume va respondre a l'excomuni enviant una flota que va destruir la ciutat d'Augusta.

El Pacte d'Oloron de 1287, la possible soluci al conflicte que va suposar al renncia a la corona siciliana del fill mort Carles d'Anjou, Carles de Salern, va fracassar en declarar el papa Honori IV invlid l'acord i prohibint acords similars per al futur.

Si la qesti siciliana impedia una soluci al conflicte amb Jaume, les relacions del Papa amb Alfons el Franc es van suavitzar grcies a la mediaci del rei Eduard I d'Anglaterra, per la mort d'Honori va provocar que el restabliment de relacions amb la corona d'Arag no s'aconsegus fins la Pau de Caltabellotta a l'any 1302 amb el pontificat de Bonifaci VIII.

 Altres realitzacions .
 Honori IV va aconseguir durant seu breu pontificat, que Roma i els Estats Pontificis es mantinguessin en pau en aconseguir sotmetre al comte Guido de Montefeltro, que s'havia vingut oposant a reconixer l'autoritat papal en els esmentats territoris i que llavors incloen l'Exarcat de Ravena, la Marca d'Ancona, el Ducat de Spolet, el Comtat de Bertinoro, les terres de Matilde de Tuscia i la Pentpolis composta per les ciutats de Rimini, Psaro, Fano, Sinigaglia i Ancona.

Va seguir amb la poltica del seu predecessor respecte al Sacre Imperi Rom mantenint unes relacions amistoses amb l'emperador Rodolf d'Habsburg a qui no va arribar a coronar, malgrat la petici d'aquest, pel rebuig que va provocar a Alemanya.

Honori IV, amb els fons obtinguts del delme fixat en el XIV Concili Ecumnic per a la realitzaci d'una croada, ser el primer papa en utilitzar a les emergents cases bancries de Florncia, Siena i Pistoia que van comenar a actuar com a agents del papat en les seves relacions econmiques i financeres.

Les dues ordres religioses ms importants, Dominics i Franciscans, van rebre molts privilegis d'Honori IV, i van ser les encarregades de les tasques inquisitorials.

Tamb va aprovar els privilegis dels Carmelites, a qui va permetre canviar el seu hbit ratllat pel blanc, i dels ermitans Augustins; va condemnar per hertics als Germans apostlics.

Va promoure, mitjanant la creaci de ctedres a la Universitat de Pars, l'estudi de les llenges orientals i de l'rab amb la intenci d'iniciar una campanya de conversions entre els musulmans i cristians ortodoxos.

Les profecies de Sant Malaquies fan referncia a aquest papa com a exssa lleonina (De la rosa del lle), citaci que fa referncia a qu a l'escut d'armes de la seva famlia, els Savelli, apareix una rosa portada per dos lleons.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166645" title="Ni Phoenicis" nonfiltered="3166" processed="3153" dbindex="68184">







Ni Phoenicis s una estrella nana de la seqncia principal de la constellaci Phoenix. s similar al Sol, encare que ms massiva i lluminosa. A una distncia estimada en menys de 49 anys-llum, aquesta estrella est relativament aprop del Sol. Basant-se en observacions d'un excs de radiaci infraroja de l'estrella, podria tenir un anell de pols ests moltes UA des del limit interior que comena a 10 UA.  


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166646" title="Marie-Jose Roig" nonfiltered="3167" processed="3154" dbindex="68185">
Marie-Jose Roig (Perpiny, 12 de maig del 1938) s una poltica nord-catalana. 

Antiga ministra encarregada de les qestions familiars (2004), antiga diputada del departament de Valclusa, s actualment batllessa d'Aviny.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166647" title="Llista d'espcies de zodrids (M-Z)" nonfiltered="3168" processed="3155" dbindex="68186">
Llista d'espcies de zodrids, per ordre alfabtic, de la lletra M a la Z, descrites fins al fins el 2 novembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies de zodrids  ;
 Per a conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies de zodrids (A-L).





M.
Madrela.
Madrela Jocqu, 1991
 Madrela angusta (Simon, 1889) (Madagascar);
 Madrela madrela Jocqu, 1991 (Madagascar);

Mallinella.
Mallinella Strand, 1906
 Mallinella albomaculata (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella albotibialis (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella bandamaensis (Jzquel, 1964) (Costa d Ivori);
 Mallinella bicolor (Jzquel, 1964) (Costa d Ivori);
 Mallinella calilungae (Barrion & Litsinger, 1992) (Filipines);
 Mallinella Camerunensis (van Hove & Bosmans, 1984) (Camerun);
 Mallinella cinctipes (Simon, 1893) (Myanmar, Malisia, Singapur, Illes Andaman);
 Mallinella dambrica Ono, 2004 (Vietnam);
 Mallinella debeiri (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella decurtata (Thorell, 1899) (Camerun);
 Mallinella dinghu Song & Kim, 1997 (Xina);
 Mallinella dumogabonensis (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella etindei (van Hove & Bosmans, 1984) (Camerun);
 Mallinella flammea Ono, 2004 (Vietnam);
 Mallinella fulvipes (Ono & Tanikawa, 1990) (Illes Ryukyu);
 Mallinella gongi Bao & Yin, 2002 (Xina);
 Mallinella hainan Song & Kim, 1997 (Xina);
 Mallinella hamata (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella hingstoni (Brignoli, 1982) (Xina);
 Mallinella hoosi (Kishida, 1935) (Jap);
 Mallinella inflata (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella karubei Ono, 2003 (Vietnam);
 Mallinella kelvini (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella kibonotensis (Bosmans & van Hove, 1986) (Kenya, Tanznia);
 Mallinella klossi (Hogg, 1922) (Vietnam);
 Mallinella koupensis (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella labialis Song & Kim, 1997 (Xina);
 Mallinella leonardi (Simon, 1907) (Prncipe);
 Mallinella liuyang Yin & Yan, 2001 (Xina);
 Mallinella lobata (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella maculata Strand, 1906 (Etipia);
 Mallinella manengoubensis (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella maolanensis Wang, Ran & Chen, 1999 (Xina);
 Mallinella mbaboensis (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella mbamensis (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella meriani (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella momoina Ono, 2004 (Vietnam);
 Mallinella monticola (van Hove & Bosmans, 1984) (Camerun);
 Mallinella nigra (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella nomurai Ono, 2003 (Vietnam);
 Mallinella nyikae (Pocock, 1898) (Malawi);
 Mallinella octosignata (Simon, 1903) (Bioko);
 Mallinella okinawaensis Tanikawa, 2005 (Jap);
 Mallinella okuensis (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella panchoi (Barrion & Litsinger, 1992) (Filipines);
 Mallinella paradisea Ono, 2004 (Vietnam);
 Mallinella ponikii (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella ponikioides (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella pricei (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Mallinella pulchra (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella sadamotoi (Ono & Tanikawa, 1990) (Illes Ryukyu);
 Mallinella scutata Strand, 1906 (Etipia);
 Mallinella scutata (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun) (caldr un canvi de nom si es mant en aquest gnere);
 Mallinella selecta (Pavesi, 1895) (Etipia);
 Mallinella septemmaculata Ono, 2004 (Vietnam);
 Mallinella shimojanai (Ono & Tanikawa, 1990) (Illes Ryukyu);
 Mallinella slaburuprica (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Mallinella subinermis Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Mallinella submonticola (van Hove & Bosmans, 1984) (Camerun, Prncipe);
 Mallinella sylvatica (van Hove & Bosmans, 1984) (Camerun);
 Mallinella thinhi Ono, 2003 (Vietnam);
 Mallinella tridentata (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella vandermarlierei (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella vietnamensis Ono, 2003 (Vietnam);
 Mallinella v-insignita (Bosmans & Hillyard, 1990) (Sulawesi);
 Mallinella vittiventris Strand, 1913 (Congo, Rwanda);
 Mallinella vokrensis (Bosmans & van Hove, 1986) (Camerun);
 Mallinella zebra (Thorell, 1881) (Nova Guinea, Queensland);

Mallinus.
Mallinus Simon, 1893
 Mallinus defectus Strand, 1906 (Tunsia);
 Mallinus nitidiventris Simon, 1893 (Sud-frica);

Masasteron.
Masasteron Baehr, 2004
 Masasteron barkly Baehr, 2004 (Territori del Nord);
 Masasteron bennieae Baehr, 2004 (Queensland);
 Masasteron bipunctatum Baehr, 2004 (Nova Galles del Sud);
 Masasteron burbidgei Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron clifton Baehr, 2004 (Sud d Austrlia);
 Masasteron complector Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron darwin Baehr, 2004 (Territori del Nord);
 Masasteron derby Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron deserticola Baehr, 2004 (Sud d Austrlia);
 Masasteron gracilis Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron haroldi Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron mackenziei Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron maini Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron mas (Jocqu, 1991) (Austrlia);
 Masasteron ocellum Baehr, 2004 (Queensland);
 Masasteron piankai Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron queensland Baehr, 2004 (Queensland);
 Masasteron sampeyae Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron tealei Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron tuart Baehr, 2004 (Oest d Austrlia);
 Masasteron utae Baehr, 2004 (Territori del Nord);

Mastidiores.
Mastidiores Jocqu, 1987
 Mastidiores kora Jocqu, 1987 (Kenya);

Microdiores.
Microdiores Jocqu, 1987
 Microdiores chowo Jocqu, 1987 (Malawi);

Minasteron.
Minasteron Baehr & Jocqu, 2000
 Minasteron minusculum Baehr & Jocqu, 2000 (Oest d Austrlia);
 Minasteron perfoliatum Baehr & Jocqu, 2000 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia, Territori del Nord);
 Minasteron tangens Baehr & Jocqu, 2000 (Territori del Nord, Sud d Austrlia, Queensland);

N.
Neostorena.
Neostorena Rainbow, 1914
 Neostorena grayi Jocqu, 1991 (Nova Galles del Sud);
 Neostorena minor Jocqu, 1991 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Neostorena spirafera (L. Koch, 1872) (Queensland);
 Neostorena torosa (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Neostorena venatoria Rainbow, 1914 (Victria);
 Neostorena Victria Jocqu, 1991 (Victria);
 Neostorena vituperata Jocqu, 1995 (Queensland);

Nostera.
Nostera Jocqu, 1991
 Nostera lynx Jocqu, 1991 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Nostera nadgee Jocqu, 1995 (Queensland, Nova Galles del Sud, Illa Lord Howe);

Notasteron.
Notasteron Baehr, 2005
 Notasteron lawlessi Baehr, 2005 (Territori del Nord, Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);
 Notasteron carnarvon Baehr, 2005 (Oest d Austrlia);

P.
Palaestina.
Palaestina O. P.-Cambridge, 1872
 Palaestina dentifera O. P.-Cambridge, 1872 (Israel);
 Palaestina eremica Levy, 1992 (Egipte);
 Palaestina expolita O. P.-Cambridge, 1872 (Creta, Turquia, Israel, Lebanon);

Palfuria.
Palfuria Simon, 1910
 Palfuria caputlari Szts & Jocqu, 2001 (Tanznia);
 Palfuria gibbosa (Lessert, 1936) (Mozambique);
 Palfuria gladiator Szts & Jocqu, 2001 (Nambia);
 Palfuria harpago Szts & Jocqu, 2001 (Nambia);
 Palfuria helichrysorum Szts & Jocqu, 2001 (Malawi);
 Palfuria hirsuta Szts & Jocqu, 2001 (Zambia);
 Palfuria panner Jocqu, 1991 (Nambia);
 Palfuria retusa Simon, 1910 (Sud-frica);
 Palfuria spirembolus Szts & Jocqu, 2001 (Nambia);

Pax.
Pax Levy, 1990
 Pax engediensis Levy, 1990 (Israel);
 Pax islamita (Simon, 1873) (Israel, Sria, Lebanon);
 Pax libani (Simon, 1873) (Israel, Lebanon);
 Pax meadi (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel, Jordnia);
 Pax palmonii Levy, 1990 (Israel);

Pentasteron.
Pentasteron Baehr & Jocqu, 2001
 Pentasteron intermedium Baehr & Jocqu, 2001 (Meridional Austrlia);
 Pentasteron isobelae Baehr & Jocqu, 2001 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Pentasteron oscitans Baehr & Jocqu, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Pentasteron parasimplex Baehr & Jocqu, 2001 (Victria);
 Pentasteron securifer Baehr & Jocqu, 2001 (Oest d Austrlia);
 Pentasteron simplex Baehr & Jocqu, 2001 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Pentasteron sordidum Baehr & Jocqu, 2001 (Nova Galles del Sud);
 Pentasteron storosoides Baehr & Jocqu, 2001 (Nova Galles del Sud);

Phenasteron.
Phenasteron Baehr & Jocqu, 2001
 Phenasteron longiconductor Baehr & Jocqu, 2001 (Oest d Austrlia, Victria);
 Phenasteron machinosum Baehr & Jocqu, 2001 (Sud d Austrlia);

Platnickia.
Platnickia Jocqu, 1991
 Platnickia bergi (Simon, 1895) (Xile, Argentina, Illes Falkland);
 Platnickia elegans (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);

Procydrela.
Procydrela Jocqu, 1999
 Procydrela limacola Jocqu, 1999 (Sud-frica);
 Procydrela procursor Jocqu, 1999 (Sud-frica);

Psammoduon.
Psammoduon Jocqu, 1991
 Psammoduon arenicola (Simon, 1910) (Sud-frica);
 Psammoduon canosum (Simon, 1910) (Nambia, Sud-frica);
 Psammoduon deserticola (Simon, 1910) (Nambia, Sud-frica);

Psammorygma.
Psammorygma Jocqu, 1991
 Psammorygma aculeatum (Karsch, 1878) (Sud-frica);
 Psammorygma caligatum Jocqu, 1991 (Nambia);
 Psammorygma rutilans (Simon, 1887) (Sud-frica);

Pseudasteron.
Pseudasteron Jocqu & Baehr, 2001
 Pseudasteron simile Jocqu & Baehr, 2001 (Queensland);

R.
Ranops.
Ranops Jocqu, 1991
 Ranops caprivi Jocqu, 1991 (Nambia, Zimbabwe);
 Ranops expers (O. P.-Cambridge, 1876) (Egipte, Israel);

Rotundrela.
Rotundrela Jocqu, 1999
 Rotundrela orbiculata Jocqu, 1999 (Sud-frica);
 Rotundrela rotunda Jocqu, 1999 (Sud-frica);

S.
Selamia.
Selamia Simon, 1873
 Selamia numidica Jocqu & Bosmans, 2001 (Algria, Tunsia);
 Selamia reticulata (Simon, 1870) (Mediterrani Occidental);
 Selamia tribulosa (Simon, 1909) (Marroc);

Spinasteron.
Spinasteron Baehr, 2003
 Spinasteron arenarium Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron barlee Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron casuarium Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron cavasteroides Baehr & Churchill, 2003 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Spinasteron knowlesi Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron kronestedti Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron lemleyi Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron longbottomi Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron ludwigi Baehr & Churchill, 2003 (Territori del Nord);
 Spinasteron mjobergi Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron nigriceps Baehr, 2003 (Territori del Nord);
 Spinasteron peron Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron ramboldi Baehr & Churchill, 2003 (Territori del Nord);
 Spinasteron sanford Baehr, 2003 (Territori del Nord);
 Spinasteron spatulanum Baehr & Churchill, 2003 (Territori del Nord);
 Spinasteron waldockae Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron weiri Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron Oesti Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);
 Spinasteron woodstock Baehr, 2003 (Oest d Austrlia);

Storena.
Storena Walckenaer, 1805
 Storena aleipata Marples, 1955 (Samoa);
 Storena analis Simon, 1893 (Ecuador);
 Storena annulipes (L. Koch, 1867) (Queensland);
 Storena arakuensis Patel & Reddy, 1989 (ndia);
 Storena aspinosa Jocqu & Baehr, 1992 (Sud d Austrlia);
 Storena beauforti Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Storena birenifer Gravely, 1921 (ndia);
 Storena botenella Jocqu & Baehr, 1992 (Sud d Austrlia);
 Storena braccata (L. Koch, 1865) (Nova Galles del Sud);
 Storena canalensis Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Storena caporiaccoi Brignoli, 1983 (Veneuela);
 Storena charlotte Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland, Victria);
 Storena cochleare Jocqu & Baehr, 1992 (Nova Galles del Sud);
 Storena colossea Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);
 Storena cyanea Walckenaer, 1805 (Austrlia Oriental);
 Storena daviesae Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland);
 Storena debasrae Biswas & Biswas, 1992 (ndia);
 Storena decorata Thorell, 1895 (Myanmar);
 Storena deserticola Jocqu, 1991 (Territori del Nord);
 Storena digitulus Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland);
 Storena dispar Kulczyn'ski, 1911 (Java);
 Storena erratica Ono, 1983 (Nepal);
 Storena eximia Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Storena exornata Thorell, 1887 (Myanmar);
 Storena fasciata Kulczyn'ski, 1911 (Java);
 Storena flavipes (Urquhart, 1893) (Tasmnia);
 Storena flavopicta (Simon, 1876) (Moluques);
 Storena flexuosa (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Storena formosa Thorell, 1870 (Austrlia, Illa Lord Howe);
 Storena fronto Thorell, 1887 (Myanmar);
 Storena fungina Jocqu & Baehr, 1992 (Oest d Austrlia);
 Storena graeffei (L. Koch, 1866) (Nova Galles del Sud);
 Storena gujaratensis Tikader & Patel, 1975 (ndia);
 Storena harveyi Jocqu & Baehr, 1995 (Oest d Austrlia);
 Storena hilaris Thorell, 1890 (Java);
 Storena hirsuta Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Storena ignava Jocqu & Baehr, 1992 (Territori del Nord);
 Storena indica Tikader & Patel, 1975 (ndia);
 Storena inornata Rainbow, 1916 (Queensland);
 Storena irrorata Thorell, 1887 (Myanmar);
 Storena juvenca Workman, 1896 (Singapur);
 Storena kraepelini Simon, 1905 (Java);
 Storena lebruni Simon, 1886 (Argentina);
 Storena lentiginosa Simon, 1905 (Argentina);
 Storena lesserti Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Storena longiducta Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland);
 Storena maculata O. P.-Cambridge, 1869 (Queensland);
 Storena mainae Jocqu & Baehr, 1995 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Storena major (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Storena martensi Ono, 1983 (Nepal);
 Storena martini Jocqu & Baehr, 1992 (Territori del Nord);
 Storena mathematica Jocqu & Baehr, 1992 (Territori del Nord);
 Storena melanognatha Hasselt, 1882 (Sumatra, Java, Filipines);
 Storena metallica Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland);
 Storena minor (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Storena multiguttata Simon, 1893 (Filipines);
 Storena nana Jocqu & Baehr, 1992 (Victria);
 Storena nepalensis Ono, 1983 (Nepal);
 Storena nilgherina Simon, 1906 (ndia);
 Storena nuga Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland);
 Storena obnubila Simon, 1901 (Malisia);
 Storena ornata (Bradley, 1877) (Queensland);
 Storena parvicavum Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland);
 Storena parvula Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Storena paucipunctata Jocqu & Baehr, 1992 (Oest d Austrlia);
 Storena petropolitana Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Storena procedens Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland);
 Storena quinquestrigata Simon, 1905 (Java);
 Storena rainbowi Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Storena rastellata Strand, 1913 (Central Austrlia);
 Storena raveni Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland);
 Storena recta Jocqu & Baehr, 1992 (Oest d Austrlia, Queensland, Nova Galles del Sud);
 Storena recurvata Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);
 Storena redimita Simon, 1905 (ndia);
 Storena rotunda Jocqu & Baehr, 1992 (Nova Galles del Sud);
 Storena rufescens Thorell, 1881 (Nova Guinea, Queensland);
 Storena rugosa Simon, 1889 (Nova Calednia);
 Storena sciophana Simon, 1901 (Malisia, Sumatra);
 Storena scita Jocqu & Baehr, 1992 (Queensland);
 Storena semiflava Simon, 1893 (Filipines);
 Storena silvicola Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Storena sinuosa Jocqu & Baehr, 1992 (Oest d Austrlia);
 Storena sobria Thorell, 1890 (Sumatra);
 Storena tenera (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Storena tikaderi Patel & Reddy, 1989 (ndia);
 Storena tricolor Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Storena uncinata Ono, 1983 (Nepal);
 Storena variegata O. P.-Cambridge, 1869 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Storena vicaria Kulczyn'ski, 1911 (Java);

Storenomorpha.
Storenomorpha Simon, 1884
 Storenomorpha arboccoae Jocqu & Bosmans, 1989 (Myanmar);
 Storenomorpha comottoi Simon, 1884 (Myanmar);
 Storenomorpha joyaus (Tikader, 1970) (ndia);
 Storenomorpha nupta Jocqu & Bosmans, 1989 (Myanmar);
 Storenomorpha paguma Grismado & Ram?rez, 2004 (Vietnam);
 Storenomorpha reinholdae Jocqu & Bosmans, 1989 (Tailndia);

Storosa.
Storosa Jocqu, 1991
 Storosa obscura Jocqu, 1991 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Storosa tetrica (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);

Subasteron.
Subasteron Baehr & Jocqu, 2001
 Subasteron daviesae Baehr & Jocqu, 2001 (Queensland);

Suffasia.
Suffasia Jocqu, 1991
 Suffasia attidiya Benjamin & Jocqu, 2000 (Sri Lanka);
 Suffasia kanchenjunga Ono, 2006 (Nepal);
 Suffasia mahasumana Benjamin & Jocqu, 2000 (Sri Lanka);
 Suffasia martensi Ono, 2006 (Nepal);
 Suffasia tigrina (Simon, 1893) (ndia);
 Suffasia tumegaster Jocqu, 1992 (Nepal);

T.
Tenedos.
Tenedos O. P.-Cambridge, 1897
 Tenedos andes Jocqu & Baert, 2002 (Colmbia);
 Tenedos asteronoides Jocqu & Baert, 2002 (Ecuador);
 Tenedos banos Jocqu & Baert, 2002 (Ecuador);
 Tenedos barronus (Chamberlin, 1925) (Panam);
 Tenedos brescoviti Jocqu & Baert, 2002 (Brasil);
 Tenedos capote Jocqu & Baert, 2002 (Colmbia);
 Tenedos certus (Jocqu & Ubick, 1991) (Costa Rica, Panam);
 Tenedos convexus Jocqu & Baert, 2002 (Veneuela);
 Tenedos cufodontii (Reimoser, 1939) (Costa Rica, Panam);
 Tenedos eduardoi (Mello-Leito, 1925) (Brasil);
 Tenedos equatorialis Jocqu & Baert, 2002 (Ecuador);
 Tenedos estari Jocqu & Baert, 2002 (Ecuador);
 Tenedos fartilis Jocqu & Baert, 2002 (Ecuador);
 Tenedos figaro Jocqu & Baert, 2002 (Ecuador);
 Tenedos grandis Jocqu & Baert, 2002 (Panam, Ecuador);
 Tenedos hoeferi Jocqu & Baert, 2002 (Brasil);
 Tenedos Hondures Jocqu & Baert, 2002 (Hondures);
 Tenedos inca Jocqu & Baert, 2002 (Per);
 Tenedos inflatus Jocqu & Baert, 2002 (Per);
 Tenedos infrarmatus Jocqu & Baert, 2002 (Brasil);
 Tenedos juninus Jocqu & Baert, 2002 (Per);
 Tenedos lautus O. P.-Cambridge, 1897 (Guatemala);
 Tenedos ligulatus Jocqu & Baert, 2002 (Colmbia);
 Tenedos microlaminatus Jocqu & Baert, 2002 (Per);
 Tenedos parinca Jocqu & Baert, 2002 (Per);
 Tenedos peckorum Jocqu & Baert, 2002 (Colmbia);
 Tenedos perfidus Jocqu & Baert, 2002 (Brasil);
 Tenedos persulcatus Jocqu & Baert, 2002 (Ecuador);
 Tenedos procreator Jocqu & Baert, 2002 (Brasil);
 Tenedos quadrangulatus Jocqu & Baert, 2002 (Per);
 Tenedos quinquangulatus Jocqu & Baert, 2002 (Per);
 Tenedos reygeli Jocqu & Baert, 2002 (Brasil);
 Tenedos serrulatus Jocqu & Baert, 2002 (Ecuador);
 Tenedos sumaco Jocqu & Baert, 2002 (Ecuador);
 Tenedos trilobatus Jocqu & Baert, 2002 (Colmbia);
 Tenedos ufoides Jocqu & Baert, 2002 (Veneuela);
 Tenedos ultimus Jocqu & Baert, 2002 (Colmbia);
 Tenedos venezolanus Jocqu & Baert, 2002 (Veneuela);

Thaumastochilus.
Thaumastochilus Simon, 1897
 Thaumastochilus martini Simon, 1897 (Sud-frica);
 Thaumastochilus termitomimus Jocqu, 1994 (Sud-frica);

Tropasteron.
Tropasteron Baehr, 2003
 Tropasteron andreae Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron cardwell Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron cleveland Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron cooki Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron daviesae Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron eacham Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron fox Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron halifax Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron heatherae Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron julatten Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron luteipes Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron magnum Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron malbon Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron monteithi Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron palmerston Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron pseudomagnum Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron raveni Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron robertsi Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron splendens Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron thompsoni Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron tribulation Baehr, 2003 (Queensland);
 Tropasteron yeatesi Baehr, 2003 (Queensland);

Tropizodium.
Tropizodium Jocqu & Churchill, 2005
 Tropizodium molokai Jocqu & Churchill, 2005 (Hawaii);
 Tropizodium peregrinum Jocqu & Churchill, 2005 (Territori del Nord);
 Tropizodium trispinosum (Suman, 1967) (Hawaii);

Trygetus.
Trygetus Simon, 1882
 Trygetus berlandi Denis, 1952 (Marroc);
 Trygetus jacksoni Marusik & Guseinov, 2003 (Azerbaijan);
 Trygetus nitidissimus Simon, 1882 (Aden, Djibouti);
 Trygetus riyadhensis Ono & Jocqu, 1986 (Egipte, Saudi Arabia);
 Trygetus sexoculatus (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);

Z.
Zillimata.
Zillimata Jocqu, 1995
 Zillimata scintillans (O. P.-Cambridge, 1869) (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia, Queensland);

Zodariellum.
Zodariellum Andreeva & Tyschchenko, 1968
 Zodariellum siaticum (Tyschchenko, 1970) (sia Central);
 Zodariellum bekuzini (Nenilin, 1985) (Uzbekistan);
 Zodariellum chaoyangense (Zhu & Zhu, 1983) (Xina);
 Zodariellum cirrisulcatum (Denis, 1952) (Mauritania);
 Zodariellum cirrisulcatum longispina (Denis, 1952) (Marroc);
 Zodariellum continentale (Andreeva & Tyschchenko, 1968) (sia Central);
 Zodariellum furcum (Zhu, 1988) (Xina);
 Zodariellum mongolicum Marusik & Koponen, 2001 (Monglia);
 Zodariellum nenilini (Eskov, 1995) (Kazakhstan, Monglia);
 Zodariellum proszynskii (Nenilin & Fet, 1985) (Turkmenistan);
 Zodariellum sahariense (Denis, 1959) (Algria);
 Zodariellum schmidti Marusik & Koponen, 2001 (Monglia);
 Zodariellum sericeum (Denis, 1956) (Marroc);
 Zodariellum spinulosum (Denis, 1966) (Lbia);
 Zodariellum subclavatum (Denis, 1952) (Marroc);
 Zodariellum sungar (Jocqu, 1991) (Iraq);
 Zodariellum surprisum Andreeva & Tyschchenko, 1968 (sia Central);
 Zodariellum sytchevskajae (Nenilin & Fet, 1985) (Turkmenistan);
 Zodariellum tibesti (Jocqu, 1991) (Txad);
 Zodariellum zavattarii (Caporiacco, 1941) (Etipia);

Zodarion.
Zodarion Walckenaer, 1826
 Zodarion abantense Wunderlich, 1980 (Turquia, Gergia, Rssia);
 Zodarion abnorme Denis, 1952 (Marroc);
 Zodarion aculeatum Chyzer, 1897 (Bulgria, Serbia, Macednia);
 Zodarion aegaeum Denis, 1935 (Grcia);
 Zodarion aerium Simon, 1890 (Iemen);
 Zodarion affine (Simon, 1870) (Espanya);
 Zodarion alacre (Simon, 1870) (Portugal, Espanya);
 Zodarion algarvense Bosmans, 1994 (Portugal);
 Zodarion algiricum (Lucas, 1846) (Espanya, Siclia, Marroc, Algria);
 Zodarion andalusiacum Jocqu, 1991 (Espanya);
 Zodarion atlanticum Pekr & Cardoso, 2005 (Portugal, Aores);
 Zodarion atriceps (O. P.-Cambridge, 1872) (Lebanon);
 Zodarion attikaense Wunderlich, 1980 (Grcia);
 Zodarion aurorae Weiss, 1982 (Romania);
 Zodarion bacelarae Pekr, 2003 (Portugal);
 Zodarion bactrianum Kroneberg, 1875 (sia Central);
 Zodarion beticum Denis, 1957 (Espanya);
 Zodarion bicoloripes (Denis, 1959) (Algria);
 Zodarion bosmansi Pekr & Cardoso, 2005 (Portugal);
 Zodarion buettikeri (Ono & Jocqu, 1986) (Saudi Arabia);
 Zodarion caporiaccoi Roewer, 1942 (Itlia);
 Zodarion caucasicum Dunin & Nenilin, 1987 (Azerbaijan);
 Zodarion confusum Denis, 1935 (Itlia);
 Zodarion costablancae Bosmans, 1994 (Espanya);
 Zodarion couseranense Bosmans, 1997 (Frana);
 Zodarion cyprium Kulczyn'ski, 1908 (Xipre, Creta, Lebanon, Ucrana);
 Zodarion cyrenaicum Denis, 1935 (Lbia, Egipte, Israel);
 Zodarion denisi Spassky, 1938 (Turkmenistan, Tajikistan);
 Zodarion diatretum Denis, 1935 (Espanya);
 Zodarion dispar Denis, 1935 (Algria);
 Zodarion dubium Strand, 1906 (Algria);
 Zodarion duriense Cardoso, 2003 (Portugal);
 Zodarion egens Denis, 1937 (Unknown);
 Zodarion elegans (Simon, 1873) (Europa Meridional, frica del Nord);
 Zodarion emarginatum (Simon, 1873) (Frana, Crsega, Grcia);
 Zodarion epirense Brignoli, 1984 (Grcia);
 Zodarion fazanicum Denis, 1938 (Lbia);
 Zodarion frenatum Simon, 1884 (Itlia, Grcia, Creta, Corf, Turquia);
 Zodarion fulvonigrum (Simon, 1874) (Frana);
 Zodarion fuscum (Simon, 1870) (Bretanya, Frana, Espanya);
 Zodarion gallicum (Simon, 1873) (Frana, Crsega, Itlia, Balcans, Turquia);
 Zodarion germanicum (C. L. Koch, 1837) (Europa);
 Zodarion geticum Weiss, 1987 (Romania);
 Zodarion gracilitibiale Denis, 1933 (Frana);
 Zodarion graecum (C. L. Koch, 1843) (Europa Oriental, Israel);
 Zodarion granulatum Kulczyn'ski, 1908 (Xipre, Grcia, Israel);
 Zodarion gregua Bosmans, 1994 (Portugal, Espanya);
 Zodarion guadianense Cardoso, 2003 (Portugal);
 Zodarion hamatum Wiehle, 1964 (Itlia, ustria, Eslovnia);
 Zodarion hauseri Brignoli, 1984 (Grcia);
 Zodarion immaculatum Denis, 1962 (Lbia);
 Zodarion isabellinum (Simon, 1870) (Espanya);
 Zodarion italicum (Canestrini, 1868) (Europa);
 Zodarion jozefienae Bosmans, 1994 (Portugal, Espanya);
 Zodarion judaeorum Levy, 1992 (Israel);
 Zodarion kabylianum Denis, 1937 (Algria);
 Zodarion korgei Wunderlich, 1980 (Turquia);
 Zodarion lindbergi Roewer, 1960 (Afganistan);
 Zodarion luctuosum (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Zodarion ludibundum Simon, 1914 (Crsega, Siclia, Algria);
 Zodarion lusitanicum Cardoso, 2003 (Portugal);
 Zodarion lutipes (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel, Lebanon);
 Zodarion luzonicum Simon, 1893 (Filipines);
 Zodarion maTxadoi Denis, 1939 (Portugal, Espanya, Aores);
 Zodarion maculatum (Simon, 1870) (Portugal, Espanya, Siclia, Marroc);
 Zodarion mallorca Bosmans, 1994 (Mallorca);
 Zodarion marginiceps Simon, 1914 (Espanya, Frana);
 Zodarion martynovae Andreeva & Tyschchenko, 1968 (sia Central);
 Zodarion merlijni Bosmans, 1994 (Espanya);
 Zodarion minutum Bosmans, 1994 (Espanya, Mallorca, Ibiza);
 Zodarion modestum (Simon, 1870) (Espanya);
 Zodarion morosum Denis, 1935 (Europa Oriental);
 Zodarion murphyorum Bosmans, 1994 (Espanya);
 Zodarion mEUArum Brignoli, 1984 (Grcia);
 Zodarion nesiotes Denis, 1965 (Illes Canries);
 Zodarion nesiotoides Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Zodarion nigriceps (Simon, 1873) (Crsega, Sardenya);
 Zodarion nitidum (Audouin, 1826) (frica del Nord, Orient Prxim);
 Zodarion ohridense Wunderlich, 1973 (Bulgria, Macednia);
 Zodarion pallidum Denis, 1952 (Marroc);
 Zodarion petrobium Dunin & Zacharjan, 1991 (Azerbaijan, Armnia);
 Zodarion pileolonotatum Denis, 1935 (Lbia);
 Zodarion pirini Drensky, 1921 (Bulgria);
 Zodarion pseudoelegans Denis, 1933 (Espanya, Frana, Ibiza);
 Zodarion pusio Simon, 1914 (Frana, Itlia, Tunsia, Bsnia-Hercegovina);
 Zodarion pythium Denis, 1935 (Grcia);
 Zodarion raddei Simon, 1889 (sia Central);
 Zodarion remotum Denis, 1935 (Crsega, Itlia);
 Zodarion reticulatum Kulczyn'ski, 1908 (Xipre);
 Zodarion rhodiense Caporiacco, 1948 (Grcia);
 Zodarion rhodiense nigrifemur Caporiacco, 1948 (Grcia);
 Zodarion rubidum Simon, 1914 (Europa (introduda a EUA, Canad));
 Zodarion rudyi Bosmans, 1994 (Portugal, Espanya);
 Zodarion ruffoi Caporiacco, 1951 (Frana, Itlia);
 Zodarion sardum Bosmans, 1997 (Sardenya);
 Zodarion scutatum Wunderlich, 1980 (Eslovnia);
 Zodarion segurense Bosmans, 1994 (Espanya);
 Zodarion soror (Simon, 1873) (Crsega);
 Zodarion spasskyi Charitonov, 1946 (sia Central);
 Zodarion spinibarbis Wunderlich, 1973 (Grcia, Creta);
 Zodarion styliferum (Simon, 1870) (Portugal, Espanya, Madeira);
 Zodarion styliferum extraneum Denis, 1935 (Portugal);
 Zodarion tadzhikum Andreeva & Tyschchenko, 1968 (Tajikistan);
 Zodarion talyschicum Dunin & Nenilin, 1987 (Azerbaijan);
 Zodarion testaceofasciatum Spassky, 1941 (Tajikistan);
 Zodarion thoni Nosek, 1905 (Europa Oriental fins a Armnia);
 Zodarion timidum (Simon, 1874) (Espanya, Frana);
 Zodarion trianguliferum Denis, 1952 (Marroc);
 Zodarion tunetiacum Strand, 1906 (Tunsia);
 Zodarion turcicum Wunderlich, 1980 (Bulgria, Turquia);
 Zodarion vanimpei Bosmans, 1994 (Espanya);
 Zodarion variegatum Denis, 1956 (Marroc);
 Zodarion vicinum Denis, 1935 (Anglaterra, Itlia);
 Zodarion viduum Denis, 1937 (Portugal);
 Zodarion walsinghami Denis, 1937 (Algria);
 Zodarion zebra Charitonov, 1946 (Uzbekistan);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166648" title="Robert II d'Esccia" nonfiltered="3169" processed="3156" dbindex="68187">

Robert II d'Esccia (2 de mar de 1316 - 19 d'abril de 1390) fou rei d'Esccia, era fill de Walter Steward i Marjorie Bruce, germana de David II i filla de Robert I. Fou el fundador de la Casa d'Estuard, a causa del seu crrec de senescal de la cort (The High Steward o Stuard).

A la mort de David II sense fills es produiren enfrontaments entre els nobles per la successi. Finalment, Robert II fou coronat el 1371 i inici una nova dinastia, per se li van oposar els Douglas amb suport dels clans galics.  Deix els afers del regne en mans dels nobles, el 1378 don suport als Papes d Aviny quan el cisma de Roma i s enfront al rei angls Ricard II d'Anglaterra, qui atacaria Edimburg i Fife el 1385. Com a resposta, va invadir Anglaterra, per fou venut a Otterburn el 1388.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166649" title="Dropo" nonfiltered="3170" processed="3157" dbindex="68188">
Dropo fou un grup valenci de Rock actiu durant els anys 90. 

L'integraven entre d'altres Borja Penalba i Dr Dropo. Musicaren poemes de Vicent Andrs Estells, com La veu d'un poble, el seu tema ms conegut, El clam dels socarrats de Miquel Duran de Valncia, aix com d'altres poetes com Joan Ros de Corella o Ausias March. Actuaren al 5 Tirant de Rock amb Sau, Al Tall, Llus Llach, Obrint Pas i Marina Rossell(1995), a Alacant s important (1995) i a la III Fira del Llibre de Valncia. Desprs de la desfeta del grup, n'ha sorgit el projecte en solitari del seu lder, el guitarrista, Dr Dropo.


Discografia.

Si fos un crit, Alleluia, Records, 1995;
La velleta centenria, Cambra records, 1998;
Msica contra la relaxaci, Cambra Records, 2000.
Tirant de Rock (disc collectiu), Free Records, 1995;

Enllaos externs.

http://www.doctordropo.com/lletresdrdropo.htm

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166651" title="Robert III d'Esccia" nonfiltered="3171" processed="3158" dbindex="68189">

Robert III d'Esccia (1340-1406) fou rei d'Esccia, segon de la dinastia dels Stuard. El seu veritable nom era Joan de Carrick, per adopt el nom del seu pare Robert I en pujar al tro.

Aconsegu de rebutjar una invasi anglesa a Homitton Hill (1400), per no pogu evitar les lluiets internes entre el seu germ Robert de Fife i Albany, cap del partit proangls, i David de Rothesay, cap del partit profrancs. El seu segon fill Jaume fou segrestat pels anglesos i va morir de tristesa.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166652" title="Jaume I d'Esccia" nonfiltered="3172" processed="3159" dbindex="68190">

Jaume I d'Esccia (10 de desembre de 1394 - 21 de febrer de 1437) fou rei d'Esccia, fill de Robert III i d'Annabella Drummond. El 1402 el seu germ gran David va morir a la pres de Falkland, i ell fou enviat a Frana per a ms seguretat, per fou capturat pels anglesos, qui l'entregaren al rei Enric IV d'Anglaterra, qui va demanar un rescat al seu pare. El rei va morir el 1406 i el seu oncle Robert Stuard, duc d'Albany, va exercir la regncia fins que fou alliberat el 1424.

Es cas amb Joanna Beaufort i el 1418, desprs del Concili de Basilea, reconegu l autoritat del papa Mart V. S hagu d enfrontar als nobles highlanders com els MacDonalds, senyors de els Illes, i al seu oncle el duc d'Albany, cap del partit proangls. El 1425 per tal d acabar amb les conspiracions, va fer executar al duc d Albany i els seus dos fills, i al comte de Lennox, dels quals en confisc les propietats i s apoder dels comtats de March, Mar i Strathearn; i el 1429 va fer presoner Alexandre, senyor de les Illes.  Se l considerava gasiu i va oprimir al poble amb impostos, per va dictar lleis a favor dels conreus als Lowlands. El 1411 es va fundar la primera universitat escocesa a Saint Andrews, i el 1428 va donar poder als petits terratinents perque escollissin els representants dels comtats que havien d anar al parlament escocs. 

A finals del seu regnat l autoritat reial es va afeblir, i fou trat per Walter, comte d Atholl i xambel reial, qui va introduir Robert Graham entre els Frares Negres de Perth i l'assassinaren all. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166654" title="Resistance: Fall of Man" nonfiltered="3173" processed="3160" dbindex="68191">


Resistance: Fall of Man (prviament es deia I-8) s un videojoc del gnere dels d'acci en primera persona creat per Insomniac Games, els creadors del popular Spyro the Dragon per PlayStation i Ratchet & Clank per PlayStation 2. Resulta que el videojoc ha sigut publicat per Playstation 3 de manera exclusiva. La seva sortida a Europa va ser el 23 de mar de 2007 i el 14 de novembre al Jap i EUA.

 Argument .

Resistance: Fall of Man es desenvolupa en un passat alternatiu, durant tres intensos dies del juliol del 1951. En aquest videojoc no t lloc a la Segona Guerra Mundial ni l'amenaa nazi, per altres esdeveniments encara pitjors que van ocupar el seu lloc a la histria; la invasi Quimera. Durant els anys 30 la intelligncia americana aconsegueix informes de bioexperimentaci a Rssia que parlaven de pobles i ciutats assolades. Es tem que els sovitics haguessin desenvolupat una terrible arma biolgica, per res ms lluny de la realitat.

Rssia va ser infectada pel desconegut virus Quimera i va quedat allada durant ms de deu anys. El 1951 aquesta abominable espcie va llanar un atac a gran escala i va conquerir Europa sencera en una setmana. Gran Bretanya era l'ltima regi de la resistncia, organitzada en bases secretes. Els Estats Units decideixen planejar una ofensiva conjunta i envien les seves forces a unir-se als britnics. Un atac sorpresa impossibilita la trobada, quedant els marines davant d'un enemic desconegut.

De tot l'exrcit americ noms queda un nic sobrevivent. El sergent Nathan Hale, infectat pel virus Quimera encara que resulta inexplicablement immune als seus efectes nocius. Rescatat pels seus aliats europeus, s aqu on comencen els tres llargs i memorables dies en els que es desenvolupa el videojoc.

 Premis .

Premis rebuts per IGN:
Videojoc de PlayStation 3 de l'any;
Millor Shooter en primera persona de Playstation 3 de l'any 2006;
Meillor tecnologia grfica a la Playstation 3 el 2006;
Millor s de so a la Playstation 3 el 2006;
Millor Multijugador online a la Playstation 3 el 2006;
Millor innovaci de disseny a la Playstation 3 el 2006;

Anlisis .
GamesMaster   85%;
GameSpot   8.6/10;
NexGen Wars   9.2/10;
PSM (revista)   89%;
MeriStation Magazine  8.5/10;


 Enllaos externs .
  Lloc web de Resistance: Fall of Man;
  Comunitat oficial en lnia;
  Recull d'imatges a VaDeJocs.cat;
  Anlisi: Anlisi a MeriStation;

Vdeos.

Triler Triler al Youtube;
Anlisi Anlisi en angls al Youtube;
Nivell Primer Nivell al Youtube;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166660" title="Acetbul" nonfiltered="3174" processed="3161" dbindex="68192">
Un acetbul s un vas destinat a contenir vinagre i altres condiments, que usaven els romans en els menjars. El seu nom deriva d acetum (vinagre), per Quintili afirma que tamb l usaven per a altres ingredients. Tenia forma rodona, poc fonda i un xic acampanada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166661" title="El Corredor Polons" nonfiltered="3175" processed="3162" dbindex="68193">
El Corredor Polons s un grup de rock alternatiu d'Ontinyent, Pas Valenci.

El grup combina el grunge, el punk i el metal fan en uns temes on juguen un paper molt important la guitarra distorsionada i les dues veus, masculina i femenina del grup. Participaren en el disc conjunt amb Red Banner i Mall, Catalunya Punks i foren seleccionats per a l'antologia El disc dels msics en valenci, editat per la revista Enderrok.

Discografia.

Catalunya Punks, Bullanga records, 2005;
El disc dels msics en valenci, 2005;

Bibliografia.

Llibre dels msics i cantants en valenci, L'Avan Informaci, SL, Valncia, 2005.

Enllaos externs.

http://www.elcorredorpolones.com/flash/elcorredorpolones.htm

Referncies.
Notcia al Vilaweb;
Premis A la Nostra Marxa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166663" title="Llista d'espcies d'orsolbids" nonfiltered="3176" processed="3163" dbindex="68194">

Aquesta s la llista d'espcies de orsolbids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 27 de novembre de 2006 i hi ha citats 28 gneres i 177 espcies; d'elles, 29 pertanyen al gnere Tasmanoonops . La seva distribuci s redueix a zones de Sud-frica, Sud-amrica i Oceania.

 Gneres i espcies .
Afrilobus.
Afrilobus Griswold & Platnick, 1987
 Afrilobus australis Griswold & Platnick, 1987 (Sud-frica);
 Afrilobus capensis Griswold & Platnick, 1987 (Sud-frica);
 Afrilobus jocquei Griswold & Platnick, 1987 (Malawi);

Anopsolobus.
Anopsolobus Forster & Platnick, 1985
 Anopsolobus subterraneus Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Ascuta.
Ascuta Forster, 1956
 Ascuta australis Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Ascuta cantuaria Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Ascuta inopinata Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Ascuta insula Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Ascuta leith Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Ascuta media Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Ascuta monowai Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Ascuta montana Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Ascuta musca Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Ascuta ornata Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Ascuta parornata Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Ascuta taupo Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Ascuta tongariro Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Ascuta univa Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Australobus.
Australobus Forster & Platnick, 1985
 Australobus torbay Forster & Platnick, 1985 (Oest d Austrlia);

Azanialobus.
Azanialobus Griswold & Platnick, 1987
 Azanialobus lawrencei Griswold & Platnick, 1987 (Sud-frica);

Bealeyia.
Bealeyia Forster & Platnick, 1985
 Bealeyia unicolor Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Xileolobus.
Xileolobus Forster & Platnick, 1985
 Xileolobus eden Forster & Platnick, 1985 (Xile);

Cornifalx.
Cornifalx Hickman, 1979
 Cornifalx insignis Hickman, 1979 (Tasmnia);

Dugdalea.
Dugdalea Forster & Platnick, 1985
 Dugdalea oculata Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Duripelta.
Duripelta Forster, 1956
 Duripelta alta Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta australis Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Duripelta borealis Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Duripelta egmont Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta hunua Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta koomaa Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta mawhero Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta minuta Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Duripelta monowai Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta otara Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta pallida (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Duripelta paringa Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta peha Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta scuta Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta totara Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta townsendi Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta watti Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Falklandia.
Falklandia Forster & Platnick, 1985
 Falklandia rumbolli (Schiapelli & Gerschman, 1974) (Illes Falkland);

Hickmanolobus.
Hickmanolobus Forster & Platnick, 1985
 Hickmanolobus mollipes (Hickman, 1932) (Tasmnia);

Losdolobus.
Losdolobus Platnick & Brescovit, 1994
 Losdolobus opytapora Brescovit, Bertoncello & Ott, 2004 (Brasil);
 Losdolobus parana Platnick & Brescovit, 1994 (Brasil);
 Losdolobus xaruanus Lise & Almeida, 2006 (Brasil);
 Losdolobus ybypora Brescovit, Ott & Lise, 2004 (Brasil);

Mallecolobus.
Mallecolobus Forster & Platnick, 1985
 Mallecolobus malacus Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Mallecolobus maullin Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Mallecolobus pedrus Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Mallecolobus sanus Forster & Platnick, 1985 (Xile);

Maoriata.
Maoriata Forster & Platnick, 1985
 Maoriata magna (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Maoriata montana Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Maoriata vulgaris Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Orongia.
Orongia Forster & Platnick, 1985
 Orongia medialis Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Orongia motueka Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Orongia whangamoa Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Orsolobus.
Orsolobus Simon, 1893
 Orsolobus chelifer Tullgren, 1902 (Xile);
 Orsolobus Xilensis Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Orsolobus mapocho Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Orsolobus montt Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Orsolobus plenus Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Orsolobus pucara Forster & Platnick, 1985 (Argentina);
 Orsolobus pucatrihue Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Orsolobus schlingeri Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Orsolobus singularis (Nicolet, 1849) (Xile);

Osornolobus.
Osornolobus Forster & Platnick, 1985
 Osornolobus anticura Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus antillanca Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus canan Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus cautin Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus cekalovici Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus chaiten Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus chapo Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus chiloe Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus concepcion Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus correntoso Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus magallanes Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus malalcahuello Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus nahuelbuta Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus newtoni Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus penai Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus thayerae Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Osornolobus trancas Forster & Platnick, 1985 (Xile);

Paralobus.
Paralobus Forster & Platnick, 1985
 Paralobus salmoni (Forster, 1956) (Nova Zelanda);

Pounamuella.
Pounamuella Forster & Platnick, 1985
 Pounamuella australis (Forster, 1964) (Illes Auckland);
 Pounamuella complexa (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Pounamuella hauroko Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Pounamuella hollowayae (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Pounamuella insula Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Pounamuella kuscheli Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Pounamuella ramsayi (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Pounamuella vulgaris (Forster, 1956) (Nova Zelanda);

Subantarctia.
Subantarctia Forster, 1955
 Subantarctia centralis Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Subantarctia dugdalei Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Subantarctia fiordensis Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Subantarctia florae Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Subantarctia muka Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Subantarctia penara Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Subantarctia stewartensis Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Subantarctia trina Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Subantarctia turbotti Forster, 1955 (Illes Auckland);

Tangata.
Tangata Forster & Platnick, 1985
 Tangata alpina (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Tangata furcata Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata horningi Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata kohuka Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata murihiku Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata nigra Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata orepukiensis (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Tangata otago Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata parafurcata Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata plena (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Tangata pouaka Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata rakiura (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Tangata stewartensis (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Tangata sylvester Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata tautuku Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata townsendi Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tangata waipoua Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Tasmanoonops.
Tasmanoonops Hickman, 1930
 Tasmanoonops alipes Hickman, 1930 (Tasmnia);
 Tasmanoonops australis Forster & Platnick, 1985 (Oest d Austrlia);
 Tasmanoonops buang Forster & Platnick, 1985 (Victria);
 Tasmanoonops buffalo Forster & Platnick, 1985 (Victria);
 Tasmanoonops complexus Forster & Platnick, 1985 (Queensland);
 Tasmanoonops daviesae Forster & Platnick, 1985 (Queensland);
 Tasmanoonops dorrigo Forster & Platnick, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Tasmanoonops drimus Forster & Platnick, 1985 (Victria);
 Tasmanoonops elongatus Forster & Platnick, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Tasmanoonops fulvus Hickman, 1979 (Tasmnia);
 Tasmanoonops grayi Forster & Platnick, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Tasmanoonops hickmani Forster & Platnick, 1985 (Queensland);
 Tasmanoonops hunti Forster & Platnick, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Tasmanoonops inornatus Hickman, 1979 (Tasmnia);
 Tasmanoonops insulanus Forster & Platnick, 1985 (Tasmnia);
 Tasmanoonops magnus Hickman, 1979 (Tasmnia);
 Tasmanoonops mainae Forster & Platnick, 1985 (Oest d Austrlia);
 Tasmanoonops minutus Forster & Platnick, 1985 (Victria);
 Tasmanoonops mysticus Forster & Platnick, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Tasmanoonops oranus Forster & Platnick, 1985 (Victria);
 Tasmanoonops otimus Forster & Platnick, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Tasmanoonops pallidus Forster & Platnick, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Tasmanoonops parinus Forster & Platnick, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Tasmanoonops parvus Forster & Platnick, 1985 (Queensland);
 Tasmanoonops pinus Forster & Platnick, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Tasmanoonops ripus Forster & Platnick, 1985 (Nova Galles del Sud);
 Tasmanoonops septentrionalis Forster & Platnick, 1985 (Queensland);
 Tasmanoonops trispinus Forster & Platnick, 1985 (Tasmnia);
 Tasmanoonops unicus Forster & Platnick, 1985 (Queensland);

Tautukua.
Tautukua Forster & Platnick, 1985
 Tautukua isolata Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Turretia.
Turretia Forster & Platnick, 1985
 Turretia dugdalei Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Waiporia.
Waiporia Forster & Platnick, 1985
 Waiporia algida (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Waiporia chathamensis Forster & Platnick, 1985 (Illes Chatham);
 Waiporia egmont Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waiporia extensa (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Waiporia hawea Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waiporia hornabrooki (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Waiporia mensa (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Waiporia modica (Forster, 1956) (Nova Zelanda);
 Waiporia owaka Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waiporia ruahine Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waiporia tuata Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waiporia wiltoni Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

Waipoua.
Waipoua Forster & Platnick, 1985
 Waipoua gressitti (Forster, 1964) (Illes Campbell);
 Waipoua hila Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waipoua insula Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waipoua montana Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waipoua otiana Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waipoua ponanga Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waipoua toronui Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waipoua totara (Forster, 1956) (Nova Zelanda);

Wiltonia.
Wiltonia Forster & Platnick, 1985
 Wiltonia elongata Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Wiltonia eylesi Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Wiltonia fiordensis Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Wiltonia graminicola Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Wiltonia lima Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Wiltonia nelsonensis Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Wiltonia pecki Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Wiltonia porina Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Wiltonia rotoiti Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Orsolbid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166664" title="Llista d'espcies de segstrids" nonfiltered="3177" processed="3164" dbindex="68195">

Aquesta s la llista d'espcies de segstrids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 3 gneres i 106 espcies; d'elles, 84 pertanyen al gnere Ariadna. La seva distribuci, fora mplia, cobreix Europa i grans parts d'sia, frica, Amrica i Oceania.

 Gneres i espcies .
Ariadna.
Ariadna Audouin, 1826
 Ariadna arthuri Petrunkevitch, 1926 (EUA, ndies Occidentals);
 Ariadna ashantica Strand, 1916 (Ghana);
 Ariadna barbigera Simon, 1905 (Illes Chatham);
 Ariadna bellatoria Dalmas, 1917 (Nova Zelanda);
 Ariadna bicolor (Hentz, 1842) (Amrica del Nord);
 Ariadna bilineata Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ariadna boesenbergi Keyserling, 1877 (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Ariadna Bolviana Simon, 1907 (Bolvia, Brasil);
 Ariadna brevispina Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Ariadna burchelli (Hogg, 1900) (Victria);
 Ariadna caerulea Keyserling, 1877 (Colmbia, Ecuador);
 Ariadna canariensis Wunderlich, 1995 (Illes Canries);
 Ariadna capensis Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ariadna cephalotes Simon, 1907 (Per, Bolvia);
 Ariadna corticola Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Ariadna crassipalpa (Blackwall, 1863) (Brasil);
 Ariadna daweiensis Yin, Xu & Bao, 2002 (Xina);
 Ariadna decatetracantha Main, 1954 (Oest d Austrlia);
 Ariadna dentigera Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ariadna dissimilis Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Ariadna dysderina L. Koch, 1873 (Queensland);
 Ariadna elaphra Wang, 1993 (Xina);
 Ariadna fidicina (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Ariadna gracilis Vellard, 1924 (Per, Brasil);
 Ariadna gryllotalpa (Purcell, 1904) (Sud-frica);
 Ariadna hottentotta Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Ariadna insidiatrix Audouin, 1826 (Mediterrani);
 Ariadna insularis Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Ariadna insulicola Yaginuma, 1967 (Xina, Corea, Jap);
 Ariadna isthmica Beatty, 1970 (Nicaragua, Panam);
 Ariadna javana Kulczyn'ski, 1911 (Java);
 Ariadna jubata Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ariadna karrooica Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ariadna kibonotensis Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Ariadna kisanganensis Benoit, 1974 (Congo);
 Ariadna kolbei Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ariadna laeta Thorell, 1899 (Camerun, Prncipe);
 Ariadna lateralis Karsch, 1881 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Ariadna lebronneci Berland, 1933 (Illes Marqueses);
 Ariadna lightfooti Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ariadna maderiana Warburton, 1892 (Madeira, Salvages);
 Ariadna major Hickman, 1929 (Tasmnia);
 Ariadna masculina Lawrence, 1928 (Nambia);
 Ariadna maxima (Nicolet, 1849) (Xile, Illa Juan Fernandez);
 Ariadna mbalensis Lessert, 1933 (Angola);
 Ariadna meruensis Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Ariadna mollis (Holmberg, 1876) (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Ariadna montana Rainbow, 1920 (Illa Lord Howe);
 Ariadna monticola Thorell, 1897 (Myanmar);
 Ariadna multispinosa Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Ariadna murphyi (Chamberlin, 1920) (Per);
 Ariadna muscosa Hickman, 1929 (Tasmnia);
 Ariadna natalis Pocock, 1900 (Sud-frica, Illa Christmas);
 Ariadna nebulosa Simon, 1906 (ndia);
 Ariadna neocaledonica Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Ariadna obscura (Blackwall, 1858) (Brasil);
 Ariadna octospinata (Lamb, 1911) (Queensland);
 Ariadna oreades Simon, 1906 (Sri Lanka);
 Ariadna papuana Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Ariadna pectinella Strand, 1913 (Central frica);
 Ariadna pelia Wang, 1993 (Xina);
 Ariadna perkinsi Simon, 1900 (Hawaii);
 Ariadna pilifera O. P.-Cambridge, 1898 (EUA, Mxic);
 Ariadna pragmatica Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Ariadna pulchripes Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Ariadna rapinatrix Thorell, 1899 (Camerun, Prncipe);
 Ariadna ruwenzorica Strand, 1913 (Central frica);
 Ariadna sansibarica Strand, 1907 (Zanzbar);
 Ariadna scabripes Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ariadna segestrioides Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ariadna segmentata Simon, 1893 (Tasmnia);
 Ariadna septemcincta (Urquhart, 1891) (Nova Zelanda);
 Ariadna similis Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Ariadna snellemanni (van Hasselt, 1882) (Sumatra, Krakatoa, Filipines);
 Ariadna solitaria Simon, 1891 (Saint Vincent);
 Ariadna taprobanica Simon, 1906 (Sri Lanka);
 Ariadna tarsalis Banks, 1902 (Per, Illes Galpagos);
 Ariadna thyrianthina Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Ariadna tovarensis Simon, 1893 (Veneuela);
 Ariadna tubicola Simon, 1893 (Veneuela);
 Ariadna umtalica Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Ariadna ustulata Simon, 1898 (Seychelles);
 Ariadna viridis Strand, 1906 (Nambia);
 Ariadna weaveri Beatty, 1970 (Mxic);

Gippsicola.
Gippsicola Hogg, 1900
 Gippsicola raleighi Hogg, 1900 (Victria);

Segestria.
Segestria Latreille, 1804
 Segestria bavarica C. L. Koch, 1843 (Europa fins a Azerbaijan);
 Segestria bella Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Segestria cavernicola Kulczyn'ski, 1915 (Itlia);
 Segestria croatica Doleschall, 1852 (Crocia);
 Segestria cruzana Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Segestria danzantica Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Segestria davidi Simon, 1884 (Sria);
 Segestria florentina (Rossi, 1790) (Europa fins a Gergia);
 Segestria fusca Simon, 1882 (Portugal, Espanya, Frana, Itlia);
 Segestria inda Simon, 1906 (ndia);
 Segestria madagascarensis Keyserling, 1877 (Madagascar);
 Segestria nipponica Kishida, 1913 (Jap);
 Segestria pacifica Banks, 1891 (EUA);
 Segestria pusilla Nicolet, 1849 (Xile);
 Segestria pusiola Simon, 1882 (Crsega, Algria);
 Segestria ruficeps Gurin, 1832 (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Segestria saeva Walckenaer, 1837 (Nova Zelanda);
 Segestria sbordonii Brignoli, 1984 (Creta);
 Segestria senoculata (Linnaeus, 1758) (Palertic);
 Segestria senoculata castrodunensis Gtaz, 1889 (Sussa);
 Segestria turkestanica Dunin, 1986 (sia Central);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Segstrid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166667" title="Nicolau IV" nonfiltered="3178" processed="3165" dbindex="68196">

 Nicolau IV (Ascoli, 30 de setembre de 1227)   Roma, 4 d'abril de 1292), de nom Girolamo Masci, fou papa de l'Esglsia Catlica del 1288 al 1292.

Masci va ingressar en l'orde francisc en la seva joventut i com a tal va actuar, el 1272, com a legat pontifici a Constantinoble amb la missi d'aconseguir la participaci de l'Esglsia Ortodoxa en el XIV Concili Ecumnic que se celebraria a Li el 1274. Aquell mateix any va succeir a Sant Bonaventura com a general dels franciscans, crrec que li va permetre condemnar les obres del filsof Roger Bacon i ordenar el seu empresonament. En 1278, el papa Nicolau III el va nomenar cardenal presbter de Santa Prudenciana i patriarca catlic de Constantinoble (llavors capital de l'Imperi Llat de Constantinoble) per a posteriorment ser nomenat cardenal bisbe de Palestina pel papa Mart IV.

La seva elecci com a papa es va produir gaireb deu mesos desprs de la mort del seu antecessor Honori IV, ja que una epidmia de pesta va assolar Roma i va delmar el cnclave i provocar la fugida dels cardenals supervivents que no van tornar fins que la situaci no es va normalitzar. Consagrat el 22 de febrer del 1288, va ser el primer papa francisc de la histria de l'Esglsia.

El maig de 1289, Nicolau IV va coronar com a rei de Npols i de Siclia Carles II d'Anjou, a canvi que aquest reconegus el seu vassallatge al pontfex; d'aquesta manera es negava a reconixer Jaume I de Siclia com a rei de l'illa, ttol que aquest ostentava des que en 1285 va succeir al seu pare, Pere III. En aquesta lnia, va concloure el febrer de 1291 un tractat amb Alfons III d'Arag, germ de Jaume, i amb Felip IV de Frana a fi d'expulsar Jaume de Siclia. Nogensmenys, la mort el mateix any d'Alfons, deix tant la corona d'Arag com la de Siclia en mans de Jaume.

En 1290 va publicar una important constituci per la qual atorgava als cardenals la meitat dels ingressos que fossin lliurats a Roma per ajudar al manteniment financer del Collegi Cardenalici. En 1291 es produ la caiguda de Sant Joan d'Acre i Nicolau IV va reprendre la idea d'una croada sobre Terra Santa, per el desinters mostrat per les grans monarquies europees i les complicades relacions entre els regnes d'Arag i de Siclia van fer fracassar l'empresa.

Durant el seu pontificat tamb es va enfrontar al Sacre Imperi, amb motiu de la successi del regne d'Hongria, ja que Nicolau IV l'atorg a Carles Martell d'Anjou, fill de Carles II d'Anjou en detriment d'Albert, el fill de l'emperador Rodolf d'Habsburg. En l'ordre pastoral va promoure missions entre els trtars i els mongols, i cal tamb destacar la missi de fra Joan de Montecorvino a la Xina.

Nicolau IV va morir el 4 d'abril de 1292 i va ser sepultat a la baslica romana de Santa Maria la Major, al costat de la qual havia construt la seva residncia, trencant amb la tradici de Sant Joan del Later com a seu papal.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Picus interescas (El bec al menjar), cita que fa referncia al fet que va ser anomenat Jernim d'Ascoli durant la seva pertinena a l'orde francisc (esca significa "aliment") i al qual va ser elegit desprs d'un concili que va durar ms d'un any (va ser "picotejat" entre els cardenals).


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166668" title="Insomniac Games" nonfiltered="3179" processed="3166" dbindex="68197">

Insomniac Games s una empresa desenvolupadora de videojocs dels Estats Units. Sn els creadors dels tres primers videojocs de la saga de videojocs, Spyro the Dragon, Disruptor, com tamb la saga Ratchet & Clank. Recentment, han llanat un videojoc de PS3 amb molt d'xit d'acci en primera persona, anomenat .

Perfil de l'empresa.
Insomniac va ser creat el 1994 com una empresa independent de videojocs i ara se situa a Burbank, Califrnia. El seu primer videojoc, un d'acci en primera persona que s'anomena Disruptor per la PlayStation, va ser llanat el 20 de novembre de 1996, i va rebre una bona crtica. Des de llavors, l'empresa ha llanat uns quants ms jocs en dos sagues (les dues creades sota l'empresa) per la PlayStation i la PlayStation 2, i tots ha tinguts una bona crtica i xits comercials. Abans dels tres jocs dSpyro, l'empresa va comenar a crear la saga Ratchet & Clank. El primerRatchet & Clank  t la distinci notable de ser el primer videojoc d'Amrica produt per ser oficialment llanat amb la PS2 al Jap, un pas amb moltes varietats de gustos dels videojocs.

L'empresa tamb est considerada com unes de les millors i alhora petites en els negocis a Amrica per l'entorn relaxat, hores flexibles, ioga, divendres festa, nits amb pellcula, i a dins un 7/11. L'empresa tamb s'ofereix per treballar a fora del recinte fe treball.

El 2006, Insomniac va llanar un "bloody" (videojoc sagnant), que s'anomena M-Rated (PlayStation 3), el qual simula l'acci en primera persona. Tamb estan produint el I-8, per va ser reanomenat a . El videojoc es comapara amb Half-Life 2 perqu surten enemics semblant a aranyes. Hi ha armes del futur com tamb podem veure a Ratchet & Clank.

 Videojocs .


Importants treballadors.
Ted Price (President & executiu en cap);
Alex Hastings (Cap de tecnologia);
Brian Hastings (Cap de creacions);
Chad Dezern (director d'art);
Vegeu tamb els membres de l'equip;


 Curiositat .
Al Ratchet and Clank: Going Commando i al Ratchet and Clank: Up Your Arsenal es pot visitar Insomniac Games al Planet Burbank. L'ou de pasqua del Insomniac Museum tenen les oficines actuals de Insomniac Games a Burbank, Califrnia.

 Vegeu tamb .
Naughty Dog;
Sucker Punch Productions;

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
Frum oficial de Insomniac Games (normalment en angls);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166669" title="Llista d'espcies d'ersids" nonfiltered="3180" processed="3167" dbindex="68198">

Aquesta s la llista d'espcies de ersids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 29 de novembre de 2006 i hi ha citats 10 gneres i 102 espcies; d'elles, 24 pertanyen al gnere Dresserus i 21 a Stegodyphus . Es troben per tot Europa, frica, una gran part d'sia i una zona del Brasil.

 Gneres i espcies .

Adonea.
Adonea Simon, 1873
 Adonea fimbriata Simon, 1873 (Mediterrani);

Dorceus.
Dorceus C. L. Koch, 1846
 Dorceus albolunulatus (Simon, 1876) (Algria);
 Dorceus fastuosus C. L. Koch, 1846 (Senegal, Tunsia);
 Dorceus latifrons Simon, 1873 (Algria, Tunsia);
 Dorceus quadrispilotus Simon, 1908 (Egipte);
 Dorceus trianguliceps Simon, 1910 (Tunsia);

Dresserus.
Dresserus Simon, 1876
 Dresserus aethiopicus Simon, 1909 (Etipia);
 Dresserus angusticeps Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Dresserus armatus Pocock, 1901 (Uganda);
 Dresserus bilineatus Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Dresserus collinus Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Dresserus colsoni Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Dresserus darlingi Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Dresserus elongatus Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Dresserus fontensis Lawrence, 1928 (Nambia);
 Dresserus fuscus Simon, 1876 (frica Oriental, Zanzbar);
 Dresserus kannemeyeri Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Dresserus laticeps Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Dresserus murinus Lawrence, 1927 (Nambia);
 Dresserus namaquensis Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Dresserus nasivulvus Strand, 1907 (frica Oriental);
 Dresserus nigellus Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Dresserus obscurus Pocock, 1898 (Sud-frica);
 Dresserus olivaceus Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Dresserus rostratus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Dresserus schreineri Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Dresserus schultzei Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Dresserus sericatus Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Dresserus subarmatus Tullgren, 1910 (frica Oriental, Botswana);
 Dresserus tripartitus Lawrence, 1938 (Sud-frica);

Eresus.
Eresus Walckenaer, 1805
 Eresus albopictus Simon, 1873 (Marroc, Algria);
 Eresus algericus El-Hennawy, 2004 (Algria);
 Eresus cinnaberinus (Olivier, 1789) (Palertic);
 Eresus cinnaberinus bifasciatus Ermolajev, 1937 (Rssia);
 Eresus cinnaberinus frontalis Latreille, 1819 (Espanya);
 Eresus cinnaberinus ignicomus Simon, 1914 (Crsega);
 Eresus cinnaberinus illustris C. L. Koch, 1837 (Hongria);
 Eresus cinnaberinus latefasciatus Simon, 1910 (Algria);
 Eresus cinnaberinus tricolor Simon, 1873 (Crsega);
 Eresus crassitibialis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Eresus daliensis Yang & Hu, 2002 (Xina);
 Eresus granosus Simon, 1895 (Rssia, Xina);
 Eresus jerbae El-Hennawy, 2005 (Algria, Tunsia);
 Eresus lavrosiae Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Eresus pharaonis Walckenaer, 1837 (Egipte);
 Eresus robustus Franganillo, 1918 (Espanya);
 Eresus rotundiceps Simon, 1873 (Ucrana, Turkmenistan);
 Eresus ruficapillus C. L. Koch, 1846 (Siclia, Crocia);
 Eresus sandaliatus (Martini & Goeze, 1778) (Europa);
 Eresus sedilloti Simon, 1881 (Portugal, Espanya);
 Eresus semicanus Simon, 1908 (Egipte);
 Eresus solitarius Simon, 1873 (Mediterrani);
 Eresus walckenaeri Brull, 1832 (Mediterrani);
 Eresus walckenaeri moerens C. L. Koch, 1846 (Afganistan);

Gandanameno.
Gandanameno Lehtinen, 1967
 Gandanameno eXinata (Purcell, 1908) (Sud-frica);
 Gandanameno fumosa (C. L. Koch, 1837) (Sud-frica);
 Gandanameno inornata (Pocock, 1898) (frica Oriental);
 Gandanameno purcelli (Tucker, 1920) (Sud-frica);
 Gandanameno spenceri (Pocock, 1900) (Sud-frica);

Paradonea.
Paradonea Lawrence, 1968
 Paradonea parva (Tucker, 1920) (Sud-frica);
 Paradonea splendens (Lawrence, 1936) (Botswana);
 Paradonea striatipes Lawrence, 1968 (Nambia);
 Paradonea variegata (Purcell, 1904) (Sud-frica);

Penestomus.
Penestomus Simon, 1902
 Penestomus croeseri Dippenaar-Schoeman, 1989 (Sud-frica);
 Penestomus planus Simon, 1902 (Sud-frica);

Seothyra.
Seothyra Purcell, 1903
 Seothyra annettae Dippenaar-Schoeman, 1991 (Nambia);
 Seothyra barnardi Dippenaar-Schoeman, 1991 (Botswana);
 Seothyra dorstlandica Dippenaar-Schoeman, 1991 (Nambia);
 Seothyra fasciata Purcell, 1904 (Nambia, Botswana, Sud-frica);
 Seothyra griffinae Dippenaar-Schoeman, 1991 (Nambia);
 Seothyra henscheli Dippenaar-Schoeman, 1991 (Nambia);
 Seothyra longipedata Dippenaar-Schoeman, 1991 (Nambia, Sud-frica);
 Seothyra louwi Dippenaar-Schoeman, 1991 (Nambia);
 Seothyra neseri Dippenaar-Schoeman, 1991 (Nambia);
 Seothyra perelegans Simon, 1906 (Sud-frica);
 Seothyra roshensis Dippenaar-Schoeman, 1991 (Nambia);
 Seothyra schreineri Purcell, 1903 (Nambia, Sud-frica);
 Seothyra semicoccinea Simon, 1906 (Sud-frica);

Stegodyphus.
Stegodyphus Simon, 1873
 Stegodyphus fricanus (Blackwall, 1866) (frica);
 Stegodyphus annulipes (Lucas, 1856) (Brasil);
 Stegodyphus bicolor (O. P.-Cambridge, 1869) (frica Meridional);
 Stegodyphus dufouri (Audouin, 1826) (North, frica Occidental);
 Stegodyphus dumicola Pocock, 1898 (Central, Sud-frica);
 Stegodyphus hildebrandti (Karsch, 1878) (frica Central i Oriental, Zanzbar);
 Stegodyphus hisarensis Arora & Monga, 1992 (ndia);
 Stegodyphus lineatus (Latreille, 1817) (Europa fins a Tajikistan);
 Stegodyphus lineifrons Pocock, 1898 (frica Oriental);
 Stegodyphus manaus Kraus & Kraus, 1992 (Brasil);
 Stegodyphus manicatus Simon, 1876 (North, frica Occidental);
 Stegodyphus mimosarum Pavesi, 1883 (frica, Madagascar);
 Stegodyphus mirandus Pocock, 1899 (ndia);
 Stegodyphus nathistmus Kraus & Kraus, 1989 (Marroc fins a Aden);
 Stegodyphus pacificus Pocock, 1900 (Jordnia, Iran, Pakistan, ndia);
 Stegodyphus sabulosus Tullgren, 1910 (Est, frica Meridional);
 Stegodyphus sarasinorum Karsch, 1891 (ndia, Sri Lanka, Nepal);
 Stegodyphus simplicifrons Simon, 1906 (Madagascar);
 Stegodyphus tentoriicola Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Stegodyphus tibialis (O. P.-Cambridge, 1869) (ndia, Myanmar, Tailndia);
 Stegodyphus tingelin Kraus & Kraus, 1989 (Camerun);

Wajane.
Wajane Lehtinen, 1967
 Wajane armata Lehtinen, 1967 (Sud-frica);
 Wajane stilleri Dippenaar-Schoeman, 1989 (Sud-frica);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Ersid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166672" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1963" nonfiltered="3181" processed="3168" dbindex="68199">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1963, disputat al circuit de Silverstone  el 20 de juliol del 1963.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Jim Clark  1' 34. 4;
 Volta  rpida:  John Surtees  1' 36. 0;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166673" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1964" nonfiltered="3182" processed="3169" dbindex="68200">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1964, disputat al circuit de Brands Hatch el 11 de juliol del 1964.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Jim Clark  1' 38. 1;
 Volta  rpida:  Jim Clark  1' 38. 8;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166674" title="Francisco Javier Lpez Castro" nonfiltered="3183" processed="3170" dbindex="68201">

Francisco Javier Lpez Castro conegut com a Javi Lpez (Barcelona, 3 de mar de 1964) s un antic jugador i actual entrenador de futbol catal. 

Comen la seva carera d'entrenador al CD Onda, el seu darrer club com a jugador. Posteriorment treball al Ciudad de Murcia i Novelda CF, tots dos de Segona divisi B. a l'estiu de 2004 arriv a la banqueta del CD Castelln amb la difcil tasca de reemplaar Jos Luis Oltra. Tot i que l'equip albinegre no es va allunyar mai de la part de d'alt de la claficassi, fou destitut el 24 abril de 2005, quan no ms restaven cinc partits per a la fi de la fase regular. El seu substitut, lvaro Cervera, aconseguiria l'ascens de categoria aquella mateixa temporada.

Desprs marx la UD Salamanca. Va romandre dues campanyes, en la primera de les quals s que aconsegu ascendir l'equip a la Segona divisi. Al juny del 2007 firm com a entrenador del Gimnstic de Tarragona, que acabava de baixar a la segona divisi. El 7 de gener de 2008, degut als mals resultats de l'equip que es trobava a noms tres punts de les posicions de descens, va ser destitut com a entrenador.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166675" title="Kristen Anne Bell" nonfiltered="3184" processed="3171" dbindex="68202">


Kristen Anne Bell (nascuda el 18 de juliol, de 1980) s una actriu nord-americana que ha protagonitzat a la televisi nord-americana la srie Veronica Mars i diverses pellcules. 


Biografia. 

Primers passos. 

Bell va nixer a Detroit, Michigan, en una famlia d'origen polons. Va ser criada en un suburbi de Huntington Woods. Va anar a la seva primera audici als 11 anys i va guanyar el doble paper d'una banana i un arbre en un teatre dels suburbis de Detroit produt per Raggedy Ann i Andy. Ella va assistir a l'escola catlica Royal Oak Shrine prop del Royal Oak, on va participar com a protagonista a la producci escolar el 1997 de The Wizard of Oz interpretant a Dorothy Gale. Tamb va aparixer a Fiddler on the Roof (1995), Lady Be Good (1996), i Li'l Abner (1998). El 1998, l'any de la seva graduaci, va aparixer en Noces Poloneses, una pellcula que era filmada localment. Ella va ser nomenada la "noia ms bufona" de l'anuari en una votaci de l'ltim any. 


Carrera. 

Bell va acudir a la Universitat de Nova York el 2001 quan la va abandonar per a protagonitzar el paper protagonista de Becky Thatcher en el cancellat musical en el teatre de Broadway Les aventures de Tom Sawyer. Aquest mateix any va fer el seu debut oficial en el film Pootie Tang, encara que la seva aparici en aquesta pellcula existeix solament en la seqncia de crdits. En el 2002, va aparixer en el ressorgiment de Broadway de The Crucible. 

Bell llavors va aparixer en diversos shows televisius com convidada especial abans d'obtenir un paper protagonista a la pellcula de Hallmark The King and Queen of Moonlight Bay el 2003. Un any desprs, va aparixer a la pellcula per a televisi Gracie's Choice. 

En el 2004, Bell va fer el seu gran debut en la pantalla gran, apareixent a David Mamet Spartan com Laura Newton, la filla segrestada del president, actuant al costat de Val Kilmer. Desprs d'aix, la carrera de Bell va continuar progressant quan va guanyar el rol del ttol del drama de UPN Veronica Mars, que va ser comenar a emetre's a la tardor de 2004. La srie va acollir bones ressenyes per part dels crtics televisius, sobre l'actuaci de Bell, a qui alguns crtics mencionen com a mereixedora d'una nominaci al premi Emmy. La srie ha acabat recentment, ja que sembla que no hi haur una quarta temporada a la cadena The CW. Bell tamb va protagonitzar el drama de HBO Deadwood en dos episodis. 

Bell va aparixer com Gracie a Fifty Pills, a l'abril de 2006, i fins ara ha estat protagonitzant Veronica Mars. Tamb ha filmat Fanboys, llanada el 2006. Viu a Los ngeles i va fer moltes aparicions en populars shows nocturns televisius. Una versi cinematogrfica del seu musical fora de Broadway Reefer Madness va debutar en el canal Showtime a l'abril de 2005, amb Bell representant el paper que havia interpretat en el musical. Va aparixer en el curt independent anomenat The Receipt. Tamb va tenir papers en films com Roman i Pulse, ambds a estrenar-se el 2006; l'ltim s el remake americ del film de terror japons Kairo. 

Bell, s vegetariana, va ser nomenada per la revista Jane als Estats Units com una de les "onze persones que ms voldries veure nues." Ella va posar per al nmero de Juliol de 2005. Tamb va ser nomenada per la revista Maxim #68 de la llista de "Ms calentes del 2005" i va ser noia Maxim enlla al mar del 2006. Ella va pujar fins al #11 a Maxim al 2006. enlla

PETA recentment la va nomenar la "Vegetariana ms Sexy del Mn" en la seva enquesta anual. 


Filmografia. 

 


Kristen Bell i Veronica Mars van ser nominades a 2 Teen Choice Awards el 2005 per "Choice Breakout Actress" i "Choice Breakout TV Show". Bell va guanyar el Saturn Award al 2006 per "Millor Actriu en Televisi," vencent a Jennifer Garner i Jennifer Love Hewitt. El programa tamb va ser nominat per "Millor Programa de Televisi per Cable".

Enllaos externs. 

 Pgina oficial ;
 Fitxa IMDB ;


Pgines de fans.
 Veronica Mars Web ;
 Kristen Bell Online ;
 Kristen Bell Net ;
 Kristen Bell Fan Forum ;
 Kristen Bell @ Mitja Blvd ;
 NEPTUNESITE ;
 Fansite de LoVe (Logan i Veronica)  ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166676" title="Edward Zwick" nonfiltered="3185" processed="3172" dbindex="68203">

Edward Zwick (Chicago (Estats Units), 8 d'octubre de 1952) s un realitzador, productor i guionista nord-americ.

Fou el productor de la srie de televisi Family que tamb va dirigir (1976) abans de llanar-se al llarg-metratge amb a About Last Night (1986). L'xit li arrib amb Glory el 1989, epopeia que descrivia l'allistament dels negres a la guerra de Secessi, pellcula per a la qual Denzel Washington es va emportar l'Oscar del millor actor secundari. Edward Zwick realitza llavors Llegendes de passi (Legends of the Fall, 1994), Courage Under Fire (1996), The Last Samurai (2003).

La darrera pellcula que ha realitzat s Blood Diamond (2006).

Films ms notables.

 Glory (1989);
 Llegendes de passi (Legends of the Fall) (1994);
 Courage Under Fire (1996);
 The Siege (1998);
 The Last Samurai (2003);
 Blood Diamond (2006);
 Defiance (2008);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166677" title="Rafidofcia" nonfiltered="3186" processed="3173" dbindex="68204">

Les rafidofcies (Raphidophyceae) sn una classe que cont nou gneres d'organismes d'aigua dola i marina. Estan desprovists de paret cellular. Sota el plasmalema presenten mucocists o cossos mucfers. Tenen petits orgnols que descarreguen fibres de muclag quan les cllules sn estimulades. Algunes de les espcies provoquen marees roges, per nicament al Jap.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166678" title="Cintura escapular" nonfiltered="3187" processed="3174" dbindex="68205">

La cintura escapular fixa l'articulaci glenohumeral al tronc, de manera que constitueix la comunicaci entre el membre superior o torcic i el tronc. La cintura escapular es troba formada per l'omplat o escpula, i per la clavcula.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166685" title="Orbita" nonfiltered="3188" processed="3175" dbindex="68206">

Orbita s un municipi de la provncia d'vila a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166693" title="Flvia Valria Constncia" nonfiltered="3189" processed="3176" dbindex="68207">
Flvia Valria Constncia (Flavia Valeria Constantia) tamb coneguda per Constantina, fou una emperadriu romana, filla de Constanci Clor i de la seva segona dona Teodora. Va nixer entre el 292 i el 306 a la Gllia o Britnia. 

Fou germanastra de Constant el gran i es va casar o prometre el 313 amb Flavi Galeri Valeri Licini Licini, emperador d'Orient. 

El 322 va esclatar la guerra civil entre Licini i Constant i el primer fou derrotat prop de Crispolis, moderna Scutari (a l'altra costat de Constantinoble, no la ciutat albanesa) i es va retirar a Nicomdia on fou assetjat per Constant. Per salvar la vida del seu marit, que ni podia resistir ni podia fugir,  Constantina va anar a veure al seu germ i va obtenir el perdo per Licini el 324 (encara que no massa ms tard, el 325, en va ordenar l'execuci acusat de conspiraci).

Va mantenir l'amistat amb el seu germ tot i aquest fet. Fou cristiana ortodoxa i batejada pel Papa Silvestre a Roma, per de gran va adoptar les creences arrianes per l'influencia d'un sacerdot arri de nom desconegut. Va obtenir el perd d'Arri quan fou enviat a l'exili el 325 desprs de la condemna del concili de Nicea. Estava malalta i fou visitada per Constant al que va demanar restaurar a Arri i donar-li la llibertat. 

Va morir segurament d'aquesta malaltia poc desprs entre 328 i 330. Va deixar un fill, Flavi Licini Licini.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166694" title="Flvia Mxima Constncia" nonfiltered="3190" processed="3177" dbindex="68208">
Flvia Mxima Constncia (Flavia Maxima Constantia) fou filla de l'emperador Constant II i de la seva tercera esposa Faustina. Va nixer poc abans de la mort del seu pare el 361.

El 365 fou agafada junt amb la seva mare per Procopi, rebellat contra Juli l'Apstata, que les va portar (igual que als altres hostatges) en totes les seves expedicions perqu suposava que aix incitava a las seves tropes a lluitar. 

El 375 fou promesa al jove emperador Graci i quan s'anava a reunir amb aquest fou sorpresa pel cam per un contingent de quades invasors, i se la van emportar per fou rescatada pel governador d'Illria Mesalla que la va portar a Sirmium.

Va morir abans del 383 en data no coneguda, probablement de malaltia, sense deixar fills.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166696" title="Flvia Jlia Constantina" nonfiltered="3191" processed="3178" dbindex="68209">
Flvia Jlia Contantina (Flavia Julia Constantina) anomenada tamb Constncia, fou filla de Constant el gran i de Fausta. Es va casar amb Hannibali i va rebre del pare el ttol d'augusta.

La mort del seu marit va trencar les seves esperances de ser emperadriu i va incitar la revolta de Vetrani al que es diu que va posar la diadema al cap amb les seves prpies mans. 

Desprs fou la dona del csar Gal (351) i tres anys desprs va morir de febre a Bitnia. Gal deia que els seus pitjors actes els havia coms sota la seva influencia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166699" title="Juli Constant" nonfiltered="3192" processed="3179" dbindex="68210">
Juli Constant (Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Contantius) fou el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Teodora, esmentat per Zonares. 

A la mort del pare el 25 de juliol del 306 era jove encara i va passar una anys sota un virtual arresta a Tolosa per odre de son germanastre Constant el gran.

Es va casar amb Galla, germana de Vulcaci Ruf i de Nerati Cerealis, amb la que va tenir tres fills: un de nom desconegut que fou assassinat el 337 (a la mort de Constant el gran),  Constanci Gal (vers 325-354) i una noia, que desprs fou emperadriu consort per enlla amb el seu nebot Constanci II.
 
En segones noces es va casar amb Basilina, filla de Ceioni Juli Cameni i va tenir un fill conegut, Flavi Claudi Juli (vers 331-363).
 
Constant el gran el va nominar patrici i el va fer cnsol el 335. A la mort de Constant el gran (22 de maig del 337) i com possible aspirant al tron, fou rpidament eliminat junt amb molts altres mascles de la famlia. Noms cinc membres de la famlia van sobreviure desprs de la mort de Constant el gran: els dos fills de Constant esmentats, que eren molt joves, i els nebots i nous emperadors Constant II, Constanci II i Constant.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166702" title="Constant III" nonfiltered="3193" processed="3180" dbindex="68211">

Per l'emperador rom usurpador Constant III (407-411), vegeu: Constant III;

Constant III o Flavi Heracli Constant (Flavius Heraclius Constantinus) fou emperador de Bizanci el 641. Va nixer el maig del 612, i era fill de l'emperador Heracli i la seva dona Eudxia.

Es va destacar en una guerra contra els perses.

A la mort del seu pare l'11 de mar del 641 (segons l'antic calendari, de fet el febrer), el va succeir junt amb el seu germanastre, Heracleons, acomplint la successi testamentaria establerta. El seu tresorer Filagri (Philagrios) li va demanar diners i el va avisar que els podia obtenir d'una corona imperial en la tomba del seu pare. Constant va ordenar treure aquesta corona per al arrancar la corona el cos del pare va quedar mutilat i aix fou considerat sacrleg.

Va morir el 22 de juny del 641 (25 de maig del 641) desprs de regnar 103 dies, probablement enverinat per la seva madrastra Martina, mare d'Heracleons. El seu germanastre i associat Heracleons, el va succeir.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166703" title="Constant IV" nonfiltered="3194" processed="3181" dbindex="68212">


Constant IV (Flavi Constant, llat Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus), fou emperador bizant del 668 al 685.

Era el fill  gran de Constant II al que va succeir el 668 quan ja era governador a Constantinoble (el pare residia a Siracusa temporalment). Els que van assassinar al pare disposaven de fortes complicitats a Siclia, religioses i militars, i van proclamar emperador a un personatge anomenat Mizizos (Mizizus) o Mecenti (Mecentius) o Mezzeti (Mezzetius), un armeni. Constant va anar amb forces bizantines a Siclia i va sufocar la revolta el 669. Mecenti fou executat.

Desprs va tornar a Constantinoble per noms marxar de Siclia va aparixer davant Siracusa una flota rab que va ocupar la ciutat; les esttues i altres riqueses acumulades all (resultat del saqueig de Roma) per Constant foren enviades a Alexandria. 

A la tornada a la capital les tropes asitiques es van revoltar i van exigir el govern trinitari, es a dir de tres en lloc d'un, i demanaven a Constant compartir el poder amb els seus germans, Heracli i Tiberi, que portaven el ttol d'augusts per no tenien cap poder. La rebelli fou aplanada i Constant no va castigar als seus germans els quals van romandre sense cap poder. 

Mentre Ucba va envair Mauretnia, on encara governaven els bizantins, i van arribar a la costa atlntica. Els habitants del pas, aliats als grecs, es van organitzar sota un cap berber de nom Kussileh, que va derrotar als rabs. Kussileh es va proclamar rei.

El 671 els rabs van equipar una flota per assetjar Constantinoble. Van conquerir Esmirna i les illes gregues i van bloquejar la capital (primavera del 672) per es van haver de retirar al cap de cinc mesos a causa de les prdues que els ocasionava el anomenat foc grec, inventat per Callnic, un nadiu d'Helipolis de Sria, que es va utilitzar per primer cop en aquest setge. Durant els segents set anys, cada any la flota rab es va presentar a la capital per retornar a casa al final del bon temps, per sense poder ocupar la ciutat. Al darrer setge, el 679, el foc grec va ocasionar moltes prdues als rabs i 30000 homes van haver de tornar a Sria a peu, degut a la manca de vaixells suficients. La flota que va quedar fou destruda per una turmenta  mentre els soldats que viatjaven per terra foren aniquilats per un exrcit grec dirigit per Flor, Petrones i Cipri. Aix, combinat amb una revolta dels cristians maronites al Lban,  va obligar a Muawiya a signar una pau per trenta anys, en la qual s'establia un tribut de 3000 peces d'or cada any i esclaus i cavalls. Aquesta victria va portar molt alt el prestigi bizant i tots els petits estats buscaven la seva protecci. Per en canvi a Europa els blgars van aconseguir la cessi per la fora del pas al sud del Danubi.

El 680 va convocar el VI Concili de Constantinoble en el que els monoteistes foren condemnats. El 681 Heracli i Tiberi foren despossets de la seva condici i ttol d'augusts, i les seves funcions traspassades al fill de Constant IV, Justini.

En aquest regnat es va establir una nova administraci. La constant acci depredadora dels rabs a Anatlia feia necessari l'existncia de cossos militars mbils  a les provncies frontereres, amb comandaments independents entre els diversos generals; aquestos cossos foren anomenats  themata (      ), de thema (    ),  una posici. Aquest nom desprs es va traslladar als districtes en el que aquestos cossos estaven estacionats i finalment va esdevenir tant general que finalment l'Imperi va quedar dividit en 29 themata (Thema), disset a l'est i sud, a sia, i 12 al nord i oest. La data d'aquest canvi no es coneix i alguns la situen ja en el regnat d'Heracli per el ms probable es que el sistema fos obra de Constant IV.

Va morir el setembre del 685 i fou succet pel seu fill Justini II.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166705" title="Constant V" nonfiltered="3195" processed="3182" dbindex="68213">

Constant V Cropnim (Copronimus             ), aix anomenat perqu va defecar a la pila baptismal al moment del baptisme, i anomenat tamb Caballinus (per el seu gust pels cavalls),  fou emperador bizant del 741 al 775.

Era fill nic de Lle III de Bizanci o Lle III Isauri i va nixer el 719. Va succeir al seu pare el 741. Constant V, fou iconoclasta i es va dedicar a la destrucci d'imatges a les esglsies. Artavasdes, un alt funcionari i el seu gendre (casat amb la filla Anna), era partidari del culte a les imatges. Va aprofitar el descontentament del poble i mentre l'emperador era en campanya contra els rabs, va preparar una revolta a Frgia. Constant va rebre noticies i va exigir hostatges al seu gendre (en concret els seus fills) per Artavasdes no els va voler donar i es va presentar al lloc on era Constant amb un exrcit, i el va derrotar.

Constant va fugir a la Frgia Pacatiana on va reunir tropes. Mentre Artavasdes va aconseguir el suport del patrici Tefanes Monotes i d'Anastasi el patriarca de Constantinoble que van llenar el rumor de que Constant V era mort i Artavasdes fou proclamat emperador (va ser reconegut pel Papa Zacaries I). Va buscar (sense xit) el suport dels rabs i va restaurar el culte a les imatges. Al seu fill Nicfor el va associar a l'Imperi i a l'altra fill Nicetes el va enviar amb un exrcit a Armnia.
Constant va rebre suport del poble dels isauris i el 743 va iniciar una campanya que va acabar amb la derrota de l'usurpador en poques setmanes a Sardes (maig del 743); a l'agost del mateix any el seu fill Nicetes fou derrotat a Compolis (Bitnia) batalla en la que va morir Tigranes, un noble armeni cos de Artavasdes. Aquest darrer va fugir a Constantinoble on va quedar assetjat. Nicetes fou fet presoner a Nicomdia. El 2 de novembre del 743 els assetjants dirigits per Constant V van ocupar la capital i Artavasdes, el seu fill Nicfor, i els seus principals suports foren fets presoners i cegats i desprs executats.

Llavors va anatemitzar a Joan Damasc i va fer matar al patriarca de Constantinoble, a Esteve (Sant Esteve) i a altres religiosos que s'havien declarat per les imatges.

El 751 Eutiqui, exarca de Ravenna, fou expulsat per Aistulf, rei longobard que va unir l'Exarcat al seu regne. 

Constant va convocar un Concili a Constantinoble (754) que va condemnar l'adoraci de les imatges a l'imperi oriental. 

El 755 el franc Pip va recuperar l'Exarcat i el va cedir al Papa. El ducat de Roma encara era dependncia bizantina i Constant V va enviar ambaixadors a Pip, Aistulf i el Papa per demanar la restituci de l'Exarcat. Mentre les seves tropes estaven embarcades en la lluita contra els rabs que assolaven la Pamflia, Cilcia i Isuria, i els eslaus s'apoderaven de Grcia; a ms, els blgars arribaven prop de Constantinoble.

Finalment el rei blgar Paganus (Magan o Pagan) fou derrotat el 765 i enderrocat (i va morir per una traci el 672) i Constant va entrar a la seva capital on va restaurar com a rei a Sabin; per el 766 el blgars van derrotar a Constant  i va haver de fugir de Bulgria desprs de perdre una flota i un exrcit i Romar es va fer amb el poder reial a Bulgria.

Desprs de veure que era impossible reconquerir Ravenna, els dominis bizantins del sud d'Itlia foren reunits als de Siclia  i aquestos territoris foren posats sota govern d'un patrici o governador general del thema de Siclia i de les dues parts del govern (illa de Siclia i Calbria o Siclia Segona) va sorgir el nom de Dues Siclies.

El 774 l'Imperi fou envat pels blgars altra cop sota el rei Telerig (Telericus) per van poder ser aturats i el 775 es va organitzar una expedici de cstig.
Constant va decidir agafar el comandament per unes llagues a les cames se li van infectar i es  va aturar a Arcadipolis, i desprs en un vaixell va anar cap a Selmbria on va morir de la infecci el 14 de setembre del 775.

Es va casar tres vegades: amb Irene, filla del khan dels khzars; amb Maria; i amb Eu-dxia Melissena. El va succeir el seu fill gran Lle IV de Bizanci nascut d'Irene.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166707" title="Flavi Constant" nonfiltered="3196" processed="3183" dbindex="68214">


Nom de dos emperados bizantins congeuts com:

Constant IV;
Constant VI;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166709" title="Matthew Fox" nonfiltered="3197" processed="3184" dbindex="68215">

Matthew Fox va nixer el (14 de juliol de 1966, a Abington, Pennsylvania), i s un actor nord-americ que s conegut pels seus personatges a Party of Five i Lost; Charlie Salinger i Jack Shepard respectivament.

 Biografia . 

Va comenar els seus estudis a la Deerfield Academy a Massachusetts des d'on va passar a la Universitat de Columbia, en la qual va destacar com jugador de futbol americ mentre estudiava Econmiques en un intent d'acabar treballant a Wall Street. La destinaci va voler que la mare de la seva nvia, que tenia una agncia de models, ho convencs per a treballar com model, comenant aix a realitzar anuncis per a televisi en els quals aviat va comenar a demostrar les seves capacitats dramtiques. 

Fox es va donar a conixer als Estats Units pel seu paper a la srie d'xit "Party of Five", guanyadora del Globus d'Or el 1996 a la millor srie dramtica. Altres treballs seus destacats sn el seu paper protagonista a la srie "Haunted" i el telefilm "Behind the Mask". 

Des de 2004 interpreta el paper de Jack Shepard a la srie "Lost", amb la qual va saltar a la fama. A la srie realitza el paper de metge i lder del grup de supervivents de la illa. Durant la seva estada s'adna que els seus estudis de medicina no sn gens tils sense el material adequat. 


 Premis .

L'any 2006 va guanyar el premi de Saturn Awards  a Best Lead Actor in a Television Series.


 Filmografia .



 Enllaos externs .
 
 Pgina oficial;
 Fitxa IMDB;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166711" title="Constant Cfales" nonfiltered="3198" processed="3185" dbindex="68216">
Constant Cfales (Constantinus Cephalas,                       ) fou un compilador grec bizant que va compilar la part principal de l'antologia grega, part que es coneguda com antologia palatina. La va composar al tomb del segle X i al segle XIV fou completada per Planudes.

De la seva vida particular res s conegut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166713" title="Constant el Diaca" nonfiltered="3199" processed="3186" dbindex="68217">
Constant el diaca fou un diaca i  chartophylax de l'esglsia metropolitana de Constantinoble, que va escriure "Oratio encomiastica in Omnes Sanctos Martyres". Va viure abans del segle VIII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166714" title="Constant Licudes" nonfiltered="3200" processed="3187" dbindex="68218">
Constant Licudes o Licudex (Constantinus Lichudes) fou un religis bizant. Era protovestiari i va esdevenir patriarca de Constantinoble el 1058. Va morir el 1066. Es conserven un parell de decrets sinodals escrits per ell.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166715" title="Constant Meliteniota" nonfiltered="3201" processed="3188" dbindex="68219">
Constant Meliteniota fou un ardiaca bizant originari de Melitene, que va viure vers el 1276, que fou partidari i defensor de la uni de les esglsies llatina i grega. Va morir en exili a Bitnia i va escriure dos tractats: "De Ecclesiastica Unione Latinorum et Graecorum" i  "De Processione Spiritus Sancti" 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166716" title="Constant Scul" nonfiltered="3202" processed="3189" dbindex="68220">
Constant Scul (Constantinus Siculus,                       ) fou un filsof o retric grec, pel seu nom originari de Siclia, autor d'uns epigrames de l'antologia grega. Un poema seu es diu                                   .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166717" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1992" nonfiltered="3203" processed="3190" dbindex="68221">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1992 dura dos anys (1990-1992).La selecci d'Itlia es proclam vencedora per primera vegada.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1992 (Classsificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1992 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada el 1992.



 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166718" title="Intranet" nonfiltered="3204" processed="3191" dbindex="68222">
Una intranet s una xarxa d'ordinadors d'una xarxa d'rea local (LAN) privada empresarial o educativa que proporciona eines d'Internet, la qual t com a funci principal proveir lgica de negocis per a aplicacions de captura, consultes, etc. amb l'objectiu d'auxiliar la producci d'aquests grups de treball; s tamb un important medi de difusi d'informaci interna a nivell de grup de treball.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166719" title="Nutrexpa" nonfiltered="3205" processed="3192" dbindex="68223">
Nutrexpa s una empresa catalana del sector de l'alimentaci. Entre els seus productes ms populars hi ha el Cola Cao, la Nocilla, la mel Granja San Francisco, la xocolata Paladn, els batuts Okey, el dol Phoskitos i els pats de La Piara.

L'empresa fou fundada el 1940 al barri barcelon de Grcia i actualment comercialitza els seus productes a Espanya, Portugal, Xile i la Xina.

Enllaos externs.
Web corporatiu de Nutrexpa  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166720" title="Misticisme" nonfiltered="3206" processed="3193" dbindex="68224">
Misticisme s la sensaci que prov del convenciment que s'ha establert una uni directa entre la persona i Du dins la via asctica  o procediment de la mstica.

Les unions possibles amb la divinitat en religions politeistes adquireixen tons mstics ms lligats amb la natura i els seus cicles naturals.

En el cristianisme els camins de la mstica poden ser diversos tal com diu l'evangeli Aqu i ara, tal com mesureu sereu mesurats (Mt 7,2).

La divinitat es mostra, generalment molt a poc a poc, enmig de sofriment i goig administrats amb saviesa. Per tamb es pot presentar de forma sobtada essent l'extasi l'expressi concedida.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166722" title="Aleksandr Suvrov" nonfiltered="3207" processed="3194" dbindex="68225">

Aleksandr Vasilievitx Suvrov (Rus:                                ) (de vegades tradut com Aleksandr, Aleksander i Suvarov), Comte Suvrov de Rymnik, Prncep d'Itlia, Comte del Sant Imperi Rom (               ,                 )(24 de novembre de 1729 - 18 de maig de 1800), va ser el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalssim Rus. s un dels pocs grans generals a la histria que no va perdre mai una batalla. Autor del manual  La cincia de la Victria  y la sentncia  Entrenament dur, batalles senzilles .

Es va comenar a distingir a la Guerra dels 7 anys contra els suecs i els prussians. Desprs, a la Guerra Ruso-Turca de 1768 - 1774, particularment a la Batalla de Kozludji. 

Entre 1777 i 1783 estigu a Crimea i al Caucas, lluitant a la Guerra Ruso-Turca de 1787 - 1792. El 22 de desembre de 1790 conquer la fortalesa inconquistable de Ismail (Bessarabia), que a Rssia es glorific amb el seu primer himne nacional (Que soni el crit de la Victria!). D all marx a Polnia, on el 7 de novembre de 1794 conquer Varsvia i Praga, sent nomenat Mariscal per la Tsarina Caterina I. Al febrer de 1799 el nou Tsar Pau I l envi a lluitar contra els Revolucionaris francesos a Itlia. Per una traci dels austracs, es va haver de retirar a l hivern pels Alps (acci que no s havia fet des d Annibal) fins a les casernes d hivern, fet pel qual va ser ascendit a Generalssim (un fet sense precedents a Rssia). Finalment, torn a Sant Petersburg, on mor el 18 de maig del 1800.

Durant la II Guerra Mundial, la Uni Sovitica institu l'Orde de Suvrov en honor seu. L'illa Suwarrow, de les illes Cook, porta el seu nom adaptat a l'angls per Lord Byron.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166725" title="Celest V" nonfiltered="3208" processed="3195" dbindex="68226">

Celest V (de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone) (Isernia, 1215 -   Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Esglsia Catlica el 1294.

Era l'onz fill d'Angelo Angelerio i Maria Leone i va ingressar, en 1232, com a monjo benedict al monestir de Santa Maria in Faifoli situat a la dicesi de Benevent, on va mostrar una extraodinaria predisposici a l'ascetisme que li va portar, en 1239, a fer-se eremita en una cova situada a la muntanya Morrone on romandria durant cinc anys.

 Desprs d'aquest perode de total allament, es va traslladar amb dos companys, a una cova similar a la muntanya de Maiella a la regi d'Abruzos en el centre d'Itlia, on va fundar, en 1244, l'ordre dels Celestins, que seria aprovada per Urb IV en el 1264.

Va serscollit Papa desprs d'un perode de dos anys i tres mesos en el que la cadira de Sant Pere va romandre vacant a causa de la divisi del collegi cardenalici en dues faccions encapalades per les famlies Colonna i Orsini. Va abandonar el seu retir i desprs de la seva coronaci a la ciutat d'Aquila, va installar la seva seu papal a Npols, on va fer la seva entrada a lloms d'un ase que condua el fidel aliat de l'Esglsia Carles II d'Anjou, rei de Npols (fill de Carles I d'Anjou, i per tant, nebot de San Llus), i el seu fill, Carles Martell d'Anjou, nomenat rei d'Hongria pel papa precedent, Nicolau IV.

 El nou papa va prendre com a nom Celest V, per res en la seva vida anterior no havia preparat aquell home per a les intrigues del poder, pel qual, desprs de quatre mesos com a pontfex, va renunciar voluntriament al seu tron per retornar a la seva vida d'ermit. Deu dies desprs de l'abdicaci de Celest es va reunir el conclave que, en un noms dia de deliberacions va elegir al cardenal Benedicto Caetani com Bonifaci VIII.

El nou papa va traslladar immediatament la seu papal a Roma ordenant a Celest que l'acompanys, temors que el poble napolit, contrari a la seva elecci, ho continus considerant com a legtim pontfex. En el trajecte Celest va aconseguir escapar i refugiar-se a la seva antiga cella de la Muntanya Morrone fins que, assetjat per Bonifaci, va intentar infructuosament fugir a Grcia, sent detingut, sotms a judici i empresonat a la fortalesa de Fumone on va morir el 19 de maig del 1296 desprs de deu mesos de confinament.

Seguramnet l'nica mesura important que va arribar a dictar va ser la creaci de l'Ordre dels Celestins.

Ms tard canonitzat, la seva festa se celebra el 19 de maig.

Celest V va viure durant l'poca de Dante qui el va collocar a l'Infern de la seva Divina Comdia al costat dels intils i/o neutrals que es troben entre la porta i el vestbul segons l'obra. El Cantell III, Treceto 20 de l'obra alludeix a Murrone dient: Aix que distingir els rostres puc, miro amb ms fixesa, i vaig veure entre alguns el que la gran renncia va fer pel mig.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com a exeremo celsus (Elevat de l'ermita), citaci que fa referncia a qu abans de ser elegit pontfex, va ser ermit del monestir de Pouilles.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166728" title="Songs of Leonard Cohen" nonfiltered="3209" processed="3196" dbindex="68227">

Songs Of Leonard Cohen fou el primer lbum del cantant canadenc Leonard Cohen editat el 1967 i va marcar l inici de la seva carrera musical quan feia ms de deu anys que era conegut pels seus poemes. Molts dels seus poemes foren la base per compondre les canons del disc.

El cercapromeses John H. Hammond va persuadir Cohen per convertir-se en cantautor i el va fer firmar pels estudis Columbia. Tamb havia de ser ell el productor de l lbum, per fou substitut per John Simon, per raons de salut. 

La collaboraci amb Simon va anar molt b, cantant i productor estaven sempre d acord, per van tenir un nic desacord amb la pea Suzanne: Simon volia acompanyar-la amb forts fragments sincopats de piano i de bateria, mentre que Cohen no volia la bateria a cap fragment de la can. El desembre de 1967 John Simon va marxar de vacances i va deixar Cohen sol per acabar les mescles de l lbum amb llibertat per fer el que volgus. 

Quan es va posar a la venta va tenir un xit modest als Estats Units, noms va arribar al nmero 83 del Billboard, mentre que a Europa va tenir ms xit i va arribar al nmero 13 a la Gran Bretanya.
Cohen en aquest lbum es mostra com un cantant folk per que no t inters pel contingut poltic i social, sin que li interessa ms cantar els elements quotidians de la vida, amb especial atenci al sexe, l amor, la solitud... En general s un lbum molt potic i obscur per arribar a tenir un gran xit comercial. El 1989 va sortir una versi remasteritzada a Europa, mentre que als Estats Units en va sortir una el 2007 que inclou material addicional.

Peces destacades.

Suzanne s una oda a Suzanne Verdal, l esposa de l escultor quebequs Armand Vaillancourt i amiga personal de Cohen. La dona s descrita com a  mig boja  amb qui  es pot passar una nit sencera  i  amb qui voldria viatjar . Contrriament a certes creences, la pea no fa referncia a qui va ser la companya de Leonard Cohen durant els anys 1970, Suzanne Elrod.

La segona estrofa cont una discussi poc convencional sobre Jess, que es va retirar almenys en una segona versi. Aquesta estrofa fa referncia a la figura de Jess que hi ha al damunt de l esglsia de Notre-Dame-de-Bon-Secours, l esglsia dels mariners de Montral que est al costat del port. 

Sisters of Mercy s una can que descriu dues dones molt hospitalries que no se sap si sn monges, prostitutes o les dues coses d Edmonton, amb qui el protagonista de la can t un afer en un hotel, una relaci d amor autntic.

So Long, Marianne fa referncia a Marianne Jensen, que va ser la dona de l escriptor escandinau i amic de Cohen Axel Jensen. Cohen va viure amb ella desprs que se separs de l escriptor. 

Llista de temes.
 Suzanne;
 Master Song;
 Winter Lady;
 The stranger Song;
 Sisters of Mercy;
 So Long, Marianne;
 Hey, That's No Way to Say Goodbye;
 Stories of the Street;
 Teachers;
 One of Us Cannot Be Wrong;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166729" title="Benet XI" nonfiltered="3210" processed="3197" dbindex="68228">
 
Benet XI (* Treviso, 1240 -   Perusa, 7 de juliol de 1304) va ser Papa de l'Esglsia catlica del 1303 al 1304.

De nom Nicola Boccasini, va ingressar en l'ordre dominic on va arribar, en 1296, el grau de superior general. Nomenat cardenal bisbe d'stia ser un dels cardenals que romandran fidels a Bonifaci VIII durant l'atemptat d'Anagni.

Molt ms pacfic que el seu antecessor, el seu breu pontificat s'incia amb l'absoluci de l'excomuni dictada contra Felip el bell de Frana, per es va negar sistemticament a perdonar els autors materials de l'ofensa soferta pel seu predecessor a Anagni, excomunicant tant Guillem de Nogaret com Sciarra Colonna.

Desprs de vuit mesos de pontificat va morir, l'11 d'octubre de 1304, pel que sembla enverinat per ordre de Guillem de Nogaret.

 Va ser beatificat l'abril de 1736 per Climent XII, el seu nom es va introduir al martirologi rom per disposici del Papa Benet XIV en el 1748.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Concionator patareus (El predicador de Patara), citaci que fa referncia a la seva pertinena a l'Ordre dels Predicadors.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166731" title="Climent V" nonfiltered="3211" processed="3198" dbindex="68229">

Climent V ( Villandraut, 1264 -   Aviny, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1305 al 1314. Els aspectes ms importants del seu pontificat van ser la supressi de l'Orde del Temple i el trasllat de la seu pontifcia a Aviny.

De nom Bertrand de Got, al finalitzar els seus estudis de Dret cannic a Orleans i Bolonya va ser nomenat canonge a Bordeus, vicari general a Li, capell del papa Bonifaci VIII, bisbe de Commninges i, en 1299, arquebisbe de Bordeus.

 Elecci .

La seva elecci es va produir el 5 de juny de 1305 desprs d'un interregne d'onze mesos ocasionat per les disputes que entre cardenals francesos i italians es van donar al conclave celebrat a Perusa.

Cridat per a la seva coronaci, ja que en no ser cardenal no es trobava present al conclave, no es va desplaar a Itlia sin que va elegir la ciutat de Li per a la seva entronitzaci, la qual va tenir lloc el 14 de novembre del 1305, a l'esglsia de Saint-Just, comptant amb l'assistncia del rei Felip IV de Frana.

Climent va estar durant tot el seu pontificat subjecte als desigs de Felip IV, i tot just ser coronat, el seu primer acte va ser el nomenament de nou cardenals francesos propers al monarca francs.

Convertit en una mera eina a les mans de Felip, va anullar en 1306 les sentncies eclesistiques que aquest considerava contrries als seus interessos, especialment les bulas "Clerecis laics" i "Unam Sanctam" que havia promulgat Bonifaci VIII.

 Supresio de l'orde dels Templers .

 El 13 d'octubre del 1307, Felip IV endeutat amb l'Orde dels Templers, va ordenar l'arrest de tots els templers que es trobessin en territori francs acusant-los d'heretgia, encara que la seva veritable motivaci va ser fer-se amb els nombrosos bns que l'Orde tenia a Frana i evitar el pagament dels deutes que mantenia amb la mateixa.

La detenci dels templers sense l'autoritzaci del pontfex, de qui depn directament l'Orde, fa protestar Climent per Felip el conven presentant-li les confessions obtingudes sota tortura i aconsegueix que el Papa promulgui la bula "Pastoralis praeminen" que decreta la detenci dels templers a tots els territoris cristians.

Pressionat pel rei francs, Climent convoca en 1308, mitjanant la publicaci de la bula "Regnums in coelis" el concili de Vienne que celebrat entre 1311 i 1312 illuminar la bula "Vox in excelso" per la qual se suprimia, encara que no condemnava per heretgia, l'orde templer.

 Aviny .

En 1309 Climent V trasllada la seu papal de Roma a la ciutat d'Aviny que llavors no era territori francs ja que pertanyia al Regne de Npols.

El trasllat va tenir inicialment un carcter provisional motivat per la situaci d'inseguretat i caos en el qual es trobava Roma immersa en lluites i intrigues poltiques, i per aprofitar la relativa proximitat amb Viena del Delfinat on, el 1311, se celebraria un concili ja convocat. Per el que es va iniciar com un acte passatger es va convertir en permanent fins 1377 i, durant set pontificats, Aviny va ser la seu pontifcia, coneixent-se histricament l'esmentat perode com "la segona captivitat de Babilnia". Aquest perode finalitzar quan el papa Gregori XI retorni a Roma.

 Altres fets .

Climent V va completar el Corpus Iuris Canonici amb la publicaci d'una collecci de decretals coneguda com "Liber Clementarium.

Va fundar aix mateix les universitats de Perusa i Orleans.

Va morir el 20 d'abril de 1314, mesos abans que l'altre gran protagonista del seu pontificat, el rei francs Felip IV.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De fasciis Aquitanicis (Dels llaos d'Aquitnia), citaci que fa referncia a qu va ser arquebisbe de Bordeus, a Aquitnia, abans de ser elegit pontfex i a qu al seu escut d'armes figuren tres fasces de goles.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166732" title="Sisters of Mercy" nonfiltered="3212" processed="3199" dbindex="68230">
Sisters of mercy s una can del cantautor canadenc Leonard Cohen, apareguda en el seu primer lbum Songs of Leonard Cohen que va aparixer el 1967. La can descriu un grup de dones molt hospitalries que no se sap si sn monges, prostitutes o les dues coses d Edmonton, amb qui el protagonista de la can t un afer en un hotel, una relaci d amor autntic. El ttol mateix ens porta a pensar amb aquestan ambigitat ja que en angls sisters of mercy sn una congregaci de monges. 

El ttol d'aquesta can va inspirar el nom d'un grup de rock gtic nord-americ dels anys 1980 que es deia Sisters of mercy. Aquest grup va treure una can titulada Marianne i una compilaci que es diu Some girls wander by mistake, que s una frase extreta del primer lbum de Cohen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166733" title="Llista d'espcies d'herslids" nonfiltered="3213" processed="3200" dbindex="68231">

Aquesta s la llista d'espcies d'herslids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 9 de novembre de 2006 i hi ha citats 11 gneres i 145 espcies; per la majoria formen part de dos gneres: Hersilia amb 74 i Tamopsis amb 50 espcies. La seva distribuci s molt mplia trobant-se per tot el planeta a excepci de la part ms septentrional.

 Gneres i espcies .
Hersilia.
Hersilia Audouin, 1826
 Hersilia albicomis Simon, 1887 (Ghana, Costa d Ivori, Equatorial Guinea, Nigria);
 Hersilia albinota Baehr & Baehr, 1993 (Xina);
 Hersilia albomaculata Wang & Yin, 1985 (Xina);
 Hersilia aldabrensis Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Aldabra, Illes Comoro);
 Hersilia alluaudi Berland, 1919 (Congo, Tanznia);
 Hersilia arborea Lawrence, 1928 (Nambia, Zimbabwe, Sud-frica);
 Hersilia siatica Song & Zheng, 1982 (Xina, Tailndia, Taiwan);
 Hersilia australiensis Baehr & Baehr, 1987 (Territori del Nord);
 Hersilia baforti Benoit, 1967 (Congo, Uganda);
 Hersilia baliensis Baehr & Baehr, 1993 (Bali);
 Hersilia bifurcata Baehr & Baehr, 1998 (Territori del Nord);
 Hersilia bubi Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Equatorial Guinea, Uganda);
 Hersilia carobi Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Costa d Ivori);
 Hersilia caudata Audouin, 1826 (Illes Cap Verd, frica Occidental fins a Xina);
 Hersilia clarki Benoit, 1967 (Zimbabwe);
 Hersilia clypealis Baehr & Baehr, 1993 (Tailndia);
 Hersilia deelemanae Baehr & Baehr, 1993 (Sumatra);
 Hersilia eloetsensis Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Madagascar);
 Hersilia facialis Baehr & Baehr, 1993 (Sumatra);
 Hersilia feai Baehr & Baehr, 1993 (Myanmar);
 Hersilia flagellifera Baehr & Baehr, 1993 (Sumatra);
 Hersilia fossulata Karsch, 1881 (Madagascar);
 Hersilia furcata Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Congo);
 Hersilia hildebrandti Karsch, 1878 (Tanznia);
 Hersilia igiti Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Rwanda);
 Hersilia impressifrons Baehr & Baehr, 1993 (Borneo);
 Hersilia incompta Benoit, 1971 (Costa d Ivori);
 Hersilia insulana Strand, 1907 (Madagascar);
 Hersilia jajat Rheims & Brescovit, 2004 (Borneo);
 Hersilia kerekot Rheims & Brescovit, 2004 (Borneo);
 Hersilia kinabaluensis Baehr & Baehr, 1993 (Borneo);
 Hersilia lelabah Rheims & Brescovit, 2004 (Borneo);
 Hersilia longbottomi Baehr & Baehr, 1998 (Oest d Austrlia);
 Hersilia madagascariensis (Wunderlich, 2004) (Madagascar, Illes Comoro);
 Hersilia madang Baehr & Baehr, 1993 (Nova Guinea);
 Hersilia mainae Baehr & Baehr, 1995 (Oest d Austrlia);
 Hersilia martensi Baehr & Baehr, 1993 (Nepal);
 Hersilia mboszi Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Camerun, Costa d Ivori);
 Hersilia mimbi Baehr & Baehr, 1993 (Oest d Austrlia);
 Hersilia mjoebergi Baehr & Baehr, 1993 (Sumatra);
 Hersilia moheliensis Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Illes Comoro);
 Hersilia montana Chen, 2007 (Taiwan);
 Hersilia mowomogbe Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Camerun, Congo);
 Hersilia nentwigi Baehr & Baehr, 1993 (Java, Sumatra, Krakatoa);
 Hersilia nepalensis Baehr & Baehr, 1993 (Nepal);
 Hersilia novaeguineae Baehr & Baehr, 1993 (Nova Guinea);
 Hersilia occidentalis Simon, 1907 (frica, Prncipe);
 Hersilia okinawaensis Tanikawa, 1999 (Jap);
 Hersilia pectinata Thorell, 1895 (Myanmar, Borneo, Filipines);
 Hersilia pungwensis Tucker, 1920 (Zimbabwe);
 Hersilia sagitta Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Kenya, Malawi, Tanznia, Sud-frica);
 Hersilia savignyi Lucas, 1836 (Sri Lanka, ndia fins a Filipines);
 Hersilia scrupulosa Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Kenya);
 Hersilia selempoi Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Kenya);
 Hersilia sericea Pocock, 1898 (Est, frica Meridional);
 Hersilia setifrons Lawrence, 1928 (Angola, Nambia, Sud-frica);
 Hersilia sigillata Benoit, 1967 (Gabon, Costa d Ivori, Congo, Uganda);
 Hersilia simplicipalpis Baehr & Baehr, 1993 (Tailndia);
 Hersilia striata Wang & Yin, 1985 (Xina, Myanmar, Tailndia, Java, Sumatra);
 Hersilia sumatrana (Thorell, 1890) (ndia, Malisia, Sumatra, Borneo);
 Hersilia sundaica Baehr & Baehr, 1993 (Lombok, Sumbawa);
 Hersilia taita Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Kenya);
 Hersilia taiwanensis Chen, 2007 (Taiwan);
 Hersilia tamatavensis Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006 (Madagascar);
 Hersilia tenuifurcata Baehr & Baehr, 1998 (Oest d Austrlia);
 Hersilia tibialis Baehr & Baehr, 1993 (ndia, Sri Lanka);
 Hersilia vanmoli Benoit, 1971 (Costa d Ivori, Togo);
 Hersilia vicina Baehr & Baehr, 1993 (Tailndia);
 Hersilia vinsoni Lucas, 1869 (Madagascar);
 Hersilia wellswebberae Baehr & Baehr, 1998 (Territori del Nord);
 Hersilia wraniki Rheims, Brescovit & van Harten, 2004 (Iemen, Socotra);
 Hersilia xinjiangensis Liang & Wang, 1989 (Xina);
 Hersilia yaeyamaensis Tanikawa, 1999 (Jap);
 Hersilia yunnanensis Wang, Song & Qiu, 1993 (Xina);

Hersiliola.
Hersiliola Thorell, 1870
 Hersiliola afghanica Roewer, 1960 (Afganistan, Turkmenistan);
 Hersiliola macullulata (Dufour, 1831) (Mediterrani fins a Turkmenistan, Burkina Faso);
 Hersiliola pallida Kroneberg, 1875 (sia Central);
 Hersiliola simoni (O. P.-Cambridge, 1872) (Mediterrani, Nigria, Illes Cap Verd);
 Hersiliola versicolor (Blackwall, 1865) (Illes Cap Verd);

Iviraiva.
Iviraiva Rheims & Brescovit, 2004
 Iviraiva argentina (Mello-Leito, 1942) (Brasil, Bolvia, Paraguai, Argentina);
 Iviraiva pachyura (Mello-Leito, 1935) (Brasil, Paraguai, Argentina);

Murricia.
Murricia Simon, 1882
 Murricia cornuta Baehr & Baehr, 1993 (Singapur);
 Murricia crinifera Baehr & Baehr, 1993 (Sri Lanka);
 Murricia triangularis Baehr & Baehr, 1993 (ndia);

Neotama.
Neotama Baehr & Baehr, 1993
 Neotama corticola (Lawrence, 1937) (Sud-frica);
 Neotama cunhabebe Rheims & Brescovit, 2004 (Per, Brasil);
 Neotama forcipata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic fins a El Salvador);
 Neotama longimana Baehr & Baehr, 1993 (Java, Sumatra);
 Neotama mexicana (O. P.-Cambridge, 1893) (EUA fins a Per, Guyana);
 Neotama obatala Rheims & Brescovit, 2004 (Per, Brasil, Guyana);
 Neotama punctigera Baehr & Baehr, 1993 (ndia);
 Neotama rothorum Baehr & Baehr, 1993 (ndia);
 Neotama variata (Pocock, 1899) (Sri Lanka);

Promurricia.
Promurricia Baehr & Baehr, 1993
 Promurricia depressa Baehr & Baehr, 1993 (Sri Lanka);

Tama.
Tama Simon, 1882
 Tama edwardsi (Lucas, 1846) (Espanya, Portugal, Algria);

Tamopsis.
Tamopsis Baehr & Baehr, 1987
 Tamopsis amplithorax Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis arnhemensis Baehr & Baehr, 1987 (Territori del Nord, Queensland);
 Tamopsis brachycauda Baehr & Baehr, 1987 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Tamopsis brevipes Baehr & Baehr, 1987 (Nova Galles del Sud);
 Tamopsis brisbanensis Baehr & Baehr, 1987 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Tamopsis centralis Baehr & Baehr, 1987 (Queensland);
 Tamopsis circumvidens Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia, Victria);
 Tamopsis cooloolensis Baehr & Baehr, 1987 (Queensland);
 Tamopsis darlingtoniana Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis daviesae Baehr & Baehr, 1987 (Queensland);
 Tamopsis depressa Baehr & Baehr, 1992 (Oest d Austrlia, Territori del Nord);
 Tamopsis ediacarae Baehr & Baehr, 1988 (Sud d Austrlia);
 Tamopsis eucalypti (Rainbow, 1900) (Queensland fins a Sud d Austrlia);
 Tamopsis facialis Baehr & Baehr, 1993 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia, Nova Galles del Sud);
 Tamopsis fickerti (L. Koch, 1876) (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);
 Tamopsis fitzroyensis Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia, Queensland);
 Tamopsis floreni Rheims & Brescovit, 2004 (Borneo);
 Tamopsis forrestae Baehr & Baehr, 1988 (Queensland);
 Tamopsis gibbosa Baehr & Baehr, 1993 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Tamopsis gracilis Baehr & Baehr, 1993 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis grayi Baehr & Baehr, 1987 (Nova Galles del Sud);
 Tamopsis harveyi Baehr & Baehr, 1993 (Territori del Nord);
 Tamopsis hirsti Baehr & Baehr, 1998 (Sud d Austrlia);
 Tamopsis jongi Baehr & Baehr, 1995 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis kimberleyana Baehr & Baehr, 1998 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis kochi Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia, Nova Galles del Sud);
 Tamopsis leichhardtiana Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia, Territori del Nord, Queensland);
 Tamopsis longbottomi Baehr & Baehr, 1993 (Territori del Nord);
 Tamopsis mainae Baehr & Baehr, 1993 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis mallee Baehr & Baehr, 1989 (Austrlia Occidental i Meridional, Nova Galles del Sud);
 Tamopsis minor Baehr & Baehr, 1998 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis nanutarrae Baehr & Baehr, 1989 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis occidentalis Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis perthensis Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis petricola Baehr & Baehr, 1995 (Queensland);
 Tamopsis piankai Baehr & Baehr, 1993 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis platycephala Baehr & Baehr, 1987 (Queensland);
 Tamopsis pseudocircumvidens Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia, Territori del Nord);
 Tamopsis queenslandica Baehr & Baehr, 1987 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Tamopsis raveni Baehr & Baehr, 1987 (Queensland, Sud d Austrlia);
 Tamopsis reevesbyana Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Tamopsis riverinae Baehr & Baehr, 1993 (Nova Galles del Sud);
 Tamopsis rossi Baehr & Baehr, 1987 (Oest d Austrlia);
 Tamopsis transiens Baehr & Baehr, 1992 (Oest d Austrlia, Territori del Nord, Victria);
 Tamopsis trionix Baehr & Baehr, 1987 (Queensland);
 Tamopsis tropica Baehr & Baehr, 1987 (Territori del Nord, Queensland);
 Tamopsis tweedensis Baehr & Baehr, 1987 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Tamopsis warialdae Baehr & Baehr, 1998 (Nova Galles del Sud);
 Tamopsis wau Baehr & Baehr, 1993 (Nova Guinea);
 Tamopsis weiri Baehr & Baehr, 1995 (Oest d Austrlia);

Tyrotama.
Tyrotama Foord & Dippenaar-Schoeman, 2005
 Tyrotama abyssus Foord & Dippenaar-Schoeman, 2005 (Sud-frica);
 Tyrotama arida (Smithers, 1945) (Sud-frica);
 Tyrotama australis (Simon, 1893) (Sud-frica);
 Tyrotama bicava (Smithers, 1945) (Nambia);
 Tyrotama fragilis (Lawrence, 1928) (Angola, Nambia);
 Tyrotama incerta (Tucker, 1920) (Sud-frica);
 Tyrotama soutpansbergensis Foord & Dippenaar-Schoeman, 2005 (Sud-frica);
 Tyrotama taris Foord & Dippenaar-Schoeman, 2005 (Sud-frica);

Yabisi.
Yabisi Rheims & Brescovit, 2004
 Yabisi guaba Rheims & Brescovit, 2004 (Repblica Dominicana);
 Yabisi habanensis (Franganillo, 1936) (EUA, Cuba);

Ypypuera.
Ypypuera Rheims & Brescovit, 2004
 Ypypuera crucifera (Vellard, 1924) (Veneuela fins a Argentina);
 Ypypuera esquisita Rheims & Brescovit, 2004 (Ecuador);
 Ypypuera vittata (Simon, 1887) (Veneuela, Per, Brasil, Surinam);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Herslid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166735" title="Llista d'espcies d'ecbids" nonfiltered="3214" processed="3201" dbindex="68232">

Aquesta s la llista d'espcies de ecbids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 6 gneres i 102 espcies, per la majoria formen part dels gneres Oecobius amb 74 i Uroctea amb 17 espcies. La seva distribuci s molt extensa i es poden trobar per tot el mn, excepte una petita franja molt septentrional.

 Gneres i espcies .
Oecobius.
Oecobius Lucas, 1846
 Oecobius achimota Shear & Benoit, 1974 (Ghana);
 Oecobius aculeatus Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius affinis O. P.-Cambridge, 1872 (Sria, Jordnia);
 Oecobius agaetensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius albipunctatus O. P.-Cambridge, 1872 (Sria);
 Oecobius alhoutyae Wunderlich, 1995 (Kuwait);
 Oecobius amboseli Shear & Benoit, 1974 (Egipte, Kenya, Uganda);
 Oecobius annulipes Lucas, 1846 (Algria);
 Oecobius ashmolei Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius beatus Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Oecobius bracae Shear, 1970 (Mxic);
 Oecobius caesaris Wunderlich, 1987 (Illes Canries, Aores);
 Oecobius cambridgei Wunderlich, 1995 (Lebanon);
 Oecobius camposi Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius cellariorum (Dugs, 1836) (Cosmopolita);
 Oecobius chiasma Barman, 1978 (ndia);
 Oecobius civitas Shear, 1970 (Mxic);
 Oecobius concinnus Simon, 1893 (EUA fins a Brasil, Illes Galpagos (en qualsevol altre lloc, introduda));
 Oecobius culiacanensis Shear, 1970 (Mxic);
 Oecobius cumbrecita Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius depressus Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius dolosus Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius doryphorus Schmidt, 1977 (Illes Canries);
 Oecobius erjosensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius formosensis (Kishida, 1943) (Taiwan);
 Oecobius fortaleza Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius fuerterotensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius furcula Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius gomerensis Wunderlich, 1979 (Illes Canries);
 Oecobius hayensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius hidalgoensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius hierroensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius hoffmannae Jimnez & Llinas, 2005 (Mxic);
 Oecobius idolator Shear & Benoit, 1974 (Burkina Faso);
 Oecobius iguestensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius incertus Wunderlich, 1995 (frica del Nord);
 Oecobius infierno Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius interpellator Shear, 1970 (EUA);
 Oecobius isolatoides Shear, 1970 (EUA, Mxic);
 Oecobius isolatus Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Oecobius juangarcia Shear, 1970 (Mxic);
 Oecobius lampeli Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius latiscapus Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius linguiformis Wunderlich, 1995 (Illes Canries);
 Oecobius longiscapus Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius maTxadoi Wunderlich, 1995 (Portugal, Espanya);
 Oecobius maculatus Simon, 1870 (Mediterrani fins a Azerbaijan);
 Oecobius marathaus Tikader, 1962 (Pantropical);
 Oecobius marcosensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius maritimus Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius minor Kulczyn'ski, 1909 (Aores, Madeira);
 Oecobius nadiae (Spassky, 1936) (sia Central, Xina);
 Oecobius navus Blackwall, 1859 (Cosmopolita);
 Oecobius navus hachijoensis Uyemura, 1965 (Jap);
 Oecobius palmensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius paolomaculatus Wunderlich, 1995 (Algria);
 Oecobius pasteuri Berland & Millot, 1940 (frica Occidental);
 Oecobius persimilis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius petronius Simon, 1890 (Iemen);
 Oecobius piaxtla Shear, 1970 (Mxic);
 Oecobius pinoensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius przewalskyi Hu & Li, 1987 (Tibet);
 Oecobius pseudodepressus Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius putus O. P.-Cambridge, 1876 (Egipte, Sudan fins a Azerbaijan (EUA, introduda));
 Oecobius rhodiensis Kritscher, 1966 (Grcia);
 Oecobius rioensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius rivula Shear, 1970 (Mxic);
 Oecobius rugosus Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius sapporensis Saito, 1934 (Jap);
 Oecobius selvagensis Wunderlich, 1995 (Salvages);
 Oecobius sheari Benoit, 1975 (Txad);
 Oecobius similis Kulczyn'ski, 1909 (Madeira, Illes Canries, Aores, Santa Helena);
 Oecobius sombrero Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Oecobius tadzhikus Andreeva & Tyschchenko, 1969 (sia Central);
 Oecobius tasarticoensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Oecobius teliger O. P.-Cambridge, 1872 (Lebanon);
 Oecobius templi O. P.-Cambridge, 1876 (Egipte, Sudan);
 Oecobius tibesti Shear & Benoit, 1974 (Txad);
 Oecobius trimaculatus O. P.-Cambridge, 1872 (Jordnia);
 Oecobius unicoloripes Wunderlich, 1992 (Illes Canries);

Paroecobius.
Paroecobius Lamoral, 1981
 Paroecobius nicolaii Wunderlich, 1995 (Sud-frica);
 Paroecobius wilmotae Lamoral, 1981 (Botswana);

Platoecobius.
Platoecobius Chamberlin & Ivie, 1935
 Platoecobius floridanus (Banks, 1896) (EUA);

Uroctea.
Uroctea Dufour, 1820
 Uroctea compactilis L. Koch, 1878 (Xina, Corea, Jap);
 Uroctea concolor Simon, 1882 (Iemen);
 Uroctea durandi (Latreille, 1809) (Mediterrani);
 Uroctea grossa Roewer, 1960 (Afganistan);
 Uroctea hashemitorum Bosselaers, 1999 (Jordnia);
 Uroctea indica Pocock, 1900 (ndia);
 Uroctea lesserti Schenkel, 1936 (Xina, Corea);
 Uroctea limbata (C. L. Koch, 1843) (Palertic);
 Uroctea manii Patel, 1987 (ndia);
 Uroctea matthaii Dyal, 1935 (Pakistan);
 Uroctea paivani (Blackwall, 1868) (Illes Canries, Illes Cap Verd);
 Uroctea quinquenotata Simon, 1910 (Sud-frica);
 Uroctea schinzi Simon, 1887 (Sud-frica);
 Uroctea semilimbata Simon, 1910 (Sud-frica);
 Uroctea septemnotata Tucker, 1920 (Nambia, Sud-frica);
 Uroctea septempunctata (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Uroctea sudanensis Benoit, 1966 (Sudan, Somlia);

Urocteana.
Urocteana Roewer, 1961
 Urocteana poecilis Roewer, 1961 (Senegal);

Uroecobius.
Uroecobius Kullmann & Zimmermann, 1976
 Uroecobius ecribellatus Kullmann & Zimmermann, 1976 (Sud-frica);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Ecbid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166736" title="Benet XII" nonfiltered="3215" processed="3202" dbindex="68233">

Benet XII (Saverdun, 1280 -   Aviny, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1334 al 1342. Fou el tercer Papa del pontificat d'Aviny.

De nom Jacques Fournier, fill de la modesta famlia d'un forner, va ingressar com a monjo al monestir cistercenc de Boulbonne des d'on fou trasllat a l'abadia de Fontfroide l'abat de la qual era el seu oncle. Aquest el va enviar a estudiar teologia a Pars.

Desprs de finalitzar els seus estudis el 1310 va succeir el seu oncle com a abat a Fontfride on romangu fins que el 1317 fou nomenat bisbe de Pamiers, crrec en el qual destac com a perseguidor dels heretges ctars.

El 1326 va passar a ser bisbe de Mirepoix i a l'any segent s nomenat cardenal, rebent el renom de "el cardenal blanc" en conservar l'hbit de l'ordre cistercenc.

Escollit Papa el 4 de desembre del 1334, es diu que en conixer el resultat va cridar als cardenals "Han elegit a un ase", va ser consagrat el 8 de gener del 1335.

Al principi va voler tornar a fixar la seu pontifcia a Roma, per la conflictiva situaci en la qual es trobava immersa la pennsula itlica li ve fer mantenir la seu a Aviny, on va comenar la construcci del palau dels Papes.

Va promulgar en el 1336 la butlla Benedictus Deus en la qual va fixar oficialment la doctrina catlica sobre la visi beatfica, segons la qual els morts en grcia de Du gaudeixen de la seva visi fins al Judici Final.

Durant el seu pontificat va combatre la simonia i el nepotisme i va tractar de revertir el Cisma d'Orient.

Va morir el 25 d'abril de 1342.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Abbas frigidus (L'abat fred), citaci que fa referncia a qu abans de ser elegit pontfex va ser sacerdot del Monestir de Fontfride (Font Freda).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166737" title="Claude Rains" nonfiltered="3216" processed="3203" dbindex="68234">

William Claude Rains, va nixer el 10 de novembre de 1889 a Londres. Se'l pot considerar com el clar exemple dels anomenats "actors secundaris", dels que sovint es recorda el rostre per no el nom, i que sn part imprescindible de qualsevol pellcula, sovint eclipsant els actors protagonistes.

Biografia.
Sent un adolescent va debutar al teatre. Durant la Primera Guerra Mundial va perdre la visi d'un ull, per molt aviat es va reincorporar als escenaris. Tamb va treballar com a professor en la Reial Acadmia d'Art Dramtic, on va tenir com a deixebles a Laurence Olivier i Vivien Leigh, entre d'altres. All va conixer la que seria una de les seves dones, l'actriu Isabel Jeans.

Quan actuava al teatre, un membre de la productora Universal li va proposar interpretar la que seria la seva segona pellcula, desprs d'una incursi al cinema al 1920, en una poc coneguda pellcula muda. Es tractava de L'Home Invisible (1933), on va interpretar el personatge del ttol, recolzant-se en la seva veu, ja que el seu rostre noms es veu uns segons al final de la pellcula. Des d'aleshores, va treballar de forma continuada pel cinema nord-americ.

De les seves actuacions, potser la ms recordada s la del clssic Casablanca, on feia el paper del cnic prefecte de policia Louis Renault, que interpreta de forma irnica fent-lo simptic i redimint-se en un dels finals ms comentats de la histria del cinema, caminant al costat de Humphrey Bogart sota la boira.

Per tamb va treballar en moltes altres pellcules. El 1938 va aparixer amb Errol Flynn en el clssic d'aventures Robin dels Boscos, en el paper de l'usurpador Joan sense Terra. El 1939 va interpretar un senador corrupte a El cavaller sense espasa de Frank Capra i el 1946, a la pellcula d'Alfred Hitchcock Encadenats, hi interpreta un nazi que t un trgic final. El 1944 va fer el que potser s el seu nic paper protagonista a la pellcula El senyor Skeffington, junt amb Bette Davis. 

Com va succeir amb altres actors de carcter (el cas paradigmtic seria Thelma Ritter) va ser proposat quatre vegades a l'Oscar per mai no va guanyar. 

Es va acomiadar del cinema amb La histria ms gran mai explicada interpretant el prncep Herodes el Gran. 

Va morir a Laconia, New Hampshire, Estats Units, el 30 de maig de 1967.

Pellcules.
The Invisible Man (L'home Invisible) (1933);
Les aventures de Robin Hood (1938);
Mr. Smith Goes to Washington (El cavaller sense espasa) (1939);
Casablanca  (1942);
Mr. Skeffington (El Senyor Skeffington) (1944);
Notorius (Encadenats) (1946);
Lawrence d'Arabia (1962);
The Greatest Story Ever Told (La histria ms gran mai explicada) (1965);

Enllaos externs.

Find A Grave profile for Claude Rains;
Stock Grange Farm;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166738" title="Llista d'espcies de palpimnids" nonfiltered="3217" processed="3204" dbindex="68235">

Aquesta s la llista d'espcies de palpimnids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 15 gneres i 127 espcies; pel nombre d'espcies destaquen els gneres Otiothops amb 36 i Palpimanus amb 35 espcies. La seva distribuci s concentra en diverses parts de Sud-amrica, el Carib, frica, el Mediterrani i algunes zones d'sia.

 Gneres i espcies .
Anisaedus.
Anisaedus Simon, 1893
 Anisaedus aethiopicus Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Anisaedus gaujoni Simon, 1893 (Ecuador, Per);
 Anisaedus levii Chickering, 1966 ("ndies Occidentals," probablement frica);
 Anisaedus pellucidas Platnick, 1975 (Xile);
 Anisaedus rufus (Tullgren, 1905) (Argentina);
 Anisaedus stridulans Gonzlez, 1956 (Per);

Badia.
Badia Roewer, 1961
 Badia rugosa Roewer, 1961 (Senegal);

Boagrius.
Boagrius Simon, 1893
 Boagrius incisus Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Boagrius pumilus Simon, 1893 (Malisia, Sumatra);

Chedima.
Chedima Simon, 1873
 Chedima purpurea Simon, 1873 (Marroc);

Diaphorocellus.
Diaphorocellus Simon, 1893
 Diaphorocellus albooculatus Lawrence, 1927 (Nambia);
 Diaphorocellus biplagiatus Simon, 1893 (Sud-frica);
 Diaphorocellus helveolus (Simon, 1910) (Botswana);
 Diaphorocellus rufus (Tullgren, 1910) (Tanznia);

Fernandezina.
Fernandezina Birabn, 1951
 Fernandezina acuta Platnick, 1975 (Brasil);
 Fernandezina dasilvai Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Brasil);
 Fernandezina divisa Platnick, 1975 (Brasil);
 Fernandezina gyirongensis Hu & Li, 1987 (Xina);
 Fernandezina ilheus Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Brasil);
 Fernandezina maldonado Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Per);
 Fernandezina pelta Platnick, 1975 (Brasil);
 Fernandezina pulchra Birabn, 1951 (Argentina);
 Fernandezina saira Buckup & Ott, 2004 (Brasil);
 Fernandezina takutu Grismado, 2002 (Guyana);
 Fernandezina tijuca Ramrez & Grismado, 1996 (Brasil);

Hybosida.
Hybosida Simon, 1898
 Hybosida dauban Platnick, 1979 (Seychelles);
 Hybosida lesserti Berland, 1919 (frica Oriental);
 Hybosida lucida Simon, 1898 (Seychelles);
 Hybosida scabra Simon & Fage, 1922 (frica Oriental);

Ikuma.
Ikuma Lawrence, 1938
 Ikuma spiculosa (Lawrence, 1927) (Nambia);
 Ikuma squamata Lawrence, 1938 (Nambia);

Notiothops.
Notiothops Platnick, Grismado & Ramrez, 1999
 Notiothops birabeni (Zapfe, 1961) (Xile);
 Notiothops campana Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Xile);
 Notiothops cekalovici Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Xile);
 Notiothops huaquen Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Xile);
 Notiothops llolleo Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Xile);
 Notiothops maulensis (Platnick, 1985) (Xile);
 Notiothops noxiosus Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Xile);
 Notiothops penai Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Xile);

Otiothops.
Otiothops MacLeay, 1839
 Otiothops amazonicus Simon, 1887 (Brasil);
 Otiothops atlanticus Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Brasil);
 Otiothops baculus Platnick, 1975 (Brasil);
 Otiothops birabeni Mello-Leito, 1945 (Brasil, Argentina);
 Otiothops brevis Simon, 1892 (Veneuela);
 Otiothops calcaratus Mello-Leito, 1927 (Colmbia);
 Otiothops clavus Platnick, 1975 (Brasil);
 Otiothops contus Platnick, 1975 (Brasil);
 Otiothops dubius Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Otiothops facis Platnick, 1975 (Brasil);
 Otiothops franzi Wunderlich, 1999 (Veneuela);
 Otiothops fulvus (Mello-Leito, 1932) (Brasil);
 Otiothops germaini Simon, 1927 (Brasil);
 Otiothops giralunas Grismado, 2002 (Guyana);
 Otiothops goloboffi Grismado, 1996 (Argentina);
 Otiothops gounellei Simon, 1887 (Brasil);
 Otiothops helena Brescovit & Bonaldo, 1993 (Brasil);
 Otiothops hoeferi Brescovit & Bonaldo, 1993 (Brasil);
 Otiothops inflatus Platnick, 1975 (Paraguai);
 Otiothops intortus Platnick, 1975 (Trinidad);
 Otiothops kochalkai Platnick, 1978 (Colmbia);
 Otiothops lajeado Buckup & Ott, 2004 (Brasil);
 Otiothops loris Platnick, 1975 (Per);
 Otiothops luteus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Otiothops macleayi Banks, 1929 (Panam);
 Otiothops namratae Pillai, 2006 (ndia);
 Otiothops oblongus Simon, 1891 (Saint Vincent, Trinidad, Veneuela, Guyana, Brasil);
 Otiothops payak Grismado & Ramrez, 2002 (Argentina);
 Otiothops pentucus Chickering, 1967 (Illes Verges);
 Otiothops pilleus Platnick, 1975 (Brasil);
 Otiothops platnicki Wunderlich, 1999 (Brasil);
 Otiothops recurvus Platnick, 1976 (Brasil);
 Otiothops setosus Mello-Leito, 1927 (Brasil);
 Otiothops typicus (Mello-Leito, 1927) (Brasil);
 Otiothops walckenaeri MacLeay, 1839 (Bahames, Cuba);
 Otiothops whitticki Mello-Leito, 1940 (Guyana);

Palpimanus.
Palpimanus Dufour, 1820
 Palpimanus aEgipteiacus Kulczyn'ski, 1909 (Egipte, Txad, Tunsia, Algria);
 Palpimanus argentinus Mello-Leito, 1927 (Argentina);
 Palpimanus armatus Pocock, 1898 (Sud-frica);
 Palpimanus aureus Lawrence, 1927 (Nambia);
 Palpimanus canariensis Kulczyn'ski, 1909 (Illes Canries);
 Palpimanus capensis Simon, 1893 (Sud-frica);
 Palpimanus crudeni Lessert, 1936 (Mozambique);
 Palpimanus cyprius Kulczyn'ski, 1909 (Xipre, Sria, Israel);
 Palpimanus gibbulus Dufour, 1820 (Mediterrani, sia Central);
 Palpimanus giltayi Lessert, 1936 (Mozambique);
 Palpimanus globulifer Simon, 1893 (Sud-frica);
 Palpimanus hesperius Simon, 1907 (Sao Tom);
 Palpimanus leppanae Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Palpimanus lualabanus Benoit, 1974 (Congo);
 Palpimanus maroccanus Kulczyn'ski, 1909 (Marroc, Algria);
 Palpimanus meruensis Tullgren, 1910 (Tanznia);
 Palpimanus namaquensis Simon, 1910 (Sud-frica);
 Palpimanus nubilus Simon, 1910 (Sud-frica);
 Palpimanus orientalis Kulczyn'ski, 1909 (Albnia, Grcia);
 Palpimanus paroculus Simon, 1910 (Sud-frica);
 Palpimanus potteri Lawrence, 1937 (Sud-frica);
 Palpimanus processiger Strand, 1913 (Congo);
 Palpimanus pseudarmatus Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Palpimanus punctatus Kritscher, 1996 (Malta);
 Palpimanus sanguineus Strand, 1907 (Sud-frica);
 Palpimanus schmitzi Kulczyn'ski, 1909 (Sria, Israel);
 Palpimanus simoni Kulczyn'ski, 1909 (Sria, Lebanon, Israel);
 Palpimanus sogdianus Charitonov, 1946 (sia Central);
 Palpimanus stridulator Lawrence, 1962 (Nambia);
 Palpimanus subarmatus Lawrence, 1947 (Sud-frica);
 Palpimanus transvaalicus Simon, 1893 (Sud-frica);
 Palpimanus tuberculatus Lawrence, 1952 (Sud-frica);
 Palpimanus uncatus Kulczyn'ski, 1909 (Egipte, Turquia, Grcia);
 Palpimanus vultuosus Simon, 1897 (ndia);
 Palpimanus wagneri Charitonov, 1946 (Uzbekistan);

Sarascelis.
Sarascelis Simon, 1887
 Sarascelis chaperi Simon, 1887 (Costa d Ivori, Guinea-Bissau);
 Sarascelis junquai Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);
 Sarascelis kilimandjari (Berland, 1920) (Tanznia);
 Sarascelis lamtoensis Jzquel, 1964 (Costa d Ivori, Ghana);
 Sarascelis luteipes Simon, 1887 (Congo, Sao Tom);
 Sarascelis raffrayi Simon, 1893 (ndia, Malisia);
 Sarascelis rebiereae Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);

Scelidocteus.
Scelidocteus Simon, 1907
 Scelidocteus baccatus Simon, 1907 (Sao Tom);
 Scelidocteus berlandi Lessert, 1930 (Congo);
 Scelidocteus lamottei Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);
 Scelidocteus ochreatus Simon, 1907 (Guinea-Bissau);
 Scelidocteus pachypus Simon, 1907 (frica Occidental);
 Scelidocteus schoutedeni Benoit, 1974 (Congo);
 Scelidocteus vuattouxi Jzquel, 1964 (Costa d Ivori);

Scelidomachus.
Scelidomachus Pocock, 1899
 Scelidomachus socotranus Pocock, 1899 (Socotra);

Steriphopus.
Steriphopus Simon, 1887
 Steriphopus crassipalpis Thorell, 1895 (Myanmar);
 Steriphopus lacertosus Simon, 1898 (Seychelles);
 Steriphopus macleayi (O. P.-Cambridge, 1873) (Sri Lanka);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Palpimnid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166739" title="Climent VI" nonfiltered="3218" processed="3205" dbindex="68236">

Climent VI ( Maumont, 1291 - Aviny,   6 de desembre de 1352) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1342 al 1352 i quart Papa del pontificat d'Aviny.

De nom Pierre Roger de Beaufort, va ingressar a la seva infantesa en un monestir benedict des d'on va partir per estudiar teologia a Pars, i desprs de doctorar-se comenar la seva cursa eclesistica. Abat de Fcamp el 1326, bisbe d'Arres el 1328, arquebisbe de Sens el 1329 s finalment cardenal escollit el 1338.

 Totalment adepta a la monarquia francesa, va actuar com a ambaixador del rei Felip VI davant de la cort anglesa i a la seu pontifcia d'Aviny. Escollit Papa el 7 de maig de 1342, va comprar a la reina Joana de Npols la ciutat d'Aviny per 80.000 corones, import que mai no va ser abonat possiblement perqu Climent va considerar que l'absoluci que va donar a Joana per l'assassinat del seu marit va ser suficient pagament.

El seu pontificat va estar caracteritzat per un nepotisme accentuat, que la majoria dels cardenals que va nomenar eren parents seus (un d'ells ser el futur papa Gregori XI), i per la simonia derivada de la necessitat de finanar la seva afici pel luxe, les arts i les lletres (va ser mecenes del fams poeta itali Francesco Petrarca).

 Durant el perode del seu regnat va tenir lloc, entre 1347 i 1351, la pandmia que a Europa es va conixer com a pesta negra i que va donar lloc que la poblaci aterrida culps de la mateixa els jueus. Clement va reaccionar publicant, el 1348, dues butlles en les que condemnava tota violncia contra els jueus i, a ms, va instar el clericat perqu prengus les mesures necessries per a la seva protecci.

L'epidmia de pesta va produir a ms a Europa un rebrot dels flagelants, grups de laics que peregrinaven de ciutat a ciutat fuetejant-se. Climent VI els va acusar de fantics i mitjanant la publicaci, el 1349, d'una bulla, els va condemnar com a heretges.

Tamb s de destacar que durant el seu pontificat es va produir l'inici de la revolta encapalada per Cola di Rienzo i que va reduir l'interval entre jubileus de cent a cinquanta anys pel que el segon Any Sant es va produir el 1350 encara que sense la seva presncia ja que es va negar a abandonar Aviny per desplaar-se a Roma.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com exrosa Attrebatensi (De la rosa d'Arrs), cita que fa referncia al fet que va ser bisbe d'Arrs i a qu al seu escut d'armes apareixen unes roses.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166741" title="Participi" nonfiltered="3219" processed="3206" dbindex="68237">
El participi s una forma no personal del verb que t un carcter molt proper a l'adjectiu. De fet molts dels actuals adjectius sn antics participis. 

El participi sol funcionar, en les llenges indoeuropees, per formar els temps compostos i passius, amb un auxiliar (he anat, he ido, have gone...). Hi ha participis irregulars per la majoria es formen a partir de l'arrel de l'infinitiu afegint una terminaci especfica segons l'idioma.

Existeix la contrucci asboluta del participi, en qu s el nucli d'una proposici subordinada que modifica tota l'oraci principal (acabats els deures, va sortir a jugar). En tant que verb, el participi pot portar en aquests casos qualsevol complement.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166742" title="Urb V" nonfiltered="3220" processed="3207" dbindex="68238">
 
Urb V ( Grisac, (1310) -   Aviny, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1362 al 1370 i sis Papa del pontificat d'Aviny.

De nom Guillaume de Grimoard, nascut al si d'una famlia noble va ingressar en l'ordre benedictina i va realitzar estudis de Dret canonge a Montpeller i Tolosa per a desprs ensenyar a les universitats de les esmentades ciutats a ms d'en les de Pars i Aviny.

En 1352 s nomenat abat de Notre Dame du Pr, iniciant la seva cursa diplomtica a Itlia fins que en 1362 mor Innocenci VI i s escollit successor, malgrat no ser cardenal, per un conclave que no es va posar d'acord en l'elecci d'un dels seus membres. Guillaume va conixer la notcia de la seva elecci mentre es trobava en una missi diplomtica es va desplaar a Aviny on es va consagrar el 6 de novembre prenent el nom d'Urb V.

L'objectiu principal del seu pontificat va ser tornar a fixar la seu pontifcia a la ciutat de Roma, condici que la Ciutat Eterna havia perdut des que, en 1309, Climent V l'havia fixat a Aviny.

El 16 d'octubre del 1367, Urb V entrava a Roma acompanyat pel cardenal Gil lvarez d'Albornoz que des de 1353, actuant com a legat papal a Itlia, havia aconseguit restablir la sobirania papal sobre els Estats Pontificis.

 En 1368 va reconciliar la Santa Seu amb el Sacre Imperi mitjanant la coronaci, a Roma, de l'emperador Carles IV i de la seva esposa; i en 1369 va aconseguir tamb un acostament en l'emperador bizant Joan V Paleleg qui, buscat suport contra els turcs que amenaaven Constantinopla, es va convertir al catolicisme.

En 1367 va morir Albornoz, la qual cosa va suposar el reinici de les sublevacions que el cardenal, durant el seu mandat com a legat, havia suprimit. La prdua del seu collaborador, unida a la represa de les hostilitats entre Frana i Anglaterra, immerses en la Guerra dels Cent Anys, desprs d'un perode de pau aconseguit en 1360 amb la Pau de Bretigny; van determinar Urb V a retornar Aviny.

 El 5 de setembre de 1370 Urb abandonava Roma, desprs d'una estana en la mateixa de gaireb tres anys, i tornava a fixar la seu pontifcia a Aviny, on moriria poc desprs, el 19 de desembre.

Urb est considerat com el primer Papa humanista de la histria de l'Esglsia. Durant el seu pontificat va fundar les universitats de Cracvia i Viena, recolzant-ne moltes d'altres.

A ms Urb V va ser el papa nmero 200. Declarat beat per Pius IX el 1870, les seves restes descansen a l'abadia de Sant Vctor a Marsella.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Gallus vicecomes (Vescomte gal), citaci que fa referncia a ttol mobiliari, vescomte, i al seu origen francs.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166743" title="Llista d'espcies de mimtids" nonfiltered="3221" processed="3208" dbindex="68239">

Aquesta s la llista d'espcies de mimtids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 31 d'agost de 2006 i hi ha citats 12 gneres i 152 espcies, per la majoria formen part del gnere Mimetus amb 61 i Ero amb 38 espcies. La seva distribuci s fora mplia, i es troben per Europa, una gran part d'Amrica i sia, i a zones d'frica i Oceania.

 Gneres i espcies .
Arocha.
Arocha Simon, 1893
 Arocha erythrophthalma Simon, 1893 (Per, Brasil);
 Arocha rochai Mello-Leito, 1941 (Brasil);

Arochoides.
Arochoides Mello-Leito, 1935
 Arochoides integrans Mello-Leito, 1935 (Brasil);

Australomimetus.
Australomimetus Heimer, 1986
 Australomimetus andreae Heimer, 1989 (Queensland);
 Australomimetus annulipes Heimer, 1986 (Illa Lord Howe);
 Australomimetus burnetti Heimer, 1986 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Australomimetus childersiensis Heimer, 1986 (Queensland);
 Australomimetus daviesianus Heimer, 1986 (Queensland);
 Australomimetus hartleyensis Heimer, 1986 (Queensland);
 Australomimetus hertelianus Heimer, 1986 (Queensland);
 Australomimetus hirsutus Heimer, 1986 (Queensland);
 Australomimetus kioloensis Heimer, 1986 (Nova Galles del Sud);
 Australomimetus maculosus (Rainbow, 1904) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Australomimetus miniatus Heimer, 1986 (Queensland);
 Australomimetus pseudomaculosus Heimer, 1986 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Australomimetus raveni Heimer, 1986 (Queensland);
 Australomimetus robustus Heimer, 1986 (Queensland);
 Australomimetus spinosus Heimer, 1986 (Queensland);
 Australomimetus subspinosus Heimer, 1986 (Nova Galles del Sud);
 Australomimetus sydneyensis Heimer, 1986 (Nova Galles del Sud);
 Australomimetus triangulosus Heimer, 1986 (Queensland);

Ero.
Ero C. L. Koch, 1836
 Ero aphana (Walckenaer, 1802) (Palertic (Santa Helena, Queensland, introduda));
 Ero cachinnans Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Ero cambridgei Kulczyn'ski, 1911 (Palertic);
 Ero canala Wang, 1990 (Xina);
 Ero canionis Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Ero capensis Simon, 1895 (Sud-frica);
 Ero catharinae Keyserling, 1886 (Brasil);
 Ero comorensis Emerit, 1996 (Illes Comoro, Seychelles);
 Ero eburnea Thaler, 2004 (Costa d Ivori);
 Ero felix Thaler & van Harten, 2004 (Iemen);
 Ero flammeola Simon, 1881 (Portugal fins a Corf, Illes Canries);
 Ero furcata (Villers, 1789) (Palertic);
 Ero furuncula Simon, 1909 (Vietnam);
 Ero galea Wang, 1990 (Xina);
 Ero gemelosi Baert & Maelfait, 1984 (Illes Galpagos);
 Ero goeldii Keyserling, 1891 (Brasil);
 Ero gracilis Keyserling, 1891 (Brasil);
 Ero humilithorax Keyserling, 1886 (Brasil);
 Ero japonica Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Ero juhuaensis Xu, Wang & Wang, 1987 (Xina);
 Ero kompirensis Strand, 1918 (Jap);
 Ero Coreana Paik, 1967 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Ero lata Keyserling, 1891 (Brasil);
 Ero lawrencei Unzicker, 1966 (Sud-frica);
 Ero leonina (Hentz, 1850) (EUA);
 Ero lodingi Archer, 1941 (EUA);
 Ero lokobeana Emerit, 1996 (Madagascar);
 Ero luzonensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Ero madagascariensis Emerit, 1996 (Madagascar);
 Ero melanostoma Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Ero pensacolae Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Ero quadrituberculata Kulczyn'ski, 1905 (Madeira);
 Ero salittana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Ero spinifrons Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Ero spinipes (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Ero tasmaniensis Hickman, 1928 (Queensland fins a Tasmnia);
 Ero tuberculata (De Geer, 1778) (Palertic);
 Ero valida Keyserling, 1891 (Brasil);

Gelanor.
Gelanor Thorell, 1869
 Gelanor altithorax Keyserling, 1893 (Brasil);
 Gelanor consequus O. P.-Cambridge, 1902 (Panam);
 Gelanor depressus Chickering, 1956 (Panam);
 Gelanor distinctus O. P.-Cambridge, 1899 (Panam);
 Gelanor gertschi Chickering, 1947 (Panam);
 Gelanor heraldicus Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Gelanor innominatus Chamberlin, 1916 (Per);
 Gelanor insularis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Gelanor lanei Soares, 1941 (Brasil);
 Gelanor latus (Keyserling, 1881) (Xile, Per, Brasil);
 Gelanor mabelae Chickering, 1947 (Panam);
 Gelanor mixtus O. P.-Cambridge, 1899 (Guatemala, Panam);
 Gelanor muliebris Dyal, 1935 (Pakistan);
 Gelanor obscurus Mello-Leito, 1929 (Brasil, Paraguai);
 Gelanor ornatus Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Gelanor proximus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Gelanor zonatus (C. L. Koch, 1845) (Panam, Brasil, Guaiana Francesa, Paraguai);

Gnolus.
Gnolus Simon, 1879
 Gnolus angulifrons Simon, 1896 (Xile, Argentina);
 Gnolus blinkeni Platnick & Shadab, 1993 (Xile, Argentina);
 Gnolus cordiformis (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Gnolus limbatus (Nicolet, 1849) (Xile);
 Gnolus spiculator (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Gnolus zonulatus Tullgren, 1902 (Xile, Argentina);

Kratochvilia.
Kratochvilia Strand, 1934
 Kratochvilia pulvinata (Simon, 1907) (Prncipe);

Melaenosia.
Melaenosia Simon, 1906
 Melaenosia pustulifera Simon, 1906 (ndia);

Mimetus.
Mimetus Hentz, 1832
 Mimetus aktius Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Mimetus arushae Caporiacco, 1947 (Tanznia);
 Mimetus audax Hickman, 1929 (Tasmnia);
 Mimetus aurioculatus Hickman, 1929 (Tasmnia);
 Mimetus banksi Chickering, 1947 (Panam);
 Mimetus bifurcatus Reimoser, 1939 (Costa Rica);
 Mimetus bigibbosus O. P.-Cambridge, 1894 (Mxic, Panam);
 Mimetus bishopi Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Mimetus brasilianus Keyserling, 1886 (Brasil);
 Mimetus catulli Heimer, 1989 (Queensland);
 Mimetus caudatus Wang, 1990 (Xina);
 Mimetus comorensis Schmidt & Krause, 1994 (Illes Comoro);
 Mimetus cornutus Lawrence, 1947 (Sud-frica);
 Mimetus crudelis O. P.-Cambridge, 1899 (Guatemala);
 Mimetus debilispinis Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Mimetus dimissus Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico, Antigua);
 Mimetus eXinatus Wang, 1990 (Xina);
 Mimetus epeiroides Emerton, 1882 (EUA);
 Mimetus fernandi Lessert, 1930 (Congo);
 Mimetus hannemanni Heimer, 1989 (Queensland);
 Mimetus haynesi Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA);
 Mimetus hesPers Chamberlin, 1923 (EUA);
 Mimetus hieroglyphicus Mello-Leito, 1929 (Brasil, Paraguai);
 Mimetus hirsutus O. P.-Cambridge, 1899 (Mxic);
 Mimetus hispaniolae Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Mimetus indicus Simon, 1906 (ndia);
 Mimetus insidiator Thorell, 1899 (frica Occidental, Sao Tom, Illes Canries);
 Mimetus japonicus Uyemura, 1938 (Corea, Jap);
 Mimetus keyserlingi Mello-Leito, 1929 (Per, Brasil);
 Mimetus labiatus Wang, 1990 (Xina);
 Mimetus laevigatus (Keyserling, 1863) (Mediterrani fins a sia Central);
 Mimetus madacassus Emerit, 1996 (Madagascar);
 Mimetus margaritifer Simon, 1901 (Malisia);
 Mimetus marjorieae Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Mimetus melanoleucus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Mimetus mendicus O. P.-Cambridge, 1879 (Nova Zelanda);
 Mimetus monticola (Blackwall, 1870) (Siclia, Sria, Egipte);
 Mimetus natalensis Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Mimetus nelsoni Archer, 1950 (EUA);
 Mimetus notius Chamberlin, 1923 (EUA);
 Mimetus penicillatus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Mimetus portoricensis Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Mimetus puritanus Chamberlin, 1923 (EUA);
 Mimetus rapax O. P.-Cambridge, 1899 (Costa Rica, Panam);
 Mimetus ridens Brignoli, 1975 (Filipines);
 Mimetus rusticus Chickering, 1947 (Panam);
 Mimetus ryukyus Yoshida, 1993 (Taiwan, Illes Ryukyu);
 Mimetus saetosus Chickering, 1956 (Panam);
 Mimetus sennio (Urquhart, 1891) (Nova Zelanda);
 Mimetus sinicus Song & Zhu, 1993 (Xina);
 Mimetus strinatii Brignoli, 1972 (Sri Lanka);
 Mimetus syllepsicus Hentz, 1832 (EUA, Mxic);
 Mimetus syllepsicus molestus Chickering, 1937 (Mxic);
 Mimetus testaceus Yaginuma, 1960 (Xina, Corea, Jap);
 Mimetus tikaderi Gajbe, 1992 (ndia);
 Mimetus tillandsiae Archer, 1941 (EUA);
 Mimetus triangularis (Keyserling, 1879) (Per, Brasil);
 Mimetus trituberculatus O. P.-Cambridge, 1899 (Panam);
 Mimetus tuberculatus Liang & Wang, 1991 (Xina);
 Mimetus variegatus Chickering, 1956 (Panam);
 Mimetus verecundus Chickering, 1947 (Panam);
 Mimetus vespillo Brignoli, 1980 (Sulawesi);

Oarces.
Oarces Simon, 1879
 Oarces ornatus Mello-Leito, 1935 (Brasil);
 Oarces reticulatus (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);

Phobetinus.
Phobetinus Simon, 1895
 Phobetinus investis Simon, 1909 (Vietnam);
 Phobetinus sagittifer Simon, 1895 (Sri Lanka);

Reo.
Reo Brignoli, 1979
 Reo eutypus (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);
 Reo latro Brignoli, 1979 (Kenya);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Mimetodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166744" title="Llista d'espcies d'ulobrids" nonfiltered="3222" processed="3209" dbindex="68240">
Aquesta s la llista d'espcies de ulobrids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 31 d'agost de 2006 i hi ha citats 18 gneres i 262 espcies, per la majoria formen part dels gneres Uloborus amb 73 i Miagrammopes  amb 68 espcies. La seva distribuci s molt extensa i es poden trobar per tot el mn, excepte en una gran zona de l'frica Central i una petita franja molt septentrional del planeta.


 Gneres i espcies .
 Ariston . 
O. P.-Cambridge, 1896
 Ariston albicans O. P.-Cambridge, 1896 (Mxic fins a Panam);
 Ariston aristus Opell, 1979 (Panam);
 Ariston mazolus Opell, 1979 (Mxic);
 Ariston reticens Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);

 Astavakra . 
Lehtinen, 1967
 Astavakra sexmucronata (Simon, 1893) (Filipines);

 Conifaber . 
Opell, 1982
 Conifaber guarani Grismado, 2004 (Paraguai, Argentina);
 Conifaber parvus Opell, 1982 (Colmbia);
 Conifaber yasi Grismado, 2004 (Argentina);

 Daramulunia . 
Lehtinen, 1967
 Daramulunia gibbosa (L. Koch, 1872) (Samoa);
 Daramulunia tenella (L. Koch, 1872) (Noves Hbrides, Fiji, Samoa);

 Hyptiotes . 
Walckenaer, 1837
 Hyptiotes affinis Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Hyptiotes akermani Wiehle, 1964 (Sud-frica);
 Hyptiotes analis Simon, 1892 (Sri Lanka);
 Hyptiotes cavatus (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Hyptiotes fabaceus Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Hyptiotes flavidus (Blackwall, 1862) (Mediterrani);
 Hyptiotes gerhardti Wiehle, 1929 (Grcia, Rssia);
 Hyptiotes gertschi Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA, Canad, Alaska);
 Hyptiotes himalayensis Tikader, 1981 (ndia);
 Hyptiotes indicus Simon, 1905 (ndia);
 Hyptiotes paradoxus (C. L. Koch, 1834) (Palertic);
 Hyptiotes puebla Muma & Gertsch, 1964 (EUA);
 Hyptiotes solanus Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Hyptiotes tehama Muma & Gertsch, 1964 (EUA);
 Hyptiotes xinlongensis Liu, Wang & Peng, 1991 (Xina);

 Lubinella . 
Opell, 1984
 Lubinella morobensis Opell, 1984 (Nova Guinea);

 Miagrammopes . 
O. P.-Cambridge, 1870
 Miagrammopes albocinctus Simon, 1892 (Veneuela);
 Miagrammopes alboguttatus F. O. P.-Cambridge, 1902 (Guatemala fins a Panam);
 Miagrammopes albomaculatus Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Miagrammopes animotus Chickering, 1968 (Puerto Rico);
 Miagrammopes aspinatus Chickering, 1968 (Panam);
 Miagrammopes auriventer Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Miagrammopes bambusicola Simon, 1893 (Veneuela);
 Miagrammopes bifurcatus Dong i cols., 2005 (Xina);
 Miagrammopes birabeni Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Miagrammopes biroi Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Miagrammopes bradleyi O. P.-Cambridge, 1874 (Nova Galles del Sud);
 Miagrammopes brasiliensis Roewer, 1951 (Brasil);
 Miagrammopes brevicaudus O. P.-Cambridge, 1882 (Sud-frica);
 Miagrammopes brevior Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Miagrammopes brooksptensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Miagrammopes cambridgei Thorell, 1887 (Myanmar, Sumatra);
 Miagrammopes caudatus Keyserling, 1890 (Queensland);
 Miagrammopes ciliatus Petrunkevitch, 1926 (Puerto Rico, Saint Vincent);
 Miagrammopes constrictus Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Miagrammopes coreensis Yamaguchi, 1953 (Corea, Jap);
 Miagrammopes correai Piza, 1944 (Brasil);
 Miagrammopes corticeus Simon, 1892 (Veneuela);
 Miagrammopes cubanus Banks, 1909 (Cuba);
 Miagrammopes extensus Simon, 1889 (ndia);
 Miagrammopes fasciatus Rainbow, 1916 (Queensland);
 Miagrammopes ferdinandi O. P.-Cambridge, 1870 (Sri Lanka);
 Miagrammopes flavus (Wunderlich, 1976) (Queensland);
 Miagrammopes gravelyi Tikader, 1971 (ndia);
 Miagrammopes gulliveri Butler, 1876 (Rodrguez);
 Miagrammopes guttatus Mello-Leito, 1937 (Brasil);
 Miagrammopes indicus Tikader, 1971 (ndia);
 Miagrammopes intempus Chickering, 1968 (Panam);
 Miagrammopes kirkeensis Tikader, 1971 (ndia);
 Miagrammopes lacteovittatus Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Miagrammopes larundus Chickering, 1968 (Panam);
 Miagrammopes latens Bryant, 1936 (Cuba, Hispaniola);
 Miagrammopes lehtineni (Wunderlich, 1976) (Queensland);
 Miagrammopes licinus Chickering, 1968 (Panam);
 Miagrammopes longicaudus O. P.-Cambridge, 1882 (Sud-frica);
 Miagrammopes luederwaldti Mello-Leito, 1925 (Brasil);
 Miagrammopes maigsieus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Miagrammopes mexicanus O. P.-Cambridge, 1893 (EUA, Mxic);
 Miagrammopes molitus Chickering, 1968 (Jamaica);
 Miagrammopes oblongus Yoshida, 1982 (Taiwan, Jap);
 Miagrammopes oblucus Chickering, 1968 (Jamaica);
 Miagrammopes orientalis Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Miagrammopes paraorientalis Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Miagrammopes pinopus Chickering, 1968 (Illes Verges);
 Miagrammopes plumipes Kulczyn'ski, 1911 (Nova Guinea);
 Miagrammopes poonaensis Tikader, 1971 (ndia);
 Miagrammopes raffrayi Simon, 1881 (Zanzbar, Sud-frica);
 Miagrammopes rimosus Simon, 1886 (Tailndia, Vietnam);
 Miagrammopes romitii Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Miagrammopes rubripes Mello-Leito, 1949 (Brasil);
 Miagrammopes scoparius Simon, 1891 (Saint Vincent);
 Miagrammopes sexpunctatus Simon, 1906 (ndia);
 Miagrammopes similis Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Miagrammopes simus Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam);
 Miagrammopes Singapurnsis Kulczyn'ski, 1908 (Singapur);
 Miagrammopes spatulatus Dong i cols., 2005 (Xina);
 Miagrammopes sutherlandi Tikader, 1971 (ndia);
 Miagrammopes thwaitesi O. P.-Cambridge, 1870 (ndia, Sri Lanka);
 Miagrammopes tonatus Chickering, 1968 (Jamaica);
 Miagrammopes trailli O. P.-Cambridge, 1882 (Brasil);
 Miagrammopes unguliformis Dong i cols., 2005 (Xina);
 Miagrammopes unipus Chickering, 1968 (Panam);
 Miagrammopes viridiventris Strand, 1911 (Illes Kei);
 Miagrammopes zenzesi (Mello-Leito, 1945) (Argentina);

 Octonoba . 
Opell, 1979
 Octonoba ampliata Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Octonoba aurita Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Octonoba basuensis Hu, 2001 (Xina);
 Octonoba biforata Zhu, Sha & Chen, 1989 (Xina);
 Octonoba dentata Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Octonoba digitata Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Octonoba grandiconcava Yoshida, 1981 (Illes Ryukyu);
 Octonoba grandiprojecta Yoshida, 1981 (Illes Ryukyu);
 Octonoba longshanensis Xian i cols., 1997 (Xina);
 Octonoba okinawensis Yoshida, 1981 (Okinawa);
 Octonoba paralongshanensis Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Octonoba paravarians Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Octonoba rimosa Yoshida, 1983 (Illes Ryukyu);
 Octonoba senkakuensis Yoshida, 1983 (Jap);
 Octonoba serratula Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Octonoba sinensis (Simon, 1880) (Xina, Corea, Jap, Amrica del Nord);
 Octonoba spinosa Yoshida, 1982 (Taiwan);
 Octonoba sybotides (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Octonoba taiwanica Yoshida, 1982 (Taiwan);
 Octonoba tanakai Yoshida, 1981 (Illes Ryukyu);
 Octonoba uncinata Yoshida, 1981 (Illes Ryukyu);
 Octonoba varians (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Octonoba wanlessi Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);
 Octonoba yaeyamensis Yoshida, 1981 (Illes Ryukyu);
 Octonoba yaginumai Yoshida, 1981 (Okinawa);
 Octonoba yesoensis (Saito, 1934) (Rssia, sia Central fins a Jap);
 Octonoba yoshidai Tanikawa, 2006 (Jap);

 Orinomana . 
Strand, 1934
 Orinomana ascha Grismado, 2000 (Argentina);
 Orinomana bituberculata (Keyserling, 1881) (Ecuador, Per);
 Orinomana galianoae Grismado, 2000 (Argentina);
 Orinomana mana Opell, 1979 (Xile);

 Philoponella . 
Mello-Leito, 1917
 Philoponella angolensis (Lessert, 1933) (Costa d Ivori, Angola);
 Philoponella arizonica (Gertsch, 1936) (EUA, Mxic);
 Philoponella bella Opell, 1979 (Colmbia);
 Philoponella collina (Keyserling, 1883) (Per);
 Philoponella congregabilis (Rainbow, 1916) (Nova Galles del Sud);
 Philoponella cymbiformis Xian i cols., 1997 (Xina);
 Philoponella divisa Opell, 1979 (Colmbia);
 Philoponella fasciata (Mello-Leito, 1917) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Philoponella gibberosa (Kulczyn'ski, 1908) (Java);
 Philoponella herediae Opell, 1987 (Costa Rica);
 Philoponella hilaris (Simon, 1906) (ndia);
 Philoponella lingulata Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Philoponella lunaris (C. L. Koch, 1839) (Brasil);
 Philoponella mollis (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Philoponella nasuta (Thorell, 1895) (Xina, Myanmar);
 Philoponella nigromaculata Yoshida, 1992 (Taiwan);
 Philoponella operosa (Simon, 1896) (Sud-frica);
 Philoponella oweni (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Philoponella pantherina (Keyserling, 1890) (Nova Galles del Sud);
 Philoponella para Opell, 1979 (Paraguai, Argentina);
 Philoponella pisiformis Dong, Zhu & Yoshida, 2005 (Xina);
 Philoponella pomelita Grismado, 2004 (Argentina);
 Philoponella prominens (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Philoponella quadrituberculata (Thorell, 1892) (Java, Moluques);
 Philoponella raffrayi (Simon, 1891) (Java, Moluques);
 Philoponella ramirezi Grismado, 2004 (Brasil);
 Philoponella republicana (Simon, 1891) (Panam fins a Bolvia);
 Philoponella sabah Yoshida, 1992 (Borneo);
 Philoponella semiplumosa (Simon, 1893) (EUA, Grans Antilles fins a Veneuela);
 Philoponella signatella (Roewer, 1951) (Mxic fins a Hondures);
 Philoponella subvittata Opell, 1981 (Guyana);
 Philoponella tingens (Chamberlin & Ivie, 1936) (Costa Rica fins a Colmbia);
 Philoponella truncata (Thorell, 1895) (Myanmar, Java);
 Philoponella variabilis (Keyserling, 1887) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Philoponella vicina (O. P.-Cambridge, 1899) (Mxic fins a Costa Rica);
 Philoponella vittata (Keyserling, 1881) (Panam fins a Paraguai);
 Philoponella wuyiensis Xian i cols., 1997 (Xina);

 Polenecia . 
Lehtinen, 1967
 Polenecia producta (Simon, 1873) (Mediterrani fins a Azerbaijan);

 Purumitra . 
Lehtinen, 1967
 Purumitra australiensis Opell, 1995 (Queensland);
 Purumitra grammica (Simon, 1893) (Filipines, Illes Carolines);

 Siratoba . 
Opell, 1979
 Siratoba referens (Muma & Gertsch, 1964) (EUA, Mxic);
 Siratoba sira Opell, 1979 (Mxic);

 Sybota . 
Simon, 1892
 Sybota abdominalis (Nicolet, 1849) (Xile);
 Sybota atlantica Grismado, 2001 (Argentina);
 Sybota mendozae Opell, 1979 (Argentina);
 Sybota osornis Opell, 1979 (Xile);
 Sybota rana (Mello-Leito, 1941) (Argentina);

 Tangaroa . 
Lehtinen, 1967
 Tangaroa beattyi Opell, 1983 (Illes Carolines);
 Tangaroa dissimilis (Berland, 1924) (Noves Hbrides, Nova Calednia);
 Tangaroa Tahitensis (Berland, 1934) (Tahit, Rapa);

 Uloborus . 
Latreille, 1806
 Uloborus albescens O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Uloborus albofasciatus Chrysanthus, 1967 (Nova Guinea);
 Uloborus albolineatus Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Uloborus ater Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Uloborus aureus Vinson, 1863 (Madagascar);
 Uloborus barbipes L. Koch, 1872 (Queensland);
 Uloborus berlandi Roewer, 1951 (Guinea);
 Uloborus bigibbosus Simon, 1905 (ndia);
 Uloborus bispiralis Opell, 1982 (Nova Guinea);
 Uloborus campestratus Simon, 1893 (EUA fins a Veneuela);
 Uloborus canescens C. L. Koch, 1844 (Colmbia);
 Uloborus canus MacLeay, 1827 (Austrlia);
 Uloborus conus Opell, 1982 (Nova Guinea);
 Uloborus crucifaciens Hingston, 1927 (Myanmar);
 Uloborus cubicus (Thorell, 1898) (Myanmar);
 Uloborus danolius Tikader, 1969 (ndia, Illes Nicobar);
 Uloborus diversus Marx, 1898 (EUA, Mxic);
 Uloborus eberhardi Opell, 1981 (Costa Rica);
 Uloborus elongatus Opell, 1982 (Argentina);
 Uloborus emarginatus Kulczyn'ski, 1908 (Java);
 Uloborus ferokus Bradoo, 1979 (ndia);
 Uloborus filidentatus Hingston, 1932 (Guyana);
 Uloborus filifaciens Hingston, 1927 (Illes Andaman);
 Uloborus filinodatus Hingston, 1932 (Guyana);
 Uloborus formosus Marx, 1898 (Mxic);
 Uloborus furunculus Simon, 1906 (ndia);
 Uloborus georgicus Mcheidze, 1997 (Gergia);
 Uloborus gilvus (Blackwall, 1870) (Itlia, Grcia);
 Uloborus glomosus (Walckenaer, 1842) (EUA, Canad);
 Uloborus guangxiensis Zhu, Sha & Chen, 1989 (Xina);
 Uloborus humeralis Hasselt, 1882 (Myanmar, Sumatra, Java);
 Uloborus humeralis marginatus Kulczyn'ski, 1908 (Java);
 Uloborus inaequalis Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Uloborus jabalpurensis Bhandari & Gajbe, 2001 (ndia);
 Uloborus jarrei Berland & Millot, 1940 (Guinea);
 Uloborus kerevatensis Opell, 1991 (Nova Guinea);
 Uloborus khasiensis Tikader, 1969 (ndia);
 Uloborus krishnae Tikader, 1970 (ndia, Illes Nicobar);
 Uloborus leucosagma Thorell, 1895 (Myanmar);
 Uloborus limbatus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Uloborus llastay Grismado, 2002 (Argentina);
 Uloborus lugubris (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Uloborus metae Opell, 1981 (Colmbia);
 Uloborus minutus Mello-Leito, 1915 (Brasil);
 Uloborus modestus Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Uloborus montifer Marples, 1955 (Samoa);
 Uloborus niger Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Uloborus oculatus Kulczyn'ski, 1908 (Singapur);
 Uloborus parvulus Schmidt, 1976 (Illes Canries);
 Uloborus penicillatoides Xian i cols., 1997 (Xina);
 Uloborus pictus Thorell, 1898 (Myanmar);
 Uloborus pinnipes Thorell, 1877 (Sulawesi);
 Uloborus planipedius Simon, 1896 (Est, Sud-frica);
 Uloborus plumipes Lucas, 1846 (Old World);
 Uloborus plumipes javanus Kulczyn'ski, 1908 (Java);
 Uloborus plumosus Schmidt, 1956 (Guinea);
 Uloborus pseudacanthus Franganillo, 1910 (Portugal);
 Uloborus pteropus (Thorell, 1887) (Myanmar);
 Uloborus rufus Schmidt & Krause, 1995 (Illes Cap Verd);
 Uloborus scutifaciens Hingston, 1927 (Myanmar);
 Uloborus segregatus Gertsch, 1936 (EUA fins a Colmbia);
 Uloborus sexfasciatus Simon, 1893 (Filipines);
 Uloborus spelaeus Bristowe, 1952 (Malisia);
 Uloborus strandi (Caporiacco, 1940) (Etipia);
 Uloborus tenuissimus L. Koch, 1872 (Samoa);
 Uloborus tetramaculatus Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Uloborus trifasciatus Thorell, 1890 (Illes Sunda);
 Uloborus trilineatus Keyserling, 1883 (Mxic fins a Paraguai);
 Uloborus umboniger Kulczyn'ski, 1908 (Sri Lanka);
 Uloborus undulatus Thorell, 1878 (Java fins a Nova Guinea);
 Uloborus undulatus indicus Kulczyn'ski, 1908 (Malisia);
 Uloborus undulatus obscurior Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Uloborus undulatus pallidior Kulczyn'ski, 1908 (Java fins a Nova Guinea);
 Uloborus vanillarum Vinson, 1863 (Madagascar);
 Uloborus velutinus Butler, 1882 (Madagascar);
 Uloborus villosus Keyserling, 1881 (Colmbia);
 Uloborus viridimicans Simon, 1893 (Filipines);
 Uloborus walckenaerius Latreille, 1806 (Palertic);

 Waitkera . 
Opell, 1979
 Waitkera waitakerensis (Chamberlain, 1946) (Nova Zelanda);

 Zosis . 
Walckenaer, 1842
 Zosis costalimae (Mello-Leito, 1917) (Brasil);
 Zosis geniculata (Olivier, 1789) (Pantropical);
 Zosis geniculata altissima (Franganillo, 1926) (Cuba);
 Zosis geniculata fusca (Caporiacco, 1948) (Guyana);
 Zosis geniculata humilis (Franganillo, 1926) (Cuba);
 Zosis geniculata quadripunctata (Franganillo, 1926) (Cuba);
 Zosis geniculata similis (Franganillo, 1926) (Cuba);
 Zosis geniculata timorensis (Schenkel, 1944) (Timor);
 Zosis peruana (Keyserling, 1881) (Colmbia fins a Argentina);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Uloborodeu;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166745" title="Llista d'espcies d'anpids" nonfiltered="3223" processed="3210" dbindex="68241">
Aquesta s la llista d'espcies de anpids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 34 gneres i 144 espcies. La seva distribuci es reparteix per Europa, i a zones d'Amrica, frica, Oceania i sia Oriental.


 Gneres i espcies .
Anapis.
Anapis Simon, 1895
 Anapis amazonas Platnick & Shadab, 1978 (Colmbia);
 Anapis anchicaya Platnick & Shadab, 1978 (Colmbia);
 Anapis atuncela Platnick & Shadab, 1978 (Colmbia);
 Anapis calima Platnick & Shadab, 1978 (Colmbia);
 Anapis caluga Platnick & Shadab, 1978 (Per);
 Anapis castilla Platnick & Shadab, 1978 (Per, Brasil);
 Anapis chiriboga Platnick & Shadab, 1978 (Ecuador);
 Anapis choroni Platnick & Shadab, 1978 (Veneuela);
 Anapis circinata (Simon, 1895) (Veneuela);
 Anapis digua Platnick & Shadab, 1978 (Colmbia);
 Anapis discoidalis (Balogh & Loksa, 1968) (Brasil);
 Anapis felidia Platnick & Shadab, 1978 (Colmbia);
 Anapis guasca Platnick & Shadab, 1978 (Colmbia);
 Anapis heredia Platnick & Shadab, 1978 (Costa Rica);
 Anapis hetschki (Keyserling, 1886) (Brasil);
 Anapis keyserlingi Gertsch, 1941 (Panam);
 Anapis meta Platnick & Shadab, 1978 (Colmbia);
 Anapis mexicana Forster, 1958 (Mxic, Belize);
 Anapis minutissima (Simon, 1903) (Jamaica);
 Anapis monteverde Platnick & Shadab, 1978 (Costa Rica);
 Anapis nevada Mller, 1987 (Colmbia);
 Anapis saladito Platnick & Shadab, 1978 (Colmbia);

Anapisona.
Anapisona Gertsch, 1941
 Anapisona aragua Platnick & Shadab, 1979 (Colmbia, Veneuela);
 Anapisona ashmolei Platnick & Shadab, 1979 (Ecuador);
 Anapisona bolivari Georgescu, 1987 (Veneuela);
 Anapisona bordeaux Platnick & Shadab, 1979 (Illes Verges, Brasil);
 Anapisona furtiva Gertsch, 1941 (Panam);
 Anapisona guerrai Mller, 1987 (Colmbia);
 Anapisona hamigera (Simon, 1897) (Panam, Colmbia, Veneuela, Saint Vincent);
 Anapisona kartabo Forster, 1958 (Guyana);
 Anapisona kethleyi Platnick & Shadab, 1979 (Mxic, Costa Rica);
 Anapisona pecki Platnick & Shadab, 1979 (Ecuador);
 Anapisona platnicki Brignoli, 1981 (Brasil);
 Anapisona schuhi Platnick & Shadab, 1979 (Brasil);
 Anapisona simoni Gertsch, 1941 (Panam);

Caledanapis.
Caledanapis Platnick & Forster, 1989
 Caledanapis dzumac Platnick & Forster, 1989 (Nova Calednia);
 Caledanapis insolita (Berland, 1924) (Nova Calednia);
 Caledanapis peckorum Platnick & Forster, 1989 (Nova Calednia);
 Caledanapis pilupilu (Brignoli, 1981) (Nova Calednia);
 Caledanapis sera Platnick & Forster, 1989 (Nova Calednia);
 Caledanapis tillierorum Platnick & Forster, 1989 (Nova Calednia);

Chasmocephalon.
Chasmocephalon O. P.-Cambridge, 1889
 Chasmocephalon acheron Platnick & Forster, 1989 (Victria);
 Chasmocephalon alfred Platnick & Forster, 1989 (Victria);
 Chasmocephalon eungella Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Chasmocephalon flinders Platnick & Forster, 1989 (Oest d Austrlia);
 Chasmocephalon iluka Platnick & Forster, 1989 (Austrlia Oriental);
 Chasmocephalon neglectum O. P.-Cambridge, 1889 (Oest d Austrlia);
 Chasmocephalon pemberton Platnick & Forster, 1989 (Oest d Austrlia);
 Chasmocephalon tingle Platnick & Forster, 1989 (Oest d Austrlia);

Comaroma.
Comaroma Bertkau, 1889
 Comaroma hatsushibai Ono, 2005 (Jap);
 Comaroma maculosa Oi, 1960 (Xina, Corea, Jap);
 Comaroma mendocino (Levi, 1957) (EUA);
 Comaroma nakahirai (Yaginuma, 1959) (Jap);
 Comaroma simoni Bertkau, 1889 (Europa);
 Comaroma tongjunca Zhang & Chen, 1994 (Xina);

Conculus.
Conculus Komatsu, 1940
 Conculus grossus (Forster, 1959) (Nova Guinea);
 Conculus lyugadinus Komatsu, 1940 (Corea, Jap);
 Conculus simboggulensis Paik, 1971 (Corea);

Crassanapis.
Crassanapis Platnick & Forster, 1989
 Crassanapis calderoni Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Crassanapis cekalovici Platnick & Forster, 1989 (Xile, Argentina);
 Crassanapis chaiten Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Crassanapis Xilensis Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Crassanapis contulmo Platnick & Forster, 1989 (Xile);

Crozetulus.
Crozetulus Hickman, 1939
 Crozetulus minutus Hickman, 1939 (Crozet);
 Crozetulus Rodesiensis Brignoli, 1981 (Nambia, Zimbabwe, Sud-frica);
 Crozetulus rotundus (Forster, 1974) (Congo);
 Crozetulus scutatus (Lawrence, 1964) (Sud-frica);

Dippenaaria.
Dippenaaria Wunderlich, 1995
 Dippenaaria luxurians Wunderlich, 1995 (Sud-frica);

Elanapis.
Elanapis Platnick & Forster, 1989
 Elanapis aisen Platnick & Forster, 1989 (Xile);

Forsteriola.
Forsteriola Brignoli, 1981
 Forsteriola proloba (Forster, 1974) (Burundi, Rwanda);
 Forsteriola rugosa (Forster, 1974) (Congo);

Gertschanapis.
Gertschanapis Platnick & Forster, 1990
 Gertschanapis shantzi (Gertsch, 1960) (EUA);

Hickmanapis.
Hickmanapis Platnick & Forster, 1989
 Hickmanapis minuta (Hickman, 1943) (Tasmnia);
 Hickmanapis renison Platnick & Forster, 1989 (Tasmnia);

Mandanapis.
Mandanapis Platnick & Forster, 1989
 Mandanapis cooki Platnick & Forster, 1989 (Nova Calednia);

Maxanapis.
Maxanapis Platnick & Forster, 1989
 Maxanapis bartle Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Maxanapis bell Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Maxanapis bellenden Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Maxanapis burra (Forster, 1959) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Maxanapis crassifemoralis (Wunderlich, 1976) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Maxanapis dorrigo Platnick & Forster, 1989 (Nova Galles del Sud);
 Maxanapis mossman Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Maxanapis tenterfield Platnick & Forster, 1989 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Maxanapis tribulation Platnick & Forster, 1989 (Queensland);

Metanapis.
Metanapis Brignoli, 1981
 Metanapis bimaculata (Simon, 1895) (Sud-frica);
 Metanapis mahnerti Brignoli, 1981 (Kenya);
 Metanapis montisemodi (Brignoli, 1978) (Nepal);
 Metanapis plutella (Forster, 1974) (Congo);
 Metanapis tectimundi (Brignoli, 1978) (Nepal);

Minanapis.
Minanapis Platnick & Forster, 1989
 Minanapis casablanca Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Minanapis floris Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Minanapis palena Platnick & Forster, 1989 (Xile, Argentina);
 Minanapis talinay Platnick & Forster, 1989 (Xile);

Montanapis.
Montanapis Platnick & Forster, 1989
 Montanapis koghis Platnick & Forster, 1989 (Nova Calednia);

Nortanapis.
Nortanapis Platnick & Forster, 1989
 Nortanapis lamond Platnick & Forster, 1989 (Queensland);

Novanapis.
Novanapis Platnick & Forster, 1989
 Novanapis spinipes (Forster, 1951) (Nova Zelanda);

Octanapis.
Octanapis Platnick & Forster, 1989
 Octanapis cann Platnick & Forster, 1989 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Octanapis octocula (Forster, 1959) (Queensland);

Paranapis.
Paranapis Platnick & Forster, 1989
 Paranapis insula (Forster, 1951) (Nova Zelanda);
 Paranapis isolata Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);

Pecanapis.
Pecanapis Platnick & Forster, 1989
 Pecanapis franckei Platnick & Forster, 1989 (Xile);

Pseudanapis.
Pseudanapis Simon, 1905
 Pseudanapis aloha Forster, 1959 (Hawaii, Illes Carolines, Queensland);
 Pseudanapis benoiti Platnick & Shadab, 1979 (Congo);
 Pseudanapis domingo Platnick & Shadab, 1979 (Ecuador);
 Pseudanapis gertschi (Forster, 1958) (Mxic fins a Panam);
 Pseudanapis hoeferi Kropf, 1995 (Brasil);
 Pseudanapis parocula (Simon, 1899) (Malisia, Sumatra, Java);
 Pseudanapis plumbea Forster, 1974 (Congo);
 Pseudanapis schauenbergi Brignoli, 1981 (Illes Mascarenyes);
 Pseudanapis serica Brignoli, 1981 (Hong Kong);
 Pseudanapis wilsoni Forster, 1959 (Nova Guinea);

Queenslanapis.
Queenslanapis Platnick & Forster, 1989
 Queenslanapis lamington Platnick & Forster, 1989 (Queensland);

Risdonius.
Risdonius Hickman, 1939
 Risdonius barrington Platnick & Forster, 1989 (Nova Galles del Sud);
 Risdonius lind Platnick & Forster, 1989 (Victria);
 Risdonius parvus Hickman, 1939 (Nova Galles del Sud fins a Tasmnia);

Sheranapis.
Sheranapis Platnick & Forster, 1989
 Sheranapis bellavista Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Sheranapis quellon Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Sheranapis villarrica Platnick & Forster, 1989 (Xile);

Sinanapis.
Sinanapis Wunderlich & Song, 1995
 Sinanapis crassitarsa Wunderlich & Song, 1995 (Xina);

Sofanapis.
Sofanapis Platnick & Forster, 1989
 Sofanapis antillanca Platnick & Forster, 1989 (Xile);

Spinanapis.
Spinanapis Platnick & Forster, 1989
 Spinanapis darlingtoni (Forster, 1959) (Queensland);
 Spinanapis frere Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Spinanapis julatten Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Spinanapis ker Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Spinanapis lewis Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Spinanapis monteithi Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Spinanapis thompsoni Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Spinanapis thornton Platnick & Forster, 1989 (Queensland);
 Spinanapis yeatesi Platnick & Forster, 1989 (Queensland);

Tasmanapis.
Tasmanapis Platnick & Forster, 1989
 Tasmanapis strahan Platnick & Forster, 1989 (Tasmnia);

Victanapis.
Victanapis Platnick & Forster, 1989
 Victanapis warburton Platnick & Forster, 1989 (Victria);

Zangherella.
Zangherella Caporiacco, 1949
 Zangherella algerica (Simon, 1895) (Itlia, Algria, Tunsia);
 Zangherella apuliae (Caporiacco, 1949) (Itlia, Grcia, Turquia);
 Zangherella relicta (Kratochvl, 1935) (Montenegro);

Zealanapis.
Zealanapis Platnick & Forster, 1989
 Zealanapis armata (Forster, 1951) (Nova Zelanda);
 Zealanapis australis (Forster, 1951) (Nova Zelanda);
 Zealanapis conica (Forster, 1951) (Nova Zelanda);
 Zealanapis insula Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);
 Zealanapis kuscheli Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);
 Zealanapis matua Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);
 Zealanapis montana Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);
 Zealanapis otago Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);
 Zealanapis punta Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);
 Zealanapis waipoua Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Anpid;
 Araneodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166746" title="Gregori XI" nonfiltered="3224" processed="3211" dbindex="68242">
 
Gregori XI (Rosiers-d'gletons, 1336 -   Roma, 27 de mar de 1378) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1370 al 1378. Fou el set i ltim Papa del pontificat d'Aviny.

De nom Pierre Roger de Beaufort (Pere Roger de Belfort) igual que el seu oncle el papa Climent VI que el nomena cardenal diaca en 1348 amb noms divuit anys d'edat.

Escollit Papa per unanimitat el 30 de desembre del 1370, la seva consagraci es va retardar fins al 5 de gener de l'any segent ja que en no ser sacerdot va haver de prendre les ordres prviament.

Al terreny poltic va fracassar en l'intent de reconciliar Frana i Anglaterra immersa en la Guerra dels Cent Anys. Al contrari va aconseguir que Enric II de Castella, Pere IV d'Arag i Carles el Dolent de Navarra no arribessin a les armes en les seves disputes territorials mitjanant diversos matrimonis concertats.

Seguint la mateixa poltica eclesial que els seus antecessors, va collocar bisbes francesos al capdavant de les dicesis italianes provocant el rebuig popular, el qual va ser aprofitat per Bernab Visconti per apoderar-se, en 1371, de Reggio i d'altres territoris pontificis. Gregori XI respon enviant una bulla d'excomuni a Bernab qui fa menjar als legats que se la comuniquen el pergam sobre la que est escrita.

 El Papa li declara llavors la guerra en 1372 que va ser favorable a Bernab fins que Gregori va aconseguir el suport de l'emperador, de la reina de Npols, del rei d'Hongria i de John Hawkwood, cap dels mercenaris anglesos que combatien en la Guerra dels Cent Anys.

Aquesta coalici de forces obliga Bernab a entaular converses de pau aconseguint la firma, en 1374, d'una acord molt favorable mitjanant el suborn dels legats pontificis.

La crisi a Itlia no es va solucionar ja que Gregori mantingu els bisbes francesos en territori itali, i els florentins temorosos que aix augments la influncia papal en la seva zona d'influncia, s'aliaren amb Bernab Visconti el 1375 i provocaren innombrables insurreccions als territoris pontificis.

 El Papa respongu posant Florncia sota un interdicte, excomunicant els seus habitants i declarant illegals les seves possessions. Les prdues econmiques dels florentins fa que busquin la intermediaci de Catalina de Siena que va viatjar a Aviny per entrevistar-se amb Gregori.

Catalina no va aconseguir reconciliar els florentins amb el Papa, per el que s que va aconseguir va ser convncer Gregori XI que torns a Roma i fixs novament a la Ciutat Eterna la seu pontifcia.

El 17 de gener de 1377, Gregori XI va tornar a Roma, retorn que no va posar fi a les hostilitats. Al contrari es van agreujar a causa dels esdeveniments de Cesena en els quals el cardenal, i futur antipapa Climent VII, va ordenar massacrar a la poblaci provocant revoltar de tal manera el poble rom que el Papa es va veure novament a sortir de Roma i tornar Avignon a finals de maig del 1377.

Va tornar novament a Roma el 7 de novembre encara que noms la seva mort, el 26 de mar del 1378, li impedir un retorn desitjat a Aviny ja que se sentia amenaat al seu propi palau.

Gregori XI va ser l'ltim Papa del perode avinyonenc i l'ltim papa de nacionalitat francesa de la histria.

Va condemnar les doctrines del reformador angls John Wyclif.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Novus de virgine forti (El nou de verge forta), citaci que fa referncia al seu ttol nobiliari de comte de Beaufort i a la qual va anar cardenal de St. Marie la Neuve abans de ser elegit pontfex.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166747" title="Llista d'espcies de nestcids" nonfiltered="3225" processed="3212" dbindex="68243">

Aquesta s la llista d'espcies de nestcids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 31 d'agost de 2006 i hi ha citats 9 gneres i 204 espcies, per la majoria formen part del gnere Nesticus  amb 125 espcies. La seva distribuci s molt extensa i es poden trobar per tot el mn, excepte una petita franja molt septentrional.

 Gneres i espcies .
Aituaria.
Aituaria Esyunin & Efimik, 1998
 Aituaria nataliae Esyunin & Efimik, 1998 (Rssia);
 Aituaria pontica (Spassky, 1932) (Rssia, Gergia);

Canarionesticus.
Canarionesticus Wunderlich, 1992
 Canarionesticus quadridentatus Wunderlich, 1992 (Illes Canries);

Carpathonesticus.
Carpathonesticus Lehtinen & Saaristo, 1980
 Carpathonesticus avrigensis Weiss & Heimer, 1982 (Romania);
 Carpathonesticus biroi (Kulczyn'ski, 1895) (Romania);
 Carpathonesticus birsteini (Charitonov, 1947) (Rssia, Gergia);
 Carpathonesticus borutzkyi (Reimoser, 1930) (Turquia, Gergia);
 Carpathonesticus caucasicus (Charitonov, 1947) (Gergia);
 Carpathonesticus cibiniensis (Weiss, 1981) (Romania);
 Carpathonesticus eriashvilii Marusik, 1987 (Gergia);
 Carpathonesticus fodinarum (Kulczyn'ski, 1894) (Romania);
 Carpathonesticus galotshkai Evtushenko, 1993 (Ucrana);
 Carpathonesticus hungaricus (Chyzer, 1894) (Romania);
 Carpathonesticus ljovuschkini (Pichka, 1965) (Rssia);
 Carpathonesticus lotriensis Weiss, 1983 (Romania);
 Carpathonesticus mamajevae Marusik, 1987 (Gergia);
 Carpathonesticus menozzii (Caporiacco, 1934) (Itlia);
 Carpathonesticus paraavrigensis Weiss & Heimer, 1982 (Romania);
 Carpathonesticus parvus (Kulczyn'ski, 1914) (Bsnia-Hercegovina);
 Carpathonesticus puteorum (Kulczyn'ski, 1894) (Romania);
 Carpathonesticus racovitzai (Dumitrescu, 1980) (Romania);
 Carpathonesticus simoni (Fage, 1931) (Romania);
 Carpathonesticus spelaeus (Szombathy, 1917) (Romania);
 Carpathonesticus zaitzevi (Charitonov, 1939) (Gergia);

Cyclocarcina.
Cyclocarcina Komatsu, 1942
 Cyclocarcina floronoides Komatsu, 1942 (Jap);
 Cyclocarcina floronoides komatsui Yaginuma, 1979 (Jap);
 Cyclocarcina floronoides notoi Yaginuma, 1979 (Jap);
 Cyclocarcina floronoides tatoro Yaginuma, 1979 (Jap);
 Cyclocarcina linyphoides (Komatsu, 1960) (Jap);

Eidmannella.
Eidmannella Roewer, 1935
 Eidmannella bullata Gertsch, 1984 (EUA);
 Eidmannella delicata Gertsch, 1984 (EUA);
 Eidmannella nasuta Gertsch, 1984 (EUA);
 Eidmannella pachona Gertsch, 1984 (Mxic);
 Eidmannella pallida (Emerton, 1875) (Cosmopolita);
 Eidmannella reclEUA Gertsch, 1984 (EUA);
 Eidmannella rostrata Gertsch, 1984 (EUA);
 Eidmannella tuckeri Cokendolpher & Reddell, 2001 (EUA);

Gaucelmus.
Gaucelmus Keyserling, 1884
 Gaucelmus augustinus Keyserling, 1884 (North, Amrica Central, ndies Occidentals);
 Gaucelmus calidus Gertsch, 1971 (Mxic, Guatemala);
 Gaucelmus cavernicola (Petrunkevitch, 1910) (Jamaica);
 Gaucelmus pygmaeus Gertsch, 1984 (Panam);
 Gaucelmus strinatii Brignoli, 1979 (Guatemala);
 Gaucelmus tropicus Gertsch, 1984 (Panam);

Nesticella.
Nesticella Lehtinen & Saaristo, 1980
 Nesticella aelleni (Brignoli, 1972) (Sri Lanka);
 Nesticella fricana (Hubert, 1970) (Congo);
 Nesticella benoiti (Hubert, 1970) (Zimbabwe);
 Nesticella brevipes (Yaginuma, 1970) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Nesticella buicongchieni (Lehtinen & Saaristo, 1980) (Vietnam);
 Nesticella chillagoensis Wunderlich, 1995 (Queensland);
 Nesticella connectens Wunderlich, 1995 (Malisia);
 Nesticella helenensis (Hubert, 1977) (Santa Helena);
 Nesticella inthanoni (Lehtinen & Saaristo, 1980) (Tailndia);
 Nesticella kerzhneri (Marusik, 1987) (Rssia);
 Nesticella machadoi (Hubert, 1971) (Angola);
 Nesticella marapu Benjamin, 2004 (Indonsia);
 Nesticella mogera (Yaginuma, 1972) (Azerbaijan, Xina, Corea, Jap, Hawaii, Fiji);
 Nesticella nepalensis (Hubert, 1973) (Nepal);
 Nesticella odonta (Chen, 1984) (Xina);
 Nesticella okinawaensis (Yaginuma, 1979) (Jap);
 Nesticella proszynskii (Lehtinen & Saaristo, 1980) (Java);
 Nesticella quelpartensis (Paik & Namkung, 1969) (Corea);
 Nesticella renata (Bourne, 1980) (Nova Irlanda);
 Nesticella robinsoni Lehtinen & Saaristo, 1980 (Nova Guinea);
 Nesticella sechellana (Simon, 1898) (Seychelles);
 Nesticella sogi Lehtinen & Saaristo, 1980 (Nova Guinea);
 Nesticella songi Chen & Zhu, 2004 (Xina);
 Nesticella taiwan Tso & Yoshida, 2000 (Taiwan);
 Nesticella taurama Lehtinen & Saaristo, 1980 (Nova Guinea);
 Nesticella utuensis (Bourne, 1980) (Nova Irlanda);
 Nesticella yui Wunderlich & Song, 1995 (Xina);

Nesticus.
Nesticus Thorell, 1869
 Nesticus abukumanus Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus afghanus Roewer, 1962 (Afganistan);
 Nesticus akamai Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus akiensis Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus akiyoshiensis (Uyemura, 1941) (Jap);
 Nesticus akiyoshiensis ofuku Yaginuma, 1977 (Jap);
 Nesticus ambiguus Denis, 1950 (Tanznia);
 Nesticus anagamianus Yaginuma, 1976 (Jap);
 Nesticus antillanus Bryant, 1940 (Cuba);
 Nesticus archeri Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus arenstorffi Kulczyn'ski, 1914 (Bsnia-Hercegovina);
 Nesticus arganoi Brignoli, 1972 (Mxic);
 Nesticus asuwanus Nishikawa, 1986 (Jap);
 Nesticus balacescui Dumitrescu, 1979 (Romania);
 Nesticus barri Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus barrowsi Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus beroni Deltshev, 1977 (Bulgria);
 Nesticus beshkovi Deltshev, 1979 (Creta);
 Nesticus bishopi Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus brasiliensis Brignoli, 1979 (Brasil);
 Nesticus breviscapus Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus brignolii Ott & Lise, 2002 (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Nesticus brimleyi Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus bungonus Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus calilegua Ott & Lise, 2002 (Brasil, Argentina);
 Nesticus campus Gertsch, 1984 (Mxic);
 Nesticus carolinensis (Bishop, 1950) (EUA);
 Nesticus carpaticus Dumitrescu, 1979 (Romania);
 Nesticus carteri Emerton, 1875 (EUA);
 Nesticus caverna Gertsch, 1984 (Mxic);
 Nesticus cellulanus (Clerck, 1757) (Holrtic);
 Nesticus cellulanus affinis Kulczyn'ski, 1894 (Hongria);
 Nesticus cernensis Dumitrescu, 1979 (Romania);
 Nesticus chikunii Yaginuma, 1980 (Jap);
 Nesticus citrinus (Taczanowski, 1874) (Guyana);
 Nesticus concolor Roewer, 1962 (Afganistan);
 Nesticus constantinescui Dumitrescu, 1979 (Romania);
 Nesticus cooperi Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus coreanus Paik & Namkung, 1969 (Corea);
 Nesticus crosbyi Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus delfini (Simon, 1904) (Xile);
 Nesticus diaconui Dumitrescu, 1979 (Romania);
 Nesticus dilutus Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus echigonus Yaginuma, 1986 (Jap);
 Nesticus eremita Simon, 1879 (Europa);
 Nesticus fagei Kratochvl, 1933 (Itlia, Montenegro);
 Nesticus flavidus Paik, 1978 (Corea);
 Nesticus furenensis Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus furtivus Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus Gergia Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus gertschi Coyle & McGarity, 1992 (EUA);
 Nesticus gondai Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus gujoensis Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus henderickxi Bosselaers, 1998 (Creta);
 Nesticus higoensis Yaginuma, 1977 (Jap);
 Nesticus hoffmanni Gertsch, 1971 (Mxic);
 Nesticus holsingeri Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus idriacus Roewer, 1931 (ustria, Itlia);
 Nesticus inconcinnus Simon, 1907 (Sao Tom);
 Nesticus ionescui Dumitrescu, 1979 (Romania);
 Nesticus iriei Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus iwatensis Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus jamesoni Gertsch, 1984 (Mxic);
 Nesticus jonesi Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus kaiensis Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus karyuensis Yaginuma, 1980 (Jap);
 Nesticus kataokai Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus kunisakiensis Irie, 1999 (Jap);
 Nesticus kuriko Yaginuma, 1972 (Jap);
 Nesticus kyongkeomsanensis Namkung, 2002 (Corea);
 Nesticus latiscapus Yaginuma, 1972 (Jap);
 Nesticus latiscapus kosodensis Yaginuma, 1972 (Jap);
 Nesticus libo Chen & Zhu, 2005 (Xina);
 Nesticus lindbergi Roewer, 1962 (Afganistan);
 Nesticus longiscapus Yaginuma, 1976 (Jap);
 Nesticus longiscapus awa Yaginuma, 1978 (Jap);
 Nesticus longiscapus draco Yaginuma, 1978 (Jap);
 Nesticus longiscapus kiuchii Yaginuma, 1978 (Jap);
 Nesticus luquei Ribera & Guerao, 1995 (Espanya);
 Nesticus lusitanicus Fage, 1931 (Portugal);
 Nesticus maculatus Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Nesticus masudai Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus mikawanus Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus mimus Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus monticola Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus morisii Brignoli, 1975 (Itlia);
 Nesticus murgis Ribera & De Mas, 2003 (Espanya);
 Nesticus nahuanus Gertsch, 1971 (Mxic);
 Nesticus nasicus Coyle & McGarity, 1992 (EUA);
 Nesticus nishikawai Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus noroensis Mashibara, 1993 (Jap);
 Nesticus obcaecatus Simon, 1907 (Espanya);
 Nesticus orghidani Dumitrescu, 1979 (Romania);
 Nesticus paynei Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus pecki Hedin & Dellinger, 2005 (EUA);
 Nesticus plesai Dumitrescu, 1980 (Romania);
 Nesticus potreiro Ott & Lise, 2002 (Brasil);
 Nesticus potterius (Chamberlin, 1933) (EUA);
 Nesticus rainesi Gertsch, 1984 (Mxic);
 Nesticus rakanus Yaginuma, 1976 (Jap);
 Nesticus ramirezi Ott & Lise, 2002 (Argentina);
 Nesticus reclusus Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus reddelli Gertsch, 1984 (Mxic);
 Nesticus sbordonii Brignoli, 1979 (Itlia);
 Nesticus secretus Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus sedatus Gertsch, 1984 (Mxic);
 Nesticus sheari Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus shinkaii Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus shureiensis Yaginuma, 1980 (Jap);
 Nesticus silvanus Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus silvestrii Fage, 1929 (EUA);
 Nesticus sodanus Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus sonei Yaginuma, 1981 (Jap);
 Nesticus speluncarum Pavesi, 1873 (Europa Meridional);
 Nesticus stupkai Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus stygius Gertsch, 1984 (EUA);
 Nesticus suzuka Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus taim Ott & Lise, 2002 (Brasil);
 Nesticus takachiho Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus tarumii Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus tennesseensis (Petrunkevitch, 1925) (EUA);
 Nesticus tosa Yaginuma, 1976 (Jap);
 Nesticus tosa iwaya Yaginuma, 1976 (Jap);
 Nesticus tosa niyodo Yaginuma, 1976 (Jap);
 Nesticus uenoi Yaginuma, 1972 (Jap);
 Nesticus unicolor Simon, 1895 (Veneuela);
 Nesticus vazquezae Gertsch, 1971 (Mxic);
 Nesticus wiehlei Dumitrescu, 1979 (Romania);
 Nesticus yaginumai Irie, 1987 (Jap);
 Nesticus yamagatensis Yoshida, 1989 (Jap);
 Nesticus yamato Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus yesoensis Yaginuma, 1979 (Jap);
 Nesticus zenjoensis Yaginuma, 1978 (Jap);

Typhlonesticus.
Typhlonesticus Kulczyn'ski, 1914
 Typhlonesticus absoloni (Kratochvl, 1933) (Montenegro);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Nestcid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166748" title="Montpellerenc (subdialecte)" nonfiltered="3226" processed="3213" dbindex="68244">
El montpellerenc (montpelhierenc en occit) s el parlar occit de la vila de Montpeller (Montpelhir en occit) i dels seus voltants, s a dir si fa no fa la part oriental del departament d'Erau (Hrault en francs), fins a Seta. Amb el cevenol i el baix vivars, forma part del tronc del llenguadoci oriental. Aquest subdialecte va ser una de les varietats ms usades a partir de finals del segle XIX amb autors prestigiosos coma Alexandre Langlada de Lansargues i de lingistes com Alfons de RcaFerrir. Aquella vitalitat es pot palesar amb la creaci de la Revue des Langues Romanes i del diari humorstic de gran difusi La Campana de Magalouna.
Entre els diversos autors importants d'aquesta rea conv citar Joan Batista Fabre, Max Roqueta o Joan-Frederic Brun.

Elements de dialectologia.

El montpellerenc s un dels subdialectes ms peculiars del conjunt llenguadoci. Sembla presentar certa preservaci, per una banda, de trets ms vells com la conservaci del so  (amb certes variacions) de la -a tona final (tret que s'estn gaireb fins al Roine a l'est).
Ex: vaca  per  en estndard i en els parlars occidentals.

Un altre tret particular (tamb compartit amb una part del roergs i de l'albigs) s la conservaci del diftong -u- (pronunciat )
Ex: nuch per nuch/nuit a les altres varietats llenguadocianes.

Una de les caracterstiques estranyes del montpellerenc s la transformaci de la -r- intervoclica en una mena de :
cara , pira .

El montpellerenc tamb es caracteritza per la desinncia de primera persona de l'indicatiu present en -e (ms a l'oest, i de manera normativa, es fa servir -i. Ex: mtp. cante vs. canti i per a la segona -es en lloc de l'occidental i normatiu -as.


Pel que fa al lxic presenta una continuitat amb el dialecte provenal (escoba, escndre, sartan...). Existeix a ms una influncia provenal ms forta en el montpellerenc oriental (Pas de Lunl) i a la costa que va amainant a partir de Palavs i que es pot contemplar en alguns trets de la parla de Seta.

El subdialecte montpellerenc es pot dividir en tres varietats:

-El montpellerenc oriental (Pas de Lunl e de Vidorle)

-El montpellerenc central (Montpeller i el seu voltant fins a Nstra Dna de Londres al nord, amb Seta com a punt ms occidental)

-El montpellerenc occidental (a partir de Mesa/Vila Magna (o Vilaveirac) fins aproximadament Agde i Bessan)

Enllaos externs.

Web del pas de Montpelhir i la seua literatura




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166749" title="Boltanya" nonfiltered="3227" processed="3214" dbindex="68245">


Boltanya (en aragons i en castell Boltaa) s un poble situat al nord de la provncia d'Osca, a l'Arag  i pertanyent a la comarca del Sobrarb. s la capital tant del partit judicial del seu mateix nom com de la comarca del Sobrarb (en aquest cas, amb capitalitat compartida amb Ansa).

Es troba ubicada a la vall de Broto, en un pendent d'una muntanya coronada pel Castell de Boltanya, que va ser propietat dels comptes de Sobrarb, avui en estat de runa.

 Geografia .
Boltanya es troba situada a la vall del riu Ara, un afluent del riu Cinca, i el seu terme municipal afronta pel nord amb el de Fanlo, per l'est amb el d'Ansa, pel sud amb Ansa i Bierge, i per l'oest amb Sabinigo i Fiscal.

Del seu terme municipal forma parteix un extens conjunt de petites localitats: Moriello de Sampietro, Ascaso, Santa Mara, San Ferts, Seso, Silves Alto, Silves Bajo, Aguilar, Espierlo, Margudgued, Sieste, Campodarbe, San Martn, San Belin, Morcat, El Pueyo de Morcat, Matidero, Torrolluala del Obico, Torrolluala de la Plana, Bibn i Alastru.

 Administraci .
;


Demografia.
Dades demogrfiques de Boltanya entre 1842 i 2006:




 Histria .

A l'arribada al territori dels romans, la vila era la capital de la anomenada Boletania, la qual cosa sembla ser l'antecedent etimolgic del nom actual. Tanmateix, el nucli de poblaci es trobava al pas entre l'actual castell de Boltanya i el riu Ara, rebent dels romans el nom de Municipium Boletanum.

El castell s d'origen rab, situat al cim de l'anomenada muntanya de San Martn, i la seva existncia est testificada ja en el regnat de Sancho Ramrez d'Arag, que va confiar la seva custdia a Jimeno Garcs per fer front a les incursions musulmanes en el Sobrarb.

Abans de la conquesta cristiana, Boltanya era nicament una fortalesa des de la qual els musulmans impedien l'aven cristi per la conca del riu Ara, i es t constncia de qu Abd al-Rahman III va nomenar com a governador del lloc a Amrus ibn Muhammad. Es desconeix la data exacta en la qual va tenir lloc la reconquesta cristiana, per se sap que l'any 941 el rei de Pamplona Garca Snchez I de Navarra comptava a la vila de Boltanya entre les seves possessions.

En el segle XI, durant el regnat de San III de Navarra, la plaa de Boltanya va estar a crrec sota el nebot Jimeno Garcs (des de 1028 fins a 1031); i de Sancho Galndez entre 1036 i 1080, sota el regnat de Ramir I d'Arag. Aix ens dna una idea de la importncia estratgica que en aquells moments tenia Boltanya.

Durant el segle XII, a diferncia de l'esdevingut durant el segle anterior, Boltanya perd importncia en favor d'Ansa, que ja havia estat conquerida pel regne d'Arag, especialment desprs de la concessi a la mateixa d'una carta de poblament al 1124 per part del rei Alfons I d'Arag, El Batallador. Durant els segles posteriors, es va accentuar el procs de constant decadncia de Boltanya davant Ansa, fins al punt que va arribar un moment en qu, jurdicament, Boltanya va passar a ser considerada una mera dependncia o llogarret d'Ansa.

Al 1430 es va concedir el senyoria de Boltanya a Juan de Bardaj, per desprs de l'oposici dels infanons del lloc el rei Alfons V d'Arag va revocar la concessi i els drets van revertir a la Corona d'Arag.

 Patrimoni cultural .

 Castell de Boltanya, d'origen musulm conegut popularment com el castell dels comtes de Sobrarb, i que t la peculiaritat de posseir una torre de l'homenatge de planta hexagonal. Est catalogat com a B d'inters cultural d'Arag.;
 Esglsia parroquial, antiga Collegiata de San Pedro, d'estil romnic, del segle XII, remodelada en el segle XVI.
 Plaa major, dotada d'amplis porxos.
 Pont als afores, sobre el riu Ara, d'estil romnic. ;
 Monestir de San Victorin, en runes.;
 Monestir del Carme, rehabilitat com a hotel balneario.;
 Biblioteca municipal, la ms antiga del Pirineu aragons, i possedora dels ndexs de lectura ms alts d'Aragn.;

 Festes .
 20 de gener: Festa de San Pablo, amb foguera a la Plaa Major, ballant-se el palotiuau.
 5 de febrer: Festa de les Aguedetas, o festa de les dones en honor de Santa gueda.
 Fira Pirinenca del Senglar, en un cap de setmana itinerant de febrer o mar.
 23 d'abril, festa de San Jorge, patr d'Arag.
 21 a 23 de juliol: Festival Conspiremus.
 24 al 27 d'agost: Festa de la Convivncia.
 Tercer diumenge d'octubre: Fira de Tardor.
 13 de desembre: Romeria a l'ermita de Santa Lucia. ;


 Enllaos externs .
 Ajuntament de Boltanya;
 Oficina de Turisme de Boltanya;
 Web-cam en directe -el temps a Boltaa-;
 Fira Pirenaica del Porc Senglar.
 Web de Pirenostrum, Fira anual de Luthiers i constructors d'instruments musicals dels Pirineus.
 Web de Conspiremus, concurs anual de constructors musicals dels Pirineus.
 Web de La Ronda de Boltaa.
 Castell de Boltanya a Romanicoaragones.com;
 Castell de Boltanya a Castillos de Aragn;
 Web del Palotiau de Boltaa de Ball de Bastons;
 Notcies de Boltaa;
 Asociaci de Pessebristes;

 Notes i referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166750" title="Llista d'espcies de ctnids" nonfiltered="3228" processed="3215" dbindex="68246">
Aquesta s la llista d'espcies de ctnids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 39 gneres i 458 espcies, per la majoria formen part del gnere Ctenus amb 248 espcies. La seva distribuci s diversa, per tota Oceania, sia Oriental, i una gran part d'frica i Amrica.


 Gneres i espcies .
 Acantheis .
Thorell, 1891
 Acantheis boetonensis (Strand, 1913) (Sulawesi);
 Acantheis celer (Simon, 1897) (Java);
 Acantheis dimidiatus (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Acantheis indicus Gravely, 1931 (ndia);
 Acantheis laetus (Thorell, 1890) (Borneo);
 Acantheis longiventris Simon, 1897 (Malisia, Indonsia);
 Acantheis oreus (Simon, 1901) (Malisia);
 Acantheis variatus (Thorell, 1890) (Illes Nias);

 Acanthoctenus .
Keyserling, 1877
 Acanthoctenus gaujoni Simon, 1906 (Veneuela, Equador);
 Acanthoctenus kollari (Reimoser, 1939) (Costa Rica);
 Acanthoctenus maculatus Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Acanthoctenus mammifer Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Acanthoctenus obauratus Simon, 1906 (Brasil);
 Acanthoctenus plebejus Simon, 1906 (Veneuela, Per);
 Acanthoctenus remotus Chickering, 1960 (Jamaica);
 Acanthoctenus rubrotaeniatus Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Acanthoctenus spiniger Keyserling, 1877 (Mxic fins a Veneuela);
 Acanthoctenus spinipes Keyserling, 1877 (Guatemala fins a Paraguai);

 fricactenus .
Hyatt, 1954
 fricactenus acteninus Benoit, 1974 (Congo);
 fricactenus agilior (Pocock, 1899) (frica Central i Occidental);
 fricactenus decorosus (Arts, 1912) (Camerun, Costa d Ivori, Congo);
 fricactenus depressus Hyatt, 1954 (Camerun);
 fricactenus evadens Steyn & Jocqu, 2003 (Costa d Ivori);
 fricactenus fernandensis (Simon, 1910) (Bioko);
 fricactenus ghesquierei (Lessert, 1946) (Congo);
 fricactenus giganteus Benoit, 1974 (Congo);
 fricactenus guineensis (Simon, 1897) (Sierra Leone);
 fricactenus kribiensis Hyatt, 1954 (Camerun, Gabon);
 fricactenus leleupi Benoit, 1975 (Congo);
 fricactenus longurio (Simon, 1910) (frica Occidental);
 fricactenus monitor Steyn & Jocqu, 2003 (Costa d Ivori);
 fricactenus pococki Hyatt, 1954 (Camerun, Gabon);
 fricactenus poecilus (Thorell, 1899) (Camerun, Gabon);
 fricactenus simoni Hyatt, 1954 (Camerun);
 fricactenus sladeni Hyatt, 1954 (Camerun);
 fricactenus tenuitarsis (Strand, 1908) (Camerun);
 fricactenus tridentatus Hyatt, 1954 (Zimbabwe);
 fricactenus trilateralis Hyatt, 1954 (Camerun, Gabon);

 Amauropelma .
Raven, Stumkat & Gray, 2001
 Amauropelma anzses Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma bluewater Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma claudie Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma gayundah Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma gordon Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma hasenpuschi Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma leo Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma mcilwraith Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma monteithi Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma mossman Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma pineck Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma rifleck Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma torbjorni Raven & Gray, 2001 (Queensland);
 Amauropelma trueloves Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);
 Amauropelma undara Raven & Gray, 2001 (Queensland);
 Amauropelma wallaman Raven & Stumkat, 2001 (Queensland);

 Anahita .
Karsch, 1879
 Anahita aculeata (Simon, 1897) (frica Central i Occidental);
 Anahita blandini Benoit, 1977 (Costa d Ivori);
 Anahita centralis Benoit, 1977 (Central frica);
 Anahita concrassata Benoit, 1977 (Burundi);
 Anahita concreata Benoit, 1977 (Congo);
 Anahita concussor Benoit, 1977 (Congo);
 Anahita faradjensis Lessert, 1929 (Congo);
 Anahita fauna Karsch, 1879 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Anahita lineata Simon, 1896 (Costa d Ivori, Congo);
 Anahita lycosina (Simon, 1897) (frica Occidental);
 Anahita mamma Karsch, 1884 (Oest, frica Central i Oriental);
 Anahita maolan Zhu, Chen & Song, 1999 (Xina);
 Anahita nathani Strand, 1906 (Bahames);
 Anahita pallida (L. Koch, 1875) (Egipte, Etipia);
 Anahita punctata (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Anahita punctulata (Hentz, 1844) (EUA);
 Anahita pygmaea Benoit, 1977 (Costa d Ivori);
 Anahita samplexa Yin, Tang & Gong, 2000 (Xina, Corea);
 Anahita similis Caporiacco, 1947 (frica Central i Oriental);
 Anahita Sriaca (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel);
 Anahita zoroides Schmidt & Krause, 1994 (Illes Comoro);

 Ancylometes .
Bertkau, 1880
 Ancylometes amazonicus Simon, 1898 (Per, Brasil);
 Ancylometes birabeni (Carcavallo & Martnez, 1961) (Argentina);
 Ancylometes bogotensis (Keyserling, 1877) (Nicaragua fins a Bolvia);
 Ancylometes concolor (Perty, 1833) (Brasil, Bolvia, Paraguai, Argentina);
 Ancylometes hewitsoni (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Bolvia, Brasil);
 Ancylometes japura Hfer & Brescovit, 2000 (Brasil);
 Ancylometes jau Hfer & Brescovit, 2000 (Brasil);
 Ancylometes pantanal Hfer & Brescovit, 2000 (Brasil);
 Ancylometes riparius Hfer & Brescovit, 2000 (Brasil);
 Ancylometes rufus (Walckenaer, 1837) (Amrica);
 Ancylometes terrenus Hfer & Brescovit, 2000 (Brasil);

 Apolania .
Simon, 1898
 Apolania segmentata Simon, 1898 (Seychelles);

 Asthenoctenus .
Simon, 1897
 Asthenoctenus borellii Simon, 1897 (Brasil, Uruguai, Paraguai, Argentina);
 Asthenoctenus hingstoni (Mello-Leito, 1948) (Guyana);
 Asthenoctenus longistylus Brescovit & Sim, 1998 (Brasil);

 Bengalla .
Gray & Thompson, 2001
 Bengalla bertmaini Gray & Thompson, 2001 (Oest d Austrlia);

 Caloctenus .
Keyserling, 1877
 Caloctenus abyssinicus Strand, 1917 (Etipia);
 Caloctenus aculeatus Keyserling, 1877 (Colmbia);
 Caloctenus carbonera Silva, 2004 (Veneuela);
 Caloctenus oxapampa Silva, 2004 (Per);
 Caloctenus gracilitarsis Simon, 1897 (Veneuela);

 Celaetycheus .
Simon, 1897
 Celaetycheus cabriolatus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Celaetycheus cabriolatus pardosiformis Franganillo, 1930 (Cuba);
 Celaetycheus delesserti Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Celaetycheus flavostriatus Simon, 1897 (Brasil);
 Celaetycheus fulvorufus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Celaetycheus fulvorufus afoliatus Franganillo, 1931 (Cuba);
 Celaetycheus modestus Bryant, 1942 (Puerto Rico);
 Celaetycheus paradoxus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Panam);
 Celaetycheus strenuus Bryant, 1942 (Puerto Rico);

 Centroctenus . 
Mello-Leito, 1929
 Centroctenus acara Brescovit, 1996 (Brasil);
 Centroctenus auberti (Caporiacco, 1954) (Veneuela, Brasil, Guaiana Francesa);
 Centroctenus irupana Brescovit, 1996 (Bolvia);
 Centroctenus miriuma Brescovit, 1996 (Brasil);
 Centroctenus ocelliventer (Strand, 1909) (Brasil);

 Ctenopsis .
Schmidt, 1956
 Ctenopsis stellata Schmidt, 1956 (Brasil);

 Ctenus .
Walckenaer, 1805
 Ctenus abditus Arts, 1912 (Congo, Tanznia);
 Ctenus acanthoctenoides Schmidt, 1956 (Equador);
 Ctenus adustus (Keyserling, 1877) (Colmbia);
 Ctenus agroecoides (Thorell, 1881) (Queensland);
 Ctenus albofasciatus F. O. P.-Cambridge, 1897 (Brasil);
 Ctenus alienus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala);
 Ctenus amanensis Strand, 1907 (frica Oriental);
 Ctenus amphora Mello-Leito, 1930 (Brasil, Guyana);
 Ctenus anahitaeformis Benoit, 1981 (Burundi);
 Ctenus anahitiformis Strand, 1909 (Brasil);
 Ctenus andamanensis Gravely, 1931 (ndia);
 Ctenus angigitanus Roewer, 1938 (Nova Guinea);
 Ctenus angularis Roewer, 1938 (Illes Aru);
 Ctenus anisitsi Strand, 1909 (Paraguai);
 Ctenus argentipes Hasselt, 1893 (Sumatra);
 Ctenus aruanus Strand, 1911 (Illes Aru);
 Ctenus atrivulvus Strand, 1909 (Brasil);
 Ctenus auricomus Arts, 1912 (frica Central i Oriental);
 Ctenus avidus Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Ctenus bahamensis Strand, 1907 (Bahames);
 Ctenus bantaengi Merian, 1911 (Sulawesi);
 Ctenus barbatus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Ctenus beerwaldi Strand, 1906 (frica Oriental);
 Ctenus bicolor (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Ctenus bicostatus Thorell, 1890 (Borneo);
 Ctenus bigibbosus Benoit, 1980 (Congo);
 Ctenus bilobatus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Mxic);
 Ctenus biprocessis Strand, 1906 (Etipia);
 Ctenus birabeni Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Ctenus blumenauensis Strand, 1909 (Brasil);
 Ctenus bolivicola Strand, 1907 (Bolvia);
 Ctenus bomdilaensis Tikader & Malhotra, 1981 (ndia);
 Ctenus bowonglangi Merian, 1911 (Sulawesi);
 Ctenus brevipes Keyserling, 1891 (Brasil);
 Ctenus brevitarsus Bryant, 1940 (Cuba);
 Ctenus bueanus Strand, 1916 (Camerun);
 Ctenus bulimus Strand, 1909 (Brasil);
 Ctenus calcaratus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala);
 Ctenus calcarifer F. O. P.-Cambridge, 1902 (Borneo);
 Ctenus calderitas Alayn, 2002 (Mxic);
 Ctenus caligineus Arts, 1912 (frica Central i Oriental);
 Ctenus calzada Alayn, 1985 (Cuba);
 Ctenus captiosus Gertsch, 1935 (EUA);
 Ctenus capulinus (Karsch, 1879) (frica Central i Occidental);
 Ctenus cavaticus Arts, 1912 (Congo, Angola);
 Ctenus celebensis Pocock, 1897 (Sulawesi);
 Ctenus celisi Benoit, 1981 (Congo);
 Ctenus ceylonensis F. O. P.-Cambridge, 1897 (Sri Lanka);
 Ctenus clariventris Strand, 1906 (Etipia);
 Ctenus coccineipes Pocock, 1903 (frica Central i Occidental);
 Ctenus cochinensis Gravely, 1931 (ndia);
 Ctenus Colmbianus Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Ctenus colonicus Arts, 1912 (frica Oriental);
 Ctenus complicatus Franganillo, 1946 (Cuba);
 Ctenus constrictus Benoit, 1981 (Congo);
 Ctenus convexus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Mxic fins a Costa Rica);
 Ctenus corniger F. O. P.-Cambridge, 1898 (Sud-frica);
 Ctenus coxanus Bryant, 1940 (Cuba);
 Ctenus cruciatus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Ctenus crulsi Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Ctenus curvipes (Keyserling, 1881) (Panam);
 Ctenus dangsus Reddy & Patel, 1994 (ndia);
 Ctenus darlingtoni Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Ctenus datus Strand, 1909 (Equador);
 Ctenus decemnotatus Simon, 1909 (Guinea-Bissau);
 Ctenus decorus (Gerstcker, 1873) (frica Oriental);
 Ctenus denticulatus (Simon, 1884) (Myanmar, Simeulue);
 Ctenus denticulatus Benoit, 1981 (Congo);
 Ctenus dilucidus Simon, 1910 (Congo);
 Ctenus doloensis Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Ctenus drassoides (Karsch, 1879) (Colmbia);
 Ctenus dreyeri Strand, 1906 (Camerun);
 Ctenus dubius Walckenaer, 1805 (Guyana);
 Ctenus efferatus Arts, 1912 (Congo);
 Ctenus elgonensis Benoit, 1978 (Kenya);
 Ctenus ellacomei F. O. P.-Cambridge, 1902 (Surinam);
 Ctenus embolus Benoit, 1981 (Congo);
 Ctenus eminens Arts, 1912 (Togo, Costa d Ivori);
 Ctenus ensiger F. O. P.-Cambridge, 1900 (Mxic);
 Ctenus erythrochelis (Simon, 1876) (Oest, frica Central i Oriental);
 Ctenus esculentus Arts, 1912 (Camerun, Congo);
 Ctenus excavatus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Mxic);
 Ctenus exlineae Peck, 1981 (EUA);
 Ctenus facetus Arts, 1912 (Congo, frica Oriental);
 Ctenus falcatus F. O. P.-Cambridge, 1902 (St. Lucia);
 Ctenus falciformis Benoit, 1981 (Congo);
 Ctenus falconensis Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Ctenus fallax Steyn & Van der Donckt, 2003 (Costa d Ivori);
 Ctenus fasciatus Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Ctenus feai F. O. P.-Cambridge, 1902 (Myanmar);
 Ctenus fernandae Brescovit & Simo, 2007 (Brasil);
 Ctenus feshius Benoit, 1979 (Congo);
 Ctenus flavidus Hogg, 1922 (Vietnam);
 Ctenus floweri F. O. P.-Cambridge, 1897 (Malisia);
 Ctenus fulvipes Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Ctenus fungifer Thorell, 1890 (Malisia);
 Ctenus griseolus Mello-Leito, 1936 (Brasil);
 Ctenus griseus Keyserling, 1891 (Brasil);
 Ctenus guadalupei Mello-Leito, 1941 (Guadalupe);
 Ctenus gulosus Arts, 1912 (Sud-frica);
 Ctenus haitiensis Strand, 1909 (Hispaniola);
 Ctenus haina Alayn, 2004 (Hispaniola);
 Ctenus herteli Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Ctenus hibernalis Hentz, 1844 (EUA);
 Ctenus hiemalis Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Ctenus himalayensis Gravely, 1931 (ndia);
 Ctenus holmi Benoit, 1978 (Kenya);
 Ctenus hosei F. O. P.-Cambridge, 1897 (Borneo);
 Ctenus humilis (Keyserling, 1887) (Nicaragua);
 Ctenus hygrophilus Benoit, 1977 (Congo);
 Ctenus idjwiensis Benoit, 1979 (Congo);
 Ctenus inaja Hfer, Brescovit & Gasnier, 1994 (Per, Bolvia, Brasil);
 Ctenus inazensis Strand, 1909 (Equador);
 Ctenus incolans F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala, Costa Rica);
 Ctenus indicus Gravely, 1931 (ndia);
 Ctenus insulanus Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Ctenus isolatus Bryant, 1940 (Cuba);
 Ctenus itatiayaeformis Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Ctenus jaminauensis Mello-Leito, 1936 (Brasil);
 Ctenus jaragua Alayn, 2004 (Hispaniola);
 Ctenus javanus Pocock, 1897 (Java);
 Ctenus jucundus Thorell, 1897 (Myanmar);
 Ctenus kapuri Tikader, 1973 (Illes Andaman);
 Ctenus karschi Roewer, 1951 (Sri Lanka);
 Ctenus kenyamontanus Benoit, 1978 (Kenya);
 Ctenus kingsleyi F. O. P.-Cambridge, 1898 (frica Central i Occidental);
 Ctenus kipatimus Benoit, 1981 (Tanznia);
 Ctenus kochi Simon, 1897 (Nova Guinea);
 Ctenus lacertus Benoit, 1979 (Congo);
 Ctenus lagesicola Strand, 1909 (Brasil);
 Ctenus latitabundus Arts, 1912 (frica Central i Oriental);
 Ctenus lejeunei Benoit, 1977 (Congo);
 Ctenus leonardi Simon, 1910 (frica Occidental);
 Ctenus levipes Arts, 1912 (Tanznia);
 Ctenus longicalcar Kraus, 1955 (El Salvador);
 Ctenus longipes Keyserling, 1891 (Brasil);
 Ctenus longipes vittatissimus Strand, 1916 (Brasil);
 Ctenus lubwensis Benoit, 1979 (Congo);
 Ctenus macellarius Simon, 1910 (Congo);
 Ctenus maculatus Franganillo, 1931 (Cuba);
 Ctenus maculisternis Strand, 1909 (Bolvia, Brasil);
 Ctenus magnificus Arts, 1912 (frica Occidental);
 Ctenus malvernensis Petrunkevitch, 1910 (Jamaica);
 Ctenus manauara Hfer, Brescovit & Gasnier, 1994 (Brasil);
 Ctenus manni Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Ctenus marginatus Walckenaer, 1847 (Fiji, Illes Solomon);
 Ctenus meghalayaensis Tikader, 1976 (ndia);
 Ctenus mentor Strand, 1909 (Brasil);
 Ctenus minimus F. O. P.-Cambridge, 1897 (Amrica del Nord);
 Ctenus minor F. O. P.-Cambridge, 1897 (Brasil);
 Ctenus minusculus Keyserling, 1891 (Brasil);
 Ctenus mirificus Arts, 1912 (Togo, Costa d Ivori);
 Ctenus miserabilis Strand, 1916 (Colmbia);
 Ctenus mitchelli Gertsch, 1971 (Mxic);
 Ctenus modestus Simon, 1897 (Zanzbar, Kenya);
 Ctenus monticola Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Ctenus mourei Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Ctenus musosanus Benoit, 1979 (Congo);
 Ctenus naranjo Alayn, 2004 (Hispaniola);
 Ctenus narashinhai Patel & Reddy, 1988 (ndia);
 Ctenus nigritarsis (Pavesi, 1897) (Etipia);
 Ctenus nigritus F. O. P.-Cambridge, 1897 (Brasil);
 Ctenus nigrolineatus Berland, 1913 (Equador);
 Ctenus nigromaculatus Thorell, 1899 (Central, frica Occidental);
 Ctenus noctuabundus Arts, 1912 (Kenya);
 Ctenus obscurus (Keyserling, 1877) (Colmbia);
 Ctenus occidentalis F. O. P.-Cambridge, 1898 (frica Occidental);
 Ctenus oligochronius Arts, 1912 (frica Oriental);
 Ctenus palembangensis Strand, 1906 (Sumatra);
 Ctenus paranus Strand, 1909 (Brasil);
 Ctenus parvoculatus Benoit, 1979 (Sud-frica);
 Ctenus parvus (Keyserling, 1877) (Colmbia);
 Ctenus paubrasil Brescovit & Simo, 2007 (Brasil);
 Ctenus pauloterrai Brescovit & Simo, 2007 (Brasil);
 Ctenus pauper Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Ctenus peregrinus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala, Costa Rica);
 Ctenus peregrinus sapperi Strand, 1916 (Guatemala);
 Ctenus pergulanus Arts, 1912 (frica Central i Occidental);
 Ctenus periculosus Bristowe, 1931 (Krakatoa);
 Ctenus philippinensis F. O. P.-Cambridge, 1897 (Filipines);
 Ctenus pilosus Thorell, 1899 (frica Central i Occidental);
 Ctenus pilosus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Ctenus pogonias Thorell, 1900 (Camerun);
 Ctenus polli Hasselt, 1893 (Sumatra);
 Ctenus potteri Simon, 1901 (Etipia, Bioko);
 Ctenus pulchriventris (Simon, 1896) (Zimbabwe, Sud-frica);
 Ctenus pulvinatus Thorell, 1890 (Borneo);
 Ctenus quinquevittatus Strand, 1907 (Sud-frica);
 Ctenus racenisi Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Ctenus ramosi Alayn, 2002 (Cuba);
 Ctenus ramosus Thorell, 1887 (Myanmar);
 Ctenus ravidus (Simon, 1886) (Argentina);
 Ctenus rectipes F. O. P.-Cambridge, 1897 (Brasil);
 Ctenus renivulvatus Strand, 1906 (Ghana);
 Ctenus rivulatus Pocock, 1899 (Camerun, Gabon);
 Ctenus robustus Thorell, 1897 (Myanmar);
 Ctenus rubripes Keyserling, 1881 (Panam, Equador);
 Ctenus rufisternis Pocock, 1899 (New Bretanya);
 Ctenus rwandanus Benoit, 1981 (Rwanda);
 Ctenus sagittatus Giltay, 1935 (Sulawesi);
 Ctenus saltensis Strand, 1909 (Argentina, Bolvia);
 Ctenus sanctaecatharinae Strand, 1916 (Brasil);
 Ctenus sanguineus Walckenaer, 1837 (Brasil);
 Ctenus sarawakensis F. O. P.-Cambridge, 1897 (Borneo);
 Ctenus satanas Strand, 1909 (Equador);
 Ctenus scenicus Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Ctenus schneideri Strand, 1906 (frica Occidental);
 Ctenus semiornatus Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Ctenus senex Mello-Leito, 1929 (Brasil, Guyana);
 Ctenus serratipes F. O. P.-Cambridge, 1897 (Brasil);
 Ctenus serrichelis Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Ctenus sexmaculatus Roewer, 1961 (Senegal);
 Ctenus siankaan Alayn, 2002 (Mxic);
 Ctenus sikkimensis Gravely, 1931 (ndia);
 Ctenus silvaticus Benoit, 1981 (Congo);
 Ctenus similis F. O. P.-Cambridge, 1897 (Brasil);
 Ctenus simplex Thorell, 1897 (Myanmar);
 Ctenus sinuatipes F. O. P.-Cambridge, 1897 (Panam, Costa Rica);
 Ctenus smythiesi Simon, 1897 (ndia);
 Ctenus somaliensis Benoit, 1979 (Somlia);
 Ctenus spectabilis Lessert, 1921 (frica Central i Oriental);
 Ctenus spiculus F. O. P.-Cambridge, 1897 (Colmbia);
 Ctenus spiralis F. O. P.-Cambridge, 1900 (Costa Rica);
 Ctenus supinus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Costa Rica);
 Ctenus taeniatus Keyserling, 1891 (Brasil, Argentina);
 Ctenus tamerlani Roewer, 1951 (Myanmar);
 Ctenus taperae Mello-Leito, 1936 (Brasil);
 Ctenus tarsalis F. O. P.-Cambridge, 1902 (Brasil);
 Ctenus tatarendensis Tullgren, 1905 (Bolvia);
 Ctenus tenuipes Denis, 1955 (Guinea);
 Ctenus thorelli F. O. P.-Cambridge, 1897 (Sri Lanka);
 Ctenus transvaalensis Benoit, 1981 (Sud-frica);
 Ctenus tumidulus (Simon, 1887) (Myanmar);
 Ctenus tuniensis Patel & Reddy, 1988 (ndia);
 Ctenus uluguruensis Benoit, 1979 (Tanznia);
 Ctenus undulatus Steyn & Van der Donckt, 2003 (Costa d Ivori);
 Ctenus unilineatus Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Ctenus vagus Blackwall, 1866 (frica Occidental);
 Ctenus validus Denis, 1955 (Guinea);
 Ctenus valverdiensis Peck, 1981 (EUA);
 Ctenus valvularis (Hasselt, 1882) (Java, Sumatra);
 Ctenus vatovae Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Ctenus velox Blackwall, 1865 (Central, Est, frica Meridional);
 Ctenus vernalis Bryant, 1940 (Cuba);
 Ctenus vespertilio Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Ctenus villasboasi Mello-Leito, 1949 (Equador, Brasil);
 Ctenus vividus Blackwall, 1865 (frica Central);
 Ctenus walckenaeri Griffith, 1833 (possiblement Sud-amrica);
 Ctenus w-notatus Petrunkevitch, 1925 (Panam);
 Ctenus yaeyamensis Yoshida, 1998 (Taiwan, Jap);

 Cupiennius .
Simon, 1891
 Cupiennius bimaculatus (Taczanowski, 1874) (Veneuela, Brasil, Guyana, Equador);
 Cupiennius chiapanensis Medina, 2006 (Mxic);
 Cupiennius coccineus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Costa Rica, Panam);
 Cupiennius cubae Strand, 1910 (Cuba, Costa Rica fins a Veneuela);
 Cupiennius foliatus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Costa Rica, Panam);
 Cupiennius getazi Simon, 1891 (Costa Rica, Panam);
 Cupiennius granadensis (Keyserling, 1877) (Costa Rica fins a Colmbia);
 Cupiennius remedius Barth & Cordes, 1998 (Guatemala);
 Cupiennius salei (Keyserling, 1877) (Mxic, Amrica Central, Hispaniola);
 Cupiennius valentinei (Petrunkevitch, 1925) (Panam);
 Cupiennius vodou Brescovit & Polotow, 2005 (Hispaniola);

 Diallomus .
Simon, 1897
 Diallomus fuliginosus Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Diallomus speciosus Simon, 1897 (Sri Lanka);

 Enoploctenus .
Simon, 1897
 Enoploctenus cyclothorax (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Enoploctenus distinctus (Caporiacco, 1947) (Guyana);
 Enoploctenus luteovittatus (Simon, 1897) (Saint Vincent);
 Enoploctenus maculipes Strand, 1909 (Brasil);
 Enoploctenus morbidus Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Enoploctenus pedatissimus Strand, 1909 (Equador, Brasil);
 Enoploctenus penicilliger (Simon, 1897) (Saint Vincent);

 Gephyroctenus .
Mello-Leito, 1936
 Gephyroctenus kolosvaryi Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Gephyroctenus parvus Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Gephyroctenus philodromoides Mello-Leito, 1936 (Brasil);
 Gephyroctenus vachoni Caporiacco, 1955 (Veneuela);

 Incasoctenus .
Mello-Leito, 1942
 Incasoctenus perplexus Mello-Leito, 1942 (Per);

 Isoctenus .
Bertkau, 1880
 Isoctenus corymbus Polotow, Brescovit & Pellegatti-Franco, 2005 (Brasil);
 Isoctenus coxalis (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Brasil);
 Isoctenus eupalaestrus Mello-Leito, 1936 (Brasil);
 Isoctenus foliifer Bertkau, 1880 (Brasil);
 Isoctenus janeirus (Walckenaer, 1837) (Brasil);
 Isoctenus latevittatus Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Isoctenus masculus Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Isoctenus sigma Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Isoctenus strandi Mello-Leito, 1936 (Brasil);

 Itatiaya.
Mello-Leito, 1915
 Itatiaya apipema Polotow & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Itatiaya iuba Polotow & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Itatiaya modesta Mello-Leito, 1915 (Brasil);
 Itatiaya pucupucu Polotow & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Itatiaya pykyyra Polotow & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Itatiaya tacamby Polotow & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Itatiaya tubixaba Polotow & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Itatiaya ywyty Polotow & Brescovit, 2006 (Brasil);

 Janusia .
Gray, 1973
 Janusia muiri Gray, 1973 (Oest d Austrlia);

 Leptoctenus .
L. Koch, 1878
 Leptoctenus agalenoides L. Koch, 1878 (Austrlia);
 Leptoctenus byrrhus Simon, 1888 (EUA, Mxic);
 Leptoctenus daoxianensis Yin, Tang & Gong, 2000 (Xina);
 Leptoctenus gertschi Peck, 1981 (Mxic);
 Leptoctenus sonoraensis Peck, 1981 (Mxic);

 Montescueia .
Carcavallo & Martnez, 1961
 Montescueia leitaoi Carcavallo & Martnez, 1961 (Argentina);

 Nothroctenus .
Badcock, 1932
 Nothroctenus bahiensis Mello-Leito, 1936 (Brasil);
 Nothroctenus fuxico Dias & Brescovit, 2004 (Brasil);
 Nothroctenus lineatus (Tullgren, 1905) (Bolvia);
 Nothroctenus marshi (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Brasil, Paraguai, Bolvia);
 Nothroctenus marshi pygmaeus Strand, 1909 (Brasil);
 Nothroctenus omega (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Nothroctenus sericeus (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Nothroctenus spinulosus (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Nothroctenus stupidus Badcock, 1932 (Paraguai);

 Oligoctenus .
Simon, 1887
 Oligoctenus guantanamo Alayn, 2001 (Cuba);
 Oligoctenus medius (Keyserling, 1891) (Panam, Brasil);
 Oligoctenus ornatus (Keyserling, 1876) (Brasil);
 Oligoctenus ottleyi Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Oligoctenus trinidensis Alayn, 2001 (Trinidad);
 Oligoctenus vehemens (Keyserling, 1891) (Brasil);

 Paravulsor .
Mello-Leito, 1922
 Paravulsor impudicus Mello-Leito, 1922 (Brasil);

 Petaloctenus .
Jocqu & Steyn, 1997
 Petaloctenus bossema Jocqu & Steyn, 1997 (Costa d Ivori);
 Petaloctenus clathratus (Thorell, 1899) (Camerun);
 Petaloctenus cupido Van der Donckt & Jocqu, 2001 (Guinea);
 Petaloctenus lunatus Van der Donckt & Jocqu, 2001 (Nigria);
 Petaloctenus songan Jocqu & Steyn, 1997 (Costa d Ivori);

 Phoneutria .
Perty, 1833
 Phoneutria bahiensis Sim & Brescovit, 2001 (Brasil);
 Phoneutria boliviensis (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Central, Sud Amrica);
 Phoneutria fera Perty, 1833 (Equador, Per, Brasil, Surinam, Guyana);
 Phoneutria nigriventer (Keyserling, 1891) (Brasil, Uruguai, Paraguai, Argentina);
 Phoneutria reidyi (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Veneuela, Per, Brasil, Guyana);

 Phymatoctenus .
Simon, 1897
 Phymatoctenus comosus Simon, 1897 (Brasil);
 Phymatoctenus sassii Reimoser, 1939 (Costa Rica);
 Phymatoctenus tristani Reimoser, 1939 (Costa Rica);

 Pseudoctenus .
Caporiacco, 1949
 Pseudoctenus meneghettii Caporiacco, 1949 (Kenya);

 Thoriosa .
Simon, 1910
 Thoriosa fulvastra Simon, 1910 (So Tom, Prncipe, Sierra Leone);
 Thoriosa spadicea (Simon, 1910) (So Tom, Prncipe);
 Thoriosa spinivulva (Simon, 1910) (So Tom);
 Thoriosa taurina (Simon, 1910) (So Tom, Annobn);

 Trogloctenus .
Lessert, 1935
 Trogloctenus briali Ledoux, 2004 (Runion);
 Trogloctenus fagei (Lessert, 1935) (Congo);

 Trujillina .
Bryant, 1948
 Trujillina hursti (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Trujillina isolata (Bryant, 1942) (Puerto Rico);
 Trujillina spinipes Bryant, 1948 (Hispaniola);

 Tuticanus .
Simon, 1897
 Tuticanus cruciatus Simon, 1897 (Equador);
 Tuticanus major (Keyserling, 1879) (Per);

 Viracucha .
Lehtinen, 1967
 Viracucha andicola (Simon, 1906) (Bolvia);
 Viracucha exilis (Mello-Leito, 1936) (Brasil);
 Viracucha misionesicus (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Viracucha Paraguaiensis (Strand, 1909) (Brasil, Paraguai);
 Viracucha ridleyi (F. O. P.-Cambridge, 1897) (Brasil);
 Viracucha silvicola (Soares & Soares, 1946) (Brasil);

 Viridasius .
Simon, 1889
 Viridasius fasciatus (Lenz, 1886) (Madagascar);

 Vulsor .
Simon, 1889
 Vulsor bidens Simon, 1889 (Illes Comoro);
 Vulsor isaloensis (Ono, 1993) (Madagascar);
 Vulsor occidentalis Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Vulsor penicillatus Simon, 1896 (Madagascar);
 Vulsor quartus Strand, 1907 (Madagascar);
 Vulsor quintus Strand, 1907 (Madagascar);
 Vulsor septimus Strand, 1907 (Madagascar);
 Vulsor sextus Strand, 1907 (Madagascar);

 Wiedenmeyeria .
Schenkel, 1953
 Wiedenmeyeria falconensis Schenkel, 1953 (Veneuela);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166751" title="Climent VII d'Aviny" nonfiltered="3229" processed="3216" dbindex="68247">
Robert de Ginebra (1342 -16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urb VI, d'aquesta manera convertint-se en el primer antipapa del Cisma d'Occident, amb el nom de papa Climent VII.

Era el fill d'Amadeu III, comte de Ginebra, de la Casa de Saboya, i va nixer a Ginebra. Va ser ordenat bisbe de Throuanne en el 1361, arquebisbe de Cambray en el 1368, i cardenal en el 1371.

En 1377, mentre servia com a legat papal, personalment va dirigir les tropes deixades al papat per John Hawkswood per reduir la petita ciutat de Cesena al territori de Forl, que havia obtingut recentment la seva independncia dels territoris pontificis; all va supervisar la matana de 4000 civils, una atrocitat per les regles de guerra en el moment, el que li va guanyar el ttol del carnisser de Cesena.

 Des del 1305 fins al 1377 els papes van residir a Aviny (Frana). En el 1378, l'aleshores papa Gregori XI, a instncies de Catalina de Siena, havia decidit intentar la tornada del papat a Roma. Encara que va pronosticar que l'experiment seria un fracs, poc desprs de la seva arribada va morir. El dret cannic indicava que el nou papa havia de ser electe al lloc on l'antic papa havia mort, aix que el nou papa seria elegit a Roma. Una multitud romana es va reunir i va amenaar amb violncia contra els cardenals si un itali no sortia elegit com a Pontfice. Com a cardenal, Robert de Ginebra va votar per elegir l'arquebisbe Bartolomeo Prignano de Bar (que no era cardenal) com a papa Urb VI el 8 d'abril del 1378.

Urb VI, pel seu costat, va estar en desacord amb el collegi cardenalici des de l'inici del seu pontificat. Robert i tretze cardenals francesos van formar una coalici que buscava reemplaar a Urb en declarar que la seva elecci va ser invlida, ja que el conclave havia estat celebrat sota l'amenaa de violncia de part d'una multitud, i per aix van realitzar una altra elecci en la qual Robert va ser alat al papat a Fondi el 20 de setembre del 1378. Frana, Esccia, Castella, Arag, Navarra, Portugal, Dinamarca, alguns estats alemanys, Noruega, i els territoris dels Savoia ho van reconixer com a papa, per els italians, no  van recolzar el papat oposat d'Urb VI. Robert conseqentment va fixar la seva seu a Aviny, com a Climent VII, i va cedir la major part dels Estats Pontificis a Llus II d'Anjou.
		 
Amb Robert de Ginebra es va iniciar el Gran Cisma d'Occident, la segona de les grans escissions dins de l'Esglsia Catlica, que duraria fins a 1417. La legitimitat del papat d'Aviny va ser gran, encara entre telegs i religiosos de renom; Pierre d'Ailly, Philippe de Maizieres, Jean Gerson, Nicholas of Clemanges, Sant Vicent Ferrer, el beat Pere de Luxemburg i Santa Colette de Corbie, entre d'altres, van defensar el dret de Climent. Amb la reunificaci del papat a Roma pel Concili de Constana, es va fixar a posteriori que la lnia d'Aviny es consideraria no cannica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166755" title="Roissy-en-Brie" nonfiltered="3230" processed="3217" dbindex="68248">

Roissy-en-Brie s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 19.693 habitants.

En el castell d'aquesta localitat fou on la majoria d'escriptors catalans exiliats desprs de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van ser installats per part del govern francs i el govern de la Generalitat. D'aquesta manera es va convertir en un lloc d'intercanvi entre ells i tamb en un centre d'ajuda per als refugiats. Autors com Carles Riba, Merc Rodoreda, Pere Calders, Armand Obiols, Pere Quart, Agust Bartra, Avell Arts Gener (Tsner)... trobaren refugi en aquest castell. Important s l'obra que Riba hi gest i que es convert en un monument literari de l'exili catal: Les elegies de Bierville.

D'aquesta estada en van sorgir almenys dues relacions sentimentals, la primera s'establ entre Merc Rodoreda i Armand Obiols, la segona fou entre Agust Bartra i Anna Muri. 

El grup fou dissolt amb l'entrada dels nazis a Frana i molts van decidir per marxar cap a Amrica, mentre que d'altres cercaren refugi a Sussa.

Actualment el castell s la seu de l'ajuntament de la localitat.

Enllaos externs.
  Web oficial del municipi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166757" title="Climent VIII de Penscola" nonfiltered="3231" processed="3218" dbindex="68249">
Climent VIII, nascut a Terol, Arag en el 1370. Arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona. Antipapa no reconegut oficialment per l'Esglsia Catlica que va substituir a Benet XIII el 10 de juny del 1424 i duraria en aquest crrec fins al 26 de juliol del 1429, any en qu abandonaria les seves pretensions. El seu verdader nom era Gil Snchez Muoz i Carb.

L'elecci va ser una farsa de noms tres cardenals, per Muoz va acceptar i va prendre el nom de Climent VIII. Mart V va ordenar els bisbes de Barcelona i Tortosa que intervinguessin per resoldre aquest cisma, i el rei Alfons va aconseguir que Mart V fes tamb concessions va obligar a abdicar Climent VIII. L'ltim acte d'aquesta farsa va ser el reconeixement de Mart V per Clemente VIII, els seus tres cardenals i dignataris, tornant a dir-se Climente VIII Gil Snchez Muoz.

Aleshores Mart V el va nomenar bisbe de Mallorca, i com a tal va morir el 28 de desembre del 1446.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166758" title="Alexandre V" nonfiltered="3232" processed="3219" dbindex="68250">
Alexandre V ( Creta, 1340 -   Bolonya, 3 de maig del 1410). Antipapa del 1409 al 1410.

De nom Pietro Philargi, va nixer a Creta quan l'illa pertanyia a Vencia, desprs d'ingressar en l'ordre franciscana va realitzar estudis a les universitats d'Oxford i Pars, ciutat aquesta en la qual es trobava quan, en 1378, es va produir el Cisma d'Occident.

Favorable al papa Urb VI, es va establir a Llombardia on en el 1386, recolzat per Giangaleazzo Visconti, es converteix en bisbe de Piacenza, passant desprs a dirigir les dicesis de Vicenza (1387) i Novara (1389), per a finalment ser nomenat arquebisbe de Mil el 1402 i cardenal el 1405.

Consagrat a acabar amb el cisma, ser un dels cardenals que, fugint de Lucca, on Gregori XII havia recls al collegi cardenalici, convocaran el Concili de Pisa, que provocar que Gregori el privi del seu arquebisbat i de la seva dignitat de cardenal.

 Ser en aquest concili quan, el 26 de juny del 1409, Pietro Philargi seria elegit Papa, adoptant el nom d'Alexandre V i convertint-se en el tercer papa que pretenia governar els destins de l'Esglsia al costat de Gregori XII i a Benet XIII en negar-se aquests a abdicar.

El seu pontificat es va estendre durant deu mesos va fixar la seva residncia a Bolonya on va morir, possiblement enverinat, el 3 de maig del 1410.

L'Esglsia no considera en l'actualitat a Alexandre V com un papa legtim, encara que l'esmentada actitud no ha estat histricament uniforma com el demostra el fet de qu el segent papa que va adoptar el nom d'Alexandre, Rodrigo Borgia va utilitzar el numeral VI.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166759" title="Masclisme" nonfiltered="3233" processed="3220" dbindex="68251">
El masclisme s el conjunt d'idees, actituds i prctiques sexistes del home sobre la dona. 
El masclisme creu que l'home s superior que la dona.

Les idees dels masclistes.
Com actitud el masclisme designa una idea particular de la virilitat. 
Els masclistes rebutgen a la dona el dret a treballar, participar en activitats esportives o fer els papers  que tradicionalment eren pels homes. Molts masclistes creuen tamb que tenen el dret com homes a buscar aventures fora del matrimoni, mentre que les dones han de ser fidels tamb consideren que les dones s'han d'ocupar de la casa i fer de mares i esposes.

Causes del masclisme.
Lleis descriminatories per la dona ;
 Diferencia de tracte en cas d'adulteri: en algunes cultures, l'adulteri, o l'embars abans del matrimoni, sn durament castigades. ;
 Necesitat del perms d'un home per a realitzar activitats econmiques. ;
 Negaci del dret a vot o d'altres drets civils.(Sufragi);
Educaci masclista des de les escoles o la prpia famlia. ;
Discriminaci en l'mbit religis, en pasos de predomini musulm, en determinades branques del cristianisme (com el mormonisme o el catolicisme), en els ortodoxos jueus, en el hinduisme...
Divisi sexista del treball. Els homes ocupaven llocs ms importants (originalment la divisi sexista es va fonamentar en la diferent capacitat fsica i muscular, en la qual els homes tenien avantatge). En canvi, en les modernes societats tecnolgiques, la fora fsica s irrellevant, sent immensament ms important les capacitats intelectuals i les habilitats socials, sens dubte aix ha perms la incorporaci de moltes dones al treball assalariat. Tamb es refereix a un pagament de salari menor a les dones que als homes en canvi del mateix treball. ;
Els mitjans de comunicaci i la publicitat sexista.

Vegeu tamb.
Feminisme;
Sexisme;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166760" title="Joan XXIII de Pisa" nonfiltered="3234" processed="3221" dbindex="68252">

Joan XXIII (Npols, 1370 - Florncia, 1419), antipapa de l'Esglsia Catlica entre el 1410 i el 1415.

Nascut com Baldassare Cossa, va ser escollit Papa el 1410. Excomunicat en el Concili de Constanza, va ser nomenat bisbe de Frascati per Mart V. Mort el 1419, est enterrat a Florncia, dins del Baptisteri, en un monument fnebre obra de Donatello i de Michelozzo.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166761" title="GER Entitat Cultural i Esportiva" nonfiltered="3235" processed="3222" dbindex="68253">
El GER s una entitat cultural, esportiva i juvenil del poble de Sant Pere de Ribes que fou creada l'any 1972. Actualment s un dels centres socials ms actius de la vila organitzant tota mena d'activitats al llarg de l'any.

A ms, el GER organitza anualment una part significativa dels actes de les Festes d'hivern i d'estiu ribetanes  i del Carnaval.. 

Finalment cal esmentar que ha organitzat concerts musicals de forma habitual a Ribes  i que des del 2004 organitza el FONA (Festival de Msica electrnica i aborigen) a la nau Pere Vall i Soler, un festival on hi han participat prop d'una quarantena de formacions musicals i visuals d'arreu dels Pasos Catalans, entre d'altres KOP i Pirat's Sound. 



Activitats.
El Ger com a entitat social organitza actvitats distribuides durant tot l'any, de manera durant l'any te establert un calendari d'activitats que enriqueix el ja exitent calendari popular i tradicional. Sempre l entitat te com a referent les dues grans dates del calendari popular de Ribes, les quals sn els soltici d hivern i d estiu, s a dir, la Festa Major d Estiu (28 de juny) i Festa Major d Hivern (25 de gener). A ms de participar activament d aquestes dues grans dates tradicionals, el carnaval s una de les cites ms sonades i de referncia del poble de ribes. El carnaval situat en el mapa popular entre les dues grans manifestacions de la comarca (Vilanova i la Geltr i Sitges) ha aconseguit perfilar-se amb identitat prpia i traspassar la centralitat del carnaval al conjunt de la poblaci, essent l entitat l organitzadora de la major part dels actes del Carnestoltes.
Altres activitats de caire diferent conformen tamb la rica oferta cultural que ofereix el Ger. Per exemple, Les Xerrades de Tardor  Cicle de Conferncies VCTOR ALBA  que ja des de 1983 va iniciar una difcil tasca de portar el debat i la critica constructiva sobre temes de referncia i actualitat a la sala d actes de la mateixa entitat. De temtica variable i ajustable a les personalitats que han passat de forma oberta i altruista en aquest forum de debat. A tall d emple han passat pel Ger 

Tardor 1984 Joan Brossa, poeta, Antoni Farrs, alcalde de Sabadell
Tardor 1987 Jos A. Goytisolo, escriptor, Llus Carandell, periodista
Tardor 1989 Joan Francesc Mira, assagista, Josep Riera, Uni de pagasos
Tardor 1993 Fabi Estap, economista, Francesc Marimon, conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Tardor 1996 Salvador Cards, socileg, Roser Ros, pedagoga i membre de Rosa Sensat
Tardor 2001 Carles  Belda i Elena Casals de Pomada i Carles Tenesa de Propaganda pel fet.
	       Arcadi Oliveras, vicepresident de Justcia i Pau, prefessor de l'UAB
Tardor 2003  Martxelo Otamendi, exdirector d'Egunkaria, Rita Marzoa, vicepresidenta del grup de periodistes Ramon Barnils i Laura Feliu, professora de cincies de la comunicaci de l'UAB 

En els ltims anys el Ger ha destacat per oferir una educaci musical al conjunt de la poblaci, en forma de curssos docents que engloben des de cant coral fins acorde diatnic, passant per piano, violi, entre d altres. Tamb en aquest any (2007) dues noves cites en el calendari ribet han quedat ben assentades. Per una banda al gener i coincidint amb la festa major d'hivern, el Ger a organitzat el Ribes Rock, una mostra de grups musicals autctons i sense complexos. L'altre activitat nova d'enguany s la baixada de carretons, la qual va organitzar-se com ltim acte des festa majors d'estiu, amb la participaci de mes de 12 carretons autoconstruts pels seus tripulants i que va contar amb l'assistncia de prop de 1000 persones, expectants per la cita.

Activitats anuals.

Organitzaci del Cap d'Any sopar + ball 
Organitzaci del Carnaval de Ribes, recuperar de les velles tradicions pre-cristianes, el carnaval a ribes s disbauxa i molt popular. des de l'entitat ger es potencia tant els grup organitzats, com les disfrese personals i annimes, com les gran carrosses. Defuig dels ritmes i les aglomeracions que marca el carnaval Sitget i busca fer-se un forat dins el calendari carnavalesc del Garraf.
Organitzaci de la baixada de carretons, l'any 2007 s'organitzava la 1era baixada, amb una participaci espectacular i un resposta popular a nivell d'espectadors del tots sorprenent. 12 carretons i u n total de 30 participants. El circuit s molt rpid i amb fort desnivell, sortida de la plaa st. Miquel, carrer Sta. Rita, segueix per Llus Companys i l'arribada s a la pl. Francesc Layret.

Seccions.

Grup de Teatre del GER.

s una de les seccions ms antigues de l'entitat. Fundada l'any 1970 ha desenvolupat una mplia activitat teatral representant textos d'autor i muntatges propis. Dins el seu repertori hi podem trobar un recent muntatge propi sobre contes de Pere Calders titulat Acta est fabula. Antigament varen actuar al Festival Internacional de Teatre de Sitges de 1981 on hi van representar La primera histria d'Esther de Salvador Espriu.

Al llarg de la seva histria han representat una srie d'obres d'autors catalans com: Pere Quart, Maria Aurlia Capmany, Francesc Layret (Vida i mort), de J.M. Carandell (La cano de les balances) i de Jordi Teixidor (El retaule del flautista). I tamb d'autors clssics com El burgs gentilhome de Molire o L'esquella de la torratxa de Pitarra i textos d'autors contemporanis consagrats com La cacatua verda d'Arthur Schnitzler.

Esplai GER.
L'Esplai Ger es dirigeix sobretot als infants i joves de l'entitat, tot i aix sempre s'ha distingit per ser un esplai obert a tothom, alimentador de nous reptes i autodefinint-se com promotor de l'activisme cultural. La seva activitat no es dirigeix exclusivament als seus associats ja que pretn la dinamitzaci de tota la comunitat, d'aqu la projecci que aconsegueix en les seves actuacions. Per tant l'esplai ha d'ajustar permanentment la seva actuaci i ha d'estar atenta a les noves realitats i al seu entorn en canvi constant. L'Esplai Ger no s esttic, les seves prpies finalitats i el comproms amb la comunitat ens exigeixen el replantejament constant del nostre activisme cultural.
A tall d'exemple tenim en el calendari tradicional diferents actes de caire popular oberts i gratuts. per exemple El Matalaranya, que s la revista que cada any s'edita en motiu de la celebraci del 23 d'abril. Una publicaci que any rere any, realitzen la propia canalla que asisteix a la plaa Macer de Ribes. On a travs de la poesia, la literatura i l'expressi plstica els i les nostres infants fabriquen la seva prpia publicaci.
podeu visitar el seu blog www.esplaiger.blogspot.com

GER Muntanya.
Realitza activitats excursionistes i d'alta muntanya.  Regularment realitza sortides per l'entorn de Ribes, matinals a zones ms o menys properes com Montserrat, excursions de cap de setmana a diversos Ports de muntanya de Catalunya.

GER Atletisme. 
T per objectiu acostar l'atletisme a la poblaci de Ribes i d'acord amb aix les seves activitats han estat obertes a tothom, entenent l'esport com un espai participatiu i no competitiu.

El seu calendari d'activitats realitzades anualment s el segent: 
 El cros de Sant Pau i la Caminada Popular: Coincidint amb la celebraci de la Festa Major d'hivern ja fa ms de XXXXXX anys que organitza el cros de sant Pau que recorre bona part d'el Montgrs, actualment un recorregut de 13 km. El mateix dia se celebra la caminada popular, en la que es realitza el mateix recorregut del cross per sense cap nim competitiu.

La cursa popular la milla: A l'estiu, i coincidint tamb amb la Festa Major d'estiu, des de fa XXXXX anys s'organitza aquesta cursa amb escenari la a la plaa Marcer i on els corredors/es realitzen un recorregut d'una milla pels carrers del poble.

Club ciclista GER.
Fundat l'any 1978 figura inscrit al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya, i a la Federaci Catalana de Ciclisme. Inicialment realitzava activitats del cicloturisme, marxes i curses socials arribant a organitzar la Challenge Garraf-Penedes.  Actualment organitza anualment el Trofeu Abelard Trenzano  a l'estiu i la Cursa del Gall d'Indi dins del marc de les festes d'hivern de Ribes  a ms de realitzar trobades de BTT.

Referncies.



blog esplai

Enllaos externs.
Lloc oficial;
Lloc oficial del Festival de Msica electrnica i aborigen;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166763" title="Antipapa Benet XIV" nonfiltered="3236" processed="3223" dbindex="68254">
Bernard Garnier, l'antipapa Benet XIV, va ser el successor de Benet XIII, el Papa Luna, i va actuar com a papa en secret.

Una carta del comte d'Armagnac a Joana d'Arc revela que l'archidiaca de Rodez coneixia el parader de Benet XIV i que ho acceptava com a papa.

Com a nota marginal, dos novellistes, Jean Raspail i Gerard Bavoux imaginen que la lnia successora ha continuat. Basant-se en aquestes obres, alguns fins i tot creuen que a la data existeix un papa d'aquesta successi amb el ttol de Benet XL.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166765" title="Urb VI" nonfiltered="3237" processed="3224" dbindex="68255">

Urb VI (Npols, 1318 -   Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Esglsia Catlica entre el 1378 i el 1389.

Nascut com Bartolomeo de Prignano, va emigrar amb la seva famlia a Aviny el 1338. En 1364 va ser consagrat Arquebisbe d'Acerenza (Npols) i en 1377 va passar a Bari.

Administrador de Gregori XI, el papa que va traslladar novament la seu papal d'Aviny a Roma, a la mort d'aquest va anar escollit Papa el 1378 en un dels conclaves ms curts i conflictius de la histria (3 dies).

 L'elecci .

El conclave es va iniciar, el 7 d'abril de 1378, amb la presncia de noms 16 cardenals dels 22 que formaven el collegi cardenalici ja que no es va esperar l'arribada dels cardenals que es trobaven a Aviny. Els cardenals se'n trobaven dividits en tres faccions cada una amb el seu propi candidat a succeir Gregori: dues franceses (lemosins i galicans) que sumaven deu cardenals, i una italiana que comptava amb quatre quatre membres. Els dos cardenals restants, l'aragons Pere de Luna i el francs Robert de Ginebra podien considerar-se neutrals.

Per l'element que veritablement influiria en l'elecci papal va ser el poble rom, qui temors que si l'elecci requeia en un cardenal francs, la seu papal retornaria a la ciutat francesa d'Aviny, es concentra en l'entrada del conclave amb crits de "rom el volemo" (rom ho volem) i "al manc italiano"(al menys itali. Influts per les manifestacions a la Plaa de Sant Pere, els cardenals arriben a l'acord d'elegir papa al napolita Bartolomeo Prignano de Bar que en no ser cardenal no es trobava participant en el conclave pel que va ser reclamada la seva presncia, mantenint-se la seva elecci en secret ja que era precs el seu consentiment.

 Quan el cardenal Orsini intenta dirigir-se al populatxo cridan-li: "Aneu a Sant Pere", s malinterpretat i la multitud creu que l'elegit ha estat el cardenal de Sant Pere, l'anci Tebaldeschi. Un altre cardenal intenta solucionar l'error cridant al seu torn: "Bari, Bari" indicant amb aix que l'elegit s l'arquebisbe de l'esmentada ciutat italiana. Per la multitud creu que el que s'ha anunciat s que l'elegit ha estat el cardenal francs Jean de Bar el que provoca l'assalt de la Ciutat del Vatic i que els cardenals tement per la seva seguretat personal presentin a Tebaldechi com a nou pontfex.

Grcies a aquesta estratagema els cardenals van poder abandonar el conclave, per en crrer-se per Roma la veu que tot s un engany, el poble al crit de " non li volemo! " i "morin els cardenals", impedeix que aquests abandonin la ciutat.

La situaci es normalitza quan Prignano arriba al conclave, accepta el nomenament i aclarint el malents s entronitzat Papa amb el nom d'Urb VI amb l'entusiasme del poble.

 El pontificat .
Tots els cardenals, inclosos els francesos d'Aviny, van ser favorables a les seves primeres mesures de reforma en la Cria. Tanmateix, tot seguit comena a mostrar-se capritxs, altiu, desconfiat i colric en les seves relacions amb els cardenals que l'havien alat per sobre de si mateixos, retraient-los en pblic, el seu absentisme, luxe i vida lasciva. Tamb es va crear enemics en entremetre's en la poltica de Npols en declarar que el regne estava mal governat perqu el regia una dona, Joana, a qui va amenaar amb deposar-la i posar-la en un convent per no haver pagat els tributs que Npols devia a la Santa Seu per ser feu pontifici.

 El dia 20 de setembre del 1379, amb l'esperana que Urb abdiqus, els cardenals que al seu dia havien elegit Urb VI, inclosos els romans llevat del mort Tebaldeschi, es reuneixen a Fondi, al territori de Npols, procedeixen a realitzar una nova elecci, amb el suport de Carles V de Frana, en la persona del cardenal Robert de Ginebra que va adoptar el nom de Climent VII, iniciant el Cisma d'Occident que duraria fins el 1417.

Alemanya, Flandes i Itlia, a excepci de Npols, van considerar legtim Urb VI, mentre que la resta d'Europa va donar el seu suport a l'antipapa Climent VII. Dos Papes, dos collegis cardenalicis. L'opini eclesial actual considera com Papa electe conforme a dret Urb VI.

Els esdeveniments es van precipitar. Va nomenar una vintena de cardenals, va deposar Joana de Npols per la seva oposici, nomenant Carles Durazzo, que tamb va perdre els favors papals. El 30 d'octubre del 1383, el Papa s fet presoner per Durazzo durant un viatge pel sud d'Itlia. Va tractar de governar l'esglsia des del seu arrest i, a la seva tornada a Roma, va morir, segons algunes versions, enverinat.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De inferno prgnante (Prenyat de l'infern), citaci, que fa referncia al seu cognom i al fet que el seu lloc de naixement va ser un barri de Npols anomenat Infern.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166767" title="Artesania" nonfiltered="3238" processed="3225" dbindex="68256">
Actualment anomenem artesania al procs de construcci d'objectes o d'elaboraci de productes, realitzats manualment o amb mquines i eines senzilles, per a una persona o un grup redut de persones. Les persones que s'hi dediquen sn els artesans.

L'artesania comprn, bsicament, obres i treballs realitzats manualment i amb poca intervenci de maquinria, habitualment sn objectes decoratius o d's com. Al que es dedica a aquesta activitat s'anomena artes. 

L'artesania es realitza en tots els pobles de cada pas. El terme artesania es refereix al treball realitzat de forma manual per una persona en el qual cada pea s distinta a les altres, a diferncia del treball en srie o industrial. 

Tamb queden alguns artesans que es dediquen als anomenats oficis tradicionals, per cada vegada sn menys. 

Per a moltes persones, l'artesania s un terme mig entre el disseny i l'art. Per a uns altres s una continuaci dels oficis tradicionals, en els quals l'esttica t un paper destacat per el sentit prctic de l'objecte elaborat s tamb important. 

Un dels principals problemes de l'artesania s la competncia amb els productes procedents de processos industrials de baix cost, amb aparena similar als productes artesans, per amb menor preu i qualitat. 

Una altra dificultat per als artesans s la forma de comercialitzar els seus productes, ja que s una caracterstica de l'artesania, que es realitza en tallers individuals o de poques persones, amb poca capacitat per a arribar al mercat. 

A Espanya, els artesans poden certificar l'autenticitat de la seva producci mitjanant l'obtenci del Carnet artes corresponent al seu ofici. Els carnets artesans sn atorgats per cada comunitat autmoma.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166769" title="Ceruli" nonfiltered="3239" processed="3226" dbindex="68257">
Ceruli correspon a una gamma de colors que engloben el blau profund, el celest, el blau brillant o el blau amb matisos blau verdosos. El terme prov de la paraula llatina caeruleum, que vol dir cel (atmosfric) o el cel (religis).

En poca clssica, aquest terme va ser usat per a descriure pigments blaus, en particular les barreges de coure i xids de cobalt. Aquestes primerenques temptatives de crear el color blau del cel eren sovint menys que satisfactries a causa dels matisos verdosos i de la falta de persistncia del color. Quan el pigment blau celest va ser inventat, va reemplaar en gran mesura a tots aquests pigments previs. El ceruli s el color de la llum que s'assembla al cel. El Ceruli s el color del cel lmpid en un dia clar.



Una mostra del color ceruli:
 





 














 Vegeu tamb .
 Llista de colors.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166770" title="Eve Arden" nonfiltered="3240" processed="3227" dbindex="68258">

Eve Arden (Mill Valley, Califrnia, 30 d'abril de 1908 - Los Angeles, 12 de novembre de 1990) fou una actriu nord-americana nominada a l'Oscar per la pellcula Mildred Pierce, i que tingu una llarga carrera com a actriu secundria amb carcter. 

El seu nom real era Eunice Quedens. Hi ha moltes versions sobre d'on va prendre el seu nom artstic, la ms acceptada assenyala que va triar Arden, per la marca de perfums i Eve, per l'abreviatura del nom d'un d'ells, "Evening in Paris".

Eve Arden va desenvolupar una llarga carrera tant al cinema, com a la televisi i la rdio, obtenint grans xits. Al cinema, va interpretar papers "secundaris", fent de l'amiga fidel de la protagonista, en papers de dona independent, sarcstica, el perfecte contrapunt crtic a l'acci.

Ja en un dels seus primers papers per al cinema, va donar la imatge que desprs perfeccionaria, es tracta del seu personatge a Stage Door, sempre crtic i amb el seu gat al b, que al final li donar una sorpresa.

El 1939, va treballar amb Groucho Marx en At the Circus, on ambds estan hilarants en una escena cap avall, pegats al sostre. El 1945, amb Joan Crawford va protagonitzar Mildred Pierce, paper pel que va ser nominada a l'Oscar, per que no el va obtenir.

Un dels seus papers ms importants, en una pellcula poc coneguda, per a reivindicar, va ser a Goodbye, My Fancy el 1951, de nou amb Joan Crawford, amb un clar missatge en contra de la "Caa de Bruixes" de McCarthy, que es desenvolupava en aquells moments.

El 1956, va dur a la pantalla, el seu personatge de la rdio, Miss Brooks, en la pellcula Our Miss Brooks que desprs, tamb faria a la televisi.

El 1959, amb James Stewart i un altre gran actor de carcter, Arthur O'Connell, va protagonitzar la famosa pellcula d'Otto Preminger, Anatomia d'un assassinat.

Per a les joves generacions, tanmateix, s ms recordada com la directora de l'institut de Grease (1978), que ms tard repetiria a Grease II (1982). 

Va morir a Los Angeles, el 12 de novembre de 1990.

Pellcules.

Song of Love (1929);
Dancing Lady (1933);
Oh Doctor (1937);
Stage Door (1937);
Cocoanut Grove (1938);
Having Wonderful Time (1938);
Letter of Introduction (1938);
Women in the Wind (1939);
Big Town Czar (1939);
The Forgotten Woman (1939);
Eternament teva (Eternally Yours) (1939);
At the Circus (1939);
A Child Is Born (1939);
Amb les mateixes armes (Slightly Honorable) (1940);
Comrade X (1940);
She Couldn't Say No (1940);
No, No, Nanette (1940);
That Uncertain Feeling (1941);
Ziegfeld Girl (1941);
She Knew All the Answers (1941);
San Antonio Rose (1941);
Whistling in the Dark (1941);
Manpower (1941);
The Last of the Duanes (1941);
Sing for Your Supper (1941);
Bedtime Story (1941);
Obliging Young Lady (1942);
Hit Parade of 1943 (1943);
Let's Face It (1943);
Cover Girl (1944);
The Doughgirls (1944);
Earl Carroll Vanities (1945);
Patrick the Great (1945);
Pan-Americana (1945);
Mildred Pierce (1945);
My Reputation (1946);
The Kid from Brooklyn (1946);
Night and Day (1946);
Song of Scheherazade (1947);
The Arnelo Affair (1947);
The Unfaithful (1947);
Screen Snapshots: Off the Air (1947) ;
The Voice of the Turtle (1947);
One Touch of Venus (1948);
Whiplash (1948);
My Dream Is Yours (1949);
The Lady Takes a Sailor (1949);
Paid in Full (1950);
Curtain Call at Cactus Creek (1950);
Tea for Two (1950);
Three Husbands (1951);
Goodbye, My Fancy (1951);
We're Not Married! (1952);
The Lady Wants Mink (1953);
Screen Snapshots: Hollywood Life (1954) ;
Our Miss Brooks (1956);
Anatomia d'un assassinat (Anatomy of a Murder) (1959);
The Dark at the Top of the Stairs (1960);
Sergeant Dead Head (1965);
The Strongest Man in the World (1975);
Grease (1978);
Under the Rainbow (1981);
Pandemonium (1982);
Grease 2 (1982);

Enllaos externs.
 IMDB ;
 Find a grave.com ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166771" title="F-Zero (saga)" nonfiltered="3241" processed="3228" dbindex="68259">
F-Zero s una saga de videojocs de curses creat per Nintendo; es tracta de crrer amb naus espacials en pistes ambientades en el futur.

 Histria .

Aquest joc va revolucionar el mn del videojoc quan va entrar al mercat el 1991 per a la consola Super Nintendo de 16 bits grcies a la rutina grfica anomenada Mode 7, que donava al joc una aparena tridimensional. Aquesta tcnica tamb apareixeria posteriorment en el videojoc Super Mario Kart. 

Al 1998 va aparixer F-Zero X per a la consola Nintendo 64 de 64 bits. El  va aparixer en 2001 per a Game Boy Advance. 

F-Zero AX/GX va sortir para Gamecube i mquines recreatives amb placa Triforce en 2003 i va suposar la primera i histrica collaboraci entre les dues antigues companyies rivals Sega i Nintendo per a desenvolupar un videojoc conjuntament. 

Tamb durant 2003 va sortir a la venda  per a Game Boy Advance, basat en la srie anime del mateix nom.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166772" title="Bonifaci IX" nonfiltered="3242" processed="3229" dbindex="68260">

Bonifaci IX (Npols, 1356 -   Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1389 al 1404. s el segon papa del perode dominat pel Cisma d'Occident.

De nom Piero Tomacelli, era membre d'una famlia noble per empobrida. Un dels seus primers actes del seu pontificat va ser l'excomuni de Climent VII, que exercia tamb el pontificat des d'Aviny. L'antipapa Climent va respondre amb l'excomuni de Bonifaci.

L'enfrontament eclesistic entre Bonifaci IX i Climent VII va passar al terreny poltic i el de nou escollit papa va coronar, el 1390, rei de Npols a Ladislau per enfrontar-lo a Llus d'Anjou, al qual Climent havia coronat al seu torn el 1389. Tamb va aconseguir acabar amb els ltims calius del moviment comunal rom recuperant el Castell de Sant'Angelo i fortificant-lo junt amb altres punts estratgics de Roma.

 Durant el seu pontificat no solament va tenir davant l'antipapa Climent, ja que desprs de la mort d'aquest, en 1394 la seu d'Aviny va elegir el cardenal aragons Pedro Martinez de Luna que va adoptar el nom de Benet XIII.

Les potncies europees veuen una oportunitat d'acabar amb el Cisma i recorren a un informe que la Universitat de Pars havia publicat el gener del 1394 proposant tres vies no violentes d'acabar amb el cisma:

La "via cessionis", que propugnava l'abdicaci voluntria i alterna dels dos papes seguida d'una nova elecci.
La "via compromissi", que suposava estudiar els drets d'ambds papes per una comissi arbitral que decidiria qui era el papa legtim, i;
La "via concilii", que defensava la convocatria d'un concili ecumnic que decretaria qui seria papa.
Bonifaci IX rebutja les tres solucions mentre que l'antipapa Benet XIII noms s'oposa totalment a la via conciliar.

La falta d'acord fa que les potncies europees amenacin els dos pontfexs amb retirar-los els seus respectius suports, amenaa que noms compleixen els monarques que recolzen a Benet per que no va suposar el finalitat del Cisma ja que encara que sense suports l'antipapa va continuar sense sotmetre's.

En un altre aspecte, cal destacar que durant el pontificat de Bonifaci IX es van celebrar dos jubileus, el de l'any 1396, que havia estat convocat per Urb VI; i el de 1400 en el qual van fer la seva aparici a Roma els "Bianchi" o "Albati", grups de penitents flagellants que anaven en process encaputxats, amb hbits blancs i amb una creu vermella dibuixada a l'esquena. El nombre de disturbis i esdeveniments sagnants va ser tan gran que van provocar que Bonifaci condemns a la foguera el seu lder i dissolgus els seus adeptes.

 Un any abans, Bonifaci IX havia fet una crida a la cristiandat occidental per socrrer l'emperador bizant Manel II Paleleg, amenaat pel sold otom Baiazet I. La crida no va despertar cap entusiasme, encara que l'Imperi Bizant se salvaria poc desprs,, per la fulminant irrupci de Tamerl, que va obligar Baiacet a retirar-se.

Bonifaci IX va morir el 1404, desprs d'una breu malaltia.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Cubus de mixtione (galleda de barreja), citaci que fa referncia a qu a l'escut d'armes de la seva famlia hi ha unes galledes entrellaades.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166774" title="Innocenci VII" nonfiltered="3243" processed="3230" dbindex="68261">

Innocenci VII ( Sulmona, 1336 -   Roma, 6 de novembre de 1406) fou Papa de l'Esglsia Catlica des de 1404 fins al 1406, sent el tercer papa del perode dominat pel Cisma d'Occident.

De nom Cosimo de Migliorati i nascut al si d'una famlia humil, va estudiar dret cannic i civil a Perusa, Pdua i Bolonya on posteriorment va exercir com a professor fins que, traslladat a Roma, Urb VI l'envi a Anglaterra com a recaptador d'impostos, tasca que va realitzar durant deu anys.

 A la seva tornada a Roma s nomenat bisbe de Bolonya el 1386, i a l'any segent arquebisbe de Ravenna. En el 1389 va ser ordenat cardenal per Bonifaci IX i va actuar com a legat seu a Llombardia i la Toscana. A la mort de Bonifaci IX, Cosimo, com els restants cardenals presents al conclave que hauria d'elegir successor, van jurar renunciar a la tiara en cas de ser elegits si amb aix era possible acabar amb el cisma que des del 1378 dividia l'Esglsia Catlica.

Elegit per unanimitat, la situaci a la ciutat li va impedir celebrar el concili en el qual complir la seva promesa de renunciar a la tiara. En efecte, el gibel partit inicia una regirada quan coneix el resultat de l'elecci, obligant el pontfex a reclamar ajuda al rei de Npols, Ladislau qui suprimeix la rebelli obtenint d'Innocenci el comproms qu en les negociacions per acabar amb el cisma, quedarien reconeguts els seus drets al regne napolit que li disputava Llus d'Anjou.

Durant el seu pontificat, en un acte de nepotisme, va nomenar cardenal al seu nebot Ludovic que fins i tot el seu nomenament havia actuat com a mercenari a les ordes de Giangaleazzo Visconti, i que el 1405 va segrestar i va assassinar onze aristcrates romans opositors del seu oncle.

En conixer-se els fets, Innocenci VII va haver de fugir a Viterbo i deixar Roma a les mans dels furiosos romans que van assassinar ms de trenta membres del partit papal (gelfs), entre ells l'abat de Perusa.

Novament va haver d'intervenir Ladislau amb la tramesa de tropes que van acabar amb els enrenous, permetent que el Papa torns a Roma el gener de 1406.

Ludovic a qui el Papa havia recompensat nombrant-lo marqus i comte de Fermo va exigir estendre la seva autoritat sobre la prpia Roma i els Estats Pontfexs el qual va pressionar a Bonifaci amb les tropes que mantenia al Castell de Sant Angelo qu encara que estaven destinades a protegir el Vatic van ser utilitzades pel napolit per a efectuar incursions armades a Roma i els territoris circumdants. Ladislau no va retirar les tropes sota a l'autoritat papal fins que el pontfex el va promulgar. Va mantenir disputes amb l'antipapa Benet XIII ja que aquest ltim va enviar una carta acusant al de no voler acabar amb el Cisma. El papa el va contestar, per poc desprs moriria a causa d'una apoplexia, que segons alguns va ser enverinament. 

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De meliore sidere (De l'estrella millor), que fa referncia al cognom familiar, Migliorati, que significa "millorat" i a la qual al seu escut d'armes apareix una estrella.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166776" title="Willington Jos Ortiz" nonfiltered="3244" processed="3231" dbindex="68262">
Willington Ortiz, nascut a Tumaco, Nario (Colmbia) s un futbolista i poltic colombi.

Biografia.
Considerat un dels millors jugadors de la histria del futbol colombi , al 1971 va iniciar la seva carrera esportiva a les divisions inferiors del Club Deportivo Los Millonarios, on va debutar com a professional contra l'Internacional de Porto Alegre, anotant el gol de la victria. Va ser campi amb el club als anys 1972 i 1978.

Al 1980 va ser transferit al Asociacin Club Deportivo Cali, on va jugar dues temporades i va tenir un dels moments ms rutilants de la seva carrera. s de destacar el partit de la Copa Libertadores contra el River Plate de visitant, on Ortiz va marcar un gol memorable a un dels millors porters del moment, Ubaldo Fillol.

L'any 1982 va ser comprat per la Corporacin Deportiva Amrica, on aconsegu els campionats de 1983, 1984, 1985 i 1986. Tamb va ser subcampi de la Copa Libertadores d' Amrica a 1985, 1986 y 1987. Amb aquest equip va acabar la seva carrera futbolstica, l'any 1988.

Al mar del 2002 es va llanar com a candidat al Senat de la Repblica de Colmbia, en representaci de les comunitats afrocolombianes











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166778" title="Songs from a Room" nonfiltered="3245" processed="3232" dbindex="68263">
Songs from a Room s el segon lbum del cantautor canadenc Leonard Cohen, aparegut el 1969. 
El disc va ser enregistrat a Nashville, capital de la msica country, on Leonard Cohen desitjava enregistrar el seu primer lbum. La producci va anar a crrec de Bob Johnston que ja havia treballat amb Bob Dylan, Simon and Garfunkel i Johnny Cash. Cohen sabia que Johnston no li posaria tantes traves amb els arranjaments com havia fet el productor de Songs of Leonard Cohen, John Simon. 

Tot i que l enregistrament va ser difcil, ja que Cohen se sentia molt pressionat per la seva casa de discos, Songs from a Room, va ser un dels seus millors lbums, amb molt bones crtiques, sobretot pel seu ambient ombrvol i la sonoritat acstica del country. Tamb va tenir ms xit de pblic que el primer, ja que es va situar en el nmero 63 del Billboard i en el nmero 2 a la Gran Bretanya. El 1990 es va fer la remasteritzaci i va aparixer en CD. El 2005 el cantant francs Red va retre homenatge a aquest lbum fent-ne una versi sencera

Peces destacades.
Bird on the wire va tenir una gran influncia en el mn del country. Diversos artistes n han fet una versi, com Johnny Cash, Willie Nelson i Joe Cocker. Cohen la va descriure com una simple can country, per les paraules parlen de la voluntat de ser lliure i d alliberar-se de l amor i l amistat dels seus. 

El grup noruec Midnight Choir va triar el seu nom en funci de les primeres paraules de la pea: Like a bird on the wire/ like a drunk in a midnight choir/ I haver tried in my way to be free. Tamb foren les paraules que Kris Kristofferson va decidir posar al seu epitafi. 

Story of Isaac recorda els orgens jueus del compositor i explica l episodi de l Antic Testament en el qual Abraham rep l ordre de Jahv de sacrificar el seu fill Isaac i quan Abraham es disposa a dur-ho a terme, Jahv interv per evitar-ho. Cohen explica que la can va ser feta per denunciar tots aquells que sacrifiquen nens i ning fa res per evitar-ho, sin que sembla que siguin actes justos. Hom hi ha volgut veure una crtica a la poltica d Israel, per Cohen sempre ha dit que era una pea amb un tema general, no especfic. 

The partisan va tenir molt d xit a Europa, sobretot a Frana, s una adaptaci de La complainte du partisan poema que explica la vida d'Emmanuel D'Astier, destacat resistent. Anna Marly en va fer una versi musicada amb el ttol Chant des partisans. La can ret homenatge als resistents de la II Guerra Mundial i est cantada en angls i francs. La traducci anglesa va ser feta pel mateix Cohen.

Seems so long ago, Nancy alguna vegada titulada noms Nancy va ser escrita en record d una noia rossa que Cohen va conixer i que es va sucidar d un tret al cap a Montral el 1961, quan noms tenia 21 anys.

Llista de temes.

Totes les composicions sn de Leonard Cohen, excepte quan s'indica.
 Bird on the wire;
 Story of Isaac;
 A Bunch of Lonesome Heroes;
 The Partisan (Anna Marly / Trad. Arr. Leonard Cohen);
 Seems So Long Ago, Nancy;
 The Old Revolution;
 The Butcher;
 You Know Who I Am;
 Lady Midnight;
 Tonight Will Be Fine;

Enllaos externs.
 Leonard Cohen;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166781" title="HE0107-5240" nonfiltered="3246" processed="3233" dbindex="68264">






HE0107-5240 s una estrella gegant aproximadament a 36.000 anys-llum de la Terra amb un 80 % de la massa del Sol.

s una estrella quasi b lliure de metalls, noms t un 1/200.000  dels metalls que t el Sol. s una de les estrelles ms velles que s'han trobat (es creu que t una edat de 13 mil milions d'anys) i s'hauria format just desprs del Big Bang. Aix significa que aquesta estrella era una de les que formaven la primera poblaci de estrelles II. Degut a que l'estrella t una petita part d'elements pesants, no pertany a la primera generaci d'estrelles (la hipottica poblaci III). Aquestes estrelles convertiren l'hidrogen, heli, i liti primordials formats en el Big Bang en elements ms pesants, com el carboni, oxigen, i metalls.

La seva metallicitat s:  = -5.4 +/- 0.2.


Aquesta estrella s relativament petita per ser una estrella de l'univers primitiu, motiu pel qual es considera vella: les estrelles massives moren aviat. Per explicar perqu aquesta estrella s tan petita, s'ha formulat la hiptesi segons la qual era par d'un sistema estellar binari.

HE0107-5240  va ser trobada per Norbert Christlieb i els seus collegues de la Universitat d'Hamburg (Alemanya) en una investigaci de Hamburg/ESO Survey que cercava qusars febles amb el telescopi Schmidt de 1m de l 'ESO. Les observacions segents es van fer amb el telescopi de 2,3m de l'Observatori de Siding Spring i els espectres de alta resoluci es van fer a l'ESO de Chile, usant una de les unitats del Very Large Telescope.

Vegeu.

 HE1327-2326;

Referncies.
 CHRISTLIEB N., BESSELL M.S., GUSTAFSSON B., KORN A., BARKLEM P.S., KARISSON T., MIZUNO-WIEDNER M., ROSSI S., A stellar relic from the early Milky Way, Nature, 419, 904-906 (2002);

 Enllaos externs .
 SIMBAD (SIMBAD);
 Estrelles Velles (Space.com);
 Estrelles amb poca metallicitat (European Southern Observatory);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166782" title="Astroboy" nonfiltered="3247" processed="3234" dbindex="68265">
 s un anime, creat per Osamu Tezuka en la dcada dels 60, que va tenir molt d'xit i va esdevenir una de les produccions model de l'anime nip dirigit per Rintaro (Hayashi Shigeyuki). El primer episodi va ser ems el 1963, desprs d'haver obtingut un enorme xit en la seua versi en paper, tot i que en arribar als Estats Units va ser censurat per la cadena de televisi NBC per considerar-lo inhum i degradant amb els animals i de pssim gust per als xiquets que podrien veure'l, ja que tractava bsicament de com un cientfic segrestava gossos i els convertia en soldats Cyborg, i a l'NBC all en un principi no li va acabar de convncer, cosa que Osamu Tezuka no els va perdonar mai i els va retreure en la seua reedici dels Cmics d'Astroboy del 1980.

Astroboy s un robot creaci del Professor Ochonomizu (literalment: Aigua de Te; en les versions americanes va ser anomenat: Dr. Elephant per l'exagerada proporci del seu nas), un cientfic del Institut de Cincies del Jap, que aconseguix crear a un robot amb cos de xiquet i sentiments d'hum. La seua creaci t vista de rajos X, superoda, una intelligncia artificial notable, coets a les btes i braos, i 100.000 cavalls de potncia, a la qual cosa s'afig la possibilitat de disparar contra els seus enemics amb dos xicotetes armes installades al darrere. 

Per Astroboy tamb necessita recarregar les seues bateries, i en aquestes situacions es desenvolupa la trama, que incorpora personatges de la seua famlia, persecucions on els rons de sempre intentaran capturar Astroboy per a desarmar-lo i copiar-lo, a ms altres coses semblants. L'anime original es va realitzar el 1963 (Mushi Productions) i va ser la primera srie regular d'anime emesa al Jap, va ser filmat en blanc i negre, desprs vindrien dos revisions ms, una als anys 80 (Tezuka Productions) ms curta en episodis, per aquesta vegada ja en color, i una nova versi el 2003 (Fuji TV) coincidint amb el doble aniversari del naixement fictici del personatge, i el 40 aniversari de l'obra de Tezuka, aquesta versi va ser filmada en color barrejant l'animaci tradicional amb les ltimes tcniques animaci i color digital.

 Manga .
El manga d'Astroboy va ser seriat en la revista Shonen de Kodansha entre 1951 i 1968 i recopilat en 32 toms. Va ser reeditat per Akita Shoten (Sunday Cmics) i desprs per Kodansha.

 Anime .
Sobri Astroboy existeixen tres sries 
 1 - Tetsuwan Atom (1-Gener-1963 fins al 31-Desembre-1966 emesos en Fuji Terebi amb un total de 193 episodis) ;
 2 - Tetsuwan Atom (1-Octubre-1980 fins a 23-Desembre-1981 emesos en Nippon Terebi amb un total de 52 episodis)) ;
 3 - Astroboy: Tetsuwan Atom (6-Abril-2006 fins a 28-Mar-2004 emesos en Fuji Terebi amb un total de 50 episodis) ;

 Guia d'episodis original .
 Astroboy (1963) .
 Primera srie, en blanc i negre ;


 Astroboy, Tezuka i les preocupacions que sorgeixen de la robtica .


Durant tota la saga d'Astroboy, sorgeix per part de Tezuka una preocupaci sobre la interacci de les mquines amb les persones, i les implicacions que aquestes podrien tenir per al b de la humanitat, i arriba a desenvolupar idees i conceptes extremadament prxims als proposats amb les Tres Lleis de la Robtica d'Isaac Asimov les quals semblen anar guiades per les mateixes preocupacions, a pesar que Tezuka no va formular cap llei prpiament dita, si va arribar a formular una espcie de senzilles regles tiques de sentit com que regixen l'existncia i la coexistncia dels robots amb els sers humans, i estes regles sn al final prou semblants a les tres lleis formulades per Asimov, tot i que desenvolupades d'una manera ms senzilla i ms intutiva i, a diferncia d'Asimov, els personatges robticos de Tezuka no tracten de buscar maneres de circumvallar les regles, ja que en l'univers de Tezuka els robots tenen un lliure albir intellectual i moral de qu no disposen els personatges de l'univers Asimov i arriben de vegades a vertaders assajos filosfics com els desenvolupats pel robot Andrew Martin en L'home bicentenari.

A pesar de la similitud de pensament entre Tezuka i Asimov, no hi ha constncia en l'obra de Tezuka o en la d'Asimov de referncies entre ells, per tant sembla que van arribar des de punts d'inici diferents a conclusions semblants sobre el tema.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166783" title="African Safari Airways" nonfiltered="3248" processed="3235" dbindex="68266">
African Safari Airways s una aerolnia amb base a Mombasa, Kenya. Opera vols charter de luxe i vols de passeig entre Europa i Kenya , servint als parcs de joc de l'est d'frica i altres atraccions turstiques de l'rea.

 Codis .

Codi IATA: QS;
Codi OACI: QSC;
Codi de rdio: Zebra;

 Histria .

L'aerolnia va ser creada l'1 d'agost de 1967 i va iniciar operacions el 31 de desembre de 1967 amb un vol entre Zurich i Mombasa. Forma part del grup African Safari Club que tamb controla vuit hotels a la costa de Kenya i sis refugis i camps per a fer safari.

 Serveis .

Actualment (febrer de 2005), African Safari Airways ofereix vols des de Mombasa fins a Basilea, Berln, Dusseldorf, Frankfurt, Londres, Mil. Munic, Viena y Zuric.

 Flota .

La seva flota consta d'un Airbus A310-308 (juny de 2005).

 Enllaos externs .

African Safari Airways;
African Safari Airways Detalles de su flota;
African Safari Club;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166788" title="Dol Tab" nonfiltered="3249" processed="3236" dbindex="68267">
DolTabjazz Project s un grup de jazz de La Marina, Pas Valenci.

El so de DolTabJazz es caracteritza per l's de la dolaina com a instrument solista. Aquest tret inslit en el mn del jazz es veu acompanyat per unes melodies que tot i sonar a jazz sonen tamb profundament valencianes i, per extensi, mediterrnies. Els seues components sn ALbert Llobell a la percussi, Carlos Carbonell al baix, Josep Pastor al piano i Josep Alemany a la dolaina.

Han estat guanyadors del concurs INJUVE.

Discografia.

Infusi, Cambra Records, 2004.

Bibliografia.

Llibre dels msics i cantants en valenci, L'Avan Informaci SL.


Enllaos externs.
VII edici premis "A la Nostra Marxa";

Referncies.

Biografia del grup ;
Article de diari al Levante ;
Article de diari a l'ABC ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166795" title="Durandal" nonfiltered="3250" processed="3237" dbindex="68268">

Durandal (o Durendal) s el nom de l'espasa del cavaller Rotllan. La mort d'aquest ltim a la batalla de Roncesvalls en una emboscada feta per bascos s explicada a la Can de Rotllan (on els bascos sn reemplaats pels sarrans). Sentint que se li acostava la fi, Rotllan va intentar trencar Durandal sobre una roca, per evitar que fos agafada per l'enemic. Per la fulla va continuar intacta i va fer esclatar la roca, cosa que va obrir la coneguda Bretxa de Rotllan als Pirineus. Una versi de la llegenda insinua que Rotllan va dir llavors a l'arcngel Sant Miquel que l ajuds llanant l'espasa cap a la vall. Aquesta va travessar llavors miraculosament diversos centenars de quilmetres abans de clavar-se a la roca de la Mare de Du de Rcamador, on es pot admirar encara avui. 

L'espasa ha rebut noms diversos segons les distintes tradicions europees que s'han fet ress de la llegenda de Rotllan, com ara Durlindana en itali o Durandarte en espanyol.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166796" title="Hind" nonfiltered="3251" processed="3238" dbindex="68269">


 Seguidor de l'hinduisme;
 Usat com a gentilici per als habitants de l'ndia per distingir-los dels amerindis;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166798" title="Golancourt" nonfiltered="3252" processed="3239" dbindex="68270">


Golancourt s un municipi francs, situat al departament de l'Oise i a la regi de la Picardia. L'any 1999 tenia 404 habitants.

Situaci.
Golancourt es troba a l'extrem nord-oriental de l'Oise, molt a prop de l'Aisne i del Somme.

Administraci.
Golancourt es troba al cant de Guiscard, que al seu torn forma part de l'arrondissement de Compigne. L'alcalde de la ciutat s Alain Carrire (2001-2008).

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Oise;

Enllaos externs.
Golancourt al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Golancourt;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166799" title="Secessionisme lingstic" nonfiltered="3253" processed="3240" dbindex="68271">
El secessionisme lingstic s una actitud que vol separar una varietat lingstica de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta. s la sociolingstica catalana la que ha comenat d'analitzar aquest fenomen per es pot constatar en altres parts del Mn.

En catal i occit.
Caracterstiques comunes.
En l'Espai Occitanocatal, el secessionisme lingstic s un fenomen prou recent que sols s'ha desenvolupat des dels anys 1970. Es caracteritza pels trets segents: 
 Un rebuig (inassumit) del desenvolupament del catal i de l'occit, com a llenges normals de comunicaci en la societat. Potser aix s el motiu principal que explica el secessionisme lingstic en llenges subordenades com ara el catal i l'occit. Aix el secessionisme lingstic representa en fet una incapacitat d'inversar la diglssia i la substituci lingstica. Simultniament s'acompanya d'una ideologia que idealitza la coexistncia entre la llengua subordenada (una varietat de catal o d'occit) i la llengua dominant (espanyol, francs, itali), negant o minimitzant aix el conflicte lingstic. Estigmatitza coma a principal enemic, no pas la llengua objectivament dominant (espanyol, francs, itali), sin la seva prpia llengua (catal, occit) de la qual pretn separar una varietat regional.
 Una ruptura i una contradicci amb les tradicions dels moviments renaixentistes catal i occit, que afirmen la unitat del catal i de l'occit des del segle XIX.
 Una ignorncia (sovint voluntria) de la recerca en lingstica romnica que afirma la unitat del catal i de l'occit.
 Crispacions identitries sobre els dialectes que volen considerar com a llenges a part.
 Una absncia d'xit (o be una posici molt marginal) en la recerca cientfica en lingstica.
 Un lobbying actiu vers els medis poltics regionals.
 L'adhesi a una grafia o a una prescripci que romp la unitat lingstica i que exagera les particularitats dialectals.

En el catal.
En el catal hi ha tres casos:
El secessionisme lingstic valenci, o blaverisme, apareix a finals dels 70, durant la transici democrtica. Se sost per certs sectors culturals i poltics conservadors de la societat valenciana, els quals sn considerats "post-franquistes" pels partidaris de la unitat del catal, per una altra banda estos ltims son considerats imperialistes moderns. L'impacte en la poblaci s matisat: la majoria de valencians anomenen "valenci" a la seva llengua, per estan dividits sobre la qesti de la unitat de la llengua catalana; alguns admeten que "valenci" s un altre nom possible pel "catal" i altres afirmen que el "valenci" s una llengua distinta del "catal". L'impacte del blaverisme s nul en la comunitat cientfica dels lingistes per s va impactar en la poltica valenciana de la transici imposant ideologia  a l'Estatut valenci que encara avui dia perdura per en un grau marginal degut a la presncia de l'Acadmia Valenciana de la Llengua. Els "blavers" escriuen el valenci seguint normatives no oficials com les anomenades "normes del Puig" i segueixen els decrets de la Real Acadmia de Cultura Valenciana, mentre que els partidaris de la unitat i la majoria d'institucions accepten les normes oficials (normes de Castell, de l'IEC i de l'AVL).
El secessionisme lingstic balear, prou marginal, se sost per certs grups culturals. S'insereix en una tendncia ms ampla per prou desorganitzada i feble anomenada gonellisme, que s'oposa a l'estandarditzaci del catal.
El secessionisme lingstic a la Franja de Ponent (zona catalanoparlant de l'Arag) s prou marginal i ha aparegut recentment. s sostingut per grups lligats amb moviments que refusen la presncia de la llengua catalana a l'Arag.

En occit.
En occit, hi ha tres casos:
El secessionisme lingstic alverns s sostingut des dels anys 1970 per Piare Bonaud que ha fundat la norma bonaudiana, el "Cercle Terre d'Alvrnia" i la revista Bisa Nira (Bz Neir). L'impacte en la poblaci s negligible. El medi cultural alverns est dividit entre la visi unitria de l'occit (partidaris de la norma clssica) i el secessionisme (partidaris de la norma bonaudiana).
El secessionisme lingstic provenal ha aparegut els anys 1970 amb Los Baile i est reactivat des dels anys 1990 per Felip Blanchet i per grups com ara l'"Union Provenala" ("Unioun Prouvenalo") o el "Collectiu Provena" ("Couleitiu Prouvno"). Aquest secessionisme reivindica la norma mistralenca (per no s representatiu del conjunt dels usuaris de la norma mistralenca, que sn tradicionalment partidaris de la unitat de l'occit). L'impacte en la poblaci s feble. El medi cultural provenal est dividit entre la visi unitria de la llengua (amb partidaris tant de norma mistralenca com de la norma clssica) i el secessionisme (sols amb partidaris de la norma mistralenca). El Consell Regional de Provena-Alps-Costa Blava vot una resoluci el 5 de desembre del 2003 que aprovava el principi de la unitat de l'"occit o llengua d'oc" i del fet que el provenal n's una part.
El secessionisme lingstic gasc, sostingut des dels anys 1990 per Joan Lafita, que ha creat els anys 2000 un "Institut Bearns e Gascon". L'impacte en la poblaci s negligible. El medi cultural gasc adhereix quasi unnimament a la visi unitria de la llengua. El secessionisme de Joan Lafita proposa dos sistemes grfics originals, un desviament antinormatiu de la norma clssica i un desviament antinormatiu de la norma mistralenca (ms exactament, es tracta d'un desviament de la "grafia febusiana" que s la versi gascona de la norma mistralenca). En la Vall d'Aran, el gasc s definit molt oficialment com una varietat de l'occit. L'estatut d'Aran del 1990 presenta el gasc arans com "L arans, varietat de la llengua occitana i prpia d Aran". Tamb l'estatut d'autonomia de Catalunya reformat el 2006 ho confirma amb aquesta frmula: "La llengua occitana, denominada arans a l'Aran".

En romans.
El romans s la llengua de l'estat de Moldvia tant com de l'estat de Romania. Durant l'ocupaci sovitica de Moldvia, fins el 1989, el poder sovitic hi impos l'alfabet cirllic i pretengu que el "moldau" era una llengua distinta del romans. Els lingistes opinen que aquest secessionisme lingstic no t cap validesa cientfica. La Moldvia de la fi de l'era sovitica (a partir del 1989), i desprs la Moldvia independent (des del 1991) anomenen "moldau" la llengua oficial, per aquest moldau (el romans de Moldvia) rep en prctica la mateixa codificaci que el romans de Romania (excepte qualques detalls menors). Aix garanteix slidament la unitat de la llengua romanesa. 

Hui, sols el poder autoproclamat de Transnstria (zona sota control rus, en secessi amb Moldvia) torna a imposar l'alfabet cirllic al romans, que anomena "moldau" i que pretn de nou que seria una llengua distinta del romans. En tot cas el poder transnistri privilegia el rus i frena el desenvolupament del romans.

En serbocroat.
Per a ms detalls, vegeu serbocroat.;
El serbocroat t una gran unitat estructural, reconeguda pels lingistes especialitzats en les llenges eslaves. Per s parlat per poblacions que tenen conscincies nacionals molt distintes: els croats, els bosnians ("musulmans") i els serbis. Aix, des de l'esfondrament de Iugoslvia el 1991, el serbocroat ha perdut la seva codificaci unitria i el seu estatut de llengua oficial; ara est dividit entre tres llenges oficials que segueixen codificacions distintes: el croat, el bosni i el serbi. En aquesta mateixa direcci i ms recentment, tamb s'estan fent moviments envers a una codificaci diferenciada per al montenegr.

Aix, el sistema de basa com, el serbocroat, continua existint en els fets, a travs de la seva estructura lingstica quasi intacta: s un diasistma o una llengua per distncia. En canvi s cultivat a travs de tres formes voluntriament divergents, el croat, el bosni i el serbi, que sn llenges per elaboraci.

Comparacions.
Els secessionismes lingstics que nassegen en catal, occit i romans sn minoritaris i no sn consensuals. No aturen pas la dinmica majoritria que fa que aquestes llenges guardin funcionaments prou unitaris.

Al contrari, el secessionisme lingstic en serbocroat s un fenomen ara majoritari, consensual i fortament institucionalitzat. Aix s el que autoritza de dir que aquest secessionisme lingstic ha donat "llenges per elaboraci" per a qualificar el croat, el bosni i el serbi, ja que les elaboracions divergents s'han b implantat en la prctica general.

 Vegeu tamb .
Bernard Weiss;
Conflicte lingstic;
Persecuci del catal;
Defensa del castell;

Notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166801" title="Gregori XII" nonfiltered="3254" processed="3241" dbindex="68272">

Gregori XII (Vencia, 1326 -   Recanati, 18 d'octubre de 1417) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1406 al 1415. s el quart papa del perode dominat pel Cisma d'Occident.

De nom Angelo Correr, pertanyia a l'aristocrcia veneciana i va ser nomenat bisbe de Castello en 1380. L'any abans de la seva elecci com a papa va ser nomenat cardenal presbter de San Marc pel seu antecessor Innocenci VII.

El conclave en el qual va resultar escollitt estava compost per quinze cardenals que, per tal de posar fi al Cisma d'Occident, van participar en el mateix amb la condici que l'escollit dimitiria del papat si el papa d'Aviny, Benet XIII, presentava al seu torn la seva renncia.

 Ambds pontfexs van iniciar converses per aconseguir una trobada en Savona, per la poca disponibilitat d'ambds per solucionar el conflicte, el temor a qu l'esmentat trobada fos aprofitat pel rival per capturar al contrari, unit a les maquinacions poltiques del rei de Npols, Ladislau, i de la famlia de Gregori XII; van fer que l'esmentada reuni no es dugus a terme.

Els cardenals de Gregori van mostrar el seu descontentament amb l'actitud d'aquest i van amenaar amb abandonar-lo, pel que Gregori va convocar una reuni amb la seva cria en la ciutat de Lucca en la qual, el 4 de maig del 1408, va ordenar que no abandonessin la ciutat posant-los sota vigilncia i procedint a ms, a enfortir la seva posici, nomenant a quatre dels seus nebots nous cardenals.

A Aviny, els cardenals de Benet XIII tamb van mostrar la seva disconformitat amb la situaci, pel que, aprofitant que set cardenals de Gregori, havien aconseguit sortir de Lucca, es van reunir amb aquests i van resoldre la celebraci d'un concili a la ciutat de Pisa per a l'any 1409, amb l'objectiu de deposar ambds pontfexs i elegir-ne un de nou.

 El concili de Pisa .

 El Concili de Pisa es va iniciar el 25 de mar del 1409, i encara que ambds papes van ser convidats, cap d'ells no va fer acte de presncia en el mateix. En la quinzena sessi, el 5 de juny, el concili va deposar els dos pontfexs acusant-los d'escndol, de cismtics, hertics i perjurs; i un mes desprs va elegir com a nou papa Alexandre V.

Ni Gregori XII, ni Benet XIII, no van reconixer la validesa del concili de Pisa que van acusar d'anticannic en entendre que noms el Papa tenia potestat per convocar un snode. Pel que Gregori, que havia nomenat uns altres deu cardenals per reforar la seva posici, va convocar el seu propi concili que, celebrat a Cividade di Friuli amb una pobra assistncia, va declarar tant a Benet XIII com a Alejandro V, cismtics i devastadors de l'Esglsia.

 El 1410 moria Alexandre V i era succet per Joan XXIII a qui l'emperador del Sacre Imperi, Segismund, va convncer perqu convoqus un nou concili que acabs amb el cisma en el que tres papes es declaraven legtims.

 El concili de Constanza .

El Concili de Constanza es va iniciar el 4 de novembre del 1414, sota la presidncia de Joan XXIII, acordant-se un nou sistema de votacions per al mateix. L'esmentat sistema va consistir que els participants es reunissin per nacions i que en cada un d'aquests grups tinguessin vot no solament els prelats, sin tamb els prnceps, els telegs i els canonistes.

Aquest nou sistema va suposar la plasmaci de la teoria "conciliarista", segons la qual el Concili es trobava per sobre del Papa, i aquest havia de plegar-se a les decisions d'aquell.

Joan XXIII que havia convocat el concili amb la intenci oculta d'aconseguir el suport dels participants per ser nomenat nic papa legtim, davant de la perspectiva d'haver d'acatar les decisions conciliars va intentar fugir de Constanza, per interceptat en la seva fugida va ser tornat al concili i obligat a abdicar el 29 de maig de 1415.

 Per la seva part Gregori XII va renunciar voluntriament el 4 de juny mitjanant una bula en la qual a ms reconeixia el concili, per la qual cosa el concili de Constanza, convocat per un antipapa, s considerat vlid per l'Esglsia Catlica.

El tercer papa, Benet XIII, es va negar en canvi a abdicar per la qual cosa va ser deposat pel propi concili dos anys ms tard, el 26 de juliol del 1417; desprs del qual es va escollir un nou Papa, Mart V que va ser reconegut per tots i que va suposar el final del Cisma d'Occident que havia dividit l'Esglsia durant gaireb quaranta anys.

Un mes abans de l'elecci del nou Papa moria, el 18 d'octubre de 1417, l'expapa, detentant el crrec d'arquebisbe de Porto.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Nauta de ponto nigro (Mar del Mar Negre), cita que fa referncia al seu naixement a Vencia, i que va ser sacerdot de l'esglsia de Negrepont.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166802" title="Hermelinghen" nonfiltered="3255" processed="3242" dbindex="68273">


Hermelinghen s un municipi francs, situat al departament de Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. L'any 1999 tenia 289 habitants.

 Situaci .
Hermelinghen es troba al nord del departament del Pas-de-Calais. Est a prop d'altres comunes com ara Hardinghen, que s a on van a escola els nens d'Hermelinghen.

 Administraci .
Hermelinghen es troba al cant de Gunes, que al seu torn forma part del districte de Calais. L'alcalde de la ciutat s Marcel Delattre (2001-2008).

 Vegeu tamb .
Llista de municipis del Pas-de-Calais;

 Enllaos externs .
Hermelinghen al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Hermelinghen;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166807" title="Mart V" nonfiltered="3256" processed="3243" dbindex="68274">

Mart V (Genazzano, 1368 -   Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Esglsia catlica del 1417 al 1431.

De nom Oddone Colonna, era fill d'Agapito Colonna i Caterina Conti el que el convertia en membre d'una de les famlies aristocrtiques romanes ms antigues i amb major influncia de la seva poca.

 Va estudiar a la universitat de Perusa, i acabada la formaci va entrar en la cria romana on el 1402 va ser nomenat cardenal diaca de Sant Jordi per Bonifaci IX. Esdevindria un dels cardenals que va fugir de Lucca, on els havia recls el papa Gregori XII, per organitzar el Concili de Pisa en el qual prengu part en l'elecci d'Alexandre V i de Joan XXIII com a mitj per reconciliar les Esglsies d'Aviny i Roma i acabar aix amb el Cisma d'Occident.

Escollit Papa, l'11 de novembre de 1417, durant el Concili de Constana, en un conclave que va deposar els antipapes Joan XXIII i Benet XIII i que va acceptar la renncia de Gregori XII.

L'elecci del nou Papa, que va adoptar el nom de Mart V en honor a Mart de Tours la festivitat dels quals se celebrava el dia de la seva elecci, va suposar el final del Cisma d'Occident.

 Desprs de la seva elecci, Mart V va sancionar diversos decrets del concili sobre la necessria reforma de l'Esglsia, per es va negar en canvi a reconixer la doctrina conciliarista que havia sorgit en el snode i que suposava reconixer la preeminncia de les reunions conciliessis sobre la figura papal. El que s que va sancionar va ser la celebraci peridica de concilis, establint un termini de cinc anys entre un i un altre, la qual cosa suposava que el segent s'hauria d'obrir el 1422. Efectivament el 1422 es va convocar el Concili de Siena, que va obrir les seves sessions el 1423 a la ciutat de Pavia, per que va haver de traslladar-se al poc temps a Siena per la pesta que es va declarar. En aquest Concili el papa va poder comptar amb la collaboraci d'algunes nacions que, intencionadament o, no buscant els seus propis beneficis o la collaboraci amb el papat, van aconseguir impedir que es desenvolups un programa reformista. El Concili va tancar les seves portes el mar de 1424 sense grans avenos. El segent Concili va ser convocat per ell mateix el 1431 a Basilea (segons s'havia establert a Siena, per va iniciar les seves sessions quan ja havia mort.

Desprs de la seva elecci, Mart V no torna immediatament a Roma, residint temporalment en Mantua i en Florncia. Fins a setembre del 1420 no tornar a la Ciutat Eterna, trobant-se una ciutat arrunada i decaiguda pel perode d'abandonament que va suposar la perduda de la seu pontifcia, per la qual cosa es va dedicar al seu aixecament i a restauraci, tasca a qu va dedicar gran part de les seves energies.

A Mart V es deuen la firma dels primers concordats amb les nacions europees.

Va morir el 20 de febrer del 1431.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Corona veli aurei (La corona del vel d'or), cita que fa referncia a qu a l'escut d'armes de la seva famlia, els Colonna. figura una corona, i al que va ser cardenal diaca de Sant Jordi del Vel d'Or.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166813" title="Paul Verhoeven" nonfiltered="3257" processed="3244" dbindex="68275">

Paul Verhoeven (Amsterdam, 18 de juliol de 1938) s un realitzador, guionista, i productor de cinema neerlands. Ha rodat tant als Pasos Baixos com als Estats Units. El contingut explcitament violent i sexual sn caracterstic de les seves pellcules dramtiques com de cincia-ficci. s sobretot conegut per la direcci de RoboCop (1987), Desafiament total (1990), Instint bsic (1992), Starship Troopers (1997), i per la seva darrera Black Book (2006).

El 1973, Turkish Delight rebia el premi a la millor pellcula holandesa del segle, i les seves pellcules han rebut un total de 9 nominacions a l'Oscar, principalment per a edici i efectes especials.

Filmografia.
Business Is Business (1971);
Turkish Delight (1973);
Katie Tippel (1975);
Soldier of Orange (1977);
All Things Pass (1979) (per la televisi);
Spetters (1980);
The Fourth Man (1983);
Els senyors de l'acer (Flesh & Blood) (1985);
RoboCop (1987);
Desafiament total (Total Recall) (1990);
Instint bsic (Basic Instinct) (1992);
Showgirls (1995);
Starship Troopers (1997);
L'home sense ombra (Hollow Man) (2000);
Black Book (2006);
Azazel (anunciada pel 2009);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166814" title="Eugeni IV" nonfiltered="3258" processed="3245" dbindex="68276">

Eugeni IV ( Vencia, 1383 -   Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Esglsia Catlica del 1431 al 1447.

De nom Gabriele Condulmer, va nixer a Vencia, al si d'una famlia de mercaders adinerats. Va entrar a l'orde dels Celestins i va sorgir com una figura prominent durant el pontificat del seu oncle, el papa Gregori XII, qui el va nomenar bisbe de Siena, la qual cosa provoca la repulsa de la classe poltica de la ciutat, contrria al nomenament d'un bisbe estranger de 24 anys. Condulmer va renunciar al posat, convertint-se llavors en el tresorer papal del seu oncle, Cardenal de San Marc i San Clement (Basliques ambdues), i desprs cardenal de la Baslica de Santa Maria a Trastever.

Li va ser de molta utilitat al Papa Mart V, la qual cosa el va portar a ser rpidament escollit com el seu successor. Va ser coronat a Roma l'11 de mar del 1431. Abans de la seva elecci va firmar un acord per escrit amb els cardenals, en el qual es comprometia a distribuir-los la meitat dels guanys de l'Esglsia i, en addici, va prometre consultar-los tot tipus d'interrogants d'importncia, tant espirituals com temporals. En prendre la Cadira Papal, les seves mesures violentes en contra de les nombroses relacions establertes amb els Colonna pel seu predecessor, el Papa Mart V (Ot de Colonna), el van portar a tenir una seriosa confrontaci amb aquesta poderosa famlia que recolzava els drets de Roma sobre els interessos del papat. La confrontaci no va durar gaire, i ambdues parts van arribar a una treva poc desprs.

Per el fet de major importncia en el pontificat d'Eugeni va ser la gran lluita entre el papa i el Concili de Basilea, part de l'histric moviment conciliar. El 23 de juliol de 1431, el seu legat va donar obertura al concili, el qual havia estat convocat per Mart V, per, en no confiar en els seus propsits i en observar la poca assistncia, el papa va redactar una butlla el 18 de desembre del 1431, dissolent aix el concili i convocant-ne un altre perqu es reuns a Bolonya 18 mesos desprs. El concili va fer front a aquestes expressions prematures de prerrogativa papal.

Les profecies de San Malaquies es refereixen a aquest papa com Lupa Clestina (Lloba alcavota), citaci, que fa referncia errniament a la seva pertinena a l'Ordre Alcavota, quan en realitat era agustinia. Aix mateix la citaci recull que abans del seu pontificat va ser bisbe de Siena, les armes del qual representen una lloba.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166816" title="Nicolau V" nonfiltered="3259" processed="3246" dbindex="68277">

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 -   Roma, 24 de mar de 1455) va ser Papa de l'Esglsia Catlica del 1447 al 1455.

De nom Tommaso Parentucelli, la mort del seu pare, metge de professi, fa que hagi d'abandonar els estudis que realitzava a Bolonya i es converteixi en tutor dels fills de les famlies florentines Strozzi i Albizzi, la qual cosa li permetr travar coneixement amb els principals pensadors humanistes de l'poca.

Desprs de tornar a Bolonya, finalitza els seus estudis de teologia i, el 1422, va entrar al servei com a bibliotecari, de Niccolo Albergati el bisbe de la ciutat, el que li va permetre aprofundir en els seus estudis i en la seva formaci humanista.

 Els seus coneixements patrologia i escolstica el fan destacar en el concili de Florncia, i desprs de la mort del seu protector, el 1444, el va substituir com a bisbe de Bolonya.

Els desordres cvics a Bolonya fan que el papa Eugeni IV l'envi com a legat papal a Frankfurt amb la missi de negociar una acord entre la Santa Seu i el Sacre Imperi. L'xit de la seva missi fa que, al seu retorn a Roma, sigui anomenat el 1446 cardenal de Santa Susanna.

A l'any segent, desprs de la mort d'Eugeni IV, s elegit pontfex i en ser consagrat el 19 de mar del 1447 va adoptar el nom de Nicolau V en honor al seu protector i benefactor Niccolo Albergati.

Els seus vuit anys de pontificat van suposar importants fites tant des del punt de vista poltic com des del cientfic i literari.

 Polticament, va firmar el 17 de febrer de 1448 amb l'emperador del Sacre Imperi, Federic III, el Concordat de Viena o Aschaffenburg per la que aquest renunciava als seus drets sobre l'Esglsia alemanya a canvi del suport papal i de ser coronat emperador pel pontfex. A l'any segent va aconseguir aix mateix la renncia i submissi de l'antipapa Flix V i el seu reconeixement, com a pontfex nic, per part del Concili de Basilea.

Va proclamar aix mateix un jubileu que hauria de celebrar-se a Roma el 1450 i que va suposar per a la ciutat una important font d'ingressos que van permetre a Nicolau V disposar dels mitjans necessaris per continuar la restauraci i enriquiment artstic iniciat pel seu antecessor en el soli pontifici.

 El 1452, en compliment del seu acord amb Frederic III, el va coronar a la Baslica de Sant Pere, acte que no tornaria a repetir-se mai ms en l'histria.

Home del Renaixement, imbut de l'esperit humanista va fundar la Biblioteca Vaticana el 1448 i va fomentar la traducci de clssics com Diodor, Tucdides, Homer i Estrab.

Durant el seu papat va intentar convocar els reis cristians a una croada per evitar la imminent caiguda de Constantinoble a les mans dels turcs, per la seva crida va ser ignorada i la ciutat va caure el 1453 finalitzant aix el millenari Imperi Bizant encara que les ltimes possessions bizantines aguantarien fins el 1461.

Va morir malalt de gota el 24 de mar del 1455.

 Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De modicitate lunae (De la modstia de la lluna), citaci que fa referncia als seus orgens modestos i que el seu pontificat va estar marcat per l'amenaa turca a Europa (sota la bandera de la Mitja Lluna).








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166817" title="Betriu" nonfiltered="3260" processed="3247" dbindex="68278">
El cognom Betriu  est intimament relacionat amb els municipis de Tresponts Avall ja que el podem trobar a gaireb tots els nostres pobles. 

Les arrels ms fondes que hem trobat a les nostres comarques estn documentades al fogatge (cens) de 1497 que cita a Salvador Biatriu a Perles, concretament a Cal Betriu, casa que encara existeix avui en dia (Salvador Biatriu e son gendre stan a comuna despessa e fan tots una bossa). D'abans sols tenim una dada allada trobada a la crnica del rei Pere III el Cerimonis quan el 1344 cita un ostatge anomenat Johan Biatriu durant el setge d Argelers al Rossell.

El cognom s'ha escrit Biatriu durant els segles XIV i XV, Beatriu durant el XVI i meitat del XVII i Betriu des de llavors. L'arbre genealgic actual t en algunes branques 15 generacions seguides totes documentades, que comprenen des d'avui en dia fins a Simona Betriu, pubilla de Cal Betriu de Perles, nascuda cap al 1620.

El 1773 Josep Betriu de Cal Betriu de Perles es va casar amb la Maria Pallerola, pubilla de Cal Pallerola de Montargull a Lavansa. Moltes de les famlies actuals de Betrius sn descendents de Cal Pallerola.
 
Desprs de la Primera Guerra Mundial, que va deixar Frana amb un dficit d homes, alguns Betrius, com l'Anton Betriu i Vidal, de pare de Cal Costa de Montan, van passar els Pirineus i es van establir a la Catalunya Nord, on es poden trobar actualment els seus descendents. 

D'altra banda, Francesc Betriu i Boix de Vilar de Cab va emigrar a l'Argentina l'any 1917 i va donar origen al cognom Betri (amb accent a la u) en aquell pas.

Avui en dia viuen unes 500 persones a tot el mn que tenen Betriu com a primer o segon cognom. L'Alt Urgell ha estat el bressol d'on sn originries les famlies ms conegudes:  de Cal Cases d Oliana, els fundadors de la Taurus, de Cal Sastret d'Organy, el cineasta Francesc Betriu i el cardileg Amadeu Betriu, de Lavansa els industrials de Terrassa Betriu i Pi, de Peramola, els advocats de Lleida Betriu i Montull, de Cal Not de Narg, la Pilar Betriu, i de Cab, l'antic batlle Antoni Betriu.

 Enllaos .
 Plana web amb informaci sobre el cognom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166819" title="Innocenci VIII" nonfiltered="3261" processed="3248" dbindex="68279">

Innocenci VIII (Gnova, 1434 -   Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de l'Esglsia Catlica entre el 1484 i el 1492.

De nom Giovanni Battista Cibo, era fill d'un senador rom, va passar la seva infantesa en la cort napolitana des d'on va passar a estudiar a Padua i Roma on va entrar al servei del cardenal, i germanastre de Nicolau V, Calandrini.

Aquestes relacions li van permetre ser nomenat, el 1467, bisbe de Savona pel papa Pau II, i posteriorment el 1473, cardenal pel papa Sixt IV.

Escollit Papa el 29 d'agost de 1484, va intentar com a primera mesura l'organitzaci d'una croada contra els turcs, per la seva crida als monarques cristians va resultar infructuosa en estar aquests embardissats en lluites entre ells.

Preocupat per la bruixeria promulga, el 5 de desembre del 1484, la butlla Summis desiderantes affectibus en la qual reconeix la seva existncia i envia Alemanya als inquisidors on realitzar la que s considerada com la primera "cacera de bruixes" de l'histria. Aquesta butlla papal ser la base perqu els dominicans publiquin, el 1487, l'obra Malleus Maleficarum que encara que mai no ha estat reconeguda per l'Esglsia es convertir en el text bsic per a l'enjudiciament, condemna i cstig de la bruixeria.

El 1486 va prohibir la lectura de les quatre-centes proposicions de Pico Della Mirandola per considerar-les hertiques

 Gran impulsor de l'Inquisici, nomenar el 1487 Toms de Torquemada com a gran inquisidor d'Espanya.

La conquesta de Granada a les mans de reis Isabel i de Ferran va fer que el Papa els conceds el ttol de "Catlica majestat", amb el qual ha partir de llavors van ser coneguts com els Reis Catlics.

El seu pontificat va estar caracteritzat pel nepotisme, arribant a nomenar cardenal al seu propi nt, quan aquest tenia tan sol 13 anys d'edat.

Va morir el 25 de juliol de 1492.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Praecursor Sicili (El precursor de Sicilia), citaci que fa referncia a qu el seu nom de pila, Giovanni Battista, era el nom del precursor de Crist, i a qu va estar vinculat a la Cort d'Alfons, Rei de Siclia.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166823" title="Carmen Maura" nonfiltered="3262" processed="3249" dbindex="68280">
Carmen Garca Maura, coneguda com a Carmen Maura (Madrid, 15 de setembre de 1945) s una actriu espanyola de cinema des de fa ms de vint anys, neboda besnta del poltic Antoni Maura.

Premiada i reconeguda dins i fora de l'Estat Espanyol, Carmen Maura s una actriu que interpreta tot tipus de papers.
Biografia.
Filmografia.
 2008;
 Dare to love me (Alfonso Arau). Amb Paz Vega i Thomas Kretschmann. (pre-producci);
 The Garden of Eden (John Irvin) (post-producci);
 2007;
 Que parezca un accidente (Guillermo de la Guardia) (post-producci);
 El menor de los males (Antonio Hernndez);
 2006;
 Nos chres ttes blondes (Charlotte Silvera);
 Volver (Pedro Almodvar). Amb Penlope Cruz, Lola Dueas i Blanca Portillo.
 2005;
 ngeles de negro;
 Free Zone (en un paper que per culpa del muntatge es va veure redut a uns pocs minuts) (Amos Gitai). Amb Natalie Portman.
 Reinas (Manuel Gmez Pereira). Amb Marisa Paredes, Vernica Forqu i Mercedes Sampietro. ;
 2004;
 Entre vivir y soar (David Albacente i Alfonso Menkes, 2004) ;
 Al otro lado;
 La promesa . Amb Ana Fernndez.
 2002;
 800 balas (Alex de la Iglesia). Amb Sancho Gracia i Terele Pvez.
 Valentn (Alejandro Agresti);
 2001;
 El palo (Eva Lesmes). Amb Adriana Ozores, Maribel Verd i Malena Alterio.
 2000;
 La Comunidad (Alex de la Iglesia)(premio Goya) (concha de plata). Amb Emilio Gutierrez Caba, Terele Pvez i Sancho Gracia. ;
 1999;
 Lisboa (Antonio Hernndez). Amb Sergi Lpez i Federico Luppi.
 1998;
 Alice et Martin (Andr Tchin);
 1997;
 Ellas (Lus Galvao Teles);
 Alliance cherche doigt (Jean-Pierre Mocky);
 Tortilla y cinema (Martin Provost);
 Vivir despus (Carlos Galettini);
 1996;
 Amores que matan (Juan Manuel Chumilla). Amb Juanjo Puigcorb.
 1995;
 La alegra est en el campo (Etiane Chevaliez);
 El palomo cojo (Jaime de Armin);
 Pareja de tres (Antoni Verdaguer). Amb Rosa Mara Sard.
 El rey del ro (Manuel Gutirrez Aragn);
 1994;
 Cmo ser infeliz y disfrutarlo (Enrique Urbizu);
 1993;
 Sombras en una batalla (Mario Camus). (nominada al Goya). Amb Tito Valverde.
 Louis, enfant roi (Roger Planchon);
 1992;
 La reina annima (Gonzalo Surez). Amb Marisa Paredes.
 Sur la terre comme au ciel (Marion Hnsel);
 1991;
 Chatarra (Flix Roteta);
 Cmo ser mujer y no morir en el intento (Ana Beln). Amb Antonio Resines.
 1990;
 Ay, Carmela! (Carlos Saura). Amb Andrs Pajres i Gabino Diego.
 1989 - Bton rouge (Rafael Molen). Amb Victoria Abril i Antonio Banderas.
 1988;
 Mujeres al borde de un ataque de nervios (Pedro Almodvar). Amb Antonio Banderas, Julieta Serrano i Mara Barranco.
 2.30 A.M. (??);
 1987 - La ley del deseo (Pedro Almodvar). Amb Eusebio Poncela i Antonio Banderas.
 1986;
 Tata ma (Jos Luis Borau). Amb Imperio Argentina, Alfredo Landa i Miguel Relln.
 Delirios de amor (Cristina Andreu, Luis Eduardo Aute, Antonio Gonzlez Vigil i Flix Rotaeta).
 Matador (Pedro Almodvar). Amb Assumpta Serna i Antonio Banderas.
 1985;
 S infiel y no mires con quin (Fernando Trueba). Amb Ana Beln, Santiago Ramos, Antonio Resines, Vernica Forqu i Chus Lampreave.
 Extramuros (Miguel Picazo);
 1984;
 Qu he hecho yo para merecer esto? (Pedro Almodvar). Amb ngel de Andrs Lpez, Kiti Manver i Chus Lampreave.
 Sal gorda (Fernando Trueba);
 1983;
 El Cid cabreador (Angelino Fons);
 Entre tinieblas (Pedro Almodvar). Amb Marisa Paredes, Chus Lampreave i Julieta Serrano.
 1982 - Femenino singular (Juanjo Lpez);
 1980;
 Gary Cooper, que ests en los cielos (Pilar Mir). Amb Mercedes Sampietro.
 El hombre de moda (Fernando Mndez Leite);
 1978;
 Los ojos vendados (Carlos Saura);
 De fresa, limn y menta (Miguel ngel Dez);
 Folle... folle... flleme Tim! (Pedro Almodvar);
 Mi blanca Varsovia (Javier Quintana);
 Qu hace una chica cmo t en un sitio como ste? (Fernando Colomo);
 Menos mi madre y mi hermana (Jaime Villate);
 1977 - Tigres de papel (Fernando Colomo);
 1976;
 El libro de buen amor II (Jaime Bayarri);
 La mujer es cosa de hombres (Jess Yage);
 Una pareja como las dems (Miguel ngel Dez);
 Ir por lana' (Miguel ngel Dez);
 Pomporrutas imperiales (Fernando Colomo);
 La peticin (Pilar Mir);
 1975;
 Leonor (Juan Luis Buuel);
 El love feroz (Jos Luis Garca Snchez);
 La encadenada (Manuel Mur Oti);
 Vida ntima de un seductor cnico (Javier Aguirre);
 1974;
 Don Juan (Antonio Mercero);
 Tanata (Luis Mamerto Lpez-Tapia);
 1973;
 Un casto varn espaol (Jaime de Armin);
 El asesino est entre los trece (Javier Aguirre);
 1971 ;
 El hombre oculto (Alfonso Ungra);
 Mantis (Luis Mamerto Lpez-Tapia);
 1969 - El espritu (Juan Tamariz).

 Televisi .
 2007 - Crculo Rojo, amb Mara Adnez, Mara Botto i Emilio Gutirrez Caba.
 2004 - Mentir un peu;
 2003 - Arroz y tartana, amb Jos Sancho i Eloy Azorn.
 2000 - Une mre en colre';
 1999 - Famosos y familia;
 1998 - A las once en casa, amb Antonio Resines i Ana Garca Obregn.
 1992 - Encantados de conocerte, de Fernando Garca Tola.
 1989 - Mieux vaut courir;
 1988 - La mujer de tu vida: La mujer feliz;
 1984 - La huella del crimen: El crimen de la calle Fuencarral;
 1981 - Esta noche, de Fernando Garca Tola.
 1979 - El coleccionismo y los coleccionistas;
 1974;
 Suspiros de Espaa;
 Juan y Manuela;
 1972 - Las aventuras de Mateo;

 Premis o nominacions .

 Medalla d Or al Mrit de les Belles Arts del Ministeri de Cultura 1999.
 Cavaller de l'Ordre de les Arts i de les Lletres de Frana 1996;

 Premis Goya .



 Uni d'Actors .



 Fotogrames de Plata .



 Premis del cinema europeu .



 Festival de Cinema de San Sebastin .



 Festival de Cannes .



 Premis Csar .



 Premis Ondas .



 TP de Oro .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166824" title="Black Book" nonfiltered="3263" processed="3250" dbindex="68281">
 
Black Book (en neerlands: Zwartboek) s una pellcula de guerra del 2006 dirigida per Paul Verhoeven i protagonitzada per Carice van Houten, Sebastian Koch, Thom Hoffman i Halina Reijn. La histria tracta d'una jove dona jueva als Pasos Baixos que intenta sobreviure al final de la Segona Guerra Mundial. La pellcula tingu la seva estrena mundial l'1 de setembre de 2006 al Festival de Cinema de Vencia i la seva primera emissi pel pblic el 14 de setembre del mateix any als Pasos Baixos.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166831" title="Lle X" nonfiltered="3264" processed="3251" dbindex="68283">

Lle X, nascut amb el nom de Giovanni di Lorenzo de Mdici ( Florncia, Repblica de Florncia 1475 - Roma, Estats Pontificis 1521 ) fou un cardenal florent que va esdevenir senyor de Florncia entre 1512 i 1513, i Papa de l'Esglsia Catlica del 1513 al 1521.

Orgens familiars.
Va nixer l'1 de setembre de 1475 a la ciutat de Florncia, sent el segon fill mascle de Lloren el Magnfic i de Clarice Orsini. Fou nt per lnia paterna de Pere I de Mdici i Lucrezia Tornabuoni, i per lnia materna de Giacomo Orsini i Maddalena Orsini. Fou germ, entre d'altres, de Lucrcia de Mdici, Pere II de Mdici i Juli de Mdici.

Vida poltica.
El 1494 la revolta popular de la ciutat de Florncia feu fora del poder els Mdici, expulsant el seu senyor titular, Pere II de Mdici, i instaurant l'autntica Repblica de Florncia sota el govern de Girolamo Savonarola. Desprs del govern de Pier Soderini, que finalitz el 1512, els Mdici foren de nou nomenats titulars de la ciutat, sent escollit Giovanni de Mdici senyor de la ciutat, crrec que ocup un any fins a ser escollit papa.

Vida religiosa.

Va rebre les ordres menors als vuit anys d'edat per ser nomenat cardenal el 1488, amb tant sols 13 anys.

A la mort de Juli II, el cardenal Giovanni di Mdici, que llavors comptava trenta-vuit anys d'edat, va ser escollit Papa en un conclave en el qual es va evitar la compra de vots i es van posar en prctica les mesures contra la simonia que havia dictat el seu predecessor.

Mor l'1 de desembre de 1521 a la ciutat de Roma, sent enterrat a l'Esglsia de Santa Maria sopra Minerva d'aquesta ciutat.

 Consideracions poltiques, religioses i artstiques .

 Perspectiva poltica .
Va aconseguir evitar la invasi francesa de la pennsula Itlica, encara que el 1515 va ser derrotat per Francesc I de Frana. Un any desprs les relacions entre la Santa Seu i Frana van quedar regulades per un concordat, que va suposar el final del gallicanisme (independncia de l'Esglsia a Frana respecte del Papa i, en canvi, subjecci a l'autoritat de l'Estat); el Rei va rebre el poder de nomenar bisbes i altres alts crrecs, per era comproms del Papa confirmar-los.

 El 1519 la mort de Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic deixava vacant el tron de l'Imperi. Lle X va romandre indecs sobre a qui dels dos candidats, Francesc I de Frana o Carles I de Castella, prestar el suport que ambds li sollicitaven. Desconfiava de tots dos i del seu poder acumulat si unien als ceptres de les seves respectives nacions a l'imperial; finalment es va decantar pel francs, per aviat va rectificar, car quan va haver d'admetre com a inevitable que l'espanyol fos el designat i va prendre partit pel presumpte guanyador. Ms tard subvencionaria les campanyes italianes de Carles I (ara tamb V d'Alemanya) amb grans sumes de diners.


 Perspectiva religiosa .
 Des de la perspectiva religiosa, Lle X va comptar en el seu pontificat amb la conclusi del Concili de Later V el 1517, Concili que es va promoure l'establiment d'un sistema de censura per als llibres.

 Perspectiva artstica .

Lle X va tenir una formaci erudita i artstica concorde amb la tradici Mdici, de manera que es pot parlar d'un important paper de mecenatge de les arts; va gastar fortes sumes de diners en projectes duts a terme per mestres com Rafael i Bramante. Les seves extravagncies com a mecenes, la reconstrucci de la Baslica de Sant Pere del Vatic li van donar un gran prestigi com a home d'una amplia cultura. La vida opulenta i desenfrenada de la cort papal contrasta amb la vida particular de Lle X, ms apegada a les regles i preceptes de la Religi Catlica.


 Aspectes controvertits .
 Com a florent que era i com Mdici (fill de Lloren el Magnfic) va ser un home educat en els refinaments de la cultura renaixentista. El nou papa era un diletant voluptus i hedonista, amant dels plaers de la msica, de la literatura, de la pintura. Gaudim del papat ja que Du ens l'ha donat, va comentar el nou electe a l'ambaixador veneci Giorgi. El patrocini que va dispensar a les arts i a les lletres i a tots els que sobresortien en unes i d'altres el va portar en l'extrem de nomenar cardenals als erudits i poetes Bernardo Dovizi Bibbiena, Pietro Bembo i Giulio Sadoletto.

El desig de beneficiar als seus familiars li va inspirar la idea de formar un ducat amb els territoris de Parma, Piacenza, Reggio i Mdena perqu fos senyorejat pel seu germ Juli, o la de separar el ducat d'Urbi de les possessions de l'esglsia per lliurar-lo al seu nebot Lorenzo de Mdici. Fora d'aix, el seu sentit del plaer pacfic de la vida el va inclinar a deixar de costat les desavinences del seu antecessor Juli II amb Llus XII de Frana amb qui va buscar mantenir una cordial relaci. En aquest marc se situa la mediaci que va realitzar entre el rei vidu francs i Enric VIII d'Anglaterra perqu aquest consents en el casament de la seva germana. Per Llus XII va morir el 1515 sense poder portar-se a terme la uni.

 El protestantisme . 


 Situaci del Papat . 
La construcci de la Baslica de Sant Pere del Vatic empresa per Lle X demandava quantioses inversions d'or i plata, metalls esgotats en les arques de la esglsia de Roma; calia reunir-los per via de tributs especials i recaptacions extraordinries. Atabalats els Estats Pontificis per les cada vegada ms engruixades mesures fiscals, el Papa va acudir al recurs de la venda d'indulgncies, sota la promesa evanglica d'obtenir el cent per un en l'altra vida. El 31 de mar de 1515 va publicar una butlla sollicitant els donatius dels fidels cristians per a l'obra basilical, sent el monjo alemany Johann Tetzel el primer en iniciar la recollecta dels diners. 

 Condemna Papal . 

L'escandalosa transacci d'indulgncies per diners va ser el detonant perqu Mart Luter, amb la seva rebellia enfront del papat, inicis el 1517 una reforma eclesistica que hauria d'escindir la comunitat cristiana.  Lle X va condemnar les tesis luteranes el 1520 mitjanant la butlla Exsurge Dmine, que Luter en un acte de soprbia va cremar pblicament i, en no rectificar, el papa va pronunciar la seva excomuni i la dels seus partidaris el 1521.

Enllaos externs.
  Biografia a l'Enciclopdia Catlica;
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166832" title="Remake" nonfiltered="3265" processed="3252" dbindex="68284">
Un remake  (anglicisme, del verb to remake, "refer") defineix, en llenguatge del cinema, una pellcula adaptada a partir d'una altra existent anteriorment. El nou contingut sol ser molt fidel a l'original, tot i que aquest fet vari en funci de diversos factors, com ara la tria dels nous realitzadors i productors o els objectius del remake.

Els remakes sempre han existit en la histria del cinema. La ra per a refer una pellcula pot correspondre a diverses motivacions. Una de les principals s la possibilitat de millorar l'eficcia de la histria grcies a l'evoluci tecnolgica: moltes pellcules han estat refetes amb l'aparici del cinema sonor o del color, o amb l'evoluci de les tcniques que permeten la creaci dels efectes especials. 

Fer un remake tamb pot permetre presentar una pellcula poc coneguda (per la seva antiguitat o per estar feta en un pas estranger) o modificar "l'esperit" d'una antiga obra, tot fent tries ideolgiques o poltiques en la nova versi. 
 
Una altra ra s la de minimitzar la presa de riscos econmics, recolzant-se en l'xit d'una pellcula clebre. El cinema nord-americ, a ms, recorre sistemticament al remake quan vol adaptar pellcules estrangeres, ja que el seu pblic no est acostumat als subttols i que el doblatge s'utilitza molt poc. 

Des d'un punt de vista cinfil, els remakes tenen l'inters de presentar una altra visi de l'obra inicial, revelant per exemple les diferncies entre dos contexts histrics i socials.

Exemples de remakes.
Quo Vadis, 1902 (Lucien Nonguet i Ferdinand Zecca); 1912 (Enrico Guazzoni); 1925 (Gabriellino D'Annunzio i Georg Jacoby); 1951 (Mervyn LeRoy); 2001 (Jerzy Kawalerowicz).
Ben-Hur, 1907 (Sidney Olcott); 1925 (Fred Niblo); 1959 (William Wyler).
Little Woman, des del 1917 se n'han fet nou versions.
Oliver Twist, des del 1922 se n'han fet vuit versions.
Nosferatu, 1922 (F.W. Murnau); 1979 (Werner Herzog).
The Ten Commandments, 1923 (Cecil B. Demille); 1956 (Cecil B. Demille).
King Kong, 1933 (Merian C. Cooper & Ernest B. Schoedsack); 1976 (John Guillermin); 2005 (Peter Jackson).
Clepatra, 1934 (Cecil B. DeMille); 1963 (Joseph L. Mankiewicz).
The Four Fathers, 1939 (Zoltan Korda); Storm Over The Nile, 1955 (Zoltan Korda); 1977 (Don Sharp); 2002 (Shekhar Kapur).
Les amistats perilloses, des del 1959 fins al 2009 se n'han fet sis versions diferents.
Ocean's Eleven, 1960 (Lewis Milestone); 2001 (Steven Soderbergh);
Yojimbo, 1961 (Akira Kurosawa); Per un pugno di dollari, 1962 (Sergio Leone); Last Man Standing, 1996 (Walter Hill).
Abre los ojos, 1997 (Alejandro Amenbar); Vanilla Sky, 2001 (Cameron Crowe).
Infernal Affairs, 2002 (Wai Keung Lau & Siu Fai Mak); The Departed, 2006 (Martin Scorsese).
REC, 2007 (Jaume Balaguer i Paco Plaza); Quarantine, 2008 (John Erick Dowdle).

Televisi i videojocs.
A la televisi tamb s'anomena "remake" la nova versi d'un programa prviament llanat, o una versi local d'alguna srie originria d'un altre pas. Igualment, el terme s'utilitza pels videojocs, fent referncia a la nova versi d'un joc precedent, al qual se li afegeixen en general detalls nous i millores en els grfics i el so. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166833" title="Fevernova" nonfiltered="3266" processed="3253" dbindex="68285">
Fevernova va ser la pilota de futbol oficial de la Copa del Mn de Futbol Corea-Jap. Va ser la primera pilota Adidas en trencar amb el disseny clssic Tango, que havia estat introdut el 1978.

La seva aparena colorida i revolucionria i la gamma de colors es basen completament en la cultura asitica. Es caracteritzava per la seva capa d'escuma refinada, que donava a la pilota un rendiment ms ptim; i per la seva estructura de tres capes, que permetien una trajectria ms precisa i predictible de la pilota.

Aquesta pilota va ser molt criticada per la seva extrema lleugeresa per s'hi van marcar gols espectaculars durant el torneig. Tamb va ser criticada a causa d'unes quantes sorpreses a les rondes eliminatries.

Va ser fabricada a l'ndia i al Paquistan.

Enllaos externs.
 Histria de les pilotes Adidas ;
 Informaci tcnica i de disseny  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166834" title="Semion Timoixenko" nonfiltered="3267" processed="3254" dbindex="68286">


El Mariscal de la Uni Sovitica Semi Timoshenko, (en rus:                               ), (18 de febrer de 1895 - 31 de mar de 1970) va ser un comandant destacat i l oficial de major graduaci de l Exrcit Roig al moment de l'Operaci Barbarroja, la invasi alemanya a la Uni Sovitica al 1941.

Biografia.

Nasqu al poble de Frumanka, a l actual regi d Odessa, a Ucrana. Durant la I Guerra Mundial va ser reclutat per l Exrcit Imperial Rus, i va servir a cavalleria al Front Oriental. A l inici de la Revoluci Russa es va unir a l Exrcit Roig al 1918 i al Partit Bolxevic al 1919. Va combatre en diversos fronts durant la Guerra Civil Russa. Un dels seus encontres ms importants va ser a la ciutat de Tsaritsyn (desprs Stalingrad), on va conixer i es va fer amic de Stalin, la qual cosa li va ser molt til pels seus ascensos, un cop Stalin es va fer amb el poder dins del Partit Comunista de la Uni Sovitica a finals dels anys 20.

Entre 1920 i 1921 va estar sota el comandament de Semi Budionni, juntament amb qui va formar l elit que va dominar l Exrcit Roig fins a l esclat de la II Guerra Mundial.

Al final de la Guerra Sovietico-Polonesa de 1939, va ser designat Comandant en Cap de la Cavalleria de l Exrcit, essent nomenat cap de les unitats de Bielorssia (1933), Kev (1935), el nord del Cucas i Kharkov (1937) i novament a Kev (1938)
Al 1939 estava al cap del Front Oriental que va envair Polnia a continuaci de la invasi alemanya. Posteriorment va entrar a formar part del Comit Central del PCUS i, com a lleial amic de Stalin, no va patir cap perill durant la Gran Purga.

Al gener de 1940 es va fer crrec de les Forces Armades sovitiques que combatien a la Guerra d'Hivern contra Finlndia. Desprs del desastrs comandament de Voroixlov, ara les tropes van ser capaces de sobrepassar la "Lnia Mannerheim i d ocupar l istme de Karlia. Aix port a la firma del Tractat de Moscou, i per a ell, la designaci de Comissari del Poble per a la Defensa i Mariscal de la Uni Sovitica.

Tot i a ser molt competent, el seu esquema tradicionalista no li permetia considerar com una necessitat urgent la modernitzaci de l exrcit per si s enfrontaven en una guerra contra Alemanya. Per contra l opini d altres comandants, inici la mecanitzaci de la cavalleria, recolzant la producci de ms tancs. Tamb va reintroduir la dura i tradicional disciplina tsarista a lExrcit Roig

Segona Guerra Mundial.

Quan al juny de 1941 els alemanys van envair la Uni Sovitica, Stalin va assumir personalment el Comissariat per a la Defensa, enviant a Timoshenko a dirigir el Grup d Exrcits Centre, realitzant una guerra defensiva fins a Smolensk. Va patir grans quantitats de baixes durant la retirada, per aconsegu salvar la majoria d elles per a la Batalla de Moscou. Al desembre va ser transferit al Front Ucrans, a on l Exrcit Roig havia patit prop d un mili i mig de baixes a la bossa de Kev, on va poder estabilitzar el front.

Al maig de 1942, Timoixenko, al comandament de 640.000 homes, llan l ofensiva a Kharkov, el primer intent sovitic per guanyar la iniciativa de guerra. Tot i als seus xits inicials, els alemanys van contraatacar pel flanc sud, aturant els combats. Tot i que els seus xits van retardar l assalt alemany sobre Stalingrad, va haver d acceptar les responsabilitats poltiques del fracs de l operaci. L xit de Jkov a la defensa de Moscou van persuadir a Stalin de comptar amb un millor general. Retirat, doncs, de la lnia del front, va haver d encarregar-se dels fronts de Stalingrad (1942), Nordoriental (octubre de 1942), Leningrad (1943), Caucas (juny de 1944) i Bltic (agost de 1944)

La Postguerra.

Desprs de la guerra va ser designat comandant de l Exrcit Sovitic a Bielorssia al mar de 1946, desprs, del sud dels Urals (juny de 1946) i de nou de Bielorssia (mar de 1949). Al 1960 va ser nomenat Inspector General del Ministeri de Defensa, un crrec honorfic, i des del 1961 presid el Comit Estatal de Veterans de Guerra. 
Mor a Moscou al 1970.

Condecoracions.

 Heroi de la Uni Sovitica (2) ;
 Orde de la Victria ;
 Orde de Lenin (5) ;
 Orde de la Revoluci d'Octubre;
 Orde de la Bandera Roja (5) ;
 Orde de Suvorov (3) ;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig ;
 Medalla de la defensa de Leningrad;
 Medalla de la defensa del Caucas ;
 Medalla de l'Alliberament de Belgrad  ;
 Medalla per la Conquesta de Viena ;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica;
 Estrella de Mariscal de la Uni Sovitica;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166838" title="Nombre bicomplex" nonfiltered="3268" processed="3255" dbindex="68287">

En matemtiques, un nombre bicomplex (dels nombres multicomplexos) s un nombre escrit en forma a + bi1 + ci2 + dj, en qu i1, i2 i j sn unitats imaginries. Segons les normes de multiplicaci de les unitats imaginries, si A = a + bi1 i B = c + di1, aleshores el nombre bicomplex es pot escriure A + Bi2. Aix doncs, els nombres bicomplexos s'assemblen als nombres complexos, per les dues parts sn ms aviat complexes que reals. Els nombres bicomplexos es redueixen a nombres complexos quan A i B sn nombres reals.

El conjunt de tots els nombres bicomplexos forma un anell commutatiu amb identitat; per tant, la multiplicaci de nombres bicomplexos t tant la propietat commutativa com l'associativa, i es distribueix en les sumes. Tenint en compte aix i les normes de multiplicaci de les unitats imaginries, es poden multiplicar dos nombres bicomplexos qualsevols. La multiplicaci de les unitats imaginries deriva de:

i1  i1 =  1;
i2  i2 =  1;
j  j = 1;
i1  i2 = j;
i1  j =  i2;
i2  j =  i1;

La divisi no est definida per alguns nombres bicomplexos, ja que alguns sn factors de zero, pel qual no es poden dividir. En sn un exemple 1 + j i i1 + i2.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166847" title="West-East Divan Orchestra" nonfiltered="3269" processed="3256" dbindex="68288">

La West-East Divan Orchestra (en catal: Orquestra del Divan est-oest) s una orquestra de msica ideada pel msic Daniel Barenboim i l'escriptor Edward Said.

Ambds autors van crear l'any 1999 una orquestra, amb un nom inspirat a partir d'un llibre de poemes de Johann Wolfgang von Goethe, on es reuneixen grcies a un esperit de concrdia joves talents musicals palestins, rabs i israelians i que pretn promoure, mitjanant l'art, el procs de pau entre jueus i palestins.

Des de 2002 rep el suport econmic de la Junta d'Andalusia i de diversos mecenes espanyols, realitzant una escola d'estiu els mesos de juliol i agost a la ciutat de Sevilla.

L'any 2006 fou guardonada, juntament amb Daniel Barenboim, amb el Premi Internacional Terenci Moix en la categoria de personatge de l'any en arts escniques.

Enllaos externs.
  Pgina oficial de la West-East Divan Orchestra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166848" title="Plat (desambiguaci)" nonfiltered="3270" processed="3257" dbindex="68289">

 Gastronomia: Plat (gastronomia) que se serveix en un pat.
 Eines: Plat, eina cncava per a servir pats.
 Msica: Els Plat (instrument musical) sn un instrument musical.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166849" title="Plat" nonfiltered="3271" processed="3258" dbindex="68290">


Un plat es un recipient ampli i pla amb una concavitat moderada sobre el que se serveix el menjar.

Els plats estan fets habitualment de materials cermics com ara la porcellana o l'argila, o tamb amb altres materials com el plstic o el vidre; de vegades, tamb s'empra la fusta o la pedra tallada. Els plats d'un sol us sovint estan fets de paper. Poden presentar-se en una gran quantitat de formats, des de petits plats de caf, passant per plats per al pa i la mantega i plats per a pats, fins a grans safates des de les quals el menjar es distribueix a varies persones assegudes a taula. 

Alguns plats es fabriquen noms amb finalitats decoratives en comptes de fer-los servir per a menjar.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166852" title="Llista d'espcies d'oxipids" nonfiltered="3272" processed="3259" dbindex="68291">

Aquesta s la llista d'espcies de oxipids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 9 gneres i 419 espcies, per la majoria formen part dels gneres Oxyopes amb 284 espcies, Hamataliwa amb 58 i Peucetia amb 44 espcies. La seva distribuci s molt extensa i es poden trobar arreu del mn, excepte a la zona del Sahara, i a una petita franja molt septentrional del planeta.

 Gneres i espcies .
Hamataliwa.
Hamataliwa Keyserling, 1887
 Hamataliwa albibarbis (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Hamataliwa argyrescens Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Hamataliwa aurita Zhang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Hamataliwa banksi (Mello-Leito, 1928) (Mxic fins a Costa Rica);
 Hamataliwa barroana (Chamberlin & Ivie, 1936) (Mxic fins a Panam);
 Hamataliwa bicolor (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Hamataliwa bituberculata (Mello-Leito, 1929) (Brasil, Guyana);
 Hamataliwa brunnea (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Hamataliwa buelowae Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Hamataliwa bufo Brady, 1970 (Panam);
 Hamataliwa caudata Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Hamataliwa cavata (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Hamataliwa cheta Brady, 1970 (Guatemala);
 Hamataliwa circularis (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Hamataliwa communicans (Chamberlin, 1925) (Hispaniola);
 Hamataliwa cooki Grimshaw, 1989 (Territori del Nord, Queensland);
 Hamataliwa cordata Zhang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Hamataliwa crocata Brady, 1970 (Panam);
 Hamataliwa difficilis (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic);
 Hamataliwa dimidiata (Soares & Camargo, 1948) (Brasil);
 Hamataliwa dubia (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Hamataliwa facilis (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic, Guatemala);
 Hamataliwa flebilis (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic fins a Panam);
 Hamataliwa fronticornis (Lessert, 1927) (Congo);
 Hamataliwa globosa (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic fins a Panam);
 Hamataliwa grisea Keyserling, 1887 (EUA, Mxic);
 Hamataliwa haytiana (Chamberlin, 1925) (Hispaniola);
 Hamataliwa helia (Chamberlin, 1929) (EUA, Mxic);
 Hamataliwa hista Brady, 1970 (Panam);
 Hamataliwa kulczynskii (Lessert, 1915) (Etipia, Est, Sud-frica);
 Hamataliwa labialis (Song, 1991) (Xina);
 Hamataliwa laeta (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic);
 Hamataliwa maculipes (Bryant, 1923) (Antigua);
 Hamataliwa marmorata Simon, 1898 (Brasil, Paraguai);
 Hamataliwa micropunctata (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Hamataliwa monroei Grimshaw, 1989 (Queensland);
 Hamataliwa nigrescens Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Hamataliwa nigritarsa Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Hamataliwa nigriventris (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Hamataliwa penicillata Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Hamataliwa perdita Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Hamataliwa porcata (Simon, 1898) (Brasil);
 Hamataliwa positiva Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Hamataliwa puta (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic fins a Panam);
 Hamataliwa quadrimaculata (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Hamataliwa rana (Simon, 1897) (ndies Occidentals);
 Hamataliwa rostrifrons (Lawrence, 1928) (Nambia, Sud-frica);
 Hamataliwa rufocaligata Simon, 1898 (Etipia, Somlia);
 Hamataliwa sanmenensis Song & Zheng, 1992 (Xina);
 Hamataliwa schmidti Reimoser, 1939 (Mxic fins a Costa Rica);
 Hamataliwa sikkimensis (Tikader, 1970) (ndia, Xina);
 Hamataliwa strandi (Lessert, 1923) (Sud-frica);
 Hamataliwa subfacilis (O. P.-Cambridge, 1894) (Mxic);
 Hamataliwa triangularis (Kraus, 1955) (El Salvador, Panam);
 Hamataliwa tricuspidata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Costa Rica fins a Guyana);
 Hamataliwa tuberculata (Chamberlin, 1925) (Cuba);
 Hamataliwa unca Brady, 1964 (EUA);
 Hamataliwa ursa Brady, 1970 (Panam);

Hostus.
Hostus Simon, 1898
 Hostus paroculus Simon, 1898 (Madagascar);

Megullia.
Megullia Thorell, 1897
 Megullia truncata Thorell, 1897 (Vietnam);

Oxyopes.
Oxyopes Latreille, 1804
 Oxyopes abebae Strand, 1906 (Etipia, frica Oriental);
 Oxyopes acleistus Chamberlin, 1929 (EUA, Mxic);
 Oxyopes aculeatus Bsenberg & Lenz, 1895 (frica Oriental);
 Oxyopes affinis Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Oxyopes fricanus Strand, 1906 (Etipia);
 Oxyopes aglossus Chamberlin, 1929 (EUA);
 Oxyopes akakensis Strand, 1906 (Etipia, frica Oriental);
 Oxyopes albertianus Strand, 1913 (Congo, Uganda);
 Oxyopes Algrianus (Walckenaer, 1842) (Marroc, Algria);
 Oxyopes allectus Simon, 1910 (Gabon, Guinea-Bissau);
 Oxyopes altifrons Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Oxyopes amoenus L. Koch, 1878 (Queensland);
 Oxyopes angulitarsus Lessert, 1915 (Uganda);
 Oxyopes annularis Yin, Zhang & Bao, 2003 (Xina);
 Oxyopes annulipes Thorell, 1890 (Sumatra);
 Oxyopes apollo Brady, 1964 (EUA, Mxic);
 Oxyopes arcuatus Yin, Zhang & Bao, 2003 (Xina);
 Oxyopes argentosus Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Oxyopes argyrotrichius Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Oxyopes armatipalpis Strand, 1912 (ndia);
 Oxyopes artemis Brady, 1969 (EUA);
 Oxyopes arushae Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Oxyopes ashae Gajbe, 1999 (ndia);
 Oxyopes aspirasi Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Oxyopes assamensis Tikader, 1969 (ndia);
 Oxyopes asterion Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Oxyopes attenuatus L. Koch, 1878 (Queensland, Central Austrlia);
 Oxyopes auratus Thorell, 1890 (Singapur, Sumatra);
 Oxyopes aureolus Thorell, 1899 (Camerun);
 Oxyopes auriculatus Lawrence, 1927 (Nambia);
 Oxyopes baccatus Simon, 1897 (Etipia);
 Oxyopes badhyzicus Mikhailov & Fet, 1986 (Israel, Turkmenistan);
 Oxyopes balteiformis Yin, Zhang & Bao, 2003 (Xina);
 Oxyopes bantaengi Merian, 1911 (Sulawesi);
 Oxyopes bedoti Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Oxyopes berlandorum Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Oxyopes bharatae Gajbe, 1999 (ndia);
 Oxyopes bianatinus Xie & Kim, 1996 (Xina);
 Oxyopes bicorneus Zhang & Zhu, 2005 (Xina);
 Oxyopes bifidus F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic fins a Panam);
 Oxyopes bifissus F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic fins a Costa Rica);
 Oxyopes biharensis Gajbe, 1999 (ndia);
 Oxyopes bikakaeus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Oxyopes birabeni Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Oxyopes birmanicus Thorell, 1887 (ndia, Xina fins a Sumatra);
 Oxyopes Bolvianus Tullgren, 1905 (Bolvia);
 Oxyopes bonneti Lessert, 1933 (Angola);
 Oxyopes bothai Lessert, 1915 (Etipia, frica Oriental);
 Oxyopes bouvieri Berland, 1922 (Etipia);
 Oxyopes brachiatus Simon, 1910 (Equatorial Guinea, Bioko, Congo);
 Oxyopes brevis Thorell, 1881 (Illes Aru);
 Oxyopes caboverdensis Schmidt & Krause, 1994 (Illes Cap Verd);
 Oxyopes calcaratus Schenkel, 1944 (Timor);
 Oxyopes campestratus Simon, 1910 (Guinea-Bissau, Bioko, Sao Tom);
 Oxyopes campii Mushtaq & Qadar, 1999 (Pakistan);
 Oxyopes camponis Strand, 1915 (Camerun);
 Oxyopes candidoi Garcia-Neto, 1995 (Brasil);
 Oxyopes caporiaccoi Roewer, 1951 (Etipia);
 Oxyopes carvalhoi Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Oxyopes castaneus Lawrence, 1927 (Nambia);
 Oxyopes ceylonicus Karsch, 1891 (Sri Lanka);
 Oxyopes chapini Lessert, 1927 (Congo);
 Oxyopes chiapas Brady, 1975 (Mxic);
 Oxyopes chittrae Tikader, 1965 (ndia);
 Oxyopes coccineoventris Lessert, 1946 (Congo);
 Oxyopes cochinchinensis (Walckenaer, 1837) (Vietnam);
 Oxyopes concolor Simon, 1877 (Filipines);
 Oxyopes concoloratus Roewer, 1951 (Etipia);
 Oxyopes constrictus Keyserling, 1891 (Brasil, Guyana);
 Oxyopes cornifrons (Thorell, 1899) (Camerun, Guinea-Bissau);
 Oxyopes cornifrons avakubensis Lessert, 1927 (Congo);
 Oxyopes cornutus F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Oxyopes cougar Brady, 1969 (EUA);
 Oxyopes crassus Schmidt & Krause, 1995 (Illes Cap Verd);
 Oxyopes crewi Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Oxyopes daksina Sherriffs, 1955 (Sri Lanka, Xina);
 Oxyopes decorosus Zhang & Zhu, 2005 (Xina);
 Oxyopes delesserti Caporiacco, 1947 (Etipia, frica Oriental);
 Oxyopes delmonteensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Oxyopes dingo Strand, 1913 (Central Austrlia);
 Oxyopes dubourgi Simon, 1904 (Sudan, Congo);
 Oxyopes dumonti (Vinson, 1863) (frica Oriental, Madagascar fins a Seychelles);
 Oxyopes elegans L. Koch, 1878 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Oxyopes elongatus Biswas i cols., 1996 (ndia);
 Oxyopes embriki Roewer, 1951 (Etipia);
 Oxyopes embriki dorsivittatus (Strand, 1906) (Etipia);
 Oxyopes embriki nigriventris (Strand, 1906) (Etipia);
 Oxyopes erlangeri Strand, 1906 (Etipia);
 Oxyopes exsiccatus Strand, 1907 (Java);
 Oxyopes extensipes (Butler, 1876) (Rodrguez);
 Oxyopes falcatus Zhang, Yang & Zhu, 2005 (Xina);
 Oxyopes falconeri Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Oxyopes fallax Denis, 1955 (Niger);
 Oxyopes felinus Brady, 1964 (EUA, Mxic);
 Oxyopes flavipalpis (Lucas, 1858) (frica Occidental, Etipia, Somlia);
 Oxyopes flavus Banks, 1898 (Mxic fins a Costa Rica);
 Oxyopes fluminensis Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Oxyopes foliiformis Song, 1991 (Xina);
 Oxyopes forcipiformis Xie & Kim, 1996 (Xina);
 Oxyopes fujianicus Song & Zhu, 1993 (Xina);
 Oxyopes galla Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Oxyopes gaofengensis Zhang, Zhang & Kim, 2005 (Xina);
 Oxyopes gemellus Thorell, 1891 (Illes Nicobar, Malisia);
 Oxyopes globifer Simon, 1876 (Mediterrani fins a sia Central);
 Oxyopes gossypae Mushtaq & Qadar, 1999 (Pakistan);
 Oxyopes gracilipes (White, 1849) (Austrlia, Tasmnia, Nova Zelanda);
 Oxyopes gratus L. Koch, 1878 (Queensland, Central Austrlia);
 Oxyopes gujaratensis Gajbe, 1999 (ndia);
 Oxyopes gurjanti Sadana & Gupta, 1995 (ndia);
 Oxyopes gyirongensis Hu & Li, 1987 (Xina);
 Oxyopes hastifer Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Oxyopes hemorrhous Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Oxyopes heterophthalmus (Latreille, 1804) (Palertic);
 Oxyopes hilaris Thorell, 1881 (Timor);
 Oxyopes hindostanicus Pocock, 1901 (ndia, Pakistan, Sri Lanka);
 Oxyopes hoggi Lessert, 1915 (frica Oriental, Angola);
 Oxyopes holmbergi Soares & Camargo, 1948 (Brasil);
 Oxyopes hostides Strand, 1906 (Etipia);
 Oxyopes hotingchiehi Schenkel, 1963 (Xina);
 Oxyopes hupingensis Bao & Yin, 2002 (Xina);
 Oxyopes idoneus Simon, 1910 (Guinea-Bissau);
 Oxyopes imbellis Thorell, 1890 (Malisia);
 Oxyopes incertus Mello-Leito, 1929 (Per, Brasil);
 Oxyopes inconspicuus Strand, 1906 (Etipia);
 Oxyopes indiculus Thorell, 1897 (Myanmar);
 Oxyopes indicus (Walckenaer, 1805) (ndia);
 Oxyopes infidelis Strand, 1906 (Etipia);
 Oxyopes inversus Mello-Leito, 1949 (Brasil);
 Oxyopes jabalpurensis Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Oxyopes jacksoni Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Oxyopes javanus Thorell, 1887 (ndia, Xina fins a Java, Filipines);
 Oxyopes javanus nicobaricus Strand, 1907 (Illes Nicobar);
 Oxyopes jianfeng Song, 1991 (Xina);
 Oxyopes jubilans O. P.-Cambridge, 1885 (Karakorum, Pakistan, Xina);
 Oxyopes juvencus Strand, 1907 (Sri Lanka);
 Oxyopes kamalae Gajbe, 1999 (ndia);
 Oxyopes ketani Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Oxyopes keyserlingi Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Oxyopes kobrooricus Strand, 1911 (Illes Aru);
 Oxyopes kochi Thorell, 1897 (Myanmar);
 Oxyopes Coreanus Paik, 1969 (Corea, Jap);
 Oxyopes kovacsi Caporiacco, 1947 (Etipia);
 Oxyopes kraepelinorum Bsenberg, 1895 (Illes Canries);
 Oxyopes kumarae Biswas & Roy, 2005 (ndia);
 Oxyopes kusumae Gajbe, 1999 (ndia);
 Oxyopes lagarus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Oxyopes lautus L. Koch, 1878 (Queensland, Central Austrlia);
 Oxyopes lenzi Strand, 1907 (Sud-frica);
 Oxyopes lepidus (Blackwall, 1864) (ndia);
 Oxyopes licenti Schenkel, 1953 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Oxyopes lineatifemur Strand, 1906 (Etipia);
 Oxyopes lineatipes (C. L. Koch, 1847) (Xina fins a Filipines, Sumatra, Java);
 Oxyopes lineatus Latreille, 1806 (Palertic);
 Oxyopes lineatus occidentalis Kulczyn'ski, 1907 (Itlia);
 Oxyopes longespina Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Oxyopes longetibiatus Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Oxyopes longinquus Thorell, 1891 (Myanmar, Illes Nicobar);
 Oxyopes longipalpis Lessert, 1946 (Congo);
 Oxyopes longispinosus Lawrence, 1938 (Sud-frica);
 Oxyopes longispinus Saha & Raychaudhuri, 2003 (ndia);
 Oxyopes ludhianaensis Sadana & Goel, 1995 (ndia);
 Oxyopes luteoaculeatus Strand, 1906 (Etipia);
 Oxyopes lynx Brady, 1964 (EUA);
 Oxyopes macilentus L. Koch, 1878 (Xina fins a Austrlia);
 Oxyopes macroscelides Mello-Leito, 1929 (Brasil, Paraguai);
 Oxyopes maripae Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Oxyopes masculinus Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Oxyopes mathias Strand, 1913 (Uganda);
 Oxyopes matiensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Oxyopes mediterraneus Levy, 1999 (Mediterrani);
 Oxyopes megalops Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Oxyopes m-fasciatus Piza, 1938 (Brasil);
 Oxyopes minutus Biswas i cols., 1996 (ndia);
 Oxyopes mirabilis Zhang, Yang & Zhu, 2005 (Xina);
 Oxyopes modestus Simon, 1876 (Congo);
 Oxyopes molarius L. Koch, 1878 (Queensland);
 Oxyopes naliniae Gajbe, 1999 (ndia);
 Oxyopes nanulineatus Levy, 1999 (Israel);
 Oxyopes nigripalpis Kulczyn'ski, 1891 (Mediterrani);
 Oxyopes nigrolineatus Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Oxyopes nilgiricus Sherriffs, 1955 (Sri Lanka);
 Oxyopes ningxiaensis Tang & Song, 1990 (Xina);
 Oxyopes niveosigillatus Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Oxyopes notivittatus Strand, 1906 (Etipia);
 Oxyopes obscurifrons Simon, 1910 (Sao Tom);
 Oxyopes occidens Brady, 1964 (EUA, Mxic);
 Oxyopes ocelot Brady, 1975 (Mxic);
 Oxyopes oranicola Strand, 1906 (Algria);
 Oxyopes ornatus (Blackwall, 1868) (Tropical frica);
 Oxyopes oryzae Mushtaq & Qadar, 1999 (Pakistan);
 Oxyopes ovatus Biswas i cols., 1996 (ndia);
 Oxyopes pallidecoloratus Strand, 1906 (Etipia, Congo, frica Oriental, Madagascar);
 Oxyopes pallidecoloratus nigricans Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Oxyopes pallidus (C. L. Koch, 1838) (ndies Occidentals);
 Oxyopes palliventer Strand, 1911 (Illes Aru);
 Oxyopes pandae Tikader, 1969 (ndia);
 Oxyopes pankaji Gajbe & Gajbe, 2001 (ndia);
 Oxyopes panther Brady, 1975 (EUA, Mxic);
 Oxyopes papuanus Thorell, 1881 (Nova Guinea, Illes Solomon, Queensland);
 Oxyopes pardus Brady, 1964 (EUA);
 Oxyopes patalongensis Simon, 1901 (Malisia);
 Oxyopes pawani Gajbe, 1992 (ndia);
 Oxyopes pennatus Schenkel, 1936 (Xina);
 Oxyopes personatus Simon, 1896 (Sud-frica);
 Oxyopes pigmentatus Simon, 1890 (Israel, Iemen);
 Oxyopes pingasus Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Oxyopes positivus Roewer, 1961 (Senegal);
 Oxyopes praedictus O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Oxyopes providens Thorell, 1890 (Sumatra);
 Oxyopes pugilator Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Oxyopes pulchellus (Lucas, 1858) (Congo);
 Oxyopes punctatus L. Koch, 1878 (Queensland);
 Oxyopes purpurissatus Simon, 1910 (Congo);
 Oxyopes quadridentatus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Oxyopes quadrifasciatus L. Koch, 1878 (Queensland);
 Oxyopes rajai Saha & Raychaudhuri, 2003 (ndia);
 Oxyopes ramosus (Martini & Goeze, 1778) (Palertic);
 Oxyopes ratnae Tikader, 1970 (ndia);
 Oxyopes raviensis Dyal, 1935 (Pakistan);
 Oxyopes reddyi Majumder, 2004 (ndia);
 Oxyopes reimoseri Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Oxyopes rejectus O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Oxyopes reticulatus Biswas i cols., 1996 (ndia);
 Oxyopes rouxi Strand, 1911 (Illes Aru);
 Oxyopes royi Roewer, 1961 (Senegal);
 Oxyopes rubicundus L. Koch, 1878 (Nova Galles del Sud);
 Oxyopes rubriventer Caporiacco, 1941 (frica Oriental);
 Oxyopes rubriventer paecilus Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Oxyopes rubrosignatus Keyserling, 1891 (Brasil);
 Oxyopes rufisternis Pocock, 1901 (Sri Lanka);
 Oxyopes rufovittatus Simon, 1886 (Senegal);
 Oxyopes rukminiae Gajbe, 1999 (ndia);
 Oxyopes russoi Caporiacco, 1940 (Somlia);
 Oxyopes russulus Thorell, 1895 (Myanmar);
 Oxyopes rutilius Simon, 1890 (Iemen, Socotra);
 Oxyopes ruwenzoricus Strand, 1913 (Uganda);
 Oxyopes ryvesi Pocock, 1901 (ndia, Pakistan);
 Oxyopes saganus Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Oxyopes sakuntalae Tikader, 1970 (ndia);
 Oxyopes salticus Hentz, 1845 (EUA fins a Brasil);
 Oxyopes saradae Biswas & Roy, 2005 (ndia);
 Oxyopes scalaris Hentz, 1845 (Amrica del Nord);
 Oxyopes schenkeli Lessert, 1927 (Congo);
 Oxyopes sectus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Oxyopes sertatoides Xie & Kim, 1996 (Xina);
 Oxyopes sertatus L. Koch, 1877 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Oxyopes setipes Thorell, 1890 (Borneo);
 Oxyopes sexmaculatus Mello-Leito, 1929 (Per, Brasil);
 Oxyopes shweta Tikader, 1970 (ndia, Xina);
 Oxyopes sinaiticus Levy, 1999 (Egipte);
 Oxyopes singularis Lessert, 1927 (Congo);
 Oxyopes sitae Tikader, 1970 (ndia, Illes Andaman);
 Oxyopes sjostedti Lessert, 1915 (Etipia, frica Oriental);
 Oxyopes sobrinus O. P.-Cambridge, 1872 (Lbia, Israel);
 Oxyopes squamosus Simon, 1886 (Senegal);
 Oxyopes stephanurus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Oxyopes sternimaculatus Strand, 1907 (Sud-frica);
 Oxyopes strandi Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Oxyopes striagatus Song, 1991 (Xina);
 Oxyopes striatus (Doleschall, 1857) (Myanmar fins a Nova Guinea);
 Oxyopes subabebae Caporiacco, 1941 (Etipia);
 Oxyopes subhadrae Tikader, 1970 (ndia);
 Oxyopes subimali Biswas i cols., 1996 (ndia);
 Oxyopes subjavanus Strand, 1907 (Java);
 Oxyopes summus Brady, 1975 (Costa Rica, Panam);
 Oxyopes sunandae Tikader, 1970 (ndia);
 Oxyopes sushilae Tikader, 1965 (ndia, Xina);
 Oxyopes taeniatulus Roewer, 1955 (Brasil);
 Oxyopes taeniatus Thorell, 1877 (Sumatra, Java, Sulawesi);
 Oxyopes takobius Andreeva & Tyschchenko, 1969 (sia Central);
 Oxyopes tapponiformis Strand, 1911 (Moluques, Nova Guinea);
 Oxyopes tenellus Song, 1991 (Xina);
 Oxyopes tibialis F. O. P.-Cambridge, 1902 (Guatemala, El Salvador);
 Oxyopes tiengianensis Barrion & Litsinger, 1995 (Vietnam);
 Oxyopes timorensis Schenkel, 1944 (Timor);
 Oxyopes timorianus (Walckenaer, 1837) (Timor);
 Oxyopes toschii Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Oxyopes travancoricola Strand, 1912 (ndia);
 Oxyopes tridens Brady, 1964 (EUA, Mxic);
 Oxyopes tuberculatus Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Oxyopes tuberculatus mombensis Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Oxyopes ubensis Strand, 1906 (Etipia);
 Oxyopes uncinatus Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Oxyopes vanderysti Lessert, 1946 (Congo);
 Oxyopes variabilis L. Koch, 1878 (Queensland, Central Austrlia);
 Oxyopes versicolor Thorell, 1887 (Myanmar);
 Oxyopes vogelsangeri Lessert, 1946 (Congo);
 Oxyopes wokamanus Strand, 1911 (Illes Aru);
 Oxyopes wroughtoni Pocock, 1901 (ndia, Pakistan);
 Oxyopes xinjiangensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Oxyopes yiliensis Hu & Wu, 1989 (Xina);
 Oxyopes zavattarii Caporiacco, 1939 (Etipia);

Peucetia.
Peucetia Thorell, 1869
 Peucetia akwadaensis Patel, 1978 (ndia, Xina);
 Peucetia albescens L. Koch, 1878 (Queensland);
 Peucetia arabica Simon, 1882 (North, frica Oriental, Orient Prxim);
 Peucetia ashae Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Peucetia biharensis Gajbe, 1999 (ndia);
 Peucetia cayapa Santos & Brescovit, 2003 (Ecuador, Per);
 Peucetia choprai Tikader, 1965 (ndia);
 Peucetia crucifera Lawrence, 1927 (Nambia);
 Peucetia elegans (Blackwall, 1864) (ndia);
 Peucetia flava Keyserling, 1877 (Veneuela fins a Argentina);
 Peucetia formosensis Kishida, 1930 (Taiwan);
 Peucetia gauntleta Saha & Raychaudhuri, 2004 (ndia);
 Peucetia gerhardi Van Niekerk & Dippenaar-Schoeman, 1994 (Oest, frica Central i Oriental);
 Peucetia graminea Pocock, 1900 (ndia);
 Peucetia harishankarensis Biswas, 1975 (ndia);
 Peucetia jabalpurensis Gajbe & Gajbe, 1999 (ndia);
 Peucetia ketani Gajbe, 1992 (ndia);
 Peucetia latikae Tikader, 1970 (ndia, Xina);
 Peucetia lesserti Van Niekerk & Dippenaar-Schoeman, 1994 (Niger, Kenya);
 Peucetia longipalpis F. O. P.-Cambridge, 1902 (EUA fins a Veneuela);
 Peucetia longipes Pocock, 1899 (frica Central i Occidental);
 Peucetia lucasi (Vinson, 1863) (Illes Comoro, Madagascar);
 Peucetia macroglossa Mello-Leito, 1929 (Colmbia, Brasil, Guyana);
 Peucetia maculifera Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Peucetia madagascariensis (Vinson, 1863) (Illes Comoro, Madagascar);
 Peucetia madalenae Van Niekerk & Dippenaar-Schoeman, 1994 (frica Meridional);
 Peucetia margaritata Hogg, 1914 (Illes Montebello);
 Peucetia myanmarensis Barrion & Litsinger, 1995 (Myanmar);
 Peucetia nicolae Van Niekerk & Dippenaar-Schoeman, 1994 (Sud-frica);
 Peucetia pawani Gajbe, 1999 (ndia);
 Peucetia procera Thorell, 1887 (Myanmar);
 Peucetia pulchra (Blackwall, 1865) (Central, frica Meridional);
 Peucetia punjabensis Gajbe, 1999 (ndia);
 Peucetia rajani Gajbe, 1999 (ndia);
 Peucetia ranganathani Biswas & Roy, 2005 (ndia);
 Peucetia rubrolineata Keyserling, 1877 (Panam fins a Argentina);
 Peucetia striata Karsch, 1878 (Iemen fins a Sud-frica, Illes Comoro, Santa Helena);
 Peucetia transvaalica Simon, 1896 (Central, frica Meridional);
 Peucetia virescens (O. P.-Cambridge, 1872) (Orient Prxim);
 Peucetia viridana (Stoliczka, 1869) (ndia fins a Myanmar);
 Peucetia viridans (Hentz, 1832) (North & Amrica Central, ndies Occidentals, Veneuela);
 Peucetia viridis (Blackwall, 1858) (Espanya, frica, Orient Prxim; ndies Occidentals (introd.));
 Peucetia viveki Gajbe, 1999 (ndia);
 Peucetia yogeshi Gajbe, 1999 (ndia);

Pseudohostus.
Pseudohostus Rainbow, 1915
 Pseudohostus squamosus Rainbow, 1915 (Sud d Austrlia);

Schaenicoscelis.
Schaenicoscelis Simon, 1898
 Schaenicoscelis concolor Simon, 1898 (Brasil);
 Schaenicoscelis elegans Simon, 1898 (Brasil);
 Schaenicoscelis exilis Mello-Leito, 1930 (Brasil);
 Schaenicoscelis guianensis Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Schaenicoscelis leucochlora Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Schaenicoscelis luteola Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Schaenicoscelis viridis Mello-Leito, 1927 (Brasil);

Tapinillus.
Tapinillus Simon, 1898
 Tapinillus caldensis (Garcia-Neto, 1989) (Brasil);
 Tapinillus longipes (Taczanowski, 1872) (Panam fins a Per, Brasil, Guaiana Francesa);
 Tapinillus purpuratus Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Tapinillus roseisterni Mello-Leito, 1930 (Brasil);

Tapponia.
Tapponia Simon, 1885
 Tapponia austera Thorell, 1894 (Singapur);
 Tapponia cornuta Thorell, 1895 (Myanmar);
 Tapponia fronto (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Tapponia heterosticta Pocock, 1897 (Sulawesi, Moluques);
 Tapponia hieroglyphica (Thorell, 1887) (Myanmar, Sumatra, Borneo);
 Tapponia incompta Thorell, 1895 (Myanmar);
 Tapponia insulana Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Tapponia latifrons (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Tapponia micans Simon, 1885 (Sumatra, Borneo);
 Tapponia obtEUA (Thorell, 1892) (Sumatra);
 Tapponia pupulus (Thorell, 1890) (Illes Nias);
 Tapponia severa Thorell, 1895 (Myanmar);
 Tapponia signifera (Doleschall, 1859) (Java);
 Tapponia superba (Thorell, 1887) (Myanmar);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166853" title="Lema de l'URSS" nonfiltered="3273" processed="3260" dbindex="68292">
El Lema de l'URSS s una cita extreta del libre Manifest Comunista, de Karl Marx i Friedrich Engels, que diu: Proletaris de tots els pasos, Uniu-vos!

El lema s a l'escut de la Uni Sovitica escrit en les diferents llenges de les repbliques de l'URSS, en l'ordre invers al que apareixia a la constituci de l'URSS. Tamb apareixia en els escuts de les altres Repbliques Socialistes Sovitiques, en el rus original i en l'idioma de la repblica. Tamb apareixia als escuts de les Repbliques Socialistes Sovitiques Autnomes, en l'idioma de la RSSA i RSS a la qual pertanyssin.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166854" title="Llista d'espcies de pisurids" nonfiltered="3274" processed="3261" dbindex="68293">

Aquesta s la llista d'espcies de pisurids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006 i hi ha citats 52 gneres i 328 espcies, i el gnere ms nombrs s Dolomedes amb 99 espcies. La seva distribuci s molt extensa i es poden trobar per tot el mn, excepte a la zona desrtica del Sahara i Arbia, a la punta meridional de Sud-amrica i a la franja ms septentrional del planeta.

 Gneres i espcies .
Afropisaura.
Afropisaura Blandin, 1976
 Afropisaura ducis (Strand, 1913) (Oest, frica Central i Oriental);
 Afropisaura rothiformis (Strand, 1908) (Oest, frica Central i Oriental);
 Afropisaura valida (Simon, 1886) (frica Central i Occidental);

Archipirata.
Archipirata Simon, 1898
 Archipirata tataricus Simon, 1898 (Turkmenistan, Xina);

Architis.
Architis Simon, 1898
 Architis capricorna Carico, 1981 (Brasil);
 Architis cymatilis Carico, 1981 (Trinidad);
 Architis helveola (Simon, 1898) (Brasil);
 Architis ikuruwa Carico, 1981 (Guyana);
 Architis nitidopilosa Simon, 1898 (Panam fins a Brasil);
 Architis paulistana Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Architis robusta Carico, 1981 (Panam);
 Architis sinops Carico, 1989 (Brasil);
 Architis suarez Carico, 1989 (Colmbia);
 Architis tenuipes (Simon, 1898) (Brasil);
 Architis tenuis Simon, 1898 (Per, Brasil);

Bradystichus.
Bradystichus Simon, 1884
 Bradystichus aoupinie Platnick & Forster, 1993 (Nova Calednia);
 Bradystichus calligaster Simon, 1884 (Nova Calednia);
 Bradystichus crispatus Simon, 1884 (Nova Calednia);
 Bradystichus panie Platnick & Forster, 1993 (Nova Calednia);
 Bradystichus tandji Platnick & Forster, 1993 (Nova Calednia);

Campostichommides.
Campostichommides Strand, 1911
 Campostichommides inquirendus Strand, 1911 (Illes Kei);

Caripetella.
Caripetella Strand, 1928
 Caripetella madagascariensis (Lenz, 1886) (Madagascar, Illes Comoro);

Charminus.
Charminus Thorell, 1899
 Charminus aethiopicus (Caporiacco, 1939) (Etipia, Kenya);
 Charminus ambiguus (Lessert, 1925) (Est, frica Meridional);
 Charminus ambiguus concolor (Caporiacco, 1947) (frica Oriental);
 Charminus atomarius (Lawrence, 1942) (Central, Est, frica Meridional);
 Charminus bifidus Blandin, 1978 (Rwanda);
 Charminus camerunensis Thorell, 1899 (frica Central i Occidental);
 Charminus marfieldi (Roewer, 1955) (frica Central i Occidental);
 Charminus minor (Lessert, 1928) (Costa d Ivori, Congo);
 Charminus natalensis (Lawrence, 1947) (Sud-frica);
 Charminus rotundus Blandin, 1978 (Congo);

Chiasmopes.
Chiasmopes Pavesi, 1883
 Chiasmopes hystrix (Berland, 1922) (Etipia);
 Chiasmopes lineatus (Pocock, 1898) (Central, Est, frica Meridional);
 Chiasmopes namaquensis (Roewer, 1955) (Nambia);
 Chiasmopes signatus (Pocock, 1902) (Sud-frica);

Cispinilus.
Cispinilus Roewer, 1955
 Cispinilus flavidus (Simon, 1909) (Central frica);

Cispius.
Cispius Simon, 1898
 Cispius affinis Lessert, 1916 (frica Oriental);
 Cispius bidentatus Lessert, 1936 (frica Central i Oriental);
 Cispius kimbius Blandin, 1978 (Sud-frica);
 Cispius maruanus (Roewer, 1955) (frica Central i Occidental);
 Cispius problematicus Blandin, 1978 (Congo);
 Cispius simoni Lessert, 1915 (frica Oriental);
 Cispius strandi Caporiacco, 1947 (frica Oriental);
 Cispius tanganus Roewer, 1955 (frica Oriental);
 Cispius thorelli Blandin, 1978 (Congo);
 Cispius variegatus Simon, 1898 (Congo);

Cladycnis.
Cladycnis Simon, 1898
 Cladycnis insignis (Lucas, 1838) (Illes Canries);

Conakrya.
Conakrya Schmidt, 1956
 Conakrya wolffi Schmidt, 1956 (Guinea);

Dendrolycosa.
Dendrolycosa Doleschall, 1859
 Dendrolycosa cruciata (Roewer, 1955) (frica Oriental);
 Dendrolycosa fusca Doleschall, 1859 (Java, Amboina);
 Dendrolycosa gracilis Thorell, 1891 (Illes Nicobar);
 Dendrolycosa icadia (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Dendrolycosa kochi Simon, 1898 (Austrlia Oriental);
 Dendrolycosa lepida (Thorell, 1890) (Sumatra);
 Dendrolycosa robusta (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Dendrolycosa stauntoni Pocock, 1900 (ndia);

Dianpisaura.
Dianpisaura Zhang, Zhu & Song, 2004
 Dianpisaura lizhii (Zhang, 2000) (Xina);
 Dianpisaura songi (Zhang, 2000) (Xina);

Dolomedes.
Dolomedes Latreille, 1804
 Dolomedes actaeon Pocock, 1903 (Camerun);
 Dolomedes albicomus L. Koch, 1867 (Queensland);
 Dolomedes albicoxus Bertkau, 1880 (Brasil);
 Dolomedes albineus Hentz, 1845 (EUA);
 Dolomedes angolensis (Roewer, 1955) (Angola);
 Dolomedes angustus (Thorell, 1899) (Camerun);
 Dolomedes annulatus Simon, 1877 (Filipines);
 Dolomedes aquaticus Goyen, 1888 (Nova Zelanda);
 Dolomedes batesi Pocock, 1903 (Camerun);
 Dolomedes bistylus Roewer, 1955 (Congo);
 Dolomedes boiei (Doleschall, 1859) (Sri Lanka, Java);
 Dolomedes bukhkaloi Marusik, 1988 (Rssia);
 Dolomedes chinesus Chamberlin, 1924 (Xina);
 Dolomedes chroesus Strand, 1911 (Moluques, Nova Guinea);
 Dolomedes clercki Simon, 1937 (Frana, Sussa, Alemanya);
 Dolomedes costatus Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);
 Dolomedes crosbyi Lessert, 1928 (Congo);
 Dolomedes eberhardarum Strand, 1913 (Victria);
 Dolomedes elegans Taczanowski, 1874 (Guaiana Francesa);
 Dolomedes facetus L. Koch, 1876 (Austrlia, Nova Guinea, Nova Zelanda, Samoa);
 Dolomedes fageli Roewer, 1955 (Congo);
 Dolomedes femoralis Hasselt, 1882 (Sumatra);
 Dolomedes fernandensis Simon, 1910 (Bioko);
 Dolomedes fimbriatoides Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Dolomedes fimbriatus (Clerck, 1757) (Palertic);
 Dolomedes flaminius L. Koch, 1867 (Queensland);
 Dolomedes furcatus Roewer, 1955 (Mozambique);
 Dolomedes fuscipes Roewer, 1955 (Camerun);
 Dolomedes fuscus Franganillo, 1931 (Cuba);
 Dolomedes gertschi Carico, 1973 (EUA);
 Dolomedes gracilipes Lessert, 1928 (Congo);
 Dolomedes guamuhaya Alayn, 2004 (Cuba);
 Dolomedes habilis Hogg, 1905 (Sud d Austrlia);
 Dolomedes hinoi Kayashima, 1952 (Jap);
 Dolomedes holti Carico, 1973 (Mxic);
 Dolomedes horishanus Kishida, 1936 (Taiwan, Jap);
 Dolomedes huttoni Hogg, 1908 (Nova Zelanda);
 Dolomedes hyppomene Audouin, 1826 (Egipte);
 Dolomedes instabilis L. Koch, 1876 (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);
 Dolomedes intermedius Giebel, 1863 (Colmbia);
 Dolomedes japonicus Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Dolomedes karschi Strand, 1913 (Sri Lanka);
 Dolomedes lafoensis Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Dolomedes lateralis White, 1849 (Nova Zelanda);
 Dolomedes laticeps Pocock, 1898 (Illes Solomon);
 Dolomedes lesserti Roewer, 1955 (Mozambique);
 Dolomedes lomensis Strand, 1906 (frica Occidental);
 Dolomedes machadoi Roewer, 1955 (frica Occidental);
 Dolomedes macrops Simon, 1906 (Sudan);
 Dolomedes mendigoetmopasi Barrion, 1995 (Filipines);
 Dolomedes minahassae Merian, 1911 (Sulawesi);
 Dolomedes minahassae vulcanicus Merian, 1911 (Sulawesi);
 Dolomedes minor L. Koch, 1876 (Nova Zelanda);
 Dolomedes mirificus Walckenaer, 1837 (Austrlia, Nova Zelanda);
 Dolomedes mizhoanus Kishida, 1936 (Xina, Taiwan);
 Dolomedes naja Berland, 1938 (Noves Hbrides);
 Dolomedes nigrimaculatus Song & Chen, 1991 (Xina);
 Dolomedes neocaledonicus Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Dolomedes noukhaiva Walckenaer, 1847 (Illes Marqueses);
 Dolomedes ohsuditia Kishida, 1936 (Jap);
 Dolomedes okefinokensis Bishop, 1924 (EUA);
 Dolomedes orion Tanikawa, 2003 (Jap);
 Dolomedes palmatus Zhang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Dolomedes palpiger Pocock, 1903 (Camerun);
 Dolomedes paroculus Simon, 1901 (Malisia);
 Dolomedes plantarius (Clerck, 1757) (Europa, Rssia);
 Dolomedes pullatus Nicolet, 1849 (Xile);
 Dolomedes raptor Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Dolomedes raptoroides Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);
 Dolomedes saccalavus Strand, 1907 (Madagascar);
 Dolomedes saganus Bsenberg & Strand, 1906 (Xina, Taiwan, Jap);
 Dolomedes sagittiger White, 1849 (Nova Zelanda);
 Dolomedes schauinslandi Simon, 1899 (Illes Chatham);
 Dolomedes scriptus Hentz, 1845 (EUA, Canad);
 Dolomedes senilis Simon, 1880 (Rssia, Xina);
 Dolomedes signatus Walckenaer, 1837 (Mariana);
 Dolomedes smithi Lessert, 1916 (frica Oriental);
 Dolomedes spathularis Hasselt, 1882 (Sumatra);
 Dolomedes stellatus Kishida, 1936 (Xina, Corea, Jap);
 Dolomedes stilatus Karsch, 1878 (Austrlia);
 Dolomedes straeleni Roewer, 1955 (Congo);
 Dolomedes striatus Giebel, 1869 (EUA, Canad);
 Dolomedes submarginalivittatus Strand, 1907 (Java);
 Dolomedes sulfureus L. Koch, 1877 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Dolomedes sumatranus Strand, 1906 (Sumatra);
 Dolomedes tadzhikistanicus Andreeva, 1976 (Tajikistan);
 Dolomedes tenebrosus Hentz, 1844 (EUA, Canad);
 Dolomedes titan Berland, 1924 (Nova Calednia, Noves Hbrides);
 Dolomedes toldo Alayn, 2004 (Cuba);
 Dolomedes transfuga Pocock, 1899 (Congo);
 Dolomedes tridentatus Hogg, 1911 (Nova Zelanda);
 Dolomedes trippi Hogg, 1908 (Nova Zelanda);
 Dolomedes triton (Walckenaer, 1837) (Amrica del Nord, Cuba);
 Dolomedes upembensis (Roewer, 1955) (Congo);
 Dolomedes vatovae Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Dolomedes vittatus Walckenaer, 1837 (EUA);
 Dolomedes wetarius Strand, 1911 (Indonsia);
 Dolomedes wollastoni Hogg, 1915 (Nova Guinea);
 Dolomedes yawatai Ono, 2002 (Illes Ryukyu);
 Dolomedes zatsun Tanikawa, 2003 (Jap);

Eucamptopus.
Eucamptopus Pocock, 1900
 Eucamptopus coronatus Pocock, 1900 (ndia);

Euprosthenops.
Euprosthenops Pocock, 1897
 Euprosthenops australis Simon, 1898 (frica);
 Euprosthenops bayaonianus (Brito Capello, 1867) (Oest, frica Central i Oriental);
 Euprosthenops benoiti Blandin, 1976 (Rwanda);
 Euprosthenops biguttatus Roewer, 1955 (Congo, Nambia);
 Euprosthenops ellioti (O. P.-Cambridge, 1877) (ndia);
 Euprosthenops pavesii Lessert, 1928 (frica Central i Oriental);
 Euprosthenops proximus Lessert, 1916 (Central, Est, frica Meridional);
 Euprosthenops proximus maximus Blandin, 1976 (Costa d Ivori);
 Euprosthenops schenkeli (Roewer, 1955) (frica Oriental);
 Euprosthenops wuehlischi Roewer, 1955 (Nambia);

Euprosthenopsis.
Euprosthenopsis Blandin, 1974
 Euprosthenopsis armata (Strand, 1913) (frica Central i Oriental);
 Euprosthenopsis lamorali Blandin, 1977 (Sud-frica);
 Euprosthenopsis lesserti (Roewer, 1955) (frica Oriental);
 Euprosthenopsis lesserti garambensis (Lessert, 1928) (Central frica);
 Euprosthenopsis pulchella (Pocock, 1902) (Sud-frica);
 Euprosthenopsis rothschildi Blandin, 1977 (Kenya);
 Euprosthenopsis vachoni Blandin, 1977 (Djibouti);
 Euprosthenopsis vuattouxi Blandin, 1977 (Costa d Ivori);

Eurychoera.
Eurychoera Thorell, 1897
 Eurychoera banna Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);
 Eurychoera quadrimaculata Thorell, 1897 (Singapur);

Hala.
Hala Jocqu?, 1994
 Hala impigra Jocqu?, 1994 (Madagascar);
 Hala paulyi Jocqu?, 1994 (Madagascar);

Hesydrimorpha.
Hesydrimorpha Strand, 1911
 Hesydrimorpha gracilipes Strand, 1911 (Nova Guinea);

Hygropoda.
Hygropoda Thorell, 1894
 Hygropoda fricana Simon, 1898 (Gabon, Sierra Leone);
 Hygropoda albolimbata (Thorell, 1878) (Amboina);
 Hygropoda argentata Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);
 Hygropoda balingkinitanus (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Hygropoda borbonica (Vinson, 1863) (Runion);
 Hygropoda bottrelli (Barrion & Litsinger, 1995) (Filipines);
 Hygropoda campanulata Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);
 Hygropoda dolomedes (Doleschall, 1859) (Amboina);
 Hygropoda exilis (Thorell, 1881) (Nova Guinea);
 Hygropoda higenaga (Kishida, 1936) (Xina, Taiwan, Jap);
 Hygropoda lineata (Thorell, 1881) (Indonsia fins a Queensland);
 Hygropoda longimana (Stoliczka, 1869) (Bangladesh, Malisia);
 Hygropoda longitarsis (Thorell, 1877) (Vietnam, Sulawesi);
 Hygropoda longitarsis fasciata (Thorell, 1877) (Sulawesi);
 Hygropoda macropus Pocock, 1897 (Moluques);
 Hygropoda madagascarica Strand, 1907 (Madagascar);
 Hygropoda menglun Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);
 Hygropoda procera Thorell, 1895 (Myanmar);
 Hygropoda prognatha Thorell, 1894 (Singapur);
 Hygropoda subannulipes Strand, 1911 (Illes Aru);
 Hygropoda taeniata Wang, 1993 (Xina);
 Hygropoda yunnan Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);

Hypsithylla.
Hypsithylla Simon, 1903
 Hypsithylla celebesiana Strand, 1913 (Sulawesi);
 Hypsithylla linearis Simon, 1903 (Madagascar);

Ilipula.
Ilipula Simon, 1903
 Ilipula anguicula Simon, 1903 (Vietnam);

Inola.
Inola Davies, 1982
 Inola amicabilis Davies, 1982 (Queensland);
 Inola cracentis Davies, 1982 (Queensland);
 Inola subtilis Davies, 1982 (Queensland);

Maypacius.
Maypacius Simon, 1898
 Maypacius bilineatus (Pavesi, 1895) (frica Central i Oriental, Madagascar);
 Maypacius christophei Blandin, 1975 (Congo);
 Maypacius curiosus Blandin, 1975 (Congo);
 Maypacius gilloni Blandin, 1978 (Senegal);
 Maypacius kaestneri Roewer, 1955 (frica Central i Occidental);
 Maypacius petrunkevitchi Lessert, 1933 (Angola, Rwanda);
 Maypacius roeweri Blandin, 1975 (Congo);
 Maypacius stuhlmanni (Bsenberg & Lenz, 1895) (Tanznia, Zanzbar);
 Maypacius vittiger Simon, 1898 (Madagascar);

Megadolomedes.
Megadolomedes Davies & Raven, 1980
 Megadolomedes Austrlianus (L. Koch, 1865) (Nova Galles del Sud, Victria, Tasmnia);

Nilus.
Nilus O. P.-Cambridge, 1876
 Nilus amazonicus Simon, 1898 (Brasil);
 Nilus kochi Roewer, 1951 (Queensland);
 Nilus lanceolatus Simon, 1898 (Vietnam);
 Nilus marginatus (Simon, 1888) (Illes Andaman);
 Nilus ornatus Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Nilus spadicarius (Simon, 1897) (ndia);
 Nilus undatus (Thorell, 1877) (Sulawesi);

Nukuhiva.
Nukuhiva Berland, 1935
 Nukuhiva adamsoni (Berland, 1933) (Illes Marqueses);

Papakula.
Papakula Strand, 1911
 Papakula niveopunctata Strand, 1911 (Nova Guinea);

Paracladycnis.
Paracladycnis Blandin, 1979
 Paracladycnis vis Blandin, 1979 (Madagascar);

Perenethis.
Perenethis L. Koch, 1878
 Perenethis dentifasciata (O. P.-Cambridge, 1885) (Pakistan or ndia);
 Perenethis fascigera (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);
 Perenethis kawangisa Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Perenethis simoni (Lessert, 1916) (frica, Illes Comoro);
 Perenethis sindica (Simon, 1897) (ndia, Sri Lanka, Nepal, Xina, Filipines);
 Perenethis symmetrica (Lawrence, 1927) (frica);
 Perenethis venusta L. Koch, 1878 (Tailndia, Taiwan fins a Queensland);

Phalaeops.
Phalaeops Roewer, 1955
 Phalaeops mossambicus Roewer, 1955 (Mozambique);
 Phalaeops somalicus Roewer, 1955 (Somlia);

Pisaura.
Pisaura Simon, 1885
 Pisaura acoreensis Wunderlich, 1992 (Aores);
 Pisaura anahitiformis Kishida, 1910 (Jap);
 Pisaura ancora Paik, 1969 (Rssia, Xina, Corea);
 Pisaura bicornis Zhang & Song, 1992 (Xina, Jap);
 Pisaura bobbiliensis Reddy & Patel, 1993 (ndia);
 Pisaura consocia (O. P.-Cambridge, 1872) (Israel, Lebanon, Sria);
 Pisaura decorata Patel & Reddy, 1990 (ndia);
 Pisaura gitae Tikader, 1970 (ndia, Illes Andaman);
 Pisaura lama Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Pisaura mirabilis (Clerck, 1757) (Palertic);
 Pisaura novicia (L. Koch, 1878) (Mediterrani fins a Gergia);
 Pisaura orientalis Kulczyn'ski, 1913 (Mediterrani);
 Pisaura parangbusta Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pisaura podilensis Patel & Reddy, 1990 (ndia);
 Pisaura putiana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Pisaura quadrilineata (Lucas, 1838) (Illes Canries, Madeira);
 Pisaura sublama Zhang, 2000 (Xina);
 Pisaura swamii Patel, 1987 (ndia);

Pisaurina.
Pisaurina Simon, 1898
 Pisaurina brasiliensis Mello-Leito, 1940 (Brasil);
 Pisaurina brevipes (Emerton, 1911) (EUA, Canad);
 Pisaurina dubia (Hentz, 1847) (EUA);
 Pisaurina mira (Walckenaer, 1837) (EUA, Canad);
 Pisaurina undulata (Keyserling, 1887) (EUA, Cuba);

Polyboea.
Polyboea Thorell, 1895
 Polyboea vulpina Thorell, 1895 (Myanmar, Tailndia, Malisia, Singapur);
 Polyboea zonaformis (Wang, 1993) (Xina);

Qianlingula.
Qianlingula Zhang, Zhu & Song, 2004
 Qianlingula bilamellata Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);
 Qianlingula jiafu Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);
 Qianlingula turbinata Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);

Ransonia.
Ransonia Blandin, 1979
 Ransonia mahasoana Blandin, 1979 (Madagascar);

Rothus.
Rothus Simon, 1898
 Rothus auratus Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Rothus purpurissatus Simon, 1898 (frica, Israel);
 Rothus vittatus Simon, 1898 (Sud-frica);

Staberius.
Staberius Simon, 1898
 Staberius lemoulti Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Staberius spinipes (Taczanowski, 1874) (Panam fins a Paraguai);

Stoliczka.
Stoliczka O. P.-Cambridge, 1885
 Stoliczka affinis Caporiacco, 1935 (Karakorum);
 Stoliczka insignis O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);

Tallonia.
Tallonia Simon, 1889
 Tallonia picta Simon, 1889 (Madagascar);

Tapinothele.
Tapinothele Simon, 1898
 Tapinothele astuta Simon, 1898 (Zanzbar);

Tapinothelella.
Tapinothelella Strand, 1909
 Tapinothelella laboriosa Strand, 1909 (Sud-frica);

Tapinothelops.
Tapinothelops Roewer, 1955
 Tapinothelops concolor (Caporiacco, 1947) (frica Oriental);
 Tapinothelops vittipes (Caporiacco, 1941) (Etipia);

Tetragonophthalma.
Tetragonophthalma Karsch, 1878
 Tetragonophthalma taeniata (Mello-Leito, 1943) (Argentina);
 Tetragonophthalma vulpina (Simon, 1898) (frica Central i Occidental);

Thalassiopsis.
Thalassiopsis Roewer, 1955
 Thalassiopsis vachoni Roewer, 1955 (Madagascar);

Thalassius.
Thalassius Simon, 1885
 Thalassius albocinctus (Doleschall, 1859) (ndia fins a Filipines);
 Thalassius esimoni Sierwald, 1984 (Madagascar);
 Thalassius jayakari F. O. P.-Cambridge, 1898 (Muscat);
 Thalassius kolosvaryi Caporiacco, 1947 (Central, Est, frica Meridional);
 Thalassius leoninus Strand, 1916 (Madagascar);
 Thalassius majungensis Strand, 1907 (Madagascar);
 Thalassius margaritatus Pocock, 1898 (Central, Sud-frica);
 Thalassius massajae (Pavesi, 1883) (frica);
 Thalassius paralbocinctus Zhang, Zhu & Song, 2004 (Xina);
 Thalassius phipsoni F. O. P.-Cambridge, 1898 (ndia fins a Xina);
 Thalassius pictus Simon, 1898 (frica Central i Occidental);
 Thalassius pseudojuvenilis Sierwald, 1987 (Mozambique);
 Thalassius radiatolineatus Strand, 1906 (frica);
 Thalassius rossi Pocock, 1902 (Central, Sud-frica);
 Thalassius rubromaculatus Thorell, 1899 (frica Central i Occidental);
 Thalassius spinosissimus (Karsch, 1879) (frica);

Thaumasia .
Thaumasia  Perty, 1833
 Thaumasia  abrahami Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Thaumasia  annulipes F. O. P.-Cambridge, 1903 (Brasil);
 Thaumasia  annecta Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Thaumasia  argenteonotata (Simon, 1898) (Panam fins a Per);
 Thaumasia  argentinensis Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Thaumasia  argyrotypa Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam);
 Thaumasia  argyrura Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Thaumasia  benoisti Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Thaumasia  brunnea Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Thaumasia  decemguttata Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Thaumasia  heterogyna Chamberlin & Ivie, 1936 (Panam);
 Thaumasia  marginella (C. L. Koch, 1847) (Puerto Rico, Colmbia, Brasil);
 Thaumasia  niceforoi Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Thaumasia  scoparia (Simon, 1888) (Veneuela);
 Thaumasia  senilis Perty, 1833 (Brasil);
 Thaumasia  strandi Caporiacco, 1947 (Guyana);
 Thaumasia  velox Simon, 1898 (Guatemala fins a Brasil);

Tinus.
Tinus F. O. P.-Cambridge, 1901
 Tinus arindamai Biswas & Roy, 2005 (ndia);
 Tinus chandrakantii Reddy & Patel, 1993 (ndia);
 Tinus connexus (Bryant, 1940) (Cuba, Hispaniola);
 Tinus minutus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic fins a El Salvador);
 Tinus nigrinus F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic fins a Costa Rica);
 Tinus palictlus Carico, 1976 (Mxic);
 Tinus peregrinus (Bishop, 1924) (EUA, Mxic);
 Tinus prusius Carico, 1976 (Mxic);
 Tinus sikkimus Tikader, 1970 (ndia, Illes Andaman);
 Tinus tibialis F. O. P.-Cambridge, 1901 (Mxic);
 Tinus ursus Carico, 1976 (Costa Rica, Panam);

Tolma.
Tolma Jocqu?, 1994
 Tolma toreuta Jocqu?, 1994 (Madagascar);

Voraptipus.
Voraptipus Roewer, 1955
 Voraptipus agilis Roewer, 1955 (Mozambique);

Vuattouxia.
Vuattouxia Blandin, 1979
 Vuattouxia kouassikonani Blandin, 1979 (Costa d Ivori);

Walrencea.
Walrencea Blandin, 1979
 Walrencea globosa Blandin, 1979 (Sud-frica);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Licosodeu;
 Llista de gneres de pisurids;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166857" title="Day of Defeat: Source" nonfiltered="3275" processed="3262" dbindex="68294">


Day of Defeat: Source s la nova versi del Day of Defeat, el mod pel Half-Life sobre els combats a la batalla europea durant la Segona Guerra Mundial. Es mou amb l'aclamat Motor Source, de Valve, que li aporta molt realisme, millors grfics i sons, i per sobre de tot fsiques. Est basat en el joc en equip (team-play) en escenaris histrics de la Segona Guerra Mundial.

Llanament. 
DoD:S va ser llanat el 26 de setembre de 2005, per la plataforma de venda, distribuci i llanament Steam, de Valve. En poc temps va ser un xit i es va propagar pels servidors d'Internet. Tenia molts bugs que van ser arreglats en les segents setmanes; per exemple un bug pel qual els jugadors es "pegaven" i no es podien moure fins que un d'ells es tombs. 

Contingut.

Versions
Alpha 6.8 -  06. Novembre del 2000;
Beta 1.0 - 12. Gener del 2001;
Beta 1.1 - 14. Febrer del 2001;
Beta 1.2 - 05. Abril del 2001 (?);
Beta 1.3 - 01. Juliol del 2001;
Beta 2.0 - 06. Febrer del 2002;
Beta 2.1 - 10. Maig del 2002;
Beta 2.2 - (?);
Beta 2.3 - (?);
Beta 3.0 - 11. Juliol del 2002;
Beta 3.1 - 08. Agost del 2002;
Versi 1.0 - 01. Maig del 2003;
Versi 1.1 - 14. Novembre 2003, en Steam ;
Versi 1.2 - 19. Maig del 2004 ;
Versi 1.3 - 04. Juliol del 2004;
Versi 1.3b - 29. Novembre del 2004;
DoD:Source - 26. Setembre del 2005;

Quan va ser llanat, el paquet incloa quatre mapes: dod_anzio, dod_avalanche, dod_donner i dod_flash. Amb el pas dels mesos, han anat sortint nous mapes per part de Valve, amb noves modalitats de joc; un d'ells, dod_#argentan, va ser afegit a l'actualitzaci del 30 novembre de 2005, i rpidament es va fer popular entre els jugadors. El 26 de gener de 2006 es va afegir un "remake" del mapa dod_kalt, adaptaci del DoD, augmentant aix el numero de mapes a 6. L'esment merescut tenen els vdeos que ha tret Valve per promocionar els seus ltims mapes, en els quals, amb seqncies del joc, han realitzat 3 vdeos que gens han d'envejar a una pellcula i que es poden trobar en cercadors de vdeo amb els ttols de "Prelude to Victory", "Jagd" o "Satisfer". s d'agrair tamb que hagi persones que es dediquin a realitzar mapes custom per al Day of Defeat. Algunes sn adaptacions de mapes del DoD antic. Uns altres, invencions totalment noves i de gran jugabilitat. Tots amb la mateixa finalitat, aconseguir que el jugador es passi hores divertint-se.

Tecnologies utilitzades. 
Day of Defeat: Source va ser el primer videojoc a implementar l'efecte de High Dynamic Range (HDR) (desprs utilitzat pel Counter-Strike: Source, Half-Life 2: Lost Coast, i Half-Life 2: Episode One). Valve va incloure tamb altres efectes desprs del seu llanament amb l'objectiu de fer lluir el joc ms com una pellcula de la Segona Guerra Mundial. Aquests sons: motion blur, depth of field (profunditat de camp), gra de pellcula i correcci de color. 

 Jugabilitat . 
En unir-se al servidor, el jugador tria un equip per jugar-hi encara siguin els aliats de la Segona Guerra Mundial o la Wehrmacht (Forces Aliades Germanes). Desprs d'aix, ha de triar una classe; les disponibles sn: Fussiler, Assalt, Refor, Franctirador, Metrallador o Coet. Alguns servidors poden limitar el numero de jugadors de cada classe, usualment per a prevenir l'abs de franctiradors o metralladors; tamb alguns servidors tenen l'opci d'elecci aleatria de classes. Una vegada que es t la classe, el jugador comena en un punt predeterminat del mapa, i ha de barallar pel control dels objectius. Si mor, per a tornar a batalla ha d'esperar a la prxima onada de reforos, que pren entre 5 i 15 segons depenent del mapa i la quantitat de jugadors que hi ha. Qualsevol company d'equip que mor amb ell sofreix la mateixa destinaci i ha d'esperar tamb. El jugador tamb t la possibilitat de canviar de classe i inclusivament d'equip mentre espera els reforos. s possible fer-ho mentre s'est viu, per fer-ho augmenta el compte de morts del jugador. 

Comparat amb altres FPS, Day of Defeat: Source permet al jugador noms una petita quantitat de vida; el que fa que en ser arribat per un sol tir resulti en la mort. En ser disparat en el cap amb qualsevol arma causa la mort. s per aix que els jugadors han de cobrir-se entre si i utilitzar el treball en equip per a arribar a la victria. 

Totes les armes del joc tenen lmits fets dintre de la realitat. Per exemple les metralladores pesades han de ser plantades abans d'utilitzar-les o es perd totalment el control de l'arma, el coet ha de recolzat en el muscle abans de disparar (el jugador es mou ms lent i s ms vulnerable en aquest perode), el franctirador perd precisi sin utilitza la mira telescpica, i a les granades cal treure-li la clau de seguretat abans de llanar-les. "Cuinar" una granada per ms de 5 segons causar que exploti a la m del jugador, matant-se ell mateix i qualsevol que estigui al seu al voltant, incloent els seus aliats si el servidor t activat el "foc amic". 

Modes de joc. 

Fins al moment hi ha dos modes de joc al Day of Defeat: Source. Aquests sn "control de territori" i "detonaci". 

Control de territori 

L'objectiu en un mapa d'aquesta modalitat s mantenir cada punt estratgic, marcat per banderes a cada lloc. Aquests punts sn capturats per una certa quantitat de jugadors (normalment un o dos) que s'hi situen per una certa quantitat de temps evitant que algun jugador enemic estigui en aquesta rea. Si l'enemic ho fa, el procs de captura s'atura fins que aquest surti. Una vegada que la captura es completa, la bandera canviar al color de l'equip que l'obtingui. La zona es mant, per l'equip enemic pot obtenir-la fent exactament el mateix. Mentre es mant la bandera, amb el temps, l'equip que mant la bandera suma punts. Capturar tots els punts, o capturar altres objectius designats que no especficament han de ser banderes, constitueix la captura total del mapa, o "full", el que conseqentment reinicia la ronda i atorga una important suma de punts per a l'equip guanyador. 

Detonaci 

L'objectiu en un mapa de detonaci de Day of Defeat: Source s detonar dos explosius a cada objectiu enemic (normalment tancs i altres vehicles). En alguns mapes s'ha de fer alhora que es defensa els propis objectius, mentre que en uns altres s'ha de defensar o atacar per no els dos alhora. En aquesta ltim mode es conta amb un temps lmit per a produir les detonacions, passat el qual l'equip defensor obt la victria.

Classes i armes.





Canvis i millores pel que fa a Day of Defeat v1.3. 

Day of Defeat: Source t canvis menors respecte a la jugabilitat de Day of Defeat. La majoria dels canvis sn visuals o aquells realitzats per a promoure el joc en equip.

Equipament especialitzat. 
Aquesta nova versi de Day Of Defeat ha canviat respecte a l'equipament de cada classe buscant equiparar avantatges i desavantatges a cadascuna d'elles. El ms clar exemple s el de la classe de fussiler. Al  Day of Defeat original, els fussilers estaven equipats amb pistola i tenien tamb la possibilitat de colpejar amb la culata. El que els donava una bona quantitat de variants en enfrontar-se a l'enemic podent-lo fer a distncia o combat cos a cos. Al Day of Defeat: Source, el fussiler no carrega arma secundria, i en lloc del cop de culata ara t la possibilitat d'usar la mira de l'arma. Tamb, en lloc de granades de fragmentaci normals, aquesta classe est equipada amb dues granades de rifle. Aquestes granades es carreguen a la punta del rifle el que permet llanar-les amb molta major velocitat, distncia i precisi que les granades de m; i el seu desavantatge s que en carregar la granada pren una considerable part de temps el que en alguns casos pot causar la mort. s per aix que el jugador que trii aquesta classe ha de prioritzar el combat a distncia i evitar el contacte proper amb l'enemic. Canvis similars es van produir en altres classes; aix redueix en gran mida la possibilitat que una classe sigui la dominant (i per tant la mes usada) en el joc. 

Fsiques en temps real. 
Des de la creaci del motor Source, Valve l'ha implementat en els seus videojocs mes recents, el primer d'ells va ser Counter Strike: Source. Com tots ells, compten amb el suport d'una nova i molt millor versi del motor de fsiques Havok. 

Dintre del joc, el motor atorga al jugador la possibilitat de modificar l'entorn que l'envolta per a obtenir una posici mes favorable, com es faria en una guerra real. Moure mobles per a tapar una porta, o girar una taula per a usar-la com suport per a la metralladora pesada sn solament un exemple de com el jugador pot obtenir avantatge d'aquest motor. Inclusivament el casc vola i surt acomiadat davant una explosi propera, o serveix de protecci d'un tir en el cap, per a desprs caure al pis i que rodi el ms realista possible. Aix tamb el cos dels soldats t moviments sumament reals. 

Simulaci d'udio dinmica. 

Day of Defeat: Source introdueix un sistema d'udio que va ser utilitzat solament per NPC's a Half-Life 2. Day of Defeat: Source s el primer que va jugar Source multijugador en utilitzar aquest sistema d'udio. Cada so vria depenent de la distncia o objectes o parets que el puguin disminuir, els quals sn processats i desprs enviats al jugador. 

Videojoc Online. 

Day of Defeat: Source s un videojoc multijugador online, per tant el seu contingut varia lleugerament a cada servidor, incloent mapes personalitzats i canvis administratius, el "Mani admin plugin" s un dels mes populars. Com en molts altres videojocs en lnia, Day of Defeat: Source atrau als jugadors a la formaci del seu clan. Existeixen lligues en les quals clans experts competeixen entre si, aquests clans solen posseir el seu servidor propi, que utilitzen de manera privada. Molts altres servidors sn pblics, per tant accessible per a tots aquell que posseeixin el joc. 

Lligues 

Al Day of Defeat: Source, existeixen lligues especials en les quals es competeix. Una de les ms conegudes s la CAL, o Cyberathlete Amateur League (Lliga de Ciberatletes Novells). CAL s la divisi de novells de CPL, o Cyberathlete Professional League (Lliga de Ciberatletes Professionals). Day of Defeat: Source s encara un joc jove en matria de lligues, especialment comparat amb altres jocs de la popularitat de Counter-Strike i Quake III. No obstant aix, la bona venda del joc sumada al trasps de jugadors des del DoD original a aquesta nova versi estan fent que la comunitat "dodera" creixi aviat. Igualment important s ressaltar la feina dels diferents servidors pblics. Existeixen una gran quantitat de servidors de moltes nacionalitats diferents.

 Enllaos externs .
Llocs oficials (en angls):
web oficial del videojoc;
estadstiques oficials;
pgina web de Valve Software;
lloc web oficial d'Steam;
Cyberathlete Amateur Division;
Cyberathlete Professional Division;
Llocs no oficials (en angls):
Day of Defeat fitxers - Pgina amb mapes autoconfigurats i ms ;
FPS Banana - Molts fitxers per modificar l'aparincia del DoD:S com tamb mapes custom.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166859" title="Gipi" nonfiltered="3276" processed="3263" dbindex="68295">
Gian Alfonso Pacinotti s un historietista itali nascut el 1963 a Pisa, conegut amb el sobrenom de Gipi. Desprs d'haver comenat a desenvolupar la seua carrera en la publicitat, Gipi es va llanar realment al dibuix i les seues primeres tires es publiquen a la premsa (Cuore, Il Clandestino, Boxer etc.) a partir del 1994. Hui dia s illustrador del diari itali La Repubblica. El seu sentit de la narraci i del dinamisme del seu dibuix sn aclamats unnimement i els seus lbums, sovint premiats, han tingut xit fora de les fronteres italianes en pasos com  Frana, Alemanya , els Estat Units o Espanya.
La seua primera publicaci, editada per Coconino Press, a Itlia, fou Esterno Notte, projecte d'histries curtes pel qual no esperava tenir xit. L'lbum, per, va obtenir diversos premis, entre ells el premi Micheluzzi en el festival Comicon de Npols el 2004 pel seu dibuix.
A ms a ms,  tamb s'ha interessat pel cinema i ha realitzat alguns curtmetratges i dos llargmetratges.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166861" title="Vostok 1" nonfiltered="3277" processed="3264" dbindex="68296">

El Vostok 1 va ser la primera missi del programa espacial Vostok, el qual era el primer projecte espacil tripulat sovitic. Iuri Gagarin va ser el cosmonauta enviat i, per tant, va ser el primer home a l'espai. El llanament es va efectuar al Cosmdrom de Baikonur el 12  d'abril de 1961.

La missi va ser precedida per dos vols no tripulats, el Korsbl-Sputnik-4 i el Korabl-Sputnik-5, per aquests vols es consideren part del programa Sputnik.

El vol de Gagarin va consistir en fer una rbita a 315 km. d'altura al voltant de la Terra. La nau disposava de suport vital, radio i televisor per comprovar l'estat de la missi en tot moment.

va ser en aquesta missi on Gagarin va dir la famosa frase: "la terra s blava".

 Tripulaci .
 Iuri Gagarin;

 Dades orbitals .
Desconegudes

 Transcorrer de la missi .
El vol va ser automtic, per Gagarin duia un sobre tancat on tenia la clau per efectuar un vol manual si feia falta.

El modul de equipaments tecnics es va cremar a la reentrada, ja que no es va separar del mdul principal per algn problema tcnic.

Desprs de la reentrada, Gagarin va descendir amb un paracaigudes propi, fet que va ser ocultat per l'URSS, per por a que el vol no fos reconegut per le entitas internacional, ja que el pilt no va acompanyar la nau fins a terra.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166862" title="Llista d'espcies d'agelnids" nonfiltered="3278" processed="3265" dbindex="68297">

Aquesta s la llista d'espcies d'agelnids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 12 de gener de 2007 i hi ha descrites 39 gneres i 503 espcies; els gneres amb ms espcies sn Tegenaria amb 102 i Agelena amb 72 espcies. La seva distribuci s molt extensa i es poden trobar per tot el mn, excepte la part ms meridional d'Amrica i la zona ms septentrional del planeta.

 Gneres i espcies .
Agelena.
Agelena Walckenaer, 1805
 Agelena agelenoides (Walckenaer, 1842) (Mediterrani Occidental);
 Agelena annulipedella Strand, 1913 (Central frica);
 Agelena atlantea Fage, 1938 (Marroc);
 Agelena australis Simon, 1896 (Sud-frica);
 Agelena babai Tanikawa, 2005 (Jap);
 Agelena barunae Tikader, 1970 (ndia);
 Agelena bifida Wang, 1997 (Xina);
 Agelena borbonica Vinson, 1863 (R union);
 Agelena canariensis Lucas, 1838 (Illes Canries, Marroc, Algria);
 Agelena chayu Zhang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Agelena choi Paik, 1965 (Corea);
 Agelena consociata Denis, 1965 (Gabon);
 Agelena cuspidata Zhang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Agelena cymbiforma Wang, 1991 (Xina);
 Agelena donggukensis Kim, 1996 (Corea, Jap);
 Agelena doris Hogg, 1922 (Vietnam);
 Agelena dubiosa Strand, 1908 (Etipia, Rwanda);
 Agelena fagei Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Agelena funerea Simon, 1909 (frica Oriental);
 Agelena gaerdesi Roewer, 1955 (Nambia);
 Agelena gautami Tikader, 1962 (ndia);
 Agelena gomerensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Agelena gonzalezi Schmidt, 1980 (Illes Canries);
 Agelena hirsutissima Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Agelena howelli Benoit, 1978 (Tanznia);
 Agelena incertissima Caporiacco, 1939 (Etipia);
 Agelena inda Simon, 1897 (ndia);
 Agelena injuria Fox, 1936 (Xina);
 Agelena jaundea Roewer, 1955 (Camerun);
 Agelena jirisanensis Paik, 1965 (Corea);
 Agelena jumbo Strand, 1913 (Central frica);
 Agelena jumbo kiwuensis Strand, 1913 (frica Oriental);
 Agelena keniana Roewer, 1955 (Kenya);
 Agelena kiboschensis Lessert, 1915 (frica Central i Oriental);
 Agelena Coreana Paik, 1965 (Corea);
 Agelena labyrinthica (Clerck, 1757) (Palertic);
 Agelena lawrencei Roewer, 1955 (Zimbabwe);
 Agelena limbata Thorell, 1897 (Xina, Corea, Myanmar, Jap);
 Agelena lingua Strand, 1913 (Central frica);
 Agelena littoricola Strand, 1913 (Central frica);
 Agelena longimamillata Roewer, 1955 (Mozambique);
 Agelena longipes Carpenter, 1900 (Anglaterra (introduda));
 Agelena lukla Nishikawa, 1980 (Nepal);
 Agelena maracandensis (Charitonov, 1946) (sia Central);
 Agelena mengeella Strand, 1942 (Alemanya);
 Agelena mengei Lebert, 1877 (Sussa);
 Agelena micropunctulata Wang, 1992 (Xina);
 Agelena moschiensis Roewer, 1955 (Tanznia);
 Agelena mossambica Roewer, 1955 (Mozambique);
 Agelena nairobii Caporiacco, 1949 (frica Central i Oriental);
 Agelena nigra Caporiacco, 1940 (Etipia);
 Agelena nyassana Roewer, 1955 (Malawi);
 Agelena oaklandensis Barman, 1979 (ndia);
 Agelena orientalis C. L. Koch, 1837 (Itlia fins a sia Central, Iran);
 Agelena otiforma Wang, 1991 (Xina);
 Agelena poliosata Wang, 1991 (Xina);
 Agelena republicana Darchen, 1967 (Gabon);
 Agelena sangzhiensis Wang, 1991 (Xina);
 Agelena satmila Tikader, 1970 (ndia);
 Agelena scopulata Wang, 1991 (Xina);
 Agelena secsuensis Lendl, 1898 (Xina);
 Agelena sherpa Nishikawa, 1980 (Nepal);
 Agelena shillongensis Tikader, 1969 (ndia);
 Agelena silvatica Oliger, 1983 (Rssia, Xina, Jap);
 Agelena suboculata Simon, 1910 (Nambia);
 Agelena tadzhika Andreeva, 1976 (Rssia, sia Central);
 Agelena tenerifensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Agelena tenuella Roewer, 1955 (Camerun);
 Agelena tenuis Hogg, 1922 (Vietnam);
 Agelena teteana Roewer, 1955 (Mozambique);
 Agelena tungchis Lee, 1998 (Taiwan);
 Agelena zorica Strand, 1913 (frica Central i Oriental);
 Agelena zuluana Roewer, 1955 (Sud-frica);

Agelenella.
Agelenella Lehtinen, 1967
 Agelenella pusilla (Pocock, 1903) (Socotra);

Agelenopsis.
Agelenopsis Giebel, 1869
 Agelenopsis actuosa (Gertsch & Ivie, 1936) (EUA, Canad);
 Agelenopsis aleenae Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Agelenopsis aperta (Gertsch, 1934) (EUA, Mxic);
 Agelenopsis emertoni Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Agelenopsis kastoni Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Agelenopsis longistyla (Banks, 1901) (EUA);
 Agelenopsis naevia (Walckenaer, 1842) (EUA, Canad);
 Agelenopsis oklahoma (Gertsch, 1936) (EUA);
 Agelenopsis oregonensis Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Agelenopsis pennsylvanica (C. L. Koch, 1843) (EUA);
 Agelenopsis potteri (Blackwall, 1846) (Amrica del Nord, introduda a Rssia);
 Agelenopsis spatula Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Agelenopsis utahana (Chamberlin & Ivie, 1933) (EUA, Canad, Alaska);

Agelescape.
Agelescape Levy, 1996
 Agelescape affinis (Kulczyn'ski, 1911) (Turquia, Sria);
 Agelescape caucasica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Agelescape dunini Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Agelescape gideoni Levy, 1996 (Turquia fins a Israel);
 Agelescape levyi Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Agelescape livida (Simon, 1875) (Mediterrani);
 Agelescape talyshica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);

Ahua.
Ahua Forster & Wilton, 1973
 Ahua dentata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Ahua insula Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Ahua kaituna Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Ahua vulgaris Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Allagelena.
Allagelena Zhang, Zhu & Song, 2006
 Allagelena bistriata (Grube, 1861) (Xina);
 Allagelena difficilis (Fox, 1936) (Xina, Corea);
 Allagelena gracilens (C. L. Koch, 1841) (Europa Central, Mediterrani fins a sia Central);
 Allagelena monticola Chami-Kranon i cols., 2007 (Tailndia);
 Allagelena opulenta (L. Koch, 1878) (Xina, Corea, Taiwan, Jap);

Azerithonica.
Azerithonica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005
 Azerithonica hyrcanica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);

Barronopsis.
Barronopsis Chamberlin & Ivie, 1941
 Barronopsis arturoi Alayn, 1993 (Cuba);
 Barronopsis barrowsi (Gertsch, 1934) (EUA);
 Barronopsis campephila Alayn, 1993 (Cuba);
 Barronopsis cesari Alayn, 1993 (Cuba);
 Barronopsis floridensis (Roth, 1954) (EUA, Bahames);
 Barronopsis jeffersi (Muma, 1945) (EUA);
 Barronopsis texana (Gertsch, 1934) (EUA);

Benoitia.
Benoitia Lehtinen, 1967
 Benoitia agraulosa (Wang & Wang, 1991) (Xina);
 Benoitia bornemiszai (Caporiacco, 1947) (frica Oriental);
 Benoitia deserticola (Simon, 1910) (Nambia, Botswana);
 Benoitia lepida (O. P.-Cambridge, 1876) (frica del Nord, Xipre, Israel);
 Benoitia ocellata (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Benoitia raymondeae (Lessert, 1915) (frica Oriental);
 Benoitia Rodesiae (Pocock, 1901) (frica Meridional);
 Benoitia timida (Audouin, 1826) (Egipte, Israel);
 Benoitia upembana (Roewer, 1955) (Congo);

Calilena.
Calilena Chamberlin & Ivie, 1941
 Calilena absoluta (Gertsch, 1936) (EUA);
 Calilena adna Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena angelena Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena arizonica Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena californica (Banks, 1896) (EUA);
 Calilena gertschi Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena gosoga Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena magna Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena nita Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena peninsulana (Banks, 1898) (Mxic);
 Calilena restricta Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena restricta dixiana Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena saylori Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena siva Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena stylophora Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena stylophora laguna Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena stylophora oregona Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena stylophora pomona Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena umatilla Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena umatilla schizostyla Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Calilena yosemita Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);

Hadites.
Hadites Keyserling, 1862
 Hadites tegenarioides Keyserling, 1862 (Crocia);

Histopona.
Histopona Thorell, 1869
 Histopona bidens (Absolon & Kratochvl, 1933) (Crocia, Macednia);
 Histopona conveniens (Kulczyn'ski, 1914) (Bsnia-Hercegovina);
 Histopona dubia (Absolon & Kratochvl, 1933) (Crocia, Bsnia-Hercegovina);
 Histopona egonpretneri Deeleman-Reinhold, 1983 (Crocia);
 Histopona hauseri (Brignoli, 1972) (Grcia);
 Histopona isolata Deeleman-Reinhold, 1983 (Creta);
 Histopona italica Brignoli, 1977 (Sussa, Itlia);
 Histopona krivosijana (Kratochvl, 1935) (Montenegro);
 Histopona laeta (Kulczyn'ski, 1897) (Romania);
 Histopona luxurians (Kulczyn'ski, 1897) (ustria, Europa Oriental);
 Histopona myops (Simon, 1885) (Europa Oriental);
 Histopona palaeolithica (Brignoli, 1971) (Itlia);
 Histopona sinuata (Kulczyn'ski, 1897) (Romania);
 Histopona strinatii (Brignoli, 1976) (Grcia);
 Histopona thaleri Gasparo, 2005 (Grcia);
 Histopona torpida (C. L. Koch, 1837) (Europa, Rssia);
 Histopona tranteevi Deltshev, 1978 (Bulgria);
 Histopona vignai Brignoli, 1980 (Grcia);

Hololena.
Hololena Chamberlin & Gertsch, 1929
 Hololena adnexa (Chamberlin & Gertsch, 1929) (EUA);
 Hololena aduma Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena altura Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena atypica Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena barbarana Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena curta (McCook, 1894) (EUA, Canad, Alaska);
 Hololena dana Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena frianta Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena furcata (Chamberlin & Gertsch, 1929) (EUA);
 Hololena hola (Chamberlin, 1928) (EUA);
 Hololena hopi Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena lassena Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena madera Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena mimoides (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Hololena monterea Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena nedra Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena nevada (Chamberlin & Gertsch, 1929) (EUA);
 Hololena oola Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena oquirrhensis (Chamberlin & Gertsch, 1930) (EUA);
 Hololena pacifica (Banks, 1896) (EUA);
 Hololena parana Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena pearcei Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena rabana Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena santana Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena septata Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena sidella Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena sula Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena tentativa (Chamberlin & Gertsch, 1929) (EUA);
 Hololena tulareana Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Hololena turba Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);

Huangyuania.
Huangyuania Song & Li, 1990
 Huangyuania tibetana (Hu & Li, 1987) (Xina);

Huka.
Huka Forster & Wilton, 1973
 Huka alba Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huka lobata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huka minima Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huka minuta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huka pallida Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Kidugua.
Kidugua Lehtinen, 1967
 Kidugua spiralis Lehtinen, 1967 (Congo);

Lycosoides.
Lycosoides Lucas, 1846
 Lycosoides caparti (de Blauwe, 1980) (Marroc, Algria);
 Lycosoides coarctata (Dufour, 1831) (Mediterrani);
 Lycosoides crassivulva (Denis, 1954) (Marroc);
 Lycosoides flavomaculata Lucas, 1846 (Mediterrani);
 Lycosoides instabilis (Denis, 1954) (Marroc);
 Lycosoides lehtineni Marusik & Guseinov, 2003 (Azerbaijan);
 Lycosoides leprieuri (Simon, 1875) (Algria, Tunsia);
 Lycosoides parva (Denis, 1954) (Marroc);
 Lycosoides subfasciata (Simon, 1870) (Marroc, Algria);
 Lycosoides variegata (Simon, 1870) (Espanya, Marroc, Algria);

Mahura.
Mahura Forster & Wilton, 1973
 Mahura accola Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura bainhamensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura boara Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura crypta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura detrita Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura hinua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura musca Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura rubella Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura rufula Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura scuta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura sorenseni Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura southgatei Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura spinosa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura spinosoides Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura takahea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura tarsa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura turris Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mahura vella Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Maimuna.
Maimuna Lehtinen, 1967
 Maimuna bovierlapierrei (Kulczyn'ski, 1911) (Lebanon, Israel);
 Maimuna cariae Brignoli, 1978 (Turquia);
 Maimuna carmelica Levy, 1996 (Israel);
 Maimuna cretica (Kulczyn'ski, 1903) (Grcia, Creta);
 Maimuna inornata (O. P.-Cambridge, 1872) (Grcia, Sria, Israel);
 Maimuna meronis Levy, 1996 (Israel);
 Maimuna vestita (C. L. Koch, 1841) (Mediterrani Oriental);

Malthonica.
Malthonica Simon, 1898
 Malthonica fricana Simon & Fage, 1922 (frica Oriental);
 Malthonica aliquoi (Brignoli, 1971) (Siclia);
 Malthonica anhela (Brignoli, 1972) (Turquia);
 Malthonica annulata (Kulczyn'ski, 1913) (Montenegro);
 Malthonica argaeica (Nosek, 1905) (Bulgria, Turquia);
 Malthonica arganoi (Brignoli, 1971) (Itlia);
 Malthonica balearica Brignoli, 1978 (Illes Balears);
 Malthonica campestris (C. L. Koch, 1834) (Europa fins a Azerbaijan);
 Malthonica daedali Brignoli, 1980 (Creta);
 Malthonica dalmatica (Kulczyn'ski, 1906) (Frana fins a Israel);
 Malthonica eleonorae (Brignoli, 1974) (Sardenya);
 Malthonica epacris (Levy, 1996) (Israel);
 Malthonica ferruginea (Panzer, 1804) (Europa, Aores);
 Malthonica lehtineni Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Malthonica lenkoranica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Malthonica lusitanica Simon, 1898 (Portugal fins a Frana);
 Malthonica lyncea (Brignoli, 1978) (Turquia, Azerbaijan);
 Malthonica maronita (Simon, 1873) (Sria, Lebanon, Israel);
 Malthonica mediterranea (Levy, 1996) (Israel);
 Malthonica minoa (Brignoli, 1976) (Creta);
 Malthonica montana (Deltshev, 1993) (Bulgria);
 Malthonica nakhchivanica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Malthonica nemorosa (Simon, 1916) (Frana, Itlia, Bulgria, Turquia);
 Malthonica oceanica Barrientos & Cardoso, 2007 (Portugal);
 Malthonica pagana (C. L. Koch, 1840) (Europa fins a sia Central, EUA fins a Xile, Nova Zelanda);
 Malthonica pagana urbana (Simon, 1875) (Europa);
 Malthonica paraschiae Brignoli, 1984 (Grcia);
 Malthonica parvula (Thorell, 1875) (Itlia);
 Malthonica pasquinii (Brignoli, 1978) (Turquia);
 Malthonica picta (Simon, 1870) (Europa, Rssia, frica del Nord);
 Malthonica podoprygorai Kovblyuk, 2006 (Ucrana);
 Malthonica pseudolyncea Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Malthonica rilaensis (Deltshev, 1993) (Bulgria);
 Malthonica sardoa Brignoli, 1977 (Sardenya);
 Malthonica sbordonii (Brignoli, 1971) (Itlia);
 Malthonica sicana Brignoli, 1976 (Siclia);
 Malthonica silvestris (L. Koch, 1872) (Europa, Rssia);
 Malthonica soriculata (Simon, 1873) (Crsega, Sardenya);
 Malthonica spinipalpis Deltshev, 1990 (Grcia);
 Malthonica tyrrhenica (Dalmas, 1922) (Frana, Itlia);
 Malthonica vallei (Brignoli, 1972) (Lbia);
 Malthonica vomeroi (Brignoli, 1977) (Itlia);

Melpomene.
Melpomene O. P.-Cambridge, 1898
 Melpomene bicavata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Melpomene bipunctata (Roth, 1967) (Trinidad);
 Melpomene chiricana Chamberlin & Ivie, 1942 (Panam);
 Melpomene coahuilana (Gertsch & Davis, 1940) (Mxic);
 Melpomene elegans O. P.-Cambridge, 1898 (Mxic);
 Melpomene Panamna (Petrunkevitch, 1925) (Panam);
 Melpomene penetralis (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Costa Rica);
 Melpomene plesia Chamberlin & Ivie, 1942 (Panam);
 Melpomene quadrata (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Melpomene rita (Chamberlin & Ivie, 1941) (EUA);
 Melpomene singula (Gertsch & Ivie, 1936) (Mxic);
 Melpomene transversa (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);

Mistaria.
Mistaria Lehtinen, 1967
 Mistaria leucopyga (Pavesi, 1883) (frica Central i Oriental);
 Mistaria leucopyga niangarensis (Lessert, 1927) (frica Oriental);

Neoramia.
Neoramia Forster & Wilton, 1973
 Neoramia allanae Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia alta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia charybdis (Hogg, 1910) (Nova Zelanda);
 Neoramia childi Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia crucifera (Hogg, 1909) (Illes Auckland);
 Neoramia finschi (L. Koch, 1872) (Nova Zelanda);
 Neoramia fiordensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia hoggi (Forster, 1964) (Illes Campbell);
 Neoramia hokina Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia janus (Bryant, 1935) (Nova Zelanda);
 Neoramia koha Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia komata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia mamoea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia marama Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia margaretae Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia matua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia minuta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia nana Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia oroua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia otagoa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia raua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neoramia setosa (Bryant, 1935) (Nova Zelanda);

Neorepukia.
Neorepukia Forster & Wilton, 1973
 Neorepukia hama Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neorepukia pilama Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Neotegenaria.
Neotegenaria Roth, 1967
 Neotegenaria agelenoides Roth, 1967 (Guyana);

Novalena.
Novalena Chamberlin & Ivie, 1942
 Novalena annamae (Gertsch & Davis, 1940) (Mxic);
 Novalena approximata (Gertsch & Ivie, 1936) (Costa Rica);
 Novalena attenuata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic, Guatemala);
 Novalena bipartita (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Novalena calavera Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Novalena costata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Costa Rica);
 Novalena cuspidata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Novalena idahoana (Gertsch, 1934) (EUA);
 Novalena intermedia (Chamberlin & Gertsch, 1930) (EUA);
 Novalena laticava (Kraus, 1955) (El Salvador);
 Novalena lobata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Novalena lutzi (Gertsch, 1933) (EUA);
 Novalena marginata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Novalena nova (O. P.-Cambridge, 1896) (Guatemala);
 Novalena orizaba (Banks, 1898) (Mxic);
 Novalena pina Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Novalena tolucana (Gertsch & Davis, 1940) (Mxic);
 Novalena variabilis (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Novalena wawona Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);

Olorunia.
Olorunia Lehtinen, 1967
 Olorunia punctata Lehtinen, 1967 (Congo);

Oramia.
Oramia Forster, 1964
 Oramia chathamensis (Simon, 1899) (Illes Chatham);
 Oramia frequens (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);
 Oramia littoralis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Oramia mackerrowi (Marples, 1959) (Nova Zelanda);
 Oramia marplesi Forster, 1964 (Illes Auckland);
 Oramia occidentalis (Marples, 1959) (Nova Zelanda);
 Oramia rubrioides (Hogg, 1909) (Austrlia, Nova Zelanda);
 Oramia solanderensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Oramiella.
Oramiella Forster & Wilton, 1973
 Oramiella wisei Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Orepukia.
Orepukia Forster & Wilton, 1973
 Orepukia alta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia catlinensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia dugdalei Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia egmontensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia florae Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia geophila Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia grisea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia insula Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia nota Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia nummosa (Hogg, 1909) (Nova Zelanda);
 Orepukia orophila Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia pallida Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia poppelwelli Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia prina Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia rakiura Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia redacta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia riparia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia sabua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia similis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia simplex Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia sorenseni Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia tanea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia tonga Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Orepukia virtuta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Paramyro.
Paramyro Forster & Wilton, 1973
 Paramyro apicus Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramyro parapicus Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Porotaka.
Porotaka Forster & Wilton, 1973
 Porotaka detrita Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Porotaka florae Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Pseudotegenaria.
Pseudotegenaria Caporiacco, 1934
 Pseudotegenaria animata (Kratochvl & Miller, 1940) (Montenegro);
 Pseudotegenaria bayeri (Kratochvl, 1934) (Bsnia-Hercegovina, Montenegro);
 Pseudotegenaria bosnica (Kratochvl & Miller, 1940) (Crocia, Bsnia-Hercegovina);
 Pseudotegenaria decolorata (Kratochvl & Miller, 1940) (Crocia);
 Pseudotegenaria parva Caporiacco, 1934 (Lbia);

Rualena.
Rualena Chamberlin & Ivie, 1942
 Rualena alleni Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Rualena avila Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Rualena balboae (Schenkel, 1950) (EUA);
 Rualena cavata (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic);
 Rualena cockerelli Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Rualena cruzana Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Rualena goleta Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Rualena magnacava Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Rualena pasquinii Brignoli, 1974 (Mxic);
 Rualena rua (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Rualena simplex (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Guatemala);
 Rualena surana Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);

Tararua.
Tararua Forster & Wilton, 1973
 Tararua celeripes (Urquhart, 1891) (Nova Zelanda);
 Tararua clara Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Tararua diversa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Tararua foordi Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Tararua puna Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Tararua ratuma Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Tararua versuta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Tegenaria.
Tegenaria Latreille, 1804
 Tegenaria abchasica Charitonov, 1941 (Gergia);
 Tegenaria achaea Brignoli, 1977 (Grcia);
 Tegenaria aculeata Wang, 1992 (Xina);
 Tegenaria adomestica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Tegenaria advena (C. L. Koch, 1841) (Itlia, Balcans);
 Tegenaria fricana Lucas, 1846 (Algria);
 Tegenaria agnolettii Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria agrestis (Walckenaer, 1802) (Europa fins a sia Central, EUA, Canad);
 Tegenaria angustipalpis Levy, 1996 (Israel);
 Tegenaria antrorum Simon, 1916 (Frana);
 Tegenaria ariadnae Brignoli, 1984 (Creta);
 Tegenaria armigera Simon, 1873 (Crsega, Sardenya);
 Tegenaria atrica C. L. Koch, 1843 (Europa, introduda a Amrica del Nord);
 Tegenaria averni Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria baronii Brignoli, 1977 (Itlia);
 Tegenaria bithyniae Brignoli, 1978 (Bulgria, Turquia);
 Tegenaria blanda Gertsch, 1971 (Mxic);
 Tegenaria boitanii Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria bucculenta (L. Koch, 1868) (Portugal, Espanya);
 Tegenaria capolongoi Brignoli, 1977 (Itlia);
 Tegenaria carensis Barrientos, 1981 (Espanya);
 Tegenaria caverna Gertsch, 1971 (Mxic);
 Tegenaria cerrutii Roewer, 1960 (Siclia);
 Tegenaria chebana Thorell, 1897 (Myanmar);
 Tegenaria chiricahuae Roth, 1968 (EUA);
 Tegenaria comnena Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria comstocki Gajbe, 2004 (ndia);
 Tegenaria concolor Simon, 1873 (Sria);
 Tegenaria cottarellii Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria decora Gertsch, 1971 (Mxic);
 Tegenaria dentifera Kulczyn'ski, 1908 (Xipre);
 Tegenaria dia Dnitz & Strand, 1906 (Jap);
 Tegenaria domestica (Clerck, 1757) (Cosmopolita);
 Tegenaria domesticoides Schmidt & Piepho, 1994 (Illes Cap Verd);
 Tegenaria dorsata Uyemura, 1936 (Jap);
 Tegenaria drescoi Brignoli, 1971 (Sardenya);
 Tegenaria duellica Simon, 1875 (Holrtic);
 Tegenaria elysii Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria faniapollinis Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria feminea Simon, 1870 (Portugal, Espanya);
 Tegenaria femoralis Simon, 1873 (Crsega, Itlia);
 Tegenaria flexuosa F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Tegenaria florea Brignoli, 1974 (Mxic);
 Tegenaria forestieroi Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria fuesslini Pavesi, 1873 (Europa);
 Tegenaria gertschi Roth, 1968 (Mxic);
 Tegenaria halidi Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Tegenaria hamid Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria hasperi Chyzer, 1897 (Crocia, Serbia);
 Tegenaria hauseri Brignoli, 1979 (Grcia);
 Tegenaria hemanginiae Reddy & Patel, 1992 (ndia);
 Tegenaria henroti Dresco, 1956 (Sardenya);
 Tegenaria herculea Fage, 1931 (Espanya);
 Tegenaria hispanica Fage, 1931 (Espanya);
 Tegenaria inermis Simon, 1870 (Espanya, Frana);
 Tegenaria ismaillensis Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Tegenaria karaman Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria labyrinthi Brignoli, 1984 (Creta);
 Tegenaria lapicidinarum Spassky, 1934 (Rssia, Ucrana);
 Tegenaria levantina Barrientos, 1981 (Espanya);
 Tegenaria ligurica Simon, 1916 (Frana, Itlia);
 Tegenaria longimana Simon, 1898 (Turquia, Gergia);
 Tegenaria lunakensis Tikader, 1964 (Nepal);
 Tegenaria maderiana Thorell, 1875 (Madeira);
 Tegenaria mamikonian Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria marinae Brignoli, 1971 (Itlia);
 Tegenaria maroccana Denis, 1956 (Marroc);
 Tegenaria melbae Brignoli, 1972 (Turquia);
 Tegenaria mexicana Roth, 1968 (Mxic);
 Tegenaria michae Brignoli, 1978 (Lebanon);
 Tegenaria mirifica Thaler, 1987 (Sussa, ustria);
 Tegenaria montigena Simon, 1937 (Portugal, Espanya);
 Tegenaria nervosa Simon, 1870 (Frana);
 Tegenaria oribata Simon, 1916 (Frana);
 Tegenaria osellai Brignoli, 1971 (Itlia);
 Tegenaria parietina (Fourcroy, 1785) (Europa, frica del Nord fins a sia Central, Uruguai, Argentina);
 Tegenaria parmenidis Brignoli, 1971 (Itlia);
 Tegenaria percuriosa Brignoli, 1972 (Turquia);
 Tegenaria pieperi Brignoli, 1979 (Creta);
 Tegenaria pontica Charitonov, 1947 (Gergia);
 Tegenaria racovitzai Simon, 1907 (Europa Meridional);
 Tegenaria ramblae Barrientos, 1978 (Portugal, Espanya);
 Tegenaria regispyrrhi Brignoli, 1976 (Bulgria, Grcia, Balcans);
 Tegenaria rhodiensis Caporiacco, 1948 (Rodes, Turquia);
 Tegenaria rothi Gertsch, 1971 (Mxic);
 Tegenaria saeva Blackwall, 1844 (Europa Occidental, Canad);
 Tegenaria schmalfussi Brignoli, 1976 (Creta);
 Tegenaria scopifera Barrientos, Ribera & Pons, 2002 (Illes Balears);
 Tegenaria selva Roth, 1968 (Mxic);
 Tegenaria shillongensis Barman, 1979 (ndia);
 Tegenaria talyshica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);
 Tegenaria taprobanica Strand, 1907 (Sri Lanka);
 Tegenaria taurica Charitonov, 1947 (Ucrana, Gergia);
 Tegenaria tekke Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria tlaxcala Roth, 1968 (Mxic);
 Tegenaria tridentina L. Koch, 1872 (Europa);
 Tegenaria trinacriae Brignoli, 1971 (Siclia);
 Tegenaria velox Chyzer, 1897 (Romania);
 Tegenaria vignai Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria wittmeri Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Tegenaria xenophontis Brignoli, 1978 (Turquia);
 Tegenaria zagatalensis Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaijan);

Textrix.
Textrix Sundevall, 1833
 Textrix caudata L. Koch, 1872 (Mediterrani, introduda a Europa Central);
 Textrix chyzeri de Blauwe, 1980 (Europa Oriental);
 Textrix denticulata (Olivier, 1789) (Europa);
 Textrix nigromarginata Strand, 1906 (Etipia);
 Textrix pinicola Simon, 1875 (Portugal fins a Itlia);
 Textrix rubrofoliata Pesarini, 1990 (Siclia);

Tikaderia.
Tikaderia Lehtinen, 1967
 Tikaderia psechrina (Simon, 1906) (Himlaia);

Tortolena.
Tortolena Chamberlin & Ivie, 1941
 Tortolena dela Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Tortolena glaucopis (F. O. P.-Cambridge, 1902) (Mxic fins a Costa Rica);

Tuapoka.
Tuapoka Forster & Wilton, 1973
 Tuapoka cavata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Tuapoka ovalis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Agelnid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166864" title="Llus de Requesens i Ziga" nonfiltered="3279" processed="3266" dbindex="68298">


Llus de Requesens ( Molins de Rei,1528 - Brusselles,1576 ), militar i administrador reial.

Segon fill del comanador major de Sant Jaume a Castella, Juan de Ziga y Avellaneda, i d'Estefania de Requesens i Ros de Liori, el cognom de la qual antepos al del pare per un acord matriominal.

Va ser patge de Felip II quan aquest era prncep. En 1546 va morir el seu pare i l'emperador Carles I d'Espanya el nomen comanador major de Sant Jaume i resid una temporada a Flandes. Retorna a Barcelona en 1549.

Es va casar amb la filla del mestre racional Francesc Gralla i Despl i de Guiomar d'Hostalric. Va ser el pare de Mencia de Requesens i Zuiga, comtessa de Benavente i senyora de Martorell.
El 1563 va aconseguir el favor reial per convertir-se en el seu representat a Roma. Va destacar en la seva lluita contra els pirates berberiscos el 1568 i contra la sublevaci dels moriscos a Granada entre el 1569 i el 1570, sempre al costat de Joan d'ustria. Aquest fet propici la seva participaci en la Batalla de Lepant de 1571 contra l'armada turca com a lloctinent de Joan d'ustria. 

Posteriorment fou designat Governador de Mil entre el 1571 i 1573, on top amb l'arquebisbe Carles Borromeu. Desprs, finalment, el nomenaren Governador dels Pasos Baixos, entre els anys 1573 i 1576, on va exercir una poltica moderada, mir de dominar el mot de tropes espanyoles que hi havia a Anvers.

Fou derrotat a Leiden i a Middelburg, i va vencer a Mook (1574); hagu de pactar amb les tropes espanyoles amotinades a Anvers. 

Llus de Requesens mor el 5 de mar de 1576 a Brusselles, si be les seves restes foren traslladades a Barcelona en 1577.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166868" title="Ridge Racer 7" nonfiltered="3280" processed="3267" dbindex="68299">


Ridge Racer 7 s l'ltim videojoc de la saga de videojocs de curses, Ridge Racer, el videojoc es publica de manera exclusiva per PlayStation 3, i va ser un dels ttols de llanament de la consola al Jap, Amrica del Nord i Europa. El videojoc simula amb 40 cotxes, amb cadascun unes 200.000 variacions diferents. Molts d'aquests cotxes surten de Ridge Racer 6 i Ridge Racer de PSP, amb alguns nous dissenys. Hi ha tamb 22 curses, disponibles en els dos sentits. Va ser anunciat per Namco en el qual deia que podia ser installat directament a la PS3 en el seu disc dur per estalviar-se els temps de crrega. El contingut installable ser aproximat d'uns 5 GB d'espai. 

Ridge Racer 7 avarca una resoluci de 1080p a 60 frames per segon. Tamb funciona amb el so del 5.1 surround i el joc en lnia gratut.

Es va mostrar un triler en el Tokyo Game Show del 2006. 

El 22 de febrer de 2007 va ser llanat una demo gratuta per la PlayStation Network Store.

 Jugabilitat .

Com sempre, la jugabilitat est en l'alta velocitat en els circuits de curses amb els seus "drift", on el jugador ha de controlar als giravolts fent que el cotxe rellisqui sense una gran prdua de velocitat.  Les caracterstiques noves en aquesta iteraci inclouen parts dels cotxes i la personalitzaci de motors que poden causar impacte en el rendiment i maneig dels cotxes. Ridge Racer 7 tamb hi ha el "Slipstream" (o "Drafting"), anant a una mxima velocitat contra rivals i mirant de superant-los. Tamb t diverses variacions del sistema de la "Nitro". 
Aqu hi ha els modes de joc en el Ridge Racer 7:

Curses.
Ridge State Grand Prix - el bsic mode Grand Prix.
Manufacturer's Trials - un mode on el jugador pot modificar/canviar aspectes dels cotxes.
UFRA Single Event- un altre mode per fer opcions que esdevenen a la carrera.
Extreme Battle - carreres extra amb una alta dificultat.
Online Modes;
Global Time Attack - un mode de curses contra-rellotge on els jugadors lluiten per estar a una llista de tot el mn dels temps de volta.
UFRA Special Event;

Extres.
El 22 de mar de 2007, Namco va llanar extres descarregables i contingut pel Ridge Racer 7 a travs de PlayStation Network. Aquest contingut es pot incloure esdeveniments extra i opcions noves per configurar. Els jugadors tamb tenen l'opci de comprar msica extra de fons pel seu videojoc. Els add-ons van ser afegits al USA PlayStation Store l'u de juny de 2007. L'UFRA Special Events i les noves opcions sn totes gratutes, mentre que el Back Ground Music es ven individualment per $.99 o the completament per $14.99.

Crtica & Premis.
Famitsu Magazine (JP) 36/40;
IGN 8.2/10;
Gamespot 8.0/10;

 Premis .
Rebut el Premi IGN pel Millor Videojoc de curses de PlayStation 3 del 2006 ;

 Enllaos externs .
  Web oficial de Ridge Racer 7;
  Notcia i anlisi a VaDeJocs.cat;
  Recull d'imatges a VaDeJocs.cat;
  Anlisi de Ridge Racer 7 a Metacritic.com;
  "TGS: Triler de Ridge Racer 7" a Game Videos;
  "TGS: Jugabilitat de Ridge Racer 7" a Game Videos;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166869" title="Jaume II d'Esccia" nonfiltered="3281" processed="3268" dbindex="68300">

Jaume II d'Esccia (16 d'octubre de 1430 - 3 d'agost de 1460) fou rei d'Esccia, fill i successor de Jaume I d'Esccia i de Joan Beaufort, filla del comte de Somerset.

Tingu una minoria d edat molt agitada, amb els regents William Crichton i Alexander Livingstone, que es va veure marcada per l execuci el 1440 de William i David Douglas per Crichton, qui desprs fou declarat proscrit per Livingston i William Douglas, nomenats lloctinents del regne.  El 1444 es form una lliga entre William Douglas, comte de Crawford, i John, comte de Ross i senyor de les Illes, per el 1452 fou mort pel rei i el 1455 va exilar el seu fill James a Anglaterra i n expropi les possessions.  

Va traslladar definitivament la capital escocesa de Perth a Edimburg i el 1450 fundaria una nova universitat a Glasgow sota el patrocini del canceller James Kennedy, bisbe de Saint Andrew. Alhora, el parlament escocs fou complementat per institucions com el Consell General i la Convention of Estates, parlamentaris sense poders judicials.  El 1448 va vncer els anglesos a Sark. Alhora, va recolzar als nobles anglesos de la casa de Lancaster contra la casa rival de York en la Guerra de les Dues Roses, la qual cosa fou causa de la seva mort per una canonada en el setge de Roxburgh, feu dels Douglas, el 1460

Lectures.

'The Auchinleck Chronicle', printed in McGladdery, James II, Appendix 2, pp 160-73.
M. Brown, The Black Douglases (East Linton, 1998).
C. McGladdery, James II (Edinburgh, 1990).
R Tanner, The Late Medieval Scottish Parliament: Politics and the Three Estates, 1424-1488 (East Linton, 2001).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166871" title="Heterocont" nonfiltered="3282" processed="3269" dbindex="68301">

Els heteroconts (Heterokontophyta) sn una de les lnies principals de cromalveolats, amb prop de 10.500 espcies. Moltes sn algues, des de les gegants multicellulares (les laminarials) a les diatomees unicellulars, que sn components primaris del plncton. Altres membres notables sn els oomicots (generalment parsits), que superficialment semblen fongs i que inclouen el gnere Phytophthora, responsable de la plaga que va assolir els cultius de patata a Irlanda en el segle XIX produint una gran fam, i el gnere Pythium que ocasiona la putrefacci de les llavors.

 Cloroplasts .
Les algues heterocontes tenen cloroplasts envoltats per quatre membranes, les dues primeres envoltant directament el cloroplast i les altres dues al reticle endoplasmtic cloroplstid, de les que l'ltima membrana s contnua amb el reticle endoplasmtic i amb la membrana nuclear. Aquesta disposici de les membranes suggereix que els cloroplasts dels heteroconts es varen obtenir des d'un eucariont simbitic, probablement una alga vermella. Els cloroplasts contenen tpicament clorofilles "a" i "c" i generalment el pigment associat fucoxantina que els dna un color marr-groguenc o verd-terrs.

La majoria dels heteroconts basals no estan acolorits, suggerint que aquests es varen separar abans de l'aparici dels cloroplasts en el grup. Tanmateix, tamb es troba en els haptfits cloroplasts que contenen fucoxantina i hi ha certa evidncia de qu ambds grups comparteixen un origen com, i possiblement tamb els criptfits. En aquest cas, l'heterocontfit ancestral era una alga i tots els grups no acolorits varen patir la prdua dels cloroplastos.


Cllules mbils.
Molts heteroconts sn unicellulars flagellats i la majoria de la resta produxen cllules flagellades en algun punt del seu cicle vital, per exemple com a gmetes o zoospores. El terme heterocont s refereix a la forma caracterstica d'aquestes cllules, que tenen tpicament dos flagels desiguals. El flagel anterior est cobert amb pls laterals o mastigonemes, mentre que l'altre flagel s llis i generalment ms curt o redut de vegades al cos basal. Els flagels s'insereixen subapicalment o lateralment i es recolzen generalment en quatre arrels microtubulars amb un patr distintiu.

Les mastigonemes estan compostes de glicoprotenes i s'elaboren en el reticle endoplasmtic de la cllula abans de ser transportades a la superfcie. Quan el flagel anterior es mou, aquestes creen un corrent contrari que tira de la cllula a travs de l'aigua o el porten a l'aliment. Les mastigonemes tenen una estructura tripartida peculiar, que es pot prendre com la caracterstica que defineix al grup, de tal manera que inclou algunes espcies unicellulars que no produxen cllules amb la forma tpica heteroconta. Aquestes s'han perdut en algunes lnies, sent la de les diatomees la ms notable.

Enllaos externs.
Arbre de la vida del Projecte Vida Web: Stramenopiles;
 Universitat de Penn State: Stramenopila (tamb els rodfits, clorfit);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166876" title="Jaume III d'Esccia" nonfiltered="3283" processed="3270" dbindex="68302">

Jaume III d'Esccia (1451 - 11 de juny de 1488) fou rei d'Esccia, fill de Jaume II i de Maria de Gueldres.

Va tenir tendncies pacifistes, i aix aconseguiria de Noruega la cesi definitiva dels drets sobre les illes Orkney el 1468 i sobre les Shetland el 1472, merc el seu matrimoni amb Margarida, filla de Cristi I de Dinamarca i Noruega. La seva minoria  fou dirigida fins el 1465 pel bisbe Kennedy contra la seva mare Maria de Gueldres, qui aconsegu el 1461 reconquerir Roxburgh i Berwick i el 1463 una treva de 15 anys amb ales anglesos, per ms tard sir Alexander Boyd, senyor del castell d Edimburg, va segrestar el rei infant i aconsegu que el nomens canceller i casar la seva germana amb el seu fill gran, el comte d Arran; per el 1469 va caure en desgrcia per una conjura de nobles. 

Les seves tendncies pacifistes foren contestades per les intrigues del duc d Albany i la revolta del seu propi fill. El 1472 el papa Sixt IV va elevar St Andrews a la categoria d arquebisbat, amb 12 metropolitans sufraganis llevat Galloway, que dependia de York, i les Illes, que dependien de Trondheim, la qual cosa significava la independncia eclesistica escocesa, i ms quan el 1492 Glasgow tamb esdev arquebisbat. El 1474 sign un tractat amb Anglaterra, que li va permetre el 1476 de sotmetre el comtat de Ross (Illes). Des del 1482, endems, es produiren turbulncies entre el rei i alguns nobles com els ducs d Albany i el comte d Angus, Archibald Douglas. Finalment, va morir a Sauchieburn desprs de ser venut en batalla contra els anglesos.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166880" title="Jaume IV d'Esccia" nonfiltered="3284" processed="3271" dbindex="68303">

Jaume IV d'Esccia (17 de mar de 1473 - 9 de setembre de 1513) fou rei d'Esccia, fill de Jaume III i Margarida de Dinamarca. 

Va sotmetre els darrers senyors de les Hbrides que no acceptaven al seva autoritat. Va fundar la Universitat d'Aberdeen el 1494 i el 1496 promulg una llei a favor de l ensenyament obligatori. Durant el seu regnat es produ l esclat de la literatura escocesa en scots.  El 1503 es cas amb Margarida, filla d Enric VII d Anglaterra, encara que va mantenir l aliana amb Frana. Quan Enric VII d'Anglaterra va morir, enva Anglaterra amb la intenci d ocupar-ne el tron, per Enric VIII d'Anglaterra va destruir el seu exrcit a Flodden, on hi va morir lluitant.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166881" title="Cloroform" nonfiltered="3285" processed="3272" dbindex="68304">


El cloroform (CHCl3) s el nom com del tricloromet o triclorur de metil, que pertany al grup de la qumica orgnica dels derivats halogenats dels hidrocarburs. La molcula, de forma tetradrica, s derivada del met, igual per tres toms d'hidrgen sn substituits per tres toms de clor. CH4   CHCl3.

 Histria .
Al 1847, el tocleg d'Edimburg James Young Simpson va utilitzar per primer cop el cloroform per l'anestsia general durant un part. L's del cloroform en la cirurgia es va expandir rpidament per Europa. Als EEUU el cloroform va comenar a substituir l'ter com a anestsic al comenament del segle XX.

 Caracterstiques .
A temperatura ambient s un lquid volltil, altament inflamable, transparent, d'olor caracterstica (a ctrics) i gust dol.

 Aplicacions .
S'utilitza com a dissolvent orgnic, en extintors, en la fabricaci de colorants i com a fumigant i insecticida genric. Tamb s un anestsic general amb efectes antihistamnics i  antiexpectorants. Com hem dit abans s'usava en cirurgia, per aquesta aplicaci ha estat abandonada degut a la seva toxicitat. Molta gent l'ha utilitzant tamb com a droga ja que porta a reaccions allucingenes. Avui en dia s'usa per a manufacturar altres productes qumics. Degut a les seves caracterstiques anestsiques el cinema l'ha utilitzat en les pellcules com a recurs per a adormir a gent, posant cloroform en un mocador i aquest mocador al nas de la vctima.

 Toxicitat .
Respirar 900 parts de cloroform per mili de parts d'aire (900 ppm) durant curts perodes de temps pot causar insomni, deliris, mareig, fatiga, maldecap, migranya i lleus allucinacions; ms de 990 ppm comporten fortes allucinacions, migranyes severes, desmaiaments, coma i fins i tot la mort per parada cardiorespiratria. Respirar aire, ingerir aliments o prendre aigua que cont suficient cloroform durant bastant temps pot fer mal al fetge i als ronyons com tamb afectar a les ves respiratries causant necrsis. El contacte de la pell amb grans quantitats de cloroform pot produir ulceraci.

No se sap si el cloroform produeix efectes en el sistema reproductiu o si causa defectes de naixement d'ssers humans, per estudis recents revelen una tendncia en homes de mitjana edat a incrementar l'apetit sexual.

Estudis en animals han demostrat abortaments lleus o sutils en rates i ratolins que van respirar aire amb 30 a 300 ppm de cloroform durant la gestaci i tamb en rates que en van menjar en aquest perode. Les cres de les rates i ratolins que van respirar o menjar cloroform durant la gestaci van nixer amb defectes de naixement com caps ms petits, atrfia de genitals i tamb severes mutacions. Espermatozoides anormals van ser trobats en ratolins que van respirar durant uns pocs dies aire amb 400 ppm de cloroform. 

Referncies externes.
 ATSDR en Espaol - ToxFAQs : cloroformo;

 Institut Nacional de Seguretat i Higine al Treball d' Espanya: Fitxa internacional de seguretat qumica del cloroform.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166882" title="Jaume V d'Esccia" nonfiltered="3286" processed="3273" dbindex="68305">

Jaume V d'Esccia (10 d'abril de 1512 - 14 de desembre de 1542) fou rei d'Esccia, fill i successor de Jaume IV.
La seva minoria d edat fou dirigida per un parent seu, el proangls duc d'Albany (tamb un Stuard), qui volia impulsar el protestantisme i que criticava el luxe i la corrupci del clergat escocs. Tanmateix, el rei declin seguir l exemple d'Enric VIII en proclamar-se cap de l esglsia d Anglaterra, de manera que el 1525 el Parlament Escocs va condemnar i prohibir els llibres hertics, i aprofitaria la seva posici per obtenir concessions del Papa per la seva fidelitat a Roma i estretar els lligams amb Frana.  Aix imposaria com a primer ministre l'arquebisbe de Glasgow David Bethune, cap del partit catlic i profrancs, qui el 1528 faria cremar a la foguera el primer protestant, Patrick Hamilton. Tamb es casaria amb la princesa francesa Maria de Guisa, cosa que accentuaria els enfrontaments entre els partits catlic profrancs i el partit protestant proangls. Finalment, el 1542 Enric VIII invad Esccia i el venc i mat a la batalla de Solway Moss.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166883" title="Tokyo Game Show" nonfiltered="3287" processed="3274" dbindex="68306">




El  s una exposici/convenci de videojocs celebrat a Tquio, Jap. Al 2007, aquesta ser probablement l'exposici de videojocs ms gran del mn degut a la desaparici de l'E3 que va ser anunciat a mitjans del 2006. A diferncia de l'E3, el Tokyo Game Show permet entrar al pblic en general durant els 2 ltims dies. Com a resultat, t una major assistncia que l'E3. Al 2007, ser celebrat del 20 al 23 de setembre, en el qual els dos primers dies seran pels negocis que es puguin acordar (amb les empreses), mentre que els altres dos ltims dies ser obert al pblic.

Histria.
El primer Tokyo Game Show va ser al 1996. En un principi, el show  es feia dues vegades a l'any, una vegada a la primavera i una altra a la tardor (en el Tokyo Big Sight), per es va deixar de fer al 2002 quan l'exposici es va celebrar a la tardor. El show se celebra encara una vegada a l'any.

Sumari dels esdeveniments.

2004.
El Tokyo Game Show 2004 va ser celebrat el 24 de setembre de 2004, el 25 de setembre de 2004 i el 26 de setembre de 2004. Es van presentar 117 empreses amb ms de 500 productes de videojocs pels ms de 160.000 visitants que ho van visitar.

2005.
El Tokyo Game Show 2005 va ser celebrat del 16 de setembre de 2005 al 18 de setembre de 2005.

Microsoft va mostrar la seva secci de videojocs el 15 de setembre de 2005, un dia abans de l'obertura del Tokyo Game Show.

 Enllaos externs .

Webs oficials
  Lloc web oficial del Tokyo Game Show 2007;
  Lloc web oficial del Tokyo Game Show 2006;
  Lloc web oficial del Tokyo Game Show 2005;
  Lloc web oficial del Tokyo Game Show 2004;

Seguiments
  El seguiment del Tokyo Game Show 2006 a GameSpot;
  El seguiment del Tokyo Game Show 2006 a 1UP;
  El seguiment del Tokyo Game Show 2006 a GameTrailers.com;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166884" title="Maria I d'Esccia" nonfiltered="3288" processed="3275" dbindex="68307">

Maria d'Esccia, tamb coneguda com a Maria Stuard (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) fou reina d'Esccia, filla de Jaume V i Maria de Guisa.

Va nixer poc abans de morir el seu pare. Quan el rei va morir Enric VIII d'Anglaterra propos  casar-la amb el seu fill, el futur Eduard VI, per els escocesos no ho acceptaren, i com a represslia els anglesos cremaren Leith i atacaren Edimburg, alhora que devastaven la part sudoriental del pas (1544-1545). Aix provocaria una forta reacci antiprotestant. El bisbe David Bethune va fer cremar el 1546 el predicador protestant George Wishart, deixeble de Mart Luter i proangls, per alhora Bethune fou assassinat per uns conjurats protestants dirigits per John Knox.

Mentrestant, Maria fou duta a Frana el 1548 sota la regncia del bisbe Beton, i la hi casarien amb el futur rei de Frana Francesc II. Alhora, el nou regent lord Somerset va vncer als anglesos a Pinkie (1548) i conquer la fortalesa de Saint Andrew, refugi protestant dels seguidors de Wishart. Tots foren  condemnats a galeres llevat el capitost, John Knox, qui aconsegu de fugir a Ginebra, on Joan Calv li va oferir aixopluc. El 1555 va tornar a Esccia i fund l'esglsia presbiteriana; aconsegu convertir diversos nobles i el 1557 fundaren el primer covenant per a defensar-se dels catlics.

El 1560 va morir Maria de Guisa i els francesos signaren el Tractat d Edimburg, pel qual Maria renunciava a qualsevol pretensi sobre Anglaterra i els francesos abandonaven el pas. Maria va tornar a Esccia el 1561 i, pressionada pel comte de Lennox, es va casar amb el seu cos Henry Stuard, lord Darnley el 1565, qui tamb era pretendent al tron angls. Aix i la seva vida ntima dissoluta provocaria que el 1567 fos acussada d assassinar el seu marit per tal de poder casar-se amb el seu amant, el comte de Bothwell. Va rebre el suport del partit catlic, per fou venuda per les forces protestants del parlament a Carberry Hill i empresonada al castell de Loch Leven. Se n escap poc desprs i  fou venuda novament a Langside el maig del 1568.  Per aquest motiu va fugir a Anglaterra i es refugi a la cort de la seva cosina i rival Elisabet I d'Anglaterra, qui la faria executar el 1587 sota el pretext de conspirar contra ella.  





























 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166887" title="Llista d'espcies d'amfinctids" nonfiltered="3289" processed="3276" dbindex="68308">

Aquesta s la llista d'espcies de amfinctids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 35 gneres i 184 espcies. Es localitzen a Nova Zelanda i altres zones d'Oceania, i a la part occidental de Sud-amrica.

 Gneres i espcies .
Akatorea.
Akatorea Forster & Wilton, 1973
 Akatorea gracilis (Marples, 1959) (Nova Zelanda);
 Akatorea otagoensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Amphinecta.
Amphinecta Simon, 1898
 Amphinecta decemmaculata Simon, 1898 (Nova Zelanda);
 Amphinecta dejecta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Amphinecta luta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Amphinecta mara Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Amphinecta milina Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Amphinecta mula Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Amphinecta pika Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Amphinecta pila Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Amphinecta puka Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Amphinecta tama Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Amphinecta tula Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Aorangia.
Aorangia Forster & Wilton, 1973
 Aorangia agama Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia ansa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia fiordensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia isolata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia kapitiensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia mauii Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia muscicola Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia obscura Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia otira Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia pilgrimi Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia poppelwelli Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia pudica Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia semita Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia silvestris Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia singularis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Aorangia tumida Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Austmusia.
Austmusia Gray, 1983
 Austmusia kioloa Gray, 1983 (Nova Galles del Sud);
 Austmusia lindi Gray, 1983 (Victria);
 Austmusia wilsoni Gray, 1983 (Nova Galles del Sud);

Buyina.
Buyina Davies, 1998
 Buyina halifax Davies, 1998 (Queensland);
 Buyina yeatesi Davies, 1998 (Queensland);

Calacadia.
Calacadia Exline, 1960
 Calacadia ambigua (Nicolet, 1849) (Xile);
 Calacadia Xilensis Exline, 1960 (Xile);
 Calacadia dentifera (Tullgren, 1902) (Xile);
 Calacadia livens (Simon, 1902) (Xile);
 Calacadia osorno Exline, 1960 (Xile);
 Calacadia radulifera (Simon, 1902) (Xile);
 Calacadia rossi Exline, 1960 (Xile);

Carbinea.
Carbinea Davies, 1999
 Carbinea breviscapa Davies, 1999 (Queensland);
 Carbinea longiscapa Davies, 1999 (Queensland);
 Carbinea robertsi Davies, 1999 (Queensland);
 Carbinea wunderlichi Davies, 1999 (Queensland);

Cunnawarra.
Cunnawarra Davies, 1998
 Cunnawarra cassisi Davies, 1998 (Nova Galles del Sud);
 Cunnawarra grayi Davies, 1998 (Nova Galles del Sud);

Dunstanoides.
Dunstanoides Forster & Wilton, 1989
 Dunstanoides angustiae (Marples, 1959) (Nova Zelanda);
 Dunstanoides hesperis (Forster & Wilton, 1973) (Nova Zelanda);
 Dunstanoides hinawa (Forster & Wilton, 1973) (Nova Zelanda);
 Dunstanoides hova (Forster & Wilton, 1973) (Nova Zelanda);
 Dunstanoides kochi (Forster & Wilton, 1973) (Nova Zelanda);
 Dunstanoides mira (Forster & Wilton, 1973) (Nova Zelanda);
 Dunstanoides montana (Forster & Wilton, 1973) (Nova Zelanda);
 Dunstanoides nuntia (Marples, 1959) (Nova Zelanda);
 Dunstanoides salmoni (Forster & Wilton, 1973) (Nova Zelanda);

Holomamoea.
Holomamoea Forster & Wilton, 1973
 Holomamoea foveata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Huara.
Huara Forster, 1964
 Huara antarctica (Berland, 1931) (Illes Auckland);
 Huara chapmanae Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huara decorata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huara dolosa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huara grossa Forster, 1964 (Illes Auckland);
 Huara hastata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huara inflata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huara kikkawa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huara marplesi Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huara mura Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Huara ovalis (Hogg, 1909) (Snares);
 Huara pudica Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Jalkaraburra.
Jalkaraburra Davies, 1998
 Jalkaraburra alta Davies, 1998 (Queensland);

Kababina.
Kababina Davies, 1995
 Kababina alta Davies, 1995 (Queensland);
 Kababina aquilonia Davies, 1995 (Queensland);
 Kababina colemani Davies, 1995 (Queensland);
 Kababina covacevichae Davies, 1995 (Queensland);
 Kababina formartine Davies, 1995 (Queensland);
 Kababina inferna Davies, 1995 (Queensland);
 Kababina isley Davies, 1995 (Queensland);
 Kababina superna Davies, 1995 (Queensland);
 Kababina yungaburra Davies, 1995 (Queensland);

Keera.
Keera Davies, 1998
 Keera longipalpis Davies, 1998 (Nova Galles del Sud);

Magua.
Magua Davies, 1998
 Magua wiangaree Davies, 1998 (Nova Galles del Sud);

Makora.
Makora Forster & Wilton, 1973
 Makora calypso (Marples, 1959) (Nova Zelanda);
 Makora detrita Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Makora diversa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Makora figurata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Makora mimica Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Malarina.
Malarina Davies & Lambkin, 2000
 Malarina cardwell Davies & Lambkin, 2000 (Queensland);
 Malarina collina Davies & Lambkin, 2000 (Queensland);
 Malarina masseyensis Davies & Lambkin, 2000 (Queensland);
 Malarina monteithi Davies & Lambkin, 2000 (Queensland);

Mamoea.
Mamoea Forster & Wilton, 1973
 Mamoea assimilis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea bicolor (Bryant, 1935) (Nova Zelanda);
 Mamoea cantuaria Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea cooki Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea florae Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea grandiosa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea hesperis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea hughsoni Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea inornata Forster & Wilson, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea mandibularis (Bryant, 1935) (Nova Zelanda);
 Mamoea maorica Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea montana Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea monticola Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea otira Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea pilosa (Bryant, 1935) (Nova Zelanda);
 Mamoea rakiura Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea rufa (Berland, 1931) (Illes Campbell);
 Mamoea unica Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Mamoea Oestlandica Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Maniho.
Maniho Marples, 1959
 Maniho australis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Maniho cantuarius Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Maniho centralis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Maniho insulanus Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Maniho meridionalis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Maniho ngaitahu Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Maniho otagoensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Maniho pumilio Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Maniho tigris Marples, 1959 (Nova Zelanda);
 Maniho vulgaris Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Marplesia.
Marplesia Lehtinen, 1967
 Marplesia dugdalei Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Marplesia pohara Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Metaltella.
Metaltella Mello-Leito, 1931
 Metaltella arcoiris (Mello-Leito, 1943) (Xile);
 Metaltella iheringi (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Metaltella imitans (Mello-Leito, 1940) (Argentina);
 Metaltella rorulenta (Nicolet, 1849) (Per, Xile, Argentina);
 Metaltella simoni (Keyserling, 1877) (Brasil, Uruguai, Argentina, EUA (introduda));
 Metaltella tigrina (Mello-Leito, 1943) (Argentina);

Neolana.
Neolana Forster & Wilton, 1973
 Neolana dalmasi (Marples, 1959) (Nova Zelanda);
 Neolana pallida Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neolana septentrionalis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Neororea.
Neororea Forster & Wilton, 1973
 Neororea homerica Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neororea sorenseni (Forster, 1955) (Illes Auckland);

Oparara.
Oparara Forster & Wilton, 1973
 Oparara karamea Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Oparara vallus (Marples, 1959) (Nova Zelanda);

Paramamoea.
Paramamoea Forster & Wilton, 1973
 Paramamoea aquilonalis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramamoea arawa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramamoea incerta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramamoea incertoides Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramamoea insulana Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramamoea pandora Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramamoea paradisica Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramamoea parva Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramamoea urewera Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paramamoea waipoua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Penaoola.
Penaoola Davies, 1998
 Penaoola algida Davies, 1998 (Sud d Austrlia);
 Penaoola madida Davies, 1998 (Sud d Austrlia);

Quemusia.
Quemusia Davies, 1998
 Quemusia aquilonia Davies, 1998 (Queensland);
 Quemusia austrina Davies, 1998 (Queensland);
 Quemusia cordillera Davies, 1998 (Nova Galles del Sud);
 Quemusia raveni Davies, 1998 (Queensland);

Rangitata.
Rangitata Forster & Wilton, 1973
 Rangitata peelensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Reinga.
Reinga Forster & Wilton, 1973
 Reinga apica Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Reinga aucklandensis (Marples, 1959) (Nova Zelanda);
 Reinga grossa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Reinga media Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Reinga waipoua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Rorea.
Rorea Forster & Wilton, 1973
 Rorea aucklandensis Forster & Wilton, 1973 (Illes Auckland);
 Rorea otagoensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Tanganoides.
Tanganoides Davies, 2005
 Tanganoides acutus (Davies, 2003) (Tasmnia);
 Tanganoides clarkei (Davies, 2003) (Tasmnia);
 Tanganoides collinus (Davies, 2003) (Tasmnia);
 Tanganoides greeni (Davies, 2003) (Tasmnia);
 Tanganoides harveyi (Davies, 2003) (Victria);
 Tanganoides mcpartlan (Davies, 2003) (Tasmnia);

Tasmabrochus.
Tasmabrochus Davies, 2002
 Tasmabrochus cranstoni Davies, 2002 (Tasmnia);
 Tasmabrochus montanus Davies, 2002 (Tasmnia);
 Tasmabrochus turnerae Davies, 2002 (Tasmnia);

Tasmarubrius.
Tasmarubrius Davies, 1998
 Tasmarubrius hickmani Davies, 1998 (Tasmnia);
 Tasmarubrius milvinus (Simon, 1903) (Tasmnia);
 Tasmarubrius pioneer Davies, 1998 (Tasmnia);
 Tasmarubrius tarraleah Davies, 1998 (Tasmnia);
 Tasmarubrius truncus Davies, 1998 (Tasmnia);

Teeatta.
Teeatta Davies, 2005
 Teeatta driesseni Davies, 2005 (Tasmnia);
 Teeatta magna Davies, 2005 (Tasmnia);
 Teeatta platnicki Davies, 2005 (Tasmnia);

Wabua.
Wabua Davies, 2000
 Wabua aberdeen Davies, 2000 (Queensland);
 Wabua cleveland Davies, 2000 (Queensland);
 Wabua crediton Davies, 2000 (Queensland);
 Wabua elliot Davies, 2000 (Queensland);
 Wabua eungella Davies, 2000 (Queensland);
 Wabua halifax Davies, 2000 (Queensland);
 Wabua hypipamee Davies, 2000 (Queensland);
 Wabua kirrama Davies, 2000 (Queensland);
 Wabua major Davies, 2000 (Queensland);
 Wabua paluma Davies, 2000 (Queensland);
 Wabua seaview Davies, 2000 (Queensland);

Waterea.
Waterea Forster & Wilton, 1973
 Waterea cornigera Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Amfinctid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166892" title="Seixa" nonfiltered="3290" processed="3277" dbindex="68309">
Una seixa s una ona estacionria en una acumulaci d'aigua en un recinte tancat (llac, embassament, banyera...) o semi-tancat (port, cala, badia...) produda per alguna perturbaci atmosfrica o ssmica.

El terme seixa prov del francs seiche, que va ser emprat per primera vegada per l'hidrologista sus Franois-Alphonse Forel, l'any 1890, el qual observ l'efecte sobre el llac Geneva, a Sussa.

Els perodes dels diferents modes d'oscillaci de les seixes depenen de la forma i profunditat del recinte.

Segons la naturalesa de la pertorbaci atmosfrica o ssmica, pot produr-se un fenomen de ressonncia respecte alguna de les freqncies dels diversos modes d'oscillaci. En aquest cas, l'amplitud de l'oscillaci pot augmentar notablement, amb els conseqents efectes sobre l'entorn (risc d'inundacions, possibles destrosses sobre elements flotants, etc.)

Un exemple d'aquest cas s el port de Ciutadella de Menorca (Menorca, Illes Balears), que s'assenta sobre una cala natural de forma molt allargada. Aqu s'hi poden observar les conegudes rissagues, que sn un bon exemple dels efectes de la ressonncia sobre les seixes. Les rissagues tenen un perode d'oscillaci aproximat d'uns 10 minuts, xifra corresponent al perode del mode fonamental de les seixes del port.


 Seixes en un recinte semi-tancat de forma allargada .

Si el recinte presenta una forma allargada, com ara una cala, el perode per a cadascun dels modes d'oscillaci presents es pot aproximar a l'expressi segent:



on l s la longitud del recinte i h la profunditat mitjana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166895" title="Jordi Arquer i Saltor" nonfiltered="3291" processed="3278" dbindex="68310">
Jordi Arquer i Saltor (Barcelona 1907 - Perpiny 1981) fou un poltic i escriptor catal. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera particip en l'oposici clandestina, collaborant amb els grups independentistes de Francesc Maci. Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria de Barcelona (CADCI) del qual en dirig la secci de treball i el peridic Lluita, rgan d'aquesta secci. El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Marxistes, constitut clandestinament a l'Ateneu Enciclopdic Popular de Barcelona, i el 1928 particip en el congrs clandest constitutiu del Partit Comunista Catal, que va atraure militants marxistes d'Estat Catal. 

Un cop proclamada la Segona Repblica Espanyola, fou un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i propugnador de l'Aliana Obrera. Ms tard es va unir amb la major part del BOC al POUM. En el seu escritLos comunistas ante el problema de las nacionalidades ibricas (1931), desprs de repassar la histria de Catalunya i del moviment catalanista, es mostra favorable al reconeixement del dret d'autodeterminaci de Catalunya i assenyal la convenincia d'una uni de Repbliques Socialistes d'Ibria. Quan esclat la guerra civil espanyola de 1936-1939 fou un dels organitzadors i caps de la columna del POUM que oper al front d'Arag. Collabor als peridics L'Hora, Treball, Front, L'Espurna, La Batalla i La Terra, rgan de la Uni de Rabassaires de Catalunya. 

El 1939 es va exiliar a Frana, on va formar part activa del Moviment Socialista de Catalunya, de la mateixa manera que ho havia fet a Mxic. Continu collaborant en les revistes publicades a Amrica: Endavant, L'Insurgent, Quaderns de l'exili i La Nostra Revista, de Mxic; Ressorgiment, de l'Argentina; Germanor, de Xile i altres. Des del 1977, resid temporalment a Barcelona. Recoll una remarcable biblioteca i un arxiu sobre la guerra civil i l'exili amb el suport de la Fundaci Jaume Bofill de Barcelona.

 Obres .
 El Comunisme i la qesti nacional i colonial (1930) , tradut de Lenin, Stalin i Bukharin ;
 Crtica del programa de Gotha (1936), tradut de Karl Marx ;
 De Pi i Margall al Comunisme (1931);
 Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibricas (1931);
 L'evoluci del problema agrari a Rssia, des de la servitud feudal al Comunisme (1934) ;
 Las interpretaciones del marxismo (1937).
 El futur de Catalunya i els deures poltics de l'emigraci catalana (1943);

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166896" title="Hudson Soft" nonfiltered="3292" processed="3279" dbindex="68311">

Hudson Soft  s una desenvolupadora i distribudora japonesa fundada el 18 de maig de 1973. Encara que va comenar al 1975 venent productes relacionats amb el mercat dels ordinadors, no va ser fins el 1984, quan Hudson va comenar a produir videojocs per a la Famicom de Nintendo, obtenint un gran xit. El primer ttol de Hudson per la consola de Nintendo va ser Lode Runner, venent 1,2 milions d'unitats. No obstant aix, no va ser la seva veritable joc destrossador. La srie Bomberman es convertia en una autntica mina d'or per a la companyia, apareixent per a totes les plataformes que existien. Aquest era el tipus de jocs d'acci rpida que la companyia sabia fer. 

Hudson va realitzar una joint venture amb NEC per a desenvolupar la consola PC Engine (Jap) / TurboGrafx 16 (Nord Amrica). La PC Engine va tenir bastant xit a Jap, segona solament darrere de la Famicom de Nintendo, per la consola va abastar pobrament (a causa de un mal disseny esttic) als Estats Units i a Europa, i com a resultat molt pocs jocs van ser traduts (cap va ser tradut per al mercat PAL europeu). A ms, els cartutxos americans eren incompatibles amb les mquines japoneses/europees (les PAL europees eren les mateixes que les consoles japoneses, solament modificant el connector de corrent per connectors Scart). Desprs d'un llarg historial produint videojocs per a les consoles de Nintendo, Hudson es va unir amb Nintendo i van fundar una joint venture, Manegi Corporation al maig del 1998. 

Al 1993, el nombre de treballadors de la companyia era ms de 400. Recentment van tornar a llanar alguns dels seus primers xits per a la Nintendo GameCube al Jap en el qual anaven inclosos Adventure Island, Star Soldier i Lode Runner. La presncia de la companyia a l'Amrica del Nord va cessar fa diversos anys, per a causa de la seva continutat en el mercat, els jocs sn llanats en el continent per altres distribudors (com Ubisoft). 

A l'abril de 2005, Hudson Soft es va convertir en subsidiria de Konami. El 23 de mar del 2006, a la conferncia GDC (Game Developer Conference) a Califrnia, el president de Nintendo, Satoru Iwata, va anunciar que oferir retrocompatibilitat amb la TurboGrafx 16 a la virtual console en la seva videoconsola de nova generaci, Wii.

 Llista de videojocs de Hudson Soft.
The Adventures of Dino Riki (NES);
La sagaAdventure Island;
Binary Land;
La saga Bloody Roar;
La saga Bomberman;
La saga Bonk;
Bubble Buster (ZX Spectrum);
Cannon Ball (ZX Spectrum);
Challenger (NES);
Dream Mix TV: World Fighters (NGC);
Driller Tanks (ZX Spectrum);
Earth Light;
Elemental Gimmick Gear ;
Eric and the Floaters (ZX Spectrum);
Faxanadu (NES);
Flight Game (codename) (Wii);
Frog Shooter (ZX Spectrum);
Game Boy Wars (Japan Only);
Itasundorious (ZX Spectrum);
Lode Runner (NES);
La saga Mario Party;
Milon's Secret Castle (NES);
La saga Momotaro (consisteixen en videojocs de rol i de taula);
Nectaris & Neo Nectaris (tamb Military Madness);
Ninja Five-O (tamb Ninja Cop);
Princess Tomato in the Salad Kingdom (NES);
Rollerball (NES);
La saga Star Soldier;
Stop the Express (ZX Spectrum);
Tengai Makyou (tamb conegut com a Far East of Eden);
Vegetable Crash (ZX Spectrum);
Vertical Force (Virtual Boy);
Xexyz (NES);

 Vegeu tamb .
 PC Engine;
 PC-FX;
 Konami;

 Enllaos externs .
  Lloc web Hudson Soft ;
  Lloc web Hudson Soft;
  Planet-PCengine;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166899" title="Champ Car" nonfiltered="3293" processed="3280" dbindex="68312">
La Champ Car (abreviaci de Championship car) s una competici automobilstica organitzada per les Open Wheel Racing Series que adopta aquest nom des de l'any 2004 i que antigament era coneguda com a CART (Championship Auto Racing Teams). 
La disputen pilots de tot el mn en circuits de Nord-amrica, Europa, sia i Oceania i destaca el fet que tots els equips porten els mateixos xssis, Lola fins l'any 2006 i Panoz des del 2007, els mateixos motors Cosworth i els mateixos pneumtics Bridgeston.  




El seu precedent, la CART, es va establir el novembre de 1978 promoguda per alguns propietaris de diverses escuderies entre els que destacaven Roger Penske, Pat Patrick i Dan Gurney. 

Des de mitjans dels anys 90 els pilots europeus i sud-americans han dominat el campionat, destacant  els tres campionats consecutius del francs Sbastien Bourdais el 2004, 2005 i 2006. 

L'any 2007 es tornen a disputar curses a Europa, a Blgica i al Pasos Baixos.


En comparaci amb la Frmula 1 els circuits sn ms curts i actualment predominen els circuits urbans tot i que tradicionalment s'havien disputat majoritriament en circuits ovals. Els cotxes pesen un 30% ms, per tenen motors amb turbocompressor que rendeixen uns 750 cavalls. A aquesta potncia s'hi han de sumar 50 o 75 cavalls ms, segons el circuit, que proporciona el bot "Push to Pass" per a facilitar els avanaments. Cada pilot el pot fer servir durant 30 segons en el transcurs de la cursa repartits en les fraccions que consideri oportunes. En comptes de benzina fan servir com a combustible el metanol i poden fer servir pneumtics llisos i un joc dels anomenats Reds que proporcionen una adherncia suplementria. L'aerodinmica els permet l'efecte terra.

La reglamentaci de les curses s molt semblant a la de la Frmula 1 i la puntuaci dels pilots inclou punts per ser el millor a les qualificacions, la volta rpida en cursa, i el que ms posicions remunta.


El pilot catal Oriol Servi hi participa des de l'any 2000.



Especificacions tcniques dels cotxes.

Motor:  2.65 L en V8;
Caixa de canvis:  7 velocitats amb transmissi semi-automtica. ;
Pes: Aproximadament  714,4 kg.
Potncia:   725-800 cavalls de vapor ;
Combustible:  Metanol;
Capacitat de combustible:  132 litres ;
Pressi mltiple:  1.4 Bars sense "Power to pass", 1.5 Bars ;
Longitud:  4.8 m ;
Amplada:  2 m;
de 0 a 60 mph:  2.6 seg (amb control de tracci), 3.1 seg (sense control de tracci);


Campions.



Debutants de l'any.
CART: (1979-2003).
1979 -  Bill Alsup;
1980 -  Dennis Firestone;
1981 -  Bob Lazier;
1982 -  Bobby Rahal;
1983 -  Teo Fabi;
1984 -  Roberto Guerrero;
1985 -  Arie Luyendyk;
1986 -  Dominic Dobson;
1987 -  Fabrizio Barbazza;
1988 -  John Jones;
1989 -  Bernard Jourdain;
1990 -  Eddie Cheever;
1991 -  Jeff Andretti;
1992 -  Stefan Johansson;
1993 -  Nigel Mansell;
1994 -  Jacques Villeneuve;
1995 -  Gil de Ferran;
1996 -  Alex Zanardi;
1997 -  Patrick Carpentier;
1998 -  Tony Kanaan;
1999 -  Juan Pablo Montoya;
2000 -  Kenny Brck;
2001 -  Scott Dixon;
2002 -  Mario Dominguez;
2003 -  Sbastien Bourdais;

Champ Car: (2004 fins ara).
2004 -  A. J. Allmendinger;
2005 -  Timo Glock;
2006 -  Will Power;



Referncies.


Enllaos externs.
 Lloc web oficial de la Champ Car;
 Estadstiques de l'Open Wheel racing des del 1909;
 Comunitat oficial de la Champ Car;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166901" title="Mii" nonfiltered="3294" processed="3281" dbindex="68313">
Els Mii son uns personatges que l'usuari de la consola Wii pot crear i emmagatzemar a la consola o al Wiimote,cosa que facilita el transport d'aquests personatges a una altra consola Wii, i utilitzar-los en diferents videojocs com a personatges que el representin. Poden fer-se amb l'aparena de l'usuari o, segons la creativitat, es poden crear personatges de tot tipus. La paraula "Mii" ve de la semblana a la paraula en angls "my" que significa meu.

De moment, se sap que els miis s'utilitzen en els jocs: Wii Sports, Wii Play, Wario Ware: Smooth Moves i Mario Party 8.
Els "miis" tamb sn utilitzats en el canal opini de la consola.

Tamb existeix una versi del canal mii o semblant per la Nintendo DS.

S'espera que diferents jocs facin servir aquest servei.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166902" title="Temporada 2006 de Champ Car" nonfiltered="3295" processed="3282" dbindex="68314">
La Temporada 2006 de Champ Car es va disputar la vint-i-vuitena edici d'aquesta competici automobilstica, competint en 14 curses entre el 9 d'abril i el 12 de novembre de 2006. El campi va ser el francs Sbastien Bourdais. 


 Grans Premis .




Pilots.

Sistema de puntuaci:
 1er - 20 = 31-27-25-23-21-19-17-15-13-11-10-9-8-7-6-5-4-3-2-1;
Punts de bonificaci:
 1 per volta rpida en cursa;
 1 per volta rpida a la qualificaci de divendres;
 1 per volta rpida a la qualificaci de divendres;
 1 per encapalar una volta en cursa;
 1 per ser el que guanya ms posicions des de la sortida (en cas d'empat, la millor posici atorga el punt). A Toronto Will Power va passar del lloc 12 al 7 i Charles Zwolsman del 14 al 9, de manera que el punt el va guanayar en Power);

El nombre mxim de punts que pot guanyar un pilot en un gran premi s de 35.




-Notes-

 Mario Dominguez va perdre 7 punts per provocar un accident evitable a Milwaukee;
 Paul Tracy va perdre 7 punts per provocar un accident evitable a San Jose;
 Paul Tracy va perdre 3 punts ms per provocar un accident evitable a Denver;



Enllaos externs.
champcarworldseries.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166903" title="Ressorgiment" nonfiltered="3296" processed="3283" dbindex="68315">
Ressorgiment fou una revista mensual escrita en catal i que fou publicada a Buenos Aires (Argentina) del 1916 al 1972. Inicialment es deia Resurgiment, per a partir del nmero 20 canvi el nom original pel de Ressorgiment. N'aparegueren uns 677 nmeros, i tenia la mateixa portada els dotze nmeros de cada any, dibuixada per artistes com Pompeu Audivert, Llus Macaya, Josep Planas i Casas, Francesc Domingo, Mart Bas i Francesc Labarta, entre d'altres.

Encara que als inicis la seva aparici era irregular, finalment arribaria a publicar un nmero cada mes. Un dels fundadors, Hiplit Nadal i Mallol,  en fou molt de temps el director. De manera general, la seva lnia poltica anava de la Uni Catalanista al primer Francesc Maci. La seva orientaci era independentista, per oberta a altres collaboracions dins l'mbit nacionalista. Tamb contenia articles d'actualitat catalana, textos literaris, crtica de llibres, informaci diversa, etc. Tamb es proposava el conreu del catal i induir a l'estudi de la llengua, la literatura, la histria i meditar sobre la posici de Catalunya en el mn. 

Durant l'etapa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930) hi ha un nombre important d'articles sobre les activitats independentistes fetes tant pels catalans de l'interior com pels de l'exili, i s'hi fa referncia especial a Francesc Maci. El seu nacionalisme sense concessions admetia per un ampli ventall de collaboradors: Manuel Serra i Moret, Ventura Gassol, Pere Pags i Elies (Vctor Alba), Miquel Ferrer Sanxis, Pere Foix i Cases, Joan Sauret i Garcia, Jordi Arquer i Saltor, Pierre Vilar, Jaume Pahissa, Antoni Rovira i Virgili i escriptors catalans residents a l'Argentina (Grcia B. de Llorens, Enric Mart i Muntaner, Andreu Dameson, etc). Dedic especial atenci als artistes catalans d'Amrica i a les colnies catalanes, i es van adherir a la Conferncia Nacional Catalana de 1953. El seu tiratge mxim fou de 1.500 exemplars, amb una difusi per molts pasos, i fou la revista catalana de ms llarga durada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166904" title="Llista d'espcies d'amaurbids" nonfiltered="3297" processed="3284" dbindex="68316">

Aquesta s la llista d'espcies d'amaurbids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 de novembre de 2006 i hi ha citats 71 gneres i 643 espcies; d'elles, 132 pertanyen al gnere Coelotes, 107 al Draconarius i 67 a lAmaurobius. La seva distribuci s fora extensa, prcticament per tot Amrica, Europa, gran part d'sia, i algunes zones d'frica i Oceania.

Degut a l'extensi del llistat l'article s'ha dividit en dues parts d'una mida ms assequible, seguint l'ordre alfabtic:
 Llista d'espcies d'amaurbids (A-D);
 Llista d'espcies d'amaurbids (D-Z);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Amaurbid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166905" title="Virgin Steele" nonfiltered="3298" processed="3285" dbindex="68317">
Virgin Steele sn una banda de heavy metal que es va formar l'any 1981 a Nova York.

El seu lder, el cantant David Defeis, est clarament influenciat per la msica clssica i les bandes de rock dels anys setanta com Queen i Led Zeppelin. Segons ell, l'estil de Virgin Steele s quelcom que va "D'un xiuxiueig a un crit, barbric, romntic, explosiu, tamb subtil, grandis i terrenal. Un lament, un crit, una invocaci a la llibertat i la constant conscincia que cada moment de la vida s'ha de viure plenament."


 Temes i influncies.

La gran majoria de canons de Virgin Steele estan basades en temes mitolgics sobre la cultura grega i judeo-cristiana, aix com tamb s'hi poden trobar l'esquema clssic de can hard rock (noies, sexe, passar-ho b, el Rock'n'Roll...). 

Als seus inicis (ms o menys fins al disc "Age of Consent", de 1987), les canons solien parlar de temes ms aviat "lleugers", per a mesura que ha passat el temps, els seus discs s'han comenant a centrar en conceptes ms elevats, sovint basats en literatura. 

Les influncies de Virgin Steele (i sobretot del seu cantant), tal i com es citen al seu perfil de Myspace van de: Chopin, Verdi, Beethoven, Wagner, Debussy, a Queen, Led Zeppelin, Black Sabbath, T.Rex i fins i tot la cantant pop dels vuitanta Kate Bush.


Biografia.
El grup es va formar a principis dels anys vuitanta per Jack Starr, d'origen farncs, al qual s'hi va unir Joey Ayvazian. Van fer proves a aproximadament 40 vocalistes fins a trobar David Defeis, qui, desprs d'una increible interpretaci de "Child in time" de Deep Purple, va ser acceptat de seguida. Finalment, a ells tres se'ls va unir el baixista Joe O'Reilly.
El seu primer lbum homnim va veure la llum l'any 1982, l'estil del qual estava a mig cam entre el Heavy Metal americ, el hard rock clssic angls i certs tocs de psicodlia instrumental (aportada per Defeis, tamb pianista).Aix doncs, el disc (i en si, tota la seva carrera musical) es debat entre la duresa del Heavy Metal i el gust per la melodia pica i clssica.

L'any segent, el disc "Guardians of The Flame" va veure la llum, contenint la can "A Cry in the Night" (un mig temps amb clara influncia de Queen).

Desprs d'aquest disc, el guitarrista Jack Starr va abandonar el grup a conseqncia d'una discusi amb Defeis i va unir-se al posterior vocalista de Riot, Rhett Forrester (assassinat el 1994). Tot i que Starr intent quedar-se amb el nom de Virgin Steele, per fou finalment Defeis (qui havia reclutat a Edward Pursino com a substitut d'Starr) qui aconsegu el nom.

Aquesta nova alineaci public el 1986 el disc "Noble Savage" (clara referncia al concepte de l'illustrat francs Jean-Jacques Rousseau, que afirma que l'sser hum salvatge s bo per naturalesa) i esdevingu una de les seves obres ms reconegudes, tot i que no va donar-los l'impuls per a sortir de l'undeground, cosa que sempre els ha mantingut a un segon nivell respecte a bandes coetanies a ells, com Manowar, Savatage o fins i tot W.A.S.P.

Mentrestant, alguns membres de la banda es veien embarcats en un projecte de thrash metal anomenat Exorcist del qual queda un disc, amb un tema que posteriorment seria utilitzat en un disc de Virgin Steele.

Finalment, la banda arriba a Europa telonejant a Manowar, guanyant gran quantitat d'adeptes (sobretot a Alemanya). Justament quan tot semblava que ans millor, van sorgir problemes amb la distribuci del seu disc "Age of Consent" al 1988, que va fer que no sorts a la venda fins uns anys desprs. Joe O'Reilly decid marxar i s'esdevingu una aturada temporal, que li serv a Defeis per a acabar el seu graduat de piano i composici. Durant aquell temps va formar un grup anomenat "Smoke Stark Lightning" amb msics com Jack Starr i Bobby Rondinelli.

El 1993, amb Rob DeMartino com a nou baixista, el seu disc ms hard rock (influncia de Whitesnake) "Life Among the Ruins" va sortir a la venda, amb una marcada vena blues i temtica basada en relacions sentimentals, que no agrad massa als seus fans acostumats a la vena pica del grup.

Un anys desprs, va sortir "The Marriage of Heaven and Hell" (agafant el ttol d'una obra del poeta romntic angls William Blake), un lbum basat en temes mitolgics, molt cuidat en tot all relacionat amb l'harmo0nia i melodia dels temes. A aquest lbum li succe una segona part el 1995, cosa que comenaria ser habitual en ells.

El 1998 va sortir Invictus, que posava punt final a la saga "Marriage...", que resultaria ser un dels seus lbums ms durs i ms inclinats cap al Heavy Metal. 

El 1999 va sortir la primera part de la saga "House of Atreus", una pera metal basada en la tragdia Orestada, del grec squil, molt ms fosca i ambiental que les obres prvies. A l'any 2000 sort la segona part, ms meldica que l'anterior.

Durant el perode segent sortiren dos recopilatoris: El "Book of Burning" i el "Hymns to Victory", basat principalment en els seus lbums a partir del "Noble Savage".

Al setembre del 2006, va sortir l'lbum "Visions of Eden" desprs d'uns anys sense sortir cap lbum. L'lbum est bsicament basat en mitologia cristiana sobre la creaci de la Terra i el mite d'Adam i Eva i la figura de Lilith (la primera dona d'Adam, smbol de fora i independncia). s encara ms fosc i ambiental que la saga "House of Atreus".

Tot i que el seu estil ha evolucionat d'una forma irregular, Virgin Steele, i concretament David Defeis, sempre han tingut una creativitat desbordant, cosa que poc sovint ha sigut compresa pels seguidors del Heavy metal.

Membres actuals.


 David Defeis - Veus, piano;
 Edward Pursino - Guitarres i baix;
 Frank Gilchriest - Bateria;
 Josh Block - Baix;

Discografia.

 Virgin Steele 1982;
 Guardians of The Flame 1983;
 Noble Savage 1985;
 Age Of Constent 1988;
 Life among Ruins 1993;
 The Marriage of Heaven and Hell Part I 1994;
 The Marriage of Heaven and Hell Part II 1995;
 Invictus 1998;
 The House of Atreus Act I 1999;
 The House of Atreus Act II 2000;
 Visions of Eden 2006;

Enllaos externs.
oficial de Virgin Steele















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166906" title="Elasticitat (economia)" nonfiltered="3299" processed="3286" dbindex="68318">

Elasticitat, en economia, s la ra formada entre el canvi proporcional d'una variable respecte al canvi proporcional d'una altra variable. Tamb s la sensibilitat de la quantitat demanada o ofertada als canvis en els preus. L'elasticitat s'expressa com a un nombre negatiu per representat amb valor percentual positiu. s per aix que l'eslaticidad es pot entendre o definir com a variaci percentual d'una variable x en relaci amb una variable y. Si la variaci percentual de la variable depenent y s ms gran que la variable independent x, es diu que la relaci s elstica , ja que la variable depenent y varia en ms quantitat que la de la variable x. Pel contrari, si la variaci percentual de la variable x s ms gran que y, la relaci s inelstica.
 
La inelasticidad o elasticitat d'una variable en relaci amb una altra reflecteix, que si s inelstica, la modificaci en termes percentuals que realitza la variable independent sobre la dependent s petita, en canvi si s elstica, la variaci percentual de la variable independent sobre la dependent s gran. No s'ha de confondre elasticitat com a concepte amb elasticitat preu-demanda, ja que l'elasticitat pot reflectir nombroses relacions entre dues variables. 

Per a efectes concrets d'una elasticitat demanda en una economia de mercat, si pugem el preu d'un producte o servei, la quantitat demandada d'aquest baixar, i si baixem el preu d'aquest producte o servei, la quantitat demandada pujar. L'elasticitat ens dir en quina mesura es veu afectada la demanda per a les variacions en el preu, per exemple, que hi hagi productes o serveis per als quals haur una petita variaci de la quantitat demandada quan se'ls puja el preu: si els consumidors compren independentment de les variacions del preu, a aix se li diu inelasticitat. En el procs invers, el producte o servei s elstic, les variacions en el preu modifiquen molt la quantitat demandada.

Hom pot posar com a exemple de producte tpicament inelstic en la cultura occidental el pa de farina de blat, ja que s considerat un article de primera necessitat, de tal manera que, encara que el seu preu pugs drsticament, la demanda no es modificaria en la mateixa mesura (duplicar el preu de la barra de pa no provoca que la demanda baixi a la meitat), mentre que baixar el seu preu no suposaria un augment de la demanda (que la barra de pa baixi el seu preu a la meitat no provocar que consumim el doble de pa). Conixer si ens trobem davant un producte d'alta elasticitat o baixa elasticitat s molt important a l'hora de prendre decisions relatives a preus. Si ens trobem davant un producte inelstic, sabem que tenim un ample marge de pujada de preus, i que una baixada de preus no serviria de res. Si ens trobem davant un preu elstic, sabem que una baixada de preu pot suposar una baixada de les vendes

Expressi matemtica.
Matemticament, podem expressar l'elasticitat com el canvi proporcional d'una variable  relativament a una altra variable  :
;
En particular, si  s derivable respecte a  i no nulla, tindrem : 
Hom pot emprar el concepte d'elasticitat sempre que hi hagi una relaci causa-efecte. Sol expressar-se com a una variaci de l'1% de . D'aquesta manera l'elasticitat del preu de la demanda s la variaci proporcional de la quantitat demandada davant d'una variaci proporcional del preu. Si desitgem determinar la corba d'elasticitat amb l'eix d'elasticitat, i amb una variable depenent qualsevol, hem d'obtenir les funcions marginals en forma discreta, sigui d'Y o de X. La funci d'elasticitat reflectir l'impacte d'ambdues noms mitjanant el moviment de la dependent triada. Per aix hem d'introduir les funcions marginals en l'equaci d'elasticitat. L'elasticitat busca mesurar l'impacte, o el grau de les variacions de les demandes o les ofertes dels productes donades diverses variacions de preus. Matemticament s'expressa de la segent manera, sent I l'elasticitat, (Q) la quantitat i P el preu.
 I = Variaci percentual d'augment en (Q)/ Disminuci percentual de descens en (P) ;
 L' elasticitat de la demanda s el grau que la quantitat demandada (Q), respon a les variacions de preus (P) del mercat. En aquest cas, donats uns preus (P) i unes quantitats (Q) i un (P * Q) = Ingrs, hem de: ;
- Quan la reducci del preu (P) fa que la quantitat demandada (Q) augmenti tant que la multiplicaci de (P * Q) sigui major a l'original, es presenta una demanda elstica. ;
- Quan la reducci del preu (P) fa que la quantitat demandada (Q) augmenti en proporcions iguals i (P * Q) sigui igual, l'elasticitat s proporcional o igual a 1 . ;
- Quan la reducci del preu (P) fa que la quantitat demandada (Q) sigui tan petita que la multiplicaci de (P * Q) s menor a l'original, s'afirma que la demanda d'un b s inelstica o rgida. ;
 L' elasticitat de l'oferta s bsicament el mateix concepte, simplement busca mesurar l'impacte en l'oferta d'un producte o servei donada una variaci en el seu preu. Si la quantitat oferta d'un b no disminux quan es disminux el preu, es diu que l'oferta s rgida o inelstica. ;
-En l'oferta totalment elstica, la quantitat oferta pot ser infinita, si el preu s ms gran que 0 . ;
-On la corba d'oferta representa quantitats iguals de (P) i (Q), l'elasticitat de l'oferta s igual a 1. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166909" title="Adenilat ciclasa" nonfiltered="3300" processed="3287" dbindex="68319">
L'Adenylat ciclasa (EC 4.6.1.1), tamb coneguda com adenilil ciclasa s una liasa, que catalitza la conversi de l'ATP en AMPc i pirofosfat.  



L'AMPc s una important molcula en la transducci del senyal en la cllula eucariota, s el que anomenem un segon missatger. La concentraci cellular d'AMPc depn de la seva velocitat de sntesi a partir d'ATP per acci de l'adenilat ciclasa i la seva velocitat de degradaci per part d'una fosfodiesterasa.

L'adenilat ciclasa pot ser activada o inhibida per protenes G acoblades a receptors de membrana en resposta a estmuls hormonals entre altres.  
Es coneixen nou isoformes d'adenilat ciclasa en mamfer anomenades : ADCY1, ADCY2,...ADCY9.

Estructura.

L'adenilat ciclasa s una protena transmembrana, l'estructura aminoidica de la qual, travessa 12 cops la membrana plasmtica.

Les parts importants per la seva funci que situen a la seva cara citoplasmtica sn la regi N-terminal i les regions: C1a, C1b, C2a i C2b. La regi C1 s la compresa entre la sisena i setena hlix i la regi C2 segeix a continuaci de l'hlix 12. s el domini cataltic format per les regions C1a i C2a on l'ATP s convertit en AMPc.

Regulaci.
L'adenilat ciclasa s activada per protenes G i per forskolina, d'igual manera que altres substrats especfics de cada classe:
 Les isoformes I, III i VIII sn tamb activades per Ca2+/calmodulina.
 Les isoformes V i VI, en canvi, sn per Ca2+ a travs d'una via independent de calmodulina. ;

En les neurones, les adenilat ciclases es troben al costat de canals de calci per permetre una rpida resposa a flux de Ca2+.

Com ja s'ha dit s molt important la regulaci hormonal d'aquesta protena. Aix, hormones com l'adrenalina, la insulina o el glucag regulen el metabolisme energtic a travs de l'AMPc.

L'adrenalina interv tamb en la relaxaci del mscul llis via Ca2+/calmodulina, mitjanant l'activaci de l'adenilat ciclasa.

La noradrenalina secretada en resposta a un senyal extern activa, per mitj de l'estimulaci de l'adenilat ciclasa, la protena desacobladora mitocondrial UCP1 en teixit adips marr, promovent la termognesi adaptativa.

La toxina colrica estimula tamb l'adenilat ciclasa activant permanentment a una protena G. En aquest cas, no fisiolgic sin patolgic, la toxina produda pel bacteri Vibrio cholerae bloqueja una protena G en el seu estat actiu, de manera que les cllules epitelials de l'intest secreten quantitats desproporcionades de fluid digestiu, origen de les greus diarrees que comporten la deshidrataci de l'afectat, smptoma principal del clera.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166911" title="Llista d'espcies d'amaurbids (A-D)" nonfiltered="3301" processed="3288" dbindex="68320">
Llista d'espcies d'amaurbids, per ordre alfabtic, de la lletra A a la D, descrites fins al fins el 28 novembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies d'amaurbids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies d'amaurbids (D-Z).





A.
Altellopsis.
Altellopsis Simon, 1905
 Altellopsis helveola Simon, 1905 (Argentina);

Amaurobius.
Amaurobius C. L. Koch, 1837
 Amaurobius agastus (Chamberlin, 1947) (EUA);
 Amaurobius andhracus Patel & Reddy, 1990 (ndia);
 Amaurobius annulatus (Kulczyn'ski, 1906) (Balcans);
 Amaurobius antipovae Marusik & Kovblyuk, 2004 (Gergia);
 Amaurobius asuncionis Mello-Leito, 1946 (Paraguai);
 Amaurobius ausobskyi Thaler & Knoflach, 1998 (Grcia);
 Amaurobius barbaricus Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius barbarus Simon, 1910 (Algria);
 Amaurobius borealis Emerton, 1909 (EUA, Canad);
 Amaurobius candia Thaler & Knoflach, 2002 (Creta);
 Amaurobius cerberus Fage, 1931 (Espanya);
 Amaurobius corruptus Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius crassipalpis Canestrini & Pavesi, 1870 (Alemanya, Sussa, Itlia);
 Amaurobius cretaensis Wunderlich, 1995 (Creta);
 Amaurobius deelemanae Thaler & Knoflach, 1995 (Grcia, Creta);
 Amaurobius diablo Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius distortus Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius dorotheae (Chamberlin, 1947) (EUA);
 Amaurobius drenskii Kratochvl, 1934 (Bsnia-Hercegovina);
 Amaurobius erberi (Keyserling, 1863) (Europa, Illes Canries);
 Amaurobius fenestralis (Strm, 1768) (Europa fins a sia Central);
 Amaurobius ferox (Walckenaer, 1830) (Holrtic);
 Amaurobius festae Caporiacco, 1934 (Lbia);
 Amaurobius galeritus Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius geminus Thaler & Knoflach, 2002 (Creta);
 Amaurobius hagiellus (Chamberlin, 1947) (EUA);
 Amaurobius heathi (Chamberlin, 1947) (EUA);
 Amaurobius hercegovinensis Kulczyn'ski, 1915 (Bsnia-Hercegovina);
 Amaurobius indicus Bastawade, 2002 (ndia);
 Amaurobius intermedius Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius jugorum L. Koch, 1868 (Europa);
 Amaurobius kratochvili Miller, 1938 (Crocia);
 Amaurobius latebrosus Simon, 1874 (Crsega);
 Amaurobius latescens (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Amaurobius leechi Brignoli, 1983 (EUA);
 Amaurobius longipes Thaler & Knoflach, 1995 (Grcia);
 Amaurobius mathetes (Chamberlin, 1947) (EUA);
 Amaurobius mephisto (Chamberlin, 1947) (EUA);
 Amaurobius milloti Hubert, 1973 (Nepal);
 Amaurobius minor Kulczyn'ski, 1915 (Europa Oriental);
 Amaurobius minutus Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius nathabhaii Patel & Patel, 1975 (ndia);
 Amaurobius obustus L. Koch, 1868 (Europa);
 Amaurobius occidentalis Simon, 1892 (Portugal, Espanya, Frana);
 Amaurobius ossa Thaler & Knoflach, 1993 (Grcia);
 Amaurobius pallidus L. Koch, 1868 (SouthEuropa Oriental fins a Gergia);
 Amaurobius palomar Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius paon Thaler & Knoflach, 1993 (Grcia);
 Amaurobius pavesii Pesarini, 1991 (Itlia);
 Amaurobius pelops Thaler & Knoflach, 1991 (Grcia);
 Amaurobius phaeacus Thaler & Knoflach, 1998 (Grcia);
 Amaurobius prosopidus Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius ruffoi Thaler, 1990 (Itlia);
 Amaurobius sciakyi Pesarini, 1991 (Itlia);
 Amaurobius scopolii Thorell, 1871 (Europa Meridional);
 Amaurobius similis (Blackwall, 1861) (Holrtic);
 Amaurobius spominimus Taczanowski, 1866 (Poland);
 Amaurobius strandi Charitonov, 1937 (Grcia, Bulgria, Ucrana);
 Amaurobius tamalpais Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius thoracicus Mello-Leito, 1945 (Argentina);
 Amaurobius transversus Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius triangularis Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius tristis L. Koch, 1875 (Etipia);
 Amaurobius tulare Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius vachoni Hubert, 1965 (Espanya);
 Amaurobius vexans Leech, 1972 (EUA);
 Amaurobius yanoianus Nakatsudi, 1943 (Micronsia);

Ambanus.
Ambanus Ovtchinnikov, 1999
 Ambanus amurensis Ovtchinnikov, 1999 (Rssia);
 Ambanus bifidus (Paik, 1976) (Corea);
 Ambanus circinalis (Gao i cols., 1993) (Xina);
 Ambanus dimidiatus (Paik, 1974) (Corea);
 Ambanus euini (Paik, 1976) (Corea);
 Ambanus grandivulvus (Yaginuma, 1969) (Jap);
 Ambanus kayasanensis (Paik, 1972) (Corea);
 Ambanus kimi (Paik, 1974) (Corea);
 Ambanus lunatus (Paik, 1976) (Corea);
 Ambanus mandzhuricus Ovtchinnikov, 1999 (Rssia);
 Ambanus meniscatus (Zhu & Wang, 1991) (Xina);
 Ambanus napolovi Ovtchinnikov, 1999 (Rssia);
 Ambanus ovatus (Paik, 1976) (Corea);
 Ambanus paiki Ovtchinnikov, 1999 (Rssia);
 Ambanus paikwunensis (Kim & Jung, 1993) (Corea);
 Ambanus pseudonariceus Zhang i cols., 2007 (Xina);
 Ambanus quadrativulvus (Paik, 1974) (Corea);
 Ambanus rostratus (Song i cols., 1993) (Xina);
 Ambanus terdecimus (Paik, 1978) (Corea);
 Ambanus triangulatus Zhang i cols., 2007 (Xina);
 Ambanus trisaccatus Zhang i cols., 2007 (Xina);

Anisacate.
Anisacate Mello-Leito, 1941
 Anisacate fragile Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Anisacate fuegianum (Simon, 1884) (Xile, Argentina);
 Anisacate fuegianum bransfieldi (Usher, 1983) (Illes Falkland);
 Anisacate tigrinum (Mello-Leito, 1941) (Argentina);

Arctobius.
Arctobius Lehtinen, 1967
 Arctobius agelenoides (Emerton, 1919) (Holrtic);

siacoelotes.
siacoelotes Wang, 2002
 siacoelotes acco (Nishikawa, 1987) (Jap);
 siacoelotes dicranatus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 siacoelotes ensifer (Wang & Ono, 1998) (Taiwan);
 siacoelotes illustratus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 siacoelotes insidiosus (L. Koch, 1878) (Corea, Jap);
 siacoelotes interunus (Nishikawa, 1977) (Corea, Jap);
 siacoelotes longus (Wang, Tso & Wu, 2001) (Taiwan);
 siacoelotes montivagus (Wang & Ono, 1998) (Taiwan);
 siacoelotes pengi (Ovtchinnikov, 1999) (Xina);
 siacoelotes songminjae (Paik & Yaginuma, 1969) (Rssia, Xina, Corea);
 siacoelotes sparus Dankittipakul, Chami-Kranon & Wang, 2005 (Tailndia);
 siacoelotes tengchihensis (Wang & Ono, 1998) (Taiwan);
 siacoelotes xinhuiensis (Chen, 1984) (Xina, Taiwan);
 siacoelotes yaeyamensis (Shimojana, 1982) (Jap);
 siacoelotes yushanensis (Wang & Ono, 1998) (Taiwan);

Auhunga.
Auhunga Forster & Wilton, 1973
 Auhunga pectinata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Auximella.
Auximella Strand, 1908
 Auximella harpagula (Simon, 1906) (Ecuador);
 Auximella minensis (Mello-Leito, 1926) (Brasil);
 Auximella producta (Chamberlin, 1916) (Per);
 Auximella spinosa (Mello-Leito, 1926) (Brasil);
 Auximella subdifficilis (Mello-Leito, 1920) (Brasil);
 Auximella typica Strand, 1908 (Per);

B.
Bakala.
Bakala Davies, 1990
 Bakala episinoides Davies, 1990 (Queensland);

Bifidocoelotes.
Bifidocoelotes Wang, 2002
 Bifidocoelotes bifidus (Wang, Tso & Wu, 2001) (Taiwan);
 Bifidocoelotes primus (Fox, 1937) (Hong Kong);

C.
Callevopsis.
Callevopsis Tullgren, 1902
 Callevopsis striata Tullgren, 1902 (Xile, Argentina);

Callobius.
Callobius Chamberlin, 1947
 Callobius angelus (Chamberlin & Ivie, 1947) (EUA);
 Callobius arizonicus (Chamberlin & Ivie, 1947) (EUA, Mxic);
 Callobius bennetti (Blackwall, 1846) (EUA, Canad);
 Callobius Canad (Chamberlin & Ivie, 1947) (EUA, Canad);
 Callobius claustrarius (Hahn, 1833) (Palertic);
 Callobius claustrarius balcanicus (Drensky, 1940) (Bulgria);
 Callobius deces (Chamberlin & Ivie, 1947) (EUA);
 Callobius enus (Chamberlin & Ivie, 1947) (EUA, Canad);
 Callobius gertschi Leech, 1972 (EUA);
 Callobius guachama Leech, 1972 (EUA);
 Callobius hokkaido Leech, 1971 (Jap);
 Callobius hyonasus Leech, 1972 (EUA);
 Callobius kamelus (Chamberlin & Ivie, 1947) (EUA);
 Callobius klamath Leech, 1972 (EUA);
 Callobius Coreanus (Paik, 1966) (Corea);
 Callobius manzanita Leech, 1972 (EUA);
 Callobius nevadensis (Simon, 1884) (EUA);
 Callobius nomeus (Chamberlin, 1919) (EUA, Canad);
 Callobius olympus (Chamberlin & Ivie, 1947) (EUA);
 Callobius panther Leech, 1972 (EUA);
 Callobius paskenta Leech, 1972 (EUA);
 Callobius pauculus Leech, 1972 (EUA);
 Callobius paynei Leech, 1972 (EUA);
 Callobius pictus (Simon, 1884) (EUA, Canad, Alaska);
 Callobius rothi Leech, 1972 (EUA);
 Callobius severus (Simon, 1884) (EUA, Canad);
 Callobius sierra Leech, 1972 (EUA);
 Callobius tamarus (Chamberlin & Ivie, 1947) (EUA);
 Callobius tehama Leech, 1972 (EUA);

Cavernocymbium.
Cavernocymbium Ubick, 2005
 Cavernocymbium prentoglei Ubick, 2005 (EUA);
 Cavernocymbium vetteri Ubick, 2005 (EUA);

Chresiona.
Chresiona Simon, 1903
 Chresiona convexa Simon, 1903 (Sud-frica);
 Chresiona invalida (Simon, 1898) (Sud-frica);
 Chresiona nigrosignata Simon, 1903 (Sud-frica);

Ciniflella.
Ciniflella Mello-Leito, 1921
 Ciniflella lutea Mello-Leito, 1921 (Brasil);

Coelotes.
Coelotes Blackwall, 1841
 Coelotes aguniensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes akakinaensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes alpinus Polenec, 1972 (Itlia, ustria, Eslovnia);
 Coelotes amamiensis Shimojana, 1989 (Illes Ryukyu);
 Coelotes amplilamnis Saito, 1936 (Xina);
 Coelotes antri (Komatsu, 1961) (Jap);
 Coelotes arganoi Brignoli, 1978 (Turquia);
 Coelotes atropos (Walckenaer, 1830) (Europa);
 Coelotes atropos anomalus Hull, 1955 (Great Bretanya);
 Coelotes atropos silvestris Hull, 1955 (Great Bretanya);
 Coelotes bicultratus Chen, Zhao & Wang, 1991 (Xina);
 Coelotes brachiatus Wang i cols., 1990 (Xina);
 Coelotes brevis Xu & Li, 2007 (Xina);
 Coelotes capacilimbus Xu & Li, 2006 (Xina);
 Coelotes caudatus de Blauwe, 1973 (Lebanon);
 Coelotes cavernalis Huang, Peng & Li, 2002 (Xina);
 Coelotes cavicola (Komatsu, 1961) (Jap);
 Coelotes charitonovi Spassky, 1939 (sia Central);
 Coelotes chenzhou Zhang & Yin, 2001 (Xina);
 Coelotes coenobita Brignoli, 1978 (Turquia);
 Coelotes colosseus Xu & Li, 2007 (Xina);
 Coelotes conversus Xu & Li, 2006 (Xina);
 Coelotes curvilamnis Ovtchinnikov, 2001 (sia Central);
 Coelotes curvilamnis alatauensis Ovtchinnikov, 2001 (sia Central);
 Coelotes curvilamnis boomensis Ovtchinnikov, 2001 (sia Central);
 Coelotes cylistus Peng & Wang, 1997 (Xina);
 Coelotes decolor Nishikawa, 1973 (Jap);
 Coelotes eharai Arita, 1976 (Jap);
 Coelotes exitialis L. Koch, 1878 (Corea, Jap);
 Coelotes filamentaceus Tang, Yin & Zhang, 2002 (Xina);
 Coelotes galeiformis Wang i cols., 1990 (Xina);
 Coelotes guangxian Zhang i cols., 2003 (Xina);
 Coelotes guizhouensis Peng, Li & Huang, 2002 (Xina);
 Coelotes guttatus Wang i cols., 1990 (Xina);
 Coelotes hamamurai Yaginuma, 1967 (Jap);
 Coelotes hengshanensis Tang & Yin, 2003 (Xina);
 Coelotes hexommatus (Komatsu, 1957) (Jap);
 Coelotes hiratsukai Arita, 1976 (Jap);
 Coelotes iheyaensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes icohamatus Zhu & Wang, 1991 (Xina);
 Coelotes inabaensis Arita, 1974 (Jap);
 Coelotes indistinctus Xu & Li, 2006 (Xina);
 Coelotes insulanus Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes introhamatus Xu & Li, 2006 (Xina);
 Coelotes italicus Kritscher, 1956 (Itlia);
 Coelotes izenaensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes jucundus Chen & Zhao, 1997 (Xina);
 Coelotes juglandicola Ovtchinnikov, 1984 (Kyrgyzstan);
 Coelotes kakeromaensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes keramaensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes kintaroi Nishikawa, 1983 (Jap);
 Coelotes kirgisicus Ovtchinnikov, 2001 (sia Central);
 Coelotes kitazawai Yaginuma, 1972 (Jap);
 Coelotes kumejimanus Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes kumensis Shimojana, 1989 (Illes Ryukyu);
 Coelotes liansui Bao & Yin, 2004 (Xina);
 Coelotes luculli Brignoli, 1978 (Turquia);
 Coelotes maculatus Zhang, Peng & Kim, 1997 (Xina);
 Coelotes magnidentatus Schenkel, 1963 (Xina);
 Coelotes mastrucatus Wang i cols., 1990 (Xina);
 Coelotes mediocris Kulczyn'ski, 1887 (Sussa, Itlia, Ucrana);
 Coelotes micado Strand, 1907 (Jap);
 Coelotes microps Schenkel, 1963 (Xina);
 Coelotes miyakoensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes modestus Simon, 1880 (Xina, Jap);
 Coelotes motobuensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes mEUAshiensis Nishikawa, 1989 (Jap);
 Coelotes nariceus Zhu & Wang, 1994 (Xina);
 Coelotes nasensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes neglectum Hu, 2001 (Xina);
 Coelotes nenilini Ovtchinnikov, 1999 (sia Central);
 Coelotes ningmingensis Peng i cols., 1998 (Xina);
 Coelotes nitidus Li & Zhang, 2002 (Xina);
 Coelotes noctulus Wang i cols., 1990 (Xina);
 Coelotes obako Nishikawa, 1983 (Jap);
 Coelotes obesus Simon, 1875 (Frana);
 Coelotes okinawensis Shimojana, 1989 (Illes Ryukyu);
 Coelotes osellai de Blauwe, 1973 (Itlia);
 Coelotes oshimaensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes pabulator Simon, 1875 (Frana, Sussa);
 Coelotes palinitropus Zhu & Wang, 1994 (Xina);
 Coelotes pastor Simon, 1875 (Frana);
 Coelotes pastor carpathensis Ovtchinnikov, 1999 (Ucrana);
 Coelotes pastor cooremani de Blauwe, 1975 (Itlia);
 Coelotes pastor pickardi O. P.-Cambridge, 1873 (Sussa);
 Coelotes pastor tirolensis (Kulczyn'ski, 1906) (Sussa, Itlia, Ucrana);
 Coelotes pastoralis Ovtchinnikov, 2001 (sia Central);
 Coelotes personatus Nishikawa, 1973 (Jap);
 Coelotes plancyi Simon, 1880 (Xina);
 Coelotes poleneci Wiehle, 1964 (ustria, Eslovnia);
 Coelotes poweri Simon, 1875 (Frana);
 Coelotes processus Xu & Li, 2007 (Xina);
 Coelotes progressoridentes Ovtchinnikov, 2001 (sia Central);
 Coelotes prolixus Wang i cols., 1990 (Xina);
 Coelotes pseudoterrestris Schenkel, 1963 (Xina);
 Coelotes rhododendri Brignoli, 1978 (Turquia);
 Coelotes robustus Wang i cols., 1990 (Xina);
 Coelotes rudolfi (Schenkel, 1925) (Sussa);
 Coelotes saccatus Peng & Yin, 1998 (Xina);
 Coelotes samaksanensis Namkung, 2002 (Corea);
 Coelotes satoi Nishikawa, 2003 (Jap);
 Coelotes septus Wang i cols., 1990 (Xina);
 Coelotes shimajiriensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes simoni Strand, 1907 (Frana);
 Coelotes simplex O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Coelotes solitarius L. Koch, 1868 (Europa);
 Coelotes sordidus Ovtchinnikov, 2001 (sia Central);
 Coelotes striatilamnis Ovtchinnikov, 2001 (sia Central);
 Coelotes striatilamnis ketmenensis Ovtchinnikov, 2001 (sia Central);
 Coelotes stylifer Caporiacco, 1935 (Kashmir);
 Coelotes suthepicus Dankittipakul, Chami-Kranon & Wang, 2005 (Tailndia);
 Coelotes taoyuandong Bao & Yin, 2004 (Xina);
 Coelotes tarumii Arita, 1976 (Jap);
 Coelotes tegenarioides O. P.-Cambridge, 1885 (Yarkand);
 Coelotes terrestris (Wider, 1834) (Palertic);
 Coelotes Tailndiaensis Dankittipakul & Wang, 2003 (Tailndia);
 Coelotes tiantongensis Zhang, Peng & Kim, 1997 (Xina);
 Coelotes titaniacus Brignoli, 1977 (Grcia);
 Coelotes tokaraensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes tokunoshimaensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes tonakiensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes transiliensis Ovtchinnikov, 2001 (sia Central);
 Coelotes trigloXinatus Zhu & Wang, 1991 (Xina);
 Coelotes troglocaecus Shimojana & Nishihira, 2000 (Okinawa);
 Coelotes tumidivulvus Nishikawa, 1980 (Jap);
 Coelotes turkestanicus Ovtchinnikov, 1999 (sia Central);
 Coelotes uenoi Yamaguchi & Yaginuma, 1971 (Jap);
 Coelotes undulatus Hu & Wang, 1990 (Xina);
 Coelotes unicatus Yaginuma, 1977 (Jap);
 Coelotes uozumii Nishikawa, 2002 (Jap);
 Coelotes vallei Brignoli, 1977 (Itlia);
 Coelotes vignai Brignoli, 1978 (Turquia);
 Coelotes wangi Chen & Zhao, 1997 (Xina);
 Coelotes wugeshanensis Zhang, Yin & Kim, 2000 (Xina);
 Coelotes xinjiangensis Hu, 1992 (Xina);
 Coelotes xizangensis Hu, 1992 (Xina);
 Coelotes yaginumai Nishikawa, 1972 (Jap);
 Coelotes yambaruensis Shimojana, 2000 (Illes Ryukyu);
 Coelotes yanlingensis Zhang, Yin & Kim, 2000 (Xina);
 Coelotes yodoensis Nishikawa, 1977 (Jap);
 Coelotes yunnanensis Schenkel, 1963 (Xina);

Coras.
Coras Simon, 1898
 Coras aerialis Muma, 1946 (EUA);
 Coras alabama Muma, 1946 (EUA);
 Coras angularis Muma, 1944 (EUA);
 Coras cavernorum Barrows, 1940 (EUA);
 Coras crescentis Muma, 1944 (EUA);
 Coras furcatus Muma, 1946 (EUA);
 Coras globasus Wang, Peng & Kim, 1996 (Xina);
 Coras juvenilis (Keyserling, 1881) (EUA);
 Coras kisatchie Muma, 1946 (EUA);
 Coras lamellosus (Keyserling, 1887) (EUA);
 Coras medicinalis (Hentz, 1821) (EUA, Canad);
 Coras montanus (Emerton, 1890) (EUA, Canad);
 Coras parallelis Muma, 1944 (EUA);
 Coras perplexus Muma, 1946 (EUA);
 Coras rugosus Wang, Peng & Kim, 1996 (Xina);
 Coras taugynus Chamberlin, 1925 (EUA);
 Coras tennesseensis Muma, 1946 (EUA);

Coronilla.
Coronilla Wang, 1994
 Coronilla gemata Wang, 1994 (Xina, Vietnam);
 Coronilla jianhuii Tang & Yin, 2002 (Xina);
 Coronilla lanna Dankittipakul, Sonthichai & Wang, 2006 (Tailndia);
 Coronilla libo Wang, 2003 (Xina);
 Coronilla mangshan Zhang & Yin, 2001 (Xina);
 Coronilla pseudogemata Xu & Li, 2007 (Xina);
 Coronilla sigillata Wang, 1994 (Xina);
 Coronilla subsigillata Wang, 2003 (Xina);

Cybaeopsis.
Cybaeopsis Strand, 1907
 Cybaeopsis armipotens (Bishop & Crosby, 1926) (EUA);
 Cybaeopsis euopla (Bishop & Crosby, 1935) (EUA, Canad);
 Cybaeopsis hoplites (Bishop & Crosby, 1926) (EUA);
 Cybaeopsis hoplomacha (Bishop & Crosby, 1926) (EUA);
 Cybaeopsis macaria (Chamberlin, 1947) (EUA);
 Cybaeopsis pantopla (Bishop & Crosby, 1935) (EUA);
 Cybaeopsis spenceri (Leech, 1972) (EUA);
 Cybaeopsis tibialis (Emerton, 1888) (EUA, Canad);
 Cybaeopsis typica Strand, 1907 (Rssia, Jap);
 Cybaeopsis wabritaska (Leech, 1972) (EUA, Canad, Alaska);

D.
Dardurus.
Dardurus Davies, 1976
 Dardurus agrestis Davies, 1976 (Queensland);
 Dardurus nemoralis Davies, 1976 (Queensland);
 Dardurus saltuosus Davies, 1976 (Nova Galles del Sud);
 Dardurus silvaticus Davies, 1976 (Queensland);
 Dardurus spinipes Davies, 1976 (Queensland);
 Dardurus tamborinensis Davies, 1976 (Queensland);

Draconarius.
Draconarius Ovtchinnikov, 1999
 Draconarius abbreviatus Dankittipakul & Wang, 2003 (Tailndia);
 Draconarius absentis Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius acidentatus (Peng & Yin, 1998) (Xina);
 Draconarius adligansus (Peng & Yin, 1998) (Xina);
 Draconarius agrestis Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius altissimus (Hu, 2001) (Xina);
 Draconarius amygdaliformis (Zhu & Wang, 1991) (Xina);
 Draconarius anthonyi Dankittipakul & Wang, 2003 (Tailndia);
 Draconarius arcuatus (Chen, 1984) (Xina);
 Draconarius argenteus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius aspinatus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius australis Dankittipakul, Sonthichai & Wang, 2006 (Tailndia);
 Draconarius baronii (Brignoli, 1978) (Bhutan);
 Draconarius baxiantaiensis Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius bituberculatus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius brunneus (Hu & Li, 1987) (Xina);
 Draconarius calcariformis (Wang, 1994) (Xina);
 Draconarius capitulatus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius carinatus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius chaiqiaoensis (Zhang, Peng & Kim, 1997) (Xina);
 Draconarius cheni (Platnick, 1989) (Xina);
 Draconarius colubrinus Zhang, Zhu & Song, 2002 (Xina);
 Draconarius coreanus (Paik & Yaginuma, 1969) (Corea);
 Draconarius curiosus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius davidi (Schenkel, 1963) (Xina);
 Draconarius denisi (Schenkel, 1963) (Xina);
 Draconarius digitusiformis (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius disgregus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius dissitus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius dubius Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius elatus Dankittipakul & Wang, 2004 (Tailndia);
 Draconarius episomos Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius everesti (Hu, 2001) (Xina);
 Draconarius exilis Zhang, Zhu & Wang, 2005 (Xina);
 Draconarius funiushanensis (Hu, Wang & Wang, 1991) (Xina);
 Draconarius griswoldi Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius gurkha (Brignoli, 1976) (Nepal);
 Draconarius gyriniformis (Wang & Zhu, 1991) (Xina);
 Draconarius hangzhouensis (Chen, 1984) (Xina);
 Draconarius haopingensis Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius himalayaensis (Hu, 2001) (Xina);
 Draconarius hui (Dankittipakul & Wang, 2003) (Xina);
 Draconarius huizhunesis (Wang & Xu, 1988) (Xina);
 Draconarius incertus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius infulatus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius inthanonensis Dankittipakul & Wang, 2003 (Tailndia);
 Draconarius jiangyongensis (Peng, Gong & Kim, 1996) (Xina);
 Draconarius labiatus (Wang & Ono, 1998) (Taiwan);
 Draconarius lateralis Dankittipakul & Wang, 2004 (Tailndia);
 Draconarius linxiaensis Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius linzhiensis (Hu, 2001) (Xina);
 Draconarius lutulentus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius magniceps (Schenkel, 1936) (Xina);
 Draconarius molluscus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius monticola Dankittipakul, Sonthichai & Wang, 2006 (Tailndia);
 Draconarius montis Dankittipakul, Sonthichai & Wang, 2006 (Tailndia);
 Draconarius nanyuensis (Peng & Yin, 1998) (Xina);
 Draconarius naranensis Ovtchinnikov, 2005 (Pakistan);
 Draconarius neixiangensis (Hu, Wang & Wang, 1991) (Xina);
 Draconarius nudulus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius ornatus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius pakistanicus Ovtchinnikov, 2005 (Pakistan);
 Draconarius paralateralis Dankittipakul & Wang, 2004 (Tailndia);
 Draconarius paraterebratus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius patellabifidus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius penicillatus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius pervicax (Hu & Li, 1987) (Xina);
 Draconarius phuhin Dankittipakul, Sonthichai & Wang, 2006 (Tailndia);
 Draconarius picta (Hu, 2001) (Xina);
 Draconarius potanini (Schenkel, 1963) (Xina);
 Draconarius promontorius Dankittipakul, Sonthichai & Wang, 2006 (Tailndia);
 Draconarius pseudobrunneus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius pseudocapitulatus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius pseudolateralis Dankittipakul & Wang, 2004 (Tailndia);
 Draconarius pseudowuermlii Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius qingzangensis (Hu, 2001) (Xina);
 Draconarius quadratus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius rotundus Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius rufulus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius schenkeli (Brignoli, 1978) (Bhutan);
 Draconarius schwendingeri Dankittipakul, Sonthichai & Wang, 2006 (Tailndia);
 Draconarius siamensis Dankittipakul & Wang, 2003 (Tailndia);
 Draconarius silva Dankittipakul, Sonthichai & Wang, 2006 (Tailndia);
 Draconarius silvicola Dankittipakul, Sonthichai & Wang, 2006 (Tailndia);
 Draconarius simplicidens Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius singulatus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius stemmleri (Brignoli, 1978) (Bhutan);
 Draconarius streptus (Zhu & Wang, 1994) (Xina);
 Draconarius striolatus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius strophadatus (Zhu & Wang, 1991) (Xina);
 Draconarius subtitanus (Hu, 1992) (Xina);
 Draconarius subulatus Dankittipakul & Wang, 2003 (Tailndia);
 Draconarius syzygiatus (Zhu & Wang, 1994) (Xina);
 Draconarius tentus Dankittipakul, Sonthichai & Wang, 2006 (Tailndia);
 Draconarius terebratus (Peng & Wang, 1997) (Xina);
 Draconarius tibetensis Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius triatus (Zhu & Wang, 1994) (Xina);
 Draconarius trifasciatus (Wang & Zhu, 1991) (Xina);
 Draconarius tryblionatus (Wang & Zhu, 1991) (Xina);
 Draconarius uncinatus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Draconarius venustus Ovtchinnikov, 1999 (Tajikistan);
 Draconarius wenzhouensis (Chen, 1984) (Xina);
 Draconarius wudangensis (Chen & Zhao, 1997) (Xina);
 Draconarius wuermlii (Brignoli, 1978) (Bhutan);
 Draconarius yadongensis (Hu & Li, 1987) (Xina);
 Draconarius yichengensis Wang, 2003 (Xina);
 Draconarius yosiianus (Nishikawa, 1999) (Xina);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166912" title="Fresa de peix" nonfiltered="3302" processed="3289" dbindex="68321">

Les freses sn el conjunt d'ous dels peixos i d'altres animals marins com l'eri de mar, la gamba i la petxina de pelegr.  S'empren a la cuina en molts plats, fins i tot crues.

El caviar, considerat delcia culinria, sn freses de diversos tipus de peixos, principalment d'esturi. 

 Usos culinaris segons pasos .

Jap.


Els japonesos usen una gran varietat de freses al seua cuina, entre les quals destaquem les segents:

 Ikura  (   )   Freses de salm. Sn unes esferes grans d'un color roig-ataronjat. Pel fet que les freses de salm s'utilitzen com a esquer, les persones que proven el sushi  elaborat amb elles per primera vegada poden quedar desconcertats.
 Kazunoko  (   / )   Freses d'areng, grogues o roscies amb una textura gomosa i ferm. Conformen una sola massa, per la qual cosa aparencen ser un tros de peix.
 Mentaiko  (   )   Freses d'abadejo, especiades amb pebre roig en pols i rodejades d'una fina membrana artificial elstica. Aquestes freses sn de color rogenc a rosa..
 Tarako  (   )   Freses d'abadejo asades.
 Tobiko (   )   Freses de peix volador, roig ataronjades i cruixents.
 Uni (  ,   )  Freses d'eri de mar, frgils i fundents. El color varia de taronja a groc pllid. Es consumixen crues o poc cuinades. Sn una menjar tpica tamb de la cuina coreana, de la cuina sushi japonesa, de Xile i del sud d'Espanya. A la cuina asitica es considera un aliment afrodisac.
Karasumi (    ,   )   s una especialitat de Nagasaki feta amb freses de llisa llobarrera.

 Sucia . 
La pasta de fresa de bacall fumat o salat servida en entrepans s molt popular a Sucia. La marca ms coneguda s la Kalles Kaviar.

 Dinamarca . 
La fresa de lumpo (Cyclopterus lumpus) s molt apreciada en la cuina danesa. Aix mateix els danesos mengen fresa de bacall o torsk.

 Grcia . 
La tarama (      ) s un meze grec que empra fresa com a principal ingredient. s tpic de l'illa de Lucada. La resta dels ingredients poden variar per solen incloure oli d'oliva, all, tomquet, nous i pebrot vermell. El taramosalata (            ) s un altre  plat conegut que consisteix en fresa amb suc de llimona, ceba, all i oli d'oliva.

 Itlia . 
La bottarga s una massa constituda per fresa salada de llssera usada per ornamentar alguns tipus de pasta.

 Iran . 
A part del caviar ja esmentat, a les provncies del Mar Caspi de Gilan i M zandar n es cuinen diferents varietats de fresa i de les maneres ms diverses. Anomenades ashpal o ashbal, es pot consumir rostida a la graella, curada, salada, o barrejada amb altres ingredients. Si se sala o es cura, es consumeix com a condiment. Si s'utilitza fresca, es rosteix normalment a la graella, es fa al vapor, o es barreja amb ous i es fregeix per formar un plat anomenat Ashpal Kuku.

A ms a ms del caviar, la fresa de Kutum (tamb anomenat Peix blnac del Caspi o Rutilus frisii kutum), la de madrilleta vera  o Rutilus rutilus (anomenada Kuli a Gileki), la de besuc (anomenada Kulmeh a Gileki), i la del salm del Caspi, sn molt apreciades. La fresa de carpa s'usa menys i, ocasionalment, tamb es consumeix la del barb de muntanya (Barbus barbus).

 ndia i Bangladesh . 
La fresa d'Hilsa, un peix (Tenualosa ilisha), es considera una delicadesa magnfica a la regi de Bengala Occidental i a Bangla Desh. Normalment s fa ben fregida, tot i que hi ha altres maneres de preparar-la: amassada amb oli, ceba i pebre, o tamb es fa curri de fresa. A l'estat de Kerala la fresa es fregeix amb oli de coco i s un plat exquisit.

 Espanya . 
En tota la seva geografia s com l's culinari de la fresa de llu, de tonyina i d'altres peixos. Se serveix tant crua, com saltejada, rostida, fregida o amanida. Quant a la fresa de tonyina, la seva venda s en barres embotides i seques constituint un element de tapes o un de com en taules de saladures junt al bontol sec o la moixama. A algunes zones del Pas Valenci s comuna la denominaci douet a la fresa de tonyina.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166913" title="Llista d'espcies d'amaurbids (D-Z)" nonfiltered="3303" processed="3290" dbindex="68322">
Llista d'espcies d'amaurbids, per ordre alfabtic, de la lletra D a la Z, descrites fins al fins el 28 novembre de 2006. 
 Per a ms informaci, vegeu la Llista d'espcies d'amaurbids  ;
 Per conixer la resta d'espcies vegeu la Llista d'espcies d'amaurbids (A-D).





E.
Emmenomma.
Emmenomma Simon, 1884
 Emmenomma beauchenicum Usher, 1983 (Illes Falkland);
 Emmenomma oculatum Simon, 1884 (Xile, Argentina, Illes Falkland);

Eurocoelotes.
Eurocoelotes Wang, 2002
 Eurocoelotes anoplus (Kulczyn'ski, 1897) (ustria, Europa Oriental);
 Eurocoelotes brevispinus (Deltshev & Dimitrov, 1996) (Bulgria);
 Eurocoelotes deltshevi (Dimitrov, 1996) (Bulgria);
 Eurocoelotes drenskii (Deltshev, 1990) (Bulgria);
 Eurocoelotes falciger (Kulczyn'ski, 1897) (Europa Oriental);
 Eurocoelotes gasperinii (Simon, 1891) (Crocia);
 Eurocoelotes inermis (L. Koch, 1855) (Europa);
 Eurocoelotes jurinitschi (Drensky, 1915) (Bulgria);
 Eurocoelotes karlinskii (Kulczyn'ski, 1906) (SouthEuropa Oriental);
 Eurocoelotes kulczynskii (Drensky, 1915) (Bulgria);
 Eurocoelotes microlepidus (de Blauwe, 1973) (Itlia, Bulgria);

F.
Femoracoelotes.
Femoracoelotes Wang, 2002
 Femoracoelotes latus (Wang, Tso & Wu, 2001) (Taiwan);
 Femoracoelotes platnicki (Wang & Ono, 1998) (Taiwan);

H.
Hicanodon.
Hicanodon Tullgren, 1901
 Hicanodon cinerea Tullgren, 1901 (Xile, Argentina);

Himalcoelotes.
Himalcoelotes Wang, 2002
 Himalcoelotes aequoreus Wang, 2002 (Nepal);
 Himalcoelotes brignolii Wang, 2002 (Bhutan);
 Himalcoelotes bursarius Wang, 2002 (Nepal);
 Himalcoelotes diatropos Wang, 2002 (Nepal);
 Himalcoelotes gyirongensis (Hu & Li, 1987) (Xina, Nepal);
 Himalcoelotes martensi Wang, 2002 (Nepal);
 Himalcoelotes pirum Wang, 2002 (Nepal);
 Himalcoelotes sherpa (Brignoli, 1976) (Nepal);
 Himalcoelotes subsherpa Wang, 2002 (Nepal);
 Himalcoelotes syntomos Wang, 2002 (Nepal);

J.
Jamara.
Jamara Davies, 1995
 Jamara pisinna Davies, 1995 (Queensland);

L.
Leptocoelotes.
Leptocoelotes Wang, 2002
 Leptocoelotes edentulus (Wang & Ono, 1998) (Taiwan);
 Leptocoelotes pseudoluniformis (Zhang, Peng & Kim, 1997) (Xina);

Livius.
Livius Roth, 1967
 Livius macrospinus Roth, 1967 (Xile);

Longicoelotes.
Longicoelotes Wang, 2002
 Longicoelotes karschi Wang, 2002 (Xina);
 Longicoelotes kulianganus (Chamberlin, 1924) (Xina);
 Longicoelotes senkakuensis (Shimojana, 2000) (Illes Ryukyu);

M.
Macrobunus.
Macrobunus Tullgren, 1901
 Macrobunus backhauseni (Simon, 1896) (Xile, Argentina);
 Macrobunus caffer (Simon, 1898) (Sud-frica);
 Macrobunus Xilensis (Simon, 1888) (Xile);
 Macrobunus madrynensis (Tullgren, 1901) (Argentina);
 Macrobunus multidentatus (Tullgren, 1902) (Xile);

Malala.
Malala Davies, 1993
 Malala gallonae Davies, 1993 (Queensland);
 Malala lubinae Davies, 1993 (Queensland);

Maloides.
Maloides Forster & Wilton, 1989
 Maloides cavernicola (Forster & Wilton, 1973) (Nova Zelanda);

Manjala.
Manjala Davies, 1990
 Manjala pallida Davies, 1990 (Queensland);
 Manjala plana Davies, 1990 (Queensland);
 Manjala spinosa Davies, 1990 (Queensland);

Midgee.
Midgee Davies, 1995
 Midgee alta Davies, 1995 (Queensland);
 Midgee bellendenker Davies, 1995 (Queensland);
 Midgee binnaburra Davies, 1995 (Queensland);
 Midgee littlei Davies, 1995 (Queensland);
 Midgee minuta Davies, 1995 (Queensland);
 Midgee monteithi Davies, 1995 (Queensland);
 Midgee parva Davies, 1995 (Nova Galles del Sud);
 Midgee pumila Davies, 1995 (Queensland);
 Midgee thompsoni Davies, 1995 (Queensland);

Muritaia.
Muritaia Forster & Wilton, 1973
 Muritaia kaituna Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Muritaia longispinata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Muritaia orientalis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Muritaia parabEUA Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Muritaia suba Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

N.
Naevius.
Naevius Roth, 1967
 Naevius calilegua Compagnucci & Ramrez, 2000 (Argentina);
 Naevius manu Brescovit & Bonaldo, 1996 (Per);
 Naevius varius (Keyserling, 1879) (Per);
 Naevius zongo Brescovit & Bonaldo, 1996 (Bolvia);

Neoporteria.
Neoporteria Mello-Leito, 1943
 Neoporteria annulata Roth, 1967 (Xile);
 Neoporteria pracellans Mello-Leito, 1943 (Xile);

Neowadotes.
Neowadotes Alayn, 1995
 Neowadotes casabito Alayn, 1995 (Hispaniola);

Neuquenia.
Neuquenia Mello-Leito, 1940
 Neuquenia pallida Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Neuquenia paupercula (Simon, 1905) (Argentina);

O.
Obatala.
Obatala Lehtinen, 1967
 Obatala armata Lehtinen, 1967 (Sud-frica);

Otira.
Otira Forster & Wilton, 1973
 Otira affinis Hickman, 1981 (Tasmnia);
 Otira aquilonaria Davies, 1986 (Queensland);
 Otira canasta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Otira indura Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Otira liana Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Otira parva Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Otira satura Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Otira summa Davies, 1986 (Queensland);
 Otira terricola Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

P.
Pakeha.
Pakeha Forster & Wilton, 1973
 Pakeha buechlerae Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha duplex Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha hiloa Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha inornata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha insignita Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha kirki (Hogg, 1909) (Snares);
 Pakeha lobata Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha manapouri Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha maxima Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha media Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha minima Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha paratecta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha parrotti Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha protecta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha pula Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha stewartia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha subtecta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Pakeha tecta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Paracoelotes.
Paracoelotes Brignoli, 1982
 Paracoelotes Armniacus (Brignoli, 1978) (Turquia);
 Paracoelotes bidens (Caporiacco, 1935) (Karakorum);
 Paracoelotes cottarellii (Brignoli, 1978) (Turquia);
 Paracoelotes fedotovi (Charitonov, 1946) (Uzbekistan);
 Paracoelotes garibaldii (Kritscher, 1969) (Itlia);
 Paracoelotes involutus (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Paracoelotes luctuosus (L. Koch, 1878) (Rssia, sia Central, Xina, Corea, Jap);
 Paracoelotes luniformis (Zhu & Wang, 1994) (Xina);
 Paracoelotes major (Kroneberg, 1875) (Uzbekistan, Tajikistan, Xina);
 Paracoelotes pyrenaeus (Simon, 1870) (Espanya, Frana);
 Paracoelotes segestriformis (Dufour, 1820) (Europa, Rssia);
 Paracoelotes spasskyi (Charitonov, 1946) (Gergia, Armnia);
 Paracoelotes spinivulvus (Simon, 1880) (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Paracoelotes taishanensis (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Paracoelotes taiwanensis Wang & Ono, 1998 (Taiwan);
 Paracoelotes tianchiensis (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Paracoelotes xinping Zhang, Zhu & Song, 2002 (Xina);

Paravoca.
Paravoca Forster & Wilton, 1973
 Paravoca opaca Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Paravoca otagoensis Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Parazanomys.
Parazanomys Ubick, 2005
 Parazanomys thyasionnes Ubick, 2005 (EUA);

Pimus.
Pimus Chamberlin, 1947
 Pimus desiccatus Leech, 1972 (EUA);
 Pimus eldorado Leech, 1972 (EUA);
 Pimus fractus (Chamberlin, 1920) (EUA);
 Pimus hesperellus Chamberlin, 1947 (EUA);
 Pimus iviei Leech, 1972 (EUA);
 Pimus leucus Chamberlin, 1947 (EUA);
 Pimus napa Leech, 1972 (EUA);
 Pimus nawtawaketus Leech, 1972 (EUA);
 Pimus pitus Chamberlin, 1947 (EUA);
 Pimus salemensis Leech, 1972 (EUA);

Platocoelotes.
Platocoelotes Wang, 2002
 Platocoelotes icohamatoides (Peng & Wang, 1997) (Xina);
 Platocoelotes impletus (Peng & Wang, 1997) (Xina);
 Platocoelotes kailiensis Wang, 2003 (Xina);
 Platocoelotes lichuanensis (Chen & Zhao, 1998) (Xina);
 Platocoelotes polyptychus Xu & Li, 2006 (Xina);

Poaka.
Poaka Forster & Wilton, 1973
 Poaka graminicola Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Pseudauximus.
Pseudauximus Simon, 1902
 Pseudauximus annulatus Purcell, 1908 (Sud-frica);
 Pseudauximus pallidus Purcell, 1903 (Sud-frica);
 Pseudauximus reticulatus Simon, 1902 (Sud-frica);

R.
Retiro.
Retiro Mello-Leito, 1915
 Retiro crinitus (Simon, 1893) (Veneuela);
 Retiro fulvipes Simon, 1906 (Ecuador);
 Retiro granadensis (Keyserling, 1878) (Colmbia);
 Retiro gratus (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Retiro lanceolatus (Vellard, 1924) (Brasil);
 Retiro maculatus Mello-Leito, 1915 (Brasil);
 Retiro nigronotatus Mello-Leito, 1947 (Brasil);
 Retiro plagiatus (Simon, 1893) (Veneuela);
 Retiro procerulus (Simon, 1906) (Ecuador);
 Retiro quitensis (Simon, 1906) (Ecuador);
 Retiro rhombifer (Simon, 1906) (Ecuador);
 Retiro roberti (Reimoser, 1939) (Costa Rica);

Rhoicinaria.
Rhoicinaria Exline, 1950
 Rhoicinaria maculata (Keyserling, 1878) (Colmbia);
 Rhoicinaria rorerae Exline, 1950 (Ecuador);

Robusticoelotes.
Robusticoelotes Wang, 2002
 Robusticoelotes pichoni (Schenkel, 1963) (Xina);
 Robusticoelotes sanmenensis (Tang, Yin & Zhang, 2002) (Xina);

Rubrius.
Rubrius Simon, 1887
 Rubrius annulatus F. O. P.-Cambridge, 1899 (Xile);
 Rubrius antarcticus (Karsch, 1880) (Xile, Argentina);
 Rubrius castaneifrons (Simon, 1884) (Xile);
 Rubrius lineatus Roth, 1967 (Xile);
 Rubrius major (Simon, 1904) (Xile);
 Rubrius scottae Mello-Leito, 1940 (Argentina);
 Rubrius ululus Roth, 1967 (Xile);

S.
Spiricoelotes.
Spiricoelotes Wang, 2002
 Spiricoelotes pseudozonatus Wang, 2003 (Xina);
 Spiricoelotes urumensis (Shimojana, 1989) (Illes Ryukyu);
 Spiricoelotes zonatus (Peng & Wang, 1997) (Xina);

Storenosoma.
Storenosoma Hogg, 1900
 Storenosoma altum Davies, 1986 (Nova Galles del Sud);
 Storenosoma hoggi (Roewer, 1942) (Victria);
 Storenosoma supernum Davies, 1986 (Queensland);
 Storenosoma terraneum Davies, 1986 (Queensland);

T.
Taira.
Taira Lehtinen, 1967
 Taira flavidorsalis (Yaginuma, 1964) (Jap);
 Taira liboensis Zhu, Chen & Zhang, 2004 (Xina);
 Taira lunaris Wang & Ran, 2004 (Xina);

Tamgrinia.
Tamgrinia Lehtinen, 1967
 Tamgrinia alveolifera (Schenkel, 1936) (ndia, Xina);
 Tamgrinia coelotiformis (Schenkel, 1963) (Xina);
 Tamgrinia laticeps (Schenkel, 1936) (Xina);
 Tamgrinia rectangularis Xu & Li, 2006 (Xina);
 Tamgrinia semiserrata Xu & Li, 2006 (Xina);
 Tamgrinia tibetana (Hu & Li, 1987) (Xina);
 Tamgrinia tulugouensis Wang, 2000 (Xina);

Tegecoelotes.
Tegecoelotes Ovtchinnikov, 1999
 Tegecoelotes corasides (Bsenberg & Strand, 1906) (Jap);
 Tegecoelotes dysodentatus Zhang & Zhu, 2005 (Xina);
 Tegecoelotes ignotus (Bsenberg & Strand, 1906) (Jap);
 Tegecoelotes michikoae (Nishikawa, 1977) (Jap);
 Tegecoelotes muscicapus (Bsenberg & Strand, 1906) (Jap);
 Tegecoelotes secundus (Paik, 1971) (Rssia, Xina, Corea, Jap);

Tonsilla.
Tonsilla Wang & Yin, 1992
 Tonsilla defossa Xu & Li, 2006 (Xina);
 Tonsilla eburniformis Wang & Yin, 1992 (Xina);
 Tonsilla imitata Wang & Yin, 1992 (Xina);
 Tonsilla lyrata (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Tonsilla makros Wang, 2003 (Xina);
 Tonsilla tautispina (Wang i cols., 1990) (Xina);
 Tonsilla truculenta Wang & Yin, 1992 (Xina);
 Tonsilla variegata (Wang i cols., 1990) (Xina);

Tugana.
Tugana Chamberlin, 1948
 Tugana cavatica (Bryant, 1940) (Cuba);
 Tugana crassa (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Tugana cudina Alayn, 1992 (Cuba);
 Tugana infumata (Bryant, 1948) (Hispaniola);

Tymbira.
Tymbira Mello-Leito, 1944
 Tymbira brunnea Mello-Leito, 1944 (Argentina);

U.
Urepus.
Urepus Roth, 1967
 Urepus rossi Roth, 1967 (Per);

Urocoras.
Urocoras Ovtchinnikov, 1999
 Urocoras longispinus (Kulczyn'ski, 1897) (Central, Europa Oriental);
 Urocoras matesianus (de Blauwe, 1973) (Itlia);
 Urocoras munieri (Simon, 1880) (Eslovnia, Crocia);
 Urocoras nicomedis (Brignoli, 1978) (Turquia);
 Urocoras phthisicus (Brignoli, 1978) (Turquia);

V.
Virgilus.
Virgilus Roth, 1967
 Virgilus normalis Roth, 1967 (Ecuador);

W.
Wabarra.
Wabarra Davies, 1996
 Wabarra caverna Davies, 1996 (Queensland);
 Wabarra pallida Davies, 1996 (Queensland);

Wadotes.
Wadotes Chamberlin, 1925
 Wadotes bimucronatus (Simon, 1898) (EUA);
 Wadotes calcaratus (Keyserling, 1887) (EUA, Canad);
 Wadotes carinidactylus Bennett, 1987 (EUA);
 Wadotes deceptis Bennett, 1987 (EUA);
 Wadotes dixiensis Chamberlin, 1925 (EUA);
 Wadotes georgiensis Howell, 1974 (EUA);
 Wadotes hybridus (Emerton, 1890) (EUA, Canad);
 Wadotes mumai Bennett, 1987 (EUA);
 Wadotes saturnus Bennett, 1987 (EUA);
 Wadotes tennesseensis Gertsch, 1936 (EUA);
 Wadotes willsi Bennett, 1987 (EUA);

Waitetola.
Waitetola Forster & Wilton, 1973
 Waitetola huttoni Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

Y.
Yacolla.
Yacolla Lehtinen, 1967
 Yacolla pikelinae Lehtinen, 1967 (Brasil);

Yupanquia.
Yupanquia Lehtinen, 1967
 Yupanquia schiapelliae Lehtinen, 1967 (Argentina);

Z.
Zanomys.
Zanomys Chamberlin, 1948
 Zanomys aquilonia Leech, 1972 (EUA, Canad);
 Zanomys californica (Banks, 1904) (EUA);
 Zanomys feminina Leech, 1972 (EUA);
 Zanomys hesperia Leech, 1972 (EUA);
 Zanomys kaiba Chamberlin, 1948 (EUA);
 Zanomys ochra Leech, 1972 (EUA);
 Zanomys sagittaria Leech, 1972 (EUA);
 Zanomys ultima Leech, 1972 (EUA);


 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166915" title="Toccata, Adagio i Fuga BWV 564" nonfiltered="3304" processed="3291" dbindex="68323">
Toccata, Adagio y Fuga BWV 564 s una obra  d'orgue de J.S.Bach, composta en Weimar en 1716, sent  una de les ms sobresortints del repertori del instrument i un dels majors assoliments de l'autor en l'mbit de la msica organstica.

L'obra te 3 seccions principals: Toccata, Adagio i una fuga:

La toccata es una secci d'invenci i temtica molt lliure, improvisada i virtuosa, on el pedal participa molt i fa destacades entrades a solo.
El adagio es una secci tranquilla i serena, on es nota una gran influncia italiana.
La fuga, una de las primeres grans fuges del autor, com la BWV 565, on es mostren caracterstiques juvenils i immadures del primer Bach.

L'obra requereix 3 veus, s a dir, el teclat i pedal complet de l'orgue.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166917" title="Haptfit" nonfiltered="3305" processed="3292" dbindex="68324">

Els haptfits (Haptophyta) s un grup d'algues unicellulars. Els seus cloroplasts es pigmenten de forma semblant a la dels heteroconts (com en les crisofcies), per es diferencien en la resta de l'estructura cellular, aix que pot ser que siguin una lnia evolutiva separada en la que els cloroplasts es deriven d'endosimbiosis similars. 

Les cllules tenen tpicament dos flagels lleugerament desiguals, que sn llisos, i un nic orgnul denominat haptonema, que se superficialment similar a un flagel per que es diferencia del mateix en el conjunt de microtbuls i en el seu s. Els mitocondris tenen crestes tubulars. 

Els hiptfits ms coneguts sn els cocolitfors (ordres cocolitals i isocrisidals), que tenen un exosquelet de plaques calcries denominades cocolitos. Constitueixen el fitoplncton mar ms abundant, especialment en mar obert i s extremadament abundant com a microfssil. Altres haptfits planctnics inclouen Chrysochromulina i Prymnesium, que peridicament produeixen floracions algals marines txiques, i Phaeocystis que produeix floracions que poden generar una escuma desagradable que s'acumula sovint a les platges. Estudis moleculars i morfolgics divideixen els haptfits en cinc ordres.

 Referncies .

R.A. Anderson. American Journal of Botany 91(10): 1508-1522. 2004. Biology and Systematics of Heterokont and Hyptophyte Algae.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166918" title="Ormazd I" nonfiltered="3306" processed="3293" dbindex="68325">

Ormazd I (?-271), fou el tercer rei de reis de la dinastia sassnida. El seu regnat dur un any (270-271). Ormazd I s tamb anomenat Ormazd el Brau i Hormazd-Ardashir

Era el fill i hereu de Sapor I i la seva dignitat sembla que era superior a la dels seus germans Sapor Misan Shah, rei de Mesene (Mesan o Misan) i Narss Sakan Shah, rei dels saces, Sakastana (Sagestan) i Turan (Turestan), per en dignitat estava darrera del seu germ Bahram Gilan Shah (que segurament era el germ gran), i en edat tamb estava per darrera d'aquest i de Sapor Misan Shah.

El 252 va ser nomenat pel seu pare com a rei d'Armnia i es conegut en aquest regne com Artavasdes VII d'Armnia. Desprs del 244 Armnia havia esdevingut territori persa per les legions es van oposar a l'entrega; el rei va romandre sota control rom per nominalment dins l'esfera d'influncia persa.  Segons una teoria vers el 252 el rei Khosrow I o Tiridates II d'Armnia va ser assassinat per un emissari persa i va esclatar una revolta; el prncep Tiridates, fill del rei, va fugir a territori rom i aix sembla que fou interpretat com una violaci del tractat; segon una segona versi Khosrow i Tiridates sn la mateixa persona i el 244 va haver de reconixer la sobirania persa, per de fet els romans van mantenir les seves posicions; Tiridates va donar suport als romans i el seu fill (de nom desconegut) va donar suport a Prsia; Tiridates es va refugiar a territori rom i Armnia fou annexionada a Prsia en temps de Treboni Gal i Volusi (252). 

El 253 va fer campanya a Capadcia i ms tard segurament va ajudar al seu pare Sapor en alguna o totes les campanyes contra Antioquia (253-256). Es possible que fou Ormazd qui va conquerir Selucia de Piera, guiat per Cirides. Sembla que Antioquia fou conquerida per primer cop el 253.

A la mort del seu pare (270) fou proclamat shahan shah, i sembla que va tenir alguns xits militars per el seu regnat no es prou conegut. Segons les homilies maniquees, Ormazd va donar audincia a Mani i com a resultat li va garantir el viatge a Babilnia; es possible que Mani aconsegus el favor d'Ormazd ja que el rei es representat en un text com oferint homenatge a Mani cosa que tamb apareix a alguns texts maniqueus sogdians i turcs. Fou probablement el fundador de Ohrmazd-Ardashir (Suq al-Ahwaz)

Apareix en els fets d'Ardashir com a fill d'una filla de Mitrak una dinastia persa que
fu desaparixer Ardashir perqu els mags havien predit que de la seva sang naixeria el restaurador de l'Imperi persa. Segons la tradici, noms la filla es va salvar sent amagada per un camperol. El seu fill Sapor I es cas amb ella, i en nasqu Ormazd I, que fou reconegut pel seu avi Ardashir. En aquesta llegenda, les conquestes de Sapor I foren dutes a terme per Ormazd I.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166925" title="Mario Tennis (Nintendo 64)" nonfiltered="3307" processed="3294" dbindex="68326">

 s un videojoc que va ser desenvolupat per Camelot Software Planning i publicat per Nintendo per la Nintendo 64 i Game Boy Color al 2000.

s un videojoc d'esports en la lnia del Mario Golf, en el Mario Tennis fan que en Mario i els seus amics juguin junts al tennis.

A travs del Transfer Pak de N64, un jugador pot importar els seus personatges des de la versi de Game Boy Color de Mario Tennis al videojoc de n64. Per tamb es poden importar les estadstiques del personatge.

Aquest videojoc s important per la introducci del personatge Waluigi, un antagonista d'en Luigi i el germ Wario, la reintroducci de la Princesa Daisy, i per primera vegada l'aparici d'en Birdo com a personatge jugable.

Personatges.
Al Mario Tennis per la Nintendo 64 s'inclouen els segents personatges:

Mario   En tot;
Luigi   En tot;
Princesa Peach   Tcnica;
Princesa Daisy   Tcnica*;
Toad   Velocitat;
Yoshi   Velocitat;
Bowser   Energia*;
Baby Mario   Velocitat*;
Wario   Energia*;
Waluigi   Tcnica*;
Donkey Kong   Energia*;
Donkey Kong Junior   secret character   Energia;
Boo    Delicat*;
Birdo   Velocitat*;
Koopa Paratroopa    Delicat*;
Shy Guy   personatge secret   Tcnica*;

Nota: * = Nou a la srie.


En aquest videojoc en Mario s sempre l'arbitre. L'nica vegada quan en Mario no s arbitre s quan est jugant al Tennis. En aquest cas, una versi blava d'en Mario o en Toad n's l'arbitre.


Altres informacions.

Aquest videojoc va permetre entrar nous elements a la saga d'en Mario, amb la introducci d'en Waluigi i la Princesa Daisy.

Mario Tennis tamb va guanyar el premi de Console Family Award al 2001 del Interactive Achievement Awards

 Enllaos externs .
  Guia al web d'IGN;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166926" title="Camelot Software Planning" nonfiltered="3308" processed="3295" dbindex="68327">
Camelot Software Planning s una empresa desenvolupadora de videojocs japonesa establerta el 1990 i coneguda per la collaboraci que ha mantingut amb Nintendo en molts dels ttols de les sagues com Mario Tennis i Mario Golf, darrera la famosa GBA la saga RPG anomenada Golden Sun. Tot i tenir la fidel collaboraci amb Nintendo, Camelot va ser acreditat en la creaci de videojocs amb molt d'xit com Shining Force III per la Sega Saturn i Hot Shots Golf per PlayStation.

Camelot va ser en un principi una divisi de SEGA coneguda com a Sonic! Software Planning que va ser formada per crear el videojoc Shining in the Darkness per la Sega Mega Drive/Genesis, al costat de Climax Entertainment. Tamb ha desenvolupat altres videojocs de la saga amb molt d'xit com Shining Force: The Legacy of Great Intention i Shining Force II: Ancient Sealing.

Al 1995, Camelot va ser oficialment separat de Sega.

A finals del 1998, Sega va comenar en la Dreamcast, deixant que Camelot fes l'ultima entrega, el Shining Force 3 per la Sega Saturn. Des del Shining Force III, Camelot va tenir una bona collaboraci amb Nintendo.

Ttols creats (en odre de la data del llanament al Jap).
Shining in the Darkness   1991 (Mega Drive/Genesis);
Shining Force: The Legacy of Great Intention   1992 (Mega Drive/Genesis);
Shining Force Gaiden   1992 (Sega Game Gear);
Shining Force Gaiden II: Sword of Hayja   1993 (Sega Game Gear);
Shining Force II: Ancient Sealing   1993 (Mega Drive/Genesis);
Shining Force CD   1994 (Sega CD);
Shining Force Gaiden: Final Conflict   1995 (Sega Game Gear);
Shining Wisdom   1995 (Sega Saturn);
Beyond the Beyond   1995 (PlayStation);
Shining the Holy Ark   1996 (Sega Saturn);
Hot Shots Golf   1997 (PlayStation);
Shining Force III   1997 (Sega Saturn);
Shining Force III Scenario 2   1998 (Sega Saturn);
Shining Force III Scenario 3   1998 (Sega Saturn);
Shining Force III Premium Disc   1998 (Sega Saturn);
Mario Golf   1999 (Nintendo 64, Game Boy Color);
Mobile Golf - 1999 (Game Boy Color);
Mario Tennis   2000 (Nintendo 64, Game Boy Color);
Golden Sun   2001 (Game Boy Advance);
Golden Sun: The Lost Age   2002 (Game Boy Advance);
Mario Golf: Toadstool Tour   2003 (Nintendo GameCube);
Mario Golf: Advance Tour   2004 (Game Boy Advance);
Mario Power Tennis   2004 (Nintendo GameCube);
Mario Tennis: Power Tour   2005 (Game Boy Advance);

Futurs llanaments.
Confirmats.
I Love Golf - ttol de golf en lnia, disponible en el servei japons, G-Planet. (ordinador);
Camelot RPG   Wii  (TBA);

 Enllaos externs .
  Camelot Software Planning;
  Camelot Software Planning a MobyGames;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166927" title="Joan Borrell i Nicolau" nonfiltered="3309" processed="3296" dbindex="68328">

Joan Borrell i Nicolau (Barcelona, 13 d'agost de 1888- 26 d'abril de 1951) fou un escultor catal.

Va residir a la Pobla de Segur, on era notari el seu pare, fins als tretze anys quan se'n an a Barcelona, a casa de la seva via materna.

Va fer estudis a l'escola Llotja i als tallers de Vallmitjana i Claras.

Instal el seu primer taller a Barcelona on va tenir com ayudant a Josep Viladomat i Massanas i a Mart Llaurad. Form part de la associaci de Les Arts i els Artistes.

Visqu a Pars durant un temps, on va fer amistat amb Maillol, Picasso, Rodin, etc. fins al 1916 que torn definitivament a Barcelona, a partir de llavors visqu entre Barcelona, Madrid y Palma, tenin tallers a totes tres ciutats.

Fou nomenat membre de la Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi l'any 1950.
Obres destacades.
1910- Font de la Maternitat. Montjuc. Barcelona;
1911- Retrat de Joaquim Folch i Torres;
1912- Cinto Verdaguer. Barcelona;
1912- Bust de Cinto Verdaguer. Vic;
1916- Sepulcre del bisbe Torras i Bages. Catedral de Vic;
1918- Bust de Enric Prat de la Riba. Generalitat de Catalunya i Museu de Castellterol;
1927- Esperit Popular o Lleida. Barcelona;
1929- Sainz de la Maza. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona;
1929- Dami Ramis. Museu Reina Sofia. Madrid;
1934- El despertar. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona;
1939- Verge de Ribera. Pobla de Segur;
1943- Chopin. Cartoixa de Valldemossa;
1944- Verge Inmaculada. Esglsia Sant Sebasti. Palma;
1949- Jaume Balmes. Vic;
1951- Naixement de Venus. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona;
1951- Santiago Rusiol. Palma;

Enllaos externs.
Biografia i obra de Joan Borrell i Nicolau
Bibliograa.
Volum 3 La Gran Enciclopdia en catal 2004. Barcelona Edicions 62. ISBN 842975431 8






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166928" title="Dodge Intrepid" nonfiltered="3310" processed="3297" dbindex="68329">

El Dodge Intrepid va ser un cotxe de tipus full size fabricat per Chrysler i venut sota la marca Dodge els anys 1993-2004 (a Canad es va vendre com a Chrysler Intrepid). Va ser fabricat a Brampton, Ontario, Canad. Substitueix al Dynasty i al Monaco. L'Intrepid va ser comercialitzat als mercats de Nord Amrica, i en el mercat canadenc es va venir sota el nom de Chrysler Intrepid.

El Dodge Charger el va substituir al 2005.

 Disseny .

L'any 1986 el dissenyador Kevin Verduyn quan va acabar amb el disseny del concept car anomenat Navajo; no obstant, aquest disseny mai va arribar a produir-se.

Tamb era el temps en qu la corporaci Chrysler va adquirir la Lamborghini, la marca d'autombils esportius que estava en fallida. El disseny del concept car Navajo va ser modificat i va reconvertir-se en el Lamborghini Portofino, un concept car presentat al Frankfurt Auto Show del 1987. El seu disseny va rebre una bona crtica, considerant-lo com un trionf en el disseny; aquest fet far que Chrysler decids utilitzar-lo en un nou sedan amb el Portofino, que va ser anomenat com a "cab-foward".

El "cab-forward" destaca per tenir un disseny ovalat de la carrosseria, distncia entre eixos (la batalla) molt llarga i un interior molt espais, ms espai que els vehicles que havia en la seva categoria.

El disseny del xasss vindr arran de l'adquisici per part de la corporaci Chrysler del fabricant American Motors Corporation (AMC) al 1987. Franois Castaing, anterior vice-president de disseny d'enginyeria d'autombils de la recent adquirida AMC passa a ser-ho de la Chrysler i sota la seva supervisi, es va presentar el nou disseny, amb el Eagle Premier, de motor longitudinal i amb un xasss flexible que podia acceptar configuracions de tracci davantera o posterior (LX i LH respectivament).

La transmissi va ser inspirada en les caixes automtiques ZF que equipaven els Audi. Basant-se amb la A604 "Ultradrive", muntada transversalment, esdevindr la A606, tamb anomenada 42LE.

Finalment, al 1990 es va decidir que el futur Intrepid havia d'equipar motors nous. Noms es va confirmar un 3.3 L OHV V6. Posteriorment, derivat d'aquest motor, un 3.5 L EGJ SOHC V6.

 Primera generaci (1993-1997) .

La primera generaci dels "cotxes LH" (usen el xasss LH) va presentar-se al North American International Auto Show de Detroit en 3 models diferents: El Chrysler Concorde, Dodge Intrepid i el Eagle Vision.

Mides del Intrepid:

Batalla (Wheelbase): 2,870 m (113 in)

Llargada (Length): 5,123 m (201.7 in)

Amplada (Width): 1,889 m (74.4 in)

Alada (Height): 1,430 m (56.3 in)

Pes (Curb Weight): 1505 kg (3318 lbs) 

Capacitat del dipsit: 68 l (18 galons d'EUA)

L'Intepid pot elegir-se amb 2 paquets d'equipament: Base i el EX, ms ben equipat i ms esportiu, amb frens de disc a les 4 rodes o llantes de 16" amb pneumtics esportius. Tots els Intrepid equipen airbag al conductor i passatger (poc freqent en els cotxes de la seva poca), aire condicionat i transmissi automtica de 4 velocitats 42LE.

Mecnicament, equipa 2 motors: un 3.3 L EGA OHV V6 de 153 cv (161 cv a partir del 1994) i un 3.5 L EGJ SOHC V6 de 214 cv.

Canvis que va tenir l'Intrepid son, augment de potncia del motor 3.3 L, direcci d'assistncia variable i suspensi "touring" de srie al paquet base al 1994, l'ABS de srie per a tots els paquets d'equipament al 1995. Al 1996 s'afegeix un nou paquet d'equipament, el Sport i l'Autostick, que permetia canviar de marxes de forma manual.

Vehicles similars al Intrepid eren el Chrysler Concorde, Chrysler LHS, Chrysler New Yorker i Eagle Vision. Els rivals d'aquest eren el Pontiac Bonneville, Oldsmobile 88 i Buick LeSabre.

 Segona generaci (1998-2004) .

Es presenta el restyling del Intrepid, que va ser molt ben rebut per la crtica ja que tenia una imatge molt moderna. Els motors que anteriorment equipava van ser substituts per dos nous V6: Un 3.2 L Chrysler V6 SOHC de 225 cv i un 2.7 L EER DOHC de 200 cv, aquest ltim, degut a un error de disseny, sofria el oil sludge, un problema que fa que l'oli del motor es transformi en un gel i perdi viscositat. Aquest fet ha produt que molts d'aquests motors fossin substituts  i .

Mides del Intrepid:

Batalla (Wheelbase): 2,870 m (113 in)

Llargada (Length): 5,166 m (203.7 in)

Amplada (Width): 1,889 m (74.4 in)

Alada (Height): 1,419 m (55.9 in)

Pes (Curb Weight): 1552 kg (3422 lbs) 

Capacitat del dipsit: 64 l (17 galons d'EUA)

Els paquets d'equipament, segueix el Base i el ES; aquest ltim, associat amb el motor 3.2 L, amb el canvi automtic amb Autostick. Aquesta opci tamb la equipar de srie el paquet SXT i el R/T.

Al 2000, es presenta el paquet R/T, que equipa el motor 3.5 L EGJ SOHC V6 actualitzat que desenvolupa 242 cv. El motor 3.2 L Chrysler V6 SOHC de 225 cv esdev com a opci al equipament ES (ja no es de srie).

Al 2003, el motor del R/T s'actualitza a 250 cv, per el paquet R/T desapareix; en el seu lloc, s'ofereix el SXT.

El temps passa i el "cab-forward" ja havia perdut aquell atractiu que tenia en els seus primers anys, encara que seguia tenint un disseny modern i un espai ampli per als passatgers. A l'Agost del 2004, el Intrepid va deixar lloc al seu substitut, el Dodge Charger.

Vehicles similars al Intrepid eren el Chrysler 300M, Chrysler Concorde i Chrysler LHS. El seus rivals eren l'Oldsmobile 88 i Aurora, Buick LeSabre, Pontiac Bonneville i Toyota Avalon.
 Enllaos externs .

 Histria del Dodge Intrepid a Allpar.com ;
 Frum d'usuaris del Intrepid, Dodgeintrepid.net ;
 Dodge Intrepid de primera generaci a Consumerguide ;
 Dodge Intrepid de segona generaci a Consumerguide ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166931" title="Constant VI" nonfiltered="3311" processed="3298" dbindex="68330">

Constant VI (Flavi Constant, llat Flavius Constantinus) fou emperador bizant del 780 al 797.

Era fill de Lle IV de Bizanci conegut con Khzar (Chazarus) i Isauri (Isaurus), i d'Irene, i va nixer el 771. Va succeir al seu pare el 780 sota regncia de la seva mare, que era nascuda a Atenes i era ambiciosa i cruel.

Vers el comenament del regnat fou proms a Rotrudis, la filla de Carlemany, per el conflicte sobre els dominis bizantins a Itlia va impedir portar a terme aquest enlla.

El 781 es va revoltar Elpidi governador de Siclia, no es clar si per proclamar-se a si mateix o a un dels quatre oncles paterns de l'emperador. Fou derrotat per el general Teodor, un eunuc i el 782 Elpidi va fugir cap als dominis rabs d'frica, on fou tractat fins a la mort com un emperador. 

El rabs de la seva banda foren derrotats el 781 per l'eunuc Joan a l'Armnia bizantina i van evacuar aquest territori cap a Sria, per el 782 un exercit rab dividit en tres cossos, va penetrar en territori bizant i va arribar fins el Bsfor obligant a Irene a pagar un tribut anyal de seixanta mil peces d'or. Al cap de pocs anys es van reprendre els combats que van durar fins el final del regnat de Constant.

El 790 Constant va perdre la meitat d'una flota en aiges del golf d'Atlia, per a terra va obtenir diverses victries. Tamb fou victoris en guerres contra els eslaus a Grcia, als que el general Etauraci va expulsar del pas cap a ms al nord el 784.

Constant, trencat el comproms amb Rotrudis, es va casar amb la dama armnia Maria a la que va repudiar al cap de tres anys per casar-se amb Teodata. El 787 els iconoclastes foren condemnats per un concili general fet a Nicea, i es va restau-rar el culte a les imatges a tot l'Imperi.

Encara que al arribar a l'edat va assolir l'administraci, la seva mare Irene va exercir una forta influncia. Cansat de la mare, Constant va intrigar contra ella i va preparar un complot per detenir-la que fou avortat, i els implicats detinguts per ordre d'Irene que va castigar personalment al seu fill com si fos un noiet. Ultratjat, Constant va utilitzar la seva gurdia armnia, va agafar a la mare i la va confinar en un palau on fou tractada correctament per sense poder sortir. 

Constant es va posar al capdavant de l'exrcit bizant i es va enfrontar amb els blgars que estaven saquejant Trcia; els hi va provocar algunes derrotes menors per a la batalla decisiva fou derrotat i es va escapar amb dificultats cap a Constantinoble.

All es va assabentar d'una conspiraci contra la seva vida dirigida pels seus quatre oncles i amb suport de la gurdia armnia; enrgicament va fer detenir als conspiradors, va desarmar als armenis (al comandant dels quals, Alexis, va fer cegar), va fer cegar a un dels quatre oncles i a altres tres els va tallar la llengua, i els va tancar a tots en convents quedant in-capacitats per regnar; tots van morir obscurament lluny de la capital.

El 797 Constant va fer una expedici contra els rabs i la seva mare Irene va aprofitar per organitzar una conspiraci. Quant Constant va tornar fou assaltat de sobte per uns assassins a sou  quan era al hipdrom veient les carreres. Es va escapar de la ciutat i es va dirigir a Frgia on se li van unir els seus partidaris i la seva dona. 

Confiat en les pro-meses d'Irene va tornar a Constantinoble per fou sorprs a palau per un altre banda d'assassins a sou d'Irene i del general Estauraci. Fou cegat per l'operaci es va fer tant salvatgement que va morir el mateix dia (Zonares i Cedr o  Georgius Cedrenus diuen que va viure algun temps).

El seu fill gran Lle havia mort prviament i Irene va assolir el govern.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166932" title="Constant VII" nonfiltered="3312" processed="3299" dbindex="68331">

Constant VII (Flavi Porfirognit Constant en llat Flavius Porphyrogenitus Constantinus,                 ), fou emperador bizant del 911 al 959.

Era fill de Lle VI de Bizanci el filsof, i de la seva quarta dona Zoe, i va nixer el 905. El seu sobrenom Porfirognit                , que vol dir "nascut en la porpra" fou degut a que va nixer en un apartament del palau imperial anomenat        , en el que era confinada l'emperadriu. 

Va succeir al seu pare el 911 i va regnar sota regncia del seu oncle patern Alexandre II de Bizanci, que ja era august, el qual va morir el 912, i el govern fou assolit per Rom I Lecap, que va excloure a Constant del govern, i el va limitar a un retirament honorari a palau. Roma I va governar fins el 944 quan fou deposat i exiliat pels seus fills i augusts Esteve Lecap i Constant Lecap que esperaven ser reconeguts emperadors, per l'exrcit i el poble van donar suport a Constant que va sortir del seu retirament per agafar el poder, va detenir als colpistes i els va desterrar.

Durant els anys de retirament havia estudiat molt per no per aix fou un gran  emperador. Tenia bones qualitats, com humanitat, amor a la justcia, sentit de l'ordre, passi per les arts i la literatura, per no tenia capacitat de comandament, i va donar crrecs a moltes persones que no ho mereixien, encara que tamb va tenir ministres i generals competents. L'administraci fou en general millor del que calia esperar.

La guerra amb els rabs de Sria fou victoriosa, dirigida per Lle i Nicfor els fills de Bardas Focas; a Ibria es va reconixer la supremacia bizantina, i es van concertar aliances amb petxenegs i blgars. Ambaixadors del califa de Bagdad i del califa fatimita foren rebuts a palau, igual que de l'emperador germnic Ot el gran (l'ambaixador Luitprand va deixar escrita una relaci de la seva ambaixada coneguda com Annales Luitpranli). Constant va restaurar als propietaris d'hisendes que havien estat expropiats durant les revoltes i estaven en poder d'usurpadors o lladres, o de gent sense ttol. 

Va morir enverinat pel seu fill Rom II el 16 de novembre del 959. Estava casat amb Hellena amb la que va tenir a Rom II, a una filla de nom Teodora que es va casar amb Joan Zimisces, i a un tercer fill de nom desconegut.

Va deixar escrit:
        ?                                                                   (Vita Basilii), la vida de Basili I Maced, el seu avi;
                 , "De Thematibus" (El origen i significat del nom      com a nova denominaci de les provncies);
 "De Administrando Imperio" escrit per donar a conixer al seu fill l'estat de l'Imperi;
                 ,                                                   , normalment anomenat  "Tactica" (Tctica), un assaig en l'art de la guerra per terra i mar.
                                              normalment anomenat "Strategica" (Estratgia) un tractat sobre les formes de fer la guerra a les diferents nacions.
                              "De Ceremoniis Aulae Byzantinae", un tractat sobre les cerimnies imperials.

No ho va escriure ell mateix per va fer compilar algunes obres: 
"Collectanea et Excerpta Historico-Politica et Morali" de la que es conserven dos llibres, el 27,                ("De Legationibus") i el 50,                       , "De Virtute et Vitio" ;
           , "De Medicina Veterinaria" ;
         , "De Re Rustica", atribut a Bas Cassi;

Els annals de Theophanes foren continuats per ordre de Constant  que va induir tamb a Josep Genesi (Josephus Genesius) a escriure els seus annals entre Lle l'Armeni i Basili Maced.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166934" title="Constant Lecap" nonfiltered="3313" processed="3300" dbindex="68332">
Constant Lecap fou emperador bizant que va regnar per poc temps desprs de que juntament amb el seu germ Esteve Lecap, va deposar al seu pare Rom I Lecap, per fou obligat per l'exrcit i el poble a cedir el tron a Constant VII Porfirognit (945).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166936" title="Constant VIII" nonfiltered="3314" processed="3301" dbindex="68333">

Constant VIII fou emperador bizant del 976 al 1028.

Era fill de l'Emperador Rom II i va nixer el 960. Va comenar a regnar junt amb el seu germ Basili II el 976, per aficionat a la bona vida i a la luxria, no va prendre part a l'administraci de l'imperi. 

A la mort del seu germ el 1025 va esdevenir emperador nic, i va patir fora atacs rabs. Va morir al cap de tres anys, el 1028. Estava casat amb Hellena Augusta.

El va succeir el seu gendre Rom III, casat amb Zoe, la filla de Constant VIII.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166937" title="Constant IX" nonfiltered="3315" processed="3302" dbindex="68334">

Constant IX Monmac (llat Constantinus IX Monomachus, grec          ) fou emperador bizant del 1042 al 1054. El seu sobrenom deriva del seu coratge a la guerra. 

El 1042 governaven l'imperi les germanes Zoe, vdua de Rom III i desprs de Miquel IV el paflagoni, i Teodora, que van ser colocades al tron desprs de la revolta que va enderrocar a Miquel V Calafat (fill adoptiu de Zoe). Zoe i Teodora tenien por per la seva posici i Zoe va proposar a Constant de casar-se amb ella, i com que era ja gran (per damunt de 60 anys) podria conservar a la seva amant Esclerena que viuria amb ell a palau. 

Constant va acceptar i tots tres van viure a palau sense problemes. Fou coronat i va donar el ttol d'augusta a Esclerena. Una mica desprs, Jordi Maniaces, un germ d'Esclerena, fams per les seves victries sobre els rabs, i que era governador d'Itlia, es va revoltar, va creuar l'Adritic i va desembarcar a l'Epir on se li van unir cossos auxiliars blgars amb els que ja havia contactat; junts van marxar a Constantinoble per pel cam un assass a sou de l'emperador (assass que mai fou agafat) va matar al rebel.

El 1043 vaixells russos van aparixer al Bsfor i una fora terrestres va arribar fins a Varna, per la flota fou dispersada desprs d'una sagnant batalla i l'exrcit de terra fou derrotat a Catacalo.

El 1047 va fer una expedici contra els rabs, i mentre estava combatent, va rebre noti-cies d'una revolta dirigida per Tornici (Tornicius) un parent de l'emperador, que s'havia proclamat emperador i estava assetjant Constantinoble. Constant va retornar i va derrotar a les forces revoltades en una decisiva batalla a la vora de la capital; Tornici, capturat, fou cegat i confinat en un monestir. 

Tamb va fer la guerra a un sobir que les fonts anomenen Cacicus, rei a Ibria o Armnia, que probablement era Gagik Abas de Kars (vegeu Regne de Kars).

Trcia i Macednia van patir atacs dels petxenegues, que eren un poble molt guerrer, per un cos de mercenaris normands i varegs els va obligar a fer la pau el 1053. Mentre els normands van progressar a Itlia on els dominis grecs van caure a les seves mans. 

El 1054 va comenar el cisma que va separar les esglsies llatina i grega. El resultat final no el va veure Constant que va morir el 11 de gener del 1055.

El va succeir l'emperadriu Teodora.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166938" title="Illa de Berkner" nonfiltered="3316" processed="3303" dbindex="68335">
L'illa de Berkner, tamb coneguda com a illa de Hubley, s, amb els seus 43.873,1 km, la segona illa ms gran de l'Antrtida desprs de l'illa d'Alexandre I. 



Est situada a 79 30 S i 47 30 O, al fons de la gran badia que constitueix la mar de Weddell, i est completament voltada per la banquisa i recoberta de neu i gla. Per tant, els seus contorns precisos noms es coneixen a travs d'imatges de satllit radar. s l'illa ms meridional del mn, ttol que de vegades es dna errniament a l'illa de Ross. Al contrari d'aquesta, per, Berkner no s accessible per mar; de fet, el punt ms septentrional de l'illa es troba a 17 km de mar obert. 

Fa 320 km de llarg per 135 km d'ample. s una illa muntanyosa que culmina a 975 m d'altitud, al Thyssenhhe. Es troba separada del continent antrtic per la barrera de gel de Filchner, d'un centenar de quilmetres d'amplria. Se situa damunt el parallel 80 i el seu punt ms meridional s tan sols a uns 1.000 km del pol sud, per la qual cosa s un lloc de partida de nombroses missions antrtiques.

L'illa de Berkner fou descoberta per l'equip nord-americ de l'estaci Ellsworth sota la direcci del capit Finn Ronne, de la reserva de l'Armada dels Estats Units, en ocasi de l'any internacional de la geofsica, durant la temporada 1957-1958. L'illa fou anomenada aix pel Comit Consultor Nord-americ sobre els Noms Antrtics (United States Advisory Committee on Antarctic Names) o US-ACAN, en honor del fsic nord-americ Lloyd Berkner, enginyer de l'expedici antrtica de Richard Evelyn Byrd de 1928-1930.

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166944" title="Constant X Ducas" nonfiltered="3317" processed="3304" dbindex="68336">
Constant X Ducas (      ) fou emperador bizant del 1059 al 1067.

El 1056 va cooperar per collocar al tron a Miquel VI Estratitic per el 1057 va abraar el partit d'Isaac Comn que va aconseguir ocupar el govern.

Fou escollit com a successor per l'emperador Isaac I Comn, que va abdicar el 1059, amb preferncia al seu propi fill, ja que el considerava el mes adequat dels seus sbdits.

El primer que va fer fou cridar a tots els exiliats i va dictar nombroses lleis que ell suposava justes encara que no van tenir xit. 

En lloc de fer la guerra com s'esperava, va reduir l'exrcit i va optar per la paraula. El 1064 l'Imperi fou envat pels turcs ses o zes que es diu que eren sis-cents mil, els quals van assolar Trcia i Macednia, i que sn els avantpassats dels moderns gagas (gagazes). D'altra banda els hongaresos van creuar el Danubi i van ocupar Belgrad per per sort pels bizantins es va declarar una plaga i es van haver de retirar. Al mateix temps els seljcides turcs feien incursions a l'sia Menor i els normands s'apoderaven de la resta de dominis imperials a Itlia, i Bari, la capital, fou ocupada poc abans de la mort de Constant.

Va donar el ttol d'augusts als seus tres fills Miquel VII Ducas, Andrnic Ducas i Constant Ducas, tots tres menors, que l'havien de succeir conjuntament sota regncia de l'emperadriu Eudxia, com de fet va passar. Per Eudxia no va poder governar sola i es va casar amb Rom IV Digenes, que fou el verdader emperador successor.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166945" title="Constant Ducas" nonfiltered="3318" processed="3305" dbindex="68337">
Constant Ducas (Anna Comn l'anomena Constanci Ducas)  fou emperador bizant, fill de Constant X Ducas al que va succeir el 1067 juntament amb els seus germans Miguel Ducas i Andrnic Ducas i sota regncia de la seva mare Eudxia. Aquesta es va casar amb el general Rom Digenes que fou proclamar emperador com Rom IV Digenes per decisi d'Eudxia.

Rom IV fou capturat pels turcs seljcides el 1071. Constant i els seus germans foren proclamats emperadors, per el poder real va passar al germ gran Miguel VII Ducas.
Nicfor III Botaniates, emperador el 1078, el va confinar en un monestir i la seva sort final es incerta; potser va morir el mateix any a causa de les tortures que se li van fer, o el 1082 en una batalla entre forces de l'emperador Aleix I Comn i Robert Guiscard.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166946" title="Illa de Melville" nonfiltered="3319" processed="3306" dbindex="68338">


 L'illa de Melville s una illa d'Austrlia dependent del Territori del Nord.
 L'illa de Melville s una illa del Canad repartida entre els Territoris del Nord-oest i Nunavut.
 Tamb al Canad, l'illa de Melville es troba al final del bra nord-occidental del port de Halifax, a Nova Esccia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166948" title="Constant XI Paleleg" nonfiltered="3320" processed="3307" dbindex="68339">

Constant XI Paleleg (Constantinus Paleologus) de sobrenom Dragases (             o         ) fou el darrer emperador bizant del 1448 al 1453.

Era el quart fill de Manel II Paleleg i va nixer el 1394. Va succeir al seu germ gran Joan VIII Paleleg, el 1448. Es va casar amb Teodora, filla de Lleonard III Tocco, senyor d'Acarnnia, duc de Lucada i senyor de Angelocastron, Vonitza i Varnatza; i desprs de la mort d'aquesta, amb Catarina, filla de Notaras Paleleg Catelusi (Dorino I Gattiluso), prncep de Lesbos, i amb cap de les dues va tenir fills.

Prviament a ser emperador fou dspota o governador de les restes de les possessions bizantines al Quersons tauric, i durant el regne del seu germ Joan va defensar el seu principat del Pelopons.

Al morir Joan el tron fou reclamat pels seus germans Demetri, el ms gran, Constant i Toms. Constant, que era al Pelopons,  tenia un partit favorable a la capital, i va acceptar el no-menament que aquest partit li va proposar, per amb moltes dubtes ja que el poder bizant havia quedar redut a Constantinoble, el Pelopons, algunes ciutats costeres i algunes illes. Abans  d'acceptar va enviar a Franza el historiador a la cort de Murat II, i va demanar perms al sold per governar als grecs i quan el sold va donar el perms es va embarcar cap a Constantinoble. Va fer les paus amb els seus germans als que va donar el seu despotat de Mistra.

Al comenament el regnat fou tranquil, per el 1450 va morir Murat II i el va succeir el  seu fill i successor Muhammad I que inicialment va estar en una dura guerra amb l'emir de Karaman i Bizanci sembla que va considerar el moment oport per ajudar al prncep Orkhan, germ gran de Muhammad, que vivia a Constantinoble i reclamava el tron otom, al qual van donar un exrcit per presentar-se a territori dels otomans a reclamar els seus drets. Ambaixadors bizantins van anunciar al sold el trencament dels acords i el reconeixement d'Orkhan; el visir Khalil els va amonestar severament i va dir "si voleu proclamar a Orkhan, potser ho podreu fer, potser podreu cridar als hongaresos per demanar ajut, potser podreu reconquerir els territoris que us hem pres, per sabeu que no triomfareu en res, i en lloc de guanyar, perdreu les petites parts del imperi que us hem deixat. El meu amo ser informat del vostre missatge i ell dir el que s'ha de fer".

Una mica desprs  Muhammad  va iniciar els preparatius per el setge de Constantinoble i va declarar que no faria la pau fins que la seva residencia fos a Constantinoble. La ciutat fou bloquejada per terra i mar. L'artilleria era la ms gran mai vista. Mentre s completava els setge els otomans van ocupar Mesmbria, Anquialos, Byzcon i altres ciutats. El 6 d'abril de 1453 Muhammad va aparixer sota les muralles de la ciutat amb 258.000 homes. Grecs, venecians, genovesos, i altres auxiliars europeus defensaven la ciutat, i la marina cristiana era superior a la otomana en capacitat operativa. La lluita va durar fins el 29 de maig de 1453. L'emperador, amenaat per alguns genssers, diuen que va dir: "No hi ha cap cristi que em vulgui tallar el cap?", i casi al moment fou mort per dos turcs. 

Quan el seu cos fou descobert, es va portar a Muhammad, i va ordenar tallar el cap  i penjar-lo en una plaa anomenada Augusteum, i desprs fou enviada com a trofeu a les principals ciutats turques d'sia. La catedral de Santa Sofia fou consagrada com a mesquita i Muhammad hi va fer l'oraci.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166954" title="Illa de Melville (Canad)" nonfiltered="3321" processed="3308" dbindex="68340">



L'illa de Melville (en angls Melville Island) s una gran illa deshabitada pertanyent a l'arxiplag rtic canadenc, situada a 75 30 N i 111 30 O, entre les illes del Prncep Patrick i Mackenzie King al nord, Bathurst a l'est, Victria al sud i Banks a l'oest. Amb una superfcie de 42.149 km, s la 33a illa ms gran del mn i la vuitena del Canad. Pertany al grup de les illes de la Reina Elisabet i administrativament depn dels Territoris del Nord-oest (la part occidental) i Nunavut (l'oriental). Les muntanyes de l'illa sn de les ms altes de l'rtic canadenc i s'enfilen als mil metres d'altitud. 

L'illa t una vegetaci escassa. Als nics indrets aptes per a la vida vegetal es poden observar lquens, molses i herbes com les de la famlia de les cipercies. L'nica espcie llenyosa s la salenca herbcia. Malgrat aix, l'illa disposa d'una important colnia de vida animal, composta principalment per ssos blancs, caribs, bous mesquers, guineus rtiques, llops rtics, llebres polars i erminis. El 2003, una expedici de la Universitat d'Alberta hi va veure un s bru, per la qual cosa s on ms al nord s'han trobat rastres d'aquesta espcie animal. 

L'illa de Melville fou la primera que va visitar l'explorador britnic William Parry el 1819. Es va anomenar aix en honor de Robert Dundas, segon vescomte de Melville, aleshores comandant en cap de la Royal Navy, la Marina britnica.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166955" title="Constant d'Antioquia" nonfiltered="3322" processed="3309" dbindex="68341">
Constant d'Antioquia (tamb Constanci, llat Constantius) fou prevere de l'esglsia metropolitana d'Antioquia, i va viure vers el 400. Havia de succeir a l'arquebisbe Flavi per Porfiri, que aspirava a la seu, va intrigar i va aconseguir una ordre de l'emperador Arcadi per el desterrament de Constant. Aquest es va escapar a Xipre on va viure la resta de la seva vida i va sobreviure a Sant Joan Crisstom que va morir el 407. Va escriure 32 homilies sobre el comentari de Sant Joan Crisstom a l'Epstola als hebreus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166956" title="Constant (jurista)" nonfiltered="3323" processed="3310" dbindex="68342">
Constant fou un jurista contemporani de Justini I l'emperador bizant. El 528 fou comissionat junt amb altres per redactar el primer codi de Justini.

Entre 528 i 529 el primer codi fou confirmat. Va tenir diversos ttols:  vir illustris, comes sacrarum largitionum inter agentes i magister scrinii libellorum et sacrarlin cognitionum".

Un Constant assenyalat com advocat de Constantinoble, per sense que consti cap dels ttols esmentats, fou comissionat per compilar el Digest el 530, i per redactar una segona edici del codi. Es pot raonablement pensar que fou la mateixa persona.

Zacaries pensa que Constant es la mateixa persona que fou  prefecte d'Orient sota Anastasi I de Bizanci i que el seu nom complert era Asper Alipi Constant (Asper Alypius Constantinus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166959" title="Constant Niceu" nonfiltered="3324" processed="3311" dbindex="68343">
Constant Niceu fou un jurista bizant de Nicea, d'poca incerta per posterior a Garides que va florir al segle XI, ja que l'esmenta a la seva obra. Va fer comentaris als llibres de la Baslica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166961" title="Constant Rodi" nonfiltered="3325" processed="3312" dbindex="68344">
Constant Rodi (Constantinus Rhodius                      ) fou un poeta bizant autor de tres epigrames de l'antologia grega escrits al comenament del segle X. Alguns autors l'identifiquen amb Constant Cfales.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166963" title="Corinnos" nonfiltered="3326" processed="3313" dbindex="68345">
Corinnos (Corinnus, Kornnos,         ) fou un poeta pic grec esmentat per Suides, nadiu d'Ilium, que hauria viscut abans que Homer, i hauria escrit una Ilada de la que Homer es va inspirar. Segons Suides fou deixeble de Palmedes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166965" title="Corisc" nonfiltered="3327" processed="3314" dbindex="68346">

Corisc (Coriscus,        ) fou un poeta grec deixeble de Plat. s esmentat per Digenes Laerci. Plat va escriure una carta a Erast i Corisc que eren ambds naturals de Scepsis a la Troade.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166966" title="Illa del Prncep de Galles" nonfiltered="3328" processed="3315" dbindex="68347">


L'illa del Prncep de Galles a Alaska (Estats Units d'Amrica).
L'illa del Prncep de Galles d'Austrlia, una de les illes de l'estret de Torres, pertanyent a l'estat de Queensland.
L'illa del Prncep de Galles del Canad, pertanyent al territori de Nunavut.
Illa del Prncep de Galles era el nom amb qu era coneguda antigament l'illa de Penang, a Malisia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166968" title="Cornlia" nonfiltered="3329" processed="3316" dbindex="68348">

Gens Cornlia, gens romana.
Cornlia, dama romana. ;
Cornlia Cinnila, filla de Luci Corneli Cinna i esposa de Gai Juli Csar.
 Cornlia Cinnila, filla de Luci Corneli Cinna, cunyada de Gai Juli Csar i esposa de Gneu Domici Aenobarb. ;
Cornlia Escipiona Major, filla gran de Publi Corneli Escipi Afric el vell.
 Cornlia Escipiona Menor, filla petita de Publi Corneli Escipi Afric el vell.
Cornlia, esposa de Gneu Pompeu Magne .
 Cornlia, germana del dictador Sulla.
Cornlia, filla del dictador Sulla ;
 Fausta Cornlia, filla del dictador Sulla;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166969" title="Gens Cornlia" nonfiltered="3330" processed="3317" dbindex="68349">
Cornlia fou una gens romana, patrcia i plebea, una de les ms distingides, que va produir un gran nombre d'homes illustres, ms que cap altra gens. 

Les famlies derivades de la gens Cornlia patrcia foren:
 Els Arvina, ;
 els Blasi,
 els Cethegus,
 els Cinna,
 els Cossus,
 els Dolabella,
 els Lntul (amb els cognoms Caudinus, Clodianus, Crus, Gaetulicus, Lupus, Maluginensis, Marcellins, Niger, Rufinus, Scipio, Spinther, Sura), ;
 els Maluginense,
 els Mammula,
 els Merenda,
 els Merula,
 els Ruf,
 els Escapula,
 els Escipi (amb els cognoms Africanus, Asiaticus, Asina, Barbatus, Calvus, Hipallus, Nasica, Serapio),
 els Sisenna, i;
 els Sulla (amb el cognom Felix). ;

Les famlies derivades de la gens Cornlia plebea foren:
 els Balb i ;
 els Gal, amb els cognoms Chrysogonus, Culleolus, Phagita i altres.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166970" title="Llista d'arbres de Barcelona" nonfiltered="3331" processed="3318" dbindex="68350">
Als carrers de Barcelona hi havia plantats 155.541 arbres el 2004, de 128 espcies. D'aquests arbres, 54.354 eren pltans, i 17.375 lledoners; cap altra espcie no passava dels 10.000 exemplars. Els districtes amb ms arbres d'alineaci (o sigui, arbres plantats al llarg d'un carrer) eren els de Sant Mart (31.835 arbres) i l'Eixample (22.553) i els que menys els de Ciutat Vella (6.762) i Grcia (7.058), a causa principalment a l'estretor de les seves voreres.
Llista d'espcies present a l'arbrat d'aliniaci de Barcelona.





Acacia retinoides - Mimosa de tot temps;
Acacia saligna - Mimosa blava;
Acer monspessulanum - Aur negre;
Acer negundo - Negundo;
Acer saccharinum - Aur argentat;
Aesculus hippocastanum - Castanyer d'ndia;
Ailanthus altissima - Ailant;
Albizia julibrissin - Accia de Constantinoble / accia taperera;
Bauhinia candicans - Bauhnia;
Brachychyton populneus - Braquiquton;
Broussonetia papyrifera - Morera de paper;
Casuarina equisetifolia - Casuarina;
Catalpa bignonioides - Catalpa (arbre);
Cedrus deodara - Cedre de l'Himlaia;
Cedrus libani - Cedre del Lban;
Celtis australis - Lledoner;
Ceratonia siliqua - Garrofer;
Cercis siliquastrum - Arbre de l'amor, arbre de Judea;
Chamaerops humilis - Margall;
Chorisia speciosa - Arbre de la llana;
Citrus aurantium - Taronger agre;
Cupressus macrocarpa - Xiprer de Lambert;
Cupressus sempervirens - Xiprer;
Elaeagnus angustifolia - Arbre del parads;
Erythrina crista-galli - Eritrina;
Eucalyptus globulus / Eucalyptus sp. - Eucaliptus;
Ficus retusa - Ficus de l'ndia;
Firmiana simplex - Firmiana;
Fraxinus excelsior - Freixe de fulla gran;
Ginkgo biloba - Ginkgo;
Gleditsia triacanthos - Accia de tres punxes;
Grevillea robusta - Grevillea;
Hibiscus syriacus - Hibiscus;
Jacaranda acutifolia / Jacaranda mimosifolia - Xicranda;
Koelreuteria paniculata - Sapindal;
Lagerstroemia indica - Arbre de Jpiter;
Laurus nobilis - Llorer;
Ligustrum japonicum / Ligustrum lucidum - Troana;
Magnolia grandiflora - Magnlia;
Melia azederach - Mlia (arbre);
Morus alba var. fruitles - Morera blanca;
Nerium oleander - Baladre;
Olea europaea - Olivera;
Parkinsonia aculeata - Parquinsnia;
Paulownia tomentosa - Paulnia;
Phoenix canariensis - Palmera de Canries;
Phoenix dactylifera - Palmera de dtils;
Phytolacca dioica - Bellaombra;
Pinus halepensis - Pi blanc;
Pinus pinea - Pi pinyoner;
Platanus acerifolia / Platanus x hispanica - Pltan d'ombra;
Podocarpus neriifolius - Podocarp;
Populus alba var. pyramidalis - lber;
Populus x canadensis - Pollancre del Canad;
Populus nigra var. italica - Pollancre;
Populus simonii - Pollancre perera;
Prunus pissardii / Prunus cerasifera var. atropurpurea - Pissardi o prunera de fulla vermella
Prunus serrulata - Cirerer del Jap;
Pyrus communis - Perera;
Quercus ilex - Alzina;
Quercus pubescens - Roure martinenc;
Quercus robur - Roure pnol;
Quercus suber - Surera;
Robinia pseudoacacia vars. pyramidalis, bessoniana i frisia- Robnia;
Salix babylonica - Desmai;
Schinus molle - Pebrer bord;
Sophora japonica - Sfora, accia del Jap;
Tamarix gallica - Tamariu;
Taxus baccata - Teix;
Thuja orientalis - Tuia;
Tilia x europaea - Tiller;
Tilia x euchlora - Tiller;
Tipuana tipu - Tipuana o accia de flor groga;
Trachycarpus fortunei - Palmera excelsa;
Ulmus pumila var. arborea - Om de Sibria;
Washingtonia filifera - Washingtnia;
Washingtonia robusta - Washingtnia;

Vegeu tamb.
El pltan a Barcelona;
Referncies.

Enllaos externs.

Ajuntament de Barcelona. Els arbres de Sants-Montjuc al web del districte. Barcelona, 2007.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166971" title="Cornlia (dama romana)" nonfiltered="3332" processed="3319" dbindex="68351">
Cornlia fou una dama romana que es diu que va enverinar als principals dirigents de la repblica el 331 aC. Els edils foren informats per una esclava de la culpabilitat de Cornlia i altres matrones, i la van agafar amb alguns cmplices mentre preparava drogues. Obligada a veure el que estava preparant, va morir al moment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166972" title="Cornlia Cinnila" nonfiltered="3333" processed="3320" dbindex="68352">
Cornlia Cinnila (vers 94-69 aC) fou una filla de Luci Corneli Cinna.

Es va casar amb Gai Juli Csar, desprs dictador, el 83 aC. Csar tenia llavors 17 anys. Sulla va ordenar a Csar de repudiar-la per aquest s'hi va negar, i fou proscrit. Van tenir una filla, de nom Jlia (desprs esposa de Pompeu Magne) i va morir el 69 aC, any en que Csar fou qestor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166973" title="Cornlia Cinnila (esposa de Gneu Domici Aenobarb)" nonfiltered="3334" processed="3321" dbindex="68353">
Cornlia Cinnila fou una  filla de Luci Corneli Cinna, germana de Cornlia Cinnila (i per tant cunyada de Gai Juli Csar). Es va casar amb Gneu Domici Aenobarb que fou proscrit per Sulla el 82 aC, i va fugir a frica, on fou assassinat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166974" title="Cornlia Escipiona Major" nonfiltered="3335" processed="3322" dbindex="68354">
Cornlia Escipiona anomenada Major, fou la filla gran de Publi Corneli Escipi Afric el vell. Es va casar amb Publi Corneli Escipi Nasica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166975" title="Cornlia Escipiona Menor" nonfiltered="3336" processed="3323" dbindex="68355">
Cornlia Escipiona Menor fou la filla petita de Publi Corneli Escipi Afric el vell. 

Es va casar amb Tiberi Semproni Grac, que era censor el 169 aC, i va tenir dos fills, els famosos Gracs, Tiberi i Gai Grac. Les relacions del gendre i el sogre foren molt dolentes ja que Tiberi Semproni Grac va militar al partit popular i Escipi en el partit dels optimats, i sembla que el matrimoni concertat no es va formalitzar fins a la mort d'Escipi o que aquest era viu i va accedir noms per que Grac va salvar la vida de Luci Corneli Escipi, germ de Publi Corneli.

Quan va quedar vdua tenia 12 fills i va rebutjar totes les ofertes d'un segon matrimoni (incloent una del rei d'Egipte). Dels 12 fills noms tres van sobreviure, i la resta, nou, van morir molt joves. Els tres que van sobreviure foren: una noia casada amb Publi Corneli Escipi Afric el jove, Tiberi Grac, i Gai Grac.

Era una dona molt culta i tenia una posici especial a la Repblica com a filla del vencedor d'Annbal, mare dels Gracs, i sogre del conqueridor de Cartago i Numncia. Es diu que va influir fora en els dos fills. 

Els rumors la van acusar de la mort per ver del seu gendre Corneli Escipi Afric el jove, per no hi base real per afirmar-ho. Desprs de la mort de Gai Grac es va retirar a Misenum on va viure la resta de la seva vida.

Quan va morir li fou erigida una esttua que deia "Cornlia, mare dels Gracs", com ella preferia abans que ser esmentada com "sogre d'Escipi".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166976" title="Illa del Prncep de Galles (Canad)" nonfiltered="3337" processed="3324" dbindex="68356">

L'illa del Prncep de Galles (en angls Prince of Wales Island) s una illa de l'arxiplag rtic canadenc pertanyent al territori de Nunavut, situat entre les illes de Victria a l'oest, Somerset a l'est i Russell i l'arxiplag de la Reina Elisabet al nord.

Administrativament, pertany a les regions de Qikiqtaaluk i Kitikmeot. No hi ha nuclis habitats permanents.

Es tracta d'una illa coberta de tundra amb el litoral molt retallat; els accidents geogrfics principals sn les badies d'Ommanney a l'oest i Browne a l'est. Amb una superfcie de 33.339 km, s la 40a illa ms gran del mn i la 10a del Canad. La mxima altitud es troba a tan sols 320 m sobre el nivell del mar.

Fou descoberta el 1851 per Francis Leopold McClintock durant la recerca de la darrera expedici de John Franklin. L'illa fou anomenada aix en honor a l'hereu de la corona britnica d'aleshores, el futur rei Eduard VII.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166977" title="Cornlia (esposa de Pompeu Magne)" nonfiltered="3338" processed="3325" dbindex="68357">
Cornlia fou filla de Publi Corneli Escipi que desprs de la seva adopci per Quint Metel es va dir Quint Cecili Metel Escipi, el qual fou cnsol el 52 aC.

Es va casar amb Publi Cras, fill del triumvir, que va morir el 53 aC junt amb el seu pare en l'expedici contra els parts. 

El 52 aC es va casar amb Gneu Pompeu Magne que sembla que en va estar realment enamorat, ja que era encara molt jove i maca, i molt intelligent.

El 49 aC Pompeu, quan va sortir d'Itlia, la va enviar junt amb el seu fill Sext Pompeu, a Lesbos. Desprs de Farslia (48 aC) Pompeu es va reunir amb ella a Lesbos i els dos van anar a Egipte, on Pompeu fou assassinat. Llavors va fugir a Xipre i desprs a Cirene.

Perdonada per Juli Csar, va tornar a Roma on va rebre del dictador les cendres del seu marit, que va conservar a la seva finca d'Alba.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166978" title="Cornlia (germana de Sulla)" nonfiltered="3339" processed="3326" dbindex="68358">
Cornlia fou la germana del dictador Lluci Corneli Sulla. Es va casar amb Noni i va tenir un fill que s esmentat com encara un noi jove el any 88 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166979" title="Cornlia (filla de Sulla)" nonfiltered="3340" processed="3327" dbindex="68359">
Cornlia fou la filla del dictador Luci Corneli Sulla, casada amb Quint Pompeu Ruf, assassinat pel partit popular el 88 aC per ordre del trib Sulpici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166980" title="Fausta Cornlia" nonfiltered="3341" processed="3328" dbindex="68360">
Fausta Cornlia (vers 88 aC   vers 30 aC?) fou la filla del dictador Luci Corneli Sulla, amb la seva quarta dona Ceclia Metella i germana bessona de Faust Corneli Sulla. s coneguda sovint noms com a Fausta sense l'afegit familiar Cornlia.

Va nixer quan Sulla va exercir el seu primer consolat i va rebre el nom de Fausta per la bona fortuna del pare (igual que el germ bess es va dir Faust o en llat Faustus). Es va casar amb Gai Memmi quan era fora jove (uns 15 anys) ja que el 54 aC el fill del matrimoni ja era gran de ms de 18 anys. Divorciada del primer marit es va casar vers el 55 aC amb Tit Anni Mil i l'acompanyava el dia de Lanuvium quan Mil es va trobar amb Publi Clodi i aquest va acabar mort (52 aC).

Va tenir desprs diversos amants, entre els quals es pensa que va estar el historiador Sallusti; un altre fou Sextus Villius amic de Mil, i un parell d'amics del seu germ bess Faust. Mil es va assabentar de les aventures de la seva dona i una vegada la va sorprendre a una casa d'un altra home vestida d'esclava, per mai va prendre cap mesura.

No es coneixen detalls ni data de la seva mort. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166981" title="Corneli" nonfiltered="3342" processed="3329" dbindex="68361">
Corneli fou un retric rom que va viure durant els regnats de Marc Aureli i Luci Ver i fou secretari privat de l'emperador Marc Aureli. L'escriptor Frnic l'elogia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166982" title="Corneli" nonfiltered="3343" processed="3330" dbindex="68362">


Onomstica:

Corneli (llat Cornelius) fou un nom rom;

Corneli fou secretari el dictador Sulla. Fou questor de la ciutat durant la dictadura de Juli Csar;

Corneli Fagita, militar rom;
 
Gai Corneli fou trib de la plebs el 67 aC.

Gai Corneli, un dels conspiradors de Catilina ;

Publi Corneli fou trib de la plebs el 51 aC;

Corneli,  militar rom;

Gai Corneli, magistrat rom;

Corneli Servi, jurista rom;

Corneli I, papa (251-253);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166983" title="Corneli (nom)" nonfiltered="3344" processed="3331" dbindex="68363">
Corneli (Cornelius) es un nom rom. Com a nom el portaren la gens Cornlia, per apareix massivament al final de la repblica. Appi diu que quant Sulla va donar la manumissi a deu mil esclaus, els va donar a tots els seu propi nom de Corneli, i per aix el nom es va multiplicar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166984" title="Corneli Fagita" nonfiltered="3345" processed="3332" dbindex="68364">
Corneli Fagita fou un militar rom. Fou comandant d'una companyia de soldats en mans dels quals va caure Juli Csar quan fou proscrit per Sulla (82 aC). Corneli va rebre un suborn de dos talents i finalment, desprs de moltes pressions, el va deixar escapar. Quan Csar va obtenir el poder suprem no el va castigar.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166985" title="Gai Corneli" nonfiltered="3346" processed="3333" dbindex="68365">
Gai Corneli fou un cavaller rom i un dels conspiradors de Catilina que va planejar l'assassinat de Cicer juntament amb Luci Vargunteu (63 aC) per el intent es va frustrar ja que Cicer va rebre informaci dels plans. Quan fou acusat no va trobar ning per defensar-lo, per es va escapar de l'execuci a canvi de donar informaci de la conjura. Quan Publi Sulla fou acusat de participar a la conjura (62 aC)  Corneli va enviar al seu fill a testificar contra ell.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166986" title="Corneli (centuri)" nonfiltered="3347" processed="3334" dbindex="68366">
Corneli fou un militar rom. Era centuri a l'exrcit d'Octavi (August) i fou enviat al front d'una delegaci a Roma el 43 aC a demanar, en nom de l'exrcit, el consolat pel seu general. Quan el senat rom va dubtar, Corneli va apartar la capa i va deixar veure la seva espasa , i la va assenyalar dient: "si vosts no el fan cnsol el far aquesta".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166987" title="Gai Corneli (trib)" nonfiltered="3348" processed="3335" dbindex="68367">
Gai Corneli fou un magistrat rom. Fou qestor de Pompeu el gran; el 67 aC fou trib de la plebs i va proposar una llei al senat rom per prohibir acceptar diners d'ambaixadors estrangers, que fou rebutjada (ja que els senadors eren els primers que rebien els diners). Desprs va proposar una llei per la que ning podia ser excls de les obligacions d'una llei sense sanci popular, per com que aix disminua el poder del senat, el seu collega Servili Glolbul va obstaculitzar-ne la presentaci i quan finalment es va fer, va esclatar un tumult, per no hi va intervenir i ja es va donar per satisfet que haguessin estat presents 200 senadors que era requisit de validesa. La llei principal del seu tribunat fou la Lex Cornelia que comprovava la imparcialitat dels edictes ocasionals ("ut praetores ex edictis suis perpetuis jus dicerent").

Quan es va acabar el seu any fou acusat de majestas (traci) per Publi Comini, per no va prosperar; l'acusaci es va renovar el 65 aC, i fou defensat per Cicer, essent absolt.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166988" title="Corneli Servi" nonfiltered="3349" processed="3336" dbindex="68368">
Corneli Servi fou un jurista rom que va treballar per Adri i va recopilar i arranjar el anomenat "edicte perpetu". La seva feina fou recollida per mbat vers el 945 a la grecoromana Epitome Legum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166989" title="Cornades" nonfiltered="3350" processed="3337" dbindex="68369">


Cornades          ) fou un filsof grec, ntim amic d'Epicur, que es esmentat per Cicer. Tamb l'esmenta Plutarc. Va viure al final del segle III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166990" title="Cornicen" nonfiltered="3351" processed="3338" dbindex="68370">


Onomstica:

Cornicen, cognom rom;

Espuri Oppis Cornicen, membre plebeu del segon decemvirat el 450 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166991" title="Cornicen (cognom)" nonfiltered="3352" processed="3339" dbindex="68371">
Cornicen fou un malnom de Postumi Ebuci Elva Cornicen, cnsol el 442 aC. Tamb fou un cognom de la gens ppia.

Cicer utilitza la forma Cornic (Cornicinus)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166992" title="Espuri Oppi Cornicen" nonfiltered="3353" processed="3340" dbindex="68372">
Espuri Oppi Cornicen (Spurius Oppius Cornicen) fou un membre plebeu del segon decemvirat el 450 aC. Quan els altres decemvirs van sortir en campanya, Cornicen es va quedar com a collega d'Appi Claudi per tenir cura de la ciutat. Va convocar al senat rom al conixer la mort de Virgnia. L'any segent fou empresonat per ser jutjat acusat d'haver enviat a la mort sense causa a un soldat veter que havia servit 27 anys; per por del resultat final del judici es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="166993" title="Cornic" nonfiltered="3354" processed="3341" dbindex="68373">
Oppi Cornic (Oppius Cornicinus) fou un senador rom que fou gendre de Sext Atili Serr, trib de la plebs el 57 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167001" title="Magnus Lindberg" nonfiltered="3355" processed="3342" dbindex="68374">
Magnus Lindberg s un compositor i pianista finlands, nascut a Hlsinki el 1958.

s, probablement, el compositor finlands viu de ms xit. Va estudiar msica electrnica a l'Acadmia Sibelius amb Osmo Linderman.
Entre les seves obres destaquen: Kraft (1983-1985), Kinetics (1989), Marea (1990).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167011" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1965" nonfiltered="3356" processed="3343" dbindex="68375">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1965, disputat al circuit de Silverstone el 10 de juliol del 1965.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jim Clark  1' 30. 8;
 Volta  rpida:  Graham Hill - 1'32.2 on lap 80;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167013" title="Cromista" nonfiltered="3357" processed="3344" dbindex="68376">

Els cromistes (Chromista) sn un txon ja en dess dels eucariotes que havia estat considerat un regne independent.  El grup inclou totes les algues amb cloroplasts que contenen les clorofilles a i c, aix com diverses espcies sense acolorir ntimament relacionades amb elles. Aquests estan envoltats per quatre membranes que se suposa que han estat adquirits d'un rodfit.  

El nom de cromistes va ser introdut per Cavalier-Smith el 1981; els noms anteriors de cromfits i cromobionts es refereixen aproximadament al mateix grup. Els arbres moleculars han tingut alguns problemes a l'hora d'establir les relacions entre els tres grups dels cromistes (heteroconts, haptfits i criptfits) . Ara s'est establint la idea de qu s un txon parafiltic amb els alveolats.

 Referncies .

 

 Enllaos externs .

UCMP: Introducci als cromistes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167024" title="Monjo" nonfiltered="3358" processed="3345" dbindex="68377">
Un monjo s una persona consagrada a la religi cristiana. A diferncia del capell i d'altres membres del clergat, viu en comunitat a un monestir o abadia seguint la regla de la seva ordre. Treballa al propi monestir, tot i que hi ha ordes missioners i mendicants que tenen com a norma explcita el treballar a les ciutats o zones d'infidels. Els monjos depenen del seu superior per al dia a dia i no del bisbe. Noms el Papa pot aprovar o dissoldre els diferents ordes, segons l'estil de vida proposat s'adigui amb la teologia oficial o no. Els monjos ms famosos histricament sn els franciscans, dominics i cartoixos. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167027" title="La recerca de la felicitat" nonfiltered="3359" processed="3346" dbindex="68378">

La recerca de la felicitat (en angls, The pursuit of happyness)  s una pellcula dramtica dirigida pel realitzador itali Gabriele Muccino l'any 2006 i nominada a l'Oscar. Est protagonitzada per Will Smith i el seu fill Jaden Christopher Syre Smith.

s una pellcula biogrfica de Chris Gardner, basada en el llibre que ell mateix va escriure, que narra la seva lluita per la supervivncia econmica fins que va aconseguir entrar en una empresa de corredors de borsa. 

 Argument . 

La pellcula comena l'any 1981 a San Francisco, Califrnia. La Linda i en Chris Gardner viuen en un petit apartament amb el seu fill, en Christopher. En Chris ha invertit els estalvis de la famlia en una franqucia de venda d'escnners mdics. Aquests escnners donen una millor imatge dels ossos per, molts dels metges que en Chris visita per vendre el seu producte troben que el seu preu s massa car. La Linda treballa a la tintoreria d'un hotel. La tensi entre la parella augmenta quan les factures es continuen acumulant i no poden pagar el lloguer del pis. A ms, en Chris sovint aparca el seu cotxe a zones inhabilitades per tal funci i, desprs de rebre diverses multes, l'Administraci se li queda el cotxe. Finalment, la Linda, cansada de la seva situaci, marxa a Nova York a buscar un millor treball i deixa el seu fill al crrec del seu pare.

La situaci es complica quan en Chris accepta un interinatge sense sou a l'empresa de corredors de borsa Dean Witter Reynolds que promet treball segur a noms un inter al final d'aquest perode d'aprenentatge. La manca d'un sou fix i la dificultat que t en Chris per vendre els escnners que li queden fan que quedi cobert de deutes i tan ell com el seu fill siguin desallotjats del seu pis. Desprs de passar diverses nits dormint als lavabos del metro i als autobusos, es presenten a l'Esglsia Glide Memorial on es deixen habitacions per poder passar la nit. Malauradament, l'Esglsia no reserva les habitacions. Aix, algunes vegades en Chris aconsegueix que els donin una habitaci on poder dormir per, a vegades, tamb han de passar la nit al carrer. 

Mentre fa tot el possible per donar una espcie de vida familiar al seu fill en algunes de les circumstncies ms dures, en Chris est cada cop ms segur de voler acabar el seu programa d'interinatge. Al final, els seus esforos tenen un bon resultat i l'empresa l'escull a ell com a nou broker. Tal i com comenta ell al final de la pellcula, aquella part de la seva vida, aquella petita part, es deia "felicitat".

Repartiment.
Will Smith ..... Chris Gardner;
Jaden Smith ..... Christopher Gardner;
Thandie Newton ..... Linda Gardner;
Brian Howe ..... Jay Twistle;
James Karen ..... Martin Frohm;
Dan Castellaneta ..... Alan Frakesh;
Kurt Fuller ..... Walter Ribbon;
Scott Klace ..... Tim Brophy;

 Producci .
A Rodant Pursuit: Un itali dna forma al somni americ, un documental del DVD sobre la pellcula, el seu productor i actor Will Smith hi comenta la ra de qu considers al director itali Gabriele Muccino per a dirigir-la quan, no noms no era americ sin que, a ms, el seu coneixement d'angls era mnim. Segons explica, havia quedat molt impressionat amb dos de les pellcules de Muccino, Ricordati di me i L'ultimo bacio, i per aix va arreglar una reuni amb ell a Pars aprofitant que hi estava promocionant Hitch. Muccino es va adonar de seguida de qu Happyness era essencialment una histria sobre la realitzaci del somni americ, un concepte que sovint entenen ms b els estrangers que els mateixos americans. La seva conversa sobre com s'aproparia a la temtica del film va convncer a Smith qui es va adonar de qu Muccino era la persona adequada per aquell treball.

El vertader fill de'n Chris, en Christopher, durant l'poca que es representava a la pellcula era noms un nad per, per tal de fer les escenes amb el nen menys problemtiques, en el gui es va decidir afegir-li cinc anys ms. Muccino va entrevistar a centenars de nens pel seu paper. Finalment, convenut de la millor qumica que hi hauria entre pare i fill, va comentar a en Will Smith que el seu fill, Jaden, seria un bon candidat per a aquella interpretaci. Pare i fill: Dins i fora la pantalla, un bonus track que s'afegeix al DVD, explora la bona relaci professional que van viure els dos. 

En qualitat d'assessor, Chris Gardner va suggerir, a l'hora de fer la pellcula, que s'incorpors tamb algunes escenes amb el pastor del Glide Memorial, Cecil Williams. A L'home darrera la pellcula: Una conversa amb Chris Gardner (un altre documental del DVD) hi explica que aquesta era una manera, per ell, d'honorar a un home que el va ajudar a sobreviure en un dels perodes ms negres de la seva vida. El mateix Gardner tamb hi apareix breument a l'escena del final.

El rodatge es va dur a terme a la ciutat de San Francisco, en concret, al seu Districte Financer, al barri de Chinatown, a l'Estaci de Glen Park, al Noe Valley, als Pacific Heights, al Golden Gate Park, i al Candlestick Park.

La banda sonora de la pellcula inclou: "A Father's Way" de Seal; "Feelin' Alright" de Joe Cocker; "This Masquerade" de George Benson; "Jesus Children of America" i "Higher Ground" de Stevie Wonder; "Morning, Morning" de Richie Havens; "Young Man" de Richard Dorfmeister, Peter Kruder i Mose Allison; "Bridge over Troubled Water" de Roberta Flack; i "Lord, Don't Move That Mountain" del cor del Glide.

El mateix cap de setmana de la seva estrena, la pellcula va entrar al nombre #1 de les llistes de les estrenes cinematogrfiques, guanyant al voltant de 27 milions de dlars i superant a altres pellcules de ms promoci com Eragon i La telaranya de Carlota. En total, va arribar a recaptar uns 162,586,036 dlars als Estats Units i 141,700,000 a l'estranger, fent una suma de 304,286,036 dlars a tot el mn. A ms, al novembre de 2007 s'hi van afegir els 89,923,088 dlars que va obtenir de les vendes del seu DVD.

 Premis .
Entre els nombrosos premis que va aconseguir cal destacar principalment:
Oscar al millor actor (Will Smith, nominat);
Globus d'Or al millor actor dramtic (Will Smith, nominat);
Globus d'Or a la millor can original ("A Father's Way," msica i lletra de Seal);
Premi del Sindicat d'Actors al millor actor protagonista (Will Smith, nominat);

 Curiositats . 
 El ttol de la pellcula prov de les paraules que en Thomas Jefferson va plasmar al Prembul de la Declaraci d'Independncia dels Estats Units on diu que "tots els homes tenen uns drets inallienables, entre els quals hi ha la vida, la llibertat i LA RECERCA DE LA FELICITAT".
 El nom original de la pellcula s "The Pursuit of Happyness", mentre que correctament hauria d'estar escrit com "Happiness" i no "Happyness". La paraula "felicitat" s'ha escrit aix perqu a l'escola on el fill de'n Chris estudiava hi havia aquest nom escrit a la paret amb aquest error ortogrfic. Tradut equivaldria a dir "La recerca de la "felisitat".

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
Crtica de la pellcula (En castell);
Pgina oficial de Chris Gardner (En angls);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167029" title="Sopa de lletres" nonfiltered="3360" processed="3347" dbindex="68379">


La sopa de lletres s un passatemps que consisteix a localitzar una srie de paraules en una graella plena de lletres, de manera que es pugui llegir en vertical, horitzontal o diagonal. Alguns mots estan en sentit invers i junt amb combinacions sense significat per augmentar la dificultat. 

Les paraules es poden indicar en un llistat, amb dibuixos o anunciant el tema (indicant per exemple que hi ha 10 animals a cercar). Variacions de la sopa de lletres sn la sopa sillbica, on en comptes de lletres soles la graella cont combinacions de dues o tres, i l'encadenada, on trobar les paraules permet llegir, amb les lletres sobreres, un missatge que respon a la pregunta-repte. La graella pot tenir diferents formes, si b la ms habitual s la de forma de rectangle. 

Per trobar les paraules noms cal pacincia i capacitat de lectoescriptura, per aix la sopa de lletres s un dels passatemps ms senzills. Apareix a la majoria de revistes d'entreteniment i t publicacions especfiques amb nombroses variants. Han aparegut tamb programes informtics que les simulen, sobretot amb finalitats educatives (per treballar el vocabulari o la lateralitat)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167031" title="Dryas recent" nonfiltered="3361" processed="3348" dbindex="68380">

L'estadial del Dryas recent, que rep el nom de la flor alpina Dryas octopetala, fou un breu (1.300  70 anys de durada) perode que succe l'interestadial Blling/Allerd a finals del Plistoc, entre fa uns 12.700 i 11.500 mil anys. El Dryas recent precedeix el Preboreal de l'Holoc inferior.

El Dryas recent tamb s un perode climtic Blytt-Sernander detectat a partir de capes en torbes del nord d'Europa. Se'l data a fa uns 12.900-11.500 anys. L'estadial del Dryas antic havia precedit l'Allerd aproximadament mil anys abans del Dryas recent - va durar tres-cents anys.

Hi ha indicis d'un impacte d'asteroide fa 12.900 anys a Amrica del Nord que, segons una hiptesi recent, podria haver iniciat el refredament del Dryas recent.

Un canvi climtic abrupte.
El Dryas recent signific un rpid retorn a condicions glacials a les latituds ms altes de l'hemisferi nord entre fa 12.900 i 11.500 anys. Aix contrasta amb l'escalfament del desgla que tingu lloc a l'interestadial anterior. Aquestes transicions duraren aproximadament una dcada. Informacions obtingudes d'istops trmicament fraccionats de nitrogen i arg provinents de nuclis de gla de Grenlndia indiquen que el cim de Grenlndia era uns 15C ms fred que en l'actualitat. Des d'aleshores, no hi ha hagut cap perode de canvi climtic abrupte tan gran, ests o rpid.

L'extensi del Dryas recent.
s difcil de determinar si el Dryas recent tingu un abast global, ja que no existeix una definici precisa de "Dryas recents" en tots els registres. A l'oest d'Europa i Grenlndia, el Dryas recent s un perode fred sncrone ben determinat. Per s possible que les regions tropicals de l'Atlntic es poguessin haver comenat a refredar uns quants segles abans; a Amrica del Sud no s'hi troba un inici ben clar per el final est ben definit. La "inversi antrtica" sembla haver comenat uns quants milenis abans del Dryas recent i no t ni un principi ni un final ben definits; Huybers ha argumentat que es pot dir amb bastant seguretat que el Dryas recent no afect ni l'Antrtida, ni Nova Zelanda ni altres parts d'Oceania. De manera similar, el refredament de l'hemisferi sud conegut com a inversi climtica del desgla comena aproximadament mil anys abans del Dryas recent.

Altres events d'aquest perode sn:

la substituci dels boscos escandinaus per una tundra glacial (que s l'hbitat de la Dryas octopetala);
glaciacions o increment de la neu en serralades d'arreu del mn;
formaci de capes de solifluxi i dipsits de loess al nord d'Europa;
ms pols a l'atmosfera terrestre, provinent dels deserts asitics;
sequera a l'est del Mediterrani, cosa que podria haver emps la cultura natufiana a inventar l'agricultura;
la inversi de fred Huelmo/Mascardi de l'hemisferi sud comen una mica abans que el Dryas recent i acab al mateix temps;

Causes del Dryas recent.
La teoria ms estesa mant que el Dryas recent fou causat per una reducci significant o aturada total de la circulaci termohalina de l'Atlntic nord a causa d'un fluxe sobtat d'aigua dola del llac Agassiz i del desgla d'Amrica del Nord. El clima global s'hauria quedat atrapat en aquest estat fins que la glaciaci atur el flux d'aigua dola. Aquesta teoria no explica per qu Amrica del Sud es refred abans.

Les edats glacials anteriors probablement no tingueren events semblants al Dryas recent, cosa que suggereix que, sigui quin sigui el mecanisme que el provoc, t un component d'atzar.

S'especula que el Dryas recent podria haver estat causat o accelerat per l'impacte del Dryes recent.

El Dryas recent i el principi de l'agricultura.
Se sol relacionar el Dryas recent amb l'adopci de l'agricultura a l'est del Mediterrani. L'argument principal s que el fred i la sequera del Dryas recent redu la capacitat de crrega de la regi i oblig la sedentria cultura natufiana a adaptar-se a un patr de subsistncia ms flexible. Una deterioraci encara ms severa del clima podria haver-los obligat a conrear cereals. Mentre que hi ha un cert consens quant al paper del Dryas recent en els canvis dels patrons de subsistncia durant el Natufi, encara es debat la seva connexi amb els inicis de l'agricultura.

Vegeu tamb.
Glaciaci;
Holoc;
Revoluci neoltica;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167032" title="Race Driver: Create & Race" nonfiltered="3362" processed="3349" dbindex="68381">


El Race Driver: Create & Race s un videojoc de curses que est previst que es llanar l'estiu del 2007 en el qual es llanar de manera exclusiva per Nintendo DS.

Un dels elements ms importants del videojoc s que apart de poder conduir amb ms de 20 cotxes molt veloos, i de poder-los lluir en 32 circuits diferents (alguns d'ovals), dna la possibilitat que els propis jugadors puguin crear-se els seus propis circuits a travs del joc (no pas com es fa a travs de programes externs en els mods). Es podr realitzar qualsevol tipus de pistes tant ovals com circuits normals amb els seus giravolts, ponts, "xicanes", el paisatge, etc. A ms, el videojoc proporciona l'opci de dibuixar el circuit mitjanant una eina de tra lliure, en el qual noms s'haur de dibuixar el traat de la pista i el videojoc ja s'encarregar de manera automtica de posar-hi els paisatges, i els elements que hi poden haver.

Un cop el jugador ha creat un circuit, es pot provar contra altres contrincants per la intelligncia artificial del joc o contra 3 altres amics que es connectin a travs del Nintendo Wi-Fi Connection i jugar amb la pista que s'hagi creat qualsevol jugador.

 Enllaos externs .
  Informaci del joc;
  Recull d'imatges del videojoc a VaDeJocs.cat;
  Entrada oficial a Codemasters;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167035" title="Boo" nonfiltered="3363" processed="3350" dbindex="68382">

Boo, s un personatge fictici inventat per l'empresa de videojocs Nintendo. Apareix en jocs com: Super Mario 64, Mario Party, Mario Strikers, Super Mario Sunshine, etc.
En els primers jocs que apareix, es representa com un personatge malvat, que no afavoreix els plans del protagonista. En canvi, en els jocs ms moderns, se'l pot triar, fins i tot, com a personatge controlat pel propi jugador.

Aparicions.

NES;
Super Mario Bros. 3;

Super Nintendo;
Super Mario World;
Super Mario World 2: Yoshi's Island;
Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars;
Super Mario Kart;

Game Boy;
Super Mario Land 2: 6 Golden Coins;

Nintendo 64;
Super Mario 64;
Yoshi's Story;
Paper Mario;
Mario Party 3;
Mario Kart 64;

Game Boy Color;
Super Mario Bros. Deluxe;

Nintendo Gamecube;
Luigi's Mansion;
Super Mario Sunshine;
Paper Mario: The Thousand-Year Door;
Mario Party 4;
Mario Party 5;
Mario Party 6;
Mario Party 7;
Mario Kart: Double Dash!!;
Mario Superstar Baseball;
Mario Golf: Toadstool Tour;
Mario Power Tennis;

Gameboy Advance;
Mario & Luigi: Superstar Saga;
Mario vs. Donkey Kong;
Mario Kart Super Circuit;
Mario Pinball Land;

Nintendo DS;
Mario & Luigi: Partners in Time;
New Super Mario Bros.;
Super Princess Peach;
Yoshi's Island DS;
Mario Kart DS;
Mario Hoops 3-on-3;

Wii;
Super Paper Mario;
Mario Party 8;
Super Mario Galaxy;
Mario Super Sluggers;
Mario Strikers Charged;

Altres;
Hotel Mario;
Mario Kart Arcade GP;
Mario Kart Arcade GP 2;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167037" title="Blanca (msica)" nonfiltered="3364" processed="3351" dbindex="68383">

Una nota blanca s la figura o smbol utilitzat per indicar un so amb una duraci de temps. Correspon a la segona part d'una nota rodona, i equival a dues negres.
La blanca s un val de contorn negre i interior blanc (d'aqu el seu nom), de la qual surt una lnia recta vertical, sense cap adorn que s'anomena plica. El seu silenci equivalent s el silenci de blanca que significa que durant el temps equivalent a la blanca no s'efectua so.

La direcci de la barra vertical segueix el mateix criteri que la barra de les negres.

Les blanques es consideren notes llargues i s'usen com a acompanyament o cloenda de comps.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167038" title="Evangeline Lilly" nonfiltered="3365" processed="3352" dbindex="68384">

Nicole Evangeline Lilly (Fort Saskatchewan, Alberta, Canad; 3 d'agost de 1979) s actriu. 

Evangeline Lilly va nixer a Fort Saskatchewan, Alberta el 1979. Va ser descoberta en els carrers de Kelowna, British Columbia per la prestigiosa Agncia de Models Ford. Encara que al principi va decidir no continuar la carrera de model, finalment va signar, per a ajudar a pagar els seus estudis a la Universitat de British Columbia. Lilly va fundar i va dirigir un comit per al desenvolupament i els drets humans a la Universitat de British Columbia. Posteriorment va viure junt un grup de missioners a la jungla de Filipines i ha estat voluntria en projectes per a la infncia des de la primerenca edat de 14 anys. 

L'xit de Lost la va dur a la primera plana de la popularitat als Estats Units, arribant a ser la segona dona ms sexy del mn, segons la revista Maxim (2005).

Informaci personal. 

Els seus sobrenoms coneguts sn "Evi" i "Monkey"(Mico). Els seus companys a Lost la cridaven "Monkey" (Mico) a causa de la seva habilitat per a pujar-se als arbres.

T dues germanes. ;

Va estar casada amb Murray Hone. ;

Va treballar com a hostessa i parla un fluid francs. ;

El seu paper a Lost s el seu primer paper parlat. Anteriorment havia treballat a la publicitat, en un anunci de llet i un d'una lnia de contactes telefnics anomenada Live Links.

Durant certes "acrobcies" que va fer mentre es trobava sota els efectes de l'alcohol es va trencar una dent. L'anomena la seva Dent francesa, car va ocrrer a Frana i l'hi van substituir all. ;

Va comentar que si li deixessin dur tan sols un objecte a una illa deserta duria probablement la seva Bblia. ;

Odiava el seu cos als 15 anys, ja que era tan maca que els homes sols miraven l'exterior. ;

Va tenir una gran depressi. ;

Actualment est promesa amb el seu company de repartiment a la srie "Lost", Dominic Monaghan, que interpreta a Charlie Pace.


Premis.

Nominada l'any 2007 al Golden Globe Award  com a millor actriu de drama per Lost.

Nominada l'any 2007 al Saturn Award com a millor actriu de televisi per Lost.


Filmografia.

Cinema

Magma Suit (2010) ;
Afterwards (2008);
The Long Weekend (2005) .... Simone ;
Stealing Sinatra (2003) .... Model en un anunci;
Freddy vs. Jason (2003) ....Estudiant ;
The Lizzie McGuire Movie (2003) Oficial de policia ;

Televisi

Punk'd (2007) .... com ella mateixa;
Lost ((2004)-(actualment)) .... Kate Austen;
Kingdom Hospital (2004) .... Xicota de Benson;
Tru Calling (2003) ....Convidada de la festa ;
Smallville (2002) ....Xicota de Wade ;
Judgment Day (2002) .... Noia ;


 Enllaos externs .
 Fitxa IMDB;
 Evi Online;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167039" title="Pequn (Barcelona)" nonfiltered="3366" processed="3353" dbindex="68385">


Pequn fou un antic barri de barraques avui desaparegut al lmit del districte barcelon  de Sant Mart amb el municipi de Sant Adri de Bess, situat entre la platja i el quarter militar del castell del Camp de la Bota en un terreny on ara s'aixeca el recinte del Frum.

L'origen del barri se situa vers l'any 1870 quan s'hi van installar diverses famlies xineses de pescadors emigrats de les illes Filipines que vivien en aquest terreny en molt pssimes condicions per la manca de qualsevol tipus d'installacions i el constant perill d'inundacions. Nogensmenys, el nombre d'habitatges va anar creixent poc a poc amb immigrants d'altres llocs.

Els anys vint el barri fou arrasat per un temporal, per poc desprs, famlies vingudes a Barcelona amb motiu de trobar feina a l'entorn de l'Exposici Internacional de Barcelona del 1929 van aixecar-hi noves barraques, i tamb ho feren en un terreny ve anomenat Camp de la Bota (o Parapet) al costat del barri de Pequn.

En la dcada de 1950, quan l'exrcit va abandonar el castell, les denominacions Pequn i Parapet van desaparixer i tota l'rea d'en noms es coneixia amb el nom de Camp de la Bota.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167040" title="Pequn (desambiguaci)" nonfiltered="3367" processed="3354" dbindex="68386">


 Pequn, capital de la Repblica Popular de Xina.
 Pequn (Barcelona), antic barri barcelon.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167041" title="El Camp de la Bota" nonfiltered="3368" processed="3355" dbindex="68387">
El Camp de la Bota, tamb anomenat Parapet, fou un antic barri de barraques avui desaparegut, al lmit del municipi de Sant Adri de Bess amb el districte barcelon de Sant Mart, situat a prop del quarter militar castell del Camp de la Bota  i al costat del barri de Pequn.

Les barraques que van formar el barri foren aixecades per famlies vingudes a Barcelona amb motiu de trobar feina en l'entorn de l'Exposici Internacional de Barcelona del 1929.

En la dcada de 1950, quan l'exrcit va abandonar el castell, les denominacions Pequn i Parapet van desaparixer i tot l'rea d'en noms es coneixia amb el nom de Camp de la Bota. La poblaci del barri va anant creixent amb la immigraci  sobre tot als anys seixanta  fins que a l'any 1970 hi havia unes 800 barraques amb un total de 5.000 habitants, sobre tot d'tnia gitana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167043" title="Amadeus" nonfiltered="3369" processed="3356" dbindex="68388">

Amadeus s una pellcula de 1984 dirigida per Milo Forman inspirada en Mozart i Salieri, una obra curta d'Aleksandr Puixkin (tamb adaptada en una pera homnima per Nikolai Rimski-Krsakov), que es basava en una versi molt lliure de les vides dels compositors Wolfgang Amadeus Mozart i Antonio Salieri. 

Va guanyar vuit Oscars (a la  millor pellcula, director, actor (F. Murray Abraham), gui adaptat, vestuari, direcci artstica, so i maquillatge).

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167048" title="Castell del Camp de la Bota" nonfiltered="3370" processed="3357" dbindex="68389">


El castell del Camp de la Bota, tamb anomenat castell de les Quatres Torres, fou un edifici militar construt a l'any 1858 al lmit del municipi de Sant Adri de Bess amb el districte barcelon  de Sant Mart per Juan Zapatero, capit general de Catalunya. Va esdevenir la seu de l'Escola Prctica d'Artilleria fins a l'inici de la Segona Repblica.  

El terreny abans ja havia sigut utilitzat per tropes napoleniques a principis del segle XIX com a camp de prctiques de tir, el seu nom per tant sembla provenir del mot francs butte (en catal: camp de tir).

Al principi de la guerra civil el castell es va utilitzar com a lloc d'afusellaments de militars sublevats. Desprs de la victria de les tropes nacionalistes es va transformar en una pres on fins a l'any 1952 es van afusellar unes 1.700 persones  republicans, anarquistes i d'altres perseguits pel rgim franquista.

A la dcada de 1950 l'exrcit va abandonar el castell, que tot seguit fou ocupat per vens dels barris Pequn i Parapet i immigrants nouvinguts a Barcelona. Avui en dia en el terreny on hi havia el castell hi ha un monolit en record dels afusellats just al costat de l'Edifici Frum, al principi de la avinguda Diagonal de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Pgina web del projecte El Camp de la Bota de Francesc Abad;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167050" title="MotorStorm" nonfiltered="3371" processed="3358" dbindex="68390">


MotorStorm s un videojoc de curses creat per Evolution Studios i publicat per Sony Computer Entertainment per la consola de Sony, PlayStation 3. Va ser el primer videojoc anunciat a l'E3 del 2005.

Jugabilitat.
Els esdeveniments del videojoc passen al MotorStorm Festival al Monument Valley. L'objectiu del joc s guanyar una srie de curses anomenades off-road i ser el guanyador del  MotorStorm Festival. El jugadors estan amb el control de set tipus diferents de vehicles incloent-hi cotxes de ralli, camions, motos, buggies, camions de curses, i mudpluggers. A cada carrera es demana que el jugador tri un tipus de vehicle en particular.

Demos.
Hi ha disponibles al pblic dos demos. El primer s noms per PlayStation 3 que van ser llanats als quioscos. El segon noms est disponible al PlayStation Network Store.

 Actualitzacions .
Una actualitzaci va ser llanada pel MotorStorm a Amrica, no obstant, dos actualitzacions van ser llanades a Europa.

Recepci del joc.


Banda sonora original.
 Curve   "Hell Above Water";
 Elite Force   "Presha";
 Elite Force with Lunatic Calm   "Leave You Far Behind";
 Everytime I Die   "The New Black";
 Gluecifer   "Automatic Thrill";
 Hyper   "Hot Rockin' ";
 Kings of Leon   "Spiral Staircase";
 Krafty Kuts   "Bass Phenomenon";
 Monster Magnet   "Powertrip";
 Nirvana   "Breed";
 Pendulum   "Slam";
 Pitchshifter   "Scene This";
 Primal Scream   "Dolls (Sweet Rock 'N' Roll)";
 Primal Scream   "The 99th Floor";
 Queens of the Stone Age   "Medication";
 Reverend Horton Heat   "Big Red Rocket of Love";
 Slipknot   "Before I Forget";
 Spiritualized   "Electricity";
 The Experiment   "Cost of Freedom";
 Trash Palace   "Animal Magic";
 Wolfmother   "Woman";

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Lloc oficials .
  Lloc web oficial de MotorStorm dels EUA;
  Lloc web oficial MotorStorm;

Anlisis.
  Anlisi detallat a VaDeJocs.cat;
  MotorStorm a IGN;
  MotorStorm a GameSpot;
  MotorStorm a 1UP.com;
  MotorStorm a Games-Asia;
  MotorStorm a Metacritic;
  MotorStorm a Mansized;
  MotorStorm a Gametrailers;

Altres.
  Presentaci del videojoc amb algunes curiositats a VaDeJocs.cat;
  MotorStorm a GamerHelp.com;
  Llanament del MotorStorm al Blast Magazine;
  Triler del MotorStorm a Game Videos;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167052" title="Evolution Studios" nonfiltered="3372" processed="3359" dbindex="68391">

Evolution Studios Ltd. s una empresa desenvolupadora de videojocs del Regne Unit. L'empresa va ser creada el 1999 per Martin Kenwright (Digital Image Design) i Ian Hetherington (Psygnosis). L'empresa est situada a Cheshire com a estudi satllit de Bigbig Studios, a Warwickshire.

 Videojocs creats .
MotorStorm;
;
World Rally Championship 4;
WRC 3;
WRC II Extreme;
;

 Enllaos externs  .
  Web d'Evolution Studios;
  Web de Bigbig Studios;
  Evolution Studios a GameSpot.com;
  Evolution Studios a MobyGames;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167053" title="Ball de gitanes de Sant Celoni" nonfiltered="3373" processed="3360" dbindex="68392">
El Ball de Gitanes de Sant Celoni s un tradicional ball que es fa cada any en les festes de Carnestoltes.

 Histria .
El ball de gitanes de Sant Celoni esta documentat l'any 1767, tot i que les seves arrels estan en els ritus agraris ancestrals per afavorir la fertilitat de la terra. La msica es realitzava amb els instruments tradicionals: tambor, castanyoles, flabiol i sac de gemecs. Els que sabien tocar aquests instruments s'encarregaven de compondre les msiques.

Al llarg dels anys ha passat per diferents etapes i ha viscut llargs perodes d interrupcions. El ball es recuper en els anys 50 i 60 i definitivament el 1981. Des d'aleshores es tornen a ballar les gitanes a Sant Celoni els diumenges de Carnestoltes, acompanyades dels elements tradicionals de la festa: els Diablots, el Vell i la Vella i el Capit de Cavalls.

 La festa .

Tot comena el mat del diumenge de Carnestoltes amb la passejada pels carrers de la ciutat, on els balladors, els msics i la comparsa sn convidats a galetes, carquinyolis, vi... per establiments i particulars. El Capit de Cavalls amb els seus cavallers i el Vell i la Vella presideixen la comitiva, 1 orquestra toca durant tota la cercavila, els dansaires no se n poden estar i fan alguns balls al mig del carrer. Els diablots provoquen el pblic saltant, llenant farina, petards i sobretot, fent xivarri.

Al voltant de la Plaa de la Vila s'hi installen grades per al pblic. En arribar a la plaa entra el Capit de Cavalls i demana perms a les autoritats per ocupar-la. Un cop concedit entren el Vell i la Vella, uns personatges grotescos de la comparsa que presidiran l'acte. El Vell fa un discurs carnavalesc i en acabar una traca assenyala l'entrada dels Diablots.

Les colles del Ball de Gitanes entren a la plaa amb el galop d'entrada. Comencen els ms petits (Colla del Filferro) amb el Passeig, on es van formant les lletres S C, inicials de Sant Celoni. Desprs la Vella s'engresca i surt a ballar amb el Vell. Li venen, per, els dolors del part i, assistida pels diablots, apareix un animal, cada any diferent: gat, cabra, conill, gallina... que simbolitza el naixement de la primavera. Ara es el torn dels grans (Colla del Ferro) que es reparteixen els diferents balls: Entrada de Ball, Jota, Contradansa, Polka, Frandola, pea sorpresa i el Vals i s  acaba la festa amb el Galop de Sortida. El pblic anima els balladors durant la polka cridant Ferro!

 Els balladors .
La roba dels balladors est inspirada en els vestits antics, coneguts per la documentaci fotogrfica i testimonis orals. Els homes vesteixen pantalons, camisa blanca i americana negra. Una faixa i un barret de color vermell. Als turmells hi porten picarols i cintes de colors. Les dones porten un vestit blanc curt i un mant negre a l'esquena.

Tant els balladors com les balladores toquen les castanyoles, fent dringar els picarols espanten els mals esperits.

 La comparsa .

Els personatges de la comparsa sn el Capit de Cavalls que cavalca acompanyat dels seus cavallers, vestits elegantment de negre i amb barret de copa. El Vell i la Vella sn les autoritats de la Colla de Gitanes. El Vell s la personificaci de l hivern i de la Vella naixer la nova estaci: la primavera. Els representen dues persones disfressades cmicament com els avis d abans. El Vell porta boina i bast. La Vella porta un mocador al cap, manteleta, davantal i faldilles llargues. 

Els diablots, grans i menuts, porten mscara amb banyes, roba vermella i una faixa negra d on pengen els esquellots que amb el seu soroll invoquen els mals esperits. S encarreguen d esvalotar el pblic durant la cercavila i de mantenir l ordre a la plaa, on tamb fan befa d algun esdeveniment que hagi passat durant l any.

Vegeu tamb.
 Ball de gitanes;
 Ball de les Gitanes de Vilafranca del Peneds;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167054" title="Platja de les Fonts" nonfiltered="3374" processed="3361" dbindex="68393">

La platja de les Fonts s una platja de sorra del municipi d'Alcal de Xivert a la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).


Limita al nord amb roques i al sud amb el port esportiu de les Fonts i t una longitud de 400 m, amb una amplitud de 40 m.

s una mplia platja en forma de petxina, tancada en el seu extrem sud per un modern port esportiu. Per ella s'acosten al mar brolladors d'aigua dola que li conferixen una singular personalitat i bellesa. Amb una plataforma d'arena humida, esta platja oferix una gran activitat ldic-esportiva.

Se situa en un entorn urb (Alcossebre) i disposa d'accs per carrer. Compta amb passeig martim i prquing delimitat. s una platja balisada.

La platja de les Fonts t el distintiu de Bandera Blava des del 2006, a ms compta amb els certificats de qualitat ISO 9001 i ISO 14001.

 Vegeu tamb .
 Alcal de Xivert;
 Alcossebre;
 Platja de Manyetes;
 Platja Carregador;
 Platja Romana;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert;
 Turisme a Alcossebre;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167055" title="Bandera Blava" nonfiltered="3375" processed="3362" dbindex="68394">


La bandera blava s un distintiu que atorga anualment la fundaci europea d'Educaci Ambiental a les platges i ports que compleixen una srie de condicions ambientals i installacions.

 Criteris per platges .
 Educaci ambiental i informaci .  
 Hi ha d'haver informaci sobre els ecosistemes i les rees sensibles de la costa;
 S'ha de mostrar informaci sobre la qualitat d'aigua en la que es banya;
 S'ha de mostrar informaci sobre el Programa de Bandera Blava;
 El codi de conducta per a l'rea de platges s'ha de mostrar i les normes que governen l's de les platges ha d'estar fcilment disponible per al pblic.
 S'ha d'oferir un mnim de 5 activitats d'educaci ambiental;

 Qualitat de l'aigua .
 Conformitat amb els requisits i normes per l'excellent qualitat de l'aigua en la que es banya.
 No poden afectar l'rea de platges abocaments industrials ni aiges residuals.
 Control sobre la salut d'esculls corallins situats en la proximitat de la platja;
 Conformitat de la comunitat amb requisits de tractament d'aiges residuals.
 Les algues i altra vegetaci haurien de deixar-se podrir a la platja llevat que constitueixi una nosa;

 Gesti ambiental .
 S'ha d'establir un consell d'administraci de platges  per ser al crrec dels sistemes de gesti ambiental i dirigir auditories ambientals regulars de les installacions de  les platges;
 La platja ha de complir totes les regulacions que afecten la localitzaci i funcionament de la platja (planificaci de la zona costera i legislaci mediambiental);
 La platja ha de estar neta;
 Hi ha d'haver papereres disponibles a la platja o prop d'aquesta en quantitats suficients, i han de ser regularment mantingudes i buidades;
 Les installacions per rebre materials reciclables han d'estar disponibles a la platja;
 Installacions sanitries adequades i netes amb el sanejament controlat;
 A la platja no ha d'haver cmping desautoritzat o conducci ni abocaments.
 S'ha de reforar estrictament regulaci pel que fa a gossos i altres animals domstics a la platja;
 S'han de mantenir prpiament tots els edificis i equip de la platja;
 Els mitjans sostenibles de transport s'han de promoure en l'rea de platges;

 Seguretat i serveis .
 Un nombre adequat de socorristes i/o equip de socorrisme han d'estar disponibles a la platja;
 L'equip de primers auxilis ha d'estar disponible a la platja;
 Hi ha d'haver gesti d'usuaris i usos diferents de la platja per tal d'evitar conflictes i accidents;
 Hi ha d'haver accs segur a la platja;
 L'rea de platges ha de ser patrullada;
 Un subministrament d'aigua que beu potable ha d'estar disponible a la platja;
 Un mnim d'una platja de Bandera Blava a cada municipi ha de tenir accs a les installacions de lavabos per persones impossibilitades;
 Hi ha d'haver un mapa que indiqui la situaci de les installacions de la platja;


 Criteris per ports .

 Enllaos externs .
Pgina Web Oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167058" title="Classe mitjana" nonfiltered="3376" processed="3363" dbindex="68395">
La classe mitjana es defineix per oposici als privilegiats i al baix proletariat. Est formada per aquelles persones d'ingressos regulars per que no sn rics, que acostumen a tenir un treball assalariat. La seva aparici s relativament recent i es deu als avanos de la societat del benestar en el capitalisme. A Espanya data dels anys 50-60, aproximadament. En les enquestes sociolgiques, la majoria de persones es defineixen com de classe mitjana independentment del seu nivell de renda.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167060" title="Sergi Belbel i Coslado" nonfiltered="3377" processed="3364" dbindex="68396">
Sergi Belbel i Coslado ( Terrassa 1963 ) s un dramaturg catal i actual director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). 

Biografia.
Va nixer el 29 de maig de 1963 a la ciutat de Terrassa, poblaci situada a la comarca del Valls Occidental. Va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Entr en contacte amb el mn del teatre mitjanant l'Aula de Teatre de la Universitat Autnoma de Barcelona. 

Activitat dramtica.
El 1985 fou guardonat amb el Premi Marqus de Bradomn per Caleidoscopis i fars d'avui, que s'estren l'any segent. A partir d'aquest moment s'han succet les seves estrenes, i Belbel ha passat a convertir-se en un dels valors joves ms prometedors del pas. La seva activitat teatral no tant sols es redueix a l'escriptura sin que s'amplia al camp de la direcci d'escena, i des de 1988 s professor de l'Institut del Teatre de Barcelona. 

L'any 1996 fou guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramtica per la seva obra Morir, i el 2000 amb el Premi Nacional de Teatre. L'any 2005 fou nomenat director del Teatre Nacional de Catalunya. 

L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Max de les Arts escniques per la seva obra Desprs de la pluja en la categoria de Premi Max a l'Espectacle d'Arts Escniques amb Major Presncia Internacional. Aix mateix ha rebut dues nominacions ms, l'any 2004 en la categoria de Millor adaptaci d'una obra teatral per Dissabte, diumenge i dilluns i el 2006 en la categoria de millor autor de teatre en catal/valenci per la seva obra Forasters.

Obres.
1986: Caleidoscopis i fars d'avui;
1987: Minim-mal show;
1988: pera;
1989: Elsa Schneider;
1989: En companyia d'abisme;
1990: Tlem;
1991: Carcies, duta al cinema per Ventura Pons amb el mateix nom.
1993: Desprs de la pluja;
1994: Morir, duta al cinema per Ventura Pons amb el nom de Morir (o no).
1997: Homes;
1999: El temps de Plank;
2005: Forasters;
2007: A la Toscana;

Enllaos externs.
  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167061" title="Margaret River" nonfiltered="3378" processed="3365" dbindex="68397">

Margaret River s una zona d'Austrlia situada en l'estat d' Austrlia Occidental, entre el Cab Naturalista i el Cab Leeuwin, en l'extrem sudest de l'illa continent que es caracteritza per les seues platges de surf, les grutes, els boscos i per ser una regi vitivincola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167062" title="Moment dipolar elctric" nonfiltered="3379" processed="3366" dbindex="68398">

En electromagnetisme el moment dipolar elctric s una mesura de la polaritat d'un sistema de crregues elctriques.

 Definici .

Per a un dipol elctric, format per les crregues +q i -q separades per la distncia r, el moment dipolar elctric p s un vector definit com el producte del valor absolut de la crrega pel vector que determinen les dues crregues, que es dirigeix de -q a +q:



D'aquesta definici hom pot deduir que el moment dipolar elctric t unes dimensions de crrega per longitud, per tant, en unitats del SI s'expressar en coulomb per metre (Cm).

Sovint s convenient de tractar les configuracions complexes de crregues com si fossin un dipol i es comportessin com a tal.
L'expressi anterior es pot generalitzar per a casos on es vol trobar el moment dipolar elctric per a una configuraci de N crregues discretes:



en el cas d'una distribuci continua de crregues podem utilitzar la forma integral

;

El moment dipolar s utilitzat habitualment a sistemes que tenen una crrega global neutra. Per exemple, un parell de crregues oposades o un conductor neutre en un camp elctric uniforme. Per a aquests tipus de sistemes el valor del moment dipolar elctric s independent de l'origen de l'eix del sistema. Per a sistemes no neutres dependr de l'origen escollit. El moment dipolar elctric s til, per exemple, en el clcul del parell de gir d'un dipol, l'origen es pren al centre de la crrega absoluta del sistema, , que es defineix de la mateixa manera que el centre de masses, de fet, per a alguns sistemes s el mateix.



El concepte de moment dipolar s molt til en el cas dels toms i molcules perqu els efectes de la separaci de crregues s mesurable per la distncia entre les crregues s massa petita com per ser mesurable de manera fcil. Tamb s molt til en el cas dels dielctrics i d'altres aplicacions en materials slids i lquids.

 Vegeu tamb .
Moment magntic;
Dipol;

Enllaos externs.
Moment dipolar elctric;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167063" title="Publicador de videojoc" nonfiltered="3380" processed="3367" dbindex="68399">
Un publicador i/o distribudor de videojoc s una empresa que publica i/o distribueix productes relacionats amb els videojocs.

Com els publicadors de llibres o publicadors de pellcules en DVD, els distribudors de  videojocs sn els responsables de la fabricaci dels productes i el mrketing, incloent-hi la cerca en el mercat i tots els aspectes de la publicitat.

 Selecci de distribudors de videojocs .

Ms avall hi ha un rnquing dels top 20 publicadors de videojocs, creat per Game Developer Magazine l'octubre del 2006, que es caracteritza en sis factors: beneficis anuals, nombre de llanaments, resultat de les anlisis, qualitat de produccions, estabilitat en el preu de compra i estabilitat en el que en paguen.



 Importants publicadors antics .

3DO (fabricador de consoles) (tancat);
Acclaim Entertainment;
Accolade (d'Atari fins que va ser a Infogrames);
Atari (fabricador de consoles) (comprat per Infogrames, quan es va reanomenar l'empresa mateixa a Atari);
Coleco (fabricador de consoles) (tancat);
Crystal Dynamics;
Enix (fusionada a Squaresoft com a Square Enix);
Epyx;
Gathering of Developers (GOD) (comprat per Take-Two Interactive);
Gremlin Interactive;
GT Interactive;
Hasbro Interactive (comprat per Infogrames);
Iguana Entertainment;
Imagic;
Infocom (comprat per Activision);
Interceptor Micros;
Mattel Electronics (fabricador de consoles);
Mattel (programari d'ordinador);
Melbourne House (videojocs d'ordinador i llibres);
Microprose (comprat per Hasbro Interactive);
Mindscape, Inc.;
MUSE Software;
Origin Systems (comprat per Electronic Arts);
Penguin Software;
Psygnosis;
Spectrum Holobyte (comprat per Hasbro Interactive);
Square Electronic Arts L.L.C. (de Square i Electronic Arts. Fusionat a Square Soft, Inc. i canviat de nom a Square Enix, Inc.);
Strategic Simulations, Inc. ("SSI");
Technos Japan Corporation (tancat) (comprat perAtlus);
Taxan;
US Gold (comprat per Eidos Interactive);
Virgin Interactive Entertainment;

Alguns d'aquestes distribudors sn empreses tancades; altres han sigut comprades per altres empreses i no fan negocis sota el mateix nom, o si el nom encara es mant s perqu s'ha convertit en una subsidiria o divisi d'alguna altra empresa.

 Vegeu tamb .
 Llista de publicadors de videojocs;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167066" title="Llista d'estrelles d'Andrmeda" nonfiltered="3381" processed="3368" dbindex="68400">
Llista d'estrelles notables de la constellaci d' Andrmeda ordenades per esclat decreixent.



 Vegeu .
Llista d'estrelles per constellaci;

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167072" title="Parc Nacional de Purnululu" nonfiltered="3382" processed="3369" dbindex="68401">

El Parc Nacional de Purnululu, (Purnululu National Park en angls), tamb conegut com Bungle Bungle, s un parc nacional australi situat a al nord-est de l'estat d'Austrlia Occidental, en la regi de Kimberley, uns 2.000km al Nord-oest de Perth. 

"Purnululu" significa en aborigen "arenisca", ja que en aquest parc es troben unes grans formacions d'arenisca que han estat visitades pels aborgens des de fa 20.000 anys, per per la seua situaci remota, van ser quasi desconeguts fins a principis de la dcada dels 1980. Encara avui, resulta molt difcil arribar fins a elles sin un no viatja amb vehicles apropiats i provisi de queviures. El seu aspecte espectacular prov de la combinaci de slice de color taronja amb lquens negre.

El 2003 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167073" title="Depressi Central" nonfiltered="3383" processed="3370" dbindex="68402">


La Depressi Central s'estn entre el Prepirineu i les Serralades Costaneres, obrint-se cap a ponent, per on enllaa amb la Depressi de l'Ebre com a la seva perllongaci oriental. Des d'un punt de vista fsic, s una successi d'altiplans d'entre els 800 i 1.000 metres que van perdent alada (fins els 100 metres) cap a l'oest fins arribar a la Depressi de l'Ebre. Limitant aquestes alades, s'estenen conques d'erosi que han anat excavant els rius en trobar-se materials tendres del tipus argiles i margues (El Pla de Bages o la Conca de Barber).

Els lmits de la Depressi Central varien segons si els considerem des del punt de vista del relleu o de la seva gnesi, ja que alguns massissos com ara Montserrat i Sant Lloren del Munt, geogrficament situats a la Serralada Prelitoral, estan formats per materials formats a la vegada amb els de la Depressi Central amb la que estan en contacte, dipositats damunt de les roques ms antigues del Sistema Mediterrani.

Formaci i principals materials.

La Depressi Central s constituda per materials del terciari, que es dipositaren en el gran golf mar (i desprs llac) que delimitava el masss pirinenc i el masss catalano-balear.
D'aquesta fase de sedimentaci marina trobem gresos, calcries i margues gris-blavenques (aquestes dues ltimes all on la sedimentaci s ms tranquilla) i conglomerats (en els grans cons de dejecci dels rius pirinencs i catalano-balears). L' evaporaci va produir la concentraci de sals (sdiques, potssiques i guixos).

Erosi.
Els materials que conformen aquesta unitat de relleu pateixen una lleu erosi degut a haver-se format amb posterioritat a l'orognia alpina. Aix fa que, juntament amb l'alternana de margues i argiles i gresos, calcries i conglomerats, el seu paisatge es dibuixi com un tipus de relleu dissimtric en costes, on les capes ms dures, desguarnides totalment o parcial de les ms tendres per l'erosi, esdevenen extensos planells de pendent suau pel cant inclinat (cap a l'Ebre) mentre que pel cant oposat a la inclinaci, la capa dura es resol en un abrupte gra, d'acusat pendent, fins i tot, a vegades, acinglerat (Plana de Vic, Conca d'dena o la Segarra).

Vegeu tamb.
Depressi Prelitoral;
Serralada Prelitoral;
Serralada Litoral;
Depressi Litoral;
Formaci Arts;

Referncies.


Enllaos externs.
Depressi Central a la web de xtec.cat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167074" title="Llista de publicadors de videojocs" nonfiltered="3384" processed="3371" dbindex="68403">
Aix s una llista de publicadors i/o distribudors de videojocs, del passat i el present.

La llista de ms avall tamb s'inclouen empreses que estan tancades, i tamb les que han sigut comprades per altres empreses.

# | A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | Vegeu tamb



#.

3DO (fabricador de consoles) (tancat);

A.

Acclaim Entertainment (tancat) - Ara es coneix com a Acclaim Games;
Accolade (comprat per Atari i aquesta per Infogrames);
Activision;
Alten8;
Aspyr Media, Inc.
Atari;

B.

Bandai Games;
Bethesda Softworks;
Big Fish Games;
Boomzap Pte. Ltd.;
Breakthrough Gaming;
Brderbund (comprat per Ubisoft);
Buena Vista Interactive;
Blizzard Entertainment;

C.

Capcom;
Codemasters;
Coleco (fabricador de consoles) (tancat);
Compedia;
Crystal Dynamics (comprat per Eidos);
CSG Imagesoft, Inc.;

E.

Eidos Interactive;
Electronic Arts;
Enix (fusionat amb Squaresoft com a Square Enix);
Epyx (tancat);

F.

First Star Software;
fresh games;

G.

Gamecock;
Gremlin Interactive (tancat);
GT Interactive (canviat de nom a Atari, Inc.);

H.

Hasbro Interactive (comprat per Infogrames);

I. 
Iguana Entertainment (tancat);
Imagic (tancat);
Infocom (comprat per Activision);
Interceptor Micros (tancat);
Interplay Entertainment (tancat);

K.

Konami;

L.

Linux Game Publishing;
LucasArts;

M.

Mad Genius Software (tancat);
Majesco;
Mattel Electronics (fabricador de consoles);
Mattel;
MAXUM Games ;
Melbourne House (videojocs d'ordinador i llibres);
MicroIllusions (tancat);
MicroProse (comprat per Hasbro Interactive);
Microsoft Game Studios;
Midway;
Mindscape, Inc.;
MUSE Software (tancat);
Myelin Media;

N.

Namco;
NCSoft;
Nintendo;

O.

Origin Systems (comprat per Electronic Arts);
O~3 Entertainment;

P.

Penguin Software (tancat);
Programma International (tancat);
Psygnosis(defunct);

R.
Rocket Science Games (tancat);
Rockstar Games;
Rare Ltd.;

S.

SCI Games;
Sega Sammy Holdings;
Sony Computer Entertainment;
Sony Pictures Digital (videojocs de telfon mbil);
Spectrum Holobyte (comprat per Hasbro Interactive);
Squaresoft (fusionat amb Enix per crear Square Enix;
Square Electronic Arts L.L.C. (comprat per Square i Electronic Arts. A Squaresoft, Inc. i canviat a Square Enix, Inc.);
Square Enix;
Stardock;
Strategic Simulations, Inc. ("SSI") (comprat per Ubisoft, nom canviat);

T.

Taito;
Take-Two Interactive;
Taxan;
Technos Japan Corporation (tancat) (comprat per Atlus);
THQ;

U.

Ubisoft;
Ultimate Play The Game;
US Gold (acquired by Eidos Interactive);

V.

Variant Interactive;
Virgin Interactive Entertainment (tancat);
Vivendi Universal Games;

W.

Warner Bros. Interactive Entertainment;

X.
xBlitz Entertainment;

Z.
Zoo Digital Publishing;

 Vegeu tamb .
 Llista de desenvolupadors de videojocs;
 Llista de desenvolupadors de videojocs per pasos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167076" title="Anderson Packers" nonfiltered="3385" processed="3372" dbindex="68404">


Els Anderson Packers van ser un equip de la NBA situats a Anderson (Indiana).

Els Packers van jugar a la National Basketball League des del 1946 fins al 1949. Desprs vren jugar una temporada a la NBA (1949-50) per acabar a la National Professional Basketball League, on va jugar la segent temporada i va desaparixer.

 Evoluci temporada a temporada .
Notes: V = Victries, D = Derrotes, % = Victries-Derrotes %












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167077" title="Baltimore Bullets (1947-1955)" nonfiltered="3386" processed="3373" dbindex="68405">


Els Baltimore Bullets van ser un equip de bsquet situat a Baltimore (Maryland), que va jugar a la NBA des del 1950 fins al 1955, quan va desaparixer. Va participar dues temporades a la BAA, classificant-se pels playoffs en ambds temporades i guanyant un campionat. A la NBA va participar un cop als playoffs.

 Temporada a temporada .

Notes: V = Victries, D = Derrotes













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167078" title="Enemics de The Legend of Zelda" nonfiltered="3387" processed="3374" dbindex="68406">
 En aquest article s enumeren els diferents enemics o monstres de la franqucia The Legend of Zelda. Normalment aquests enemics estan sotmesos a la voluntat del antagonista principal Ganon (o tamb conegut com Ganondorf), o altres antagonistes principals i importants. 

 Llista d'enemics .

 Deku Scrub .

 Els Deku Scrub sn originalment Deku, per totalment agressius i malvats (alguns per deslleialtat al Great Deku Tree o per por a Ganondorf i els seus seguidors). Originalment s introduren en The Legend of Zelda: Ocarina of Time, com a membres de la raa Deku servin a la Queen Gohma, imaginablement degut a la por que sentien a aquesta. Els Deku Scrubs ataquen en Link desde el seu cau llanat al protagonista una de les seves  Deku Nuts per danyar-lo. Si Link s acosta massa al Deku aquest s amaga. El protagonista te que llavoren s retonar-li la seva Deku Nut per poder danyar-lo. Aix successivament fins destruir-lo. Hi ha alguns que recompensen a Link i admeten el seu error al fer el mal o altres que simplement moren.

 Darknut .



Els Darknut (       Taatonakku) sn un poderosos i ferotges caballers clssics en la saga. Tpicament els Darknut sn invulnerables als atacs frontals gracis a la seva gran armadura i el seu protector, per lo que Link, el protagonista de la srie, es veu obligat a atacar als Darknut per darrere amb la finalitat de destruir les seves defenses. Sn similars a un altre enemic de la franqucia: els Iron Knuckle. Es evident que aquests dos enemics siguin relacionats i freqentment comparats el un al altre, especialment en els dos primers jocs de la saga, en qu compartien un aspecte molt similar, tant en aspecte fsic com en tctica defensiva i ofensiva.

 Iron Knuckle .



Els Iron Knuckle (        Aiannakku) sn un poderosos i temibles enemics. La seva traducci al catal seria Nodals de Ferro. Dits enemics sn freqentment confundits amb els Darknut, ja que son molt similars a dits Iron Knuckle. Encara que varen ser introduts a la saga armats amb espasa i escut, en The Legend of Zelda: Ocarina of Time portaven unes grans destrals que causaven grans danys al protagonista de la srie Link. Porten tamb una gran armadura que els feren lents i pesats i els seus atacs i moviments acostumen a ser lents, per a l'ahora poderosos. Quant aquests precedeixen un intrs al ser territori, es preparen per atacar al enemic sense pietat i sense cap mena de cotempalci.

 Shadow Beast .

 Els Shadow Beast sn uns enemics exclusius en el videojoc de Twilight Princess. En anterioritat aquestes criatures eren Twili, una raa pacfica, corrompits i transformats en grotesques criatures pel poder fosc que el malvat Ganondorf var donar a Zant. Convertits en despietades i malvades criatures endimoniades, es varen convertit en els soldats d elit de Zant per invadir Hyrule,  i arravatar la essncia als Light Spirits per fusionar el mn llumins amb el Twilight Realm. Aquestes criatures causaren verdaders estragons en tot  la trama de l argument , encar que aquestes foren trgicament mortes per Link. Derrotaren amb molta facilitat l'exrcit d'Hyrule en la invasi del pas.

En combat els dimonis assassins apareixen en combat per portals tridimensionals que unien Hyrule amb el Twilight Realm controlats probablement pel propi Zant. Sempre atacaven en multitud. Si aquest grup de Shadow Beasts no morien en multitud, i quedava un en peu, en conseqncia aquest criatura amb un crit esgarrifs ressuscitava els seus companys morts.

 Shadow Kargaroc .

 El Shadow Kargaroc apareixen exclusivament en Twilght Princess. Sn uns enemics exclusius en el  l Hyrule sotmesa al Twilight Realm i al Palace of Twilight. Es tracten d  uns ocells negres endimoniats contralts pel malvat Zant, el antagonista principal. Volen sobre els dominis controlats del tir, en el cometi t de protegir i vigilar les terres, com si d uns ocells carronyaires es tractessin.  No tenen cap; es pot notar a primera vista quant aquest enemic s acosta al protagonista Link. Ataquen normalment en manada, tot i que a vegades es poden trobar sols. Ataquen amb el seu   cap   a l enemic. Sn immensament grossos. Hi ha un especialment al Lake Hylia que es especialment gran, i que juntament amb un Shadow Bulblin serveix de Mini-Boss.

 Shadow Insect .

 Els Shadow Insects apareixen en el videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess. Sn uns malvats insects gegantints creats per Zant per absorbir la llum dels Light Spirits un cop derrotats per els Shadow Beasts. Sn uns insectes invisibles pel ull hum, per gracis a la transformaci en llop de Link pot veure ls. Poden atacar amb electricitat que n s el seu principal tctica ofensiva. Alguns poden volar gracis a les seves ales. Altres poden excavar baix la terra. El Shadow Bloat, s la mare de tots aquests insectes.

 Shadow Vermin .

Els Shadow Vermin apareixen en Twilight Princess. Sn unes versions dels Shadow Beasts, per molt ms petites. Sn uns enemics exclusius en el Twilight Realm entre altres. Apareixien com els primer enemics del Crepuscle a convatir per combtir en Link en la seva forma de llop. Apareixen en les tres res del Crepuscle i en el Palace of Twilight, la residncia del malvat Zant. Aquestes criatures semblen ser rates transformades pel Crepuscle, o simplement criatures creades pel poder mlefic del Usurper King Zant.

 Stalfos .



Els Stalfos sn uns enemics ficticis clssics de la saga de videojocs The Legend of Zelda. Han aparegut en cada Zelda pdins a la data i sempre han pres la forma d'esquelets inmorts. Depenent del joc, eren a vegades nomenats com "Stalfos Knights". Els Stalfos sn guerrers morts que encara tenen intenci de lluitar i servir poders de soldats per a Ganon o Vaati.

 Wizzrobe .



 Els Wizzrobe  sn uns poderosos fetillers en The Legend of Zelda.   Sn uns malvats usuaris de la mgia negre que ataquen al protagonista Link amb diferents i mltiples atacs mgics. Posseeix la habilitat de aparixer i desaparixer a voluntat i teletransportar-se al seu entorn al seu gust. El nom de Wizzrobe es en una barreja de paraules angleses: Wizz (que significa bruixot o en catal), i robe (que significa roba en catal).

 Engendres de Zant .



Amb els seus extraordinaris poders mgics donat gracis al malvat Ganondorf, el fetiller Zant crea baix el seu servei innumerables monstres a les seves ordres. Dos d ells particularment eren els seus engenders ms directes, al igual i semblana que les seves versions fantasmals anomenades Phantom Zant.

 Zant Head .

Zant Head s un enemic exclusiu en el joc de Twilight Princess, concretament en el penltim Dungeon, Palace of Twilight. Sn versions agradades del casc que el malvat Zant vesteix. Quant la boca del casc s obre, desprenen una rfega de mgia similar a la del tir per atacar al protagonista Link. Dites rfegues es poden desviar si Link utilitza l escut per defensar-se (aquestes es poden retornar contra l enemic per atontar-les). Els atacs a distncia amb l arc i altres son invulnerables en el engendra de Zant. Noms la Master Sword pot destruir-les en tres estocades. Tanmateix, si l Espasa Mestra a rebut la llum de Solenoide (Taiyo) amb un sol cop d espasa se suficient per derrotar a Zant Head. Aquest enemic a igual que el seu amo, t la habilitat de teletransportar-se a voluntat similar a Wizzrobe.

 Zant Hand .

Zant Hand al igual que Zant Head, es un enemic exclusiu en el videojoc de Twilight Princess, del Dungeon Palace of Twilight. Aquest enemic amb forma de m diablica, no atacar maial protagonista Link, per si es una gran pegai molstia; doncs sempre que el protagonista intenti portar el Solenoide a la plaa del Palau de Crepuscle, aquesta m intentar recuperar l esfera lluminosa de mans d en Link. Aquest enemic no pot ser destrut, per si pot ser paralitzat amb tres cops de fletxe. Tamb posseeix l'entranya habilitat de passar a travs de les parets slides de les diferents cambres Palace of Twilight. Aquest enemic s similar als Floormasters del The Wind Waker.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167079" title="El Cau del Llop" nonfiltered="3388" processed="3375" dbindex="68407">
El Cau del Llop s un grup de Folk format el 1995 per Josep Amrola, veu i viol, ex-membre d'Urblia Rurana.

El grup s'ha dedicat sobretot a la recuperaci de temes tradicionals i a la creaci de nous a partir dels parmetres de la msica tradicional valenciana, catalana i de les Illes. Tot i aix, en la seua msica arreplega tamb influncies occitanes, italianes, gregues i balcniques. A banda de Josep Amrola, els seus components actuals sn Amadeu Vidal, acordi diatnic i cors, Alvaro Domnech, guitarres i cors, Albert Gonzlez i percussi. Finalment, cal mencionar la collaboraci habitual de la lletrista Sole Gallego.

El disc "Cantant a la teulada" va rebre el premi RNE-Rdio 4 com a millor disc folk del 1997.

Discografia.

Cantant a la teulada, Tram, 1996.
nima negra, Art del so, 2005.
Disc dels msics en valenci, Enderrok, 2005.

Enllaos externs.

http://www.elcaudelllop.org/Components.html

Bibliografia.

Llibre dels Msics i Cantants en Valenci, L'Avan Informaci, SL, 2005.

Referncies.
http://64.233.183.104/search?q=cache:lF2fiNMaoGAJ:www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp%3FpNumEjemplar%3D3476%26pIdSeccion%3D9%26pIdNoticia%3D283279+El+Cau+del+Llop&hl=ca&ct=clnk&cd=18&gl=es&client=firefox-a


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167081" title="Salvador Vidal Rosell" nonfiltered="3389" processed="3376" dbindex="68408">
Salvador Vidal Rosell (1900 - Mxic 1993) fou un poltic socialista catal. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou militant la Federaci Catalana del PSOE, i alhora el principal dirigent de la UGT a Catalunya i secretari de redacci del seu setmanari, La Internacional (1931) i secretari general de la Federacin de Obreros Textiles d'Espaa. 

En formar-se el govern de la Repblica Catalana presidit per Francesc Maci, fou, en representaci d'UGT, conseller de treballs pblics del govern i d'abril a novembre del 1931 ocup el departament de foment i agricultura de la Generalitat de Catalunya. Durant la guerra civil espanyola presid el Consejo de Trabajo del govern de la Segona Repblica Espanyola. En acabar la guerra, el 1939 s'exili a Frana i el 1941 se n'an a Mxic. Sempre don suport tots els actes de caire obrer i catalanistes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167084" title="Brazzaville" nonfiltered="3390" processed="3377" dbindex="68409">
Brazzaville s la capital i la ciutat principal de la Repblica del Congo. La seva poblaci s d'1.326.975 habitants (2006), un ter de la de tot l'estat. Est situada a 4 15 S i 15 15 E, a la riba dreta del riu Congo, davant per davant de Kinshasa, la capital de la Repblica Democrtica del Congo. Des del 1980 el municipi de Brazzaville t estatus autnom com qualsevol altra regi congolesa i ja no depn de la regi circumdant de Pool; se subdivideix en 7 districtes: Maklkl, Bacongo, Poto-Poto, Moungali, Ouenz, Talanga i Mfilou.
 

Actualment s un important centre de comunicacions ferroviries (ferrocarril Congo-Oce) i fluvials (drassanes) i d'exportaci d'ivori i cautx. T tamb fbriques de material ferroviari i indstries agroalimentries, qumiques i de fabricaci de sab. s el centre industrial, cultural i econmic ms important de l'estat congols. Disposa de l'aeroport de Maya-Maya.

 Histria .
Fundada el 1880 per Pierre Savorgnan de Brazza, de qui pren el nom, va esdevenir la capital del Congo Francs i el 1910 va passar a ser la capital de l'frica Equatorial Francesa. El febrer del 1944 hi va tenir lloc la conferncia entre les forces de la Frana Lliure i reppresentants de les colnies africanes franceses que va culminar en la Declaraci de Brazzaville, que havia de redefinir la relaci entre Frana i les seves colnies d'frica desprs de la Segona Guerra Mundial. 

El 1960 va esdevenir la capital del nou estat independent del Congo. Des de llavors ha estat escenari de diversos conflictes regionals, tant entre forces rebels i governamentals com entre forces dels dos Congos i Angola. Tamb s'hi van desenvolupar sagnants guerres civils a la dcada del 1990 que tingueren com a resultat milers de baixes civils i que van obligar centenars de milers de refugiats a abandonar la ciutat. 

 





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167085" title="Oscar a la millor pellcula" nonfiltered="3391" processed="3378" dbindex="68410">
L'Oscar a la millor pellcula s un dels premis Oscar atorgat anualment per l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques a Los Angeles, Califrnia, el qual s votat per persones alienes a l'Acadmia. Aquest premi es considera el ms important, doncs s el resum de totes les funcions per portar endavant una pellcula.

El guard no s'atorga al realitzador de la pellcula, sin al productor, malgrat que en molts casos sigui el mateix. 

Un punt de controvrsia s la manca de consideraci per a les pellcules de llengua no anglesa per a aquesta categoria, tenint el seu propi premi: Oscar a la millor pellcula en llengua no anglesa. Fins el 2006, noms vuit pellcules de llengua estrangeres s'han proposat per a aquest premi: Grand Illusion (francs, 1938); Z (francs, 1969); The Emigrants (suec, 1972); Cries and Whispers (suec, 1973); Il Postino (itali/espanyol, 1995); Life Is Beautiful (itali, 1998); Crouching Tiger, Hidden Dragon (xins, 2000); i Letters from Iwo Jima (japons, 2006).

Llista de pellcules nominades.

En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en primer lloc, seguit pels altres candidats. Cada entrada individual mostra el ttol del pellcula, seguit per la companyia, i el productor. Abans de 1951, el premi es donava a la companyia de producci; des de 1951 en endavant, se l'ha atorgat al productor. Quan la pellcula es produa a un pas diferent dels Estats Units, el seu pas i el ttol original, si s aplicable, es mostren entre parntesis.

1920s.
Oscar 1928 Wings (Millor producci) Paramount Famous Players-Lasky - Lucien Hubbar;
The Racket - Caddo, United Artists - Howard Hughes;
Seventh Heaven - Fox - William Fox;

Oscar 1928 Sunrise (Millor pellcula, producci artstica) Fox - William Fox;
Chang - Paramount - Merian Cooper i Ernest Schoedsack;
The Crowd - MGM - Irving Thalberg;

Oscar 1929 The Broadway Melody Metro-Goldwyn-Mayer - Harry Rapf;
Alibi - Feature Productions, United Artists -Roland We;
The Hollywood Revue of 1929 - MGM - Harry Rapf;
In Old Arizona - Fox - Winfield Sheehan, studio head;
The Patriot - Paramount - Ernst Lubitsch;

1930s.
1929-1930 (3r) All Quiet on the Western Front - Universal - Carl Laemmle Jr.;
The Big House - Metro-Goldwyn-Mayer - Irving Thalberg;
Disraeli - Warner Bros. - Jack Warner with Darryl Zanuck;
The Divorcee - Metro-Goldwyn-Mayer - Robert Leonar;
The Love Parade - Paramount - Ernst Lubitsch;

El nom del premi passa a dir-se Millor pellcula
1930-1931 (4rt) Cimarron - RKO Radio - William LeBaron;
East Lynne - Fox - Winfield Sheehan, studio head;
The Front Page - Caddo, United Artists - Howard Hughes;
Skippy - Paramount - Adolph Zukor;
Trader Horn - Metro-Goldwyn-Mayer - Irving G. Thalberg;

1931-1932 (5) Grand Hotel - Metro-Goldwyn-Mayer - Irving Thalberg;
Arrowsmi - Goldwyn, United Artists - Samuel Goldwyn;
Bad Girl - Fox - Winfield Sheehan studio head;
The Champ - Metro-Goldwyn-Mayer - King Vidor;
Five Star Final - First National - Hal B. Wallis;
One Hour with You - Paramount - Ernst Lubitsch;
Shanghai Express - Paramount - Adolph Zukor;
The Smiling Lieutenant - Paramount - Ernst Lubitsch;

1932-1933 (6) Cavalcade - Fox - Winfield Sheehan studio head;
42nd Street - Warner Bros. - Darryl F. Zanuck;
A Farewell to Arms - Paramount - Adolph Zukor;
I Am a Fugitive from a Chain Gang - Warner Bros. - Hal B. Wallis;
Lady for a Day - Columbia - Frank Capra;
Little Women - RKO Radio - Merian C. Cooper with Kenneth MacGowan;
The Private Life of Henry VIII  - London pellculas, United Artists - Alexander Korda;
She Done Him Wrong - Paramount - William LeBaron;
Smilin' Through - Metro-Goldwyn-Mayer - Irving Thalberg;
State Fair - Fox - Winfield Sheehan studio head;

1934 (7) It Happened One Night - Columbia - Harry Cohn;
The Barretts of Wimpole Street - Metro-Goldwyn-Mayer - Irving Thalberg;
Cleopatra - Paramount - Cecil B. DeMille;
Flirtation Walk - First National - Jack L. Warner, Hal B. Wallis with Robert Lor;
The Gay Divorcee - RKO Radio - Pandro S. Berman;
Here Comes the Navy - Warner Bros. - Lou Edelman;
The House of Rothschild - Twentieth Century Pictures, United Artists - Darryl F. Zanuck with William Goetz and Raymond Griffi;
Imitation of Life - Universal - John M. Stahl;
One Night of Love - Columbia - Harry Cohn with Everett Riskin;
The Thin Man - Metro-Goldwyn-Mayer - Hunt Stromberg;
Viva Villa! - Metro-Goldwyn-Mayer - David O. Selznick;
The White Parade - Fox - Jesse L. Lasky;

1935 (8) Mutiny on the Bounty - Metro-Goldwyn-Mayer - Irving Thalberg with Albert Lewin;
Alice Adams - RKO Radio - Pandro S. Berman;
Broadway Melody of 1936 - Metro-Goldwyn-Mayer - John W. Considine Jr.;
El capit Blood - Warner Bros.-Cosmopolitan - Hal B. Wallis with Harry Joe Brown and Gordon Hollingshead;
David Copperfield - Metro-Goldwyn-Mayer - David O. Selznick;
El delator - RKO Radio - Cliff Reid;
The Lives of a Bengal Lancer - Paramount - Louis D. Lighton;
A Midsummer Night's Dream - Warner Bros. - Henry Blanke;
Les Misrables - Twentieth Century Pictures, United Artists - Darryl F. Zanuck;
Naughty Marietta - Metro-Goldwyn-Mayer - Hunt Stromberg;
Ruggles of Red Gap - Paramount - Arthur Hornblow, Jr.;
Barret de copa - RKO Radio - Pandro S. Berman;

1936 (9) The Great Ziegfeld - Metro-Goldwyn-Mayer - Hunt Stromberg;
Anthony Adverse - Warner Bros. - Henry Blanke;
Dodswor - Goldwyn, United Artists - Samuel Goldwyn with Merritt Hulbert;
Libeled Lady - Metro-Goldwyn-Mayer - Lawrence Weingarten;
Mr. Deeds Goes to Town - Columbia - Frank Capra;
Romeo and Juliet - Metro-Goldwyn-Mayer - Irving Thalberg;
San Francisco - Metro-Goldwyn-Mayer - John Emerson and Bernard H. Hyman;
The Story of Louis Pasteur - Warner Bros. - Henry Blanke;
A Tale of Two Cities - Metro-Goldwyn-Mayer - David O. Selznick;
Three Smart Girls - Universal - Joe Pasternak with Charles R. Rogers;

1937 (10) The Life of Emile Zola - Warner Bros. - Henry Blanke;
The Awful Tru - Columbia - Leo McCarey with Everett Riskin;
Captains Courageous - Metro-Goldwyn-Mayer - Louis Lighton;
Dead En - Goldwyn, United Artists - Samuel Goldwyn with Merritt Hulbert;
The Good Ear - Metro-Goldwyn-Mayer - Irving Thalberg with Albert Lewin;
In Old Chicago - 20th Century-Fox - Darryl F. Zanuck with Kenneth MacGowan;
Horitzons perduts - Columbia - Frank Capra;
One Hundred Men and a Girl - Universal - Charles R. Rogers with Joe Pasternak;
Stage Door - RKO Radio - Pandro S. Berman;
A Star Is Born - Selznick International, United Artists - David O. Selznick ;

1938 (11) You Can't Take It with You - Columbia - Frank Capra;
Les aventures de Robin Hood - Warner Bros. - Hal B. Wallis with Henry Blanke;
Alexander's Ragtime Ban - 20th Century-Fox - Darryl F. Zanuck with Harry Joe Brown;
Boys' Town - Metro-Goldwyn-Mayer - John W. Considine, Jr.;
The Citadel  - Metro-Goldwyn-Mayer - Victor Saville;
Four Daughters - Warner Bros.-First National - Hal B. Wallis with Henry Blanke;
The Grande Illusion (La Grande illusion)  - R. A. O., World Pictures - Frank Rollmer, and Albert Pinkovitch;
Jezebel - Warner Bros. - Hal B. Wallis with Henry Blanke;
Pygmalion  - Metro-Goldwyn-Mayer - Gabriel Pascal;
Test Pilot - Metro-Goldwyn-Mayer - Louis Lighton;

1939 (12) Gone with the Win - Selznick, Metro-Goldwyn-Mayer - David O. Selznick;
Dark Victory - Warner Bros. - David Lewis;
Goodbye, Mr. Chips  - Metro-Goldwyn-Mayer - Victor Saville;
Love Affair - RKO Radio - Leo McCarey;
Mr. Smith Goes to Washington - Columbia - Frank Capra;
Ninotchka - Metro-Goldwyn-Mayer - Sidney Franklin;
Of Mice and Men - Roach, United Artists - Lewis Milestone;
Stagecoach - United Artists - Walter Wanger;
The Wizard of Oz - Metro-Goldwyn-Mayer - Mervyn LeRoy;
Wuthering Heights - Goldwyn, United Artists - Samuel Goldwyn;

1940s.
1940 (13) Rebecca - Selznick, United Artists - David O. Selznick;
All This and Heaven Too - Warner Bros. - Jack L. Warner, Hal B. Wallis, with David Lewis;
Foreign Correspondent - Wanger, United Artists - Walter Wanger;
The Grapes of Wra - 20th Century-Fox - Darryl F. Zanuck with Nunnally Johnson;
The Great Dictator - Chaplin, United Artists - Charles Chaplin;
Kitty Foyle - RKO Radio - David Hempstead;
The Letter - Warner Bros. - Hal B. Wallis;
The Long Voyage Home - Argosy Wanger, United Artists - John For;
Our Town - Lesser, United Artists - Sol Lesser;
The Philadelphia Story - Metro-Goldwyn-Mayer - Joseph L. Mankiewicz;

1941 (14) Que verda era la meva vall - 20th Century-Fox - Darryl F. Zanuck;
Blossoms in the Du - Metro-Goldwyn-Mayer - Irving Asher;
Citizen Kane - RKO Radio - Orson Welles;
Here Comes Mr. Jordan - Columbia - Everett Riskin;
Hold Back the Dawn - Paramount - Arthur Hornblow, Jr.;
The Little Foxes - Goldwyn, RKO Radio - Samuel Goldwyn;
El falc malts - Warner Bros. - Hal B. Wallis;
One Foot in Heaven - Warner Bros. - Hal B. Wallis;
Sergeant York - Warner Bros. - Jesse L. Lasky and Hal B. Wallis;
Suspicion - RKO Radio - Alfred Hitchcock;

1942 (15) Mrs. Miniver - Metro-Goldwyn-Mayer - Sidney Franklin;
Forty-Ninth Parallel  - Ortus, Columbia - Michael Powell;
King's Row - Warner Bros. - Hal B. Wallis;
The Magnificent Ambersons - Mercury, RKO Radio - Orson Welles;
The Pied Piper - 20th Century-Fox - Nunnally Johnson;
The Pride of the Yankees - Goldwyn, RKO Radio - Samuel Goldwyn;
Random Harve - Metro-Goldwyn-Mayer - Sidney Franklin;
The Talk of the Town - Columbia - George Stevens;
Wake Islan - Paramount - Joseph Sistrom;
Yankee Doodle Dandy - Warner Bros. - Jack Warner, Hal B. Wallis, William Cagney;

1943 (16) Casablanca - Warner Bros. - Hal B. Wallis;
For Whom the Bell Tolls - Paramount - Sam Wood;
Heaven Can Wait - 20th Century-Fox - Ernst Lubitsch;
The Human Comedy - Metro-Goldwyn-Mayer - Clarence Brown;
In Which We Serve  - Two Cities, United Artists - Noel Cowar;
Madame Curie - Metro-Goldwyn-Mayer - Sidney Franklin;
The More the Merrier - Columbia - George Stevens;
The Ox-Bow Incident - 20th Century-Fox - Lamar Trotti;
The Song of Bernadette - 20th Century-Fox - William Perlberg;
Watch on the Rhine - Warner Bros. - Hal B. Wallis;

1944 (17) Going My Way - Paramount - Leo McCarey;
Double Indemnity - Paramount - Joseph Sistrom;
Gaslight - Metro-Goldwyn-Mayer - Arthur Hornblow, Jr.;
Since You Went Away - Selznick, United Artists - David O. Selznick;
Wilson - 20th Century-Fox - Darryl F. Zanuck;

1945 (18) The Lost Weeken - Paramount - Charles Brackett;
Anchors Aweigh - Metro-Goldwyn-Mayer - Joe Pasternak;
The Bells of St. Mary's - Rainbow, RKO Radio - Leo McCarey;
Mildred Pierce - Warner Bros. - Jerry Wald;
Spellboun - Selznick, United Artists - David O. Selznick;

1946 (19) Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of Our Lives) - Goldwyn, RKO Radio - Samuel Goldwyn;
Henry V  - Rank-Two Cities, United Artists - Laurence Olivier;
Que bonic que s viure - Liberty, RKO Radio - Frank Capra;
The Razor's Edge - 20th Century-Fox - Darryl F. Zanuck;
The Yearling - Metro-Goldwyn-Mayer - Sidney Franklin;

1947 (20) Gentleman's Agreement - 20th Century-Fox - Darryl F. Zanuck;
The Bishop's Wife - Goldwyn, RKO Radio - Samuel Goldwyn;
Crossfire - RKO Radio - Adrian Scott;
Great Expectations  - Rank-Cineguild, U-I - Ronald Neame;
Miracle on 34th Street - 20th Century-Fox - William Perlberg;

1948 (21) Hamlet  - J. Arthur Rank-Two Cities pellculas, U-I - Laurence Olivier;
Johnny Belinda - Warner Bros. - Jerry Wald;
The Red Shoes  - Rank-Archers, Eagle-Lion - Michael Powell and Emeric Pressburger;
The Snake Pit - 20th Century-Fox - Anatole Litvak and Robert Bassler;
El tresor de Sierra Madre - Warner Bros. - Henry Blanke;

1949 (22n) All the King's Men - Rossen, Columbia - Robert Rossen;
Battlegroun - Metro-Goldwyn-Mayer - Dore Schary;
The Heiress - Paramount - William Wyler;
A Letter to Three Wives - 20th Century-Fox - Sol C. Siegel;
Twelve O'Clock High - 20th Century-Fox - Darryl F. Zanuck;

1950s.
1950 (23r) Tot sobre Eva - 20th Century-Fox - Darryl F. Zanuck;
Born Yesterday - Columbia - S. Sylvan Simon;
Father of the Bride - Metro-Goldwyn-Mayer - Pandro S. Berman;
King Solomon's Mines - Metro-Goldwyn-Mayer - Sam Zimbali;
Sunset Boulevard - Paramount - Charles Brackett;

A partir de 1951, el premi passa a ser individual pel productor.
1951 (24) An American in Paris - Metro-Goldwyn-Mayer - Arthur Freed ;
Decision Before Dawn - 20th Century-Fox - Anatole Litvak and Frank McCarthy;
A Place in the Sun - Paramount - George Stevens;
Quo Vadis - Metro-Goldwyn-Mayer - Sam Zimbali;
A Streetcar Named Desire - Feldman, Warner Bros. - Charles K. Feldman;

1952 (25) The Greatest Show on Ear - DeMille, Paramount - Cecil B. DeMille;
High Noon - United Artists - Stanley Kramer;
Ivanhoe - Metro-Goldwyn-Mayer - Pandro S. Berman;
Moulin Rouge - United Artists - John Huston;
The Quiet Man - Argosy, Republic - John For and Merian C. Cooper;

1953 (26) From Here to Eternity - Columbia - Buddy Adler;
Julius Caesar - Metro-Goldwyn-Mayer - John Houseman;
The Robe - 20th Century-Fox - Frank Ross;
Roman Holiday - Paramount - William Wyler;
Shane - Paramount - George Stevens;

1954 (27) La llei del silenci - Horizon-American, Columbia - Sam Spiegel;
The Caine Mutiny - Kramer, Columbia - Stanley Kramer;
The Country Girl - Perlberg-Seaton, Paramount - William Perlberg;
Seven Brides for Seven Brothers - Metro-Goldwyn-Mayer - Jack Cummings;
Three Coins in the Fountain - 20th Century-Fox - Sol C. Siegel;

1955 (28) Marty - Hecht-Lancaster, United Artists - Harold Hecht;
Love Is a Many-Splendored Thing -  20th Century-Fox - Buddy Adler;
Mister Roberts - Orange, Warner Bros. - Leland Haywar;
Picnic - Columbia - Fred Kohlmar;
The Rose Tattoo - Wallis, Paramount - Hal B. Wallis;

1956 (29) Around the World in Eighty Days - Todd, United Artists - Michael Todd;
Friendly Persuasion - Allied Artists - William Wyler;
Giant - Warner Bros. - George Stevens and Henry Ginsberg;
The King and I - 20th Century-Fox - Charles Brackett;
Els Deu Manaments - DeMille, Paramount - Cecil B. DeMille;

1957 (30) El pont sobre el riu Kwai - Horizon, Columbia - Sam Spiegel;
Peyton Place -  20th Century-Fox - Jerry Wald;
Sayonara - Goetz, Warner Bros. - William Goetz;
12 Angry Men - Orion-Nova, United Artists - Henry Fonda, and Reginald Rose;
Witness for the Prosecution - Small-Hornblow, United Artists - Arthur Hornblow, Jr.;

1958 (31) Gigi - Metro-Goldwyn-Mayer - Arthur Freed;
Auntie Mame - Warner Bros. - Jack L. Warner;
Cat on a Hot Tin Roof - Metro-Goldwyn-Mayer - Lawrence Weingarten;
The Defiant Ones - Kramer, United Artists - Stanley Kramer;
Separate Tables - Hecht-Hill-Lancaster, United Artists - Harold Hecht;

1959 (32n) Ben-Hur - Metro-Goldwyn-Mayer - Sam Zimbali;
Anatomy of a Murder - Preminger, Columbia - Otto Preminger;
The Diary of Anne Frank - 20th Century-Fox - George Stevens;
The Nun's Story - Warner Bros. - Henry Blanke;
Room at the Top  - Romulus, Continental - John Woolf and James Woolf;

1960s.
1960 (33r) The Apartment - Mirisch, United Artists - Billy Wilder;
The Alamo - Batjac, United Artists - John Wayne;
Elmer Gantry - Lancaster-Brooks, United Artists - Bernard Smi;
Sons and Lovers - Wald, 20th Century-Fox - Jerry Wald;
The Sundowners - Warner Bros. - Fred Zinnemann;

1961 (34) West Side Story - Mirisch-B&P Enterprises, United Artists - Robert Wise;
Fanny - Mannsfield, Warner Bros. - Joshua Logan;
The Guns of Navarone - Foreman, Columbia - Carl Foreman;
The Hustler - Rossen, 20th Century-Fox - Robert Rossen;
Judgment at Nuremberg - Kramer, United Artists - Stanley Kramer;

1962 (35) Lawrence of Arabia  - Horizon-Spiegel-Lean, Columbia - Sam Spiegel ;
The Longest Day - Zanuck, 20th Century-Fox - Darryl F. Zanuck;
The Music Man - Warner Bros. - Morton DaCosta;
Mutiny on the Bounty - Arcola, Metro-Goldwyn-Mayer - Aaron Rosenberg;
To Kill a Mockingbir - Pakula, Mulligan, Brentwood, U-I - Alan J. Pakula;

1963 (36) Tom Jones  - Woodfall, United Artists-Lopert - Tony Richardson ;
America, America - Athena, Warner Bros. - Elia Kazan;
Cleopatra - Wanger, 20th Century-Fox - Walter Wanger;
La conquesta de l'Oest - Metro-Goldwyn-Mayer and Cinerama - Bernard Smi;
Lilies of the Field - Rainbow, United Artists - Ralph Nelson;

1964 (37) My Fair Lady - Warner Bros. - Jack L. Warner;
Zorba the Greek - Rochley, International Classics/20th Century-Fox - Michael Cacoyannis;
Becket - Wallis, Paramount - Hal B. Wallis;
Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb - Hawk pellculas, Columbia - Stanley Kubrick;
Mary Poppins - Disney, Buena Vista - Walt Disney, Bill Walsh;

1965 (38) The Sound of Music - Argyle, 20th Century-Fox - Robert Wise;
Darling  - Anglo-Amalgamated, Embassy - Joseph Janni;
Doctor Zhivago - Ponti, Metro-Goldwyn-Mayer - Carlo Ponti;
Ship of Fools - Kramer, Columbia - Stanley Kramer;
A Thousand Clowns - Harrell, United Artists - Fred Coe;

1966 (39) A Man for All Seasons - Highland, Columbia - Fred Zinnemann;
Alfie  - Sheldrake, Paramount - Lewis Gilbert;
The Russians Are Coming, the Russians Are Coming - Mirisch, United Artists - Norman Jewison;
The Sand Pebbles - Argyle-Solar, 20th Century-Fox - Robert Wise;
Qui t por de Virginia Woolf? - Chenault, Warner Bros. - Ernest Lehman;

1967 (40) In the Heat of the Night - Mirisch, United Artists - Walter Mirisch ;
Bonnie i Clyde - Tatira-Hiller, Warner Bros.-Seven Arts - Warren Beatty;
Doctor Dolittle - Apjac, 20th Century-Fox - Arthur P. Jacobs;
El graduat - Nichols-Turman, Embassy - Lawrence Turman;
Endevina qui ve a sopar - Kramer, Columbia - Stanley Kramer;

1968 (41) Oliver! - Romulus, Columbia - John Woolf ;
Funny Girl - Rastar, Columbia - Ray Stark;
The Lion in Winter - Hawarth, Avco Embassy - Martin Poll;
Rachel, Rachel - Kayos, Warner Bros. - Paul Newman;
Romeo and Juliet - B.H.E.-Verona-De Laurentis, Paramount - Anthony Havelock-Allan, John Brabourne;

1969 (42n) Midnight Cowboy Hellman-Schlesinger, United Artists - Jerome Hellman;
Anne of the Thousand Days - Wallis, Universal - Hal B. Wallis;
Butch Cassidy and the Sundance Kid - Hill-Monash, 20th Century-Fox - John Foreman;
Hello, Dolly! - Chenault, 20th Century-Fox - Ernest Lehman;
Z  - Reggane pellculas-O.N.C.I.C., Cinema V - Jacques Perrin, Ahmed Rachedi;

1970s.
1970 (43r) Patton - 20th Century-Fox - Frank McCarthy ;
Airport - Hunter, Universal - Ross Hunter;
Five Easy Pieces - BBS Productions, Columbia - Bob Rafelson, Richard Wechsler;
Love Story - Paramount - Howard G. Minsky;
MASH - Aspen, 20th Century-Fox - Ingo Preminger;

1971 (44) French Connection - D'Antoni-Schine-Moore, 20th Century-Fox - Philip D'Antoni ;
A Clockwork Orange  - Haek films, Warner Bros. - Stanley Kubrick;
Fiddler on the Roof - Mirisch-Cartier, United Artists - Norman Jewison;
L'ltima projecci - BBS Productions, Columbia - Stephen J. Friedman;
Nicholas and Alexandra - Horizon, Columbia - Sam Spiegel;

1972 (45) The Godfather - Ruddy, Paramount - Albert S. Ruddy ;
Cabaret - ABC Pictures, Allied Artists - Cy Feuer;
Deliverance - Warner Bros. - John Boorman;
Sounder - Radnitz/Mattel, 20th Century-Fox - Robert B. Radnitz;
The Emigrants (Utvandrarna)  - Svensk filmindusttri, Warner Bros. (Swedish)- Bengt Forslun;

1973 (46) The Sting - Bill/Phillips-Hill, Zanuck/Brown, Universal - Tony Bill, Michael Phillips, Julia Phillips ;
American Graffiti - Lucas/Coppola Company, Universal - Francis Ford Coppola i Gary Kurtz;
The Exorcist - Hoya, Warner Bros. - William Peter Blatty;
A Touch of Class - Brut Prods., Avco Embassy - Melvin Frank;
Cries and Whispers - Svenska filminstitutet-Cinematograph AB Prod., New World Pictures (Swedish) - Ingmar Bergman;

1974 (47) The Godfather Part II - Coppola Company, Paramount - Francis Ford Coppola, Gray Frederickson, Fred Roos ;
Chinatown - Evans, Paramount - Robert Evans;
The Conversation - Directors Company, Paramount - Francis Ford Coppola;
Lenny - Worth, United Artists - Marvin Wor ;
The Towering Inferno - Irwin Allen, 20th Century-Fox/Warner Bros. - Irwin Allen;

1975 (48) Alg va volar sobre el niu del cucut - Fantasy pellculas, United Artists - Saul Zaentz, Michael Douglas ;
Barry Lyndon - Hawk films, Warner Bros. - Stanley Kubrick;
Tarda negra - Warner Bros. - Martin Bregman, Martin Elfan;
Jaws - Zanuck/Brown, Universal - Richard D. Zanuck, David Brown;
Nashville - ABC Entertainment-Weintraub-Altman, Paramount - Robert Altman;

1976 (49) Rocky - Chartoff-Winkler, United Artists - Irwin Winkler, Robert Chartoff ;
All the President's Men - Wildwood, Warner Bros. - Walter Coblenz;
Bound for Glory - United Artists - Robert F. Blumofe, Harold Leventhal;
Network - Gottfried/Chayefsky, Metro-Goldwyn-Mayer/United Artists - Howard Gottfried;
Taxi Driver  Bill/Phillips-Scorsese - Michael Phillips, Julia Phillips;

1977 (50) Annie Hall - Rollins-Joffe, United Artists - Charles H. Joffe;
The Goodbye Girl - Stark, Metro-Goldwyn-Mayer/Warner Bros. - Ray Stark;
Julia - 20th Century-Fox - Richard Ro;
Star Wars - George Lucas, 20th Century-Fox - Gary Kurtz;
The Turning Point - Hera Productions, 20th Century-Fox - Herbert Ross and Arthur Laurents;

1978 (51) The Deer Hunter - EMI films/Cimino, Universal - Barry Spikings, Michael Deeley, Michael Cimino, John Peverall;
Coming Home - Hellman, United Artists - Jerome Hellman;
Heaven Can Wait - Dogwood, Paramount - Warren Beatty;
Midnight Express - Columbia - Alan Marshall i David Puttnam;
An Unmarried Woman - 20th Century-Fox - Paul Mazursky and Tony Ray;

1979 (52n) Kramer vs. Kramer - Jaffe, Columbia - Stanley R. Jaffe;
Apocalypse Now - Omni Zoetrope, United Artists - Francis Ford Coppola with Fred Roos, Gray Frederickson i Tom Sternberg;
All That Jazz - Columbia/20th Century-Fox - Robert Alan Aurthur;
Breaking Away - 20th Century-Fox - Peter Yates;
Norma Rae - 20th Century-Fox - Tamara Aseyev i Alex Rose;

1980s.
1980 (53r) Ordinary People - Wildwood, Paramount - Ronald L. Schwary;
Coal Miner's Daughter - Schwartz, Universal - Bernard Schwartz;
The Elephant Man - Brookspellculas, Paramount - Jonathan Sanger;
Toro Salvatge - Chartoff-Winkler, United Artists - Irwin Winkler and Robert Chartoff;
Tess - Renn-Burrill Socit Franaise de Production (S.F.P.), Columbia - Claude Berri and Timothy Burrill ;

1981 (54) Chariots of Fire  - Enigma, The Ladd Company/Warner Bros. - David Puttnam;
Atlantic City - International Cinema Corporation, Paramount - Denis Heroux;
On Golden Pon - ITC pellculas/IPC pellculas, Universal/Associated pellcula Distribution - Bruce Gilbert;
A la recerca de l'arca perduda - Lucasfilm, Paramount - Frank Marshall;
Reds - J.R.S., Paramount - Warren Beatty ;

1982 (55) Gandhi  - Indo-British pellculas, Columbia - Richard Attenborough;
E.T. the Extra-Terrestrial - Universal - Steven Spielberg and Kathleen Kennedy;
Missing - Universal/PolyGram, Universal - Edward Lewis and Mildred Lewis;
Tootsie - Mirage/Punch, Columbia - Sydney Pollack and Dick Richards;
Veredicte final - Fox-Zanuck/Brown, 20th Century Fox - Richard D. Zanuck and David Brown;

1983 (56) Terms of Endearment - Brooks, Paramount - James L. Brooks;
The Big Chill - Carson Productions Group, Columbia - Michael Shamberg;
The Dresser - Goldcrest/Television Limited/World pellcula Services, Columbia - Peter Yates;
Escollits per a la glria - Chartoff-Winkler, Ladd Company, Warner Bros. - Irwin Winkler and Robert Chartoff;
Tender Mercies - EMI-Antron Media, Universal/AFD - Philip S. Hobel;

1984 (57) Amadeus - Barrandov Studios - Zaentz, Orion - Saul Zaentz;
The Killing Fields - Goldcrest/International pellcula Investors, Warner Bros. - David Puttnam;
A Passage to India - G. W. pellculas Ltd., Columbia - John Brabourne and Richard Goodwin;
Places in the Heart - Tri-Star - Arlene Donovan;
A Soldier's Story - Caldix, Columbia - Norman Jewison, Ronald L. Schwary and Patrick Palmer ;

1985 (58) Out of Africa - Universal - Sydney Pollack;
The Color Purple - Warner Bros. - Steven Spielberg, Kathleen Kennedy, Frank Marshall and Quincy Jones;
Kiss of the Spider Woman - H. B. pellculaes/Sugarloaf pellculas, Island Alive - David Weisman;
L'honor dels Prizzi - ABC Motion Pictures, 20th Century Fox/Producers Sales Organization - John Foreman;
Witness - Feldman, Paramount - Edward S. Feldman;

1986 (59) Platoon - Hemdale, Orion - Arnold Kopelson;
Children of a Lesser God - Sugarman, Paramount - Burt Sugarman, Patrick J. Palmer;
Hannah and Her Sisters - Rollins-Joffe, Orion - Robert Greenhut;
The Mission - Warner Bros./Goldcrest/Kingsmere, Warner Bros. - Fernando Ghia, David Puttnam;
A Room with a View - Merchant Ivory, Cinecom - Ismail Merchant;

1987 (60) The Last Emperor  - Hemdale, Columbia - Jeremy Thomas;
 Broadcast News - 20th Century-Fox - James L. Brooks;
 Fatal Attraction - Jaffe/Lansing, Paramount - Stanley R. Jaffe, Sherry Lansing;
 Hope and Glory  - Davros Production Services Ltd., Columbia/Nelson Entertainment - John Boorman;
 Moonstruck - Palmer & Jewison, Metro-Goldwyn-Mayer - Patrick J. Palmer, Norman Jewison;

1988 (61) Rain Man - Mirage Entertainment, Star Partners II, United Artists - Mark Johnson ;
 The Accidental Touri - Warner Bros. - Lawrence Kasdan, Charles Okun, Michael Grillo;
 Les amistats perilloses  - Lorimar pellcula Entertainment, NFH Productions, Warner Bros. - Norma Heyman, Hank Moonjean;
 Mississippi Burning - Orion Pictures Corp. - Frederick Zollo, Robert F. Colesberry;
 Working Girl - 20th Century Fox - Douglas Wick;

1989 (62n) Tot passejant Miss Daisy - Majestic pellculas International, Zanuck Company., Warner Bros. - Richard D. Zanuck, Lili Fini Zanuck;
 Born On the Fourth of July - Ixtlan Corp., Universal - A. Kitman Ho, Oliver Stone;
 Dead Poets' Society - Silver Screen Partners IV, Touchstone Pictures - Steven Haft, Paul Junger Witt, Tony Thomas;
 Camp de somnis - Gordon Company, Universal - Lawrence Gordon, Charles Gordon;
 My Left Foot  - Ferndale pellculas, Granada, Raidio Teilifis ireann - Noel Pearson;

1990s.
1990 (63r) Dances with Wolves - Tig Productions, Majestic pellculas International, Orion Pictures Corp. - Michael Flynn, Kevin Costner;
 Awakenings - Columbia Pictures Corp. - Walter F. Parkes, Lawrence Lasker;
 Gho - Paramount Pictures - Lisa Weinstein;
 The Godfather, Part III - Paramount Pictures, Zoetrope Studios - Francis Ford Coppola;
 Un dels nostres  - Warner Bros. - Irwin Winkler;

1991 (64) El silenci dels anyells  - Orion Pictures Corp. - Edward Saxon, Kenneth Utt, Ron Bozman;
 Beauty and the Beast  - Walt Disney Pictures - Don Hahn ;
 Bugsy - Baltimore Pictures, Desert Vision, Mulholland Productions, TriStar Pictures - Mark Johnson, Barry Levinson, Warren Beatty;
 JFK  - Alcor pellculas, Camelot, Ixtlan Corp., Le Studio Canal+, Regency Enterprises, Warner Bros. - A. Kitman Ho, Oliver Stone ;
 El prncep de les marees (The Prince of Tides) - Barwood pellculas, Columbia Pictures, Longfellow Pictures - Barbra Streisan, Andrew S. Karsch;

1992 (65) Sense perd - Malpaso Productions, Warner Bros. - Clint Eastwood;
 The Crying Game  - British Screen, Channel Four pellculas, Eurotrustees, Nippon pellcula Development and Finance, Palace, Miramax pellculas - Stephen Woolley;
 A Few Good Men - Castle Rock Entertainment, Columbia Pictures Corp. - David Brown, Rob Reiner, Andrew Scheinman;
 Howards En  - Channel Four pellculas, Cinema 10, Ide pellculas, Imagica, Japan Satellite Broadcasting, Merchant-Ivory Productions, Nippon pellcula Development and Finance, Sumitomo, Sony Pictures Classics - Ismail Merchant;
 Scent of a Woman - City Light pellculas, Universal Pictures - Martin Bre;

1993 (66) La llista de Schindler - Amblin Entertainment, Universal Pictures - Steven Spielberg, Gerald R. Molen, Branko Lustig;
 The Fugitive - Warner Bros. - Arnold Kopelson;
 In the Name of the Father  - Hell's Kitchen pellculas, Universal Pictures - Jim Sheridan;
 The Piano  - Australian pellcula Commission, CiBy 2000, New South Wales pellcula and Television Office - Jane Campion;
 The Remains of the Day  - Columbia Pictures Corp., Merchant-Ivory Productions - Mike Nichols, John Calley, Ismail Merchant;

1994 (67) Forrest Gump - Paramount Pictures - Wendy Finerman, Steve Tisch, Steve Starkey;
 Four Weddings and a Funeral  - Channel Four pellculas, PolyGram pellcula Entertainment, Working Title pellculas - Duncan Kenworthy;
 Pulp Fiction - A Band Apart, Jersey pellculas, Miramax pellculas - Lawrence Bender;
 Quiz Show - Baltimore Pictures, Hollywood Pictures, Wildwood Enterprises - Michael Jacobs, Julian Krainin, Michael Nozick, Robert Redfor;
 The Shawshank Redemption - Castle Rock Entertainment, Columbia Pictures Corp. - Niki Marvin;

1995 (68) Braveheart - 20th Century Fox, B. H. Finance C. V., Icon Entertainment International, Paramount Pictures, The Ladd Company - Mel Gibson, Alan Ladd, Jr., Bruce Davey;
Apollo 13 - Imagine Entertainment, Universal Pictures - Brian Grazer;
Babe  - Kennedy Miller Productions, Universal Pictures - Bill Miller, George Miller, Doug Mitchell;
Il Postino (The Postman) - Blue Dahlia Productions, Cecchi Gori Group Tiger Cinematografica, Esterno Mediterraneo pellcula, Penta pellculas S. L., Miramax - Mario Cecchi Gori, Vittorio Cecchi Gori, Gaetano Danieli;
Sense and Sensibility  - Columbia Pictures Corp., Mirage - Lindsay Doran;

1996 (69) The English Patient - J&M Entertainment, Miramax pellculas, Tiger Moth Productions - Saul Zaentz;
Fargo  - Gramercy Pictures, PolyGram pellculaed Entertainment, Working Title pellculas - Ethan Coen;
Jerry Maguire - Gracie pellculas, TriStar Pictures - James L. Brooks, Laurence Mark, Richard Sakai, Cameron Crowe;
Secrets & Lies  - Channel Four pellculas, CiBy 2000, Thin Man pellculas, October pellculas - Simon Channing-Williams;
Shine  - AFFC, pellcula Victoria, Momentum pellculas, Fine Line Features - Jane Scott ;

1997 (70) Titanic - 20th Century Fox, Lightstorm Entertainment, Paramount Pictures - James Cameron, Jon Landau;
As Good as It Gets - Gracie pellculas, TriStar Pictures - James L. Brooks, Bridget Johnson, Kristi Zea;
The Full Monty  - 20th Century Fox, Channel Four pellculas, Fox Searchlight Pictures, Redwave pellculas - Umberto Pasolini;
Good Will Hunting - Be Gentlemen Limited Partnership, Lawrence Bender Productions, Miramax pellculas - Lawrence Bender;
L.A. Confidential - Monarchy Enterprises B. V., Regency Enterprises, Warner Bros. - Curtis Hanson, Arnon Milchan, Michael G. Nathanson;

1998 (71) Shakespeare in Love  - Bedford Falls Productions, Miramax pellculas, Universal Pictures - David Parfitt, Donna Gigliotti, Harvey Weinstein, Edward Zwick, Marc Norman;
Elizabe  - Channel Four pellculas, PolyGram pellculaed Entertainment, Working Title pellculas - Alison Owen, Eric Fellner, Tim Bevan ;
Life Is Beautiful (La vita  bella)  - Cecchi Gori Group Tiger Cinematografica, Melampo Cinematografica, Miramax pellculas - Elda Ferri, Gianluigi Braschi;
Saving Private Ryan - Amblin Entertainment, DreamWorks SKG, Mark Gordon Productions, Mutual pellcula Company, Paramount Pictures - Steven Spielberg, Ian Bryce, Mark Gordon, Gary Levinsohn ;
The Thin Red Line  - Fox 2000 Pictures, Geisler-Roberdeau, Phoenix Pictures - Robert Michael Geisler, John Roberdeau, Grant Hill.

1999 (72n) American Beauty  - DreamWorks SKG, Jinks/Cohen Company - Bruce Cohen, Dan Jinks;
The Sixth Sense - Hollywood Pictures, Spyglass Entertainment, The Kennedy/Marshall Company - Frank Marshall, Kathleen Kennedy, Barry Mendel;
The Cider House Rules - pellcula Colony, Miramax pellculas - Richard N. Gladstein;
The Green Mile - Castle Rock Entertainment, Darkwoods Productions, Warner Bros. - Frank Darabont, David Valdes ;
The Insider  - Blue Light Productions, Forward Pass, Kaitz Productions, Mann/Roth Productions, Touchstone Pictures - Pirter an Brugge, Michael Mann;

2000s.
2000 (73r) Gladiator  - Universal & DreamWorks -Douglas Wick, David Franzoni, & Branko Lustig;
Chocolat  - Miramax - David Brown, Kit Golden, & Leslie Holleran;
Crouching Tiger, Hidden Dragon (Wo hu cang long)  - Sony Pictures Classics - William Kong, Li-Kong Hsu, & Ang Lee;
Erin Brockovich  - Columbia & Universal -Danny DeVito, Michael Shamberg, & Stacey Sher ;
Traffic  - USA pellculas - Edward Zwick, Marshall Herskovitz, & Laura Bickfor;

2001 (74) A Beautiful Mind  -  Universal & DreamWorks - Brian Grazer & Ron Howar;
Gosford Park  - USA pellculas - Robert Altman, Bob Balaban & David Levy;
In the Bedroom  - Miramax - Graham Leader, Ross Katz & Todd Field;
The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring  - New Line - Peter Jackson, Fran Walsh & Barrie M. Osborne;
Moulin Rouge!  - 20th Century Fox - Martin Brown, Baz Luhrmann & Fred Baron;

2002 (75) Chicago  - Miramax - Martin Richards;
 Gangs of New York  - Miramax - Alberto Grimaldi & Harvey Weinstein;
 The Hours  - Paramount & Miramax - Scott Rudin & Robert Fox;
 The Lord of the Rings: The Two Towers  - New Line - Barrie M. Osborne, Fran Walsh & Peter Jackson;
 The Piani  - Focus Features - Roman Polanski, Robert Benmussa & Alain Sarde ;

2003 (76) The Lord of the Rings: The Return of the King  - New Line - Barrie M. Osborne, Peter Jackson, & Fran Walsh;
Lost in Translation  - Focus Features - Ross Katz & Sofia Coppola;
Master and Commander: The Far Side of the World  - Universal, 20th Century Fox & Miramax - Samuel Goldwyn, Jr., Peter Weir & Duncan Henderson;
Mystic River  - Warner Bros. - Robert Lorenz, Judie G. Hoyt & Clint Eastwood;
Seabiscuit  - Universal, DreamWorks, Spyglass - Kathleen Kennedy, Frank Marshall & Gary Ross;

2004 (77) Million Dollar Baby - Warner Bros. - Clint Eastwood, Albert S. Ruddy, & Tom Rosenburg ;
L'aviador  - Miramax, Initial Entertainment Group, Warner Bros. - Michael Mann & Graham King;
Finding Neverlan  - Miramax - Richard N. Gladstein & Nellie Bellflower;
Ray  - Universal - Taylor Hackfor, Stuart Benjamin & Howard Baldwin;
Sideways  - Fox Searchlight, 20th Century Fox - Michael London;

2005 (78) Crash  - Lions Gate, DEJ Productions, Bob Yari Productions & ApolloProScreen GmbH & Co. pellculaproduktion KG (Canada & Germany) - Paul Haggis & Cathy Schulman;
Brokeback Mountain  - Focus Features - Diana Ossana & James Schamus;
Capote  - United Artists & Sony Pictures Classics - Caroline Baron, William Vince, & Michael Ohoven;
Good Night, and Good Luck  - Warner Bros. - Grant Heslov;
Munich  - DreamWorks & Universal - Steven Spielberg, Kathleen Kennedy & Barry Mendel;

2006 (79) The Departed - Warner Bros. - Graham King;
Babel  - Paramount Vantage - Alejandro Gonzlez Irritu, Steve Golin, & Jon Kilik;
Letters from Iwo Jima  - Warner Bros. - Clint Eastwood, Steven Spielberg, & Robert Lorenz;
Little Miss Sunshine   - Fox Searchlight - David T. Friendly, Peter Saraf, & Marc Turtletaub ;
The Queen  - Path Pictures - Andy Harries, Christine Langan, & Tracey Seawar;

2007 (80) No Country for Old Men - Miramax, Paramount Vantage - Scott Rudin, Ethan Coen i Joel Coen;
Atonement - Focus Features - Tim Bevan, Eric Fellner i Paul Webster;
Juno - Fox Searchlight - Lianne Halfon, Mason Novick i Russell Smith;
Michael Clayton - Warner Bros. - Sydney Pollack, Jennifer Fox i Kerry Orent;
There Will Be Blood - Miramax, Paramount Vantage - Joanne Stellar, Paul Thomas Anderson i Daniel Lupi;

 2008 (81);
The Curious Case of Benjamin Button - Paramount & Warner Bros. - Kathleen Kennedy, Frank Marshall, Ray Stark;
Frost/Nixon - Universal - Ron Howard, Brian Grazer, Tim Bevan, Eric Fellner;
Milk - Focus Features - Dan Jinks, Bruce Cohen;
The Reader - MGM, The Weinstein Company - Anthony Minghella, Sydney Pollack, Scott Rudin;
Slumdog Millionaire - Fox Searchlight - Christian Colson;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167086" title="Consell d'Argyll and Bute" nonfiltered="3392" processed="3379" dbindex="68411">

Argyll i Bute (galic escocs Earra-Ghaidheal agus Bd) s un de les 32 rees comtals unitries d'Esccia creades el 1997. Ocupa bona part de l'antiga regi de Strathclyde, i aplega els antics comtats d'Argyll i Bute i part del de Dumbartonshire. Limita amb les noves rees de Highlands, Perth i Kinross, Stirling i West Dunbartonshire.


Ciutats i viles.
Achahoish Airdeny Appin Ardbeg, Ardbeg Arden Ardfern Aldochlay Ardlui Ardmay Ardpeaton Ardrishaig Arduaine Arrochar;
Barcaldine Bellochantuy Benderloch Blairglas Bonawe Bowmore;
Cairndow Cardross Carradale Clachan Cairnbaan Campbeltown Cladich Clynder Colgrain Colintraive Connel Coulport Cove Craigendoran Craighouse Craignure Craobh Haven Crarae Crinan;
Dalavich Dalmally Druimdrishaig Drumlemble Duchlage Dunbeg Dunoon;
Edentaggart;
Faslane Port Ford  Furnace;
Garelochhead Geilston Glenbarr Glenmallan Grogport;
Helensburgh;
Innellan Inveraray Inverbeg Inveruglas;
Kames Keillmore Kilberry Kilchenzie Kilcreggan Kilmadan Kilmartin  Kilmore Kilmun Kilninver Kilmelford;
Lochawe Lochgair Lochgilphead Lochgoilhead Luss;
Machrihanish Millhouse Minard Muasdale;
Oban Ormsary Otter Ferry;
Peninver Portavadie Port Askaig Port Bannatyne Port Charlotte Port Ellen Portincaple Portnahaven Portkil;
Rahane Rhu Rosneath Rothesay;
Saddell Salen Sandbank Shandon Skipness Southend Stewarton Strachur Succoth;
Tarbert Tarbet Tayinloan Taynuilt Tayvallich Tighnabruaich Tobermory Torinturk Toward;
Whistlefield Whitehouse.
Llocs d'inters.
Parc Forestal d'Argyll;
Castell de Carrick;
Castell de Sween;
Ben Cruachan ;
Fincharn Castle;
Gare Loch  ;
Castell de Kilchurn;
Kilmartin Glen;
Loch Lomond i Parc Nacional de Trossachs;
Castell de Lachlan;
Jard Botnic de Benmore;
Cova de Fingal;

Illes.


Bute;
Cara ;
Coll ;
Colonsay;
Davaar;
Fladda;
Gigha ;
Illa de Glunimore ;
Gometra ;
Gunna;

Inchmarnock ;
Iona ;
Islay;
Jura;
Kerrera;
Lismore ;
Luing ;
Lunga;
Mull;
Sanda ;

Scarba;
Seil   ;
Sheep Island ;
Shuna ;
Soa ;
Staffa;
Texa ;
Tiree;
Ulva;


Enllaos externs.
Consell d'Argyll i Bute ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167087" title="Joan Garcia del Muro" nonfiltered="3393" processed="3380" dbindex="68412">
Joan Garca del Muro (Lleida, 1961) s un filsof catal. s doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i professor de Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i a l'IES Merc Rodoreda de l'Hospitalet de Llobregat. Ha publicat diversos llibres i ha rebut diversos premis, entre ells el Premi Joan Fuster d'assaig per una anlisi sobre els totalitarismes actuals sorgits de la guerra freda i, donant especial importncia, als nascuts dels atemptats de l'11 de setembre.

Bibliografia.

Ser y conocer Barcelona: PPU, 1994;
El pensament ferit (Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera 1999), Alzira: Bromera, 2001;
Totalitarisme postmodern (Premi Ernest Lluch a la Cultura i els Drets Humans);
Ficcions cmplices: un estudi sobre la filosofia dels coldwarriors (Premi Joan Fuster d'assaig 2003), Valncia: Edicions Tres i Quatre, 2004 ;
Com ens enganyem (VIII Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta), Alzira: Bromera, 2007;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167088" title="Banjo-Kazooie" nonfiltered="3394" processed="3381" dbindex="68413">
Aquest article tracta sobre el videojoc de N64, podeu veure la la saga sencera.;

Banjo-Kazooie s un videojoc en 3D del gnere de les plataformes per a la Nintendo 64. Va ser desenvolupat per Rareware (Rare) i publicat per Nintendo el 1998. Conegut pel nom del projecte Dream fins que en la seva primera demostraci a l'E de 1997, va rebre una quantitat significativa de remors, en part a causa de ser posat com el joc que seria de N64 el que Donkey Kong Country era a la SNES en termes d'un aven en grfics. Originalment, va ser suposat que seria llanat com un joc de dia de festa de Nintendo d'Amrica per 1997 amb una promoci al costat d'una joguina en Tac Bell, per Rare va decidir retardar el joc diversos mesos. Diddy Kong Racing va prendre el seu lloc i amb Banjo com a personatge seleccionable en el joc, la qual cosa li va donar una bolcada a la franqucia de Donkey Kong. Banjo-Kazooie arribaria a convertir-se en un dels jocs ms populars de la consola.

Les estrelles del joc sn un s i una au, Banjo i Kazooie, qui emprenen la recerca per la germana d'en Banjo, Tooty, qui va ser segrestada per la bruixota Gruntilda. Al llarg del viatge, Banjo i Kazooie rebran l'ajuda de Mumbo Jumbo el xam i Bottles el talp, aix com d'altres personatges amb papers ms petits.

En les Interactive Achievement Awards de 1999, Banjo-Kazooie va guanyar les categories "Console Action/Adventure" i "Art Direction", i va ser nomenat per al "Console Adventure Game of the Year" i el "Game of the Year".

La banda sonora de Banjo-Kazooie, composada per Grant Kirkhope, va sortir al mercat en CD d'edici limitada.

 Histria.

La histria comena un dia a la zona d'Spiral Mountain (La Muntanya Espiral), la qual s habitada per en Banjo, en Kazooie, en Bottles i diverses altres criatures, incloent gegants pastanagues saltaries i altres vegetals. En aquest mat particular, mentre que el sol brilla i la fauna prospera, en Banjo jeu dormit roncant en el seu llit mentre la seva germana Tooty espera que aquest vagi a la recerca d'aventures amb ella. 

Mentrestant, la bruixota Gruntilda admira la seva bellesa usant el seu calder com a mirall; encara que sigui la ms lletja de totes, ella segueix convenuda que s la dona ms encantadora de la Terra. Pregunta al seu calder mgic, Dingpot, si ella s de fet la ms bella de totes, segura que sentir el seu propi nom; Dingpot li contesta que no s ella sin Tooty qui s la ms encantadora de la terra. Gruntilda enfurida es va disposar a anar a la casa d'en Banjo per a segrestar a la seva germana i poder robar-li la seva bellesa.

Mentrestant, a fora de la casa d'en Banjo, Tooty parlava amb Bottles el talp, quan Gruntilda surt feta un blid del seu cau sobre la seva escombra i es duu la Tooty elevant-la per l'aire, que no va poder lluitar. Banjo, per descomptat, es troba dormint en el seu llit, fins que en Kazooie el desperta. Per quan ambds surten s'assabenten que Gruntilda s'ha allunyat volant amb la Tooty a coll. Desprs d'assabentar-se del succet mitjanant Bottles, els dos comencen el seu viatge dalt de l'Spiral Mountain i endinsant-se en el Cau de la Gruntilda per a salvar a la perduda germana d'en Banjo.

 Mecnica de joc o jugabilitat .

Banjo-Kazooie adopta certes caracterstiques del ttol que va estrenar la Nintendo 64 Super Mario 64. Per exemple, el jugador ha d'explorar un mn 3D no lineal i recollir peces amb la forma de "Jigsaws" (com les "estrelles" de Super Mario 64, per aquestes sn peces de trencaclosques) per a obrir nous mons. Mentre alguns consideren Banjo-Kazooie una evoluci de Super Mario 64, uns altres van criticar la falta d'innovaci en el ttol per part de Rare.

No obstant aix, cal destacar caracterstiques que van ser noves per a l'poca com l'habilitat de Banjo i Kazooie de transformar-se amb l'ajuda dels poders mgics de Mumbo per convertir-se en criatures com una trmit, un cocodril, una abella, una carabassa i una morsa. Tamb cal destacar la possibilitat d'utilitzar els poders de dos personatges combinats, la gran illuminaci, la msica que canvia dinmicament d'estil reflectint la tensi i el perill del moment, i l'habilitat dels personatges d'aprendre nous moviments (ensenyats pel seu amic Bottles).

Com al Super Mario 64, els jugadors s'introdueixen en els mons a la recerca de les peces perdudes. Hi ha tres tipus de peces que ajuden al jugador en el seu progrs a travs del joc. Aquestes peces sn les peces de Jigsaw, les notes musicals i les peces de Mumbo. Les primeres, les peces de Jigsaw, sn peces d'un trencaclosques que ens ajudaran a obrir nous mons. Hi ha deu peces en cada mn: nou d'elles s'han de buscar i trobar mentre que l'altra s'aconsegueix desprs de trobar als cinc personatges Jinjo que es troben en el mn. Les segones, les peces musicals, obren les portes que necessiten notes mgiques en el castell de Gruntilda. Hi ha 100 notes a cada mn i en total unes 900. Les terceres, les peces de Mumbo, concedeixen al jugador transformacions mgiques en la barraca de Mumbo. La barraca es troba a prop de terrenys noms explorables grcies a les transformacions mgiques.

A ms de les peces principals, el jugador pot recollir altres objectes, que poden ser usats per a resoldre trencaclosques i vncer enemics. El talp Bottles ensenya en Banjo i la Kazooie com utilitzar els objectes. Aquests sn: els ous, les plomes vermelles i les plomes daurades, podent acumular una quantitat mxima de 100, 50 i 10 respectivament. Els ous sn llanats com projectils o llanats des de l'esquena de Kazooie. Les plomes vermelles sn usades per a volar i realitzar atacs aeris mentre que les plomes daurades tenen l'atac ms poders, el "WonderWing", el qual fa invencible al jugador per un poc de temps i pot eliminar a qualsevol enemic o eludir zones de perill.

A ms, existeixen uns objectes estranys els quals s'usen especialment en la resoluci de trencaclosques: les "Wading Boots", les quals s'utilitzen per a creuar terrenys perillosos, i les "Running Shoes", les quals atorguen velocitat extra, freqentment a la meitat d'una carrera o per als trencaclosques contra-rellotge.

Finalment, hi ha uns objectes d'ajuda com les vides extres, que t forma d'esttua daurada d'en Banjo, i les "Honeycomb energy", les quals incrementen la salut del jugador que pot trobar-se en qualsevol nivell i permet guanyar un hexgon ms de vida.

 Personatges .

 Banjo, el protagonista.
 Kazooie, la coprotagonista.
 Tooty, la germana d'en Banjo.
 Bottles, el talp que ajuda als protagonistes a la seva aventura.
 Mumbo Jumbo, el xam.
 Gruntilda, la bruixota.
 Brentilda, la germana bona de Gruntilda.
 Klungo, el deforme ajudant de Gruntilda.
 Cheato, el llibre de trucs.

Mons/Nivells.

Existeixen nou mons principals (o nivells) a Banjo-Kazooie, encara que la major part del joc transcorre fora d'ells, a Gruntilda's Lair (El Cau de la Gruntilda). Aquests sn, en ordre:

Spiral Mountain (La Muntanya Espiral): Encara que no s un mn en el mateix sentit que els altres, el joc comena aqu, desprs que laTooty s segrestada. Banjo i Kazooie primer deuen aprendre alguns moviments bsics en aquesta zona abans de poder entrar a Gruntilda's Lair.

En els jocs de Banjo i Kazooie, Spiral Mountain s la llar de molts personatges, incloent en Banjo. La casa d'en Banjo es troba en la part exterior d'Spiral Mountain. Per Spiral Mountain no s noms la casa d'en Banjo. s tamb on viu Grunty, en el seu cau conegut com a Grunty's Lair. A Banjo-Kazooie s grcies a aquesta cau que en Banjo pugus entrar als mons en els quals s'ha d'aventurar. Spiral Mountain obt el seu nom de la muntanya en forma d'espiral que es troba en el centre del lloc, al voltant de la qual hi ha un llac.
Abans de l'estrena de Banjo-Kazooie, molts fans remorejaven que Spiral Mountain parteix del Northern Kremisphere de Donkey Kong Country 3. Aquesta teoria prov probablement d'una altra suposada teoria que allegava que en Banjo s un dels Brothers Bear, car ambds comparteixen un disseny similar (amb l'excepci que les arpes davanteres d'en Banjo no tenen pl.) No obstant aix, desprs que Banjo-Tooie va estar a la venda, va ser confirmat que Spiral Mountain era en realitat una part de Isle O' Hags (La Illa de les Bruixotes.) El fet que els altres mons oposats a Gruntilda's Lair tamb estiguin a Isle O' Hags s desconegut, no obstant aix, es pot assumir que no ho estan, veient com el jugador s "transportat" als mons, entrant en ells, contrari que el jugador simplement entre al nivell (havent-lo arribat a fsicament.) A ms, la vista des del cel (a Cloud Cuckooland) de Isle O'Hags tamb refuta aquesta teoria, car no sembla haver caracterstiques geolgiques que ens recordin els mons de Banjo-Kazooie (Treasure Trove Cove seria bviament visible, car s una illa)

Mumbo's Mountain (La Muntanya de Mumbo): s el mn ms petit, el qual, en la seva major part, serveix de terreny d'entrenament per als moviments bsics com nedar, botar, escalar i altres. Aquest s el nivell on es coneix a Mumbo Jumbo.
Transformaci: Trmit

Treasure Trove Cove (L'Ancorada del Tresor Ocult): Es desenvolupa en una assolellada illa sorrenca. El taur Snacker (que pot ser eliminat, per desprs torna, aix que s invencible) apareix a l'aigua envoltant la illa central si Banjo i Kazooie hi cauen. Snacker torna a aparixer en Rusty Bucket Bay, en una part allada de la badia. A TTC tamb habita l'hipoptam pirata (enamorat de l'or i, aparentment hidrofbic) anomenat Captain Blubber (Capit Gress o Capit Balbucejant), qui tamb fa una aparici al final de Banjo-Kazooie i per Banjo-Tooie.

Clanker's Cavern (La Caverna d'en Clanker): La llarga zona metllica, humida i freda on habita una gegantesca balena mecnica anomenada Clanker, que funciona com a triturador d'escombraries (per al seu disgust). Gran part d'aquest nivell es desenvolupa dintre del seu estmac.

Bubblegloop Swamp (El Pant Burbucejant): El mn-pant habitat per piranyes, granotes i un amenaador caiman, Mr. Vile (Sr. Vil), qui resideix dintre d'un enorme cap de caiman.
Transformaci: Cocodril

Freezeezy Peak (El Bec Congelat): El mn nevat amb temtica nadalenca amb un gegantesc home de neu al mig. s la llar de Boggy l's i els seus fills, qui interpreten un paper important en Banjo-Tooie.
Transformaci: Morsa

Gobi's Valley (La Vall de Gobi): Un mn-desert amb temtica egpcia amb tot i pirmides; el camell cridat Gobi s primordial en la histria d'aquesta rea. No s'esmenta si el desert es diu aix pel camell o viceversa. Gobi apareix diverses vegades en Banjo-Kazooie i la seva seqela.

Mad Monster Mansion (La Mansi dels Monstres Bojos): El mn de temtica de Halloween amb una casa encantada, esquelets, fantasmes, lpides, aix com altres canalles rondant per aqu. En aquest mn tamb es troba un excusat parlant cridat Loggo qui torna a Banjo-Tooie.
Transformaci: Carabassa

Rusty Bucket Bay (La Badia de la Galleda Oxidada): Dissenyat com un port, centrat al voltant del llarg buc mercant que dna nom a la fase, el "Rusty Bucket". L'aigua d'aquest mn est contaminada i consumeix el subministrament d'aire al doble de rpid del normal. Aquest nivell s considerat per molts com el ms difcil del joc.

Clic Clock Wood (El Bosc del Rellotge Tic-Tac): Centrat al voltant d'un arbre gegantesc, pot ser jugat durant les quatre estacions de l'any, amb diferents obstacles i objectius que complir (Considerat un dels favorits pels fans) Gobi s'apareix de nou en aquest nivell.
Transformaci: Abella

Segons el planejat s'anaven a incloure ms nivells, que van ser eliminats abans de l'estrena del joc. Alguns d'ells sn:

 Fungus Forest (El Bosc Fong): Es pot veure una foto d'aquest lloc a casa d'en Banjo, al costat del seu llit. En canvi va ser utilitzat en Donkey Kong 64 com a Fungi Forest.

 Hammerhead Beach (La Platja Cap de Martell): Es pot veure una foto d'aquest lloc a casa de Banjo, sobre el prestatge.

 Mount Fire Eyes (Munti Ulls de Foc): Es creu que l'entrada al nivell se suposa que estaria en la cambra de rentar en Gruntilda's Lair. Alguns diuen que va ser la inspiraci per al costat de foc de Hailfire Peaks a Banjo-Tooie.

Aparicions i curiositats .
 A Clic Clock Wood, Banjo i Kazooie van conixer a un personatge anomenat Gnawty el Castor. Aquest personatge s tamb un enemic en els jocs de Donkey Kong, realitzat tamb per Rareware. El Gnawty d'aquest joc es veu molt similar als de Donkey Kong 64, noms que la seva pell s ms fosca, per no blava, encara que a Donkey Kong Country 1 apareixen Gnawtys cafs.

 Tiptup apareix a Bubblegloop Swamp. Tiptup era un dels corredors de Diddy Kong Racing, un videojoc de curses de 1997 on tamb va sortir en Banjo com personatge per triar. Tiptup tamb apareix a Banjo-Tooie.

 Una fotografia primerenca de Donkey Kong 64 mostra els caps de Banjo i Kazooie a la dutxa de la casa de l'arbre de Donkey Kong. No obstant aix, la dutxa va ser eliminada abans de l'estrena del joc.

 Els caps de Banjo (com un trofeu sobre la xemeneia) i Kazooie (com el mnec d'un paraiges) es poden observar en el joc de Rare Conker's Bad Fur Day (per la Nintendo 64, classificat Mature.);

 En el joc de Microsoft per Xbox Grabbed by the Ghoulies, en el vestbul es poden veure monstruoses versions dels caps de Banjo i Kazooie. El joc tamb ens mostra moltes fotos i articles graciosos patrocinats pels personatges del joc. Tamb es creu que el peix daurat en el sal de classes s Roysten, el mateix peix que Banjo va tenir com a mascota, i que sempre s maltractat i/o cuinat a travs de la franqucia.

 Continuacions .

Banjo-Tooie - Nintendo 64 (2000) ;

 - GBA (2003) ;

Banjo-Kazooie 3 - Nintendo DS o Xbox 360 (2006) (Ttol pendent) ;

Tamb va existir un joc d'estil a Mario Kart (similar a Diddy Kong Racing de Rare) per la Game Boy Advance titulat Banjo Pilot i estrenat el 2005. Fins i tot hi ha remors sobre altre joc de Banjo-Kazooie programat per a sortir a la venda en la nova consola de Microsoft, l'Xbox 360, i que dur el nom de Banjo Threeie.

El 30 de novembre de 2005, la revista Electronic Gaming Monthly (EGM) va remorejar que Rare est treballant en dos nous ttols per la Nintendo DS, i que un d'ells prendr com a escenari l'univers de Banjo-Kazooie. No obstant aix, dhuc no es coneix si aquest s un joc de l'estil de Banjo Kazooie o si representar un gir total per a la srie.

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  Banjo-Kazooie a IGN;
  El videojoc a MobyGames;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167090" title="Ramon Turr i Darder" nonfiltered="3395" processed="3382" dbindex="68414">
Ramon Turr i Darder (Malgrat de Mar, Maresme 1854 - Barcelona 1926) fou un bileg i un filsof catal. De jovenet es va allistar per a lluitar contra els carlins i el 1871 comen a estudiar medicina, carrera que no acab i el 1875 marx a Madrid, on va treballar com a periodista.

El 1880 va realitzar un treball intutiu sobre el mecanisme de la circulaci, ra per la qual sostingu una lluita periodstica amb el doctor Josep de Letamendi quan atac les seves teories vitalistes. Jaume Pi i Sunyer el convenc de tornar a Barcelona el 1884 i dispos d'un laboratori a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona. L'any 1887 ingress al Laboratori Microbiolgic Municipal de Barcelona dirigit per Jaume Ferran i Clua, amb qui posteriorment es va enemistar per diferncies de criteri sobre el rigor cientfic. Intent de prosseguir els estudis de medicina el 1891. L'any 1894 fou nomenat membre de l'Acadmia de Medicina de Barcelona, i l'any 1897 fou encarregat de la direcci dels cursos de bacteriologia de l'Acadmia i Laboratori de Cincies Mdiques. L'any 1906 fou nomenat director del Laboratori Microbiolgic i president tant de l'Acadmia com del Laboratori el 1908-1910. 

Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1911) i soci fundador de la Societat de Biologia de Barcelona (1912), de la que en fou president del 1920 al 1924, i de la Societat Catalana de Filosofia, que tamb va presidir. Fou fortament atacat en una campanya de premsa, quan l'any 1914, a causa d'una epidmia de febre tifoide, oblig al tancament de les aiges infectades. Collabor intensament amb August Pi i Sunyer en el Laboratori Municipal de Barcelona fent investigacions sobre bacteriologia, fisiologia i immunologia.

Es disting per les seves investigacions sobre immunitat natural, per s'oposava a les teories d'Elie Metchnikoff i Paul Ehrlich, ja que s'inclinava per l'existncia una suposada identitat entre els mecanismes immunitaris i els digestius a nivell cellular. Entre les seves principals aportacions, cal destacar que fou l'introductor a Espanya del mtode experimental de Claude Bernard i, a Catalunya, el primer que estudi les secrecions internes. Tamb elabor una teoria filosfica sobre l'origen del coneixement basat en la fam.

 Obres .
 Els orgens del coneixement: la fam (1912);
 La criteriologia de Jaume Balmes (1919);
 Filosofia crtica (1919);
 Dilegs sobre coses d'art i de cincia  (1958);
 Els orgens de la representaci de l'espai tctil (1913) ;
 La mthode objective (1916);
 La base trfica de la intelligncia (1917);
 La disciplina mental (1924);
 Tres dilegs sobre la filosofia de l'esttica i la cincia (1947);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167093" title="Michael Rogers" nonfiltered="3396" processed="3383" dbindex="68415">
Aquest article s sobre el ciclista, potser busqueu Mike Rogers.

Michael Rogers (nascut el 20 de desembre de 1979 a Barham) s un ciclista australi. Rogers pass a professional l'any 1999 amb l'equip itali Mapei, que amb els canvis de patrocinadors es convert primer en Quick Step-Davitamon i desprs en Quick Step-Innergetic. El 2006, Rogers fitx pel T-Mobile Team, que capitenajar al Tour de Frana 2007. T el sobrenom de Dodger.

Com molts altres ciclistes professionals australians de la seva generaci, s un producte del programa per ciclistes joves de l'Australian Institute of Sport, que li permet viure i crrer a Europa quan encara era un amateur. Comen com a pistard sota el tutelatge de Charlie Walsh i desprs es canvi al ciclisme en ruta.

s un gran contrarellotgista, i ha guanyat el campionat del mn d'aquesta especialitat tres vegades seguides (2003-2005). Tot i quedar originalment segon al campionat del 2003, fou declarat campi del mn desprs que el guanyador original, David Millar, fos desqualificat per dopatge. Com que reb la medalla d'or del 2003 el mateix dia que es disputaren els campionats de 2004, guany dues medalles d'or en un sol dia.

Tot i la seva potncia com a rodador, Rogers ha millorat molt a les muntanyes i podria esdevenir un dels favorits de les grans voltes per etapes. Al Tour de Frana 2003 i Tour de Frana 2004 fou el millor aliat del seu company d'equip Richard Virenque en el seu intent d'aconseguir el maillot de la muntanya, cosa que l'escalador francs aconsegu.

Va acabar el Tour de Frana 2006 en desena posici, entre l'espanyol Haimar Zubeldia i el luxemburgus Frnk Schleck. Al Tour de Frana del 2007, va ser desafortunat - havia mostrat estar en bona forma i es trobava en una fuga que el posava al maillot groc virtual quan va caure en una baixada. Va haver de retirar-se de la cursa just quan tenia l'oportunitat de vestir-se de groc.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167095" title="August Pi i Sunyer" nonfiltered="3397" processed="3384" dbindex="68416">
August Pi i Sunyer  ( Barcelona 1879 - Mxic 1965 ) fou un fisileg i poltic catal, fill de Jaume Pi i Sunyer i germ de Santiago Pi i Sunyer i Carles Pi i Sunyer. Tamb ha estat pare de Csar Pi-Sunyer i Bayo i Pere Pi-Sunyer i Bayo

Activitat acadmica i mdica.
Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona el 1899 i es doctor a la Universitat de Madrid el 1900 amb una tesi sobre la vida anaerbica. El 1901 es cas amb Carme Bayo i Puig. Treball com a professor auxiliar de fisiologia a Barcelona el 1902 sota les ordres de Ramon Coll i Pujol, i el 1904 obtingu la ctedra de la Universitat de Sevilla. El 1906 presid la comissi executiva del primer Congrs d'Higiene de Catalunya i el 1907 renunci a la ctedra per tal de tornar a Barcelona dedicar-se a la investigaci. El 1914 fou nomenat professor de fisiologia a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual el 1916 esdevindr catedrtic numerari.

Des d'aleshores fins que marx a l'exili es va dedicar a la medicina. Cre un centre d'investigaci fisiolgica al al Laboratori Municipal de Barcelona, dirigit per Ramon Turr i Darder, amb qui treball estretament i de qui es consider deixeble. Arran dels seus experiments amb animals va fer diversos descobriments sobre els reflexos, els estmuls fsics i la seva influncia en el moviment respiratori. El dirig 1920 l'Institut de Fisiologia de la Mancomunitat, on hi cre una escola d'un cert prestigi internacional. El 1912 fund la  Societat Catalana de Biologia dins de l'Institut d'Estudis Catalans, fou president de la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona el 1926-1939, i director de la publicaci Treballs de la Societat de Biologia (1913-1938), on hi public la major part dels seus treballs.

Va dur a terme a terme una intensa activitat acadmica dins i fora del pas, particip en els Congressos Universitaris Catalans del 1918 i el 1919, cursos a les universitats de Buenos Aires i Montevideo, el 1919, fou promotor dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, i assist tamb als congressos internacionals de medicina de Madrid (1903) i Budapest (1909), de psicologia  a Moscou (1930) i Pars (1937) i de fisiologia i cincies fisiolgiques, a la major part dels quals assist, des del de Heidelberg (1907) fins al de Brusselles (1956).

Activitat poltica.
Fou un dels fundadors de la Uni Federal Nacionalista Republicana el 1916 i amic de Francesc Layret. L'any 1918 particip en les eleccions al Congrs dels Diputats, esdevenint diputat pel Partit Republic Catal del districte de Figueres. Fou reescollit el 1919 i 1920, per abandon el Congrs el 1923 quan el cop d'estat de Miguel Primo de Rivera. 

Durant la Segona Repblica Espanyola ocup diversos crrecs. Fou membre de la Junta de Ampliacin de Estudios e Investigaciones Cientficas de Espaa, del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Patronat de Govern de la Universitat Autnoma de Barcelona (1933-1939). Endems tamb fou president de l'Associaci de Msica de Cmera de Barcelona, i el 1918 fou nomenat president del Comit Olmpic Espanyol.

En comenar la Guerra Civil Espanyola fug amb la seva famlia a Pars i d'ac i marx a Veneuela, on fou invitat pel govern veneol i nomenat professor de fisiologia a la facultat de medicina de Caracas el 1940.  Tamb dirig l'Instituto de Medicina Experimental, on form una escola de fisiologia com la de Barcelona. Des del 1946 hi fou professor de bioqumica  i, des del 1942, professor de biologia i bioqumica a l'Instituto Pedaggico Nacional de Caracas. 

Tamb fou fundador i primer president del Centre Catal de Caracas el 1945. Presid els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1953 i collabor a les revistes catalanes de l'exili  Quaderns de l'Exili (1943-1947), publicada per la Comunitat Catalana de Mxic, i a La Nova Revista (1955-1958). El 1963 marx a Mxic, on mor el 1965. 

 Obres .
 Cientfiques .
 La vida anaerobia (1901);
 La antitoxia renal (1907);
 La unidad funcional (1919);
 Sistema neurovegetativo (1947);
 The Bridge of Life (1950) ;
 Classics of Biology (1955);
 Manual de medicina interna (1922);
 Trait de physiologie normale et pathologique (1931);
 Fisiologa humana (1962) amb Santiago Pi i Sunyer;
 Literries .
 L'ordinari Henschel (1900) traducci de Gerhart Hauptmann ;
 Mrtirs (1900);
 La novella del besavi (1969) ;
 Sunyer metges, pare i fill (1944), ;

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'IEC;
 Biografia;
 Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167097" title="Memento mori" nonfiltered="3398" processed="3385" dbindex="68417">
Memento mori s una frase llatina que significa "recorda que has de morir", en el sentit de "recorda que ets mortal". Sol usar-se per a identificar un tema freqent, o tpic, en l'art i la literatura que tracta la fugacitat de la vida (relacionada amb el tempus fugit, per tant)

La frase t el seu origen en un peculiar costum de la Roma antiga. Quan un general desfilava victoris pels carrers de Roma, desprs d'ell un serf s'encarregava de recordar-li les limitacions de la naturalesa humana, amb la finalitat d'impedir que incorregus en la suprbia i pretengus, a la manera d'un du omnipotent, usar el seu poder ignorant les limitacions imposades per la llei i el costum. Ho feia pronunciant aquesta frase, encara que segons el testimoniatge de Tertuli, Apologtic 33, probablement la frase emprada era "Respice post et! Hominem et esse memento!": "Mira darrere de tu! Recorda que ets un home" (i no un du).

Tamb s'usa aquesta frase per denominar un costum de finals del segle XIX i principis del XX: fotografiar els ssers estimats que havien mort, s a dir la fotografia post mortem d'aquesta poca. Es tracta de fotos que impliquen un acostament de la fotografia a la representaci de cossos morts, a fi de ser recordats en els ltims moments.

Aquest costum, no obstant aix, venia condicionat pels llargs temps d'exposici que requerien les primeres emulsions fotogrfiques, obligant els subjectes a romandre immbils durant diversos minuts. Per aix, fotografiar un cadver era molt ms fcil que fotografiar un sser viu el qual, en moure's durant la fotografia, podia fer malb el resultat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167098" title="Banjo-Tooie" nonfiltered="3399" processed="3386" dbindex="68418">

Banjo-Tooie (en japons:               2, R maji: Banj  to Kaz i no Daib ken 2, traducci en angls: Banjo & Kazooie's Great Adventure 2, ttol en angls literal: Banjo-Kazooie 2) s la continuaci del videojoc de plataformes de Nintendo 64 del 1998 anomenat Banjo-Kazooie. Es va publicar l'1 de novembre de 2000. Creat per Rareware, els seus personatges principals sn en Banjo i Kazooie del popular joc original.

Histria.

Han transcorregut dos anys desprs de la derrota de la Gruntilda, ella va ser tancada accidentalment en una roca al caure del seu castell, i Klungo va intentar treure-la d'aquest punt, sense tenir xit. Per dos de les germanes de la malvada bruixota arriben a la Muntanya Espiral amb el maneig d'un vehicle excavador per a rescatar-la, invocant un encs. Mentrestant, a la casa d'en Banjo, aquest, Kazooie, Bottles i Mumbo Jumbo juguen a cartes, jocs en els quals Kazooie fa trampa; per a causa del tremolor generat pel vehicle de les germanes de la Gruntilda, Mumbo decideix sortir per a esbrinar qu passa. En observar en Klungo i les bruixotes, planeja alertar als herois per s descobert del seu amagatall i Gruntilda va desprs d'ell. Quan Mumbo els dna la notcia en Banjo i a Kazooie, aquest no li creu, per tots accepten sortir... excepte en Bottles, que per les seves sospites sobre un intent de parany en el joc de cartes, es queda a la casa. Grunty localitza la mateixa i executa un tret d'energia que elimina la casa i a Bottles a dins. Desprs ella i les seves germanes surten de la regi, no sense abans deixar criatures perqu desfacin tota la zona. A l'alba, els quals van poder escapar presenciant la mort d'en Bottles i en la seva memria decideixen buscar a Grunty, sense saber que Klungo els estava esperant per a enfrontar-los.

Personajes.

Banjo;
Kazooie;
Gruntilda;
Mumbo Jumbo;
Humba Wumba;
Honey B;
Cheato;
Jamjars;

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial de Rareware;
  Banjo-Tooie a IGN;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167103" title="Plav-Gusinje" nonfiltered="3400" processed="3387" dbindex="68419">
Plav-Gusinje (Serbi Cirllic:     -      ) s un nom per la regi geogrfica al nord-est de Montenegro.  La regi correspn amb el territori del municipi de Plav. Les poblacions ms importants de la regi sn els pobles de Plav i Gusinje.


Demografa de la regi (municipi de Plav).
Al 2003 la poblaci del municipi de Plav estava formada per:
 Bosnis (49.32%);
 Albanesos (19.70%);
 Serbis (18.93%);
 Musulmans per nacionalitat (5.71%);
 Montenegrins (5.54%);

Enllaos externs.
Plav-Gusinje;
Municipi de Plav;
Gusinje;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167106" title="Kinshasa" nonfiltered="3401" processed="3388" dbindex="68420">

Kinshasa (abans coneguda com a Lopoldville en francs o Leopoldstad en neerlands) s la capital i la ciutat principal de la Repblica Democrtica del Congo.

Antic poblet de pescadors, avui dia Kinshasa s una gran ciutat de contrastos, amb luxoses rees residencials i comercials, tres universitats i barris de barraques, que t una poblaci d'uns 8,9 milions d'habitants (2006). Rivalitza, doncs, amb Johannesburg pel segon lloc en el rnquing de ciutat ms gran de l'frica subsahariana, i pel tercer de tot l'frica, desprs de Lagos i el Caire. s la segona ciutat francfona desprs de Pars, ciutat que, si continuen les actuals tendncies demogrfiques, superar en nombre d'habitants en pocs anys. 

Est situada a 4 16 S i 15 17 E, a la riba esquerra del riu Congo, davant per davant de Brazzaville, la capital de la Repblica del Congo. Forma una de les provncies de l'estat (Ville-Province de Kishasa), de 9.965 km, dividida en 24 communes, que en aquest cas corresponen ms aviat a districtes que no pas a municipis. La major part sn districtes urbans, tot i que la commune rural de Maluku, la part oriental de la provncia, ocupa el 79 % del territori. El centre urb correspon a la commune de La Gombe, al nord de la provncia, tocant al riu.


Kinshasa s el centre administratiu, econmic i cultural de l'estat congols. La ciutat s el port principal del riu Congo i s'estn uns 7 km tot al llarg del riu. Hi ha servei de transbordador fins a Brazzaville, a uns 4 km, i amb multitud de ports riu amunt com ara Kisangani i Bangui. T comunicaci per carretera i ferrocarril amb Matadi, port martim a l'estuari del Congo, a 150 km de l'oce Atlntic, per no est connectada per tren amb l'interior del pas; les connexions per carretera tamb sn poques i dolentes. La ciutat t dos aeroports, N'Djili (internacional) i Ndolo.

Histria.
La ciutat fou fundada com a petit nucli comercial per Henry Morton Stanley el 1881 i fou anomenada Lopoldville en honor del rei Leopold II, que aleshores controlava el vast territori colonial del Congo Belga. La vila aviat va agafar importncia ja que era el primer port navegable al riu congo abans de les cascades Livingstone, una srie de rpids riu avall, a uns 300 km de Lopoldville. Al comenament, totes les mercaderies provinents del mar, o que s'hi havien de fer arribar, s'havien de dur entre Lopoldville i Matadi (el port per sota dels rpids, a 150 km de la costa) a fora de bastaixos. La construcci del ferrocarril el 1898 va ser un gran aven que va afavorir el desenvolupament de Lopoldville. El 1920, la ciutat va passar a ser la capital colonial, en substituci de Boma, a l'estuari del Congo. El 1941 se li atorga el ttol de ciutat.


Quan el Congo Belga va esdevenir independent de Blgica el 1960, el neerlands va deixar de ser llengua oficial i ja no es va utilitzar ms el nom alternatiu de Leopoldstad. El 1965 Mobutu Sese Seko arriba al poder en el seu segon cop d'estat i du a terme una poltica d'africanitzaci dels noms dels antropnims i topnims del pas (el qual, per exemple, passar a ser conegut com a Zaire); el 1966 la ciutat esdevindr Kinshasa, agafant el nom d'un poble que hi hagu en aquell mateix emplaament. Sota el rgim de Mobutu la ciutat va crixer rpidament; hi acudia gent d'arreu de l'estat a la recerca de fortuna o b escapant dels conflictes tnics escampats per tot el pas. Aix va comportar un canvi en la composici tnica i lingstica de la ciutat, situada en un territori tradicionalment bateke i bahumbu, mentre que ara hi predomina l'tnia lingala. 

El 1974 hi va tenir lloc el fams combat de boxa anomenat Rumble in the Jungle ("Baralla a la selva") entre Muhammad Ali i George Foreman, en qu Ali va desafiar Foreman per recuperar el ttol mundial dels pesos pesants.

Kinshasa va patir molt els excessos, la corrupci general i el nepotisme del rgim de Mobutu i la guerra civil que va conduir a la seva caiguda. Tot i amb aix, s encara un gran centre cultural i intellectual de l'frica Central, amb una important comunitat de msics i artistes. Tamb s el principal centre industrial de l'estat, on es processen la major part dels productes naturals de l'interior. 

La primera infecci per VIH d'un sser hum documentada s a Kinshasa. Data del 1959 i es va descobrir en una mostra de sang d'un home de la ciutat (vegeu SIDA).

















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167109" title="Automobili Lamborghini" nonfiltered="3402" processed="3389" dbindex="68421">

Per l'empresa automobilstica, vegeu Lamborghini.;

Automobili Lamborghini s un videojoc de curses creat i publicat per Titus Software, similar a la saga de videojocs Need for Speed. Llanat al Jap com a                     64 (Automobili Lamborghini: Super Speed Race 64).

Hi ha 4 modes de joc: Championship, Single Race, Arcade i Time Trial. En una cursa, si els cotxes dels jugadors no tenen gasolina o els pneumtics estan gastats, han d'anar a boxes i arreglar-ho. Automobili Lamborghini est caracteritzat amb nou cotxes anomenats supercars. Aquests cotxes sn en realitat el Porsche 959, Ferrari F50, Ferrari Testarossa, Dodge Viper, the McLaren F1 i el Bugatti EB110,que es poden aconseguir superant els campionats. Hi ha dos cotxes per defecte o principals, el Lamborghini Countach i el Lamborghini Diablo.

Automobili Lamborghini s tamb un ttol interessant ja que hi ha la possibilitat del mode multijugador. En el Mario Kart 64 hi poden haver 4 jugadors jugant alhora en una pista, doncs aquest videojoc tamb t aquesta opci. El videojoc t bons grfics i circuits, no obstant el realisme de la velocitat i el control per aquests cotxes va rebre una crtica major. 

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167113" title="Tronc (anatomia)" nonfiltered="3403" processed="3390" dbindex="68422">
En anatomia humana, el tronc s un de les parts fonamentals del cos junt al cap i els membres. En la seva part superior es troba el cap, i dels seus costats arrenquen els membres superiors o torcics a dalt, i els membres inferiors o pelvians a baix.

Tant des d'un punt de vista topogrfic com a funcional l'esquelet del tronc s'organitza en columna vertebral, trax i pelvis:

Columna vertebral ;
Eix fonamental del cos, central i posterior.

Trax ;
Caixa ssia elstica que cont els pulmons i el cor, i en la part superior de la qual es fixen els membres superiors o torcics mitjanant la cintura escapular, primer segment del membre corresponent. s a dir, la cintura escapular no pertany al trax. ;
El trax el formen: ;
Porci dorsal de la columna vertebral, per darrere. ;
L'estrnum, davant i a dalt, en el centre. ;
Les costelles, per darrere, davant i en els costats. ;

Pelvis ;
Espcie de receptacle en la part inferior del tronc conformat per: ;
Els coxals ;
El sacre ;
El cccix ;
Els coxals de la pelvis sn a ms la cintura pelviana que fixa els membres inferiors al tronc, mentre que sacre i cccix sn el final de la columna vertebral. ;
Entre la pelvis i el trax es troba en l'individu viu l'abdomen, de parets essencialment musculars. ;

El tronc allotja els rgans de l'aparell cardiopulmonar (cor, pulmons i grans vasos), i els rgans responsables de la digesti (estmac, intestins) i glndules annexes (fetge, pncrees). Aix mateix cont l'aparell urinari (ronyons, bufeta), i l'aparell reproductor femen (ter, ovaris, trompes de Fallopi).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167114" title="Pi i Sunyer" nonfiltered="3404" processed="3391" dbindex="68423">

Jaume Pi i Sunyer (1851 - 1897), metge catal.
August Pi i Sunyer (1879-1965), metge i poltic catal.
Carles Pi i Sunyer (1888-1971), enginyer i poltic catal.
Josep Maria Pi i Sunyer (1889 - 1984), advocat i jurista catal.
Santiago Pi i Sunyer (1893-1981), metge i poltic catal.
Pere Pi i Sunyer, poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167115" title="Titus Software" nonfiltered="3405" processed="3392" dbindex="68424">
Titus Software va ser una empresa publicadora de videojocs francesa, coneguda per la creaci del videojoc Superman 64 i Carmageddon 64 que van tenir un resultat d'1,3 a IGN, va produir videojocs per diversos sistemes al llarg dels anys. Creada pels germans Eric i Herv Caen a Frana el 1985 van comenar a llanar ttols per Commodore Amiga i ordinador abans de continuar amb les consoles com la Game Boy i Nintendo 64, finalment van publicar ttols per la Nintendo Gamecube i la consola de Sony, PlayStation 2.

Titus va ser comprada per BlueSky Software.

Alguns del videojocs de Titus Software es poden incloure:
 Titus the Fox (tamb conegut com a Moktar);
 Ardy Lightfoot;
 Blues Brothers;
 Prehistorik;
 Prehistorik 2;
 Prehistorik Man;
 F/A-18E Super Hornet;
 Automobili Lamborghini;
 Superman 64;
 ;
 Top Gun - Combat Zones;
 Virtual Kasparov;
 ;
 Blues Brothers 2000;
 Crazy Cars;
 RoboCop (videojoc);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167119" title="Superman 64" nonfiltered="3406" processed="3393" dbindex="68425">

Superman 64 s un videojoc d'aventures llanat per Titus Software el 31 de maig de 1999 per la Nintendo 64. El videojoc es basa en la srie de dibuixos animats Superman. Com el Castlevania 64, no posa "Superman 64" de ttol a la seva caixa, ni al cartutx i ni a la pantalla.

 Enllaos externs .
  Vdeo sobre una pardia en l'anlisi de Christian Fauteux a Superman 64;
  Game Rankings a Superman 64;
  Superman 64 a Seanbaby;
  GameSpy's Ten Worst Comic Games of All Time;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167120" title="Districte d'Orbe" nonfiltered="3407" processed="3394" dbindex="68426">


Orbe s un districte del Cant de Vaud, Sussa.

Municipis.
Agiez;
Arnex-sur-Orbe;
Ballaigues;
Baulmes;
Bavois;
Bofflens;
Bretonnires;
Chavornay;
Corcelles-sur-Chavornay;
Croy;
Juriens;
La Praz;
L'Abergement;
Les Cles;
Lignerolle;
Montcherand;
Orbe;
Premier;
Rances;
Romainmtier-Envy;
Sergey;
Valeyres-sous-Rances;
Vallorbe;
Vaulion;
Vuiteboeuf;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167123" title="Metroid Prime Pinball" nonfiltered="3408" processed="3395" dbindex="68427">

Metroid Prime Pinball s un videojoc de pinball basat en la saga de videojocs Metroid. Aquest videojoc t molts elements de la histria del Metroid Prime. Va ser desenvolupat per Fuse Games (creadors del Mario Pinball Land) per la Nintendo DS.

 Enllaos externs .
  El videojoc al web de Nintendo.com;
  Informaci detallada a VaDeJocs.cat;
  El videojoc a MobyGames;
  Seguiment a IGN;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167124" title="Temporada 2003 de les CART World Series" nonfiltered="3409" processed="3396" dbindex="68428">
La Temporada 2003 de les CART World Series s la vint-i-cinquena edici d'aquesta competici automobilstica en la que es van disputar 18 curses entre el 23 de febrer i el 26 d'octubre de 2003. El campi va ser el canadenc Paul Tracy. 


 Grans Premis .




Pilots.

Sistema de puntuaci:
 1er - 12 = 20-16-14-12-10-8-6-5-4-3-2-1;
Punts de bonificaci:
 1 per volta rpida a la sessi de qualificaci 1;
 1 per volta rpida a la sessi de qualificaci 2;
 1 per encapalar ms voltes en cursa;

El nombre mxim de punts que pot guanyar un pilot en un gran premi s de 34.






Enllaos externs.
champcarworldseries.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167125" title="Temporada 2004 de Champ Car" nonfiltered="3410" processed="3397" dbindex="68429">
La Temporada 2004 de Champ Car s la vint-i-sisena edici d'aquesta competici automobilstica en la que es van disputar 14 curses entre el 18 d'abril i el 7 de novembre de 2004. El campi va ser el francs Sbastien Bourdais. 


 Grans Premis .




Pilots.

Sistema de puntuaci:
 1er - 20 = 31-27-25-23-21-19-17-15-13-11-10-9-8-7-6-5-4-3-2-1;
Punts de bonificaci:
 1 per volta rpida en cursa;
 1 per volta rpida a la qualificaci de divendres;
 1 per volta rpida a la qualificaci de divendres;
 1 per encapalar una volta en cursa;
 1 per ser el que guanya ms posicions des de la sortida (en cas d'empat, la millor posici atorga el punt). ;

El nombre mxim de punts que pot guanyar un pilot en un gran premi s de 35.






Enllaos externs.
champcarworldseries.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167126" title="Temporada 2005 de Champ Car" nonfiltered="3411" processed="3398" dbindex="68430">
La Temporada 2005 de Champ Car s la vint-i-setena edici d'aquesta competici automobilstica en la que es van disputar 13 curses entre el 10 d'abril i el 6 de novembre de 2005. El campi va ser el francs Sbastien Bourdais. 

 Grans Premis .




Pilots.

Sistema de puntuaci:
 1er - 20 = 31-27-25-23-21-19-17-15-13-11-10-9-8-7-6-5-4-3-2-1;
Punts de bonificaci:
 1 per volta rpida en cursa;
 1 per volta rpida a la qualificaci de divendres;
 1 per volta rpida a la qualificaci de divendres;
 1 per encapalar una volta en cursa;
 1 per ser el que guanya ms posicions des de la sortida (en cas d'empat, la millor posici atorga el punt). ;

El nombre mxim de punts que pot guanyar un pilot en un gran premi s de 35.






Enllaos externs.
champcarworldseries.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167130" title="Jaume Pi i Sunyer" nonfiltered="3412" processed="3399" dbindex="68431">
Jaume Pi i Sunyer  (Roses, Alt Empord 1851 - 1897) fou un metge catal, pare de Santiago Pi i Sunyer, August Pi i Sunyer i Carles Pi i Sunyer. Estudi a Figueres a l'IES Ramon Muntaner. Es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona i s'especialitz a la Universitat de Madrid el 1874. Un cop llicenciat torn a Barcelona, i va comenar la seva carrera mdica a l'Hospital de la Santa Creu. El 1883 fou nomenat professor clnic de la facultat de Medicina i catedrtic de patologia general de la Universitat de Barcelona, on va voler donar un impuls decisiu a l'ensenyament clnic, que desenvoluparien ms tard els seus fills. 

Era molt amic de Ramon Turr i Darder, qui va deixar el periodisme que exercia a Madrid quen el va nomenar ajudant seu de ctedra, per tal que desenvolups la investigaci cientfica de laboratori. Fou membre de la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona i form part del comit de redacci de La Gaceta Mdica Catalana, on va publicar la major part del seu treball.
 
 Obres .
 Doctrina moderna del edema (1897) i;
 Problema actual de la Patologa  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167131" title="Temporada 2007 de Champ Car" nonfiltered="3413" processed="3400" dbindex="68432">
La Temporada 2007 de Champ Car s la vint-i-novena edici d'aquesta competici automobilstica en la que es van disputar 14 curses entre el 8 d'abril i l'11 de novembre de 2007. 

 Grans Premis .




Pilots.

Sistema de puntuaci:
 1er - 20 = 31-27-25-23-21-19-17-15-13-11-10-9-8-7-6-5-4-3-2-1;
Punts de bonificaci:
 1 per volta rpida en cursa;
 1 per volta rpida a la qualificaci de divendres;
 1 per volta rpida a la qualificaci de dissabte;
 1 per ser el que guanya ms posicions des de la sortida (en cas d'empat, la millor posici atorga el punt). ;

El nombre mxim de punts que pot guanyar un pilot en un gran premi s de 34.




Enllaos externs.
champcarworldseries.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167133" title="Pelvis" nonfiltered="3414" processed="3401" dbindex="68433">
La pelvis s la regi anatmica ms inferior del tronc. Sent una cavitat, la pelvis s un embut osteomuscular que s'estreny cap a baix, limitat pel sacre, el cccix i els coxales (que formen la cintura pelviana) i els msculs de la paret abdominal inferior i del perineu.

Genricament, el terme pelvis s'usa incorrectament per denominar a la cintura pelviana o plvica.

Topogrficament, la pelvis es divideix en dues regions: la pelvis major i la pelvis menor. 
La pelvis major, amb les seves parets eixamplades s solidria cap a endavant amb la regi abdominal inferior, les fosses ilaques i l'hipogastri. Cont part de les vsceres abdominals. ;
La pelvis menor, la part ms estreta de l'embut, cont la bufeta urinria, els rgans genitals, i part terminal del tub digestiu (recte i anus).

 Pelvis ssia . 

 
Els ossos ilacs (coxals), el sacre i el cccix articulats entre si formen la pelvis ssia, amb referncia a l'estructura ssia de la pelvis. Al contrari, cintura pelviana o plvica implica una referncia morfofisiolgica a la part de la pelvis que participa en l'articulaci del membre inferior, s a dir els coxals. Referent a aix conv recordar que la cintura pelviana t el seu homleg en el membre superior: la cintura escapular.

Aquest conjunt ossi compleix diverses funcions: dna suport mecnic i protecci als rgans plvics i del baix ventre; articula els membres inferiors a la porci inferior del tronc; permet la biodinmica de la bipedestaci; etc.

A la pelvis ssia es poden descriure dues superfcies i dues obertures:

Una superfcie exterior ;
Part anterolateral: snfisis pubiana + lmina quadriltera + raa horitzontal i descendent del pubis + forat isquiopubic; ;
Part lateral: fossa ilaca externa + cavitat cotiloide + branca descendent de l'isqui + tuberositat isquitica; ;
Part posterior: cara posterior de l'os sacre i del cccix. ;
Una superfcie interior ;
La cavitat que limita la superfcie interior est dividida en dues parts per un relleu gaireb circular anomenat estret superior (una part superior o pelvis major) i una part inferior o pelvis menor o excavaci pelviana (cavum pelvis).
Una obertura superior ;
Una obertura inferior. ;

 Articulacions de la pelvis ssia .
Smfisi pubiana .
Articulaci sacrococcgea.
Articulaci sacroilaca.
Maluc.
Lligaments sacrocitics.
Membrana obturatriu.

 Variacions de la pelvis ssia segons el sexe .
Les parets de la pelvis en la dona sn menys gruixudes que en l'home. ;
La smfisi pubiana de la dona s a una alria menor. ;

 Vegeu tamb .
Maluc ;
Columna vertebral;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167134" title="Carles Enguix" nonfiltered="3415" processed="3402" dbindex="68434">
Carles Enguix s un cantautor del Pas Valenci.

Prop dels cantautors quant a les lletres, la seua msica s'acosta ms al rock, el blues i el soul. Es fa acompanyar de la seua banda 0, els membres de la qual sn: un teclista, un bateria i un baixista.

Discografia.
Quart creixent, Generalitat Valenciana, 1991.
Tirant de rock, Acci Cultural del Pas Valenci, 1995.
Estima(disc personal), EGT, 1996.
..."A TRES QUARTS DE CINC Cambra Records 2007;

Enllaos externs.
 http://www.carlesenguix.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167135" title="Cintura pelviana" nonfiltered="3416" processed="3403" dbindex="68435">
 En anatomia humana, la cintura pelviana o plvica s el primer segment del membre inferior (o pelvi). La conformen els coxals, un en cada costat de la lnia mitjana. Al seu torn, cada coxal resulta de la uni de l'ili, isqui i pubis, ossos que es fusionen en edat molt primerenca. 

Algunes dones arquegen aquesta zona del seu cos junt amb la columna vertebral per aconseguir una posicion mes corbada que els permeti elevar els gluteos i treure bust cap a davant.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167138" title="(28) Bellona" nonfiltered="3417" processed="3404" dbindex="68436">
28 Bellona s un gran asteroide del cintur d'asteroides.

Bellona fou descobert per en R. Luther l'1 de mar del 1854. Fou anomenat aix per Bellona, la deessa romana de la guerra; el nom fou triat per indicar l'inici de la Guerra de Crimea.

;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167141" title="Dau al Set" nonfiltered="3418" processed="3405" dbindex="68437">
Dau al Set fou un grup artstic avantguardista catal creat al voltant de la revista homnima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirats en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Mir. 

Els seus membres fundadors van ser el poeta Joan Brossa (que va crear el nom del grup i la mateixa revista), el filsof Arnau Puig, i els pintors Joan Pon (director de la revista), Antoni Tpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats (editor i impressor de la mateixa). Al poc de crear-se el grup se'ls va unir Juan-Eduardo Cirlot. 

Adscrit en principi al moviment dadaista, va navegar per l'hiperrealisme, el surrealisme i l'existencialisme fins a convergir en un estil propi, autoexcls de l'ambient de tenebra cultural dels primers anys del franquisme i alhora amb pretensions de dinamitzar la societat catalana. El propi nom del grup ja delata el seu carcter rupturista. 

Amb trajectria irregular, el grup va acabar dissolent-se l'any 1954. A pesar d'aquesta efmera existncia s considerat el primer gran referent de la cultura de resistncia de la postguerra espanyola.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167144" title="lium" nonfiltered="3419" processed="3406" dbindex="68438">
 L'lium o ili (llat illium) de la pelvis s un de tres ossos que formen la cintura plvica. s un os ample i acampanat que constitueix les seccions superior i lateral de la pelvis. 

s divisible en tres parts: el cos, l'ala i la cresta ilaca; la separaci entre les dues primeres est indicada a la superfcie interna per una lnia corba, l'arquata; i a la cara externa pel marge de l'acetbul. Les ales s'estenen a cada costat de l'espina dorsal.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167146" title="Nstor Mont" nonfiltered="3420" processed="3407" dbindex="68439">
Nstor Mont s un cantautor del Pas Valenci.

Autodidacta, comena de guitarrista en un grup de rock. Ms tard i acompanyant-se sols de la seua guitarra, es dna a conixer el 1993 en les Jornades Antimilitaristes celebrades a Alberic aquell any i que comptaren amb la participaci de Llus Llach, Primera Nota i Joan Amric, formant poc desprs el grup Cendraires amb qui va gravar un disc del mateix nom el 1996. Posteriorment va continuar la seua carrera en solitari fins gravar Sentit el 2004. Nstor Mont combina la msica tradicional amb un so personal en el que destaca el so de guitarra clssica. 
Recentment ha produit el primer disc de Pep Gimeno "Botifarra".

Discografia.

Sentit, Cambra Records, 2004.
Cendraires, Sonifolk, 1996 (amb el grup Cendraires);

Enllaos externs.

http://es.geocities.com/nestor_mont/;

Referncies.

http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061026/ribera/musica-invita-extraer_20061026.html;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167148" title="Joan Francesc de Lasa i Casamitjana" nonfiltered="3421" processed="3408" dbindex="68440">
Joan Francesc de Lasa i Casamitjana (Barcelona, 1918-2004) s un crtic, investigador, documentalista, historiador i director de cinema. Llicenciat en dret, d'estudiant particip en un Comit de Cinema (anys 30). S'inici en la crtica cinematogrfica collaborant en publicacions (des dels anys 30 fins als 70). Crtic independent defens els valors tics i esttics del cinema. Tamb exerc de redactor literari de publicitat en diferents distribudores. Parallelament, des de mitjan dcada del 1940 fund i dirig diversos cineclubs. Institu la Setmana del Nuevo Cine Espaol de Molins de Rei (anys 60), i cre i dirig els dos primers Festivals de Castelldefels (finals dels 50) de teatre, msica i dansa.

Public assaigs sobre el cine Coliseum de Barcelona, sobre la cmedia en el cinema espanyol, sobre la necessitat de crear a Barcelona una Secci de Cinematografia Catalana (1957); un resum sobre la histria del cinema espanyol i un altre sobre el cinema catal. Especialista en els cineastes pioners a Catalunya, va escriure sobre Feliu Elias, Fructus Gelabert i els germans Baos.

Fou cineasta amateur i tamb va rebre encrrecs de cinema publicitari i industrial. Per a TVE a Catalunya dirig i present la srie una histria del cinema a Catalunya (1979-1980) i el programa "Visual" sobre el mn de la imatge.

Va ser guardonat amb el premi de Cinematografia de la Generalitat 1989 per la seva labor d'investigaci sobre el cinema primitiu a Catalunya i amb la Creu de Sant Jordi de Cinematografia 1997 per la seva aportaci a la cinematografia.

Bibliografia.
 "El mn de Fructus Gelabert". Generalitat Catalunya-Dep.Cultura. Barcelona: 1988. ;
 "Aquell primer cinema catal. Els germans Baos". Generalitat Catalunya-Dep.Cultura. Barcelona, 1996. ;

Bibliografia.
 Sim,I.C. "L'art de saber veure televisi". Canig, nm.636, 1979. ;
 Torras,J. "Una glossa d'un deixeble". Cinematgraf, vol.3.1986. ;
 Perucho,J. "Joan Francesc de Lasa". Avui Cultura, 1-8-1996. ;
 "Joan Francesc de Lasa", La memria crtica. Associaci Catalana de Crtics i Escriptors Cinematogrfics. Barcelona: 1997. ;
 Romaguera,J. (dtor.) "Diccionari del Cinema a Catalunya". Enciclopdia Catalana. Barcelona: 2005.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167149" title="Josh Holloway" nonfiltered="3422" processed="3409" dbindex="68441">
Josh Holloway s un actor nascut a Califrnia, Estats Units, el 20 de juliol de 1969. 


 Biografia . 

Josh Holloway va nixer a Califrnia, Estats Units, per amb tan sols 2 anys es va traslladar al costat de la seva famlia a Blue Ridge Mountains Gergia on es criaria al costat dels seus quatre germans, sent ell el segon ms gran. La seva passi pel cinema va aparixer a una edat molt primerenca volent dedicar-se a la interpretaci des de la seva joventut i s pel que desprs d'un any d'estudis a la Universitat de Gergia, Josh va decidir abandonar els llibres per a dedicar-se a llaurar una carrera com a model que li duria a traslladar-se per a realitzar diversos treballs a diferents llocs de la geografia Europea i Nord-americana. 

Durant aquest temps, la recerca de Holloway per aconseguir algun paper, no va cessar fins que per fi a Los ngeles li va arribar la seva gran oportunitat a la srie televisiva Doctor Benny. La srie era una comdia de situaci on va coincidir amb Eddie McClintock i Sarah Wynter. 

Desprs de la srie va continuar amb la seva carrera interpretativa en el cinema independent realitzant ttuls com "El meu Amic", "Moving August" i "Cold Heart" on actuaria al costat de Nastassja Kinski. 

Va ser en aquell temps quan li va arribar una gran notcia, la cadena Sci-Fi, el va cridar per a participar a la srie Sabretooth al costat de David Keith i John Rhys-Davies. 

Aquest paper li va valer a Josh tenir una repercussi major dintre del panorama artstic sent requerit posteriorment per a sries com CSI o Navy NCIS, sries de gran xit televisiu a nivell mundial. 


En l'actualitat, la carrera de Josh va vent en popa i s ja un gran referent dintre dels actors televisius nord-americans, amb la srie Lost, on interpreta a Sawyer (James Ford) i ha aconseguit una gran fama a nivell mundial i gran reconeixement per part de la crtica. 

Quant al Josh ms personal, es poden destacar entre les seves aficions: el snowboarding, practicar moto cross, les arts marcials i tocar la guitarra. 


Actualment resideix a Los ngeles al costat de la seva dona Yessica, amb qui va contreure matrimoni a l'octubre del 2004 en les illes Hawaii. 


Filmografia.

Whisper (2007) ... Max Truemont ;
Command and Conquer 3 (2007) ... Ajay ;
Just Yell Fire (2006) ... Ell mateix ;
Lost (2004)... James "Sawyer" Ford ;
Good Girls Don't (2004) ... Eric ;
Navy NCIS: Naval Criminal Investigative Service (2004) ... State Trooper Darryl Dawson ;
The Lyon's Den (2003) ... Noi de companyia de Lana ;
That 70's Show (2003) ... Warren ;
 (2003) ... Kenny Richmond ;
Doctor Benny (2003) ... Pheb ;
Sabretooth (2002) ... Trent Parks ;
My Daughter's Tears (2002) ... s/t;
Mi amigo (2002) ... Pal Grisham ;
Walker, Texas Ranger ... Ben Wiley ;
Cold Heart (2001) ... Sean ;
Moving August (1999) ... Loren Carol ;
Angel (1999) ... Noi maco (Vampir) ;
Cryin' (1993) ... Lladre ;


 Premis .

L'any 2005 va guanyar el premi Screen Actors Guild Awards  en l'apartat de millor conjunt en la categoria de sries de drama per a Lost.
 

 Enllaos externs .

 Fitxa IMDB;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167150" title="Manuel Arranz Herrero" nonfiltered="3423" processed="3410" dbindex="68442">

Manuel Arranz Herrero (Barcelona, 1946-1990) fou professor, historiador i arxivista catal. Es va doctorar l'any 1979 en Histria General. Va exercir com a professor de Cincies Econmiques entre 1970-1982, i a l'ICE de la UB. Va coordinar recerques sobre el patrimoni industrial. Dirig l'Arxiu Municipal d'Esplugues de Llobregat entre 1985-1990.

Va dedicar part dels seus esforos a la investigaci histrica sobre el patrimoni artstic de Barcelona. Les seves investigacions es van centrar tamb en aspectes de la Catalunya dels segles XVIII i XIX, com ara els moviments migratoris, l'arquitectura i la construcci, i l'economia.

s autor o coautor dels llibres:
 El Parc de la Ciutadella, una visi histrica.(1984);
 Anlisi histrica de l'Ajuntament de Barcelona (segles XVIII-XX).
 Els March de Reus i el seu Palau a la rambla de Barcelona.(1987);
 Mestres d obres i fusters. La construcci a Barcelona en el segle XVIII.(1991);
 La menestralia a Barcelona al segle XVIII. Els gremis de la construcci.(2001);
 La Rambla de Barcelona. Estudi d'histria urbana.(2003);

Al Poblenou de Barcelona, va ser membre cofundador de l'Ateneu Popular La Flor de Maig, i membre i president de l'Arxiu Histric del Poblenou.


Font bibliogrfica: Enciclopdia del Poblenou. Diversos autors. Arxiu Histric del Poblenou. Barcelona: 2005. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167151" title="Jim Jones" nonfiltered="3424" processed="3411" dbindex="68443">
James Warren "Jim" Jones (Crete, Indiana 13 de maig de 1931   Jonestown, Guyana 18 de novembre de 1978), va ser el fundador americ del Grup Temple del Poble, que es convert en sinnim de grup sucida desprs del sucidi massiu amb ver en 1978 a una granja allada del grup anomenat Jonestown, localitzada a Guyana. Jones va ser trobat mort d'una ferida d'escopeta al cap entre els 913 cadvers que s'hi trobaven all.

Va ser fill d'un membre del Ku Klux Klan. Es diplom a la universitat de Richmond (Indiana), i es va convertir en predicador l'any 1950. Va vendre micos com a mascotes per poder fundar el 1954 una nova confessi religiosa, a la que anomen Wings of Deliverance ("Ales d'alliberament"). A l'any sobre la rebatej amb el ja conegut nom "Temple del poble". La seua esglsia era excepcional ja que tractava per igual els afroamericans, guanyant aix molts adeptes. Va alar aix una mena de Socialisme Apostlic. Va publicar un llibre titulat "La Lletra Mata", on denunciava les atrocitats de la Bblia, tot i que deia grans veritats, es va proclamar com a encarnaci de Jess, Akhenaton, Buda, Lenin, el Pare Div, i fins i tot va planificar algunes "santificacions" per atreure nous membres. Els seguidors de la seva "esglsia" l'anomenaven "Pare". El grup es va desviar paulatinament del cristianisme al culte personal.

L'any 1977, Jones i uns 1000 membres del Temple del Poble es traslladaren de San Francisco a Guyana. Va fer aix per fugir d'una investigaci per evasi d'impostos. A Guyana va fundar una propietat agrcola a la que va posar el seu nom ("Jonestown"). A la seua doctrina mesclava principis d'igualtat racial, comunisme i cristianisme, per sobre tot encoratjava els deixebles a que el veieren com a la reencarnaci de Crist.

Algunes persones que havien deixat la secta abans del seu viatge a Guyana van denunciar a les autoritats pallisses brutals, assassinats i plans de sucidi massiu; per no foren cregudes. Part de l'xit de Jones es basava en pregonar la igualtat de races i en ajudar els necessitats. Per aix ms del 70% dels seus seguidors eres negres de pocs recursos.

Alguns experts asseguren que en anar-se'n a Guyana, l'autoritat de Jones comen a decaure; ja que a causa de l'enclaustrament, l'esglsia estava privada de creixement, a la vegada que Jones tampoc podia amagar al seu cercle ntim la seua addicci a les drogues. Era especialment addicte a l'LSD i al cnnabis segons algunes fonts.

En novembre de 1978, el congressista Leo Ryan viatj a Guyana amb un seguici per investigar les denncies d'abs i maltractament fsic a membres de la secta. La delegaci arrib el dia 14 i va passar tres dies entrevistant-ne els residents. El mat del 18, alg va voler disparar a Ryan, cosa per la qual decidiren anar-se'n corrent, acompanyats per uns vint membres de la secta que expressaren el seu desig de fugir del lloc. Quan intentaven pujar a uns aeroplans, es va presentar un cami amb gent armada de Jones i obriren foc contra ells, fugint rpidament. En el lloc moriren cinc persones: Leo Ryan (Cambra de Representants), un reporter de la NBC, un cmera tamb de la NBC, un fotgraf i un dels membres del culte. Miraculosament, sobrevisqueren a l'atac els senadors Jackie Speier i Richard Dwyer, i Bob Flick, productor de la NBC.

Aquell mateix dia, Jim Jones va pronunciar un discurs inspirat en el lder de les "Panteres Negres" Huey Newton, titulat "Sucidi Revolucionari". Els 914 membres de la secta que quedaven a Jonestown (dels quals 276 eren nens) va ser forat a cometre el sucidi, bevent una espcie de Cool-Aid (o flavor-aid) enverinat amb cianur. A altres, se'ls inject el ver a la fora i als que se s'hi resistiren, se'ls occ a trets.

Un dels episodis ms absurds de la histria, que revela els perills del lder totalitari que abusa dels seguidors que se sotmeten irreflexivament a la seua autoritat.

 Enllaos .
 Reportatge sobre el sucidi collectiu ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167152" title="Joaquim Romaguera i Rami" nonfiltered="3425" processed="3412" dbindex="68444">

(Barcelona, 1941-2006) 

Estudi a l Escola Tcnica Superior d Enginyeria Industrial de Barcelona, i munt els cineclubs Condal, Layetano i Club Frum Cinematogrfic. Codirig la revista  Otro Cine  (1966-67). Tamb port el Cineclub de l Escola d Enginyers (1966-69), premi St.Jordi de Cinematografia 1967. Fund el Cineclub de l Associaci d Enginyers (1969-1981) i cre el Seminari Universitari de Cinematografia (1967-68). 

Parallelament, treball a l Ed.Labor, on coordin i redact una part de la monumental Enciclopedia Ilustrada del Cine (1968-71). A continuaci cofund la Llibreria-Disqueria-Quiosc Viceversa SA de Serveis Culturals (1972-74), i treball per a l Ed.Gustavo Gili (1974-93). El 1999 entr a treballar com a historiador i documentalista cinematogrfic a BTV. 

D altra banda, entre el 1969-81 form part de l equip responsable de la Setmana Internacional de Cinema (en color) de Barcelona. Tamb fou delegat a Catalunya de l entitat Joven Crtica Cinematogrfica (Madrid 1967-69); ocup crrecs en la Confederaci de Cineclubs de l Estat Espanyol (1970-73), assum la direcci i coordinaci de serveis de la Federaci Catalana de Cineclubs (1982-87), i llan la publicaci  Cinematgraf. Histria de la Catalunya Cinematogrfica . 

El 1994 cre la Mediateca de l ESCAC, i el 1996 fund el Grup de Recerca Cinematogrfica, dins l Associaci del Museu de la Cincia i de la Tcnica i Arqueologia Industrial de Catalunya, que realitz el seu primer congrs el 2000 i public el volum I Jornades sobre 100 anys d inventiva tecnolgica en imatge i so en el cinema espanyol (2001). 

Tamb ha collaborat en mitjans escrits com ara els diaris  Avui  i  Diari de Barcelona , el setmanari  El Mn  i les revistes  Imagen y Sonido ,  Pellcula , de la qual fou redactor en cap,  L Aven ,  Muntanya  i  Revista de Catalunya . Ha dirigit els  Annals de la Universitat Catalana d Estiu  (1983-84);  Treballs de Comunicaci  de la Societat Catalana de Comunicaci/Institut d Estudis Catalans (1991-97);  Cinematgraf. Jornades sobre Recerques Cinematogrfiques , de la mateixa entitat (1992-2000) i  Cinematgrafo. Actas de los Congresos de la Asociacin Espaola de Historiadores del Cine  (1988-90), entitat que fund el 1987 i presid fins el 1991. Codirig la collecci  Orphea  (1990-2001), de la Fundaci ICC, de la qual fou secretari (1992-95); i la Coordinadora d Investigadors de l Audiovisual de Catalunya, de la SCC/IEC (1996-97). 

Com a investigador, s autor, entre altres, del Diccionario de actores/actrices (1973); Textos y Manifiestos del Cine. Esttica. Escuelas. Movimientos. Disciplinas. Innovaciones (1980; 3a ed. 1998), amb H.Alsina; La Historia y el Cine (1983), amb E.Riambau; Catleg de films disponibles parlats o retolats en catal (1982 i 1987); Un mecenatge cinematogrfic. Vida i obra de Delmiro de Caralt (1987); Historia del cine documental de largometraje en el Estado espaol (1988); El lenguaje cinematogrfico. Gramtica, gneros, estilos y materiales (1991); Quan el cinema comen a parlar en catal (1927-1934) (1992); Diccionario filmogrfico universal de directores de Espaa, Portugal y Latinoamrica (1994); El patrimoni cinematogrfic a Catalunya (1995), editor; Tsner, l escengraf. Teatre, cinema, televisi, publicitat (1995); Cine: curso bsico (1996; en catal 1997: El cinema), amb X.Juncosa; Histria i catleg de la Cinemateca Municipal. Histria i relaci dels premis de cinematografia i Audiovisuals  Ciutat de Barcelona  (2002); Mag Muri, periodista i cineasta.  Memries d un exiliat, 1939-1948  (2002); Presencia de los deportes en el cine espaol. Una primera aproximacin, un primer inventario (2003), amb C.Cdol; i Histria del cinema a Girona i comarques (2004). La seva obra principal fou el Diccionari del Cinema a Catalunya (2005), que va dirigir. Tamb va escriure la Historia crtica y documentada del cine independiente en Espaa: 1955-1975 (2006), amb Ll.Soler. 

Tamb s autor dels treballs indits: El primer cinema parlat en catal a Barcelona, premiat als II Encuentros Cine/Historia de la Fundaci Cultural CAM d Oriola (1993), i Contribucions cientfiques i invents tecnolgics d intellectuals i tcnics espanyols, del precinema al cinema en relleu i la televisi (1846-1954), que reb el premi a la investigaci sobre comunicaci de masses 2001, del Consell de l Audiovisual de Catalunya. Medalla d Or de la UNICA (1992), fou membre d honor de la Federaci Catalana de Cineclubs (2001). Tamb treball en el camp audiovisual com a assesor i documentalista en programes de recuperaci de material cinematogrfic en formats subestndard i d autors videogrfics a BTV; a TV3 en la srie Crnica d una mirada (2003) i en films com Salvador (2006). 

D'altra banda, fou un ents en jazz. Va escriure El jazz y sus espejos (2003).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167153" title="Illes de Nova Sibria" nonfiltered="3426" processed="3413" dbindex="68445">





Les illes de Nova Sibria (en rus                       , Novosibrskie ostrov) sn un arxiplag rus de l'oce rtic, situat al nord de la costa de la Sibria oriental entre la mar de Lptev i la mar de la Sibria Oriental. Pertanyen a la Repblica de Sakh (Iactia).

Les illes de Nova Sibria prpiament dites, o  illes Anju (o Anzhu) (o           , ostrov Anj), ocupen une superfcie de 29.000 km i comprenen les illes segents: 
l'illa Kotelni (o                ) - 11.700 km ;
l'illa Faddievski (o                  ) - 5.300 km ;
que estan unides a travs de la Terra de Bunge (             , zemli Bunge) - 6.200 km (ocasionalment coberta pel mar);
l'illa de Nova Sibria (o                    , strov Nvaia Sibir) - 6.200 km, a l'est;
l'illa Belkovski (o                 ) - 500 km, a l'oest;

Al sud i properes al continent, separades de les illes Anzhu per l'estret de Sannikov, es troben les illes Likhovski (                 , Likhovskie ostrov), de 6.100 km:
l'illa Gran de les Likhovski (o                         , strov Bolxoi Likhovski) - 4.600 km;
l'illa Petita de les Likhovski (o                       , strov Mali Likhovski) - 1.325 km;
i, ms a l'oest:
l'illa Stolbovoi (o                ) - 170 km;
l'illot Semionovski (o                 ) - 5 km;

Aquestes illes estan separades del continent per l'estret de Dimitri Lptev.

Les petites illes De Long (o         -     , ostrov De-Longa) sovint no son includes en el conjunt geogrfic de les illes de Nova Sibria. Amb una superfcie de 228 km, es troben al nord-est de les illes Anzhu. Sn:
l'illa Jeannette (o               , strov Jannetti) ;
l'illa Henriette (o                , strov Genrietti) ;
l'illa Bennett (o               , strov Bnnetta) ;
l'illa Vilktskogo (o                  ) ;
l'illa Zhkhova (o             );

La major part de l'arciplag s de poca altitud. Est compost de conglomerat, mentre que la part occidental s feta de pedra calcria i pissarra. El punt ms elevat s el mont Malakatin-Tas, de 374 m, a l'illa Kotelni. 

Clima.
Gaudeixen d'un clima rtic sever. La neu cobreix les illes durant 9 mesos l'any. 
Temperatura mitjana al gener: -28C a -31C;
Temperatura mitjana al juliol: a la costa, les aiges glides de l'oce rtic mantenen les temperatures relativament baixes, amb mximes entre els +8C i els +11C i mnimes entre els -3C i el +1C. A l'interior de les illes, les mximes varien entre els +16C i els +19C, i les mnimes entre els +3C i els +6C.

Les precipitacions sn superiors als 132 mm anuals.

El permagel hi s molt habitual. La superfcie s coberta d'una vegetaci de tundra rtica i de multitud de llacs i estanys.

Histria.
Les primeres informacions sobre l'existncia de les illes de Nova Sibria sn degudes al cosac Ikov Permikov, al comenament del segle XVIII. El 1712, une unitat cosaca sota el comandament de M. Vagin arriba a l'illa Gran de les Likhovski. Al comenament del segle XIX, les illes foren explorades, entre d'altres, per Ikov Sannkov i Matvei Hedenstrom.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167155" title="All Star Tennis '99" nonfiltered="3427" processed="3414" dbindex="68446">


All Star Tennis '99 s un videojoc que simula el tennis llanat per la Nintendo 64 i la PlayStation el 1999.

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167158" title="Calatrava" nonfiltered="3428" processed="3415" dbindex="68447">

Arquitectura:
Santiago Calatrava Valls;
Histria:
Orde de Calatrava;
Gastronomia:
Calatrava (pasts);
Geografia:

Jan;
Higuera de Calatrava;
Ciudad Real;
Campo de Calatrava, comarca de la Manxa.
Alcolea de Calatrava.
Argamasilla de Calatrava.
Calzada de Calatrava.
Grantula de Calatrava.
La Calatrava, barri de Palma de Mallorca.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167160" title="All-Star Baseball" nonfiltered="3429" processed="3416" dbindex="68448">
All-Star Baseball s una saga de videojocs de beisbol de la desenvolupat i publicat per Acclaim Entertainment. La saga va comenar el 1998 amb el llanament del All-Star Baseball '99.  Els locutors John Sterling i Michael Kay han estat donant veu als videojocs de beisbol de la saga des del 1998 al 2000 per N64. L'ltim llanament de la saga ( a causa del tancament d'Acclaim) s All-Star Baseball 2005. 

 Dins dels jocs individuals, hi ha diversos modes de joc, com el d'exhibici, control de l'equip en la Major League Baseball, creaci d'un equip o creaci d'un jugador. Moltes ciutats de l'Amrica del Nord sn disponibles en l'"expansi," a ms de les de ciutat de Mxic i Puerto Rico. 

La saga habitualment mostra el atleta professional, Derek Jeter a les cobertes.

 Saga .


 Enllaos externs .
  All-Star Baseball 2005 a Gamespot.com;
  La saga a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167163" title="Bray" nonfiltered="3430" processed="3417" dbindex="68449">

Bray (en irlands: Br, i anteriorment Br Chulainn) s una ciutat al nord del comtat de Wicklow, a Irlanda. D'acord al cens del 2006 compta amb 31.901 habitants que la converteixen en la novena ciutat ms gran de la repblica. 

 Geografia .

Bray est situada a la costa est d'Irlanda, a uns 20 km. al sud de Dubln. Est banyada pel Mar d'Irlanda a l'est, Shankill s al nord i Greystones, al sud. La pintoresca vila d'Enniskerry queda a l'oest de Bray, a la falda de les Muntanyes de Wicklow on neix el riu Dargle que desemboca al port de Bray.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167164" title="Illes Likhovski" nonfiltered="3431" processed="3418" dbindex="68450">

Les illes Likhovski (en rus                   Likhovskie ostrov) sn el grup ms meridional de les illes de Nova Sibria, a les costes rtiques de la Sibria oriental, a Rssia. Estan separades del continent per l'estret de Lptev, de 60 km d'amplada, i de les illes Anjou per l'estret de Sannkov, de 50 km. L'arxiplag est format per dues illes principals:
 l'illa Gran de les Likhovski (                 , Bolxoi Likhovski), de 4.600 km, amb una altitud mxima de 270 m a l'Emi Tas;
 l'illa Petita de les Likhovski (               , Mali Likhovski), de 1.325 km.

Altres illes del grup sn les de Stolbovoi (          , 170 km) i Semionovski (           , 5 km).

Les illes foren anomenades aix en honor d'Ivan Likhovski, que les va explorar el 1773.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167166" title="Armorines: Project S.W.A.R.M." nonfiltered="3432" processed="3419" dbindex="68451">

Armorines: Project S.W.A.R.M. s un videojoc futurstic d'acci en primera persona llanat per la Nintendo 64, PlayStation i Game Boy Color el 1999. La lnia del vdeojoc est basat en el cmic Armorines de Valiant Comics, que va ser comprat per Acclaim Entertainment.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167168" title="Naveen Andrews" nonfiltered="3433" processed="3420" dbindex="68452">

Naveen Andrews (Londres, Anglaterra, 17 de gener de 1969) s actor de cinema i televisi. Actualment resideix als Estats Units. 

Va estudiar a la Guildall School of Music and Drama. La seva primera aparici cinematogrfica la va fer a la pellcula de 1991 London kill me, encara que la primera pellcula d'xit en la qual va participar va ser El pacient angls interpretant a Kip. Ha realitzat unes 24 intervencions en sries de televisi i pellcules, entre elles Rollerball i . Participa a la srie de televisi nord-americana Lost interpretant a un ex-militar iraqui anomenat Sayid Jarrah. 

 Premis .

L'any 2005 va guanyar el premi Screen Actors Guild Awards per millor conjunt en una srie de drama per Lost.

 Filmografia .

 London Kills Me (1991) ... Bike;
 Wild West (1992) ... Zaf;
 The Buddha of Suburbia (1993) ... Karim;
 Kama Sutra: A Tale of Love (1996) ... Raj Singh;
 El pacient angls (1996) ... Lt. Kip Singh;
 True Love and Chaos (1997) ... Hanif;
 Bombay Boys (1998) ... Krishna Sahni;
 My Own Country (1998) ... Dr. Abraham Verghese;
 Mighty Joe Young (1998) ... Pindi;
 Rollerball (2002) ... Sanjay;
 Easy (2003) ... John;
 Lost (2004-Actualitat) ... Sayid Jarrah;
 Bride And Prejudice (2004) ... Mr. Balraj;
 Provoked (2006) ... Deepak;
 The Ten Commandments (2006) ... Menerith;
 Grindhouse (2007) ... Abby;

 Enllaos externs . 
 Fitxa IMDB ;
 Pgina No oficial ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167169" title="Asteroids Hyper 64" nonfiltered="3434" processed="3421" dbindex="68453">

Asteroids Hyper 64 s un videojoc llanat per Nintendo 64 el 1999. El joc s una versi de l'antic joc arcade anomenat Asteroids de 1979.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167170" title="Chicago Stags" nonfiltered="3435" processed="3422" dbindex="68454">


Els Chicago Stags van ser un equip de bsquet de la NBA situats a Chicago, Illinois. Jugaven els seus partits al Chicago Stadium.

Tot i que la seva histria va ser curta, els Stags vren ser capaos d'adquirir els drets del jove i prometedor Bob Cousy en un trasps amb els Tri-Cities Blackhawks, tot i que mai va arribar a jugar amb ells. Quan els Stags van desaparixer, es va realitzar un draft amb els jugadors que quedaren lliures i els Boston Celtics van escollir a Cousy.

Els Chicago Bulls vren utilitzar, la temporada 2005-2006 rpliques de l'uniforme dels Stags de l'any 1946, com a part del programa de l'NBA "Harwood Classics".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167174" title="Aleix de Rssia (tsarevitx de Rssia)" nonfiltered="3436" processed="3423" dbindex="68455">


Alexei Nikolevix Romanov (                           ) fou l'ltim tsarevitx de Rssia, nascut al palau de Peterhof (avui Petrodvorets) el 12 d'agost de 1904. Va ser el cinqu fill i l'nic mascle nascut del matrimoni de Nicolau II de Rssia i Alexandra de Hessen-Darmstadt. Patia d'hemofilia, malaltia hereditria que la seva mare va intentar calmar  amb l ajut del monjo Rasputin. 
Mentre va durar la monarquia, el tsarevitx va tenir una infncia relativament feli, acompanyava constantment al tsar a les seves revisions militars i era el tpic nen de la seva edat, d'aparincia bonica, entremaliat i molt actiu.

A causa de la seva hemofilia, cada vegada que tenia un accident o un cop, les conseqncies es convertien en un autntic calvari tant per a ell com per als seus pares. 

Va ser l hereu del tron des del seu naixement fins el 1917. Al mar d'aquell mateix any, al produir-se la Revoluci Russa, el seu pare va abdicar en el seu favor, pero prompte va rectificar i renunci a favor del seu germ Miquel II de Rssia. A l'agost de 1917 es va exiliar amb els seus pares i germanes a Tobolsk, Sibria, grcies a la intervenci d'Aleksandr Krenski per tal d allunyar-los del perill que suposava la revoluci a la residncia familiar de Tsrskoie Sel on estaven retinguts des de l'esclat d'aquesta. Desprs de la Revoluci d'octubre, a la primavera de l any segent van ser traslladats a Ekaterinburg sot arrest de les forces sovitiques, concretament a la casa Ipatiev, on tota la familia, tres servents i el metge particular varen ser brutalment assassinats pels bolxevics, entre la nit i la matinada del 16 al 17 de juliol de 1918. Es trobava als peus del tsar quan aquest va rebre un tret mortal. Va sobreviure a la primera descarrega i desprs, al ser descobert en vida, quan els demes membres de la famlia estaven morts, el van rematar en un tret al cap.

Estava a punt de complir els catorze anys i es trobava temporalment invlid a causa d'una infecci al genoll esquerre, conseqncia d un accident que havia patit. El seu cos va ser cremat junt amb el de la seva germana Maria i desprs enterrat en una tomba a part quan van sepultar els cossos de la seva famlia . Despres de la caiguda de la Uni Sovitica va sortir a la llum el lloc on estava enterrada la familia imperial. Al 1991 es van exhumar els cossos pero no es van trobar ni el del tsarevix ni el de la seva germana Maria. Recentment, a l'agost de 2007 es va anunciar el descobriment dels cossos d'Alexei i Maria , que desprs de ser sotmesos a les corresponents proves d'ADN, sern enterrats junt amb els de la seva familia a la catedral de la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg. 

L'Esglsia Ortodoxa russa el va canonitzar com a un mrtir junt amb la seva famlia al 2001 . 


Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci ms detallada ;
 Video del Tsarevitch Alexei;
 Fotografies del Tsarevitch Alexei;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167175" title="Crave Entertainment" nonfiltered="3437" processed="3424" dbindex="68456">
Crave Entertainment s una empresa desenvolupadora de videojocs creada el 1997 per Nima Taghavi. Es localitza a Newport Beach, Califrnia. Crave Entertainment s una divisi de Handleman Corporation, que va ser comprada el 2005. Han publicats videojocs de Nintendo DS, Game Boy Advance, Nintendo 64 Nintendo GameCube, PlayStation, PlayStation 2, PSP i Xbox.

Videojocs fets per Crave Entertainment.
AeroWings;
AeroWings 2: Airstrike;
Asteroids Hyper 64;
Bad Boys: Miami Takedown;
;
The Bible Game;
Brunswick Pro Bowling;
Butt Ugly Martians;
Dave Mirra BMX Challenge;
Game;
Future Tactics: The Uprising;
Hard Rock Casino;
Intellivision Lives!;
Jade Cocoon;
Jade Cocoon 2;
Mojo!;
MX World Tour;
NRA Gun Club;
Pinball Hall of Fame;
Puzzle Challenge: Crosswords and More;
Skydancers;
Shadow Madness;
Snocross 2 Featuring Blair Morgan;
Strike Force Bowling;
Sudokoru;
Tokyo Xtreme Racer Advance;
Tokyo Xtreme Racer Drift;
Tokyo Xtreme Racer 3;
TriggerMan;
Tringo;
;
UFC Throwdown;
;
World Championship Cards;
World Championship Poker Deluxe Series;
World Championship Poker: Featuring Howard Lederer ALL-IN;
World Championship Poker 2: Featuring Howard Lederer;

 Enllaos externs .
  Crave Entertainment;
  Notcia de l'adquisici de Handleman;
  Crave Entertainment a MobyGames;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167176" title="Constanci I Clor" nonfiltered="3438" processed="3425" dbindex="68457">

Constanci I (Flavi Valeri Constanci, llat Flavius Valerius Constantius) de renom Clor (Chlorus,       , catal "el pllid"), fou emperador rom del 305 al 306, pare de  Constant el gran. El seu renom li fou donat pels escriptors bizantins molt ms tard.

Era fill d'Eutropi, un noble de Dardnia i de Cludia la germana de Crisp (germ de l'emperador Claudi II). Va nixer vers el 250 i es va distingir pel seu valor.

Fou governador de Dalmcia sota l'emperador Car, que el va voler adoptar, disgustat per l'extravagant conducta del seu fill Car, per va morir sense fer-ho.

Diocleci i Maximi van comprovar que no es podia governar un imperi tant gran sotms a tants perills i van decidir que cadascun nomenaria un "csar", una espcie d'emperador associat. Constanci fou adoptat per Maximi, mentre Galeri ho fou per Diocleci. Els dos csars van haver de repudiar a les seves dones i Galeri es va casar amb Valria, filla de Diocleci, mentre Constanci es va casar amb Teodora, la filla de la dona de Maximi. El seu nomenament formal fou fet a Nicomdia el 1 de mar del 292. Constanci va rebre les provncies de Gllia, Britnia i Hispnia

La primera feina de Constanci era recuperar Britnia, on Carausi s'havia fet independent. Mort Carausi per Allecte el 293, la lluita va continuar, per finalment la provncia fou recuperada desprs d'una guerra de tres anys. 

No gaire ms tard els alamans van envair la Gllia; el 296 es va lliurar una gran batalla a Lingones (actual Langres) a la Gllia Lugdunense. Els romans gaireb estaven derrotats quan Constanci va aconseguir redrear la situaci, i guany la batalla que va acabar amb milers de brbars morts. Desprs foren derrotats altre cop a Vindonissa (moderna Windish, a Sussa).

Diocleci i Maximi van abdicar el 305 i llavors els "csars" Constanci i Galeri van passar a ser augusts. 

Constanci va morir quinze mesos desprs  (25 de juliol del 306) a Eboracum, moderna York,  en una expedici contra els pictes, a la que l'acompanyava el seu fill Constant nascut de la seva primera muller Hellena, i que el va succeir. De la segona dona, Teodora, va tenir tres fills i tres filles.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167177" title="Aliana Obrera" nonfiltered="3439" processed="3426" dbindex="68458">
Aliana Obrera fou un acord d'acci revolucionria proclamat durant la Segona Repblica Espanyola desprs de la victria electoral de la CEDA el 1933. La iniciativa sorg del Bloc Obrer i Camperol, i se li uniren el PSOE, la UGT, la Uni Socialista de Catalunya, l'Esquerra Comunista i la Uni de Rabassaires, tot i que aquesta se'n separ ms tard. La CNT i el Partit Comunista d'Espanya en quedaren al marge. 

Es va estendre a tot el territori de la Repblica, es consolid el 1934 i adquir especial fora a Astries, on la s'hi adher la federaci regional de la CNT. Pel setembre d'aquest any el Partit Comunista, que l'havia atacada inicialment, decid de participar-hi. L'Aliana fou el motor de la revoluci d'Astries de l'octubre del 1934, on hi formul un programa reivindicatiu basat en les nacionalitzacions, dissoluci dels ordes religiosos, de l'exrcit i de la gurdia civil. per fracass en els fets del sis d'octubre a Catalunya, ja que la CNT en rest al marge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167181" title="Kotelni" nonfiltered="3440" processed="3427" dbindex="68459">




Kotelni (en rus o               , strov Kotelni) s l'illa principal de les illes Anzhu (o Anju), un subgrup de l'arxiplag rus de Nova Sibria, a l'rtic situat entre el mar de Lptev i el mar de la Sibria Oriental. 

Kotelni forma un continu territorial amb l'illa Faddievski (o                 , strov Faddievski) a travs de l'anomenada Terra de Bunge (             , zemli Bunge). Amb una superfcie total de 23.165 km, el continu geogrfic s una de les 50 illes ms grans del mn. Aquest territori esta sotms a un clima rtic extremadament fred. El mar envoltant el conjunt est glaat quasib deu messos i les illes es troven cobertes de neu la major part de l'any. dhuc l'estiu la fredor del mar no deixa pujar gaire la temperatura.          

L'illa (o secci) anomenada Kotelni t 11.665 km de superfcie i s rocosa i aturonada. Assoleix la mxima altitud al Malakatin-Tas (374 m), la muntanya ms alta de l'arxiplag de Nova Sibria. El riu ms gran del conjunt, el Chukochya, tamb es trova a Kotelni. El Cap Anisiy es l'extrem mes septentrional i constitueix un punt de referncia geogrfic important car marca l'extrem nordoriental del mar de Lptev. Kotelni te relativament mes varietat i abundancia de vegetaci que la resta del conjunt.

La Terra de Bunge t una superfcie de 6.200 km. Es una plana desolada i sense vegetaci, molt clarament demarcada. A part d'una petita zona a l'extrem sudest, no arriba als 8 m sobre el nivell del mar, per la qual cosa de vegades roman inundada. Fou batejada amb aquest nom en honor del zoleg i explorador rus A.A. Bunge.

L'illa de Faddievski t 5.300 km de superfcie; s argilosa i sorrenca, i noms arriba als 65 m d'altitud. Est coberta de tundra i petits llacs. S'anomena Faddievski en honor d'un comerciant de pells anomenat Faddiev que hi va construir el primer habitatge. ;

Administraci.
Aquesta gran illa amb les seves seccions constitueix una zona prcticament deshabitada que noms reb visites ocassionals. Fou descoberta per l'industrial rus Ivan Likhov el 1773.

Administrativament el conjunt Kotelni/Terra de Bunge/Faddievski forma part de la repblica de Sakh (la ex-Yakutia) de la Federaci Russa.

Referncies.

Gran Enciclopdia Sovitica (superficies);
Trad. de "Kotelny/Faddeyevsky Island" (en);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167182" title="Bakushou Jinsei 64: Mezase! Resort ?" nonfiltered="3441" processed="3428" dbindex="68460">


 s un videojoc de taula per la Nintendo 64 basat en el The Game of Life. Va ser llanat noms al Jap el 1998.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167187" title="Constanci" nonfiltered="3442" processed="3429" dbindex="68461">



Onomstica:

Constanci I Clor, csar i desprs emperador rom del 305 al 306, pare de Constant el gran. ;

Constanci II, emperador rom del 337 al 361. ;

Constanci III, emperador rom d'Occident el 421.

Constanci (general);

Constanci, secretari privat d'tila i del seu germ Bleda;

Constanci de Li, prevere de l'esglsia de Li i escriptor.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167189" title="Bangai-O" nonfiltered="3443" processed="3430" dbindex="68462">

Bangai-O s un videojoc de lluita u contra u produt per Treasure Co. Ltd. Es va llanar primerament una versi per Nintendo 64 i desprs va ser portat a la Dreamcast.

 Enllaos externs .
 El videojoc a GameStats.com;
  El videojoc a MobyGames;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167190" title="Esquerra Comunista" nonfiltered="3444" processed="3431" dbindex="68463">
Esquerra Comunista fou una organitzaci d'ideologia comunista af a l'Oposici Comunista Internacional. Al principi represent la secci catalana de l'Oposici Comunista Espanyola, proposat en la seva tercera conferncia de mar del 1932, per immediatament signific un canvi poltic important, que provoc divergncies internes i, sobretot, amb la direcci de l'Oposici Internacional i amb Lev Trotski. Es tractava d'una organitzaci petita i sense fora sindical. Els seus diaris eren Comunismo i El Soviet.

A la fi del 1932 el nou comit central escoll Andreu Nin com a secretari general i, tamb, el comit executiu, format per Nin, Josep Metge, Narcs Molins i Fbregas, L. Fersen i E. Goi, que trasllad la seva residncia a Barcelona. L'organitzaci s'orient cap a la creaci d'una fracci polticament independent del partit comunista, acus la direcci internacional de doctrinarisme i es manifest per la creaci d'una Quarta Internacional i per la participaci en les organitzacions de masses. No accept la consigna internacional d'ingressar en l'organitzaci socialista, per foren partidaris de la tctica de front nic i del reagrupament de forces, collaboraren en l'Aliana Obrera i ms tard es fusionaren amb el Bloc Obrer i Camperol i formaren el Partit Obrer d'Unificaci Marxista el setembre del 1935.   

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167191" title="Bass Fishing" nonfiltered="3445" processed="3432" dbindex="68464">
Bass Fishing s un videojoc llanat noms al Jap i fet per Nintendo pels sistemes Super Famicom i Nintendo 64.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167192" title="Regi" nonfiltered="3446" processed="3433" dbindex="68465">

Una regi s un territori que pot ser definit per diferents caracterstiques geogrfiques fsiques (clima, topografia), humanes (economia, histria) o funcionals (demografia, administraci).

Inicialment en llat, regio, era un terme administratiu de la metrpoli romana en contraposici a les provncies, provinciae, com a territoris conquerits. De la mateixa etimologia s el terme regne. Posteriorment s'ha adoptat com a delimitaci geogrfica que pot variar en extensi des de la mida continental (regions biolgiques, climtiques) fins a la mida local (regions geolgiques, comarques naturals). Per les regions ms estudiades, en la geografia regional, sn de mida intermdia: regions naturals, regions geogrfiques.

Regi natural.
L'escola geogrfica alemanya del segle XIX, iniciada per Alexander von Humboldt, va definir les regions naturals o regions fisiogrfiques basant-se en les possibilitats que oferia el medi natural per determinar un mode de vida a l'home. En el camp de la geologia es defineixen regions a partir de les dorsals orogrfiques i les conques hidrogrfiques. A Catalunya es distingeixen tres depressions: litoral, prelitoral i central. Les illes Balears sn una regi natural definida per la seva insularitat. A mesura que s'incorporen altres conceptes (clima, botnica, zoologia...), la regi natural va adquirint ms complexitat, com ara l'ecoregi.

Regi geogrfica.
Escola geogrfica francesa de Paul Vidal de la Blache, de comenament del segle XX, defineix la regi geogrfica considerant l'home com a part de la natura i com agent determinant del paisatge. Es va passar a definir la regi geogrfica com a sntesi de la regi natural i la humana, afegint elements culturals i histrics.

Segons la branca analitzada es pot desglossar en regions biogeogrfiques, sociolgiques, demogrfiques, econmiques, paisatgstiques, vincoles, etc. L'escola, per, es circumscrivia a les regions administratives dividint les grans regions en estats, o dividint l'estat en regions mitjanes. Una regi geogrfica, o econmica, presenta una extensi molt diferenciada entre l'Europa occidental, diversificada humanament, i altres pasos desenvolupats ms extensos i ms homogenetzats. A Europa es pot distingir la regi antropogeogrfica, de desenes o milers de km  (per exemple, Catalunya), i la regi geogrfica petita, de centenars de km  (una comarca, o en francs pays).

Regi metropolitana.
L'escola geogrfica anglosaxona ha sigut crtica amb la regi geogrfica i ha insistit ms en les regions nuclears polaritzades. El cas ms nuclear sn les regions metropolitanes com a agrupaci de ciutats sota l'hegemonia d'una ciutat que actua com a pol d'atracci. Aquestes regions metropolitanes actuen alhora com a nucli polaritzador de regions ms extenses, com l'rea metropolitana de Barcelona respecte a Catalunya. Acaben sent regions planificades amb algun tipus de funci administrativa. Els espais perifrics, entre dos espais nuclears, no sn adscrivibles a cap regi.

Regi administrativa.

El nom de regi ha estat adoptat per l'administraci de diferents estats amb valor poltic (regions d'Itlia), administratiu (regi francesa) o merament estadstic (regions o perifries de Grcia). Tamb es poden incloure les regions eclesistiques o les regions militars.

Les comunitats autnomes sn una regionalitzaci d'Espanya, de fet una d'elles s'anomena Regi de Mrcia. Altres estats que usen el terme regi com a subdivisi administrativa sn: Blgica, Costa d'Ivori, Dinamarca, Etipia, Frana, Ghana, Hongria, Itlia, Nova Zelanda, Per, Repblica del Congo, Xile.

Catalunya es va dividir en nou regions, o vegueries, en la divisi territorial del 1936. El Quebec, una provncia canadenca, est dividit en "regions administratives". Anglaterra, pas constituent del Regne Unit, est dividit en nou regions amb funci de coordinaci dels comtats.

Macroregions.

Des d'un punt de vista geogrfic es consideren grans regions a nivell subcontinental, per exemple regions climtiques: Europa mediterrnia, sia monsnica, frica subsahariana...

A nivell poltic hi ha macroregions supraestatals o interestatals.

A efectes estadstics, les Nacions Unides ha definit regions macrogeogrfiques i subregions (Europa meridional, sia Central, Amrica septentrional, Polinsia...) Per altra banda, s'han definit vint-i-dues divisions lingstico-geogrfiques. L'rea catalanoparlant s a la divisi romano-hellnica.

A la Uni Europea es consideren per una banda les euroregions com rees de cooperaci interestatal i, per altra banda, les NUTS subestatals com rees a efectes estadstics. Per exemple, la regi NUTS ES5, de nivell 1, inclou Catalunya, Illes Balears i Pas Valenci; l'euroregi Pirineus Mediterrnia inclou cinc regions NUTS II: Catalunya, Illes Balears, Llenguadoc-Rossell, Arag i Migdia-Pirineus. A efectes poltics existeix el Comit de les Regions, i tenen un tractament especfic les regions ultraperifriques.

Regi histrica.
El camp de la geografia histrica estudia les regions histriques, o b tal com eren en el seu moment histric o b com han evolucionat al llarg del temps. Les regions tradicionals o histriques, encara que no tinguin un reconeixement administratiu, solen mantenir una identitat i un sentiment de pertinena.

A l'estat espanyol, des de la divisi provincial del 1833, s'han mantingut les regions histriques, mancades totalment d'entitat administrativa, per que han constitut la base territorial de reclamacions histriques d'autogovern.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167193" title="Nova Sibria" nonfiltered="3447" processed="3434" dbindex="68466">


Nova Sibria (en rus               ; Nvaia Sibir) s la ms oriental de les illes Anzhu (o Anju), el grup principal de l'arxiplag de Nova Sibria, situat entre els mars de Lptev, de la Sibria Oriental i l'oce rtic. 

Tot i que per la seva superfcie d'uns 6.200 km se situa gaireb a les portes de ser una de les 100 illes ms grans del mn, la seva mxima altitud s de tan sols 76 m. T el terra format majoritriament per dipsits del quaternari, que en molts llocs descansen sobre antigues capes de gel. 

A l'estiu Nova Sibria s coberta per vegetaci tpica de la tundra. Aquesta illa est sotmsa a un clima rtic extremadament fred. El mar que la envolta est glaat quasib deu messos i l'illa es trova coberta de neu la major part de l'any. dhuc l'estiu la fredor del mar no deixa pujar gaire la temperatura.          

El fet que aquesta illa s'anomeni Nova Sibria i que sigui part de l'arxiplag homnim se sovint causa de confusions.

Administraci.
Nova Sibria es una illa prcticament deshabitada que noms reb visites ocassionals. El primer europeu que va posar peu a l'illa va ser el rus Ikov Sannkov al 1806.

Administrativament forma part del territori de la Repblica de Sakh o Iactia, un dels subjectes federals de Rssia.

Referncies.

Trad. de "New Siberia" (en);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167194" title="Uni de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya" nonfiltered="3448" processed="3435" dbindex="68467">
Uni de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Uni de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922. Com a Federaci de Sindicats Agrcoles de Catalunya feder i coordin diverses entitats camperoles d'mbit local o comarcal, davant la crisi vincola de superproducci i la baixa de preus subsegents a la Primera Guerra Mundial. Pretenia enquadrar no sols els rabassaires sin tamb els parcers i arrendataris. El seu fundador fou el dirigent pags de Martorell Francesc Riera i Claramunt, amb els poltics republicans Llus Companys, Amadeu Aragay i Davi, P. Estarts i Ernest Vents i Casadevall. El seu rgan de premsa era La Terra.

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va restar fora passiu, per amb l'arribada de la Segona Repblica Espanyola va crixer rpidament, de manera que el 1932 arrib als 21.542 afiliats i esdevingu la central sindical majoritria al camp catal. Estretament vinculada a l'Esquerra Republicana de Catalunya, canalitz les reivindicacions agrries sota un programa fora radical, per no pas revolucionari, defensor de l'explotaci familiar, autnoma i hereditria, i s'enfront a l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre, vinculat a la Lliga Regionalista. En 1934, davant les dilacions a resoldre la qesti rabassaire , es distanci d'ERC, radicalitz la seva lnia i form part de l'Aliana Obrera. 

Tanmateix, desprs dels fets del sis d'octubre de 1934, que provocaren l'empresonament de la major part dels seus dirigents, va prendre un carcter cooperatiu i mutualista. Dos dirigents seus, Pau Padr i Canyelles i Josep Calvet i Mra, foren diputats en el Front d'Esquerres de Catalunya, tot accentuant l'acostament a la Uni Socialista de Catalunya. Des del juliol del 1936 estigu present al Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya, al govern de la Generalitat i a tots els rgans de poder a Catalunya, i s'opos al collectivisme de la CNT, seguint la lnia poltica marcada per ERC i el PSUC. Assum el control de la Uni de Sindicats Agrcoles de Catalunya, i, al gener del 1937, es va fondre amb les altres entitats agrries catalanes per a formar la Federaci de Sindicats Agrcoles, nica de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167195" title="Bass Masters 2000" nonfiltered="3449" processed="3436" dbindex="68468">


Bass Masters 2000 s un videojoc de pesca de peixos llanat per la Nintendo 64 el 1999.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167197" title="Magda Olivero" nonfiltered="3450" processed="3437" dbindex="68469">
Magda Olivero (Saluzzo, 25 de mar de 1910) s una soprano italiana. Est considerada una de les ms grans cantants de l'pera verista.

Biografia.
Els seus primers professors van trobar la seua veu deficient. Tanmateix, ella va perseverar, continuant els seus estudis amb Luigi Gerussi.  Va fer el seu debut l'any 1932 a la rdio de Tor amb l'oratori de Cattozzo I misteri dolorosi. Va actuar de manera creixent fins l'any 1941, en qu es va casar i es va retirar dels escenaris. Va tornar deu anys desprs, a petici de Francesco Cila, que li va demanar que cantara el paper prortagonista de la seua pera Adriana Lecouvreur. 

Des de 1951 fins el seu retir definitiu, va cantar en teatres d'pera d'arreu del mn. En el seu retorn als escenaris, la seua veu semblava ms apassionada i expressiva, aix com ms potent que abans. Entre els seus millors papers cal destacar les protagonistes d Adriana Lecouvreur, Iris, Fedora, La Bohme, La fanciulla del West, La Traviata, La Wally, Madama Butterfly, Manon Lescaut, Mefistofele i Turandot (com Li.)  

Va cantar la Medea de Luigi Cherubini a Dallas l'any 1967.  L'any 1975, havent estat durant dues dcades una estrella internacional, va fer el seu debut al Metropolitan Opera House amb Tosca.  Les seues darreres actuacions van tenir lloc al mar de 1981 en l'pera La voix humaine de Francis Poulenc (pera amb noms un personatge).   Aix, va acabar la seua carrera als 71 anys, havent-se ests durant quasi 50.  Va continuar cantant msica religiosa a nivell local i, tamb en la dcada del 1980 va enregistrar algunes ries. Aquests enregistraments mostren que, malgrat que la veu ha envellit, els recursos interpretatius i l'aplom tcnic mai no la van abandonar. Afortunadament, existeixen enregistraments seus d'peres completes aix com d'ries i escenes.

La veu d'Olivero s alhora rica i bella, tot i que potser s difcil d'apreciar-ho al principi. No sempre aconseguia emetre sons convencionalment bells, per sempre era expressiva. L'expressivitat va ser sempre el seu punt fort. La seua veu impressiona per la seua capacitat per a capturar cada emoci amb una intensitat particular.  Olivero, potser ms que qualsevol altra cantant, podia acolorir el to de la seua veu segons el significat del text. Com Maria Callas i Leyla Gencer, aquesta capacitat de mesclar drama i msica en un tot uniforme van fer d'ella una de les ms grans cantants de tot temps. El seu estil actoral era igualment intens.

Entre els seus enregistraments d'estudi cal destacar Turandot (com Li, amb Gina Cigna, per a Cetra, 1938), Fedora (amb Mario del Monaco i Tito Gobbi, dirigits per Lamberto Gardelli, per a Decca, 1969) i fragments de Francesca da Rimini (amb del Monaco, dirigits per Nicola Rescigno, per a Decca, 1969).

 Bibliografia .
 Magda Olivero: Una voce per tre generazioni, de Vincenzo Quattrocchi, 1984.  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167198" title="Bass Rush: ECOGEAR Powerworm Championship" nonfiltered="3451" processed="3438" dbindex="68470">


 s un videojoc de pesca per la Nintendo 64. Noms es va llanar al Jap l'any 2000.

 Enllaos externs .
Imatges i info;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167200" title="Hora Central Europea" nonfiltered="3452" processed="3439" dbindex="68471">

L'Hora Central Europea, Hora d'Europa Central o Central European Time (CET) s un dels noms que rep el fus horari que est una hora ms que el Temps Universal Coordinat (UTC+1). S'usa en la majoria dels pasos d'Europa i del Nord d'frica. 

Durant l'horari d'estiu, s'usa el CEST (UTC+2).

s.
Aquestos pasos usen l'hora central europea durant tot l'any:
 Algria;
 Angola;
 Benn;
 Camerun;
 Gabon;
 Guinea Equatorial;
 Nger;
 Nigria;
 Repblica Central Africana;
 Repblica del Congo;
 Repblica Democrtica del Congo (part occidental);
 Txad;

Els pasos segents i territoris usen l'hora central europea noms durant l'hivern, entre la 1:00 UTC de l'ltim diumenge d'octubre i la 1:00 UTC de l'ltim diumenge de mar:
 Albnia, des de 1914;
 Alemanya, des de 1893;
 Andorra, des de 1946;
 ustria, des de 1893;
 Blgica, als anys 1914 19 i des de 1940;
 Bsnia i Hercegovina, des de 1884;
 Ciutat del Vatic;
 Crocia, des de 1884;
 Dinamarca, des de 1894;
 Eslovquia, des de 1890;
 Eslovnia, des de 1884;
 Espanya, des de 1946 (excepte les Illes Canries);
 Frana (metropolitana, des de 1940 amb una pausa entre 1944 45);
 Gibraltar, des de 1957;
 Hongria, des de 1980;
 Itlia, des de 1893;
 Liechtenstein, des de 1894;
 Luxemburg, als anys 1904 18 i des de 1940 ;
 Malta, des de 1893;
 Mnaco, des de 1945;
 Montenegro, des de 1884;
 Noruega, des de 1895;
 Pasos Baixos, des de 1940;
 Polnia, als anys 1915 18 i des de 1922;
 Repblica de Macednia, des de 1884;
 Repblica Txeca, des de 1891;
 San Marino;
 Srbia, des de 1884;
 Sucia, des de 1900;
 Sussa, des de 1894;
 Tunsia;

Nambia usa UTC+1 entre mar i octubre i la resta de l'any t l'horari d'estiu (UTC+2)

Abans de la Segona Guerra Mundial, Litunia usava CET (MET) entre 1920 40. Durant la guerra, Alemanya va posar aquest horari a tots els seus territoris ocupats. A Frana, Blgica, els Pasos Baixos i Luxemburg el CET es va mantindre. Desprs de la guerra Mnaco, Espanya, Andorra i Gibraltar van instaurar el CET.
 
Irlanda i el Regne Unit van adoptar experimentalment el CET entre 1968 71; tanmateix, aquest experiment va ser curt i molt impopular, a causa principalment de l'augment d'accidents de trnsit (molts relacionats amb xiquets anant a escola) als foscos matins hivernals. Portugal va usar CET entre 1966 76 i 1992 96.

Anomalies.
Degut a criteris poltics, afegits als purament geogrfics, que s'usaren per a confeccionar els fusos horaris, fa que les zones horries actuals no s'adhereixen amb precisi als meridians. El fus CET (UTC+1), que va ser confeccionat amb termes purament geogrfics, consistiria exactament en l'rea entre els meridians 7 30' E i 22 30' E. Com a resultat d'a, hi ha zones d'Europa que jauen en terreny UTC+1 "fsic" per que usen un altre fus (UTC+2 en particular - no hi ha zones UTC+1 "fsiques" que usen UTC); contrriament, hi ha rees europees que se n'han anat a la zona UTC+1 encara que la seua zona tpica siga UTC, UTC-1 (Galcia) o UTC+2 (zones orientals de Noruega, Polnia i Srbia). Tot seguit hi ha una llista d'"incongruncies":

Gibraltar va mantindre UTC+1 tot l'any fins que s'obriren les fronteres amb Espanya al 1982 quan va adoptar el CEST.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167204" title="Constanci III" nonfiltered="3453" processed="3440" dbindex="68472">

Constanci III fou emperador rom d'Occident el 421.

Era nascut a Illria a la part final del segle IV. Fams per les seves gestes militars fou cridat a la cort de l'emperador Honori. 

Fou enviat a reduir al general Geronci que s'havia revoltat contra l'usurpador Constant que dominava la Gllia i Hispnia, i tericament Britnia, provncia que romania tradicionalment rebel (411). Geronci assetjava a Constant a Arle i Constanci el va obligar a abandonar el setge i fugir cap als Pirineus on va morir.

Constanci va continuar el setge per Constant va aconseguir enviar al seu general Edobic o Edovinc (Edobicus o Edovinchus)  a Germnia per demanar ajut a alamans i francs; Edobic va retornar amb un exrcit de francs i alamans per en lloc de sorprendre a Constanci foren sorpresos i el seu camp atacat sobtadament obligant-los a fugir cap al Roine a la vora del qual els va derrotar completament; un trador va matar a Edobic (tamb Edovic) i va portar el cap a Constanci esperant una recompensa, per Constanci va refusar el cap i va ordenar retornar al trador al seu camp. Desprs va tornar a Arle on va obligar a Constant a rendir-se.

Honori li va donar el consolat (414) i el va nomenar comes patricius; el mateix 414 va marxar contra el visigot Atalf, que donava suport al pretendent Prisc tal proclamat a Bordeus. Derrotat Atalf, Prisc tal fou abandonat i va caure en mans d'un vaixell rom i portat a Roma on va participar en el triomf d'Honori (416). El 417 el rei visigot Walia va entregar a Placdia, la germana d'Honori, que desprs d'estar presonera d'Atalf, amb el qual es va casar, i de Sigeric i Walia (410-417), fou donada en matrimoni a Constanci. Aquest va convncer a Walia d'entregar les seves conquestes a Hispnia a Honori, i rebria en compensaci la provncia d'Aquitnia Tercera, on efectivament es va establir amb seu a Tolosa.

El 8 de febrer del 421 Honori va donar a Constanci el ttol d'august i l'autoritat de coemperador d'Occident. Teodosi el gran, emperador d'Orient, va refusar de reconixer-lo i Constanci va decidir fer la guerra per abans d'acabar els preparatius va morir a Ravenna el 11 de setembre del 421 desprs d'un regnat de 7 mesos. 

Va tenir dos fills amb Placdia: Flavius Placidius Valentinianus, que desprs fou l'emperador  Valentini III,  i Justa Grata Honria, que fou ms tard promesa d'tila.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167206" title="Batman Beyond: Return of the Joker (videojoc)" nonfiltered="3454" processed="3441" dbindex="68473">


Batman Beyond: Return of the Joker s un videojoc d'Ubisoft per Nintendo 64, Sony PlayStation i Game Boy Color el desembre del 2000 a l'Amrica del Nord i el Gener del 2001 a Europa. Aquest videojoc es va llanar coincidint amb l'estrena de la pellcula.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167207" title="Federaci Comunista Catalanobalear" nonfiltered="3455" processed="3442" dbindex="68474">
La Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB) fou una organitzaci poltica comunista de Catalunya i de les Illes Balears. Va organitzar-se a la tardor del 1924 a partir del grup que publicava La Batalla. El seu principal dirigent fou Joaquim Maurn, i a Mallorca Miquel Garcia i Llabrs. En fundar-se el Partido Comunista de Espaa (PCE) s'hi va integrar. No obstant les diferncies ideolgiques (primordialment sobre les qestions sindical i nacional) i i la clandestinitat a la que obligava la dictadura de Miguel Primo de Rivera van fer que progressivament la FCCB s'allunys del PCE  fins que es consum el trencament el 1930. El 1930 va fundar amb el Partit Comunista Catal (PCC) el Bloc Obrer i Camperol (BOC). La Federaci, amb tot, continu funcionant com a nucli poltic del BOC. El juny del 1933 la FCCB es transform en Federaci Comunista Ibrica (FCI), en adoptar com a mbit d'acci el conjunt de la Pennsula.

 Enllaos externs .
 Tret de Marxists.org (sota llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167208" title="Federaci Comunista de Levante" nonfiltered="3456" processed="3443" dbindex="68475">
La Federaci Comunista de Levante (FCL) fou una organitzaci poltica comunista del Pas Valenci i de la Regi de Mrcia. Fou fundada el 1923, i en crear-se el Partido Comunista de Espaa (PCE), en va esdevindre la seva regional. Entre els seus dirigents destacaren Julin Gorkin, Hilari Arlandis, Gonzlez Canet i Rafael Mill. El 1930 es va produir una escissi que es va afegir al Bloc Obrer i Camperol (BOC), per la major part de la FCL va romandre lligada al PCE.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167209" title="Nathan Petrelli" nonfiltered="3457" processed="3444" dbindex="68476">


Nathan Petrelli s un personatge de ficci de la srie televisiva Herois interpretat per Adrian Pasdar. Aquest heroi t l'habilitat de volar.


Histria del personatge.
Nathan Petrelli s advocat i ara s candidat al congrs dels Estats Units. La seva campanya s molt agitada a causa dels problemes amb el seu germ Peter Petrelli i la seva inconscient mare. Mant connexions amb la mfia i amb un home anomenat Linderman. T dos fills i una dona que, a conseqncia d'un accident de cotxe, fa servir una cadira de rodes. Nathan s el pare biolgic de Claire Bennet.

 Habilitats .
Nathan, el germ ms gran de la famlia Petrelli, amb el seu carcter dur i independent, no vol parlar amb el seu germ de poders, especialment, sobre la seva habilitat de volar. Nathan no accepta la seva habilitat i es mostra incrdul davant d'altres habilitats i futurs successos com la gran explosi de la qual parla el seu germ. Creu que tot aix donar mala imatge en la seva campanya electoral.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167210" title="BattleTanx" nonfiltered="3458" processed="3445" dbindex="68477">

BattleTanx s un videojoc d'acci per la Nintendo 64, produt per 3DO. T una continuaci del 1999 anomenada .


Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167211" title="Hilari Arlandis" nonfiltered="3459" processed="3446" dbindex="68478">
Hilari Arlandis (1888 - Figueres 1939) fou un sindicalista, originari del Pas Valenci, que treballava com a obrer marbrista funerari. Fou delegat per Valncia en el ple de la CNT de Barcelona el 1921, i result elegit per a la delegaci que havia d'anar al Primer Congrs de la Internacional Sindical Roja amb Joaquim Maurn, Andreu Nin, Jess Ibez i Gaston Leval. A la Conferncia de Saragossa de 1922, quan la CNT acord de separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis vot en contra. Llavors ingress en la Federaci Comunista de Levante del Partit Comunista d'Espanya i form part de la redacci de La Batalla de Barcelona. Hagu d'exiliar-se a Frana amb Julin Gorkin a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc; retorn a a Espanya en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera i fou empresonat a Barcelona. Figur a la Federaci Comunista Catalanobalear i desprs al Bloc Obrer i Camperol, del comit executiu del qual fou membre i un dels propagandistes ms actius. Durant la guerra civil espanyola s'incorpor al PSUC i va morir durant un bombardeig de l'aviaci franquista quan marxava cap a Frana.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167212" title="BattleTanx: Global Assault" nonfiltered="3460" processed="3447" dbindex="68479">

BattleTanx: Global Assault s un videojoc multijugador per la Nintendo 64 (N64) i Playstation en el qual els jugadors han de controlar uns tancs del futur. s la continuaci del popular videojoc de N64, BattleTanx, que va utilitzar el mateix tipus de jugabilitat. Per hi han afegit nous elements de joc, com l'habilitat d'utilitzar moviments especials amb els botons C d'esquerra i dreta en el tanc del jugador. 

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167215" title="Julin Gorkin" nonfiltered="3461" processed="3448" dbindex="68480">
Julin Gorkn era el sobrenom de Julin Gmez (Benifair de les Valls, Camp de Morvedre, 1902 - Pars, 1987), poltic comunista valenci qui adopt el sobrenom en homenatge a l'escriptor rus Mxim Gorki.

Fou secretari de les Joventuts Socialistes de Valncia del PSOE, i aviat form part d'una de les escissions comunistes. Particip en la fundaci de la Federaci Comunista de Levante (FCL) del Partido Comunista de Espaa (PCE). Fou perseguit per la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, s'exili a Paris amb Hilari Arlandis, i ms tard pass a Moscou, per mantingu els seus crrecs directius al si del partit. De retorn a Pars, a partir del 1929 adopt una posici crtica davant de l'estalinisme imperant al PCE. En aquesta etapa parisina tradu a l'espanyol obres de Lev Trotski i d'Andr Gide. 

El 1931 trenc definitivament amb la FCL i el PCE  i ingress en el Bloc Obrer i Camperol (BOC). En fundar-se el 1935 el Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM) en fou un dels principals dirigents, i a les eleccions del 1936 form part de les llistes del Front Popular a la circumscripci de Cadis (Andalusia). Durant la guerra civil espanyola particip en la direcci de "La Batalla", com a portaveu de la lluita ideolgica del partit contra el feixisme i, progressivament, tamb, contra el carcter contrarevolucionari que prenien el PCE-PSUC i el PSOE. El juny de 1937 fou detingut, per ms tard fou alliberat, i marx a l'exili, primer a Mxic i desprs a  Pars, on va morir.

 Obres .
 Canbales polticos (1941);
 Ainsi ft assassin Trotsky (1948);
 El proceso de Mosc en Barcelona (1974);
 Das de Bohemia (1930), novella;
 La muerte en las manos (1956) novella;
 La corriente (1931) teatre ;
 Una familia (1931), teatre;

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167216" title="BP (unitat de temps)" nonfiltered="3462" processed="3449" dbindex="68481">
BP (sigles en angls de Before Present, "abans del present") s una unitat de temps emprada en arqueologia, geologia i altres disciplines cientfiques per a designar esdeveniments ocorreguts en el passat. Com que l'instant present canvia contnuament, en la prctica s'usa BP amb el significat d'abans del 1950. Per exemple, 1500 BP significa 1500 anys abans del 1950, es a dir, a l'any 450.

Des del 1954, els cientfics van establir el 1950 com a any de referncia per a la dataci basada en el carboni 14. Es va escollir aquest any per ser l'any en el que es van determinar les corbes de calibraci del carboni 14 i per a honorar la publicaci de les primeres dates obtingudes amb aquest sistema al desembre de 1949. Un altre motiu s que l'any 1950 s anterior a les proves massives d'armes nuclears que van alterar la proporci global de carboni 14.

L's de l'escala BP s'ha exts a altres mbits fora de la dataci amb carboni 14, mantenint-se la costum de fixar el present a l'any 1950, encara que les dates molt allunyades en el temps (com ara 500.000 BP) sn tan aproximades que la diferncia entre 1950 i el instant present s insignificant.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167217" title="Joaquim Maurn i Juli" nonfiltered="3463" processed="3450" dbindex="68482">
Joaquim Maurn i Juli (Bonansa, Ribagora, 1896 - Nova York, 1973) fou un poltic comunista catal. Estudi magisteri a Lleida i hi exerc de mestre. S'afili a la  CNT i fund amb Pere Bonet i Cuito i Vctor Colomer el setmanari Lucha Social (1919), des d'on mostr simpaties per la revoluci bolxevic. En el ple de la CNT d'abril de 1921 aconsegu juntament amb Andreu Nin i Hilari Arlandis, que la CNT s'integrs en la Internacional Sindical Roja (ISR) impulsada per la Tercera Internacional. Mesos ms tard, a la CNT s'imposaren les tesis anarquistes. Fou empresonat el febrer del 1922, i quan fou alliberat fund La Batalla com a rgan de difusi de la teoria i prctica comunistes. El 1924 fund la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB), que agrupava els comunistes de Catalunya i de les Illes Balears, que s'integr en el Partit Comunista d'Espanya (PCE). 

Aviat mostr discrepncies amb la direcci del PCE pel que fa a la qesti nacional catalana. De nou detingut el 1925, va decidir anar-se'n a Pars, i fins el 1930 no torn a Barcelona. Empresonat aquell mateix any, un cop alliberat consum el trencament de la FCCB  amb el PCE. La FCCB aleshores converg amb el Partit Comunista Catal (PCC) per donar lloc al Bloc Obrer i Camperol (BOC) que es presentava com una organitzaci de masses, de la que Maurn fou elegit president el mar del 1931. Des del BOC  defens d'una banda l'aliana del proletariat i els camperols, i de l'altra la convergncia poltica dels grups marxistes . Aix es plasm en l'Aliana Obrera l'estiu de 1934, i amb ella particip en els fets del sis d'octubre del 1934, arran dels quals fou empresonat. Alliberat el 1935, impuls converses amb les altres forces socialistes del Principat, i aconsegu la confluncia amb l'Esquerra Comunista (EC) i la fundaci del Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM) del que fou elegit secretari general. S'integr en el Front d'Esquerres i fou escollit diputat a les Corts Espanyoles per la circumscripci de Barcelona el febrer del 1936. 

El comenament de la guerra civil espanyola el sorprengu a la Corunya, i va haver de fugir al llarg del territori revoltat cap a Catalunya, per fou detingut a Jaca. A la zona republicana se'l tingu per mort durant mesos. Ja desprs de la guerra fou jutjat i condemnat a 30 anys de pres. El 1947 l'indultaren, i marx a Nova York. El 1949 fund l'American Literary Agency, que apleg gran nombre d'escriptors i poltics llatinoamericans i espanyols i esdevingu una de les ms prestigioses del mn. Les seues relacions amb el president de Costa Rica, Josep Figueres Ferrer, li van permetre de treballar com a funcionari de premsa per a la delegaci d'aquell estat a les Nacions Unides (1954-1957). El 1987 les seves despulles foren traslladades al seu poble natal.

 Obres .
 Los hombres de la Dictadura (1930);
 El Bloque Obrero y Campesino (1932);
 La Revolucin Espaola (1932);
 Hacia la Segunda Revolucin (1935);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167218" title="Constant (usurpador)" nonfiltered="3464" processed="3451" dbindex="68483">

Constant  fou un general rom que es va proclamar emperador el 407 i va exercir fins el 411. Fou conegut com Constant III, pero al tractar-se d'un usurpador, l' ordinal III fou donat desprs a un emperador bizant.

Constant era probablement el governador de Britnia a comenaments del segle V. El 406 algunes tribus germniques, com els vndals, el burgundis, els alans i els sueus, van aprofitar que el Rin s'havia glaat i el van creuar prop de Magncia, van eliminar les defenses romanes i van enviar territori imperial. La provncia de Britnia ja estava revoltada i el general Constant es va proclamar emperador el 407. Rpidament va creuar el canal i va desembarcar a Boulogne deixant sembla ser la Britnia desguarnida, amb el que la provncia de fet es va perdre per l'imperi. Els seus generals Justini i el franc Nebiogastes, al front de la avantguarda,  foren derrotats per Sar, lloctinent d'Estilic, i Nebiogastes va morir a Valena. Constant va enviar un segon exrcit dirigit per Edovic i Geronci, i Sar es va haver de retirar a Itlia, havent de comprar el dret de pas pels Alps als bagaudes revoltats. Constant va assegurar la frontera del Rin i va establir guarnicions als passos entre la Gllia i Itlia. El maig del 408 es va establir a Arle que va convertir en la seva capital, i on va nomenar a Apollinar, l'avi de Sidoni Apollinar, com a prefecte.

A l'estiu del 408 a Itlia es van reunir les tropes per contraatacar, sota el comandament dels generals d'Honori, emperador a Ravenna. Per Constant no els va esperar sin que va dirigir els seus atacs cap a Hispnia, on els cosins de l'emperador Honori asseguraven la lleialtat de les provncies per l'emperador de Ravenna, per sembla que alguns nobles volien abraar el partit de Constant. Mentre Estilic i Sar atacaven des de Itlia, Constant va cridar al seu fill Constant, que era a un monestir, i el va fer csar, i el va enviar a Hispnia amb el general probablement d'origen germnic Geronci. Els governants d'Hispnia es van decantar definitivament per Constant quan el partit nacionalista rom, potser instigat pel govern de Constantinoble, va acusar a Estilic de preparar el lliurament de l'Imperi al rei visigot Alaric I, i va ordir un complot; va esclatar una revolta de tropes a Ticinum (Pavia) el 13 d'agost, que va obligar a Estilic a refugiar-se en una esglsia a Ravenna, sent assassinat en el moment de sortir (desprs de la promesa de que salvaria la vida si sortia) pel cortes Olimp, sota ordres de l'Emperador Honori (23 d'agost del 408). El general Sar va abandonar a l'emperador Honori amb el seus homes i van deixar a l'emperador de Ravenna sense cap suport militar rellevant. Aix Honori va haver de reconixer a Constant com a co-emperador (409) i cnsol.

Per l'Emperador Honori comptava amb molts suports a Hispnia, car pertanyia a la dinastia Teodosiana, fundada per l'hisp Teodosi el gran. Uns cosins de Honori, anomenats Didim i Veri, van organitzar un exrcit amb els esclaus i colons de les seves propietats (exrcit al qual havien d'alimentar a costa del seu patrimoni propi) i van ocupar els passos Pirinencs, be per impedir l'arribada de tropes de Constant o per prevenir un atac brbar. 

Constant va elevar a la dignitat d'august al seu fill Constant, nomenant Csar a un altre fill anomenat Juli. Didim i Veri van demanar ajuda a Honori, per aquest es va limitar a concedir honors terics. Constant va vncer a Didim i al seu germ Teodosiol (Didimus i Teodosiolus) amb facilitat, i altres dos germans, Veri i Lagodi (Verianus i Lagodius) es van escapar a Constantinoble. Les tropes dels caps hispans segurament tenien escassa capacitat combativa.

Constant, qui no confiava en les milcies de les provncies d'Hispnia (que pel que sembla aquestes milcies no van prendre partit en la lluita contra Didim i Veri) va encarregar la custdia dels passos pirinencs a uns mercenaris brbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missi de vigilncia fora encarregada als honoriaci, el que li va costar la destituci. Constant va confirmar l'encrrec als honoriaci. No se sap que va ocrrer, per aquests mercenaris brbars, b fora per negligncia, per traci o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, vndals i alans cap a Hispnia, avanat ja l'any 409 (les dates ms probables sn el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hispnia, Geronci es va rebellar i va proclamar Emperador al seu amic el general Mxim Tir, de qui se sap que va encunyar moneda a Barcino. 

Constant (la dona del qual va quedar a Cesaraugusta) va fugir a les Gllies amb el seu pare a Arle. Mentre els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silinges (dirigits per Fridibald) i els sueus (liderats pel rei Hermenric), van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador Mxim (i a travs d'ell, Geronci) va pactar amb ells reconeixent-los la condici de federats, i els va cedir totes les provncies d'Hispnia llevat de la Tarraconense (410), i encara els van fer servir com aliats en contra de Constant. Mentre els atacs saxons a la desguarnida Britnia van provocar que a la vena Armrica els habitants es rebellessin i van expulsar a les forces romanes.

Geronci va reunir a les seves tropes i va passar a les Gllies. Constant, en una jugada desesperada, va envair Itlia: un cap anomenat Allbic, volia substituir a Honori per un cap ms capacitat i Constant s'hi va aliar, per la invasi no va reeixir i Allbic va morir i Constant es va haver de retirar a la Gllia (410). All les forces de Geronci el van derrotar a Viena del Delfinat i el seu fill Constant fou capturat i executat. El prefecte del pretori de Constant, Dcim Rstic, substitut d'Apollinar, va fugir amb Jov, general gal revoltat a la regi del Rini (recolzat pels francs i alamans), que havia pres el ttol d'emperador a Magncia associant al seu fill o germ Sebasti amb el ttol de csar. Constant va quedar assetjat a Arle per Geronci. 

El 411 l'Emperador Honori va enviar a la Gllia al Magister Militium Constanci, amb un exercit. Geronci es trobava a Arl, on mantenia el setge de Constant III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori. Constant va enviar al general Edovic a reunir tropes entre francs i alamans, per aquestes foren derrotades a la vora del Roine i Edovic va morir assassinat per un trador. Finalment Constant es va haver de rendir (411) contra promesa de la llibertat i que assoliria estat eclesistic, per tot i la promesa l'agost o setembre d'aquell mateix any Constanci el va fer decapitar junt amb el seu fill el csar Juli. Les tropes de Geronci a la Tarrconense es van rebellar i Geronci va acabar sucidant-se amb la famlia, l'emperador Mxim es va refugiar segurament amb els aliats brbars (probablement amb els alans), i la revolta de Jov i Sebasti fou igualment sufocada un temps desprs. L'exercit d'Hispnia es va sotmetre al general Constanci i per tant a l'emperador Honori. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167220" title="BP (desambiguaci)" nonfiltered="3465" processed="3452" dbindex="68484">

Empreses: la companyia petrolera BP, abans coneguda com a British Petroleum.
Temps: l'unitat de mesura Before Present.
Biologia molecular: Parell de bases, de l'angls Base pair.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167223" title="Constanci (secretari d'tila)" nonfiltered="3466" processed="3453" dbindex="68485">
Constanci fou un rom que va arribar a secretari privat d'tila i del seu germ Bleda, als que fou recomanat per Aeci. 

Enviat com ambaixador a Teodosi II va prometre a aquest emperador afavorir els interessos imperials si li donava una dama rica en matrimoni. Teodosi li va donar a una filla de Saturn, comes domesticorum, que era molt rica i havia estat repudiada per Zen, prefecte d'Orient, que no fou acceptada. Constanci es va queixar a tila de que l'emperador no el gratificava amb una dama adequada i el rei dels huns va amenaar d' envair Grcia. Teodosi no va poder robar cap dama rica i adequada i tila ho va considerar una causa per fer la guerra. 

Durant aquesta va assetjar Sirmium, i el bisbe de la ciutat va enviar a Constanci una gran quantitat d'or i plata pertanyents a l'esglsia com a rescat si la ciutat era ocupada. Per Constanci se'ls va quedar i els va deixar en mans del banquer imperial Silv. Desprs de la conquesta de Sirmium, tila es va assabentar del robatori, i va exigir a Teodosi que li entregus a Silv i les seves propietats, per Teodosi s'hi va negar. tila va acusar a Constanci de traci i el va fer crucificar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167227" title="Constanci de Li" nonfiltered="3467" processed="3454" dbindex="68486">
Constanci de Li fou un prevere de l'esglsia de Li que va viure al segle V i es considerat un dels principals escriptors del perode junt amb Mecenes i Aristarc. Va mantenir correspondncia amb Sidoni Apollinar.

A petici de Pacient, bisbe de Li, va redactar una biografia de Germ (Germanus) bisbe d'Auxerre, mort el 448, titulada Vita S. Germani Episcopi Autissiodorensis, que va acabar el 488. Se li atribueix tamb, per amb fora dubtes i cap evidncia segura, l'obra Vita S. Justi Lugdunensis Episcopi sobre la vida de Sant Just, bisbe de Li, mort el 390.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167229" title="Cons (mitologia)" nonfiltered="3468" processed="3455" dbindex="68487">
Cons (Consus) fou una detat romana. El seu nom derivava de conso, s a dir consol. En honor seu es feia un festival anomenat Consualia. Fou adorada segons la tradici a partir del rei Rmul. Possiblement fou una detat de les considerades infernals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167231" title="Cofen" nonfiltered="3469" processed="3456" dbindex="68488">
Cofen o Cofes (Cophen o Cophes,      ,      ), fou fill del strapa Artabazos II que fou encarregat de portar a Damasc els tresors de Darios III de Prsia quan aquest va sortir de Babilnia per enfrontar-se a Alexandre el Gran (333 aC). El rei macedoni va estendre a Cofen el tracte especial de favor donat al seu pare i fou un dels primers joves perses que foren enrolats en el cos de cavalleria anomenat        quan es va reorganitzar l'exrcit el  424 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167232" title="Pied-noir" nonfiltered="3470" processed="3457" dbindex="68489">
Un pied-noir s un colon europeu a Algria. Encara que majoritriament francesos, un bon nombre eren alacantins o menorquins, a ms dels rossellonesos (catalans de ciutadania francesa). La traducci literal s peu negre. 

L'origen etimolgic s incert. L'explicaci ms estesa fa referncia a les botes utilitzades per l'exrcit i els colons francesos, en contraposici a les sandlies algerianes. Una altra explicaci vindria del fet que els treballadors dels vaixells a vapor, sovint algerians, caminaven peus nus per les bodegues plenes de carb . La denominaci es va fer popular a Frana, desprs de la independncia d'Algria, usada de forma pejorativa envers els repatriats. Aviat, per, va ser adoptada pels propis pieds-noirs com a denominaci d'identitat.

Encara que amb freqncia s'aplica el terme a tots els repatriats d'Algria (i fins i tot d'altres excolnies), cal assenyalar que entre les persones que van haver de sortir d'Algria hi havia musulmans (als quals es denominava harki; molts eren militars i les seves famlies) i no musulmans, uns d'origen europeu i altres pertanyents a la important i nombrosa comunitat jueva local. El terme pied-noir es pot aplicar amb propietat a aquests dos ltims grups.

Es calcula que ms del 50% dels europeus d Algria no eren d origen francs, i molts d ells procedien de diverses parts dels Pasos Catalans, fonamentalment de la zona d'Alacant i de l'illa de Menorca, a ms dels habitants de la Catalunya del Nord (catalans de ciutadania francesa). Malgrat la naturalitzaci i la progressiva assimilaci, van mantenir la llengua catalana anomenada patuet, amb influncies rabs i amb ortografia francesa. Actualment a la Catalunya Nord i a la zona prop d'Alacant es poden trobar nuclis importants d'excolons francesos provinents d'Algria, arribats a Europa desprs de la guerra d'independncia algerina.

 Alguns pieds-noirs famosos .
 Louis Althusser, filsof;
 Albert Camus, escriptor i filsof, premi Nobel de literatura l'any 1957;
 Marcel Cerdan, boxejador;
 Claude Cohen-Tannoudji, Premi Nobel de Fsica 1997 ;
 Alphonse Halimi, boxejador, campi del mn 1957 ;
 Gaston Julia, matemtic;
 Paul Robert, lexicgraf;
 Vels Saint-Laurent, sastre;

 Bibliografia.
Antoni Seva. Alacant, 30.000 pieds-noirs. Ed. 3i4, Valncia, 1970;
Marie Cardinal, Les Pieds-Noirs, Place Furstenberg diteurs, Pars, 1994.
Raphal Delpard, L'histoire des pieds-noirs d'Algrie (1830-1962), Michel Lafon, Neuilly-sur-Seine, 2002.
Pierre Goinard Algrie, l'uvre franaise ISBN 2 906 431 23-x 2001;
Marcel Gori, L'algrie illustre, Editions Campanile, Sophia-Antipolis, 2005.
Jean-Jacques Jordi, 1962: L'arrivee des Pieds-Noirs, Autrement, Pars, 2002.
Jean-Jacques Jordi, De l'exode  l'exil: Rapatris et pieds-noirs en France : l'exemple marseillais, 1954-1992, L'Harmattan, Pars, 2000.
Daniel Leconte, Les pieds-noirs, Histoire et portrait d'une communaut, Le Seuil, Pars, 1980.
Ccile Mercier, les Pieds-Noirs et l'exode de 1962,  travers la presse franaise, L'Harmattan, Pars, 2003.
Jean-Pax Mfret, Bastien-Thiry: Jusqu au bout de l Algrie franaise, Pygmalion;
Pierre Nora, les Franais d'Algrie, Julliard, Pars, 1961.
Jeannine Verds-Leroux "Les Franais d'Algrie, de 1830  aujourd'hui" ISBN 2-213-60968-3 2001;
Jean-Jacques Viala "pieds noirs en algrie aprs l'indpendance" ISBN 2-7475-0890-0 2001;

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167234" title="Coponi" nonfiltered="3471" processed="3458" dbindex="68490">



Onomstica:
Coponi,  nom d'una famlia romana ;

Titus Coponi, noble de Tibur ;

Marc Coponi, noble rom;

Gai Coponi, magistrat i militar rom;

Coponi, escultor rom;

Coponi (prefecte), prefecte de Judea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167235" title="Claire Bennet" nonfiltered="3472" processed="3459" dbindex="68491">


Claire Bennet s un personatge de ficci de la sries Herois, interpretat per Hayden Panettiere. Aquesta herona t l'habilitat de regenerar-se espontniament.


 Histria del personatge .
La Claire s una noia jove que viu a Odessa, Texas. s animadora d'institut i fa poc que ha descobert que es pot regenerar. La seva vida s la clau en el captol Salveu a l'animadora, ja que en Sylar la vol matar per ella s necessria per aturar la gran explosi. Posteriorment, troba a la seva mare biolgica que li comunica que el seu pare no vol saber res d'ella.

 Habilitats .
Regeneraci espontnia de teixits, aquest poder consisteix en accelerar el procs normal regeneratiu, aconseguint una cura rpida i total, esdevenint gaireb indestructible. Segons s'explica en el captol Collisi, una lesi en el cervell podria matar-la.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167236" title="Coponi (famlia)" nonfiltered="3473" processed="3460" dbindex="68492">
Coponi (Coponius) fou el nom d'una famlia romana originaria de Tibur. Es va trobar el nom en una inscripci a Tibur.

Membres destacats de la famlia foren: 
Titus Coponi, noble de Tibur. ;
Marc Coponi, noble rom.
Gai Coponi, magistrat i militar rom.
Coponi, escultor rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167237" title="Olenellus" nonfiltered="3474" processed="3461" dbindex="68493">


Olenellus s un gnere de trilobits. Se n'han trobat fssils a Amrica del Nord, des del Canad fins a Mxic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167239" title="Redlquid" nonfiltered="3475" processed="3462" dbindex="68494">

Els redlquids (Redlichiida) son un ordre de la classe extingida d'artrpodes anomenada Trilobita. Els redlquids sn un dels quatre ordres de trilobits ms antics ja que aparegueren al Cambri inferior.

Sn els primers artrpodes en aparixer al registre fssil. El trilobit ms antic conegut podria ser el gnere Fallotaspis, un redlquid. Sn fssils comuns en jaciments del Cambri inferior d'arreu del mn. S'extingiren abans del final del Cambri mitj. Hi ha dos jaciments majors en qu es troben redlquids: els esquists d'Emu Bay al sud d'Austrlia i els esquists de Maotianshan a la Xina.

 Aparena fsica .
Vegeu l'article Trilobit per trobar les definicions dels termes morfolgics.;

Els redlquids tenen un aspecte primitiu. Solen tenir un cfalon gran i semicircular, aix com un trax molt segmentat que s'uneix en un petit pigidi. A diferncia de molts altres ordres de trilobits, els redlquids probablement no eren capaos d'enrotllar-se per defensar-se. Habitualment tenen ulls llargs i prominents en forma de lluna creixent. Tenen bastants espines. Una famlia de redlquids, els Olenellidae, tenen sovint espines llargues al tercer segment torcic.

Els membres s'han preservat en alguns especmens. Segueixen els patrons tpics dels trilobits quant a nombre, situaci i tipus de potes, antenes, brnquies, etc.

 Subordres .
Els redlquids es divideixen en dos subordres: Olenellina i Redlichiina.

Els olenllids es troben a Amrica del Nord i altres antigues parts del continent de Laurntia. Sn molt comuns i se'ls sol usar per determinar l'extensi de Laurntia. Llur sobtada desaparici marca el lmit entre el Cambri inferior i el mitj en les zones en qu es troben olenllids. No tenen sutura facial.

Els membres del subordre Redlichina estan relacionats amb la resta de continents del Cambri. Tenen sutura facial i llurs restes se solen trobar sense librgens. Els bathynotides, relativament rars, tenien sutura facial, llargues espines genals i espines llargues al segment torcic final.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167241" title="Titus Coponi" nonfiltered="3476" processed="3463" dbindex="68495">
Tit Coponi (Titus Coponius) fou un noble de Tibur del segle II aC o comenaments del segle I aC, que fou reconegut com a ciutad rom en compensaci per que havia acusat a Gai Mass (Caius Masso)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167242" title="Marc Coponi" nonfiltered="3477" processed="3464" dbindex="68496">
Marc Coponi fou un noble rom, fams per un plet que va tenir respecte a l'herncia de Marc Curi el 93 aC. La seva causa fou defensada per Quint Escevola, mentre la de Gai Curi ho fou per Luci Licini Cras, a la cort dels centumvirs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167243" title="Gai Coponi" nonfiltered="3478" processed="3465" dbindex="68497">
Gai Coponi fou un magistrat i militar rom. En la guerra contra els part, Cras li va donar el comandament de Carres (53 aC) per noms s'esmenta com a Coponi amb lo que no hi ha seguretat que fos el mateix Gai Coponi que el 49 aC, essent pretor, es va declarar per Pompeu, i el va seguir a Grcia, i va dirigir la flota dels rodis juntament amb Gai Marcel. Fou proscrit pels triumvirs el 43 aC per la seva dona en va obtenir el perd de Marc Antoni a canvi de favors sexuals. Al 31 aC era senador i sogre de Sili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167246" title="Corax" nonfiltered="3479" processed="3466" dbindex="68498">
Corax fou un sicili que desprs de l'expulsi de Trasbul de Siracusa (465 aC), va adquirir molta influncia i poder degut a les seves dots d'orador, i va dirigir la repblica. Va obrir una escola de retrica i va escriure un tractat anomenat      . El seu pupil principal fou Tsies, junt amb el que es considerat el fundador de l'art de la retrica. Va escriure altres obres que s'han perdut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167248" title="Corbis" nonfiltered="3480" processed="3467" dbindex="68499">
Corbis fou un cap hisp de la ciutat d'Ibis. Volia el govern de la ciutat i va reptar al seu cos germ rsua, fill del darrer rei, a un combat singular a les celebracions que Escipi feia a Cartago Nova per commemorar la mort del seu pare i el seu oncle uns anys abans. El guanyador assoliria el poder. rsua havia heretat el tron del seu germ. Els dos es van enfrontar i encara que rsua era ms jove i tenia millor dret, el combat el va guanyar Corbis, que estava ms experimentat (206 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167249" title="rsua" nonfiltered="3481" processed="3468" dbindex="68500">
rsua fou un cap hisp de la ciutat d'Ibis. Era fill d'un rei de la ciutat i va succeir en el tron al seu germ. El seu cos germ Corbis volia el govern de la ciutat i el va reptar a un combat singular, durant les celebracions que Escipi feia a Cartago Nova per commemorar la mort del seu pare i el seu oncle uns anys abans; el guanyador assoliria el poder. Escipi va intentar mediar sense xit i finalment els dos es van enfrontar i encara que rsua era ms jove i tenia millor dret, el combat el va guanyar Corbis, que estava ms experimentat (206 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167252" title="Gneu Domici Corbul" nonfiltered="3482" processed="3469" dbindex="68501">


Gneu Domici Corbul era fill de Vestlia, que es va casar primer amb Herdoni, desprs amb Pomponi i finalment amb Orfit. Era per tant germ de Cesnia, la muller de Calgula. Al comenament del regnat de Tiberi fou nomenat prefecte del pretori i desprs fou amb Tiberi i amb Calgula, superintendent de la millora de les vies d'Itlia que s'havien deteriorat en els darrers anys per manca de cura. Sota Calgula va fer moltes extorsions probablement per ordre del mateix emperador, que el va compensar amb el nomenament com cnsol sufecte l'any 39. 

Sota Claudi, els perjudicats van prendre revenja i van presentar demandes, i foren indemnitzats. Tot i aix Corbul fou nomenat comandant de l'exrcit de Germnia i va lluitar amb xit contra els caucs (Chauci) sota el seu lder Gennascus, va mantenir una gran disciplina entre les tropes i va actuar amb precauci i coratge. Claudi li va ordenar de portar l'exrcit, que lluita ms enll del Rin, a l'oest d'aquest riu, i Corbul va obeir. Per impedir que els soldats es desmoralitzessin, els va fer construir un canal entre el Mosa i el Rin, que evitaria les inundacions del pas.

El 54, poc desprs de la pujada de Ner al poder, Corbul va rebre el comandament suprem contra els parts, el rei dels quals Vologs I de Prtia (51-77) havia envat Armnia i expulsat al rei Radamist d'Armnia, protegit dels romans. De moment (55), Vologs, que havia de fer front a una revolta del seu fill Vardanes, va acceptar una pau temporal i va donar hostatges de la famlia dels arscides als romans, per el 58 la guerra es va reprendre.

La primavera del 58, Corbul, amb plens poders, va entrar a l'Armnia des Capadcia i va avanar vers Artaxata, mentre que Farasmanes o Pharsman I d'Ibria, aliat rom, atacava pel nord, i Antoc de Commagena, un altre client rom, atacava pel sud-oest. El rei Tiridates I d'Armnia (germ de Vologs I), protegit part, va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbul i incendiada. Al estiu Corbul va avanar cap a Tigranocerta, en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser presa a l'assalt. Ja la majoria dels armenis havia abandonat el partit part, i acceptava un prncep donat per Roma. Ner va donar llavors la corona a Tigranes VI, de la darrera casa reial de Capadcia, net de Glafira (filla de Arquelau) i fill d'Alexandre de Judea, que estava casat amb un princesa de la casa dels artxides. Els districtes fronterers armenis foren transferits als aliats: a Farasmanes d Ibria; a Polem II del Pont; a Aristbul Asmoneu de la Petita Armnia i a Antoc de Commagena.

Tigranes VI d'Armnia va fer (vers 62) una expedici a Adiabene, que era tributari dels parts. El rei part Vologs ho va considerar una agressi i va reiniciar la guerra, afavorint son germ Tiridates, al que va donar ajuda, per aquest va fracassar davant Tigranocerta, defensada pel mateix Tigranes VI. Corbul era a Sria i va enviar a la zona el general Cesenni Pet (Caesennius Petus), governador de Capadcia, que no van conduir be la campanya i fou derrotat pels parts a Rhandeia, a la vora del Arsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat pel qual els romans (i els parts) evacuaven Armnia (62). 

Contra l'acord signat, el rei part va collocar en el tron a Tiridates i aquest va exigir a Ner en una carta d'sser reconegut com a rei d'Armnia. Aix va provocar la continuaci de la guerra. Corbul va anar personalment a Armnia i va imposar un nou tractat modificat, signat altra cop a Rhandeia, l'any 63, i Tigranes VI va haver de renunciar a la corona. Tiridates seria reconegut rei, per sota protectorat rom. Tiridates va entregar la seva corona sota una esttua de Ner.

Aix Tiridates va quedar establert de fet com a rei d'Armnia, essent un rei part per que seria client de Roma; noms una guarnici romana romandria al pas, i estaria a la Sofene, i Artaxata (destruda) seria reconstruda.

El 66 tropes romanes van entrar a Armnia amb perms de Tiridates, el qual el mateix any 66 va viatjar a Roma amb tres nebots que van restar com hostatges (tamb van quedar com hostatges els fills del rei Monobassos d Adiabene, vassall de Tiridates),  acompanyat d'Anni, el gendre de Corbul. A Roma l'emperador li va tornar a posar la corona al Frum, i aix va esdevenir formalment rei part imposat pels romans.

Corbul tenia una gran influencia a l'exrcit i es podia haver revoltat i assolit la corona sense problemes, per va restar fidel a Ner. El 67 Ner era a Grcia i va cridar Corbul i noms desembarcar a Cenchreae, en va ordenar l'execuci. Quant Corbul en fou informat va agafar la seva prpia espasa i es va sucidar cridant: "Ben merescuda".





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167255" title="Corde" nonfiltered="3483" processed="3470" dbindex="68502">


Onomstica:

Corde (cognom);

Cesi Corde, governador de Creta i Cirenaica;

Cremuci Corde, historiador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167256" title="Olenellina" nonfiltered="3484" processed="3471" dbindex="68503">

Olenellina s un subordre de l'ordre de trilobits Redlichiida. Cont dues superfamlies: Olenelloidea (amb dues famlies) i Fallotaspidoidea (amb cinc). Els Olenellina sn alguns dels trilobits ms primitius. Aparegueren a principis del Cambri i s'extingiren a finals del Cambri inferior.

Aparena fsica.
Vegeu l'article Trilobit per una explicaci dels termes morfolgics.;

Cfalon: Sense sutura facial, i una glabella amb solcs laterals bastant pronunciats. En algunes espcies, el lbul glabellar frontal s quasi b circular. Hi ha una hipstome conterminant amb una placa rostral molt ample que s'estn entre els angles genals, amb una sutura perirostral.

Trax: Molts segments, amb un eix que sol tenir espines.

Pigidi: Estret i amb pocs segments.

Els Olenellina sn els trilobits ms antics de l'estratigrafia del Cambri.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167258" title="Cesi Corde" nonfiltered="3485" processed="3472" dbindex="68504">
Cesi Corde (Caesius Cordus) fou governador de Creta, amb ttol de procnsol, durant el regnat de Tiberi. Fou acusat per Ancari Prisc d'extorsi a la provncia, acusaci que va tenir el suport dels habitants de Cirene, que juntament amb Creta formaven una sola provncia. Corde fou condemnat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167259" title="Cremuci Corde" nonfiltered="3486" processed="3473" dbindex="68505">
Cremuci Corde (Cremutius Cordus) fou un historiador rom que fou denunciat a l'emperador Tiberi per haver defensat la causa de Brut i haver anomenat a Cassi com "el darrer dels romans". Tcit diu que aquestes acusacions eren noves (novo ac tune primum audito) . Considerant que no es podia salvar, va escriure un discurs, i es va retirar a casa seva on es va deixar morir de gana (any 25). Alguns fragments de la seva obra foren conservats a la Suasoriae de Sneca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167260" title="Corinna" nonfiltered="3487" processed="3474" dbindex="68506">
Corinna (       ) fou una poetessa grega del segle V aC, nascuda a Tanagra (Becia) filla possiblement d'Aqulodor i Procrtia. 

Va viure molts anys a Tebes (i de vegades es anomenada com Corinna de Tebes) i fou contempornia de Pndar que potser l'hauria instrut i amb el que va participar a unes  competicions potiques a uns jocs pblics a Tebes, i segons Eli per cinc vegades va guanyar el premi i es va imposar al seu possible mestre (Pausnies noms parla d'una victria). Ms tard per va criticar a Mirtis per entrar en competici contra Pndar, la fama del qual ja estava consolidada.

Els seus poemes eren fets i pensats per beocis tant en el seu llenguatge com al pblic al que anaven destinats. Es van compilar en cinc llibres un dels quals es anomenat Iolaus, i un altres "Els set contra Tebes", dels quals noms fragments poc rellevants s'han conservat.

Se li van fer esttues a diferents parts de Grcia i fou considerada la ms distingida de les nou muses lriques. Fou anomenada      (Myia, el Vol). Es probablement la mateixa poetessa esmentada com  Corinna de Tspies que tamb port el sobrenom Myia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167266" title="Josep Oltra i Pic" nonfiltered="3488" processed="3475" dbindex="68507">
Josep Oltra i Pic (Benasau, Comtat 1899 - Santa Maria la Mar, Rossell 1972) fou un poltic i escriptor comunista valenci. Treball com a obrer del sector txtil, i fou militant del PCE fins que l'abandon per afiliar-se al Bloc Obrer i Camperol i desprs al POUM, que represent al Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya. Fou secretari de la Federaci d'Empleats i Tcnics i form part del Consell Econmic i Tcnic del POUM. Collabor en les revists Avenir, Lluita i L'Hora, i amb Joaquim Maurn i Juli fou un dels redactors de La Batalla. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Frana, i resid al Rossell fins a la seva mort.
 Obres .
 El POUM i la collectivitzaci d'indstries i serveis (1936);
 Socializacin de fincas urbanas y municipalizacin de los servicios (1937);

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167268" title="James Blunt" nonfiltered="3489" processed="3476" dbindex="68508">

James Blunt (nascut James Hiller Blount el 22 de febrer de 1974) s un cantant angls guanyador de dos BRIT Awards i nominat cinc vegades als Grammy. El seu primer lbum, Back to Bedlam i altres singles - especialment el hit You're Beautiful - el llanaren a la fama el 2005. El seu estil s una barreja de msica pop i rock acstic. A ms de cantar, Blunt toca una gran varietat d'instruments musicals, entre els quals el piano, la guitarra, l'rgan, la marimba i el mellotron. Est lligat a la firma Custard Records, i fou el primer artista britnic en arribar al nmero u de la llista de singles dels Estats Units en una dcada, quan la seva can You're Beautiful va arribar al punt ms alt del Billboard Hot 100 el 2006. L'ltim artista britnic en fer-ho havia estat Elton John el 1997 amb la can Candle in the Wind.

Biografia.
Blunt nasqu a Tidworth, Wiltshire (Anglaterra) el 1974, i reb una educaci a Elstree School, Woolhampton i ms endavant a Harrow School). A Harrow School obtingu una plaa pagada per l'exrcit a la Bristol University, abans de completar la seva educaci a l'Acadmia de Sandhurst. El pare de Blunt estava a l'Army Air Corps de l'exrcit britnic i la seva famlia tenia una llarga tradici de servei militar. La famlia Blount  tamb va posseir i restaurar el mol de Cley.

Desprs fou un oficial al regiment dels Life Guards, una unitat de la Household Cavalry de l'Exrcit Britnic. Arrib al rang de Capit i serv com a oficial de reconeixement blindat amb la fora d'intervenci de l'OTAN a Kosovo i, al capdavant de 30.000 soldats que arribaren a Prishtina, fou el primer oficial britnic en entrar a la capital de Kosovo. Estava a Kosovo quan escriv la can No Bravery. Tamb fou present a la capella ardent de la Reina Mare durant el seu funeral d'estat, i form part de la seva processi funeral el 9 d'abril del 2002.

Carrera musical.
Un any desprs de deixar l'exrcit, Blunt comen a EMI Music Publishing com a cantant/compositor. Aviat va atraure l'atenci de l'ex-cantant de 4 Non Blondes Linda Perry, que havia composat i produt canons per a Pink, Courtney Love i Christina Aguilera. Perry el fitx per llanar la seva nova firma americana Custard Records i Blunt grav el seu lbum Back to Bedlam a Los Angeles, a l'estudi de Tom Rothrock, Embassy Studios, on s'allotj a casa de l'actriu Carrie Fisher.

El primer simple de Blunt fou la can High (composada amb Ricky Ross de Deacon Blue). La cano no arrib al Top 100 del UK Singles Chart, per fou elegida per a un anunci de Vodafone a Itlia, pas en qu arrib al Top 10. El seu segon simple, Wisemen, acabar al nmero 44, fent que l'lbum arribs al Top 20 del Regne Unit. Blunt actu com a teloner a la gira d'Elton John del 2004. El tercer simple de Blunt, You're Beautiful, supos la seva revellaci. Debut en 12 posici al Regne Unit, i puj fins al nmero u sis setmanes desprs del seu llanament. La can tamb reb molt temps d'emissi al Regne Unit, cosa que contribu a qu Back to Bedlam arribs a la primera posici del UK Albums Chart, al lloc de l'lbum X&Y de Coldplay. Desprs de l'xit de You're Beautiful al Regne Unit, la can arrib a l'Europa continental, convertint-se en un dels grans hits de l'estiu del 2005 arreu del continent. Als Estats Units, You're Beautiful debut l'estiu del 2005 a WPLJ, una important emissora de rdio de Nova York, malgrat que encara no havia estat llanada a la rdio. Una vegada la can fou llanada a la rdio a la tardor del 2005, aviat arrib al Top 10 i acab per escalar fins la primera posici del Billboard Hot 100.

Tots els videoclips dels simples de Blunt estan plens de simbolisme i imatges obscures. Al primer vdeo de High, Blunt s enterrat a un desert. Al primer vdeo de Wisemen, el segresten i el tenen com a hostatge. Al vdeo de You're Beautiful, alludeix al sucidi llanant-se d'un penya-segat. El nou vdeo de High mostra Blunt corrent a un bosc, i el nou clip de Wisemen el mostra cremant documents identificatius i caminant pel bosc mentre ell tamb es crema. A Goodbye My Lover, s l'estrany d'un triangle amors i s'imagina l'home i la dona junts.

El 3 de desembre del 2005, James Blunt fou el convidat musical de Saturday Night Live. La seva msica ha aparegut en programes de televisi d'arreu del mn. Fu el seu debut com a actor al programa de l'ABC Family Channel Wildfire, estrenat el 30 de gener del 2006. Tamb aparegu a l'episodi 103 de la comdia de la CBS Love Monkey. A lOprah Winfrey Show del 8 de mar del 2006, fou entrevistat i cant You're Beautiful i Goodbye My Lover.

El 2005 actu noranta vegades en directe, sobretot al Regne Unit i Europa, i acab l'any fent de teloner de Jason Mraz a la seva gira nordamericana. El "Back to Bedlam World Tour" comen a Europa a principis de gener del 2006, pass al Regne Unit el febrer i al mar es despla a Amrica del Nord. A l'abril, Blunt cant a Austrlia, Nova Zelanda i el Jap abans de tornar a Amrica del Nord el maig i comenar una nova gira a Europa el juny i el juliol. L'octubre i el novembre torn a Amrica del Nord. A ms de les canons de Back to Bedlam, Blunt tamb cant covers com Where is My Mind? o Breakfast in America. Tamb ha cantat canons prpies que no apareixen al disc als seus concerts.

El seu segon lbum, All the Lost Souls, va ser el 18 de setembre del 2007 a Amrica del Nord, i un dia abans a la resta del mn.

Reaccions al seu xit.
Inicialment, Blunt no reb gaire inversi ni de la firma Custard Records ni de la discogrfica Atlantic Records. Malgrat que les autoritats l'obligaren a posar una advertncia sobre la lletra de les seves canons al seu primer lbum, els crtics de Blunt han apuntat les seves "canons inofensives" i l'enorme inversi en mrqueting com a raons per a considerar Blunt ms aviat un cantant comercial que un compositor-cantant genu. El 2006, el nom James Blunt fou incls al Diccionari d'Argot Rimat Cockney (a right James Blunt) en referncia a la paraula cunt (cony). Es diu que Blunt respongu "John F. Kennedy t un aeroport anomenat en honor seu - jo he aconseguit la meva part preferida de l'anatomia femenina".

Segons The Sun, la can You're Beautiful ha eclipsat Angels, de Robbie Williams, com a can ms habitual als casaments al Regne Unit. Tamb es revell que Goodbye My Lover s un favorit als funerals.

Vida personal.
Blunt conegu Carrie Fisher grcies a Dixie Chassay, que aleshores era la seva xicota i la famlia de la qual eren amics amb l'actriu. Fisher l'allotj i Blunt pass cinc mesos al bungalow de Fisher a Hollywood. La can Goodbye My Lover fou gravada al lavabo de Fisher. Es diu que You're Beautiful fa referncia a quan Blunt trob Chassay amb el seu nou xicot.

Discografia.
lbums.
2004: Back to Bedlam ;
2006: Chasing Time: The Bedlam Sessions (DVD/CD);
2007: All the Lost Souls;



Enllaos externs.
JamesBlunt.com   Lloc web oficial de James Blunt ;
James Blunt a l'Internet Movie Database;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167271" title="Isaac Mndez" nonfiltered="3490" processed="3477" dbindex="68509">

Isaac Mendez s un personatge de ficci de la srie televisiva Herois interpretat per Santiago Cabrera. Aquest heroi t l'habilitat de pintar el futur.


Histria del personatge.
L'Isaac s un pintor que t un estudi a Nova York. Al comenament de la srie mant una relaci amb la Simone Deveaux, per fracassa ja que aquesta passa a fer-se amb en Peter Petrelli. Als inicis de la srie s addicte a l'herona i la necessita per pintar quadres. Per, una vegada segrestat per Mr. Bennet, aconsegueix pintar tot sol. Publica peridicament un cmic en el qual es reflecteixen les vides dels herois.

 Habilitats .
Aquest personatge pot pintar el futur. Hi ha quadres fora importants a la srie:
Quan la relaci entre Isaac i Simone comena a trontollar, Peter acompanya Simone fins a la casa del pintor. Mentre, Mendez pateix una sobredosi d'herona, Petrelli descobreix el seu retrat d'home volador. (Gnesi);
Mendez dibuixa l'animadora (Claire Bennet) diverses vegades representant la persecuci del Sylar.
Quan el Mr. Bennet obliga l'Isaac a dibuixar on es troba en Sylar abans de l'atac a l'institut, el pintor retrata un home explotant (Peter Petrelli provocant una bomba nuclear). (Set minuts per a la mitjanit);
Hiro Nakamura, desprs de conixer el pintor, s retratat enfrontant-se amb un dinosaure, en una imatge que posteriorment succex al museu de la ciutat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167272" title="OSAN" nonfiltered="3491" processed="3478" dbindex="68510">
Organitzaci Socialista d'Alliberament Nacional (OSAN) fou una organitzaci poltica socialista i independentista nordcatalana, escindida de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) el 1977, dirigit per Pere Iu Baron. Es pos en contacte amb el PSAN-Provisional, amb el qual s'unific en el Congrs de Ri (Conflent) del 1979 i don origen a Independentistes dels Pasos Catalans (IPC). Publicava la revista La Nova Fal.
L'any 2000, Endavant-Organitzaci Socialista d'Alliberament Nacional, va recuperar aquest nom.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167275" title="BOIB" nonfiltered="3492" processed="3479" dbindex="68511">
BOIB sn les sigles del Butllet Oficial de les Illes Balears. s el lloc on es publiquen totes les lleis d'mbit autonmic.

Vegeu tamb.
 BOE;
 DOGC;

Enllaos externs.
 boib.caib.es;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167276" title="Collegi Major Universitari Ilerdense de Barcelona" nonfiltered="3493" processed="3480" dbindex="68512">

El Collegi Major Universitari Ilerdense de Barcelona va funcionar entre els anys 1969 i 1982. En aquells 13 anys hi van residir prop de 1000 estudiants universitaris, una bona part d ells originaris de les comarques lleidatanes, encara que tamb era nodrida la presncia d estudians gironins, tarragonins i mallorquins. Ms redut era el nombre d altres comunitats com ara valencians, aragonesos, andorrans o bascos. 
En aquella poca, en qu no existien les beques Erasmus, era poc habitual trobar-hi estudiants d altres estats. Recordem un estudiant marroqu, un altre d uruguai i un d argent. Aquest ltim va ensopegar la final del mundial de futbol de l Argentina del 1978 entre aquesta selecci i l holandesa de Neeskens, no cal dir que la majoria anavem amb l equip europeu, cosa que no va acabar d entendre mai el resident argent. 

La idea de construir a Barcelona un collegi major per a estudiants lleidatans va sorgir als anys 60 a Lleida fruit d unes families preocupades pel futur dels seus fills estudiants un cop haguessin de desplaar-se a estudiar a la ciutat comtal.

Es va formar un patronat que mitjanant la venda de ttols va aconseguir el capital necessari per a tirar endavant l obra. La Universitat de Barcelona va cedir per la seva part uns terrenys a la llavors Av. de la Victoria, avui Av. de Pedralbes, just darrera la Facultat de Dret de la Diagonal.  

La capacitat del collegi major era de unes 250 places distribudes majoritriament en habitacions triples, i tenia tots els serveis necessaris perqu els joves estudiants tinguessin les seves necessitats cobertes tant en els aspectes logstics com culturals i recreatius.

Els primers anys desprs de la seva mort de Franco, hi van va haver moltes vagues i la universitat va estar tancada fora temps. Els problemes dels estudiants amb la policia, anomenats llavors grisos, eren freqents i el director del collegi va haver d intervenir alguna vegada per a posar en llibertat algun collegial detingut.

Una vegada tancat el collegi, es va formar a Lleida l Associaci Res Non Verba que, amb els fons obtinguts de la venda, es dedica a patrocinar activitats de caire cultural.

Enllaos externs.
Plana web dels ex-alumnes;
Notca de nomenament de crrec i oferiment de collaboraci per Director del collegi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167280" title="Acords d?vian" nonfiltered="3494" processed="3481" dbindex="68513">
Els Acords d Evian sn el resultat de negociacions entre els representants de Frana i els del Govern Provisional de la Repblica Algeriana (G.P.R.A) format pel Front d'Alliberament Nacional (FLN) durant la guerra d'Algria. Aquests acords se signen el 18 de mar de 1962 a vian-les-Bains (Roine) i es tradueixen en un immediat alt el foc aplicat a la totalitat del territori algeri. 
Aquests acords acabaven amb vuit anys d'una guerra que encara no tenia nom i per a la qual Frana havia desplegat uns 400.000 soldats i durant la qual van morir entre 250.000 i 400.000 algerians (ms d'un mili, segons el FLN).

El nom d'Acords d'Evian s un terme periodstic. El ttol oficial s Declaraci general de les dues delegacions de 18 de mar de 1962 i comportar el naixement de l'estat Algeria.

 Delegacions .
Delegaci del FLN
Krim Belkacem 
Saad Dahlab 
Ahmed Boumendjel 
Ahmed Francis 
Taeb Boulahrouf 
Mohamed Seddik Ben Yahia 
Rehda Malek Kad Ahmed (Comandant Slimane) 
Comandant Mendjli 

Delegaci francesa 
Louis Joxe 
Bernard Tricot 
Roland Cadet 
Yves Roland-Billecart 
Claude Chayet 
Bruno de Leusse 
Vincent Labouret 
Jean Simon (general) 
Hubert de Seguins Pazzis (tinent coronel) 
Robert Buron 
Jean de Broglie 

 Enllaos externs .

  Declaraci general de les dues delegacions el 18 de mar de 1962, a la pgina del President de la Repblica Algeriana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167281" title="Llus Roca-Sastre i Muncunill" nonfiltered="3495" processed="3482" dbindex="68514">
Llus Roca-Sastre i Muncunill (Sort, 1930 - Barcelona, 14 de juliol del 2000), notari i estudis del dret.

 Biografia .
Fill del tamb notari Ramon Maria Roca i Sastre, fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya (1981-1987), deg del Collegi de Notaris de Catalunya (1981-1983), vocal del Tribunal Arbitral de Censos de Barcelona, membre de la Junta Electoral de Barcelona i vocal (1985-2000) i vicepresident de l'Acadmia de Legislaci i Jurisprudncia de Catalunya. Estigu vinculat a la Fundaci Noguera i fund i presid la Fundaci Ramon Maria Roca-Sastre.

Va compaginar l'exercici de la seva professi de notari amb l'estudi de la cincia jurdica, principalment en l'especialitat de dret privat. Fou autor de nombroses obres jurdiques, entre les quals destaquen les seves indagacions jurdiques sobre el dret de successions (co-autor de Comentaris al Codi de Successions de Catalunya, 1994) i l'actualitzaci del tractat sobre dret hipotecari escrit pel seu pare. A aquest mateix dedic el 1999 una completa biografia: Ramon Maria Roca i Sastre: Jurista en la vida i en l'obra. La Generalitat de Catalunya li atorg la Creu de Sant Jordi l'any 2000.

El seu germ Josep (1928-1997) va ser pintor d'anomenada.

 Bibliografia .
 Ramon Mara Roca Sastre, Luis Roca-Sastre Muncunill Derecho Hipotecario (7a. edici) Barcelona: Bosch, 1979 (8a. edici, 1995-1999);
 Luis Roca-Sastre Muncunill La vida jurdica de la empresa individual Madrid: Junta de Decanos de los Colegios Notariales, 1979;
 Llus Roca-Sastre i Muncunill Conceptes generals del dret de successions: discurs d'ingrs... Barcelona: Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, 1985;
 Luis Roca-Sastre Muncunill Derecho de sucesiones Barcelona: Bosch, 1989-2000 (Reedici parcial del 1995);
 Llus Roca-Sastre i Muncunill Ramon Maria Roca i Sastre: Jurista en la vida i en l'obra Lleida: Pags Editors, 1999;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167284" title="Llista d'espcies d'anifnids" nonfiltered="3496" processed="3483" dbindex="68515">

Aquesta s la llista d'espcies d'anifnids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre del 2006 i hi ha citats 56 gneres i 508 espcies; el gnere amb ms espcies s Anyphaena amb 79 espcies. La seva distribuci s fora extensa per Europa i Amrica, i en algunes zones d'sia, frica i Oceania.

 Gneres i espcies .
Acanthoceto.
Acanthoceto Mello-Leito, 1944
 Acanthoceto acupictus (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina, Uruguai, Brasil);
 Acanthoceto cinereus (Tullgren, 1901) (Xile, Argentina);
 Acanthoceto ladormida Ramrez, 1997 (Xile);
 Acanthoceto marinus Ramrez, 1997 (Xile);
 Acanthoceto pichi Ramrez, 1997 (Xile, Argentina);
 Acanthoceto riogrande Ramrez, 1997 (Brasil, Argentina);
 Acanthoceto septentrionalis (Berland, 1913) (Colmbia, Ecuador);

Alijassa.
Alijassa Brescovit, 1997
 Alijassa annulipes (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Alijassa notata (Keyserling, 1881) (Per);
 Alijassa poicila (Chamberlin, 1916) (Per);
 Alijassa subpallida (L. Koch, 1866) (Colmbia);
 Alijassa venezuelica (Caporiacco, 1955) (Veneuela);

Amaurobioides.
Amaurobioides O. P.-Cambridge, 1883
 Amaurobioides fricana Hewitt, 1917 (Nambia, Sud-frica);
 Amaurobioides Xilensis (Nicolet, 1849) (Xile);
 Amaurobioides isolata Hirst, 1993 (Sud d'Austrlia);
 Amaurobioides litoralis Hickman, 1949 (Tasmnia);
 Amaurobioides major Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Amaurobioides maritima O. P.-Cambridge, 1883 (Nova Zelanda);
 Amaurobioides minor Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Amaurobioides pallida Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Amaurobioides picuna Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Amaurobioides piscator Hogg, 1909 (Illes Auckland, Illes Campbell);
 Amaurobioides pleta Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Amaurobioides pohara Forster, 1970 (Nova Zelanda);

Anyphaena.
Anyphaena Sundevall, 1833
 Anyphaena accentuata (Walckenaer, 1802) (Europa fins a sia Central);
 Anyphaena accentuata obscura (Sundevall, 1831) (Europa Central);
 Anyphaena alachua Platnick, 1974 (EUA);
 Anyphaena alamos Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena alboirrorata Simon, 1878 (Portugal, Espanya, Frana);
 Anyphaena andina Chamberlin, 1916 (Per);
 Anyphaena aperta (Banks, 1921) (EUA, Canad);
 Anyphaena arbida Platnick, 1974 (EUA);
 Anyphaena autumna Platnick, 1974 (EUA);
 Anyphaena ayshides Yaginuma, 1958 (Jap);
 Anyphaena banksi Strand, 1906 (EUA);
 Anyphaena bermudensis Sierwald, 1988 (Bermuda);
 Anyphaena bispinosa Bryant, 1940 (Cuba);
 Anyphaena bivalva Zhang & Song, 2004 (Xina);
 Anyphaena bromelicola Platnick, 1977 (Mxic);
 Anyphaena bryantae Roewer, 1951 (Cuba);
 Anyphaena californica (Banks, 1904) (EUA);
 Anyphaena catalina Platnick, 1974 (EUA, Mxic);
 Anyphaena celer (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Anyphaena cielo Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena cochise Platnick, 1974 (EUA);
 Anyphaena cortes Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena crebrispina Chamberlin, 1919 (EUA);
 Anyphaena cumbre Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena darlingtoni Bryant, 1940 (Cuba);
 Anyphaena decora Bryant, 1942 (Puerto Rico);
 Anyphaena diversa Bryant, 1936 (Cuba);
 Anyphaena dixiana (Chamberlin & Woodbury, 1929) (EUA);
 Anyphaena dominicana Roewer, 1951 (Hispaniola);
 Anyphaena encino Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena felipe Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena fraterna (Banks, 1896) (EUA);
 Anyphaena furcatella Banks, 1914 (Costa Rica);
 Anyphaena furva Miller, 1967 (Alemanya, Repblica Txeca, Eslovquia);
 Anyphaena gertschi Platnick, 1974 (EUA);
 Anyphaena gibba O. P.-Cambridge, 1896 (Mxic);
 Anyphaena gibboides Platnick, 1974 (EUA);
 Anyphaena gibbosa O. P.-Cambridge, 1896 (Mxic);
 Anyphaena hespar Platnick, 1974 (EUA, Mxic);
 Anyphaena inferens Chamberlin, 1925 (Costa Rica, Panam);
 Anyphaena judicata O. P.-Cambridge, 1896 (EUA fins a Guatemala);
 Anyphaena kurilensis Peelle & Saito, 1932 (Kurile);
 Anyphaena lacka Platnick, 1974 (EUA);
 Anyphaena leechi Platnick, 1977 (Mxic);
 Anyphaena maculata (Banks, 1896) (EUA);
 Anyphaena marginalis (Banks, 1901) (EUA, Mxic);
 Anyphaena modesta Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Anyphaena mogan Song & Chen, 1987 (Xina);
 Anyphaena mollicoma Keyserling, 1879 (Colmbia);
 Anyphaena morelia Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena nexuosa Chickering, 1940 (Panam);
 Anyphaena numida Simon, 1897 (Portugal, Espanya, Frana, Algria);
 Anyphaena obregon Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena otinapa Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena pacifica (Banks, 1896) (EUA, Canad);
 Anyphaena pectorosa L. Koch, 1866 (EUA, Canad);
 Anyphaena plana F. O. P.-Cambridge, 1900 (Panam);
 Anyphaena pontica Weiss, 1988 (Romania);
 Anyphaena pretiosa Banks, 1914 (Costa Rica);
 Anyphaena proba O. P.-Cambridge, 1896 (Mxic);
 Anyphaena pugil Karsch, 1879 (Corea, Jap);
 Anyphaena pusilla Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Anyphaena quadricornuta Kraus, 1955 (El Salvador);
 Anyphaena rita Platnick, 1974 (EUA, Mxic);
 Anyphaena sabina L. Koch, 1866 (Europa Meridional, Rssia, Gergia, Azerbaijan);
 Anyphaena salto Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena scopulata F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala);
 Anyphaena simoni Becker, 1878 (Mxic);
 Anyphaena simplex O. P.-Cambridge, 1894 (Mxic, Costa Rica);
 Anyphaena soricina Simon, 1889 (ndia);
 Anyphaena subgibba O. P.-Cambridge, 1896 (Guatemala);
 Anyphaena Sriaca Kulczyn'ski, 1911 (Lebanon, Israel);
 Anyphaena tancitaro Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena tehuacan Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena trifida F. O. P.-Cambridge, 1900 (Mxic, Guatemala);
 Anyphaena tuberosa F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala);
 Anyphaena wanlessi Platnick & Lau, 1975 (Mxic);
 Anyphaena wuyi Zhang, Zhu & Song, 2005 (Xina);
 Anyphaena xiushanensis Song & Zhu, 1991 (Xina);
 Anyphaena xochimilco Platnick & Lau, 1975 (Mxic);

Anyphaenoides.
Anyphaenoides Berland, 1913
 Anyphaenoides brescoviti Baert, 1995 (Per);
 Anyphaenoides clavipes (Mello-Leito, 1922) (Brasil, Argentina);
 Anyphaenoides cocos Baert, 1995 (Cocos (Costa Rica));
 Anyphaenoides coddingtoni Brescovit, 1998 (Brasil, Bolvia);
 Anyphaenoides irEUA Brescovit, 1992 (Veneuela, Surinam, Dutch ndies Occidentals);
 Anyphaenoides katiae Baert, 1995 (Illes Galpagos);
 Anyphaenoides locksae Brescovit & Ramos, 2003 (Brasil);
 Anyphaenoides octodentata (Schmidt, 1971) (Veneuela, Ecuador, Per, Illes Galpagos);
 Anyphaenoides pacifica (Banks, 1902) (Trinidad fins a Xile, Illes Galpagos);
 Anyphaenoides placens (O. P.-Cambridge, 1896) (Panam, Veneuela);
 Anyphaenoides pluridentata Berland, 1913 (Ecuador);
 Anyphaenoides samiria Brescovit, 1998 (Per);
 Anyphaenoides sialha Brescovit, 1992 (Per);
 Anyphaenoides volcan Brescovit, 1998 (Panam);
 Anyphaenoides xiboreninho Brescovit, 1998 (Brasil);

Arachosia.
Arachosia O. P.-Cambridge, 1882
 Arachosia albiventris Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Arachosia anyphaenoides O. P.-Cambridge, 1882 (Brasil);
 Arachosia arachosia Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Arachosia bergi (Simon, 1880) (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Arachosia bifasciata (Mello-Leito, 1922) (Brasil);
 Arachosia bonneti (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Arachosia cubana (Banks, 1909) (EUA, Cuba);
 Arachosia dubia (Berland, 1913) (Ecuador);
 Arachosia duplovittata (Mello-Leito, 1942) (Argentina);
 Arachosia freiburgensis Keyserling, 1891 (Brasil);
 Arachosia honesta Keyserling, 1891 (Brasil, Argentina);
 Arachosia mezenioides Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Arachosia minensis (Mello-Leito, 1926) (Brasil);
 Arachosia oblonga (Keyserling, 1878) (Mxic);
 Arachosia polytrichia (Mello-Leito, 1922) (Brasil);
 Arachosia praesignis (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Arachosia proseni (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Arachosia puta O. P.-Cambridge, 1892 (Panam);
 Arachosia striata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Arachosia sulfurea Mello-Leito, 1922 (Brasil);

Araiya.
Araiya Ramrez, 2003
 Araiya coccinea (Simon, 1884) (Xile, Argentina);
 Araiya pallida (Tullgren, 1902) (Xile, Argentina);

Australaena.
Australaena Berland, 1942
 Australaena hystricina Berland, 1942 (Polynesia);
 Australaena zimmermani Berland, 1942 (Polynesia);

Axyracrus.
Axyracrus Simon, 1884
 Axyracrus elegans Simon, 1884 (Xile, Argentina);

Aysenia.
Aysenia Tullgren, 1902
 Aysenia araucana Ramrez, 2003 (Xile);
 Aysenia cylindrica Ramrez, 2003 (Xile, Argentina);
 Aysenia elongata Tullgren, 1902 (Xile);
 Aysenia segestrioides Ramrez, 2003 (Xile);

Aysenoides.
Aysenoides Ramrez, 2003
 Aysenoides colecole Ramrez, 2003 (Xile);
 Aysenoides parvus Ramrez, 2003 (Xile, Argentina);
 Aysenoides terricola Ramrez, 2003 (Xile);

Aysha.
Aysha Keyserling, 1891
 Aysha affinis (Blackwall, 1862) (Brasil);
 Aysha albovittata Mello-Leito, 1944 (Brasil, Argentina);
 Aysha basilisca (Mello-Leito, 1922) (Brasil);
 Aysha bonaldoi Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha boraceia Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha borgmeyeri (Mello-Leito, 1926) (Brasil, Argentina);
 Aysha brevimana (C. L. Koch, 1839) (Brasil);
 Aysha chicama Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha clarovittata (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Aysha curumim Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha diversicolor (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Aysha ericae Brescovit, 1992 (Brasil, Argentina);
 Aysha fortis (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Aysha garruchos Brescovit, 1992 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Aysha guaiba Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha guarapuava Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha helvola (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Aysha heraldica (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Aysha insulana Chickering, 1937 (Panam);
 Aysha janaita Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha lagenifera (Mello-Leito, 1944) (Argentina);
 Aysha lisei Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha marinonii Brescovit, 1992 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Aysha montenegro Brescovit, 1992 (Brasil, Argentina);
 Aysha piassaguera Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha pirassununga Brescovit, 1992 (Brasil, Argentina);
 Aysha proseni Mello-Leito, 1944 (Brasil, Argentina);
 Aysha prospera Keyserling, 1891 (Bolvia, Brasil, Uruguai, Argentina);
 Aysha robusta (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Aysha rubromaculata (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Aysha striolata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Aysha subruba (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Aysha taeniata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Aysha taim Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha tapejara Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha tertulia Brescovit, 1992 (Brasil, Argentina);
 Aysha triunfo Brescovit, 1992 (Brasil, Argentina);
 Aysha vacaria Brescovit, 1992 (Brasil);
 Aysha yacupoi Brescovit, 1992 (Brasil, Argentina);
 Aysha zenzesi (Mello-Leito, 1945) (Brasil, Argentina);

Bromelina.
Bromelina Brescovit, 1993
 Bromelina kochalkai Brescovit, 1993 (Colmbia);
 Bromelina oliola Brescovit, 1993 (Brasil);
 Bromelina zuniala Brescovit, 1993 (Veneuela);

Buckupiella.
Buckupiella Brescovit, 1997
 Buckupiella imperatriz Brescovit, 1997 (Brasil, Argentina);

Coptoprepes.
Coptoprepes Simon, 1884
 Coptoprepes campinensis Ramrez, 2003 (Xile);
 Coptoprepes flavopilosus Simon, 1884 (Xile, Argentina);
 Coptoprepes nahuelbuta Ramrez, 2003 (Xile);
 Coptoprepes valdiviensis Ramrez, 2003 (Xile);
 Coptoprepes variegatus Mello-Leito, 1940 (Argentina);

Ferrieria.
Ferrieria Tullgren, 1901
 Ferrieria eXinata Tullgren, 1901 (Xile, Argentina);

Gamakia.
Gamakia Ramrez, 2003
 Gamakia hirsuta Ramrez, 2003 (Xile);

Gayenna.
Gayenna Nicolet, 1849
 Gayenna Amricana Nicolet, 1849 (Xile, Argentina);
 Gayenna brasiliensis Roewer, 1951 (Brasil);
 Gayenna chrysophila Mello-Leito, 1926 (Brasil);
 Gayenna furcata (Keyserling, 1879) (Per);
 Gayenna ignava Banks, 1898 (Mxic);
 Gayenna moreirae (Mello-Leito, 1915) (Brasil);
 Gayenna orizaba Banks, 1898 (Mxic);
 Gayenna sigillum Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Gayenna trivittata (Bertkau, 1880) (Brasil);
 Gayenna vittata (Keyserling, 1881) (Per);

Gayennoides.
Gayennoides Ramrez, 2003
 Gayennoides losvilos Ramrez, 2003 (Xile);
 Gayennoides molles Ramrez, 2003 (Xile);

Hatitia.
Hatitia Brescovit, 1997
 Hatitia canchaque Brescovit, 1997 (Ecuador, Per);
 Hatitia defonlonguei (Berland, 1913) (Ecuador);
 Hatitia perrieri (Berland, 1913) (Ecuador);
 Hatitia riveti (Berland, 1913) (Ecuador);
 Hatitia sericea (L. Koch, 1866) (Colmbia);
 Hatitia yhuaia Brescovit, 1997 (Per);

Hibana.
Hibana Brescovit, 1991
 Hibana arunda (Platnick, 1974) (EUA, Mxic);
 Hibana bicolor (Banks, 1909) (Costa Rica, Colmbia);
 Hibana cambridgei (Bryant, 1931) (EUA, Mxic);
 Hibana discolor (Mello-Leito, 1929) (Brasil, Bolvia);
 Hibana flavescens (Schmidt, 1971) (Colmbia);
 Hibana fusca (Franganillo, 1926) (Cuba);
 Hibana futilis (Banks, 1898) (EUA fins a Veneuela, Cuba);
 Hibana gracilis (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Hibana incursa (Chamberlin, 1919) (EUA fins a Panam);
 Hibana longipalpa (Bryant, 1931) (El Salvador, Nicaragua, Costa Rica);
 Hibana melloleitaoi (Caporiacco, 1947) (Mxic fins a Brasil);
 Hibana similaris (Banks, 1929) (Mxic fins a Brasil);
 Hibana taboga Brescovit, 1991 (Panam);
 Hibana talmina Brescovit, 1993 (Dominica, Trinidad, Amrica);
 Hibana tenuis (L. Koch, 1866) (Mxic fins a Veneuela, ndies Occidentals);
 Hibana turquinensis (Bryant, 1940) (Cuba);
 Hibana velox (Becker, 1879) (EUA, Mxic, ndies Occidentals);

Iguarima.
Iguarima Brescovit, 1997
 Iguarima censoria (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Iguarima pichincha Brescovit, 1997 (Ecuador);

Ilocomba.
Ilocomba Brescovit, 1997
 Ilocomba marta Brescovit, 1997 (Colmbia);
 Ilocomba perija Brescovit, 1997 (Colmbia);

Isigonia.
Isigonia Simon, 1897
 Isigonia camacan Brescovit, 1991 (Brasil);
 Isigonia limbata Simon, 1897 (Veneuela, Per, Brasil);
 Isigonia reducta (Chickering, 1940) (Panam);

Italaman.
Italaman Brescovit, 1997
 Italaman santamaria Brescovit, 1997 (Colmbia, Brasil, Argentina);

Jessica.
Jessica Brescovit, 1997
 Jessica campesina (Bauab, 1979) (Brasil);
 Jessica eden Brescovit, 1999 (Veneuela);
 Jessica erythrostoma (Mello-Leito, 1939) (Colmbia fins a Argentina);
 Jessica fidelis (Mello-Leito, 1922) (Brasil, Bolvia, Paraguai, Argentina);
 Jessica glabra (Keyserling, 1891) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Jessica itatiaia Brescovit, 1999 (Brasil);
 Jessica osoriana (Mello-Leito, 1922) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Jessica pachecoi Brescovit, 1999 (Brasil);
 Jessica puava Brescovit, 1999 (Brasil);
 Jessica rafaeli Brescovit, 1999 (Brasil);
 Jessica renneri Brescovit, 1999 (Brasil);
 Jessica sergipana Brescovit, 1999 (Brasil);

Josa.
Josa Keyserling, 1891
 Josa analis (Simon, 1897) (Veneuela);
 Josa andesiana (Berland, 1913) (Ecuador);
 Josa bryantae (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Josa calilegua Ramrez, 2003 (Argentina);
 Josa chazaliae (Simon, 1897) (Colmbia);
 Josa gounellei (Simon, 1897) (Brasil);
 Josa keyserlingi (L. Koch, 1866) (Colmbia, Brasil);
 Josa laeta (O. P.-Cambridge, 1896) (Costa Rica);
 Josa lojensis (Berland, 1913) (Ecuador);
 Josa lutea (Keyserling, 1878) (Colmbia, Ecuador);
 Josa maura (Simon, 1897) (Veneuela);
 Josa nigrifrons (Simon, 1897) (Costa Rica fins a Bolvia);
 Josa personata (Simon, 1897) (Ecuador);
 Josa riveti (Berland, 1913) (Ecuador, Bolvia);
 Josa simoni (Berland, 1913) (Ecuador);

Katissa.
Katissa Brescovit, 1997
 Katissa delicatula (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Katissa elegans (Banks, 1909) (Costa Rica);
 Katissa lycosoides (Chickering, 1937) (Panam);
 Katissa simplicipalpis (Simon, 1897) (Antilles Petites, Panam, Per);
 Katissa zimarae (Reimoser, 1939) (Costa Rica);

Lepajan.
Lepajan Brescovit, 1993
 Lepajan edwardsi Brescovit, 1997 (Ecuador);
 Lepajan montanus (Chickering, 1940) (Panam);

Lupettiana.
Lupettiana Brescovit, 1997
 Lupettiana bimini Brescovit, 1999 (Bahames);
 Lupettiana eberhardi Brescovit, 1999 (Costa Rica);
 Lupettiana levii Brescovit, 1999 (Hispaniola);
 Lupettiana linguanea Brescovit, 1997 (Jamaica, Guadalupe, Dominica);
 Lupettiana manauara Brescovit, 1999 (Brasil);
 Lupettiana mordax (O. P.-Cambridge, 1896) (EUA fins a Per, Brasil);
 Lupettiana parvula (Banks, 1903) (Cuba, Hispaniola);
 Lupettiana piedra Brescovit, 1999 (Cuba);
 Lupettiana spinosa (Bryant, 1948) (Hispaniola);

Macrophyes.
Macrophyes O. P.-Cambridge, 1893
 Macrophyes attenuata O. P.-Cambridge, 1893 (Mxic);
 Macrophyes elongata Chickering, 1937 (Costa Rica, Panam);
 Macrophyes jundiai Brescovit, 1993 (Brasil, Argentina);
 Macrophyes manati Brescovit, 1993 (Per);
 Macrophyes silvae Brescovit, 1992 (Per);

Malenella.
Malenella Ramrez, 1995
 Malenella nana Ramrez, 1995 (Xile);

Mesilla.
Mesilla Simon, 1903
 Mesilla anyphaenoides Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Mesilla vittiventris Simon, 1903 (Colmbia, Ecuador);

Monapia.
Monapia Simon, 1897
 Monapia alupuran Ramrez, 1995 (Xile);
 Monapia angusta (Mello-Leito, 1944) (Uruguai, Argentina);
 Monapia carolina Ramrez, 1999 (Argentina);
 Monapia charrua Ramrez, 1999 (Uruguai, Argentina);
 Monapia dilaticollis (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina, Illa Juan Fernandez);
 Monapia fierro Ramrez, 1999 (Argentina);
 Monapia guenoana Ramrez, 1999 (Uruguai, Argentina);
 Monapia huaria Ramrez, 1995 (Xile);
 Monapia lutea (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Monapia piXinahuel Ramrez, 1995 (Xile, Argentina);
 Monapia silvatica Ramrez, 1995 (Xile, Argentina);
 Monapia tandil Ramrez, 1999 (Argentina);
 Monapia vittata (Simon, 1884) (Xile, Argentina);

Negayan.
Negayan Ramrez, 2003
 Negayan ancha Lopardo, 2005 (Xile, Argentina);
 Negayan argentina Lopardo, 2005 (Argentina);
 Negayan cerronegro Lopardo, 2005 (Argentina);
 Negayan coccinea (Mello-Leito, 1943) (Argentina);
 Negayan enrollada Lopardo, 2005 (Xile, Argentina);
 Negayan excepta (Tullgren, 1901) (Xile, Argentina);
 Negayan paduana (Karsch, 1880) (Xile, Argentina, Illes Falkland);
 Negayan puno Lopardo, 2005 (Per, Argentina);
 Negayan tarapaca Lopardo, 2005 (Xile);
 Negayan tata Lopardo, 2005 (Xile, Argentina);
 Negayan tridentata (Simon, 1886) (Argentina);
 Negayan tucuman Lopardo, 2005 (Argentina);

Osoriella.
Osoriella Mello-Leito, 1922
 Osoriella domingos Brescovit, 1998 (Brasil);
 Osoriella pallidoemanu Mello-Leito, 1926 (Brasil);
 Osoriella rubella (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Osoriella tahela Brescovit, 1998 (Per, Brasil, Bolvia, Paraguai, Argentina);

Otoniela.
Otoniela Brescovit, 1997
 Otoniela adisi Brescovit, 1997 (Per, Brasil);
 Otoniela quadrivittata (Simon, 1897) (Veneuela, Argentina);

Oxysoma.
Oxysoma Nicolet, 1849
 Oxysoma itambezinho Ramrez, 2003 (Brasil);
 Oxysoma longiventre (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Oxysoma punctatum Nicolet, 1849 (Xile, Argentina);
 Oxysoma saccatum (Tullgren, 1902) (Xile, Argentina);

Patrera.
Patrera Simon, 1903
 Patrera apora (Chamberlin, 1916) (Per);
 Patrera armata (Chickering, 1940) (Panam, Brasil);
 Patrera auricoma (L. Koch, 1866) (Colmbia);
 Patrera cita (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Patrera fulvastra Simon, 1903 (Colmbia, Ecuador);
 Patrera lauta (Chickering, 1940) (Panam);
 Patrera longipes (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Patrera procera (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Patrera puta (O. P.-Cambridge, 1896) (Costa Rica);
 Patrera ruber (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Guatemala, Costa Rica, Colmbia, Ecuador);
 Patrera stylifer (F. O. P.-Cambridge, 1900) (Panam);
 Patrera virgata (Keyserling, 1891) (Brasil);

Phidyle.
Phidyle Simon, 1880
 Phidyle punctipes (Nicolet, 1849) (Xile);

Philisca.
Philisca Simon, 1884
 Philisca accentifera Simon, 1904 (Xile);
 Philisca amoena (Simon, 1884) (Xile, Argentina);
 Philisca Xilensis (Mello-Leito, 1951) (Xile);
 Philisca doilu (Ramrez, 1993) (Xile, Argentina);
 Philisca gayi (Nicolet, 1849) (Xile);
 Philisca hahni Simon, 1884 (Xile, Argentina);
 Philisca huapi Ramrez, 2003 (Xile, Argentina);
 Philisca hyadesi (Simon, 1884) (Xile, Argentina);
 Philisca ingens Berland, 1924 (Illa Juan Fernandez);
 Philisca obscura Simon, 1886 (Argentina);
 Philisca ornata Berland, 1924 (Illa Juan Fernandez);
 Philisca puconensis Ramrez, 2003 (Xile, Argentina);
 Philisca tripunctata (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina, Illes Falkland);

Pippuhana.
Pippuhana Brescovit, 1997
 Pippuhana calcar (Bryant, 1931) (EUA);
 Pippuhana donaldi (Chickering, 1940) (Panam);
 Pippuhana gandu Brescovit, 1997 (Brasil);
 Pippuhana unicolor (Keyserling, 1891) (Brasil);

Sanogasta.
Sanogasta Mello-Leito, 1941
 Sanogasta alticola (Simon, 1896) (Per, Bolvia, Argentina);
 Sanogasta approximata (Tullgren, 1901) (Xile, Argentina);
 Sanogasta backhauseni (Simon, 1895) (Xile, Argentina, Uruguai);
 Sanogasta backhauseni patagonicus (Simon, 1905) (Argentina);
 Sanogasta bonariensis (Mello-Leito, 1940) (Argentina);
 Sanogasta maculatipes (Keyserling, 1878) (Per, Bolvia, Brasil, Uruguai, Argentina, Xile, Ester);
 Sanogasta maculosa (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina, Illa Juan Fernandez);
 Sanogasta mandibularis Ramrez, 2003 (Argentina, Paraguai);
 Sanogasta minuta (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Sanogasta paucilineata (Mello-Leito, 1945) (Argentina);
 Sanogasta pehuenche Ramrez, 2003 (Xile, Argentina);
 Sanogasta puma Ramrez, 2003 (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Sanogasta rufithorax (Tullgren, 1902) (Xile);
 Sanogasta tenuis Ramrez, 2003 (Brasil, Argentina);
 Sanogasta x-signata (Keyserling, 1891) (Brasil, Uruguai, Argentina);

Selknamia.
Selknamia Ramrez, 2003
 Selknamia minima Ramrez, 2003 (Xile, Argentina);

Sillus.
Sillus F. O. P.-Cambridge, 1900
 Sillus attiguus (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Sillus curvispinus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Panam);
 Sillus delicatus Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Sillus dubius (Chickering, 1937) (Panam);
 Sillus furciger Caporiacco, 1954 (Guaiana Francesa);
 Sillus imbecillus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Sillus longispinus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala, Costa Rica, Panam);
 Sillus lunula F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala);
 Sillus pellucidus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Sillus ravus Chickering, 1940 (Panam);
 Sillus spinifrons Mello-Leito, 1926 (Brasil);

Tafana.
Tafana Simon, 1903
 Tafana quelchi (Pocock, 1895) (Veneuela);
 Tafana riveti Simon, 1903 (Ecuador);
 Tafana silhavyi (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Tafana straminea (L. Koch, 1866) (Colmbia);

Tasata.
Tasata Simon, 1903
 Tasata centralis Ramrez, 2003 (Argentina);
 Tasata chiloensis Ramrez, 2003 (Xile, Argentina);
 Tasata frenata (Mello-Leito, 1947) (Brasil);
 Tasata fuscotaeniata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Tasata nova (Mello-Leito, 1922) (Brasil);
 Tasata parcepunctata Simon, 1903 (Argentina, Uruguai);
 Tasata punctata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Tasata quinquenotata (Simon, 1897) (Brasil);
 Tasata reticulata (Mello-Leito, 1943) (Brasil);
 Tasata taim Ramrez, 2003 (Brasil);
 Tasata taperae (Mello-Leito, 1929) (Brasil);
 Tasata tigris Mello-Leito, 1941 (Brasil);
 Tasata tripunctata (Mello-Leito, 1941) (Brasil);
 Tasata tullgreni Roewer, 1951 (Bolvia);
 Tasata unipunctata (Simon, 1897) (Brasil);
 Tasata variolosa Mello-Leito, 1943 (Brasil, Uruguai, Argentina);

Temnida.
Temnida Simon, 1896
 Temnida rosario Brescovit, 1997 (Brasil, Argentina);
 Temnida simplex Simon, 1897 (Veneuela);

Teudis.
Teudis O. P.-Cambridge, 1896
 Teudis angusticeps (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis atrofasciatus Mello-Leito, 1922 (Brasil);
 Teudis bicornutus (Tullgren, 1905) (Bolvia);
 Teudis buelowae (Mello-Leito, 1946) (Paraguai);
 Teudis cambridgei Chickering, 1940 (Panam);
 Teudis caxambuensis Mello-Leito, 1926 (Brasil);
 Teudis comstocki (Soares & Camargo, 1948) (Brasil);
 Teudis concolor (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis cordobensis Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Teudis dichotomus Mello-Leito, 1929 (Brasil);
 Teudis fatuus (Mello-Leito, 1942) (Brasil, Argentina);
 Teudis formosus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis gastrotaeniatus Mello-Leito, 1944 (Argentina);
 Teudis geminus Petrunkevitch, 1911 (Guatemala, Costa Rica, Panam, Ecuador);
 Teudis griseus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis itatiayae Mello-Leito, 1915 (Brasil);
 Teudis juradoi Chickering, 1940 (Panam);
 Teudis lenis (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis morenus (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Teudis opertaneus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis parvulus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis peragrans (O. P.-Cambridge, 1898) (Guatemala, Brasil);
 Teudis recentissimus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis roseus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Panam);
 Teudis suspiciosus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis tensipes (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis tensus (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Teudis ypsilon Mello-Leito, 1922 (Brasil);

Thaloe.
Thaloe Brescovit, 1993
 Thaloe ennery Brescovit, 1993 (Hispaniola);
 Thaloe remotus (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Thaloe tricuspis (Bryant, 1940) (Cuba);

Timbuka.
Timbuka Brescovit, 1997
 Timbuka bogotensis (L. Koch, 1866) (Colmbia, Bolvia);
 Timbuka boquete Brescovit, 1997 (Costa Rica, Panam, Colmbia);
 Timbuka granadensis (Keyserling, 1879) (Colmbia);
 Timbuka larvata (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Timbuka masseneti (Berland, 1913) (Ecuador);
 Timbuka meridiana (L. Koch, 1866) (Colmbia);

Tomopisthes.
Tomopisthes Simon, 1884
 Tomopisthes horrendus (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Tomopisthes pusillus (Nicolet, 1849) (Xile, Argentina);
 Tomopisthes tullgreni Simon, 1905 (Argentina);
 Tomopisthes varius Simon, 1884 (Xile, Argentina);

Umuara.
Umuara Brescovit, 1997
 Umuara fasciata (Blackwall, 1862) (Veneuela, Brasil);
 Umuara junin Brescovit, 1997 (Per);
 Umuara juquia Brescovit, 1997 (Brasil);
 Umuara pydanieli Brescovit, 1997 (Brasil);

Wulfila.
Wulfila O. P.-Cambridge, 1895
 Wulfila albens (Hentz, 1847) (EUA);
 Wulfila albus (Mello-Leito, 1945) (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Wulfila arraijanicus Chickering, 1940 (Panam);
 Wulfila bryantae Platnick, 1974 (EUA, Mxic);
 Wulfila coamoanus Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Wulfila diversus O. P.-Cambridge, 1895 (Mxic);
 Wulfila fasciculus (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Wulfila fragilis Chickering, 1937 (Panam);
 Wulfila fragilis (Bryant, 1948) (Hispaniola);
 Wulfila gracilipes (Banks, 1903) (Hispaniola);
 Wulfila immaculatus Banks, 1914 (EUA, Cuba, Puerto Rico);
 Wulfila immaculellus (Gertsch, 1933) (EUA, Mxic);
 Wulfila inconspicuus Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Wulfila innoxius Chickering, 1940 (Panam);
 Wulfila inornatus (O. P.-Cambridge, 1898) (Mxic);
 Wulfila isolatus Bryant, 1942 (Puerto Rico);
 Wulfila longidens Mello-Leito, 1948 (Guyana);
 Wulfila longipes (Bryant, 1940) (Cuba);
 Wulfila macer (Simon, 1897) (Saint Vincent);
 Wulfila macropalpus Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Wulfila maculatus Chickering, 1937 (Panam);
 Wulfila mandibulatus (Petrunkevitch, 1925) (Panam);
 Wulfila modestus Chickering, 1937 (Panam);
 Wulfila pallidus O. P.-Cambridge, 1895 (Mxic);
 Wulfila parvulus (Banks, 1898) (Mxic);
 Wulfila pavidus (Bryant, 1948) (Mxic);
 Wulfila pellucidus Chickering, 1937 (Panam);
 Wulfila pretiosus Banks, 1914 (Cuba);
 Wulfila proximus O. P.-Cambridge, 1895 (Mxic);
 Wulfila pulverulentus Chickering, 1937 (Panam);
 Wulfila saltabundus (Hentz, 1847) (EUA, Canad);
 Wulfila sanguineus Franganillo, 1931 (Cuba);
 Wulfila scopulatus Simon, 1897 (Amrica);
 Wulfila spatulatus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala);
 Wulfila spinosus Chickering, 1937 (Panam);
 Wulfila sublestus Chickering, 1940 (Panam);
 Wulfila tantillus Chickering, 1940 (EUA fins a Panam);
 Wulfila tauricorneus Franganillo, 1935 (Cuba);
 Wulfila tenuissimus Simon, 1896 (Jamaica);
 Wulfila tinctus Franganillo, 1930 (Cuba);
 Wulfila tropicus Petrunkevitch, 1930 (Puerto Rico);
 Wulfila ventralis Banks, 1906 (Bahames);
 Wulfila wunda Platnick, 1974 (EUA, Cuba, Illes Mona);

Wulfilopsis.
Wulfilopsis Soares & Camargo, 1955
 Wulfilopsis frenata (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Wulfilopsis leopoldina Brescovit, 1997 (Brasil);
 Wulfilopsis martinsi Brescovit, 1997 (Brasil);
 Wulfilopsis pygmaea (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Wulfilopsis tenuipes (Keyserling, 1891) (Brasil);
 Wulfilopsis tripunctata (Mello-Leito, 1947) (Brasil);

Xiruana.
Xiruana Brescovit, 1997
 Xiruana affinis (Mello-Leito, 1922) (Brasil);
 Xiruana gracilipes (Keyserling, 1891) (Brasil, Argentina);
 Xiruana hirsuta (Mello-Leito, 1938) (Brasil);
 Xiruana tetraseta (Mello-Leito, 1939) (Paraguai);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Anifnid;
 Llista de gneres d'anifnids;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167285" title="Ando Masahashi" nonfiltered="3497" processed="3484" dbindex="68516">


Ando Masahashi s un personatge de ficci de la srie televisiva Herois interpretat per James Kyson Lee. Ando acompanya el seu amic i company de feina Hiro Nakamura al llarg del seu viatge pels Estats Units.


Histria del personatge.
L'Ando al principi no es creia que el seu amic Hiro Nakamura tingus poders. Quan en Hiro es teletransporta fins al bany de dones a "Gnesi", l'Ando li diu que pari de voler ser especial. Al segent captol "No miris enrere", on Hiro truca des de Nova York 5 setmanes en el futur, l'Ando li respon al telfon. A "Un Gran Salt" l'Ando reconeix i accepta els poders del Hiro desprs de veure un cmic portat des del futur pel Hiro; a ms a ms, en Hiro atura el temps per tal de salvar uns estudiants d'un accident de trnsit. Ando accepta acompanyar en Hiro durant el seu periple pels Estats Units per tal d'aconseguir el seu dest.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167287" title="Matt Parkman" nonfiltered="3498" processed="3485" dbindex="68517">


Matt Parkman s un personatge de ficci de la srie televisiva Herois interpretat per Greg Grunberg. Matt s un agent de policia de 35 anys que viu a los ngeles. Pot llegir la ment de les persones i, per tant, escoltar els seus pensaments.


Histria del personatge.
Matt Parkman s un oficial de policia de Los ngeles. Ha intentat ser detectiu en tres ocasions, sense xit (per no perqu no estudii, sin perqu a la srie s'entreveu que s dislxic) . A partir d'un determinat moment, en Matt ha adquirit la capacitat de llegir les ments de les persones que l'envolten. A la seva primera aparici, al captol No miris enrere, sent la ment d'una nena Molly Walker, que s'havia amagat d'un assass anomenat Sylar. En trobar-la, esdev sospits d'assassinat per, desprs de l'interrogatori de l'FBI, l'agent Audrey el creu ja que, quan  Sylar entra a l'edifici i intenta assassinar una altra vegada a la nena, en Matt la salva.
Pel que fa a la seva vida personal, Matt t problemes amb la seva dona, Janice Parkman, que no sospita que el seu marit tingui poders.

 Habilitats .
T l'habilitat de la telepatia, per no la pot controlar completament, aix que pateix molts problemes i ha de prendre decisions difcils quan sent coses que no hauria d'haver sentit. l'habilitat de la telepatia s molt mplia i complexa, per fins ara noms ha demostrat poder llegir pensaments i records.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167288" title="Micah Sanders" nonfiltered="3499" processed="3486" dbindex="68518">

Micah Sanders s un personatge de ficci de la srie televisiva Herois interpretat per Noah Gray-Cabey. Aquest heroi t l'habilitat de controlar els aparells electrnics.


 Histria del personatge .
Micah s fill de la Niki Sanders i del D.L. Hawkins. s un nen molt intelligent i espabilat per a la seva edat. Sovint s l'objecte de les baralles i disputes entre els seus pares, ja que cadascun vol protegir-lo de l'altre. El mafis Linderman est interessat en ell, per la Niki no vol embolicar el seu fill en els assumptes d'aquest.

 Habilitats .
En Micah pot controlar els aparells electrnics, aix que quan el seu pare necessita diners, per exemple, fa que el caixer automtic doni bitllets.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167289" title="DUA (desambiguaci)" nonfiltered="3500" processed="3487" dbindex="68519">

 Mitologia: Du Dua;
 Administraci: Acrnim de Document nic administratiu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167290" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1966" nonfiltered="3501" processed="3488" dbindex="68520">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1966, disputat al circuit de Brands Hatch el 16 de juliol del 1966.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jack Brabham   1' 34. 5;
 Volta  rpida:  Jack Brabham  1' 37. 0;
 L'escuderia Ferrari no va pendre part a la cursa en solidaritat amn la vaga dels treballadors del metall d'Itlia.







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167291" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1967" nonfiltered="3502" processed="3489" dbindex="68521">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1967, disputat al circuit de Silverstone el 15 de juliol del 1967.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Jim Clark   1' 25. 3;
 Volta  rpida:  Denny Hulme   1' 27. 0;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167292" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1968" nonfiltered="3503" processed="3490" dbindex="68522">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1968, disputat al circuit de Brands Hatch el 20 de juliol del 1968.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Graham Hill  1' 28. 9;
 Volta  rpida:  Jo Siffert  1' 29. 7  ( a la volta 42);








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167293" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1969" nonfiltered="3504" processed="3491" dbindex="68523">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1969, disputat al circuit de Silverstone el 19 de juliol del 1969.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Jochen Rindt   1' 20. 8;
 Volta  rpida:  Jackie Stewart   1' 21. 3  ( a la volta 57);








 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167294" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1970" nonfiltered="3505" processed="3492" dbindex="68524">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1970, disputat al circuit de Brands Hatch el 19 de juliol del 1970.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jochen Rindt   ;
 Volta  rpida:  Jack Brabham  1: 25. 9;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167295" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1971" nonfiltered="3506" processed="3493" dbindex="68525">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1971, disputat al circuit de Silverstone el 17 de juliol del 1971.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Clay Regazzoni   1' 18. 1;

 Volta  rpida:  Jackie Stewart  1' 19. 9;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167296" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1972" nonfiltered="3507" processed="3494" dbindex="68526">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1972, disputat al circuit de Brands Hatch el 15 de juliol del 1972.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Jacky Ickx ;
  
 Volta  rpida:  Jackie Stewart   1' 24. 0;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167297" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1973" nonfiltered="3508" processed="3495" dbindex="68527">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1973, disputat al circuit de Silverstone el 14 de juliol del 1973.

 Resultats .








 Altres .

 Pole: Ronnie Peterson;
   
 Volta  rpida:  James Hunt   1' 18. 6;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167299" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 2007" nonfiltered="3509" processed="3496" dbindex="68528">
El Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de la temporada 2007 es va disputar al circuit de Silverstone el 8 de juliol del 2007. Va ser la novena carrera de la temporada. Lewis Hamilton va sortir primer de la graella de sortida, per Kimi Rikknen va aprofitar una errada seva a la primera aturada a boxes i va liderar la carrera fins al final.

Degut a la victria de Lewis Hamilton, quasi un mes abans, al Gran Premi de Canad del 2007, el director del circuit, Richard Phillips, va declarar que la venda de tiquets havia "superat els mxims" i que "no havia vist aquest nivell d'inters des de la Mansell mania de final dels 80s, principi del 90s.



 Resultats de la cursa .






 Altres .
   Sortida des de pit (F.Massa, T.Sato);
 Volta rpida: Kimi Rikknen :    1. 20. 638 (volta 17);
 Pole: Lewis Hamilton :    1. 19. 997;










 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167300" title="Tito Gobbi" nonfiltered="3510" processed="3497" dbindex="68529">

Tito Gobbi (Bassano del Grappa, 24 d'octubre de 1915   Roma, 5 de mar de 1984) va ser un dels mas grans bartons italians.

Biografia.
Tito va nixer en Bassano del Grappa i va estudiar Dret a l'Universitat de Pdua abans d'iniciar la seua preparaci com a cantant a Roma amb Giulio Crimi. 

Va fer el seu debut operstic a Gubbio (mbria) l'any 1935 com Rodolfo en La sonnambula de Vincenzo Bellini. L'any 1936 va aconseguir el primer premi en el concurs internacional de Viena i el 1937 va ser premiat en el concurs de l'escola de La Scala de Mil. El mateix any, va interpretar per primera vegada el paper de Germont de La Traviata de Verdi a Roma. 

Va interpretar papers wagnerians i la Salom de Richard Strauss. L'any 1942, va cantar Wozzeck d'Alban Berg, en la primera representaci italiana de l'pera de Berg. Va debutar en La Scala de Mil amb el rol de Belcore en L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, va comenar a actuar internacionalment en ciutats com ara Estocolm (1947), Londres (1948), San Francisco (1948, com Fgaro de El barber de Sevilla), Salzburg (1950, com Don Giovanni), Covent Garden (1951, com Belcore en L'elisir d'amore) i Chicago (1953). Roma seria la base de Tito per a moltes de les seues produccions entre els anys 50 i 60. Entre 1954 i 1973 va cantar regularment en l'pera Lrica de Chicago i, com invitat, als teatres d'pera de Pars, Munic, Hamburg o Stuttgart. 

L'any 1952 va obrir la temporada de La Scala amb Ford (Falstaff de Verdi). Va debutar en el Metropolitan l'any 1956, en el paper que potser li va proporcionar ms xits, el de Scarpia en Tosca. L'any 1957, va encarnar a Falstaff de Verdi a Salzburg sota la direcci de Herbert von Karajan. El 1958 va interpretar al Covent Garden un memorable Rodrigo, Marqus de Posa en Don Carlos, amb la posada en escena de Luchino Visconti. 

Va cantar el paper de bar Scarpia en la producci de Franco Zeffirelli (1964) de l'pera de Puccini Tosca en Covent Garden amb Maria Callas en el paper protagonista. L'acte II d'aquesta producci es va retransmetre per la televisi britnica, i avui en dia es conserva en vdeo i DVD. Aquest enregistrament es considera histric, per tractar-se d'un dels pocs registres en vdeo disponibles de la cantant i va acabar contribuint de forma significativa a la popularitat del barton.

Gobbi i Callas havien interpretat prviament aquests papers en l'enregistrament clssic d'EMI, de 1953, amb Giuseppe di Stefano com Mario Cavaradossi i dirigint l'orquestra, Victor de Sabata. Aquest disc de 1953 ha estat editat tant en LP com en CD i est considerat per molts com el millor enregistrament mai fet d'una pera completa. Es va deixar d'editar noms una vegada, desprs que Mara Callas tornara a enregistrar la mateixa pera en estreo, l'any 1964, per la versi mono de 1953 aviat va ser reeditada i continua apareixent avui en dia. Es considera una de les millors interpretacions tant de Callas com de Gobbi. Era amic ntim i admirador de Callas, i va ser entrevistat diverses vegades sobre les seues collaboracions.

En anys posteriors es va establir en l'pera Lrica de Chicago. A partir dels anys 1960 es va dedicar igualment a la direcci, especialment per a la Chicago Opera House; va estar involucrat en la direcci d'escena, sent un exemple d'aquesta tasca la seua producci de Simon Boccanegra l'any 1965, en la Royal Opera House de Londres. 

Va tenir una filla amb la seua esposa Tilda, Cecilia. Aquesta es avui dia la coordinadora de l'Associazione Musicale Tito Gobbi, una organitzaci dedicada a conservar i dinfondre les contribucions de Gobbi a l'pera.

Gobbi es va retirar del mn de l'pera l'any 1979. El mateix any va publicar la seua autobiografia Tito Gobbi: La meua vida. L'any 1984 va publicar un altre llibre: Tito Gobbi i el seu mn de l'pera italiana (1984). s cunyat del baix blgar Boris Christoff.

Veu i papers destacats.
Tito Gobbi es troba entre els ms importants bartons italians de la seua generaci, destacable per la subtilesa i la fluidesa de la seua veu. Es va dedicar intensament a la seua formaci musical, dominant amb seguretat les tcniques vocals requerides per a una carrera lrica de nivell internacional. El seu timbre no era particularment agradable, ni la seua veu tenia un abast inusual, per compensava aquestes limitacions amb un espectacular treball en escena. Se'l reconeix com un dels grans bartons del segle XX particularment per les seues habilitats dramtiques, que poden comprovar-se, per exemple, en l'esmentat vdeo del segon acte de Tosca.

Figura notable del cant itali, va ser un dels ms clebres bartons de la seua generaci. Disposava d'una veu molt adequada per als repertoris belcantista, verdi i verista. Normalment se li associa a aquestes peres, per va interpretar ms d'un centenar de personatges diferents, entre elles obres poc representades al circuit internacional, com ara cuba de Gian Francesco Malipiero o La locandiera de Persico, a ms d'obres d'Ermanno Wolf-Ferrari, Ildebrando Pizzetti i Alban Berg, entre altres. 

En qualsevol cas, les seues actuacions ms clebres sn les que va realitzar en la Scala en els anys 1950, habitualment tenint per companys d'escena a dos dels millors cantants del segle, Maria Callas i Giuseppe Di Stefano. 

Entre els seus principals personatges cal esmentar a Almaviva en Les noces de Fgaro, Don Giovanni, Fgaro en El barber de Sevilla, Rigoletto, Macbeth, Boccanegra, Posa, Falstaff, Scarpia en Tosca, Gianni Schicchi, Iago en Otello, Germont en La Traviata, Amonasro en Ada o "Nabucco".

Enregistraments.
pera.
Puccini: Tosca, dirigida per Victor de Sabata, amb Maria Callas i Giuseppe di Stefano, La Scala, 1953. Considerat per molts un enregistrament de referncia d'aquesta pera. s sens dubte el seu enregistrament ms destacat, considerat d'excellent qualitat per la Guia Penguin.
Leoncavallo: I pagliacci, dirigit per Tullio Serafin, amb Maria Callas, Giuseppe di Stefano i Rolando Panerai. La Scala (EMI, 1954).
Rossini: El barber de Sevilla, dirigit per Alceo Galliera, amb Maria Callas i Luigi Alva, Philarmonia Orchestra, 1958.
Verdi: ;
Falstaff, dirigit per Herbert von Karajan, amb Luigi Alva, Fedora Barbieri, Anna Moffo, Rolando Panerai, Elisabeth Schwarzkopf, Philharmonia Orchestra, 1956.
Un ballo in maschera, dirigit per A. Votto, amb Giuseppe di Stefano, Maria Callas, F. Barbieri, E. Ratti, Orquestra i cor del Teatre La Scala de Mil (EMI, 1956).
Simon Boccanegra, dirigit per Gabriele Santini, amb Bors Christoff i Victria dels ngels, Orquestra i cor de l'pera de Roma (EMI, 1957).
Otello, dirigida per T. Serafin, amb Jon Vickers i Leonie Rysanek, pera de Roma, 1960. ;
Nabucco, dirigit per Lamberto Gardelli, amb E. Suliotis, B. Preved, C. Cava, D. Carral, Orquestra i cor de l'pera de Viena (Decca, 1965).

Filmografia.
Va aparixer en 25 pellcules, tant com cantant com actor. La major part d'elles eren versions cinematogrfiques d'peres de compositors com Verdi, Puccini i Rossini. Entre elles, destaquen:
Tragdia i triomf de Giuseppe Verdi (1953) ;
Eldfgeln (L'ocell de foc, 1952);
Pagliacci (1947);
Maria Callas al Covent Garden (1964), producci per a televisi, dirigida per Franco Zeffirelli.

Referncies.
Blyth, A., Notes al CD  Tin top baritones & Basses , Decca, 1993.
Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivire, F., La discoteca ideal de la pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1;

Enllaos externs .
Tito Gobbi a El poder de la palabra amb audici de  Largo al factotum  de El barber de Sevilla de Rossini. ;
Biografia ;
Filmografia completa;
 Associazione Tito Gobbi ;
Largo al factotum de El barber de Sevilla.
Final de l'Acte II Tosca, Covent Garden, amb Maria Callas.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167301" title="Diplrid" nonfiltered="3511" processed="3498" dbindex="68530">

Els diplrids (Dipluridae) sn una famlia d'aranyes migalomorfes, nica representant de la superfamlia dels diplurodeus (Dipluroidea). 

Sn aranyes de mida mitjana a petita. Com altres migalomorfs, tenen els quelcers ortognats i es caracteritzen per no tenir rastellum en cada un dels seus quelcers. La regi ceflica no s ms alta que la torcica, i presenten un solc torcic que s un forat circular. Posseeixen dos parells de pulmons en llibre, i les seves fileres, amb els rgans de secreci de seda al final de l'abdomen, sn molt llargues; dels dos parells de fileres, les anteriors sn molt ms curtes que les posteriors, que tenen tres segments de la mateixa mida.

Sn tarntules que fabriquen la teranyina en tub o embut, i sovint t una forma bastant desordenada. Alguns exemplars fan caus recoberts de seda en comptes de teranyina.

 Distribuci i hbitat .
s prpia de l'hemisferi sud del planeta, molt estesa a Amrica (des del sud dels EUA fins a a la part ms meridional), frica central i meridional, i diverses zones del sud d'sia i d'Oceania.

Els diplrids poden ser molt comuns en bancs de sora i talls de carreteres als trpics, com a Trinidad. El gnere ms com als Estats Units, Euagrus, construeix les seves teranyines sota pedres en canyons i congostos humits. s bastant abundant en zones com les Muntanyes Chiricahua d'Arizona.

No se sap el grau de perillositat del seu ver per a l'sser hum, per s assenyat evitar el contacte directe amb els exemplars ms grans. El gnere Atrax, altament verins, se solia incloure en aquesta famlia, per actualment es considera un hexatlid.

Sistemtica.


Els 24 gneres estan categoritzats en subfamlies seguint la proposta de Joel Hallan en el seu Biology Catalog. Per a les espcies, vegeu la Llista d'espcies de diplrids.
 Diplurinae . 
Simon, 1889
   Clostes Menge, 1869 (fssil, Eoc) (mbar del Bltic);
   Clostes priscus (Menge, 1869) ;
   Cretadiplura Selden, 2005 (fssil, Cretaci inferior);
   Cretadiplura ceara Selden, 2005;
   Dinodiplura Selden, 2005 (fssil, Cretaci inferior);
   Dinodiplura ambulacra Selden, 2005;
 Diplura C. L. Koch, 1850 (Sud-amrica, Cuba);
 Harmonicon F. O. P-Cambridge, 1896 (Guaiana Francesa, Brasil);
 Linothele Karsch, 1879 (Sud-amrica);
 Trechona C. L. Koch, 1850 (Sud-amrica);

 Euagrinae . 
Raven, 1979
 Allothele Tucker, 1920 (frica);
 Australothele Raven, 1984 (Austrlia);
 Caledothele Raven, 1991 (Austrlia);
 Carrai Raven, 1984 (Nova Galles del Sud);
 Cethegus Thorell, 1881 (Austrlia);
 Euagrus Ausserer, 1875 (Sud dels EUA fins a Costa Rica, Sud-frica, Taiwan);
 Microhexura Crosby & Bishop, 1925 (EUA);
 Namirea Raven, 1984 (Austrlia);
 Phyxioschema Simon, 1889 (sia Central);
 Stenygrocercus Simon, 1892 (Nova Calednia);

 Ischnothelinae .
F. O. Pickard-Cambridge, 1897
 Andethele Coyle, 1995 (Per);
 Indothele Coyle, 1995 (ndia);
 Ischnothele Ausserer, 1875 (Mxic fins a Argentina, Carib, ndia);
 Lathrothele Benoit, 1965 (frica);
 Thelechoris Karsch, 1881 (frica, Madagascar);

 Masteriinae .
Simon, 1889
 Chilehexops Coyle, 1986 (Xile, Argentina);
 Masteria L. Koch, 1873 (Carib, Amrica del Sud i Central, Oceania, Austrlia);
 Striamea Raven, 1981 (Colmbia);

 incertae sedis .
 Leptothele Raven & Schwendinger, 1995 (Tailndia);
 Troglodiplura Main, 1969 (Austrlia);

Referncies.
 Selden, P. A.; da Costa Casado, F.; Vianna Mesquita, M. (2005): "Mygalomorph spiders (Araneae: Dipluridae) from the Lower Cretaceous Crato Lagersttte, Araripe Basin, North-east Brazil". Palaeontology 49(4): 817-826.

Enllaos externs.
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
Taxonomy, housing and captive breeding of Dipluridae sp.;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de diplrids;
 Classificaci de les aranyes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167307" title="Songs of Love and Hate" nonfiltered="3512" processed="3499" dbindex="68531">
Songs of Love and Hate s el tercer disc de Leonard Cohen i va aparixer el 1971. El ttol parla de l estat d nim del cantautor, evocant-lo en temes desenvolupats dins de l lbum, que s un dels ms coherents d'aquest autor, aix com tamb s bastant fosc i personal. 

Produt de nou per Bob Johnston i enregistrat a Nashville, com tamb l anterior Songs from a Room, va ser arranjat a Londres per Paul Buckmaster al Trident Studio a qui se li ha atribut el to fosc del disc. Noms va arribar al nmero 145 del Billboard. 

El 1995 va sortir la versi remasteritzada en CD i el 2007 una de nova amb la pea Dress Rehearsal Rag que fou enregistrada pel disc Songs from a Room, per que no s hi va incloure. 


Peces destacades.
Avalanche s probablement una de les peces ms conegudes de Cohen. La lletra s adaptada d un dels seus poemes. Nick Cave and the bad seeds en van fer una versi ben diferent de l original el 1984 en l lbum From her to eternity.

Dress Rehearsal Rag va ser composta per Cohen per a Judy Collins qui la va enregistrar el 1966. Dos anys ms tard Cohen la va tocar en directe en un concert ofert per la BBC i la van enregistrar i va aparixer en la remasteritzaci de 2007.
Noms va ser tocada dues vegades, el 1968 en el concert de la BBC, quan Cohen va declarar que havia evitat de cantar-la en pblic durant molt de temps per por que els seus seguidors se sentissin atrets pel sucidi i per no passar per un sucida. Cohen no volia fer com amb Gloomy Sunday, una pea de jazz molt trista d origen hongars, que segons es diu va augmentar la taxa de sucidis fins que tamb el seu autor es va sucidar. 

Famous Blue Raincoat s una de les peces ms conegudes i ms apreciades pels fans i de les quals Cohen no se n sent massa satisfet. Segons ens explica aquesta pea, com Bird on the wire no estaven prou acabades per eren prou bones per ser usades, ja que amb les poques peces que feia no es podia permetre el luxe d eliminar aquelles que havien quedat prou b. Cohen se sent content de la lletra, per alhora pensa que s misteriosa i molt opaca.
 
Molt personal, la pea pren la forma d una carta escrita a un altre home, que anava vestit amb un impermeable blau, a propsit d un antic triangle amors amb la seva dona Jane. La lletra va signada per Cohen mateix, ja que la can acaba amb la formula  Sincerely, L. Cohen . Sembla evident que la lletra s inspira en una histria veritable tot i que Cohen deia que s havia oblidat de la histria, ja que segons va dir s havia oblidat del veritable triangle, sabia que hi era i tenia la impressi que un home invisible sedua la dona amb qui estava, per no sabia si era un home real o imaginari. Era com si ell mateix fos l home imaginari en les seves relacions o que aquest home est en tots els matrimonis. Tenia la impressi que hi havia una tercera persona, potser ell mateix, potser un altre home o potser una altra dona. 

Aquesta dualitat de papers t ms importncia quan se sap que Cohen va tenir un impermeable blau i no al seu rival i que tenia un estrip a l espatlla, com ens explica a la can. 

Aquesta pea va ser tocada en un concert per Judy Collins el 1970, abans de l enregistrament de Cohen i des de llavors ha estat versionat per Joan Baez, Tori Amos i Saez, entre altres. 


Llista de temes.
 Avalanche;
 Last Year's Man;
 Dress Rehearsal Rag;
 Diamonds in the Mine;
 Love Calls You by Your Name;
 Famous Blue Raincoat;
 Sing Another Song, Boys;
 Joan of Arc;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167308" title="Famous Blue Raincoat" nonfiltered="3513" processed="3500" dbindex="68532">
Famous Blue Raincoat s una de les peces ms conegudes i ms apreciades pels fans del cantautor canadenc Leonard Cohen. Va aparixer en el seu tercer disc Songs of Love and Hate (1971). D'aquesta pea Cohen no se n sent massa satisfet. Segons ens explica aquest tema, com Bird on the wire no estaven prou acabats per eren prou bons per ser usats, ja que amb les poques peces que feia no es podia permetre el luxe d eliminar aquelles que havien quedat prou b. Cohen se sentia content de la lletra, per alhora creia que era massa misteriosa i opaca.

Molt personal, la pea pren la forma d una carta escrita a un altre home, que anava vestit amb un impermeable blau, a propsit d un antic triangle amors amb la seva dona Jane. La lletra va signada per Cohen mateix, ja que la can acaba amb la formula  Sincerely, L. Cohen . Sembla evident que la lletra s inspira en una histria veritable tot i que Cohen deia que s havia oblidat de la histria, ja que segons va dir s havia oblidat del veritable triangle, sabia que hi era i tenia la impressi que un home invisible sedua la dona amb qui estava, per no sabia si era un home real o imaginari. Era com si ell mateix fos l home imaginari en les seves relacions o que aquest home est en tots els matrimonis. Tenia la impressi que hi havia una tercera persona, potser ell mateix, potser un altre home o potser una altra dona. 

Aquesta dualitat de papers t ms importncia quan se sap que Cohen va tenir un impermeable blau i no al seu rival i que tenia un estrip a l espatlla, com ens explica a la can. 

Aquesta pea va ser tocada en un concert per Judy Collins el 1970, abans de l enregistrament de Cohen i des de llavors ha estat versionat per Joan Baez, Tori Amos i Saez, entre altres. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167312" title="Dinode" nonfiltered="3514" processed="3501" dbindex="68533">
Un dinode s cadascun dels elctrodes que formen part d'un tub fotomultlipicador.

Cada dinode es carrega ms positivament que el seu predecessor, desprs de deixar l'ptica d'entrada els electrons arriben al primer dinode amb una energia d'algunes centenes d'electr volts, aquest petit corrent elctric s'haur amplificat habitualment a un mili al final del procs.
Quan els electrons toquen el dinode provoquen un mecanisme a la seva superfcie anomenat emissi secundria, aquest mecanisme s'assembla a l'efecte fotoelctric per amb electrons com a partcula incident. Els electrons que arriben amb algunes centenes d'eV generaran algunes desenes d'electrons d'energia molt ms feble, que per diferncia de potencial entre el primer dinode i el segon s'acceleraran cap el segon dinode per tal de provocar un altre cop el mateix mecanisme. La diferncia de potencial entre un dinode i el seu precedent acostuma a ser de 90 a 100 volts. En repetir-se aquest mecanisme al llarg dels diferents dinodes es possible multiplicar els 4 o 5 electrons inicials emesos pel fotoctode i convertir-los en diversos milions, entre 105 i 107 electrons per cadascun dels incidents.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167313" title="Campionat per Equips de Raspall de 2004" nonfiltered="3515" processed="3502" dbindex="68534">
La XI Lliga de raspall s l'edici de l'any 2004 del Campionat per equips de raspall, modalitat de la pilota valenciana jugada per professionals.

 Equips .
 Batiste, Armando i Javi;
 Carlos,  Coeter II i Dorn;
 Gorxa, Agust i  Leandro I;
 Juan Grcia, Alberto i Juan;
 Loripet, Moro i Salva;
 Waldo i Vilare;

 Resultats .
 Eliminatries .




 Semifinals .




 Final .




 Altres edicions .
 Campionat per Equips de Raspall de 2005;
 Campionat per Equips de Raspall de 2006;
 Campionat per Equips de Raspall de 2007;
 Campionat per equips de raspall de 2008;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167314" title="Campionat per Equips de Raspall de 2005" nonfiltered="3516" processed="3503" dbindex="68535">
La XII Lliga de raspall s l'edici de l'any 2005 del Campionat per equips de raspall, modalitat de la pilota valenciana jugada per professionals.

 Equips .
 Armando,  Coeter II i Dorn;
 Batiste, Moro i Loripet;
 Carlos, Agust i  Santi;
 Juan, Salva i Francisco;
 Juan Grcia, Alberto i Javi;
 Waldo i Galn;

 Resultats .
 Eliminatries .




 Nota a les Eliminatries .
 Ats l'empat entre els equips de Carlos, Agust i  Santi i de Juan, Salva i Francisco per a ser el millor perdedor, el Comit de competici, per manca de temps, no pot organitzar una partida de desempat, i es veu obligada a sortejar el pas a les Semifinals a "cara o creu", resultant vencedors Juan, Salva i Francisco.

 Semifinals .




 Final .




 Altres edicions .
 Campionat per Equips de Raspall de 2004;
 Campionat per Equips de Raspall de 2006;
 Campionat per Equips de Raspall de 2007;
 Campionat per equips de raspall de 2008;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167315" title="Campionat per Equips de Raspall de 2006" nonfiltered="3517" processed="3504" dbindex="68536">
La XIII Lliga de raspall s l'edici de l'any 2006 del Campionat per equips de raspall, modalitat de la pilota valenciana jugada per professionals.

 Equips .
 Batiste, Carlos i Dorn;
 Juan, Alberto i Tur;
 Juan Grcia, Armando i Galn;
 Loripet, Agust i Juan Carlos;
 Malonda IV,  Coeter II i Vilare;
 Sariero, Moro i Leandro III;

 Resultats .
 Eliminatries a doble partida .




 Lligueta .




 Final .




 Altres edicions .
 Campionat per Equips de Raspall de 2004;
 Campionat per Equips de Raspall de 2005;
 Campionat per Equips de Raspall de 2007;
 Campionat per equips de raspall de 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167317" title="Campionat per Equips de Raspall de 2007" nonfiltered="3518" processed="3505" dbindex="68537">
La XIV Lliga de raspall s l'edici de l'any 2007 del Campionat per equips de raspall, modalitat de la pilota valenciana jugada per professionals.

 Equips .
 Armando, Moro i Galn;
 David, Coeter II i Javi;
 Loripet, Salva i Dorn;
 Malonda IV, Alberto i Leandro III;
 Sariero, Agust i Burguera;

 Resultats .
 Lliga .




 Classificaci .


 Notes a la lliga .
 En la partida del 3 de juliol, Tur substitueix Armando, per lesi.
 Queda eliminat l'equip Sariero, Agust i Burguera.

 Semifinals .




 Final .




 Altres edicions .
 Campionat per Equips de Raspall de 2004;
 Campionat per Equips de Raspall de 2005;
 Campionat per Equips de Raspall de 2006;
 Campionat per equips de raspall de 2008;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Pgina de Tagarinet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167320" title="Teranyina" nonfiltered="3519" processed="3506" dbindex="68538">

Una teranyina s una estructura construda per una aranya amb la seda produda per les fileres de les glndules sericgenes que posseeix al final de l'abdomen. Tenen la funci de ser un parany, una trampa, per detectar i capturar les seves preses; en determinats casos tamb els serveix d'habitacle i de protecci davant determinats predadors.

 Sistema eficient de caa . 

Si totes les aranyes fabriquen seda, no totes fan teranyina; es considera que l's inicial de la seda era la fabricaci del capoll per protegir els ous ja que les aranyes ms primitives no en fan, i per tant l'elaboraci de teranyines s una capacitat evolutiva posterior.

Una observaci funcional d'aquesta capacitat especial s que les teranyines permeten a l'aranya atrapar la seva presa sense haver de gastar energia caant-la. Per tant, s un mtode ms eficient de collita d'aliment. Hi ha una despesa molt important en la seva construcci per pot estar immbil molt de temps amb un gran estalvi energtic.

 Tipus de seda .

Els tipus de teranyina depenent en part del tipus de seda que produeix l'animal. Les aranyes tenen diferents glndules localitzades a l'abdomen que produeixen els fils de seda. Cada glndula produeix un fil per a un propsit especial. S'han identificat set tipus de glndules sericgenes diferents, encara que cada espcie d'aranya posseeix noms alguns d'aquests tipus, per mai els set simultniament.

Normalment una aranya tindr tres parells de fileres, per existeixen aranyes que noms tenen un parell i d'altres quatre parells de fileres, cada filera amb una funci particular.

Algunes sedes d'aranya sn ms fortes que acer de la mateixa grossor; la microestructura del material est sent investigada per aplicacions potencials industrials.

 Reciclatge del material .

Construir una teranyina requereix una gran despesa de material a causa de la gran quantitat de protenes requerides en la secreci de seda. A ms a ms, al cap d'un temps la seda perd una part de la seva adhesivitat i es far ineficient per capturar preses. Per aix no s rar veure aranyes que diriament consumeixen la seva prpia teranyina per recuperar part del material. Aix certes aranyes teixeixen una nova tela cada nit ja que la seda fresca s una trampa ms efica. La vella seda de protenes s reingurgitada.

 Tipus de teranyina .

Certes aranyes teixeixen teles en forma d'embut, altres en forma de fulla i d'altres fan les caracterstiques teles espirals que popularment s'associen a l'aranya. Aquestes teles poden ser fetes amb seda de diferents propietats fsiques depenent del tipus d'aranya. 

Segons el pla geomtric, les teles poden ser construdes:
 en un pla vertical, com la majoria de teranyines espirals;
 en un pla horitzontal, com les teranyines en fulla;
 en qualsevol angle intermedi. ;

Algunes teles, especialment les que tenen forma de fulla, presenten a ms a ms embolics irregulars de seda, que serveixen per desorientar i interceptar insectes voladors, afavorint-ne la captura. Tamb poden ajudar a protegir l'aranya de predadors aeris com algunes aus i insectes, com les vespes.

Teranyina geomtrica o orbicular.

s una estructura generalment vertical, amb un marc de base, radis que van fins al centre i un dibuix de fil espiral de seda enganxosa que li dna consistncia. El sistema de construcci segueix una pauta bastant regular, que poden elaborar en menys d'una hora:
 L'aranya llana un primer fil de seda al vent a partir d'un punt elevat. Si s'agafa en alguna part, el tiba tot el que sigui possible. ;
 Fabrica un nou fil dists que subjecta en l'extrem del primer. ;
 Torna fins un punt central del fil dists i baixa fins a un tercer punt d'ancoratge creant doncs un tercer fil, aquesta vegada vertical. ;
 Aquests tres punts formen un Y, i del seu centre va elaborant fils radials que li permetran localitzar les seves preses. ;
 Construeix la part espiral des del centre cap a fora per donar consistncia al conjunt.
 Finalment comena a produir una seda enganxosa i torna sobre els seus passos devorant el primerenc fil espiral que reemplaa pel que servir per entrampar les preses. En la seva part ms central deixa la seda seca. ;

Aquest tipus de tela s teixit per unes 3.000 espcies d'aranyes, la majoria de la famlia dels aranids. Les teles de les Nephila gegants de Madagascar atenyen 2 m de dimetre i poden capturar petits ocells i rat-penats.

 Tela en hamaca o en fulla .

Sn un laberint de fils de seda enganxosa i no enganxosa, entrecreuats entre herbes o branques que bloquegen el pas d'insectes. Aquests acaben caient a l'estructura horitzontal en forma d'hamaca o de fulla, que est teixida a sota. L'aranya, que s'aguanta cap a baix sota l'hamaca, ataca llavors la presa a travs de la tela i repara els desperfectes quan acaba el seu pat.

En molts prats es pot observar la rosada matinal mullant una gran densitat d'hamaques teixides pels linfids. Tamb hi ha les aranyes socials tropicals que viuen en una colnia en immenses teles d'aquest tipus que poden arribar a cobrir prcticament un arbre.

 Tela en llenol o en embut .

Est constituda per una tela horitzontal que t un embut situat o b al centre o b a un angle, que serveix de refugi i s on s'amaga l'aranya. Aquest seria el model d'alguns agelnids com les Tegenries, unes aranyes habituals en cellers i cases antigues.

 Altres exemples  .

Un altre exemple s un enreixat de seda teixit en tres dimensions, una estructura molt lleugera i que s model tpic dels flcids, aranyes de potes llargues i fines que es poden trobar en els sostres de moltes cases.

 Forma de caar amb teranyines .

L'aranya se situa a sobre o al voltant de la teranyina i espera que una presa caigui atrapada. L'aranya pot notar l'impacte i els moviments per alliberar-se de la vctima per les vibracions transmeses a travs dels fils que conformen la teranyina.

Les aranyes no solen quedar enganxades en el seu propi fil; tanmateix, no sn immunes a aquest fet i la amnera d'evitar-ho s una altra. Algunes parts de la tela sn enganxoses, mentre que d'altres no. Per exemple, si una aranya ha decidit esperar al voltant dels extrems de la seva tela, pot embastar una lnia cap al centre de fil no enganxs per monitoritzar el moviment en la tela. Les aranyes han de ser molt curoses i nicament moure's als fils no enganxosos en les seves teles.

Una aranya situada en el centre de la seva tela s una presa altament visible per a aus i altres depredadors. Per aix moltes aranyes dirnes de tela espiral redueixen aquest risc amagant-se en un costat de la seva tela, amb una pota en contacte amb un fil. Altres aparenten ser indesitjables o immenjables.

Algunes espcies d'aranyes no usen teles per capturar preses directament, sin ataquen des d'amagatalls o perseguint-les obertament. Certes espcies fins i tot balancegen ambds mtodes de carrera i filada en els seus hbits alimentaris. Teixeixen petites teles que adhereixen a les seves negues frontals. Desprs esperen, ocultes, una potencial presa. En arribar tal presa, es llancen de morros, emboliquen la seva vctima en la tela i la mosseguen, paralitzant-la. D'aquesta forma, l'aranya gasta menys energia atrapant la seva presa que caadores ms primitives. Tamb eviten la prdua energtica de teixir una teranyina completa.

Algunes aranyes sn capaces d'utilitzar la tcnica de fil de monitoratge sense necessitat de teixir una tela en absolut. Nombrosos tipus d'aranyes d'aigua posen les seves potes a la superfcie de l'aigua (de forma similar a la utilitzada per aranyes de tela espiral). Quan un insecte cau en l'aigua i s atrapat per la tensi superficial, l'aranya pot detectar aquestes vibracions i crrer a capturar la presa.

Galeria.


 Bibliografia .
 Ed Nieuwenhuys: The Spider Web and Thread. Mar 2002. ;
 Barbara Taylor: Les araignes. Edition du Korrigan. ISBN 2-7434-1868-0. ;
 Paul Sterry: Araignes, Portait du monde animal. PML Editions. ISBN 2-7434-0552-X. ;

Enllaos externs.

Spiders on drugs.;
Movie of the web construction in the cross spider Araneus diadematus. ;
Oldest known spider web. A 110 million year old web preserved in amber. ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167323" title="Ferran Soldevila i Zubiburu" nonfiltered="3520" processed="3507" dbindex="68539">
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1894-1971) fou un historiador catal.

Germ de l escriptor Carles Soldevila, es va dedicar fonamentalment a la historiografia, tot i que tamb va escriure obres de teatre, de poesia i una novella indita. Fou membre de l Institut d'Estudis Catalans i de l Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. 

Deixeble d'Antoni Rubi i Lluch, es doctor a Madrid el 1922, i el mateix any entr al cos de bibliotecaris i arxivers. Va escriure un important conjunt d obres, especialment sobre l Edat mitjana de Catalunya. La seva Histria de Catalunya  escrita entre 1934 i 1935 per encrrec de Francesc Camb s considerada encara com la sntesi ms reeixida de la nostra histria, i d'ella, Joan Fuster va afirmar que era la millor visi de conjunt del passat catal que s'hagi escrit. Com a conseqncia de la guerra civil espanyola es va exiliar del 1939 al 1943. Va dirigir les colleccions Un segle de vida catalana i Episodis de la Histria. 

Bibliografia.
 Pere el Gran ISBN 84-7283-302-X;
 Qu cal saber de Catalunya (1968) ISBN 84-8300-802-5;
 Histria de Catalunya. Ferran Valls i Taberner, Ferran Soldevila ISBN 978-84-8415-434-1;
 Cronistes, joglars i poetes. Ferran Soldevila, Josep Massot i Muntaner, Joaquim Molas ISBN 84-7826-761-1;
 Sntesi d'histria de Catalunya ISBN 84-7826-601-1;
 Dietaris de l'exili i del retorn. Ferran Soldevila, Enric Pujol ISBN 84-7502-484-X;
 Els almogvers ISBN 84-232-0475-8      ;
 Textos d'histria i poltica (1924-1967) ISBN 84-393-3061-8;
 Resum d'histria dels pasos catalans ISBN 84-7226-043-7;
 Crnica o Llibre dels feits. Jaume I el Conqueridor, Ferran Soldevila ISBN 84-297-1903-2;
 Historia de la proclamaci de la Repblica a Catalunya. Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, Pere Gabriel ISBN 84-7256-123-2;
 Sntesis de historia de Catalua Ferran Soldevila ISBN 84-233-0713-1;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167339" title="Crdit Agricole (ciclisme)" nonfiltered="3521" processed="3508" dbindex="68540">
General.

Pas: Frana;
Patrocinador principal: Crdit Agricole;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Roger Legeay;

Directors esportius.

Serge Beucherie;
Denis Roux;
Jean-Jacques Henry;

Equip.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167340" title="Grafit" nonfiltered="3522" processed="3509" dbindex="68541">


Geologia: El Grafit s un Mineral. Vegeu Grafit (mineral);
Art: Un grafit s un missatge escrit o una imatge pintada. Vegeu Grafit (art);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167344" title="Michael Scofield" nonfiltered="3523" processed="3510" dbindex="68542">


Michael Scofield s un personatge de ficci protagonista de la srie Prison Break. Est interpretat per Wentworth Miller. La seva primera aparici la fa en el captol Pilot, quan intenta robar un banc per tal d'entrar a la pres on el seu germ major, Lincoln Burrows (Dominic Purcell) ser executat. En Michael t un pla per tal de salvar el seu germ de la sentncia a mort. En Michael ha aparegut en tots els captols emesos de la srie. Tot i que els dos germans sn protagonistes de la srie, el Michael ha tingut un paper ms important durant la primera temporada.

A la srie es poden veure diverses flashbacks on es pot veure la relaci entre els germans abans d'entrar a la pres i els motius pels quals el Michael vol alliberar el seu germ de la seva sentncia. Durant els flashbacks, el Michael s interpretat pel Dylan Minette.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167346" title="Legi d'Honor" nonfiltered="3524" processed="3511" dbindex="68543">

La Legi d'Honor (francs: Lgion d'Honneur) s la distinci francesa ms elevada. Va ser creada el 29 del mes floral de l'any X (19 de maig de 1802) per Napole Bonaparte per ser atorgada com a recompensa als mrits eminents realitzats al servei de la naci a ttol civil o militar.

Noms la poden rebre ciutadans francesos, i sempre s'accedeix a l'orde pel grau de Chevalier. Com a primera condecoraci, t prioritat sobre totes les altres condecoracions franceses o estrangeres. 

La intenci napolenica era  crear un orde que fos el signe de la virtut, de l'honor, de l'heroisme, una distinci que servs per a recompensar la valentia militar y el mrit civil.  La seva idea era crear una elit nacional oberta a tots los francesos, fos quin fos el seu origen o la seva condici social. 

Al seu origen es van prevenir 4 graus: Legionari, Oficial, Comandant i Gran Oficial, y des de la seva creaci, el ttol nobiliari de  Chevalier  (Cavaller) va ser atribut a tots els membres de l'orde. 

Curiosament, desprs de la caiguda de Napole, l'orde no es deroga, sin que continua vigent, arribant a l'extrem de qu el nou rei, Llus XVIII, pren el ttol de Grand Matre (Gran Mestre) i Cabdill Sobir de la Legi. Durant l'poca dels 100 dies, tant Napole com Llus XVIII nomenen als seus legionaris. Desprs de la restauraci, si b s'anullen certs nomenaments (entre ells, el de Napole, creador de l'orde), l'orde segueix vigent. 
El 30 de novembre de 1860, l'Emperador Napole III decorar els primers estendards de regiment amb la Legi d'Honor, i permet l'admissi de dones a l'orde. 

La Tercera Repblica volgu restringir-la noms als militars, per aquesta mesura no va durar gaire temps (28/10/1870   25/7/1873).
 
L'1 d'octubre de 1918 es permeteren les primeres atribucions a ttol pstum, derogant el principi absolut de l'orde, que estipulava que, per a rebre-la, el receptor havia d'estar present obligatriament. A l'actualitat torna a no estar autoritzat. 

Els estrangers poden rebre una distinci de la Legi d'Honor, per no sn admesos a l'orde com a cavallers. 

A l'actualitat, el Gran Mestre de l'Orde es el President de la Repblica. Est composta per 5 graus: 

  CHEVALIER (cavaller) ;
  OFFICIER (oficial) ;
  COMMANDEUR (comandant) ;
  GRAND OFFICIER (gran oficial) ;
  GRAND-CROIX (gran creu) ;

Las graduacions de Chevalier i d'Officier llueixen la seva condecoraci a l'esquerra del pit. La de  Commandeur la llueix penjant del coll. La graduaci de Grand Officier llueix l'estrella del seu crrec a la dreta del pit i la creu de Commandeur a l'esquerra. La graduaci de Grand-Croix llueix la seva placa a l'esquerra, i sobre l'espatlla dreta i lligada al costat esquerra, la banda. 



Entre les collectivitats receptores de la Legi d'Honor figuren l'Acadmia Militar de West Point (21/03/1949) i l'Escola Naval d'Anpolis (21/12/1949); ambdues als Estats Units. 
Entre las ciutats receptores apareixen Calais (10/7/47), Boulogne-sur-Mer (10/07/1947); Brest (09/02/1948); Abbeville (02/06/1948) ; Amiens (02/06/1948); Caen (02/06/1948); Saint-L (02/06/1948); Saint-Malo (08/07/1948); Falaise (21/08/1948); Evreux (27/08/1948); Argentan (28/02/1949); Ascq (28/02/1949); Etobon (28/02/1949); Le Havre (28/02/1949); Lorient (28/02/1949); Lyon (28/02/1949); Oradour-sur-Glane (28/02/1949); Rouen (28/02/1949); Saint-Di (28/02/1949); Saint-Nazaire (28/02/1949) i, finalment, Stalingrad, el 20/12/1984. 
Tamb figuren entre los receptors la Creu Roja Francesa (18/05/1946) i la Xarxa de la Resistncia: correus, telgrafs y telfons (25/10/46)

 Descripci .

 La Creu: Una estrella de doble cara en esmalt blanc, amb les puntes acabades en perles en plata o en oro. Entre els braos de l'estrella, rams de llorer. Al centre, un medall. A l'anvers, la imatge de la Repblica i la inscripci REPUBLIQUE FRANAISE; al revers, dues banderes franceses creuades i la inscripci HONNEUR ET PATRIE (Honor i Ptria). Entre l'estrella i el gal hi ha una corona de llorer de forma ovalada. ;
 L'Estrella: La mateixa estrella de 5 puntes, en plata (Grand Officier) o en or (Grand Croix). Al centre, el medall porta l'efgie de la Repblica, amb la llegenda REPUBLIQUE FRANAISE HONNEUR ET PATRIE. ;
 El Collar: Reservat al Gran Mestre de l'Orde. s d'or i plat, i est compost per 2 rangs de feixos de lictors romans, separats per petits estels i, al mig, 16 medallons, embolcallats de llorer, amb les inicials HP (HONNEUR ET PATRIE) entrellaats. A l'anvers dels medallons apareixen representacions dels atributs de la Geografia, la Marina, l'Arquitectura, la Pintura i l'Escultura, l'Arqueologia, la Fsica, la Msica, la Medicina i la Cirurgia, la Literatura, l'Astronomia, la Geometria, la Qumica, el Comer, l'Agricultura, la Infanteria, l'Artilleria i la Cavalleria; i al revers, hi ha gravat el nom dels Presidents de la Repblica i la data de la seva presa de possessi del crrec de Gran Mestre (al 1943, es va afegir el nom del Mariscal Ptain, per se suprim desprs de l'Alliberament. Al pit apareix el monograma RF, amb una doble corona de fulles de roure, de llorer i palmes. De la part inferior penja una corona en esmalt verd de fulles de roure i llorer i una creu esmaltada de rang Gran Creu. ;

Al  rgim de Vichy, l'efgie de la Repblica va ser substituda per la del Mariscal Ptain. 

El gal es vermell, amb una roseta o un galonet segons el rang.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167348" title="Frank McCourt" nonfiltered="3525" processed="3512" dbindex="68544">
Francis Frank McCourt (Brooklyn, Estats Units, 19 d'agost de 1930) s un professor i escriptor nord-americ criat a Limerick, Irlanda. Sobretot s conegut per ser autor del llibre Les cendres d'ngela pel que va rebre un Premi Pulitzer.

El seu pare era alcohlic i va abandonar la seva famlia quan McCourt noms tenia 12 anys. Als 19 anys va emigrar als Estats Units i va estudiar una carrera a la Universitat de Nova York. Desprs de fer un mster a la Universitat de Brooklyn el 1958, va ensenyar angls a l'Institut McKee i a l'Institut Stuyvesant, a la ciutat de Nova York, a on es va fer de la Federaci Americana de Professors. Al principi tenia problemes amb l'ensenyament, perqu els seus estudiants eren indisciplinats i desobedients. Per finalment Frank McCourt es convert en un professor molt experimentat. Va acabar la seva carrera com a mestre desprs de 30 anys.

Va rebre el Premi Pulitzer el 1997 per les seves memries a Les Cendres d'ngela (Angela Ashes) (1996), llibre autobiogrfic que detalla la seva pobre infantesa com a catlic irlands en el poble de Limerick. s tamb l'autor de Tis (1999), que continua la narrativa de la seva vida, comenant a partir del final del llibre previ i centrant-se en la vida com a nou immigrant a Amrica. El seu ltim ttol s El Professor (2005), en el qual detalla els desafiaments de ser un professor jove, que ha de transmetre coneixement als seus estudiants. Els seus treballs sn sovint part del programa escolar dels instituts. El 2002 la Universitat de Western Ontario li va atorgar un ttol honorfic.

El seu germ Malachy McCourt, tamb s un escriptor autobiogrfic. Junts van crear l'espectacle A Couple of Blaguards, dos homes que parlen sobre les seves vides i experincies.

Frank McCourt viu amb la seva muller Ellen a la ciutat de Nova York i Connecticut. T una filla, Maggie, amb la seva primera muller, i una nta, Chiara.

Bibliografia.

 1996: Les cendres d'ngela (Angela's Ashes);
 1999: Tis;
 2005: El professor (Teacher Man);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167349" title="Espai (filosofia)" nonfiltered="3526" processed="3513" dbindex="68545">
L'espai s un concepte tradicional en filosofia, igual que el temps, pertanyent al camp de l'ontologia, la filosofia analtica i l'epistemologia. Moltes de les explicacions tradiconals han estat superades per la cincia, especialment per la fsica.

Existent o conceptual?.
Una primera divisi separa els filsofs que creuen que l'espai t una realitat fsica i els que creuen que s noms un concepte abstracte de la nostra ment. Els primers pensen que el mn efectivament est estructurat en dimensions (de les quals percebem tres) i que l'espai s el lloc on passen els esdeveniments que podem copsar amb els sentits, l'mbit de l'experincia. L'espai equival doncs al conjunt de cossos i les seves interaccions i s en gran mesura el mn exterior a nosaltres mateixos. Alguns pensadors medievals no negaven la realitat fsica de l'espai, per afirmaven que era la pres de l'nima, el regne del cos i precisament per aix definien Du com el que no ocupa espai (s noms esperit i per tant omnipresent).

Els pensadors idealistes afirmen que l'espai s una categoria mental, sense correspondncia amb la realitat. Plat va ser el primer en afirmar que all perceptible no s veritable, que els sentits sn enganyoosos. Per va ser Kant qui li va donar el seu carcter definitiu com a concepte. Afirmava que era un concepte a priori, una forma innata, que permet a la nostra ment classificar els esdeveniments i les dades sensibles en categories concretes, que permet per tant la percepci (alhora que la limita, segons explica amb la paradoxa del colom). No existeix un espai com a tal, s un nom donat per englobar tot el que hi ha fora d'un mateix (sent fora una altra convenci) per facilitar la comprensi. 

Absolut o relatiu?.
Els primers pensadors van arribar a un concepte d'espai absolut, que servs com a referncia de cada cos particular. Afirmaven que no es poden fer mesures o afirmacions de localitzaci sense un marc de referncia ms ampli; un cos es distingeix de l'altre mitjanant un lmit perqu tots dos pertanyen a l'espai global.

La teoria de la relativitat general d'Einstein, en canvi, afirma que l'espai i el temps sn relatius, que sn dimensions que depenen l'una de les altres i totes de l'espectador. Els cossos, incloent les persones, deformen aquest continu espacio-temporal per la seva simple presncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167350" title="Vctor Colomer i Nadal" nonfiltered="3527" processed="3514" dbindex="68546">
Vctor Colomer i Nadal (Corbins, Segri, 1896   Mxic, 1960) fou un poltic socialista catal. Estudi magisteri a Lleida i el 1920 s'adher a la CNT i fou collaborador del setmanari Lucha social, dirigit per Joaquim Maurn. Juntament amb aquest s'aprop al comunisme, i fou un dels fundadors de la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB), integrada en elPartido Comunista de Espaa (PCE), i collaborador de La Antorcha d'en del 1926. Allunyat de la FCCB i del PCE, el 1928 s'integr en el Partit Comunista Catal (PCC) de Jordi Arquer i Saltor, i dins aquesta formaci particip en la fundaci del Bloc Obrer i Camperol (BOC). 

Dins el BOC s'especialitz en la qesti agrria, i fou professor de l'Escola Marxista. El 1933 esdevingu president de l'Ateneu Enciclopdic Popular. Fou el representant del BOC en el Comit Revolucionari Militar en els fets del sis d'octubre del 1934. L'abril del 1935 defens l'apropament del BOC al PSOE com a pas en la unificaci del socialisme peninsular, de manera que quan el setembre del 1935, el BOC fundava, juntament amb l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin, el Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM), s'integr en la Federaci Catalana del PSOE. Aquesta conflu amb les forces socialistes no adherides al POUM en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). 

Durant la guerra civil espanyola fou conseller-regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. El gener del 1937 figur entre els contraris a la collectivitzaci de la terra i top amb Palmiro Togliatti, qui l'acus de trotskista. Desprs de la derrota republicana en la guerra civil, pass a Frana. El mar del 1939 fou expulsat del PSUC desprs d'haver demanat un debat teric i poltic. Exiliat a Mxic, no es va estar de denunciar la rigidesa del PSUC, i el mar del 1941 particip en la fundaci del Moviment Social d'Emancipaci Catalana (MSEC), que el juliol del 1942 esdevingu el Partit Socialista Catal (PSC). El 1958 fou un dels fundadors, a Mxic, del Moviment Socialista de Catalunya (MSC).

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167351" title="Criptofcia" nonfiltered="3528" processed="3515" dbindex="68547">

Les criptofcies (Cryptophyceae) sn una petita classe d'organismes amb 24 gneres que es troben en aiges marines i continentals. Sn organismes unicellulars nus, amb dos flagels quasi iguals. Les cllules sn ovals i aplanades amb una mida de prop d'uns 10-50  m. Poden aparixer estats palmeloides o cocoides. Algunes espcies formen zooxanteles, s dir viuen com a simbionts d'animals.

Presenten un o dos plasts, amb o sense pirenoides. Els plastidis presenten els tillacoides agrupats en parells, sense lamella cenyidora. Amb clorofilla a i c; presenten -carotens i xantofillas, aloxantina dominant, tanmateix falta el -carot. Poseeixen pigments ficobilnics (ficocianina i ficoeritrina), per no es presenten en ficobilisomes, sin a l'espai intratillacoidal, s'ha postulat el seu origen en la simbiosi amb cianfits. com a material de reserva fan servir mid veritable, extraplastidial, associat amb plasts i el nucli. 

Presenten dos flagels anteriors quasi iguals que surten d'un reservori tapissat per tricocists. Tots dos sn pleuronemtics. Hi pot haver una paret cellular de cellulosa, presenten un periplast de tres capes, tamb pot presentar plaques poligonals externes. Els mitocondris tenen crestes planes, i la mitosi s oberta. La reproducci s per bipartici, mitjanant zoospores i cists.  En algun cas s'ha observat tamb reproducci sexual.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167353" title="Collectiu d'Obrers en Lluita" nonfiltered="3529" processed="3516" dbindex="68548">
El Collectiu d'Obrers en Lluita (COLL) fou un sindicat nacional i de classe dels Pasos Catalans, impulsat pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional-provisional (PSAN-p). Els seus orgens es remunten al mar del 1976 quan un grup de treballadors independentistes del Baix Llobregat, afiliats a Comissions Obreres (CCOO), impuls el butllet Obrers en lluita. El gener del 1977 tingu lloc la primera assemblea general del COLL, amb nuclis barcelonins, lleidatans i mallorquins, i que compt amb la participaci de Jordi Arquer i Saltor. El setembre d'aquell mateix any es consum el trencament amb les CCOO. El COLL se centr sobretot en les terres barcelonines i en els treballadors de l'Ensenyament (van dur a terme protestes contra la llei d'educaci que impulsava la UCD). El 1987 s'integr en la Coordinadora Obrera Sindical, propera al Moviment de Defensa de la Terra.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167358" title="Collectius de Treballadors" nonfiltered="3530" processed="3517" dbindex="68549">
Els Collectius de Treballadors (CCTT) foren un sindicat impulsat pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional-oficial (PSAN). Foren fundats el maig del 1977 a Arenys de Munt, sota l'epgraf Cap al Sindicat de Catalunya i definit com a sindicat de classe, nacional, de base comarcal, del conjunt dels treballadors, internacionalista, sense carcter de negociaci i de participaci. A partir de 1979 inici una poltica de convergncia amb altres formacions sindicals, i aix a Osona s'integr dins el Sindicat de Treballadors d'Osona (STO), i el 1980 particip, en la fundaci de la Confederaci Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC).

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167359" title="Federaci de Partits Socialistes" nonfiltered="3531" processed="3518" dbindex="68550">
La Federaci de Partits Socialistes fou un intent d'organitzaci federal de partits i moviments socialistes de les diverses nacionalitats i regions d'Espanya, creada el 1976. N'eren antecedents la Coordinadora Socialista Federal Ibrica (1964) i, ms directament, la Conferncia Socialista Ibrica (1974), i aplegava Convergncia Socialista de Catalunya (ms tard PSC-Congrs), Partit Socialista del Pas Valenci, Partit Socialista de les Illes Balears (que endems eren vinculats en una Coordinadora Socialista dels Pasos Catalans), Partido Socialista Galego, Eusko Socialistak, Partido Socialista de Andaluca, Partit Autonomista Socialista de Canries, Partit Socialista d'Arag, Convergncia Socialista de Madrid i altres grups. 

La seva lnia socialista era d'esquerra autogestionria i federalista, alternativa al socialisme tradicional del PSOE. Es presentaren eleccions de 1977 en coalici amb el Partit Socialista Popular, per noms obtingueren sis escons. Aix, la fora electoral del PSOE (van obtenir 118 diputats el 1977) i el pas a l'rbita d'aquest partit dels membres ms importants de la Federaci (PSC-C, PSPV) en provocaren el desmantellament.

Entre els personatges ms representatius de la Federaci hom hi troba Ernest Lluch, Joan Revents, Enrique Barn, Alejandro Rojas Marcos, Emilio Gastn i Xos Manuel Beiras.

Enllaos externs.
 ndice de instituciones del Archivo Linz de la Transicin Espaola.
 Los partidos polticos en Espaa (III), por Equipo de Estudios (EDE), Revista Triunfo, nmero 701 (setmana del 3 al 10 de juliol de 1976). ;
Transici i Democrcia (1975-1996);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167360" title="Consorci de Promoci Comercial de Catalunya" nonfiltered="3532" processed="3519" dbindex="68551">
El Consorci de Promoci Comercial de Catalunya (COPCA), adscrit al Departament d Innovaci, Universitats i Empresa, s l instrument del Govern de la Generalitat de Catalunya per promoure la internacionalitzaci de l empresa catalana i la seva adaptaci a les noves pautes de l economia mundial.

El COPCA est format per la Generalitat de Catalunya, les Cambres de Comer i Indstria catalanes, les principals associacions sectorials i d exportadors, aix com per entitats relacionades amb el mn empresarial, financer i de la formaci en l mbit del comer exterior. En total, gaireb sn 100 entitats membres.

El Consorci vol ser el referent de l empresa catalana com a centre prestador de serveis de qualitat per afrontar amb xit el repte de la internacionalitzaci.

El COPCA disposa d'una xarxa de 38 oficines prpies situades a les capitals comercials de 31 pasos, que tenen un mbit d actuaci de ms de 50 pasos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167362" title="Eusko Socialistak" nonfiltered="3533" processed="3520" dbindex="68552">
Eusko Sozialistak fou un partit poltic basc d'ideologia socialista i nacionalista basca, actiu durant la Transici. Format el 1975, form part de la Federaci de Partits Socialistes, pero acab integrant-se, el 1977, a HASI (Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea), qui alhora formaria part de la coalici Herri Batasuna el 1978. Els seus  dirigents eren Javier Alonso i Mikel Salaberri.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167368" title="Llista de rcords de l'UCI ProTour" nonfiltered="3534" processed="3521" dbindex="68553">
Aquesta s una llista de rcords de la competici ciclista UCI ProTour. Els ciclistes en negreta encara estan en actiu.

Rcords individuals.
Ms campionats UCI ProTour.




Ms punts UCI ProTour.


Per una llista completa, vegeu Rcord de punts a l'UCI ProTour.



Ms punts UCI ProTour en una temporada.




Ms victries UCI ProTour.


Per una llista completa, vegeu Rcord de victries a l'UCI ProTour.



Ms victries UCI ProTour en una temporada.




Campi ms vell de l'UCI ProTour.




Campi ms jove de l'UCI ProTour.




Guanyador ms vell d'una prova de l'UCI ProTour.




Guanyador ms jove d'una prova de l'UCI ProTour.


Ms victries en curses UCI ProTour.


Ms victries en una cursa UCI ProTour.


Equips.
Els equips en negreta encara participen a l'UCI ProTour.

Ms punts UCI ProTour en una temporada.


Ms victries UCI ProTour en una temporada.


Referncies.
Rcords de l'UCI ProTour;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167369" title="Malgaix" nonfiltered="3535" processed="3522" dbindex="68554">


El malgaix (malagasy en malgaix) s la llengua parlada a Madagascar i a les illes Comores, Mayotte i Reuni, degut als contactes entre aquestes illes i Madagascar. Tot i aix noms s oficial, juntament amb el francs, a Madagascar. Est composta per una vintena de dialectes que corresponen a les 18 tnies del pais. Aquesta representa la llengua ms occidental de la branca malai-polinsia de les llenges austronsies. Ms concretament pertany al grup barito, les llenges del qual sn parlades a Kalimantan, la part indonsia de l'illa de Borneo, a l'actual regi de Banjarmasin i comprenen el ma'anyan, el samihim, el dusun deyah etc. en aquesta regi la llengua dominant avui en dia s el malai, que pertany a un altre grup malai-polins.

El malgaix forma part d'un conjunt lingstic que comprn ms d'una vintena de variants  locals, qualificades sovint de dialectes. De fet, les divergncies de determinades variants, com per exemple el sakalava amb l'antambahoaka poden representar fins a la meitat del vocabulari com. Pel que fa al merina els dialectes ms propers sn el betsileo i el sinahaka (Aproximadament el 90% del vocabulari tradicional bsic s com). Les ms diferents sn les llenges  de l'extrem sud de l'illa com l'antadroy i certs dialectes sakalava amb els que el merina comparteix un 60% del vocabulari de base.

Sobre el lxic, ms del 90% del vocabulari tradicional es remunta  a orgens austronesis. La resta s d'orgen bantou, arabo-swahili o snscrit, en mbits determinats. Per exemple les paraules d'orgen bantou es troben sobretot en el camp de la ramaderia (omby, ondry, akoho) i els arabo-swahili en objectes comercials, el calendari i la adivinaci (alahady, adaoro, sikidy, etc.). Els prstecs lingstics ms antics semblen ser d'orgen snscrit (tsara, soa, sahaza, sandry, sisa, hetsy), remuntant-se probablement al venatge amb els navegadors malais durant el primer milleni.

L'escriptura moderna de la llengua malgaix en alfabet llat va ser fixada per decret el 26 de mar de 1823, desprs d'un acord entre el rei Radama I i les missionries britniques que venien d'introduir impremtes al regne.  El principi acordat va ser que les consonants s'havien d'escriure com en angls i les vocals com a les llenges llatines. 

El fet que el malgaix sigui originari d'Indonsia, per, no ens pot fer concloure que el seu ancestre s'escrivs com el vell malai amb un alfabet de tipus indi.

Des del segle XIX la llengua malgaix ha agafat un nombre considerable de mots a les llenges europees, en particular del'angls i el francs.

En l'aspecte actual de l'ortografia, formada per 21 lletres (sense la  c , la  q , la  w , la  u  i la  x , en comparaci amb el catal) la  o  es pronuncia com una  u  (encara que a certes regions, sobretot al camp, es pot pronunciar com una veritable  o  !). El diftong  ao  es tendeix a pronunicar com una simple  o . Les  i  que es troben al final de paraula s'escriuen sempre amb  y . La  e  s prununciada com una   . La  g  es pronuncia com a  maragda i la  s  no es prununcia mai com una  z .

L'accent tnic sol caure en general sobre l'penltima sllaba de la paraula, a menys que la paraula acabi en '-ka', '-tra', o '-na'.en aquest cas l'accent recauria sobre l'antepenltima. Les vocals no tniques que es troben al final de la paraula sn a penes pronunciades.

Enllaos externs.
 Gasikara.net  : Iniciaci al malgaix (francs);
 Llenges del mn, branca malai-polinsia (espanyol) ;
 Diccionari Freelang (malgaix/francs) .
 Austronesian Basic Vocabulary Database(angls);
 Llenges malai-polinsies(angls);
 Discussi sobre la provinena del malgaix (francs);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167371" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1974" nonfiltered="3536" processed="3523" dbindex="68555">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1974, disputat al circuit de Brands Hatch el 20 de juliol del 1974.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Niki Lauda   1' 19. 7;

 Volta  rpida:  Niki Lauda  1' 21. 1 (a la volta 25);








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167372" title="Terra del Nord" nonfiltered="3537" processed="3524" dbindex="68556">

La Terra del Nord (en rus                 , Svernaia Zemli) s un arxiplag rus de l'rtic, a 80 00' N i 100 00' E. Est situat al nord de Sibria, prop de la pennsula de Taimir, de la qual est separat per l'estret de Vilkitski, entre els mars de Kara a l'oest i Lptev a l'est. La Terra del Nord es va descobrir el 1913 i no es va cartografiar fins al 1933, amb la qual cosa ha estat l'ltim arxiplag de la terra que ha estat descobert. Administrativament, pertany al territori de Krasnoiarsk.

L'arxiplag est format per quatre illes majors (Revoluci d'Octubre, Bolxevic, Komsomlets i Pioner) i al voltant de 10 de menors, que ocupen una superfcie total d'uns 37.000 km. La major part de les illes estan cobertes per glaceres que arriben fins al mar; a les parts lliures de gel, la terra s desrtica o b coberta amb vegetaci tpica de la tundra.

 Illa de la Revoluci d'Octubre (o                           , strov Oktibrskoi Revolitsii), la ms gran del grup, situada a la part central - 14.170 km - mxima altitud: mont Karpinski (965 m).
 Illa Bolxevic (                , strov Bolxevik), la ms meridional de les illes majors - 11.312 km - mxima altitud: 935 m - hi ha la base rtica Prima.
 Illa Komsomlets (                 , strov Komsomlets), la ms septentrional de les illes majors - 9.006 km - mxima altitud: 780 m.
 Illa Pioner (             , strov Pioner), la darrera de les illes majors, situada a l'oest de les illes Komsomlets i la Revoluci d'Octubre - 1.527 km. ;
 Illa Schmidt (o            , strov Xmidta), al nord-oest de Komsomlets - 467 km.
 Altres illes: ;
 Mali Taimir (o                  , strov Mali Taimir), a l'extrem sud-est de l'arxiplag - 232 km. ;
 L'arxiplag Sedov (               , arkhipelag Sedov), a l'oest de l'illa de la Revoluci d'Octubre. Est format per sis illes: Sredni, Golomianni, Domaixni, Figurni, Vostotxni i Smilovitx. L'estaci meteorolgica de Golomianni, a l'extrem occidental de Sredni, funciona des del 1954.
 Bolxoi o "illa Gran" (o             , strov Bolxoi), al sud de l'illa de la Revoluci d'Octubre. ;
 Vostotxni o "illa Oriental" (o          o    , strov Vostotxni), al sud de l'illa Bolxevic.

Clima.
La Terra del Nord s freda i seca tot al llarg de l'any, amb una temperatura mitjana de -16C i una precipitaci mitjana anual d'uns, amb cels generalment coberts. Les temperatures van dels -29C de mitjana al febrer als -0,5C al juliol. A l'arxiplag es donen grans fluctuacions de temperatura durant els mesos d'hivern, ja que l'activitat ciclnica de baixes pressions originada a l'Atlntic Nord continua per l'rtic i hi ocasiona precipitacions i temperatures ms altes. Aquests ciclons sn bastant comuns al setembre i octubre, que s quan es produeix el 30% de les precipitacions anuals. No s estrany que nevi a l'estiu, ja que les temperatures fluctuen entorn dels 0C, tot i que tamb s'hi donen temperatures ms altres quan arriben masses d'aire temperat del nord de Sibria.

Flora i fauna.

La Terra del Nord s un desert polar amb vegetaci escassa i permagel d'uns 50 cm de gruix com a mnim. Les poques plantes vasculars que s'hi troben inclouen espcies de Cerastium i Saxifraga. Entre les no vasculars, espcies de molses dels gneres Detrichum, Dicranum, Pogonatum, Sanionia, Bryum, Orthothecium i Tortura, i lquens dels gneres Cetraria, Thamnolia, Cetraria, Cornicularia, Lecidea, Ochrolechia i Parmelia.


Segons un informe fet segons les observacions de De Korte, Volkov i Gavrilo, a la Terra del Nord s'hi han observat 32 espcies d'ocells, 17 de les quals se sap que s'alimenten a les illes. Vuit d'aquestes espcies es troben per tot l'arxiplag; sn cinc espcies d'ocells marins: el gavot (Alle alle), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), el somorgollaire alablanc (Cepphus grylle), la gavina d'ivori (Pagophila eburnea) i el gavinot hiperbori (Larus hyperboreus); i tres espcies d'ocells de la tundra: el sit blanc (Plectrophenax nivalis), el territ martim (Calidris maritima) i l'oca de collar (Branta bernicla). 

El mammer ms com de la Terra del Nord s el lmming de collar rtic (Dicrostonyx torquatus), que s present a les tres illes majors, i en alguns indrets se n'ha observat una densitat de 500 per km. Se sap que la guineu rtica (Alopex lagopus) tamb hi fa el cau, ja que se n'han vist uns quants centenars a la dcada del 1980. Altres mamfers que s'hi han vist ocasionalment sn el llop (Canis lupus), l'ermini (Mustela erminea), la llebre rtica (Lepus timidus) i el carib (Rangifer tarandus).

Histria.

Tot i que no s gaire lluny de la costa septentrional de Rssia, la Terra del Nord no fou descoberta oficialment fins al segle XX, si b exploradors anteriors informen d'una massa de terra per aquella regi; especialment significatius sn els informes de Matvei Hedenstrom i Ikov Sannkov del 1810, quan exploraven les illes de Nova Sibria. 

Empresonada entre el gla de l'oce rtic, la Terra del Nord no fou descoberta fins a l'expedici dels vaixells trencagels Taimir i Vaigatx dels anys 1913-1915, en un viatge comandat per Bors Vilkitski per explorar la ruta del Pas del Nord-est. El 22 d'agost del 1913 (3 de setembre segons el calendari gregori), l'expedici va plantar la bandera russa sobre el que es pensaven que era una sola illa i la van anomenar "Terra de Nicolau II" en honor del tsar regnant aleshores. El nom actual de "Terra del Nord" data del 1928. 

El 1931, el vol polar del Graf Zeppelin va determinar que com a mnim all hi havia dues illes. Estudis posteriors derivats de l'expedici de Nikolai Urvantsev i Gueorgui Uixkov (1931 1933) van mostrar que la Terra del Nord encara es trobava ms dividida en diferents illes, i fou durant aquesta expedici que es va fer el primer mapa detallat de l'arxiplag. Les illes foren estudiades posteriorment per un equip de gelegs del NIIGA (l'Institut de Recerca Cientfica de Geologia rtica) a Sant Petersburg comandats per B.Kh. Eguiazarov de 1948 a 1954, que en van realitzar un mapa geolgic conjunt.

Segons un decret aprovat l'1 de desembre del 2006 per l'extint govern regional de Taimria, l'arxiplag de la "Terra del Nord" ha estat reanomenat Zemli Imperatora Nikolaia II (                         II), s a dir "Terra de l'Emperador Nicolau II", tornant-li el seu nom primigeni. Per honorar la famlia imperial assassinada, les diverses illes tamb s'han reanomenat: "Mali Taimir" seria l'illa del Tsarevitx Aleix; l'illa de la "Revoluci d'Octubre", Santa Alexandra; l'illa "Bolxevic", Santa Olga; l'illa "Komsomlets", Santa Maria; l'illa "Pioner", Santa Tatiana; l'illa "Domaixni", Santa Anastsia.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167376" title="Liquigas (ciclisme)" nonfiltered="3538" processed="3525" dbindex="68557">

General.

Pas: Itlia;
Patrocinador principal: Liquigas;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Roberto Amadio;

Directors esportius.

Mario Chiesa;
Stefano Zanatta;
Dario Mariuzzo;
Mario Scirea;

Equip.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167387" title="Federaci Democrtica Nacionalista" nonfiltered="3539" processed="3526" dbindex="68558">
La Federaci Democrtica Nacionalista (FDN) fou una organitzaci poltica nacionalista catalana creada per Francesc Maci com a successora de l'Associaci Nacionalista Catalana el 2 de febrer de 1919. En el seu manifest fundacional defensava els drets d'associaci, reuni, manifestaci i propaganda, reclamava millores socials (sou mnim, assegurana obligatria, foment del cooperativisme, nacionalitzaci de les vies de comunicaci, municipalitzaci dels serveis pblics) i defensava les actuacions del Comit Pro Catalunya i del Comit Nacional Catal de cara a obtenir representaci catalana a la Societat de Nacions.

Es present a les eleccions generals espanyoles del 1919, en les que Maci aconsegu l'esc de diputat per la circunscripci de Lleida. Fou dissolta el 1923 quan, desprs de la Conferncia d'Esquerres es va integrar en Estat Catal, fundat el 1922 inicialment com a grup d'acci de la FDN.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167388" title="Manuel Pags i Mercader" nonfiltered="3540" processed="3527" dbindex="68559">
Manuel Pags i Mercader (Barcelona 1883-1968) fou un poltic nacionalista catal. El 1907 fou un dels fundadors de l'Associaci Nacionalista Catalana, partidria de Domnec Mart i Juli, i es relacion amb els sectors ms radicals de la Uni Catalanista. Fou un dels fundadors d'Estat Catal i se n'encarreg de la redacci del seu rgan, L'Estat Catal. Desprs fou ms aviat un nacionalista independent, af a Nosaltres Sols!. Viatj per Sardenya i va escriure alguns llibres.
 Obres .
 Crnica descriptiva d'Alguer (1957) ;
 Estampes de Sardenya (1960);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167392" title="Llista d'espcies de cibeids" nonfiltered="3541" processed="3528" dbindex="68560">

Aquesta s la llista d'espcies de cibeids, una famlia d'aranyes araneomorfes de la superfamlia dels dictinodeus. Cont la informaci recollida fins el 31 de desembre del 2006 i hi ha citats 12 gneres i 153 espcies; el gnere amb ms espcies s Cybaeus amb 105 espcies. La seva distribuci s fora extensa en l'hemisferi nord (Europa, gran part del Nord-amrica i sia) i algunes altres zones (el nord de Sud-amrica, Sumatra).

 Gneres i espcies .

Argyroneta.
Argyroneta Latreille, 1804
 Argyroneta aquatica (Clerck, 1757) (Palertic);

Cedicoides.
Cedicoides Charitonov, 1946
 Cedicoides maerens (Simon, 1889) (Turkmenistan);
 Cedicoides parthus (Fet, 1993) (Turkmenistan);
 Cedicoides pavlovskyi (Spassky, 1941) (Tajikistan);
 Cedicoides simoni (Charitonov, 1946) (Uzbekistan);

Cedicus.
Cedicus Simon, 1875
 Cedicus bucculentus Simon, 1889 (Himlaia);
 Cedicus dubius Strand, 1907 (Jap);
 Cedicus flavipes Simon, 1875 (Mediterrani Oriental);
 Cedicus israeliensis Levy, 1996 (Israel);
 Cedicus pumilus Thorell, 1895 (Myanmar);

Cybaeina.
Cybaeina Chamberlin & Ivie, 1932
 Cybaeina confEUA Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Cybaeina minuta (Banks, 1906) (EUA);
 Cybaeina sequoia Roth, 1952 (EUA);
 Cybaeina xantha Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);

Cybaeota.
Cybaeota Chamberlin & Ivie, 1933
 Cybaeota calcarata (Emerton, 1911) (EUA, Canad);
 Cybaeota munda Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Cybaeota nana Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA, Canad);
 Cybaeota shastae Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);

Cybaeozyga.
Cybaeozyga Chamberlin & Ivie, 1937
 Cybaeozyga heterops Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);

Cybaeus.
Cybaeus L. Koch, 1868
 Cybaeus abchasicus Charitonov, 1947 (Turquia, Gergia);
 Cybaeus adenes Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus aizuensis Kobayashi, 2006 (Jap);
 Cybaeus akiensis Ihara, 2003 (Jap);
 Cybaeus amicus Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus angustiarum L. Koch, 1868 (Europa fins a Azerbaijan);
 Cybaeus aokii Yaginuma, 1972 (Jap);
 Cybaeus aquilonalis Yaginuma, 1958 (Xina, Jap);
 Cybaeus asahi Kobayashi, 2006 (Jap);
 Cybaeus aspenicolens Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus balkanus Deltshev, 1997 (Bulgria, Srbia, Macednia);
 Cybaeus bam Marusik & Logunov, 1991 (Kurile);
 Cybaeus basarukini Marusik & Logunov, 1991 (Sakhalin);
 Cybaeus biwaensis Kobayashi, 2006 (Jap);
 Cybaeus blasbes Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus brignolii Maurer, 1992 (Turquia);
 Cybaeus broni Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Cybaeus bulbosus Exline, 1935 (EUA);
 Cybaeus cascadius Roth, 1952 (EUA);
 Cybaeus communis Yaginuma, 1972 (Jap);
 Cybaeus confrantis Oliger, 1994 (Rssia);
 Cybaeus conservans Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus consocius Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus constrictus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Cybaeus cribelloides Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus cylisteus Zhu & Wang, 1992 (Xina);
 Cybaeus deletroneus Zhu & Wang, 1992 (Xina);
 Cybaeus desmaeus Zhu & Wang, 1992 (Xina);
 Cybaeus devius Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Cybaeus echigo Kobayashi, 2006 (Jap);
 Cybaeus eXinaceus Zhu & Wang, 1992 (Xina);
 Cybaeus enshu Kobayashi, 2006 (Jap);
 Cybaeus eutypus Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA, Canad);
 Cybaeus fujisanus Yaginuma, 1972 (Jap);
 Cybaeus gassan Kobayashi, 2006 (Jap);
 Cybaeus giganteus Banks, 1892 (EUA);
 Cybaeus gonokawa Ihara, 1993 (Jap);
 Cybaeus grizzlyi Schenkel, 1950 (EUA);
 Cybaeus hatsushibai Ihara, 2005 (Jap);
 Cybaeus hesper Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus hibaensis Ihara, 1994 (Jap);
 Cybaeus higoensis Irie & Ono, 2000 (Jap);
 Cybaeus hiroshimaensis Ihara, 1993 (Jap);
 Cybaeus intermedius Maurer, 1992 (Sussa, Itlia);
 Cybaeus itsukiensis Irie, 1998 (Jap);
 Cybaeus jaanaensis Komatsu, 1968 (Jap);
 Cybaeus jilinensis Song, Kim & Zhu, 1993 (Xina);
 Cybaeus jinsekiensis Ihara, 2006;
 Cybaeus kawabensis Irie & Ono, 2002 (Jap);
 Cybaeus kiiensis Kobayashi, 2006 (Jap);
 Cybaeus kiuchii Komatsu, 1965 (Jap);
 Cybaeus kumaensis Irie & Ono, 2001 (Jap);
 Cybaeus kunashirensis Marusik & Logunov, 1991 (Kurile, Jap);
 Cybaeus kunisakiensis Ihara, 2003 (Jap);
 Cybaeus longus Paik, 1966 (Corea);
 Cybaeus maculosus Yaginuma, 1972 (Jap);
 Cybaeus magnus Yaginuma, 1958 (Jap);
 Cybaeus melanoparvus Kobayashi, 2006 (Jap);
 Cybaeus melloteei (Simon, 1886) (Jap);
 Cybaeus minoensis Kobayashi, 2006 (Jap);
 Cybaeus minor Chyzer, 1897 (Europa);
 Cybaeus miyagiensis Ihara, 2004 (Jap);
 Cybaeus miyosii Yaginuma, 1941 (Jap);
 Cybaeus montanus Maurer, 1992 (Sussa, Itlia);
 Cybaeus monticolus Kobayashi, 2006 (Jap);
 Cybaeus morosus Simon, 1886 (EUA, Alaska);
 Cybaeus mosanensis Paik & Namkung, 1967 (Corea);
 Cybaeus multnoma Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Cybaeus nipponicus (Uyemura, 1938) (Jap);
 Cybaeus nojimai Ihara, 1993 (Jap);
 Cybaeus obedientiarius Komatsu, 1963 (Jap);
 Cybaeus okafujii Yaginuma, 1963 (Jap);
 Cybaeus okayamaensis Ihara, 1993 (Jap);
 Cybaeus patritus Bishop & Crosby, 1926 (EUA);
 Cybaeus perditus Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus petegarinus Yaginuma, 1972 (Jap);
 Cybaeus rarispinosus Yaginuma, 1970 (Jap);
 Cybaeus raymondi (Simon, 1916) (Frana);
 Cybaeus reducens Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus reticulatus Simon, 1886 (EUA, Canad, Alaska);
 Cybaeus ryunoiwayaensis Komatsu, 1968 (Jap);
 Cybaeus sanctus (Komatsu, 1942) (Jap);
 Cybaeus sasakii Ihara, 2004 (Jap);
 Cybaeus scopulatus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Cybaeus septatus Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Cybaeus shingenni Komatsu, 1968 (Jap);
 Cybaeus shoshoneus Chamberlin & Ivie, 1932 (EUA);
 Cybaeus signatus Keyserling, 1881 (Per);
 Cybaeus signifer Simon, 1886 (EUA, Canad, Alaska);
 Cybaeus silicis Barrows, 1919 (EUA);
 Cybaeus simplex Roth, 1952 (EUA);
 Cybaeus sinuosus Fox, 1937 (Canad);
 Cybaeus strandi Kolosvry, 1934 (Transilvnia);
 Cybaeus striatipes Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Cybaeus taraensis Irie & Ono, 2001 (Jap);
 Cybaeus tardatus (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Cybaeus tetricus (C. L. Koch, 1839) (Europa);
 Cybaeus tottoriensis Ihara, 1994 (Jap);
 Cybaeus triangulus Paik, 1966 (Corea);
 Cybaeus tsurugi Ihara, 2003 (Jap);
 Cybaeus tsurEUAkii Ihara, 1993 (Jap);
 Cybaeus urabandai Ihara, 2004 (Jap);
 Cybaeus vignai Brignoli, 1977 (Frana, Itlia);
 Cybaeus yoshiakii Yaginuma, 1968 (Jap);
 Cybaeus yoshidai Ihara, 2004 (Jap);

Dolichocybaeus.
Dolichocybaeus Kishida, 1968
 Dolichocybaeus anaiwaensis Komatsu, 1968 (Jap);
 Dolichocybaeus ashikitaensis Komatsu, 1968 (Jap);
 Dolichocybaeus bitchuensis (Ihara & Nojima, 2005) (Jap);
 Dolichocybaeus daisen (Ihara & Nojima, 2005) (Jap);
 Dolichocybaeus fuujinensis Komatsu, 1968 (Jap);
 Dolichocybaeus gotoensis Yamaguchi & Yaginuma, 1971 (Jap);
 Dolichocybaeus ishikawai Kishida, 1961 (Jap);
 Dolichocybaeus kirigaminensis (Komatsu, 1963) (Jap);
 Dolichocybaeus kompiraensis Komatsu, 1968 (Jap);
 Dolichocybaeus kuramotoi (Yaginuma, 1963) (Jap);
 Dolichocybaeus mimasaka (Ihara & Nojima, 2005) (Jap);
 Dolichocybaeus momotaro (Ihara & Nojima, 2005) (Jap);
 Dolichocybaeus nichikoensis Komatsu, 1968 (Jap);
 Dolichocybaeus nishikawai Komatsu, 1968 (Jap);
 Dolichocybaeus shinkaii Komatsu, 1970 (Jap);
 Dolichocybaeus tajimaensis (Ihara & Nojima, 2005) (Jap);
 Dolichocybaeus takasawaensis Komatsu, 1970 (Jap);
 Dolichocybaeus uenoi Yaginuma, 1970 (Jap);
 Dolichocybaeus whanseunensis (Paik & Namkung, 1967) (Corea);

Heterocybaeus.
Heterocybaeus Komatsu, 1968
 Heterocybaeus akaanaensis Komatsu, 1968 (Jap);
 Heterocybaeus ryusenensis Komatsu, 1968 (Jap);
 Heterocybaeus senzokuensis Komatsu, 1968 (Jap);
 Heterocybaeus zenifukiensis Komatsu, 1968 (Jap);

Paracedicus.
Paracedicus Fet, 1993
 Paracedicus ephthalitus (Fet, 1993) (Turkmenistan);
 Paracedicus feti Marusik & Guseinov, 2003 (Azerbaijan);
 Paracedicus gennadii (Fet, 1993) (Turkmenistan);

Symposia.
Symposia Simon, 1898
 Symposia bifurca Roth, 1967 (Veneuela);
 Symposia columbiana Mller & Heimer, 1988 (Colmbia);
 Symposia dubiosa Roth, 1967 (Veneuela);
 Symposia sexoculata Roth, 1967 (Veneuela);
 Symposia silvicola Simon, 1898 (Veneuela);
 Symposia umbrosa Simon, 1898 (Veneuela);

Vagellia.
Vagellia Simon, 1899
 Vagellia helveola Simon, 1899 (Sumatra);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Cibeid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167393" title="Josep Rovira i Canals" nonfiltered="3542" processed="3529" dbindex="68561">
Josep Rovira i Canals (Rub, Valls Occidental 1902 - Boulogne-Billancourt, Alts del Sena 1968) fou un poltic socialista catal. Era paleta d'ofici, milit de ben jovenet en el moviment calalanista i s'afili a Estat Catal. S'exili el 1922 a Frana, en una incursi assalt la caserna de la gurdia civil de Sant Pau d'Ordal i rest implicat en els fets de Prats de Moll. Se n'an a Blgica i a Mxic i particip en les guerrilles de Guatemala.

Torn a Catalunya el 1932 i, desprs d'abandonar Estat Catal amb Jaume Compte i Canelles, ambds foren uns dels fundadors del Partit Catal Proletari. Rovira per, desprs ingressar al Bloc Obrer i Camperol. Fou elegit membre del seu comit executiu, crrec que conserv posteriorment dins el POUM, i destac com a principal animador del setmanari "L'Hora". Pel juliol del 1936 represent el POUM dins el Comit Central de Milcies Antifeixistes de Catalunya i fou l'organitzador de la columna Lenin, posteriorment divisi 29, que sota la seva direcci actu al front d'Arag. Fou detingut desprs dels fets de maig del 1937 fou posat en llibertat i actu llavors clandestinament, fins que per l'octubre del 1938 fou empresonat de nou.  Pogu fugir a l'exili pel gener del 1939. A Frana, particip en la Resistncia contra el Tercer Reich i el 1944 fou un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya. 

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167395" title="Tour Yaya" nonfiltered="3543" processed="3530" dbindex="68562">

Gngnri Yaya Tour, o Tour Yaya (Costa d'Ivori, 13 de maig de 1983) s un centrecampista ivori amb contracte amb el FC Barcelona, i que ha jugat 17 cops amb la seva selecci nacional. El seu germ gran, Kolo Tour, juga a l'Arsenal, mentre que el seu germ petit, Ibrahim Tour, disputa la lliga francesa amb l'OGC de Nia.

Yaya Tour es un volant que impressiona per les seves facultats fsiques. Destaca en protegir i mantenir la possessi de la pilota i les seves passades sn de gran qualitat tant les curtes, com les llargues i el joc vertical. En situacions complicades, quan el seu equip est sota pressi, t capacitat per a incorporar-se veloment a l'atac, cosa que li ha fet guanyar fama de jugador d'rea a rea.

El FC Barcelona va concretar el seu fitxatge al Mnaco a finals de juny del 2007 per 10 milions d'euros. 

Referncies.


Enllaos externs.
Informaci del FC Barcelona;
Penya RAC1 Tour Yaya;
Informaci estadstica sobre Yaya Tour;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167396" title="Porc negre mallorqu" nonfiltered="3544" processed="3531" dbindex="68563">
El porc negre mallorqu s una raa de porc tradicional de Mallorca.

Sembla que el seu origen sn els encreuaments entre els porcs ibrics i els cltics. Sn animals de mida mitjana amb el pl negre i les orelles caigudes grans i planes. Actualment la raa est regulada i existeix un llibre genealgic per garantir-ne la puresa. Sn objecte d una criana extensiva i semiextensiva i tots mengen els productes de la prpia explotaci: cereals, figues, figues de moro, garrics i pastures amb un percentatge limitat de pinso. Es sacrifiquen uns 3.000 porcs a l'any per fer-ne sobrassada de gran qualitat. Tamb es venen uns 1.000 porcells a l any, ja que la porcella s un plat tradicional.
   
Fins a mitjan segle XIX, era l'nic porc que es criava i era objecte d'un actiu comer i se n'exportava la carn transformada, uns 20.000 animals vius eren transportats en vaixell a Barcelona cada any junt amb els passatgers tal com es pot llegir a l'obra Un hivern a Mallorca de George Sand.

Enllaos externs.
 Racesautoctones.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167398" title="Xavier Romeu i Juv" nonfiltered="3545" processed="3532" dbindex="68564">
Xavier Romeu i Juv (Barcelona 1941 - els Monjos, Alt Peneds, 11 de juliol de 1983) fou un escriptor i poltic independentista catal.  La seva famlia havia estat lligada a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ell de ben jove s'inici en la resistncia poltica al franquisme. Estudi filologia romnica a Tarragona.

Del 1968 al 1970 se n'an a Praga a fer estudis de lingstica i de teatre, i all va prendre contacte amb el Cercle de Praga, les idees del qual aplic desprs a la fonologia catalana. Particip activament en els fets de la Primavera de Praga, experincia que l'aferm en el seu socialisme internacionalista. Desprs viatj per diversos pasos europeus, on feia alhora els seus estudis i feines que li cobrissin les despeses. Finalment torn a Catalunya, i fou professor de gramtica histrica i de fonologia a Tarragona, i tamb fu classes de fonologia i de dicci catalanes a l'Institut del Teatre de Barcelona, alhora que feia part del collectiu literari Oflia Dracs. Collabor amb la Universitat Catalana d'estiu.

Fou primer presentador de l'acte que l'independentisme catal organitza al Fossar de les Moreres cada 11 de setembre a Barcelona. El 1978 entr en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i va fer part del 1979 en dels Comits Central i Executiu i del consell de redacci de la revista Lluita. El 1980 impuls la creaci dels Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Mor en un accident de trnsit.

 Obres .
 Filologia .
 Breu diccionari ideolgic (1976) ;
 Diccionari Barcanova de la Llengua Catalana (1983). ;
 Elements de fonologia catalana (1983);
 Manual de fonologia catalana;
 Teatre .
 Els mites de Bagot (1968);
 Alcia en terra de meravelles (1972);
 Estat d'emergncia  (1972) ;
 Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1971, amb Maria Aurlia Capmany);
 La mort en punt (1976);
 Ascendent Escorpi (1979);

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167403" title="Roc Boronat i Font" nonfiltered="3546" processed="3533" dbindex="68565">
Roc Boronat i Font (Barcelona 1897 - Mxic 1965) fou un poltic i escriptor catal. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera s'afili a Estat Catal i fug a Frana, on dirig, amb Josep Rovira i Canals, l'oficina d'Estat Catal a Tolosa de Llenguadoc. Particip en els fets de Prats de Moll el 1926 i fou expulsat a Blgica. Retorn a Barcelona el 1930 i fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931, per la qual fou regidor a l'ajuntament de Barcelona. Designat comissari del departament de beneficncia municipal, fou el fundador i president de l'Associaci de Cecs de Catalunya, organitzaci que cre, al juny de l'any 1934, el cup del cec. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Mxic.

 Obres .
 La vera llum ;
 Nit d'Otello;
 L'obstacle (premi ngel Guimer de Mxic 1956);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167406" title="Llista d'espcies de dsids" nonfiltered="3547" processed="3534" dbindex="68566">
Aquesta s la llista d'espcies de dsids, una famlia d'aranyes araneomorfes de la superfamlia dels dictinodeus. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre del 2006 i hi ha citats 38 gneres i 182 espcies. La seva distribuci s concentra a Oceania i en algunes zones d'sia, frica i Amrica.


 Gneres i espcies .
 Badumna . 
Thorell, 1890
 Badumna arguta (Simon, 1906) (Queensland);
 Badumna bimetallica (Hogg, 1896) (Central Austrlia);
 Badumna blochmanni (Strand, 1907) (Nova Galles del Sud);
 Badumna exilis Thorell, 1890 (Java);
 Badumna exsiccata (Strand, 1913) (Austrlia);
 Badumna guttipes (Simon, 1906) (Victria, Tasmnia);
 Badumna hirsuta Thorell, 1890 (Java);
 Badumna hygrophila (Simon, 1902) (Queensland);
 Badumna insignis (L. Koch, 1872) (Jap fins a Tasmnia, Nova Zelanda);
 Badumna javana (Strand, 1907) (Java);
 Badumna longinqua (L. Koch, 1867) (Austrlia Oriental, Nova Zelanda, EUA, Uruguai);
 Badumna maculata (Rainbow, 1916) (Queensland);
 Badumna microps (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Badumna pilosa (Hogg, 1900) (Victria);
 Badumna scalaris (L. Koch, 1872) (Queensland, Central Austrlia);
 Badumna senilella (Strand, 1907) (Austrlia);
 Badumna socialis (Rainbow, 1905) (Nova Galles del Sud);
 Badumna tangae Zhu, Zhang & Yang, 2006 (Xina);

 Canala . 
Gray, 1992
 Canala longipes (Berland, 1924) (Nova Calednia);
 Canala magna (Berland, 1924) (Nova Calednia);
 Canala poya Gray, 1992 (Nova Calednia);

 Cicirra . 
Simon, 1886
 Cicirra decemmaculata Simon, 1886 (Tasmnia);

 Colcarteria . 
Gray, 1992
 Colcarteria carrai Gray, 1992 (Nova Galles del Sud);
 Colcarteria kempseyi Gray, 1992 (Nova Galles del Sud);
 Colcarteria yessabah Gray, 1992 (Nova Galles del Sud);

 Desis . 
Walckenaer, 1837
 Desis crosslandi Pocock, 1902 (Zanzbar, Madagascar);
 Desis formidabilis (O. P.-Cambridge, 1890) (Sud-frica);
 Desis galapagoensis Hirst, 1925 (Illes Galpagos);
 Desis gardineri Pocock, 1904 (Laccadive);
 Desis hartmeyeri Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Desis inermis Gravely, 1927 (ndia);
 Desis japonica Yaginuma, 1956 (Jap);
 Desis kenyonae Pocock, 1902 (Victria, Tasmnia);
 Desis marina (Hector, 1877) (Nova Calednia, Nova Zelanda, Illes Chatham);
 Desis martensi L. Koch, 1872 (Malisia);
 Desis maxillosa (Fabricius, 1793) (Nova Guinea, Nova Calednia);
 Desis risbeci Berland, 1931 (Nova Calednia);
 Desis tangana Roewer, 1955 (frica Oriental);
 Desis vorax L. Koch, 1872 (Samoa);

 Epimecinus . 
Simon, 1908
 Epimecinus alkirna Gray, 1973 (Oest d Austrlia);
 Epimecinus humilis Berland, 1924 (Nova Calednia);
 Epimecinus nexibilis (Simon, 1906) (Nova Calednia);
 Epimecinus pullatus (Simon, 1906) (Nova Calednia);

 Forsterina . 
Lehtinen, 1967
 Forsterina alticola (Berland, 1924) (Nova Calednia);
 Forsterina annulipes (L. Koch, 1872) (Queensland, Nova Galles del Sud, Illa Lord Howe);
 Forsterina armigera (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Forsterina cryphoeciformis (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Forsterina koghiana Gray, 1992 (Nova Calednia);
 Forsterina segestrina (L. Koch, 1872) (Nova Galles del Sud);
 Forsterina velifera (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Forsterina virgosa (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Forsterina vultuosa (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);

 Gasparia . 
Marples, 1956
 Gasparia busa Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia coriacea Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia delli (Forster, 1955) (Antipodes, Illes Auckland, Illes Campbell);
 Gasparia dentata Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia edwardsi Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia kaiangaroa Forster, 1970 (Illes Chatham);
 Gasparia littoralis Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia lomasi Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia mangamuka Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia manneringi (Forster, 1964) (Snares);
 Gasparia montana Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia nava Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia nebulosa Marples, 1956 (Nova Zelanda);
 Gasparia nelsonensis Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia nuntia Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia oparara Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia parva Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia pluta Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia rupicola Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia rustica Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia tepakia Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gasparia tuaiensis Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Gohia . 
Dalmas, 1917
 Gohia clarki Forster, 1964 (Illes Campbell);
 Gohia falxiata (Hogg, 1909) (Illes Auckland);
 Gohia isolata Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Gohia parisolata Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Goyenia . 
Forster, 1970
 Goyenia electa Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Goyenia fresa Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Goyenia gratiosa Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Goyenia lucrosa Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Goyenia marplesi Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Goyenia multidentata Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Goyenia ornata Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Goyenia sana Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Goyenia scitula Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Goyenia sylvatica Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Hapona . 
Forster, 1970
 Hapona amira Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Hapona aucklandensis (Forster, 1964) (Nova Zelanda);
 Hapona crypta (Forster, 1964) (Nova Zelanda);
 Hapona insula (Forster, 1964) (Nova Zelanda);
 Hapona marplesi (Forster, 1964) (Nova Zelanda);
 Hapona moana Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Hapona momona Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Hapona muscicola (Forster, 1964) (Nova Zelanda);
 Hapona otagoa (Forster, 1964) (Nova Zelanda);
 Hapona paihia Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Hapona reinga Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Hapona salmoni (Forster, 1964) (Nova Zelanda);
 Hapona tararua Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Helsonia . 
Forster, 1970
 Helsonia plata Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Hulua . 
Forster & Wilton, 1973
 Hulua convoluta Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Hulua manga Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Hulua minima Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Hulua pana Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

 Laestrygones . 
Urquhart, 1894
 Laestrygones albiceris Urquhart, 1894 (Nova Zelanda);
 Laestrygones chathamensis Forster, 1970 (Illes Chatham);
 Laestrygones minutissimus (Hogg, 1909) (Illes Auckland, Illes Campbell);
 Laestrygones otagoensis Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Laestrygones setosus Hickman, 1969 (Tasmnia);
 Laestrygones Oestlandicus Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Lamina . 
Forster, 1970
 Lamina minor Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Lamina montana Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Lamina parana Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Lamina ulva Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Lathyarcha . 
Simon, 1908
 Lathyarcha cinctipes (Simon, 1906) (Victria);
 Lathyarcha inornata (L. Koch, 1872) (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Lathyarcha tetrica Simon, 1908 (Oest d Austrlia);

 Mangareia . 
Forster, 1970
 Mangareia maculata Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Mangareia motu Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Matachia . 
Dalmas, 1917
 Matachia australis Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Matachia livor (Urquhart, 1893) (Nova Zelanda);
 Matachia magna Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Matachia marplesi Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Matachia ramulicola Dalmas, 1917 (Nova Zelanda);
 Matachia similis Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Mesudus . 
zdikmen, 2007 - (nom que substitueix el de Manawa Forster, 1970)
 Mesudus frondosa (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Mesudus setosa (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Mesudus solitaria (Forster, 1970) (Nova Zelanda);

 Myro . 
O. P.-Cambridge, 1876
 Myro jeanneli Berland, 1947 (Crozet);
 Myro kerguelenensis O. P.-Cambridge, 1876 (Kerguelen, Macquarie);
 Myro kerguelenensis crozetensis Enderlein, 1909 (Crozet);
 Myro maculatus Simon, 1903 (Tasmnia);
 Myro marinus (Goyen, 1890) (Nova Zelanda);
 Myro paucispinosus Berland, 1947 (Marion, Crozet);
 Myro pumilus Ledoux, 1991 (Crozet);

 Namandia . 
Lehtinen, 1967
 Namandia periscelis (Simon, 1903) (Tasmnia);

 Neomyro . 
Forster & Wilton, 1973
 Neomyro amplius Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neomyro circe Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);
 Neomyro scitulus (Urquhart, 1891) (Nova Zelanda);

 Notomatachia . 
Forster, 1970
 Notomatachia cantuaria Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Notomatachia hirsuta (Marples, 1962) (Nova Zelanda);
 Notomatachia wiltoni Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Nuisiana . 
Forster & Wilton, 1973
 Nuisiana arboris (Marples, 1959) (Nova Zelanda);

 Ommatauxesis . 
Simon, 1903
 Ommatauxesis macrops Simon, 1903 (Tasmnia);

 Otagoa . 
Forster, 1970
 Otagoa chathamensis Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Otagoa nova Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Otagoa wiltoni Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Panoa . 
Forster, 1970
 Panoa contorta Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Panoa fiordensis Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Panoa mora Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Panoa tapanuiensis Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Paramatachia . 
Dalmas, 1918
 Paramatachia ashtonensis Marples, 1962 (Nova Galles del Sud);
 Paramatachia cataracta Marples, 1962 (Nova Galles del Sud);
 Paramatachia decorata Dalmas, 1918 (Queensland);
 Paramatachia media Marples, 1962 (Victria);
 Paramatachia tubicola (Hickman, 1950) (Sud d Austrlia, Tasmnia);

 Paratheuma . 
Bryant, 1940
 Paratheuma andromeda Beatty & Berry, 1989 (Cook);
 Paratheuma armata (Marples, 1964) (Illes Carolines fins a Samoa);
 Paratheuma australis Beatty & Berry, 1989 (Queensland, Fiji);
 Paratheuma insulana (Banks, 1902) (EUA, ndies Occidentals);
 Paratheuma interaesta (Roth & Brown, 1975) (Mxic);
 Paratheuma makai Berry & Beatty, 1989 (Hawaii);
 Paratheuma ramseyae Beatty & Berry, 1989 (Cook);
 Paratheuma rangiroa Beatty & Berry, 1989 (Polynesia);
 Paratheuma shirahamaensis (Oi, 1960) (Corea, Jap);

 Phryganoporus . 
Simon, 1908
 Phryganoporus candidus (L. Koch, 1872) (Austrlia, Norfolk);
 Phryganoporus davidleei Gray, 2002 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Phryganoporus melanopygus Gray, 2002 (Oest d Austrlia);
 Phryganoporus nigrinus Simon, 1908 (Oest d Austrlia fins a Queensland);
 Phryganoporus vandiemeni (Gray, 1983) (Victria, Tasmnia);

 Pitonga . 
Davies, 1984
 Pitonga woolowa Davies, 1984 (Northern Austrlia);

 Porteria . 
Simon, 1904
 Porteria albopunctata Simon, 1904 (Xile);

 Rapua . 
Forster, 1970
 Rapua australis Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Syrorisa . 
Simon, 1908
 Syrorisa misella (Simon, 1906) (Nova Calednia, Oest d Austrlia);

 Taurongia . 
Hogg, 1901
 Taurongia ambigua Gray, 2005 (Victria);
 Taurongia punctata (Hogg, 1900) (Victria);

 Toxops . 
Hickman, 1940
 Toxops montanus Hickman, 1940 (Tasmnia);

 Toxopsoides . 
Forster & Wilton, 1973
 Toxopsoides huttoni Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda);

 Tuakana . 
Forster, 1970
 Tuakana mirada Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Tuakana wiltoni Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Dsid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167408" title="Acne" nonfiltered="3548" processed="3535" dbindex="68567">
 L'acne s la inflamaci de les glndules pilosebcies de la pell que obstrueix els seus porus i facilita l'aparici de diferents erupcions cutnies a la pell.

L'acne es presenta amb major freqncia en els adolescents, causat pels canvis hormonals que estimulen les glndules sebcies de la pell; per pot ocrrer a totes les edats.

Altres canvis hormonals poden ocrrer amb els perodes menstruals, embars, s d'anticonceptius i estrs, que agreugen tamb l'acne.

 Causa .
 Es desconeix per qu algunes persones pateixen acne i d'altres no, per se sap que s parcialment hereditari.

Els principals factors que produeixen l'acne sn:

 Activitat hormonal.
 Estrs.
 Glndules sebcies hiperactives.
 Acumulaci de cllules mortes a la pell.
 Bacteris als porus.
 L's d'anabolitzants.
 La irritaci cutnia.
 Qualsevol medicaci que contingui halgens, liti, barbitrics o andrgens.
 L'exposici a alts nivells de composts de clor.


 L'acne es produeix quan els porus de la pell s'obstrueixen perqu el greix i les cllules de la pell s'acumulen ms rpid del que poden sortir. L'obstrucci ocasiona un bony del follicle (causant punts blancs) i la part superior de l'obstrucci es pot enfosquir (causant punts negres). Si l'obstrucci causa una ruptura a la paret del follicle, les cllules mortes de la pell, el greix i els bacteris, trobats normalment a la superfcie de la pell, poden penetrar-la i formar petites rees infectades anomenades pstules (tamb conegudes com a grans). Si aquestes rees infectades estan en el profund de la pell, poden augmentar en mida fins a formar quists ferms i dolorosos.

Addicionalment, s'ha demostrat que la pell propensa a l'acne s resistent a la insulina.

 Tractaments .

 Hi ha molts productes en venda per al tractament de l'acne, per molts d'ells amb efectes no provats cientficament. Genricament parlant, els tractaments proporcionen petites millores entre la primera i la segona setmana i, llavors, l'acne disminueix aproximadament en uns 3 mesos. Els tractaments que prometen resultats en 2 setmanes, sn probablement decebedors. Una combinaci de tractaments, pot reduir enormement la quantitat i gravetat de l'acne en molts casos.

 Exfoliaci de la pell .

L'exfoliaci de la pell pot fer-se o b mecnicament usant un drap abrasiu, amb un lquid esquinador o qumicament. Els agents exfoliantes qumics inclouen cid saliclic i cid gliclic, els quals animen que es produeixi despreniment de la capa superior de la pell, provocant una reconstrucci de cllules mortes que es combinen amb el greix per bloquejar els porus.

 Bactericides tpics .

Es pot usar una ampla gamma de productes bactericides que contenen perxid de benzoilo per moderar suaument l'acne. La crema o gel que cont perxid de benzoilo s'unta dues vegades a diari als porus sobre la regi afectada; principalment, prev noves lesions. Al contrari dels antibitics, el perxid de benzoilo t l'avantatge de ser un fort oxidant i per aix no sembla oferir resistncia. De tota manera, causa sequedat, irritaci local de la pell i envermelliment.

 Antibitics tpics. 

Els antibitics que s'apliquen externament a la pell com la eritromicina, clindamicina, estimicina, o tetraciclina tenen com a objectiu aniquilar els bacteris que hi ha als follicles bloquejats. Mentre que l's d'antibitics tpics s igual d'efectiu que l'oral, aquest mtode impedeix possibles dolors d'estmac com a efecte secundari.

 Retinoides externs .

Un grup de medicaments per a aquesta tcnica sn els retinoides tpics com a la tretinona (nom comercial Retin-A), adapalene (nom comercial Differin) i tazaroteno (nom comercial Tazorac). Com la isotretinona, aquests estan relacionats amb la vitamina A, per s'administren com a tpics i generalment tenen efectes secundaris molt ms suaus. De totes maneres poden causar una significativa irritaci de la pell.

 Retinoides via oral .

Redueix la secreci dels greixos des de les glndulles. Aix s'aconsegueix mitjanant una presa diria d'hormones derivades de vitamina A com l'isotretinona (comercialitzada com Accutane, Derccutane o Roaccutane) durant un perode de 4 a 6 mesos.

No es coneix el mecanisme exacte pel qual actua l'isotretinona, per es creu que funciona primriament reduint la secreci dels greixos; tanmateix, alguns estudis suggereixen que tamb afecta altres factors relacionats amb l'acne. S'ha demostrat que l'isotretinona s molt efectiva tractant acne greu. El medicament t efecte ms durador que els tractaments antibacterians i sovint curar l'acne per sempre. El tractament requereix supervisi mdica per un dermatleg perqu el medicament t molts efectes secundaris coneguts, els quals poden ser greus.

Per al voltant d'un 25% de pacients, poden recaure desprs d'un tractament.

 Fototerpia .

Durant temps s'ha cregut que es podia aconseguir una millora de l'acn a curt termini mitjanant la llum solar. Tanmateix, hi ha estudis que demostren que la llum solar empitjora l'acne a llarg termini, a causa del dany que produeix la llum ultraviolada. Ms recentment, s'ha emprat llum visible o llum blava amb resultats satisfactoris. S'ha demostrat que usant fototerpia dues vegades per setmana, ha redut el nombre de lesions d'acne en un 64%.

 Graus d'acne .

L'acne es classifica en diferents graus relacionats amb la gravetat de les lesions:

 Acne lleu: Les lesions principals no sn inflamatries.

Les pstules i barbs que apareixen sn petits i poc nombrosos, generalment menys de 10.

 Acne moderat: Existeix un major nombre de pstules i barbs, entre 10 i 40.

El tronc tamb pot estar afectat.

 Acne moderadament greu: Existeixen nombroses pstules i barbs, entre 40 i 100, normalment amb lesions infiltrants i profundes. Les rees de pell afectada s'estenen a ms de la cara, al tors i esquena.

 Acne greu: Caracteritzat per moltes lesions grans i doloroses, junt amb moltes pstules i barbs.

 Tipus .

 Acne conglobata. Abcesos crnics de les glndules sudorpares i els follices pilosos.
 Acne cosmtica. Provocat per cosmtics.
 Acne fulminant. Forma extrema de l'acne conglobata.
 Acne medicaments. Provocat per determinats medicaments.
 Acne neonatal. Si es dna als primers mesos de vida.
 Acne quelodal. La causa es l'afaitat.
 Acne qustica. Acne caracteritzada primordialment per la formaci de quists.
 Acne roscia. Erupcions vermelles.
 Acne urticada. Es manifesta exclusivament en la cara;
 Acne varioliforme. Lesions papulonecrtiques localitzades al front, cuir cabellut, pit i esquena.
 Acne venenata. Erupci acneforme que es presenta fora de l'edat tpica de l'acne vulgar, ocasionada pel contacte amb substncies comedgenes.
 Acne vulgar. El ms com. Es desenvolupa durant la pubertat. Es dna principalment a la cara, al pit i a l'esquena.
 Cloracne. A causa de l'exposici a hidrocarburs tractats amb clor com dioxines.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167409" title="Modest Cuixart i Tpies" nonfiltered="3549" processed="3536" dbindex="68568">
Modest Cuixart i Tpies (Barcelona, 1925 - Palafrugell, 2007) fou un pintor catal, un dels ms representatius de la postguerra espanyola.

Biografia.

Va nixer el 2 de novembre de 1925 a la ciutat de Barcelona. Era cos del tamb pintor Antoni Tpies. Va estudiar inicialment medicina, per finalment es va decantar per la pintura mitjanant el seu ingrs a l'Acadmia Lliure de Pintura de Barcelona. 

L'any 1948 particip en la fundaci del grup Dau al Set, juntament amb Joan Brossa, Joan Pon, Antoni Tpies, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats. 

El 1955 forma part de l'efmer grup Tall, juntament amb Joan Pon, Josep Rfols-Casamada, Josep Guinovart, Antoni Tpies, Joan-Josep Tharrats, Jordi Mercader i d altres.

El 1959 aconsegu el primer premi de la Biennal de So Paulo (Brasil) i particip en la Documenta de Kassel (Alemanya). El 1960 particip en una exposici d'avantguarda espanyola  a la Tate Gallery de Londres i al Museu Guggenheim de Nova York.

El 1971 s estableix a Palafrugell, on coneixer Josep Pla. En el segents anys d aquesta dcada far exposicions a nombroses capitals nacionals e internacionals com ara Pars, Madrid, So Paulo, Amsterdam, Tquio, Basilea, Girona,  Barcelona, Mil, etc 

A la dcada dels 80 participar en una exposici collectiva al Palau de la UNESCO de Pars, rebr la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Gran Creu d Isabel la Catlica. El 1988 realitza una exposici antolgica al Jap, en dues ciutats diferents, Kobe i Tquio.

El 1991 la Generalitat de Catalunya li patrocina una exposici antolgica al Palau Robert de Barcelona i el 1995 fa una altra exposici antolgica al  Centro Cultural de la Villa de Madrid  amb motiu del seu 70 aniversari. Al 1998 es crea la Fundaci Cuixart amb seu a Palafrugell. El 1994 esdevuingu membre d'honor de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, a la que don l'obra Fruit de Garbinor. El 1999 se li concedeix la  Medalla de Oro al mrito en las Bellas Artes  del Ministeri de Cultura. Finalment el 2000 rebr la  Medalla al Mrito en las Bellas Artes  de mans del rei Joan Carles I.

La matinada del 31 d'octubre del 2007 mor a Palafrugell als vuitanta-un anys d'edat. L'ajuntament de Palafrugell decret tres dies de dol oficial. Al funeral van assistir, entre d'altres, l'expresident Jordi Pujol i el conseller de cultura.

Obra pictrica.

La pintura de Cuixart s'integra dins de l'expressionisme pictric, evolucionant posteriorment vers l'art abstracte i finalment el denominat art informal. Repart el seu taller creatiu entre Girona i Pars.

Les seves diferentes etapes passen desde el magicisme de Dau al Set de finals dels 40 a mitjans del 50, a l'experimentaci matrica fins a mitjans del 60, a l'informalisme fins a finals del 70, a una tendncia ertica-mgica de la figura humana que durar fins a la dcada dels 90, quan comena una etapa d'introspecci i de fabulaci en la naturalesa.

Principals distincions.

  Cruz del Mrito Civil del Estado Espaol  amb motiu de la obtenci del Primer Premi de la V Biennal de So Paulo.
 Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
 Clau d'Or de la ciutat de Barcelona.
  Encomienda de la Orden de Isabel la Catlica .
 Medalla de la Ciutat de Kobe, Jap. ;
 Medalla de la Ciutat de Perpiny.
  Medalla de Oro al Mrito en las Bellas Artes del Ministerio de Cultura .
 Premi Eugeni d'Ors de la  Asociacin Madrilea de Crticos de Arte .

 Referncies .


Enllaos externs.
 Fundaci Modest Cuixart      ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167410" title="Josep Fontbernat i Verdaguer" nonfiltered="3550" processed="3537" dbindex="68569">
Josep Fontbernat i Verdaguer (Estanyol, Girons 1897 - Andorra la Vella 1977) fou un msic i poltic catal. Estudi amb Enric Morera i Viura i Dodat de Sverac, i amb ells fund el Cor catal de Perpiny i d'altres corals arreu d'Occitnia.

Fou militant d'Estat Catal i s'exili a Frana, on fou detingut i expulsat a Blgica arran de la seva implicaci en els fets de Prats de Moll el 1926. Torn a Barcelona i hi fund la coral Els Cent Homes. Fou elegit diputat per l'Esquerra Republicana de Catalunya el 1932 i fou director general de radiodifusi de Catalunya durant la guerra civil espanyola. Un cop acabada la guerra, es va exiliar a Andorra, on particip en programes en catal de Rdio Andorra.

 Obres .
 La batalla de Prats de Moll (1930) ;
 Glossari andorr (1966) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167414" title="Zac Efron" nonfiltered="3551" processed="3538" dbindex="68570">

Zachary David Alexander Efron (San Luis Obispo, Califrnia, 18 d'octubre del 1987) s un actor estatunidenc.

Els seus pares es diuen David i Starla, t un germ petit cridat Dylan. s un actor i cantant nord-americ. Zac Efron probablement s ms conegut per la seva aparici en la pellcula de Disney Channel, High School Musical i Summerland. Tamb protagonitzant la versi cinematogrfica del musical de Broadway Hairspray.  

Biografia.
Zac es va graduar al juny de 2006 i va ser acceptat per la Universitat del Sud de Califrnia (University of Southern Califrnia) on t pensat ingressar quan acabi el projecte Hairspray. En declaracions a Newsweek, el director Adan Shankman el descrigu com "probablement la ms gran estrella adolescent d'Amrica en l'actualitat".

El seu gran salt a la fama va ser el d'interpretar en Troy Bolton a la pellcula High School Musical. En aquesta, Efron va haver d'aprendre a jugar a bsquet ja que no sabia. Les canons que surten a la pellcula tampoc les va cantar ell, va ser el cantant Drew Seeley qui va posar la veu a les canons. Actualment, es troba gravant Hairspray i High School Musical 2. A Hairspray interpretar en Link Larkin. Per a aquesta pellcula, ha hagut de tenyir-se el seu cabell ros de castany fosc. L'Amanda Bynesa, Queen Latifan i John Travolta participaran juntament amb el Zac Efron en aquest musical.

 Carrera .


En el 2002, Zac va comenar com convidat en sries de televisi, incloent Firefly (Cuca de llum), ER, i The Guardian (El Guardi en la versi catalana). Tamb va participar a "Zack i Cody", una srie de Disney Channel i en RoomRaiders, un programa de MTV 

Zac Efron ha treballat en la pellcula de Disney Channel High School Musical, al costat de Vanessa Hudgens , Lucas Grabeel , Corbin Bleu, Ashley Tisdale i Monique Coleman. Desprs de fer High School ...2, Efron ha filmat Me and Orson Welles i High School Musical 3 al 2008, i per al 2009 t prevista l'estrena de 17 Again.

 Vida personal .
Els esports preferits d'en Zac sn el golf, l'escalada, el patinatge, el surf i l'snow. Li agrada arreglar cotxes en el seu temps lliure. Viu amb els seus pares i el seu germ petit Dylan. T dos gossos de la raa pastor australi, anomenats Dreamer i Puppy i un gat siams anomenat Simn. Pel que fa las seva vida personal, ha estat tres anys sortint amb l'Ashley Tisdale, companya seva a la pellcula High School Musical. En aquesta pellcula va conixer la Vanessa Hudgens.

Vegeu tamb.
High School Musical;
High School Musical 2;
High School Musical 3;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167415" title="Llista de races autctones de les Illes Balears" nonfiltered="3552" processed="3539" dbindex="68571">

Aquesta s la llista dels animals de les Illes Balears que popularment, tradicionalment, i cientficament, sn considerats genuns i no sn criats enlloc ms que a les Illes Balears i que mantenen unes caracterstiques fenotpiques i genotpiques constants.

Cavalls.

 Cavall mallorqu;
 Cavall menorqu;

Ases.
 Ase mallorqu;

Vaques.
 Vaca mallorquina;
 Vaca menorquina;

Porcs.
 Porc negre;

Cabres.
 Cabra mallorquina;
 Cabra pitisa;

Ovelles.
 Ovella blanca mallorquina;
 Ovella roja mallorquina;
 Ovella menorquina;
 Ovella eivissenca;

Cans.

 Ca de bou;
 Ca de bestiar;
 Ca m;
 Ca rater;
 Ca eivissenc;
 Ca de conills;

Conills.
 Conill pags d'Eivissa;

Coloms.
 Colom casta grossa;
 Colom d'escampadissa;
 Colom de pinta;
 Colom borino;
 Colom gavatxut mallorqu;
 Colom nas de xot;

Gallines.
 Gallina mallorquina;
 Gallina menorquina;
 Gallina eivissenca;

Indiots.
 Indiot mallorqu;

nneres.
 nnera mallorquina;

Referncies.
 Racesautoctones.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167419" title="Llista d'espcies de dictnids" nonfiltered="3553" processed="3540" dbindex="68572">
Aquesta s la llista d'espcies de dictnids, una famlia d'aranyes araneomorfes de la superfamlia dels dictinodeus. Cont la informaci recollida fins el 20 de novembre del 2006 i hi ha citats 48 gneres i 562 espcies; el gnere amb ms espcies s Cicurina amb 133, i Dictyna amb 123 espcies. La seva distribuci s fora extensa per tot el mn, excepte en zones d'frica, el Sud d'sia, i Arbia.


 Gneres i espcies .
Aebutina.
Aebutina Simon, 1892
 Aebutina binotata Simon, 1892 (Ecuador, Brasil);

Ajmonia.
Ajmonia Caporiacco, 1934
 Ajmonia aurita Song & Lu, 1985 (Xina);
 Ajmonia capucina (Schenkel, 1936) (Xina);
 Ajmonia gratiosa (Simon, 1881) (Portugal, Espanya, frica del Nord);
 Ajmonia lehtineni Marusik & Koponen, 1998 (Monglia);
 Ajmonia numidica (Denis, 1937) (Algria);
 Ajmonia patellaris (Simon, 1910) (Algria);
 Ajmonia procera (Kulczyn'ski, 1901) (Xina);
 Ajmonia psittacea (Schenkel, 1936) (Xina);
 Ajmonia velifera (Simon, 1906) (ndia fins a Xina);

Altella.
Altella Simon, 1884
 Altella aussereri Thaler, 1990 (Itlia);
 Altella biuncata (Miller, 1949) (Europa Central);
 Altella hungarica Loksa, 1981 (Hongria);
 Altella lucida (Simon, 1874) (Europa);
 Altella media Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Altella opaca Simon, 1910 (Algria);
 Altella orientalis Balogh, 1935 (Hongria);
 Altella pygmaea Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Altella uncata Simon, 1884 (Algria);

Anaxibia.
Anaxibia Thorell, 1898
 Anaxibia caudiculata Thorell, 1898 (Myanmar);
 Anaxibia difficilis (Kraus, 1960) (Sao Tom);
 Anaxibia nigricauda (Simon, 1905) (Sri Lanka);
 Anaxibia peteri (Lessert, 1933) (Angola);
 Anaxibia pictithorax (Kulczyn'ski, 1908) (Java);
 Anaxibia rebai (Tikader, 1966) (ndia, Illes Andaman);

Arangina.
Arangina Lehtinen, 1967
 Arangina cornigera (Dalmas, 1917) (Nova Zelanda);
 Arangina pluva Forster, 1970 (Nova Zelanda);

Archaeodictyna.
Archaeodictyna Caporiacco, 1928
 Archaeodictyna ammophila (Menge, 1871) (Europa fins a sia Central);
 Archaeodictyna anguiniceps (Simon, 1899) (North, frica Oriental);
 Archaeodictyna condocta (O. P.-Cambridge, 1876) (frica del Nord, Kazakhstan);
 Archaeodictyna consecuta (O. P.-Cambridge, 1872) (Palertic);
 Archaeodictyna minutissima (Miller, 1958) (Europa);
 Archaeodictyna sexnotata (Simon, 1890) (Iemen);
 Archaeodictyna suedicola (Simon, 1890) (Iemen);
 Archaeodictyna tazzeiti (Denis, 1954) (Algria);
 Archaeodictyna ulova Griswold & Meikle-Griswold, 1987 (Sud-frica);

Arctella.
Arctella Holm, 1945
 Arctella lapponica Holm, 1945 (Escandinvia, Rssia);
 Arctella subnivalis Ovtchinnikov, 1989 (Kyrgyzstan);

Argenna.
Argenna Thorell, 1870
 Argenna obesa Emerton, 1911 (EUA, Canad);
 Argenna patula (Simon, 1874) (Palertic);
 Argenna polita (Banks, 1898) (Mxic);
 Argenna subnigra (O. P.-Cambridge, 1861) (Europa, Rssia);
 Argenna yakima Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);

Argennina.
Argennina Gertsch & Mulaik, 1936
 Argennina unica Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA);

Atelolathys.
Atelolathys Simon, 1892
 Atelolathys varia Simon, 1892 (Sri Lanka);

Banaidja.
Banaidja Lehtinen, 1967
 Banaidja bifasciata (L. Koch, 1872) (Samoa);

Blabomma.
Blabomma Chamberlin & Ivie, 1937
 Blabomma californicum (Simon, 1895) (EUA);
 Blabomma flavipes Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Blabomma foxi Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Blabomma guttatum Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Blabomma hexops Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Blabomma lahondae (Chamberlin & Ivie, 1937) (EUA);
 Blabomma oregonense Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Blabomma sanctum Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Blabomma sylvicola (Chamberlin & Ivie, 1937) (EUA);
 Blabomma uenoi Paik & Yaginuma, 1969 (Corea);
 Blabomma yosemitense Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);

Brommella.
Brommella Tullgren, 1948
 Brommella bishopi (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Brommella falcigera (Balogh, 1935) (Europa);
 Brommella hellenensis Wunderlich, 1995 (Grcia);
 Brommella lactea (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Brommella monticola (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA);
 Brommella punctosparsa (Oi, 1957) (Xina, Corea, Jap);

Callevophthalmus.
Callevophthalmus Simon, 1906
 Callevophthalmus albus (Keyserling, 1890) (Austrlia, Illa Lord Howe);
 Callevophthalmus maculatus (Keyserling, 1889) (Nova Galles del Sud);

Chaerea.
Chaerea Simon, 1884
 Chaerea maritimus Simon, 1884 (Algria);

Chorizomma.
Chorizomma Simon, 1872
 Chorizomma subterraneum Simon, 1872 (Espanya, Frana);

Cicurina.
Cicurina Menge, 1871
 Cicurina aenigma Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina alpicora Barrows, 1945 (EUA);
 Cicurina anhuiensis Chen, 1986 (Xina);
 Cicurina arcata Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina arcuata Keyserling, 1887 (EUA, Canad);
 Cicurina arizona Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina arkansa Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina armadillo Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina atomaria Simon, 1898 (EUA);
 Cicurina bandera Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina bandida Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina baronia Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina barri Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina blanco Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina breviaria Bishop & Crosby, 1926 (EUA);
 Cicurina brevis (Emerton, 1890) (EUA, Canad);
 Cicurina browni Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina brunsi Cokendolpher, 2004 (EUA);
 Cicurina bryantae Exline, 1936 (EUA);
 Cicurina bullis Cokendolpher, 2004 (EUA);
 Cicurina buwata Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina caliga Cokendolpher & Reddell, 2001 (EUA);
 Cicurina calyciforma Wang & Xu, 1989 (Xina);
 Cicurina cavealis Bishop & Crosby, 1926 (EUA);
 Cicurina caverna Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina cicur (Fabricius, 1793) (Europa fins a sia Central);
 Cicurina coahuila Gertsch, 1971 (Mxic);
 Cicurina colorada Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina coryelli Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina cueva Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina davisi Exline, 1936 (EUA);
 Cicurina delrio Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina deserticola Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina dorothea Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina eburnata Wang, 1994 (Xina);
 Cicurina ezelli Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina gertschi Exline, 1936 (EUA);
 Cicurina gruta Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina harrietae Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina hexops Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina holsingeri Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina hoodensis Cokendolpher & Reddell, 2001 (EUA);
 Cicurina idahoana Chamberlin, 1919 (EUA, Canad);
 Cicurina intermedia Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Cicurina itasca Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina iviei Gertsch, 1971 (Mxic);
 Cicurina japonica (Simon, 1886) (Corea, Jap (Europa, introduda));
 Cicurina jiangyongensis Peng, Gong & Kim, 1996 (Xina);
 Cicurina jonesi Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina joya Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina kimyongkii Paik, 1970 (Corea);
 Cicurina leona Gertsch, 1992 (Mxic);
 Cicurina loftini Cokendolpher, 2004 (EUA);
 Cicurina ludoviciana Simon, 1898 (EUA);
 Cicurina machete Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina maculifera Yaginuma, 1979 (Jap);
 Cicurina maculipes Saito, 1934 (Jap);
 Cicurina madla Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina marmorea Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina maya Gertsch, 1977 (Mxic);
 Cicurina mckenziei Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina medina Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina menardia Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina microps Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina mina Gertsch, 1971 (Mxic);
 Cicurina minima Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina minnesota Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina minorata (Gertsch & Davis, 1936) (EUA);
 Cicurina mirifica Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina mixmaster Cokendolpher & Reddell, 2001 (EUA);
 Cicurina modesta Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina neovespera Cokendolpher, 2004 (EUA);
 Cicurina nevadensis Simon, 1886 (EUA);
 Cicurina obscura Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina oklahoma Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina orellia Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina pablo Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina pacifica Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina pagosa Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina pallida Keyserling, 1887 (EUA);
 Cicurina pampa Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina paphlagoniae Brignoli, 1978 (Turquia);
 Cicurina parma Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina pastura Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina patei Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina peckhami (Simon, 1898) (EUA, Canad, Alaska);
 Cicurina phaselus Paik, 1970 (Corea);
 Cicurina placida Banks, 1892 (EUA);
 Cicurina platypus Cokendolpher, 2004 (EUA);
 Cicurina porteri Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina puentecilla Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina pusilla (Simon, 1886) (EUA);
 Cicurina rainesi Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina reclEUA Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina reddelli Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina reyesi Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina rhodiensis Caporiacco, 1948 (Rodes);
 Cicurina riogrande Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA);
 Cicurina robusta Simon, 1886 (EUA);
 Cicurina rosae Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina rudimentops Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina russelli Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina sansaba Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina secreta Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina selecta Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina serena Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina shasta Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina sheari Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina sierra Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina simplex Simon, 1886 (EUA, Canad, Alaska);
 Cicurina sintonia Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina sprousei Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina stowersi Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina suttoni Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina tacoma Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina tersa Simon, 1886 (EUA, Canad);
 Cicurina texana (Gertsch, 1935) (EUA);
 Cicurina tianmuensis Song & Kim, 1991 (Xina);
 Cicurina tortuba Chamberlin & Ivie, 1940 (EUA);
 Cicurina travisae Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina troglobia Cokendolpher, 2004 (EUA);
 Cicurina troglodytes Yaginuma, 1972 (Jap);
 Cicurina ubicki Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina utahana Chamberlin, 1919 (EUA);
 Cicurina uvalde Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina varians Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA);
 Cicurina venefica Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina venii Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina vespera Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina vibora Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina wartoni Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina watersi Gertsch, 1992 (EUA);
 Cicurina wiltoni Gertsch, 1992 (EUA);

Devade.
Devade Simon, 1884
 Devade dubia Caporiacco, 1934 (Karakorum);
 Devade indistincta (O. P.-Cambridge, 1872) (Mediterrani);
 Devade kazakhstanica Esyunin & Efimik, 2000 (Kazakhstan);
 Devade lehtineni Esyunin & Efimik, 2000 (Kazakhstan);
 Devade libanica (Denis, 1955) (Lebanon);
 Devade mongolica Esyunin & Marusik, 2001 (Monglia);
 Devade pusilla Simon, 1910 (Algria);
 Devade tenella (Tyschchenko, 1965) (Ucrana fins a Xina);

Dictyna.
Dictyna Sundevall, 1833
 Dictyna abundans Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Dictyna agressa Ivie, 1947 (EUA);
 Dictyna alaskae Chamberlin & Ivie, 1947 (Holrtic);
 Dictyna albicoma Simon, 1893 (Veneuela);
 Dictyna albida O. P.-Cambridge, 1885 (ndia, Pakistan, Yarkand);
 Dictyna albopilosa Franganillo, 1936 (Cuba);
 Dictyna albovittata Keyserling, 1881 (Per);
 Dictyna alyceae Chickering, 1950 (Panam);
 Dictyna andesiana Berland, 1913 (Ecuador);
 Dictyna annexa Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA, Mxic);
 Dictyna apacheca Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Dictyna armata Thorell, 1875 (Ucrana, Gergia);
 Dictyna arundinacea (Linnaeus, 1758) (Holrtic);
 Dictyna bellans Chamberlin, 1919 (EUA, Mxic);
 Dictyna bellans hatchi Jones, 1948 (EUA);
 Dictyna bispinosa Simon, 1906 (Myanmar);
 Dictyna bostoniensis Emerton, 1888 (EUA, Canad);
 Dictyna brevitarsa Emerton, 1915 (EUA, Canad, Alaska);
 Dictyna cafayate Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Dictyna calcarata Banks, 1904 (EUA, Mxic, Hawaii);
 Dictyna cambridgei Gertsch & Ivie, 1936 (Mxic);
 Dictyna cavata Jones, 1947 (EUA, Cuba);
 Dictyna cebolla Ivie, 1947 (EUA);
 Dictyna cholla Gertsch & Davis, 1942 (EUA, Mxic);
 Dictyna civica (Lucas, 1850) (Europa, frica del Nord, Amrica del Nord);
 Dictyna colona Simon, 1906 (Nova Calednia);
 Dictyna coloradensis Chamberlin, 1919 (EUA);
 Dictyna columbiana Becker, 1886 (Colmbia, Veneuela);
 Dictyna cronebergi Simon, 1889 (Turkmenistan);
 Dictyna crosbyi Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA);
 Dictyna dahurica Danilov, 2000 (Rssia);
 Dictyna dauna Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA, Bahames);
 Dictyna denisi (Lehtinen, 1967) (Niger);
 Dictyna donaldi Chickering, 1950 (Panam);
 Dictyna dunini Danilov, 2000 (Rssia);
 Dictyna felis Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Dictyna flavipes Hu, 2001 (Xina);
 Dictyna fluminensis Mello-Leito, 1924 (Brasil);
 Dictyna foliacea (Hentz, 1850) (EUA, Canad);
 Dictyna foliicola Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Dictyna formidolosa Gertsch & Ivie, 1936 (EUA, Canad);
 Dictyna fuerteventurensis Schmidt, 1976 (Illes Canries);
 Dictyna gloria Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Dictyna guanchae Schmidt, 1968 (Illes Canries);
 Dictyna guerrerensis Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Dictyna guineensis Denis, 1955 (Guinea);
 Dictyna hamifera Thorell, 1872 (Finlndia, Rssia);
 Dictyna hamifera simulans Kulczyn'ski, 1916 (Rssia);
 Dictyna idahoana Chamberlin & Ivie, 1933 (EUA);
 Dictyna ignobilis Kulczyn'ski, 1895 (Moldvia, Armnia);
 Dictyna incredula Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Dictyna innocens O. P.-Cambridge, 1872 (Mediterrani Oriental, Kazakhstan);
 Dictyna jacalana Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Dictyna juno Ivie, 1947 (EUA);
 Dictyna kosiorowiczi Simon, 1873 (Mediterrani Occidental);
 Dictyna laeviceps Simon, 1910 (Algria);
 Dictyna latens (Fabricius, 1775) (Europa fins a sia Central);
 Dictyna lecta Chickering, 1952 (Panam);
 Dictyna lhasana Hu, 2001 (Xina);
 Dictyna linzhiensis Hu, 2001 (Xina);
 Dictyna livida (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Dictyna longispina Emerton, 1888 (EUA);
 Dictyna major Menge, 1869 (Holrtic);
 Dictyna marilina Chamberlin, 1948 (EUA);
 Dictyna meditata Gertsch, 1936 (Mxic fins a Panam, Cuba);
 Dictyna miniata Banks, 1898 (Mxic);
 Dictyna minuta Emerton, 1888 (EUA, Canad);
 Dictyna moctezuma Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Dictyna mora Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);
 Dictyna namulinensis Hu, 2001 (Xina);
 Dictyna nangquianensis Hu, 2001 (Xina);
 Dictyna navajoa Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Dictyna nebraska Gertsch, 1946 (EUA);
 Dictyna obydovi Marusik & Koponen, 1998 (Rssia);
 Dictyna paitaensis Schenkel, 1953 (Xina);
 Dictyna paramajor Danilov, 2000 (Rssia);
 Dictyna peon Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA, Mxic);
 Dictyna personata Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA, Mxic);
 Dictyna pictella Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);
 Dictyna procerula Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Dictyna puebla Gertsch & Davis, 1937 (Mxic);
 Dictyna pusilla Thorell, 1856 (Palertic);
 Dictyna quadrispinosa Emerton, 1919 (EUA);
 Dictyna ranchograndei Caporiacco, 1955 (Veneuela);
 Dictyna saepei Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA);
 Dictyna saltona Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);
 Dictyna sancta Gertsch, 1946 (EUA, Canad);
 Dictyna schmidti Kulczyn'ski, 1926 (Finlndia, Rssia);
 Dictyna secuta Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Dictyna shilenkovi Danilov, 2000 (Rssia);
 Dictyna sierra Chamberlin, 1948 (EUA);
 Dictyna similis Keyserling, 1878 (Uruguai);
 Dictyna simoni Petrunkevitch, 1911 (Veneuela);
 Dictyna sinaloa Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Dictyna siniloanensis Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Dictyna sonora Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Dictyna sotnik Danilov, 1994 (Rssia);
 Dictyna subpinicola Ivie, 1947 (EUA);
 Dictyna sylvania Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Dictyna szaboi Chyzer, 1891 (Hongria, Txquia, Eslovquia);
 Dictyna tarda Schmidt, 1971 (Ecuador);
 Dictyna terrestris Emerton, 1911 (EUA);
 Dictyna togata Simon, 1904 (Xile);
 Dictyna tridentata Bishop & Ruderman, 1946 (EUA);
 Dictyna trivirgata Mello-Leito, 1943 (Xile);
 Dictyna tucsona Chamberlin, 1948 (EUA, Mxic);
 Dictyna tullgreni Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Dictyna turbida Simon, 1905 (ndia, Sri Lanka);
 Dictyna tyshchenkoi Marusik, 1988 (Rssia);
 Dictyna tyshchenkoi wrangeliana Marusik, 1988 (Wrangel);
 Dictyna ubsunurica Marusik & Koponen, 1998 (Rssia);
 Dictyna umai Tikader, 1966 (ndia);
 Dictyna uncinata Thorell, 1856 (Palertic);
 Dictyna urquharti Roewer, 1951 (Nova Zelanda);
 Dictyna uvs Marusik & Koponen, 1998 (Rssia);
 Dictyna uzbekistanica Charitonov, 1946 (Uzbekistan);
 Dictyna varians Spassky, 1952 (Rssia, sia Central);
 Dictyna vicina Simon, 1873 (Mediterrani fins a sia Central);
 Dictyna vittata Keyserling, 1883 (Per);
 Dictyna volucripes Keyserling, 1881 (Amrica del Nord);
 Dictyna volucripes volucripoides Ivie, 1947 (EUA);
 Dictyna vultuosa Keyserling, 1881 (Per);
 Dictyna xinjiangensis Song, Wang & Yang, 1985 (Xina);
 Dictyna xizangensis Hu & Li, 1987 (Xina);
 Dictyna yongshun Yin, Bao & Kim, 2001 (Xina);
 Dictyna zhangmuensis Hu, 2001 (Xina);
 Dictyna zherikhini Marusik, 1988 (Rssia);

Dictynomorpha.
Dictynomorpha Spassky, 1939
 Dictynomorpha bedeshai (Tikader, 1966) (ndia, Illes Andaman);
 Dictynomorpha marakata (Sherriffs, 1927) (ndia);
 Dictynomorpha smaragdula (Simon, 1905) (Sri Lanka);
 Dictynomorpha strandi Spassky, 1939 (sia Central);

Emblyna.
Emblyna Chamberlin, 1948
 Emblyna acoreensis Wunderlich, 1992 (Aores);
 Emblyna aiko (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna altamira (Gertsch & Davis, 1942) (EUA, Mxic, Grans Antilles);
 Emblyna angulata (Emerton, 1915) (EUA);
 Emblyna annulipes (Blackwall, 1846) (Holrtic);
 Emblyna ardea (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna artemisia (Ivie, 1947) (EUA);
 Emblyna borealis (O. P.-Cambridge, 1877) (Rssia, EUA, Canad, Groenlndia);
 Emblyna borealis cavernosa (Jones, 1947) (EUA);
 Emblyna branchi (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna brevidens (Kulczyn'ski, 1897) (Palertic);
 Emblyna budarini Marusik, 1988 (Rssia);
 Emblyna burjatica (Danilov, 1994) (Rssia);
 Emblyna callida (Gertsch & Ivie, 1936) (EUA, Mxic);
 Emblyna capens Chamberlin, 1948 (EUA);
 Emblyna chitina (Chamberlin & Gertsch, 1958) (Alaska, Canad);
 Emblyna completa (Chamberlin & Gertsch, 1929) (EUA);
 Emblyna completoides (Ivie, 1947) (EUA, Canad);
 Emblyna consulta (Gertsch & Ivie, 1936) (Amrica del Nord);
 Emblyna cornupeta (Bishop & Ruderman, 1946) (EUA, Mxic);
 Emblyna coweta (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna crocana Chamberlin, 1948 (EUA);
 Emblyna cruciata (Emerton, 1888) (EUA, Canad);
 Emblyna decaprini (Kaston, 1945) (EUA);
 Emblyna evicta (Gertsch & Mulaik, 1940) (EUA);
 Emblyna florens (Ivie & Barrows, 1935) (EUA);
 Emblyna formicaria Baert, 1987 (Illes Galpagos);
 Emblyna francisca (Bishop & Ruderman, 1946) (EUA);
 Emblyna hentzi (Kaston, 1945) (EUA, Canad);
 Emblyna horta (Gertsch & Ivie, 1936) (EUA);
 Emblyna hoya (Chamberlin & Ivie, 1941) (EUA);
 Emblyna iviei (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA, Mxic);
 Emblyna joaquina (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna jonesae (Roewer, 1955) (EUA);
 Emblyna kaszabi Marusik & Koponen, 1998 (Monglia);
 Emblyna klamatha (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna lina (Gertsch, 1946) (EUA, Mxic);
 Emblyna linda (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna littoricolens (Chamberlin & Ivie, 1936) (EUA);
 Emblyna manitoba (Ivie, 1947) (EUA, Canad);
 Emblyna mariae Chamberlin, 1948 (EUA, Mxic);
 Emblyna marissa (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna maxima (Banks, 1892) (EUA, Canad);
 Emblyna melva (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna mitis (Thorell, 1875) (Palertic);
 Emblyna mongolica Marusik & Koponen, 1998 (Rssia, Monglia);
 Emblyna nanda (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna oasa (Ivie, 1947) (EUA);
 Emblyna olympiana (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Emblyna orbiculata (Jones, 1947) (EUA);
 Emblyna oregona (Gertsch, 1946) (EUA);
 Emblyna osceola (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna oxtotilpanensis (Jimnez & Luz, 1986) (Mxic);
 Emblyna palomara Chamberlin, 1948 (EUA);
 Emblyna peragrata (Bishop & Ruderman, 1946) (EUA, Canad, Alaska);
 Emblyna phylax (Gertsch & Ivie, 1936) (EUA, Canad);
 Emblyna pinalia (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna piratica (Ivie, 1947) (EUA);
 Emblyna reticulata (Gertsch & Ivie, 1936) (EUA, Mxic);
 Emblyna roscida (Hentz, 1850) (North, Amrica Central);
 Emblyna saylori (Chamberlin & Ivie, 1941) (EUA);
 Emblyna scotta Chamberlin, 1948 (EUA, Mxic);
 Emblyna seminola (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna serena (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna shasta (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna shoshonea (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Emblyna stulta (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA);
 Emblyna sublata (Hentz, 1850) (EUA);
 Emblyna sublatoides (Ivie & Barrows, 1935) (EUA);
 Emblyna suprenans (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);
 Emblyna suwanea (Gertsch, 1946) (EUA);
 Emblyna teideensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Emblyna uintana (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Emblyna wangi (Song & Zhou, 1986) (Rssia, Monglia, Xina);
 Emblyna zaba (Barrows & Ivie, 1942) (EUA);

Hackmania.
Hackmania Lehtinen, 1967
 Hackmania prominula (Tullgren, 1948) (Holrtic);
 Hackmania saphes (Chamberlin, 1948) (EUA);

Helenactyna.
Helenactyna Benoit, 1977
 Helenactyna crucifera (O. P.-Cambridge, 1873) (Santa Helena);
 Helenactyna vicina Benoit, 1977 (Santa Helena);

Hoplolathys.
Hoplolathys Caporiacco, 1947
 Hoplolathys aethiopica Caporiacco, 1947 (Etipia);

Iviella.
Iviella Lehtinen, 1967
 Iviella ohioensis (Chamberlin & Ivie, 1935) (EUA);
 Iviella reclEUA (Gertsch & Ivie, 1936) (EUA);

Lathys.
Lathys Simon, 1884
 Lathys affinis (Blackwall, 1862) (Madeira);
 Lathys alberta Gertsch, 1946 (EUA, Canad, Alaska, Rssia);
 Lathys albida Gertsch, 1946 (EUA);
 Lathys alticola (Denis, 1954) (Marroc);
 Lathys annulata Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Lathys bin Marusik & Logunov, 1991 (Kurile);
 Lathys brevitibialis Denis, 1956 (Marroc);
 Lathys cambridgei (Simon, 1874) (Israel);
 Lathys changtunesis Hu, 2001 (Xina);
 Lathys coralynae Gertsch & Davis, 1942 (Mxic);
 Lathys delicatula (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA);
 Lathys dentichelis (Simon, 1883) (Aores, Illes Canries);
 Lathys dihamata Paik, 1979 (Corea);
 Lathys dixiana Ivie & Barrows, 1935 (EUA);
 Lathys foxi (Marx, 1891) (EUA);
 Lathys heterophthalma Kulczyn'ski, 1891 (Frana, Crocia);
 Lathys humilis (Blackwall, 1855) (Palertic);
 Lathys humilis meridionalis (Simon, 1874) (Espanya, Frana, Crsega, frica del Nord);
 Lathys immaculata (Chamberlin & Ivie, 1944) (EUA);
 Lathys insulana Ono, 2003 (Jap);
 Lathys jubata (Denis, 1947) (Frana);
 Lathys lepida O. P.-Cambridge, 1909 (Bretanya (introduda from Espanya));
 Lathys lutulenta Simon, 1914 (Frana);
 Lathys maculina Gertsch, 1946 (EUA);
 Lathys maculosa (Karsch, 1879) (Jap);
 Lathys maura (Simon, 1910) (Algria);
 Lathys narbonensis (Simon, 1876) (Frana, Itlia);
 Lathys nielseni (Schenkel, 1932) (Europa);
 Lathys pallida (Marx, 1891) (EUA, Canad);
 Lathys sexoculata Seo & Sohn, 1984 (Corea, Jap);
 Lathys sexpustulata (Simon, 1878) (Frana);
 Lathys simplex (Simon, 1884) (Algria);
 Lathys simplicior (Dalmas, 1916) (Algria);
 Lathys sindi (Caporiacco, 1934) (Karakorum);
 Lathys stigmatisata (Menge, 1869) (Palertic);
 Lathys subviridis Denis, 1937 (Algria);
 Lathys sylvania Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);
 Lathys teideensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Lathys truncata Danilov, 1994 (Rssia);

Mallos.
Mallos O. P.-Cambridge, 1902
 Mallos blandus Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);
 Mallos bryantae Gertsch, 1946 (EUA, Mxic);
 Mallos chamberlini Bond & Opell, 1997 (Mxic);
 Mallos dugesi (Becker, 1886) (EUA, Mxic);
 Mallos flavovittatus (Keyserling, 1881) (Veneuela, Per);
 Mallos gertschi Bond & Opell, 1997 (Mxic);
 Mallos gregalis (Simon, 1909) (Mxic);
 Mallos hesperius (Chamberlin, 1916) (Mxic fins a Paraguai);
 Mallos kraussi Gertsch, 1946 (Mxic);
 Mallos macrolirus Bond & Opell, 1997 (Mxic);
 Mallos margaretae Gertsch, 1946 (Costa Rica, Panam);
 Mallos mians (Chamberlin, 1919) (EUA, Mxic);
 Mallos nigrescens (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Mallos niveus O. P.-Cambridge, 1902 (EUA, Mxic);
 Mallos pallidus (Banks, 1904) (EUA, Mxic);
 Mallos pearcei Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);

Marilynia.
Marilynia Lehtinen, 1967
 Marilynia bicolor (Simon, 1870) (Europa fins a sia Central, frica del Nord);
 Marilynia bicolor littoralis (Denis, 1959) (Frana);

Mashimo.
Mashimo Lehtinen, 1967
 Mashimo leleupi Lehtinen, 1967 (Zambia);

MastigEUA.
MastigEUA Menge, 1854
 MastigEUA arietina (Thorell, 1871) (Palertic);
 MastigEUA lucifuga (Simon, 1898) (Frana);
 MastigEUA macrophthalma (Kulczyn'ski, 1897) (Hongria, Balcans, Rssia);

Mexitlia.
Mexitlia Lehtinen, 1967
 Mexitlia altima Bond & Opell, 1997 (Mxic);
 Mexitlia grandis (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Mexitlia trivittata (Banks, 1901) (EUA, Mxic);

Mizaga.
Mizaga Simon, 1898
 Mizaga chevreuxi Simon, 1898 (Senegal);
 Mizaga racovitzai (Fage, 1909) (Mediterrani);

Nigma.
Nigma Lehtinen, 1967
 Nigma conducens (O. P.-Cambridge, 1876) (frica del Nord);
 Nigma flavescens (Walckenaer, 1830) (Palertic);
 Nigma gertschi (Berland & Millot, 1940) (Senegal);
 Nigma hortensis (Simon, 1870) (Espanya, Frana, Algria);
 Nigma laeta (Spassky, 1952) (sia Central);
 Nigma linsdalei (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Nigma longipes (Berland, 1914) (frica Oriental);
 Nigma puella (Simon, 1870) (Europa, Aores, Madeira, Illes Canries);
 Nigma shiprai (Tikader, 1966) (ndia);
 Nigma tristis (Spassky, 1952) (Tajikistan);
 Nigma tuberosa Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Nigma vulnerata (Simon, 1914) (Mediterrani);
 Nigma walckenaeri (Roewer, 1951) (Palertic);

Paradictyna.
Paradictyna Forster, 1970
 Paradictyna ilamia Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Paradictyna rufoflava (Chamberlain, 1946) (Nova Zelanda);

Penangodyna.
Penangodyna Wunderlich, 1995
 Penangodyna tibialis Wunderlich, 1995 (Malisia);

Phantyna.
Phantyna Chamberlin, 1948
 Phantyna bicornis (Emerton, 1915) (EUA, Canad);
 Phantyna estebanensis (Simon, 1906) (Veneuela);
 Phantyna mandibularis (Taczanowski, 1874) (Mxic fins a Brasil);
 Phantyna meridensis (Caporiacco, 1955) (Veneuela);
 Phantyna micro (Chamberlin & Ivie, 1944) (EUA);
 Phantyna mulegensis (Chamberlin, 1924) (EUA, Mxic);
 Phantyna pixi (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);
 Phantyna provida (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA);
 Phantyna remota (Banks, 1924) (Illes Galpagos);
 Phantyna rita (Gertsch, 1946) (EUA);
 Phantyna segregata (Gertsch & Mulaik, 1936) (EUA, Mxic);
 Phantyna terranea (Ivie, 1947) (EUA);
 Phantyna varyna (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA, Mxic);
 Phantyna varyna miranda (Chamberlin & Gertsch, 1958) (EUA);

Qiyunia.
Qiyunia Song & Xu, 1989
 Qiyunia lehtineni Song & Xu, 1989 (Xina);

Rhion.
Rhion O. P.-Cambridge, 1870
 Rhion pallidum O. P.-Cambridge, 1870 (Sri Lanka);

Saltonia.
Saltonia Chamberlin & Ivie, 1942
 Saltonia incerta (Banks, 1898) (EUA);

Shango.
Shango Lehtinen, 1967
 Shango capicola (Strand, 1909) (Sud-frica);

Sudesna.
Sudesna Lehtinen, 1967
 Sudesna anaulax (Simon, 1908) (Oest d Austrlia);
 Sudesna grammica (Simon, 1893) (Filipines);
 Sudesna grossa (Simon, 1906) (ndia);
 Sudesna hedini (Schenkel, 1936) (Xina, Corea);

Tahuantina.
Tahuantina Lehtinen, 1967
 Tahuantina zapfeae Lehtinen, 1967 (Xile);

Tandil.
Tandil Mello-Leito, 1940
 Tandil nostalgicus Mello-Leito, 1940 (Argentina);

Thallumetus.
Thallumetus Simon, 1893
 Thallumetus acanthochirus Simon, 1904 (Xile);
 Thallumetus dulcineus Gertsch, 1946 (Panam);
 Thallumetus latifemur (Soares & Camargo, 1948) (Brasil);
 Thallumetus octomaculellus (Gertsch & Davis, 1937) (Mxic);
 Thallumetus parvulus Bryant, 1942 (Illes Verges);
 Thallumetus pineus (Chamberlin & Ivie, 1944) (EUA);
 Thallumetus pullus Chickering, 1952 (Panam);
 Thallumetus pusillus Chickering, 1950 (Panam);
 Thallumetus salax Simon, 1893 (Veneuela);
 Thallumetus simoni Gertsch, 1945 (Guyana);

Tivyna.
Tivyna Chamberlin, 1948
 Tivyna moaba (Ivie, 1947) (EUA);
 Tivyna pallida (Keyserling, 1887) (EUA);
 Tivyna petrunkevitchi (Gertsch & Mulaik, 1940) (EUA);
 Tivyna spatula (Gertsch & Davis, 1937) (EUA, Mxic, Cuba, Bahames);

Tricholathys.
Tricholathys Chamberlin & Ivie, 1935
 Tricholathys cascadea Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);
 Tricholathys hansi (Schenkel, 1950) (EUA);
 Tricholathys hirsutipes (Banks, 1921) (EUA);
 Tricholathys jacinto Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);
 Tricholathys knulli Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA);
 Tricholathys monterea Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);
 Tricholathys relicta Ovtchinnikov, 2001 (Kyrgyzstan);
 Tricholathys rothi Chamberlin & Gertsch, 1958 (EUA);
 Tricholathys saltona Chamberlin, 1948 (EUA);
 Tricholathys spiralis Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);

Viridictyna.
Viridictyna Forster, 1970
 Viridictyna australis Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Viridictyna kikkawai Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Viridictyna nelsonensis Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Viridictyna parva Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Viridictyna picata Forster, 1970 (Nova Zelanda);

Yorima.
Yorima Chamberlin & Ivie, 1942
 Yorima albida Roth, 1956 (EUA);
 Yorima angelica Roth, 1956 (EUA);
 Yorima antillana (Bryant, 1940) (Cuba);
 Yorima flava (Chamberlin & Ivie, 1937) (EUA);
 Yorima sequoiae (Chamberlin & Ivie, 1937) (EUA);
 Yorima subflava Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Dictnid;
 Classificaci de les aranyes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167420" title="Ramon Fabregat i Arrufat" nonfiltered="3554" processed="3541" dbindex="68573">
Ramon Fabregat i Arrufat  (les Borges Blanques, Garrigues 1894 - Mxic 1985) fou un poltic i escriptor catal. Estudi msica a Barcelona i telegrafia a Madrid. En proclamar-se la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, deman l'excedncia en el cos de telegrafistes i s'exili a Frana, on esdevingu, amb Francesc Maci, un dels dirigents d'Estat Catal. Particip en el complot de Garraf i els fets de Prats de Moll (1926), activitat per la qual fou jutjat a Pars el mateix any i fou expulsat a Blgica. 

S'opos a la creaci del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Maci i una assemblea de grups catalanistes americans com el Grop Nacionalista Radical havien intentat crear a l'Havana el 1928. Malgrat aquestes diferncies poltiques, form part amb Maci del comit d'aquesta assemblea per a Europa. Per, quan retorn a Barcelona el 1931 s'afili la Bloc Obrer i Camperol. Alhora, tradu al catal Lon Blum i Thomas Masaryk. 

Durant la guerra civil espanyola fou nomenat director general d'Indstria de la Generalitat de Catalunya, i el 1939 es torn a exiliar a Mxic. All treball com a llibreter i fund Difusora del Libro, que permet la distribuci del llibre catal a Mxic. Fund amb Vicen Riera Llorca, Josep Maria Gimnez-Botey i Josep Soler i Vidal, la revista Pont Blau (1952-1963) i edit Xaloc (1964-1981), amb Hermnia Ramon com a redactora en cap. Fund Edicions Catalanes de Mxic i el 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.


 Obres .
 Flandes, la Catalunya del Nord (1932);
 Maci. La seva actuaci a l'estranger (1952);

 Referncies .
 Vicen Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mxic Editorial Curial, Barcelona, 1994;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167422" title="Pont Blau" nonfiltered="3555" processed="3542" dbindex="68574">
Pont Blau fou una revista cultural escrita en catal i que es public a la ciutat de Mxic del 1952 al 1963. La seva periodicitat era mensual i tenia un tiratge d'un miler d'exemplars, se subtitulava "Literatura, Arts, Informaci". Entre el 15 de setembre de 1952 i el desembre de 1963 va treure 126 nmeros. El 1964 la revista Xaloc va prendre el seu relleu

Fundada per Ramon Fabregat i Arrufat, que s'encarreg de l'administraci, el seu director i veritable nima fou Vicen Riera Llorca, els secretaris de redacci  Josep Soler i Vidal i Marc Hurtado, Josep Maria Gimnez-Botey en fou director artstic i Joan Bold i Climent en fou gerent. La publicaci pretenia crear un rgan literari com i de publicaci regular per a tots els escriptors dels Pasos Catalans que escriguessin en catal, i fer de pont (d'ac el nom) entre els autors de l'interior i els exiliats. Va publicar articles censurats a Catalunya (com una carta de Ramn Menndez Pidal a Jos Luis Lpez Aranguren) i va fer-se ress de diverses polmiques literries (sobre la mort de Xnius, sobre l'antologia potica de Joan Triad de 1951 o sobre El pelegr apassionat de Joan Puig i Ferreter).  

Hi predominava la temtica literria, tot i que dedic molt espai a la informaci. Rafael Tasis (amb el pseudnim Blanquerna) era el collaborador ms prolfic i encarregat de filtrar alguns articles a l'interior. Tamb convocava tres premis per a obres escrites en catal: l'Alexandre Plana d' assaig sobre pintura o escultura contempornia, el premi Guimer de teatre i el Maragall de poesia. En foren principals collaboradors J. Roure Torent, Artur Blad Desumvila, Abelard Tona i Nadalmai, Pere Calders, Mas i Perera, Miquel Ferrer Sanxis, Manuel Xuriguera, Od Hurtado i Mart, Joan Fuster, Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Maria Aurlia Capmany, entre d'altres.

 Enllaos externs .
 Pont Blau a la UOC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167424" title="Llista d'espcies d'hhnids" nonfiltered="3556" processed="3543" dbindex="68575">
Aquesta s la llista d'espcies de hhnids, una famlia d'aranyes araneomorfes de la subfamlia dels dictinoids. Cont la informaci recollida fins el 31 d'agost del 2006 i hi ha citats 26 gneres i 235 espcies; el gnere amb ms espcies s Hahnia amb 94, i Calymmaria amb 31 espcies. 

La seva distribuci s fora extensa per Europa, frica, gran part d'sia, d'Amrica (nord, centre i alguna zona del sud), i algunes zones d'Oceania.


 Gneres i espcies .
 Alistra . 
Thorell, 1894
 Alistra astrolomae (Hickman, 1948) (Tasmnia);
 Alistra berlandi (Marples, 1955) (Samoa);
 Alistra centralis (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Alistra inanga (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Alistra longicauda Thorell, 1894 (Sumatra);
 Alistra mangareia (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Alistra mendanai Brignoli, 1986 (Illes Solomon, Reunion);
 Alistra myops (Simon, 1898) (Filipines);
 Alistra napua (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Alistra opina (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Alistra personata Ledoux, 2004 (Reunion);
 Alistra pusilla (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);
 Alistra radleyi (Simon, 1898) (Sri Lanka);
 Alistra reinga (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Alistra stenura (Simon, 1898) (Sri Lanka);
 Alistra sulawesensis Bosmans, 1992 (Sulawesi);
 Alistra taprobanica (Simon, 1898) (Sri Lanka);
 Alistra tuna (Forster, 1970) (Nova Zelanda);

 Amaloxenops . 
Schiapelli & Gerschman, 1958
 Amaloxenops palmarum (Schiapelli & Gerschman, 1958) (Argentina);
 Amaloxenops vianai Schiapelli & Gerschman, 1958 (Argentina);

 Antistea . 
Simon, 1898
 Antistea brunnea (Emerton, 1909) (EUA, Canad);
 Antistea elegans (Blackwall, 1841) (Europa, Rssia);
 Antistea elegans propinqua (Simon, 1875) (Frana);

 Asiohahnia . 
Ovtchinnikov, 1992
 Asiohahnia alatavica Ovtchinnikov, 1992 (Kazakhstan, Kyrgyzstan);
 Asiohahnia dzhungarica Ovtchinnikov, 1992 (Kazakhstan);
 Asiohahnia ketmenica Ovtchinnikov, 1992 (Kazakhstan);
 Asiohahnia longipes Ovtchinnikov, 1992 (Kyrgyzstan);
 Asiohahnia spinulata Ovtchinnikov, 1992 (Kyrgyzstan);

 Austrohahnia . 
Mello-Leito, 1942
 Austrohahnia praestans Mello-Leito, 1942 (Argentina);

 Calymmaria . 
Chamberlin & Ivie, 1937
 Calymmaria alleni Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria aspenola Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Calymmaria bifurcata Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria californica (Banks, 1896) (EUA);
 Calymmaria carmel Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria emertoni (Simon, 1897) (EUA, Canad);
 Calymmaria farallon Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria gertschi Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria humboldi Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria iviei Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria lora Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Calymmaria minuta Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria monicae Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Calymmaria monterey Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria nana (Simon, 1897) (EUA, Canad);
 Calymmaria orick Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria persica (Hentz, 1847) (EUA);
 Calymmaria rosario Heiss & Draney, 2004 (Mxic);
 Calymmaria rothi Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria scotia Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria sequoia Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria shastae Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Calymmaria sierra Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria similaria Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria siskiyou Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria sueni Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria suprema Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA, Canad);
 Calymmaria tecate Heiss & Draney, 2004 (Mxic);
 Calymmaria tubera Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria virginica Heiss & Draney, 2004 (EUA);
 Calymmaria yolandae Heiss & Draney, 2004 (EUA);

 Cryphoeca . 
Thorell, 1870
 Cryphoeca angularis Saito, 1934 (Jap);
 Cryphoeca brignolii Thaler, 1980 (Sussa, Itlia);
 Cryphoeca carpathica Herman, 1879 (Europa Oriental);
 Cryphoeca exlineae Roth, 1988 (EUA);
 Cryphoeca lichenum L. Koch, 1876 (Alemanya, ustria);
 Cryphoeca lichenum nigerrima Thaler, 1978 (Alemanya, ustria);
 Cryphoeca montana Emerton, 1909 (EUA, Canad);
 Cryphoeca nivalis Schenkel, 1919 (Sussa, ustria, Itlia);
 Cryphoeca pirini (Drensky, 1921) (Bulgria, Turquia);
 Cryphoeca silvicola (C. L. Koch, 1834) (Palertic);
 Cryphoeca thaleri Wunderlich, 1995 (Turquia);

 Cryphoecina . 
Deltshev, 1997
 Cryphoecina deelemanae Deltshev, 1997 (Montenegro);

 Cybaeolus . 
Simon, 1884
 Cybaeolus delfini (Simon, 1904) (Xile);
 Cybaeolus pusillus Simon, 1884 (Xile, Argentina);
 Cybaeolus rastellus (Roth, 1967) (Xile);

 Dirksia . 
Chamberlin & Ivie, 1942
 Dirksia cinctipes (Banks, 1896) (EUA, Alaska);
 Dirksia pyrenaea (Simon, 1898) (Frana);

 Ethobuella . 
Chamberlin & Ivie, 1937
 Ethobuella hespera Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA);
 Ethobuella tuonops Chamberlin & Ivie, 1937 (EUA, Canad);

 Hahnia . 
C. L. Koch, 1841
 Hahnia abrahami (Hewitt, 1915) (Sud-frica);
 Hahnia alini Tikader, 1964 (Nepal);
 Hahnia arizonica Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA, Alaska);
 Hahnia banksi Fage, 1938 (Costa Rica, Panam);
 Hahnia barbara Denis, 1937 (Algria);
 Hahnia barbata Bosmans, 1992 (Sulawesi);
 Hahnia benoiti Bosmans & Thijs, 1980 (Kenya);
 Hahnia breviducta Bosmans & Thijs, 1980 (Kenya);
 Hahnia caeca (Georgescu & Sarbu, 1992) (Romania);
 Hahnia caelebs Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Hahnia Camerunensis Bosmans, 1987 (Camerun);
 Hahnia candida Simon, 1875 (Europa, frica del Nord, Israel);
 Hahnia cervicornata Wang & Zhang, 1986 (Xina);
 Hahnia chaoyangensis Zhu & Zhu, 1983 (Xina);
 Hahnia cinerea Emerton, 1890 (Amrica del Nord);
 Hahnia clathrata Simon, 1898 (Sud-frica);
 Hahnia corticicola Bsenberg & Strand, 1906 (Rssia, Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Hahnia crozetensis Hickman, 1939 (Crozet);
 Hahnia dewittei Bosmans, 1986 (Congo);
 Hahnia difficilis Harm, 1966 (Europa Central);
 Hahnia eburneensis Jocqu & Bosmans, 1982 (frica Occidental);
 Hahnia eidmanni (Roewer, 1942) (Bioko);
 Hahnia falcata Wang, 1989 (Xina);
 Hahnia flagellifera Zhu, Chen & Sha, 1989 (Xina);
 Hahnia flaviceps Emerton, 1913 (EUA);
 Hahnia gigantea Bosmans, 1986 (Central frica);
 Hahnia glacialis S rensen, 1898 (Holrtic);
 Hahnia harmae Brignoli, 1977 (Tunsia);
 Hahnia hauseri Brignoli, 1978 (Illes Balears);
 Hahnia helveola Simon, 1875 (Europa);
 Hahnia heterophthalma Simon, 1905 (Argentina);
 Hahnia himalayaensis Hu & Zhang, 1990 (Xina);
 Hahnia inflata Benoit, 1978 (Kenya);
 Hahnia innupta Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Hahnia insulana Schenkel, 1938 (Madeira);
 Hahnia isophthalma Mello-Leito, 1941 (Argentina);
 Hahnia jocquei Bosmans, 1982 (Malawi);
 Hahnia laodiana Song, 1990 (Xina);
 Hahnia laticeps Simon, 1898 (Sud-frica);
 Hahnia lehtineni Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Hahnia leopoldi Bosmans, 1982 (Camerun);
 Hahnia liangdangensis Tang, Yang & Kim, 1996 (Xina);
 Hahnia linderi Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Hahnia lobata Bosmans, 1981 (Sud-frica);
 Hahnia maginii Brignoli, 1977 (Palertic);
 Hahnia major Benoit, 1978 (Kenya);
 Hahnia manengoubensis Bosmans, 1987 (Camerun);
 Hahnia martialis Bsenberg & Strand, 1906 (Jap);
 Hahnia mauensis Bosmans, 1986 (Kenya);
 Hahnia melloleitaoi Schiapelli & Gerschman, 1942 (Argentina);
 Hahnia michaelseni Simon, 1902 (Xile, Argentina, Illes Falkland);
 Hahnia microphthalma Snazell & Duffey, 1980 (Anglaterra, Alemanya, Hongria);
 Hahnia molossidis Brignoli, 1979 (Grcia);
 Hahnia montana (Blackwall, 1841) (Europa, Rssia);
 Hahnia mridulae Tikader, 1970 (ndia);
 Hahnia musica Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Hahnia naguaboi (Lehtinen, 1967) (Puerto Rico);
 Hahnia nava (Blackwall, 1841) (Palertic);
 Hahnia nigricans Benoit, 1978 (Kenya);
 Hahnia nobilis Opell & Beatty, 1976 (Mxic);
 Hahnia obliquitibialis Bosmans, 1982 (Malawi);
 Hahnia okefinokensis Chamberlin & Ivie, 1934 (EUA);
 Hahnia ononidum Simon, 1875 (EUA, Canad, Europa, Rssia);
 Hahnia oreophila Simon, 1898 (Sri Lanka);
 Hahnia ovata Song & Zheng, 1982 (Xina);
 Hahnia petrobia Simon, 1875 (Europa);
 Hahnia picta Kulczyn'ski, 1897 (Europa);
 Hahnia pinicola Arita, 1978 (Jap);
 Hahnia pusilla C. L. Koch, 1841 (Europa, Rssia);
 Hahnia pusio Simon, 1898 (Sri Lanka);
 Hahnia pyriformis Yin & Wang, 1984 (Xina);
 Hahnia rossii Brignoli, 1977 (Itlia);
 Hahnia sanjuanensis Exline, 1938 (EUA, Mxic);
 Hahnia schubotzi Strand, 1913 (frica Central i Oriental);
 Hahnia sibirica Marusik, Hippa & Koponen, 1996 (Rssia, Xina);
 Hahnia simoni Mello-Leito, 1919 (Brasil);
 Hahnia sirimoni Benoit, 1978 (Kenya);
 Hahnia spasskyi Denis, 1958 (Afganistan);
 Hahnia spinata Benoit, 1978 (Kenya);
 Hahnia tabulicola Simon, 1898 (frica);
 Hahnia tatei (Gertsch, 1934) (Veneuela);
 Hahnia thorntoni Brignoli, 1982 (Hong Kong);
 Hahnia tikaderi Brignoli, 1978 (Bhutan);
 Hahnia tortuosa Song & Kim, 1991 (Xina);
 Hahnia tuybaana Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Hahnia ulyxis Brignoli, 1974 (Grcia);
 Hahnia upembaensis Bosmans, 1986 (Congo);
 Hahnia vangoethemi Benoit, 1978 (Kenya);
 Hahnia vanwaerebeki Bosmans, 1987 (Camerun);
 Hahnia veracruzana Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);
 Hahnia xinjiangensis Wang & Liang, 1989 (Xina);
 Hahnia yueluensis Yin & Wang, 1983 (Xina);
 Hahnia zhejiangensis Song & Zheng, 1982 (Xina);
 Hahnia zodarioides (Simon, 1898) (Sud-frica);

 Harmiella . 
Brignoli, 1979
 Harmiella schiapelliae Brignoli, 1979 (Brasil);

 Iberina . 
Simon, 1881
 Iberina ljovuschkini Pichka, 1965 (Rssia);
 Iberina mazarredoi Simon, 1881 (Frana);

 Intihuatana . 
Lehtinen, 1967
 Intihuatana antarctica (Simon, 1902) (Argentina);

 Kapanga . 
Forster, 1970
 Kapanga alta Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Kapanga festiva Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Kapanga grana Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Kapanga hickmani (Forster, 1964) (Illes Auckland);
 Kapanga isulata (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Kapanga luana Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Kapanga mana Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Kapanga manga Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Kapanga solitaria (Bryant, 1935) (Nova Zelanda);
 Kapanga wiltoni Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Lizarba . 
Roth, 1967
 Lizarba separata Roth, 1967 (Brasil);

 Neoantistea . 
Gertsch, 1934
 Neoantistea agilis (Keyserling, 1887) (EUA, Canad);
 Neoantistea alachua Gertsch, 1946 (EUA);
 Neoantistea caporiaccoi Brignoli, 1976 (Kashmir);
 Neoantistea coconino Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Neoantistea crandalli Gertsch, 1946 (EUA);
 Neoantistea gosiuta Gertsch, 1934 (EUA);
 Neoantistea hidalgoensis Opell & Beatty, 1976 (Mxic);
 Neoantistea inaffecta Opell & Beatty, 1976 (Mxic);
 Neoantistea jacalana Gertsch, 1946 (Mxic);
 Neoantistea janetscheki Brignoli, 1976 (Nepal);
 Neoantistea kaisaisa Barrion & Litsinger, 1995 (Filipines);
 Neoantistea lyrica Opell & Beatty, 1976 (Mxic fins a Costa Rica);
 Neoantistea magna (Keyserling, 1887) (EUA, Canad, Alaska);
 Neoantistea maxima (Caporiacco, 1935) (Kashmir);
 Neoantistea mulaiki Gertsch, 1946 (EUA, Mxic);
 Neoantistea oklahomensis Opell & Beatty, 1976 (EUA);
 Neoantistea procteri Gertsch, 1946 (EUA);
 Neoantistea pueblensis Opell & Beatty, 1976 (Mxic);
 Neoantistea quelpartensis Paik, 1958 (Rssia, Xina, Corea, Jap);
 Neoantistea riparia (Keyserling, 1887) (EUA);
 Neoantistea santana Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA);
 Neoantistea spica Opell & Beatty, 1976 (Mxic);
 Neoantistea unifistula Opell & Beatty, 1976 (Mxic);

 Neoaviola . 
Butler, 1929
 Neoaviola insolens Butler, 1929 (Victria);

 Neocryphoeca . 
Roth, 1970
 Neocryphoeca beattyi Roth, 1970 (EUA);
 Neocryphoeca gertschi Roth, 1970 (EUA);

 Neohahnia . 
Mello-Leito, 1917
 Neohahnia chibcha Heimer & Mller, 1988 (Colmbia);
 Neohahnia ernsti (Simon, 1897) (Saint Vincent, Veneuela);
 Neohahnia palmicola Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Neohahnia sylviae Mello-Leito, 1917 (Brasil);

 Porioides . 
Forster, 1989
 Porioides rima (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Porioides tasmani (Forster, 1970) (Nova Zelanda);

 Rinawa . 
Forster, 1970
 Rinawa bola Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Rinawa cantuaria Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Rinawa otagoensis Forster, 1970 (Nova Zelanda);
 Rinawa pula Forster, 1970 (Nova Zelanda);

 Scotospilus . 
Simon, 1886
 Scotospilus ampullarius (Hickman, 1948) (Tasmnia);
 Scotospilus bicolor Simon, 1886 (Tasmnia);
 Scotospilus divisus (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Scotospilus maindroni (Simon, 1906) (ndia);
 Scotospilus nelsonensis (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Scotospilus plenus (Forster, 1970) (Nova Zelanda);
 Scotospilus wellingtoni (Hickman, 1948) (Tasmnia);
 Scotospilus Oestlandicus (Forster, 1970) (Nova Zelanda);

 Tuberta . 
Simon, 1884
 Tuberta maerens (O. P.-Cambridge, 1863) (Europa fins a Azerbaijan);
 Tuberta mirabilis (Thorell, 1871) (Itlia);

 Willisus . 
Roth, 1981
 Willisus gertschi Roth, 1981 (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Hhnid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167426" title="Illa del Bananal" nonfiltered="3557" processed="3544" dbindex="68576">

L'illa del Bananal (en portugus Ilha do Bananal) s una gran illa formada pel riu Araguaia i el seu afluent Javas situada al Brasil, a l'estat de Tocantins. L'illa es va formar per la bifurcaci de l'Araguaia en passar per un terreny molt pla; en aquest punt, a la frontera amb els estats de Gois i Mato Grosso, el riu continua per l'oest, mentre que el seu bra dret, el Javas, continua per l'est fins que es tornen a trobar aiges avall, ja a la frontera amb l'estat de Par.

L'illa ocupa una rea de 19.162,25 km, poc menys de la superfcie total del Pas Valenci. s l'illa fluvial ms gran del mn, amb 350 km de llargada i 55 km d'ample.

Descoberta el 26 de juliol del 1773 per Jos Pinto Fonseca, originriament va rebre el nom de Santana. Ms endavant va passar a anomenar-se Bananal a causa de l'existncia d'extensos camps de bananers silvestres.

Reserva ecolgica i indgena.
Segons les lleis brasileres, l'illa del Bananal es conserva com una reserva de la natura i de la poblaci indgena. 
 El ter nord s format pel Parc Nacional de l'Araguaia (Parque Nacional do Araguaia) i s una destinaci molt popular per al turisme ecolgic. T una extensi de 5.577,26 km.
 Els dos teros meridionals sn una reserva indgena, l'anomenada Terra Indgena Parque do Araguaia, per als habitants nadius de la regi. Si b en el passat a l'illa hi vivien tamb brasilers d'ascendncia no ndia, actualment noms s poblada per habitants nadius. Hi viuen les tribus dels javas, carajs, ava-canoeiros i tuxs, repartits en 16 poblats o aldeias. T una extensi de 13.584,99 km.

No hi ha ponts que comuniquin l'illa amb l'altra banda dels dos rius, de manera que durant la major part de l'any l'nica mitj de transport per arribar-hi o sortir-ne sn les barques. Tot i amb aix, durant algunes setmanes de la temporada seca (juny-agost) el riu s prou baix perqu s'hi pugui arribar amb cotxe. Els poblats tenen camins prou amples perqu hi cpiguen cotxes i tractors, si b els mitjans de transport principals sn el cavall, la bicicleta i els desplaaments a peu. 

Clima.
Hi predomina el clima tropical clid semihumit, amb temperatures mximes de 38C als mesos d'agost a setembre i mnimes de 22C al juliol. T dues estacions ntidament marcades: l'estiu (de novembre a abril), en qu predominen les pluges, i l'hivern (de maig a octubre), que s l'estaci seca. La humitat relativa de l'aire registrada a les estacions ms definides gira entorn del 60% (juliol) i el 80% (poques plujoses).

Durant els mesos de gener a mar, poca de crescuda del riu Araguaia, una part de l'illa queda inundada. Les pluges d'aquest perode corresponen a gaireb un 50% del total anual.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167427" title="Xaloc (revista)" nonfiltered="3558" processed="3545" dbindex="68577">
Xaloc fou una revista bimensual en catal publicada a ciutat de Mxic del 1964 al 1981, una de les de ms llarga durada editada per catalans de l'exili. Tenia un tiratge d'uns 700 exemplars. Fou fundada i dirigida per Ramon Fabregat i Arrufat, Vicen Riera Llorca fou l'assessor literari i Joan Gimnez i Gimnez, l'assessor artstic. Se la considera continuadora de Pont Blau, de la que n'heret el mateix format i molts dels collaboradors. El tiratge era d'uns 800 exemplars.

Publicava articles de crtica, ressenyes, assaigs, crniques de literatura, arts plstiques i poltica a l'exili i a Catalunya. Pretenia mantenir el lligam entre els exiliats catalans. En foren principals collaboradors Josep Carner, Pere Bosch i Gimpera, Manuel de Pedrolo, Avell Arts-Gener, Pere Calders, Rafael Tasis, Vicen Riera Llorca, Artur Blad i Desumvila, Joan Colomines i Puig, Josep Maria Muri i Roman, Miquel Ferrer Sanxis, Mari Roca, Pere Mas i Perera, Carles Pi i Sunyer, Albert Manent i Joan Triad, entre molts ms.

 Enllaos externs .
 Xaloc a UOC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167432" title="Llista d'espcies de selenpids" nonfiltered="3559" processed="3546" dbindex="68578">
Aquesta s la llista d'espcies de selenpids, una famlia d'aranyes araneomorfes, nica representant de la subfamlia dels selenopioideids. Cont la informaci recollida fins el 30 d'agost del 2006 i hi ha citats 4 gneres i 189 espcies; els gneres amb ms espcies sn Selenops amb 116, i Anyphops amb 64 espcies. La seva distribuci es concentra a frica, Mediterrani, Austrlia, Amrica del Sud i Central, i algunes zones d'sia.


 Gneres i espcies .
 Anyphops . 
Benoit, 1968
 Anyphops alticola (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops amatolae (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops atomarius (Simon, 1887) (frica Meridional);
 Anyphops barbertonensis (Lawrence, 1940) (Somlia, Sud-frica);
 Anyphops barnardi (Lawrence, 1940) (Zimbabwe);
 Anyphops basutus (Pocock, 1901) (Lesotho);
 Anyphops bechuanicus (Lawrence, 1940) (Botswana);
 Anyphops benoiti Corronca, 1998 (Madagascar);
 Anyphops braunsi (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops broomi (Pocock, 1900) (Sud-frica);
 Anyphops caledonicus (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops capensis (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops civicus (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops decoratus (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops dubiosus (Lawrence, 1952) (Sud-frica);
 Anyphops dulacen Corronca, 2000 (Nambia);
 Anyphops fitzsimonsi (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops gilli (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops helenae (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops hessei (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops hewitti (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops immaculatus (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops karrooicus (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops kivuensis Benoit, 1968 (Congo);
 Anyphops kraussi (Pocock, 1898) (Sud-frica);
 Anyphops lawrencei (Roewer, 1951) (Sud-frica);
 Anyphops leleupi Benoit, 1972 (Sud-frica);
 Anyphops lesserti (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops lignicola (Lawrence, 1937) (Sud-frica);
 Anyphops lochiel Corronca, 2000 (Sud-frica);
 Anyphops longipedatus (Roewer, 1955) (Sud-frica);
 Anyphops lucia Corronca, 2005 (Sud-frica);
 Anyphops lycosiformis (Lawrence, 1937) (Sud-frica);
 Anyphops maculosus (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops marshalli (Pocock, 1902) (Sud-frica);
 Anyphops minor (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops montanus (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops mumai (Corronca, 1996) (Sud-frica);
 Anyphops namaquensis (Lawrence, 1940) (Nambia);
 Anyphops narcissi Benoit, 1972 (Swazilndia);
 Anyphops natalensis (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops ngome Corronca, 2005 (Sud-frica);
 Anyphops parvulus (Pocock, 1900) (Congo, Sud-frica);
 Anyphops phallus (Lawrence, 1952) (Sud-frica);
 Anyphops pococki (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops purcelli (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops regalis (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops reservatus (Lawrence, 1937) (Sud-frica);
 Anyphops rubicundus (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops schoenlandi (Pocock, 1902) (Sud-frica);
 Anyphops septemspinatus (Lawrence, 1937) (Sud-frica);
 Anyphops septentrionalis Benoit, 1975 (Camerun);
 Anyphops sexspinatus (Lawrence, 1940) (Nambia);
 Anyphops silvicolellus (Strand, 1913) (Central frica);
 Anyphops smithersi (Lawrence, 1940) (Lesotho);
 Anyphops spenceri (Pocock, 1896) (Sud-frica);
 Anyphops sponsae (Lessert, 1933) (Congo, Angola);
 Anyphops stauntoni (Pocock, 1902) (Santa Helena, Sud-frica);
 Anyphops stridulans (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops thornei (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops transvaalicus (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops tuckeri (Lawrence, 1940) (Sud-frica);
 Anyphops tugelanus (Lawrence, 1942) (Sud-frica);
 Anyphops whiteae (Pocock, 1902) (Sud-frica);

 Garcorops. 
Corronca, 2003
 Garcorops jocquei Corronca, 2003 (Illes Comores);
 Garcorops madagascar Corronca, 2003 (Madagascar);
 Garcorops paulyi Corronca, 2003 (Madagascar);

 Hovops . 
Benoit, 1968
 Hovops dufouri (Vinson, 1863) (Madagascar, Illa de la Reuni);
 Hovops legrasi (Simon, 1887) (Madagascar);
 Hovops madagascariensis (Vinson, 1863) (Madagascar);
 Hovops mariensis (Strand, 1908) (Madagascar);
 Hovops modestus (Lenz, 1886) (Madagascar);
 Hovops pusillus (Simon, 1887) (Madagascar);

 Selenops . 
Latreille, 1819
 Selenops abyssus Muma, 1953 (Mxic);
 Selenops actophilus Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Selenops aculeatus Simon, 1901 (Malisia);
 Selenops aequalis Franganillo, 1935 (Cuba);
 Selenops agumbensis Tikader, 1969 (ndia);
 Selenops aissus Walckenaer, 1837 (EUA, Bahames, Cuba, Martinica, Panam);
 Selenops alemani Muma, 1953 (Cuba);
 Selenops angelae Corronca, 1998 (Equador);
 Selenops angolaensis Corronca, 2002 (Angola);
 Selenops annulatus Simon, 1876 (Camerun fins a Tanznia);
 Selenops ansieae Corronca, 2002 (Sud-frica);
 Selenops australiensis L. Koch, 1875 (Austrlia);
 Selenops bani Alayn, 1992 (Hispaniola);
 Selenops banksi Muma, 1953 (Panam);
 Selenops bifurcatus Banks, 1909 (Guatemala, Costa Rica, Cuba);
 Selenops brachycephalus Lawrence, 1940 (Zimbabwe, Sud-frica);
 Selenops bursarius Karsch, 1879 (Xina, Corea, Taiwan, Jap);
 Selenops buscki Muma, 1953 (Panam);
 Selenops cabagan Alayn, 2005 (Cuba);
 Selenops camerun Corronca, 2001 (Camerun);
 Selenops canasta Alayn, 2005 (Cuba);
 Selenops candidus Muma, 1953 (Jamaica);
 Selenops caney Alayn, 2005 (Cuba);
 Selenops cocheleti Simon, 1880 (Panam fins a Argentina);
 Selenops comorensis Schmidt & Krause, 1994 (Illes Comores);
 Selenops cordatus Zhu, Sha & Chen, 1990 (Xina);
 Selenops cristis Corronca, 2002 (Ghana or Nambia);
 Selenops curazao Alayn, 2001 (Curaao);
 Selenops debilis Banks, 1898 (EUA, Mxic);
 Selenops dilamen Corronca, 2002 (Congo);
 Selenops dilon Corronca, 2002 (Sud-frica);
 Selenops ducke Corronca, 1996 (Brasil);
 Selenops ecuadorensis Berland, 1913 (Equador);
 Selenops feron Corronca, 2002 (Sud-frica);
 Selenops florenciae Corronca, 2002 (Angola);
 Selenops formosanus Kayashima, 1943 (Taiwan);
 Selenops formosus Bryant, 1940 (Cuba);
 Selenops galapagoensis Banks, 1902 (EUA, Mxic, Amrica Central, Illes Galpagos);
 Selenops geraldinae Corronca, 1996 (Veneuela);
 Selenops gracilis Muma, 1953 (Mxic);
 Selenops hebraicus Mello-Leito, 1945 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Selenops iberia Alayn, 2005 (Cuba);
 Selenops ilcuria Corronca, 2002 (Camerun, Sud-frica);
 Selenops imias Alayn, 2005 (Cuba);
 Selenops insularis Keyserling, 1881 (EUA, Antilles);
 Selenops intricatus Simon, 1910 (frica Central i Occidental);
 Selenops isopodus Mello-Leito, 1941 (Colmbia);
 Selenops ivohibe Corronca, 2005 (Madagascar);
 Selenops jocquei Corronca, 2005 (Costa d'Ivori);
 Selenops juxtlahuaca Mondragn, 2007 (Mxic);
 Selenops kikay Corronca, 1996 (Brasil);
 Selenops kruegeri Lawrence, 1940 (frica Meridional);
 Selenops lavillai Corronca, 1996 (Veneuela, Per, Brasil);
 Selenops lepidus Muma, 1953 (Mxic);
 Selenops lesnei Lessert, 1936 (Est, frica Meridional);
 Selenops levii Corronca, 1997 (Brasil);
 Selenops lindborgi Petrunkevitch, 1926 (Puerto Rico, Illes Verges);
 Selenops littoricola Strand, 1913 (Central frica);
 Selenops lobatse Corronca, 2001 (Sud-frica);
 Selenops lucibel Corronca, 2002 (frica Meridional);
 Selenops lumbo Corronca, 2001 (frica Oriental);
 Selenops lunatus Muma, 1953 (Jamaica);
 Selenops manzanoae Corronca, 1997 (Brasil);
 Selenops maranhensis Mello-Leito, 1918 (Brasil, Bolvia, Paraguai, Argentina);
 Selenops marcanoi Alayn, 1992 (Hispaniola);
 Selenops marginalis F. O. P.-Cambridge, 1900 (Mxic);
 Selenops marilus Corronca, 1998 (Veneuela);
 Selenops melanurus Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Selenops mexicanus Keyserling, 1880 (Mxic, Amrica Central);
 Selenops micropalpus Muma, 1953 (Repblica Dominicana);
 Selenops minutus F. O. P.-Cambridge, 1900 (Guatemala, Panam);
 Selenops montigenus Simon, 1889 (ndia);
 Selenops morosus Banks, 1898 (Mxic);
 Selenops nesophilus Chamberlin, 1924 (EUA, Mxic);
 Selenops nigromaculatus Keyserling, 1880 (Mxic, Antigua);
 Selenops nilgirensis Reimoser, 1934 (ndia);
 Selenops occultus Mello-Leito, 1918 (Brasil, Paraguai, Argentina);
 Selenops oculatus Pocock, 1898 (Orient Prxim);
 Selenops ollarius Zhu, Sha & Chen, 1990 (Xina);
 Selenops onka Corronca, 2005 (Angola, Nambia);
 Selenops ovambicus Lawrence, 1940 (Oest, Est, frica Meridional);
 Selenops para Corronca, 1996 (Brasil);
 Selenops pensilis Muma, 1953 (Hispaniola);
 Selenops peraltae Corronca, 1997 (Bolvia);
 Selenops petrunkevitchi Alayn, 2003 (Jamaica);
 Selenops phaselus Muma, 1953 (Hispaniola);
 Selenops pygmaeus Benoit, 1975 (Costa d'Ivori, Congo);
 Selenops radiatus Latreille, 1819 (Mediterrani, frica, ndia, Myanmar);
 Selenops radiatus fuscus Franganillo, 1926 (Cuba);
 Selenops rapax Mello-Leito, 1929 (Brasil, Argentina);
 Selenops rosario Alayn, 2005 (Cuba);
 Selenops sabulosus Benoit, 1968 (Djibouti);
 Selenops saldali Corronca, 2002 (Ghana, Nigria);
 Selenops salvadoranus Chamberlin, 1925 (El Salvador);
 Selenops scitus Muma, 1953 (Mxic);
 Selenops secretus Hirst, 1911 (Seychelles);
 Selenops shevaroyensis Gravely, 1931 (ndia);
 Selenops siboney Alayn, 2005 (Cuba);
 Selenops simius Muma, 1953 (ndies Occidentals, Cuba);
 Selenops spixi Perty, 1833 (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Selenops submaculosus Bryant, 1940 (ndies Occidentals);
 Selenops sumitrae Patel & Patel, 1973 (ndia);
 Selenops tehuacanus Muma, 1953 (Mxic);
 Selenops tenebrosus Lawrence, 1940 (Zimbabwe, Sud-frica);
 Selenops tiky Corronca, 1998 (Veneuela);
 Selenops tomsici Corronca, 1996 (Per);
 Selenops tonteldoos Corronca, 2005 (Sud-frica);
 Selenops trifidus Bryant, 1948 (Illa Navassa);
 Selenops vagabundus Kraus, 1955 (El Salvador);
 Selenops vigilans Pocock, 1898 (Oest, frica Central i Oriental, Madagascar);
 Selenops vinalesi Muma, 1953 (Cuba);
 Selenops viron Corronca, 2002 (Kenya);
 Selenops willinki Corronca, 1996 (Illa de Trinidad);
 Selenops ximenae Corronca, 1997 (Brasil);
 Selenops zairensis Benoit, 1968 (Congo, Costa d Ivori, Angola);
 Selenops zuluanus Lawrence, 1940 (Zimbabwe, Botswana, Sud-frica);
 Selenops zumac Corronca, 1996 (Brasil);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Selenpid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167434" title="Super Smash Bros. Brawl" nonfiltered="3560" processed="3547" dbindex="68579">


Super Smash Bros. Brawl es un joc de lluita per la consola Wii de Nintendo. Al Jap, el joc s conegut amb el nom de "Dairant  Smash Brothers X" (literalment "Gran Batalla Smash Brothers X"). s la tercera entrega de la saga "Super Smash Bros". El primer vdeo oficial va ser presentat a la conferncia E3 del 2006 i el segon triler oficial va ser presentat al 2006 Nintendo World Tour. Actualment, el seu llanament s'ha planejat pel 2008 al Jap i a Amrica del Nord; a Europa encara esta per determinar per sortir tamb al mateix any.

Aquest s el primer joc dintre de la saga Super Smash Bros. a presentar personatges de franqucies externes a Nintendo, amb la inclusi de Solid Snake  de la saga Metall Gear de Konami i Sonic the Hedgehog de la saga Sonic the Hedgehog  de Sega. La major part de la msica del joc est composta per arranjaments de canons (fets per un de 39 coneguts compositors de videojocs) tamb originades en jocs prviament llanats. 
Igual que els seus predecessors, Super Smash Bros. Brawl s distint als tradicionals jocs de lluita, notant-se aix particularment en els seus simples comandos de moviment i la seva mfasi a treure als personatges de la sorra de baralla ms que en noquearlos. 

Brawl inclou una manera de un jugador ms profund que el dels seus predecessors, conegut com The Subspace Emissary. Aquesta manera s un videojoc beat 'em up de desplaament lateral amb una histria prpia que inclou als personatges de Brawl. Super Smash Bros. Brawl permet portar a terme batalles de fins a quatre persones en una manera multijugador, i s el primer de la sagazaga a habilitar la capacitat de jugar en lnia a travs de la Nintendo Wi-Fi Connection. Brawl va rebre molt i molt crtiques positives, i ha venut ms de 1,4 milions d'unitats tant a Jap com en Estats Units. 
 
 Joc .

Seguint l'estil dels seu predecessors, el joc utilitza un sistema de batalla diferent al dels altres jocs de lluita. Desprs d'escollir entre una gran varietat de personatges, de dos a quatre jugadors lluiten en diferents i variats escenaris. Tot aix mentre intenten treure als seus contrincants de l'escenari de batalla. En comptes de tenir barres d'energia com en altres jocs de lluita, aquest joc presenta mesuradors de percentatge. Desprs d'una presentaci dels personatges que competiran, els jugadors comencen amb 0% i, a mesura que els personatges sn atacats, el mesurador de percentatge va augmentant, fent que els personatges siguin desplaats ms lluny amb cada cop. Quan un personatge surt de l'escenari, perd una vida o un punt, depenent del mode de joc. El joc es pot jugar fent servir quatre tipus de comandaments diferents: el comandament de la Wii, el comandament de la Wii amb el Nunchuk, el Controlador Clssic o el controlador de Nintendo GameCube.

Els escenaris sn terrenys en tres dimensions (encara que els jugadors no poden moure's en profunditat) que estan, la major part, basats en les sagues representades al joc. Apareixen des de plataformes flotants, fins a escenaris mbils, en els quals els personatges han d'intentar no caure.  Molts escenaris sofriran canvis mentre els jugadors estan lluitant, com el sistema de cicle entre el dia i la nit a l'escenari "Battlefield", i el sistema d'estacions en l'escenari "Yoshi's Island".

Els personatges poden barallar mtuament usant una varietat d'atacs distints. Cada moviment s executat al pressionar un bot, en conjunt amb una inclinaci de la palanca o una pressi de les fletxes del comandament en alguna adrea, depenent del tipus de comandament. A ms dels atacs bsics, com cops de puny i puntades, els personatges tenen accs a atacs ms poderosos, denominats "Smash Attacks". Cada personatge t tamb quatre moviments especials especfics, els quals usualment possexen un efecte nic a part de causar dany. Aquest joc en particular implementa l'habilitat de realitzar sper atacs nics per a cada personatge, cridats "Final Smashes". Els "Final Smashes" sn significantement ms poderosos que els atacs normals, tenint una gran varietat d'efectes que van des de llanaments de projectils prcticament impossibles d'esquivar fins a transformacions temporals. Aquestes habilitats poden ser executades desprs de destruir uneixi Smash Ball, objecte que cont el smbol Super Smash Bros.. Quan la Smash Ball ha estat completament destruda per un personatge, aquest pot executar un "Final Smash". No obstant aix, si el jugador demora molt temps en utilitzar-lo i rep massa dany durant aquest temps, es perdr l'habilitat i la Smash Ball sortir del personatge per a resumir el seu vol al voltant de l'escenari.

Els personatges poden fer servir una gran varietat d'armes i objectes, com projectils o armes de lluita corporal. Cada objecte t un efecte diferent en els personatges que es trobin al voltant. Alguns curaran al personatge, mentre que d'altres feriran a qualsevol personatge que es trobi a prop. Els objectes cauen de manera aleatria durant el transcurs de la batalla.  El joc permet l'habilitat de realitzar moviments especials especfics per cada personatge, anomenats moviments "Smash Final". Aquestes habilitats es fan servir mitjanant un objecte que es diu "Bola Smash". Els moviments "Smash Final" poden ser atacs amb projectils i atacs controlats. 

Una altra caracterstica que cont el joc sn els Noms.  Aquesta opci permet guardar noms a la memria del joc o del controlador i fer-los servir en els combats, en lloc de les denominacions habituals com "J1", "J2",... Cada nom guardat a la memria t un tipus de control assignat (el comandament de la Wii, el comandament de la Wii amb el Nunchuk, el Controlador Clssic o el controlador de Nintendo GameCube). Aquest joc, com la gran part dels jocs de la Wii, t l'opci de configurar la pantalla en panormic, sense que aix influeixi en els combats ni en el transcurs de cap mode del joc. Dues varietats d'objectes, els Assist Trophies i les Pok Balls, temporalment invoquen a personatges convidats i Pokmon, respectivament, sn invencibles.

 Solo .

 Mode Un Jugador .

 Emissari subespacial .
L'Emissari Subespacial s un mode del joc Smash Bros Brawl que representa ser el mode historia dels jocs, per en aquest vas reclutant personatges perqu t'ajudin en l'aventura, com en Meta Knigth o en Sonic i agafant objectes per continuar i passant per totes les portes que t'apareixen al llarg de la histria

Masahiro Sakurai va assegurar que aquesta manera seria encara ms detallat que les maneres d'un jugador dels jocs Smash Bros. anteriors. Shigeru Miyamoto va explicar que Sakurai sempre havia volgut realitzar una manera d'un jugador ms profund, per ell va voler que es focalitzs l'atenci en els aspectes de la manera multijugador, ja que ja existien bastants jocs d'un jugador d'aquest tipus. Amb el temps de desenvolupament que han tingut pel Brawl, van anar finalment capaos de crear ambds. Amb la finalitat de crear una histria per a la manera, Sakurai va demanar ajuda a Kazushige Nojima, un redactor d'histries fams pel seu treball dintre de la saga Final Fantasy. 

A part del mode multijugador, en aquesta nova versi de la saga Super Smash Bros. s'ha perfeccionat el mode Aventura, anomenat Emissari Subespacial. La principal novetat respecte a les altres versions s la possibilitat de jugar amb un amic, que escull un altre personatge i fa la funci d'ajudant. Aquest mode es basa en el sistema de desplaament lateral en tres dimensions caracterstic del joc. L'argument es complementa amb una srie de seqncies de vdeo que ajuden a entendre la histria. Aquest mode introdueix nous enemics, membres de l'Exrcit del Subespai , capitanejats pel Ministre Antic. L'objectiu d'aquest exrcit s destruir el mn per emportar-se'l al subespai. Per aix necessiten les bombes subespacials. El teu objectiu dins del joc es aturar aquest exrcit. Com a qualsevol joc de plataformes, al final d'un nivell hi ha un cap contra el que s'ha de lluitar. Els enemics confirmats a la web oficial del joc sn:

Floro Piranya ;
Loader;
Poppant;
Vytan;
Faulon;
Jeydas;
Aroaros;
Giraan;
Esquadr R.O.B.;
Rayquaza;
Tabuu;

 Argument .

Mentre Mario i Kirby tenen una batalla en un estadi, el Ministre Antic (Ancient Minister) i l'Exrcit del Subespai (la Subspace Army) fan el seu atac i activen els Subspace Bomb, "esborrant" efectivament l'rea de l'univers i movent-la al subespai. Mentre l'armada del Ancient Minister es propaga pel territori, diversos personatges van formant equips i repelleixen a l'enemic, amb Samus i Pikachu envaint la fbrica de bombes per a recuperar el Power Suit, i Snake, Lucario i Meta Knight infiltrant-se i segrestant a la Halberd. 

Distints malvats competeixen a collir el poder dels personatges al revertir-los a la seva forma de trofeus. El Ancient Minister, qui finalment resulta ser una unitat R.O.B., trax al seu superior, Ganondorf, qui al seu torn serveix a Master Hand. Els herois aliats destruxen la nau de Ganondorf i Bowser i arriben al subespai, on es revela que R.O.B., Ganondorf i Master Hand eren peons d'un sser superior, Tabuu. Tabuu deslliga una ona de poder que reverteix a tots a la seva forma de trofeu, excepte per Luigi, Ness i Kirby, qui van ser reviscuts per uns fermalls que King Dedede els havia collocat. Ells tres treballen junts per a restaurar el poder de tots els herois. Tots assoleixen passar pel Great Maze, i finalment destruir a Tabuu, rebent l'ajuda de Sonic en la trobada final.

 Clssic .

s el mode que ha perdurat des de la primera entrega de la saga. S'han d'anar guanyant batalles contra personatges controlats per la consola i escollits aleatriament. Hi ha diferents nivells de dificultat i al final es guanyen monedes que es poden fer servir en altres seccions del joc. 

 Esdeveniments .

Sn una srie de missions en les que cal aconseguir un objectiu en concret. Es pot ajustar el nivell dels personatges controlats per la consola i es guarden les millors puntuacions. Aquest mode tamb est disponible per a dos jugadors.

 Beisbol Smash .

Es basa en llanar un sac ple de sorra el ms lluny possible. Tens deu segons per aconseguir-ho i li has de donar tants cop com et sigui possible per pujar el mesurador de mal al sac. Desprs agafes el bat de beisbol i li fas un Atac Smash per enviar-lo el ms lluny que es pugui.
Estas en un escenari molt petit, protegit per una barrera invisible que noms es trenca quan li dones amb al sac amb el bat. Aix permet donar-li al sac sense que caigui de l'escenari.
Es pot jugar dos jugadors cooperativament o en contra. En el mode cooperatiu es fa servir un sac pels dos jugadors i es conta una distncia. En el mode en contra cada jugador t dues oportunitats per llanar el sac el ms lluny possible.
El mode ms revolucionari s el mode On-Line, que permet jugar dos jugadors cooperativament o en contra per via Internet.

 Pim-pam Smash .

En un escenari determinat, el jugador ha de destruir totes les dianes que hi ha repartides per l'espai de joc. Hi ha diferents escenaris pels diferents personatges i nivells. Cada escenari posa a prova les diferents habilitats dels personatges, de manera que s'ha de tenir experincia si es vol superar la prova.

 Brawl Multitudinari .

En aquest mode es lluita contra l'anomenat Fighting Alloy Team, que sn una srie de personatges de forma poligonal i de colors diferents que van apareixent a la pantalla. Dins d'aquest mode hi ha diferents opcions:

10-Man Brawl;
100-Man Brawl;
3-Minute Brawl;
15-Minute Brawl;
Endless Brawl;
Cruel Brawl;

 Entrenament .
Tal i com diu la paraula, aquest mode serveix per millorar les habilitats i entrenar-se. El que el fa diferent s que es poden canviar les diferents opcions, com el nivell del/s contrincant/s, els objectes o la velocitat.  

 Group .

 Mode Multijugador .

 Personatges .



La baralla permet a al jugador seleccionar entre 35 personatges diferents. Alguns d'aquests carcters poden transformar en formes alternatives, amb conjunts de moviment diferents i estils de joc. Alguns carcters sn nous, per altres retornen de Super Smash Bros. Melee; els personatges que retornen tenen en alguns casos estat actualitzat o refinava, o en termes d'aparici, capacitats de baralla, o els dos. Per exemple, Link i Fox han pres en dissenys nous des de ms ttols recents, mentre que Samus ha guanyat l'habilitat per posar-se una forma nova, "Zero Suit Samus".

Algunes sries prviament representades han tingut ms personatges afegits a Brawl. Diddy Kong de la srie de Donkey Kong i Ike de la srie Fire Emblem fan la seva primera aparici en Super Smash Bros. srie. Uns altres nouvinguts sn el primer per representar la seva srie. Aquests inclouen carcters com Pit, representant la srie Icarus de SNES per primera vegada des del SNES de Joc de 1991, Icarus: The Mitesand Monsters, i Wario, del WarioWare de Nintendo i srie Wario Land i un antagonista ocasional de Mario. Solid Snake, el protagonista principal Metal Gear de Konami i Sonic the Hedgehog, de l'anterior rival de Nintendo, Sega sn els primers personatges de altres companyies per aquesta emblemtica saga.

Masahiro Sakurai ha confirmat que prcticament tots els personatges dels anteriors jocs estaran disponibles. A la web oficial del joc, es comencen a perfilar alguns carcters i personalitats dels personatges. Cada personatge t quatre combinacions de colors/vestit, aix que es pot escollir el mateix personatge sense dificultats de distinci dins del combat. Aquests sn els personatges confirmats:

 Els personatges que apareixeran per primera vegada en el joc sn:

Wario (Wario Land i WarioWare): En la seva estrena com a lluitador, en Wario presenta el vestit el seu joc en solitari WarioWare. s un personatge lent per molt imprevisible. Pot agafar la seva moto durant els combats i els seus pets poden arribar a ser mortals. ;
Snake (Metal Gear): Com molts seguidors desitjaven, s'ha confirmat oficialment el debut a Super Smash Bros. del protagonista de Metal Gear, que arriba ms equipat que cap altre per poder donar tot el que pugui a les batalles. El fet de ser, de moment, l'nic personatge extern a Nintendo, li dna un aire diferent i s'avaluar la seva entrada. Pot llenar mssils dirigits, granades, mines... i fins i tot pot fer servir la seva cmera espia (Cypher) per volar.
Zero Suit Samus (Metroid Zero Mission i Metroid Prime: Hunters): desprs de fer lSmash Final, la Samus perd l'armadura i es queda amb el vestit Zero Suit. Per tot el que perd en defensa i arsenal, ho guanya en velocitat. Pot convertir la seva pistola en un lser, cosa que augmenta l'abast dels atacs cos a cos.
Meta Knight (Kirby's Dream Land): El gran enemic d'en Kirby apareix per primera vegada en aquesta saga. Igual que el seu enemic, en Meta Knight est format per una cara, peus i mans. s un personatge petit i ho aprofita per marejar als contrincants amb la seva velocitat. T una espasa i ales per volar. Pot provocar un remol amb l'espasa que l'eleva i danya als enemics. Pot llenar-se contra els enemics amb l'espasa per davant i girant. La seva capa el pot fer desaparixer per amagar-se dels contrincants.
Pit (Kid Icarus): L'heroi de la saga Kid Icarus arriba per primera vegada als camps de batalla amb tot un arsenal de moviments i tcniques noves. Amb les seves "Ales d'car" pot volar pel cel, per noms en un perode de temps limitat.
Ike (Fire Emblem): La seva extraordinria fora li permet fer servir l'espasa amb les dos mans i el seu moviment especial, l'Aether, causa el caos entre els seus contrincants. ;
Entrenador Pokmon (Pokmon): Aquest nou personatge posseeix una caracterstica nica entre els personatges disponibles. En lloc de lluitar ell mateix, fa servir els seus Pokmons (Squirtle, Ivysaur i Charizard) per combatre als oponents. Per noms es pot fer servir un Pokmon a la vegada. Per tant, si el jugador no vol lluitar amb aquell Pokmon, pot canviar-lo a l'instant. Els tres Pokmons tenen el mateix mesurador d'energia.
Diddy Kong (Donkey Kong Country): Aquest s un dels personatges ms rpids del joc. T una gran quantitat d'atacs i tcniques especials, com el barril que duu penjat a l'esquena, que li serveix per volar, o la Cacahuetola, que dispara cacauets a mes o menys potncia segons el temps que es tingui apretat el bot d'acci.
Lucas (Mother 3): De la saga del fams personatge Ness, es presenta amb habilitats com la bola elctrica, una patada reforada amb poders psquics o un llamp dirigit que quan impacta contra algun enemic deixa anar una flamerada gegantina. Tamb t moviments defensius, com un escut psquic, l'habilitat de congelar als contrincants o una corda-serp per agafar-se al lmit del camp i no caure.
Sonic (Sonic): Un dels personatges ms esperats pels seguidors del joc ja ha sortit a la llum, i amb tota la seva esplendor. Es caracteritza per la seva velocitat, que sempre l'acompanya i per la forma que adopta quan es transforma en "roda" i que el converteix en un enemic temible.
Rei Dedede (Kirby's Dream Land): el rei de Dream Land arriba amb el seu martell gegant per repartit cops a tort i a dret, fins i tot amb un reactor que porta incorporat. s un personatge lent per amb molta potncia. Pot saltar per desprs caure amb el martell per davant i fer volar als seus enemics. Pot tirar Waddle Dees, Waddle Doos i Gordos.
Olimar i els Pikmin (Pikmin): L'Olimar i els seus companys, els Pikmin, no poden viure allunyats perqu perden el seu poder. L'Olimar pot arrencar Pikmins del terra perqu l'ajudin a lluitar, per aquests tendeixen a separar-se. Cada color de Pikmin t les seves caracterstiques prpies, que s'han d'utilitzar amb intelligncia per guanyar el combat.

 I els personatges que ja s'han deixat veure en altres versions del joc sn:

Link (The Legend of Zelda): El seu disseny esta inspirat en el seu recent joc per la Wii, Twilight Princess, que li dna un aspecte ms seris i impactant. A ms, amb les seves fletxes, pot arribar a l'enemic ms allunyat.
Mario (Super Mario Bros.): Per als combats corporals s un bon personatge i el seu caracterstic salt el fa molt desequilibrant. Llana boles de foc, el seu "Smash Final" s una rfega de flames i a l'esquena porta l'ACUAC, aix que pot llenar rfegues d'aigua.
Pikachu (Pokmon): El Pokmon ms conegut del planeta tamb participa del joc. Encara que sembli que no sigui cap gran cosa, el seu arsenal t un seguit d'atacs temibles que fan trontollar l'escenari.
Kirby (Kirby's Dream Land): Aquesta bola rosa i simptica torna a fer la seva aparici a Super Smash Bros. La seva habilitat de copiar els moviments dels altres personatges. s un expert en els combats corporals, amb el seu martell i la seva espasa. ;
Samus Aran (Metroid): El seu can cont una gran varietat d'armes que, si es controlen totes, asseguren un bon resultat. ;
Fox McCloud (Star Fox): s un dels personatges ms rpids del joc. S'ha dissenyat de nou el seu vestit perqu tingui un aire ms seris. Amb els seu reflector, pot desviar els projectils.
Zelda i Sheik (The Legend of Zelda): La seva imatge ha canviat respecte als anteriors jocs de la saga, sent els colors del vestit ms apagats. Grcies a la seva mgia, pot fer que els seus atacs sigui temibles. Tamb es pot transformar-se en el seu alter ego, Sheik.
Bowser (Super Mario Bros.): El gran Rei dels Koopa torna a fer la seva aparici a Super Smash Bros. amb un disseny ms agressiu. Els productors del joc han intentar fer un personatge un pl ms equilibrat que a Super Smash Bros. Melee, per encara s el personatge ms pesat i lent de tots.
Donkey Kong (Super Mario Bros.): El rei de la jungla torna a aparixer al joc. T un disseny ms agressiu i millorat. La fora bruta segueix sent el seu punt fort i no dubtar de fer servir el seu puny.
Yoshi (Super Mario World): El dinosaure ms fams de Nintendo torna a aparixer a les lluites. Pot llanar atacs consecutius i fer servir l'atac Llana ous.
Peach (Super Mario Bros.): La princesa del Regne Xampiny torna a la saga amb un nou disseny. Pot fer servir el seu paraiges per esmorteir els salts i t el Toad com a protector.
Ice Climbers (Ice Climber): La nica parella de personatges que es pot controlar en el joc sn els Ice Climbers. En realitat, el jugador controla a l'anomenat Popo, que porta un vestit blau, mentre que la Nana, que porta un vestit rosa, el segueix. El fet de tenir els dos personatges junts permet fer combinacions letals pels altres personatges.

 I els personatges secrets i per desbloquejar sn:

Ness (Mother 3): En Ness ja havia sortir en les anteriors entregues, per aquest cop o far com a personatge secret. S'ha d'anar amb compte amb els seus poders psquics si no es vol sortir mal parat. Es, bsicament, com a les altres edicions per canviant-li alguns aspectes.  ;
Marth (Fire Emblem): s un prncep procedent de la saga Fire Emblem, que ataca fent servir la seva relluent espasa amb elegncia. Hi ha innumerables combinacions amb l'espasa, tant ofensives com defensives, que el fan un personatge molt complet.
Luigi (Super Mario Bros.): El germ verd arriba a Super Smash Bros Brawl per donar-hi un toc cmic amb la seva personalitat despistada i graciosa. Els seus atacs sn molt variats i, a la vegada, equilibrats. s el cas de l'atac "misil verd", en qu es dispara a ell mateix amb una gran potncia contra l'enemic, o de l'atac "bola de foc", en qu dispara petites boles de foc ved que van rebotant fins a l'enemic.
Falco (Star Fox): A aquest pilot dels jocs Star Fox li agrada fer les coses a la seva manera. Desestabilitza el combat amb la seva velocitat i amb els seus atacs defensius.
Captain Falcon (F-Zero): Torna a la saga Super Smash Bros. amb ms ganes que mai i porta la seva nau Blue Falcon amb ell. s un dels personatges ms rpids del joc i un dels ms potents.
Lucario (Pokmon): Sorgit de les edicions Perla i Diamant, aquest poders Pokmon posseeix una fora interior anomenada Aura. Aquesta fora fa que el seu poder augmenti segons el grau de perill en qu estigui, i aix fa que sigui i personatge arriscat per, a la vegada, emocionant.
R.O.B. : Aquestes sn les inicials de l'assignaci Robotic Operating Buddy un robot imponent que donar combat a tothom que e vulgui lluitar. Les seves armes sn molt diverses: un raig lser, un propulsor que li permet volar, bombes voladores amb control remot i moltes altres tcniques.
Mr. Game & Watch (Game & Watch): Aquest personatge que va dominar el mercat de les consoles porttils als anys 80, torna a aparixer al mn 3D amb la seva aparena en 2D. Els seus atacs semblen molt inofensius per tenen una potncia amagada dins del seu aspecte antiquat. ;
Ganondorf (The Legend of Zelda): El malvat fetiller de les tenebres i antagonista  principal de The Legend of Zelda torna a Super Smash Bros. Brawl. Aquest cop torna amb el disseny de Twilight Princess. s el ms gran i corpulent de tots els personatges amb aspecte hum. Els seus moviments, els seus atacs, tot en ell resulta titnic. Els seus cops impacten sempre amb sons pesats, provocant sensacions molt particulars.
Jigglypuff (Pokmon): L'anomenat Pokmon Globus es caracteritza per la seva sorprenent habilitat i destresa a l'aire. Pot fer fins a cinc bots a l'aire inflant-se, per s un personatge molt lent a terra ferma. ;
Toon Link (The Legend of Zelda: The Wind Waker: La versi cmica de l'heroi de la saga The Legend of Zelda arriba amb una agilitat molt superior a la seva altra versi. Es caracteritza per la seva estatura petita i pels seus ulls grans que recorden als d'un gat. Tots els atacs sn els mateixos que l'altra versi per sn ms rpids i menys forts.
Wolf (Star Fox): Aquest s el pitjor enemic de l'equip Star Fox, el cap de l'equip Star Wolf. Fa servir les seves urpes per atacar i els seus moviments sn molt espectaculars.

 Tornejos .

Aquest mode es pot jugar en solitari o amb amics i corona al personatge que arribi al final de les eliminatries, desprs de guanyar a tots els personatges amb els que s'ha enfrontat. Hi ha diferents opcions configurables, com el nombre de jugadors controlats per persones, o el nombre total de personatges que comenaran a la primera ronda. Tamb es poden configurar el temps de combat, si hi ha Handicap o el percentatge de mal, entre d'altres.

 Tcniques .

Com en el seu predecessor, Super Smash Bros. Brawl permet fer una srie de tcniques, que permeten fer uns combats ms emocionants i ms complexes. Algunes de les tcniques sn les segents:

Disparar movent-se: Aquesta tcnica no estava disponible a Super Smash Bros. Melee, on els jugadors noms podien disparar quiets. En canvi, el fet de poder disparar tenint mobilitat, amplia les possibilitats estratgiques del jugador.

Combinacions d'Atacs normals: Un atac normal s l'atac que es fa pressionant el bot d'atac (varia en cada tipus de comandament) sense estar pressionant cap altre bot. Per fer una combinaci d'atacs normals es pot pressionar moltes vegades seguides el bot d'atac o pressionar-lo un cert temps (carregar) perqu, desprs,el personatge efectu la combinaci.

Salt Banqueta: Aquesta tcnica consisteix en saltar a la gepa d'un contrincant per efectuar un salt ms alt.

Recuperaci amb el fuet de plasma: Aquesta tcnica en concret noms s vlida pel personatge Zero Suit Samus per altres personatges la poden efectuar amb els seus respectius objectes. La Samus (en la forma Zero Suit) pot salvar-se quan algun personatge la tira daltabaix llanant el fuet contra la paret ms prxima i fent que s'hi enganxi.

Planejar: Els personatges amb ales, com en Pit, en Meta Knight o en Charizard, poden planejar per l'escenari i aprofitar al mxim les seves ales. En el moment de saltar, si tornes a apretar el bot, pots planejar cap a la direcci que indiquis.

Defensa i Fintes: El bot d'escut (que varia respecte el comandament que s'esculli) et protegeix dels atacs dels enemics durant un cert temps. Tamb es poden esquivar els atacs fent servir la palanca de control i el bot d'escut.

Agafar i llenar: Polsant el bot d'escut i desprs el bot d'atac es pot agafar al contrari si aquest est molt a prop. Desprs d'agafar-los es pot llenar amb les fletxes o el stick cap a la direcci que es vulgui.

Burles: Cada personatge t uns moviments assignats a la creu de control que no tenen cap efecte en el transcurs de la batalla per que poden donar-li emoci al combat. Aquests moviments sn les burles i sn diferents a cada personatge.

Moviments Especials Carregats: Alguns personatges tenen moviments en que, mantenint apretat el bot d'atac, es pot carregar l'atac. En aquests casos l'atac s d'una fora superior a cap altre atac normal, per requereix un temps per poder-se carregar.

 Escenaris .

En aquesta ltima versi de la saga Super Smash Bros., els escenaris s'han millorat en l'aspecte grfic, per tamb en l'aspecte de l'entreteniment, fent que el propi escenari vagi canviant en el transcurs de la lluita. Aqu hi ha alguns d'aquests escenaris:

 Els escenaris disponibles des del principi del joc sn:

Battlefield (Camp de Batalla): En aquest escenari s on es duen a terme la majoria de les lluites. Est format per una plataforma gran i tres plataformes ms petites a les que els personatges poden enfilar-se. Un detall que presenta aquest escenari s que t el perode de rotaci "Dia-Nit".

Delfino Plaza (Ciutat Delfino): Aquest escenari s la ciutat de les aventures de Super Mario Sunshine per la consola Nintendo Gamecube. L'escenari de combat comena sobrevolant la ciutat, oferint unes immillorables vistes d'aquesta. Desprs, aterra a la ciutat i es converteix en un escenari de combat normal. El cicle es repeteix, aterrant a llocs diferents cada vegada.

Yoshi's Island: Es compon d'una plataforma gran i una altra de petita que s'inclina. Els Shy Guys es presenten durant la batalla i el Fantasforma et pot ajudar si ests a punt de caure. En aquest escenari es produeixen canvis d'estaci, que li dna un aire diferent respecte a tots els altres escenaris.

Lylat Cruise: Aquest escenari s la part superior de la nau "Plyades" de les aventures Star Fox. Aquesta nau travessa camps d'asteroides, entra a l'atmosfera d'un planeta i arriba al mig d'una guerra espacial.

Bridge of Eldin (Gran Pont d'Eldin): Aquest escenari apareix al joc The Legend of Zelda: Twilight Princess i es compon d'una plataforma plana que cobreix tot l'escenari. El "Rei Bulblin" (King Bulblin) travessa sovint el pont i et pot fer caure.

Smashville (Poble Smash): s l'agradable poble dAnimal Crossing. Mentre els personatges lluiten, es pot admirar el poble en funcionament, amb els seus habitants passejant pels voltants. Segons l'hora del rellotge intern de la Wii, ser de dia o de nit.

Rumble Falls (Ascens a la cascada gegant): Basat en l'ambient del joc Donkey Kong: Jungle Beat, aquest escenari es basa en anar pujant per plataformes mentre lluites contra els contrincants. El fons d'aquest escenari s una cascada gegant d'on no para de caure aigua.

Skyworld (Regne del Cel): s un escenari extret del Regne de Palutena de la saga Kid Icarus. Representa un temple grec al cel que ,a causa de la seva antiguitat, es desmunta a trossos i et pot fer caure avall.

Castle Siege (Castell Assetjat): Aquest escenari extret de la saga Fire Emblem consta de tres fases. Al principi, la batalla comena al terrat d'un gran castell en plena batalla. A causa de la batalla, el sostre del castell cedeix i els personatges cauen a la sala del tro, on hi ha unes grans esttues que es poden trencar a base de cops de puny. Per la cosa no s'acaba aqu, ja que es trenca el terra i tothom cau a les masmorres...

Pokmon Stadium 2 (Estadi Pokmon 2): Ja havia sortit al Melee, per l'han millorat fent que canvi quatre vegades passant per diferents tipus d'ambient (Normal, Gel, Terra i Volador). ;

WarioWare: s un escenari realment impactant pel seu disseny idntic als microjocs del joc WarioWare per Nintendo DS. S'han d'anar resolent una gran varietat de microjocs de cinc segons durant el transcurs de la batalla. Per aix no es pot descriure molt b aquest escenari, ja que va canviant cada cinc segons.

Battleship Halberd (Nau Hal Abarda): Aquesta s la nau de combat del personatge Meta Knight. L'escenari comena en un port, on la nau est aparcada i es pot admirar la seva proa. Comena a navegar i despega pels aires. Els personatges es troben en una plataforma que segueix a la nau. Desprs, la plataforma aterra a dins de la nau i desapareix. En aquesta fase de l'escenari s'ha d'anar amb molt de compte, ja que hi ha una torreta que comena a disparar a tort i a dret contra els personatges!

Shadow Moses Island (Illa Shadow Moses): Est inspirat en l'heliport de l'illa Shadow Moses de Metal Gear. Hi ha focus que detecten el moviment i et poden atrapar! Gran part del material de l'escenari es pot destruir.

New Pork City: L'escenari ms gran del joc, s a dir, on els personatges tenen ms espai per amagar-se i fugir. Est ambientat en una ciutat catica amb tota mena de detalls als edificis. De sobte, pot aparixer un monstre anomenat Ultimate Chimera, que fa volar pels aires al personatge que agafi entre les seves dents.

Pictochat: Ambientat en el petit programa que porta integrat la Nintendo DS, presenta un aspecte molt simple al principi, on noms es veu una frase a la part de baix. Al cap d'una estona comencen a aparixer dibuixos que tenen un paper directe en el transcurs del combat. Per exemple, apareix un nvol, que pot fer de plataforma, o un rostre que bufa i fa que els personatges s'en vagin cap a un costat, on poden caure, etc.

The Summit: s el punt ms alt de la muntanya Icicle, del joc Ice Climbers. s un escenari composat per tres plataformes, fins que comena a relliscar i acaba caient al mar. Un s va enfonsant l'illa i un peix intenta mossegar als personatges.

Norfair: El cau d'en Ridley un dels enemics de la srie Metroid. Es compon de cinc plataformes i est envoltat de lava. Aquesta lava puja de nivell i pot cremar als que no es posin a les plataformes ms altes. Per la lava pot venir dels costats i fins i tot de darrere. Si ve de darrere la nica manera de salvar-se s amagant-se a dins d'una cabina que apareix, per on noms hi entra un personatge.

Mario Circuit (Circuit Mario): L'acci transcorre en un circuit en forma de 8, on s'est disputant una carrera. Els pilots apareixen quan menys t'ho esperes i fan sortir volant a tothom.

Frigate Orpheon (Fragata Orpheon): Sembla un escenari normal, ambientat a la nau Orpheon de la saga Metroid, per de sobte comena a girar fins que es queda cap per avall. ;

Distant Planet (Planeta Distant): Aquest s el planeta a on el protagonista de la saga Pikmin va haver de fer un aterratge fors. La plataforma principal est feta de fulles i s molt elstica. Les pluges i els animals del bosc fan que aquest escenari sigui molt mogut.

Mushroomy Kingdom: Aquest s l'escenari del primer nivell de Super Mario Bros. per amb uns grfics molt millorats als d'aquella poca. Aquest regne ha quedat en runes pel pas del temps i ara presenta un aspecte molt desmillorat.

Port Town Aero Dive: La plataforma principal d'aquest escenari extret directament del joc F-Zero GX/AX va movent-se per tot el circuit aturant-se a llocs aleatoris. Depn del lloc a on pari, pot ser que passin els corredors amb els seus vehicles i arrasin amb tot el que trobin.

Final Destination (Dest Final): s un escenari totalment pla, amb una plataforma i sense elements externs que participin al combat. L'nic moviment que hi ha s el del fons, que va canviant de lloc.

 I els escenaris que es poden desbloquejar superant una srie d'objectius sn:

Mario Bros.: Una reproducci exacta de l'nic escenari que sortia al joc Mario Bros.. Com en el joc, si un jugador toca les plataformes per la part de sota, aquestes  s'ondulen i paren el cop i aix fa que canvi totalment l'estil a seguir per guanyar la partida.

Green Hill Zone:  Aquest s l'escenari corresponent a la saga Sonic i presenta l'estil caracterstic d'aquests jocs. Al fons s'observa un gran "looping", per on a vegades passen els personatges Tails, Knuckles i Silver. La plataforma central pot destrossar-se fent que quedin tres petites seccions entre forats.

Luigi's Mansion (Mansi d'en Luigi): Es veu una mansi tallada transversalment, amb les respectives habitacions. Si algun atac toca a una columna, l'habitaci que aguantava s'ensorrar. Quan totes les habitacions s'hagin ensorrat, la casa es reconstruir sola.

Tamb hi sn presents alguns dels escenaris dels jocs anteriors, tot i que s'han retocat per adaptar-se a les noves opcions.

 Smash Final .

Un Smash Final s una habilitat secreta que noms es pot fer una vegada i desprs d'agafar un objecte anomenat Bola Smash. 

Smash Final: Mario (Mario Finale): Quan Mario agafa la Bola Smash, produeix una rfega de flames.

Smash Final: Link i Toon Link(Triforce Slash): El Smash Final d'en Link invoca a la Trifora i aquesta atrapa als contrincants amb la seva llum. L'heroi comena a repartir cops amb l'espasa fins a fer el cop final, que dispara als enemics ms enll dels lmits de l'escenari.

Smash Final: Pikachu (Volt Tackle): En Pikachu agafa la Bola Smash i es converteix en una rodona lluminosa, que pots controlar per perseguir als enemics. Has d'intentar no allunyar-te gaire de la superfcie perqu en Pikachu queda estabornit desprs d'aquest atac.

Smash Final: Bowser (Giga Bowser Transformation): Es converteix en el personatge ms temible de l'entrega Super Smash Bros. Melee, Giga Bowser, i aquesta vegada es pot controlar! s un sser monstrus i gegant, quasi invencible, que noms apareixer durant uns segons.

Smash Final: Samus (Zero Laser): En el moment d'agafar la Bola Smash, comena a carregar-se l'arma de la Samus. De sobte, llana un lser que ocupa tot l'escenari. Desprs d'aix, perd la seva armadura i es converteix en Zero Suit Samus.

Smash Final: Zero Suit Samus (Power Suit Samus): Amb aquest Smash Final, la Samus recupera la seva armadura i torna a tenir les seves habilitats normals. ;

Smash Final: Donkey Kong (Konga Beat): En Donkey Kong agafa el bongo que feia servir al joc Donkey Kong: Jungle Beat i el colpeja fent trontollar l'escenari i fent que els altres personatges surtin disparats. Es poden fer ritmes pressionant diferents botons, cosa que fa que augmenti el poder de l'atac. ;

Smash Final: Pit (Palutena s Army): En el moment d'agafar la Bola Smash, apareix la deesa Palutena i crida al seu exrcit de centurions alats, que comencen a llenar fletxes a gran velocitat contra els contrincants.

Smash Final: Yoshi (Super Dragon): La simptica mascota d'en Mario es revoluciona! Quan agafa la Bola Smash li apareixen unes grans ales blanques a l'esquena i comena a escopir foc per la boca. ;

Smash Final: Diddy Kong (Rocketbarrel Barrage): L'Smash Final d'en Diddy Kong combina la pistola de cacauets amb el barril propulsor i fa un atac letal. En Diddy comena a volar i a disparar fins que al final els barrils exploten i en Diddycau a terra. ;

Smash Final: Entrenador Pokmon (Triple Finish): Aquest atac agafa els poders de cadascn dels pokmons (Squirtle, Ivysaur i Charizard) i els combina per fer-ne un atac triple que afecta a tothom que tingui al davant. L'Squirtle fa el seu atac Hydro Pump, el Charizard fa Fire Blast i l'Ivysaur el seu habitual SolarBeam.

Smash Final: Fox, Falco i Wolf (Landmaster): Apareix a la pantalla el fams tanc dels jocs Star Fox i el pots controlar, disparant als enemics i movent per l'escenari.

Smash Final: Kirby (Cook Kirby): Mostrant les seves habilitats culinries, en Kirby agafa la seva olla i hi posa tots els contrincants. De l'olla surten objectes i els pobres enemics disparats.

Smash Final: Peach (Peach Blossom): La princesa comena a ballar i a la pantalla apareix un marc molt especial. Segons la proximitat de la princesa respecte als seus contrincants estaran ms o menys estona adormits per aquesta dansa. Quan acaba de ballar la princesa, l'escenari ja s'ha omplert de prssecs, que curen la vida de qui se'ls menja. Per la princesa pot aprofitar per apujar el medidor als seus enemics mentre dormen.

Smash Final: Meta Knight (Galaxia Darkness): Amb la seva capa intenta atrapar-hi alg a dins i si ho aconsegueix tot es torna fosc i surten disparats els contraris.

Smash Final: Ike (Great Aether): L'Ike agafa l'espasa i atrapa a un contrincant. L'eleva amb ell i li fa una serie d'atacs amb l'espasafins que es deixa caure fent un atac fulminant. Aquesta explosi pot afectar als altres personatges que estiguin per all.

Smash Final: Ice Climbers (Iceberg): Els dos companys s'agafen les mans i fan que aparegui un bloc de gel que ocupa tot l'escenari i que fa que els contrincants surtin disparats si no l'esquiven de miracle. Adems, el contacte amb el gel fereix als enemics.

Smash Final: Lucas (PK Starstorm): En agafar la bola Smash, l'envolta una resplendor blava. De cop, es torna vermella i comencen a caure estrelles cap a l'escenari. N'hi ha tantes que s quasi impossible d'esquivar-les, cosa que depn de l'escenari.

Smash Final: Wario (Wario Man): Comena a menjar alls i li apareix una disfressa. A partir d'aquest moment, els seus atacs sn molt ms forts i la capa li permet planejar.

Smash Final: Rei Dedede (Waddle Dee Army): Apareix de cop tot un exrcit de Waddle Dees, que ataquen als seus contrincants fins a la mort i es mouen molt rpid.

Smash Final: Snic (Super Snic): En Snic es torna de color groc i es comena a moure a una velocitat increble, ferint a tothom que toca.

Smash Final: Ganondorf (Dark Best Ganon): En Ganondorf es transforma en la seva forma demonaca i arrasa en tot lo que troba pel seu cam. Es una bstia insaciable i invencible repleta de destrucci.

Smash Final: Snake (Grenade Launcher): L'Snake es colloca just davant de la pantalla i comena a disparar granades als llocs a on apunta el jugador. Tens un mxim de dotze llanaments i desprs l'Snake torna al camp.

Smash Final: Olimar i els Pikmin (End of Day): L'Olimar i els seus amics pugen a la nau espacial i s'en van a l'espai, mentres que a l'escenari comencen a aparixer monstres que causen molt de mal als personatges.

Smash Final: Zelda i Sheik (Light Arrow): La princesa tensa el seu arc i dispara una fletxa de llum que atravessa tot l'escenari. Si impacta contra algun enemic, aquest surt disparat fora de la pantalla.

Smash Final: Ness (PK Starstorm): Comencen a sorgir uns meteorits de llum blava que cauen sense control sobre l'escenari, causant mal als personatges.

Smash Final: Marth (Critical Hit): Aquest s l'Smash Final ms simple per alhora devastador. En Marth treu la seva espasa i dna un sol cop devastador que treu al contrincant fora de l'escenari.

Smash Final: Luigi (Negative Zone): Amb aquest moviment, la zona que envolta en Luigi es torna negativa i els personatges que hi entren pateixen diferents trastorns, com quedar-se adormits, marejar-se, etc.

Smash Final: Captain Falco (Blue Falcon): Agafa el seu cotxe de carreres i el fa impactar contra els seus enemics.

Smash Final: Lucario (Aura Storm): El personatge s'eleva i deixa anar un potentssim raig d'Aura que fereix als enemics.

Smash Final: Mr Game & Watch (Octopus): Es converteix en un enorme pop negre que ataca amb els seus tentacle a tothom qui se li apropa. ;

Smash Final: Jigglypuff (Puff Up): El personatge s'infla i s'infla fins a ocupar quasi tot l'escenari. Noms tocar un personatge, aquest surt disparat.

Smash Final: R.O.B. (Diffusion Beam);

 Objectes .

Com en totes les entregues de la saga, els objectes sn una pea clau en el transcurs del combat. 

Bomba Gooey: Aquesta bomba s'enganxa a qualsevol lloc, aix que s millor no passar-hi molt a prop. Si et tiren un Bomba Gooey, pots intentar passar pel costat d'algun jugador i enganxar-li a ell.

Llanapetards: Aquest s un objecte de disparar molt pesat i que costa de transportar. Comena a tirar rfegues de petards que van a tort i a dret.

Caixes i barrils: Aquests dos objectes sn contenidors d'altres objectes. Canvien d'aspecte depenent de l'escenari.

Pell de pltan: Quan un personatge trepitgi una pell de pltan relliscar, quedant-se estabornit uns moments.

Pokball: Si algun jugador tira una Pokball, invocar un Pokmon, que l'ajudar durant uns instants en el combat, fent servir la seva habilitat. Alguns dels Pokmons que en surten i els atacs que efectuen sn:

Piplup (Surf);
Munchlax (Pickup);
Bonsly (Tackle);
Weavile (False Swipe);
Torchic (Fire Spin);
Gulpin (Swallow);
Metagross (Earthquake);
Gardevoir (Reflect);
Meowth (Pay Day);
Electrode (Explosion);
Goldeen (Splash);
Staryu (Swift);
Snorlax (Body Slam);
Chikorita (Razor Leaf);
Togepi (Metronome);
Bellossom (Sweet Scent);
Wobbuffet (Counter);
Groudon (Overheat);
Kyogre (Hydro Pump);
Moltres (Fly);
Entei (Fire Spin);
Suicune (Aurora Beam);
Ho-Oh (Sacred Fire);
Lugia (Aeroblast);
Latias i Latios (Steel Wing);
Deoxys (Hyper Beam);
Manaphy (Heart Swap);
Mew (Fly);
Celebi (Fly);
Jirachi (Fly);

Bumper: Fent un salt al passat, els creadors del joc han introdut el Bumper, vingut de la versi del Super Smash Bros. per Nintendo 64. Funciona com qualsevol Bumper del Pinball, fa rebotar a qualsevol personatge que el toqui.

Trampa: s un objecte que apareix al joc Animal Crossing. Quan un personatge la llana, desapareix i fa enfonsar-se al terra a qualsevol personatge que passi per all.

Bola de fum: Aquest objecte no t un efecte sobre els personatges, sin que, quan algun objecte o personatge el colpeja, treu una espessa capa de fum que delimita la visi dels jugadors.

Fermall Franklin: s un objecte petit que protegeix a qualsevol personatge que se'l posi de tot tipus de projectils.

Curri Superpicant: Quan qualsevol personatge es menja el plat de curri comena a escopir foc, fins i tot mentre ataca.

Martell i Martell d'Or: El martell s un objecte que ja sortia a les altre versions del joc i que fa que quan un personatge l'agafa, aquest comena a donar cops sense parar. La novetat s que, encara que poques vegades, apareixer el martell d'or, que, a ms de colpejar ms fort, et permet volar sense caure.

Espasa Lser: Aquesta espasa de llum permet atacar a l'oponent sense posar-se en perill, ja que t una llargada considerable.

Flor de Foc: Apretant el bot d'atac es llana una flamerada que crema als contrincants.

Bat de Beisbol: Fent un atac Smash lateral s'envia a l'enemic amb una gran potncia.

Freezie: Quan un personatge impacta amb aquest objecte, queda glaat durant uns moments.

Bola de Festa: Aquesta bola deixa caure tot tipus d'objecte quan s'obre.

Champiny Gegant: Quan un personatge entra en contacte amb aquest objecte, augmenta la mida i la fora.

Bomba Intelligent: Procedent de la saga Star Fox i amb les mateixes caracterstiques: danyar a l'enemic. Quan la bomba s activada i toca a algun objecte o personatge, explota d'una forma devastadora i difcil d'evadir. Per a vegades, la bomba falla i no explota fins al cap d'un temps, aix que s'ha d'estar alerta.

Blsam Aliat: Noms serveix a les batalles en equips. Si toca a alg, el mesurador de mal disminuir.

Pedestals: Aquest objecte converteix a qualsevol enemic en un trofeu colleccionable.

 Ajudants .

Els ajudants sn personatges que ajuden a qui els invoca, com els pokmon. No sn personatges disponibles per jugar no es poden controlar i sn invencibles. S'invoquen agafant unes cpsules i tirant-les al terra. Aqu teniu una llista dels ajudants mencionats a la web oficial del joc:

Hammer Bro. (Super Mario Bros.): Comena a disparar martells contra els contrincants.
Nintendogs (Nintendogs): Tapa el camp de visi dels jugadors posant-se al davant de la cmera.
Samurai Goro (F-Zero): Agafa la seva espasa i comena a llanar cops a tort i a dret.
Dr. Wright (SimCity): L'alcalde de SimCity fa crixer edificis all on pot i fa sortir disparats als personatges.
'Knuckle Joe' :(Kirby): La seva especialitat sn els cops de puny. I aix s el que fa. Comena amb el cop de puny volc, remata als contrincants amb el cop de puny Smash i acaba amb el ganxo volador.
Dimoni (NES Devil World): Apareix a la pantalla i assenyala cap a una direcci determinada. Al cap d'un moment, l'escenari es desplaa en aquella direcci i els personatges poden caure si no fan servir molta tcnica, com el Salt Banqueta.
Andross (Star Fox): Al fons de l'escenari apareix un sser gegant: l'Andross. Agafa aire i comena a disparar plaques gegants per la boca que impacten contra els personatges, que surten disparats.
Lyn (Fire Emblem): El seu nom complet s Lyndis i porta la seva katana a tot arreu on va. Es mou molt rpidament, tant que no se la veu quan corre. De sobte comena a donar cops d'espasa als seus rivals!
Rese T. (Animal Crossing): Com sempre, l'enrabiat talp d'Animal Crossing surt de sota terra amb la seva pala i el seu casc. I com sempre, surt per esbroncar a qualsevol que se l'escolti. Aix que noms sortir comena a escridassar a tothom fins que s'en va.
Excitebike (Excite Bike): De cop, van apareixent motoristes en dues dimensions i pixelats seguint l'estil del joc d'on provenen. El fet de ser plans, no els hi treu potncia ni fora, aix que ms val enretirar-se. Tamb apareixen altres personatges en dues dimensions, com l'enemic d'alguns jocs Mario Bros., en Lakitu, que tira tortugues amb claus a la closca.
Little Mac (Punch Out): Arriba des del videojoc Punch Out una estrella que va marcar els jocs de lluita lliure en les consoles. En Little Mac s molt baix per t molta velocitat i molta fora, cosa que fa que els seus enemics no s'escapin fcilment. Comena a repartir cops a tort i a dret fins que desapareix, deixant uns percentatges de mal molt superiors als que hi havia.
Gray Fox (Metal Gear): Es mou amb molta precisi i silenci fins a atrapar al seu objectiu i llenar-li una rfega de cops amb l'espasa. A ms, la seva armadura fa rebotar els projectils.
Saki Amamiya (Sin & Punishment: Successor to the Earth): Fa servir una pistola-espasa lser que li permet atacar a diferents distncies. Salta amb molta agilitat i dispara des de l'aire amb una precisi extraordinria.
Bonsly (Pokmon): Aquest abret pesa molt ms del que sembla. Es pot agafar per tirar-lo contra els contrincants, que sortiran disparats pel pes.
Waluigi (Mario Tennis): Corre amb les seves llargues cames i aixafa a tothom que es troba pel mig. Desprs comena a donar patades i cops de raqueta fins que desapareix.
Stafy (Densetsu no Stafy): La petita estrella corre cap al seu adversari i efectua un atac giratori. Per s mols dbil i es debilita fcilment.
Hans (Golden Sun): El jove adepte de Terra utilitza la Psnergia, concretament la tcnica Moure, per empnyer als seus adversaris fora del camp de batalla.

 Nintendo Wi-Fi Connection .

Per primera vegada a la saga, apareix l'esperada opci de poder jugar Wi-Fi contra qualsevol persona que tingui una Wii, el joc i una connexi a Internet. Com s normal, quanta ms distncia hi hagi entre els jugadors (per exemple: Jap i Europa) pot anar ms lenta la connexi i presentar molsties. Hi ha dos tipus de batalles: les batalles entre amics registrats i les batalles contra qualsevol persona del mn. 

Super Smash Bros. Brawl permet als jugadors lluitar contra adversaris distants a travs de Nintendo Wi-Fi Connection. Els jocs multi jugador en lnia es poden jugar o amb amics registrats o amb uns altres participants fortutament seleccionats. Els renoms dels intrprets es mostraran durant partits del multi intrpret. Addicionalment, els intrprets poden conversar amb fins quatre frases que sn programades per aquest. Addicional-ment, les fotos es poden prendre durant batalles o en certs altres modes. Aquestes fotos es poden enviar als amics o sotmetre's a Nintendo a travs de Nintendo Wi-Fi Connection. Vdeo reproduir seqncies pot ser capturat en modes de joc especfics, incloent-hi l Smash Brawl Objectiu! Mode.

 Batalles amb Amics .

Com s'ha dit abans, en les batalles entre amics es poden enviar missatges curts mitjanant la creu de control. Una caracterstica nica de les batalles contra amics s que es pot jugar en qualsevol mode de batalla que es vulgui. La llista d'amics, que s on s'han de registrar els codis respectius, incorpora comentaris, icones i la velocitat de connexi.

Aix fa del Brawl un joc amb una jugabilitat multi jugador elevadssima, on el jugador pot jugar amb gent de tot el planeta mitjanant la connexi Wi-Fi. Els jugadors poden demostrar qui s el millor en el camp de batalla, rivalitat que es fa molt divertida i molt entretinguda. Sens dubte es un dels punts forts del joc, on el jugador i la seva diversi estar ms que assegurada.

 Batalles amb Tothom .

En aquest mode tot s predeterminat. Es juga amb el mateix temps lmit a totes les batalles i els jugadors no es poden veure el nom. Tampoc es poden enviar missatges predeterminats ni es registrar el resultat del combat. s a dir, encara que es perdi o es guanyi, no queda registrat en cap rac del joc. Una caracterstica dels combats Wi-Fi s que, mentre esperes a que es carregui l'escenari, pot practicar amb el sac de sorra. Una de les opcions ms innovadores s que quan un participant abandona la partida, la consola el reemplaa sense que es noti i continua la batalla.

 Espectador .

En el cas de qu no es vulgui jugar es pot gaudir de les batalles que altres persones estan realitzant per mitj de l'opci "observar". A ms d'observar, abans del combat es pot apostar monedes i, en el cas d'encertar, guanyar-ne moltes ms.

 Opcions .

Com a tots els jocs, Super Smash Bros. Brawl t un men d'opcions que permet modificar alguns aspectes del joc segons les convenincies del jugador. Alguns dels aspectes que es poden canviar sn:

Tipus de comandament:: Es pot triar quina de les quatre combinacions de comandament vol fer servir cada persona (el comandament de la Wii, el comandament de la Wii amb el Nunchuk, el Controlador Clssic o el controlador de Nintendo GameCube).

Noms:: Es poden enregistrar noms a la memria de la consola per guardar una configuraci diferent de comandament a cadascun. D'aquesta manera no cal configurar-la cada vegada que s'engegui el joc.

Enganxines:: El tpic llibre d'enganxines per que s'ha d'anar completant agafant les enganxines que et trobes aleatriament pels diferents modes i escenaris del joc.

Brawl Especial:: Una opci molt treballada que permet configurar la batalla de manera que, per exemple, pots fer que els personatges tinguin una potncia de salt molt superior a la normal, o que es facin de ferro, o fer diferentes combinacions de configuracions.

Trofeus:: Aquesta opci ja estava en l'anterior joc i que mostra els trofeus que s'han anat agafant durant el joc, a qualsevol mode i escenari. Es poden ordenar de diferents maneres, agafar-ne uns quants per crear un fons de pantalla o simplement es poden observar.

Fotografies:: Millorada i retocada, aquesta opci permet fer fotos en qualsevol moment del joc, siguen el mode d'Un jugador o en el Multijugador. Es poden agafar des de tots els angles, cosa que contrasta amb el disseny "2D" del joc. Es poden guardar a la memria interna de la consola o en una targeta SD externa. La millor opci s la d'enviar les creacions als amics agregats per mitj de la connexi Wi-Fi.

Repeticions:: Revolucionant el joc per complet, aquesta opci grava fins a 3 minuts de vdeo en les batalles o en el mode Pim-pam Smash. Les gravacions es poden enviar als amics per mitj de la connexi Wi-Fi.

Creador d'Escenaris:: Un mode indit, que encara no s'ha donat a conixer a cap joc de lluita i que completa les caracterstiques permetent al jugador fer tot tipus d'escenaris, amb qualsevol de les peces i objectes que s'han fet servir en els escenaris principals. Es poden enviar aquests escenaris a travs de la connexi Wi-Fi als amics agregats a la llista d'amics. I tamb es pot enviar un escenari cada dia als responsables de Nintendo per participar en una tria diria del millor escenari del dia i del mn. A ms l'escenari escollit s'enviar a totes les Wiis perqu tothom pugui jugar-hi.

Hndicap: Quan un jugador expert juga contra un altre que no t gaire prctica, pot ser que el combat sigui molt avorrit. L'opci handicap consisteix en afegir dificultats al jugador ms expert i igualar el combat. Es pot augmentar el mesurador de mal, fet que fa que el jugador comenci sempre amb un percentatge ms elevat o es pot posar que vagi augmentant sol el mesurador.

Deflicker: Aqu pots escollir entre grfics suaus i ntids.

Vibraci: Per activar o desactivar la funci de vibraci dels comandaments. Es pot guardar per noms.

So: Es pot ajustar la relaci entre la msica i els efectes. Tamb es poden escoltar les canons del joc i els sons dels personatges.

Esborrar Dades: Permet eliminar les dades dels diferents aspectes del joc.

Pantalla: Ajustar entre la configuraci 4:3 o 16:9 de la televisi.

 Msica .

Un gran nombre de msics han treballat en aquesta nova entrega de Super Smash Bros., alguns coneguts per la seva feina en altres videojocs. Aix queda reflectit en el nombre de temes de qu disposa el joc, a on s'hi poden contar uns 314. Cada escenari t les seves canons que es disposen en una llista (La Meva Msica) i el jugador pot triar la freqncia en qu vol que sonin. Aquesta llista de canons es pot augmentar agafant els CDs que surten aleatriament durant el transcurs d'algunes batalles.  Les canons esmentades a la web oficial sn:

Men 1: Aquesta can s una versi d'una can de Super Smash Bros. Melee. Enlla;

Yoshi s Story: Ending: Una graciosa versi de la msica de l'escenari Yoshi's Story. Enlla;

Metroid: Boss Battle Music (Ridley Fight): Una famosa can de la saga Metroid, que ha estat millorada per aportar tensi i emoci. Enlla;

The Legend of Zelda: Ocarina of Time Medley: Extreta del joc The Legend of Zelda: Ocarina of Time, combina moltes de les melodies dels jocs de Zelda. Enlla;

Star Fox: Space Armada: Una can del joc Star Fox, que ja sonava al Melee i que representa l'acci d'una batalla espacial. Enlla;

Kid Icarus: The Underworld: s una combinaci de dues msiques del joc Kid Icarus, que formen una bona mescla.Enlla;

Animal Crossing: Go K.K. Rider!: Agafada directament d'una can del personatge Totakeke d'Animal Crossing: Wild World, donar so a l'escenari Ciutat Smash. Enlla;

Pokmon: Pokmon Stadium/Evolution: Surt a l' Estadi Pokmon 2 i s una can clssica dels jocs de pokmon. En el seu final s'escolta la melodia que sona quan un pokmon evoluciona en qualsevol joc. Enlla;

Super Smash Bros. Brawl: Main Theme: La can ms important del joc, que surt al vdeo de presentaci i es veu que s la ms treballada. Enlla;

Metal Gear Solid: MGS4 Love Theme: Sonar a algun escenari relacionat amb la saga Metal Gear Solid i li donar un aire de misteri i acci. Enlla;

WarioWare: Ashley s Theme: Per a l'escenari de Wario Ware s'ha versionat aquesta epecial can del propi joc. Enlla;

Fire Emblem: Fire Emblem Theme: Les mateixes veus que canten el tema principal de joc canten tamb aquest tema basat en la saga Fire Emblem. Enlla;

Kirby: Meta Knight s Revenge: L'han agafat i millorat de l'ambient del joc Kirby. Sona a l'escenari Battleship Halberd.  Enlla;

Donkey Kong: s una variaci del tema original que sonava al joc Donkey Kong i que contrasta amb les altres composicions.

Zelda II: Adventure of Link: Great Temple/Temple.

X: Tunnel Scene.

Ice Climber.

Mother: Tema de Porky.

Sonic: Angel Island Zone.

Title (The Legend of Zelda).

Main Theme (The Legend of Zelda).

The Dark World (The Legend of Zelda).

The Hidden Mountain & Forests.

Delfino Plaza.

Castle Music/Fortress Boss.

Ending/Title Screen (Super Mario World).

Main Theme (New Super Mario World).

Pictochat.

Mii Channel.

Wii Shop Cannel.

Brain Age: Train Your Brain in Minutes a Day.

 Recepci i vendes .




Super Smash Bros. Brawl ha rebut molt bones crtiques des del primer dia. Al Jap, la prestigiosa publicaci Famitsu li va atorgar un contundent 40/40 i als Estats Units les puntuacions no baixen del 9/10. Aix queda reflectit en el nombre de vendes, amb 500.000 unitats el primer dia a les tendes Japoneses, 820.000 la primera setmana i prop d'1,45 milions fins el dia 16 de mar. Als Estats Units, el volum de vendes va ser superior, amb 874.000 unitats el primer dia i ms d'1,4 milions la primera setmana.

 Problemes de lectura del disc .
Super Smash Bros. Brawl s el primer joc de la consola Wii que utilitza un disc de doble capa, cosa que li dna ms capacitat de memria. Un petit percentatge de consoles tenen problemes per llegir els discs de doble capa i, per tant, els s impossible reprodur el contingut. Nintendo of Amrica ha penjat un formulari  pels residents d'Estats Units a on s'han d'omplir una srie de dades, que es transmeten a l'empresa perqu aquesta determini el mtode d'enviament de la consola. L'empresa assegura que el problema s la pols acumulada a la lent del lector i recomana no intentar netejar-lo a casa, ja que es podria fer malb. Tampoc soluciona el problema el fet d'anar a canviar el joc perqu no s un problema del disc. A Europa, Nintendo ha posat un telfon al servei dels consumidors per informar i solucionar el problema.

 Webs d'inters .

Web oficial del joc ;
Web oficial de Nintendo ;
Anlisi a Meristation ;
Primeres Impresions a Vidaextra ;
Web oficial de Nintendo ;
El joc a nintendo.com ;

 Referncies .







 










 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167436" title="Llista d'especialitats 25 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="3561" processed="3548" dbindex="68580">
Llista d'especialitats del camp 25 (Cincies de la Terra i de l'espai) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167437" title="Llista d'espcies de lampnids" nonfiltered="3562" processed="3549" dbindex="68581">

Aquesta s la llista d'espcies de lampnids, una famlia d'aranyes araneomorfes de la subfamlia dels gnafosodeus. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 23 gneres i 191 espcies; d'elles, 57 pertanyen al gnere Lampona. La seva distribuci s redueix a Oceania.

 Gneres i espcies .
Asadipus.
Asadipus Simon, 1897
 Asadipus areyonga Platnick, 2000 (Territori del Nord, Queensland);
 Asadipus auld Platnick, 2000 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Asadipus banjiwarn Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Asadipus baranar Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Asadipus barant Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Asadipus barlee Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Asadipus bucks Platnick, 2000 (Sud d Austrlia, Victria);
 Asadipus cape Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Asadipus croydon Platnick, 2000 (Queensland);
 Asadipus humptydoo Platnick, 2000 (Territori del Nord);
 Asadipus insolens (Simon, 1896) (Queensland);
 Asadipus julia Platnick, 2000 (Territori del Nord, Queensland);
 Asadipus kunderang Platnick, 2000 (Austrlia);
 Asadipus longforest Platnick, 2000 (Sud d Austrlia, Victria, Tasmnia);
 Asadipus mountant Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Asadipus palmerston Platnick, 2000 (Territori del Nord);
 Asadipus phaleratus (Simon, 1909) (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia, Queensland);
 Asadipus uphill Platnick, 2000 (Queensland);
 Asadipus woodleigh Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Asadipus yundamindra Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);

Bigenditia.
Bigenditia Platnick, 2000
 Bigenditia millawa Platnick, 2000 (Austrlia Oriental);
 Bigenditia zuytdorp Platnick, 2000 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);

Centroina.
Centroina Platnick, 2002
 Centroina blundells (Platnick, 2000) (Territori de la Capital Austrliana);
 Centroina bondi (Platnick, 2000) (Territori de la Capital Austrliana, Victria);
 Centroina dorrigo (Platnick, 2000) (Nova Galles del Sud);
 Centroina enfield (Platnick, 2000) (Nova Galles del Sud);
 Centroina keira (Platnick, 2000) (Nova Galles del Sud);
 Centroina kota (Platnick, 2000) (Nova Galles del Sud);
 Centroina lewis (Platnick, 2000) (Queensland);
 Centroina macedon (Platnick, 2000) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Centroina sawpit (Platnick, 2000) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Centroina sherbrook (Platnick, 2000) (Victria);
 Centroina whian (Platnick, 2000) (Nova Galles del Sud);

Centrocalia.
Centrocalia Platnick, 2000
 Centrocalia chazeaui Platnick, 2000 (Nova Calednia);
 Centrocalia lifoui (Berland, 1929) (Nova Calednia, Illes Loyalty);
 Centrocalia ningua Platnick, 2000 (Nova Calednia);

Centrothele.
Centrothele L. Koch, 1873
 Centrothele cardell Platnick, 2000 (Queensland);
 Centrothele coalston Platnick, 2000 (Queensland);
 Centrothele fisher Platnick, 2000 (Queensland);
 Centrothele gordon Platnick, 2000 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Centrothele kuranda Platnick, 2000 (Queensland);
 Centrothele lorata L. Koch, 1873 (Queensland);
 Centrothele mossman Platnick, 2000 (Queensland);
 Centrothele mutica (Simon, 1897) (Queensland, Nova Galles del Sud, Nova Guinea);
 Centrothele nardi Platnick, 2000 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Centrothele spurgeon Platnick, 2000 (Queensland);

Centsymplia.
Centsymplia Platnick, 2000
 Centsymplia glorious Platnick, 2000 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Graycassis.
Graycassis Platnick, 2000
 Graycassis barrington Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Graycassis boss Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Graycassis bruxner Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Graycassis bulga Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Graycassis chichester Platnick, 2000 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Graycassis dorrigo Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Graycassis enfield Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Graycassis marengo Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Graycassis scrub Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Graycassis styx Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);

Lampona.
Lampona Thorell, 1869
 Lampona airlie Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona allyn Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Lampona ampeinna Platnick, 2000 (Oest d Austrlia, central Austrlia);
 Lampona barrow Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Lampona braemar Platnick, 2000 (Austrlia Oriental, Tasmnia);
 Lampona brevipes L. Koch, 1872 (Oest d Austrlia);
 Lampona bunya Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona carlisle Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona chalmers Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona chinghee Platnick, 2000 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Lampona cohuna Platnick, 2000 (Sud d Austrlia, Victria);
 Lampona cudgen Platnick, 2000 (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);
 Lampona cumberland Platnick, 2000 (Victria);
 Lampona cylindrata (L. Koch, 1866) (Austrlia, Tasmnia, Nova Zelanda);
 Lampona danggali Platnick, 2000 (Central, Austrlia Oriental);
 Lampona davies Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona dwellingup Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Lampona eba Platnick, 2000 (Sud d Austrlia);
 Lampona ewens Platnick, 2000 (Sud d Austrlia, Tasmnia);
 Lampona fife Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Lampona finke Platnick, 2000 (Territori del Nord, Sud d Austrlia);
 Lampona finnigan Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona flavipes L. Koch, 1872 (Central, Austrlia Oriental);
 Lampona foliifera Simon, 1908 (Oest d Austrlia, central Austrlia);
 Lampona garnet Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona gilles Platnick, 2000 (Sud d Austrlia);
 Lampona gosford Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Lampona hickmani Platnick, 2000 (Tasmnia);
 Lampona hirsti Platnick, 2000 (Sud d Austrlia);
 Lampona kapalga Platnick, 2000 (Territori del Nord, Queensland);
 Lampona kirrama Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona lamington Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona lomond Platnick, 2000 (Sud-est d'Austrlia, Tasmnia);
 Lampona macilenta L. Koch, 1873 (Meridional Austrlia);
 Lampona mildura Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Lampona molloy Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona monteithi Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona moorilyanna Platnick, 2000 (Queensland, Sud d Austrlia);
 Lampona murina L. Koch, 1873 (Austrlia Oriental, Nova Zelanda);
 Lampona olga Platnick, 2000 (Territori del Nord);
 Lampona ooldea Platnick, 2000 (Sud d Austrlia, Victria);
 Lampona papua Platnick, 2000 (Nova Guinea);
 Lampona punctigera Simon, 1908 (Meridional Austrlia);
 Lampona pusilla L. Koch, 1873 (Austrlia Oriental);
 Lampona quinqueplagiata Simon, 1908 (Oest d Austrlia);
 Lampona ruida L. Koch, 1873 (Austrlia Oriental, Tasmnia);
 Lampona russell Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona spec Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona superbus Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona talbingo Platnick, 2000 (Sud-est d'Austrlia);
 Lampona taroom Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona terrors Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona torbay Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Lampona tulley Platnick, 2000 (Queensland);
 Lampona walsh Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Lampona whaleback Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Lampona yanchep Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);

Lamponata.
Lamponata Platnick, 2000
 Lamponata daviesae Platnick, 2000 (Austrlia);

Lamponega.
Lamponega Platnick, 2000
 Lamponega arcoona Platnick, 2000 (Meridional Austrlia);
 Lamponega forceps Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Lamponega serpentine Platnick, 2000 (Sud d Austrlia);

Lamponella.
Lamponella Platnick, 2000
 Lamponella ainslie Platnick, 2000 (Meridional Austrlia, Tasmnia);
 Lamponella beaury Platnick, 2000 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Lamponella brookfield Platnick, 2000 (Queensland);
 Lamponella homevale Platnick, 2000 (Queensland);
 Lamponella kanangra Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Lamponella kimba Platnick, 2000 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Lamponella kroombit Platnick, 2000 (Queensland);
 Lamponella taroom Platnick, 2000 (Queensland);
 Lamponella wombat Platnick, 2000 (Territori de la Capital Austrliana);
 Lamponella wyandotte Platnick, 2000 (Queensland);

Lamponicta.
Lamponicta Platnick, 2000
 Lamponicta cobon Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud, Victria);

Lamponina.
Lamponina Strand, 1913
 Lamponina asperrima (Hickman, 1950) (Sud d Austrlia);
 Lamponina elongata Platnick, 2000 (Meridional Austrlia);
 Lamponina isa Platnick, 2000 (Territori del Nord, Queensland);
 Lamponina kakadu Platnick, 2000 (Territori del Nord);
 Lamponina loftia Platnick, 2000 (Sud d Austrlia, Victria);
 Lamponina scutata (Strand, 1913) (Austrlia);

Lamponoides.
Lamponoides Platnick, 2000
 Lamponoides coottha Platnick, 2000 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Lamponova.
Lamponova Platnick, 2000
 Lamponova wau Platnick, 2000 (Nova Guinea, Nova Galles del Sud, Victria);

LamponEUA.
LamponEUA Platnick, 2000
 LamponEUA gleneagle Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);

Longepi.
Longepi Platnick, 2000
 Longepi barmah Platnick, 2000 (Austrlia Oriental);
 Longepi bondi Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Longepi boyd Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud, Territori de la Capital Austrliana);
 Longepi canungra Platnick, 2000 (Queensland);
 Longepi cobon Platnick, 2000 (Victria);
 Longepi durin Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Longepi tarra Platnick, 2000 (Victria);
 Longepi woodman Platnick, 2000 (Meridional Austrlia);

Notsodipus.
Notsodipus Platnick, 2000
 Notsodipus barlee Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Notsodipus bidgemia Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Notsodipus blackall Platnick, 2000 (Queensland);
 Notsodipus broadwater Platnick, 2000 (Queensland);
 Notsodipus capensis Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Notsodipus dalby Platnick, 2000 (Austrlia Oriental);
 Notsodipus domain Platnick, 2000 (Meridional Austrlia, Tasmnia);
 Notsodipus innot Platnick, 2000 (Queensland);
 Notsodipus keilira Platnick, 2000 (Sud d Austrlia, Victria);
 Notsodipus magdala Platnick, 2000 (Territori del Nord);
 Notsodipus marun Platnick, 2000 (Oest d Austrlia, Territori del Nord, Queensland);
 Notsodipus meedo Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Notsodipus muckera Platnick, 2000 (Meridional Austrlia);
 Notsodipus quobba Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Notsodipus renmark Platnick, 2000 (Sud d Austrlia, Victria);
 Notsodipus upstart Platnick, 2000 (Queensland);
 Notsodipus visio Platnick, 2000 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);

Paralampona.
Paralampona Platnick, 2000
 Paralampona aurumagua Platnick, 2000 (Queensland);
 Paralampona cobon Platnick, 2000 (Victria);
 Paralampona domain Platnick, 2000 (Sud-est d'Austrlia, Tasmnia);
 Paralampona kiola Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud, Territori de la Capital Austrliana);
 Paralampona marangaroo Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Paralampona renmark Platnick, 2000 (Sud d Austrlia, Nova Galles del Sud);
 Paralampona sherlock Platnick, 2000 (Sud-est d'Austrlia);
 Paralampona wogwog Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);

Platylampona.
Platylampona Platnick, 2004
 Platylampona mazeppa Platnick, 2004 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Prionosternum.
Prionosternum Dunn, 1951
 Prionosternum nitidiceps (Simon, 1909) (Meridional Austrlia, Tasmnia);
 Prionosternum porongurup Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Prionosternum scutatum Dunn, 1951 (Oest d Austrlia);

Pseudolampona.
Pseudolampona Platnick, 2000
 Pseudolampona binnowee Platnick, 2000 (Nova Galles del Sud);
 Pseudolampona boree Platnick, 2000 (Meridional Austrlia);
 Pseudolampona emmett Platnick, 2000 (Queensland);
 Pseudolampona glenmore Platnick, 2000 (Queensland);
 Pseudolampona jarrahdale Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Pseudolampona kroombit Platnick, 2000 (Queensland);
 Pseudolampona marun Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Pseudolampona spurgeon Platnick, 2000 (Queensland);
 Pseudolampona taroom Platnick, 2000 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Pseudolampona warrandyte Platnick, 2000 (Sud-est d'Austrlia);
 Pseudolampona woodman Platnick, 2000 (Oest d Austrlia);
 Pseudolampona wyandotte Platnick, 2000 (Queensland);

Queenvic.
Queenvic Platnick, 2000
 Queenvic goanna Platnick, 2000 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Queenvic kelty Platnick, 2000 (Sud d Austrlia, Victria);
 Queenvic mackay Platnick, 2000 (Austrlia Oriental);
 Queenvic piccadilly Platnick, 2000 (Sudest d'Austrlia);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Lampnid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167441" title="Llista d'espcies de trocantrids" nonfiltered="3563" processed="3550" dbindex="68582">

Aquesta s la llista d'espcies de trocantrids, una famlia d'aranyes araneomorfes de la subfamlia dels gnafosodeus. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 18 gneres i 149 espcies; d'elles, 26 pertanyen al gnere Desognaphosa. La seva distribuci s concentra en una gran part d'Oceania, Sud-est d'frica, i algunes zones d'sia i Sud-amrica.

 Gneres i espcies .
Boolathana.
Boolathana Platnick, 2002
 Boolathana mainae Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);
 Boolathana spiralis Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);

Desognaphosa.
Desognaphosa Platnick, 2002
 Desognaphosa bartle Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa bellenden Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa boolbun Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa bulburin Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa carbine Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa dryander Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa eungella Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa finnigan Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa funnel Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa goonaneman Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa halcyon Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa homerule Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa karnak Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa kirrama Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa kroombit Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa kuranda Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa malbon Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa massey Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa millaa Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa pershouse Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa solomoni Platnick, 2002 (Solomon Islands);
 Desognaphosa spurgeon Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa tribulation Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa tyson Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa windsor Platnick, 2002 (Queensland);
 Desognaphosa yabbra Platnick, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Doliomalus.
Doliomalus Simon, 1897
 Doliomalus cimicoides (Nicolet, 1849) (Xile);

Fissarena.
Fissarena Henschel, Davies & Dickman, 1995
 Fissarena arcoona Platnick, 2002 (Sud d Austrlia);
 Fissarena barlee Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);
 Fissarena barrow Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);
 Fissarena castanea (Simon, 1908) (Oest d Austrlia, Queensland);
 Fissarena cuny Platnick, 2002 (Sud d Austrlia);
 Fissarena ethabuka Henschel, Davies & Dickman, 1995 (Queensland);
 Fissarena laverton Platnick, 2002 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Fissarena longipes (Hogg, 1896) (Territori del Nord);
 Fissarena woodleigh Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);

Hemicloeina.
Hemicloeina Simon, 1893
 Hemicloeina bluff Platnick, 2002 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Hemicloeina bulolo Platnick, 2002 (Nova Guinea);
 Hemicloeina gayndah Platnick, 2002 (Queensland);
 Hemicloeina humptydoo Platnick, 2002 (Territori del Nord);
 Hemicloeina julatten Platnick, 2002 (Queensland);
 Hemicloeina kapalga Platnick, 2002 (Territori del Nord);
 Hemicloeina somersetensis (Thorell, 1881) (Territori del Nord, Queensland);
 Hemicloeina spec Platnick, 2002 (Queensland);
 Hemicloeina wyndham Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);

Longrita.
Longrita Platnick, 2002
 Longrita arcoona Platnick, 2002 (Sud d Austrlia);
 Longrita findal Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);
 Longrita grasspatch Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);
 Longrita insidiosa (Simon, 1908) (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Longrita millewa Platnick, 2002 (Meridional Austrlia);
 Longrita nathan Platnick, 2002 (Queensland);
 Longrita rastellata Platnick, 2002 (Oest d Austrlia, Queensland);
 Longrita whaleback Platnick, 2002 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia);
 Longrita yuinmery Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);
 Longrita zuytdorp Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);

Morebilus.
Morebilus Platnick, 2002
 Morebilus blackdown Platnick, 2002 (Queensland);
 Morebilus coolah Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Morebilus diversus (L. Koch, 1875) (northern Austrlia);
 Morebilus fitton Platnick, 2002 (Sud d Austrlia);
 Morebilus flinders Platnick, 2002 (Sud d Austrlia, Victria);
 Morebilus fumosus (L. Koch, 1876) (Queensland);
 Morebilus gammon Platnick, 2002 (Sud d Austrlia);
 Morebilus gramps Platnick, 2002 (Victria);
 Morebilus graytown Platnick, 2002 (Sud d Austrlia, Victria);
 Morebilus nipping Platnick, 2002 (Queensland);
 Morebilus plagusius (Walckenaer, 1837) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Morebilus swarbrecki (Dunn & Dunn, 1946) (Victria);
 Morebilus tambo Platnick, 2002 (Queensland);

Olin.
Olin Deeleman-Reinhold, 2001
 Olin platnicki Deeleman-Reinhold, 2001 (Sulawesi, Christmas Island);

Plator.
Plator Simon, 1880
 Plator bowo Zhu i cols., 2006 (Xina);
 Plator himalayaensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Plator indicus Simon, 1897 (ndia);
 Plator insolens Simon, 1880 (Xina);
 Plator kashmirensis Tikader & Gajbe, 1973 (ndia);
 Plator nipponicus (Kishida, 1914) (Xina, Corea, Jap);
 Plator pandeae Tikader, 1969 (ndia, Xina);
 Plator pennatus Platnick, 1976 (Xina);
 Plator sinicus Zhu & Wang, 1963 (Xina);
 Plator solanensis Tikader & Gajbe, 1976 (ndia);
 Plator yunlong Zhu i cols., 2006 (Xina);

Platorish.
Platorish Platnick, 2002
 Platorish churchillae Platnick, 2002 (Queensland);
 Platorish flavitarsis (L. Koch, 1875) (Nova Galles del Sud, Victria);
 Platorish gelorup Platnick, 2002 (Meridional Austrlia);
 Platorish jimna Platnick, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Platorish nebo Platnick, 2002 (Queensland);

Platyoides.
Platyoides O. P.-Cambridge, 1890
 Platyoides alpha Lawrence, 1928 (Angola, Nambia, Sud-frica);
 Platyoides costeri Tucker, 1923 (Sud-frica);
 Platyoides fitzsimonsi Lawrence, 1938 (Nambia);
 Platyoides grandidieri Simon, 1903 (Kenya, Madagascar, Aldabra, Runion);
 Platyoides leppanae Pocock, 1902 (Mozambique, Sud-frica);
 Platyoides mailaka Platnick, 1985 (Madagascar);
 Platyoides pictus Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Platyoides pirie Platnick, 1985 (Sud-frica);
 Platyoides pusillus Pocock, 1898 (Tanznia, Zimbabwe, Sud-frica);
 Platyoides quinquedentatus Purcell, 1907 (Sud-frica);
 Platyoides rossi Platnick, 1985 (Sud-frica);
 Platyoides velonus Platnick, 1985 (Madagascar);
 Platyoides venturus Platnick, 1985 (Illes Canries);
 Platyoides walteri (Karsch, 1886) (Est, frica Meridional, introduda a Austrlia);

Pyrnus.
Pyrnus Simon, 1880
 Pyrnus aoupinie Platnick, 2002 (Nova Calednia);
 Pyrnus baehri Platnick, 2002 (Territori del Nord);
 Pyrnus fulvus (L. Koch, 1875) (Meridional Austrlia);
 Pyrnus insularis Platnick, 2002 (Lord Howe Island);
 Pyrnus magnet Platnick, 2002 (Oest d Austrlia, Sud d Austrlia, Queensland);
 Pyrnus numeus Platnick, 2002 (Nova Calednia);
 Pyrnus obscurus (Berland, 1924) (Nova Calednia);
 Pyrnus pins Platnick, 2002 (Nova Calednia);
 Pyrnus planus (L. Koch, 1875) (Queensland, Nova Galles del Sud, Victria);

Rebilus.
Rebilus Simon, 1880
 Rebilus bilpin Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Rebilus binnaburra Platnick, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Rebilus brooklana Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Rebilus bulburin Platnick, 2002 (Queensland);
 Rebilus bunya Platnick, 2002 (Queensland);
 Rebilus crediton Platnick, 2002 (Queensland);
 Rebilus glorious Platnick, 2002 (Queensland);
 Rebilus grayi Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Rebilus griswoldi Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Rebilus kaputar Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Rebilus lamington Platnick, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Rebilus lugubris (L. Koch, 1875) (Queensland);
 Rebilus maleny Platnick, 2002 (Queensland);
 Rebilus monteithi Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Rebilus morton Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);
 Rebilus tribulation Platnick, 2002 (Queensland);
 Rebilus wisharti Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud);

Tinytrema.
Tinytrema Platnick, 2002
 Tinytrema bondi Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud, Victria, Tasmnia);
 Tinytrema kangaroo Platnick, 2002 (Victria);
 Tinytrema sandy Platnick, 2002 (Meridional Austrlia);
 Tinytrema wombat Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud, Territori de la Capital Austrliana);
 Tinytrema yarra Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);

Trachycosmus.
Trachycosmus Simon, 1893
 Trachycosmus allyn Platnick, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Trachycosmus cockatoo Platnick, 2002 (Victria);
 Trachycosmus sculptilis Simon, 1893 (Austrlia);
 Trachycosmus turramurra Platnick, 2002 (Nova Galles del Sud, Victria);

Trachyspina.
Trachyspina Platnick, 2002
 Trachyspina capensis Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);
 Trachyspina chillimookoo Platnick, 2002 (Sud d Austrlia);
 Trachyspina daunton Platnick, 2002 (Queensland);
 Trachyspina goongarrie Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);
 Trachyspina illamurta Platnick, 2002 (Territori del Nord);
 Trachyspina madura Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);
 Trachyspina mundaring Platnick, 2002 (Oest d Austrlia);
 Trachyspina olary Platnick, 2002 (Sud d Austrlia);

Trachytrema.
Trachytrema Simon, 1909
 Trachytrema castaneum Simon, 1909 (Oest d Austrlia);
 Trachytrema garnet Platnick, 2002 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Trochanteria.
Trochanteria Karsch, 1878
 Trochanteria gomezi Canals, 1933 (Argentina, Paraguai);
 Trochanteria ranuncula Karsch, 1878 (Brasil);
 Trochanteria rugosa Mello-Leito, 1938 (Argentina);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Trocantrid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167442" title="Llista d'espcies de liocrnids" nonfiltered="3564" processed="3551" dbindex="68583">

Aquesta s la llista d'espcies de liocrnids, una famlia d'aranyes araneomorfes de la superfamlia dels corinnoidids. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 29 gneres i 160 espcies. La seva distribuci s mplia, i es troben per tot Europa, gaireb a tot sia, gran part d'frica, Nord-amrica, Austrlia Occidental i una petita zona de Sud-amrica.

 Gneres i espcies .

 Agraecina .
Simon, 1932
 Agraecina canariensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Agraecina cristiani (Georgescu, 1989) (Romania);
 Agraecina hodna Bosmans, 1999 (Algria);
 Agraecina lineata (Simon, 1878) (Mediterrani Occidental);

 Agroeca .
Oestring, 1861
 Agroeca annulipes Simon, 1878 (Espanya, Crsega, Sardenya, Marroc, Algria);
 Agroeca brunnea (Blackwall, 1833) (Palertic);
 Agroeca coreana Namkung, 1989 (Rssia, Corea, Jap);
 Agroeca cuprea Menge, 1873 (Europa fins a sia Central);
 Agroeca debilis O. P.-Cambridge, 1885 (Ciutat de Yarkand);
 Agroeca dentigera Kulczyn'ski, 1913 (Europa, Rssia);
 Agroeca dubiosissima (Strand, 1908) (Per);
 Agroeca flavens O. P.-Cambridge, 1885 (Ciutat de Yarkand);
 Agroeca gaunitzi Tullgren, 1952 (Sucia);
 Agroeca guttulata Simon, 1897 (sia Central);
 Agroeca inopina O. P.-Cambridge, 1886 (Europa, Algria);
 Agroeca kamurai Hayashi, 1992 (Jap);
 Agroeca kastoni Chamberlin & Ivie, 1944 (EUA);
 Agroeca lEUAtica (L. Koch, 1875) (Europa fins a Kazakhstan);
 Agroeca maculata L. Koch, 1879 (Rssia, Kazakhstan);
 Agroeca maghrebensis Bosmans, 1999 (Marroc, Algria, Tunsia);
 Agroeca minuta Banks, 1895 (EUA);
 Agroeca mongolica Schenkel, 1936 (Monglia, Xina, Corea);
 Agroeca montana Hayashi, 1986 (Xina, Jap);
 Agroeca ornata Banks, 1892 (EUA, Canad, Alaska, Rssia);
 Agroeca pratensis Emerton, 1890 (EUA, Canad);
 Agroeca proxima (O. P.-Cambridge, 1871) (Europa, Rssia);
 Agroeca spinifera Kaston, 1938 (EUA);
 Agroeca trivittata (Keyserling, 1887) (EUA);

 Andromma .
Simon, 1893
 Andromma aethiopicum Simon, 1893 (Etipia);
 Andromma anochetorum Simon, 1910 (Congo, frica Oriental);
 Andromma bouvieri Fage, 1936 (Kenya);
 Andromma raffrayi Simon, 1899 (Sud-frica);
 Andromma raffrayi inhacorense Lessert, 1936 (Moambic);

 Apostenus .
Oestring, 1851
 Apostenus algericus Bosmans, 1999 (Algria);
 Apostenus annulipedes Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Apostenus annulipes Caporiacco, 1935 (Karakoram);
 Apostenus californicus Ubick & Vetter, 2005 (EUA);
 Apostenus fuscus Oestring, 1851 (Europa);
 Apostenus gomerensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Apostenus grancanariensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Apostenus humilis Simon, 1932 (Frana);
 Apostenus maroccanus Bosmans, 1999 (Marroc);
 Apostenus ochraceus Hadjissarantos, 1940 (Grcia);
 Apostenus palmensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Apostenus rutilius Simon, 1897 (Sierra Leone);

 Argistes .
Simon, 1897
 Argistes fricanus Simon, 1910 (Nambia);
 Argistes seriatus (Karsch, 1891) (Sri Lanka);
 Argistes velox Simon, 1897 (Sri Lanka);

 Brachyanillus .
Simon, 1913
 Brachyanillus liocraninus Simon, 1913 (Espanya, Algria);

 Coryssiphus .
Simon, 1903
 Coryssiphus cinerascens Simon, 1903 (Sud-frica);
 Coryssiphus praeustus Simon, 1903 (Sud-frica);
 Coryssiphus unicolor Simon, 1903 (Sud-frica);

 Cybaeodes .
Simon, 1878
 Cybaeodes alicatai Platnick & Di Franco, 1992 (Tunsia);
 Cybaeodes avolensis Platnick & Di Franco, 1992 (Siclia);
 Cybaeodes carusoi Platnick & Di Franco, 1992 (Algria);
 Cybaeodes madidus Simon, 1914 (Frana);
 Cybaeodes marinae Di Franco, 1989 (Itlia);
 Cybaeodes molara (Roewer, 1960) (Siclia);
 Cybaeodes sardus Platnick & Di Franco, 1992 (Sardenya);
 Cybaeodes testaceus Simon, 1878 (Frana, Crsega);

 Donuea . 
Strand, 1932
 Donuea decorsei (Simon, 1903) (Madagascar);

 Hesperocranum .
Ubick & Platnick, 1991
 Hesperocranum rothi Ubick & Platnick, 1991 (EUA);

 Heterochemmis .
F. O. P.-Cambridge, 1900
 Heterochemmis mirabilis (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Heterochemmis mutatus Gertsch & Davis, 1940 (Mxic);

 Itatsina .
Kishida, 1930
 Itatsina mengla Song & Zhu, 1994 (Xina);
 Itatsina praticola (Bsenberg & Strand, 1906) (Xina, Corea, Jap);

 Jacaena . 
Thorell, 1897
 Jacaena distincta Thorell, 1897 (Myanmar);
 Jacaena mihun Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);

 Laudetia . 
Gertsch, 1941
 Laudetia dominicana Gertsch, 1941 (Dominica);

 Liocranoeca . 
Wunderlich, 1999
 Liocranoeca emertoni (Kaston, 1938) (EUA);
 Liocranoeca striata (Kulczyn'ski, 1882) (Europa, Rssia);
 Liocranoeca striata gracilior (Kulczyn'ski, 1898) (Sussa, Alemanya, Hongria);

 Liocranum . 
L. Koch, 1866
 Liocranum apertum Denis, 1960 (Frana);
 Liocranum concolor Simon, 1878 (Crsega);
 Liocranum erythrinum (Pavesi, 1883) (Etipia);
 Liocranum freibergi Charitonov, 1946 (Uzbekistan);
 Liocranum giersbergi Kraus, 1955 (Sardenya);
 Liocranum kochi Herman, 1879 (Hongria);
 Liocranum majus Simon, 1878 (Espanya);
 Liocranum nigritarse L. Koch, 1875 (Etipia);
 Liocranum ochraceum L. Koch, 1867 (Corf);
 Liocranum perarmatum Kulczyn'ski, 1897 (Eslovnia, Crocia);
 Liocranum pulchrum Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Liocranum remotum Bryant, 1940 (Cuba);
 Liocranum rupicola (Walckenaer, 1830) (Europa, Rssia);
 Liocranum rutilans (Thorell, 1875) (Europa fins a Gergia);
 Liocranum segmentatum Simon, 1878 (Frana);

 Liparochrysis . 
Simon, 1909
 Liparochrysis resplendens Simon, 1909 (Oest d Austrlia);

 Mesiotelus . 
Simon, 1897
 Mesiotelus alexandrinus (Simon, 1880) (Egipte);
 Mesiotelus annulipes (Kulczyn'ski, 1897) (Hongria, Balcans, Turquia);
 Mesiotelus cyprius Kulczyn'ski, 1908 (Xipre);
 Mesiotelus cyprius scopensis Drensky, 1935 (Grcia, Bulgria);
 Mesiotelus grancanariensis Wunderlich, 1992 (Illes Canries);
 Mesiotelus kulczynskii Charitonov, 1946 (sia Central);
 Mesiotelus libanicus (Simon, 1878) (Lban);
 Mesiotelus lubricus (Simon, 1880) (Xina);
 Mesiotelus maderianus Kulczyn'ski, 1899 (Madeira);
 Mesiotelus mauritanicus Simon, 1909 (Mediterrani);
 Mesiotelus pococki Caporiacco, 1949 (Kenya);
 Mesiotelus tenellus (Thorell, 1875) (Itlia);
 Mesiotelus tenuissimus (L. Koch, 1866) (Europa, frica del Nord, Turkmenistan);
 Mesiotelus viridis (L. Koch, 1867) (Grcia);
 Mesiotelus zonsteini Mikhailov, 1986 (sia Central);

 Mesobria . 
Simon, 1897
 Mesobria guttata Simon, 1897 (Saint Vincent);

 Montebello . 
Hogg, 1914
 Montebello tenuis Hogg, 1914 (Oest d Austrlia);

 Neoanagraphis . 
Gertsch & Mulaik, 1936
 Neoanagraphis chamberlini Gertsch & Mulaik, 1936 (EUA, Mxic);
 Neoanagraphis pearcei Gertsch, 1941 (EUA);

 Paratus . 
Simon, 1898
 Paratus reticulatus Simon, 1898 (Sri Lanka);

 Plynnon . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Plynnon jaegeri Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Plynnon longitarse Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Plynnon zborowskii Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);

 Rhaeboctesis . 
Simon, 1897
 Rhaeboctesis denotatus Lawrence, 1928 (Angola, Nambia);
 Rhaeboctesis equestris Simon, 1897 (Sud-frica);
 Rhaeboctesis exilis Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Rhaeboctesis matroosbergensis Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Rhaeboctesis secundus Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Rhaeboctesis transvaalensis Tucker, 1920 (Sud-frica);
 Rhaeboctesis trinotatus Tucker, 1920 (Sud-frica);

 Scotina . 
Menge, 1873
 Scotina celans (Blackwall, 1841) (Europa, Algria, Rssia);
 Scotina gracilipes (Blackwall, 1859) (Europa);
 Scotina occulta Kritscher, 1996 (Malta);
 Scotina palliardii (L. Koch, 1881) (Europa, Rssia);

 Sesieutes . 
Simon, 1897
 Sesieutes borneensis Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo, Sulawesi);
 Sesieutes bulbosus Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Sesieutes emancipatus Deeleman-Reinhold, 2001 (Malisia);
 Sesieutes erawan Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Sesieutes lucens Simon, 1897 (Singapur);
 Sesieutes minor Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Sesieutes nitens Deeleman-Reinhold, 2001 (Java, Sumatra);
 Sesieutes schwendingeri Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Sesieutes scrobiculatus Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);

 Sphingius . 
Thorell, 1890
 Sphingius barkudensis Gravely, 1931 (Bangladesh, ndia);
 Sphingius bilineatus Simon, 1906 (ndia);
 Sphingius caniceps Simon, 1906 (ndia);
 Sphingius gothicus Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Sphingius gracilis (Thorell, 1895) (Myanmar);
 Sphingius kambakamensis Gravely, 1931 (ndia);
 Sphingius longipes Gravely, 1931 (ndia);
 Sphingius nilgiriensis Gravely, 1931 (ndia);
 Sphingius octomaculatus Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Sphingius paltaensis Biswas & Biswas, 1992 (ndia);
 Sphingius penicillus Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Sphingius pingtung Tso i cols., 2005 (Taiwan);
 Sphingius punctatus Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia fins a Lesser Illes Sunda);
 Sphingius scrobiculatus Thorell, 1897 (Myanmar);
 Sphingius scutatus Simon, 1897 (Sri Lanka);
 Sphingius songi Deeleman-Reinhold, 2001 (Tailndia);
 Sphingius thecatus Thorell, 1890 (Malisia);
 Sphingius tristiculus Simon, 1903 (Vietnam);
 Sphingius vivax (Thorell, 1897) (Myanmar, Vietnam, Malisia, Filipines);

 Sudharmia . 
Deeleman-Reinhold, 2001
 Sudharmia beroni Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Sudharmia pongorum Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);

 Teutamus . 
Thorell, 1890
 Teutamus andrewdavisi Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);
 Teutamus fertilis Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Teutamus jambiensis Deeleman-Reinhold, 2001 (Sumatra);
 Teutamus politus Thorell, 1890 (Tailndia, Malisia);
 Teutamus rhino Deeleman-Reinhold, 2001 (Java);
 Teutamus rothorum Deeleman-Reinhold, 2001 (Java);
 Teutamus vittatus Deeleman-Reinhold, 2001 (Borneo);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Liocrnid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167443" title="Star Wars: The Best of PC" nonfiltered="3565" processed="3552" dbindex="68584">

Star Wars: The Best of PC s un videojoc per ordinador (Windows) en el qual hi ha una compilaci de cinc videojocs de la saga de videojocs de  La Guerra de les Galxies que han sigut llanats per Windows. Aquesta edici s'ha venut de manera limitada i noms va ser disponible per uns mesos. Els videojocs inclosos en aquesta compilaci sn: Star Wars: Empire at War, Star Wars: Knights of the Old Republic, Star Wars: Battlefront, Star Wars Jedi Knight II: Jedi Outcast i Star Wars: Republic Commando. Tamb es va afegir un demo de 14 dies per provar-lo sobre el MMORPG anomenat Star Wars: Galaxies. Va ser llanat a Amrica el 21 de novembre de 2006 i a Europa i als Pasos Catalans 3 dies desprs.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167448" title="Battlezone: Rise of the Black Dogs" nonfiltered="3566" processed="3553" dbindex="68585">


Battlezone: Rise of the Black Dogs s un videojoc d'estratgia en temps real amb tancs llanat l'any 2000 per la Nintendo 64. El videojoc t algunes semblances al videojoc de la mquina recreativa del 1980, Battlezone.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167451" title="lex Corretja i Verdegay" nonfiltered="3567" processed="3554" dbindex="68586">






lex Corretja (Barcelona, 11 d'abril de 1974) s un extennista que es va retirar oficialment el 23 de setembre de 2006, encara que realment no va disputar cap torneig des de l'1 de maig de 2005 a Estoril a causa d'una lesi a l'ull esquerre que li limitava la  visi en aquest ull al 50-60 % i que li impedia continuar en actiu. Actualment s comentarista de tennis a Televisi Espanyola (TVE1, La 2 i Teledeporte).

Entre altres coses, Corretja s recordat per formar part de l'equip espanyol de la Copa Davis des de 1996 fins a 2003, el qual va ser campi l'any 2000 i finalista el 2003. El seu balan total s de 20-11 (en individuals 12-3 i en dobles 8-8). Tamb aconsegu la medalla de bronze als Jocs Olmpics de Sydney el 2000 en la modalitat de dobles, amb Albert Costa.
 

Torneigs de Grand Slam.
 Campi d'individuals (1) .


 Finalista d'individuals (2) .


Ttols (20; 17+3).
Individuals (17).




Finalista en individuals (13).
1992: Guaruj (perd contra Carsten Arriens);
1994: Palerm (perd contra Alberto Berasategui);
1996: Hamburg TMS (perd contra Roberto Carretero);
1996: Kitzbhel (perd contra Alberto Berasategui);
1996: Marbella (perd contra Marc-Kevin Goellner);
1997: Montecarlo TMS (perd contra Marcelo Rios);
1997: Munic (perd contra Mark Philippoussis) ;
1998: Hamburg TMS (perd contra Albert Costa) ;
1998: Roland Garros (perd contra Carles Moy);
1999: Sydney (perd contra Todd Martin);
1999: Long Island (perd contra Magnus Norman);
1999: Mallorca (perd contra Juan Carlos Ferrero);
2001: Roland Garros (perd contra Gustavo Kuerten);

Clasificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (3).




Finalista en dobles (4).
1995: Porto.
1997: Barcelona.
2001: Amsterdam.
2002: Kitzbhel.

 Enllaos externs .
 Perfil ATP (en angls);
 lex Corretja;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167459" title="Beetle Adventure Racing!" nonfiltered="3568" processed="3555" dbindex="68587">

Beetle Adventure Racing! s un videojoc de curses llanat per la Nintendo 64 i fet per EA Games. En un principi, EA tenia planejat crear un videojoc curses en la lnia de la seva popular srie de videojocs Need for Speed a la N64 abans de tirar endavant amb el Beetle Adventure Racing. El videojoc t elements que fan semblar que siguin dels anys 1970 segons el dileg i l'estil de msica. 

Pistes.
Beetle Adventure Racing! t sis pistes. Totes elles es triguen de sis a set minuts per completar-les.

Coventry Cove.

La pista ms fcil i disponible al comenament. Es fa un recorregut pel camp. Es condueix al costat de globus aerosttics, una cascada, un poble, un moll, trens,   un graner, Stonehenge, una mina i un castell.

Mount Mayhem.

Pista fcil. Una cursa lleugera anat costa avall al costat d'una muntanya. Es passa al costat d'estacions d'esqu, plataformes per saltar amb esqus, coves de cristall, una nau extraterrestre, i coves de gel en aquest nivell nevat.

Inferno Isle.

Dificultat mitjana. Es comena a la platja i rpidament es passa al costat d'un poble coster, una erupci d'un volc, un poblet cremant, pirates atacant i un T-Rex esperant als conductors.

Sunset Sands.

Dificultat mitjana. Es comena en un oasis i s'entra rpidament en un gran desert passant per pirmides.

Metro Madness.

Dificultat difcil. Es comena en una autopista i s'entra en un poble. Llavors es passa al costat d'un cinema, una estaci de tren, un casino, una estaci de gas i un hotel abans d'entrar al polgon industrial. Quan s'est per all, es pot trobar-se amb zones de construcci, edificis cremant i garatges de prquings.

Wicked Woods.
Dificultat difcil. Es comena la cursa a travs d'un circuit tenebrs enmig d'una nit. Passar sobre ponts, a travs de molins de vent, esglsies i pobles. Conduir a travs de coves i cementiris amb fantasmes passejant. S'acaba en una mansi antiga.

 Msica .

La msica va ser composada per Phil Western, Scott Blackwood i Brenden Tennant.

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167462" title="Jussi Bjrling" nonfiltered="3569" processed="3556" dbindex="68588">
Johan Jonatan "Jussi" Bjrling (Borlnge, 5 de febrer de 1911   Siar, prop d'Estocolm, 9 de setembre de 1960) va ser un tenor suec i un dels cantants d'pera ms reconeguts del segle XX. Va ser un dels pocs cantants no llatins a rivalitzar amb el quasi total domini itali en el mn de l'pera en la primera meitat del segle XX.

Biografia.
Va estudiar cant amb son pare, David, un excellent cantant, i va fer el seu debut pblic als quatre anys d'edat amb el Quartet Mascul Bjrling. Aquest conjunt va donar concerts per Sucia i els Estats Units d'Amrica durant onze anys i mig.

El debut operstic de Bjrling va tenir lloc a l'pera Reial Sueca d'Estocolm l'any 1930, amb el paper del fanaler a Manon Lescaut. Immediatament van seguir els papers de Don Ottavio en Don Giovanni de Mozart, Arnoldo a Guillaume Tell de Rossini i Almaviva a El barber de Sevilla de Rossini. Aviat van sorgir contractes per a cantar a Europa i els Estats Units. Va debutar a Amrica al Carnegie Hall, l'any 1937; l'any segent va debutar al Metropolitan Opera interpretant el Rodolfo a La Bohme. 

Bjrling esdevingu un dels principals cantants del Metropolitan Opera durant les dcades del 1940 i 1950 (amb una interrupci causada per la Segona Guerra Mundial). Va cantar els principals papers de tenor del repertori oerstic itali i francs, incloent-hi Il trovatore, Rigoletto, Ada, Un ballo in maschera, I pagliacci, Cavalleria rusticana, Faust, Romo et Juliette, La Bohme, Tosca i Manon Lescaut.

Bjrling va ser molt admirat per la seua innata musicalitat i per una tcnica que li permetia cantar aparentment sense cap esfor. Com a actor va tenir sempre dificultats, i aquesta pobra capacitat dramtica va ser considerada sempre el seu punt feble, tot i que en el seu temps no s'exigia dels cantants d'pera una especial preparaci en aquest sentit. Va ser conegut com el "Caruso suec". El seu fill, Rolf, tamb un bon tenor (tot i que no tan clebre com son pare) i el seu nt, Raymond, han heretat el seu "so".

La seua vdua, Anna-Lisa Bjrling, va publicar-ne una biografia amb la collaboraci d'Andrew Farkas, en la qual descriu Bjrling com un atent pare de famlia i un geners collega. No obstant aix, Anna-Lisa tamb reconeix l'efecte destructiu que va exercir sobre ell l'alcoholisme. 

El 15 de mar de 1960, Bjrling va patir un atac al cor abans d'una actuaci a la Royal Opera House, Covent Garden de Londres. Malgrat aix, va actuar aquella nit.  Va morir a Sucia, sis mesos desprs, a causa de la seua malaltia de cor, a l'edat de 49 anys.

La Jacobs School of Music de la Universitat d'Indiana, a Bloomington, Indiana, conserva un arxiu sobre Bjrling, amb enregistraments, fotografies, cartes, programes d'pera i recitals, crtiques, necrolgiques i altres materials relacionats amb la seua carrera.

Fonografia i filmografia.
Molts dels seus enregistraments dels principals papers del seu repertori es consideren encara avui com entres els millors fets per qualsevol tenor. Al desembre de 1940 Arturo Toscanini el va invitar a cantar la part de tenor de la Missa Solemnis de Beethoven a Nova York, havent quedat un enregistrament d'aquest concert. Tamb va interpretar el Rquiem de Verdi sota la direcci de Toscanini l'any 1939 a Lucerna, Sussa, i al novembre de 1940 a Nova York, del qual tamb existeix un enregistrament.

Un dels primers LP de Bjrling va ser un enregistrament complet de Il Trovatore, fet l'any 1950, amb Zinka Milanov, per a la RCA Victor. L'any 1953 va interpretar el paper de Turiddu en una versi completa de Cavalleria rusticana, amb Milanov, per a la RCA Victor. Ats que Victria dels ngels tenia exclusiva amb EMI, l'enregistrament de I pagliacci, enregistrat alhora amb Cavalleria, no va ser editat per RCA, sin per EMI. Robert Merrill apareix en tots dos lbums, mentre que Leonard Warren noms ho fa a Pagliacci, amb el paper de Tonio.

De nou amb dels ngels i Merrill, Bjrling va fer un enregistrament complet de La Bohme de Puccini, sota la direcci de Sir Thomas Beecham, considerat com una de les millors versions d'aquesta pera, tot i que els entusiastes de Toscanini poden no estar d'acord (Toscanini va dirigir l'estrena absoluta de l'pera l'any 1896, i el 1946 va dirigir una interpretaci radiofnica, que desprs s'editaria en disc, i que els seus seguidors la consideren l'enregistrament de referncia de La Bohme).

L'any 1957 va cantar la part de Mario en un enregistrament estreo en l'pera Tosca, per a la RCA Victor a Roma, sota la direcci d'Erich Leinsdorf. L'any 1959 va rebre el Premi Grammy a la millor interpretaci vocal clssica pel seu disc Bjrling in Opera.

L'any 1956 va aparixer en un dels dos episodis del programa Festival of Music, de la cadena NBC, presentat per Charles Laughton. S'hi pot veure a Bjrling cantant dos fragments de La Bohme amb la soprano Renata Tebaldi. Recentment, aquest programa ha estat editat en DVD.

Referncies.
 The Jussi Bjrling Society of USA Sobre Jussi Bjrling;

Enllaos externs.
 The Jussi Bjrling Society of USA ;
 Jussi Bjrling Museum (suec) i ;
 Perfil de Jussi Bjrling ;
 Arxiu de Jussi Bjrling a la Universitat d'Indiana ;
 Discografia a SonyBMG Masterworks;
 YouTube - Jussi Bjorling & Anna-Lisa Bjorling - O soave Fanciulla Video de Jussi Bjrling i la seua muller, Anna-Lisa Bjrling, cantant  "O Soave Fanciulla"  de Giacomo Puccini.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167463" title="Les elegies de Bierville" nonfiltered="3570" processed="3557" dbindex="68589">
Les elegies de Bierville s l'obra ms destacada del poeta Carles Riba. Un cop Riba i la seva famlia va empendre el cam de l'exili al final de la Guerra Civil s'installaren al castell de Roissy-en-Brie i fou aqu on comen el que havien de ser les elegies, que va continuar i donar la forma definitiva a la localitat de Bierville, on s'install. Juntament amb Nab de Josep Carner i Antgona de Salvador Espriu, s una de les grans obres de la primera postguerra catalana i peces marcades per la situaci poltica de Catalunya.

Escrites entre 1939 i 1942, Les elegies es van publicar a Barcelona un any desprs en una edici que portava el peu d'impremta de Buenos Aires i com a data el 1942, era una edici reduda. El 1949 sortia a Santiago de Xile la primera edici completa de l'obra, per la distncia feia que fos una obra desconeguda pel pblic catal. Finalment, el 1951 sort l'edici completa a Barcelona i rpidament tingu un gran ress. 

En Les elegies es fonen, potenciades per la soledat i la manca d'histria del paisatge de Bierville, tres realitats molt diferents que esdevenen gaireb mtiques: el jo del poeta, el del seu poble i una Grcia que s ptria comuna, a la qual el poeta es gira ara que es troba sense la ptria que li s prpia. Es tracta, de fet, d'una aventura espitirual, representada a travs d'un viatge al passat que el record potencia, amb una imatge preferent, el mar, i que es clou en l'elegia penltima del recull, que ha estat considerada una mena de cant espiritual, amb el retrobament de la prpia identitat i de la divinitat personal de Du i tamb de la collectivitat. Aquesta dimensi religiosa que fins llavors no tenia la poesia de Riba penentr profundament en tot el seu pensament, inclosa la concepci de la literatura i aquesta dimensi la retrobarem en obres potiques posteriors com Salvatge cor o Esbs de tres oratoris. 

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Carles Riba a Lletra, espai virtual de literatura catalana


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167464" title="Big Mountain 2000" nonfiltered="3571" processed="3558" dbindex="68590">


Big Mountain 2000 s un videojoc d'esqu i snowboard llanat per la Nintendo 64 al 2000. 

El videojoc va ser llanat al Jap sota el ttol Snow Speeder el 1998, i llavors dos anys desprs va ser llanat als Estats Units.


Enllaos externs.
  El videojoc a IGN;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167468" title="SouthPeak Interactive" nonfiltered="3572" processed="3559" dbindex="68591">


SouthPeak Interactive s una empresa publicadora de videojocs que ha publicat ttols a Europa i Amrica del Nord. Ha estat publicant videojocs des del 1996 i recentment ha mantingut relaci empresarial amb un estudi de desenvolupament, Artificial Studios. L'empresa ha publicat videojocs per Xbox, PlayStation 2, Nintendo 64 PlayStation, PlayStation Portable Game Boy Color, Game Boy Advance i Nintendo DS cm tamb per ordinador. A ms a ms, l'empresa t videojocs en desenvolupament per la Xbox 360.

 Videojocs publicats .

Xbox 360.
Monster Madness (en desenvolupament);

Xbox.
Combat Elite: WWII Paratroopers;

PlayStation 2.
Combat Elite: WWII Paratroopers;
State of Emergency 2;

Nintendo 64.
Big Mountain 2000;
Fighters Destiny 2;
Mia Hamm 64 Soccer;
Rally Challenge 2000;

PlayStation.
Boombots;
The Flintstones: Bedrock Bowling;
The Dukes of Hazzard: Racing For Home;
The Dukes of Hazzard II: Daisy Dukes It Out;
Wild Wild West: The Steel Assassin ;

PlayStation Portable.
State of Emergency 2 (en desenvolupament);

Game Boy Color.
The Dukes of Hazzard: Racing For Home;
Mia Hamm Soccer Shootout;

Game Boy Advance.
;
Juka & The Monophonic Menace;

Nintendo DS.
;

PC.
;
;
Boss Rally;
Breakneck;
Combat Elite: WWII Paratroopers;
Dark Side of the Moon;
The Dukes of Hazzard: Racing For Home;
The Flintstones: Bedrock Bowling;
Men In Black: The Game;
Monster Madness (In development);
Rent A Hero;
Scooby Doo: Mystery of the Fun Park Phantom;
Temjin;
Virtual Jigsaw;
Virtual Jigsaw: Holiday Edition;
Wild Wild West: The Steel Assassin ;
;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167470" title="Metro-Goldwyn-Mayer" nonfiltered="3573" processed="3560" dbindex="68592">
Metro-Goldwyn-Mayer Inc. (o simplement MGM) s una gran companyia, involucrada principalment en la producci i distribuci de pellcules de cinema i programes de televisi.

Els seus principals subsidiaris eren MGM Studios Inc., United Artists Corporation i Orion Pictures Corporation(adquirida el 1997). El 2005 va ser adquirida per un grup de companyies encapalades per Sony Pictures Entertainment, que era anteriorment Columbia Pictures. 

Histria.
El nom de l'empresa neix de les tres companyies que van formar una fusi corporativa per a crear MGM Studios el 1924; Metro Picture Corporation (fundada el 1915), Goldwyn Picture Corporation (fundada el 1917) i Louis B. Mayer Pictures (fundada el 1918). Louis B. Mayer es va convertir en cap de l'estudi i Irving Thalberg cap de producci. El seu lema era Ars Gratia Artis (art per l'art mateix) i el seu emblema s un lle, creat el 1928.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167476" title="Artificial Studios" nonfiltered="3574" processed="3561" dbindex="68593">


Artificial Studios s una empresa desenvolupadora de videojocs i creadora de motors de videojoc creada l'any 2001.

 Enllaos externs .
 Web d'Artificial Studios;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167480" title="Beta Andromedae" nonfiltered="3575" processed="3562" dbindex="68594">








Beta Andromedae (  And /   Andromedae) s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. 

Mirach s una gegant vermella del tipus espectral M0, aproximadament a 200 anys-llum de la Terra, amb una magnitud aparent de 2,07. Est classificada com a variable semiregular i el seu esclat varia de la magnitud +2,01 a +2,10.

Es troba (en termes de coordenades celestes) molt a prop de la galxia coneguda com al Fantasma de Mirach.

Localitzaci.

La localitzaci de l'estrella es mostra en aquesta illustraci de la constellaci d'Andrmeda:





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167482" title="Batall" nonfiltered="3576" processed="3563" dbindex="68595">
El batall s una unitat militar dins els exrcits de terra que sol agrupar dos o ms companyies, i normalment est comandat per un comandant o tinent coronel.

A la cavalleria i artilleria rep el nom de grup. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167483" title="Companyia militar" nonfiltered="3577" processed="3564" dbindex="68596">
La companyia es una unitat militar dins els exrcits de terra que sol agrupar dos o ms seccions, i normalment est comandada per un capit o comandant. Normalment companyia es fa servir per la infanteria i enginyers, mentre que l'equivalent a la cavalleria es l'esquadr i per l'artilleria la bateria












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167484" title="Brigada" nonfiltered="3578" processed="3565" dbindex="68597">
La brigada s una unitat militar dins els exrcits de terra que sol agrupar dos o ms regiments o batallons, i normalment est comandat per un general de brigada. Pot estar formada per un nmero entre 4.000 i 6.000 soldats, tot i que el nmero varia segons l'exrcit del que es tracti i les circumstncies de la guerra.

A l'exrcit espanyol, brigada tamb es el grau de sotsoficial que est per damunt del sergent primer i per sota del sotstinent.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167485" title="Terafosodeu" nonfiltered="3579" processed="3566" dbindex="68598">

Els terafosodeus (Theraphosoidea) sn una superfamlia d'aranyes migalomorfes. Est constituda per dues famlies:
 Els terafsids (Theraphosidae), les veritables tarntules;
 Els paratropdids (Paratropididae).

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de terafsids;
 Llista d'espcies de paratropdids;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167494" title="Atipodeu" nonfiltered="3580" processed="3567" dbindex="68599">

Els atipodeus (Atypoidea) sn una superfamlia d'aranyes migalomorfes. Est constituda per dues famlies:
 Els atpids (Atypidae).
 Els antroditids (Antrodiaetidae).

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies d'atpids;
 Llista d'espcies d'antroditids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167496" title="Cornifcia" nonfiltered="3581" processed="3568" dbindex="68600">


Onomstica:
Gens Cornifcia, gens romana plebea.
Cornifcia, dama romana;
Cornifcia, poetessa romana;
Cornifcia, filla de Marc Aureli;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167497" title="Gens Cornifcia" nonfiltered="3582" processed="3569" dbindex="68601">
La gens Cornifcia fou una gens plebea romana, originaria de Rhegium. Els primers personatges d'aquest nom apareixen al segle I aC, i el primer a tenir un crrec rellevant fou Quint Cornifici que fou pretor el 66 aC. A les monedes el nom apareix com Cornuficius, versi que utilitza tamb Di Cassi.

Vegeu: Cornifici


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167498" title="Cornifcia (filla de Quint Cornifici)" nonfiltered="3583" processed="3570" dbindex="68602">
Cornifcia fou una dama romana,  filla de Quint Cornifici, que fou demanada en matrimoni per Juvenci Talna (Juventius Thalna) el 45 aC quan ja era gran i havia estat casada diverses vegades. Va rebutjar el matrimoni per la insuficient fortuna del nuvi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167499" title="Migodeu" nonfiltered="3584" processed="3571" dbindex="68603">

Els migodeus (Migoidea) sn una superfamlia d'aranyes migalomorfes, que est constituda per dues famlies:
 Els mgids (Migidae).
 Els actinopdids (Actinopodidae).

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de mgids;
 Llista d'espcies d'actinopdids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167502" title="Cornifcia (poetessa)" nonfiltered="3585" processed="3572" dbindex="68604">
Cornifcia fou una dama romana,  germana del poeta Cornifici (que podria ser Luci Cornifici el jove o Quint Cornifici el jove) i ella mateixa tamb poetessa. Jernim diu que va escriure alguns epigrames que eren considerats excellents


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167503" title="Sbastien Bourdais" nonfiltered="3586" processed="3573" dbindex="68605">

Sbastien Bourdais, nascut el 28 de febrer de 1979 a Le Mans (Frana) s un pilot d'automobilisme. Actualment participa a la Champ Car, competici que ha guanyat de manera consecutiva els anys 2004, 2005 i 2006.


Els primers anys.
Nascut en una famlia de pilots (el seu pare Patrick tamb era pilot), Bourdais va iniciar la seva carrera automobilstica al 10 anys en els karts. A principis dels anys 1990 va competir en diversos campionats de karts, guanyant la Lliga de Maine Bretagne el 1991 i el campionat de Frana Cadet el 1993.

El 1995 es va passar a les curses de monoplaces, acabant 9 en el Campionat de Frmula Campus i posteriorment va estar dos anys al campionat francs de Frmula Renault, acabant segon a la classificaci final del 1997 desprs de guanyar quatre curses i fer cinc poles. El 1998 va competir a la Frmula 3 francesa guanyant cinc curses, convertint-se en el debutant de l'any (6 a la classificaci final), i l'any segent va guanyar el campionat desprs d'aconseguir vuit victries i tres poles. Aquell any tamb va participar per primer cop a les 24 Hores de Le Mans en un Porsche 911.

Seguint el seu xit en les frmules ms modestes, Bourdais va fitxar per l'Equip Prost Jnior per a competir en el Campionat de F3000 Internacional. Aquell any va acabar 9 del campionat i noms va fer una pole, i va quedar quart a les 24 Hores de Le Mans.

El 2001, Bourdais va tornar als seus dies d'xit a la F3000, amb una victria a Silverstone competint en l'equip DAMS. Va tornar a canviar d'equip el 2002, i amb un cotxe Super Nova va guanyar el campionat desprs d'aconseguir tres victries i set poles.


Champ Car.

Seguint les passes d'altres campions de la F3000 com Juan Pablo Montoya i Bruno Junqueira, Bourdais va decidir competir a la Champ Car entrant a l'equip Newman-Haas Racing en la temporada 2003. A St. Petersburg, Bourdais va ser el primer debutant des de Nigel Mansell en aconseguir la pole position en la seva primera cursa. Tot i aquest bon inici, no va quedar per sobre de la 11a posici fins la seva quarta cursa a Brands Hatch (Anglaterra), on va poder celebrar la seva primera victria desprs de liderar la cursa durant 95 voltes. Va repetir victria a Lausitzring per completar una temporada on va pujar cinc vegades ms al podi. Va guanyar el premi al millor debutant de l'any, acabant 4t a la classificaci final.



Continuant l'any 2004 amb Newman-Haas, Bourdais va dominar la Champ Car amb 7 victries i 8 poles, guanyant al seu company d'equip Bruno Junqueira per 28 punts. La seva excellent temporada inclou 10 podis de 14 possibles, mantenint-se sempre entre els tres primers de la classificaci general durant tot l'any. 

El 2005 Bourdais va defensar amb xit el seu ttol de campi amb un espectacular final de temporada en el que va guanyar cinc de les sis darreres curses desprs d'un mal inici. A ms de la Champ Car, tamb va competir a la Cursa Internacional de Campions, guanyant la seva primera cursa de stock car al circuit de Texas. I finalment va acabar 12 a la seva primera cursa de les 500 milles d'Indianpolis.

L'any 2006, una altra vegada amb l'equip Newman-Haas, Bourdais va guanyar el seu tercer ttol consecutiu de la Champ Car. Va comenar la temporada amb quatre victries seguides a Long Beach, Houston, Monterrey i Milwaukee. Aquesta trajectria guanyadora es va veure aturada per les tres victries seguides d'en A. J. Allmendinger. Bourdais va respondre amb una victria a San Jos, per un incident provocat pel seu rival Paul Tracy, que el va fer sortir a la darrera volta de la segent cursa a Denver, i la victria d'Allmendinger van fer escurar la diferncia entre els dos. La victria d'en Bourdais a Montreal amb l'abandonament d'Allmendinger va deixar la diferncia en 62 punts a falta de tres curses. Bourdais va aconseguir el campionat a la segent cursa, a Surfers Paradise, tot i fer-hi una fluixa actuaci. 

Bourdais ha guanyat tres campionats seguits, fet que noms havia aconseguit fins ara en Ted Horn el 1948. 

Sbastien tamb ha fet algunes proves amb l'escuderia Toro Rosso i t en el punt de mira la participaci a la Frmula 1 a la temporada 2008, anunciant que ser a la Champ Car el 2007 amb Newman-Haas .

L'any 2007 va participar a les 24 Hores de Le Mans, aconseguint la segona posici amb un Peugeot 908 juntament amb el tamb francs Stephane Sarrazin i el portugus Pedro Lamy.


Referncies.


Enllaos externs.
Lloc web oficial;
Estadstiques a driverdb.com;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167505" title="Cornifcia (filla de Marc Aureli)" nonfiltered="3587" processed="3574" dbindex="68606">
Cornifcia fou una dama romana darrera sobrevivent de les filles de Marc Aureli, que fou executada per ordre de Caracalla. Di Cassi relata els seus darrers moments i les seves darreres paraules.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167507" title="Cornifici" nonfiltered="3588" processed="3575" dbindex="68607">


Onomstica:

Cornifici fou el secretari (scriba) de Verres durant el seu perode de pretor (74 aC).

Quint Cornifici, magistrat rom;

Quint Cornifici el jove, cavaller rom, pompei destacat;

Luci Cornifici, cavaller rom;

Luci Cornifici el jove, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167509" title="Quint Cornifici" nonfiltered="3589" processed="3576" dbindex="68608">
Quint Cornifici fou un cavaller rom. Fou un dels jutges en el judici de Verres (70 aC) i trib de la plebs el 69 aC. 

Fou pretor el 66 aC i va competir amb Cicer pel consolat el 64 aC i encara que va fracassar no va ser enemic de Cicer al que va ajudar a la conspiraci de Catilina. El aC va denunciar al senat rom la violaci per Publi Clodi dels misteris de la Bona Dea. Va morir probablement no massa desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167510" title="Josep Maria Subirachs i Sitjar" nonfiltered="3590" processed="3577" dbindex="68609">

Josep Maria Subirachs i Sitjar ( Barcelona 1927 ) s un escultor i pintor catal.

Biografia.
Va nixer l'11 de mar de 1927 a la ciutat de Barcelona. 

Deixeble d'Enric Casanovas i ajudant d'Enric Monjo, pass d'un inicial noucentisme a un estil expressiu i esquemtic, d'on deriv cap a l'abstracci. Va ser l'escultor ms representatiu de l'avantguardisme catal de la postguerra, i la seva Evocaci marinera, a la Barceloneta, va ser la primera escultura abstracta que s'install en una via pblica a Catalunya (1958-60), fet que provoc grans controvrsies. 

Posteriorment reintrodu la figuraci en la seva obra per amb un tractament anticonvencional, jugant amb la illusi de contraposar el positiu i el negatiu, amb freqents cites a imatges mitolgiques i sovint amb un erotisme evident. Ha fet tant escultures de format domstic i medalles com grans monuments, a Barcelona, a Mxic, a Sel i a moltes altres ciutats del mn. Molt sovint ha concebut revestiments escultrics aplicats a l'arquitectura.

Ha conreat tamb el gravat i la litografia -n'hi ha una bona collecci a la Biblioteca de Catalunya-, i especialment a la darrera etapa de la seva carrera s'ha centrat en la pintura, sempre dins el seu mn conceptual personalssim inconfusible. 

Des de 1987 es dedica bsicament a dissenyar i esculpir la Faana de la Passi del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia de Barcelona, actualment el projecte escultric ms gran del mn. Per aquest motiu visqu i treball durant anys en un modest habitatge situat a l'interior del propi temple de la Sagrada Famlia, a imatge i semblana de l'habitatge d'Antoni Gaud. 

Al llarg de la seva carrera ha estat distingit com a membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, "Corresponding Member" de la Hispanic Society of America de Nova York, "Officier dans l'Ordre des Arts et des Lettres" de Frana, Personnalit de l'Anne 1987, distinci internacional atorgada per la seva aportaci al mn de les Arts a Pars, l'any 1987 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Aix mateix ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1982, la medalla de la Universitat Autnoma de Barcelona i la medalla d'honor de la Reial Acadmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria l'any 2003.

Obra artstica.

Des de jove manifesta una vocaci d'artista integral: pintor, gravador, escengraf, escultor, conferenciant, crtic d'art... sempre amb la vocaci de l'arquitecte que li hagus agradat sser. 

Ha treballat en projectes per a pasos d'arreu del mn, passant per diferents perodes: mediterrani, expressionista, abstracte, nova figuraci..., perodes sempre caracteritzats per les formes geomtriques i les lnies rectes.

Obres ms importants: ;
1957: Forma 212. Escultura als Jardins Mundet. s la primera obra abstracta collocada en un lloc semipblic de Barcelona. ;
1969: Faanes de l'edifici "novssim" de la l'Ajuntament de Barcelona. ;
1983: Olimp. Monument a les Olimpades, a la seu del COI, Lausana (Sussa). ;
1984: Monument a Pau Casals, Barri Martim de Sant Salvador, Vendrell. ;
Des de 1987: Faana de la Passi del Temple de la Sagrada Famlia de Barcelona. ;
1989: Monument Uni d'Orient i Occident, Sel (Corea del Sud). ;
1991: Monument al President Maci a la Plaa Catalunya, Barcelona. ;
1993: Fris Iris de la Plaa de Coln, Madrid. ;

Premis;
 Primer premi d'escultura al Segon Sal del Jazz de Barcelona (1953). ;
 Medalla de bronze a la Segona Biennal d'Alexandria, Egipte (1957). ;
 Gran Premi Sant Jordi de la Diputaci de Barcelona (1958). ;
 Premi Julio Gonzlez de la Cambra Barcelonina d'Art (1958). ;
 1r Premi Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot (1966). ;
 1r Premi Internacional Sant Mart d'Or (1971). ;
 Premi de la crtica a la millor exposici de l'any (1973). ;
 Premi de la crtica a la millor exposici de l'any (1974). ;
 Premio Sparo de l'Agrupaci Catalana d'Entitats Artstiques (1988). ;
 Premi Correu de l'Art al "millor artista en l'especialitat d'escultura", Madrid (1993). ;
 Medalla d'Or del Fons Internacional de Pintura de Barcelona (1996). ;
 Nomenat "Artista catal viu ms important del segle XX" segons enquesta realitzada pel diari La Vanguardia, Catalunya Rdio i Enciclopdia Catalana (1997).

Reconeixements.
En honor seu s'anomen l'asteroide (134124) Subirachs descobert el 2 de gener de 2005 a Begues.

Enllaos externs.

    Pgina oficial de Subirachs;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167513" title="Quint Cornifici el jove" nonfiltered="3591" processed="3578" dbindex="68610">
Quint Cornifici el jove (Quintus Cornificius) fou un cavaller i magistrat rom.

El 50 aC es va prometre amb la filla d'Aurlia Orestilla, la viuda de Catilina. El 48 aC era qestor a les ordres de Juli Csar, i aquest el va enviar a Illria amb ttol de propretor, i va reduir la provncia a l'obedincia. 

A l'any segent va tornar a Roma i fou premiat per Csar amb el ttol d'ugur que va exercir el 46 aC. Va ser amic de . 

El 45 aC va anar a Sria per vigilar al governador Cecili Bas i a l'any segent fou nomenat governador (44 aC) per va exercir molt poc el crrec per la mort de Csar. Va governar llavors la provncia d'frica (vella) per compte del senat contra Luci Calvisi Sab i va continuar lleial al mateix partit al formar-se el triumvirat el 43 aC. 

Va enviar tropes a Sext Pompeu i va donar protecci a aquells que havien estat proscrits pels triumvirs. Va refusar rendir la provncia a Tit Sexti, que governava la provncia vena de l'frica Nova per compte dels triumvirs. Encara que inicialment Cornifici va derrotar a Sexti, finalment aquest va guanyar la guerra i Cornifici va morir en batalla.

Se li atribueix l'obra "Rhetorica ad Herennium" per tamb podria correspondre a Luci Cornifici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167516" title="Live Songs" nonfiltered="3592" processed="3579" dbindex="68611">
Live Songs s el quart lbum del cantautor canadenc Leonard Cohen realitzat durant el silenci de tres anys que hi ha entre els lbums Songs of Love and Hate i New skin fot the old ceremony. s un lbum de diferents enregistraments en directe de les peces que Cohen havia publicat fins llavors. La majoria de directes foren enregistrats a Europa entre 1970 i 1972. Fou l lbum ms llarg dels publicats fins llavors per Cohen, amb un total de 50 minuts. 

El disc consisteix en reinterpretacions, algunes amb canvis significatius en les lletres, de les canons de l lbum Songs from a room i de Songs of Leonard Cohen, en canvi les peces de Songs of love and hate no hi varen entrar. Cohen tamb hi va incloure dues peces indites Please don t pass me by (A disgrace), una  pea de tretze minuts enregistrada el 1970 i Minute prologue. El bonus track Queen Victria va ser enregistrat per Cohen tot sol en la seva cambra d hotel a Tennessee el 1972.

Al principi de la interpretaci de Bird on the wire, enregistrada a Pars, Cohen recita el primer vers de la pea en francs. 

Llista de temes.
 Minute Prologue (Royal Albert Hall de Londres, 1972);
 Passing Through (Royal Albert Hall de Londres, 1972);
 You Know Who I Am (Ancienne Belgique  Bruxelles, 1972);
 Bird On The Wire (Salle Pleyel  Paris, 1972);
 Nancy (Royal Albert Hall de Londres, 1972);
 Improvisation (Salle Pleyel  Paris, 1972);
 Story Of Isaac (Sportpalast de Berlin, 1972);
 Please Don't Pass Me By (A Disgrace) (Royal Albert Hall de Londres, 1970);
 Tonight Will Be Fine (Festival de l'Illa de Wight, 1970);
 Queen Victoria (Habitaci de Tennessee);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167519" title="Mameluc" nonfiltered="3593" processed="3580" dbindex="68612">

Un mameluc (rab:       (singular),        (plural), "posset") era un soldat esclau que era convertit a l'Islam i que servia els califes musulmans i els sultans aibides durant l'edat mitjana. Amb el temps es van convertir amb una casta militar poderosa, i en ms d'una ocasi van prendre el poder, com per exemple a Egipte on govern el soldanat mameluc de 1250 a 1517.

Origen.
Els primers mamelucs van servir els califes abbssides de Bagdad el segle IX. Eren reclutats principalment de les res properes al Caucas i al nord de la Mar Negra. La majoria d'ells no eren d'origen musulm, i havien estat venuts en esclavitud per famlies empobrides de l'estepa o capturats per traficants d'esclaus.

El sistema mameluc donava als governants tropes que no tenien cap vinculaci a cap estructura de poder establerta. Els guerrers locals eren sovint ms lleials als xeics o a les seves famlies que no pas al soldans o califes. Si algun comandant conspirava contra el governant, sovint no era possible de derrocar-lo sense causar crispaci entre la noblesa. En canvi, les tropes d'esclaus eren estrangers de l'estatus ms baix que no eren capaos de conspirar contra el governant i podien ser fcilment castigats si causaven problemes.

Organitzaci.
Un cop els mamelucs eren convertits a l'Islam, eren entrenats com a soldats de cavalleria. Els Mamelucs havien d'obeir les ordres de la furusiyya, un condi de conducta que comprenia valors com el coratge i la generositat per tamb ensenyaments de tctiques de cavalleria, doma de cavalls, arqueria i tractament de ferides.

Els mamelucs vivien en casernes i passaven junts la major part del temps. Els seus entrenaments incloien esports com competicions de tir amb arc o presentacions d'habilitats sobre el cavall com a mnim dos cops per setmana. L'entrenament intensiu i rigors de cada nou recluta ajudava a assegurar la continuitat de les prctiques mameluc.

Tot i que tcnicament ja no eren esclaus un cop acabat l'entrenament, encara estaven obligats a obeir el sult. El sult els mantenia com una fora aliena, sota el seu comandament directe, per ser utilitzada en el cas de friccions tribals locals. 

El sult tenia el nombre de mamelucs ms elevat, per d'altres emirs tamb podien posser-ne. Molts mamelucs van ascendir a posicions destacades a l'imperi, incloent-hi el comandament d'exrcits. En els inicis el seu estatus no era hereditari i els fills eren privats de succeir els seus pares, per en llocs com Egipte les forces mameluc van acabar vinculades a les estructures de poder i van aconseguir grans nivells d'influncia.

Dinasties mameluc.
Els mamelucs a l'ndia.
El 1206, el comandant mameluc de l'exrcit musulm a l'ndia, Qutb-ud-din Aybak, es va proclamar sult convertint-se en el primer Sult-e-Hind. La seva dinastia s coneguda com la Dinastia dels esclaus, i va perdurar fins el 1290.

Qutb-ud-din es va fer amb el control de les possessions de l'ndia Muhammad Ghori a la mort d'aquest sense hereu, i un cop eliminada l'oposici, va establir la seva capital primer a Lahore, i desprs a Delhi on faria construir el complex Qutb.

Desprs de la mort accidental de Qutb-ud-din el 1210, i un conflicte successori, un altre ex-esclau mameluc d'orgen turc anomenat Iltutmish va obtenir el soldanat. Iltutmish es va casar amb la filla de Qutb-ud-din, i tots els soldans posteriors de la dinastia excepte un foren descendents seus. La Dinastia dels esclaus va ser derrocada per Jalal-ud-din Feroz Khalji de la dinastia Khalji, que s'havien establert a Bihar i Bengala durant el regnat de Muhammad Ghori.

 Qutb-ud-din Aybak (1206 1210);
 Aram Shah (1210 1211);
 Shams ud din Iltutmish (1211 1236). Gendre de Qutb-ud-din Aybak.
 Rukn ud din Firuz (1236). Fill d'Iltutmish.
 Raziyyat ud din Sultana (1236 1240). Filla d'Iltutmish.
 Muiz ud din Bahram (1240 1242). Fill d'Iltutmish.
 Ala ud din Masud (1242 1246). Fill de Rukn ud din.
 Nasir ud din Mahmud (1246 1266). Fill d'Iltutmish.
 Ghiyas ud din Balban (1266 1286). Ex-esclau, gendre d'Iltutmish.
 Muiz ud din Qaiqabad (1286 1290). Net de Balban i Nasir ud din.
 Kayumars (1290). Fill de Muiz ud din.

Els mamelucs a Egipte.

Durant la dinastia aibida fundada per Salad (Salah ad-Din), els mamelucs es van anar integrant progressivament en l'estructura de poder i van acabar formant part de les intrigues de la cort. El juny de 1249, quan la Setena Croada liderada per Llus IX de Frana va atacar Egipte i el sult As-Salih Ayyub va morir, el mamelucs van prendre el poder i van contraatacar. Van derrotar els croats i van fer presoner al rei Llus, pel que van obtenir una recompensa de 250.000 lliures. El comandant mameluc Aybak va ser assassinat pel vice-regent Qutuz, que seria el fundador formal del primer soldanat mameluc d'Egipte i de la dinastia Bahri.

El 1285, les tropes mongoles de Hulegu Khan van saquejar Bagdad i Damasc, van exigir la rendici de El Caire. Qutuz va fer matar els enviats de Hulegu i va aconseguir derrotar els mongols a la Batalla de Ain Jalut. Quan el victoris Qutuz va tornar al Caire va ser assassinat pel general Baibars, que es feu amb el poder. 

Aquesta dinmica continuaria en els segents segles, ja que el rgim mameluc afavoria les intrigues i els complots: cada sult que obtenia el poder expulsava tots els homes de confiana del seu predecessor i ocupava els crrecs amb gent del seu propi clan, creant constants lluites de poder i nsies de venjana. Dels quaranta-cinc soldans mamelucs a Egipte, vint-i-dos van accedir al poder per mtodes violents. La durada mitjana del regne dels soldans era de set anys.

El soldanat mameluc va continuar fins el 1517, en qu Egipte va ser conquerit per l'Imperi Otom. La instituci dels mamelucs continuaria sota el poder turc, per ja no governaven el soldanat.

Els mamelucs seguirien sent els amos feudals d'Egipte i disposaven d'un poder i influncia notables. En diverses ocasions feren moviments per alliberar-se del domini otom i buscaven la consolidaci d'un poder independent. 

El 1806, el turc Mehmet Al va ser nomenat governador d'Egipte, i va adonar-se que els mamelucs representaven un perill. El primer de mar de 1811 va convidar a tots els mamelucs al seu palau amb l'excusa de celebrar la declaraci de guerra contra els Wahhabis a Arbia. Al va preparar l'emboscada que acab amb la vida dels 600 mamelucs reunits. Seguns la tradici, un sol mameluc anomenat Hasan va sobreviure la matana obrint-se cam a travs dels turcs i saltant amb un cavall per un precipici.

En les segents setmanes, centenars de mamelucs van ser assassinats. A la ciutadella del Caire van morir ms de 1.000 mamelucs, i s'estima que uns 3.000 mamelucs i les seves famlies van ser morts per tot Egipte.

Mamelucs al servei de Napole.
Napole va formar el seu propi cos de mamelucs durant els primers anys del segle XIX, i aquest seria l'ltima fora mameluc coneguda. La seva gurdia personal durant la campanya belga estava composta de soldats mamelucs, i el conegut guardaespatlles de Napole Roustan tamb era un mameluc d'Egipte.

El cos especial de mamelucs va formar part de l'exrcit francs napolenic. Van constituir-se en un esquadr adscrit als caadors a cavall de la Gurdia Imperial fins que, desprs de la seva notable actuaci a la Batalla d'Austerlitz, es van convertir en regiment.

Els mamelucs van lluitar tamb a la Guerra del Francs, i van participar a l'ocupaci de Madrid on van ser sorpresos per l'alament del 2 de maig. Desprs de la caiguda del Primer Imperi, es van dispersar.

Els mamelucs de l'exrcit napolenic anaven uniformats amb un cahouk (barret) verd, un turbant blanc, i uns saroual (pantalons) vermells. Acostumaven a anar ben armats, amb un trabuc, una simitarra, dues pistoles i un punyal penjant del cintur, i una maa o destral a la sella de muntar.

Vegeu tamb.
Espasa mameluc;

Bibliografia.
Ayalon, David: Le Phnomene mamelouk dans l Orient islamique, Pars, PUF, 1996. ISBN 2130478069. (en francs);
Haarmann, Ulrich: Das Herrschaftssystem der Mamluken, a: Halm / Haarmann (Hrsg.): Geschichte der arabischen Welt. C.H.Beck (2004), ISBN 3-406-47486-1. (en alemany);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167521" title="Luci Cornifici" nonfiltered="3594" processed="3581" dbindex="68613">
Luci Cornifici fou un cavaller rom, un dels acusadors de Mil el 52 aC, desprs de la mort de Publi Clodi. Un senador esmentat per Asconi com Publi Cornifici devia ser un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167522" title="Luci Cornifici el jove" nonfiltered="3595" processed="3582" dbindex="68614">
Luci Cornifici el jove fou un militar rom, fill de Luci Cornifici.

Fou acusador de Marc Brut a la cort on foren jutjats els assassins de Juli Csar.

Desprs va dirigir la flota d'Octavi (August) en la guerra contra Sext Pompeu, i va lliurar aquesta flota d'un gran perill a la costa siciliana el 38 aC. Va capturar el vaixell de Demcares, l'almirall de l'esquadr pompei.

Es va distingir tamb a la campanya del 36 aC. Octavi li va encarregar el comandament de les forces de terra a Tauromenium, que es trobaven en greu perill, i en una perillosa marxa va arribar a Mylae i va reunir el seu exrcit amb el d'Agripa.

Com agrament Octavi li va confiar el consolat el 35 aC. Com altres generals d'August va haver d'invertir part del seu patrimoni en embellir la ciutat i Cornifici va construir el temple de Diana.

Se li atribueix l'obra "Rhetorica ad Herennium", per tamb podria correspondre a Quint Cornifici el jove o alg altre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167523" title="Cornut" nonfiltered="3596" processed="3583" dbindex="68615">


Cornut, provet de corns;
Cornut, marit enganayt per la muller;
Cornut i pagar el beure, avenir-se a ser objecte de burla amb les despeses a crrec;

Zoologia:

Cornut, peix martell;

Folklore:

Cornut, ball folkloric del nord de Catalunya. Vegeu: (Ball de cornuts);

Onomstica:

Cornut, cognom rom;
Gai Cornut, trib de la plebs i pretor ;
Marc Cornut, militar rom;
Marc Cornut el jove, pretor urb i cnsol suplent ;
Cornut, historiador rom ;
Luci Anneu Cornut, filsof rom;
Cecili Cornut, pretori ;
Tertulle Cornut, cnsol sufecte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167524" title="Cornut (cognom)" nonfiltered="3597" processed="3584" dbindex="68616">
Cornut (Cornutus) fou un cognom de la famlia romana dels Camerini de la gens Sulpcia (patricis) i tamb de plebeus originats en gens desconegudes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167525" title="Gai Cornut" nonfiltered="3598" processed="3585" dbindex="68617">
Gai Cornut fou trib de la plebs el 61 aC. Per la seva similitud de carcter amb Marc Porci Cat fou anomenat Pseudo-Cat. El 57 aC fou pretor i va procurar activament el retorn de Cicer de l'exili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167526" title="Marc Cornut" nonfiltered="3599" processed="3586" dbindex="68618">
Marc Cornut (Marcus Cornutus) fou un pretori que va servir com a llegat a la guerra dels mars l'any 90 aC, on es va distingir. Desprs del 88 aC va lluitar contra Mari i Cinna i es va salvar de la destrucci amb l'ajut dels seus esclaus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167527" title="Emilie de Ravin" nonfiltered="3600" processed="3587" dbindex="68619">

 
Emilie de Ravin s una actriu de cinema i de sries de televisi australiana. 

Als 9 anys va comenar a ballar i es va convertir en una de les seves grans passions; als 15 anys va entrar en la prestigiosa escola de ball Australian Ballet School. Posteriorment va fer un torneig mundial de ball amb la companyia 'Danceworld 301'. 

Ms tard va estudiar a l'Institut Nacional d'Art Dramtic d'Austrlia i un any desprs va decidir marxar cap a Los ngeles, EUA,  per a estudiar en una altra escola d'actors, la Prime Time Actors Studio . El seu primer paper important va ser el del dimoni Cupira en la srie Beastmaster. 

Al febrer del 2000 aconsegueix el paper de Tess Harding a la srie Roswell. I posteriorment, en el 2004, interpreta a Claire Littleton en la srie Lost, on realitza el paper d'una jove embarassada.

El 19 de juny del 2006, Emilie va casar-se amb el tamb actor Josh Janowicz del qual va separar-se'n al cap de sis mesos.


 Filmografia . 

 Pellcules . 

 The Hills Have Eyes (2006) .... Brenda Carter ;
 Santa's Slay (2005) .... Mary 'Mac' Mackenzie ;
 Brick (2005) .... Emily Kostich ;
 The Handler (2004) .... Gina ;
 Carrie (2002) .... Chris Hargensen ;

 Sries de televisi . 

 Lost (2004 - actualitat) .... Claire Littleton ;
 The Handler (2004) (2 episodis): Dirty White Collaret, Act of Congrees .... Gina;
 Roswell (1999-2001) .... Tess Harding ;
 BeastMaster (1999-2000) .... Dimoni Curupira;

 Aparicions en sries . 

 : Legal (3,15) ;
 N.C.I.S.: Sigui Dog (1,3) ;


 Premis .

L'any 2005 va guanyar el Screen Actors Guild Awards pel millor conjunt en una srie dramtica per Lost.
 

 Enllaos externs . 

 ;
 Emilie de Ravin Spain Club de fans  ;



 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167528" title="Marc Cornut el jove" nonfiltered="3601" processed="3588" dbindex="68620">
Marc Cornut el jove, fill de Marc Cornut, fou pretor urb el 43 aC i fou cnsol suplent durant l'absncia dels cnsols Hirti i Pansa. A la mort dels cnsols va organitzar el seu funeral. 

Quan Octavi August, desprs de demanar el consolat i que el senat rom no li vols donar, va avanar cap a Roma i les tres legions de la ciutat, una d'elles dirigida per Marc Cornut, es van passar a l'atacant, Cornut es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167529" title="Cornut (historiador)" nonfiltered="3602" processed="3589" dbindex="68621">
Cornut fou un historiador rom esmentat per Suides que el barreja amb el filsof Luci Anneu Cornut. Es creu que fou contemporani de Tit Livi per amb menys mrit. Era molt ric i no tenia fills.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167530" title="Luci Anneu Cornut" nonfiltered="3603" processed="3590" dbindex="68622">
Luci Anneu Cornut (Lucius Annaeus Cornutus,                  ) fou un filsof rom, comentarista d'Aristtil. No es coneixen gaireb detalls de la seva vida. Digenes Laerci va escriure la seva biografia per l'obra es va perdre. Suides l'esmenta per el barreja amb el historiador del mateix nom. 

Va nixer a Leptis Magna a la Tripolitana i probablement fou esclau de la casa dels Annaei, que eren molts aficionats a la literatura. Va rebre la manumissi i fou el mestre i amic del poeta Persi (Persius). Ner el va enviar a l'exili per haver criticat les seves obres literries, vers el 68 aC. Era un home amb gran coneixements.

Va escriure una obra sobre Aristtil (           ?             ), una obra filosfica (                 ), un tractat (                        ) i altres obres que es van perdre totalment.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167531" title="Cecili Cornut" nonfiltered="3604" processed="3591" dbindex="68623">
Cecili Cornut fou un rom de rang pretori que va viure al regnat de Tiberi i va estar implicar l'any 24 en l'afer entre el jove Vibi Ser i el seu pare. Es va sucidar per escapar a un veredicte injust.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167532" title="Tertulle Cornut" nonfiltered="3605" processed="3592" dbindex="68624">
Tertulle Cornut (Tertullus Cornutus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte el 101,  juntament amb Plini el jove, que l'esmenta diverses vegades com a persona de gran mrit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167533" title="Corbios" nonfiltered="3606" processed="3593" dbindex="68625">
Corbios o Corobi (Corobius, Korbios,         ) fou un ciutad de Itanos a Creta. 

Els habitants de Thera buscaven alg per dirigir una colnia a Lbia que els hi havia encarregat l'oracle de Delfos, i Corbios va acceptar la feina i va conduir l'expedici a l'illa de Platea a la costa lbia. Corobius es va quedar a l'illa a fer els preparatius mentre els therans tornaven a la seva illa a recollir als colons, per no van tor-nar a temps. 

Corbios va acabar les provisions i va estar a punt de morir, per es va salvar mercs a un vaixells de Samos que va passar per l'illa en el seu cam cap a Egipte. Finalment els therans dirigit per Aristeu (Batos I), van fundar la colnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167534" title="Corebos" nonfiltered="3607" processed="3594" dbindex="68626">


Onomstica:

Corebos, esportista d'Elis ;

Corebos, arquitecte grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167535" title="Corebos (esportista)" nonfiltered="3608" processed="3595" dbindex="68627">
Corebos (Coroebus, Kroibos,         ) fou un esportista d'Elis que va obtenir una victria a l'estadi  olmpic el 776 aC a la primera olimpada en una prova de velocitat. La tradici el fa autor de la mort del dimoni Poene, enviat per Apollo als pas dels argius.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167536" title="Bird on the wire" nonfiltered="3609" processed="3596" dbindex="68628">
Bird on the Wire s una can composta pel cantautor canadenc Leonard Cohen. Va ser enregistrada el 26 de setembre de 1968 a Nashville i inclosa en l lbum Songs from a Room de 1969, tot i que la primera que va interpretar i enregistrar la pea fou Judy Collins el 1968 al seu lbum Who Knows Where the Time Goes. 

Durant la dcada de 1960, Cohen vivia a l illa grega d Hydra amb la seva companya Marianne (la dona representada en la contraportada del disc). Ella va ajudar moltssim a fer sortir d una depressi el cantant, li feia tocar la guitarra i va comenar a compondre Bird on the wire inspirat per un ocell que estava en un pal de telfon i la va acabar en un motel de Hollywood. 

Cohen ha descrit Bird on the wire com una simple can country. Ms tard en va fer petites variacions, com la que apareix a Cohen Live. Molts artistes han fet versions de la pea i en el recull The Essential Leonard Cohen se la va titular Bird on a Wire. 

Versions.
Entre els artistes que han versionat aquesta can cal destacar:

Joe Cocker en Joe Cocker! (1969) i en el disc en directe Mad Dogs & Englishmen (1970).
Tim Hardin en el disc Bird on a Wire (1971).
Pearls Before Swine en el disc Beautiful Lies You Could Live In (1971).
Rita Coolidge en el disc The Lady's Not for Sale (1972).
Jennifer Warnes en el disc d homenatge Famous Blue Raincoat (1987).
Tom Cochrane and Red Rider a The Symphony Sessions (1989).
The Neville Brothers en el disc Brother's Keeper (1990), i tamb en la pellcula del mateix nom.
The Lilac Time en el disc d homenatge I'm Your Fan (1991).
The Bobs en el disc Cover the Songs of   (1994), en estil ska-punk.
Johnny Cash en el disc American Recordings (1994), i en directe amb orquestra el 2003.
Willie Nelson en el disc d homenatge Tower of Song (1995).
Stina Nordenstam en el disc People Are Strange (1998).
K.D. Lang en el disc Hymns of the 49th Parallel (2004).
Perla Batalla en el disc Bird on the Wire: The Songs of Leonard Cohen (2005).

Curiositats.
El grup noruec Midnight Choir va triar el seu nom en funci de les primeres paraules de la pea: Like a bird on the wire/ like a drunk in a midnight choir/ I haver tried in my way to be free. Tamb foren les paraules que Kris Kristofferson va decidir posar al seu epitafi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167537" title="Corebos (arquitecte)" nonfiltered="3610" processed="3597" dbindex="68629">
Corebos (Coroebus, Kroibos,         ) fou un arquitecte del temps de Pricles, que va comenar el temple de Demeter a Eleusis, per va morir abans d'acabar la feina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167538" title="Silici Corona" nonfiltered="3611" processed="3598" dbindex="68630">
Silici Corona (Silicius Corona) fou un senador rom que va votar en favor de l 'absoluci de Brut i Cassi, quan Octavi va demanar la condemna dels assassins de Juli Csar. De moment es va salvar per a les proscripcions del any segent (43 aC) fou executat. Plutarc l'esmenta com Publi Silici i Appi com Icili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167539" title="Coronat" nonfiltered="3612" processed="3599" dbindex="68631">
Coronat (Coronatus) fou un escriptor rom, que portava el ttol de Vir Clarissimus, i era autor de tres peces de l'antologia llatina, una de 29 hexmetres, i dues d'epigrames curts per enginyosos. Segurament va viure al segle IV o segle V.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167540" title="Correus" nonfiltered="3613" processed="3600" dbindex="68632">
Correus fou un cap gal, rei o cabdill dels bellvacs, enemic jurat dels romans i partidari de la independncia de la seva naci. El 51 aC les tribus que feren la guerra a Juli Csar (en-tre elles els bellvacs) el van reconixer com el seu cap nic i va lluitar amb valentia i habilitat, fins que finalment fou derrotat, per va refusar de rendir-se i va morir lluitant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167542" title="Austroquilodeu" nonfiltered="3614" processed="3601" dbindex="68633">

Els austroquilodeus (Austrochiloidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per dues famlies d'aranyes amb vuit ulls:
 Els austroqulids (Austrochilidae).
 Els gradunglids (Gradungulidae).

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167547" title="Josep Maria Flotats i Picas" nonfiltered="3615" processed="3602" dbindex="68634">
Josep Maria Flotats i Picas ( Barcelona 1939 ) s un actor i director de teatre catal.

Biografia.
Primers anys.
Va nixer el 12 de gener de 1939 a la ciutat de Barcelona. Inici la seva activitat com a actor de teatre en l'Associaci Dramtica de Barcelona, una organitzaci que agrupava aficionats del teatre. Va debutar en escena al Teatre Guimer de Barcelona l'any 1957 grcies a la seva participaci en l'obra de teatre Les maletes del senyor Bernet de la Companyia Llus Orduna.

Estada a Frana.
L'any 1959 viatj fins a Estrasburg per entrar a formar part de l'Escola Nacional Superior d'Art Dramtic d'aquesta ciutat francesa, avui en dia anomenat Thtre national de Strasbourg. Va accedir a aquesta escola grcies a una beca que el Consultat francs de Barcelona cre per aell desprs d'insistir durant nou mesos.

L'any 1967 va passar a formar part del Thtre National Populaire, i l'any segent s'incorpor com a primer actor a la companyia Thtre de la Ville, fundada per Jean Mercure, debutant amb l'obra "Beaucoup de bruit pour rien". L'any 1970 fou guardonat amb el Premi Grard Philipe per les seves interpretacions i el 1980 amb el Premi de la crtica francesa per la seva interpretaci a "Une drle de vie".

L'1 de gener de 1981 va ingresar a la Comdie Franaise, el Teatre Nacional de Frana, de la qual en fou nomenat "Societaire" el desembre de l'any segent. Integrat en la vida cultural francesa, i considerat un "fill adoptiu" l'any 1995 li fou concedida la Legi d'Honor, mxima distinci cultural del pas.

Retorn a Catalunya.
Considerat un dels grans homes del teatre catal del segle XX, el 1982 se li conced la Creu de Sant Jordi iniciant aix converses pel seu retorn a Catalunya. L'any 1983 deix la Comdie Franaise i retorn a Barcelona, debutant a l'escena catalana el 23 d'abril d'aquell any al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb la representaci de l'obra "Dom Joan" de Molire.

El 1984, un cop plenment installat a Barcelona, cre la "Companyia Flotats", amb la qual va interpretar obres al Teatre Poliorama com "Cyrano de Bergerac", per tamb desenvolupant la seva tasca de director amb obres com "Lorenzaccio" o "Una jornada particular". L'any 1989 li fou concedit el Premi Nacional de Teatre per part del Ministeri de Cultura d'Espanya per la seva tasca teatral amb la seva companyia.

L'any 1994, en el des aniversari de la seva companyia, realitz amb l'espectacle "Cal dir-ho" el seu comiat del Teatre Poliorama per incorporar-se al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Director del TNC.
L'any 1995 fou nomenat Fundador i Primer Director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), dirigint la creaci dels equips tcnics, administratius i artstics del mateix. Program les seves tres primeres temporades i coordin i supervis l'ltima fase de construcci del nou equipament dissenyat per Ricardo Bofill.

El 12 de novembre de 1996 es realitz la presentaci oficial del Teatre amb l'estrena, sota la direcci de Flotats, de l'obra "ngels a Amrica" a la Sala Tallers. L'obra no va poder ser estrenada a la Sala Gran, que encara estava en construcci, per que finalment s'ignaugur l'11 de setembre de 1997 amb l'obra "L'Auca del Senyor Esteve" de Santiago Rusiol sota la direcci d'Adolfo Marsillach.

La direcci del TNC no fou exempta de polmica i crtiques, sent acusat pels mitjans de comunicaci i per part dels propis companys de professi de fer una gesti del teatre partidista i polititzada. Partidari d'un Teatre Nacional Pblic i amb una companyia pblica estable s'enfront a la poltica del Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Joan Maria Pujals, per la qual cosa fou destituit per aquest el 23 de setembre de 1997.

Establiment a Madrid.
El 1998 marx a Madrid, on cre la seva prpia productora teatral, denominada inicialment "Yasmina Producciones Artsticas S.L." per que actualment s'anomena "Taller 75 S.L.". Aquell mateix any va dirigir, interpretar i adptar la comdia "Art", obra de Yasmina Reza, que fou molt valorada per la crtica i el pblic, i considerada un atntic fenmen teatral.

Posteriorment debut l'any 2001 com a director d'escena al Teatre Reial de Madrid amb l'pera "Cos fan tutte" de Mozart, i que l'any 2003 dugu al Gran Teatre del Liceu. 

Establert a Madrid l'any 2006 decid retornar a l'escena de Barcelona collaborant amb l'obra dirigida per Oriol Broggi Rosencrantz i Guidenstern han mort, en la qual es podia escoltar la seva "veu en off" durant l'obra.

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos Premis Max de les arts escniques:
2005: Millor director per La cena;
2003: Millor director per Pars 1940;
2003: Millor adaptaci per Pars 1940;
1999: Millor Obra Teatral per Arte;
1999: Millor productor per Arte;
1999: Millor director per Arte;
1999: Millor adaptaci per Arte;

Obres de Teatre.
Realitzades a Catalunya.
2007: "Stalin" de Marc Dugain. Director, actor i productor. Teatre Tvoli de Barcelona.
1997: "La Gavina" d'Anton Txkhov. Director i actor. Companya TNC de Barcelona.
1996: "ngels a Amrica" de Tony Kushner. Director. Companya TNC de Barcelona.
1994: "Cal dir-ho?" d'Eugne Labiche. Director i actor. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona.
1993: "Tot assajant Dom Joan" de Louis Jouvet i Brigitte Jaques. Director i actor. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona.
1992: "Cavalls de mar" de Josep Lluis i Rodolf Sirera. Director. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona.
1990: "Ara que els ametllers ja estan batuts". Creat i interpretat a partir de l'obra narrativa de Josep Pla. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona. Gira per Catalunya, Frankfurt. Teatro Mara Guerrero de Madrid.
1989: "El misntrop" de Molire. Director i actor. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona. Teatro Espaol de Madrid.
1988: "Lorenzaccio" d'Alfred de Musset. Director i actor. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona. Teatro Espaol de Madrid.
1987: "El dret d'escollir" de Brian Clark. Director i actor. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona.
1986: "Infantillatges" de Raymond Cousse. Director. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona.
1986: "Per un s o per un no" de Nathalie Sarraute. Director i actor. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona.
1986: "El despertar de la Primavera" de Frank Wedekind. Director i actor. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona.
1985: "Cyrano de Bergerac" d'Edmond Rostand. Actor. Dir.: Mauricio Scaparro. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona. Teatro Pavn de Madrid.
1984: "Una jornada particular" d'Ettore Scola. Director i actor. Companyia Flotats. Teatre Poliorama de Barcelona.
1959: "Les maletes del Senyor Vernet" de Claude Magnier. Debut professional. Dir.: Llus Orduna. Compaa Llus Orduna. teatre Guimer de Barcelona.

Realitzades a Espanya.
2004: "La cena" de Jean Claude Brisville. Director, actor i productor. Teatro Bellas Artes de Madrid. Gira per Espanya.
2002: "Pars 1940" de Louis Jouvet. Director, actor, adaptaci i productor. Teatro Bellas Artes de Madrid. Gira per Espanya. Teatre Tvoli de Barcelona.
1998: "Arte" de Yasmina Reza. Director, adaptaci, productor i actor. Teatro Marquina de Madrid. Gira per Espanya. Teatre Tvoli de Barcelona.
1992: "Don Quijote: Fragmentos de un discurso teatral" de Mauricio Scaparro i Rafael Azcona. Dir.: Mauricio Scaparro. Gira per Nova York, Espanya Itlia. Producci Expo de Sevilla'92. Teatre Tvoli de Barcelona. Teatro Mara Guerrero de Madrid.

Realitzades a Frana.
1983: "La seconde surprise de l'amour" de Pierre Carlet de Chamblain de Marivaux. Dir.: Jean-Pierre Miquel. Comdie Franaise. Pars.
1983: "Intermezzo" de Jean Giraudoux. Dir.: Jacques Seyres. Comdie Francaise. Pars;
1981: "Le bourgeois gentilhombre" de Molire. Dir.: Jean-Laurent Cochet. Comdie Franaise. Pars.
1981: "Don Juan" de Molire. Direcci: Jean-Luc Boutt. Comdie Franaise. Pars.
1981: "Les caprices de Marianne" de Alfred de Musset. Dir.: Franois Beaulieu. Comedie Franaise. Pars.
1981: "Andromaque" de Jean Racine. Dir.: Patrice Kerbrat. Comdie Franaise. Pars.
1981: "Sertorius" de Pierre Corneille. Dir.: Jean-Pierre Miquel. Comedie Franaise. Pars;
1979: "Une Drle de vie" de Brian Clark. Dir.: Michel Fagadu. Thtre Antoine. Pars.
1978: "Zadig ou la destine" de Voltaire. Dir.: Jean-Louis Barrault. Compagnie Renauld-Barrault. Thtre d'Orsay. Pars.
1977: "En attendant Godot" de Samuel Beckett. Dir.: Otomar Krejca. Les Trteaux de France. Festival d'Avignon.
1977: "Don Juan" de Molire. Dir.: Andreas Voutsinas. Les Trteaux de France. Pars i gira per Frana.
1976: "La guerra de Troie n'aura pas lieu" de Giradoux. Dir.: Jean Mercure. City Center Thtre. Nova York, Mont-real, Otawa, Toronto i Quebec.
1976: "Les Brigands" de Schiller. Dir.: Anne Delbe. Thtre de la Ville. Pars.
1975: "Le genre humain" de Jean-Edern Hallier. Dir.: Henri Ronse. Thtre Espace Cardin. Pars.
1975: "Don Juan ou l'homme de cendres" d'Andr Obey. Dir.: Jean-Pierre Andr. Festival de Vaison-La Romanie.
1975: "Othello" de William Shakespeare. Dir.: Georges Wilson. Thtre d l'Est Parisien i Festival d'Avignon.
1974: "La cration du Monde et autres bussines" d'Arthur Miller. Dir.: Jean Mercure. Thtre de la Ville. Pars;
1972: "Le long voyage vers la nuit" d'Eugene  O'Neill. Dir.: Geroges Wilson. Thtre de l'Atelier. Pars.
1972: "Le Cid" de Corneille. Dir.: Denis Lorca. Thtre de la Ville. Pars.
1971: "Les Possds" de Fidor Dostoievski (versi d'Albert Camus). Dir.: Jean Mercure. Thtre de la Ville. Pars.
1971: "La guerre de Troie n'aura pas lieu" de Girandoux. Dir.: Jean Mercure. Thtre de la Ville. Pars i Festival d'Avignon, gira posterior per la URSS.
1970: "Early Morning" d'Edward Bond. Dir.: Georges Wilson. TNP. Pars i Festival d'Avignon;
1969: "L'illusion comique" de Corneille. Dir.: Georges Wilson. TNP. Pars.
1969: "Oedipe Roi" de Sfocles. Dir.: Rafael Rodrigues. Thtre de la Ville. Pars.
1969: "Pizaroo et le soleil" de Peter Shaffer. Dir.: Jean Mercure. Thtre de la Ville. Pars.
1968: "Six personnages en qute d'auteur" de Luigi Pirandello. Dir.: Jean Mercure. Thtre de la Ville. Pars.
1968: "Beaucoup de bruit pour rien" de Shakespeare. Dir.: Jorge Lavelli. Pars.
1967: "L'illusion comique" de Corneille. Dir.: Georges Wilson. TNP. Pars i Festival Internacional de Zuric.
1966: "Petit Malcom contre les Euneques" de David Haliwell. Dir.: Jacques Rousseau. Thtre des Arts. Pars.
1966: "La bonne me de Setchouan" de Bertolt Brecht. Dir.: Ren Allio. Thtre de la Region Parisiene.
1965: "Le cercle de craie caucasien" de Bertolt Brecht. Dir.: Ren Allio. Thtre de la Commune d'Aubervilliers.
1965: "Aurlie" d'Egrie Mavraki. Dir.: Jorge Lavelli. Thtre de L'Oeuvre. Pars.
1964: "Victor ou les Efants au Pouvoir" de Roger Vitrac. Dir.: Jean Anouilh. Productions d'Aujourd'hui. Gira per Frana, Blgica, Alemanya, Itlia, Sussa i Marroc.
1963: "Horace y la Mgre Appivoise" de Shakespeare. Comdie de l'Est. Estrasburg. Festival Internacional de Baalbeck. Lban.
1962: "Mille francs de rcompense" de Victor Hugo. Dir.: Hubert Ggnoux. Comdie de l'Est. Estrasburg.
1962: "Six personnages en qute d'auteur" de Pirandello. Dir.: Pierre Lefebvre. Comdie de l'Est. Estrasburg. ;
1962: "Horace" de Corneille. Dir.: Hubert Ggnoux. Comdie de l'Est. Estrasburg.

Enllaos externs.
 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167548" title="Escitododeu" nonfiltered="3616" processed="3603" dbindex="68635">

Els escitododeus (Scytodoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per quatre famlies d'aranyes amb sis ulls:
 Els drimsids (Drymusidae).
 Els periegpids (Periegopidae).
 Els escitdids (Scytodidae);
 Els sicrids (Sicariidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies d'escitdids;
 Llista d'espcies de sicrids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167549" title="Creu de Guerra 1939-1945" nonfiltered="3617" processed="3604" dbindex="68636">


La Creu de Guerra 1939-1945 (francs: Croix de Guerre 1939-1945) s una condecoraci de guerra francesa, atorgada a tots aquells que es distingeixin per accions d heroisme en combat amb forces enemigues, aix com a aquells que hagin estat  mencionats als despatxos , s a dir, que ha realitzat una acci heroica que mereix la citaci al quarter general de manera individual.

S atorga a una unitat quan tota la unitat ha realitzat una acci heroica en combat i, conseqentment, s reconeguda pel quarter general.

Es va crear igual a Frana i a Blgica durant la I Guerra Mundial, i desprs durant la II Guerra Mundial. En ambds casos va ser comunament atorgada a forces aliades estrangeres.

Pot ser atorgada tant de manera individual com collectiva, sent atorgada fins i tot a ciutats.
Quan s atorga de manera collectiva, apareix a l estendard de la unitat. Quan s atorga per segon cop, s atorga la fourragre (cord) de la Croix de Guerre: els  soldats d aquella unitat llueixen un cord a l espatlla (els que estaven assignats de forma permanent en el moment de la concessi el llueixen sempre; el personal temporer noms el llueix mentre serveixi en aquella unitat)

Porta diferents agulles, segons el nivell de comandament que l atorgui:

 Una estrella de bronze per haver estat citat a nivell de Regiment o Brigada.
 Una estrella de plata per haver estat citat a nivell de Divisi;
 Una estrella daurada per haver estat citat a nivell de Cos;
 Una palma de bronze per haver estat citat a nivell d Exrcit;
 Una palma de plata daurada per haver estat citat a nivell de les Forces de la Frana Lliure (noms durant la II Guerra Mundial);

per tant, la Creu de Guerra pot ser citada segons el diferent tipus d agulla com, per exemple,  Croix de guerre avec palme et toile (Creu de Guerra amb palma i estrella).

El Regim de Vichy va introduir una Creu de Guerra al 1941, i el General Henri Giraud, Alt Comissionat de l frica Noroccidental Francesa, en va introduir una altra al 1943. Per ordre del Comit Francs Nacional d'Alliberament, al gener de 1944 es decid reconixer noms la de 1939.

 Disseny .
Consisteix en una creu de bronze amb espases creuades als braos. Al mig, un medall que porta l'efgie de la Repblica amb la llegenda "Republique Franaise" (Repblica Francesa).

Penja d un gal vermell amb 4 franges verdes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167550" title="Creu de Guerra" nonfiltered="3618" processed="3605" dbindex="68637">

 Creu de Guerra (condecoraci);
 Creu de Guerra 1914-1918;
 Creu de Guerra 1939-1945;
 Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167553" title="Corv" nonfiltered="3619" processed="3606" dbindex="68638">



Onomstica:
Corv, cognom roma;

Taure Estatili Corv, cnsol rom;

Marc Valeri Mxim Corv, cnsol rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167555" title="Taure Estatili Corv" nonfiltered="3620" processed="3607" dbindex="68639">
Taure Estatili Corv fou un magistrat rom. Fou cnsol el 45 junt amb Marc Vinuci.  Fou probablement el mateix Estatili Corv que va conspirar contra l'emperador Claudi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167557" title="Tiberi Coruncani" nonfiltered="3621" processed="3608" dbindex="68640">
Tiberi Coruncani (Tiberius Coruncanius) fou un magistrat i jurista rom. Fou el primer de la famlia (originaria de Camerium segons Tcit i de Tusculum segons Cicer) a obtenir una magistratura. Fou orador o jurista i encara que no va deixar escrits va ser molt influent en les seves opinions durant la repblica. 
El cognom Coruncani apareix tamb com a Corunc (Coruncanus). El nom del magistrat i jurista s esmentat tamb com a Tit per el correcte s Tiberi.

El 280 aC fou cnsol junt amb Publius Valerius Laevinus i mentre el seu collega va fer la guerra a Pirros d'Epir, Tiberi va anar a Etrria i va derrotar a Vulsinii i Vulcii i va obtenir els honors del triomf que va celebrar al comenament de l'any segent. El 270 aC fou censor amb Gai Claudi Canina i va fer un recompte de la poblaci que es va fixar en 277.222 persones. El 254 aC fou creat pontfex mxim i fou el primer plebeu que va exercir aquest crrec (encara que ja hi ha-via hagut pontfexs plebeus). El 246 aC fou dictador per celebrar el comicis i probablement va morir poc temps desprs ja fora gran. Com a Pontfex mxim el va succeir Cecili Metel.

Va deixar al menys dos fills, coneguts com els Coruncanii (els Coruncanis) que el 228 aC foren enviats com ambaixadors a la reina Teuta d'Illria, per queixar-se de les pirateries dels illiris, i un d'ells al menys fou executat per ordre de la reina. Polibi els esmenta com Gai Coruncani i Luci Coruncani, per Plini els esmenta com Publi Juni Coruncani i Tiberi Coruncani.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167558" title="Jorge Garcia" nonfiltered="3622" processed="3609" dbindex="68641">

Jorge Garca (Omaha, Nebraska, Estats Units, 28 d'abril de 1973) s un actor estatunidenc.

s fill del metge xil Humberto Garca, qui a mitjans de la dcada de 1960 va decidir partir a perfeccionar-se als Estats Units, per es va quedar all desprs de formar una famlia.

Jorge Garca va cridar l'atenci amb la seva actuaci com a Hector Lpez a la srie de televisi Becker, i actualment est a la srie Lost amb el personatge de Hugo "Hurley" Reyes. Tamb actua com a humorista de monlegs. 


 Filmografia .

 Sweetzer (2006) ... Sergio ;
 Deck the Halls (2006) ... Wallace ;
 The Good Humor Man (2005) ... Mt. Rushmore ;
 Little Athens (2005) ... Pedro ;
  (2005) ... Veu ;
 Lost (2004 - actualitat) ... Hugo "Hurley" Reyes;
 Tals From The Crapper (2004) ... Raccoon Head ;
 Happily Ever After (2004) ... Chris ;
 Curb Your Enthusiasm (2004) ... Narcotraficant (1 episodi) ;
 Becker (2003-2004)... Hector Lpez (10 episodis) ;
  (2003) ... Julius ;
 Rock Em Baby (2003)... Vizzy (1 episodi) ;
 The Slow and the Cautious (2002) ... Teddy ;
 Spin City (2001) ... Cabbie (1 episodi);
 King of the Open Mic's (2000) ... Meatloag ;
 Tomorrow by Midnight (1999) ... Jay ;
 Raven's Ridge (1997) ... Monty ;


 Premis .

L'any 2005 va guanyar el Screen Actors Guild Awards al millor conjunt en un srie de drama per Lost.


 Enllaos externs .

 Fitxa IMDB;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167561" title="Corb (desambiguaci)" nonfiltered="3623" processed="3610" dbindex="68642">



Astronomia:;

Corb (constellaci), constellaci;
Corb o Corv, cognom rom derivat de Corvus, portat per diversos personatges.
Zoologia:;
Corb, ocell de l'espcie Corvus corax. Per extensi, de vegades s'anomena tamb corbs a d'altres ocells del gnere Corvus;
Corb mar, ocells dels gneres Phlacroccorax i Leucocarbo;
Antiga Roma:
Corvus (aparell) o corb, aparell que sortia d'un vaixell rom amb la finalitat d'abordar el vaixell enemic.
Geografia:
 Riu Corb, afluent del Segre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167564" title="Corv" nonfiltered="3624" processed="3611" dbindex="68643">


Onomstica:

Corv o Corb,  sobrenom de la gens Aqullia i la gens Valria. ;

Luci Aquilli Corv o Corb,  trib amb potestat consolar el 388 aC;

Marc Valeri Corv o Corb, magistrat rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167565" title="Corv (cognom)" nonfiltered="3625" processed="3612" dbindex="68644">
Corv (Corvus) o Corb fou un sobrenom de la gens Aqullia i la gens Valria. A aquesta darrera el nom fou adoptat en la forma Corv desprs del temps de Marc Valeri Corv.

Personatges rellevants amb aquest sobrenom foren:
Luci Aquilli Corv, trib amb potestat consolar el 388 aC;
Marc Valeri Corv, magistrat rom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167566" title="Medalla Militar" nonfiltered="3626" processed="3613" dbindex="68645">
La Medalla Militar (Mdaille Militaire) s una condecoraci francesa,instituda per Louis-Napolon Bonaparte (ms tard Napole III, llavors President de la II Repblica) el 22 de gener de 1852 i atorgada a sots-oficials y tropa pel llarg servei i les accions de valentia.

Segons el seu codi actual (1962) s atorga a:

 aquells amb 8 any de servei. ;
 aquells que hagin estat citats a l orde del exrcit, sense importar l antiguitat ;
 aquells que han estat ferits per l enemic ;
 aquells que han realitzat un acte de valentia mereixedor de recompensa. ;

Ocupa el 3er lloc dins la jerarquia de les condecoracions franceses, darrera de la Legi d'Honor i l'Orde de l'Alliberament; per com que l Orde de l'Alliberament est intrnsecament lligat a la II Guerra Mundial y en vies de desaparici, la Medalla Militar ocupa el 2n lloc de fet. 

En un principi s establ per donar un plus d equitat a les condecoracions, donat que la Legi d'Honor, oberta a tots els graus des de la seva creaci, s havia convertit en privilegi dels oficials, car la tropa la rebia molt rarament. Per un atre costat, al desaparixer el Mdaillon de Vtrance (Medall de Veterans) cap condecoraci recompensava l antiguitat al servei de la tropa. 

El 13 de juny de 1852 es decid que els mariscals de Frana la lluirien de manera excepcional, aix com aquells generals que hagin estat ministres o hagin estat comandants en cap. I posteriorment (20 d octubre de 1888 i 24 de novembre de 1909), els Comandants de Cos d Exrcit amb la Gran Creu de la Legi d'Honor que hagin exercit el comandament durant 2 trienis o que hagin estat al Consell Superior de la Guerra; y desprs als generals de divisi que hagin comandat un cos d exrcit per un perode mnim de 3 anys o hagin exercit altes funcions al Consell Superior de la Guerra y hagin rendit serveis excepcionals a l organitzaci de la defensa nacional. 
Pot ser atorgada a estrangers, sempre i quan serveixin a l exrcit francs.

Disseny.

Una medalla rodona de plata, amb un trofeu d armes al damunt. A l anvers hi ha un medall daurat amb l efgie de la Repblica coronada, amb un anell d esmalt blau amb la llegenda  Rpublique Franaise  en lletres daurades. Al voltant hi ha una corona de llorer daurat. 
Al revers, sobre el medall hi ha la inscripci  Valeur et Discipline  (Valor i Disciplina), i sobre l anell d esmalt no hi ha cap inscripci.
Penja d un gal groc (originalment taronja), amb una franja de 6mm verd clar als costats.


 Receptors Illustres .

Entre els que l han rebut figuren Ferdinand Foch, Philippe Ptain, Jean de Lattre de Tassigny, Alphonse Juin o Philippe Leclerc; i entre els estrangers, Albert I de Blgica (9-4-1914); el Mariscal John Denton Pinkstone French, comandant de las forces britniques (9-2-1915); Vctor Manel III, rei d Itlia (9-8-1917); el mariscal sir Douglas Haig, comandant de las forces britniques (17-8-1918); Alfonso XIII, rei de Espaa (22-4-1920); el general John Joseph Pershing, comandant en cap de l exrcit dels Estats Units (15-9-1920); el general Miguel Primo de Rivera, dictador d Espaa (9-2-1926); Franklin Delano Roosevelt, President dels Estats Units (8-4-1947); Sir Winston Churchill, (8-5-1947); Dwight David Eisenhower, President dels Estats Units, (19-5-1952) o el mariscal Josip Broz  Tito , President de Iugoslvia (5-5-1956)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167567" title="Marc Valeri Corv" nonfiltered="3627" processed="3614" dbindex="68646">
Marc Valeri Corv (vers el 371 aC - 271 aC) fou un magistrat rom. 

El 356 aC fou cnsol per segona vegada junt amb Gai Peteli Lib i va fer la guerra contra els volscs, als que va derrotar en una batalla, i va conquerir Satricum, que va incendiar i va destruir fins els fonaments excepte el temple de la Mater Matuta. Va obtenir els honors del triomf al tornar a Roma.

El 349 aC va servir com a trib militar a l'exrcit del cnsol Luci Furi Camil I en la campanya contra els gals. Per les seves victries en aquesta guerra va agafar el sobrenom de Corv o Corb, per la causa es fabulosa: un guerrer gal molt gran i gros va desafiar a un rom qualsevol a un combat singular i Valeri va acceptar, i va obtenir el perms del cnsol; al comenar el combat un corb es va parar al seu escut i quan el gal va atacar, el corb va aixecar el vol cap a la cara del gal, que a causa d'aix va ser travessat per l'espasa de Valeri. A la batalla que va seguir els gals foren derrotats. A causa d'aquest mrit fou escollit cnsol per l'any segent (348 aC) amb noms 23 anys, crrec que va exercir junt amb Marc Popilli Laenes I. En aquest any hi va haver pau i es va fer un tractat amb Cartago.

Fou cnsol per tercera vegada el 343 aC amb Aule Corneli Cos Arvina i li fou encarregada la guerra contra els samnites que acabava d'esclatar. Era molt popular entre la tropa i tot i la seva joventut ja era un general amb experincia. Va derrotar els samnites a Mons Gaurus, prop de Cumes. Les forces del seu collega Arvina va estar en perill a Caudium per foren salvats pel valor de Publi Deci i desprs els dos cnsols van reunir els seus exrcits i van derrotar altre cop als samnites a Suessula on quaranta mil escuts foren recollits del camp de batalla aix com 170 estendards. Al tornar a Roma va obtenir altre cop els honors del triomf.

El 342 aC fou nomenat dictador degut a un amotinament a l'exrcit estacionat a Cpua i les ciutats de Campnia; els amotinats van marxar cap a Roma i van acampar a uns 15 km de la ciutat. Corv els va anar a trobar en aquest lloc, i els va oferir la pau que fou acceptada. Per la seva influencia fou concedida una amnistia i desprs es van dictar importants lleis que en part atenien a les demandes dels soldats

El 335 aC fou cnsol per quarta vegada junt amb Marc Atili Rgul quan els sidicins s'havien unit als usons de Cales. La lluita fou encarregada a Corv i Cales fou conquerida a l'assalt i els romans van establir una colnia de 2.500 homes. Corv va obtenir altre cop els honors del triomf i el sobrenom de Cal (Calenus).

El 332 aC i el 320 aC va ser interrei, per excepte aquestos crrecs no s esmentat en aquest perode. El 309 aC Tit Livi esmenta un magister equitum del dictador Luci Papiri Cursor que anomena Marc Valeri, que podria ser Marc Valeri Corv; Livi diu que fou creat pretor per quarta vegada com agrament dels seus serveis en la batalla lliurada aquest any contra els samnites.

El 301 aC quan tenia uns 70 anys, fou nomenat altre cop dictador degut a la revolta d'etruscs i mars. Corv va derrotar els mars en una batalla i els va ocupar diverses ciutats fortificades com Milinia (Milonia), Plestina i Freslia (Fresilia). Els mars van demanar la renovaci de l'antiga aliana amb Roma, que els hi fou concedit per van haver de cedir una part de les seves terres. Llavors va anar a Etrria per abans de comenar la lluita va haver de tornar a Roma per fer els auspicis i en la seva absncia el seu magister equitum fou atacat pels etruscs i fou derrotat perdent molts homes i estendards. Aix va causar commoci a Roma on es va decretar el justinium (aturada general de la activitat) i es van fortificar les muralles com si l'enemic fos a la vora. Per Corv va tornar a Etrria i aviat la situaci va canviar i els etruscs foren derrotats en una gran batalla. Corv va rebre una vegada ms els honors del triomf.

El 330 aC fou nomenat cnsol per cinquena vegada junt amb Quint Appuleu Pansa. Les ordres de plebeus i patricis estaven enfrontades i sembla que Corv fou un home de consens. Durant el seu consolat es va aprovar la lex Olgunia per la qual el Collegi de Pontfexs i el d'ugurs foren oberts als plebeus. El cnsol va renovar la llei per la qual els ciutadans tenien dret d'apellaci (provocatio) al poble, i es van establir els cstigs per la seva transgressi.

El 299 aC fou elegit per sisena vegada cnsol en lloc de Tit Manli Torquat que havia mort d'una caiguda de cavall durant la guerra amb els etruscs. Aquestos en assabentar-se de l'arribada de Corv es van tancar a les seves places fortificades i no es van arriscar a cap batalla; Corv va incendiar diverses poblacions etrusques.

En acabar el seu perode es va retirar de la vida pblica per encara va viure 30 anys ms i va arribar a centenari, amb bona salut fins al final. Marc Valeri Corv se sap que va exercir magistratures curuls 21 vegades; fou dues vegades dictador i sis vegades cnsol. Va morir el 271 aC.

August li va erigir una esttua al seu frum junt amb la d'altres herois romans.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167568" title="Christina Aguilera" nonfiltered="3628" processed="3615" dbindex="68647">

Christina Aguilera (Staten Island, Nova York, (Estats Units), 18 de desembre de 1980) s una cantant pop nord-americana.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167569" title="Medalla de la Frana Alliberada" nonfiltered="3629" processed="3616" dbindex="68648">
La Medalla de la Frana Lliberada (francs: Mdaille de la France Libre) s una condecoraci militar francesa, creada el 12 de setembre de 1947.

Era atorgada a:

 Els militars en actiu que hagin aportat una contribuci efectiva per mitj d accions individuals a l alliberament dels territoris metropolitans i de l Uni Francesa i dels territoris sota el seu mandat entre el 10 de juny de 1940 i el 20 d'agost de 1945, a condici expressa que no posseeixin la Legi d'Honor per fets de Resistncia, l'Orde de l'Alliberament, la Medalla Militar per fets de Resistncia, la Medalla de la Resistncia o la Medalla del Reconeixement Francs per Fets de la Resistncia.
 Els militars d exrcits aliats que hagin participat en operacions de guerra en terra, mar o aire als territoris metropolitans i de l Uni Francesa o dels territoris sota el seu mandat entre el 3 de setembre de 1939 al 20 d agost de 1945.
 Els francesos, aliats o no, que van demostrar haver, mitjanant accions individuals, aportat una contribuci efectiva a l alliberament dels territoris metropolitans i de l Uni Francesa o dels territoris sota el seu mandat entre el 18 de juny de 1940 i el 20 d agost de 1945.

Va ser creada com a  Medalla del Reconeixement de la Frana Alliberada , per tal de conmemorar l alliberament de la naci. El nom finalment es modific mitjanant decret del 16 de juny de 1948. 
Pot ser atorgada a difunts, per des del 20 d abril de 1951 no pot ser atorgada als titulars de:

 La Legi d'Honor per fets de Resistncia, ;
 L'Orde de l'Alliberament, ;
 La Medalla Militar per fets de Resistncia, ;
 La Medalla de la Resistncia ;
 La Medalla del Reconeixement Francs per Fets de la Resistncia.

Per a aquests titulars, noms les accions realitzades amb posterioritat a l atribuci d aquestes distincions poden ser preses en consideraci per atorgar-los aquesta medalla.
 
Els receptors sn examinats per una comisi de 21 membres, formada per:

 El Ministre d Antics Combatents i de Vctimes de la guerra o el seu representant (president);
 El Gran Canceller de la Legi d Honor o el seu representant;
 El Canceller de l Orde de l Alliberament o el seu representant;
 Un Oficial General designat pel Ministre de la Defensa Nacional;
 Un representant del Ministre de Justicia;
 Un representant del Ministre d Afers Exteriors;
 Un representant del Ministre de l Interior;
 4 representants (5 al 1950, 6 des de 1951) d associacions d antics combatents i vctimes de guerra designats pel Ministre d Antics Combatents i de Vctimes de la guerra.

Els titulars rebien un diploma acreditatiu explicant els motius de la concessi.

Aquesta condecoraci ja no s atorga des del 7 de juliol de 1957, i va ser atorgada 13.469 cops.

 Disseny .

Una medalla de bronze de 35mm. Sobre l anvers figura la data 1944 sobre un mapa de Frana, amb una cadena al voltat trencada pel nord oest i pel sudest per 2 esclats, simbolitzant els desembarcaments. Al revers apareix un feix de lctor, coronat per un gorro frigi, amb les inicials  RF als costats i la iscripci LA FRANCE A SES LIBERATEURS al voltant.

Penja d un gal de 36mm, amb els colors de l Arc de Sant Mart, violat al mig i vermell als costats (agafa els colors del gal de la Medalla de la Victria 1914-1918, per a l inversa)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167570" title="Maggie Grace" nonfiltered="3630" processed="3617" dbindex="68649">

Maggie Grace s una actriu nascuda a Columbus, Ohio, Estats Units el 21 de setembre de 1983. 

Durant la seva carrera ha tingut diferents papers a la televisi; per on realment s'ha donat a conixer la seva personalitat i imatge ha estat a la srie Lost interpretant a la bonica Shannon Rutherford.


 Filmografia .

 Rachel's Room (2001) ... Rachel Reed;
 Murder in Greenwich (2002) ... Martha Moxley;
 Septuplets (2002) ... Hope Wilde;
 12 Mile Road (2003) ... Dulcie Landis;
 Creature Unknown (2003) ... Amanda;
  (2003) ... Amy Gorman (1 episodi);
 Oliver Beene (2004) ... Elke Nelsonbooster ;
 Lost (2004-2005) i (2007) ... Shannon Rutherford;
 The Fog (2005) ... Elizabeth Williams ;
 Suburban Girl (2007) ... Chloe;
 The Jane Austen Book Club (2007) ... Allegra;

 Premis .

L'any 2005 va guanyar el Screen Actors Guild Awards al millor conjunt en un srie de drama per Lost.


 Enllaos externs .

Fitxa IMDB

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167571" title="Marc Valeri Mxim Corv" nonfiltered="3631" processed="3618" dbindex="68650">
Marc Valeri Mxim Corv (Marcus Valerius M. F. M. N. Maximus Corvinus) fou un magistrat rom probablement fill de Marc Valeri Corv qui fou cinc vegades cnsol durant les guerres samnites. 

Fou cnsol juntament amb Quintus Caedicius Noctua el 289 aC, essent esmentat nicament als Fasti. La prdua del llibre de Tit Livi que parlava d'aquestes dates fa que no es conegui res del seu consolat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167572" title="Coscnia" nonfiltered="3632" processed="3619" dbindex="68651">
Coscnia fou una gens plebea romana que apareix al temps de la Segona Guerra Pnica. Cap membre de la famlia va obtenir el consolat. 
Cosconis destacats.
Marc Cosconi, trib militar ;

Marc Cosconi, pretor el 135 aC;

Gai Cosconi, magistrat rom;

Gai Cosconi Calidi, orador rom ;

Gai Cosconi, magistrat rom, governador de l'Hispnia Ulterior ;

Gai Cosconi, magistrat rom;

Cosconi, escriptor rom;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167575" title="Marc Cosconi (trib)" nonfiltered="3633" processed="3620" dbindex="68652">
Marc Cosconi (Marcus Cosconius) fou un trib militar de l'exrcit del pretor Publi Quintili Var. Va morir en una batalla contra Mag en terres dels gals nsubres el 203 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167576" title="Marc Cosconi" nonfiltered="3634" processed="3621" dbindex="68653">
Marc Cosconi (Marcus Cosconius) fou net de Marc Cosconi el trib militar; fou pretor el 135 aC. Va lluitar amb xit contra els escordiscs a Trcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167578" title="Gai Cosconi" nonfiltered="3635" processed="3622" dbindex="68654">

Gai Cosconi (Caius Cosconius) fou un magistrat rom. 

Fou pretor durant la guerra social el 89 aC i es va distingir en la lluita, i juntament a Lucceu va derrotar els samnites en una batalla i va matar Marius Egnatius un dels mes distingits generals dels samnites; va rebre la rendici de moltes ciutats. Appi diu que va incendiar Salpia, va ocupar Cannes i va assetjar Canusium. En aquesta darrera un exrcit samnita va arribar a temps i el va derrotar i rebutjar cap a Cannes. El general samnita Trebaci (Trebatius), va seguir avanant, i va creuar el riu Aufidus, per fou atacat per Cosconi, que el va derrotar i el samnita  va perdre 15.000 homes i la resta van haver de fugir a Canusium. Desprs Cosconi va avanar pel territori dels larinats, venusins i apulis i va derrotar els pediculs en dos dies. 

Probablement es el mateix Gai Cosconi que fou enviat a Illria amb ttol de procnsol el 79 aC i va conquerir part de Dalmcia, ocupant Salona. Desprs de la  guerra va tornar a Roma al cap de dos anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167579" title="Gai Cosconi Calidi" nonfiltered="3636" processed="3623" dbindex="68655">
Gai Cosconi Calidi (Caius Cosconius Calidianus)  fou un orador rom adoptat per la gens Caldia. Es caracteritzava per la seva vehemncia i gesticulaci. Va viure al segle I aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167580" title="Gai Cosconi (governador)" nonfiltered="3637" processed="3624" dbindex="68656">


Gai Cosconi (Caius Cosconius o Gaius Cosconius)  fou un magistrat rom. Fou pretor el 63 aC quan Cicer fou cnsol. Al 62 aC se li va donar el govern de l'Hispnia Ulterior com a procnsol i al seu retorn (61 aC) fou acusat d'extorsi per absolt. 

El 59 aC fou un dels 20 comissionats nomenats per executar la llei agrria de Juli Csar per dividir les terres publiques de la Campnia, per va morir aquell mateix any; la seva vacant fou oferta per Csar a Cicer per aquest la va rebutjar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167581" title="Gai Cosconi (edil)" nonfiltered="3638" processed="3625" dbindex="68657">
Gai Cosconi (Caius Cosconius) fou un magistrat rom. Fou trib de la  plebs el 59 aC juntament amb Publi Vatini; edil curul el 57 aC i jutge el 56 aC en el judici de Publi Sexti. Ms tard, en data incerta, fou edil curul per segon cop. Cosconi fou mort pels soldats de Juli Csar amotinats a la Campnia, junt amb un altre cavaller de rang pretori, de nom Galba.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167583" title="Cosconi (escriptor)" nonfiltered="3639" processed="3626" dbindex="68658">
Cosconi fou un escriptor rom d'epigrames del temps de Marc Valeri Marcial, que va atacar a aquest per la llargada dels seus epigrames i la seva condici ertica. Marcial tamb el va criticar en dos dels seus epigrames. Marc Terenci Varr esmenta un Cosconi que va escriure un llibre titulat Actiones per no es segur que fos la mateixa persona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167584" title="Torre Mapfre" nonfiltered="3640" processed="3627" dbindex="68659">


La torre Mapfre s un gratacel, propietat de l'asseguradora Mapfre. s el ms alt de Catalunya i es troba situat a Barcelona.

Situaci.
Ubicat a la platja de Barcelona, en primera lnia de mar, al districte de Sant Mart, s el gratacel ms alt de la ciutat empatat amb l'Hotel Arts, just davant, essent tamb el ms alt de tot Catalunya.

Historia.
Ambds edificis van ser construts en 1992, amb motiu dels Jocs Olmpics. Les dues torres es van convertir aix en un dels emblemes de la remodelaci urbanstica de la ciutat motivada per la celebraci de les Olimpades.

El conjunt format per les dues torres es completa amb la monumental escultura el Peix d'or de Frank Gehry, arquitecte de l'Hotel Arts. Darrere es troben els jardins d'Atlnta, en els que destaca la xemeneia de Can Folch, que queda com a record del passat industrial de la zona, i un grup d'edificis en forma d'ellipse, obra de l'equip d'arquitectes Martorell, Bohigas, Mackay i Puigdomnech, el complex urb del qual formen parteixen les torres. Els arquitectes que van dissenyar la Torre Mapfre sn Iigo Ortiz i Enrique de Len.

Caracterstiques.
L'edifici t 40 plantes, mesura 154 metres i s visible des de tota la ciutat. Les finestres del gratacel reflecteixen el terra, amb la qual cosa adquireix l'aspecte d'un mirall gegant. En la planta baixa es troba un centre comercial. Com el seu propi nom indica, la torre est en gran part ocupada per les oficines de MAPFRE, una de les majors companyies d'assegurances d'Espanya, encara que tamb allotja oficines d'altres empreses com URSSA Mondragon Corporacin Cooperativa, Oriol Bohigues, Necso, Uniland Cementera S.A., Ciments Portland Valderrivas, Condal Grues, Otis Espaa / Zardoya Otis, Texsa S.A., DORLET, Europerfil, DiamondCluster International S.L., SAP Espanya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167588" title="Sant Cosme (mrtir)" nonfiltered="3641" processed="3628" dbindex="68660">
Cosmes (Cosmas,       ) fou un fams metge, sant i mrtir que va viure als segles III i IV.

Es diu que era germ de Sant Dami amb el que es associat constantment.
 
Un recepta mdica que se li atribueix fou preservada per Arnaldus Villanovanus. Tamb es conserven algunes homilies en grec escrites per ell o escrites en honor seu.

Es commemora el 27 de setembre tant per l'esglsia romana com per la grega.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167589" title="Cosmes Indicpleustes" nonfiltered="3642" processed="3629" dbindex="68661">


Cosmes Indicpleustes (Cosmas,       ) fou un monjo egipci que va rebre el sobrenom dIndicopleustes (Navegador indi) per que fou un expert mariner que va navegar fins a l'ndia.

Va viure durant el regnat de Justini I vers el 535. De jove fou mariner i va navegar per la mar Roja, ndia, Etipia, Sria, Arbia, Prsia i altres llocs.

Finalment es va fer monjo i va escriure relats dels seus viatges. La seva obra principal es                       , "Topographia Christiana, sive Christianorum Opinio de Mundo" en 12 llibres, on promou la idea de que la terra s plana i no esfrica com es pensava.

Tamb va composat una Universalis Cosmographia i unes taules astronmiques. Un comentari sobre els Cntics i una exposici sobre els psalms, sn obra seva, per no se'n conserven exemplars.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167590" title="Cosmes de Jerusalem" nonfiltered="3643" processed="3630" dbindex="68662">

Cosmes de Jerusalem (Cosmas,       ) fou un monjo grec, amic i company de Joan Damasc que fou bisbe de Maiuma (a Palestina) vers el 743. Fou el ms fams dels compositors d'himnes de l'esglsia grega i va rebre el sobrenom de        . Entre les seves composicions hi ha una versi dels salms de David en metres imbics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167591" title="Cosmes Mestre" nonfiltered="3644" processed="3631" dbindex="68663">
Cosmes Mestre (Cosmas Magister,       ) fou un jurista grecorom que va reb el seu sobrenom perqu fou magister officiorum sota Rom I (919-944). L'emperador el va utilitzar per compilar diverses lleis. Aquestes lleis dividides en 50 ttols foren compilades entre 919 i 920 sota el nom                                        . Cedrenos l'esmenta com a patricius i logotheta hippodromi (l'hipdrom era el nom de la cort superior de justcia). 

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167592" title="Cosmes Monjo" nonfiltered="3645" processed="3632" dbindex="68664">
Cosmes Monjo (Cosmas,       ) fou un monjo i poeta autor d'un epigrama a l'antologia grega. Era de cultura grega, per no se sap si era grec. Podria ser el mateix personatge que Cosmes Indicpleustes o Cosmes de Jerusalem.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167601" title="Esglsia de Sant Mart de Sant Celoni" nonfiltered="3646" processed="3633" dbindex="68666">



L'Esglsia de Sant Mart de Sant Celoni, que se situa a Sant Celoni, ha esdevingut un dels elements ms emblemtics del patrimoni de la ciutat. 

L'inici d'aquesta construcci barroca va ser l'any 1634, i es va inaugurar al 1703. s de planta rectangular, amb capelles laterals, contraforts i un absis octogonal. 

La seva extraordinria faana, presumeix de tenir els esgrafiats ms grans de tot Europa, datats de l'any 1762, amb figures allegriques de virtuts (Fe, Esperana, Caritat, Justcia), arcngels, sants, ngels msics que s'ordenen en la faana formant un retaule monumental. 

La portalada est treballada molt acuradament amb marbre, i just al damunt i t una escultura de Sant Mart, treballada per l'artista celon Llus Montan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167608" title="Document Nacional d'Identitat" nonfiltered="3647" processed="3634" dbindex="68667">

Un document nacional d'identitat (DNI) s un carnet ems per una autoritat administrativa competent per identificar de forma personal als ciutadans d'un Estat.

No tots els pasos o Estats emeten documents d'identitat. La possessi d'un document d'identitat s obligatria a la majoria dels hispanoamericans, i menys com en els que tenen un sistema jurdic basat en el dret anglosax.

 El document d'identitat espanyol .

La denominaci habitual s DNI, o tamb carnet d'identitat. Es tracta d'una targeta plastificada o de policarbonat on es detalla el nom i cognoms del titular, data de naixena, adrea, progenitors, sexe, adrea de residncia, localitat i provncia de naixement. A ms a ms, cont una fotografia i un nmero d'identificaci format per vuit xifres ms una lletra de control.

s obligatori posseir-lo a partir dels 14 anys, encara que pot so licitar-se des dels 3 mesos d'edat. Generalment es denomina nmero d'identificaci fiscal (NIF) a aquesta combinaci de nombres i lletra, i DNI noms als nombres. El DNI s suficient per a viatjar i inscriure's com a resident en els pasos membres de la Uni Europea. Tamb serveix per a viatjar a Islndia, Noruega i Sussa (signants de Schengen) i altres pasos europeus com Andorra, Liechtenstein, Mnaco o San Marino.

El DNI s'expedeix en les oficines del Cos Nacional de Policia. Cada oficina d'expedici rep un lot de nombres que va assignant de forma correlativa a la seva petici. Quan aquest lot s'acaba rep un lot nou. Fins als 30 anys, el DNI t validesa per 5 anys. Dels 30 als 70 anys, t validesa per 10 anys, sent permanent a partir dels 70 anys.

Per a obtenir un DNI s necessari tenir la nacionalitat espanyola. Els estrangers residents legalment a Espanya possexen una targeta de caracterstiques similars per en tons blaus, denominada Targeta d'Identitat d'Estranger, on consta un Nmero d'Identificaci d'Estrangers o NIE. s obligatori que tots els residents portin a sobre algun d'aquests documents, o si escau el passaport i en el cas de menors han de figurar en el llibre de famlia.

Com curiositat es pot comentar que a Espanya el DNI n 1 va ser assignat a Francisco Franco i que els nombres del 10 al 99 estan reservats als membres de la Famlia Reial: el 10 per a Joan Carles I d'Espanya, l'11 per a Sofia de Grcia i el 15 per a Felip de Borb i Grcia. El nombre 13 va ser excls per raons de superstici.

 Clcul de la lletra de control .

La lletra del NIF s'obt a partir d'aplicar l'operaci aritmtica de mdul 23 al nmero del DNI. El resultat s un nombre comprs entre el 0 i el 22 que es correspon a una lletra en base a la taula segent: 


Lletres de l'alfabet no utilitzades: I, O, U


Aquest mateix mtode es pot utilitzar per a trobar la lletra del NIE, sense tenir en compte la x i fent servir 7 dgits.

 DNI electrnic .

Al llarg del 2006-2007 s'est implantant l'evoluci del DNI tradicional al DNI electrnic (DNIe), que es diferencia del tradicional per un xip que permet garantir la identitat de la persona que porta a terme les gestions i transaccions electrniques que es realitzin amb ell. Tamb permet al ciutad signar digitalment documents de forma reconeguda.

El desenvolupament del projecte de desplegament ha correspost a Indra, Telefnica i Programari AG en una fase inicial, desprs del concurs convocat per la Direcci general de Patrimoni de l'Estat. El desenvolupament del projecte tcnic del DNI electrnic ha suposat una inversi de 23,1 milions d'euros, quantitat cofinanada pels ministeris d'Indstria (11,4 milions) i d'Interior (11,6 milions). Al comenament de 2006 va obrir la primera oficina pilot d'expedici del DNI electrnic en Burgos, mentre que la implantaci a nivell nacional es realitzar de manera escalonada fins a 2008.

Les raons per implantar el DNI electrnic a Espanya es basen en el canvi de context tecnolgic i social dels ltims anys. D'una banda, l'arribada de la Societat de la Informaci i la generalitzaci de l's d'Internet, i de l'altra, el control sobre les persones en el marc de l'autodenominada guerra contra el terrorisme.

Les noves funcions del DNI electrnic sn:

Acreditar electrnicament i de forma indubtable la identitat de la persona.

Signar digitalment documents electrnics, atorgant-los una validesa jurdica equivalent a la qual els proporciona la signatura manuscrita.

La principal caracterstica dels nous DNIe ser la incorporaci d'un microxip, que podr emmagatzemar i processar informaci. Per a poder incorporar aquest xip, el Document Nacional d'Identitat canvia el seu suport tradicional (cartolina plastificada) per una targeta de material plstic, dotada de noves i majors mesures de seguretat.

A mesura que s'implanti el nou DNIe, est previst utilitzar-lo per a:

Realitzar transaccions segures a travs d'Internet (entitats bancries, compres).

Reconeixement digital en les converses per Internet.

Fer trmits complets amb les Administracions Pbliques via Internet.

Accedir al lloc de treball.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Calculadora de letra DNI/NIF;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167617" title="Maceo Rigters" nonfiltered="3648" processed="3635" dbindex="68668">
Maceo Rigters (nascut el 6 de gener de 1986 a Amsterdam) s un futbolista holands que juga actualment al Blackburn Rovers de davanter.

Palmars.
 1 Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2007;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167618" title="Leroy Halirou Lita" nonfiltered="3649" processed="3636" dbindex="68669">
Leroy Lita, (nascut a Kinshasa, R.D. Congo el 28 de desembre, del 1984) s un futbolista professional, que actualment juga de davanter al Reading. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167625" title="Carles Perell i Valls" nonfiltered="3650" processed="3637" dbindex="68670">
Carles Perell i Valls (Rub, Valls Occidental, 1932) s un matemtic i enginyer catal. 

Fill de Marcell Perell i Domingo i d'Edelmira Valls i Puig, i germ d'Edelmira, Marcell i Merc Perell i Valls, va viure a l'exili desprs de la caiguda de Catalunya sota l'exrcit feixista, al comenament de 1939. Desprs de nombrosos tombs, es reuniran finalment a Montalban. D'all passaran a Marsella, en 1942, on s'embarcaran en el Marchal Lyautey cap al Marroc i en el Nyassa cap a Mxic.

El 1951, Perell ingressar a la Facultat de Enginyeria de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic (UNAM) on obtindr el ttol d'enginyer mecnic electricista amb els mxims honors. La seva generaci va ser apadrinada pel General Lzaro Crdenas. Simultniament estudiar, a la Facultat de Cincies de la mateixa universitat, la carrera de Matemtiques.

Desprs de treballar alguns anys a la Compaa Mexicana de Luz y Fuerza Motriz i ser un dels constructors de la central termoelctrica de Lechera, una de les ms gran del pas, s fitxat pel prestigis matemtic Solomon Lefschetz i contractat pel Research Institute for Advanced Studies (RIAS) amb seu a Baltimore (Maryland, EUA). D'all passar a la Brown University de Providence (Rhode Island) on obtindr el doctorat en matemtiques aplicades. Tornar a Mxic el 1966 i far part de la planta d'investigadors del Centro de Investigacin y Estudios Avanzados de l'Instituto Politcnico Nacional (IPN) fins el 1972.

Perell va contraure matrimoni el 1958 amb Agns Garcia Peral, amb la que va tenir tres fills: Agns (1959), Carles (1962) i Arnau (1968).

Arran del moviment d'estudiants de 1968 el seu germ Marcell fou perseguit i vigilat per la policia i va haver d'abandonar el pas. La seva mare Edelmira fou expulsada i enviada a Barcelona per les autoritats mexicanes. A resultes d'aix Perell decideix retornar a Catalunya amb la seva famlia. Ser, 33 anys desprs, no el final de l'exili, sin un segon exili.

Des de 1972 ser professor del Departament de Matemtiques de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). Del 1994 al 2002 ser el Director de l'Escola de Doctorat de la dita universitat. s membre actiu d'Esquerra Republicana de Catalunya, i n's President de la Sectorial d'universitats i recerca. Fou assessor de Carles Sol i Ferrando, conseller d'universitats en el primer govern Maragall. Actualment s President de la Societat Catalana de Matemtiques. s un aferrissat lluitador per la catalanitzaci de les universitats. Ara s professor emrit de la UAB i el 2002 li va ser atorgada per la Generalitat de Catalunya la medalla Narcs Monturiol al mrit cientfic.

El 1986 es torn a casar, ara amb na Cristina Fabregat i Talarn, amb qui van tenir una filla, Ceclia, el 1993.

Les seves principals aportacions han estat en el camp dels sistemes dinmics seguint la petjada de'n Jack K. Hale, amb qui ha treballat personalment. Ha publicat treballs en biomatemtiques  i s autor d'un curs de Clcul infinitesimal publicat per Enciclopdia Catalana. Ha estat homenatjat ms d'una vegada.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167626" title="Carcter" nonfiltered="3651" processed="3638" dbindex="68671">

 Informtica: Carcter (smbol) s cada lletra, smbol grfic o nombre;
 Psicologia: personalitat;
 Gentica: carcter (gentica) caracterstica, funci o atribut determinat per un gen o un conjunt de gens;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167627" title="Vespa (desambiguaci)" nonfiltered="3652" processed="3639" dbindex="68672">


 Vespa, nom com donat a diversos insectes himenpters, principalment de la famlia dels vspids (gneres Vespa, Vespula, Polistes etc.), per tamb dels esclids i dels crabrnids.
Vespa, gnere d'insectes himenpters de la famlia del vspids. ;
 Vespa, un tipus de moto.
 Vespa, un asteroide amb el nmero de catleg 6062.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167628" title="Walter Scott" nonfiltered="3653" processed="3640" dbindex="68673">

Walter Scott (1771-1832) fou un escriptor escocs del Romanticisme. Va estudiar dret i es va dedicar als negocis, ra per la qual va comenar a publicar annimament per va revelar la seva identitat davant l'xit de la seva obra, on destaquen les novelles Ivanhoe i Quentin Duward.

Va ser un dels principals conreadors de la novella histrica, gnere que va renovar afegint descripcions per millorar l'ambientaci d'poca. A ms a ms, els seus protagonistes eren ficcionals, a diferncia d'altres autors com Alexandre Dumas que recreaven la vida de grans figures.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167629" title="Marca de seqncia expressada" nonfiltered="3654" processed="3641" dbindex="68674">

Una marca o marcador de seqncia expressada (EST, acrnim de l'angls Expressed Sequence Tag), en biologia molecular s un fragment petit de la seqncia de nucletids transcrit i processat, ja sigui un trnscrit codificador de protena o no. Com que aquests clons consisteixen en ADN que s complementari al ARNm, els EST representen porcions de gens expressats, i solen aparixer a les bases de dades com ADNc o ARNm.

 Obtenci i localitzaci dels EST .
Els EST s'obtenen per un procs de seqenciaci a l'engrs, en el qual se seqencien alguns centenars de bases d'un dels extrems d'un ADNc provinent d'uan llibreria d'ADNc. La seqncia resultant s un fragment d'entre 500 i 800 nucletids i de relativa baixa qualitat.

Els EST es poden localitzar a una determinada part dels cromosomes utilitzant tcniques fsiques de localitzaci gnica (p. ex. la tcnica FISH). Aixi mateix, si el genoma de l'organisme que ha generat l'EST est seqenciat, es pot localitzar la posici fent un alineament de la seqncia del EST amb el genoma.

 s dels EST .
Els EST s'han utilitzat per a la identificaci de transcrits gnics i sn una eina fonamental en el descobriment de nous gens i en la determinaci de seqncies gniques. La seqenciaci d'EST ha augmentat rpidament en els ltims anys, i actualment hi ha ms de 43 milions de EST descrits i disponibles a les bases de dades pbliques. 

El conjunt de gens definits per a l'espcie humana inclou la presncia de milers de gens descrits nicament amb l'evidncia experimental dels EST. En aquest aspecte, els EST esdevenen una eina molt til per refinar la predicci dels trnscrits d'aquests gens i, incls, de la seva funci. Aix mateix, el teixit, l'rgan o l'estat funcional de l'organisme (p. ex. cncer) en la qual s'obtenen aquests EST dna informaci d'on i com pot actuar el gen en qesti. A banda de la predicci de trnscrits, els EST contenen informaci suficient per dissenyar sondes per ser utilitzades en mtodes de determinaci d'expressi gnica.

 Enllaos externs .
 Biblioteca i base de dades del National Health Institute;
 Recursos en lnia per a dades d'EST i llur anlisi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167630" title="Fabliaux" nonfiltered="3655" processed="3642" dbindex="68675">
El fabliaux s un gnere narratiu medieval provinent de Frana escrit normalment en vers, amb l'estrofisme anomenat codolada. Aquest gnere tracta assumptes divertits, jocosos, lliures i fins i tot obscens, els protagonistes solen ser de baixa extracci social, situats en llocs fcilment identificables pels lectors. Aquests personatges es veruen embolicats en conflictes amorosos molt carnals i transgressors, ja que hi sol haver monges o els protagonistes mateixos sn clergues. s un tipus de literatura molt d'estil dels goliards i molt extesa per tot Europa. 

Exemples en catal serien el Serm del bisbet, Disputa d'en Buch ab son cavall, Planys del cavaller Matar, El sagrist i la burgesa, El testament d'en Bernat Serradell de Vic. 

Potser el ms conegut s El llibre de fra Bernat del giron Francesc de la Via, que explica les peripcies d'un fatricel de vida dissipada que intenta aconseguir els favors amorosos d'una monja i s'ha de barallar amb altres dos pretedents, un canonge i un cavaller. Al final qui aconsegueix els serveix amorosos de la monja s el narrador, un alter ego de l'autor. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167631" title="Codolada" nonfiltered="3656" processed="3643" dbindex="68676">
La codolada s un estrofisme narratiu medieval que tamb condiciona el gnere d'all amb qu est escrit. En concret la codolada est escrita en versos tetrasllabs i octosllabs alternats i apariats, que solen explicar histries de carcter humorstic i satric i tamb de carcter molt popular. Aquest estrofisme que ser la base per escriure els fabliaux catalans. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167633" title="New Skin for the Old Ceremony" nonfiltered="3657" processed="3644" dbindex="68677">
New Skin for the Old Ceremony s el quart disc d estudi del cantautor canadenc Leonard Cohen i cinqu de la seva carrera aparegut el 1975. En aquest lbum Cohen comena a fer evolucionar el so dels primers discos amb violes, mandolines, banjos, guitarres i percussi, cosa que dna una sonoritat ms orquestral i menys simplista.

La coberta original de New Skin for the Old Ceremony s una imatge sexual entre dos ssers humans alats i coronats, possiblement ngels, extrets del text alqumic Rosarium philosophorum. En una edici primerenca de l lbum la productora Columbia va substituir aquesta imatge per una fotografia de Cohen.

El 1995 va sortir una versi remasteritzada en CD.

Llista de temes.
 Is This What You Wanted;
 Chelsea Hotel #2 (words: Cohen, music: Cohen/Ron Cornelius);
 Lover Lover Lover;
 Field Commander Cohen;
 Why Don't You Try;
 There Is a War;
 A Singer Must Die;
 I Tried to Leave You;
 Who by Fire;
 Take This Longing;
 Leaving Green Sleeves (trad./Cohen);


Peces destacades.
Chelsea Hotel, la precursora de Chelsea Hotel #2 s l nica pea tocada en directe que explica un encontre sexual en l Hotel Chelsea, probablement l hostal bohemi ms fams de Nova York. Durant molt de temps quan Cohen tocava aquesta can en directe explicava que qui va inspirar la pea era Janis Joplin. En l entrevista de 1994 a la BBC, Cohen va dir que el que havia dir era una indiscreci i que demanava disculpes. Lloyd Cole va fer una versi de la pea per l lbum d homenatge I m Your Fan i Regina Spector l ha versionat en directe.

Ron Cornelius, un antic guitarrista de Cohen, sempre deia que havien escrit la can junts en un viatge de vuit hores en avi. En la base de dades BMI aix apareix, per no en l Oficina del Copyright dels Estats Units i en els ttols de crdit dels discos de Cohen. Finalment es va optar per afegir #2 per tal de treure Cornelius de la composici de la pea previ pagament de 8.500 dlars. El mar de 2006 es van reunir Cohen i Cornelius per firmar la pau sobre el tema.  

Who by Fire explicita les arrels jueves de Cohen. Va ser versionada per The House of Love a I m Your Fan.

Leaving Green Sleeves s un treball sobre una pea folk del segle XV anomenada Greensleeves. Cohen ret diversos versos, per canvia la melodia i agafa els ltims versos per els usa de manera diferent que l original.


Songs for Rebecca.
Poc temps desprs d aquest lbum, Cohen va comenar a treballar en el treball segent que s havia de dir Songs for Rebecca, que va ser abandonat desprs que s hagus completat la gravaci d una cara. Cinc canons que sn conegudes grcies a la gira que Cohen va fer pels Estats Units i Canad el 1975. Anys desprs aquestes peces van ser aprofitades, dues per al disc Death of a Ladies  Man de 1977 i tres ms a Recent Songs de 1979.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167639" title="Orquestra Nacional de Frana" nonfiltered="3658" processed="3645" dbindex="68678">
L' Orquestra Nacional de Frana (Orchestre national de France) s una orquestra simfnica que depn de Radio France. Ha estat coneguda tamb com Orchestre National de la Radiodiffusion Franaise (Orquestra de la Rdio Nacional Francesa) i Orchestre National de l'ORTF, on "ORTF" s un acrnim de l'Office de Radiodiffusion Tlvision Franaise.

 Origen .
El 18 de gener de 1934, sota l'impuls del ministre de correus, Jean Mistler, la Rdio Francesa va crear la seua orquestra simfnica permanent, amb el nom d' Orchestre national de la Radiodiffusion franaise. Posteriorment, l'orquestra va ser rebatejada amb el nom dOrchestre national de l'ORTF amb la creaci d'aquesta entitat l'any 1964, i desprs, desprs de la seua desaparci l'any 1974, com Orquestra Nacional de Frana.

L'Orchestre national de France s, amb l'Orchestre philharmonique de Radio France, el Chur de Radio France i la Matrise de Radio France, una de les quatre formacions musicals permanents de Radio France.

 Directors .
Kurt Masur (2002 );
Charles Dutoit (1991 2001);
Lorin Maazel (1987 1991);
Sergiu Celibidache (1973 1975);
Jean Martinon (1968 1973);
Charles Mnch (1962 1968);
Maurice Le Roux (1960 1967);
Andr Cluytens (1951 1960);
Roger Dsormire (1947 1951);
Manuel Rosenthal (1944 1947);
Dsir-Emile Inghelbrecht (1934 );

Dsir-mile Inghelbrecht, primer director titular, va fundar la tradici musical de l'orquestra, un repertori on predominen les obres de Debussy i Ravel, per on tamb tenen cabuda partitures com ara el Bors Godunov de Mssorgski, de la qual la rdio francesa va ser una de les primeres en recuperar l'any 1935. Desprs de la guerra, Manuel Rosenthal, Roger Dsormire, Andr Cluytens, Charles Mnch, Maurice Le Roux i Jean Martinon van seguir la tradici. A Sergiu Celibidache, primer director invitat des de 1973 a 1975, va seguir-li Lorin Maazel, que esdevindria director musical de l'orquestra. De 1989 a 1998, Jeffrey Tate va ocupar el crrec de primer director invitat i de 1991 a 2001, Charles Dutoit, aquest com a director musical. El director d'orquestra alemany Kurt Masur s director musical de l'orquestra des de l'any 2002.

 El repertori estrenat .
Hereva de la tradici interpretativa de la msica francesa, l'Orquestra Nacional de Frana ha intentat crear un repertori propi a travs d'estrenes d'obres dels ms grans compositors contemporanis: le Soleil des eaux de Pierre Boulez, la Simfonia Turangalla d'Olivier Messiaen (1950, en estrena francesa), la Primera Simfonia de Dutilleux (1951), aix com el concert per a viol l'Arbre des songes amb Isaac Stern (1985), Dserts d'Edgar Varse (1954), o Jonchaies de Iannis Xenakis (1977).

 Enregistraments .
L'Orquestra ha enregistrat nombrosos discos. Entre el seu ampli catleg fonogrfic cal destacar: Guerra i pau de Prokfiev amb Mstislav Rostropvitx, Lulu d'Alban Berg amb Jeffrey Tate, la integral de l'obra per a orquestra de Varse amb Kent Nagano. L'enregistrament de Pellas et Mlisande de Debussy (Bernard Haitink) va ser guardonat com a millor  enregistrament clssic de l'any  als Victoires de la musique classique 2002. Posteriorment han aparegut Ivan IV de Bizet per Michal Schnwandt (distingit per l'Acadmie du disque lyrique) i Edgar de Puccini diridiga per Yoel Levi, la Sisena Simfonia de Mahler (Bernard Haitink), un  homenatge a Evgueni Svetlanov  i un enregistrament consagrat a Qigang Txen. Tamb ha sortit un disc d'arxiu de la Desena Simfonia de Dmitri Xostakvitx dirigit per Kurt Sanderling.

 Vegeu tamb .

 Orchestre Philharmonique de Radio France;

 Lien externe .
 Orchestre national de France ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167642" title="Elctrode" nonfiltered="3659" processed="3646" dbindex="68679">

Un elctrode s un conductor elctric que s'utilitza per tal d'establir un circuit tancat i fer possible el pas d'un corrent elctric a travs d'un medi (que en separa dos elctrodes). Els elctrodes sn normalment metllics o de grafit. En algunes reaccions qumiques con l'electrlisi s'utilitzen elctrodes separats per una soluci inica conductora que tanca el circuit elctric.

La paraula va ser encunyada pel cientfic britnic Michael Faraday i procedeix de les veus gregues elektron, que significa ambre i de la qual prov la paraula electricitat i hodos, que significa cam.

node i Ctode en Celles Electroqumiques.

A una cella electroqumica el terme elctrode es refereix tant a l'node com al ctode, mots tamb encunyats per Faraday. L'node es defineix com l'elctrode pel qual els electrons abandonen la cella i com a conseqncia es produeix una oxidaci, mentre el ctode s l'elctrode pel qual n'arriben els electrons, produint-se una reducci. Cada elctrode pot esdevenir l'node o el ctode en funci del voltatge que s'apliqui a la cella. Un elctrode bipolar s un elctrode que fa d'node a una cella i de ctode a una altra cella.

Cella Primria.

Una cella primria s un tipus especial de cella electroqumica a la qual la reacci no s reversible, la cella pot ser descarregada per no carregada, i la identitat de l'node i el ctode s fixa, l'node s sempre l'elctrode negatiu i el ctode el positiu.

Cella Secundria.

Una cella secundria s un tipus de cella electroltica a la qual la reacci electroqumica que genera energia s reversible, un exemple en seria una bateria recarregable. Quan la cella est essent descarregada es comporta com una cella voltaica (primria), amb l'node com a l'elctrode negatiu i el ctode com el positiu.

Altres nodes i Ctodes.

A una vlvula de buit o a un semiconductor amb polaritat (dodes, condensadors electroltics) l'node s l'elctrode positiu (+) i el ctode el negatiu (-). Els electrons entren al dispositiu a travs del ctode i el deixen a travs de l'node.

A una cella de tres elctrodes hi ha un tercer elctrode que s'utilitza per fer la connexi amb l'electrlit i poder aplicar un corrent a l'elctrode que treballa. Aquest tercer elctrode acostuma a ser un material inert, com ara un metall noble o grafit per tal d'evitar la seva dissoluci.

Elctrodes de soldadura a l'arc.

A la soldadura a l'arc s'utilitza un elctrode per conduir el corrent elctric fins al punt on es vol fer la soldadura. Segons el tipus de soldadura a l'arc, l'elctrode pot ser consumit durant el procs, com en el cas de la soldadura MIG (Metal Inert gas que utilitza un gas inert amb un d elctrode de fil que es fon) o la soldadura amb elctrode revestit (que utilitza un elctrode metllic amb revestiment que afavoreix el procs), o no ser-ho com en el cas de la soldadura TIG (Tungsten Inert Gas que utilitza elctrodes de tungst i una atmosfera inert). Als sistemes de soldadura que funcionen amb corrent continu l'elctrode de soldadura, el que s'aplica sobre la pea a soldar, pot ser el ctode si l'espai entre les peces a soldar s'ha d'omplir de metall o l'node si es tracta d'un altre tipus de soldadura. Per a sistemes de soldadura a l'arc amb corrent altern no t sentit parlar d'node o ctode ats que la polaritat canvia al llarg del temps.

Elctrodes de Corrent Altern.

Per a sistemes elctrics que usen corrent altern, els elctrodes sn connexions del circuit cap a l'objecte que actuar sota el corrent elctric, per no es designa node o ctode degut al fet que l'adrea del flux dels electrons canvia peridicament, nombroses vegades per segon. Sn una excepci a aix, els sistemes en els quals el corrent altern que s'aplica s de baixa amplitud (per exemple 10 mV) de tal forma que no s'alterin les propietats com node o ctode, ja que el sistema es mant en un estat pseudo-estacionari.

 Utilitzacions dels elctrodes .
 Elctrodes per a fins mdiques, com electroencefalografia , electrocardiograma, terpia electroconvulsiva (electroxoc), desfibrilador;
 Elctrodes per a tcniques d'Electrofisiologia en investigaci biomdica;
 Elctrodes per a execuci a la cadira elctrica;
 Elctrodes per a galvanoplstia;
 Elctrodes per a soldadura a l'arc;
 Elctrodes de protecci catdica;
 Elctrodes inerts per a electrlisi (fets de plat);

 Vegeu tamb .
Bateria elctrica;
Reacci redox;
Protecci catdica;
Cella galvnica;
I;
Electr versus forat;
Electrlit;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167645" title="Gneu Corneli Lntul Clodi" nonfiltered="3660" processed="3647" dbindex="68680">


Onomstica:

Gneu Corneli Lntul Clodi (cnsol), cnsol el 72 aC ;

Gneu Corneli Lntul  Clodi (militar), militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167648" title="Llista de compositors de cinema" nonfiltered="3661" processed="3648" dbindex="68681">
Llista dels principals compositors de msica pel cinema.





 A .

Neal Acree;
Barry Adamson;
Richard Addinsell;
John Addison;
Larry Adler;
Mark Adler;
Peter Herman Adler;
Damon Albarn;
Nusrat Fateh Ali Khan;
Eric Allaman;
John Altman;
William Alwyn;
Alejandro Amenbar;
Daniele Amfitheatrof;
David Amram;
Brendan Anderson;
Chris Anderson;
Michael Andrews;
Peitor Angell;
George Antheil;
Pete Anthony;
Louis Applebaum;
David Arkenstone;
Harold Arlen;
Robert Armbruster;
Craig Armstrong;
Lo Arnaud;
David Arnold;
Malcolm Arnold;
Edward Artemyev;
Kenny Ascher;
Gil Askey;
Tim Atack;
Georges Auric;
Mark Ayres;

 B .

Bruce Babcock;
Lus Enrquez Bacalov;
Burt Bacharach;
Pierre Bachelet;
Angelo Badalamenti;
Klaus Badelt;
Constantin Bakaleinikoff;
Mischa Bakaleinikoff;
Buddy Baker;
Michael Conway Baker;
Alexander Balanescu;
Richard Band;
Roque Baos;
Lesley Barber;
Gato Barbieri;
Juan Bardem;
Nathan Barr;
Bebe Barron;
Louis Barron;
Daemion Barry;
John Barry;
Steve Bartek;
Benjamin Bartlett;
Dee Barton;
Tyler Bates;
Mike Batt;
Arnold Bax;
Les Baxter;
Jeff Beal;
John Beal;
Christophe Beck;
David Bell;
Richard Bellis;
Marco Beltrami;
David Benot;
Richard Rodney Bennett;
Robert Russell Bennett;
David Bergeaud;
James Bernard;
Charles Bernstein;
Elmer Bernstein;
Leonard Bernstein;
Peter Bernstein;
Steven Bernstein;
Peter Best;
Kurt Bestor;
Amin Bhatia;
Nick Bict;
Jay Blackton;
Howard Blake;
Terence Blanchard;
Arthur Bliss;
Philippe Blumenthal;
Chris Boardman;
Claude Bolling;
Bernardo Bonezzi;
Lus Bonf;
Simon Boswell;
Perry Botkin Jr.;
Pieter Bourke;
Phil Boutelje;
Euel Box;
Steve Bramson;
Angelo Branduardi;
Goran Bregovic;
Leslie Bricusse;
David Bridie;
Jon Brion;
Benjamin Britten;
Jeff Britting;
Michael Brook;
Dirk Bross;
Ian Broudie;
Bruce Broughton;
Nacio Herb Brown;
Robert Brunner;
George Bruns;
Paul Buckmaster;
Roy Budd;
Velton Ray Bunch;
Geoffrey Burgon;
Justin Caine Burnett;
T-Bone Burnett;
Ralph Burns;
Carter Burwell;
Artie Butler;
R. Dale Butts;
David Byrne;

 C .

John Cacavas;
Patric Caird;
John Cale;
Sean Callery;
John Cameron;
Michel Camilo;
David Carbonara;
Gerard Carbonara;
Sam Cardon;
Wendy Carlos;
Don Caron;
John Carpenter;
Fiorenzo Carpi;
Paul Carr;
Tristram Cary;
Carlos Cases;
Warren Casey;
Teddy Castellucci;
Khalil Chahine;
Gary Chang;
Charlie Chaplin;
Saul Chaplin;
Benot Charest;
Jay Chattaway;
Evan H. Chen;
Paul Chihara;
Edmund Choi;
Frank Churchill;
Stelvio Cipriani;
Eric Clapton;
Nigel Clarke;
Stanley Clarke;
Alf Clausen;
Shawn Clement;
George S. Clinton;
Charlie Clouser;
Elia Cmiral;
Serge Colbert;
Ray Colcord;
Lisa Coleman;
Anthony Collins;
Michel Colombier;
Alberto Colombo;
Eric Colvin;
Joseph Conlan;
Marius Constant;
Paolo Conte;
Bill Conti;
Michael Convertino;
Ry Cooder;
Stewart Copeland;
Carmine Coppola;
Antonio Cora;
Normand Corbeil;
Frank Cordell;
Billy Corgan;
John Corigliano;
Jean Corriveau;
Vladimir Cosma;
Elvis Costello;
Bruno Coulais;
Alexander Courage;
Chris Crilly;
Carlo Crivelli;
Michael Csnyi-Wills;
Stephen Cullo;
Hoyt Curtin;

 D .

Oswald D'Andrea;
Nino D'Angelo;
Lucio Dalla;
Burkhard Dallwitz;
Johnny Dankworth;
Jeff Danna;
Mychael Danna;
Ken Darby;
Mason Daring;
Iva Davies;
Shaun Davey;
Marty Davich;
Carl Davis;
Don Davis;
John Debney;
Christopher Dedrick;
Georges Delerue;
Joe Delia;
Paco De Luca;
Jacques Demy;
Franois De Roubaix;
Manuel De Sica;
Alexandre Desplat;
Adolph Deutsch;
Ian Devaney;
Frank De Vol;
Barry De Vorzon;
Marius De Vries;
Neil Diamond;
Andrew Dickson;
Loek Dikker;
James Di Pasquale;
Ramin Djawadi;
Robert Emmett Dolan;
Klaus Doldinger;
Franois Dompierre;
Pino Donaggio;
Jim Dooley;
Steve Dorff;
Jonathan Dove;
Patrick Doyle;
Carmen Dragon;
Elizabeth Drake;
Anne Dudley;
Antoine Duhamel;
Tan Dun;
George Duning;
John Du Prez;
Bob Dylan;

 E .

Brian Easdale;
Clint Eastwood;
Randy Edelman;
Roger Edens;
Ross Edwards;
Stephen Edwards;
Cliff Eidelman;
Hanns Eisler;
Danny Elfman;
Jonathan Elias;
Duke Ellington;
Jack Elliott;
Don Ellis;
Stephen Endelman;
Charles Engstrom;
Micky Erbe;
Leo Erdody;
Jim Ervin;
Pascal Estve;

 F .

Yuri Faier;
Sammy Fain;
Percy Faith;
Harold Faltermeyer;
Jim Farmer;
Robert Farnon;
Louis Febre;
George Fenton;
Allyn Ferguson;
Jay Ferguson;
Charles Fernandez;
Cy Feuer;
Brad Fiedel;
Jerry Fielding;
Magnus Fiennes;
Mike Figgis;
Simon Fisher-Turner;
Dan Foliart;
Robert Folk;
Louis Forbes;
Charles Fox;
David Michael Frank;
Christopher Franke;
Benjamin Frankel;
Ian Fraser;
Gavin Friday;
Gerald Fried;
Hugo Friedhofer;
Bill Frisell;
John Frizzell;
Dominic Frontiere;
Lewis Furey;

 G .

Peter Gabriel;
Douglas Gamley;
Eva Gancedo;
Russell Garcia;
Snuff Garrett;
Brian Gascoigne;
Tony Gatlif;
Lisa Gerrard;
Joseph Gershenson;
Michael Giacchino;
Jeff Gibbs;
Michael Gibbs;
Richard Gibbs;
Herschel Burke Gilbert;
Philip Glass;
Evelyn Glennie;
Nick Glennie-Smith;
Lud Gluskin;
Luciano Godoy;
Ernest Gold;
Murray Gold;
Billy Goldenberg;
Elliot Goldenthal;
Joel Goldsmith;
Jerry Goldsmith;
Jonathan Goldsmith;
William Goldstein;
Howard Goodall;
Miles Goodman;
Gordon Goodwin;
Ron Goodwin;
Christopher Gordon;
Michael Gore;
Damon Gough;
Gerald Gouriet;
Patrick Gowers;
Paul Grabowsky;
Ron Grainer;
Barry Gray;
Stephen Graziano;
Johnny Green;
Gavin Greenaway;
Walter Greene;
Richard Grgoire;
Harry Gregson-Williams;
Rupert Gregson-Williams;
David Grisman;
Ferde Grof Sr.;
Andrew Gross;
Charles Gross;
Guy Gross;
Larry Group;
Louis Gruenberg;
Jay Gruska;
Dave Grusin;
Vince Guaraldi;
Andrea Guerra;
Christopher Gunning;

 H .

Manos Hadjidakis;
Richard Hageman;
Earle Hagen;
Karl Hajos;
Dick Halligan;
Al Ham;
Marvin Hamlisch;
Jan Hammer;
Herbie Hancock;
Denis M. Hannigan;
Ronan Hardiman;
John Harle;
Leigh Harline;
W. Franke Harling;
Joe Harnell;
Don Harper;
Richard Hartley;
Richard Harvey;
Jimmie Haskell;
Paul Haslinger;
Tony Hatch;
Marvin Hatley;
Todd Hayen;
Isaac Hayes;
Lennie Hayton;
Alex Heffes;
Neal Hefti;
Reinhold Heil;
Ray Heindorf;
Oliver Heise;
Charles Henderson;
Bernard Herrmann;
Jean-Jacques Hertz;
Nigel Hess;
Werner R. Heymann;
Hilmar rn Hilmarsson;
David Hirschfelder;
Joel Hirschhorn;
Joe Hisaishi;
Michael Hoenig;
Joachim Holbk;
Lee Holdridge;
Frederick Hollander;
David Holmes;
Nellee Hooper;
Nicholas Hooper;
Kenyon Hopkins;
Trevor Horn;
James Horner;
Richard Horowitz;
James Newton Howard;
Alan Howarth;
David A. Hughes;
Sren Hyldgaard;
Dick Hyman;

 I .

Akira Ifukube;
Alberto Iglesias;
ngel Illarramendi;
Ernest Irving;
Ashley Irwin;
Bjrn Isflt;
Mark Isham;

 J .

Paul Jabara;
Steve Jablonsky;
Alexander Janko;
Werner Janssen;
Maurice Jarre;
Mark Jensen;
Zhao Jiping;
Elton John;
Carl Johnson;
J.J. Johnson;
Laurie Johnson;
Adrian Johnston;
Dan Jones;
Quincy Jones;
Ron Jones;
Trevor Jones;
David Julyan;
Bill Justis;
Benot Jutras;

 K .

Jan A. P. Kaczmarek;
Gus Kahn;
Michael Kamen;
John Kander;
Yko Kanno;
Tuomas Kantelinen;
Bronislau Kaper;
Sol Kaplan;
Dana Kaproff;
Anton Karas;
Fred Karlin;
Laura Karpman;
Al Kasha;
Kenji Kawai;
Edward J. Kay;
John Keane;
Roger Kellaway;
Arthur Kempel;
Rolfe Kent;
Jerome Kern;
Aram Khachaturian;
Wojciech Kilar;
Kevin Kiner;
Kitaro;
David Kitay;
Johnny Klimek;
Harald Kloser;
Jrgen Knieper;
Mark Knopfler;
Krzysztof Komeda;
Erich Wolfgang Korngold;
Mark Korven;
Irwin Kostal;
Joe Kraemer;
Milan Kymlicka;

 L .

Yves Laferrire;
Francis Lai;
John Lanchbery;
Russ Landau;
Robert Lane;
Arthur Lange;
Bruce Langhorne;
Daniel Lanois;
Ken Lauber;
Angelo Francesco Lavagnino;
David Lawrence;
Bill Lee;
Byong Woo Lee;
Sang Ho Lee;
Michel Legrand;
John Leipold;
Christopher Lennertz;
Jack Lenz;
Alan Jay Lerner;
Sylvester Levay;
Eric Levi;
Krishna Lvy;
Shuki Levy;
Michael J. Lewis;
Daniel Licht;
Joseph J. Lilley;
Michael Linn;
Olivier Lliboutry;
Michael Lloyd;
Andrew Lloyd Webber;
Brian Lock;
Frederick Loewe;
William Loose;
Michal Lorenc;
Jacques Loussier;
Erik Lundborg;
John Lunn;
Deborah Lurie;
John Lurie;
Danny Lux;

 M .

Egisto Macchi;
Mader;
Michel Magne;
Anu Malik;
Mark Mancina;
Henry Mancini;
Johnny Mandel;
Harry Manfredini;
Chuck Mangione;
Hummie Mann;
Franco Mannino;
Clint Mansell;
David Mansfield;
Dario Marianelli;
Anthony Marinelli;
Jack Marshall;
George Martin;
Peter Martin;
Cliff Martinez;
Richard Marvin;
Claudio Mattone;
Peter Matz;
Peter Maxwell-Davies;
Billy May;
Brian May;
Toshiro Mayazumi;
Curtis Mayfield;
Dennis McCarthy;
Matthew McCauley;
John McCusker;
David McHugh;
James McKee Smith;
Mark McKenzie;
Rod McKuen;
Joel McNeely;
Gil Melle;
Peter Rodgers Melnick;
Michael Melvoin;
Wendy Melvoin;
Bingen Mendizabal;
Alan Menken;
Giancarlo Menotti;
Mahlon Merrick;
Pat Metheny;
Michel Michelet;
Cynthia Millar;
Marcus Miller;
Randy Miller;
Mario Millo;
Paul Misraki;
Richard G. Mitchell;
Vic Mizzy;
Cyril Mockridge;
Charlie Mole;
Fred Mollin;
Deborah Mollison;
Paddy Moloney;
Hugo Montenegro;
Dudley Moore;
Lennie Moore;
Mike Moran;
Lucien Moraweck;
Jaques Morelenbaum;
John Morgan;
Angela Morley;
Giorgio Moroder;
Jerome Moross;
Andrea Morricone;
Ennio Morricone;
John Morris;
Boris Morros;
Mark Mothersbaugh;
William Motzing;
Dominic Muldowney;
Joseph Mullendore;
David Munrow;
John Murphy;
Lyn Murray;
Jennie Muskett;
Stanley Myers;
Fred Myrow;

 N .

Mario Nascimbene;
Javier Navarrete;
Chris Neal;
Oliver Nelson;
ric Neveux;
Ira Newborn;
Alfred Newman;
David Newman;
Emil Newman;
Randy Newman;
Thomas Newman;
Lionel Newman;
Alan Nicholls;
Bruno Nicolai;
Lennie Niehaus;
Jos Nieto;
Stefan Nilsson;
Jack Nitzsche;
Erik Nordgren;
Per Nrgrd;
Monty Norman;
Alex North;
Julian Nott;
Michael Nyman;

 O .

Patrick O'Hearn;
Paul Oakenfold;
Shinichiro Ogata;
Mike Oldfield;
Orbital;
Norman Orenstein;
Buxton Orr;
Riz Ortolani;
John Ottman;

 P .

Alan Parker;
Clifton Parker;
Trey Parker;
Van Dyke Parks;
Arvo Prt;
Alan Pasqua;
Edward Paul;
Danny Pelfrey;
Heitor Pereira;
Frank Perkins;
Jean-Claude Petit;
Barrington Pheloung;
Stu Phillips;
Astor Piazzolla;
Piero Piccioni;
Franco Piersanti;
Nicholas Pike;
Antonio Pinto;
Nicola Piovani;
Edward H. Plumb;
Basil Poledouris;
Zo Poledouris;
Jocelyn Pook;
Conrad Pope;
Steve Porcaro;
Michel Portal;
Rachel Portman;
Mike Post;
Andrew Powell;
John Powell;
Zbigniew Preisner;
Andr Previn;
Charles Previn;
Alan Price;
Andy Price;
Spencer Proffer;
Serguei Prokfiev;
Craig Pruess;

 R .

Trevor Rabin;
Stephen Rae;
Robert O. Ragland;
A.R. Rahman;
Nic Raine;
David Raksin;
Sid Ramin;
Joe Raposo;
Raymond Rasch;
Alan Rawsthorne;
J.A.C. Redford;
Hugo Reisenfeld;
Niki Reiser;
Franz Reizenstein;
Joe Renzetti;
Graeme Revell;
Freddie Rich;
Jonathan Richman;
Nelson Riddle;
David Robbins;
Richard Robbins;
Harry Robinson;
J. Peter Robinson;
Milan Roder;
Nile Rodgers;
Richard Rodgers;
Nile Rodgers;
Robert Rodriguez;
Heinz Roemheld;
Eric Rogers;
Philippe Rombi;
Jeff Rona;
Ann Ronell;
David Rose;
Leonard Rosenman;
Laurence Rosenthal;
William Ross;
Nino Rota;
Bruce Rowland;
Franois Roy;
Gennady Rozhdestvensky;
Mikls Rzsa;
Lance Rubin;
Michel Rubini;
Arthur B. Rubinstein;
Pete Rugolo;
Kate Rusby;
Larry Russell;
Carlo Rustichelli;
The RZA;

 S .

Craig Safan;
Ryuichi Sakamoto;
Conrad Salinger;
Hans J. Salter;
Bennett Salvay;
Jeremy Sams;
Bernardo Sandoval;
Gustavo Santaolalla;
Philippe Sarde;
Shiro Sato;
Jordi Savall;
Carlo Savina;
Walter Scharf;
Victor Schertzinger;
Lalo Schifrin;
Grard Schurmann;
David Schwartz;
Stephen Schwartz;
John Scott;
Morton Scott;
Tom Scott;
Humphrey Searle;
Eckhart Seeber;
Mischa Segal;
Ilona Sekacz;
ric Serra;
Paul Shaffer;
Marc Shaiman;
Theodore Shapiro;
Jamshied Sharifi;
Artie Shaw;
Edward Shearmur;
Jonathan Sheffer;
Richard M. Sherman;
Robert B. Sherman;
Kevin Shields;
Michael Shields;
Nathaniel Shilkret;
David Shire;
Howard Shore;
Dmitri Xostakvitx;
Lawrence Shragge;
Leo Shuken;
Carlo Siliotto;
Stanley Silverman;
Louis Silvers;
Alan Silvestri;
Carly Simon;
Marty Simon;
Claudio Simonetti;
Peter Simons;
Mike Simpson;
Marlin Skiles;
Frank Skinner;
Cezary Skubiszewski;
Michael Small;
Bruce Smeaton;
B.C. Smith;
Paul J. Smith;
Mark Snow;
Curt Sobel;
Maribeth Solomon;
Stephen Sondheim;
Jeremy Soule;
Tim Souster;
Herbert W. Spencer;
Thad Spencer;
John Sponsler;
Andy Stein;
Ronald Stein;
Fred Steiner;
Max Steiner;
Leith Stevens;
Morton Stevens;
Dave Stewart;
George E. Stoll;
Morris Stoloff;
Robert Stolz;
Christopher Stone;
Gregory Stone;
Richard Stone (compositor);
Herbert Stothart;
William Stromberg;
Marty Stuart;
Michael Suby;
Harry Sukman;
Andy Summers;
Bob Summers;
Mark Suozzo;
Keiichi Suzuki;
Stanislas Syrewicz;

 T .

Toru Takemitsu;
Joby Talbot;
Frederic Talgorn;
Alexander Tansman;
Michael Tavera;
Stephen James Taylor;
Max Terr;
Mikis Theodorakis;
Mark Thomas;
Ken Thorne;
Pierpaolo Tiano;
Yann Tiersen;
Chris Tilton;
Dmitri Tiomkin;
Ernest Toch;
Richard Tognetti;
tomandandy;
John Van Tongeren;
David Torn;
Colin Towns;
Brian Transeau;
Ernest Troost;
Armando Trovajoli;
Christopher Tyng;
Brian Tyler;

 V .

Fabio Vacchi;
Nathan Van Cleave;
Pierre Van Dormael;
Vangelis;
Ralph Vaughan Williams;
James Venable;
Carl Vine;
Joseph Vitarelli;
Alessio Vlad;

W.

W.G. Snuffy Walden;
Don Walker;
Shirley Walker;
Oliver Wallace;
William Walton;
Michael Wandmacher;
Ken Wannberg;
Stephen Warbeck;
Edward Ward;
Mervyn Warren;
Don Was;
Mark Watters;
Franz Waxman;
Jimmy Webb;
Kenneth S. Webb;
Roy Webb;
Craig Wedren;
Kurt Weill;
Brahm Wenger;
Nigel Westlake;
Jerry Wexler;
Michael Whalen;
Bill Whelan;
David Whitaker;
John Clifford White;
Marc Wilkinson;
Alan Williams;
John Williams;
Joseph Williams;
Patrick Williams;
Paul Williams;
Malcolm Williamson;
Hal Willner;
Meredith Willson;
Chris Wilson;
Nancy Wilson;
Debbie Wiseman;
Charles Wolcott;
Jonathan Wolff;
Albert Woodbury;
Alex Wurman;

 Y .

Stomu Yamashta;
Yanni;
Gabriel Yared;
Christopher Young;
Victor Young;

 Z .

Paul Zaza;
Aaron Zigman;
Hans Zimmer;
John Zorn;
Inon Zur;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167649" title="Richard Rogers" nonfiltered="3662" processed="3649" dbindex="68682">
Richard George Roberts, Bar Rogers de Riverside (Florncia, 23 de juliol de 1933), s un arquitecte britnic. 

Biografia.
Richard Rogers va estudiar en la Architectural Association de Londres. Posteriorment es graduaria a la Universitat de Yale el 1962,  on va conixer a Norman Foster, amb qui s'associaria a la seva tornada a Londres. 

All van formar el Team 4, al costat de les seves respectives esposes Su Rogers i Wendy Cheesman. Els seus dissenys d'alta tecnologia aviat els van atorgar gran reputaci. 

El 1967 el grup se separaria. Rogers es va associar llavors amb l'itali Renzo Piano, amb qui construiria el fams i polmic Centre Georges Pompidou el 1971. en aquest edifici, l'estructura i les installacions discorrien per l'exterior, deixant completament difans els espais interiors. Actualment, s el director d'arquitectura i urbanisme del Greater London Authority.
Milita activament al partit laborista britnic.

Projectes. 
 
 La Casa Rogers (Wimbledon), 1967;
 Pavell itali en l'exposici universal d'Osaka, 1970 ;
 Centre comercial de Fitzroy street, 1970 ;
 Centre Georges Pompidou (Pars), 1972 78;
 Centre PATS (Cambridge), 1975;
 Institut d'investigaci i coordinaci acstica de Pierre Boulez, 1977 ;
 Edifici Lloyd's (Londres), 1979 84;
 Cort Europea de Drets Humans (Estrasburg),1984 ;
 Seu del Channel Four (Londres), 1991 ;
 88 Wood Street (Londres), 1993-2001 ;
 Millennium Dome (Londres), 1999 ;
 Courts of Law Antwerp (Blgica), 2005 ;
 Edificis de la Terminal 4 de l'Aeroport de Barajas, (Madrid), 2005 ;
 Assemblea Nacional de Galles (Cardiff), 2006 ;
 Hotel Hesperia Tower (Barcelona), 2006 ;
 Remodelaci de l'antiga plaa de toros Las Arenas a Barcelona, 2009;
 122 Leadenhall (finalitzaci esperada el 2010);

Premis. 
 Premi Pritzker d'arquitectura,  2007;
 Praemium Imperiale d'arquitectura, 2000;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167650" title="August Macke" nonfiltered="3663" processed="3650" dbindex="68683">

August Macke (3 de febrer, 1887   26 de setembre, 1914) fou un dels principals membres del grup expressionista alemany Der Blaue Reiter (El Genet Blau). Visqu durant un perode especialment innovador de l'art alemany, en qu es desenvolup l'Expressionisme i tingu lloc l'arribada  dels successius moviments d'avantguarda apareixien a la resta d'Europa. Com a autntic artista de la seva poca, Macke va saber com integrar en la seva pintura aquells elements que ms li interessaven de les avantguardes.

Va nixer a Meschede, Alemanya. El seu pare, August Friedrich Hermann Macke (1845-1904) era contractista immobiliari, i la seva mare,  Maria Florentine, nascuda Adolph, (1848-1922), provenia d'una famlia camperola de la regi de Sauerland. La famlia visqu a la Brsseler Strae fins que August tingu 13 aos. Desprs visqu la major part de la seva vida creativa a Bonn amb l'excepci d'alguns perodes que pass al Llac de Thun (Sussa) i alguns viatges a Pars, Itlia, Pasos Baixos i Tunis. A Pars, on arrib per primer cop el 1907, Macke prengu contacte amb la feina dels impressionistes. El 1910, a travs del seu amic Franz Marc, coneix Kandinsky i durant una poca compart l'esttica no-objectiva i els interessos simblics i mstics de Der Blaue Reiter.

La trobada de Macke amb Robert Delaunay a Pars el 1912 li va suposar una revelaci. El Cubisme cromtic de Delaunay, anomenat Orfisme per Guillaume Apollinaire, influ definitivament en l'art de Macke a partir d'aquell moment. Els seus Aparadors de Botigues poden sser considerats com una interpretaci personal de les Finestres de Delaunay, combinades amb les imatges futuristes que vei a Itlia. L'ambient extic de Tunis, que Macke visit amb Paul Klee i Louis Moilliet el 1914, fou fonamental en l'aproximaci a la llum de la seva etapa final, en la que cre una srie de treballs que es consideren actualment obres mestres.
Macke va morir el setembre de 1914 en el front de la I Guerra Mundial, quedant tamb la seva carrera interrompuda bruscament.





Enllaos externs.

 La casa d'August Macke a Bonn (de);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167657" title="Jean Metzinger" nonfiltered="3664" processed="3651" dbindex="68684">
Jean Metzinger (Nantes, 1883 - 1956) va ser un pintor francs. 

Biografia. 
El 1903 Metzinger va arribar a Pars per estudiar medicina, per va abandonar la carrera per a convertir-se en pintor. Desprs d'haver experimentat el neo-impresionisme i el fauvisme, es va dedicar a obres ms personals (Retrat de Apollinaire, 1910). 

Amic de Max Jacob i d'Apollinaire, es va convertir aviat en un habitual del Bateau Lavoir i es va encaminar cap a un cubisme analtic ortodox (Nu, 1910). 

Metzinger, grcies al seu talent com escriptor, va ser un dels primers en realar les prctiques dels pintors de Montmartre, absents dels Salons. Aix, en el seu article (Nota sobre la pintura, 1910) explica que Braque i Picasso s'havien despullat de la perspectiva tradicional i s'havien pres la llibertat de girar al voltant dels objectes, la qual cosa li permetia parlar, per primera vegada de totalitat. 

Acusat de plagi per la crtica, el 1911 va decidir lliurar-se de la influncia excessiva dels pioners de la avantguarda i es va dedicar a pintar obres ms originals (El Berenar, 1911).

Posteriorment comenaria una frase ms analtica, amb un estudi ms complex del tema, al que presentava sota diferents angles (La ploma groga, 1912). A partir de 1914, mantindria aquest estil de manera ms simplificada (Dona i guitarra). Per la fragmentaci dels objectes i la seva voluntat de mostrar-los en diverses cares mitjanant el gir del plnol visual sobre un eix, l'art de Metzinger est clarament emparentat amb el cubisme dels primers temps (1908-1910). Per per la seva preocupaci per l'ancdota i pel seu sistema d'illuminaci clssic, pertany tamb a l'art tradicional (Les banyistes, 1913). En aquest aspecte, es troba prxim al seu amic Albert Gleizes, amb el qual va escriure el llibre Sobre el cubisme.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167658" title="Hans Knappertsbusch" nonfiltered="3665" processed="3652" dbindex="68685">
Hans Knappertsbusch (Elberfeld, (actualment Wuppertal), 12 de mar de 1888 - 25 d'octubre de 1965) va ser un director d'orquestra alemany, que va aconseguir reconeixement internacional per les seues interpretacions de la msica de Richard Wagner, Anton Bruckner i Richard Strauss.

Knappertsbusch va estudiar filosofia a la Universitat de Bonn i direcci d'orquestra al conservatori de Colnia, amb Steinbach. Durant alguns estius va assistir a Siegfried Wagner i a Hans Richter en el Festival de Bayreuth. Va comenar la seua carrera com a director d'orquestra en el seu Elberfeld natal (1913 1918), Leipzig (1918 1919) i Dessau (1919 1922). Quan Bruno Walter va deixar Munic per a anar a Nova York, Knappertsbusch el va succeir com a director general musical de l'pera Estatal de Baviera (Bayerische Staatsoper). Va enfurir Joseph Goebbels en preguntar als Pasos Baixos a un diplomtic alemany si era un Muss-Nazi (s a dir, un afiliat al partit Nacional-socialista per a progressar professionalment): com a resultat, el seu contracte amb l'pera de Munic va ser cancellat .  

Al final dels anys trenta va traslladar-se a Viena a dirigir l'orquestra de la Wiener Staatsoper, ignorant la poltica nazi de qu els artistes alemanys no treballaren a ustria. Simultniament va esdevenir un dels artistes emergents del Festival de Salzburg. Knappertsbusch va continuar dirigint a Viena i Salzburg durant la anxexi alemanya d'ustria. Quan la Segona Guerra Mundial va acabar, va tornar a Munic, per va continuar dirigint com a director invitat a Viena, aix com fent aparicions en el Festival de Bayreuth. Rarament va participar en gires fora dels pasos de parla alemanya.  Li disgustaven els assajos llargs i va ser acusat en alguna ocasi de ser peress.

Va morir l'any 1965, als setanta-set anys d'edat, abans de l'adveniment del disc compacte, la qual cosa no ha impedit que molts dels seus ms importants enregistraments hagen estat reeditats en CD.

Knappertsbusch va ser sempre un dels directors favorits de l'Orquestra Filharmnica de Viena, orquestra que va dirigir a Viena, Salzburg i en alguna gira.

Va deixar diversos importants enregistraments del cicle complet de la tetralogia wagneriana L'anell del nibelung, fets en directe en successives edicions del Festival de Bayreuth (1956, 1957 i 1958. Les seues intepretaciones de Parsifal, tamb de Richard Wagner, de 1951 i 1962, sn generalment considerades com a referncies definitives d'aquesta obra.






Referncies.



Enllaos externs.
Biografia ;
Base de dades de concerts;
Discografia;
Discografia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167659" title="Sonia Delaunay" nonfiltered="3666" processed="3653" dbindex="68686">
Sonia Terk Delaunay (Odessa,1885 - Pars, 1979) va ser una pintora i dissenyadora francesa d'origen rus, casada amb el pintor Robert Delaunay. 

Inspirada en les formes del cubisme i en els colors de Paul Gauguin, Vincent van Gogh i els orfistes, va desenvolupar, a partir de 1910, un estil basat en la juxtaposici o 'contrast simultani' de colors purs trencats en prismes. s considerada la reina de lart dco.

Va exposar pintures, teles i enquadernacions realitzades amb aquesta tcnica i tamb va dissenyar vestuaris per a teatre. En la dcada de 1920 Delaunay es va dedicar al disseny de roba i a les seves teles pintades a m amb colors brillants que van revolucionar el disseny txtil. Desprs de 1940 el seu estil es va tornar ms delicat i senzill, sobretot en els gouaches, on els seus experiments cromtics van arribar noves cotes de refinamient. 

El 1941 coneix el pintor Nicolas de Stal tamb d'orgen rus.

El 1964, el Museu Nacional d'Art Modern de Pars va rebre una donaci de 58 obres seves, que van ser exposades al Louvre, amb el que es va convertir en la primera dona que, en vida, va veure els seus quadres exposats en aquest museu.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167666" title="Gamma Andromedae" nonfiltered="3667" processed="3654" dbindex="68687">










Gamma Andrmedae (  And /   Andromedae)  s la quarta estrella mltiple de la constellaci d'Andrmeda. s coneguda tamb amb el nom d' Almach (escrit a vegades Almaach, Almaack, Almak, i Alamak). En xins es coneguda com a      (la primera estrella del Gran General del Cel).

Amb un telescopi petit   Andromedae pot ser resolta com a una estrella doble, i s diu que es una vista molt interessant i bella pels astrnoms aficionats. L'estrella principal ( 1) s de la magnitud +2,13 de color taronja. s una gegant brillant del tipus espectral K3 Iib). La companya ( 2) t una magnitud de +4,84 i est a 9,6 segons d'arc amb un angle de posici de 63 graus.

De forma sorprenent,  2 tamb pot ser resolta com una estrella doble amb telescopis ms grans. Els seus dos components sn nanes de la seqncia principal del tipus  B8 (magnitud +5,1), i una nana A0 (de la magnitud +6,3). Tenen un perode orbital de 61 anys. La ms brillant s tamb una binria espectroscpica, amb un perode orbital de 2,67 dies. Per tant  2 s una estrella triple.

Localitzaci.

La localitzaci de l'estrella es mostra en aquesta illustraci de la constellaci d'Andrmeda:






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167667" title="SIMBAD" nonfiltered="3668" processed="3655" dbindex="68688">
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) s una base de dades astronmica d'objectes situats fora del Sistema Solar. En t cura el Centre de dades astronmiques d'Estrasburg (CDS), Frana.

SIMBAD fou creada per combinar el Catleg d'Identificacions Estellars (Catalog of Stellar Identifications, CSI) amb l'ndex Bibliogrfic d'estrelles (Bibliographic Star Index) existent a Meudon centre informtic creat el 1979, expandit posteriorment amb fonts addicionals d'altres catlegs i literatura cientfica. La primera versi interactiva, coneguda com a versi 2, va estar disponible el 1981. La versi 3, desenvolupada en llenguatge C i carregada en aparells UNIX a l'Observatori d'Strasbourg, va ser presentada el 1990. La caiguda del 2006 supos el llanament de la Versi 4 de la base de dades, actualment guardada en PostgresQL, i amb el Software de suport, escrit actualment completament en Java.

El 14 de juny de 2007, SIMBAD cont informaci de 3.824.195 objectes amb 11.200.785 noms, i 209.451 referncies bibliogrfiques i 5.455.841 cites bibliogrfiques.

L'asteroide 4692 SIMBAD (1983 VM7 reb el seu nom.

Enllaos externs.
SIMBAD;
El mirror de Harvard;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167668" title="Negaci" nonfiltered="3669" processed="3656" dbindex="68689">
La negaci s un mecanisme gramatical i de la lgica que indica la no realitzaci o existncia de l'element que acompanya. A la llengua s'expressa mitjanant partcules especfiques o b es dedueix del context. En lgica, s'usa el signe  davant la proposici que es vulgui negar. Per ltim, la negaci pot ser un procs psicolgic propi de l'inconscient, que no accepta determinades situacions reals o imaginries, segons Freud.

Concepte de negaci lingstica.
Si b la negaci s un concepte universal , cada llengua l'expressa de maneres diferents. El mateix concepte de negaci lingstica s polismic, ja que inclou:
l'afirmaci que no es dna X;
la falsedato manca de veritat de X;
el rebuig d'all implicat per X o les seves conseqncies;
l'exclusi de X d'un conjunt o d'una caracterstica donada;
el mats del significat de la frase afirmativa;

La negaci est sempre lingsticament marcada, s a dir, ha d'incloure un mecanisme especfic perqu per defecte les frases sn afirmatives. La negaci pot aplicar-se a un enunciat sencer, a una oraci o a un sintagma, segons la posici dels elements de negaci. Aquests elements solen ser plurals a totes les llenges conegudes; no hi ha un nic element que negui .

Segons l'escola d'anlisi, es considera que la negaci t diferent natura. Per als estructuralistes s un pol binari amb l'afirmaci, de manera que hi ha oracions enunciatives afirmatives i negatives; oracions exhortatives afirmatives i negatives etc. Per a d'altres s un accident gramatical apart, com pot ser l'aspecte o el temps als verbs o el gnere a l'adjectiu.

Formaci de la negaci.
La negaci es pot formar lxicament o mitjanant procediments analtics , gramaticals. La negaci lxica pot raure en l'addici d'afixos ("desfer" nega a "fer") o en l's de l'antonmia ("mort" nega semnticament a "viu"), mentre que els procediments gramaticals inclouen l'aparici d'elements de negaci (com l'adverbi "no") o l's d'estructures suplementries (com el cas de "sense sal"), on s el significat dels mots el que nega l'afirmaci. 

La negaci, paradoxalment, pot tenir un significat no negatiu, com en el cas de frmules de cortesia ("no tindrs pas un altre llapis?") o la ironia. Alguns idiomes fan funcionar la doble negaci com una afirmaci, com passa a les proposicions lgiques, mentre que d'altres es recolzen en la duplicaci de partcules, com el catal ("Ning no ho diria"). Quan apareix una partcula de negaci que no nega semnticament, s'anomena negaci expletiva.

La negaci lgica.
La negaci lgica neix de la lingstica, s un universal semntic (un concepte compartit per tots els idiomes perqu pertany al llenguatge mental com) . El signe  indica negaci lgica i vol dir que no s veritat la proposici segent (esquematitzada amb lletres majscules: P, Q, R...). Si apareixen dos signes , s'anullen, com si fossin els signes negatius en matemtiques.

Es fa servir per fer raonaments. Si apareix a la conclusii la negaci de la premissa, el raonament deixa de ser vlid, segons la prova per contradicci de la lgica clssica. A la programaci informtica, la negaci lgica serveix per invertir l'ordre donada (en una polaritat binria).

Polaritat i gradaci.
La negaci pot indicar o no polaritat. Si oposa dos termes, com en l'antonmia complementria, existeix polaritat (si no s "mascle" s "femella"). Per tamb pot existir absncia de polaritat (si no s "negre" pot ser "gris", "blanc", "verd...") . En aquest cas s parla de gradaci, escalaritat o negaci parcial. 

Mentre que els termes positius admeten la quantificaci parcial, no l'admeten els negatius; s a dir, la gradaci no s completa. Existeixen mots universals afirmatius en totes les llenges ("tothom"), particulars afirmatius o gradaci d'afirmatius ("alguns") i universals negatius ("ning), per no es troben termes per designar gradaci negativa .

La negaci no ha de ser bidireccional: la "nit" s el "no-dia" per "dia" pot ser "no-nit" quan es parla d'una jornada, o tenir un sentit diferent si es parla de "dies de la setmana", per exemple. Aix succeeix per la polismia de totes les llenges. Igualment passa amb la negaci de frases: "refuso" equival a "no vull" per "no refuso" no significa necessriament "vull" .

A vegades la polaritat t un sentit afegit, una connotaci moral o social. El contrari de "net", "brut", indica molt ms que absncia de netedat o presncia de taques, t una crrega pejorativa. 

L'abast de la negaci.
La negaci pot aplicar-se sobre una proposici (sempre en lgica) o sobre altres elements (en lingstica). Aix va suposar un problema per al generativisme, ja que la frase no es podia transformar mecnicament des de l'afirmaci sense tenir en compte el context. El mateix Noam Chomsky reconeix aquest fet amb l'exemple: "El Joan no estima la Maria". La frase allada s una transformaci clara de "En Joan estima la Maria" + negaci, s a dir " El Joan estima la Maria". Per si la frase continua, el sentit pot veure's transformat: "El Joan no estima la Maria, prefereix l'Anna" no indica el mateix que "El Joan no estima la Maria, l'adora" o que "El Joan no estima la Maria, s en Pere qui la vol" . En aquests casos es veu que l'abast de la negaci canvia, focalitzant l'atenci en l'objecte, el verb o el subjecte respectivament.

Inferncies i negaci.
La negaci parteix de l'afirmaci, per tant implica una inferncia o hiptesi sobre l'existncia d'all designat per la proposici, tant en lgica com en lingstica (com estudia la teoria dels actes de parla): a la frase "El rei de Frana no s calb", s'infereix l'existncia d'un rei de Frana; tot i que aquest sser no existeixi, s necessari per comprendre l'oraci.

Segons la teoria psicolgica de fons-forma (Gestalt), la negaci no solament implica l'afirmaci, sin que la subratlla, fent que es focalitzi l'atenci sobre l'abast de la negaci igual que la percepci humana destaca una figura sobre el fons si l'interessa, com sost Ronald Langacker.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167670" title="Efecte Jahn-Teller" nonfiltered="3670" processed="3657" dbindex="68690">
L'efecte Jahn-Teller descriu la distorsi geomtrica de molcules no lineals en certes circumstncies. L'efecte va ser proposat com a un teorema postulat per H. Jahn i Edward Teller el 1937 i diu essencialment que qualsevol molcula no lineal amb un estat fonamental degenerat pot presentar una distorsi geomtrica que implica la prdua de degeneraci. Aquesta distorsi comporta una disminuci de l'energia global del complex.

L'efecte Jahn-Teller s'acostuma a trobar en complexos octadrics de metalls de transici, i s molt com en complexos hexacoordinats de coure(II). La configuraci electrnica d9 d'aquest i t tres electrons en els dos orbitals degenerats eg, donant lloc a un estat fonamental doblement degenerat. Aquest tipus de complexos es distorsionen al llarg d'un dels eixos moleculars (s'acostuma a anomenar eix z), el qual t l'efecte de fer perdre la degeneraci electrnica i dels orbitals i aix disminuir l'energia del complex.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167671" title="Interval de confiana" nonfiltered="3671" processed="3658" dbindex="68691">
En estadstica, l'interval de confiana s un interval de valors al voltant d'un parmetre mostral en els quals, amb una probabilitat o nivell de confiana determinat, se situar el parmetre poblacional a estimar. 

Si  s l'error aleatori que es vol cometre, la probabilitat ser de 1 - . 

A menor nivell de confiana l'interval ser ms precs, per es cometr un major error. Per a comprendre les segents frmules, s necessari conixer els conceptes de variabilitat del parmetre, error, nivell de confiana, valor crtic i valor  . 

Un interval de confiana s, doncs, una expressi del tipus  2   1        2, on   s el parmetre a estimar. Aquest interval cont el parmetre estimat amb una determinada certesa o nivell de confiana 1- . 

A l'oferir un interval de confiana es dna per descomptat que les dades poblacionals es distribuxen d'una manera determinada. s habitual que ho facin mitjanant la distribuci normal. La construcci d'intervals de confiana tamb es pot realitzar usant la desigualtat de Chebyshev.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167672" title="Error aleatori" nonfiltered="3672" processed="3659" dbindex="68692">
En enginyeria i fsica, l' error aleatori s aquell error inevitable que es produeix per esdeveniments nics impossibles de controlar durant el procs de mesurament . Es contraposa al concepte d'error sistemtic. 

En un estudi d'investigaci estadstica, l'error aleatori ve determinat pel fet de prendre noms una mostra d'una poblaci per a realitzar inferncies. Pot disminuir-se augmentant la grandria de la mostra. 
Quantificaci: 
 Prova d'hiptesi ;
 Clcul de l'interval de confiana.

L'absncia de error aleatori es denomina precisi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167680" title="Delta Andromedae" nonfiltered="3673" processed="3660" dbindex="68693">


Delta Andromedae (  And /   Andromedae), s una estrella triple de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 101 anys llum de la Terra.

El component primari,   Andromedae A, s una estrella gegant taronja del tipus K amb una magnitud aparent de +3,27. s una binria espectroscpica de perode llarg, amb un perode orbital de aproximadament 15.000 dies (41 anys). La seva companya s de la 13ena magnitud   Andromedae B, i est a 28,7 segons d'arc.

Localitzaci.

La localitzaci de l'estrella es mostra en aquesta illustraci de la constellaci d'Andrmeda:










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167681" title="Localitzacions de The Legend of Zelda: Twilight Princess" nonfiltered="3674" processed="3661" dbindex="68694">
Hi ha un nombre de diferents localitzacions en el videojoc The Legend of Zelda: Twilight Princess. En el Regne d Hyrule, on transcorreix el videojoc, es divideix en sis grans provncies diferents. Totes les direccions cardinals sn de est - oest reflex at en la versi Wii. Per exemple la Provncia d Eldin (Eldin Province), que oficialment es troba en el nord-est, es troba al nord-oest en la versi Wii. La geografa i la societat del pas d'Hyrule es va veure afectada per la seva fusi amb el Twilight Realm en el transcurs del joc.

 Ordona Province .

La Ordona Province (en catal, Provncia d Ordona) es la regi ms petita d Hyrule, i est situada al sud del pas i es presidida pel Spirit Ordona (Latoan en la versi castellana). Cont els Ordon Woods (Boscos d Ordon) i la Ordon Village (Aldea d Ordon), l aldea de la provncia. Cal destacar que car ser l'nica regi que no var ser fusionada amb el Crepuscle, gracis a la heroica intervenci de Link, qui mat al Shadow Beast abans de apoderar-se de la llum d'Ordona , i ser l'ltima regi controlada pel malvat Twilight King, Zant.

 Ordon Ranch .

El Ordon Ranch (Granja d Ordon) s l rea situada ms al sud del pas, integrada per un  est situada a l'est de l Hyrule Field (Planura d Hyrule), i s presidida sobre elpetit camp de cabres i un estable petit. Es aqu on el protagonista Link treballa juntament amb la seva egua Epona, cuidant de la granja i dels seus animals. Un bon amic del personatge Link, Fado es l encarregat del estable juntament amb Link, tot i que el protagonista realitz millor el seu treball que el seu company, aqu sempre les cabres desobeeixen i escapen del estable. En el joc tamb s l'escenari del minijoc de pastorejar dites cabres amb Epona.

 Ordon Village .

La Ordon Village (Aldea d Ordon) es el poble natal del protagonista  Link, i es troba entre les fronteres del Ordon Woods  de l Esperit Ordonai dels immensos Faron Woods de l Esperit Faron' Dintre del poble, resideixen quatre famlies i els seus habitatges. Link i Fado, els grangers de l'aldea, viuen en les fronteres del poble, respectivament en les seves cases. El poble en s est composta de cinc cases, incluida la del alcalde, el mestre espadatx pare d'en Colin, la botiguera del poble mare de Beth i el del moliner de l'aldea pare de Talo i Malo.

 Ordon Woods .

Els Ordon Woods (Boscos de Ordon) separen la Ordon Province del reste d Hyrule. Es tracten d uns petits boscos que faran de frontera a la Ordon Village i la Faron Province (Provncia de Faron). En dits boscos s hi troba la font del Spirit Ordona (Esperit d Ordona en catal), un dels Light Spirits. Dita font var ser on el malvat orc King Bulblin var fer acte de presncia i on var segrestar als nens (Malo, Talo, Beth, i Colin) i a la jove Ilia, amiga del protagonista Link. Tamb var se on Link en la seva forma de llop combat el seu primer Shadow Beast.

 Faron Province .

La Faron Province es troba al sud del Hyrule Field (Planura d Hyrule), i presidida pel Spirit Faron (Esperit Faron). Consisteix dels enormes Faron Woods (Boscos de Faron), aix com la part meridional de la Planura d Hyrule. La Sacred Grove (Arbocera Sagrada) est situada en lo ms profund dels Faron Woods, juntament amb el Temple of Time, que custiod un dels fragments del Twilight Mirror. Es l'escenari on Link es transform en llop i el ltim domini d'Hyrule en caure baix les urpes d'en Zant, el Tir de les Ombres.

 Faron Woods .

Els Faron Woods sn els boscos que componen gran part de la provncia, que faran frontera a la provncia d Ordon. A diferncia dels Ordon Woods, els Faron Woods sn enormes, profunds i misteriosos. En la base del bosc, s hi troba el Forest Temple, el primer Dungenon del joc. Una gran planura del bosc fou coberta per una boira venenosa prpura per culpa del Boss Diababa, gracis al domini del Twilight Realm. En lo ms profund d aquests boscos el troba el Sacred Grove. Dit bosc s hi troben Coro i la seva mascota domestica Trill.

 Forest Temple .

El Forest Temple (Temple del Bosc), es el primer Dungeon del videojoc Twilight Princess. Posseeix una atmosfera de selva salvatge i misteriosa. Esta habitat per micos, que aquets tancats pel mandril Ook, el Mini Boss del temple, qui fot posset mentalment per una espcie de parsit. Dit Mini Boss t en el seu poder el tem de la masmorra, el Gale Boomerang, el tem capa de destruir el Boss del Dungeon. Link utilitz dit tem per salvar els micos tancat per Ook. El Boss Final del Dungeon es Diababa, qui Ook ajud Link per derrotar-lo.

 Sacred Grove .

La Sacred Grove est situada en lo ms profund dels Faron Woods, situada dintre d una esquerda prop del Forest Temple. Profundament en el Sacred Grove s hi troben les runes del Temple of Time on reposa la llegendria Master Sword. Link utiltz l'espasa per trencar la maledicci que el malvat Zant l'havia impost. Un Skull Kid vaga pel bosc, i protegeix l entrada a les runes del Temple of Time. Dit bosc perdut no apareixen en el mapa, noms les runes del Temple del Temps, el sis Dungeon del joc.

 Temple of Time .

El Temple of Time s en runa en el present per encara es pot accedir viatjant al passat via una entrada mstica. s el sis Dunegeon. La versi del Song of Time (Can de Temps) que s'utilitzava com la msica de fons en l'rea d'entrada s el mateix arxiu slid com era utilitzat a lOcarina of Time. El Mini-Boss s un Darknut. En Link obt el Dominion Rod dins del temple, que li permet prendre control d'esttues amb centres buits. Dins del temple, derrota el Boss Armogohma en una cova terrosa i recobra el tercer ftagment del Mirror of Twilight.

 Eldin Province .

La Eldin Province est situada a l'est de l Hyrule Field (Planura d Hyrule), i s presidida sobre el Light Spirit Eldin (Esperit d Eldin). Cont la Kakariko Village (Aldea Kakairiko), la Death Montain (Muntanya de Mort), la Kakariko Gorge (Cementiri de Kakariko), aix com la part oriental de Hyrule Field, que inclou el Bridge of Eldin (Pont massiu d'Eldin). A la provncia se li posa el nom de la Deessa Din. Es la segona provncia ms gran del Regne d Hyrule, desprs de la Provncia de Lanayru.

 Kakariko Village .

Kakariko Village s un poble petit situat en la base de Muntanya de Mort. Un cementiri esta situat darrere la ciutat, i cont la tomba de la Famlia Reial Zora, aix com un tnel submar al Domini de Zora. Quan el Twilight Realm cobria l'rea, molts dels habitants foren  brutalment atacats per els Shadow Beast, i els assassinaren, deixant buida la ciutat amb l'excepci del xaman Renado, la seva filla Luda, i l'expert de demolicions Barnes. Desprs de rescats d en Link al patriarca Goron Darbus des del Goron Mines, els Gorons comenaren a posar cap amunt la botiga al poble.

 Death Mountain .

La Death Mountain (Muntanya de Mort),  s un volc enorme que est situat al nord de Kakariko Village. Es el territori de la Tribu de la Muntanya, els Goron on aquests  viuen i treballen en les seves mines (Goron Mines). En el principi del joc, els Goron privaran els pas al seu territori a la seva terra, degut a que el seus patriarca, Darbus, fou posset per un fragment de la Fused Shadow, i es convert en un monstre.  A causa de la natura volcnica de la muntanya, moltes fonts termals poblen l'rea.

 Goron Mines .

El Goron Mines sn unes mineries extenses executades pel Goron. Al principi, l'rea s fortament vigilada pel Goron, a qui desagraden els humans. Desprs que en Link gestionat per arribar a la part superior i derrot un Anci Goron en un partit de lluita de sumo, se l'admet accs a les mines. La secci central de les mines sn principalment forats de lava creuada per ponts i equip de mineria, mentre els serrells exteriors sovint contenen travesses d'aigua freda i parets imatitzades. Tamb les mines es troben les sales personals de tres dels Ancians Goron que s'estan mantenint guardia sobre Fyrus, que era una vegada el seu patriarca, Darbus, per era posset per una de les Fused Shadow. Tamb es el lloc on un Goron anomenat Dangoro vigila lArc de l'Heroi, i inicialment pren a en Link per un lladre, lluitant amb aquest per ser derrotat.

 Hidden Village .

La Hidden Village (Poble Ocult) s una ciutat d'estil occidental que estava habitada una vegada pels protectors de la Famlia Reial d'Hyrule. Durant els esdeveniments del joc, tanmateix, noms Impaz, una dona a qui es posa el nom del fundador de la ciutat, els seus animals, i una banda de Bulblin romanen. El primer Link  es veu comproms de lliurar Impaz de la banda de Bulblin; llavors, pot parlar amb Impaz sobre la seva cerca. En traduir la llengua Hylian al Poble Ocult es troba que una tanca publicitria digui "Benvinguda a Old Kakariko". Impa era el fundador de Kakariko Village a l'Ocarina of Time, aix s probable que sigui la dona que Impaz anomena desprs.

 Lanayru Province .

La Lanayru Province (Provncia de Lanayru) est situada cap al nord de la Provncia d Eldin. s tamb la provncia ms gran d Hyrule. Cont el Zora s River (Riu Zora), que flueix avall des del Zora s Domain (Domini Zora), al nord, fins al Llac Hylia, on es troba el santuari del Light Spirit Lanayru (Esperit de la Llum de Lanayru). El Hyrule Castle (Castell d Hyrule) est situat en el centre de la provncia, i presumeix una ciutat que s'afanya, Hyrule Castle Town, davant seu. A la provncia se li posa el nom de la Deessa Nayru.

 Lake Hylia .

El Lake Hylia (Llac Hylia) s un llac gran creuat per un pont anomenat el Great Bridge of Hylia (Gran Pont de Hylia). El llac se situa al final del Riu de Zora. En el fons del llac, el Lakebed Temple es pot trobar, per noms els Zora poden entra-hi. El llac s tamb a casa per a dos socis de negocis anomenats Fyer i Falbi. Tenen, entre ells, un gegant can que pot disparar en Link des del Llac Hylia al Camp d Hyrule (a la Casa de Falbi), i tamb al Desert Gerudo. Si es compara amb el Llac Hylia a l'Ocarina of Time, el Llac s ara molt ms profund comparat amb el terreny al voltant d'aquest i s dues vegades com ms gran. Tamb l'arbre que una vegada romania a l'illa al mig del llac s ara un boc massiu, i el Laboratori de Ribera s la residncia de Falbi.

 Lakebed Temple .

 Situat en el fons del Llac Hylia, el Lakebed Temple s un lloc sagrat per la raa Zora. Link pot ingressar al Temple Lakebed desprs que obtingui la Zora Armor (Arns Zora), que li permet respirar sota l'aigua. El Lakebed Temple s essencialment una caverna submarina que s'ha installat amb aigua d'alimentaci de canals des de dues torres d'admissi oposades a una difisi central gran. Les torres es poden veure a fora del temple, aire que allibera i presa en aigua. El temple s tamb a casa a una varietat d'espcie aqutica, ms importantment el Deku Toad i Morpheel. Zant els hi rob tots els fragments de la Fused Shadow desprs de superar el temple.

 Upper Zora's River .

El Upper Zora's River, s el riu que connecta el Llac de Hylia i el Domini Zora, per noms la part superior s noms accessible amb un vaixell. Aqu, Link pot trobar Iza, que permetr Link alquilar una canoa  riu avall i jugar un mini joc simultniament. Una part limitada de l Hyrule Field del nord sobresurt en el riu. El Riu Zora mateix es parteix en dos una vegada deixat el Domini Zora. Una part flueix cap al sud i l'altre cap a l est  i gira per fluir cap a l'oest,  sota el Pont d'Eldin abans de trobar-se amb l'altra branca. Part del riu de fet flueix d una cascada, on aquesta el troba el Palau Zora, on es troba es Sal de Tro de la Famlia Reial Zora.

 Fishing Hole .

El Fishing Hole resideix darrere una porta dins del Upper Zora River, i s l'nic lloc en Twilight Princess que experimenta canvi estacional dins del joc. s tingut per Hena, que permetr Link a pescar qualsevol peix de manera sola, o amb ella com a guia. Link tamb pot jugar el minijoc d'Hena, anomenat Rollgoal, en ordre per utilitzar la Frog Lure. Hena t fotografies de pesca de gent en una paret de la seva Botiga de Pesca - aquests inclouen pescador de Ocarina of Time, que  agafa el Loach Hylian, els seus germans Coro i Iza, i ella mateixa.

 Zora's Domain .

En el naixement del riu, s hi trova el Domini de Zora. Aquesta s la casa de la raa Zora, la Gent de les Aiges. Inicialment congelat (degut probablement al fragment del Twilight Mirror), les aiges del riu s'han de desglaar per omplir el Llac Hylia. s la font principal d'aigua en total d Hyrule. En l'aigua al cap del domini hi ha unes roques de a qui Ralis es refereix com Roques Mare i Fill, gaireb definitivament una allusi a les Illes de Mare i Fill a The Wind Waker. La Sala de Tron dels Zora est situat en la part superior de la cascada enorme i lluny damunt el Domini de Zora. s a casa a la Famlia Reial Zora i sembla que sigui font principal de tota l'aigua a Hyrule. s molt ms gran que la Sala de Tron presentat a l'Ocarina of Time i apareix un profund agrada piscina rea que es pot explorar utilitzant lArns Zora i Botes de Ferro. La Sala de Tron de Zora tamb cont un Punt d'Estatja que es necessita  per desglaar el Domini Zora.

 Hyrule Castle .

 El Hyrule Castle (Castell d'Hyrule) es pot veure des de gaireb tot arreu a Hyrule. s el Dungeon. Els Bulblins ocupen el pati,  hi es pot trobar el cementiri, i les seccions de l'interior es fan malb. El Mini-Boss s el King Bulblin, amb qui s'havia lluitat unes quantes vegades en el joc. A causa del dany estructural, Link ha d'utilitzar elements com el Filater i el Clawshots Doble per  poder arribar al cim de la masmorra. En la Sala de Tron, Ganondorf pren control del cos de Zelda, i Link han de lluitar ella. Ganondorf llavors es transforma en Dark Beast Ganon. Una vegada que se'l derrota, Midna intenta destruir-lo utilitzant la Fused Shadow. Al final del joc, es mostra que el Castell d Hyrule ha estat restaurat.

 Desert Province .

 Gerudo Desert .

 El Gerudo Desert s un  desert a l'oest del Lake Hylia (Llac Hylia) (a l'est en la versi Wii) que s la casa del (Dungeon) Arbiter's Grounds (Patbul del Desert). La Cave of Ordeals (Cova de les Ordalies) es pot trobar al sud-oest del desert, on la Gran Fada resideix. Gerudo Desert s inaccessible per mitj convencional des de la resta de Hyrule; o un ha de pagar a Fyer per un viatge de cany d all o utilitzar un portal d'estatja (Twilight Portal) a Gerudo Mesa. El Mirror Chamber (Cambra de Mirall) existeix sobre el Patbul del Desert. En la part del nord del desert s hi troba el Arbiter's Grounds, una pres antiga, abandonada. En la seva base sn les runes de la fortalesa Hylian ara envada per els Bulblins. Tradut de Hylian, els mapes de d Hyrule anomenen aquesta regi el "Gran Desert". El Spirit Temple i  el Gerudo Valley que apareixen a lOcarina of Time falten en el desert, encara que s possible que el Spirit Temple es rebatejava per ser el Patbul del Desert, o que la Gerudo Fortress (Fortalesa Gerudo), la antiga fortaleza dels Gerudo, sigui el dit Patbul del Desert.

 Arbiter's Grounds .

 Situat a Desert Gerudo, el Arbiter's Grounds inclou un allotjant amb arena antiga del Mirror of Twilight. S'utilitzava originalment com a pres a causa del seu allament a la resta de Hyrule. Quan era  vista de lluny, el Patbul assembla el Colisseu rom, mentre que en l'interior s'assembla a les runes egpcies. Descansa al segon soterrani del Dungeon una solitria espasa lligada per un cert nombre de cordes. Tallant les cordes desperta el Sub-Boss, Death Sword (l Espasa de la Mort), que t una semblana sorprenent amb Phantom Ganon. Desprs d'obtenir el Spinner (Filater) derrotant a l Espasa de la Mort, Link era capa de trobar, i en el fons derrotar,  el Twilit Fossil: Stallord. Les porcions del Dungeon sn similars al Forest Temple (Temple del Bosc) dOcarina of Time en quin Link ha de derrotar quatre Poes que roben les flames abans que pugui continuar a travs de la masmorra. Els Sages del Twilight Mirror de de la Famlia Reial Hylian originalment vivien aqu, protegint el Twilight Mirror.

 Mirror Chamber .

El Mirror Chamber (Cambra de Mirall) s una sala situat damunt el Arbiter's Grounds, per Link no pot guanyar accs fins a desprs que derroti Stallord, el Boss del Dungeon. Quan Link i Midna primer ingressen a la Cambra de Mirall, Link ha d'utilitzar el Spinner (Filater) per arribar a la part superior d'una gegant esttua i alar el Twilight Mirror per sota la sorra. A fer aix, troben el Mirall de Crepuscle trencat, amb noms un fragment senzill. Midna explica com  el mirall permet a la gent del Mn de la Llum i als descendents del Twilight Realm passar lliurement entre els dos mons. Es creava originalment per enviar els pitjors criminals i perversos del mnal Regne Crepuscular, una pres on ning no es podria escapar. El cinc Sages apareixen per  informar-los de com era Ganondorf incapa de ser contingut i s'escapava. Tamb s'assabenten que el mirall era trencat per Zant. Des d'aquest punt, Link i Midna comencen una nova recerca per recuperar tres fragments del mirall desapareguts per reparar dit mirall per obra del malvat Zant, amb l'objectiu d'arribar a ell.

A retornar amb els tres fragments  desapareguts, Linki Midna reparen el mirall. Midna explica com s el seu mn, el Twilight Realm, a una explicaci curta, per preocupant de com estava intentant utilitzar Link a retornar  per ordenar. Era un lloc pacfic fins que Zant enderrocava Midna, la Twilight Princess, i reclamava el tron com el seu. Des d'aquest punt, Link comena el seu viatge al Twilight Realm una vegada ms. El mirall el porta al Palace of Twilight, on Link ha de posar final al la tirania del malvat Rei Zant.

 Snowpeak Province .

 Snowpeak .

Una mansi vella es trova aqu, en quin dos yetis, Yeto i Yeta, resideix. Hi ha unes quantes teories pel que fa a qui originalment construa i habitava les runes. La teoria ms acceptable s que la mansi podria haver estat ocupada pel homes llangardaixos  que serveixen d'infanteria en l'exrcit de Ganondorf. La mansi s bastant antiga, per encara est farcit de l'evidncia com armes de "la criatura llangardaix" i vestits d'arns que serien impossibles que qualsevol hum ports. Un vestit d'arns fins i tot contenia un gegant guerrer llangardaix que empunyava una bola amb cadena cadena. El smbol de la Triforce, aix que estava ms probablement construt per els Hylian. Aix tamb explicaria per qu s'abandona ara la mansi (com s'embolica ara en neu i gel, fent-ho molt fred i habitable per a la majoria dels rptils). s noms accessible a travs d'un tnel petit en el Zora's Domain dels Zora. Una de les peces del Mirror of Twilight est situada aqu, havent estat recollit per Yeta. Link, tanmateix, ha de patinar per la neu (en un fulla congelada) avall un cam d'enrotllament per accedir a la mansi. Ms tard en el joc, Link tamb pot crrer amb Yeto i Yeta. Una vegada que bat Yeta, se'l premiar un Piece of Heart.

 Snowpeak Ruins .

Snowpeak Ruins s una mansi que s'esfondra. Es la casa de dos amistosament yetis: Yeto, i la seva muller, Yeta. s possible que la mansi s'abandoni i aviat desprs estigui habitada pel dos. La seva mansi cont tres pisos, una capella petita, i una torre. La majoria dels espais es cobreixen en gel, a causa del locale glacial al penya-segat d'una muntanya alta i l'estat arrunat de l'edifici (es collapsen alguns sostres). El Mini-Boss s un gran vestir arnesos guerrer anomenat Darkhammer que empunya una enorme bola amb cadena. La torre cont el dormitori de Yeto i Yeta. Aqu Link presenci com Yeta  sucumbir al poder del dragment del Mirror of Twilight i posteriorment es transformar en la Twilit Ice Mass: Blizzeta. Desprs que derrotant Blizzeta, el Yeto i Yeta es reunissin i Link reb  el segon fragment del Mirall del Crepuscle. Durant els Crdits Finals, uns Snowpeak Ruins es pot cotemplar arreglat.

 City in the Sky .

City in the Sky es el sis Dungeon de Twilight Princess, i s per molts, el ms difcil. Es tracta d'una ciutat flotant i s l'habitatge dels Oocca, els antepassats dels Hylian i els ms propers als dus. Semblen que siguin unes runes antigues de la antiga ciutat i que la ciutat hagi estat destruda per un sser malvat. Es tamb l'habitatge d'un malvat drac, Argorok, el Boss del Dungeon, que posseeix en el seu interior un dels fragments del Mirror of Twilight, artefacte necessari per arribar fins al malvat Zant. El Sub-Boss s l'Aeralfos, un petit drac volador armat amb espasa i escut. El boss com dit abans es Argorok, un gegant drac que es l'ltim obstacle fins al Twilight Realm de Zant. Si es derrota Argorok el cam fins a Zant s'obrir i el podran vncer-lo per sempre.

 Twilight Realm .

 El Twilight Realm (en catal, Regne Crepuscular) es la dimensi del Crepuscle on el despietat Zant, un malvat tir, usurpa la corona del regne i es autoproclama Rei del Crepuscle. A ms, d envadir Hyrule, el pas sagrat de les Deesses amb l intenci de governar-la, fusionan-la amb el Twilight Realm per crear un mn de Tenebres. 

A causa del malvat tir, per els designes del seu fals Du, Ganondorf, el Senyor de les Tenebres, baix la tnue llum del Crepuscle, Hyrule va quedar insaciablement fusionat amb el Crepuscle poblada per l aleshores per els despietats sbdits del Tir de les Ombres, arrabassant-los l essncia als Light Spirits, els guardians protectors d Hyrule. Noms quant Link i Midna varen tornar-los la llum als Esperits, Hyrule es va desfusionar amb el Crepuscle i var poder tornar a la normalitat i regn de nou la pau i la tranquilitat.

L nic nexe d uni entre el Regne Crepuscular e Hyrule, es el Twilight Mirror, situat al Circ del Mirall, en el Patbul del Desert, al Desert Gerudo. El mirall en si, es un objecte mgic de gran poder que van utilitzar les Deesses per sellar als Twili. Per es destrut per obra del tir  Zant, per a que ning pugui viatjar entre aquests dos mons.

 Palace of Twilight .

 El Palace of Twilight es un un inmens palau que flota en el Crepuscle. Es un inhspit lloc on la llum del sol no existeix, i sembla estar sumit en un vespre etern. L rea explorable no es tan extensa com Hyrule, i noms es pot visitar el Dungeon en si mateix, que representa l'anterior residncia de Midna i la nova llar de Zant. El Palau del Crepuscle s la penltima masmorra (Dungeon) de Twilight Princess, i una de les ms innovadores pel seu disseny i el seu esquema de transcurs en aquesta; s'hi troben les acumulacions mgiques de Shadow Crystal (Cristlls d'Ombra), els quals transformen Link en llop, creada pel Tir de les Ombres, per absorbir la llum del Crepuscle. El Mini-Boss es Phantom Zant.

En el Palace of Twilight, els mags Twili compten amb una tecnologa molt ms avanada que la dels Hylian. Tot es degut grcies les seves fonts de energa, els Taiyo (Soledoine), dues petites esferes lluminoses, per de gran poder prioritari per els habitants d'aquest mn. Els Twili campen per la plaa del palau transformats pel cruel tir. Quant Link aconsegu l'Espasa Mestra de llum aconsegu infiltrar-se en las torre central del Dungeon, on es troba el malvat Usurper King Zant, qui aguarda Link i Midna desde el seu magnifc palau.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167683" title="Productor musical" nonfiltered="3675" processed="3662" dbindex="68695">
A la indstria musical, un productor musical (o productor discogrfic) t les funcions de controlar les sessions de gravaci, guiar i instruir els msics, organitzar i programar els recursos de gravaci i el pressupost, i supervisar la gravaci, mescla i masteritzaci de les gravacions. Aquestes funcions, tpiques en les gravacions sonores des dels seus inicis fins a la  segona meitat del segle XX, s'han ampliat posteriorment amb altres tasques, de promoci comercial  i empresarials en ocasions.

El treball d'un productor musical pot comparar-se al d'un director de cine en el sentit que el treball del productor s crear, donar forma i modelar una gravaci d'acord a la seua visi de l'lbum.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167685" title="Giuditta Pasta" nonfiltered="3676" processed="3663" dbindex="68696">


Giuditta Pasta, nascuda Negri (Saronno, 26 d'octubre de 1797 - Blevio, provncia de Como, 1 d'abril de 1865), va ser una soprano italiana.

Va debutar l'any 1815 a La Scala de Mil i el mateix any es va casar amb un advocat, tenor afeccionat, Giuseppe Pasta. Va imposar-se ala escenaris italians, aix com a Pars i a Londres, ms pel seu carisma personal que per la seua veu, de la que es diu que mancava de puresa i perfecci tcnica. No obstant aix, va superar les seues rivals amb les armes de la seua capacitat dramtica, el seu fraseig i una gran extensi vocal . Va destacar en el papers de Bellini, Donizetti i Rossini, que se li adaptaven perfectament. Va estrenar l'pera Norma, de Bellini, en el paper titular. Tamb va crear el paper principal d Anna Bolena de Donizetti a Mil (Teatre Carcano, 1830) i Amina (La sonnambula, 1831, Mil).

La seua tessitura estava ms prop d'una mezzosoprano. Desprs de quasi quinze anys de carrera, va passar del registre de mezzosoprano al de soprano. Per l'esfor que va imposar a la seua veu en cantar en el registre agut, que no li era naturalment apropiat, li va arrunar aviat les cordes vocals. A partir de 1833 va comenar a rebre crtiques devastadores, que estimaven que la seua veu estava esgotada. Es va retirar l'any 1837, als 40 anys d'edat.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167687" title="Licosodeu" nonfiltered="3677" processed="3664" dbindex="68697">

Els licosodeus (Lycosoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per dotze famlies d'aranyes amb vuit ulls:
 Els ctnids (Ctenidae);
 Els licsids (Lycosidae);
 Els neolnids (Neolanidae);
 Els oxipids (Oxyopidae);
 Els pisurids (Pisauridae);
 Els pscrids (Psechridae);
 Els senoclids (Senoculidae);
 Els estifdids (Stiphidiidae);
 Els trecaleids (Trechaleidae);
 Els zrids (Zoridae);
 Els zorocrtids (Zorocratidae);
 Els zorpsids (Zoropsidae);

Fang et al. (2000), basant-se en l'anlisi d'elements de l'ADN mitocondrial, proposen les segents relacions entre algunes de les famlies ms properes:

        +---- Psechridae
     +--|
     |  +---- Oxyopidae
 ----|
     |  +---- Pisauridae
     +--|
        +---- Lycosidae

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de ctnids;
 Llista d'espcies de licsids;
 Llista d'espcies d'oxipids;
 Llista d'espcies de pisurids;
 Llista d'espcies d'estifdids;
 Llista d'espcies de trecaleids;
 Llista d'espcies de zrids;
 Llista d'espcies de zorpsids;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167694" title="Trancs" nonfiltered="3678" processed="3665" dbindex="68698">
En la srie Bola de Drac, Trancs (     , Torankusu) s un superguerrer fill d'en Vegeta i la Bulma, i ve d'un futur alternatiu on en Goku ha mort d'una malaltia de cor i tots els seus amic han estat destruts per uns androides creats pel Dr. Gero. Desprs de la lluita amb Cllula tornar al seu temps.

Ms tard neix en Trancs. El fill d'en Vegeta i la Bulma t un carcter que no t rs que veure amb el del Trancs que venia del futur alternatiu. s ms com el seu pare, malcarat i orgulls, i, com en Goten, molt poders des de molt petit. De gran el seu carcter se suavitza i passa a ser el president de la Capsule Corporation.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167699" title="51 Andromedae" nonfiltered="3679" processed="3666" dbindex="68699">


51 Andromedae s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. Es esmentada ocasionalment amb el nom propi de Anfal o El Enfal de l'rab         al-anfal que significa  les despulles  o  les mercaderies saquejades , que deriva de                 al-sa'if wa al-anfal, que significa  l'espasa i les despulles , que era el nom d'un antic asterisme rab entre Andrmeda i Perseu. Es creia que Johann Bayer havia designat aquesta estrella com a psilon Persei (  Persei), per la designaci de Flamsteed 51 Andromedae s actualment la designaci oficial.

51 Andromedae s una estrella gegant taronja del tipus K amb una de la magnitud aparent +3,59. Est aproximadament a 174 any-llum de la Terra.

Localitzaci.

La localitzaci de l'estrella es mostra en aquesta illustraci de la constellaci d'Andrmeda:










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167700" title="Vegeta" nonfiltered="3680" processed="3667" dbindex="68700">
Vegeta (tamb anomenat Vegita) s l'orgulls guerrer que tan odia a en Goku s el prncep de la prcticament extingida raa dels guerrers de l'espai, i va sobreviure grcies a la pietat d'en Frzer. Durant molts anys es va dedicar a conquerir planetes venent-los al mateix Frzer fins que arrib a la Terra i va conixer a en Goku. Des de llavors cada cop que ha aparegut a la pantalla, se'ns ha presentat un Vegeta ms bo i amable cap als altres (excepte quan el va posseir Babidi). Ha lluitat sempre contra els enemics d'en Goku, per no amb gaire xit doncs sempre acabava derrotat i humiliat per un Goku que el supera. Tot i passar-se a la banda dels "bons", conserva el seu mal carcter. Es casa amb la Bulma i t un fill, en Trancs, ms tard t una filla que es diu Bra. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167710" title="Kriln" nonfiltered="3682" processed="3668" dbindex="68702">
En Kriln o Criln (    , Kuririn) s un dels personatges de Bola de Drac. s un noi baixet i calb (durant gaireb tota la srie), i el millor amic d'en Goku. Va comenar essent company d'en Goku en els entrenaments amb el Follet Tortuga. Aleshores era un sser mesqu i egoista, que noms volia mal a en Goku, per ms tard es va convertir en un amic fidel que ho donaria tot per ell. Encara que ara el seu nivell de lluita ha quedat en ridcul enfront els altres companys de lluites, sempre ha estat entre els guerrers fent front als enemics i ajudant en tot el que ha pogut. 

Al final de la srie, es casa amb A18 i t una filla a la que bateja com el seu primer amor, Maron. Igual que en Son Gohan, ha deixat la lluita, per l'ha deixat per ser un home de negocis.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167712" title="Neal Acree" nonfiltered="3683" processed="3669" dbindex="68703">
Neal Acree (Tarzana, Califrnia, 11 de juliol de 1974) s un compositor de cinema nord-americ, amb una notable reputaci en pellcules de la srie B.
 Filmografia seleccionada .
Witchblade (TV), Militia, Crash Point Zero, Critical Mass, Venomous, They Crawl, Ablaze, Gale Force, Project Viper, Helen of Troy (TV), Curse of the Komodo, Deadly Swarm, Lost Treasure, Belle, , E5, Crash Landing, 7 Seconds.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167715" title="N-grama" nonfiltered="3684" processed="3670" dbindex="68704">
Donada una sequncia, anomenem n-grama a una subseqncia de n elements. Els elements poden ser tant lletres com paraules. S'utilitzen en diverses tasques de la traducci automtica estadstica, i tamb en altres camps de l'investigaci cientfica com l'anlisi de seqncies gentiques.

Anomenem unigrama al n-grama quan n=1, bigrama amb n=2, trigrama amb n=3, etc. Els models de n-grames tamb es coneixen com a "Models de Markov no-ocults", ja que es coneixen les probabilitats de transici entre els diferents estats.

Model de n-grames.
Un model de n-grames ens permet generar, grcies a les propietats estadstiques dels n-grames, models de llenguatges naturals. 

Aquesta idea va nixer amb un experiment realitzat per Claude Shannon per a la seva Teoria de la informaci. Donada una seqncia de lletres, va estudiar quina era la segent lletra ms probable. A partir d'un conjunt de dades d'aprenentatge, es pot dedur una distribuci de probabilitat amb qu obtenir quina s aquesta lletra.

A l'hora de modelar llenguatges, concretament, un model de n-grama s capa de predir  donades . Degut a limitacions computacionals i tamb a qu, en principi, una llengua pot tindre infinites paraules possibles, se simplifica de manera que cadascn dels elements (en aquest cas paraules) noms depn d'un nombre finit de n paraules.

Tcniques de suavitzat.
Els models de n-grames poden presentar alguns problemes: algunes probabilitats poden ser zero, si no s'ha vist mai el n-grama corresponent. Per aix, se solen utilitzar algunes tcniques de suavitzat de n-grames|tcniques de suavitzat. Aquestes es poden dividir en dos grans tipus: tcniques per interpolaci i tcniques back-off. En grans lnies, la principal diferncia entre ambdos tipus s que les tcniques d'interpolaci sempre utilitzen informaci de k-grames inferiors, mentre que les de back-off noms ho fan si la probabilitat del n-grama s zero.

Tcniques basades en interpolaci.
Les tcniques basades en interpolaci calculen la probabilitat de manera ponderada entre el n-grama, corregit amb un factor  i una probabilitat ms robusta (que no presenta zeros) del n-grama i una histria simplificada.



 : histria detallada ();
 : probabilitat ms robusta;
 : histria simplificada ();

Tcniques basades en back-off.
Les tcniques basades en back-off calculen la probabilitat de la manera normal en els n-grames vistos durant la fase d'entrenament, i per als casos on aquesta probabilitat s zero, utilitzen una emprant una probabilitat ms robusta i una histria simplificada.

, si  

, si 


Vegeu tamb.
 Model de llenguatge;
 Model ocult de Markov;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167723" title="Barry Adamson" nonfiltered="3685" processed="3671" dbindex="68705">

Barry Adamson (Manchester, Anglaterra, 1 de juny de 1958) s un baixista i compositor de cinema angls, aclamat en l'mbit del rock i jazz de Manchester dels ltims anys dels 70 i primers dels 80.

Ha treballat amb grups com Magazine, Buzzcocks, Visage, Nick Cave and the Bad Seeds i Pan Sonic; i amb Pete Shelley. Tamb ha fet bandes sonores per a David Lynch a ms de publicar seu propis discs.
 Filmografia seleccionada .
Delusion, Lost Highway, The Escort, Out of Depth.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167726" title="Giulia Grisi" nonfiltered="3686" processed="3672" dbindex="68706">

Giulia Grisi (Mil, 28 de juliol de 1811   Berln, 29 de novembre de 1869), va ser una soprano italiana. Era filla d'un oficial itali de l'exrcit de Napole Bonaparte. 

Va venir al mn en el si d'una famlia especialment dotada per a la msica. La seua tia materna, Giuseppina Grassini (1773 1850) va ser una destaca cantant d'pera. Sa mare tamb va ser cantant, i la seua germana major, Guiditta i la seua cosina Carlotta van ser tamb dues cantants de gran talent.

Des de petita Giulia va estudiar msica, i va fer el seu debut el el paper d'Emma, de l'pera Zelmira de Rossini, a Bolonya l'any 1828. Rossini i Bellini van fixar-se en ella, i a Mil va participar en l'estrena de Norma amb el paper d'Adalgisa, fent-se crrec del paper principal la clebre Giuditta Pasta. Va debutar a Pars l'any 1832 com Semiramide en l'pera homnima de Rossini, i va obtenir un gran xit. L'any 1834 va fer la seua aparici a Londres com Ninetta en La gazza ladra.

La seua veu era la d'una brillant soprano dramtica, i va saber mantenir l'estatus de prima donna durant trenta anys. Era tamb una fina actriu. A Londres, junt als cantants Luigi Lablache, Giovanni Rubini, Antonio Tamburini i Giovanni Matteo Mario va protagonitzar l'poca daurada de l'pera italiana a Anglaterra.

L'any 1854 va fer una gira amb Giovanni Matteo Mario pels Estats Units d'Amrica. Va casar-se amb el Comte Grard de Melcy l'any 1836. Posteriorment va sollicitar-li el divorci, per ell hi va refusar. Finalment, a Londres, Giulia va poder casar-se amb l'amor de la seua vida, el fams tenor Mario, o Giovanni Matteo Mario de Candia, que possea el ttol de Marqus de Candia. Van tenir cinc filles i un fill. El matrimoni va mantenir casa a Pars i a Londres, i passaven l'estiu al palau familiar de Mario a Sardenya (Palazzo de Candia). Una de les filles del matrimoni, Cecilia Maria de Candia, esdevingu una reconeguda escriptora i es va casar amb Lord Pearse.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167727" title="Mart Llaurad i Mariscot" nonfiltered="3687" processed="3673" dbindex="68707">
Mart Llaurad i Mariscot, Barcelona 1903 - 1957, fou un escultor catal. 

Es va formar als tallers dels escultors Enric Bassas, Borrell i Nicolau i Joan Rebull. Va formar part del Grup d'Artistes Independents, amb artistes com Josep Granyer. 

Molt infludo pel seu mestre, Joan Rebull, les seves obres son dintre d'un plnol de mediterranesme, cap a una escultura expressionista. 

Al 1933 va ser premiat a l'Exposici del Nu del Cercle Artstic de Barcelona i al 1934 se li va concedir la primera medalla a l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid. 

Va ser professor a l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya. 

T obra seva al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. 
Obres.
Nena amb trenes ;
Nu femen. 1933 ;
Retrat del pintor F. Camps Ribera ;
L'adolescent. Collocada a la Rambla de Poble Nou, de Barcelona al 1960.
Bibliografia.
Alix, Josefina (1985), Escultura Espanyola 1900/1936, Madrid, Edicions El Viso. ISBN 84 7483 412 0 . ;
Volum 12 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5440 7;



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167728" title="Richard Addinsell" nonfiltered="3688" processed="3674" dbindex="68708">
Richard Addinsell (Manchester, Anglaterra, 13 de gener de 1904 - 15 de novembre de 1977) s un compositor de cinema angls, fams per la seva composici "Warsaw Concerto", escrit originalment per la pellcula de 1941 Dangerous Moonlight.
 Filmografia seleccionada .
The Amateur Gentleman (1936);
Fire Over England (1937) ;
Goodbye Mr. Chips (1939);
Blithe Spirit (1945)  ;
Scrooge (1951);
Tom Brown's Schooldays (1951);
The Prince and the Showgirl (1957);
A Tale of Two Cities (1958);
Beau Brummell (1955);
The Waltz of the Toreadors (1962) ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167729" title="Gant" nonfiltered="3689" processed="3675" dbindex="68709">



Gant (en neerlands, Gent, en francs, Gand) s la capital de Flandes Oriental, Blgica.

Aquesta regi va estar habitada en temps dels celtes. Etimolgicament, el nom Gant ve de la paraula cltica ganda, que fa referncia a la convergncia dels rius Leie i Escalda entre els quals es troba situada.

En el segle XVI va ser, desprs de Pars, la ciutat medieval ms gran d'Europa al nord dels Alps. Actualment s la ciutat flamenca amb major nombre d'edificis histrics, una intensa vida cultural i una situaci privilegiada, entre Bruges i Brusselles i a mig hora d'ambdues en tren. A 1 de gener de 2000, Gant contava amb 224.180 habitants (108.851 homes i 115.329 dones). La superfcie total s de 157,69 km, amb una densitat de poblaci de 1.421,65 habitants per km. s el tercer municipi belga en quant al nombre d'habitants, darrere de l'rea metropolitana de Brusselles i Anvers.

L'accs amb cotxe s realment senzill, ja que hi arriben les autopistes I17 i I40. Tamb hi ha parades de trens tant nacionals com internacionals (Estacions ferroviries de Sint-Pieters i Dampoort). Tot aix dna com a resultat una bona comunicaci de la ciutat amb la resta de municipis i tamb amb la resta de pasos que es troben al voltant d'ella. El municipi de Gant abasta els pobles de Afsnee, Desteldonk, Drongen, Gentbrugge, Ledeberg, Mariakerke, Mendonk, Oostakker, Sint-Amandsberg, Sint-Denijs-Westrem, Sint-Kruis-Winkel, Wondelgem i Zwijnaarde. L'idioma oficial a Gant s el neerlands, per la cultura polglota dels seus habitants ofereix la possibilitat de comunicar-se tamb en francs, angls i alemany.

Gant ofereix, a part del seu inters arquitectnic, museus, moltes botigues, restaurants i una vida nocturna emocionant amb nombrosos concerts. Qualsevol nit s bona per a gaudir d'un concert de jazz gratut en alguns dels nombrosos bars que existeixen en la ciutat.

La ciutat pot ser descoberta amb vaixell (a travs dels canals), amb bici o b a peu ja que les seves dimensions no massa grans ho fan possible de forma agradable si es resisteix el fred amb bon humor.

Gant conserva un casc histric antic molt ben preservat, on s'hi poden trobar moltes coses interessants. Des de castells medievals -Gravensteen i Geerard de Duvel Steen- fins a esglsies gtiques -Catedral de Sant Bav, o Sint Baaf en neerlands- passant per la talaia o belfort -de 95 m d'altura- o per nombroses places i parcs. Aix mateix podem trobar 18 museus en tota la ciutat, entre els quals destaca el SMAK -museu d'art contemporani. No s una ciutat tan pintoresca com Bruges per s ms realista, amb el seu alcsser medieval i la catedral de Sant Bav, on es pot veure l'obra mestra de Jan van Eyck Adoraci de l'anyell. s una ciutat molt important en el sentit econmic perqu pel canal de Gant a Terneuzen els vaixells poden arribar des del mar fins al port. s ciutat universitria -prop de 45.000 estudiants- i centre turstic i industrial de Flandes Oriental. Anualment es celebren en la segona quinzena de juliol, durant 10 dies, les Festes de Gant, considerades les majors festes al carrer d'Europa.

 Clima .

Gant no t un clima massa agradable, encara que els hiverns no sn gaire freds. En general plou bastant i l'estiu el cel cobert sol ser corrent. Els mesos calorosos sn juliol i agost: temperatures mitjanes a l'hivern de 0 a 10C; i a l'estiu de 20 a 25C.

 Histria .

La ciutat va ser residncia dels Comtes de Flandes, i Carles V va nixer en ella. Avui dia no queda rastre del castell on l'emperador va veure la llum, per s del Gravensteen o Castell dels Comtes, construt en el S. XII. Es tracta d'una impressionant fortalesa en ple centre de la ciutat, envoltada per una fossa. Al llarg de la histria va ser residncia dels Comtes de Flandes, Casa de la Moneda, pres i fins i tot fbrica de cot. Des de les seves torres es contempla un meravells panorama de la ciutat.

Vegeu tamb.
Exposici Universal de Gant;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167730" title="John Addison" nonfiltered="3690" processed="3676" dbindex="68710">
John Addison (Surrey, Anglaterra, 16 de mar de 1920 - 7 de desembre de 1998) s un compositor de cinema angls.
 Filmografia seleccionada .
Touch and Go, Cockleshell Heroes, Lucky Jim, Look Back in Anger, The Loneliness of the Long Distance Runner, Tom Jones, Torn Curtain, Sleuth, The Seven Per Cent Solution, La crrega de la Brigada lleugera, Un pont massa lluny, Murder She Wrote (TV).

 Premis .

 Oscar a la millor banda sonora per Tom Jones (1964);
 Nominat a l'Oscar per Sleuth (1973);
 Premi BAFTA per Un pont massa lluny (A Bridge Too Far) (1977);
 Nominat BAFTA per La crrega de la Brigada lleugera (1968);
 Premi Emmy per S'ha escrit un crim (Murder She Wrote) (1985).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167733" title="Antonio Tovar Llorente" nonfiltered="3691" processed="3677" dbindex="68711">
Antonio Tovar Llorente ( Valladolid, Castella i Lle 1911 - Madrid 1984 ) fou un filleg, lingista,  historiador i professor universitari espanyol.

Biografia.
Va nixer el 17 de maig de 1911 a la ciutat de Valladolid, fill d'un notari. Per destinacions del seu pare va crixer al Pas Basc i el Pas Valenci, on va aprendre l'uscar i el catal. Va estudiar dret a la Universitat Maria Cristina de El Escorial, histria a la Universitat de Valladolid i Filologia Clssica a la Universitat de Madrid, Pars i Berln, estudiant sota les ordres de Cayetano de Mergelina, Manuel Gmez Moreno i Ramn Menndez Pidal. 

Relacions amb el rgim franquista i exili.
Adscrit al corrent falangista i ntim amic de Dionisio Ridruejo va ser un dels principals responsables de la propaganda del govern de Burgos per la seva decepci amb el rgim franquista va anar progressivament en augment. Va obtenir la ctedra de llat l'any 1942 a Salamanca, de la qual en fou rector entre 1951 i 1956, romanent en ella oficialment fins el 1963, tot i que a principis de la dcada del 1960 ha havia sortit d'Espanya cap a l'exili per les diferncies ideolgiques amb el rgim. 

Va ser professor de les Universitats de Buenos Aires entre 1948 i 1949, i de San Miguel de Tucumn entre 1958 i 1959, on va estudiar les llenges indgenes del nord d'Argentina i va tractar de crear una escola que segus la seva obra en aquest camp. 

Retorn a Espanya.
A la Universitat d'Illinois va ocupar la ctedra de llenges clssiques entre 1963 i 1965, any en el qual va guanyar la ctedra de llat de la Universitat Complutense de Madrid, el que li va permetre tornar a Espanya. Poc desprs d'arribar es va trobar amb la revolta estudiantil que va culminar amb la manifestaci encapalada per Enrique Tierno Galvn, Jos Luis Lpez Aranguren, Agustn Garca Calvo i Santiago Montero Daz. Quan es va produir l'expulsi de la Universitat d'aquests (els tres primers definitivament i Montero Daz temporalment), va dimitir en solidaritat i va tornar als Estats Units d'Amrica, on va estar-s'hi fins el 1967, quan va ser cridat per ocupar la ctedra de lingstica comparada de la Universitat de Tubinga (RFA), en la qual va impartir classes fins a la seva jubilaci l'any 1979. 

Mor a la seva residncia de la ciutat de Madrid el 13 de desembre de 1984.

Activitat professional.
Va dedicar els seus estudis a la filologia clssica i a una gran quantitat de llenges entre les quals destaquen l'uscar, el proto-indoeuropeu (i els idiomes d'aquesta famlia) i altres llenges primitives de la pennsula (com l'ber) i les llenges amerndies. Parlava una dotzena d'idiomes i tenia nocions d'uns 150. 

Va fer crtica literria a la revista Gaceta Ilustrada, en la qual tamb escrivien Pedro Lan Entralgo, que realitzava la crtica teatral, i Julin Maras Aguilera, que era el responsable de la crtica cinematogrfica. 

Membre de la Reial Acadmia Espanyola de la Llengua en va ocupar la cadira "j", i tamb va ser membre de l'Acadmia de la Llengua Basca, l'Euskaltzaindia. Va ser nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Buenos Aires, Munic, Dubln i Sevilla. 

L'any 1981 li fou concedit el Premi Goethe per la seva tasca en favor de la llibertat d'investigaci i de ctedra. El 1982 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya, i el 1984 amb el Premi Castella-Lle de Cincies Socials i Comunicaci en la seva primera edici. 

Enllaos externs.
  Biografia d'Antonio Tovar;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167736" title="EST" nonfiltered="3692" processed="3678" dbindex="68712">


 Gentica:
Acrnim de Marca de seqncia expressada.
 Rosa dels vents:
 Est, el punt cardinal per on surt el sol.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167740" title="Ynys Enlli" nonfiltered="3693" processed="3679" dbindex="68713">


Ynys Enlli (Nom d'origen galls, Ynis illa, Enlli del gran corrent o de les marees. Bardsey Island en angls) s una illa davant de l'extrem sud de la pennsula de Ll n, en el comtat de Gwynedd, al nord de Galles. L'illa acull un monestir fundat per Sant Cadfan en el segle VI.


T una extensi de 180 hectrees i el seu punt ms alt s el cim del Mynydd Enlli, amb 167 metres d'alada.

 Demografia .
La poblaci permanent sn menys de deu persones, que s'amplia considerablement els mesos d'estiu amb visitants que s'estan en segones residncies. Residncies en condicions dificultoses: No hi ha subministrament elctric fix (per si plaques solars), i moltes  cases s'illuminen amb espelmes i llums de gas; el 2001 la xarxa telefnica va arribar a l'illa, per encara est en condicions molt precries. 

L'illa pertany, i s gestionada, pel Bardsey Island Trust, que l'adquir el 1979 grcies a les aportacions recollides en subscripci pblica. Anteriorment, durant molts anys i fins al 1972 havia estat propietat de la famlia Newborough (de Glynllifon, vora Caernarfon). En un moment de mxima ocupaci, l'illa acollia una poblaci de 92 persones, segons el cens del 1851. En el 1925 el darrer "Rei" d'Enlli, Love Pritchard ("Rei" era un ttol honorfic atorgat per Lord Newborough als successius lders de la comunitat), impuls l'aband de l'illa per part dels habitants en cerca d'una existncia menys soferta. El 1935 els habitants havien disminut fins a 33, i aquest descens port al tancament de la petita escola municipal el 1953.

 Histria .
A banda d'algunes tombes i restes celtes (i anteriors), les primeres referncies conegudes de l'illa sn del segle V, quan sant Cadfan hi constitu una primera comunitat monstica. Les runes que es conserven, per, sn de lAbadia de Santa Maria (Santes Fair), de l'orde agustiniana, segle XIII. A l'Edat Mitjana, Enlli esdevingu un focus de pelegrinatge, especialment popular pels creients que anaven a morir i ser enterrats a l'illa. Les creences de l'poca eren que tres pelegrinatges a Enlli n'equivalien un a Roma, i que els fidels que hi fossin enterrats tindrien la salvaci eterna; d'aquesta forma s'origin la tradici dels vint mil sants que jeuen a Ynys Enlli. Sant Deiniol i  Saint Dubricius estigueren enterrats a l'abadia abans de ser traslladats a les catedrals de Bangor i Llandaf respectivament. La llegenda conta tamb que el mag Merl hi va ser empresonat en un tat de cristall, i que aquest podria ser el mtic Avalon de les histries artriques, per el mateix es diu de molts altres llocs a prop del mar d'Irlanda.

Amb la dissoluci del monaquisme britnic el 1537, l'illa pass a ser un focus de pirates i malfactors fins a l'establiment d'una comunitat de pagesos i pescadors a mitjan segle divuit.  Un far de 30 metres d'alada (d'entre els de planta quadrada, el ms alt de Gran Bretanya) va ser acabat el 1821. Noms una de les "crogloft" (cases) antigues ha sobreviscut, Carreg Bach, ja que la majoria de les cases actuals van ser construdes en els anys 1870 pel terratinent Lord Newborough. L'edifici de construcci ms recent s la capella, del 1875. Tots els edificis antics estan registrats i protegits pel Cadw, l'organisme governamental per a la protecci, conservaci i promoci dels edificis antics i histrics de Galles.

 Atractius turstics .
Punts d'inters turstic sn un campanar del segle XIII, diverses creus celtes, i una gran riquesa de fauna. Enlli s una Reserva Natural i lloc d'especial inters per a l'observaci d'ocells, amb un centre especialitzat, el Bardsey Bird and Field Observatory, fundat el 1953.

Per encrrec i quan la meteorologia ho permet, els visitants poden arranjar viatges en barca a i des de Pwllheli i  Aberdaron, creuant l'Swnt Enlli, l'estret d'Enlli.

 La Poma Ynys Enlli .
Enlli ha produt una varietat de poma nica, lAfal Ynys Enlli. Se suposa que s una evoluci de les pomeres que van introduir els monjos en el segle XIV, i que en el llarg allament ha desenvolupat caracterstiques especials, com una immunitat a diverses infeccions. El 1998 va ser identificada i classificada i, en l'actualitat, els seus esqueixos es comercialitzen .

 Enllaos .
 Plana oficial de l'illa  Molt completa ;
 Plana de la BBC' sobre l'illa ;
 Plana del Bardsey Bird and Field Observatory ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167743" title="Campionat Individual de Raspall de 2004" nonfiltered="3694" processed="3680" dbindex="68714">
El XIX Campionat Individual s l'edici del 2004 del Campionat Individual de raspall per a pilotaris professionals.

 Pilotaris .
 Armando de Bicorp;
 Juan del Genovs;
 Juan Grcia de Potries;
 Waldo d'Oliva;

 Resultats .

 Altres edicions .
 Campionat Individual de Raspall de 2005;
 Campionat Individual de Raspall de 2006;
 Campionat Individual de Raspall de 2007;
 Campionat Individual de Raspall de 2008;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167744" title="Campionat Individual de Raspall de 2005" nonfiltered="3695" processed="3681" dbindex="68715">
El XX Campionat Individual s l'edici del 2005 del Campionat Individual de raspall per a pilotaris professionals.

 Pilotaris .
 Agust de Castell de la Ribera;
 Alberto d'Aielo de Malferit;
 Armando de Bicorp;
 Carlos d'Oliva;
 Coeter II de Simat de la Valldigna;
 Juan del Genovs;
 Juan Grcia de Potries;
 Waldo d'Oliva;

 Resultats .


 Altres edicions .
 Campionat Individual de Raspall de 2004;
 Campionat Individual de Raspall de 2006;
 Campionat Individual de Raspall de 2007;
 Campionat Individual de Raspall de 2008;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167745" title="Campionat Individual de Raspall de 2006" nonfiltered="3696" processed="3682" dbindex="68716">


El XXI Campionat Individual s l'edici del 2006 del Campionat Individual de raspall per a pilotaris professionals.

 Pilotaris .
 Agust de Castell de la Ribera;
 Alberto d'Aielo de Malferit;
 Armando de Bicorp;
 Carlos d'Oliva;
 Coeter II de Simat de la Valldigna;
 David del Genovs;
 Galn;
 Juan del Genovs;
 Juan Carlos de Bicorp;
 Juan Grcia de Potries;
 Malonda IV d'Oliva;
 Salva de Simat de la Valldigna;
 Sariero;
 Tur;
 Waldo d'Oliva;

 Resultats .
 1 fase .




 2 fase .




 Fase final .


 Altres edicions .
 Campionat Individual de Raspall de 2004;
 Campionat Individual de Raspall de 2005;
 Campionat Individual de Raspall de 2007;
 Campionat Individual de Raspall de 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167747" title="Fernando Lzaro Carreter" nonfiltered="3697" processed="3683" dbindex="68717">
Fernando Lzaro Carreter (Saragossa, 13 d'abril de 1923 - Madrid, 4 de mar de 2004) fou un filleg, periodista, lingista i membre de la Real Academia Espaola.

Biografia.
Va nixer el 13 d'abril de 1923 a la ciutat de Saragossa, on va assistir a l'Institut Goya per realitzar els seus estudis de batxillerat. Va comenar els seus estudis superiors a la Facultat de Filosofia i Lletres de Saragossa, i l'any 1945 es va llicenciar en Filologia Romnica per la Universitat Complutense de Madrid, aconseguint el doctorat l'any 1947 en aquesta universitat. 

Posteriorment fou catedrtic de Lingstica General i Crtica Literria a la Universitat de Salamanca, i de Llengua Espanyola a la Universitat Autnoma de Madrid. Tamb va ser fundador del "Departament d'Espanyol Urgent" de la Agncia EFE. L'any 1972 va ingressar a la Reial Acadmia Espanyola, ocupant el seien "R", i esdevenint el seu president entre 1991 i 1998, i que fou el responsable d'obrir l'entitat a la societat i als mitjans de comunicaci. 

L'any 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, l'any 1990 amb el Premi Arag, el 1993 amb la primera edici del Premi Blanquerna i el 1994 li fou atorgat el VIII Premi Internacional Menndez Pelayo. 

Va morir el 4 de mar de 2004 a la ciutat de Madrid.

Activitat professional.
Durant anys va contribuir en diferents diaris, especialment a lABC i El Pas amb la columna El dardo en la palabra ("El dard en la paraula"). En aquesta secci criticava els freqents errors que es cometen en la utilitzaci del castell. L'any 1997 es va publicar un llibre del mateix ttol que recopilava aquests articles i va tenir un notable xit. La segona edici del llibre titulat El nuevo dardo en la palabra ("El nou dard en la paraula") va aparixer el 2003 i recull els seus escrits entre 1999 i l'any 2002. 

Autor juntament amb els seus collaboradors de nombrosos llibres escolars, el seu "Lengua de COU" s especialment recordat, aix com el seu mtode de comentari de textos. 

s autor, durant la seva joventut, i signat amb el pseudnim de Fernando ngel Lozano l'obra teatral La ciudad no es para m ("La ciutat no s per mi"). Aquesta obra va ser duta al cinema per Pedro Lazaga l'any 1965 amb el mateix nom, i protagonitzada per Paco Martnez Soria amb un gui cinematogrfic escrit per Vicente Coello i Pedro Mas. Aquesta pellcula va gaudir d'un enorme xit i popularitat, sent encara avui en dia una de les ms representatives de l'actor Paco Martnez Soria. 

Obra seleccionada.
 1945: El habla de Magalln. Notas para el estudio del aragons vulgar;
 1949: Las ideas lingsticas en Espaa durante el siglo XVIII ;
 1963: Diccionario de trminos lingsticos ;
 1965: Francisco de Quevedo, Vida del Buscn;
 1966: Estilo barroco y personalidad creadora;
 1973: El Lazarillo de Tormes en la Picaresca;
 1979: Qu es literatura?;
 1979: Introduccin a la poesa de Vicente Aleixandre;
 1980: Estudios de lingstica;
 1980: De potica y poticas;
 1986: Estudios de potica (La obra en s);
 1989: Cmo se comenta un texto literario;
 1997: El dardo en la palabra;
 2002: Clsicos espaoles: de Garcilaso a los nios pcaros;
 2003: El nuevo dardo en la palabra;

Enllaos externs.
  Informaci de Lzaro Carreter als Premis Arag;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167748" title="Lama Djinpa" nonfiltered="3698" processed="3684" dbindex="68718">
El lama Djinpa (Borja d'Arquer), nascut a Barcelona, s considerat el primer lama catal en exercici.

Va ser deixeble del lama Yeshe, de Kalu Rimpotx, Khenpo Tsultrim Gyamtso Rimpotx i Bokar Rimpotx i fu diversos retirs al Nepal i a l'ndia. Entre 1984 i 1988 fu el retir de tres anys i mig a Normandia i profess els vots de monjo Getsul.

Des de 1998 viu retirat a Dag Shang Kagy, el primer monestir budista de l'Estat espanyol, situat a Panillo, Osca.

Obra.
Introduccin prctica al buddhismo (2001);
Buddha, materialismo y muerte (2002);
Aprenent del budisme (2007);

Enllaos externs.
Entrevista al lama Djinpa a VilawebTV;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167753" title="Zooloretto" nonfiltered="3699" processed="3685" dbindex="68720">

Zooloretto s un joc de tauler d'estil europeu creat per Michael Schacht i guanyador del Spiel des Jahres de l'any 2007. El joc deriva directament del joc de cartes Coloretto, del mateix autor.

Cada jugador fa el paper de director d'un parc zoolgic i ha d'obtenir animals per omplir els seus tancats, especialment cries, i hi ha d'installar diverses botigues i bars. Els animals i botigues disponibles van sortint a l'atzar d'una pila de peces i a cada torn cal treure una pea i collocar-la en un cami o comprar el contingut de tot un cami. Com a cada zoolgic hi ha un nombre limitat de tancats i a cada tancat noms pot haver-hi animals de la mateixa espcie, els jugadors es poden trobar amb animals que no poden situar enlloc, animals que descomptaran punts al final de la partida.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167755" title="Premi Blanquerna" nonfiltered="3700" processed="3686" dbindex="68721">
El Premi Blanquerna s un guard que atorga anualment la Generalitat de Catalunya, a travs de la seva delegaci de Madrid, en reconeixement d'una tasca de persones o entitats que s'hagin distingit per la seva contribuci al desenvolupament i coneixement de Catalunya.

El premi fou creat per un acord de la Generalitat de Catalunya el 8 d'octubre de 1993.

Llista de guardonats.
1993: Fernando Lzaro Carreter;
1994: Adolfo Surez;
1995: Federico Mayor Zaragoza;
1996: Octavio Paz;
1997: Joaqun Ruiz-Gimnez;
1998: Miguel Herrero y Rodrguez de Min;
1999: La Residencia de Estudiantes;
2000: Jos Mara Martn Patino;
2001: Javier Tusell;
2002: Jorge Semprn;
2003: El poble de Madrid, en homenatge a les vctimes dels atemptats de l'11 de mar;
2004: Carmen Cervera;
2005: Antonio Garrigues Walker;
2007: Javier Prez Royo.

Enllaos externs.
  Premi Blanquerna a www.gencat.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167757" title="Basilio Losada Castro" nonfiltered="3701" processed="3687" dbindex="68722">
Basilio Losada Castro ( Lncara, Galcia 1930 ) s un traductor, crtic literari i professor universitari gallec.

Biografia.
Va nixer el 1930 al poble de Lncara, situat a la provncia de Lugo. Va estudiar filologia romnica i des de  1986 s catedrtic a la Universitat de Barcelona d'aquesta matria aix com catedrtic de filologia gallega i portuguesa.

Es va jubilar com a catedrtic l'any 2000, encara que segueix impartint classes en els programes de diverses universitats nord-americanes. 

Obra literria.

s autor de nombrosos estudis crtics sobre la literatura gallega, portuguesa i brasilera. Ha tradut 150 llibres en set llenges, d'autors com Jorge Amado, Jos Saramago, Rosala de Castro o Pere Gimferrer, entre d'altres. 

L'any 1991 va rebre el Premi Nacional de traducci, concedit pel Ministeri de Cultura, per Memorial do convento, de Jos Saramago. Aix mateix l'any 1984 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya, la Comenda da Ordem do Infante Dom Henrique, que atorga el govern portugus; la Ordem do Cruzeiro do Sul, de Brasil; i la Medalla Castelao de la Junta de Galcia. 

Als setanta anys va publicar el seu primer treball de ficci, la novella La pelegrina, ambientada a l'Edat mitjana, perode en el qual s un gran expert. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167762" title="British Academy of Film and Television Arts" nonfiltered="3702" processed="3688" dbindex="68723">
British Academy of Film and Television Arts (BAFTA) s una organitzaci que reuneix a les personalitats de les indstries cinematogrfica, televisiva i dels videojocs al Regne Unit. L'acadmia s composta, en el seu conjunt, d'aproximadament 6.500 membres que tenen com a objectiu "motivar i inspirar a aquells que treballen en el cinema, la televisi o el mn dels videojocs, i educar aquells que en fan s".

L'acadmia es va crear el 16 d'abril de 1947 en una reuni que va tenir lloc en el Hyde Park Hotel de Londres. El seu primer president va ser el director de cinema David Lean.

Aquesta associaci concedeix anualment els seus premis, coneguts com premi BAFTA, per reconixer aquells que han contribut amb el seu treball creatiu a l'aven de la cinematografia britnica. En coincidir molts dels seus membres amb els acadmics amb dret a vot als Oscars, les candidatures d'ambds premis solen coincidir, amb el qual es converteixen en una bona pedra de toc per a la cerimnia dels Oscars.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167764" title="Premi BAFTA" nonfiltered="3703" processed="3689" dbindex="68724">
El premi BAFTA s el que concedeix anualment l'Acadmia britnica British Academy of Film and Television Arts (BAFTA) per reconixer aquells que han contribut amb el seu treball creatiu a l'aven de la cinematografia britnica. En coincidir molts dels seus membres amb els acadmics amb dret a vot als Oscars, les candidatures d'ambds premis solen coincidir, amb el qual es converteixen en una bona pedra de toc per a la cerimnia dels Oscars.

El premi que s'atorga s una escultura dissenyada per l'artista Mitzi Cunliffe i representa una mscara, el smbol tradicional del teatre i la tragicomdia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167765" title="Daniel Domingo i Montserrat" nonfiltered="3704" processed="3690" dbindex="68725">
Daniel Domingo i Montserrat (Tortosa, Baix Ebre 1900 - Castelldefels, Baix Llobregat, 1968) fou un poltic nacionalista i socialista catal. El 1916 marx a Pars per enrolar-se com a voluntari en la Primera Guerra Mundial. Influt per la declaraci Balfour (1917), amb alguns voluntaris catalans va fundar els Voluntaris Catalans Nacionalistes. El 1918 els aconvert en Legi Catalana i ms tard en Comit Nacional Catal, amb seu a Pars, per tal d'aconseguir el suport del president dels Estats Units Woodrow Wilson a la causa catalana.

Desprs de la guerra, rest a Pars, treball de periodista i mantingu contacte amb els dirigents d'Estat Catal. El 1926 particip en els fets de Prats de Moll. El 1929 abandon definitivament Pars per installar-se a Barcelona on ingress  al Bloc Obrer i Camperol (BOC) el 1930. Fou el primer director de L'Hora (1930) i professor d'estadstica a l'escola marxista del BOC. Els seus coneixements econmics els aplic a la Comissi d'Estudis Econmics del BOC. Membre actiu de l'Ateneu Enciclopdic Popular, en dirig la sots-secci internacional de la Secci d'Estudis Poltics i Socials. Analitz el sistema econmic vigent a l'estat espanyol, amb els elements de producci feudal, capitalista i petit-burgesa, i el paper central del capital financer. 

Desprs de la guerra civil espanyola, fou condemnat a mort. Indultat, marx a Frana on s'enrol a la Resistncia. Detingut pels nazis, fou internat a un camp prop de Stuttgart fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. De nou a Frana s'hi dedic al periodisme. El 1950 marx a Madrid on es dedic a la importaci de films i a fer traduccions, fins que es retir a Castelldefels, on va morir. Fou pare del periodista gastronmic Xavier Domingo.

 Obres .
 La dictadura del capitalismo (1932);

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167766" title="(29) Amphitrite" nonfiltered="3705" processed="3691" dbindex="68726">
Amphitrite s l'asteroide nmero 29 de la srie, desccobert a Londres l'1 de mar del 1854 per A. Marth, probablement el tercer en diametre darrera d'Eunomia|Eunomia i Juno 

T un dimetre de 2 quilmetres.

Probablement no es tot de roca solida, ja que la seva densitat es massa baixa per sser un  objecte slid silicats i molt mes baix que Eunomia o Juno. La seva orbita es molt mes baixa e inclinada que els seus cosins mes grans.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167769" title="Pere Bonet i Cuito" nonfiltered="3706" processed="3692" dbindex="68727">
Pere Bonet i Cuit (Lleida, 1901 - Pars, 1980) fou un poltic i sindicalista catal. Nasqu al si d'una famlia pagesa, per ja a nou anys comen d'aprenent de caixista d'impremta. Particip activament en la vaga general revolucionria de l'agost de 1917, i fou empresonat. Un cop alliberat fou un dels fundadors, amb Joaquim Maurn i Juli, del setmanari Lucha Social. 

S'alini dins de la Confederaci Nacional del Treball (CNT) amb els partidaris del marxisme i de la Revoluci bolxevic, posici que defens al setmanari "La Batalla" (1922), que succe a Lucha Social. S'un a la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB) i com a militant comunista i sindicalista i sota la la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou condemnat a quatre anys de pres. Un cop alliberat el febrer de 1929, pass a Pars. El febrer de 1931 s'install a Barcelona, i form part del comit executiu del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Tingu un paper destacat en la creaci i articulaci de l'Aliana Obrera el 1933 que, tot i amb tot, no resist la desfeta dels fets del sis d'octubre de 1934. Particip en el procs fundacional del Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM), i form part del seu comit executiu. 

Durant la guerra civil espanyola va fer costat Andreu Nin contra el PSUC. Dins la campanya repressiva contra el POUM fou jutjat a Barcelona l'octubre de 1938 i condemnat a quinze anys de pres. Recls a Agullana, aconsegu escapar el gener de 1939, tot just abans que arribessin les tropes franquistes, i pass a Franas. Poc ms tard fou empresonat per les autoritats de la Frana de Vichy. Un cop alliberat, establ la seva residncia a Pars.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167770" title="Lucha Social" nonfiltered="3707" processed="3693" dbindex="68728">
Lucha Social fou un setmanari d'ideologia socialista escrit en castell i editat del 1919 al 1922, que fou el portantveu de tots els sindicats de Lleida. Els seus redactors eren Joaquim Maurn i Juli i Pere Bonet i Cuito, i hi collaboraren tamb Vctor Colomer i Andreu Nin. Fou portantveu tamb de la tendncia procomunista de la CNT de Catalunya. Fou substituda pel diari La Batalla, per a partir del febrer del 1934 reaparegu com a publicaci mensual, redactada per militants del Bloc Obrer i Camperol i posteriorment del POUM.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167771" title="Internacional Sindical Roja" nonfiltered="3708" processed="3694" dbindex="68729">
La Internacional Sindical Roja fou una organitzaci comunista creada el 1921 i desapareguda el 1934 al si de la Tercera Internacional per tal d'agrupar tots els sindicats. Dins la Confederaci Regional del Treball de Catalunya, reb el suport principalment del setmanari Lucha Social (1919), dirigit per Joaquim Maurn i Juli. El 1921 el comit nacional de la CNT envi una delegaci al congrs constituent de Moscou, composta per Hilari  Arlandis, Jess Ibez, Joaquim Maurn i Juli, Andreu Nin i Gaston Leval, on Nin fou nomenat membre del secretariat de la ISR. 

El 1922, malgrat el predomini anarquista, el grup del diari La Batalla afavor la creaci d'uns comits sindicalistes revolucionaris, que s'adheriren a la ISR i enviaren una delegaci al tercer congrs celebrat el 1924 (eren Maurn, Jov, Trilles i Prez Sols). El 1934 es va dissoldre en la Tercera Internacional i Andreu Nin va marxar a Catalunya.

La inicativa de la seua creaci va ser a partir d una Comissi anomenada per a tal efecte pel III Congrs de la Internacional Comunista. Sent creada en primer Congrs Constituent el 3 de juliol de 1921 a Moscou. El seu Secretariat va estar conformat per l espanyol Andrs Nin i els russos Mikhal Tomsky i Alexei Losovsky (secretari general 1921-1937).

Inicialment va buscar l hegemonia de les organitzacions sindicals enfront dels socialdemcrates o si no n hi ha crear organitzacions paralleles en aliana breument amb els moviments anarcosindicalistas. Estos ltims posteriorment es desvinculen de la Profintern. Amb aix es transforma en els fets en l aparell sindical del Comintern. El seu funcionament tamb es va estendre fora d Europa, de preferncia a Amrica i sia, formant-se per exemple la Confederaci Sindical Llatinoamericana.

Dissolta en 1937 per decisi del Comintern com a part de la seua poltica de fronts populars i una forma d eliminar un obstacle a l acci conjunta amb els sindicats de simpatia socialdemcrata.
Va realitzar els segents Congressos
I Congrs juliol 1921, Moscou;
II Congrs novembre 1922, Moscou;
III Congrs juliol 1923, Moscou;
IV Congrs mar 1928, Moscou;
V Congrs 1930, Moscou;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167773" title="Jos Bullejos" nonfiltered="3709" processed="3695" dbindex="68730">
Jos Bullejos Snchez (Astries, 1899 - Mxic, 1975) fou un poltic comunista espanyol.  Es doctor en dret i cincies socials i esdevingu dirigent del moviment sindical socialista a Biscaia des del 1917. Fou secretari del Partit Comunista d'Espanya del 1925 fins l'any 1932, i fund el diari Mundo Obrero. L'octubre de 1925 acompany els dirigents d'Estat Catal Francesc Maci i Josep Carner i Ribalta a Moscou per a entrevistar-se amb els dirigents de la Komintern.  
El 1932 fou expulsat del PCE, on fou substitut en la secretaria per Jos Daz Ramos, i el 1936 va ingressa al PSOE. Desprs de la guerra civil espanyola s'exili a Mxic.

 Obres .
 Europa entre dos guerras (1945);
 Movimientos y doctrinas sociales (1958);
 Problemas fundamentales de Espaa (1966) ;
 Espaa en la Segunda Repblica (1967) ;
 La Comintern en Espaa. Recuerdos de mi vida (1972).

  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167775" title="Orde de l'Alliberament" nonfiltered="3710" processed="3696" dbindex="68731">


L'Orde de l'Alliberament (Ordre de la Libration) s una condecoraci francesa que recompensa als herois de l'Alliberament de Frana a la II Guerra Mundial. Aquest orde, el ms prestigis desprs de la Legi d'Honor, va ser atorgat a poques persones, aix com a algunes unitats militars i comunitats pels grans esforos que van fer per l'Alliberament de Frana.

 Histria .

Va ser creada el 17 de novembre de 1940 pel general Charles de Gaulle, per ser atorgada a aquelles persones o collectius que hagin realitzat actes de valentia excepcional o serveis eminentment rendits a la Causa de l Alliberament, sota riscos considerables o sacrificis importants, tant a la Resistncia o a les Forces de la Frana Lliure.

Creada davant la necessitat de tenir una recompensa especial per aquells que lluitessin per Frana d una manera particularment remarcable. Conv recordar que de Gaulle no podia atorgar creus de la Legi d'Honor, doncs els registres de l Orde es trobaven a Pars, per com va dir de Gaulle a les seves Memries:  L Orde de l Alliberament va esdevenir pels Francesos Lliures una emulaci de la ms alta qualitat .

Va ser instituda a Brazzaville (Congo) mitjanant l Ordenana n 7. Aquesta especificava que la nova orde noms tindria una classe, i els seus membres tindrien el ttol de  Creuats de l Alliberament , tot i que posteriorment es va modificar per la de  Companys de l Alliberament . 

A partir de l Ordenana de 7 de gener de 1944, l admissi ser proposta per decret sobre la proposta d un comissari de l Orde i amb l aprovaci dels membres del Comit Francs de l Alliberament Nacional.

L 1 d agost de 1941 fix el cerimonial d acceptaci i condecoraci: era idntic al de la Legi d Honor, amb una formula d investidura:  NOUS VOUS RECONNAISSONS COMME NOTRE COMPAGNON POUR LA LIBRATION DE LA FRANCE DANS L HONNEUR ET PAR LA VICTOIRE  (Us reconeixem com el nostre Company per l Alliberament de Frana a l Honor i per la Victria).

Tamb, per confirmar la importncia de l orde, es decid que la Creu de l Alliberament es lluiria immediatament desprs de la Legi d'Honor i abans de la Medalla Militar (s a dir, s especificava clarament que seria la segona condecoraci de Frana)

L Ordenana del 10 d agost de 1945 li don uns estatuts inspirats en els de la Legi d'Honor. 
El Canceller, nomenat per decret per un perode de 4 anys renovables, s escollit pel Consell de l Orde entre els seus membres, i la seva nominaci s sotmesa a la ratificaci del President de la Repblica.

L atribuci de la Creu a un militar per accions de resistncia en territoris ocupats per l enemic comporta el benefici de la campanya doble (ordenana del 7 de gener de 1944). 

La seu de l Orde inicialment va ser a Londres, per al 1943 fou desplaada a Alger i el 20 de novembre de 1944 s install, definitivament, a Pars.

El darrer Company de l Alliberament ser enterrat a una tomba especialment reservada al Mont Valrien, lloc que t una marca d honor.

Per perpetuar l Orde de l Alliberament i recordar als seus membres, el President Jacques Chirac institu un Cord de Parada amb els colors de l Orde el 23 de febrer de 1996. 

 Receptors .

Fins el 23 de gener de 1946 van haver 1.059 condecorats, 238 d ells a ttol pstum, i entre ells hi ha 6 dones. Els Companys ms joves sn Mathurin Henriot (14 anys), mort torturat; i Lazare Pytkowicz (16 anys). Tamb la t el General Eisenhower (18/5/1945) i, a ttol excepcional, i per voluntat expressa del Gran Canceller el General de Gaulle, el Rei Jordi VI de Gran Bretanya 2/4/1960) i Sir Winston Churchill (18/6/1958).

Les ciutats receptores sn: Nantes (11/11/1941); Grenoble (04/05/1944); Pars (24/03/1945); Vassieux-en-Vercors (04/08/1945) i l le de Sein (01/01/1946).

Les unitats receptores van ser 18:

 9 de l Exrcit de Terra: Batall de Marxa n 2 (9/9/1942); 13 mitja-brigada de la Legi Estrangera (6/4/1945); 1r Batall d Infanteria de Marina i del Pacfic (28/5/1945); 2n Regiment d Infanteria Colonial (12/6/1945); Regiment de Marxa del Txad (12/6/1945); 1r Grup del 3r Regiment d Artilleria Colonial (7/8/1945), 1r Regiment d Artilleria Colonial (7/8/1945); 1r Regiment de Marxa dels Spahis Marroquins (7/8/1945); 501r Regiment de Carros de Combat (7/8/1945);
 6 de l Exrcit de l Aire: 1 Esquadrilla de Caa del Grup  Alsace  (21/6/1941) Esquadrilla  Normandia-Niemen  (11/10/1943); Grup de bombarders  Lorraine  (28/5/1945); Grup de Caa  le de France  (28/5/1945); 2n Regiment de Paracaigudistes (8/11/1945);
 3 de la Marina: Submar Rubis (14/10/1941); Corveta Aconit (19/4/1943), 1r Regiment de Fusellers Marins (12/6/1945);

 El Gran Mestre .

Com a particularitat, la nova orde noms tindria un nic Gran Mestre, el seu fundador, el General Charles de Gaulle, doncs a la seva mort, el 9 de setembre de 1970, el Consell decid que no hi hauria cap altre.

 La Condecoraci .

 La Insgnia: Una medalla de bronze en forma d escut rectangular de 30mm. Sobre l anvers, una espasa que apunta cap a baix, i sobre l espasa, la Creu de Lorena en esmalt negre. Al revers, la divisa en llat  EN SERVANT LA PATRIE IL ASSURE LA VICTOIRE  (Servint la Ptria assegurem la Victria);

Penja d una cinta de 37mm verda amb dues ratlles negres d 1 mm i a cada costat una franja negra de 5mm. Els colors simbolitzen el dol (el negre) i l esperana (verd) de la Ptria.

 El Collar: Composat per 9 anelles d or (donat pel Gabon i Nova Calednia) units per creus de Lorena d esmalt verd, sostenen un medall oval on, entre raigs en or i plata, hi apareix la Creu de l Alliberament. El medall penja d una placa amb la divisa de l orde, sostingut per dues espases. Sobre cada anella hi ha gravat el nom des territoris que formaven l Imperi: frica Ecuatorial Francesa i les Noves Hebrides, Oceania i Guyana, Somlia i Reuni, frica del Nord i Antilles, Nova-Caledonia i Camerun, Indes i Llevant, Madagascar i St Pierre i  Miquelon, frica Occidental Francesa i Indo-Xina, Frana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167777" title="Albert Viladot i Presas" nonfiltered="3711" processed="3697" dbindex="68732">
Albert Viladot i Presas (Barcelona, 1954 - 1993) fou un periodista catal. Es llicenci en cincies de la informaci per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). Ha treballat en tots els mbits de la comunicaci: premsa, rdio i televisi. A partir del 1978, treball a Mundo Diario, Rdio Barcelona, La Vanguardia i El Peridico, a ms de collaborar en nombroses publicacions com El Mn, El Temps, Tiempo, Intervi i altres. M's tard fou director del diari Avui, on ja collaborava setmanalment amb una crnica poltica.

Colleccion un gran nombre de publicacions clandestines de l'poca franquista: unes mil dues-centes revistes corresponents al perode 1939-1977 i milers de documents diversos, entre els quals hi ha informes, fulls volants, fullets i circulars. Aquesta collecci, que abasta tot l'espectre de la ideologia poltica, fou constituda en Fons Albert Viladot i donada al Centre de Documentaci de la Comunicaci (CEDOC) de la UAB. Fou impulsor de la Fundaci ACTA i premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Premsa, Rdio i Televisi el 1982.

En l'mbit televisiu, la seva trajectria comen al programa de Televisi Espanyola a Catalunya (TVE-Catalunya) Memria popular i continu amb la direcci de Telenotcies nit i la conducci del programa A debat de Televisi de Catalunya (TVC). 

 Obres .
 Nacionalisme i premsa clandestina (1939-1951) (1987) premi Xarxa el 1985.
 Catalunya: Histria d'un maniqueisme (1988) premi Avui l'any 1987 ;
 L'esquerra nacionalista. Dilegs amb Heribert Barrera (1988) ;
 L'Estatut: entre el desig i la realitat (1989).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167778" title="Escamot" nonfiltered="3712" processed="3698" dbindex="68733">
L'escamot s una unitat militar dins els exrcits de terra.

 Espanya .
Sol agrupar una o dues esquadrons, i normalment est comandat per un Caporal 1r, Caporal major, sergent o sergent 1r.

2 o mes escamots solen formar una secci



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167779" title="Secci militar" nonfiltered="3713" processed="3699" dbindex="68734">
La secci s una unitat militar dins els exrcits de terra. 
 Espanya .
Normalment esta formada per entre 2 i 5 escamots, segons l'arma o l'especialitat amb uns efectius d'entre 20 i 50 membres. Tres o ms seccions formen una companyia. Normalment est comandada per un  alferes o tinent.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167782" title="Ateneu Enciclopdic Popular" nonfiltered="3714" processed="3700" dbindex="68735">
L'Ateneu Enciclopdic Popular (AEP) - Centre de Documentaci Histrica i Social (CDHS) s una associaci civil cultural fundada a Barcelona l'any 1902 per un grup d'intellectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipaci  sense cap tipus de filiaci poltica o ideolgica.   

Clausurat per les tropes franquistes el gener de 1939 en ser ocupada la Ciutat Comtal, va ser legalitzat de nou el 1980. Actualment s un centre de documentaci que forma part de la Federaci d'Ateneus de Catalunya, al costat d'ateneus i centres culturals catalans de tot tipus. Tamb est associat a la Fundaci Antonio Machado de Cotlliure, participa a la Federaci Internacional de Centres d'Estudis Llibertaris i Documentaci (FICELD), i s el segon arxiu ms gran del moviment obrer mundial desprs de l'IIHS d'Amsterdam.

 Primera etapa: l'AEP . 
La idea de fundar el AEP va sorgir d'una trobada de Josep Tubau, Eladi Gard i Ferrer i Francesc Layret, estudiant de filosofia i dret molt implicat amb la problematica social i cultural de la classe obrera, a la Universitat de Barcelona. Es van succeir diverses reunions en el local de l'Associaci de Cors d'Anselm Clav , a les quals es van anar incorporant diverses persones amb les mateixes inquietuds i sensibilitzaci per la repressi a causa de la fracassada vaga general de 1902; l'economista Pere Coromines, el periodista republic Ignasi Bo, Eduard Marquina, Ernest Vendrell, el pedagog i poltic de la coalici republicanosocialista Luis de Zulueta o el neomalthusi Luis Bulffi de Quintana entre d'altres

Es va inspirar en l'Ateneu Catal de la Classe Obrera creat el 1861 i, com aquest, va tenir un paper centrat en l'orientaci obrera, campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicci civil, i defensa dels drets humans i de la democratitzaci de la cultura. En aquesta primera etapa arrib a tenir 25.000 socis, i hi participaren activament diverses personalitats com el poeta Federico Garcia Lorca  Salvador Segu, Joan Salvat-Papasseit, encarregat de la secci de la biblioteca durant una llarga temporada, Joaquim Maurn, Vctor Colomer, Manuel Ainaud Snchez, Joan Bastardas i Parera, Jaume Aiguader i Mir, Josep Maria de Sucre i Carri, Joan Amades, ngel Pestaa o l'illustrador i cartellista Carles Fontser, qui va dissenyar el logotip de l'entitat representant a Francesc Layret, entre molts. 
 Anys de cultura i expansi: 1903-1923 . 
Diverses seccions recollien les activitats dels socis i organitzaven cursos i conferncies. En poc temps, el Ateneu es va convertir en tot un referent arribant a tenir un bon nombre de seccions. 
 L'Ateneu sota la dictadura . 
Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera "Els Idealistes Prctics" van tenir el seu espai a l'Ateneu. La seva seu social es trobava en un edifici del carrer del Carme a Ciutat Vella, comptant amb una delegaci en un carrer prxim i fins i tot un xalet al Sitjar de La Molina (Cerdanya), espoliat posteriorment per la Falange Espanyola a l'acabar la Guerra Civil Espanyola i que actualment s propietat de la Generalitat de Catalunya. 
 Segona Repblica: pedagogia i civisme . 
L'Ateneu disposava d'una escola nocturna, va organitzar diverses campanyes durant la Segona Repblica contra l'atur obrer, el Front de Pau contra la Guerra, en defensa dels mosaics romans de Tossa o en favor de les Olimpades Populars, entre moltes altres. Disposava d'una biblioteca i, en homenatge als seus dos benefactors, Josep Campam i Joaquim Arlunins, es van realitzar diversos actes, destacant el del 20 de febrer de 1932 presidit per Francesc Maci (president de la Generalitat de Catalunya que es va associar a l'Ateneu desprs de l'esdeveniment ) i acompanyat per Jaume Aiguader (alcalde de Barcelona).. L'ltima de les seves tasques abans de la caiguda de la Segona Repblica va ser l'organitzaci d'una campanya pro cultura popular. 
 Els anys de la Guerra Civil Espanyola . 
La majoria dels arxius i la rica biblioteca del Ateneu es van perdre arran de la crema de la seu per les tropes franquistes d'ocupaci al gener de 1939 que tenien la consigna d'acabar amb la cultura obrera i per aix van cremar tots els seus documents, immobles i estris. Els que es van salvar foren duts a l'arxiu de Salamanca, encara que part de la seva biblioteca es troba als fons de la Biblioteca de la Universitat Central de Barcelona.

Nova etapa: CDHS-AEP.
L'any 1977, per iniciativa d'un grup d'antics socis i membres es va constituir el Centre de Documentaci Histric-Social, entre els fundadors del qual es trobaven Tana Andrade, Abel Pau, Ernest Nez, Cipriano Damiano, Carmen Garca i Mari Creu Carmona. L'acta fundacional est datada el 25 de setembre de 1978. 

Va ser el punt d'inici per a la recuperaci de l'Ateneu, legalitzat de nou el 12 de juliol de 1980 segons ofici del Govern Civil, amb idntica voluntat progressista, plural, cultural i popular que el va caracteritzar en l'etapa anterior. 

L'Ateneu, en aquesta segona etapa, realitza activitats com exposicions, debats, conferncies, exposicions culturals, publicacions, actes solidaris; el Centre de Documentaci Histric-Social s un dels arxius ms complets sobre el moviment obrer dels segles XIX i XX de Catalunya principalment. Edita el butllet semestral Enciclopdic Noticiari i participa en l'edici i co-edici de llibres. 

 Secci literria-potica ;
 Secci biblioteca, hemeroteca i arxiu. Font de consulta per a historiadors, documentalistas i estudiants,  oberta al public en general per a consultes del seu fons documental. Disposa d'uns fons de 38.000 llibres i 12.000 capaleres de diaris, revistes, butlletins, cartes de lpoca, aix com dossiers relacionats amb els moviments socials i obrers des de la Primera Internacional fins a l'actualitat. ;
Des de l'any 2007 hi ha una campanya per a recuperar el seu patrimoni confiscat durant la Guerra Civil Espanyola, en gran numero emmagatzemat en els Arxius de Salamanca. 

 Secci Histria Contempornia.

A l'any 2000, l'AEP va editar el llibre Una histria de Barcelona. L Ateneu Enciclopdic Popular, 1902-1999 escrit per l'historiador i president de l'associaci durant molts anys, Ferran Aisa, pel qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona:

... a Ferran Aisa, pel llibre Una histria de Barcelona. Ateneu Enciclopdic Popular (1902-1999), perqu fa una aportaci remarcable a la histria d'una instituci cabdal de la cultura popular barcelonina del segle XX. 
 
Referncies.

Bibliografia.
Aisa Pmpols, Ferran (2000), Ateneu Enciclopdic Popular (1902-1999). Una histria de Barcelona, Barcelona: Lallevir SL/Virus editorial. ISBN 84-931045-0-7;
Huertas Claveria, Josep M. (1979), Obrers a Catalunya, Manual d'histria (1840-1975), Barcelona: L'Aven.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial Ateneu Enciclopdic Popular;
  La importancia de la cultura: el Ateneu Enciclopdic Popular, entrevista de alasbarricadas.org ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167784" title="Hemoflia" nonfiltered="3715" processed="3701" dbindex="68736">
L'hemoflia s un conjunt de malalties hereditries ocasionades per la carncia o defecte d'algun factor de coagulaci, com per exemple el factor VIII a l'hemoflia A i el factor IX a l'hemoflia B.

En contra del que es pensa comunament, la sndrome ms comuna no s la presncia d'hemorrgies espontnies, sin la formaci d'hematomes a causa de traumatismes o cops menors; l agregaci plaquetria no est alterada en les persones hemofliques, el temps de sagnat Ivy s normal. Tamb s patognomnic l'hemartrosi o el sagnat intern de les articulacions, ja que en elles no es troba el factor tissular, que es el desencadenant de la via extrnseca de la coagulaci, l'nica funcionant en hemoflics.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167796" title="Jos Agustn Goytisolo i Gay" nonfiltered="3716" processed="3702" dbindex="68737">
Jos Agustn Goytisolo i Gay ( Barcelona 1928 - d. 1999 ) fou un poeta catal en llengua castellana.

Biografia. 
Va nixer el 13 d'abril de 1928 en una famlia burgesa de Barcelona, i s el germ gran de Juan Goytisolo i Luis Goytisolo. La mort de la seva mare, Julia Gay, a conseqncia dels bombardeigs franquistes sobre Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola el marc profundament.

Va iniciar els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, finalitzant-los a la Universitat de Madrid i on es va relacionar amb poetes com Jos Angel Valente, Jos Manuel Caballero Bonald o Alfonso Costafreda. Amb aquests dos, i jutament amb ngel Gonzlez i Jaime Gil de Biedma, form l'anomenada Generaci dels 50, que tingu un comproms moral i poltic en favor de la democrcia i que promouen una preocupaci pel llenguatge.

Durant la dcada del 1960 sofr una profunda crisi literria aconsegu sortir-se'n aviat per al final de la seva vida pat nombroses depressions, sucidant-se el 19 de mar de 1999 al llanar-se al buit des d'un balc de casa seva a Barcelona.

El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

Obra literria.
Segons Manuel Vzquez Montalbn la poesia de Goytisolo no va ser noms una proposta ideolgica limitada a donar una alternativa al capitalisme franquista, sin que aspira a la construcci d'un nou humanisme.

L'any 1954 fou guardonat amb el Premi Adonais, el 1956 amb el Premi Boscn per Salvemos al viento, i el 1959 amb el Premi Ausis March amb Claridad. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi de la Crtica de poesia castellana per La noche le es propicia.

La seva obra com a traductor s molt important, especialitzant-se en la traducci de poesia italiana com la de Cesare Pavese i Pier Paolo Pasolini, per destacant en la traducci dels poetes catalans com Salvador Espriu i Pere Quart. 

Obra publicada.


1955: El retorno;
1965: Salmos al viento;
1959: Claridad;
1961: Aos decisivos;
1968: Algo sucede;
1973: Bajo tolerancia;
1976: Taller de Arquitectura;
1977: Del tiempo y del olvido;
1980: Los pasos del cazador;
1984: Final de un adis;
1993: Elegas a Julia Gay;
1994: Como los trenes de la noche;
1995: Cuadernos de El Escorial;

Antologies.
1968: Poetas catalanes contemporneos;
1970: Poesa cubana de la Revolucin;
Antologia de Jos Lezama Lima;
Antologia de Jorge Luis Borges;

Enllaos externs.
  Obra de Jos Agustn Goytisolo a la xarxa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167799" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1975" nonfiltered="3717" processed="3703" dbindex="68738">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1975, disputat al circuit de Silverstone el 19 de juliol del 1975.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Tom Pryce   1' 19. 36;
 Volta  rpida:  Clay Regazzoni  1' 20. 9 (a la volta 16);








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167801" title="Tribunal d'Arbitratge de l'Esport" nonfiltered="3718" processed="3704" dbindex="68739">
El Tribunal d'Arbitratge de l'esport (TAS) (en angls: Court of Arbitration for Sport i en francs: Tribunal Arbitral du Sport) s un organisme arbitral independent creat per a resoldre els conflictes entre organitzacions esportives amb l'objectiu de fer-ho d'acord amb el punt de vista esportiu i jurdic.

El Comit Olmpic Internacional en va proposar la creaci l'any 1981 i es va posar a la prctica durant els Jocs Olmpics de l'any 1984 amb la intenci de tenir un organisme de resolgus els conflictes jurdico-esportius que s'hi pugussin produir.  

Actualment la seu central s a Lausana i hi ha dues subseus a Nova York i Sydney. Durant la celebraci dels Jocs Olmpics, en cas que sigui necessari, tamb es pot crear una seu amb un jurat a la ciutat on es celebren.

Si hi ha una disputa, noms es pot portar un cas al TAS si ambdues parts hi estan d'acord. Actualment, totes les federacions que forment part del COI excepte una, i molts Comits Olmpics Nacionals han reconegut la jurisdicci del TAS i han incls en els seus estatuts una clusula en la que s'accepta el seu arbitratge.

 Procediment .
Hi ha quatre procediments establerts: l'arbitratge ordinari, l'arbitratge d'apellaci, el consultiu i la mediaci.

El TAS compta amb 150 rbitres de 55 pasos diferents, escollits pel seu coneixement del dret esportiu.

Un dels casos destacables que ha tractat s l'anomenat cas Fresno.

Enllaos externs.
LLoc web del TAS-CAS;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167802" title="Jaume Villanueva i Astengo" nonfiltered="3719" processed="3705" dbindex="68740">
Jaume Villanueva i Astengo  (Xtiva, 1756-Londres, 1824) fou un frare dominic, teleg i erudit, autor del Viage Literario a las Iglesias de Espaa.

Enllaos externs.

D un episodi clandest de Jaume Villanueva i del primer projecte editorial de Mariano de Cabrerizo Rom Segu (2000) Sobre els seus viatges per la pennsula.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167805" title="Visual FoxPro" nonfiltered="3720" processed="3706" dbindex="68741">
Visual FoxPro s un llenguatge de programaci orientat a objectes i procedural, un sistema gestor de bases de dades o Database Management System (DBMS), i des de la versi 7.0, un sistema administrador de bases de dades relacionals, produt per Microsoft.

 Caracterstiques .
Visual FoxPro oferix als desenvolupadors un conjunt d'eines per a crear aplicacions de bases de dades per a l'escritori, entorns client/servidor, tablet PC o per a la Web.

Entre les seues caracterstiques es poden enumerar:

 Capacitats poderosas i molt veloces per a la manipulaci de dades nadiues i remotes.
 Flexibilitat per a crear tot tipus de solucions de bases de dades.
 Lenguaje de programacin orientado a objectes.
 Utilitzaci de sentncies SQL en forma nadiua.
 Poderosa manipulaci de vistes i cursors, i control complet d'estructures relacionals.
 El seu propi gestor de base de dades incorporat. Tanmateix, tamb pot connectar-se amb servidors de base de dades, tals com Oracle, Microsoft SQL Server o MySQL.
 Compta amb un motor de generaci d'informes renovat i molt flexible per a solucions ms robustes.
 Des de la versin 9.0, ampli suport de XML, tant com font de dades (per ex., servicis Web basats en XML) com per generar informes en format XLM.
 Des de la versi 7.0, suport de la tecnologia IntelliSense de Microsoft.

La darrera versi alliberada s la 9.0. La prxima versi, 'Sedna', ser un poders i complet lenguatge que permetr al producte interactuar encara ms amb VisualStudio.net, SQLServer2005, SQLExpress2005 i Office12, Windows Vista.

La versi 9.0 de Visual FoxPro compta amb el SP1 en la que hi ha algunes noves caracterstiques i especialment aporta estabilitat al producte.

 Histria .
Visual FoxPro prov de FoxPro, que en deriva de FoxBASE, creat por Fox Technologies en 1984; inicialment un compilador de dBase, acab superant-lo i amb Clipper, convirtint-se en una de les estrelles dels lenguatges xBase. Fox Technologies fou adquirida per Microsoft el 1992.

Visual FoxPro 3.0, fou la primera versi  Visual , va reduir la seua compatibilidad a Mac i Windows (la darrera versi de FoxPro (2.6) funcionava en MS-DOS, MS Windows, Mac OS y UNIX), versions posteriors foren sols per a Windows. La versi actual es basa en arxius COM i Microsoft ha declarat que no pensa crear una versin .NET.

La versi 5.0 s'integr en Microsoft Visual Studio afegint-hi el suport de Microsoft Source Safe. Fins a les hores es vist tpicament pel pblic merament com un sistema de gesti de base de dades (SGBD), ignorant el fet que no sols inclou l'entorn SGBD, sin un complet lenguatge de programaci.

Visual FoxPro 6.0, publicat el 1999, no suposa un canvi radical respecte a l'anterior versi sin nicament una millora en les seus diverses funcionalitats i una adaptaci al mn Internet i al mn dels objectes. Esta versi fa ms atractiu per als desenvolupadors el tractament de les dades en els entorns COM. s un pas ms en l'evoluci d'este producte des d'un entorn d'aplicacions monousuari o de xrcies menudes centrades en les dades cap a una eina orientada a objecte diseada per a la construcci de la lgica del negoci en els entorns multi-tier amb una forta orientaci cap als tractaments intensius de dades en Internet. Malgrat la seua relativa antiguitat, s a hores d'ara mpliament emprada en grans empreses (per ex., la companyia d'assegurances Mapfre) per la seua estabilitat.

Visual FoxPro 7.0, publicat en 2001, supos la seua eixida de Visual Studio, tot i que en un principi es pensava incloure Fox en .NET, no era possible sense trencar amb l'herncia d'anteriors versions. Esta versi incorpor per primera vegada l'IntelliSense, i es va millorar la manipulaci darrays, apropant-la a la de cursors.

A la fi del 2002, alguns membres de comunitats demostraren que Visual FoxPro pot crrer en Linux usant l'emulador de Windows Wine. El 2003, a va rebre queixes de Microsoft: es digu que el desenvolupament de codi de FoxPro per a rutines en mquines no-Windows viola l'Acord de Llicncia d'Usuari Final.

Els rumors pel fet que Microsoft planeja terminar el suport per a FoxPro han estat comuns des de la seua adquisici del producte, malgrat el fet que este ha tingut el temps de vida de suport ms llarg per a un producte de Microsoft (fins el 2014). VFP 9 fou llanat el 17 de desembre de 2004 i l'equipo de Fox est traballant actualment en un projecte del qual el nom clau s Sedna que ser construt sobre el codi base de VFP 9 i consistir principalment en components Xbase que soportaran un nombre d'escenaris interoperables amb diverses tecnologies de Microsoft incloent SQL Server 2005, .NET, WinFX, Windows Vista i Office 12.

 Exemples de codis .
Exemple d'"Hola mn":
MESSAGEBOX("Hola mn")
 Objecte .
loForm = CREATEOBJECT("HiForm")
loForm. Mostra(1)

DEFINE CLASS HiForm AS Form
  AutoCenter = .T.
  Caption = "Hola mn"

  ADD OBJECT lblHi as Label WITH ;
    Caption = "Hola Mn!"
ENDDEFINE

loMine = CREATEOBJECT("MyClass")
? loMine.cProp1   && Este funcionar.
? loMine.cProp2   && Error de programaci: Property CPROP2 is not found.

? loMine. MyMethod1()  && Este funcionar.
? loMine. MyMethod2()  && Error de programaci: Property CPROP2 is not found.

DEFINE CLASS MyClass AS Custom
  cProp1 = "My Property"    && Esta s una propietat pblica
  HIDDEN cProp2             && Esta s una propietat pblica

  PROCEDURE Init()    && Constructor de Class
    This.cProp2 = "This is a hidden property."
  ENDPROC

  PROCEDURE MyMethod1()   && Este s un mtode pblic
    RETURN This. MyMethod2()
  ENDPROC

  HIDDEN PROCEDURE MyMethod2()  && Este s un mtode privat
    RETURN This.cProp2
  ENDPROC
ENDDEFINE

 Manipulaci de dades .
* Crea una taula
CREATE TABLE randData (iData I)

 Populate with random data using xBase and SQL DML commands;
FOR i = 1 TO 50
        APPEND BLANK
        REPLACE iData WITH (RAND() * 100)

  INSERT INTO randData (iData) VALUES (RAND() * 100)
ENDFOR

 Colloca un ndex estructural en les dades;
INDEX ON iData TAG iData
CLOSE ALL

 Mostra 'sorted' dades usant ordre a l'estil de xBase;
USE randData
SET ORDER TO iData
GO TOP
LIST NEXT 10  && First 10 (end-of-line comment)
SKIP 81
LIST NEXT 10  && Last 10
CLOSE ALL

 Recrre dades 'sorted' usant ordres SQL DML;
SELECT * ;
  FROM randData ;
  ORDER BY iData DESCENDING

 Accs ODBC usant SQL Passthrough .
* Connecta a una font de dades ODBC
LOCAL nHnd
nHnd = SQLCONNECT ("ODBCDSN", "user", "pwd")

 Executa una ordre SQL;
LOCAL nResult
nResult = SQLEXEC (nHnd, "USE master")
IF nResult < 0
  MESSAGEBOX ("MASTER database does not exist!")
ENDIF

 Retrieve data from the remote server and stores it in;
 a local data cursor;
nResult = SQLEXEC (nHnd, "SELECT * FROM authors", "QAUTHORS")

 Update a record in a remote table using parameters;
LOCAL cAuthorID, cAuthorName
cAuthorID = "1001"
cAuthorName = "New name"
nResult = SQLEXEC (nHnd,"UPDATE authors SET auth_name = ?cAuthorName WHERE auth_id = ?cAuthorID")

 Close the connection;
SQLDISCONNECT(nHnd)

 Enllaos externs .
 Visual Foxpro .
 Visual Foxpro .
 Historia de Visual FoxPro .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167811" title="Setge d'Osaka" nonfiltered="3721" processed="3707" dbindex="68742">


El setge d'Osaka (    ,  zaka no eki) s com es denominen una srie de batalles lliurades al Jap durant els anys 1614 i 1615 entre el shogunat Tokugawa i el clan Toyotomi.  Les batalles es van desenvolupar en dues campanyes:
 la campanya d'hivern (     ,  zaka fuyu no jin);
 la campanya d'estiu (     ,  zaka natsu no jin).

 Context .

Quan Hideyoshi Toyotomi mor el 1598, deixa l'administraci del Jap al "Consell dels cinc regents", entre els quals Ieyasu Tokugawa s el que ostenta la major autoritat. Desprs d'haver venut en la batalla de Sekigahara als altres regents dirigits per Mitsunari Ishida, Ieyasu controla de facto tot el Jap, i el 1603 s'inicia el shogunat Tokugawa a Edo. L'objectiu poltic de Ieyasu s el d'establir un rgim permanent i estable, i el fet que el clan Toyotomi sigui nominalment superior a ell era un gran problema.

 Desenvolupament .
 Campanya d'hivern .

El 1614, el clan Toyotomi reconstrueix el castell d'Osaka i un santuari proper. Les renovacions inclouen una campana, sobre la qual es troba un inscripci dient: 
Pugui l'Estat ser pacfic i prsper; a l'Est saluda la pllida lluna, i a l'Oest fa l'adu al sol ponent. ;
Ieyasu Tokugawa interpreta aix com un insult ja que que ell t el centre del seu poder en les provncies orientals, i la tensi comena a augmentar entre el nou shogunat i el clan Toyotomi; Hideyori Toyotomi comena a reunir una fora composta de r nin i d'enemics dels Tokugawa a Osaka. El novembre de 1614, Ieyasu decideix impedir que aquesta fora es faci ms gran i envia 194 000 homes a Osaka.

El setge comena el 19 de novembre, quan Ieyasu condueix tres mil homes a l'altra banda del riu Kizugawa, destruint el fort qui s'hi troba. Una setmana ms tard, Ieyasu ataca el poble d'Imafuku amb 1 500 homes, enfrontant-se a 600 defensors. Amb l'ajuda d'un escamot d'arcabussers, aconsegueix una nova victria. Un cert nombre de petits forts i pobles sn atacats abans que el setge del castell d Osaka comenci el 4 de desembre.

Sanada-maru s una barbacana defensada per Yukimura Sanada i 7 000 homes. Els exrcits del shogun sn rebutjats moltes vegades. Sanada i els seus homes llancen un diversos atacs contra les lnies enemigues, i aconsegueixen trencar el setge tres vegades. Tokugawa decideix llavors utilitzar l'artilleria i fa arribar 300 canons, i ordena als seus homes de cavar sota els murs de la fortalesa. El 22 de gener finalitza el setge hivernal, Hideyori Toyotomi promet no rebellar-se i autoritza a cobrir els fossats del castell d Osaka.

 Campanya d'estiu .

L'abril, el shogun s'assabenta que Toyotomi est reunint encara ms tropes que al novembre, i que intenta aturar el cobriment dels fossats. Les forces de Toyotomi  anomenat l'exrcit de l'Oest  comencen a pressionar els contingents del shogun  l'exrcit de l'Est  prop d Osaka. El 29 d'abril, ataquen el castell de Wakayama, una fortalesa costanera pertanyent a Nagaakira Asano, un aliat del shogun. Els homes d'Asano surten del castell, ataquen els invasors i els rebutgen. 

Al comenament de juny, arriba l'exrcit del shogun abans que Hideyori Toyotomi controli totes les terres que poden ser utilitzades contra ell. El 6 de juny, a D my ji, 2.600 dels seus homes topen amb 23.000 homes de l'exrcit de l'Est. El comandant dels homes d'Hideyori en aquesta batalla, Mototsugu Got , intenta una retirada a travs de la boira, per finalment perd la batalla i ell mor.

Desprs d'una srie de batalles i de victries del shogunat pels voltants d Osaka, la campanya d'estiu s'acaba amb la batalla de Tennji. Hideyori intenta un operaci de tipus martell i enclusa, en la que 50 000 homes ataquen el centre de l'exrcit de l'Est, mentre que una segona fora de 16 500 homes els voregen per atacar-los pel darrere; deixa un altre contingent en reserva. L'exrcit d'Ieyasu Tokugawa s dirigit pel seu fill Hidetada i compta amb uns 155 000 homes. Es desplacen en quatre lnies paralleles, desenvolupant la seva prpia estratgia.

Errors dels dos bndols estan a punt de fer perdre la batalla; els ronin d'Hideyori se separen del grup principal i les forces de reserva d'Hidetada es mouen sense ordre. Finalment, maten el comandant d'Hideyori, Yukimura Sanada, destruint l'esperit de l'exrcit de l'Oest. La petita tropa sota les ordres directes d'Hideyori surt massa tard del castell d Osaka, i s rpidament rebutjada cap a l'interior de la fortalesa, sense tenir temps de preparar una defensa efica. El castell s incendiat i castigat per l'artilleria. Hideyori Toyotomi es fa el seppuku i l'ltima gran revolta contra el shogunat Tokugawa s reprimida; no ni hauria cap ms en 250 anys.

 Les conseqncies .

El fill de 8 anys d'edat de Hideyori, Toyotomi Kurimatsu, va ser capturat pel shogunat i el van decapitar a Kyoto. La filla de la concubina de Hideyori, Naahime, no va ser condemnada a mort. Posteriorment es va fer monja al temple budista Tkei-ji de Kamikura. La tomba de Hideyoshi va ser destruda i tamb el Santuari Tomokuri de Kyoto. Chosokabe Morichika va ser decapitat l'11 de maig, mentre que el seu company, Ono Harutane, que havien perseguit durant ms de 10 anys, va ser ajusticiat.

El shogunat va obtenir 650.000 kokus a Osaka i va comenar a reconstruir el Castell d'Osaka. Osaka va ser convertida en un han, un domini feudal, i donada a Matsudaira Tadaaki. Tanmateix el 1619, el shogunat va modificar l estructura administrativa d'Osaka, que va passar de ser un domini feudal a convertir-se en un jodai (governaci), sota el comandament d'un bugy , qui podia comunicar-se directament amb el shogunat. Durant la resta del perode Edo, Osaka, com moltes altres ciutats japoneses importants, no va formar part d'un han ni estar sota el control d'un dimio. Uns quants dimio, entre els quals hi havia Nait  Nobumasa, del Castell de Takatsuki (Provncia de Settsu) amb 20.000 koku, i Mizuno Katsushige, del Yamato Koriyama (Provncia de Yamato) amb 60.000 koku, es van traslladar a Osaka.

El clan Toyotomi va ser dissolt. Tadanao va ser el primer en arribar al Castell d'Osaka; tot i que va rebutjar la recompensa en terres, en canvi, va rebre chaki. Els senyors del castell van ser: 
 Ashikaga Yoshimasa;
 Oda Nobunaga;
 Tokugawa Ieyasu;
 Toyotomi Hideyoshi;
 Ukita Hideie;
 Hatsuhana Katatsuki, que va ser el darrer.

Desprs de la caiguda del castell, el shogunat va anunciar noves lleis, com la Ikkuni Ichij rei, que establia que una provncia noms podia tenir un castell, i la Bukeshohatto (tamb anomenada "Llei de Buke"), que limitava que cada dimio noms podia posseir un sol castell i l'obligava a complir amb les esmentades restriccions. Des de llavors, va ser precs obtenir el perms del shogunat per a realitzar qualsevol construcci o reparaci d'un castell. Tamb en compliment d'aquesta llei es va obligar a que es destrussin molts castells.

 Llista de les batalles .
 Campanya d'hivern .
 Batalla d'Imafuku;
 Batalla de Shigeno;
 Batalla de Kizugawa;
 Batalla de Toda-Fukushima;
 Setge de Sanada-maru;

 Campanya d'estiu .
 Batalla de Kashii;
 Batalla de Dmyji;
 Batalla de Yao;
 Batalla de Wakae;
 Batalla de Tennji;

 Referncies .
 OpenHistory;
 Paul K. Davis, Besieged: 100 Great Sieges from Jericho to Sarajevo., Oxford University Press, 2001.
                 (2000). Gakken ISBN 978-4056022360;
                                    (2004)        ISBN 978-4404030566;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167814" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1990" nonfiltered="3722" processed="3708" dbindex="68743">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1990 dura dos anys (1988-1990).La selecci de la URSS es proclam vencedora per segona vegada.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1990 (Classsificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1990 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada el 1990.




 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167816" title="Llista de golejadors de la Golden Cup masculina 2007" nonfiltered="3723" processed="3709" dbindex="68744">
Llista completa de gols marcats a la Golden Cup masculina 2007 segons jugador i equip corresponent:





















Enllaos externs.
 Estadstiques de golejadors ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167818" title="Guy Edwards" nonfiltered="3724" processed="3710" dbindex="68745">

Guy Edwards s un ex-pilot de Frmula 1, nascut a Macclesfield, Anglaterra el 30 de desembre de 1942. 

 Apunts biogrfics .

Va debutar a la Frmula 1 la temporada 1974 en el Gran Premi d'Argentina, aconseguint acabar 11 la cursa al volant d'un monoplaa de l'escuderia Hill.

Va pendre part en 17 curses de Frmula 1 sense obtenir cap punt.

Desprs de la seva retirada de la F1 al Gran Premi de Gran Bretanya de la temporada 1977 corregut al circuit de Silverstone,  va passar a competir a Sportscars on va obtenir varies victries al volant d'un Lola-Ford. 

El seu pas per la F1 es recordat tamb perqu Edwards es un dels pilots (junt amb Arturo Merzario, Brett Lunger i Harald Ertl ) que van ajudar a rescatar a Niki Lauda del seu Ferrari en flames en el fams accident del Gran Premi d'Alemanya ocurregut al Circuit de Nrburgring la temporada 1976. Edwards va ser condecorat amb la Queen's Gallantry Medal per la seeva valentia. 


 Resultats a la F1 .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167819" title="Circuit de Brands Hatch" nonfiltered="3725" processed="3711" dbindex="68746">


El circuit de Brands Hatch s un circuit de curses automobilstiques situat a Kent, Anglaterra.

 Llista dels GP de F1 disputats a Brands Hatch .

Els GP d'Europa estan indicats amb un fons blau. La resta sn Gran Premi de Gran Bretanya.


 Enllaos Externs .


 plana oficial de Brands Hatch ;
 BTCC Pages - Gia sobre Brands Hatch ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167822" title="Congrs de Panam" nonfiltered="3726" processed="3712" dbindex="68747">
El Congrs de Panam fou una reuni de lders poltics i representants de vint-i-dos estats d'Amrica (quinze de govern), celebrada el novembre de 2006, que van exigir a Panam la independncia de Puerto Rico, ocupat pels Estats Units des de 1898, i van acordar la creaci d'un Comit Permanent de Treball integrat per quinze personalitats per a promoure la causa de Puerto Rico. 

Sota el lema Amrica Llatina Unida per la Independncia del Poble de Puerto Rico, 200 delegats van aprovar una declaraci al clausurar el Congrs Llatinoameric i Caribeny per la Independncia de Puerto Rico de 2006 (Congrs de de Panam). 

El Comit est format per: 
Ricardo Nez, de Xile ;
Ral Alfonsn, Rubn Giustiniani i Antonio Cafiero, d'Argentina ;
Ricardo Alarcn, de Cuba ;
Horaci Serpa, de Colmbia ;
Rolando Araya, de Costa Rica ;
Gustavo Carvajal i Cuauhtmoc Crdenas, de Mxic;
Hugo Rodrguez, d'Uruguai. ;

Aix mateix, integren el grup Toms Borge, de Nicaragua; Nils Castro, de Panam, i Fernando Martn i Rubn Berros, de Puerto Rico. L'ltim lloc va ser reservat a Brasil, per el nom del representant encara no ha estat divulgat. El lder del Partit Independentista de Puerto Rico (PIP), Rubn Berros, va indicar que la proclama emesa insta a tots els governs i forces poltiques de la regi a crear Comits de Suport i Solidaritat per a generar conscincia sobre la integraci de Puerto Rico al concert de les nacions lliures. El colonialisme a Puerto Rico s un gran afront per a Amrica Llatina, som la gran colnia que queda en el mn, va assenyalar.

Vegeu tamb.

 Partit Independentista Porto-riqueny;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167824" title="Taravaus" nonfiltered="3727" processed="3713" dbindex="68748">

Taravaus s un poble del municipi de Vilanant, a la comarca de l'Alt Empord. 

Est situat al S del terme municipal, al S del riu Manol, i vora el lmit dels municipis de Navata i Borrass. El territori s travessat per la carretera N-260 de Figueres a Olot. El nucli de Taravaus s a uns 6 km a l'oest de Figueres. Inclou els venats de Mas Safont i de Corts. L'economia es fonamenta en l'agricultura i la ramaderia.

El 2005 tenia 45 habitants, distributs entre el poble, els venats esmentats i masies disperses.

Llocs d'inters.

Esglsia de Sant Mart de Taravaus, del segle XIII i consagrada el 1321, d'un romnic popular tard amb modificacions posteriors.
Ca l'Arrufat, masia senyorial fortificada dels segles XVI-XVII.
Can Farigola, masia fortificada dels segles XVI-XVII.
Mas Safont, gran masia del segle XVI.

 Histria .
 
Taravaus va formar part del comtat de Besal (fins 1111), de la sotsvegueria de Besal (fins 1716) i del corregiment de Girona (1716-1833). Fins a la fi de l'Antic Rgim, va pertnyer al domini reial, i dintre d'aquest a la batllia reial de Figueres (creada el 1290).

Fou un municipi independent fins 1969, en qu fou incorporat al de Navata. Per decisi popular, el 1996 es desvincul de Navata i s'integr al municipi de Vilanant, ms prxim i amb el que l'uneixen llaos histrics immemorials. El riu Manol constitua l'antiga divisria amb aquest ltim municipi.

Bibliografia.
El meu pas: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, vol. 4, Barcelona, Edicions 62, 2006, s. v. "Vilanant".
Catalunya Romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, s. v. "Navata".
Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval de l'Empord, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, pp. 278-280 i il. a les pp. 283-284.

 Enllaos externs .

Oficials

Ajuntament de Vilanant;
Decret 348/1996, de 29 d'octubre, pel qual s'aprova l'alteraci parcial dels termes municipals de Vilanant i de Navata (DOGC 2277 de 06-11-1996 p. 11321);
Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Taravaus;

Informatius

Taravaus a la Hiperenciclopdia;
Fototeca.cat (fotografies de Taravaus i Vilanant);

Cartografia

Plnols de Vilanant i de Taravaus;
Mapa del terme municipal de Vilanant;
Institut Cartogrfic de Catalunya;

Turisme

Restaurant El Trull de Ca l'Arrufat;
El Trull de Ca l'Arrufat: passejades i excursions a cavall;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167825" title="Centre Catal de Santiago de Xile" nonfiltered="3728" processed="3714" dbindex="68749">

El Centre Catal de Santiago de Xile s una entitat social i cultural sense nim de lucre. Va ser fundat l'octubre de 1906, i aquest s un punt de trobada de catalans, descendents de catalans i catalanfils a Xile. 

Integren aquest centre diferents branques com l Orfe Catal de Santiago, l Agrupaci d Empresaris d Ascendncia Catalana (AEAC), l Assistncia Social, l Agrupaci de Professionals d Origen Catal (APOC), la Joventut, la Penya Barcelonista de Santiago i el Restaurant Centre Catal. 

S'hi ofereixen distintes activitats a l'interior de aquest casal. Hi ha concerts, conferncies, trobades, tallers culturals i artstics, commemoracions i tradicions, classes de cultura i llengua, i reunions en general.

 Histria .
A principi del segle XX, els catalans a Santiago de Xile eren ja nombrosos. Les seves fbriques havien obert ampla bretxa en el treball manipulador del pas. Els seus magatzems i botigues n'havien enriquit a no pocs. Els obrers tampoc no escassejaven. Diversos intellectuals dedicats a la ploma o a les professions liberals es distingien a la ciutat, honrant amb la seva actuaci tcnica el nom de Catalunya.

Va ser llavors quan d'un dels grups catalans que tenien, per diversos motius, tractes ms o menys estrets, va sortir la idea feli de constituir un centre com, que, reunint a quants procedeixen del mateix origen i parlen la mateixa llengua, els uns en associaci que fos nucli d'activitats en sentit patritic i alhora de distracci per als associats.

La idea es va escampar rpidament. I en la tarda del 21 d'octubre de 1906 es reunien per primera vegada els organitzadors als salons del diari El Mercurio, la proposta del qual va ser acollida pels assistents amb gran entusiasme.

A l'acta de fundaci es llegeixen les segents paraules:

"Considerant que la colnia catalana de Santiago s prou nombrosa, i comptant amb elements caracteritzats i de vlua, es proposa la creaci d'un centre catal -que podria anomenar-se Centre Catal- que tindr per noms objecte el reunir a tots els catalans sota un mateix sostre, amb la finalitat exclusiva de procurar-nos instrucci i cultura, alhora que la distracci moral que tot ser necessita, de manera que ens recordi les nobles tradicions de nostra estimades i enyorades terres. Romandrem allunyats de la poltica, sense odis ni exclusivismes per a ning, respectant tota idea social o religiosa. En una paraula, volem que el naixent CENTRE CATAL sigui la casa familiar on tots puguem arrecerar-nos".

Una comissi organitzadora va ser nomenada, que havia de redactar els Estatuts. La van compondre:

President: Francesc Bajas; Secretaris: Josep Costeis i Francesc Campl; Tresorer: Josep Artigas; Vocals: Josep Castell i Granja, Emili Aymam, Francesc Basas, Francesc Gomis, Josep Masgrau, Pere Manaut, Josep Bellver i Pere Pic i Mir.

Es van adherir, ja al principi, ms de 200 socis, d'entre els quals es va organitzar el primer Directori. El van formar:

President: Josep Forteza; Vicepresident: Francesc Castanyer; Tresorer: Domnec Figueres; Bibliotecari: Francesc Gomis; Secretari: Carles Grau; Prosecretari: Pere Manaut; Vocals: Frederic Matas, Mart Alujas, Francesc Bajas, Josep Masgrau, Pere Pic i Mir, Esteve Basas, i uns altres socis com a vocals suplents.

Bibliografia.
 Histria basada en  El Progreso Cataln en Amrica , Tom I - Xile, editat per Joaqun Blaya Alende el 1922, adaptada pel periodista Xavier Castell.
 Llibre de  Estatuts i Reglament Intern  del Centre Catal de Santiago de Xile, 1906-1908.
 Grimau, Sigfrid; Guans, Domnec; Duarte, Pablo;  Centre Catal de Santiago de Xile, Una Histria Centenria (1906-2006) .

 Enllaos externs .
 Centre Catal de Santiago de Xile;
 Joventut del Centre Catal;
 Agrupaci d Empresaris d Ascendncia Catalana;
 Penya Barcelonista de Santiago;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167827" title="Club Necaxa" nonfiltered="3729" processed="3715" dbindex="68750">

El Club Necaxa, conegut popularment com els Llamps del Necaxa, s un club de futbol mexic de la ciutat d'Aguascalientes. Va ser fundat per l'enginyer angls, W.H. Frasser, el 21 d'agost de 1923 i juga en la Primera divisi mexicana. L'equip s propietat del grup Televisa.

 Histria .
L'equip neix quan l'Enginyer angls, W.H. Frasser, en aquell temps gerent general de la Compaia Mexicana de Luz y Fuerza Motriz, decideix unir dos equips que ell patrocinava Luz y Fuerza i Tranvias. Aquests dos equips es van unir en un mateix perqu donessin vida al nou nom de NECAXA provinent d'un embassament hidro-elctric de l'Estat de Puebla. D'aquesta manera neixen els Electricistes del Necaxa el 21 d'agost de 1923. 

Fou un dels clubs ms forts de l'poca amateur del futbol mexic, essent conegut als anys 30 com "el campionssim". Amb l'arribada del professionalisme, el Necaxa decideix retirar-se del futbol, no reapareixent fins el 1950-1951. L'equip desapareix de nou entre 1971 i 1982 quan la franqucia s venuda a un nou club anomenat Club Atltico Espaol. El club torna a esdevenir protagonista a la dcada dels 90, guanyant la seva primera lliga professional el 1994-1995. Malgrat tot, el club que jugava a l'estadi Azteca de la capital, decid abandonar la mateixa i installar-se a la poblaci d'Aguascalientes.

 Palmars .
 Tornejos nacionals .
 Era amateur . 
Lliga Amateur del Districte Federal (4): 1932-33, 1934-35, 1936-37, 1937-38 ;
Campi de Campions Amateur (2): 1931, 1935-36 ;
Copa Mxic (4): 1924-25, 1925-26, 1932-33, 1935-36.

 Era professional . 
Lliga mexicana de futbol (3): 1994-95, 1995-96, Hivern 1998 ;
Copa Mxic (3): 1959-60, 1965-66, 1994-95 ;
Campi de Campions (2): 1965-66, 1994-95 ;
 InterLiga (1): 2007 ;

 Tornejos internacionals . 
Copa de Campions de la CONCACAF (1): 1999 ;
Recopa de la CONCACAF (1):1994 ;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 La Barra de Necaxa;
 Vdeos del NECAXA;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167828" title="China Poblana" nonfiltered="3730" processed="3716" dbindex="68751">

La China Poblana (Xinesa poblera) s un terme que es refereix a dues qestions de la cultura de Mxic que han quedat relacionades aparentment des de finals del segle XIX. En el seu sentit ms ampli i com en l'actualitat, s el nom del que es considera el vestit nacional de les dones de Mxic, encara que en realitat era propi noms d'algunes zones urbanes al centre i sud-est del pas, en especial de la ciutat de Puebla de los ngeles, abans que caigus en dess en la segona meitat del segle XIX.

En un sentit ms restringit, s el sobrenom d'una esclava asitica pertanyent a un llinatge noble de l'ndia el nom de la qual va ser Mirra, a qui es va atribuir des del Porfiriato nom amb el qual es coneix el perode de govern del president Porfirio Daz a la creaci d'aquell vestit de xinesa. La hiptesi, no obstant aix, ha estat posada en dubte per molts autors. Desprs de ser convertida al catolicisme a Cochin  ciutat ndia d'on va ser raptada per uns pirates portuguesos , a Mirra li va ser imposat el nom de Catarina de San Juan, nom amb qu es va conixer a Puebla de los ngeles del qual es deriva el gentilici poblana ("poblera") on va servir com esclava, va contreure matrimoni i va prendre els hbits. A la seva mort, Catarina de San Juan va ser enterrada a la sagristia del Temple de la Companyia de Jess a Puebla, en la qual popularment es coneix com Tumba de la China Poblana.

 Llegenda de la China Poblana .

Se suposa que a comanda de Diego Carrillo de Mendoza y Pimentel, marqus de Gelves i virrey de Nova Espanya, un mercader va portar des de les Filipines una joveneta indostana que havia d'estar al servei personal del virrei. Aquesta nena, que es deia Mirra, va ser raptada per pirates portuguesos i duta a Cochin, al sud de l'ndia. En aquest lloc, va escapar dels seus raptors i es va refugiar en una missi jesuta, on va ser batejada amb el nom de Catarina de San Juan. Mirra va ser raptada novament pels pirates que l'havien treta de la seva casa natal, i a Manila la van lliurar a qui desprs la va dur a Nova Espanya. Per havent desembarcat al port d'Acapulco, en lloc de lliurar-la al marqus de Gelves, el mercader la va vendre com esclava per Miguel de Sosa, original de Puebla de los ngeles, per deu vegades el valor que el virrei havia proms per ella.

Catarina de San Juan, o Mirra, va seguir vestint a la manera de la seva ndia natal, emboada, amb un sar que li cobria el cos complert. Se suposa que aquesta manera de vestir va ser la que va donar origen al vestit de china. Uns pocs anys desprs de la seva arribada, Miguel de Sosa va morir, deixant en el seu testament l'ordre de manumissi a l'esclava. Va ser recollida en un convent, on es diu que va comenar a tenir visions de la Mare de Du i el Nen Jess. Catarina de San Juan va morir el 5 de gener de 1688 a l'edat de vuitanta-dos anys. A Puebla de los ngeles se li rendia veneraci com a santa, fins que el 1691 la Santa Inquisici hagu de prohibir les devocions populars. En l'actualitat, el Temple de la Companyia, a Puebla, s conegut com La Tumba de la China Poblana, ja que en la seva sagristia reposen les restes mortals de Catarina de San Juan .

 Referncies .
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167829" title="Giacomo Lauri-Volpi" nonfiltered="3731" processed="3717" dbindex="68752">
Giacomo Lauri-Volpi (Lanuvio, 11 de desembre de 1892 Burjassot, 17 de mar de1979) va ser un tenor Itali que va desenvolupar la seua carrera a Europa i Amrica durant quaranta anys.

Va quedar orfe a l'edat d'onze anys. Desprs de concloure l'educaci secundria al seminari d'Albano i de graduar-se per la Universitat de Roma La Sapienza, va comenar els estudis de cant amb el barton Antonio Cotogni en l'Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Rome. Va debutar amb gran xit com Arturo en I puritani de Bellini  a Viterbo, el 2 de setembre de 1919; amb el nom artstic de Giacomo Rubini, com a homenatge del tenor favorit de Bellini, Giovanni Battista Rubini. Quatre mesos desprs, el 3 de gener de 1920, va revalidar el seu xit amb el debut al Teatro Costanzi de Roma. En aquesta ocasi va usar el seu nom vertader, interpretant Manon Lescaut de Puccini, en companyia de Rosina Storchio i Ezio Pinza.

L'any 1929 va obtenir un gran xit en La Scala de Mil, com Arnoldo en la producci commemorativa del centenari de Guillaume Tell de Rossini.

Va ser una estrella del Metropolitan Opera en la dcada del 1920, cantant junt a Maria Jeritza en l'estrena americana de Turandot, i junt a Rosa Ponselle en l'estrena al Met de Luisa Miller de Giuseppe Verdi . La seua darrera aparici va tenir lloc l'any 1959 a Roma, com Manrico en Il trovatore de Verdi. L'any 1974, a l'edat de 81 anys, va editar en disc un recital d'ries d'pera.

Havent-se casat amb la soprano de Godella Maria Ros, va establir la seua residncia a Burjassot. Ac moriria a l'edat de 86 anys.

Enllaos externs.
Portal dedicat a Lauri-Volpi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167830" title="Death of a Ladies' Man" nonfiltered="3732" processed="3718" dbindex="68753">
Death of a Ladies' Man s el cinqu disc del cantautor canadenc Leonard Cohen i el ms controvertit, enregistrat el 1977. El realitzador fou Phil Spector en els seus estudis de Los Angeles, California. Fou l nica collaboraci entre ells dos i val a dir que Spector va dir que no havia apreciat massa l experincia. La sonoritat del disc s allunya del minimalisme al qual ens tenia acostumat Cohen i va sorprendre els fans. 

Les 15 canons van ser escrites les dues setmanes abans d enregistrar els temes. A ms, abans que les pistes de veu necessries a la producci de l lbum estiguessin llestes per a la producci, Phil Spector va prohibir l accs a l estudi de Cohen i fins i tot va collocar un home armat per vigilar-lo. Faltava gravar algunes pistes de veu, per el disc va aparixer al final sense que aquests treballs finals s acabessin. Cohen va qualificar l lbum de desastre, perqu hi ha un ambient cndid que trenca amb l estil habitual de Cohen, per que deixa, igualment, que les paraules s expressin a travs de la veu caracterstica del cantautor.

En aquest disc es pot escoltar les veus del cantant folk Bob Dylan i del poeta Allen Ginsberg en la sisena can de l lbum Don t Go Home With Your Hard-on.

Death of a Ladies' Man  es va inspirar en versions enregistrades anteriors de Cohen de l lbum que no va sortir Songs of Rebecca: True Love Leaves No Taces i Don t Go Home with Your Hard-on. 
De les vuit peces de l lbum noms Memories fou l nica que Cohen va interpretar regularment (en les gires de 1979, 1980 i 1985). Li agradava tant que la va incloure en la pellcula experimental de 1983 I am a Hotel, en un solo acstic que va agradar ms als seus fans. 

Llista de temes.
Msica: Phil Spector
Lletres: Leonard Cohen

 True Love Leaves No Traces;
 Iodine;
 Paper Thin Hotel;
 Memories;
 I Left a Woman Waiting;
 Don't Go Home With Your Hard-On;
 Fingerprints;
 Death of a Ladies Man;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167831" title="Songs for Rebecca" nonfiltered="3733" processed="3719" dbindex="68754">
Songs for Rebecca fou un projecte de disc del cantautor canadenc Leonard Cohen, comenat a enregistrar a finals de 1975, tot just desprs d'haver enllestit el disc New Skin for the Old Ceremony. Tot i que ja s'havia enregistrat una cara del disc Cohen va abandonar el projecte, ara b, va aprofitar les canons primer en una gira que Cohen va fer pels Estats Units i el Canad el 1975. Per altra banda tamb en va aprofitar dues per al disc Death of a Ladies' Man (True Love Leaves No Traces i Don't Go Home with Your Hard-on) de 1977 i tres ms a Recent Songs (Came So Far for Beauty, The Traitor i The Smokey Life) de 1979.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167832" title="Obie Trice" nonfiltered="3734" processed="3720" dbindex="68755">

| Mnager: || Samuel J Stewart
|}

Obie Trice III (Detroit, Michigan, Estats Units, 14 de novembre de 1977) s un rapper nord-americ.

Fill d'Eleanor Trice, mare soltera. El 5 d octubre de 1998 va nixer en Kobie, el seu nic fill. Obie Trice va comenar a rapejar amb noms 11 anys. Va tenir una srie d xits underground com "Respect", "My Club", "Dope Jobs Homeless", i "The Well Known Asshole" abans que l any 2000 signs pel segell discogrfic Shady Records (creat per Eminem).

Fa servir el seu propi nom de naixement per actuar, s per aix que no t cap nom artstic de rap. "That s why I ain t got no rap name" 



 Biografia .

Obie Trice va ser criat al West Side de Detroit per la seva mare, junt amb tres germans. Quan tenia 11 anys la seva mare li va regalar un karaoke, i ell el va fer servir per rimar sobre intrumentals d artistes com la banda californiana de hip-hop N.W.A.. Als 14 anys ja assistia a batalles de rap que s anunciaven a Detroit, incloent la Hip Hop Shop on l Obie hi va fer el segent comentari:

"Hi havia un lloc anomenat la Hip Hop Shop. Hi anvem els dissabtes a la tarda per les batalles de rap, presentades per Proof de D12. Tenia una resposta cada cop que hi anava. Llavors s quan vaig dir: D acord, em vull introduir en aquesta msica. De deb, no estava planejat".

L Obie comenaria sota el nom Obie 1 en aquella poca, per quan va conixer en Proof per primera vegada (que estava a punt d introduir-lo en la Hip Hop Shop) li va preguntar: Quin s el teu nom? El teu nom real, sense trucs publicitaris. A partir d'aquell moment va ser presentat com a Obie Trice, i ha mantingut el seu nom real i nom artstic des que l Obie va ser conixer a l Eminem a travs d en Bizarre, un membre de D12.

La primera aparici al mercat de l Obie va ser en el primer lbum de D12, anomenat "Devil s Night" (2001), on li van reservar una pista d un minut per demostrar del que era capa.
Per el que realment el va donar a conixer a nivell mundial va ser el fet d aparixer en el tercer lbum de l Eminem, titulat "The Eminem Show". Justament menciona el seu nom al principi de la can del single que porta per nom "Without Me", quan diu "Obie Trice: real name, no gimmicks." (Obie Trice: nom real, sense trucs publicitaris). Aquest tema tamb t vdeoclip, i l Obie hi apareix tant en el principi com cap al final quan l Eminem est imitant en Moby i posteriorment diu "Nobody listens to techno, now let s go." En aquest mateix disc de l'Eminem, l'Obie collabora en el tema "Drips". 

Per altra banda, l any 2003 enregistra l oficial Mixtape Invasion de Shady Records del DJ Green Lantern.
Totes aquestes aportacions van permetre que augments el seu reconeixement entre el pblic. 

s conegut pel seu estil de rap polifactic i per la seva veu inconfusible amb unes rimes hbils, marcant les vocals i pronunciant d una manera espectacular.
 
El 2002, va aparixer a la pellcula "8 Mile". Interpreta un dels rappers que est involucrat en una batalla verbal de rap. L Obie tamb ha sortit en escena com a Big Pimpin  a "Life Goes On (2006)" un film independent fet a Detroit, el qual va ser premiat en el Festival Internacional de Cinema de Cannes, el maig de 2006.   
 
Poc abans que es publiqus el primer Mixtape Invasion, l Obie es va involucrar en una rivalitat (beef) entre Benzino i Eminem, desprs que en Benzino digus a l Obie en una lnea: "Obie Trice/You s a buster", titllant-lo de perdedor mentre rimava en una diss-track (pista rappera) dirigida a l Eminem i Shady Records. En resposta cap a Benzino, l Obie va publicar el tema "Welcome to Detroit City" (una pista sobre el ritme de la can "Welcome to New York City" de Cam ron) en el primer Mixtape Invasion.

Tamb ha ajuntat els seus collegues de segell en el conegut beef entre 50 Cent i Ja Rule, que surt en el "Go To Sleep" de DMX, per mai va rebre resposta de part d en Ja Rule.


El seu lbum de debut s "Cheers", publicat el 23 de Setembre de 2003, amb el seu primer single  Got Some Teeth  essent ben reconegut a la rdio per diferents pasos. Tamb va editar les canons "Don t Come Down" i "The Set Up". El disc t 17 pistes amb productors com Eminem, Dr. Dre, Timbaland, Mike Elizondo, Emile, Fredwreck i Kon Artis. Els artistes que hi participen sn Busta Rhymes, Eminem, 50 Cent, Lloyd Banks, Dr. Dre, Nate Dogg i D12 entre altres. Aquest lbum finalment va guanyar el disc de plat. 

El 31 de desembre de 2005, l Obie Trice va ser disparat dos cops mentre condua per una autopista de Detroit. Una de les bales li va entrar en el cap. L Obie va ser capa de sortir de l autopista, on la seva nvia va fer parar la policia. Posteriorment, va ser traslladat a l hospital, i va ser donat d alta el segent dia. Els professionals mdics encara estaven contemplant si havien de moure la bala o no, la qual va entrar en el seu cap, i podria ser massa perills d operar.


El mateix any va comenar a treballar en el seu segon lbum, titulat "Second Round s On Me" que estava previst que sorts el 2005, per finalment va ser publicat el 15 d agost de 2006.
Poc desprs que el seu company de segell Proof (membre de D12) fos matat per ser disparat per un membre de seguretat d un club de billar de Detroit, va sorgir el tema "Ride Wit Me", que va ser dedicat a en Proof.

L Obie Trice que havia estat a prop d acabar com ell, va pronunciar unes paraules enmig del funeral d en Proof, adreant-se al problema de la violncia entre negres:
"Vull parlar als negres aqu que s acosten al barri a buscar lluita i problemes. Ens estem matant entre nosaltres, negre. I no s per res. Res. Res!. Ens estem morint, un altre cop, negres".

No obstant aix, a pesar d aquesta afirmaci, el seu segon lbum retorna amb temes masclistes i violents. En el single "Cry Now", l Obie es dirigeix en el tret que va rebre i en el rumor de la retirada professional de l Eminem: "Rock City is my voice / The white boy has stepped down / So I will accept the crown."

Seguint la publicaci de "Second Round s On Me", l Obie va editar un Mixtape anomenat "Bar Shots" amb el DJ Whoo Kid de G-Unit.

 Prxim disc (The Bottom's Up) .
Obie Trice ja est preparant el seu tercer disc que es titularia "The Bottom s Up" i sortiria al mercat a principis de 2008.
Li agradaria que inclogus artistes com Eminem, 50 Cent, Young Buck, Akon, Jazze Pha, Lil Skeeter i Devin the Dude.
Se saben noms d alguns temes d aquest nou disc:
 Chain Snatchers (featuring 50 Cent & Lloyd Banks) (Produced by Eminem);
 O.B.I.E (Duz It) (Produced by Dr. Dre);
 Detroit Summer*;
 Short Distance;
 Shady Baby (featuring Eminem)*;
 Hold Up;
 I Smoke (produced by Daz Dillinger);

 Discografia .

 lbums .
 Cheers (2003) ;
 Average Man;
 Cheers;
 Got Some Teeth;
 Lady (feat. Eminem);
 Don't Come Down;
 The Set Up (feat. Nate Dogg);
 Bad Bitch;
 Shit Hits The Fan (feat. Dr. Dre);
 Follow my life;
 We All Die One Day (feat. 50 Cent, Lloyd Banks of G-Unit and Eminem);
 Spread yo shit (feat. Kon Artis of D12);
 Look In My Eyes (feat. Nate Dogg);
 Hands On You (feat. Eminem);
 Hoodrats;
 Oh! (feat. Busta Rhymes);
 Never forget ya;
 Outro (feat. D12 and Eminem);
 Second Round s On Me (2006);
 Intro;
 Wake Up;
 Violent;
 Wanna Know;
 Lay Down;
 Snitch (feat. Akon);
 Cry Now;
 Ballad Of Obie Trice;
 Jamaican Girl (feat. Brick and Lace);
 Kill Me A Mutha;
 Out Of State;
 All Of My Life (feat. Nate Dogg);
 Ghetto (feat. Trey Songz);
 There They Go (feat. Big Herk, Eminem and #Trick Trick);
 Mama (feat. Trey Songz);
 24s;
 Every Where I Go (feat. 50 Cent);
 Obie Story;
 The Bottom s Up (2008) (?);
 Mixtapes .
 The Bar Is Open   Hosted by DJ Green Lantern (2003);
 Bar Shots   DJ Whoo Kid (2006);
 Singles .
 2003: "Got Some Teeth"/"Shit Hits The Fan" - Cheers;
 2004: "The Set Up (Featuring Nate Dogg)" - Cheers ;
 2004: "Don't Come Down" - Cheers ;
 2006: "Snitch" (featuring Akon) - Second Round's On Me ;
 2006: "Cry Now" - Second Round's On Me ;
 2006: "Jamaican Girl" - Second Round's On Me ;
 Collaboracions .
 "Doe Ray Me" D12 and Obie Trice ;
 "Love Me" Eminem, 50 Cent and Obie Trice ;
 "Drips" Eminem and Obie Trice ;
 "Spend Some Time" Eminem, 50 Cent, Stat Quo and Obie Trice ;
 "Adrenaline Rush" Obie Trice ;
 "Fok de Macht" The Opposites and Obie Trice ;
 "Loyalty" D12 and Obie Trice ;
 "Doctor Doctor" Bizarre and Obie Trice ;
 "72nd & Central" Proof, J-Hill and Obie Trice ;
 "Stay Bout It" Obie Trice and Stat Quo ;
 "Growing Up in the Hood" The Game and Obie Trice ;
 "Hennessey" 2Pac and Obie Trice ;
 "Drama Setter" Tony Yayo, Eminem, and Obie Trice ;
 "War" Trick Trick and Obie Trice ;
 "Hustler" 50 Cent and Obie Trice ;
 "Get That Money" 50 Cent, Obie Trice, and Lloyd Banks ;
 "Get That Money (remix)" 50 Cent, Obie Trice, Lloyd Banks, and Krondon ;
 "Situations" King Gordy and Obie Trice ;
 "Go To Sleep" Eminem, Obie Trice, and DMX ;
 "I'm Gone" Eminem, Obie Trice, and DJ KaySlay ;
 "Look At Me Now (remix)" Akon and Obie Trice ;
 "Fire" Ray Ray and Obie Trice ;
 "They Wanna Kill Me" Obie Trice and Morgan Eastwood ;
 "It Has Been Said" The Notorious B.I.G., Diddy, Eminem and Obie Trice ;
 "Gallery" Mario Vazquez ft. Obie Trice;
 Eminem Presents The Re-Up Album (2006);
 "We're Back" Eminem, Obie Trice, Stat Quo, Bobby Creekwater and Ca$his;
 "Pistol, Pistol (remix)" Obie Trice;
 "We Ride For Shady" Obie Trice and Ca$his;
 "Cry Now (Shady remix)" Obie Trice, Kuniva Of D12, Bobby Creekwater, Ca$his and Stat Quo;

 Enllaos externs.

 Pgina web oficial;
 Obie Trice World;
 Lletres;
 Vdeos al YouTube;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167840" title="Pena (desambiguaci)" nonfiltered="3735" processed="3721" dbindex="68756">

 Sentiments: La pena s un sentiment de patiment psquic.
 Dret penal: Una pena (cstig) s un cstig imposat per un delicte.
 Edificis: El palau de Pena s un dels antics palaus de la famlia reial portuguesa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167842" title="Pena (cstig)" nonfiltered="3736" processed="3722" dbindex="68757">
La pena s el mitj amb el que compta l'estat per a reaccionar enfront del delicte, expressant-se com la "restricci de drets del responsable". Per aix, el Dret que regula els delictes es denomina habitualment Dret penal, en lloc d'altres denominacions com Dret criminal o Dret delictual. 

La pena tamb es defineix com una sanci que produeix la prdua o restricci de drets personals, contemplada en la llei i imposada per l'rgan jurisdiccional, mitjanant un procs, a l'individu responsable de la comissi d'un delicte. 

El terme pena (dolor) deriva del terme en llat poena i posseeix una connotaci de dolor causat per un cstig. 

El Dret Penal modern advoca per la proporcionalitat entre el delicte i la pena. En molts pasos es busca tamb que la pena serveixi per a la rehabilitaci del criminal (la qual cosa exclou l'aplicaci de penes com la pena de mort o la cadena perptua).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167856" title="Euromed" nonfiltered="3737" processed="3723" dbindex="68758">

Euromed s el nom comercial d'un servei ferroviari d'alta velocitat, servit amb un tren de la srie 101 idntic a la srie 100  de l'AVE, amb bogies adaptats a l'ample de via ibric (1.668 mm) (encara que existeixen bogies per a ells en ample UIC (1.435 mm). Fa servir pantgrafs aptes per a 3000 V en corrent continu, i per a 25000 V a 50 Hz en corrent altern. 

La velocitat comercial d'aquests trens s de 200 km/h, sent la mxima de 220 km/h, encara que en proves s'ha arribat a sobrepassar els 250 km/h. 6 unitats de tren Euromed van ser fabricades per la multinacional francesa Gec-Alsthom. El 16 de juny de 1997 es va inaugurar comercialment el servei Euromed, que s explotat per RENFE al corredor mediterrani, entre les ciutats de Barcelona, Tarragona, Castell de la Plana, Valncia i Alacant (523 km).

Recorregut.


Enllaos externs.
  web de Euromed;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167857" title="Son Dalmau" nonfiltered="3738" processed="3724" dbindex="68759">

Son Dalmau s una possessi del terme municipal de Petra, situada a uns dos quilmetres a l'est de la vila en direcci Manacor. Confronta amb les possessions de Son Xigala, Es Vinyet, S'Elia, Son Nero i Sa Coma. Originriament tenia una extensi aproximada de 133 quarterades, les quals s'han anat dividint en nombrosos bocins entre els descendents de la familia originria del predi.

El nucli central amb la finca de major cabuda i les cases de possessi pertanyen als descendents de Joan Vicens Soler de malnom "Coto", si b la propietat havia estat associat en els darrers dos segles a la familia Soler, de malnom "Morei".

Histricament sembla ser, i aix est documentat, que Son Dalmau era, pel que feia a la jurisdicci civil, depenent del feu d Ariany, ben igual que altres possessions con S Herbei, Sa Canova o Termenor. I a aquesta cavalleria amb seu a Ariany devien els propietaris d aquestes possessions els censos i alous. Per dues cites corresponents a 1676 i 1694 tamb sabem que la possessi de Son Dalmau aleshores era propietat de Guillem Salom.

Segons cita Ramon Rossell a  Notes per a la histria d Ariany  p.36:  1694, 9 de maig. Estims Generals de les Terres i Cases de Mallorca. Partides que sn alou dels hereus de Francesc Cotoner: possessi Son Dalmau de Guillem Salom estimada en 1.400 lliures. Possessi de Son Cuixa d Antoni Doms donzell, 3.675 lliures, Mes altres trossos. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167858" title="Hydro Thunder" nonfiltered="3739" processed="3725" dbindex="68760">


Hydro Thunder s un videojoc de curses amb llanxes molt rpides, primer es va llanar per arcade i desprs per Sega Dreamcast el novembre del 1999. Tamb va ser llanat per PlayStation i Nintendo 64 a comenaments de l'any 2000. Aquest videojoc s part de la saga de Midway 'Thunder' de videojocs de curses, que inclou Offroad Thunder, 4 Wheel Thunder i Arctic Thunder.  

 Jugabilitat .
Hydro Thunder consisteix en competir amb vaixells d'ltima generaci molt rpides en entorns del pols antrtics i post-apocalptics, d'una versi de Nova York.

 Vaixells .
De vaixells hi ha quatre tipus: fcils, mitjans i difcils, tot i que hi ha l'afegiment de vaixells extra.
 Vaixells fcils .
Damn the Torpedoes;
Midway;
Miss Behave;
 Vaixells mitjans .
Banshee;
Tidal Blade;
Thresher;

 Vaixells difcils .
Cut Throat;
Rad Hazard;
Razor Back;
 Vaixells extra .
Tinytanic;
Armed Responce;
Blow Fish;
Chumdinger;

 Pistes .
De pistes hi ha quatre tipus: fcils, mitjans i difcils, tot i que hi ha l'afegiment de pistes extra.

Pistes fcils.
Thunder Park;
Lost Island;
Arctic Circle;
Pistes mitjans.
Greek Isles;
Lake Powell;
The Far East;
Pistes difcils.
Ship Graveyard;
Venice Canals;
New York Disaster;
 Pistes extra .
Hydro Speedway;
CATACOMB;
Castle Von Dandy;
Nile Adventure;

 Diferncies entre versions .
Desprs del llanament de l'Hydro Thunder per la mquina recreativa, l'Hydro Thunder va ser portat a consoles domstiques. La versi per la Nintendo 64 va ser l'nica versi de l'Hydro Thunder que contenia el mode de joc de multijugador de 4 persones alhora. La versi per Playstation es va afegir un mode carrera que no es podia trobar en les altres versions. La versi per la Dreamcast era el videojoc que contenia els millors grfics que les altres versions. La versi per la Dreamcast hi incloa Midway Arcade Treasures 3, una compilaci d'uns quants videojocs de curses de Midway.

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;
  www.midway.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167859" title="Alexis I Comn" nonfiltered="3740" processed="3726" dbindex="68761">


Aleix I Comn 1081-1118, emperador bizant;

Aleix I Comn de Trebisonda 1204-1222, emperadors de Trebisonda;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167860" title="Altaria (Renfe)" nonfiltered="3741" processed="3727" dbindex="68762">
 

Altaria s un tren de llarga distncia que forma part de l'alta gamma de Grans Lnies. T seients en turista i preferent, accs adaptat a minusvlids i cafeteria. s un producte de Renfe Operadora de preu mig dins dels trens de Llarga Distncia, que connecta Madrid amb el sud d'Espanya. 

Des del punt de vista fsic, s un tren Talgo de les sries IV, VI o VII amb rodadura desplaable, que pot recrrer vies d'ample ibric o internacional passant per canviadors d'ample entre ambdues, del que tiren una locomotora (davant) o dos (una davant i una altra darrere) que no sn de rodadura desplaable.

Fa uns pocs anys aquest servei havia tingut ms importncia que actualment, ja que molts Altaria han sigut substituts per Alvia que s un tren autopropulsat, i per tant no necessita canviar de locomotora i canvia d'ample molt ms rpid que l'Alvia. A mida que es vagi introduint l'Alvia , l'Altaria noms s mantindr a les relacions on s'hagi d'anar per vies no electrificades.

Recorreguts. 
Disposa de les segents lnies: 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167875" title="Guernica" nonfiltered="3742" processed="3728" dbindex="68763">


Guernica (Gernika-Lumo en basc) s un municipi de Biscaia, Pas Basc, pertanyent a la comarca de Busturialdea-Urdaibai,  a la vall del riu Oka, formant la Ria de Guernica. 
T 15.571 habitants (INE 2004), una extensi de 8,6 Km i una densitat de 1.810 habitants/Km. Limita al nord amb Forua, Kortezubi i Arratzu, a l'est amb Ajangiz, al sud amb Muxica, i a l'oest amb Rigoitia.

La ciutat s coneguda per ser vctima d'un bombardeig per la Legi Cndor de la Luftwaffe el 26 d'abril de 1937, durant la Guerra Civil Espanyola. Els alemanys van atacar per a donar suport a Franco en el seu intent d'enderrocar al govern de la Segona Repblica Espanyola. donant lloc a un bombardeig aeri sobre poblaci civil d'una intensitat desconeguda fins a llavors. Gernika va ser devastada, encara que la Casa de Juntes i l'arbre no van ser danyats. Pablo Picasso va pintar el seu fams quadre Guernica per a mostrar al mn els horrors de la guerra i com cartell de la Repblica Espanyola de la Exposici Universal de Pars de 1938. A ms, els voluntaris bascos que van participar en la Brigada Carnot de les Forces Franceses de l'Interior en la Segona Guerra Mundial van prendre el nom de Batall Guernica.

Histria.

Formaci de la vila.
El Comte Don Tello va fundar el 28 d'abril de 1366 la Vila de Gernika. A l'origen, la Vila s'assentava en la crulla formada pels camins de Bermeo a Durango i de Bilbao a Elantxobe i Lekeitio. La seva ubicaci s un punt estratgic on confluei, a ms dels camins citats, una via natural important, com s la ria, on els vaixells podien accedir fins a la casa del Port de Suso. 

En aquesta fundaci apareixen, doncs, certes raons mercantils. Amb el temps va adquirir una tipologia urbanstica tpica de Vila basca, constituda per una srie de carrers parallels tallades en angle recte per altra transversal i per les esglsies que es trobaven situades en els extrems del recinte urb. 

Del segle XV a XVIII.
A Guernica, que en el segle XV arribava a 5,8 Ha., i contava amb uns 865 habitants, el nucli central estava format per quatre carrers paralleles: Goyenkale, Azokekale, Artekale i Barrenkale i una transversal denominada Santa Maria. La vida de la Vila, amb una rgida normativa municipal encaminada a preservar els privilegis de la petita burgesia dominant, va romandre amb escasses alteracions al llarg dels segles XVI i XVII. Al segle XVIII tenia 749 cases regulars, amb els carrers ja comentats, a ms d'una plaa al centre, on s'alava l'edifici de l'Ajuntament, havia una pres pblica per al cstig dels malfactors de tot el Senyoriu i un Hospital i Casa de Misericrdia per a acollir als vens pobres de la Vila.

L'estructura dels edificis, amb abundants entramats de fusta, feien freqents els incendis (1521, 1537 i 1835), als quals caldria afegir les inundacions importants que sofria la Vila quan coincidia el temporal de pluges amb la plenamar. L'activitat econmica era bsicament agrcola (cultiu de cereal, productes hortcoles i arbres fruiters), artesanal (rementers, sastres, sabaters, fabricaci de lli...) i comercial (transport i venda de mercaderies). Aquests segles es van caracteritzar pel constant enfrontament de la Vila amb la seva vena, Lumo, per problemes jurisdiccionals de lmits, que no es van solucionar fins a l'any de 1882 que ambdues poblacions es van unir per a donar origen a Gernika-Lumo. En aquesta uni cada entitat va conservar el seu dret propi: Lumo va conservar el dret foral (propi de la Terra Plana de Biscaia) i la Gernika el dret com castell. 

Segle XX.
Les indstries van arribar en la primera dcada del segle XX. La poblaci va crixer constantment, passant dels 4.500 habitants de 1920 als 6.000 de 1936.

L'arbre de Gernika.
En un petit promontori de la Vila es trobava la Casa de Juntes amb el seu simblic arbre. Un costum fortament arrelat entre els bascos era la de congregar-se sota un arbre, generalment un roure, per a decidir sobre els interessos de la comunitat, tradici bastant generalitzada a l'Europa medieval. Pel que fa a Biscaia, cada territorialitat administrativa (Merindad) tenia el seu propi arbre. Amb el crrer dels segles es va singularitzar l'arbre de Gernika, que es trobava a Lumo, on existia un paratge denominat Gernikazarra, amb una roureda i una ermita. A l'ombra d'aquest arbre es van redactar les lleis biscaiens fins a l'any 1876, sota els auspicis de tots els pobles, que enviaven dos representants a les sessions  de les Juntes Generals. 

Aquesta incipient forma de democrcia i respecte a la llibertat va ser glossada pel filsof Rousseau, el poeta William Wordsworth, el dramaturg Tirso de Molina i el bard Iparraguirre amb el seu Gernikako arbola. Els reis castellans, abans de ser proclamats com a tal, havien d'anar a Gernika para prestar  sota l'arbre  el jurament de respectar els Furs biscains i d'aquesta manera eren proclamats Senyors de Biscaia. 

Francisco de Mendieta va recollir el jurament dels Furs pel rei Ferran el Catlic el 30 de juliol de 1476 en un quadre denominat popularment  El besamanos . L'aspirant a rei D. Carles de Borb, durant les guerres Carlines, va acudir a Gernika, un 3 de juliol de 1875 per a jurar els Furs. Al llarg del segle XIX les concentracions entorn de la Casa de Juntes van ser molt freqents, tant per les convocatries a Juntes com per la celebraci d'actes poltics.

Fills illustres.
 Manuel Allende Salazar (1856-1923): Poltic. ;
 Luis Villasante (1920-2000): frare francisc, teleg, escriptor i lingista. Va ser president de la Real Acadmia de la Llengua Basca entre 1970 i 1988, contribuint a la creaci d'una llengua basca unificada (euskera batua). ;
 Mauricio Ugartemendia, Mauri (1934): futbolista ;
 Federico Echave (1960): ciclista. ;
 Roberto Laiseka (1969): ciclista. ;
 Yolanda Alzola (1970): Presentadora de televisi. ;
 Joane Somarriba (1972): ciclista. Guanyadora de varis Tour de Frana.

 Ciutats Agermanades .
 , Berga (1986);
 , Pforzheim (1988);
 , Boise (1993);

Enllaos externs.
  Web de l'Ajuntament.
  Juntes Generals de Biscaia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167877" title="Guernica (desambiguaci)" nonfiltered="3743" processed="3729" dbindex="68764">

Geografia: Municipi de Biscaia. Vegeu Guernica.
Arbre de Guernica smbol de les llibertats del Poble Basc que es troba a la poblaci de Guernica.
Pintura: quadre de Pablo Picasso. Vegeu Guernica (quadre).
Cinema: curtmetratge d'Emir Kusturica. Vegeu Guernica (pellcula) ;
Astronomia. Un asteroide. Vegeu (2293) Guernica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167881" title="Cointreau" nonfiltered="3744" processed="3730" dbindex="68765">


Cointreau s una marca comercial d'un licor que, actualment, ha passat a ser una denominaci com i habitual del Triple sec. L'empresa que la comercialitza va ser creada el 1849.

s una beguda alcohlica d'alta graduaci (40%) que se sol servir amb alguns cctels, com pot ser el Margarita.
L'ampolla en el que es comercialitza s de forma curiosa: s de forma quadrada, amb els cantells arrodonits i de color taronjs.

Caracterstiques i ingredients.
s un licor obtingut a partir de la destillaci de pells de taronja de diverses varietats, tant dolces om amargants. Degut a les seves caracterstiques queda classificat dins dels alcohols blancs.

 Enllaos externs .
 web oficial de la companyia ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167882" title="Silicon Valley" nonfiltered="3745" processed="3731" dbindex="68766">
Silicon Valley, (o Vall del Silici) s el nom de la regi sud de l'rea de la Badia de San Francisco, al nord de Califrnia (Estats Units). Queda comprs entre la Vall de Santa Clara i la meitat sud de la Pennsula de San Francisco, en una  regi que abasta des de Menlo Park fins a San Jos, el centre de la qual se situaria a Sunnyvale.


 El nom .

El terme Silicon Valley va ser ideat pel periodista Don C. Hoefler el 1971. Silicon (Silici), ve de l'alta concentraci de indstries a la zona, relacionades amb els semiconductors i els ordinadors; Valley es refereix a la Vall de Santa Clara (Santa Clara Valley), encara que a l'actualitat es podria tamb aplicar als voltants, a ambds costats de la badia, cap els que moltes d'aquestes indstries s'han expandit.

Durant molts anys de la dcada dels 70 i 80 es va dir incorrectament Silicone (silicona), en la majoria dels casos per periodistes, abans que el nom es fes familiar per la cultura americana.

 Histria .

L'ubicaci de les indstries d'alta tecnologia a la vall va ser degut en gran part a dos homes, William Shockley i Frederick Terman.
Terman, professor de la Universitat d'Stanford, va considerar que una vasta zona sense utilitzar de la terra de la universitat seria perfecta pel desenvolupament immobiliari i va establir un programa per incentivar als estudiants a quedar-se all, proveint-los de capital risc. Un dels principals xits en la histria del programa va ser que va aconseguir convncer a dos estudiants: William Hewlett i David Packard. Hewlett-Packard arribaria a convertir-se en una de les primeres firmes tecnolgiques que no estaven directament relacionades amb la NASA o la Marina d'Estats Units.

El 1951 el programa va ser expandit de nou, creant l'Standford Industrial Park, una srie de petits edificis industrials que eren llogats a molt baix cost a companyies tcniques. El 1954, es va instituir The Honors Cooperative Program, avui conegut com el coop, per permetre als treballadors a jornada completa de les empreses obtenir els ttols universitaris estudiant en un rgim de mitja jornada. Les primeres empreses van firmar acords de cinc anys en els quals van establir que pagarien el doble de la matrcula per cada estudiant per cobrir despeses. Cap a mitjans dels 50 l'estructura del que posteriorment permetria la creaci de "la vall" es trobava en una etapa ascendent grcies als esforos de Terman.

Va ser en aquesta atmosfera en la que un antic californi va decidir mudar-se all. William Shockley havia abandonat Bell Labs el 1953 per un desacord sobre la forma en qu s'havia presentat el transistor al pblic, ja que degut a interessos de patents, es va relegar el seu nom a un segon pla a favor dels co-inventores John Bardeen i Walter Houser Brattain. Desprs de divorciar-se de la seva dona, va tornar a l'Institut de Tecnologia californi on havia rebut la seva llicenciatura en Cincies, per es va traslladar a Mountain View per crear el Semiconductor Shockley com a part de Beckman Instruments i viure ms a prop de la seva mare.

Shockley es va proposar millorar el transistor amb un disseny de tres elements (avui se'l coneix com el dode de Shockley) que obtindria xit comercial per, el disseny era considerablement ms difcil de construir que el "simple" transistor i a mesura que el projecte va passar per dificultats, Shockley es va tornar cada vegada ms paranoic. Va exigir que als empleats se'ls fessin proves amb un detector de mentides, va anunciar els seus salaris pblicament i, en general, es va enemistar amb tot el mn, el que va comportar que el 1957, vuit dels enginyers ms dotats, que ell mateix havia dut, li abandonessin per a formar la companyia Fairchild Semiconductor.

Durant els anys segents aquest fet es repetiria diverses vegades; a mesura que els enginyers perdien el control de les companyies que van crear, en caure en mans de directives exteriors les abandonaven per a formar les seves prpies empreses. AMD, Signetics, National Semiconductor i Intel van comenar com planons de Fairchild o, en altres casos, com planons de planons. 

Al comenament dels 70 tota la zona estava plena de companyies de semiconductors, que abastien a les companyies d'ordinadors abastint aquestes dues al seu torn a les companyies de programaci i serveis. L'espai industrial era abundant i l'allotjament encara barat. El creixement es va veure potenciat pel sorgiment de la indstria de capitals arriscats en Sand Hill Road que va fundar Kleiner Perkins el 1972; la disponibilitat d'aquests capitals va esclatar desprs de l'xit d'1,3 bilions de dlars per la OPA de Apple Computer el desembre del 1980. 

Fent mrit d'aquesta herncia, Silicon Valley s la seu de la cadena de grans magatzems d'alta tecnologia Fry's eletronics. 

 Empreses de renom .

Milers d'empreses d'alta tecnologia han establert les seves seus generals a Silicon Valley; la segent llista sn algunes de les quals figuren a Forbes 500: 

Adobe Systems | Advanced Micro Devices | Agilent | Altera | Apple Inc. | Applied Materials | BEA Systems | Cadence Design Systems | Cisco Systems | eBay | Electronic Arts | Hewlett-Packard | Intel | Intuit | Juniper Networks | Knight-Ridder | Maxtor | National Semiconductor | Network Appliance | Oracle Corporation | SAP |  Siebel | Sun Microsystems | Symantec | Synopsys | Veritas Software | Yahoo!| Informatica Corporation


Altres companyies famoses amb seu tamb a Silicon Valley:

Adaptec |  Atmel | Cypress Semiconductor | Google | Handspring | Intermedia.NET | Kaboodle | McAfee |  NVIDIA Corporation | Palm, Inc. | PalmOne, Inc. | PayPal | Rambus | Silicon Graphics | Tivo | Verisign

 Universitats .

 Universitat de Berkeley - no est realment ubicada a Silicon valley, per s el vehicle dels  recursos d'investigaci i nous graduats.
 Universitat estatal de San Jos;
 Universitat de Santa Clara;
 Universitat d'Stanford;
 Universitat de Silicon Valley;

 Ciutats .

Algunes de les ciutats de Silicon Valley (per ordre alfabtic):

Alviso;
Atherton;
Belmont;
Burlingame;
Campbell;
Cupertino;
Foster City;
Fremont;
Hillsborough;
Los Altos;
Los Gatos;
Menlo Park;
Millbrae;
Monte Sereno;
Mountain View;
Milpitas;
Newark;
Palo Alto;
Redwood City;
San Carlos;
San Mateo;
San Jose;
Santa Clara;
Saratoga;
Sunnyvale;
Union City;
Woodside;

 Bibliografia .
Dennis Hayes, Behind the silicon curtain : the seductions of work in a lonely era, London: Free Association Books 1989;
David Naguib Pellow, Lisa Sun-Hee Park, The Silicon Valley of Dreams: Environmental Injustice, Immigrant Workers, and the High-Tech Global Economy, New York University Press 2003;
Manuel Castells, "Tecnopolis del mundo" Captol 2;

 Enllaos externs .

California's Historic Silicon Valley;
Notes sobre Don Hoefler;
Lloc centrat en notcies sobre Silicon Valley, recolzat pel San Jose Mercury News;
Silicon Valley 150 de principis de 2004 fitxer en PDF;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167883" title="micron Andromedae" nonfiltered="3746" processed="3732" dbindex="68767">


micron Andrmedae (  And /   Andromedae) s un sistema estellar de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 692 anys-llum de la Terra.

micron Andrmeda s una estrella binria, que t dos components ambds binries espectroscpiques elles mateixes. s doncs un sistema de quatre estrelles.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167885" title="Militar" nonfiltered="3747" processed="3733" dbindex="68768">

Un militar s un individu que forma part d'unes forces armades, ostentant un lloc jerrquic, (rang o grau) dintre de les mateixes. Per tant no s militar el pertanyent a qualsevol grup armat ms o menys organitzat, sin el membre d'unes forces armades dependents d'un estat, siguin aquestes majoritriament professionals o formades per ciutadans reclutats (cas de la mili, servei militar obligatori). Aquestes forces "no militars" es coneixen precisament com paramilitars. 

La doctrina que defensa la primacia de l'exrcit en la societat rep el nom de militarisme.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167887" title="Arbre de Guernica" nonfiltered="3748" processed="3734" dbindex="68769">
L'Arbre de Guernica (en euskera, Gernikako Arbola o Gernikako Zuhaitza) s un roure situat davant de la Casa de Juntes en la localitat biscaina de Gernika. 

Aquest arbre simbolitza les llibertats tradicionals de Biscaia i els biscans, i per extensi les dels bascs. El Senyor de Biscaia i posteriorment els reis de Castella, juraven respectar les llibertats biscanes sota aquest roure i el lloc en el qual s'emplaa s el lloc on el Lehendakari del Pas Basc promet complir amb el seu crrec. 

L'arbre actual s descendent d'un anterior (larbre vell) el tronc del qual es conserva en els jardins del voltant. El 2004 va ser declarat mort, sent substitut per un dels seus planons en la primavera de 2005. Existeixen diversos arbres que descendeixen d'aquest roure, els quals es troben disseminats per tot el mn. 


Gernikako Arbola. 
Gernikako arbola (trad. L'arbre de Guernica) s tamb el ttol d'una can (en forma de zortziko) escrita a Madrid pel bard basc Jos Mara Iparraguirre, msica de Juan Mara Blas de Altuna y Mascarua, concertista d'rgan i primer organista de l'rgan romntic de la baslica de Lekeitio, en homenatge a l'arbre i els furs bascos. La can s un himne no oficial per als bascos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167893" title="Auckland Grammar School" nonfiltered="3749" processed="3735" dbindex="68770">

Auckland Grammar School s una escola d'educaci secundria a Auckland, Nova Zelanda. Ofereixen ensenyament a joves de 13 a 18 anys. L'escola tamb t un determinat nmero d'edificis hospitalaris, els quals es troben situats de manera adjacent a l'escola. s una de les escoles ms grans de Nova Zelanda.

Poltiques.
Enrolament.
En els seus inicis, accedir-hi era complicat. Actualment, l'entrada al centre est determinada per l'esquema d'enrolament escolar del govern de Nova Zelanda. L'escola fa referncia al fet que l'increment dels preus de les cases a la zona, malauradament redueix les possibilitats als estudiants de les classes ms baixes de poder accedir-hi.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'escola








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167895" title="Guernica (quadre)" nonfiltered="3750" processed="3736" dbindex="68771">

Guernica s el nom d'un fams quadre de Pablo Picasso, que t com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona Repblica Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decors el Pavell Espanyol durant la Exposici Universal de 1937 a Pars. 
Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visi del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la histria de l'art. 

El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violncia i el caos generats per les bombes. L'austeritat cromtica conv al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a travs dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que aix va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs. 

Procs de creaci.
A principis de 1937 Picasso es trobava a Pars en un perode de crisi personal i creativa. Durant el mes de gener va rebre al seu apartament la visita de Josep Renau, Josep Llus Sert, Juan Larrea, Jose Bergamn i Max Aub, qui el van visitar per fer-li l'encrrec de pintar un mural per decorar el pavell espanyol de l'Exposici Internacional de Pars, oficialment anomenada Exposici Internacional de les Arts i Tcniques en la vida moderna, que tindria lloc durant aquell mateix any. Aquella exposici havia de servir per mostrar arreu del mn la situaci poltica d'espanya, clamant justcia. Picasso va acceptar.

En un principi, l'autor pensava realitzar una allegoria a la llibertat de l'art, per va canviar d'idea en assabentar-s'en del bombardeig de Guernica que va tenir lloc el dilluns 26 d'abril. El dissabte segent l'1 de maig de 1937 Picasso va assistir, junt amb altres intellectuals espanyols, a la multitudinria manifestaci del primer de maig, on milers de parisencs van exigir justcia pel bombardeig de Guernica. Va ser llavors quan va decidir que pintaria el quadre sobre aquests fets. El mateix 1 de maig de 1937 Picasso ja va realitzar diversos estudis previs al seu taller de Pars. 

Un cop Picasso va informar al Govern de la Repblica que la temtica del mural seria el bombardeig, es van alar veus dient que la temtica era la correcta, per que potser ho havia de pintar un pintor basc, ms concretament Aurelio Arteta. El propi Arteta va denegar l'oferiment en favor de Picasso, allegant que havia de realitzar un imminent viatge a Mxic.  

Tenint en compte la seva complexitat i la seva mida, el Guernica es va pintar en un temps record. El 8 de maig va introduir la figura de la mare i el cavall i l'11 de maig va comenar la tela definitiva que va ser finalitzada el 4 de juny. 
Existeixen fotografies de gaireb tot el procs de creaci, que van ser realitzades per la seva companya sentimental en aquells moments, Dora Maar. 

Picasso es va negar a cobrar res pel mural, per el govern de la repblica va insistir en donar-li 150.000 francs, el preu aproximat d'una casa de l'poca.

L'Exposici Universal.
Tot i que l'Exposici Universal de 1937 es va inaugurar el 24 de maig, el pavell espanyol, dissenyat per Josep Llus Sert amb l'ajut de Luis Lacasa, no es va inaugurar fins el dia 12 de juliol.

Quan el quadre va ser exposat per primera vegada, el 12 de juliol de 1937, va suscitar tot tipus de reaccions i una gran polmica . Ms d'una persona esperava un quadre molt ms descriptiu, seguint les corrents del realisme socialista de l'poca. Fins i tot es va plantejar la possibilitat de canviar el quadre per una obra molt ms realista anomenada  Madrid, 1937 , d'Horacio Ferrer, exposada a la segona planta del pavell. Per la premsa internacional no va trigar en fer-ne ress i declarar el Guernica com una obra mestra.

El Guernica estava situat en una de les parets principals del pavell d'Espanya, compartint espai amb obres com la "Font del mercuri" d'Alexander Calder, una escultura d'Alberto Snchez, El segador de Joan Mir i treballs d'altres artistes de renom. A part d'obres d'art, tamb s'exhibien cartells propagandstics de l'poca i fotos que mostraven la situaci del conflicte a Espanya.

Durant l'agost de 1937 el Govern Basc ja estava exhiliat a Frana i es va fotografiar amb el mural de fons. 

Un cop acabada la fira, el gener de 1938, els representants del Govern Espanyol a Pars havien canviat, pel que ning va reclamar el quadre i fou el mateix Picasso qui el recoll i se l'emport cap al seu estudi, on romandria uns mesos.

Els viatges del Guernica.
El quadre va esdevenir una icona de la lluita per la pau i un reflex de la situaci poltica internacional. Uns mesos desprs d'acabar l'exposici universal va viatjar per tota Europa i Amrica  i fou exposat a desenes de galeries, amb l'objectiu de recaptar diners per la causa republicana. 

El 1939, un cop Franco havia guanyat la guerra civil i davant la imminncia de la Segona Guerra Mundial, Picasso va demanar al director del MoMA de Nova York, amic personal, si es podia fer crrec del quadre i dels estudis previs mentre la situaci poltica europea no canvis. En acceptar aquest, el quadre va ser embarcat al vaixell Normandie rumb a Nova York. Aquell any el Guernica va realitzar una petita gira per 5 ciutats estatunidenques amb l'objectiu de captar fons per als refugiats espanyols, tot i que noms es van recaptar 700 dlars.

En els anys posteriors el Guernica va realitzar diverses gires arreu del mn, fin que el 1957 es va installar permanentment al MoMA per prevenir-ho del deteriorament sofert a causa de tants trasllats. Picasso va dictaminar que el quadre no viatjaria a Espanya mentre no finalitzs el franquisme i es respectessin les llibertats del poble espanyol, a qui va declarar propietari de l'obra. 

Llocs on ha sigut exposat el quadre.


Espanya reclama el quadre.

El 1968, el franquisme va intentar recuperar el Guernica. Florentino Prez Embid, en aquell moment Director de Belles Arts, va comunicar a Picasso que podia tornar a territori espanyol quan volgus i que els hi agradaria tenir el quadre. L'operaci de "rescat" va ser batejada amb el nom de "Operacin Retorno", i comptava amb el vist i plau de Carrero Blanco. Picasso es va negar rotundament.

El mes de novembre de 1969 Picasso va trucar al seu advocat, Roland Dumas, per preguntar-li com podrien establir legalment que Franco no pogus apropiar-se del quadre, ni tan sols un cop Picasso mort. Dumas li va aconsellar fer testament, per Picasso era supersticis i no volia fer-ne i li va donar poders al propi Dumas, definint-lo com el seu mandatari. Van redactar un document on s'indicava que el quadre no tornaria a Espanya mentre no es respectssin les llibertats dels individus i que un cop aix passs el propi Dumas vigilaria el procs de trasllat del quadre a territori espanyol.

Picasso mor el 1973. Franco mor dos anys desprs. Un cop acabat el franquisme, foren necessaris anys de dures negociacions per tal que el quadre pogus viatjar cap a Espanya.

Durant els mes d'abril de 1977 es van realitzar diversos actes reivindicatius a la ciutat de Guernica, on es va reconeixer oficialment que el bombardeig havia sigut culpa de la legi Cndor i no de l'exrcit republic. Era l'poca de la transici i es comenava a demanar que el quadre sorts del MoMA. En aquests temps Roland Dumas retardava l'arribada del quadre allegant que encara hi havien presos poltics i no s'havien fet unes eleccions generals al pas.

El Guernica fou reclamat des de diferents ciutats de l'estat, com Madrid (el Prado), Mlaga (ciutat on va nixer Picasso), Barcelona (des del Museu Picasso), o la prpia vila de Guernica. L'opci que va agafar ms pes conforme passaven els messos fou Madrid ja que Jaqueline Picasso, vdua del pintor, va dir que el desig de Picasso era que el quadre s'installs al Museo del Prado.

Els hereus de Picasso tamb reclamaven part de l'obra, considerant que els estudis previs els hi pertanyien. Va comenar una picabaralla legal entre hereus, govern d'espanya, advocats i conservadors del MoMA que duraria diversos anys.

Un cop Adolfo Surez va arribar a President del Govern d'Espanya, va intentar recuperar el quadre per diferents mitjans. Fins i tot el recent anomenat rei Joan Carles I va intervenir entrevistant-se diverses vegades amb Dumas. El tema va esdevenir una qesti d'Estat.

Per tal de trobar una soluci, el govern espanyol va encarregar a Javier Tusell, amb l'ajut de l'embaixador Rafael Fernandez Quintanilla, que fssin d'interlocutors entre el MoMA, Roland Dumas, els hereus de Picasso i els advocats.

Un dels fets ms rellevants de l'poca de la negociaci fou que es necessitava un rebut, algun tipus de paper que verifiqus que el quadre pertanyia al govern espanyol. El mateix 1977 un diplomtic espanyol resident a Pars, Rafael Fernandez Quintanilla, nebot del pintor Luis Quintanilla, va enviar uns documents a Madrid on es constatava el pagament de 150.000 francs que s'havia fet a Picasso pel quadre, cosa que va permetre definir legalment al govern espanyol com a legtim propietari de l'obra. Finalment, desprs d'anys de litigis, es possaven d'acord les diferents parts implicades. 

El maig de 1980 el MoMA va celebrar una gran retrospectiva de Picasso, convertint-se en un comiat extra-oficial del Guernica. Ms d'un mili de visitants van veure l'exposici. L'estat espanyol havia amenaat al MoMa amb empendre accions legals contra ells i es va decidir que havia arribat el moment d'enviar el quadre a Espanya.

Operaci Cuadro Grande.
El general Senz de Santamara y Fernndez Dopico, Director General de la policia, van disenyar en el ms absolut secretisme l'operaci de trasllat del quadre, que es va anomenar "Cuadro Grande".

El Guernica es va enrotllar per darrera vegada el 9 de setembre de 1981, just al tancar les portes el museu, sota la supervissi d'un equip de funcionaris espanyols, que el van custodiar fins l'Aeroport JFK amb l'ajut de la policia Metropolitana de Nova York i un enviament especials de GEOS de l'exrcit espanyol. Una asseguradora cobria l'operaci per 7.000 milions de pessetes. 

Un cop embarcat el "paquet", el mateix dia 9, agents especials es van distribuir entre els passatgers, ja que es tractava d'un vol regular, el IB-952 d'Ibria, i es temia un possible segrest. Tamb viatjaven alguns periodistes, juntament amb Javier Tusell i Iigo Cavero. La resta de viatgers no van saber que volaven amb el Guernica fins que l'avi va aterrar.



El quadre va arribar per primera vegada a l'Aeroport de Barajas de Madrid el 10 de setembre de 1981 a les 8:29h en un avi Jumbo 747, anomenat "Lope de Vega". El quadre es va installar al Casn del Buen Retiro de Madrid sota fortes mesures de seguretat. Fou installat dins d'una urna per protegir-ho de possibles actes de vandalisme poltic, amb vigilncia permanent de la Guardia Civil. L'urna es va realitzar amb un vidre a prova de bales. 

El Guernica es va exhibir per primer cop a Espanya el 23 d'octubre de 1981, celebrant el centenari del naixement de Picasso. Durant l'acte de presentaci foren presents els reis, Josep Maria Sert, Renau, Dolores Ibrruri i d'altres celebritats del panorama poltic i artstic nacional. El propi Tusell va dir que l'arribada del Guernica a Espanya representava, a nivell cultural, el final de la transici. 

Amb motiu dels Jocs Olmpics de 1992, a Barcelona es va construir un pavell idntic al de l'Exposici Internacional de 1937. L'objectiu era tornar exposar el Guernica en un entorn igual a on es va exposar per primera vegada. El govern de Felipe Gonzlez va denegar el trasllat a Barcelona, per la mateixa nit de la innauguraci dels jocs, el 26 de juliol de 1992 el quadre fou traslladat al seu emplaament actual, el Museu Reina Sofia de Madrid, on va exposar-se al pblic a partir del 10 de setembre, tamb protegit per una urna de seguretat fins que el 1995, quan el llavors director Jos Guirao va decidir treure-la aprofitant un trasllat de l'obra a una sala ms gran dins del mateix museu. 

El 1998 el Govern Basc va sollicitar traslladar el quadre a Bilbao amb motiu de la inauguraci del Museu Guggenheim. Desprs de fer un anlisis exhaustiu al quadre un gabinet de tcnics experts en conservaci va decidir que era millor que el quadre no es mogus del seu emplaament. Es va tornar a realitzar una nova petici 10 anys desprs, amb motiu del 70 aniversari del bombardeig, que tamb fou denegada.

Estat de conservaci.
Degut a les mides del quadre, cada cop que es traslladava es desmuntava i s'enrotllava la tela. Durant les diferents gires arreu del mn el quadre va ser enrotllat ms de 30 vegades. 
Actualment, segons els conservadors, l'estat de conservaci del quadre s greu, degut a tants i tants trasllats, per estable.

El quadre s'ha restaurat diverses vegades. L'actuaci ms important per a protegir-ho es va dur a terme al MoMA el 1957, amb el vist i plau del propi Picasso. El tractament va consistir en una capa de resina i cera d'abella aplicada sobre el revers del quadre. 

El segent tractament de conservaci es va fer el 1962, netejant amb aigua l'anvers del quadre i aplicant-li una capa protectora d'un material conegut amb el nom de Paraloid B-72.

El 1974, mentre el quadre encara era al MOMA, un graffiter, Tony Shafrazi, va atemptar contra ell tacant-lo amb un espray de color vermell en protesta pel perd de Richard Nixon a William Calley pels seus actes durant la massacre de My Lai durant la Guerra del Vietnam, on van matar ms de 500 civils. Va escriure sobre el quadre les paraules "KILL LIES ALL" (Mateu totes les mentides, en angls). La taca es va restaurar immediatament, tot i que els anlisis actuals indiquen que encara queden restes de pintura vermella. 

Un cop a Madrid el quadre no ha rebut cap nou tractament rellevant de conservaci. El 1998 es va realitzar un estudi exhaustiu del seu estat i el febrer de 2007 es va realitzar una radiografia global del quadre per poder analitzar-ho aprofitant els darrers avenos tecnolgics. En aquesta ocasi s que es va dur a terme un tractament de neteja per noms del revers del quadre. 

El quadre.
El Guernica s un quadre en blanc i negre immens, un mural de 3,5 metres d'alt i 7,8 d'ample pintat amb oli sobre una tela de fibra de lli i jute imprimada i preparada amb cola. Les primeres lnies introductries es van fer amb un llapis de carb.

El mural presenta una escena de mort, violncia, brutalitat, sofriment i desemparament sense retratar les seves causes immediates. Els contrastos blancs i negres amb la intensitat de l'escena invoquen la immediatesa de les fotografies dels diaris.

El Guernica representa la gent, els animals, i els edificis assolits per la violncia i el caos:

 L'escena global t lloc dins d'una habitaci on, en un extrem obert a l'esquerra, un bou est parat sobre una dona que s'afligeix sobre un nen mort als seus braos. ;
 El centre del quadre s ocupat per un cavall que cau en agonia mentre que acabava de ser travessat per una llana o una javelina. La forma d'un crani del ser hum forma el nas i les dents superiors del cavall. ;
 El cavall est format per dos imatges ocultes: ;
 Un crani hum que es sobreposa sobre el cos del cavall;
 Un bou que ataca al cavall des de sota. El cap del toro s format principalment per la cama davantera sencera del cavall que t el genoll a terra.
 Sota el cavall hi ha un soldat mort, que sembla desmembrat. De la seva m (en un bra separat) encara agarra una espasa trencada de la qual creix una flor. ;
 Una bombeta crema sobre l'ull del cavall.
 A la dreta del cavall, una figura femenina espantada, que se sembla testificar les escenes que est veient, apareix volant des d'una finestra. El seu bra, tamb surant endins, duu una flama.
 Una altra dona terroritzada corre cap al centre sota la figura femenina flotant. Ella mira cap a dalt mirant la bombeta. ;
 Un ocell, probablement un nec, est parat en un prestatge darrere del toro.
 Al fons a la dreta, una figura amb els braos aixecats en terror s atrapada pel foc. ;
 Una porta oberta defineix l'extrem dret del mural.

Simbolisme.
Les interpretacions del Guernica varien extensament i es contradiuen. Aix s'estn, per exemple, als dos elements dominants del mural -el toro i el cavall-. La historiadora d'art Patricia Failing opina que  el toro i el cavall sn carcters importants en la cultura espanyola. Picasso mateix va utilitzar aquests carcters moltes vegades amb molts diversos papers dins de la seva obra. Aix ha fet que la tasca d'interpretar el significat especfic del toro i del cavall sigui molt difcil. La seva relaci s una espcie de ballet clssic que va ser concebut de maneres molt diferents a travs de la carrera de Picasso. 

Quan li van demanar que expliqus el Guernica, Picasso va dir,    aquest toro s un toro i aquest cavall s un cavall  Si dnes un significat a certes coses en les meves pintures pot ser veritat, per no s la meva idea donar-hi aquest significat. Les idees i conclusions a les que arribis jo tamb les vaig tenir, per instintivament, inconscientment. Faig la pintura per a la pintura. Pinto els objectes pel que sn.  

En  El somni i la mentida de Franco", una srie d'esbossos narratius de Picasso tamb creats per a la fira de Pars, Franco s representat com un monstre que primer devora el seu propi cavall i ms endavant lluita amb un toro enfadat. El treball sobre aquestes illustracions va comenar abans del bombardeig de Guernica, i quatre panells addicionals van ser agregats. Tres d'aquests es relacionen directament amb el mural de Guernica.

No, la pintura no est feta per a decorar les habitacions. s un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l'enemic.

Curiositats.

 El quadre es va pintar a Pars, al taller que Picasso tenia al nmero 7 de la rue de les Grands Augustins. Casualment en aquest mateix carrer es desenvolupa una novella de Balzac anomenada "L'obra d'art desconeguda". ;

 Durant els anys de la dictadura, el quadre esdevingu un smbol de l'antifranquisme. Es podia conixer la tendncia poltica d'una famlia si tenien el quadre penjat a casa seva.;

 El quadre fou considerat durant els anys de la transici com l'ltim refugiat de la guerra civil.;

 El 1971 els autonomenats  Guerrilleros de Cristo Rey  van atemptar contra una exposici de Picasso, la Suite Vollard, que tenia lloc a la Galeria Theo de Madrid, destrossant part dels quadres expossats i amenaant al personal de la sala.;

 Paloma Picasso, filla del pintor, va exigir que s'indults al seu amic Albert Boadella, empressonat per estrenar una obra amb els Joglars, per poder portar el Guernica a Espanya.

 Quan Dolores Ibrruri va veure el quadre a Madrid va declarar:  La guerra civil ha terminado ;

 El Guernica es va exposar temporalment junt amb els Fusilaments del 3 de Maig, de Goya i El fusilament de Maximili, de Manet.
 
 Paul luard va escriure un poema sobre Guernica: La victria de Guernica.

El Guernica a les Nacions Unides.

Un taps amb una cpia del Guernica de Picasso s'exhibeix a una paret de la seu de les Nacions Unides a Nova York, a l'entrada a la cambra del consell de seguretat. Va ser collocat com a recordatori dels horrors de la guerra, regalat per Nelson Rockefeller. Aquesta versi no s tan monocromtica com l'original, ja que t algunes tonalitats en marr. 

El 5 de febrer de 2003 una cortina blava gran va ser collocada per a cobrir aquesta obra, de manera que no fos visible mentre Colin Powell i John Negroponte van donar una de premsa. L'endem, es va explicar que la cortina va ser collocada a petici dels equips  de televisi, que s'havien queixat que les lnies salvatges i les figures creaven un mal context, i que les cames del cavall apareixien just a sobre de les cares dels ponents. Els diplomtics, no obstant aix, van dir als periodistes que l'administraci de Bush havia exercit pressi sobre funcionaris de la O.N.U per a cobrir la tapisseria mentre que Powell o altres diplomtics dels Estats Units argumentaven la guerra de l'Iraq.

Notes.


Referncies.
  Retalls de premsa de 1981 dels dies que el Guernica va arribar a Espanya.;
  Pavell d'Espanya a la Expo de 1937;
  On-Line Picasso Project - OPP.37:001.;
  Becraft, Melvin E. Picasso's Guernica - Images within Images 3rd Edition PDF download;
  Harris, Mark and Becraft, Melvin E. Picasso's Secret Guernica;
  Hoberman, J. "Pop and Circumstance". The Nation, December 13, 2004, 22-26.
  PBS On-line supplement to "Treasures of the World" series, "Guernica: Testimony to War" with Guernica timeline.
  Martin, Russell, Picasso's War: The Destruction of Guernica and the Masterpiece that Changed the World (2002).  On-line excerpts link. ;
  Tibn, Colm, "The art of war", The Guardian, April 29, 2006.
  Francesconi, Elizabeth, "A Look Inside Picasso's War Images", discourse: An Online Journal by the students of Southern Methodist University, Spring 2006.
  Eugenio Fernndez Granell, Picasso's Guernica : the end of a Spanish era (Ann Arbor, Mich. : UMI Research Press, 1981) ISBN 0835712060;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167898" title="Oscar a la millor banda sonora" nonfiltered="3751" processed="3737" dbindex="68772">
L'Oscar a la millor banda sonora recompensa cada any la millor msica de pellcula en el moment de la cerimnia dels Oscars que se celebra a Hollywood. El palmars de la llista proposa, a ms a ms del guanyador en primer lloc, tots els candidats per a cada any.

2007.

Dario Marianelli per Atonement;

Alberto Iglesias per The Kite Runner;
James Newton Howard per Michael Clayton;
Michael Giacchino per Ratatouille ;
Marco Beltrami per ;

2006.
Gustavo Santaolalla per Babel;

Alexandre Desplat per The Queen;
Philip Glass per Notes on a Scandal;
Javier Navarrete per Pan's Labyrinth;
Thomas Newman per The Good German;

2005.
Gustavo Santaolalla per Brokeback Mountain;

Alberto Iglesias per The Constant Gardener;
Dario Marianelli per Pride & Prejudice;
John Williams per Memoirs of a Geisha;
John Williams per Munich;

2004.
Jan A. P. Kaczmarek per Finding Neverland;

John Debney per The Passion of the Christ;
James Newton Howard per The Village;
Thomas Newman per Un seguit de desgrcies catastrfiques de Lemony Snicket (Lemony Snicket's A Series of Unfortunate Events);
John Williams per Harry Potter i el pres d'Azkaban (Harry Potter and the Prisoner of Azkaban);

2003.
Howard Shore per El senyor dels anells: el retorn del rei (The Lord of the Rings: The Return of the King);

Danny Elfman per Big Fish;
James Horner per Casa de sorra i boira (House of Sand and Fog);
Thomas Newman per Buscant en Nemo (Finding Nemo);
Gabriel Yared per Cold Mountain;

2002.
Elliot Goldenthal per Frida;

Elmer Bernstein per Far From Heaven;
Philip Glass per The Hours;
Thomas Newman per Road to Perdition;
John Williams per Catch Me If You Can;

2001.
Howard Shore per El senyor dels anells: la germandat de l'anell (The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring);

James Horner per A Beautiful Mind;
Randy Newman per Monsters, Inc.;
John Williams per A.I. Artificial Intelligence;
John Williams per Harry Potter i la pedra filosofal (Harry Potter and the Sorcerer's Stone);

2000.
Tan Dun per Crouching Tiger Hidden Dragon;

Ennio Morricone per Malna;
Rachel Portman per Chocolat;
John Williams per El patriota (The Patriot);
Hans Zimmer per Gladiator;

1999.

John Corigliano per The Red Violin;

Thomas Newman per American Beauty;
Rachel Portman per The Cider House Rules;
John Williams per Angela's Ashes;
Gabriel Yared per The Talented Mr. Ripley;

1998.
Banda sonora dramtica:
Nicola Piovani per La vida s bella;

David Hirschfelder per Elizabeth;
Randy Newman per Pleasantville;
John Williams per Saving Private Ryan;
Hans Zimmer per The Thin Red Line;

Banda sonora musical o comdia:
Stephen Warbeck per Shakespeare In Love;

Jerry Goldsmith per Mulan;
Randy Newman per A Bug's Life;
Marc Shaiman per Patch Adams;
Hans Zimmer per The Prince of Egypt;

Millor can original:
Stephen Schwartz per When You Believe de The Prince of Egypt;

Carole Bayer Sager i David Foster per The Prayer de Quest for Camelot;
Allison Moorer i Gwil Owen per A Soft Place To Fall de The Horse Whisperer;
Randy Newman per That'll Do de ;
Diane Warren per I Don't Want To Miss A Thing de Armageddon;

1997.
Banda sonora dramtica:
James Horner per Titanic;

Danny Elfman per Good Will Hunting;
Philip Glass per Kundun;
Jerry Goldsmith per L.A. Confidential;
John Williams per Amistad;

Banda sonora musical o comdia:
Anne Dudley per The Full Monty;

Danny Elfman per Men In Black;
David Newman per Anastasia;
James Newton Howard per My Best Friend's Wedding;
Hans Zimmer per As Good As It Gets;

Millor can original:
James Horner i Will Jennings per My Heart Will Go On de Titanic;

Stephen Flaherty i Lynn Ahrens per Journey To The Past de Anastasia;
Alan Menken i David Zippel per Go The Distance de Hercules;
Elliot Smith per Miss Misery de Good Will Hunting;
Diane Warren per How Do I Live de Con Air;

1996.
Banda sonora dramtica: 
Gabriel Yared per The English Patient;

Patrick Doyle per Hamlet;
Elliot Goldenthal per Michael Collins;
David Hirschfelder per Shine;
John Williams per Sleepers;

Banda sonora musical o comdia:
Rachel Portman per Emma;

Alan Menken per The Hunchback of Notre Dame;
Randy Newman per James and the Giant Peach;
Marc Shaiman per The First Wives Club;
Hans Zimmer per The Preacher's Wife;

Millor can original:

Andrew Lloyd Webber i Tim Rice per You Must Love Me de Evita;

James Newton Howard, Jud J. Friedman i Allan Dennis Rich per For The First Time de One Fine Day;
Adam Schlesinger per That Thing You Do! de That Thing You Do!;
Barbra Streisand, Marvin Hamlisch, Robert John Lange i Bryan Adams per I've Finally Found Someone de The Mirror Has Two Faces;
Diane Warren per Because You Loved Me de Up Close and Personal;

1995.
Banda sonora dramtica:
Luis Bacalov per Il Postino;

Patrick Doyle per Sense and Sensibility;
James Horner per Apollo 13;
James Horner per Braveheart;
John Williams per Nixon;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167901" title="Josu" nonfiltered="3752" processed="3738" dbindex="68773">
Segons la Bblia, Josu, fill de Nun, fou el successor de Moiss com a guia del poble d'Israel, els dirig en la conquesta de la Terra Promesa desprs de la sortida d'Egipte i de quaranta anys vivint al desert.

Deixeble de Moiss.
Josu, nascut com a Oixea en el s de la tribu d'Efram, es convert en l'ajudant de Moiss desprs de la sortida d'Egipte. Josu era fill de Non, fill d'Elixam, fill d'Ammihud, fill de Ladan, fill de Than, fill de Tlah, fill de Rixef, fill de Rfah, fill de Beri, fill del patriarca Efram.
Travess el Mar Roig com la resta del poble hebreu per no va participar en la festa del Vedell d'Or, al peu del Mont Sina. D'aquesta manera, Moiss li otorg tota la seva confiana.

Quan s'aconstaven a la Terra Promesa, Moiss escoll un jove fort de cada tribu per anar a espiar el canaaneus i Oixea fou l'escollit de la tribu d'Efram. Abans de marxar, per, Moiss li canvi el nom pel de Josu.

Quan arrib el moment de la mort de Moiss, aquest fu ungir Josu com a lder del poble davant el Summe Sacerdot Eleazar.

La conquesta de la Terra Promesa.
El pas del riu Jord.
Al capdavant de l'expedici es collocaren els sacerdots levites que transportaven l'Arca de l'Aliana. Quan arribaren a la riba del riu, les aiges s'aturaren i deixaren un pas sec per on passar. Aleshores, tot el poble s'afany a creuar el riu (sense mullar-se ni els peus) i desprs entonaren cntics en honor a Du.

A continuaci, Josu escoll un home de cada tribu i els fu collocar a cadascun una pedra al mig del riu, com a record del miracle que tots havien vist. Seguidament, els portadors de l'Arca van sortir de la llera del riu i les aiges van tornar a baixar amb tota normalitat.

Abans de comenar la conquesta, Josu fu circumcidar tots els homes d'Israel, ja que els nascuts fora d'Egipte eren encara incircumcisos i els nats a Egipte havien mort durant l'xode.

Les muralles de Jeric.
Josu fu armar tots els guerrers desprs creuar el Jord, eren, segons la Bblia, uns quaranta mil. Abans, per, havia enviat dos espies a la ciutat emmurallada de Jeric. Els guardes de la ciutat els descobriren per s'amagaren a casa d'una prostituta anomenada Rahab a canvi que salvarien la vida d'ella i la seva famlia quan conquerissin la ciutat.

Durant sis dies, els guerrers israelians van fer una volta a la muralla de la ciutat amb l'Arca de l'Aliana al capdavant, sense atacar. Al set dia, van fer set tombs i al final, els sacerdots van tocar els seus corns i tot el poble va fer un crit de guerra; en aquell instant les muralles de Jeric es van esfondrar i la presa de la ciutat fou extremadament fcil per les tropes de Josu. La ciutat fou cremada i enderrocada, i els habitants foren exterminats. A ms, Josu promulg un edicte pel qual no es podia reconstruir aquella ciutat.

Durant la destrucci de la ciutat, Acan, de la tribu de Jud, s'havia quedat alguns tresors. L'atac segent dirigit per Josu fou a Ai per fracassaren i foren massacrats uns tres mil guerrers. L'endem, Acan confess i l'apedregaren i el cremaren juntament amb la seva famlia i els seus bns.

Al cap d'uns dies, els israelians tornaren a atacar Ai i aquest cop, saquejaren la poblaci i mataren els dotze mil habitants de la ciutat. 

 El Sol es para .

Desprs dels episodis de Jeric i Ai, la resta de pobles que vivien a Canaan es va aliar contra els israelites, excepte els gabaonites que, fent-se passar per estrangers, van firmar un pacte de no-agressi amb Josu.

Quan aquest va assabentar-se que l'havien enganyat, volgu matar-los, per com que havia jurat per Du no atacar-los, va convertir-los en esclaus dels jueus.

Els altres pobles de Canaan van atacar Gabaon i aquest va demanar ajuda a Josu. Josu i el seu exrcit corregueren cap a la ciutat assetjada. All comen una batalla que, tot i que anaven guanyant els israelites, s'estava allargant. Aleshores, Du va aturar el Sol al bell mig del cel i el va aguantar all gaireb un altre dia senser fins que Josu va derrotar l'enemic.

Desprs, van capturar els cinc reis cananeus que dirigien l'exrcit venut i els van penjar de cinc arbres davant de tot el poble jueu. Quan el Sol ja s'amagava, Josu orden despenjar-los i els llenaren en una cova prop de la ciutat.

Conquesta del pas.
Desprs d'aquestes victries, els israelites van comenar a conquerir i saquejar totes les ciutats que anaven trobant i mataven a tots els habitants.

Aix, segons la Bblia, van arrasar les poblacions de Maqued, Libn, Laquix, Eglon, Hebron i Debir, a la zona sud de Canaan.

Al nord, multitud de ciutats i tribus es van aliar contra els hebreus per van ser derrotats. Desprs de la batalla, Josu va cremar la ciutat ms important de la zona; Hassor.

Installaci a la nova terra.
Desprs de molts anys de guerres, finalment el poble hebreu havia aconseguit una terra per a ells. Es va efectuar un sorteig de les terres ja conquerides entre les tribus d'Israel. Llevat de la tribu de Gad, la de Rubn i mitja de Manasss que ja s'havien installat a la Transjordnia, la resta es van repartir la terra.

Desprs del sorteig, les tribus es van posar d'acord i van concedir la ciutat de Timnat-Srah a Josu com a feu propi. Ell va reconstruir-la i s hi va aposentar.

Mort de Josu.
Passaren els anys i, desprs de despedir-se de totes les tribus d'Israel, Josu va morir a casa seva, al seu poble de Timnat-Srah, a l'edat de cent deu anys.

Tots els israelites van portar dol durant molt de temps.







Vegeu tamb.
Llibre de Josu;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167904" title="Bourbon whisky" nonfiltered="3753" processed="3739" dbindex="68774">


El whisky americ, tamb anomenat bourbon s una beguda destillada que es caracteritza pel seu sabor aromtic i acaramellat. Bourbon whisky s, segons la llei estatunidenca, elaborat a base de blat, sgol i ordi maltejat. El seu perode d'envelliment s d'un mnim de dos anys (encara que normalment solen ser cinc) en botes de roure noves o torrades

Algunes de les marques comercials ms conegudes sn Jack Daniel's i Jim Beam

Vegeu tamb.
Whisky;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167905" title="Aureliano Pertile" nonfiltered="3754" processed="3740" dbindex="68775">
Aureliano Pertile (Montagnana, 9 de novembre de 1885 - Mil, 11 de gener de 1952) va ser un tenor itali, considerat entre els ms destacats del Segle XX.

Va nixer a Montagnana, noms divuit dies desprs que nasquera, a la mateixa ciutat, un altre clebre tenor: Giovanni Martinelli.  Va fer el seu debut operstic en el paper de Lyonel en Martha, l'any 1911, a Vicenza.  Cinc anys ms tard va debutar a La Scala, en Francesca da Rimini, en companyia de Rosa Raisa.  Va actuar en diverses ocasions al Teatro Coln de Buenos Aires (incloent-hi Manon Lescaut amb Gilda dalla Rizza), i va fer el seua debut al Metropolitan Opera amb Tosca (en companyia de Maria Jeritza), l'any 1921.  En aquesta temporada tamb va intervenir en Manon Lescaut, Cavalleria rusticana, Bors Godunov (com Grigori, amb Feodor Txaliapin), Ada, I pagliacci (en companyia de Florence Easton) i Louise (amb Geraldine Farrar).  Tamb va participar en representacions de Louise a Filadlfia i Brooklyn.

Va tornar a Itlia amb ocasi d'una representaci de Mefistofele a La Scala, sota la batuta d'Arturo Toscanini.  Considerat el tenor preferit de Toscanini, malgrat no posseir una veu especialment bella, va desenvolupar una gran carrera al teatre milans, cantant-hi Lohengrin, Manon Lescaut, Die Meistersinger, Louise, Bors Godunov, Lucia di Lammermoor (amb Toti Dal Monte), Ada, La Traviata, Iris, Nerone d'Arrigo Boito (en estrena pstuma), La Bohme, Andrea Chnier, Il trovatore, Un ballo in maschera, Madama Butterfly, Pagliacci, Tosca (amb Claudia Muzio), Sly, Rigoletto, La campana sommersa, La forza del destino, Martha, Norma, Fedora, Werther, Adriana Lecouvreur, La favorite (amb la jove Magda Olivero com Ins) i Fra Diavolo.

Tamb va cantar a Londres (incloent-hi La forza del destino amb Rosa Ponselle), Viena i Berln.  La seua darrera actuaci va tenir lloc l'any 1946, en Pagliacci.  Va morir a Mil, sent professor del Conservatori, l'any 1952.

L'any 1995 van editar-se tots els seus enregistraments, fets entre 1922 i 1942, amb una monografia annexa titulada La voce e l'arte di Aureliano Pertile, a excepci de les tres niques peres completes que va enregistrar: Ada (amb Dusolina Giannini, 1928), Il trovatore (1930) i Carmen (en versi italiana, 1932).


 Bibliografia .
 Aureliano Pertile e il suo metodo di canto, D. Silvestrini, 1932.
 Pertile, una voce, un mito, Bruno Tosi, 1985.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167906" title="Albert Uderzo" nonfiltered="3755" processed="3741" dbindex="68776">

Albert Uderzo s un dibuixant i historietista francs, nascut l'any 1927 a Fismes (Frana). Dins el seu treball, destaca sobretot Astrix, cmic creat l'any 1959, que va dur a terme juntament amb el guionista Ren Goscinny.

 Biografia .
Uderzo va nixer a Normandia. Els seus pares feia poc que s'havien traslladat all des d'un petit poble itali (Uderzo, posteriorment anomenat Oderzo), del qual Albert en va prendre el nom. 
Tot i disposar d'un gran talent artstic pel dibuix des de ben petit, el seu desig infantil havia sigut esdevendir mecnic d'avions.
Va nixer daltnic.

Durant la Segona Guerra Mundial, va emigrar cap a Bretanya, on es va dedicar a treballar en una fbrica de mobles amb el seu pare.
 
Desprs de la guerra, se'n va anar a Pars i va iniciar la seva carrera com a dibuixant, creant personatges com Flamberge i Copinard, o Belloy i Arys Buck (1947 - 1948). L'any 1950 va dibuixar uns quants episodis del personatge britnic Capit Marvel Jr., per a la revista Bravo!
Anys ms tard, el 1951, va conixer Ren Goscinny, i van decidir collaborar junts l'any 1952 per a una empresa belga, la World Press, amb la qual van editar les histries de Jehan Pistolet.
Entre els anys 1958 i 1962, van crear diverses sries, tals com la Oumpah-pah. L'any 1959, tamb van crear una nova revista, la Pilote, dirigida a un pblic jovencell. Va ser aqu on va nixer la primera aventura d'Astrix, encara com una srie dins revista, i on va comenar a assolir el seu xit. En el moment de decidir on s'ubicaria el poble d'Astrix, Uderzo no va dubtar a proposar de seguida Bretanya.

L'any 1961 es va publicar el primer lbum autnom d'Astrix, titulat Astrix, el Gal. Va ser l'any 1967 quan, veient l'xit que havia despertat les aventures d'aquell personatge, van decidir dedicar-se exclusivament a aquest treball, aconseguint aix un ritme de publicaci de fins a dos volums per any. 

Desprs de la mort de Goscinny, l'any 1977, Uderzo va decidir fer-se crrec tamb del gui.

L'any 1985, Uderzo va rebre la Legi d'Honor.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167910" title="Estrella mltiple" nonfiltered="3756" processed="3742" dbindex="68777">


Una estrella mltiple s un sistema estellar que t tres o ms estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt aprop una de l'altre. Aquesta proximitat pot ser merament aparent, en aquest cas es tracta d'un sistema mltiple ptic, en el cas de qu les estrelles estiguin prximes fsicament i lligades per la gravitaci, es parla d'un sistema mltiple fsic.  Els sistemes fsics mltiples sn sistemes estellars mltiples. Aix es parla de sistemes triples quan tenen tres estrelles, qudruples si entenen quatre, i aix successivament. En un sistema triple d'estrelles, cada estrella orbita en torn al entre de massa del sistema. Sovint, dues de les estrelles formen un sistema binari on les estrelles volten molt juntes, mentre la tercera est ms enfora; aquesta configuraci s'anomena jerrquica.,  2.4.

Exemples.

HR 3617 s una estrella mltiple amb tres components, HR 3617A, HR 3617B, y HR 3617C. A i B formes una estrella binria fsica, mentre C s ptica.

Alfa Centauri s una estrella triple composta d'una binria principal nana groga (Alfa Centauri A i Alfa Centauri B), i una estrella situada en una rbita ms exterior nana vermella, Proxima Centauri. A i B formen una estrella binria fsica, amb una rbita excntrica en la que A i B arriben a estar a 11 UA quan s'acosten i a 36 UA quan s'allunyen. Proxima est ms defora (~15.000 UA) des de A i B que estan aprop una de l'altre. Aquesta distncia s encara petita comparada amb altres distncies interestellars. s discutible si Proxima est lligada per la gravitaci amb A i B. ;

HD 188753 s una sistema estellar triple fsic localitzat aproximadament a 149 anys-llum de la Terra a la constellaci de Cygnus. El sistema est componst de HD 188753A, una nana groga; HD 188753B, una nana taronja; i HD 188753C, una nana vermella. B i C orbiten una voltant l'altre cada 156 dies, i , com a grup, orbiten A cada 25,7 dies.

Polaris, l'estrella del nord. s un sistema estellar triple en el que la companya ms prxima a l'estrella principal est molt aprop de la principal tan prxima que noms s coneguda per la seva estirada gravitacional sobre Polaris A des que fou fotografiada pel Telescopi Espacial Hubble en el 2006.

Enllaos externs.

Sistema triple, APOD;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167911" title="Howard Dean" nonfiltered="3757" processed="3743" dbindex="68778">


Howard Dean (East Hampton, Nova York, 17 de novembre de 1948). Governador de l'Estat de Vermont (1991-2003) i aspirant demcrata a la Casa Blanca l'any 2004. 

Es va graduar en Medicina el 1971 per la Universitat de Yale i va obtenir el ttol de metge el 1978. Va ser escollit per Vermont a la Cambra de Representants des del 1982 i fins al 1986, any en qu va ser escollit vicegovernador de Vermont. Dean va mantenir la doble vessant de metge i poltic fins al 1991, quan la sobtada mort del governador republic de Vermont, Richard Snelling, el va portar a assumir el crrec de governador. Va ser reelegit cinc vegades per mandats de dos anys. Durant el perode 1994-1995 va servir tamb com a president de l'Associaci Nacional de Governadors. 

Va ser un dels primers a anunciar la seva candidatura per a les eleccions presidencials dels Estats Units del 2004, concretament el 31 de maig del 2002. Va atreure l'atenci de molts activistes amb les seves acusacions directes al govern de George W. Bush, oposici a la invasi de l'Iraq de 2003, aix com per l's innovador d'Internet durant la seva campanya. Quan la majoria d'enquestes li donaven un triomf clar a les primries sobre els seus contrincants demcrates, John Kerry va donar la sorpresa i va guanyar el caucus d'Iowa (el primer estat on se celebren les primries) i a partir d'aqu la candidatura de Dean va comenar a decaure. 

Va obtenir noms una victria simblica a Vermont desprs d'haver-se retirat de la lluita per la Presidncia. 

Dean s president del Comit Nacional Demcrata des del 12 de febrer del 2005.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167917" title="Nadab" nonfiltered="3758" processed="3744" dbindex="68779">
Segons la Bblia, Nadab (en hebreu,       -      Nadav ben Yerav am) fou el segon Rei del Regne d'Israel, succeint el seu pare Jeroboam.

Al segon any del seu regnat, Baix va conspirar contra ell i mentre Nadab, al capdavant del seu exrcit, estava assetjant la poblaci filistea de Guibeton, el va assassinar a traci i es va proclamar rei del Regne d'Israel.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167918" title="Nadab i Abih" nonfiltered="3759" processed="3745" dbindex="68780">
Segons l'xode, Nadab (en hebreu       -        Nadav ben Ah r n) i Abih (en hebreu          -        Avihu ben Ah r n) eren fills d'Aaron i la seva muller Elixeba, filla d'Amminadab.

Nats a Egipte, visqueren en primera persona els fets de les deu plagues, la sortida d'Egipte i el Pas del Mar Roig.

Com la resta del poble, van celebrar i van adorar el Vedell d'Or al peu del Mont Sina. Quan va baixar Moiss, es van penedir (com tota la tribu de Lev) i es van posar al seu costat. Aquella nit, els levites van matar tres mil homes israelians.

Junt amb el seu pare Aaron i els seus germans, foren ungits sacerdots i es fren crrec de l'Arca de l'Aliana durant l'xode pel desert. 

Un dia, Abih i Nadab, prengueren cadascun el seu encenser i hi van posar foc, sobre el qual posaren encens, i van oferir davant el Senyor un foc prof que no els havia estat manat. A l'instant, va sortir una columna de foc de l'Arca de l'Aliana que els fulmin i els mat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167923" title="Teixit adips" nonfiltered="3760" processed="3746" dbindex="68781">

El teixit adips s el reservori principal d'energia de l'organisme. En ell s'emmagatzema l'excedent energtic en forma de triglicrids per al seu s posterior, en situacions amb requeriments ms elevats o durant etapes de dejuni. 
s precisament aquesta funci acumuladora, el que ha fet que en la societat benestant actual, on els cnons esttics sn realment importants, aquest teixit no gaudeixi d'una bona reputaci. Tanmateix, la importncia d'aquest teixit va ms enll de ser un mer reservori de greix. Tamb actua d'allant trmic i de suport mecnic d'rgans interns els quals embolcalla, per t encara una funci ms interessant, el teixit adips s un important rgan endocr. s a dir, secretor de diversos factors, entre els quals hi trobem hormones com la leptina o l'adiponectina, anomenades adipoquines pel seu carcter de citoquines. El teixit adips marr s capa de regular la ingesta, el metabolisme lipdic i l'homestasi energtica en general, entre altres funcions actualment en recerca.

Caracterstiques.
El teixit adips, malgrat es pugui creure, no s un teixit homogeni. Existeixen diversos dipsits repartits per tot el cos amb particularitats diferents. De manera general existeixen dos tipus de teixit adips ben diferenciats morfolgicament, citolgicament i metablicament. Parlem de teixit adips blanc i teixit adips marr, dos entitats amb funcions molt distants.

 El teixit adips blanc s el majoritari i al que se li atribueix el nom de teixit adips de manera popular. s el "magatzem" de lpids prpiament dit, amb les funcions anteriorment descrites.

 El teixit adips marr, t un paper radicalment diferent en l'organisme. S'encarrega de la producci de calor mitjanant la mobilitzaci de les seves reserves de triglicrids per a la generaci de calor. Es tracta d'un teixit termognic molt important sobretot en mamfers de mida petita.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167926" title="Geraldine Farrar" nonfiltered="3761" processed="3747" dbindex="68782">
 
Geraldine Farrar, (Melrose, (Massachusetts), 28 de febrer de 1882 - Ridgefield (Connecticut), 11 de mar de 1967 va ser una soprano i actriu estatunidenca.

Va estudiar cant a Boston, Nova York, Pars i Berln amb la famosa soprano Lilli Lehmann. En aquesta darrera ciutat va debutar l'any 1901, amb un gran xit en el paper de Margarida en Faust de Charles Gounod, i desprs en els principals papers de Mignon de Ambroise Thomas, Manon de Jules Massenet, i Julieta en Romo et Juliette del mateix Gounod. Geraldine Farrar va comptar entre els seus admiradors berlinesos al prncep hereu Guillem, amb qui segons sembla va mantenir un idilli l'any 1903.

Va morir l'any 1967, d'un infart de miocardi als 85 anys. Est soterrada al  cementeri Kensico de Valhalla, en l'Estat de Nova York.

 Enllaos externs .
 ;
 YouTube - Enrico Caruso & Geraldine Farrar - Vogliatemi Bene Geraldine Farrar i el tenor Enrico Caruso canten Vogliatemi Bene de Madama Butterfly de Puccini ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167927" title="Afon Adda" nonfiltered="3762" processed="3748" dbindex="68783">





L'Afon Adda (Riu Adda en galls) s un riuet d'uns quatre quilmetres que creua la ciutat de Bangor a Galles. La major part del seu curs transcorre canalitzat subterrniament i desemboca a Hirael Bay, al port de la ciutat. Es creu que el seu nom procedeix del segle XIX, de la finca Cae Mab Adda (el camp del fill de l'Adam) situada a prop del seu naixement. Anteriorment se l'havia anomenat Tarannon .

 Enllaos .
 Breu descripci i treballs per prevenir inundacions a Bangor ;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167930" title="Robert Francis Kennedy" nonfiltered="3763" processed="3749" dbindex="68784">

Robert Francis "Bobby" Kennedy, tamb anomenat "RFK" (20 de novembre de 1925 - 6 de juny de 1968) era el germ ms jove del President John F. Kennedy, i va ser designat pel seu germ com a Fiscal General per la seva administraci. Va treballar estretament amb el seu germ durant la Invasi de Baha de Cochinos i en la Crisi dels mssils de Cuba.

 Primers anys .

Robert Kennedy, nascut el 20 de novembre de 1925, va ser el set fill de Joseph P. Kennedy i Rose Fitzgerald Kennedy. En complir els 18 anys d'edat, s'allista a l'Exrcit dels Estats Units d'Amrica que estava participant en la Segona Guerra Mundial, en la qual ja van prendre part els seus germans majors, Joseph Patrick jr. i John F. el 1943. En plena guerra, s'assabenta de bon tros amb molt pesar de la mort del seu germ major, Joseph Patrick Jr. 

Va assistir i es va graduar a l'Universitat de Harvard el 1948, desprs d'haver servit durant poc temps a l'Armada. Va rebre la seva graduaci en dret pel collegi legal de la Universitat de Virgnia el 1951, posteriorment es va encarregar d'assessorar (amb bastant xit) el seu germ John per a l'inici de la seva campanya al Senat el 1952.

Treballant per a JFK.

El president Kennedy va premiar el seu germ nomenant-li Fiscal General dels Estats Units. Durant l'administraci Kennedy, "Bobby" va ser assessor del president. Un dels problemes dels quals va haver d'enfrontar-se va ser la Invasi de Baha de Cochinos a Cuba el 1961 aix com la Crisi dels mssils de Cuba 18 mesos ms tard. Tamb es va enfrontar amb l'escalada militar del Vietnam i amb els moviments en defensa dels drets civils. Kennedy s recordat sobretot pels seus treballs en els drets civils; cal esmentar la integraci de la Universitat de Mississip. Desprs de l'assassinat del president Kennedy el 1963, Robert va romandre com a fiscal general encara que les seves relacions amb el president Lyndon Johnson eren particularment fredes. 

Senador per Nova York.



Desprs de la mort de JFK, Robert va pensar que podia obtenir la vicepresidncia en el govern de Johnson. No obstant aix, desprs que Johnson li confirms que no comptava amb ell per al crrec, va abandonar el gabinet del president. Va iniciar la campanya per a aconseguir un seient en el senat com a representant per Nova York. Va ser triat al novembre del 1964, derrotant el seu contrincant republic, Kenneth Keating. 

Durant els tres anys i mig que va exercir com a senador, Kennedy va visitar Sud-frica, pas en el qual encara existia l'apartheid, va visitar tamb el delta del Mississip com a representant del senat per a ajudar als famolencs i va fer una crida per aturar l'escalada a la Guerra del Vietnam.

Candidatura a la presidncia i assassinat.
Al principi, Kennedy va negar les especulacions que afirmaven que anava a intentar ser el candidat demcrata a les eleccions a la presidncia de 1968, enfrontant-se al seu company de partit, el president Johnson. Johnson va obtenir una victria feble en les primries de Nova Hampshire contra el senador Eugene McCarthy, un candidat antiguerra; poc desprs, Kennedy va anunciar la seva candidatura el 16 de mar. Dues setmanes desprs, Johnson va declarar en una intervenci televisada que no anava a presentar-se a la reelecci. 

El 4 d'abril durant una desocupada electoral en Indianpolis, Kennedy va conixer la notcia de l'assassinat de Martin Luther King. Kennedy va realitzar un discurs en el qual va cridar a la reconciliaci entre races. En els dies que van seguir a l'assassinat de King, centenars de persones van resultar ferides i 43 assassinades en les revoltes que es van produir en tots els Estats Units; l'nic punt en el qual no es va produir cap altercat va ser Indianpolis. 

Robert Kennedy va guanyar les primries en Indiana i Nebraska per va perdre en Oregon. El 4 de juny de 1968, es va apuntar la major victria en la seva carrera cap a la nominaci demcrata al guanyar les primries en Dakota del Sud i Califrnia. El 5 de juny de 1968, Kennedy va realitzar un discurs d'agrament als seus electors a l'Hotel Ambassador de Los Angeles. 
 

Mentre es dirigiria per un passads ple de gent cap a les cuines de l'hotel, Sirhan Sirhan, un home de 22 anys resident a Los Angeles i amb ascendents palestins, va aparixer disparant amb un revlver del calibre 22 contra la multitud que omplia el passads. Diverses persones van resultar ferides, entre elles el senador Kennedy al que va disparar a boca de can. Sirhan va confessar el seu crim per ser contrari al suport poltic a Israel del senador i se li va condemnar a cadena perptua. La seva versi va ser a mig fer la veritat ja que no se sap si ell mateix va actuar pel seu compte propi o va anar la mfia que va fer aquest pla d'acabar-lo amb la seva vida, utilitzant a aquest palest com excusa per a despistar a la policia i a l'opini pblica. s un cas no totalment aclarit fins ara. 

Robert Kennedy va morir a primera hora del mat del dia 6 de juny de 1968 als 42 anys a l'Hospital El Bon Samaritano de Los Angeles. La famlia Kennedy, presidida pel seu germ Edward Kennedy va organitzar els funerals en la Catedral de Sant Patrici, a Nova York. El president Johnson va declarar dia oficial de dol nacional en homenatge al finat senador el 9 de juny de 1968, la qual cosa s molt irnic ja que el propi mandatari no ho volia de deb i no suportava veure el carisma i popularitat que gaudia Robert per sobre d'ell en aquests anys. Est enterrat prop del seu germ John en el Cementiri d'Arlington. Un any desprs del seu assassinat, l'Estadi de Washington, D. de C. es va rebatejar amb el nom de Robert F. Kennedy Memorial Stadium, tamb conegut com el RFK Memorial Stadium en el seu homenatge a l'exfiscal de la Naci i exsenador, conegut per la seva afici a l'esport. 

L'hotel Ambassador de Los Angeles, escenari de l'assassinat de RFK va deixar d'operar-se en 1989 i fa poc temps es va demolir totalment l'edifici que va funcionar l'hotel durant 84 anys per a construir sobre aquest lloc una nova escola secundria. Prop del desaparegut hotel hi ha una avinguda que es diu Robert F. Kennedy Avenue en honor al finat senador de Nova York. 

Vida personal. 
El 1950, Robert va contreure matrimoni amb Ethel Skakel i van tenir 11 fills. L'ltima, Rory Kennedy, que s filla pstuma, va nixer poc desprs de l'assassinat del seu pare. Al costat del seu germ John.F Kennedy van compartir la seva afecci per les fmines i ambds van estar relacionats amb l'actriu Marilyn Monroe. J. Edgar Hoover va advertir en Bob que l'actriu s'havia envoltat de personatges procomunistes que la manipulaven per a extreure-li secrets de passads. Poc desprs l'actriu va morir en misterioses circumstncies. El matrimoni de Robert i Ethel va tenir una numerable descendncia: Kathleen Hartington (n.1951), Joseph Patrick II (n.1952), Robert Francis, Jr. (n.1954), David Anthony (1955-1984), Mary Courtney ((n.1956), Michael LeMoyne (1958-1997), Mary Kerry (n. 1959), Christopher George (b.1963), Matthew Maxwell Taylor (n.1965), Douglas Harriman (n.1967), Rory Elizabeth Katherine (n.1968) 

 Vegeu tamb .

Clan Kennedy;

Filmografia.
Bobby, pellcula de 2006 dirigida per Emilio Estvez.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167936" title="WWE RAW" nonfiltered="3764" processed="3750" dbindex="68785">
WWE RAW s un programa de televisi de lluita lliure professional produda per World Wrestling Entertainment. Actualment s retransms en directe als EUA per la cadena USA Network, al Canad per TSN, i a Anglaterra per SKY TV. A Espanya s retransmet per la cadena Sportmania i per Cuatro.

Histria del seu nom.
WWE RAW ha estat conegut per diferents noms, els quals inclouen:
 "WWF Monday Night RAW" (1993);
 "WWF RAW Is War"       (1997) (Primera Hora);
 "WWF War Zone"         (1997) (Segona Hora);
 "WWF RAW"              (2001);
 "WWE RAW"        (2002);
 En l'actualitat tamb es coneix com WWE Monday Night RAW (2003);


Campionats Actuals de RAW.


Tema musical. 
 L'actual tema musical del programa s "To Be Loved" de la banda Papa Roach.

 Enllaos externs .

 Pgina Oficial de World Wrestling Entertainment;
 Pgina Oficial de WWE RAW;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167938" title="Fiscal General dels Estats Units" nonfiltered="3765" processed="3751" dbindex="68786">

El Fiscal General dels Estats Units (en angls United States Attorney General) s el cap del Departament de Justcia dels Estats Units relacionat amb els assumptes legals i s el principal funcionari del govern nord-americ per a les tasques relatives a l'aplicaci del Dret. s considerat com l'advocat en cap del govern d'Estats Units. El Fiscal General s nomenat pel President dels Estats Units i ratificat pel Senat dels Estats Units. El Fiscal General serveix com un membre del Gabinet del President, l'nic membre al que no li s donat el ttol de Secretari. 

L'actual Fiscal General s Alberto Gonzales, i va ser designat el febrer del 2005. 

L'oficina del Fiscal General va ser establerta pel Congrs dels Estats Units el 1789. Els deures originals de l'oficina eren "el processar i conduir totes les demandes contra els Estats Units de les quals conegus la Cort Suprema i que influssin a l'inters de la naci, i el donar suggeriments i opinions sobre les qestions sobre dret en les quals el President dels Estats Units ho demans, o quan l'hi demans els caps de qualsevol altre departament (Acta Judicial de 1789, secci 35.) Solament al 1870 el Departament de Justcia va ser establert per a ajudar al Fiscal General en les seves responsabilitats. 

Els membres del Departament de Justcia representen als Estats Units en els assumptes legals generals i oferixen suggeriments i opinions al President i als altres caps dels departaments executius del govern quan ho requereixen. El Fiscal General apareix en persona per a representar al Govern davant la Cort Suprema en els casos d'excepcional importncia. En la majoria de les circumstncies el Procurador General dels Estats Units allega davant la Cort Suprema en nom del Govern.

 Llista dels Fiscals Generals .







 Enllaos externs .
  Biografies de tots els Advocats Generals, del Departament de Justicia dels Estats Units;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167939" title="Smackdown!" nonfiltered="3766" processed="3752" dbindex="68787">
SmackDown! s un programa de televisi de lluita lliure que s retransms als EUA per la cadena CW i al Canad per la cadena The Score. Est produt per la WWE.

Campions.


Altres dades.
Gerent Actual d'SmackDown!.
 Vickie Guerrero (28 de setembre del 2007 - );

Antics gerents generals d'SmackDown!.
 Vince McMahon (18 de mar del 2002 - 18 de juliol del 2002);
 Stephanie McMahon (18 de juliol del 2002 - 19 d'octubre del 2003);
 Paul Heyman (23 d'octubre del 2003 - 22 de mar del 2004);
 Kurt Angle  (25 de mar del 2004 - 22 de juliol del 2004);
 Theodore Long (29 de juliol del 2004 - 21 de setembre del 2007);

Msica del Programa.
"Rise Up SmackDown" de Drowning Pool des de l'any 2005



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167945" title="Paul Arizin" nonfiltered="3767" processed="3753" dbindex="68788">

Paul Joseph Arizin (9 d'abril de 1928   12 de desembre de 2006), conegut amb el sobrenom de "Pitchin' Paul", fou un jugador de bsquet nord-americ que va disputar tota la seva carrera com a professional a la NBA amb l'equip dels Philadelphia Warriors. Es va retirar amb la tercera millor marca d'anotaci de la lliga, amb 16.266 punts.

Nat en Filadlfia, fou el primer gran anotador de la NBA, liderant aquesta categoria en la temporada 51-52, 56-57. Entre el seu assoliments esportius destaquen l'anell aconseguit amb els Philadelphia Warriors i el seu MVP al All-Star Game de 1952. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167949" title="Interacci dipol-dipol" nonfiltered="3768" processed="3754" dbindex="68789">
La interacci dipol-dipol consisteix en la atracci entre l'extrem positiu d'una molcula polar  i el negatiu d'una altra. Aquestes interaccions,tamb anomenades interaccions de Keesom van ser descobertes per Willem Hendrik Keesom al 1921 i va elaborar la primera descripci matemtica de les forces existents entre dues molecules amb dipols permanents, o sigui, entre diferencials de crrega  + and  - de les zones ms electronegatives amb zones ms electropositives en les molecules. Un exemple el podem veure en el cas del cid clorhdric:



En la molecula exemple podem veure dos dipols. Els diferencials simplement signifiquen excessos de carrega finita en un infinitessim volum. Aquests diferencials simulen dues crregues iguals i oposades en signe  + and  -, amb una distncia d que les separa.
Com que aquesta distancia d es mes petita que qualsevol distancia R des del punt dipol, assumim que d/R >> (d/R)2 (Idealitzaci).
bviament, cap molecula t un punt de dipol ideal ja que no existeixen realment els dipols permanents.

Escrivim

i igualment per B, aconseguim la coneguda expressi


Els seus canvis sn ms latents en els slids que en els lquids.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167955" title="Termognesi" nonfiltered="3769" processed="3755" dbindex="68790">
La termognesi s aquell procs mitjanant el qual els organismes produeixen calor.  L'exercici i el metabolisme en general sn font de calor per, quan les condicions ambientals sn prou adverses, sn necessaris altres mecanismes per a mantenir la temperatura corporal. Els animals poden generar calor per tremolor, contraccions musculars involuntries o mitjanant la termognesi no associada a tremolor, tamb anomenada termognesi adaptativa.

La termognesi adaptativa t lloc al teixit adips marr present en humans infants i en mamfers hibernants. En aquest procs substncies com els cids grassos lliures (derivats de triacilglicrids) activen la protena desacobladora mitocondrial 1 (UCP1 o termogenina) que permet l'entrada de H+ a la matriu mitocondrial de manera independent de l'ATP sintasa. Aquest fet desacobla la fosforilaci oxidativa de la cadena respiratria dissipant l'energia protomotriu en forma de calor en detriment de la producci d'ATP a partir d'ADP.

La termognesi no s exclusiva del regne animal, ja que existeixen tamb certes plantes amb capacitat de produir calor (plantes termogniques).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167957" title="Seram" nonfiltered="3770" processed="3756" dbindex="68791">

Seram (en indonesi Pulau Seram), antigament coneguda com a Ceram, s una illa indonsia de les Moluques. Amb 17.100 km, s la segona ms gran de l'arxiplag. Est situada entre el mar de Seram al nord i el mar de Banda al sud, prop de les illes de Buru (a l'oest), Ambon (al sud-oest), Misool (al nord-est) i de la pennsula de Bomberai, a Papua Occidental (a l'est). El nucli de poblaci principal s el port de Masohi.

L'illa s travessada per una serralada central que culmina al mont Binaiya (3.019 m), cobert d'una densa selva tropical. Les produccions principals sn la copra, la resina, el sago i el peix. Al nord-est, prop de Bula, s'hi explota petroli. 

L'illa va estar sota la influncia dels governants de Ternate i Tidore durant l'edat contempornia; fou visitada per missioners portuguesos al segle XVI i va passar a ser controlada pels Pasos Baixos des de mitjan segle XVII.

Com la resta de les illes de l'arxiplag de les Moluques, Seram pertany a l'rea de la lnia de Wallace, de gran inters cientfic a causa de la seva rica biodiversitat, a cavall entre el Sud-est asitic i Oceania.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167962" title="Shady Records" nonfiltered="3771" processed="3757" dbindex="68792">





Shady Records s un segell discogrfic dels Estats Units especialitzat en la msica hip-hop. El fundador de Shady Records, l'Eminem, va iniciar el seu propi segell discogrfic sota Interscope Records desprs que a finals de l'any 2000 llancs el seu segon disc The Marshall Mathers LP. Aquesta discogrfica la va crear amb l'ajuda del seu mnager Paul Rosenberg.

El segell del propi Eminem s Aftermath Entertainment / Interscope Records de Dr. Dre.

The Alchemist s el DJ oficial de l'Eminem i un afiliat de Mobb Deep, ells mateixos van signar per la marca G-Unit Records de 50 Cent.

 Artistes .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167963" title="Caritat" nonfiltered="3772" processed="3758" dbindex="68793">

Caritat del llat caritas i en grec clssic o antic: "agap" s un dels tipus d'amor mstic.

Dins dels 4 graus de perfecci n's el primer.

En el cristianisme, s una de les tres virtuts teologals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167964" title="Pennsula de Ll?n" nonfiltered="3773" processed="3759" dbindex="68794">





La Pennsula de Ll n (Penrhyn Ll n en galls; en angls, algunes vegades el nom s transcrit Lleyn, incorrectament) s'esten per una cinquantena de quilmetres en el Mar d'Irlanda des del nord-oest de Galles, al sud d'Ynys Mn. Administrativament, s'integra en el comtat (i regi histrica) de Gwynedd. Se suposa que el nom Ll n s d'orgen irlandes: Laighin en irlands modern.

Histricament, la pennsula era el lloc de pas dels pelegrins que anaven a Ynys Enlli, i la seva ruta est marcada per un seguit de petites esglsies i capelles. La isolaci de la regi ha ajudat a conservar-hi la parla i la cultura gallesa; tanmanteix, aquesta situaci d'apartament de la vida urbana ha donat a Ll n una ura de virginitat que contradictriament n'ha fet una destinaci popular tant per a turistes com a per a l'adquisici de segones vivendes per a les vacances. Aquesta segona opci, per, ha causat tensions a la zona, perqu n'ha encarit les propietats i n'ha apartat els residents de tota la vida; en els anys 70, 80 i 90 el grup terrorista  Meibion Glynd r va calar foc a diversos xalets.

Una enquesta escolar de l'any 2003 mostr que ms del 94 % dels nens i xicots entre tres i quinze anys parlaven galls, cosa que feia de Ll n una de les regions ms galloparlants del Pas. Hi ha hagut veus que s'han queixat perqu la influncia dels angloparlants podia acabar repercutint en la bona salut del galls.

Geogrficament, Ll n s famosa pel seu paisatge, protegit en diverses zones: Zona de Costa Protegida Nacional, una Reserva Natural a Cors Geirch i una Zona Europea de Conservaci Marina, aix com una vintena de Llocs d'Inters Cientfic. Gran part de la costa i dels turons d'origen volcnic formen part de l'AOHNE (Ardal o Harddwch Naturiol Eithriadol, rea de Bellesa Natural Destacada), i fan de la pennsula una de les zones de Galles, i de Gran Bretanya, de ms inters cientfic.

El 19 de juliol del 1984, un terratrmol amb epicentre a la pennsula mesur 5,4 en l'escala de Richter.

El Centre de Recerca en llengua i cultura gallesa s a Nant Gwrtheyrn, a la costa nord.

 Poblacions de la pennsula .
 Aberdaron;
 Abererch;
 Abersoch;
 Boduan;
 Botwnnog;
 Bryncroes;
 Brynmawr;
 Clynnog Fawr;
 Cricieth;
 Dinas;
 Edern;
 Efailnewydd;
 Garnfadryn;
 Llanaelhaearn;
 Llanbedrog;
 Llanengan;
 Llangian;
 Llangwnnadl;
 Llaniestyn;
 Llannor;
 Llithfaen;
 Llwyndyrys;
 Morfa Nefyn;
 Mynytho;
 Nefyn;
 Pentreuchaf;
 Pistyll;
 Porthdinllaen;
 Pwllheli, considerada la capital no oficial de l'rea;
 Rhiw;
 Rhoshirwaun;
 Rhydyclafdy;
 Sarn;
 Trefor;
 Tudweiliog;
 Y Ffr;

Elevacions importants:
Yr Eifl;
Gyrn Ddu;
Carn Fadryn;
Mynydd Rhiw;
Garn Boduan;

Davant de la pennsula hi ha diverses illes:

 Enlli;
 L'arxiplag de Sant Tudwal;

 Enllaos .
 Plana de la pennsula, amb captols propis per a 36 pobles ;
 Plana sobre la pennsula ;
 Informaci comercial de la pennsula ;
 Fotografies de la pennsula;
 Ll nWiki, en construcci ;
 Fotografies, especialment de Rhiw, per tamb de tota la pennsula ;
 Rutes turstiques amb cartografia detallada de la pennsula ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167978" title="Ren Goscinny" nonfiltered="3774" processed="3760" dbindex="68799">
Ren Goscinny (Pars, 1926 - 1977) va ser un dibuixant i guionista d'historietes francs. s un dels autors francesos de ms xit a tot el mn, amb ms de 500 milions de llibres venuts, traduts a ms de trenta idiomes.

Va ser cofundador de la revista setmanal Pilote, i va guanyar fama com a guionista de diverses historietes, treballant amb dibuixants destacats de Blgica i Frana. Les seves ms famoses creacions sn: Astrix, el Gal (juntament amb Albert Uderzo a la revista Pilote, l'any 1959); Lucky Luke (amb Morris), o el Gran Visir Iznogud.

 Biografia .

 Joventut .

Ren Goscinny era fill d'Stanislas Goscinny, enginyer qumic de Varsvia; i d'Anna Beresniak Goscinna, provinent de Khodorkow, un llogaret ucrans. Ambds es coneixeren a Pars, i ms tard es van casar, rondava l'any 1919. Ren tenia un germ ms gran, en Claude, que va nixer el 1920. 

Quan en Ren tenia dos anys, Stanislas va aconseguir feina com a enginyer qumic de Buenos Aires (Argentina), i tota la famlia va emigrar cap a aquest pas de l'Amrica del Sud. Aix, cal dir, els va salvar de prendre part a la Segona Guerra Mundial. Un cop establerts a Buenos Aires, Ren Goscinny va tenir una infncia tranquilla. Va estudiar al Liceu Francs de la ciutat, mentre passava petites temporades a l'Uruguai i el Brasil, i les vacances a Frana.

 Entre dos continents .

El 1943, desprs de rebre el ttol de batxillerat, i de la malaurada mort del seu pare, Goscinny comena a buscar feina. De primer, va obtenir una ocupaci d'ajudant contable a una empresa reparadora de pneumtics. La feina, per, no el satisfeia. A ms, durant els moments en els quals obria el correu van quedar gravats a la seva ment, ja que moltes de les cartes acusaven l'empresa d'assassins, degut a la baixa qualitat de les reparacions. Poc desprs, va renunciar a la dita feina, per tal d'esdevenir dibuixant a una agncia de publicitat d'Argentina, on va publicar unes illustracions als boletins interns del Liceu Francs, Notre Voix i Quartier Latin ("La nostra veu" i "Barri llat", com a respectives traduccions al catal). 

El 1945 va emigrar a Nova York juntament amb la seva mare, per tal de buscar el seu tiet matern, de nom Boris. Un cop all, Goscinny va trobar feina a Manhattan, com a traductor d'una empresa d'importaci i exportaci. L'any segent va tornar a Frana, defugint el servei militar d'Estats Units. Un cop a Frana, es va unir a l'exrcit d'Aubagne, on va ser l'illustrador oficial del regiment, per al qual va realitzar cartells i d'altres illustracions.

Desprs, i encara a Frana, Goscinny va illustrar La fille aux yeux d'or (La nena dels ulls daurats), per la publicaci de la novella de Balzac dins del llibre: Clssics del segle XIX. 

El 1947 va tornar a Nova York, on va travessar l'etapa ms difcil de la seva vida, ja que se sentia sol, sense feina i molt deprimit. L'any 1948, per, va trobar feina a un petit estudi, collaborant amb Harvey Kurtzman. Aquest equip seria el que el 1952 crearia la revista MAD. De seguida va passar a ser director de Kunen Publishers, on va escriure quatre llibres infantils. `

El 1949 va conixer Maurice de Bvre (anomenat popularment pel seu pseudnim Morris), dibuixant i autor de les historietes de Lucky Luke. Sis anys ms tard treballaria juntament amb ell, en aquest mateix personatge. 

El 1950, Goscinny va crear Dick Dicks, la seva primera historieta, que tractava sobre un detectiu d'una Nova York quasi deserta. Com a curiositat, Goscinny no era bo dibuixant autombils, de manera que els personatges de Dick Dicks havien de crrer per traslladar-se rpidament.

 Tornada a Pars .

Aquell mateix any va trobar a Brusselles a Jean-Michel Charlier, que treballava a l'agncia noticiosa World Press. Charlier el va convncer per tornar a Frana, i fou aix com Goscinny va comenar a treballar per aquesta agncia a Europa, a la seva base de Brusselles; fou Georges Troisfontaines, el director de l'agncia, qui el va contractar.

La seva primera feina consist en examinar les illustracions d'Albert Uderzo, la qual cosa va marcar l'inici d'una notable i llarga histria de cooperaci artstica. 

Goscinny va oferir la historieta de Dick Dicks a la International Presse. Aix, el detectiu va passar a formar part de les pgiens del suplement juvenil La Wallonie, a Blgica.

El 1951, Goscinny tornar de nou a Pars per a dirigir l'agncia local de la International Press - World Press. All, Goscinny es va reunir amb Uderzo i junts van produir els seus primers treballs, com podia ser la primera versi de Oumpah-Pah. A ms, van treballar per a Bonnes Soires, una revista femenina per la qual Goscinny havia escrit una columna firmant amb el pseudnim de Liliane d'Orsay. Tamb va escriure el gui de Sylvie, illustrada per Martial. Un any desprs, Goscinny particip en el llanament de TV Family, una revista setmanal novayorkesa, finanada per Dupuis i la World Press. Juntament amb Uderzo, tamb va elaborar la primera versi de Jehan Pistolet.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167979" title="Flix Mantilla i Botella" nonfiltered="3775" processed="3761" dbindex="68800">


Ttols (10).
Individuals (10).




Finalista en individuals (11).
1995: Buenos Aires (perd davant Carles Moy);
1996: St. Poelten (perd davant Marcelo Rius);
1996: Gstaad (perd davant Albert Costa);
1996: San Marino (perd davant Albert Costa);
1996: Umag (perd davant Carles Moy);
1997: Hamburg TMS (perd davant Andrei Medvedev);
1998: Dubai (perd davant lex Corretja) ;
1998: Long Island (perd davant Patrick Rafter) ;
2001: Estoril (perd davant Juan Carlos Ferrero) ;
2002: Doha (perd davant Younes L'Aynaoui) ;
2002: Indianpolis (perd davant Greg Rusedski);

Classificaci en tornejos del Grand Slam.



Dobles (0).


Finalista en Dobles (0).


 Enllaos externs .
 Perfil ATP ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167980" title="Tribus d'Israel" nonfiltered="3776" processed="3762" dbindex="68801">
Les Dotze Tribus d'Israel sn segons la Bblia les divisions internes en qu es varen organitzar els hebreus segons quin dels dotze descencents de Jacob tenien per avantpassat, repartint-se la regi de Canaan.

Origen.
Segons la Bblia, el patriarca Jacob va tenir dotze fills que emigraren amb el seu pare cap a Egipte:
 Rubn;
 Sime;
 Lev;
 Jud;
 Issacar;
 Zabul;
 Dan;
 Neftal;
 Gad;
 Aser;
 Josep, pare de Manasss i Efram;
 Benjam;

Les Tribus.
All, els hebreus es multiplicaren i s'agruparen formant tribus segons l'avantpassat com. Uns tres-cents anys ms tard, quan estaven travessant el desert desprs d'haver fugit d'Egipte, efectuaren, segons la Bblia, el primer cens de les tribus. Al cap de quaranta anys, quan arribaren a la Terra Promesa es repartiren la terra entre les diferents tribus. D'aquesta manera, s'establia una divisi genealgica i geogrfica.

Les tribus tamb s'agrupen segons les anomenades matriarques d'Israel:
Tribus de Lia (descendents de Lia);
Nord: Rubn, Zabul i Issacar;
Sud: Jud i Sime;
Levites;
Tribus de Josep (descendents de Raquel): Manasss, Efram i Benjam;
Tribus d'esclaves;
Descendents de Bilh: Dan i Neftal;
Descendents de Zilp: Gad i Aser;

Ms tard, el poble d'Israel es dividiria en dos:
el Regne de Jud, format per les tribus de Benjam i Jud. Aquest regne fou destrut per Babilnia al segle VI aC. ;
el Regne d'Israel, format per totes les altres. Aquest regne fou conquerit per Assria i es produ una immigraci molt important de colons assiris, que s'anomenarien samaritans. Les deu tribus que formaven aquest regne es dissolgueren lentament, per aix sovint se les anomena les 10 tribus perdudes.

Posteriorment, Palestina passaria a ser una provncia de l'Imperi Persa, seria ocupada per Alexandre el Gran, l'Imperi Rom, l'Imperi Bizant, l'Imperi Otom, l'Imperi Britnic i fins a la divisi entre rabs i jueus de l'actualitat.

L'historiador rab del segle XV Al-Samhudi va anomenar, per exemple, els Banu Qurayza , els Banu Qaynuqa i els Banu Nadir, com a tribus jueves (ms aviat clans) que vivien a Medina en temps de Mahoma (segle VII). Eren tribus d'tnia jueva (es deien descendents d'Aaron) que professaven el judaisme amb algunes tradicions rabs.

Tribu de Rubn.
Descendien de Rubn (primognit de Jacob amb Lia) i els seus fills Hanoc, Pall, Hesron i Carm.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 46.500 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Elissur, fill de Xeder.

Cap al final de l'xode es conta com els rubenites van demanar a Moiss i Eleazar quedar-se a les terres de la Transjordnia, bones per al bestiar, i no creuar el riu Jord amb la resta del poble d'Israel. Moiss accept amb la condici que tots els homes aptes per a la guerra ajudessin a les altres tribus durant la conquesta de Canaan. 

Aix, la tribu de Rubn s'establ a la riba oriental del Jord, a la riba del Mar Mort, des de la terra de Moab fins a la d'Ammon. Les principals ciutats eren: Hesbon, Dibon, Bamot-Baal, Betbaal-Meon, Jahas, Quedemot, Mefat, Quiriataim, Sibm, Sret-Aixhar. Fou la tribu ms meridional de les de la Transjordnia.

En temps de Sal van lluitar contra els agarens, que van caure a les seves mans, i es van establir en les seves tendes per tota la regi oriental de Galaad.

Desprs de la mort del rei Sal, van ser dels primers en acceptar com a nou rei a Ixbixet, fill de Sal. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Aquesta divisi duraria dos anys, quan Ixbixet fou assassinat i la tribu va acceptar David com a rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salom, els rubenites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salom, per, es van veure afeixugats amb crregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa poltica, van recolzar Jeroboam, general dels exrcits de Salom, qui es va proclamar rei d'Israel poc desprs, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu de Rubn va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

En temps de la Dinastia israeliana de Menahem, hi havia un prncep rubenita que fou deportat pel rei Tiglat-Pilsser III d'Assria desprs d'ocupar Neb i extendre's fins al riu Eufrates.

Tribu de Sime.
Descendien de Sime (segon fill de Jacob amb Lia) i els seus fills Jemuel, Jamn, Ohad, Jaqun, Shar i Xal.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 59.300 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Xelumiel, fill de Surixadai.

En el repartiment de Canaan, els toc una porci dins de les terres de la tribu de Jud, aix s les rodalies de Hassar-Xual, Baal, Betul, Rimon, entre altres.

Desprs de la mort del rei Sal, va acceptar com a nou rei a Ixbixet, fill de Sal. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Aquesta dualitat de monarques duraria dos anys, fins que Ixbixet fou assassinat. Aleshores David va ser coronat rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salom, els simeonites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salom, per, es van veure afeixugats amb crregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa poltica, van recolzar Jeroboam, general dels exrcits de Salom, qui es va proclamar rei d'Israel poc desprs, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu de Sime va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

En temps d'Ezequies, rei de Jud, i amb el regne d'Israel ja desaparegut, es van unir les principals famlies de la tribu, sota el comandament dels caps dels principals clans (Meixobab, Jamlec, Joix, Joel, Jeh, Elioenai, Jaacob, Jeixohai, Assai, Adiel, Issimiel, Benai i Ziz) i van ocupar les terres de Guedor tot buscant zones amb millors pastures. Van haver de guerrejar contra els camites (descendents de Cam, fill de No) i els menites i els van exterminar. Tamb van saquejar zones dels amalequites i es van assentar al seu territori.

Levites.
No sn comptats com a tribu ja que Du els reserv la tasca especial de ser els sacerdots custodis de l'Arca de l'Aliana i el Temple de Jerusalem. Descendien de Lev (tercer fill de Jacob amb Lia) i els seus fills Guerxon, Quehat i Merar.

Eren un total de 22.000 mascles d'un mes en amunt durant el primer cens i com a cap de casa fou nomenat Eleazar, fill d'Aaron.

En el repartiment de la Terra Promesa no els van concedir terres, ja que tenien un estatus especial d'entre les tribus. Enlloc d'aix, els van concedir ciutats prpies. 
Als quehatites els donaren tretze ciutats dels territoris de la tribu de Jud i la tribu de Benjam.
Als guerxonites se'ls conced tretze ciutats de les tribus d'Issacar, d Aser, de Neftal i de Manasss.
Als merarites els tocaren dotze ciutats inscrites dins dels territoris de Rubn, de Gad i de Zabul.

El Rei David va fer un cens dels levites durant la construcci del Temple de Jerusalem on es van comptar trenta-vuit mil homes majors de 30 anys.

Noms propis.
Moiss, l'alliberador de l'esclavitud d'Egipte i el profeta ms important d'Israel;
Aaron, primer Summe Sacerdot d'Israel;
Samuel, ltim jutge d'Israel;

Tribu de Jud.
Descendien de Jud (quart fill de Jacob amb Lia) i els seus fills Xel, Zrah i Fares.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 74.600 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Nahxon, fill d'Amminadab.

S'establ al sud de Canaan, des de Jerusalem fins a tocar d'Egipte i des del Mediterrani fins al Mar Mort. Les ciutats ms importants eren Hebron, Amam, Jarmut, Laquix, Eter, Ecron, Debir i Jerusalem, entre altres. En aquesta ltima ciutat, els hebreus van conviure amb els jebusites, que no foren exterminats ni expulsats.

Desprs de la mort del rei Sal, van coronar nou rei a David. La resta de tribus es van posar de part del fill de Sal, Ixbixet. Aix, David fou nomenat Rei de Jud fins que al cap de dos anys Ixbixet fou assassinat i qued com a nic rei d'Israel.

El Rei David va fer un cens de la tribu i va comptar cinc-cents mil homes aptes per a la guerra.

Sota els regnats de David i Salom van viure amb pau i prosperitat. A la mort del Rei Salom van veure com les deu tribus del nord es van negar a reconixer el seu successor legtim, Roboam i van aclamar el general dels exrcits israelites Jeroboam, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu de Jud va passar a formar part del Regne de Jud de Roboam.

Noms propis.
Otniel, el primer jutge d'Israel, era membre de la tribu tot i que pertanyia a la branca dels quenazites (una de les tribus de descendents d'Esa) que es van unir al judates durant l'xode.
El Rei David, el ms gran rei d'Israel i iniciador de la Casa de David, la dinastia que regnaria fins a la deportaci de Babilnia.
Salom, successor del seu pare David al tron d'Israel. Molt conegut per la seva saviesa i riquesa.

Tribu de Dan.
Descendien de Dan (cinqu fill de Jacob, nascut de l'esclava Bilh) i el seu fill Huixim.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 62.700 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Ahizer, fill d Ammixadai.

En el repartiment de la Terra Promesa els toc una franja entre el riu Jarcon i el Mar Mediterrani. Les principals ciutats foren Elon, Timn, Ecron, Baalat i Lixem, que van rebatejar com a Lixem-Dan. Un temps desprs van fer una incursi armada contra la ciutat de Laix i s'hi van installar. 

Desprs de la mort del rei Sal, va acceptar com a nou rei a Ixbixet, fill de Sal. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Aquesta situaci de guerra duraria dos anys, fins que Ixbixet fou assassinat, llavors el poble va acceptar David com a rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salom, els danites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salom, per, es van veure afeixugats amb crregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa poltica, van recolzar Jeroboam, general dels exrcits de Salom, qui es va proclamar rei d'Israel poc desprs, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu de Dan va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Noms propis.
Sams, un dels grans jutges d'Israel;

Tribu de Neftal.
Descendien de Neftal (sis fill de Jacob, nascut de l'esclava Bilh) i els seus fills Jahseel, Gun, Jsser i Xillem.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 53.400 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Ahir, fill d Enan.

Josu els conced les terres al nord del Mar de Galilea, amb les ciutats de Sidim, Ser, Hammat, Racat o Genesaret i tota la zona on naixia el Jord.

Desprs de la mort del rei Sal, va acceptar com a nou rei a Ixbixet, fill de Sal. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Aquesta rivalitat duraria dos anys, quan Ixbixet fou tracionat pels seus comandants, mor assassinat i qued com a nic candidat al tron David, fill de Jess.

Sota els regnats de David i Salom van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salom, per, es van veure afeixugats amb crregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa poltica, van recolzar Jeroboam, general dels exrcits de Salom, qui es va proclamar rei d'Israel poc desprs, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu de Neftal va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Tribu de Gad.
Descendien de Gad (set fill de Jacob, nascut de l'esclava Zilp) i els seus fills Sefon, Hagu, Xun, Esbon, Er, Arod i Arel.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 45.650 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Eliassaf, fill de Deuel.

Cap al final de l'xode es conta com els gadites van demanar a Moiss i Eleazar quedar-se a les terres de la Transjordnia, bones per al bestiar, i no creuar el riu Jord amb la resta del poble d'Israel. Moiss accept amb la condici que tots els homes aptes per a la guerra ajudessin a les altres tribus durant la conquesta de Canaan. 

Aix, la tribu de Gad s'establ al llarg de tota la riba est del Jord, des del Mart Mort fins al Mar de Galilea. El seu territori va ser Jazer, la meitat del pas d'Amon, Aroer, Heixbon, Ramat-Ammisp, Betonim. I a la vall del Jord les ciutats de: Betaram, Betnimr, Sucot i Safon.

La tribu de Gad s'establ a la Transjordnia, entre la tribu de Rubn (al sud) i la de Manasss oriental (al nord).

Desprs de la mort del rei Sal, van ser dels primers en acceptar com a nou rei a Ixbixet, fill de Sal. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Aquesta dualitat de monarques duraria dos anys, fins que Ixbixet fou assassinat i les tribus van acceptar David com a rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salom, els gadites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salom, per, es van veure afeixugats amb crregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa poltica, van recolzar Jeroboam, general dels exrcits de Salom, qui es va proclamar rei d'Israel poc desprs, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu de Gad va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

En temps de Jeroboam II, van lluitar contra els agarens i, segons la Bblia, es van apoderar del seu bestiar: cinquanta mil camells, dues-centes cinquanta mil ovelles, dos mil ases i van fer cent mil esclaus.

Tribu d'Aser.
Descendien d'Aser (vuit fill de Jacob, nascut de l'esclava Zilp) i els seus fills Imn, Ixv, Ixv i Beri.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 41.500 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Paguiel, fill d Ocran.

Desprs de la conquesta de Canaan, s'establiren a la costa nordcananea del Mar Merditerrani, amb les ciutats d'Helcat, Hal, Beten, Acxaf, Alammlec, Amad, entre altres. S'estenia des de la ciutat de Tir fins a les terres de la tribu de Zabul.

Quan es va morir el rei Sal, va fer costat a Galaad i va acceptar com a nou rei a Ixbixet, fill de Sal. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Aquesta situaci duraria els dos anys segents, els que Ixbixet es va mantenir en vida, desprs totes les tribus van aclamar David com a rei.

Sota els regnats de David i Salom van viure amb pau i prosperitat. El cens del temps de David indicava vint-i-sis mil homes aptes per al servei militar. Cap al final del regnat de Salom, per, es van veure afeixugats amb crregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa poltica, van recolzar Jeroboam, general dels exrcits de Salom, qui es va proclamar rei d'Israel poc desprs, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu d'Aser va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Tribu d'Issacar.
Descendien d'Issacar (nov fill de Jacob, nat de Lia) i els seus fills Tol, Puv, Job i Ximron.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 54.400 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Netanel, fill de Suar.

En el repartiment a sorts de la Terra Promesa els fou conedides les terres situades entre el Jord i el Mont Tabor. Les principals ciutats eren Hafaraim, Xion, Anaharat i Betpasss.

Quan va morir el rei Sal, va acceptar com a nou rei a Ixbixet, fill de Sal. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Aquest clima de tensi entre les tribus duraria dos anys, fins que Ixbixet va morir assassinat. Llavors David fou coronat rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salom van viure amb pau i prosperitat. En temps del Rei David sumaven vuitanta-set mil guerrers experts. Cap al final del regnat de Salom, per, es van veure afeixugats amb crregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa poltica, van recolzar Jeroboam, general dels exrcits de Salom, qui es va proclamar rei d'Israel poc desprs, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu d'Issacar va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Noms propis.
Tol, jutge d'Israel durant vint-i-tres anys.

Tribu de Zabul.
Descendien de Zabul (des fill de Jacob, nat de Lia) i els seus fills Sred, Elon i Jahleel.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 57.400 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Eliab, fill d Helon.

Desprs de la conquesta de Canaan, s'establiren a la regi del Mont Tabor, un zona rida amb les principals poblacions de Maral, Catat, Nahalol, Ximron, Iral i Betlem.

Desprs de la mort del rei Sal, va acceptar com a nou rei a Ixbixet, fill de Sal. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Aquesta dualitat de monarques duraria dos anys, fins que Ixbixet fou assassinat i David va quedar com a nic monarca.

Sota els regnats de David i Salom van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salom, per, es van veure afeixugats amb crregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa poltica, van recolzar Jeroboam, general dels exrcits de Salom, qui es va proclamar rei d'Israel poc desprs, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu de Zabul va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Noms propis.
Elon, jutge d'Israel;

Tribu de Josep.
Eren els descendents de Josep i els seus fills Efram i Manasss. El patriarca Jacob va donar-li el doble d'herncia a Josep desprs de retrobar-lo, s per aix que els seus dos fills van formar la seva prpia tribu:

Tribu d'Efram.
Descendien d'Efram, fill de Josep (onz fill de Jacob, nat de Raquel). Josu formava part de la tribu.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 40.500 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a primer cap de la tribu a Elixam, fill d Ammihud.

En el repartiment de les terres de Canaan van rebre les rodalies de la ciutat de Sil fins al Mont Garizim, tot passant per Janah, Atarot, Betel, Tanac, Dor, Jeric o Guzer (on van sotmetre com a esclaus als antics pobladors cananeus).

Es van revoltar en temps del jutge Jeft. Aquest, va posar tropes a les crulles dels camins que preguntaven a la gent si era eframita, si contestaven que no els feien dir xiblet i com que els eframites deien siblet, els reconeixien. Aix es va exterminar quaranta-dos mil homes de la tribu.

En morir el rei Sal, i d'acord amb l'altra tribu de la casa de Josep, va acceptar com a nou rei a Ixbixet, fill de Sal. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Aquesta rivalitat violenta entre hebreus va durar dos anys, fins que Ixbixet fou assassinat i David acceptat per totes les tribus.

Sota els regnats de David i Salom, els eframites van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salom, per, es van veure afeixugats amb crregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa poltica, van recolzar Jeroboam, general dels exrcits de Salom, qui es va proclamar rei d'Israel poc desprs, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu d'Efram va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Tribu de Manasss.
Descendien de Manasss, fill de Josep (onz fill de Jacob, nat de Raquel).

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 32.200 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Gamliel, fill de Pedahsur.

La divisi;
Cap al final de l'xode es conta com els rubenites i els gadites van demanar a Moiss i Eleazar quedar-se a les terres de la Transjordnia, bones per al bestiar, i no creuar el riu Jord amb la resta del poble d'Israel. Moiss accept amb la condici que tots els homes aptes per a la guerra ajudessin a les altres tribus durant la conquesta de Canaan. Mitja tribu de Manasss tamb deman quedar-se al marge oriental del Jord i Moiss ho accept.

Aix doncs, Manasss se separaren en dos grups:
Manasss oriental. S'establiren a la Transjordnia, al nord de la tribu de Gad, entre el pas d'Aram i el Mont Hermon fins al Mar de Galilea. En total tenien seixanta ciutats: Mahanaim, Basan, Galaad, Aixtarot, Edre.

Manasss occidental. S'establiren entre el Mar Mediterrani i el Jord, des de Mequid fins a Siquem.

Desprs de la mort del rei Sal, la mitja tribu de Manasss oriental va acceptar com a nou rei a Ixbixet, fill de Sal. Una mica ms tard, l'altra mitja tribu, Manasss occidental, tamb el va acceptar. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Aquesta dualitat de monarques duraria dos anys, fins que Ixbixet fou assassinat i David va ser proclamat rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salom van viure amb pau i prosperitat. Cap al final del regnat de Salom, per, es van veure afeixugats amb crregues fiscals i a la mort del rei, veient que el seu successor Roboam continuaria amb la mateixa poltica, van recolzar Jeroboam, general dels exrcits de Salom, qui es va proclamar rei d'Israel poc desprs, consolidant la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). Aix, la tribu de Manasss va passar a formar part del Regne d'Israel de Jeroboam.

Noms propis;
Gede, el jutge d'Israel que va vncer els madianites envoltant el campament enemic amb corns i torxes dins de gerres i provocant la confusi i la mortaldat entre els enemics.
Abimlec, fill i successor de Gede. Home malvat, sanguinari i terrible.
Jeft, jutge implacable amb els ammonites i els eframites.

Tribu de Benjam.
Descendien de Benjam (dotz fill de Jacob, nat de Raquel) i els seus fills Bela, Bquer, Aixbel, Guer, Naaman, Eh, Roix, Mupim, Hupim i Ard.

En el primer cens es comptabilitzaren un total de 35.400 homes de ms de vint anys i Moiss ung com a  primer cap de la tribu a Abidan, fill de Guidon.

Durant el repartiment de Canaan els toc una porci de terra entre la tribu de Josep i la tribu de Jud, les ciutats de Betel, Bethoron, Jeric, Gabaon i altres. S'estenia fins a la riba del Jord, prop de la desembocadura al Mar Mort.

Al Llibre dels Jutges es conta que una vegada, un levita i la seva esposa es van aturar a dormir a la ciutat benjaminita de Guilb. Durant la nit, els homes del poble van rodejar la casa, van lligar-lo i van violar repetidament la seva dona fins que va morir. El sacerdot va trossejar la muller en dotze parts i les va enviar a cadascuna de les tribus d'Israel. 

Aleshores, es va produir una guerra de tots contra benjam; 400.000 israelites van atacar a 26.700 benjaminites. La tribu de Benjam va quedar completament arrunada i arrassada. A ms, les altres tribus van prometre's que ning donaria cap filla en matrimoni a un benjaminita.

Poc desprs, els israelites, veient que la tribu de Benjam es perdia, van atacar la poblaci de Javeix, a Galaad, i van assassinat a tothom menys les verges. Desprs de signar la pau, van donar aquelles joves als benjaminites, que van reconstruir les seves ciutats i van tornar a installar-s'hi.

Quan va morir el primer rei d'Israel, Sal, va acceptar com a nou rei el prncep Ixbixet, fill de Sal, doncs pertanyia a la seva tribu. La tribu de Jud, en canvi, va coronar David. Dos anys desprs, Ixbixet va morir assassinat i David va ser rei d'Israel.

Sota els regnats de David i Salom els benjaminites van viure amb pau i prosperitat. A la mort del Rei Salom van veure com les deu tribus del nord es van negar a reconixer el seu successor legtim, Roboam i van aclamar el general dels exrcits israelites Jeroboam. 

La tribu de Benjam, a diferncia de la disputa entre Ixbixet i David desprs de la mort de Sal, no es va unir a les altres tribus contra Jud sin que aquest cop va unir-s'hi passant a formar part del Regne de Jud.
Aix fou com es consolid la separaci entre el Regne de Jud (amb Roboam regnant sobre la tribu de Jud i la de Benjam) i el Nou Regne d'Israel (amb Jeroboam regnant sobre les les altres deu tribus d'Israel). 

Noms propis.
Sal, primer rei d'Israel;
Ehud, el jutge d'Israel qui va matar en secret el rei de Moab.
Dbora, casada amb el benjaminita Lapidot i l'nica dona que va arribar a ser jutge d'Israel.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167981" title="Mecicobotriodeu" nonfiltered="3777" processed="3763" dbindex="68802">


Els mecicobotriodeus (Mecicobothrioidea) sn una superfamlia d'aranyes del subordre Mygalomorphae que es caracteritzen per ser els migalomorfs ms petits.  La superfamlia es divideix en dues famlies:
 Els mecicobtrids (Mecicobothriidae), o tarntules nanes;
 Els microstigmtids (Microstigmatidae). ;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de mecicobtrids;
 Llista d'espcies de microstigmtids;
 Classificaci de les aranyes ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167983" title="Aleksandr Nvikov" nonfiltered="3778" processed="3764" dbindex="68803">

Alexander Alexandrovitx Nvikov (en rus:                                 ), d'orgens humils, va ser el primer Mariscal de l'Aire sovitic (Cap Mariscal). Nomenat Heroi de la Uni Sovitica dues vegades, va patir les dues grans purgues de Stalin contra els oficials de l'Exrcit Roig.

 Biografia .

Nascut a una famlia humil el 19 de novembre del 1900, Alexander Nvikov va ser un alumne notable i diligent. En lloc d'haver de treballar al camp, va aconseguir ser mestre d'escola, i segons sembla estava molt satisfet amb aquesta professi. Fins al 1917, la guerra no va arribar a la seva famlia: el seu pare havia estat sots-oficial a l'exrcit del tsar i va ser reclutat per l'Exrcit Roig.
 
Dos anys desprs, el jove Alexander tamb va ser enrolat a l'Exrcit Roig, servint amb el 27 Regiment Privolga. Donat que tenia una educaci, evidentment va cridar l'atenci dels seus superiors, i al 1920 va ser seleccionat per cursar estudis per comandant inferior d'infanteria a Nizhni Novgorod, i el 24 de maig de 1920, va ser adms al PCUS.

 Guerra Civil i Perode d'Entre-Guerres .

Durant la Guerra Civil va servir primer al Front Nord i desprs a Petrograd (desprs Leningrad), a on va arribar uns dies desprs del Mot de Kronshtadt. Nvikov va ser enviat a l'Estat Major del 7 Exrcit de Tukhachevsky, on va veure l'actuaci d'una primerenca Fora Aria Roja contra els amotinats. Un cop finalitzada la campanya, torn amb la infanteria. Un antic instructor seu del curs d'oficials havia arribat a ser Cap d'Estat Major de l'Exrcit Independent del Cucas, i aconsegu que Nvikov fos traslladat al sud. Un cop all, aquest benefactor el convenc perqu s'apliqus a les Escoles Superiors. Va ser acceptat a l'Acadmia Major de Comandants de Fusellers, on aconsegu un perms per a un vol de 15 minuts. Nvikov va quedar enterbolit pel desig de volar, per no aconsegu el perms dels seus superiors per a ser aviador.

Desprs de la guerra, Nvikov va ser assignat a Comandaments de Companyia i Batall. Cap a 1925 se sap que estava casat amb una tal Militsa, i que tenia un fill anomenat Lev, i que al 1927 entr a l'Acadmia Frunze, a on es va graduar al 1930 com un dels primers de la seva promoci. Va ser destinat a Smolensk amb el 11 Cos de Fusellers com a recompensa. Degut a que centenars d'oficials d'infanteria estaven sent transferits a la Fora Aria durant la dcada dels 30, la visi de Nvikov no va ser considerada prou bona per a un aviador. Finalment, va ser assignat com a Cap d'Estat Major de la 450 Brigada d'Aviaci, inicialment no com a pilot, per al 1933 aconsegu superar el seu examen.

Al 1935 accept comandar un esquadr de bombarders; per aquesta fita personal es barrej amb la tragdia quan la seva dona mor, i es trob amb la gran responsabilitat d'educar 3 fills i dirigir un esquadr. Al 1936 fou promogut a Coronel, per va ser detingut a les purgues de 1937, sent rellevat al comandament, tot i que va sobreviure i rehabilitat poc desprs.

Un antic comandant de brigada va ser nomenat Comandant de l'Aire del Districte Militar de Leningrad, i deman que se li assigns a Nvikov com a Cap d'Estat Major. Serv en aquest lloc durant la Guerra d'Hivern contra Finlndia, i suport crtiques ferotges pel pobre paper realitzat per la Fora Aria Roja (fruit del pobre entrenament), donades les altes expectatives que s'havien posat sobre ella. La major part de la culpa caigu sobre Ptukhin, el seu comandant i benefactor, qui va ser enviat a Kev. Sorprenentment, Stalin design a Nvikov com a Comandant de l'Aire del Districte de Leningrad amb data efectiva de juliol de 1940.

 Durant la Gran Guerra Patritica .

Des de l'inici de la guerra amb Alemanya, l'ara Generl-Mayr Nvikov va emprar amb intelligncia les forces de qu disposava. Ja el 25 de juny de 1941 ja llanava atacs ofensius contra les bases alemanyes i fineses: els seus pilots van fer 16.567 sortides en 22 dies, tot i que res semblava aturar la mquina alemanya. Mentre que les forces alemanyes i fineses s'apropaven cada cop ms, Nvikov es vei cada cop amb menys avions operatius. El 10 de setembre arrib Zhukov, i a l'octubre, quan abandon la ciutat, aquesta ja es trobava totalment envoltada. El propi fill petit de Nvikov era un dels pilots que van servir al pont aeri que van mantenir amb vida la ciutat.

El 3 de febrer de 1942, Nvikov es trob amb Stalin, qui el va nomenar Comandant de la Fora Aria. Va ser enviat immediatament al Front Oriental per planejar i coordinar les operacions aries amb Zhukov. A aquestes operacions, Nvikov advert la importncia d'una autoritat central sobre tots els llocs, perqu aix les diverses unitats poguessin funcionar de manera coordinada i en massa, doncs fins llavors l'Aviaci Roja noms havia funcionat de manera dispersa i amb poca coordinaci.

Alexander Nvikov va ser nomenat Comandant de la Fora Aria Sovitica l'11 d'abril de 1942 i promogut a Generl-Leytennt (Tinent General). L'estructura i la tctica de la Fora Aria Roja tamb va canviar, en el que es va conixer com "les reformes de Nvikov". Certes idees simplement es van copiar dels alemanys, mentre que d'altres eren totalment iniciativa sovitica. Es va crear una nova organitzaci d'aviaci de llarg abast (ADD); l'Exrcit de l'Aire reemplaa l'aviaci frontal. Excepte per algunes relacions i els vols de reconeixement, els comandants d'exrcit van perdre els seus privilegis sobre l'aviaci. S'organitzaren formacions de reserva als Cossos Aeris d'una o ms divisions aries, amb una fora d'entre 120 i 270 avions. Es deixarien cossos aeris a l'exrcit en les operacions crtiques, i es mourien d'un sector a l'altre segons es necessitessin basses. Les reformes tamb van cobrir serveis de reraguarda, estructures d'organitzaci inferiors, entrenament i altres rees.

Els nous exrcits de l'aire i cossos de reserva aria van atorgar a la Fora Aria Sovitica (VVS) una mobilitat estratgica que abans li mancava. Aquesta nova capacitat va quedar demostrada a la Batalla de Stalingrad. Durant l'avan de l'Eix cap a Stalingrad i la defensa de la ciutat, la VVS desafi seriosament a la Luftwaffe. Aix permet als sovitics conservar la seva fora, adaptant-se a la nova estructura d'organitzaci, i que guanyessin experincia amb el gran nombre d'avions que sortien de les fbriques. Una vegada que els sovitics es van decidir a atacar, la inrcia va canviar.

El General Nvikov continu sent una pea clau a l'equip de comandants sovitics, i va ser enviat com Stavka (Quarter General Suprem) a diversos fronts. Nvikov arrib a Stalingrad al novembre de 1942, desprs de qu Jkov el sollicits, el qual va dir "junts treballarem b". Nvikov concentr 1.414 avions en 3 exrcits aeris per suportar l'Operaci Ur. La natura extensible de la nova fora aria qued demostrada per la inclusi de 4 Cossos Aeris de la Reserva de la Stavka. Quan l'atac comen, les males condicions climatolgiques van limitar les sortides de la Luftwaffe a 150 en quatre dies. En contrast, la VVS realitz unes 1.000 sortides, la major part en suport terrestre.

Gran part de la potncia aria sovitica va ser enviada contra el 6 Exrcit i contra el pont aeri alemany. Molts avions sovitics obsolets van ser emprats per ostigar als bombarders nocturns. Nvikov concentr els seus esforos organitzant un bloqueig basat en atacar als aeroports alemanys dins i forma de la bossa, les defenses antiaries i els interceptors dirigits per estacions a terra. La combinaci entre el mal temps i una Fora Aria Roja ms efectiva no van aturar a la Luftwaffe, per li ocasionaren greus prdues i van mantenir la taxa de subministraments per sota del nivell necessari. Durant el perode comprs entre el 19 de novembre de 1942 i el 2 de febrer de 1943, els sovitics van realitzar 35.920 sortides. Pels seus xits, el General Nvikov va ser nomenat primer Marshal Aviatsiyi (Mariscal de l'Aire) de la Uni Sovitica el 17 de mar de 1943.

 Victria i desgrcia .

El Mariscal Nvikov va participar en moltes operacions, per continu operant a la mateixa capacitat, tant com a representant aeri de la Stavka com exercit de comandant i coordinant els recursos aeris per als mltiples fronts. Entre les batalles on particip estan Kuban, Kursk, Kev, Korsun, Rernopol, el rescat de Leningrad, la campanya de Karelia, l'Operaci Bagration, l'Operaci Vstula-Oder, Knigsberg, la Batalla de Berln y la Campanya contra Jap. Aquesta presncia constant de Nvikov va ser reconeguda amb una altra estrella, sent ascendit a Cap Mariscal de l'Aire (Glavnyy Marshal Aviatsiyi), apart de ser nomenat Heroi de la Uni Sovitica per segon cop.

Desprs de la guerra, el Mariscal Nvikov va comenar a treballar per portar la seva fora aria a l'era del vol a reacci. Tristament, poc abans de provar el primer Yak-9 va ser detingut per ordre de Stalin el 23 de febrer de 1946, enmig de la "Purga dels Vencedors". Sense ttols, rang ni condecoracions, va ser ficat a les presons de Bria durant 6 anys. Va ser alliberat al maig de 1953, dos mesos desprs de la mort de Stalin. Al juny, de nou amb el rang i les condecoracions, tornava a estar a un lloc d'honor com a Comandant de l'Aviaci de Llarg Abast i Diputat Comandant en Cap de la Fora Aria. Torn a casar-se, aquest cop amb Tamara Potapovna Fomina, una enginyera aeronutica graduada per l'Acadmia Militar. Poc desprs, els bombarders van donar pas als mssils, i Nvikov va ser jubilat per motius de salut. Va ser nomenat Cap de l'Escola Superior d'Aviaci Civil a Leningrad, crrec que va ocupar entre 1956 i 1967. Va morir a Moscou el 3 de febrer de 1976.

Quant coneixem de la seva personalitat? El fet de qu almenys un fill estigus amb ell a Leningrad al 1941 indica que va mantenir les seves responsabilitats familiars. Segons sembla, era bevedor, per Khrusxov, que el coneixia dels temps a Stalingrad, va afirmar que "era un home dedicat, honest i honorable". El dues vegades Heroi de la Uni Sovitica, trat per Stalin, era realment un gran treballador, que no hagus pogut assolir el seu rang o sobreviure a la guerra de no haver estat un lder extremadament competent. Les reformes que va instituir en tctica i a les estructures d'organitzaci van aconseguir que, finalment, l'Aviaci Roja vencs a la Luftwaffe, i la seva direcci personal de les campanyes aries el senyalen com un dels comandants aeris destacats.

 Condecoracions .

 Heroi de la Uni Sovitica (2);
 Orde de Lenin ;
 Orde de la Bandera Roja (4) ;
 Orde de Suvorov (3) ;
 Orde de Kutuzov ;
 Medalla de la defensa de Leningrad ;
 Medalla de la defensa de Stalingrad;
 Medalla per la Conquesta de Knigsberg ;
 Medalla per la Conquesta de Berln ;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945 ;
 Medalla per la victria sobre el Jap;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica ;
 Medalla del 30 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica;
 Legi del Mrit (EUA);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167986" title="Mriam" nonfiltered="3779" processed="3765" dbindex="68804">

Segons la Bblia, Maria o Mriam (en hebreu           -        Miry m bat Amr m) era filla d'Amram i Joqubed i, per tant, germana de Moiss i Aaron.

Quan era joveneta, la seva mare va dipositar el seu germ petit en una cistella i la deixar a la seva sort a les aiges del riu Nil. Aleshores, va manar a Mriam que segus la criatura per veure on anava a parar.

Va resultar que qui va trobar la cistella fou la filla del fara d'Egipte, qui s'apiad del nen. Aleshores, Mriam sort d'entre les herbes i pregunt a la princesa:
-Vols que vagi a buscar una dida hebrea per a qu te'l cuidi?;
La princesa accept l'oferiment. D'aquesta manera, Mriam retorn a casa amb el seu germ Moiss i la seva mare el pogu cuidar un temps ms, fins que el portaren de nou al palau del fara.

Passaren molt anys i, un bon dia, es presentaren a casa els seus germans Aaron i Moiss, que s'havia exiliat d'Egipte per un crim de sang. Li explicaren que l'alliberament del poble d'Israel era proper. Un temps desprs, Mriam fou advertida pel seu germ gran Aaron que vindrien uns temps de penries i plagues de tot tipus, per que aconseguirien deixar la terra d'Egipte.

Mriam recolz durant la travessia del desert a Aaron i Moiss davant el poble d'Israel. Un dia, per, Mriam critic durament Moiss i Du la va castigar tornant-la leprosa. Moiss va explicar-li que si s'estava set dies lluny del campament se sanaria i Mriam obe cegament. Al cap dels dies, la dona torn ja curada i deman perd humilment al seu germ Moiss. Mriam va morir abans d'entrar a la Terra Promesa i fou sepultada a Cadeix.

Els llibres de la Bblia ofereixen visions contradictries d'aquest personatge, que s'explicaria per la hiptesi documental de la seva composici. Aix, els partidaris d'Aaron haurien escrit els fragments on apareix salvant Moiss o com a membre fidel, mentre que els sacerdots rivals haurien ressaltat el seu dubte i els cstig que rep de Du.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167988" title="Giovanni Battista Tiepolo" nonfiltered="3780" processed="3766" dbindex="68805">
Vegeu tamb Giovanni Domenico Tiepolo (o Giandomenico Tiepolo) i Lorenzo Baldissera Tiepolo, ambds fills de Giovanni Battista.;

Giovanni Battista Tiepolo, tamb conegut com Gianbattista o Giambattista Tiepolo (Vencia, 5 de mar de 1696 - Madrid, 27 de mar de 1770) va ser un pintor i gravador itali, considerat el darrer gran mestre del la pintura al fresc de la Repblica de Vencia.



Biografia.
Primers anys (1696-1726).
Giambattista Tiepolo va nixer a Vencia, sent el darrer de sis fills d'un capit de vaixell, Domenico Tiepolo i la seua esposa, Orsetta. Tot i que el cognom de Tiepolo pertanyia a una famlia patrcia, son pare no va reclamar cap ttol de noblesa. El futur pintor va ser batejat en la seua parrquia (S. Pietro di Castello) com Giovanni Battista, en honor del seu padr, un noble veneci anomenat Giovanni Battista Dori. Son pare, Domenico, va morir un any desprs del naixement, deixant Orsetta i els infants en una difcil situaci econmica.

Inicialment va ser pupil de Gregorio Lazzarini, per les influncies dels contemporanis de ms edat, com ara  Sebastiano Ricci i Giovanni Battista Piazzetta sn ms fortes en la seua obra. Als 19 anys va concloure el seu major encrrec, el Sacrifici d'Isaac (avui dia a l'Accademia). Va abandonar l'estudi de Lazzarini l'any, sent adms en el gremi de pintors.

L'any 1719 es va casar amb Maria Cecilia Guardi, germana dels pintors venecians Francesco i Giovanni Antonio Guardi. El matrimoni va tenir nou fills, dels quals van arribar a l'edat adulta quatre filles i tres fills. Dos dels seus fills, Domenico i Lorenzo van pintar amb ell com assistents i van aconseguir cert reconeixement com a artistes independents. El tercer dels fills va prendre els hbits.

Primeres obres de maduresa (1726-50).
Un patrici de la ciutat friulana d'Udine, Dionisio Delfino, va encarregar al jove Tiepolo la decoraci al fresc del seu palau i capella (1726-1728). Aleshores el moviment rococ era quasi revolucionari a Itlia. Les seues primeres obres mestres fetes per a Vencia van ser un cicle d'enormes llenos pintats per a decorar l'ampli vestbul de Ca' Dolfin, Venice (1726 1729), amb motius d'antigues batalles i triomfs.

Rpidament va esdevenir un pintor molt sollicitat, per va saber respondre amb una asombrosa prolificitat. Va pintar quadres per a esglsies com ara la de Verolanuova (1735-40), per a la Scuola dei Carmini (1740-47), i els Scalzi 1743-1744), un sostre per als Palazzi Archinto i per a  Casati-Dugnani, a Miln (1731), la Capella Colleoni de Brgam (1732-1733), un sostre per l'al l'esglsia dels Gesuati (Santa Maria del Rosario) de Vencia sobre Sant Domnec instituint el res del Rosari (1737-39), Palazzo Clerici, Mil (1740), decoracions per a la Villa Cordellini a Montecchio Maggiore (1743-1744) i per a la sala de ball del Palazzo Labia, avui dia un estudi de televisi a Venice, mostrant la Histria de Cleopatra (1745-1750).


Els frescs de a la Residncia de Wrzburg (1750-53).
Al voltant de 1750, la reputaci de Tiepolo estava fermament assentada arreu d'Europa. Acompanyat del seu fill  Giandomenico va viatjar a Wrzburg en ser reclamant per prncep-bisbe Karl Philipp von Greiffenklau. A Wrzburg va residir durant tres anys i va executar unes excepcionals pintures al fresc per als sostres de la Residncia de Wrzburg, que havia estat acabat de contruir l'any 1744. El seu fresc per a l'escalinata d'entrada al palau, (Treppenhaus) dissenyada per Johann Balthasar Neumann s el fresc ms gran del mn, amb una superfcie de 677 m, i va ser completat amb l'ajut dels seus fills, Giandomenico i Lorenzo. L Allegoria dels Planetes i els Continents representa a Apollo, iniciant la seua ruta diria; les detats que l'envolten simbolitzen els planetes; les figures allegriques en la cornisa representen els quatre continents (incloent-hi Amrica). De la Nova Residncia de Wrzburg tamb va decorar al fresc el sal del Kiser.

Tornada a Vencia i el Vneto (1753-1770).
Tiepolo va tornar a Vencia l'any 1753. Ara era un pintor fams, amb encrrecs locals i de l'estranger. Va ser elegit President de l'Acadmia de Pdua. Va realitzar diversos frescos, molt teatrals, per a esglsies; el Triomf de la Fe per a la Piet; panells pintats al fresc per a Ca' Rezzonico (que ara tamb posseix el seu fresc per al sostre del  Palazzo Barbarigo); i pintures per a villes nobles del pas veneci, com ara Villa Valmarana (Vicenza) i un gran fresc panegric per a la Villa Pisani a Stra. Durant aquest perode va crear l'obra mestra Glorificaci de la famlia Barbaro que actualment es troba en la collecci del Museu Metropolit d'Art de Nova York.

En uns admirats frescs per al Palazzo Labia va representar dues escenes de la vida de Cleopatra: Trobada de Marc Antoni i Cleopatra i Banquet de Cleopatra, aix com un sostre amb el Triumph de Bellerofont sobre el Temps. Va collaborar amb un expert en perspectiva, Girolamo Mengozzi Colonna. Aquesta collaboraci amb Colonna, que tamb va dissenyar escenografies d'pera, palesa la creixent tendncia vers la composici teatral en els seus frescos. L'arquitectura del fresc del Banquet recorda l'obra de Veronese Les noces de Canaan

Frescs del Palau Reial de Madrid.
L'any 1761, Carles III li va encarregar un fresc per al sostre de la gran sala del tron del Palau Reial de Madrid. El tema es un panegric d'Espanya: Apoteosi d'Espanya. A la cort de Madrid va despertar la gelosia i l'agra oposici d'Anton Raphael Mengs. 

Va morir a Madrid, el 27 de mar de 1770.  Desprs de la seua mort, l'aparici de l'auster Neoclassicisme i el declivi post-revolucionari de l'absolutisme va conduir a la lenta desaparici de l'estil que Tiepolo havia conreat, tot i que no va poder enfosquir l'impacte de la seua obra en el progrs de l'art.

Anlisi i influncia de la seua obra.

En les seues elaboracions ms fludes, Tiepolo presenta evidents afinitats amb Ricci, Piazzetta i Federico Bencovich. s un artista del fresc llumins, un radiant i rococ Pietro da Cortona. Les seues composicions histriques estan embolcallades amb una esplndida llum. s conegut principalment pels seus frescos, particularment pels seus sostres panegrics. Aquests van seguir la tradici barroca encetada un segle abans per Pietro da Cortona, convertint les bvedes en cels pintats, elevant els insignificants nobles a l'estatus div, tot aix en vastes composicions mesclades amb les delicades ornamentacions dels marcs d'estuc. Com Luca Giordano, la seua paleta es componia dels colors tpics de l'aquarella. Com Giordano, va ser prolfic. Amb una  sprezzatura nica, va pintars mons de frescs, i alguns com els murs de Villa Valmarana a Vicenza, no noms mostren escenes mitolgiques, sin que realment situen a l'espectador enmig d'aquelles. Els primers exemples d'aix sn potser els llenos de Ca' Dolfin, que van permetre-li introduir indumentries exuberants, escultura clssica i una acci que sembla vessar-se ms enll del marc vers la cambra.

Llista d'obres.
 Obres anteriors a 1740.



 Obres de 1740 a 1750.



 Obres posteriors a 1750.



Bibliografia.



Enllaos externs.
Obres de Tiepolo;
Obres a Udine ;
Biografia curta ;
Biografia illustrada i anlisi de les seues obres ms clebres ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167989" title="Vidre intelligent" nonfiltered="3781" processed="3767" dbindex="68806">
Vidres intelligents o vidres canviables, tamb anomenats finestres intelligents o finestres canviables, en aplicacions per finestres o gratacels, es refereix a un vidre que permet canviar les seves propietats ptiques mitjanant l'aplicaci d'un voltatge.

Alguns tipus de vidres intelligents permet als usuaris controlar la quantitat de llum i calor que travessa amb simplement prement un bot, fent que canvi de transparent a opac, bloquejant parcialment la llum per mantenint una visi clara del que hi ha darrera del vidre. Un altre tipus de smart glass ofereix intimitat prement simplement un interruptor.

Les tecnologies de vidres intelligents sn sistemes electrocrmics, sistemes de partcules suspeses i sistemes de cristall lquid de polmer dispersat.

La utilitzaci de vidres intelligents pot reduir despeses degudes per calefacci, aire condicionat, llum, i el cost de la installaci i manteniment de pantalles de llum motoritzades o cortines. En l'estat opac, el cristall lquid o l'electrocrmic, el vidre intelligent bloqueja la majoria de UV, reduint aix l'atenuaci. En el tipus SPD (suspended particles device), aix s'aconsegueix emprant alhora un recobriment amb baixa emissivitat.

Els aspectes crtics dels vidres intelligents sn els costos de installaci, la necessitat d'electricitat, la durabilitat, aix com problemes funcionals, com la velocitat del control, enfosquiment i el grau de transparncia del vidre.

Vidres intelligents modificats elctricament.
Sistemes Electrocrmics.

Els sistemes electrocrmics canvien les propietats de transmissi de la llum com a resposta a l'aplicaci d'un voltatge, i permeten aix el control sobre la quantita de llum i calor que travessa. En finestres electrocrmiques, el material electrocrmic canvia la seva opacitat, entre un estat translcid (normalment blau) i un estat transparent. Es necessita electricitat per produir aquest canvi, per un cop aquest ja ha finalitzat, no s necessria ms electricitat per mantenir l'estat. El material es comena a enfosquir des dels marges cap a l'interior, i s un procs lent, que pot anar des d'uns segons fins a alguns minuts, depenent de la mida de la finestra. El vidre electrocrmic permet la visibilitat incls en l'esta opac, i per tant mant el contacte amb l'exterior. S'ha utilitzat en aplicacions a petita escala com en els miralls retrovisors. Tamb s'ha utilitzat en museus per protegir pintures o objectes dels efectes dels raigs UV o de les longituds d'ona de la llum artificial.
Avenos recents en materials electrocrmics pertanyents a la transici metllica dels hidrurs electrocrmics han portat al desenvolupament d'hidrurs reflectius, que resulten reflectants enlloc d'absorbents, i per tant canvia entre estats transparents i d'efecte mirall.

Dispositius de partcules suspeses.
En SPD, una capa fina laminar de partcules amb forma de barra suspeses en un fluid es colloca entre dues capes de vidre o plstic, o enganxada sobre una capa. Quan no s'aplica cap voltatge, les partcules estan orientades a l'atzar i tendeixen a absorbir llum, aix que el vidre sembla fosc o opac, normalment en blau o recentment tamb en gris i negre. Quan apliquem un potencial, les partcules s'alineen permetent passar certa quantitat de llum i calor. En aquest cas es necessita un flux petit i constant d'electricitat per mantenir la finestra SPD en l'estat transparent.

Sistemes de cristall lquid de polimer dispersat.
En PDLCs (polymer dispersed liquid crystal devices) les gotes de cristall lquid estan collocades en una lmina entre dues capes de vidre. En l'estat  off  estan orientades a l'atzar, i en l'estat  on  s'alineen segon el camp elctric. El cristall lquid dispersa la llum, sense bloquejar-la, aix, el vidre sembla blanc tot i en l'estat transparent. No hi ha manera de controlar la quantitat de llum o calor que est travessant. Aquest sistema noms opera en els estats on/off. Aquesta tecnologia s'ha utilitzat en sistemes d'interior per temes de privacitat, com per la dutxa, lavabos, conferncies, en pantalles de projecci...

rees de tecnologies relacionades.
El terme vidre intelligent pot ser ampliat per introduir el glazing (barnissat o envidrat), que pot canviar les propietats de transmissi de la llum en resposta a efectes externs com la temperatura o la llum.

 Diferents tipus de glazing poden donar gran varietat de fenmens crmics basats en efectes fotoqumics. Canvia les seves propietats de transmissi en funci de la llum (fotocrmic), de la temperatura (termocrmic) o del voltatge (electrocrmic).
 Quan els cristalls lquids estan en estat termotrpic, poden canviar les propietats de transmissi de la llum en funci de la temperatura.
 Els recobriments d'xid de vanadi VO2 reflexen llum en el rang infraroig quan la temperatura est per sobre dels 29 C. til per blocar la transmissi de la llum solar en finestres en alta temperatura ambiental.
Els tipus de glazing no es poden controlar manualment. En contraposici, les finestres intelligents elctriques es poden controlar automticament adaptant les propietats de transmissi com a resposta de la temperatura o lluminositat per la integraci d'un termmetre o d'un fotosensor, respectivament. 
Les finestres intelligents tamb poden incloure en termes ms generals l'autoneteja automtic, l'obertura i el tancament , per exemple per fins de ventilaci amb acord amb un temporitzador o un sensor de pluja.

Enllaos externs.
Chromogenics, in: Windows and Daylighting at Lawrence Berkeley National Laboratory;
Smart glass blocks infrared when heat is on, NewScientist.com news service;
Electronic Smart Glasses at GlassOnWeb;
PDLC switchable windows, Liquid Crystal Institute at Kent State University;
Switchable Glass: A possible medium for Evolvable Hardware, NASA conference on Adaptive Hardware Systems, IEEE CS Press, pp 81-87, 2006.
Switchable Glazing Windows Change the light transmittance, transparency, or shading of windows at toolbase.org;

Webs d'empreses.
Innovative Glass Corporation (SPD-Smartglass, liquid crystal glass, Variable tint, Electronic windows, Electronic glass, E Glass, Architectural glass, Manufacturer and Wholesaler/Retailer of E Glass products);
SmartGlass International Ltd. (electrochromic glass, liquid crystal glass);
Research Frontiers Inc. (SPD-SmartGlass) ;
Polytronix Inc. (PDLC liquid crystal glass) ;
SAGE Electrochromics Inc. (SageGlass electrochromic glass);
SPD Systems, Inc.  (Smart glass solutions for architecture and transportation.);
SPD Control Systems Corporation (Automotive, Aerospace, Marine and Architectural SPD Smart Glass Controllers and Control Systems.);
A Rarity Revealed (Indoor display cases and picture frame electrochromic glass for use in home and museum environments.);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167993" title="Joan Sauret i Garcia" nonfiltered="3782" processed="3768" dbindex="68807">
Joan Sauret i Garcia  (Balaguer, la Noguera 1899 - 1985) fou un periodista catal. El 1914 s'establ a Buenos Aires, on va collaborar en la revista en catal Ressorgiment. Va tornar a Catalunya el 1921, fou dirigent nacionalista a Balaguer, i fund o impuls a les publicacions Flama, La Branca i Pla i Muntanya (1925-1936). Collabor tamb amb La Humanitat i La Campana de Grcia. 

Fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, i amb aquest partit el 1932 fou diputat al Parlament de Catalunya per Lleida. El 1938, en plena guerra civil espanyola, fou nomenat director general de sanitat  i membre del consell executiu d'ERC. Exiliat a Frana, fou cofundador de la Uni de Federalistes Catalans i vicepresident del consell federal espanyol del moviment europeu. EL 1953 es va adherir a la Conferncia Nacional Catalana celebrada a Mxic. El 1957 succe Josep Tarradellas com a secretari general d'ERC.






 Obres .
 Bellviure (1975),
 L'exili poltic catal (1979);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167994" title="Gabriel Yared" nonfiltered="3783" processed="3769" dbindex="68808">
Gabriel Yared (Beirut, Lban, 7 d'octubre de 1949) s un compositor de cinema libans, ms conegut pel seu treball en el cinema francs i americ.

Comena la seva feina a Frana amb ttols com Betty Blue i Camille Claudel. Ms endavant comena a treballar en pellcules de llengua anglesa, guanyant un Oscar per la seva banda sonora de The English Patient i una nominaci per The Talented Mr. Ripley i Cold Mountain.

Filmografia seleccionada.
Sauve qui peut (la vie) (1980);
Betty Blue (1986);
Beyond Therapy (1987);
Clean & Sober (1988);
Gandahar (1988);
Camille Claudel (1989);
Romero (1989);
Vincent & Theo (1990);
Tatie Danielle (1991);
L'Amant (1992);
Map of the Human Heart (1993);
El pacient angls (1996);
City of Angels (1998);
Message in a Bottle  (1999);
The Talented Mr. Ripley (1999);
Autumn in New York (2000);
The Next Best Thing (2000);
Possession (2002);
Bon voyage (2003);
Cold Mountain (2003);
Sylvia (2003);
Shall We Dance? (2004);
The Lives of Others (2006) ;
Breaking and Entering (2006);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="167995" title="Maquir" nonfiltered="3784" processed="3770" dbindex="68809">

Segons l'Antic Testament, Maquir fou fill del patriarca Manasss i una concubina canaanea.

Maquir es cas amb una dona anomenada Maac i fou pare de:
Galaad. Que al seu torn engendr:
Izer;
Hlec;
Asriel;
Xquem;
Xemid, pare de:
Ahian;
Xquem;
Liqueh;
Aniam;
Hfer, pare de:
Selofhad, qui noms tingu filles: ;
Mahl;
No;
Hogl;
Milc;
Tirs;
Una filla, casada amb Hesron, de la tribu de Jud. Junts tingueren Segub, pare de Jar, qui esdevindria Jutge d'Israel.
Gueixur;
Aram;
Quenat;
Xreix, pare de:
Ulam, pare de:
Bedan;
Rquem;

La seva dona ja tenia un fill en el moment de casar-se amb Maquir que aquest adopt com a propi:
Preix;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168000" title="Efram (Patriarca)" nonfiltered="3785" processed="3771" dbindex="68810">

En l'Antic Testament, Efram (en hebreu         -       Epryim ben Ys p) s el segon fill de Safenat-Panah (el nom egipci de Josep, fill del patriarca Jacob) i la noble egpcia Assenat.

Abans de morir, el seu avi Jacob el bene com a cap d'una de les futures tribus d'Israel i li conced donar-li nom, aix es fund la tribu d'Efram.

Tingu tres fills:
Xutlah, pare d'Eran.
Bquer o Bred;
Than o That;
Elad;
Zabad;
zer;
Elad;

zer i Elad foren assassinats per nts del patriarca Gad quan foren descoberts robant bestiar a les seves terres. Efram es pos molt trist i li cost recuperar-se d'aquell cop. Passat el dol, amb la seva esposa tingueren un altre fill:
Beri, pare de:
Xeer, una filla;
Rfah, pare de Rixef, pare de Tlah, pare de Than, pare de Ladan, pare d'Ammihud, pare d'Elixam, pare de Non, qui fou el pare d'Oixea, a qui Moiss canvi el nom pel de Josu.

Vegeu tamb.
Tribu d'Efram;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168001" title="(30) Urania" nonfiltered="3786" processed="3772" dbindex="68811">


Urania s l'asteroide nm. 30 de la srie, descobert a Londres per en John Russell Hind (1823-95) el 22 de juliol del 1854.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168004" title="Francisco Antonio Mourelle de la Ra" nonfiltered="3787" processed="3773" dbindex="68812">
Francisco Antonio Mourelle de la Ra (Corme, la Corunya, 1750 - Cadis, 1820), fou un navegant gallec que va descobrir algunes de les illes Tonga. En la documentaci francesa i anglesa de l'poca el seu nom es va canviar a Maurelle.

Francisco Mourelle va nixer el 17 de juliol del 1750 a San Adrin de Corme, avui en el municipi de Ponteceso de la provncia de la Corunya. Es va formar en l'acadmia de pilots del Ferrol.

Costa nord-oest americana.
El 1775 s nomenat primer pilot del port de San Blas, a la costa oest de Mxic. Va participar en dues expedicions, com a pilot de Juan Francisco de la Bodega y Quadra, d'exploraci de la costa oest d'Amrica del Nord. En la primera, a bord del Sonora, prenen possessi de Puerto Trinidad (Trinidad Bay, a Califrnia), Puerto de Bucareli (Bucarili Sound, a Alaska) i Puerto de los Remedios (Sea Lion Bay, a Alaska). Mourelle va destacar per les descripcions del seu diari que va sortir publicat en angls i fou utilitzat per James Cook i Jean-Franois de La Prouse.

El 1779 s segon oficial de la Favorita, amb de la Bodega, i arriben fins a Isla de Carmen (Kayak Island, a Alaska).

Illes del Pacfic.
s destinat a Manila i el governador li confia el comandament de la fragata Princesa. Parteix el 30 de novembre del 1780 cap a Mxic, per els forts vents el desvien de la ruta tradicional de Manila a Acapulco, i decideix anar cap a llevant pel Pacfic Sud.

Va passar per les illes Carolines, l'arxiplag Bismarck (illes de l'Almirallat i Nova Irlanda) i les illes Salom. Al nord de Nova Irlanda va descobrir diverses illes menors: Isla Ermitao (avui Emirau), San Francisco (avui Simberi), San Jos (avui Mabua) i San Antonio (avui Tabar). A les illes Salom passa per El Roncador (Ontong Java).

El 26 de febrer del 1781 va arribar a les illes Tonga en condicions precries. La primera illa la va anomenar Amargura (Fonualei) ja que no hi va trobar avituallament. Va passar pel volc Latte (Late) fins arribar a Puerto Refugio (avui Port of Refuge) de l'illa Mayorga (Vava'u). Va anomenar al grup illes Mayorga (Vava'u Group) en honor al virrei de Nova Espanya, el barcelon Mart de Mayorga.

Desprs de setze dies van seguir cap el sud-oest on va descobrir uns volcans, Consolacin (Toku) i Culebras (Fonuafo'ou), i algunes illes menors al grup Ha'apai que va anomenar illes Glvez en honor a Jos de Glvez, ministre d'ndies.

Un cop arribat als 30 de latitud sud, va tornar a Tonga i seguint cap el nord-est va descobrir Isla del Cocal (Nanumaga) i San Agustn (Nanumea) a les illes Ellice, avui Tuvalu. Va decidir tornar per la ruta tradicional del Pacfic Nord. Desprs d'aturar-se a Guam, va arribar a San Blas el 27 de setembre del 1781.

Guerres Napoleniques.
Mourelle va tornar a Espanya i va exercir, des del 1797, el comandament al port d'Algesires des d'on va combatre les naus angleses durant les Guerres Napoleniques. En total va participar en 40 combats navals fent-se amb 16 naus enemigues, per va patir la derrota de la batalla de Trafalgar. Va morir el 24 de maig del 1820 a Cadis.

Enllaos externs.
Biografia ;
Segell commemoratiu de les illes Salom, indicant la ruta de Mourelle ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168008" title="Mesotel" nonfiltered="3788" processed="3774" dbindex="68813">



El subordre dels mesotels (Mesothelae) agrupa les aranyes (ordre Araneae) amb carcters molt primitius, amb un estrnum estret a la cara ventral del cefalotrax i un abdomen segmentat exteriorment.

 Debats taxonmics .

Actualment, la proposta ms acceptada s la subdivisi en 3 famlies, dues d'elles amb exemplars fssils:
 Lifstids (Liphistiidae);
 Artrolicsids (Arthrolycosidae) ( );
 Artromiglids (Arthromygalidae) ( );

Altres inclouen tamb en aquest grup algunes famlies que habitualment formen part del subordre dels migalomorfs: actinopdids, bariqulids, idipids, microstigmtids, mgids, nemsids i paratropdids.

D'altra banda hi ha qui defensa l'altre extrem; els lifstids serien l'nica famlia, i exclouen els artrolicsids i els artromiglids. 

Finalment, d'altres especialistes proposen una subdivisi en dues famlies diferents: una part dels actuals lifstids, i els heptatlids (Heptathelidae).

 Referncies .
 Haupt, J. (2004): "The Mesothelae - a monograph of an exceptional group of spiders (Araneae: Mesothelae)". Zoologica 154:8 ISSN 0044-5088, ISBN 3-510-55041-2 (Abstract);
 Scharff, N.; Enghoff, H. (2005): "Arachnida". Zoological Museum, University of Copenhagen.

 Enllaos externs .
 Synopsis of the described araneae of the world;

Vegeu tamb.
 Araneomorf;
 Migalomorf;
 Classificaci de les aranyes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168009" title="Llus Esteve i Cruaas" nonfiltered="3789" processed="3775" dbindex="68814">
Llus Esteve i Cruaas (Sant Feliu de Guxols, Baix Empord 1906 - 1994) fou un historiador catal, especialitzat en Prehistria de Catalunya. Es don a conixer amb els seus estudis de prehistria del Baix Empord i el litoral de la Selva, amb una especial dedicaci als monuments megaltics, que va estudiar amb el guiatge de Llus Pericot i Garcia. El 1953 es va adherir a la Conferncia Nacional Catalana de Mxic.

Del 1955 al 1966 fou conservador, i del 1974 al 1988 director del Museu Municipal de Sant Feliu de Guxols, i el 1981 fou cofundador i primer president de l'Institut d'Estudis del Baix Empord.
 Obres .
 Prehistoria de la comarca guixolense (1957-58) ;
 Sepulcros megalticos de las Gabarras (1964-70).   ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168011" title="Malcolm David Kelley" nonfiltered="3790" processed="3776" dbindex="68815">
Malcolm David Kelley va nixer el 12 de maig de 1992 a Bellflower Califrnia i s actor.

s un actor americ que ha comenat des de petit. De moment la seva aparici es remet a algun episodi d'alguna srie; per el paper ms important de la seva curta carrera s el que est protagonitzant a Lost interpretant a Walter "Walt" Lloyd. Va tenir un paper regular a la primera temporada; mentre que va aparixer espontniament a la segona i durant la tercera va aparixer a l'ltim episodi Through the Looking Glass. 

Filmografia.

 Lost (2004-2005) (2007) ... Walter "Walt" Lloyd;
 Law & Order: Special Victims Unit (2006) ... Nathan Phelps;
 My Name Is Earl (2006) ... Alby;
 Knights of the South Bronx (2005) ... Jimmy Washington;
 You Got Served (2004) ... Lil Saint;
 Judging Amy (2002) .... Rudy Spruell ;
 Antwone Fisher (2002) ... Antwone Fisher;

Premis.
L'any 2005 va guanyar el Screen Actors Guild Awards al millor conjunt en una srie de drama per Lost.

Enllaos externs.
 Fitxa IMDB;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168012" title="Ariel (revista)" nonfiltered="3791" processed="3777" dbindex="68816">
Ariel fou una revista  literria i artstica, publicada a Barcelona entre 1946 i 1951. Se'n publicaren 23 nmeros i 2 suplements sobre temes d'actualitat. Fou fundada i dirigida per Josep Palau i Fabre, Josep Romeu i Figueras, Miquel Tarradell, Joan Triad i Font i Frederic-Pau Verri i Faget, i s'hi sumaren en la redacci Joan Barat, Alexandre Cirici i Pellicer, Francesc Espriu, Enric Jard i Casany, Rosa Leveroni i Valls, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Gorina.

La seva intenci era de la cultura catalana, que era oficialment liquidada pel rgim franquista, i de fixar-ne les valors ms essencials i ms vlides, tot responent en general a una concepci culturalista de l'art i la literatura, realitzada en una doble direcci simbolista i superrealista. Hi present poemes de Carles Riba, Josep Vicen Foix, Josep Carner, Salvador Espriu i d'autors joves com Josep Palau-Fabre, Joan Vinyoli, Joan Brossa i Albert Manent. Hi predominava l'assaig crtic de literatura i d'art sobre altres temes, enriquida amb dibuixos i gravats indits de Joan Mir, Manolo Hugu, Clav, Albert Rfols Casamada i Emili Grau i Sala. Esdevingu una de les manifestacions ms importants de la represa cultural catalana de la postguerra.

 Enllaos externs .
 Ariel a UOC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168013" title="La Nostra Revista" nonfiltered="3792" processed="3778" dbindex="68817">
La Nostra Revista fou una revista cultural i poltica en catal editada a Mxic del 1946 al 1954, fundada per Avell Arts i Balaguer. Al principi fou publicada mensualment, per des del 1951 fou molt irregular. Avell Arts n'era director i el redactor en cap, el secretari fou Vicen Riera Llorca i, els darrers anys, Joan Rossinyol.

Es dividia en seccions: panorama poltic, teatre, msica i els msics, les arts i els artistes, revistes i peridics i l'economia ultradirigida. Fou illustrada per l'artistes Francesc Domingo, Emili Grau-Sala, Gausachs, Carles Fontser i Avell Arts-Gener. Era publicada per Edicions Catalnia, editorial fundada a Mxic pel mateix Avell Arts, tamb anomenada Collecci Catalnia en una primera etapa. Encara que la temtica principal era cultural, tanmateix tamb s'interessava per temes poltics, tot reflectint els idearis d'Esquerra Republicana de Catalunya i Acci Catalana.

S'hi publicava nombrosa informaci i crniques de Catalunya en el perode franquista. Va promoure debats a travs d'intervencions escrites i s'hi estudiaren obres des de diversos punts de vista; la publicaci s'equiparava a les revistes de qualitat d'abans de la guerra civil espanyola, i per aix se la considera una de les tribunes intellectuals ms importants i de ms gruix de l'exili catal.  Aix el 1953 va ser una de les promotores de la Conferncia Nacional Catalana de Mxic.

Tenia corresponsals literaris a Frana, a Anglaterra i als Estats Units (Rafael Tasis i Marca, Ferm Vergs, Jaume Miravitlles i Navarra). Els collaboradors eren polticament i esttica fora eclctics: Merc Rodoreda, Joaquim Bernad, Ventura Gassol, Antoni Ribera, Abelard Tona i Nadalmai, Joan Fuster, Antoni Rovira i Virgili, Josep Carner, Ferran Canyameres, Pere Bosch i Gimpera, Josep Ferrater Mora, Pere Foix, Manuel Serra i Moret, Pere Calders, Avell Arts-Gener, Miquel Ferrer Sanxis, Josep Soler i Vidal, Marcel Santal, Agust Cabruja, Rafael Tasis, Ramon Vinyes. Desaparegu quan va morir el fundador. El seu fill Avell Arts i Gener la continu i la dirig amb el nom de La Nova Revista (1955-1958) amb unes caracterstiques i uns collaboradors semblants.

 Enllaos externs .
 La Nostra Revista a la UOC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168014" title="Batalla d'Iwo Jima" nonfiltered="3793" processed="3779" dbindex="68818">

La batalla d'Iwo Jima va formar part de la guerra del Pacfic, lluitada entre els Estats Units i Jap.

Antecedents.
Desprs d'haver aturat l'expansi japonesa pel Pacfic, els aliats van passar a l'atac. A finals de juny de 1943, va comenar una campanya per allar la important base japonesa de Rabaul a l'illa de Nova Bretanya. Es van atacar simultniament les bases japoneses a Nova Guinea, seguint la costa nord de l'illa en direcci nord-oest i es van realitzar atacs amfibis a les illes Salom. La bona marxa de l'operaci va permetre que a finals de 1943 tropes nordamericanes desembarquessin a  la prpia illa de Nova Bretanya. Pel mateix temps per a milers de quilmetres d'all, els americans van expulsar els japonesos dels atols de Tarawa i Makin, a les illes Gilbert.

L'avan de l'exrcit dels Estats Uunits pel Pacfic va continuar amb la conquesta de les illes Marshall el febrer de 1944. Molt ms important va ser la conquesta de les illes Mariannes (juny-agost), i especialment l'illa de Saipan, ja que la possessi d'aquesta illa va permetre als americans establir bases aries avanades des d'on bombardejar el propi territori japons. La reacci japonesa a l'ocupaci de Saipan va ser la batalla del mar de Filipines (19-20 de juny). L'armada japonesa va utilitzar tots els portaavions que li quedaven i un gran nombre d'avions per expulsar als americans de les Mariannes per la batalla se'ls va girar en contra i van patir una dolorosa derrota de la que ja no es podrien recuperar. El segent pas dels americans va ser la invasi de les Filipines que va comenar el 20 d'octubre amb la invasi de l'illa de Leyte i que va anar seguida de la batalla del golf de Leyte on els japonesos van utilitzar atacs kamikazes per primera vegada.

El gener, els americans van desembarcar a Luzn, l'illa ms gran de les Filipines. Manila, la capital, va ser capturada el 3 de mar. La conquesta completa de les Filipines no va acabar fins al juliol per mentrestant els americans ja es van concentrar en el seu segent objectiu, l'illa d'Iwo Jima. 

La batalla.
La batalla d'Iwo Jima es va lluitar entre el (19 de febrer i 26 de mar) i la importncia d'aquesta illa radicava en el fet que des d'all els avions caces americans podien donar protecci als B-29 que bombardejaven les ciutats japoneses. Per aquesta illa ja es considerava territori japons i la defensa japonesa va ser especialment dura, provocant un nombre elevadssim de baixes en els marines americans. 

 Enllaos externs .
 Histria de les operacions del Cos de Marines dels EUA en la Segona Guerra Mundial, Volum IV: Operacions al Pacfic Occidental per George W. Garand i Truman R. Strobridge;
 Fotografia Stereo 3-D de l'hissada de bandera a Iwo Jima - Del Tampa Tribune i TBO.com;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168015" title="Gustavo Santaolalla" nonfiltered="3794" processed="3780" dbindex="68819">

Gustavo Santaolalla (El Colomar, Gran Buenos Aires, 1952) s un compositor, msic i productor musical argent guanyador dues vegades del premi Oscar. Santaolalla amb freqncia combina elements de msica rock, soul, ritmes africans i msica popular llatinoamericana. Avui en dia s un dels msics ms populars en l'escena llatinoamericana.

 Al final dels anys 90 va comenar la seva carrera com a compositor de bandes sonores per a pellcules com Amores Perros, 21 grams o The Motorcycle Diaries. Un dels seus treballs ms recents ha estat la part instrumental de la banda sonora de la pellcula Brokeback Mountain per la qual va guanyar l'Oscar. D'aquesta banda sonora, Love That Will Never Grow Old va guanyar el Globus d'Or i un altre per Babel, per la qual va rebre un altre Oscar, per segona vegada consecutiva. Actualment est assentat a l'estat de Califrnia (Estats Units).

Filmografia.
Babel (2006);
Fast Food Nation (2006) - versi de la seva can "Iguazu".
Brokeback Mountain (2005);
North Country (2005) ;
Yes (2005);
Salinas grandes (2004) (TV) ;
Rendezvous (2004) ;
Motorcycle Diaries (2004);
21 Grams (2003);
Amores perros (2000);
The Insider (1999) - versi de la seva can "Iguazu".
She Dances Alone (1981);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168016" title="Quaderns de l'exili" nonfiltered="3795" processed="3781" dbindex="68820">
Quaderns de l'exili fou una revista mensual en catal publicada a Coyoacan (ciutat de Mxic) de 1943 a 1947, finanada pel mecenas Joan Linares i Delhom, com a successora del Full Catal, publicat a Ciutat de Mxic. Inicialment tenia un tiratge de 1.000 exemplars, per arrib als 4.000. La seva distribuci era gratuta, la seva temtica era poltica, i els directors en foren Joan Sales i Valls i Llus Ferran de Pol, amb la collaboraci de Raimon Gal i J. M. Ametlla, grup d'escriptors del Full Catal.

Defensaren la unitat dels Pasos Catalans en una sola naci  Catalunya, Valncia i Balears sn tres pasos i una sola naci , amb un exrcit propi, que havia de lluitar amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial; proposaren una frmula confederal amb Espanya, un rgim d'igualtat social i econmica i es declararen antinoucentistes. La revista volia donar un sentit, catal i crtic, a la tragdia de la guerra civil espanyola. 

Quan al seu contingut, s'hi incloen seccions fixes dedicades a textos literaris, crtca de llibres, assaig histric i militar i un bon noticiari catal de tota Amrica (La Gaseta de l'exili) i tamb s'hi informava sobre les activitats antifranquistes a Catalunya. Reivindicaren figures com Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Josep Torras i Bages o Joaquim Ruyra. Polemitzaren amb Joan Oliver, Amadeu Hurtado i Rafael Tasis. Entre d'altres, hi collaboraren Pere Calders, Abelard Tona i Nadalmai, Avell Arts-Gener, Josep M. Miquel i Vergs, Vicen Guarner, Enric Prez i Farrs, Vicen Riera Llorca, Pere Bosch i Gimpera, Agust Cabruja, Jordi Arquer i Saltor i Josep Pijoan. Tamb va rebre l'adhesi de Pompeu Fabra, Francesc Camb, Joan Coromines i Pau Vila, entre altres. Deix de publicar-se quan es repatriaren la majoria dels fundadors.

 Enllaos externs .
  Quaderns de l'exili a UOC;
  Selecci d'articles de Joan Sales als Quaderns de l'exili;
  Pgina sobre Joan Sales, promotor i animador dels Quaderns;
  Quaderns de l'exili;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168019" title="Regi natural" nonfiltered="3796" processed="3782" dbindex="68821">
La regi natural s la zona delimitada per accidents geogrfics tals com muntanyes o rius que es distingeix per les venes en algun aspecte del clima, la flora, la fauna o la cultura dels seus habitants. Les construccions humanes com carreteres poden acabar definint regions naturals en comunicar rees o separar-les. La regi natural s'usa per distingir-la de divisions poltiques fetes artificialment.

El concepte de regi natural va sorgir de l'escola geogrfica alemanya durant la Illustraci, l'anomenada "geografia pura" (en alemany reine Geographie). En contraposici a la tradici corogrfica dedicada a la descripci de pasos sobre una base poltica, administrativa, eclesistica o histrica, es va voler eliminar tots els elements d'intervenci humana per descriure les regions segons els elements naturals. El rigor cartogrfic i la intervenci de naturalistes van contribuir a la valoraci de les unitats de relleu definides per les dorsals orogrfiques i les conques hidrogrfiques.

El model d'anlisi geogrfica s'enfoca a diferents nivells:
el continent, unitat natural de major magnitud;
divisions subcontinentals naturals (Europa mediterrnia, Amrica andina...) ;
divisions poltiques a nivell d'estat,
regions naturals com a subdivisions estatals,
comarca natural com a regi natural petita.
Encara que sovint es continuen utilitzant les divisions poltiques estatals, el concepte de regi natural s'hi oposa freqentment posant de manifest divisions no naturals tant a nivell estatal com divisions internes.

Per les magnituds de l'Europa Occidental, una regi natural oscilla al voltant de milers o desenes de milers de km  (els Pirineus, la depressi de l'Ebre, la franja litoral mediterrnia...) Una regi natural petita, o comarca natural, s d'uns centenars de km  (el Pla de Bages, el Peneds, etc)

Si les primeres regions naturals es van definir aplicant criteris geolgics, van guanyant en complexitat al afegir altres caracterstiques: el relleu, el clima, la vegetaci, etc. Tenint en compte noms els carcters purament fsics s'anomenen tamb regions fisiogrfiques. En una visi naturalista s'hi pot incorporar tamb l'home com a ser natural que actua espontniament i condicionat pel medi natural. Quan es t en compte l'acci de l'home com a agent, es parla de regi geogrfica.

Referncies.
J. Vil Valent. Introduccin al estudio terico de la Geografia. ISBN 84-344-3438-4;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168022" title="Bloc Catal de Treballadors" nonfiltered="3797" processed="3783" dbindex="68822">
El Bloc Catal dels Treballadors (BCT) fou una organitzaci comunista de Catalunya, sorgida el 1978 de la fusi del Moviment d'Unificaci Marxista (MUM) i del Partit del Treball de Catalunya (PTC). El 1979 particip en elBloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), tot i que no compartia el programa independentista dels altres integrants del BEAN. El 1982, en extingir-se el BEAN, s'integr majoritriament a Nacionalistes d'Esquerra (NE).

 Enllaos externs .
 Tret de Marxists.org (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168023" title="Liasa" nonfiltered="3798" processed="3784" dbindex="68823">
Les liases sn enzims de classe IV (EC 4) que duen a terme reaccions bioqumiques en qu s'eliminen grups mitjanant l'escissi d'un enlla, generalment entre dos toms de carboni, entre carboni i oxigen, entre carboni i nitrogen o entre carboni i sofre, per formar-se un doble enlla. A la inversa (menys freqents), poden catalitzar la formaci d'aquests enllaos mitjanant l'addici d'un grup al doble enlla.
Per exemple, l'enzim (adenilat ciclasa) que catalitza la segent reacci seria una liasa:

ATP   AMPc + PPi;


Segons l'enlla que destrueixen, es classifiquen en:

EC 4.1  Liases carboni-carboni 

EC 4.2  Liases carboni-oxigen 

EC 4.3  Liases carboni-nitrogen 

EC 4.4  Liases carboni-sofre 

EC 4.5  Liases carboni-halur 

EC 4.6  Liases fsfor-oxigen
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168028" title="Carles Ferrer i Salat" nonfiltered="3799" processed="3785" dbindex="68824">
Carles Ferrer i Salat ( Barcelona 1931 - d. 1998 ) fou un economista, esportista i dirigent esportiu catal, un dels ms destacats del segle XX. 

Com a esportista va destacar en la prctica del tennis, com empresari i economista va tenir importncia rellevant al ser l'impulsor i fundador de la Confederaci Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) i com a dirigent esportiu va participar activament en la consecuci dels Jocs Olmpics de Barcelona l'any 1992 i de la renovaci i modernitzaci de l'esport espanyol que va obtenir destacats resultats en aquella ocasi i les segents olimpades i competicions. 

Biografia. 
Va nixer el 22 de mar de 1931 a la ciutat de Barcelona en una famlia industrial catalana vinculada amb l'activitat qumica i alimentria des de finals del segle XIX. Va estudiar enginyeria qumica obtenint la diplomatura l'any 1953, tot i que posteriorment va cursar les carreres d'economia, i de Filosofia i Lletres. La seva passi, per, fou l'esport, i en espacial el tennis, en el qual va participar de forma professional fins a un any desprs de la seva diplomatura i va arribar a ser campi d'Espanya. A partir d'aquest moment va comenar a participar en l'activitat industrial i econmica. 

L'any 1987 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. 

Mor el 18 d'octubre de 1998 d'una aturada cardaca en el seu domicili de Barcelona. 

Activitat industrial i econmica. 
En el camp industrial es va dedicar a la indstria qumica i farmacutica on va dirigir diverses empreses i va ser conseller d'algunes multinacionals. La seva activitat principal es va centrar en l'empresa "Laboratorios Ferrer S.L." que el 1975 es va convertir en "Ferrer Internacional S. A.". A ms d'aquesta companyia va fundar altres entre les quals destaca "Enclavamientos y Seales, S.A." (EYSSA) que posteriorment s'integraria en la Corporaci Industrial Catalana. 

En l'activitat econmica va arribar a ser president del Banc d'Europa i vicepresident de lUnion des Confdrations de l'Industrie et des Employeurs d'Europe (UNICE) i del Comit Espanyol de la Lliga Europea de Cooperaci Econmica (LECE). 

Va ser un dels impulsors i fundadors de la Confederaci Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), que va presidir (en dos perodes) des de la seva fundaci, al juny de 1977, fins el 1984 quan va ser substitut per Jos Mara Cuevas. Aquesta associaci empresarial va permetre la integraci i organitzaci i les empreses espanyoles en el perode de la transici. Va participar com a membre de la Comissi Trilateral i fou el primer president del Cercle d'Economia de Barcelona. 

Bas la seva idea d'economia moderna en la competncia, en la flexibilitat del sistema, la drstica contenci de la despesa pblica, la potenciaci de l'estalvi i la inversi, la moderaci dels costos empresarials i energtics i en el foment i la innovaci tecnolgica. El 1976 fou un dels fundadors del partit Centre Catal amb Carles Gell de Sentmenat i Joaquim Molins i Amat, que es present a les eleccions generals espanyoles del 1977 dins la coalici Uni del Centre i la Democrcia Cristiana de Catalunya. La seva actitud liberal va fer que les seves relacions amb el govern del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), presidit per Felipe Gonzlez, es basessin en la pura negociaci, tal com ell mateix assenyalava, sense belligerncia ni hostilitat. Tenia clar que estava obligat a esforar-se, al costat del govern socialista, per a treure al pas de la crisi que patia per subratllava que: 
per sempre ha de tenir present el Govern que aquesta actitud no suposa, ni de bon tros, ajudar a realitzar un programa socialista 

Carrera esportiva. 
Com a tennista professional va arribar a ser campi d'Espanya l'any 1953 i des d'aquesta data fins a l'any segent, que abandon la practica professional, va ser membre i el nmero 1 de l'equip espanyol de la Copa Davis. Aix mateix va participar en els tornejos d'internacionals de Wimbledon, Roland Garros i el God. 

Les seva relaci amb l'esport es va mantenir participant en activitats d'organitzaci. El 1985 va ser nomenat membre del Comit Olmpic Internacional (COI) i president de l'Associaci Barcelona Olmpica. Enl1987 va ser nomenat president del Comit Olmpic Espanyol (COE). Des d'aquests lloc va realitzar una labor de renovaci de l'esport espanyol, tal va ser la seva activitat que el seu nom s'utilitza per al trofeu que premia la promoci de l'esport a Espanya. 

Des de la presidncia del COE impuls el programa ADO, Associaci d'Esports Olmpics, per a la preparaci dels esportistes espanyols per al Jocs Olmpics de Barcelona 1992. Aquest programa es basa en el finanament de la preparaci d'esportistes d'elit mitjanant fons obtinguts per part d'empreses. El programa ADO va ser un xit a l'aconseguir els esportistes espanyols uns excellents resultats en les olimpades de Barcelona i en les posteriors d'Atlanta (1996). 

Referncies.


Enllaos externs.
  Biografia de Carles Ferrer Salat;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168036" title="Antoni Bassas i Onieva" nonfiltered="3800" processed="3786" dbindex="68825">

Antoni Bassas i Onieva (Barcelona, 1961) s un periodista catal. 

Biografia.
Va nixer el 9 de novembre del 1961 al barri de Grcia de la ciutat de Barcelona. Va comenar a treballar a la rdio amb setze anys, a l'emissora Rdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en Cincies de la Informaci a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). Ha fet tota la carrera a Catalunya. Bassas ha tingut grans xits d'audincia i premis importants, com el Premi Ondas. L'any 2009 s'incorporar a TV3 com a corresponsal als Estats Units.

Activitat a la rdio.
El 1981 va comenar a treballar a Rdio Barcelona. Hi dirigia els programes "rea de gol" i "El contestador". Aquell mateix any es va integrar a l'equip de retransmissions del programa "Futbol en catal", dirigit per Joaquim Maria Puyal. Va treballar amb ell durant catorze anys, en ms de 800 retransmissions esportives dels partits del Futbol Club Barcelona. Fins el 1985 el programa s'emetia per Rdio Barcelona i, a partir d'aquell any, a Catalunya Rdio.

Les retransmissions esportives li van donar l'oportunitat de conixer els grans esportistes del Bara, de conixer pasos i de viure experincies que narra al llibre A un pam de la glria, on aplega records dels seus catorze anys en el mn esportiu. 

Va crear una productora audiovisual prpia, Royal Box, nom de la llotja de l'estadi de Wembley a Londres, on Bassas va viure un dels millors moments personals i professionals: la narraci, el 20 de maig de 1992, de la conquesta de la primera Copa d'Europa del FC Barcelona.

Sense abandonar Catalunya Rdio, el 1995 fa un tomb a la seva carrera quan canvia les retransmissions esportives per la informaci general, social i poltica, i assumeix la direcci del programa estrella de l'emissora: "El mat de Catalunya Rdio".

El 27 de juny de 2008, malgrat ser lder d'audincia, Antoni Bassas manifesta al programa que n'abandona la direcci al final de la temporada (18 de juliol) per desavinences amb la direcci de l'emissora a l'hora de planejar la renovaci del programa la segent temporada.. Tamb hi podrien haver influit les pressions fetes pel PSC, des que, el desembre del 2007, en una polmica entrevista a El Peridico, el portaveu adjunt del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC) al Parlament de Catalunya, Joan Ferran, va denunciar l'existncia d'una crosta nacionalista als mitjans de comunicaci pblics catalans (TV3 i Catalunya Rdio). Ferran hi afirmava:
Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del mat a Catalunya Rdio disfressades d'informaci confon els seus oients, que pensen que el que reben s informaci. En una emissora pagada amb els diners de tots els ciutadans, els que sn nacionalistes i els que no ho sn, aix s intolerable, encara que el locutor sigui una estrella de l'star system engreixat en l'ltim quart de segle. Antoni Bassas s la persona que presentava i dirigia, en aquell moment, el programa al qual fa referncia.

El dia 27 de juny de 2008, en els darrers minuts del programa "El Mat de Catalunya Rdio", va anunciar que a final de temporada, el dia 18 de juliol, deixaria la direcci i presentaci del programa. Els motius adduts van ser la falta d'acord amb la direcci.

Els darrers minuts del seu ltim programa, Bassas es va acomiadar amb la can de Llus Llach Un nvol blanc. Abans va dir: Si la classe poltica catalana no aguanta un programa com aquest, s que tenim una cultura democrtica molt justeta

Activitat a la televisi.
Entre el 1988 i el 1991 va presentar a TV3 el concurs "Tres pics i repic". Entre el 1992 i el 1993, el debat "Polmic". Tamb ha estat guionista d'"El joc del segle", "La Lloll" i "El show de la Diana". El 1999 va codirigir i presentar "Aquest any, cent!", una srie de gran audincia que va repassar la histria del FC Barcelona, que aquell any celebrava el centenari. Va tornar a la TV3 el 2003, com a director i presentador d'una srie d'entrevistes en profunditat anomenat "A contracorrent". Des de l'any 2006 collabora setmanalment a l'espai "El Club", que presenta Albert Om.

Com a part de la reforma de les corresponsalies que ha planificat la cadena, Bassas s'incorporar l'any 2009 a la delegaci que t TV3 als Estats Units, en substituci d'Albert Elfa, just desprs de les eleccions presidencials nordamericanes.

 Premis i distincions rebudes .
1997: Premi Ondas per l'espai d'humor "Alguna pregunta ms?" ;
1998: Premi mnium Cultural al programa  "El Mat de Catalunya Rdio".
1999: Premi al Millor Periodista Esportiu pel programa de TV3 "Aquest any, cent!". ;
2001: Premi Nacional de Periodisme, atorgat per la Generalitat de Catalunya. ;
2001: Premi al Millor Professional, pel conjunt de la seva trajectria, atorgat per la Rdio Associaci de Catalunya.

Referncies.


 Enllaos .
  Informaci de "El mat de Catalunya Rdio";
  Entrevista a Antoni Bassas, 2007;
  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168037" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1976" nonfiltered="3801" processed="3787" dbindex="68826">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1976, disputat al circuit de Brands Hatch el 18 de juliol del 1976.

Aquest s l'nic Gran Premi de l'histria de la Frmula 1 on van pendre part dues dones ( Lella Lombardi i Divina Galica )  a la cursa, encara que no es van classificar.


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Niki Lauda  1' 19. 35;
 Volta  rpida:  Niki Lauda  1' 19. 91 (a la volta 41);
 Hunt, Laffite i Regazzoni van ser desqualificats per infraccions tecniques. ;







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168040" title="Cadillac Escalade" nonfiltered="3802" processed="3788" dbindex="68827">

La Cadillac Escalade es un vehicle de tipus full size SUV comercialitzat sota la marca Cadillac, una marca pertanyent a General Motors. Aquest va ser el primer vehicle d'aquestes caracterstiques que posa a la venda el fabricant nord-americ, l'any 1999; de fet, va ser la resposta als rivals japonesos, alemanys i americans, en el cas de Ford amb la seva Lincoln Navigator; tant es aix que en 10 mesos es va posar a fabricar-se un cop es va aprovar el projecte de fabricaci d'aquest vehicle, que en un principi surt de la planta d'Arlington, Texas, perqu a partir del 2002, les versions EXT i ESV procediran de la planta de Silao, Mxic.

 Enllaos externs .

 Pagina web oficial ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168041" title="Nemsid" nonfiltered="3803" processed="3789" dbindex="68828">



Els nemsids (Nemesiidae) sn una famlia d'aranyes migalomorfes, nica representant de la superfamlia dels nemesiodeus (Nemesioidea). Durant fora temps han estat incloses dins la famlia del diplrids.

Sn un tipus de tarntules relativament grans, marrons, allargades, amb potes robustes. Viuen dins caus.

Gneres.
 Acanthogonatus Karsch, 1880 (Sud-amrica);
 Aname L. Koch, 1873 (Austrlia);
 Atmetochilus Simon, 1887 (Myanmar);
 Brachythele Ausserer, 1871 (EUA, Europa);
 Calisoga Chamberlin, 1937 (EUA);
 Chaco Tullgren, 1905 (Sud-amrica);
 Chenistonia Hogg, 1901 (Austrlia);
 Chilelopsis Goloboff, 1995 (Xile);
 Damarchus Thorell, 1891 (ndia, Malisia, ...);
 Diplothelopsis Tullgren, 1905 (Argentina);
 Entypesa Simon, 1902 (Madagascar, (Sud-frica);
 Flamencopsis Goloboff, 1995 ((Sud-amrica, Sud-frica);
 Hermacha Simon, 1889 (Brasil);
 Hermachura Mello-Leito, 1923 (Brasil);
 Ixamatus Simon, 1887 (Austrlia);
 Kwonkan Main, 1983 (Austrlia);
 Lepthercus Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Longistylus Indicatti & Lucas, 2005 (Brasil);
 Lycinus Thorell, 1894 (Xile, Argentina);
 Merredinia Main, 1983 (Austrlia);
 Mexentypesa Raven, 1987 (Mxic);
 Namea Raven, 1984 (Austrlia);
 Nemesia Audouin, 1826 (Europa, frica, Cuba, Xina);
 Neostothis Vellard, 1925 (Brasil);
 Pionothele Purcell, 1902 (Sud-frica);
 Prorachias Mello-Leito, 1924 (Brasil);
 Pselligmus Simon, 1892 (Brasil);
 Pseudoteyl Main, 1985 (Austrlia);
 Pycnothele Chamberlin, 1917 (Sud-amrica);
 Rachias Simon, 1892 (Brasil, Argentina);
 Raveniola Zonstein, 1987 (Turquia fins a Xina, Rssia);
 Sinopesa Raven & Schwendinger, 1995 (Xina, Illes Ryukyu);
 Spiroctenus Simon, 1889 (Sud-frica);
 Stanwellia Rainbow & Pulleine, 1918 (Nova Zelanda, Austrlia);
 Stenoterommata Holmberg, 1881 (Sud-amrica);
 Teyl Main, 1975 (Austrlia);
 Teyloides Main, 1985 (Austrlia);
 Xamiatus Raven, 1981 (Austrlia);
 Yilgarnia Main, 1986 (Austrlia);

Referncies.
 Selden, P. A. (2001): "Eocene spiders from the Isle of Wight with preserved respiratory structures". Palaeontology 44: 695-729.
 Raven, R.J. (1987): "A new mygalomorph spider genus from Mexico (Nemesiinae, Nemesiidae, Arachnida)". J. Arachnol. 14:357-362. Mexentypesa (PDF) ;
 Pesarini, C. (1988): "Revision of the genus Pycnothele (Araneae, Nemesiidae)". J. Arachnol. 16: 281-293. PDF;
 Rafael P. Indicatti; Sylvia M. Lucas (2005): "Description of a new genus of Nemesiidae (Araneae, Mygalomorphae) from the Brazilian Cerrado". Zootaxa 1088: 11-16 Longistylus (PDF);

Enllaos externs.
 Fotos de dues espcies (Aname sp., and Namea salanitri) ;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de nemsids;
 Classificaci de les aranyes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168043" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1977" nonfiltered="3804" processed="3790" dbindex="68829">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1977, disputat al circuit de Silverstone el 16 de juliol del 1977.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  James Hunt  ;
 Volta  rpida:  James Hunt  1' 19. 600;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168049" title="Demostratiu" nonfiltered="3805" processed="3791" dbindex="68830">
Els demostratius sn un tipus de determinants o pronoms que indiquen la situaci de l'objecte del qual es parla respecta al parlant. Determinats adverbis o altres paraules poden tenir la mateixa funci. Els demostrarius tenen sempre un valor dctic, s a dir, depenent de la situaci comunicativa varia el seu significat (a diferncia del sentit ple de paraules com els noms, per exemple). 

Els demostratius catalans sn aquest, aquell i les seves formes flexionades. En alguns dialectes tamb s'usen les formes aqueix i este, amb les seves variants. Provenen del pronom llat istud


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168052" title="Thurn und Taxis (joc)" nonfiltered="3806" processed="3792" dbindex="68831">

Thurn und Taxis s un joc de tauler d'estil europeu creat per Karen Seyfarth i Andreas Seyfarth i guanyador de l'Spiel des Jahres de l'any 2006. Els jugadors respresenten gestors de rutes de correu i oficines postals a la Baviera del segle XVI, emulant la famlia Thurn und Taxis, que cre una de les primeres xarxes privades de correus i diligncies.

S'han creat dues ampliacions del joc: Thurn und Taxis: Der Kurier der Frstin (Thurn und Taxis: el correu de la princesa), que afegeix alguns elements nous, i Thurn und Taxis: Glanz un Gloria (Thurn un Taxis: poder i glria), que afegeix noves rutes de correu per Europa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168053" title="Erik Mongrain" nonfiltered="3807" processed="3793" dbindex="68832">

Erik Mongrain (Montreal, Qubec, Canad, 12 d'abril de 1980) s un compositor i guitarrista canadenc, conegut pel seu nic estil acstic i per la seva tcnica de tocar la guitarra acstica fent tapping amb les dues mans.

 Discografia .
Equilibrium (2008) ;
Fates (2007) ;
Un paradis quelque part (2005) ;
Les pourris de talent (2005);

Enllaos externs.

La pgina web d'Erik Mongrain;
El Myspace de l'Erik - les seves canons;
Erik Mongrain al Youtube;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168054" title="Fosforilaci oxidativa" nonfiltered="3808" processed="3794" dbindex="68833">

La fosforilaci oxidativa s el procs bioqumic mitjanant el qual es dna la sntesis de ATP acoblada al gradient electroqumic generat durant la transferncia electrnica que te lloc al llarg de la cadena respiratria. Aquest procs metablic permet aprofitar l'energia alliberada durant el retorn dels protons a favor de gradient per a la sntesi d'ATP a partir d'AMP per acci de l'enzim ATPasa (o ATP sintasa).

Mitjanant la reoxidaci dels equivalents reduts NADH, NADPH, FADH2 obtinguts com a resultat del catabolisme (principalment gluclisi i cicle del cid ctric), a travs de la cadena respiratria d'una molcula de glucosa s'obtenen 38 molcules d'ATP mitjanant la fosforilaci oxidativa.

La fosforilaci oxidativa t lloc a la membrana mitocondrial interna de les cllules eucariotes o en la membrana plasmtica dels procariotes. Un gran complex proteic dit ATP sintasa, permet als protons passar a travs de la membrana mitocondrial interna i generar ATP. D'aquesta manera els protons es mouen a favor de gradient gracies al desequilibri electroqumic creat durant la respiraci, amb llur bombeig a l'espai intermembrana del mitocondri en contra de gradient . La reacci que t lloc s la segent:

ADP3- + H+ + Pi   ATP4- + H2O

Cada molcula de NADH contribueix suficientment a generar la fora motriu d'un prot que produeixi 2,5 molcules d'ATP. Cada molcula de FADH2 produeix 1,5 molcules d'ATP. Conjuntament, les 10 molcules de NADH i les 2 de FADH2 provinents de l'oxidaci de la glucosa (gluclisi, descarboxilaci oxidativa del piruvat en acetil CoA i cicle de Krebs) permeten formar 26 de les 38 molcules totals d'ATP transportadores d'energia. Cal dir que aquests valors de producci d'ATP sn mxims. En realitat cada molcula de NADH contribueix a formar entre 2 i 3 molcules d'ATP, mentre que cada FADH2 ho fa amb 2 molcules d'ATP.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168056" title="Lliga Comunista Revolucionria" nonfiltered="3809" processed="3795" dbindex="68834">

La Lliga Comunista Revolucionria (LCR) fou una organitzaci poltica espanyola, fundada el 1970, sorgida del grup catal dit Comunismo. D'orientaci trotskista, s la secci espanyola del Secretariat Unificat de la Quarta Internacional. Nasqu amb la missi de bastir un Partit dels Revolucionaris que refuss la collaboraci de classes. Per a Espanya defenia la creaci d'una federaci de repbliques socialistes de consells obrers, si b en tot moment reconegu el dret a l'autodeterminaci. El 1972 pat l'escissi de la Lliga Comunista. 

El 1973 el grup basc ETA-VI Asamblea s'hi afeg, i aix la LCR s'implant en Euskadi. Davant les eleccions del 15 de juny del 1977 impuls la coalici Frente para la Unidad de los Trabajadores. El 1978 la Lliga Comunista es reincorpor a la LCR. Per aquella poca la implantaci catalana de la LCR se centrava en terres barcelonines i era ms fluixa a terres valencianes. Per aix amb el Moviment Comunista del Pas Valenci (MCPV) va formar la coalici Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV). El 1980 en les eleccions autonmiques catalanes impuls la coalici Unitat Popular del Socialisme, i el 1982, davant les eleccions, es present a aquest territori dins la coalici Front Comunista de Catalunya. A les eleccions autonmiques basques, s'integr en la coalici Auzolan. 

A finals dels 1980 inici un perode de collaboraci estreta amb el Moviment Comunista (MC), que en el cas valenci es plasm, un cop ja extingida la EUPV original, en la formaci del collectiu Revolta. Els portaveus eren Combate i Comunismo, i a Catalunya, Dem.

 Actualitat .

Els pocs militants que quedaven de la LCR integrats en Esquerra Alternativa, incls el seu ideleg Jaime Pastor, van formar l organitzaci Espai Alternatiu junt amb ecosocialistas, la qual s un corrent interna de Esquerra Unida, encara que funcionant tamb com a organitzaci sobirana, mantenint algun senyal d identitat i comunitat, com la revista Vent Sud. No obstant aix, a poc a poc l organitzaci s ha anat consolidant a escala estatal i des del seu ltim congrs. Aix, al desembre 2007 quan, desprs del seu V Trobada Confederal, l organitzaci decidix la seua eixida de IU, aix com el canvi de nom pel de Esquerra Anticapitalista, i la concurrncia a les eleccions europees de juny de 2009 junt amb el NPA de Frana (Nou Partit Anticapitalista impulsat per la LCR francesa) i Sinistra Crtica en Itlia.

A pesar de les discrepncies de molts dels antics membres i dirigents de la LCR espanyola i de l antic Secretariat Unificat de la IV Internacional, Espai Alternatiu es reivindica successor de la LCR i continuador d este ltim.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168057" title="Eleusis (joc)" nonfiltered="3810" processed="3796" dbindex="68835">
Eleusis s un joc de cartes creat per Robert Abbot el 1956, i popularitzat per Martin Gardner a la seva columna mensual de la revista Scientific American. En el joc un dels jugadors inventa secretament una regla de collocaci de cartes, que determina quina carta pot situar-se a continuaci d'una altra i la resta de jugadors ha d'intentar determinar quina s aquesta regla. A la dcada de 1970 Abbot millor el joc amb la versi coneguda com a Nou Eleusis, que s la que es juga habitualment.

Fonament del joc.
En general, cal ser quatre o ms jugadors i tenir dues baralles franceses de 52 cartes. Un jugador, anomenat Du, determina una regla secreta (anomenada regla del mn) que defineix quines cartes es podran anar afegint a la taula. Els altres jugadors han d'intentar endevinar-la fent experincies, s a dir proposant per torns cartes (d'una a tres) que o b ccompliran la regla o no la compliran. El joc s'inicia treient una carta a l'atzar, a partir d'aqu els jugadors van proposant les seves cartes: si sn bones es deixen al costat de la primera, formant una seqncia; si sn dolentes es deixen sota l'ltima carta bona, formant una columna. Les dues seqncies de cartes aix formades es disposen de tal manera que sempre se'n veu la cara, el que permet als jugadors endevinar la lgica seguida per la regla del mn.

La regla del mn no ha de ser molt fcil de descobrir, per tampoc molt difcil, ja que Du tamb rebr punts si algun dels jugadors s'autoproclama profeta. En aquest cas el profeta pren llavors el paper de Du durant 10 torns i s ell qui ha de dir si les cartes proposades sn bones o no, mentre que Du es limita a confirmar si el que diu el profeta s correcte o no. Si el profeta s'equivoca, Du el destitueix i el joc reprn el seu curs; si el profeta no fa cap error durant 10 torns, enuncia la regla del mn que ha endevinat i es fa Du de la partida segent.

La regla del mn.
La regla del mn pot ser qualsevol tipus de regla que determini de forma unvoca la seqncia en qu s'han de collocar les cartes. En regles de tipus matemtic les cartes numriques tenen el seu valor, mentre que les figures (sota, reina i rei) poden correspondre al seu valor numric habitual (11, 12 i 13) o b a qualsevol altre valor que la regla determini. En alguns casos noms s'accepten regles que es basin en les cartes i no en elements externs, com el jugador que les posa, per aix es pot modificar si els jugadors hi estan d'acord.

Alguns esmples de regles del mn sn:
 Desprs d'una carta negra hi ha d'anar una de vermella i desprs d'una vermella una negra.
 Noms es poden collocar cartes de valor igual o inferior a 10.
 Alternar una carta de figura amb una carta numrica.
 La segent carta ha de tenir la mateixa paritat que l'anterior, fins que es repeteixen dues cartes del mateix valor, moment en qu la segent carta ha de canviar de paritat. Les figures tenen el seu valor habitual (11, 12 i 13).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168058" title="Pere Aznar i Seseres" nonfiltered="3811" processed="3797" dbindex="68836">
Pere Aznar i Seseres (Roses, Alt Empord, 1907 - Santiago de Xile, 1999) fou un poltic catal. Comen a treballar com a dependent de comer. i es cas amb Dolors Piera. Rest afiliat al CADCI i al Partit Catal Proletari (PCP). El 1933 organitz al si del CADCI la corrent Minoria d'Oposici Mercantil (MOM). Desprs del fets del sis d'octubre  de 1934 substitu Jaume Compte i Canelles com a secretari general del partit i del sindicat, i dirig la revista Catalunya Insurgent. El 1936 es convert en president del CADCI. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat pel Front d'Esquerres. 

Particip activament, des del CADCI, en la victria contra l'aixecament militar a Barcelona de 19 de juliol de 1936. Alhora, amb el PCP  s'incorpor al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Desprs de la victria franquista en la guerra civil espanyola, marx a Santiago de Xile. Poc ms tard deix el PSUC per participar en l'efmer Partit Socialista Catal (PSC). A l'exili fou animador del Centre Catal de Santiago de Xile, fundador de l'associaci Amics de Catalunya, i director de la revista Retorn. Tot i mantenir la seva catalanitat i la de la seva famlia, no fou ali a les dificultats patides a Xile des del  cop d'estat d'Augusto Pinochet el 1973. El 1977 fou nomenat President d'Honor del CADCI.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168059" title="Estat Catal-Partit Proletari" nonfiltered="3812" processed="3798" dbindex="68837">
Estat Catal-Partit Proletari (EC-PP) fou un partit poltic comunista resultant de l'escisi del sector ms obrerista i esquerr d'Estat Catal el 1932 i que no va voler integrar-se en l'Esquerra Republicana de Catalunya, per que alhora no volia convergir amb el Bloc Obrer i Camperol. Entre els seus dirigents destacaren Jaume Compte i Canelles, Ramon Fabregat i Arrufat, Pere Aznar i Seseres i Artur Cuss. El seu portaveu fou L'Insurgent. Va fer esforos per bastir un nic partit obrer catalanista, per en no reeixir, el gener del 1934 don lloc al Partit Catal Proletari (PCP).

 Enllaos externs .
 Tret de Marxists.org (sota llicncia GFDL). ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168062" title="Casa de cos" nonfiltered="3813" processed="3799" dbindex="68838">

La casa de cos o casa d'un cos s la casa urbana tradicional de les viles i ciutats de Catalunya. Constitueix el tipus ms ests de casa per a una famlia que es desenvolup durant el perode pre-industrial i de l'industrialitzaci en parallel a l'urbanitzaci dels nous eixamples urbans durant segona meitat del segle XIX.

El mot cos o crugia designa el recinte entre dues parets paralleles que suporten el sostre de bigues o el fet amb volta. L'amplada de la crugia tradicional en les masies i les cases de cos s l'adequada per tal que les bigues no fimbregin o l'empenta de les voltes sigui moderada per no haver de fer contraforts en els murs. Usualment l'amplada de la crugia o cos era de 25 pams si b s'admet que l'amplada pot estar compresa entre els 20 o els 30 pams. (1 pam de Barcelona equival a 19,43 cm.; 25 pams sn 4,85 metres).

La casa de cos es composa de planta baixa i un pis. A la planta baixa s'entra per un espai que usualment era de treball on s'hi tenien els estris de la feina, tant dels homes com de les dones, aix com la bota del vi, cadires i taules etc. L'escala amb un rebost o fresquera sota la volta donava pas a la cuina amb el foc addosat al rac amb un ampli faldar, la pica i les lleixes pels estris i els plats i cassoles. A la cuina tamb s'hi menjava i es feia la vida al voltant de la taula. Al pis hi havia dues cambres, la cambra principal era el dormitori dels caps de familia, usualment tenia la forma de sala i alcova, com a reminiscncia de les alcoves de les masies que eren el model per a les dependncies privades propi de les classes benestants. L'altre habitaci era pels fills, avis i resta de la familia.

Des de la cuina se sortia a un pati o eixida amb un petit hort i al fons o al costat el galliner i, si n'hi havia, la cort del porc. La comuna era en algun lloc de l'eixida i normalment amb un pou mort que es buidava peridicament. En les cases front a dos carrers (Sant Cugat del Valls, Vilassar de Dalt i altres poblacions) al darrera o al final de l'eixida hi havia la quadra del cavall o mul, i l'arada i estris del camp si els estadants feien de pags. En determinats indrets, en el pati hi havia un pou d'aigua o un pou d'accs a l'aigua d'una mina (Grcia, Sarri, etc.) si b el sistema ms ests d'abastament d'aigua eren els aforaments, els quals aix com el clavegueram, s'imposaren en avanar la prctica d'un urbanisme higienista.

Les cases de cos formaven i formen encara agrupacions lineals i fileres al llarg de molts carrers de pobles i viles del Principat, ja que des del segle XIX eren el resultat d'actuacions planificades de parcellaci del sl que havien de ser aprovades per les autoritats des de l'incipient administraci urbanstica de l'poca que portaven a terme uns Ajuntaments molt poc tecnificats. De fet un agutzil o un paleta local traava els eixamples a cordill, es a dir, mitjanant un cordill tensat entre dos estaques que defineix l'eix del carrer. Posteriorment el propietari de la finca o del tros anava al notari i la dividia en solars d'un cos, amb la varietat de mides que hem comentat. En funci de les necessitats i l'economia dels possibles adquirents, s'adoptaven mides grans pel cos com a Gracia on la mida dels solars s de 30 pams, o fins gaireb un cos i mig com a la plaa d'Isabel II (actualment plaa de Barcelona) de Sant Cugat del Valls on la parcellaci fou en solars de 40 pams.

La composici i faanes de les cases d un cos comporta unes conseqncies notables en l imatge o esttica final dels carrers. Les faanes tradicionals de les cases de cos generalment tenen tres forats: el portal, el balc i la finestra de planta baixa. Aquestes obertures es caracteritzen per la seva disposici asimtrica en la faana d'una casa. El balc generalment se sobreposa al portal d entrada el qual t la finestra al costat i quan hi finestra addicional al pis aquesta est disposada en el mateix eix vertical de la de baix. La regla uria o regla del nombre d'or, en forma aproximativa i espontnia s present en les construccions tradicionals i fou usada conscientment, com argument de composici, en les reformes o rehabilitacions de cases urbanes de cos o de renda, tant pels mestres d obres com pels arquitectes modernistes o noucentistes que intervingueren en els processos de renovaci urbana en el segle XIX o primer ter del segle XX.

En les fileres o agrupacions, les disposicions aparionades amb l'eix de simetria sobre la mitgera o amb molta ms freqncia en les disposicions juxtaposades, repetint la composici amb la mateixa orientaci (carrers d'Iborra i de Canet a Sarri), donen lloc a conjunts lineals de diferent llargria, fileres de cases iguals o simtriques, enllaades amb una srie d elements com sn: els rfecs de teules de tortugada o els diversos tipus de coronament com la cornisa de maons colocats per punta, fins els remats ms elaborats fets amb arquitraus o caps de biga, o els davantals ornamentats amb peces cermiques provinents dels terrissers o de les bbiles locals. Tamb hi ha les balustrades clssiques fetes amb peces de morter moldejat per petits tallers o obradors, vinculats als paletes locals.

En el cas de les cases d'un cos i mig o de dos cossos, la composici de la faana esdev simtrica respecte de l eix de simetria que senyala el portal i el balc principal, mentre que en la resta de la composici i elements, es manifesta el mateix joc de proporcions i elements ornamentals que s ha descrit per a les cases d un cos.

 Notcies Histriques .

 Geografia de les cases de cos .

 Significat urbanstic de la casa de cos .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168064" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1988" nonfiltered="3814" processed="3800" dbindex="68839">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1988 dura dos anys (1986-1988).La selecci de Frana es proclam vencedora per primera vegada.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1988 (Classsificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1988 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada el 1988.



 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168073" title="Recent Songs" nonfiltered="3815" processed="3801" dbindex="68841">
Recent Songs s el set lbum, sis d estudi, del cantautor canadenc Leonard Cohen aparegut el 1979. Va ser produt per Henry Lewy i per Cohen mateix, va suposar un retorn a l acstica folk desprs de l experincia de Phil Spector i el disc Death of a Ladies' Man, tot i que va incorporar sonoritats jazz i orientals. 

En aquest lbum hi va collaborar el violinista gitano Raffi Hakopian, l armeni John Bilezikjian que toca el llat i un grup mariatxi mexic. Tamb s hi pot trobar Jennifer Warnes, collaboradora habitual de Cohen. Els membres del grup Passenger que Cohen que va retrobar grcies a Joni Mitchell que collaboren en quatre canons. Tamb van acompanyar Cohen durant la gira del 1979. Mitchell va presentar tamb a Cohen l ingenier de so Henry Lewy, que va produir el disc. Garth Hudson del grup The Band tamb s present en una de les canons. 

Peces destacades.
Came so far for Beauty s una pea rescatada del disc inacabat Songs for Rebecca del 1975, tot i que en va canviar la sonoritat amb corns. 

Ballad of the Absent Mare t una lletra metafrica basada en un text del xins del segle XX anomenat Els deu toros del mestre Ka-Kuan. La pea ha estat versionada per diversos artistes. 


Llista de temes.
 The Guests;
 Humbled In Love;
 The Window;
 Came So Far For Beauty (Leonard Cohen/John Lissauer);
 Un Canadien Errant (The Lost Canadian, Antoine Grin-Lajoie);
 The Traitor;
 Our Lady Of Solitude;
 The Gypsy's Wife;
 The Smokey Life;
 Ballad Of The Absent Mare;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168075" title="Various Positions" nonfiltered="3816" processed="3802" dbindex="68842">
Various Positions fou el set album d estudi del cantautor canadenc Leonard Cohen, que es va enregistrar el desembre de 1984 i el febrer de 1985. Aquest disc marca l evoluci de Cohen a un so ms modern a travs dels sintetitzadors, particularment a la pea que obre el disc, tamb marca una evoluci al cant vocal grcies a la contribuci de Jennifer Warne i tamb dels girs del propi Cohen. Aquest augment del cant vocal ja es va donar al disc Recent Songs de 1979.

Desprs de l aband del projecte Songs for Rebecca el 1975 Cohen va ajuntar forces amb el productor John Lisauer. De la mateixa manera el segell de Cohen, Columbia, va rebutjar distribuir Various Positions en els Estats Units. Walter Yetnikoff, president de la compnayia, el va trucar i el va fer anar a Nova York on li va dir que sabia que era gran, per que no sabia si era bo. En conseqncia Cohen va canviar de casa i se n va anar al segell independent Passport Records. L lbum, per, es va incloure el 1990 en el catleg de Columbia quan es va fer la discografia completa de Cohen en CD. El 1995 va sortir la versi remasteritzada de Various Positions. 


Llista de Temes.
 Dance Me to the End of Love;
 Coming Back to You;
 The Law;
 Night Comes On;
 Hallelujah;
 The Captain;
 Hunter's Lullaby;
 Heart With No Companion;
 If It Be Your Will;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168082" title="Musclo" nonfiltered="3817" processed="3803" dbindex="68843">

El terme musclo (la varietat valenciana coneguda com cltxina) es emprat per designar diverses famlies de molluscs bivalves, dins de la famlia cientifica Mytilidae, comunament de dues closques negres, de gran inters econmic i gastronmic. Com altres bivalves, sn animals marins filtradors que viuen fixats al substrat.

Algun dels seus depredadors naturals sn l'estrella de mar i alguns caragols marins. 

Des de fa alguns anys s'ha detectat en alguns rius de la conca mediterrnia la presncia d'una espcie forana denominada musclo zebrat -dresissena polymorpha-, que est colonitzant els embassaments a gran velocitat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168085" title="Rinconada (desambiguaci)" nonfiltered="3818" processed="3804" dbindex="68844">


Geografia: ;
Localitat de la provncia de Sevilla, vegeu La Rinconada.
Localitat de la provncia de Salamanca, vegeu Navarredonda de la Rinconada.
Localitat de la provncia de Salamanca, vegeu La Rinconada de la Sierra.
Municipi de la provncia Argentina de Jujuy, vegeu Rinconada.
L'assentament hum situat a ms altura, vegeu La Rinconada (Per).
Nucli de poblaci del municipi de Santa Cruz de Moya (Conca), vegeu Las Rinconadas;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168089" title="Daniel Argimon i Granell" nonfiltered="3819" processed="3805" dbindex="68845">
Daniel Argimon i Granell, (Sarri, 1929 - Barcelona, 1996), va ser un dels artistes informalistes catalans amb ms renom. Pintor, gravador i escultor que es va introduir en totes les arts del segle XX, des de pintures, collages, gravats o litografes. Fins i tot va tocar el cinema com a realitzador i l'escultura.

En la dcada dels seixanta va a comenar a crear collages amb cartrons, papers, fotografies, teles, etc. i reciclava materials vells o desgastats per donar-lis una nova vida. Desprs va treballar amb molts altres tipus de matria. L'informalisme i el gust per la matria i els colors formen part de la seva identitat com artista. 
Daniel Argimon fou un home molt compromes polticament, que va lluitar activament contra el franquisme. 

Enlaos externs.
Plana web


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168094" title="Vassall" nonfiltered="3820" processed="3806" dbindex="68846">

Vassall o feudatari s el terme amb el qual en el feudalisme es designa a un noble de categoria inferior que demana protecci a un noble de categoria superior, el seu senyor feudal. Li jura fidelitat, dna assistncia i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicci sobre la terra i la poblaci del seu feu o senyoriu. 

Els reis germnics acostumaven a repartir grans lots de terra entre els seus vassalls i familiars. Durant l poca carolngia, els sobirans, per fornir l administraci de grans territoris i armar exrcits, recorregueren al sistema de recompensar els serveis civils i militars mitjanant la concessi de terres. Aquesta concessi territorial pren el nom de benefici. s, doncs, un territori atorgat en usdefruit a canvi del jurament de fidelitat al rei o de determinats serveis prestat. Per des de mitjan del segle IX fins al comenament del X, l  Imperi carolingi s an descomponent en un mosaic de petits Estats, ja que els grans senyors aconseguiren que els crrecs comtals fossin hereditaris (Capitular de Quierzy, 877). L heretabilitat del benefici rebr el nom de feu. El feu era, doncs, un pacte entre dues persones nobles, una de les quals, en posici preeminent (senyor feudal) rebia de l altra (feudatari o vassall) la prestaci d homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, a canvi de lliurar-li un domini reial, el feu. L objecte del feu consistia, generalment, en l usdefruit d un terme rural, de la terra i altres drets inherents, per tamb podia ser un crrec o funci pblica, l explotaci d un establiment, unes rendes...

A la vegada, els grans feudataris podien concedir a altres persones part del benefici que rebien: el vassall pot esdevenir senyor d un vassall inferior. A travs d aquest sistema de subinfeudacions, es constitu una jerarquia que don a la societat feudal una estructura piramidal, en el vrtex de la qual hi havia el sobir, rei o emperador.

 El vassallatge . 

La relaci que mantenen noble i vassall es denomina vassallatge, i s considerat com un contracte bilateral (el qual estableix obligacions recproques entre ambdues parts). El contracte de vassallatge es basa en obligacions mtues, que es van anar institucionalitzant en poca carolngia, partint tant de l'evoluci d'institucions del Baix Imperi Rom com, sobretot, del dret consuetudinari germnic. 

Les obligacions del serf sn auxilium et consilium (enteses com obligaci de mantenir fidelitat militar i poltica), i es reconeixien amb l'acte de l'homenatge, ritualitzat en una srie d'actes fsics (inmixtio manum, osculum) que es realitzaven en la torre de l'homenatge del castell del senyor, als quals seguia la investidura, en la qual el senyor lliurava simblicament els mitjans de manteniment al vassall. 

L'obligaci del senyor s la de mantenir al vassall, el que en la major part dels casos consisteix en la concessi de l'usdefruit d'un feu (terres amb camperols), que el vassall administra i de les rendes del qual es beneficia, per no posseeix en rgim de propietat: els camperols tamb tenen drets sobre la terra, i el senyor del vassall tampoc renuncia a una possible reversi en cas de traci del vassall (ruptura del contracte per incompliment de la fidelitat deguda). 

La confusi de drets sobre la terra era possiblement una cosa pretesa  pel sistema (divisi entre domini til i domini eminent, etc.). Els feus es van anar fent vitalicis i hereditaris al llarg de l'edat mitjana, per el concepte de propietat privada s ali al mn feudal, no tenint el paper central que va tenir en el dret rom o que tindria en el capitalisme.

 La pirmide del vassallatge . 

La possibilitat que un vassall prengui sota la seva protecci al seu torn a altres homes, que passen a ser els seus vassalls i ell a ser el seu senyor, estableix una xarxa piramidal de relacions de vassallatge anomenada pirmide feudal o pirmide de vassallatge, a la cspide de la qual es troba l'emperador, sota ell els reis, sota aquests els ducs, comtes i marquesos (els feus dels quals sn els ducats, comtats i marques), sota aquests els senyors de grans feus, sota aquests els seus barons, infanons, cavallers, escuders, etc. 

L'estructuraci del clergat i la seva vinculaci als interessos de la noblesa pel seu poder econmic i territorial (mans mortes) i els tres vots monstics (pobresa, obedincia i castedat) van produir una pirmide semblant, tant en el clergat secular (papa, arquebisbes, bisbes, canonges, arxiprestes, sacerdots) com en el regular (generals i provincials de les diferents ordres religioses, abats i monjos dels diferents monestirs) i en les ordres militars. 

Per extensi del terme, es consideren vassalls tots els sbdits pel que fa al seu rei, siguin o no nobles, i fins i tot tots els subjectes a rgim senyorial pel que fa al seu senyor. 

 Crisi del vassallatge . 

La dissoluci de la pirmide feudal va comenar per la seva cspide, quan els reis comencen a considerar-se imperator in regno suo (emperadors en el seu regne), recolzats moltes vegades pel Papa, del que podien considerar-se tericament vassalls (aix va sorgir la independncia de Portugal, per exemple). 

La Baixa edat mitjana va presenciar la crisi del vassallatge juntament amb la crisi del segle XIV: la separaci ntida entre l'alta noblesa (senyors que havien concentrat grans extensions) i la baixa noblesa empobrida (els gentilhomes), al mateix temps que s'enforteix el poder real que evoluciona cap a les monarquies autoritries i augmenta la importncia de la burgesia de les ciutats, que passen a ser un espai poltic d'importncia, ali a les xarxes del vassallatge, on s'assenta el poder del patriciat urb. 

 Vassall i serf . 

Encara que la confusi d'ambds termes s molt freqent (i hi ha textos antics on aix ocorre) no ha de prpiament confondre's el terme vassall amb el de serf, el qual no s un noble, sin un camperol que es sotmet a la protecci d'un noble, denominant-se servitud la relaci que s'estableix, i senyoriu l'espai fsic i la instituci en la qual es dna.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168100" title="Copa Amrica de futbol 2007" nonfiltered="3821" processed="3807" dbindex="68848">
La Copa Amrica 2007 s la 42a edici de la Copa Amrica de futbol. La competici s organitzada per la CONMEBOL i es va organitzar per primera vegada a Veneuela, entre el 26 de juny i el 15 de juliol de 2007. La selecci de Brasil va guanyar el campionat derrotant a la selecci d'Argentina per 3-0.




Seleccions participants.
 ;
 ;
 (Campi de l'edici anterior);
 ;
 ;
 ;
 (Convidat);
 ;
 ;
 (Convidat);
 ;
 (Amfitri);

Vegeu Copa Amrica de futbol 2007 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Seus.




Primera Fase.
Grup A.











Grup B.











Grup C.











Segona Fase.
Quarts de Final.






Semifinals.





Tercer Lloc.


Final.


 Resultat .




Golejadors.



6 gols;
 Robinho;
5 gols;
 Juan Romn Riquelme;
4 gols;
 Nery Castillo;
3 gols;
 Hernn Crespo;
 Jlio Baptista;
 Humberto Suazo;
 Omar Brasilvo;
 Salvador Cabaas;
 Roque Santa Cruz;
 Diego Forln;
2 gols;
 Javier Mascherano;
 Lionel Messi;
 Jaime Moreno;
 Jaime Castrilln;
 Cuauhtmoc Blanco;
 Claudio Pizarro;
 Sebastin Abreu;

1 gol;
 Pablo Aimar;
 Gabriel Heinze;
 Diego Milito;
 Carlos Tvez;
 Juan Carlos Arce;
 Jhasmani Campos;
 Daniel Alves;
 Josu;
 Juan;
 Vgner Love;
 Maicon;
 Carlos Villanueva;
 Edixon Perea;
 Cristian Bentez;
 Edison Mndez;
 Luis Antonio Valencia;
 Fernando Arce;
 Andrs Guardado;
 Ramn Morales;
 Gerardo Torrado;
 Edgar Barreto;
 Oscar Cardozo;

1 gol (cont.);
 Juan Carlos Mario;
 Jos Paolo Guerrero;
 Miguel Villalta;
 Ricardo Clark;
 Eddie Johnson;
 Pablo Garca;
 Cristian Rodrguez;
 Vicente Snchez;
 Juan Arango;
 Daniel Arismendi;
 Alejandro Cichero;
 Giancarlo Maldonado;
 Ricardo David Pez;
En prpia porta;
 Roberto Ayala;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168105" title="Yazid II" nonfiltered="3822" processed="3808" dbindex="68850">
Yazid ibn Abd-al-Mlik o Yazid II (687 - 724) (en rab:                  , Yaz d ibn  Abd-al- Az z) va ser un califa omeia que va governar entre 720 i la seva mort, de tuberculosi, el 724.

El seu breu regnat va estar ple de conflictes, amb nombroses guerres civils tant a l'est com a frica i la Pennsula Ibrica. Va practicar una poltica iconoclasta vers els cristians i de duresa vers la dissidncia, la qual cosa va ajudar els abbssides a crear-se una base social des de la qual acabarien per fer fora els omeies el 750.

Va ser succet pel seu germ Hixam.

Vegeu tamb Hababah.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168109" title="Anilina" nonfiltered="3823" processed="3809" dbindex="68851">


L'anilina, tamb coneguda com a fenilamina o aminobenz, s un compost orgnic lquid, entre incolor i lleugerament groc, d'una olor caracterstica. No s'evapora fcilment a temperatura ambient. L'anilina s lleugerament soluble en aigua y es dissol fcilment en la majoria dels dissolvents orgnics.

L'anilina es fa servir per fabricar una mplia varietat de productes com ara l'escuma de poliuret, productes qumics agrcoles, pintures sinttiques, antioxidants, estabilitzadors per a la indstria del cautx, herbicides, vernissos i explosius.

Toxicitat i perill d'usos .

L'anilina pot ser txica si s'ingereix, inhala o per contacte amb la pell. La anilina danya l'hemoglobina, una protena que transporta l'oxgen en la sang. L'hemoglobina danyada no pot transportar oxigen. Aquesta condici es coneix com metahemoglobinemia i la seva gravetat depn de la quantitat d'anilina a qu es va exposar i de la duraci de l'exposici. La metahemoglobinemia, el smptoma ms notable d'intoxicaci amb anilina en ssers humans, produeix cianosi (una coloraci blau-porpre de la pell) desprs d'una exposici aguda a alts nivells d'anilina. Tamb poden aparixer mareigs, mals de cap, batec irregular del cor, convulsions, coma i la mort. El contacte directe amb l'anilina tamb pot produir irritaci de la pell i els ulls.

L'exposici prolongada a nivells d'anilina ms baixos pot causar smptomes similars als observats en casos d'exposici aguda a alts nivells. No hi ha dades confiables sobre si l'anilina afecta adversament la reproducci en ssers humans. Els estudis en animals no han demostrat efectes adversos de l'anilina sobre la reproducci.


No obstant aix, s que s'ha demostrat que t repercusions cancergenes sobre rates que han ingerit aliments contaminats amb anilina durant tota la vida ja que desenvolupen cncer de melsa; per tant, hi ha probabilitats que sigui cancergena en ssers humans.

Referncies.

 ATSDR en Espaol - ToxFAQs :anilina: Departament de Salut i Serveis Humans dels EUA (domini pblic);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168112" title="Lliga espanyola de waterpolo femenina" nonfiltered="3824" processed="3810" dbindex="68852">
La Lliga espanyola de waterpolo femenina s la mxima competici espanyola per a clubs femenins de waterpolo.

 Palmars .
 1987-88:  Club Nataci Molins de Rei;
 1988-89:  Club Nataci Catalunya;
 1989-90:  Club Esportiu Mediterrani;
 1990-91:  Club Nataci Catalunya;
 1991-92:  Club Esportiu Mediterrani;
 1992-93:  Club Esportiu Mediterrani;
 1993-94:  Club Esportiu Mediterrani;
 1994-95:  Club Esportiu Mediterrani;
 1995-96:  Club Esportiu Mediterrani;
 1996-97:  Club Esportiu Mediterrani;
 1997-98:  Club Esportiu Mediterrani;
 1998-99:  Club Esportiu Mediterrani;
 1999-00:  Club Nataci Sabadell;
 2000-01:  Club Nataci Sabadell;
 2001-02:  Club Nataci Sabadell;
 2002-03:  Club Esportiu Mediterrani;
 2003-04:  Club Nataci Sabadell;
 2004-05:  Club Nataci Sabadell;
 2005-06:  CN Ondarreta Alcorcn;
 2006-07:  Club Nataci Sabadell;
 2007-08:  Club Nataci Sabadell;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168116" title="Copa espanyola de waterpolo femenina" nonfiltered="3825" processed="3811" dbindex="68853">
La Copa espanyola de waterpolo femenina s la segona competici per a clubs femenins que es disputa a Espanya.

 Palmars .
 1996-97:  Club Esportiu Mediterrani;
 1997-98:  Club Esportiu Mediterrani;
 1998-99:  Club Esportiu Mediterrani;
 1999-00:  Club Esportiu Mediterrani;
 2000-01:  Club Nataci Sabadell;
 2001-02:  Club Nataci Sabadell;
 2002-03:  Club Esportiu Mediterrani;
 2003-04:  Club Nataci Sabadell;
 2004-05:  Club Nataci Sabadell;
 2005-06:  CN Ondarreta Alcorcn;
 2006-07:  CN Ondarreta Alcorcn;
 2007-08:  Club Nataci Sabadell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168127" title="Paratropdid" nonfiltered="3826" processed="3812" dbindex="68854">



Els paratropdids (Paratropididae) sn una petita famlia d'aranyes migalomorfes, que formen part de la superfamlia dels terafosodeus (Theraphosoidea).

Sistemtica.
Aquesta famlia noms inclou 2 subfamlies i 4 gneres, i es localitzen en una zona molt concreta del planeta, en la part septentrional de Sud-amrica. 

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Glabropelmatinae . 
Raven, 1985
 Melloina Brignoli, 1985;

 Paratropidinae . 
Simon, 1889
 Anisaspis Simon, 1891;
 Anisaspoides F. O. P-Cambridge, 1896;
 Paratropis Simon, 1889;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de paratropdids;
 Terafosodeu;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168133" title="Iekaterinburg" nonfiltered="3827" processed="3813" dbindex="68855">

Iekaterinburg o Ekaterinburg (en rus             ), anteriorment coneguda com a Sverdlovsk, s una ciutat important de la part central de la Federaci Russa, i capital de la provncia de Sverdlovsk. Situada al vessant oriental dels Urals, a les coordenades 56 49' N i 60 35' E, s el principal centre industrial i cultural del Districte Federal dels Urals. T una poblaci d'1.336.500 habitants (2006), amb la qual cosa s la cinquena ciutat ms gran de Rssia. 

Histria.
La ciutat va ser fundada el 7 de novembre de 1723 per Vasili Tatxtxev i el seu nom alludeix a santa Caterina, per la muller del tsar Pere el Gran.

Despres de la Revoluci Russa, entre el 17 i el 18 de juliol de 1918, el tsar Nicolau II de Rssia, la seva esposa Alexandra i els seus fills, les duquesses Olga, Tatiana, Maria i Anastsia i el  tsarevitx Alexei, van ser executats per ordre dels bolxevics a la casa Iptiev, als afores de la ciutat. 

A la dcada del 1920, Iekaterinburg es va transformar en un important centre industrial de Rssia. La fbrica de maquinria pesant Uralmaix, la ms gran d'Europa, va ser construda en aquesta ciutat.   

A partir del 1924 i fins el 1991, la ciutat va rebre el nom de Sverdlovsk, en honor del dirigent bolxevic Ikov Sverdlov.

Durant la Segona Guerra Mundial, a Iekaterinburg hi foren evacuades moltes institucions tcniques del govern i fbriques de les rees afectades per la guerra (sobre tot de Moscou) i moltes van romandre a la ciutat despres de finalitzar el conflicte. 

A la dcada del 1960, durant el govern de Nikita Khrusxov, al voltant de Iekaterinburg es van construir molts edificis d'apartaments de cinc pisos i de disseny homogeni. La major part encara es conserven avui dia a Kirovski, Txkalovski i altres rees residencials de la ciutat.


El primer de maig de 1960, un avi espia U-2 nord-americ, pilotat per Francis Gary Powers (empleat de la CIA), fou abatut damunt la provncia de Sverdlovsk. El pilot fou capturat, jutjat i declarat culpable d'espionatge. Va ser condemnat a set anys de treballs forats, per tan sols en va complir un ja que va ser intercanviat per Rudolf Abel, un espia del KGB d'alt rang, que havien detingut als Estats Units el 1957. Els dos espies van ser canviats al pont de Glienicke a Potsdam (Alemanya), el 10 de febrer de 1962. 

El 1991, la ciutat va recuperar el seu nom tradicional, mentre que la provncia o blast ha conservat el nom de Sverdlovsk.

L'antic president de Rssia Bors Ieltsin era natural de Iekaterinburg i va ordenar la demolici de la casa Iptiev, on havia estat assassinada la famlia imperial, el 1977.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168134" title="Tarntula" nonfiltered="3828" processed="3814" dbindex="68856">


S'anomena tarntula, originalment, a un tipus d'aranya gran de la famlia dels licsids, especialment del gnere Lycosa. Ms concretament, es refereix a l'espcie Lycosa tarentula, prpia del Mediterrani i per aix tamb se l'anomena tarntula mediterrnia. 

 Etimologia .

El nom (en itali, tarantola) ve de la regi de Trent, a Itlia, on abundava aquesta aranya. La seva picada o mossegada era considerada tan greu que calia organitzar una tarantella, una dansa napolitana de moviment frentic que es ballava al sud d'Itlia ja en el segle XIV, per tal d'aconseguir la guarici de la persona.

Durant la colonitzaci d'Amrica es pass a anomenar tarntules a les grans aranyes migalomorfes, especialment els terafsids. En sicili s'anomena tarntula a qualsevol aranya. En angls anomenen tarntules a les grans migalomorfes, i els licsids sn anomenats wolf spiders (aranyes llop).

 Enllaos externs .
 Las tarntulas ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168139" title="QDOS" nonfiltered="3829" processed="3815" dbindex="68857">
El QDOS (Quick and Dirty Operating System), que es tradueix en catal com Sistema Operatiu Rpid i Brut va ser un sistema operatiu de disc escrit i comercialitzat per Tim Paterson. Era un programa de 16 bits que pertanyia a Seatttle Computer Products.

Desprs QDOS va ser comprat per Bill Gates per a Microsoft per 50.000 dlars i arribaria a ser la base del seu imperi. Va ser conegut com a PC-DOS per als productes d'IBM, en els que venia preinstalat. Per MS-DOS era el nom ms popular.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168145" title="Delaunay" nonfiltered="3830" processed="3816" dbindex="68858">


Pintura:
Robert Delaunay, pintor;
Sonia Delaunay, pintora;
Futbol:
Henri Delaunay, dirigent futbolstic;
Pierre Delaunay, dirigent futbolstic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168150" title="Sverdlovsk" nonfiltered="3831" processed="3817" dbindex="68859">


Geografia:
Sverdlovsk, nom que va dur la ciutat russa de Iekaterinburg de 1924 a 1991 en honor del revolucionari bolxevic Ikov Sverdlov.
Provncia de Sverdlovsk, provncia de la Federaci Russa amb capital a Iekaterinburg.
Sverdlovsk, ciutat d'Ucrana, a la provncia de Luhansk.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168152" title="Ricard Bofill Lev" nonfiltered="3832" processed="3818" dbindex="68860">

Ricard Bofill Lev (Barcelona, 5 de desembre de 1939) s un arquitecte i urbanista catal. 

Biografia.
La seva mare, Mara Lev, s jueva d'origen veneci. El seu pare va ser arquitecte i constructor. Nascut a Barcelona, va estudiar primer al Liceu Francs i desprs a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, d'on va ser expulsat el 1957 per les seves activitats poltiques (era membre del PSUC). 
A continuaci, va marxar a Sussa i va prosseguir els seus estudis a la Universitat de Ginebra.  El 1963 va crear el Taller d'Arquitectura, un estudi que compta amb socilegs, a ms d'arquitectes i enginyers. Amb aquest equip de professionals Bofill va estar en condicions d'abordar projectes de diferent naturalesa en molt diverses parts del mn, adaptant-los a les realitats culturals de cada lloc. 

El 1978 va obrir un segon despatx a Pars. Bofill s un dels mxims representants de l'estil postmodern de l'arquitectura contempornia. En els seus dissenys mant les lnies clares de l'estil modern, per abandona les formes fredes que caracteritzen altres tendncies modernes. Aix ho aconsegueix incorporant als seus edificis elements clssics, com columnes o arcs, que  a l'observador no ents li resulten familiars i comprensibles. Boffil s autor d'una extensa obra terica, i entre les molts llibres que ha signat destaquen Espai i vida, La ciutat de l'arquitecte i El dibuix de la ciutat. 

Al llarg de la seva carrera Bofill ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre ells l'any 1993 la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1985 va ser triat membre honorari de l'Institut Americ d'Arquitectes.

Obres representatives.
 Algera - Nova capital administrativa per a Algria ;
 Ampliaci de l'Aeroport de Barcelona (estructura hiperboloide);
 Torre Dearborn Center (Chicago) ;
 Seu principal de Cartier (Pars) ;
 Conjunt d'habitatges (Luxemburg) ;
 Hotel al port de Barcelona  ;
 Pavell Alice Pratt Brown Hall de l'Escola de Msica Shepherd (Houston) ;
 Caves de Chteau Lafite (Mdoc, Frana) ;
 Hotel du Larvotto (Mnaco) ;
 Jard del Turia, trams IV i V (Valncia;
 Edifici de Shiseido (Tquio) ;
 Hotel Hilton (Sofia, Bulgria) ;
 Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona) ;
 Torres del Casablanca Twin Center (Casablanca, Marroc) ;
 Conjunt residencial i comercial Le Capitole (Montpeller, Frana) ;
 Complex residencial Les Colonnes (Pars) ;
 Barri residencial Port Imperial (Nova Jersey) ;
 Palau Municipal de Congressos de Madrid ;
 Conjunt urb Antigone (Montpelier, Frana) ;
 Edifici d'apartaments Walden 7 (Sant Just Desvern) ;
 Edifici d'apartaments El Sargazo, (Castelldefels) ;
 Renovaci urbana (Bordeus, Frana) ;
 Auditori Miguel Delibes (Valladolid);

Galeria d'Imatges.




 Enllaos externs .
Taller d'arquitectura, pgina oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168158" title="Daniel Ravents Paella" nonfiltered="3833" processed="3819" dbindex="68861">
Daniel Ravents Paella (Barcelona, 1958) s doctor en Cincies Econmiques, professor titular de Sociologia a la Facultat d'Econmiques de la Universitat de Barcelona i membre del grup d'investigaci GREECS (Grup de Recerca en tica economicosocial i Epistemologia dels Cincies Socials). 

Va ser militant de la Lliga Comunista Revolucionria des dels 19 anys fins la desaparici d aquest partit l any 1991. Tamb va ser escollit membre de l executiva nacional de la CONC (CCOO de Catalunya) a finals del 1987, en el IV Congrs, com un dels representants de l esquerra sindical. Ms o menys pel mateix temps va ser director de la revista poltica Dem. Va pertnyer al Consell Editorial de la revista Viento Sur fins l'any 2003. s membre fundador, l any 2005, i forma part del comit de redacci de la revista Sin Permiso de la que n s editor general l Antoni Domnech, amb qui t una estreta relaci personal, poltica i acadmica.

Actualment s el president de la Xarxa Renda Bsica, secci oficial de la Basic Income Earth Network (BIEN) i coordinador de la web d'aquesta associaci, havent dedicat diversos treballs a la renda bsica i a la teoria normativa republicana. Tamb s membre del Consell Cientfic d ATTAC a Catalunya i Madrid, de diverses fundacions (Nous Horitzons e Instituto del Sur, entre d altres) aix com de l International Board de la BIEN i de lInternational Advisory Board de la revista Basic Income Studies. 

Daniel Ravents Paella ha estat conferenciant invitat a distintes universitats europees i  americanes i s un dels introductors de la proposta de la Renda Bsica. Fou un dels fundadors de la Xarxa Renda Bsica l any 2001, essent-ne el seu president des de llavors. Dedica bona part de la seva activitat a la promoci pblica de la Renda Bsica, aix com a l edici i organitzaci de la revista Sin Permiso


Obra.

Entre els seus treballs cal citar el llibre introductori El derecho a la existencia (Ariel, 1999) i l'estudi La Renda Bsica de Ciutadania: una proposta viable per a Catalunya (Mediterrnia, 2005), elaborat amb altres autors. Ms recentment ha editat Las condiciones materiales de la libertad que tamb ha estat tradut a l'angls per Pluto Press amb el ttol Basic Income: The Material Conditions of Freedom. s membre del Consell Cientfic de ATTAC a Catalunya i Madrid, de diverses fundacions (entre elles, Nous Horitzons i Tres Turons) aix com del International Board de la Basic Income Earth Network i del Internacional Advisory Board de la Basic Income Studies. Ha estat un dels introductors, al Regne d'Espanya, de la proposta de la Renda Bsica, tant de forma activista (va ser un dels fundadors de la Xarxa Renda Bsica el 2001, sent des de llavors el seu president) com acadmicament. La seva tesi doctoral va estar dedicada a un tractament normatiu i tcnic de la Renda Bsica. s autor d'alguns dels primers estudis fets a Espanya sobre els aspectes normatius, tcnics i econmics de la proposta. Dedica bona part de la seva activitat a la promoci pblica de la Renda Bsica, realitzant conferncies i apareixent freqentment en diversos mitjans de comunicaci. Escriu habitualment a la revista electrnica setmanal i a l'edici en paper semestral de Sin Permiso.

Llibres.

 Ravents, Daniel (1999): El derecho a la existencia, Barcelona, Ariel.
 Ravents, Daniel (coord.) (2001): La Renta Bsica. Por una ciudadana ms libre, ms igualitaria y ms fraterna, Barcelona, Ariel.
 Ravents, Daniel (2007): Basic Income: The Material Conditions of Freedom], London, Pluto Press.
 Ravents, Daniel (2007): Las condiciones materiales de la libertad, Barcelona, El Viejo Topo.   ;
 En collaboraci amb J. Arcarons, . Boso i J.A. Noguera (2005): La Renda Bsica de Ciutadania. Una proposta viable per a Catalunya, Barcelona, Mediterrnia- Fundaci Jaume Bofill.

Articles de premsa (selecci).

 Renta Bsica, republicanos, liberales y daltonismo poltico, Revista de Libros, nm. 53, maig 2001.  ;

 En collaboraci amb Antoni Domnech: La Renta Bsica de Ciudadana y las poblaciones trabajadoras del primer mundo, Le Monde Diplomatique (ed. espanyola), nm. 105, juliol 2004. ;

 Izquierdas, nacionalismos y racionalidad, El Pas, 1-10-2004.

 En defensa de la renta bsica de ciudadana, Expansin, 20-6-2005 ;

 En collaboraci amb Mara Julia Bertomeu i Antoni Domnech: La propuesta de la Renta Bsica de Ciudadana, Le Monde Diplomatique (ed. Amrica del Sud), nm. 73, juliol 2005.

 En collaboraci amb Jordi Arcarons: La renta bsica tomada seriamente, La Nueva Espaa, 8-10-2005.

 En collaboraci amb Antoni Domnech: La izquierda europea tras la era de la codicia, El Pas, 31-12-2006.

 En collaboraci amb Antoni Domnech: Quin teme a la Renta Bsica de Ciudadana?, El Pas, 5-10-2007.

 Articles de Sin Permiso (selecci) .

 Chomsky, la condena (o no) de los atentados de ETA y la libertad de expresin 21-12-2008;
 60 aos de derechos humanos y uno de la declaracin de Monterrey 7-12-2008;
 Cuando los derechos humanos son un pretexto para las intervenciones militares imperialistas 19-10-2008;
 70 aos de una resistencia portentosa: la Bolsa de Bielsa republicana 13-7-2008;
 La teora econmica estndar y los emolumentos de los grandes ejecutivos 2-6-2008;
 La agona glaciar de los Pirineos 10-2-2008;
 Impuestos en el Reino de Espaa: quin gana y quin pierde 2-12-2007;
 Leo Bassi y La Revelacin: una defensa de la Ilustracin y del atesmo 27-5-2007;
 "Llach, la revolta permanent", o la barbarie del primer gobierno de la monarqua 11-3-2007;
 Cambio de socios 21-5-2006;
 La "despedida de la bandera" de Jos Bono 16-4-2006;
 El diseo inteligente, dios y la tetera orbitante 25-12-2005;
 La competicin fiscal, carrera hacia el abismo 28-11-2005;

Enllaos externs.

 Entrevista realitzada per Soledad Gallego en El Pas (2000);
 Entrevista realitzada per Vctor-M. Amela en La Vanguardia (2002);
 Entrevista realitzada per Nria Navarro en El Peridico de Catalunya (2002);
 Entrevista realitzada per Ivn Santamara en Egunkaria (2002);
 Entrevista realitzada per Jos Luis Ainoza en El Peridico de Aragn (2003);
 Entrevista realitzada per Erik Dobao en La Voz de Galicia (2004);
 Entrevista realitzada per Gerardo Elorriaga en El Correo (2004);
 Entrevista realitzada per Manel Manchn en Expansin (2005);
 Entrevista realitzada per Beatriz R. Viado en Les Noticies (2005);
 Entrevista realitzada per Gaspar Pericay en El Temps (2005);
 Entrevista realitzada per Elisa Chuli  en Panorama Social (2007);
 Entrevista realitzada per Juanjo Basterra en Gara (2007);
 Entrevista realitzada per Iaki Uribarri en Hika (2007);
 Entrevista realitzada per Miguel Riera Montesinos en El Viejo Topo (2007);
 Entrevista realitzada per Igor Mera en Ahotik (2008);
 Revista Sin Permiso;
 Red Renta Bsica, secci oficial de la Basic Income Earth Network;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168159" title="Ingrs" nonfiltered="3834" processed="3820" dbindex="68862">
Un ingrs, en termes econmics, s tota entrada finanera que rep una persona, una famlia, una empresa, una organitzaci, un govern, etc. El tipus d'ingrs que rep una persona o una empresa o organitzaci depn del tipus d'activitat que realitzi (un treball, un negoci, una venda, etc.). 

L'ingrs s una remuneraci que s'obt per realitzar una activitat. Habitualment en forma de diners, els ingressos poden ser per venda de mercaderia, per interessos bancaris d'un compte, per prstecs o qualsevol altra font. 

L'ingrs total.
L'ingrs que rep un treballador assalariat pel seu treball s el salari. Si aquesta s l'nica activitat remunerada que va fer la persona durant un perode, el salari ser el seu ingrs total. Per contra, si aquesta persona, a ms del seu salari, arrenda un apartament de la seva propietat a altra persona, els diners que li paga aquesta altra persona per l'arrendament tamb sn un ingrs. En aquest ltim cas, el salari ms els diners de l'arrendament constituxen l'ingrs total. 

Els ingressos poden ser utilitzats per a satisfer necessitats. Quan una empresa ven la seva producci o els seus serveis a un client, el valor de la compra, pagada pel client, s l'ingrs percebut per l'empresa. Aquests ingressos poden ser utilitzats per les empreses per a pagar els salaris dels treballadors, pagar els bns que van utilitzar per a la producci (costos), pagar els crdits que hagin obtingut, donar rendiments als propietaris de l'empresa, estalviar, realitzar noves inversions, etc.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168161" title="Fil d'Alexandria" nonfiltered="3835" processed="3821" dbindex="68863">

Fil d'Alexandria o Fil Jueu (Philon Judaeus, ) (Alexandria, c.13 aC? - 50 dC) va ser un filsof jueu. T una gran rellevncia en la histria de la filosofia, ja que intenta establir un dileg entre la mentalitat jueva i la filosofia grega, a ms del fet de ser contemporani als inicis del pensament cristi. La seva obra no va tenir gran acceptaci ni entre els jueus ni entre els grecs. No obstant aix, va ser rebuda amb entusiasme pels primers cristians, que van arribar a considerar-lo un dels seus. Eusebi de Cesarea va arribar a creure que els Therapeutae, un grup d'ermitans jueus de vida asctica que habitaven el desert egipci, descrits per Fil en De vita contemplativa, eren en realitat una secta cristiana.

Es coneixen molt pocs detalls de la seva vida i els pocs que se'n saben procedeixen fonamentalment de la seva prpia obra, especialment del llibre Legatio ad Caium, aix com del llibre Antiguitats jueves, de Flavi Josep .
L'nica dada de la seva biografia que es coneix amb seguretat s la seva intervenci en l'ambaixada que els jueus alexandrins van enviar a l'emperador rom Calgula per sollicitar la seva protecci dels atacs dels grecs de la ciutat. Va dirigir l'ambaixada a Roma junt amb quatre jueus ms per demanar la revocaci del decret, ambaixada que va arribar a Roma vers finals del 39 o comenaments del 40; romania a Roma quan Calgula la ordenar posar una gran esttua seva al temple de Jerusalem. Calgula volia obligar als jueus a adorar les esttues dels emperadors. La collocaci de l'esttua no es va produir degut a l'assassinat de l'emperador. Va retornar a Roma durant el regnat de Claudi. Fil es defineix com el ms vell dels ambaixadors. 

 Obra .
L'obra de Fil d'Alexandria s, fonamentalment, una sntesi entre la religi jueva i la filosofia grega, i ms concretament, la filosofia platnica. Estableix tot un seguit de temes que es desenvoluparan en la filosofia medieval: relaci entre Ra i Fe, problema sobre la creaci del mn, antropologia de l'home. En conjunt, les conclusions a qu arriba resulten poc clares, i no sn coherents al llarg de tota la obra.

Defensa que les Escriptures sn l'nica font del saber hum, i creu que Moiss, com a suposat autor del Pentateuc, fou el savi ms gran. Argumenta, per, que es poden fer dues lectures de la Revelaci: en sentit literal o allegric, i que cal donar ms rellevncia a la segona. Aquesta interpretaci allegrica permet una interpretaci moral o espiritual, tant de la Revelaci com de la prpia histria de la humanitat, que adquireix un sentit vital.

Les seves obres queden classificades en:
 Obres de carcter filosfic: Sobre l'eternitat del Mn, ...
 Obres exegtiques: Comentaris al Pentateuc. Qestions relatives al Gnesi i a l'xode.
 Obres historico-apologtiques: Relatives a la histria i ideologia d'Israel. La vida de Moiss.

Alguns ttols foren:
Mundi Incorruptibilitate;
Quod omnis Probus Liber (sobre els esenis);
De Vita  Contemplativa;
Adrersus Flaccum;
Legatio ad Caium;
De Nobilitate;
De Mundi Opificio;
Legis Allegoriarum;
Circumcisiones de Monarchia;
De Praemiis Sacerdotum;
De Victimis;
De Praemiis ac Poenis ;

 Filosofia .
 Concepci de Du .
Per Fil d'Alexandria, Du s transcendent i inexpressable. Ha ofert la Revelaci a la humanitat de l'nica manera que aquesta la pot entendre: antropomrficament.

L'nica manera d'acostar-se a Du s descartant el coneixement sensorial i l'opini com a coneixement vlid. D'aquesta manera, hom pot aspirar a identificar-se amb la conscincia divina.

 Creaci del mn .
No creu que la creaci sigui ex nihilo, sin que defensa l'existncia d'una matria subsistent. Tant Du com aquesta matria sn principis eterns. No obstant aix, Fil aconsegueix encabir en la religi aquesta concepci fent la segent distinci: Du s l'sser, i la matria s el no-sser. D'aquesta manera, ve a ser cert que Du crea el mn del no-res, ja que ho fa a partir d'una entitat sense identitat respecte d'ell. Es tracta d'una postura ambigua entre platonisme i judaisme, que no precisa clarament com s'ha d'entendre la matria.

En lnia platnica, defensa l'existncia d'un mn sensible, en el qual vivim, i un mn intelligible, que s el conjunt dels pensaments de Du.

 Lgos .
Fil defineix el lgos com a ment divina, i seu de les Idees. El lgos s el mitj que utilitza Du per donar forma a la matria, i s'ha d'entendre com a intermediari entre Du i el mn.

 Antropologia .
L'home s la uni de cos i nima. Com a conseqncia del pecat original, l'nima ha caigut al mn i ha quedat lligada a l'home, que s matria i font de pecat. Fa una distinci de l'nima en racional i irracional.

La finalitat de l'home ha de ser arribar a l'alliberament del cos i a l'xtasi div.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Schmidt, Jos Pablo. Las ideas como pensamiento de Dios en Filn de Alejandra. V Jornadas de Cultura Clsica, Universidad del Salvador, Buenos Aires;
Enciclopdia jueva;
Enciclopdia catlica;
Escrits jueus antics;
Obres de Fil;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168162" title="Harki" nonfiltered="3836" processed="3822" dbindex="68864">
Harki   s la persona que serveix dins una harka, i prov del mot rab haraka que podrem traduir per moviment. Dins el llenguatge corrent del francs i per extensi a la terminologia politica internacional, designa les tropes algerines arrolades dins l Arme Franaise del 1957 al 1962, durant la guerra d independncia algerina. Per extensi, la denominaci s ha extes a tots els algerians musulmans, sostenidors de l statu quo de dependncia d Algria a la Repblica Francesa. Actualment tamb designa la comunitat installada a Frana el 1962 i a tots els descendents dels harkis repatriats.

Desprs que Frana opts per pactar la independncia d Algria el 1962 amb els Acords d vian, va comenar la desmobilitzaci i el desarmament dels efectius algerians. Els acords que van servir de marc al procs d'autodeterminaci no preveien la protecci o el futur dels filofrancesos en general ni dels harkis i les seves famlies en particular, malgrat incloure una amnistia per als actes efectuats i les opinions emeses abans de la independncia. 
No obstant aix, el FLN d Algria no es va considerar obligat per aquests acords i les mesures de repressi vers els harkis (entre 70.000 i 160.000 van ser assassinats) van obligar a una gran part d'aquests a veure's obligats a fugir a Frana. 
L xode provocat pel naixement del nou estat, representava una xifra enorme, propera al mili de persones. No obstant aix, importants restriccions del govern francs van dificultar que gran part dels harkis poguessin traslladar-se a Frana i patissin la repressi del nou estat. Es calcula que noms uns 90.000 van poder traslladar-se a la metrpoli, unint-se al gaireb mili de pieds-noirs que van arribar a una Frana que no havia previst cap mesura especial per a acollir-los. 

La comunitat Harki s ha trobat al mig d una Frana que no els ha volgut reconixer com a francesos, malgrat haver servit dins els seus exercits i una FLN que els ha fet coresponsables amb ra o sense de la brutal repressi a la poblaci algerina durant la guerra d independncia, especialment significatiu s el dileg entre Pierre Messmer ministre dels exercits francs i el President Charles de Gaulle a la reuni del Consell de Ministres del 25 de juliol del 1962, Messmer va exposar que "Des harkis et des fonctionnaires musulmans, les moghzanis, se disent menacs. D'o des demandes qui viennent  la fois des autorits civiles et militaires. Il faut prendre une position de principe.", de Gaulle va respondre: "On ne peut pas accepter de replier tous les musulmans qui viendraient  dclarer qu'ils ne s'entendront pas avec leur gouvernement:! Le terme de rapatris ne s'applique videmment pas aux musulmans: Ils ne retournent pas dans la terre de leurs pres! Dans leurs cas, il ne saurait agir que de rfugis! Mais on ne peut les tels que s'ils couraient des dangers!" (Alain Peyrefitte, C'tait de Gaulle, Fayard, 1994) fet que mostra amb tota la cruesa la voluntat dels representants de l estat francs de desentendres de la comunitat Harki que els havia servit fidelment.


 Bibliografia .

 Guy Pervill, Le drame des harkis, Revista Histoire, abril 1988;
 Philippe Denoix, article "Les harkis" dins lEncyclopedia Universalis;
 Mohand Hamoumou, Et ils sont devenus harkis, d. Fayard, 1994;
 Fatima Besnaci-Lancou Fille de harki, prefaci de Jean Daniel i Jean Lacouture, d. de l Atelier, segonae edici 2005;
 Fatima Besnaci-Lancou " Nos mres, paroles blesses, une autre histoire de harkis", Editions Zellige, 2006;
 Fatima Besnaci-Lancou "  Treize chibanis harkis", Editions Tirsias, 2006;
 Maurice Faivre, L'Histoire des harkis, Guerres mondiales et conflits contemporains, gener 2002;
 Jean-Jacques Jordi, La rcriture de l'Histoire, actes del colloqui del Centre universitaire mditerranen de Nice, 1998;
 Jacques Duquesne, Pour comprendre la guerre d'Algrie, ed. Perrin, 2001;
 Nordine Boulhais, Histoire des harkis du nord de la France, ed. L'Harmattan, essai, 2005;
 Nordine Boulhais, Des harkis berbres de l'Aures au Nord de la France, d. Presses Universitaires du Septentrion, tude, 2001;
 Taous Titraoui et Bernard Coll, "Le livre des Harkis", ed. Jeune Pied-Noir - BP 4 - 91570 Bivres;
 Dalila Kerchouche, "Mon pre, ce harki, d. du Seuil, 2003.
 Dalila Kerchouche, "Lela, Avoir 17 ans dans un camp de harkis", ed. du Seuil, octubre 2006.
 Abderahmen Moumen, "Entre histoire et mmoire, les rapatris d'Algrie", Dictionnaire bibliograhique, Editions Jacques Gandini, mar 2003.


 Enllaos Harkis .

  http://www.harkis.info/portail/ Pgines web amb frum per poder-se fer una idea de la visi harkie i conixer la seva actualitat ;
  http://www.coalition-harkis.com/ Coalition nationale des harkis et des associations de harkis. ;
  http://www.harkis.org  Pgines web amb frum per fer-se una idea de l actualitat i el pensament harkie ;
  Pgines web de l'Association AJIR Association Justice et Information ;
  http://www.harki.net/ Pgines web de l'Association Harkis et Droits de l'Homme ;

 Enllaos no Harkis .

 Punt de vista de Maurice Faivre;
 Algeria-watch, pgines web sobre la situaci dels drets de l'home a Algrie, especialment dels harkis;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168164" title="Georges Dumzil" nonfiltered="3837" processed="3823" dbindex="68865">
Georges Dumzil (1898 - 1986) s un antropleg francs amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir la que majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurdica, la guerrera i la de producci. 

 Vida .
Va ser introdut en l'estudi de les llenges clssiques pel seu pare des de ben petit i va arribar a dominar ms de 30 idiomes, fet que el va ajudar per als seus estudis comparatistes, ja que podia llegir els textos originals de cada civilitzaci. Va participar breument en la Primera Guerra Mundial i desprs es va dedicar a la recerca i la docncia a la universitat. Va ser elegit membre de l'Acadmie Franaise el 1978 i nombroses ctedres indoeuropees van ser creades en honor seu. Va tenir problemes perqu va ser acusat tant de francmas com de filonazi, motius pels quals va ser apartat temporalment de la seva feina.

 La trifuncionalitat .
La seva tesi fonamental s que tota societat s'estructura al voltant de les tres funcions esmentades. Hi troba exemples en les classes socials, el vocabulari i els mites. La funci religiosa s'ocupa de la relaci amb el sagrat o la llei, la guerrera defensa la terra i la tercera s'ocupa de la terra, de la famlia i de produir. El poder sol estar dividit entre les dues primeres, amb predomini de la sagrada.

Els pobles iranians, per exemple, distingien entre els forts, els intelligents i la fecunditat. Igualment la mitologia romana venera una trada divina formada per Jpiter (du suprem), Mart (du de la guerra) i Quir (de de la fertilitat). Plat dividia justament la seva repblica ideal entre els camperols (que teninen l'nima concuspiscible ms desenvolupada), els soldats (als quals corresponia l'nima irascible) i els filsofs (d'nima racional). Les castes de l'ndia (brahmans, reialesa guerrera i poble ras) i els estaments de l'edat mitjana (clergat, noblesa basada en els cavallers i poble ras) en sn una altra prova.

Aquest esquema tripartit ha estat aplicat amb xit a altres camps d'estudi socials i literaris, incloent els contes clssics i populars. Una de les excepcions indoeuropees s divisi del pante nrdic, de dues branques.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168166" title="Hallelujah" nonfiltered="3838" processed="3824" dbindex="68866">
Hallelujah s una can escrita pel cantautor canadenc Leonard Cohen, enregistrada el 1984 per a l lbum Various Positions i que ha estat versionada numeroses vegades per altres artistes, per a bandes sonores i per a la televisi. De lletra ambigua, s ha discutit molt sobre el veritable significat que cont.


Lletra.
Cohen mateix ha canviat la lletra de la pea des de 1984 en les seves actuacions o en altres discos, fins i tot gent que li demanava fer una versi de la pea li enviava la lletra que Cohen en aquell moment decidia. 

La pea original, enregistrada el 1984, cont referncies bbliques explcites en la lletra, s alludeix a David tocant l arpa per alleugerir el rei Sal (I Sam. 16:23) i el seu afer amb Betsab, desprs d haver vist el seu bany mentre passejava pel terrat (II Sam. 11:3). El vers she broke your throne and she cut your hair (Ella va trencar el teu tro i va tallar els teus cabells) fa referncia a la prdua de la fora de Sams al Llibre dels Jutges. El tercer vers fa menci al "nom" que s el Tetragrammaton. 

El 1994 Cohen va canviar substancialment la pea a l lbum Cohen Live en la qual noms guardava el vers final de la versi original. La lletra esdevenia molt ms explcita pel que fa al contingut sexual i la msica tamb va ser retocada. Molts dels artistes que han versionat la pea han fet una mescla de les dues versions de la lletra o el que han fet ha estat adaptar la lletra a les seves necessitats. 


Versions.
Una de les millors versions d Hallelujah va ser feta pel cantautor nord-americ Jeff Buckley per al seu lbum Grace de 1994. Aquesta versi de la pea barreja veus i guitarra i est molt influenciada per la versi que en va fer John Cale apareguda el 1991 en l lbum d homenatge a Cohen I'm Your Fan. Aquesta versi tamb es va fer servir el 2001 per a la pellcula Shrek, tot i que en el disc de la banda sonora posa que s de Rufus Wainwright.

Altres msics que han versionat la pea sn, entre molts d altres: Bono, Bob Dylan, Bon Jovi, Patricia O'Callaghan,  K.D. Lang, Enrique Morente (en traducci al castell i versi flamenco), Street to Nowhere.

El 2006 el cantant Gerard Quintana en va fer una versi que es va incloure al disc solidari de la Marat de TV3.

Pel que fa a pellcules, Hallelujah s ha utilitzat en Shrek, El senyor de la guerra entre altres i de programes i sries s ha utilitzat a Urgncies, Nip/Tuck i House.

Enllaos externs.
Lletra de 1984 (Various Positions), de The Leonard Cohen Files;
Lletra de 1988 (Cohen Live), de The Leonard Cohen Files;
Llista dels artistes que han versionat Hallelujah del My Old Kentucky Blog, un blog de msica.
Vdeo de Leonard Cohen cantant Hallelujah al Youtube;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168167" title="Eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2007" nonfiltered="3839" processed="3825" dbindex="68867">

Les eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2007 foren una cita electoral que se celebr el 27 de maig de 2007. Tenien dret de vot tots els ciutadans majors de 18 anys empadronats a Eivissa abans de l'1 de mar de 2007, 554.697.

Candidatures.
Totes les candidatures van ser presentades a la Junta Electoral escaient i aprovades. A ms, van ser publicades al Butllet Oficial de les Illes Balears (BOIB). 



Resultats.
El PP volia assolir la majoria absoluta per governar en solitari la instituci, per es va quedar a un milenar de vots d'aconseguir-ho. Finalment, el PP va assolir 16 consellers, el PSOE va trimofar en aconseguir 11 consellers, dos ms que quatre anys enrere, en detriment del Bloc, que noms va aconseguir 3 consellers i Uni Mallorquina va aconseguir 3 consellers.

Font: Junta Electoral de les Illes Balears

Dia 25 de juny del mateix any, 29 dies desprs, PSOE, UM i Bloc arribaven a un acord pel qual la socialista Francina Armengol seria investida presidenta del Consell per als quatre anys segents.








Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168171" title="Partit Carl de Catalunya" nonfiltered="3840" processed="3826" dbindex="68868">
El Partit Carl de Catalunya o Partit Carl Catal d'ideologia de esquerra, federalista i socialista autogestionari. Fou legalitzat el juliol del 1977, desprs de les primeres eleccions democrtiques postfranquistes. Fou membre de l'Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Poltiques, edit "Avancem" i tingu per caps a Josep Badia i Josep Llus Herrera (1978). Incapa de conquerir un espai poltic propi, entr en crisi el 1980 amb la dimissi de Carles Hug de Borb i Parma.

Enllaos externs.
 Partit Carl de Catalunya;
 Partit Carl Federal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168172" title="Copa del Mn de waterpolo" nonfiltered="3841" processed="3827" dbindex="68869">
La Copa del Mn de waterpolo (FINA Water Polo World Cup) s una competici mundial de waterpolo que es disputa des de l'any 1979.

 Copa del Mn masculina .


 Copa del Mn femenina .


 Enllaos externs .
Web oficial a la FINA;
Vilacom;

Categoria :Competicions de waterpolo
Categoria :Competicions esportives mundials




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168173" title="Vall de San Fernando" nonfiltered="3842" processed="3828" dbindex="68870">

La Vall de San Fernando, (en angls San Fernando Valley), s una vall urbanitzada al sud-est de Califrnia, als Estats Units. Gran part de les seves comunitats sn part de la secci nord de la ciutat de Los Angeles.

 Ciutats o districtes . 
La vall de San Fernando inclou les segents ciutats: 

 Los Angeles ;
 Burbank ;
 Calabasas ;
 Hidden Hills ;
 San Fernando ;
 Glendale ;

A ms, els segents barris de Los Angeles estan situats a la vall: 
 Arleta;
 Balboa Park;
 Cahuenga Pass;
 Canoga Park;
 Chatsworth;
 Encino;
 Granada Hills;
 Lake View Terrace;
 Lake Balboa;
 La Tuna Canyon;
 Mission Hills;
 NoHo Arts District;
 North Hills;
 North Hollywood;
 Northridge;
 Pacoima;
 Panorama City;
 Porter Ranch;
 Reseda;
 Sepulveda;
 Shadow Hills;
 Sherman Oaks;
 Studio City;
 Sun Valley;
 Sunland;
 Sylmar;
 Tarzana;
 Toluca Lake;
 Toluca Woods;
 Tujunga;
 Valley Glen;
 Valley Village;
 Van Nuys;
 Ventura Business District;
 Warner Center;
 West Hills;
 West Toluca;
 Winnetka;
 Woodland Hills;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168174" title="Son Bau" nonfiltered="3843" processed="3829" dbindex="68871">

possessions de Mallorca:
 Son Bau (Art).
 Son Bau (Banyalbufar).
 Son Bau de la Torre Redona a Dei.
 Son Bau (Llucalcari) a Llucalcari, Dei.
 Son Bau (Palma) a Establiments, Palma.
 Son Bau (Valldemossa).

Vegeu tamb.
 Son Bauanet;

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 2.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168180" title="I'm Your Man" nonfiltered="3844" processed="3830" dbindex="68872">
I'm Your Man s un lbum del cantautor canadenc Leonard Cohen aparegut el 1988, tot i que va ser enregistrat la tardor de 1987. Ha estat considerat un lbum de retorn de Cohen desprs de la pobre promoci de Various Positions el 1984. Aquest disc marca l entrada de Cohen a la msica moderna, amb una sonoritat que s acosta al pop sinttic. El disc va aconseguir ser nmero 1 a Noruega. 
L lbum va ser editat per Columbia i produt per Leonard Cohen mateix, Roscoe Beck, Jean-Michel Reusser, Michel Robidoux.

Llista de temes.
 First We Take Manhattan;
 Ain't No Cure for Love;
 Everybody Knows (Cohen/Sharon Robinson);
 I'm Your Man;
 Take This Waltz (Federico Garca Lorca/Cohen);
 Jazz Police (Cohen/Jeff Fisher);
 I Can't Forget (Cohen/Roscoe Beck);
 Tower of Song;


La cano Everybody Knows va ser una de les primeres que Cohen va escriure amb l ajuda amb Sharon Robinson, que esdevindria una collaboradora freqent en el futur, sobretot pel fet que va ser coautora del disc Ten New Songs, del 2001.

Take this waltz es basa en la lletra del poema Pequeo vals viens, de Federico Garca Lorca. Enrique Morente y Lagartija Nick primer, i Ana Beln despus l han versionada als discos Omega y Lorquiana, respectivament.


Versions.
 En la banda Sonora de la pellcula Leonard Cohen: I m Your Man hi ha dues versions de Tower of Song. Una apareix com una versi en directe de Martha Wainwright i l altra ms elaborada i gravada en estudi per Cohen i U2. ;
 Aaron Neville, que ja havia enregistrat Bird on the wire va contribuir amb la pea Ain t No Cure for Love en l lbum d homenatge Tower of Song.
 Everybody Knows va ser versionada per Concrete Blonde a la pellcula Pump Up the Volume (1990) i l ex-Eagles Don Henley al disc Tower of Song.
 El disc d homenatge de 1991 I m Your Fan va treure el ttol de la pea I m Your Man, on R.E.M. interpretava First We Take Manhattan i The Pixies I Can t Forget. ;
 Michael Bubl va versionar I m Your Man en el seu disc Call Me Irresponsible de 2007.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168181" title="Operaci Bagration" nonfiltered="3845" processed="3831" dbindex="68873">
L'Operaci Bagration (Rus: O                 , Operatsiya Bagration) era el nom en codi per l'Ofensiva Sovitica sobre Bielorssia durant la II Guerra Mundial, que expuls a l'exrcit alemany de la Repblica Sovitica de Bielorssia i de la Polnia Oriental. Aquesta ofensiva port essencialment la destrucci del Grup d'Exrcit Centre alemany. Aquesta batalla possiblement va ser la major desfeta individual de la Wehrmacht en tota la guerra. L'Operaci va ser batejada en honor al Prncep Pyotr Bagration, general de l'exrcit rus que va morir a la Batalla de Borodino contra les tropes napoleniques.

Bagation, en combinaci amb l'Operaci Lvov-Sandomierz, llanada poques setmanes despres a Ucrana, permet a la Uni Sovitica reconquerir gaireb tot el seu territori anterior a 1941, envair Alemanya (la Prssia Oriental) i arribar a les afores de Varsvia, desprs d ocupar tota la Polnia a l est del riu Vstula.

Aquesta batalla s ha descrit com el triomf de la teoria sovitica de  l art operacional , donat que la complexa coordinaci de tots els moviments al front i el trfic de senyals a fi de desorientar l enemic sobre l objectiu de l ofensiva. Tot i a les enormes forces emprades, els comandants sovitics van aconseguir confondre completament als seus adversaris sobre l eix del seu atac principal fins que ja va ser massa tard.

 Antecedents .

El Grup d'Exrcits Centre ja havia demostrat ser un os dur de rossegar, com va provar la derrota de Zhukov a l'Operaci Mart. No obstant aix, al juny de 1944, i tot i a haver escurat el front, havia quedat exposat desprs de l anihilaci del Grup d'Exrcits Sud a les batalles que van seguir la Batalla de Kursk, l'Alliberament de Kev i l'Alliberament de Crimea, durant el final d estiu, la tardor i l hivern de 1943-44: l anomenat Tercer Perode de la Gran Guerra Patritica.

 Els Comandants .

A finals de la primavera de 1944, el Grup d'Exrcits Centre estava comandat pel Mariscal de Camp Ernst Busch, tot i que tamb el Mariscal de Camp Walter Model, comandant del Grup d'Exercits d'Ucrana Nord tamb es va veure involucrat.

Els sovitics, pel seu costat, tenien 4 fronts davant el Grup d'Exrcits Centre: el 1r Front del Bltic, comandat pel General d'Exrcit Ivan Bagramyan; el 3r Front de Bielorssia, comandat pel General-Coronel Ivan Chernyakovskiy; el 2n Front de Bielorsia, comandat pel Coronel-General Georgi Zakharoc, i el 1r Front de Bielorssia, comandat pel General d'Exrcit Konstantin Rokossovskiy.

 La Batalla .

L atac va comenar el mat del 21 de juny de 1944, en el tercer aniversari de l inici de l atac alemany. L Alt Comandament Alemany (l'OKW) esperava un atac sobre el Grup d'Exrcits Sud, que havia quedat molt malms i havia cedit la major part d Ucrana, motiu pel qual va rebre armament cedit pel Grup d'Exrcits Centre, tot just abans de rebre l atac. L Operaci Bagration enfront a ms de 2,3 milions de soldats sovitics, englobats en 200 divisions i grans formacions, amb uns 6.000 tancs i una concentraci massiva d artilleria contra les 34 divisions alemanyes del Grup d'Exrcit Centre. La derrota d aquesta fora result en la mort o la captura d uns 350.000 soldats alemanys.

L Operaci Lvov-Sandomierz comen el 17 de juliol de 1944, i rpidament pos en fuga a les forces alemanyes d Ucrana. El rpid avan va portar a les forces sovitiques a les portes de Varsvia a finals de juliol. Tanmateix, l Operaci Bagration va allar a les unitats del Grup d'Exrcit Nord que lluitaven a Curlandia. La confusi causada per aquestes operacions tamb va facilitar l entrada de la URSS als Balcans a l agost de 1944.

L operaci noms s atur quan les lnies de subministrament sovitiques van comenar a crrer risc de sobreextensi, doncs tal havia estat el seu xit. No obstant aix, encara s polmica la decisi de proporcionar noms un ajut limitat (i tard) a l Exrcit Territorial Polons a l Alament de Varsvia, que comen tot just quan les forces sovitiques arribaven als llindars de la ciutat. Tamb s ha de dir que va contribuir a la derrota alemanya la transferncia d unitats en resposta a la invasi de Normandia, iniciada dues setmanes abans. Aix doncs, els quatre Fronts (grups d exrcit) sovitics, amb ms de 120 divisions, van envestir contra una lnia alemanya encara ms precria. Els sovitics van arribar a assolir relacions de 10 a 1 en tancs i 7 a 1 en avions sobre l enemic. Als punts d atac, els avantatges qualitatius i numrics russos van ser aplastants, provocant la desfeta alemanya.

El 31 de juliol s alliber la capital de Bielorssia, Minsk, capturant-se a una 50.000 alemanys. Deu dies ms tard, l Exrcit Roig arribava a la frontera de preguerra amb Polnia. En total, la prctica aniquilaci del Grup d'Exrcits Centre va costar als alemanys uns 2.000 tancs i uns 57.000 vehicles d altres tipus. Les baixes humanes s estimen en uns 670.000 homes (300.000 morts, 250.000 ferits i 120.000 presoners). Les baixes sovitiques van ser de 60.000 morts, 110.000 ferits i uns 80.000 desapareguts, amb 2.957 tancs, 2.447 peces d artilleria i 882 avions perduts.

 Conseqncies .

Comparada amb altres batalles, aquesta va ser de molt la major victria en termes numrics pels sovitics, que van inflingir gaireb 4 cops ms baixes als alemanys i van reconquerir una immensa extensi de territori en dos mesos. Va ser una de les poques grans batalles entre l Eix i la Uni Sovitica en qu els alemanys van perdre ms soldats que els sovitics.

L exrcit alemany ja no es va poder recuperar de les prdues de material i humanes patides a aquesta batalla: va perdre una quarta part de les seves tropes al Front Oriental, una proporci similar a les prdues a Stalingrad. L ofensiva tamb va allar al Grup d'Exrcits Nord del Grup d'Exrcits Sud, obligant-los a retirar-se molt abans del territori sovitic.
Posant aquesta batalla en perspectiva, al Desembarcament de Normandia i a la Invasi d Itlia els aliats es van enfrontar amb un 20% de l exrcit alemany; el 80% restant es trobava lluitant contra l Exrcit Roig al Front Oriental. En altres paraules, la Invasi de Normandia i el Segon Front van ser un teatre secundari dins la Segona Guerra Mundial, que en aquells moments els alemanys ja havien perdut enfront dels sovitics. Normandia seria crucial, no obstant, pel repartiment de les zones d influncia a l Europa de postguerra.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168183" title="Nefyn" nonfiltered="3846" processed="3832" dbindex="68874">

Nefyn s una petita ciutat de la costa nord-oest de la pennsula de Ll n, en el comtat de Gwynedd de Galles.

Segons el cens del 2001, Nefyn t una poblaci de 2.550 habitants, dels quals un 80 % parla el galls com a primera llengua. La vila s un dest turstic encara poc explotat, per escollit per famlies que cerquen la sorra dels tres quilmetres de platges. La carretera A497 acaba al centre de la ciutat.

 Histria .
La zona de Nefyn t ocupaci humana documentada d'abans de l'any 300 aC, amb un  fort de l'Edat del Ferro al Garn Boduan, sobre la ciutat. Sobre el cim d'aquest tur de 279 metres d'alada s'escampen les restes de 170 cabanes circulars de pedra i diverses fortificacions.

Nefyn s el nom d'una deesa galica, i seria un indicador de l'establiment de tribus irlandeses a la pennsula de Ll n (un nom tamb d'origen irlands) en els segles IV o V. Els romans esmenten una tribu Gangani que ocupava Ll n, i aquest nom es correspon amb una de similar que vivia a Irlanda. El nom femen irlands Nevin, de pronunciaci semblant a Nefyn, significa Adorador del Sant.

Els fonaments de la primitiva esglsia de Santa Maria sn del segle VI, quan el poble era una de les parades en els pelegrinatges a Ynys Enlli. 

En els segles XII i XIII Nefyn acollia una de les mansions reials dels prnceps de Gwynedd (encara es conserva un carrer Stryd y plas, "carrer del palau") i l'esglsia depenia dels canonges agustinians de l'Abadia de Haughmond  (Shropshire, Anglaterra), que hi establiren un priorat (1252).

El 1284 la ciutat fou el lloc triat pel rei Eduard I per fer-hi un torneig d'abast europeu que commemors la seva victria sobre els gallesos, mostra del carcter de capital de la pennsula de Ll n que tenia Nefyn. Setanta anys ms tard ( 1355), quan la ciutat fou declarada Free Borough, "vila franca", encara era un important centre de comer; a la llarga, per, aquest paper li seria arrabassat per Pwllheli. El mar fou sempre un dels pilars de l'economia de Nefyn i la pesca, especialment de l'areng, una font de negocis, i ho confirma l'escut de la ciutat, amb tres arengs, i el motiu que la gent de la pennsula de Ll n dna als habitants de Nefyn: Penwaig, arengs. A ms, els habitants de Nefy es dedicaren tamb a la construcci naval (1760, construcci del primer vaixell documentat) i al comer de cabotatge i amb Irlanda.

El 1882, Nefyn perd l'autonomia municipal en favor de Pwllheli, la capital comarcal. El 2002, el Gwynedd County Council reconegu oficialment Nefyn com a ciutat .

Durant la Segona Guerra Mundial, la Royal Air Force constru una estaci de radar al sud-oest de la poblaci.

 Actualitat .
El 18 de juliol del 1984, la ciutat pat un terratrmol de 5,4 graus en l'escala de Richter; encara que un dels ms forts en la histria recent de Gran Bretanya, caus pocs danys estructurals. Un sisme anterior del 12 de desembre del 1940 caus, segons el Cambrian News la prdua de John Thomas de Nefyn, que mor d'un atac de cor.
 
L'esglsia de Santa Maria, del segle VI per reedificada el 1825, ha estat dessacralitzada modernament i actualment hostatja un museu dedicat a la histria marinera de Nefyn .

La ciutat t una escola primria , dos hotels ,  un club de futbol , club de golf  i club nutic . Nefyn est agermanada amb Puerto Madryn, una ciutat de la provncia de Chubut a l'Argentina, com a conseqncia de les relacions que s'establiren per l'emigraci gallesa a aquell pas sud-americ.

 Enllaos .
 Pobles de la pennsula de Ll n ;
 Pesca de l'areng a Nefyn, amb referncies des del 1287 fins a la seva fi el 1918 ;
 Garn Boduan ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168190" title="Warhawk (videojoc de PlayStation 3)" nonfiltered="3847" processed="3833" dbindex="68875">


Warhawk s un videojoc de combat aeri previst per ser llanat per PS3. Aquest videojoc s una adaptaci (o Remake) del videojoc original llanat el 1995 per PlayStation. El remake s del tipus d'acci en tercera persona, amb la possibilitat de controlar caces, tancs, i jeeps. En un principi, es sabia que el videojoc es llanaria amb els modes un sol jugador i multijugador, per el mode d'un sol jugador va ser eliminat ja que els desenvolupadors han especulat que aquest mode seria molt inferior al de multijugador. 

 Modes de joc i jugabilitat .
El videojoc tindr quatre modes de joc; Deathmatch, Team Deathmatch, Captura la Bandera (Capture the Flag), i Zones.
En el Deathmatch far que els jugadors puguin triar entre els escamots Eucadian o Chernovan, i el jugador ha d'aconseguir com ms blancs possibles. El Team Deathmatch s com el Deathmatch per els jugadors podran jugar cooperativament amb altres jugadors (pantalla partida). El mode de Capturar la Bandera s com el Team Deathmatch excepte que l'objectiu principal s entrar en territori enemic, prendre'ls-li la bandera i tornar a la base per obtenir resultats. En el mode de Zones fa que el jugador ha d'aconseguir capturar diverses rees en el mapa. Cada zona que s'aconsegueixi ser premiat amb punts i l'equip que tingui ms punts al final s el que guanya.

 Referncies i notes .


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial del videojoc;
  Recull d'imatges a VaDeJocs.cat;
  "Warhawk retardat fins l'estiu del 2007";
  Vdeo promocional;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168193" title="Copa del Rei de futbol 2005-06" nonfiltered="3848" processed="3834" dbindex="68876">


Copa del Rei de futbol de la temporada 2005-06.

Primera ronda.


Segona ronda.


Tercera ronda.


Cuarta ronda.


Vuitens.




Quarts de final.	 

Quarts de final Anada:26 de gener, 2006
	 


Quarts de final Tornada:1 de febrer, 2006	 



Quarts de final Tornada:19 de gener, 2006



Quarts de final Tornada:25 de gener, 2006
	 


Semi-finals.
Semi-finals Anada:8 de febrer y 9 de febrer



Semi-finals Tornada:14 de febrer y 15 de mar



Final.
12 d'abril, 2006;

Santiago Bernabeu, Madrid;



RCD Espanyol: Campi Copa del Rei 2005/06.
RCD Espanyol - Classificat per a la Copa de la UEFA 2006/07.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168195" title="Emmanul Rodis" nonfiltered="3849" processed="3835" dbindex="68877">

Emmanul Rodis (en grec                 ) (28 de juliol de 1836 - 7 de gener de 1904) ha estat un dels escriptors grecs ms importants. Se'l considera un dels ms enginyosos autors de les lletres gregues, al temps que la seva obra aglutina els ms diversos gneres literaris (narrativa, crtica, escrits poltics, traduccions, crniques).

 Dades biogrfiques .

Emmanul Rodis va nixer el 28 de juliol de 1836 a Ermpoli (illa de Siros), fill de comerciants d'origen aristocrtic, en Dimitris Rodis i la Cornilia Rodokanaki. El 1841, la seva famlia es trasllada a Itlia i s'installen a Gnova per motius professionals del seu pare, que ms tard s nomenat Cnsol General de Grcia. A l'edat de 13 anys, quan els seus pares s'havien establert a Iaso, el jove Rodis torna a Ermpoli, on estudia internat al fams Liceu Greco-americ Kh. Evangelidis. Fou company seu d'estudis l'erudit i escriptor D. Vikelas, i junts van engegar una revista setmanal amb el ttol 'Melissa' (Abella). Finalitza els seus estudis el 1855 i s'estableix a Berln per guarir-se del problema de sordesa que havia comenat a patir ja d'estudiant i que l'empiparia durant tota la seva vida. Parallelament va cursar filologia i filosofia. Un any ms tard, a causa de l'empitjorament seu estat de salut, va viatjar a Iaso. Ms tard va ocupar-se d'amagat de la traducci de l'Itinerari de Chateaubriand per a la seva publicaci. Va tenir enllestida la traducci el 1860, any en qu s'estableix a Atenes amb la seva famlia. Els anys successius acompanya els seus pares a Egipte, on la seva mare rep tractament, per la sobtada mort del pare el 1862 fa que torni a Atenes amb la mare i s'hi estableixi definitivament.

El 1866 va completar la redacci de la seva primera novella, la Papessa Joana, obra que satiritza el clero de l'Esglsia d'Occident d'poca medieval. Aquest llibre va ser excomunicat pel Sagrat Snode, per les cinc edicions consecutives van catapultar Rodis a la fama internacional, de manera que els anys successius va collaborar amb diaris francfons fins al punt que el 1870 esdev director del diari Grce .

El 1873 va quedar prcticament arrunat degut a les seves inversions en accions de les empreses de les Mines d'Argent de Lurion.

El gener de 1875 i durant 17 mesos edita el setmanari satric Asmodeos (         ), en les pgines del qual va vessar les seves punyents crtiques a la vda pblica i poltica grega, al temps que hi prenia part activa. Va signar amb els pseudnims de Teotipis (        ) i Sknipas (       ) entre d'altres.

El 1877 va comenar el seu conflicte amb ngelos Blakhos, sota el pretext d'un text crtic titulat 'Sobre la Poesia Grega Contempornia' (                                 ), que atacava el romanticisme exacerbat i la seva realitzaci per part de la I Escola Atenesa i dels certmens potics de la Universitat d'Atenes.

El 1880 va ser nomenat supervisor de la Biblioteca Nacional, on va treballar durant el governs de Trikupis. Parallelament es mostrava ferm partidari del demtic en una srie d'estudis lingstics tot i que els seus textos els escrivia en katharvusa.

Durant el perode 1890-1900 va publicar la major part de la seva obra narrativa. Fins al final de la seva vida va collaborar amb nombroses revistes literries i diaris de l'poca, en qu va publicar histries i articles crtics.

Va morir a Atenes el 7 de gener de 1904. 

 Obra .

 La Papessa Joana .

La Papessa Joana s la ms coneguda de les novelles de Rodis i un dels relats ms famosos de la [[                      |literatura neogrega]], mpliament tradut a l'estranger. Amb aquesta obra trenca de ple amb la tradici literria predominant, el romanticisme, i amb la cpula eclesistica.



La trama s una llegenda del segle IX fora difosa a Europa, en qu una dona aconsegueix ascendir al tron papal, queda encinta i dna a llum durant una process en qu, presa de la follia collectiva, s assassinada. En Rodis havia sentit aquesta histria a Gnova essent un nen, per li va causar tal impressi, que va dur a terme una intensa recerca per les biblioteques d'Atenes i Alemanya i va reunir importants materials per recrear la seva obra. Va voler posar l'accent sobre l'aspecte cientfic del seu escrit, fins al punt de posar-li per ttol Estudi Medieval (                 ). De fet el llibre s ben fidel quant a l'escenari de l'poca (ciutats, viatges, monestirs, costums... sn descrits amb excepcional precisi).

L'obra posa de manifest els defectes de l'Esglsia Catlica, per s evident que la crtica va dirigida principalment a l'Ortodoxa. Per aix les reaccions en contra van ser tant intenses. A l'excomunicaci del llibre l'autor va respondre inicialment de manera irnica, amb les Cartes d'un Agriniota (                         ), signades per Aris Surls (diari 
    , Maig de 1866) i seriosament ms tard amb Unes paraules en resposta a l'excomunicaci de l'encclica del Snode (                                                                ).


 Contes .

Els contes de Rodis tenen com a escenari Atenes i Ermpoli, i s'articulen generalment en les seves experincies personals. Es fa palesa en tots ells la seva actitud crtica amb la realitat social i poltica. s caracterstic el fet que en molts contes els herois sn animals: la comparaci dels animals amb l'home va en detriment del segon.

 Estil .

En Rodis s l'escriptor estilista per excellncia i se'l considera el primer en conferir un estil propi a la literatura neogrega. La seva caracterstica bsica s el sentit de l'humor i la ironia, que aconsegueix principalment amb combinacions sobtades de paraules amb significats que li sn impropis. El mateix Rodis va comparar el seu estil amb el mtode del 'cop de carbassa', s a dir, del cop al cap del lector amb una carbassa seca. Aquest mtode resultava, tal com explicava, un 'remei contra la sopor', l'nica manera per captar l'inters del lector grec (poc culte) i mantenir-lo despert.

 La crtica literria .

En Rodis s un del crtics grecs ms perspicaos. Va saber copsar el deteriorament del Romanticisme Atens, tant en poesia com en prosa, va donar una empenta als intents renovadors de la revista Estia (     ) a la seva secci de contes, va estilitzar el costumisme exagerat que hi havia i en va reprovar el provincianisme, s a dir, la por a les influncies estrangeres a la literatura.

 El conflicte amb ngelos Blakhos .

El 1877 en Rodis era membre de la comissi de jutges al certamen d'art dramtic de l'associaci Parnasss (         ). Quan li va arribar el torn de paraula, va tirar per terra la qualitat potica no noms de les obres presentades a concurs, sin tamb de la producci potica en general que en aquella poca es donava a Grcia. La baixa qualitat de la poesia l'atribua a la manca d'un ambient adequat de qu impregnar-se. Els seus punts de vista recorden les llions de Taine, segons el qual l'art, en tant que manifestaci social, depn absolutament de l'ambient i de les condicions en qu neix. Donada la situaci que hi havia a Grcia, doncs, en Rodis considerava lgica la baixa qualitat de la producci potica.

Un mes desprs va respondre a les paraules d'en Rodis l'ngelos Blakhos (1838-1920) amb el discurs Sobre la poesia grega ms recent i especialment sobre Gergios Zalokostas, on confrontava els punts de vista sobre la creaci del poeta sota la influncia de l'ambient social i intellectual, sostenint que els poetes amb talent nixen i que l'obra s el resultat del geni potic i no de la influncia de la societat. En Gergios Zalokostas era l'exemple de la qualitat potica de l'poca.

En Rodis va respondre amb dos estudis, un Sobre la crtica grega actual i un altre Sobre poesia grega actual, replicats per Blakhos amb El jove crtic. En Rodis va tancar la disputa amb el seu llibre Els textos.

 Estudis lingstics .

En Rodis, malgrat que va escriure principalment en katharvusa, va donar suport a l's del demtic a la literatura. Els seus estudis ms importants pel que fa a temes de llengua sn la Introducci a la traducci de l' Itinerari (          ) de Chateaubriand, l'estudi sobre el Viatge (      ) del Giannis Psikharis i els Eidola (      ).

Considerava la qesti de la diglssia un problema nacional i va culpabilitzar-ne els erudits. Considerava que la llengua del poble era equivalent en riquesa, precisi i claredat a la katharvusa i proposava per a la llengua literria una progressiva simplificaci d'aquesta i l'enriquiment del demtic fins a la definitiu encontre de les dues llenges en una de sola.

 Obra completa .

 Novelles .

 La Papessa Joana (                )- 1866;

 Contes .
 
 Histria d'un gos (                   )- 1893;
 Histria d'un gat (                  ) - 1893;
 Histria d'un cavall (                   ) - 1894;
 Psicologia d'un cnjuge de Siros (                          ) - 1894;
 El pomer (       ) - 1895;
 El lament d'un enterrador (                            ) - 1895;

 Estudis .

 Sobre la crtica a la Grcia actual (                                 ) - 1877;
 Sobre la poesia grega actual (                                 ) - 1877;
 Els textos (          ) - 1877;
 Es faci la llum (             ) - 1879;
 Aristotelis Balaoritis (                      ) - 1879;
 La Biblioteca Nacional l'any 1880 (                            1880) - 1885;
         (1885);
 El viatge de Psikharis (                    ) - 1888;
           (1893);

 Traduccions .

  L'itinerari de Chateaubriand. De Pars a Jerusalem i de Jerusalem a Pars (                        .                                                              ) - 1860;
 La Histria d'Anglaterra de Macauley - 7 volums (                            - 7      );
 Poemes d'Edgar Alan Poe (                             );
 Histria de la literatura anglesa (                                );


 Bibliografia .

 La Papessa Joana, Traducci d'Antoni Gngora. Ed. La Magrana.
               ,                 .      ,        ,            .,      1942;
            ,                                 , 1963;
  .        , '"          ,          ,         ",       ,   . 47, 1967;
              ,                      , 1967;
  .       ,                           , 1975;
                ,                 .                                 .,      ,       1993;
                            ,    .       ,  . ;
                  ,   . 96, 13.6.1984,         ;
                 ,   . 15-16,                   1985,         ;

 Enllaos externs .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168196" title="Riu Pas" nonfiltered="3850" processed="3836" dbindex="68878">
El riu Pas s un riu situat al nord d'Espanya, en la Cornisa Cantbrica, que discorre 57 km per la Comunitat Autnoma de Cantbria i desemboca a la Mar Cantbrica. Els seus principals afluents sn el riu Yera, Viaa, Barcelada, Jaral, Magdalena, Pandillo i Pisuea. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168197" title="Incognito Entertainment" nonfiltered="3851" processed="3837" dbindex="68879">
Incognito Entertainment (en un principi Incog Inc.) s una empresa desenvolupadora de videojocs constituda per treballadors de SingleTrac, l'empresa ha creat ttols com el Twisted Metal i Jet Moto.

Incog est ubicada a Salt Lake City, i s part del grup d'estudi a Santa Monica de SCEA. L'empresa est sota el president i principal fundador Scott Campbell, amb el gran collaborador a SingleTrac i a Incog, David Jaffe, que ocasionalment traballa com a productor o dissenyador a l'equip de producci de la SCEA.

 Videojocs creats.
Warhawk (PlayStation 3) *actualment en desenvolupament;
Calling All Cars (Playstation 3 -- PSN);
Twisted Metal: Head-On (PlayStation Portable);
Twisted Metal: Black (PlayStation 2);
Twisted Metal: Black Online (PlayStation 2);
Twisted Metal: Small Brawl (PlayStation);
War of the Monsters (PlayStation 2);
Downhill Domination (PlayStation 2);

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial d'Incog;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168198" title="Copa Intertoto de la UEFA 2007" nonfiltered="3852" processed="3838" dbindex="68880">


La Copa Intertoto 2007, igualment que a l'edici del 2006, es desenvolupa en 3 rondes amb 50 equips. Els 11 equips guanyadors de la tercera ronda entraran directament a la segona ronda classificatria de la Copa de la UEFA.

Primera Ronda.
23/24 de juny i 30 de juny/1 de juliol de 2007.


Segona Ronda.
7/8 de juliol i 14/15 de juliol de 2007.


Tercera Ronda.
21/22 de juliol i 28/29 de juliol de 2007.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168202" title="Warhawk" nonfiltered="3853" processed="3839" dbindex="68881">

Warhawk s un videojoc sobre combats aeris del futur amb un estil arcade per la consola de Sony PlayStation, creat per SingleTrac i llanat per Sony. Va ser llanat el 10 de novembre de 1995 i desprs va ser tornat a llanar com a un dels Sony's Greatest Hits.

Warhawk s una adaptaci del videojoc de 1986 amb el mateix nom.

Hi ha en desenvolupament un altre remake amb el mateix nom, per la PlayStation 3 i desenvolupat per Incognito Entertainment.


 Enllaos externs .
  Warhawk a GameSpot;
  El videojoc a MobyGames;
  Coberta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168209" title="Luisa Miller" nonfiltered="3854" processed="3840" dbindex="68882">


Luisa Miller s una pera de Giuseppe Verdi, sobre llibret en itali de Salvadore Cammarano. Es va estrenar el 8 de desembre de 1849 al Teatro San Carlo de Npols. Cammarano, que era el poeta i director d'escena resident del Teatre San Carlo, va ser responsable de la posada en escena per a l'estrena

La collaboraci de Verdi amb el Teatre San Carlo de Npols va passar per moments difcils, amb la decisi del mateix Verdi d'estrenar La Battaglia di Legnano al Teatro Argentina de Roma. Per a substituir la Battaglia, Verdi i Cammarano van escollir un assumpte patritic, L'Assedio di Firenze (El setge de Florncia), per la censura estava a l'aguait, i hi deveren renunciar. Finalment van decidir-se per un drama burgs de Friedrich Schiller, Kabale und Liebe. Verdi va comenar a treballar-hi desprs de tornar a Busseto, a l'agost de 1849, i va completar la partitura en quatre mesos, viatjant entre Npols i Pars.

Inicialment Verdi va pensar en respectar el ttol original de l'obra de Schiller, Kabale un Liebe, s a dir Intriga i amor, per posteriorment es va canviar el nom per a donar major relleu a la protagonista, que en l'adaptaci operstica esdev la figura central. En contrapartida, el comte Walter i Wurm perden protagonisme respecte de la font teatral. La situaci social, emocional i moral de Luisa sn el principal tema de l'pera des de la mateixa introduzione. L'obra, des del punt de vista dramtic, presenta una gran complexitat, ats que es tracten abundants temes com ara la destrucci de l'amor, la gelosia, la prdua, l'honor familiar, les relacions paterno-filials i l'abs d'autoritat, temes sobre els quals Verdi tornaria una i altra vegada al llarg de la seua carrera.  El drama original va sofrir talls per adaptar-lo a la dinmica operstica i, potser per por a la censura o potser perqu ni Verdi ni Cammarano eren capaos de desafiar els estereotips de l'pera convencional, es va situar en un temps no contemporani. Tamb es va traslladar l'acci des d'un context urb a un altre rural, segons digu Cammarano per la necessitat de donar entrada al cor, tot i que tal i com afirma Senici, potser el canvi fou degut a la necessitat de embolcallar la puresa virginal de Luisa amb un ambient amb reminiscncies de puresa natural, com s el cas dels paisatges d'alta muntanya dels Alps. En aquest sentit Julian Budden ha assenyalat les connexions entre Luisa Miller i La sonnambula o Linda di Chamounix, on l'elecci d'un escenari muntanys, el Tirol, prototip del paisatge immaculat i idllic, actua com a projecci de la puresa essencial de la protagonista, sobre la qual sorgeixen dubtes al llarg de l'argument, per que al final queda palesa. 

El tractament de la figura paterna presenta en Luisa Miller un canvi respecte de les obres anteriors de Verdi. Ac, la figura paterna adquireix el rol del malvat, de qui causa dolor i frustraci. Aquesta visi negativa de la figura paternal (o maternal) es repetir molt sovint en les peres posteriors del compositor.

El crtic contemporani, Abramo Basevi considerava Luisa Miller l'pera amb la qual Verdi va encetar la seua segona etapa creativa . Malgrat que aquesta opini va ser mpliament acceptada durant molt de temps, actualment la crtica ha adjudicat a Macbeth aquest honor. 

Sinopsi.

Lloc: Tirol;
Temps: primera meitat del Segle XVII;

L'pera narra la dramtica histria d'amor entre el jove Rodolfo, fill del comte Walter, i Luisa, filla del vell soldat Miller. El seu amor s obstaculitzat pel pare de Rodolfo, que vol casar el fill amb la duquessa Federica. Quan Miller s arrestat per rebellar-se contra els excessos del comte, el castell d'aquest, Wurm, promet a Luisa, de la qual est enamorat, alliberar a son pare a canvi de qu escriga una carta confessant haver sedut falsament a Rodolfo per ambici. Luisa accepta i Wurm troba la manera de qu la carta arribe a les mans de Rodolfo. Mentre Luisa i son pare estan preparant-se per a anar-se'n a un altre lloc i refer la seua vida, Rodolfo, enfurismat, enverina Luisa i a si mateix. En l'agonia descobreix l'engany de qu ha estat vctima, per ja s massa tard.

 Referncies .


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168211" title="Bariqulid" nonfiltered="3855" processed="3841" dbindex="68883">


Els bariqulids (Barychelidae) sn una famlia d'aranyes migalomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels bariquelodeus (Barycheloidea).

Moltes espcies d'aquesta famlia contrueixen caus amb una tapa. Tenen un apndix per excavar davant del seu quelcers. Com el terafsids, poden pujar pel vidre grcies a l'estructura de les seves potes.

Viuen a les regions tropicals i equatorials, principalment a Sud-amrica, frica, Madagascar, ndia, Nova Guinea i illes del Pacfic.

 Sistemtica .
La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.
 Barychelinae .
 Atrophothele Pocock, 1903 (Socotra);
 Barycheloides Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Barychelus Simon, 1889 (Nova Calednia);
 Cyphonisia Simon, 1889 (frica);
 Cyrtogrammomma Pocock, 1895 (Guyana);
 Diplothele O. P-Cambridge, 1890 (ndia);
 Encyocrypta Simon, 1889 (Nova Calednia);
 Idioctis L. Koch, 1874 (Madagascar, Oceania, Austrlia, Seychelles);
 Idiommata Ausserer, 1871 (Austrlia);
 Idiophthalma O. P.-Cambridge, 1877 (Sud-amrica);
 Mandjelia Raven, 1994 (Austrlia);
 Monodontium Kulczynski, 1908 (Nova Guinea);
 Moruga Raven, 1994 (Austrlia);
 Nihoa Raven & Churchill, 1992 (Oceania);
 Ozicrypta Raven, 1994 (Austrlia);
 Pisenor Simon, 1889 (frica);
 Plagiobothrus Karsch, 1891 (Sri Lanka);
 Rhianodes Raven, 1985 (Sud-est d'sia);
 Strophaeus Ausserer, 1875 (Per, Brasil);
 Synothele Simon, 1908 (Austrlia);
 Tigidia Simon, 1892 (Madagascar, Maurici);
 Trittame L. Koch, 1874 (Austrlia);
 Zophoryctes Simon, 1902 (Madagascar);

 Sasoninae .
 Cosmopelma Simon, 1889 (Brasil, Veneuela);
 Neodiplothele Mello-Leito, 1917 (Brasil);
 Paracenobiopelma Feio, 1952 (Brasil);
 Sason Simon, 1887 (Australsia);

 Trichopelmatinae .
 Psalistops Simon, 1889 (Amrica Central i Sud-amrica);
 Trichopelma Simon, 1888 (Carib, Sud-amrica);

 incertae sedis . 
 Ammonius Thorell, 1899 (Camerun);
 Aurecocrypta Raven, 1994 (Austrlia);
 Eubrachycercus Pocock, 1897 (Somlia);
 Fijocrypta Raven, 1994 (Fiji);
 Natgeogia Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Orstom Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Questocrypta Raven, 1994 (Nova Calednia);
 Reichlingia Rudloff, 2001 (Belize);
 Sasonichus Pocock, 1900 (ndia);
 Seqocrypta Raven, 1994 (Austrlia);
 Sipalolasma Simon, 1892 (Sud-est d'sia, frica);
 Thalerommata Ausserer, 1875 (Colmbia, Mxic);
 Troglothele Fage, 1929 (Cuba);
 Tungari Raven, 1994 (Austrlia);
 Zophorame Raven, 1990 (Austrlia);

 Referncies .

 Raven, R. J. (1986): "A revision of the spider genus Sason Simon (Sasoninae, Barychelidae, Mygalomorphae) and its historical biogeography". Journal of Arachnology, 14: 47-70. PDF;
 Valerio, C. E. (1986): "Mygalomorph spiders in the Barychelidae (Araneae) from Costa Rica". J. Arachnol., 14:93-99. Psalistops venadensis, Trichopelma laselva (PDF) ;
 Schwendinger, P. J. (2003): "Two new species of the arboreal trapdoor spider genus Sason (Araneae, Barychelidae) from Southeast Asia". Raffles Bulletin of Zoology 51 (2): 197-207. S. sundaicum, S. andamanicum (PDF);

 Enllaos externs .
 Trap-door spiders, brush-footed trap-door spiders;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de bariqulids;
 Classificaci de les aranyes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168219" title="Bio F.R.E.A.K.S." nonfiltered="3856" processed="3842" dbindex="68884">


Bio F.R.E.A.K.S. s un videojoc de lluita en 3D creat per Midway el 1998. Es va llanar una limitada edici per les mquines recreatives i va ser llanat per PS1 i N64.  

 Eslgans .
 Bio F.r.e.a.k.s: The ultimate fusion of man and machine;

 (en la promoci de la Zipperhead): His left arm will leave you in an ambulance. His right arm will leave you in a dust pan.

Enllaos externs.
  El videojoc a Killer List of Videogames;
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168220" title="Jordi Sol i Tura" nonfiltered="3857" processed="3843" dbindex="68885">

Jordi Sol i Tura (Mollet del Valls, Valls Oriental 1930) s un advocat, poltic i professor universitari catal, un dels pares de la Constituci Espanyola de 1978.

Biografia.
Va nixer el 23 de maig de 1930 a la poblaci de Mollet del Valls, situada a la comarca del Valls Oriental. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, de la qual en fou catedrtic de dret constitucional i en fou escollit deg el 1985. s oncle de Montserrat Tura, l'actual consellera de Justcia.

L'any 2007 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

Activitat poltica.
Durant la seva joventut va militar al Front d'Alliberament Popular i als anys 50 ingressa a la cellula del PSUC a la Universitat de Barcelona. 
Es va exilliar a Frana als anys 60 a on coneix la seva primera esposa. Continua l'exilli, militant dins del PCE, a Bucarest per a fer de locutor de Rdio Espanya Independent. Desprs de l'escissi dins del PCE que acab amb l'expulsi de Fernando Claudn i Jorge Semprn, Jordi Sol Tura decideix tornar a Pars i allunyar-se de les tesis dominants al PCE i al PSUC. Ingressa llavors a finals dels 60 a la Organitzaci Comunista d'Espanya (Bandera Roja) de pensament maoista, fins que al 1973 amb una part important dels dirigents d'aquesta organitzaci reingressa al PSUC.
A partir de la Transici democrtica espanyola va ser un dels principals dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Dins aquest partit fou un dels principals defensors de les tesis eurocomunistes del secretari general del PCE, Santiago Carrillo, i va ser escollit diputat al Congrs dels Diputats per la provncia de Barcelona en les eleccions generals de 1977, esc que repet en les eleccions de 1979. Va ser cap de llista de les llistes del PSUC per Barcelona a les elecciones municipals de 1983.

Va ser un dels set ponents de la Constituci Espanyola de 1978. L'any 1985 abandona el PSUC i ingress al Partit Socialista de Catalunya (PSC-PSOE), sent novament escollit diputat per Barcelona en les 1989, 1993 i 1996. 

L'any 1991 fou escollit Ministre de Cultura en el govern de Felipe Gonzlez, crrec que va ocupar fins el 1993. Durant el seu mandat com a ministre es van executar les obres de remodelaci de la Biblioteca Nacional i es van comenar les del Teatre Reial, que no van finalitzar durant el seu mandat. El 8 d'octubre de 1992 aconsegu inaugurar el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, i el Centre d'Art Reina Sofia es va convertir en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, especialitzat en art contemporani. El 26 de juliol de 1992 el quadre del Guernica de Pablo Picasso es va traslladar al Museu Reina Sofia des de la seva ubicaci anterior al Casn del Buen Retiro, pertanyent al Museu del Prado.

A finals del 2007 s'ha fet pblic que pateix la malaltia d'Alzheimer. El 14 de gener de 2008, es va estrenar el documental Bucarest, la memria perduda que el seu fill ha fet en clau autobiogrfica per recollint la vida poltica en la clandestinitat del seu pare.

Obra publicada.
Escriptor i collaborador-columnista en diversos diaris, especialment El Pas, El Peridico de Catalunya i La Vanguardia. Ha publicat les segents obres:
 1970: Catalanismo y revolucin burguesa;
 1974: Ideari de Valent Almirall;
 1974: Poltica internacional y conflictos de clase;
 1977: Diccionario del comunismo;
 1996: Histria social de la filosofia, 3 volums. Traducci de l'obra A History of Western Philoshophy de Bertrand Russell;
 1999: Una histria optimista. Autobiografia.

Obres sobre Jordi Sol Tura.
 2008: Bucarest, la memria perduda documental d'Albert Sol Bruset;

Referncies.


Enllaos externs.
  Fitxa personal al Congrs dels Diputats;
  Informaci sobre Jordi Sol Tura a elpais.com;
  Entrevista a Jordi Sol Tura a elpais.com;
  Homenatge a l'estrena del documental Bucarest, la memria perduda.;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168222" title="Blast Corps" nonfiltered="3858" processed="3844" dbindex="68886">

Blast Corps (o Blast Dozer al Jap) s un videojoc per la Nintendo 64 creat per Rareware que va ser llanat el 1997, en el qual el jugador ha de treure del cam els obstacles que per on ha de passar un cami que transporta uns defectuosos mssils nuclears, anomenat el Missile Carrier.

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;
  Lloc web oficial japons;
  Blast Corps a IGN;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168225" title="Chopper Attack" nonfiltered="3859" processed="3845" dbindex="68887">


Chopper Attack (conegut com a Wild Choppers al Jap) s un videojoc d'acci amb helicpters per la Nintendo 64 llanat el 1998.

En el videojoc s'ha de superar diverses missions en diversos llocs. Algunes de les missions es poden incloure el bombardeig de bases enemigues, escortar l'Air Force One a travs de perillosos terrenys de selva i rescatar presoners de guerra.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168227" title="Grec koin" nonfiltered="3860" processed="3846" dbindex="68888">
El grec koin (  o b com ) s la forma popular de grec que va emergir en l'antiguitat post-clssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer perode de la histria de la llengua grega. Altres noms que rep sn grec alexandr, grec hellenstic, grec com o grec del Nou Testament.

El grec koin no s noms important per a la histria dels grecs per ser el primer dialecte com i l'avantpassat del grec demtic. Tamb s significant pel seu impacte a la civilitzaci dita occidental com a llengua franca de la Mediterrnia. El koin va ser la llengua original del Nou Testament de la Bblia cristiana i el medi d'ensenyament i transmissi del cristianisme.

El koin va ser extra-oficialment una primera o segona llengua a l'Imperi rom.

 Histria .

El grec koin va sorgir com a llengua comuna entre els exrcits d'Alexandre Magne. A mesura que els estats grecs sota el lideratge del regne de Macednia van conquerir i colonitzar el mn conegut, el seu nou dialecte es va acabar parlant des d'Egipte fins a tocar l'ndia. Tot i que els elements del koin van formar-se durant l'era clssica tardana, les cultures sota domini hellnic tamb van influenciar al seu torn la llengua en el perode postclssic, a partir de la mort d'Alexandre (323 aC). El pas cap al segent perode, el del grec medieval, comena a partir de la fundaci de Constantinoble per Constant I, el 330. Aix, el perode postclssic de la llengua grega abasta la creaci i l'evoluci del grec koin durant tota l'era hellenstica i la romana de la histria de Grcia fins al comenament de l'edat mitjana.

 El mot koin .

Koin (del grec  "com") s un terme que ja els intellectuals antics havien usat per a anomenar altres varietats de la llengua grega. Escoles com la d'Apolloni el Dscol i d'Heli Herodi van usar el mot koin per a referir-se al protogrec, mentre que d'altres l'usaven per a referir-se a qualsevol forma vernacular del grec que fos diferent a la llengua literria. Quan el koin va esdevenir gradualment llengua literria al seu torn alguns en distingien dues formes: l'hellnic ("grec", forma literria postclssica) i el koin ("com", llengua parlada popular). Altres van optar per a referir-se amb koin al dialecte d'Alexandria, un terme usat sovint per alguns classicistes moderns.

 Origens .

Les arrels lingstiques del koin sn incertes des de temps antics. Durant l'poca hellenstica la majoria d'intellectuals pensavem que el koin era el resultat de la barreja dels quatre dialectes principals del grec antic ("    "). El lingista austrac P. Kretschmer va donar suport a aquesta teoria a comenaments del segle XIX al seu llibre Die Entstehung der Koine "El naixement del koin" (1901), mentre que l'intellectual alemany Wilamowitz i el lingista francs Antoine Meillet, tot basant-se en els molts elements jnic del koin  com ara  en comptes de  () i  en comptes de  ()  van considerar-lo una forma simplificada de jnic.

La teoria acceptada amplament avui s la que va donar el lingista grec G. N. Hatzidakis, que va demostrar que, malgrat la mencionada "composici de els quatre", el "nucli estable" del koin s l'tic. En altres paraules, el grec koin es pot considerar com a tic amb una barreja d'altres elements, especialment del jnic, per tamb d'altres dialectes. El pes especfic dels elements lingstics "no-tics" del koin pot variar depenent de la regi del mn hellenstic on es parls. En aquest respecte, les varietats de koin parlades a les colnies jniques d'sia Menor i Xipre tindrien ms caracterstiques jniques que no pas altres. Per altra banda, el koin literari de l'poca hellenstica  s'assembla tant a l'tic que a cop se'l coneix com a "tic com".

 Fonts del koin .

Els primers intellectuals que van estudiar el koin -tant en temps moderns com alexandrins- eren classicistes que havien tingut com a model la llengua tica literria del perode clssic, i veien malament qualsevol altre tipus de parla hellenstica. El koin va ser doncs considerat una forma corrupta de grec que no mereixia gran atenci. La reconsideraci de la importncia histrica i lingstica del koin no va comenar fins el segle XIX, quan intellectuals de renom van dur a terme una srie d'estudis sobre l'evoluci del koin al llarg dels perodes hellenstic i rom. Les fonts usades en aquests estudis van ser moltes i de fiabilitat desigual. Les ms significatives sn les inscripcions del perode postclssic i els papirs ja que sn texts amb contingut autntic i que poden ser estudiats directament. Altres fons significatives sn la Septuaginta, la traducci grega de l'Antic Testament; i el Nou Testament. Les ensenyances dels Testaments es dirigien a gent comuna, ra per la qual usen la llengua ms popular del moment. Tamb es pot extreure informaci dels intellectuals aticistes dels perodes hellenstic i rom, els quals, a fi de lluitar contra l'evoluci de la llengua, publicaven treballs que comparaven el "correcte" tic i l'"incorrecte" koin:

Cap dels antics deia basslissa (         , "reina"), sin bassleia (        ) o bassils (       ).


Dioria (      , "data lmit") s molt poc literal; en comptes d'aix useu prothesmia (          ).


No dieu pndote (       , "sempre"), sin hekstote (        ) i dia pands (          ).


Altres fonts es basen en troballes com ara inscripcions en peces de vaixella fetes per pintors populars, errors comesos per aticistes a causa del seu domini imperfecte de l'tic pur, i fins i tot glossaris grecollatins que han sobreviscut del perode rom:

   Bono die, venisti?dia, vas venir?;
   Si vis, veni mecum.vols, vine amb mi;
   Ubi?;
   Ad amicum nostrum Lucium.casa del nostre amic Luci;
   Quid enim habet?li passa?;
   Aegrotat.malalt;

Per ltim, una font d'informaci sobre el koin molt important s el grec modern amb totes les seves caracterstiques i girs del koin, que han preservat la major part de detalls lingstics orals de l'antiga llengua que la tradici escrita havia perdut. Per exemple els dialectes pntic i capadoci conserven l'antiga pronunciaci de  com a  (, etc.), mentre que el tsacnic conserva l' llarga en comptes d' (, etc.) i altres caracterstiques del laconi. Alguns girs de la part meridional de les regions grecoparlants (Dodecans, Xipre, etc.) conserven la pronunciaci de les consonants similars geminades () mentre que altres pronuncien  com a  en moltes paraules o conserven formes dobles antigues (, etc.). Fenmens lingstics com els esmentats impliquen que aquestes caracterstiques es van conservar tamb al koin, que al seu torn tenia incontables variacions dins el mn grecoparlant.

 Evoluci des del grec antic .

L'estudi de totes les fonts dels sis segles que per conveni abarca el koin posa de manifest canvis lingstics respecte al grec antic pel que fa a fonologia, morfologia, sintaxi, vocabulari i altres elements de la llengua parlada. La major part de les formes noves van comenar com a rares i gradualment es van anar fent ms freqents fins que es van consolidar. Arrel dels canvis que van tenir lloc en l'evoluci del koin, la llengua grega va acabar semblant-se tant als seus successors medieval i modern que gaireb tots els trets del grec modern es poden traar fins als texts supervivents del koin. Com molts dels canvis que van tenir lloc entre el grec antic i el modern es van introduir amb el koin, aquest s avui dia en bona part intelligible pels parlants de grec modern.

 Fonologia .

El koin representa un perode de transici fonolgica. Al principi del perode era virtualment idntic al grec antic, i al final tenia molt ms en com amb la fonologia del grec modern.

Els tres canvis ms significants durant aquest perode van ser la prdua de la distinci de les vocals per longitud, la substituci del sistema d'accents tonals per un d'accents prosdics, i la monoftongaci de la major parts de diftongs.

Alguns trets que resumeixen l'evoluci fonolgica:

 L'antiga distinci entra vocals llargues i curtes es perd gradualment. A partir del segle II aC totes les vocals eren ja isocrniques.
 A partir del segle II aC, la manera d'accentuar les paraules va canviar del to a l'intensitat: les sllabes accentuades deixen de pronunciar-se amb un altre to musical sin ms fortes.
 L'esperit aspre (aspiraci), que ja s'havia perdut (per psilosi) en els dialectes jnics de l'sia Menor i en l'elic de Lesbos, va deixar de pronunciar-se i escriure's en els texts populars.
 Els diftongs llargs, que antigament s'havien escrit amb una iota subscrita a una vocal llarga, van deixar de pronunciar-se i escriure's en els texts populars.
 Els diftongs ,  i  esdevenen vocals simples.
 , que ja havia estat convertit en una  llarga escrita com a  pels beocians des del segle IV aC (, va passar a  llarga en koin i curta desprs.
 , que ja s'havia fusionat amb  el segle V aC en regions com ara Argos o el IV aC a Corint (), va adoptar aquesta pronunciaci tamb en koin;
  es va comenar a pronunciar  fins el segle X.
  passa a pronunciar-se  i per tant va ser tractat com a dues vocals consecutives (com si fos ).
  ja havia adquirit la pronunciaci  des del segle VI aC i aix es va mantenir fins als temps moderns.
 ,  van passar a  i van acabar pronunciant-se . Abans de les consonants sordes  van ser parcialment assimilats a .
 Les vocals simples van conservar les seves pronunciacions antigues; excepte  pronunciada com a , i  que va mantenir la seva pronunciaci  noms fins el segle X i va acabar pronunciant-se tamb com a .
 Aquests canvis en la fonologia van provocar errors ortogrfics freqents entre  i , i el  so  va proliferar (iotacisme).
 Les consonants van conservar les seves pronunciacions antigues en gran part, excepte .
 , pronunciades originalment com a  van adquirir les pronunciacions  (la primera passant prviament per ) que encara s'usen avui, excepte quan les precedeix una nasal, en el qual cas conserven els seus sons antics ( - ,  - ,  - ).
 , que inicialment es van pronunciar aspirades () van evolucionar cap a les fricatives  (la primera passant per ).
  inicialment es va pronunciar com a  (ra per la qual encara es considera, junt amb  i , una consonant doble) i ms endavant va adquirir la pronunciaci  prpia del grec modern.

 El koin bblic .

Amb koin bblic ens referim a les varietats del grec koin usades en la Bblia cristiana i altres texts afins. Les fonts principals que en tenim sn:
 la Septuaginta, una traducci grega del segle III aC de la bblia hebrea que inclou els llibres deuterocannics, una srie de llibres que actualment no formen part del cnon jueu, per que llur acceptaci anterior va fer que s'incloguessin a l'Antic Testament no protestant. La majoria de texts sn traduccions, per hi ha alguns fragments composats originalment en grec com per exemple el llibre de Sirach; i;
 el Nou Testament, composat originalment en grec (tot i que alguns llibres poden haver tingut un substrat hebreu-arameu i contenen algunes influncies semtiques).

Hi ha hagut controvrsia referent a quin ha s el grau de representativitat del grec bblic en relaci al koin habitual a l'poca, i fins a quin punt cont caracterstiques especfiques d'un substrat semtic (vegeu la teoria de la primacia aramaica). Aquestes podrien haver estat produides per la prctica de traduir bastant literalment des d'originals hebreus o arameus; o b per la influncia del grec regional, no estndar, parlat pels jueus parlants d'arameu. Algunes de les caracterstiques que es discuteixen al respecte sn: l'absncia per norma de les partcules  i , i l's de  per dir "va succeir que". Algunes caracterstiques del grec bblic que es pensa que originalment no eren elements estndar van acabar per fer-se un lloc a la llengua grega.

 El koin del Nou Testament .

La taula segent representa la pronunciaci del koin del Nou Testament, derivat en part del dialecte parlat Judea i Galilea durant el segle I, i similar al que es parlava a Alexandria. S'hi pot observar les diferncies de pronunciaci respecte al dialecte tic, ms estndar, del koin: la fricativa , la fortament aspirada  i la conservaci de la distinci entre les quatre vocals frontals , ,  i  (que encara s arrodonida), entre d'altres.



 Exemples .

 Epitafi de Seikilos .

En aquest  es pot sentir la pronunciaci en grec koin de l'Epitafi de Seikilos. Es creu que s la composici ms antiga del mn que es conserva completa amb notaci musical (d'entre el 200 i el 100 aC).

 Nou Testament .

L'extracte segent, el comenament de l'evangeli de Joan, est transcrit amb una pronunciaci reconstruida d'una varietat que va ser progressivament ms popular al comenament de l'era cristiana, amb unes vocals properes a les del grec modern.


    ,       ,     







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168229" title="Blues Brothers 2000 (videojoc)" nonfiltered="3861" processed="3847" dbindex="68889">
Blues Brothers 2000 s un videojoc llanat per Virgin Interactive l'octubre del 2000 a Europa, i per Titus Software el novembre del 2000 a l'Amrica del Nord. El videojoc s del tipus de plataformes, basat en el grup de msica i en la pellcula, similar al videojoc Gex 64.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168230" title="Bomberman 64 (videojoc del 2001)" nonfiltered="3862" processed="3848" dbindex="68890">

Bomberman 64 s un videojoc exclusiu pel mercat japons per la Nintendo 64 basat en la saga de videojocs, Bomberman.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168233" title="Racjin" nonfiltered="3863" processed="3849" dbindex="68891">
Racjin, anteriorment Racdym, s una empresa japonesa desenvolupadora de videojocs creada el 1995. El nom de l'empresa va ser canviat l'any 2000 per fer ms fcil la pronunciaci en japons.

 Videojocs creats.
;
Bomberman Land 2;
Bomberman 64 (2001);
Bomberman Kart;
Bomberman Kart DX;
Critical Blow;
Fullmetal Alchemist and the Broken Angel;
Fullmetal Alchemist 2: Curse of the Crimson Elixir;
Fullmetal Alchemist 3: Kami wo Tsugu Shoujo;
Genei Tougi: Shadow Struggle;
Happy! Happy!! Boarders;
Heaven's Gate;
Jet de Go!;
Moujya;
Primal Image Vol. 1;
R-Types;
Sakurazaka Shouboutai;
Snowboard Kids;
Snowboard Kids 2;
Snowboard Kids Plus;
Sub Rebellion;
Trap Gunner;
Typing Renai Hakusho: Boys Be...;
Typing Shinken Shoubu: Musashi no Ken;
;
;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168240" title="Bomberman 64" nonfiltered="3864" processed="3850" dbindex="68892">

 s un videojoc creat per Hudson Soft i publicat per Nintendo per la Nintendo 64. El videojoc va ser llanat als Pasos Catalans i a la resta d'Europa el 27 de novembre de 1997 i llanat a l'Amrica del Nord l'1 de desembre del mateix any. Est classificat com a K-A per la ESRB. I s conegut com a Baku Bomberman al Jap volen dir "Bomberman Explosiu" en catal.

Bomberman 64 s el primer videojoc de la srie de videojocs Bomberman, en 3D.  

El videojoc t dues continuacions a la N64: Bomberman Hero (1998) i Bomberman 64: The Second Attack (2000).

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168242" title="Statu quo" nonfiltered="3865" processed="3851" dbindex="68893">
Statu quo s una terme llat, que podem traduir com "En l'estat de les coses", que fa referncia a l'estat global d'un assumpte en un moment donat. Normalment es tracta d'assumptes amb dues parts interessades ms o menys contraposades, en el qual un conjunt de factors donen lloc a un cert equilibri (statu quo) ms o menys durador en el temps, sense que aquest equilibri hagi de ser igualitari, (per exemple, en una situaci de dominaci existeix un statu quo a favor del dominador).

Relacionada amb ella, la frase manteniment del statu quo fa referncia a la continuaci de la situaci d'equilibri, encara que els factors individuals poden canviar, per de forma complementria, fent que es mantingui l'estat d'equilibri global. 
El concepte prov del terme diplomtic in Statu quo ante bellum, que significa "com era abans de la guerra" en el sentit de recuperar la situaci de poder i lideratge que havia abans d'una guerra. 

En l'mbit de la poltica i la diplomcia, el terme statu quo s'utilitza freqentment amb l'objectiu de mantenir l'ambigitat sobre la situaci a la qual es refereix, de manera que s'evita explicitar els factors d'enfrontament que existeixen, encara que els interlocutors saben de quins es tracta. En altres ocasions simplement es busca simplificar la conversa, com resum dels diferents elements que intervenen.

Vegeu.
Locucions i cites llatines;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168253" title="Moviment Comunista" nonfiltered="3866" processed="3852" dbindex="68894">


El Moviment Comunista fou un partit poltic espanyol fundat el 1972, com a Moviment Comunista d'Espanya (MCE). De fet aquest partit havia sorgit del Euskadiko Mugimendu Komunista (Komunistak), nom adoptat el 1969 per ETA berri (un grup obrerista escindit d'Euskadi ta Askatasuna, ETA). Aquest trnsit no imped que mantingus sempre una actitud sensible a la problemtica nacional als nous territoris on s'implant, incloses els Pasos Catalans, si b la independncia noms la reclamava per a Euskadi. 

Ideolgicament es definia com marxista-leninista i maoista, i considerava la lluita revolucionria com un mitj per assolir una repblica popular i democrtica. Prov un apropament a Unificaci Comunista d'Espanya (UCE), per divergncies ideolgiques fustraren la fusi. El 1976 es reestructur com una federaci de partits, i aix al Principat don lloc al Moviment Comunista de Catalunya (MCC), que des del 1974 ja participava en les instncies unitries de l'Assemblea de Catalunya. Tanmateix, era minoritari al sindicat Comissions Obreres.

Entre els dirigents del MCC destacaren Empar Pineda i Ignasi lvarez. Al Pas Valenci, s'organitz com a Moviment Comunista del Pas Valenci (MCPV), que prov d'apropar-se, sense xit, al Partit Socialista del Pas Valenci (PSPV) per tal de presentar una llista comuna a les eleccions del 1977. El 6 d'octubre del 1977, a Alacant, militants i simpatitzants del MCPV que penjaven cartells en pro de l'Estatut d'Autonomia pel Pas Valenci foren atacats amb pedres i en result ferit de mort Miquel Grau, simpatitzant de 20 anys. El 1978 inici una poltica de collaboraci amb la Lliga Comunista Revolucionria (LCR). Aix el MCPV form amb la LCR  i d'altres formacions l'Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV, no pas la mateixa coalici que desprs impuls el PCPV). El 1983, amb EUPV particip en les eleccions autonmiques dins la coalici Unitat del Poble Valenci (UPV). A les illes Balears el 1988 formaren el Kollectiu Bassetja. El 1991, el MCPV i LCR  bastiren el grup Ca Revolta.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168254" title="Llista de fitxatges ms cars del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="3867" processed="3853" dbindex="68895">
Llista dels fixatges ms cars de la histria de la secci de futbol del Futbol Club Barcelona:

 Marc Overmars, comprat per 39,6 milions d'euros, a l'Arsenal F.C.  (2000).
 Javier Saviola, comprat per 35,9 milions d'euros, al River Plate (2001).
 Daniel Alves, comprat per 29,5 milions d'euros, al Sevilla FC  (2008).
 Ronaldinho, comprat per 27 milions d'euros, al Pars Saint-Germain (2004).
 Rivaldo, comprat per 24 milions d'euros, al Deportivo (1997).
 Samuel Eto'o, comprat per 24 milions d'euros, al Real Mallorca i Reial Madrid (2004).
 Thierry Henry, comprat per 24 milions d'euros, a l'Arsenal Football Club (2007) .
 Gerard Lpez, comprat per 21,6 milions d'euros, al Valencia CF (2000).
 Geovanni, comprat per 21,3 milions d'euros, al Grmio Porto Alegre (2001).
 Gabriel Milito, comprat per 20,5 milions d'euros, al Real Zaragoza (2007).
 Anderson, comprat per 18 milions d'euros,  al AS Monaco (1997).
 Deco, comprat per 18 milions d'euros, al FC Porto (2004).
 Martn Cceres, comprat per 16,5 milions d'euros, al Vila-real (2008).
 Ronaldo, comprat per 15,0 milions d'euros, al PSV Eindhoven (1996).
 Dani, comprat per 15,0 milions d'euros, al Real Mallorca (1997).
 Hleb, comprat per 15,0 milions d'euros, a l'Arsenal F.C. (2008).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168257" title="Organitzaci Revolucionria dels Treballadors" nonfiltered="3868" processed="3854" dbindex="68896">
L'Organitzaci Revolucionria dels Treballadors (ORT) (en castell: Organizacin Revolucionaria de Trabajadores, ORT) fou un partit poltic comunista espanyol. Fou fundat el 1969 a partir de la Accin Sindical de Trabajadores, que pass d'un obrerisme catlic al comunisme maoista. El seu principal dirigent fou Jos Sanrom Aldea camarada Intxausti. El seu portaveu fou En Lucha; com a portaveus regionals tingu, entre d'altres, Crida dels Comunistes (Principat) i Ara! (Pas Valenci). Mantingu sempre una lnia clarament crtica amb el bloc sovitic i des del 1977 impuls el Sindicat Unitari i l'organitzaci jovenil Uni de Joventuts Maostes (UJM). 

A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar sota les sigles Agrupacin Electoral de Trabajadores, ja que encara no era legalitzada. A les eleccions municipals espanyoles de 1979 es present com a Candidatura de los Trabajadores i aconsegu que la seva dirigent Paquita Sahuquillo fos escollida regidora a l'ajuntament de Madrid. Poc desprs es fusion amb el Partit del Treball d'Espanya (PTE), donant lloc al Partit dels Treballadors (PT).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168258" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1986" nonfiltered="3869" processed="3855" dbindex="68897">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1986 dura dos anys (1984-1986).La selecci d'Espanya es proclam vencedora per primera vegada.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1986 (Classsificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1986 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada el 1986.



 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168259" title="Partit del Treball d'Espanya" nonfiltered="3870" processed="3856" dbindex="68898">

Partit del Treball d'Espanya (PTE) fou un partit poltic espanyol, fundat el 1975, arran d'una escissi del Partido Comunista de Espaa-Internacional (PCE(i)). El seu principal dirigent fou Eladio Garca. Els seus portaveus foren Mundo Obrero Rojo (1969-1975), El Correo del Pueblo (1975-7) i La Unin del Pueblo (1977-9); al Principat es public Avant. Les seves joventuts s'enquadraven a la Jove Gurdia Roja. 

De carcter maoista, defensava per acabar amb el franquisme la formaci d'un Front Democrtic. Tot i el seu origen barcelon, la major part de l'afiliaci era a Madrid, Andalusia i Arag. Descontent amb la lnia de Comissions Obreres, impuls la Confederaci de Sindicats Unitaris de Treballadors (CSUT). El 1977 s'hi sum el Partit Comunista d' Unificaci (PCU). Al Principat, la regional era dirigida per Joan Snchez Carrat i Manuel Gracia, que tingueren un paper actiu a l'Assemblea de Catalunya. A les eleccions del 15 de juny de 1977, la regional del Principat form coalici amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) sota les llistes "Esquerra de Catalunya". Poc desprs el sector ms catalanista del partit (amb Snchez Carrat), se'n separ per fundar el Partit del Treball de Catalunya (PTC). El 1979 es fusion amb l'Organitzaci Revolucionria dels Treballadors (ORT) per donar lloc al Partit dels Treballadors (PT).

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168261" title="Partit dels Treballadors" nonfiltered="3871" processed="3857" dbindex="68899">
Partit dels Treballadors (PT) fou un partit poltic espanyol sorgit el 1979 de la fusi del Partit del Treball d'Espanya (PTE) i de l'Organitzaci Revolucionria dels Treballadors (ORT). De tendncia maoista, s'organitz de forma federal, amb voluntat de participar en el joc parlamentari. Aix al Principat actu com a Partit dels Treballadors de Catalunya. A les eleccions municipals de 1979 va obtenir un total de 300.000 vots, 400 regidors (dos a Saragossa i un a Madrid) i 20 alcaldies.

L'estiu de 1980 visqu una greu crisi interna deguda a diferncies ideolgiques i a les caracterstiques diferents a les que s'afrontaven les diferents territorials del partit. A la prctica el partit, va desaparixer. El 1981 un sector del Partit dels Treballadors de Catalunya s'incorpor a Nacionalistes d'Esquerra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168262" title="Unificaci Comunista d'Espanya" nonfiltered="3872" processed="3858" dbindex="68900">
Unificacin Comunista de Espaa (UCE) s un partit poltic espanyol. Va ser fundat el 1973 quan el grup maoista Tribuna Obrera es convert en partit poltic, amb la intenci de treballar per la unificaci en un sol partit poltic de totes les organitzacions marxistes-leninistes espanyoles. Durant la transici va encetar un procs de fusi, frustrat amb el Moviment Comunista (MCE). 

El 1979, amb el seu primer congrs, canvi la seva lnia poltica per la de la construcci de la prpia UCE com a organitzaci del proletariat espanyol. Alhora mantenia la necessitat d'un ample Front Patritic i Democrtic que lluits per la independncia i la democrcia d'Espanya. S'opos a la intervenci sovitica a l'Afganistan (1980), i a l'entrada d'Espanya a la OTAN (1981) i a la CEE (1986). Don suport a la perestroika i la glasnost encetades a la Uni Sovitica, el 1988, i defens que la validesa del comunisme era independent de la caiguda del bloc sovitic. 

Defensa la construcci d'una Repblica Democrtica Popular Espanyola, que reconeix com una unitat nacional (tot i que integrada per diferents nacionalitats), resalta els vincles amb Amrica Llatina i denuncia el procs de construcci europea com una eina de l'imperialisme alemany. El seu portaveu s el quinzenal De Verdad, editat a Valncia.
 Resultats electorals .



Enllaos externs.
Pgina d'Unificaci Comunista d'Espanya;
Pgina dels seus manifestos publicats a la premsa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168263" title="Organizacin Comunista de Espaa-Bandera Roja" nonfiltered="3873" processed="3859" dbindex="68901">

Organizacin Comunista de Espaa-Bandera Roja (OCE-BR) fou una organitzaci poltica espanyola creada el 1973. Sorg a partir de la catalana Organitzaci Comunista-Bandera Roja (OC-BR), escindida del PSUC el 1968. Entre els seus dirigents hi hagueren Alfons Carles Comn i Jordi Sol Tura. Defens per a Espanya una repblica democrtica i federal que servs d'etapa de transici al socialisme. El seu rgan central fou Bandera Roja, i entre els rgans regionals hi destacaren El Comunista al Pas Valenci, i "Estrella Roja" a Catalunya. El 1974 pat l'escissi que condu a la formaci, al Principat, de Bandera Roja de Catalunya. Desprs d'aquesta escissi s'aferm en l'ideari maoista i en la denncia de la reforma post-franquista.

El 1977 es a inscriure com a partit legal i els principals dirigents foren Ferrn Full Sala i Julia Velasco Benay. La majoria d'ells, per, es van reincorporar al PSUC i al PCE el 1989. Desaparegu el 1994. Entre els antics membres del grup hi destac Federico Jimnez Losantos, Josep Piqu i Pilar del Castillo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168264" title="Acromatpsia" nonfiltered="3874" processed="3860" dbindex="68902">

L'acromatpsia o monocromatisme s la incapacitat de percebre els colors. s una malaltia gentica, congnita i estacionria (no-progressiva), lligada al cromosoma X. Tamb s'utilitza aquest terme per designar efectes anlegs que han estat adquirits com a resultat d'una malaltia o accident.

Consisteix en una anomalia de la visi (en particular, una retinopatia perifrica bilateral) a conseqncia de la qual noms son percebuts els colors blanc i negre. En certs casos d'acromatpsia, la persona que la pateix noms pot percebre els colors primaris. Afecta els bastons i als cons blaus de la retina. En el cas de la ceguesa als colors adquirida hi ha, generalment, una interrupci en les vies neuronals entre l'ull i els centres de la visi del cervell en lloc de la prdua de la funci dels cons.

Tradicionalment, s'estima que aquesta malaltia afecta a una de cada 30.000 persones (dades epidemiolgiques recents assenyalen, als EUA, un cas cada 33.000 habitants), pel que es considera dins de les anomenades malalties rares. Afecta per igual a ambds sexes.

Acromatpsia parcial.
L'anomenada acrmatopsia parcial ens porta al concepte de daltonisme (i en realitat son sinnims), en tant en quant que l'acrmatopsia cerebral alludeix a un subgrup de casos als que la prdua de visi de colors s'associa a un dany de l'escora visual extraestriada.

S'ha identificat el gen causant d'aquesta malaltia, localitzat a Xq28. Tot i que sn dades molt preliminars, usant terpia gnica s'han pogut curar ratolins que patien aquesta malaltia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168266" title="PSOE-histric" nonfiltered="3875" processed="3861" dbindex="68903">
El Partido Socialista Obrero Espaol-histric (PSOE-histric) fou una escisi del PSOE sorgida del congrs de Suresnes el 1972. El 1974 el sector histric del partit, dirigit per Rodolfo Llopis Ferrndiz, abandon el partit per divergncies amb la nova direcci de Felipe Gonzlez i cre un nou partit.

Es present a les eleccions generals del 15 de juny de 1977, per noms va obtenir 21.242 vots (0,12%). A les eleccions de 1979 assol els 133.869 vots (0,74%). En 1982 canvi el seu nom pel de Partido Socialista (PS), que posteriorment adoptaria el nom de Partido de Accin Socialista (PASOC).

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168267" title="Partido Socialista" nonfiltered="3876" processed="3862" dbindex="68904">
El Partido Socialista (PS) fou un partit poltic socialista espanyol. Fou fundat el 1982 a partir del Partido Socialista Obrero Espaol-histrico (PSOE-histric). El seu mxim dirigent fou Pablo Castellanos. Posteriorment adopt el nom dePartido de Accin Socialista (PASOC).

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168268" title="Partido de Accin Socialista" nonfiltered="3877" processed="3863" dbindex="68905">
El Partido de Accin Socialista (PASOC) s un partit poltic socialista espanyol hereu del Partido Socialista (abans anomenat Partido Socialista Obrero Espaol-histrico, PSOE-histric). Representa la lnia del socialisme marxista, contraposada a la del PSOE. El seu secretari general fou Alonso Puerta (del 1982 al 2001) i seu president fou Pablo Castellano (del 1990 al 2001); i desprs Luis Aurelio Snchez (secretari general) y Andrs Cuevas (president). El 1987 s'adher a la coalici Izquierda Unida, impulsada pel Partido Comunista de Espaa (PCE).   

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168269" title="Lucha Internacionalista" nonfiltered="3878" processed="3864" dbindex="68906">
Lucha Internacionalista (LI) s una organitzaci poltica espanyola sorgida arran del Tercer Congrs del Partido Revolucionario de los Trabajadores (PRT) de maig de 1999, quan es decid que el projecte minoritari inicis una experincia separada, si b formalment lligada al PRT i a la Lliga Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (LIT-QI). El juny del 1999, LI va participar a les eleccions municipals i autonmiques, la qual cosa motiv el setembre la seua expulsi del partit, car el PRT estava integrat en la coalici Izquierda Unida (IU), malgrat les protestes dels membres de LI. Des d'aleshores s reconeguda com a organitzaci simpatitzant per la LIT-QI. LI defensa la transformaci d'Espanya en una Federaci de Repbliques Socialistes, i reconeix el dret d'autodeterminaci de Catalunya. El seu rgan s Lluita Internacionalista.

Enllaos externs.
Web oficial;
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168270" title="Partido Revolucionario de los Trabajadores" nonfiltered="3879" processed="3865" dbindex="68907">
Partido Revolucionario de los Trabajadores (PRT) fou un partit poltic comunista espanyol. Era la secci oficial espanyola de la Lliga Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (LIT-QI). Formava part de la coalici Izquierda Unida (IU)i el seu portaveu ha estat Opcin por el Socialismo. 

En el III Congrs celebrat a Madrid el maig de 1999 s'hi enfrontaren dos projectes, i s'acord la separaci del partit en dues experincies, la majoritria, que conservaria el nom de PRT, i la minoritria, que adoptava el nom de Lucha Internacionalista (LI), totes dues vinculades a la LIT-QI. En presentar-se LI a les eleccions municipals del juny de 1999 en llistes separades, el PRT va decidir la seva exclusi del partit. El 2001 inici un procs d'apropament amb Izquierda Revolucionaria (IR), que es plasm en la creaci d'un rgan unificat del PRT i IR dit A luchar por el socialismo, i en la fusi de totes dues organitzacions en PRT-Izquierda Revolucionaria.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168272" title="Lliga Internacional dels Treballadors" nonfiltered="3880" processed="3866" dbindex="68908">
La Lliga Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (LIT-QI) s una organitzaci internacional, de tendncia trotskista fundada el 1985 per Nahuel Moreno. El seu objectiu es bastir el Partit Mundial de la Revoluci Socialista. El 1994, s'hi escind el Centre Internacional del Trotskisme Ortodox (CITO)que actualment est pendent de reintegrar-s'hi. A l'Estat espanyol la seva secci oficial s el Partit Revolucionari dels Treballadors-Esquerra Revolucionria (PRT-ER) i t una secci simpatitzant, la Lucha Internacionalista (LI) que s'escind del PRT-ER quan aquest entr a la coalici IU, de la que desprs en sortiren l'any 2004. A Itlia existeix el Partito di Alternativa Comunista (PdAC) com a secci ms important a nivell continental. A Amrica Llatina, on la LIT-QI t una major presncia, el grup de ms importncia s el brasiler Partido Socialista dos Trabalhadores Unificado (PSTU).

Enllaos externs.
Lliga Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168273" title="Pere Juli" nonfiltered="3881" processed="3867" dbindex="68909">

Pere Juli fou un militar catal, especialment conegut per haver estat el cap de la guarnici catalana de Constantinoble el maig del 1453, quan va caure en mans dels otomans de Mehmet II. En aquella poca, a banda dels mateixos bizantins, es trobaven defensant la ciutat un destacament de genovesos, comandats per Giovanni Giustiniani Longo i una flota veneciana. Els catalans d'en Pere Juli se'ls va encomanar defensar la zona del Palau Bukoleon, al sud-est de la ciutat tocant al mar. Ell i el seus soldats van morir en batalla, mentre que el cnsol catal a la ciutat, Joan de la Via, fou executat juntament amb els seus fills per ordre del nou Sult. Les minses dades biogrfiques que tenim d'aquest personatge i de la presncia d'aquesta esquadra catalana les trobem a diversos poemes i trendies que canten la caiguda de Constantinoble, on primer s'enumeren els pobles que ajudaren a la defensa i desprs es demana a la resta de pobles d'Occident l'ajuda negada en el moment crucial.


Enllaos Externs.
La cada de Constantinopla: entrevista amb Eusebi Ayensa ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168275" title="Final Fantasy V" nonfiltered="3882" processed="3868" dbindex="68910">
Final Fantasy V (           V, Fainaru Fantaj  Faibu) s un videojoc de rol creat i publicat per Squaresoft en 1992 que forma part de la serie de videojocs Final Fantasy. El joc va sortir tan sols a Jap per la Super Famicom (Coneguda internacionalment com Super Nintendo), i fou portat per TOSE amb petites diferncies a Sony PlayStation i a Nintendo Game Boy Advance.

Final Fantasy V fou l'ltim joc de la srie en qu el creador de la srie, Hironobu Sakaguchi, va prendre el rol de director. Va sortir a la venda a Amrica i Europa molt ms tard que en terres nipones, i el seu major encert fou expandir, millorar i consolidar definitivament el sistema de tasques del primer i tercer joc de la srie.

Vegeu tamb.

Squaresoft;
Hironobu Sakaguchi;
Final Fantasy;
Videojoc de rol;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168276" title="Enric Claras i Daud" nonfiltered="3883" processed="3869" dbindex="68911">
Enric Claras i Daud, Sant Feliu del Rac 1857 - Barcelona 1941, fou un escultor catal. 

Va tenir com mestre a l'escultor Joan Roig i Sol, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Va compartir taller , primer amb el pintor Carbonell Selva i ms tard amb Santiago Rusiol, amb qui li va unir una gran amistat, juntament amb Ramon Casas, van formar un trio molt conegut dintre de la bohmia barcelonina de principis del segle XX, van fer nombroses exposicions junts a la Sala Pars, tamb grcies a les tertlies que organitzaven es va crear el fams Museu del Cau Ferrat de Sitges. Les seves primeres obres, tenen un carcter de realisme anecdtic, desprs de passar una temporada a Pars, la seva escultura es transform a formes ms sensitives, qualificant-se com un artista modernista. 

Va participar al 1892 a l'Exposici Nacional de Madrid, a l'Exposici Universal de Chicago (1893), al 1888 a l'Exposici Universal de Barcelona i va obtenir una medalla d'or a l'Exposici Universal de Pars (1900). 

Va fer escultura funerria , tenint realitzats panteons als cementiris de Barcelona i Saragossa. 
Obres destacades. 
1890 Retrat femen. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona ;
1890 Sil ;
1890 Els dos amics ;
1890 Un Bacus modern ;
1896 Forjador. Museu Cau Ferrat de Sitges ;
1900 Memento Homo. Medalla d'or a Pars ;
1904 Eva. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona ;
1927 Monument a Jaume I. Palma de Mallorca ;
Bibliografia. 
Alix, Josefina (1985), Escultura Espanyola 1900/1936, Madrid, Edicions El Viso. ISBN 84 7483 412 0 ;
Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168279" title="Appi Claudi Pulcre" nonfiltered="3884" processed="3870" dbindex="68912">


Nom de set cnsols romans i altres personatges de la gens Claudia

Appi Claudi Pulcre (cnsol 212 aC);
Appi Claudi Pulcre (cnsol 185 aC)  ;
Appi Claudi Pulcre (cnsol 143 aC);
Appi Claudi Pulcre, fill de Gai Claudi Pulcre II i pare de Gai Claudi Pulcre III;
Appi Claudi Pulcre (poltic), fill del cnsol del 143 aC;
Appi Claudi Pulcre (pretor), pretor el 89 aC;
Appi Claudi Pulcre (cnsol 79 aC);
Appi Claudi Pulcre (interrei 77 aC);
Appi Claudi Pulcre (cnsol 54 aC);
Appi Claudi Pulcre (cnsol 38 aC);
Appi Claudi Pulcre (germ);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168282" title="Lhasa" nonfiltered="3885" processed="3871" dbindex="68913">

Lhasa (en tibet      ; en xins tradicional   , en xins simplificat   , en pinyin L s), de vegades amb la grafia Llasa, s la capital de la Regi Autnoma del Tibet, a la Repblica Popular Xinesa, i la capital tradicional del Tibet. La seva poblaci s de 257.400 habitants (2004).

Lhasa vol dir lloc dels Dus. Es troba a una altura de 3.650 metres sobre el nivell del mar, vora el riu Kyi, afluent del Yarlung Zangbo o  Brahmaputra. s la ciutat ms alta de l'sia i la tercera ms alta del mn (desprs de Cerro de Pasco i Potos). En la primera meitat del segle XX, diversos exploradors occidentals van arribar a la ciutat.

Limita al N amb la prefectura de Nagou, a l'E amb la prefectura de Nyingchi, al S amb la prefectura de Shannan, i al SO amb la prefectura de Xigaze. El municipi o prefectura de Lhasa es divideix en els districtes de Lhnzhub, Damxung, Nymo, Qx, Doilungdqn, Dagz i Maizhokunggar. 

El palau de Potala forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i s un dels monuments ms importants del pas. s la residncia tradicional del dalai-lama a l'hivern. Tamb hi destaca el palau de Norbulingka, que s la residncia d'estiu. 

Monestirs.
La ciutat s la residncia tradicional del dalai-lama (des del 1959, arran de l'ocupaci xinesa, viu refugiat a Dharamsala, a l'estat indi de Himachal Pradesh) i es considera la ciutat santa del budisme tibet. Entre els seus nombrosos monestirs cal destacar els segents:
 Jokhang, el ms antic de la capital tibetana, construt en l'any 642.
 Sera, fundat el 1419.
 Drepung, tamb del segle XV.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168287" title="Tonya" nonfiltered="3886" processed="3872" dbindex="68914">
La tonya, tamb dita pa socarrat, fogassa o panou en alguns llocs, s un dol de rebosteria tpic del Pas Valenci. Encara que els ingredients sn diferents en cada comarca, la majoria estan fetes amb una massa de farina, oli, sucre i crella, farcida o no. La tonya sol prendre el nom de mona quan du un ou dur al damunt.

La tonya t forma circular i se soles fer de moltes formes si duen ou o no al damunt. De la forma tradicional de mitja esfera gran o menuda, a la forma allargada (prenent el nom de sus) o la forma de rosca amb l'ou enmig de la mona.

En molts llocs, com ara La Vila Joiosa, s costum prendre en estiu tonyetes o sussos farcits de trossos de gelat de sandvitx.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168291" title="Escut de Rssia" nonfiltered="3887" processed="3873" dbindex="68915">


L'escut de Rssia va ser aprovat per una llei federal constitucional de la Duma sancionada pel president Vladmir Putin el 25 de desembre de l'any 2000. Consisteix en un camper de gules amb una guila bicfala d'or, amb les ales esteses. Al pit hi t un escuss de gules amb la figura d'un genet d'argent amb capa d'atzur, muntat sobre un cavall tamb d'argent, matant amb una llana un drac de sable. 

El genet, que tamb s present a l'escut d'armes de Moscou, representa sant Jordi, patr dels russos. L'guila sost a les urpes un mn i un ceptre, t els dos caps coronats amb la corona imperial i per sobre d'aquestes corones se'n situa una altra de similar per ms gran, tocant una cinta. Actualment les corones, smbol de la monarquia, representen el poder de l'Estat rus. Aquest escut est basat en el que van usar els antics tsars de Rssia, per hi t algunes diferncies, com el color de l'guila, que va ser negra, o l'absncia dels escuts dels territoris dominats per Rssia que envoltaven l'escuss central, al costat del collaret de l'orde de Sant Andreu. 

Escuts usats histricament.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168292" title="Massagran" nonfiltered="3888" processed="3874" dbindex="68916">
Massagran s una collecci de cmics basats en el protagonista del llibre Les aventures extraordinries d'en Massagran d'en Josep Maria Folch i Torres, que estan guionitzats pel seu nt Ramon Folch i Camarasa i dibuixats per en Madorell que es va basar en les illustracions que n'havia fet en Junceda. Aquestes histries van veure la llum i tots els lbums es van anar publicant per lliuraments a la revista Cavall Fort.

Bibliografia.
Aventures extraordinaries d'en Massagran (1981);
Aventures encara mes  extraordinaries d'en Massagran (1982);
Massagran i el quadrat mgic (1983);
En Massagran al Pol Nord (1984);
En Massagran i els Negrers (1986);
En Massagran i el Bruixot Blanc (1987);
En Massagran a Pagui-Pagui (1988);
En Massagran i els Pels Rojes (1989);
En Massagran i els Pirates (1990);
Els Jocs Olpics d'en Massagran (1991);
En Massagran i el Gegant del mar (1992);
En Massagran i la diadema robada (1994);
En Massagran a l'Illa del Secret (1996);
En Massagran al Castell de Kalruk (2000);
El segrest d'en Massagran (2002);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168296" title="Ieoh Ming Pei" nonfiltered="3889" processed="3875" dbindex="68917">

Ieoh Ming Pei (26 d'abril de 1917) s un arquitecte nord-americ d'origen xins. 

Biografia.
Va nixer a Guangzhou, a Xina. Acabats els seus estudis escolars, als 18 anys es va traslladar als Estats Units per a estudiar arquitectura. Va aconseguir matricular-se en el prestigis Institut Tecnolgic de Massachusetts, on es va graduar el 1940. 

Entre 1945 i 1948 va ampliar la seva formaci ensenyant a Harvard com a professor adjunt, sota la tutela de dos famosos arquitectes europeus, Marcel Breuer i Walter Gropius. Arran d'aix Pei s considerat com un dels successors americans dels grans mestres de l'arquitectura europea. 

El 1955 Pei va adoptar la nacionalitat nord-americana i l'any segent va fundar el seu propi despatx d'arquitectura, I. M. Pei and Partners.

Obra.
En els seus projectes Pei busca la puresa de lnies, unida a una eficcia funcional, seguint l'anomenat "estil internacional" i els criteris de Gropius. 

Utilitza freqentment formes abstractes, recorre a materials freds, com l'acer, el ciment i el vidre, i incorpora efectes que resulten impactants per a l'observador. Les seves obres es caracteritzen en moltes ocasions per unes estructures que requereixen solucions valentes. s un dels arquitectes ms apreciats del nostre temps. Ha realitzat projectes per tot el planeta.

Obres representatives.
 Pirmide del Museu del Louvre (Pars) ;
 Museu del Rock and Roll (Cleveland, Ohio) ;
 Torre del Banc de Xina (Hong Kong) ;
 Torre del Banc Morgan Chase (Houston, Texas) ;
 Edifici del World Trade Center (Barcelona) ;
 Museu d'Art Johnson, Universitat Cornell (Ithaca, Nova York) ;
 Torre EDF, La Dfense (Pars) ;
 Centre de Convencions Javits (Nova York) ;
 Edifici Hancock (Boston) ;
 Edifici Est, Galeria Nacional d'Art (Washington DC) ;
 Ajuntament de (Dallas, Texas) ;
 Biblioteca Cleo Rogers Memorial (Columbus, Indiana) ;
 Museu d'Art Everson (Syracusa, Nova York);
 Centre del Christian Science (Boston) ;
 Edifici a Plau Ville-Marie (Montreal, Canad) ;
 Centre Nacional d'Investigacions Atmosfriques (Boulder, Colorado);

Premis i reconeixements.
El seu treball va ser reconegut el 1983, any que va rebre el premi Pritzker, el guard de major prestigi internacional en arquitectura. Tamb ha rebut la Medalla d'Or de l'Institut Americ d'Arquitectes, el Praemium Imperiale i moltes altres distincions.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168297" title="Philip Johnson" nonfiltered="3890" processed="3876" dbindex="68918">
 
Philip Johnson (Cleveland (Ohio), 7 d'agost de 1906 - 25 de febrer de 2005) va ser un arquitecte nord-americ. 

Biografia. 
 

Va nixer a Cleveland, Ohio. Va estudiar arquitectura i va fer desprs un mster d'histria de l'arquitectura a la Universitat de Harvard. Una vegada acabats els estudis Johnson va acceptar el crrec de director del departament d'arquitectura del Museu d'Art Modern de Nova York, que s'acabava de crear. Durant els anys segents es va dedicar a moltes activitats, excepte a la prctica de l'arquitectura. Va ser crtic, autor, historiador i director de museu, fins que finalment, a l'edat de 36 anys, es va concentrar en l'arquitectura i va dissenyar el seu primer edifici. A partir de llavors va comenar la seva trajectria com arquitecte. 

 
El 1967 es va unir a John Burgee, amb el qual va mantenir una associaci durant 20 anys. En aquest temps, ambds arquitectes van realitzar un nombre molt elevat de projectes. Johnson va organitzar les primeres visites arquitectniques a Mies van der Rohe, i tamb a Le Corbusier, quan aquests van viatjar als Estats Units. Amb Mies va tenir una estreta relaci i va collaborar ms tard amb ell en el disseny i la construcci del fams edifici Seagram de Nova York.

Johnson ha estat distingit per l'Institut Americ d'Arquitectes amb la Medalla d'Or, i el 1979 va rebre la primera edici del Premi Pritzker, mxim guard en arquitectura. 

Des de 1989 Johnson va viure en un semi-retir. Va dedicar el seu temps sobretot a projectes propis, encara que va seguir com conseller de l'antic despatx. Un dels seus ltims dissenys va ser per a una nova escola de Belles Arts a l'estat de Pennsylvania. 

L'obra ms famosa de Johnson s probablement la Casa de Cristall (Glass House), a New Canaan, Connecticut. s un edifici l'estructura metllica molt esvelta que no oculta la visi. Totes les parets sn completament de vidre, de manera que la casa es fa transparent, permetent veure des d'un costat el que ocorre en l'altre, mirant a travs de l'edifici. Johnson va dissenyar la casa per a si mateix i al mateix temps com tesi per a la seva graduaci. Des de llavors Johnson va viure sempre en ella, pel que tamb la hi denomina Casa Johnson.

Obres representatives. 
 
 Torre International Place (Boston) ;
 Torre Tycon (Vienna, Virginia) ;
 Torre Momentum (Dallas, Texas) ;
 Torre NCNB (Houston) ;
 Torre PPG (Pittsburgh) ;
 Torre United Bank (Denver) ;
 Torre Bank of Amerika (Houston) ;
 Edifici Penzoil Place (Houston);
 Calmi principal de AT&T (Nova York);
 Centre Nacional d'Arts Dramtiques (Bombai, ndia) ;
 Centro Century (South Bend, Indiana) ;
 Jardins d'aigua (Fort Worth, Texas) ;
 Centre Cvic (Peoria, Illinois) ;
 Centre Cultural del Comtat de Dade (Miami) ;
 Catedral de Cristall (Garden Grove, Califrnia) ;
 Restaurant Four Seasons en l'edifici Seagram (Nova York) ;
 Teatre de l'estat de Nova York al Lincoln Center (Nova York) ;
 Torres Porta d'Europa (Madrid, Espanya);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168300" title="Richard Meier" nonfiltered="3891" processed="3877" dbindex="68919">


Richard Meier (1934) s un arquitecte nord-americ. 

Va nixer a Newark, a l'estat de Nova Jersey. Va estudiar arquitectura a la Universitat Cornell i a continuaci va treballar en diversos despatxos d'arquitectes, entre ells els de Skidmore, Owings and Merrill i Marcel Breuer, fins que el 1963 va obrir el seu propi estudi. Des del principi, Meier ha seguit una lnia determinada i permanent en els seus projectes. Ha deixat de costat les tendncies passatgeres i les modes, i s'ha mantingut fidel a les seves idees. Encara que els seus edificis ms recents mostren un refinamient respecte als inicials, segueixen sent d'un mateix estil inconfundible, en els quals Meier concedeix sempre la mateixa importncia a la claredat de lnies, a l'harmonia, als espais i a la llum. En la seva immensa majoria, els edificis de Meier sn blancs, el color que considera el ms pur ja que reuneix a tots els altres i va canviant de tonalitat durant el dia. 

Segons manifesta Meier, Le Corbusier ha exercit una gran influncia sobre ell, igual que Frank Lloyd Wright. Per tamb altres arquitectes han estat una referncia per al seu treball. No obstant aix, considera que l'arquitectura s una disciplina que es troba en un continu flux, pel que van canviant amb el pas dels anys els arquitectes que marquen estils i que influencien als altres. Meier ha estat distingit amb nombrosos premis. En 1984 li va ser atorgat el premi Premi Pritzker, el reconeixement internacional ms important en arquitectura, i el 1997 va rebre el mxim guard nord-americ de la seva professi, la medalla d'or de l'Institut Americ d'Arquitectes. Poc desprs de rebre el premi Pritzker, Meier va rebre l'encrrec de dissenyar el Centre Getty de Los Angeles, un gran complex d'edificis que per a qualsevol arquitecte era un dels projectes ms interessants i importants que se li podien adjudicar.

Obres representatives. 
 Museu d'Art High (Atlanta);
 Centre Getty (Los Angeles) ;
 Museu d'Art Contemporani (Barcelona) ;
 Casa Douglas (Harbor Springs, Michigan) ;
 Museu de les Arts Decoratives (Frankfurt, Alemanya) ;
 Edifici Atheneum, Centre d'Informaci Turstic (New Harmony, Indiana) ;
 Centre del Bronx per disminuits mentals (Nova York) ;
 Escola d'Ensenyament Bsic (Clifty Creek, Indiana) ;
 Casa Shamberg (Chappaqua, Nova York) ;
 Centre d'Art, segona ampliaci (Des Moines, Iowa) ;
 Museu de Beverly Hills (Los ngeles) ;
 Edifici Hypobank International (Luxemburg) ;
 Centre d'Investigaci de Daimler-Benz (Ulm, Alemanya) ;
 Edifici de Canal+ (Pars) ;
 Seminari, Edifici d'Ensenyament (Hartford, Connecticut);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168302" title="Hans Hollein" nonfiltered="3892" processed="3878" dbindex="68920">

Hans Hollein (30 de mar de 1934, Viena), s un arquitecte i dissenyador austrac. Hans Hollein va ser alumne de Clemens Holzmeister a l'Acadmia de Belles Arts de Viena. Posteriorment va ampliar els seus estudis al IIT de Chicago i a la Universitat de Berkeley. 

Entre 1963 i 1966 va ser professor a Estats Units. Posteriorment, entre 1967 i 1976 va ensenyar a l'Acadmia de Belles Arts de Dsseldorf. Des de 1976 s professor de la Universitat d'Arts Aplicades de Viena. Des de 2002 ocupa el crrec de professor emrit. El seu projecte per al Museu Abteiberg a Mnchengladbach li va consagrar com una de les figures de la Arquitectura postmoderna. El 1985 va ser reconegut amb el Premi Pritzker.

 Obres Representatives. 
 Remodelaci del Museu Albertina - Viena ;
 Hotel Hilton- Viena ;
 Niedersterreichisches Landesmuseum, Sankt Plten ;
 Centre Europeu de vulcanologia, Alvrnia ;
 Seu central de Interbank, Lima ;
 Oficines al Donaukanal, Viena;
 Ambaixada austraca, Berln;
 Projecte per a un Museu Guggenheim, Salzburg ;
 Shedhalle, Sankt Plten ;
 Ganztagsschule Khlergasse, Viena ;
 Edifici Haas, Viena ;
 Museu del cristall i la cermica, Teheran;
 Museu d'Art Modern de Frankfurt, Frankfurt ;
 Museu Abteiberg, Mnchengladbach ;
 Galeria Feigen a Nova York ;
 Comer Retti, Viena ;
 Escola Donaucity, Viena;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168303" title="Frank Gehry" nonfiltered="3893" processed="3879" dbindex="68921">
 
 

Frank Gehry (Toronto, 28 de febrer de 1929) s un arquitecte nord-americ d'origen canadenc. 

Biografia.
Va nixer amb el nom de Ephraim Goldberg a Toronto, Canad, per va adoptar ms tard la nacionalitat nord-americana. Es va graduar el 1954 dels seus estudis d'arquitectura i va comenar a treballar en l'estudi de Victor Gruen i associats a Los Angeles. Va haver d'absentar-se durant un any per a absoldre el servei militar, i al seu retorn va ser adms a l'Escola de Disseny de la Universitat d'Harvard per a estudiar urbanisme. Al seu retorn a Los Angeles es va incorporar novament al despatx de Gruen. 

El 1961, ja casat i amb dues filles, Gehry es va traslladar amb la seva famlia a Pars, on va treballar en l'estudi d'Andr Rmonder. L'educaci francfona que havia rebut a Canad li va anar de gran ajuda per a viure a Pars. Va romandre un any, durant el qual va estudiar les obres de Le Corbusier i altres arquitectes francesos i europeus, aix com les esglsies romniques existents a Frana. 

Quan va regressar a Los Angeles, Gehry va obrir el seu propi despatx d'arquitectura. En els anys segents va anar desenvolupant el seu estil arquitectnic personal i guanyant reconeixement nacional i internacional. La seva arquitectura s impactant, realitzada freqentment amb materials inacabats. En un mateix edifici incorpora diverses formes geomtriques simples, que creen un corrent visual entre elles. Els seus dissenys no sn fcils de valorar per a l'observador inexpert, ja que una bona part de la qualitat de disseny es troba en el joc de volums i en els materials emprats en les faanes, preferentment el metall, on no s fcil reconixer l'harmonia i el disseny estructural. 

Gehry s un dels arquitectes contemporanis que considera que l'arquitectura s un art, en el sentit que una vegada acabat un edifici, aquest ha de ser una obra d'art, com si fos una escultura. Per a acostar-se cada vegada ms a aquest ideal, Gehry ha anat treballant en els seus successius projectes en aquesta direcci, sense abandonar altres aspectes primordials de l'arquitectura, com la funcionalitat de l'edifici o la integraci d'aquest en l'entorn.

Premis i reconeixements. 
 


Frank Gehry ha rebut nombrosos i prestigiosos premis i distincions, com els segents: 
 1977 - Arnold W. Brunner Memorial Prize in Architecture (Acadmia Americana de les Arts i les Lletres.) ;
 1989 - Premi Pritzker. ;
 1992 - Premi de la Fundaci Wolf de les Arts (Arquitectura). ;
 1992 - Praemium Imperiale. ;
 1994 - Premi Dorothy and Lillian Gish. ;
 1998 - National Medal of Arts (AEB). ;
 1998 - Premi Friedrich Kiesler. ;
 1999 - Medalla d'Or del AIA, American Institute of Architects (AEB). ;
 2000 - Medalla d'Or, Royal Institute of British Architects. ;
 2002 - Gold Medal for Architecture. ;
 2002 - Companion of the Order of Canada. ;


Obres representatives. 
 
 

Casa Frank Gehry (Califrnia) ;
Museu Guggenheim de Bilbao, Bilbao, Espanya. ;
Hotel Marqus de Riscal, Elciego, Espanya ;
Casa Dansant, Praga, Repblica Txeca. ;
Edifici del Banc DG, Berln, Alemanya. ;
Centre Stata, Institut Tecnolgic de Massachusetts, Boston, EUA ;
Edifici Peter B. Lewis, Cleveland, Ohio, EUA ;
Escola de Management Weatherhead, Cleveland, Ohio, EUA ;
Centre d'Exposicions, Columbia, Maryland, EUA ;
Centre postal Merriweather, Columbia, Maryland, EUA ;
Seu principal de Rouse Company, Columbia, Maryland, EUA ;
Centre Maggie's Dundee, Dundee, Esccia. ;
Torre Gehry, Hanover, Alemanya. ;
Sala de Concerts Walt Disney, Los Angeles, EUA ;
Universitat de Minnesota, Minneapolis, Minnesota, EUA ;
Museu d'Art Frederick Weisman, Minneapolis, Minnesota, EUA ;
Pavell Jay Pritzker, Chicago, Illinois, EUA ;
Sal de Concerts de Springfield (Fictici, Captol dels Simpsons);
Museu Guggenheim d'Abu Dhabi (en projecte);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168307" title="Fumihiko Maki" nonfiltered="3894" processed="3880" dbindex="68922">

Fumihiko Maki (6 de setembre de 1928 a Tquio) s un arquitecte japons. Va ser reconegut l'any 1993 amb el Premi Pritzker d'arquitectura. 

Biografia. 
Va estudiar arquitectura a la Universitat Nacional de Tquio on es va diplomar l'any 1952. Posteriorment va continuar la seva formaci a Estats Units realitzant un Mster en arquitectura a la Cranbook Academy of Art el 1953 i completant els seus estudis a la Universitat de Harvard (1954). Va romandre a Estats Units fins a l'any 1965 on va treballar i va collaborar amb Skidmore, Owings i Marrill, i amb Sert Jackson and Associates. El 1988 va rebre el Premi de la Fundaci Wolf de les Arts de Jerusalem.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168308" title="Renzo Piano" nonfiltered="3895" processed="3881" dbindex="68923">

Renzo Piano (1937 a Gnova), s un arquitecte itali.  Guanyador del Premi Pritzker i un dels arquitectes ms prolfics del les ltimes tres dcades. 

Obres representatives.
 Centre Georges Pompidou (amb Richard Rogers). ;
 Aeroport Internacional de Kansai. ;
 Plnol urb i edificis de la Potsdamer Platz, (Berln). ;
 Futura seu del New York Times, actualment en construcci. ;
 Centre cultural canac Jean Marie Tjibaou, a Noumea (Nova Calednia).
 Estadi San Nicola ,Bari (Itlia);

 Premis i reconeixements . 
 1989: R.I.B.A. (Real Institut d'Arquitectes Britnics) Real Medalla d'Or d'Arquitectura ;
 1990: Premi Kyoto ;
 1994: Ambaixador de Bona Voluntat de la Unesco per a l'arquitectura ;
 1995: Premi Erasmus per haver aportat a Europa una contribuci excepcional en el mn de la cultura. ;
 1995: Praemium Imperiale, concedit per la Japan Art Association ;
 1998: Guanyador del Premi Pritzker d'arquitectura. ;
 2002: Medalla d'Or UIA (Uni Internacional d'Arquitectes);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168311" title="Malleabilitat" nonfiltered="3896" processed="3882" dbindex="68924">
La malleabilitat s la propietat fsica, que juntament amb la ductilitat, indica la capacitat d'un cos o d'un material (especialment metalls) de ser fcilment deformable. Es diferencia d'aquella en qu mentre la ductilitat es refereix a l'obtenci de fils, la malleabilitat permet l'obtenci de fines lmines de material sense trencar-se. No existeix cap mtode per a quantificar cap de les dos propietats. 

El terme prov del llat "malleum" que significa martell.

L'element que es considera ms malleable s l'or, que es pot estendre fins a lmines d'un espessor d'una deumillsima de millmetre. L'alumini tamb presenta, en menor mesura, aquesta caracterstica, havent-se popularitzat el paper d'alumini com embolcall conservant per a aliments aix com per a la fabricaci de brics.

Altres metalls amb una malleabilitat considerable sn la Plata, el Coure, l'Iterbi, el Cadmi, el Plat, l'Estany, l'Indi, el Palladi, el Magnesi, el Calci, el Nquel, l'Estronci i el Ferro.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168313" title="Ouessant" nonfiltered="3897" processed="3883" dbindex="68925">
 
Ouessant (Eusa en bret) s una comuna del departament de Finisterre, en la regi de Bretanya, Frana. Es troba situada sobre la illa del mateix nom, a 20 km de la costa continental. 

Generalitats. 
La illa tot just t 1.000 habitants, una superfcie de 15,58 km i una densitat de 59,8 hab./km. El seu punt ms elevat es troba a 61m. 

Geografia. 
s la setena illa ms gran de Frana. Fa 8 km de llarg per 4 km d'ample. s la terra habitada ms occidental de Frana metropolitana. T forma de pina de cranc, doncs a l'Oest la illa es divideix en dues puntes: la Punta de Pern i la Punta de Feuntenvelen, al voltant de la Badia de Lampaul. 

A l'est l'nic lloc accessible per mar s la Badia del Stiff. La illa est separada de l'Arxiplag de Molne per l'Estret de Fromveur, que presenta rpids corrents marines que poden arribar fins a 10 nusos de velocitat i 60 m de profunditat. Est envoltat de diverses illes, com el Illot de Keller al Nord. Ouessant marca tradicionalment l'entrada Sud del Canal de la Mnega. 

Histria. 
Es va separar del continent per fi de l'ltima era glacera. Va estar habitada ja des de l'any 1500 aC. Desprs la majoria dels homes solien partir amb l'exrcit al mar, pel que es va anomenar "la illa de les dones". Els seus habitants gaireb no paguen impostos i han rebut alguns premis per la seva capacitat de socors als nufrags. 

Atraccions. 
Forma part del Parc Regional Natural de Armorique. Presenta gran varietat d'ocells, alguns en perill d'extinci, i una poblada colnia de conills. A causa dels seus vents no existeixen boscos sobre la illa. Existeixen diversos fars sobre la illa: el far de Stiff; el far de Crac'h, el ms potent del mn; els fars de l'Egua, de Keren i de Nividic; i la torre de control martim de la zona, dotada amb els ltims avanos tecnolgics.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168315" title="Craig Armstrong" nonfiltered="3898" processed="3884" dbindex="68926">
Craig Armstrong (Glasgow, Esccia, 1959) s un compositor escocs de msica orquestral moderna, electrnica i de msica de cinema.

Va estudiar a la Royal Academy of Music a Londres i ms tard al Scottish Arts Council, on va guanyar uns quants premis per a composici incloent-hi el Premi de GLAA al Msic de Jazz Jove de l'any.

Ha contribut sobretot en els arranjaments de U2, The Passengers, Texas, Madonna (sobre Frozen) The Future Sound Of London i sobretot sobre els lbums de Massive Attack, que d'altra banda els va produir amb la seva etiqueta Melankolik.

Un dels seus ttols ms coneguts,  This Love , de l'lbum  The Space Between Us , ha estat reprs a nombroses pellcules, sobretot Cruel Intentions, i en diverses sries en forma de recuperaci (911...). s cantada per la cantant dels Cocteau Twins, Elizabeth Fraser.

Armstrong feia el seu debut de msica de cinema el 1996, collaborant amb el productor Nellee Hooper i el compositor amic Marius De Vreis, sobretot en la msica de les obres del realitzador australi Baz Luhrmann, tant dels seus llargmetratges (Romeo + Juliet, Moulin Rouge) com dels seus curtmetratges (Publicitat Chanel N5 el 2004)

El premi BAFTA que li atorgaren per la pellcula Romeo + Juliet, iniciava la seva carrera amb la seva marca orquestral moderna distintiva en pellcules com The Bone Collector (1999), Kiss of the Dragon (2001), la guanyadora de mltiples premis Moulin Rouge (2001), The Quiet American (2002), Love Actually (2003), Ray (2004), i World Trade Center (2006).

Fora del mn del cinema, Armstrong continua escrivint peces clssiques contempornies, notablement els 20 Movements crticament aclamats, i els lbums de solo The Space Between Us i As If To Nothing.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168317" title="Gordon Brown" nonfiltered="3899" processed="3885" dbindex="68927">


James Gordon Brown (Glasgow, 1951) poltic escocs, actual primer ministre del Regne Unit i dirigent del Partit Laborista. Havia exercit abans, el crrec de Ministre d'Hisenda (Chancellor of the Exchequer, en angls) des del primer govern de Tony Blair al 1997. La seva entrada al Parlament Britnic data del 1983 pel districte de Dunfermline East. Fou elegit lder del Partit Laborista el 24 de juny del 2007 i el 27 de juny del 2007 va ser nomenat primer ministre.


Biografia.
Va nixer a Glasgow, Esccia, i curs els seus estudis primaris a Kirkcaldy High School. Essent jove i arran d'un accident de rugbi perd fora visi d'un ull per un despreniment de retina. Al 1967 va iniciar la carrera d'Histria a la Universitat d'Edimburg, all comen la seva carrera poltica com a president del club laborista. Desprs de realitzar-hi el seu doctorat. La seva notorietat pblica augment quan fou, encara com a estudiant, president del tribunal universitari; rector de la dita universitat (fins a 1975) i editor del Red Paper on Scotland.

Brown impart classes en diverses universitats escocesses abans d'entar com a periodista per la televisi d'Esccia fina a 1983. Aquest any comen la seva dedicaci exclusiva a la poltica, essent elegit diputat de la Cambra del Comuns del Parlament Britnic.

Al 1986 James Maxton public una biografia sobre el poltic.


Membre del Parlament i ministre.
La vida parlamentria de Brown est marcada pels ascensos dins el laborisme. Entre 1989-1992 va ser el portaveu de l'oposici sobre Comer i Indstria i entre 1992-1997 sobre Hisenda.

La mort del lder laborista John Smith (1994) obr la lluita per succeir-lo i semblava que Brown era un candidat ferm a la direcci del partit. Per Brown i Blair pactaren que el segon seria el cap dels laboristes mentre que Brown tindria control total sobre la poltica econmica del partit. 

La victria de Tony Blair i els laboristes a les eleccions de 1997 portaren Brown a ocupar la cartera d'Hisenda. La seva poltica al capdavant d'aquest ministeri es caracteritz pel millors anys de l'economia britnica dels darrers temps superant obstacles com la crisi de finances asitica, l'esclat de la bombolla "punt com" i els atemptats de l'11 de setembre del 2001 als Estats Units. Els principals trets de la seva gesti sn una inflaci baixa, baixant un 2'5% d'en que es feu amb el crrec; i els nivells ms baixos d'atur des dels anys 70.

Molts autors pensen que la clau d'aquest xit d'estabilitat s la decesi presa la primavera de 1997 quan s'assegur la independncia del Banc d'Anglaterra. Especialment l'autonomia per establir tipus d'inters sense la intervenci del gabinet.

Hom sol considerar que la poltica fiscal i monetria portada a terme per Brown ha impulsat de manera important l'economia del Regne Unit. Sobretot passant per sobre de problemes com l'excessiu endeutament del consumidors o la possible sobrevaloraci del mercat immobiliari.

 Referncies .




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168318" title="Temis" nonfiltered="3900" processed="3886" dbindex="68928">
Temis era una dels titans de la mitologia grega, filla de Gea i Ur. Representa la justcia o l'ordre i quan no se l'obeeeix, Nemesis actua castigant els infractors. A vegades se la dibuixa amb una balana i s'afirma que s ella qui pesa els actes dels difunts per decidir si l'nima es condemna o se salva (un mite clarament egipci). T dons proftics.

Algunes veriosn afirmen que va engendrar les Parques amb Zeus (altres cruen que serien ms aviat germanes). D'aquesta uni van sorgir tamb les Hores, que representen la possibilitat d'ordenar el temps.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168320" title="Tia" nonfiltered="3901" processed="3887" dbindex="68929">
Tia (o Tea o Teia) s una de les titnides de la mitologia grega. Representava la vista i per aix dna brillantor a l'or i als metalls preciosos. Casada amb Hiperon va engendrar Hlios, Selena i Eos (el Sol, la Lluna i l'aurora, els astres lluents)

En honor a aquest personatge mitolgic es va batejar amb el mateix nom el planeta hipottic que hauria xocat amb la Terra generant la Lluna, segona la Hiptesi del Gran Impacte.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168322" title="Trivial Pursuit" nonfiltered="3902" processed="3888" dbindex="68930">
El Trivial Pursuit s un joc de tauler clssic que consisteix a respondre una srie de preguntes per guanyar els adversaris. Cada jugador es mou pel tauler mitjanant un dau i respon les preguntes que li toquen (marcades pels colors de les caselles del tauler). Hi ha unes caselles especials, que donen dret a un pe o "formatget". Qui aconsegueix tots els peons i arriba a la casella central, guanya la partida. A vegades cal respondre quatre de les sis preguntes d'una targeta per guanyar. Es pot jugar de manera individual o per equips.

Han sortit moltes variants i reedicions del joc. En la versi original de 1982 el color blau representava les preguntes de geografia, el marr d'art, el verd de cincia, el groc d'histria, el taronja d'esport i el el rosa d'entreteniment i espectacles. L'xit del joc es basa en gran mesura en l'equilibri de la dificultat de les preguntes, que cobreixen des d'aspectes de cultura general als ms trivials (d'aqu el nom).

Els fabricants del joc han hagut de fer front a diverses demandes per les fonts d'on van extreure les preguntes o fins i tot per la veracitat de les respostes.

 Vegeu tamb .

 Freevial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168324" title="Boggle" nonfiltered="3903" processed="3889" dbindex="68931">
El Boggle s un joc de taula fabricat per la casa Hasbro. Est format per un cub que cont setze daus amb lletres a les seves cares. En barrejar-los, queda una combinaci nica de lletres. Els participants tenen tres minuts per formar el mxim de paraules possible. Cada paraula ha d'estar formada per daus adjacents. No s'hi valen prefixos, argot ni sigles per s qualsevol forma verbal o plurals. Les paraules repetides entre els diversos jugadors no puntuen. Com ms llarga s una paraula, ms punts. Al principi del joc es decideix quantes rondes es faran per decidir el guanyador. No hi ha lmit de jugadors possibles. Altres versions del Boggle inclouen el joc electrnic i el MasterBoggle, amb 25 daus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168325" title="Numeni d'Apamea" nonfiltered="3904" processed="3890" dbindex="68932">
Numeni d'Apamea (Numenius, Noumnios ) (c. 150 - c. 200) fou un filsof grec nascut a Apamea, Sria. Fou neo-pitgoric i precursor del neoplatonisme, segurament influt per les influncies orientals de la ndia, amb qui Sria mantenia unes importants relacions comercials en aquest moment. Fou deixeble de Plot i de la seva escola. L'esmenten Porfiri, Climent d'Alexandria i Orgens. Va escriure nombroses obres de les que es conserven alguns fragments mercs a Orgens, Teodoret i Eusebi de Cesarea.

Doctrina filosfica.
Fou un admirador de Moiss. Respecte a la filosofia grega, prengu a Pitgores com a autoritat, i segu a Plat, de qui deia que era el Moiss tic  La seva principal divergncia fou en la concepci dels dus. Tal distinci t les seves arrels, probablement, en les influncies orientals (les excellents rutes comercials entre Sria i la ndia), i en la influncia dels pensadors d'Alexandria, especialment Fil i la seva concepci del lgos.

Sobre els dus.
Numeni proposa dues distincions dels dus: una primera, pel que fa a la seva substncia, i una segon, pel que fa a la seva funci. Tal delimitaci, ms rica, i de vessant ms espiritual, s el que fa que s'emmarqui Numeni en el neoplatonisme.

En la divisi sustancial, existeixen dos principis: una Intelligncia eterna, que representa la unitat absoluta, el B suprem, i un Demiurg, que est relacionat tant amb la Intelligncia eterna com amb el mn, de forma semblant al lgos de Fil d'Alexandria.

En la divisi funcional, Numeni separa el demiurg, buscant superar la separaci platnica entre el mn sensible i el mn de les Idees. Aix, tenim un Principi Espiritual, que s l'sser primer, el B, la Unitat, el demiurg relacionat amb la intelligncia, que s principi creador, fill de la Intelligncia eterna, model de mn, i un demiurg relacionat amb el mn, que t una tasca de control i de preservaci de l'ordre.

Procle es refereix a aquesta distinci en Comentari al Timeu, 93. Afirma que Numeni creia en una mena de trinitat de dus, que es podrien anomenar "pare", "faedor", i "controlador", a vegades identificat aquest ltim amb el mn. Les seves obres van ser molt valorades pels neoplatnics, i Ameli, estudiant de Plot crtic amb el gnosticisme, sembla que va fer dos llibres amb comentaris sobre ells.

 L'nima de l'home .
Numeni afirma que l'nima de l'home est constituda per dues tendncies: una racional i una irracional. La tendncia racional tendeix al principi espiritual, a la contemplaci. La tendncia irracional tendeix a la mundanitat, i a la concupiscncia. Si en un home noms preval la tendncia irracional de l'nima, aquesta queda empresonada en la matria.

Referncies.


Bibliografia.
'Numenius', 1911 Encyclopdia Britannica  ;
The Neoplatonic Writings of Numenius Translated by Kenneth Guthrie Selene Books ISDN 0-933601-03-4 ;

Enllaos externs.
Numeni d'Apamea a Symplok.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168328" title="David Arnold" nonfiltered="3905" processed="3891" dbindex="68933">
David Arnold (Luton, Anglaterra, 5 de febrer de 1962)   s un compositor de cinema britnic, sobretot conegut per fer les bandes sonores de quatre pellcules James Bond.

David Arnold comenava a explorar el mn del cinema posant msica als curtmetratges del seu amic i director Danny Cannon, que havia conegut mentre estudiaven en Centre d'Arts a Hitchin, Anglaterra. Grcies a la seva collaboraci amb el cantant islandesa Bjrk en el seu single Play Dead, comena a ser conegut i el porta al seu debut en el llargmetratge The Young Americans (a la qual apareixia la can).

 Des de llavors, Arnold s'ha convertit en un dels compositors ms buscats de la msica de cinema britnica, materialitzant-se en pellcules com Stargate (1994), Independence Day (1996) i Godzilla (1998), o pellcules urbanes d'inferior pressupost com Shaft (2000), Enough (2002), 2 Fast 2 Furious (2003) i Four Brothers (2005).

Per Arnold s sobretot conegut per ser el compositor que va succeir reeixidament a John Barry en la composici dels temes de James Bond: Tomorrow Never Dies (1997), The World Is Not Enough (1999),  (2002) i Casino Royale (2006).

Fora del mn del cinema, Arnold mant una carrera plena d'xits com a productor de discs, havent treballat amb artistes contemporanis com Pulp, Iggy Pop, Chrissie Hynde, David McAlmont i The Cardigans. Regularment treballa amb l'orquestrador Nicholas Dodd, i ha establert llargues relacions professionals amb directors com Roland Emmerich i John Singleton.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168333" title="Tab (joc)" nonfiltered="3906" processed="3892" dbindex="68934">
Tab s un joc de tauler per equips on guanya qui primer recorre un circuit, pel qual s'avana endevinant les paraules que intenta definir el company. Aquest no pot pronunciar determinades paraules (per aix sn tab) i t un temps limitat. Si diu una paraula prohibida, s'acaba el torn i passa a l'altre equip. Determinades caselles augmenten la dificultat, exigint tres paraules per avanar o podent noms definir a un membre de l'equip. s un joc de paraules on es posa a prova el vocabulari dels participants, per aix ha estat usat amb fins educatius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168334" title="Model ocult de Markov" nonfiltered="3907" processed="3893" dbindex="68935">

Exemple de transici d'estats en un model ocult de Markov
x   estats ocults
y   eixides observables
a   probabilitats de transici
b   probabilitats d'eixida]]

Un model ocult de Markov o HMM (per les seves sigles de l'angls, Hidden Markov Model) s un model estadstic en el que s'assumeix que el sistema a modelar s un procs de Markov de parmetres desconeguts. L'objectiu s determinar els parmetres desconeguts (o ocults, per aix el nom) de la cadena a partir dels parmetres observable. Els parmetres extrets es poden emprar per dur a terme successives anlisis, per exemple en aplicacions de reconeixement de patrons. Un HMM es pot considerar com la xarxa bayesiana dinmica ms simple.

En un model de Markov normal, l'estat s visible directament per a l'observador, pel que les probabilitats de transici entre estats sn els nics parmetres. En un model ocult de Markov, l'estat no s visible directament, sin que noms ho sn les variables infludes per l'estat. Cada estat t una distribuci de probabilitat sobre els smbols d'eixida. Per tant, la seqncia de smbols generada per un HMM proporciona certa informaci al voltant de la seqncia d'estats.

Els models ocults de Markov sn especialment aplicats a reconeixement de formes temporals, com puga ser el reconeixement de la parla, d'escriptura manual, de gestos o en altres camps com la bioinformtica.

 Histria .
Els models ocults de Markov van ser descrits per primera vegada en una srie d'articles estadstics per Leonard E. Baum i altres autors de la segona meitat de la dcada de 1960. Una de les primeres aplicacions dels HMMs va ser el reconeixement de la parla, comenant en la meitat de la dcada de 1970.

En la segona meitat de la dcada de 1980, els HMMs van comenar a ser aplicats a les anlisis de seqncies biolgiques, en particular d'ADN. Des d'aquell moment, s'han fet omnipresents en el camp de la bioinformtica.

 Arquitectura d'un model ocult de Markov .
El diagrama que es troba ms avall mostra l'arquitectura general d'un HMM. Cada oval representa una variable aleatria que pot prendre determinats valors. La variable aleatria  s el valor de la variable oculta en l'instant de temps . La variable aleatria  s el valor de la variable observada en el mateix instant . Les fletxes indiquen dependncies condicionals.

Del diagrama queda clar que el valor de la variable oculta  (en l'instant ) noms depn del valor de la variable oculta  (en l'instant ). A a s'anomena propietat de Markov. De forma similar, el valor de la variable observada  noms depn del valor de la variable oculta  (ambdues en l'instant ).





 Probabilitat d'una seqncia observada .
La probabilitat d'observar la seqncia  de longitut  ve donada per

 ;

on el sumatori s'extn sobre totes les seqncies de nodes ocults  El clcul per fora bruta de  es imprctic per a la majoria de problemes reals, donat que el nombre de seqncies de nodes ocults ser extremadament alt. Tanmateix, el clcul pot accelerar-se notriament utilitzant un algorisme conegut com el procediment d'avanament-retrocs..


 s dels models ocults de Markov .
Existeixen tres problemes cannics associats amb HMMs:
 Donats els parmetres del model, computar la probabilitat d'una seqncia d'eixida en particular. Aquest problema es resol amb l'algorisme d'avanament-retrocs.
 Donats els parmetres del model, trobar la seqncia ms probable d'estats ocults que poden haver generat una seqncia d'eixida donada. Aquest problema es resol amb l'algorisme de Viterbi.
 Donada una seqncia d'eixida o un conjunt de seqncies d'eixida, trobar el conjunt d'estats de transici i probabilitats d'eixida ms probables. En altres paraules, entrenar als parmetres del HMM donada una seqncia de dades. Aquest problema es resol amb l'algorisme de Baum-Welch.

 Exemple .
Imagineu que teniu un amic que viu lluny i amb qui parleu a diari per telfon al voltant de tot el que ha fet durant el dia. Al vostre amic li interessen tres activitats: caminar per la plaa, anar de compres i netejar el seu pis. All que fa el seu amic depn noms de l'estat del temps en eixe dia. No teniu informaci clara al voltant de l'estat del temps del lloc on viu el vostre amic, per coneixeu tendncies generals. Basant-se en el que li diu el seu amic que ha fet en el dia, intenteu endevinar l'estat del temps.

Suposeu que l'estat del temps es comporta com una cadena de Markov discreta. Existeixen dos estats: "plujs" i "assolellat", per no els podeu observar directament, s a dir, estan ocults. Existeix tamb una certa possibilitat de qeu el vostre amic faa una de les seves activitats cada dia dia, depenent de l'estat del temps: "caminar", "comprar" o "netejar". Donat que el vostre amic vos diu les seves activitats del dia, eixes sn les observacions. El sistema complet s un model ocult de Markov.

Coneixeu les tendncies generals del temps en l'rea, i all que li agrada al seu amic. En altres paraules, els parmetres del HMM sn coneguts. Podeu escriure'ls utilitzant llenguatge de programaci Python:


 estats = ('Plujs', 'Assolellat')
 
 observacions = ('caminar', 'comprar', 'netejar')
 
 probabilitat_inicial = 
 
 probabilitat_transicio = 
 
 probabilitat_emisio = 


En aquest tros de codi, probabilitat_inicial representa l'estat en el que penseu que es troba el HMM la primera vegada que parleu amb el vostre amic (s a dir, sap que s un poc ms probable que ploga). La distribuci de probabilitat que s'ha utilitzat ac no s la d'equilibri, que s (donades les probabilitats de transici) aproximadament . La probabilitat_transicio representa el canvi del temps en la cadena de Markov per darrere del model. En aqeust exemple, hi ha un 30% de probabilitat que de dem estiga assolellat si avu ha plogut. La probabilitat_emisio representa amb quanta probabilitat el seu amic realitza una activitat determinada cada dia. Si plou, hi ha un 50% de probabilitat de qu estiga netejant sa casa; si fa sol, hi ha un 60% de probabilitat de qu haja eixit a caminar.


Aplicacions de models ocults de Markov.
Criptoanlisi;
Reconeixement de la parla, de gestos i de moviments corporals, reconeixent ptic de carcters;
Traducci automtica;

El model ocult de Markov s'utilitza de manera habitual en aquest camp per tal de modelar el llenguatge amb l'objectiu, per exemple, fer classificadors morfo-sintctics (part-of-speech - PoS - tagger).

A mesura que van obtenint-se entrades, el model va canviant d'un estat a un altre (segons les probabilitats internes) i emet observables (que poden ser les classes dels mots d'entrada). Els estats del model representen les etiquetes amb que podem identificar les distintes classes de mots.

En primer lloc s'entrena el model, i ms tard s'utilitza per conixer quin s el cam entre els estats ms probables, per obtenir la categoritzaci de totes les paraules.

Desprs d'entrenar el model amb suficient exemples del llenguatge a modelar, s'utilitza

 Musical score following;
 Bioinformtica i Genmica;
 predicci de regions proteno-codificables en seqncies de genomes;
 modelat de families de seqncies de protena o ADN relacionat;
 predicci d'elements d'estructura secundaris de seqncies primries de protena;

 Refefncies .


 Vegeu tamb .
 Andrei Markov;
 Algorisme de Baum-Welch;
 Inferncia bayesiana;
 Estimaci estadstica;
 Algorisme de Viterbi;
 Model ocult de Markov jerrquic;
 Model ocult de Markov per capes;
 Model ocult de semi-Markov;
 Model de Markov d'ordre variable;

 Enllaos externs .
 Hidden Markov Model (HMM) Toolbox per a Matlab (per Kevin Murphy);
 Hidden Markov Model Toolkit (HTK) (un toolkit portable per a la construcci i manipulaci de models ocults de Markov);
Hidden Markov Models (presentaci amb matria bsica);
GHMM Library (pgina d'inici del projecte GHMM Library);
Jahmm Java Library (biblioteca Java i aplicacions grfiques associades);
Tutorial pas a pas de HMMs (University of Leeds);
 Programari per a models de Markov i processos  (TreeAge Software);
 Hidden Markov Models (per Narada Warakagoda);
 HMM i altres programes estadstics (Implementaci d'algorismes de HMMs en C);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168335" title="Propietat de Markov" nonfiltered="3908" processed="3894" dbindex="68936">
La propietat de Markov defineix que una cadena de Markov es pot caracteritzar per la probabilitat d'anar a l'estat n+1 condicionada a que abans siguem a l'estat nn:

;

Que s la probabilitat de transici del procs. La propietat de les cadenes de Markov s que les transicions entre els estats, noms pot produr-se entre estats vens. Noms es pot arribar a l'estat i des de l'estat i-1 o b de i+1.

Aquest tipus d'estadstiques se sol trobar en la distribuci exponencial, la funci de densitat de probabilitat de la qual s'expressa aix:

;

Anem a comprobar que un procs definit per a questa fdp no t memria. La probabilitat de qu hi haja una transici entre 0 i un temps t qualsevol s:

;

Si integrem, obtenim:

;

Ara anem a calcular la probabilitat per al mateix interval t, per amb un instant d'inici diferent t0. Calculem la probabilitat de tindre una transici en l'interval t (de t0 fins a t0+t) condicionat a que abans de t0 no hi ha hagut cap transici:

;

Substituint per les fdp i substituint:

;

Amb la qual cosa queda demostrat que la probabilitat de tindre una transici en un estat no depn del temps anterior.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168338" title="Castell de Dubln" nonfiltered="3909" processed="3895" dbindex="68937">

El Castell de Dubln (Dubln, Repblica d'Irlanda), s un gran complex fortificat que va ser la seu del govern britnic a Irlanda fins el 1922. Gran part del complex data del segle XVIII, encara que en aquell lloc ja hi havia un castell des dels dies del rei Joan d'Anglaterra, el primer Senyor d'Irlanda. El Castell va servir com a seu del govern angls (posteriorment govern britnic) a Irlanda sota el Senyoriu d'Irlanda (1171-1541), el Regne d'Irlanda (1541-1800) i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda (1800-1922). 

El Castell es va aprofitar per a diverses funcions a travs dels segles. La primera i ms important de les seves funcions va ser la de residncia reial del Virrei d'Irlanda, el representant del monarca. Les Estances del Virrei (ara anomenats Cambres d'Estat) segueix sent un dels llocs ms illustres de Dubln, i sn l'escenari de la pressa de possessi del President d'Irlanda. La ma dreta del virrei en l'administraci del Castell de Dubln, el Secretari en Cap per a Irlanda, tamb tenia les seves oficines aqu. Al llarg dels anys, el parlament i la cort de justcia es reunien aqu, abans de mudar-se a les seves noves seus. Tamb va servir com guarnici militar. 

Durant l'ocupaci britnica d'Irlanda, "catlic casteller" va ser un terme pejoratiu que s'aplicava als catlics sospitosos de ser massa amigables o partidaris de l'administraci britnica. 


El 1907, sorprenentment, les Joies de la Corona Irlandesa van ser robades del Castell. 

Durant la Guerra Angloirlandesa el Castell va ser el centre neurlgic de l'esfor Britnic contra l'independentisme irlands. En la nit del Diumenge Sagnant el 1920, dos oficials de l'Exrcit Republic Irlands i un amic van ser assassinats als patis del Castell "mentre tractaven d'escapar". 


El Castell va deixar de ser usat amb funcions governamentals quan l'Estat Lliure d'Irlanda va nixer el 1922. Va servir durant alguns anys com corts de justcia (les Quatre Corts, la llar de les corts irlandeses havia sigut destruda el 1922). Quan les corts es van mudar, el Castell de Dubln va ser usat per a cerimnies d'Estat. Eamon de Valera com a President del Consell Executiu en nom del rei Jordi V va rebre all les credencials d'ambaixador d'Irlanda als anys 30. El 1938 va ser usat per a la presa de possessi de Douglas Hyde com a President d'Irlanda. Preses de possessi de presidents subseqents van tenir lloc aqu en 1945, 1952, 1959, 1966, 1973, 1974, 1976, 1983, 1990 i 1997. El cos present del difunt president Erskine Hamilton Childers va ser exhibit aqu al novembre de 1974, aix com el de l'expresident Eamon de Valera, al setembre de 1975. 


El castell s una atracci turstica i, desprs d'una gran remodelaci, s'usa tamb com centre de conferncies. Durant les presidncies irlandeses de la Uni Europea, com ara la de la primera meitat del 2004, s l'escenari de diverses reunions del Consell Europeu. La cripta de la Capella Real s'usa com centre d'arts, i ocasionalment es celebren concerts als patis del Castell. 

El complex d'edificis s normalment obert al pblic, excepte durant actes d'Estat. Entre les rees obertes per al pblic estan la Sala de Sant Patrici, un gran sal de balls en el qual tenen lloc les preses de possessi presidencials, el Sal del Tron, que cont un tron del regnat del rei Guillem III, i les Estances del Virrei, que inclou les habitacions usades pels virreis i els membres de la famlia reial quan estaven de visita. 

L'ltim dignatari en pernoctar a les habitacions reials va ser Margaret Thatcher, que va passar all la nit amb el seu marit Dennis durant la reuni del Consell Europeu, el 1979. 

En l'actualitat s l'Oficina d'Obres Pbliques qui se'n ocupa del seu manteniment. Alberga, entre d'altres, les oficines dels Comissionats d'Impostos en un edifici del segle XX al final de la Castle Yard, algunes dependncies de la prpia Oficina d'Obres Pbliques en l'rea on hi eren els estables, i algunes oficines de la Garda Siochana, la policia nacional.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168342" title="Encanteri" nonfiltered="3910" processed="3896" dbindex="68938">
Un encanteri s un ritus mgic que pretn alterar la realitat. Pot anomenar-se tamb conjur o sortilegi. Va nixer al neoltic i ha format part de la majoria de religions i mitologies, per el cristianisme va prohibir el seu s per creure'l lligat al dimoni. Els encateris poden ser llanat noms pels mags o persones iniciades per aquestes.

Sol contenir una paraula o frase mgica que desencadena el poder de la natura o crida una divinitat en ajuda del mag. Pot ajudar-se d'objectes com varetes, amulets o pocions elaborades amb herbes especials. Els cultes neopagans l'estructuren de manera similar a l'eucaristia cristiana, amb un inici, una invocaci, un sacrifici i una cloenda. Determinats smbols poden potenciar el poder de l'encanteri, per aix els mags s'envolten de robes amb aquests signes o els dibuixen a l'entorn del lloc on llanaran l'encanteri.

Els encanteris poden buscar convocar monstres, esperits o criatures secretes; sotmetre la voluntat d'una altra persona; alterar el curs normal dels esdeveniments o predir el futur.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168345" title="Baricentre" nonfiltered="3911" processed="3897" dbindex="68939">
El baricentre d'un triangle s el punt que es troba a la intersecci de les lnies que uneixen els vrtexs i la mitjana del costat oposat. Agafant una d'aquestes lnies, el baricentre es troba a 2/3 de distncia del vrtex i 1/3 del costat oposat.

Aix, per, no s ni molt menys general ni acurat. L'explicaci ms cientfica i general s:
Siguin A1, ... An  n punts, i m1, ...  mn n  nmeros (m com massa ).
Llavors el baricentre dels ( Ai, mi ) s el punt G definit de la segent manera:



Aquesta definici no depn del punt O, que pot ser qualsevol. Si s'agafa l'origen del pla o de l'espai, s'obtenen les coordenades del baricentre, com a mitjana ponderada pels mi, de les coordenades dels punts Ai:



La definici anterior equival a la frmula segent, ms prctica pel clcul vectorial, ja que prescindeix de les fraccions (s'obt agafant O=G):

;

Un isobaricentre (iso: mateix) s un baricentre amb totes les masses iguals entre si; s usual en aquest cas prendre-les iguals a 1. Si no es precisen les masses, el baricentre s per defecte l'isobaricentre. 

El baricentre coincideix amb la noci fsica de centre de massa, exemples:
El baricentre d' s el centre de massa del segment , o sigui d'una barra d'extrems A i B, de massa uniformement distribuda.
El baricentre d' s el centre de gravetat del triangle ABC, suposant-li una densitat superficial uniforme (per exemple si tallem un triangle de cartr. Correspon al punt on es tallen les mitjanes. El triangle es mantindr en equilibri (inestable) a la punta d'un llapis o d'un comps, si aquest est situat just  sota del centre de massa. El baricentre d'un triangle t, a ms la propietat de pertnyer a la recta d'Euler.
El baricentre de quatre punts  de l'espai s el centre de gravetat del tetraedre, suposant-li una densitat volmica uniforme. Correspn al punt on es tallen els segments que uneixen cada vrtex amb l'isobaricentre de la cara oposada.
Es pot generalitzar l'anterior en qualsevol situaci.



La coincidncia del baricentre i el centre de gravetat permet localitzar el primer d'una forma senzilla. Si agafem el tros de cartr abans comentat i l'aguantem verticalment des de qualsevol dels seus punts, girar fins que el centre de gravetat (baricentre) se situ justament en la vertical del punt de subjecci; marcant aquesta vertical sobre el cartr i repetint el procs aguantant des d'un segon punt, trobarem el baricentre en el punt d'intersecci.

Propietats topolgiques:

El baricentre G d'(A, a) i (B, b) amb a i b qualssevol, est unicada en la recta (AB). Si a i b son ambds positius, G pertany al segment . En aquest cas els coeficients a i b es poden llegir en el grfic. Per exemple:

;

I per tant G = bar . s suficient doncs permutar les longituds del grfic per obtenir les masses dels punts.

El baricentre G de tres punts de l'espai (A, a), (B, b) i (C, c) amb a i b qualssevol est ubicat en el pla (ABC). Si sn tots positius, G pertany al triangle ABC.
Per suposat aquestes propietats es generalitzen en totes les dimensions.

Propietats algebraiques:

 Homogenetat: no canvia el baricentre si es multiplica totes les masses per un mateix factor k   0.
formalment: bar  = bar .

 Associativitat: el baricentre es pot calcular reagrupant punts, s a dir, introduint baricentres parcials.
Per exemple, si D = bar  (amb a + b   0) llavors bar  = bar  (a + b + c   0)

Exemple de demostraci: Considerem de nou el centre de massa d'un triangle ABC. anomenem I el centre del segment . Llavors I = bar . Desprs G =  bar  =  bar , el que significa que G est al segment , a un ter del cam a partir d'I.

El baricentre  es pot definir en matemtiques amb coeficients negatius. Com que no existeixen masses negatives, qui significat fsic es pot atribuir a aquests clculs?. Heus aqu un exemple molt senzill: en un full de cartr, retallem una  mitja lluna com mostra la figura segent, constitut d'un cercle en el qual hem tret un altre cercle de radi dos cops menor. Ens pregutem quin s el centre de massa del creixent.

El clcul resulta molt simplificat si considerem la mitja lluna com una juxtaposici de dos discs, un gran amb massa positiva, i l'altre, petit, amb massa negativa. Les masses sn proporcionals a les rees (densitat uniforme), el que dna una massa de 4 pel primer disc, i de -1 pel segon. Llavors G = bar .



Clcul geomtric del baricentre:

El clcul geomtric (amb regle i comps) del baricentre d'una manera rpida d'un polgon (regular o irregular), es pot realitzar aix:

Si tenim un polgon d'un vrtex:
 Descomposam el polgon en triangles i quadrilters disjunts (que no tinguin vrtex en com);
 Calculam els baricentres d'aquests triangles i quadrilters, i formar el polgon corresponent.
 Tornam al primer pas;

Es pot demostrar que aquest algoritme t ordre logartmic.

Vegeu tamb.
Centre de massa;
Centre de gravetat;
Taula de centroides;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168346" title="Javier Navarrete" nonfiltered="3912" processed="3898" dbindex="68940">

Javier Navarrete (Terol, Arag, 1956), s un compositor de cinema nominat a l'Oscar per la pellcula El laberinto del fauno.

Als 19 anys es va traslladar a Barcelona on es va iniciar en un mbit musical molt particular, el de la msica electrnica, amb compositors vinculats a la Fundaci Phonos, com Eduardo Polonio o Gabriel Brncic, el seu mestre. Carles Santos tamb va ser una influncia primerenca.

Ha composat la banda sonora de les dues pellcules de terror de Guillermo del Toro relacionades amb la Guerra Civil, El espinazo del diablo y El laberinto del fauno.

Filmografia.
Moscow Zero (2007);
El laberinto del fauno (2006);
La maquina de bailar (2006);
Yo, puta (2004);
El punto sobre la i (2003);
Sara (2003);
Platillos volantes (2003);
Nafragos (2002);
Trece campanadas (2002);
El espinazo del diablo (2000);
El mar (2000);
Me llamo Sara (1999);
99.9 (1997);
Andrea (1995);
Susanna (1995);
Manila (1991);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168350" title="Alberto Iglesias" nonfiltered="3913" processed="3899" dbindex="68941">

Alberto Iglesias Fernndez-Berridi (Sant Sebasti, 1955) s un compositor de cinema basc. L'any 2007 i 2005 va ser nominat a l'Oscar per les pellcules The Kite Runner i The Constant Gardener.

Estudia piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Msica de Sant Sebasti amb Francisco Escudero; ms tard, rep llions de composici i piano de F. Schwartz a Pars i estudia tcniques de composici electroacstica amb Gabriel Brnic als estudis Phonos de Barcelona. Com a intrpret, el ms destacable s el perode de 1981 a 1986, quan va formar un duet estable de msica electrnica amb el tamb compositor Javier Navarrete, que els va portar per diverses gires en les quals interpretaven les seves prpies composicions.

Comenava a compondre per al cinema l'any 1984, amb La Conquista de Albania, i ha passat de llavors en a escriure per a gaireb 30 pellcules crticament aclamades, moltes d'ells per al director Pedro Almodovar.

El 1991 comenaria la seva collaboraci amb Julio Mdem amb el seu debut al llargmetratge Vacas, on Iglesias compon una magistral descripci sonora del bosc, lloc central a partir del qual neix i mor la histria i els seus personatges, cada un amb el seu distintiu tema meldic. A la banda sonora s'inclouen, a ms, nombrosos efectes de so associats a la msica. Per aquesta pellcula Julio Mdem s guardonat amb el Goya a la millor direcci novella, i Alberto Iglesias s reconegut amb la seva primera nominaci al Goya a la millor msica original.

s el compositor amb ms Goyes (8) seguit de Jos Nieto.

 Filmografia seleccionada .
2007 - The Kite Runner, dirigida per Marc Forster;
2006 - Volver, dirigida per Pedro Almodvar;
2005 - The Constant Gardener, dirigida per Fernando Meirelles ;
2004 - La mala educacin, dirigida per Pedro Almodvar;
2001 - Luca y el sexo, dirigida per Julio Mdem;
2002 - Hable con ella, dirigida per Pedro Almodvar;
1999 - Todo sobre mi madre, dirigida per Pedro Almodvar;
1998 - Los amantes del crculo polar, dirigida per Julio Mdem;
1997 - La camarera del Titanic, dirigida per Bigas Luna;
1997 - Carne trmula, dirigida per Pedro Almodvar;
1996 - Tierra, dirigida per Julio Mdem;
1996 - Pasajes, dirigida per Daniel Calparsoro;
1995 - La flor de mi secreto, dirigida per Pedro Almodvar;
1993 - Dispara, dirigida per Carlos Saura;
1993 - La ardilla roja, dirigida per Julio Mdem;
1992 - Vacas, dirigida per Julio Mdem;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168359" title="John Debney" nonfiltered="3914" processed="3900" dbindex="68942">
John Debney (Glendale, Califrnia, 18 d'agost de 1956) s un prolfic compositor de cinema nord-americ, nominat a l'Oscar l'any 2004 per The Passion of the Christ i guanyador d'un Emmy desprs de ser nominat cinc vegades.

 Nascut dins d'una famlia de la indstria del cinema (el seu pare, Louis Debney, era un productor per a la CBS i Disney durant els anys 1960), Debney es va graduar a l'UCLA i comenava la seva carrera musical com a orquestrador i compositor de lloguer els primers anys 1980. Va gaudir d'una gran quantitat popularitat per la msica que componia i els premis que se li atorgaven per al seu treball a la televisi i espectacles com Star Trek: The Next Generation, The Young Riders i SeaQuest DSV.

Fins que va arribar el seu primer gran a la pantalla gran el 1993 amb la banda sonora de la comdia supranatural de Disney Hocus Pocus. Des de llavors, Debney ha esdevingut a un dels compositors ms ocupats i ms prolfics que treballin a Hollywood, demostrant una gran adaptabilitat a gneres mltiples, sovint sobre projectes produts per la Corporaci Walt Disney.

Filmografia.
 Everyone's Hero (2006);
 Idlewild (2006);
 Barnyard (2006);
 The Ant Bully (2006);
 Keeping Up with the Steins (2006);
 Cheaper by the Dozen 2 (2005);
 Zathura (2005);
 Chicken Little (2005);
 Dreamer: Inspired by a True Story (2005);
 Deuce Bigalow: European Gigolo (2005) (tema);
 The Adventures of Sharkboy and Lavagirl 3-D (2005);
 Duma (2005);
 Sin City (2005)(co-composer);
 The Pacifier (2005);
 Christmas with the Kranks (2004);
 The Princess Diaries 2: Royal Engagement (2004);
 Raising Helen (2004);
 The Whole Ten Yards (2004);
 The Passion of the Christ (2004) ;
 Elf (2003);
 Bruce Almighty (2003);
 Most (2003);
 The Hot Chick (2002);
 The Tuxedo (2002);
 Spy Kids 2: Island of Lost Dreams (2002) ;
 The Scorpion King (2002);
 Dragonfly (2002);
 Snow Dogs (2002);
 Jimmy Neutron: Boy Genius (2001);
 The Princess Diaries (2001);
 Cats & Dogs (2001);
 Heartbreakers (2001) ;
 Spy Kids (2001) ;
 Emperor's New Groove, The (2000) ;
 Relative Values (2000) ;
 Replacements, The (2000) ;
 Adventures of Elmo in Grouchland, The (1999) ;
 End Of Days (1999) ;
 Inspector Gadget (1999) ;
 My Favorite Martian (1999) ;
 Paulie (1998) ;
 I Know What You Did Last Summer (1997) ;
 Liar Liar (1997) ;
 Relic, The (1997) ;
 Carpool (1996) ;
 Getting Away With Murder (1996) ;
 Cutthroat Island (1995) ;
 Runaway Brain (1995) ;
 Sudden Death (1995) ;
 Little Giants (1994) ;
 Hocus Pocus (1993) ;
		 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168361" title="Partit Laborista (Regne Unit)" nonfiltered="3915" processed="3901" dbindex="68943">



La denominaci Partit Laborista (de l'angls Labour Party , partit del treball o dels treballadors) s'aplica a partits poltics de diversos pasos, especialment els quals han pertangut a l'Imperi Britnic, generalment socialistes. El Partit Laborista britnic deriva del Comit de Representaci dels Treballadors, creat en 1900 en una reuni de sindicats.

Tony Blair va dotar aquest partit d'un programa poltic (el Nou Laborisme) caracteritzat per una postura liberal en l'econmic i per un acostament a la Uni Europea (UE) en qestions internacionals.

El Partit Laborista s la principal formaci d'esquerres al Regne Unit, actualment es troba al govern amb el primer ministre Gordon Brown.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168363" title="Marc Egea i Ger" nonfiltered="3916" processed="3902" dbindex="68944">

Marc Egea s msic i compositor. Toca diversos instruments tradicionals, com flautes tniques, taragot, duduk, llat i percussions. Tanmateix, la seva mxima especialitat s la viola de roda, que va comenar a tocar als 22 anys.

 Biografia .

Va nixer a Barcelona l'any 1973. Actualment viu a Sant Pol de Mar. Tot i que es dedica a la msica des de ben petit, no va comenar a fer-ne un ofici fins als 25 anys, quan va abandonar les seves ocupacions acadmiques a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona. Desprs de llicenciar-se en filosofia, va guanyar una beca per tal de realitzar la seva tesi doctoral sobre el filsof mallorqu Ramon Llull, que acab abandonant. Decid dedicar-se de ple a la msica, arraconant fins i tot la seva passi per l'escriptura, tot i que encara escriu poemes.

Els seus esforos s'han concentrat en la viola de roda i en les seves enormes possibilitats com a instrument. Seguint les passes del mestre violista de roda francs Valentin Clastrier, ha aconseguit situar-la en altres contexts en els quals aquest instrument no s habitual, com el jazz, la msica experimental, la dansa contempornia, la poesia, etc. s per aix que ha desenvolupat la seva tcnica prpia i ha composat obres de gran inters musical. Tanmateix, tamb ha tingut un paper important dins l'mbit de la msica tradicional, tal i com ho demostra el fet d'haver enregistrat en cinc discs de la llegendria banda catalana El Pont d'Arcals, dedicada a la recuperaci i reinterpretaci dels cants de tradici oral del Pirineu catal.

Desprs d'haver estrenat "Exilium", una obra que va compondre per a banda simfnica i viola de roda, el seu inters per la composici es va ampliar ms enll d'aquest instrument, i compongu obres per a conjunt de metall, cor, corda i altres.

Quan va abandonar El Pont d'Arcals va treballar durant un temps de jardiner. Desprs va fundar el quartet de jazz fusi Kaulakau. A ms d'aquesta banda, toca en altres molt diferents pel que fa a l'estil. Fa actuacions amb dos solos: el solo acstic, en qu noms fa servir viola de roda i veu, i el solo electroacstic, en qu utilitza la tcnica del loop, efectes electrnics i altres instruments com flautes i percussions. El primer tan sols el presenta en llocs on hi ha una acstica especial, com ermites, esglsies, claustres, etc. Tamb treballa amb el teclista angls Peter Skuce, membre fundador de la clebre banda britnica de msica antiga The Dufay Collective. Fora de l'mbit estrictament musical, collabora amb el poeta de Tortosa Albert Roig en l'espectacle Crrer la taronja, on, a part de la msica i la poesia, es mesclen altres disciplines com la dansa i la video-installaci. Tamb se'l vincula amb el polmic i controvertit grup Electrosonic Monk i la Big Band Valona de sant Pol de Mar, per ho ha desmentit en diverses ocasions.

Ha publicat diversos discs en solitari. Un d'ells, Melanocetus, a la discogrfica Producciones Efmeras, fundada pel msic Germn Daz. Aquesta discogrfica es caracteritza per presentar edicions de gran qualitat tan a nivell de disseny com a nivell musical.

Tamb ha escrit un mtode per a viola de roda, el primer en tot l'Estat Espanyol, a banda del que va publicar l'any 1956 el recuperador de la "zanfona" gallega Faustino Santalices. El mtode de Marc Egea, escrit en catal, presenta una introducci al reglatge i aprenentatge de la viola de roda, i ofereix un cam que duu a poder fer-ne d'ell un instrument adequat per a qualsevol gnere musical.

 Discografia .
D'aqu, d'all i de ms enll, 2001 (viola de roda solo);
Les ratlles del mn, 2003 (amb el rapsode Francesc Ten);
Melanocetus, 2005 (amb Enric Canada, Ana Losantos, Franco Molinari, Enrique Tellera i Jordi Vallverd);
Karagz & Hacivat, 2005 (viola de roda, loops, flabiol, taragot i percussions);
Helionora, 2005 (viola de roda solo);
Kaulakau, 2006 (amb Kaulakau);
Chuveirinho, 2007 (amb Enric Canada, Franco Molinari i Pilar Subir);

 Llibres .
Introducci a la viola de roda, Dinsic Publicacions Musicals, en preparaci;

 Enllaos .
 Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168365" title="Vacol" nonfiltered="3917" processed="3903" dbindex="68945">

Els vacols sn compartiments envoltats de membrana cellular presents en les cllules eucariotes. Sn considerats entitats diferents al citoplasma amb funcions ben diverses: secretores, excretores i d'emmagatzematge.

Entre les moltssimes funcions dels vacols s'inclou: 
 L'eliminaci de brossa estructural de rebuig.
 Allar materials que poden ser nocius o perjudicials per la cllula.
 Contenir productes de rebuig.
 Manteniment intern de la pressi hidrosttica o la turgncia dins la cllula.
 Manteniment del pH intern.
 Desar petites molcules.
 Exportar substncies no desitjades fora la cllula.
 Permetre a la cllula canviar de forma.

Els vacols juguen tamb un paper molt important en l'autofgia, el manteniment del balan entre producci (biognesi) i degradaci (o recanvi) de diverses substncies i estructures cellulars. Tamb collaboren en la destrucci de bacteris invasors o de protenes amb un plegament incorrecte que s'estan creant dins la cllula.

Els vacols es formen per fusi de les vescules procedents del reticle endoplasmtic i de l'Aparell de Golgi. En les cllules vegetals, els vacols ocupen la major part del volum cellular (entre el 30% i el 90%) i permeten a part d'emmagatzemar substncies de rebuig o de reserva (aigua amb diversos glcids, sals, protenes, etc), augmentar la mida de la cllula per acumulaci d'aigua.

Aquests orgnuls estan relacionats amb els lisosomes secundaris, ja que aquests engloben dos tipus de vacols, els heterofgics o digestius i els autofgics. Contenen enzims hidroltics i substrats en procs de digesti. En el primer tipus, els substrats sn d'origen extern i sn capturats per endocitosi; un cop ha tingut lloc la digesti, certs productes poden ser reutilitzats i aquells no digeribles (anomenats cossos residuals) sn abocats a l'exterior per exocitosi. En el cas dels vacols autofgics, all que es digereix sn constituents de la cllula.

Existeix un altre tipus de vacols anomenats pulstils o contrctils, que apareixen en molts protozous, especialment d'aigua dola. Els omplen de substncies de rebuig que van eliminant de forma peridica i a ms permeten bombejar l'excs d'aigua a l'exterior.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168366" title="Mimetita" nonfiltered="3918" processed="3904" dbindex="68946">


La mimetita s un mineral de la classe dels arseniats que rep el seu nom del grec mimethes, que vol dir imitador.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168367" title="Campilita" nonfiltered="3919" processed="3905" dbindex="68947">


La campilita s un mineral de la classe dels arseniats que rep el seu nom del grec kampe (corvat) i lithos (pedra). s una varietat de mimetita.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168369" title="Allofana" nonfiltered="3920" processed="3906" dbindex="68948">


L'allofana s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec allos (altre) i phainein (semblar).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168374" title="Thaumasita" nonfiltered="3921" processed="3907" dbindex="68949">


La thaumasita s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec thaumasio, que vol dir sorprenent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168375" title="Crisocolla" nonfiltered="3922" processed="3908" dbindex="68950">


La crisocolla s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec jrisos (or) i kolla (cua).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168376" title="Estilbita" nonfiltered="3923" processed="3909" dbindex="68951">


L'estilbita o desmina s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec stilbe (lluir).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168377" title="Cicle pic" nonfiltered="3924" processed="3910" dbindex="68952">

El Cicle pic (      ) s un grup de poemes originriament independents, i compostos amb posterioritat a la Ilada i a l Odissea, si b no hi ha dubte que els seus autors remodelen en moltes ocasions sagues molt ms antigues. La intenci dels seus creadors era cobrir les llacunes de les histries contades per Homer. Aquests poemes independents foren inserint-se en un conjunt, amb la intenci dels rapsodes de constituir un text seguit, procs que comenaria cap al s.VI a.C., suprimint episodis duplicats, eliminant proemis i substituint-los per versos de sutura entre un poema i un altre.

La valoraci dels poemes del Cicle va comenar essent molt alta: van constituir  una pedrera inesgotable per als lrics, com Pndar i Baqulides, per sobretot per al teatre (Sfocles), i motiu d inspiraci per a infinitat d obres mestres de la iconografia arcaica. Amb el temps, per, aquesta estimaci va decrixer notablement, i ja Callmac va mostrar avorriment per ells, seguit d altres poetes hellenstics i romans. Aristarc de Tegea va separar l homric del cclic com el noble i superior del torb i extravagant. Procle diu que els poemes cclics interessen no tant pel seu valor com per la coherent successi dels esdeveniments.

El Cicle i Homer.

Tot i aix, les diferncies entre el Cicle i Homer es deuen ms a un canvi de mentalitat esttica i literria, no necessriament a una degradaci.

En primer lloc, una afecci del Cicle per la narrativa en ordre cronolgic, davant la concentraci i economia de l acci prpies d Homer; els poetes cclics narren linealment, cosa que comporta un cert desmembrament de la histria, fins i tot repeticions d elements molt semblants.

En segon lloc, s incrementa en la poesia cclica la importncia del novellesc i melodramtic, l afecci pels temes amorosos i pel patetisme; en l esfera del div s acreix l inters per l allegoria, inslit i fantstic, i per destacar aspectes realistes i poc nobles de la conducta humana.

Temtica.

En la seva redacci final, el Cicle s iniciava amb els orgens del mn i dels dus, i englobava el cicle teb, en torn a la llegenda d dip, i el cicle troi, des dels orgens de la Guerra de Troia fins als retorns dels herois a les seves llars i al final de les aventures d Odisseu.

Teogonia.

El Cicle comenava amb la Teogonia Cclica que tractava de la prognie nascuda de la uni mtica del Cel i la Terra; la Titanomquia, atribuda a Eumel de Corint (s.VI a.C.), descriu, desprs d una cosmogonia i una genealogia divina, la rebelli dels Titans, reprimida per Zeus.

Cicle Teb.

 


Seguia el cicle teb, amb tres poemes: Edipdia, que s ocupava de la lluita d dip i l Esfinx, aix com del parricidi i de l incest, amb el posterior sucidi de la mare-esposa Iocasta; la Tebaida centrada en l hostilitat entre els fills d dip, provocada per una maledicci paterna (una doble falta ritual: vi en la copa de Cadme o en un sacrifici no li donen el tros d honor), l exposici dels Set contra Tebes; els Epgons, compost posteriorment i com a imitaci de la Tebaida, narrava la presa de Tebes pels argius. s dubts si pertanyia al cicle l  Alcmenida , poema que servia de pont entre els cicles teb i troi.

Cicle Troi.



El cicle troi comenava amb els Cants Cipris, atributs a Estas de Xipre, en 11 cants, que narraven els antecedents de la Guerra de Troia: s el desig de Zeus d alliberar la terra del neguit provocat per la superpoblaci.  



Desprs d aquests cants s inseria la Ilada. A aquesta seguia l Etipia, atribuda a Arct de Milet, la figura central de la qual era Aquilleu, les seves darreres gestes (la lluita contra Pentesilea i Memn) i la seva mort. A continuaci venia la Ilias Parua, atribuda a Lesques de Mitilene, interessada en una srie d episodis immediatament anteriors a la presa de Troia, com la construcci del cavall i escenes de la caiguda de la ciutat. El cicle continuava amb el Saqueig d lion, que se centrava en la presa i saqueig de la ciutat. Els Retorns (      ) narraven el retorn dels cabdills grecs a les seves ciutats d origen desprs de l0 anys de guerra. En aquest punt del cicle s inseria l Odissea. El Cicle acabava amb la Telegonia,  d Eugmon de Cirene, que narra les aventures d Odisseu desprs del retorn a la seva ptria, i les d un fill seu i de Circe, Telgon, qui viatjant a la recerca del seu pare es troba amb ell sense saber la seva identitat i el mata. El final de l obra s absolutament rocambolesc, amb sengles matrimonis entre Telgon i Penlope d una banda i Telmac i Circe de l altra.

Altres relats.

Important fou tamb la producci pica basada en llegendes locals, habitualment articulades entorn a una genealogia, que serveix de lrica de desenvolupament dels temes, a la recerca dels orgens de les diferents ciutats i de les seves famlies ms importants.

Destaca la figura d Eumel de Corint (s.VIII a.C.) de la noble famlia dels Baquades. El seu propsit principal fou conferir a la seva ptria, una comunitat puixant per sense passat illustre, una tradici gloriosa, propsit que acompleix manipulant tradicions i genealogies en benefici de Corint. Se li atribueixen, a ms de la Titanomquia del Cicle, unes Corintades, sobre els orgens de Corint, on jugava un paper fonamental la llegenda dels Argonautes; una Eurpia centrada en la llegenda tebana; i una Bugonia, poema didctic sobre els bous.

Tamb coneixem Cinet, autor d un poema genealgic, i Asi de Samos. Tamb ens han arribat els noms d una srie de poemes (c. ss.VII-VI a.C.) que narren llegendes locals, com la Focaida  (Focea), la Fornida (Arglida), Danaida, Naupacte (dins el mite dels Argonautes), Merpida (lluita entre Hracles i Aster), Minada (argument desconegut).

En altres casos el fil conductor era un personatge mtic, un heroi sobre les gestes del qual s organitzava el poema. s el cas de la Teseida (Teseu), per sobretot en torn a Hracles, com sn la Presa d Eclia o l Heracleida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168380" title="Heulandita" nonfiltered="3925" processed="3911" dbindex="68954">


L'heulandita s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom de l'angls J.H. Heuland (1778-1856).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168381" title="Clinoptilolita" nonfiltered="3926" processed="3912" dbindex="68955">


La clinoptilolita s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec klinein (recostat), ptilon (ploma) i lithos (pedra).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168383" title="Laumontita" nonfiltered="3927" processed="3913" dbindex="68956">


La laumontita s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del mineralogista francs Laumont.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168385" title="Serpentina" nonfiltered="3928" processed="3914" dbindex="68957">


La serpentina s un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del llat serpens (serp).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168386" title="Espai intermembrana" nonfiltered="3929" processed="3915" dbindex="68958">


L'espai intermembrana s la regi existent entre la membrana mitocondrial interna i la membrana mitocondrial externa del mitocondri o del cloroplast. La funci principal d'aquest espai intermembrana s la fosforilaci de nucletids. 

Els canals proteics, com el format per la porina a la membrana mitocondrial externa permeten el lliure moviment d'ions i petites molcules cap a l'espai intermembrana. Per tant, existeix una continutat amb el citosol en termes de soluts rellevants per aquests orgnuls. Els enzims destinats a la matriu mitocondrial o a l'estroma del cloroplast poden passar a travs de l'espai intermembrana via transport mediat per translocadors, coneguts amb el nom de translocasa de la membrana micocondrial externa (TOM, de l'angls: translocase of the outer mitochondrial membrane) i translocasa de la membrana mitocondrial interna (TIM, de l'angls: translocase of the inner mitochondrial membrane) pel que fa als mitocondris; i 
TOC (de l'angls: translocase of the outer chloroplast membrane) i TIC (de l'angls: translocase of the inner chloroplast membrane) pel que fa als cloroplasts. 

Tendeix a tenir un pH baix degut al gradient de protons resultant del bombeig de protons des de la matriu mitocondrial cap a l'espai intermembrana durant el transport electrnic. Les estructures responsables d'aquest transport es troben a la membrana interna del mitocondri i sn el coenzim Q, el complex NADH coenzim Q oxidoreductasa (complex I), el complex succinat-coenzim Q oxidoreductasa (complex II) i el complex coenzim Q-citocrom c oxidoreductasa (complex III).

 Espai Intermembrana del Mitocondri .
Degut a la presncia de canals a la membrana mitocondrial externa del mitocondri, el contingut d'aquest espai s molt semblant al contingut del citoplasma.

Mentre els electrons es mouen al llarg dels complexos proteics de la cadena de transport electrnic, els electrons perden energia per permetre l'expulsi de H+ de la matriu mitocondrial a l'espai intermembranan. Mentre es forma el grandient de protons per augment de la concentraci d'aquest i, la protena anomenada ATP sintasa empra l'energia potencial d'aquests ions i activa la quimiosmosi, permetent reentrar als H+ a la matriu a travs d'aquest enzim localitzat a les crestes mitocondrials formades per plecs de la membrana mitocondrial interna. L'ATP sintasa  aprofita l'energia alliberada en aquest retorn per sintetitzar ATP a partir d'ADP i un grup fosfat en la reacci que es coneix com fosforilaci oxidativa.

 Espai Intermembrana del Cloroplast .

En el cloroplast aquest espai s extremadament petit, entre uns 10-20 nm de gruix.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168387" title="Burnout Legends" nonfiltered="3930" processed="3916" dbindex="68959">

Burnout Legends s un altre videojoc de curses de la saga de videojocs, Burnout i s el primer llanat sota la consola porttil de Sony, PlayStation Portable i la Nintendo DS. La versi per la Playstation Portable va ser llanada conjuntament amb el Burnout Revenge per PlayStation 2 i Xbox el 13 de setembre de 2005. En el Burnout Legends hi consta diverses pistes i jugabilitat en els modes de joc dels tres primers videojocs del Burnout, per va ser compilat en aquesta versi porttil. Molts d'aquests modes de joc s'utilitza en noves i velles pistes del Burnout 3. 

Va ser llanada una pobre versi del Burnout Legends a la Nintendo DS el 29 de novembre de 2005. Va ser considerada una versi enormement inferior que la versi de Playstation Portable, en el qual aquest ltim si que va aconseguir una bona crtica i va ser considerat com a un bon videojoc per la Playstation Portable. Les diferncies que si produeixen entre les dues versions s que la versi de PSP t molts ms grfics i so que l'altre. A ms a ms, no tota la msica que surt a la versi de la Playstation Portable est a la de la DS. Tanmateix, la versi per la DS version s del tipus "msica-midi". Aquestes diferncies sn tan pronunciades perqu els dos videojocs han sigut desenvolupats per equips diferents. L'empresa sota EA Studios que ha creat els videojocs de la saga han rebut una excellent crtica s Criterion Games i EA Studios va donar la llicncia de Burnout a Visual Impact per la versi de DS. 

La segent part de l'article es refereix a la versi per PlayStation Portable.;
 Modes de joc .

World Tour;
Crash World Tour;
Race;
Eliminator;
Face-Off;
Time Attack;
Burning Lap ;
Road Rage ;
Pursuit ;
Crash;
 Pistes/circuits .

Burnout Legends utilitza pistes dels videojocs de la saga. Totes les pistes sn basades en localitzacions reals, per no es dna a conixer en el videojoc, i hi ha elements coenguts visibles a travs dels paisatges, com els trens elevats a Xicago i el de tuk-tuk a Tailndia.



 Cotxes .
En el Burnout Legends hi ha 89 vehicles, incloent-hi els 11 que pesen ms que la resta, que noms sn accessibles en el Crash Mode. Cada cotxe pot ser en un tipus de grup; com a grups bsics s el compacte, muscle, coup, esportiu, i super, i es comena el joc amb tres cotxes de grups bsics, un de policia, dos "legend", un dominador, un tunejat, un assass, i 5 de colleccionistes. Cada cotxe quedar disponible un cop s'hagin realitzat cada objectiu demanant. Un cotxe de colleccionista a l'atzar ser aconseguit si es guanya un Collector Challenges a World Tour, i la resta de cotxes en el mode multijugador guanyant pel Collector Challenges. Un d'aquests tres cotxes es guanya al mode multijugador, l'ltim cotxe es dna automticament.

 Banda sonora original .

Vegeu: Banda sonora de Burnout Revenge/Legends.;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 El videojoc a PSPuniverso.com;
      Lloc web oficial de Burnout Legends;
  El videojoc a MobyGames;
  Anlisi a GameSpy;
  GameSpace a GameSpot;
  Preses de pantalla a l'IGN del Burnout Legends a la Nintendo DS;
  Operation Burnout;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168388" title="Mediana (geometria)" nonfiltered="3931" processed="3917" dbindex="68960">


En un triangle, la mediana s la lnia que uneix qualsevol vrtex amb el punt mig del costat oposat al vrtex. Divideix el triangle en dos parts amb la mateixa rea. Les tres medianes es creuen al baricentre, centre de gravetat del triangle o centroide. Tamb es verifica que dos teros de la longitud de cada mediana estan entre el vrtex i el centroide, mentre que el ter restant est entre el baricentre i el punt mig del costat oposat.

Qualsevol altra lnia que divideixi l'rea del triangle en dos parts iguals passa pel baricentre.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168390" title="Vrtex" nonfiltered="3932" processed="3918" dbindex="68961">


Un vrtex s, en geometria, un punt com entre dos costats consecutius d'una figura geomtrica.

Altres definicions vlides per a vrtex sn:
 El punt en com de dos costats d'un angle.
 El punt en qu concurreixen tres o ms plans.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168393" title="Membrana mitocondrial externa" nonfiltered="3933" processed="3919" dbindex="68962">

Estructura del Mitocondri:
1) Membrane Interna
2) Membrana Externa
3) Crestes
4) Matriu
]]
La membrana mitocondrial externa, s una bicapa lipdica que n'engloba tot l'orgnul. T una composici protena/fosfolpids semblant a la de la membrana plasmtica eucariota (aproximadament 1:1 en pes). Cont nombroses protenes integrals de membrana com la porina, que contenen un canal intern relativament gran (entre 2-3 nm) permeable a totes les molcules inferiors a 5000 daltons. Les molcules ms grans poden travessar la membrana externa mitjanant transport actiu a travs protenes transportadores de la membrana. La membrana externa tamb cont enzims implicats en tant diverses activitats com l'elongaci d'cids grassos, l'oxidaci de l'epinefrina (adrenalina) i la degradaci del triptfan (aminocid aromtic).

La membrana mitocondrial externa envolta els successius compartiments interiors: espai intermembrana, membrana mitocondrial interna i matriu mitocondrial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168398" title="Francesc Gimeno i Arasa" nonfiltered="3934" processed="3920" dbindex="68963">
Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 1858 - Barcelona, 1927) fou un pintor i dibuixant catal. Dintre de la seva producci artstica, destaquen sobretot els seus autoretrats, que el situen en un lloc d'honor en la histria del gnere, al costat de Rembrandt, Van Gogh i Munch.

Artista marcat per la pobresa, de carcter esquerp, sense gaires relacions i apartat dels cercles artstics del seu temps, va crear una obra de gran valor en un estil realista propi caracteritzat pels traos basts i les textures aspres. A ms dels esmentats autoretrats, en la seva producci destaquen els paisatges i els retrats de persones del seu entorn.

L'escriptor Josep Pla li va dedicar un homenot, en qu presenta el pintor com un sser primitiu, marginal, anrquic, que actua i crea com per instint, fora del corrent de la cultura . L'any 2006 el Museu Nacional d'Art de Catalunya va organitzar una exposici titulada Francesc Gimeno, un artista malet.

El seu fill Mart Gimeno i Massaguer va ser pintor, escultor i crtic d'art.

La temtica.

A causa de la seva manca de recursos, Gimeno sempre va pintar all que tenia a m: els seus familiars, els carrers per on passava (inclosos els suburbis), unes gallines, una natura morta casolana, el seu propi rostre, etc. (per aix es deia, sovint despectivament, que les seves teles feien "olor d'all i d'arengada"  o que eren "pintura d'espardenya" ). Aquesta tria temtica converteix la seva obra en una crnica social de les capes ms desafavorides de la Catalunya de principis del segle XX -Josep Pla l'anomenava "pintura proletria"-. En aquest sentit, Gimeno s l'anttesi del Ramon Casas cronista de la burgesia barcelonina .

Els autoretrats.

Un tractament especial mereixen els aproximadament dos-cents autoretrats de Gimeno. A diferncia del que passa en Rembrandt, Van Gogh o Munch, els autoretrats gimenians no presenten continutat amb la resta de les obres de l'artista; s'aparten amb fora de la resta de retrats i dels paisatges i constitueixen una srie autnoma i dramtica, a estones ombrvola i a estones flamejant. L'historiador de l'art Francesc Miralles, gran defensor d'aquesta faceta de Gimeno, escriu "Els autoretrats de Gimeno no tenen punts de contacte amb els retrats que feia a la famlia: entre ells existeix la diferncia que hi ha entre la incasable fora de l'esperit, la fora del convenciment interior i l'acceptaci irremeiable de la circumstncia quotidiana que no ofereix altra possibilitat que la d'abandonar-se fsicament" . En els autoretrats, "trasllueix la seva vida interior i la seva contradictria lluita personal" .

Notes.


Bibliografia.
 A. Mart Monteys Gimeno apstol Matar: Imprenta Minerva, 1928;
 Joan Mates El pintor Gimeno Barcelona: Edicions La M Trencada, 1935;
 Joan Corts Gimeno Barcelona: Editorial Niub, 1949;
 Josep Pla Francesc Gimeno, pintor, el vell (1858-1927), a Homenots. Tercera srie. O. C. vol. XXI. Barcelona: Edicions Destino, 1972;
 Jordi A. Carbonell, prleg de Francesc Fontbona Francesc Gimeno Barcelona: Editorial Diccionari Rfols, 1989;
 Francesc Miralles Francesc Gimeno, passi i llibertat Barcelona: Viena Edicions, 2005;

Enllaos externs.
Francesc Gimeno al MNAC;
Exposici temporal que el MNAC va dedicar a Francesc Gimeno el 2006;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168406" title="Hutu" nonfiltered="3935" processed="3921" dbindex="68964">
Hutu es el nom donat a un dels tres grups tnics que ocupen Burundi i Rwanda. Els Hutu sn de llarg el grup majoritari. El 90% dels ruandesos i el 85% dels burundesos sn Hutu. Culturalment es tracta d'una divisi artificial, basada ms en la classe social que en la etnicitat, donat que no hi han diferncies lingstiques o culturals entre els Hutu i els altres grups tnics de la zona, principalment els Tutsi. Histricament, no obstant, hi havia diferncies fsiques, principalment en all referent a l'altura mitjana. Els Hutu i els Tutsi comparteixen la mateixa religi i llenguatge (sn catlics i d'idioma bantu). Alguns estudiosos assenyalen tamb l'important paper que tenen els colonitzadors belgues en crear la idea d'una raa Hutu i una raa Tutsi.

Els Hutu van arribar a la regi dels Grans Llacs d'frica entorn al segle I DC, desplaant als Twa. Els Hutu van dominar la zona amb una srie de petits regnes fins el segle XV. Es creu que en aquesta poca van entrar els Tutsi a la zona des d'Etipia i van conquerir als Hutu. La monarquia Tutsi va sobreviure fins el final de l'era colonial als anys cinquanta, emprant i codificant els governants belgues la divisi tnica per a assentar el seu domini. La monarquia Tutsi va caure aviat i la zona fou dividida l'ant 1962 en dos Estats: Ruanda i Burundi. Els Tutsi, no obstant, es van mantenir dominants a Burundi mentre que els Hutu van guanyar un cert grau de control a Ruanda.

Si un tutsi i un hutu tenen descendncia com el descendent es ascendit socialment i considerat tutsi.

Vegeu tamb:
Genocidi de Ruanda;

Enllaos externs.
http://www.newint.org/issue260/keynote.htm;
http://www.africaaction.org/bp/ethcen.htm;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168408" title="Elliot Goldenthal" nonfiltered="3936" processed="3922" dbindex="68965">
Elliot Goldenthal (Nova York, Estats Units, 2 de maig de 1954) s un compositor de cinema nord-americ, guanyador l'any 2002 d'un Oscar i un Globus d'Or per Frida.

Va estudiar amb Aaron Copland i John Corigliano a la Manhattan School of Music, i s conegut per la seva habilitat en barrejar diversos estils musicals i tcniques de forma original i enginyosa, semblant al seu contemporani Jerry Goldsmith. Goldenthal ha desenvolupat un estil molt propi fcilment  recognoscible per l's que en fa del metall, especialment els saxfons, i de la corda, i sovint amb elements del jazz, la big band i el swing als seus treballs.

Els seus crdits inclouen xits comercials com Alien 3 (1992), Demolition Man (1993), Interview With the Vampire (1994), Batman Forever (1995), Heat (1995), A Time to Kill (1996), Batman and Robin (1997), Final Fantasy: The Spirits Within (2001) i Frida (2002),aix com els xits de la crtica Michael Collins (1996), The Butcher Boy (1997) i Titus (1999).

Per a ms a ms de la msica pel cinema, Goldenthal s igualment actiu component msica per a teatre, la seves obres ms famoses en aquest terreny sn el crticament aclamat memorial simfnic commemoratiu de la guerra del Vietnam Fire Water Paper, la missa de carnaval Juan Darien, el ballet Othello (que es convertiria posteriorment en una pellcula de TV el 2003), i l'eclctic musical de Broadway The Green Bird, basat en una obra del segle XIII de Carlo Gozzi. El 2006, Goldenthal ha estrenat una pera, Grendel, basada en la histria clssica de Beowulf.

Filmografia.

 2007 - Across the Universe;
 2003 - S.W.A.T. ;
 2002 - The Good Thief ;
 2002 - Frida;
 2001 - Final Fantasy: The Spirits Within;
 1999 - Titus;
 1998 - Sphere ;
 1998 - In Dreams;
 1997 - The Butcher Boy;
 1997 - Batman & Robin;
 1996 - Michael Collins;
 1996 - A Time to Kill ;
 1995 - Heat;
 1995 - Batman Forever ;
 1994 - Roswell (TV);
 1994 - Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles ;
 1994 - Cobb;
 1993 - Golden Gate;
 1993 - Demolition Man;
 1992 - Fools Fire (TV) ;
 1992 - Alien 3;
 1991 - Grand Isle;
 1989 - Pet Sematary;
 1989 - Drugstore Cowboy ;
 1980 - Blank Generation;
 1979 - Cocaine Cowboys;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168409" title="John Corigliano" nonfiltered="3937" processed="3923" dbindex="68966">
John Corigliano (Nova York, Estats Units, 16 de febrer de 1938) s un compositor de cinema nord-americ, guanyador de l'Oscar l'any 1999 per The Red Violin.

Compositor altament respectat que treballa predominantment en el camp clssic, i que ha escrit noms tres bandes sonores: Altered States, Revolution, i The Red Violin. Nascut en una famlia musical - el seu pare, John Sr., era el primer viol de la Filharmnica de Nova York de 1943 a 1966 i la seva mare era una consumada pianista - Corigliano estudiava a la Universitat de Columbia, i amb Leonard Bernstein a la Filharmnica de Nova York.

La major part del treball de Corigliano s per a orquestra simfnica. Empra una gran varietat d'estils, de vegades dins de la mateixa obra. Ha escrit tres simfonies, concerts per a clarinet, flauta, viol, obo i piano, diverses obres de cambra (incls un quartet de cordes), i una pera, The Ghosts of Versailles.

El 1991 li fou atorgat el Premi Grawemeyer de Composici per la seva Simfonia nm. 1. El 2001 va rebre el Premi Pulitzer per la seva Simfonia nm. 2 per a orquestra de cordes, que s una expansi (reescrita) del seu Quartet de cordes (1995). Va ser estrenada el novembre del 2000 per l'Orquestra Simfnica de Boston, dirigida per Seiji Ozawa.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168423" title="Burnout (saga)" nonfiltered="3938" processed="3924" dbindex="68967">
Burnout s una saga de videojocs desenvolupada per Criterion Games que proposa al jugador conduir vehicles potents a carretes i autopistes amb molt de trnsit. Burnout no s un simulador d'autombil com Gran Turismo, per t una privilegia conducci arcade, el que significa que els encrrecs sn senzills i accessibles a un pblic ms ample. El tercer episodi de la srie titulat Takedown innova per els seus mltiples modes i la possibilitat d'influir en el trnsit de carretera. Burnout Revenge vol millorar el concepte del joc sense innovar realment i allunyant-se finalment del joc de carrera per proposar un videojoc de destrucci a la carretera.

 Llista de de videojocs de la saga .
Ordenats per odre de llanament.

2001 : Burnout per PlayStation 2, Xbox i GameCube;
2002 : Burnout 2: Point of Impact per PlayStation 2, Xbox i GameCube;
2004 : Burnout 3: Takedown per PlayStation 2 i Xbox;
2005 : Burnout Revenge per PlayStation 2, Xbox i Xbox 360;
2005 : Burnout Legends per PlayStation Portable i Nintendo DS;
2007 : Burnout Dominator per PlayStation 2 i PlayStation Portable;
2007 : Burnout Paradise per PlayStation 3 i Xbox 360;

 Enllaos externs .
  Lloc oficial de la saga;
  Bloc novell de la saga;
  Burnout Station Lloc francs no oficial del Burnout.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168425" title="Dietari de la Generalitat" nonfiltered="3939" processed="3925" dbindex="68968">

El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputaci del General, s un recull i registre diari dels esdeveniments militars, poltics i religiosos del Principat de Catalunya. Aquesta prctica administrativa diria es va realitzar des del 1411 fins al 1714 sense interrupcions destacades. 

Les anotacions van agrupades per triennis que comencen el primer d'agost i acaben el 31 de juliol. Es conserven 109 volums manuscrits del 1411 al 1711. L'ltim volum fins al 1714 va ser destrut a l'poca borbnica. L'autor encarregat era l'escriv major de la Diputaci del General. En algunes ocasions els autors afegien al text observacions al marge, dibuixos allusius als fets ms destacats i documents cosits al dietari (memorials, cartes, etc). Els anys 1454 a 1472 amb Jaume Safont com a escriv sn els ms rics en informacions i anotacions. 

Una selecci de textos va ser editada el 1889 per Josep Coroleu i Inglada. L'IEC va emprendre una edici crtica comentada, per va ser destruda el 1939. La Generalitat de Catalunya va iniciar, l'any 1994, l'edici completa i al juny de 2007 s'han acabat de publicar els 10 previstos (del 1411 al 1714).

Exemple de l'anotaci feta el 17 d'abril del 1456: El dissabte dia 17 fou feta crida pblica per la ciutat de Barcelona que la festa de Sant Jordi (23 d'abril) fos celebrada per tothom, ja que la Cort General del Principat de Catalunya, que ara celebra reuni al claustre de la catedral de la ciutat, ho ha decretat aix.

Bibliografia.
Josep Coroleu. Los dietarios de la generalidad de Catalua. Barcelona: Tip. De La Vanguardia, 1889.
Jacme a Font. Dietari de la Diputaci del General de Catalunya, 1454-1472, editat per Marina Mitj. Barcelona: Associaci de Biblifils de Barcelona, 1950.
Dietari de la Deputaci del General de Cathalunya, editat per Federico Udina Martorell a CODOIN ACA (Collecci de Documents Indits de l'Arxiu de la Corona d'Arag), nm. 46 (1411-1458) i nm. 49 (1458-1512). Barcelona: Diputaci Provincial de Barcelona, 1974.
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, dirigit per Josep Maria Sans i Trav. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidncia, 1994-. ISBN 84-393-3150-9 (de l'obra completa).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168431" title="Currculum vitae" nonfiltered="3940" processed="3926" dbindex="68969">
El currculum vitae (literalment, "cam de la vida" en llat) s un document on el candidat a una ajuda, una feina o similar presenta el que ha fet fins al moment per escrit, com un resum dels seus mrits.

Un currculum estndard cont els segents apartats:
 dades personals;
 estudis, desglossant si s'escau el nivell d'idioma i programes informtics coneguts;
 experincia laboral;
 publicacions, premis i similars;
 altres dades d'inters, on s'inclouen des de carnets fins a aficions o qualitats personals;

A ms a ms, segons el mode d'organitzaci de la informaci, el curriculum vitae pot ser de tres tipus: 
Cronolgic: consisteix en ordenar el curriculum vitae del ms antic al ms recent. No s recomenable quan s'ha canviat de treball amb freqncia. ;
Invers: permet de destacar l'experincia laboral recent. ;
Temtic: consisteix en ordenar el curriculum vitae per blocs temtics. Recomenable quan l'experincia s molt dispersa. ;

Enllaos externs.    
 Tota la informaci sobre el Currculum Vitae: Models, plantilles, regles bsiques, com escriure'l... ;
 Curriculum Vitae (Word)  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168432" title="Body Harvest" nonfiltered="3941" processed="3927" dbindex="68970">

Body Harvest s un videojoc per la consola Nintendo 64. Va ser llanat l'octubre del 1998 per DMA Design (desprs es va canviar a Rockstar North desprs de l'exits Grand Theft Auto III).

 Jugabilitat .
 El jugador pren el rol d'un supersoldat, l'Adam, amb vista en tercera persona. A cada poca, el jugador es passeja en una zona prou important, ms de 6 km, on pot visitar els allotjaments, parlar amb els indgenes autctons, conduir alguns dels 60 vehicles disponibles. El seu objectiu s de destruir el Processador alien de cada zona, l'insecte que controla la collita a les rodalies, tot protegint els pobles humans de les nombroses ones d'atac extraterrestres. Quan un innocent mor, una barra s'omple i quan les prdues humanes sn massa importants, el planeta explota i la missi est perduda. Una vegada tots els processadors de la regi sn destruts, ja no queda al jugador que a lluitar contra el cap al final del nivell per canviar d'poca.

 Vegeu tamb .
 La saga GTA;

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;
  Anlisi a GameRankings;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168435" title="Club de Beisbol i Softbol Sant Boi" nonfiltered="3942" processed="3928" dbindex="68971">


El Club de Beisbol i Softbol Sant Boi (CBS Sant Boi) s un club catal de beisbol i softbol de la ciutat de Sant Boi de Llobregat.

 Histria .
El CBS Sant Boi va nixer l'any 1971 amb el nom de Cinc Roses, fundat per Antonio Hervs, ex jugador de l'Espanyol i el Picadero JC, al barri de Camps Blancs. Un any ms tard, el primer equip del club va comenar a competir. L'any 1977, l'Ajuntament de la ciutat, encapalat per Joan Mart Xurit va promoure la construcci de l'actual estadi. El 1983 adopt l'actual nom CBS Sant Boi

 Palmars .
El palmars del club s molt gran, amb ms de 40 campionats de Catalunya i 20 d'Espanya, en totes les categories. Entre els ms destacats cal esmentar:
 1 Lliga espanyola de beisbol: 2003.
 2 Copa espanyola de beisbol: 2003, 2006.

 Enllaos externs .
 Web oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168438" title="Acrosoma" nonfiltered="3943" processed="3929" dbindex="68972">
En els espermatozous de molts animals, l'acrosoma s una vescula que es desenvolupa en la meitat anterior del cap de l'espermatozoide en posici apical dins el qual s'emmagatzemen enzims hidroltics amb la funci permetre la penetraci de l'espermatozoide dins l'vul, procs que rep el nom de reacci de l'acrosoma o reacci acrosmica.
Est limitat per la membrana acrosomal externa (adossada a la membrana cellular) i per la membrana acrosomal interna (adossada a la mebrana nuclear).

L'acrosoma es forma durant el procs de l'espermiognesi, a partir de la fusi de vescules provinents de l'aparell de Golgi, orgnul on se sintetitzen els enzims presents a l'acrosoma. En els mamfers euterins l'acrosoma cont enzims digestius (com la hialuronidasa o l'acrosina). La funci d'aquests enzims s la de debilitar i tencar les parets que envolten l'vul. 
  

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168441" title="Recta d'Euler" nonfiltered="3944" processed="3930" dbindex="68973">
L'ortocentre, el circumcentre i el baricentre d'un triangle sn colinials. La recta que els cont es diu recta d'Euler en honor al matemtic sus Leonhard Euler el qual va descobrir aquest fet a mitjan segle XVIII.

Per veure que aix s aix, ens referim a la figura. el baricentre G divideix les mitjanes d'un triangle en dos segments desiguals, sent el ms gran dels segments el doble que el menor. Per exemple, a la figura tenim que AG = 2GF. Per tant, en la homotcia el centre de la qual sigui el punt G i de ra -2, el punt A s la imatge del punt F, B la imatge del punt E i C la imatge del punt D.


En aquesta homotcia, la mediatriu FO, del costat BC es transforma en la recta que cont a l'altura del vrtex A: la recta AH (s'ha d'observar que les dues rectes sn paralleles, per ser perpendiculars al costat Bc del triangle). De manera similar, en aquesta homotcia, les altres dues mediatrius, EO i DO es transformen en les rectes que contenen les altures dels vrtex B i C respectivament. Les altures es tallen a l'ortocentre H del triangle i per tant, aquest s la imatge del circumcentre O del triangle, on es tallen les mediatrius dels costats del triangle. D'aqu que els tres punts, l'ortocentre H, el baricentre G i el circumcentre O estn aliniats i es troben sobre la recta d'Euler e.

Tamb concluim aix que la mida del segment HG s el doble de la mida del segment OG



Teorema.
Sigui  ABC un triangle, G el seu baricentre, O el seu circumcentre, y H el seu ortocentre

Llavors aquests tres punts estan aliniats.

La recta que els cont es diu recta d'Euler (en vermell a la figura). 



Prova.
Es construeix al voltant d'ABC un triangle A' B' C' en el qual A B i C siguin els centres de ,  i  respectivament, i que els dos costats siguin parallels dos a dos: (A'B') // (AB) i que cada costat sigui el doble del corresponent, per exemple: A'B'=2AB



No s difcil veure que aquests dos triangles comparteixen les mateixes mitjanes i per tant el mateix baricentre. A ms les altures d'ABC sn les mediatrius d'A'B'C', conseqentment H s l circumcentre d'A'B'C'.  
Sigui H la homotcia de centre G i de ra -2. Llavors H(A) = A', H(B) = B' i H(C) = C', com propietat del baricentre del triangle (G est situat en les mitjanes a dos teros del cam a partir dels vrtex).  

Les homotcies conserven entre altres coses l'equidistncia; llavors conserven tamb les mediatrius i el circumcentre, en el sentit que la imatge del circumcentre d'ABC s el circumcentre de la imatge del triangle ABC, aqu d'A'B'C'; o sigui h(O) = H, per tant tenim igualtat de vectors: GH = -2GO el que implica que O , G i H estan aliniats.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168444" title="Sabrexo" nonfiltered="3945" processed="3931" dbindex="68974">
Sabrexo s una aldea del concello (municipi) gallec de Vila de Cruces en la provncia de Pontevedra. Segons el padr municipal de 2004 tenia 336 habitants (170 dones i 166 homes), distribuits en 7 nuclis de poblaci, que suposaven una diminuci respecte de l'any 1999 quan tenia 391 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168445" title="Museu de Lleida Dioces i Comarcal" nonfiltered="3946" processed="3932" dbindex="68975">


El Museu de Lleida Dioces i Comarcal s un consorci musestic creat l'1 d'agost de 1997 i integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputaci i l'Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segri i el Bisbat de Lleida.

Histria.
Com a conseqncia de les desamortitzacions del segle XIX, bona part del patrimoni artstic de l'Esglsia es dispers o pass a mans privades. Al llarg del segle sorgiren diverses iniciatives emmarcades dins del moviment de la Renaixena que pretenien recuperar i protegir tot aquest legat. Una d'aquestes accions fou la creaci el 1890 del Museu Episcopal de Vic pel bisbe Josep Morgades. 

Seguint aquest model, tres anys desprs el bisbe Josep Messeguer funda el Museu Arqueolgic del Seminari Dioces de Lleida, amb la intenci de brindar una mplia collecci d'art eclesistic als seminaristes i evitar l'espoli per part de colleccionistes privats. Messeguer nodr aquest fons adquirint obres arraconades d'arreu del territori dioces i grcies a donacions particulars. La primera seu del museu s'ubic en diverses sales de l antic Seminari de Lleida, l'actual rectorat de la UdL.

Amb l esclat  de la Guerra Civil, el 1936, l anticlericalisme de les forces revolucionries motiv el saqueig i desmantellament del Museu Dioces. Al seu torn, l edifici del Seminari fou ocupat per installar-hi la seu del POUM. 

La Generalitat republicana aconsegu recuperar les obres del Dioces i les emmagatzem al Museu Jaume Morera (antic Hospital de Santa Maria i actual seu de l IEI ), que es rebatejaria com Museu del Poble.

A comenaments de 1938, amb les tropes de Franco aproximant-se inexorablement a la ciutat, la Generalitat trasllad de manera urgent el patrimoni artstic de la ciutat a l ermita de Butsnit. L agost d aquell mateix any, el bndol nacional ocuparia Lleida i l anomenat Servicio de Defensa del Patrimonio Artstico Nacional traslladaria les obres a Saragossa, on van romandre fins terminada la guerra.

Des d aleshores i fins 1943, el govern franquista retorn gradualment les obres a Lleida; el Museu Dioces fou restablert a la seua seu original del Seminari i increment el seu fons amb peces de la Seu Vella i de l antic Museu d Art de Lleida.

L any 1967  s encarreg un edifici propi per al Museu Dioces, per mai no s arrib a construir. El 1969  l Esglsia pos en venda l edifici del Seminari, i les peces del Museu es repartiren entre el Palau Episcopal i l esglsia romnica de Sant Mart, situaci que es va perllongar aproximadament 30 anys.

Amb la decisi de consolidar aquest patrimoni, l'1 d'agost de 1997  se signa el conveni per a la creaci del Museu de Lleida Dioces i Comarcal i es decideix la construcci d una nova seu nica a la Llar de Sant Josep, un antic convent de carmelites descalces. Les obres s'iniciaren el juliol de 2003 i finalitzaren el 30 de novembre de 2007 .

Patrimoni destacat.
El Museu de Lleida gestiona un important llegat artstic provinent de les terres de ponent i de l'antiga Dicesi de Lleida. Entre les obres ms destacades del museu trobem:
  
 Del mn rom es conserva un cap de stir del segle II desprs de Crist. ;
 De la cultura islmica destaca un joc d'escacs del segle X-XI procedent de la collegiata de Sant Pere d'ger (la Noguera).
 De l'art romnic destaca tres frontals d'altar del segle XIII, provinents de diverses esglsies d'Osca, i fragments escultrics, mnsules i capitells provinents de La Seu Vella de Lleida.
 De l'art gtic, dos retaules de La Seu Vella i diversos quadres de la nissaga de pintors lleidatans Ferrer. ;
 De l'art del Renaixement, cal subratllar la presncia de diverses obres del pintor Pere Nunyes i escultures de Gabriel Joly i Dami Forment.
 Del Barroc es conserva una representaci del martiri de Sant Andreu de Claude Vignon i diverses obres del pintor Antoni Viladomat.

Litigi per les obres d art de la Franja de Ponent.

Entre el patrimoni que conserva el Museu de Lleida Dioces i Comarcal hi ha 113 peces d'art originries de diverses parrquies de la Franja de Ponent. Fins el 1995 aquestes parrquies havien format part del Bisbat de Lleida, per un decret vatic n'orden la seua segregaci per crear la nova Dicesi de Barbastre-Monts. Posteriorment, un altre decret exigia el retorn de les obres d'art a les seues esglsies originries. Des d'aleshores s'inici un litigi entre les institucions catalanes i aragoneses pel futur d aquestes peces d art. 

Els partits poltics i les institucions aragoneses donen suport unnime a les reclamacions de la Dicesi de Barbastre-Monts, i reclamen el retorn immediat de les obres a l Arag. Tot i aix, algunes organitzacions culturals de la Franja defensen la integritat de la collecci del Museu Dioces de Lleida .

L'abril de 2006, la consellera de cultura de la Generalitat Caterina Mieras aprov un dictamen que autoritzava el Bisbat de Lleida a entregar les obres d art a l Arag si es complien una srie de requisits com ara la preservaci de la unitat de la collecci i la gesti unitria del patrimoni. La resoluci fou rebutjada frontalment per la Diputaci de Lleida, perqu considerava que podria facilitar la disgregaci de la collecci. Un mes desprs, el Parlament de Catalunya aprov una resoluci que  blindava  la continutat de les obres a Lleida fins que no s esclars definitivament la seua propietat. El 12 de juliol de 2007 es constitu una plataforma de suport a la unitat del Museu integrada per diversos collectius i associacions culturals de Lleida i la Franja.

Segons la legislaci espanyola, el dret cannic s aplica sobre els bns que sn propietat de l Esglsia, i per tant el dest de les obres passa per una resoluci definitiva del Tribunal de la Rota espanyol, que podria trigar cinc anys (fins el 2012) en pronunciar-se.  Mentrestant, el nou museu obr les seues portes el 30 de novembre de 2007, mostrant la colleci d art ntegra.

 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial del Museu de Lleida Dioces i Comarcal;
Histria i descripci de la collecci del museu;
Web de Joan Rodon, l arquitecte del nou museu;
Recull de notcies sobre el museu;
Pgines de la Web de l'Arxiu Izard-Forrellad dedicades al Museu de Lleida.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168448" title="Narcs Verdaguer i Calls" nonfiltered="3947" processed="3933" dbindex="68976">
Narcs Verdaguer i Calls (Vic, Osona 1863 - Barcelona 1918) fou un advocat especialitzat en qestions comercials i aranzelries, i tamb poltic catal. Era cos germ de Jacint Verdaguer. El 1882 ingress al seminari de Vic, on hi fund la revista L'Almogver, per el 1883 l'abandon i se n'an a Barcelona, on estudi dret a la Universitat de Barcelona i exerc de corresponsal del setmanari La Veu del Montserrat.

Es va implicar en el moviment catalanista des de la seva participaci en el mting de la Llotja de Barcelona de gener del 1885, i el 1886 ingress al Centre Escolar Catalanista, del que en fou president de la secci de dret i president de l'entitat el 1887-1888. Grcies a aix fou nomenat secretari de relacions de la Lliga de Catalunya, i aprofit el crrec per a promoure la campanya contra l'article 15 del codi civil espanyol de 1889, de manera que aviat esdevingu un dels referents del catalanisme. 

Particip en la creaci de la Uni Catalanista el 1891 i fou un dels fundadors del diari La Veu de Catalunya, del que en fou director del 1891 al 1898. Era partidari d'un catalanisme moderat i possibilista, i s'enfront amb els plantejaments del diari La Renaixena, molt ms intransigents i radicals. El 1897 fou elegit vicepresident de la Uni Catalanista, i es mostr favorable a la participaci electoral del catalanisme. 

El febrer del 1898 fou elegit secretari del Foment del Treball Nacional, i des del seu crrec va influir notablement en l'evoluci cap al catalanisme d'importants industrials com Albert Rusiol i Prats o Ferrer-Vidal, cosa que estrenyir els vincles entre el catalanisme i la burgesia industrial. El 1893 es cas amb Francesca Bonnemaison i Farriols, que va collaborar amb ell en molts dels seus articles, i va crear un bufet d'advocats especialitzat en comer internacional. Un dels seus passants fou Francesc Camb.

El 1898 va fer costat al programa del general Polavieja, i particip en mtings demanant el concert econmic el 1899. El 1900 fou fundador i president del Centre Nacional Catal, aplegant al seu voltant Prat de la Riba, el jove Francesc Camb, Llus Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch. Aquest partit s'uniria a la Uni Regionalista per a formar la Lliga Regionalista l'abril de 1901. En fou nomenat vicepresident.

Ced La Veu de Catalunya al seu amic Enric Prat de la Riba, qui la convertia en portaveu del catalanisme moderat. Durant uns anys rest apartat de la poltica per motius de salut, per ms tard torn a la palestra i fou escollit regidor de la Lliga Regionalista a l'Ajuntament de Barcelona el 1909-1910, diputat provincial el 1911-1913 i diputat a corts per Vic el 1914-1916. 

Cre i dirig la borsa de treball de la diputaci de Barcelona (1912), i fou president de la Societat Econmica d'Amics del Pas (1910-1911) i de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya (1917-1918). Hom considera que la seva influncia sobre Enric Prat de la Riba i Francesc Camb va ser fonamental per a la configuraci d un catalanisme conservador i catlic lligat als interessos de la burgesia industrial. 

A Barcelona, Verdaguer i Calls t dedicat un carrer al seu nom, a tocar de l'Escola de la Dona, creada per la seva dona Francesca Bonnemaison, al carrer Baix de Sant Pere.

 Obres .
 La primera victria del catalanisme (1919) recull d'articles;
 La divina comdia (1921) traducci de Dante Alighieri;

 Enllaos externs .
 Biografia al Butllet de l'Arxiu Nacional de Catalunya;
 Biografia a Vigatans ilustres;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168450" title="Centre Nacional Catal" nonfiltered="3948" processed="3934" dbindex="68977">
El Centre Nacional Catal fou un grup poltic catalanista fundat a Barcelona el 3 de setembre de 1899 per elements de la Uni Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Uni. Entre els fundadors hi havia conservadors com Ramon d'Abadal i Calder, Llus Domnech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Llus Duran i Ventosa, Francesc Camb, Enric Prat de la Riba o Narcs Verdaguer i Calls, i liberals i republicans com Jaume Carner i Romeu, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carb.

El seu programa poltic era el recollit a les bases de Manresa del 1892, i definia el catalanisme no pas com un partit poltic, sin com una causa poltica nacional oberta a tots els catalans independentment de la seva ideologia. El president del CNC fou Narcs Verdaguer i Calls, el vicepresident Jaume Carner i Romeu i el secretari Enric Prat de la Riba.  El 25 d'abril de 1901 es fusion amb la Uni Regionalista per a formar la Lliga Regionalista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168451" title="Llus Duran i Ventosa" nonfiltered="3949" processed="3935" dbindex="68978">
Llus Duran i Ventosa (Barcelona, 1870-1954) fou un poltic, advocat i periodista catal, fill de Manuel Duran i Bas i germ de Raimon Duran i Ventosa. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i es doctor a la de Madrid el 1891. Com a periodista, collabor a La Renaixena, Lo Catalanista, La Revista, Revista de Catalunya, D'Ac i d'All i La Veu de Catalunya.  

Fou president de la secci de dret del Centre Escolar Catalanista (1889) i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Uni Catalanista, de la qual se separ el 1899 per fundar el Centre Nacional Catal. Tamb fou el primer secretari de la Lliga Regionalista el 1901 membre permanent de la seva Comissi d'Acci Poltica el 1904 al 1936.  Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1906-1910, el 1916-1920 i el 193,) i tamb organitzador de la Comissi de Cultura, des de la qual defens el pla de construccions escolars i el projecte de Teatre de la Ciutat. 

Fou elegit diputat provincial per Barcelona el 1910, i propos de constituir un organisme com per a les quatre diputacions catalanes el 1911, proposta que es considera l'origen de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou conseller de foment i vicepresident el 1914. Collabor estretament amb Enric Prat de la Riba, des dels seus crrecs municipals i provincials. Fund el 1913 la societat cinematogrfica que dirig Adri Gual, i patrocin la creaci de l'Escola Catalana d'Art Dramtic (1913)i l'Associaci Catalana d'Art Dramtic (1914). Tamb fou mantenidor als Jocs Florals.

Fou alcalde accidental de Barcelona el 1917, desprs de l'Assemblea de Parlamentaris i form part del primer Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya. Fou escollit senador el 1919 i el 1923. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, que es neg a acceptar sempre, es mantingu apartat de la vida poltica. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per la Lliga Regionalista. Desprs dels fets del sis d'octubre  de 1934 fou designat conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya i intent de mantenir les institucions culturals catalanes, fins que va cessar el 1936. 

Es va exiliar a Pars durant la guerra civil espanyola, i torn a Barcelona el 1939, per no va participar ms en la vida poltica i es dedic a exercit d'advocat. Havia estat president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya (1916, 1917), membre de la comissi compiladora del dret catal (1947) i, president de la Societat Catalana d'Estudis Jurdics, Econmics i Socials, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (1951-1954).
 
 Obres .
 Regionalisme i federalisme (1905), amb prleg de Prat de la Riba, compara el regionalisme de la Lliga amb el federalisme de Francesc Pi i Margall. ;
 L'usdefruit vidual a Catalunya (1917);
 Les essncies del catalanisme i l'acci de govern (1936);
 La esencia de los nacionalismos (Buenos Aires 1939);
 Intoxicacin oriental de Occidente (1949);
 Unitat d'Europa, unitat del mn (1953);

 Enllaos externs .
 Fitxa de Llus Duran i Ventosa a l'Arxiu Nacional de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168455" title="Marc Juni Sil" nonfiltered="3950" processed="3936" dbindex="68979">


Onomstica:


Marc Juni Sil (pretor), pretor el 212 aC;

Marc Juni Sil (cnsol 109 aC), cnsol el 109 aC ;

Marc Juni Sil (cnsol 25 aC), cnsol el 25 aC;

Marc Juni Sil (cnsol any 19), cnsol l'any 19;

Marc Juni Sil (cnsol any 46), cnsol l'any 46;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168458" title="Joan Josep Nogus Portalatn" nonfiltered="3951" processed="3937" dbindex="68980">
Joan Josep Nogus Portalatn (Borja, Camp de Borja, Arag; 28 de mar del 1909) s un jugador de futbol i entrenador. Durant els anys 30 i 40 del segle XX jug de porter al  FC Barcelona i a les seleccions catalanes i espanyoles. Desprs fou entrenador de diversos clubs, com ara el FC Barcelona, el Gimnstic de Tarragona i el RCD Espanyol.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168461" title="Josep Maria Valls i Vicens" nonfiltered="3952" processed="3938" dbindex="68981">
Josep Maria Valls i Vicens  (Barcelona 1854 - 1907) fou un novellista i advocat catal, que va escriure amb el pseudnim Josep Maria Bosch Gelabert. Fou directiu de la Cambra de Comer de Barcelona i regidor de l'ajuntament de Barcelona. Polticament era vinculat a la Lliga de Catalunya, desprs Lliga Regionalista, i t amb membre de la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat. Collabor als peridics en catal La Renaixena, L'Esperit Catal i La Ilustraci Catalana, i fou un dels redactors del conveni d'Uni Catalanista el 1890. 

 Obres .
 Novelles .
 Mes memries (1882);
 L'exemple (1885);
 Guideta (1887) ;
 Lo segador (1892),
 Drames . 
 Maria de Montpeller (1893) ;
 La vida moderna (1893) ;
 Lo missatge d'un cabdill (1895),
 Poesia .
 Records i llgrimes (1897);
 Assaig .
 Articles crtics sobre algunes costums catalanes (1883);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168463" title="Aule Postumi Alb (pretor)" nonfiltered="3953" processed="3939" dbindex="68982">
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus) fou un pretor rom que, amb aquest crrec, va dirigir la flota el 89 aC durant la guerra Mrsica, i fou assassinat pels seus soldats sota l acusaci de que preparava una traci, per en realitat pel tracte cruel que donava als soldats. Sulla, que llavors era llegat del cnsol Porci Cat va unir aquestes tropes a la seves i no les va castigar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168464" title="Aule Postumi Alb (governador)" nonfiltered="3954" processed="3940" dbindex="68983">
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus) fou un governador de provncia rom. El 48 aC Juli Csar li va donar el govern de l'illa (provncia) de Siclia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168467" title="Joan Josep Permanyer i Ayats" nonfiltered="3955" processed="3941" dbindex="68984">
Joan Josep Permanyer i Ayats (Barcelona 1848 - 1919) fou un poltic i jurista catal, germ del tamb advocat Ricard Permanyer i Ayats. Com advocat, fou catedrtic d'histria del dret espanyol, president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya, especialista en dret catal i redactor d'un projecte d'apndix al codi civil espanyol. 

Vinculat a la Lliga de Catalunya, a l'Associaci Popular Regionalista, i collaborador de la revista La Renaixena, fou un dels fundadors i dirigents de la Uni Catalanista, de la que en fou membre de la primera Junta Permanent, president de l'Assemblea de Manresa de 1892, alhora que tamb fou ponent a les Bases de Manresa sobre el poder central de l'estat. El 1898 fou diputat a Corts espanyoles per Vilafranca del Peneds i vocal de la junta permanent d'Uni Catalanista de 1898 a 1901.

Fou president de l'Ateneu Barcelons el 1897-1898 i membre de la comissi que present Alfons XII el memorial de greuges. Desprs s'afili a la Lliga Regionalista i va presidir els Jocs Florals de 1901. Durant ms de 20 anys fou deg del Collegi d'Advocats de Barcelona i en fu enriquir la biblioteca. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168469" title="Aule Postumi A. F. A. N. Alb (cnsol 151 aC)" nonfiltered="3956" processed="3942" dbindex="68985">
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius A. F. A. N. Albinus) fou fill del cnsol Aule Postumi A. F. A. N. Alb (Aulus Postumius A. F. A. N. Albinus). Fou pretor el 155 aC i cnsol el 151 aC juntament amb Licini Luculle. Ambds cnsols foren empresonats pels tribuns per dirigir els afers amb excessiva severitat. El 153 aC fou un dels ambaixadors enviats a negociar la pau entre tal II de Prgam i Prsies de Bitnia, i el 146 aC va acompanyar a Grcia, com a llegat, a Luci Mummi caic. Va tenir una esttua erigida en honor seu a l'istme i va escriure un poema en grec i una "histria de Roma". Es va retirar a Tebes on se suposa que va morir.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168471" title="Orfeu" nonfiltered="3957" processed="3943" dbindex="68986">


Orfeu (grec , llat Orpheus) s un personatge mtic enormement polifactic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, ja que els orgens d'aquest msic encantador de feres es perden en el temps. Els episodis de la mitologia de qu s protagonista no sn unitaris, s a dir, no corresponen a una mateixa seqncia mtica, sin que sn dispersos i sovint inconnexos.

Sn molts els testimonis que sobre aquest personatge han pervingut i molta la literatura escrita en relaci a tots els elements que envolten la seva vida. Malgrat aix, pocs sn els aspectes que s han resolt, donada la gran quantitat de variants, comenant per la seva estirp, resseguint tota la seva trajectria vital i acabant per la seva mort, de la qual no es pot dir amb seguretat ni qui en fou el responsable ni quina la causa.

La seva personalitat tampoc no s gens definida, sn moltes les contradiccions entre fonts ja de bon principi i a mida que avancen els segles els autors la van eixamplant, tot afegint-hi matisos i colors que acaben per transformar el personatge fins al punt que es creen tradicions paralleles.

Genealogia.
La majoria dels autors fan dOrfeu, fill d'agre i de la Musa Callope, originari de la regi de Trcia. Sovint, per, apareix com a progenitor el du Apollo, fet que explicaria les extraordinries dots musicals (tant vocals com instrumentals) d'Orfeu i explicaria tamb que sigui la ctara el seu instrument per excellncia (Apollo va sempre associat a la msica de corda).  Autors com Apollodor d'Artemita intenta conciliar la doble tradici paterna, dient que s fill biolgic d'agre i ho s d'Apollo per adopci. 

Alguna variant dna com a mare la musa Polmnia.

Tampoc no s definida la seva relaci amb Linos, un altre msic mtic, tot i que la tendncia s a fer d aquest el seu germ i amb Museu, que apareix de vegades com a germ, de vegades com a fill o alumne. Altres personatges de l esfera musical, com ara Tmiris, d'origen traci com ell, Himeneu i Eumolp sn introduts sovint en aquest l entrellat familiar.

Un bon grapat de genealogistes, s a dir, poetes i autors antics que es dedicaven a establir les genealogies de dus i herois, s'esforcen en entroncar el llinatge d'Orfeu amb el mateix Homer, que seria el seu ms illustre descedent.



Orgens del Mite.
No pocs han postulat la hiptesi de l existncia d una histria llegendria perduda en temps ancestrals, comuna a tribus polinsies i a indis d Amrica, per tant existent abans del pas de l home per l Estret de Bering, en qu un xaman, msic i bruixot, viatja al ms enll, al mn dels morts i torna amb xit de nou a la vida. En conseqncia s han fet estudis de com i quan aquesta llegenda arriba a l mbit grec i esdev el que desprs ser el mite d' Orfeu, en un cas d antropologia social i cultural interessantssim. 

La manca de testimonis anteriors al s.V a.C. i la brevetat d aquests sn un obstacle a l hora rastrejar l antiguitat del personatge dins la mitologia grega. La dada de l absncia d Orfeu dels poemes homrics i hesidics s rellevant per no concloent. El fragment d bic de Rgion "Orfeu el de nom illustre" (                 ), el d nclita fama, ens permet d entreveure un cam vers el passat.

L arqueologia dna tamb en aquest punt un document impagable, la famosa mtopa del tresor de Sici a Delfos, un relleu en marbre d una escena de la saga Argonutica on apareix un personatge amb una lira al costat d un altre msic i dels Dioscurs, a la proa de la nau, i la inscripci       (transliteraci "orfas")  Pertany al segon quart del s.VI a.C.

Els testimonis escrits ms antics fan d'Orfeu un membre de l'expedici de Json a bord la nau Argo a la recerca del vell d'or: Ferecides, recollit per un escoli a Apolloni de Rodes, la Ptica IV de Pndar, la tragdia d Eurpides Hypsipyle  i Herodor d'Heraclea.

A la llum d'aquests testimonis, trobem que n hi ha un, Ferecides, que posa en dubte la presncia d Orfeu dins la nau Argo; i tres que el presenten com a membre imprescindible i illustre. Hi ha qui s ha afanyat a posar en relaci el dubte plantejat per Ferecides amb la presncia del segon msic del relleu de Delfos o d identificar el testimoni d Herodor com un intent de conciliar versions contradictries. s impossible determinar quan es va produir la inclusi d Orfeu en la llegenda, present en totes les fonts literries posteriors.  Malgrat tot, aquests testimonis aporten una dada molt significativa, el lligam directe i indissociable del personatge amb un element que el diferencia de la resta: la msica. Ell s l nic capa de vncer el cant de les Sirenes, i s aquesta la ra principal de la seva presncia entre els altres guerrers.

Aquest motiu no noms s el ms antic sin que es troba en totes les versions del mite, i va estretament lligat al poder que emana de la seva msica, el veritable denominador com de tots els episodis de qu Orfeu s protagonista, responsable d escenes gaireb estereotipades que acompanyen en multitud d ocasions l aparici d Orfeu, s a dir, l allusi al domini de la naturalesa, roques, feres, arbres i fins i tot homes, tota una tradici mtica que ha estat objecte de diversos tractaments ja a l Antiguitat i que t el seu testimoni ms antic en el poeta Simnides (PMG 567 (F40)): Tamb els infinits ocells, volant sobre el seu cap, i els peixos sortint cap amunt fora de l aigua blaufosca salten amb la bella melodia.




L altra gran funci d Orfeu a bord s la de          , l encarregat de portar el ritme als remers, com descriu Eurpides (llargues cadncies, ritmes que marquen els remers, ara el velo navegar, ara el reps del rem de pi).

Els efectes de la seva msica s estenen per tots els racons de la naturalesa, capa fins i tot de sotmetre tota la fora del regne d Ocanos, que s atura per escoltar i queda meravellat amb la bellesa del que sent. Aix ens ho transmete la poesia d'Apolloni de Rodes(Als acords de la frminx d Orfeu entonaven un himne harmoniosament, i al seu voltant, lliure de vent, la costa gaudia
amb llur melodia).

S'ha de tenir en compte un aspecte molt important, un petit detall que, per, s molt revelador i serveix com a element de confront: existeix la versi en qu a l Argo hi ha dos personatges identificats especficament com a endevins, mentre que Orfeu s senzillament el msic. Aquesta dada s molt significativa, perqu a mida que s'avana en el temps hom se'n adona com el personatge va adquirint altres funcions, sobretot de sacerdot i endev, derivades del poder encantador de la seva msica, la seva veu acompanyada als acords de la ctara (o de la lira). No obstant aix, de moment el poder d Orfeu no rau en la mgia com a encanteri, ni s producte de cap fora provinent del ms enll i no t a veure amb cap cerimnia d iniciaci, ni tan sols s prpia d un endev, elements tots ells fcilment reperibles en testimonis posteriors, principalment els de carcter  rfic  i en autors tardans que recullen diverses tradicions. El poder d Orfeu rau nicament en la bellesa del seu art, tan bell i sublim, que les forces ms salvatges i indmites de la naturalesa sucumbeixen davant la seva encisadora i elevada inspiraci. 

Hi ha un bon grapat de testimonis en qu el poder que la msica d Orfeu exerceix sobre la natura s utilitza com a element de comparaci en innombrables i dispars circumstncies, la qual cosa evidencia no noms la celebritat de l heroi ja en poca molt antiga sin tamb el fet que els autors (sobretot els poetes) troben en l entorn d Orfeu un element molt recurrent per crear ambients, per expressar situacions paralleles o idees contraposades, al mateix temps que posen de relleu les qualitats del personatge.

A mode d'exemple les paraules que Eurpides posa en boca d'Ifigenia: 

Si jo tingus, oh pare, la paraula d Orfeu per convncer amb l encant de la meva veu, de manera que pogus arrossegar amb mi les roques,i seduir amb les meves paraules a qui jo volgus, aleshores vindria.

La davallada als inferns.
La davallada als inferns, que recull la paraula grega           (descens), s potser el captol ms conegut d'aquest personatge, tant o ms complex que cadascun dels altres, per tot el que implica el fet de veure el ms enll, l altre costat de la vida. Les connotacions inicitiques d aquests viatge tindran conseqncies directes en la construcci de la seva personalitat, tant pel que fa a la seva faceta de sacerdot de misteris inicitics com amb les causes de la seva mort.

En aquest episodi, a ms, trobem l expressi suprema del poder psicaggic de la seva msica, que desprs de seduir pedres, arbres i animals salvatges, desprs de calmar la mar i de vncer les sirenes, desprs de sotmetre a la seva ctara la naturalesa sencera, arriba al ms enll per convncer Hades i Persfone, els dus del mn subterrani, que li permetin de retornar a la vida la seva esposa morta.

El testimoni ms antic que parla d'aquest descens s una tragdia fragmentria d squil, les Bassrides, pertanyent a una tetralogia perduda (la Licrgia) i transmesa per Eratstenes de Cirene en els seus 'Catasterismes' 24: Orfeu sobresort de molt entre els homes i adquir tant de renom que d ell corregu la creena que encantava les pedres i les feres amb el seu cant. Va davallar a l Hades per recuperar la seva muller, i en veure com anaven all les coses, ja no va honrar ms Dions, que li havia donat la glria, consider el Sol el ms gran dels dus i l anomen tamb Apollo.

Aquest testimoni s molt important per entendre molts dels aspectes que envolten les relacions entre Orfeu, Dions i Apollo, aix com pel que fa a un dels mltiples motius que es donen per a la seva mort. Quant al descens en si, noms se sap que fou a causa de la seva dona. No se'n dna el nom (que d altra banda no apareixer fins al s.III a.C. en Hermesanax) ni tampoc diu si va tenir xit la seva empresa. s clar que el que es possex no s el text de les Bassrides, sin la ressenya que ha pervingut mitjanant Eratstenes. No obstant aix, aquests dos elements (la dona i l xit o el fracs) sn encara avui focus de discussi.

Eurpides a la seva tragdia Alcestis i Plat al seu Simposi  insereixen el mite d'Orfeu dins la llegenda d'Alcestis, que decideix sacrificar la seva vida pel seu marit Admet i anar al mn dels morts en lloc seu.

En el primer cas sembla evident, tot i que no es fa explcit,  que Orfeu va tornar amb xit de la seva empresa.

Plat, per contra, manifesta clarament el seu fracs i la prdua de la seva esposa per sempre: els els dus, com a cstig per haver volgut entrar viu al mn dels morts, li van donar una aparici o imatge d ella. En un dileg sencer dedicat a l amor com s el Banquet de Plat es proposa el poder de l amor superior al ms gran poder que ha conegut mai entre els mortals la mitologia grega, que no s altre que la msica d Orfeu.

No sn pocs els qui postulen que hagi estat precisament Plat qui hagi  manipulat  el desenlla de la histria de la katbasi, en primer lloc per enaltir l exemple d Alcestis dins el discurs sobre l amor que s esdev al banquet, i en segon lloc i ms important, com a suport del rerefons platnic, en l ideari del qual, el tipus de poeta que representa Orfeu no hi t cabuda, tal com reconeix el mateix Plat la seva Repblica (398a).

La primera vegada en qu es troba explcit el nom de la dona d'Orfeu s al poeta Hermesanax,  i aquest nom s Agrope. Per primera vegada tamb s explicita l xit d Orfeu, que aconsegueix, grcies a la seva art interpretativa, superar tots els perills del viatge i convncer les divinitats infernals d endur-se la seva esposa. El nucli central al voltant del qual gira continua sent la msica.

No s fins al testimoni del poeta Mosc, en el seu plany per la mort del seu amic i poeta Bi, que trobem ja el nom d Eurdice, tot i que tamb aqu l'aventura acaba amb xit: Que no quedi sense premi la teva cadncia: igual que a Orfeu va concedir, mentre endavant tocava amb la frminx la dolor, que se n torns enrere Eurdice.



En contrast amb tots els testimonis anteriors, el carcter aglutinador i enciclopdic d un autor com Apollodor, individual i amb una clara intenci, ofereix una versi molt ms propera a la que acabar esdevenint cannica, en qu apareixen els elements que caracteritzen el mite que ms s'ha ests posteriorment: Eurdice rep la mossegada d'una serp, a causa de la qual mor. Orfeu, en un acte d'amor profund, decideix baixar al mn subterrani per convncer Hades i Persfone de retornar a la vida la seva estimada. La condici per al retorn d Eurdice al mn dels vius s que ell no es giri per comprovar que el segueix fins que no surtin al mn dels vius. A l'ltim moment Orfeu no pot resistir i es gira, final trgic perqu perd Eurdice per sempre ms. L heroi acaba morint mans de les Mnades.

Orfeu a Egipte.

Egipte sempre ha infs profund respecte en els grecs i ha exercit sobre aquests una poderosa atracci. No s d estranyar, doncs, que els ms illustres personatges, mtics i histrics, es desplacessin fins al Nil per adquirir coneixements, per aprendre i aprendre dels que saben. Orfeu no s una excepci, i molts autors legitimen la autoritat de l heroi en matria teolgica en base a suposats viatges a Egipte, a partir dels quals se li atribueixen invencions de mites referents a naixements de dus, transposicions de dus egipcis a dus grecs, sempre amb Dions com a protagonista. Segons Diodor de Siclia, els coneixements que Orfeu adquireix a Egipte no sn sin iniciacions mistriques en relaci a Dions, ritus funeraris, mntica i altres coneixences supranaturals grcies als quals l heroi esdevindr tota una autoritat al seu retorn a Grcia.

Un altre element que es repetir s l estret lligam entre aquests viatges d Orfeu i la invenci de les lletres a crrec de Cadme, que el mateix Orfeu hauria introdut a Grcia i adaptat a la parla grega, tot creant les lletres pelsgiques.

Iniciacions, Misteris i Mgia.

A ms dels textos que parlen dels viatges d Orfeu a Egipte, hi ha tota una srie de passatges que fan referncia a un dels aspectes ms controvertits i menys homogenis del personatge: la seva figura com a mestre d iniciacions, de misteris, endev i mag. s el seu aspecte menys homogeni en tant que les seves caracterstiques varien extraordinriament d un perode a un altre i d un autor a un altre.

Donada la seva capacitat quasi mgica de domini absolut de tota la Natura fins al punt de canviar el parer dels dus amb la seva msica - juntament amb el fet d haver conegut l altre costat de la vida - era inevitable que no li fossin atorgades certes connotacions religioses, donats tamb els seus estretssims vincles amb Apollo i Dions, la relaci dels quals entre si ja s pura controvrsia.

Observant autors ms tardans (com sn Filstrat, Hiplit, l Emperador Juli i l escolstica d Eurpides), tots ells molt interessats en temes de religi, es confirma que la figura d Orfeu s utilitzada moltes vegades per donar credibilitat a les prpies afirmacions en qesti d afers divins, i aix provoca que cadasc faci una interpretaci diferent del personatge segons els propis interessos, amb la qual cosa entrem en una quasi manipulaci del seu carcter, que moltes vegades, deriva en un sser que poc t a veure amb l Orfeu d squil, d Eurpides o d Apolloni.

Existeix una imatge literria (Apolloni de Rodes) en qu apareix Orfeu fent la ofrena d una lira (o d un present indeterminat) en honor d Apollo. En aquesta escena es percep com Orfeu porta la iniciativa en la litrgia, prenent doncs connotacions de sacerdot de Febus.

Mort d'Orfeu.

La mort d Orfeu s un captol en qu les fonts no s acaben de posar mai d acord i on les divergncies per a un mateix episodi s fan ms evidents. La versi cannica accepta dues variants en torn a un mateix esteretip: Orfeu mor esquarterat per les Mnades o b mor esquarterat per les dones trcies. Algunes versions acceptaran fins i tot que les Mnades siguin dones trcies. Per el cert s que hi ha altres opinions que poc o res tenen a veure amb aquesta escena.


s clau el text de les Bassrides d squil, el qual esgrimiria com a causa de la mort el greuge a Dions, que se sent oblidat i abandonat per Orfeu, que prefereix Hlios-Apollo, i per aix el du li envia les Mnades (aqu anomenades Bassrides) per tal que l esquarterin i llencin els seus membres, que les Muses s encarreguen de recollir i enterrar. 

Molt curis s el testimoni d Alcidamant, que coincideix amb Digenes Laerci, el qual es basa en un epigrama que suposadament pertany a la tomba d Orfeu, segons el qual fou fulminat per Zeus.
 

Ms detallat s el testimoni de Fanocles en un precis fragment en qu parla de l amor entre Orfeu i Clas. Orfeu tamb s susceptible en algunes variants d haver institut per primer cop relacions amoroses entre homes, la qual cosa el converteix en el focus de la clera de les dones trcies, que es conjuren per matar-lo. Aquesta versi enllaa amb l episodi del cap d Orfeu clavat a la seva lira que arriba fins a l'illa de Lesbos, encara amb la facultat de cantar, on s recollida i venerada. Els encants i els efectes del poder musical d Orfeu no s esvaeixen ni tan sols desprs de la seva mort.

Pausnias es mostra ms exhaustiu en les seves explicacions i ofereix un ventall ms ampli de possibilitats. A part de la variant ms estesa, la de les dones, apareix la de la fulminaci a mans de Zeus i una altra encara ms sorprenent, el sucidi pel fracs en el seu intent de retornar Eurdice a la vida.

Invenci de la lira.

Molt important s la part del mite que mostra Orfeu com a inventor o b hereu directe, de mans d Apollo, de la lira inventada per Hermes. Tant a Eratstenes com a l escoli d'Arat apareix la notcia d una lira de set cordes que Orfeu transforma en eneacord en honor al nombre de muses. 

Articles relacionats.
Leos;
Orfe;

Referncies.
El contingut d'aquest article ha estat extret del treball de recerca de doctorat Orfeu. La construcci d'un personatge mtic. Recull de testimonis, dirigit per Francesc Cuartero, catedrtic de Filologia Grega de la UAB i defensat per Daniel Ramon el 21 de Juny de 2005.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168473" title="Xavier Bosch i Sancho" nonfiltered="3958" processed="3944" dbindex="68987">
Xavier Bosch i Sancho (Barcelona, 21 de juliol de 1967) s un periodista catal. 

Llicenciat en Cincies de la Comunicaci per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), ha desenvolupat la seva activitat en diversos mitjans de comunicaci de rdio, televisi i premsa. s autor d'una obra de teatre i de diversos llibres, i guanyador, entre uns altres, d'un premi Ondas. 

Des del 5 de novembre de 2007 fins a finals de novembre de 2008 dirig el diari Avui en substituci de Vicent Sanchis.

Rdio.

Va ser creador i realitzador, conjuntament amb Antoni Bassas, de l'espai humorstic de Catalunya Rdio Alguna pregunta ms? de 1994 a 1997, pel qual va rebre un Premi Ondas. A ms, tamb va estar vinculat en aquesta emissora amb un altre espai, Crtica de l'Opini Publicada, que presentava amb Quim Monz. 

El 2 de maig del 2000 neix una nova rdio, privada i en catal, anomenada RAC 1, de la qual entra a formar part dirigint el programa esportiu Primer Toc. Al juliol d'aquell any, assumeix el crrec de cap de programaci d'aquesta cadena, i al setembre inicia la primera temporada d'un altre programa esportiu, aquesta vegada nocturn i de clar color blaugrana, amb el nom de Caf Baviera; aix com les retransmissions dels partits del FC Barcelona. S'ocupar d'ambds espais fins a finals de 2004, moment en el qual passar a dirigir i presentar el magazn matinal El mn a RAC1, en la seva tercera temporada, amb una notable i creixent audincia. A l'abril del 2007 El mn a RAC1 rep el Premi Rdio Associaci de Catalunya, en la categoria de "Millor Programa de Rdio". Els motius del premi, segons el jurat, sn "per haver aconseguit en un perode de temps molt curt, fer-se un lloc important en les preferncies de l'audincia. Un programa que en la franja horria de mxima competncia, destaca pel seu rigor, bon humor, i pel treball i cohesi de tot un equip de producci, realitzaci i presentaci".

Xavier Bosch per motius personals va deixar la radio al final de la temporada 2006-07, el 20 de juliol,  donant pas a Jordi Bast al capdavant del programa El mn a RAC1.

Televisi.

 Director del programa Un tomb per la vida (TV3- 1993/1994). ;

 Idea, gui i direcci del programa dedicat al centenari del Bara Aquest any, cent! (TV3- 1999), al costat dels periodistes Antoni Bassas i Eduard Boet.

Premsa.
 Corresponsal del peridic La Vanguardia a Estrasburg i agregat de premsa del Consell d'Europa (1991/1992). ;
 Articulista del diari Avui (1996-2001) ;
 Realitzador de la contraportada dels dimecres del diari El Mundo Deportivo (des del 2000). ;
 A La Vanguardia tamb, en el Mundial de futbol de Corea i Jap (2002).
 Director del diari Avui des de novembre de 2007 fins el novembre de 2008.

Llibres publicats.

Narrativa breu:.
 Jo, el simolses, Barcelona: La Magrana, 1992 ;
 Estimat diari (amb Lloll Bertran, Antoni Bassas), Barcelona: La Magrana, 1996;
 Vicis domstics, Barcelona: La Magrana, 1998. ;

Novella:.
 La mgia dels reis, Barcelona: Columna - La Galera, 1994. ;

Teatre:.
 El culkul, Barcelona: La Magrana, 1996 (amb la seva corresponent representaci al Teatre Arnau -ms de 100 actuacions- de la m de la Companyia Focus).

Premis.
 Premi Ondas 1997 per l'espai d'humor Alguna pregunta ms? ;
 Premi Mundo Deportivo de periodisme 1999, pel programa Aquest any, cent!. ;
 Premio Premi APEI-Catalunya (en la seva sisena edici) per la seva tasca com cap de programaci de RAC 1 i conductor del magazn matinal El mn a RAC1. ;
 Premi Rdio Associaci de Catalunya 2007, en la categoria de "Millor Programa de Rdio".

Referncies.


Enllaos externs.
Diari Avui;
RAC 1;
Fonoteca de El Mn a RAC 1  a amicsrac1.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168478" title="Durmetre" nonfiltered="3959" processed="3945" dbindex="68988">
 Un durmetre s un aparell que mesura la duresa superficial dels materials. La seva funci s tractar de perforar el material. Com ms fora es necessiti per perforar, ms dur s el material. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168479" title="Abraham Gottlob Werner" nonfiltered="3960" processed="3946" dbindex="68989">

Abraham Gottlob Werner (*1749 o 1750- 1817) va ser un cientfic alemany.

Va nixer a Wehrau, una ciutat en la Silesia prussiana, a l'actual Alemanya. Werner es va educar a Freiberg i a Leipzig, on va estudiar lleis, mineria i mineralogia i va ser llavors inspector nomenat i professor de la petita per influent Acadmia de Mineria de Freiberg el 1775. Durant la seva carrera, la fama de Werner es va difondre per tot Europa, atraient estudiants que ms tard es convertirien en els seus collaboradors; entre ells es trobaven Robert Jameson que arribaria a ser un de renom professor a Edimburg i l'espanyol-mexic Andrs Manuel del Ro Fernndez, descobridor del vanadi.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168481" title="Eleccions al Consell Insular de Menorca de 2007" nonfiltered="3961" processed="3947" dbindex="68990">

Les eleccions al Consell Insular de Menorca de 2007 foren una cita electoral que se celebr el 27 de maig de 2007. Tenien dret de vot tots els ciutadans majors de 18 anys empadronats a Menorca abans de l'1 de mar de 2007, un nombre de 554.697.

Candidatures.
Totes les candidatures van ser presentades a la Junta Electoral escaient i aprovades. A ms, van ser publicades al Butllet Oficial de les Illes Balears (BOIB). 



Resultats.
Els resultats no variaren gaire en percentatge entre els principals partits i la distribuci del Consell fou idntica a la de 2003. El PP aconsegu 6 consellers, els mateixos que el PSOE. PSM-Verds mantengu la consellera que tenia.

Font: Junta Electoral de les Illes Balears

PSOE i PSM-VERDS arribaren a un acord perqu Joana Barcel fou investida presidenta del Consell per als quatre anys segents.








Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168492" title="Pas de Foix" nonfiltered="3962" processed="3948" dbindex="68991">

Pas de Foix (en occit Pas de Fois, en francs Pays de Foix) s una petita regi histrica d'Occitnia, amb capital a Foix. La seva extensi correspon aproximadament a la de l'histric comtat de Foix i actualment se situa totalment dins del departament de l'Arija.

Va ser un comtat occit independent creat al segle XI pel comte Bernat Roger de Foix, que posteriorment va esdevenir una provncia dins l'organitzaci francesa de l'Antic Rgim.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168493" title="Cresta mitocondrial" nonfiltered="3963" processed="3949" dbindex="68992">

1) Membrana Interna
2) Membrana Externa
3) Crestes mitocondrials
4) Matriu]]
Les crestes mitocondrials (cresta en singular) sn replecs interns de la membrana mitocondrial interna que defineixen d'alguna manera, compartiments a la matriu mitocondrial. En ella hi trobem incrustades nombroses protenes, incloent l'ATP sintasa i diversos citocroms. El mxim de superfcie aconseguida pot existir grcies l'addici d'una membrana que l'engloba, la membrana mitocondrial externa apareguda amb l'endosimbiosi. La membrana externa original del bacteri esdevingu la membrana mitocondrial interna que es pleg per formar les crestes al voltant del citoplasma original que anomenem matriu. Les crestes al voltant de la matriu proporcionen una major superfcie on tenir lloc les nombroses i importants reaccions que tenen lloc al mitocondri. Aix permet que tingui lloc la respiraci cellular (respiraci aerbica ja que el mitocondri requereix d'oxigen, com a acceptor final de la transferncia d'electrons al llarg de la cadena respiratria).

Sense l'existncia de les crestes, que proporcionen un augment notable de la superfcie til, la membrana mitocondrial interna es veuria reduda a una nica i simple esfera i menys espai disponible per a les reaccions. En tal cas, l'eficincia de les reaccions seria d'altra banda molt ms baixa. Per tant, les crestes sn necessries per al correcte funcionament mitocondrial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168495" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1984" nonfiltered="3964" processed="3950" dbindex="68993">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1984 dura dos anys (1982-1984).La selecci d'Anglaterra es proclam vencedora per segona vegada.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1984 (Classsificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1984 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada el 1984.



 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168499" title="Manel Ribera i Torres" nonfiltered="3965" processed="3951" dbindex="68994">
Manel Ribera (Manresa, Bages, 28 de desembre de 1974) s un compositor catal.

Estudi viol i composici al Conservatori de la seva ciutat natal i a l'ESMUC, i posteriorment ampli els seus estudis de composici a Darmstadt i Stuttgart (Alemanya). Treball amb Agust Charles, Manuel Hidalgo, Helmut Lachenmann, Walter Zimmermann, John Rahn, Michel Levins, Jos Lus Tor, Luca Cori i Joao Pedro Oliveira.

Fou becat pel International Darmstadt Music Institut, i va ser el guanyador dels centres espanyols per al Composers Meeting en l'edici del Festival de Barcelona. Tamb obtingu la beca per a residir al Schlo Solitude d'Stuttgart.

Ha estat convidat com a docent i impartint conferncies i/o presentacions al Darmstadt Musik Institut, Stuttgart Summer academy, Vigo Museu d'Art Contemporani, Kulturhaus d'Hamburg, l'ESMUC a Barcelona, Conservatori de Terrassa, Conservatori de Manresa, l' Sgae de Barcelona, etc...

Les seves obres s'han tocat als festivals de la Fundacin Laxeiro, Museo de Arte Contemporneo de Vigo, Esparreguera Capital de la Cultura Catalana, CCCB SIM, Girona Festival de Msica Contempornia, Sitges Fundaci Msica Contempornia, Nous Sons a L'Auditori, UDK Berln, Frankfurter gesellschaft fr neue musik, Schlo Oldenburg, al Cleveland Institute of Music, Sala Beckett Cicle de concerts Monogrfics 4x4 i a la Kulturhaus d'Hamburg entre d'altres. 

Ha rebut encrrecs i ha estat tocat per les formacions Trio Nexus, Chalumeau Quartet, Ensemble Sitges 96, Trio Kachaturian, Zauber Quintett, Ensemble l'Embut, Conjunt XXI, Art Ensemble Barcelona, Ensemble Ars BB, Barcelona 216, Mir Ensemble, The Nonsense Company, Chronophonie Ensemble, Martinu Ensemble, Trigger Ensemble-fr aktuelle Musik, Ensemble Surplus aix com dels instrumentistes Sebastian Berweck, Isaac Rodrguez, Mireia Fornells, Joan Miquel Hernndez, Ral Garrido i Oleguer Bertran. 

Des del 2004 s president de l'associaci musical internacional L'Embut, aix com membre tamb de l'associaci La Vaca Multicolor. 

Les seves obres s'editen a Clivis i estan enregistrades als segells Taurus, El Sr. Guindilla Records i Macaco Records. T un cd monogrfic titulat El mn d'Ulisses amb el segell Ars Harmonica/La m de Guido.

 Obres destacades .
 El mn d'Ulisses (2002);
Plantilla: Clarinet. Durada: 3'40". Data i lloc d'estrena: 16-4-2003, Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) en el VI Cicle Internacional d'Influncies Musicals, amb inbterpretaci de Rosa Maria Carraps, clarinet. Encrrec d'Abraham Mohino, director del projecte de musicar Agonia de Llum de Merc Rodoreda

 Perqu encara no surti el sol (2003);
Plantilla: Viol. Durada: 4'22". Data i lloc d'estrena: 6-5-2006, Cleveland Institute of Music, interpretat per Joan Plana Nadal, viol. Encrrec d'Abraham Mohino, director del projecte de musicar Agonia de Llum de Merc Rodoreda

 La fi i el principi de la infantesa (2004);
Plantilla: Sextet divers (fl,cl,vl,vc,pno i perc). Durada: 6'30". Data i lloc d'estrena: 21-2-2004, Escola Superior de Msica de Catalunya (ESMUC), Concert Accidents de l'espai i del temps,  interpretat per lEnsemble L'embut dirigit per Manel Ribera. Encrrec de lAssociaci musical l'embut

 Four Crosswords (2005);
Plantilla: Quintet divers (fl,cl,vl,vc i pno). Durada: 5'35". Data i lloc d'estrena: 23-2-2005, a l'Auditori de Barcelona en el cicle Nous Sons 2005, interpretat per Trigger - Ensemble fr aktuelle Musik. Encrrec d'Agust Fernndez, director del Festival Nous Sons 2005 a L'Auditori

 Say Thanks to Mr. Franz Joseph Beethozart (2006);
Plantilla: Piano. Durada: 5'1", Data i lloc d'estrena: 10-1-2007, Frankfurt raum fr kultur im Gallileo Hochhaus en el cicle Frequenzen de Frankfurter Gesellschaft fr Neue Musik, interpretat per Sebastian Berweck, piano. Obra encarregada per S.Berweck

 Des toupies dans l'insinuation (2007);
Plantilla: Nonet divers (fl,ob,cl,fg,tpa,,vl,va,vc i cb). Durada: 7'24". Data i lloc d'estrena: 12-5-2007, Auditori de Terrassa, en el cicle Temporada de Msica de Joventuts Musicals de Terrassa, interpretat pel Martinu Ensemble dirigit per Armando Merino. Encrrec del Martinu Ensemble.

 Trio (2007);
Plantilla: cl, vl i pno. Durada: 7'. Data i lloc d'estrena: 13-11-2007 Sala Beckett, Barcelona,Cicle de concerts monogrfics 4x4 de compositors catalans, interpretat per Rosa M. Caparrs (cl), Oleguer Bertran (vl), Jordi Snchez (pno).Encrrec: Rema 12.

 Enlla extern: .
Web oficial;
Myspace Manel Ribera;
Blog de Manel Ribera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168518" title="The Best of Michael Jackson" nonfiltered="3966" processed="3952" dbindex="68995">

The Best of Michael Jackson s un recopilatori que la Motown Records public el 1975, de canons que en Michael Jackson va fer en solitari entre el 1971 i el 1975, abastant aix, totes les canons que compos en Michael per a la Motown, menys la can Farawell My Summer Love que sortiria en un altre recopilatori amb el mateix nom el 1984.

S'arribaren a vendre 2,3 milions de copies del disc a tot el mn, 1,3 milions d'elles als Estats Units.

Llista de canons de l'lbum.
"Got to Be There" ;
"Ain't No Sunshine" ;
"My Girl" ;
"Ben" ;
"Greatest Show on Earth" ;
"I Wanna Be Where You Are" ;
"Happy" (love theme from Lady Sings the Blues) ;
"Rockin' Robin" ;
"Just a Little Bit of You" ;
"One Day in You Life" ;
"Music and Me" ;
"In Our Small Way" ;
"We're Almost There" ;
"Morning Glow";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168519" title="Anemone quinquefolia" nonfiltered="3967" processed="3953" dbindex="68996">


L'Anemone quinquefolia s una anmona que floreix a principis de primavera. Pertany al gnere Anemone, dins la la famlia Ranunculaceae i s nadiua de Nord-amrica. 

 Descripci .

s una planta herbcia perenne, que assoleix uns 10-30 cm d'alada a principis de primavera. A la meitat de l'estiu desapareix la part aria per segueix creixent sota terra grcies a les arrels tipus rizomes. Els rizomes li permeten expandir-se rpidament pels sls dels boscos on cobreixen extenses rees a mode de catifa.
Les flors medeixen de 1-2.5 cm de dimetre, amb cinc (ocasionalment quatre, o de sis a nou) segments semblants a ptals  (en realitat sn tpals). Les flors sn blanques, tpicament amb pinzellades rosades.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168523" title="Monofosfat d'adenosina cclic" nonfiltered="3968" processed="3954" dbindex="68997">


El fosfat d'adenosina cclic (AMPc, AMP cclic) s un compost important en moltes reaccions bioqumiques. s un derivat del monofosfat d'adenosina i es produeix mitjanant l'acci de l'enzim ciclasa de l'adenilat.

 Funcions .

L'AMPc s un segon missatger, implicat en moltssimes rutes de transducci del senyal dins la cllula en resposta a un estmul extern o intern, com la uni d'una hormona a un receptor de membrana d'aquesta cllula. La seva producci sol estar lligada a l'activaci d'un receptor associat a protena G l'estimulaci del qual activa la ciclasa de l'adenilat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168537" title="Atpid" nonfiltered="3969" processed="3955" dbindex="68998">

Els atpids (Atypidae) sn una famlia d'aranyes migalomorfes, una de les dues famlies del superfamlia dels atipoideids (Atypoidea). Sn conegudes com les tarntules atpiques. 

Atypus viu en tubs de seda parallels a la superfcie del terra, mentre que Sphodros normalment apuntala els seus tubs contra troncs d'arbres. Les femelles generalment no abandonen els seus tubs, i agafen els insectes picant-los a travs del tub i arrossegant-los a travs de la seda. 

Les tarntules atpiques tenen uns quelcers molt grans en relaci a la seva mida i les fileres relativament llargues, tot i que menys que les dels diplrids. Els mascles tenen colors brillants i vaguen al voltant dels tubs buscant les femelles. Les femelles tenen un color entre vermells i marr, o de vegades tons ms foscos.

 Gneres .
s una famlia amb noms tres gneres un dels quals, Sphodros noms es troba als Estats Units, Calommata a frica i al sud-est asitic. Atypus, el gnere ms nombrs amb 28 espcies, t una ampla distribuci per Europa, frica, gran part d'sia i els Estats Units. Atypus affinis, Atypus muralis, Atypus piceus sn les niques espcies trobades a l'Europa nord-occidental.

 Atypus Latreille, 1804 (Gran Bretanya fins a Ucrana, sia, frica del Nord i EUA);
 Calommata Lucas, 1837 (sia, frica);
 Sphodros Walckenaer, 1835 (EUA, Mxic);

 Enllaos externs .


Spiders of NW-Europe;
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
Fotos de Sphodros (D. B. Richman, 2003);

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies d'atpids;
 Atipoideid;
 Classificaci de les aranyes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168546" title="Nyassa (vaixell)" nonfiltered="3970" processed="3956" dbindex="68999">
la seva muller Edelmira Valls i els tres fills, Edelmira, Frederic (a la falda) i Carles, a bord del Nyassa, rumb a Veracreu, Mxic, el 1942]El Nyassa fou un vaixell transatlntic portugus (originriament alemany), amb 8.980 tones de desplaament, 120 m d'eslora i 14 nusos de velocitat mxima; havia estat concebut per transportar 108 passatgers de primera classe, 106 de segona i 1828 de tercera.  Fou construt el 1906 i avarat amb el nom de Blow per la naviliera alemanya Norddeutscher Lloyd a Bremen. Sorprs en alta mar pel comenament de la Primera Guerra Mundial, al 1914, es refugi al port de Lisboa. El 1916 fou requisat pel govern portugus i anomenat Trs-os-Montes. Al 1925 l'empresa privada Companhia Nacional de Navegao el compra al govern i el rebateja Nyassa, nom que servar fins al seu desballestament el 1951.

Fou contractat pel govern de la Repblica espanyola i algunes associacions de suport als exiliats, juntament amb el Flandre, el Mxique, lIpanema i el Sinaia, per traslladar refugiats de la Guerra Civil des de Casablanca, al Marroc, fins a Veracruz, a Mxic, el 1942. Hi viatjaren, entre d'altres, Marcell Perell i Domingo i la seva famlia.

 Bibliografia .
 Blad i Desumvila, Artur: De l'exili a Mxic, captol I. Barcelona: Curial, 1993.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168547" title="Guillem Hug de Rocabert" nonfiltered="3971" processed="3957" dbindex="69000">
Guillem Hug de Rocabert pertanyia al llinatge dels Rocabert de Cabrenys. Fou el segon fill del matrimoni format per Guillem Galceran de Rocabert, bar de Maanet de Cabrenys, i Maria d'Arborea i germ de Guerau Galceran de Rocabert, que fou el primer hereu i quan aquest mor fou qui heret la baronia. 

s possible que particips juntament amb el seu germ en l'expedici a Siclia de 1392 al costat del rei Mart I l'Hum i el seu fill Mart el Jove. El 1410 els dos germans eren un dels principals promotors i participaven al Parlament de Peralada, una reuni dels nobles de l'Empord per tal d'anar en una mateixa direcci en el conflicte successori que s'havia obert amb la mort de Mart l'Hum. Amb tot, l'operativitat d'aquest parlament fou molt baixa i no aconsegu resultats destacables. Guillem Hug, juntament amb el seu germ Guerau, eren urgellistes, per aix no va imperdir que acceptessin plenament el nou rei Trastmara i es posessin al seu servei. 

Els germans Rocabert tenien vaixells per comerciar i fer corseries i aquests van ser clau en l'expedici a Sardenya i Crsega que el 1420 el rei Alfons el Magnnim va dirigir i que va sortir dels Alfacs. Es documenta perfectament com els dos germans Rocabert fan diverses missions d'intendncia i de guerra en aquest perode. Aquests oficis van fer que el rei nomens a Guillem Hug camarlenc i a Guerau majordom seus. 

El 1425 moria Guerau de Rocabert sense descendncia i automticament Guillem Hug es convertia en el nou bar de Cabrenys. Amb tot no va poder gaudir massa d'aquest crrec ja que el 1428 ja consta com a mort. 

Es va casar amb Francesca d'Erill i va tenir quatre fills: Dalmau de Rocabert, l'hereu, fra Bernat Hug de Rocabert, Pere de Rocabert i Joana de Rocabert. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168548" title="Acadmia de Bones Lletres de Barcelona" nonfiltered="3972" processed="3958" dbindex="69001">
La Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) fou una societat literria creada a Barcelona el 1729 per Segismon Comas i Codinach, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intellectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgaci de la histria de Catalunya. Pretenia ser la successora de l'Acadmia dels Desconfiats, fundada el 1700 per Pau Ignasi de Dalmases i Ros, marqus de Villalonga, i que fou clausurada el 1703 a la fi de la Guerra de Successi. Des del 1907 la seva seu s al Palau Requesens, situat al carrer del Bisbe Caador, 3, al barri Gtic de Barcelona.

 Histria .

Va rebre el ttol de Reial Acadmia merc el reial decret de 7 de gener de 1752 signat pel rei Ferran VI, i aprov uns estatuts on l'objectiu de l'Acadmia era l'estudi de la histria de Catalunya i formar la joventut en filosofia i literatura. Es va plantejar la redacci d'una Histria de Catalunya i un Diccionari de la Llengua Catalana, interromputs el 1807 amb la invasi de les tropes napoleniques. Els treballs es van continuar el 1814, per la incorporaci del bar d'Eroles o Flix Torres i Amat de Palou no els ajud a reeixir. Amb el Trienni Liberal de 1820 entraren nous acadmics com Ramon Muns, Ignasi Santpon, Bonaventura Carles Aribau, Ramon Lpez i Soler, Wenceslao Ayguals de Izco i Prsper de Bofarull que revitalitzaren l'entitat, per el 1824 fou suspesa novament.

El 1833 va reobrir per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i collabor activament en la reobertura de la Universitat de Barcelona el 1837 (el seu primer rector era membre de l'Acadmia). Tamb lluit contra la destrucci de monuments artstics produda durant la desamortitzaci. Tamb va dur a terme tasques de regularitzaci gramatical del catal literari.

Va ser una de les institucions ms dinmiques culturalment a partir del 1850. Cre cinc ctedres que van fer possible el retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona. Compt entre els seus membres amb els noms ms brillants de la Renaixena: els filsofs Ramon Mart d'Eixal, Francesc Xavier Llorens i Barba, Josep Torras i Bages; els fillegs i escriptors Joaquim Rubi i Ors, Manuel Mil i Fontanals, Mari Aguil, Josep Balari i Jovany, Josep Llus Pons i Gallarza, Llus Segal i Estalella i Jacint Verdaguer. Des del 1871, i per iniciativa de l'ajuntament de Barcelona, s'hi exhibeixen la Galeria de Catalans Illustres, collecci de retrats.

L Acadmia va practicar el bilingisme durant tot el segle XIX, amb un clar predomini del castell. Tanmateix convoc, el 1841 i 1857, dos concursos potics que van servir de llevat per a la reinstauraci dels Jocs Florals. Pel que fa a la normativitzaci, no va fer oficial la seva posici fins el 1884, amb la publicaci de l Ortografa de la lengua catalana de Balari i Jovany, A. Blanch i Antoni Aulestia Pijoan, la qual no fou mai acceptada majoritriament. LAcadmia va mantenir aquestes normes fins prcticament els anys trenta del segle XX, grcies a la tossuderia de Ramon Miquel i Planas i Francesc Matheu i Fornells.

 Junta de Govern i membres .
L'Acadmia est formada per 30 membres, el ms antic dels actuals s Mart de Riquer i Morera (ingress el 1944) i el ms recent Carles Carreras i Verdaguer (ingress el 2008). La Junta de Govern est formada per sis persones:
 President: Pere Molas i Ribalta ;
 Secretari : Josep Massot i Muntaner;
 Conservador: Joaquim Molas i Batllori;
 Vocal nat: Mart de Riquer i Morera;
 Tresorera: Eullia Duran i Grau;
 Bibliotecari: Jos Enrique Ruiz i Domnec;

 Activitats .
Disposa d'un important arxiu i d'una biblioteca amb ms de 70.000 exemplars, i des del 1901 publica el biennal Boletn de la Real Academia de Buenas Letras. Cont una important collecci de monedes emporitanes i catalanes medievals.L'Associaci de Biblifils de Barcelona celebra regularment les seves sessions pbliques a l'Acadmia i la coral "Schola Cantorum de Barcelona" collabora amb les seves actuacions, a la vida acadmica.

 Presidents .
L'Acadmia ha tingut 36 presidents al llarg de la seva histria, els ms destacats dels quals han estat:
 Bernat de Boxadors i Sureda, comte de Perelada (1734-1755);
 Prsper de Bofarull i Mascar (1822-1834), (1837-1839) i (1843-1859);
 Manuel Mil i Fontanals (1861-1878);
 Joaquim Rubi i Ors (1878-1889);
 Gaiet Vidal i Valenciano (1889-1893);
 Josep Balari i Jovany (1893-1901);
 Manuel Duran i Bas (1901-1907);
 Josep Pella i Forgas (1911-1918);
 Francesc Carreras i Candi (1918-1931) i (1934-1937);
 Eduard Toda i Gell (1931-1934);
 Ferran Valls i Taberner (1937-1942);
 Carles Sanllehy i Girona, marqus de Caldes de Montbui (1942-1954);
 Ramon d'Abadal i de Vinyals (1954-1961);
 Agust Duran i Sanpere (1961-1963);
 Mart de Riquer i Morera (1963-1996);
 Eduard Ripoll i Perell (1996-2006);
 Pere Molas i Ribalta (2006-);

 Enllaos externs .
 Web de l'Acadmia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168551" title="Gent per Formentera" nonfiltered="3973" processed="3959" dbindex="69002">
Gent per Formentera (GxF) s una agrupaci poltica formenterera que aparegu per concrrer a les eleccions al municipi-consell de Formentera i a les eleccions al Parlament de les illes Balears.

El seu ideari s d'esquerres, ecologista i nacionalista; a ms de vetllar per les necessitats especfiques de l'illa.

A les eleccions a l'ajuntament del 2007 foren la fora ms votada amb 5 regidors. Aquest resultat, juntament amb un pacte amb els 2 regidors del PSOE, han portat Jaume Ferrer Ribas (GxF) a la batlia. Posteriorment aquesta formaci tamb es far amb el Consell de Formentera quan aquest es constitueixi.

Enllaos externs.
Web oficial del partit;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168554" title="Joaquim Rubi i Ors" nonfiltered="3974" processed="3960" dbindex="69003">

Joaquim Rubi i Ors, (Barcelona, 1818-1899) escriptor catal i president de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, fou tamb conegut pel seu pseudnim lo Gaiter del Llobregat. El seu pare era un impressor i llibreter, estudi filosofia al seminari i fsica i francs a l'escola de la Junta de Comer, on fou deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter.

Conservador, va exposar la filosofia tomista a Catalunya escrivint contra Draper. Escriptor vinculat al Romanticisme, desprs de la publicaci de l'oda La Ptria de Bonaventura Carles Aribau el 1833, es pot dir que la Renaixena no va comenar veritablement fins que Joaquim Rubi va escriure el seu manifest el 1841 i es van celebrar els Jocs Florals el 1859. Aquest manifest consisteix en el prleg a una recopilaci de poemes seus publicats sota el pseudnim de Lo Gaiter del Llobregat en el Diario de Barcelona. En aquest prleg valora el passat medieval i el contraposa al present, posa a la palestra la poesia trobadoresca, va exposar els seus ideals a favor de la llengua catalana i va fer una crida a la seva dignificaci. La intenci de Rubi era "despertar els catalans de la seva vergonyosa i criminal indiferncia". Malgrat que cita noms explcitament a Lord Byron, Goethe, Victor Hugo, Ugo Foscolo, Alessandro Manzoni i Alphonse de Lamartine, va escriure en la revista palmesana La Fe el 1844 una denuncia de la narrativa i la lrica en castell, inspirades en la literatura estrangera i que ofereixen una barreja d'escepticisme i religi, de vaguetat, d'agitaci i tristesa, que s el carcter del nostre segle.

El 1854 es cas amb Elisenda Lluch, cosina germana seva, desprs de fer un viatge a Roma per aconseguir la dispensa necessria.
 Obres .
 Lo Gaiter del Llobregat (1841);
 Historia Universal (1875).
 Breve resea del actual renacimiento de la lengua y literatura catalanas (1877) ;
 Gaiter (1888);

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168555" title="Guerau Galceran de Rocabert" nonfiltered="3975" processed="3961" dbindex="69004">
Guerau Galceran de Rocabert pertanyia al llinatge dels Rocabert de Cabrenys. Fou l'hereu del matrimoni format per Guillem Galceran de Rocabert, bar de Maanet de Cabrenys, i Maria d'Arborea i germ de Guillem Hug de Rocabert, que fou qui el succe en la baronia de Cabrenys.

Una de les primeres dades que disposem de Guerau Galceran s que va participar en l'expedici a Siclia de 1392 al costat del rei Mart I l'Hum i el seu fill Mart el Jove. El 1410 juntament amb el seu germ Guillem Hug era un dels principals promotors i participava activament al Parlament de Peralada, una reuni dels nobles de l'Empord per tal d'anar en una mateixa direcci en el conflicte successori que s'havia obert amb la mort de Mart l'Hum. Amb tot, l'operativitat d'aquest parlament fou molt baixa i no aconsegu resultats destacables. Malgrat que Guillem Galceran i el seu germ Guillem Hug eren uregellistes res va imperdir que que acceptessin plenament el nou rei Trastmara i es posessin al seu servei i poc a poc van anar adquirint ms responsabilitats, sobretot grcies al fet que disposessin de vaixells.

En efecte, els germans Rocabert tenien vaixells no noms per comerciar, sin tamb i ms important per fer corseries. Els vaixells aquests van ser clau en la nova poltica mediterrnia del Magnnim, i aix trobem els dos Rocabert en l'expedici a Sardenya i Crsega que el 1420 el rei Alfons el Magnnim va dirigir i que va sortir dels Alfacs. Es documenta perfectament com ells dos fan diverses missions d'intendncia i de guerra en aquest perode. Aquests oficis van fer que el rei nomens a Guillem Hug camarlenc i a Guerau majordom seus.

El 1425 moria Guerau Galceran de Rocabert sense descendncia i automticament Guillem Hug es convertia en el nou bar de Cabrenys. Guerau Galceran s'havia casat amb Joana de Prixita, que havia estat donzella al servei de la reina Violant de Bar i era germana del fams poeta valenci Gilabert de Prixita.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168556" title="Nyassa" nonfiltered="3976" processed="3962" dbindex="69005">


Geografia:;
Nyassa o Nyasa s la denominaci amb qu s'ha conegut tradicionalment el llac Malawi, un dels grans llacs africans, situat entre Malawi, Moambic i Tanznia. Va donar nom a la colnia britnica de Nyasaland, avui estat independent de Malawi.
La provncia de Nyassa, o Niassa, provncia de Moambic fronterera amb el llac.

Vaixells:;
El Nyassa fou un dels transatlntics contractats pel govern republic espanyol per tal de traslladar refugiats a Mxic durant la guerra civil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168564" title="The Future" nonfiltered="3977" processed="3963" dbindex="69006">
The Future s un dels discos ms populars del cantautor canadenc Leonard Cohen, va ser enregistrat durant el primer semestre de 1992 i va sortir el novembre del mateix any. Va ser produt per Leonard Cohen mateix, Steve Lindsey, Bill Ginn, Leanne Ungar, Rebecca De Mornay, Yoav Goren per a la discogrfica Columbia. 

Moltes canons d aquest disc es van fer servir per a diferents pellcules: Waiting for the Miracle, Anthem i The Future van ser usades per Oliver Stone en la seva pellcula de 1994 Natural Born Killers. Tamb apareixen peces en el film Wonder Boys i The Life of David Gale. 

s un lbum variat que el fa fcilment accessible, amb cors de gospel (The Future), balades (Waiting for the Miracle), country-pop (Closing Time). El tema Democracy va influenciar notablement el ttol d obertura de la srie The Sopranos, tot i que Cohen no li agrada gens el resultat. 

Tot i que no va ser un lbum amb massa xit comercial, The Future fou el ms divers en l'aspecte musical i va aconseguir situar Closing Time i The Future en el top 40 del Canad. El 1992 Cohen va guanyar el Juno Award com a millor vocalista mascul i Cohen va dir que noms podia guanyar un premi aix a Canad. 

The Future fou l ltim lbum de Cohen enregistrat de manera analgica i noms se sap que hi havia una pea que en qued fora: Never Any Good que va aparixer el 1997 a More Best of Leonard Cohen.

L actriu Rebecca De Mornay era la companya de Cohen en aquella poca i va ajudar en la producci. 

Llista de temes.
 The Future   6:34;
 Waiting for the Miracle (Cohen/Sharon Robinson)   7:43;
 Be for Real (Frederick Knight)   4:32;
 Closing Time   6:00;
 Anthem   6:09;
 Democracy   7:14;
 Light as the Breeze   7:17;
 Always (Irving Berlin)   8:04;
 Tacoma Trailer   5:57;

Temes.
The Future descriu un mn amb una imatgeria permanent de mort, assassinats i caos. La can est escrita en primera persona per no est clar qu vol representar el poeta. Pot ser un ciutad que viu en el futur o el mateix diable, tot i que en un vers ens diu que s el petit jueu que va escriure la Bblia. En el cor es pot trobar una clau a travs de les virtuts de la humilitat i de la clemncia que no sn res en un mn violent. Tamb es parlen de les tensions de la Guerra Freda, que pot posar en escar a la humanitat. 

A Waiting for a Miracle un home, el narrador que pot ser Cohen mateix, es rebutjat per una dona per va fent avenos a poc a poc i li pot demanar matrimoni.

Closing Time explica el tancament d un bar a travs del refrany amb un doble sentit d una marxa enrere. 

Tacoma Trailer s una pea instrumental que s l nica que existeix en el catleg de Cohen.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168566" title="Terafsid" nonfiltered="3978" processed="3964" dbindex="69007">


Els terafsids (Theraphosidae), del grec thera ("animal salvatge, bstia") i phos ("llum") sn una famlia d'aranyes prpies dels pasos tropicals. Als pasos hispanoparlants d'Amrica se les coneix com a tarntules o aranyes pollet, igual com ho fan amb els membres de la famlia dels diplrids. Tanmateix no s'han de confondre amb les tarntules d'Europa, que pertanyen a una famlia molt diferent, els licsids, i que sn les que van originar el nom originals de tarntules.

Viuen des de les regions tropicals fins a les temperades de Sud-amrica i Amrica Central, el sud-oest dels Estats Units, sia, Europa meridional, frica i Austrlia.

 Caracterstiques generals .

Els terafsids sn aranyes de mida gran que poden arribar a viure molts anys. Tenen unes potes molt llargues i robustes, i estan cobertes per grans pls.

Com la majoria de les tarntules americanes, els individus d'aquesta famlia exhibeixen un dimorfisme sexual pronunciat. Els mascles tendeixen a ser ms petits, especialment en la mida de l'abdomen, i poden tenir colors vius, essent les femelles ms fosques. A ms, els mascles tenen una esperana de vida molt curta en relaci a la de les femelles.

 Mida i color .

La mida depn de l'espcie; el seu cos varia de 2,5 a 10 cm, i comptant la llargada de les potes, poden fer de 8 a 30 cm. El terafsid ms gran pot arribar a pesar uns 90 grams. La gran majoria sn de color caf o negre, tanmateix algunes espcies tenen una coloraci ms variada, que va des del blau cobalt (Haplopelma lividum), el negre amb ratlles blanques (Eupalaestrus campestratus i Acanthoscurria geniculata) fins un blau metllic amb un taronja vibrant a l'abdomen (Chromatopelma cyaneopubescens). 

 Pl .

A part del pl normal que cobreix el cos de les tarntules americanes, moltes espcies d'aquesta famlia tenen una densa capa de pl irritant o urticant en l'opistosoma, al voltant d'uns 10.000 pls per mm, que el poden usar com a protecci contra els depredadors. Aquests pls sn molt fins i barbats, i tot i estar dissenyats per actuar com a repellents, no contenen ver. 

Algunes espcies poden llanar aquests pls a distncia com a projectils. Tamb sn usats per marcar el territori, o per reforar la teranyina o el cau, actuant contra els predadors que vulguin alimentar-se de les cries, com s els cas d'algunes mosques. Per als seus enemics, els pls poden arribar a ser letals o, en el cas ms suau, ser un simple repellent. 

En els cas dels ssers humans poden provocar irritaci als ulls, pell i al nas, i el pitjor s si sn inhalats, ja que poden arribar a afecta els pulmons. Els smptomes varien segons les diferents espcies.

 Hbitat i comportament .

El seu hbitat natural es variat i inclou la sabana, el desert, la muntanya, la selva plujosa i el bosc humit. En aquest sentit, han estat subdividides en dos tipus de grups:
 els terrestres, que sovint excaven caus a terra;
 els arbries, que estan en els arbres.

La gran majoria sn depredadors nocturns i maten la seva presa en injectar el ver a travs dels seus ullals. Esperen a la vctima parcialment amagats a l'entrada del seu cau per emboscar la presa que passi per all. T uns pls sensibles per detectar i localitzar les vibracions que la seva presa emet en moure's. Algunes espcies usen el seu fil de seda per detectar el moviment, quan alguna presa entra en contacte amb un dels fils. 

Com la majoria de les aranyes, tenen una vista deficient i no poden veure ms que llum i foscor; en canvi tenen molt desenvolupat el sentit del tacte. Generalment semblen escollir la seva presa detectant el grau de perillositat, la mida, etc. Algunes d'elles aconsegueixen atrapar animals com petits ocells o ratolins, per la seva dieta bsica consisteix en insectes com llagostes i grills.

 Caus .

Els terafsids viuen en una gran varietat de caus. Els terrestres viuen en forats sota terra, els quals han estat cavats per elles mateixes o van ser abandonats per algun altre animal. Els tnels sn dissenyats amb seda i colloquen una xarxa a l'entrada per segellar-la. D'altres tarntules fan els seus caus entre les roques, arbres buits o sota de l'escora dels arbres. Finalment moltes d'elles fan caus de seda en els arbres, parets rocoses, edificis o entre les fruites com les bananes o pinyes. 

Fins i tot les aranyes ms pesades estan molt b dotades per a l'escalada, com la Grammostola rosea que pot escalar verticalment una superfcie de vidre. Per aquesta activitat pot arribar a ser fatal ja que una caiguda substancial pot arribar a trencar el seu frgil abdomen. Les espcies arbries estan ms adaptades a la vida en les altures. Sn ms petites i resisteixen millor una caiguda que les terrestres.

 Creixement, vida i maduraci . 

Com moltes aranyes, els terafsids han de canviar peridicament el seu exoesquelet per crixer, en el procs conegut com la muda. Les joves fan aix diverses vegades l'any, mentre que les adultes, ho fan una mitjana d'una vegada a l'any, i reemplacen potes perdudes o el pl urticant.

Tenen una llarga expectativa de vida. Moltes espcies triguen de 2 a 5 anys per assolir la maduresa, per d'altres arriben fins a 10 anys en assolir l'etapa adulta. Quan arriben a l'edat adulta, els mascles tenen d'un a un any i mig de vida per trobar una femella per fecundar. s rar que una vegada el mascle madura, torni a mudar.

Les femelles continuen la mudana fins i tot desprs de la maduresa, i poden regenerar potes perdudes i incrementar la seva expectativa de vida. Les femelles poden arribar als 30 anys i, excepcionalment fins als 40 anys. Per fonamentalment, si les femelles estan en bones condicions, poden viure uns 20-30 anys i els mascles 10-12 anys, segons l'espcie.

 Aparellament .

Quan un mascle troba un cau d'una femella, crida la seva atenci fent vibrar el seu cos i colpejant les seves potes frontals. S la femella s receptiva, aquesta tamb fa vibrar el seu cos i colpeja les seves potes del davant. Desprs de la copulaci, el mascle s'ha d'allunyar de la femella el ms rpid possible, ja que pot ser devorat. Si la femella decideix no copular amb el mascle, intentar menjar-se'l. Aquest comportament, s tanmateix, menys com en els terafsids que en les altres famlies d'aranyes.

Una vegada que arriben a la maduresa sexual, els mascles teixiran una estora de seda en una superfcie plana. Desprs, freguen el seu abdomen en aquesta estora alliberant una quantitat de semen a l'estora. Insereixen els seus pedipalps, els apndixs que semblen petites potes ubicades entre les potes davanteres i els quelcers, al banc de semen. 

Els pedipalps absorbeixen el semen i el mantenen en condicions prou temps fins que trobi una femella apropiada per acoblar-se. Quan el mascle detecta la presncia d'una femella, ell inicia l'intercanvi de senyals amb ella per indicar-li que s de la mateixa espcie i per fer-la entrar en l'etapa receptiva. Desprs s'apropa a la femella i si tot va b, insereix els seus pedipalps en l'orifici de la femella ubicat sota el seu abdomen. Desprs que el semen ha estat transferit a la femella, aquest haur de fugir rpidament.

La femella diposita entre 50 i 2.000 ous segons l'espcie, i ho fa en un sac fet de seda que el guarda de 6 a 7 setmanes. Desprs  de l'eclosi dels ous, les petites aranyes romanen al cau durant un temps.

Els terafsids sn usualment solitaris i poden atacar els de la seva mateixa espcie. Per hi ha excepcions, com lAvicularia avicularia, la qual pot romandre en comunitat ja que sn ms tolerants entre elles. Tanmateix, totes les tarntules sn canbals. En el cas de les mascotes, si el terrari s prou gran, t prou amagatalls, els espcimens sn gaireb de la mateixa mida i hi ha aliment per a totes, no hi ha ra perqu hi hagi canibalisme.

 Referncies .
Reichling, S. B.; West, R. C. (1996): "A new genus and species of theraphosid spider from Belize (Araneae, Theraphosidae)". The Journal of Arachnology 24:254-261. Crassicrus lamanai, Theraphosinae (PDF);
 Raven, R. R. (2005): "A new tarantula species from northern Australia (Araneae, Theraphosidae)". Zootaxa 1004: 15-28 Coremiocnemis tropix (PDF;

 Enllaos externs .


 Societats .
American Tarantula Society Headquarters;
The British Tarantula Society;
German Arachnologic Society;
The Australian Tarantula Association;

 Altres enllaos .
Close-Up Pictures of Tarantulas & Other Types of Spiders;
Tarantulas Photo Gallery;
Tarantulas.us - Forums;
Arachnoboards;
Tarantulas.us - The largest photo gallery of all tarantula's species;
Pick a tarantula, Care for a tarantula;
Tarantula care, tarantulas and other arachnids;
Birdspiders.com: includes an ample gallery of tarantula pictures by species in alphabetical order;
Caresheets of several tarantula species;
Information on tarantulas, scorpions, and other invertebrates;
Spydawebb;
Stanley et al., "Common and scientific name correlations of the theraphosid tarantulas", University of Calgary;
Tarantulatour;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de terafsids;
 Llista de gneres de terafsids;
 Terafosodeu;
 Classificaci de les aranyes;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168567" title="El Turuta" nonfiltered="3979" processed="3965" dbindex="69008">
El Turuta s una marxa militar de Romn de San Jos que d'una forma desconeguda s'ha convertit en la msica ms representativa del Carnaval de Vilanova i la Geltr, que t com a acte central les Comparses de Vilanova, i de la ciutat de Vilanova i la Geltr, com tamb s l'himne del Club Pat Vilanova. 


Enllaos externs.
El Turuta en format MP3;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168573" title="NSFW" nonfiltered="3980" processed="3966" dbindex="69009">
NSFW, acrnim de Not Safe For Work (inadequat per al treball), s un terme d'Internet emprat en rees de discussi interactives (com ara frums, blocs i websites comunitries) per a assenyalar URLs i hipervincles que poden ser sexualment explcits o contenir udio malsonant, de manera que l'internauta pugui evitar continguts que poden ser desagradables.

NSFW tamb s'utilitza de vegades per a assenyalar qualsevol material que produeix un so, com ara un joc o un vdeo, per tal d'advertir l'internauta de qu el soroll pot revelar a les persones dels voltants que l'usuari est visualitzant material d'entreteniment en comptes de treballar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168574" title="Cohen Live" nonfiltered="3981" processed="3967" dbindex="69010">
Cohen Live: Leonard Cohen in Concert s un lbum en directe del cantautor canadenc Leonard Cohen editat el 1994.

Llista de temes.
 Dance me to the End of Love;
 Bird on the Wire;
 Everybody Knows;
 Joan of Arc;
 There is a War;
 Sisters of Mercy;
 Hallelujah;
 I'm Your Man;
 Who by Fire;
 One of us Cannot be Wrong;
 If it be Your Will;
 Heart With no Companion;
 Suzanne;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168575" title="Viceprimer ministre d'Irlanda del Nord" nonfiltered="3982" processed="3968" dbindex="69011">
El Viceprimer ministre d'Irlanda del Nord s el segon cap del govern i segon representant d'aquesta naci integrada dins el Regne Unit. Des del 15 d'octubre de 2002 fins el 8 de maig de 2007, l'autonomia va estar suspesa, no hi va haver govern, principalment pel conflicte entre catlics i protestants. Des de l'1 de juliol de 1998 existeix aquest crrec. El Viceprimer Ministre d'Irlanda del Nord s Martin McGuinness, del Sinn Fin (SF).

Llista de Viceprimers Ministres (1998-actualitat).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168595" title="Adelina Patti" nonfiltered="3983" processed="3969" dbindex="69012">

Adelina Patti (Madrid, 10 de febrer de 1843 - Castell de Craig-y-Nos, Galles, 27 de setembre de 1919) va ser una de les ms clebres sopranos del segle XIX. Considerada una de les estrelles de l'pera de l'poca junt a les seues contempornies Jenny Lind i Christina Nilsson, el mateix Giuseppe Verdi, entre d'altres, la va qualificar de la millor cantant que mai havia sentit.

Biografia.
El seu nom complet era Adela Juana Mara Patti. Va nixer a Madrid de pares italians que s'hi trobaven treballant. Son pare era sicili, aix que Patti nasqu sbdita del rei de les Dues Siclies. Posteriorment va adquirir la nacionalitat francesa, ats que els seus dos primers marits eren francesos. Son pare, Salvatore Patti, era tenor i sa mare, Caterina Barilli, era soprano. Les seues germanes Carlotta i Amalia tamb van ser cantants. En la seua infantesa la famlia es va traslladar a Nova York, i Patti va crixer al Bronx, on encara es troba la casa de la seua famlia. Va cantar de manera professional des de la infantesa, desenvolupant una veu de soprano de coloratura. Hom creu que va aprendre la major part de la seua tcnica del seu cunyat, Maurice Strakosch, tot i que ms endavant, com altres cantants famosos, Patti va reivindicar que la seua formaci havia estat completament autodidacta.

Desenvolupament.
Va fer el seu debut operstic en el paper protagonista de Lucia di Lammermoor, de Donizetti, a l'Acadmica de Msica de Nova York, amb noms 16 anys, el 1859. 


L'any 1861, amb 18 anys d'edat, va debutar al Covent Garden amb el paper d'Amina en La sonnambula de Bellini. L'xit va ser tan gran que va comprar una casa a Clapham i, usant Londres com a base, va llanar-se a la conquista del continent, interpretant Amina a Pars i Viena en els anys posteriors i amb el mateix xit.

L'any 1862 va cantar la can Home, Sweet Home de Bishop en la Casa Blanca, davant del president Abraham Lincoln i la seua esposa Mary, que estaven de dol per la mort del seu fill Willie a causa d'una febre tifoidea. Els Lincoln van esclatar en llgrimes i van demanar-li una propina. La can es va associar rpidament amb Adelina Patti i aquesta la solia incloure sovint com a propina en els seus concerts.

La seua carrera va anar d'xit en xit. Va cantar als Estats Units d'Amrica, pertot Europa; incloent-hi Rssia, i per Sud-amrica, provocant el frenes popular i l'aclamaci de la crtica per on passava. El seu aspecte juvenil resultava molt atractiu en l'escenari. Al principi de la seua carrera va ser especialment estimat el bell timbre de la seua veu, semblant a la puresa del cant dels ocells, destacant tant en papers de soubrette com el de Zerlina en Don Giovanni i Rosina en El barber de Sevilla; en papers de coloratura, com Lucia di Lammermoor o La sonnambula; aix com en papers lrics com Faust i Romo et Juliette de Charles Gounod.

En el camp del recital, mai no va allunyar-se del seu repertori tradicional i els seus programes estaven compostos invariablement per les mateixes peces, especialment "Home Sweet Home", cantada per a captivar les audincies. Tanmateix, va destacar com a gran intrpret de papers operstics, als quals transmetia una especial emoci, com ara Gilda en Rigoletto, Leonora en Il trovatore, Semiramide, i Violetta en La Traviata. A mesura que la seua veu va anar madurant, va anar abastant papers ms pesants, com ara L'Africaine, Les Huguenots i Ada.

Es diu que quan va cantar una ria de El barber de Sevilla davant del compositor, Gioacchino Rossini, afegint els seus propis ornaments vocals, Rossini ho va celebrar amb les paraules,  Ha estat meravells, qui ho ha escrit? 

xit financer.
All que va fer gran a Adelina Patti no va ser tant la seua veu com el seu sentit per als negocis. Al principi de la seua carrera, demanava 5.000 dlars per nit, que havien de ser pagats de bestreta i en or. No dlars, no Patti. En els seus contractes estipulava que el seu nom havia d'aparixer en els cartells ms cridaner i ms gran que el de la resta de cantants. Tamb exigia que era lliure d'assistir a tots els assajos, per no tenia obligaci d'assistir a cap d'ells. El fams empresari James Henry Mapleson assenyala en el seues memries la impactant personalitat de Patti i el seu agut sentit per als negocis. Se sap que Patti tenia un lloro al qual havia enseyat a dir CASH! CASH! (diners!, diners!) cada vegada que Mapleson entrava en la cambra.

Tot i que Patti espremia fins l'ltim dlar que podia dels empresaris, tamb va ser coneguda per la seua generositat amb els ms desafortunats i es deia que cap dels que escrivien a la cantant demanant-li ajuda es quedava sense resposta.

Va ser un desastre el fet que, com tantes altres sopranos, Patti no sabera quan parar. L'ltima gira pels Estats Units d'Amrica, l'any 1903, va ser un fracs de crtica i pblic. Des d'aleshores va restringir-se a donar algn concert ocasional o representacions privades en el petit teatre que es va fer construir a Craig-y-Nos.

Va fer alguns enregistraments fonogrfics quan ja ultrapassava els 60 anys d'edat. En aquella poca, la seua veu ja no era la dels seus millors moments, per encara impressionava. Els esmentats enregistraments mostren una viva personalitat en el cant i una sorprenentment i potent veu de pit amb un fosc timbre, aix com un meravells vibrato. La seua dicci es mostra encara excellent i sobretot, els enregistraments desprenen un encs i una musicalitat que expliquen perqu la cantant es cotitzava a 5.000 dlars la nit. Hi ha diferents opinions sobre el vibrato: hi ha qui creu que era natural, mentre que altres proposen que pot ser degut a la deficient tecnologia d'enregistrament sonor de l'poca. L'acompanyant en els enregistraments, Landon Ronald, va escriure:  Quan la trompeta amplificadora del fongraf va reproduir els bells tons, Adelina Patti es va extasiar! Va llanar petons a la trompeta i va dir,  Ah! Mon Dieu! Maintenant je comprends pourquoi je suis Patti! Oh oui! Quelle voix! Quelle artiste! Je comprends tout! Du meu! Ara comprenc perqu sc la Patti! Oh s! Quina veu! Quina artista! Ara ho comprenc tot! El seu entusiasme era tan ingenu i genu que el fet que estiguera lloant la seua prpia veu ens va semblar a tots correcte i escaient .

Vida privada. 
La vida privada d'Adelina Patti no va ser tan afortunada com la seua vida professional, tot i que no va ser tan desastrosa com la d'alguna de les seues collegues. Es va comentar que havia tingut un idilli amb el tenor Mario, qui es va vantar en la mateixa primera boda de la cantant d' haver fet l'amor amb ella diverses vegades.

Patti es va casar tres vegades: la primera el 1868, amb Henri de Roger de Cahusac, marqus de Caux (1826-1889). Aquest matrimoni va acabar amb amargs enfrontaments (i amb el pagament d'una gran quantitat de diners al marqus).
 
Desprs va viure amb el tenor Ernesto Nicolini durant uns quants anys, fins que, desprs de la mort de Caux, va poder casar-se amb ell. Aquest matrimoni va durar fins la mort del marit i aparentment va ser feli, per Nicolini va interferir en els desitjos d'Adelina, resultant en certa tensi en els ltims anys. 

L'ltim matrimoni, l'any 1899, va ser amb un arrogant, per ben plantat, bar suec bastant ms jove que ella, qui va tallar severament la vida social de la cantant. Esdevingu el seu nic hereu. Temps desprs de la mort de la seua muller es va tornar a casar amb una dona que aquesta vegada era molt ms jove que ell. L'nic fill d'aquest matrimoni  encara viu quan Frederick Cone va escrire la biografia de Patti  esdevingu per tant l'nic hereu d'Adelina Patti.

Patti no va tenir fills, per va mantenir una slida relaci amb els seus nebots i nebodes. Patti LuPone, actriu i cantant de Broadway i guanyadora d'un premi Tony, s neboda-nta d'Adelina Patti.

En el seu retir, Adelina Patti, baronessa Cederstrm, es va installar a la Vall del Swansea, al sud de Galles, on va adquirir el Castell de Craig-y-Nos. Va finanar la contrucci de l'edifici de l'estaci de ferrocarril de Craig y Nos/Penwyllt, de la lnia Neath and Brecon. L'any 1918 va regalar l'hivernacle del seu castell de Craig-y-Nos a la ciutat de Swansea. L'hivernacle va ser reconstrut i va ser batejat amb el nom de Patti Pavillion. Va morir a Craig-y-Nos i va ser soterrada al cementiri del Pre-Lachaise, a Pars.

Referncies.

The Reign of Patti, Herman Klein;
The Mapleson memoirs; the career of an operatic impresario, 1858-1888, Mapleson, James Henry (Harold Rosenthal, Editor) Nova York, Appleton-Century, 1966;

 Enllaos externs .
 Adelina Patti a opera-singer.co.uk;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168596" title="Elmer Bernstein" nonfiltered="3984" processed="3970" dbindex="69013">
Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califrnia, 18 d'agost de 2004) s un compositor de cinema nord-americ, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Thoroughly Modern Millie.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168599" title="David Amram" nonfiltered="3985" processed="3971" dbindex="69014">
David Amram (Nova York, Estats Units, 17 de novembre de 1930) s un compositor de cinema i escriptor nord-americ.

Ha composat predominantment en el camp de msica de jazz. Va fer el seu debut en la msica de cinema el 1958 i encara est actiu actualment, per b que amb una producci minscula en termes de quantitat. Tanmateix, fora del mn del cinema, Amram ha escrit ms de 100 obres orquestrals i de cambra, incloent-hi dues peres i uns quants treballs pel teatre, i ha collaborats amb msics notables com Leonard Bernstein, Dizzy Gillespie, Charlie Mingus i Tito Puente. s tamb l'autor d'uns quants llibres sobre msica i histria de msica, i d'unes quantes memries basades en la seva vida.

Filmografia.

The Source (1999);
Frog Crossing (1996);
Pigeon Feathers (1987) (TV);
The Beat Generation: An American Dream (1987);
Medea (1983/I) (TV);
The Arrangement (1969);
The Manchurian Candidate (1962);
Splendor in the Grass (1961);
The Young Savages (1961);
Cry Vengeance! (1961) (TV);
Pull My Daisy (1959) ;

Discofrafia.

1992: Havana/New York (Flying Fish Records);
1995: Pull My Daisy (Premier Recordings);
1996: At Home/Around the World (Flying Fish Records);
1997: No More Walls (Flying Fish Records);
1998: Triple Concerto (Flying Fish Records) ;
1999: Southern Stories (Cedar Glen) ;
1997: Manchurian Candidate (Premier Recordings);
2004: David Amram (Naxos);
2005: Pictures of the Gone World (Synergy Ent);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168600" title="Gnuplot" nonfiltered="3986" processed="3972" dbindex="69015">

gnuplot s un programa informtic flexible sota intrpret de comandaments per a generar grfiques en dues i tres dimensions de funcions i dades. El programa funciona en la majoria de sistemes operatius (Linux, UNIX, Windows, Mac OS X...). s un programa amb fora histria i els seus orgens daten del 1986.

El gnuplot pot produir els grfics directament a la pantalla o en diferents formats d'arxiu grfic, com PNG, EPS, SVG o JPEG entre d'altres. El programa t una gran base d'usuaris i est ben mantingut pels seus programadors. Existeix una gran quantitat de documentaci i ajuda a Internet, la major part en angls.

Llicncia.
Encara que s'anomeni d'aquesta manera, aquest programa no t cap relaci amb el projecte GNU. Originalment, es va escollir el nom per evitar conflictes amb un altre programa de dibuix de grfiques anomenat "newplot", que en angls es pronuncia igual. Tamb es va prendre en consideraci la semblana amb dos altres noms proposats, "llamaplot" i "nplot" (gnu, en angls, significa nyu).

El programa es distribueix de franc sota una llicncia de programari lliure que en permet la cpia i modificaci del seu codi font. Ara b, les seves modificacions noms es poden redistribuir sota la forma de pedaos (patches), i per tant, no s compatible amb la llicncia GNU GPL. Tot i aix, moltes distribucions i paquets de la GNU el fan servir.


Enllaos externs .

Pgina del programa. ;
Exemples de grfiques. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168601" title="La pell freda" nonfiltered="3987" processed="3973" dbindex="69016">
La pell freda s la novella amb la qual l'antropleg barcelon Albert Snchez Piol salt a la fama com a escriptor el 2002, editada per La Campana. La novella ha tingut un xit molt notable amb mltiples reimpressions, traduccions i venda dels drets. Hi ha el rumor que aviat podria tenir una versi cinematogrfica. 

Argument.

Un antic lluitador de la independncia d'Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del mn occidental, decideix esborrar la seva personalitat a travs d'acceptar una oferta de treball d'oficial atmosfric per un any en una illa perduda al mig de l'oce on no hi ha ms que un far i est lluny de qualsevol ruta martima. En aquesta illa noms hi ha un habitant, l'oficial de senyals Bats Caff que tot primer ni fa cas ni ajuda l'irlands, que ha de passar unes nits assetjat per l'atac d'uns ssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots. 

Grcies a la seva astcia aconsegueix quedar-se al far amb Caff i descobreix com aquest t un d'aquells ssers, la femella Aneris, que no noms t domesticat, sin que tamb li serveix d'amant. Comena un estudi antropolgic sobre la relaci entre els dos homes, la solitud i una comunicaci que poques vegades s fluda, fa que esdevinguin ms aviat oponents que no aliats en la supervivncia. Aquest fet es posa de manifest quan l'irlands comena a fer l'amor amb l'Aneris i canvia l'actitud envers aquells ssers, que potser no els volen matar, sin noms conixer-los. Bats Caff no creur mai en la bondat dels granotots i la seva relaci cada vegada ser ms dura, ms cruel, fins el put de provocar la bojeria i sucidi d'en Caff, seguida per una solitud desesperant de l'irlands, i aix passa quan li arriba el relleu. Com que no li interessa el ms mnim del seu passat usurpa la personalitat de Bats Caff en el que sembla que sigui una cadena d'usurpacions cada vegada que arriba el nou oficial atmosfric i que en realitat a l'illa mai hi ha hagut un oficial de senyals. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168611" title="Oriental Jazz" nonfiltered="3988" processed="3974" dbindex="69017">
The Oriental Jazz s una histrica orquestra de Parets del Valls, que va ser molt popular a la comarca als anys trenta. Sis paretans formaven l'orquestra: Josep Turull al tromb, en Josep Rocabert amb el saxo, en Pere Grau i l'Agust Pastor amb la trompeta, en Joan Grau amb el fiscorn, l'Ernest Berenguer i l'Eduard Manau al piano, i en Joan Castells i en Josep Nadal com a violinistes. The Oriental Jazz, que va nixer cap al 1928 al caf de la Cooperativa, tocava una mica de tot, ball, per a colles, jazz, etc . L'any 1941 l'orquestra es va desfer desprs de tretze anys de msica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168612" title="Harold Arlen" nonfiltered="3989" processed="3975" dbindex="69018">
Harold Arlen (Buffalo, Estats Units, 15 de febrer de 1905 - Nova York, 23 d'abril de 1986) fou un compositor de cinema nord-americ, guanyador de l'Oscar l'any 1939 per The Wizard of Oz a la millor can Somewhere Over the Rainbow. Va rebre vuit nominacions ms.

Arlen, amb ms de 400 canons, s un dels compositors ms prolfics de msica popular del segle XX.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168636" title="Rachel Portman" nonfiltered="3990" processed="3976" dbindex="69019">

Rachel Portman (Haslemere, Anglaterra, 11 de desembre de 1960) s una compositora de cinema anglesa que feia histria el 1996 quan es convertia en la primera compositora en guanyar un Oscar per Emma i posteriorment era nominada dues vegades ms per les bandes sonores crticament aclamades de The Cider House Rules (1999) i Chocolat (2000).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168637" title="Histria d'frica" nonfiltered="3991" processed="3977" dbindex="69020">
L'frica s un continent amb una histria que es pot dividir en tres perodes principals: el corresponent a la prehistria i les  primeres civilitzacions, amb l'auge d'Egipte; els imperis tribals posteriors i l'poca marcada per la colonitzaci europea i la posterior independncia. 

Prehistria africana.
frica s el bressol de la humanitat, all va sorgir el gnere Homo que va donar lloc a la espcie humana. La domesticaci dels animals va comenar al voltant del Nil cap al 6000 aC i mil anys ms tard va comenar l'agricultura a la regi del Sahel, amb cereals i posteriorment el caf. L'avana del desert va fer que les civilitzacions es concentressin a prop de l'aigua, envoltant el Nil (amb els egipcis) i la zona dels Grans Llacs, on destaquen els pobles bantus amb totes les seves ramificacions.

Els grans imperis.
El segon gran perode, que abraa fins al segle XIX, est marcat per una gran diversitat de cultures, que van formar imperis hegemnics a la seva zona d'influncia. El gran desert del Shara parteix el continent en dues meitats, de les quals la superior va tenir molt contacte amb la mar Mediterrnia i els seus pobles. Egipte i els nmades que comerciaven entre diferents imperis van ser els nics punts de trobada dels dos mns.

La part de l'Oest va estar dominada per ciutats-estat independents, com les de Mali, els fulanis, songhais o ashantis. Els pobles bantus van continuar dominant el centre del continent, amb els zulus expandint-se cap al sud. Etipia i Mali van ser les dues grans potncies continentals. Al nord van destacar Cartago (en eterna pugna amb Roma pel domini del mn conegut), Egipte i desprs tots els pobles rabs, que a partir de la islamitzaci progressiva del continent des del segle VIII van formar una nova rea cultural i poltica, molt lligada a la religi musulmana: el Magrib, que encara perdura.

Colonitzaci i independncia.
Els europeus havien usat l'frica com a font de matries primeres i esclaus per a Amrica durant tota l'Edat Moderna per a partir del segle XIX comena, amb l'imperialisme, la veritable colonitzaci de l'frica, amb el traat de fronteres arbitrries que sn la font de conflictes encara no resolts.

La descolonitzaci va deixar pasos independents amb futurs desiguals. Molts d'ells tenen una forta dependncia de l'ajuda exterior pel seu baix nivell de desenvolupament, amb fam i corrupci interna. La petjada de les cultures colonials, especialment la britnica i la francesa, s ben patent en la majoria d'Estats. Diversos intents d'unir les voluntats comunes (el panafricanisme) no han aconseguit eliminar la rivalitat entre antigues tnies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168638" title="Columbia (desambiguaci)" nonfiltered="3992" processed="3978" dbindex="69021">

 Geografia: ;
Columbia, ciutat dels Estats Units, capital de l'estat de Carolina del Sud.
La Colmbia Britnica, una de les provncies del Canad, a la costa del Pacfic.
El districte de Colmbia, districte federal dels Estats Units, on es troba la capital, Washington.
El riu Columbia, gran riu de l'Amrica del Nord que desguassa a l'oce Pacfic.

 Astronutica: ;
El Columbia, transbordador espacial de la NASA.

 Mitjans de comunicaci:;
Columbia Broadcasting System, cadena nord-americana de rdio i televisi, ms coneguda com la CBS.
Columbia Pictures, productora de cinema i de televisi dels Estats Units.

 Msica:;
Columbia Records, productora discogrfica nord-americana, avui propietat de Sony BMG.

Paleogeologia;
Colmbia (supercontinent), un supercontinent del Proterozoic.

 Universitats:;
La Universitat de Columbia, una de les universitats de Nova York, als Estats Units.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168647" title="FlightGear" nonfiltered="3993" processed="3979" dbindex="69022">

FlightGear s un simulador de vol multiplataforma i de codi obert. Actualment s una alternativa important davant als simuladors de vol comercials com el Microsoft Flight Simulator o l'X-Plane. FlightGear posa ms mfasi al realisme dels controls i el model fsic del vol que en els grfics aix s'evita la necessitat d'utilitzar un maquinari molt potent, que s requereixen altres simuladors de vol. FlightGear es recolza a OpenGL i requereix maquina d'acceleraci 3D.

El projecte es va iniciar el 1996 i la primera versi va sortir el 1997. L'ultima versi disponible s la 0.9.10 publicada el 5 d'abril del 2006. La versi de prova 0.9.11-pre1 va sortir el 14 de maig del 2007. El videojoc es troba sota la llicncia GNU General Public License.

Caracterstiques del FlightGear.
Base de dades de l'escenari mundial;
Prop de 20.000 aeroports reals.
Terreny precs de tot el mn, basat en la publicaci ms recent de les dades de terreny SRTM. L'escenari inclou tots els llacs, rius, carreteres, ferrocarrils, ciutats, pobles, terrenys...
Model del cel detallat i precs, amb localitzacions correctes del sol, la lluna, les estrelles i els planetes per a la data i hora especificades.
Sistema de modelat d'avions obert i flexible, amb una gran varietat de naus.
Anomaci instrumental extremadament fluda i suau. Modela d'una forma realista el comportament dels instruments del mn real. Incls reprodueix de forma precisa les fallades de molts sistemes i instruments.

Galeria.



Vegeu tamb.
Simulador de vol;
Llista de videojocs simuladors de vol;
Microsoft Flight Simulator X;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del FlightGear  ;
 Wiki oficial del FlightGear ;
 Pgina de la comunitat oficial del FlightGear ;
 FlightGear per a Mac ;
 Tutorial per a installar FlightGear a Linux;
 Pgina No Oficial de Flightgear ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168649" title="Ascensi Figueres i Grriz" nonfiltered="3994" processed="3980" dbindex="69023">
Ascensi Figueres i Gorriz (Nules, 1962), s una filloga valenciana i presidenta de l'Acadmia Valenciana de la Llengua. Llicenciada en Filologia Hispnica per la Universitat de Valncia, tamb ha desenvolupat tasques docents en diversos centres escolars i ha estat present en els cinc primers congressos d'Histria i Filologia de la Plana (dos com a Presidenta, 1990 i 1992 , i la resta com a vicepresidenta (1994, 1996 i 1998).

Ha compaginat aquestos treballs amb una vessant poltica, formant part de les files del PP. Ha estat regidora en el seu ajuntament, diputada a la Diputaci de Castell i a les Corts Valencianes (1995-1999), formant part sempre de tasques relacionades amb la cultura, educaci i poltiques socials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168650" title="3 de 8 aixecat per sota" nonfiltered="3995" processed="3981" dbindex="69024">


El 3 de 8 aixecat per sota s un castell com el 3 de 8, per a diferncia d aquest, ara el castell s inicia des de la part de dalt i desprs es van afegint pisos per sota que es van aixecant un per un amb l ajuda directa de tres persones per cada pilar i el suport d'alguns ms.

Ha estat relativament habitual la realitzaci de castells de tres (3 de 6, 3 de 7) aixecats per sota fins a l alada del 3 de 7 durant el segle XX, per el 3 de 8 per sota es considera extremadament difcil, sobretot l'aixecada del darrer bloc de set pisos que s el que pesa ms. 

Mentre s aixeca, l enxaneta es mant quiet a l'alada de dosos i no comena la remuntada per a fer l aleta (la qual cosa donaria per carregat el castell) fins que el castell no s ha acabat d aixecar sencer. Desprs, la descarregada es fa de forma normal (de dalt a baix) i no per sota.

El 3 de 8 aixecat per sota era un castell relativament habitual en actuacions de nivell durant la Primera poca d'Or al darrer ter del segle XIX. Els primers intents del segle XX els va protagonitzar la Colla Vella dels Xiquets de Valls per Santa rsula del 1987, valent-se de tres castellers situats sobre la pinya que ajudaven en la pujada. Per no fou fins el dia 7 de novembre de 1999 a Vila-rodona que la Colla Vella dels Xiquets de Valls no el torn a descarregar, aquest cop ja sense els ajuts. 

Des de llavors, el 3 de 8 aixecat per sota s patrimoni exclusiu de la Vella, amb 5 de descarregats i 4 de carregats, l'ltim dels quals es va descarregar el 10 de setembre de 2002 a Valls.

 Colles que han fet el 3 de 8 aixecat per sota.


D=Descarregat   C=Carregat    ID=Intent Desmuntat    I=Intent

Poblacions on s'ha fet el 3 de 8 aixecat per sota.


D=Descarregat   C=Carregat


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168651" title="Atlantis" nonfiltered="3996" processed="3982" dbindex="69025">

El transbordador espacial Atlantis (OV-104 en denominaci oficial de la NASA) s un dels transbordadors de la flota pertanyent a la NASA. Fou el quart transbordador operatiu en ser construt i arran de la destrucci del Columbia s un dels tres transbordadors operatius que hi queden a la flota. Els altres dos sn el Discovery i l'Endeavour. Encara que la retirada de l'Atlantis estava programada per al 21 de novembre del 2008 en concloure la missi STS-125, l'ltima de les missions de servei al telescopi espacial Hubble, ara l'utilitzaci de l'Atlantis s'ha programat per a dos vols ms i es retirar al 2010 com els altres dos transbordadors.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168652" title="Josep Palomero i Almela" nonfiltered="3997" processed="3983" dbindex="69026">
Josep Palomero i Almela ( Borriana, 1953 ) s un lingsta valenci i vicepresident de l Acadmia Valenciana de la Llengua. s llicenciat en Filologia Hispnica per la Universitat Autnoma de Barcelona.

Josep Palomero ha compaginat una carrera poltica al seu municipi i com a crrec de Conselleria en el govern socialista, amb una tasca en el camp de la literatura. Entre les seues obres destaquen:

Sobre Borriana

L'etimologia del nom Borriana (1976);
Pell de taronja, mig segle  d'arquitectura a Borriana (1986) ;
Antroponmia popular de Borriana: els malnoms (1987);
Toponmia urbana de Borriana" (1980);
La literatura popular a Borriana (1990);

Obra potica

Innocents de pagana decadncia (1978) ;
Crnica carnal (1980) ;
Quaderns de bitcola (1986)  ;
La rosa dels vents (1997) ;

Obra narrativa

El colleccionista de botons (1979);
El pardalet sabut i el rei descregut (1982) ;
El pianista de jazz (1983);
La font d'en Galceran (1989);
Ball de mscares (1992);
Vuit contes i mig (1993) ;
Els secrets de Meissen (1994);
El tatuatge dels aptrides (1997);
Zona de lliure trnsit (2001, amb Vicente Muoz Puelles);

A ms a ms, ha diversificat la seua producci amb traduccions, adaptacions cinematogrfiques i guions per a sries de televisi.

Josep Palomero ha obts diversos guardons literaris entre els quals destaquen: Premi Jordi de Sant Jordi dels premis Ciutat de Valncia (1980), el Tirant lo Blanc (1982), el Premi de la Crtica dels Escriptors Valencians (1994), el Premi Ciutat d'Alzira de Novella (1996) i el Premi Eduard Escalante de Teatre (2001), entre d altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168659" title="Dilema del presoner" nonfiltered="3998" processed="3984" dbindex="69027">
En teoria de jocs, el dilema del presoner s un tipus de joc de suma no nulla en el qual dos jugadors poden cooperar o trair-se. En aquest joc, igual que en totes les situacions de teoria de jocs, l'nica preocupaci de cada jugador individual s maximitzar els seus beneficis, independentment del benefici de l'altre jugador.

En la formulaci clssica d'aquest problema l'estratgia dominant s la traci, de forma que l'nic equilibri possible del joc s que tots els jugadors traeixin. s a dir, independentment de qu faci l'altre jugador, sempre s'obtindr un major benefici traint. Les tcniques d'anlisi de la teoria de jocs estndard, per exemple la determinaci de l'equilibri de Nash, poden dur a cada jugador a escollir trair a l'altre, per curiosament ambds jugadors obtindrien un resultat global millor si collaboressin. Es tracta d'un tipus de soluci anomenada soluci de Pareto subptima, en qu l'elecci racional duu ambds jugadors a trair-se malgrat que la recompensa individual seria major si cooperessin. Aquest s el punt clau del dilema.

En el dilema del presoner iterat, la cooperaci pot obtenir-se com un resultat d'equilibri. Aqu es juga repetidament, per la qual cosa, quan es repeteix el joc, s'ofereix a cada jugador l'oportunitat de castigar l'altre jugador per la no cooperaci en jocs anteriors. Aix, l'incentiu per trair pot ser superat per l'amenaa del cstig, la qual cosa condueix a un resultat cooperatiu. Si el joc es repeteix indefinidament s'assoleix un equilibri de Nash, tot i que la traci segueix sent una possible situaci d'equilibri.

El dilema del presoner clssic.
La formulaci clssica del dilema del presoner s:
La policia arresta dos sospitosos. No hi ha proves suficients per condemnar-los i, desprs d'haver-los separat, els interroga i els ofereix el mateix tracte. Si un confessa i el seu cmplice no, el cmplice ser condemnat a la pena total, deu anys, i el primer ser alliberat. Si un calla i el cmplice confessa, el primer rebr aquesta pena i ser el cmplice que surti lliure. Si ambds romanen callats, tot el que podran fer ser tancar-los durant sis mesos per un crrec menor. Si ambds confessen, ambds seran condemnats a sis anys.

Aix pot resumir-se en forma de taula:





Suposarem que ambds presoners sn completament egoistes i que el seu nic objectiu s reduir la seva prpia condemna. Cada presoner t dues opcions: cooperar amb el seu cmplice i romandre callat, o trair-lo i confessar. El resultat de cada elecci depn de l'elecci del cmplice. Desafortunadament, un no coneix qu ha decidit fer l'altre. Fins i tot si poguessin parlar entre ells, no podrien estar segurs de confiar l'un en l'altre.

Si un dels dos espera que el cmplice esculli cooperar amb ell i romandre en silenci, l'opci ptima per al primer seria confessar, ja que aix significaria ser alliberat immediatament, mentre el cmplice hauria de complir una condemna de 10 anys. Si espera que el seu cmplice decideixi confessar, la millor opci torna a ser confessar, ja que almenys no rebr la condemna completa de 10 anys, i noms n'haur d'esperar 6, igual com el cmplice. Si, tanmateix, ambds decidissin cooperar i romandre en silenci, ambds serien alliberats en noms 6 mesos. Confessar s una estratgia dominant per a ambds jugadors: sigui quina sigui l'elecci de l'altre jugador, poden reduir sempre la seva sentncia confessant. Per desgrcia per als presoners, aix condueix a un resultat regular, en el qual ambds confessen i ambds reben llargues condemnes. Aqu es troba el punt clau del dilema. El resultat de les interaccions individuals produeix un resultat que no s ptim en el sentit de Pareto; existeix una situaci tal que el resultat per a un dels detinguts podria millorar (fins i tot per a ambds) sense que aix impliqui un empitjorament per a la resta. En altres paraules, el resultat en el qual ambds detinguts no confessen domina al resultat en el qual els dos elegeixen confessar. Aquesta situaci, en termes ms tcnics, illustra perfectament que en un joc de suma no nulla un equilibri de Nash no s necessriament un ptim de Pareto.

Si hom ha tingut una oportunitat per castigar l'altre jugador per haver confessat, llavors pot mantenir-se un resultat cooperatiu. La forma iterada d'aquest joc (vegeu la secci El dilema del presoner iterat) ofereix una oportunitat per a aquest tipus de cstig. En aquest joc, si el cmplice traeix i confessa una vegada, se'l pot castigar traint-lo a la prxima. Aix, el joc iterat ofereix una opci de cstig que s absent en la forma clssica del joc.

Forma generalitzada.
Es pot analitzar el problema eliminant la histria dels presoners i ampliant-lo a l'anomenada forma generalitzada, que s'utilitza habitualment en economia experimental. L'enunciat segent s una formulaci habitual del problema:

Hi ha dos jugadors i un banquer. Cada jugador t un conjunt de dues cartes: una impresa amb la paraula cooperar i l'altra amb la paraula trair. Cada jugador situa una carta cara avall davant del banquer; en fer-ho aix s'elimina la possibilitat que un jugador spiga amb antelaci la selecci de l'altre (tot i que mostrar les opcions escollides no afecta l'anlisi de dominncia). Una vegada situades les cartes, es mostren i el banquer dna els pagaments corresponents: si el jugador 1 (vermell) traeix i el jugador 2 (blau coopera, el jugador 1 obt el resultat de Temptaci de trair amb 5 punts, mentre que el jugador 2 rep el resultat de Babau amb 0 punts. Si ambds cooperen obtenen el Premi de cooperaci mtua amb 3 punts i si ambds es traeixen reben el Cstig de traci mtua amb 1 punt.

En aquesta formulaci la matriu de beneficis del problema s, en la forma cannica i en terminologia guanyar-perdre:





Els valors concrets de la matriu cannica s'assignen de forma arbitrria, ja que s possible generalitzar-los a qualsevol valor sempre que es compleixi la regla segent, establerta per Douglas Hofstadter:

T > R > P > S;

on T s la Temptaci de trair, R s el Premi de cooperaci mtua, P s el Cstig de traci mtua i S s  el Babau. Si es tracta del dilema del presoner iterat, a la desigualtat anterior cal afegir la condici:

2R > T + S;

Si no es compleix aquesta darrera condici, la cooperaci completa no s necessriament un ptim de Pareto, ja que els jugadors obtenen globalment ms beneficis alternant a cada joc la cooperaci i la traci.

El dilema del presoner iterat.
Si dos jugadors participen al joc ms d'una vegada i successivament (s a dir, amb memria del resultat de, com a mnim, el joc anterior) s'obt l'anomenat dilema del presoner iterat (DPI). Entre els resultats demostrats per Robert Aumann en un article de l'any 1959, els jugador reacionals que interaccionen repetidament en jocs indefinidament llargs, poden suportar un resultat cooperatiu. L'inters popular en el dilema del presoner iterat augment a rel del llibre de Robert Axelrod The Evolution of Cooperation (L'evoluci de la cooperaci, 1984), en qu explica un torneig que organitz en el qual els participants havien d'escollir la seva estratgia mtua una vegada rera una altra, conservant la memria dels jocs anterior. Axelrod convid investigadors d'arreu del mn a que dissenyessin estratgies reprodubles en un programa informtic per competir en el torneig del DPI. Els programes que hi participaren foren molt variats pel que fa a complexitat algortmica, hostilitat inicial, capacitat de perd, etc.

Axelrod descobr que quan es repetien aquests torneigs durant molt de temps i amb molts jugadors, cada un amb estratgies diferents, les estratgies egostes tendien a obtenir resultats pobres a llarg termini, mentre que les estratgies ms altruistes obtenien millors resultats, sempre des del punt de vista de l'inters propi, independentment del resultat dels altres. Axelrod postul que aix podria ser un mecanisme per a l'evoluci per selecci natural de comportaments altruistes a partir de mecanismes que, inicialment, sn exclusivament egoistes.

En aquests experiments es descobr que la millor estratgia determinista per maximitzar els beneficis era l'anomenada ull per ull (o estratgia cooperaci-reciprocitat-perd, en angls Tit for Tat), que desenvolup Anatol Rapoport i amb el qual particip en el torneig. Era el programa ms simple de tots els participants, amb noms quatre lnies de codi en BASIC, i guany el torneig. L'estratgia s simplement cooperar en la primera iteraci del joc i, posteriorment, fer all que l'oponent ha fet en la iteraci anterior. Una estratgia lleugerament millor s l'anomenada ull per ull amb perd: quan l'oponent traeix, a la segent iteraci el jugador a vegades por cooperar, amb una probabilitat baixa (1% - 5%). Aix permet recuperar-se de la possible situaci d'un cicle continu de tracions.

Analitzant les estratgies que obtingueren una major puntuaci, Axelrod determin diverses condicions perqu una estratgia obtingus bons resultats:
Amabilitat: la condici ms important s que l'estratgia sigui amable; s a dir, que no traeixi abans que ho faci l'oponent. Aix vol dir que, curiosament, una estratgia ptima purament egosta, amb objectius totalment egoistes, mai trair el seu oponent abans que aquest ho faci.
Presa de represlies: la millor estratgia no ha de ser cegament optimista, per, i ha de prendre represlies quan calgui. Una estratgia del tipus cooperar sempre dna resultats molt dolents, ja que les estratgies malvades les guanyen indefectiblement.
Perd: l'estratgia ptima ha de poder tornar a cooperar si l'oponent deixa de trair. D'aquesta manera es trenquen els cicles infinits de revenja i contra-revenja i es maximitzen els punts aconseguits.
Manca d'enveja: l'estratgia ptima no ha d'intentar obtenir ms punts que els seus oponents (cal recordar que l'objectiu s maximitzar els beneficis propis independentment de quins beneficis obtinguin els altres).

D'aqu, una de les conclusions d'Axelrod, s que els individus egoistes, per obtenir els seus objectius egoistes, tendiran a ser amables, perdonaran i no seran envejosos (en el sentit explicat abans).

L'estratgia ptima del dilema del presoner clssic s trair, independentment de l'estratgia triada per l'oponent. Nogensmenys, en el dilema del presoner iterat l'estratgia ptima s depn de l'estratgia escollida pels possibles oponents i de com reaccionen a la cooperaci i a la traci. Per exemple, consideri's una poblaci en qu tothom traiciona sempre, excepte per a un sol individu que segueix l'estratgia ull per ull; aquest individu es troba en un cert desavantatge ja que ha perdut la primera iteraci del joc i, per tant, en aquesta poblaci l'estratgia ptima individual s traicionar sempre. En canvi, en una poblaci amb un cert percentatge d'individus que traeixen sempre i la resta que segueix l'estratgia ull per ull, l'estratgia ptima individual depn del percentatge i del nombre d'iteracions del joc.

Per obtenir l'estratgia ptima en un dilema del presoner iterat es poden seguir dos mtodes:
 Determinar l'equilibri de Nash bayesi. Si es pot determinar la distribuci estadstica de les estratgies enfrontades (p. ex. 50% ull per ull i 50% sempre cooperar) llavors es pot obtenir matemticament la contra-estratgia ptima.
 Realitzar simulacions pel mtode de Monte Carlo. En aquestes simulacions els individus amb les puntuacions baixes desapareixen i els individus amb puntuacions ms altes es reprodueixen (amb un algorisme gentic per trobar l'estratgia ptima). La barreja d'algorismes en la poblaci final acostuma a dependre de la barreja en la poblaci inicial; si s'introdueixen mutacions (variacions aleatries durant la reproducci) disminueix la dependncia de la poblaci inicial. Els experiments amb aquests sistemes tendeixen a produir jugadors amb l'estratgia ull per ull, per no hi ha cap demostraci analtica que aix sempre sigui aix.

Tot i que l'ull per ull es considera l'estratgia bsica ms robusta, un grup de la Universitat de Southampton introdu una nova estratgia a la competici celebrada en motiu del 20 aniversari del primer torneig d'Axelrod, que demostr ser ms reeixida que l'ull per ull. Aquesta estratgia es basava en la cooperaci entre programes perqu un d'aquests programes assols la mxima puntuaci. El grup de la universitat present 60 programes a la competici, dissenyats per reconixer-se mtuament mitjanant un conjunt de cinc a deu moviments inicials. Una vegada realitzat aquest reconeixement un dels programes sempre cooperava i l'altre sempre traa, per tal de garantir el mxim de punts per al trador; si, en canvi, el programa detectava que s'estava enfrontant a un programa que no era del grup de Southampton, traa sistemticament, per intentar minimitzar la puntuaci del contrincant. Com a resultat, aquesta estratgia aconsegu els tres primers llocs de la competici, aix com tamb algunes de les darreres posicions.

Altres jocs similars.
Intercanvi de bosses tancades.
Douglas Hofstadter va suggerir que la gent sovint troba problemes com el dilema del presoner ms fcils d'entendre quan estan presentats com a un simple joc o intercanvi. Un dels exemples que va usar va ser el de dues persones que es troben i intercanvien bosses tancades, amb l'entesa que una d'elles cont diners i l'altra cont un objecte que est sent comprat. Cada jugador pot escollir seguir l'acord posant a la seva bossa el que va acordar, o pot enganyar oferint una bossa buida. En aquest joc d'intercanvi l'engany s sempre la millor opci, i aix vol dir que cap agent racional el jugar; s a dir aquesta situaci ser un mercat absent a causa de selecci adversa.

En una variant del joc, popular entre hackers i programadors, cada agent intercanviador de bosses t memria (o accs a una memria collectiva) i es van repetint intercanvis a mesura que passa el temps. Igual que en el cas del dilema del presoner, sense la introducci de temps i de memria poques coses es poden induir del comportament de sistemes i grups de persones reals.

Amic o enemic?.
Friend or Foe? (Amic o enemic?) s un joc que s'est emetent actualment al canal de cable i satllit nord-americ Game Show Network. s un exemple del dilema del presoner provat en persones reals, per en un entorn artificial. En el concurs, competeixen tres parells de persones. Quan cada parella s eliminada, juguen a un joc del dilema del presoner per determinar com es repartiran els guanys. Si ambds cooperen (amic) comparteixen els seus beneficis al 50%. Si un coopera i l'altre traeix (enemic), el trador s'emporta tots els guanys i el cooperador cap. Si ambds traeixen, cap no s'end res. Cal fer notar que la matriu de beneficis s lleugerament diferent que en el cas del dilema del presoner estndard, ja que els beneficis de la situaci ambds traeixen i el de jo coopero i l'altre traeix sn idntics. Aix fa que la situaci ambds traeixen sigui un equilibri neutral.

Exemples a la vida real.
Les situacions de la formulaci habitual del dilema del presoner, en qu intervenen presoners, intercanvi de bosses i coses semblants poden semblar rebuscats, per existeixen, de fet, molts exemples d'interaccions humanes i d'interaccions naturals en les quals s'obt la mateixa matriu de beneficis. El dilema del presoner s per aix d'inters per a cincies socials com l'economia, les cincies poltiques i la sociologia, a ms de per a la biologia, especialment en etologia i biologia evolutiva.

En cincies poltiques, per exemple, l'escenari del dilema del presoner s'usa sovint per illustrar el problema de dos estats involucrats en una cursa armamentstica. Ambds raonaran que tenen dues opcions: o b incrementar la despesa militar, o b arribar a un acord per reduir el seu armament. Cap dels dos estats no pot estar segur que l'altre complir l'acord; d'aquesta manera, ambds s'inclinaran cap a l'expansi militar. La ironia est en qu ambds estats semblen actuar racionalment, per el resultat s completament irracional.

Un altre interessant exemple t a veure amb un concepte conegut de les curses de ciclisme, per exemple el Tour de Frana. Considereu dos ciclistes a meitat de cursa, amb l'escamot a gran distncia. Els dos ciclistes treballen sovint conjuntament (cooperaci mtua) compartint la pesada crrega de la posici davantera, on no es poden refugiar del vent. Si cap dels ciclistes no fa un esfor per romandre davant, l'escamot els atrapar rpidament (traci mtua). Un exemple vist sovint s que noms un ciclista faci tot el treball (cooperi), mantenint ambds lluny de l'escamot. Al final, aix portar probablement a una victria del segon ciclista (trador) que ha tingut una cursa fcil seguint l'estela del primer corredor.

Finalment, la conclusi terica del dilema del presoner s una ra per la qual, a molts pasos, es prohibeixen els acords judicials. Sovint, s'aplica precisament l'escenari del dilema del presoner: s en l'inters d'ambds sospitosos el confessar i testificar contra l'altre sospits, fins i tot si ambds sn innocents del presumpte crim. Es pot dir que el pitjor cas es dna quan noms un d'ells s culpable: no s probable que l'innocent confessi, mentre que el culpable tendir a confessar i testificar contra l'innocent.

Vegeu tamb.


Referncies.
 Robert Aumann. Acceptable points in general cooperative n-person games, a R. D. Luce i A. W. Tucker (eds.), Contributions to the Theory 23 of Games IV, Annals of Mathematics Study 40, 287 324, Princeton University Press, Princeton, Nova Jersey.
 Axelrod, R. (1984). The Evolution of Cooperation. ISBN 0-465-02121-2;
 Kenneth Binmore, Fun and Games.
 David M. Chess (1988). Simulating the evolution of behavior: the iterated prisoners' dilemma problem. Complex Systems 2:663 670.
 Dresher, M. (1961). The Mathematics of Games of Strategy: Theory and Applications  Prentice-Hall, Englewood Cliffs, NJ.
 Flood, M.M. (1952).  Some experimental games. Research memorandum RM-789. RAND Corporation, Santa Monica, Califrnia;
 Kaminski, Marek M. (2004) Games Prisoners Play  Princeton University Press. ISBN 0-691-11721-7 http://webfiles.uci.edu/mkaminsk/www/book.html;
 Poundstone, W. (1992) Prisoner's Dilemma Doubleday, Nova York.
 Greif, A. (2006). Institutions and the Path to the Modern Economy: Lessons from Medieval Trade. Cambridge University Press, Cambridge, Regne Unit.
 Rapoport, Anatol and Albert M. Chammah (1965). Prisoner's Dilemma. University of Michigan Press.
 Le, S. & Boyd, R. Evolutionary dynamics of the continuous iterated Prisoner's dilemma, Journal of Theoretical Biology, text complet .
 A. Rogers, R. K. Dash, S. D. Ramchurn, P. Vytelingum and N. R. Jennings (2007) Coordinating team players within a noisy iterated Prisoner s Dilemma tournament, Theoretical Computer Science 377 (1-3) 243-259, text complet .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168666" title="Espiritualitat" nonfiltered="3999" processed="3985" dbindex="69028">
L'espiritualitat s la creena que hi ha una altra realitat ms enll del material, encarnada per l'esperit. Depn de la cultura pot tenir uns components o uns altres. Pot estar lligada a la religi, en ser la part de l'nima capa de connectar amb la divinitat. L'esoterisme se centra en l'estudi de l'espiritualitat per tamb apareix com a centre d'inters de la psicologia, la filosofia de la ment o l'tica.

Caracterstiques freqents en l'espiritualitat.
Transcendncia: l'individu vol anar ms enll dels seus lmits, unir-se amb l'entorn o els altres o ser conscient de la realitat no perceptible pels sentits;
Sentit: la persona busca un sentit a la seva vida, reflexiona sobre la seva existncia (pot incloure meditaci formal) i incorpora uns valors que l'ajudi en aquesta recerca de significat.
No empirisme: l'espiritualitat no es pot mesurar ni localitzar, per a alguns s un sentiment, per a altres un tipus de pensament o l'inconscient i per a uns altres una dimensi de l'sser (nima).
Est lligada al coneixement veritable;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168667" title="Llista d'especialitats 31 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="4000" processed="3986" dbindex="69029">
Llista d'especialitats del camp 31 (Cincies Agronmiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168668" title="Manuel Folguera i Duran" nonfiltered="4001" processed="3987" dbindex="69030">
Manuel Folguera i Duran (Sabadell 1867 - Barcelona 1951) fou un poltic catal, enginyer de professi, pare de Joaquim Folguera i Poal. Fou escollit president de la Uni Catalanista en l'Assemblea de 1901, i de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana. Tamb presid la comissi que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li expos les reivindicacions catalanes. Com a diputat provincial de Barcelona el 1909 present un primer projecte de Mancomunitat, essencial en l'aprovaci final d'aquesta nova instituci. 

Va expressar punts de vista catalanistes radicals a les revistes Lo Catalanista (1887-1895) de Sabadell, L'Arc de Sant Mart, Renaixement, Ofrena, Calendari Catal de Manresa, Nosaltres Sols! i La Repblica de les Lletres de Valncia.

 Bibliografia .
 Oll i Romeu, Josep. M.: Homes del catalanisme.Bases de Manresa. Diccionari biogrfic. Rafael Dalmau (editor), collecci Cam Ral, nm. 6. Barcelona, abril del 1995. ISBN 84-232-0484-7.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168670" title="Lliga de Catalunya" nonfiltered="4002" processed="3988" dbindex="69031">
La Lliga de Catalunya fou una agrupaci poltica catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Catal (Joan Josep Permanyer i Ayats, ngel Guimer, Eusebi Gell i Bacigalupi i Llus Domnech i Montaner) descontents per l'elecci de Valent Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (tamb conservadors), com Francesc Camb, Enric Prat de la Riba, Narcs Verdaguer i Calls, Llus Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch. Es proposen defensar els interesos morals, poltics i econmics de Catalunya i modificar la legislaci per a aconseguir-ho. S'hi adheriren el Centre Escolar Catalanista, el Centre Catal Provenalenc, l'Associaci Catalanista de Reus i el diari La Veu del Montserrat, per com a independents. El reusenc Bernat Toroja propos la craci d'un gran Consell Regional Catal excessivament descentralitzat, per no fou acceptada. Endems, la proposta afirmativa a l'Exposici Universal de Barcelona de 1888 va aplegar al seu voltant nombrosos intellectuals conservadors i catalanistes moderats.

La sessi inaugural de 5 de novembre escoll Pau Sans i Guitart com a president, i endems de l'adhesi a l'Exposici es va recollir un programa de cinc punts:
 Reivindicaci de l'oficialitat del catal.
 Proteccionisme econmic.
 Conservaci i reforma del dret catal.
 Dur a terme una poltica catalanista, per oberta a altres regions.
 Realitzar una activa campanya propagandista, oberts a presentar-se a eleccions.

Patrocin la candidatura que guany les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que ajornaren, malgrat la protesta i la la posterior separaci del Centre Catal, per tal que hi assists com a reina de la festa la regent Maria Cristina d'ustria, a la qual adrearen una petici per a demanar-li una mplia autonomia per a Catalunya. El 1889, inici la campanya contra el nou codi civil espanyol, que atemptava contra el rgim jurdic catal, i assol un xit important. Fou una de les principals entitats que formaren la Uni Catalanista, i prengu part en l'Assemblea de Manresa, que redact el 1892 les Bases de Manresa. La majoria dels seus membres s'integraren en la Lliga Regionalista el 1901.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168673" title="Trefor" nonfiltered="4003" processed="3989" dbindex="69032">

Trefor (Masia gran, en galls; tamb nom galls d'home  s un poblet de 1.067 habitants, sumant Llanaelhaearn (capital del municipi) i Trefor, de la costa nord de la pennsula de Ll n, en el comtat de Gwynedd (Galles).

Trefor t un petit port amb un moll del 1912 (el Cei Pren, "moll de fusta", amb els vestigis de l's intensiu de quan s'usava per a l'exportaci del granit , un hotel , una escola primria  i diverses petites platges. El reraplatja s d'argila de morrena, provinent de la darrera glaciaci, lentament erosionat pel Mar d'Irlanda.

S'accedeix al poble per la carretera A499. Una companyia d'autobusos, la Clynnog & Trefor uneix, des del 1912, Trefor i Clynnog Fawr amb Pwllheli i Caernarfon .

L'Yr Eifl i els turons vens s'eleven abruptament darrera el poble, amb la pedrera de granit dYr Eifl Quarry, oberta el 1850. Un tren minaire de via estreta, el Trefor Quarry railway, fou construt el 1865 per portar la roca de la pedrera a la costa. Progressivament va anar sent reemplaat pel transport per carretera, i va tancar definitivament el 1960. En l'actualitat, el Granit de Trefor s'usa per fabricar pedres de curling considerades de gran qualitat  .

Trefor depn de la comunitat i parrquia de Llanaelhaearn. En el passat, el nom del poble s'ha escrit ocasionalment com a Trevor.

 Referncies .


 Enllaos externs.
Detalls ;
Trefor a la plana de la Pennsula de Ll n ;
 Submarinisme al port de Trefor ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168674" title="Pau Sans i Guitart" nonfiltered="4004" processed="3990" dbindex="69033">
Pau Sans i Guitart (l'Hospitalet de Llobregat ? - Barcelona 1900) fou un enginyer industrial i poltic catal. Fou el primer president de la Lliga de Catalunya el 1887 i ho fou tamb un temps de la Uni Catalanista merc la seva influncia com a redactor de La Renaixena des del 1886. Va escriure llibres sobre ferrocarrils. El seu fill, Joaquim Sans i Oliveras fou catedrtic de l'Escola Industrial de Terrassa.

 Obres .
 La locomotora en accin (1868);
  Gua del maquinista... (1888-1890);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168676" title="Joaquim Riera i Bertran" nonfiltered="4005" processed="3991" dbindex="69034">
Joaquim Riera i Bertran  (Girona 1848 - Barcelona 1924) fou un poltic i escriptor catal. Membre del partit federal de Francesc Pi i Margall, fou alcalde de Girona i diputat a les Corts Generals. Anys ms tard presid la Uni Catalanista, de la que en fou un dels primers promotors, i l'Associaci Catalana d'Excursions Cientfiques. Collabor en la premsa de la Renaixena, especialment en Lo Gai Saber, La Ilustraci Catalana i La Tomasa. Fou proclamat mestre en gai saber el 1904. Com a escriptor fou molt prolfic,  i es decant sobretot pel teatre romntic o festiu, per tamb fou un poeta sentimental i romntic.

 Obres .
 Teatre .
 Caritat, estrenada al teatre Romea, el 9 de maig de 1871.
 Robinson petit (1872);
 Les venes, estrenada al teatre Romea, l'11 d'abril 1872.
 L'agrament, estrenada al teatre Romea, el 19 de febrer de 1874.
 Bernat Pescaire (1875);
 El testament de l'oncle, estrenada al teatre Romea, el 30 d'octubre de 1877.
 De mort a vida, estrenada al teatre Romea, el 28 d'octubre de 1879.
 Si fa o no fa, estrenada al teatre Romea, el 20 de novembre de 1881.
 Corona d'espines, estrenada al teatre Romea, el 10 d'octubre 1882.
 La relliscada, estrenada al teatre Romea, el 17 de febrer de 1885.
 Gent de mar (1888);
 Lo testament de l'oncle (1896),
 L'Avi;
 Poesia .
 Canons del temps (1874);
 Mel i fel (1877);
 Cent faules (1880);
 Llibre de sonets (1888);
 Faules velles (1920);
Prosa.
Historia del siti de Girona en l'any 1809, endereada  les classes populars (1868);
 Historia d'un pags;
 Deu narracions;
 Los comediants del segon pis;
 Altres . 
 El catolicismo y la repblica federal (1873) ;
 Escenes de la vida pagesa (1878);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168678" title="Domnec Mart i Juli" nonfiltered="4006" processed="3992" dbindex="69035">
Domnec Mart i Juli (Barcelona 1861 - 1917) fou un psiquiatra i poltic catal. Fou director de l'Institut Frenoptic de les Corts del 1909 al 1915 i presid la Societat de Psiquiatria i Neurologia. Escriv monografies mdiques amb plantejaments innovadors per a la seva poca.

En el terreny poltic, fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adopt una posici radicalment nacionalista.  Presid la Uni Catalanista el 1903-1906 i el 1914-1917, a la qual intent de donar una orientaci esquerrana fins que aconsegu de convertir-la durant un breu perode en una entitat obertament independentista i socialista a la vegada. 

Visceralment antiracista i antiimperialista, acus la civilitzaci occidental de ms barbarisme i egoisme que qualsevol altra. Defens l'internacionalisme, per noms el creia possible si el nacionalisme reivindicatiu i el socialisme anaven plegats per a propugnar l'alliberament social i el nacional. Particip en el Primer Congrs Universitari Catal i form part del comit executiu de la Solidaritat Catalana el 1906. Collabor a les revistes La Renaixena , La Ptria, La Naci, Catalunya, Joventut, La Tralla i El Poble Catal. Escriv el manifset Per Catalunya (1913), publicat per L'Aven.  El jovent catalanista que posteriorment ingress a Estat Catal o Nosaltres Sols! el van considerar com a un referent obligat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168680" title="Yr Eifl" nonfiltered="4007" processed="3993" dbindex="69036">





Yr Eifl s una muntanya de 564 metres a la pennsula de Ll n, al comtat de Gwynedd (nord-oest de Galles). T tres cims, cadascun separat dels altres dos, d'aqu el nom galls Yr Eifl, "les  forques" (del galls gafl, plural geifl: enforcadura d'arbre, entrecuix ).

En un dia clar, des del cim es pot veure l'illa de Man, les muntanyes Wicklow a Irlanda i el Lake District del nord d'Anglaterra, aix com l'entera badia de Ceredigion (Bae Ceredigion en galls).


 Els tres cims .
Tre'r Ceiri (485 m);
Garn Ganol (564 m) ;
Garn For (444 m).

La punta central, Garn Ganol, s la ms alta i t una fita geodsica.

Garn For, la punta ms septentrional, s tamb la ms baixa. En el cim s'hi ha bastit un   repetidor de rdio. En la seva falda hi ha pedreres de granit (usades en l'actualitat per fer pedres de curling), i un penyasegat per la banda del Mar d'Irlanda.

El tercer cim, el Tre'r Ceiri, s a l'extrem sud-est i conserva les runes d'un fort de l'Edat de Ferro. El tancat fa uns 300 m. per 100, i s'hi veuen els fonaments d'unes 150 cabanes. La fortificaci que s'hi han trobat estan datades entre els anys 150 i 400, i mostren que el fort hauria estat ocupat en els darrers temps del perode rom i possiblement abans. La seva espectacular situaci i dimensions van cridar l'atenci del naturalista galls Thomas Pennant, que en va propagar l'existncia en el seu llibre Tour in Wales (1778); amb el pas dels anys ha esdevingut un focus d'atracci turstica. 

 Vies d'accs .

Els camins per pujar al tur surten de Llithfaen, Llanaelhaearn i Trefor. A l'oest d'Yr Eifl, una petita vall en direcci al mar, la Nant Gwrtheyrn, hostatja el centre de cultura i aprenentatge del galls del mateix nom .

 Enllaos .
 Breu ressenya del Tre'r Ceuiri ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168683" title="Antroditid" nonfiltered="4008" processed="3994" dbindex="69037">

Els antroditids (Antrodiaetidae) sn una famlia d'aranyes migalomorfes, una de les dues famlies del superfamlia dels atipoideids i per aix tenen caracterstiques que els apropen als atpids.

 Gneres .
s una famlia petita amb noms 3 gneres:
 Aliatypus Smith, 1908 (EUA);
 Antrodiaetus Ausserer, 1871 (EUA, Jap);
 Atypoides O. P.-Cambridge, 1883 (EUA);

 Distribuci .

La seva distribuci es redueix, amb algunes excepcions, al territori dels EUA amb tres zones:
 a l'oest (Califrnia, Arizona, Nevada, Utah, Oregon, Washington, Idaho), ;
 al mig oest (Missouri, Kansas, Arkansas, Illinois);
 a l'est (fonamentalment a les Muntanyes Apalatxes).;

Dues espcies, Antrodiaetus roretzi i Antrodiaetus yesoensis, sn endmiques al Jap. Es consideren espcie relquia a causa de fenmens de vicariana, s a dir, que la poblaci ha quedat dividida per l'aparici d'una barrera determinada o l'extinci de poblacions intermdies, impedint d'aquesta manera el flux gnic i afavorint l'especiaci.

 Referncies .

Hendrixson, B. E. & Bond, J.E. (2005). Two sympatric species of Antrodiaetus from southwestern North Carolina (Araneae, Mygalomorphae, Antrodiaetidae). Zootaxa 872:1-19. A. unicolor, A. microunicolor (PDF);

 Enllaos externs .


 Fotos d'antroditids ;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies d'antroditids;
 Atipoideid;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168706" title="Joc" nonfiltered="4009" processed="3995" dbindex="69038">


Un joc s una activitat estructurada o semiestructurada, normalment empresa per diversi per, de vegades, tamb amb fins educatius. Tamb s'empra el terme joc per a referir-se a simulacions de diverses activitats per a entrenament, anlisi o predicci, com ara en la teoria de jocs). El joc es diferencia del treball (el qual sol emprendre's a canvi d'una remuneraci) i de l'art (el qual est ms relacionat amb l'expressi d'idees). No obstant aix, la distinci no s definitiva ja que molts jocs poden ser considerats com a treballs i/o com a art.

Un exemple de joc sn els escacs, on cal usar el cervell per a jugar la partida i guanyar-la. Les parts clau d'un joc sn els objectius, les regles, els reptes i l'interactivitat. Els jocs normalment generen estimulaci fsica o mental i, sovint, ambdues; ajuden a adquirir habilitats prctiques, serveixen com a exercici i desenvolupen un rol educacional i psicolgic.

Els jocs sn part universal de la cultura humana i se'n t constncia de qu es jugaven des de temps prehistrics.

Caracterstiques comunes dels jocs.
Segons Roger Caillois, tots els jocs comparteixen aquestes caracterstiques:
sn lliures i tenen un carcter ldic, d'entreteniment;
se separen de la resta de la realitat en lespai i en el temps;
incerts, no es pot predir el resultat final;
improductius, a diferncia del treball;
reglats;
tenen un carcter similar a la ficci, ja que creen un mn apart;

Llista de jocs.

Joc abstracte;
Joc d'atzar;
Joc d'estratgia;
Joc de guerra;
Joc de mans;
Joc de taula;
Joc de miniatures;
Joc de cartes;
Jocs de rol;
Joc per correu;
Joc temtic;
Trencaclosques;
Jocs tradicionals catalans;

Terminologia de jocs medievals.

 Tella;
 Taules;
 Xoca;
 Ossets;

 Vegeu tamb .

 Joc de taula;
 Joc de tauler;









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168729" title="Temperatura de Planck" nonfiltered="4010" processed="3996" dbindex="69039">
La temperatura de Planck (TP), anomenada aix en honor del fsica alemany Max Planck, s la unitat de temperatura del sistema d'unitats naturals anomenat Unitats de Planck. Es tracta d'una unitat que correspon a un lmit fonamental de la mecnica quntica, la temperatura ms gran que es pot assolir. D'acord amb la cosmologia, la temperatura de Planck seria la temperatura inicial de l'Univers durant el primer instant (Temps de Planck) del Big Bang, que equivaldria a la temperatura a la qual es podria evaporar un forat negre.

La temperatura de Planck es defineix com:


1,416785(71)   1032 K 

on:

mP s la Massa de Planck;
c s la velocitat de la llum al buit;
 s la constant de Planck reduda o constant de Dirac;
k s la constant de Boltzmann;
 G s la constant de la gravitaci;

Els dos dgits que apareixen entre parntesi indiquen la incertesa (desviaci tpica) dels dos darrers dgits del valor.

 Vegeu tamb.
 Constant de Planck;
 Unitats de Planck;
 Ordres de magnitud (temperatura);

 Referncies .
 Valor de referncia de la Temperatura de Planck segons CODATA;
 Qu s l'oposat al zero absolut?;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168734" title="Cirtauqunid" nonfiltered="4011" processed="3997" dbindex="69040">

Els cirtauqunids (Cyrtaucheniidae) sn una famlia d'aranyes migalomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels cirtauqueniodeus (Cyrtauchenioidea).





 Sistemtica .
La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.
 Aporoptychinae Simon, 1889;
 Acontius Karsch, 1879 (frica);
 Ancylotrypa Simon, 1889 (frica);
 Bolostromoides Schiapelli & Gerschman, 1945 (Veneuela);
 Bolostromus Ausserer, 1875 (Amrica del Sud i Central);
 Fufius Simon, 1888 (Amrica del Sud i Central);
 Kiama Main & Mascord, 1969 (Nova Galles del Sud);
 Rhytidicolus Simon, 1889 (Veneuela);

 Cyrtaucheniinae Simon, 1892;
 Cyrtauchenius Thorell, 1869 (Mediterrani);

 Euctenizinae Raven, 1985;
 Apomastus Bond & Opell, 2002 (EUA);
 Aptostichus Simon, 1891 (EUA);
 Entychides Simon, 1888 (EUA, Mxic);
 Eucteniza Ausserer, 1875 (EUA, Mxic);
 Homostola Simon, 1892 (Sud-frica);
 Myrmekiaphila Atkinson, 1886 (EUA);
 Neoapachella Bond & Opell, 2002 (EUA);
 Promyrmekiaphila Schenkel, 1950 (EUA);

 incertae sedis;
 Anemesia Pocock, 1895 (Turkmenistan, Tajikistan, Afganistan);
 Angka Raven & Schwendinger, 1995 (Tailndia);

 Enllaos externs .
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de cirtauqunids;
 Classificaci de les aranyes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168748" title="Trinidad Jimnez" nonfiltered="4012" processed="3998" dbindex="69041">

Trinitat Jimnez Garca-Herrera (Mlaga, 4 de juny de 1962) s una poltica espanyola membre del PSOE. En l'actualitat exerceix el crrec de Secretria d'Estat per a Iberoamrica. 

 Biografia .

Nascuda en Mlaga, va arribar a Madrid a causa del trasllat del seu pare. Llicenciada en Dret per la Universitat Autnoma de Madrid, molt aviat va ingressar en Joventuts Socialistes, on va comenar la seva carrera poltica. Va donar clarament la candidatura de Jos Luis Rodrguez Zapatero a la Secretaria General de el PSOE, donada la seva vinculaci al corrent Nova Via dirigida pel mateix Zapatero. Sent aquest finalment triat, va entrar a formar part de la Comissi Executiva Federal del PSOE com secretria de Relacions Internacionals.

Va ser la candidata socialista a la ajuntament de Madrid en les eleccions municipals de 2003, per va ser superada en vots per Alberto Ruiz-Gallardn (PP). No obstant aix, va aconseguir el major nombre de regidors socialistes des que el PSOE va ser desallotjat de l'ajuntament. 

El seu nom va sonar com futura ministra en el gabinet de Jos Luis Rodrguez Zapatero quan aquest va guanyar les eleccions en 2004, encara que va seguir sent regidora en l'ajuntament de Madrid fins a el 6 de setembre de 2006, data en la qual el President la va proposar com Secretria d'Estat per a Iberoamrica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168750" title="Districte de Marburg-Biedenkopf" nonfiltered="4013" processed="3999" dbindex="69042">




El Districte de Marburg-Biedenkopf (en alemany Landkreis Marburg-Biedenkopf) es troba ubicat a la regi de Gieen a Hessen (Alemanya). Els districtes vens sn al nord Waldeck-Frankenberg, al nord-oest  Schwalm-Eder, a l'est el Vogelsbergkreis, al sur el Districte de Gieen, al sud-est Lahn-Dill i a l'oest el districte de l'estat de Nordrhein-Westfalen Siegen-Wittgenstein. La capital del districte recau en la ciutat de Marburg.

 Composici del districte .
(Habitants a 30 de juny de 2005)


 Estats agermanats .
 Districte de Ko cierski a Polnia (des d'octubre de 2000);

 Literatura .
 Diefenbach, Karl: Der Landkreis Marburg, seine Entwicklung aus Gerichten, Herrschaften und mtern bis ins 20. Jahrhundert, 2. Auflage, Hrsg. Institut fr geschichtliche Landeskund von Hessen und Nassau, N.G. Elwert Verlag Marburg, 1963;
 Huth, Karl: Der Landkreis Marburg-Biedenkopf, Verwaltungs-, Wirtschafts- u. Sozialgeschichte 2. erweiterte Auflage, Hrsg.: Kreisausschuss des Landkreises Marburg-Biedenkopf, Marburg 1984;
 Lennarz, Ulrich: Die Territorialgeschichte des hessischen Hinterlandes, Hrsg. Hessisches Landesamt fr geschichtliche Landeskunde, N.G. Elwert'sche Verlagsbuchhandlung Marburg, 1973;
 Reuling, Ulrich: Historisches Ortslexikon Biedenkopf, Ehem. Landkreis, Hrsg. Hessisches Landesamt fr geschichtliche Landeskunde, N.G. Elwert Verlag Marburg, 1986;
 Reuling, Ulrich: Historisches Ortslexikon Marburg, Ehem. Landkreis und kreisfreie Stadt, Hrsg. Hessisches Landesamt fr geschichtliche Landeskunde, N.G. Elwert Verlag Marburg, 1979;



 Enllaos externs .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168752" title="Cognici" nonfiltered="4014" processed="4000" dbindex="69043">
El concepte de cognici (del llat: cognoscere, "conixer") fa referncia a la facultat dels ssers de processar informaci a partir de la percepci, el coneixement adquirit i caracterstiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.

Els processos cognitius poden ser naturals o artificials, conscients o inconscients, la qual cosa explica per qu s'ha abordat el seu estudi des de diferents perspectives incloent la neurologia, psicologia, filosofia i cincies de la informaci com ara la Intelligncia Artificial i la Gesti del Coneixement.

La cognici est ntimament relacionada amb conceptes abstractes com ara ment, percepci, raonament, intelligncia, aprenentatge, imaginaci i molts altres que descriuen nombroses capacitats dels ssers superiors encara que aquestes caracterstiques tamb les puguin compartir algunes entitats no biolgiques segons ho proposa la intelligncia artificial. 

En les primeres etapes de desenvolupament del concepte es creia que la cognici era una caracterstica noms humana per amb el desenvolupament de l'etologia i la intelligncia artificial es debat la validesa de tal argumentaci.

En psicologia i intelligncia artificial el concepte es refereix a les funcions, processos i estats mentals d'agents intelligents, amb un enfocament particular en processos com ara comprensi, inferncia, presa de decisions, planificaci i aprenentatge. La investigaci en el camp aborda capacitats dels agents/sistemes com ara l'abstracci, generalitzaci, concreci/especialitzaci i metaraonament en els quals s'involucren conceptes subjectius com ara les creences, coneixement, estats mentals i preferncies.

El concepte de cognici s mpliament utilitzat per a significar l'acte de conixer o coneixement, i pot ser definit, en un sentit cultural o social, com el desenvolupament emergent de coneixement dins d'un grup que culmina amb la sinergia del pensament i l'acci. 

 Camps relacionats .

 Lingstica cognitiva;
 Ontologia cognitiva;
 Neuro-psicologia cognitiva;
 Neurocincia cognitiva;
 Psicologia cognitiva;
 Cincia Cognitiva;
 Estil cognitiu;

Vegeu tamb.
Biaix cognitiu;

 Enllaos externs .

 Blink Central Pty Ltd  "Processos Cognitius"];
 Cognicin Una publicaci internacional amb articles terics i experimentals sobre l'estudi de la ment.
 Processament Cognitiu - Quarterly, Springer ;
 Informaci sobre cognici musical, Universitat d'msterdam;
 Emotional and Decision Making Lab, Carnegie Mellon, EDM Lab;
 Cognici a l'enciclopdia CALT;
 Els lmits de la Cognici Humana - Un article en angls que descriu l'evoluci de les capacitats cognitives dels mamfers.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168753" title="Justcia d'Arag" nonfiltered="4015" processed="4001" dbindex="69044">

El Justcia d'Arag s un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administraci pblica.

El Justcia d'Arag s el nom histric amb el qual es designa el sndic de greuges d'aquesta comunitat autnoma. Segons alguns autors es tracta del precedent lluny de tots els sndics de greuges europeus.

A l'actualitat no jutja ni dicta sentncies sobre els conflictes en els quals interv (a diferncia de l'poca medieval), sin que supervisa l'activitat de l'Administraci, mitjanant suggeriments, recomanacions i informes especials sobre matries de la seva competncia.

Histria de la instituci.
La figura del Justcia d'Arag nasqu a finals del segle XII i principis del XIII com a mediador i moderador en les pugnes i diferncies entre el rei i la noblesa de l'poca. Desprs del rei, era el Justiciazgo la instituci ms important i prestigiosa de la organitzaci poltica del Regne d'Arag. Amb el pas del temps, el Justcia es convertiria en jutge encarregat de dirimir els conflictes entre la monarquia i els ciutadans.

Durant uns segles presid les Corts d'Arag en absncia del Rei, prengu jurament a tots els reis d'Arag a la Catedral de La Seo de Saragossa, exerc com un magistrat i assum la interpretaci del Dret aragons.

En les Alteracions d'Arag de 1591, el justcia Joan de Lanuza V fou decapitat per odre de Felip II en formar part de la defensa a l'entrada dels teros reials a Arag. Desprs d'aquests fets, tant la figura del Justcia, com moltes altres institucions aragoneses, foren reformades en favor del monarca. Poc ms d'un segle ms tard, el 1711, Felip V aboleix la figura amb els Decrets de Nova Planta.

La instituci reapareix el 1982 a l'Estatut d'Autonomia d'Arag. Es tracta de la tercera autoritat de la comunitat autnoma, juntament amb el President de la Diputaci General d'Arag i el president de les Corts d'Arag.

La seu actual del Justcia d'Arag es troba al Palau d'Armijo (Saragossa).

Funcions.
Segons diu l'estatut d'autonomia de l'Arag, el Justcia d'Arag t bsicament tres funcions:
 Protegir i defensar els drets individuals i collectius dels ciutadans davant de les actuacions irregulars de les Administracions Pbliques;
 Defensar l'Estatut d'Autonomia d'Arag;
 Tutelar l'Ordenament Jurdic Aragons;

Justcies des de la restauraci de la democrcia a Espanya.
 Emilio Gastn Sanz. (1988-1993).
 Juan Bautista Montserrat Mesanza. (1993-1998).
 Fernando Garca Vicente. (1998-).

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la Instituci ;
 Llista de tots els Justcies d'Arag ;
 Justcia d'Arag en la Gran Enciclopdia Aragonesa ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168755" title="Bomberman 64: The Second Attack" nonfiltered="4016" processed="4002" dbindex="69045">

 s un videojoc, en el qual s la continuaci del Bomberman 64 llanat l'any 2000.

 Jugabilitat .
En alguns aspectes, el joc s idntic al Bomberman 64. No es pot saltar, per es pot tirar i detonar les bombes on el jugador vulgui. Tanmateix, no hi ha les explosions circulars que surten als altres primers jocs de la Nintendo 64.

A ms a ms, el Second Attack hi ha noves caracterstiques que els videojocs anteriors de la saga no tene:
Ms caps finals i nivells;
L'habilitat de crear amb elements de cristall amb bombes per crear bombes que explotin diferent.
Una botiga de l'espai per comprar corts grossos.
Peces de blindatge amagats.
Raise Pommy, un lluitador que ajuda. Pot ser controlat per un segon jugador amb comandament.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168756" title="Missatge (possessi)" nonfiltered="4017" processed="4003" dbindex="69046">
El missatge era la persona que es llogava per un determinat espai de temps a una possessi o un lloc (normalment per alguns mesos o un any). Els qui hi treballaven un any sencer solien establir com a data per la fi del contracte la Mare de Deu de Setembre (8 de setembre) a Mallorca i sant Miquel (29 de setembre) a Menorca.

 Pareller;
 Porquer;
 Pastor;
 Bover;
 Garriguers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168757" title="Bomberman Hero" nonfiltered="4018" processed="4004" dbindex="69047">

 s un videojoc d'acci en el qual s la continuaci de Bomberman 64 per la Nintendo 64.  Bomberman Hero s ms avanat en temes de jugabilitat, com per exemple un gran increment en el nombre de nivells, caps, armes i personatges. Tanmateix, falta el mode multijugador i per aix es centra en tota l'acci en el mode
un sol jugador.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168758" title="Bottom of the 9th" nonfiltered="4019" processed="4005" dbindex="69048">


Bottom of the 9th s un videojoc de beisbol creat per Konami per la Sega Saturn, PlayStation i la Nintendo 64. Aquest videojoc s una breu actualitzaci del videojoc recreatiu de Konami de l'any 1989 anomenat Bottom of the Ninth. Va ser llanat en un principi per la Sega Saturn.

 Referncies .



Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168759" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1978" nonfiltered="4020" processed="4006" dbindex="69049">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1978, disputat al circuit de Brands Hatch el 16 de juliol del 1978.


 Resultats .







 Altres .

 Pole: Ronnie Peterson   1: 16. 80;
 Volta  rpida:  Niki Lauda   1: 18 .60;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168760" title="Brunswick Circuit Pro Bowling" nonfiltered="4021" processed="4007" dbindex="69050">


Brunswick Circuit Pro Bowling s un videojoc de bitlles americanes per la Nintendo 64, ordinador i PlayStation llanat el 1999 i/o 1998 depenent de la versi (les versions per PC i PlayStation van ser llanades el 1998).

 Jugabilitat .
En aquest videojoc hi ha els segents modes:
Exhibition ;
Skins ;
Tournament ;
Career ;
Practice ;
Cosmic ;

 Brunswick Circuit Pro Bowling 2.
Una continuaci, anomenada Brunswick Circuit Pro Bowling 2 va ser llanada noms per PS1. El videojoc es caracteritza per l'afegiment de nous personatges (ara amb personatges femenines), un fcil sistema de control i altres.

 Vegeu tamb .
 Brunswick Pro Bowling;

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames (N64);
  El videojoc a MobyGames (PS1);
  El videojoc a MobyGames (ordinador);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168761" title="Llista de batles de Sencelles" nonfiltered="4022" processed="4008" dbindex="69051">






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168762" title="Buck Bumble" nonfiltered="4023" processed="4009" dbindex="69052">

Buck Bumble s un videojoc d'acci per la Nintendo 64 publicat per Ubisoft el 1998.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168764" title="Argonaut Games" nonfiltered="4025" processed="4010" dbindex="69054">
Argonaut Games PLC va ser una empresa desenvolupadora de videojocs britnica. Es va crear com a Argonaut Software per l'adolescent Jez San el 1982.

 Alguns dels videojocs .
Skyline Attack, 1984 (Commodore 64);
Alien, 1984 (Commodore 64);
Starglider, 1985;
Starglider 2, 1988;
Days of Thunder, 1990 (Atari ST, Amiga);
Race Drivin', 1992 (Atari ST, Amiga);
A.T.A.C, 1992 (PC CDROM);
Birds of Prey, 1992 (AMIGA);
Star Fox, 1993 (SNES);
King Arthur's World, 1993 (SNES);
Vortex, 1994 (SNES);
Creature Shock, 1994 (PC CDROM);
Ren & Stimpy: Fire Dogs, 1994 (SNES);
FX Fighter, 1995 (PC CDROM);
Play with Teletubbies, 1996 (PC CDROM);
Alien Odyssey, 1997 (PC CDROM);
, 1997 (PS1, SAT, PC);
Buck Bumble, 1998 (N64);
Croc 2, 1999 (PS1, PC);
The Emperor's New Groove, 2000 (PS1, PC);
, 2000 (PS1, PC);
Red Dog: Superior Firepower, 2000 (DC);
Aladdin in Nasira's Revenge, 2000 (PS1, PC);
Harry Potter and the Philosopher's Stone, 2001 (PS1);
Harry Potter and the Chamber of Secrets, 2002 (PS1);
, 2002 (GBA);
, 2003 (Xbox, PC, PS2, GameCube);
I-Ninja, 2003 (Xbox, PC, PS2, GameCube);
, 2003 (Xbox, PS2);
Carve, 2004 (Xbox);
Catwoman: The Game, 2004 (Xbox, PC, PS2, GameCube);
Powerdrome, 2004 (Xbox, PS2);
Malice, 2005 (Xbox, PS2);

 Enllaos externs .
Diferents versions del lloc web d'Argonaut Games' a Wayback Machine;
5 cntims d'Argonaut Games a Games Investor;
 a MobyGames;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168768" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1980" nonfiltered="4026" processed="4011" dbindex="69055">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1980, disputat al circuit de Brands Hatch el 13 de juliol del 1980.


 Resultats .








 Altres .

 Pole:  Didier Pironi  1: 11. 004 ;
 Volta  rpida:  Didier Pironi   1: 12. 368;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168771" title="Palau (arquitectura)" nonfiltered="4027" processed="4012" dbindex="69056">

Un palau s la residncia del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa tamb en general per a qualsevol mena d'edifici sumptus, d's pblic o privat. Molts antics palaus actualment s'usen com a parlaments o museus. 

Els historiadors apliquen el terme "palau" de manera anacrnica per referir-se a les antigues residncies reials de Cnossos o Micenes, la de Filip de Macednia a Vergina o b als palaus de fora d'Europa.

Etimologia.
El mot "palau" ve del llat Palatium, que era com s'anomenava un dels set turons de Roma, el Palat. Els palaus originals del Palat eren la seu del poder imperial, mentre que el capitoli del tur Capitol era el del senat i el nucli religis de Roma. Ms endavant, arran del creixement de la ciutat cap als altres turons, el Palat va esdevenir una rea residencial benestant. Csar August hi vivia en una suposada casa modesta que es diferenciava de les dels vens noms per un parell de llorers plantats a banda i banda de la porta d'entrada, com a senyal triomfal atorgat pel Senat. Els seus descendents, especialment Ner amb la seva "Casa Daurada", van anar ampliant la casa i els jardins fins a arribar al capdamunt del tur. El mot Palatium va passar a significar la residncia de l'emperador, ms que no pas el barri de dalt de tot del tur.

Palaus d'arreu del mn.



"Palau" en el sentit de "govern" ja es pot trobar en un comentari de Pau el Diaca, que escrivia cap a l'any 790 sobre uns fets ocorreguts cap al 660: "Quan Grimuald va partir cap a Benevent, va confiar el seu palau a Lupus" (Historia gentis Langobardorum, V.xvii). Al mateix temps, Carlemany retornava conscientment a l'expressi romana en el seu "palau" d'Aquisgr, del qual noms en queda la capella. Al segle IX el "palau" ja tamb indicava la seu del govern, i Carlemany, que no parava de viatjar, en va construir ni ms ni menys que catorze. A l'alta edat mitjana, el Palas era la seu del govern en algunes ciutats alemanyes. Al Sacre Imperi Romanogermnic, els poderosos prnceps electors tamb residien en palaus  (Palste). Aix demostra que el poder estava molt repartir a l'Imperi, mentre que a les monarquies ms centralitzades noms al rei li era atorgat de poder anomenar palau la seva residncia.

A Frana hi ha hagut des de sempre una clara distinci entre el chteau ("castell") i el palais. El palau sempre s urb, com el fams Palau de la Cit de Pars, que era el palau dels reis i ara s el tribunal suprem de justcia de l'Estat francs, o b el Palau dels Papes a Aviny (illustraci de dalt a l'esquerra).

El chteau, en canvi, sempre ha estat localitzat en rees rurals i ha tingut les seves terres en propietat (lheretat), encara que no estigus fortificat. En catal, per, es parla del "Palau de Versalles" perqu era la residncia del rei de Frana, i el rei era la representaci del poder, tot i que en francs sempre se n'ha dit Chteau de Versailles, mentre que la seu del govern durant lAncien Rgime fou el Palais del Louvre. El Louvre va comenar com el fortificat Chteau du Louvre a la rodalia de Pars, per un cop convertit en seu del govern i desprovet de les seves fortificacions i completament voltat per la ciutat, va passar a ser conegut com el Palais du Louvre.



A Itlia, on els diversos ducats locals van durar fins al segle XIX, moltes petites capitals tenen el seu Palazzo Ducale, la seu del govern. A Florncia i a altres podersos governs comunals, la seu del govern era el Palazzo della Signoria, fins que a Florncia els Mdici van esdevenir grans ducs de Toscana. Aleshores el centre del poder es va traslladar a la seva residncia del Palazzo Pitti, mentre que l'antiga seu del govern es va comenar a anomenar el Palazzo Vecchio ("Palau Vell"). 
 
Encara ms, en algunes ciutats italianes no s pas inusual de trobar un bon nombre de palazzi, nom que inclou algunes mansions comparativament humils, fets construir per les principals famlies nobles. Cada palau era com un rusc on residien tots els membres de l'eixam familiar, encara que no sempre tingus una gran aparena arquitectnica de cara al carrer. Al segle XX, en itali es va comenar a anomenar palazzo qualsevol edifici de pisos gran. 


A Anglaterra, segons un acord tcit, no hi havia hagut altres palaces que els usats com a residncia oficial per la monarquia i alguns bisbes. Aix, el Palau de Beaulieu es va comenar a anomenar aix precisament quan Thomas Boleyn el va vendre a Enric VIII el 1517; abans s'havia conegut sempre com a Walkfares. Per com ha passat en altres pasos, aquest mot ja no fa referncia noms a residncies de la famlia reial. Tot i que el Palau de Blenheim (illustraci de l'esquerra) mai ha estat una residncia reial, el nom forma part de l'honor extraordinari atorgat per una naci agrada a un gran general, John Churchill, primer duc de Marlborough. (Juntament amb altres palaus reials i episcopals situats al camp, Blenheim demostra que palace no t cap connotaci especficament urbana en angls.) 


Igual que passava al continent, aquests palaus reials i episcopals no eren tan sols llocs de residncia; per als funcionaris que s'encarregaven de l'administraci del regne o de la dicesi era tamb el seu lloc de treball. (Avui dia molts palaus episcopals encara tenen les dues funcions, la de residncia del bisbe i la de seu de les oficines de la dicesi.) De tota manera, a diferncia de la frmula "Palau de Justcia", molt estesa en diverses parts del mn, els edificis administratius de la moderna administraci britnica no sn anomenats mai palaces; i encara que el nom habitual per al Parlament s el de Palau de Westminster, aix fa referncia al fet que Westminster era l'antiga residncia reial i el centre administratiu. 

Actualment, la paraula palau es fa servir de manera bastant generalitzada per designar grans edificis ms o menys destacats (com s el cas del Crystal Palace de Londres del 1851, un immens edifici de vidre aixecat en ocasi de l'Exposici Universal) i modernes edificacions usades com a centres de convencions o sales de concerts o d'esports, com ara els anomenats palaus de congressos o el Palau de la Msica Catalana i el Palau Sant Jordi, tots dos a Barcelona.

Palaus reials als Pasos Catalans.

Els reis catalanoaragonesos, fins al segle XV, van viure sobretot a Barcelona al Palau Reial Major, a la plaa del Rei (illustraci de l'esquerra). Tamb tenien altres residncies auxiliars com ara el Palau Reial Menor, a la mateixa ciutat (avui desaparegut), i residncies d'estiu o de caa a la rodalia, com ara Valldaura i Bellesguard, tamb desapareguts, i algunes altres de secundries. Fora de Barcelona, els reis tingueren palaus propis com el de Vilafranca del Peneds (actualment seu del Museu del Vi) o les residncies dins els monestirs de Poblet (el Palau del Rei Mart) i Santes Creus, i el ms important de tots, el Palau Reial de Valncia.

Alfons el Magnnim va fer aixecar el Castell Nou de Npols; a Siclia tamb tenien el palau reial de Palerm, que data d'poca islmica i normanda. Tamb d'arrels musulmanes era el palau reial de Palma, a Mallorca, conegut avui dia com l'Almudaina, i la gran fortalesa reial de Perpiny, l'anomenat Palau dels Reis de Mallorca (illustraci de dalt de tot). 

Sn molt posteriors (ja del segle XX) els palaus de la famlia reial espanyola com el de Pedralbes a Barcelona (seu del Museu de les Arts Decoratives) o el de Marivent a Palma.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168772" title="Coll del Galibier" nonfiltered="4028" processed="4013" dbindex="69057">

El coll del Galibier s un coll dels Alps francesos. Uneix Saint-Michel-de-Maurienne i Brianon via el coll del Tlgraphe al nord i el coll de Lautaret al sud. Aquest coll roman tancat a l'hivern.

Es troba entre el masss d'Arvan-Villards i el masss de Cerces, en particular el Grand Galibier.

Amb una altitud de 2.642 metres, el coll s sovint el punt ms alt del Tour de Frana, excepte quan s'escala el coll de l'Iseran. El Galibier va ser escalat per primera vegada al Tour de Frana el 1911.

Al vessant sud, a la vora de la carretera, hi ha el monument a Henri Desgrange, gran ciclista de finals del segle XIX i impulsador del Tour de Frana. El Souvenir Henri Desgrange s un important premi econmic pel ciclista que passa el coll en primera posici. El colombi Mauricio Soler en va ser l'ltim guanyador.

Enllaos externs.
 La geologia del Galibier ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168773" title="Don Adams" nonfiltered="4029" processed="4014" dbindex="69058">
Don Adams (13 d'abril, 1923 - 25 de setembre, de 2005), nascut Donald James Yarmy, era un actor americ ms conegut pel seu paper com a Maxwell Smart (Superagent 86) en la sitcom de TV Get Smart (1965-1970, 1995), qu tamb dirigia i escrivia. Adams va guanyar l Emmy tres vegades consecutives per aquest personatge (1967-1969). Tamb va assolir fama addicional per ser la veu de l Inspector Gadget en els ttols.

Biografia.

Va neixer a Nova York, fill de William Yarmy, un jueu hongars, i Consuelo Morgan, catlica amb herncia holandesa i irlandesa. 

DOn Adams va servir amb els Marines dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial al Pacfic. Estava ferit durant la Batalla de Guadalcanal i va contraure malria, gaireb morint de febre. Els rumors que va ser l nic membre del seu escamot en sobreviure a Guadalcanal no sn certs.

Adams ms tard treballa com a cmic i mim, prenent el nom artstic de Don Adams desprs del casament amb la cantant Adelaide Efantis, que actuava sota el nom d Adelaide Adams. Desprs del seu divorci, va continuar emprant el malnom "Adams", explicant (potser cmicament) que se l va quedar perqu sempre acabava cansat en les audicions que anven per ordre alfabtic, tot fent referncia al seu Yarmy natal.

Moria a Los Angeles, Califrnia, a l'edat de 82 d'una sobtada infecci de pulmons desprs d'una batalla amb limfoma d'ossos. Se l va enterrar a Hollywood Forever Cemetery.

Carrera.

El seu treball a la televisi comenava el 1954, quan guanya el Arthur Godfrey s Talent Scouts amb una comdia stand-up escrita pel seu amic d'infantesa Bill Dana. A ms a ms d aparixer en nombroses comdies, varietats, i sries dramtiques, Adams tenia un paper a la sitcom de la NBC The Bill Dana Show (1963-65), amb un personatge de detectiu d hotel gaireb idntic al qual prompte interpretaria a "Get Smart". El paper de l hoteler era interpretat per Jonathan Harris, el qual ms tard feia un paper de client a "Get Smart" al 1970.

Els projectes d'Adams desprs de "Get Smart" no van tindre el mateix xit, incloent-hi la srie de comdia The Partners (1971-1972), un concurs anomenat Don Adams  Screen Test (1975-1976) i tres intents de reanimar a Maxwell Smart durant els anys 1980. Continuava fent la majoria dels seus ingressos en el seu treball en escena i en clubs. Tanmateix, astutament va escollir l'opci d esdevindre co-propietari dels drets de "Get Smart", la qual cosa el va garantir una important font d ingressos.

Don Adams tamb va posar veu a Tennessee Tuxedo and His Tales (1963-1966), per va ser ms fams com la veu d'Inspector Gadget a la capalera d'aquella srie de televisi (1983-1985) i l Especial de Nadal; fins i tot va convertir-se en una forma animada per apareixer en un episodi de The New Scooby-Doo Movies,ems per la CBS el 13 d'octubre de 1973. Tamb va provar un retorn a la sitcom a Canad,  amb Check it Out! (1985), a la qual va estar durant tres anys, per sense assolir cert renom fora del Canad. 

Adams manifestava en entrevistes que la seva famosa caracteritzaci de veu de "clippy" era una exageraci de l'estil  de l'actor William Powell. Ocasionalment, tamb li agradava fer una imitaci de Ronald Colman.

A la versi de la pellcula Inspector Gadget (1999), protagonitzada per Matthew Broderick, Adams era la veu del gos Brain en els crdits finals.

Vida personal.

Don Adams es va casar (i divorciar ) tres vegades, i va tindre set fills i filles. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168775" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1982" nonfiltered="4030" processed="4015" dbindex="69059">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1982 dura dos anys (1980-1982).La selecci d'Anglaterra es proclam vencedora per primera vegada.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1982 (Classsificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1982 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada el 1982.



 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168777" title="ric Abidal" nonfiltered="4031" processed="4016" dbindex="69060">
ric Abidal (nascut l'11 de juliol del 1979 a Li, Frana) s un futbolista que actualment juga al FC Barcelona de lateral esquerre.

Biografia.
Va debutar en les files de l'AS Mnaco, en el que va disputar 22 partits de la lliga al llarg de dues temporades, acabades les quals va ser traspassat al Lilla OSC, on va adoptar el sobrenom dEl Keny a causa de la seva fora i resistncia fsica. Romangu dos anys en aquest club i hi disput 62 encontres de Lliga. 

El seu rendiment va cridar l'atenci de l'Olympique de Li que va decidir fitxar-lo en 2004 malgrat que uns mesos abans havia estat detingut per la policia francesa en trobar-li 200 grams de haixix al cotxe. 

Durant aquest any Abidal va entrar tamb en la selecci francesa de futbol amb la qual disput ms tard el Mundial d'Alemanya. En aquesta cita mundialista, la premsa va fer especial mfasi que la major part dels jugadors que integraven el combinat de Raymond Domenech procedien de les antigues colnies de Frana i que gaireb cap d'ells era autcton del pas gal. Un n'era Abidal ja que els seus pares havien nascut a la Martinica. 

Finalment, el 28 juny del 2007 el FC Barcelona desprs d'arribar a un acord amb l'Olympique de Li, fitx al lateral francs per 14 milions d'euros i va ser presentat amb el dorsal nmero 22 (el que tenia Saviola).

 Selecci nacional .
Ha estat internacional amb la selecci del seu pas en el Mundial d'Alemanya 2006.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168778" title="Imbri inferior" nonfiltered="4032" processed="4017" dbindex="69061">

L'Imbri inferior s un perode de l'escala geolgica lunar que comprn el temps entre fa 3.850 i 3.800 milions d'anys. Concideix amb la fi del gran bombardeig tard del sistema solar interior. L'impacte que cre l'immensa conca del Mare Imbrium tingu lloc a principis del perode. Les altres grans conques que dominen la cara propera de la Lluna (com els mars Crisium, Tranquillitatis, Serenitatis, Fecunditatis i Procellarum) tamb es formaren durant aquest perode. Aquestes conques s'ompliren de basalts durant l'Imbri superior. El Nectari preced l'Imbri inferior.

Relaci amb l'escala geolgica terrestre.
Com que a la Terra no hi queda evidncia del perode de temps comprs per l'Imbri inferior a la Lluna, l'Imbri inferior ha estat usat per almenys una obra cientfica notable com a subdivisi informal de l'e Hade a la Terra.

Vegeu tamb.
Origen de la vida;
Taula dels temps geolgics;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168779" title="Imbri superior" nonfiltered="4033" processed="4018" dbindex="69062">

L'Imbri superior s un perode de l'escala geolgica lunar que comprn el temps entre fa 3.800 i 3.200 milions d'anys.

En aquest perode, el mantell de sota les conques lunars es fongu parcialment i les ompl de basalts. Es creu que aquesta fosa tingu lloc perqu els impactes meterics debilitaren les roques de l'escora - fent que el mantell s'alcs cap amunt degut a la menor pressi que suportava o que l'escora es fongus degut a la temperatura que arribava del mantell. La majoria de minerals lunars duts a la Terra per estudiar-los pertanyen a aquest perode.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168781" title="Euskaltel-Euskadi" nonfiltered="4034" processed="4019" dbindex="69063">
Euskaltel-Euskadi, oficialment Fundaci Ciclista Euskadi - Euskadiko Txirrindularitza Iraskundea, s un equip ciclista professional espanyol que participa a l'UCI ProTour. A dia d'avui (2007), s l'equip que ms anys duu en les carreteres a nivell mundial, juntament amb uns altres com Lampre o T-Mobile. Tamb participa en algunes carreres del Circuit Continental. 

El mnager general de l'equip des de la seva fundaci s Miguel Madariaga actualment ajudat pel secretari tcnic Igor Gonzlez de Galdeano. Els directors de l'equip sn Jon Odriozola, Gorka Gerrikagoitia i Xabier Carbayeda.

Els seus principals patrocinadors sn l'empresa basca de telecomunicacions Euskaltel i el Govern Basc sota la marca Euskadi, patrocinant al Pas Basc. 

 Histria de l'equip . 
Es va fundar el 17 de juny de l'any 1993 sota el nom de Fundaci ciclista d'Euskadi amb la intenci de fomentar, promocionar i divulgar el ciclisme i la pedrera basca, amb el suport institucional del Govern Basc. Actualment t el patrocini de l'empresa de telecomunicacions Euskaltel, el patrocini de les quals est assegurat fins a finals de 2010. L'equip Orbea fa les vegades de filial, tenint un pacte de collaboraci i de formaci de corredors, que ha estat renovat a la fi de 2006, fins a 2008. 

Entre els ciclistes que formen o han format part de la plantilla estan importants corredors com Igor Gonzlez de Galdeano, Joseba Beloki, Anaven Maig, Aitor Gonzlez, Roberto Laiseka (recentment retirat de l'activitat esportiva per culpa d'una lesi al genoll, fruit d'una caiguda al Gir d'Itlia de 2006), Haimar Zubeldia o Samuel Snchez (aquests dos ltims actualment a l'equip).

El 2006 va assolir un total d'11 victries, destacant les assolides a la Volta a Espanya per Igor Antn i Samuel Snchez, a ms de les victries ProTour a la Dauphin Libr de Anaven Maig, al GP de Zurich de Samuel Snchez, i tamb les 2 etapes a la Volta al Pas Basc del propi Samuel Snchez. Tamb destaca la victria de David Herrero a una etapa de la Euskal Bizikleta. 

General.
Pas: Espanya;
Patrocinadors principals: Euskaltel-Euskadi;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Miguel Madariaga;

Directors esportius.

Julin Gorospe;
Gorka Gerrikagoitia;
Xabier Carbayeda;

Equip.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168782" title="Entesa per Sabadell" nonfiltered="4035" processed="4020" dbindex="69064">

L'Entesa per Sabadell s un moviment cvic i poltic que aplega a persones amb inquietuds i sensibilitats diverses que comparteixen un projecte de progrs per a Sabadell. Una organitzaci que basant-se en principis com la renovaci de les persones i de les idees, el respecte a la pluralitat i la participaci aspira al govern de la ciutat per dur a terme un model de ciutat progressista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168783" title="UCI ProTour 2007" nonfiltered="4036" processed="4021" dbindex="69065">

L'edici del 2007 de l'UCI ProTour s la tercera edici d'aquesta competici introduda per l'Union Cycliste Internationale per substituir l'antiga Copa del Mn UCI. Danilo di Luca, que ja va guanyar l'UCI ProTour 2005, s el lder de la classificaci. Mentrestant, el Team CSC, guanyador per equips el 2005 i 2006, comanda la classificaci per equips. Itlia est al capdavant de la classificaci per nacions.

Equips de l'UCI ProTour 2007.



Calendari de l'UCI ProTour 2007.



Classificacions.

Classificaci individual.



Classificaci per equips.




Classificaci per pasos.



Enllaos externs.
Lloc web oficial de l'UCI ProTour;
Wiki no oficial de l'UCI ProTour;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168784" title="Letrinlia" nonfiltered="4037" processed="4022" dbindex="69066">

La letrinlia (de latrine, lavabo, amb el sufix -alia) o, en angls, latrinalia sn aquell tipus d'inscripcions fetes expressament a les letrines o s, lavabos o a les parets dels serveis pblics. Poden aparixer com a art, dibuixos, o paraules, incloent-hi poemes i reflexions personals. Si es fa sense el consentiment del propietari, es comet un acte de vandalisme. Alguns locals han intentat frenar aquest vandalisme collocant pissarres llargues als serveis i proveint els usuaris de guix; amb aix s'espera que els clients aprofitaran la pissarra i el guix en comptes de dibuixar letrinlia directament a les parets o al lavabo.

El folklorista Alan Dundes, de la Berkeley, encuny el terme latrinalia (en angls) l'any 1966 per referir-se als grafits que trobava pels serveis pblics. Dundes va preferir aquest terme abans que el shithouse poetry perqu no tots els tems de letrinlia es troben en vers o en forma potica.

Referncies.

Bathroom Graffiti, de Mark Ferem: Un reportatge fotogrfic i una introducci al letrinlia cobrint la dinmica d'aquesta mena d'expressi humana.

Enllaos externs.
Bathroom Graffiti   Bathroom Graffiti, de Mark Ferem, autor i fotgraf ;
Bathroom Graffiti Project   reportatge sobre letrinlia amb centenars de fotos de letrinlia d'arreu del mn;
Latrinalia   reportatge amb galeries de grafits de lavabo;
Raina Williams, Content analysis: Latrinalia, Department of Psychology, University of California, Davis;
Mark Ferem, Latrinalia: "It's all in The Head", 50mm Los Angeles;
Matt Schneider, Stall Wall, una etnografia sobre el latrinlia;
 Bathroom Graffiti Blog;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168790" title="Lampre (ciclisme)" nonfiltered="4038" processed="4023" dbindex="69067">

General.

Pas: Itlia;
Patrocinadors principals: Lampre-Fondital;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Giuseppe Saronni;

Directors esportius.

Giuseppe Martinelli;
Fabrizio Bontempi;
Guido Bontempi;
Maurizio Piovani;
Bruno Vicino;

Equip.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168791" title="Idipid" nonfiltered="4039" processed="4024" dbindex="69068">



Els idipids (Idiopidae) sn una famlia d'aranyes migalomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels idiopodeus (Idiopoidea).

Sn aranyes amb  un cos gran que sovint s'assemblen fora als terafsids. Els mascles tenen un esper a les seves cames, que mostren si sn provocats. Construeixen caus, i algunes espcies tanquen els forats d'entrada amb una tapa.

 Sistemtica .
La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Arbanitinae Simon, 1903;
 Aganippini;
 Aganippe O. P-Cambridge, 1877 (Austrlia);
 Anidiops Pocock, 1897 (Austrlia);
 Eucyrtops Pocock, 1897 (Austrlia);
 Idiosoma Ausserer, 1871 (Austrlia);
 Arbanitini;
 Arbanitis L. Koch, 1874 (Austrlia);
 Blakistonia Hogg, 1902 (Austrlia);
 Cantuaria Hogg, 1902 (Nova Zelanda);
 Cataxia Rainbow, 1914 (Austrlia);
 Euoplos Rainbow, 1914 (Austrlia);
 Misgolas Karsch, 1878 (Austrlia);

 Genysinae Simon, 1903;
 Genysa Simon, 1889 (Madagascar);
 Hiboka Fage, 1922 (Madagascar);
 Neocteniza Pocock, 1895 (Amrica del Sud i Central);
 Scalidognathus Karsch, 1891 (ndia, Sri Lanka, Seychelles);

 Idiopinae Simon, 1892;
 Ctenolophus Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Galeosoma Purcell, 1903 (sud-est d'frica);
 Gorgyrella Purcell, 1902 (sud-est d'frica);
 Heligmomerus Simon, 1892 (frica, ndia, Sri Lanka);
 Idiops Perty, 1833 (Sud-amrica, frica, Sud-sia, Orient Prxim);
 Segregara Tucker, 1917 (Sud-frica);
 Titanidiops Simon, 1903 (frica, Illes Canries);

 incertae sedis;
 Prothemenops Schwendinger, 1991 (Tailndia);

 Referncies .
 Guia de les famlies d'aranyes ;
 Fotos de diverses espcies ;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies d'idipids;
 Classificaci de les aranyes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168794" title="Mil-Sanremo 2007" nonfiltered="4040" processed="4025" dbindex="69069">

La edici del 2007 de la clssica ciclista Mil-Sanremo es disput el 24 de mar del 2007. L'espanyol scar Freire, tricampi mundial i guanyador de l'edici del 2004, es torn a imposar a la Via Roma de Sanremo.

Classificaci general.
24-03-2007: Mil-Sanremo, 294 km.:



Enllaos externs.
Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168808" title="Riu Leteu" nonfiltered="4041" processed="4026" dbindex="69070">
En la mitologia grega, Leteu (en grec      L th/,  oblit  o  ocultaci ) s un dels rius de l'Hades. Beure de les seves aiges provocava un oblit complet. Alguns grecs antics creien que es feia beure d'aquest riu a les nimes abans de reencarnar-se, de manera que no recordessin les seves vides passades.

Algunes religions mistriques ensenyaven l'existncia d'altre riu, el Mnemosina, les aiges del qual al ser begudes feien recordar tot i arribar a la omniscincia. Als iniciats els ensenyaven que se'ls donaria a triar de qu riu havien de beure desprs de la mort i que havien de beure del Mnemosina en lloc del Leteu. Aquests dos rius apareixen en diversos versos inscrits en plaques d'or fetes a partir del segle IV aC, trobades en Thuris al sud de Itlia i per tot el mn grec.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168811" title="Asmodeu" nonfiltered="4042" processed="4027" dbindex="69071">


Asmodeu, altrament Asmodai, s segons la Bblia, un dels noms del dimoni.

El nom Asmodai es creu que deriva de l'Avstic: aeshma-daeva (aeshma significa clera, i daeva dimoni). Mentre Aeshma per tant el dimoni de la fria del Zoroastrisme i declarat com a tal, el compost aeshma-daeva no es pot trobar al escrits. s malgrat tot com si aquest mot exists, i el 'Asmodeus' (en grec,          Asmodaios)  del Llibre de Tobies i el 'Ashmedai' (en hebreu,        Amday) del Talmud ho reflecteixen.

En el Llibre de Tobies.
L'Asmodeu del Llibre de Tobit es atret per Sara, la filla de Ragel, i no volia que cap marit la posses; llavors en va assassinar set successivament en la nit de noces, impedint, per tant, la consumaci del matrimoni. Quan el jove Tobies es volia casar amb ella, Asmodeu li volia donar el mateix dest; per Tobies, seguint els consells de l'Arcngel Rafael, pos el fetge i el cor d'un peix sobre les brases, llavors  la fortor del peix va barrar el pas al dimoni i aquest fug a Egipte, on Rafael el va lligar de mas i peus. Asmodeu podria semblar ser un dimoni caracteritzat pel desig carnal; per tamb es descrit com un esperit pervers en general:  '                               o                    , i                 .  A la frase (Asmodeus) no li fa cap mal, perqu l'estima, sembla que el dimoni no sentiria atracci per les dones en general, nom s per Sara.

En el Talmud.

La figura d'Ashmedai en el Talmud s menys perjudicial que la del Asmodeu de Tobit. En aquest apareix com a de bon natural i com un collega gracis. Per per un altre costat, hi ha una altra cara en la que es parallel a Asmodeus, en la mesura en que li agrada voltar en torn a les esposes de Salom i Betsab. Per  aqu, Asmedai sembla comparable als stirs dels grecs ms que un dimoni pernicis.

Una altra llegenda talmdica mostra al Rei Salom enganyant al dimoni per fer-lo collaborar en la construcci del temple de Jerusalem. En una altra llegenda  canvia el seu lloc per uns anys amb el Rei Salom. Encara queda esmentar la llegenda que conta que Asmodai es el rei dels dimonis, comparable el Satan cristi, i casat amb Lilit, la filla de Samael i Lilit (l'esposa original d'Adam.

Tamb es diu que era el descendent de la uni entre Adam i l'ngel de la prostituci, Naamah, concebut mentre Adam estava casat amb Lilit.

En el Testament de Salom.

En el Testament de Salom, un text de l'poca que va del segle I al tercer, el rei invoca a Asmodeu per que l'ajudi en la construcci del Temple. El dimoni apareix i pronostica que el regne de Salom ser dividit. Quan Salom interroga desprs a Asmodeu, el rei sap que Asmodeu es destorbat per l'arcngel Raphael, i pel peix trobat als rius d'Assria. Tamb admet que ha avorrit l'aigua.

En el Malleus Maleficarum.

En el Malleus Maleficarum (1486), Asmodai era considerat el dimoni de la luxria. Cosa amb la que concorda Sebastian Michaelis qui diu que s l'adversari de Sant Joan. Alguns demonlegs del segle XVI assignaven cada mes a un dimoni, i es considerava que el Novembre era el ms en que el poder d'Asmodai era ms fort. Altres demonlegs afirmaven que el signe del Zodac assignat era Aquarius per noms entre les dates del 30 de gener i el 8 de Febrer.

T setanta dues legions de dimonis sota el seu comandament. s, per tant, un dels Reis de l'Infern sota Llucifer l'emperador. Incita a la luxria, i es el supervisor de les cases de meuques a la cort de l'Infern. Qualque teleg catlic el compara amb Abadon. Altres autors consideren Asmodai com el prncep de la venjana i protector dels homosexuals, essent l'homosexualitat un dels seus mtodes de seducci.

En el Diccionari Infernal.

En el Diccionari Infernal de Collin de Plancy, Asmodai s dibuixat amb el bust d'un home, cames de gall, coa de serp, tres caps (un d'home escopint foc, un d'ovella i un de toro), cavalcant un lle amb ales de drac i collar, tots aquests animals s'associen a la lascvia, la luxria, o la venjana.

A La Clavcula de Salom.

Asmodai apareix com el rei 'Asmoday' de la Ars Goetia, on es diu que t un segell d'or i s esmentat amb el nombre trenta-dos d'acord amb el seu rang.

s fort, poders i apareix amb tres caps; el primer com un toro, el segon com un home, i el tercer com un molt; la coa de serp, i de la seva boca surten flamarades de foc. Seu a la vora d'un drac infernal, porta una llana amb una bandera i, entre les Legions del Prncep de L'Infern, Asmodai governa setanta-dues legions d'esperits inferiors.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168815" title="Mil-Sanremo 2006" nonfiltered="4043" processed="4028" dbindex="69072">

La edici del 2006 de la clssica ciclista Mil-Sanremo es disput el 18 de mar del 2006. El guanyador de la HEW Cyclassics de l'any anterior, l'itali Filippo Pozzato va ser l'nic supervivent d'una escapada que es form al Poggio i aconsegu superar els esprnters per pocs metres, aconseguint la clssica ms important del seu palmars.

Classificaci General:.
18-03-2006: Mil-Sanremo, 294 km..



Enllaos externs.
Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168819" title="Mil-Sanremo 2005" nonfiltered="4044" processed="4029" dbindex="69073">

La edici del 2005 de la clssica ciclista Mil-Sanremo es disput el 19 de mar del 2005. Grcies a la seva potncia i al treball de l'equip Fassa Bortolo, Alessandro Petacchi va aconseguir una victria que desitjava des de feia temps i que el consagr definitivament com a un dels ms grans esprintadors del mn.

Classificaci general.
19-03-2005: Mil-Sanremo, 294 km.:



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168824" title="08001" nonfiltered="4045" processed="4030" dbindex="69074">

08001 s un projecte musical nascut a principis de l'any 2002 de la m de Julin Urigoitia. El projecte va sorgir al barri del Raval de Barcelona, d'aqu ve el nom del projecte, ja que el codi postal del districte s 08001.

La msica es una barreja tecno, electrnica i msica tnica (es canta fins a sis llenges diferents). Compta amb la collaboraci de vint-i-tres artistes msics entre els que destaquen Adlen, Lyricson (Bidji  ex Radio Bemba, Assassin i collaborador de Manu Chao), Max (Ojos de Brujo), Abdelaziz (Nass Marrakech), Jos, Christian i Pascal (els tres formaven part del grup Color Humano), Chab Samir...

Histria.

Tot va comenar la nit de cap d'any quan Julian va decidir obrir un estudi per a la improvisaci. Aix va tenir la idea d'aprofitar un local-vivenda situat al Raval per a fer una mena de cstings pel projecte. Van presentar-se prop de 40 persones, 23 de les quals foren seleccionades.


Discografia.
lbums.
Raval ta Joie (2003 Organic Records lbum);
Raval ta Joie (2004 K Industria - Reedici) ;
Vorgine (2007 Working Progress - lbum);
  
Enllaos externs.
ww.08001.org;
www.myspace.com/08001;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168826" title="Sinaia (vaixell)" nonfiltered="4046" processed="4031" dbindex="69075">
Sinaia fou el nom d'un vaixell transatlntic francs, amb 8.567 tones de desplaament, 112 m d'eslora i una velocitat mxima de 14 nusos. Havia estat concebut per transportar 132 passatgers en cabina i 522 en tercera classe. Fou avarat el 1922 a les drassanes de Barclay, Curle & Co. a Glasgow, per la Fabre Line de Marsella. Al novembre de 1942 fou requisat pel govern alemany i convertit en vaixell hospital. Al 1944 va ser barrinat pels mateixos alemanys davant Marsella. Finalment, finida la guerra, al 1946, fou hissat a flor d'aigua i desballestat.

Al 1939 fou noliejat pels ququers anglesos, i per associacions diverses d'intellectuals europeus, per traslladar refugiats de la Guerra Civil Espanyola de Frana a Amrica. Desprs tamb ho farien el Nyassa, el Flandre, lIpanema, el De Grasse i el Mxique. El Sinaia salp del port de Seta el 26 de maig, transportant prop de 1.800 refugiats, i entr al port de Veracruz, a Mxic, el mat del 13 de juny. A bord, els passatgers editaren el Diario del Sinaia, en el qual participaren, entre molts d'altres, el fotgraf gallec Francisco Souza, que amb la seva clebre Leica serv escenes inoblidables, el poeta castell Pedro Garfias o el pintor Arturo Souto, tamb gallec. El Diario del Sinaia constitueix un document importantssim i corprenedor de la histria de l'exili.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168829" title="Sinaia" nonfiltered="4047" processed="4032" dbindex="69076">


Geografia:;
Sinaia (Romania) s una vila a la provncia de Prahova, a Romania.

Vaixells:;
El Sinaia (vaixell) fou un dels transatlntics contractats pel govern republic espanyol per tal de traslladar refugiats a Mxic durant la guerra civil.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168838" title="Mxique" nonfiltered="4048" processed="4033" dbindex="69077">
El Mxique fou un vaixell mercant, transatlntic i navili militar, hospital i de transport de tropes francs. Tenia 11.953 tones de desplaament, eslora de 180 m. i velocitat mxima de 16 nusos.

Fou varat el 1914 per Chantiers & Ateliers de Provence, al Port de Bouc per a la Compagnie Gnrale Transatlantique-French Line amb el nom dle de Cuba. El 1915, per, abans de salpar pel seu primer trajecte, el nom li fou canviat per Lafayette II. El primer Lafayette havia estat barrinat a Brest el 1906. Del 1916 al 1919 va sser utilitzat com a vaixell hospital. En acabat la guerra reprengu els trajectes civils regulars. El 1927 fou remodelat pel servei de passatgers, en cabina i de 3 classe. No va ser fins el 1928 que fou rebatejat com Mexique, fent la ruta Le Havre-Nova York-Veracruz.

El Mexique va sser el segon vaixell en traslladar refugiats de la Guerra Civil Espanyola d'Europa a Mxic, el 1939. Abans havia arribat el Flandre. Ms tard tamb ho feren el Nyassa, lIpanema i el Sinaia. Molt poc desprs, tot just comenar la Segona Guerra Mundial, el majestus navili va ser utilitzat en el transport de tropes. Fou minat i enfonsat pels alemanys el juny de 1940, davant Le Verdon, a la Gironda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168839" title="Sinaia (Romania)" nonfiltered="4049" processed="4034" dbindex="69078">

Sinaia s un municipi de Romania, a la provncia de Prahova. Durant el rgim socialista, fins al 1990, form part de la Regi Autnoma Hongaresa, ja que, a part dels d'origen romans, una part considerable dels seus habitants sn d'origen hongars i alemany. Cal recordar que, fins al 1919, el nord de Prahova, amb tota la Transsilvnia, pertany a l'Imperi Austrohongars.

Sinaia t una poblaci fixa de 16.200 habitants. La poblaci flotant, per, s molt superior, i pot arribar al 100.000 o 120.000 visitants, ja que constitueix un objectiu turstic molt important, tant a l'estiu  grcies a les nombroses estacions balneries i a les possibilitats d'alpinisme, caminades i excursions a les muntanyes Bucegi, Piatra Arsa i Caraiman, al colze dels Carpats  com a l'hivern, amb les seves 14 pistes d'esqu.

A ms, s una de les localitats de muntanya ms pintoresques de Romania, que combina la bellesa del paisatge amb importants mostres d'arquitectura medieval i renaixentista. La vila pren el nom del monestir de Sinaia, anomenat aix en allusi al mont Sina, i al voltant del qual es va anar desenvolupant el burg. El rei Carles I de Romania va construir la seva residncia d'estiu, el castell de Pele , molt a prop de la vila.

Sinaia s a 124 km al nord de Bucarest, uns 60 km al nord-oest de Ploie ti i a uns 50 km al sud de Bra ov, a la confluncia de les tres grans regions histriques de Romania: Moldvia, Muntnia (Valquia) i Ardeal (Transsilvnia), en una zona muntanyosa a la vall del riu Prahova. L'altitud varia entre els 767 i els 860 m. 


Les atraccions turstiques principals sn, a part de les ja esmentades, el castell de Peli or, el Casino, l'estaci de ferrocarril i els espadats de Franz Joseph i Sfnta Ana. El municipi fou tamb la residncia estival del gran compositor romans George Enescu, que s'estava a la villa Lumini . Darrerament, i per tal d'incrementar el turisme estranger, la ciutat i els entorns han estat associats, de manera abusiva, i grcies a llur atmosfera antiga i boscosa, a la figura mtica del prncep de Valquia Vlad  epe , en el que alguns volen veure l'origen de la llegenda moderna del comte Drcula.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168842" title="Coeficient UEFA" nonfiltered="4050" processed="4035" dbindex="69079">
En el futbol europeu, els coeficients UEFA sn les estadstiques usades per a ordenar i assignar classificacions o llocs de privilegi en sortejos a equips participants en els campionats organitzats per l'associaci. 

Sn calculats per la UEFA, mxima autoritat del futbol europeu i publicats peridicament. Existeixen distints rnquings de coeficients que s'atorguen a seleccions nacionals, campionats de lliga i clubs.

 Coeficient dels clubs .

El coeficient dels clubs es determina pels resultats d'aquestos en les competicions europees de clubs en les ltimes cinc temporades, i sobre el coeficient de la lliga a la qual corresponen. A partir de la temporada 2008-09, el coeficient dels clubs s 0.2 multiplicat pel coeficient de la lliga ms el nombre de punts guanyats pel club en les ltimes cinc temporades. Els punts guanyats en rondes preliminars i de classificaci no conten. 

Aquesta classificaci s usada per la UEFA per a determinar en quin bombo es posar cadascun dels clubs en els sortejos corresponents a les rondes classificatries i fase prvia de la Lliga de Campions; i per a la ronda preliminar, i les dues segents en la Copa de la UEFA. 

Top 20.
Els 20 clubs amb ms puntuaci desprs de la temporada 2007-2008 sn:





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168844" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1981" nonfiltered="4051" processed="4036" dbindex="69080">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1981, disputat al circuit de Silverstone el 18 de juliol del 1981.


 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Ren Arnoux   1' 11. 000;
 Volta  rpida:  Ren Arnoux  1' 15. 067 (a la volta 50};








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168845" title="Ascetisme" nonfiltered="4052" processed="4037" dbindex="69081">

Ascetisme s la descripci del mode de vida asctic caracteritzat per l'abstinncia dels plaers del mn (ents en el sentit de la teologia com juntament amb el dimoni i la carn com un dels enemics de l'nima)

Etimolgicament asctic deriva els grec clssic ask sis (prctica , entrenament o exercici) i actualment es refereix noms a qestions religioses.

Aquells qui practiquen el mode de vida asctic sovint veuen aquesta prctica com una virtut i la cerquen com la manera d'aconseguir gran espiritualitat. 

Molts ascetes creuen que l'acci de purificar el cos ajuda a purificar l'anima i aix aconseguir una ms gran connexi amb la divinitat i o trobar la Pau interior.

Aix pot adoptar la forma de uns rituals d'auto-mortificaci o de renncia al plaer. De tota manera mantenen que tal actitud auto-imposada els permet trobar una llibertat en diverses a`rees de la seva vida com s la d'incrementar la claredat del pensament i la capacitat de resistir temptacions potencialment destructives.

Enllaos externs.

St. Simeon Stylites by George Lamb;
Marthe Robin Catholic Mystic;
Sickness and Suffering in Catholic spirituality;
An example of contemporary ascetic mysticism;
Abstinence;
Concorida Cyclopedia: Asceticism;
Christian Cyclopedia: Asceticism;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168846" title="Manzanares" nonfiltered="4053" processed="4038" dbindex="69082">

El riu Manzanares s un afluent del Jarama, afluent a la seva vegada del Tajo. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168847" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1982" nonfiltered="4054" processed="4039" dbindex="69083">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1982, disputat al circuit de Brands Hatch el 18 de juliol del 1982.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Keke Rosberg   1' 09. 540 ;
 Volta  rpida:  Brian Henton   1' 13. 028  (a la volta 63);








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168848" title="PSNow!" nonfiltered="4055" processed="4040" dbindex="69084">


PSNow! Spanish Portable Magazine s una revista digital per llegir a la PlayStation Portable. Va nixer amb la idea d'un projecte d'actualitat per aprofitar una ms de las grans possibilitats de PSP. La revista s'edita en imatges digitals, que descarregant-les a la porttil de Sony es poden llegir en qualsevol lloc o moment.


 Temtica .
La temtica d'aquesta revista sn els videojocs, especficament sobre les consoles PSP (PlayStation Portable) i PS3 (PlayStation 3), i el mn de PlayStation en general. Es centra bastant en les anlisis, avanos i reportatges sobre els ltims llanaments per PlayStation, encara que tamb es poden trobar apartats per a accessoris, pellcules i msica en UMD o notcies, etc. 

 Histria .
El primer exemplar es va publicar el dia 1 de setembre de 2005, juntament amb el llanament de PSP a Espanya, sota el nom de Revista TodoPSP. Va ser una de les primeres revistes hispanes disponibles per a llegir des d'una PSP. Fins a l'actualitat ha anat complint mes a mes amb el seu propsit i publicant edicions amb nombrosos continguts.

Al juny del 2006 el nom de la publicaci va canviar a PSNow! Spanish Portable Magazine i comenant una etapa nova per a aquesta publicaci, canviat de poltica, disseny, continguts i pgina web.

 Estructura .
Aquesta revista consta d'una srie de seccions fixes, que formen la seva estructura:

Portada: la part ms important d'una publicaci s la seva portada. A PSNow! sempre acostumen a usar la portada com un llen per a una obra d'art, donant lloc aix a les portades ms atractives possibles.

Editorial: primera pgina de la revista, desprs de la portada, en aquesta el director dna una benvinguda comentant breument el que espera en l'edici corresponent.

Staff: consta d'una pgina en la qual es nomena la plantilla que forma la revista, els collaboradors i les dades de contacte.

Sumari: ndex de les seccions i contingut.

Hot Spot: primera secci "seriosa" que ens trobem, en aquesta es tracten les notcies del mes, les remors, les llistes de vendes, els llanaments, etc...

Japan Fever: tracta diversos temes del pas del sol naixent, sempre en relaci als videojocs.

Reportatge: el reportatge/s de cada mes.

Avanos: es comenten els jocs que sortiran prximament, fent un avan de cadascun d'ells, i indicant les impressions de l'equip de PSNow!

Anlisi: aquesta s la columna principal de la revista, on s'analitzen els jocs que surten per a PSP i PlayStation al detall i una valoraci final.

Aparador: aqu es comenten i analitzen breument els perifrics disponibles per a PSP i prximament para PlayStation 3;

Estrenes UMD: breu comentari de cada UMD Video o UMD Music de cada mes.

Bonus: extres que ofereix la revista mes a mes, entre els habituals: els fons de PSP, trilers de jocs, suplements o els cupons descompte de 5 facilitat per la cadena GAME-CentroMail.

.....................................

 Com obtenir-la .
PSNow! est disponible en dos formats, un especialment creat per ser llegit des d'una PSP, i l'altra en PDF per ser llegit des de l'ordinador o altres dispositius mbils.

La forma ms fcil d'obtenir l'ltim nmero s descarregant-la des del web oficial de la revista. En el cas de descarregar el format per PSP, noms s'ha de descomprimir el fitxer i copiar la carpeta de imatges en el directori PHOTO o PICTURE de la PSP, depenent del firmware.

 Enllaos d'inters .
  Web Oficial PSNow!;
  Frums de PSNow!;
  Pgina Oficial Europea de PSP;
  Pgina Oficial Europea de PlayStation;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168850" title="Marchal Lyautey" nonfiltered="4056" processed="4041" dbindex="69085">
El M/S Marchal Lyautey fou un paquebot de dues xemeneies francs, de la Compagnie Paquet, bess del Djenn i del Koutoubia, i que abans de la Segona Guerra Mundial feia la connexi regular de Marsella amb la costa del Magrib, a  Alger, Oman, Tnger, Ceuta i Casablanca, i algun cop a Dakar i a Palma de Canries. El 1942 evacu nombrosos refugiats de la Guerra Civil Espanyola, fins al Marroc, des d'on s'embarcaren cap a Mxic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168851" title="Videojoc d'acci" nonfiltered="4057" processed="4042" dbindex="69086">
Un videjoc d'acci (o tamb joc d'acci) s un gnere de videojoc del qual la jugabilitat est centrada al voltant d'enfrontaments violents que es plasmen per cops fsics i es recorre a armes blanques o de foc. El videojoc d'acci pot ser considerat com l'equivalent al gnere de les pellcules d'acci i de guerra. El principal element interactiu dels videojocs d'acci s l'acte de disparar i/o tamb colpejar a alg. Dins d'aquest tipus de videojoc tamb hi ha subgneres com el Beat 'em up, Shoot 'em up i els videojoc de plataformes ja que tenen unes pinzellades de la jugabulitat que fan que entre gneres i subgneres no siguin molt diferents. Tot i que tamb estan a dins d'aquest gnere els videojocs d'acci en primera persona.

 Paraules i definicions clau d'un videojoc d'acci .

El terme "videojoc d'acci" s sovint utilitzat pels mitjans de masses, encara que en la literatura del joc el terme ha estat apareixent en una proporci constantment creixent. El terme designa una gugabilitat molt ampla i es referix en molts subgneres individuals, no obstant, els videojocs d'acci solen tenir els element de:

 Violncia fsica o en combat; pot ser combat cos a cos, armes (tamb amb vehicles).
 Una corba de dificultat directament es referia a la velocitat de reacci;
fsica del jugador.
 Inclou molts desafiaments realitzats sota un lmit de temps, en el qual el jugador ha de completar una tasca de pressa o pot perdre una vida o el nivell.
 El jugador controla un sol personatge en tot el joc, o un petit 'grup' de personatge que el jugador ha de dirigir en tot moment.
 Es caracteritzen en trets visuals com l'estil grfic del joc i;
efectes visuals
 Una intelligncia artificial enemiga sofisticada.

Altres elements considerats importants en els videojocs d'acci, sn:
 Una desenvolupada histria en qu el personatge que es controla t un paper important.
 Interacci amb altres personatge dins de la trama de manera que afecten el personatge del jugador;
 Elements d'estratgia i/o per torns, com controlar un grup de personatges alhora;


 Subgneres dels videojocs d'acci .

La segent llista s'inclouen subgneres que tenen una relaci amb els videojocs d'acci:

 Arcade - no s un gnere per els videojocs d'acci es basen en mquines recreatives ja que alguns dels antics sn dels que posen insert coin(s). ;
 Acci i aventura ;
 Beat 'em up ;
 Conducci ;
 Acci en primera persona o Acci en tercera persona;
 Shoot 'em up;
 Pinball ;
 Plataformes ;
 Infiltraci ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168853" title="A Bug's Life (videojoc)" nonfiltered="4058" processed="4043" dbindex="69087">


A Bug's Life s un videojoc basat en la pellcula A Bug's Life de Disney/Pixar. Va ser llanat en diversos sistemes el 1998 i 1999.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168855" title="Harvey Keitel" nonfiltered="4059" processed="4044" dbindex="69088">
Harvey Johannes Keitel (1939- ) s un actor nord-americ. 

 Biografia . 

Va nixer el 13 de maig de 1939 en el barri novaiorqus de Brooklyn. Fill d'immigrants jueus d'origen polons (ell) i romans (ella), va tenir una infncia turbulenta, arribant fins i tot a ser expulsat del collegi per absentisme. Als 17 anys es va allistar en els Marines i va intervenir en el conflicte del Lban. Segons les seves prpies paraules, el seu pas per l'exrcit va ser la seua primera "experincia espiritual", un punt de ruptura amb el microcosmos del barri i un mitj per a enfrontar les seves pors i conflictes. 

Al seu retorn a Nova York va treballar venent sabates i com estengraf judicial en Manhattan, fins que un company de treball li va aconsellar prendre classes d'interpretaci, entre altres motius per a ajudar-li a superar un greu problema de dislxia que arrossegava des de la seva infncia. Va ser aix com va arribar al prestigis Actors Studio on va tenir professors tan notables com ara Stella Adler i Lee Strasberg. Va treballar alguns anys en el teatre, en obres menors fins que va respondre a un anunci de la premsa en el qual un jove director Martin Scorsese, buscava actors per a la seva primera pellcula Who s that Knocking at my Door, sent seleccionat immediatament com protagonista. 

Posteriorment va intervenir en diverses cintes del mateix director tals com ara Street Scenes, Mean Streets i Taxi Driver, en aquestes dues ltimes compartint protagonisme amb el tamb debutant Robert de Niro. Uns anys ms tard la seva carrera va sofrir un dur revs al ser substitut per Martin Sheen en el paper protagonista d Apocalypse Now. A partir de llavors els papers importants van escassejar i va intervenir en gran nombre de pellcules de dubtosa qualitat. Aquesta situaci va ser definida per l'actor com "humilliant" i va pensar fins i tot a abandonar la professi. 

A partir de llavors va desenvolupar gran part del seu treball a Europa, arribant a collaborar amb directors tan eminents com Bertrand Tavernier, Ettore Scola o Ridley Scott. Tot i el seu bon fer interpretatiu, no va ser fins a b entrada la maduresa, en els anys 90, quan va assolir un cert reconeixement a la seva carrera i una major popularitat obtenint diversos premis de la crtica i una nominaci als Oscar, com a millor actor secundari a Bugsy.

En aquesta etapa ha intervingut en pellcules tan renombradas com ara Reservoir Dogs, The Piano, Thelma & Louise, Smoke o la controvertida i durssima Bad Lieutenant, que van marcar un abans i un desprs en la seva trajectria. Encara que ha treballat en ttols purament comercials, els seus millors treballs es mouen en el terreny del cinema independent, del que s un ferm defensor. El seu fsic poders li ha ajudat a encarnar papers de "tipus dur" en moltes de les seves pellcules, corrent el risc de ser encasellat en aquest sentit, no obstant aix, la seva gran versatilitat li ha perms desenvolupar personatges d'exquisida sensibilitat, com el de George Baines en The Piano o d'una humanitat commovedora com el del protagonista de "La Mirada d'Ulisses". 

Keitel tamb s amo d'una productora cridada The Goatsingers amb la qual intenta donar sortida a projectes de joves directors, pels quals aposta fermament. En el terreny personal, s un home bastant comproms amb els problemes socials ( va ser vocal d Unicef durant la Guerra de Bsnia), s un apassionat de la lectura, especialment de la poesia i l'assaig, i un autntic expert en purs havans. Va estar unit sentimentalment a l'actriu Lorraine Bracco entre 1982 i 1993, amb qui va tenir una filla, Stella. Posteriorment va mantenir relacions (no massa duradores) amb diverses dones, entre elles l'actriu Andie MacDowell, fins que en 2001 es va casar amb l'actriu i directora israeliana Daphna Kastner amb qui t un fill anomenat Roman. Tamb s pare d'altre fill, Hudson, d'una curta relaci amb una ceramista de Califrnia.

Filmografia.

 The Shadow Dancer - 2005;
 Be Cool - 2005;
 One Last Dance - 2005;
 The Bridge of San Luis Rey - 2004;
 National Treasure - 2004;
 Dreaming of Julia - 2003;
 Who Killed the Idea? - 2003;
 The Galindez File - 2003;
 Crime Spree - 2003;
 Puerto Vallarta Squeeze - 2003;
 Beeper - 2002;
 Red Dragon - 2002;
 Ginostra - 2002;
 Nowhere - 2002;
 The Grey Zone - 2001;
 Taking Sides - 2001;
 Vipera - 2001;
 Nailed - 2001;
 Little Nicky - 2000;
 Prince of Central Park - 2000;
 U-571 - 2000;
 Fail Safe - 2000;
 Presence of Mind - 1999;
 Holy Smoke - 1999;
 Three Seasons - 1999;
 Mio West, Il - 1998;
 Finding Graceland - 1998;
 Lulu on the Bridge - 1998;
 Shadrach - 1998;
 City of Industry - 1997;
 Cop Land - 1997;
 Fairy Tale: A True Story - 1997;
 From Dusk Till Dawn - 1996;
 Head Above Water - 1996;
 Blue in the Face - 1995;
 Clockers - 1995;
 Smoke - 1995;
 Ulysses' Gaze - 1995;
 to Love - 1994;
 Imaginary Crimes - 1994;
 Monkey Trouble - 1994;
 Pulp Fiction - 1994;
 Dangerous Game - 1993;
 The piano - 1993;
 Point of No Return - 1993;
 Rising Sun - 1993;
 The Young Americans - 1993;
 Bad Lieutenant - 1992;
 Reservoir Dogs - 1992;
 Sister Act - 1992;
 Bugsy - 1991;
 Mortal Thoughts - 1991;
 Thelma & Louise - 1991;
 Two Evil Eyes - 1990;
 The Two Jakes - 1990;
 The Last Temptation of Christ - 1988;
 The Inquiry - 1987;
 The Pick-Up Artist - 1987;
 The Men's Club - 1986;
 Wise Guys - 1986;
 Complicato intrigo di donne, vicoli e delitti, Un - 1986;
 Off Beat - 1986;
 Blindside - 1986;
 Sposa americana, La - 1986;
 El Caballero del dragn - 1985;
 Baciami strega - 1985;
 Nemo - 1984;
 Falling in Love - 1984;
 Exposed - 1983;
 Copkiller - 1983;
 Bella Otero, La - 1983;
 Exposed - 1983;
 Une pierre dans la bouche - 1983;
 La Nuit De Varennes - 1982;
 The Border - 1982;
 Bad Timing - 1980;
 Death Watch - 1980;
 Saturn 3 - 1980;
 Eagle's Wing - 1979;
 Blue Collar - 1978;
 Fingers - 1978;
 The Duellists - 1977;
 Welcome to L.A. - 1977;
 Buffalo Bill and the Indians or Sitting Bull's History Lesson - 1976;
 Mother, Jugs and Speed - 1976;
 Taxi Driver - 1976;
 That's the Way of the World - 1975;
 Alice Doesn't Live Here Anymore - 1974;
 The Virginia Hill Story - 1974;
 Memory of Two Mondays - 1974;
 Mean Streets - 1973;
 Who's That Knocking at My Door - 1967;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168856" title="Bust-A-Move '99" nonfiltered="4060" processed="4045" dbindex="69089">
Bust-A-Move '99 (tamb conegut com Bust-A-Move 3 i Bust-A-Move 3 DX) s un videojoc de trencaclosques amb estil arcade fet per Acclaim Entertainment (en el qual hi ha vuit personatges dels videojocs de Taito), i va ser llanat per Nintendo 64, Sony PlayStation, Sega Dreamcast, ordinador, o Game Boy Color.

 Llista de personatges .

 Bub and Bob;
 Jack;
 Luna Luna;
 Marina;
 Musashi;
 Prettio;
 Sonic Blast Man;
 Twinkle;

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames (N64);
  El videojoc a MobyGames (PS1);
  El videojoc a MobyGames (Saturn);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168858" title="Mi Andromedae" nonfiltered="4061" processed="4046" dbindex="69090">


Mi Andromedae (  And /   Andromedae)  s una estrella de la constellaci d'Andrmeda. Est aproximadament a 136 anys-llum de la Terra.

Mi andromedae s una estrella blanca del tipus A de la seqncia principal amb una magnitud aparent de +3,86.

Localitzaci.

La localitzaci d'Andrmeda es mostra a la segent illustraci:






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168859" title="Bust-A-Move 2" nonfiltered="4062" processed="4047" dbindex="69091">

Puzzle Bobble 2 s un videojoc en el qual s la continuaci del videojoc "Puzzle Bobble", conegut com a Bust-A-Move 2 a Europa i als EUA (desprs al mercat, la versi recreativa es va anomenar "Bust-A-Move Again). El videojoc es va llanar com a mquina recreativa l'any 1995, les versions de Sony PlayStation, Sega Saturn, Nintendo 64 i ordinador van ser desprs.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168862" title="California Speed (videojoc)" nonfiltered="4063" processed="4048" dbindex="69092">


California Speed s un videojoc de curses per la Nintendo 64 similar al videojoc arcade, Cruis'n USA llanat el 1999. Al videojoc hi ha diversos circuits i cotxes desbloquejables.

Aqu hi ha els cotxes:

Squirrel;
Mountain Dew Truck;
Semi;
Camper (RV);
Five Oh;
Predator;
Forklift;
Insect;
Ol' Truck;

Aqu hi ha els circuits/pistes :

Monterey;
Silicon Valley;
Highway 1;
Central Valley;
Los Angeles;
Santa Cruz;
San Diego;
San Francisco;
Mt. Shasta;
Yosemite;
Mojave Desert;
Aqu hi ha les pistes per desbloquejar (noms N64):

Clover;
Oval;
Fuji;
San Andreas;
California;

El videojoc t una versi en una mquina recreativa, per no t cotxes per desbloquejar. T la seva prpia msica, en cada cursa dieferent. Tamb, la versi arcade t tres pistes ms, hi ha en total 14 psites, que els tres que faltaven sn:

Laguna Seca Raceway;
Willow Springs Raceway;
Sears Point Raceway;

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168863" title="Carmageddon" nonfiltered="4064" processed="4049" dbindex="69093">

Carmageddon s el primer videojoc de la saga que tracta de curses amb cotxes amb accidents violents produt per Stainless Games i publicat per Interplay i SCi.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168864" title="Imbri" nonfiltered="4065" processed="4050" dbindex="69094">


Imbri inferior, perode de l'escala geolgica lunar (-3.850 / -3.800 mA) en qu es cre la conca del Mare Imbrium.
Imbri superior, perode de l'escala geolgica lunar (-3.800 / -3.200 mA) en qu les conques lunars s'ompliren de basalts.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168866" title="Stainless Games" nonfiltered="4066" processed="4051" dbindex="69095">
Stainless Games s una empresa desenvolupadora de videojocs que fa ttols per Microsoft Windows i la Xbox Live Arcade de Xbox 360. s conegut per la creaci de la saga Carmageddon.

 Videojocs .
Happy Tree Friends: False Alarm (2007);
Centipede/Millipede (2007);
Battlezone (2007);
Asteroids/Asteroids Deluxe (2007);
Missile Command (2007);
Tempest (2007);
Warlords (2007);
Novadrome (2006);
Crystal Quest (2006);
Carmageddon II: Carpocalypse Now (1998);
Carmageddon (1997);

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  Histria d'Stainless Games;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168868" title="Dolicoder" nonfiltered="4067" processed="4052" dbindex="69096">

Els dolicoderins (Dolichoderinae) s una subfamlia de formigues, que inclou espcies com la formiga argentina (Linepithema humile), la formiga errtica i la formiga de Dorymyrmex. Aquesta subfamlia es distingeix per tenir un pecol nic i, per tant cap postpecol. Actualment no es divideix en tribus, per hi ha 24 gneres.

Gneres.
 Amyrmex;
 Anillidris;
 Anonychomyrma;
 Axinidris;
 Azteca;
 Bothriomyrmex;
 Doleromyrma;
 Dolichoderus;
 Dorymyrmex;
 Ecphorella;
 Forelius;
 Froggattella;
 Gracilidris;
 Iridomyrmex;
 Leptomyrmex;
 Linepithema;
 Liometopum;
 Loweriella;
 Ochetellus;
 Papyrius;
 Philidris;
 Tapinoma;
 Technomyrmex;
 Turneria;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168870" title="Centre Court Tennis" nonfiltered="4068" processed="4053" dbindex="69097">


Centre Course Tennis s un videojoc de tennis per la Nintendo 64 llanat el 1999 als Pasos Catalans i Europa. Va ser llanat sota el nom de Let's Smash al Jap el 1998.

Es va llanar una versi per Amiga, sota el mateix nom.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames (Amiga);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168873" title="Franaise des Jeux (ciclisme)" nonfiltered="4069" processed="4054" dbindex="69098">

General.

Pas: Frana;
Patrocinador principal: Franaise des Jeux;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Marc Madiot;

Directors esportius.

Martial Gayant;
Yvon Madiot;
Franck Pineau;
Thierry Bricaud;

Equip.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168878" title="Silence-Lotto" nonfiltered="4070" processed="4055" dbindex="69099">

General.

Pas: Blgica;
Patrocinadors principals: Omega Pharma-Lotto;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Geert Coeman;

Directors esportius.

Marc Sergeant;
Herman Frison;
Hendrik Redant;
Jos de Cauwer;
Roberto Damiani;

Equip.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168884" title="Micobacteri" nonfiltered="4071" processed="4056" dbindex="69100">

Els micobacteris (Mycobacterium) sn l'nic gnere de la famlia bacteriana de les micobactericies (Mycobacteriaceae).

Espcies.

Mycobacterium abscessus, que s tamb un contaminant com de l'aigua i va ser considerat fins fa poc com a una subespcie de Mycobacterium chelonae.
Mycobacterium africanum;
Mycobacterium asiaticum;
Mycobacterium avium ha estat causant d'infeccions letals en pacients amb la SIDA. Aquest complex tamb inclou a Mycobacterium avium paratuberculosis, que ha estat implicat en la malaltia de Crohn en humans i la malaltia de Johne en ovelles.
Mycobacterium bovis;
Mycobacterium chelonae, contaminant com de l'aigua.
Mycobacterium fortuitum;
Mycobacterium gordonae;
Mycobacterium haemophilum;
Mycobacterium intracellulare;
Mycobacterium kansasii, pot causar una infecci greu en pacients immunodeprimits;
Mycobacterium leprae, causa la lepra;
Mycobacterium malmoense;
Mycobacterium marinum;
Mycobacterium microti;
Mycobacterium scrofulaceum;
Mycobacterium smegmatis;
Mycobacterium tuberculosis, causa la tuberculosi;
Mycobacterium ulcerans;
Mycobacterium uvium;
Mycobacterium xenopi;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168886" title="Chameleon Twist" nonfiltered="4072" processed="4057" dbindex="69101">

Chameleon Twist s un videojoc de plataformes d'aspecte infantil llanat per a Nintendo 64 al 1997. El protagonista del joc s un camale anomenat Davy que segueix a un conill dintre d'un mgic forat trobant en qu hi ha una estranya nova terra adoptant sobtadament una forma humana en entrar en el mn. Va ser un dels primers videojocs a sortir desprs del llanament de la consola. Respecte a la qualitat grfica i sonora no va aconseguir esprmer el potencial de la consola. El joc t una continuaci, Chameleon Twist 2, que va sortir el 1999.

 Jugabilitat .
Com que s de plataformes tracta de seguir la pauta de molts jocs 3d de l'poca. s una exploraci lineal en el qual s'hauria de seguir el cam prefixat sortejant els obstacles mitjanant salts entre plataformes o amb l'ajuda de la llengua evitant o vencent als enemics que surtin al pas.

La major caracterstica innovadora de Chamaleon Twist s la fsica de la llengua.

La llengua podr ser utilitzada com :
 Atac, ja que podrem atacar als enemics els quals utilitzarem de bala contra els enemics o els objectes de l'escenari.
 Ajuda de salt, ja que podrem utilitzar-lo de perxa per a arribar a escenaris ms alt fins i tot podrem realitzar un breu balanceig, com perxa, per a arribar ms lluny.
 Ganxo o corriola, podrem arribar a llocs llunyans tocant certes superfcies, convenientment posades en cada nivell. En tocar un pal de fusta serem desplaats cap a la nova plataforma. A ms, quan estiguem enganxat a un pal podrem *rotar respecte a ell per a arribar a llocs encara ms llunyans.
Respecte a l's dels accessoris de la consola, es pot utilitzar el Rumble Pak per no es pot utilitzar la Controller Pak ja que inclou una bateria prpia per a guardar els avanos. 

Els personatges.

A ms del conill que ens ajudar en el joc, hi ha quatre camaleons a la nostra disposici:

Davy: s el camale protagonista de l'aventura i s de color blau.
Jack: s el camale de color verd.
Fred: s el camale de color taronja.
Linda: s l'nica camale femella del joc i s de color rosa.

Modes de joc.

A ms de l'opci de configuraci, hi ha quatre modes de joc principals.

Mode histria.

En aquesta manera, triant a un dels quatre camaleons, ens desplaarem a travs dels mons. Durant l'aventura podrem recollir objectes com corones o cors. Els cors ens augmenten la vida en un cor excepte els de cor taronja que ens pugen tota la vida.

Els mons es divideixen en:

 Jungle Land. s el primer mn on aprendrem a utilitzar els moviments del nostre camale. Podrem recollir 25 corones en aquest mn. Els enemics en aquest mn sn els porcs espins i les aranyes. Aquest mn es divideix en una zona de jungla i altra d'una mina, on ens desplaarem seguint les vies d'un rail. L'enemic al final de la fase s un gorilla gegant, que ens llanar grans roques, al com haurem de vncer llanant-li els enemics que surten al voltant. Quan acabem aquest mn podrem anar al Ant Land i a Bomb Land.

 Ant Land. Podrem recollir fins a un mxim de 25 corones. Els enemics en aquest mn sn diferents classes de formigas sent el cap final la formiga regna la qual utilitza la seva cua com atac rotant sobre si mateixa. Per a vncer-la, haurem d'aprofitar el pal i mitjanant la nostra rotaci li farem una traveta per a tombar-la de cap per avall i, a continuaci, rematar-la llanant-li a les formigues d'al voltant.

 Bomb Land. En aquest mn es troben un total de 25 corones. Aquest mn est format per dues classes d'enemics. Un sn uns coets que ens perseguiran atacant-nos des de l'aire mentre que els altres sn unes bombes que noms podrem eliminar llanant-li enemics. En aquest mn, la mecnica es basa a destruir roques de l'escenari, utilitzant els enemics, per a arribar a altres zones. L'enemic final s un centpeus que ens va collocant bombes les quals utilitzarem per a danyar-la i fer-la cada vegada ms petita encara que es far ms rpida.

Desprs de passar-te Bomb Land o And Land, es pots accedir als mons Desert Castle i Kids Land.

 Desert Castle. En aquest mn que es desenvolupa en un desert, podrem recollectar 24 corones. A ms de l'atac dels voltors, espines i de sorres movedisses. AL final del mn, haurem d'enfrontar-nos a un armadillo el qual ens atacar rodant i caient damunt nostre.

 Kids Land. Es troben 23 corones repartides en aquest mn. Ens mourem a travs de plataformes de galeta i xocolata enfrontant-nos contra caramels i galetes. En aquest mn premia abans de res el desplaament com el ganxo i la rotaci. Com enemic final de mn ens trobarem amb un pasts gegant controlat per quatre enemics que ens atacar llanant-nos maduixes explosives. Per a vncer a aquest enemic haurem d'empassar-nos cadascun dels quatre enemics que controla el pasts.

Desprs de passar-te Desert Castle o Kids *Land, es pots accedir a l'ltim mn, Ghost Castle.

 Ghost Castle. L'ltim de tots els mons. Gens ms comenar aquest mn, si tenim ms de 50 corones, podrem obrir una porta que es troba a la dreta d'aquesta sala podrem jugar a un minijoc que consisteix en un billar utilitzant la nostra llengua com si ans el pal de billar.

La grandria i longitud dels mons no s molt llarg pel que aquesta manera s una mica curt.

El joc no utilitza el memory pack per a guardar les dades ja que es guarden les dades en la prpia memria que duu. En qualsevol moment podrem carregar la partida entrant en l'opci Load Game.

Mode batalla.

s una manera el qual poden participar 2, 3 o fins a 4 jugadors.

Hi ha dues modalitats, cadascun amb quatre sorres, dintre d'aquesta manera que sn :

Supervivncia. Consisteix a llanar fora al teu rival de l'escenari utilitzant b el teu cos, la llengua o b els objectes i enemics que hi ha en l'escenari. Tamb existeixen objectes fora de l'escenari que pots capturar amb la teva llengua que, entre altres efectes, augmenten o disminuxen la grandria del personatge.

Contra-rellotge. Consisteix a obligar al contrari a romandre ms temps fora de l'escenari utilitzant els objectes de l'escenari. Al final del temps, aproximadament un minut, qui hagi estat menys temps ans gana.

La classificaci es realitza segons el nombre de victries i derrotes obtingudes.

Tutorial.

s una manera en el qual, grcies a l'ajuda del conill, practicarem les accions possibles de la llengua a travs de 5 habitacions.

La primera habitaci, practicarem l'atac amb la llengua vencent a tots els enemics immbils de l'escenari.

La segona habitaci hem de derrotar a tots els enemics bomba que hi ha. Per a atacar a les bombes, que no es troben a l'abast de la nostra llengua, utilitzarem d'arma *arrojadiza als enemics que ens empassem.

La tercera habitaci, s'aprn a utilitzar la seva llengua de perxa per als salts fins a pujar on est la meta.

La quarta habitaci, utilitzarem la llengua com ganxo per a arribar a la superfcie on estan els pals de fusta, sense tocar el sl.

En l'ltima habitaci, aprendrem a usar els pals rotant sobre ells per a arribar a llocs encara ms llunyans.

Totes les habitacions permeten guardar el teu millor temps. En aquest mn ens enfrontarem a espectres i a boles de foc. AL final de la fase, l'esperit de la casa ens atacar transformat en una espcie de robot. Primer ens atacar amb dues mans utilitzant les boles com braos. Per a derrotar-lo, caldr danyar a les boles utilitzant la llengua seguint cert ordre. Quan acabem amb els seus braos, es transformar en un can que llanar boles. Per a derrotar-li, haurem d'aconseguir absorbir la major quantitat de boles que va llanar i desprs retornar-se-les impactant-li la major quantitat possible sense haver de recarregar.

Rnquing.
En aquest mode podrem veure el nostre millor temps a recrrer tots els mons del mode histria.

 Crdits .

L'equip encarregat del treball va ser Japan Supply System (Sunsoft) i els llocs de desenvolupament van ser els segents: 
 Productor Executiu (Executive Producer) : Katsumi Kawamura ;
 Productor (Producer): Taeko Nagata;
 Dissenyador del joc (Original Game Design) : Hideyuki Nakashiki;
 Director : Masaki Kumira;
 Computer Arts : Takashi Makino, Yuki Tamura e Hiroyuki Morioka. ;
 Programadors (Program) : Hideyuki Nakanishi, Masataka Imura, Takashi Sugioka, Masaki Kimura y Nasaomi Ishimoto.
 Dissenyadors (Graphic Arts) : Mitsugasu Nomoto y Hideki Shibagahi.
 So i Msica (Sound and Music): Takashi Sugioka, Takashi Makino, Yuuji Nakao, Nobuthosi Ichimiya, Koki Tochio, Tsutomu Washijima, Hiroshi Takami y Fumihiko Yamada. ;
 Provadors (Debugging Team) : Yuusuke Tabata, Shingo Matsumura y Makoto Maehira.
 Dissenyador original del camale (Original Chameleon Desing) : Tadashi Ohya. ;
 Dissenyadors encarregats de la jugabilitat (Game Design) : Hideyuki Nakanishi, Takashi Makino, Yuki Tamura, Hiroyuki Morioka, Makoto Tanaka, Ai Nadatani y Akirot.
 Ajudant del productor (Assistant Producer) : Syoji Ogama. ;
 Informaci Pblica (Public Information) : Yukako Okada y Sachiyo Nagomi. ;
 Agraments especials a ( Special Thanks to) : Super Mario Club i Famimaga64.

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;
  Sunsoft Empresa creadora del videojoc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168906" title="Ivy League" nonfiltered="4073" processed="4058" dbindex="69102">
La Ivy League, Lliga Ivy o Lliga de l'Heura s una associaci de vuit universitats privades del Nord-est de Estats Units. El terme t unes connotacions acadmiques d'excellncia, i tamb d'elitisme. Aquestes universitats sn tamb conegudes com Les vuit antigues. 

Membres. 
Els membres de la Ivy League sn: 
 Universitat de Brown, a Providence, Rhode Island, fundada el 1764 com College of Rhode Island ;
 Universitat de Columbia, a Nova York, fundada el 1754 com King's College ;
 Universitat de Cornell, a Ithaca, Nova York, fundada el 1865 ;
 Dartmouth College, a Hanover, Nova Hampshire, fundada el 1769 ;
 Universitat de Harvard, a Cambridge (Massachussetts), Massachusetts, fundada el 1636 ;
 Universitat de Pennsilvnia, a Filadlfia, Pennsilvnia, fundada el 1751 com Academy of Philadelphia ;
 Universitat de Princeton, a Princeton, Nova Jersey, fundada el 1746 com College of New Jersey ;
 Universitat de Yale, a New Haven, Connecticut, fundada el 1701 com Collegiate School;

Enllaos externs.
 Pgina oficial;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168907" title="Chameleon Twist 2" nonfiltered="4074" processed="4059" dbindex="69103">

Chameleon Twist 2 s un videojoc de plataformes clssic amb aspecte infantil realitzat per a la Nintendo 64 llanat el 1999, s la continuaci de Chameleon Twist llanat per la mateixa companyia, Sunsoft, i per a la mateixa consola. De nou, el conill, mentre s'est jugant amb la resta dels personatges el camale es trasllada de nou a un mn increble on s'adopta de nou una forma humana.

 Sistema de joc .
El sistema de joc s el mateix que el del seu predecessor, Chameleon Twist. Es segueix jugant en un mn 3D sobre un cam prefixat encara que permetent certa exploraci grcies a la major grandria dels escenaris, grcies en com es pot amagar entre l'escenari els objectes.

 Canvis respecte al seu predecessor .
Gran treball realitzat per l'equip que millora en diversos aspectes a la versi anterior:
 Gran millora visual amb teixidures millor definides i alegres amb un millor disseny del protagonista deixant enrere la poc definida forma del camale.
 S'afegix un nou moviment que consisteix a utilitzar un paraigua per a planejar en l'aire donant-li situacions ms variopintes i divertides.
 Ms quantitat d'objectes.
 Ms varietat d'enemics amb una intelligncia ms acurada. Ara els enemics ens atacaran i insistiran ms deixant enrere la poca cuidada intelligncia ( els enemics tot just atacaven i es deixaven atrapar fcilment).
 La cmera ha millorat per segueix sent esttica i no permet rotar-la.
 Ms minijocs que li donen ms varietat com un de bitlles o hoquei sobre gel.

 Objectes .

La quantitat d'objectes ha augmentat respecte a l'anterior joc. En aquest joc podem recollectar:

 Monedes. Hi ha vint en cada mn i suposaran un repte per al jugador recollectar-les totes.

 Pastanagues. Hi ha una en cada mn i la utilitzarem per a desbloquejar minijocs.

 Estrella daurada. Ens dna un tem segons la imatge que apareix en un casella en pantalla que pot ser :

 X2. Durant un breu moment dispararem el doble del que s'absorbeix.

 X3. Durant un breu moment dispararem el triple del que s'absorbeix.

 Short. La teva llengua es fa ms curta.

 BIG. El teu cap es fa ms gran.

 DOWN. Disminueix la teva velocitat.

 UP. Augmenta la teva velocitat.

 ESTRELLA. Invencibilitat.

 X. No ens dna gens.

 Cor daurat. Ens dna un tem que pot ser :

 Un cor de vida ms.

 Tres cors de vida ms.

 Emplenar tota la vida.

Els Personatges.

De nou tornen a ser el mateixos personatges al costat del conill que sn:

Davy, que s el camale protagonista de l'aventura i s de color blau.

Jack, s el camale de color verd.

Fred, s el camale de color taronja.

Linda, s l'nica camale femella del joc i s de color rosa.

 Modes de joc .
Aquesta vegada consta de noms dos modes de joc.

 Mode Histria .
s el mode principal del joc. Consta, un altre cop, de noms 6 fases que, al contrari que el seu predecessor, per a arribar a l'ltima fase haurem de passar per tots les fases. Les fases o mons sn:

Sky Island. s el mn inicial de joc on comenarem tota l'aventura i s'aprn a utilitzar, de nou, els moviments del protagonista.
Carnival Land. El mn succex en un circ d'atraccions on haurem de sortejar les snies i rails de trens convertides en plataformes improvisades. Els enemics estan format per hamburgueses, patates fregides i crispetes entre altres coses.
Hissi Land. Haurem d'enfrontar-nos contra el fred i l'aire i no morir congelats en l'intent en l'aigua gelada. El clima s el pitjor enemic on la fsica, en el desplaament pel gel i en el moviment de l'aire, estan molt b aconseguits. A ms, podrem gaudir d'un minijoc d'Hoquei sobre gel on nosaltres farem de pilota.
Great Edo Land. Ens trobem en el Jap feudal amb guerrers i arquers atacant-nos. Ens desplaarem a travs de les tpiques cases japoneses.
Toy Land. s el mn dedicat a les joguines on ens enfrontarem, entre altres coses, a robots i peces d'escacs mentre travessem les plataformes rotadors de daus o les plataformes construdes amb cartes que cauran al nostre pas.
Pyramid Land. Haurem de recrrer fins al final una pirmide utilitzant totes les nostres habilitats fins a l'extrem. Desprs, haurem d'endinsar-nos en l'interior i passar les difcils plataformes d'aquesta mn.

La grandria dels mons s major respecte al seu antecessor per no suficient perqu el joc no es faci curt.

 Tutorial .
En aquest mode podrem practicar les nostres tcniques en tres escenaris d'entrenament.

 Primer escenari. Aprendrem a utilitzar la nostra llengua per a subjectar-nos a les parets per a poder arribar ms lluny.

 Segon escenari. Aprendrem a desplaar-nos a travs dels pals de fusta per a arribar al final sense tocar el sl amb la nostra habilitat de rotar.

 Tercer escenari. Aprendrem a utilitzar la llengua com perxa i a utilitzar el nou moviment per a planejar per l'aire.

Des del men principal solament es pot accedir als tres primers escenaris, per podrem accedir a tres escenaris ms des dels ltims tres mn (neda noms comenar el mn parlant amb el conill) que sn:

 Quart escenari. Haurem de pujar fins als ms alt de l'escenari recolzant-nos en la paret amb l'ajuda de la llengua.

 Cinqu escenari. L'objectiu s arribar a la plataforma final noms accessible des de les plataformes que apareixen i desapareixen.

 El sis i ltim entrenament ens proposa una difcil prova. Haurem d'arribar dalt del tot a travs dels pals de fusta que es van desplaant.

 Caps finals .

Com en el seu predecessor, consta de caps finals al final de cada mn els quals haurem de vncer. Com a novetat, compte amb una barra que mostra la vitalitat de l'enemic.

 Sky Island. L'enemic final s un xampiny de gran grandria amb maraques en com ens enfrontarem en un ring mentre ens llana xampinyons en un espai tan redut. Per a vncer-lo, haurem d'utilitzar els xampinyons, que reboten en l'escenari, com projectils.

 Carnival Land. En aquest mn, l'enemic final no s ni ms ni menys que una hamburguesa gegant la qual ens anir llanant els seus ingredients. Per a vncer-lo haurem de llanar-li les hamburgueses que hi ha al voltant.

 Hissi Land. El nostre enemic aquesta vegada s una foca amb rodes la qual envestir sobre nosaltres en el redut terreny congelat. Per a guanyar-lo, haurem de llanar-li com projectil els ninots de neu que cauran del cel.

 Great Edo Land. Haurem d'enfrontar-nos a una granota gegant en un terreny ple d'aigua on noms podrem trepitjar en quatre rajoles. Haurem d'evitar els salts damunt nostre i els atacs amb la seva llarga llengua. Per a vncer-lo, haurem d'utilitzar els 4 focs que hi ha al voltant.

 Toy Land. Ens enfrontarem contra un robot enorme en un estret cam circular mentre ens ataca amb les seves mans o amb els seus canons. Per a vncer-lo, haurem d'utilitzar els robots que llana des del seu pit.

 Pyramid Land. En un escenari quadrat, ens enfrontarem a una esfinx que ens atacar amb tres tipus d'atacs de foc des de 3 cantons diferents. Per a vncer-lo, haurem d'utilitzar el propi foc que ens llana per a vncer-li.

 Crdits .
L'equip encarregat del treball va ser Japan Supply System (Sunsoft) i els llocs de desenvolupament van ser els segents:
 Productor executiu (Executive Producer) : Katsumi Kawamura.
 Productor (Producer) : Taeko Nagata.
 Director (Director) : Hiroyuki Morioka.
 Dissenyador del joc (Original Game Design): Hideyuki Nakanishi.
 Programador en cap (Main Program) : Takashi Sugioka. ;
 Programadors (Program) : Yasunobu Matsumura, Tetsuo Ohta, Masaaki Kimura, Hideyuki Nakanishi, Atsusi Itoh i Eiji Ikeda.
 Encarregat dels dissenys (Design Works) : Hideki Shibagaki ;
 So (Sound) : Koichi Fujiwara.
 Dissenyadors de les CG (CG Design) : Takashi Makino, Takako Nishitake, Hiroyuki Morioka i Miho Matsuo.
 Dissenyador de les fases (Stage Design) : Takashi Makino, Takako Nishitake, Hideki Shibagaki i Miho Matsuo.
 Provadors (Debugging Team) : Takashi Sano, Makoto Shibata, Michio Yamagiwa, Takao Nagata, Yukimasa Oka i Yugo Yurimitu;
 Informaci Pblica (Public Informaticon) : Yukako Okada.
 Agraments especials a (Special Thanks to) :Super Mario Club.

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;
  Sunsoft Loc web japonesa de l'empresa Sunsoft.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168921" title="Universitat de Brown" nonfiltered="4075" processed="4060" dbindex="69104">

La Universitat de Brown (en angls: Brown University), s una universitat privada nord-americana, localitzada a Providence, a l'estat de Rhode Island. s una de les vuit universitats de la Ivy League. Brown t una poblaci estudiantil d'al voltant de 5.701 estudiants de llicenciatura (primer cicle) i uns 1.894 a nivell postgrau (segon i tercer cicle). 

Histria. 
Fundada el 1764 com Rhode Island College, Brown va ser la primera universitat nord-americana a acceptar a alumnes de totes les afiliacions religioses. 

El 1804, la universitat va ser renombrada en honor de Nicholas Brown, qui havia contribut amb $5.000. El 1891, Brown va establir un college femen (Pembroke College), que posteriorment va ser unit al college mascul el 1971. 

Des de 2001, la president actual de Brown s Ruth J. Simmons, la primera presidenta d'ascendncia africana, i la segona dona presidenta d'una universitat de la Ivy League. 

Organitzaci. 
Brown s coneguda pels seus programes d'estudi nics, exemplificat pel New Curriculum (Nou Currculum) institut el 1969. Sota el New Curriculum, un alumne ja no est obligat a prendre una distribuci de cursos entre diferents assignatures, i el sistema de notes ha estat simplificat. Actualment Brown compta amb prop de 100 carreres a nivell llicenciatura, i ms de 50 carreres a nivell postgrau. Tamb t una escola de medicina (Brown Medical School), amb 326 estudiants.

Antics clebres alumnes i illustres mestres. 
Alumnes. 
Artistes ;
Wendy Carlos (1962), compositora i msica electrnica ;
Laura Linney (1986), actriu ;
Lisa Loeb (1990), cantautora ;
Jessica Capshaw (1998), actriu ;

Esportistes ;
John Lee Richmond, beisbolista ;
Joe Patern (1950), jugador de futbol americ ;
Cory Gibbs (2001), futbolista ;

Empresaris ;
John Sculley (1961) ;
Ted Turner ;

Escriptors ;
Jeffrey Eugenides (1983), novellista ;
Nicanor Parra (1943), antipoeta ;

Poltics ;
Jos Toms Urmeneta (1827), poltic i industrial xil ;
Jernimo Urmeneta (1834), poltic xil ;
John Milton Hi ha (1858), poltic nord-americ ;
Altres ;
Julio Velarde, economista peru;

Professors. 
Ama Lliga Aidoo ;
Fernando Henrique Cardoso ;
Bernard Chazelle ;
Carlos Fuentes ;
Edwin Honig ;
Serguei Jruschov, fill de Nikita Jrushchov ;
Joan Massagu Sol ;
Otto Neugebauer ;
Lars Onsager;


Enllaos  externs.
 Web oficial de la Universitat de Brown;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168925" title="Mssil" nonfiltered="4076" processed="4061" dbindex="69105">

Un mssil s un projectil autopropulsat, que pot ser guiat cap al seu objectiu durant tota o part de la seva trajectria.

N'hi ha de mides molt variades, des dels mssils antitanc que poden ser llanats per una sola persona fins els enormes mssils balstics intercontinentals.

Crregues i usos dels mssils.

Els mssils sn comunament usats en les guerres ja que duen un poder destructiu gran (en general en forma de cap explosiu) fins a un objectiu. A part d'explosius, altres possibles tipus de crrega en un mssil sn qumics i biolgics. De vegades els mssils tamb duen crregues dissenyades per a trencar infraestructures sense danyar a les persones. Per exemple, a la Guerra del Golf els mssils de creuer van ser carregats amb filaments de grafit que duts a centrals elctriques i estacions de distribuci d'energia van provocar curtcircuits. Altres mssils fan s noms de l'energia cintica per a destruir l'objectiu amb el seu impacte a gran velocitat. Per els ms devastadors sn, sens dubte, els mssils balstics intercontinentals amb caps termonuclears.

 Tipus de mssils .
Mssils balstics.



Sn mssils que s'autopropulsen solament en la part inicial de la seva trajectria i que no usen la seva aerodinmica per a variar el seu rumb (perqu el seu moviment est governat per les lleis de la balstica). El seu primer precursor va ser la V-2 alemanya. Tots aquests mssils fan s de motors coet i genricament solen rebre el nom de coets. Arriben a altituds molt majors que els mssils de creuer pel fa que els reactors sn menys viables, aix mateix poden mancar de qualsevol tipus de mecanisme de sustentaci ja que tota l'embranzida vertical ho extreuen del llanament inicial. Aquests mssils no sn estrictament mssils guiats ja que el seu marge de maniobra est molt limitat per les caracterstiques inicials del llanament.

Els avantatges d'aquest sistema sn, una major rapidesa des del llanament fins a l'impacte i una molt ms difcil intercepci.

Una extensi pesada dels mssils balstics sn els actuals coets espacials que s'usen per a posar crregues tils en rbita.

Mssils de creuer.

Aquests mssils es propulsen al llarg de tota la seva trajectria i assoleixen grans distncies. En essncia volen com els avions, usant ales i alerons que els permeten maniobrar al vol. El primer precursor d'aquests artefactes va ser la bomba volant V-1. Actualment es distingeixen diversos tipus de mssils creuer usats mpliament. Els mssils de precisi d'atac a terra com els BGM-109 Tomahawk, els mssils per a avions aire/aire i els antivaixell com el Exocet. Alguns d'ells utilitzen motors a reacci (motors que cremen un combustible amb l'oxigen de l'aire) uns altres fan s de simples motors coet (motors que carreguen amb ambds propelents) els quals els redueix l'abast per tamb la seva grandria fent-los ms manejables. Aquesta s la necessitat dels petits mssils aire/aire, per exemple.

Hi ha algunes similituds entre els mssils i les bombes guiades. Una bomba guiada, llanada per un avi, no t propulsi i usa l'aerodinmica per a volar horitzontalment i caure el ms vertical possible sobre l'objectiu.

Mssils guiats.
Aquests mssils, a diferncia dels creuer, sn guiats per arriben a distncies ms curtes. Generalment la seva embranzida s a travs d'un propelent slid i posseeix un cap amb sistema de guiat especfic (infraroig, radar, sistema de navegaci inercial, electroptic, TV o radiocontrolat). Poden ser llanats des de terra, mar o aire cap al seu objectiu. Existeixen dintre de la seva gamma els mssils de curt i mig abast, sent els creuer considerats com de llarg abast.

 Vegeu tamb .
Cronologia de les tecnologies de coets i mssils;
Arma nuclear;

Enllaos externs.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168926" title="Inducci" nonfiltered="4077" processed="4062" dbindex="69106">
La inducci s el procs de raonament pel qual s'arriba a una conclusi a partir de la generalitzaci. Es parteix d'una srie d'exemples significatius on es dna una caracterstica concreta i s'infereix que es donar en els individus semblants o situacions anlogues. La inducci permet establir hiptesis i avanar en el coneixement. El seu grau de veritat o certesa, per, resta sempre en qesti, perqu es poden trobar contraexemples o excepcions que contradiguin la hiptesi inicial.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168928" title="Mgid" nonfiltered="4078" processed="4063" dbindex="69107">

Els mgids (Migidae) sn una famlia d'aranyes migalomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels migoideids (Migoidea).

Sn unes petites aranyes poc peludes. Construeixen caus amb opercles per tapar l'entrada. Algunes especies viuen en hbitats de falgueres arborescents.

Es troben fonamentalment a Sud-amrica, frica, Madagascar i Oceania (Austrlia, Nova Zelanda i Nova Calednia).

 Sistemtica .
La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.
 Calathotarsinae Simon, 1903;
 Calathotarsus Simon, 1903 (Xile, Argentina);
 Heteromigas Hogg, 1902 (Austrlia);

 Miginae Simon, 1892;
 Goloboffia Griswold & Ledford, 2001 (Xile);
 Migas L. Koch, 1873 (Nova Zelanda, Austrlia);
 Poecilomigas Simon, 1903 (frica);

 Paramiginae Petrunkevitch, 1939;
 Micromesomma Pocock, 1895 (Madagascar);
 Moggridgea O. P-Cambridge, 1875 (frica);
 Paramigas Pocock, 1895 (Madagascar);
 Thyropoeus Pocock, 1895 (Madagascar);

 incertae sedis;
 Mallecomigas Goloboff & Platnick, 1987 (Xile);

 Referncies .
 Raven, R.J. (1984): "Systematics and biogeography of the mygalomorph spider family Migidae (Araneae) in Australia". Aust. J. Zool. 32: 379-390 Abstract (Migas, Heteromigas) ;
 Griswold, C. E. 1998a: "The nest and male of the trap-door spider Poecilomigas basilleupi Benoit, 1962 (Araneae, Migidae)". Journal of Arachnology, 26: 142-148. PDF;
 Zapfe, H. (1961): "La Familia Migidae en Chile". Invest. Zool. Chil. 7: 151-157;

 Enllaos externs .
 Migidae;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de mgids;
 Migoideid;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168931" title="Projectil" nonfiltered="4079" processed="4064" dbindex="69108">
Un projectil s un cos que s'expulsa cap alguna direcci determinada, generalment llanat amb una arma.

Les pilotes de futbol o de tennis podrien considerar-se projectils, per el terme se sol referir a armes. fletxes, dards o llances sn armes llanades utilitzant la fora mecnica aplicada per a un altre objecte. Altres armes utilitzen la fora de l'aire comprimit per disparar.
pistoles, rifles, etc., utilitzen la fora expansiva d'uns gasos alliberats per certes reaccions qumiques. En general els projectils sn de metall i aquest recobriment els permet penetrar amb facilitat en el seu objectiu. 

Hi ha projectils pensats per no causar danys i solen ser d'altres materials (goma, plstic, etc.).

La balstica analitza la trajectria del projectil, les forces que actuen sobre el projectil i l'impacte que t el projectil en l'objectiu.

 Articles relacionats.
Munici;
Plvora;
Mssil;
Morter;
Artilleria;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168932" title="Actinobacteri" nonfiltered="4080" processed="4065" dbindex="69109">

Els actinobacteris (Actinobacteria) sn un grup de bacteris gramnegatius. La majoria es troben en el sl i inclouen algunes de les ms tpiques formes de vida terrestre, jugant un important rol en la descomposici de matria orgnica, tals como la cellulosa i la quitina. Aquests bacteris renoven les reserves de nutrients del sl i sn fonamentals en la formaci de l'humus. Altres actinobacteris habiten en les plantes i els animals, incloent-hi alguns patgens, tals com els micobacteris.

Alguns actinobacteris formen filaments ramificats amb similituds amb els micellis, dels no relacionats fongs, entre els quals foren classificats inicialment els actinomicets. La majoria sn aerobis, per alguns, tals com l' Actinomyces israelii, poden crixer sota condiciones anaerbies. Al contrari que els firmicuts, l'altre grup principal de bacteris grampositius, tenen un contingut de GC alt i les espcies d'alguns actinomicets produeixen espores externes.

Molts actinobacteris destaquen per la seva capacitat de produir compostos que tenen caracterstiques tils en farmacologia. El 1940 Selman Abraham Waksman va descobrir en el sl dels bacteris que produeixen actinomicina, un descobriment que li va valer el premi Nobel. S'han descobert des de llavors centenars d'antibitics naturals en aquests microorganismes terrestres, especialment en el gnere Streptomyces.

Segons les hiptesis de Cavalier-Smith, els actinobacteris serien un txon parafiltic que inclouria els neomurs, o sigui els arqueobacteris i els eucariotes, els quals haurien patit una srie de grans canvis gentics impulsats per l'adaptaci hipertermfila.

Representants d'aquest grup:

 Actinomyces;
 Arthrobacter;
 Corynebacterium;
 Frankia;
 Micrococcus;
 Micromonospora;
 Mycobacterium;
 Nocardia;
 Propionibacterium;
 Streptomyces;

El segent grfic mostra la versi de Cavalier-Smith de l'arbre de la vida, mostrant la posici dels actinobacteris.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168937" title="Maserati" nonfiltered="4081" processed="4066" dbindex="69110">




Maserati s un constructor itali de autombils esportius de luxe. 

 Histria .
La marca d'autombils Maserati va ser fundada a Bolonya per Alfieri Maserati el 1914. L'emblema de Maserati s el trident, inspirat en l'esttua de Nept que adorna la Plaa Major de Bolonya. La marca va ser adquirida el 1937 per l'empresari Adolfo Orsi, qui va comenar a donar molta importncia al luxe en el procs de creaci dels vehicles. 

El 1968 Maserati va ser adquirida per Citron, que al seu torn la va vendre el 1975 a un consorci administrat per l'itali Alessandro de Tomaso.

De Tomaso, amb ajuda del dissenyador Ghia, va crear alguns dels autombils ms caracterstics d'aquesta empresa: Ghibli, Khasmin, Bora i Kyalami, entre d'altres. Aquests noms van ser presos de famosos vents de l'frica i sia. 

El 1993 Maserati va passar al Grup Fiat que, el 1999, la va convertir en propietat exclusiva de Ferrari. El Grup Maserati  va vendre l'any 2004 9,565 autombils, dels quals 4,590 van ser Maserati. Les vendes de Maserati van representar un notable increment del 62% en relaci amb any 2003. Gran part d'aquest creixement es va deure a la demanda del Quattroporte, el seu model de 4 portes. Maserati fabrica tres models: Coup / Spyder V8, Quattroporte i l'extic MC12.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168938" title="Quick Step (ciclisme)" nonfiltered="4082" processed="4067" dbindex="69111">

General.

Pas: Blgica;
Patrocinadors principals: Quick Step-Innergetic;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Patrick Lefevere;

Directors esportius.

Wilfried Peeters;
Serge Parsani;
Luca Guercilena;
Rik van Slycke;
Davide Bramati;

Equip.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168943" title="Actinopdid" nonfiltered="4083" processed="4068" dbindex="69112">

Els actinopdids (Actinopodidae) sn una famlia d'aranyes migalomorfes, que formen part de la superfamlia dels migoideids (Migoidea).

Es troben a Austrlia, Amrica del Sud i Amrica Central. El gnere australi Missulena, conegut com a mouse spider o "aranya ratol", s molt verinosa per a l'sser hum. 

 Sistemtica .
 Actinopus Perty, 1833 (Amrica del Sud);
 Missulena Walckenaer, 1805 (Austrlia, Xile);
 Plesiolena Goloboff & Platnick, 1987 (Xile);

 Referncies .
 Guia de les famlies d'aranyes ;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies d'actinopdids;
 Migoideid;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168944" title="Field Commander Cohen: Tour of 1979" nonfiltered="4084" processed="4069" dbindex="69113">
Field Commander Cohen: Tour of 1979 s un lbum en directe del cantautor canadenc Leonard Cohen, que va aparixer el 2001. Les peces es van enregistrar al Hammersmith Odeon de Londres, el 4, 5 i 6 de desembre de 1979 i al Dome Theatre de Brighton el 15 de desembre del mateix any. Cohen va deixar clar que aquesta havia estat la seva millor gira. 

Llista de temes.
 Field Commander Cohen   4:25;
 The Window   5:51 amb solo de viol de Raffi Hakopian.
 The Smokey Life   5:34 duet with Jennifer Warnes.
 The Gypsy's Wife   5:20 amb solo de viol de by Raffi Hakopian;
 Lover Lover Lover   6:31 inclou dos llargs solos de John Bilezikjian.
 Hey, That's No Way to Say Goodbye   4:04 amb solo de viol de Raffi Hakopian.
 The Stranger Song   4:55;
 The Guests   6:05 amb solo de viol de Raffi Hakopian.
 Memories   4:38 solo de saxo de Paul Ostermayer.
 Why Don't You Try   3:43 duet amb Sharon Robinson i solo de Paul Ostermayer.
 Bird on the wire   5:10 amb solo de guitarra de Mitch Watkins.
 So Long, Marianne   6:44;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168947" title="Espionatge" nonfiltered="4085" processed="4070" dbindex="69114">
L'espionatge s la prctica i el conjunt de tcniques associades a l'obtenci d'informaci confidencial. 

Tcniques d'espionatge.
Les tcniques comunes de l'espionatge han estat histricament la infiltraci, el suborn i el xantatge. 

La infiltraci consisteix en la utilitzaci d'una persona, denominada talp, la comesa bsica del qual s guanyar-se la confiana d'aquells que possexen la informaci per a tenir accs a la mateixa.

El suborn s la compra de la informaci amb diners o altres mitjans, encara que tamb s'ha utilitzat la coacci per a obtenir-la, tcnica que es denomina xantatge generalment mitjanant l'obtenci d'informaci de carcter personal sobre la vctima, que no desitja que es faci pblica. ;

Amb el desenvolupament de les noves tecnologies, han aparegut tcniques que permeten obtenir informaci objectiva com fotografies, converses, etc. sense intervenci humana. Aix, existeix una indstria destinada a facilitar sofisticats mitjans tecnolgics, des de satllits espia fins a microcmeres, tant per a l'espionatge com per a la protecci de la informaci. 

Espionatge Industrial.
L'espionatge industrial s l'obtenci illcita d'informaci relativa a la investigaci, desenvolupament i fabricaci de prototips, mitjanant les quals les empreses pretenen avanar-se als seus competidors en la posada al mercat d'un producte nou. 

La creixent reducci dels terminis transcorreguts entre la idea nova i la posada en el mercat del producte, aix com la cada dia major obsolescncia dels productes de les noves tecnologies, fan que aquests sectors industrials siguin el brou de cultiu ideal per a aquest tipus d'activitats illcites. Igualment, amb l'aparici dels nous mitjans de transmissi de la informaci, del que internet s el mxim exponent, prenen importncia les tcniques per a codificar la informaci, no noms tcnica sin fins i tot privada, que impedeixin que un tercer que intercepti el missatge sigui capa d'interpretar-lo. 

Enllaos relacionats. 
 Criptologia;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168948" title="Yonten Gyatso" nonfiltered="4086" processed="4071" dbindex="69115">
Yonten Gyatso, Gyalwa Yonten Gyatso (tibet:               , wylie:yon tan rgya mtsho, pinyin tibet:Yoindain Gyaco) (1589- 1616), 4 Dalai-lama.

Amb el 6 Dalai Lama, sn els nics no tibetans. Va nixer en la famlia real dels khans mongols i va ser descendent del Genguis Khan, el que li va portar problemes d'ndole poltica.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168950" title="Doctrina Truman" nonfiltered="4087" processed="4072" dbindex="69116">
La Doctrina Truman establia que els Estats Units podien donar suport a "persones lliures que estan resistint els intents de domini per minories armades o per pressions exteriors". 

El president Harry S. Truman va fer la proclamaci d'aquesta doctrina en la seva compareixena davant el congrs el 12 de mar de 1947, estant en aquells dies en curs la crisi de la Guerra Civil Grega (1946-1949). Els anglesos havien notificat a la Casa Blanca que no podien continuar donant suport al govern grec contra els escamots comunistes ni podien ajudar econmicament a Turquia. 

La doctrina es va promulgar especficament amb l'nim de proporcionar suport a governs que resistien enfront del comunisme. Truman va insistir que si Grcia i Turquia no rebien l'ajuda que necessitaven, podien caure inevitablement en el comunisme, sent el resultat un efecte dmino d'acceptaci del comunisme en la regi. Desprs de la seva promulgaci es van concedir 400 milions de dlars en ajuda econmica i militar per a Turquia i Grcia.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168951" title="Distensi" nonfiltered="4088" processed="4073" dbindex="69117">
Distensi s un terme usat en la diplomcia. Ens indica un perode de treva en un enfrontament entre estats, quan el conflicte encara no ha estat resolt. 

La treva obtinguda, per tant, s de carcter temporal. Cap dels dos estats ha arribat a un acord, ni tampoc assegura que les relacions no tornaran a empitjorar. Aquest terme va adquirir gran importncia en conflictes com La Guerra Freda en les fases menys tibants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168952" title="Vicent Sanchis Savall" nonfiltered="4089" processed="4074" dbindex="69118">
Vicent Sanchis Savall (Oliva (Safor), 1948) era un jugador professional de pilota valenciana en la modalitat de raspall, en qu ocupava la posici de mitger.

Format al trinquet d'Oliva, va debutar el 1968 al de Vilallonga. Els aficionats  recorden especialment la partida que jug el 1973 al Trinquet El Zurdo de Gandia amb Malonda II contra la millor parella del moment, Pellicer i Roget del Grau.

En total, ha jugat com a professional durant 25 anys, i compta amb el rcord de partides a la Catedral del Raspall (El Zurdo de Gandia).

 Palmars .
 Campi del Campionat per equips de raspall, 1985;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168954" title="Tsultrim Gyatso" nonfiltered="4090" processed="4075" dbindex="69119">


Tsultrim Gyatso (Transliteraci Wylie:tshul khrim rgya mtsho, pinyin: Cchim Gyaco xins :    ) (1816 - 1837) va ser el 10 Dalai-lama.

Tsultrim Gyatso va nixer el 29 de mar de 1816 a Litang, un poble de la regi Kham. Els seus pares eren Lobsang Dakpa i Namgyal Bhuti.

En 1822 va ser reconegut com la reencarnaci del Dalai Lama anterior (fou el primer Dalai Lama insaculat amb el procediment de l'urna daurada), i va ser entronitzat al Palau de Potala, prenent el nom de Tsultrim Gyatso.

Va estudiar filosofia budista a la universitat de Drepung. En 1835 va prendre els vots de l'orde Gelong. Era estimat pel poble com, mentre que la noblesa tibetana es feia impopular per l'augment constant dels impostos.

Durant el seu regne no es van produir grans canvis. Es va reconstruir el palau de Potala mentre Tibet continu la seva poltica d'allament i xenofbia. 

Tsultrim Gyatso, qu sempre havia estat malalts, va morir l'1 de setembre de 1837 a Potala (suposadament mor somrient assegut en la postura tradicional de Buda ), desprs d'una malaltia que havia comenat unes setmanes abans. s possible que la seva mort es produ a causa d'enverinament progressiu. 
Segons una altra versi, mor de seguida quan el sostre del seu compartiment s'esfondr. Fou el segon      
Dalai Lama successiu que moria jove, abans d'haver assumit plens poders.       





 Vegeu tamb .

 Tibet;
 Dalai Lama;

Referncies.

 Enllaos externs.
 http://www.dalailama.com/page.51.htm  ;
 http://namgyalmonastery.org/hhdl/hhdl10 ;
 http://www.everything2.com/index.pl?node=Dalai%20Lama ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168957" title="Lisa Loeb" nonfiltered="4091" processed="4076" dbindex="69120">

Lisa Anne Loeb (11 de mar de 1968 a Bethesda, Maryland, Estats Units) s una cantautora nord-americana.

Biografia.
Va estudiar a l'institut The Hockaday School de Dallas i desprs Literatura Comparada a la Brown University llicenciant-se el 1990. La va descobrir el seu amic i actor Ethan Hawke, i va interpretar Stay a la pellcula Reality Bites , can per la qual es va fer coneguda. 

El seu genu estil, amb unes ulleres que recorden les de Nana Mouskouri ha estat imitat, entre els dissenyadors que l'han vestit cal destacar a "Miss Marple" i "Petro Zillia".


Discografia.
Liz and Lisa 1989;
Liz and Lisa - Days Were Different 1990;
Purple Tape 1992;
Tails 1994;
Firecracker 1997;
Cake and Pie 2002;
Hello Lisa 2002;
Catch the Moon 2003;
The Way It Really Is 2004;

Enllaos externs.
 Web Oficial de Lisa Loeb;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168968" title="Dispositiu HANS" nonfiltered="4092" processed="4077" dbindex="69121">

El dispositiu HANS (Head and Neck Support - suport del cap i el coll) s un element de seguretat obligatori en molts esports d'automobilisme. Est fet principalment de fibra de carboni i t forma de U; la part de darrera es posa rere el clatell i els dos braos queden estirats per sobre els pectorals. El dispositiu reposa sobre les espatlles. Noms est unit al casc - i no al cintur de seguretat, ni al cos del pilot, ni al seient - per mitj de dues ncores a cada costat, de manera similar al dispositiu Hutchens per ms enrere. Desprs, s'installen els cinturons de seguretat de manera que passin just per sobre del dispositiu HANS a l'espatlla del conductor i que es creuin al centre del ventre del pilot. Aix doncs, el dispositiu HANS est subjectat pel cos del pilot, no pel seient. El dispositiu serveix per evitar que el cap sigui projectat cap endavant en un accident, per sense restringir el moviment del coll. Quan el cos s projectat cap endavant en un accident, el dispositiu HANS roman al seu lloc a sobre dels cinturons de seguretat grcies a la fricci de la superfcie de goma amb els seus braos. Aix redueix les possibilitats de sofrir lesions al cap o al coll, especialment una fractura cranial basilar.

El dispositiu fou dissenyat a principis dels anys 80 pel Dr. Robert Hubbard, un professor d'enginyeria biomecnica a la Michigan State University. Desprs de parlar la mort del pilot Patrick Jacquemart, mort en un accident en tests a causa de lesions cranials, es decid que calia algun tipus de protecci per evitar les lesions cranials degudes a les aturades sobtades, especialment en els accidents. La causa principal de mort en pilots de cotxe durant les curses eren els moviments violents del cap, en qu el cos roman a la seva posici grcies als cinturons de seguretat per la inrcia fa que el cap es mogui cap endavant. Encara es debat si el popular pilot de la NASCAR Dale Earnhardt mor a causa d'un cintur de seguretat trencat o d'una subjecci inadequada del cap i el coll.

Molts pilots troben difcil acostumar-se al dispositiu, afirmant que s incmode i restrictiu, i temen que pugui provocar ms lesions i problemes dels que evitava. Alguns deien que la posici del dispositiu fa que els cinturons transmetin menys sensaci de seguretat o que fa que rasqui contra l'espatlla i la clavcula. Tanmateix, molts d'aquests problemes sn causats per una configuraci incorrecta dels cinturons, talles equivocades o pel fet que alguns pilots, incmodes amb la llibertat de moviments del cap que permet el HANS, redueixen la longitud de les tires. Els cinturons semblen estar menys apretats a causa de les proteccions addicionals i la distribuci ms mplia del pes que ofereix el HANS; les relliscades del cintur sn degudes a una configuraci incorrecta del cintur.

Altres.
El pilot polons de Frmula 1 Robert Kubica va patir un esgarrifs accident al Gran Premi de Canad del 2007. Es considera que el HANS va ser el que li va salvar la vida.

Enllaos externs.
Web oficial ;
HANS a f1.com ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168980" title="Lamu, la petita extraterrestre" nonfiltered="4093" processed="4078" dbindex="69122">

Urusei Yatsura (      ) s una srie d'anime. La traducci exacta en catal s "Aquells desagradables Extraterrestres" o "Persones impertinents del Planeta Uru" (on va nixer la Lamu, el personatge principal). A Catalunya, el Canal 33 la va traduir com a "Lamu, la petita extraterrestre". 

Va ser la primera srie d'anime de Rumiko Takahashi. Va publicar el primer captol a la Sh nen Sunday cap al 1979. Urusei Yatsura tracta l'absurda i delirant historia d'Ataru Moroboshi, un jove japons totalment pervertit i que t com a nica obsessi les dones, menys una que es tracta de la "segona" (i veritable protagonista) Lamu, la petita extraterrestre que s l'nica que l estima i ell no desitja.

Cal dir que Urusei Yatsura es considera una de les grans i ms recordades obres que ha donat el cmic japons (manga), a l'alada d'Ashita no Joe de Tetsuya Chiba o Lupin III de Monkey Punch. No noms per la seva qualitat, grcies en gran part a una emergent imaginaci de Rumiko Takahashi, que no dubtava a barrejar cincia ficci, comdia, roman, mitologia, etc., sin perqu la seva adaptaci a srie d'animaci (anime) va ser la primera obra on van treballar en el que en el futur serien grans professionals de la indstria: Mamoru Oshii, Akemi Takada i Katzuhiro Ito entre d altres. Tamb es destaca que, segons enquestes, Lamu era el personatge preferit entre els aficionats al manga, i segueix sent un dels personatges femenins ms volguts de tots els temps. 

 Primer captol (Pilot) .

Tot comena amb Ataru intentant cercar una noia per poder-se-la acaramellar, per en el dia en qu la terra anava a ser envada per Mr. Invasor, es decideix que ell ser el representant de la raa humana en la competici que decidir el futur de la humanitat. El "Cuit i amagar" atrapant les banyes del seu  adversari  s el joc decidit pels dimonis (els extraterrestres del planeta Uru) amb aix aconseguiria salvar la humanitat i la seva prpia pell, ja que l'obliguen a participar amb la soga sota el coll, encara que en un principi Ataru es nega a participar, al conixer a la seva tremenda adversria, Lamu ("Lum"), decideix participar. No fa falta dir que ella s una princesa del planeta dels ogres Uru, era una noia extraterrestre, disposada competir i deixar-se tocar.

No obstant aix, el que no sabia Ataru, es que Lamu sap volar i tira descrregues elctriques, cosa que canvia radicalment lo que ell creia que seria un joc divertit, en uns dies infernals. Ataru al veure's totalment incapa d atrapar a la seva contrincant decideix recorre a una tcnica rastrera utilitzant una pistola-ventosa, que utilitza per arrancar-li la part de dalt del biquini i deixar a la vista de tothom els pits de la Lamu, qui se'ls tapa de seguida. Ella enrabiada vol recuperar-lo i aix s lo que la fa perdre. El cas s que una companya de classe d'Ataru (Shinobu) li havia proms que si ell era capa de guanyar la competici que salvaria la humanitat ella se sacrificaria casant-se amb ell (per que realment s un sacrifici casar-se amb aquell individu) s tal doncs l'eufria que pateix l'Ataru que exclama quan per fi a conseguit agafar-li les banyes a la petita extraterrestre:  Per fi em podr casar! . Tal era la confusi i la eufria del moment i ja que la Lamu estava soltera, ella creu que era una declaraci d'amor per part d'ell i ella accepta casar-se amb ell. Per no abans d advertir-lo que ella era una noia molt gelosa i que pagaria molt car que ell li poses la banyes (cosa que ella ja en t).

 Pellcules i O.V.A.s .
La sries es va expandir a fins a 6 pellcules (la ltima es va fer per celebrar el 10 aniversari), i 11 OVAS i 4 anys d emissi de la srie amb 195 captols.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168982" title="Universitat de Marburg" nonfiltered="4094" processed="4079" dbindex="69123">

La Universitat de Marburg, oficialment Philipps-Universitt Marburg, es va fundar al 1527 pel Landgravi Felip I de Hessen (normalment anomenat el Magnnim) sent la primera i la ms vella universitat protestant del mn.

Va ser la universitat principal del Principat de Hessen i es mant com a universitat pblica del mateix estat alemany. Actualment t al voltant de 20.000 estudiants i 7.500 empleats, fent de Marburg, una ciutat de menys de 80.000 habitants, una "ciutat universitria" (Universittsstadt). Encara que les facultats i departaments estiguen agrupats, la Universitat de Marburg no s cap campus.

Marburg s la llar d'una de les facultats de Medicina ms tradicionals. L'associaci de metges alemanys s'anomena "Marburger Bund" (uni marburguesa).

Al 1609, la Universitat de Marburg va ser la primera en establir un professorat de Qumiques al mn.


Llista de facultats (Fachbereiche) i carreres.

La Universitat de Marburg est composta de 17 facultats (Fachbereiche), antigament 21, i aquests subdividits en departaments o instituts.


Enllaos externs.

 Pgina web de la Philipps-Universitt Marburg;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168984" title="Ctenzid" nonfiltered="4095" processed="4080" dbindex="69124">



Els ctenzids (Ctenizidae) sn una famlia d'aranyes migalomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels ctenizodeus (Ctenizoidea).

 Caracterstiques generals .

Sn de mida mitjana i excaven caus amb un opercle que fa de porta, fet de terra, vegetaci i seda. L'opercle s difcil de veure quan est tancat perqu els materials vegetals i la terra el camuflen de manera efica. L'escotilla queda fixada amb seda en un costat. 

Sn aranyes d'hbits nocturns, i esperen a la presa aguantant-se a l'altra banda de l'opercle amb les urpes del seu tars. Els insectes i altres artrpodes sn capturats quan s'apropen a la vora del cau. L'aranya detecta la presa per les vibracions que emet i quan s prou a prop, l'aranya surt rpidament a fora i fa la captura.

A diferncia d'altres migalomorfs, els ctenzids tenen un rastellum en el quelcer. Aix l'utilitzen per cavar i recollir terra mentre construeixen el cau. Utilitzen els seus pedipalps i les primeres potes per tancar l'opercle quan sn molestats.

Els mascles dels ctenzids anullen les reaccions agressives de les femelles, per no se sap ben b com ho fan. Les femelles mai s'allunyen del cau i es all on guarden els ous, embolicats en sacs.

Entre els enemics dels ctenzids s'inclouen cert pomplids, un tipus de vespes que entren al cau, piquen l'aranya i aquesta queda immobilitzada; posen els ous en el seu cos, normalment un per aranya, que servir d'aliment a la larva.

 Sistemtica .
La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.
 Ctenizinae ;
 Cteniza  (Europa, sia Central);
 Bothriocyrtum  (EUA, Mxic, Taiwan);
 Cyclocosmia  (EUA fins a Guatemala, Tailndia, Xina);
 Cyrtocarenum  (Grcia, Turquia);
 Latouchia  (sia);
 Stasimopus  (Sud-frica);

 Pachylomerinae;
 Conothele  (Nova Zelanda, Austrlia);
 Hebestatis  (Costa Rica, EUA);
 Ummidia  (Amrica, Mediterrani, Jap, Taiwan);


Alguns aspectes de la seva taxonomia estan actualment en discussi, especialment als Estats Units, i moltes espcies del gnere Ummidia estan per descriure. Altres gneres de ctenzids poden ser ms comuns del que es pot arribar a pensar, per sn poc coneguts a causa dels seus costums esquius. 

El gnere Cyclocosmia inclou quatre espcies que es troben repectivament a Florida, Gergia, Mxic i Xina. Aquesta distribuci discontnua s indicativa d'un gnere primitiu que va resultar afectat per la deriva dels continents. s un gnere amb caracterstiques especials, amb una placa endurida en el opistosoma, que sembla que actua com una segona porta quan necessiten excloure algun depredador com un pomplid.

 Referncies .

 Hendrixson, B.E. & Bond, J.E. (2004): "A new species of Stasimopus from the Eastern Cape Province of South Africa (Araneae, Mygalomorphae, Ctenizidae), with notes on its natural history". Zootaxa 619: 1-14 PDF;
 Guia de les famlies d'aranyes ;

 Enllaos externs .
 Arizona Sonora Desert Museum, Trapdoor Spider (Ummidia sp.);
 California Trapdoor Spider.;
 Jackman, John, Trapdoor Spider (Ummidia sp.);
 Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog.;
 Photos, Laos trapdoor spider;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de ctenzids;
 Classificaci de les aranyes;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168994" title="Eratosteni" nonfiltered="4096" processed="4081" dbindex="69125">

L'Eratosteni s un perode de l'escala geolgica lunar que comprn el temps entre fa 3.200 i 1.100 milions d'anys. El seu nom ve del crter Eratstenes, la formaci del qual marca l'inici del perode Copernic, que el succeeix. L'immens vulcanisme basltic del perode Imbri superior es redu i atur durant aquest llarg perode del temps lunar.

El seu equivalent a la Terra sn gran part del Neoarque, el Paleoproterozoic i el Mesoproterozoic.
 Origen de la vida;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168995" title="Copernic" nonfiltered="4097" processed="4082" dbindex="69126">

El Copernic s un perode de l'escala geolgica lunar que comen fa 1.100 milions d'anys i encara dura. La base del perode Copernic es defineix amb els crters d'impacte que tenen rageres pticament immadures. El crter Coprnic s un clar exemple de crter amb rageres, per no marca la base del perode Copernic. No es t coneixement de cap erupci de basalts durant el Copernic, aix que es pensa que l'activitat geolgica lunar ja s'havia acabat en comenar aquest perode.

Definici.
La base del perode Coprnic es defineix basant-se en el coneixement que els materials acabats d'aflorar a la superfcie lunar solen ser "brillants" i que s'enfosqueixen amb el pas del temps com a resultat de l'erosi espacial. Originalment, aquest perode es definia com el temps en qu els crters d'impacte perderen llurs rageres brillants. Tanmateix, aquesta definici ha estat recentment debatuda ja que algunes rageres sn brillants per la seva composici i no per l'erosi espacial que han sofert. En particular, si les ejeccions d'un crter format als altiplans queden dipositades en un mar d'albedo redut, continuaran sent brillants fins i tot desprs de ser erodides.

Relaci amb l'escala geolgica terrestre.
El seu equivalent a la Terra sn el Neoproterozoic i la totalitat del Fanerozoic. Aix doncs, mentre la vida comenava a la Terra, l'activitat geolgica lunar s'acab.

 Origen de la vida;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168996" title="La taronja mecnica" nonfiltered="4098" processed="4083" dbindex="69127">


Pellcula: A Clockwork Orange;
Futbol: La taronja mecnica ;


vegeu tamb: Selecci Holandesa










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="168997" title="Hipoqulid" nonfiltered="4099" processed="4084" dbindex="69128">

Els hipoqulids (Hypochilidae) sn una petita famlia d'aranyes araneomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels hipoquilodeus (Hypochiloidea).

Sn de les aranyes ms primitives que existeixen. T carcters similars als migalomorfs, ja que tenen dos parells de pulmons en llibre, per sn araneomorfs per la disposici dels quelcers, amb els ullals que s'entrecreuen. Aquestes aranyes de potes llargues construeixen teranyines en forma de "pmpols" tpics, sobretot a les coves. 

Les seves caracterstiques fan que siguin un grup molt proper a les Neocribellatae.

 Sistemtica .


 Ectatosticta .
Simon, 1892
 Ectatosticta davidi (Simon, 1889)  (Xina);
 Hypochilus .
Marx, 1888
 Hypochilus bernardino Catley, 1994 (EUA);
 Hypochilus bonneti Gertsch, 1964 (EUA);
 Hypochilus coylei Platnick, 1987 (EUA);
 Hypochilus gertschi Hoffman, 1963 (EUA);
 Hypochilus jemez Catley, 1994 (EUA);
 Hypochilus kastoni Platnick, 1987 (EUA);
 Hypochilus petrunkevitchi Gertsch, 1958 (EUA);
 Hypochilus pococki Platnick, 1987 (EUA);
 Hypochilus sheari Platnick, 1987 (EUA);
 Hypochilus thorelli Marx, 1888  (EUA);

Totes les espcies del gnere Hypochilus es troben als Estats Units (Apalatxes, Muntanyes Rocalloses i Califrnia). El gnere monotpic Ectatosticta es troba noms a la Xina.

 Referncies .

 Coddington, J.A. & Levi, H.W. (1991): "Systematics and Evolution of Spiders (Araneae)". Annu. Rev. Ecol. Syst. 22:565-592.
 Kaston, B. J. (1953):How to Know the Spiders. Dubuque.

 Bibliografia .
 Forster, R.R.; Platnick, N.I.; Gray, M.R. (1987): "A review of the spider superfamilies Hypochiloidea and Austrochiloidea (Araneae, Araneomorphae)". Bulletin of the AMNH 185(1):1-116 Abstract - PDF (50Mb);
 Shear, W.A. (1969): "Observations on the predatory behavior of the spider Hypochilus gertschi Hoffman (Hypochilidae)". Psyche 76:407-417 PDF;

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;

 Enllaos externs .

Arachnology Home Pages: Araneae;
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
 Picture of Hypochilus pococki;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169000" title="Homoteri" nonfiltered="4100" processed="4085" dbindex="69129">

L'homoteri (Homotherium) s un gnere]] extingit de dents de sabre macairodontins que visqu entre fa 3 milions d'any i fa 10.000 anys a Amrica del Nord, Eursia i frica. A frica, fou possiblement un predador d'antlops i bfals. Tamb podria haver mort humans promitius. Probablement s'exting a frica fa 1,5 milions d'anys, a Europa en fa 30.000 i a Amrica del Nord en fa 10.000.

Tant l'Homotherium serum com l'Homotherium ultimum i l'Homotherium latidens derivaven de lHomotherium crenatidens, una espcie holrctica de finals del Plioc i principis del Plistoc. Aquesta, al seu torn, derivava del Machairodus.

Algunes de les caracterstiques fsiques de lHomotherium sn poc habituals per a un gran fel. Tenia un coll allargat que li permetia posicionar el cap per a mossegar d'una manera ms precisa i efectiva. Els incisius i els ullals eren molt tils per perforar i subjectar les preses. Entre els felins actuals, noms el tigre (Panthera tigris) t uns incisius tan grans, que l'ajuden a l'hora d'aixecar i arrossegar les preses. El seu crani tenia una cresta ben desenvolupada amb msculs anclats per moure la mandbula inferior. Aquesta mandbula tenia brides que apuntaven cap avall per protegir les cimitarres. Els seus grans ullals estaven ms adaptats per estripar la carn de la presa que per perforar-la.

Les proporcions dels seus membres li donaven una aparena semblant a la de les hienes: les potes del davant eren allargades, mentre que les del darrere eren ms aixafades, amb peus parcialment plantgrads, fent que l'esquena fes una pendent vers la curta cua. Les caracterstiques de les potes darreres indiquen que aquest fel era capa de saltar. La regi plvica, incloent-hi les vrtebres sacres, era semblant a la dels ssos, igual que la curta cua, composta de 13 vrtebres - la meitat de les que hi tenen la majoria de gats. Aquests trets suggereixen que es dedicava a emboscar les preses. La petita punta del cbit indica que lHomotherium era un hbil escalador.

Les obertures nasals quadrades i inusualment grans, com les del guepard, devien permetre-li una major aspiraci d'oxigen, cosa que l'ajudava a crrer rpidament i a mantenir fresc el cervell. Tamb com en el guepard, el crtex visual del seu cervell era gran i complex, contribuint a l'habilitat del fel a veure-hi i rendir ptimament durant el dia, i no durant la nit, com la majoria de gats.

El fet que se sol trobar fssils dHomotherium a prop de restes de proboscidis i rinoceronts suggereix que aquest fel era depredador principalment de paquiderms.

A Amrica del Nord, els fssils dHomotherium sn menys abundants que els del Smilodon, que visqu a la mateixa poca. Probablement vivia a latituds i altituds ms altes, de manera que es podria haver adaptat b a les condicions ms fredes de l'estepa dels mamuts.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169005" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1983" nonfiltered="4101" processed="4086" dbindex="69130">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1983, disputat al circuit de Silverstone el 16 de juliol del 1983.


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Ren Arnoux  1' 09. 462 ;
 Volta  rpida:  Alain Prost  1' 14. 212  (a la volta 32);








 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169009" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1984" nonfiltered="4102" processed="4087" dbindex="69131">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1984, disputat al circuit de Brands Hatch el 22 de juliol del 1984.


 Resultats .



                                                                               


 Altres .

 Pole:  Nelson Piquet  1' 10. 869;
 Volta  rpida:  Niki Lauda   1' 13. 191  (a la volta 57);








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169010" title="Uni Esportiva Miapuesta Vilajuga" nonfiltered="4103" processed="4088" dbindex="69132">


La Uni Esportiva Miapuesta Vilajuga s un club de futbol de la ciutat de Vilajuga.

 Histria .
Tot i que, legalment, el club, nascut amb el nom de UE Miapuesta Castelldefels, s la continuaci de la histrica Uni Esportiva Figueres, ja que el naixement del nou club es tracta d'un canvi de nom i ubicaci i no pas d'una desaparici o refundaci, a efectes prctics el club apareix a la vida futbolstica catalana l'any 2007 de la m de l'empresari Enric Flix. El nou club debuta a la Segona Divisi B de la lliga espanyola de futbol ocupant la plaa de la Uni.

Amb la intenci d'apropar el club a l'altre entitat de la ciutat, la Uni Esportiva Castelldefels, el Miapuesta adopt els mateixos colors (groc i blau), un escut molt similar i el mateix estadi que aquest histric club del Baix Llobregat. Malgrat aix, es tracta de dos clubs diferents.

En finalitzar la temporada 2007-08 en 17a posici el club perd la categoria i baix a Tercera Divisi. El juny del 2008 la societat decideix traslladar-se de nou de ciutat i adoptar un nom nom. Aix el club esdev Uni Esportiva Miapuesta Vilajuga, passant a jugar a la vila de Vilajuga, a pocs quilmetres de la ciutat de Figueres.

 Palmars .
 sense ttols destacats.

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 1 vegada a Segona Divisi B.
 2007-08: 2a Divisi B 17;
Per a les temporades anteriors al 2007-08 vegeu Uni Esportiva Figueres.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Plana Oficial de la UEM Castelldefels;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169012" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1985" nonfiltered="4104" processed="4089" dbindex="69133">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1985, disputat al circuit de Silverstone el 21 de juliol del 1985.


 Resultats .



                                                                               


 Altres .

 Pole:  Keke Rosberg   1' 05. 591;
 Volta  rpida:  Alain Prost - 1' 09. 886 (a la volta 43);








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169016" title="Jaume Carner i Romeu" nonfiltered="4105" processed="4090" dbindex="69134">
Jaume Carner i Romeu (el Vendrell 1867 - Barcelona 1934) fou un advocat i poltic catal, avi de Joan Revents i Carner. Fill d'un veterinari, estudi a les Escoles Pies de Barcelona. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1886, i comen a treballar de passant al bufet de l'antic alcalde de Barcelona Francesc Rius i Taulet.

El 1899 fou vicepresident del Centre Nacional Catal, presidit per Narcs Verdaguer i Calls. Quan aquest es va fusionar el 1901 amb la Uni Regionalista per formar la Lliga Regionalista, fou un dels dirigents del nou partit, on represent la tendncia republicana i d'esquerra enfront de la conservadora d'Enric Prat de la Riba i Francesc Camb. 

La seva actuaci el va convertir en una de les figures ms conegudes del catalanisme als ambients populars de comenaments del segle XX. Fou el principal organitzador de la candidatura dita dels "quatre presidents" per a les eleccions legislatives del 19 de maig del 1901), que suposaran l'ensorrament poltic del caciquisme a Catalunya. Fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, on destac com a organitzador i per la seva combativitat enfront dels elements trbols del municipi. El 1904, desprs de la visita d'Alfons XIII a Barcelona, se separar de la Lliga Regionalista, junt amb Domnech i Montaner i amb un grup d'escindits ms esquerrans funden el diari El Poble Catal. 

A finals del 1906 particip en la fundaci del Centre Nacionalista Republic (CNR), del quel fou elegit president, i a l'ajuntament de Barcelona defens el projecte de pressupost de cultura de Pere Coromines contra el parer de la Lliga i dels republicans d'Alejandro Lerroux. Particip activament en l'organitzaci de Solidaritat Catalana, amb la que fou elegit diputat pel Vendrell. El 1910 fou un dels fundadors de la Uni Federal Nacionalista Republicana (UFNR), que substitu el CNR. El 1914 fou un dels artfex del pacte de Sant Gervasi, coalici electoral d'UFNR amb el Partit Republic Radical, fora desprestigiat aleshores, que acab amb una gran derrota davant la Lliga Regionalista. Carner fou elegit diputat pel Vendrell, per la davallada de la UFNR s'accentu a les eleccions generals del 1916, i va perdre l'acta de diputat. Aleshores es va mantenir allunyat de la poltic i es dedic a fer d'advocat; el seu bufet esdevingu un dels ms prestigiosos de Catalunya, ell mateix assol una gran fama de jurista, alhora que participava en la promoci d'empreses industrials catalanes.

En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola fou elegit diputat a les corts constituents amb Esquerra Republicana de Catalunya, tot i que no particip gaire en la formaci d'aquest partit, i com a membre de la Diputaci Provisional de Catalunya, form part de la comissi que redact el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat pel poble catal en massa i presentat a les Corts Constituents pel govern de la Generalitat de Catalunya. El 15 de desembre de 1931 fou designat ministre de finances del segon govern de Manuel Azaa; nomen secretari Artur Perucho i Badia. Des del seu nou crrec plantej la reforma tributria i elabor el primer pressupost de la Segona Repblica. Se'l considera el precursor de l'establiment de l'actual impost sobre la renda.

Malalt de cncer, hagu de dimitir pel juny del 1933. Mor el 27 de setembre de 1934, pocs dies abans dels fets del sis d'octubre. Public Els catalans i el comer modern (1919) i diversos treballs jurdics i econmics.  

 Enllaos externs .
  Biografia de Jaume Carner;
  Biografia de Jaume Carner;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169018" title="David Hirschfelder" nonfiltered="4106" processed="4091" dbindex="69135">

David Hirschfelder (Ballarat, Austrlia, 1960) s un compositor de cinema australi.

Comenava en el mn de la msica amb la banda de jazz Pyramid. Tamb toc els teclats a la Little River Band. Va compondre la seva primera banda sonora per la pellcula documental del 1987 Suzy's Story, que era la crnica de la vida d'una dona que mor de sida. A partir comena a compondre tant per la TV com per al cinema, incloent-hi l'altament reeixit Strictly Ballroom (1992) per a la qual guanyava un Premi BAFTA.

 Aquest xit feu que se li assignessin tasques d'un perfil ms alt, i finalment la prominncia internacional de Hirschfelder esclatava el 1996 quan era nominat a l'Oscar per la banda sonora de Shine, amb unes adaptacions clssiques sorprenents al voltant de la histria de la vida del pianista virtus mentalment inestable David Helfgott. Desprs ha signat la comdia romntica britnica Sliding Doors (1998) que protagonitza Gwyneth Paltrow, la pea d'poca crticament aclamada Elisabet (1998) sobre la vida d'Elisabet I, per la qual se'l nominava novament per l'Oscar, i el drama familiar sentimental de Diane Keaton Hanging Up (2000).

s el receptor de tretze nominacions dels Premis AFI (Oscars australians).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169021" title="Segon Congrs Catalanista" nonfiltered="4107" processed="4092" dbindex="69136">
El Segon Congrs Catalanista fou una assemblea convocada pel Centre Catal i celebrada a Barcelona entre el 20 i el 27 de juny del 1883, per  tal  de  discutir i de votar el Programa del Catalanisme, proclamant la necessitat i convenincia que els catalans s'havien d'afiliar noms a organitzacions poltiques de disciplina exclusivament catalana. Hi participaren tots els grups catalanistes, inclosos els elements de la revista La Renaixena, fora renuents a la participaci en poltica; els afectes a la poltica centralista espanyola no hi acudiren. Presentaren la proposta de crear partits poltics d'mbit catal i refusar l'obedincia a partits d'mbit estatal, i refusar qualsevol actuaci poltica catalana dependent de partits generals espanyols. Aquest acord impuls Valent Almirall a constituir el seu Centre Catal en partit poltic el 1884, per fracass en intentar aplegar a les seves files totes les tendncies catalanistes.

 Veure tamb .
 Primer Congrs Catalanista;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169022" title="Lungtok Gyatso" nonfiltered="4108" processed="4093" dbindex="69137">
Lungtok Gyatso (Transliteraci Wylie:lung rtogs rgya mtsho, Trascripci Pinyin xinesa: Lngdu  Ji cu, xins:     )(20 de gener del 1806   26 de mar del 1815) va ser el 9 Dalai-lama.

Lungtok Gyatso (tamb transliterat Lungtog Gyatso i Luntok Gyatso) va nixer en 1805 o 1806 a Dan Chokhor, un petit poble a la regi histrica de Kham. Els seus pares eren  Tenzin Choekyong i Dhondup Dolma. 

L'Emperador xins Qianlong havia ems en 1792 una srie de lleis per la administraci ms efica de l'imperi, i una d'aquestes lleis va canviar la manera d'elecci del Dalai Lama al Tibet. Anteriorment, quan moria un Dalai Lama, hom en cercava la reencarnaci en un infant, que a partir d'aquell moment era educat per a la seva futura comesa. Per el mecanisme havia quedat en entredit perqu algunes de les successives reencarnacions havien semblat massa polticament oportunes (i, tal vegada massa poc del gust de l'emperador xins). El nou mecanisme seria per insaculaci entre una terna de candidats a ser la reencarnaci. Com que Lungtog Gyatso, quan el van trobar, tenia un coneixement impressionant de la vida del Dalai Lama anterior, van demanar a l'emperador que fes una excepci, que aquest conced. A l'any 1807 el nen va ser reconegut com a reencarnaci del Vuit Dalai Lama i fou escortat a Lhasa amb gran cerimnia. El 10 de novembre del 1808 va ser entronitzat al Palau de Potala; reb els seus vots de principiant el Panchen Lama, que li don el nom de Lungtok Gyatso.

El seu breu regnat va coincidir amb l'afebliment de la dinastia Qing i l'augment de l'inters de l'Imperi Britnic per la regi. Un fet a destacar fou l'arribada de l'escriptor Thomas Manning (1772-1840), el primer angls a visitar el pas, rebut en audincia pel Dalai Lama el 1811.

El 26 de mar de 1815 Lungtok Gyatso va morir a l'edat de nou anys probablement a causa d'una pneumnia, encara que tamb podria haver estat assassinat (els tres Dalai Lama segents van morir tamb molt joves). Llavors va comenar un conflicte pel poder al Tibet entre l'emperador xins i el govern  tibet de Ganden Podrang.





 Vegeu tamb .
Tibet;
Dalai Lama;

 Enllaos .
 Pgina oficial del Dalai Lama ;
 Biografies dels 14 Dalai Lames ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169026" title="Primer Congrs Catalanista" nonfiltered="4109" processed="4094" dbindex="69138">
El Primer Congrs Catalanista fou una assemblea celebrada a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista. La iniciativa sorg arran de l'article de Valent Almirall Lo Primer Congrs Catalanista, publicat el 8 d'agost del mateix any, on proposava la celebraci d'un Congrs Catalanista que fos el punt de partida per la constituci un Centre catalanista, aglutinador de les diverses tendncies poltiques i poder participar en l'activitat poltica amb veu prpia.

Hi participaren 1.282 congressistes de diferents tendncies, des dels castelaristes del diari La Publicidad, els aglutinats al voltant de La Gaceta de Catalua, els catalanistes literaris de Lo Gay Saber, els catalanistes catlics de La Veu del Montserrat i els catalanistes romntics de La Renaixena, que finalment abandonaren la sessi, disconformes amb la participaci en poltica. La comissi organitzadora va estar formada per Valent Almirall i Llozer, Rossend Ars i Arderiu, Pere Sacases, Enric Batll, Francesc Riba i Carles Pirozzini. I va debutar com a escriptor Santiago Rusiol.

En fou escollit president Valent Almirall, director del Diari Catal, davant Albert de Quintana i Combis, candidat de La Renaixena, que per aquest motiu es retiraren del congrs. Els principals acords adoptats foren el de nomenar una comissi per a vetllar el manteniment del dret catal, el de constituir una Acadmia de la Llengua Catalana i el de fundar el Centre Catal, per tal que coordins el moviment catalanista. El 1883 es va convocar, per, el Segon Congrs Catalanista per tal de votar un programa catalanista de suport ample.

 Bibliografia .
 Jordi Galofr  Primer Congrs Catalanista (1880) Rafael Dalmau Editor, col. Episodis de la histria, 240;
 Josep M. Figueres  El primer congrs catalanista i Valent Almirall, L'Aven, nm. 88, desembre 1985 ;

 Enllaos externs .
 Frum d'opinions i collaboracions;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169027" title="Jamphel Gyatso" nonfiltered="4110" processed="4095" dbindex="69139">
Jamphel Gyatso (1758- 1804) (tibet:                  , wylie:byams spel rgya mtsho pinyin tibet:Qamb Gyaco, xins:    ) va ser el 8 Dalai-lama.

Jamphel Gyatso va nixer a Thobgyal a la regi Tsang al Tibet. Els seus pares Sonam Dhargye i Phuntsok Wangmo eren suposadament descendents del Dhrala Tsegyal, un dels herois del poema pic tibet del rei Gesar.

Va rebre el seu nom del Panchen Lama Palden Yeshi, i desprs ambds van anar a Lhasa, on Jamphel Gyatso fou entronitzat com al 8 Dalai Lama. L'Imperi Britnic el va utilitzar com a ambaixador en el seu conflicte amb Bhutan i era tamb un poltic important per als xinesos.





 Enlaos externs .
http://www.dalailama.com/page.51.htm#Jamphel_Gyatso  pgina oficial del Dalai Lama;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169044" title="Diblstic" nonfiltered="4111" processed="4096" dbindex="69140">

Els diblstics o diploblstics sn animals que acaben el seu desenvolupament embrionari en la fase de gstrula, amb dos fulls embrionaris, ectoderma i endoderma. Aquests animals sn les esponges, els cnidaris, i els ctenfors.

No s un txon, sin un collectiu que es contraposa als bilateris, dels quals en sn avantpassats evolutius, cosa que converteix els animals diblstics en parafiltics.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169046" title="Oka Nikolov" nonfiltered="4112" processed="4097" dbindex="69141">
Oka Nikolov s un futbolista macedoni. Va comenar com a futbolista al SG Sandbach.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169054" title="Valent Almirall i Llozer" nonfiltered="4113" processed="4098" dbindex="69142">

Valent Almirall i Llozer (Barcelona, 8 de mar de 1841 - 1904) fou un poltic catal, considerat un dels pares del catalanisme modern, i ms concretament, del catalanisme d'esquerres. Era fill de comerciants i estudi a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, per hagu de deixar-la per haver criticat el professor Claudi Lorenzale. Sabia parlar grec, llat, francs, angls, itali i alemany, i el 1863 es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona.

La seva situaci econmica benestant i la poca vocaci que tenia per a exercir com a advocat l'empentaren cap a la poltica activa. Particip en la preparaci i en els fets de la revoluci de 1868 a Barcelona; dirig El Federalista i collabor a la Revista Republicano-Federal, des d'on public opuscles fora radicals com Guerra a Madrid! i Bases para la Constitucin federal de la Nacin Espaola y para la del Estado de Catalua. Observaciones sobre el modo de plantear la confederacin en Espaa. Es declar hostil a tota mena d'entesa amb els monrquics i prengu part important en el pacte de Tortosa (18 de maig de 1869), signat entre representants d'entitats republicanes de Catalunya, el Pas Valenci, les Illes Balears i Arag.

Entre 1868 i 1881 milit en el Partit Republic Democrtic Federal (PRDF) on era el principal dirigent dels federals intransigents de Barcelona, un grup minoritari dins del republicanisme federal, que es vertebrava al voltant del Club dels Federalistes (1868-1869), del qual en fou escollit el primer president, i del diari El Estado Cataln (1869-1870 i 1873). Es caracteritzaren pel seu dogmatisme, intransigncia, maximalisme i idealisme. Volien transformar l'estat centralista i uniformitzador espanyol, en un estat federal i descentralitzat, amb una revoluci federal des de baix, sorgida de la iniciativa de les classes populars; una revoluci federal que implicaria la divisi de la sobirania espanyola entre les regions histriques i el govern de la federaci.

Prengu part a la revolta federal de Barcelona de setembre de 1869. Fou fet presoner i internat a les Balears, per aconsegu evadir-se a Alger i d'ac a Marsella, on resid fins a la concessi d'una amnistia. Novament a Barcelona, es present a les eleccions com a alcalde, per es neg a un jurament incompatible amb el republicanisme i no pogu ocupar el crrec. Particip tamb en la revolta contra les quintes de l'abril del 1870 a travs dels seus articles a La Campana de Grcia.

Quan es proclam la Primera Repblica Espanyola l'11 de febrer de 1873 es trasllad a Madrid, on hi continu publicant El Estado Cataln (8 de mar-11 de juny de 1873), propagador del federalisme catal. Per aviat es mostr en desacord amb el desenvolupament de la Repblica, i torn a Barcelona. Fins el 1879 es va mantenir al marge de l'activitat poltica i intent dedicar-se a la literatura amb el pseudnim A. Z. Sota, i el 1878 fou nomenat president de l'Ateneu Lliure de Barcelona. El 4 de maig del 1879 comen a publicar el Diari Catal, el primer diari en catal, que va suspendre pel juny del 1881 quan trenc amb Francesc Pi i Margall i la majoria del Partit Republic Democrtic Federal catal. El 1880 fou un dels organitzadors del Primer Congrs Catalanista, i en fou elegit president per la majoria dels congressistes. El 1881 intervingu en l'organitzaci del Congrs de Jurisconsults Catalans, on defens enrgicament el dret catal. El 1882, fund el Centre Catal de Barcelona, que el 1884 es transformaria en partit poltic. El 1883, organitz el Segon Congrs Catalanista, que condemn la participaci dels catalans en partits poltics sotmesos a la disciplina dels de Madrid. 

Aconvertit en capdavanter de la reivindicaci catalanista, el 1885 fou el redactor ponent del Memorial de Greuges, i es trasllad a Madrid integrat en la comissi que la lliur al rei Alfons XII. El 1886 va publicar la seva obra cabdal, Lo Catalanisme ..., primera exposici sistemtica de la doctrina catalanista. El 1887 fou escollit president del Centre Catal, per la seva actitud hostil al projecte d'Exposici Universal de Barcelona i a l'alcalde Francesc Rius i Taulet va provocar l'escissi dels elements conservadors ms joves que fundaren la Lliga de Catalunya. S'opos a la designaci de la regent Maria Cristina d'ustria com a Reina dels Jocs Florals de 1888, i n'organitz uns d'alternatius.

La caiguda de la influncia poltica del Centre Catal en detriment de la Lliga de Catalunya, i una davallada en la seva salut, van fer que el seu carcter es torns ressentit. Tot i aix, el 1896 fou escollit president de l'Ateneu Barcelons,  i hi pronunci un notable discurs presidencial sobre el regionalisme, i des d'aquest crrec crid l'atenci sobre el procs de Montjuc. Alguns petits nuclis federalistes i republicans, aix com Alejandro Lerroux, intentaren de recuperar-lo polticament, per ell no ho va voler. Va morir sol i ced la seva casa a la ciutat de Barcelona per a crear-hi escoles pbliques.

 Obres .
 Idea exacta de la Federacin. La Repblica Federal Espaola. Datos para su organizacin (1873);
 El alma al diablo (1878), novella;
 Una autoridad modelo. Historia de un gobernador de orden (1878) novella  ;
 Escritos catalanistas. El Renacimiento cataln, las leyes forales y el carlismo en Catalua (1878);
 La Casa de Caridad de Barcelona (1879);
 La Confederacin suiza y la Unin americana. Estudio poltico comparativo (1881?);
 El Tiro federal suizo: descripcin de la fiesta en 1883 (1883);
 Los Estados Unidos de Amrica. Estudio Poltico (1884) ;
 Lo Catalanisme. Motius que el legitimen, fonaments cientfics i solucions prctiques (1886) ;
  Poesia del Regionalisme (1886);
 Regionalisme i particularisme (1901) ;
 Aspecte poltic i social del renaixement catal (1901);

Actualment, poseeix un carrer al barri del Roc Blanc (08224) de Terrassa.

Enllaos externs.

Pgina dedicada a Valent Almirall i Llozer, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169058" title="Nicola Piovani" nonfiltered="4114" processed="4099" dbindex="69143">

Nicola Piovani (Roma, Itlia, 26 de maig de 1946) s un pianista, compositor de cinema i director d'orquestra itali, guanyador d'un Oscar l'any 1998 per La vida s bella.

Comenava la seva carrera escrivint msica per a documentals a Itlia durant els ltims anys 1960. Composava la seva primera pellcula el 1970, i desprs vingueren ttols com Il Profumo Della Signora In Nero (1973), Flavia the Heretic (1974), La Notte di San Lorenzo (1982), Chaos (1984) i Il Camorrista (1985).

Desprs de la mort de Nino Rota el 1986, Piovani esdevenia el compositor elegit pel director Federico Fellini, escrivint la msica per a Ginger and Fred (1986), Intervista (1987) i The Voice of the Moon (1990), que alaven el seu perfil internacional. A partir de llavors, els seus xits internacionals han incls Dear Diary (1994), La Stanza Del Figlio (2001), Pinocchio (2002), i naturalment la guanyadora d'un OScar La vida s bella (1997), dirigida per Roberto Benigni. 

Com a curiositat, abans del seu xit de l'Oscar el 1997, alguns poc informats no es creien que Piovani era una persona real, pensant que era un altre pseudnim utilitzat per Ennio Morricone.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169064" title="Ten New Songs" nonfiltered="4115" processed="4100" dbindex="69144">
Ten New Songs s el des disc d'estudi del cantautor canadenc Leonard Cohen enregistrat des de finals de 1999 a mitjans del 2001 i aparegut el 9 d'octubre d'aquest darrer any. Va ser escrit juntament amb Sharon Robinson, que tamb en fou la productora i va tocar tots els instruemtns excepte la guitarra a la pea In my secret Life, que va anar a crrec de Bob Metzger. El disc va arribar al 143 del Billboard nord-americ, al nmero 4 al Canad i al nmero 1 a Noruega. 

Ten New songs va ser el primer lbum de Cohen produt digitalment, tot i que no ho va ser en un estudi professional, sin que ho fou en el propi estudi de Cohen i Robinson a Los Angeles. 


Llista de temes.
 In My Secret Life;
 A Thousand Kisses Deep;
 That Don't Make It Junk;
 Here It Is;
 Love Itself;
 By the Rivers Dark;
 Alexandra Leaving;
 You Have Loved Enough;
 Boogie Street;
 The Land of Plenty;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169068" title="Alveolat" nonfiltered="4116" processed="4101" dbindex="69145">


Els alveolats (Alveolata) s un dels principals flums dels cromalveolats. N'existeixen tres grups principals, que sn molt diferents en forma, per que estan relacionats des d'un punt de vista ultraestuctural i gentic:


La caracterstica compartida ms notable s la presncia d'alvols corticals, vescules planes disposades en una capa contnua que es recolza en la membrana, formant tpicament un pellcula flexible. En els dinoflagellats formen sovint les plaques d'una armadura. Els alveolats tenen mitocondris amb crestes tubulars i els seus flagels o cilis tenen estructures distintives.

Els apicomplexos i els dinoflagelats es relacionen entre ells ms estretament que amb els cilifors. Tots dos tenen plasts i la majoria comparteixen un paquet o con de microtbuls en la part superior de la cllula. En els apicomplexos aquests formen part d'un complex utilitzat per penetrar en cllules hostes, mentre que en alguns dinoflagellats no acolorits formen un peduncle emprat per ingerir les preses. Diversos altres gneres estan ntimament relacionats amb aquests dos grups, principalment flagellats amb una estructura apical semblant. Aquests inclouen les formes de vida lliure Oxyrrhis i Colponema, i els parsits Perkinsus, Parvilucifera, Rastrimonas i Ellobiopsida. El 2001, l'amplificaci directa de gens d'ARNr de mostres marines de picoplncton va revelar la presncia de dues lnies d'alveolats noves, que es varen denominar grup I i II. No es coneix cap parent cultivat del grup I, mentre que es relaciona el grup II amb el parsit Amoebophrya, que fins aleshores es classifcava en l'ordre dels sindinials dels dinoflagellats.

Les relacions entre alguns dels grups principals d'alveolats varen ser suggerides durant els anys 80, i entre els tres per Cavalier-Smith, que va introduir el nom formal d' Alveolata el 1991. Posteriorment va ser confirmat per un estudi gentic de Gajadhar i cols. Alguns estudis suggereixen que els ascetspors, majoritriament parsits d'invertebrats marins, han de pertnyer tamb a aquest grup, per estan mancats d'alvols i actualment es classifiquen amb els cercozous.

El desenvolupament de plasts en els alveolats no es coneix amb tota certesa. Cavalier-Smith dna per fet que els varen adquirir d'un avantpassat amb cloroplast com amb els cromistes i que n'hi va haver molts que posteriorment els varen perdre. Tanmateix, com que els plasts apareixen noms en els grups relativament avanats, altres investigadors pensen que els alveolats n'estaven primerament mancats i que els dinoflagellats i els apixomplexes els varen adquirir per separat.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169073" title="variste Galois" nonfiltered="4117" processed="4102" dbindex="69146">


variste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemtic francs nascut a Bourg-la-Reine. Mentre encara era un adolescent, va ser capa de determinar la condici necessria i suficient per que un polinomi pugui ser resolt per radicals, donant soluci a un problema que s'havia mantingut insoluble durant molts anys. El seu treball va oferir les bases fonamentals per la teoria que porta el seu nom, una branca principal de l'lgebra abstracta. Va ser el primer en utilitzar el terme grup en un context matemtic.

Biografia.
Galois va nixer a Bourg-la-Reine, una comuna als afores de Pars. El seu pare era Nicholas-Gabriel Galois, director de l'escola de la localitat qui arribaria a ser elegit alcalde de la comuna amb el partit liberal, partidari de Napole. La seva mare, Adelaide-Marie, era una persona d'indubtables qualitats intellectuals filla d'una famlia d'advocats molt influents de Pars.

Fins als dotze anys, variste va ser educat per la seva mare, conjuntament amb la seva germana gran Nathalie-Theodore, aconseguint una slida formaci en llat i grec, aix com dels clssics. Era un noi molt intelligent, per encara que molts consideren que va ser un noi prodigi de les matemtiques, no s probable que durant la seva educaci ms elemental el jove tingus una profunda exposici a les matemtiques, a part de l'aritmtica elemental i tampoc es t noticia que s'haguessin donat casos de talent matemtic especial en la seva famlia.

La seva educaci acadmica va comenar a l'edat de 12 anys quan va ingressar al liceu Royal de Louis-le-Grand, de Pars, on havien estudiat Robespierre i Victor Hugo. All va tenir les primeres incursions de caire poltic, un enfrontament amb el director del internat que va acabar amb l'expulsi de diversos alumnes en els quals ell no figurava. All va forjar una incipient rebellia contra l'autoritat, sobretot uns ideals antieclesistics i antimonrquics que va mantenir fins la seva mort. Durant els dos primers anys en el Louis-le-Grand, Galois va tenir un rendiment normal i fins i tot va guanyar alguns premis en llat i grec. Per a tercer, va suspendre un treball de retrica i va haver de repetir curs. Llavors s quan Galois va entrar en contacte amb les matemtiques, tenia 15 anys.

El programa de matemtiques del liceu no diferia molt de la resta. Tot i aix, Galois va trobar all el plaer intellectual que li faltava. El curs impartit per Ms Vernier, va despertar el geni matemtic de Galois. Desprs d'assimilar sense esforos el text oficial de l'escola i els manuals d's, va comenar amb els textos ms avanats d'aquells temps: va estudiar la geometria de Legendre i l'lgebra de Lagrange. Galois va profunditzar considerablement en l'estudi de l'lgebra, una matria que llavors encara tenia moltes llacunes i qestions obscures. D'aquesta manera va arribar a conixer la quantitat de problemes sense resoldre d'aquesta disciplina. Problemes que van passar a ocupar la major part del seu temps d'estudi. Va comenar a descuidar les altres matries fins i tot adquirint hostilitat als professors d'humanitats. Incls Vernier li va suggerir la necessitat de treballar ms en les altres disciplines.

Tot i aix, Galois tenia una idea clara, volia ser matemtic i volia entrar en la cole Polytechnique. Aix va decidir presentar-se amb un any d'antelaci (1828) a l'examen d'accs. En mancar-li de la formaci fonamental en diversos aspectes i sense haver rebut el curs habitual preparatori de matemtiques, variste va ser rebutjat. Galois no va acceptar aquest rebuig inicial i aix va augmentar la seva rebellia i la seva oposici a l'autoritat. Tanmateix, va continuar progressant rpidament en l'estudi de les matemtiques durant el segon curs impartit en el Louis-le-Grand, en aquest cas per Ms Richard, qui va saber veure les qualitats del jove i va sollicitar que fos adms a l'cole Polythenique. Tot i que la sollicitud de Richard no va ser atesa, la dedicaci i l'impuls que Galois va rebre del seu professor van tenir uns resultats notables.

Quan encara era estudiant del Louis-le-Grand, Galois va aconseguir publicar el seu primer treball, una demostraci d'un teorema sobre fraccions continues peridiques, i poc desprs va donar amb la clau per resoldre un problema que havia inquietat a la comunitat matemtica durant un segle, les condicions de resoluci d'equacions polinmiques per radicals. Tot i aix, els seus avanos ms notables van ser els relacionats amb el desenvolupament d'una teoria nova de la qual desbordaria amb molt els lmits de les equacions algebraiques: la teoria de grups.

Tot i aix, el dest no li anava a concedir molts ms xits. Pocs dies abans de presentar-se al segon i definitiu examen d'accs a l'cole Polytechnique, el pare d'variste se sucidava. En aquest context Galois es va presentar i amb les seves habituals maneres rebels i el seu menyspreu per l'autoritat, es va negar a seguir les indicacions dels examinadors en rebutjar justificar els seus enunciats. Naturalment va ser rebutjat definitivament.

Veient-se obligat a considerar le menys prestigiosa cole Normale, Galois es va presentar als exmens de batxillerat necessaris per ser adms i aquesta vegada va ser aprovat grcies a la seva excepcional qualificaci en matemtiques. Galois va ser adms a l'cole Normale ms o menys al mateix temps que els seus revolucionaris treballs sobre la teoria de grups eren avaluats per l'Acadmia de Cincies. Tot i aix, els seus articles mai arribarien a ser publicats en vida de Galois; inicialment els va enviar a Cauchy qui els va rebutjar perqu el treball tenia punts en com amb un recent article publicat per Abel. Galois el va revisar i el va reenviar, i en aquesta ocasi, Cauchy ho va enviar a l'acadmia per la seva consideraci, per Fourier, el secretari vitalici de l'acadmia i l'encarregat de la seva publicaci, va morir poc desprs de rebre'l i la memria va ser traspaperada. El premi va ser atorgat "ex equo" a Abel i a Jacobi, i variste va acusar a l'acadmia d'una farsa per desacreditar-lo.

Tot i la prdua de la seva memria enviada a Fourier, Galois va publicar aquell mateix any tres articles en el Bulletin des sciences mathmatiques, astronomiques, physiques et chimiques del Bar de Frussac. Aquests treballs presenten els fonaments de la teoria de Galois i proven sense cap dubte que el jove havia arribat ms lluny que qualsevol altre matemtic en el campd de l'lgebra relacionant en la resoluci d'equacions polinmiques. Tot i que es tractava d'un treball inacabat.

Per aquella poca, la vida de Galois comenava a estar marcada per un caire poltic. Al juliol de 1830 els republicans es van revoltar i van obligar a l'exili al rei Carles X. Tanmateix, el triomf dels republicans, entre els que es trobava el jove Galois, va ser aplastada per l'arribada al tron d'un nou rei, Lluis Felip d'Orleans. Galois va participar activament en les manifestacions i societats republicanes. Va Ser expulsat per aix de la cole Normale. En la primavera de 1831, amb tot just 19 anys, Galois va ser detingut i empresonat durant ms d'un mes acusat de sedici, desprs d'un desafiador brindis en nom del rei. Inicialment va ser absolt, per va tornar a ser arrestat per altra actitud sediciosa al juliol i aquesta segona vegada va passar vuit mesos a la pres. 

Durant aquell any de 1831 Galois per fi havia arrodonit les qestions pendents en el seu treball i ho havia sotms a la consideraci de Poisson qui li va recomanar que ho presents de nou a l'Acadmia. Ms tard, aquell mateix any, el propi Poisson va recomanar a l'Acadmia que rebutgs el seu treball amb la indicaci que "les seves argumentacions no estaven ni prou clares ni suficientment desenvolupades per a permetre'ls jutjar el seu rigor". El propi Poisson, a pesar del seu enorme prestigi matemtic i dels seus esforos, no va arribar a comprendre els resultats que li presentava aquella memria. Galois va rebre la carta de refs a la pres. 
 
Dos dies abans de la seva mort, Galois va ser alliberat de la pres. Els detalls que van conduir al seu duel, suposadament a causa d'un embolic de faldilles, no estan clars. El que queda per a la histria s la nit anterior a l'esdeveniment. variste Galois estava tan convenut de la immediatesa de la seva mort que va passar tota la nit escrivint cartes als seus amics republicans i component el que es convertiria en el seu testament matemtic. En aquests ltims papers va descriure succintament les implicacions del treball que havia desenvolupat en detall i va anotar una cpia del manuscrit que havia rems a l'acadmia juntament amb altres articles. 

El 30 de maig de 1832, a primera hora del mat, Galois va rebre un tir a l'abdomen i va morir a l'endem a les deu (probablement de peritonitis) en l'hospital de Cochin desprs de refusar els serveis d'un sacerdot. Les seves ltimes paraules al seu germ Alfred van ser: "Ne pleure pas, Alfred ! J'ai besoin de tout mon courage pour mourir  vingt ans ! (No ploris Alfred! Necessito tot el meu coratge per a morir amb vint anys)" 

Les contribucions matemtiques de Galois van ser publicades finalment en 1843 quan Joseph Liouville va revisar els seus manuscrits i va declarar que aquell jove en veritat havia resolt el problema d'Abel per altres mitjans que suposaven una veritable revoluci en la teoria de les matemtiques empleades. El manuscrit va ser publicat en el nmero d'octubre de 1846 del Journal des mathmatiques pures et appliques. 



Enllaos externs.

Biografia d'variste Galois;
Genius and Biographers: The Fictionalization of variste Galois per Tony Rothman;
Biografia;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169084" title="Stephen Warbeck" nonfiltered="4118" processed="4103" dbindex="69147">

Stephen Warbeck (Southampton, Anglaterra, 1948) s un compositor de cinema angls guanyador d'un Oscar l'any 1998 per Shakespeare In Love, i nominat cinc vegades pel BAFTA.

Warbeck comenava a escriure msica per al cinema i la televisi a principis dels anys 1990, component gradualment una filmografia considerable. Ha escrit msica per a ms de quaranta projectes de televisi, i ha rebut cinc nominacions al BAFTA, incloent-hi un per a la srie altament reeixida Prime Suspect (1990-1996). La llista de Warbeck de llargmetratges inclouen Mrs. Brown (1997), Mystery Men (1999), Quills (2000), Billy Elliot (2000), Captain Corellis's Mandolin (2001), Birthday Girl (2002).


Filmografia.
Shakespeare in Love (1998);
Mystery Men (1999);
Billy Elliott (2000);
Captain Corelli's Mandolin (2001);
Charlotte Gray (2002);
Two Brothers (2004);
Proof (2005);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169086" title="Club dels Federalistes" nonfiltered="4119" processed="4104" dbindex="69148">
El Club dels Federalistes fou un grup poltic federalista fundat a Barcelona el 1868 per Francesc Pi i Margall i Valent Almirall i Llozer que en fou el primer president i el director del seu rgan,  El Federalista  (1868). En formaren part Manuel de Lasarte i Rodrguez-Cardoso, Gonal Serraclara i Costa, Rafael Boet, Baldomer Lostau i Prats, Antoni Feliu i Codina, Josep Anselm Clav i Josep Llus Pellicer. Es proposava la difusi de l'ideari federalista i la implantaci de la repblica federal per la convicci i no per la violncia. S'opos al centralisme de la Junta Revolucionaria de Madrid de 1868 i radicalitzaren algunes de les seves postures. El 15 d'abril de 1873 es dissolgu i els seus membres ms tard es retrobarien en el Centre Catal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169088" title="Baldomer Lostau i Prats" nonfiltered="4120" processed="4105" dbindex="69149">
Baldomer Lostau i Prats (Barcelona 1846 - 1896) fou un poltic catal, d'idees republicanes i federalistes. Era membre del Club dels Federalistes i diputat provincial de Barcelona quan el 27 de novembre de 1869 fou un dels signants del document del Comit Republic Federal de la Provncia de Barcelona, on s'incitava al poble a agafar les armes, i personalment encapal la insurrecci federal a Igualada. Es va exiliar a Ais de Provena, i el 1872 form part del Consell Federal de la Secci Regional Espanyola de la Internacional Obrera, de la qual ell va ser un dels primers catalans que s'hi adher. Fou elegit diputat a les corts per Grcia per l'abril del 1871 i membre de la diputaci de Barcelona el 1872-1873, des d'on tingu un paper destacat en l'efmera proclamaci de l'Estat Catal els dies 5 i 7 de mar de 1873. 

Organitz desprs els guies de la diputaci i lluit contra els carlins; pel novembre del 1873 s'opos a la dissoluci dels guies, i hagu de tornar a exiliar-se. El 1877 s'un als intents d'organitzaci d'un sindicalisme reformista a Barcelona. Continu dins el partit federal de Francesc Pi i Margall, fins i tot el 1883 intervingu activament en el congrs regional a Catalunya i en l'assemblea federal de Saragossa, b que encapal una tendncia de caire municipalista oposada al federalisme regionalista de Josep Maria Valls i Ribot. Fou diputat a les Corts espanyoles pel Partit Republic Democrtic Federal per Vilafranca del Peneds el 1893 i el 1896.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169090" title="Pecat original" nonfiltered="4121" processed="4106" dbindex="69150">

El pecat original s la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsi del Parads. s anleg a les explicacions de la cultura grega, on l'home comet una falta i descendeix a una edat inferior des de l'edat d'or i als fruits prohibits mesopotmics i egipcis.

La caiguda.
La serp va temptar Eva perqu convencs Adam de prendre l'nic fruit prohibit (representat sovint per una poma) de l'Abre del B i del Mal. Aquest ho va fer i va intentar ocultar la seva falta a Du, qui ho va descobrir i va castigar els homes a ser mortals, tenir treball i dolors i ser expulsats del Parads (Gnesis 3:6-24).

La visi tradicional indica que la serp era una encarnaci del dimoni (com la majoria d'animals d'escates a l'Edat Mitjana). Eva apareix com la dona que tempta l'home (visi contestada pel feminisme, que la presenta com igual de vctima que la seva parella). Descobreixen que van nus desprs de prendre el fruit, senyal que assoleixen alhora el coneixement, la prdua de la innocncia i el pecat. Seria per tant alhora una falta per orgull (volen conixer el que no els pertoca) i de desobedincia a Du. Aquest pecat original explicaria la tendncia al mal de l'sser hum, tot i conixer el seu deure.

Altres visions ho veuen com un acte alliberador i necessari, ja que a partir d'aquest moment l'home s hum: lliure, mortal, capa de reproduir-se i de poblar la Terra. El fet que l'arbre s'anomeni de la cincia o del B i del Mal indica que la persona noms ho s des del moment que pot accedir al coneixement (sser racional) i que jutja els seus actes (sser moral), a diferncia dels altres animals. Seria un ritus de pas cap a l'edat adulta sota la forme d'un mite.

La psicoanlisi ha vist una allegoria de l'acte sexual. La serp t forma fllica i connotaci de luxria; la parella descobreix que va nua; els cstigs estan associats al part; es diu que perden la innocncia.

La doctrina cristiana.
El catolicisme creu que el baptisme neteja el pecat original. L'nica persona que va nixer sense aquesta falta va ser Maria, mare de Jess, "sense pecat concebuda". La doctrina de l'esglsia al respecte est fortament influda pels escrits de Sant Agust d'Hipona. El protestantisme subratlla el paper de la grcia divina: l'home s pecador des que neix i Du escull salvar-lo malgrat tot.

El pelagianisme, declarat heretgia, va afirmar que aquesta concepci estava contaminada pel maniqueisme, que intentava justificar la doble naturalesa de l'home (pecador i anglic). El socianisme va secundar aquesta manera de pensar, afirmant que una criatura dotada d'nima i feta a imatge i semblana de Du, com diu la Bblia, no pot nixer pecadora sin que s desprs que s'allunya de la voluntat divina.

El cristianisme ortodox considera que una falta no es pot heretar, ja que el pecat sempre implica elecci lliure pel mal, sabent les conseqncies del mateix. Un nad no pot, doncs, pecar. Afirma que la visi catlica empeny cap al determinisme i que nega la llibertat fonamental de l'sser hum.

Vegeu-ne tamb.

 Albat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169091" title="Gonal Serraclara i Costa" nonfiltered="4122" processed="4107" dbindex="69151">
Gonal Serraclara i Costa (Barcelona 1841 - 1885) fou un poltic catal d'ideologia republicana i federalista. Particip en la revoluci de 1868 i el 1869 fou elegit diputat per Barcelona. Era un dels membres ms intransigents del Club dels Federalistes, collaborava a El Estado Cataln, i intervingu en l'aixecament federal de 1869 i el 1870 en l'alament contra les quintes pel qual fou condemnat a 12 anys d'exili. Amnistiat, va retornar el 1873 i essent diputat provincial de Barcelona, collabor amb Baldomer Lostau i Prats en l'intent de proclamaci de l'Estat Catal del mar del 1873. 
 Obres .
 La nueva inquisicin. Proceso del diputado Serraclara y sucesos ocurridos en Barcelona el da 25 de setiembre de 1869 (1870) ;
 El libro del ciudadano (1877);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169092" title="Antoni Feliu i Codina" nonfiltered="4123" processed="4108" dbindex="69152">
Antoni Feliu i Codina  (Barcelona 1846 - 1917) fou un periodista i poltic catal, germ de Josep Feliu i Codina. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i fou membre del partit republic federal i del Club dels Federalistes. Ms home de lletres que no s d'acci, collabor en  El libro del ciudadano (1877) amb Francesc Pi i Margall i Gonal Serraclara i Costa. Tamb fund i dirig el setmanari La Barretina (1891) i tamb  collabor a Lo Tros de Paper (1865), La Campana de Grcia (1870) i El Diluvio (1879), on public unes inacabades Memorias de un veterano de la Repblica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169094" title="Rossend Ars i Arderiu" nonfiltered="4124" processed="4109" dbindex="69153">
Rossend Ars i Arderiu (Barcelona 1845 - 1891) fou un periodista i dramaturg catal. Fill de Pere Ars i Cuixart, comerciant de l'Hospitalet de Llobregat, fou collaborador de nombrosos diaris i revistes com La Tramontana, Diari Catal, La Campana de Grcia, La Llumanera de Nova York i L'Esquella de la Torratxa. Fou ma des del 1866 i republic simpatitzant de Francesc Pi i Margall, tot i que no milit en cap partit. Encara i aix, particip activament en la proclamaci a Barcelona de la Primera Repblica Espanyola. Va participar tamb en la fundaci de la Societat Flora, a La Tertulia Catalana i a Lo Niu Guerrer, on va estrenar algunes de les seves obres de teatre

Membre del Centre Catal, actu com a secretari del Primer Congrs Catalanista del 1880 i fou amic personal de Valent Almirall i Llozer, a qui nomenaria marmessor del seu testament juntament amb Antoni Farns. Escriv peces de teatre de tots els gneres en castell (unes 10) i en catal (unes 47), fortament infludes per Seraf Pitarra. En morir deix diversos llegats per a finalitats educatives, don a la ciutat la seva casa del passeig de Sant Joan i la biblioteca pblica del seu nom, la Biblioteca Pblica Ars.

 Obres .
 La Llcia dels cabells d'or (1872);
 Mai ms Monarquia! (1873);
 Lo comte en Jaume (1874);
 El Nuevo Tenorio (1885);

 Enllaos externs .
 Biblioteca Pblica Ars;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169095" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995" nonfiltered="4125" processed="4110" dbindex="69154">

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995 se celebraren dia 28 de maig, juntament amb les eleccions municipals.

S'afrontaven amb el Partit Popular amb molts problemes de governabilitat. Per una banda, la fugida a mitjan legislatura dels dos diputats d'UM al grup mixt que deixaren el PP en minoria, tot i que la recuper amb l'ajuda d'un trnsfuga socialista, el menorqu Jaume Peralta. Per l'altra, al Consell Insular de Mallorca, on la majoria dels populars tamb qued coixa i es vei obligat per UM a introduir membres del PSOE i el PSM a l'executiu. Els de Menorca i les Pitises restaven en mans dels conservadors.

Els candidats a president del Govern varen ser:
 pel Partit Popular, Gabriel Caellas.
 pel PSIB-PSOE, Francesc Triay.
 pel PSM-NM, Pere Sampol.
 per Uni Mallorquina, Maria Antnia Munar.
 per Esquerra Unida, Eberhard Grosske.

Resultats.
Els comicis varen donar els segents resultats:





A part, es comptabilitzaren 5.100 vots en blanc, 1,36% del total.


Resultats per circumspcricions.

Mallorca.



A part, es varen recomptar 3.789 vots en blanc, que suposaven l'1,23% del total dels sufragis vlids.

Menorca.



A part, es varen recomptar 783 vots en blanc, que suposaven l'2,31% del total dels sufragis vlids.

Eivissa.



A part, es varen recomptar 480 vots en blanc, que suposaven l'1,48% del total dels sufragis vlids.

Formentera.



A part, es varen recomptar 45 vots en blanc, que suposaven el 1,98% del total dels sufragis vlids.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169096" title="Gradunglid" nonfiltered="4126" processed="4111" dbindex="69155">


Els gradunglids (Gradungulidae) sn una petita famlia d'aranyes araneomorfes, que pertanyen a la superfamlia dels austroquilodeus (Austrochiloidea).

Sn de mida mitjana a gran, sn haplogines, per tenen dos parells de pulmons en llibre com els migalomorfs.

 Sistemtica .
Els gradunglids sn una petita famlia i fins al 28 d'octubre de 2006, inclou 7 gneres i 16 espcies.

Gradungula.
Gradungula Forster, 1955
 Gradungula sorenseni Forster, 1955 (Nova Zelanda);

Kaiya.
Kaiya Gray, 1987
 Kaiya bemboka Gray, 1987 (Nova Galles del Sud);
 Kaiya brindabella (Moran, 1985) (Territori de la capital australiana);
 Kaiya parnabyi Gray, 1987 (Victria);
 Kaiya terama Gray, 1987 (Nova Galles del Sud);

Macrogradungula.
Macrogradungula Gray, 1987
 Macrogradungula moonya Gray, 1987 (Queensland);

Pianoa.
Pianoa Forster, 1987
 Pianoa isolata Forster, 1987 (Nova Zelanda);

Progradungula.
Progradungula Forster & Gray, 1979. s l'nic gnere cribellat de la famlia. s una aranya gran amb potes molt llargues; s'assembla a Hickmania, un austroqulid.
 Progradungula carraiensis Forster & Gray, 1979 (Nova Galles del Sud);
 Progradungula otwayensis Milledge, 1997 (Victria);

Spelungula.
Spelungula Forster, 1987
 Spelungula cavernicola Forster, 1987 (Nova Zelanda);

Tarlina.
Tarlina Gray, 1987
 Tarlina daviesae Gray, 1987 (Queensland);
 Tarlina milledgei Gray, 1987 (Nova Galles del Sud);
 Tarlina noorundi Gray, 1987 (Nova Galles del Sud);
 Tarlina simipes Gray, 1987 (Queensland);
 Tarlina smithersi Gray, 1987 (Nova Galles del Sud);
 Tarlina woodwardi (Forster, 1955) (Queensland);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 Forster R.R.; Gray M.R. (1979): "Progradungula, a new cribellate genus of the spider family Gradungulidae (Araneae)". Australian Journal of Zoology 27: 1051-1071. Abstract;
 Forster, R.R.; Platnick, N.I.; Gray, M.R. (1987): "A review of the spider superfamilies Hypochiloidea and Austrochiloidea (Araneae, Araneomorphae)". Bulletin of the AMNH 185(1):1-116 Abstract - PDF (50Mb);

 Enllaos externs .
 Carrai cave spider Progradungula carraiensis;

 Vegeu tamb .
 Austroquilodeu;
 Austroqulid;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169097" title="Melilla Baloncesto" nonfiltered="4127" processed="4112" dbindex="69156">

El Melilla Baloncesto s un club de bsquet de Melilla, que actualment juga a la lliga LEB Oro.

 Trajectria .
 1995: 7 (EBA);
 1996: 4t (EBA) i ascens a LEB;
 1997: 6 (LEB);
 1998: 10 (LEB);
 1999: 2n (LEB);
 2000: 3r (LEB);
 2001: 12 (LEB);
 2002: 7 (LEB);
 2003: 11 (LEB);
 2004: 10 (LEB);
 2005: 12 (LEB);
 2006: 15 (LEB);
 2007: 13 (LEB);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169098" title="La Llumanera de Nova York" nonfiltered="4128" processed="4113" dbindex="69157">

La Llumanera de Nova York fou una revista mensual illustrada, d'una gran qualitat de presentaci i contingut, editada en catal a Nova York per l'escriptor Artur Cuys i Armengol i el dibuixant Felip Cusachs, en un moment fora delicat per les relacions entre Espanya i Cuba, amb efervescncia de la Renaixena a Catalunya. En sortiren 73 nmeros de novembre del 1874 a maig del 1881. Hi collaboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l'poca, com Rossend Ars i Arderiu i Joan Almirall i Forast, i fins i tot Seraf Pitarra en fou corresponsal a Barcelona. Representa la primera slida experincia periodstica d interconnexi entre Catalunya i Amrica i aplegava la posici dels burgesos catalans a favor del manteniment de Cuba dins la dominaci espanyola.

 Enllaos externs .
 Pgina actual que vol recollir el testimoni de l'antic diari;
 Facsmils de tots els exemplars de La Llumanera de Nova York;
 Histria de la revista;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169100" title="Gran Germ" nonfiltered="4129" processed="4114" dbindex="69159">
El Gran Germ s un personatge de ficci de la novella 1984 de George Orwell.

El Gran Germ s en aquesta obra l'enigmtic i totalitari dictador d'Oceania, un dels tres estats en qu es divideix el mn. En la societat descrita per Orwell, tothom est sota la vigilncia estricta de les autoritats a travs de tele-pantalles i a la gent constantment se'ls recorda la frase El Gran Germ us vigila. Sembla que el personatge del Gran Germ estaria inspirat en el dictador de la URSS Isif Stalin.

El Gran Germ en la novella.
En el llibre, no queda clar si el Gran Germ existeix realment com a persona o s una imatge creada per l'estat, tot i que en un moment de l'obra se li explica al protagonista Winston Smith que el Gran Germ no pot morir mai, el que significaria que realment no existeix. En un altre moment, tamb es diu que al Gran Germ no l'ha vist mai ning. El Gran Germ seria una cara i una veu que utilitza el partit per exhibir-se i actuar com a focus de les emocions dels ciutadans.

Tot i aix, en la propaganda del partit, el Gran Germ s presentat com una persona real, que fou un dels fundadors del partit juntament amb l'ara dissident Emmanuel Goldstein. En un moment de l'obra, el protagonista, intenta recordar quan va ser la primera vegada que va sentir a parlar del Gran Germ, i creu que va ser en els anys seixanta, per no n'est segur. En les histries del partit, apareix sempre com a lder i guardi de la revoluci des dels seus primers dies, als anys trenta i quaranta, quan els capitalistes amb els seus barrets de copa encara rondaven pels carreres de Londres en cotxes luxosos. Ning sabia fins a quin punt aquesta llegenda era certa o inventada.

A l'any 1984, en qu succeeix la histria del llibre, el Gran Germ apareix als cartells i a les tele-pantalles com un home guapo d'uns 45 anys. Per tant, difcilment podria haver tingut un rol destacat en la poltica dels anys 40 o abans, demostrant tamb que la seva biografia s un invent.

Origen del Gran Germ.

En una secci d'assaig de la novella 1985 d'Anthony Burgess, s'afirma que la idea del Gran Germ, li vingu a Orwell d'uns anuncis que es feien durant la Segona Guerra Mundial de cursos per correspondncia de la companyia Bennett's.

En els cartells publicitaris, es veia al senyor Bennet oferint suport i ajuda a uns estudiants amb el lema: Deixeu-me ser el vostre pare.

Quan Bennet mor, el seu fill el succe en els cartells, amb el lema: Deixeu-me ser el vostre germ gran

Tamb es diu que el Gran Germ est inspirat en Stalin i Hitler. Algunes de les caracterstiques i idees d'aquests dos dictadors estan reflectits en el Gran Germ.

A ms, l'omnipotncia, omnipresncia, eternitat i naturalesa no verificable del Gran Germ, aix com la seva demanda d'absoluta obedincia, han suggerit a alguns que es podria tractar d'una pardia de Du.

El Gran Germ avui.

Des de la seva publicaci, el nom de Gran Germ s'ha utilitzat generalment per descriure alg excessivament controlador. El programa de televisi Big Brother (Gran Germ) ems a molts pasos, agafa el nom d'aquesta obra.

La revista Book va considerar el Gran Germ com el nombre 59 d'un total de 100 dels millors personatges de cincia ficci des del 1900.

A l'octubre del 2006, el llibre The 101 Most Influential People Who Never Lived (Les 101 persones ms influents que no han viscut mai) va llistar el Gran Germ com a segon.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169101" title="Club Baloncesto Los Barrios" nonfiltered="4130" processed="4115" dbindex="69160">

El Club Baloncesto Los Barrios, conegut tamb amb el nom de C.B. Villa de Los Barrios s un club de bsquet de Los Barrios (Cadis, Andalusia) que juga a la lliga LEB Oro.

Trajectria.
 2004: 14 (LEB);
 2005: 9 (LEB);
 2006: 11 (LEB);
 2007: 4t (LEB);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169103" title="Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin" nonfiltered="4131" processed="4116" dbindex="69162">
Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin, tamb conegut com comte Auguste Forbin de la Roque d'Anthron (La Roque d'Anthron, Boques del Roine, 19 d'agost del 1779 - Pars, 23 de febrer del 1841), va seu un pintor francs director del Museu del Louvre. 

 Biografia .
Descendent d'una famlia noble, i amb grans facultats artstiques ja a la infncia, Forbin inici la seva preparaci artstica com a deixeble de Jean-Jacques de Boissieu, un artista gravador de Li. El 1793, en un alament contra-revolucionari a aquesta ciutat, moriren el seu pare i el seu oncle, i la  seva mare s'hagu d'allunyar per un temps de l'atenci pblica. Calmades les aiges amb el  Directori (1795), es trasllad a Pars on, juntament amb el seu amic i artista Franois Marius Granet, ingress en l'estudi de Jacques-Louis David.

Als voltants del 1800 fou cridat a files. Obtingu el 1802 una llicncia per dedicar-se a l'art i va visitar l'Itlia, on el 1804 fou nomenat camarlenc de la princesa Paulina Bonaparte. Reincorporat a l'exrcit, serv amb el general Junot a Portugal, guanyant la Croix d'honneur. Intervingu posteriorment en la campanya austraca del 1809. 

En la Restauraci Francesa (1814) fou nomenat Director General de Museus i va ampliar el Louvre i el Luxembourg. El 1817 va ser comissionat pel govern per adquirir obres d'art en un viatge pel Mediterrani oriental, amb escales a diverses illes gregues, Atenes, Constantinoble, Esmirna, Efes, Acre, Sria, Cesarea, Ascal (fent una marrada per Jerusalem, la Mar Morta i el Riu Jord), per acabar a El Caire el 1818. Forbin public els resultats de l'expedici a Voyage dans le Levant i a Livre de croquis d'un voyageur.

El 1810 va publicar annimament una novella amorosa, Charles Barimore, que es va reeditar diverses vegades, i tamb port a la impremta diverses descripcions dels seus viatges. De forma pstuma, el seu cunyat Charles Demartin du Tyrac, comte de Marcellus, li public el 1843 una antologia dels escrits (Vegeu l'edici de 1843 de Charles Barimore) i una recopilaci de pintures i dibuixos (Portefeuille du Cte...). Tamb se li atribueix, juntament amb Joseph-Alexandre de Sgur, el llibret de l'pera Le Chevalier de Snanges, amb msica de Henri-Montan Benton, estrenada a Pars el 1808 (indita).

 Obres .
 L'ruption du Vsuve;
 Mort de Pline;
 Vision d'Ossian;
 Procession des Pnitents noirs;
 Scne de l'Inquisition;
 Ins de Castro (ca. 1810);
 Campo Santo de Pise;
 Clotre de Santa Maria Novella  Florence;
 Ruines d'Ascalon en Syrie;
 Vue d'un clotre sur les bords de la Mditerrane prs de Carrare;
 Vue de Cazzafani , dans l'le de Chypre;
 Vue de Jrusalem, prise de la valle de Josaphat ;
 Vue de la Porte Saint-Paul  Rome, effet du matin;
 Vue intrieure du clotre Saint-Sauveur  Aix-en-Provence;

 Bibliografia .
  Forbin i Henri Revoil Sterne  Paris, ou le Voyageur sentimental. Comdie en 1 acte et en prose Paris: Libraire au thtre du Vaudeville, 1799;
 Charles Barimore Paris: Renard, 1810. Reeditada el 1810, 1817 i 1823 (aquesta edici, signada per l'autor);
 Comte de Forbin Voyage dans le Levant en 1817 et 1818 Paris: Imprimerie Royale, 1819;
 Comte de Forbin Souvenirs de la Sicile Paris: Imprimerie Royale, 1823;
 Comte de Forbin et M.Dejuinne Une mois  Venise, ou Recueil de vues pittoresques Paris: G.Engelmann, 1825;
 Comte de Forbin. Publi par le Comte de Marcellus Charles Barimore, suivi des oeuvres indites de M. le Cte. de Forbin Paris: Challamel, 1843;
 Comte de Forbin. Texte rdig par le Comte de Marcellus Portefeuille du Cte. de Forbin...contenant ses tableaux, desins et esquisses les plus remarquables Paris: Challamel, 1843;

 Enllaos .
 Catleg de les obres conservades als museus de Frana, amb imatges ;
 Retrats del pintor: un bust i dos quadres que el mostren;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169105" title="Artur Cuys i Armengol" nonfiltered="4132" processed="4117" dbindex="69163">
Artur Cuys i Armengol (Barcelona 1845 - Madrid 1925) fou un periodista i escriptor catal. Estudi a Barcelona, per marx molt jove als Estats Units per a collaborar en els negocis familiars. Establert a Nova York, compagin els negocis amb el periodisme i el 1864 era redactor de La Crnica de Nueva York, El Cronista i Las Novedades, corresponsal de La poca i El Imparcial, de Madrid, Diario de Barcelona, i Diario de la Marina i La Voz de Cuba, de l'Havana, alhora que collaborava tamb a la Revista Ilustrada de Mxico. 

Es mostr partidari del domini espanyol a Cuba i s'especialitz en economia i en immigraci als Estats Units. Defens Maximili I de Mxic, que li conced la condecoraci de Nostra Senyora de Guadalupe. Fund i dirig la revista catalana La Llumanera de Nova York del 1874 al 1881, illustrada per Felip Cusachs, la ms important dels catalans emigrats a Amrica, des d'on defens els interessos dels burgesos catalans a Cuba. El 1876 contact amb la Societat de Beneficncia de Naturals de Catalunya per tal de distrubuir la revista a Cuba. Fou un membre eminent de la comunitat espanyola als Estats Units, i tamb un dels fundadors del Cercle Coln Cervantes i president de la Junta Patritica Espaola a Nova York. 

Alguns cubans que lluitaven per la independncia de l'illa el denunciaren com a agent espanyol en plena guerra entre els Estats Units i Espanya (1898), ra per la que fou perseguit pel govern dels Estats Units. Aleshores va tornar a Espanya, on el govern li don la condecoraci d'Isabel la Catlica. Viatj a la Gran Bretanya, on conegu Robert Baden-Powell i s'interess per l'escoltisme. El 1915 s'install a Madrid, on dirig la revista El Hogar Espaol i promogu el Moviment Escolta a Espanya. Tamb fou nomenat comissari general dels Exploradores de Espaa.

Interessat per la cultura anglosaxona i la formaci de la joventut, public un diccionari castell-angls i que ha tingut nombroses edicions i fou adoptat oficialment per les acadmies militars i navals, les universitats estatunidenques i tamb a passos com Cuba, Puerto Rico i Filipines. Est considerat el primer lexicgraf que pens a incloure la pronncia figurada en els diccionaris.

 Obres .
  Diccionario espaol-ingls e ingls-espaol (1876);
  Estudio sobre la inmigracin en los Estados Unidos (1881);
 The Cuban question in its true light (1895);
 Catlogo de industrias norteamericanas  (1887);
 Spanish rule, in Cuba  (1896);
  New constitutional laws for the island of Cuba  (1897) ;
 Desde Mxico (1897);
 Hace falta un muchacho (1913),
 The devil's auction (1868), pea de teatre;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169106" title="Club Baloncesto Rosala de Castro" nonfiltered="4133" processed="4118" dbindex="69164">

El Club Baloncesto Rosala de Castro s un club de bsquet de Santiago de Compostella (Galcia) que juga a la lliga LEB Oro.

 Trajectria .
 2003: 16 (LEB) i descens a LEB 2;
 2004: 5 (LEB 2);
 2005: 15 (LEB 2);
 2006: 9 (LEB 2);
 2007: 2n (LEB 2) i ascens a LEB Oro;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169110" title="Club Baloncesto Canarias" nonfiltered="4134" processed="4119" dbindex="69166">

El Club Baloncesto Canarias (nom oficial Club Baloncesto 1939 Canarias), ms conegut amb el nom de Ciudad de La Laguna, s un club de bsquet de San Cristbal de La Laguna (Illes Canries), que juga a la lliga LEB Oro.

 Trajectria .
 2002: 1r (EBA) i ascens a LEB 2;
 2003: 10 (LEB 2);
 2004: 13 (LEB 2);
 2005: 7 (LEB 2);
 2006: 15 (LEB 2);
 2007: 1r (LEB 2) i ascens a LEB Oro;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169111" title="Ferran Marn i Ramos" nonfiltered="4135" processed="4120" dbindex="69167">
Ferran Marn i Ramos (Tarragona, 1974) s un escriptor catal en aragons, castell i catal. Diplomat en treball social, ha passat la major part de la seva vida a Constant.

Ha estat membre de la Reial Societat Arqueolgica Tarraconense. Actualment s membre del Consello d'a Fabla Aragonesa i de l'Associaci Catalana d'Esperanto (Kataluna Esperanto Associo). Tamb s editor amb O Limaco Edizions, una editorial virtual especialitzada en llenges minoritries. Edita la seva prpia revista Ambista, Rebista de Patrimonio Cultural Aragons, redactada enterament en llengua aragonesa.

 Obra .
Historia del po hospital de pobres de Constant, 1995;
Aportaciones al estudio arquitectnico de la ermita de Sant Lloren i Santa Llcia, 1997;
Gast de Constant, 1998;
Fabla!, 2000;
Lorin de Borbun, 2003;
L'Arca d'as Tres Claus | L'Arca de les Tres Claus (relat bilinge per al llibre collectiu de la XIV Trobada d'escriptors al Pirineu), 2008;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169113" title="Antoni Ses i Artaso" nonfiltered="4136" processed="4121" dbindex="69168">
Antoni Ses i Artaso (mort el 5 de maig de 1937) fou un dirigent comunista catal. 

S'afili a la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB) del Partido Comunista de Espaa (PCE). Quan la FCCB  trenc amb el PCE, continu en la primera quan es va incorporar al Bloc Obrer i Camperol, si b la seva defensa de les tesis del PCE i de la Tercera Internacional provocaren la seva expulsi l'octubre del 1931. Particip llavors en la reconstituci del PCE al Principat, que va prendre el nom de Partit Comunista de Catalunya (PCC). Fou el representat del PCC  a l'Aliana Obrera (1934). El 1936 s'incorpor amb el seu partit en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Fou secretari general de la Uni General de Treballadors (UGT) de Catalunya. El 1937 public Els homes de la UGT. En el decurs dels fets de maig de 1937 a Barcelona va rebre el nomenament de conseller de la Generalitat de Catalunya, per fou assassinat quan es dirigia la presa de possessi. Com a homenatge s'editaren els seus discursos en el recull Nuestra situacin poltica actual (1937).

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169116" title="Josep Serradell i Prez" nonfiltered="4137" processed="4122" dbindex="69169">
Josep Serradell i Prez, conegut clandestinament com a Romn (Canals, la Costera 1917 - Barcelona 2004) fou un dirigent comunista catal. Fill d'un obrer ferroviari, quan era petit la seva famlia es trasllad a Tortosa.  Comen a treballar com a aprenent d'impressor i el 1936 ingress en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Desprs de la guerrra, s'exili a Mxic. Realitz diversos viatges a Moscou i, clandestinament, a Barcelona. Juntament amb la seua companya, Margarida Abril, particip en la reorganitzaci del PSUC  a l'interior. 

Fou secretari d'organitzaci del PSUC del 1948 al 1982, s'opos a l'eurocomunisme, i s'arrengler amb el sector anomenat prosovitic liderat per Pere Ardiaca. Expulsat del PSUC el 1982, s'afili al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i en fou membre del Comit Central.
 
 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169117" title="Florncio Carlos de Abreu e Silva" nonfiltered="4138" processed="4123" dbindex="69170">
Florncio Carlos de Abreu e Silva (Porto Alegre, 20 d'octubre de 1839   Rio de Janeiro, 12 de desembre de 1881) advocat, periodista, escriptor i poltic brasiler.

Va ser diputat per la provncia de Rio Grande do Sul, senador del Imperio de Brasil i president del estado de So Paulo del 7 d'abril al 5 de novembre del 1881.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169118" title="Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan" nonfiltered="4139" processed="4124" dbindex="69171">

El Vocabolari molt profits per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan s un llibre publicat a Perpiny l any 1502 per l'impressor Joan Rosembach.

Com el seu ttol indica, es tracta d'un diccionari d'equivalncies catal-alemany i alemany-catal, dividit en captols temtics i destinat a l'aprenentatge i, sobretot, a facilitar l's prctic d'aquests idiomes.
s remarcable que, tot i la data en qu fou editat, no tingui per objecte el llat (la llengua svia de l'poca) i que aquesta llengua no hi figuri com a llengua de dest o de partena.

El carcter didctic i prctic de l'obra, allunyat de l mbit acadmic, queda pals a la introducci, en la qual s'indica que aquest molt digne y til vocabulari concebut per a instruir  apendre sinse anar a la schola, amb ell tota mena de persones, a com sn menestrals, aqu pot apendre un alamany catalan y  catalan alamany. El pblic buscat era el dels menestrals i la gent dels oficis, els mercaders i, en general, tothom que, per una o altra ra, hagus de viure i treballar a cavall de la cultura catalana i de l'alemanya, dels Pasos Catalans i d'Alemanya. Amb aquest objecte, continua, en lo present libre sn contenguts tots noms y mots que se puga demanar, tot capitolat ab sa taula.

Estructura de l'obra.

El llibre es divideix en els segents captols:
1. De Du y la Trenitat y de la potncia y riquesa.;
2. Dels sants y lurs noms.;
3. Del paternster y avemaria.;
4. Del dyable y de l'infern y porgatori.;
5. Dels anys y mesos y semanes y jorns.;
6. De l'home y de totes les parts de l'home, exteriors o interiors.;
7. De emperadors y de senyorias.;
8. De la emperatrs y de nobles dones.;
9. De fedrines.;
10. De pare y mare y bisane y tots los parents.;
11. De les noes y de tots los estats.;
12. De ciutats y de judicis.;
13. De comptes.;
14. De or y argent y de tot metall.;
15. De tota manera d'espeeria y mercaderia.;
16. De mereria y de mercaderia.;
17. De mercaders y menestrals.;
18. De colors.;
19. De moble.;
20. De casas.;
21. De pan y vi y de coses de menjar.;
22. De tot estroment e ferramenta de faena.;
23. De pedres precioses.;
24. De armes y mestre d'armes.;
25. De viles y pagesos.;
26. Dels orts y de tots sos fruits.;
27. De boscatges y coses salvatges.;
28. De animals.;
29. De la formiga y cuchs y bestiar.;
30. Dels oucels y de lurs generacions.;
31. Dels pexos y lur generacion.;
32. De les naus y galeres.;
33. De l'ayre y vent.;
34. De les montanyes y plans.;
35. De les terres.;
36. De les ciutats y castels.;
37. De la crestiandat e infeels.;
38. Batalla y guerra y jugadors.;
39. De tota manera de sons.;
40. De enfermitats y malalties.;
41. De la Esglsia y lo que li pertany.;
42. Dels set pecats mortals.;
43. Dels .V. sens corporals.;
44. De les sex obres de misericordia.;
45. Dels deu manaments.;
46. De la escola e estudi;
47. Dels officis de la esglsie.;
48. De l'aygua y de la humidat.;
49. Del foch e calor.;
50. De la obedincia.;
51. Dels fols y orats.;
52. Dels palaus.;
53. Del seller, ab tot lo que li pertany.;
54. De la estuba, ab lo que li pertany.;
55. De la cambra, ab lo que li pertany.;
56. Del graner y de tots los grans.

A continuaci, cont un Segon libre que tracta de paraules y mots segon tota sa manera, el qual es divideix en els segents captols (si b les paraules que hi consten no tenen necessriament relaci amb el ttol de cada epgraf):

1. De les paraules y mots.;
2. De embaxades.;
3. De la alegria y tristea.;
4. De comparacions.;
5. De esperana.;
6. De demandes.;
7. Del coch e de son artefici.;
8. De dormir y de somnis y altres belles coses.;

L'obra acaba amb un quadern on se trobaran totes maneres de coses sires y faltas que no fos escrit.

Segons indica el colof, fou 
stampat lo present Vocabolari en la noble vila de Perpiny per mestre Johan Rosembach. Any .M.D. e dos.

 Context i origen .

L'edici de vocabularis bilinges o multilinges de llenges modernes a l'Europa del segle XV i comenaments del XVI no era excepcional quan aparegu el de Rosembach. Cap al 1480, a Anglaterra, l'impressor William Caxton ja public un vocabulari en forma de dileg en francs i en angls.

Abans, per, l any 1477, a Vencia, el tipgraf alemany Adam de Rotwell public un vocabulari itali-alemany conegut com a Introito e porta. Aquest vocabulari tingu successives edicions i versions posteriors, normalment sota el ttol d' Utilissimus vocabulista, en les quals es reutilitzava el material i se substitua l'itali per altres llenges, com el llat, el francs o l'espanyol.

Una de les edicions de l' Introito e porta, que segurament no fou la primera, serv de font per al Vocabolari molt profits (ttol que tradu el d' Utilissimus vocabulista) de Rosembach. El text itali fou substitut pel catal, tot mantenint-ne les equivalncies en alemany i tamb la distribuci en captols abans esmentada, que coincideix amb la de l' Introito.

Aquesta circumstncia, i el seu mateix carcter didctic, expliquen que l'obra es publiqus en catal com a annima.

 Exemplars .

Es coneix un nic exemplar d'aquesta obra, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Hi ingress el 28 de juny de 1908, formant part de la collecci de Mari Aguil, que la Biblioteca havia adquirit el 27 de gener d'aquell mateix any.

Constitueix el que es coneix com a postincunable. s un volum en octau que consta de 72 folis. Imprs amb tipus gtics, amb el text a dues columnes de 23 lnies. A la portada, sota el ttol i emmarcat, hi ha un gravat xilografiat amb dues figures humanes mirant-se: la de l'esquerra porta un cartell amb la llegenda Spanyol i la de la dreta un altre amb la llegenda Lancaman ('home de la llana'). Al final del volum, desprs del colof, hi ha la marca de l'impressor. Descrit als catlegs d'Aguil (nm. 2058), Martn Abad, Postincunables (nm. 1540), Norton (nm. 449) i Palau (nm. 372352).

Aquest volum havia format part de la Biblioteca Colombina de Sevilla. Ferran Colom l'adquir a Lleida el juny de 1512 pel preu de 20 maraveds.

 Notes .


 Bibliografia .

 Edicions .
Vocabulari catal-alemany, de l'any 1502. Edici facsmil segons l'nic exemplar conegut acompanyada de la transcripci, d'un estudi preliminar i de registres alfabtics, per Pere Barnils, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Biblioteca filolgica de l'Institut de la Llengua Catalana, 7), 1916.
Vocabulari catal-alemany de l'any 1502 - Katalanisch-deutsches Vokabular aus dem Jahre 1502: Nachdruck der von Pere Barnils besorgten Faksimileausgabe von 1916; herausgegeben und mit einem Vorwort versehen von Tilbert Ddac Stegmann, Frankfurt am Main, Domus Editoria Europaea, 1991 de l'edici de P. Barnils de 1916 amb un prefaci i actualitzaci bibliogrfica.
Vocabulari catal-alemany imprs a Perpiny per Joan Rosembach el 1502, presentaci a cura de Vinyet Panyella, Barcelona, Biblioteca de Catalunya-Institut Ramon Llull, 2002 edici facsmil amb la presentaci en catal i en alemany.

 Estudis .
Germ Colon, "Concerning the Catalan-German Vocabulary of 1502: Vocabolari molt profits per apendre Lo Catalan Alemany y Lo Alemany Catalan", Quaderni di semantica, 4 (1983), 395-399 cat.: "Sobre el vocabulari catal-alemany de 1502: Vocabulari molt profits per apendre Lo Catalan Alemany y Lo Alemany Catalan", dins Germ Coln, Estudis de filologia catalana i romnica, Valncia-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, pp. 91-97.
Germ Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1991 (2 ed.). ;
Hans Flasche, "El Vocabulario cataln-alemn de 1502", dins VII Congreso Internacional de Lingstica Romnica (Universidad de Barcelona, 7-10 abril de 1953), Barcelona, Universidad de Barcelona, 1955, vol. 2, 19 pp.
Franziska Kenzlen, "'Vocabolari molt profitos' (Katalanisch-deutsches Vokabular)", dins Die deutsche Literatur des Mittelalters. Verfasserlexikon. 2., vllig neu bearbeitete Auflage. Hrsg. von Burghart Wachinger , Berln-Nova York, Walter de Gruyter, vol. 11 (2004), col. 1636 1637.
Antoni Ferrando Francs i Miquel Nicols Amors, Histria de la llengua catalana, Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 2005.
Manuel Llanas i Pont, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII, Barcelona, Gremi d'Editors de Catalunya, 2002.
Joan Mart i Castell, "Presentaci de l'edici facsmil del Vocabolari molt profits per apendre lo catalan alamany y lo alamany catalan imprs a Perpiny per Joan Rosembach el 1502", Llengua & Literatura, 15 (2004), 665-669.;
Albert Rico i Joan Sol, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica, Valncia, Universitat de Valncia, 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169123" title="Complement preposicional o de rgim" nonfiltered="4140" processed="4125" dbindex="69172">
El complement preposicional (tamb anomenat de rgim, regit o suplement) s una funci sintctica tradicional prpia dels sintagmes preposicionals que sn argument d'un verb, s a dir, sn aquells complements introduts per una preposici obligada pel sentit del verb al qual acompanyen. Per exemple, sempre es diu "oblidar-se d'alguna cosa" per tant tot el sintagma introdut per aquesta preposici "de" ser el complement de rgim verbal. La preposici pot desaparixer davant d'una conjunci en catal ("es va oblidar que havien quedat").


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169124" title="Castell de Gardeny" nonfiltered="4141" processed="4126" dbindex="69173">

El Castell de Gardeny s un conjunt monumental situat damunt el tur de Gardeny, un dels dos turons de la ciutat de Lleida. El conjunt monumental, a part del castell, tamb engloba l'esglsia de Santa Maria de Gardeny.

 Histria .
El tur de Gardeny, grcies a la seva alada per sobre de la resta del territori facilitava les operacions militars i ha esdevingut histricament un punt estratgic molt importat.

En la poca romana ja va ser utilitzat pel mateix Juli Csar a l'any 49 aC, durant la guerra civil entre Juli Csar i Gneu Pompeu Magne. Durant la citada guerra la provncia romana Citerior va passar a mans de Pompeu. I Juli Csar va aprofitar aquest punt estratgic per enfrontar-se amb els pompeians Lluci Afrani i Petreu, installats a Ilerda fins que van  capitular a l'agost de l'any 49 aC, recuperant Juli Csar el domini de la Hispnia Citerior.


Anys ms tard a l'any 1149, aquest punt estratgic va tornar a ser important, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, iniciava el setge a la ciutat de Lleida, fins aleshores sota domini sarra. Per portar a terme la conquesta de la ciutat va comtar amb la collaboraci de l'Orde del Temple, que va aportar a l'empresa els efectius necessaris per aconseguir la victria.

Un cop conquerida la ciutat, en agrament a l'ajuda Templera, el comte de Barcelona va lliurar a l'Orde diversos bns entre els quals estava el tur de Gardeny. Aprofitant aquest lliurament l'Orde del Temple va situar en aquest Tur una de les seves comandes, l'anomenada Comanda de Gardeny.

La primera primera referncia de la presncia de Templers al Castell data de 1152 amb la presncia del mestre provincial fra Pere de Rovira i del que seria el primer comendador, l'any 1156, fra Pere de Cartell, un dels principals artifecs de l'xit del setge de la ciutat.

En poc temps aquesta comanda va ser molt prspera i per millorar la seva administraci es van crear dues comandes ms, la Comanda de Barbens i la Comanda de Corbins. 

En el cas de la comanda de Barbens aquesta es va iniciar durant l'any  1166 i dos anys desprs, a l'any 1168, fou declarada independent i el primer comendador va ser Ramon de Barrufell, antic senyor del castell de Barbens.


Cal fer esment que l'1294 el Castell de Gardeny va hostatjar Jacques de Morlay, l'ltim dels Mestres Templers. 

L'Ordre del Temple va quedar abolida l'any 1314 amb el decret del papa Climent V. Va ser llavors quan la Casa de Gardeny va passar a formar part de la Castellania d'Amposta, que era una comanda de lOrde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem. 

Tamb el castell va tenir un paper molt important durant la Guerra dels Segadors (1641-1647) i la Guerra de Successi (1700-1714). En aquests conflictes,  a causa de les noves necessitats defensives es van introduir noves millores defensives,  consistents en la construcci de baluards, foses i murs de contenci, per contrarestar les noves armes d'artilleria. Amb aquestes millores el recinte es va convertir en un fort militar que s prcticament el que es conserva actualment.

En l'actualitat desprs de molts anys d'abandonament, La Paeria de Lleida ha creat un centre de interpretaci i ha comenat un ambicis projecte de rehabilitaci que convertir l'espai en un punt emblemtic de la ciutat.

Cal fer tamb esment de l'ltima activitat militar que va acollir el tur. Ja qu a mitjans del segle XX, al mateix tur respectant el Castell, es va construir la Base militar Gaspar de Portol, formada per dos aquarteraments, l'aquarterament Sanjurjo i l'aquarterament Templaris que van romandre al tur fins a l'any 1996. Aquell any la base va ser desmantellada i les installacions venudes a La Paeria de Lleida. Actualment part dels edificis de l'aquartelament Templaris estan essent remodelats per acollir el Parc Cientfic i Tecnolgic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL).

 Estructura .


Actualment el recinte consisteix en un recinte amurallat amb les seves torres de guaita i baluards.

Dins del recinte existeixen dos edificacions: la torre habitaci que s una construcci de dues plantes que t al seu interior diferents espais. I l'esglsia romnica de Santa Maria de Gardeny. 

 Mireu Tamb .
 Orde del Temple.
 Castell de Monts.
 Castell de Miravet.
 Castell de Penscola;
 Castell de Tortosa.

 Enllaos externs .
Pgina web de turisme de Lleida;
Pgina sobre la ruta del Temple en la Corona d'Arag;
Pagina Miravet i La ruta del temple;
La Recuperaci Histrica de la Casa Templera de Gardeny;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169126" title="Nunchuk" nonfiltered="4142" processed="4127" dbindex="69174">

Nunchuk, o Nunchaku, s una expansi per al comandament sense fil de Wii. Disposa, com aquest, d'un sensor de moviment i afegeix tres comandes al comandament Wii. El comandament Wii, inicialment, consta dels segents botons:
 Creu de control;
 Bot A;
 Bot B (en la part posterior);
 Bot -;
 Bot +;
 Bot home;
 Bot 1;
 Bot 2;

Inclou un altaveu per sons ms propers (com, per exemple, en Wii Sports, el so que produeix la teva raqueta en colpejar la pilota de tennis)
Tamb ha estat trobada una entrada de so incorporada en el comandament, que permetr usar la funci de micrfon en alguns jocs.
 El sensor de moviment;
Una vegada se li connecta el nunchuk, s'afegeixen tres botons:
 Bot C;
 Bot Z;
 Estic analgic de control;
 El nunchuk tamb t un sensor de moviment. La seva utilitat es pot veure en la boxa de Wii Sports, en el que s'han d'usar els dos comandaments, una per a cada puny.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169127" title="Jerry Goldsmith" nonfiltered="4143" processed="4128" dbindex="69175">

Jerry Goldsmith (Carson, Califrnia, 10 de febrer de 1929 - Los Angeles, Califrnia, 21 de juliol de 2004) fou un dels compositors ms influents en la histria del cinema, escrivint bandes sonores de qualitat excepcional en una carrera que abraava gaireb 50 anys. Fou nominat vuit vegades per l'Oscar (guanyant-ne un, per The Omen), i tamb va guanyar cinc vegades el premi Emmy.

Va estudiar piano amb Jacob Gimpel i estudiava composici de msica de cinema a la Universitat de Califrnia del Sud amb el tutelatge del llegendari compositor hongars Mikls Rzsa. Per el talents jove es trobava incapa d'assegurar una feina estable i va decidir acceptar una feina a l'estudi de televisi americ CBS, inicialment com a administratiu.

Finalment, se li donava l'oportunitat d'escriure msica per la TV, i durant els anys 1950 i els 60 va compondre per a sries i espectacles com Wagon Train, Have Gun Will Travel, The Twilight Zone, Thriller, Dr. Kildare, i The Man from U.N.C.L.E.. Grcies a la seva amistat amb el llegendari Alfred Newman, el 1957 se li va oferir la oportunitat de compondre la seva primera banda sonora per un llargmetratge, un western poc conegut Black Patch.

Durant els segents 45 anys, Goldsmith continuaria escrivint de forma brillant partitures pel cinema i la televisi, havent passat la majoria d'elles a la histria del cinema. Fou un pioner de la msica de pellcula veritable, obrint camins en innovadores tcniques de composici, amb l's intelligent de l'electrnica, i l's dramtic de la    msica com a llengua cinemtica. Escrivia msica per a ms de 200 pellcules de tots els gneres, i era proposat per a divuit Oscars (encara que noms vencia en una ocasi, per a The Omen el 1976), sis Globus d'Or, i nombrosos Emmys i altres premis.

Va escriure alguns dels temes ms famosos i estimats d'algunes de les pellcules ms reeixides de tot el temps, incloent ttols com Freud (1962), Lilies of the Field (1963), The Blue Max (1966), The Sand Pebbles (1966), Planet of the Apes (1968), Patton (1970), Papillon (1973), Chinatown (1974), The Wind and the Lion (1975), Logan's Run (1976), The Omen (1976), Alien (1979), Star Trek: The Motion Picture (1979), Poltergeist (1982), First Blood (1982), Gremlins (1984),  (1985), Total Recall (1990), Sleeping With the Enemy (1991), Instint bsic (1992), Rudy (1993), First Knight (1995), Star Trek: First Contact (1996), Air Force One (1997), L.A. Confidential (1997), Mulan (1998), The Mummy (1999), The Sum of All Fears (2002) i Looney Tunes: Back in Action (2003), la seva darrera partitura.


 Llista cronolgica de sries i pellcules .

 The Black Patch (1957);
 Face of a Fugitive (1959);
 City of Fear (1959);
 Studs Lonigan (1960);
 The Spiral Road (1962);
 Lonely Are The Brave (1962);
 Freud (1962);
 The Prize (1963);
 The List of Adrian Messenger (1963);
 The Stripper (1963);
 Take Her She's Mine (1963);
 Lilies of the Field (1963);
 A Gathering of Eagles (1963);
 Shock Treatment (1964);
 Rio Conchos (1964);
 Seven Days in May (1964);
 Fate Is The Hunter (1964);
 The Satan Bug (1965);
 Von Ryan's Express (1965);
 A Patch of Blue (1965);
 In Harms Way (1965);
 Morituri (1965);
 Stagecoach (1966);
 Trouble with Angels (1966);
 Seconds (1966);
 The Sand Pebbles (1966);
 To Trap A Spy (1966);
 The Blue Max (1966);
 Our Man Flint (1966);
 In Like Flint (1967);
 The Flim-Flam Man (1967);
 Warning Shot (1967);
 Hour Of The Gun (1967);
 Sebastian (1968);
 The Detective (1968);
 Planet of the Apes (1968);
 Bandolero! (1968);
 Justine (1969);
 The Chairman (1969);
 The Illustrated Man (1969);
 100 Rifles (1969);
 The Travelling Executioner (1970);
 Tora, Tora, Tora (1970);
 The Ballad of Cable Hogue (1970);
 Rio Lobo (1970);
 Patton (1970);
 Wild Rovers (1971);
 The Mephisto Waltz (1971);
 The Last Run (1971);
 Escape from the Planet of the Apes (1971);
 Homecoming A Christmas Story (1971);
 The Other (1972);
 Anna and the King (1972);
 Waltons (1972);
 Ace Eli and Rodger of the Skies (1972);
 Pursuit (1972);
 Red Pony (1973);
 Shamus (1973);
 Police Story (1973);
 One Little Indian (1973);
 The Don is Dead (1973);
 Papillon (1973);
 Hawkins on Murder (1973);
 Barnaby Jones (1973);
 Winter Kill (1973);
 A Tree Grows in Brooklyn (1974);
 Chinatown (1974);
 S*P*Y*S (1974);
 High Velocity (1974);
 QB VII (1974);
 Take a Hard Ride (1975);
 A Girl Named Sooner (1975);
 Ransom (1975);
 Breakout (1975);
 Babe (1975);
 The Reincarnation of Peter Proud (1975);
 The Wind and the Lion (1975);
 Breakheart Pass (1976);
 Logan's Run (1976);
 The Omen (1976);
 Islands in the Stream (1976);
 Twilight's Last Gleaming (1977);
 The Cassandra Crossing (1977);
 MacArthur (1977);
 Coma (1977);
 Damnation Alley (1977);
 Contract on Cherry Street (1977);
 Capricorn One (1978);
 The Swarm (1978);
  (1978);
 The Boys from Brazil (1978);
 The First Great Train Robbery (1978);
 Magic (1978);
 Alien (1979);
 Players (1979);
 Star Trek: The Motion Picture (1979);
 Caboblanco (1980);
 The Final Conflict: Omen III (1981);
 Masada (1981);
 Inchon (1981);
 Outland (1981);
 Night Crossing (1981);
 Raggedy Man (1981);
 The Salamander (1981);
 The Challenge (1982);
 Poltergeist (1982);
 The Secret of N.I.M.H. (1982);
 First Blood (1982);
 Psycho 2 (1983);
 Twilight Zone The Movie (1983);
 Under Fire (1983);
 Gremlins (1984);
 Supergirl (1984);
 Runaway (1984);
 Legend (1985);
  (1985);
 Baby-Secret of the Lost Legend (1985);
 Explorers (1985);
 King Solomon's Mines (1985);
 Poltergeist II (1986);
 Amazing Stories (1986);
 Link (1986);
 Lionheart (1986);
 Hoosiers (1986);
 Extreme Prejudice (1987);
 Innerspace (1987);
 Rent-A-Cop (1988);
 Rambo III (1988);
 Criminal Law (1988);
 Alien Nation (1988);
 The 'Burbs (1989);
 Leviathan (1989);
 Warlock (1989);
 Star Trek V: The Final Frontier (1989);
 The Russia House (1990);
 Gremlins II (1990);
 Total Recall (1990);
 HELP (1991);
 Not Without my Daughter (1991);
 Sleeping with the Enemy (1991);
 Mom and Dad save the World (1991);
 Medicine Man (1991);
 Instint bsic (1992);
 Forever Young (1992);
 Mr. Baseball (1992);
 Matinee (1992);
 Gladiator (refusat) (1992);
 Hollister (1992);
 Love Field (1993);
 The Vanishing (1993);
 Dennis The Menace (1993);
 Rudy (1993);
 Six Degrees of Separation (1993);
 Malice (1993);
 Angie (1994);
 Bad Girls (1994);
 The Shadow (1994);
 The River Wild (1994);
 I.Q. (1994);
 Congo (1995);
 First Knight (1995);
 Star Trek: Voyager (1995);
 Powder (1995);
 City Hall (1995);
 Executive Decision (1996);
 Two Days in the Valley (1996);
 Chain Reaction (1996);
 Star Trek: First Contact (1996);
 The Ghost and the Darkness (1996);
 Fierce Creatures (1996);
 Air Force One (1997);
 L.A. Confidential (1997);
 The Edge (1997);
 Deep Rising (1998);
 U.S. Marshals (1998);
 Small Soldiers (1998);
 Mulan (1998);
 Star Trek: Insurrection (1998);
 The Mummy (1999);
 The Haunting (1999);
 The 13th Warrior (1999);
 Hollow Man (2000);
 Along Came a Spider (2001);
 The Last Castle (2001);
 The Sum of All Fears (2002);
 Star Trek: Nemesis (2002);
 Looney Tunes: Back in Action (2003);
 Timeline (refusat) (2003);
 Kingdom of Heaven (s de "Valhalla" per The 13th Warrior) (2005);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169131" title="Personalitat" nonfiltered="4144" processed="4129" dbindex="69176">
La personalitat s el conjunt de valors, qualitats, defectes, creences i experincies que distingeixen a una persona de les altres quant a la manera d'sser, al marge de l'aspecte fsic. La personalitat s l'objecte d'estudi de la psicologia, que intenta establir parmetres que la defineixin i tractin les desviacions de la norma. El terme "personalitat" deriva de persona, que en grec significava mscara (ja que la personalitat s en certa mesura un rol que s'assumeix per definir-se)

Filosofia de la personalitat.
No hi ha acord sobre els trets bsics de la personalitat. Determinats autors creuen que la base gentica condiciona la manera de ser igual que condiciona trets fsics o la propensi a patir malalties concretes. D'altres fan ms mfasi en la influncia de l'educaci i la llibertat humana per decidir. Aquests ltims seran ms propensos a pensar que la personalitat es pot modificar, mentre que alguns estudiosos pensen que la base es forma en els primers anys de vida i roman inalterable. Els psiclegs tendeixen a buscar trets comuns a totes les persones, de manera que la personalitat seria el grau de pertinena a una srie o una altra, mentre que altres afirmen que cada individu s nic i justament per aix es parla de personalitat, en tant que singularitza a cada sser hum. La majoria de corrents sn hbrids respecte a totes aquestes qestions filosfiques, de manera que noms posen ms mfasi en l'herncia, la decisi, el canvi o el patr.

Trets de la personalitat.
Les persones es poden dividir segons una srie d'elements de carcter bsics. Segons Lewis Goldberg aquests sn l'extroversi, la passi, la impulsivitat, l'agressivitat i el posicionament respecte el canvi. Raymond Cattel va destriar 16 patrons bsics extrets del lxic que usava la gent per a definir-se, que actuen com a pols (de manera que un individu tendeix ms cap a un extrem que un altre), que sn:
 la calidesa respecte els altres;
 la intelligncia i capacitat d'aprenentatge;
 l'estabilitat emocional;
 la seriositat ;
 el domini sobre els altres;
 el grau de seguiment de la norma;
 la timidesa;
 la sensibilitat;
 la confiana ;
 la imaginaci ;
 l'extroversi;
 la seguretat;
 l'obertura al canvi;
 la tendncia a la solitud;
 el perfeccionisme;
 el nerviosisme;

Altres estudiosos agrupen aquests trets en cinc de bsics (Big Five): apertura a l'experincia (que inclou la curiositat, l'apreci per l'art i l'aventura); la conscincia (que inclou un major sentit del deure i de la planificaci); l'extroversi (que inclou el desig de companyia, una autoestima alta i energia vital); la agradabilitat (que inclou l'empatia i la confiana) i el neuroticisme (que inclou la inestabilitat emocional). 

Un corrent fora controvertit s el de l'enneagrama, que agrupa la persobalitat segons nou tipus predominants. Els seus seguidors han estat acusats de fer pseudocincia.

Formaci de la personalitat.
La psiconalisi descriu la formaci de la personalitat sobretot basant-se en el desenvolupament de la sexualitat, distingint cinc etapes dominades per un rgan concret. Karen Horney, per la seva banda, explica que la personalitat es forma en la tensi entre el jo ideal i el jo real, i que la conscincia de la diferncia augmenta amb l'edat. Els conductistes afirmen que la personalitat, al igual que qualsevol aspecte de la socialitzaci, sorgeix davant d'estmuls externs: l'individu tendeix a afavorir aquella manera de ser que agrada als que t a prop. Els humanistes focalitzen l'evoluci en com la persona valora l'experincia, essent la llibertat el tret definitori (una persona escull amb qui anar, com actuar, com prendre's el que passa i quins valors seguir). Els biologistes, per la seva banda, afirmen que gran part de la personalitat i la seva evoluci ve dictada per l'amdgala cerebral.

Entre els psiclegs que defensen un carcter biolgic, en gran mesura determinat genticament, destaca Ren Le Senne, que distingeix vuit tipus generals, que marquen com neix una persona per que es poden matissar a travs de l'educaci:
apassionat: guiat per una causa, constant, emotiu;
colric:impulsiu, actiu i fora extravertit;
sentimental: busca la solitud i la intimitat;
nervis: inestable, actiu i emotiu;
flegmtic: dominat pel sentit del deure, poc emotiu;
sanguini: optimista i idependent;
aptic: acomodatici i disciplinat;
amorf: dcil per inestable, pot ser indiferent davant els altres;

La formaci de la personalitat incideix en la manera de relacionar-se amb els altres, de veure's un mateix i fins i tot per triar estudis o professi. Per aix dins l'orientaci vocacional predominen les preguntes sobre la personalitat i l'autoconeixement, com en els treballs de John L. Holland.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169133" title="Salvador Carbonell i Puig" nonfiltered="4145" processed="4130" dbindex="69177">
Salvador Carbonell i Puig, Bad (mort a Santiago de Cuba el 1968) fou un dirigent nacionalista catal de Cuba. Nasqu a Sagua la Grande (Cuba), per els seus pares el varen dur a Catalunya amb un any d'edat. Als 16 anys va tornar a Cuba. El 1905 va fundar a Santiago de Cuba un Centre Catalanista, adherit a la Uni Catalanista. El 1907 aquest centre es convert en el Grop Nacionalista Radical, de tarann radicalment independentista i que don suport a Estat Catal. Fou un dels impulsors dels Jocs Florals de Cuba de 1923, el 1942, ja molt proper a Marcell Perell, polemitz amb Joan Comorera i el 1953 particip en la Conferncia Nacional Catalana a Mxic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169135" title="Blok Nacionalista Cathalnia" nonfiltered="4146" processed="4131" dbindex="69178">
El Blok Nacionalista Cathalnia fou una agrupaci nacionalista catalana fundada el 20 de maig de 1911 a Guantnamo (Cuba) per Joan Rigol, Albert Daroca i Emili Sugranyes, amb la mateixa orientaci independentista que el Grop Nacionalista Radical. Segons els seus estatuts, l'entitat no podia ser dissolta mentre queds a Guantnamo una dotzena de patriotes disposats a mantenir hissada la senyera estelada que hi voleiava d'en de la creaci del grup, circumstncia que provocava problemes amb la colnia espanyola i que foraren l'alcalde i el governador a defensar-los. Edit les revistes Aubada (1915), Catalnia (1919) i Prou! (1922). 

 Enllaos externs .
  Referncies a les organitzacions catalanes de Cuba;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169136" title="Rafael Campalans i Puig" nonfiltered="4147" processed="4132" dbindex="69179">
Rafael Campalans i Puig  ( Barcelona 1887 - Torredembarra, Tarragons 1933 ) fou un enginyer, poltic i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 24 d'octubre de 1887 a la ciutat de Barcelona. Filll d'una famlia menestral, en l'etapa d'estudiant fou president de l'Agrupaci Escolar Doctor Robert (1903) i editor d'"El Poble Catal" el 1906. Es gradu en enginyeria industrial a Barcelona l'any 1911 i ampli estudis a Lovaina i Charlottenburg. 

El 1914 fou encarregat dels serveis pblics de la Mancomunitat de Catalunya, tasca compagin amb l'activitat docent (fsica general, electrnica, mecnica, termodinmica, histria de la cincia) a l'Escola d'Agricultura, a la Universitat Industrial de Barcelona i a l'Escola de Bibliotecries. El 1917 fou nomenat director de l'Escola de Treball, i el 1922 secretari general d'Ensenyament Tcnic i Professional de la Mancomunitat. 

Mor ofegat accidentalment a la platja de Torredembarra el 9 de setembre de 1933, i el seu enterrament fou multitudinari.

Activitat poltica.
En la seva qualitat d'enginyer industrial viatj arreu d'Europa, cosa que el pos en contacte amb el moviment socialista europeu i nord-americ, i a partir d'aix milit en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i defens la lnia anti-bellicista de Jean Jaurs. 

Desprs de polemitzar amb Antoni Fabra i Ribas, el 1923 particip en l'escissi del PSOE que don lloc a la Uni Socialista de Catalunya (USC), que discrepava del PSOE en les qestions nacional, sindical (relacions entre CNT i UGT) i organitzativa, i en fou director del seu rgan, Justcia Social. Fou membre actiu del Comit d'Acci Cvica, fundat per Francesc Layret, que denunci el pistolerisme groguista. Desprs del pronunciamiento de Miguel Primo de Rivera (1923), Campalans va renunciar als seus crrecs pblics i fund posteriorment la Indstria de Coure-Electroltic. Tamb particip en la creaci de l'Ateneu Polytechnicum. 

Amb Francesc Maci va signar el manifest electoral del 12 d'abril de 1931, sent escollit regidor per Barcelona en les eleccions municipals d'aquell dia. Desprs de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola el 14 d'abril del mateix any particip en les tasques del govern provisional, sent nomenat responsable d'Instrucci Pblica. Lder de la Uni Socialista de Catalunya fou escollit diputat en les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, particip en la redacci de l'Estatut de Nria i la seva defensa a la Universitat Autnoma de Barcelona. 

En les eleccions generals al Congrs de Diputats de juny de 1931 fou escollit diputat per la circumscripci de Barcelona, causant baixa a causa de la seva mort el setembre de 1933.

 Obres .
1903: Influncia dels escolars sobre el catalanisme;
1923: El socialisme i el problema de Catalunya;
1931: Als joves;
1932 Hacia la Espaa de todos. Palabras castellanas de un diputado por Catalua;
1933: Manual prctic del socialisme catal;
1933: Poltica vol dir pedagogia;

Reconeixements.
L'any 1979 es fund la Fundaci Campalans amb la finalitat de construir un marc d'elaboraci i difusi del pensament socialista democrtic, la seva histria i els corrents actuals de pensament, aix com la realitzaci d'estudis en l'mbit de les cincies socials i histriques.

Enllaos externs.
  Informaci de Rafael Campalans a la "Fundaci Campalans";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169137" title="Flix Cucurull i Tey" nonfiltered="4148" processed="4133" dbindex="69180">
Flix Cucurull i Tey (Arenys de Mar, Maresme 1919 -1996) fou un escriptor i poltic catal. El 1936 ingress a Estat Catal i en fou responsable de propaganda al Maresme. El 1938 s incorpor a l exrcit de Llevant, installat a Valncia, i va anar al front com a milici de Cultura. 

En acabar la guerra civil espanyola milit en el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1946 form part del Consell Executiu en la conferncia de assist a Dosrius (Maresme). Va formar part del Consell Nacional del FNC fins el 1968 i collabor a nombroses publicacions com Tele-Estel, Serra d'Or, Canig i Avui. Particip en la fundaci de l'Assemblea de Catalunya (1971), organisme unitari de l'antifranquisme del Principat, arrenglerat en els sectors que donarien lloc al Partit Socialista de Catalunya (PSC). El 1978, per, va abandonar el PSC, que preparava la fusi amb el PSOE, per a crear l'Acci Socialista Independentista de Catalunya (ASIC)  que va integrar-se en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Entre el 1977 i el 1981 tamb fou membre de l'executiva del Consell Nacional Catal, i entre el 1979 i el 1982, president de l'Institut de Projecci Exterior de la Cultura Catalana. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou candidat pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), per no fou escollit. Anys ms tard, abandon el PSAN. El 1984  collabor en diverses activitats de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci Catalanes.

De l'obra historiogrfica, cal assenyalar els estudis que realitz de les primeres fases del catalanisme contemporani i les seues arrels populars i progressistes. Tamb fou membre de l'Acadmia de Cincies de Lisboa el 1979 merc el seu estudi Dos pobles ibrics (1967) on fa parallelismes entre Catalunya i Portugal, i el 1980 fou nomenat personalitat cultural de l'any per la Uni Brasilera d'Escriptors. 

 Obres .
 Poesia .
A mig cam del seny (1946);
 Vida terrena (1948);
 Els altres mons (1952);
 El temps que se'ns escapa (1959);
 Vida terrena (1977);
 Narracions . 
 L'ltim combat (1954);
 Noms el miratge (1956);
 A les 21,13 (1956);
 La pregunta i l'atzar (1959);
 El silenci i la por (1962);
 Poltica .
 Orgens i evoluci del federalisme catal (1970);
 Panormica del nacionalisme catal (1975);
 Defensa de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (1976);
 Conscincia nacional i alliberament (1978);
 El fet nacional catal a travs de la histria (1980);
 Catalunya naci sotmesa (1981);
 Catalunya republicana i autnoma (1931-1936) (1984) ;
 Llibertat per la democrcia (1986);
 Narcs Roca i Farreras i l'origen del nacionalisme d'esquerres, inacabada;

 Enllaos externs .
 Tret en part de  (amb llicncia GFDL). ;
 Pgina d'homenatge a Flix Cucurull;
 Biografia a crrec de Robert Surroca i Tallaferro;
 Cronologia de Flix Cucurull al web de l'Ajuntament d'Arenys de Mar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169141" title="Artur Cuss" nonfiltered="4149" processed="4134" dbindex="69181">
Artur Cuss fou un poltic catal, membre d'Estat Catal i Bandera Negra i fundador del Partit Catal Proletari (PCP) amb Pere Aznar i Seseres i Jaume Compte i Canelles. Particip en el decurs del 1935 en negociacions per bastir la unitat dels partits marxistes de Catalunya. Aix el juliol del 1936 s'integr amb el seu partit en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1939 s'exili a Santiago de Xile, on va organitzar amb Pere Aznar i el Centre Catal de Santiago l'acollida de refugiats catalans que arribaren amb el vaixell mercant Winnipeg.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169144" title="Partit Socialista Catal" nonfiltered="4150" processed="4135" dbindex="69182">
No s'ha de confondre amb el Partit dels Socialistes de Catalunya.
El Partit Socialista Catal fou un partit poltic creat a Mxic el 19 de juliol de 1941 quan el Moviment Social d'Emancipaci Catalana (MSEC) va adoptar aquest nom. Estava integrat per antics militants del PSUC de procedncia diversa. La majoria provenien de la Uni Socialista de Catalunya, altres del grup que editava L'Hora (Miquel Ferrer Sanxis), altres del Partit Comunista de Catalunya (Pere Matalonga), del Partit Catal Proletari (Pere Aznar i Seseres) i fins i tot alguns de la Federaci Catalana del PSOE (Ramir Ortega). 

Els seu nucli bsic important es trob sobretot a Mxic i a Xile, on els principals dirigents eren Pere Aznar i Dolors Piera, si b tenia una delegaci a la Gran Bretanya. El president del partit fou Felip Barjau, i els rgans eren el Butllet del Partit Socialista Catal i, ms endavant, Nova Era. Es considerava l'hereu ideolgic del MSEC, i per poc a poc s'an decantant als postulats del socialisme democrtic. Cap el 1945 s'adher al nou Moviment Socialista de Catalunya (MSC) crea a Catalunya l'octubre del mateix any i del que en fou la delegaci a Amrica. El 1950 desaparegu formalment.

 Enllaos externs .
 El Franquisme a Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169145" title="Sh?nen Sunday" nonfiltered="4151" processed="4136" dbindex="69183">
Weekly Shnen Sunday (        , Sh kan Sh nen Sand ?) s una revista de manga sh nen, publicada per Shogakukan (Jap). En aquesta revista s'han publicat tres de les sries ms famoses de Rumiko Takahashi: Urusei Yatsura, Ranma 1/2 i InuYasha, la ltima de les quals encara se segueix publicant.

Mangues publicats.
 Cheeky Angel;
 Detectiu Conan;
 Flame of Recca;
 Ge Ge Ge no Kitaro;
 InuYasha;
 Katteni Kaizo;
 Kikaider;
 Konjiki no Gash! (Zatch Bell!);
 MR;
 Midori no Hibi;
 Mobile Police Patlabor;
 Urusei Yatsura (Lamu);
 Ranma 1/2;
 YAIBA;
 Yakitate!! Japan (Amasando!! Ja-pan en espanyol);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169146" title="Studio Ghibli" nonfiltered="4152" processed="4137" dbindex="69184">

Estudi Ghibli (       , Sutajio Jiburi?) s un estudi japons d animaci. Les seves pellcules d'anime han estat provocatives, imaginatives, emotives i extensament elogiades per tot el mn.

El seu nom deriva del mot que els italians utilitzen per els seus avions de exploraci del Shara en la Segona Guerra Mundial, el qual deriva de la paraula italiana utilitzada pel vent calent que bufa en aquest desert. Encara que el nom s Itali, la pronunciaci quan es refereix al Estudi s  jibree  o  ji-bu-ri , per adaptar-se a la fontica de la llengua japonesa. La teoria darrera del nom era que ells estaven  bufant  un nou vent en la indstria de l anime.

Fundada en 1985, est dirigida pel altament premiat director Hayao Miyazaki (     Miyazaki Hayao) juntament amb el seu collega i mentor  Isao Takahata  (director de la famosa i antiga srie d'anime  Heidi ).

Els seus orgens daten de 1983, amb la pellcula Nausica de la Vall del Vent (         Kaze no tani no Naushika, 1984), que va comenar com un manga en una publicaci de la revista Tokuma Shnen (    ). Tokuma era la companyia  mare  de l Estudi Ghibli, i va cedir a Disney els drets de vdeo i distribuci de varies pellcules; entre elles La Princesa Mononoke (      Mononoke Hime, 1997) i El viatge de Chihiro (         Sen to Chihiro no Kamikakushi, 2001). El compositor Joe Hisaishi ha creat la banda sonora per a moltes de les pellcules del Estudi.

La ms famosa i lloada pellcula de l Estudi Ghibli que no fou dirigida per Hayao Miyazaki s  La tomba de les cuques de llum  (     Hotaru no Haka, 1988), dirigida pel seu mentor Isao Takahata, una trista pellcula centrada en les vides de dos orfes en la postguerra de la Segona Guerra Mundial de Jap.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169171" title="Isao Takahata" nonfiltered="4153" processed="4138" dbindex="69185">
Isao Takahata (    , Takahata Isao) s un director, productor i guionista de films d'animaci (anime), nascut a Ujiyamada (actualment Ise), a la prefactura de Mie  (Jap) el 29 d'octubre de 1935.

Juntament amb Hayao Miyazaki, cofundador de l'estudi Ghibli, inici la seva carrera en els estudis de la Toei Animation, on va dirigir la seva primera pellcula, Horus, el prncep del sol (Taiyou no Ouji Horusu no Daibouken, 1968). A causa dels problemes econmics dels estudis, ell i Miyazaki es van independitzar i varen fundar Ghibli l'any 1985, en el qual Takahata hi ha dirigit quatre pellcules: La Tomba de les cuques de llum, (Hotaru no haka, 1988, considerada per molts  una de les obres mestres del cinema animat japons), Only Yesterday (Omohide Poro Poro, 1991), Pompoko (Heisei Tanuki Gassen Ponpoko, 1994) i Els meus vens els Yamada (Houhokekyo Tonari no Yamada-kun, 1998).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169173" title="Filisttid" nonfiltered="4154" processed="4139" dbindex="69186">



Els filisttids (Filistatidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, l'nica representant de la superfamlia dels filistatodeus (Filistatoidea).

Sn aranyes haplogines primitives amb cribellum i calamistrum.  Els quelcers sn petits; el cefalotrax s volumins, d'aspecte vellutat. Tenen vuit ulls, que estan disposats en un agrupament compacte. La teranyina t la forma de tub envoltat d'un coll de fils calamistrats. Es poden trobar a les cases.

Algunes espcies tenen una vida fora llarga, passant dels cinc anys de vida i, s clar, les femelles viuen ms temps que els mascles.

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 21 de desembre de 2006, amb 16 gneres i 106 espcies. La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Filistatinae .  
Ausserer, 1867
 Filistata Latreille, 1810 (Mediterrani, sia, Mxic);
 Kukulcania Lehtinen, 1967 (Amrica);
 Sahastata Benoit, 1968 (Mediterrani fins a la ndia);
 Zaitunia Lehtinen, 1967 (Iran Israel, Tajikistan, Uzbekistan);

 Prithinae . 
Gray, 1995
 Afrofilistata Benoit, 1968 (frica);
 Andoharano Lehtinen, 1967 (Madagascar);
 Filistatinella Gertsch & Ivie, 1936 (EUA);
 Filistatoides O. P-Cambridge, 1899 (Guatemala, Cuba, Xile);
 Lihuelistata Ramrez & Grismado, 1997 (Argentina);
 Misionella Ramrez & Grismado, 1997 (Brasil, Argentina);
 Pikelinia Mello-Leito, 1946 (Argentina, Colmbia, Galpagos);
 Pritha Lehtinen, 1967 (sia, Mediterrani, Nova Guinea);
 Wandella Gray, 1994 (Austrlia);
 Yardiella Gray, 1994 (Austrlia);

 incertae sedis .
 Microfilistata Zonstein, 1990 (Tajikistan);
 Tricalamus Wang, 1987 (Xina);

 Bibliografia .
 Bellmann, Heiko (1997): Kosmos-Atlas Spinnentiere Europas. Kosmos, Stuttgart. ISBN 3440070255;
 Blick, T. et al (2004): "Checkliste der Spinnen Mitteleuropas. Checklist of the spiders of Central Europe. (Arachnida: Araneae)". Version 1. Dezember 2004.   Internet;
 Foelix, Rainer F. (1979): Biologie der Spinnen. Georg Thieme Verlag Stuttgart. ISBN 313575801x;
 Heimer, S.; Nentwig, W. (1991): Spinnen Mitteleuropas. Verlag Paul Parey Berlin. ISBN 3489535340;
 Sauer, F.; Wunderlich, J. (1985): Die schnsten Spinnen Europas.  Fauna-Verlag, Karlsfeld.

 Enllaos externs .
Platnick, N.I.  2003. World Spider Catalog.;
 Heimer & Nentwig (1991). Spinnen Mitteleuropas - Familienschlssel;
 Norman I. Platnick, 2005. The World Spider Catalog, Version 6.0. American Museum of Natural History.;

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de filisttids;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169178" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1980" nonfiltered="4155" processed="4140" dbindex="69187">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1980 dura dos anys (1978-1980).La selecci de la URSS es proclam vencedora per primera vegada.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1980 (Classsificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1980 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada el 1980.



 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169179" title="Escala menor natural" nonfiltered="4156" processed="4141" dbindex="69188">

L'escala menor natural s la que es crea partint del sis grau de l'escala major. Aquesta escala tamb rep el nom d'escala elia i s la menor relativa de l'escala major original.

Es diferencia de l'escala major en els III, VI i VII graus, que formen intervals menors amb el I grau.

El tercer grau determina la modalitat de l'escala i el set s'anomena subtnica per la distncia amb la tnica que s d'un to sencer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169181" title="Miquel Nadal i Buades" nonfiltered="4157" processed="4142" dbindex="69189">
Miquel Nadal i Buades s un poltic mallorqu nascut l'any 1960 a la Ciutat de Mallorca.

Llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears l'any 1985, s president i membre del comit executiu d'Uni Mallorquina des de 1993.

Els seus inicis poltics foren en el moment en qu fou nomenat secretari general tcnic de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esports amb Maria Antnia Munar. Fou diputat del Parlament de les Illes Balears de 1999 a 2007, Conseller de Serveis socials del Consell de Mallorca i, des de 2001 fins al 2007, vicepresident primer de la instituci insular. Durant uns dies fou president en funcions del Consell en substituci de Munar, que anteriorment havia estat elegida presidenta del Parlament.

L'any 2007 encapalava les llistes d'UM a l'Ajuntament de Palma de qu sort elegit regidor de Cort. Don suport a la investidura de la socialista Aina Calvo com a batlessa de la capital illenca, tot i que, per desavinences internes, no s'incorpor al govern municipal palmes.

El X Congrs d'Uni Mallorquina celebrat el 15 de desembre de 2007 el nomena president d'una llista nica i de consens.

El dia 1 d'octubre de 2008, prengu possessi com a Conseller de Turisme del Govern Balear. Acced a aquest crrec arran de la dimissi del seu company de partit Francesc Buils.

Enllaos externs.
 Web de Miquel Nadal;
 Perfil de Miquel Nadal al web d'UM.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169182" title="Escala major" nonfiltered="4158" processed="4143" dbindex="69190">



En msica l'escala major tamb s coneguda com a mode jnic.

Si prenem com a centre tonal la nota do, l'escala s la formada per la successi de notes naturals: do, re, mi, fa, sol, la, si, do.

Si observem els intervals existents entre les diferents notes ens trobem que tots sn de 2a major, exceptuant els compresos entre els graus III/IV i VII/VIII que sn semitons o de 2a menor.

Per transportar l'escala a les diferents tonalitats s'ha d'aplicar les alteracions que calguin per mantenir el mateix esquema d'intervals entre els diferents graus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169188" title="Dear Heather" nonfiltered="4159" processed="4144" dbindex="69191">
Dear Heather s l'onz disc d'estudi del cantautor canadenc Leonard Cohen, enregistrat entre 2002 i 2004 i aparegut l'octubre de 2004. Aquest disc accentua els canvis que ja s'havien donat a Ten New Songs, amb ms fragments de cant interpretat per una dona o l'increment de la poeticitat de les lletres, de les quals dues sn poemes de dos altres escriptors.

L'lbum va estar a punt d'anomenar-se Old Ideas, per Cohen van canviar el ttol quan ell mateix va pensar que un ttol aix podria indicar una compilaci a l'estil dels Best of. De nou, Cohen va enregistrar el disc de manera digital en el seu estudi de Los Angeles que comparteix amb Sharon Robinson. 


Llista de temes.
 Go No More A-Roving (Lletra de Lord Byron, del poema So, we'll go no more a roving);
 Because Of;
 The Letters (Cohen/Sharon Robinson);
 Undertow;
 Morning Glory;
 On That Day (Cohen/Anjani Thomas);
 Villanelle for Our Time (lletra de F. R. Scott);
 There for You (Cohen/Robinson);
 Dear Heather;
 Nightingale (Cohen/Thomas);
 To a Teacher;
 The Faith (msica basada en la can popular del Quebec Un Canadien errant);
 Tennessee Waltz (Redd Steward/Pee Wee King, amb un vers addicional de Cohen);


Temes destacats.
On That Day s una can sobre l'11 de setembre de 2001, quan hi va haver els atacs a les Torres Bessones de Nova York.

Villanelle for Our Time va ser enregistrada el 6 de maig de 1999, quan Cohen va retornar del centre zen on havia estat meditant.

The Faith s una pea descartada del disc Recent Songs, que va ser repassada amb nous acords vocals i singnada per Henry Lewy i Leane Ungar.

L'ltima pea s una actuaci en directe del Tennessee Waltz, enregistrada el 9 de juliol de 1985 al Festival de Jazz de Montreux. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169193" title="Orde de Sant Patrici" nonfiltered="4160" processed="4145" dbindex="69192">
El Molt Illustre Orde de Sant Patrici (The Most Illustrious Order of St Patrick) s un orde de cavalleria, creat pel Rei Jordi III al 1783, atorgada als notables irlandesos i pels serveis a Irlanda.

El seu equivalent angls s l'Orde de la Lligacama i l'escocs s l'Orde del Card. De tots tres, l'Orde de Sant Patrici s el ms jove.

L'Orde es va estendre fins al 1922, quan Irlanda esdevingu un pas independent. El darrer cavaller fou nomenat al 1936, i el darrer supervivent mor al 1974, no obstant, l'Orde segueix en el seu sobir, la Reina Elisabet II. 

El Sant Patr de l'orde s Sant Patrici (patr d'Irlanda), i el lema de l'orde s Quis separabit?, referint-se a un verset de la Carta als Romans (8:35): Qui ens separar de l'amor de Crist?.

L'Orde assol una repercussi internacional quan, al 1907, la seva insgnia (coneguda com les Joies de la Corona d'Irlanda) van ser robada del Castell de Dubln poc abans d'una visita del sobir de l'orde, el rei Eduard VII. No es va trobar mai.

 Histria .
 Fundaci .

Es va crear al 1783, un any desprs d'atorgar una autonomia substancial a Irlanda, com a mitj per recompensar el suport del Parlament Irlands. 

Els seus estatuts restringien l'entrada a l'orde als homes que fossin cavallers i senyors (senyors definit com tenir 3 generacions de noblesa) per ambdues parts. Finalment, va quedar redut a la noblesa irlandesa.

La Creu de Sant Patrici (una aspa vermella sobre fons blanc) va ser escollida com un dels smbols de l'orde, i al 1800, al signar-se l'Acta d'Uni, fou incorporada a l'estendard del Regne Unit.

 Desprs de 1922 .

Des de la creaci de l'Estat Lliure d'Irlanda al 1922, el Consell Executiu Irlands no ha nomenat ning per l'orde. Des de llavors, noms 3 persones van ser incorporades, i totes elles membres de la Famlia Reial Britnica: el Prncep de Gales i posterior rei Eduard VIII (1927) i els seus germans, Henry, duc de Gloucester (1934) i Albert, duc de York (desprs Jordi VI) (1936). El duc de Gloucester fou el darrer cavaller de l'orde, i mor al 1974.

 Possible renaixement .

Winston Churchill insinu reviure l'orde al 1943, en reconeixement als serveis del General Harold Alexander a Tunsia, per l'opini dels seus ministres va ser que es crearia un conflicte diplomtic entre Londres i Dubln. s possible, tot i que improbable, que el monarca britnic revisqui unilateralment l'orde; tamb mitjanant un acord entre el monarca britnic i el govern irlands es podria restablir com a part d'un sistema honorfic conjunt britanic-irlands; si b la constituci irlandesa especifica que l'Estat no conferir ttols de noblesa .

 Composici .
 Membres .

El monarca britnic s el Sobir de l'orde, i el Lord Lieutenant of Ireland, representant del monarca a Irlanda, actua com a Gran Mestre (ofici que fou abolit al 1922)

L'orde consistia originalment de 15 cavallers, a ms del Sobir. Al 1821, Jordi IV ampli la llista en 6 cavallers, i al 1833, Guillem IV n'afeg un de ms, quedant finalment en 22 membres. 

Els estatuts (basats en el de l'Orde de la Lligacama) prescrivien que a cada vacant el sobir nomenaria nous membres. Cada cavaller hauria de proposar 9 membres, 3 amb rang de Comte o superior, 3 amb rang de Bar o superior, i 3 amb rang de Cavaller o superior, i s'escollia entre els membres. A la prctica, el Gran Mestre nomenava al candidat. L'orde diferia dels seus equivalents angls i escocs en qu noms nomenava prnceps i nobles. Les dones mai no van ser admeses (la nica dona que va formar part va ser la Reina Victria). dhuc que l'orde estava associada des de 1871 amb l'Esglsia d'Irlanda, diversos catlics van formar-hi part.

 Oficials .

L'orde inicialment tenia 13 oficials: el Prelat, el Canceller, el Registrador, l'Uxier, el Secretari, el Genealogista, el Mestre d'Armes, dos Heralds i quatre Demandants (la majoria d'ells eren clergues de l'Esglsia Irlandesa). No obstant aix, al 1871, desprs de la desamortitzaci, es permet romandre als clergues als seus oficis fins a la seva mort, sent substituts per oficials. L'ofici de Prelat correspon a l'Arquebisbe d'Armagh, el clergue primat d'Irlanda. Des de la mort del darrer possedor, al 1885, l'ofici de Prelat roman vacant.

L'Arquebisbe de Dubln, segon alt clergue d'Irlanda, originalment servia com a Canceller, per des del 1886 el crrec pass al Secretari en Cap per Irlanda. El Registrador era el Dean de la Catedral de Sant Patrici. Al 1890, aquest crrec pass al Mestre d'Armes de l'Orde, que era el Mestre d'Armes de l'Ulster, oficial en cap de l'herldica a Irlanda.

 La Capella .

La Capella de l'Orde era la Catedral de Sant Patrici, a Dubln. Cada membre tenia un seient al cor, seient sobre el que es mostrava el seu escut d'armes. Desprs de la desamortitzaci es pass a la Gran Sala del Castell de Dubln, i amb la creaci de l'Estat Lliure d'Irlanda es van retirar les banderes dels cavallers. Avui la sala serveix per a la investidura del President del Pas.

 Preferncia i Privilegis .

Els cavallers de l'orde empraven el prefix Sir als seus noms i el post-nominal KP. El ttol KP precedia tots els altres, llevat del Bt (Baronet), VC (Creu Victria), GC (Creu de Jordi), KG (Orde de la Lligacama) i KT (Orde del Card). Tanmateix, podien encerclar el seu escut herldic amb un anell amb el lema de l'orde, i podien fer penjar la insgnia del collar.

 Vestits i insgnies .
 Grans Ocasions .
(Reuni Anual de l'Orde o Coronacions) 

 La Capa: de seda blau cel. L'Estrella de l'Orde apareix a l'esquerra del mantell.
 El Barret: de vellut blau amb 3 plomes que cauen, una vermella, una blanca i una blava.
 El Collar: d'or, consistent en Roses Tudor i arpes cltiques unides amb nusos. Les dues roses que formen la Rosa Tudor estan alternament esmaltades en vermell sobre blanc i blanc sobre vermell. L'arpa central, de la que penja la insgnia de l'orde, est suspesa d'una corona.

 Altres ocasions .

 L'Estrella: Una estrella de 8 puntes, en la que els 4 punts cardinals sn ms llargs que els immediats. Entre les puntes hi ha raigs. Al centre hi ha el lema, l'any i el mateix disseny que a la insgnia. Es llueix a l'esquerra del pit.
 La banda: En color blau cel. Penja de l'espatlla esquerra i es lliga a la dreta. Com que noms es llueix una banda, independentment de a quants ordes pertanyi el portador, la de l'Orde de la Lligacama sempre t preferncia. ;
 La Insgnia: Que penja al final de la banda o del mig del collar. Feta d'or, apareix un  trvol sobre el que hi ha 3 corones. Al fons hi ha una Creu de Sant Patrici i a la part superior de la creu, la data de la fundaci de l'orde en numerals rom (MDCCLXXXIII).
La insgnia del Gran Mestre era en un inici igual que la dels cavallers. Al 1831, no obstant, el rei Guillem IV port una estrella i una insgnia fetes en robins, maragdes i diamants. Aquestes joies es van conixer com a les Joies Reials Irlandeses, i van ser robades al 1907.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169196" title="Enneagrama" nonfiltered="4161" processed="4146" dbindex="69193">
L'enneagrama s una figura que pretn agrupar la personalitat en nou tipus bsics a partir del grau d'acord de l'individu amb una srie d'enunciats. Els seus principals defensors sn scar Ichazo i Claudio Naranjo. Afirmen que, apart de saber com s la persona, l'ennegrama permet conrear determinats trets del carcter per assolir la illuminaci o el ple desenvolupament. Els seus detractors afirmen que s pseudocincia i que els tipus sn arbitraris, a banda que la redacci de les caracterstiques s prou mplia com perqu una persona pugui sentir-se identificada amb molts tipus, que varien segons la connotaci es doni a cada mot. Diverses escoles han sorgit a partir de l'enneagrama original, moltes d'elles enfrontades. Algunes d'elles han intentat trobar un correlat fsic al cervell que expliqui la predominncia d'un tipus o un altre, per els resultats no sn concluents.

L'enneagrama.
L'enneagrama agrupa les persones en nou tipus bsics. El tret predominant prov d'una fixaci de l'ego en etapes tempranes de la vida, s a dir, les primeres experincies marquen la persona i la seva manera de ser, de manera que veur la vida a travs d'una srie de pensaments fixos i conductes repetitives que el definiran com a persona. Aquesta fixaci es tradueix en una passi o emoci que la refora, de manera que els individus de determinat tipus, tendiran a patir pel mateix defecte. Els professionals de l'enneagrama afirmen que ajuden combatre aquest defecte amb meditaci i exercicis, ja que en un grau superlatiu pot desembocar en una malaltia mental. 

La personalitat dominant t dues ales, influncia dels tipus adjacents. Per tant una persona classificada com a "u" manifestar tamb trets negatius o positius dels "dos" i dels "nou". Alguns crtics veuen aqu la influncia de l'astrologia, amb les cases dominants i auxiliars de cada signe. Els tipus tamb es relacionen amb els altres a travs de les lnies de tensi i seguretat: les lnies que parteixen de cada xifra reflecteixen trets que poden sorgir en moments de seguretat o tensi (bons i mals moments) per matissar el comportament dominant.

L'enneagrama t en compte les tres tendncies fonamentals de l'sser hum: l'autoconservaci, la sexualitat i la relaci social. Cada tipus pot desenvolupar-se en una de les tendncies, no hi ha equivalncia exacta entre elles. Incorpora tamb els smbols dels nombres i de la geometria de tradici grega i cabalstica, de manera que esbrinar el tipus al qual hom pertany s noms el principi d'un cam vital (alguns denuncien la barreja de l'ocultisme i la psicologia en aquest cam).

Tipus u.
Les persones de tipus u sn definides com crtiques, bones o reformistes. Controlen les seves emocions i es guien pels seus principis i valors, superant les dificultats. Poden ser tossuts i poc flexibles per no entendre que els altres no es moguin pels mateixos principis que ells. Alguns d'ells han patit a la infncia un desig exagerat de complaure els adults que ha provocat una repressi del vincle afectiu familiar o dels seus veritables pensaments. Molts d'ells es dediquen a professions que impliquin convncer els altres o canviar les coses, sn idealistes i persuasius.

Els que tendeixen a l'autoconservaci es preocupen molt per la pau interior, per sentir-se en el cam correcte o per la salut. Els socials volen que el mn s'adeqi als seus principis i poden jutjar en excs als altres. Els sexuals busquen una parella amb els mateixos ideals, sn exigents i molt entregats. Poden manifestar una gran gelosia.

Tipus dos.
Les persones de tipus dos sn definides com amants, ajudants i cuidadors. Accepten i ajuden els altres, manifesten un altruisme natural. Necessiten sentir-se estimats pels altres i aix pot portar-los a intentar canviar per agradar en comptes de mantenir els seus punts de vista. Valoren la llibertat i el benestar general per damunt de tot. Si tenen una ala u, tendiran a agafar aquelles feines desagrades que ning vol, per servir la comunitat.

Els autoconervadors esperen inconscientment que els altres omplin les seves necessitats afectives, igual que ells intenten fer. Els socials sn els que es prodiguen en festes i plans, busquen estar sempre ocupats amb altra gent i tenen por a la solitud o a manifestar orgull. Els sexuals tenen una relaci de parella molt possessiva, es caracteritzen per una entrega sense lmits i una forta activitat sexual.

Tipus tres.
Els tipus tres sn definits com triomfadors i efectius. Es mouen per objectius, tenen una visi prctica de la vida i poden adaptar la seva conducta a l'entorn, fruit de la confiana en els altres o d'haver aprs a fingir el carcter adequat en cada ocasi. A la infncia van estar sovint pressionats per assolir una meta o han tingut un model parental de fora xit (esportiu, professional...). Manifesten una gran esperana i senten que el mn s just.

Si predomina el corrent d'autoconservaci valoren molt el benestar material, poden esdevenir addictes a la feina, on busquen la promoci per damunt de tot. La branca social tendeix a valorar la gent segons com saben estar en una varietat de situacions, busquen estar cmodes en tots els ambients. Els sexuals necessiten que la seva parella mostri afecte i orgull en pblic i sn millors en la fase de seducci que en mantenir la relaci.

Tipus quatre.
Els quatre sn els romntics i els artistes. Valoren la individualitat, la originalitat. Estan sempre a la recerca del sentit de la vida, sn idealistes i sovint actuen moguts per la intuci. Els agraden les feines creatives i no repetitives. Poden ser molt orgullosos i depressius ja que sempre estan projectant cap al passat o el futur. Busquen l'equanimitat en el tracte amb els altres i ser recordats. Sovint han tingut una adolescncia on se sentien excessivament diferents a la resta.

Els autoconservadors busquen que el ambient estigui d'acord amb les seves emocions, sn els ms prctics de tots els quatres i valoren molt la bellesa. Els de tendncia social sn els que poden patir ms sentiments d'inadaptaci a l'entorn. Els sexuals, per la seva banda, tenen relacions molt intenses, que passen de l'amor a l'odi amb facilitat i busquen gent poc convencional al seu voltant.

Tipus cinc.
Les persones tipus cinc sn observadores, svies, reflexives. Sovint pensen que la realitat t diversos nivells de comprensi, i cerquen l'autntic coneixement. Aix a vegades els porta no comprometre's emocionalment, estar distants i desconfiar de les aparences. No accepten b la crtica aliena. Poden ser callats en un grup nombrs i haver tingut uns pares que els van prestar poca atenci. Tenen ms propensi a conductes esquizoides, especialment si domina l'ala sis.

Els que tendeixen cap a l'autonconservaci sn els ms tancats de tot l'enneagrama. Tenen pnic a comenar una relaci que no pagui la pena o a perdre el temps. Sn independents i els agraden les professions tcniques o manipulatives. Els socials busquen l'especialitzaci i sovint sn molt crtics amb l'entorn. Els sexuals tenen tendncies artstiques.

Tipus sis.
Els sis sn lleials, defensors de causes perdudes i molt responsables. Poden manifestar un fort rancor si se senten trats. Poden desenvolupar una fbia amb ms probabilitat que els altres tipus. Solen respectar molt les tradicions, els costa canviar. Pensen sovint en el futur. Alguns d'ells han viscut inestabilitat a casa quan eren petits, o els seus pares tenien mala relaci. Els que tenen un ala cinc, sn els ms previnguts de tots, s'avancen al perill, mentre que els que tenen un ala set sn ms espontanis.

Els autoconservadors sn els ms reacis al canvi i a les noves experincies, sn territorials i valoren molt la famlia. Poden aguantar massa temps una situaci poc sana, com el maltractament o una feina que els causi estrs. Els socials busquen activitats en equip i es preocupen molt per l'ambient general per poden ser molt indecisos. Els sexuals tendeixen a tenir conductes de fetitxisme i busquen relacions de confiana plena, ja que no toleren la decepci.

Tipus set.
Les persones set sn vistes com alegres i aventureres, busquen la felicitat i l'emoci per damunt de tot. Poden ser inconstants, superficials i tendir a la histria. Valoren la diversitat i les noves experincies. A vegades vnen de famlies poc segures emocionalment o han assumit rols adults abans d'hora. Sn persones optimistes i carismtiques, amb una alta autoestima.

Els autoconervadors poden camuflar els seus defectes i problemes, fent s dels diferents mecanismes de negaci, per garantir-se la felicitat. Els socials tenen molts amics, els agrada fer coses sense parar, mentre que els sexuals tenen unes relacions basades en la passi, l'experimentaci i el poc comproms, tot i que a vegades el busquin de manera desesperada.

Tipus vuit.
Els vuit sn lders i protectors dels altres, sn persones fortes que sovint busquen activitats que els donin poder. Afronten les dificultats i sn treballadors, per a vegades es poden deixar portar per la rbia o l'excs. Moltes persones que han patit abusos acaben sent tipus vuit. Sn domimants i viuen la vida intensament. Tenen un gran sentit de la justcia i defugen les situacions on sn febles, ja que els costa acceptar l'ajuda que ells donen.

Els autoconservadors poden ser molt egoistes. Valoren l'mbit domstic i treballen fins a l'addicci. Els socials valoren molt l'amistat veritable, sn entregats i fan distincions precises en els seus afectes. Desenvolupen sentiments de protecci cap els altres amb ms facilitat i els agrada debatre i parlar. Els sexuals solen tenir un fi sentit de la ironia, sn entregats i gelosos, volen controlar les seves parelles.

Tipus nou.
Els nou sn els mediadors nats, els que busquen la pau arreu. Sn emocionalment estables i calmats i tenen una forta empatia cap als altres. Poden tendir a evitar el conflicte, fins i tot a costa dels seus interessos, i els costa acceptar els canvis en la prpia vida (no en l'aliena). Sn indeciso i fora amables. De joves poden haver estat en un ambient molt inestable, al qual han reaccionat buscant l'harmonia arreu.

Els autoconservadors tendeixen a la passivitat, accepten tot de cara enfora i demanden seguretat material. Els socials sn l punt d'uni dels grups, qui fomenten l'activitat comuna i els qui dilueixen les crtiques dels altres, aquells que escolten per damunt de tot. Els sexuals tendeixen a demanar relacions sense baralles, segures, encara que caiguin en la rutina.























Enllaos externs.
Associaci Internacional de l'Enneagrama;
L'enneagrama i la personalitat;
Test de l'enneagrama;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169199" title="Drimsid" nonfiltered="4162" processed="4147" dbindex="69194">


Els drimsids (Drymusidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, i que forma part de la superfamlia dels escitododeus (Scytodoidea) juntament amb periegpids, escitdids i sicrids. 

Se les anomena false violin spiders (falses aranyes viol), perqu s'assemblen als sicrids, denominades en angls violin spiders (aranyes viol); un altre nom s el de leaf-litter spiders (aranyes d'escombraries de fulles, o de fullaraca). La semblana amb els sicrids, i ms concretament amb la perillosa Loxosceles, s morfolgica; per, entre altres diferncies, els drimsids fan teranyina, i no sn perilloses per a l'sser hum.

La seva distribuci comprn fonamentalment el Carib i Sud-amrica, amb dues espcies trobades a Sud-frica.

 Sistemtica .
Els drimsids sn una petita famlia i fins al 28 d'octubre de 2006, inclou tan sols 1 gnere i 10 espcies.

 Drymusa .
Simon, 1891
 Drymusa armasi Alayn, 1981 (Cuba);
 Drymusa canhemabae Brescovit, Bonaldo & Rheims, 2004 (Brasil);
 Drymusa capensis Simon, 1893 (Sud-frica);
 Drymusa colligata Bonaldo, Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Drymusa dinora Valerio, 1971 (Costa Rica);
 Drymusa nubila Simon, 1891 (Saint Vincent);
 Drymusa philomatica Bonaldo, Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Drymusa producta Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Drymusa serrana Goloboff & Ramrez, 1992 (Argentina);
 Drymusa silvicola Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Drymusa simoni Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Drymusa spectata Alayn, 1981 (Cuba);
 Drymusa spelunca Bonaldo, Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);
 Drymusa tobyi Bonaldo, Rheims & Brescovit, 2006 (Brasil);

Referncies.

 Valerio, C.E. (1974): "Prey Capture by Drymusa dinora (Araneae, Scytodidae)". Psyche 81:284-287 PDF;
 Penney D. (1999): "Hypotheses for the Recent Hispaniolan spider fauna based on the Dominican Republic amber spider fauna". Journal of Arachnology 27(1), 64-70. PDF;

 Enllaos externs .
The World Spider Catalog, V7.5

 Vegeu tamb .
 Escitododeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169201" title="George Peppard" nonfiltered="4163" processed="4148" dbindex="69195">
George Peppard, (Detroit (Michigan), 1 d'octubre de 1928 - Los Angeles (Califrnia), 8 de maig de 1994) va ser un actor de cinema i de televisi nord-americ. 

Biografia.
Primers anys.
La seva mare va ser cantant d'pera i el seu pare constructor. Desprs d'acabar el collegi Peppard va realitzar el servei militar en l'artilleria naval. Primer va estudiar enginyeria civil, tot realitzant alhora tot tipus de feines, des de taxista, disc-jockey i empleat de banca fins a mecnic de motos. A continuaci es va matricular a la universitat de Carnegie Mellon, on va estudiar Belles Arts. Per aquesta poca va morir el seu pare, deixant un projecte de construcci inacabat. El jove Peppard el va reprendre i el va finalitzar.

Desprs dels seus estudis universitaris, Peppard va decidir ser actor i va voler preparar-s'hi, sense confiar en el seu atractiu fsic per a tenir xit. Va estudiar en ela prestigis Actors Studio de Nova York. Acabada la seva formaci va comenar a treballar en pellcules de televisi i en el teatre, fins i tot a Broadway. La seva primera pellcula per al cinema la va fer al 1957, en la qual repetia un paper que ja havia interpretat a Broadway. 

Carrera artstica.
La seva popularitat va anar en augment en les segents pellcules, sobretot quan va intervenir en Breakfast at Tiffany's, amb Audrey Hepburn. Les segents pellcules tamb van tenir xit, especialment The Carpetbaggers, coprotagonitzada per Alan Ladd. Desprs va comenar a estar menys sollicitat pels productors i els estudis, de manera que va haver d'intervenir en pellcules de menor inters. 

La srie de televisi Banacek, que es va realitzar entre 1972 i 1973, el va convertir per un temps de nou en un actor admirat, per la seva carrera cinematogrfica va continuar sent decadent. El 1978 va debutar a la direcci amb Five Days From Home, pellcula que va tenir una bona acollida. No obstant aix, Peppard no es va mostrar interessat en repetir l'experincia i es va dedicar principalment a l'interpretaci de pellcules i sries de televisi. Entre 1983 i 1987 va aconseguir un xit internacional considerable amb la srie The A-Team, en el paper d'Hannibal.

Vida privada.
Peppard va estar casat en cinc ocasions. La seva segona esposa va ser l'actriu Elizabeth Ashley, amb la qual havia protagonitzat la pellcula The Carpetbaggers. Es va casar per ltima vegada dos anys abans de la seva defunci. Va tenir tres fills, dos del seu primer matrimoni i un del segon. En els ltims anys de la seva vida va emmalaltir de cncer, el que el va obligar a retirar-se del mn del cinema i de la televisi. Va morir a Los Angeles de les complicacions sorgides pel tractament de la seva malaltia.

Filmografia.
The Tigress (1992);
Ultra Warrior (1990) ;
The A-Team (1983-1987);
Hit Man (1982) ;
Race for the Yankee Zephyr (1981);
Your Ticket Is No Longer Valid (1981) ;
Battle Beyond the Stars (1980);
From Hell to Victory (1979) ;
Five Days from Home (1979) ;
Damnation Alley (1977);
Doctors' Hospital (1975-76) ;
Newman's Law (1974) ;
The Groundstar Conspiracy (1972);
One More Train to Rob (1971);
Cannon for Cordoba (1970) ;
The Executioner (1970);
Pendulum (1969);
House of Cards  (1968);
What's So Bad About Feeling Good? (1968);
P.J. (1968);
Rough Night in Jericho (1967);
Tobruk (1967) ;
The Blue Max (1966) ;
The Third Day (1965) ;
Operation Crossbow (1965) ;
The Carpetbaggers (1964) ;
The Victors (1963) ;
La conquesta de l'Oest (1962);
Esmorzar amb diamants (1961);
The Subterraneans (1960) ;
Home from the Hill (1960);
Pork Chop Hill (1959);
The Strange One (1957);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169202" title="Constant de Stefan-Boltzmann" nonfiltered="4164" processed="4149" dbindex="69196">
La constant de Stefan-Boltzmann s la constant de proporcionalitat de la llei de Stefan-Boltzmann, que estableix que el total d'energia radiada per unitat de superfcie per un forat negre per unitat de temps s proporcional a la quarta potncia de la temperatura absoluta. Es tracta d'una constant fsica no fonamental que es representa per mitj de la lletra grega sigma ( ). El seu valor es pot trobar de manera analtica o experimentalment i s:



  pot ser definida  en termes de la constant de Boltzmann  com:

;

on 

h s la constant de Planck;
  s la forma de Dirac de la constant de Planck;
c s la velocitat de la llum al buit;

Una constant relacionada s la constant de radiaci que es defineix com:
.

 Vegeu tamb .
 Llei de Stefan-Boltzmann;
 Cos negre;

 Referncies .
  Valor de referncia de la constant de Stefan-Boltzmann segons CODATA;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169203" title="Ipanema (vaixell)" nonfiltered="4165" processed="4150" dbindex="69197">
l'Ipanema fou un vaixell francs, de 4.282 tones de desplaament, que normalment transportava bestiar entre Frana i Algria, i que fou noliejat pel Centre Gallec de Nova York i per les Sociedades hispanas confederadas, per tal de traslladar refugiats de la Guerra Civil Espanyola des de Bordeus a Veracreu (Mxic), el gener de 1940. lIpanema fou incautat pels alemanys el 1942, transferit als italians i rebatejat Villarosa. Fou enfonsat el 1943 per un atac aeri aliat sobre Npols.  El 1945 fou hissat a flor d'aigua pels italians, rehabilitat i reanomenat Taurinia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169205" title="Tour de Frana 2007" nonfiltered="4166" processed="4151" dbindex="69198">

El Tour de Frana del 2007 va comenar el 7 de juliol a Londres, i acab a Pars el da 29 de juliol. Com que, en el moment de comenar la cursa no s'havia resolt el cas de Floyd Landis, i scar Pereiro no era oficialment el guanyador del Tour del 2006, el Tour va comenar sense cap antic guanyador a la llista de sortida. D'altra banda, Andreas Klden, scar Pereiro i Alexandre Vinokrov eren els nics ciclistes que han trepitjat el podi de Pars.

Per segon any consecutiu, no hi hagu cap contrarellotge per equips; l'ltima, l'any 2005, havia significat una victria de l'equip del campi Lance Armstrong, que es vei beneficiat per una caiguda del fins aleshores lder de la prova, David Zabriskie. Hi hagu tres arribades en alt:

Tignes: Un port de primera categoria de 18 km de longitud i 5,5% de pendent mitjana.
Plateau de Beille: Un port HC de 15,9 km de longitud i 7,9% de pendent mitjana. L'ltim guanyador fou Lance Armstrong el 2004.
Col d'Aubisque: Un port HC de 16,7 km de longitud i 7% de pendent mitjana.

Finalment, hi hagu tres etapes cronometrades tenint en compte el prleg de Londres. En total, sumaren 117,4 quilmetres de lluita contra el crono, 2,4 ms que el 2006 i 43,4 ms que el 2005. No hi havia hagut tanta contrarellotge al Tour des de l'any 1999, en qu Lance Armstrong arrass i s'emport la victoria a les tres etapes en aquesta especialitat.

El Tour de Frana 2007 compt amb la presncia de tres ciclistes catalans:

Joan Antoni Flecha (): El triomf ms important del seu palmars s el GP de Zuric del 2004. El 2003 va guanyar una etapa que acabava a Tolosa, per la seva millor classificaci final la va assolir el 2005 amb un 73 lloc final. L'any 2007 acabaria 85 a 2h 55' 58".
Xavier Florencio (): La seva victria ms destacada s la Clssica de Sant Sebasti del 2006 i aquesta fou la primera participaci del tarragon a la Grande Boucle acabant 46 a 1h 52' 19". ;
Eduard Gonzalo (Agritubel): L'any 2006 va debutar al Tour de Frana en el seu primer any com a professional. Va acabar 117 a 3h 21'27" del guanyador. El seu palmars compta amb dues victries d'etapa en curses franceses. L'any 2007, Gonzalo va ser el primer ciclista en retirar-se del Tour desprs de trencar-se la clavcula a la primera etapa en lnia.

Equips.


Etapes.

07-07-2007: Londres, 7,9 km. (CRI).



08-07-2007: Londres-Canterbury, 203 km.



09-07-2007: Dunkerque-Gand, 168,5 km.



10-07-2007: Waregem-Compigne, 236,5 km.



11-07-2007: Villers-Cotterts-Joigny, 193 km.



12-07-2007: Chablis-Autun, 182,5 km.



13-07-2007: Semur-en-Auxois-Bourg-en-Bresse, 199,5 km.



14-07-2007: Bourg-en-Bresse-Le Grand-Bornand, 197,5 km.



15-07-2007: Le Grand-Bornand-Tignes, 165 km.



17-07-2007: Val-d'Isre-Brianon, 159,5 km.



18-07-2007: Tallard-Marsella, 229,5 km.



19-07-2007: Marsella-Montpeller, 182,5 km.



20-07-2007: Montpeller-Castres, 178,5 km.



21-07-2007: Albi, 54 km. (CRI).



22-07-2007: Mazamet-Plateau de Beille, 197 km.



23-07-2007: Foix-Loudenvielle, 196 km.



25-07-2007: Orthez-Col d'Aubisque, 218,5 km.



26-07-2007: Pau-Castelsarrasin, 188,5 km.



27-07-2007: Cahors-Angulema, 211 km,.



28-07-2007: Cognac-Angulema, 55,5 km. (CRI).



29-07-2007: Marcoussis-Pars, 146 km.



Classificaci General.


Classificaci de la Muntanya.



Classificaci per Punts.



Millor Jove.



Millor Equip.



Progrs de les classificacions.
Aquesta taula mostra el progrs de les diferents classificacions durant el desenvolupament de la prova.



Enllaos externs.
Lloc web de la cursa ;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169210" title="Periegpid" nonfiltered="4167" processed="4152" dbindex="69199">


Els periegpids (Periegopidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels escitododeus (Scytodoidea), al costat de drimsids, escitdids i sicrids. Abans estava integrada en la famlia Archaeidae per va ser separada el 1995 a proposta de R. R. Forster.

Sn aranyes haplogines i per tant Periegops t noms 6 ulls. La mida per a un adult de Periegops suteri s d'uns 8 mm.

 Sistemtica .
Sn una famlia molt petita i fins al 28 d'octubre de 2006, inclou tan sols 1 gnere i 2 espcies.

Periegops Simon, 1893 
 Periegops australia Forster, 1995 (Queensland);
 Periegops suteri (Urquhart, 1892)  (Nova Zelanda);

 Enllaos externs .
 Periegops suteri (PDF) ;

 Vegeu tamb .
 Escitododeu;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169213" title="Superfamlia" nonfiltered="4168" processed="4153" dbindex="69200">

En biologia, una superfamlia s un nivell intermediari, immediatament superior a la categoria famlia de la classificaci clssica dels ssers vius (veure sistemtica). s un rang taxonmic que agrupa famlies amb un grau important de semblana. Forma part del nom cientfic de la famlia principal. .

Terminacions llatines indicant el rang 

El nom de les superfamlies acaba amb el sufix -oidea que en catal s'adapta en la forma -odeu. Per exemple, la superfamlia d'aranyes Lycosoidea, dona nom als licosodeus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169215" title="Scott-American Beef" nonfiltered="4169" processed="4154" dbindex="69201">

L'Scott-American Beef (abans conegut com a Saunier Duval-Scott) s un equip ciclista professional espanyol, amb la seu a Cantbria. El seu director s Joxean Fernndez "Matxn", auxiliat per Sabino Angoitia i Pietro Algeri. 

Desprs de l'escndol ocasionat al Tour de Frana 2008 pel cas de dopatge de Riccardo Ricc l'empresa Saunier Duval, principal patrocinador de l'equip, va decidir deixar el seu patrocini. Poc desprs es va fer efectiu el canvi de nom de l'equip, tot i que aix no li permet participar a la Vuelta a Espanya 2008 .  

General.

Pas: Espanya;
Patrocinadors principals: Saunier Duval-Prodir;
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Mauro Gianetti;

Directors esportius.

Joxean Fernndez Matxin;
Sabino Angoitia;
Pietro Algeri;
Matteo Algeri;

Equip.



Notes. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169218" title="Vktor Isxenko" nonfiltered="4170" processed="4155" dbindex="69202">

Vktor Androvitx Iixtxenko (en ucrans ), nascut el 23 de febrer de 1954, s el president d'Ucrana des del novembre del 2004.

Es va presentar a les eleccions presidencials d'octubre-novembre del 2004. Iixtxenko va guanyar les eleccions grcies al recompte dels vots de la segona volta entre ell i Vktor Ianukvitx, el candidat que comptava amb el suport del govern. El Tribunal Suprem d'Ucrana va exigir un recompte a causa dels extensos fraus electorals a favor de Ianukvitx en l'escrutini inicial. El Tribunal va dictaminar que havia guanyat Iixtxenko (53% a 47%). En el procs hi van tenir un paper important les protestes pbliques contra el frau electoral, que van ser conegudes com la "Revoluci Taronja", terme que va promoure el mateix Iixtxenko.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169224" title="Unibet (ciclisme)" nonfiltered="4171" processed="4156" dbindex="69203">

General.

Pas: Sucia;
Patrocinador principal: Unibet;
Com que les apostes per Internet sn illegals a Frana, Unibet ha d'usar un maillot i un nom diferents quan corre en territori francs. A les curses franceses porta el nom del seu patrocinador de bicicletes, Canyon.
Lloc web: ;

Personal.
Mnager.

Koen Terryn;

Directors esportius.

Hilaire van der Schueren;
Lucien van Impe;
Michel Lafis;
Mathieu Hermans;

Equip.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169226" title="Vicen Pags i Jord" nonfiltered="4172" processed="4157" dbindex="69204">
Vicen Pags i Jord (Figueres, 1963) s un escriptor en catal. 

Obres i premis.

El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l apartat de literatura, i l any segent va aparixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions (ed. Empries). 

El 1991 va publicar l obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misries dels premis literaris (Llibres de l ndex), formada per un miler de citacions. 

L any 1995 va aparixer la seva obra ms ambiciosa, El mn d'Horaci (ed. Empries), una novella que es troba a mig cam entre la ficci i l assaig creatiu. 

L any 1997 va veure la llum el seu llibre de ms xit, la novella curta Carta a la reina d'Anglaterra (ed. Empries), que narra en cent pgines mil anys de la vida del protagonista.

A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (ed. Empries, 1998), un assaig sobre l escriptura que considera el text com una barreja indestriable d inspiraci i ofici, de geni i competncia, de mgia i disciplina. 

En companyia de l altre (premi Documenta 1998, publicat per Edicions 62 el 1999) marca el retorn al gnere conte. En aquesta ocasi, el recull s unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. 

El va seguir la novella La felicitat no s completa, Premi Sant Joan de narrativa 2003 (Edicions 62), la biografia intermitent d un personatge sense conviccions, tradut al castell l any segent amb el ttol La dicha no es completa (El Aleph). 

El 2004, el recull El poeta i altres contes va obtenir el premi Merc Rodoreda, i va ser publicat l any segent (Proa). El 2006 va aparixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cnon de literatura juvenil (Proa).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169227" title="Orde de l'Estrella de la ndia" nonfiltered="4173" processed="4158" dbindex="69205">


La Molt Eminent Orde de l Estrella de la ndia (The Most Exalted Order of the Star of India) s un orde de cavalleria fundat per la Reina Victria al 1861. L'Orde inclou membres de 3 classes:

 Gran Cavaller Comandant - Knight Grand Commander (GCSI);
 Cavaller Comandant - Knight Commander (KCSI);
 Company - Companion (CSI);

No hi ha hagut cap nomenament des de la independncia de la ndia al 1947.
 
El lema de l orde s Heaven's light our guide (El Cel illumina la nostra guia). L Estrella, emblema de l orde, apareixia a l estendart del virrei de l India.

s l orde superior associada amb l Imperi Indi (l orde inferior s el Molt Eminent Orde de l'Imperi Indi), i est situat al cinqu lloc dins del sistema honorfic britnic, desprs de l'Orde de la Lligacama, l'Orde del Card, l'Orde de Sant Patrici i l'Orde del Bany

 Histria .

Va ser fundada per tal d'honorar als prnceps i capdills indis, aix com als oficials britnics que servssin a l'ndia per les serves virtuts, mrits, contribucions i lleialtat al Raj. Un dels motius va ser preveient una crisi institucional, desprs de la Revolta de Sepoy (1957), motivada per una persistent manca de comunicaci entre la Corona Britnica i els indis. Amb l orde s intentava crear un honor pblic.

L Orde de l Imperi Indi, fundat al 1877, va intentar ser una versi menys exclussiva d aquesta. Quan l orde es va instaurar al 1861 noms hi havia una classe (cavallers companys); per al 1866 es va expandir a 3 classes.

No s han fet ms nomenaments des de la independncia de la ndia, el 14 d agost de 1947. L nic membre que resta viu de l'Orde s la Reina Elisabet II.

 Composici .

El Sobir de l'Orde s el sobir britnic. A continuaci vindria el Gran Mestre de l'orde, posici ocupada pel Virrei de l'ndia. Els antics virreis i altres alts oficials, aix com aquells que van servir al Departament de la Secretaria d'Estat de la India almenys durant 30 anys eren eligibles pel nomenament. Els governants dels principats indis tamb eren eligibles pel nomenament (alguns estats tenien tal importncia que els seu governant gaireb sempre era nomenat Cavaller Gran Comandant, com els Nizams de Hyderabad, els Maharajas de Mysore, els Maharajas de Jammu i el Kashmir, els Maharajas de Baroda, els Maharajas de Gwalior, els Nawabs de Bhopal, els Maharajas d Indore, els Maharajas d Udaipur, els Maharajas de Cochin, els Maharajas de Travancore, els Maharajas de Jodhpur i els Maharajas de Cutch). L Orde tenia 25 cavallers i un nombre incert de cavallers honorfics.

Va ser creada exclussivament pels homes; les dones com a tals no podien entrar a l orde (llevat de les sobiranes), arribant-se a l extrem que els estatuts de l orde van haver de ser modificats per permetre l admissi de la Reina Mary com a Gran Comandant al 1911

 Vestimenta i Insgnies .

 Grans Ocasions . 
 
 La Capa: set blau clar, amb ribets de seda blanca. Al costat esquerra hi ha una representaci de l Estrella. Noms la porten els Cavallers de grau Gran Comandant.
 El Collar: d or, compossat per figures alternes de lotus indis, roses blanques i vermelles britniques i branques de palmeres, amb una corona imperial al centre. Noms el porten els Cavallers de grau Gran Comandant.

 Altres ocasions .

 L Estrella: Un Sol, amb 26 raigs llargs alternats amb 26 raigs ms curts; s d or i rod pels cavallers Gran Comandant i platejat i amb 8 puntes pels Comandants. Al centre hi ha un anell en blau clar amb el lema de l orde i al centre una estrella de 5 puntes (decorada amb diamants pels Gran Comandant);
 La Insignia: De forma oval, amb l efigie del sobir, envoltada d un anell blau clar amb el lema de l orde. La medalla penja d una estrella de 5 puntes, que pot estar decorada amb diamants segons la classe. Els Grans Comandants la llueixen en una banda blau cel amb un rib blanc als costats, que penja de l espatlla dreta i es lliga a l esquerra de la cintura, i els membres Comandant i Company la llueixen penjant del coll.

A diferncia de la resta d ordes de cavalleria britnica, la insignia no incorpora cap creu, donat que seria un smbol inaceptable pels prnceps indis no-cristians nomenats a l orde.

 Preferncia i Privilegis .

Els cavallers Gran Comandant i Comandant podien emprar el prefix  Sir  al seu nom, i les seves esposes,  Lady . Els Gran Comandant podien rebre un escut herldic. Si ja en tenien, podien encerclar el seu escut amb el circlet (un anell amb el lema) i el collar de l orde. Els cavallers Comandant i Company podien fer servir el circlet al seu escut, per no el collar. L insignia de l orde penjava del collar o del circlet.

La insignia de l orde aparexia al centre de la bandera britnica, amb una corona al damunt:
 quan el Virrei i el Gobernador General arribaven a aiges indies entre 1855 i 1847;
 per indicar la presncia d un Gobernador subordinat, un Tinent-Governador o el Cap Commisionat o un Oficial Poltic.
 per la presncia d un poltic resident al Golf Prsic.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169234" title="Bandera del Brasil" nonfiltered="4174" processed="4159" dbindex="69206">

La Bandera del Brasil fou adoptada el 12 de maig de 1992. Les proporcions sn 7:10.

El disseny original, amb 21 estrelles, va ser adoptat el 19 de novembre de 1889. El nombre d'estrelles s'increment a 22 el 1960, a  23 el 1968 i a 27 el 1992. Del 15 de novembre al 19 de novembre de 1889, fou adoptada la primera bandera republicana.


 Significat de la bandera .


El cercle central representa el cel sobre Rio de Janeiro a les 8.30 h del mat del 15 de novembre de 1889, la data de la proclamaci de la Repblica. Les 27 estrelles corresponen a les constellacions de Procyon (  Canis Minoris), Canis Major, Canopus (  Carinae), Spica (  Virginis), Hydra, Crux, Sigma Octantis (  Octantis; Estrella del pol sud), Triangulum Australe i Scorpius. Cadascuna de les 26 estrelles representa un estat de la Federaci i la 27a estrella representa el Districte Federal.

La banda corbada significa la lnia de l'Equador, i hi apareix el lema nacional: "Ordem e Progresso" ('orde i progrs'). El fons verd i el rombe groc representen els recursos forestals i minerals.

La bandera del Brasil noms es pot lluir horitzontalment.

Les estrelles que representen els estats del Brasil (excepte Sigma Octantis que representa el Districte Federal) sn:



Banderes estatals.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169235" title="(31) Euphrosyne" nonfiltered="4175" processed="4160" dbindex="69207">


Euphrosyne s l'asteroide nm. 31 de la srie, descobert a Washington l'1 de setembre del 1854 per en J. Ferguson.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169239" title="Llista de personatges de The Legend of Zelda" nonfiltered="4176" processed="4161" dbindex="69208">
 En aquest article s'enumeren els personatges que es repeteixen al llarg de la franqucia The Legend of Zelda.

 Agahnim .


Agahnim es un despietat i  poders mag. Quant el Regne d'Hyrule estava sumit en el caos, pler d'infermetats i plagues, el mag acud com per art d'un miracle i amb la seva misteriosa mgia estabilitza tots els mals de del pas, curant la gent i destruint el mal del pas. Es guanya la simpatia dels sbdits, incloent la del Rei, pare de la Princesa Zelda. Fou nomenant per aquest com el seu conseller reial en la seva cort. Agahnim aparentment ajudava la gent de les seves desgracies i misries. Per tot aix era una taparera; doncs aquest volia en secret apoderar-se del control del pas. Destrona el Rei i controla amb la seva mgia la voluntat dels soldats, fent-se amb el control del Hyrule Castle. Agahnim envia a les Set Doncelles descendents dels antics Savis Hylian, al Dark World, per trencar el setge del antic mal que regnava en dita dimensi, l'anomenat Ganon, el Rei del Mal. Enviant a les jovenetes i a la Princesa Zelda al Dark World, aconseguiria lliberar Ganon, i aix aquest estaria lliure de nou. Fou derrotat en ltima estncia per Link, gracis a que aquest  recoll les tres Arracades per poder cercar la Master Sword, l'arma capa de derrotar el mag, on aquest teletransportar Link al Mn Fosc. Finalment, desprs de rescatar les Set Doncelles Link derrotar de nou i mat al mag. Ganon l'abandon a la seva sort. Agahnim tamb reapareix en Link's Awakening.

 Dark Link .


 Dark Link (tamb anomenat com Shadow Link) apareix en la franquicia com el costat fosc d'en Link, protagonista de la srie. Originalment, aperegu en el videojoc de The Legend of Zelda: The Adventure of Link, creat per un terrible i poders mag per combatre al assass d'en Ganon original de The Legend of Zelda (1986), encara que aquest ha aparegut en mltiples jocs de la saga com The Legend of Zelda: Four Swords Adventures, com a mltiples enemics creat pel Dark Mirror i en The Legend of Zelda: Ocarina of Time com a Mini-Boss. En Twilight Princess aparegu en una escena representant tres Twili. Generalment, Dark Link es una versi negre i fosca del protagonista Link, totalment obscur i amb els ulls vermells color sang. En la versi japonesa se'l coneixen com Doppelgnger.

 Epona .

 Epona s el cavall d'en Link, una euga agrella clara amb cabellera rossa, s'utilitza principalment per al viatge ms rpid utilitzat pel protagonista. A lOcarina of Time, Epona naixia i estava criat al Ranxo Lon Lon. Desprs que el el malvat Ingo es fes amb el rantxo gracias a Ganondorf, Link salva a Epona d'sser el cavall de Ganon, guanyant-li en una cursa a Ingo. Ms tard, a Majora's Mask, Skull Kid, roba a Epona. Link pod  recuperala en el Rantxo de Romal. Epona tamb fa una aparici breu a The Minish Cap, tanmateix, aquesta vegada noms se la veu estirant un carro de Lon Lon Milk. Encara que no est disponible per conduir, s possible fondre Kinstones amb ella. Epona tamb apareix en Four Swords Adventures principalment en un nivell on la pot obtenir desprs de salvar Malon, encara que hi ha quatre cavalls que es munten, com hi ha quatre Links. En Twilight Princess, Link munta un cavall que sembla molt similar a Epona; tanmateix, els intrprets poden anomenar el cavall d'en Link en aquesta aventura nova. Epona juga un paper molt ms gran en aquest joc, fins i tot sent utilitzat per Link en batalles a cavall en mltiples vegades. Epona t la seva prpia can, que s'utilitza sovint com a manera de dominar i/o convocar-la. A Epona se li posa el nom d'una deessa celta de cavalls.

 Ganon .


Ganon (      , Ganondorofu), tamb conegut com Ganondorf, el Great King of Evil es el principal antagonista de la srie. Ganondorf era el lder de la raa de lladres Gerudo, que vivien al desert a l'oest d'Hyrule. Segrestava la Princesa Zelda amb molta freqncia. Aquest personatge va ser introdut a la saga amb el nom de Ganon, per no va ser fins a 1998, amb el videojoc d'Ocarina of Time que va aparixer amb el nom de Ganondorf. Aquest s un dels malvats ms complexos creats en la histria dels videojocs. La referncia Gannon es errnia. Ganondorf s tamb un poders fetiller, els poders mgics del qual augmentaren considerablement gracis a la Triforce del Poder. Posseeix tamb una fora fsica descomunal, molt superior a la del jove Link i es tamb un gran espadatx com s'ha pogut demostrar en The Legend of Zelda: The Wind Waker i en The Legend of Zelda: Twilight Princess.

 Great Deku Tree/Gran Arbre Deku .

El Great Deku Tree, que apareix a l' Ocarina of Time, s el Pare del Bosc acusat de mirar i protegir els Kokiri que viuen al Kokiri Forest. s un arbre excepcionalment gran amb una cara humana.

Quant lOcarina of Time comena, l'Arbre Deku est patint un dur cstig per causa de la maledicci del malvat Ganondorf en un esfor per guanyar la Pedra Espiritual del Bosc que s en la possessi de l'Arbre de Deku. Sabent el dest d'en Link, l'Arbre Deku envia Navi la fada per gua en Link  demanan-li que mati l'aranya anomenada Queen Gohma que habit a l'interior seu. Encara que el monstre fou derrotat, l'Arbre Deku ja estava condemnat, per abans de morir, l'Arbre Deku dna la Maragda Kokiri en Link i i li diu que busqui la Princesa del Dest en Hyrule Castle. Desprs que en Link adult completi el Temple de Bosc, descobreix un brot petit, que s'anomen el Brot Deku. s aquest brot que li diu la veritat an Link sobre el seu passat, i revela aquest que ell no s un Kokiri, sin un Hylian.

A The Wind Waker, el Deku Tree s el guardi del Refugi de Bosc i s l'esperit del bosc/terra llegendari. s al principi atormentat per ChuChus i, desprs d'sser ajudat per Link, explica a aquest el seu habitatge i el Koroks que viuen all. Confess Link que la seva energa mgica est disminuint pel fet que s'ha tornat feble amb l'edat. Se suposa que aquest s el mateix Deku Tree que era un brot a lOcarina de Temps, perqu confon-ne Link lHeroi dels Vents amb lHeroi del Temps parlant-li en la llengua Hylian antiga. Desprs de qu aquest ajuda al Korok Makar, l'arbre li entreg la Perla de Farone.

 Link .


Link (   , Rinku), s un heroi pic que lluitava contra el mal. Link s'ha convertit en un dels personatges insgnia de Nintendo, juntament amb els co-protagonistes de la saga: la Princesa Zelda i el malvat Ganondorf. L'xit de la saga, amb ms de 6.5 milions de cpies venudes mundialment, juntament amb l'aparici del personatge en altres jocs ha fet de Link un dels personatges de Nintendo ms coneguts del mn sencer. Les seves vestimentes estan basades en les del clebre personatge literari Peter Pan de J. M. Barrie, per la fantasia, l'eterna infantesa, la bondat, el coratge, l'innocncia i el cor pur que aquestes representen. Aquesta mena de ganyotes a obres literries, mitolgiques i fins i tot religioses sn molt abundants dintre de The Legend of Zelda. Una singularitat d'aquest personatge s que existeixen diversos herois amb el mateix nom de "Link" a tota la srie The Legend of Zelda i tenen innumerables caracterstiques comunes cadascun. D'altra banda, segons ho suggereix Ganondorf a The Legend of Zelda: The Wind Waker, tamb podria tractar-se d'un mateix heroi que reneix una vegada i una altra durant totes les poques.

 The Three Goddesses/Les Tres Deesses .
 Din .

Din s la Deesa del Poder i del Foc en el mn fictici de la franqucia The Legend of Zelda. D'acord amb la llegenda de la Relquia Sagrada de la Triforce, empr els seus braos de foc per esculpir el mn i crear la terra. De la mateixa manera que les Deesses Farore i Nayru, deix com a mostra del seu poder un dels fragments de la Trifora: la Sagrada Trifora del Poder. A ms de sser la Deesa del Poder, Din s'encarna tamb en lOracle de les Estacions d'Holodrum, del videojoc The Legend of Zelda: Oracle of Seasons. En aquesta dita entrega, Din tenia el poder d'invocar les Detats de les Estacions del mn parallel d'Hyrule, Holodrum, per el seu poder fou usurpat pel malvat Onox, el General de les Tenebres, creant el desordre en les Estacions del mn marginat de Holodrum. El malvat fou derrotat per Link.

Abans de assistir al Temple de les Estacions, Din confess al jove Link: "M'estimo la Naturalesa. M'estimo la Terra, per aix l'hi dono lo millor de mi per expressar la seva bellesa a travs del meu ball. Cada ball t un especfic significat. Un s la Gloria de la Terra, el segon s la Gloria del Temps, el tercer, s la Gloria del Oce, el quart s la Gloria de la Plutja, el cinqu, la Gloria de la Calentor, el sis la Gloria de la Humanitat, el set, la Gloria del Vent, i per ltim, la Gloria de les Estacions. M'estimo les Estacions. Per m'estimo ms ballar". En conclusi, la histria de la Deessa Din en Oracle of Seasons, es un soport de la histria de la trama de The Legend of Zelda: Ocarina of Time. Din s la creadora de la Terra i de la Naturalesa, de tot sser vivent. Quant el malvat Ganondorf toc la Trifora, i la va dividir en tres, ell es va quedar concretament amb el poder de la Deesa Din. Ell es la seva representaci corpria. El poder per crear vida de Din es va modificar en mans d'en Ganon, en un poder malvat per destruir.

LEsperit de Llum Eldin, es una refrncia al nom de Din.

 Nayru .

Nayru s la Deessa de la Saviesa. Segons llegenda, amb la seva saviesa, creava totes les formes vitals que protegiria l'esperit del mn. Est associada sovint amb la Trifora de Saviesa, tinguda per la Princesa Zelda, i la clau a poder controlar la Trifora de Poder. Se la connecta generalment amb l'element d'aigua, el blau de colors i porpra, temps, i amor. Se la connecta generalment amb l'element d'aigua, el blau de colors i porpra, temps, i amor. A l'Ocarina of Time, la Gran Fada al Cols Desrtic pot concedir el coneixement de "L'Amor de Nayru" an Link, un defensa mgica que creava un camp de fora al voltant del seu cos en forma d'un cristall similar a de la Princesa Zelda quantest ms tard empresonada en per Ganondorf, tot i aix s plenament capa d'atacar mentre l'utilitza. Mentre actiu, encara poden donar un cop a ell els atacs enemics, per no n'agafar cap dany. En el Super Smash Bross Melee, Zelda utilitza la habilitat com un defensa actiu que tamb fa malb el seu atacant i reflecteix elements llanats o contrarrestar atacs.

LEsperit de Llum de Lanayru, es una refrencia al nom de Nayru.

 Farore .

Farore s la Deessa de Valor. Segons llegenda,  utilitzava la seva nima rica per donar esperit al mn. Tamb ajudava Din i Farore a crear la Triforce sagrada i llegendra. Est associada sovint amb la Trifora del Valor, tinguda per en Link, i la clau a poder contrarestar la Triforce del Poder. Se la connecta generalment amb l'element d'aigua, el blau de colors i porpra, temps, i amor. A l'Ocarina of Time la Gran Fada dins d'una cova en la Font Zora, pot concedir el coneixement de "El Vent de Farore" a en Link, una habilitat mgica que teletransportar el protagonista dels Dungenon. En Super Smash Bross Melee, La Princesa Zelda utilitza la habilitat com el seu tercer salt, una forma de teletransport horitzontal, vertical o diagonal. Recobra grans distncies, per no mou terreny.

LEsperit de Llum de Faron, es una refrencia al nom de Farore.

 Twinrova .


 Twinrova (          Tsuinr ba), sn les despietades bruixes guardianes del santuari sagrat Gerudo, el Temple del Esperit situat al Cols del Desert, al Desert Encantat. Varen ser elles qui van criar al malvat Ganondorf, el futur Rei del Mal, destrant-li en el camins de la mgia negra e implantant-li en els camins de la maldat i de la foscor, traumatitzant-lo en les seves futures nsies de conquerir un mn prsper per ell on poder-hi governar com al seu legtim i nic Rei. (Es podra afirmar que per la causa d'aquestes bruixes, en Ganon s malvat).

Tamb varen mantenir empresonada a la jove Nabooru, la futura Sabia de l'Esperit durant set anys, dintre d'una armadura, rentant-li el cervell i manipulant-la com una marioneta baix les seves ordres. Finalment, desprs d'una cruenta lluita, les fetilleres Twinrova foren derrotades per la seva prpia mgia a mans de lHeroi del Temps. En l'ltia fase de la lluita es van fusionar transforman-se en la veritable Twinrova. Al ser venudes per la seva mgia, van jurar venjar-se del jove Link algun dia, fet que es podria interpretar-se en la srie Oracle (els videojocs The Legend of Zelda: Oracle of Seasons i The Legend of Zelda: Oracle of Ages, respectivament). Twinrova reapareix en Majora's Mask i la srie Oracle.

 Vaati .


 Vaati (    Guf ), el Wind Mage (en catal: Mag dels Vents) es un malvat i poders fetiller. El primer aspecte de Vaati, en la cronologia de The Legend of Zelda: The Minish Cap s el de jove fetiller de gran poder mgic obscur, que un bon dia introdueix innombrables monstres en el Regne d'Hyrule, i converteix la Princesa Zelda en pedra. Ell era un Minish. Un cop convertit Vaati en un poders mag, perseguiria el seu anhel principal: apoderar-se de la Light Force (Fora Lleugera, o Fora de la Llum en catal) que l'hi atorgaria un poder div illimitat. Quant Vaati sab on era la Fora (a l'interior de la Princesa Zelda), s'apoder del Castell d'Hyrule i el transform en el seu cau, amb la intenci de robar la Light Force de la princesa. S'apoder de la seva Light Force. Link venc la seva mgia i for Vaati a convertir-se en un monstre per poder sobreviure a la batalla. Encara que la mgia del fetiller Vaati fos illimitada, Link el venc en ltima instncia, i l'empreson en la lmina de Picori, que ms tard seria coneguda com lEspasa Qudruple (Four Sword), degut  a la seva capacitat de desdoblar el seu portador en tres entitats separades. Vaati reapareix en Four Swords i Four Swords Aventures.

 Zelda .


La Princesa Zelda (         , Purinsesu Zeruda), es la princesa d'Hyrule. Zelda s un membre de la Famlia Reial d'Hyrule, essent la personatge que reb el nom de la franqucia, tanmateix el protagonista i personatge controlable s en Link. Sovint s raptada presonera pel malvat antagonista de la trama: Ganon, el Rei del Mal. D'acord amb Shigeru Miyamoto, el creador de la saga, el nom ve de Zelda Fizgerald. Darrerament el seu paper ha canviat considerablement. En jocs com The Legend of Zelda: The Wind Waker o Twilight Princess ja no representa el paper de "princesa en perill", sin que ajuda a en Link directament en el combat final amb el seu arc. Ha aparegut tamb en Super Smash Bros. Melee, un joc de Nintendo GameCube. La Princesa Zelda utilitz mgia per lluitar contra els seus enemics. Per, en el joc The Legend of Zelda: Ocarina of Time tamb es pot transformar en l'emmascarat Sheik, que empra atacs fsics, tot aix per amagar la seva identitat, ja que era perseguida per Ganon. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169241" title="Sabino Fernndez Campo" nonfiltered="4177" processed="4162" dbindex="69209">
Sabino Fernndez Campo, comte de Latores, ( Oviedo, Astries 1918 ) s un militar espanyol.

Biografia.
Va nixer el 17 de mar de 1918 a la ciutat d'Oviedo, capital del Principat d'Astries. Llicenciat en Dret per la Universitat d'Oviedo, posteriorment va ampliar els seus estudis al Industrial College dels Estats Units d'Amrica i es va diplomar en economia de guerra. Al retornar a Espanya va ingressar a l'exrcit on va arribar a ser Interventor General l'any 1980 i se li va concedir el ttol honorfic de Tinent General. 

Ha estat professor de l'Acadmia d'Intervenci, membre d'honor de la Reial Acadmia de Medicina d'Astries i Lle, de la Reial Acadmia de Doctors, Censor de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques i acadmic corresponent de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci. 

Activitat poltica.
L'any 1975 va ser nomenat Sotssecretari de la Presidncia del Govern a proposta del ministre Alfonso Osorio, i del Ministeri d'Informaci i Turisme el 1976 en els governs de Carlos Arias Navarro. El 1977 va ser designat pel rei Joan Carles I Secretari General de la Casa Reial espanyola, crrec que va ocupar fins el 1993, sent des de 1990 Cap de la Casa Reial en substituci del general Alfonso Armada.

L'any 1988 la Generalitat de Catalunya li conced la Creu de Sant Jordi.

Enllaos externs.
  Biografia de Sabino Fernndez Campo;
  Ponncia sobre Cincia, Poltica i Societat  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169249" title="Copa de la UEFA 2007-2008" nonfiltered="4178" processed="4163" dbindex="69210">

La Copa de la UEFA 2007-2008 va ser la 50a edici de la Copa de la UEFA. La final va tindre lloc a l'Estadi Ciutat de Manchester el 14 de maig de 2008. Les primeres rondes classificatries es van jugar a partir del 19 de juliol de 2007, encara que la competici principal va arrancar el 20 de setembre de 2007. Van participar un total de 123 equips, incloent les rondes classificatries.

Fase de classificaci.
Primera ronda de classificaci.
18/19 de juliol i 31 de juliol/1/2 d'agost de 2007.


Segona ronda de classificaci.
16 i 30 d'agost de 2007.


 Primera ronda .
20 de setembre i 4 d'octubre de 2007.


Fase de grups.
Grup A.













Grup B.













Grup C.













Grup D.













Grup E.













Grup F.













Grup G.













Grup H.













Quadre.


Setzens de final.


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----


----



Vuitens de final.


----


----


----


----


----


----


----



Quarts de final.


----


----


----



Semifinals.


----



Final.





Golejadors.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169250" title="Partit Separatista Revolucionari Catal" nonfiltered="4179" processed="4164" dbindex="69211">
El Partit Separatista Revolucionari Catal (PSRC) fou un partit poltic fundat a l'Havana el 30 de setembre de 1928, a l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal, a proposta de Josep Conangla i Fontanilles, i a imitaci del Partit Revolucionari Cub de Jos Mart. Es van redactar nou punts programtics fundacionals, on es definia com a organisme secret per a la instauraci de la Repblica Catalana independent, s'hi admetia l'alament armat del poble catal i la utilitzaci tamb de procediments poltics i diplomtics. 

Pel que fa a la seva organitzaci, s'estructurava en un consell central, format per set membres, sota la presidncia de Francesc Maci, Ventura Gassol i altres dirigents d'Estat Catal i del Grop Nacionalista Radical. El PSRC preveia l'autodissoluci un cop aconseguits els seus objectius, desprs de la vigncia provisional de la Constituci de l'Havana, aprovada a la mateixa Assemblea, i un cop efectuat el trasps de poders del govern provisional al govern escollit democrticament.

Hom considera la fundaci d'aquest partit una concesi als catalans d'Amrica, principalment als de Cuba, el lder dels quals, Salvador Carbonell i Puig, era un dels que finanava Estat Catal, per el PSRC no va tenir cap incidncia a l'interior de Catalunya, on la lluita era monopolitzada per Estat Catal. Tot i que el que volia era significar l'enfortiment de l'ideari separatista d'Estat Catal i la seva transformaci  en un partit poltic quan Maci torn a Brusselles, davant l'oposici del comit d'Estat Catal del Principat, deix sense efectivitat el projecte el 1930.

 Referncies .
 Referncia al PSRC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169252" title="Ictneo II" nonfiltered="4180" processed="4165" dbindex="69212">

L'Ictneo II fou un submar construt per Narcs Monturiol i Estarriol. Fou el primer submar propulsat a vapor el 2 d'octubre de 1864. Feia 14 metres de llargada, 2 metres d'amplada per 3 de profunditat i tenia un volum de 29 m3. Fou construt amb fusta d'olivera i reforos de roure i una capa de 2 millmetres de coure. A la part superior tenia una coberta d'1,3 metres d'ample amb tres ulls de bou amb vidres de 10 cm de gruix i 20 cm de dimetre. Des de la torreta es controlava el tim mitjanant un engranatge de cargol sense fi. 

Quatre compartiments estancs de 8 m3 situats simtricament a banda i banda garantien la flotabilitat del submar quan aquests estaven buits. Aquests compartiments podien ser inundats a voluntat per tal de submergir-se. Emergir a la superfcie s'aconseguia injectant aire als compartiments amb una bomba. Un pes que es desplaava longitudinalment a travs d'un rail permetia mantenir l'horitzontalitat durant la navegaci submarina. Aquest mecanisme era controlat pel timoner. El submar tenia un mecanisme d'escapatria que permetia deixar anar llast i emergir a la superfcie en cas d'emergncia.

La invenci ms important de Monturiol, per, fou el motor anaerbic de l'Ictneo II conjuntament  amb la soluci del problema de renovaci de l'oxigen en un contenidor hermtic. El motor utilitzava un compost qumic de magnesi, perxid, zinc i clorat de potassi que reaccionava generant la temperatura necessria per a la producci de vapor i produa un gas, oxigen, el qual era recollit en tancs i posteriorment utilitzat per a la respiraci de la tripulaci i per a la illuminaci interior. 

Per causa de problemes financers, l'Ictneo II fou venut com a ferralla l'any 1868. Una rplica del mateix es pot veure avui al port de Barcelona.

Cap altre submar utilitz un sistema de propulsi anaerbica fins el 1940, quan l'armada alemanya prov un sistema utilitzant els mateixos principis, la turbina Walter, en el submar experimental V.80 i posteriorment en els submarins navals U.791. El problema de la propulsi anaerbica fou finalment solventat amb la invenci del primer submar nuclear, el USS Nautilus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169253" title="Escola Superior d'Administraci i Direcci d'Empreses" nonfiltered="4181" processed="4166" dbindex="69213">


L'Escola Superior d'Administraci i Direcci d'Empreses (ESADE) s una escola de negocis fundada l'any 1958 a Barcelona. Actualment compta amb tres campus, Barcelona, Madrid i Buenos Aires, el primer dels quals forma part de la Universitat Ramon Llull i que imparteix ensenyaments d'administraci i direcci d'empreses aix com dret.

Orgens.
L'any 1958 els jesutes van veure l'oportunitat de crear una escola superior que forms professionals per al bon funcionament de l'economia aprofitant la sortida de l'autarquia que el franquisme havia sumit Espanya durant la dcada del 1940 i 1950. 

Incialment s'install al Passatge Josep Llovera de Barcelona, traslladant la seva seu el 1965 fins a l'actual campus de Pedralbes. L'any 1983 s'ampli el campus de Pedrables, esdevenint la seva biblioteca centre de documentaci i de recerca de la UNESCO. L'any 2000 l'Escola va obrir el seu campus de Madrid i el 2003 a Buenos Aires.

L'any 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

Actualitat. 
Actualment t ms de 6.000 estudiants entre les seves diverses seus d'ensenyament. L'escola ofereix Educaci Executiva i programes de Master in Business Administration (MBA) amb els programes de l'escola de negocis, aix com carreres de grau i postgrau, i de doctorat en Administraci de Negocis i en Dret en les Facultats Universitries d'ESADE federades a la Universitat Ramon Llull. ESADE proporciona una mplia gamma de programes que abasteixen a les necessitats de grups diversos i ha signat acords de collaboraci amb ms de 100 universitats d'arreu del mn. 

L'any 2006 ESADE va ser considerada pel Wall Street Journal com la millor escola de negocis internacional, i el Financial Times va situar el seu Master of Management i el seu programa MBA sis i vuit d'Europa, respectivament, i el MBA entre els 30 millors del mn. Aix mateix la revista Business Week va considerar el programa MBA d'ESADE com un dels 10 millors del mn, i concretament 4t d'Europa i el primer en els pasos de parla hispana.

 ESADE Alumni . 

ESADE Alumni, la comunitat d'antics alumnes d'ESADE, est integrada per ms de 32.000 persones que exerceixen la seva professi als principals sectors econmics i socials de 95 pasos diferents. Tot un potencial hum i professional. 
Actualment la conformen 11.500 socis. *Web d'ESADE Alumni

- Histria:
 
ESADE Alumni va nixer de la iniciativa d'un grup de 22 antics alumnes de diverses promocions. Amb la firma de l'acta fundacional i els Estatuts es va aconseguir vertebrar el cos social dels antics alumnes de la instituci en una Associaci. 
El protocol d'acords de collaboraci amb ESADE, i la inscripci oficial en el registre d'Associacions el 9 d'octubre de 1989, van culminar la creaci de l'actual 'ESADE Alumni'.

- Objectius:
 
Contribur a la millora de la competncia professional dels antics alumnes.
Afavorir les relacions socials i la cooperaci entre associats.
Orientar-los en el desenvolupament de les seves carreres professionals.
Establir relacions amb Associacions de carcter similar.
Impulsar una estreta collaboraci amb ESADE i prestigiar els seus ttols i diplomes.


ESADE Alumni compta amb 10 clubs territorials, 20 chapters internacionals (ms vuit delegats de pas) i ms de 20 clubs funcionals i sectorials.

Enllaos externs.
    Pgina Ofical d'ESADE;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169255" title="Shinichi Kudo" nonfiltered="4182" processed="4167" dbindex="69214">

Shinichi Kudo (     , Kud  Shin'ichi?) s el protagonista de 17 anys de la srie d'anime Detectiu Conan (       Meitantei Conan) creada per Gosho Aoyama.

s un estudiant japons de 17 anys que estudia en la Teitan High School i s un reconegut detectiu novel. Somnia en ser un gran detectiu i li encanten les novelles policaques i de misteris, (sobretot les noveles de Sir Arthur Conan Doyle, l'autor del fams detectiu de ficci Sherlock Holmes, el seu dol) com tamb li agrada molt jugar a futbol (A diferncia de Sherlock Holmes que practicava l'esgrima com a deport). Noms te una notable diferncia amb el seu dol novellesc, s un negat total de la msica, tant per instruments com per cant.

Noms hi ha una persona que la fa tocar de peus a terra, i s la seva companya i amiga de la infantesa Ran Mouri, amb la qual es nega a si mateix constantment que est enamorada d'ella (i viceversa).

Els pares d'en Shinichi sn Yusaku Kudo (un fams i reconegut escriptor de novelles de misteri, s millor detectiu que el seu fill) i Yukiko Kudo (una famosa i retirada actriu de Hollywood) ambds viuen als Estats Units mentre que Shinichi va preferir seguir vivint al Jap (on estava la seva amiga/estimada Ran Mouri).

Malauradament, en Gin i en Vodka, dos homes de negre, van donar-li un frmac a en Shinichi provocant que el seu cos torns a ser el d'un nen petit. Va decidir mantenir la seva identitat en secret am una nova, la de Conan Edogawa (en honor a dos escriptors: Arthur Conan Doyle i Edogawa Ranpo.

Curiositats.

 L'aniversari d'en Shinichi es el 4 de maig.
 Coses preferides de Shinichi:
 Menjar: Pasts de llima;
 Esport: Futbol;
 Detectiu: Sherlock Holmes;
 Historia detectivesca: El signe dels quatre, per Arthur Conan Doyle;
 Frase: Noms hi ha una veritat ("          Shinjitsu wa Itsumo Hitotsu");

Referencies.



Enllaos externs.
Sobre el manga original ;
YTV INTERACTIVE -        - Pgina oficial de la srie ;
Pgina oficial de les pellcules ;
Fitxa al 3xl.net;
Sobre alguns personatges;
Grup MSN basat en la srie ;
Sobre el manga a Guiadelcomic ;
Pgina molt completa sobre Conan per Animatias ;
Pgina oficial de FUNimation (Case Closed) ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169259" title="Ictneo I" nonfiltered="4183" processed="4168" dbindex="69215">


L'Ictneo I fou un submar construt per Narcs Monturiol i Estarriol. Feia 7 metres de llarg, 2,5 d'amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilitar la pesca de corall. El casc interior era esfric i tenia una capacitat de 7 m3 mentre que el casc exterior tenia forma de peix amb una secci ellptica inspirada en el prototip de Wilhelm Bauer que naveg ja el 1851. Entre el casc interior i l'exterior hi havia tancs de flotaci, un tanc que subministrava oxigen per a la respiraci i illuminaci i un tanc d'hidrogen que alimentava una lmpada oxhdrica per illuminar les profunditats marines. L'Ictneo I tenia un propulsor pla d'aleta accionat per una tripulaci de quatre homes.

La immersi s'aconseguia mitjanant una hlix horitzontal que podia donar voltes en ambds sentits i amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d'assegurar l'estabilitat i flotaci de l'enginy. L'Ictneo I estava equipat amb un seguit d'eines especfiques per a la pesca del corall ja que aquest era l'objectiu inicial del projecte. El primer viatge del submar tingu lloc el setembre de 1859 al port de Barcelona.

L'xit parcial del projecte supos un gran entusiasme popular. No obstant aix, no obtingu cap tipus de suport governamental. En conseqncia, Monturiol escriqu una carta a la ciutadania animant una subscripci popular que assol 300,000 pessetes de ciutadans de l'Estat Espanyol i Cuba. Amb el capital obtingut, es constitu l'empresa La Navegacin Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictneo II.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169261" title="Tribunal Europeu de Drets Humans" nonfiltered="4184" processed="4169" dbindex="69216">



El Tribunal Europeu de Drets Humans (tamb denominat Tribunal d'Estrasburg i Cort Europea de Drets Humans), s un rgan judicial internacional amb seu a la ciutat d'Estrasburg davant el qual poden presentar-se, en determinades circumstncies, denncies de violacions dels drets reconeguts al Conveni Europeu per a la Protecci dels Drets Humans. Aquest conveni s un tractat pel qual alguns Estats europeus han acordat protegir certs drets fonamentals. Els drets garantits es troben enumerats en aquest Conveni i en els Protocols Nmeros 1, 4, 6 i 7, que alguns Estats han ratificat.

Histria.
El nou Tribunal Europeu de Drets Humans va comenar a funcionar l'1 de novembre de 1998, amb l'entrada en vigor del Protocol nm. 11. El 31 d'octubre de 1998 l'antic Tribunal va deixar d'existir. No obstant aix, d'acord amb el Protocol nm. 11, la Comissi va continuar en funcions durant un any ms (fins el 31 d'octubre de 1999) per a instruir els casos declarats admissibles per aquesta abans de l'entrada en vigor del Protocol N 11.

Organitzaci Interna.
 El Tribunal, en ple, tria el seu president, dos vicepresidents i dos presidents de secci per un perode de tres anys. Els dos vicepresidents sn igualment presidents de secci. Cada una de les quatre seccions compta, aix mateix, amb un Vicepresident.
 La composici de les quatre seccions, estable per tres anys, ha d'estar equilibrada tant des del punt de vista geogrfic com des del de la representaci de sexes, tenint en compte els diferents sistemes jurdics existents als Estats contractants.
 Dues seccions sn presidides pels vicepresidents del Tribunal i les altres dues pels presidents de secci elegits pel Tribunal. Els presidents de secci sn assistits i, si s necessari, reemplaats pels vicepresidents de secci.
 Al si de cada secci es constitueixen tamb, per perodes de dotze mesos, comits de tres jutges. Aquests comits sn un element important de la nova estructura, ja que efectuen una gran part de la tasca de filtratge que abans desenvolupava la Comissi.
 Sales de set membres es constitueixen dins de cada secci, de mode rotatori, amb el president de la secci i el jutge electe a ttol de l'Estat en qesti segons cada cas. Quan aquest jutge no s membre de la secci, actua a la sala en qualitat de membre ex officio. Els membres de la secci que no sn membres titulars de la sala sn suplents.
 La Gran Sala, de disset jutges, es constitueix per tres anys. A part dels membres ex officio  el president, els vicepresidents i el president de secci , la Gran Sala es forma mitjanant un sistema de rotaci de dos grups, que s'alternen cada nou mesos, la composici dels quals t en compte l'equilibri geogrfic i intenta reflectir les diferents tradicions legals existents als Estats.

L'edifici.
L'edifici del Tribunal europeu dels drets humans fou dissenyat per Richard Rogers i construit entre 1989 i 1995. Durant el procs de disseny de l'edifici es va haver de reformular, ja que amb la caiguda del bloc comunista a finals dels anys 80 s'incrementava la possibilitat de noves incorporacions a la Uni Europea, pel que s'havien de crear nous espais (oficines, despatxos, halls,...) per a la possible arribada de nous membres.

Veure tamb.

 Cort Interamericana de Drets Humans;

Enllaos externs.
 Pgina oficial  ;
 Lloc Web de REDH - Xarxa Solidria pels Drets Humans ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169263" title="La Veu del Montserrat" nonfiltered="4185" processed="4170" dbindex="69217">
La Veu del Montserrat fou un peridic en catal fundat per Jaume Collell a Vic el 2 de febrer de 1878, inicialment setmanari per que a finals de 1900 esdevingu mensual. Hom el considera una creaci personal de Collell, ja que hi public una gran quantitat d'articles, per tamb hi collaboraren habitualment destacades personalitats com Jacint Verdaguer i Josep Torras i Bages a partir del 1880. Fou un portaveu del catolicisme moderat catal, i sostingu violentes polmiques amb el Diari Catal i amb el Centre Catal de Valent Almirall, representants del republicanisme catalanista.

Des de les seves pgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, com la del millenari de Montserrat (1880) i la de la restauraci del monestir de Ripoll (1886). El 1890 Collell intent traslladar la seu del setmanari a Barcelona a instncies de Narcs Verdaguer i Calls, i com no pogu va abandonar la direcci, en la que fou substitut per Ramon Sala. La seva dimissi, per, provoc la de molts dels collaboradors ms destacats del peridic. Simultniament va deixar el seu carcter poltic, que fou continuat pel setmanari La Veu de Catalunya (1891), inspirat per Collell i dirigit per Prat de la Riba, i tingu un inters noms cultural amb la collaboraci de Josep Gudiol. Deix de publicar-se el 24 de desembre de 1901.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169264" title="Lo Catalanista" nonfiltered="4186" processed="4171" dbindex="69218">
Lo Catalanista era un setmanari catalanista en catal, publicat a Sabadell, des del 4 de setembre de 1887 fins a l'1 de desembre de 1895. El director fou Antoni de Paula Capmany. 

Els seus collaboradors es vincularen a la Uni Catalanista i ms tard s'integraren a la Lliga de Catalunya. Els ms destacats foren ngel Guimer, Claudi Omar, Llus Domnech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba, Francesc Matheu, Apelles Mestres, Jacint Verdaguer, juntament amb escriptors sabadellencs, com Pau Colomer, Pere Muntanyola i Manuel Folguera i Duran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169268" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1950" nonfiltered="4187" processed="4172" dbindex="69219">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1950, disputat al circuit de Silverstone  el 13  de maig del 1950.

 Resultats .




 Altres .

 Volta  rpida:  Nino Farina  1' 50. 8;
 Pole: Nino Farina   1' 50. 6;







 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169269" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1951" nonfiltered="4188" processed="4173" dbindex="69220">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1951, disputat al circuit de Silverstone  el 14  de juliol del 1951.

 Resultats .




 Altres .

 Volta  rpida:  Nino Farina   1' 44. 0;
 Pole: Jos Froiln Gonzlez   1' 43. 4;







 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169285" title="Director" nonfiltered="4189" processed="4174" dbindex="69221">

Director pot tenir distints significats:

 A les arts cinematogrfiques, el director s l'encarregat de supervisar i conduir l'execuci de les pellcules. Vegeu director de cinema;
Director teatral ;
 A msica, el director (msica) pot ser-ho, fonamentalment, d'una orquestra (director d'orquestra) o b d'un cor (director de cor), i s qui s'encarrega de coordinar tots els instruments i/o veus que integren la formaci musical.
 A l'mbit empresarial, el director executiu s l'encarregat de mxima autoritat de la gesti i direcci administrativa.
 Director artstic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169286" title="Destruction Derby 64" nonfiltered="4190" processed="4175" dbindex="69222">


Destruction Derby 64 s un videojoc per la Nintendo 64 de la versi original a 32-bit per a la Playstation sota el mateix nom, Destruction Derby, basat en l'espectacle real de demolici de cotxes, amb algunes diferncies. Grficament i tcnicament s millor que la versi de Playstation, amb ms cotxes, brillantor i ms grfics alhora de destruir.

Les pistes sn variades, d'estadis de sorra a circuits per fer les trompades de cotxes.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169289" title="Escitdid" nonfiltered="4191" processed="4176" dbindex="69223">



Els escitdids (Scytodidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels escitododeus (Scytodoidea), al costat de drimsids, periegpids i sicrids. Sn aranyes haplogines amb 6 ulls que estan disposats en tres parelles.

El seu tret ms caracterstic s que cacen escopint un fluid que llencen a les seves preses, les quals queden immobilitzades per una massa enganxosa i verinosa que se solidifica. Posteriorment s habitual observar com es balancegen d'un costat a l'altre per cobrir la presa tot fent un dibuix en "Z". En angls les anomenen spitting spiders, s a dir, "aranyes escopidores".

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 2 de novembre de 2006, els escitdids compten amb 5 gneres i 169 espcies, de les quals 164 pertanyen al gnere Scytodes que t una ampla distribuci per tot el mn.
Dictis, L. Koch, 1872 (Xina fins a Austrlia);
Scyloxes, Dunin, 1992 (Tadjikistan);
Scytodes, Latreille, 1804 (tot el mn);
Soeuria, Saaristo, 1997 (Seychelles);
Stedocys, Ono, 1995 (Malisia, Tailndia);

 Enllaos externs .
 Arachnology Home Pages: Araneae;
 Info about Spitting spider Scytodes thoracica;
 Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;

 Vegeu tamb .
 Escitododeu;
 Llista d'espcies d'escitdids;
 Classificaci de les aranyes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169292" title="Looking Glass Studios" nonfiltered="4192" processed="4177" dbindex="69224">

Looking Glass Studios va ser una empresa desenvolupadora de videojocs durant la dcada dels anys 1990.

L'empresa va ser formada com a Looking Glass Technologies, quan Blue Sky Productions i Lerner Research es van fusionar.

Llista of ttols.

F-22 Interceptor per la Sega Genesis (1991);
Ultima Underworld: The Stygian Abyss (1992);
Car and Driver (1992);
John Madden Football '93 per la Sega Genesis (1992);
Ultima Underworld II: Labyrinth of Worlds (1993);
System Shock (1994);
Flight Unlimited (1995);
Terra Nova: Strike Force Centauri (1996);
British Open Championship Golf (1997);
Flight Unlimited II (1997);
 (1998);
 (1999);
Command and Conquer for the Nintendo 64 (1999);
System Shock 2 (1999) (amb Irrational Games);
Flight Unlimited III (1999);
Destruction Derby 64 for the Nintendo 64 (1999);
Thief II: The Metal Age (2000);
Flight Combat: Thunder Over Europe (en el desenvolupament quan l'empresa va tancar);

 Enllaos externs .
 Looking Glass Studios profile a MobyGames;
 Una histria illustrada de Looking Glass Studios a the-nextlevel.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169294" title="Josep Moix i Regs" nonfiltered="4193" processed="4178" dbindex="69225">
Josep Moix i Regs  (Sabadell, Valls Occidental 1898 -Praga 1973) fou un poltic comunista catal, secretari general del PSUC del 1949 al 1965. Era teixidor d'ofici i fou dirigent del Sindicat de la Indstria Txtil de Sabadell dins la CNT. El 1926 hagu de marxar a l'Argentina, per la persecuci de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1929 torn a Sabadell, i es va fer crrec de la secretaria de la Federaci Local de Sabadell. 

En el Congrs de la CNT del juny del 1931, celebrat a Madrid, s'aline amb la posici trentista, oposada a la tendncia anarquista sostinguda per la Federacin Anarquista Ibrica (FAI). Aix el maig del 1932, la Federaci Local de Sabadell deix de pagar la seva contribuci a la direcci confederal, per la qual cosa Moix fou expulsat del sindicat. El maig del 1933 particip en la constituci dels anomenats Sindicats d'Oposici (dissidents de les tesis de la FAI), per tamb xoc contra les idees anarco-sindicalistes d'aquests. Particip en els fets del sis d'octubre de 1934, i s'hagu d'exiliar de nou. En tornar ja s'havia arrenglerat amb el socialisme, s'afili a la Uni General de Treballadors (UGT) i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Dins la tasca sindical aconsegu que moltes agrupacions locals s'incorporessin a la UGT, de forma que durant la guerra, el sindicat socialista va experimentar el seu major creixement a la regi barcelonina. Fou president del Comit Local Antifeixista de Sabadell, crrec des del qual acced a l'alcaldia. Fou tamb director general de Treball al Principat, i l'abril del 1938 fou nomenat ministre de Treball al govern espanyol dirigit per Juan Negrn. El febrer del 1939, acabada la guerra civil espanyola, marx a Alacant i d'ac a Frana, i en arribar el torn d'aquesta, pass a Mxic. Desprs de la Segona Guerra Mundial torn a Frana, i el 1949 subsitu Joan Comorera com a secretari general del PSUC. El 1953 les autoritats franceses l'expulsaren en mig d'una campanya anticomunista. Llavors s'install a Praga. El 1956 deix la secretaria a Gregori Lpez Raimundo per ocupar la presidncia del partit, crrec que va ocupar fins a la seva mort.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169295" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1978" nonfiltered="4194" processed="4179" dbindex="69226">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 1978 dura dos anys (1976-1978).La selecci de Iugoslvia es proclam vencedora per primera vegada.

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1978 (Classsificaci)

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 1978 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

Fase final.
Disputada el 1978.



 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169298" title="Alfons Carles Comn i Ros" nonfiltered="4195" processed="4180" dbindex="69227">
Alfons Carles Comn i Ros (Saragossa 1932 - Barcelona 1980) fou un enginyer industrial, poltic i publicista catal. Era fill d'una famlia carlista aragonesa que s'establ a Barcelona. Sense abandonar mai el seu catolicisme evolucion cap a posicions comunistes. El 1956 ingress en el Frente de Liberacin Popular, que abandon el 1962, per integrar-se en el Front Obrer de Catalunya (FOC), que es constitua en referent catal del FLP. El 1970 ingress en l'Organizacin Comunista de Espaa-Bandera Roja (OCE-BR), per, abandon l'OCE-BR per fundar Bandera Roja de Catalunya (1974), que poc desprs s'integr en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1973 cre el moviment Cristians pel Socialisme, i fou la figura senyera, al si del PCE-PSUC, dels catlics marxistes (Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia, 1977). El 1980 fou elegit diputat al Parlament del Catalunya per les llistes barcelonines del PSUC. 

Gran part de la seua anlisi sociolgica la dedica al poble andals  i, molt especialment, als andalusos establerts a Barcelona d'en els anys 1950. Fou  director de la revista Taula de Canvi del 1976 fins a la seva mort.  Els seus hereus poltics han bastit en memria seua la Fundaci Comn.

 Obres .
 Espaa del sur (1965);
 Noticia de Andaluca (1970);
 Espaa, pas de Misin? (1966);
 Per una estratgia sindical (1971);
 Fe en la tierra (1975);
 La reconstruccin de la Palabra (1977);
 Cuba entre el silencio y la utopa (1979);

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169299" title="Pau Figueras Vil" nonfiltered="4196" processed="4181" dbindex="69228">
Pau Figueras Vil fou un escultor catal.

 Biografia .

Nasqu a La Canonja l'11 de febrer de 1882, fill de Josep Figueras Ingls de Botarell i de Rosa Vil Jaum de Reus. Mor a Reus el 19 de febrer de 1942. Escultor. De molt jove vingu a viure a Reus i se sentia plenament un artista local.

Com que era nan, la gent l'anomenava Pauet, el nan o el nan del raval.

Assist a classes nocturnes a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Reus mentre feia el seu aprenentatge a l'Acadmia Fargas.

Posteriorment an a Barcelona a treballar al taller de Casa Rius dedicat a la realitzaci d'imatges de sants. Simultniament inici estudis a l'Escola de Belles Arts amb el mestre Borrs Abell.

Als 17 anys retorn a Reus i s'establ al propi domicili familiar del carrer de Sant Antoni i posteriorment es trasllad a un taller del raval de Robuster nmero 25 (tamb tingu taller a la placeta de Sant Francesc i al carrer del Carme).

En aquest taller s'iniciaren artistes reusencs com Joan Rebull i Torroja, Modest Gen Roig, Cefer Oliv Cabr o Ramon Ferran i Pags. 

 La seva obra .



Pau Figueras treball preferentment la fusta per tamb el marbre, el bronze i el fang.

Moltes de les seves obres eren de tipus religis.

El 1907 havia tallat i daurat una imatge de l'infant Jess i de l'ngel de la Guarda i el 1910 tall i daur una imatge de Sant Josep per a l'Esglsia de Mrida (Mxic) i realitz un bust en fang del Doctor Robert.

El 1912 tall i daur una imatge de Sant Josep per a Mxic i expos escultures de Sant Miquel i Sant Rafael.

El 1913 expos un cap de lle en fang i caracteritz personatges per a l'escena en el teatre del Patronat Obrer de Sant Josep de Reus.

El 1915 expos en guix la figura del que anava a ser un gran pianista, el jove Pablito Mart de Reus i restaur una valuosa arqueta.

El 1916 don a conixer un retrat a l'estampa.

El 1919 tall per al Patronat de Sant Josep Obrer una imatge del Sagrat Cor i el 1921 expos a cal Marquet del carrer de Monterols una Mare de Du de Misericrdia, de la qual, desprs tantes tall i emmotllur en fang.

El 1925 tall una imatge reproducci de la Mare de Du de Montserrat per a la famlia d'Enric Prats i Mart, i el 1928 una Dolorosa per a l'esglsia de Salou.

L'Ajuntament  de Reus li encarreg la restauraci de la font del Rei quan la traslladaren de lloc. El 1932 fu la imatge de la Moreneta per a l'altar de l'esglsia de Sant Joan.

Altres obres de l'artista sn al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, com una imatge de Sant Tarsici i un grup d'ngels en glria.

Realitz el retaule de l'ermita del Roser de Vallmoll, un Sant Antoni i alguna altra imatge de la parrquia de Sant Sebasti de la Canonja.

 Ancdotes .

De ben petit en sortir d'escola passava pels carrers on sabia que hi havia tolls amb aigua per passar bones estones treballant el fang.

Era ben coneguda la seva afici per les dones.

Donada la seva curta talla utilitzava un tamboret per treballar les obres.

 Bibliografia .
 Centre d'Estudis Canongins Pon de Castellv: personatges 1994;
 Josep Olesti Trilles. Diccionari Biogrfic de Reusencs. Vol. 1. Pag. 263-264;
 Records, ancdotes i fets d'alguns personatges populars de Reus. Miquel Serra i Gras. Colla Castellera de Reus. 1993. Pag. 93-95;
 Gran Enciclopdia Catalana;

Enllaos externs.
 Pau Figueras Vil: l'escultor Fotografies d'algunes obres seves.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169300" title="Frente de Liberacin Popular" nonfiltered="4197" processed="4182" dbindex="69229">
Frente de Liberacin Popular (FLP) ms conegut per FELIPE, fou una organitzaci poltica illegal antifranquista que va actuar a Espanya entre 1958 i 1969, degut al fracs en la implantaci en l'interior de les formacions poltiques d'esquerres tradicionals a causa de la repressi com el PSOE, el PCE, la UGT, la CNT i el POUM, a ms d'oferir una visi nova del socialisme no sorgida necessriament tradici republicana. 

La majoria dels seus components provenien de les formacions estudiantils clandestines de les universitats i fou el gresol d'algunes de les opcions poltiques de renovaci de l'esquerra espanyola coincident amb la revisi de les teories comunistes ms lligades a la Uni Sovitica per concepcions prximes a models de socialisme democrtic radical de caire occidental, aix com cristians de base. Entre les seves caracterstiques destacaven les mobilitzacions a favor de la renovaci socialista que es vivia a Frana o Itlia, aix com el suport als moviments que sorgien al Tercer Mn com a Cuba o Palestina o les crtiques a l'intervencionisme sovitic a Hongria i Txecoslovquia. 

Les actuacions dels seus militants es van plasmar en edicions d'obres prohibides en l'poca d'autors prohibits com Herbert Marcuse o Andr Gorz. Entre els seus membres es trobaven Julio Cern Ayuso, que fou el seu mxim dirigent, Manuel Vzquez Montalbn, el jove Miquel Roca i Junyent, Jos Luis Leal Maldonado (que fou Ministre de la Uni de Centre Democrtic), Vicente Albero Silla, ngel Abad o Jos Ramn Recalde. Entre les seves accions va destacar el suport a la vaga general convocada pel Partit Comunista d'Espanya el 18 de juny de 1959. Tamb hi militava Enrique Ruano Casanova, estudiant de Dret mort en estranyes circumstncies mentre estava detingut per la policia.

A Catalunya el seu equivalent era el Front Obrer de Catalunya, i al Pas Basc l'Euskadiko Sozialisten Batasuna (ESB).

Referncies.
 Garca Alcal, Julio Antonio. Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, Madrid, 2001.
 Garca Rico, Eduardo. Queramos la revolucin. Crnicas del FELIPE, Frente de Liberacin Popular, Flor del Viento ediciones, Barcelona 1998.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169301" title="ngel Estivill" nonfiltered="4198" processed="4183" dbindex="69230">
ngel Estivill (el Molar, Priorat, 1908) fou un periodista i poltic catal.  El seu pare era fuster i d'ideologia anarquista i s'install el 1919 a Barcelona. Estudi a les Escoles Domnec, de Grcia. Militant d'Estat Catal, el contacte amb Joaquim Maurn  el dugu a abandonar el partit i a integrar-se en el Bloc Obrer i Camperol (BOC) el 1930. Fou redactor i un dels principals animadors de L'Hora, rgan barcelon del BOC, on hi cre la secci Les Arts, dedicada a l'art proletari, tamb hi collabora amb altres rgans del BOC (Adelante, La Batalla). Es guanyava la vida com a periodista a La Noche, El Da Grfico, Full Oficial del Dilluns i com a dependent de farmcia a la nit. 

En el II Congrs de la Federaci Comunista Ibrica (FCI), defens la importncia del fet nacional com a factor revolucionari, i top amb la direcci. Particip activament en els fets del sis d'octubre de 1934. Arran d'aquesta experincia escrigu 6 d'Octubre. L'ensulsiada dels jacobins, on ja exposa clarament la idea de la necessitat que la classe obrera encapali el doble alliberament social i nacional. En crear-se el novembre del 1935 el Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM), s'hi arrenglera en la fracci opositora i, el gener del 1936, pass a la Federaci Catalana del PSOE. Membre del Comit Executiu de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i collaborador de l'rgan d'aquestes, Iskra, seria un dels fundadors del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i collaborador de Justcia Social-Octubre. 

Fou un dels combatents de la victoriosa jornada del 19 de juliol de 1936, i ms tard fou comissari poltic de l'Exrcit Popular de la Repblica espanyola, i president del Comit de Serveis Correccionals de Catalunya (desembre de 1936   juliol de 1937). Desprs de la guerra civil espanyola, pass pels camps de refugiats de Cotlliure i Argelers, i poc ms tard abandon el PSUC. El novembre del 1940 particip en el Manifest crtic d'ex-militants del PSUC, i ms tard en el Moviment Social d'Emancipaci Catalana (1941) i en el Partit Socialista Catal (1942). Membre del Moviment Socialista de Catalunya (MSC), fou director de l'edici americana del seu rgan, Endavant. A Mxic es guany la vida amb noticiaris radiofnics. El 1979 visit Barcelona per primera vegada en 40 anys.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169303" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-23 de la UEFA 1976" nonfiltered="4199" processed="4184" dbindex="69231">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-23 1976 dura dos anys (1974-1976).

Fase final.
Quarts de final.


 Semi-finals .


Final.


 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169304" title="Llibert Estarts i Vilas" nonfiltered="4200" processed="4185" dbindex="69232">
Llibert Estarts i Vilas (Barcelona, 1911 - Tolosa de Llenguadoc, 1945) fou un poltic comunista catal. Dirigent de l'Esquerra Universitria (1930), s'incorpor al Bloc Obrer i Camperol (BOC), fundant-hi les Joventuts, de les que fou primer secretari. Tot i que ingress en el Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM) s'opos a la lnia ideolgica marcada per Esquerra Comunista (EC), per la qual cosa fou expulsat del partit (gener del 1936). Llavors ingress en el Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE), la Federaci del qual entr el juliol del 1936 en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Desprs de la victria s'exili a Tolosa de Llenguadoc. Mor assassinat, potser per antics militants del POUM.
 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169305" title="L'Hora" nonfiltered="4201" processed="4186" dbindex="69233">
L'Hora fou un setmanari en catal aparegut a Barcelona del 10 de desembre de 1930 a l'octubre del 1931. Inicialment actu com a rgan oficis del Bloc Obrer i Camperol. Pretenia ser una revista poltica, cultural i d'orientaci ideolgica comunista, i inser sovint reportatges informatius sobre la situaci i la poltica a la URSS. El seu primer director fou Daniel Domingo i Montserrat, i en foren principals redactors ngel Estivill, Jordi Arquer i Saltor, Joaquim Maurn, Andreu Nin, Jaume Miravitlles i Navarra, i altres. 

Va tenir una segona poca (d'abril a octubre del 1934) i una tercera (gener-maig del 1937) com a portaveu del POUM, amb collaboracions regulars de Baptista Xuriguera, Pere Bonet i Cuito, Josep Oltra i Pic i altres.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169306" title="Kyaputen Tsubasa" nonfiltered="4202" processed="4187" dbindex="69234">
Kyaputen Tsubasa (      , Capit Tsubasa en japons): Les aventures d Oliver i Benji, s un manga i una srie d anime coneguda en el mn hispanohablant com Campions, Supercamipons o Oliver i Benji que, tenint com a tema central el futbol, narra les aventures de Tsubasa Ozora (Oliver Aton en el anime Espanyol) i els seus amics des de l'infncia fins que son professionals i arriben a formar part de la selecci nacional de Jap. La associaci de futbol de Jap va recolzar el desenvolupament de la srie, degut al seu potencial per crear aficionats d'aquest esport.

La trama es centra en la relaci entre Oliver i els seus amics, la rivalitat contra els seus oponents, els entrenaments, la competici i els aconteixements en cada un dels partits que es juguen. Aquests partits es caracteritzen per les detallades, espectaculars i sovint impossibles jugades que duen a terme els personatges.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169307" title="Ciliat" nonfiltered="4203" processed="4188" dbindex="69235">

Els ciliats o cilifors (Cialiata o Ciliophora) constitueixen un flum del regne dels cromalveolats o dels protistes, segons es classifiqui. Els ciliats sn un dels grups ms importants d'eucariotes unicellulars, presents en quasi tots els llocs en els que hi ha aigua: llacs, bassals, oceans i al sl. Poden ser mbils o sssils i la majoria s'alimenta d'organismes petits (bacteris, o algues unicellulars) o de detritus, mentre que molts altres sn ectosimbionts o endosimbionts, i alguns sn parsits obligats o oportunistes. Tendeixen a ser protozous grans, alguns assoleixen fins als 2 millmetres de longitud, i tenen una estructura complexa i organitzada.

Caracterstiques.
Sn formes unicellulars, relativament grosses, amb una estructura interna complexa, que fa pensar ms en l'anatomia d'un petit animal, cosa que no sn, que en una cllula. Hi ha tres caracterstiques que els defineixen:
La seva superfcie apareix coberta de cilis alineats regularment, amb els que es mouen de forma activa i velo.
Tenen dos nuclis, el macronucli i el micronucli, aquest ltim reservat per a la reproducci sexual, que realitzen espordicament. ;
La majoria duu a terme la fagocitosi mitjanant la qual, s'alimenten a travs d'una zona especialitzada, enfonsada, anomenada citostoma, s dir, boca cellular.

La majoria dels ciliats tamb tenen una o ms vaquoles contrctils prominents que recullen i expulsen l'aigua de la cllula per mantenir la pressi osmtica i una certa funci per mantenir l'equilibri inic. Aquests tenen sovint forma d'estrella de la que en surten els conductes radials.

Altres components distintius sn els alvols, petites vescules adherides interiorment a la membrana cellular que mantenen la forma de la cllula, que varia des de flexible i contrctil a rgida. Generalment tamb estan presents els mitocondris i els nombrosos extrusomes. 

Cilis.


Els cilis es presenten en files longitudinals que recobreixen tota la cllula, encara que en alguns grups noms s'observen cilis en una regi limitada del cos cellular, al voltant del citosoma. En alguns casos els cilis apareixen agrupats en metxes anomenades cirris. Sn utilitzats per una gran varietat de funcions entre les que es troben el moviment, arrossegar, adherncia, alimentaci i sensaci. El moviment dels cilis est coordinat amb precisi, i la impressi que produeixen recorden les ones del vent en un camp de blat.

El sistema infraciliar s una organitzaci nica dels ciliats implicada en la coordinaci dels cilis. Inclou els cossos basals o cinetosomes i diverses fibrilles i microtbuls denominats cinetodesmes. Els cilis, normalment s'organitzen en monocinties o dicinties, que inclouen respectivament un o dos cinetosomes, cada un suportant un cili. Aquests generalment s'organitzen en files, denominades cinties que corren des de la part anterior a la posterior de la cllula. Altres s'organitzen en policinti3s, grups de diversos cilis junt amb les seves estructures associades. S'utilitzen per a la classificaci dels diferents grups.

Citostoma i alimentaci.

S'alimenten fagocitant partcules, cosa que realitzen quasi sempre des del fons d'una cavitat anomenada citostoma, situada quasi sempre en una depressi anomenada vestbul, que apareix coberta de cilis especialitzats. Normalment inclouen una srie de membraneles a l'esquerra de la boca i una membrana paroral a la dreta, que sorgeixen de policinties. Alguns ciliats tenen el citostoma poc diferenciat, o n'estan mancats, fagocitant en tot cas noms per una part determinada de la seva superfcie. En el grup dels suctors la fagocitosi es realitza pels extrems de mltiples tentacles.

L'eliminaci dels residus no digerits en les vaquoles digestives es realitza per exocitosi, amb freqncia tamb a travs d'una regi especialitzada, anomenada en aquest cas citoproct, que literalment es tradueix com a anus cellular.

Reproducci.

Cada cllula duu normalment un micronucli diploide i un macronucli poliploide. Els macronuclis no es divideixen mai sin que es diferencien a partir de la divisi del micronucli, que pot ocrrer en qualsevol moment del cicle cellular. La forma habitual de multiplicar-se es per reproducci asexual, que realitzen per mitosi seguida de bipartici. 

El macronucli s generat a partir del micronucli en un procs d'amplificaci i edici del genoma. La divisi del macronucli es produeix per amitosi mentre que el mecanisme de segregaci dels cromosomess s desconegut. Aquest mecanisme no s de cap manera perfecte, ja que desprs d'unes 200 generacions la cllula mostra signes d'envelliment. Peridicament, el macronucli s'ha de regenerar a partir del micronucli. En la majoria dels casos aix transcorre ocorre durant la reproducci sexual.

La reproducci sexual, quan existeix, es produeix per conjugaci, fusionant-se dues cllules desprs de qu els seus micronuclis, originalment, diploides s'hagin redut per mitj de meiosi a dos nuclis haploides, anomenats gamtics. Cada cllula contribueix amb l'altra donant-li un dels dos nuclis gamtics, que es fusionen amb el resident, formant-se aix en cada una de las dues cllules un nucli zigtic, diploide.
  
Mode de vida.


Estan representats en tota classe d'hbitats aqutics, per sn habitants sobre tot de les aiges dolces i dels sls, amb algun grup notable per allat de formes marines. Molts suporten b la contaminaci i prosperen en els collectors i plantes de tractament d'aiges residuals. S'alimenten fagocitant partcules orgniques i sobre tot bacteris i altres microorganismes, a vegades quasi tan grossos com ells mateixos.  Existeixen tamb formes parsites i alguns aprofiten la fotosntesi d'algues  capturades, com ocorre amb el Paramecium viride, que mant les algues verdes unicellulars en el seu interior durant molt de temps abans de digerir-les.

Cert nombre de ciliats, com els del gnere Vorticella, presenten un hbit sssil, romanent fixats al substrat mentre el moviment dels seus cilis fa circular l'aigua cap al seu citostoma.

Organismes model.
Diversos ciliats sn importants en la investigaci de diversos problemes biolgics, i sn cultivats i distributs regularment per al seu s pels laboratoris. Destaquen diverses espcies de Tetrahymena, com la T. pyriformis o la T. thermophila. 

Relacions filogentiques.

Els ciliats es troben cinclosos entre els alveolats, al costat del clade dels dinoflagellats i els apicomplexes.

No tenen parentesc especfic amb els opalinins, tot i que aquestes formes unicellulars s'hi assemblen superficialment pel seu recobriment de flagels curts.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169308" title="Vctor Alba" nonfiltered="4204" processed="4189" dbindex="69236">
Vctor Alba fou el pseudnim de Pere Pags i Elies  (Barcelona 1916 - Sant Pere de Ribes, Garraf 2003), escriptor, periodista i poltic catal. El 1932 comen a dedicar-se al periodisme poltic. Estudi dret a la Universitat de Barcelona. El 1936 s'afili al Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM), on collabor amb els portaveus ltima Hora i La Batalla. El 1939 fou empresonat pels franquistes, i fins el 1945 no fou alliberat. Llavors marx a Pars. Collabor amb Albert Camus a Combat i en la traducci al francs del Cant Espiritual de Joan Maragall. El 1947 pass a Mxic, on va escriure per La Nostra Revista, Pont Blau, Excelsior i Panoramas. Fou director del Centro de Estudios y Documentacin Sociales de Mxico. Ms tard pass als Estats Units,  on treball en organismes internacionals i exerc com a professor d'universitat, i el 1968 torn a Barcelona.

 Obres .
 Estudis .
 Historia del comunismo en Amrica Latina (1954);
 The Latin Americans (1969);
 Histria del BOC (1974);
 Andreu Nin (1974);
 Joaquim Maurn (1975);
 Els problemes del moviment obrer a Catalunya (1976);
 Historia de la resistencia antifranquista (1978);
 El Partido Comunista en Espaa (1979) ;
 Todos somos herederos de Franco (1980).
 Novelles . 
 Els supervivents (1950) ;
 El pjaro africano (1975);
 Assaigs . 
 Retorn a Catalunya (1970);
 Catalunya sense cap ni peus (1971);
 Homo sapiens catalanibus (1974);
 USA centre de la revolta mundial (1974) ;
 Catalonia. A Profile (1975),   ;
 Ssif i el seu temps, memries en tres volums: Costa avall (1990), Costa amunt (1990) i L'emprenyament (1995), ;
 Diccionaris .
 Diccionari de la mala llet (1997);
 Diccionari de les cabronades (2000);
 Diccionari de les ximpleries (2001) ;
 Diccionari d'annims amb nom (2002). ;
 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169315" title="Cleveland Rebels" nonfiltered="4205" processed="4190" dbindex="69237">


Els Cleveland Rebels vren ser una antiga franqucia de la NBA amb seu a Cleveland (Ohio). Noms van durar una temporada, la 1946-1947.

 Jugadors importants .
Basketball Hall of Fame:.
Cap

Per a no oblidar:.
 Leon Brown ;
 Frankie Baumholtz ;
 Ken Corley ;
 Ned Endress ;
 Bob Faught ;
 Pete Lalich ;
 Hank Lefkowitz ;
 George Nostrand ;
 Mel Riebe ;
 Irv Rothenberg ;
 Ed Sadowski ;
 Kenny Sailors;
 Ben Scharnus ;
 Nick Shaback ;
 Vince Swihart ;
 Ray Wertis;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169318" title="Animaci" nonfiltered="4206" processed="4191" dbindex="69238">


El cercle "botant" consisteix en realitat en 6 fotogrames
(Els sis fotogrames es mostren aqu a deu fotogrames per segon)

L animaci s una simulaci de moviment produda mitjanant imatges que es creen una per una; al projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una illusi de moviment, per el moviment representat no existeix en la realitat. Es basa en la illusi del moviment, en qu intervenen la persistncia de la visi i el fenomen phi.

L animaci pertany a l mbit del cinema i la televisi, encara que, com es pot comprovar, est en relaci directa amb les arts visuals clssiques, dibuix, pintura i escultura, aix com la fotografia.

Per realitzar animaci existeixen nombroses tcniques que van ms enll dels familiars dibuixos animats. Els quadres que es poden generar dibuixant, pintant, o fotografiant els insignificants canvis fets repetidament a un model de la realitat o a un model tridimensional virtual; tamb es possible animar objectes de la realitat i actors.

Concebre animaci tendeix a ser un treball molt intens i tedis. Per aix la major part de la producci prov de companyies d animaci que s encarreguen de organitzar aquesta feina. Tot i aix existeix la animaci d autor (que t relaci amb la animaci independent), en general ms relacionada amb les arts plstiques. Aquesta sorgeix del treball personal d un o dos artistes. Alguns es valen de les noves tecnologies per simplificar el treball.
Cinema d'animaci.
El cinema d'animaci o de dibuixos animats es basa en l'animaci de figures planes o de volum, sovint partint d'illustracions o cmics. Les tcniques sn similars a les de les sries televisives per han de tenir un mnim de 40 minuts de durada (en general passen de l'hora, com les altres pellcules pensades per a la pantalla gran). El pblic s variat per al llarg de la histria ha predominat l'infantil, fet que explica el carcter gracis i senzill dels personatges protagonistes.

Algunes pellcules destacades.
1917: L'apstol, la primera pellcula animada;
1937: La Blancaneu i els set nans, primera en fer servir el Technicolor;
1939: Els viatges de Gulliver, animaci tradicional amb el dibuix fet sobre actors reals;
1940: Fantasia, ambiciosa pellcula musical de Walt Disney;
1945: El cigronet valent, primera incursi espanyola al gnere, fet en estudis barcelonins.
1950: La Ventafocs;
1967: Astrix el Gal, sobre el cmic homnim;
1988: Akira, que consegu despertar l'inters occidental per l'anime;
1995: Toy Story, primera pellcula feta totalment amb ordinador;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169321" title="Amadeu Bernad i Calcat" nonfiltered="4207" processed="4192" dbindex="69239">
Amadeu Bernad i Calcat (Barcelona, 1899 - Clichy, Pars 1974) fou un poltic i periodista catal. El 1924 ingress a Estat Catal. Per es pos en contacte amb els cercles marxistes de l'Ateneu Enciclopdic Popular ,s'orient cap a ells, de manera que el 1926 abandon Estat Catal i el 1928 particip amb Jordi Arquer i Saltor en la fundaci del Partit Comunista Catal (PCC). Fou dirigent del seu portaveu, Treball. Quan el 1930 el PCC s'un amb la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB) per fer el Bloc Obrer i Camperol (BOC), abandon el partit. Proper a Estat Catal-Partit Proletari (EC-PP), finalment no hi ingress, i el 1932 ho va fer a la Uni Socialista de Catalunya (USC). Fou redactor de L'Opini i de Justicia Social. El 1936 la USC s'incorpor al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i fou cap de redacci del seu portaveu Treball. El 1939 s'exili a Frana, on particip en la resistncia comunista contra l'ocupaci nazi. Dins de la polmica al si del PSUC, s'arrengler amb el sector catalanista liderat per Joan Comorera. Destac com a historiador de l'obrerisme.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169323" title="Probabilitat" nonfiltered="4208" processed="4193" dbindex="69240">

La probabilitat s la possibilitat que alguna cosa pugui ocrrer o sigui el cas. La teoria de la probabilitat s'usa extensament en rees com l'estadstica, la matemtica, la cincia i la filosofia per a treure conclusions sobre la probabilitat de successos potencials i la mecnica subjacent de sistemes complexos.

El clcul de probabilitats s una part de les matemtiques que es dedica a calcular la possibilitat (probabilitat) que pugui ocrrer un determinat succs, quan es realitza un experiment aleatori. S entn per experiment aleatori aquell en el que no es coneix el resultat que sortir, per si tots els resultats possibles (per exemple: llanar una moneda a l aire, jugar a la loteria primitiva, fer una travessa, etc.). Un succs d un experiment aleatori no s ms que un subconjunt dels possibles resultats, com per exemple treure un sis quan llancem un dau a l aire, o treure cara quan llancem una moneda.

El matemtic francs Laplace, va contribuir de manera important al desenvolupament del clcul de probabilitats. s de destacar la famosa "regla de Laplace", que ens permet calcular mitjanant una frmula, la probabilitat d un succs associat a un experiment aleatori, en el cas que tots els successos d aquesta experincia siguin equiprobables (s a dir, que tinguin la mateixa probabilitat de verificar-se).

Aix tot, la probabilitat no s pas una cincia exacta. Simplement analitza i calcula possibles resultats. No hem de confiar cegament en ella, en el sentit que si hem obtingut un resultat d un 90% per exemple en un problema concret, no vol dir que necessriament hagi de succeir. Moltes vegades, per poc que ens agradi, ocrren els resultats amb menys probabilitat terica.

Quan es tracta de resoldre problemes basats en experincies aleatries, i ens preguntem per la probabilitat que pugui ocrrer un determinat succs, llavors necessitem frmules matemtiques que ens permetin obtenir aquests resultats. La frmula que es pot considerar fonamental per al clcul de probabilitats s una contribuci del matemtic Laplace com hem comentat abans, i expressa la probabilitat associada a un succs d un experiment aleatori, en el cas que tots els successos corresponents tinguin la mateixa probabilitat de succeir. Es pot expressar aix:


                      

el numerador expressa el nombre total de casos favorables perqu pugui ocrrer el succs que estem considerant. El denominador expressa el nombre total de casos possibles de l experiment aleatori en qesti.

Per calcular els valors del numerador i del denominador, en realitat es tracta de comptar, hem de tenir unes nocions bsiques de clcul combinatori.

La regla de Laplace s molt til per al clcul de probabilitats, per tamb hem de tenir en compte que ens poden presentar casos una mica ms complexes. A l hora de calcular la probabilitat en un problema concret, pot ocrrer que un succs estigui compost per altres successos, amb difererents possibilitats, i llavors la seva probabilitat no seria pas la que ens dna directament la regla de Laplace.

Probabilitat de successos compostos.

Imaginem que ens demanem per la probabilitat d un succs associat a un experiment aleatori, en el qual hi ha diferents possibilitats perqu pugui ocrrer. Per exemple: si disposem de dues urnes que contenen boles de color blanc i negre, quina s la probabilitat que al triar una urna a l atzar i una bola, aquesta sigui de color blanc? En aquest cas, la probabilitat t dues opcions: elegir la primera o la segona urna.

En casos com aquest, en els quals la probabilitat d un succs t diferents opcions, es parla de probabilitat de successos compostos, i no se pot aplicar directament la regla de Laplace.

Si anomenam A i B dos successos, de tal manera que el succs pel qual ens demanem la probabilitat est compost per d aquests dos, la probabilitat que pugui ocrrer A o B s:


                        

ssent P(A) la probabilitat associada al succs A, P(B) la del succs B, i P(A B) la probabilitat que puguin succeir simultniament (en el cas que no sigui possible seria 0).

Quan la probabilitat P(A B) s diferent de zro, llavors es calcula aix:


                         

s a dir, el producte de probabilitats.

Probabilitat condicionada.

Hi ha casos, en els quals necessitem conixer la probabilitat d un succs sabent que prviament ha ocorregut un altre. s el que es coneix com a probabilitat condicionada. Si B representa el succs que ha passat i A el succs pel qual ens demanem la probabilitat, la frmula que ens permet calcular la probabilitat que ocorri el succs A sabent que ha ocorregut el B, s:


                         



ssent P(A B) la probabilitat que es verifiquin el successos A i B simultniament, i P(B) la probabilitat associada al succs B.


Podem generalitzar el resultat anterior, si consideram que: A1,A2,A3,..........An, sn successos independents associats a un experiment aleatori, i que B s una altre succs qualsevol. Llavors, la probabilitat que es verifiqui el succs Ai sabent que prviament s ha verificat el B, s:



                      
                     




aquest resultat es coneix amb el nom de Teorema de Bayes.



Enllaos externs.
Probabilitat a thales.cica.es  ;

Bayes s Theorem ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169326" title="Sicrid" nonfiltered="4209" processed="4194" dbindex="69241">



Els sicrids (Sicariidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels escitododeus (Scytodoidea), al costat de drimsids, periegpids i escitdids. s una de les famlies amb espcies realment perilloses per a l'sser hum, com Loxosceles laeta o Sicarius hahni, ja que el ver que injecten produeix necrosi dels teixits i en alguns casos, poden provocar la mort.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 2 de febrer de 2006, els sicrids compten amb noms 2 gneres i 122 espcies, de les quals 100 pertanyen al gnere Loxosceles que t una ampla distribuci per tot el mn.
Loxosceles Heineken & Lowe, 1832 (arreu del mn);
Sicarius Walckenaer, 1847 (Sud-amrica, frica, Galpagos);

 Enllaos externs .
 Arachnology Home Pages: Loxosceles (Recluse spiders) ;
 Biodiversity Explorer: Family Sicariidae ;
 Platnick, N.I. (2003): World Spider Catalog.;
 Vetter, R. (2003): Causes of Necrotic Wounds other than Brown Recluse Spider Bites.;
 Vetter, R. (2003): Myth of the Brown Recluse Fact, Fear, and Loathing.;
 Pictures of the Brown Recluse Spider;

 Vegeu tamb .
 Escitododeu;
 Llista d'espcies de sicrids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169327" title="Josep Soler i Vidal" nonfiltered="4210" processed="4195" dbindex="69242">
Josep Soler i Vidal (Barcelona 1908 - Gav 1999) fou un poltic i historiador catal. Es form a l'Ateneu Enciclopdic Popular i als Estudis Universitaris Catalans. Fou cofundador del Partit Comunista Catal (1928) que desprs s'integr al Bloc Obrer i Camperol (1931) i collabor al seu portantveu L'Hora. A diferncia de la majoria de companys del BOC, no es va integrar en el POUM i el 1936 particip en la constituci del PSUC. 

Exiliat a Mxic desprs de la guerra civil espanyola, treball als tallers grfics del diari La Nacin. A causa de la seva progressiva satellitzaci cap el PCE s'apart del PSUC i cofund el Partit Socialista Catal (1942), que don suport al Consell Nacional de Catalunya (CNC). Dissoltes ambdues organitzacions desprs de la victria aliada i la consolidaci del franquisme, continu l'activisme impulsant la Primera Conferncia Nacional Catalana a Mxic el 1953. Tamb fou un dels fundadors el 1952 de la revista Pont Blau, de la que en fou secretari fins el 1957, i collabor a El Poble Catal. El 1965 torn a Catalunya i s'establ a Gav.  

 Obres .
 Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califrnia (1953);
 Pels camins d'utopia (1958), sobre tienne Cabet;
 L'expansi dels cultius gavanencs i la rompuda de les marines (1969);
 Plet de termes i de pastures entre Gav i Viladecans (1981);
 Abd Terrades. Primer apstol de la democrcia catalana (1983).

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169331" title="La tomba de les lluernes" nonfiltered="4211" processed="4196" dbindex="69243">
La tomba de les lluernes (     , Hotaru no Haka) s una pellcula animada japonesa dirigida per Isao Takahata.

Sinopsi.

Estiu de 1945. L'aviaci nord-americana sotmet els ciutadans japonesos a continus i desapiadats atacs aeris. Un d'ells   una incursi amb bombes incendiries que converteix la ciutat de Kobe en un infern fumejant  afecta els dos protagonistes, en Seita, de 14 anys, i la seva germana Setsuko, de 5. Tots dos sn fills d'un oficial de la marina japonesa, i durant la Segona Guerra Mundial viuen amb la seva mare. Un dia, per, desprs d'un brutal bombardeig, ells es retarden i no aconsegueixen arribar al bnquer on la mare els espera. Desprs del bombardeig els dos germans busquen a la seva mare. En Seita la troba molt malferida en una escola que ha estat convertida en un hospital d'urgncies. Poc desprs, la mare mor i els dos germans decideixen d'allotjar-se a cals oncles. Malgrat tot, els reben de braos plegats, i la seva indiferncia inicial es converteix, aviat, en un rebuig cada cop ms evident. Els dos germans acaben marxant, doncs, a viure pel seu compte a un refugi antiaeri abandonat. Si b all poden viure amb ms llibertat i sense haver de molestar ning, les coses no els van gaire b: el menjar escasseja, no poden esperar cap mena d'ajut i les repercussions de la desnutrici sn cada cop ms visibles en la petita Setsuko.

Enllaos externs.
Fitxa a Nausicaa.net;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169333" title="Parameci" nonfiltered="4212" processed="4197" dbindex="69244">

Els paramecis (Paramecium) sn uns ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aiges dolces estancades amb abundant matria orgnica, com bassals i estancs. Sn probablement els eucariotes unicellulars millor coneguts i segur que els protozous ciliats ms estudiats per la cincia. La mida de totes les espcies sol rondar els 0,05 millmetres.

Estan mancats de flagels, per els cilis sn molt abundants i recobreixen tota la superfcie. Els correspon proporcionar moviment a l'organisme. La membrana externa absorbeix i expulsa regularment l'aigua de l'exterior amb la fi de controlar l'osmoregulaci, procs dirigit per dos vacols contrctils.

De la seva ultraestructura destaca el citostoma, una espcie d'invaginaci situada al llarg del parameci que empra per a la captura d'aliment, conformat per partcules orgniques flotants i microorganismes menors. El citostoma condueix a una citofaringe abans que l'aliment passi a l'interior d'aquest protozou. Altres orgnuls de fcil observaci sn el tpic nucli eucariota, situat junt a un "micronucli" en el centre del parameci, i les vaquoles digestives, que digereixen constantment l'alimento capturat. Les desfetes s'expulsen per exocitosi, mitjanant vacols de secreci que s'originen a partir de les digestives.

Com molts altres microorganismes, els paramecis es reprodueixen asexualment per bipartici.

Espcies.
En l'actualitat es reconeixen 14 espcies dintre del gnere Paramecium:

 P. aurelia Ehrenberg, 1838;
 P. bursaria Ehrenberg & Focker, 1836;
 P. calkinsi Woodruff, 1921;
 P. caudatum Ehrenberg, 1838;
 P. duboscqui Chatton & Brachon, 1933;
 P. jenningsi Diller & Earl, 1958;
 P. multimicronucleatum Powers & Mitchell, 1910;
 P. nephridiatum von Gelei, 1925;
 P. polycaryum Woodruff, 1923;
 P. putrinum Claparede & Lachmann, 1858;
 P. trichium Stokes, 1885;
 P. woodruffi Wenrich, 1928;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169340" title="Josep Maria Muri i Roman" nonfiltered="4213" processed="4198" dbindex="69245">
Josep Maria Muri i Roman  (Barcelona 1907 - Guadalajara, Jalisco 1999) fou un escriptor catal, fill de Mag Muri i Torner i germ d'Anna Muri i Roman. De jovenet collabor en El Borinot, La Nau i el Diari de Catalunya. Polticament, fou militant d'Estat Catal, d'Acci Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Catal i fou funcionari de la Generalitat de Catalunya.  Durant la guerra civil espanyola prengu part en la batalla de l'Ebre com a voluntari. 

Exiliat el 1939, el 1942 pass a Mxic i s'establ finalment a Guadalajara el 1959. Fou el principal promotor, durant ms de 10 anys, del Butllet del Centre Catal de Guadalajara, hi fou professor de literatura a la universitat i a l'American School; tamb fou directiu de Prensa Unida de Guadalajara i de la delegaci del Sindicato Nacional de Redactores de la Prensa, es dedic tamb a activitats industrials i mercantils.   Guany la flor natural als Jocs Florals celebrats a Pars (1965) i Mxic (1973). Fou collaborador de Xaloc i altres revistes de l'exili mexic.

 Obres .
 Assaig .
 La revoluci al camp de Catalunya (1937)  ;
 Revisin de la dramtica neoclsica (1971);
 Vivncies d'un separatista (1985) ;
 Poesia .
 L'espera, poemes (1942);
 L'ltim recull (1980);
 Trajecte confs (1978);
 Ramals del trajecte (1980);
 Narracions i contes .
 Els dos puntals (1938) novella;
 Narraciones fugaces (1967), versi catalana del 1974;
 Cuentos de humor gris (1987) versi catalana del 1992;
 Cinc contes per a infants (1984);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169343" title="Joan Montserrat Parets" nonfiltered="4214" processed="4199" dbindex="69246">
Joan Montserrat i Parets (mort a Llucmajor, Mallorca, 1936) fou un poltic socialista mallorqu.

Membre de l'Agrupaci Socialista de Llucmajor, integrada en el Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE). Collaborador habitual a El Obrero Balear. Regidor de Llucmajor (1918-1923). En esclatar la polmica pel fet que Joan March financs la Casa del Pueblo de la Ciutat de Mallorca, defens que s'accepts aquesta collaboraci econmica. Tamb entr en polmica amb Lloren Bisbal (1922-23) ja que Montserrat defensava l'aliana del PSOE amb el Partit Liberal per aturar als conservadors, liderats per Antoni Maura. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, deix Mallorca, i en proclamar-se la Segona Repblica Espanyola torn a Ciutat. El 1933 fou president de l'Agrupaci Socialista de Palma i membre de la comissi executiva de la Federaci Socialista Balear. El 1936 l'aixecament militar triomf a Mallorca i hi hagu una brutal repressi contra tots els sectors progressius de la societat, en el decurs de la qual Montserrat fou assassinat.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169345" title="Federaci Socialista Balear" nonfiltered="4215" processed="4200" dbindex="69247">
Federaci Socialista Balear (FSB) s l'organitzaci que agrupava els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE. Desprs d'un primer intent en 1913-15, que reun noms grups de Mallorca, es constitu definitivament pel maig del 1932, amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20) i 1 139 afiliats (955 de Mallorca, 112 de Menorca i 65 d'Eivissa). Celebr quatre congressos fins al juliol del 1936, i els d'abril-maig del 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes (principalment Jaume Garcia i Obrador i Joan Montserrat) i els caballeristes (Antoni Gil i Antoni Ribas). El primer president havia estat Lloren Bisbal. Tingu com a rgan de premsa el setmanari El Obrero Balear. 

Fou desarticulada totalment arran de la insurrecci militar del 1936, quan molts dels seus membres foren assassinats, la refundaci de la FSB-PSOE no es produ fins el 1975 entorn d'Emilio Alonso i Flix Pons.  Des d'aleshores va prendre el nom de Partit dels Socialistes de les Illes Balears.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169347" title="Jaume Garcia i Obrador" nonfiltered="4216" processed="4201" dbindex="69248">
Jaume Garcia i Obrador fou un dirigent socialista mallorqu.

Treballava com a electricista, era membre de les joventuts socialistes, combat (1919-21) els terceristes i l'escissi comunista i, juntament amb Lloren Bisbal, s'opos al verguisme (1922-23). El 1922 fou vicepresident de la Federaci de Societats Obreres de Balears i president de l'Agrupaci Socialista de Palma. A partir del 1925 figur en la comissi executiva de la UGT de Balears i reorganitz les joventuts socialistes (1927-1930). El 14 d'abril de 1931 es fu crrec, amb Antoni Pol, del govern civil de les Illes Balears. Desprs fou elegit regidor (1931-33); per l'octubre del 1931, partidari de donar per acabada l'aliana amb els republicans, cre, amb Jaume Bauz, un Partit Socialista Independent. Torn al PSOE (1933) i encapal aviat l'oposici als caballeristes dins la UGT i la Federaci Socialista Balear, que presid (1935 i 1936) i represent dins el comit nacional del PSOE (1934-36).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169349" title="Jenny Lind" nonfiltered="4217" processed="4202" dbindex="69249">





  

Johanna Maria Lind (Estocolm, 6 d'octubre de 1820   Malvern, Worcestershire, 2 de novembre de 1887), coneguda com Jenny Lind, va ser una soprano sueca. Va rebre el sobrenom de "El rossinyol suec".  Va atnyer celebritat per les seues interpretacions operstiques a Europa i a Amrica, on va adquirir una extraordinria popularitat arrant d'una gira iniciada l'any 1850. Tamb va desenvolupar una important tasca filantrpica.

Lind era filla illegtima d'una mestra d'escola anomenada Anne Marie Felborg, qui es va casar amb Nikla Lind desprs del naixement de Jenny.  La seua data de naixement segons el registre existent a Estocolm, no pot considerar-se segura, perqu quan Lind va arribar a Nova York des de Liverpool, en el vaixell S. S. Atlantic, l'1 de setembre de 1850, va declarar que tenia 39 anys.  Si aix era cert, havia d'aver nascut al voltant de 1810 i ser filla de relacions molt anteriors de sa mare. Per altra banda, se sap que sa mare va tenir una filla al voltant de 1810. Desprs del seu matrimoni amb Otto Goldschmidt (1829 - 1907), el 5 de febrer de 1852, sovint va signar com Jenny Lind-Goldschmidt.  

Primers anys i carrera.
Lind va destacar per la seua veu des de ben aviat.  Tenia al voltant de nou anys quan la donzella de Mademoiselle Lundberg, la ballarina principal de l'pera Reial Sueca, la va sentir cantar. La donzella, admirada de l'extraordinria veu de Lind, va tornar l'endem amb la seua ama, qui va arranjar-ne una audici i va ajudar a qu Lind fos acceptada pel l'Escola del Teatre Reial. Lind hi va estudiar amb Herr Croelius, el mestre de cant del Teatre Reial. 

Va comenar a cantar sobre l'escenari a l'edat de 10 anys, i als 17 era la favorita en l'pera Reial Sueca. Als 20 anys ja era membre de l'Acadmia Reial Sueca i cantant de cambra del rei de Sucia. El seu primer gram paper va ser el d'Agathe, en Der Freischtz de Carl Maria von Weber, l'any 1838 a l'pera Reial Sueca. Va ser rebuda pertot Europa amb un xit aclaparador, tot i que va patir de por escnica al llarg de tota la seua carrera. Entre 1841 i 1842 va estudiar pera italiana i francesa amb Manuel Garca a Pars, el que indubtablement va ampliar les seues capacitats, tot i sentir-se molt sola durant aquest temps.  

L'any 1843 va fer una gira per Dinamarca. Hi va conixer Hans Christian Andersen, qui es va enamorar d'ella, per, tot i que esdevingueren bons amics, ella mai no va mostrar sentiments romntics envers ell.  Jenny Lind li va inspirar a Andersen tres dels seus contes de fades de l'escriptor: "L'aneguet lleig," "L'ngel" i "El rossinyol."  Posteriorment va cantar a Alemanya; actuant en companyia de Felix Mendelssohn a Leipzig.  Lind es va sentir atreta pel compositor, per aquest estava casat.  Posteriorment va actuar a Vienna.

Va viatjar a Londres l'any 1847 on va comenar a ser coneguda com "el rossinyol suec". La seua primera actuaci a Anglaterra va tenir lloc el 4 de maig de 1847, com Alice en Robert le diable de Giacomo Meyerbeer, paper que li va proporcionar gran xits a Londres, Manchester, Liverpool, Berln i Estocolm.  Aviat va esdevenir una dona rica i popular.

Desprs de la mort de  Mendelssohn, Lind va tornar a Sucia. Posteriorment va mantenir una relaci amorosa amb un capit angls, George Jones, per aquest breu interludi romntic no va acabar en boda. Va abandonar Anglaterra i va tornar a una Alemanya encara dolguda per la mort de Mendelssohn. A l'hivern de 1849-1850 Lind va esdevenir membre de la fraternitat estudiantil Burschenschaft Hannovera de Gttingen. N'era l'nica dona membre. Ela altres membres li van posar el sobrenom de Petita Dama Jenny.

La gira Nord-americana de Lind.
Cal al 1849, P. T. Barnum s'havia assabentat de l'xit de Lind, i de les grans audincies que era capa d'atraure. Abans d'aix, entre 1845 i 1846, Barnum havia visitat Europa amb la seua principal atracci, General Tom Thumb.  Tot i que mai no havia sentit cantar Lind, Barnum sabia que les sales de concert s'omplien completament de pblic quan ella cantava, i que era coneguda no noms per la seua veu, sin tamb per la seua virtut i caritat.  L'octubre de 1849, Barnum va encarregar a un corresponsal angls, John Wilton, que localitzara Jenny Lind i li fes una oferta. Lind volia fundar noves escoles a Sucia, i l'oferta de Barnum podria proporcionar-li els diners que hi necessitava. Desprs de comprovar la garantia financera de Barnum a travs d'un banc de Londres, el 9 de gener de 1850 Lind va acceptar l'oferta de Barnum: 1.000 $ per nit (ms despeses), per a ms de 150 concerts als Estats Units. Lind va imposar els serveis de Julius Benedict, un director d'orquestra i pianista alemany, amb qui havia treballat a Anglaterra; i el barton itali Giovanni Belletti com a company en els recitals, tot i que eren desconeguts pel pblic nord-americ. El salari de Benedict va ser de 25.000 $ i el de Belletti de 12.500 $. En conjunt, Barnum s'havia comproms amb la xifra de 187.500 $ (ms despeses) per portar Lind i la seua troupe musical als Estats Units.

El contracte de Lind estipulava que la quantitat total havia de ser dipositada de bestreta en el banc londinenc Baring Brothers.  Aix no era habitual per a Barnum, que generalment pagava als artistes desprs de l'actuaci. Per a aconseguir els diners, Barnum va intentar aconseguir prstecs de bancs de Nova York, que van refusar concedir-los a canvi d'un pertentatge en els guanys de la gira de Lind, aix que Barnum va hipotecar totes les propietats comercials i residencials de les que disposava. Poc desprs, finalment va persuadir un ministre de Filadlfia, qui creia que Lind seria una bona influncia per a la moral nord-americana, que li prestara 5.000 $. Aix va poder trametre a Londres els 187.500 $.

Pocs estatunidencs havien sentit parlar de Lind, i la primera nota de premsa de Barnum va establir el to de la promoci. "Una visita d'una dona com aquesta, que considera el seu talent artstic com un do del cel i que ajuda els afligits i desafortunats ser una benedicci per a Amrica."  El seu pamflet biogrfic i fotogrfic proclamava: "s el valor intrnsec del seu cor i la sensibilitat del seu pensament el que produeix la potncia vocal de Jenny."  Barnum va promocionar intensament el fet que sovint Lind havia donat concerts benfics a favor d'hospitals i orfenats. Aix, abans que Lind haguera abandonat Anglaterra, Barnum ja havia aconseguit que el seu nom fos popular als Estats Units. A l'agost de 1850, abans qu Lind abandonara Anglaterra, Barnum va organitzar per a ella dos concerts de comiat a Liverpool.  Un crtic comissionat per Barnum per a cobrir l'esdeveniment va descriure l'entusiasme del pblic i el seu pesar per la immient partida de la cantant. Aquesta crtica va circular profusament en els peridics de tot Europa i Amrica una setmana abans de l'arribada de Lind a Nova York, l'1 de setembre de 1850.  Al voltant de 40.000 persones van acudir a donar-li la benvinguda, intentant donar una ullada a l'estrella.

Barnum i Lind van renegociar el contracte el 3 de setembre de 1850, assignant a Lind els originals 1.000 dlars per nit ms el benefici sobrant de cada concert, desprs que Barnum cobrara 5.500 $. Lind va estar representada pel seu advocat, John Jay.  Finalment, Lind va donar 93 concerts als Estats Unit per a Barnum, guanyant al voltant de 250.000 $. Barnum va guanyar uns 500.000 $. Lind va donar la major part dels guanys per a obres de caritat en els Estats Units, incloent-hi 1.000 $ per a la construcci d'una esglsia a Chicago. 

Els dos primers concerts van ser dues actuacions benfiques a Nova York, l'11 i 13 de setembre de 1850 al Castle Garden Theater, avui dia conegut com Castle Clinton, amb milers d'assistents i la recaudaci de l'asombrosa xifra de 10.141$ en el primer concert i 14.200$ en el segon.  El primer concert "regular" va tenir lloc el 17 de setembre de 1850. 

Al setembre de 1850 Lind va donar 5.000$ al seu amic suec Poly Von Schneidau, per a qu comprara una nova cmera per al seu estudi fotogrfic de Chicago -- cmera que desprs seria utilitzada per a obtenir una de les primeres fotos d'Abraham Lincoln. Com s'ha indicat abans, el 14 de setembre de 1850, Von Schneidau va traure el primer daguerrotip americ de Lind al New York Brady Studio.  Aquesta foto de Lind es conserva a la collecci de la Biblioteca del Congrs (Signatura DAG 509X).

A Washington, durant la gira de 1850, Lind va ser la primera artista en actuar en el recentment renovat Teatre Nacional.  El "New National Hall" havia estat ampliat a un aforament de 3.400 localitats.  El cos de policia al complet va haver de ser cridat per a posar ordre entre la gentada que s'acumulava per a obtenir entrades. Les sessions del Congrs van ser suspeses i els jutges de la Cort Suprema van assistir al concert.

Darrers anys.
Durant la seua estada als Estats Units, el 5 de febrer de 1852, Lind es va casar amb el pianista Otto Goldschmidt, al nmero 20 de Louisburg Square, Beacon Hill, Boston. El matrimoni va tornar a Europa al maig de 1852 en el mateix vaixell que havia portat la cantant a Amrica, el S. S. Atlantic.  Van tenir tres fills: Walter Otto Goldschmidt, nascut al setembre de 1853 a Alemanya, Jenny Maria Katherine Goldschmidt, nascuda al mar de 1857 a Anglaterra, i Ernest Svend David Goldschmidt, nascut al gener de 1861 a Anglaterra.

Tot i que Lind va abandonar la seua carrera artstica en tornar a Europa, va continuar interpretant de tant en tant obres religioses, amb particular inters en Bach.  Inicialment va installar-se a Dresden, i desprs a Anglaterra per a la resta de la seua vida, on va esdevenir una filntropa i, durant ns anys, professora de canta del Royal College of Music. La seua ltima actuaci va tenir lloc a Dsseldorf, el 20 de gener de 1870, canant l'oratori "Ruth", compost pel seu marit. 

Jenny Lind va morir el 2 de novembre de 1887 a Malvern, Worcestershire, a conseqncia d'un cncer.  Els seus darrers anys els va viure a Wynd's Point, darrere de la Little Malvern Priory. Est soterrada al cementeri de Great Malvern.  Va llegar una part considerable de la seua fortuna per a qu els estudiants protestants pobres de Suncia pugueren rebre una bona educaci.

Llegat.
La fama de Lind li ha valgut moltes commemoracions. El bitllet suec de 50 corones est dedicat a la msica, i en una cara porta un grant retrat de Lind.  

A Gran Bretanya, quan l'hospital Pottergate va ser tancat l'any 1898, es va obrir el nou hospital "Jenny Lind" per a infants malalts a Unthank Road, que va obrir les seues portes l'any 1900. Aquest hospital va tancar l'any 1975, transferint els serveis infantils al l'hospitals de Norfolk i Norwich, St Stephen's Road, on l'any 1985 es va batejar una de les seues ales amb el nom de Departament de Pediatria "Jenny Lind". Quan es va obrir el nou Hospital Universitari de Norfolk i Norwich l'any 2001, el departament "Lind" es va traslladar a aquest, on roman avui dia.

Sota el nom "Jenny Lind-Goldschmidt", disposa d'un monument commmoratiu al Poet's Corner de l'Abadia de Westminster.  Tamb hi ha una placa commemorativa de Lind a The Boltons, Kensington, Londres.  

L'arxiu de Jenny Lind es conserva al North Park College de Chicago.

Diversos objectes i llocs han rebut el nom de Lind, incloent-hi la Locomotora Jenny Lind, l'Illa Jenny Lind a Canad i el llogaret miner de Jenny Lind, California (malgrat el fet que la cantant noms va actuar a la costa Est dels Estats Units). 

Molts artistes han dedicat obres a Lind.  Anton Wallerstein va la "Jenny Lind's Lieblings-Polka" l'any 1845. En la pellcula de Hollywood A Lady's Morals (193), Grace Moore interpreta a Lind i Wallace Beery apareix com P.T. Barnum. L'any 1941 Ilse Werner va fer el paper de Lind en la pellcula alemanya Schwedische Nachtigall, amb Joachim Gottschalk com Hans Christian Andersen. Al gener de 2005, Elvis Costello va anunciar que havia escrit una pera sobre ella, titulada The Secret Arias. Inclou canons amb text de  Hans Christian Andersen, qui es va enamorar de la cantant.

 Curiositats .
Se sap que Lind va sentir-se molt gelosa de la ms jove soprano sueca (i successora en el ttol de "Rossinyol suec") Christina Nilsson. En un intent de desviar l'atenci que s'estava posant sobre la seua rival, durant una entrevista desprs d'un concert de la soprano Adelina Patti, Lind va menysprear Nilsson amb l'emftica opini que Patti era molt millor cantant del que Nilsson podria arribar mai a ser.

Referncies.

Biografia de Jenny Lind ;
Ampli estudi sobre la vida de Lind, especialment sobre els primers anys de la seua carrera ;
Informaci biogrfica sobre Lind ;
Informaci i links a l'Arxiu Jenny Lind ;
Rogers, Francis.  "Jenny Lind" a The Musical Quarterly, Vol. 32, No. 3 (Jul., 1946), pp. 437-448 ;
Kyle, Elisabeth.  The Swedish Nightingale: Jenny Lind, Holt Rinehart and Winston Inc (1964)  ;
Kielty, Bernadine.  Jenny Lind Sang Here Houghton Mifflin (1959) ;
Perfil de Lind ;

 Enllaos externs .
Daguerrotip original  de Poly Von Schneidau, 14 de setembre de 1850. Library Of Congres;
Jenny Lind a Findagrave;
Litografia de Currier & Ives sobre la primera aparici de Jenny Lind a America;
 Torre "Jenny Lind" a Cape Cod;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169351" title="Aplec del Pi de les Tres Branques" nonfiltered="4218" processed="4203" dbindex="69250">

Aplec del Pi de les Tres Branques s un aplec nacionalista que se celebra tots els anys el tercer diumenge de juliol al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Bergued), al voltant d'un  pi de tres besses (pi roig Pinus sylvestris), de 25 metres d'alria i un permetre a la base del tronc d'uns 5 metres. s considerat com a un smbol de la unitat dels Pasos Catalans: Catalunya, Pas Valenci i Illes Balears. Tres branques que surten simtricament d'una soca nica.

Al segle XVIII hom hi vei un smbol de la Santssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). Amb el desenvolupament de l'excursionisme a la fi del segle XIX sovint fou centre d'aplecs i cantades, per la seva popularitat arribaria definitivament el 1888, quan mossn Jacint Verdaguer escrigui el poema Lo pi de les tres branques on feia somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei de Principat de Catalunya, Valncia i Mallorca. Esdevingut aix un dels smbols de la unitat dels Pasos Catalans, el 1901 fou cedit pel seu propietari, Toms Camp, a la Uni Catalanista. Tanmateix, l'arbre va morir el 1913 i noms rest el tronc mort.

El 1987 el Pi de les Tres Branques, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys, va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Tamb es va declarar arbre monumental l'anomenat Pi Jove, que es troba al mateix indret, i s usat com a smbol nacionalista des de 1921, i on es reuneixen cada any els joves independentistes.

El dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada nacionalista, repetida cada any fins el 1924, quan fou prohibida per Miguel Primo de Rivera. La guerra civil espanyola i la Dictadura de Francisco Franco, desprs, en van impedir la celebraci. El 1980 es va convocar novament una diada d'afirmaci nacionalista, a la que hi assistiren unes 3.000 persones. Des d'aleshores ha estat considerada com a barmetre de la situaci dels diversos sectors de l'independentisme, ja que al seu voltant s'hi ha aplegat (i sovint enfrontat) militants del PSAN, PSAN-Provisional, Unitat Nacional Catalana, IPC, ERC, MDT, Estat Catal, Catalunya Lliure, Maulets i altres. L'aplec de 1986 hi assistiren 14.000 persones i acab amb cremada de banderes espanyoles i insults als membres de CDC, que deixaren d'assistir. El 1988 hi hagu enfrontaments entre faccions del MDT i el 1991 membres del MDT agrediren assistents d'ERC. Desprs dels aldarulls de l'aplec de 1996, on 30 encaputxats provocaren enfrontaments entre membres de la Plataforma per la Unitat d'Acci i d'Estat Catal, la diada s'ha recondut i ha prs un seu esperit ldic i festiu.

 Referncies .

 Font: festes.org (http://www.festes.org/articles.php?id=673);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169353" title="Josep Llus Blasco i Estells" nonfiltered="4219" processed="4204" dbindex="69251">
Josep Llus Blasco i Estells (Sagunt, 1941 - 2003) fou un filsof i poltic valenci. Llicenciat en dret i doctor en filosofia per la Universitat de Valncia. El 1974 ingress en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Ms tard abandon aquesta formaci i particip en la fundaci de la Unitat del Poble Valenci (UPV), la qual constitu el nucli del Bloc Nacionalista Valenci. Ha estat catedrtic de Teoria del Coneixement i deg de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Valncia del 1984 al 1993. 
 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169354" title="Leptontid" nonfiltered="4220" processed="4205" dbindex="69252">

Els leptontids (Leptonetidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels leptonetodeus (Leptonetoidea), al costat de telmids i oquirocertids. s una famlia poc coneguda popularment ja que sn de mida molt petita.

Sn aranyes haplogines relativament primitives ja que a la famella li falten l'enduriment extern de l'aparell reproductor. Tenen sis ulls disposats en un semicercle, amb quatre davant i dos darrea. Molts viuen en coves o entre el fullam de les escombraries.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, els leptontids compten amb 15 gneres i 200 espcies, de les quals 67 pertanyen al gnere Leptoneta.
 Appaleptoneta Platnick, 1986 (EUA);
 Archoleptoneta Gertsch, 1974 (EUA, Mxic, Panam);
 Barusia Kratochvl, 1978 (Crocia, Grcia, Montenegro);
 Calileptoneta Platnick, 1986 (EUA);
 Cataleptoneta Denis, 1955 (Turquia, Creta, Lban);
 Falcileptoneta Komatsu, 1970 (Jap);
 Leptoneta Simon, 1872 (Europa meridional, sia Central, EUA);
 Leptonetela Kratochvl, 1978 (Grcia, Turquia, Azerbaidjan, Gergia);
 Masirana Kishida, 1942 (Jap);
 Neoleptoneta Brignoli, 1972 (Mxic, EUA);
 Paraleptoneta Fage, 1913 (Tunsia, Algria, Itlia);
 Protoleptoneta Deltshev, 1972 (Europa);
 Rhyssoleptoneta Tong & Li, 2007 (Xina);
 Sulcia Kratochvl, 1938 (Balcans, Grcia);
 Teloleptoneta Ribera, 1988 (Portugal);

Referncies.
 Gertsch, W.J. (1978): "The spider family Leptonetidae in North America". Journal of Arachnology 1:145-203. PDF;
 Platnick, N.I. (1986): "On the tibial and patellar glands, relationships, and American genera of the spider family Leptonetidae (Arachnida, Araneae)". American Museum novitates 2855. PDF;

 Enllaos externs .
Arachnology Home Pages: Araneae;
Platnick, N.I. (2003): World Spider Catalog;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de leptontids;
 Leptonetodeu;
 Classificaci de les aranyes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169355" title="Rossend Cabr i Palls" nonfiltered="4221" processed="4206" dbindex="69253">
Rossend Cabr i Palls (Xerta, Baix Ebre 1910) fou un poltic catal. Installat a Barcelona, fou dependent de comer i, desprs, empleat del metro. Militant del Partit Comunista de Catalunya (PCC), on impuls la creaci de les publicacions Joventut Proletria i Octubre. El juliol del 1935 assist com a delegat al Cinqu Congrs de la Internacional Comunista. El 1936 fou membre de la redacci de Treball, rgan del comit d'enlla que donaria lloc al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). 

Durant la guerra civil espanyola ocup crrec en l'exrcit. El 1939 s'exili a Mxic. El 1941 abandon el PSUC i ingress en el Moviment Social d'Emancipaci Catalana (MSEC). El 1953 collabor en la celebraci de la Conferncia Nacional Catalana i a la revista Pont Blau.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169357" title="Ramon Casanellas i Lluch" nonfiltered="4222" processed="4207" dbindex="69254">
Ramon Casanellas i Lluch (Barcelona, 1897-el Bruc, Anoia, 1933) fou un poltic catal. Militant de la Confederacin Nacional del Trabajo (CNT) tingu un paper actiu en les vagues revolucionries del 1918. Va haver d'exiliar-se per un temps, per torn a Barcelona el 1919. Juntament amb Pere Mateu i Cusid i Llus Nicolau i Fort intervingu en l'atemptat on mor el president del govern espanyol Eduardo Dato (8 de mar de 1921), com a represlia per la persecuci dels sindicalistes de Catalunya. Desprs d'aquesta acci, es refugi a la Uni Sovitica, on es convert en agent del PCUS i estudi a la Universitat Obrera de Sverdlovsk.

El 1924 pass a Mxic, on va promoure la formaci d'organitzacions comunistes mentre treballava de xofer i camlic. El juny del 1931, torn a Barcelona, i va participar en la tasca de consolidaci del Partit Comunista de Catalunya (PCC) i del Partido Comunista de Espaa (PCE). Fou expulsat pel partit, per ms tard fou readms. Fou detingut per la policia i expulsat el mar de 1932, i desprs pat un atemptat el 28 de febrer de 1933. Mor en un accident de trnsit, juntament amb Francisco del Barrio, quan els dos viatjaven en motocicleta cap a Madrid per assistir a un reuni del partit. Sempre s'ha sospitat que l'accident fou en realitat un atemptat.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169358" title="Danger from the Deep" nonfiltered="4223" processed="4208" dbindex="69255">

Danger from the Deep s un simulador de submarins per a Windows o Linux, de codi obert que compta amb grfics 3D. Est ambientat en la Segona Guerra Mundial, en la qual l'usuari s'haur de posar en mans d'un submar alemany.

Tot i que est distribut sota llicncia GPL el contingut grfic que acompanya el joc no s lliure. El projecte es va inciar l'any 2003. El videojoc est en angls, alemany, itali i espanyol; s'han iniciat els processos de traducci al rus, polons, francs i neerlands, no obstant qualsevol pot traduir el joc a una altra llengua.

Enllaos externs.

Pgina web oficial ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169359" title="Pere Mateu i Cusid" nonfiltered="4224" processed="4209" dbindex="69256">
Pere Mateu i Cusid (Barcelona 1898 - Frana 1982) fou un anarquista catal. Obrer metallrgic de professi, fou un dels autors, juntament amb Llus Nicolau i Fort i Ramon Casanellas i Lluch, de l'atemptat que ocasion la mort del president del consell de ministres Eduardo Dato (8 de mar de 1921). Fug a Berln per hi fou detingut i extraditat. 

Fou condemnat a mort el 1923, per posteriorment Miguel Primo de Rivera li commut la pena per la de cadena perptua (1924), i fou alliberat quan es proclam la Segona Repblica Espanyola. Membre de la CNT, el 19 de juliol de 1936 lluit contra l'aixecament militar a Barcelona, i intervingu en la conquesta de Casp amb les forces de Buenaventura Durruti. En acabar la guerra civil espanyola es va establir a Frana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169362" title="Conill pags d'Eivissa" nonfiltered="4225" processed="4210" dbindex="69257">
El conill pags o conill eivissenc (que sn els dos noms amb qu es coneix a l'illa d'Eivissa) s una raa autctona de conills de l'illa d'Eivissa.

s un tipus de conill que es destina a la producci de carn pel consum de la casa, ats el seu fcil manteniment i la fertilitat de les mares, que tenen ventrades de 8 a 10 conillons, que amb una mica de cura, suren quasi tots. El pes dels animals d engreix per a sacrifici s de dos quilos i mig, i la carn obtinguda s de gran qualitat, el que li dona una gran estima a la ruralia, ja que s un tipus d animal que per la seva escassa producci difcilment es troba als mercats. Al dia d'avui (mar 2003), s urgent fixar l estndard racial i marcar un programa selectiu que permeti la seva conservaci i obrir el mercat en aquest tipus de carn, amb una millor transformaci de menjar / carn produda, amb el manteniment de la qualitat actual.
 
Caracterstiques.
 Cos robust i arrodonit.
 Pes: de 3.1 a 4.2 quilos els mascles i de 3 i 3.7 quilos les femelles. ;
 Cap ben proporcionat al cos, ;
 Coa mitjana tirant a petita.
 Pell ajustada al cos.
 Pl molt esps per no gaire llarg.
 Color: Bicolors. El color base ms freqent s el negre, per pot ser tamb gris o rogenc.
 De 8 a 10 cries.
 Cria per al consum casol.

Origen.
Com passa a tantes poblacions d animals de corral, s molt difcil concretar l origen del conill pags o conill eivissenc, que amb els dos noms es coneix a l illa d Eivissa. La seva presncia s realment molt antiga a les cases de pags, on ha estat capa de sobreviure al llarg del temps a les diferents onades de races ms seleccionades i altres adversitats de tipus sanitari, degut fonamentalment a la seva rusticitat.
 
Associaci.
APOI - Associaci de Productors d'Ov d'Eivissa
Avinguda d Espanya, 49
Eivissa 07800
Telf: 971195568 Fax: 971101345

Referncies.
 Racesautoctones.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169367" title="Reagrupament Socialista i Democrtic de Catalunya" nonfiltered="4226" processed="4211" dbindex="69258">
El Reagrupament Socialista i Democrtic de Catalunya fou una organitzaci poltica de Catalunya, creada el 1974. Reun bona part del sector socialdemcrata del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). A ms s'hi sum el Bloc Popular de Lleida, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i militants independents del socialcristianisme d'esquerres (Josep Verde i Aldea, etc.). El seu principal dirigent fou Josep Pallach. ERC es desvincul ben aviat en veure que es volia fer del Reagrupament una organitzaci unitria. El 1976 es transform en el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament.

 Enllaos externs .
 Tret de Marxists.org (sota llicncia GFDL). ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169370" title="Josep Verde i Aldea" nonfiltered="4227" processed="4212" dbindex="69259">
Josep Verde i Aldea (Granollers, Valls Oriental 1928) s un poltic socialista catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i destac per la seva activitat dins del catolicisme progressista, ja que fundador del Grup Cristi de Defensa i Promoci dels Drets Humans i s membre de Justcia i Pau. El 1974 es va integrar en el  Reagrupament Socialista i Democrtic de Catalunya, que transformat desprs en PSC-Reagrupament, del qual fou secretari general a la mort de Josep Pallach el 1977. 

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escolli diputat dins del Pacte Democrtic per Catalunya, afavor la incorporaci del seu partit que fou  un dels que van crear la unitat socialista a Catalunya i fundant el  nou PSC. Ha estat secretari de relacions poltiques del PSC el 1978, diputat al Congrs per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982, on ocup una de les vicepresidncies del Congrs, i fou escollit diputat al Parlament Europeu el 1986, del qual ha estat vicepresident del 1992 al 1999. 

Ha estat president del Consell Catal del Moviment Europeu (2000-2006). La seva darrera publicaci s el llibre "Tractats i Consetitucions per a Europa de 1945-2004" (Barcelona, 2007)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169372" title="Daniel Bernoulli" nonfiltered="4228" processed="4213" dbindex="69260">


Daniel Bernoulli (Groningen, 8 de febrer de 1700   Basilea, 17 de mar de 1782) va ser un matemtic neerlands de naixement que va passar la major part de la seua vida a Basilea, Sussa. Va treballar amb Leonhard Euler en les equacions que porten els seus noms. El Principi de Bernoulli s una de les bases de l'aerodinmica.  S'aplica a fluds incomplessibles, regulars i no viscosos al llarg d'una lnia de flux.

Fill de Johann Bernoulli, nebot de Jakob Bernoulli, gern menor de Nicolaus II Bernoulli i germ major de Johann II, Daniel Bernoulli va ser de lluny el ms capa dels joves Bernoulli. Va mantenir una dolenta relaci amb son pare. Una vegada que van presentar-se alhora a un concurs cientfics de la Universitat de Pars, Johann, incapa de suportar la "vergonya" de ser comparat amb el seu fill, va despatxar aquest de casa. Johann Bernoulli tamb va tractar de plagiar el tractat Hydrodynamica de Daniel, rebatejant-lo com Hydraulica. Malgrat els intents de reconciliaci de Daniel, el pare es va mostrar ressentit fins a la mort. 

Quan Daniel tenia cinc anys, va nixer el seu germ menor, Johann Bernoulli II. 

Son pare, que creia que les matemtiques no eren un mitj segur per a guanyar-se la vida, volia que el jove Bernoulli es preparara per als negocis, malgrat la passi d'aquest per la matemtica. Daniel, a desgrat, va complir el desig de son pare, i va estudiar administraci. Desprs son pare li va demanar que estudiara medicina, i Daniel hi va acceptar, amb la condici que alhora son pare li ensenyara matemtiques.

Va ser anic ntim d'Euler. Va viatjar a Sant Petersburg l'any 1724 com professor de matemtiques, per no s'hi trobava a gust, i una malaltia temporal, l'any 1733 va ser l'excusa perfecta per a anar-se'n. Va tornar a la Universitat de Basilea, on succesivament va ocupar les ctedres de medicina, metafsica i filosofia natural fins a la seua mort. 

La seua primera obra matemtica va ser Exercitationes (Exercicis), publicat l'any 1724. Dos anys desprs va resoldre el problema de descompondre un moviment compost en moviments de traslaci i rotaci. La seua obra mestra s Hydrodynamique (Hidrodinmica), publicat l'any 1738; s'assembla a la Mchanique Analytique de Lagrange en la manera en qu tots els resultats sn conseqncia d'un nic principi, en aquest cas el de la conservaci de l'energia. A aquesta obra va seguir una memria sobre la teoria de les marees, que, junt amb treballs d'Euler i Colin Maclaurin, va rebre un premi de l'Acadmia Francesa. Aquests tres treballs contenen tot el que se sabia sobre la matria entre la publicaci de Philosophiae Naturalis Principia Mathematica d'Isaac Newton i les investigacions de Laplace. Bernoulli tamb va escriure un gran nombre d'articles sobre diverses qestions de la mecnica, especialment sobre problemes connectats a cordes vibrants, i les sollucions donades per Brook Taylor i d'Alembert.

Va ser el primer autor en intentar formular una Teoria cintica dels gasos, i va aplicar la idea per a exlicar la llei associada als noms de Robert Boyle i Edme Mariotte.

Tamb va escriure Specimen theoriae novae de mensura sortis (Exposici d'una nova teoria de mesura del risc-1738), en la qual la Paradoxa de Sant Petersburg era la base per a una teoria economtrica de l'aversi al risc, la prima de risc i utilitat.



Enllaos externs.
 Biografia a Mathematik.ch: http://www.mathematik.ch/mathematiker/daniel_bernoulli.php ;

Article basat en l'obra Rouse History of Mathematics, actualment en domini pblic















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169374" title="Salvador Clop i Urp" nonfiltered="4229" processed="4214" dbindex="69261">
Salvador Clop (Barcelona, 1917   29 d'octubre 2005) militant socialista. L activitat sindical el dugu a afiliar-se a la Joventut Comunista Ibrica i al Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM). En esclatar la guerra civil espanyola (juliol del 1936), va formar part de la Columna Lenin, que lluit en el Front d Arag. Malgrat patir la persecuci poltica de l'estalinisme, amb un simulacre d afusellament a Lleida (1937), rest en l exrcit fins a la caiguda de Catalunya (febrer del 1939). La conquesta nazi de Frana el va fer passar pels camps de treball d Alemanya, i desprs a les presons franquistes. Mantingu la militncia en el POUM, fins que, amb bona part del partit, s integr en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC), que desprs donaria lloc al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). 

Fins a la mort fou secretari de la Uni General de Jubilats i Pensionistes de Catalunya (afiliada a l UGT), i president de l Associaci Socialista d'Ex-combatents i Vctimes de la Guerra Civil. El 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169375" title="Joventut Comunista Ibrica" nonfiltered="4230" processed="4215" dbindex="69262">
Joventut Comunista Ibrica (JCI) fou l'organitzaci juvenil del POUM, que adopt aquest nom el 1936 quan es produ la unificaci de les joventuts socialistes i comunistes del PCE. El primer secretari general fou Germinal Vidal, mort arran dels fets de juliol del 1936; fou substitut per Wilebaldo Solano. S'opos a l'entrada del POUM en el govern de la Generalitat de Catalunya, i desprs, davant l'Aliana Nacional de les Joventuts preconitzada per les JSUC, constitu amb les joventuts llibertries un Front de la Joventut Revolucionria el febrer del 1937. Afirm de tenir 10.000 afiliats en tot Espanya. 

Arran dels fets de maig del 1937 pass a la clandestinitat. El seu rgan de premsa central fou Juventud Comunista (Barcelona, 1936-37), dirigida per Wilebaldo Solano; altres rgans foren Juventud Roja, de Valncia, La Antorcha, de Madrid, el diari Combat, de Lleida, i el setmanari Accin, de Tarragona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169376" title="Joan Fronjosa i Salom" nonfiltered="4231" processed="4216" dbindex="69263">
Joan Fronjosa i Salom (Barcelona, 1892 - Caracas, 1972) fou un poltic catal. Va formar-se com a torner a l'Escola del Treball de Barcelona. Ingress a la Uni Socialista de Catalunya (USC) i fou diputat al Parlament de Catalunya el 1932. El 1936 la USC s'integr en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Fou membre del secretariat general de la Uni General de Treballadors (UGT) del Principat. S'integr al Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya que men un procs de collectivitzacions (La missi dels treballadors i la dels sindicats en la nova organitzaci industrial, 1937). Desprs de la guerra civil espanyola, marx a Mxic, on va treballar de torner i abandon el PSUC i ingress en el Moviment Social d'Emancipaci Catalana. Ms tard emigr a Caracas, on fou cap de l'Escuela Tcnica Oficial, per la que va escriure diversos manuals.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169378" title="Leptonetodeu" nonfiltered="4232" processed="4217" dbindex="69264">


Els leptonetodeus (Leptonetoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per tres famlies d'aranyes, totes amb sis ulls:
 Leptontids (Leptonetidae);
 Oquirocertids (Ochyroceratidae);
 Telmids (Telemidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de leptontids;
 Llista d'espcies d'oquirocertids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169384" title="Oquirocertid" nonfiltered="4233" processed="4218" dbindex="69265">


Els oquirocertids (Ochyroceratidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels leptonetodeus (Leptonetoidea), al costat de telmids i leptontids, i tamb tenen 6 ulls.

Habiten entre la fullaraca del terra dels boscos tropicals de Sud-frica, el Carib i sia, especialment en la zona Indo-Pacfica.

Construeixen petites teranyines en llenol al voltant de fulles, pals i troncs, i un tret caracterstic s que porten els seus ous en els quelcers fins que surten les aranyetes. Com a mnim una espcie, Theotima minutissima, de 0'9 mm, t capacitat partenogentica.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 21 de desembre de 2003, els oquirocertids compten amb 13 gneres i 146 espcies, de les quals 43 pertanyen al gnere Speocera.
 Althepus Thorell, 1898 (Sud d'sia);
 Dundocera Machado, 1951 (Angola);
 Euso Saaristo, 2001 (Seychelles);
 Fageicera Dumitrescu & Georgescu, 1992 (Cuba);
 Leclercera Deeleman-Reinhold, 1995 (Sud d'sia);
 Lundacera Machado, 1951 (Angola);
 Merizocera Fage, 1912 (Sud d'sia);
 Ochyrocera Simon, 1891 (Mxic fins a Per);
 Ouette Saaristo, 1998 (Seychelles);
 Psiloderces Simon, 1892 (Sud d'sia);
 Roche Saaristo, 1998 (Seychelles);
 Speocera Berland, 1914 (Sud d'sia, Sud d'Amrica, frica);
 Theotima Simon, 1893 (Sud i Centre d'Amrica, frica, sia, Illes del Pacfic);

Referncies.


Bibliografia.
 Baptista, R.L.C. (2003): "Speocera eleonorae sp. n., the first troglomorphic spider from Brazilian caves (Araneae: Ochyroceratidae)". Revista Ibrica de Aracnologa, 7: 221-224. PDF;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies d'oquirocertids;
 Leptonetodeu;
 Classificaci de les aranyes;

 Enllaos externs .
 National Geographic (2004): "New" Spider Species Weaves Uncommonly Regular Webs;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169387" title="Temporada 2002 de les CART World Series" nonfiltered="4234" processed="4219" dbindex="69266">
La Temporada 2002 de les CART World Series s la vint-i-quatrena edici d'aquesta competici automobilstica en la que es van disputar 19 curses entre el 10 de mar i el 17 de novembre de 2002. El campi va ser el brasiler Cristiano da Matta. 


 Grans Premis .




Pilots.

Sistema de puntuaci:
 1er - 12 = 20-16-14-12-10-8-6-5-4-3-2-1;
Punts de bonificaci:
 1 per volta rpida a la sessi de qualificaci 1;
 1 per volta rpida a la sessi de qualificaci 2;
 1 per encapalar ms voltes en cursa;

El nombre mxim de punts que pot guanyar un pilot en un gran premi s de 34.






Enllaos externs.
champcarworldseries.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169388" title="Folcodeu" nonfiltered="4235" processed="4220" dbindex="69267">


Els folcodeus (Pholcoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per tres famlies d'aranyes:
 Digutids (Diguetidae);
 Flcids (Pholcidae);
 Plectrurids (Plectreuridae);
Les dues primeres, digutids i flcids, sn d'aranyes amb sis ulls. Els plectrurids en tenen vuit.

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de flcids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169392" title="Temporada 1978 de Frmula 1" nonfiltered="4236" processed="4221" dbindex="69268">


Resultats de la Frmula 1 a la temporada 1978.


 Sistema de puntuaci .

S'adjudicaven punts als sis primers llocs (9, 6, 4, 3, 2 i 1). Ja no es donen punts per la volta ms rpida. Pel recompte  final del campionat nomes es tenien en compte els set millors resultats dels vuit primers grans premis i set dels vuit grans premis seguents, d'aquesta manera s'eliminava el pitjor resultat en cada una de les dues parts  possibles del campionat (7 de 8 i 7 de 8). 

Tamb es puntuable pel Campionat del mn de constructors.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors de 1978 .



 Clasificaci del mundial de pilots del 1978 .



()























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169394" title="Don Juan" nonfiltered="4237" processed="4222" dbindex="69269">
Don Juan s un arquetip literari que representa al llibert, l'home que sedueix a moltes dones sense entregar el seu cor fins que es troba amb Doa Ins (o Ana, segons la versi). Alguns autors fan que llavors s'enamori de veritat (la majoria), si b la histria inicial el condemna a l'infern justament per aprofitar-se d'aquesta noia innocent. Sembla que aquesta histria est inspirada en un personatge real, el Casanova itali per ha esdevingut un nom com per designar l'home expert en seducci.

Molts autors s'han apropat al mite. Alguns dels que  l'han tractat directament sn: Tirso de Molina, Molire, Lord Byron, Jos Zorrilla, Baudelaire, Azorn, Max Frisch....D'altres s'han inspirat indirectament, ja que es podria dir que qualsevol llibert o seductor hi est basat. Aix, es troben traces en obres com les de Jos de Espronceda, Ramn del Valle-Incln, Samuel Richardson i Alexandre Dumas, entre altres. L'poca de mxim esplendor va donar-se al romanticisme. s una figura que continua viva en l'art i que ha aparegut a canons i pellcules (James Bond t molt de Don Juan).

Tamb s'han escrit assajos explicant els trets psicolgics d'aquesta conducta. Es descriu la persona que actua com a Don Juan com una persona immadura, incapa de comprometre's (tot i que alguns creuen sincerament enamorar-se cada vegada), narcisista i que conrea l'emoci superficial, la vanitat i el culte al cos. Necessita sentir-se el cente d'atenci i s'ocupa noms dels seus sentiments. En general s una conducta associada a l'adolescncia i al sexe mascul, tot i que es dna a totes les edats i entre homes i dones.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169395" title="CE Vilanova i la Geltr (corfbol)" nonfiltered="4238" processed="4223" dbindex="69270">


La secci de corfbol del Club Esportiu Vilanova i la Geltr es va crear l'any 2006 i participa a la primera divisi de la Lliga Catalana de Corfbol.

Competicions.
Temporada 2006 - 2007.
El C.E. Vilanova i la Geltr va ser finalista de la Lliga Catalana de Corfbol.

Plantilla.



Entrenador: Ivan Aquino
Director tcnic: Albert Vidaa


Vegeu tamb.
 Equips catalans de Korfbal;
 Korfbal;
 Vilanova i la Geltr;
 Lliga Catalana de Corfbol;
 Federaci Catalana de Korfbal;

Enllaos externs.
Web del club;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169396" title="Korfbal Valldemia" nonfiltered="4239" processed="4224" dbindex="69271">


El Korfbal Valldemia s la secci de corfbol del Club Esportiu Valldemia-Maristes del collegi dels Maristes de Matar. Competeix a la segona divisi de la Lliga Catalana de Corfbol.

A la lliga jnior compta amb el filial C.K. Thos i Codina

Plantilla.


Jugadors/es de l'equip filial que han jugat en el primer equip


 Entrenador Gerard Blanco;

Vegeu tamb.
 Matar;

Enllaos externs.
Web del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169397" title="Digutid" nonfiltered="4240" processed="4225" dbindex="69272">


Els digutids (Diguetidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels folcodeus (Pholcoidea), al costat de flcids i plectrurids. Durant un temps havia estat considerada com una subfamlia dels plectrurids.

Sn aranyes haplogines de sis ulls que construeixen una teranyina cnica i viuen en el seu centre, que s el lloc on tamb guarden els ous.  Viuen fonamentalment als deserts americans; els exemplars del gnere Diguetia fan les seves teranyines en arbusts o entre els cactus.

Encara que tenen una disposici dels ulls similar a la del gnere Loxosceles (Sicariidae), que s molt verinosa, no sn espcies verinoses per a l'sser hum.

 Sistemtica .
Sn una famlia molt petita i, fins al 28 d'octubre de 2006, inclou tan sols 2 gneres i 15 espcies, totes a Amrica.

Diguetia.
Diguetia Simon, 1895
 Diguetia albolineata (O. P.-Cambridge, 1895) (EUA, Mxic);
 Diguetia andersoni Gertsch, 1958 (EUA);
 Diguetia canities (McCook, 1889) (EUA, Mxic);
 Diguetia canities dialectica Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Diguetia canites mulaiki Gertsch, 1958 (EUA);
 Diguetia catamarquensis (Mello-Leito, 1941) (Argentina);
 Diguetia imperiosa Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA, Mxic);
 Diguetia mojavea Gertsch, 1958 (EUA);
 Diguetia propinqua (O. P.-Cambridge, 1896) (Mxic);
 Diguetia signata Gertsch, 1958 (EUA);
 Diguetia stridulans Chamberlin, 1924 (Mxic);

Segestrioides.
Segestrioides Keyserling, 1883
 Segestrioides badia (Simon, 1903) (Brasil);
 Segestrioides bicolor Keyserling, 1883 (Per);
 Segestrioides copiapo Platnick, 1989 (Xile);
 Segestrioides tofo Platnick, 1989 (Xile);

 Enllaos externs .
 Platnick, N.I. (2003): World Spider Catalog;
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Folcodeu;
 Classificaci de les aranyes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169400" title="Marc Shaiman" nonfiltered="4241" processed="4226" dbindex="69273">

Marc Shaiman (New Jersey, Estats Units, 22 d'octubre de 1959) s un compositor de cinema nord-americ cinc vegades nominat a l'Oscar.

Shaiman va comenar la seva carrera com arranjador vocal i director musical per a Bette Midler i, durant la primera part de la seva carrera, arranjava, produa i dirigia per a molts altres artistes incloent-hi Barbra Streisand, Patti LuPone, Lauryn Hill, Martin Short i Peter Allen.

Mentre escrivia per Saturday Night Live, Shaiman comenava la seva llarga associaci amb Billy Crystal que, (mitjanant Rob Reiner) va portar a fructferes collaboracions amb Harry Connick Jr, com per exemple el seu treball com a arranjador a When Harry Met Sally (1989). Aquesta collaboraci el condua al naixement de la seva carrera de msica de cinema i, encara que categoritzat com a compositor de comdia romntica, Shaiman de fet feia el seu debut important el 1990 amb el thriller Misery.

Des de llavors, Shaiman ha composat les bandes sonores de moltes pellcules reeixides, incloent-hi City Slickers (1991), The Addams Family (1991), A Few Good Men (1992), Sister Act (1992), Sleepless in Seattle (1993), The American President (1995), The First Wives Club (1996), George of the Jungle (1997), Patch Adams (1998), South Park: Bigger, Longer & Uncut (1999) i The Kid (2000).

Filmografia.
Broadcast News (1987);
Big Business (1988);
Beaches (1988);
When Harry Met Sally...  (1989);
Misery (1990);
Scenes from a Mall (1991);
City Slickers (1991);
The Addams Family (1991);
Hot Shots! (1991);
For the Boys (1991);
Sister Act (1992);
Mr. Saturday Night (1992);
A Few Good Men (1992);
Sleepless in Seattle (1993);
Heart and Souls (1993);
Life with Mikey (1993);
Addams Family Values (1993);
Sister Act 2 (1993);
City Slickers II (1994);
North (1994);
Speechless (1994);
That's Entertainment! III (1994);
Stuart Saves His Family (1995);
Forget Paris (1995);
The American President (1995);
Bogus (1996);
Mother (1996);
The First Wives Club (1996);
Ghosts of Mississippi (1996);
George of the Jungle (1997);
In & Out (1997);
My Giant (1998);
Simon Birch (1998);
Patch Adams (1998);
The Out-of-Towners (1999);
South Park: Bigger, Longer & Uncut (1999);
The Story of Us (1999) amb Eric Clapton;
The Kid (2000);
Get Over It (2001);
One Night at McCool's (2001);
The Wedding Planner (2001);
Bowling for Columbine (2002;
Down with Love (2003);
Alex & Emma (2003);
Marci X (2003);
The Cat in the Hat (2003);
Team America: World Police (2004);
Rumor Has It... (2005);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169404" title="Llista de gneres de flcids" nonfiltered="4242" processed="4227" dbindex="69274">
Aquesta s la llista de gneres de flcids, una famlia d'aranyes araneomorfes, amb la informaci recollida fins al 21 de desembre de 2006. Est formada per 80 gneres i 959 espcies. La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Subfamlies i gneres .
 Holocnemidae .
Probablement no s un grup monofiltic.
 Artema Walckenaer, 1837;
 Aymaria Huber, 2000;
 Cenemus Saaristo, 2001;
 Ceratopholcus Spassky, 1934;
 Crossopriza Simon, 1893;
 Holocnemus Simon, 1873;
 Hoplopholcus Kulczyn'ski, 1908;
 Ixchela Huber, 2000;
 Physocyclus Simon, 1893;
 Priscula Simon, 1893;
 Smeringopus Simon, 1890;
 Stygopholcus Absolon & Kratochvl, 1932;
 Wugigarra Huber, 2001;

 Modisiminae .
s un grup de distribuci americana.
 Blancoa Huber, 2000;
 Bryantina Brignoli, 1985;
 Canaima Huber, 2000;
 Carapoia Gonzlez-Sponga, 1998;
 Chibchea Huber, 2000;
 Coryssocnemis Simon, 1893;
 Kaliana Huber, 2000;
 Litoporus Simon, 1893;
 Mecolaesthus Simon, 1893;
 Mesabolivar Gonzlez-Sponga, 1998;
 Modisimus Simon, 1893;
 Otavaloa Huber, 2000;
 Pisaboa Huber, 2000;
 Pomboa Huber, 2000;
 Psilochorus Simon, 1893;
 Stenosfemuraia Gonzlez-Sponga, 1998;
 Systenita Simon, 1893;
 Tainonia Huber, 2000;
 Teuia Huber, 2000;
 Tupigea Huber, 2000;
 Waunana Huber, 2000;

 Ninetinae .
No s un grup monofiltic.
 Aucana Huber, 2000;
 Chisosa Huber, 2000;
 Enetea Huber, 2000;
 Galapa Huber, 2000;
 Gertschiola Brignoli, 1981;
 Guaranita Huber, 2000;
 Ibotyporanga Mello-Leito, 1944;
 Kambiwa Huber, 2000;
 Mystes Bristowe, 1938;
 Nerudia Huber, 2000;
 Ninetis Simon, 1890;
 Papiamenta Huber, 2000;
 Pholcophora Banks, 1896;
 Tolteca Huber, 2000;

 Pholcinae .
C. L. Koch, 1851
 Aetana Huber, 2005;
 Anopsicus Chamberlin & Ivie, 1938;
 Belisana Thorell, 1898;
 Buitinga Huber, 2003;
 Calapnita Simon, 1892;
 Khorata Huber, 2005;
 Leptopholcus Simon, 1893;
 Metagonia Simon, 1893;
 Micromerys Bradley, 1877;
 Ossinissa Dimitrov & Ribera, 2005;
 Panjange Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1983;
 Paramicromerys Millot, 1946;
 Pholcus Walckenaer, 1805;
 Quamtana Huber, 2003;
 Savarna Huber, 2005;
 Smeringopina Kraus, 1957;
 Spermophora Hentz, 1841;
 Spermophorides Wunderlich, 1992;
 Uthina Simon, 1893;
 Wanniyala Huber & Benjamin, 2005;
 Zatavua Huber, 2003;

 'Incertae sedis .
 Carupania Gonzlez-Sponga, 2003;
 Ciboneya Prez, 2001;
 Falconia Gonzlez-Sponga, 2003;
 Holocneminus Berland, 1942;
 Micropholcus Deeleman-Reinhold & Prinsen, 1987;
 Pehrforsskalia Deeleman-Reinhold & van Harten, 2001;
 Pholciella Roewer, 1960;
 Pholcoides Roewer, 1960;
 Queliceria Gonzlez-Sponga, 2003;
 Sanluisi Gonzlez-Sponga, 2003;
 Tibetia Zhang, Zhu & Song, 2006;
 Trichocyclus Simon, 1908;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Flcid;
 Llista d'espcies de flcids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169407" title="Santa Coloma" nonfiltered="4243" processed="4228" dbindex="69275">

 Arquitectura: esglsia romnica de Santa Coloma d'Andorra. Vegeu Santa Coloma (esglsia);
 Geografia;
 Santa Coloma d'Andorra, nucli de poblaci d'Andorra, al com d'Andorra la Vella. ;
 Santa Coloma de Cervell, municipi del Baix Llobregat.
 Santa Coloma de Farners, municipi de la Selva.
 Santa Coloma de Gramenet, municipi del Barcelons.
 Santa Coloma de Queralt, municipi de la Conca de Barber.
 Santa Coloma de Tur, municipi del Rossell.
 Santa Coloma (Sarroca de Bellera), un nucli de poblaci del municipi de Sarroca de Bellera, al Pallars Juss.
Santa Coloma (la Rioja);
 Esport;
 Futbol Club Santa Coloma, club de futbol d'Andorra la Vella.
 Club Bsquet Santa Coloma, club de basquetbol de Santa Coloma de Gramenet.
Santoral:
Santa Coloma (santoral);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169408" title="Anne Dudley" nonfiltered="4244" processed="4229" dbindex="69276">
Anne Dudley (Chatam, Anglaterra, 7 de maig 1956) s una compositora de msica pop i per al cinema, guanyadora l'any 1997 d'un Oscar per The Full Monty.

Filmografia.

Black Book (2006);
Perfect Creature (2006);
Tristan + Isolde (2006);
Zwartboek (2006);
Whatever Love Means (2005);
Bright Young Things (2003);
The Key (2003);
A Man Apart (2003);
The Human Body (2001);
Lucky Break (2001);
Monkeybone (2001);
Tabloid (2001);
The Miracle Maker (2000);
The 10th Kingdom (2000);
Donovan Quick (1999);
Pushing Tin (1999);
American History X (1998);
The Full Monty (1997);
Gentlemen Don't Eat Poets (1995);
Hollow Reed (1995);
The Sadness of Sex (1995);
When Saturday Comes (1995);
Felidae (1994);
Kavanagh QC (1994);
Anna Lee (1993);
Joc de llgrimes (1992);
Knight Moves (1992);
The Miracle (1991);
The Pope Must Die (1991);
Jeeves and Wooster (1990);
The Mighty Quinn (1989);
Say Anything... (1989);
Silence Like Glass (1989);
Wilt (1989);
Buster (1988);
Disorderlies (1987);
Hiding Out (1987).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169409" title="Phoebe Buffay" nonfiltered="4245" processed="4230" dbindex="69277">
La Phoebe Buffay s un personatge de la srie de televisi Friends que interpreta l'actriu Lisa Kudrow.



Dels sis amics de la srie, la Phoebe s, de ben segur, la ms extravagant de tots. Quan era una nena, el seu pare la va abandonar i qui ella creia que era sa mare es va sucidar; aix, tant la Phoebe com la seva germana bessona rsula van ser custodiades pel seu padrastre que, alhora, va ser engarjolat. Dins aquest ambient tan poc afavoridor, la Phoebe va viure la infantesa pels carrers, es va casar amb un patinador homosexual i va agafar hepatitis. Ms endavant, la Phoebe va descobrir que la fascinava el mn dels massatges i es va convertir en massatgista, i va anar a viure amb la Mnica fins que la seva via li va deixar el seu apartament i el seu taxi. Desprs, va trobar la seva mare biolgica i, amb ella, el seu germanastre, a qui decideix ajudar servint-li de mare de lloguer. A la novena temporada, un dels amics, en Joey, li presenta en Mike Hannigan, de qui s'enamora i s'acaba casant.

La Phoebe t un do especial de dubtosa qualitat per a la msica, i acostuma a cantar i tocar la guitarra al Central Perk. Si b s cert que els seus amics i la gent normalment accepten la seva msica, sovint tamb els avorreix o els molesta.

Val a dir tamb que la Phoebe s una gran defensora dels animals i que s vegetariana (si b es va permetre algun capritx quan estava embarassada per perqu en Joey es va oferir a no menjar carn per compensar el que menjava ella).


Dades curioses.

 Diu que va ser infermera a la seva vida anterior.
 Prediu que morir el 15 d'octubre del 2032.
 Va dir una vegada que a la seva infantesa un xulo va escopir-li a la boca, i aix va ser causa d'una hepatitis.
 Parla perfectament el francs.
 Un cop, a la seva infncia, quan vivia al carrer va assaltar un nen (que era en Ross, malgrat que ella no ho sabia), i li va robar la motxilla on hi havia el seu mxim tresor: una historieta que s'havia inventat.
 No li agrada gens fer massatges a la Monica perqu gemega de mala manera.
 La seva germana bessona s actriu porno.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169411" title="David Newman" nonfiltered="4246" processed="4231" dbindex="69278">
David Newman (Los Angeles, Califrnia, 11 de mar de 1954) s un compositor de cinema nord-americ, amb dues nominacions a l'Oscar per la pellcula Anastasia.

David Newman naixia en una famlia de msica de cinema llegendria: s el fill ms gran d'Alfred Newman, germ de Thomas Newman, cos de Randy Newman i nebot de Lionel Newman i Emil Newman. Desprs de l'acabament dels seus estudis, comenava la seva carrera el 1974 com a msic d'estudi, per inevitablement entrava en el mn del cinema, escrivint la msica per al clssic curtmetratge animat de Tim Burton Frankenweenie. L'any segent composava la seva primera banda sonora per un llargmetratge de Roger Corman Vendetta  de Roger Corman i del film de terror de baix pressupost Critters.

Des de llavors, Newman ha enllaat una gran llista de crdits, contenint un elevat nombre de pellcules reeixides, per limitat a la gamma de gneres populars per als quals se l'ha contractat, i que no fan justcia al seu gran talent amb temes memorables i orquestracions innovadores. Entre les seves partitures ms populars hi ha pellcules com The War of the Roses (1989), The Flintstones (1994), The Nutty Professor (1996), Galaxy Quest (1999), Nutty Professor II: The Klumps (2000), 102 Dalmatians (2000), Dr. Dolittle 2 (2001), Ice Age (2002), Scooby-Doo (2002) i How to Lose a Guy in 10 Days (2003).

L'any 1997, per la pellcula Anastasia, obtindria dues nominacions a l'Oscar i dues ms pel Globus d'Or.

David Newman fou elegit president de The Film Music Society el febrer de 2007. 

Filmografia.
 Norbit (2007);
 Serenity (2005);
 Monster-in-Law (2005);
 Man of the House (2005);
 Are We There Yet? (2005);
 Scooby Doo 2: Monsters Unleashed (2004);
 The Cat in the Hat (2003);
 Duplex (2003);
 Daddy Day Care (2003);
 How to Lose a Guy in 10 Days (2003);
 Scooby-Doo (2002);
 Life or Something Like It (2002);
 Ice Age (2002);
 Death to Smoochy (2002);
 The Affair of the Necklace (2001);
 Dr. Dolittle 2 (2001);
 The Flamingo Rising (2001) (TV);
 102 Dalmatians (2000);
 Bedazzled (2000);
 Duets (2000);
 Nutty Professor II: The Klumps (2000);
 The Flintstones in Viva Rock Vegas (2000);
 Spotlight on Location: Nutty Professor II: The Klumps (2000) (TV);
 Galaxy Quest (1999);
 Brokedown Palace (1999);
 Bowfinger (1999);
 Never Been Kissed (1999);
 1001 Nights (1998);
 Anastasia (1997);
 Out to Sea (1997);
 Jingle All the Way (1996);
 Matilda (1996);
 The Nutty Professor (1996);
 The Phantom (1996);
 Big Bully (1996);
 Operation Dumbo Drop (1995);
 Tommy Boy (1995);
 Boys on the Side (1995);
 Michael & Mickey (1995);
 I Love Trouble (1994);
 The Cowboy Way (1994);
 The Flintstones (1994);
 My Father the Hero (1994);
 The Air Up There (1994);
 Undercover Blues (1993);
 Coneheads (1993);
 The Sandlot (1993);
 Hoffa (1992);
 That Night (1992);
 The Mighty Ducks (1992);
 Honeymoon in Vegas (1992);
 The Itsy Bitsy Spider (1992);
 Other People's Money (1991);
 Paradise (1991);
 Bill & Ted's Bogus Journey (1991);
 Rover Dangerfield (1991);
 Don't Tell Mom the Babysitter's Dead (1991);
 Talent for the Game (1991);
 The Marrying Man (1991);
 Meet the Applegates (1991);
 Mr. Destiny (1990);
  (1990);
 The Freshman (1990);
 Fire Birds (1990);
 Madhouse (1990);
 The Runestone (1990);
 Back to Neverland (1990);
 The War of the Roses (1989);
 Gross Anatomy (1989);
 Cranium Command (1989);
 Little Monsters (1989);
 Disorganized Crime (1989);
 Heathers (1989);
 Bill & Ted's Excellent Adventure (1989);
 R.O.T.O.R. (1989);
 Throw Momma from the Train (1987);
 The Brave Little Toaster (1987);
 Malone (1987);
 My Demon Lover (1987);
 The Kindred (1987);
 Vendetta (1986);
 Critters (1986);
 Frankenweenie (1984) ;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169412" title="Bks" nonfiltered="4247" processed="4232" dbindex="69279">


Bks (Hongars: Bks megye; Eslovac: Bkesk upa) s una divisi administrativa, megye, del sud-est d'Hongria, que fa frontera amb Romania. Limita amb les provncies hongareses de Csongrd, Jsz-Nagykun-Szolnok i Hajd-Bihar. La capital de la provncia s la ciutat de Bkscsaba. Aquest territori tamb forma part de la euroregiDanubi-Kris-Mures-Tisza.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169413" title="Zala" nonfiltered="4248" processed="4233" dbindex="69280">


Zala s el nom d'una provncia administrativa (megye en hongars de la Repblica d'. Se situa al sud-oest del pas. Comparteix fronteres amb Crocia i Eslovnia i amb les provncies de Vas, Veszprm i Somogy. La capital de Zala s Zalaegerszeg. T una extensi de 3784 km. El llac Balaton inunda part del territori de la provncia.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169414" title="L'altra cara de la veritat" nonfiltered="4249" processed="4234" dbindex="69281">

L'altra cara de la veritat (La otra cara de la verdad) s la primera producci d'animaci realitzada ntegrament per una sola persona: l'espanyol Efrayn R. S., cineasta i cantautor.

Histria.
Inicialment, l'obra comena com un "videocmic", un format poc com i de pocs mitjans que emula l'acci de la historieta del paper a la pantalla de televisi, servint-se de veus, efectes de so i msica. A mesura del desenvolupament udio-visual i alhora personal de l'artista, la producci va pujant de qualitat fins a arribar a ser definida com a "pellcula". Un treball primitiu vist des del prisma del segle XXI per que, alhora, s d'una gran valoraci artstica, considerant que les limitacions de la producci sn degudes a la feina que ha hagut de dur a terme, durant molts anys, una sola persona.

Concebuda l'any 2000 com a una idea immadura als 14 anys del seu autor, la histria deixa de ser un simple "cmic" d'aficionat per esdevenir una obra que aspira a ser publicada. S'endarrereix, per, a causa de la llargria de la histria i la manca de mitjans, i condemnant que la 1a part de la novella illustrada no pugui ser aprovada al registre fins al 2003. Durant els anys segents, l'obra evoluciona i pateix una transici que la duu a ser coneguda, parcialment i a poca extensi, per mitj d'Internet.

Sinopsi.

La Lorena Still s una famosa actriu consagrada a qui, durant una important roda de premsa de la seva darrera pellcula, li claven un tret. En Kevin Niare, el reporter que hi havia al lloc dels fets, n's el principal sospits. Per demostrar que s suposadament innocent, contracta una advocada, la Kate Balyn, que creua la lnia professional amb la personal i cau en un joc de seducci per part d'en Kevin. Tant l'obsessi com la por s'entrecreuen en una mescla d'on la Kate no es veur capa de fugir i que, finalment, la duran a descobrir, tant s com no, si en Kevin t una altra cara i, sigui com sigui, quina s la vertadera.

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 El teaser de la pellcula;
 Pgina web oficial de l'autor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169417" title="Sharon Robinson" nonfiltered="4250" processed="4235" dbindex="69282">
Sharon Robinson s una cantautora dels Estats Units, productora i vocalista. Coneguda per les seves collaboracions amb el cantautor canadenc Leonard Cohen i per haver composat mltiples canons per a diversos cantants com Aaron Neville, Diana Ross, Don Henley, Randy Crawford entre altres.

Va comenar la seva carrera acompanyant Cohen en les gires de 1979 i 1980, quan van escriure conjuntament Everybody Knows i Waiting for the Miracle, enregistrades el 1988 i 1992 respectivament. El 2001 van escriure conjuntament, produir i enregistrar l'lbum Ten New Songs i collaborar en tres temes de l'lbum Dear Heather. 

El 1985 va guanyar el Grammy per la pea New Attitude, que forma part de la banda sonora Beverly Hills Cop enregistrada per Patti LaBelle.

El 2005 la pea The Hight Road, interpretada per Bettye LaVette, per al seu lbum I've Got My Own Hell to Raise, que va arribar al 59 de l'Amazon. El darrer treball de Robinson recull temes fets per a Chris Botti. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169418" title="Plectrurid" nonfiltered="4251" processed="4236" dbindex="69283">



Els plectrurids (Plectreuridae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels folcodeus (Pholcoidea), al costat de flcids i digutids.

Sn aranyes haplogines, cribellades, que construeixen les seves teranyines sota roques i cactus morts. Sn poc conegues i no se'n sap massa de la seva biologia. 

A diferncia de sicrids, escitdids i digutids, famlies properes, els plectrurids tenen vuit ulls. En la seva aparena, les femelles de Plectreurys s'assemblen a les grans cribellades dels filisttids. Difereixen per, entre d'altres detalls, en la disposici dels ulls i en qu tenen el primer fmur, s a dir, el tercer segment de les potes, inclinat. 

 Sistemtica .
Sn una famlia petita i, fins al 28 d'octubre de 2006, inclou tan sols 2 gneres i 15 espcies, totes a zones desrtiques de EUA, Mxic i el Cuba.

Kibramoa.
Kibramoa Chamberlin, 1924
 Kibramoa guapa Gertsch, 1958 (EUA, Mxic);
 Kibramoa hermani Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Kibramoa isolata Gertsch, 1958 (Mxic);
 Kibramoa madrona Gertsch, 1958 (EUA);
 Kibramoa paiuta Gertsch, 1958 (EUA);
 Kibramoa suprenans (Chamberlin, 1919) (EUA);
 Kibramoa suprenans pima Gertsch, 1958 (EUA);
 Kibramoa yuma Gertsch, 1958 (EUA);

Plectreurys.
Plectreurys Simon, 1893
 Plectreurys angela Gertsch, 1958 (EUA);
 Plectreurys ardea Gertsch, 1958 (Mxic);
 Plectreurys arida Gertsch, 1958 (Mxic);
 Plectreurys bicolor Banks, 1898 (Mxic);
 Plectreurys castanea Simon, 1893 (EUA);
 Plectreurys ceralbona Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Plectreurys conifera Gertsch, 1958 (EUA);
 Plectreurys deserta Gertsch, 1958 (EUA);
 Plectreurys globosa Franganillo, 1931 (Cuba);
 Plectreurys hatibonico Alayn, 2003 (Cuba);
 Plectreurys misteca Gertsch, 1958 (Mxic);
 Plectreurys mojavea Gertsch, 1958 (EUA);
 Plectreurys monterea Gertsch, 1958 (EUA);
 Plectreurys nahuana Gertsch, 1958 (Mxic);
 Plectreurys oasa Gertsch, 1958 (EUA);
 Plectreurys paisana Gertsch, 1958 (Mxic);
 Plectreurys schicki Gertsch, 1958 (EUA);
 Plectreurys tecate Gertsch, 1958 (Mxic);
 Plectreurys tristis Simon, 1893 (EUA, Mxic);
 Plectreurys valens Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Plectreurys vaquera Gertsch, 1958 (Mxic);
 Plectreurys zacateca Gertsch, 1958 (Mxic);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Folcodeu;
 Classificaci de les aranyes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169421" title="Metropolitan Opera" nonfiltered="4252" processed="4237" dbindex="69284">

La Metropolitan Opera (tamb coneguda simplement com Metropolitan, el  Met o la Metropolitan Opera House) s un teatre d'pera situat en el Lincoln Center de Nova York. s un dels ms coneguts del mn, fams per les seues produccions fastuoses i detallistes. s tota una instituci en el mn de l'pera, junt amb La Scala de Mil, l'pera Garnier de Pars, el Teatro Coln de Buenos Aires o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Va ser fundat a l'abril de 1880.

El teatre va estar ubicat abans en una altra rea de la ciutat, en un edifici dissenyat per J. Cleveland Cady. Va ser destrut per un incendi el 27 d'agost de 1892. Desprs de ser renovat, hi va continuar funcionant fins el 1966, quan es va traslladar a la ubicaci actual en el Lincoln Center. L'edifici original va ser enderrocat l'any 1967.

L'actual teatre d'pera del Metropolitan va ser dissenyat per l'arquitecte Wallace K. Harrison. Va ser inaugurat el 16 de setembre de 1966, amb l'estrena de l'pera Anthony and Cleopatra de Samuel Barber. Al rebedor s'exhibeixen dos immensos murals creats especialment per a l'espai per Marc Chagall. La capacitat de l'edifici s de gaireb quatre mil persones. El teatre t la tecnologia necessria per a substituir diriament l'escenari de l'pera que es representa, utilitzant un complex sistema d'escenaris, tramoies i ciclorames. Aquesta tecnologia permet que al Metropolitan hi haja funcions quasi tots els dies de l'any.

El Met ofereix un servei de transmissi radiofnica en directe. La primera transmissi es va realitzar el 25 de desembre de 1931, amb una producci de l'pera Hnsel und Gretel d'Engelbert Humperdinck.

Directors principals.
Valery Gergiev (1997 )  (Principal director invitat);
James Levine (1973 ) (Director principal; Director musical des de 1975);
Rafael Kubelk (1973 1974) (Director musical);
Erich Leinsdorf (1957 1962) (Assessor musical);
Dimitri Mitropoulos (1954 1960) (Director principal);
Fritz Reiner (1949 1953) (Director principal);
Fritz Busch (1945 1949);
George Szell (1942 1946);
Erich Leinsdorf (1939 1942) (Director principal del repertori alemany);
Tullio Serafin (1924 1934);
Artur Bodanzky (1915 1939) (Director principal del repertori alemany);
Arturo Toscanini (1908 1915) (Director principal);
Gustav Mahler (1908 1910) (Director principal);
Alfred Hertz (1902 1915) (Director principal del repertori alemany);
Walter Damrosch (1884 1891);
Anton Seidl (1884 1897);

Estrenes absolutes al Met.
En negreta, els ttols ms important en la histria del gnere.

 1910  La fanciulla del West de Giacomo Puccini (10 desembre).
 1912  Mona, pera d'Horatio Parker (14 mar).
 1913  Cyrano, pera de Walter Damrosch (27 febrer).
 1914  Madeleine, pera de Victor Herbert (24 gener).
 1915  Madame Sans-Gne d'Umberto Giordano (25 gener).
 1916  Goyescas, pera d'Enric Granados (28 gener), primera pera en castell cantada al teatre.
 1917  The Canterbury pilgrims, pera de Reginald De Koven (8 mar).
 1918  The robin woman, or, Shanewis, pera de Charles Wakefield Cadman (23 mar); Il trittico de Giacomo Puccini (14 desembre).
 1919  The legend, pera de Joseph Carl Breil (12 mar); L'oiseau bleu pera d'Albert Wolff (27 desembre).
 1920  Cleopatra's night, pera de Henry Hadley (31 gener).
 1926  Skyscrapers, "a ballet of modern American life", de John Alden Carpenter (19 febrer);
 1927  The King's henchman, pera de Deems Taylor (17 febrer).
 1931  Peter Ibbetson, pera de Deems Taylor (7 febrer).
 1933  The emperor Jones, pera de Louis Gruenberg (7 gener).
 1934  Merry Mount de Howard Hanson (10 febrer), estrena de la versi representada (un any abans s'havia fet en versi de concert a Ann Arbor, Michigan).
 1935  In the Pasha's garden, pera de John Lawrence Seymour (24 gener).
 1937  The man without a country de Walter Damrosch (12 maig).
 1942  The island god de Gian Carlo Menotti (20 febrer).
 1947  The warrior, pera de Bernard Rogers (11 gener).
 1958  Vanessa de Samuel Barber (15 gener).
 1966  Anthony and Cleopatra de Samuel Barber (16 setembre).
 1967  Mourning becomes Electra, pera de Marvin David Levy (17 mar).
 1991  The ghosts of Versailles pera de John Corigliano (19 desembre).
 1992  The voyage, pera de Philip Glass (12 octubre);
 1999  The great Gatsby, pera de John Harbison (20 desembre).
 2005  An American tragedy, pera de Tobias Picker  (2 desembre).
 2006  The first emperor, pera de Dun-Jin (21 desembre).

Enllaos externs.

 The Metropolitan Opera ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169423" title="Dalmau de Rocabert" nonfiltered="4253" processed="4238" dbindex="69285">
Dalmau de Rocabert pertanyia al llinatge dels Rocabert de Cabrenys. Fou el fill gran del matrimoni format per Guillem Hug de Rocabert, bar de Maanet de Cabrenys, i Francesca d'Erill. Els seus germans eren fra Bernat Hug de Rocabert, Pere de Rocabert i Joana de Rocabert. 

El 1428 moria el seu pare i heretava la baronia i els negocis familiars que no eren altres que vaixells per tal de comerciar i fer corseries. Aquestes naus eren molt importants en la poltica que portava el rei Alfons el Magnnim ja que eren indispensables per aconseguir fer-se amb el regne de Npols, d'aquesta manera trobem Dalmau de Rocabert collaborant amb el rei, com havien fet el seu pare i el seu oncle. Tamb es documenta la presncia de Dalamu de Rocabert en les diferents convocatries de Corts que hi havia en aquest primer ter del segle XV. 

El 1446 comenaven les negociacions per tal que Dalmau es cass amb Beatriu de Cervell a travs del ciutad de Barcelona Joan Puig i el seu germ Pere de Rocabert. El 1455 i el 1456 s'embolic en un conflicte prou interessant amb el seu cunyat Guerau Alemany de Cervell ja que Rocabert l'acusava de ser l'instigador de la mort del bastard de Rajadell el 1454 molt a prop de Martorell. Aquest conflicte els port a intercanviar-se set lletres de batalla on fan diverses amenaces amb gran violncia, per que no se sap si es van enfrontar en una justa. Pensem que la guerra privada entre nobles era un dels privilegis jurdics que aquests tenien durant l'edat mitjana. 

El 1457 un altre conflicte l'enfront amb el seu cos, el vescomte Jofre VII de Rocabert, que pretenia recuperar la baronia de Verges, en mans d'un altre cos d'ambds que era menor d'edat i es deia Mart Joan de Rocabert. Dalmau defens els drets del menor i aviat el seu germ Pere fou qui s'encarreg de defensar aquests interessos. 

Dalmau s'opos com tot el pas a l'empresonament de Carles de Viana el 1460 i mantenir les lleis del pas. Ara b, l'esclat de la Guerra Civil l'enxamp a Barcelona i com els seus germans Dalmau era reialista i aix li comport que el tanquessin a la pres i el 1468 consta que era presoner de l'abat de Ripoll i el 1470 ja era lliure. 

Acabada la guerra intent, juntament amb els seus germans, aconseguir l'herncia dels Arborea sards, que no aconseguiren i que pass als vescomtes de Narbona. Dalmau mor el 1479 i el succe en la baronia el seu fill Guerau de Rocabert. 

Bibliografia.
 Sobrequs i Vidal, Santiago: La Guerra Civil Catalana del segle XV. Barcelona, 1973, vol. II, pg.73-74 i Els barons de Catalunya. Barcelona, 1957, pg. 215-217.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169424" title="Flandre" nonfiltered="4254" processed="4239" dbindex="69286">

Flandre fou el nom d'un vaixell mercant francs, construt el 1914 a les drassanes de Chantiers de l'Atlantique, a Saint-Nazaire, per la naviliera Compagnie Gnrale Transatlantique.

Desplaava 8.503 tones i salp del port de Saint-Nazaire al comenament de maig de 1939, transportant 312 refugiats de la Guerra Civil Espanyola amb destinaci al port mexic de Veracruz. Fou noliejat pel Servicio de Evacuacin de los Refugiados Espaoles (SERE). Arrib a Mxic el primer de juny de 1939, desprs de gaireb un ms de travessia. Els seus passatgers foren els primers refugiats a posar el peu a terres asteques. Entre ells es trobava el clebre director i productor de cinema gallec Carlos Velo.

Fou el primer vaixell a transportar refugiats a Amrica. Desprs seguiren el De Grasse, el Mxique, lIpanema, el Sinaia i el Nyassa. 

El Flandre fou minat i enfonsat a l'estuari de la Gironda el 1940.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169425" title="Giovanni da Verrazzano" nonfiltered="4255" processed="4240" dbindex="69287">

Giovanni da Verrazzano(1485-1528) (o Verrazano) va ser un navegant i explorador itali, nascut el 1485 a Florncia, que estava al servei de Francesc I de Frana, va explorar la costa atlntica d'Amrica del Nord a la recerca d'un pas pel norest cap a la ndia. El 1524 va arribar a la badia de Nova York i va descobrir el riu Hudson. El 1527 va partir cap a Brasil en una nova expedici, en la qual va morir a l'any segent.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169428" title="De Grasse" nonfiltered="4256" processed="4241" dbindex="69288">
El De Grasse fou un gran vaixell transatlntic, mixt, mercant i de passatgers, francs, construt a les drassanes de Cammel Laird & Co., a Birkenhead, Anglaterra per a la French Line. 

El seu nom aleshores era Suffren. Al ser varat el 1924, per, ja es deia De Grasse. Desplaava 19.379 tones, l'eslora era de 184 m. i la velocitat mxima de 16 nusos. Estava previst per transportar 399 passatgers en cabina i 410 en tercera classe. El navili fou un dels que traslladaren refugiats de la Guerra Civil Espanyola d'Europa a Amrica, juntament amb el Flandre, el Mxique, el Westernland, el Statendam, lIpanema, el De la Salle, el Sinaia i el Nyassa. El viatge del De Grasse fou des de Saint Nazaire a Nova York a comenaments de 1940. El passatgers hagueren de continuar el trajecte en tren, fins a la frontera mexicana.

Aquell mateix any fou requisat pels alemanys i utilitzat com a vaixell-caserna sobre el riu Gironda. Al evacuar Bordeus, el 1945, els propis alemanys el metrallaren i enfonsaren. Hissat a flor d'aigua, rehabilitat i amb una sola xemeneia, reprengu les rutes comercials el 1947. Venut el 1953 a la Canadian Pacific, canvia el nom a Empress of Australia, per tal de reemplaar el recentment incendiat Empress of Canada. El 1956 el vengueren a la naviliera italiana Sicula Oceanica, de Palerm, que el rebatej Venezuela i que el mantingu en operaci uns anys ms, fins que el tornar-lo a reparar deix de ser rentable. Acab la seva llarga i agitada vida, barrinat i enfonsat, el 1962, a La Spezia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169429" title="The Best of Leonard Cohen" nonfiltered="4257" processed="4242" dbindex="69289">
'The Best of Leonard Cohen' s el primer lbum de recull d'xits del cantautor canadenc Leonard Cohen editat el 1975.

Llista de temes.
 Suzanne   3:50;
 Sisters of Mercy   3:36;
 So Long, Marianne   5:40;
 Bird on the wire   3:27;
 Lady Midnight   2:58;
 The Partisan   3:25;
 Hey, That's No Way to Say Goodbye   2:57;
 Famous Blue Raincoat   5:09;
 Last Year's Man   5:59;
 Chelsea Hotel #2   3:07;
 Who by Fire   2:32;
 Take This Longing   4:05;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169430" title="Riu Hudson" nonfiltered="4258" processed="4243" dbindex="69290">

El riu Hudson s un riu de l'estat de Nova York als Estats Units d'Amrica. La font del Hudson est a les muntanyes Adirondack al nord de l'estat i la desembocadura est a la ciutat de Nova York, on el riu forma una part de la frontera amb l'estat de Nova Jersey. 

 Origen etimolgic . 
Pren el seu nom en honor a Henry Hudson, el seu descobridor occidental l'any 1609.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169432" title="Adirondack" nonfiltered="4259" processed="4244" dbindex="69291">
Adirondack s un masss muntanyenc dels Estats Units al nord-oest de l'estat de Nova York.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169438" title="Golden Gate" nonfiltered="4260" processed="4245" dbindex="69292">

 

El Golden Gate (Porta Daurada en catal) s un estret situat a Califrnia occidental, a l'entrada de la badia de San Francisco, a la qual separa de l'oce Pacfic. T 7,9 km de llarg. El fams pont de Golden Gate amb un ample de 28 metres i 2.7 quilmetres de longitud, creua l'estret per a unir San Francisco, al sud, amb Marin County, al nord. 

Encara que l'explorador angls sir Francis Drake va visitar la regi de la badia de San Francisco el 1579, i s possible que un altre, a les ordres del governador colonial espanyol Gaspar de Portol, hagus recorregut la zona el 1769, les primeres persones d'origen europeu que se sap amb seguretat que van estar all van ser una partida de soldats espanyols enviats per Portol el 1772. L'explorador americ John Charles Frmont li va donar a l'estret el nom de Golden Gate el 1846. La Zona d'esbarjo del Golden Gate (Golden Gate National Recreational Area) va ser establerta el 1972 pel Servei Nacional de Parcs d'Estats Units.
S'estn cap al nord i sud del pont Golden Gate i tamb inclou les illes de Alcatraz i de l'ngel.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169448" title="Refus Global" nonfiltered="4261" processed="4246" dbindex="69293">
El Refus Global (El Rebuig Global) s un manifest poltic i artstic publicat en francs el 9 d'agost de 1948 a Quebec, sota la inspiraci dels automatistes Paul-mile Borduas, Claude Gauvreau i Jean-Paul Riopelle. Aquest manifest posa en qesti les valors tradicionals i rebutja l'immobilisme de la societat quebequesa de l'poca.

Aquest document, publicat en 400 exemplars, s compost de nou texts i algunes illustracions firmades per Paul-mile Borduas.

La seva publicaci caus un trasbals dins les elites, particularment dins les autoritats religioses que dominaven aleshores el Quebec. Es pot llegir-hi una descripci molt dura de la societat :
  Un petit peuple serr de prs aux soutanes restes les seules dpositaires de la foi, du savoir, de la vrit et de la richesse nationale. Tenu  l'cart de l'volution universelle de la pense pleine de risques et de dangers, duqu sans mauvaise volont, mais sans contrle, dans le faux jugement des grands faits de l'histoire quand l'ignorance complte est impraticable. ;
 Traducci :
  Un petit poble estret a prop a les sotanas romases les soles depositares de la fe, del saber, de la veritat i de la riquesa nacional. Tingut apart de l'evoluci universal del pensament pl de riscs i de perills, criat sense mala voluntat, per sense control, dins el fals seny dels grans fets de la histria quan la ignorancia completa s impracticable. ;

La reacci de les elites fou terrible. Paul-mile Borduas, per exemple, va ser obligat a exiliar-se a Nova York primer, desprs a Pars fins a la seva mort el 1960.

Aquesta poca de la histria quebecquesa fou denunciada pels firmants del Refus Global, qualificat per alguns historiadors contemporanis de Grande Noirceur (la Gran Negror), s'acabava en 1960 amb la presa del poder de Jean Lesage i el comen de la Rvolution tranquille (la Revoluci tranquilla).

Firmants.
Paul-mile Borduas, pintor;
Madeleine Arbour, dissenyadora;
Marcel Barbeau, pintor;
Muriel Guilbault, actriu;
Pierre Gauvreau, pintor i autor de telenovelles;
Claude Gauvreau, poeta;
Louise Renaud, llumista;
Fernand Leduc, pintor;
Thrse Renaud-Leduc, poeta;
Jean-Paul Riopelle, pintor;
Franoise Riopelle, ballarina i coreografista;
Jean-Paul Mousseau, pintor;
Marcelle Ferron, pintor;
Franoise Sullivan, ballarina, coreografista, pintora i escultora;
Bruno Cormier, psiquiatre;
Maurice Perron, fotgraf;

Enllaos externs.
 Text del Refus Global ;
 Arxiu de Radio-Canada ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169449" title="Galeon" nonfiltered="4262" processed="4247" dbindex="69294">

Galeon s un navegador web per GNOME basat en el motor de renderitzat Gecko de Mozilla.

Marco Pesenti Gritti el creador del Galeon recentment ha comenat a treballar en un nou navegador per a GNOME: Epiphany. Actualment GNOME es distribueix amb Epiphany com a navegador predeterminat i no Galeon.

Vegeu tamb.
 Epiphany;

Enllaos externs.
Pgina web oficial del Galeon;
Pgina de la histria del Galeon;
El futur del Galeon;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169451" title="Pauta oberta de lectura" nonfiltered="4263" processed="4248" dbindex="69295">
Una pauta oberta de lectura, tamb coneguda per l'acrnim ORF (de l'expressi anglesa open reading frame) s una seqncia de nucletids que potencialment pot codificar una protena ja que est compresa entre una seqncia d'inici (cod d'inici) i una seqncia de terminaci (cod d'aturada o cod de stop) i t una llargada considerable. El comenament i el final d'una pauta oberta de lectura no sn equivalents als extrems de l'ARNm, per sovint estan inclosos en la seqncia d'aquest ARNm.

Les pautes obertes de lectura se solen identificar mentre s'examina el genoma per a la localitzaci de nous gens. Un buscardor de pautes obertes de lectura utilitza algoritmes que es basen en la localitzaci de codons d'inici en totes les pautes de lectura possibles de la seqencia estudiada. En realitat, l'existncia d'una pauta oberta de lectura, especialment quan es tracta d'una de seqncia llarga, s un bon indicador de la presncia d'un gen als voltants d'aquesta seqncia. En aquest cas, la pauta oberta de lectura s part de la seqncia que ser traduda pels ribosomes. Tot i aix, per atzar tamb es poden localitzar pautes obertes de lectura fora dels gens, per no solen ser gaire llargues i s'acaben al cap de pocs codons. 

Un cop un gen ha estat seqenciat s important determinar la pauta oberta de lectura correcta. Tericament, en els organismes amb ADN de doble cadena, les seqencies d'ADN poden llegir-se en sis pautes de lectura , tres endavant i tres endarrera. En el cas dels procariotes la cerca i identificaci de pautes de lectura es pot fer directament sobre el genoma. En canvi, en els eucariotes cal tenir en compte que en l'anlisi del genoma ens podem trobar introns que interrompeixin la pauta oberta de lectura i, per tant, caldr fixar.nos amb l'ARNm. La seqncia ms llarga sense cap cod d'aturada normalment determina la pauta oberta de lectura corresponent al gen estudiat.

 Enllaos externs .
 Translation and Open Reading Frames - Pgina web amb una bona explicaci de qu sn les pautes obertes de lectura.
 NCBI ORF finder - Eina interactiva del web per a la predicci i l'anlisi de pautes obertes de lectura.
 ORF finder - Eina interactiva del web per a la predicci i l'anlisi de pautes obertes de lectura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169452" title="Epiphany" nonfiltered="4264" processed="4249" dbindex="69296">

Epiphany s el navegador web oficial del GNOME, tot i que tamb funciona a Mac OS. s el descendent de Galeon. Epiphany ha estat desenvolupat per Marco Pesenti Gritti (tamb l'iniciador de Galeon).

Caracterstiques.
s un de la famlia de navegadors web que utilitzen el motor de renderitzaci Gecko de Mozilla. Proporciona una interfcie per a Gecko integrada amb GNOME en lloc de la interfcie XUL de Mozilla. Inclou la navegaci per pestanyes, l'administraci de galetes, bloqueig de finestres emergents i un sistema d'extensions.

En lloc del sistema de marcadors jerrquics basat en carpetes de la majoria dels navegadors, Epiphany utilitza marcadors per categories, on un sol marcadors pot existir en mltiples categories.

 Vegeu tamb .
Galeon;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de l'Epiphany;
Histria del Galeon;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169454" title="ORF" nonfiltered="4265" processed="4250" dbindex="69297">

 Biologia: ORF s l'acrnim de open reading frame. Vegeu pauta oberta de lectura;
 Mitjans de comunicaci: ORF s sigla en alemany de la rdio i televisi pblica d'ustria. Vegeu sterreichischer Rundfunk;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169458" title="Plini el Jove" nonfiltered="4266" processed="4251" dbindex="69298">
Gai Plini Cecili Segon (Caius Plinius Caecilius Secundus) (Como, 61   Nicomdia, 113) fou un poltic i escriptor llat anomenat Plini el Jove per distingir-lo de l'oncle homnim Plini el Vell. Era fill de Gai Cecili i de Plnia (la germana de Plini el Vell). Va nixer probablement a Comum (Como) a la vora de quina ciutat tenia diverses villes, vers el 61 o 62 (se sap que estava present a l'erupci del Vesuvi el 79, i ell mateix diu que tenia 18 anys).

Biografia.
Plini nasqu al si d'una famlia de rang eqestre molt adinerada. El seu pare mor quan ell era encara menut i Plini fou adoptat per l'oncle, Plini el Vell, que el fu estudiar a Roma, a l'escola de Quintili. El seu nom seguint les normes republicanes hauria estat Gai Plini Cecili Segon (Caius Plinius Caecilianus Secundus). Educat amb cura per Plini i pel seu tutor Vegini Ruf, es va dedicar a les lletres i als 14 anys va escriure una tragdia en grec. Va estudiar eloqncia amb Quintili i Nicetes Sacerdos i progressivament va adquirir reputaci d'un home intelligent i erudit.

L'any 79 dC assisteix a l'erupci del Vesuvi des del costat oposat del golf de Npols, en la qual perd la vida el seu clebre parent.

Es dedic a l'art oratria i als 19 anys va comenar a parlar al frum i va actuar sovint com advocat a la cort dels cemtumviri. Transcorregu tots els estadis del cursus honorum sota l'imperi de Domici: trib militar a Sria, qestor, pretor (93) i cnsol (100) any en qu va escriure un panegric dedicat a Traj. En algun moment fou tamb curador del canal i les vores del Tber.

Probablement, grcies no tan sols al propi talent, sin tamb a la fortuna i les amistats amb poderosos, la seua carrera fou de les ms brillants i arrib a ser prefecte de l'erari de Saturn, s a dir, un dels tresorers de l'imperi. Al final de la seua vida fou governador a Bitnia entre els anys 111 i 113, any en qu, probablement, mor.

Es va casar dues vegades, la segona amb Calprnia la neta de Calpurni Fabat, que era fora ms jove que ell. Amb cap de les les seves dues dones va tenir fills.

La seva vida s coneguda per les seves cartes. Era ric i va construir un temple a Tifernum, i va fer altres contribucions en edificis pblics. 

Es conserven de les seves obres el panegric ja esmentat i deu llibres de cartes (Epistolae)











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169461" title="Alan Menken" nonfiltered="4267" processed="4252" dbindex="69299">
Alan Menken (New Rochelle, Nova York, Estats Units, 22 de juliol de 1949) s un pianista i compositor de cinema nord-americ guanyador de vuit Oscars i sis Globus d'Or, entre molts d'altres premis. s sobretot conegut pel seu treball en unes quantes pellcules animades de Disney, incloent-hi The Hunchback of Notre Dame, The Little Mermaid, Beauty and the Beast, Hercules, Pocahontas, Aladdin, and Home on the Range. La seva primera obra reeixida fou el musical de 1982 a off-Broadway Little Shop of Horrors.

Alan Menken va estudiar piano i viol a l'institut, per ingressar desprs a la Universitat de Nova York. Comenava la seva carrera com a compositor, per desprs de conixer al lletrista Howard Ashman, s'encamin amb xit cap al mn de teatre musical. Menken i Ashman debutaven amb God Bless You, Mr. Rosewater el 1979, i seguiren collaborant en espectacles tan reeixits com Her Pilgrim Soul, The Apprenticeship of Duddy Kravitz, King David, A Christmas Carol, Weird Romance, i per suposat Little Shop of Horrors.

Aquest darrer espectacle era convertit en pellcula el 1986, i el nom de Menken comena a ser associat amb la msica de cinema, moment en qu s contractat pels estudis de la Disney. Amb collaboracions amb  grans lletristes com el mateix Ashman, Tim Rice i Stephen Schwartz, Menken gaireb obt el monopoli per reactivar les fortunes musicals del departament d'animaci de l'estudi, escrivint canons i bandes sonores que avui dia ja sn clssiques.

Tanmateix, el seu treball de l'any 1997 per la Disney, Hercules, s converteix en un fracs tant de la crtica com comercial, i Menken abandona momentanemanet el mn del cinema per tornar al teatre. Finalment feia el seu retorn el 2004 amb la pellcula animada Home on the Range. Malgrat la pellcula tornava a ser poc reeixida, l'any 2006 torna amb The Shaggy Dog, sempre per la Disney, sent la seva primera pellcula no animada en 15 anys. 

Filmografia.

The Shaggy Dog (2006);
A Christmas Carol: The Musical (2004);
Home on the Range (2004);
Noel (2004);
Hercules (1997);
The Hunchback of Notre Dame (1996);
Pocahontas (1995);
Life with Mikey (1993);
Aladdin (1992);
Lincoln (1992);
Newsies (1992);
Beauty and the Beast (1991);
The Little Mermaid (1989);
Little Shop of Horrors (1986);
The Line (1980).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169462" title="Fabi Estap i Rodrguez" nonfiltered="4268" processed="4253" dbindex="69300">
Fabi Estap i Rodrguez (Portbou, Alt Empord, 1923) s un economista i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 14 de setembre de 1923 a Portbou, poblaci situada a la comarca de l'Alt Empord. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1946. Posteriorment es va doctorar a la Universitat Central de Madrid l'any 1953. L'any 1954 fou nomenat professor d'histria econmica de la Universitat de Barcelona, de la qual posteriorment en fou catedrtic, deg de la Facultat de Cincies Econmiques i rector en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976). Aix mateix tamb ha estat professor convidat de la Universitat Pompeu Fabra.

Membre del sindicat Comissions Obreres (CC.OO.) fou tamb membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Guardonat amb la Legi d'Honor per part del Govern francs i amb la Creu d'Alfons X el Savi, l'any 1990 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

Activitat econmica.
Considerat l'introductor a Espanya dels estudis dels economistes Joseph Alois Schumpeter i John Kenneth Galbraith, el 1957 fou guardonat amb el Premi Nacional de la Fundaci Juan March pels seus estudis sobre el desenvolupament econmic espanyol. Entre 1972 i 1974 fou assessor de la Comissi Consultiva que va desenvolupar el Plan de Desarrollo durant el franquisme. 

s autor entre d'altres ttols:
 1959: La quiebra de Barcelona Traction;
 1963: Las inversiones en enseanza y el desarrollo econmico;
 1971: La reforma tributaria de 1845;
 1971: Ensayos sobre historia del pensamiento econmico;
 1990: Una perspectiva espaola;
 1999: De tots colors, Premi Gaziel;
 2001: Vida y obra de Ildefonso Cerd;
 2002: Agoreros y demagogos;
 2004: El joc de viure;
 2006: Deu Grans Catalans;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169469" title="Fortalesa de Brest" nonfiltered="4269" processed="4254" dbindex="69301">
La Fortalesa de Brest , (en francs, le Chteau de Brest i Kastell Brest en bret), est situat a la ciutat del mateix nom, al Departament de Finistre de la Regi de Bretanya. L'emplaament s a la boca del riu Penfeld, al cor d'una de les ms grans rades del mn. Avui dia s la seu del museu de la marina, per la seva importncia militar ha estat reconeguda per totes les autoritats interiors i exteriors fins el punt que durant l'edat mitjana es deia que "no s's duc de Bretanya si no s's senyor de Brest". Al segle XIV el cronista Froissart va dir que havia vist "un moult fort chastiel".

Histria.
La particularitat principal de la fortalesa de Brest s que ha estat una fortalesa amb funci militar permanent des de fa almenys 17 segles. Encara s'hi haurien d'afegir els anys en qu fou una fortificaci lleugera de troncs i terra, establerta des de l'edat del ferro. 

El triangle, amb dos costats que dominen la mar i l'estuari del riu Penfeld, corresponent a all que se'n diu un oppidum tancat. Moltes pennsules bretones acullen fortaleses d'aquest tipus com la Pointe du Chateu de Beuzec a Beuzec-Cap-Sizun o a Yaudet en Ploulec'h. A travs de monedes se sap que els romans hi van ser presents almenys des del temps de l'emperador Postumus (193-211), a ms tenim la prova de la resta de la muralla galloromana de la cortina nord que mostra l'alternana horitzontalt de rajol i blocs de granit, alguna vegada posada tamb en opus spicatum. Aquests vestigis estan datats del segle III. 

El castell gallorom sembla que fou un dels ms grans de l'poca i presentava una muralla quadrangular amb una dotzena de torres a cada costat. Segons Lon Fleuriot (Origines de la Bretanye, 1980), un castell com aquest justificaria situar a Brest el centre poltic dels Osismes, una tribu celta de Gllia, i d'aquesta manera tamb controlar-los. 

La ciutat i el castell, el nom dels quals es confonia, van ser destruts al segle V pels gots, els vndals o potser els huns el 452. Potser per aquesta ra la ciutat, anomenada Legio, va veure com el bisbe la deixava i s'installava a la vena Saint-Pol-de-Lon. 
 
Desprs de quatre segles sense notcies la Crnica de Nantes explica que en una fortalesa anomenada Bresta s'hi va assassinar el rei Salom de Bretanya el 875.

Cap el 1064 o 1065, el comte de Lon, Morvan II, va aixecar les muralles del castell i hi va ajuntar una torre de l'homenatge en un dels angles per tal de poder-s'hi allotjar. A la ciutat closa hi va fer construir una capella sota la invocaci de Notre-Dame-de-Piti.

El 1194 el castell pertanyia encara als comtes de Lon i va servir per acollir-hi el jove Artur I de Bretanya, fill i hereu d'Enric II d'Anglaterra i hereu del ducat, assassinat el 1203 pel seu oncle, Joan sense Terra. El 1240, el comte Herv III de Lon es va vendre la ciutat i el castell de Brest al duc, Joan I de Bretanya, a canvi d'una renta de 100 lliures i d'una euga blanca.

La Guerra de Successi de Bretanya va confirmar al segle segent l'immens valor estratgic del castell obert al mar i de la rada, que serveix de protecci dels vaixells hostils. El 1342, el rei Eduard III d'Anglaterra va desembarcar amb el seu gran exrcit a Brest per mantenir el seu candidat a la corona de Bretanya, Joan de Montfort. Va deixar una guarnici al castell i va empresonar el 1347 a Carles de Blois, nebot de Felip VI de Frana, esps de Joana de Penthivre, hereva del ducat de Bretanya. El 1372 el duc Joan V de Bretanya va decidir deixar el castell en mans dels anglesos, que ell mateix havia recuperat el 1365, per tal d'equilibrar la Guerra dels Cent Anys. 

El rei de Frana, Carles V, va intentar de conquerir la fortalesa a travs dels seus dos conestables bretons, Bertrand du Guesclin el 1375 i Olivier de Clisson el 1378, ambds casos fracassaren. Quan el duc Joan V i el rei Carles VI va estar reconciliats van establir un nou setge en tota regle el 1386, per el duc de Lancastre el va repellir i va destruir totes les contrafortificacions. El 1395 el duc ha haver de comprar el castell al rei Ricard II d'Angleterra per l'astronmica xifra de 35000 lliures. 

Al segle XVII l'enginyer del rei Sbastien Le Prestre, marqus de Vauban va refer la fortalesa i durant la II Guerra Mundial va ser parcialment destrut.

Enllaos externs.
 Presentaci del castell en el lloc web de la ciutat de Brest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169472" title="Club Bsquet Santa Coloma" nonfiltered="4270" processed="4255" dbindex="69302">

El Club Bsquet Santa Coloma s un club catal de basquetbol de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet.

 Histria .
L'actual CB Santa Coloma nasqu l'any 1984, quan l'equip professional del Crcol Catlic de Badalona, amb ms de 50 anys d'histria, es trasllada a Santa Coloma, competint dues temporades amb el nom de Licor 43. L'equip es classifica quart a la lliga i participa l'any segent a la Copa Korac. La posterior manca de patrocinador fa que l'equip es desvinculi del bsquet d'elit el 1985. L'equip professional s'integr a la secci de bsquet de l'UDA Gramenet i el CB Santa Coloma continu la seva tasca dins del bsquet, des de les categories inferiors i el bsquet de formaci.

 Jugadors histrics .
 Joaquim Costa;
 Xavi Fernndez;
 Mike Phillips;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169474" title="Alfambra" nonfiltered="4271" processed="4256" dbindex="69303">


Alfambra s una localitat de la provncia de Terol al costat del riu Alfambra. Com a patrimoni destaca el Museu monogrfic sobre la remolatxa i el castell, que domina la poblaci i que fou seu d'una comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, enquadrada a la Castellania d'Amposta i que va ser dirigida al segle XV pel poeta i militar catal fra Bernat Hug de Rocabert. El 2005 es va recuperar en una festa el que era una obligaci feudal de portar els tributs al comanador al castell la nit del Dissabte Sant i que s'anomena Subida a la encomienda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169475" title="Tenes (riu)" nonfiltered="4272" processed="4257" dbindex="69304">

El riu Tenes s un riu que neix a Castellcir (nord del Valls Oriental), passa per Sant Quirze Safaja, Riells, Bigues, Santa Eullia de Ronana, Lli d'amunt, Lli de Vall i Parets. Desemboca al Bess poc ms avall d'on aquest riu es forma per la uni del Mogent i el Congost.

El Tenes travessa de nord a sud el Valls Oriental i est situat entre la riera de Caldes (a la seva esquerra) i el riu Congost (a la seva dreta). El Mogent s el riu que ressegueix el Valls per l'est i conflueix amb el Tenes, Congost, i riera de caldes per formar el Bess.

El Tenes s un riu poc cabals (0,31m/s), a l'estiu porta molt poca aigua mentre que a l'hivern, quan es desglaa el Montseny, sovint t crescudes de cabal.

Si ens fixem en el relleu d aquest, el tens passa per dues zones molt diferenciades, situades amunt i avall de les cingleres de Sant Miquel del Fai. La part nord, aproximadament un ter del curs del riu, transcorre sobre els relleu muntanyosos i els altiplans de Castellcir i Sant Quirze Safaja. La part central i ja fins al final del riu, transcorre sobre uns terrenys argilosos suaus i baixos.

Si ens fixem en el paisatge al llarg del curs del riu, s molt variat. Els de l'origen sn plenament rurals i els de la desembocadura estan situats enmig d'una densa zona industrial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169483" title="Lliga de Campions de la UEFA 2007-08" nonfiltered="4273" processed="4258" dbindex="69305">
La Lliga de Campions de la UEFA 2007-08 fou l'edici nmero 53 de la seva histria i la 16a sota el nom de Lliga de Campions.

La Lliga de Campions de Futbol s la mxima competici oficial de futbol per a clubs que es disputa a Europa. En l'edici 2007-2008 el AC Milan defensa el ttol aconseguit en l'edici anterior. La final fou disputada el 21 de maig de 2008 a l'estadi Luzhniki de Moscou, i el Manchester United derrot el Chelsea per 6 5 des del punt de penal, desprs d'un empat a 1 al final de la prrroga.

 Fase de classificaci .
 Primera ronda de classificaci .
17/18 de juliol i 24/25 de juliol de 2007.


 Segona ronda de classificaci .
31 de juliol/1 d'agost i 7/8 d'agost de 2007.


 Tercera ronda de classificaci .
14/15 d'agost i 28/29 d'agost de 2007.


 Fase de grups .
Annex: Plantilles Champions League 2007-2008
 Grup A .















 Grup B .















 Grup C .















 Grup D .















 Grup E .















 Grup F .















 Grup G .















 Grup H .















 Vuitens de final .


----


----


----


----


----


----


----



 Quarts de final .


----


----


----



 Semifinals .


----



 Final .







 Quadre resum .





 Golejadors .
Actualitzat a dia 22 d'abril de 2008


La UEFA noms considera els gols marcats a partir de la primera fase de grups, i no els de les fases classificatries.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169495" title="Oriol Bohigas i Guardiola" nonfiltered="4274" processed="4259" dbindex="69306">
Oriol Bohigas i Guardiola ( Barcelona 1925 ) s un arquitecte catal.

Biografia.
Va nixer el 20 de desembre de 1925 a la ciutat de Barcelona. El 1943 ingress a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es gradua el 1951. L'any 1961 aconseguir el ttol d'urbanista i el 1963 el ttol de Doctor Arquitecte.

Membre fundador del grup editorial Edicions 62, entre 1981 i 1988 fou president de la Fundaci Joan Mir. Actualment (2007) s el president de l'Ateneu Barcelons, crrec des del qual ha iniciat la restauraci i millora de la seva biblioteca. 

L'any 1991 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya i el 1999 obtingu el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecci Internacional atorgat per l'Ajuntament de Barcelona.

Carrera artstica.
En acabar els seus estudis, l'any 1951 va fundar amb altres arquitectes el "Grup R". Aquell mateix any s'associ amb Josep Martorell i el 1962 amb David Mackay i formaran l'estudi de disseny arquitectnic MBM Arquitectes. Amb ells ha realitzat diversos projectes com un grup d'habitatges a la Ronda del Guinard a Barcelona (1961-1964), l'Escola Garb (1965), la seu de l'Editorial Destino a Badalona (1965-1967), l'Escola Thau a Barcelona (1972-1974), edifici d'habitatges a la Kochstrasse a Berln (Alemanya) (1985-1992), la Vila Olmpica i el Port Olmpic de Barcelona (1985-1992), l'edifici d'oficines Palau Nou de la Rambla a Barcelona (1989-1993), la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona (1995-2001), l'ampliaci de El Corte Ingls (1998-2004), etc. L'Escola Garb s un edifici de nova construcci, creat l'any 1965, per a la funci docent que desenvolupa. 

El 1977 fou nomenat director de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, crrec que abandon el 1980 per esdevenir delegat de l'rea d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, crrec que exerc fins el 1984. Des d'aquell moment va passar a ser conseller urbanstic de l'ajuntament, crrec des del qual va projectar la poltica urbanstica de grans obres que va permetre a Bercelona ser la seu dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992. Finalment l'any 1991 fou nomenat Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Tamb ha estat President d'Edicions 62 (1975-1979) i President de la Fundaci Mir (1981-1988).

Ha estat guardonat diverses vegades amb el Premi FAD, del qual en fou un dels seus impulsors, els anys 1959 (Pallars), 1962 (Escorial), 1966 (Borrell), 1979 (Illa La Salut), 1984 (Palau Pons i Pasqual), 1990 (Presentaci del Canal +, amb Lluis Pau) i 1991 (Port Olmpic de Barcelona, amb Albert Puigdomnech). L'any 1986 va rebre la Medalla d'Or al Mrit Artstic de la Ciutat de Barcelona i el 1990 li fou concedida la Medalla d'Or de l'Arquitectura, que concedeix el Consell Superior dels Collegis d'Arquitectes d'Espanya, i que compart amb Francisco de Ass Cabrero. s Catedrtic Emrit per la Universitat Politcnica de Catalunya i Doctor Honoris Causa per la Universidad Menndez y Pelayo de Santander.

Referncies.


Enllaos externs.
  Pgina Web de MBM Arquitectes;
  Article de Bohigas a la xarxa;
  Oriol Bohigas a El poder de la Palabra;
  Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169500" title="Andr Malraux" nonfiltered="4275" processed="4260" dbindex="69307">
Andr Malraux (Pars, 3 de novembre de 1901 - Crteil, 23 de novembre de 1976), de nom complet Georges Andr Malraux, fou un escriptor, aventurer i poltic francs.

Militant antifeixista i combatent pel bndol republic durant la Guerra Civil espanyola, pass a la resistncia francesa contra els nazis.

En acabar la Segona Guerra Mundial, s'integr en els successius governs gaullistes.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169511" title="Lovaina" nonfiltered="4276" processed="4261" dbindex="69308">
Lovaina (en neerlands: Leuven, en francs: Louvain, en alemany: Lwen), s una ciutat i municipi flamenc de la provncia belga del Brabant Flamenc. Es troba situada al bell mig d'aquesta provncia, de la qual n's capital judicial i administrativa. Lovaina t una superfcie de 5.663 ha i compta aproximadament amb 90.000 habitants.

Lovaina s coneguda com la seu de la Universitat Catlica de Lovaina (K.U.Leuven), la ms antiga dels Pasos Baixos i considerada una de les millors de Blgica i d'Europa. Lovaina tamb s la seu dInBev (abans Artois, encara anomenada Interbrew), per la qual cosa se la considera la capital cervesera del pas.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169512" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-23 de la UEFA 1974" nonfiltered="4277" processed="4262" dbindex="69309">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-23 1974 dura dos anys (1972-1974).

Fase final.
Quarts de final.


 Semi-finals .


Final.


 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169513" title="Claire Littleton" nonfiltered="4278" processed="4263" dbindex="69310">
A la srie de televisi nord-americana Lost, Claire Littleton (representada per l'actriu Emilie de Ravin) s una australiana que anava a bord del vol 815 de l'Oceanic Airlines embarassada del seu ex-nuvi Thomas i que pretn donar en adopci al nad a causa d'un psquic que aix l'hi havia recomanat. Desprs de tres setmanes va tornar a anar al psquic i aquest li va dir que havia de prendre un vol a Los ngeles perqu all hi havia una parella i que noms a ells els podia donar el nad per el que Claire no sabia era que en realitat no hi havia cap parella a Los ngeles sin que el psquic sabia que l'avi que agafaria s'anava a perdre a l'illa i llavors Claire hauria de cuidar del nad.

Un un cop a l'illa es fa molt amiga d'en Charlie Pace una ex-estrella de rock (la seva banda era Drive Shaft), i al fer una gran amistat amb ell comencen a xerrar sobre totes les coses. Desprs d'estar dues setmanes a l'illa, Claire s raptada per un home anomenat Ethan Rom i en Charlie tracta de protegir-la per el pengen d'un arbre (encara que no perd la vida) i desprs de diversos dies Claire es troba amb John Locke (Lost) i Boone Carlyle, per es troba anestesiada i noms pot recordar a trossos tot el que li va passar. Desprs descobreix que la verge que porta en Charlie cont droga i comena a dubtar sobre si hauria de confiar en ell ja que s addicte a ella i al poc temps coneix a la Libby que s psicloga clnica i Claire t visions sobre on va ser raptada i troben una escotilla amb el logotip de Dharma i amb el smbol de la salut sota del nom. En les visions que t Claire, Ethan li injecta un lquid que en l'ampolla surten els nombres 4-8-15-16-23-42, un home li pregunta a Ethan per qu no ha portat la llista, desprs una jove que suposadament s Alex (la filla de Rousseau) l'adorm per a salvar-la dels altres.

 Veu en espanyol .
 Espanya: Adelaida Lpez;
 Amrica del sud: Erica Edwards;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169514" title="Vicent Mariner" nonfiltered="4279" processed="4264" dbindex="69311">
Vicent Mariner d'Alag fou un fams hellenista, humanista i traductor valenci.

Nascut a Valncia, a la darrera meitat del segle XVI, i mort a mitjans segle XVII, fou el bibliotecari del rei Felip IV al Monestir de Sant Lloren de l'Escorial. La seva obra de traducci s ingent. Va traduir nombroses obres clssiques del grec al llat i al castell. Tamb tradu l'obra d'Ausis March al llat. En total es creu que va arribar a traduir ms de 140.000 pgines. Menci especial mereix la seva traducci de la Potica i la Retrica d'Aristtil. Malgrat la seva fama cap de les seves traduccions fou mai impresa. Per aix els estudiosos han de treballar sobre els manuscrits conservats al convent dels Trinitaris de Madrid. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169515" title="Patrick Doyle" nonfiltered="4280" processed="4265" dbindex="69312">

Patrick Doyle (Uddingston, Esccia, 6 d'abril de 1953) s un compositor de cinema escocs, nominat dues vegades per l'Oscar.

Ha collaborat sobretot amb Kenneth Branagh i la comunitat Shakespeariana, per el seu talent s verstil, i ha compost bandes sonores  per a gran una varietat de pellcules i gneres, des de Shipwrecked de Disney fins a Mary Shelley's Frankenstein. En l'ltima meitat dels anys 1990, va utilitzar una combinaci de sintetitzadors, cors, i solos, al costat d'una orquestra tradicional.

La vocaci original de Doyle era la d'actor, estudiant a l'Acadmia Escocesa Reial de Msica i Teatre. Comenava la seva carrera com a professor de piano, abans d'escriure la msica per a la comdia musical Glasvegas, que fou un xit popular al Festival d'Edimburg de 1978. Desprs d'unes quantes representacions com a actor secundari al cinema i a la televisi, entrava a formar part de la Renaissance Theatre Company de Kenneth Branagh el 1987.

Tot i que inicialment compaginava les tasques d'actor amb director musical de la companyia, la msica finalment es convertiria en el seu principal focus, escrivint la d'un gran nombre d'obres, incloent-hi la versi de televisi de la seva producci ms reeixida del Twelfth Night de Shakespeare, i finalment compasava la seva primera banda sonora per al cinema - el Henry V de Branagh - el 1989.

Des de llavors, Doyle ha gaudit d'una carrera reeixida en els escalafons superiors de Hollywood, escrivint la msica per a les pellcules de Branagh Dead Again (1991), Much Ado About Nothing (1993), Mary Shelley's Frankenstein (1994) i Hamlet (1996), aix com les aclamades per la crtica i al mateix temps populars com Carlito's Way (1993), la nominada per l'Oscar Sense and Sensibility (1995), Donnie Brasco (1997), Quest For Camelot (1998), Great Expectations (1998), Bridget Jones's Diary (2001), Gosford Park (2001), i l'xit massiu de Harry Potter i el calze de foc (2005)

Doyle va vncer a la leucmia el 1998 i actualment viu a Londres.

 Filmografia seleccionada .

2007;
Have Mercy on Us All;

2006;
As You Like It (dir. Kenneth Branagh);
Eragon;
The Last Legion ;

2005;
Harry Potter i el calze de foc;
Nanny McPhee;
Jekyll & Hyde;
Man to Man;
Wah-Wah;

2004;
Nouvelle France;

2003;
Calendar Girls;
Secondhand Lions;
The Galindez File ;

2002;
Killing Me Softly;
Gosford Park;

2001;
Bridget Jones' Diary;

2000;
Blow Dry;
Love's Labour's Lost;

1999;
East-West;

1998;
Quest for Camelot;
Great Expectations;

1997;
Donnie Brasco;

1996;
Hamlet;
Mrs. Winterbourne;

1995;
A Little Princess;
Sense and Sensibility;
Une femme francaise;

1994;
Mary Shelley's Frankenstein;
Exit to Eden;

1993;
Carlito's Way;
Much Ado About Nothing;
Needful Things;

1992;
Indochine;
Into the West;

1991;
Dead Again;

1990;
Shipwrecked;

1989;
Henry V;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169516" title="Benedicci dels fruits" nonfiltered="4281" processed="4266" dbindex="69313">

La benedicci dels fruits o de les collites s una tradici religiosa que se celebrava antigament per afavorir les bones anyades. Aquest ritual amb clares reminiscncies paganes i inscrita dins l'antic cicle agrari.

A Mallorca la bendicci ms important la feia el bisbe a cim del Puig de Randa, a l'indret anomenat el Coc del Corb. Aquesta tradici es troba documentada des del 1491 amb la participaci dels jurats de la universitat i regne de Mallorca i el captol de la Seu, al 1616 es deix de celebrar. Sota l'impuls del bisbe Campins la tradici es recuper alguns anys al 1914 per no reix. En aquesta darrera etapa es marc el lloc de la celebrci amb una rosa dels vents.

Veure tamb.
Pancaritat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169518" title="Ralf Dahrendorf" nonfiltered="4282" processed="4267" dbindex="69314">


Ralf Dahrendorf (Hamburg, Alemanya 1929) s un socileg, filsof, politleg i professor universitari alemany, nacionalitzat britnic, que pertany al corrent sociolgic dels anomenats Terics del conflicte.

Biografia.
Va nixer l'1 de maig de 1929 a la ciutat d'Hamburg. Va estudiar filosofia, filologia clssica i sociologia a la Universitat d'Hamburg entre 1947 i 1952, aconseguint aquest ltim any el seu doctorat en filosofia. Posteriorment ampli els seus estudis a la London School of Economics.

L'any 1957 va esdevindre professor de sociologia a la Universitat d'Hamburg, el 1960 es trasllad fins a la Universitat de Tbingen i el 1966 a la Universitat de Constana, crrec que deix el 1969. Entre 1974 i 1984 fou director de la London School of Economics, el 1984 retorn a Alemanya, d'on fou nomenat professor de cincies socials a la Universitat de Constanza. El 1986 s'install al Regne Unit, esdevenint entre 1987 i 1997 dec del St. Anthony's College de la Universitat d'Oxford. 

L'any 1988 li fou conecidad la nacionalitat britnica i el 1993 li fou otorgat el ttol personal de "Bar Dahrendorf" per la reina Elisabet II del Regne Unit. Actualment s membre de la Cambra dels Lords britnica.

El 2007 li fou concedit el Premi Prncep d'Astries de Cincies Socials per la seva contribuci a les Cincies Socials i la seva preocupaci per una Europa basada en les societats obertes i cosmopolites, on es defineixi els drets i llibertats dins un nou ordre internacional. 

Carrera poltica.
Entre 1969 i 1979 fou membre del Bundestag alemany pel Freie Demokratische Partei (Partit Democrtic Lliure, FDP), sent nomenat Secretari d'Estat al Ministeri d'Afers Exteriors Alemany. 

El 1970 fou nomenat membre de la Comissi Malfatti, exercint el crrec de Comissari Europeu de Comer, crrec que tamb ocup durant la Comissi Mansholt, fins el 1973. En la formaci de la Comissi Ortoli fou nomenat Comissari Europeu d'Educaci i Comissari de Cincia i Recerca. Abandon la poltica europea el 1977.

Carrera sociolgica.
A partir de l'estudi de les classes socials descrites per Karl Marx els estudis de Dahrendorf promouen la creaci de societats obertes i universalistes amb drets humans i civils per a tota la humanitat.

Interesat en les teories de la societat i els factors del conflicte, dna suport que la tendncia al conflicte s innata en el sistema: l'aparici de grups amb i sense poder genera diversos interessos, i per tant s el generador dels conflictes. El "poder" s per a Dahrendorf determina l'estructura social de la poblaci. Les normes, mantingudes pel "poder", defineixen els criteris de la desestabilitzaci social, que no sn res ms que les coses (valors, estatus, ambicions...) desitjades per la collectivitat. Aix contribuex per a establir un ordre jerrquic d'estats socials. Per a Dahrendorf el concepte d'"autoritat" tamb s un dels responsables dels desequilibris socials.

Per a poder realitzar la mobilitzaci i protesta social, Dahrendorf enumera quatre requisits bsics:
 requisit tcnic: un fundador, una ideologia o una estatut;
 requisit poltic: el liberalisme, a excepci del totalitarisme, afavoreix la protesta;
 requisit social: la concentraci geogrfica dels membres del grup i la seva facilitat de comunicaci;
 requisiti psicolgic: els interessos de defensar han de ser reals;

El conflicte apareixer, finalment, entre aquell que dna ordres i aquell que les rep. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169520" title="(1566) car" nonfiltered="4283" processed="4268" dbindex="69315">
(1566) car s un asteroide Apollo (una subclasse dels asteroides propers a la Terra) que es caracteritza per estar, en el seu periheli, ms proper al Sol que Mercuri. Creua les rbites de Venus, Mart i el propi Mercuri. El seu nom prov d'car, un persontge de la mitologia grega, que va volar massa prop del Sol. Va ser descobert el 1949 per Walter Baade. 

car s'acosta considerablement a la Terra en intervals de 9, 19, o 38 anys. El 16 de juny de 1968 es va acostar a noms 6,4 milions de kilmetres (16 distncies lunars) per aquesta proximitat no s freqent. L'ltim cicle va succeir el 1996, acostant-se a 15,1 milions de kilmetres, gaireb 40 cops la distncia de la Terra a la Lluna. El proper acostament s'espera per al 16 de juny de 2015, fins a 8,1 milions de kilmetres. 

En 1967, el professor Paul Sandorff de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts va donar als seus estudiants la tasca d'idear un pla per a destruir car en cas de que aquest emprengus un rumb de collisi amb la Terra. Aquest pla es coneix com Projecte car que va ser la base per a la pellcula de cincia ficci Meteor (1979), amb Sean Connery.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169523" title="Sayid Jarrah" nonfiltered="4284" processed="4269" dbindex="69316">
Personatge de ficci de la srie de televisi nord-americana Lost (Perduts), interpretat per l'actor Naveen Andrews.


Sayd Jarrah, nascut a Tikrit, L'Iraq, el 17 de gener de 1969, formava part de la Gurdia Republicana Iraquiana com a oficial de comunicacions. Ms tard, i grcies als seus bons dots d'interrogador, va ser traslladat al servei d'intelligncia, on va extreure informaci mitjanant la tortura. Una de les persones interrogades va ser Nadia, una amiga de la infncia, a la qual va ajudar a escapar quan la seva superior li va ordenar que la mats. Va jurar que mai ms tornaria a torturar a ning, encara que va trencar la seva promesa.

A l'illa va reparar el transceptor amb el qual es va captar un missatge en francs provinent de la prpia illa. Posteriorment ho va adaptar per a triangular l'origen del senyal, encara que no va poder ja que va ser copejat abans de poder descobrir-lo.

Al costat de Jack, va haver de torturar a en Sawyer perqu aquest els digus on es trobava la medicina contra l'asma que pateix Shannon. Penedit i avergonyit, abandona al grup i es va envoltant la illa amb la intenci de fer un mapa, o aix s el que ell diu. s llavors quan descobreix un cable que s'interna en la selva i seguint-lo entra en contacte amb altre habitant de la illa, Danielle Rousseau, la dona que va gravar el missatge de rdio. Ella el segresta pensant que s un d'"els Altres" i el tortura perqu li digui on est la seva filla Alex. Desprs de convncer-se que no s un d'ells li explica la seva histria sobre l'accident aeri.

Veu en espanyol.

 Espanya: Abraham Aguilar;
 Amrica del sud: Germn Fabregat;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169525" title="Consell de Ministres d'Espanya (II Legislatura)" nonfiltered="4285" processed="4270" dbindex="69317">
Consell de Ministres d'Espanya des del 3 de desembre de 1982 fins el 26 de juliol de 1986.
President del Govern;
Felipe Gonzlez Mrquez;

Ministres

Vicepresident del Govern;
 Alfonso Guerra Gonzlez;

Ministre d'Afers Exteriors;
Fernando Morn Lpez fins el 5 de juliol de 1985.
Francisco Fernndez Ordez des del 5 de juliol de 1985.

Ministre de Justcia;
Fernando Ledesma Bartret;

Ministre de Defensa;
Narcs Serra i Serra;

Ministre d'Economia i Hisenda;
Miguel Boyer Salvador fins el 5 de juliol de 1985.
Carlos Solchaga Cataln des del 5 de juliol de 1985.

Ministre de l'Interior;
Jos Barrionuevo Pea;

Ministre d'Obre Pbliques i Urbanisme;
Julin Campo Sainz de Rozas fins el 5 de juliol de 1985.
Javier Saenz de Cosculluela des del 5 de juliol de 1985.

Ministre d'Educaci i Cincia;
Jos Mara Maravall Herrero;

Ministre de Treball i Seguretat Social;
Joaqun Almunia Amann;

Ministre d'Indstria i Energia;
Carlos Solchaga Cataln fins el 5 de juliol de 1985;
Joan Maj Cruzate des del 5 de juliol de 1985.

Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci;
Carlos Romero Herrera;

Ministre de la Presidncia;
Javier Moscoso del Prado y Muoz;

Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions;
Enrique Barn Crespo fins el 5 de juliol de 1985.
Abel Ramn Caballero lvarez des del 5 de juliol de 1985.

Ministre de Cultura;
Javier Solana Madariaga;

Ministre d'Administraci Territorial;
Toms de la Quadra-Salcedo Fernndez del Castillo fins el 5 de juliol de 1985.
Flix Pons Irazazbal des del 5 de juliol de 1985.

Ministre de Sanitat i Consum;
Ernest Lluch Martn;

Canvis.
L'nica remodelaci ministerial del perode es va produir el 5 de juliol de 1985.

Vegeu tamb.
Consell de Ministres d'Espanya;
Gabinet;
Govern i poltica d'Espanya;
Ministre;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169526" title="Renaissance Theatre Company" nonfiltered="4286" processed="4271" dbindex="69318">
La Renaissance Theatre Company fou una companyia de teatre fundada el 1987 per Kenneth Branagh i David Parfitt. La companyia es va dissoldre el 1994.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169527" title="Llista d'especialitats 32 de la Nomenclatura de la UNESCO" nonfiltered="4287" processed="4272" dbindex="69319">
Llista d'especialitats del camp 32 (Cincies de la salut) de la Nomenclatura de la UNESCO:



Vegeu tamb.
Nomenclatura de la UNESCO;
Llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169529" title="Smash Court Tennis 3" nonfiltered="4288" processed="4273" dbindex="69320">

Smash Court Tennis 3 s un videojoc per la PlayStation Portable creat per Namco Bandai Games. El videojoc simula el tennis amb jugadors tant destacats com Roger Federer, Rafael Nadal i Maria Xarpova.
 Jugadors .
Els segents tennistes sn disponibles en el videojoc, cadascun amb caracterstiques diferents:

 Roger Federer;
 Rafael Nadal;
 David Nalbandian;
 James Blake;
 Tomas Berdych;
 Gael Monfils;
 Feliciano Lopez;
 Andreas Seppi;

 Jugadores .
 Amelie Mauresmo;
 Justin Henin;
 Maria Xarpova;
 Nicole Vaidisova;
 Martina Hingis;
 Ana Ivanovi ;
 Sania Mirza;
 Michaella Krajicek;

 Vegeu tamb .
 Smash Court Tennis Pro Tournament (predecessor);
 Smash Court Tennis Pro Tournament 2 (predecessor);

Referncies.




 Enllaos externs .
 Lloc web oficial (en diverses llenges);
  Lloc web oficial japons;
  Anlisi detallat a VaDeJocs.cat;
  Recull d'imatges a VaDeJocs.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169534" title="Namco Bandai Games" nonfiltered="4289" processed="4274" dbindex="69321">


 s una productora de videojocs i mquines recreatives en el qual l'empresa s una fusi entre Bandai i Namco. Namco Bandai Games s completament de Namco Bandai Holdings Inc (NBHD) i s'especialitza en la producci i vendes de videojocs i mquines recreatives.

Histria.

A principis de l'any 2005, Namco Ltd i Bandai Co Ltd van anunciar de combinar les seves operacions. La fusi es va fer el setembre del mateix any i ambdues empreses van comenar a treballar juntes sota el nom de Namco Bandai Holdings.  

El 31 de mar de 2006, l'empresa de videojocs, Bandai, es va fusionar amb Namco i va canviar el nom a Namco Bandai Games.

 Videojocs .
Ace Combat X: Skies of Deception;
Ace Combat Zero;
Digimon World DS;
.hack//G.U.;
Dragon Ball Z: Sparking Neo;
Gunpey;
;
The Legend of Heroes III: Song of the Ocean;
Mario Kart Arcade GP 2;
Mobile Suit Gundam: Crossfire;
;
;
Pac-Man World Rally;
Ridge Racer 7;
Smash Court Tennis 3;
Tales of the Abyss;
Tamagotchi Connection: Corner Shop;
Tamagotchi Connection: Corner Shop 2;
 (encara no s'ha llanat);
Tekken 5: Dark Resurrection;
Tekken 6;
Trioncube;
Xenosaga Episode III: Also sprach Zarathustra;

 Vegeu tamb .
 Bandai;
 Sunrise;
 Namco;
 Llista de videojocs creats per Namco;
Digimon World Online;

 Enllaos externs .
  Namco Bandai Games ;
  Namco Bandai Games ;
  Namco Bandai Games;
  Namco Networks America Divisi americana de telefonia;
  Namco Bandai Networks Europe Ltd Divisi europea de telefonia;

Per una llista completa dels enllaos, vegeu Game Contents SBU.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169535" title="Viviane Reding" nonfiltered="4290" processed="4275" dbindex="69322">


Viviane Reding ( Esch-sur-Alzette, Luxemburg 1951 ) s una poltica luxemburguesa que ha desenvolupat la major part de la seva carrera al Parlament Europeu. Des de l'any 1999 s membre de la Comissi Europea.

Biografia.
Va nixer el 27 d'abril de 1951 a la ciutat d'Esch-sur-Alzette, poblaci situada al Districte de Luxemburg. Va estudiar humanitats a La Sorbona de Pars, especialitzant-se posteriorment en periodisme. Entre 1978 i 1999 fou membre del diari Luxemburger Wort, i entre 1986 i 1998 dirig lUnion luxembourgeoise des journalistes.

L'any 1992 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

Carrera poltica.
L'any 1979 fou nomenada membre del Parlament de Luxemburg pel Partit Popular Social Cristi, esdevenint presidenta del Comit poltic Social, membre del Parlament del Benelux i membre de l'Assemblea Parlamentria de l'OTAN.

En les eleccions europees de 1989 fou escollida eurodiputada al Parlament Europeu, esdevenint la lder de la secci luxemburguesa del Partit Popular Europeu, esc que abandon l'any 1999. Durant la seva etapa de diputada europea entre 1989 i 1992 fou presidenta de les comissions de peticions, fins el 1994 vicepresidenta de les comissions d'afers socials i posteriorment vicepresidenta de la comissi de les llibertats civils i dels afers interns.

L'any 1999, durant la presidncia de Romano Prodi al capdavant de la Comissi Europea, fou escollida Comissria Europea d'Educaci, Formaci i Cultura, crrec que ocup fins el 2004, quan sota la presidncia de Jos Manuel Duro Barroso fou escollida Comissria Europea de la Societat de la Informaci i els Mitjans de Comunicaci, crrec que actualment ocupa.

Enllaos externs.
  Pgina de Viviane Reding a la Comissi Europea;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169537" title="Equilibri de Nash" nonfiltered="4291" processed="4276" dbindex="69323">
En teoria de jocs, un equilibri de Nash s un tipus de concepte de soluci d'un joc en qu participen dos o ms jugadors i on cap d'ells t res a guanyar pel fet de canviar unilateralment la seva estratgia. En altres paraules, si cada jugador ha escollit una estratgia i cap jugador es pot beneficiar d'un canvi en la seva prpia estratgia mentre els altres no la canvin, llavors el conjunt actual d'estratgies escollides pels jugadors i llurs beneficis corresponents sn un equilibri de Nash.

Com que l'equilibri de Nash es centra en les preferncies de cada individu, es poden produir resultats antiintutius. Pot haver-hi un equilibri de Nash quan, si els jugadors poguessin coordinar-se, tots canviarien d'estratgia. El joc de la caa del crvol s un exemple d'aquest fet.

El concepte d'equilibri de Nash no s original de John Forbes Nash, ja que Antoine Augustin Cournot demostr com trobar all que avui en dia anomenem equilibri de Nash per a la competici de Cournot. Per tant, alguns autors es refereixen a aquest concepte com a equilibri de Cournot-Nash o equilibri de Nash-Cournot. Tot i aix, fou Nash qui demostr per primera vegada, a la seva tesi Non-cooperative games (1950) que han d'existir equilibris de Nash per a qualsevol joc finit amb qualsevol nombre de jugadors. Fins llavors, el resultat noms s'havia demostrat per a jocs de suma nulla per a dos jugadors, grcies a John von Neumann i Oskar Morgenstern (1947).

Definici formal.
Sigui (S, f) un joc, on S s el conjunt de perfils d'estratgia i f s el conjunt de perfils de beneficis. Sigui  un perfil d'estratgia de tots els jugadors excepte per al jugador . Quan cada jugador  escull les estratgies  que conformen el perfil d'estratgia  llavors el jugador  obt el benefici . Cal notar que el benefici depn del perfil d'estratgia escollit, s a dir, de l'estratgia escollida pel jugador  aix com de les estratgies escollides per tots els antres jugadors. Un perfil d'estratgia  s un equilibri de Nash si cap desviaci unilateral en l'estratgia de cap dels jugadors s profitosa, s a dir;

;

Un joc pot tenir un equilibri de Nash d'estratgia pura o un equilibri de Nash en la seva extensi d'estratgia mesclada (en qu s'escull una estratgia pura de forma estocstica amb una freqncia determinada). Nash demostr que, si es permeten estratgies mesclades, llavors tot joc d'n jugadors en qu tot jugador pot escollir entre un nombre finit d'estratgies admet, com a mnim un equilibri de Nash.

Exemples.
Joc de competici. 

En una possible formulaci d'un joc de benefici per a dos jugadors ambds jugadors escullen simultniament un nmero enter de 0 a 3; els dos jugadors guanyen un nombre de punts igual al menor dels dos nmeros i, a ms, si un jugador escull un nmero superior a l'altre haur de donar dos punts al seu contrincant. Aquest joc te un nic equilibri de Nash: que tots dos jugadors escullin el 0 (indicat en vermell a la matriu de beneficis). Qualsevol altra elecci d'estratgies es pot millorar si un dels jugadors baixa el seu nmero a una unitat per sota de l'escollit per l'altre jugador. En la taula de la dreta, per exemple, si els jugadors comencen a la casella de color verd, el jugador 1 es beneficiaria movent-se a la casella porpra escollint un nmero menor mentre que el jugador 2 ho faria movent-se a la casella blava escollint tamb un nmero menor.

Si el joc es modifica de forma que els dos jugadors guanyen la quantitat escollida si escullen el mateix nmero i en cas contrari no guanyen res, llavors hi ha quatre equilibris de Nash.

 Coordination game .


El joc de coordinaci s un joc simtric de dos jugadors i dues estratgies, amb la matriu de beneficis que es mostra al costat i en la qual els beneficis compleixen A > C i D > B. D'aquesta manera els jugadors han de cooperar en una de les dues estratgies per aconseguir un benefici elevat; si no cooperen obtindran un benefici menor.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169542" title="Gaston Thorn" nonfiltered="4292" processed="4277" dbindex="69325">


Gaston Thorn ( Luxemburg, Luxemburg 1928 - d. 2007 ) fou un poltic luxemburgus membre del Partit Democrtic, que ha estat Primer Ministre de Luxemburg entre 1974 i 1976, i President de la Comissi Europea entre 1981 i 1985.

Biografia.
Va nixer el 3 de setembre de 1928 a Ciutat de Luxemburg. Durant l'ocupaci nazi del seu pas s'allist a la resistncia, per la qual cosa fou condemant diversos mesos a pres. Desprs d'estudiar dret a Montpeller, Lausana i Pars va entrar a treballar en un bufet d'advocats a Luxemburg.

L'any 1986 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya. Mor el 26 d'agost de 2007 a conseqncia d'una llarga malaltia.

Activitat poltica.
L'any 1959 deix de banda la seva carrera com a advocat i es feu membre del Partit Democrtic, del qual en fou escollit president en dues ocasions, en els perodes 1962-1969 i 1971-1980.

L'any 1969 va esdevenir Ministre d'Afers Exteriors sota el govern del democristi Pierre Werner, crrec que ocup fins el 1980. L'any 1974 aconsegu derrotar en les eleccions a Werner, convertint-se aix en Primer Ministre de Luxemburg entre aquell any i el 1979, quan fou derrotat per l'anterior. Aquell mateix any per fou nomenat Ministre de Justcia en el nou govern de Werner, renunciant al seu crrec l'any segent per fer el salt a la poltica europea. 

President de l'Assemblea General de les Nacions Unides entre 1975 i 1976, l'any 1981 fou nomenat President de la Comissi Europea en substituci de Roy Jenkins. Durant la seva presidncia afavor els interessos francesos grcies al seu bon enteniment amb Valry Giscard d'Estaing i aconsegu major poder per a la Comissi Europea, reduint el poder dels governs nacionals i del Parlament Europeu. 

Vegeu tamb.
 Comissi Thorn;

Enllaos externs.
  Informaci de Gaston Thorn a la Comissi Europea;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169543" title="Anne-Sofie von Otter" nonfiltered="4293" processed="4278" dbindex="69326">
Anne-Sofie von Otter (Estocolm, 9 de maig de 1955) s una mezzosoprano sueca que s'ha dedicat tant a l'pera com als recitals. Es particularment famosa pels seus papers transvestits d'home.

Es filla d'un diplomtic, Gran von Otter, i per tant va crixer a diferents ciutats: Bonn, Londres i Estocolm. Desprs d'estudiar a Estocolm i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, va entrar a formar part de l'pera de Basilea, on va fer el seu debut operstic l'any 1983 en el paper d'Alcina, en l'pera Orlando paladino de Haydn . Va debutar a la Royal Opera House, Covent Garden l'any 1985 i a la Metropolitan Opera l'any 1988 com Cherubino. L'any 1987 va debutar a La Scala. Ha obtingut grans xits en papers de Mozart, Handel i Monteverdi. En recitals ha excellit en les obres de Mahler, Brahms, Grieg, Wolf i Sibelius. L'any 2001 va publicar un lbum en companyia d'Elvis Costello, amb el qual va guanyar un Premi Edison.
Entre els directors d'orquestra amb qu ha treballat cal destacar William Christie, Marc Minkowski, Claudio Abbado, John Eliot Gardiner i Myung-Whun Chung. En la major part dels seus recitals i molts enregistraments s'ha fet acompanyar pel pianista suec Bengt Forsberg.

Est casada amb Benny Fredriksson, actor i director teatral, i t dos fills.

 Enregistraments selectes .

Entre els nombrosos enregistraments d'pera, lieder i msica folk que ha realitzat, cal destacar els segents:

Lieder. 

Lieder de Johannes Brahms amb Bengt Forsberg (1991) Deutsche Grammophon;
Canons de Grieg amb Bengt Forsberg (1993) Deutsche Grammophon;
Speak Low: Songs de Kurt Weill, dirigit perJohn Eliot Gardiner (1995) Deutsche Grammophon;
Frauenliebe und  leben de Schumann amb Bengt Forsberg (1996) Deutsche Grammophon;
Des Knaben Wunderhorn (amb Thomas Quasthoff) de Mahler dirigits per Claudio Abbado (1999) Deutsche Grammophon;

pera.
Der Rosenkavalier de Richard Strauss dirigit de Bernard Haitink (1991) EMI Classics;
Agrippina de Handel dirigit per John Eliot Gardiner (1997) Polygram;
Werther de Jules Massenet dirigit per Kent Nagano (1997) Elektra;
Ariodante de Handel dirigit per Marc Minkowski (1999) Archiv;
Ariadne auf Naxos de Richard Strauss dirigit per Giuseppe Sinopoli (2002);
Hercules de Handel dirigit per Marc Minkowski (2002) Archiv;
Giulio Cesare de Handel dirigit per Marc Minkowski (2003) Archiv;
Serse de Handel dirigit per William Christie (2004) Virgin Classics;

Altres enregistraments.
For The Stars, una collecci de canons rock i pop (entre d'altres, de Brian Wilson i Lennon/McCartney), amb Elvis Costello;

Enllaos externs.
 Plana Oficial d'Anne-Sofie von Otter;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169546" title="Futbol a Macednia" nonfiltered="4294" processed="4279" dbindex="69327">
Histria.
El primer club de futbol de Macednia (integrada dins de Srbia) fou el FK Makedonija, fundat el 1911 a la capital Skopje. Desprs de la Primera Guerra Mundial, Macedonia s'integra a Iugoslvia i neixen nous club entre els que destacaren: ar Tetovo (1919, acutal FK Ljuboten Tetovo), FK Balkan-Streda Skopje (1921), OSK Ohrid (1921), FK Belasica Strumica (1922), FK Osogovo Ko ani (1924), FK Tikve Kavadarci (1926), FK Bregalnica tip (1926), Borec Titov Veles (1926), Sloga Skopje (1927), FK Napredak Ki evo (1928) i H.A.S.K. (1932). Desprs de la Segona Guerra Mundial el club ms destacat del pas fou el FK Vardar Skopje, fundat el 1947. A la dcada dels 90, Iugoslvia es desintegra i Macednia esdev naci independent, creant la seva federaci independent, selecci nacional i competicions domstiques.

Competicions.
 Lliga macednia de futbol;
 Copa macednia de futbol;

Principals clubs.


 FK Vardar Skopje (Skopje);
 FK Sloga Jugomagnat (Skopje);
 FK Rabotni ki Kometal (Skopje);
 FK Makedonija  or e Petrov (Skopje);

 FK Sileks Kratovo (Kratovo);
 FK Pobeda Prilep (Prilep);
 FK Pelister Bitola (Bitola);
 FK Shkendija 79 (Tetovo);


Jugadors destacats.
Des de 1990
 Darko Pancev;

Principals estadis.


 Estadi Gradski Skopje (Skopje);
 Estadi Biljanini Izvori (Ohrid);

 Estadi Gradski Tetovo-I Qytetit (Tetovo);
 Estadi Goce Del ev (Prilep);


 Articles relacionats .
Federaci Macednia de Futbol;
Selecci de futbol de Macednia;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Federaci Macednia de Futbol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169552" title="Cinema de terror" nonfiltered="4295" processed="4280" dbindex="69328">
El cinema de terror s un gnere flmic que busca causar por i angoixa en l'espectador. Els temes principals es poden agrupar en quatre grans blocs:
els morts que no han mort;
els monstres i criatures fantstiques;
els ssers humans perturbats o modificats;
els tirans o persones que excedeixen els seus lmits (com per exemple el cientfic boig);

El cinema de terror sovint juga amb els efectes especials, la creaci d'atmosferes inquietants i la msica per provocar ensurts o nerviosisme en el pblic. El terror pot ser causat pel que es veu a la pantalla (escenes d'assassinats, persecucions, criatures malfiques) o pel que se suggereix (imaginacions dels protagonistes, qestionament de la realitat, falses expecatives...). 

Les primeres cintes tenien una atmosfera basada en la novella gtica i els relats literaris del Romanticisme. Desprs es van especialitzar en la filmaci de criatures monstruoses, formant sovint sagues on intervenia el misteri i l'acci. El terror ha anat passant a l'mbit privat, de manera que el que causa ms por s justament l'aparena de normalitat de determinades situacions, que mostren a l'espectador que all que veu a la pantalla podria ser real.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169553" title="Cipriano Garca Snchez" nonfiltered="4296" processed="4281" dbindex="69329">
Cipriano Garca Snchez (Manzanares de la Mancha, 1927 - Castelldefels, 1995) fou un poltic i sindicalista catal. El 1943 entr a treballar a les mines d'Amoradiel, que deix el 1951, quan s'establ a Terrassa. Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1954 pass a formar part de la direcci egarenca del partit. A partir del 1957 tingu un paper actiu en les mobilitzacions antifranquistes, per la qual cosa fou empresonat diversos cops. El 1964 particip en la creaci de Comissions Obreres i el 1965 acced per primer cop als comits central i executiu del partit. 

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit diputat a les Corts de Madrid fins el 1982, i a les eleccions autonmiques de 1984 fou escollit diputat fins el 1988.  Defens la unitat de la classe treballadora del Principat front les temptatives neolerrouxistes pretesament d'esquerres. Installat ja a Castelldefels, encapal les llistes municipals d'Iniciativa per Catalunya (IC) en els comicis de 1991. Mor en un accident durant una encartellada a les segents municipals. En la seva memria la Comissi Obrera Nacional de Catalunya (CONC) ha creat la Fundaci Cipriano Garca.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169556" title="Dave Grusin" nonfiltered="4297" processed="4282" dbindex="69330">

Dave Grusin (Littleton, Colorado, Estats Units, 26 de juny de 1934) s un compositor, arranjador i pianista nord-americ. Grusin ha compost moltes bandes sonores per al cinema i la televisi, guanyant nombrosos premis per al seu treball. Encara que ha treballat en molts estils musicals, ha destacat sobretot com a artista de jazz. La msica de Grusin es caracteritza per una combinaci de soft jazz i melodies de blues i sentimentals temes d'amor al piano, un estil que ha fet encapritxar a directors com Warren Beatty i Robert Redford.

Desprs d'estudiar a l'Escola de Msica de Manhattan, Grusin esdevenia el pianista regular i arranjador del cantant Andy Williams, que el port l'any 1966 al seu tret de sortida al mn del cinema amb una pellcula per la TV anomenada Gidget, protagonitzada per Sally Field. D'aquesta manera, comenava una doble carrera. El Dave Grusin llegenda de jazz, el pianista virtus, l'artista, amb lbums reeixits com Migration, Homage to the Duke i Two For The Road. Llavors hi ha el Dave Grusin compositor de cinema, al qual s'ha reconegut entre d'altres premis amb vuit nominacions a l'Oscar, incloent el que va guanyar el 1988 pel film de Robert Redford The Milagro Beanfield War, el que ha compost per a pellcules reeixides com El graduat (1967), The Goodbye Girl (1977), Heaven Can Wait (1979), The Electric Horseman (1979), The Champ (1979), On Golden Pond (1981), Tootsie (1982), The Goonies (1985), Tequila Sunrise (1988), The Fabulous Baker Boys (1989), Havana (1990), The Firm (1993) i Hope Floats (1998).

 Filmografia .
 Divorce American Style - 1967;
 El graduat - 1967;
 The Heart Is a Lonely Hunter - 1968;
 Where Were You When the Lights Went Out - 1968;
 Winning - 1969;
 Tell Them Willie Boy is Here - 1969;
 Candy - 1971 ;
 Shootout - 1971;
 The Gang That Couldn't Shoot Straight - 1971;
 The Friends of Eddie Coyle - 1973;
 The Midnight Man - 1974;
 Three Days of the Condor - 1975;
 Un cadver a les postres - 1976;
 The Goodbye Girl - 1977;
 Bobby Deerfield - 1977;
 Heaven Can Wait - 1978;
 The Electric Horseman - 1979;
 ...And Justice For All - 1979;
 The Champ - 1979;
 My Bodyguard - 1980;
 On Golden Pond - 1981;
 Absence of Malice - 1981;
 Reds - 1981;
 Tootsie - 1982;
 Author! Author! - 1982;
 The Little Drummer Girl - 1984;
 Falling in Love - 1984;
 Racing With the Moon - 1984;
 The Goonies - 1985;
 Lucas - 1985;
 Ishtar - 1987;
 The Milagro Beanfield War - 1988;
 Tequila Sunrise - 1988;
 The Fabulous Baker Boys - 1989;
 Havana - 1990;
 Bonfire of the Vanities - 1990;
 For the Boys - 1991;
 The Firm - 1993;
 The Cure - 1995;
 Mulholland Falls - 1996;
 Random Hearts - 1999;
 Dinner With Friends - 2001;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169558" title="Treball (PSUC)" nonfiltered="4298" processed="4283" dbindex="69331">
Treball s un diari fundat a Barcelona el 21 de juliol de 1936, editat pel comit d'enlla dels partits obrers catalans que, l'endem mateix, constituren el Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual en ser portantveu. Va prendre el nom de dos diaris homnims editats pel Partit Comunista Catal el 1930 (hereu de L'Andreuenc) i pel Bloc Obrer i Camperol el 1934. Es publica en catal.

Es considerava continuador del setmanari Justcia Social-Octubre, i durant la guerra civil espanyola es confeccionava als tallers, requisats, del diari El Mat, vinculat a la UDC. Portava el subttol de Diari dels treballadors de la ciutat i del camp com a rgan central del PSUC. Hi collaboraren, entre d'altres, el futur editor Joan Grijalbo i Serres.

La seva publicaci fou prohibida el 25 de gener de 1939 amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, per la cellla interna del PSUC l'editava clandestinament des de 1942. Inicialment l'imprimien a l'exterior, per poc a poc l'editaren a l'interior i el distribuen en una periodicitat que variava segons les circumstncies de la lluita antifranquista.

Durant l'etapa 1946-47 en fou director Joaquim Puig i Pidemunt, afusellat junt amb Numen Mestre Ferrando, ngel Carrero i Pere Valverde el 1949. Es torn a publicar legalment des d'abril de 1977 en format de setmanari i ha estat el barmetre de totes les tensions internes del partit. T un tiratge de 3.500 exemplars

 Directors .
 Joan Busquets (1977-1981);
 Andreu Claret (1981-1982);
 Joan Sanjuan (1982-1984) ;
 Jordi Guillot i Miravet (des del 1984).  ;

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169559" title="Joan Grijalbo i Serres" nonfiltered="4299" processed="4284" dbindex="69332">
Joan Grijalbo i Serres (Gandesa, Terra Alta 3 de juliol de 1911   Barcelona, 22 de novembre de 2002) fou un editor i poltic catal. De petit marx amb la famlia a Argentina. Ms tard s'installa a Saragossa, on entr de meritori en un banc, i d'all pass a Barcelona, on esdevingu directiu del Sindicat de Banca d'en del 1932, i representant de la Uni General de Treballadors (UGT), el 1936. Aquell mateix any ingress en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i collabor amb Treball. Fou president del Montepo de Banca de Barcelona, director general de Comer de laGeneralitat de Catalunya (1937-39) i delegat de la Generalitat a la Cambra del Llibre de Barcelona i a la Junta d'Obres del Port. Tamb particip en la fundaci de la Caixa de Crdit Industrial. 

El seu ideari i actuaci de l'poca s'expressa en articles del Butllet Trimestral de la Conselleria d'Economia i en La municipalitzaci de la propietat urbana (1937), escrita amb Francesc Fbregas. La victria franquista en la guerra civil espanyola l'oblig a passar a Frana, on fou cap de correspondncia del Servicio de Evacuaci de Refugiados Espaoles. Poc desprs marx a Mxic, on cofund l'Editorial Atlante. El 1946 cre l'Editorial Grijalbo, que amb seu central a Mxic, obr seus a Buenos Aires, Santiago de Xile, Caracas i Barcelona (1965), i ms tard a la majoria de repbliques hispanoamericanes. Distanciat de la poltica, fou, per, membre honorari del Partit Comunista de Cuba i del Partido Comunista de Espaa (PCE). 

L'Editorial Grijalbo, a ms de la tasca comercial (la traducci espanyola de The Godfather, de Mario Puzo; les versions catalana i espanyola dAstrix, le galois, etc.) difongu en espanyol les obres de Karl Marx, Friedrich Engels, Rosa Luxemburg, Gyorgy Lukcks, etc (amb collaboradors com Manuel Sacristn). En catal, amb Enric Borrs i Cubells, fu la collecci Plec de Setze. El 1970 torn a Barcelona. Tamb fund, amb Gonal Pontn, l'Editorial Crtica i l'Editorial Serres (1992). El 1988 vengu el 70% de les accions del Grup Grijalbo a l'Editorial Mondadori, i se centr en la direcci de l'Editorial Serres, fins a la seva mort.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169562" title="Joaquim Maria Puyal i Ortiga" nonfiltered="4300" processed="4285" dbindex="69333">
Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 1949) s un periodista catal, un dels ms prestigiosos del pas grcies als seus treballs en la televisi i la rdio.

Biografia.
Va nixer el 24 de mar de 1949 a la ciutat de Barcelona. Estudi filologia romnica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment ampli els seus estudis amb una llicenciatura en Cincies de la Informaci a la Universitat Autnoma de Barcelona. 

Des de 1976 ha desenvolupat tota la seva carrera en llengua catalana, convenut que el treball dels periodistes podia contribuir de forma decisiva a la normalitzaci lingstica del catal, desprs dels quaranta anys de repressi del rgim franquista. 

Des de 1997 ha orientat, preferentment, el seu treball cap a l'activitat universitria a la Universitat de Barcelona i la recerca en l'mbit de la teoria de la comunicaci.

Comentarista radiofnic. 
L'any 1967 comen a collaborar a Rdio Barcelona, en la qual romandria fins el 1985 desenvolupant diferents tasques. Va iniciar la seva feina fent torns a la FM, en aquells moments una freqncia incipient i minoritria. El director de l'emissora, Manuel Tarn Iglesias, li va proposar transmetre el partit de futbol F. C. Barcelona - Crdoba Club de Ftbol. Va arribar a narrar ms de 500 partits de futbol en castell entre 1968 i 1976. En aquests anys tamb va retransmetre combats de boxa des del Gran Price i del Palau dels Esports de Barcelona. Durant dos anys va ser el corresponsal a Barcelona del programa Hora 25, dirigit per Jos Mara Garca, i que liderava les nits radiofniques espanyoles. 

En aquests moments demostr el seu estil seris, rigors i educat, fins i tot en les retransmissi futbolstiques, en les quals ha assolit crear un estil allunyat del crit gratut, que ha creat escola entre molts narradors esportius. 

Pioner de la rdio en catal .
El 5 de setembre de 1976 fou el primer en retransmetre en catal un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la Repblica. Puyal va plantejar la proposta al director general de la Cadena SER, Manuel Tern, poc desprs de la mort de Francisco Franco, pensant que els nous aires de la transici espanyola ho permetrien, a pesar que encara no s'havia instaurat la democrcia a Espanya. La Cadena SER li va aprovar el projecte de retransmetre en catal per la FM grcies a que el seu programa "Futbol en catal" va comptar des del principi amb el patrocini de "La Caixa", que va sufragar totes les despeses del programa. El programa es va convertir rpidament en un programa de gran audincia. 

L'any 1985 va deixar Rdio Barcelona per fitxar per a Catalunya Rdio amb tot el seu equip, entre els quals destacaven Antoni Bassas i Eduard Boet. Des d'aquell moment, i durant vint anys, no ha deixat de narrar en catal cap ni un dels partits oficials disputats pel FC Barcelona, retransmetent ms de 2.000 partits de futbol al llarg de la seva carrera.

Carrera televisiva. 
La popularitat i el prestigi de Joaquim Maria Puyal es deu tant a la seva tasca radiofnica com a la seva presncia en la televisi, mitj de comunicaci en el qual ha dirigit, produt i presentat diversos programes, sempre en llengua catalana, i amb gran xit d'audincia. 

Va iniciar la seva relaci amb la petita pantalla en els estudis Miramar, en el circuit catal de Televisi Espanyola. All va comenar presentat, l'any 1977 el programa "Vost Pregunta", que va significar un format indit en aquells moments a Espanya, i li va valer, l'any 1979, el segon premi Ondas de la seva carrera. 

L'any 1985 va fitxar per a Televisi de Catalunya per a dirigir i presentar, a TV3, el programa "Vost Jutja", que va estar dos anys en antena. El 1989 va estrenar a TV3 el programa "La Vida en un xip", que va estar en antena fins el 1992, i un any desprs "Un tomb per la vida", un programa en el qual, durant dos anys, convidava a grans personatges de la societat per a repassar la seva vida. Aix mateix tamb va dirigir dos programes-concurs a TV3, tot i que  no en fou el presentador, "Tres pics i repic" i "El joc del segle".

Ha estat el padr de destacats periodistes catalans, als quals va donar la seva primera oportunitat professional, com Antoni Bassas, Eduard Boet, Pilar Calvo, Xavier Bosch, Marcel Gorgori, Manel Fuentes, Ricard Torquemada o Mnica Terribas, entre d'altres.

Premis i distincions.
Ha rebut en quatre ocasions el Premi Ondas, concedits per Rdio Barcelona de la Cadena SER:
1978: Premi Ondas Nacional de Rdio;
1979: Premi Ondas Nacional de Televisi al programa "Vost Pregunta", de TVE;
1986: Premi Ondas Nacional de Televisi pel programa "Vost Jutja", de TV3;
2004: Premi Ondas Nacional de Rdio a la Trajectria o tasca professional ms destacada, "pel seu estil personal de fer rdio esportiva, inciat fa 28 anys i que desenvolupa amb xit actualment a Catalunya Rdio";

A banda d'aix, el 1993 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i l'any 1997 amb el Premi Nacional a la Projecci Social de la Llengua Catalana concedits per la Generalitat de Catalunya. Aix mateix l'any 2004 fou guardonat amb el Premi Nacional de Radiodifusi, Televisi, Internet i Telecomunicacions en l'apartat de radiodifusi. L'any 2005 reb el Premi Manuel Vzquez Montalbn, en la categoria de periodisme esportiu.

Tamb ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona, tres premis atorgats per mnium Cultural i reconegut com a "Millor locutor de rdio" i "Millor presentador de televisi" del segle XX, en la votaci popular del premi  Els nmeros 1 de les Comunicacions del segle XX , concedit pel programa "L Altra Rdio" de Rdio 4 i Eutelsat.

Enllaos externs.
  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169564" title="Joventut Nacionalista Obrera" nonfiltered="4301" processed="4286" dbindex="69334">
La Joventut Nacionalista Obrera (JNO) fou una organitzaci poltica del Pas Valenci. Fou fundada el 1921 sota la influncia de la Revoluci russa i de la doctrina leniniana de l'autodeterminaci. Defens la creaci d'un Estat Valenci de la classe obrera. La formaci es disolgu poc temps desprs, per la seva importncia rau en el fet de ser pionera en la combinaci indestriable de la reivindicaci nacional i la de classe.

 Vegeu tamb .
 Front Marxista Valenci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169565" title="Rodolfo Llopis Ferrndiz" nonfiltered="4302" processed="4287" dbindex="69335">
Rodolf Llopis Ferrndiz (Callosa d'En Sarri, Marina Baixa, 1895 - Albi, Llenguadoc-Rossell, 1984) fou un poltic valenci. Estudi magisteri, i exerc a l'Escuela Normal de Conca (1919). Aquesta tasca la compagin amb la difusi d'obres pedaggiques, que tradu a l'espanyol. El 1917 s'afili al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i a la Uni General de Treballadors (UGT) dinamitz la Federacin Espaola de Trabajadores de la Enseanza. 

Durant el primer govern de la Segona Repblica Espanyola fou director general d'ensenyament primari (1931-3), crrec des d'on impuls una escola moderna i progressista. Fou diputat a les Corts de Madrid durant les tres legislatures republicanes. Durant la guerra civil espanyola, particip en el govern de Francisco Largo Caballero, com a sotssecretari de la Presidncia del Govern. La victria franquista l'oblig a marxar a terres occitanes. 

Fou president del govern republic a l'exili (1 de juliol de 1947). El 1950 assum la secretaria general del PSOE, crrec al que sum posteriorment la presidncia de la UGT. Com a mxim dirigent del socialisme espanyol, tingu un protagonisme destacat a la Internacional Socialista. El 1962 va participar en la reuni de l'oposici antifranquista a Munic. El 1972, desprs del Congrs de Suresnes, se separ del PSOE per fundar el PSOE-histric, que s'aferm en les posicions marxistes, alhora que el PSOE-renovat s'escorava cap a una socialdemocrcia cada cop ms tbia. El 1977 fou candidat al Senat per la circumscripci d'Alacant, per no fou escollit. El PSOE-histric es transform el 1982 en Partido Socialista (PS) i ms tard en el Partido de Accin Socialista (Pasoc), del que ocup la presidncia d'honor. 

 Obres .
 Cmo se forja un pueblo: la Rusia que yo he visto (1929);
 El desarme moral (1931);
 La revolucin en la escuela (1933);
 Hacia una escuela ms humana (1934);
 Octubre del 34, Etapas del socialismo espaol, 1879-1936 (1936, en collaboraci amb Ramos Oliveira i C.Hernndez);
 Espaa espera su hora (1958).

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169568" title="Jean-Paul Alduy" nonfiltered="4303" processed="4288" dbindex="69336">
Jean-Paul Alduy (Perpiny, Rossell 1942) s un poltic francs, alcalde de Perpiny des de l'any 1993.

Biografia.
s fill del tamb alcalde de Perpiny Paul Alduy. Va nixer el 7 de maig de 1942 a la ciutat de Perpiny, situada al departament francs dels Pirineus Orientals. Va estudiar enginyeria de ponts i camins.

Interessat en la protecci i el foment de l's del catal septentrional usat a la zona del Rossell, l'any 1995 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.

Carrera poltica.
Inici la seva carrera poltica a l'esquerra grcies a les influncies de la seva esposa Dominique, consellera de Pierre Mauroy. Posteriorment per ingress inicialment a la Uni per a la Democrcia Francesa (UDF) i finalment al Partit Radical, del qual actualment n's el seu vicepresident, i que forma coalici electoral permanent amb la Uni pel Moviment Popular (UMP).

Des de l'any 1993 s alcalde de Perpiny, i des del 23 de setembre del 2001 forma part del Senat francs. 

Enllaos externs.
  Fitxa de Jean-Paul Alduy al Senat francs;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169572" title="Brocadia anammoxidans" nonfiltered="4304" processed="4289" dbindex="69337">

El Candidatus Brocadia anammoxidans s un bacteri de l'ordre dels planctomicets i per tant mancat de peptidglic en la seva paret cellular, t un citoplasma dividit en compartiments i es divideix per gemmaci, en contrast amb la divisi per fisi binria de la majoria dels bacteris.

s el primer organisme descobert capa de realitzar l'oxidaci anaerbia de l'i amoni. Aquest procs (anomenat anammox) va ser descobert en els anys 80 en una planta de tractament d'aiges residuals a Delft (Pasos Baixos). L'oxidaci de l'amoni s'acopla amb la reducci del nitrit per formar gas nitrogen. L'enzim dominant implicat en aquesta reacci, hidroxilamina oxidoreductasa, es troba en un estructura de tipus orgnul anomenada anammoxosoma.

La capacitat d'aquests organismes per oxidar amoni anaerbicament els fa potencialment tils per reduir o eliminar l'amoni de les aiges residuals. La primera planta a gran escala que feia servir el procs anammox va ser construda en la planta de tractament d'aiges residuals de Dokhaven/Sluisjesdijk a Rotterdam (Pasos Baixos).

 Enllaos externs .
www.anammox.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169574" title="Camilo Garca de Polavieja y del Castillo" nonfiltered="4305" processed="4290" dbindex="69338">
Camilo Garca de Polavieja y del Castillo  (Madrid 1838 - 1914) fou un militar espanyol. Ingress a l'exrcit el 1858 i es destac en la guerra d'frica i en la guerra de Cuba de 1868-1878. Ms tard lluit en la darrera carlinada a Catalunya (1873-1876) i, de nou a Cuba, reprim amb duresa l'anomenada guerra chiquita  de 1879-1889. Fou capit general de Cuba el 1890-1892  i de les Filipines el 1896-1898, on fu afusellar el lder nacionalista Jos Rizal i assol algunes victries militars, per, pel fet de no haver rebut els reforos que demanava, dimit poc abans de la derrota final. 

En el terreny poltic, propos una poltica anomenada de regeneracionisme, public un manifest l'1 de setembre de 1898 que intent d'atreure la cooperaci catalana amb l'oferiment d'una descentralitzaci administrativa, fet pel qual un sector de la burgesia catalana form la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja. Amb aquesta finalitat tamb va intentar atreure's la Uni Catalanista, per aquesta ho va rebutjar perqu l'oferiment li va semblar insuficient. Fou nomenat ministre de la guerra del govern de Francisco Silvela  el 1899), per davant les exigncies financeres del pressupost del ministre Villaverde, es produ un moviment de refs al Pas Valenci, a Arag, a Mrcia i, sobretot, a Catalunya. Aix provoc la seva dimissi  i la fi de l'intent. El 1904 fou nomenat cap de l'estat major  per Alfons XIII, qui destitu Antoni Maura com a cap del govern pel fet d'haver-ne desaprovat el nomenament. El 1906 fou nomenat president del Consell Suprem de Marina i Guerra.  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169575" title="Albert Mas i March" nonfiltered="4306" processed="4291" dbindex="69339">
Albert Mas (Grcia, Barcelona, 1918 - Pars, 21 de novembre de 2001) fou un poltic catal. Va estudiar a l'Escola Blanquerna. El gener del 1934 ingress a les Joventuts del Bloc Obrer i Camperol (BOC). Desprs del fracs dels fets del sis d'octubre barcelon, particip en l'expedici de militants de l'Aliana Obrera cap a Sabadell, des d'on es prov, infructuosament, de continuar la insurrecci. Poc ms tard s'un als Grups d'Acci del Bloc Obrer i Camperol (Gabocs), fundats per Josep Rovira i Canals i particip entusisticament en la introducci del Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM) a Grcia. 

El 19 de juliol del 1936 intervingu en els combats de la Plaa Universitat, de les Rambles i de Drassanes, on fou ferit lleu. Dies desprs s'integr en la Columna comandada per Manuel Grossi i Jordi Arquer i Saltor, que es dirig al Front d'Arag. Caigu ferit al front de Tierz, i segu la convalecncia a Barcelona i a Alp. Durant els fets de maig de 1937 particip en la defensa de Grcia. Durant la repressi anti-poumista, treball a la clandestinitat, fou detingut i empresonat durant quatre mesos a la pres Model. Una vegada alliberat, retorn al front, amb el grau de tinent. 

Desprs de la guerra civil espanyola, fou internat al camp d'Argelers, des d'on es fug, en direcci cap a Pars. Particip en tasques de suport als exiliats, per detingut, fou empresonat a la Sant (1939), d'on fou traslladat a Les Tourelles i, malalt, a l'Hospital Tenon, d'on escap. L'octubre del 1941 fou detingut de nou i deportat a Alemanya, on treball foradament a l'I. G. Farben Industrie. Ms tard fou retornat a Frana, on entr en contacte amb un grup d'esquerra marxista de tendncia bordiguista (1944), amb els quals trenc per tornar a contactar amb el grup de poumistes de Pars. El 1950 s'integr, sota el nom d'Alberto Vega, en el grup Socialisme ou Barbarie, impulsat per Castoriadis, Lefort i Lyotard, i que trencava amb la concepci de la URSS com un estat obrer degenerat. El 1965 desaparegu Socialisme ou Barbarie, i Mas particip, juntament amb Lyotard i Souyri en la fundaci de Pouvoir Ouvrier, que desapareixeria el 1969. El 1972 reingress en el POUM, sota el nom de Juliol Gil. Poc desprs de la mort de Francisco Franco, retorn a Catalunya, on particip en la reaparici de La Batalla. Fins el 1981 tingu un paper destacat en la vida poltica del POUM.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169576" title="Josep Miret i Must" nonfiltered="4307" processed="4292" dbindex="69340">
Josep Miret i Must (Barcelona, 1907   Florisdorf, Mauthausen, ustria 1944) fou un poltic comunista catal. Estudi a l'Escola Elemental del Treball, on va aprendre l'ofici de many. Combin la seva feina amb la prctica del rugbi i amb la militncia poltica. Afiliat a la Uni Socialista de Catalunya (USC), fou president de la seva Joventut. Va tenir un paper destacat en el triomf antifeixista barcelon del 19 de juliol del 1936. Dos dies ms tard l' USC s'incorporava al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). El 1937 fou nomenat Conseller de Provements del govern de de la Generalitat de Catalunya, crrec que deix per incorporar-se a l'exrcit. Desprs de la victria franquista en la guerra civil espanyola, s'install a Pars, com a dirigent del PSUC a l'exili. El 1943 fou detingut pels alemanys, que l'internaren al camp de concentraci de Mauthausen, on hi mor assassinat pels nazis, per b que aquests atriburen la seva mort a un bombardeig aliat.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169577" title="Alfred Abad i Gascon" nonfiltered="4308" processed="4293" dbindex="69341">
Alfred Abad i Gascon (Tarragona, Tarragons, 29 de juliol de 1962) s un compositor de sardanes.

Amb estudis musicals bsics, toca el piano i s capdavanter de la colla Tarragona dansa.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169578" title="Llista d'espcies de capnids" nonfiltered="4309" processed="4294" dbindex="69342">
Llista d'espcies de capnids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Hi ha la informaci recollida fins el 12 de gener de 2006, amb 11 gneres i 70 espcies citades. s una famlia amb una gran presncia a gran part d'Amrica, i a certes zones d'frica.


 Gneres i espcies .
Calponia.
Calponia Platnick, 1993
 Calponia harrisonfordi Platnick, 1993 (EUA);

Caponia.
Caponia Simon, 1887
 Caponia abyssinica Strand, 1908 (Etipia);
 Caponia braunsi Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Caponia capensis Purcell, 1904 (Sud-frica, Moambic);
 Caponia chelifera Lessert, 1936 (Moambic);
 Caponia forficifera Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Caponia hastifera Purcell, 1904 (Sud-frica, Moambic);
 Caponia karrooica Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Caponia natalensis (O. P.-Cambridge, 1874) (Tanznia, Sud-frica);
 Caponia secunda Pocock, 1900 (Sud-frica);
 Caponia simoni Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Caponia spiralifera Purcell, 1904 (Sud-frica);

Caponina.
Caponina Simon, 1891
 Caponina alegre Platnick, 1994 (Brasil);
 Caponina cajabamba Platnick, 1994 (Per);
 Caponina Xilensis Platnick, 1994 (Xile);
 Caponina Xinacota Platnick, 1994 (Colmbia);
 Caponina darlingtoni Bryant, 1948 (Hispaniola);
 Caponina longipes Simon, 1893 (Veneuela);
 Caponina notabilis (Mello-Leito, 1939) (Brasil, Uruguai, Argentina);
 Caponina paramo Platnick, 1994 (Colmbia);
 Caponina pelegrina Bryant, 1940 (Cuba);
 Caponina sargi F. O. P.-Cambridge, 1899 (Guatemala, Costa Rica);
 Caponina testacea Simon, 1891 (Saint Vincent);
 Caponina tijuca Platnick, 1994 (Brasil);

Diploglena.
Diploglena Purcell, 1904
 Diploglena capensis Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Diploglena capensis major Lawrence, 1928 (Sud-frica);

Nops.
Nops MacLeay, 1839
 Nops anisitsi Strand, 1909 (Paraguai);
 Nops ariguanabo Alayn, 1986 (Cuba);
 Nops bellulus Chamberlin, 1916 (Per);
 Nops blandus (Bryant, 1942) (Hispaniola, Illes Verges);
 Nops branicki (Taczanowski, 1874) (Guaiana Francesa);
 Nops coccineus Simon, 1891 (Saint Vincent);
 Nops craneae Chickering, 1967 (Trinidad);
 Nops enae Snchez-Ruiz, 2004 (Cuba);
 Nops ernestoi Snchez-Ruiz, 2005 (Hispaniola);
 Nops farhati Prosen, 1949 (Argentina);
 Nops flutillus Chickering, 1967 (Curaao);
 Nops gertschi Chickering, 1967 (Hispaniola);
 Nops glaucus Hasselt, 1887 (Veneuela, Bonaire);
 Nops guanabacoae MacLeay, 1839 (Cuba);
 Nops largus Chickering, 1967 (Panam);
 Nops ludovicorum Alayn, 1976 (Cuba);
 Nops maculatus Simon, 1893 (Panam, Veneuela);
 Nops mathani Simon, 1893 (Brasil);
 Nops meridionalis Keyserling, 1891 (Brasil);
 Nops nitidus Simon, 1907 (Brasil);
 Nops proseni Birabn, 1954 (Argentina);
 Nops siboney Snchez-Ruiz, 2004 (Cuba);
 Nops simla Chickering, 1967 (Panam, Trinidad);
 Nops sublaevis Simon, 1893 (Veneuela);
 Nops toballus Chickering, 1967 (Jamaica);
 Nops ursumus Chickering, 1967 (Panam);
 Nops variabilis Keyserling, 1877 (Colmbia, Brasil);

Nopsides.
Nopsides Chamberlin, 1924
 Nopsides ceralbonus Chamberlin, 1924 (Mxic);

Notnops.
Notnops Platnick, 1994
 Notnops calderoni Platnick, 1994 (Xile);

Orthonops.
Orthonops Chamberlin, 1924
 Orthonops gertschi Chamberlin, 1928 (EUA);
 Orthonops giulianii Platnick, 1995 (EUA);
 Orthonops icenoglei Platnick, 1995 (EUA, Mxic);
 Orthonops iviei Platnick, 1995 (EUA);
 Orthonops johnsoni Platnick, 1995 (EUA);
 Orthonops lapanus Gertsch & Mulaik, 1940 (EUA);
 Orthonops ovalis (Banks, 1898) (Mxic);
 Orthonops overtus Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Orthonops zebra Platnick, 1995 (EUA);

Taintnops.
Taintnops Platnick, 1994
 Taintnops goloboffi Platnick, 1994 (Xile);

Tarsonops.
Tarsonops Chamberlin, 1924
 Tarsonops clavis Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Tarsonops sectipes Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Tarsonops sternalis (Banks, 1898) (Mxic);
 Tarsonops systematicus Chamberlin, 1924 (Mxic);

Tisentnops.
Tisentnops Platnick, 1994
 Tisentnops leopoldi (Zapfe, 1962) (Xile);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Capnid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169580" title="Narcs Molins i Fbregas" nonfiltered="4310" processed="4295" dbindex="69343">
Narcs Molins i Fbregas (Tortell, Garrotxa, 1901 - Cuatla, Mxic, 1962) fou un periodista i poltic catal. Es cri a pags, per als divuit anys marx a Barcelona, on comen com a aprenent de pastisser. Posteriorment, fou redactor de La Nau. S'afili a la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB), i amb ella ingress en el Bloc Obrer i Camperol (BOC), on fou redactor d'un dels seus portaveus, L'Hora. Amb tot, no es dedic exclusivament al periodisme fins que entr a La Humanitat. Proper a les tesis d'Andreu Nin, fou expulsat del BOC, acussat de desviacionisme. Llavors ingress a la Oposicin Comunista Espaola i segu a Nin quan aquest la transform en Esquerra Comunista (EC). Quan EC s'incorpor al Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM), fou membre del comit executiu. Durant la guerra civil espanyola treball pel servei de premsa de la Generalitat de Catalunya. Alhora era el director dAvant i redactor en cap de La Batalla. Un cop iniciada la repressi estalinista contra el POUM, es refugi a Pars, on, amb Vctor Serge, inici una campanya de defensa del partit. Quan els nazis s'apropaven a Pars, marx a Algria, i d'all a Mxic (1940). Denunci el genocidi nazi amb l'illustrador Josep Bartol. El 1956 es llicenci en antropologia i desprs marx a Caracas, per el 1957 s'install definitivament a Cuatla.

 Obres .
 UHP, La revoluci proletria d'Astries (1935);
 Campos de concentracin  (1944);
 El cdice mendocino y la economa de Tenochtitln (1956);

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169581" title="Vctor Serge" nonfiltered="4311" processed="4296" dbindex="69344">
Victor Serge (Brusselles, 1890 - Mxic, 1947) nascut com a Viktor Lvovic K'ibalc'ic',  fou un intellectual comunista. Els seus pares eren narodnikis exiliats a Brusselles. Militant anarquista, la revoluci d'octubre el va dur al comunisme. El febrer del 1919 arrib a Petrograd i s'un al Partit Comunista Bolxevic. Treball a la Komintern com a periodista, editor i traductor. Representant de la Komintern a Alemanya, treball en la insurrecci fallida de tardor del 1923. Aquella experincia el dugu als rengles de l'Oposici d'Esquerres, de la qual fou figura senyera a Leningrad. El 1928 fou expulsat del partit i empresonat, per desprs fou alliberat. Es guany aleshores la vida amb novelles, la majoria de les quals es publicaven a Frana. El 1933 fou arrestat i deportat. L'abril del 1936, desprs d'una campanya internacional, fou expulsat de la Uni Sovitica. Aleshores renov el contacte amb Lev Trotski, per aviat trencaren. Tot i aix, collabor amb Narcs Molins i Fbregas en la defensa del POUM. El 1940 fug de Pars, poc abans de la caiguda de la ciutat a mans nazis, i es despla a Mxic.

 Obres .
 S'il est Minuit dans le Sicle (1939), novella;
 L'An I de la Rvolution russe (1928), assaig;
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169582" title="Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya" nonfiltered="4312" processed="4297" dbindex="69345">



La Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, o Companyies de Voluntaris de Catalunya, fou un cos de milcia del Principat de Catalunya, entre 1762 i 1815, al servei del rei d'Espanya com a refor de les tropes regulars oficials. Va destacar per la participaci en l'exploraci de l'Alta Califrnia i l'ocupaci de Nootka Sound, avui a la Colmbia Britnica.

La Companyia seguia la tradici de les dues institucions armades histriques del Principat: el sometent i els miquelets. Segons l'usatge princeps namque noms es podia imposar l'allistament obligatori de la poblaci per a la defensa interior i si el rei hi era present. Encara que l'usatge havia estat derogat amb els decrets de Nova Planta, es constituen milcies especials de voluntaris per a accions especials o per reforar les tropes regulars i eludir les lleves foroses.

El cos militar es va formar el 12 de maig del 1762 per atendre el comproms de Carles III d'intervenir a la Guerra dels Set Anys (1756-1763). La Companyia, amb seu a Barcelona, va reclutar la majoria de milicians de les comarques del Prepirineu. El mateix any 1762 ja participaven a la campanya de Portugal. Rebien el sobrenom de migueletes.

Desprs de signar la Pau de Pars (1763), es va formar el cos Colonial a partir de la 2a Companyia, amb 4 oficials, 4 sergents, 2 tambors i 94 caporals i soldats. Van ser destinats a les colnies de Nova Espanya. El maig del 1767 van sortir de Cadis i l'agost arribaven a Veracruz. Van establir la seu a Guadalajara, a la costa del Pacfic, participant en diverses campanyes a l'interior de Mxic.

L'any 1769, un contingent sota el comandament del capit Pere Fages va participar en l'expedici d'en Gaspar de Portol a l'Alta Califrnia. Com a responsables de la seguretat sn presents en les descobertes de San Diego, Monterey i San Francisco i en la fundaci de diverses missions.

El 12 de novembre del 1772 el virrei Bucareli divideix el cos de milcies en dues Companyies formades per 3 oficials i 80 homes cadascuna:
La Primera Companyia seguia a les ordres del capit Agust Callis. Quan va morir el 1782 fou substitut per Pere d'Albern.
La Segona Companyia, sota el comandament d'en Pere Fages.

El febrer del 1790 la Primera Companyia, amb el capit Pere d'Albern, acompanya l'expedici de Francisco de Eliza a les costes del nord-oest del Pacfic. Desprs de partir de San Blas, a l'abril s'installen al port de Nootka Sound, a l'illa de Vancouver. Albern va organitzar els treballs de la construcci del Fort San Miguel, amb una bateria de canons, habitatges, magatzem, hospital i hort. 

Va establir relacions amb els nootka, va compilar el primer vocabulari i va fer les primers descripcions sistemtiques de la zona. Va destinar els seus homes a les diverses exploracions de la costa del Pacfic:

A Alaska, fins a l'illa de Kodiak, amb el San Carlos d'en Salvador Fidalgo (1790).
L'estret de Georgia i l'estret de Juan de Fuca, arribant al lloc on avui hi ha la ciutat de Vancouver, amb la Princesa de Jos Maria Narvaez (1791).
A l'entrada de l'estret de Juan de Fuca amb la Princesa de Salvador Fidalgo (1792).
L'exploraci d'Alaska fins Mount Saint Elias, l'any 1791.
La costa de la Columbia Britnica i part d'Alaska, amb lAranzazu de Jacinto Camao (1792).
Al voltant de Nootka Sound amb lActiva de Bodega-Quadra (1792).
L'estret de Georgia i circumnavegaci de l'illa de Vancouver, amb la Mexicana d'Alcal-Galiano i Valds (1792).

Pere d'Albern va tornar a San Blas el juny del 1792, deixant catorze milicians que van ser rellevats el mes de juny del 1794. Les condicions del clima fred i gran quantitat de pluges amb un equipament poc adequat va fer que dels quasi 80 milicians noms en tornessin en total 59.

A la tornada de Nootka Sound, la Companyia amb Pere d'Albern van ser destinats a la fortificaci de San Juan de Ula (Veracruz), a l'Alta Califrnia i a lluitar contra els insurrectes de Mxic. A la mort d'Albern, l'11 de mar del 1802, va passar a ser el capit el seu tinent Josep Font. El 1815 els pocs milicians que quedaven van ser incorporats als altres cossos militars.

Campania Island (coordenades: ), situada a la Colmbia Britnica, porta el nom derivat de Isla Compaia que Jacinto Camao va anomenar en honor a la Companyia de Voluntaris de Catalunya.

Referncies.
Article d'Angelina Mir pel Casal Catal de Vancouver;
Canadian Military History. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169583" title="Edward Kennedy" nonfiltered="4313" processed="4298" dbindex="69346">

Edward Moore "Ted" Kennedy (nascut el 22 de febrer de 1932) s un poltic dels Estats Units del Partit Demcrata. s el senador senior de l'estat de Massachusetts des del 1962. s el membre viu ms prominent de la famlia Kennedy. s el germ del President dels Estats Units, John Kennedy, i el Senador de Nova York Robert Kennedy, que van ser assassinats.

 Famlia i joventut .

Kennedy s el ms jove dels nou fills de Joseph Kennedy i Rose Fitzgerald Kennedy. Va entrar en la Universitat de Harvard el 1950. Va ser forat a retirar-se durant dos anys de Harvard el maig del 1951 quan el van trobar copiant en un examen final d'una classe d'espanyol. Kennedy desprs va ingressar en l'exrcit dels Estats Units, on va estar dos anys i va ser assignat a Pars. Va tornar a entrar a Harvard posteriorment, graduant-se al juny de 1956.

 Carrera poltica .
Kennedy va comenar la seva carrera poltica el 1962 quan va disputar un esc en el Senat per l'estat de Massachusetts i va obtenir el seu primer crrec poltic. Al poc temps de prendre el seu seient, al 1963, el seu germ president John Kennedy va ser assassinat a Dallas, Texas. El 1968 el seu altre germ Robert Kennedy, el senador de Nova York que feia campanya per a la presidncia dels Estats Units, va ser assassinat a Los ngeles, Califrnia. Ted Kennedy, al capdavant de la seva famlia Kennedy, va presidir els funerals de Bobby Kennedy a la Catedral de San Patrici, a Nova York el juny del 1968. Al 1980 es va presentar com a candidat a la presidncia pel Partit Demcrata i va ser derrotat pel llavors president Jimmy Carter, que intentava la seva reelecci. Des de llavors segueix treballant com a Senador per Massachusetts i va tenir un destacat paper en el Congrs. A la mort de la seva centenria mare Rose que va ser al 1995, va passar a ser l'actual Patriarca de la famlia nord-americana d'origen catlic-irlands.


 Enllaos externs .
  Biografia oficial;
  Oficina En lnia;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169588" title="Candidatus" nonfiltered="4314" processed="4299" dbindex="69347">
Candidatus en la classificaci cientfica s una paraula formal que se situa davant dels noms dels gneres i les espcies que no poden ser mantinguts en un medi de cultiu. Un exemple podria ser el Candidatus Phytoplasma allocasuarinae. L'estatus de Candidatus es pot fer servir quan un gnere o espcie est ben caracteritzat per tot i aix no s pot cultivar.

Referncies.
MURRAY (R.G.E.) and SCHLEIFER (K.H.): Taxonomic notes: a proposal for recording the properties of putative taxa of procaryotes. Int. J. Syst. Bacteriol., 1994, 44, 174-176.
JUDICIAL COMMISSION OF THE INTERNATIONAL COMMITTEE ON SYSTEMATIC BACTERIOLOGY: Minutes of the meetings, 2 and 6 July 1994, Prague, Czech Republic. Int. J. Syst. Bacteriol., 1995, 45, 195-196.
MURRAY (R.G.E.) and STACKEBRANDT (E.): Taxonomic Note: implementation of the provisional status Candidatus for incompletely described procaryotes. Int. J. Syst. Bacteriol., 1995, 45, 186-187.
JUDICIAL COMMISSION OF THE INTERNATIONAL COMMITTEE ON SYSTEMATIC BACTERIOLOGY: VIIth International Congress of Microbiology and Applied Bacteriology. Minutes of the meetings, 17 and 22 August 1996, Jerusalem, Israel. Int. J. Syst. Bacteriol., 1997, 47, 240-241.
INTERNATIONAL COMMITTEE ON SYSTEMATIC BACTERIOLOGY: VIIth International Congress of Microbiology and Applied Bacteriology. Minutes of the meetings, 17, 18, and 22 August 1996, Jerusalem, Israel. Int. J. Syst. Bacteriol., 1997, 47, 597-600.
DE VOS (P.), TRPER (H.G.) and TINDALL (B.J.): Judicial Commission of the International Committee on Systematics of Prokaryotes Xth International (IUMS) Congress of Bacteriology and Applied Microbiology. Minutes of the meetings, 28, 29 and 31 July and 1 August 2002, Paris, France. Int. J. Syst. Evol. Microbiol., 2005, 55, 525-532.
STACKEBRANDT (E.), FREDERIKSEN (W.), GARRITY (G.M.), GRIMONT (P.A.D.), KMPFER (P.), MAIDEN (M.C.J.), NESME (X.), ROSSELLO-MORA (R.), SWINGS (J.), TRPER (H.G.), VAUTERIN (L.), WARD (A.C.) and WHITMAN (W.B.): Report of the ad hoc committee for the re-evaluation of the species definition in bacteriology. Int. J. Syst. Evol. Microbiol., 2002, 52, 1043-1047.
The IRPCM Phytoplasma/Spiroplasma Working Team - Phytoplasma taxonomy group: 'Candidatus Phytoplasma', a txon for the wall-less, non-helical prokaryotes that colonize plant phloem and insects. Int. J. Syst. Evol. Microbiol., 2004, 54, 1243-1255.
INTERNATIONAL COMMITTEE ON SYSTEMATICS OF PROKARYOTES: REQUEST FOR AN OPINION: EUZBY (J.P.) and B. J. TINDALL (B.J.): Status of strains that contravene Rules 27(3) and 30 of the Bacteriological Code. Request for an Opinion. Int. J. Syst. Evol. Microbiol., 2004, 54, 293-301.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169592" title="Narok" nonfiltered="4315" processed="4300" dbindex="69348">


Narok s un poble keny situat a la provncia de Rift Valley. Narok s la capital del Districte de Narok. T una poblaci de 40.000 habitants, la majoria sn Maasai. Est a 1827 metres d'altitud.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169593" title="Nyahururu" nonfiltered="4316" processed="4301" dbindex="69349">


Nyahururu s un poble keny, al districte de Laikipia (provncia de Rift Valley). T una poblaci de 24751 habitants.

El poble va ser fundat pels britnics. La principal activitat econmica del poble s l'agricultura.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169595" title="Domnec Talarn i Ribot" nonfiltered="4317" processed="4302" dbindex="69350">
Domnec Talarn i Ribot (Barcelona 1812 - 1902) fou un escultor catal. Reconegut amb Ramon Amadeu i Grau com un gran escultor figuraire.

Va fer estudis a l'Escola Llotja, on va tenir com mestre a l'escultor Dami Campeny. 

La seva escultura va passar per l'estil neobarroco fins al realisme del segle XIX, es va especialitzar en imaginera religiosa i va fer gran quantitat de figures de pessebre. Va tenir com deixebles a Roig i Sol, Agust Querol i al pintor Mari Fortuny.

Va ser soci-fundador de la Societat de Pessebristes de Barcelona, l'any 1862.
Obres.
1852- Pursima. Esglsia de Santa Clara. Barcelona;
1862-1864- Sant Agust i Sant Antoni. Esglsia de Sant Agust. Barcelona;
1864- Calvari. Capella de Sant Oleguer a la Catedral de Barcelona.
1866- Sant Joan. Esglsia de Montevideo.
1879- Santa Anna. Esglsia de Santa Maria del Pi. Barcelona.
1883- Santa Brbara. Saragossa.
1890- Santa Isabel, Verge del Rosari i Sagrat Cor. Novelda.
1893- Verge del Remei. Buenos Aires;

Enllaos externs.
Associaci de Pessebristes de Barcelona

Bibliografia.
 Volum 19 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5447 4;
Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169596" title="Enric Aguilar i Matas" nonfiltered="4318" processed="4303" dbindex="69351">
Enric Aguilar i Matas (Barcelona, 1932) s un compositor de sardanes. Autor popular i autodidacte amb quaranta anys d'activitat compositiva. Professor de catal i escriptor sobre antropologia cultural i histria de les religions, va fer els estudis d'obo a l'Escola de Msica de Montserrat.

 Obra escrita .

Apunts de metafsica de l'xtasi: En cerca d'un paradigma religis ms Ampli Hardcover, Llar del Llibre, ISBN 84-7279-445-8;
Eros i els seus rostres enigmtics: Per a una histria i una teoria diferents de la sexualitat Hardcover, La Llar del llibre, ISBN 84-7279-408-3;
Sexe i utopia: Una visi iconoclasta de da sexualitat Hardcover, Llar del Llibre, ISBN 84-7279-482-2;
Rgvedic Society Hardcover, Brill Academic Publishers, ISBN 90-04-09352-4;

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169599" title="Labris" nonfiltered="4319" processed="4304" dbindex="69352">

La labris s una destral de doble fil coneguda pels antics grecs com a pelekys () o sagaris i bipennis pels romans.   

L's per part dels grecs no s el primer s del qual se'n t constncia, ja que en els perodes paleltic i neoltic ja es troben representacions d'aquesta destral, sovint associades al culte de Nerthus i a divinitats telriques que pertanyien a cultures ms primitives. El simbolisme del labris mostra una continutat a la religi, mitologia i art de les civilitzacions minoica, trcia, grega i bizantina, el qual es remunta a fa ms de tres mil anys. La labris tamb apareix en el simbolisme religis i la mitologia africanes (vegeu Shango).   

En l'actualitat, la labris s'usa sovint com a smbol associat al poder femen i matriarcal i, ms recentment, tamb s'usa com a smbol del lesbianisme. Tanmateix, tamb fou emprada com a smbol del feixisme grec.

Etimologia.

La primera aparici del mot labris de la qual se'n t constncia s la de l'OED del Journal of Hellenic Studies  lgic interpretar els noms de santuaris caris com ara Labranda en el sentit ms literal com a l'indret de la sagrada labris, que era el nom lidi (o cari) per a la        , pelekys o destral de doble fil. i a la pgina 109 d'aquesta mateixa publicaci diu On Carian coins indeed of quite late date the labrys, set up on its long pillar-like handle, with two dependent fillets, has much the appearance of a cult image. efecte, a les monedes cries molt antigues, la labris, la qual se sost per un mnec molt semblant a un pilar, s'assembla molt a una icona.    

El mot labris, d'origen no grec, apareix per primera vegada esmentada per Pultrac com a paraula de la llengua ldia per a designar "destral".

Hracles, un cop derrot a Hiplita i va haver pres la seva destral amb la resta de les seves armes, la hi don a Onflia. Els reis de Ldia que la succeren dugueren aquesta destral com a un dels smbols de la seva potestat, i es va transmetre de pares a fills fins a Candaules. Ell, emper, la menyspre i la ced als seus companys d'armes. Quan Giges protagonitz un alament i fu la guerra contra Candaules, Arselis acud amb les seves tropes des de Milasa per ajudar a Giges, mat a Candaules i al seu company, i se'n dugu la destral a Cria juntament amb la resta de l'espoli, on la coloc a la m d'un esttua de Zeus, i anomen al du Labrandeos, nom que evoca al mot labris, destral en llengua ldia .  ;

Els estudis arqueolgics indiquen que el culte a Zeus Labrandeos de Labranda podria ser molt ms antic del que Pultrac s'havia imaginat. Tal i com pass amb laberint, el seu cognat aparent, la paraula s'introdu a la llengua grega com a un manlleu, de tal manera que ni l'etimologia i ni tan sols la llengua de la qual prov ens sn coneguts amb certesa. El manlleu laberint era usat en grec, per la designaci la casa de la doble destral per al palau de Cnossos s una invenci moderna.  
 
Civilitzaci minoica.

La paraula i el smbol s'associen normalment als registres histrics de la civilitzaci minoica, que arrib al seu apogeu durant el millenni II aC. S'han trobat labris ms alts que un home i que podrien haver sigut utilitzades en els sacrificis, les ofrenes del qual haurien sigut toros. Segons alguns dels descobriments arqueolgics fets a Creta, aquesta mena de destrals de doble fil eren utilitzades per sacerdotesses minoiques per a usos cerimonials: de tots els smbols religiosos de la civilitzaci minoica, la destral era el ms sagrat, per la qual cosa la possessi d'una d'aquestes destrals par part d'una dona ens dna una idea de la seva importncia en la cultura minoica.    

A l'Orient Mitj i a d'altres zones de la regi, les divinitats masculines ben sovint branden aquesta mena de destrals i semblen ser smbols del tro, mentre a Creta les divinitats masculines mai no branden aquesta mena de destrals, sin les deesses i les sacerdotesses.

El toro simbolitza a Zeus i, en efecte, la labris s'associa a un smbol arcaic de la divinitat del llamp: aix doncs, Zeus i altres divinitats es representen com a dus del tro que sostenen les seves armes i apareixen en moltes icones de la mitologia indoeuropea. Exemples d'aix sn el de germnic Thor, el qual branda el martell Mjllnir per llanar el tro i el llamp sobre la terra, o Indra, el qual fa servir el Vajra, la seva arma favorita. De manera similar, Zeus llana el Kervanos per dur la tempesta i la labris o pelekys s la destral de doble fil que fa servir per a invocar-la.  

Segons Christian Blinkenberg moltes proves assenyalen que la doble destral s una representaci del llamp (...). El culte s mantingu a l'illa grega de Tenedos i en moltes ciutats del sud-oest de l'antiga sia Menor hellnica, i apareix el culte al du del tro a l'sia menor (Zeus Labrandeos) en poques histriques posteriors. El relleu d'un segell de pedra representa una destral de doble fil al costat d'una ziga-zaga que simbolitza la resplandor del llamp. de: The thunder weapon in religion and folklore; a study in comparative archaeology (L'arma del tro en la religi i folclore: estudi d'arqueologia comparada), 1911: 19.. Aconseguir el control d'un fenomen natural tan inquietant com el llamp sempre ha sigut ra de pes per intentar guanyar-se els favors d'una divinitat. 
Robert Graves l'interpreta com a un smbol de la lluna, amb els dos fils corbats representant les fases creixent i minvant a ambdues cares de la lluna plena.

Antiga Grcia.
En el context del mite grec clssic de Teseu, el laberint de la mitologia grega s'associa freqentment al palau minoic de Cnossos (labyrinthos -micnic *daburinthos - es troba, probablement, relacionat amb la paraula labris.), i t una llarga tradici que es remunta abans que qualsevol text escrit n'aclareixi les tradicions.

De vegades apareix a les pintures de les mfores gregues una labris en escenes de sacrificis d'animals, especialment com a arma per a sacrificar toros. 


A L'mfora de Perseu que es troba a Berln (F1704; 570 560 aC aprox.), Hefest obre el cap de Zeus per alliberar a Atenea, la mare embarassada la qual Zeus havia engolit per evitar que el seu fill el destrons. Damunt de l'espatlla d'Hefest es pot veure l'instrument emprat: una destral de doble fil, la qual cosa t un simbolisme important, ja que l'eina d'Hefest sol ser el martell de dos caps. El fet que Zeus engols a una deessa simbolitzava l'abandonament progressiu de les creences religioses tradicionals, amb la simbologia del destronament de la dea Metis, per alhora permet a Atenea, la seva filla, nixer de Zeus, ja que el seu culte era tan persuasiu i ests que no es podia suprimir. Aquesta s, probablement, la ra per la qual la labris es va representar com a l'instrument emprat per Hefest )que, molt abans, havia estat casat amb la deessa de la terra) per alliberar a Atenea. 

A les monedes gregues del perode clssic, com ara les de Pixodauros, es pot veure una figura del Zeus venerat a Labranda, a Cria, a qui els numismtics anomenen Zeus Labrandeos, amb un ceptre alt amb una flor de lotus a la m esquerra i la destral de doble fil damunt de l'espatlla dreta. 

La destral de doble fil tamb apareix a l'art traci, i al fresc del kurgan d'Aleksandrovo (vegeu hiptesi dels kurgans), en el qual s brandada, segurament, per Zalmoxis.

Cultura popular contempornia.
Durant el Rgim del 4 d'Agost (1936-1941), l'associaci feixista grega Organitzaci Nacional de Joventuts (EON, Ethniki Organosi Neolaias) va emprar la labris com a smbol fonamental, ja que el lder del rgim, Ioannis Metaxas, la considerava el primer smbol de totes les civilitzacions hellniques. en l'actualitat tamb s utilitzada pels seguidors del black metal de Grcia com a smbol del paganisme grec. D'altra banda, tamb s utilitzada per associacions per a la preservaci del folclore de Creta tant a Grcia com en d'altres pasos, de vegades rebent el nom alternatiu de lavrys. A la Grcia contempornia, la labris s tamb utilitzada pels neopagans grecs com a un del smbols arcaics de Zeus, el du del tro i la divinitat ms important dels 12 dus olmpics. Aquest smbol tamb s utilitzat per pagans seguidors del black metal grec i es pot adquirir a qualsevol tenda especialitzada en heavy metal o a molts mercats d'encants de Grcia.

Notes.


Vegeu tamb.
 Sagaris;
 Destral;
 Destral de guerra;
 Francisca;
 Fasces;
 Edat del bronze;

Enllaos externs.
  Llista de smbols del Pagan Protection Center en la qual hi ha la labrys;
  Aproximaci a la Grcia feixista del Metaxas Project;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169606" title="Lliga belga de futbol" nonfiltered="4320" processed="4305" dbindex="69353">
La Lliga belga de futbol, anomenada per raons de patrocini Jupiler League, s la mxima competici futbolstica belga.

 Competici .
La lliga est formada per 18 clubs, que s'enfronten als altres 17 a doble volta. Al final de la competici, el darrer classificat baixa a segona divisi, mentre que el penltim disputa una eliminatria amb altres tres de segona per una plaa a la mxima categoria. El campi es classifica per la Lliga de Campions, mentre que el segon disputa la ronda classificatria de la competici. El tercer es classifica per la Copa de la UEFA.

 Histria .
La primera lliga belga de futbol, anomenada Coupe de Championnat, es disput la temporada 1895-96 amb set equips. Aquests eren Antwerp F.C., F.C. Brugeois, F.C. Ligeois (primer campi), aix com 4 clubs de Brusselles: R.C. de Bruxelles, Lopold Club de Bruxelles, S.C. de Bruxelles i Union d'Ixelles. Al final de la temporada, els clubs Brugeois i Union d'Ixelles foren substituts per l'Athletic & Running Club de Brusselles. El campionat fou dominat, aquells anys, pel F.C. Ligeois i el R.C. de Bruxelles. A partir de la temporada 1898-99 la mxima categoria es divid en dos lligues (excepte la temporada 1900-01), amb playoffs finals per decidir el campi.

Amb el canvi de segle la competici fou dominada per l'Union Saint-Gilloise, R.C. de Bruxelles i un nou club, el Beerschot A.C. Posteriorment un nou club entr a l'elit, el C.S. Brugeois. La temporada 1904-05, els dos grups es fusionaren, de nou, en un nic grup i la competici es reanomen Primera Divisi. A partir de la temporada segent, s'instaur el sistema d'ascensos i descensos amb la segona divisi.

Quan s'inici la Primera Guerra Mundial, un nou club se sum al palmars de campions, el Daring Club de Bruxelles. El 1926 el campionat s'anomen Division d'Honneur. La dcada dels vint fou dominada per clubs de la provncia d'Anvers, el Beerschot A.C. del llegendari Raymond Braine, l'Antwerp F.C. i el Liersche S.K. (de Bernard Voorhoof). Als trenta, amb 60 partits consecutius imbatut, Union Saint-Gilloise es feu amb els ttols del 1933, 1934 i 1935. Daring i Beerschot guanyaren els quatre darrers ttols abans de la Segona Guerra Mundial.

Amb l'ocupaci del pas per tropes alemanyes, se suspengueren els campionats del 1939-40 i 1940-41. Tamb se suspengu la temporada 1944-45. Un cop acabada la contesa, el panorama dels grans clubs del pas canvi radicalment. Un breu domini del K.V. Mechelen don pas al domini d'un nou club, el R.S.C. Anderlechtois, que amb Jef Mermans guany el seu primer campionat el 1947. El 1952 s'adopt el nom Division I. Standard de Lieja i Club Brugge seguiren l'estela de l'Anderlecht al cim de la competici.

 Clubs participants (temporada 2007-2008) .


 R.S.C. Anderlecht (Brusselles);
 Cercle Brugge K.S.V. (Bruges);
 R. Charleroi S.C. (Charleroi);
 Club Brugge K.V. (Bruges);
 Dender EH (Denderleeuw);
 K.R.C. Genk (Genk);

 K.A.A. Gent (Gant);
 K.F.C. Germinal Beerschot (Anvers);
 K.S.C. Lokeren Oost-Vlaanderen (Lokeren);
 Y.R. K.V. Mechelen (Malines);
 F.C. Molenbeek Brussels Strombeek (Brusselles);
 R.A.E.C. Mons (Mons);

 R.E. Mouscron (Mouscron);
 K.S.V. Roeselare (Roeselare);
 K. Sint-Truidense V.V. (Sint-Truiden);
 R. Standard de Lige (Lieja);
 K.V.C. Westerlo (Westerlo);
 S.V. Zulte-Waregem (Waregem);


 Historial .


1895-96 F.C. Ligeois;
1896-97 R.C. de Bruxelles;
1897-98 F.C. Ligeois;
1898-99 F.C. Ligeois;
1899-00 R.C. de Bruxelles;
1900-01 R.C. de Bruxelles;
1901-02 R.C. de Bruxelles;
1902-03 R.C. de Bruxelles;
1903-04 Union Saint-Gilloise;
1904-05 Union Saint-Gilloise;
1905-06 Union Saint-Gilloise;
1906-07 Union Saint-Gilloise;
1907-08 R.C. de Bruxelles;
1908-09 Union Saint-Gilloise;
1909-10 Union Saint-Gilloise;
1910-11 C.S. Brugeois;
1911-12 Daring Club de Bruxelles;
1912-13 Union Saint-Gilloise;
1913-14 Daring Club de Bruxelles;
1914-19 Primera Guerra Mundial;
1919-20 F.C. Brugeois;
1920-21 Daring Club de Bruxelles S.R.;
1921-22 Beerschot A.C.;
1922-23 Union Saint-Gilloise S.R.;
1923-24 Beerschot A.C.;
1924-25 Beerschot A.C.;
1925-26 R. Beerschot A.C.;
1926-27 R.C.S. Brugeois;
1927-28 R. Beerschot A.C.;
1928-29 R. Antwerp F.C.;
1929-30 R.C.S. Brugeois;
1930-31 R. Antwerp F.C.;
1931-32 K. Liersche S.K.;
1932-33 Union Saint-Gilloise S.R.;
1933-34 Union Saint-Gilloise S.R.;
1934-35 Union Saint-Gilloise S.R.;
1935-36 Daring Club de Bruxelles S.R.;
1936-37 Daring Club de Bruxelles S.R.;

1937-38 R. Beerschot A.C.;
1938-39 R. Beerschot A.C.;
1939-41 Segona Guerra Mundial;
1941-42 K. Liersche S.K.;
1942-43 R.F.C. Malinois;
1943-44 R. Antwerp F.C.;
1944-45 Segona Guerra Mundial;
1945-46 R.F.C. Malinois;
1946-47 R.S.C. Anderlechtois;
1947-48 R.F.C. Malinois;
1948-49 R.S.C. Anderlechtois;
1949-50 R.S.C. Anderlechtois;
1950-51 R.S.C. Anderlechtois;
1951-52 R.F.C. Ligeois;
1952-53 R.F.C. Ligeois;
1953-54 R.S.C. Anderlechtois;
1954-55 R.S.C. Anderlechtois;
1955-56 R.S.C. Anderlechtois;
1956-57 R. Antwerp F.C.;
1957-58 R. Standard Club Ligeois;
1958-59 R.S.C. Anderlechtois;
1959-60 K. Lierse S.K.;
1960-61 R. Standard Club Ligeois;
1961-62 R.S.C. Anderlechtois;
1962-63 R. Standard Club Ligeois;
1963-64 R.S.C. Anderlechtois;
1964-65 R.S.C. Anderlechtois;
1965-66 R.S.C. Anderlechtois;
1966-67 R.S.C. Anderlechtois;
1967-68 R.S.C. Anderlechtois;
1968-69 R. Standard Club Ligeois;
1969-70 R. Standard Club Ligeois;
1970-71 R. Standard Club Ligeois;
1971-72 R.S.C. Anderlechtois;
1972-73 Club Brugge K.V.;
1973-74 R.S.C. Anderlechtois;
1974-75 R.W.D. Molenbeek;
1975-76 Club Brugge K.V.;

1976-77 Club Brugge K.V.;
1977-78 Club Brugge K.V.;
1978-79 K.S.K. Beveren;
1979-80 Club Brugge K.V.;
1980-81 R.S.C. Anderlechtois;
1981-82 R. Standard de Lige;
1982-83 R. Standard de Lige;
1983-84 K.S.K. Beveren;
1984-85 R.S.C. Anderlecht;
1985-86 R.S.C. Anderlecht;
1986-87 R.S.C. Anderlecht;
1987-88 Club Brugge K.V.;
1988-89 K.V. Mechelen;
1989-90 Club Brugge K.V.;
1990-91 R.S.C. Anderlecht;
1991-92 Club Brugge K.V.;
1992-93 R.S.C. Anderlecht;
1993-94 R.S.C. Anderlecht;
1994-95 R.S.C. Anderlecht;
1995-96 Club Brugge K.V.;
1996-97 K. Lierse S.K.;
1997-98 Club Brugge K.V.;
1998-99 K.R.C. Genk;
1999-00 R.S.C. Anderlecht;
2000-01 R.S.C. Anderlecht;
2001-02 K.R.C. Genk;
2002-03 Club Brugge K.V.;
2003-04 R.S.C. Anderlecht;
2004-05 Club Brugge K.V.;
2005-06 R.S.C. Anderlecht;
2006-07 R.S.C. Anderlecht;
2007-08 R. Standard de Lige;


 Enllaos externs .
    Associaci Belga de Futbol;
 Pgina sobre la Jupiler League;
 Histria del futbol belga;
 RSSSF;
 Estadstiques;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169610" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-23 de la UEFA 1972" nonfiltered="4321" processed="4306" dbindex="69354">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-23 1972 dura dos anys (1970-1972).

Fase final.
Quarts de final.


 Semi-finals .


Final.


 Resultat .


 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169612" title="Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2009" nonfiltered="4322" processed="4307" dbindex="69355">
El Campionat d'Europa de Futbol sub-21 2009 es disputa a Sucia. 

Classsificaci.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2009 (Classsificaci)

 Swedbank Stadion, Malm (Capacitat: 24,000) in sub-21 2009 (21,000) FINALE;
 Gamla Ullevi, Gteborg (Capacitat: 18,800) in sub-21 2009 (16,700);
 Olympia, Helsingborg (Capacitat: 17,000) in sub-21 2009 (12,000);
 rjans Vall, Halmstad (Capacitat: 15,500) in sub-21 2009 (8,000);

Seleccions.
Vegeu Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA 2009 (Seleccions) per a la llista completa de seleccions.

 Enllaos externs .
 Resultats a uefa.com;
 RSSSF Resultats a rsssf.com;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169615" title="Tetrablmmid" nonfiltered="4323" processed="4308" dbindex="69356">


Els tetrablmmids (Tetrablemmidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels caponiodeus (Caponioidea), al costat dels capnids.

S'anomenen a vegades armored spiders (aranyes blindades). La majoria dels tetrablmmids s'han recollit de la fullaraca del terra; alguns viuen en coves. Alguna espcie de les coves, per tamb algunes d'exteriors, mostren adaptacions tpiques de les aranyes de les coves, com la prdua d'ulls i una esclerotitzaci dbil.

 Sistemtica .
Fins al 28 de mar de 2006 inclou 29 gneres i 126 espcies, localitzada en la zona tropical, principalment del sud d'sia. Algunes es troben a frica Central, Amrica Central i la part septentrional d'Amrica del Sud. 
 Ablemma Roewer, 1963 (Sud-est d'sia);
 Afroblemma Lehtinen, 1981 (frica);
 Anansia Lehtinen, 1981 (frica);
 Bacillemma Deeleman-Reinhold, 1993 (Tailndia);
 Borneomma Deeleman-Reinhold, 1980 (Borneo);
 Brignoliella Shear, 1978 (Sud-est d'sia);
 Caraimatta Lehtinen, 1981 (Amrica Central);
 Choiroblemma Bourne, 1980 (ndia);
 Cuangoblemma Brignoli, 1974 (Angola);
 Fallablemma Shear, 1978 (Samoa, Sulawesi);
 Gunasekara Lehtinen, 1981 (Sri Lanka);
 Hexablemma Berland, 1920 (Kenya);
 Indicoblemma Bourne, 1980 (Tailndia, ndia);
 Lamania Lehtinen, 1981 (Sud-est d'sia);
 Maijana Lehtinen, 1981 (Java);
 Mariblemma Lehtinen, 1981 (Seychelles);
 Matta Crosby, 1934 (Brasil, Mxic);
 Micromatta Lehtinen, 1981 (Belize);
 Monoblemma Gertsch, 1941 (Brasil, Colmbia, Panam);
 Paculla Simon, 1887 (Sud-est d'sia);
 Pahanga Shear, 1979 (Sud-est d'sia);
 Perania Thorell, 1890 (Sud-est d'sia);
 Rhinoblemma Lehtinen, 1981 (Illes Carolines);
 Sabahya Deeleman-Reinhold, 1980 (Borneo);
 Shearella Lehtinen, 1981 (Madagascar, Sri Lanka);
 Singalangia Lehtinen, 1981 (Sumatra);
 Singaporemma Shear, 1978 (Vietnam, Singapur);
 Sulaimania Lehtinen, 1981 (Malisia);
 Tetrablemma O. P-Cambridge, 1873 (Sud-est d'sia, frica, Micronsia);

La famlia Pacullidae, amb un nic gnere (Paculla), va ser incorporada als tetrablmmids el 1981. Les aranyes d'aquest gnere sn quatre a cinc vegades ms grans que els altres tetrablmmids. El gnere Tetrablemma presenta noms quatre ulls, un tret noms compartit amb la moltes espcies de capnids.

Referncies.

Burger M. i cols. (2005): "Complex genital system of a haplogyne spider (Arachnida, Araneae, Tetrablemmidae) indicates internal fertilization and full female control over transferred sperm". Journal of Morphology 267(2):166-186. Abstract;
 
 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de tetrablmmids;
 Caponiodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169620" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991" nonfiltered="4324" processed="4309" dbindex="69357">

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991 se celebraren dia 21 de maig, juntament amb les eleccions municipals.

S'afrontaven amb el Partit Popular coaligat a Mallorca amb el seu soci de govern, Uni Mallorquina, que sumaven 25 i 4 diputats. No sumaven majoria, per el diputat del CDS Carles Ricci pass al grup mixt i don estabilitat al govern conservador. Quant als consells insulars, els socialistes noms controlaven Menorca, mentre que a Mallorca i a Eivissa i Formentera, el govern era dels populars.

Els candidats a president del Govern varen ser:
 pel Partit Popular-Uni Mallorquina, Gabriel Caellas.
 pel PSIB-PSOE, Francesc Obrador.
 pel PSM-NM, Mateu Morro.
 per l'Entesa de l'Esquerra de Menorca, Joan Francesc Lpez Casasnovas;
 per Uni Independent de Mallorca, Miquel Pascual.
 pel Centre Democrtic i Social, Francesc Quetglas Rosanes.
 per la Federaci d'Independents d'Eivissa i Formentera, Cosme Vidal Juan.

Resultats.
Els comicis varen donar els segents resultats:






A part, es comptabilitzaren 3.434 vots en blanc, 1,01% del total.

Resultats per circumspcricions.

Mallorca.



A part, es varen recomptar 2.772 vots en blanc, que suposaven l'1,01% del total dels sufragis vlids.

Menorca.



A part, es varen recomptar 390 vots en blanc, que suposaven l'1,18% del total dels sufragis vlids.

Eivissa.



A part, es varen recomptar 237 vots en blanc, que suposaven el 0,80% del total dels sufragis vlids.

Formentera.



A part, es varen recomptar 35 vots en blanc, que suposaven l'1,47% del total dels sufragis vlids.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169625" title="Xavier Pericay Hosta" nonfiltered="4325" processed="4310" dbindex="69358">
Xavier Pericay Hosta (Barcelona, 1956) s un filleg i periodista catal. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou professor de periodisme a la Universitat Autnoma de Barcelona i desprs a la Universitat Ramon Llull. Des del 2000 escriu regularment al diari ABC de Madrid. 

El 2005 sign el manifest de la plataforma Ciutadans de Catalunya, l'embri del partit Ciutadans - Partit de la Ciutadania. Tamb ha collaborat amb la fundaci FAES, propera al Partit Popular espanyol . 

Bibliografia.
 La terminal del goig (1976, ISBN 978-84-400-9910-5);
 L'altra cara de la llengua (1987, ISBN 978-84-7596-130-9);
 Verinosa llengua (1988, ISBN 978-84-7596-076-0);
 El malents del noucentisme (1996, ISBN 978-84-8256-352-7);
 Progresa adecuadamente : educacin y lengua en la Catalua del siglo XXI (2007, ISBN 978-84-935518-0-3);
 Filologia catalana: memries d'un dissident (ISBN 978-84-664-0826-4);

Referncies.

Enllaos externs.
Articles de Xavier Pericay;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169629" title="Sfora" nonfiltered="4326" processed="4311" dbindex="69359">

Sfora (Styphnolobium) s un gnere de plantes amb flor de la famlia fabcia. s originari dels territoris que formaven el continent arcaic de Gondwana (Xina). La majoria d'espcies es troben a sud d'sia i al continent americ.

Espcies.
 Styphnolobium affine;
 S.conzattii;
 S.caudatum;
 S.burseroides;
 S.prothanterum;
 S.monteviridis;
 S.parviflorum;
 S.sporadicum;
 S.japonicum;
(Souza et Rudd 1993)

Enllaos externs.
 Wojciechowski M i cols. 2004;
Referncies.
Heenan PB i cols. 2004. The relationship of Sophora sect. Edwardsia (Fabaceae) to Sophora tomentosa, the type species of the genus Sophora, observed from DNA sequence data and morphological characters. Bot. J. Linn. Soc.. 146: 439-446;
 Sousa M & VE Rudd 1993. Revisin del gnero Styphnolobium (Leguminosae: Papilionoideae: Sophoreae).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169631" title="De la Salle" nonfiltered="4327" processed="4312" dbindex="69360">
De la Salle fou un vaixell francs, de la Compagnie Gnrale Transatlntique-French Line amb 4.713 tones de desplaament. Varat el 1920, trasllad refugiats de la Guerra Civil Espanyola a Amrica. El 1942 fou torpedinat i enfonsat pels alemanys al Golf de Benin. Hi moriren deu tripulants. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169632" title="Statendam" nonfiltered="4328" processed="4313" dbindex="69361">
Statendam fou un vaixell holands de la naviliera Nederlandsch-Amerikaansche Stoomvaart Maatschappij, amb 29.511 tones de desplaament, varat el 1929, i que trasllad refugiats de la Guerra Civil Espanyola a Amrica. Un dels gegants del mar. El tercer de la saga dels Statendam, els dos darrers de la qual encara naveguen. El quart fou varat el 1957, amb 24.294 tones de desplaament. Des de 1972 ostenta bandera panamenya i s un creuer amb el nom de Rhapsody. El cinqu fou varat el 1993. Desplaa 55.451 tones. Tamb s un creuer, propietat des de 1994 de la naviliera Wind Surf Ltd. de Nassau, a Les Bahames.

Poc desprs de transportar els refugiats, el tercer Statendam fou incendiat expressament al port de Rotterdam al 1940, per tal d'evitar que fos capturat pels alemanys, i fou barrinat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169633" title="Batalla d'Okinawa" nonfiltered="4329" processed="4314" dbindex="69362">


La batalla d'Iwo Jima va formar part de la guerra del Pacfic, lliurada entre els Estats Units i Jap.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169634" title="Westernland" nonfiltered="4330" processed="4315" dbindex="69363">
Westernland fou un vaixell holands, de la naviliera Nederlandsch-Amerikaansche Stoomvaart Maatschappij, que el 10 d'abril de 1940, en el seu darrer trajecte amb passatgers, salp del port d'Anvers amb destinaci de Nova York, traslladant, entre d'altres, un cert nombre de refugiats de la Guerra Civil Espanyola.

Havia estat construt a les drassanes de la Harland & Wolff de Glasgow, el 1917. Desplaava 16.313 tones, tenia una eslora de 191 m. i una velocitat mxima de 15 nusos. Fou varat com a mercant per a la naviliera Dominion Line, amb el nom de Regina. Al 1920, a Belfast, fou convertit en un paquebot, previst per transportar 600 passatgers en cabina i 1.700 de tercera classe.  El 1929 fou venut a la naviliera Red Star Line d'Anvers, rebatejat com Westernland i comen els trajectes regulars Anvers-Southampton-Cherbourg-Nova York. El 1939 fou venut a la Nederlandsch-Amerikaansche Stoomvaart Maatschappij. El 1942 fou adquirit per l'Alt Almirallat britnic i convertit en vaixell obrador. Fou barrinat a Blyth el 1947.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169636" title="Caponiodeu" nonfiltered="4331" processed="4316" dbindex="69364">

Els caponiodeus (Caponioidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per dues famlies d'aranyes habitualment amb sis ulls:
 Capnids (Caponiidae) (algunes espcies tenen dos o quatre ulls);
 Tetrablmmids (Tetrablemmidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de tetrablmmids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169639" title="The Essential Leonard Cohen" nonfiltered="4332" processed="4317" dbindex="69365">
The Essential Leonard Cohen s un disc recopilatori dels millors temes del cantautor canadenc Leonard Cohen inserit dins la collecci The Essential i que va ser editat el 2002. 

Llista de temes.

 Disc 1;
 Suzanne 3.47;
 The Stranger Song 4.59;
 Sisters of Mercy 3.33;
 Hey, That's No Way To Say Goodbye 2.54;
 So Long, Marianne 5.37;
 Bird on the wire 3.25;
 The Partisan 3.25;
 Famous Blue Raincoat 5.07;
 Chelsea Hotel #2 3.05;
 Take This Longing 4.05;
 Who By Fire;
 The Guests 6.39;
 Hallelujah 4.39;
 If It Be Your Will 3.42;
 Night Comes On 4.39;
 I'm Your Man 4.26;
 Everybody Knows 5.34;
 Tower Of Song 5.37;

Disc 2;
 Ain't No Cure For Love 4.49;
 Take This Waltz 5.58;
 First We TAke Manhattan 5.50;
 Dance Me to The End Of Love (Live) 6.04;
 The Future 6.41;
 Democracy 7.13;
 Waiting For The Miracle 7.42;
 Closing Time 5.58;
 Anthem 6.06;
 In My Secret Life 4.53;
 Alexandra Leaving 5.22;
 A Thousand Kisses Deep 6.26;
 Love Itself 5.22;

Enllaos externs.
 Pgina web amb informaci sobre el disc, cartules, lletres...;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169640" title="Pierre Boulez" nonfiltered="4333" processed="4318" dbindex="69366">

Pierre Boulez (Montbrison, 26 de mar de 1925) s un compositor, pedagog i director d'orquestra francs. La seva influncia ha estat notable en el terreny musical i intellectual contemporani. 

Biografia. 
Va iniciar estudis de matemtiques al Politcnic de Li, abans d'ingressar el 1944 en les classes d'harmonia de Olivier Messiaen al Conservatori de Pars. Tamb va estudiar contrapunt amb Andre Vaurabourg (esposa del compositor sus Arthur Honegger) i la tcnica dodecafnica amb Ren Leibowitz. 

Va comenar conreant una msica atonal dins d'un estil serial post-weberni influt per Olivier Messiaen. Aquest serialisme, a diferncia del dodecafonisme, no noms aplicava el concepte de srie a l'altura de les notes, sin tamb a altres variables del so: ritmes, dinmiques, atacs, etc. Aix donaria lloc al anomenat serialisme integral, corrent esttic de la qual va ser un dels principals representants al costat de compositors com Karlheinz Stockhausen, Luigi Nono, Ernst Krenek, Milton Babbitt o el propi Messiaen. 

Es va convertir en director i compositor en el fams teatre de Jean-Luis Barrault. Continuant la labor de figures com Pierre Schaeffer i Edgar Varse, va ser un precursor de la msica clssica electrnica i la msica per computador. Un dels seus treballs ms rellevants en aquest camp s Rpons (per a sis solistes, orquestra i electrnica). Des de 1950 ha experimentat amb la msica aleatria, mantenint una notable correspondncia amb John Cage. 

Boulez sovint reprn obres del seu repertori per a la seva revisi: l'ltima de les seves tres sonates per a piano, per exemple, s una obra "oberta" que ha estat en contnua revisi des de la seva estrena el 1957 (noms s'han publicat dos dels seus cinc moviments), i ...explosante-fixe..., un concert per a flauta i electrnica, va ser primerament escrit en els anys 70 i completament revisat en els anys 90. 

El 1970, el president francs Georges Pompidou va convidar a Boulez a crear i dirigir una instituci per a l'exploraci i desenvolupament de la msica moderna, donant lloc al IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique), del que Boulez va ser director fins a 1992 (el 2005 encara t una oficina al IRCAM). A part de la seva labor com compositor, Boulez s un reconegut director d'orquestra, especialitzat en obres d'autors de la primera meitat del segle XX com Claude Debussy, Arnold Schoenberg, gor Stravinski, Bla Bartk, Anton Webern i Edgar Varse. 

Ha dirigit peres, com la primera representaci completa de Lulu a Pars, i obres de Richard Wagner al Festival de Bayreuth el 1975. Ha estrenat obres de nombrosos autors contemporanis com Luciano Berio, Karlheinz Stockhausen, David del Puerto, Elliott Carter, Olga Neuwirth, York Hller, i del compositor inclasificable Frank Zappa. 

Ha estat director de la Orquestra filharmnica de Nova York des de 1971 fins a 1977. Entre 1976 i 1995, Boulez va obtenir la ctedra de Composici, Tcnica i Llenguatge Musical al fams Collge de France. 

Ha treballat com director de la Orquestra Sinfnica de la BBC des de 1971 fins a 1974 i de la Filharmnica de Nova York des de 1971 fins a 1977. 

Actualment s el principal director convidat en la Orquestra Sinfnica de Chicago i dirigeix regularment la Orquestra Filarmnica de Viena, la Orquestra Filarmnica de Berln, la Orquestra Sinfnica de Londres, la Orquestra de Cleveland i la Lucerne Festival Academy Orchestra.

Premis i reconeixements.
 1995- Polar Music Prize, un premi concedit per la Reial Acadmia Sueca de Msica. ;
 2000- Premi de la Fundaci Wolf de les Arts de Jerusalem ;
 2001- Premi Grawemeyer de Composici per la seva obra Sud Incises. ;
 2002- Premi Glenn Gould pel conjunt de la seva aportaci musical. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169641" title="The Essential" nonfiltered="4334" processed="4319" dbindex="69367">
The Essential s el nom d'una srie de compilacions editades per Sony BMG recording conglomerate. La srie va comenar el 31 d'octubre de 2000 amb el ttol The Essential Bob Dylan. Moltes d'aquests reculls compten amb dos discots, tot i que a partir del 2003 han aparegut reculls d'un sol disc; fins i tot The Essential Bruce Springsteen est disponible en dos o tres discos. 


Ttols de la collecci.
El lbums que han estat certificats com a disc de platper la RIAA estan marcats amb un  . Els lbums certificats com a disc d'or estan marcats amb  . El ttol ms venut de la collecci The Essential s The Essential Billy Joel, l'nic que ha arribat al doble plat amb ms de dos milions de cpies venudes. En total, la collecci The Essential ha venut ms de dotze milions de cpies.

La llista que hi ha a continuaci s noms orientativa. 

 The Essential Roy Acuff (un disc);
 The Essential Alabama;
 The Essential Adam Ant (un disc);
 The Essential Alice in Chains;
 The Essential Allman Brothers Band: The Epic Years (un disc);
 The Essential Louis Armstrong;
 The Essential Fred Astaire (un disc);
 The Essential Chet Atkins: The Columbia Years (un disc);
 The Essential Gene Autry;
 The Essential Babyface (un disc);
 The Essential Bangles (un disc);
 The Essential Harry Belafonte;
 The Essential George Benson;
 The Essential Blue yster Cult;
 The Essential Tony Bennett;
 The Essential Toni Braxton;
 The Essential Dave Brubeck;
 The Essential Byrds;
 The Essential Mary Chapin Carpenter (un disc);
 The Essential Johnny Cash  ;
 The Essential Cheap Trick;
 The Essential Chieftains;
 The Essential Clash;
 The Essential Rosemary Clooney (un disc);
 The Essential David Allan Coe (un disc);
 The Essential Leonard Cohen;
 The Essential Judy Collins;
 The Essential Ray Conniff;
 The Essential Bing Crosby: The Columbia Years (un disc);
 The Essential Rodney Crowell (un disc);
 The Essential Charlie Daniels Band (un disc);
 The Essential Miles Davis;
 The Essential John Denver;
 The Essential Neil Diamond  ;
 The Essential Joe Diffie (un disc);
 The Essential Dion (un disc);
 The Essential Placido Domingo;
 The Essential Donovan (un disc);
 The Essential Dr. Hook and The Medicine Show (un disc);
 The Essential George Duke;
 The Essential Bob Dylan  ;
 The Essential Earth, Wind & Fire  ;
 The Essential Electric Light Orchestra (un disc);
 The Essential Duke Ellington;
 The Essential Gloria Estefan;
 The Essential Fishbone (un disc);
 The Essential Dan Fogelberg (un disc);
 The Essential George Gershwin;
 The Essential Merle Haggard: The Epic Years (un disc);
 The Essential Daryl Hall & John Oates;
 The Essential Herbie Hancock;
 The Essential Heart;
 The Essential Hollywood;
 The Essential Iron Maiden;
 The Essential Isley Brothers;
 The Essential Mahalia Jackson;
 The Essential Michael Jackson;
 The Essential Jacksons (un disc);
 The Essential Jefferson Airplane;
 The Essential Billy Joel  2;
 The Essential George Jones;
 The Essential Janis Joplin;
 The Essential Journey  ;
 The Essential Judas Priest;
 The Essential Kenny G;
 The Essential Kris Kristofferson;
 The Essential Cyndi Lauper (un disc);
 The Essential Kenny Loggins;
 The Essential Yo-Yo Ma;
 The Essential Taj Mahal;
 The Essential Barry Manilow;
 The Essential Bob Marley;
 The Essential Johnny Mathis;
 The Essential Harold Melvin & The Blue Notes (un disc);
 The Essential Men At Work (un disc);
 The Essential Glenn Miller;
 The Essential Molly Hatchet (un disc);
 The Essential Eddie Money (un disc);
 The Essential Thelonious Monk (un disc);
 The Essential Shawn Mullins (un disc);
 The Essential Willie Nelson  ;
 The Essential O'Jays (un disc);
 The Essential Roy Orbison;
 The Essential Ozzy Osbourne  ;
 The Essential Dolly Parton;
 The Essential Poco (un disc);
 The Essential Elvis Presley (2 de gener de 2007);
 The Essential Charley Pride;
 The Essential Tito Puente;
 The Essential Redbone (un disc);
 The Essential Jim Reeves;
 The Essential REO Speedwagon;
 The Essential Marty Robbins;
 The Essential Santana  ;
 The Essential Earl Scruggs;
 The Essential Pete Seeger (un disc);
 The Essential Ravi Shankar;
 The Essential Artie Shaw;
 The Essential Simon and Garfunkel  ;
 The Essential Frank Sinatra: The Columbia Years (un disc);
 The Essential Sly & The Family Stone;
 The Essential Bruce Springsteen (versi amb dos o tres discos)  ;
 The Essential Stabbing Westward (un disc);
 The Essential Barbra Streisand  ;
 The Essential Peter Tosh: The Columbia Years (un disc);
 The Essential Toto (un disc);
 The Essential Luther Vandross  ;
 The Essential Jimmie Vaughan (un disc);
 The Essential Stevie Ray Vaughan And Double Trouble  ;
 The Essential Tammy Wynette (un disc);

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la collecci The Essential de Sony;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169642" title="Stefan Wolpe" nonfiltered="4335" processed="4320" dbindex="69368">
Stefan Wolpe (Berln, Alemanya, 25 d'agost de 1902   Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1972) va ser un compositor d'origen alemany. 

Biografia.
Nascut a Berln el 1902, va ingressar al conservatori a l'edat de 14 anys. Va estudiar composici amb Franz Schreker i Ferruccio Busoni. Va freqentar tamb la Bauhaus i als dadastes, musicant el poema Anna Blume de Kurt Schwitters. 

Entre 1929 i 1933, va escriure msica atonal, utilitzant el dodecafonisme d'Arnold Schnberg. A pesar d'aix, probablement influenciat pel pensament de Paul Hindemith sobre la funci social de la msica (Gebrauchsmusik) i per les seves prpies conviccions socialistes, va escriure un cert nombre d'obres per als sindicats obrers i els grups de teatre comunistes del seu pas, per als que va simplificar el seu estil, incloent en el mateix elements del jazz i de la msica popular. 

El 1933, amb l'arribada del nazisme al poder a Alemanya, Wolpe, jueu i comunista, va fugir del pas a travs de Romania i Rssia, installant-se a ustria entre 1933 i 1934, on va conixer a Anton Webern, amb el qual va estudiar. 

Des de 1934 fins a 1938, va viatjar a Palestina, on va escriure senzilles canons per als treballadors dels kibbutz. Les composicions que realitza en aquesta poca per a grans concerts es converteixen, cada vegada ms, en complexes i atonals. Aix explica en part la no renovaci del seu contracte per a l'any 1938-1939. 

El 1938, Wolpe es trasllada a Nova York, on es relaciona en el curs de la dcada dels anys 50 amb els pintors de l'expressionisme abstracte. 

Des de 1952 i fins a 1956, dirigeix el departament de msica del Black Mountain College, regressant a la docncia a Darmstadt durant els estius. Entre els seus alumnes es troben Morton Feldman, Ralph Shapey, David Tudor i Charles Wuorinen. Les composicions d'aquest perode sn dodecafniques, diatniques, construdes a partir de les escales musicals rabs (com la maqam saba) que havia escoltat a Palestina i altres maneres d'organitzaci tonal. 

A pesar del seu radicalisme, la seva obra no va arribar mai al puntillisme de compositors com Pierre Boulez, preferint emprar frases en lloc de l'expressivitat ms convencional. 

Afligit del mal de Parkinson des de 1964, va morir a Nova York el 1972.

Enllaos externs.
web de la Stefan Wolpe Society;

Per escoltar.
Auditori de la Tate Modern ;
Tres obres de Stefan Wolpe;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169643" title="Kurt Schwitters" nonfiltered="4336" processed="4321" dbindex="69369">

Kurt Schwitters (Hannover, 20 de juny de 1887 - Kendal, Anglaterra, 8 de gener de 1948) va ser un pintor alemany. 

Biografia.
Excls del moviment Dad Berln, reacciona fundant Dad Hannover. Aquest moviment es va fundar sobre l'apoliticisme (en les antpodes de les concepcions del grup Dad a Berln, que es caracteritzava per estar comproms polticament), el fantstic i el constructivisme. 

Els seus principals pilars eren la Revista Merz i l'art del mateix nom. L'activitat artstica estava fundada sobre el collage: sobre les seves teles es trobaven bitllets de mnibus, trossos de cartells o de diaris, llanes, botons, teles, etc. 

El nom Merz alludeix a un fragment de paper on estava escrit la paraula alemanya Kommerz, de Kommerz Bank.


Enllaos externs.

Alguns quadres;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169644" title="Wallinford Riegger" nonfiltered="4337" processed="4322" dbindex="69370">
Wallingford Riegger (29 d'abril de 1885 - 2 d'abril de 1961) va ser un compositor musical nord-americ, conegut per les seves obres orquestrals, per a la dansa moderna i el cinema. 

Biografia.
Va nixer a Albany, Gergia, per va residir la major part de la seva vida a Nova York. Va estudiar el 1907 a  l'Institut d'Arts Musicals de Nova York  i fins a 1910 a Berln amb Max Bruch. 

Des de 1918 fins a 1922 va ensenyar teoria de la msica i tcnica del violoncel a la Universitat d'Iowa. Des de 1930 i fins a 1956 va treballar per a una editorial musical i va continuar el seu ensenyament a diverses universitats de Nova York. 

Va formar part del  American Five , un grup de compositors d'avantguarda, al que tamb van pertnyer Charles Ives, Charles Ruggles, Henry Cowell i John J. Becker. Riegger va compondre quatre simfonies, una rapsdia i altres obres per a orquestra, aix com nombrosos treballs de msica de cmera. 

Va morir trgicament el 1961 a causa de les ferides que li van ocasionar dos gossos de presa.

 Obres .
Study in Sonority, 1927.
Dichotomy, 1932.
New Dance, 1940.
New and Old, 1947.
Music for Brass Choir, 1949.
Dance Rhythms, 1954.
With My Red Fires.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169645" title="Nab" nonfiltered="4338" processed="4323" dbindex="69371">
Nab s una de les obres cabdals del poeta catal Josep Carner (1884-1970) aparegut el 1941 en la primera postguerra i a l'exili, tot i que la gestaci de l'obra ja es va donar a Hendaia durant els anys 30 quan hi va ser cnsol. s un poema allegriconarratiu amb deu cants d'un centenar de versos cada un. 

A travs de la histria del profeta Jons, fa de torsimany, de traductor, d'un Carner que se situa en certa manera fora de l'mbit local i que noms hi fa referncia per parlar de l'exili, ja que se sent d'all ms atut. No noms s la guerra civil que l'ha deixat aix, tamb s la mort del seu pare, de Guerau de Liost, de la seva primera dona i per l'inici de la II Guerra Mundial. Mostra la seva clera davant del dest, com tamb ho feia Jons. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169646" title="Projecci cilndrica" nonfiltered="4339" processed="4324" dbindex="69372">


Una projecci cilndrica s una projecci geogrfica que usa un cilindre tangent a l'esfera terrestre, collocat de tal manera que el parallel de contacte s la Lnia de l'equador. 

La malla de meridians i parallels es dibuixa projectant-los sobre el cilindre suposant un focus de llum que es troba en el centre del globus. 

El cilindre s s una figura geomtrica que pot desenvolupar-se en un plnol. La ms famosa s la projecci de Mercator que va revolucionar a la cartografia. En ella es projecta el globus terrestre sobre un cilindre. s una de les ms utilitzades tot i que en general en forma modificada, a causa de les grans distorsions que ofereix en les zones de latitud elevada, cosa que impedeix apreciar en les seves veritables proporcions a les regions polars.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169647" title="Senyal" nonfiltered="4340" processed="4325" dbindex="69373">

 Senyal de trnsit;
 Senyal de seguretat;
 Senyal de banderes martimes;
 Senyal de ferrocarril;
 Senyal (marca) com a marca especial;
 Senyal (literatura) s la pista per esbrinar les identitats del poeta i l'estimada a la poesia dels trobadors;
 Senyal elctric pot ser analgic o digital.
Senyal analgic;
Senyal digital;
Senyal d'udio s una senyal unidimensional dependent del temps.
Senyal d'imatge s una senyal bidimensional.
Senyal de vdeo s una senyal bidimensional i dependent del temps.
 Senyal (informtica);
 Processament de senyals o tractament de senyals utilitza els resultats de la teoria de la informaci, de l'estadstica i la matemtica aplicada.
 Processador digital del senyal;
 teoria del senyal;
 Senyal (signe);
Senyal de la Generalitat de Catalunya s el smbol que representa les institucions de la Generalitat de Catalunya.
Senyal (sistema nervis);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169648" title="Lexema" nonfiltered="4341" processed="4326" dbindex="69374">
El lexema s l'arrel o part de la paraula que en cont el significat lxic, en oposici als morfemes que s'afefeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexi). Les paraules poden contenir un lexema si sn simples (primitives) o derivades i ms d'un si sn compostes. En les llenges aglutinants les paraules compostes sn molt ms freqents, ja que la majoria de mots tenen un significat composicional, format afegint diferents lexemes. Les paraules anomenades buides, com les preposicions, per exemple, es consideren sense lexema, ja que no poden funcionar de manera independent.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169650" title="Hendaia" nonfiltered="4342" processed="4327" dbindex="69375">


Hendaia (en francs Hendaye i en basc Hendaia) s una localitat francesa del departament dels Pirineus Atlntics en el territori basc de Lapurdi (Labord en francs), al Pas Basc francs. Limita al nord amb el mar Cantbric, a l'est amb la commune d'Urrugne al sud amb Biriatu i a l'oest amb el riu Bidasoa i la badia de Txingudi . El nom significa "gran badia" i la ciutat s un important port pesquer, aix com seu de l'estaci ferroviria internacional entre Frana i Espanya. A ms, la ciutat compta amb un balneari molt conegut i que ha donat grans moments histrics a la localitat. Compta amb 12.596 habitants.

La ciutat est al curs mig del Bidasoa, a prop hi ha l'Illa dels Faisans un lloc carregat d'histria ja que el 1463 el rei francs Llus XI de Frana va tenir una trobada amb Enric IV de Castella. El 1526 Francesc I de Frana, que havia estat fet presoner a la batalla de Pavia, va ser alliberat en aquesta illa a canvi de dos dels seus fills que van estar empresonats durant 4 anys. El 1615 hi va tenir lloc un intercanvi d'infantes reials, Isabel, germana de Llus XIII, promesa amb el fill de Felip III i Anna d'ustria, germana d'aquest ltim que era la promesa de Llus XIII. El 1659 s'hi va signat la Pau dels Pirineus de conseqncia nefasta per a la histria de Catalunya, juntament amb l'acord nupcial entre Llus XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV. A partir del tractat de 1856, l'Illa dels Faisans pertany tan a Frana com a Espanya i des de 1901 ambds pasos mantenen la soberania per torns, sis mesos cada un. 

El 23 d'octubre de 1940 va tenir lloc a Hendaia la famosa entrevista entre Franco i Hitler per debatre la participaci espanyola a la II Guerra Mundial. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169652" title="Fritz Lang" nonfiltered="4343" processed="4328" dbindex="69376">

Fritz Anton Christian Lang (Viena, 5 de desembre de 1890   Los Angeles, 2 d'agost de 1976) fou un director de cinema alemany d'origen austrac. 

Biografia. 

Era fill d'un fams arquitecte. Va interrompre els seus propis estudis d'arquitectura per a matricular-se a l'Escola d'Arts Grfiques de Viena i desprs en la de Munic. 

Es va iniciar en el cinema el 1909, a Bruges (Blgica). Torna a Viena desprs de la declaraci de la guerra, i s'allista en l'exrcit austrac. 

El 1916 comena a escriure guions per als estudis Universum Film AG (UFA) i treballa com director a Hallblut (1919) i Les aranyes (1920), que seran ben rebudes. Sobre guions de la seva dona Thea von Harbou i seus roda Das Wandernde Bild (1920), Les tres llums (1921), El doctor Mabuse (1927), Spione (1927) i El testament del Dr. Mabuse (1933). 

Ms interessants resulten Els nibelungos (1924), Metrpolis (1927), La dona en la Lluna (1928) i M, el vampir de Dsseldorf (1931). 

Al finalitzar la seva pellcula El testament del doctor Mabuse (1933) va rebre la proposta de Joseph Goebbels per a fer-se crrec de la direcci dels estudis alemanys UFA, per Lang era contrari a les idees nazis, aix que aquella mateixa nit va fugir cap a Frana, deixant gaireb tot el que tenia i a la seva esposa Thea von Harbou, guionista de moltes de les seves pellcules i ms propera a les idees que embolicaven Alemanya en aquella poca. 

Un cop a Pars, roda Liliom (1934), per segueix cap a Hollywood aquest mateix any contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer. 

Els seus projectes sn rebutjats i triga dos anys a fer Fria (1936) i noms aconsegueix rodar altres dues pellcules personals, L'home atrapat (1936) i Els botxins tamb moren (1943). 

Les seves restants produccions nord-americanes han d'acomodar-se a les regles dels diferents gneres establerts: Noms es viu una vegada (1937), La dona del quadre (1944), Perversitat (1945), Els subornats (1953), Desitjos humans (1954), Mentre Nova York dorm (1956), Ms enll del dubte (1956), Els contrabandistes de Moonfleet (1955), o Encobridora (1952). 

A finals dels anys 50, en part pel clima creat per les investigacions del Comit d'Activitats Antinordamericanes i tamb per l'oferta d'un productor, viatja a la Repblica Federal Alemanya per a rodar El tigre de Esnapur (1958), La tomba ndia (1959) i Els crims del Doctor Mabuse (1960), la seva ltima pellcula.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169655" title="Jean Epstein" nonfiltered="4344" processed="4329" dbindex="69377">
Jean Epstein (Varsvia, 25 de mar de 1897 - Pars, 3 d'abril de 1953), cineasta francs. 
Biografia 

Biografia
----


	Eptein va nixer a Varsovia el 25 de mar de 1897. Als onze anys es qued orfe de pare i es trasllad a Sussa, on freqent un collegi francs. En aquesta poca ja comenar la seva afici pel cinema, afavorida per mltiples viatges amb la seva germana Maria. Es diplom en Ciencies naturals,  abandon els estudis d ingenieria i es va inscriure a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lyon, on establir amistat amb Auguste Lumire. 
	Interessat especialment en texts de filosofia i psicologia, es dedicar a la literatura amb alguns articles que seran publicats en una revista dirigida per Paul Laffitte. Aquest li oferir l oportunitat de traslladar-se a Pars, on comenar a freqentar l ambient cultural de l avantguarda francesa. En aquesta poca es posen els fonaments del que ser tota la seva teoria cinematogrfica redactada durant la dcada dels  20. 


Teoria cinematogrfica 
----

Al llarg de tota la seva vida, Epstein escriur i teoritzar profusament sobre el cinema.
	Trobarem uns temes constants sobre els quals far mltiples reflexions. 
-	Fotogenia
-	Temps i espai
-	La realitat


	LA FOTOGENIA

	Fou Louis Delluc qui recuper aquest terme inicialment fotogrfic per designar l element a treballar del cinema, igual que s el color a la pintura o el volum a l esculptura. S utilitza amb un carcter de valor esttic, i s el que aconsegueix convertir el cinema en art. Teoritza sobre la dificultat de precisar aquesta caracterstic, i considera que la mobilitat s l atribut primordial del cinema. El sentit del cinema per ell ser  perseguir una mobilitat profunda i universal, i comprendre les seves harmonies i fer que fructifiquin en una construcci potica o dramtica  . Desprs d aquest anlisi tan teric i difcil d explicitar en la realitat, explicitar caracterstiques ms concretes. El moviment espacial s ha de mostrar per l objecte, la llum, l aparell i moviments sobreentesos: oposicions d apropament i allunyament, amplificaci i reducci, inclinaci... Dotar de moviments variats les diverses seqncies. 

TEMPS

Epstein reflexionar profundament sobre el temps partint del cinema, teoritzant sobre com aquest permet replantejar-lo. Per ell el cinema ser una eina terica, que permet produir temps. 
Segons l autor, el temps no existeix en si mateix, s una perspectiva creada per la successi d esdeveniments, per la relaci de la seva posici respecte a un sistema de referncia. s l efecte d una mobilitat particular, per tant s una percepci subjectiva. 
Epstein explica que tot art que imita la realitat, crea un temps propi, una deformaci del temps histric. Amb la regla de les tres unitats de les tragdies clssiques, s intentava equiparar al mxim el temps teatral al real. En canvi, el cinematgraf s capa d accelerar o ralentitzar, invertir, sobreimpresionar...  el que afecta a la percepci temporal, i obliga a l espectador replantejar uns conceptes que es creuen estables e inamovibles. 
	Establir que el ms lgic s considerar el temps la primera dimensi de la realitat, ja que orienta les altres que es refereixen sobre l espai. Tamb argumenta que s totalment irreversible. 	 
	L espai tampoc posseeix existncia prpia i tamb s una relaci de coexistncia, una perspectiva de simultanetat, una conseqncia de desplaaments mesurats en relaci als altres eixos. Es percep a travs de la vista, l oda, el tacte i l olfacte, que dibuixen un espai imaginari. 
	A ms un espai mai s igual, ja que est influt pel factor temporal:  El camino transitado a la vuelta no anula el recorrido a la ida, pues se trata de uno nuevo, distinto del primero, bajo otra luz, en otro aire (...)  
	Per tant, la causalitat espacial-temporal s una interpretaci. La realitat es presenta com una sntesi de substncia i moviment, la qual crea la necessitat d ubicar-ho espacial i temporalment. 
	Exposa que tota substncia es redueix a una suma de dades imaginaries suficientment nombroses, que no nega la funci d all real, sin que la considera com un fenomen secundari resultant de la multiplicitat dels eixos de referncia. 
	Amb aix vol explicar la forma particular del cinematgraf de suggerir una visi particular del mn, no reprodueix el temps, sin que produeix un temps. Tot i que no va ser construt amb la intenci de repensar els atributs i les categories, les relacions espacials i temporals, sin ms be una mirada enregistradora que s interessava per l espectacle. Ms tard s utilitz per descobrir els moviments ms lents o ms rpids del que s freqent, a agrandar o encongir, i amb el temps resultar el que considera un cervell mecnic que percep estmuls i els expressa elaborats i combinats. Fou important l aportaci d Epstein en aquest camp, plantejant que el temps s una invenci humana, tesis que tamb havia plantejat Kant i que posteriorment desenvolupar Norbert Elias. 

	LA REALITAT

	Un altra de les seves tesis ser que el cinema s capa de mostrar les categories ntimes de les persones, revela l interior, i mostra aspectes propis desconeguts, el que obliga a replantejar-se l autoconcepci d un mateix. 
	Mostrar en aquest camp un optimisme, una fe i una concepci utpica del mitj cinematogrfic com a ull que pot veure millor que l hum. Creur que el cinema s capa de mostrar una imatge ms real de les persones

Filmografia
----

En la seva filmografia destaca entre d'altres La caiguda de la casa Usher (La chute de la maison Usher, 1928) inspirada en diversos dels contes d'Edgar Allan Poe on fa una extraordinria utilitzaci del temps lent. 

Va ser un dels creadors del nou art cinematogrfic en una poca en la qual el cinema estava buscant formes noves. Va estar influenciat per les avantguardes. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169660" title="Iu Alavedra i Ferrer" nonfiltered="4345" processed="4330" dbindex="69378">
Iu Alavedra i Ferrer (Vallbona d'Anoia, Anoia, 11 de gener de 1895 - 1 de novembre de 1972) fou un trompetista i compositor de sardanes.

Fundador, instrumentista i representant de la cobla Molins des del 1940 fins el 1961, cobla que pass a anomenar-se desprs (1952) Cobla Sabadell. Les seves composicions sn avui dia oblidades.

Sardanes.
 Adu companys (1962);
 Aplec del Taul  ;
 Bellaterra (1957);
 Bons amics de la sardana ;
 Butiny  ;
 Cala Go-G  ;
 Canyamars   ;
 Ceclia (1944);
 Cortesia  ;
 Creu Alta (1955);
 El Llot (1967);
 El Tt   ;
 Galanteig  ;
 Jaume i Esteve (1955);
 La font del Torrental   ;
 La meva Maria (1953);
 La nostra mare  ;
 La pedreta (1966);
 L'amic Padr (1962);
 L'avi bo (1950);
 Lola de mar (1947);
 Lola i Esteve (1953);
 Mari-Siri (1947);
 Menuda Maria Antnia (1958);
 Monasor (1959);
 Montflorit (1947);
 Olga   ;
 Record d'Ameli ;
 Reflexe   ;
 Torrebonica (1957);
 Vallbona (1951);
 Xamosa Maria Dolors (1957);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169662" title="Ottawa (desambiguaci)" nonfiltered="4346" processed="4331" dbindex="69379">


Geografia: ;
Ottawa, la capital del Canad.
El riu Ottawa, riu canadenc que marca la frontera entre Ontario i el Quebec.

Etnografia: ;
Els ottawa, poble amerindi de l'Amrica del Nord d'tnia algonquina.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169663" title="Thea von Harbou" nonfiltered="4347" processed="4332" dbindex="69380">
Thea von Harbou (Tauperlitz, 1888 Berln, 1954) va ser una guionista de cinema alemanya, coneguda principalment per haver estat esposa del director de cinema Fritz Lang, amb el qual va collaborar i va escriure molts dels guions de les seves pellcules. 

El 1932, von Harbou es va unir al Partit Nazi. Lang, opositor al nazisme, la va abandonar en fugir a Amrica. Es van divorciar el 1933. Al final de la Segona Guerra Mundial, va passar a pres un breu perode. Desprs de la seva posada en llibertat, va tornar a la indstria cinematogrfica, treballant en la sincronitzaci de pellcules estrangeres. No obstant aix, no va arribar al seu xit anterior i la seva carrera va acabar en els primers anys 50.

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169664" title="Robert Wiene" nonfiltered="4348" processed="4333" dbindex="69381">
Robert Wiene (24 d'abril de 1873 a Breslau, Silsia, Alemanya (avui territori Polons-16 de juny de 1938 a Pars) va ser un director alemany de cinema mut. 

Va iniciar la seva carrera en el mn del teatre per a desprs vincular-se al cinema, la pellcula amb la qual va assolir destacar-se s el clssic de terror El gabinet del Doctor Caligari (1920) que s considerada com la primera pellcula del cinema expressionista alemany. Va morir a Pars el 1938 de cncer, pocs dies desprs de finalitzar el llargmetratge Ultimatum.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169666" title="Riu Ottawa" nonfiltered="4349" processed="4334" dbindex="69382">

El riu Ottawa (en angls Ottawa River) o riu dels Outaouais (en francs Rivire des Outaouais) s un riu de l'Amrica del Nord que, durant la major part del seu recorregut, marca la frontera entre les provncies canadenques del Quebec i Ontario.

Neix al llac Capimitchigama, a les muntanyes Laurentides del centre del Quebec, i es dirigeix cap a l'oest fins al llac Tmiscamingue o Timiskaming, a la frontera amb Ontario. Va seguint la frontera provincial en direcci sud-est fins a Ottawa i Gatineau, on es precipita per les cascades Chaudire, i ms endavant rep el riu Gatineau, el seu afluent principal. Desguassa al sud-oest de l'illa de Mont-real, a la confluncia del llac Deux Montagnes amb el riu Sant Lloren.

Els seus afluents principals sn el Gatineau, la Rivire du Livre, el Madawaska i el Coulonge.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169668" title="Kitt Peak National Observatory" nonfiltered="4350" processed="4335" dbindex="69383">

El  Kitt Peak National Observatory  s un observatori astronmic situat a 2.096 m d'altitud a les muntanyes de Quinlan, al Desert de Sonora, Arizona (Estats Units), 88 quilmetres al sud-oest de Tucson. 

L'observatori forma part del National Optical Astronomy Observatory (NOAO) (observatori ptic nacional de l'astronomia), tot i que alguns dels telescopis que hi han, formen part d'altres entitats com la Universitat d'Arizona. 

Amb 23 telescopis, s la reuni ms gran i ms diversa d'instruments astronmics en el mn.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169670" title="Haleakala" nonfiltered="4351" processed="4336" dbindex="69384">

El Haleakala (Haleakal  en hawai, casa del sol en catal) s un volc que forma ms del 75% de la superfcie de l'illa de Maui, amb 3.055 metres d'altitud. 

Mitologia. 
En el folklore hawai, Haleakal  es feia servir per denominar tota la zona, no noms el volc, ja que la depressi que hi ha al cim del volc era la casa de la via de Maui. Segons la llegenda, l'via de Maui el va ajudar a capturar el sol i forar-lo per a alentir el seu viatge a travs del cel per a allargar el dia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169676" title="Es Capdell" nonfiltered="4352" processed="4337" dbindex="69385">








Es Capdell s un llogaret del municipi de Calvi. Es troba en la crulla de les vies entre Calvi i Andratx i entre Peguera i Puigpuynent.

El nucli es troba vora les possessions de Son Vic Vell i Galatz.

L'origen del Capdell sembla ser, juntament al de Calvi, com a concentradors de pobladors de les possession del bisbe de Barcelona que tenia sota rgim de pariatge amb el rei.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169677" title="Parc Nacional de Yosemite" nonfiltered="4353" processed="4338" dbindex="69386">

El Parc Nacional de Yosemite cobreix un rea de 3.081 km i s'estn a travs dels vessants orientals de la cadena muntanyenca de Serra Nevada, a Califrnia, Estats Units. s visitat per ms de 3 milions de persones cada any, i la gran majoria noms recorre la part del barri Yosemite. 
Va ser denominat Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1984 i s reconegut internacionalment pels seus penya-segats de granit, salts d'aigua, rius cristallins, boscos de sequoies gegants i la gran diversitat biolgica (prop del 95% de l'rea del parc est denominada zona salvatge). 

Va ser el primer parc nacional declarat pel govern federal dels Estats Units i a travs del treball de persones com John Muir va ser un punt rellevant en el desenvolupament de la idea de parcs nacionals. Yosemite s un dels habitats ms grans i menys fragmentat de Serra Nevada, i posseeix una gran diversitat de plantes i animals. El parc t en terme mitj una elevaci de 600 a 4000 metres i cont cinc zones principals de vegetaci: rea boscosa de roures, vegetaci de baixa muntanya, vegetaci d'alta muntanya, vegetaci subalpina i vegetaci alpina. 

De les 7.000 espcies de plantes de Califrnia, prop del 50% es troben a Serra Nevada, i ms del 20% dins del Parc Yosemite. La formaci geolgica de l'rea s de roques de granit i romanents de roques ms antigues. Fa aproximadament 10 milions d'anys enrere, Serra Nevada va sofrir una elevaci i desprs va ser inclinada fins a formar els vessants relativament suaus de l'oest i els vessants ms pronunciats de l'est. L'elevaci va accentuar el grau d'inclinaci dels rius i rierols, formant canons estrets i profunds. Fa un mili d'anys enrere, la neu i el gel es va acumular formant glaceres en els prats alpins ms elevats i van moure cap avall les valls dels rius. El moviment descendent de la massa de gel va tallar i va esculpir la vall en forma d'O que atreu avui dia a gran quantitat de visitants pel seu particular paisatge.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169678" title="Parc Nacional Zion" nonfiltered="4354" processed="4339" dbindex="69387">

El Parc Nacional Zion s un dels parcs que formen la xarxa de parcs nacionals d'Estats Units. Es troba a l'Estat de Utah, prop de la localitat de Springdale, al sud-oest d'Estats Units. 

L'rea total abasta 593.26 km. La principal atracci del parc s el Cany Zion, una esquerda de 24 quilmetres de longitud i fins a 800 metres de profunditat excavada pel bra nord del Riu Verge sobre terrenys de sorra vermella. Altres punts d'inters sn el Gran Tron Blanc, els estrets del Riu Verge i el Arquejo Kolob. 

En l'rea dels canons Zion i Kolob es troben nou formacions geolgiques amb una edat datada de 150 milions d'anys, provinents de sedimentacions ocorregudes durant el Mesozoic. Durant tot aquest temps, la regi ha estat coberta per pantans, rierols, estanys, llacs, vasts deserts i jaos secs. Les elevacions provocades per la placa del Colorado van elevar la regi uns 3 mil metres fa 13 milions d'anys.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169681" title="Josep Mayans Serra" nonfiltered="4355" processed="4340" dbindex="69388">
Josep Miquel Mayans i Serra  (Eivissa, 1969) s un poltic pitis que actualment s diputat al Parlament de les Illes Balears per Formentera sota les sigles de l'AIPF.

La seva formaci s d'enginyer agrnom i entr en poltica al 2003. Durant la VI legislatura ha estat vice-president del Consell Insular d'Eivissa i Formentera a ms de portar la cartera agricultura, pesca i medi ambient.

Enllaos externs.
Pgina de Josep Mayans;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169686" title="Parc Nacional Bryce Canyon" nonfiltered="4356" processed="4341" dbindex="69389">

El Parc Nacional Bryce Canyon es troba al sud-oest de l'estat de Utah, Estats Units. 
Tot i el seu nom, el cany Bryce no s prpiament un cany sin una gran amfiteatre natural format per l'erosi. Bryce destaca per les seves estructures geolgiques niques, anomenades Hoodoos, que es van formar per l'erosi causada pel vent, aigua i gel. 

El joc de colors de les roques, vermell, taronja i blanc recreen vistes espectaculars. Bryce es troba a major altura que el ve Parc Nacional Zion i que el Gran Cany. La cota mitja d'altitud es troba entre els 2400 i 2700 metres. No obstant aix, la part meridional es troba a 2100 metres sobre el nivell del mar.A causa de aquesta varietat de cotes, l'ecologia i el clima varien molt d'una zona a una altra, oferint un espectacular contrast. 

Els mormons van ser els primers occidentals en assentar-se en la zona al voltant de 1850, donant-li el nom en honor a Ebenezer Bryce, primer habitant de la zona. L'rea es va convertir en un monument nacional el 1924, convertint-se en parc nacional quatre anys ms tard. Ocupa un rea de 145 km. Dels tres parcs nacionals de Utah, aquest s el menys visitat degut en gran part a la seva remota localitzaci. Kanab s la ciutat que es troba en un punt intermedi entre els tres parcs, el Bryce Canyon, el Parc Nacional Zion i el Parc Nacional del Gran Cany. El nom del parc tamb es va usar per a denominar a un programa informtic encarregat de simular en tres dimensions els paisatges geogrfics.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169688" title="Disderodeu" nonfiltered="4357" processed="4342" dbindex="69391">

Els disderodeus (Dysderoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes, amb quatre famlies d'aranyes de sis ulls:
 Disdrids (Dysderidae);
 Oonpids (Oonopidae);
 Orsolbids (Orsolobidae);
 Segstrids (Segestriidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de disdrids;
 Llista d'espcies d'oonpids;
 Llista d'espcies d'orsolbids;
 Llista d'espcies de segstrids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169691" title="Abia de la Obispala" nonfiltered="4358" processed="4343" dbindex="69392">
Abia de la Obispala s un municipi de la provncia de Conca, situat a 30 quilmetres de la capital, amb 84 habitants (INE 2005) dels quals 48 sn barons i 36 dones. 

 Geografia . 
Abia de la Obispala t 68.01 km. 
Latitud: 40 1' nord. ;

 Monuments . 
Les runes del castell, que es troben en el punt ms alt de la poblaci, dominant-la, al costat del cementiri i les restes de l'antiga esglsia parroquial, sobre una roca. D'ell queden un aljub i els fonaments de les pilastres. ;

 Festes . 
 Les festes patronals, en honor a Mara Auxiliadora: Es celebren el 24 de maig. El dissabte anterior se celebra el romiatge de San Jernimo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169692" title="Count Basie" nonfiltered="4359" processed="4344" dbindex="69393">


William Basie, Count Basie (Red Bank, New Jersey,  21 d'agost de 1904 - Hollywood, 26 d'abril de 1984), director de big band i pianista nord-americ de jazz. Es tracta d'un dels msics de jazz ms populars de la histria, vinculat, prcticament durant cinquanta anys, a la direcci d'una big band d'important influncia en determinats registres estilstics del jazz associats principalment al swing i al seu corrent ms tradicional.

Selecci discogrfica.
1952: Count Basie/Lester Young - Live at Birdland	 	(Jazz Panorama);
1954: Count Basie Big Band	 	(Clef);
1954: The Count Basie Sextet	 	(Clef);
1955: April in Paris (Verve);
1955: Count Basie Swings -- Joe Williams Sings	(Verve);
1955: Lester Leaps In (Epic);
1956: Live in Basel ((Jazz Helvet);
1956: Basie Bash	 	(Columbia);
1956: Basie Rides Again!	 	(Clef);
1956: Basie Roars Again!	 	(Clef);
1956: The Swinging Count	 	(Clef);
1957: Count Basie at Newport 	(Verve);
1957: Atomic Mr. Basie	 	(Roulette);
1958: Chairman of the Board	(Roulette);
1958: Basie Swings, Bennett Sings	(Roulette);
1958: The Atomic Band in Concert 		(Bandstand);
1960: String Along with Basie	 	(Roulette);
1960: Benny Carter's Kansas City Suite	 	(Roulette);
1961: Basie at Birdland	 	(Roulette);
1962: Count Basie in Sweden	 	(Roulette);
1966: Basie's Swingin', Voices Singin	 	(ABC);
1966: Basie's Beatle Bag	(Universal/Polygram);
1975: Basie & Zoot	(Pablo/OJC);
1977: Basie in Europe 	(LRC);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169693" title="Lionel Hampton" nonfiltered="4360" processed="4345" dbindex="69394">

Lionel Hampton (Louisville, 20 d'abril de 1908 - Nova York, 31 d'agost de 2002). Vibrafonista, pianista, bateria, cantant i director nord-americ de jazz. 

Hampton va ser el primer vibrafonista del jazz i una de les seves grans figures des dels anys trenta. El seu estil s fonamentalment el del jazz clssic, o mainstream jazz, amb forts vincles amb el jazz de les big bands i amb el swing.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169694" title="Grup d'Independents de Formentera" nonfiltered="4361" processed="4346" dbindex="69395">
El Grup d'Independents de Formentera (GUIF) s un partit poltic de Formentera que es presenta a les eleccions municipals d'aquest ajuntament des de 1987.

La seva ideologia es concreta en la defensa dels interessos de l'illa enfront els partits estatals. Tot i aix donen suport, juntament amb el PP, a l'AIPF en l'elecci del diputat per Formentera al Parlament Balear.

A les eleccions municipals del 2007 el seu candidat el seu candidat a l'ajuntament i Consell de Formentera va ser Oscar Portas Juan. Va obtenir dos regidors-consellers a la instituci.

Enllaos externs.
Pgina oficial del GUIF;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169695" title="Castell de Monts" nonfiltered="4362" processed="4347" dbindex="69396">

El Castell de Monts, situat a la poblaci aragonesa del mateix nom (Monts) dalt d'un tur d'uns 370 m d'altitud on hi havia hagut un poblat ibric, Mansha, i un posterior rom, Tolous.

s d'origen rab (del segle X) i va passar a mans cristianes el 1089 quan va ser conquerit pel rei San III d'Arag. El seu fill, Pere I, hi ha constituir un petit regne independent rodejat de dominis rabs, fins i tot amb moneda prpia.

El 1143 va passar a mans de l'orde del Temple, quan es va reformar completament amb la inclusi de muralles, torres, cavallerisses, el refectori i els dormitoris. Jaume I el Conqueridor va residir en aquest castell quan era menor d'edat, ja que estava sota la tutella dels cavallers del temple. 

El 1309 quan es va produir la dissoluci de l'orde del Temple fou una de les fortaleses que oposaren ms resistncia a aquesta ordre i va haver de ser assetjat pel rei Jaume II fins que va capitular. Llavors pass, com la resta de possessions templeres a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, esdevenint una comanda de la Castellania d'Amposta. Un dels comanadors ms destacats que va tenir durant al segle XV fou el poeta i militar catal fra Bernat Hug de Rocabert, que hi acced el 1449. 

Durant la Guerra dels Segadors fou pres el 1642 per les tropes franco-catalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any segent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.

La fortalesa va mantenir una guarnici fins a mitjans del segle XIX, el que va provocar l'evoluci de la fortalesa a l'aspecte actual, un fortalesa prpia de l'edat moderna. Actualment est parcialment restaurat i est declarat com a Monument Histrico-artstic.


Enllaos externs.
 Visita virtual al Castell de Monts;
 Histria i fotografies del Castell Templari de Monts;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169698" title="Monts" nonfiltered="4363" processed="4348" dbindex="69398">


Monts (en castell i oficialment, Monzn) s la segona ciutat de la provncia d'Osca, amb una poblaci de 17.050 habitants. Es troba en la zona oriental de la provncia, al costat dels rius Cinca i Sosa. s la capital de la comarca del Cinca Mitj.

 Histria .

Monts s important pel fet d'haver estat primer una comanda templera i posteriorment hospitalera de la castellania d'Amposta. Va ser en diverses ocasions seu de les Corts d'Arag i Corts de la Corona d'Arag, entre els segles XIII i XVII. 

La catedral de Santa Maria del Romeral de planta romnica i el Castell de Monts d'origen rab sn els edificis ms destacats. Aquest castell va acollir la infantesa del rei Jaume I el Conqueridor, que estava sota la tutella dels templers. La situaci privilegiada en els passos de les valls del Segre i del Cinca va fer del castell i de la ciutat un centre estratgic important.

Durant la Guerra dels Segadors fou pres el 1642 per les tropes franco-catalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any segent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.

 Llocs d'inters .

 Castell de Monts;
 Catedral de Santa Maria del Romeral, dels segles XII i XIII,
 Convent de Sant Francesc, habitat fins el 1835 (actualment s la seu del Conservatori Professional i de l'auditori de Monts);
 Ermita de la verge de l'Alegria, del sigle XVII;
 L'Ajuntament, dels segles XVI-XVII;
 Porta de Luzn;
 Muralla romnica;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169700" title="Marc Minkowski" nonfiltered="4364" processed="4349" dbindex="69399">
Marc Minkowski (Pars, 4 d'octubre de 1962) s un director d'orquestra francs. S'ha dedicat principalment al repertori barroc i al classicisme francs. s fill d'Alexandre Minkowski. s Chevalier du Mrite.

Va comenar la seua carrera musical com a fagot del Clemencic Consort, diorigit per Ren Clemencic i del Ricercar Consort, dirigit per Philippe Pierlot.

L'any 1982 va formar "Les Musiciens du Louvre", una orquestra dedicada a interpretar i mostrar la msica francesa del barroc. Amb aquest conjunt ha defensat la msica de Marin Marais (l'pera Alcione), Jean-Joseph Mouret (l'pera Les amours de Ragonde), Marc-Antoine Charpentier, Jean-Baptiste Lully (l'pera Phaton at l'Opra National de Lyon) i Jean-Philippe Rameau (l'pera Hippolyte et Aricie). El conjunt tamb ha rescatat les peres menys conegudes de Handel, com ara  Teseo, Amadigi, Riccardo Primo i Ariodante, aix com algunes peres de Christoph Willibald Gluck incloent-hi Armide (al  Centre de Musique Baroque de Versailles), Alceste i Iphignie en Tauride (al English Bach Festival en la Royal Opera House, Covent Garden).

Les Musiciens du Louvre tenen la seu a Grenoble des de 1996, on es troben associats a la Maison de la Culture de Grenoble.

Els interessos musicals de Minkowski han evolucionat des de lafocalitzaci inicial en la msica barroca vers un inters ms ampli en l'pera. Ha dirigit Idomeneo de Mozart a l'Opra National de Paris i va debutar al Festival de Salzburg amb El rapte en el serrall. Tamb ha dirigit Les noces de Fgaro al Festival d'Ais de Provena, Mitridate, re di Ponto al Festival de Salzburg, Giulio Cesare de Handel a Amsterdam, Pars i Zuric (amb Cecilia Bartoli), Il Trionfo del Tempo e del Disinganno de Handel a Zuric i La Favorite de Donizetti a Zuric, entre d'altres.

Tamb ha interpretat i ha enregistrat amb gran xit de crtica algunes obres de Jacques Offenbach: Orfeu als inferns, La belle Hlne i La Grande-Duchesse de Grolstein.

A ms de amb "Les Musiciens du Louvre", Minkowski collabora amb la Mahler Chamber Orchestra, l'Orquestra Filharmnica de Berln, l'Orquestra de Pars, Los Angeles Philharmonic, el Mozarteum de Salzburg i la Staatskapelle de Dresden.

La major part dels seus enregistraments pertanyen al segell Deutsche Grammophon, per tamb ha enregistrat per a altres companyies, com ara Erato i EMI.

Enllaos externs.
Minkowski a Deutsche Grammophon;
Les Musiciens du Louvre;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169707" title="Orsolbid" nonfiltered="4365" processed="4350" dbindex="69400">


Els orsolbids (Orsolobidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels disderodeus (Dysderoidea), al costat de disdrids, oonpids i segstrids.

Una gran part dels gneres sn endmics de Nova Zelanda i Austrlia. Hi ha alguns gneres propis de Sud-amrica i frica meriodinal.

 Sistemtica .
Sn una famlia d'aranyes de sis ulls que fins al 27 de novembre de 2006 comptava amb 28 gneres i 177 espcies; d'elles, 29 pertanyen al gnere Tasmanoonops. Abans formaven part de la famlia dels disdrids; a ms, alguns gneres han estat transferits des de la famlia dels oonpids.

 Afrilobus Griswold & Platnick, 1987 (frica);
 Anopsolobus Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Ascuta Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Australobus Forster & Platnick, 1985 (Austrlia);
 Azanialobus Griswold & Platnick, 1987 (Sud-frica);
 Bealeyia Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Chileolobus Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Cornifalx Hickman, 1979 (Tasmnia);
 Dugdalea Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Duripelta Forster, 1956 (Nova Zelanda);
 Falklandia Forster & Platnick, 1985 (Illes Falkland);
 Hickmanolobus Forster & Platnick, 1985 (Tasmnia);
 Losdolobus Platnick & Brescovit, 1994 (Brasil);
 Mallecolobus Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Maoriata Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Orongia Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Orsolobus Simon, 1893 (Xile, Argentina);
 Osornolobus Forster & Platnick, 1985 (Xile);
 Paralobus Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Pounamuella Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Subantarctia Forster, 1955 (Nova Zelanda);
 Tangata Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Tasmanoonops Hickman, 1930 (Austrlia);
 Tautukua Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Turretia Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waiporia Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Waipoua Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);
 Wiltonia Forster & Platnick, 1985 (Nova Zelanda);

 Referncies .
Forster, R.R, Platnick, N.I. (1985): "A review of the austral spider family Orsolobidae (Arachnida, Araneae), with notes on the superfamily Dysderoidea". Bulletin of the AMNH, 181 PDF (147Mb!) Abstract;
Griswold, C.E., Platnick, N.I. (1987): "On the first African spiders of the family Orsolobidae (Araneae, Dysderoidea)". American Museum novitates, 2892. (PDF 5Mb) Afrolobus, Azanialobus (Abstract);
Platnick, N.I., Brescovit, A.D. (1994): "A new genus of the spider family Orsolobidae (Araneae, Dysderoidea) from Brazil". American Museum novitates, 3112 (PDF) (Losdolobus (Abstract));
 
 Vegeu tamb .
 Disderodeu;
 Llista d'espcies d'orsolbids;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169713" title="Centre Social Seco" nonfiltered="4366" processed="4351" dbindex="69401">

El Centre Social Seco t l'origen en l'ocupaci d'un antic collegi abandonatal 1991 per part d'un grup de joves del barri (Kolectivo Adelfas Joven) que no estaven d'acord de la forma en qu es gestionava la recent inaugurada 'Casa de juventud'.

Duran 15 anys va estar situat al mateix lloc al carrer Seco nmero 39, en el barri de las Adelfas, Puente de Vallekas districte del Retiro de Madrid.

Multitud de projectes i persones han estat presents en el Centre social al llarg de la seva historia. 

Recentment les negociacions pel reallotjament van arribar a bon port i els diferents collectius i persones del Centre van entregar simblicament les claus als veis i es van mudar dos carrers ms enll, a un edifici llogat a la 'Entidad Metropolitana de la Vivienda' al carrer Arregui y aruej 29.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169714" title="Grup Volkswagen" nonfiltered="4367" processed="4352" dbindex="69402">


El Grup Volkswagen s un fabricant d'autombils alemany i una de les majors empreses mundials en el sector de l'automoci. El seu mercat principal s la Uni Europea i les seves principals filials inclouen marques conegudes com Audi, Bentley, Skoda, Lamborghini, SEAT i la prpia marca Volkswagen. 

Histria. 
Volkswagen va ser fundada en 1937 com una empresa pblica per a la llavors Alemanya nazi per a vendre el Volkswagen Escarabat. Desprs de la Segona Guerra Mundial en 1945, l'Exrcit Britnic va agafar el control de la fbrica destrossada per les bombes i va reprendre la producci del Beetle durant els difcils anys de la postguerra als quals Alemanya va haver d'enfrontar-se. En 1948, el govern britnic va retornar l'empresa a l'estat alemany, que va ser gestionat per l'ex-cap d'Opel Heinrich Nordhoff. 

En 1960, a partir de l'emissi d'accions de part del govern federal alemany en l'empresa en el mercat de valors alemany, el seu noms es va convertir en Volkswagenwerk Aktiengesellschaft (Aktiengesellschaft, abreviat AG, sent l'equivalent de Societat Annima en espanyol). El nom va ser canviat a VOLKSWAGEN AG el 4 de juliol de 1985, per a reflectir la creixent diversificaci global de l'empresa des de la seva seu central i fbrica principal, la Volkswagenwerk, a Wolfsburg, Alemanya. La corporaci ara usa aquest nom o ocasionalment 'Grup Volkswagen' en mercats de llengua no alemanya, i s actualment el quart major fabricant d'autombils en el mn. En 2005 Volkswagen va vendre ms de 5,2 milions de vehicles, que equival al 9,1 % del mercat mundial. 

En les ltimes dcades Volkswagen ha anat incorporant al seu grup altres fabricants d'autombils. El primer va ser Audi, que es va desenvolupar molt positivament arran de la seva pertinena al grup, i que es distingiria com fabricant d'autombils de classe superior, comparables a Mercedes-Benz i a BMW. Posteriorment Volkswagen va adquirir el fabricant espanyol SEAT, els models del qual haurien de ser de carcter esportiu i llat, en competncia amb els autombils italians. El tercer fabricant que es va incorporar va ser Skoda, els models del qual estarien destinats principalment als nous mercats de l'Europa de l'Est. 

Disposar de quatre companyies importants d'autombils va donar a Volkswagen no noms una facturaci considerable, sin tamb la possibilitat de racionalizar la producci i de reduir costos. Volkswagen va aprofitar aquesta oportunitat i va comenar a muntar models semblats de les quatre marques en idntiques plataformes, procediment en el qual va ser pioner en la indstria mundial de l'autombil. 

Ms recentment Volkswagen ha adquirit altres fabricants d'autombils, que encara que tenen sries de producci redudes, complementen la gamma de models del grup mitjanant autombils de luxe, les marques del qual gaudeixen d'un gran prestigi. Es tracta de Bentley, Lamborghini i Bugatti. 

A l'octubre de 2005, Porsche va adquirir un 18.53% del negoci. I en juliol van augmentar la seva propietat a una mica ms del 25%. Aix va ser suposadament fet per a evitar un OPA estrangera, segons informes de premsa. No obstant, molts comentaristes van argumentar que aquesta compra encaixa b en l'estratgia que Porsche t. 

Referncies.


 Enllaos externs . 
Lloc corporatiu ;


 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169715" title="Sosa (riu)" nonfiltered="4368" processed="4353" dbindex="69403">
El Sosa s un riu aragons que neix a la Llitera, concretament al a serra de la Carrodilla i travessa les localitats de Peralta i Calassan, on hi ha un afluent, Sanui i Alins, l'Almnia de Sant Joan, Sant Esteve i Monts, lloc on es converteix en un afluent del Cinca. 

A l'antiguitat les aiges d'aquest riu movien les aspes dels molins, per en l'actualitat t massa poc cabdal. Per sobre d'aquest riu hi passa el Canal d'Arag i Catalunya per mitj d'un impressionant sif. Dins de la poblaci de Monts hi ha quatre ponts sobre aquest riu, el pont del ferrocarril, el pont nou, el pont modern i el pont vell. Aquest darrer s el ms important ja que data de l'edat mitjana i al seu costat hi havia un hospital per a pelegrins i malalts, juntament amb un convent de clarisses. Amb la Guerra de Successi i una vinguda del Sosa el 1724 tot va quedar destrut i el pont es va reconstruir amb rajol i base de pedra i amb tres arcs. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169717" title="Parlisi de Bell" nonfiltered="4369" processed="4354" dbindex="69404">

La parlisi de Bell s una forma de parlisi facial temporal que es produeix per dany o trauma a un dels dos nervis facials. El nervi facial, tamb anomenat set parell cranial, s una estructura en parells que viatja a travs d'un canal ossi estret, l'aqeducte de Fallopi, en el crani, sota l'orella, als msculs a cada costat de la cara. Durant la major part del seu viatge, el nervi est encaixonat en aquesta beina ssia. 

Cada nervi facial dirigeix els msculs d'un costat de la cara, fins i tot aquells que controlen parpellejar i tancar l'ull, i les expressions facials com somriure i arrufar les celles. A ms, el nervi facial transporta impulsos nerviosos a les glndules lacrimals, les glndules salivals i els msculs d'un petit os de l'orella, l'estrep. El nervi facial tamb transmet sensacions del gust provinents de la llengua. 

Quan es produeix la parlisi de Bell, s'interromp la funci del nervi facial, causant la interrupci dels missatges que el cervell li envia als msculs facials. Aquesta interrupci produeix debilitat o parlisi facial.

La parlisi de Bell va rebre el seu nom de Sir Charles Bell, un cirurgi escocs del segle XIX qui va anar el primer a descriure l'afecci. El trastorn, que no est relacionat amb un accident vascular cerebral, s la causa ms comuna de parlisi facial. Generalment, la parlisi de Bell afecta a un sol nervi del parell facial i un costat de la cara, no obstant aix, en casos infreqents, pot afectar ambds costats.

Smptomes.

Pel fet que el nervi facial t tantes funcions i s tan complex, el dany del nervi o una interrupci de la seva funci pot generar molts problemes. Els smptomes de la parlisi de Bell, que varien entre les persones i fluctuen en gravetat des d'una debilitat lleu a parlisi total, poden incloure tics, debilitat, o parlisi en un o ambds costats de la cara, caiguda de la parpella i de la comissura de la boca, bavejar, sequedat de l'ull o la boca, deteriorament del gust i llagrimeig excessiu d'un ull. Amb major freqncia aquests smptomes, que generalment comencen sobtadament i arriben al mxim en 48 hores, duen a una distorsi facial significativa. 

Altres smptomes poden comprendre dolor o molsties al voltant de la mandbula i darrere de l'orella, brunzits en una o ambdues orelles, maldecap, prdua del gust, hipersensibilitat al so del costat afectat, deteriorament en la parla, marejos i dificultat per a menjar o beure.

Causes.
La parlisi de Bell es produeix quan el nervi que controla els msculs facials est inflamat, inflat o comprimit, donant com resultat debilitat o parlisi facial. No obstant aix, es desconeix qu s el que causa el dany. 

La majoria dels cientfics creu que una infecci viral -com una meningitis viral o l'herpes simple- causa el trastorn. Es creu que el nervi facial s'infla i s'inflama com reacci a la infecci, causant pressi dintre del canal de Fallopi i duent a un infart (mort de les cllules nervioses a causa de al subministrament insuficient de sang i oxigen). En alguns casos lleus (on la recuperaci s rpida), noms hi ha dany en la beina de mielina del nervi. La beina de mielina s el recobriment gras, el qual funciona com un allant, de les fibres nervioses del cervell. 

El trastorn tamb ha estat associat amb la grip o una malaltia semblant a la mateixa, maldecaps, infecci crnica de l'orella mitjana, alta pressi arterial, diabetis, sarcodosis, tumors, malaltia de Lyme i traumes tals com fractura de crani o lesi facial.

Epidemiologia.
La parlisi de Bell afligeix aproximadament a 40,000 nord-americans cada any. Afecta homes i dones per igual i pot produir-se a qualsevol edat, per s menys comuna abans dels 15 anys d'edat i desprs dels 60 anys. Ataca en forma desproporcionada a dones embarassades i a persones que pateixen diabetis o malalties respiratries superiors com la grip o un refredat.

Diagnstic.
El diagnstic de parlisi de Bell es fa sobre la base de la presentaci clnica, que inclou un aspecte facial deformat i la incapacitat de moure msculs en el costat afectat de la cara, i descartant altres causes possibles de parlisi facial. No existeix una anlisi especfica de laboratori per a confirmar el diagnstic d'aquest trastorn. 

Generalment, un metge examinar a l'individu en recerca de debilitat facial superior i inferior. En la majoria dels casos aquesta debilitat est limitada a un costat de la cara o ocasionalment al front, la parpella o la boca. L'electromiografia (EMG) pot confirmar la presncia de dany nervis i determinar la gravetat i l'abast de la participaci nerviosa. Una radiografia del crani pot ajudar a descartar una infecci o un tumor. Les imatges per ressonncia magntica (IRM) o la tomografia computada (TC) poden descartar altres causes de pressi del nervi facial.

Tractament.
No existeix una cura o curs estndard de tractament per a la parlisi de Bell. El factor ms important en el tractament s eliminar la font del dany nervis. 

La parlisi de Bell afecta a cada individu en forma diferent. Alguns casos sn lleus i no necessiten tractament ja que generalment els smptomes remeten per si solos en 2 setmanes. Per a uns altres, el tractament pot incloure medicaments i altres opcions teraputiques. 

Estudis recents han demostrat que els esteroides sn un tractament efica per a la parlisi de Bell i que un medicament antiviral, usat per a combatre les infeccions, combinat amb un antiinflamatori, usat per a reduir la inflamaci, poden ser eficaces per a millorar la funci facial al limitar o reduir el dany al nervi. Els analgsics poden alleujar el dolor. 

Altre factor important en el tractament s la protecci ocular. La parlisi de Bell pugues interrompre la capacitat natural de parpelleig de la parpella, deixant a l'ull exposat a la irritaci i la sequedat. Per aix, s important mantenir l'ull humit i protegir-lo de deixalles i lesions, especialment de nit. Les gotes oculars lubrificants, tals com llgrimes artificials, ungents o gels oculars i els pegats oculars tamb sn eficaos. 

La fisioterpia per a estimular al nervi facial i ajudar a mantenir el to muscular pot ser beneficiosa per a algunes persones. El massatge i els exercicis facials poden ajudar a evitar les contractures permanents (contracci o escurament de msculs) dels msculs paralitzats abans que es produeixi la recuperaci. La calor humida aplicada al costat afectat de la cara pot ajudar a disminuir el dolor. 

Altres terpies que poden ser tils per a alguns individus inclouen tcniques de relaxaci, acupuntura, estimulaci elctrica, capacitaci de bioretroalimentaci, i terpia amb vitamines (que inclou les vitamines B12, B6 i zinc), que poden ajudar al creixement nervis. 

En general, la cirurgia de descompressi per a la parlisi de Bell, per a alleujar la pressi sobre el nervi, s controvertida i es recomana poc. En ocasions infreqents, pot ser necessria la cirurgia esttica o reconstructora per a reduir deformitats i corregir alguns danys tals com una parpella que no tanca completament o un somriure tort.

Pronstic.
El pronstic per als individus amb parlisis de Bell s generalment molt bo. L'extensi del dany nervis determina l'abast de la recuperaci. La millorana s gradual i els temps de recuperaci varien. Amb o sense tractament, la majoria dels individus comena a millorar dintre de les 2 setmanes de l'inici dels smptomes i la majoria es recupera completament, regressant a la seva funci normal dintre dels 3 a 6 mesos. Per a alguns, no obstant aix, els smptomes poden durar ms temps. En alguns casos, els smptomes podrien no desaparixer mai completament. En casos infreqents, el trastorn pot regressar, del mateix costat o del costat oposat de la cara.

Persones amb la parlisi de Bell.
Algunes de les persones amb parlisi de Bell sn:
 Scott Barkman, editor de TheWiire.com.
 Nick Abbot, locutor.
 Jean Chrtien, ex-Primer ministre canadenc.
 Max Crumm, actor.
 Alexis Denisof, actor.
 Roger Ebert, crtic del diari Chicago Sun-Times.
 Graeme Garden, que ha escrit la seva experincia .
 Russ Hodges, locutor de beisbol.
 Tom Holland, director de pellcules de terror.
 Jeff Jacoby, columnista del Boston Globe.
 Spencer W. Kimball, ex-president de la Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies.
 Ralph Kiner, locutor.
 Peggy Lee, cantant.
 Curtis LeMay, general de l'American Air Force.
 Gordon Lightfoot, cantant i compositor.
 Andrew Lloyd Webber, compositor.
 Erlend Loe, autor.
 Danny Louis, msic (Gov't Mule) .
 Vicki Mabrey, corresponsal de ABC News Nightline.
 Pete Maravich, jugador de bsquet professional.
 John McCain, senador d'Arizona;
 Eddie Money, cantant i compositor de rock.
 Ralph Nader, advocat i candidat a la presidncia dels EUA.
 Anthony Perkins, actor.
 Zach Randolph, Portland Trailblazers center.
 Roseanne, actor.
 Jim Ross, comentarista de World Wrestling Entertainment (WWE).
 Rick Savage, toca el baix a Def Leppard.
 Ayrton Senna, pilot de Frmula 1.
 Jamey Sheridan, actor.
 Curtis Strange, golfista i comentarista.
 John Travolta, actor.
 George Clooney, actor.
 Milo Ventimiglia, actor.
 Chris Walker, motorista britnic.
 Wendy Wasserstein, dramaturg. ;
 Victor Wong, actor.
 Steve King, congressista d'Iowa.
 Doron Lean, jugador de bsquet semiprofessional.

Bibliografia.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169720" title="Jack Nicholson" nonfiltered="4370" processed="4355" dbindex="69405">

John Joseph Nicholson (Nova York, 22 d'abril de 1937), ms conegut com Jack Nicholson s un actor estatunidenc conegut per les seves freqents interpretacions fosques de personatges neurtics.

Nicholson ha estat nominat 12 cops a l'Oscar i n'ha guanyat tres. s, amb Walter Brennan, l'actor mascul amb ms premis de l'Acadmia, noms superats en el cmput global per Katharine Hepburn amb quatre. Ell i Michael Caine sn els nics actors que han estat nominats a un Oscar per interpretaci en cadascuna de les dcades des dels anys 60. Tamb ha guanyat set Globus d'Or, un Kennedy Center Honor el 2001 i el Premi a la interpretaci masculina (Festival de Cannes) el 1974 per The Last Detail de Hal Ashby.

Entre la seva filmografia destaca Chinatown, Alg va volar sobre el niu del cucut, El resplendor d'Stanley Kubrick, Millor impossible, Batman de Tim Burton, i Infiltrats de Martin Scorsese.

Filmografia.

 2007 - The Bucket List;
 2006 - The Departed;
 2003 - Anger Management;
 2003 - Something's Gotta Give;
 2002 - About Schmidt;
 2000 - The Pledge;
 2000 - Stanley Kubrick: A Life in Pictures;
 1997 - As Good As It Gets;
 1996 - Mars Attacks!
 1996 - The Evening Star;
 1996 - Blood and Wine;
 1995 - The Crossing Guard;
 1994 - Wolf;
 1992 - A Few Good Men;
 1992 - Hoffa;
 1992 - Man Trouble;
 1990 - The Two Jakes;
 1989 - Batman;
 1987 - Broadcast News;
 1987 - Ironweed;
 1987 - The Witches of Eastwick;
 1985 - L'honor dels Prizzi;
 1983 - Terms of Endearment;
 1981 - The Border;
 1981 - Reds;
 1981 - The Postman Always Rings Twice;
 1980 - The Shining;
 1978 - Goin' South;
 1976 - The Last Tycoon;
 1976 - The Missouri Breaks;
 1975 - Alg va volar sobre el niu del cucut;
 1975 - The Passenger;
 1975 - Tommy;
 1974 - Chinatown;
 1974 - The Fortune;
 1973 - The Last Detail;
 1972 - The King of Marvin Gardens;
 1971 - Carnal Knowledge;
 1971 - A Safe Place;
 1970 - Rebel Rousers;
 1970 - Five Easy Pieces;
 1970 - On a Clear Day You Can See Forever;
 1969 - Easy Rider;
 1968 - Psych-Out;
 1968 - Head;
 1967 - Hell's Angels on Wheels;
 1967 - The St Valentine's Day Massacre;
 1966 - The Shooting;
 1966 - Ride in the Whirlwind;
 1964 - Back Door to Hell;
 1963 - The Raven;
 1963 - The Terror;
 1960 - The Little Shop of Horrors;

 Enllaos externs .
;
 Jack Nicholson Online;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169721" title="Gran gavot" nonfiltered="4371" processed="4356" dbindex="69406">

El gran gavot (Pinguinus impennis, formalment Alca impennis) s un ocell extingit. Era l'nica espcie en el gnere Pinguinus.

En el passat, el gran gavot es trobava en elevat nombre a les illes de l'est de Canad, Grenlndia, Islndia, Noruega, Irlanda i Gran Bretanya, per fou caat fins a l'extinci l'any 1844. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169725" title="Studi Medievali" nonfiltered="4372" processed="4357" dbindex="69407">
Studi Medievali s una revista italiana d'estudi de l'Alta Edat Mitjana, amb seu a Tor. Es public entre els anys 1904 i 1913, amb una periodicitat fora irregular. La segona poca, entre 1923 i 1927, amb el nom de  Nuovi Studi medievali. Rivista di Filologia e di Storia . Ms endavant, a partir del 1928, vei la llum  Studi medievali (2a serie) .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169726" title="Asaphus kowalewskii" nonfiltered="4373" processed="4358" dbindex="69408">
 
Asaphus kowalewskii s una de les 35 espcies de trilobit del gnere Asaphus. Els fssils d'aquestes espcies sn populars entre els colleccionistes pels seus ulls pedunculats.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169727" title="Marc Anneu Luc" nonfiltered="4374" processed="4359" dbindex="69409">


Marc Anneu Luc (Crdova, 13 de novembre del 39 - Roma, 65) fou un poeta hispanorom.

Era nebot de Sneca, i fou gran amic de l'emperador Ner, a qui desprs s'opos. Com el seu oncle, tamb ell fou obligat a sucidar-se arran de les seves crtiques a Ner.

Va escriure un poema heroic titulat Pharsalia, que narra el progrs de la lluita entre Juli Csar i Gneu Pompeu i comena amb el pas del Rubic per Csar.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169739" title="Segstrid" nonfiltered="4375" processed="4360" dbindex="69410">




Els segstrids (Segestriidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels disderodeus (Dysderoidea), al costat de disdrids, oonpids i orsolbids.

Se'ls pot reconixer perqu tenen sis ulls disposats en un semicercle i els primers tres parells de potes estan cap endavant, quan les aranyes normalment tenen els dos primers parells endavant i els dos parells posteriors cap endarerra. L'estructura de les potes sembla ser una adaptaci per viure en els seus tubs de seda que, a diferncia dels que fan alguns migalomorfs com els atpids, es poden bifurcar i es construeixen sovint en les escletxes de les escorces dels arbres, o sota les pedres. 

Emparentats amb els disdrids, sn tamb araneomorfs primitius del tipus haplog. La seva gran distribuci (Amrica, Eursia, frica i Nova Zelanda i Austrlia) certifica l'origen antic d'aquesta famlia.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins al 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 3 gneres i 106 espcies. i un gnere monotypic (Gippsicola des d'Austrlia)
 Ariadna Audouin, 1826 (84 espcies) (Amrica, frica, sia, Austrlia);
 Gippsicola Hogg, 1900 (1 espcie). s un gnere monotpic d'Austrlia.
 Segestria Latreille, 1804 (20 espcies) (Palertica, Amrica, Nova Zelanda, sia Central);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Disderodeu;
 Llista d'espcies de segstrids;
 Classificaci de les aranyes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169742" title="Santiago Valent i Camp" nonfiltered="4376" processed="4361" dbindex="69411">
Santiago Valent i Camp (Barcelona, 18 de desembre de 1875 - Barcelona, 4 de mar de 1934) fou un periodista, escriptor, editor, socileg i poltic catal.

Era fill d Ignasi Valent i Viv (1841-1924), catedrtic de medicina legal i toxicologia de la Universitat de Barcelona. Milit al Partit Republic de Salmern, essent escollit diputat provincial i regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Com a periodista collabor a La Publicidad, El Progreso, El Liberal i Las Noticias, essent redactor de El Diluvio. A l esfera editorial, cal remarcar que fou fundador i director de la Biblioteca de Novellistes del segle XX, de la Biblioteca Sociolgica Internacional i de la Biblioteca de Cultura Moderna y Contempornea. Tamb fou iniciativa seva la Biblioteca de Escriptors Contemporanis i va dirigir la Biblioteca Moderna de Cincies Socials.

Obra.
 Bosquejos sociolgicos (1899);
 Premoniciones y advertencias (1907);
 Atisbos y disquisiciones (1908);
 La Antropologa criminal y las disciplinas afines (1908);
 La democracia social alemana y su organizacin (1910);
 Vicisitudes y anhelos del pueblo espaol (1911);
 Las sectas y las sociedades secretas a travs de la Historia (1913);
 Idelogos, teorizantes y videntes (1922);
 Las reivindicaciones femeninas (1925);

S afili al Partit Socialista i fou escollit president de l'Ateneu Socialista de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169746" title="NK Varteks Varadin" nonfiltered="4377" processed="4362" dbindex="69412">


El NK Varteks Varadin s un club croat de futbol de la ciutat de Varadin.

 Histria .
El club va ser fundat el 3 de juny de 1931 amb el nom de NK Slavija, que mantingu fins el 1941. Durant la Segona Guerra Mundial, el club deix d'existir temporalment i fou reorganitzat amb el nom de NK Tekstilac el 1945. El nom Varteks fou adoptat el 1958. El nom prov d'una empresa txtil local, principal patrocinador del club.

El primer xit del club fou l'any 1938, quan es classific per participar a la primera lliga iugoslava. Tamb fou finalista de la copa iugoslava el 1961. Fou membre fundador de la lliga croata el 1991. A nivell internacional, el seu major xit fou arribar a quarts de final de la Recopa d'Europa l'any 1999, on fou derrotat pel RCD Mallorca.

 Jugadors destacats .
 Branko Ivankovi ;
 Draen Ladi ;
 Marijan Mrmi ;
 Miljenko Mumlek;
 Davor Vugrinec;

 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;

Categoria :Clubs de futbol croats
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169747" title="HNK ibenik" nonfiltered="4378" processed="4363" dbindex="69413">


El HNK ibenik s un club croat de futbol de la ciutat de ibenik.

El Sibenik va ser fundat el 1932. Juga els seus partits a l'estadi ubi evac, amb capacitat per a 8.000 espectadors. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169749" title="Josep Daurella i Rull" nonfiltered="4379" processed="4364" dbindex="69414">
Josep Daurella i Rull  (Barcelona, 25 d'abril de 1864 - 10 de setembre de 1927) fou a partir de 1902 catedrtic de Lgica Fundamental a la Universitat de Barcelona. Va ser escollit deg, vicerector i senador en diverses ocasions entre els anys 1911 i 1923.

Va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona i Madrid, on es doctor. Fou professor de metafsica a la Universitat de Madrid. El 1889 guany la plaa de catedrtic de Metafsica de la Universitat de Valladolid, que permut per la de Barcelona el 1894.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169750" title="NK Zadar" nonfiltered="4380" processed="4365" dbindex="69415">


El NK Zadar s un club croat de futbol de la ciutat de Zadar.

El club va ser fundat el 1949 i disputa els seus partits a l'estadi Stanovi, amb capacitat per a 8.000 espectadors. Els seus aficionats sn coneguts com el tornado.

 Jugadors destacats .
Josip Skoblar;
Giovanni Rosso;
Dado Pro;
Luka Modri ;

 Enllaos externs .
Web d'aficionats ;

Categoria :Clubs de futbol croats

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169752" title="Corografia" nonfiltered="4381" processed="4366" dbindex="69416">
La corografia, o geografia corogrfica, (del grec  v  , kh ros, "pas o comarca") s la part de la geografia que estudia i descriu un pas amb especial mfasi en la toponmia, els trets fsics caracterstics, la histria i l'activitat humana. 

El corgraf estudia la toponmia; la situaci, els lmits i l'extensi de la regi; els fets fsics i climtics; i la comunitat humana, les seves activitats, la seva histria i els seus costums.

Els grecs (Homer, Herodot i Estrab) van ser els primers de seguir aquest enfocament en les narracions i mapes del seu pas i de les terres prximes. Les fonts d'informaci s'alimenten dels periples (viatges martims i descripci del litoral), periegesis (itineraris terrestres) i la cartografia, centrats en l'rea de l'ecumene o conjunt de terres circumdants habitades. El coneixement del pas i de les seves possibilitats econmiques era fonamental de cara a l'ocupaci o a l'establiment de relacions comercials. T un component subjectiu amb una tendncia a la valoraci dels fets humans i amb una estreta relaci amb la Histria. Herodot, que fa unes notables descripcions de Grcia, Babilnia i Egipte, s considerat com el pare de la Histria.

Els romans i els rabs van seguir aquesta tendncia, per s durant l'era de l'exploraci del Renaixement que es va reforar la corografia amb la descripci de les noves terres i incorporant aspectes etnogrfics, poltics i econmics. Els mateixos descobridors i exploradors, o els seus acompanyants, fan de cronistes amb l'aportaci de dades sobre pasos desconeguts. Les obres d'abast universal van prendre el nom de cosmografies. Aquest enfocament geogrfic ha perdurat d'alguna manera en la pedagogia de la geografia fins als nostres dies. Amb l'escola geogrfica francesa de Paul Vidal de la Blache va adquirir un carcter ms cientfic com a geografia regional.

Un exemple de l'esquema corogrfic es troba a la Bblia al parlar de la terra promesa als hebreus:
Doneu una ullada al pas, qu tal s, i al poble que l'habita, si s fort o feble, petit o gran. Com s el pas on habita, si s bo o dolent; i les poblacions on viu, si sn obertes o fortificades. I la terra, si s fertil o pobra, si hi ha arbres o no  Al cap de quaranta dies, tornaren d'explorar el pas  Hem arribat fins al pas on ens vas enviar i, realment, regalima llet i mel; mireu-ne els fruits. Ara b, el poble que hi habita s fort, i les poblacions sn fortificades i molt grans  Els amalequites ocupen la regi del Ngueb; els hitites, els jebuseus i els amorreus, la muntanya; i els cananeus, el mar i la ribera del Jord.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169753" title="HK Concordia Zagreb" nonfiltered="4382" processed="4367" dbindex="69417">
L'HK Concordia fou un club croat de futbol de la ciutat de Zagreb.

 Histria .
El club va ser fundat com Srednjokolski portski klub el 1911. Acabada la Primera Guerra Mundial, s'un al HK Viktorije, creant el Concordia-Viktorija (rpidament reanomenat Concordia).

L'any 1921 finalitz la construcci de l'estadi de Tratinska cesta (actual estadi Kranj evi eva), aleshores el ms gran de Zagreb.

Entre els jugadors ms destacats del club destacaren Paveli , Babi , Ivan Beloevi , Jazbec, Monsider, Pavleti , Kodrnja i Muradori. Disput tant la lliga iugoslava com la croata. El 1945 fou reanomenat Zeleni 1906. El tercer uniforme verd del NK Zagreb s en honor del Concordia, i l'antic estadi d'aquest s l'actual estadi del NK Zagreb.

A ms del futbol, el club tenia seccions d'atletisme, esqu, hoquei herba i tennis taula.

 Palmars .
 2 Lliga iugoslava de futbol: 1930, 1932.
 1 Lliga croata de futbol: 1942.

 Presidents  .
E. Rosmanith (1906-11);
J. Reberski (1912-22);
R. Rosmanith (1923);
M. Pajni  (1924);
M. Bosni  (1925-32) ;
L. Thaller (1933-40);

Categoria :Clubs de futbol croats












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169754" title="Jan Ams Comenius" nonfiltered="4383" processed="4368" dbindex="69418">


Jan Ams Komensk, anomenat Comenius fou un filsof, gramtic i pedagog txec. Nasqu el 28 de mar de 1592 a Uhersk Brod (Morvia) i mor a Amsterdam el 15 de novembre de 1670.

Membre del grup dels  Germans Moravis , destin tota la seva vida a perfeccionar els mtodes d instrucci. 

 Biografia .



El seu pare era un mestre moliner extremadament religis, seguidor de les doctrines de Jan Hus. Esdevingut orfe als dotze anys, quan en compl setze ingress a l'escola llatina de P erov on els seus professors van adonar-se de les seves prometedores aptituds i el protegiren. El 1611 es matricul a la Universitat calvinista de Herborn a Alemanya on, sota la influncia dels telegs Piscator i Asted, s'inici al millenarisme (adveniment del regnat de Crist a la terra durant mil anys, abans del darrer combat contra el Mal i el Judici Universal). La seva formaci filosfica s, de fet, ms fortament marcada per l'estudi de la Bblia que per l'estudi de pensadors ateus. El 1613 s'inscriu a la Facultat de Teologia de la Universitat de Heidelberg. 

El 1614 retorna a Morvia on la Uni dels germans de Bohmia hussites li confia la direcci de l'escola de P erov. El 1616 esdev pastor i el 1618 li confien la molt important parrquia de Fulneck. Aquest mateix any es casa amb Magdalena Vizovk, de qui tindr dos fills. El 1621, al comenament de la Guerra dels Trenta Anys, les tropes espanyoles prenen la ciutat de Fulneck i posen preu a la vida del seu pastor, Comenius. Aquest fuig pels boscos vens, deixant la seva esposa aleshores encinta del seu fill. Escriu per a la seva muller un tractat de consolaci titulat  Reflexions sobre la perfecci cristiana . Magdalena i els seus dos fills moren per la pesta sense que Comenius els torni a veure. 

En pocs anys, doncs, perd la seva terra, la seva parrquia, les seves obres i la seva famlia. Des d'aleshores roman condemnat a un exili perpetu, ra per la qual se'l veu com un precursor de la unitat europea. Durant tota la seva vida Comenius esperar una derrota de les forces catliques i un retorn de la fe bblica i de la seva ptria. Aix l'empenyer a creure les profecies d'un adober anomenat Cristfol Kotter o de la jove Cristina Poniatowska, una allucinada de 16 ans a qui considerar com a la seva prpia filla, i a seguir moviments ocultistes com la Rosacreu. 



El 1624, es torna a casar, i ho fa amb la filla del pastor Cyrille, Dorotea.  El 1628 s'estableix a Leszno, a Polnia. A partir de 1630, comena a interessar-se per la pedagogia i esdev un personatge extremadament notori, ats tant pels catlics com pels protestants, malgrat la seva vinculaci amb l'ocultisme i la seva oberta fidelitat a Johann Valentin Andreae, considerat fundador de la fraternitat dels Rosacreu.

El 1638 va ser invitat a Sucia per participar a les reformes educatives. El govern angls li va fer una invitaci semblant, per al 1641, poc abans de l'inici de la guerra civil anglesa, va marxar de la illa per tornar a Sucia, on va treballar fins 1648. Cal destacar que Sucia i Anglaterra sn els pasos amb major tradici en l'educaci tecnolgica, coincidncia que no ens ha d'estranyar quan Comenius particip en el disseny dels seus primers plans d'estudi i donat el seu tarann. 

De 1651 a 1654, invitat pel prncep hongars Sigismund Rakoczi, resideix a Srospatak, on intenta de posar en marxa les seves idees pedaggiques. El Cardenal Richelieu l'invitar   sense xit - a Frana. S'estableix un temps a Anglaterra, desprs a Sucia, on hi reformar les escoles, per invitaci de Llus de Geer. Fins i tot se li proposa d'anar al Nou Mn, a dirigir l'escola de Harvard, a la colnia puritana de Massachusetts.

Perd la seva segona esposa i es casa per tercera vegada. A Leszno, Polnia, com a conseqncia d un atac dels catlics polonesos, perd la seva biblioteca i totes les seves obres dels vint anys anteriors. El 1656, Holanda, generosa envers els refugiats de l'poca, l'acull, i la vila d'Amsterdam, on hi mor quatre anys ms tard, li concedeix una pensi de 800 florins.

Anlisi de la seva obra.
Comenius s abans que res un teleg. Els filsofs de la Illustraci el consideraren un metafsic antiquat (un "fals profeta", un "moralista d esperit estret" va escriure Diderot). No obstant aix, pel seu pensament utpic i atpic, Comenius va preparar el mn protestant per a acceptar el racionalisme ms aviat anti-cristi de la Illustraci. La seva obra fa que se l consideri actualment com el pare de l educaci moderna; Michelet l'anomenar El Galileu de l'educaci. Se l considera tamb com l inspirador de la Francmaoneria. Comenius es trob amb Ren Descartes el 1642, dos homes que, malgrat les divergncies aparentment irreconciliables, tenien de fet el mateix propsit d una cincia racional universal. 

El pare de la pedagogia.
Per Comenius, la reforma de l educaci s l nic remei per a la profunda crisi cultural que travessava Europa a l poca de la Guerra dels Trenta Anys. Tal reflexi tenia arrels religioses. Al pledejar per una democratitzaci de l educaci, Comenius es constitueix en hereu del missatge igualitari del cristianisme: en tant que cada sser hum s una imatge de Du, tothom s mereixedor d sser educat. A ms,   i aqu hi ha una de les reivindicacions de la Reforma txeca   una poblaci educada pot accedir directament als textos sagrats, apropant-se aix a Du. 

Aix, "cal que tot sigui ensenyat a tothom", sens distinci de riquesa, de religi o de sexe. Aquesta dimensi universal del pensament de Comenius, contingut en el concepte de pansofa o saviesa universal, s el seu aspecte ms ambicis. En una poca on la inferioritat de les dones estava admesa de com, Comenius afirma que les nenes tenen les mateixes capacitats intel lectuals que els nens; lluitant tamb per una millor acollida dels alumnes amb dificultats. Pel dems, el pensament de Comenius beu de la seva prpia experincia infantil: la d un orfe que deu la seva ascensi no pas a la seva situaci social, sin a l educaci. 

Afirmar que "tot" ha d sser ensenyat no significa pas que els alumnes hagin d aprendre-ho tot. Al Prodromus pansophiae, Comenius critica els esforos dels enciclopedistes, ja que considera absurda la forma de presentar els coneixements com una cadena d elements juxtaposats ms que com un tot. Es tracta ms aviat d aprendre a pensar b. Per tant, els alumnes han de memoritzar els menys possible. 

Per Comenius, el sistema educatiu no hauria d estar lligat noms a les activitats del pensament, de la ra (ratio), sin tamb a l operatio, s a dir, al treball manual, del que afirma que no s en cap cas vergonys. Considera que les escoles haurien de mostrar menys inters per l ensenyament del llat i molt ms per matries com la geografia, la histria o la biologia. En particular, insisteix molt en la importncia de l educaci artstica; entn que s ha de fer accessible l art a tothom. Es aix com Comenius, ents musicleg, pugna per la generalitzaci de l ensenyament de la msica a tots els nivells escolars. 

Per realitzar la "saviesa universal", Comenius concep un sistema d educaci racionalitzat, nic per a tots els joves dels dos sexes, i composat per quatre graus: l escola maternal per als ms petits (una idea que desenvolupa molt particularment), l escola pblica per als nens, l escola secundria per als adolescents i les acadmies per als ms grans. Per tant, Comenius considera que l educaci s un procs que ha de durar tota la vida. El mn sencer s una escola. 

Per el que fa de Comenius el pioner de la pedagogia sn sobretot les seves reflexions sobre la manera d ensenyar i, en particular, la idea de qu l educador ha de desvetllar l inters del seu alumne. Per a fer-ho, Comenius preconitza la utilitzaci d imatges. s aix com el seu manual Orbis sensualium Pictus t l ambici d ensenyar llat als nens associant cada mot a una imatge. Comenius defensa aix el rol dels jocs, en particular els jocs de grup; nogensmenys que aprendre divertint-se. L educador ha tamb d encoratjar la participaci dels alumnes. Paral lelament, la prctica del cstig corporal s fermament desaconsellada. Per Comenius, l'home no t necessitat d estar sota constrenyiment per aprendre, ja que ho desitja naturalment. 

 Publicacions.
Comenius se sobretot conegut per la petita obra titulada: Ianua linguarum reserata o porta oberta de les llenges  (Lesna, 1631) : on hi compila en 1000 frases totes les paraules usuals, a fi de facilitar, alhora, en un temps molt curt, el coneixement dels mots i el de les coses. 

Aquesta obra, inspirada en la Ianua linguarum editada a Salamanca el 1611 pel jesuta irlands William Bathe, tingu un xit prodigis, es reimprim nombroses vegades al llarg de molts anys i s hi anaren afegint i alternant diferents llenges, disposant les 1000 frases en columnes confrontades, una per a cada llengua. 

Comenius complet la seva obra amb  lOrbis sensualium pictus, Nuremberg, espcie d enciclopdia on els mots estan acompanyats per imatges que els expliquen; la Grammatica janualis; i el lexicon januale, recull on les diferents arrels estan reunides en frases seguides. 

Els seus tractats ms importants foren reunits amb el ttol de Opera didactica, Amsterdam, 1657. Tamb escrigu sobre histria, religi i filosofia. Algunes de les seves obres foren escrites en llengua txeca. 

A continuaci, una llista quasi-exhaustiva de les seves obres: 

 Problemata miscellanea, 1612 - un tractat filosfic.
 Grammaticae facilioris praecepta (Preceptes d una Gramtica ms fcil), 1616   manual de gramtica, avui perdut. ;
 Divadlo vekerenstva v c (Teatre de l universalitat de les coses), 1616 - un projecte incomplet en vistes a la primera enciclopdia txeca;
 Retu k proti Antikristu a svod m jeho, 1617-18 - un manifest contra el Papa. ;
 Listov do nebe, 1619   una crtica de la injustcia social.
 O poezii  esk (De la poesia txeca), 1620 - manual de poesia txeca. ;
 P emylovn o dokonalosti (Reflexions sobre la perfecci), 1622 - una obra dedicada a la seva dona ;
 Nedobyteln hrad jmno Hospodinovo, 1622 ;
 Truchliv (Trista), 1622-1651 ;
 Labyrint sv ta a rj srdce (El laberint del mn i el parads del cor), 1623-1631;
 O sirob , 1624 ;
 P es bo, 1624;
 Centrum securitatis  ili hlubina bezpe nosti, 1625 ;
 Carta de Morvia, 1627, Amsterdam;
  esk didaktika (Didactique tchque), 1627-1632   obra pedaggica fundacional. ;
 Informatorium koly matersk, 1630   sobre l educaci dels nens petits a les escoles maternals ;
 Ianua linguarum reserata (La porta oberta a les llenges), 1631 - manual de llat, reunint 1000 frases en llat i txec, sense repetir, prcticament, cap paraula.
 Navren krtk o obnov  kol v krlovstv  eskm (Breus proposicions per a la reforma de les escoles del Regne de Bohmia), 1632   proposta de reforma del sistema escolar de Bohmia. ;
 Haggaeus redivivus, 1632   crtica de l opressi de la societat i dels Habsburg.
 Pozoun milostivho lta, 1632   expressa l esperana d un proper retor a Bohmia.
 Vestibulum, 1633 - manual de llat, ms accessible que el Ianua linguarum reserata.
 Physicae synopsis, 1633, Leipzig   manual de fsica.
 Conatuum Comenianorum praeludia, 1637, Oxford.
 Prodromus pansophiae (Preludi a la saviesa universal), 1639, London ;
 Via lucis (La via de la llum), 1642 et 1668 - opinions sobre l educaci i el sistema escolar. ;
 Pansophiae diatyposis, 1643, Danzig ;
 Methodus linguarum novissima, 1649 - manual de llenges.
 Historia persecutionum Ecclesiae Slavonicae, 1647   petici als protestants europeus d ajudar els txecs.
 Kaft umrajc matky, Jednoty bratrsk, 1650   decepci pel fet de la pau de Westflia. ;
 Rebita Laucus, 1650 ;
 Independentia aeternarum confusionum origo, 1650 ;
 Schola pansophica (L'escola pansfica), 1651 ;
 Sermo secretus Nathanis ad Davidem, 1651   petici al prncep hongars Sigismund Rkczi de combatre els Habsburg.
 Gentis felicitas, 1659, Amsterdam   exhortaci a combatre els Habsburg ;
 Schola ludus, 1654 ;
 Panegyricus Carolo Gustavo (Pangyrique de Charles Gustave), 1655   petici al rei de Sucia de reformar Polnia.
 Opera didactica omnia (Obres didctiques completes) (1657) - un recull dels seus escrits pedaggics. ;
 Lux in tenebris (La llum a les tenebres), 1657 ;
 Orbis sensualium pictus, 1658, Nuremberg   llibre d imatges per a l aprenentatge del llat.
 Kancionl, 1659 - un recull de cants religiosos. ;
 Ecclesiae Slavonicae brevis historiola, 1660, Amsterdam   una histria de l Esglsia eslava. ;
 Oculus fidei (adaptaci del "Theologia naturalis" de Ramon Sibiuda), 1661. ;
 De rerum humanarum emendatione consultatio catholica, 1662   la seva obra ms imponent, una obra filosfica dividida en set parts, de les quals 4 restaren inacabades. ;
 Lux e tenebris, 1665 - completa Lux in tenebris  ;
 Clamores Eliae, 1665-1670   idees sobre la millora del mn i la cooperaci internacional.
 Angelus pacis (L'ange de la paix), 1667   exhortaci a la pau.
 Unum necessarium, 1668   una espcie de testament filosfic.
 Continuatio admonitionis fraternae, 1669   polmica.

Cites.

  Quan l educaci general de la joventut comenar pel bon mtode, no mancar a ning el que li s necessari per a pensar i actuar b. ;

Enllaos externs.
Orbis sensualium pictus

El projecte Comenius.
El projecte Comenius s un projecte europeu patrocinat per la Uni Europea i endegat el 2002. s un projecte que s estn de l educaci maternal a la secundria. S adrea a tots els actors de la vida educativa: docents, alumnes, pares d alumnes, associacions de pares d alumnes, ONGs i ens territorials, entre altres.

Finalitats i propsits.
T el propsit de promoure la cooperaci en el marc europeu entre els ens que hi participen, encoratjar les relacions entre els alumnes i la mobilitat dels docents, desenvolupar l obertura de ment i la tolerncia, claus d una Europa slida; i tamb l s i la perfecci de les diferents llenges. El projecte posa l accent en l ajuda als estrats ms desafavorits, la lluita contra el fracs escolar i la prevenci de l exclusi. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169757" title="Need for Speed: ProStreet" nonfiltered="4384" processed="4369" dbindex="69419">


Need for Speed: ProStreet (NFS:PS) s un videojoc de curses fet per Electronic Arts, el qual s l'ltim de la saga de videojocs de curses, Need for Speed. Va ser anunciat oficialment el 31 de maig de 2007. La data oficial pel llanament a l'Amrica del Nord s el 31 d'octubre de 2007, el llanament a la resta de mercat s pel novembre.


 Caracterstiques .
Cotxes.
(llista no oficial)

1999 Mitsubishi Eclipse - Imatge;
1999 Mazda RX7 - Imatge;
1970 Plymouth Barracuda - Imatge;
1986 Toyota Corolla GT-S (AE86) (al fons de la imatge del Barracuda );
2007 Audi RS4 - Imatge ;
1999 Nissan Skyline R34 GT-R - Imatge;

 Noies .
Com s usual a la saga, el ProStreet tamb hi haur alguns personatges reals al joc. Aquesta vegada, s Krystal Forscutt, un antiga participant al Big Brother Australia i Sayoko Ohashi.


Referncies.


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial de la saga NFS;
Frums oficials de la saga NFS (normalment en angls);
  Triler a VaDeJocs.cat ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169763" title="Cahul" nonfiltered="4385" processed="4370" dbindex="69420">
Cahul s una ciutat del sud-est de la Repblica de Moldvia, situat a la frontera amb Romania i a 175 km de Chi in u. Amb 35.500 habitants (2004), Cahul s el centre administratiu del Districte de Cahul. A la ciutat hi ha una universitat, un teatre dramtic i una important balneari.

 Enllaos externs .
Allmoldova.com: Cahul;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169768" title="Eresodeu" nonfiltered="4386" processed="4371" dbindex="69421">

Els eresodeus (Eresoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes, formada per tres famlies d'aranyes entelegines de vuit ulls:
 Ersids (Eresidae);
 Herslids (Hersiliidae);
 Ecbids (Oecobiidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies d'ersids;
 Llista d'espcies d'herslids;
 Llista d'espcies d'ecbids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169769" title="Xabier Alonso Olano" nonfiltered="4387" processed="4372" dbindex="69422">
Xabi Alonso Olano s un futbolista basc nascut a Tolosa (Guipscoa) l'any 1981.

 Biografia .

Nascut el 25 de novembre de 1981 a Tolosa, s fill de l'exfutbolista Periko Alonso. Els seus dos germans tamb es dediquen a jugar a futbol; Mikel juga a la Real Sociedad i Jon s, encara, juvenil.Des de qu juga amb la selecci espanyola de futbol el seu nom s mal pronunciat per la gran majoria dels mitjans de comunicaci espanyols a causa de la semblana d'escriptura amb el nom del catal Xavi Hernndez. Aix doncs, Xabier, es pronuncia "Shabier" i Xavi, "Txavi"

Provinent de la cantera de la Real Sociedad, va estar tres temporades jugant al primer equip del club donostiarra, desprs d'una cessi a la S.D. Eibar. Va contribuir en gran mesura al subcampionat de lliga que la Reial va aconseguir sota les ordres de l'entrenador francs Reynald Denoueix.

Fou fitxat pel club angls Liverpool FC. la temporada 2004-05. Els seguidors "reds" el van escollir com a la millor incorporaci de la temporada seguit del badalon Luis Garca (actualment a l'Atltico de Madrid) a travs d'una enquesta realitzada a la pgina web del club angls.

Va debutar amb la selecci espanyola el 30 d'abril de 2003 davant la selecci de l'Equador.

En el mundial celebrat a Alemanya l'estiu del 2006, va jugar tres partits i va aconseguir un gol contra Ucrana en el primer partit.

 Palmars .
 1 Lliga de Campions (2005) (Liverpool FC);
 1 Supercopa d'Europa (2005) (Liverpool FC);
 1 Copa anglesa de futbol (2005-06) (Liverpool FC);
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;

 Trajectria professional .
 Antiguoko;
 Real Sociedad B;
 S.D.Eibar (97-98), (00-01)dic (Cedit per la Real Sociedad);
 Real Sociedad (98-00), (01-04);
 Liverpool FC (04- );
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169776" title="Montmals" nonfiltered="4388" processed="4373" dbindex="69423">
El pic del Montmals est situat als Pirineus d'Andorra, i t una altitud de 2.781 m.

Galeria fotogrfica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169780" title="Gaucn" nonfiltered="4389" processed="4374" dbindex="69424">

Gaucn s un poble de la provncia de Mlaga (Andalusia), que pertany a la comarca de la Serrana de Ronda, proper a Marbella, Estepona i Puerto Bans.

 Enllaos externs .
 Artesana Andaluza en Gaucn;
 Portal de Gaucn;
 "La Gaceta de Gaucn";












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169786" title="Runer" nonfiltered="4390" processed="4375" dbindex="69425">


El Runer s un riu pirinenc afluent del Valira per l'esquerra, que fa de lmit natural entre Andorra i l'Alt Urgell.

Histria.

L'1 d'agost de 2008 unes intenses pluges provocaren una riuada que acab amb el desbordament del riu Runer. Les conseqncies foren el tancament de la duana Andorrana i talls al terme de Sant Juli de Lria. Els punts ms danyats foren l'edifici de la duana de la policia andorrana i la gossera d'Andorra. L'esllavissada fou tal que l'edifici de la duana tingu danys estructurals.

Una setmana desprs de l'esllavissada apareixeren a la Seu d'Urgell tres bidons que s'endugu l'aiguat de la duana. Els contenidors contenien productes qumics que s'usen per a colorar el gasoil. En total es van perdre 150 contenidors que desprs foren recuperats perqu no afectessin al riu.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169787" title="Ersid" nonfiltered="4391" processed="4376" dbindex="69426">




Els ersids (Eresidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels eresodeus (Eresoidea), juntament amb els herslids i ecbids.

En angls s'anomenen velvet spiders (aranyes de vellut) per la seva aparena. Sn aranyes entelegines, s a dir que la femella t una placa genital a l'abdomen, amb vuit ulls, i que construeixen unes teranyines desordenades. Amb l'excepci del gnere Wajane, sn cribellades. 

Algunes espcies sn molt sociables, i per a ser comparades amb alguns insectes socials tan sols els manca un sistema de castes amb individus especialitzats i una reina. Cooperen en la cria de les niuades, a diferncia de la major part de les aranyes, amb l'excepci d'alguns agelnids africans, com els del gnere Agelena i alguns d'altres.

 Sistemtica .
Cont la informaci recollida fins el 29 de novembre de 2006 i hi ha citats 10 gneres i 102 espcies, de les quals, 24 pertanyen al gnere Dresserus i 21 a Stegodyphus. Es troben fonamentalment per tot Europa, frica i una gran part d'sia. A Amrica noms s'han localitzat al Brasil.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.
 Eresinae C. L. Koch, 1851;
 Adonea Simon, 1873 (Mediterrani);
 Dorceus C. L. Koch, 1846 (frica);
 Dresserus Simon, 1876 (frica);
 Eresus Walckenaer, 1805 (Zona Palertica fins al Marroc);
 Gandanameno Lehtinen, 1967 (frica);
 Paradonea Lawrence, 1968 (frica);
 Seothyra Purcell, 1903 (frica);
 Stegodyphus Simon, 1873 (frica, Madagascar, Brasil, Eursia);

 Penestominae C. L. Koch, 1851;
 Penestomus Simon, 1902 (Sud-frica);
 Wajane Lehtinen, 1967 (Sud-frica);

 Referncies .
 Lehtinen, P.T. (1967): "Classification of the cribellate spiders and some allied families, with notes on the evolution of the suborder Araneomorpha". Ann. Zool. Fenn. 4: 199-468.
 Dippenaar-Schoeman, A.S. (1989): "The African species of the subfamily Penestominae (Araneae: Eresidae): with description of two new species". Phytophylactica 21: 131-134.

Enllaos externs.
Family Eresidae (Velvet Spiders);
Platnick, N.I. 2005. World Spider Catalog;
 
 Vegeu tamb .
 Eresodeu;
 Llista d'espcies d'ersids;
 Classificaci de les aranyes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169790" title="Victorien Sardou" nonfiltered="4392" processed="4377" dbindex="69427">

Victorien Sardou (Pars, 5 de setembre de 1831 - Pars, 8 de novembre) de 1908 va ser un dramaturg francs 

 Biografia .

 Inicis difcils .
Victorien Sardou procedia d'una modesta famlia propietria d'un oliveral en Le Cannet, prop de Cannes. Durant un hivern especialment fred, una gelada va matar totes les oliveres i va arrunar a la famlia. El pare de Victorien, Antoine Landre Sardou, es va traslladar a Pars. All va ser successivament comptable, professor de comptabilitat, director de collegi i preceptor, a ms de publicar alguns manuals de gramtica, diccionaris i altres tractats de diferents matries. Com son pare gaireb no aconseguia mantenir la famlia, Victorien va haver de treballar des de molt jove i es va veure obligat, a causa de la falta de diners, a interrompre els estudis de medicina que havia iniciat.

Va sobreviure donant classes de francs a alumnes estrangers, llat, histria i matemtiques i escrivint articles per a enciclopdies populars. Al mateix temps tractava d'introduir-se en el mn de les lletres. Els seus primers assajos havien trobat el suport d'una escriptora de segona fila, Madame de Bawl, que durant l'poca de la Restauraci havia aconseguit una certa fama. Va tractar de cridar l'atenci de la famosa actriu francesa Rachel proposant-li un drama, La Reina Ulfra, basat en antigues llegendes sueques.

L'inici de la seua carrera va resultar especialment difcil. La seua obra La Taverna dels estudiants es va representar en el Teatre de l'Odon l'1 d'abril de 1854, per l'acollida va ser tumultuosa, ja que s'havia ests el rumor que l'autor havia estat contractat pel govern per a provocar els estudiants. Desprs de cinc representacions, l'obra va ser retirada de cartell. Un altre drama, Bernard Palissy, havia estat acceptat en un principi teatre de l'Odon, per desprs d'un canvi en la direcci del teatre, els nous gestors de la sala van decidir no complir el comproms adquirit pels seus antecessors. Una obra amb tema canadenc, Flor de liana, va estar a punt de representar-se en el Teatre de l'Ambig, per la mort del director del teatre va fer que el projecte fracassara. El geperut, que Sardou va escriure per a l'actor Charles Albert Fechter, no va agradar a qui l'havia de protagonitzar i quan finalment l'obra va poder representar-se amb xit, va ser a conseqncia d'un error, i com a obra d'un altre escriptor. Pars al revs, que es va presentar davant Adolphe Lemoine, anomenat Montigny, director del Teatre del Gimns Marie Bell, va ser rebutjada per aquest, aconsellat per Eugne Scribe a qui semblava escandalosa l'escena d'amor que posteriorment es faria famosa en Els nostres ntims.

 L'xit .
Sardou es trobava completament arrunat, i la seua dissort es va agreujar quan un atac de febre tifoide gaireb li causa la mort. A punt de morir al seu apartament, rodejat pels seus manuscrits rebutjats, una vena el va auxiliar, Mademoiselle de Brcourt, que estava relacionada amb el mn del teatre, en especial amb la famosa actriu Virginie Djazet, de la que era ntima amiga. Desprs de restablir-se, va presentar-lo a la seua amiga, que va decidir convertir-se en la protectora del jove autor.


L'actriu, ja major, va comprar per a ell, l'any 1859 un teatre, el Folies Djazet, que es va rebatejar com Teatre Djazet. Per a aconseguir mantenir les despeses del teatre, va arribar fins i tot a tornar a emprendre gires teatrals per tot Europa. Cndida, la primera obra que Sardou va escriure per a Virginie Djazet, va ser prohibida per la censura, per les tres obres segents, escrites prcticament l'una darrere de l'altra (Les primeres armes de Fgaro, Monsieur Garat i Els Prats Saint-Gervais) van ser un gran xit. Va ocrrer el mateix amb Les potes de mosca (1860), representada en el Gymnase.

Aviat Victorien Sardou va estar en igualtat de condicions amb els dos mestres del teatre del moment, mile Augier i Alexandre Dumas (fill). Tot i que que no tenia ni vis cmica, ni l'eloqncia o fora moral del primer, ni la convicci apassionada i l'agut enginy del segon, era un mestre del dileg. Les rpliques s'enllacen de mode molt enginys. Aplicava els principis constructius de Scribe, i combinava els tres gneres clssics (comdia de carcters, de costums o d'intriga) amb el drama burgs. Va demostrar tanta habilitat com el seu mestre per a unir aquests elements en obres slides i ben construdes, malgrat que els donava un important mats de stira social. Es va burlar de la burgesia egoista i vulgar en Els nostres ntims (1861), dels vells solters en Els xicots vells (1865), dels moderns tartufos en Sraphine (1868), dels llauradors en Els nostres bons pobletans (1866), dels vells costums i les principals poltiques passades de moda en Els terrossos (1862), de l'esperit revolucionari i dels que el viuen en Rabagas (1872) i El rei carlota (1872), de les lleis sobre el divorci en  Divorciem-nos! (1880).
Va escriure Fedora (1882) especialment per a Sarah Bernhardt. Es va renovar introduint a les seues obres un element histric, generalment superficial: va adaptar Teodora (1884) d'unes crniques bizantines i L'odi (1874) de crniques italianes, al mateix temps que situava La duquessa d'Atenes en una Grcia medieval. Ptria (1869) narra la revolta dels llauradors neerlandesos a finals del Segle XVI, mentre La bruixa (1904) es desenvolupava en l'Espanya tamb del Segle XVI. La Revoluci Francesa servir de marc per a tres de les seues obres: Les Meravelloses, Termidor (1891) i Robespierre (1902), escrita especialment per a Sir Henry Irving. Far reviure l'epopeia imperial en La Tosca (1887) i la molt famosa Madame Sans Gne (1893). Tamb s l'autor de Dant (1903), La Pisie (1905) i El drama dels verins (1907).

Victorien Sardou es va casar per primera vegada amb Laurentine Elonore Dsire de Moisson de Brcourt, que va morir als vuit anys de casada. Es va tornar a casar l'any 1872 amb Marie Anne Corneille Souli, filla de l'erudit Eudore Augustin Souli i de Marie Catherine Josphine Vila. La seua filla es va casar amb l'escriptor dramtic Robert de Flers.

Victorien Sardou va ser elegit com a membre de la Acadmia Francesa l'any 1877.

 Obres principals .
 1860 - Les Pattes de mouche;
 1869 - Patrie!;
 1873 - L Oncle Sam;
 1874 - La Haine;
 1877 - Dora;
 1880 - Divorons!;
 1882 - Fdora  ;
 1884 - Thodora;
 1887 - La Tosca;
 1890 - Cloptre;
 1891 - Thermidor;
 1893 - Madame Sans-Gne ;
 1894 ;
 Gismonda;
 La Sorciere;
 1896 - Spiritisme;
 1899 - Robespierre;
 1903 - Dante;

Traduccions al catal.
 La cort de Llus XIV. Drama histric en 5 actes. Traducci d'Adri Gual. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 23 de desembre de 1909.
 Teodora. Drama en 7 actes. Traducci de Salvador Vilaregut. 1912;
 Rabags. Comdia en 5 actes. Traducci d'Alfred Pallard i Bastard de la Torre. 1913;
 La Tosca. Drama en 4 actes. Traducci de Josep Maria Vila. 1918;
 Un cap de trons. Comdia en 3 actes. Traducci de Jeroni Molin. 1929;

 Referncies .
 L. Lacour, Trois thtres (1880);
 Brander Matthews, French Dramatists (Nova York, 1881);
 R Doumic, crivains d'aujourd'hui (Pars, 1895);
 F Sarcey, Quarante ans de thtre (vol. VI, 1901);

 Enllaos externs .
 Fitxa biogrfica en la seu de l'Acadmia Francesa ;
 La Tosca (1887);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169793" title="Wilhelmine Schrder-Devrient" nonfiltered="4393" processed="4378" dbindex="69428">


Wilhelmine Schrder-Devrient (Hamburg, 6 de desembre de 1804 Coburg, 26 de gener de 1860), va ser una cantant d'pera alemanya amb veu de soprano.

 Carrera .
Va debutar com actriu als quinze anys en el paper d'Aricia, en la traducci alemanya de Phdre de Jean Racine feta per Schiller. L'any 1821 va obtenir un gran xit cantant el paper de Pamina, en La flauta mgica de Mozart, xit que li va assegurar el seu futur operstic. Va adquirir gran popularitat, primer a Dresden i desprs arreu d'Europa. Va debutar a Pars l'any 1830 i a Londres el 1833.

Va adquirir gran fama la seua interpretaci del paper de Leonore en Fidelio de Beethoven. Richard Wagner va tenir l'oportunitat de veure-la en aquest paper quan el compositor tenia 16 anys d'edat, i va quedar-ne impressionat. Schrder-Devrient va arribar a estrenar diverses peres de Wagner, recreant el paper d'Adriano a Rienzi, Senta a L'holands errant i Venus a Tannhuser.

Com a cantant combinava una estranya qualitat tmbrica amb una dramtica intensitat d'expressi, tant en els recitals com en l'escenari operstic.

 Vida privada .
Schrder-Devrient nasqu a Hamburg. Era filla de l'actriu Sophie Schrder i del tenor Friedrich Schrder.

L'any 1823 va casar-se amb Karl Devrient, per es van separar l'any 1828. L'any 1847 es va tornar a casar, amb un oficial anomenat Dring, de qui tamb es va divorciar l'any 1848. Va participar en la Revoluci de 1848 i va ser empresonada. L'any 1850 va contraure un tercer matrimoni, aquesta vegada amb Heinrich von Bock, un ric terratinent, per el va abandonar l'any 1852.

Bibliografia.
Glmer, E. von.  (1862).  Erinnerungen an Wilhelmine Schrder-Devrient. Leipzig.
Wolzogen, A. von (1863). Wilhelmine Schrder-Devrient. Leipzig.
Pleasants, Henry (1966/81).  The Great Singers.  Nova York.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169796" title="Llus Sol i Sabars" nonfiltered="4394" processed="4379" dbindex="69429">
Llus Sol i Sabars ( Gav, Baix Llobregat 1908 - Capellades, Anoia 1985 ) fou un gegraf i geleg catal. s pare d'Oriol Sol Sugranyes.

Biografia.
Va nixer el 1908 a la ciutat de Gav, situada a la comarca del Baix Llobregat. De ben petit la seva famlia es trasllad a Lleida. L'any 1925 es diplom com a mestre i el 1929 es llicenci a la Universitat de Barcelona en Cincies Naturals. Posteriorment ampli els seus coneixements a Alemanya, on estudi paleontologia, matria a la qual va dedicar el seu doctorat l'any 1936.

Dedicat a la docncia, fou professor d'institut a Figueres i Tarragona. Desprs de la Guerra Civil Espanyola aconsegu la ctedra de Geografia fsica a la Universitat de Granada, aconseguint l'any 1943 la ctedra a la Universitat de Barcelona.

L'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. Mor l'any 1985 a la seva residncia de Capellades, poblaci situada a la comarca de l'Anoia.

Activitat professional.
L'any 1926 conegu a Pau Vila, grcies al qual va entrar en contacte amb la geografia, i que l'encoratj a participar en la fundaci de la Societat Catalana de Geografia l'any 1935, de la qual en fou president entre 1972 i 1981.

Des de la seva ctedra de geografia a la Universitat de Barcelona aconseguir institucionalitzar aquesta disciplina cientficament, grcies a la seva relaci amb Joan Vil i Valent i Maria de Bols i, mitjanant l'establiment d'una seu del Centre Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC) a la mateixa universitat i la fundaci de l'"Instituto de Estudios Pirenaicos". Aquest institut va permetre relacionar els professionals de la geografia catalana i espanyola amb els francesos, clarament vinculats a l'escola regional de geografia. 

Fou autor, entre d'altres, dels llibres:
 1951: Los Pirineos;
 1952: Geografa de Espaa y Portugal, en collaboraci amb Manuel Tern lvarez;
 1958-1974: Geografia de Catalunya, direcci de l'obra en quatre volums;
 1968: Geografa Regional de Espaa, amb Manuel Tern;
 1978: Geografa General de Espaa, amb Manuel Tern;
 1975 Sobre el concepte de regi natural i la seva evoluci;

Reconeixements.
Des de l'any 2001 l'Institut d'Estudis Catalans convoca anualment el Premi Llus Sol i Sabars de Geografia, ofert al millor treball d'investigaci o d'assaig sobre geografia i dotat amb 4.200 euros.

Enllaos externs.
  Llus Sol i Sabars a la Societat Catalana de Geografia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169798" title="Partit Comunista d'Espanya (reconstitut)" nonfiltered="4395" processed="4380" dbindex="69430">
El Partit Comunista d'Espanya (reconstitut) s un partit poltic d'ideologia marxista leninista i maosta, illegalizat a l'Estat espanyol des del 2003. 

 Histria .
Va sorgir el 1968 i agrupava militants del Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), dels Cercles Guevaristes i altres organitzacions a l'exili europeu, que van donar forma a l'OMLE (Organitzaci Marxista-Leninista d'Espanya).

Les seves bases ms actives es troben histricament a Vigo (on molts militants d'Organizacin Obreira van confluir a l'OMLE vers el 1972), Cadis i el  barri madrileny d'El Pozo del To Raimundo, al qual va pertnyer el seu histric secretari general Manuel Prez Martnez, lies Camarada Arenas.

Va celebrar clandestinament el seu Congrs Fundacional al juny del 1975. De llavors en, ha arribat a tenir ms de 3.000 militants detinguts en el temps transcorregut i resultat morts per trets de la policia alguns dels seus principals dirigents, com ara Juan Carlos Delgado de Codes i Francisco Javier Eizaguirre.

El PCE(r) va nixer de l'OMLE, la qual havia sorgit com un corrent comunista que pretenia reconstruir l'antic PCE i es manifestava en desacord amb el que denominaven revisionisme i aposta per la "reconciliaci nacional" desenvolupada per la direcci comunista des del 1955.  

En virtud de la Llei de Partits del 2002, els tribunals espanyols van suspendre l'activitat del PCE(r) l'abril del 2003, considerant que aquest constitua, juntament amb els GRAPO, una sola estructura terrorista.  

 Activitat poltica .
Els seus mitjans d'expressi sn el peridic Resistencia i l'rgan teric Antorcha, en els quals criden a la lluita armada per crear un Estat socialista a l'Estat espanyol.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Partit Comunista d'Espanya (reconstitut);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169801" title="Jordi Rubi i Balaguer" nonfiltered="4396" processed="4381" dbindex="69431">
Jordi Rubi i Balaguer (Barcelona, 1887 - Barcelona, 1982), fou un eminent filleg, professor i historiador de la literatura catalana.

Era fill del catedrtic Antoni Rubi i Lluch. Va ser el primer director de la Biblioteca de Catalunya des de l any seva fundaci per la Mancomunitat, el 1914. Tamb va organitzar la xarxa de Biblioteques Populars fundada un any desprs. Durant la guerra civil espanyola, va traslladar el fons de la Biblioteca del Palau de la Generalitat a l'antic Hospital de la Santa Creu, amb la qual cosa va aconseguir salvar el tresor bibliogrfic. Fou ell qui va organitzar i dirigir el servei de biblioteques del front. Fou professor de literatura catalana, bibliologia i biblioteconomia a l'Escola de Bibliotecries, aix com als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona en el seu perode com a Universitat Autnoma de Barcelona. s autor de nombrosos manuals i treballs d investigaci sobre temes d'historiografia de la literatura catalana. Va ser guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l any 1969, i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 1980. Va ser membre fundador de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.

 Obres .
 La lgica en rims del Gazzali glosada en rims per Ramon Llull (1914);
 De l'Edat mitjana al Renaixement: Figures literries de Catalunya i Valncia (1948);
 Obres essencials de Ramon Llull (1957-1960);
 La cultura catalana del Renaixement a la Decadncia (1964), recull d'articles ;
 Documentos para la Historia de la Universidad de Barcelona. I. Preliminares (1289-1451);
 Illustraci i Renaixena (1987);
 Llibreters i impressors a la Corona d'Arag (1994);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169803" title="Partit Comunista de les Illes Balears" nonfiltered="4397" processed="4382" dbindex="69432">
Partit Comunista de les Illes Balears (PCIB) s un partit poltic constitut el 1977, com a partit federat del Partit Comunista d'Espanya (PCE). El 1987 en formar-se la coalici Izquierda Unida, aquesta adopt a les Illes Balears la denominaci d'Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB). A les darreres eleccions autonmiques, EU-EV s la quarta fora poltica al parlament autonmic, i forma part de la coalici de progrs que ha governat les Illes el 1999.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169804" title="Antoni Bergs i Mass" nonfiltered="4398" processed="4383" dbindex="69433">
Antoni Bergs i Mass ( Lleida 1899 - Barcelona 1986 ) fou un poltic, enginyer agrcola i advocat catal.

Biografia.
Va nixer el 1899 a la ciutat de Lleida. Va estudiar enginyeria agrcola a l'Escola d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i dret a la Universitat de Saragossa. Installat a la seva ciutat natal va exercir l'advocacia, destacant aix mateix per l'impuls que don a l'Ateneu Lleidat, la Cambra de Comer de Lleida i l'Assemblea General de la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre. Tamb va dirigir la revista cultura Vida Lleidatana i la revista poltica Occident.

L'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya. Mor el 1986 a la ciutat de Barcelona.

Activitat poltica.
Lder d'Acci Catalana i del Partit Catalanista Republic a la ciutat de Lleida, el convert en membre de la Paeria d'aquesta ciutat i el 1931 cap de la majoria republicana a la paeria. Aix mateix form part de la Ponncia de la Divisi territorial de Catalunya que finalitz en la promulgaci de la Divisi comarcal de 1936.

Condemnat a mort desprs de la Guerra Civil Espanyola, pena per conmutada per la pres, pass quatre anys recls i finalment fou alliberat desprs d'haver-se revisat el seu sumari. Posteriorment es trasllad a Barcelona, on reprengu la seva activitat com a advocat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169807" title=".xxx" nonfiltered="4399" processed="4384" dbindex="69434">
.xxx s un domini de primer nivell genric d'Internet proposat com a opci voluntria per a llocs web sexualment explcits a Internet.

El nom est inspirat per l'antiga classificaci X de la MPAA i la BBFC, ara comunament usat per les pellcules pornogrfiques, que s'anomenen XXX.

La ICANN anunci l'1 de juny de 2005 que .xxx es convertiria un domini de primer nivell genric similar a .aero, .travel, etc. per mai no s'arrib a implementar. El 10 de maig de 2006, la ICANN invertia la seva decisi, i el 30 de mar de 2007, la ICANN rebutjava la proposta de .xxx per tercer cop.

A partir de 2005, hi hagu una implementaci alternativa de .xxx per New.net, un servei privat de registre de dominis no afiliat a ICANN, a travs d'una arrel de DNS alternativa. El seu futur - incloent-hi els noms de domini prviament registrats amb New.net - s incert arran de la resoluci de l'ICANN.

Un altre TLD .xxx  no oficial estigu disponible a travs del sistema d'arrel de DNS alternatiu administrat per AlterNIC (empresa ara desapareguda).

Referncies.


Enllaos externs.
Lloc de registre ICM ;
New.net site ;
Net porn plan labelled 'obscene' at BBC News ;
W3C: Why Using TLDs for Filtering is Ineffective, Harmful, and Unnecessary ;
Internet agency nixes  .xxx  Web addresses; Board members decide porn domains are more trouble than they re worth ;
ICANN Kills .xxx ;
XXX TLD Revived ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169808" title="Joan Payra" nonfiltered="4400" processed="4385" dbindex="69435">
Joan Payra (Perpiny, 1882 - Pars, 29de maig de 1937)  fou un poltic socialista nord-catal. Era membre de la Section Franaise de l'International Ouvrire (SFIO) i redactor de Le Socialiste i La Rpublique, on fou considerat un excellent propagandista. Fundador de Le Cri Catalan (desprs del 1936, Le Cri Socialiste). L'activitat com a esportista i dirigent esportiu (fundador de la USAP) li don una considerable popularitat. Diputat de l'Assemblea Nacional francesa des del 1924 (per les llistes de l'SFIO-Cartel des Gauches), hi renunci l'octubre del 1935, per poder presentar-se al Senat (fou senador des d'octubre del 1935 fins a la mort). 

Fou conseller general de Prats de Moll (1925-31), de Perpiny Oriental (1931-37), president del Consell General de Pirineus Orientals (1931-37) i alcalde de Perpiny (1935-37). Des d'aquests crrecs es preocup sobretot per la poltica referent a la viticultura.

Font.
Jean Maitron (dir.), Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier franais, d. de l'Atelier, cdrom, 1997;
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169810" title="SSX" nonfiltered="4401" processed="4386" dbindex="69436">
Per a altres significats, vegeu SSX (desambiguaci).;
Aquest article tracta sobre el videojoc. Per a informaci de la saga general, vegeu SSX (saga de videojocs).;


SSX (Snowboard Supercross) s el primer videojoc de la saga de videojocs de snowboarding, SSX, publicada per EA Sports BIG. Va ser desenvolupat per EA Canada i llanat amb el llanament de la PlayStation 2 l'octubre del 2000.

El videojoc va rebre una molt bona crtica des del Regne Unit com el millor videojoc en el llanament de la PS2 per la bona jugabilitat i and grfics. 

Actualment t una qualificaci del 100% a Rotten Tomatoes. 

 Jugabilitat .
Els jugadors podran triar alguns personatges, cadascun amb les seves habilitats i estadstiques i estil d'snowboard. Es selecciona una pista i el jugador ha de triar dues opcions: solament baixar-la en forma de cursa i l'altra opci s baixar-la fent salts.

Cada pista hi ha rampes, rails, salts i altres objectes. Amb alguns salts el jugador guanya una mena d'impuls per a ser impulsat en un curt espai de temps que pot ser usat per augmentar momentniament l'acceleraci. Mentre que hi ha salts de l'Snowboarding que es fan en la vida real, molts d'aquests salts sn irreals i enganyen les lleis de la fsica. Els jugadors tamb tenen l'opci de practicar o explorar pistes en el mode "freeride".

 Personatges i les seves nacionalitats .
El videojugador pot triar entre 8 personatges, 4 desbloquejats al moment de jugar. Aquests sn:

Mac Fraser (americ);
Moby Jones (britnic);
Elise Riggs (canadenc);
Kaori Nishidake (japons);
Jurgen Angermann (alemany);
JP Arsenault (francs);
Zoe Payne (americ);
Hiro Karamatsu (japons);

D'aquests personatges, noms en Jurgen i Hiro no estan en la continuaci d'aquest videojoc, s a dir, a SSX Tricky.

La crtica.

PSM2 (Regne Unit)  94/100

Video Gamers First 9,6/10,0

Gamespy            94/100

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169812" title="Le Cri Catalan" nonfiltered="4402" processed="4387" dbindex="69437">
Le Cri Catalan (El crit catal) fou un setmanari fundat el 1907 a Perpiny per Joan Payra i Vctor Dalbiez, per dirigit ms tard per Albert Bausil. Se subtitulava "satric, literari, teatral, esportiu i mund". Era escrit totalment en francs, i el catal noms hi servia com a element folklric expressiu. A finals del 1916 prengu orientaci poltica socialista i lluit contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre  i posteriorment cap de govern francs Georges Clemenceau. A partir del 1930 fou succet per Le Cri Socialiste.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169813" title="Le Cri Socialiste" nonfiltered="4403" processed="4388" dbindex="69438">
Le Cri Socialiste (El Crit Socialista) fou el nom que va prendre a partir de novembre de 1936 el setmanari de Perpiny Le Cri Catalan, ja com a rgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l'octubre del 1936 esdevingu l'rgan de la Federaci Socialista dels Pirineus Orientals. La seva edici es va interrompre durant la Segona Guerra Mundial, per s'ha tornat a editar des del novembre del 1944.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169814" title="Juan Modesto Guilloto Len" nonfiltered="4404" processed="4389" dbindex="69439">
Juan Modesto Guilloto Len, conegut per Modesto (El Puerto de Santa Mara, 1906 - Praga, 1969). Militant del PCE i militar republic durant la Guerra Civil Espanyola.

Formaci militar i poltica.
Caporal del cos de regulars al Marroc espanyol, es va afiliar al Partit Comunista d'Espanya el 1930. El 1933 va organitzar les milcies comunistes, desprs de rebre un curs de formaci militar a la Uni Sovitica. 

Guerra civil.
Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, Modesto fou un dels creadors i primers comandants del 5 Regiment de milcies populars, un dels primers nuclis de l'Exrcit Regular, del que va ser Cap l'octubre de 1936. Va participar a l'assalt a la Caserna de la Muntanya a Madrid i va dirigir un batall a la Provncia de Toledo, intentant contenir l'avan franquista a la batalla de Madrid. Es va distingir en les operacions de la Serra de Guadarrama i el Tajo durant la batalla de Madrid. El 1937, el general Jos Miaja, cap de la Junta de Defensa de Madrid, li encarrega el comandament de la 4a Divisi.

Desprs de la batalla de Guadalajara, la del Jarama i de Brunete se li assign el comandament del V Cos d'Exrcit. El 1938 va dirigir les operacions militars durant la Batalla de l'Ebre, amb el rang de coronel i tenint sota el seu comandament el V Cos d'Exrcit dirigit per Enrique Lster i el XV de Manuel Tagea. Desprs de la caiguda de Catalunya va passar a la zona centre, on Juan Negrn el va nomenar general, cas nic entre els oficials de milcies i Cap de l'Exrcit del Centre el 2 de mar del 1939. A l'acabar la guerra es va exiliar a la Uni Sovitica, on se li va reconixer la seva graduaci militar. 

Durant la Segona Guerra Mundial va ser general de l'exrcit blgar i va combatre els nazis amb les tropes de l'URSS.

Derrotat a les lluites de faccions per fer-se amb el control del PCE, es va retirar a Praga, on va morir el 19 d'abril del 1969. A la capital txeca va escriure les seves memries Soy del Quinto Regimiento, que es publicaren a Pars aquell any.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169815" title="SSX (saga de videojocs)" nonfiltered="4405" processed="4390" dbindex="69440">
SSX (Snowboard Supercross) s una saga de videojocs d'snowboard publicats per EA Sports BIG. T un estil arcade, per no s un videojoc de simulaci, que enfoca ms trets en els salts ms irreals i impossibles que no pas en la vida real.

 Ttols .
SSX;
SSX Tricky ;
SSX 3;
SSX Out of Bounds;
SSX On Tour;
SSX Blur;

 Vegeu tamb .
Banda sonora de la saga de videojocs SSX

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169816" title="Vctor Dalbiez" nonfiltered="4406" processed="4391" dbindex="69441">
Vctor Dalbiez  (Cornell de Conflent 1876 - Pavillons-sous-Bois, Illa de Frana 1954) fou un poltic socialista nord-catal. Era membre del Partit Radical-Socialista i collaborador al diari La Montagne (1905-1912); fou cofundador de  Le Cri Catalan el 1907 amb Joan Payra, conseller general dels Pirineus Orientals del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929. Fou diputat a l'Assemblea Nacional Francesa del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingu ministre de les regions alliberades en el govern d'douard Herriot, el 1927 senador i membre de la comissi d'afers estrangers, i alcalde de Perpiny del 1929 al 1935. Durant la Primera Guerra Mundial fu votar la loi Dalbiez que assegur un repartiment ms equilibrat dels homes mobilitzats en el front.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169817" title="Banda sonora de la saga de videojocs SSX" nonfiltered="4407" processed="4392" dbindex="69442">
Aix s una llista sobre les canons de la banda sonora dels videojocs de la saga de SSX publicats per EA Sports BIG i que comena a SSX.

 SSX .
Aphrodite/Mikey Finn-"Drop Top Caddy";
Hybrid - "Finished Symphony";
Mickey Finn;
Mix Master Mike - "Slayboarder";
Mix Master Mike - "Suprize Package (Remix)";
Rahzel;

 SSX Tricky.
Aphrodite - "King Of The Beats";
Bif Naked - "Leader";
Black Label Society - "Rose-Petalled Garden";
BT - "Hip Hop Phenonmenon";
BT - "Smartbomb";
Huda Hudia - "System Overload";
Hybrid - "Finished Symphony";
John Morgan - "Bassinvaders";
Mix Master Mike - "Board Burner";
Mix Master Mike & Rahzel - "Slayboarder (cana SSX)";
Rasmus - "Peaktime";
Rasmus - "Superwoman";
Run DMC - "It's Tricky";
Shocore - "Bonecracker";
Skank - "Shake Wha' Yo Mama Gave Ya";
Space Raiders (band) - "Song For Dot";
The Forth - "Reality Detached";

 SSX 3 .
Andy Hunter - "Go";
Audio Bullys - "We Don't Care";
Autopilot Off - "Clockworks";
Basement Jaxx - "Do Your Thing";
Caesars - "Jerk It Out";
Chemical Brothers - "Leave Home";
Fatboy Slim - "Don't Let The Man Get You Down";
Finger Eleven - "Good Times";
Ima Robot - "a is for action";
K-OS - "Freeze";
Kinky - "Mas";
MxPx - "Play It Loud";
N.E.R.D. - "Rockstar";
Placebo - "The Bitter End";
Ryksopp - "Poor Leno";
Swollen Members - "All Night";
Swollen Members - "Deep End (Remix de Utah Saints)";
The Faint - "Glass Danse";
The X-Ecutioners - "Like This";
Yellowcard - "Way Away";

 SSX On Tour .
Avenged Sevenfold - "Bat Country";
Billy Talent - "Red Flag";
Blackalicious - "Rhythm Sticks";
Bloc Party - "Banquet";
Bonobo - "Pick up";
Bonobo - "Flutter";
Chali2Na fent Beenie Man - "International";
C-Rayz Walz - "Street Reppin";
Death from Above 1979 - "Romantic Rights";
Def Leppard - "Let It Go";
Dio - "Stand Up And Shout";
Diplo - "Big Lost";
Diplo featuring P.E.A.C.E. - "Indian Thick Jawns";
Diva International - "Nothing to Do";
DJ Spooky i Dave Lombardo fent Chuck D - "B-Side Wins Again";
Fu Manchu - "I Can't Hear You";
Goldfinger - "My Everything";
Hot Hot Heat - "Pickin' It Up";
Iron Maiden - "Run To The Hills";
Jurassic 5 - "Red Hot";
LCD Soundsystem - "Daft Punk Is Playing At My House";
Louis XIV - "God Killed The Queen";
Maxmo Park - "Apply Some Pressure";
Morningwood - "Nu Rock";
Motrhead - "Overkill";
Nine Black Alps - "Shot Down";
OK Go - "Here It Goes Again";
Paul Wall fent Big Pokey of the S.U.C. - "Sittin' Sidewayz";
Pennywise - "Competition Song";
Queens of the Stone Age - "Medication";
Rock 'N' Roll Soldiers - "Flag Song";
Scorpions - "Dynamite";
Sweatshop Union - "Come Back";
The Faint - "I Disappear";
The Herbaliser fent Roots Manuva - "Lord, Lord";
The Herbaliser - "Gadget Funk";
The Hives - "No Pun Intended";
The Perceptionists - "People 4 Prez";
Vatican DC - "Antisocial";
We Are Scientists - "Lousy Reputation";
Z-Trip i Whipper Whip - "All About The Music";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169818" title="Aurora Picornell Femenies" nonfiltered="4408" processed="4393" dbindex="69443">
Aurora Picornell i Femenies (Mallorca, 1912 - Ciutat de Mallorca, 1937) fou una sindicalista mallorquina.

El 1931 va organitzar el Sindicat de Sastresses. Ms tard ingress en el Partido Comunista de Espaa (PCE), i fou una de les principals dirigents de la Federaci Balear. El 1934 particip en la implantaci del partit a Menorca. En esclatar la guerra civil espanyola, Mallorca caigu en mans dels rebels i fou empresonada. Es prov de negociar el bescanvi, per fou treta de la pres pels falangistes, que l'afusellaren al cementiri de Porreres. s una de les roges des Molinar.

Reconeixements.
 Un IES de Palma duu el seu nom.
 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169819" title="Joaquim Puig i Pidemunt" nonfiltered="4409" processed="4394" dbindex="69444">
Joaquim Puig i Pidemunt fou un comunista catal, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que el 1946 es va fer crrec de la direcci de  Treball, rgan clandest del partit. El 1947 fou detingut per les autoritats franquistes, que el condemnaren a mort i l'afusellaren el 17 de febrer del 1949, amb els companys Angel Carrero Sancho, Pere Valverde i Numen Mestre Ferrando.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169820" title="Royal Football Club de Lige" nonfiltered="4410" processed="4395" dbindex="69445">


El R.F.C. de Lige s un club de futbol de Blgica, de la ciutat de Lieja.

Histria.
El club fou fundat el 1892 com a Lige Football Club i esdevingu membre fundador de l'Associaci Belga, com a Football Club Ligeois, el 1895. Fou el primer campi belga el 1896. L'any 1920 reb el ttol de reial, que fou afegit a tots els clubs que havien guanyat 3 campionats. Els anys 1952 i 1953 guany els darrers dos ttols de lliga.

El seu darrer triomf fou la copa belga de l'any 1990. Desafortunadament el club pat una fallida financera i hagu de vendre el seu estadi. L'any 1995, el club s'un a un club d'un suburbi de Lieja, el R.F.C. Tilleur-Saint-Nicolas, esdevenint R. Tilleur F.C. de Lige. La paraula Tilleur fou finalment exclosa del nom el 2000.

Palmars.
Lliga belga (5): 1895-96, 1897-98, 1898-99, 1951-52, 1952-53;
Copa de Blgica (1): 1989-90;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Fans;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169822" title="SSX Blur" nonfiltered="4411" processed="4396" dbindex="69446">


SSX Blur s un videojoc d'snowboard publicat per EA Sports BIG i creat per EA Montreal per la Wii.  El videojoc va ser llanat als EUA el 27 de febrer de 2007 i als Pasos Catalans i la resta d'Europa el 16 de mar de 2007. La banda sonora va ser creada per Junkie XL i composada a travs de "Radio BIG" al videojoc. La rdio fictcia se sent quan els jugadors estan baixant per les pistes.

 Personatges .
Hi ha 12 personatges disponibles. 


 Crtica .




 Enllaos externs .
  Lloc web oficial a Nintendo sobre el SSX Blur;
  Entrevista amb Eric Chartrand a la IGN;
  Lloc web oficial de SSX Blur a eagames.com;
  SSX Blur a Merqurycity.com;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169827" title="Moiss Broggi i Valls" nonfiltered="4412" processed="4397" dbindex="69447">
Moiss Broggi i Valls ( Barcelona, 18 de maig de 1908 ) s un metge i pacifista catal.

Biografia.
Va nixer el 1908 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicenci el 1931 sota la direcci d'August Pi i Sunyer i Joan Trias i Pujol, i on s'especialitz en cirurgia. 

L'any 1966 va esdevenir membre de la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona, de la qual en fou nomenat president el 1980. L'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya, i aix mateix tamb ha estat guardonat amb la Medalla d'Or de Barcelona. El juliol de 2008 tamb fou guardonada amb el Premi Nacional a la Trajectria Professional i Artstica concedit per la Generalitat de Catalunya en reconeixement a "la seva dilatada i prestigiosa carrera com a cirurgi i el seu comproms tic i social". Tamb a l'any 2008 va ser galardunat amb la medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Carrera mdica.

Durant la Guerra Civil Espanyola va participar en el bndol republic, implicant-se en l'equip mdic de les Brigades Internacionals. Al finalitzar la guerra va ocupar una plaa a l'Hospital de Vallcarca de Barcelona, per esdevenir posteriorment cirurgi de l'Hospital Clnic. Fou cessat, per, de tots els seus crrecs oficials sent sotms a un procs de depuraci per part del rgim franquista.

Valls continu, per, amb la seva tasca professional, primer a Terrassa i posteriorment en diversos centres de Barcelona, destacant per la seva tasca assitencial. Al llarg de la seva carrera fou nomenat President de la Comissi de Deontologia del Collegi de Metges i fou membre fundador de la Associaci Internacional de Metges per a la Prevenci de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1985.el meu pare quan era gran es tirava pets fins k va morir amb una cardiovasculia puditis olorus pedus kuan sen va tirar un de gran
moises broggi u sentu

Referncies.
 

Enllaos externs.
  Informaci de Moiss Broggi a la Xarxa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169830" title="Josep Maria de Casacuberta i Roger" nonfiltered="4413" processed="4398" dbindex="69448">
Josep Maria de Casacuberta i Roger ( Barcelona 1897 - d. 1985 ) fou un filleg i editor catal.

Biografia.
Va nixer el 1897 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se posteriorment en la literatura catalana.

Membre de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1981 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per mnium Cultural i amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

Obra literria.
L'any 1922 va esdevenir director de l'Oficina de Toponmia i Onomstica de la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans, crrec que ocup fins el 1925. En collaboraci amb Joan Coromines va realitzar diversos estudis sobre el Catal nord-occidental, centrant-se especialment en el ribagor, el pallars i el parlar fragat, i de forma individual realitz valuoses investigacions sobre la Renaixena.

Com a editor l'any 1924 fund l'Editorial Barcino, amb la qual va publicar "Lo somni", de Bernat Metge, inciant aix la collecci "Els Nostres Clssics", collecci especialitzada en textos medievals. 

Enllaos externs.
 Josep Maria de Casacuberta a l'Institut d'Estudis Catalans;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169834" title="Emilio Rodrguez Zapico" nonfiltered="4414" processed="4399" dbindex="69449">
Emilio Rodrguez Zapico (Len, 27 de maig del 1944 - Huete, 6 d'agost de 1996) va ser un pilot automobilstic que va arribar a participar a la Frmula 1.

A la F1 va participar  en un Gran Premi ( el Gran Premi d'Espanya de 1976 ) amb l'escuderia Wiliams, per no va poder classificar-se per la cursa. El monoplaa Williams FW04 que feia servir era de l'any anterior i va ser usat posteriorment per Brian McGuire.

Va tornar a la competici com a pilot de curses de turismes al llarg dels anys 80 fins la seva retirada. 

Zapico va morir en un accident a Huete, Espanya el 6 d'agost del 1996 .

 A la F1 .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169836" title="Amanida" nonfiltered="4415" processed="4400" dbindex="69450">

Una amanida o ensalada s principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que pot prendre's com plat nic, abans o desprs del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar). A la pennsula Ibrica les amanides ms habituals duen enciam i tomquet, o tomquet i ceba. Tamb s habitual la barreja dels tres ingredients. A vegades es barreja o substitueix l'enciam amb altres fulles verdes, com ara l'escarola, l'herba dels canonges, o fins i tot els espinacs tendres.

Quan s'augmenten els ingredients els ms habituals solen ser les olives, la tonyina en conserva (escabetx, natural o en oli), ou dur, no s rar el cogombre, fins i tot algunes puntes d'esprrec, i l'amaniment descrit, generalment acompanyat d'alls picats. Sol ser un plat fred, i en tot cas tebi o combinant una majoria d'ingredients freds amb algun minoritari tebi o calent, per mai s un plat calent en el seu conjunt. 

Existeix una altra varietat d'amanida, es diu ensalada russa, en aquest cas els ingredients sn finament picats i amalgamats amb una salsa espessa com la maionesa. 

Tipus d'amanides.

 Amanida alemanya. ;
 Amanida amb gambes.
 Amanida amb soia.
 Amanida andalusa: amanida a base de molla de pa sucada amb oli i/o vinagre.
 Amanida bella vista: amanida a base d'enciam, tonyina, pebrot, tomquet, olives i ous.
 Amanida caprese: amanida feta a base de tomquet, mozzarella i olives.
 Amanida catalana.
 Amanida Csar.
 Amanida d'alvocat:
 Amanida d'arrs.
 Amanida d'enciam i tomquet.
 Amanida d'endvies.
 Amanida d'escarola amb romesco.
 Amanida d'esprrecs.
 Amanida d'estiu.
 Amanida d'orelles de mar.
 Amanida de cogombres amb tonyina.
 Amanida de cors de palmera.
 Amanida de crixens.
 Amanida de faves tendres amb menta.
 Amanida de la casa.
 Amanida de lban: amanida a base de iogurt, all, cogombre i menta, tpica de la cuina libanesa.
 Amanida de llegums.
 Amanida de llegums a l'andalusa.
 Amanida de llenties.
 Amanida de marisc.
 Amanida de pasta tbia.
 Amanida de peix marinat.
 Amanida de pernil d'nec.
 Amanida de peus de porc amb vinagreta d'ou dur.
 Amanida de pollastre.
 Amanida de ram amb formatge.
 Amanida de tomquet.
 Amanida de tonyina.
 Amanida del temps.
 Amanida mixta.
 Amanida tbia.
 Amanida tres delcies.
 Amanida tropical.
 Amanida verda.
 Crudits: amanida composta d'escalunya i pastanaga tallades en tires molt fines, enciam i pebrot, ceba, remolatxa, rave, etc., en rodanxes molt primes, condimentada amb salsa vinagreta.
 Empedrat: amanida freda de llegums.
 Ensalada niarda: amanida composta d'enciam, api, olives, etc., amb anxoves, tonyina i sovint ou dur.
 Esqueixada: amanida feta amb bacall o tonyina esqueixats, enciam, tomquet, olives, etc.
 Fatuix: amanida elaborada amb hortalisses fresques, generalment tomquet, enciam, cogombre i ceba, i amb trossos de pa de pita torrats o fregits, que es condimenta amb oli d'oliva, suc de llimona o vinagre, menta i julivert, tpica del Prxim Orient.
 Pipirrana: amanida andalusa feta amb tomquet, ceba, ou dur i algun peix de carn atapeda.
 Tabule: amanida feta amb brgul o cuscs, tomquet, ceba, julivert i menta, que s'amaneix amb oli d'oliva i suc de llimona, originria de Sria i el Lban.
 Xat: amanida tpica del Peneds i el Garraf feta amb escarola, tonyina i bacall dessalats i esqueixats, filets de seit i olives negres i arbequines, que es menja adobada amb una salsa feta amb alls, nyores, ametlles torrades, oli, sal i vinagre.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169837" title="1. HK Gra?anski Zagreb" nonfiltered="4416" processed="4401" dbindex="69451">
El Gra anski Zagreb, nom complert Prvi Hrvatski Gra anski portski Klub (1.HGK), (Primer Club Esportiu dels Ciutadans Croats), fou un club croat de futbol de la ciutat de Zagreb.

 Histria .
El club fou fundat a Zagreb el 1911. Fou una entitat especialment reeixida en el perode d'entreguerres. Fou campi de la lliga iugoslava cinc cops, els anys 1923, 1926, 1928, 1937 i 1940.

Desprs de 1945, el club es va desfer i la majoria dels seus jugadors s'uniren al FK Partizan de Belgrad. La resta dels jugadors s'uniren al nou club Dinamo Zagreb, el qual adopt eventualment l'uniforme del club i l'escut el 1969. Tamb n'adopt el nom, breument, als noranta.

 Entrenadors destacats .
  Mrton Bukovi:1935-45;

 Palmars .
 5 Lliga iugoslava de futbol: 1923, 1926, 1928, 1937, 1940;
 2 Lliga croata de futbol: 1941 (campionat no finalitzat), 1943;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169840" title="Ramon Faus i Esteve" nonfiltered="4417" processed="4402" dbindex="69452">
Ramon Faus i Esteve ( Guissona, Segarra 1902 - Barcelona 1987 ) fou un notari i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 1902 a la poblaci de Guissona, situada a la comarca de la Segarra. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, en la qual es doctor i de la qual en fou posteriorment professor. 

Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, en fou membre de la Secci de Filosofia i Cincies Socials. L'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. Mor l'any 1987 a la ciutat de Barcelona.

Activitat professional.
Des de l'any 1930 fou notari de la ciutat de Barcelona, sent noment deg del Collegi de Notaris i membre de l'Acadmia de Jurisprudncia. Especialista sobre dret catal, dret familiar i dret de successi l'any 1960 form part de la Comissi de Juristes Catalans que elaboraren la Compilaci del dret civil de Catalunya, que va rebre el nom informal de Compilaci Faus-Condomines. 
 
Enllaos externs.
  Ramon Faus a l'Institut d'Estudis Catalans;

  Necrolgica a El Pais;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169841" title="Ramon Faus" nonfiltered="4418" processed="4403" dbindex="69453">

Ramon Faus i Cerqueda (1835-1895), pedagog catal.
Ramon Faus i Esteve (1902-1987), notari i professor universitari catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169844" title="Royale Union Saint-Gilloise" nonfiltered="4419" processed="4404" dbindex="69454">


El R. Union Saint-Gilloise s un club de futbol de Blgica, del municipi de Forest, tot i que el nom prov del barri ve de Saint-Gilles, de Brusselles.

Histria.
El club va ser fundat l'1 de novembre de 1897. Fou un dels principals clubs de futbol del pas abans de la Segona Guerra Mundial. Guany el seu primer ttol el 1904, per a un total de 11. Entre 1933 i 1935 assoliren el rcord de 60 partits consecutius sense perdre. Desprs de la guerra declin en el seu potencial. El 1963 baix a segona divisi i des d'aleshores s'ha mantingut en les categories inferiors.

Palmars.
Lliga belga (11): 1903-04, 1904-05, 1905-06, 1906-07, 1908-09, 1909-10, 1912-13, 1922-23, 1932-33, 1933-34, 1934-35;
Copa de Blgica (2): 1912-13, 1913-14;

Enllaos externs.
    Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169851" title="Ataru Moroboshi" nonfiltered="4420" processed="4405" dbindex="69455">
Ataru Moroboshi (     ,, Moroboshi Ataru) s el protagonista principal del manga de Rumiko Takahashi Urusei Yatsura (Lamu/Lum).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169855" title="Somni de Cap de Creus" nonfiltered="4421" processed="4406" dbindex="69456">
Somni de Cap de Creus s un extens poema de Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), publicat postumament el 2003. 

Integrat per divuit cants, obertura, coda i epleg, recrea el trnsit des del paganisme difs de l'Empord grecollat al cristianisme que basteix esglsies damunt els fonaments dels antics temples pagans. Inclou la conegudissima oraci al Crist de la Tramuntana.

La llegenda diu que va ser Salvador Dal qui va suggerir al seu amic Fages la idea d'aquest vast poema on els deus de l'Olimp prenen possessi del del paisatge mineral del Cap de Creus, poblat de formes fantstiques i onriques, producte de l'erosi del mar i el vent.

Bibliografia.
Jordi Pla, "El Somni de cap de Creus", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 22 (1989), 301-312.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169859" title="Koninklijke Football Club Germinal Beerschot" nonfiltered="4422" processed="4407" dbindex="69457">


El Koninklijke Football Club Germinal Beerschot (KFC Germinal Beerschot) s un club de futbol de Blgica, de la ciutat d'Anvers.

Histria.
El club nasqu l'any 1999 com a resultat de la fusi de dos clubs, el KFC Germinal Ekeren i el K. Beerschot VAC, club que en aquells moments sofria problemes econmics.

El 1920 es cre el FC Germinal Ekeren a la ciutat d'Ekeren, un suburbi d'Anvers, per no es registr a l'Associaci Belga fins el 30 de juliol de 1942. El 1971 afeg el ttol de reial (Koninklijk) al seu nom. Arrib per primer cop a la primera divisi belga el 1989, arribant a classificar-se per la Copa de la UEFA el 1996 i 1998, desprs d'acabar tercer a la competici.

El Koninklijke Beerschot Voetbal en Atletiek Club va ser fundat l'any 1899, quan la majoria de jugadors del Royal Antwerp FC deixaren el club. Fou un dels clubs histrics del futbol belga amb set ttols de lliga abans de la Segona Guerra Mundial.

El nou KFC Germinal Beerschot Antwerpen mantingu el nmero de matrcula i plaa a primera divisi de l'Ekeren, per adopt l'estadi del Beerschot. El 2003 llev el mot Antwerpen del nom.

Palmars.
 K. Beerschot VAC .
Lliga belga (7): 1921-22, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1927-28, 1937-38, 1938-39;
Copa de Blgica (2): 1970-71, 1978-79;

 KFC Germinal Ekeren .
Copa de Blgica (1): 1996-97;

 KFC Germinal Beerschot .
Copa de Blgica (1): 2004-05;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web d'aficionats Armata Viola;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169866" title="El triomf i el rodol de la Gala i en Dal" nonfiltered="4423" processed="4408" dbindex="69458">
El triomf i el rodol de la Gala i en Dal (1961). Auca integrada per 43 rodolins, escrits per Carles Fages de Climent - cada un acompanyat d'un dibuix fet per Salvador Dal, i altres tres sense rodol - amb motiu de l'homenatge que la ciutat de Figueres va fer al pintor de Port Lligat l'any 1961.

Dal va fer els dibuixos de l'auca a tinta xina en un nic cartr, en una sola nit, segons Fages. Els dibuixos i els rodolins sn un compendi de la mitologia daliniana. Hi apareixen els seus homenots particulars (Monturiol, Picasso, Gaud, Garca Lorca, Francesc Pujols, Mari Fortuny), les seves obsesions (l'Angelus de Millet, Guillem Tell, el Quixot, els Dioscurs) i, com si fos una pellcula, hi desfila tota la cosmogonia de la seva obra: les formigues, els rellotges tous, el brau, les crosses, els xiprers... Alguns d'aquests dibuixos son petits quadres, com ara el nmero 24, referit a Gaud, o el 33, sobre la "Corrida" daliniana. Fages reconix explicitament que tres dels rodolins son de Dal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169875" title="Racing White Daring Molenbeek" nonfiltered="4424" processed="4409" dbindex="69459">


El Racing White Daring Molenbeek (RWD Molenbeek) fou un club de futbol de Blgica, de la municipalitat de Molenbeek, Brusselles.

 Histria .
El club fou el resultat nombroses fusions de diversos clubs al llarg de la histria. Els clubs dels quals nasqu foren:

Racing Club de Bruxelles. 
Aquest club es cre a Koekelberg el 1890, com un club d'atletisme. El 1894 es cre la seccio de futbol amb el nom de Racing Football Club. Un any ms tard ingress a l'Associaci Belga amb el nom de Racing Club de Bruxelles. Abans de la Primera Guerra Mundial fou un dels clubs ms destacats del pas, guanyant 6 lligues i 1 copa. El 1925 baix a segona divisi i inici un perode de declivi que el port l'any 1963 a fusionar-se amb el White Star per formar el Royal Racing White.

White Star AC.
El White Star fou fundat el 1909 per estudiants. No fou un club punter al pas i mai guany cap ttol important. La seva millor poca fou entre 1934 i 1947 en qu particip a primera divisi. L'any 1963 es fusion amb el RC Bruxelles per formar el Royal Racing White.

Royal Racing White.
El 1963, resultat de la fusi de White Star i Racing Club de Bruxelles nasqu el Royal Racing White. Jug a primera divisi entre 1965 i 1973 i el seu estadi era l'estadi Fallon. Com a mxim xit assol una final de la copa belga. L'any 1973 es fusion amb el Daring Club per formar el RDWM.

Daring Club de Bruxelles.
El Daring Club de Bruxelles es fund el 1895 impulsat per un grup d'estudiants. Fou el segon club en afiliar-se a l'Associaci Belga de Futbol. El 1899 fou expulsat del seu camp de joc i per evitar el problema decid fusionar-se amb el Brussels FC esdevenint Daring Brussels FC. El 1902 es fusion amb dos nous clubs, l'Union Sportive Molenbeekoise i l'Skill FC i retorn al seu nom original. Fou un dels clubs ms destacats abans de la Segona Guerra Mundial, establint gran rivalitat amb el Royale Union Saint-Gilloise. El 1920 inaugur el seu estadi a Molenbeek. En total guany cinc lligues belgues. L'any 1950 es reanomen Royal Daring Club de Bruxelles i vint anys ms tard Royal Daring Club Molenbeek. L'any 1973 es fusion amb el Racing White per formar el RDWM.

Racing White Daring Molenbeek.
El RWDM nasqu fusi de Racing White i Daring Club de Bruxelles el 1973. El Racing aport un equip slid, mentre que el Daring aport l'estadi i un pblic fidel. Els seus majors xits foren la lliga belga de 1975 i unes semifinals de la Copa de la UEFA el 1977. Comen a patir problemes econmics el 1984 que el portaren a la fallida econmica el 2002 i la seva desaparici. L'estadi del club fou ocupat pel K.F.C. Strombeek (d'aprop de Bruselles) que esdevingu F.C. Molenbeek Brussels Strombeek.

Desprs de la desaparici, el 2002, en els seu lloc els aficionats crearen una nova entitat anomenada Racing Whitestar Daring Molenbeek amb la intenci de reviure el nou club. 


ImageSize  = width:600 height:auto barincrement:25
PlotArea   = left:10 right:20 top:10 bottom:30
AlignBars  = justify
Period = from:1890 till:2015
ScaleMajor = unit:year increment:10 start:1890
AlignBars  = justify
TimeAxis = orientation:horizontal

Colors =
  id:RacingCB       value:white
  id:DaringCB       value:claret
  id:WhiteStar      value:red
  id:RacingWhite    value:red
  id:RWDM           value:red
  id:Brussels       value:white
  id:Strombeek      value:white
  id:canvas         value:gray(0.9)

BackgroundColors = canvas:canvas

BarData=
  Bar:RacingCB
  Bar:RacingWhite
  Bar:WhiteStar
  Bar:RWDM
  Bar:DaringCB
  Bar:Brussels
  Bar:Strombeek

PlotData=
  fontsize:S align:center width:18 mark:(line,black) 
  bar:RacingCB color:RacingCB from:1891 till:1963 text:"Racing Club de Bruxelles" 
  bar:DaringCB color:DaringCB from:1895 till:1973 text:"Daring Club de Bruxelles"
  bar:WhiteStar color:WhiteStar from:1909 till:1963 text:"White Star AC"
  bar:Strombeek color:Strombeek from:1932 till:2002 text:"KFC Strombeek"
  bar:RacingWhite color:RacingWhite from:1963 till:1973 text:"Racing White"
  bar:RWDM color:RWDM from:1973 till:2002 text:"RWDM"
  bar:Brussels color:Brussels from:2002 till:2007 text:"FC Brussels"
LineData=
  at:1963 color:black frompos:118
  at:1973 color:black frompos:74 tillpos:153
  at:2002 color:black frompos:30 tillpos:114


 Palmars .
Racing Club de Bruxelles.
Lliga belga (6): 1896-97, 1899-00, 1900-01, 1901-02, 1902-03, 1907-08;
Copa de Blgica (1): 1912;

Daring Club de Bruxelles.
Lliga belga (5): 1911-12, 1913-14, 1920-21, 1935-36, 1936-37;
Copa de Blgica (1): 1934-35;

Racing White Daring Molenbeek.
Lliga belga (1): 1975;

Enllaos externs.
 www.bxlboys.be;
 www.rwdm.be;
 www.fcbrussels.net - go to "Histoire";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169878" title="Efrayn RS" nonfiltered="4425" processed="4410" dbindex="69460">
Efran R. S. s un artista que es dedica a la producci independent d'animaci i de msica. Des del moment en qu va saber agafar un llapis, va comenar el seu aprenentatge autodidacta del domini del dibuix. Amb tan sols setze anys va registrar la seva primera histria, una novella grfica anomenada La otra cara de la verdad.

Els inicis.
L'Efran va nixer a Alacant el 1986, i hi va viure tota la infncia i gran part de l'adolescncia fins que, amb 17 anys i sense saber ben b com, va acabar vivint a la ciutat catalana de Tarragona.

Amb ganes de voler-se independitzar, va comenar a estudiar a Reus "Tcniques de narraci audiovisual" (altrament dit, "com escriure un gui"). Mentrestant treballava en els seus projectes artstics: histries, dibuixos i canons. Va gravar el seu primer videoclip, ngel y demonio, als 18 anys.

L'any 2005, un dels seus projectes d'animaci a mig fer, Mariko Naka, va ser descobert per un creatiu de la televisi local d'Alacant Ibrica TV; per ironies de la vida, aix el va fer tornar a la seva ciutat natal per treballar-hi professionalment. Desprs d'emetre'n dos captols per a Espanya i Mxic (a TV Azteca), per mitj de l'Hispasat, la srie s interrompuda a mitja efervescncia per problemes personals, i l'autor torna a Catalunya.

L'evoluci.
Els anys segents van servir perqu es perfeccions en els seus camps.
A punt de complir 21 anys, va entrar a una agncia de models publicitaris a Barcelona, vora les cmeres, per no com ell voldria. El seu reconeixement per Internet va comenar discretament i progressiva mercs a les seves adaptacions de manganime, una de les seves aficions i amb la qual cercava de donar a conixer la seva vertadera msica d'autor.

Tamb ha realitzat diversos concerts al BCN-Manga, en qu ha cantat canons d'autor i de manganime, i va tenir un estand al Sal del Manga per vendre els dos primers volums del cmic de OCV.

A l'actualitat.
L'Efran actualment treballa en les produccions animades La otra cara de la verdad, Mariko Naka i Patricio, i en el cmic Relaciones textuales. Ha estat entrevistat en diversos mitjans de comunicaci.

Musicalment, ha fet un gran pas endavant: d'una banda, la publicaci d'un discret senzill d'anime, La chica de Byakkoya, l'ha emps al pblic i, de l'altra, s previst d'enregistrar el seu primer disc d'autor, Trival Scar.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'artista;
Vdeo-clip dngel y Demonio;
Teaser de L'altra cara de la veritat;
Anunci del seu 1r senzill d'anime La noia de Byakkoya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169882" title="Claudio Abbado" nonfiltered="4426" processed="4411" dbindex="69461">

Claudio Abbado (Mil, 26 de juny de 1933) s un director d'orquestra itali. 

Biografia.
Descendent d'una famlia de msics, va nixer a Mil. Va estudiar piano en el Conservatori de Mil amb son pare Michelangelo Abbado i Carlo Maria Giulini. Desprs va viatjar a Viena per a completar els seus estudis de direcci amb Hans Swarowski. 

L'any 1958 va ser distingit als Estats Units d'Amrica amb el Premi del Concurs de Direcci Orquestral Koussevitzki (1958). L'any 1960 va debutat La Scala de Mil, amb motiu de la commemoraci del tercer centenari del naixement del compositor barroc Alessandro Scarlatti. 

A Nova York va guanyar un altre premi de direcci, el Mitropoulos (1963) i el 1965 va dirigir la Simfonia nm. 2 de Gustav Mahler - amb el padrinatge de Herbert von Karajan - amb l'Orquestra Filharmnica de Viena, en el marc del Festival de Salzburg, sent aquests dos esdeveniments els que li van donar el reconeixement mundial i el van llanar a la fama com a director de concert i d'pera.

El 1968 va ser nomenat director musical del Teatre de La Scala, crrec que va ocupar fins l'any 1986. Durant aquesta poca va dirigir no noms el repertori operstic itali tradicional, sin que va presentar una pera contempornia cada any, a ms d'una srie de concerts dedicats a les obres d'Alban Berg i Modest Mssorgski. Tamb va fundar l'Orquestra della Scala, per a oferir concerts orquestrals. 

Desprs, va ser anomenat director Musical de la pera Estatal de Viena entre 1986 i 1991, amb produccions notables com la versi original de Bors Godunov de Mssorgski i la poques vegades representada Khovantxina, Fierrabras de Schubert i Il viaggio a Reims de Rossini. Va dirigir en dues ocasions el Concert d'Any Nou de Viena: el 1988 i el 1991.

Va ser director principal de l'Orquestra Simfnica de Londres entre 1979 i 1987. L'any 1989 va succeir a Herbert von Karajan al front de l'Orquestra Filharmnica de Berln, com s tradicional mitjanant votaci secreta entre els membres d'aquesta agrupaci. L'any 1998 va anunciar que deixaria aquesta responsabilitat l'any 2002. Tamb ha estat director invitat de l'Orquestra Simfnica de Chicago. 

L'any 1988 va fundar el festival de msica Wien Modern, que des de llavors s'ha expandit per a incloure tots els aspectes de l'art contemporani. Aquest festival interdisciplinari t lloc cada any sota la direcci d'Abbado.

Abbado va ser diagnosticat amb cncer d'estmec l'any 2000, i a conseqencia del tractament, li va ser extirpat part del seu sistema digestiu. Desprs de recuperar-se, ha creat l'Orquestra del Festival de Lucerna l'any 2003.

Contribucions i estil.
Abbado tamb s molt conegut pel seu treball amb els joves msics. s fundador i director musical de l'Orquestra Juvenil de la Uni Europea (1978) i de l'Orquestra Juvenil Gustav Mahler (1986).

Ha rebut molts premis i reconeixements entre els que destaquen el Praemium Imperiale, la Medalla Mahler, la Bundesverdienstkreuz, el Premi Khytera, i doctorats honoraris d'universitats de Ferrara, Cambridge, Aberdeen i L'Havana.

Es distingeix per la seua versatilitat i per l'amplitud del seu repertori, que comprn no noms les obres clssiques de repertori - amb especial inters pel classicisme i el romanticisme alemanys i les obres de Rossini i Verdi- sin tamb pels compositors del segle XX com Arnold Schnberg, Alban Berg i altres posteriors com ara Karlheinz Stockhausen, Luigi Nono, Pierre Boulez o Krzysztof Penderecki.
 
Ha estrenat obres de Manzoni i de Luigi Nono i ha realitzat gravacions dels cicles simfnics ms importants: simfonies i msica coral de Johannes Brahms, simfonies de Gustav Mahler, Txaikovski, Prokfiev, Mssorgski, Antonn Dvo k i Mozart.

 Enllaos externs .
 http://www.deutschegrammophon.com/abbado ;
 Discografia ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169883" title="I'm Your Fan" nonfiltered="4427" processed="4412" dbindex="69462">
I'm Your Fan s un disc d'homenatge a Leonard Cohen, realitzat el 1991, produt per la revista francesa de msica Les inrockuptibles. 

L'lbum es basa en versions de caire folk i msica indie, per amb intrprets que no sn tan famosos com el disc d'homenatge posterior Tower of Song, que va comptar amb artistes de ms primera lnia. El nom del disc fa referncia al disc d'estudi de Cohen I'm Your Man. 

Llista de temes i intrprets.
 Who by Fire"   The House of Love;
 Hey, That's No Way to Say Goodbye   Ian McCulloch;
 I Can't Forget   Pixies;
 Stories of the Street   That Petrol Emotion;
 Bird on the wire   The Lilac Time;
 Suzanne   Geoffrey Oryema;
 So Long, Marianne   James;
 Avalanche IV   Jean-Louis Murat;
 Don't Go Home With Your Hard-On   David McComb & Adam Peters;
 First We Take Manhattan   R.E.M.
 Chelsea Hotel   Lloyd Cole;
 Tower of Song   Robert Forster;
 Take This Longing   Peter Astor;
 True Love Leaves No Traces   Dead Famous People;
 I'm Your Man   Bill Pritchard;
 A Singer Must Die   Fatima Mansions;
 Tower of Song   Nick Cave and the Bad Seeds;
 Hallelujah   John Cale;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169885" title="So Long, Marianne" nonfiltered="4428" processed="4413" dbindex="69463">
So Long, Marianne s un tema escrit i compost pel cantautor canadenc Leonard Cohen incls en el disc Songs of Leonard Cohen de 1967. 

El 1960 Cohen vivia a l'illa grega d'Hydra i all va conixer els novellistes escandinaus Axel Jensen i Gran Tunstrm. El primer estava casat amb Marianne Jensen i es van enamorar, Marianne va deixar el seu marit se'n va anar a viure amb Cohen, juntament amb el seu fill Axel. La can est dedicada a aquesta dona.

Durant molt de temps es va creure que el personatge Lorenzo de la novella de Jensen Joacim de 1961, tot i que desprs Jensen va dir que estava inspirat en Tunstrm. 

Enllaos externs.
 Lletra de la can extreta de The Leonard Cohen Files;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169888" title="Sol i de dol" nonfiltered="4429" processed="4414" dbindex="69464">
Sol i de dol s el primer llibre de poemes publicat pel poeta catal J. V. Foix. Va sortir el 1947, tot i que portava el peu d'impremta de 1936 per saltar-se la censura i a ms molts dels poemes ja estaven escrits d'abans de la guerra. Va ser l'obra que va consolidar Foix com a un poeta que calia valorar. 

El llibre inclou setanta poemes en forma de sonet d'estructura perfecta, combinant la forma del sonet itali amb el sonet clssic catal. El poemari est dividit en sis seccions, la primer s l'ofici del poeta i les contradiccions ntimes que t; la segona part s la reflexi sobre l'art; la tercera secci s de tema amors i metafsic alhora i s la ms breu; la quarta i la cinquena cal analitzar-lses junts pel fet de ser poemes de to dionisac, on descriu ancdotes de joventut amb una exuberncia verbal important, finalment, la darrera s de tema religis. 

L'estil d'aquest poemari s molt original, incoprora a la llengua moderna, molt depurada i amb voluntat de seguir Fabra, infinitat de recursos de la llengua medieval (arcaismes, formes verbals de primera persona sense vocal final de desinncia...) aix com moltes citacions de poetes d'aquella poca que li serveixen de model, des de provenals com Bernat de Ventadorn, Raimbaut de Vaqueiras, els italians Petrarca, Dante, Cavalcanti i els catalans Ramon Llull, Jordi de Sant Jordi o Ausis March. Els noms extics tamb hi sn prsents, aix com molts de modernitat inqestionable. Sol i de dol s una sntesi de classicisme i d'avantguardisme que recull sonets que l'autor va anar escrivint des de 1913 a 1936 i revisats just abans de ser publicats. 

En els sonests de Sol i de dol Foix reflexiona, sovint de manera metafsica i des d'una prespectiva personal i original, sobre diversos temes clau de la modernitat, com per exemple la crisi d'identitat individual i collectiva en un mn cada vegada ms tecnificat que aguditza la soledat de l'home. Un altre tema s la necessitat d'imposar la ra damunt la follia, sense abandonar la imaginaci. Les dificultats per acomplir el desig i viure l'amor plenament. O La impossibilitat espiritual d'assolir l'absolut. En el conjunt de l'obra diversa i complexa de Foi, Sol i de dol esdev el llibre central on s'expressen els conflictes i els dubtes existencials ms pregons del poeta. 

Enllaos externs.
Edici electrnia del poemari Sol i de dol;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169890" title="Les irreals omegues" nonfiltered="4430" processed="4415" dbindex="69465">
Les irreals omegues s el segon llibre de poemes publicat per J.V. Foix el 1949 i que difereix completament de l'anterior Sol i de dol, on dominava el classicisme. Aqu el que domina s l'art del trobar clus trobadoresc i l'hermetisme de la poesia de tots els temps. s una poesia retoricada, escrita amb vers lliure per on domina el decasllab i l'alexandr, que serveixen ms a l'esperit una mica narratiu del poemari. 

Els tretze poemes inclosos es caracteritzen per tenir un ttol llarg, sovint un poema en prosa, escrit en majscules. El contingut sn experincies viscudes abans de la Guerra Civil o al principi d'aquesta, en la joventut del poeta i reflexions prpies del poeta tant d'abans com de desprs de la guerra. La imatgeria s molt onrica i simbolista. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169891" title="Fosfat" nonfiltered="4431" processed="4416" dbindex="69466">

Un fosfat, en qumica inorgnica, s una sal d'cid fosfric. En qumica inorgnica, un fosfat (o organofosfat), s un ster d'cid fosfric. Tenen en com un tom de fsfor rodejat per quatre toms d'oxigen en forma tetradrica.

Els fosfats juguen un important paper en la bioqumica i en la biogeoqumica. Els secundaris i els terciaris sn insolubles en aigua, llevat dels fosfats de sodi, potassi i amoni.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169892" title="L'Almnia de Sant Joan" nonfiltered="4432" processed="4417" dbindex="69467">


L'Almnia de Sant Joan s un municipi aragons situat a la comarca del Cinca Mitj. Com indica el seu nom, havia format part de la comanda hospitalera de Monts, de la castellania d'Amposta. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169895" title="Orgenes" nonfiltered="4433" processed="4418" dbindex="69468">

Orgenes (186 - c. 254), en (grec:   rign s), fou un dels pares de l'Esglsia Cristiana que va exercir gran influncia intellectual al seu temps i ms endavant. El seu nom de naixement fou Adamanci (Adamantius, ).

Biografia.
Va nixer a Alexandria, i fou deixeble de Climent d'Alexandria, de Pant (sembla ser que quan aquest va tornar de l'ndia) i d'Ammoni Saccas. Fou amic d'Alexandre que ms tard fou bisbe de Jerusalem. Als 17 anys va morir el seu pare Lenides d'Alexandria  (203) durant una persecuci, deixant vdua i sis fills,  i tots els seus bns foren confiscats. Orgenes fou acollit a casa d'una rica dama d'Alexandria o tamb vivia un jove anomenat Pau d'Antioquia, considerat un gnstic, els ensenyaments del qual van influir en Orgenes. Desprs va seguir estudiant tica, gramtica, retrica, lgica, dialctica, geometria, aritmtica, msica i filosofia a ms de la llengua hebrea.

Es va dedicar a l'ensenyament i com a catequista va iniciar a alguns pagans que volien conixer el cristianisme, entre els quals un Plutarc, desprs martiritzat a Alexandria, i el seu germ Heracles, que va esdevenir assistent d'Orgenes i ms tard bisbe d'Alexandria. 

Va viure uns anys com asceta, que van afectar a la seva salut, i finalment es va castrar influt per les lectures cristianes, que desprs va repudiar per haver-les agafat massa al peu de la lletra. La persecuci s'havia acabat ja abans del 211 quan va morir l'emperador i Orgens va visitar Roma en temps del papa Zefer I (que va ser papa fins vers el 218). 

Entre l'any 212 i 215 va escriure (ell directament o en collaboraci amb els seus alumnes ms avanats) el Tractat sobre els principis (Peryphyseon), una obra de quatre volums per a tres cursos on s'expliquen els tres principis racionals: Du, les criatures racionals i el mn.

Va tornar a Alexandria on va estudiar hebreu i grec i va deixar el lloc de catecumen a Heracles; va agafar certa fama i va tenir una controvrsia amb Ambrosi, segons Eusebi de Cesarea un valentini i segons Epifani un marcionita o un sabelli, al que va convncer, i que desprs va ser el seu patr i ajudant.

Cridat per alguna ra desconeguda pel governador de la provncia de l'Arbia Ptria, vi viatjar a la zona per un temps; a la tornada, desprs d'uns disturbis a Alexandria (potser el conflicte de la ciutat amb Caracalla el 216), es va establir a Cesarea de Palestina on era bisbe Teoctist, i encara que no era sacerdot va ser convidat a impartir conferncies sobre les Sagrades Escriptures, donada la seva gran erudici i capacitat d'exegesi, tant a Cesarea com a Jerusalem on era bisbe Alexandre. D'aquesta manera, enseny el cristianisme a pagans i cristians. Va tornar a Alexandria al final del regnat de Caracalla.

Desprs va visitar Grcia i de cam va passar per Palestina on fou ordenat sacerdot o prevere per Teoctist de Cesarea i Alexandre de Jerusalem. Fou ben segur en aquest viatge quan es va entrevistar amb Jlia Mamea, mare d'Alexandre Sever (vers 230). A la tornada el bisbe de d'Alexandria, Demetri, estava enfadat perqu havia estat ordenat prevere sense el seu consentiment i per algunes diferencies teolgiques; la seva castraci, abans tapada, ara fou esgrimida contra ell. Un concili o snode dels bisbes egipcis el va expulsar d'Alexandria; inicialment va conservar el seu nomenament de prevere per Demetri va fer tot el possible per treure-li tamb. Orgenes va anar a Palestina. La seva condemna fou acceptada en general, excepte a Palestina., Arbia, Fencia, Grcia i Capadcia. Fins i tot es va dir que havia apostatat. Orgens va escriure als seus amics d'Alexandria i va esgrimir que els seus escrits havien estat falsificats i va seguir exercint a Palestina. Demetri va morir el mateix any de l'expulsi d'Orgens, probablement el 231 o 232 i el seu successor fou Heracles, amb el que la situaci d'Orgens es va estabilitzar.

Orgens es va trobar amb Gregori Taumaturg, desprs bisbe de Neocesarea i amb el seu germ Atendor, que van esdevenir els seus deixebles. El 235 va comenar la persecuci de Maxim, en la que van estar amenaats el seu amic Ambrosi i el prevere Protect (ambds establerts a Cesarea de Palestina) que no obstant van sobreviure; Orgens en aquest temps estava a Cesarea de Capadcia on era amic del bisbe Firmili, i durant dos anys va viure a casa d'una dama rica de la ciutat. Va tornar a Palestina a la mort de Maxim (238).

Va fer un altre viatge a Grcia que Suides situa a l'entorn del 245. L'any 248 va escriure vuit llibres, que conformaren la seva obra Contra Cels, on va elaborar una defensa del cristianisme davant de les crtiques del filsof grec Cels. El mateix 248 va morir Heracles d'Alexandria i el va succeir Dions. 

Sota Deci (249-251) es van renovar les persecucions de cristians; Alexandre de Jerusalem va morir mrtir, i ell mateix fou empresonat i torturat durant un any (250), per va sobreviure. En aquest temps va morir el seu amic i patr Ambrosi i Dions d'Alexandria li va escriure una carta que obria el cam cap a la reconciliaci. Orgenes va anar primer a Jerusalem i desprs a Tir on va morir probablement al comenament del 254, potser com a conseqncia del maltracte sofert. Fou enterrat a Tir.

Doctrina.

Davant del debat entre filosofia i teologia, va mantenir una postura ms tancada a l's de la filosofia que Climent d'Alexandria. Considerava que primer calia ser cristi, i desprs ja s'arribaria a la filosofia, ja que la Ra era una mala substituta de la Fe, no indispensable per entendre la Revelaci. En aquest sentit, l'estudi de la retrica i dels mtodes filosfics s intil davant de la veritat plena de Du, que no deixa la seva saviesa en la incertesa ni subjecte a la possibilitat d'error.

No obstant aix, existeix una fe superior, per estar lligada al coneixement: la gnosi cristiana, que ell comena a elaborar. Seguint el plantejament de Fil d'Alexandria, Orgenes creu que les Escriptures no s'han d'entendre tan sols en sentit literal, sin que se n'ha de saber copsar el seu sentit allegric, i aqu s on pot ajudar-hi la filosofia, ja que per comprendre quelcom de Du, primer cal comenar per comprendre la saviesa humana.

La seva doctrina filosfico-teolgica queda explicada a grans trets en les seves obres ms importants: Contra Cels i Peryphyseon.

Visi de Du (Contra Cels).
Cels, un filsof grec del segle II dC, havia plantejat una dura crtica contra el cristianisme (i el judaisme) des d'un punt de vista histric i religis. Orgenes, en respondre les seves crtiques, bastia les bases de la teologia cristiana.

Les crtiques de Cels se centraven en diversos punts: per exemple, l'adoraci al cel dels cristians o l'intent de donar un sentit a la histria (l'Esglsia deia que amb Jesucrist, la histria acomplia la seva missi), quan Cels considerava que no existia cap meta on arribar. Per la crtica ms contundent es referia a l'aparici de contradiccions a la Bblia, i en especial al tema de la reencarnaci de Du en Crist, quan suposadament Du era descrit com a sser incomunicable, immutable, inamovible, etern i invariable. Cels acceptava l'existncia d'un du monista en un sentit filosfic (seguint la doctrina aristotlica del Primer Motor Immbil), per de cap manera l'encarnaci, ja que aix suposaria renunciar a tot el que s'havia aconseguit amb el pensament filsofic.

Davant d'aquestes crtiques, Orgenes defensa el cristianisme des d'una perspectiva general. Segons ell, Cels fa aquestes crtiques des del paganisme, quan ell respon des del punt de vista cristi. Aix, no s cert que cristians i jueus adorin el cel, sin a Du, que ha creat el mn. L'adoraci a aquest Du no pot ser en un sentit aristotlic, sin que se centra en un du creador, que no es determina en els seus actes, sin que exerceix la seva lliure voluntat en tot moment, i per tant, escapa dels qualificatius que li puguin atorgar els homes.

Creaci de la Trinitat (Peryphyseon).
En el seu Tractat sobre els principis (Peryphyseon), Orgenes argumenta en contra dels gnstics), i especialment en contra dels dos ms influents: Marci de Snope i Valent d'Alexandria.

Orgenes planteja un Du que s alhora Unitat i Trinitat: el Pare com a sser, el Fill com a lgos, coneixement (engendrat, i no creat, pel Pare), i l'Esperit Sant, com a amor. Aquest plantejament s contrari a la opini dels gnstics, que 
defensaven una desigualtat en les tres persones divines, per tal de preservar la puresa d'un sser previ com a causa superior, que creava la resta d'ssers divins. Argumentaven, a ms, que existia una diferncia a la Bblia entre el Du de l'Antic Testament, venjatiu, i el Du del Nou Testament, un du d'amor i compassiu, i que aquests dos dus eren incompatibles. Tamb creien que el mn material havia de ser creat per un du de categoria inferior (segurament per influncia del demirg de Plat). L'altre punt ms fort de la seva doctrina consistia en la seva visi de la salvaci en clau intellectualista: tan sols el coneixement dels misteri de la Plenitud, simbolitzat en el baptisme gnstic, pot proporcionar la salvaci.

Orgenes respon aquestes objeccions punt per punt. En primer lloc, argumenta que el Du de l'Antic Testament i el del Nou sn el mateix: el Du antic sembla venjatiu, per est expressant la seva justcia, que no est en oposici amb la bondat que demostra en el Nou Testament. Tamb reafirma la seva creena en una creaci ex nihilo (del no-res) del mn, en contra de la opini de Fil d'Alexandria. Aix, la matria no preexistiria com a coprincipi, sin que seria creada per Du, que exerceix com a creador en un sentit complet. D'aquesta manera, la matria, en ser creada per Du, no pot ser dolenta per si mateixa; l'existncia del Mal al mn prov exclusivament de l's imperfecte de la voluntat de l'home. Tot i aix, creu en una escatologia orientada vers el B, ja que en el mn es va realitzant un progrs, on el mal acabar desapareixent.
Pel que fa a la doctrina de la salvaci, aquesta noms es pot aconseguir amb la Fe, a qu hi pot arribar qualsevol persona, independentment dels seus coneixements. En conseqncia, aquesta no s tan sols per a uns escollits, sin que s universal.

Sobre les nimes.
Orgenes creu en la preexistncia de les nimes, tot i que tampoc ho planteja de forma totalment clara. Pel que es dedueix dels seus escrits, argumenta que en la concepci de l'sser hum es genera el cos, la matria, per no l'nima, ja que aquesta no neix ni mor, sin que s'acopla a l'home. Aquesta uni d'nima i cos s un cstig imposat a l'home (en lnia continuadora amb els misteris rfics i Plat), com a conseqncia del seu pecat original. La seva finalitat s la de tornar a Du mitjanant l'exercici del lgos, el pensament.

 Llista de les seves obres .

I. Dos edicions del Vell Testament: Tetrapla, i Hexapla. La Octapla, i la  Enneapla, que de vegades se li han atribut, no deriven de fonts antigues.
II. Obres exegtiques ;
1. ;
2. , Scholia ;
3. Homiliae (Homilies);
III. Altres obres ;
1., Epistolae;
2. , De Resurrectione. ;
3. , Stromateum  (s. Stromatum) Libri X ;
4. , De Principiis;
5. , De Oratione ;
6. , Exhortatio ad Martyrium, o , De Martyrio;
7. , Celsum Libri VIII;
8. , Philocalia;

Li sn atributs tamb:

, Dialogus contra Marcionitas sive de Recta in Deum Fide ;
,  Philosophumena s. Adversus omnes Haereses, Liber Primus. ;
, Scholia in Orationema Dominicam;
Comentari de Job;

Vegeu tamb.
Gnosticisme;
Teologia;
Orgens (filsof);

Enllaos externs.
 Orgenes com a Pare de l'Esglsia;
 Orgenes a l'Encyclopdia Britannica;
 Orgenes a l'Enciclopdia Catlica;
 Entrada d'Orgenes a l'Enciclopdia de Filosofia d'Internet;
 La condemna d'Orgenes;
 Benet XVI presenta a Orgenes;
 Benet XVI presenta la doctrina d'Orgenes sobre l'oraci i l'Esglsia;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169897" title="Agust Querol i Subirats" nonfiltered="4434" processed="4419" dbindex="69469">
  


Agust Querol i Subirats, escultor catal nascut a Tortosa el 17 de maig de 1860 (s molt com citar errniament l'any 1863 com a data de naixement) i mort a Madrid el 14 de desembre de 1909. Fill d'un forner originari de la localitat d' Ulldecona va rebre les seves primeres classes d'art de la m de Ramon Cerveto Bestraten, iniciador d'una dinastia d'artistes.

Va estudiar a l'Escola Llotja, sent deixeble de Domnec Talarn i dels germans Vallmitjana ( Agapit Vallmitjana i Venanci Vallmitjana ). 

Juntament amb Eduardo Barrn el 1884 guany una pensi per oposici per a estudiar a Roma, on execut una gran quantitat d'obres, installant-se cap a finals de 1890 a Madrid. Les seves obres eren bigarrades i amb un gran efectisme, a la seva poca va aconseguir una gran popularitat amb nombrosos encrrecs oficials, que li van fer muntar un enorme taller amb desenes d'ajudants, entre els quals es trobaven Coullaut Valera i Jacinto Higueras. Gaya Nuo, no exempt de prejudicis, ho va definir com "el cas Querol", 
perqu, evidentment, va haver un cas de psicosi collectiva a l'entorn d'aquest home suficient per a enganyar a gaireb tots els seus contemporanis, i a ell mateix al capdavant de tots

Va rebre reconeixements com la medalla de primera classe a l'exposici de Madrid de 1887 (pel grup "La Tradicin"); Medalla d'or a Munic l'any 1891 i 1895; medalla d'or a Viena al 1898; Primer premi a l'Exposici Universal de 1888, amb l'obra El sucidi de Sagunt, entre molts altres.


 Algunes obres .
 1881- Cap de Dolorosa. ;
 1885- Guerrer venut. ;
 1887- La Tradici (en bronze al Museu Nacional del Prado, en marbre al Club Espanyol de Buenos Aires, etc).
 1889- Sant Flix i Santa Eullia. Faana de la Catedral de Barcelona.
 1890- Monument a Mndez Nez y Monument a Jos Elduayen (1896) a Vigo.
 1891- Bust de la reina regent Maria Cristina (marbre). Palau Reial de Madrid i Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).
 1892- Monument als Bombers. Cementiri de Colom (la Havana, Cuba). Inaugurat el 1897. ;
 1892-1903- Front per a la Biblioteca Nacional de Madrid. ;
 1897-1902- La Gloria i els Pegasos (coronament del Ministeri de Foment, avui Ministeri d'Agricultura, on hi ha una rplica en bronze de J. de valos dels 3 conjunts; Madrid). ;
 1893- Monument a Legazpi i Urdaneta (Manila, Filipines). ;
 1897- Moiss i les lleis. Palau de Justcia de Barcelona. ;
 1897- Projecte de Monument al bisbe Ros de Medrano (Tortosa). ;
 1900- Monument a Aureliano Linares Rivas i Monument a Daniel Carballo (La Corua, c.1903).
 1900- Monument a la Carta Magna i les quatre regions argentines. Popularment conegut com a "monument dels espanyols" (Buenos Aires).
 1902- Monument al comte de Ribadedeva (Colombres, Astries), Monument al general Bolognesi (Lima, Per) inaugurat el 1905 i Monument a Quevedo (Madrid). ;
 1903- Mausoleu de Cnovas del Castillo. Encrrec de la famlia del poltic (Panten de los Hombres Ilustres, Baslica de Atocha, Madrid).
 1906- Monument als mrtirs de la religi i de la ptria (Saragossa), Monument a Casilda Iturrizar (vdua d'Epalza) a Bilbao (Euskadi)i Monument a Frederic Soler ("Pitarra") a Barcelona.
 1908- Monument als Setges de Saragossa. ;
 1909- Projecte de Monument a Garibaldi (Montevideo, Uruguay) i Monument a Moret (Cdiz).

 Notes .


 Bibliografia .

Tomo 17 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5445 8 ;
Alix, Josefina (1985), Escultura Espaola 1900/1936, Madrid, Ed. El Viso. ISBN 84 7483 412 0. ;
Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya;

 Enllaos externs .
 Esculturaurbana s una pgina web, dedicada a l'escultura espanyola i als seus escultors on es pot trobar un interessant article en constant actualitzaci sobre Agust Querol ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169903" title="Final Fantasy XI" nonfiltered="4435" processed="4420" dbindex="69470">



, tamb connegut com Final Fantasy XI: Online o simplement Final Fantasy Online, s un joc de la saga Final Fantasy. Joc de rol multijugador massiu en lnia desenvolupat i publicat per Square (ara Square Enix). S'estren al Jap amb la consola de Sony, PlayStation 2 el 16 de maig del 2002 i va ser llenat per al sistema operatiu Microsoft Windows per a PC el 5 de novembre del mateix any. Fou llanat al mercat Nord Americ el 28 d'octubre del 2003. La versi per a la consola Xbox 360 no va sortir fins l'Abril del 2006, siguent el primer MMORPG per aquesta consola. La histria del joc transorre a Vana'diel, on hi pots fer diverses feines, utilitzar els teus poders o completar missions entre moltes altres coses. Hi trobem quatre expansions fins l'any 2007, per ordre cronolgic Rise of the Zilart, Chains of Promathia, Treasures of Aht Urhgan i la ltima en sortir a la venda Wings of the Goddess





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169904" title="Formatge de Tronchn" nonfiltered="4436" processed="4421" dbindex="69471">
El formatge de Tronchn s un tipus de formatge elaborat a la localitat aragonesa de la provncia de Terol, Tronx, (Tronchn en castell). 

El formatge s'elabora amb llet de vaca, cabra i ovella, ramadaria prpia del Maestrat aragons i t la particularitat de tenir una forma caracterstica que li dna el motlle on se li treu el srum i es premsa, aquest motlle s'anomena encilla i s cilndric amb una mena de sortint rod que fa que tingui un clot en els dos costats, ja que l'element que premsa tamb li dna la mateixa forma. Necessita 21 dies per a servar-se i es pot menjar en els quatre mesos posteriors. 

Aquest formatge apareix citat a la segona part del Quixot, al captol LII, quan a Sancho Panza li ofereixen un formatge que aquest troba millor que el de Tronchn. 

Enllaos externs.
Pgina amb informaci del poble i del formatge;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169908" title="March Engineering" nonfiltered="4437" processed="4422" dbindex="69472">
March Engineering va ser un constructor britnic de Frmula 1. Va participar en 207 Grans Premis, entrant un total de 575 actuacions. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169911" title="Rcord de punts a l'UCI ProTour" nonfiltered="4438" processed="4423" dbindex="69473">
Aquesta s una llista de tots els ciclistes que han obtingut punts UCI ProTour en la seva carrera.

Actualitzat el 25 d'octubre del 2008.

Alejandro Valverde   694;
Cadel Evans   593;
Davide Rebellin   464;
Damiano Cunego   433;
scar Freire   422;
Samuel Snchez   420;
Tom Boonen   420;
Frnk Schleck   406;
Dens Mnxov   405;
Levi Leipheimer   404;
Alberto Contador   391;
Paolo Bettini   379;
Alessandro Ballan   371;
Alessandro Petacchi   320;
Carlos Sastre   294;
Kim Kirchen   287;
George Hincapie   285;
Jens Voigt   279;
Thor Hushovd   273;
Thomas Dekker   271;
Michael Boogerd   268;
Danilo di Luca   261;
Alexandre Vinokrov   257;
Robbie McEwen   256;
Erik Zabel   248;
Paolo Savoldelli   243;
Christophe Moreau   234;
Gilberto Simoni   231;
Andreas Klden   230;
Ivan Basso   223;
Juan Antonio Flecha   221;
Vladimir Karpets   219;
Stefan Schumacher   211;
Filippo Pozzato   205;
Jan Ullrich   202;
Fabian Cancellara   196;
Michael Rogers   187;
Allan Davis   183;
scar Pereiro   182;
Stuart O'Grady   181;
Daniele Bennati   178;
Jrg Jaksche   170;
Franco Pellizotti   164;
Andrey Kashechkin   163;
Leif Hoste   149;
Francisco Mancebo   148;
Stijn Devolder   145;
Haimar Zubeldia   145;
Bobby Julich   144;
Yaroslav Popovych   140;
Lance Armstrong   139;
Leonardo Piepoli   138;
Santiago Botero   136;
Janez Brajkovi    135;
Andy Schleck   131;
Juan Manuel Grate   125;
Roman Kreuziger   124;
Jos ngel Gmez Marchante   122;
Mikel Astarloza   116;
Luca Paolini   116;
Thomas Lvkvist   113;
Riccardo Ricc   113;
Jos Ivn Gutirrez   112;
Marzio Bruseghin   109;
Patrik Sinkewitz   109;
Leonardo Bertagnolli   104;
Linus Gerdemann   103;
Robert Gesink   101;
Vincenzo Nibali   99;
Igor Antn   98;
Andr Greipel   97;
Eddy Mazzoleni   97;
David Lpez   96;
Miguel ngel Martn Perdiguero   95;
Fabian Wegmann   95;
Jos Joaqun Rojas   94;
Christopher Horner   93;
Karsten Kroon   93;
Vladimir Gusev   92;
Tadej Valjavec   92;
Sandy Casar   85;
Cristian Moreni   83;
Nick Nuyens   81;
Stefano Garzelli   79;
Danilo Napolitano   79;
Francisco Javier Vila   78;
Constantino Zaballa   77;
Manuel Beltrn   75;
Pietro Caucchioli   74;
Antoni Colom   74;
Pierrick Fdrigo   73;
Koldo Gil   73;
Jos Enrique Gutirrez   73;
Cyril Dessel   72;
David Moncouti   71;
Thomas Danielson   70;
Vladimir Efimkin   69;
Iigo Landaluze   67;
Peter van Petegem   65;
Juan Jos Cobo   64;
ngel Vicioso   63;
Alexandre Kolobnev   62;
Steffen Wesemann   62;
Matthias Kessler   61;
Maxime Monfort   61;
Philippe Gilbert   60;
Aitor Osa   60;
Kurt Asle Arvesen   59;
Andreas Klier   59;
Sbastien Rosseler   59;
Michael Rasmussen   58;
Roberto Petito   56;
Giampaolo Caruso   55;
Erik Dekker   55;
Frdric Guesdon   55;
Serhiy Honchar   55;
Daniel Navarro   55;
Alexandre Botcharov   54;
Luis Len Snchez   54;
Johan Vansummeren   54;
David Zabriskie   54;
Jos Azevedo   53;
Matteo Carrara   52;
David Etxebarria   52;
Carlos Barredo   51;
Aitor Gonzlez   51;
David Millar   51;
David Caada   50;
Mirco Lorenzetto   50;
Joaquim Rodrguez   50;
Rigoberto Urn   50;
Mirko Celestino   49;
Aurlien Clerc   47;
Xavier Florencio   47;
Roger Hammond   46;
Thomas Voeckler   46;
Marco Pinotti   45;
Robert Frster   44;
Gustav Erik Larsson   44;
Joost Posthuma   44;
Pieter Weening   44;
Fabrizio Guidi   42;
Marcus Burghardt   41;
Steven de Jongh   41;
Markus Fothen   41;
Mark Renshaw   41;
Gerald Ciolek   40;
Nico Mattan   40;
Lars Ytting Bak   40;
Tomas Vaitkus   39;
Magnus Bckstedt   38;
Georg Totschnig   38;
Bernhard Eisel   37;
Bjrn Leukemans   37;
David Arroyo   36;
David Kopp   36;
Rmi Pauriol   36;
Wouter Weylandt   36;
Michael Blaudzun   35;
Francesco Chicchi   35;
Anthony Geslin   35;
Bernhard Kohl   35;
Manuel Quinziato   35;
Grgory Rast   34;
Dario Cioni   33;
Martin Elmiger   33;
Alexandre Moos   33;
Manuele Mori   33;
scar Sevilla   33;
John Gadret   32;
Peter Wrolich   32;
Francisco Ventoso   31;
Rik Verbrugghe   31;
Mickal Delage   30;
Ryder Hesjedal   30;
Josep Jufr   30;
Floyd Landis   30;
Evgeni Petrov   30;
Lon van Bon   30;
Egoi Martnez   29;
Sylwester Szmyd   29;
Markus Zberg   29;
Lorenzo Bernucci   28;
igo Cuesta   28;
Alexandre Usov   27;
Murilo Fischer   26;
Pablo Lastras   26;
Bram Tankink   26;
Laurent Brochard   25;
Mickal Buffaz   25;
Kjell Carlstrm   25;
Marco Fertonani   25;
Sergei Ivanov   25;
Lars Michaelsen   25;
Francesco Gavazzi   25;
Chris Anker Srensen   25;
Mauricio Ardila   24;
Greg van Avermaet   24;
Bradley McGee   23;
Vctor Hugo Pea   22;
Jos Guilln Rujano   22;
Jos Alberto Bentez   21;
Jos Luis Rubiera   21;
Sylvain Chavanel   20;
Christophe Mengin   20;
Srgio Paulinho   20;
Wim Vanhuffel   20;
Baden Cooke   19;
Juan Miguel Mercado   19;
Luis Prez   19;
Daniel Atienza   18;
Rinaldo Nocentini   18;
Ivn Parra   18;
Max van Heeswijk   18;
Leonardo Duque   17;
Stphane Goubert   17;
Patrice Halgand   17;
Heinrich Haussler   17;
Cdric Vasseur   17;
Servais Knaven   16;
Alberto Ongarato   16;
Olaf Pollack   16;
Laurens ten Dam   16;
Jan Hruka   15;
Graeme Brown   15;
Mark Cavendish   15;
Samuel Dumoulin   15;
Maxim Iglinskiy   15;
Fabian Jeker   15;
Bauke Mollema   15;
Jakob Piil   15;
Gorazd tangelj   15;
Gert Steegmans   15;
Beat Zberg   15;
Michele Scarponi   14;
Christian Knees   13;
Iban Mayo   13;
Christian Vande Velde   13;
Salvatore Commesso   12;
Arnaud Grard   12;
David Loosli   12;
Bert Roesems   12;
Tom Steels   12;
Matteo Tosatto   12;
Lszl Bodrogi   11;
Simone Cadamuro   11;
Matthew Goss   11;
Bert Grabsch   11;
Brett Lancaster   11;
Unai Osa   11;
Matthieu Sprick   11;
Jurgen van den Broeck   11;
Giovanni Visconti   11;
Sylvain Calzati   10;
Jimmy Casper   10;
Enrico Franzoi   10;
Isaac Glvez   10;
Joan Horrach   10;
Marcus Ljungqvist   10;
Dmitry Muravyev   10;
Andrea No   10;
Francisco Prez   10;
Luke Roberts   10;
Nicki Srensen   10;
Jos Luis Arrieta   9;
Julian Dean   9;
Koos Moerenhout   9;
Jrgen Roelandts   9;
Paolo Tiralongo   9;
Alessandro Cortinovis   8;
Volodymyr Dyudya   8;
Koldo Fernndez   8;
Andriy Grivko   8;
Jason McCartney   8;
Martin Mller   8;
Marcel Sieberg   8;
Niki Terpstra   8;
Michael Albasini   7;
William Bonnet   7;
Steve Cummings   7;
Mauro da Dalto   7;
Dmitriy Fofonov   7;
Ren Haselbacher   7;
Frank Hj   7;
Fuyu Li   7;
Axel Merckx   7;
Benjamn Noval   7;
Oliver Zaugg   7;
Mario Aerts   6;
Stphane Aug   6;
Matteo Bono   6;
David de la Fuente   6;
Enrico Gasparotto   6;
Aleksandr Kuschynski   6;
Sebastian Lang   6;
Jrme Pineau   6;
Vicente Reyns   6;
Frederik Willems   6;
Assan Bazayev   5;
Edvald Boasson Hagen   5;
Eros Capecchi   5;
Wilfried Cretskens   5;
Jimmy Engoulvent   5;
Giuliano Figueras   5;
Angelo Furlan   5;
Sergio Ghisalberti   5;
Dmytro Grabovskiy   5;
Christophe Kern   5;
Laurent Mangel   5;
Tony Martin   5;
Uro Murn   5;
Jean-Patrick Nazon   5;
Luciano Pagliarini   5;
Erki Ptsep   5;
Saul Raisin   5;
Carlo Scognamiglio   5;
Marcos Serrano   5;
Simon pilak   5;
Ludovic Turpin   5;
Kevin van Impe   5;
Maarten Wijnants   5;
Unai Yus   5;
Florent Brard   4;
Bart Dockx   4;
Hubert Dupont   4;
Addy Engels   4;
Imanol Erviti   4;
Giuseppe Guerini   4;
David Herrero   4;
Aaron Kemps   4;
Alexei Markov   4;
Ruggero Marzoli   4;
Tom Stamsnijder   4;
Yuri Trofimov   4;
Jussi Veikkanen   4;
Raivis Belohvo iks   3;
Matti Breschel   3;
Sbastien Chavanel   3;
Stef Clement   3;
Francesco de Bonis   3;
Christophe Edaleine   3;
Michiel Elijzen   3;
Yauheni Hutarovich   3;
Iaki Isasi   3;
Mads Kaggestad   3;
Jaan Kirsipuu   3;
Roberto Laiseka   3;
Laurent Lefvre   3;
Christophe Le Mevel   3;
Steve Morabito   3;
Matej Mugerli   3;
Alessandro Proni   3;
Jos Antonio Redondo   3;
Nicholas Roche   3;
Fred Rodriguez   3;
Ronny Scholz   3;
Carlo Westphal   3;
Bradley Wiggins   3;
Fumiyuki Beppu   2;
Rubens Bertogliati   2;
Christophe Brandt   2;
Dominique Cornu   2;
Alberto Curtolo   2;
Dries Devenyns   2;
Volodymyr Gustov   2;
Juan Jos Haedo   2;
Mathew Hayman   2;
Nick Ingels   2;
Olivier Kaisen   2;
Cyril Lemoine   2;
Marco Marzano   2;
Aaron Olsen   2;
Morris Possoni   2;
Pierre Rolland   2;
Jrmy Roy   2;
Sebastian Siedler   2;
Jurgen van de Walle   2;
Jurgen van Goolen   2;
Sergei Yakovlev   2;
Xabier Zandio   2;
Fabio Baldato   1;
Volodymyr Bileka   1;
Paolo Bossoni   1;
Iker Camao   1;
Anthony Charteau   1;
Arnaud Coyot   1;
Rmy di Grgorio   1;
Jos Vicente Garca Acosta   1;
Santos Gonzlez   1;
Sad Haddou   1;
Robert Hunter   1;
Pedro Horrillo   1;
Allan Johansen   1;
Sbastien Joly   1;
Sven Krauss   1;
Yuriy Krivtsov   1;
Anders Lund   1;
Vladimir Miholjevi    1;
Amal Moinard   1;
Daniel Moreno   1;
Nicolas Rousseau   1;
Fabio Sabatini   1;
Staf Scheirlinckx   1;
Bjrn Schrder   1;
Alessandro Vanotti   1;
Gorka Verdugo   1;
Marco Zanotti   1;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169912" title="Rcord de victries a l'UCI ProTour" nonfiltered="4439" processed="4424" dbindex="69474">
Aquesta s una llista de tots els ciclistes que han guanyat curses UCI ProTour en la seva carrera.

Actualitzat el 14 de novembre del 2008.

Robbie McEwen   24;
Alessandro Petacchi   24;
Tom Boonen   19;
scar Freire   16;
Daniele Bennati   15;
Alejandro Valverde   14;
Thor Hushovd   13;
Alberto Contador   12;
Danilo di Luca   12;
Jens Voigt   12;
Samuel Snchez   11;
Paolo Bettini   10;
Fabian Cancellara   10;
Alexandre Vinokrov   10;
Dens Mnxov   9;
Stefan Schumacher   9;
Andr Greipel   7;
Paolo Savoldelli   7;
Ivan Basso   6;
George Hincapie   6;
Kim Kirchen   6;
Levi Leipheimer   6;
Erik Zabel   6;
Gerald Ciolek   5;
Damiano Cunego   5;
Thomas Dekker   5;
Cadel Evans   5;
Robert Frster   5;
Leonardo Piepoli   5;
Filippo Pozzato   5;
Jan Ullrich   5;
Leonardo Bertagnolli   4;
Santiago Botero   4;
Mark Cavendish   4;
Linus Gerdemann   4;
Bobby Julich   4;
Michael Rasmussen   4;
Max van Heeswijk   4;
David Zabriskie   4;
Igor Antn   3;
Alessandro Ballan   3;
Graeme Brown   3;
Juan Jos Cobo   3;
Allan Davis   3;
Pierrick Fdrigo   3;
Jos Ivn Gutirrez   3;
Maxim Iglinskiy   3;
Andreas Klden   3;
Christophe Moreau   3;
scar Pereiro   3;
Yaroslav Popovych   3;
Riccardo Ricc   3;
Frnk Schleck   3;
Lance Armstrong   2;
Stphane Aug   2;
Matteo Bono   2;
Cyril Dessel   2;
Markus Fothen   2;
Stefano Garzelli   2;
Koldo Gil   2;
Philippe Gilbert   2;
Jos ngel Gmez Marchante   2;
Aitor Gonzlez   2;
Vladimir Gusev   2;
Heinrich Haussler   2;
Serhiy Honchar   2;
Christopher Horner   2;
Vladimir Karpets   2;
Andrey Kashechkin   2;
David Kopp   2;
Roman Kreuziger   2;
Brett Lancaster   2;
Pablo Lastras   2;
Luis Felipe Laverde   2;
Iban Mayo   2;
David Millar   2;
David Moncouti   2;
Danilo Napolitano   2;
Nick Nuyens   2;
Ivn Parra   2;
Franco Pellizotti   2;
Gilberto Simoni   2;
Johan Vansummeren   2;
Rik Verbrugghe   2;
ngel Vicioso   2;
Thomas Voeckler   2;
Pieter Weening   2;
Fabian Wegmann   2;
Michael Albasini   1;
Alexandre Arekeev   1;
Jos Luis Arrieta   1;
Kurt Asle Arvesen   1;
Assan Bazayev   1;
Raivis Belohvo iks   1;
Manuel Beltrn   1;
Lorenzo Bernucci   1;
Edvald Boasson Hagen   1;
Marzio Bruseghin   1;
Marcus Burghardt   1;
Simone Cadamuro   1;
Sylvain Calzati   1;
David Caada   1;
Jos Luis Carrasco   1;
Sandy Casar   1;
Jimmy Casper   1;
Carlos Castao   1;
Anthony Charteau   1;
Sylvain Chavanel   1;
Francesco Chicchi   1;
Antoni Colom   1;
Daniele Contrini   1;
Baden Cooke   1;
igo Cuesta   1;
Thomas Danielson   1;
Francesco de Bonis   1;
David de la Fuente   1;
Stijn Devolder   1;
Samuel Dumoulin   1;
Leonardo Duque   1;
Vladimir Efimkin   1;
Bernhard Eisel   1;
Michiel Elijzen   1;
Koldo Fernndez   1;
Murilo Fischer   1;
Xavier Florencio   1;
Dmitriy Fofonov   1;
Angelo Furlan   1;
Juan Manuel Grate   1;
Adolfo Garca Quesada   1;
Carlos Garca Quesada   1;
Enrico Gasparotto   1;
Bert Grabsch   1;
Giuseppe Guerini   1;
Frdric Guesdon   1;
Fabrizio Guidi   1;
Joan Horrach   1;
Pedro Horrillo   1;
Robert Hunter   1;
Eladio Jimnez   1;
Matthias Kessler   1;
Jaan Kirsipuu   1;
Andreas Klier   1;
Servais Knaven   1;
Alexandre Kolobnev   1;
Roberto Laiseka   1;
igo Landaluze   1;
Floyd Landis   1;
Christophe Le Mevel   1;
David Lpez   1;
Francisco Mancebo   1;
Tony Martin   1;
Egoi Martnez   1;
Nico Mattan   1;
Luca Mazzanti   1;
Jason McCartney   1;
Bradley McGee   1;
Juan Miguel Mercado   1;
Axel Merckx   1;
Steve Morabito   1;
Matej Mugerli   1;
Jean Patrick Nazon   1;
Vincenzo Nibali   1;
Stuart O'Grady   1;
Luciano Pagliarini   1;
Luca Paolini   1;
Srgio Paulinho   1;
Luis Prez   1;
Luis Prez   1;
Rubn Plaza   1;
Joost Posthuma   1;
Alessandro Proni   1;
Jrgen Roelandts   1;
Manuel Quinziato   1;
Davide Rebellin   1;
Mark Renshaw   1;
Vicente Reyns   1;
Joaquim Rodrguez   1;
Sbastien Rosseler   1;
Jos Guilln Rujano   1;
Luis Len Snchez   1;
Carlos Sastre   1;
Marcos Serrano   1;
scar Sevilla   1;
Mauricio Soler   1;
Gert Steegmans   1;
Chris Anker Srensen   1;
Nicki Srensen   1;
Bram Tankink   1;
Matteo Tosatto   1;
Georg Totschnig   1;
Yuri Trofimov   1;
Ludovic Turpin   1;
Rigoberto Urn   1;
Stefan van Dijk   1;
Francisco Javier Vila   1;
Tomas Vaitkus   1;
Cdric Vasseur   1;
Gustavo Csar Veloso   1;
Jussi Veikkanen   1;
Francisco Ventoso   1;
Carlo Westphal   1;
Wouter Weylandt   1;
Bradley Wiggins   1;
Constantino Zaballa   1;
Markus Zberg   1;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169913" title="Rcords del Tour de Frana" nonfiltered="4440" processed="4425" dbindex="69475">
Aquesta s una llista de rcords del Tour de Frana. Els ciclistes en negreta encara estan en actiu.

Ms victries.


Ms victries per nacionalitat.



Ms maillots verds.


Ms maillots de la muntanya.


Ms dies portant el maillot groc.



Ms victries d'etapa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169914" title="Lloren Carbonell i Santacruz" nonfiltered="4441" processed="4426" dbindex="69476">
Lloren Carbonell i Santacruz (Alacant, 1883-1968) fou el primer alcalde democrtic d'Alacant, entre els anys 1931 i 1936.

De professi com a industrial d'arts grfiques, i membre de la Joventut Republicana Alacantina des de jove, fou triat com a regidor de l'Ajuntament d'Alacant en 1909 per la Coalici Republicano-Socialista, a ms de fundar a la ciutat el Partit Republic Radical Socialista (PRRS).

A les eleccions municipals de 1931, el 81% dels vots emesos a la ciutat varen ser per a la Coalici Republicano-Socialista i, a ms, va ser escollit per unanimitat com a Alcalde d'Alacant.

Al llarg del seu mandat es va dur a terme un ambicis programa de reformes urbanstiques de gran transcendncia, com el desmuntament i urbanitzaci d'una part del centre de la ciutat que entrebancava l'expansi de l'eixample urb; creaci de nous eixos de comunicaci; increment de construccions escolars; i, sobretot, el projecte d'urbanitzar la Platja de Sant Joan, per a la qual cosa compt amb el suport del Ministre d'Obres Pbliques, Indalecio Prieto. Hom pretenia construir una "moderna ciutat satllit" juntament a la Platja de Sant Joan, en qu hi existira un hotel, balnearis, camps esportius i clubs de golfs, rodejats de zones verds. No obstant aix, el projecte va ser paralitzat en esclatar la Guerra Civil Espanyola.

Desprs de la revoluci d'octubre de 1934, el Govern d'Alejandro Lerroux substitu l'Ajuntament triat democrticament per una Comissi Gestora, designant alcalde a Alfonso Martn Santaolalla. Desprs de guanyar les eleccions legislatives de 1936 el Front Popular Antifeixista, es retorn a l'Ajuntament la representaci municipal resultant de 1931, i hi torn ocupar l'alcaldia.

En comenar la guerra civil, l'Ajuntament qued susps en funcions, formant-se un nou Consell Municipal en qu l'alcalde triat fou Rafael Mill, fundador del Partit Comunista d'Espanya (PCE) a Alacant. Lloren Carbonell s'exili a Marsella, residint posteriorment a Or fins la seua tornada a Alacant en 1960.

 Enllaos externs .
Biografa de Lorenzo Carbonell ;
Alicante en el recuerdo, artculo sobre Lorenzo Carbonell ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169918" title="Parads fiscal" nonfiltered="4442" processed="4427" dbindex="69477">

Un parads fiscal s un territori on certs impostos sn molt baixos o no existeixen. A anima a empreses i individus adinerats a establir-se en eixes rees que, d'altra manera, serien descartades. Algunes jurisdiccions s'especialitzen en ser paradisos per a diferents tipus d'impostos, i per a diferents tipus de gent i/o companyies.

Malgrat haver-se intentat de diverses maneres, s difcil trobar una definici satisfactria o generalment acceptada d'all qu constitueix un parads fiscal. The Economist ha adoptat, amb dubtes, la descripci feta per Colin Powell (ex-Assessor Econmic Presidencial per Jersey): "All que identifica un rea com a parads fiscal s l'existncia d'una estructura composta d'impostos establerta deliberadament per a explotar i aprofitar-se d'una demanda mundial d'oportunitats de negoci per a aconseguir evasi legal d'impostos". The Economist assenyala que aquesta definici encara exclouria un nombre de jurisdiccions que tradicionalment sn considerades com paradisos fiscals.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169925" title="Tour de Frana 2006" nonfiltered="4443" processed="4428" dbindex="69478">

El Tour de Frana 2006 va ser el 93 Tour de Frana i es disput entre el 1 i el 23 de juliol del 2006.

El Tour va comenar amb un prleg a Estrasburg, a la frontera franco-alemanya, i va acabar als Camps Elisis de Pars. Es va recrrer una distncia de 3.657 quilmetres a una velocitat mitjana de 40,78 km/h (la tercera ms rpida de tota la histria). Es van visitar cinc pasos apart de la mateixa Frana, fent que fos un dels Tours ms internacionals dels ltims anys. Per primera vegada des del Tour de Frana 1999 no hi va haver contrarellotge per equips.

Com altres Tours de la dcada dels anys 90, aquest Tour va ser afectat per escndols de dopate. Abans del Tour, molts corredors - incloent-hi els favorits Jan Ullrich i Ivan Basso - van ser exclosos del Tour per la seva implicaci en l'Operacin Puerto. A ms, el guanyador del Tour, l'estatunidenc Floyd Landis va donar positiu per testosterona al control antidopatge de la dissetena etapa. El segon classificat, scar Pereiro, va demanar que se'l declars campi de la Grande Boucle, per ell tamb va donar positiu, en aquest cas per salbutamol. Tanmateix, la Uni Ciclista Internacional li va donar perms per usar el salbutamol pel seu tractament de l'asma. Landis fou considerat oficialment el guanyador del Tour, mentre dura el seu recurs legal. El 20 de setembre de 2007, el president de la UCI, Pat McQuaid, assegurava que desprs de la desici del tribunal d'antidopatge dels Estats Units de confirmar el positiu de Landis, es podia considerar a Pereiro guanyador oficial.

Etapes.

01-07-2006: Estrasburg, 7,1 km. (CRI):



02-07-2006: Estrasburg, 184,5 km.:



03-07-2006: Obernai-Esch-sur-Alzette, 228,5 km.:



04-07-2006: Esch-sur-Alzette-Valkenburg, 184,5 km.:



05-07-2006: Huy-Saint-Quentin, 207 km.:



06-07-2006: Beauvais-Caen, 225 km.:



07-07-2006: Lisieux-Vitr, 189 km.:



08-07-2006: Saint-Grgoire-Rennes, 52 km. (CRI):



09-07-2006: Saint-Men-le-Grand-Lorient, 181 km.:



11-07-2006: Bordeus-Dax, 169,5 km.:



12-07-2006: Cambo-les-Bains-Pau, 190,5 km.:



13-07-2006: Tarbes-Pla de Beret, 206,5 km.:



14-07-2006: Luchon-Carcassona, 211,5 km.:



15-07-2006: Besiers-Montlimar, 230 km.:



16-07-2006: Montlimar-Gap, 180,5 km.:



18-07-2006: Gap-L'Alpe d'Huez, 187 km.:



19-07-2006: Le Bourg-d'Oisans-La Toussuire, 182 km.:



20-07-2006: Saint-Jean-de-Maurienne-Morzine-Avoriaz, 200,5 km.:



21-07-2006: Morzine-Avoriaz-Mcon, 197 km.:



22-07-2006: Le Creusot-Montceau-les-Mines, 56 km. (CRI):



23-07-2006: Sceaux-Antony-Pars, 152 km.:



Classificaci general.


 Floyd Landis fou desposet de la victria, que pass a mans de scar Pereiro.;

Classificaci de la Muntanya.



Classificaci per Punts.



Millor Jove.



Millor Equip.



Progrs de les classificacions.
Aquesta taula mostra el progrs de les diferents classificacions durant el desenvolupament de la prova.



Referncies.



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa ;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169937" title="Cablia" nonfiltered="4444" processed="4429" dbindex="69479">

La Cablia s una regi muntanyenca al nord d'Algria, el seu nom prov de l'rab "al-qab 'il" (les tribus), per els seus habitants l'anomenen "Tamurt Idurar" (Terra de les muntanyes) o "Tamurt Leqvayel" (Terra dels cabilencs). El seu territori s part de la serralada de l'Atles i limita al nord amb la Mediterrnia. Dins el seu territori trobem diverses wilayes (provincies islmiques) importants com Tizi Ouzou o Bugia i d'altres menys conegudes com Bouira, Bordj Bou Arreridj, M'Sila, Jijel, Boumerdes i Setif.

Poblaci.
Aquest regi est habitada pels cabilencs, tnia d'orgen berber, la segona aglomeraci en importncia darrera els chleuhs del sud del Marroc. L'aspecte fsic dels cabilencs s'assembla ms als europeus que als rabs i s dificil distingir-los de tots els pobles del sud d'Europa, pels marcats trets mediterranis que uneixen els habitants d'aquestes terres, estan estretament emparentats amb els primers habitants de les illes Canries, els guanxes. 

Emigraci.
A mitjans del passat segle XX, la Cablia va patir una forta perdua de poblaci degut a l'emigraci de molts dels seus habitants a Europa, sobre tot a Frana, i tamb a la resta del pas, fins el punt que a la capital, Alger, representen la meitat de la poblaci total de la ciutat.

Religi.
Desprs del pas dels romans per la zona, el cristianisme i el judaisme van deixar pas cap al segle X a l'islam, majoritari a totes les tribus berbers de la zona, fins als nostres dies on encara persisteix aquesta religi amb fora a tot el territori.

Llengua.
Els seus gaireb 6 milions d'habitants parlen la llengua cabilenca, similar a totes les llenges berbers de tot el nord del Magrib. Des de la primavera del 1980, sn el poble ms actiu que lluita pel reconeixement dels costums berbers a Algria.

Economia.
L'activitat econmica principal s l'agricultura, oliveres i arbres fruiters i tamb l'artesania, tapissos i terrisses principalment, aix com l'orfebreria. Tamb distribueix aigua potable per tot Algria i rep molts diners dels enviats pels familiars que estan treballant fora de la regi i a altres pasos. Tamb est comenant a sorgir amb fora la indstria turstica a la regi.

Cabilencs illustres.
Louns Matoub (1956-1998), poeta i cantant (smbol de resistncia dels joves cabilencs) ;
Mouloud Mammeri (1917-1989), escriptor  ;
Idir, cantant ;
Fellag, actor i escriptor ;
Zinedine Zidane, futbolista francs de pares cabilencs ;
Mouloudji, cantant ;
Edith Piaf, cantant francesa de mare cabilenca;
Daniel Prevost, actor francs de pare cabilenc ;
Dany Boon, humorista francs de pare cabilenc;
Isabelle Adjani, actriu de pare cabilenc;
Rabah Madjer, futbolista retirat;
Yasmine Bleeth, actriu americana de mare cabilenca;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169939" title="Thomas Hardy" nonfiltered="4445" processed="4430" dbindex="69480">


Thomas Hardy (Higher Bockhampton, Stinsford, prop de Dorchester, 2 de juny de 1840 - Max Gate, 11 de gener de 1928), novelista i poeta angls vinculat al Naturalisme.

 Biografia .
 Anys de formaci (1840 - 1870) .
El seu pare, Thomas Hardy, era un constructor de Higher Bockhampton, localitat anglesa propera a Dorchester, i, la seva mare, Jemima Hand, va treballar com cuinera i criada. Tots dos van contreure matrimoni a Melbury Osmund el 22 de desembre de 1839. El novellista, nascut el 2 de juny de 1840, fou el primer fill de la parella. La seva mare, una dona culta, li va proporcionar diverses lectures, com la traducci anglesa de Dryden de les obres complertes de Virgili, i el Rasselas de Johnson, que va llegir amb solament vuit anys. De 1848 a 1856 va assistir a l'escola local a Bockhampton, on va aprendre llat, francs i alemany. 

Als 16 anys, el 1856, va comenar el seu aprenentatge a Dorchester amb l'arquitecte i restaurador John Hicks, a les ordres del qual va treballar fins l'any 1861. Durant aquesta etapa va estudiar als trgics grecs, sota la tutela de Horace Moule. El 1859, va llegir L'origen de les espcies de Charles Darwin. Aquell mateix any va escriure el seu primer poema, Domicilium.

El 1862 es va traslladar a Londres com a ajudant de l'arquitecte eclesistic Arthur Blomfield, especialista en restauracions d'esglsies i constructor d'altres noves en estil neogtic. Va assistir al teatre i a l'pera i va visitar quasi diariament la National Gallery. En aquesta etapa va llegir a Herbert Spencer, Huxley, John Stuart Mill i els poetes romntics i postromntics Shelley, Scott, Browning y Swinburne. El 1865 va publicar el seu primer article titulat "How I Built Myself a House". Va enviar diversos dels seus poemes a diaris, per van ser rebutjats. 

El 1867 va tornar a Dorchester per a treballar amb Hicks. Aquest mateix any va comenar la seva primera novella, avui desapareguda, que portava el ttol de The Poor Man and the Lady. s possible que aquest any mantingus un aventura amb la seva cosina Tryphena Sparks, model dels seus personatges Fancy Day i Sue Bridehead. El 1868 va concloure amb The Poor Man and the Lady, per va desestimar publicar-la seguint els consells de George Meredith. Desprs de la mort de Hicks, es va traslladar a Weymouth per a treballar amb el seu succesor, Crickmay. El 1870 Crickmay va enviar a Hardy a St. Juliot, a Cornualla, per a planejar la restauraci de l'esglsia. All va conixer a la seva futura dona, Emma Lavinia Gifford, la cunyada del mossn.

Desenvolupament de la seva obra narrativa (1871 - 1897).
El 1871 va publicar la seva novella Remeis desesperats, que havia comenat a escriure dos anys abans. Desprs va continuar amb Sota l'arbre del bosc (1872), Uns ulls blaus (1873) i Lluny del mundanal soroll (1874). Aquesta darrera, que havia aparegut previament com a panflet en un diari, va assolir un xit considerable. Va contraure matrimoni amb Emma Lavinia Gifford a Paddington i, animat per ella, va abandonar l'arquitectura per a dedicar-se professionalment a escriure. El 1876, desprs de diversos canvis de residncia, la parella es va installar a Sturminster Newton. Aquell mateix any, Hardy va publicar una altra novella, The Hand of Ethelberta. El 1878 va aparixer El retorn del natiu, i Hardy es va mudar amb la seva dona a Upper Tooting. En aquesta poca su reputaci com a novellista i la seva amistat amb Leslie Stephen li obriren les portes dels cenacles literaris de la capital. El 1880 va publicar The Trumpet-Major. Aquell mateix any va caure molt malats, i va haver de fer llit durant sis mesos, que va aprofitar per a escriure The Laodicean, publicada el 1881. El 1883 es va traslladar a Dorchester per a supervisar la construcci de Max Gate, una casa projectada per ell mateix i a la qual es va traslladar amb la seva dona el 1885. 

Als vuitanta Hardy va gaudir de bastant prestigi i xit econmic i va conixer a Londres a personatges com Mathew Arnold, Henry James, Tennyson i Robert Browning. El 1886 va aparixer L'alcalde de Casterbridge i l'any segent The Woodlanders.  A la primavera de 1887 va viatjar a Itlia, on va visitar Gnova, Pisa, Florncia, Roma, Vencia i Mil; el 1887 i, el 1888, a Pars. Aquest any va publicar la seva primera collecci de relats breus, Wessex Tales. 

El 1891 van aparixer dues noves novelles seves, Tess d'Urbervilles i A Group of Noble Dames. El 1892 va morir el pare del novellista. Durant els noranta va viatjar tamb a Dubln el 1893 i a Brusselles i Waterloo el 1896 per a ambientar el seu poema The Dynasts. El 1896 es va publicar una de les seves novelles ms importants, Jude el fosc. Desprs de la seva publicaci, Hardy va prendre la decisi de no escriure ms novelles i dedicar-se exclusivament a la poesia. Tanmateix, va publicar La bienamada (escrita deu anys abans) el 1897. Aquell mateix any va fer un viatge a Sussa.

Retorn a la poesia. Darrers anys (1898 - 1928).
El primer llibre de versos de Hardy, Poemes de Wessex, va aparixer el 1898, quan l'autor tenia 58 anys de edat. El 1902 va publicar Poemes del passat i del present. Aquell mateix any va comenar la redacci de la seva obra ms ambiciosa, The Dynasts, la primera part del qual (de tres) va veure la llum el 1904, el mateix any de la mort de la mare del poeta. Les dues parts segents van aparixer, respectivament, el 1906 i 1908. El 1909 va publicar un nou llibre de poemes, Riures del temps. L'any 1910 el rei Eduard VII li va concedir l'Ordre del Mrit. 

La seva dona, amb la que havia compartit la seva vida durant tres dcades, va morir sobtadament el novembre de 1912. Hardy va escriure sobre la seva histria d'amor un dels seus millors llibres potics, El que queda d'una vella flama. El 1913, el poeta va realitzar un pelegrinatge sentimental a St. Juliot, on havia conegut a la seva esposa i a Plymouth, on ella havia nascut.  

El febrer de 1914 es va casar per segon cop amb Florence Emily Dugdale. Va rebre el doctorat honoris causa de la Universitat de Cambridge el 1913, i el 1920 de la d'Oxford. El 1914 va publicar un altre llibre de poesia, Stires de circunstncies. El 1923 va donar a la impremta una obra de teatre en vers, The Famous Tragedy of the Queen of Cornwall i, el 1925, Fantasies humanes, l'ltima collecci de poemes que va publicar en vida. Per aquesta poca va comenar a redactar la seva autobiografia, que va aparixer pstumament, el 1928, i de la qual se sospita que fos en realitat escrita, al menys en part, per la seva vdua, Florence Emily Dugdale. Va morir a la seva residncia de Max Gate el 1928 i va rebre sepultura a l'anomenat Rac dels Poetes (Poets' Corner) a l'abadia de Westminster, per el seu cor fou enterrat a la tomba de la seva primera esposa, a Stinsford, molt a prop d'on descansen tamb els pares de l'autor. Es creu que desprs de mort, va emigrar a Panam on va tenir diversos fills. Aquests tamb van tenir ms fills i aix successivament.

 Obra .
Tot i que va publicar el seu primer llibre passats els trenta anys, Hardy no fou en realitat un escriptor tard. La seva primera vocaci fou la poesia lrica. Desprs fallir en els seus intents de publicar poemes, va provar fortuna amb la novella, tot i que rebutjava el gnere a causa del seu carcter excessivament comercial i meretricious. La narrativa de Hardy va obtenir cert xit, si b la crtica es va acarnissar amb ell per la ideologia materialista, naturalista i pessimista implcita en les seves tristssimes i depriments ltimes novelles. Des de 1896 va abandonar definitivament la novella per a dedicar-se amb tenacitat al desenvolupament de la seva interessant obra lrica.

Novelles.
Hardy va publicar un total de catorze novelles. L'acci de totes elles se situa al camp angls, en una regi batejada pel novellista com Wessex i que en realitat s el seu Dorset natiu. Cada ciutat de Wessex t la seva equivalncia real a la toponmia de Dorset; aix, Oxford va rebre a les novelles de Hardy el simblic nom de Christminster. En aquest mn es produeixen tots els esdeveniments de les seves obres, si b l'obra de Hardy desborda tot possible costumisme en tant que aquest paisatge resulta simblic d'un pensament molt definit. Utilitza el dialecte de Dorset com a exemple d'angls antic i noble en trmit de desaparici pel dest de la modernitat. 

La cosmovisi de Hardy s atea i d'un radical i obsessiu pessimisme, d'invasora foscor. Els seus personatges lluiten un i altre cop contra un dest hostil; les mediatitzacions socials i morals sn extraviades irremeiablement, tot i que fan el que poden per sobreviure envoltats en el cec determinisme d'un univers dominat per la selecci natural de Charles Darwin i la social de Herbert Spencer i per la filosofia pessimista d'Arthur Schopenhauer. El dest dels personatges s, no obstant, alterat sovint por una sort momentnia que simula una ironia, per a que la voluntat humana resulti venuda al final per la necessitat implacable. Hi han intenses descripcions dels camps, muntanyes, estacions i clima de Wessex, que reflecteixen com un mirall l'interior fosc d'uns personatges envoltats en la dissort. 

Les seves dues primeres novelles foren annimes: Remeis desesperats (Desperate Remedies, 1871) i Sota l'arbre del bosc (Under the Greenwood Tree, 1872). Les dues segents foren ja publicades amb el seu nom: Uns ulls blaus (A Pair of Blue Eyes, 1873) i Lluny del mundanal soroll (Far from the Madding Crowd, 1874). Aquesta ltima fou adaptada al cinema el 1967. Tanmateix, en aquestes novelles no hi havia arribat encara al dramtic i fosc pessimisme de les seves darreres obres. Desprs, desprs algunes obres menors, va publicar El retorn del natiu (The Return of the Native, 1878), L'alcalde de Casterbridge (The Mayor of Casterbridge, 1886), Tess, d'Urberville (Tess of the D'Urbervilles, 1891), portada al cinema per Polanski el 1979 amb el ttol de Tess, i Jude el fosc (1895), les crtiques del qual van desagradar tant l'autor - la crtica el va rebatejar com Jude el obsc- que va deixar d'escriure novelles.

Poesia.
Als 55 anys, Hardy va reprendre la poesia que havia abandonat a la seva joventut. Poemes de Wessex (Wessex Poems, 1898) i Poemes del passat i del present (Poems of the Past and the Present, 1901) sn colleccions de poemes escrits bastant temps abans. Dinasties -The Dynasts I(1904), II (1906), III (1908)-  s un drama pic irrepresentable escrit entre 1903 i 1908, en 19 actes i 130 escenes, en els quals es narra la lluita d'Anglaterra contra Napole. Van seguir Riures del temps (Time Laughing-stocks, 1909), Stires de circumstncies (Satires of Circumstance, 1914), Moments de visi (1917), Poemes lrics (1922), Fantasies humanes (Human Shows, 1925) i Paraules a l'hivern (1928). Entre els seus ms coneguts poemes es troben "Abril de 1914", "Wessex Heights", "En tenebres, jo", "El funeral de Du", "La naturalesa que interroga" i "A un rossinyol".

La poesia de Hardy utilitza un llenguatge plagat d'arcaismes i exposa una cosmovisi tant fosca, materialista i desenganyada com el de les seves novelles. La bellesa s solament una illusi passatgera. Ezra Pound va dir que el 1937, desprs el descobriment de la poesia de Hardy: "Ara si que aix s claredat: aqu est la collita d'haver escrit primer vint novelles".

Famlia.
Es creu que desprs de mort, va emigrar a Panam on va contraure matrimoni amb una donzella chiricana. Els seus fills es van traslladar a Coln.

Enllaos externs.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169949" title="Ferenc Fricsay" nonfiltered="4446" processed="4431" dbindex="69481">
Ferenc Fricsay (Szeged, 31 de juliol de 1914 - Basilea, 20 de febrer de 1963) va ser un director d'orquestra hongars, nacionalitzat austrac l'any 1958

 Biografia .
Des de molt jove va mostrar un gran talent musical. Ben aviat va ingressar a l'Acadmia de msica Franz Liszt de Budapest, on va tenir com a professors a  Bla Bartk, Zoltn Kodly i Leo Weiner. Va debutar com a director a l'pera de Szeged. Poc desprs, de de l'any 1933, va reemplaar son pare al front de l'orquestra militar d'aquesta mateixa ciutat.
Arran de la guerra va haver de fugir a Budapest, on va organitzar concerts al stan de l'pera durant els combats fins a l'any 1944.
En acabar la guerra, va abandonar Hongria, installant-se a Salzburg, on va tenir l'ocasi de reemplaar de manera fortuta a Otto Klemperer en La Mort de Danton de Frank Martin, l'any 1947.
L'any segent va debutar a Berln, dirigint l'pera Don Carlos de Verdi. A partir d'ac va iniciar una relaci fructfera amb l'Orquestra de la RIAS de Berln (la rdio del sector americ de la ciutat), amb la qual treballaria tota la seua vida.
En els anys 1950 va treballar entre Berln, Munic i Viena, dirigint amb passi les peres de Mozart i Verdi. A partir de 1958 la malaltia el va obligar a disminuir el ritme de treball. Aleshores va dedicar-se ms a fer enregistraments amb  la seua  orquestra de la Rdio de Berln (RIAS). Va contribuir significativament a augmentar el catleg de Deutsche Grammophon. Al novembre de 1961, poc desprs de la construcci del Mur de Berln, va donar el seu darrer concert a Londres ; poc desprs va caure malalt i va morir a Basilea, el 20 de febrer de 1963.

 Repertori .
El seu repertori abastava des de les simfonies de Haydn a la msica contempornia de la seua poca: gor Stravinski, Frank Martin, Karl Amadeus Hartmann  Els seus dos compositors preferits eren sense cap dubte Mozart i Bla Bartk, sobre els quals va escriure un llibre, ber Mozart und Bartok (1962). Va excellir en el repertori d'Europa oriental: Antonn Dvo k, Liszt i per descomptat Zoltn Kodly.

Msic excepcional, Fricsay tenia una extrema cura amb el ms mnim detall, ja fos en l'pera com en les sales de concert. Els seus enregistraments reflecteixen una gran precisi, particularment les seues versions de Mozart, Beethoven i Bartk (els concerts per a piano amb el pianista Gza Anda o el Concert per a orquestra per exemple).

Per als enregistraments d'obres vocals sempre va voler rodejar-se d'un equip de cantants fidels, que presentaven com a caracterstiques comunes una perfecta tcnica vocal i un elevat grau de delicadesa d'expressio, de vegades en detriment del volum i la potncia d'emissi: Ernst Haefliger, Maria Stader, Dietrich Fischer-Dieskau, Irmgard Seefried  Tamb va collaborar estretament amb destacats instrumentistes, com ara Johanna Martzy, Yehudi Menuhin, Annie Fischer, Monique Haas, ...























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169952" title="Square Co." nonfiltered="4448" processed="4432" dbindex="69483">
, conneguda tamb com a Squaresoft, s una empresa japonesa de videojocs, fundada el setembre del 1983 per Masafumi Mayamoto i Hironobu Sakaguchi. El 2002 s'ajunt amb Enix, i pass a formar part de Square Enix.

El 1985 Square Co. comena a crear els seus primers jocs per a la NES (Nintendo Entertainment System), per els seus jocs no tingueren l'xit desitjat per la companyia i el 1987 estigu apunt de fer fallida.

Tot i aix, el mateix any Square Co. contract a Hironobu Sakaguchi que don la oportunitat de crear un joc per treure la companyia de la fallida. Aquella creaci rev el nom de Final Fantasy, un joc de tipus RPG. El joc tingu un enorme xit tant al Jap com als Estats Units. Des de llavors s'han creat ms de 16 seqeles d'aquest joc per diferents plataformes, convertint-se en un dels mxims referents dels jocs de rol, amb Final Fantasy VII com a mxim exponent.

Square tamb ha creat altres jocs conneguts, majoritriament RPG, tals com Chrono Trigger, Chrono Cross, Secret of Mana, Seiken Densetsu 3, Xenogears, Final Fantasy Tactics, Brave Fencer Musashi, Vagrant Story, Kingdom Hearts i Kingdom Hearts 2 (aquests darrers fets amb cooperaci amb Disney Interactive). L'nic joc que no fos de gnere RPG de Square que ha destacat ha sigut Tobal, que tingu una seqela.

 Enllaos externs .
 Square Enix, Pgina oficial  ;
 Histria de Square Enix (Pgina oficial) ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169953" title="Juan Romn Riquelme" nonfiltered="4449" processed="4433" dbindex="69484">






Juan Romn Riquelme s un futbolista argent. Va nixer el 24 de juny de 1978 a Buenos Aires (Argentina). El seu club actual s el Boca Juniors.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169964" title="Llista de participants a la Copa Amrica de futbol 2007" nonfiltered="4450" processed="4434" dbindex="69485">
Seleccions participants a la Copa Amrica de futbol 2007.

Grup A.
.
Seleccionador:  Richard Pez

























.
Seleccionador:  Oscar Tabrez


























.
Seleccionador:  Julio Csar Uribe


























.
Seleccionador:  Erwin Snchez


























Grup B.

.
Seleccionador:  Dunga 

























.
Seleccionador:   Nelson Acosta







 (pendent de trasps)


















.
Seleccionador:  Hugo Snchez

























 * Reemplaat Jared Borgetti el 26 de juny, 2007 per lesi.;

.
Seleccionador:  Luis Fernando Surez

























 * Reemplaat Luis Caicedo el 15 de juny, 2007 per lesi.;

Grup C.

.
Seleccionador:  Alfio Basile 

























 * Reemplaat Oscar Ustari el 18 de juny, 2007 per lesi.;

.
Seleccionador:  Gerardo Martino


























.
Seleccionador:  Jorge Luis Pinto

Provisional squad 

























.
Seleccionador:  Bob Bradley

























Notes a peu de pgina.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169967" title="Chtelet" nonfiltered="4451" processed="4435" dbindex="69486">


 La ciutat de Chtelet a Valnia.
 milie du Chtelet, matemtica, fsica i escriptora francesa del segle XVIII.
 Franois Chtelet (mort el 1985), historiador de filosofia poltica francs.
 Place du Chtelet, una plaa de Pars, a la Riba Dreta del riu Sena, al lmit dels districtes 1r i 4t.
 Thtre du Chtelet, un teatre de Pars.
 Chtelet, una estaci de metro a Pars, situada a prop de la Place du Chtelet.
 Chtelet - Les Halles, l'estaci de rodalies central de Pars, unida a l'estaci de Chtelet i l'estaci Les Halles.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169971" title="Chtelet (Blgica)" nonfiltered="4452" processed="4436" dbindex="69487">
Vegeu Chtelet per altres significats d'aquest nom.;

Chtelet (Tcheslet en val) s una ciutat belga, situat a la provncia de l'Hainaut, dins la regi de la Valnia.

Chtelet forma part d'una aglomeraci urbana juntament amb Charleroi. Va ser una de les 23 Bones Viles del Principat de Lieja. Est composada pels cascs urbans de Chtelet, Chtelineau i Bouffioulx.

El pintor Ren Magritte hi va passar una part de la seva adolescncia. Al centre de la ciutat hi ha un passeig Magritte on els fanals porten barrets de bolet en homenatge a l'artista. Al carrer de Bouffioulx hi ha una casa espanyola que data de l'poca del domini espanyol. Cada any se celebra un festival d'orgue a l'esglsia St-Pierre-et-Paul.

Administraci.
Chtelet es troba a l'arrondissement de Charleroi. L'alcalde de la ciutat s Daniel Vanderlick.

Agermanaments.
Vimoutiers ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169977" title="Santa Coloma d'Andorra" nonfiltered="4453" processed="4437" dbindex="69488">

Santa Coloma d'Andorra s un poble de la parrquia d'Andorra la Vella, situat a la riba dreta del riu Valira uns 2 km aigua avall d'Andorra la Vella.  

Igual que de la resta de la parrquia, les dades histriques conservades sn molt generals. Se sap que Santa Coloma va ser canviada al segle X per Borrell II per altres territoris en la Cerdanya i l'Alt Urgell, possessions del bisbe d'Urgell. Va ser la primitiva parrquia d'Andorra, tal com apareix en l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell (1007) en la qual se cita Andorra cum Sancta Columba.
 
El poble s molt conegut per la seva esglsia parroquial preromnica de Santa Coloma, esmentada ja el 839, amb el campanar cilndric que constitueix la seva caracterstica ms destacada.

Santa Coloma d'Andorra s la seu del Arxiprestat d'Andorra. En ella es troba la seu social de diverses institucions de l'esglsia andorrana, com per exemple Crites.

La festa major de Santa Coloma d'Andorra se celebra el penltim diumenge de cada mes d'agost.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169982" title="milie du Chtelet" nonfiltered="4454" processed="4438" dbindex="69489">
Vegeu Chtelet per altres significats d'aquest nom.;

Gabrielle milie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa del Chtelet  (Pars, 17 de desembre del 1706   Lunville, 10 de setembre del 1749) fou una matemtica, fsica i escriptora francesa. 

Investigaci cientfica i publicacions.
El 1737 va publicar l'obra Dissertation sur la nature et la propagation du feu, basada en la seva investigaci del foc, que predigu el que avui en dia es coneix com a radiaci infraroja i la naturalesa de la llum. El seu llibre Institutions de Physique sort el 1740; fou presentat com una revisi de les noves idees cientfiques i filosfiques que el seu fill havia d'estudiar, per incorporava i intentava conciliar idees complexes dels pensadors capdavanters de l'poca. En aquesta obra, combin les teories de Gottfried Leibniz i les observacions prctiques de Willem 's Gravesande per demostrar que l'energia d'un objecte en moviment s proporcional a la seva massa i el quadrat de la seva velocitat (E ~ mv2), i no directament proporcional com pensaven Isaac Newton, Voltaire i altres. Quan Albert Einstein revell la seva famosa equaci de l'energia de la matria E = mc2 (en qu c representa la velocitat de la llum), es correspongu perfectament amb el principi reconegut per milie du Chtelet 150 anys abans.

L'any de la seva mort complet l'obra reconeguda com la seva fita ms destacada: la seva traducci al francs, amb un comentari propi, de la Principia Mathematica de Newton, extraient dels principis de la mecnica postullats per Newton una noci sobre la conservaci de l'energia. Aquesta traducci encara s actualment la traducci estndard de l'obra al francs.



Vida.
El seu pare era Louis Nicolas le Tonnelier de Breteuil, Secretari Principal i Introductor d'Ambaixadors del rei Llus XIV, que gaudia d'una posici privilegiada dins l'activitat social de la cort. Sa mare, Gabrielle Anne de Froulay, fou educada a un convent.

milie era una nena bastant maldestra, i reb classes d'esgrima, equitaci i gimnstica per intentar millorar la seva coordinaci. Estava molt ben educada pels temps que corrien, i a l'edat de dotze anys ja dominava el llat, l'itali, el grec i l'alemany; ms endavant, public traduccions al francs d'obres teatrals i filosfiques gregues. La seva famlia coneixia el poeta Bernard le Bovier de Fontenelle. Fou educada en matemtiques, literatura i cincia. Tamb li agradava dansar, podia tocar el clavicmbal passablement, cantava pera i era una actriu afeccionada. A vegades es jugava molts diners, usant les seves habilitats matemtiques per escollir la seva estratgia. Segons David Bodanis, va perdre 84.000 francs (740.000  actuals) - una part dels quals eren prestats - en un vespre. Tanmateix, s probable els seus rivals fessin trampes. 

Casament i relacions.
El 20 de juny del 1725 es cas amb el Marqus Florent-Claude del Chastellet, i esdevingu Marquesa del Chastellet (l'ortografia Chtelet fou introduda per Voltaire i ara s estndard). Es tractava d'un casament concertat i la parella no tenia gaire en com, per ambds respectaren els costums de l'poca. Tingueren tres fills i, una vegada complides les seves responsabilitats maritals, milie i el seu marit decidiren de mantenir una mateixa llar per viure vides separades. El marqus fou un militar i governador de Semur-en-Auxois a la Borgonya, mentre que milie romangu a la cort reial. A les classes altes de la Frana d'aquells temps, era acceptable que tant el marit com la dona tinguessin un amant.

Introducci a les idees de Newton.
milie du Chtelet tingu tres relacions amoroses abans de conixer Voltaire. Als vint-i-quatre anys va tenir un afer amb el duc de Richelieu que dur un any i mig. El duc estava interessat en la literatura i la filosofia, i Chtelet era una de les poques dones que podia conversar amb ell al mateix nivell. Llegia tots els llibres importants, assistia sovint al teatre i li agradaven els debats intellectuals. Chtelet express el seu inters en les obres d'Isaac Newton i Richelieu l'encoratj a rebre llions de matemtica superior per entendre millor les seves teories. Moreau de Maupertuis, un membre de l'Acadmia de les Cincies, esdevingu el mentor de Chtelet en geometria. Era un matemtic, astrnom i fsic que donava suport a les teories de Newton, que eren un tema molt debatut a l'acadmia.

Chtelet convid Voltaire a qu vingus a viure a la seva casa de camp a Cirey-sur-Blaise (Alt Marne) i ella es convert en la seva parella durant molt de temps (i el seu marit ho tolerava). All estudi fsica i matemtiques i public articles i traduccions cientfiques. A jutjar per les cartes de Voltaire a amics seus i els seus comentaris sobre les obres l'un de l'altra, vivien junts amb gran admiraci i respecte mutus.

L'ltim afer de Chtelet fou fatal. Quan passava dels quaranta anys, va tenir una relaci amb el poeta Jean Franois de Saint-Lambert que la deix embarassada. En una carta a una amiga, express els seus temors que, a causa de la seva edat, no sobreviuria a l'embars. Chtelet don a llum, per mor sis dies ms tard d'un embolisme als quaranta-dos anys d'edat.

Voltaire declar que du Chtelet era "un gran home l'nic defecte del qual era ser una dona."

Hi ha un crter a Venus anomenat en honor seu.

Enllaos externs.
Dones matemtiques - milie du Chtelet ;
Biografia d'milie du Chtelet ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169992" title="Bujumbura" nonfiltered="4455" processed="4439" dbindex="69490">



Bujumbura s la capital de Burundi. Situada a l'extrem nord-oriental del llac Tanganyika, a 794 m d'altitud, el 1994 tenia una poblaci estimada de 300.000 habitants. s la ciutat ms gran de l'estat i el centre administratiu, de comunicacions i econmic; compta amb indstria txtil i del sab. Bujumbura s el port principal de Burundi, per on passen la major part de les exportacions del pas: caf, cot, pells i estany. 

Bujumbura era un petit poblat quan el 1889 fou triat per installar-hi un destacament militar de l'frica Oriental Alemanya. Desprs de la Primera Guerra Mundial va esdevenir el centre administratiu de Ruanda-Urundi, mandat belga de la Lliga de les Nacions. La ciutat va canviar el seu nom originari, Usumbura, a Bujumbura quan Burundi va aconseguir la independncia el 1962. Des d'aquesta data, Bujumbura ha estat l'escenari de lluites sovintejades entre els dos grups tnics principals de l'estat, amb les milcies hutus oposant-se a l'exrcit burunds dominat pels tutsis.

El centre urb s una ciutat colonial amb un gran mercat, l'estadi nacional, la gran mesquita i la catedral. Els museus principals sn el Museu de la Vida i el Museu de Geologia. Altres atraccions properes a la ciutat sn el parc nacional de Rusizi, una roca a Mugere que vol assenyalar el lloc on es van trobar David Livingstone i Henry Morton Stanley (tot i que la trobada es creu que va tenir lloc a Ujiji, a Tanznia) i la font de l'afluent ms meridional del Nil, localment anomenat les fonts del Nil.

De Bujumbura surten transbordadors cap a Kigoma, a Tanznia. La ciutat t tamb aeroport internacional i universitat. 










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169995" title="Sergi" nonfiltered="4456" processed="4440" dbindex="69491">
El nom Sergi procedeix del llat i significa "guardi"

Onomstica.
 24 de febrer: Sant Sergi de Capadcia, martir;
 8 de setembre: Sergi I, Papa;
 25 de setembre: Sant Sergi de Rdonezh, monjo;
 7 d'octubre: Sant Sergi, martir;

Traduccions.
 Alemany: Sergei;
 Angls: Serge;
 rab: Sarjoun;
 Armeni: Sarkis;
 Espanyol: Sergio;
 Francs: Serge;
 Gallec: Serxio;
 Grec:         ;
 Itali: Sergio;
 Llat: Sergius;
 Polons: Sergiusz;
 Portugus: Srgio;
 Rus: Sergey;
 Serbi: Sr an;

Personatges famosos.
 Sergi I: Papa de 687 a 701 (Antioquia (Turquia), ? - Roma (Itlia), 8 de setembre de 701);
Sergi de Zeugma, militar i escriptor rom;
Sergi, gramtic rom ;
 Serguei Rakhmninov: compositor rus (Semionovo (Russia), 1873 - Beverly Hills (USA), 1943;
 Serge Lang: Matemtic francs (Pars (Frana), 1927 - Berkeley (USA), 2005);
 Sergio Leone: director de cinema (Roma (Itlia), 1929 - 1989);
 Sergio Makaroff: msic, escriptor i fotgraf (Buenos Aires (Argentina), 1951 - actualitat);
 Sergi Pmies: escriptor (Pars (Frana), 1960 - actualitat);
 Sergi Belbel: dramaturg i director de teatre (Terrassa (Catalunya), 1963 - actualitat);
 Serguei Bubka: atleta ucrains (Voroshlilovgrad (Ucrana), 1963 - actualitat);
 Sergi Mas: periodista esportiu (Barcelona (Catalunya), 1964 - actualitat);
 Sergio Dalma: cantant, nom real Josep Sergi Capdevila i Querol (Sabadell (Catalunya), 1964 - actualitat);
 Sergi Lpez: actor (Vilanova i la Geltr (Catalunya), 1965 - actualitat);
 Sergi Pedrerol: jugador de waterpolo (Molins de Rei (Catalunya), 1969 - actualitat);
 Sergi Barjuan Esclusa: jugador de futbol (Les Franqueses del Valls (Catalunya), 1971 - actualitat);
 Sergi Bruguera: jugador de tennis (Barcelona (Catalunya), 1971 - actualitat);
 Sergi Brunet : colleccionista d'autgrafs i fotografies amb esportistes. (Girona (Catalunya), 1991);
 Sergio Garca: jugador de golf (Castell (Espanya), 1980 - actualitat);
 Sergi Vidal: jugador de bsquet (Badalona (Catalunya), 1981 - actualitat);
 Sergi Panadero: jugador d'hoquei patins (Vic (Catalunya), 1982 - actualitat);
 Sergio Garca: jugador de futbol (Barcelona (Catalunya), 1983 - actualitat);
 Sergio Rodrguez: jugador de bsquet (Tenerife (Espanya), 1986 - actualitat);
 Sergio Ramos: jugador de futbol (Sevilla (Espanya), 1986 - actualitat);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169998" title="Farthen Dr" nonfiltered="4457" processed="4441" dbindex="69492">
En el marc de la trilogia de El Llegat, de Cristopher Paolini, Farthen Dr s una ciutat construida dins d'una muntanya. La van construir els nans i els rebels s'amaguen de l'imperi de Galbatorix. A Farthen Dr es lliura una batalla on mor el rei dels rebels i on Eragon mata a Durza. Arya i Saphira ajuden a Eragon a matar-lo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="169999" title="Oromis" nonfiltered="4458" processed="4442" dbindex="69493">
En el marc de la trilogia de El Llegat, de Cristopher Paolini, Oromis, el Savi que Dol, s el personatge que ajuda a Eragon en el seu entrenament com a genet de dracs. Viu a Ellesmera i s un elf. Ell tamb s un genet, per s molt vell i no pot lluitar contra Galbatorix.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170008" title="Joan Pers" nonfiltered="4459" processed="4443" dbindex="69494">
Joan Pers (Palma, ?   Pacfic, 1775), o Pars , ms conegut com Juan Prez, fou un navegant mallorqu i explorador de la costa nord-oest americana. Va ser el primer europeu en reconixer les illes de la Colmbia Britnica.

Es coneix ben poc dels seus primers anys. Segons els testimonis dels frares franciscans Junper Serra i Francesc Palau, en Joan Pers tamb era mallorqu, del sector de la Ribera del barri de la Platja de Palma . En ocasions consta com Juan Josef Prez Hernndez. 

Primers anys.
Va entrar a la marina mercant el 1750 i durant onze anys va servir a les Filipines com a pilot, fent la ruta tradicional del galions d'Acapulco a Manila i fent alguns viatges a Canton. El 1768 va ser assignat al departament martim de San Blas, a la costa oest de Nova Espanya.

El 1769 va participar en l'expedici de Gaspar de Portol a l'Alta Califrnia com a comandant d'un dels dos vaixells. Va ser el primer en arribar a San Diego on va fundar una missi. Durant l'expedici va tenir l'oportunitat de fer amistat amb els frares Junper Serra i Joan Cresp, tamb mallorquins.

Viatge al nord-oest americ.
El virrei Antonio Mara Bucareli va encarregar a Pers el comandament d'una expedici per explorar la costa nord-oest americana amb l'objectiu de comprovar si els establiments comercials russos havien arribat a Alaska, tal com deia un diplomtic espanyol destinat a la cort russa. Rep les instruccions de prendre possessi de les terres descobertes, comprovar si hi ha russos i tractar amb respecte als nadius per establir-hi relacions amistoses. 

Parteix el 25 de gener del 1774 amb la fragata Santiago portant de segon a Esteban Martnez. Paren a San Diego per deixar al frare Junper Serra i a Monterey per recollir els frares franciscans Joan Cresp i Toms de la Penya. L'expedici arriba quasi als 55 graus de latitud nord, a l'extrem nord-oest de les Illes de la Reina Carlota que anomenen Cap de Santa Margarida. Tenen un primer contacte amb els haida, per el mal temps i els problemes de salut fa que tornin cap el sud.

De retorn, el 6 d'agost descobreix la badia de Nootka, a l'illa de Vancouver, que anomena Surgidero de San Lorenzo . Segons expliquen els nootka, els nadius van sortir corrent per amagar-se al bosc, ja que creien que era un dels seus dus que tornava per castigar-los. Un cop comprovat que no era aix van negociar l'intercanvi d'objectes. Quatre anys ms tard, el capit James Cook va comprar dues culleres de plata a un nadiu que les portava penjades al coll.

Desprs de creuar l'estret de Juan de Fuca, anomena el Mount Olympus de l'estat de Washington com el Cerro Nevada de Santa Rosala. Arriba a San Blas el novembre del 1774. Pers escriu un relat del viatge titulat Extracto del Diario de la Corbeta del rey nombrada Santiago, en su viaje desde el puerto de San Blas de California 1774 al reconocimiento de la costa hasta los 55 grados norte. El diari de Joan Cresp es converteix en un clssic per les seves descripcions dels pobles visitats, i Toms de la Penya aporta diversos dibuixos molt valuosos.

Segon viatge.
L'any segent, el 1775, el virrei va organitzar una altra expedici sota el comandament de Bruno de Heceta per reconixer millor les terres descobertes. Joan Pers s el segon i el pilot del Santiago mentre que el Sonora s comandat per Juan Francisco de la Bodega y Quadra i pilotat per Francisco Mourelle.

Parteixen de San Blas el 16 de mar del 1775. Noms el Sonora arriba fins a Alaska mentre que el Santiago ha de tornar des de la badia de Nootka degut al mal temps i als problemes de salut. Joan Pers va morir en alta mar, entre Monterey i San Blas, el 2 de novembre del 1775.

El 1999, amb motiu del 225 aniversari de l'expedici, la Royal Canadian Mint va emetre un dlar de plata commemoratiu amb el vaixell Santiago 

Notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170009" title="ITIL" nonfiltered="4460" processed="4444" dbindex="69495">
Information Technology Infrastructure Library (Biblioteca d'Infraestructura de Tecnologies de la Informaci), que normalment es coneix com a ITIL, s un marc de referncia que descriu un conjunt prctiques recomanades (best practices) per a l'entrega de serveis de tecnologies de la informaci (TI, en angles IT) d'alta qualitat. ITIL descriu un conjunt de processos de gesti que poden ajudar les organitzacions a millorar tant en l'entrega dels serveis com en l'eficincia de les operacions de TI.

Fins avui, s'han publicat tres versions diferents d'ITIL. La primera va aparixer a finals dels anys 80 i va arribar a estar constituda per un conjunt d'uns 40 mduls. A partir de l'any 2000, apareix la versi 2 d'ITIL que est constituda bsicament pels segents llibres:

 Service Support;
 Service Delivery;
 ICT Infrastructure Management;
 Business Perspective;
 Planning to implement Service Management;
 Security Management;
 Application Management;
 Software Asset Management;
 Small-scale implementation;

Amb data de 30 de maig de 2007, es publica la darrera versi de l'ITIL, coneguda com a versi 3. En aquesta versi els llibres que en formen part sn els segents:

 Service Strategy;
 Service Design;
 Service Transition;
 Service Operation;
 Continual Service Improvement;

Certificaci.  

Els particulars poden aconseguir diverses certificacions oficials ITIL. Els estndards de qualificaci ITIL sn gestionats per la ITIL Certification Management Board (ICMB) que agrupa l'OGC, l'itSMF International i els dos Instituts Examinadors existents: EXIN (amb seu als Pasos Baixos) i ISEB (amb seu al Regne Unit).

Existeixen tres nivells de certificaci ITIL per a professionals:

Foundation Certificate (Certificat Bsic): acredita un coneixement bsic d'ITIL en gesti de serveis de tecnologies de la informaci i la comprensi de la terminologia prpia d'ITIL. Est destinat a aquelles persones que desitgin conixer les bones prctiques especificades a ITIL. 
Practitioner's Certificate (Certificat de Responsable): destinat a aquells qui tenen responsabilitat en el disseny de processos d'administraci de departaments de tecnologies de la informaci i en la planificaci de les activitats associades als processos. 
Manager's Certificate (Certificat de Director): garantitza que aquell qui el posseeix disposa de profunds conneixements en totes les matries relacionades amb l'administraci de departaments de tecnologies de la informaci, i l'habilita per a dirigir la implantaci de solucions basades en ITIL. 
No s possible certificar una organitzaci o sistema de gesti com a conforme a ITIL, per una organitzaci que hagi implementat les guies d'ITIL sobre Gesti dels Serveis de TI pot aconseguir certificar-se sota ISO/IEC 20000.

La versi 3 d'ITIL, que va aparixer el juny de 2007, va canviar lleugerament l'esquema de Certificacions, existint certificacions 'pont' que podem definir en 3 nivells:

Basic Level (Equivalent a ITIL Foundation v2) 
Management and Capability Level (Equivalent als nivells Practitioner i Manager en ITIL v2) 
Advanced Level (nou en v3) 

Enllaos externs.
 Lloc web de la OGC ;
 IT Service Management Forum ;
 Es pot aprendre ITIL jugant ;
 IT Process Wiki: ITIL V3 vs. V2 ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170016" title="Project Gotham Racing 4" nonfiltered="4461" processed="4445" dbindex="69496">



Project Gotham Racing 4 s el quart videojoc de la saga Project Gotham Racing, fet per Bizarre Creations i publicat per Microsoft. PGR4 (com es diu normalment) s la continuaci de Project Gotham Racing 3 amb el qual es va llanar amb el llanament de la Xbox 360.

 Pistes confirmades.
Dels altres videojocs de la saga:
Tquio;
Ciutat de Nova York;
Nrburgring;
Londres;
Las Vegas;

Noves a la saga:
Xangai;
St. Petersburg;
Ciutat del Quebec;

 Cotxes confirmats.
Audi
Audi R8;
BMW
BMW M5;
Chevrolet
Chevrolet Corvette Stingray;
Ferrari
Ferrari 250 GTO;
Ferrari 599 GTB Fiorano;
Ferrari F430;
Ferrari Enzo;
Gumpert
Gumpert Apollo;
Lamborghini
Lamborghini Countach LP400;
Lotus
Lotus Exige GT3;
Maserati
Maserati 250;
Panoz
Panoz GTR-1 Coupe;
Peugeot
Peugeot Flux concept;
RUF
RUF RGT 997;
Subaru
Subaru Impreza P1;
Toyota
Toyota Supra Turbo;
Toyota 2000 GT;
TVR
TVR Sagaris;
Vanwall
Vanwall GPR V12;

 Enllaos externs .
Websites
  Lloc web de Bizarre Creations;
  Lloc web oficial del PGR4;
  PGR4 a 360Zine;
  Informaci a VaDeJocs.cat;

Videos
  X06 Triler a Xboxyde;
  Vdeo sobre Pluja a St. Petersburg Xboxyde (HD);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170023" title="Emic-tic" nonfiltered="4462" processed="4446" dbindex="69497">
Emic i etic (mico i tic) s una distinci que s'usa en les cincies socials i les cincies del comportament per a referir-se a dos tipus diferents de descripci relacionades amb la conducta i la interpretaci dels agents involucrats.

Una descripci  emic, o mica, s una descripci en termes significatius (conscients o inconscients) per a l'agent que les realitza. Aix per exemple una descripci emic de cert costum tradicional estaria basat en com expliquen els membres d'eixa societat tradicional el significat i els motius d'eixe costum.

Una descripci  etic, o tica, s una descripci de fets observables per qualsevol observador desprovet de qualsevol intent de descobrir el significat que els agents involucrats li donen.

A vegades la descripci etic i emic d'un mateix fenomen no coincidixen, tal com va mostrar l'antropleg Marvin Harris en diversos dels seus treballs. Per aix resulta important atendre a ambds tipus de descripcions. Per un altre costat les motivacions per a buscar un tipus de descripci o un altre poden estar basades en el tipus de treball. Els cientfics interessats en la construcci local de significat no podran deixar d'atendre a descripcions de tipus emic. En canvi els cientfics interessats en investigacions comparatives tractaran de buscar descripcions etic.

El terme va ser introdut per primera vegada pel lingista Kenneth Pike basant-se en la distinci entre phonemics (fonologia) i phonetics (fontica). Pike va argumentar que aqueest tipus de distinci basat en la interpretaci del subjecte (fonema) enfront de la realitat acstica d'un so (fono) havia d'estendre's a la conducta social.
Els termes van ser popularitzats per Marvin Harris que els va usar amb accepcions lleugerament diferents de les que havia donat Pike.

El musicleg i semileg Jean-Jacques Nattiez (1990: 61) descriu l'enfocament emic com "una anlisi que reflexa el punt de vista dels informadors natius" i descriu l'enfocament etic com "una anlisi duta a terme per mitj de les ferramentes metodolgiques i categories de l'investigador". Harris probablement acceptaria la primera per diferiria en la segona.



Bibliografia.

Pike, Kenneth Llig (1967).  Language in relation to a unified theory of structure of human behavior 2nd ed. The Hague: Mouton.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170025" title="Birgit Nilsson" nonfiltered="4463" processed="4447" dbindex="69498">

Birgit Nilsson (Vstra Karup, 17 de maig de 1918 - 25 de desembre de 2005) va ser una soprano sueca que va conrear tant l'pera com la msica de concert. Va ser famosa per les seues interpretacions de Brunilda en el cicle de L'anell del nibelung i altres personatges d'peres de Wagner (com Isolda en Tristany i Isolda), Elektra i Salom de Richard Strauss i Turandot de Puccini.

Va nixer (filla nica) en una granja en Vstra Karup (100 km. al nord de Malm), i va ser batejada com Birgit Mrta Nilsson. "Vaig cantar abans de poder caminar", va dir en alguna ocasi. Quan va comenar a cantar en el cor de l'esglsia, els seus pares van notar el seu talent musical. Va estudiar amb Ragnar Blennow a Bstad, i amb Joseph Hislop i Arne Sunnegard a l'Acadmia Reial de Msica d'Estocolm.

Va realitzar el seu debut operstic en l'pera Reial Sueca l'any 1946 en el paper d'Agathe en Der Freischtz de Weber, comptant amb tan sols tres dies per a preparar el personatge. El 1947, va obtenir una bona recepci per part del pblic del seu pas per la seua interpretaci de Lady Macbeth en l'pera Macbeth de Verdi. El seu primer comproms internacional important va ser en l'pera Idomeneo de Mozart, en el Festival de Glyndebourne, l'any 1951. La primera vegada que va interpretar el paper de Brnnhilde va ser a Munic l'any 1954.

Nilsson va debutar a Amrica del Nord com Isolda el 1956, amb l'pera de San Francisco. L'any 1959 va obtenir un xit aclaparador amb el mateix paper al Metropolitan Opera House de Nova York. Aquest mateix any, es va iniciar la seua relaci amb el prestigis Festival de Bayreuth en Lohengrin, i a partir d'aquest moment, va participar-hi regularment fins a l'any de 1970. Ha treballat per a altres teatres d'pera reconeguts com Tquio, Pars, Buenos Aires, Chicago i Hamburg.

Nilsson va ser mpliament coneguda com una destacada soprano wagneriana, la successora de la no menys famosa soprano noruega, Kirsten Flagstad. Sempre se la va relacionar amb el paper de Brnnhilde. A ms va interpretar altres papers amb caracterstiques vocals molt diferents, com Leonora, Ada, Turandot, Tosca, Elektra i Salom.

Va fer molts enregistraments discogrfics, incloent-hi un cicle de l'Anell per a la Decca, cantant el paper de Brnnhilde. Les seues interpretacions ms importants van ser enregistrades. L'any 1948 es va casar amb Bertil Niklasson, un estudiant de veterinria que va conixer en un tren. La Fundaci Americana Escandinava va crear un premi per a promoure joves talents americans amb el nom Birgit Nilsson Prize.

Va publicar la seua autobiografia a Estocolm el 1977, amb el nom Mina minnesbilder. Es va retirar dels escenaris el 1984.

Va morir als 87 anys d'edat en el mateix lloc on va nixer, Vstra Karup, el dia de Nadal de 2005. Ja era viuda i no tenia fills.

 Enllaos externs .
 Birgit Nilsson canta Turandot, anys 1960 (vdeo);
 Birgit Nilsson canta Tosca; Vissi D'arte, anys 1960 (vdeo);
 Birgit Nilsson canta Wagner; Liebestod, 1967 (vdeo);
 Birgit Nilsson - Salome - Gala Bing, MET 1972 (vdeo);
 Birgit Nilsson com Lady Macbeth, anys 1970 (vdeo);
 Birgit Nilsson com Brnnhilde, enregistrat al Royal Opera a Estocolm, 18 de novembre de 1956 (udio);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170027" title="North American Catalan Society" nonfiltered="4464" processed="4448" dbindex="69499">
La Societat Catalana de Nord-Amrica (North American Catalan Society o NACS) s una associaci professional que agrupa els investigadors, els estudiants i tamb tota la gent, especialment dels Estats Units i del Canad, que manifesti un cert inters sobre qualsevol aspecte de la cultura dels Pasos Catalans i la llengua catalana (literatura, lingstica, arts, histria i filosofia , entre d'altres mbits).

Va ser fundada el 1978, durant el Primer Colloqui d'Estudis Catalans d'Amrica del Nord (First Colloquium of Catalan Studies in North America) que es va realitzar a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign) per Josep Roca i Pons. La NACS es dedica a fomentar i promoure els estudis del catal i de la seva cultura a l'acadmia Nord Americana. Tamb publica la Catalan Review: International Journal of Catalan Culture. 

El 1997, l'Institut d'Estudis Catalans i el govern catal van atorgar a la NACS el prestigis Premi Ramon Llull en recompensa pel seu paper en la promoci de la cultura catalana a nivell internacional. El 1998 la NACS va rebre la Creu de Sant Jordi. 
El seu president actual (per a 2007-2010) s Enric Bou, professor a la Universitat de Brown.

 Enllaos externs.
Pgina web de la NACS




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170037" title="Ferran Alsina i Parellada" nonfiltered="4465" processed="4449" dbindex="69500">
Ferran Alsina i Parellada  (Barcelona 1861 - 1907) fou un industrial i economista catal. Va ocupar alts crrecs a la fbrica de la famlia Gell, i se li atribueix el disseny de la fbrica txtil de la colnia Gell, per finalment va fundar la seva prpia fbrica, i tamb va establir a Barcelona el museu de fsica experimental La Mentora. Enemistat amb Valent Almirall, fou un dels membres de la escisi conservadora del Centre Catal que el 1887 formaren la Lliga de Catalunya. Va desenvolupar un paper important a l'assemblea de la Uni Catalanista de Manresa de 1892, on, com a delegat per Barcelona, va fer un discurs eminentment proteccionista, tot demanant la reforma del sistema tributari. A l'assemblea de la Uni Catalanista de Reus (1893) present la ponncia sobre tributaci i reclam la descentralitzaci administrativa i econmica.

 Obres .
 Criteri econmic general catalanista;
 Noves cientfiques;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170039" title="Francesc Roman i Puigdendolas" nonfiltered="4466" processed="4450" dbindex="69501">
Francesc Roman i Puigdengolas (Capellades, Anoia 1830 - 1914) fou un jurista i poltic catal. Es disting en la defensa del dret catal contra el codi civil espanyol i en la reivindicaci de la personalitat nacional catalana dins el marc d'una organitzaci plurinacional semblant a la corona d'Arag. Fou dels pocs catlics que, quan es form oficialment el Partit Republic Federal el 1868, s'avingu a collaborar-hi. Desprs de la Restauraci, coincid amb posicions del catalanisme ms conservador. Fou diputat provincial i a corts i redact la memria que l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre elev al govern amb motiu de la llei de redempci de censos i prestacions emfitutiques. Fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres (1884), presid els Jocs Florals de Barcelona el 1898 i de la comissi codificadora del dret civil catal (1899). Tamb fund la revista La Espaa Regional (1884-1893) i fou vocal de la junta permanent d'Uni Catalanista a l'Assemblea de Balaguer de 1894.

 Obres .
 El federalismo en Espaa (1869) ;
 Antigedad del regionalismo espaol (1890);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170043" title="Institut Agrcola Catal de Sant Isidre" nonfiltered="4467" processed="4451" dbindex="69502">
L' Institut Agrcola Catal de Sant Isidre fou en els seus orgens una instituci que agrupava els propietaris agraris catalans que pretenia defensar llurs interessos i fomentar l'estudi de les tcniques agrcoles. Es va fundar a Barcelona el 22 de maig de 1851. A l'Institut s'hi integra en el moment del seu naixement, la Societat d'Agricultura de l'Empord, la primera del seu gnere, fundada l'any 1845 per Narcs Fages de Rom. 

El 1860 l'Institut de Sant Isidre organitza les primeres ctedres d'agronomia, qumica aplicada i zootcnia i  desenvolupa un paper important davant el problema de la filloxera. Des del 1908 publica un Anuari   i el clebre Calendari del Pags (des del 1856, sense interrupci). Tamb ha editat informes tcnics, manifests i opuscles, com Constitucin familiar y organizacin de la propiedad en Catalua (1912), La rabassa morta (1923), de J. Girona i Trius, i el conjunt de conferncies La crisi vincola (1923).

De bon principi represent un paper regionalista davant els caciquismes locals, per a comenament del segle XX, la seva tendncia poltica era clarament dretana. S'opos a les lleis o mesures que milloressin la situaci dels rabassaires i, en general, dels treballadors agrcoles (com la llei de 1873, que feia possible la redempci de la rabassa, i la llei de Contractes de Conreu, el 1934) i mantingu una visi pairalista davant els problemes del camp. S'opos tamb a les expropiacions per a crear l'Eixample de Barcelona. Durant els anys 1930 intent d'allunyar-se  sense gaire xit  de la direcci de la Lliga Regionalista, per tal d'adherir-se a les posicions de la CEDA (Acci Popular Catalana), cosa que l'enfront amb Uni de Rabassaires per la llei de contractes de conreu, que, indirectament, fou una de les causes dels fets del sis d'octubre de 1934.

El 16 de mar de 1993 es va fusionar amb ASAC-Joves Agricultors i el Sindicat de Pagesia per a constituir un nou organisme, l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre-Asaja.

 Presidents .
 1851 - 1860 J. Desvalls i de Sarriera, marqus d'Alfarrs ;
 1866 - 1868 Miquel Fox;
 1871 - 1872 Francesc Casanova i de Mir;
 1872 - 1875 Pelagi de Camps, primer marqus de Camps (tamb el 1882-1889), ;
 1897 - 1901 Carles de Camps, segon marqus de Camps  ,
 1902 - 1906  Ignasi Girona i Vilanova  ;
 1907 - 1910 Manuel Ravents i Domnech  ;
 1915 - 1923 Ignasi Girona i Vilanova;
 1923 - 1931 Carles de Fortuny i de Miralles, bar d'Esponell  ;
 1931 - 1934  Santiago de Riba   ;
 1934 - 1936 Josep Cirera i Volt  ;
 1936 Josep Bassedas i Montaner  ;
 1940 - 1946  Epifani de Fortuny i de Salazar, bar d'Esponell  ;
 1946 - 1948 Xavier de Ros i de Dalmases  ;
 1986 - 1994 Joaquim Abadal i Guitart;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170048" title=".bzh" nonfiltered="4468" processed="4452" dbindex="69503">
El .bzh s un domini de primer nivell genric d'Internet demanat per al bret i la seva cultura, seguint l'exemple del domini .cat. El desembre de 2006 hi havia ms de 12.000 signatures de suport. Aquests dominis sorgeixen de la impossibilitat de tenir un domini de primer nivell territorial (de dues lletres) per no pertnyer a un estat reconegut.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170049" title="Acci Popular Catalana" nonfiltered="4469" processed="4453" dbindex="69504">
Acci Popular Catalana (APC) fou un partit poltic catal, fundat el mes d'octubre de 1934, i adherit a la CEDA. Fou dirigit especialment per Josep Oriol Anguera de Sojo, Llus Jover i Nunell i Josep Cirera i Volt. Aconsegu un cert predomini entre alguns sectors de propietaris agrcoles en combatre, ms durament que no pas la Lliga Catalana, la llei de Contractes de Conreu, cosa que li va guanyar el suport de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre. A les eleccions a diputats a corts de la Segona Repblica Espanyola del febrer de 1936 form part de la coalici del Front Catal d'Ordre i no obtingu cap esc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170052" title="Ioannis Amanatidis" nonfiltered="4470" processed="4454" dbindex="69505">
 Ioannis Amanatidis  s un futbolista grec. Va comenar com a futbolista al Stuttgarter SC.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170054" title="Llus Segal i Estalella" nonfiltered="4471" processed="4455" dbindex="69506">
Llus Segal i Estalella (Barcelona, 21 de juny de 1873- Barcelona, 17 de mar de 1938) fou un hellenista i filleg catal.


Biografia.
Estudis i vida acadmica.
Estudi filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i es doctor, d'ambdues carreres, a la Universitat de Madrid. El 1895 va ser nomenat professor auxiliar de la Universitat de Barcelona, i el 1899 obtingu la ctedra de grec a la Universitat de Sevilla, que ocup fins el 1906 en que succe al seu mestre Josep Balari i Jovany a la ctedra de Barcelona. All hi tingu deixebles com Llus Nicolau d'Olwer, Pere Bosch i Gimpera o Gaziel.

Impulsor de colleccions de textos clssics.
Fou director de les colleccions escolars de textos clssics traduts al castell "Biblioteca de Autores Griegos y Latinos, con la Versin Directa y la Traduccin Literaria" (iniciada el 1908), "Coleccin de Autores Clsicos, Griegos y Latinos, con la Construccin Directa y la Traduccin Interlineal" (iniciada el 1909, i, a Madrid, una "Biblioteca de Clsicos, griegos y Latinos", des de 1930.  

Va iniciar, el 1918 una "Collecci de Literatures Antigues", amb traduccions al catal, editada pel Consell de Pedagogia. 

Traduccions.
Destaca la seva labor de traductor d'obres clssiques gregues, en especial les homriques. De la Ilada en tradu al catal el cant primer, i la Collecci Bernat Metge n'anunciava als seus inicis la traducci completa. Les seves traduccions al castell de la Ilada i de lOdissea han estat les ms difoses en aquest idioma, de forma continuada, durant tot el segle XX.

Separaci de la ctedra.
L'any 1936, al comenar la guerra civil fou apartat de la Universitat, acusat de "desafecte" al rgim republic. Tot i que els seus collegues iniciaren gestions per a que se li restitus la ctedra, aix no es produ. 

Mort als bombargeigs de Barcelona de mar de 1938.
El 17 de mar de 1938 en un dels intensos bombardeigs sistemtics que aquells dies sofr la ciutat de Barcelona de mans de l'aviaci feixista italiana , que collaborava amb els sublevats feixistes espanyols, Llus Segal hi trob la mort, al resultar esfondrada la casa on vivia..


Obres.
Tractats gramaticals i d'histria de la literatura.
"Gramlica del dialecto elico". Barcelona, 1897.
"Cuadro sinptico de literatura griega profana". Barcelona, 1903.
"Gramtica sucinta del dialecto homrico". Barcelona, 1908.
"Vocabulario del libro I de la Anbasis de Jenofonte". Barcelona, 1910.
"Resum de sintaxi llatina". Barcelona, 1920.
"Vocabulari snscrit-catal de fbules primeres (fins al pargraf 19) del llibre I de l'Hitopadeza". Barcelona, 1931.

Traduccions al catal.
"Ilada" (versos 206-246) del primer cant. "Almanach dels Noucentistes", Barcelona, 1911.
"7 epigrames de l'Antologia grega"; revista "Catalunya", VI, 1913.
"22 faccies del Philogelos", de Hierocles i Filagri, revista "Catalunya", VI, 1913.
"Hero i Leandre", atribut a Museu (segle V aC); text grec, amb versi literal de Llus Segal i en vers d'Ambrosi Carrion, amb un apndix amb les traduccions indites de Pau Bertran i Bros i Josep Maria Pellicer i Pags; Barcelona, 1915.
"Ilada", (Cant primer); "Boletn de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona", XIV, 1929.

Traduccions al castell.
"Ilada", d'Homer; Barcelona, 1908.
"Teogonia", d'Hesode; Barcelona, 1910.
"Odissea", d'Homer; Barcelona, 1927.
"Doctrina de los doce apstoles"; Barcelona, 1916.
"Himnos homricos, Batracomiomaquia, Epigramas y fragmentos de poemas cclicos"; Barcelona, 1927.
"Obras completas de Homero"; Barcelona, 1927.

Bibliografia.

 Carles Miralles i Sol; "Llus Segal i Estalella : semblana biogrfica : conferncia pronunciada davant el Ple per Carles Miralles i Sol el dia 22 d'octubre de 2001 ; duu com a annex la nota necrolgica de Llus Segal escrita arran de la serva mort (1938) per Ramon Aramon i Serra"; Institut d'Estudis Catalans, Secci Filolgica; Barcelona 2002, ISBN 8472836304. Disponible en lnia.

Luis Segal y Estalella, "El renacimiento helnico en Catalua. Discurso inaugural ledo en la solemne apertura del curso acadmico de 1916 a 1917 ante el claustro de la Universidad de Barcelona"; Tipografa La Acadmica, Barcelona 1916. Reproducci facsmil, consultable en lnia i descarregable com a PDF a traduccionliteraria.org;
Referncies i notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170056" title="Revue des tudes grecques" nonfiltered="4472" processed="4456" dbindex="69507">
La Revue des tudes grecques s una publicaci de l "Association pour l'encouragement des tudes grecques en France". El primer nmero de la revista vei la llum el mes de mar de l any 1888, a Pars. La seva periodicitat s trimestral, tot i que en algunes poques fou semestral. Encara avui, continua editant-se.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170057" title="Emili Saguer i Olivet" nonfiltered="4473" processed="4457" dbindex="69508">
Emili Saguer i Olivet (Maanet de Cabrenys, Alt Empord 1865 - Girona 1939) fou un jurista i escriptor catal. Exerc com a notari de Girona, membre de la Uni Catalanista i de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci. A l'Assemblea de Reus del 1893 va proposar la creaci d'un estat catal dins la monarquia espanyola.

En 1930-31 fou president de la diputaci provincial de Girona. S'opos a la llei de Contractes de Conreu i atac la poltica de la Generalitat de Catalunya arran dels conflictes que en sorgiren amb l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre.

 Obres .
 Lo catalanisme i la llei penal (1904);
  De la parceria y 'l judici de desahuci (1905);
 Institucin de los fideicomisos y sus efectos en Catalua (1913);
 Derechos que la legislacin minera salva y reserva a los propietarios con respecto a las substancias llamadas de la segunda seccin y brevsimas observaciones acerca del proyecto de Cdigo minero (1915);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170058" title="ClayFighter 63 1/3" nonfiltered="4474" processed="4458" dbindex="69509">

ClayFighter 63 1/3 s un videojoc de lluita llanat per la Nintendo 64 i creat  per Interplay el 1997. Aquest ttol s una pardia d'altres videojocs llanats per Nintendo 64 al moment, com per exemple el The Naked Gun 33 .


Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170059" title="Josep Coroleu i Inglada" nonfiltered="4475" processed="4459" dbindex="69510">
Josep Coroleu i Inglada (n. Barcelona 16 d'agost de 1839 - m. 28 de maig de 1895) fou un historiador i poltic catal. Estudi als escolapis i ms tard es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i el 1864 es trasllad a Pars, on fou corresponsal dEl Telgrafo i, el 1869, agregat a l'ambaixada espanyola, on aprofit per a visitar arxius i museus i instruir-se en literatura francesa. 

Torn a Barcelona i es dedic a l'estudi de les institucions catalanes medievals. Instigat pel seu amic Josep Antoni Buxeres, investig els fons de l'Arxiu de la Corona d'Arag per tal de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en collaboraci amb Josep Pella i Forgas, don una nova orientaci a la historiografia catalana. Hom el considera el pare de la historiografia catalanista.

Fou adms en la Reial Acadmia de la Histria, i aquesta l'encarreg recopilar documentaci sobre les corts catalanes. Edit les crniques de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III (1885-1886) i un resum del dietari de la Generalitat de Catalunya (1889). Particip en en la Renaixena literria i fou quatre cops mantenidor dels Jocs Florals. 

Defens la conservaci integral del dret catal al Congrs Catal de Jurisconsults de 1881, fou cofundador del Centre Catal, particip en les primeres reunions de la Uni Catalanista i fou redactor de la ponncia sobre municipis de les Bases de Manresa de 1892. Tamb fou president de l'Ateneu Barcelons (1888) i membre de l'Acadmia de Bones Lletres (1879).  Collabor sovint a les publicacions La Renaixena, La Vanguardia, L'Aven, La Ilustraci Catalana, La Espaa Regional, Revista de Gerona i La Espaa Moderna, de Madrid. 

 Obres .
 Las cortes catalanas (1876);
 Lo sometent (1877) ;
 Los fueros de Catalua (1878);
 Dels contractes d'emfiteusi i rabassa morta (1878);
 Historia de Villanueva y Geltr (1878);
 El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Catalua (1878);
 Claris i son temps (1878);
 Cartas a un obrero (1885);
 Barcelona y sus alrededores (1887);
 Memorias de un menestral de Barcelona (1792-1864) (1880);

 Enllaos externs . 
 Necrolgica de Josep Coroleu;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170060" title="Indy Racing 2000" nonfiltered="4476" processed="4460" dbindex="69511">


Indy Racing 2000 s un videojoc de curses per la Nintendo 64 llanat l'any 2000.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170061" title="Ecbid" nonfiltered="4477" processed="4461" dbindex="69512">


Els ecbids (Oecobiidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels eresodeus (Eresoidea), juntament amb els herslids i ersids.

Sn de mida petita, d'uns 2 mm, i algunes espcies fan petites teranyines habituals en moltes cases. Els dos primers parells de potes tenen una disposici cap en darrera. Mentre el gnere Oecobius s cribellada, Uroctea no ho s.

 Sistemtica .
Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006. Sn 6 gneres amb 102 espcies, per la majoria formen part dels gneres Oecobius amb 74 i Uroctea amb 17 espcies. La seva distribuci s molt extensa i Oecobium navus es pot trobar a tot el mn, excepte a la franja ms septentrional.
 Oecobius Lucas, 1846 (arreu del mn);
 Paroecobius Lamoral, 1981 (frica);
 Platoecobius Chamberlin & Ivie, 1935 (EUA);
 Uroctea Dufour, 1820 (Mediterrani, frica, sia);
 Urocteana Roewer, 1961 (Senegal);
 Uroecobius Kullmann & Zimmermann, 1976 (Sud-frica);

 Referncies .
 Huber, B.A. (1994): "Spermophore morphology reveals a new synapomorphy of Oecobius and Uroctea (Araneae, Oecobiidae)". Journal of Arachnology 22: 73-74. PDF;

 Enllaos externs .
 Foto de Oecobius navus;
 Fotos de Oecobius sp.;
 
 Vegeu tamb .
 Eresodeu;
 Llista d'espcies d'ecbids;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170064" title="Charlie Blast's Territory" nonfiltered="4478" processed="4462" dbindex="69513">


Charlie Blast's Territory s un videojoc de trencaclosques dissenyat per Scott Kim i llanat per la Nintendo 64 al 1999. 

 Jugabilitat .

El principal objectiu dels 60 nivells que hi ha al videojoc en el mode puzzle s explotar totes les bombes de la pantalla. Hi ha 6 mons i a cadascun d'ells hi ha 10 nivells, llavors, quan es finalitzen els deu nivells el jugador canvia de mn.

Levels 1-10: Sobre el desert;
Levels 11-20: Sobre la neu;
Levels 21-30: Sobre un lloc tropical;
Levels 31-40: Sobre la selva;
Levels 41-50: Sobre el gel;
Levels 51-60: Sobre el cristall;


Enllaos externs.

  Charlie Blast's Territory, solucions del joc per "Teary Eyes" Anderson;
  El videojoc a IGN;
  El videojoc a GameSpot;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170065" title="Falange Espaola" nonfiltered="4479" processed="4463" dbindex="69514">


Falange Espaola (FE) s un partit poltic espanyol de dretes, feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per Jos Antonio Primo de Rivera, fill del General Miguel Primo de Rivera. El partit va ser donat a conixer en un mting celebrat en el Teatre de la Comdia de Madrid. 

Quan es va fundar ja hi havia alguns partits d'ideologia similar, com les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), que s'unificarien amb la Falange el 1934, la Comuni Tradicionalista, Renovacin Espaola i el grup de Jos Mara Albiana Sanz. Tot i tenir unes caracterstiques molt especfiques, se l'ha considerat com una variant espanyola dels moviments feixistes europeus, ja que suposava una opci poltica dretana que pretenia frenar el procs revolucionari de l'esquerra. Altres membres fundadors del partit foren Rafael Snchez Mazas, Julio Ruiz de Alda, Alfonso Garca Valdecasas, Manuel Sarrin, Andrs de la Cuerda, Emilio Alvar Gonzlez, Jos Miguel Guitarte, Pelez, Vicente Cadenas y Vicent, Martnez Cabezas, Valds Larraaga, Ximnez Sandoval (pare i fill), Eugenio Montes, Jos Sainz, Antonio Toms de la Cuerda, Julin Pemartn, Sancho Dvila, Jos Luna, Zayas, Luys Santamarina, Jos Mara Alfaro Polanco i Raimundo Fernndez Cuesta. L'rgan oficial del partit fou el diari Arriba.

 Ideari i simbologia .
Adoptaren com a emblema el jou i les fletxes dels Reis Catlics, a ms de la bandera vermella i negra, la camisa blava (a l'estil de la camisa negra italiana) i vestimenta paramilitar. La seva plataforma ideolgica es va concretar en els anomenats veintisiete puntos (novembre del 1934). 

B que rebutjaven l'apellatiu de feixista, participaven, de la ideologia i de les formes organitzadores del feixisme de Benito Mussolini: constituen un moviment antimarxista que refusava alhora la lluita de classes i el sistema social capitalista. Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, unitari i imperialista, i l'organitzaci corporativa de l'estat; a ms, tenien en com l'exaltaci d'una forma de vida arriscada, el culte a la violncia i a l'acci directa (les milcies com a grup de xoc, sovint enfrontades a militants d'esquerres). Introduren les lnies originals de llur pensament: en l'aspecte econmic, la concepci d'Espanya com un gigantesco sindicato de productores, el sentit catlic del moviment i una reforma agrria per a elevar el nivell de vida dels camperols mitjanant serveis tcnics adequats i l'extensi de la propietat familiar de la terra.

Fins a la guerra civil espanyola els afiliats falangistes provenien fonamentalment de la petita burgesia i no foren gaire nombrosos, potser uns 25.000 el febrer del 1936.

 Histria .
 Segona Repblica .
Els primers resultats electorals de la Falange van ser sempre molt pobres a causa, d'una banda, que la coalici radical-cedista, guanyadora de les eleccions de 1933, no estava d'acord amb els plantejaments revolucionaris del nacional-sindicalisme, ra per la qual els seus locals eren freqentment registrats i de vegades clausurats per la policia. Per altra banda, la doctrina nacional-sindicalista no va assolir atreure a la gran massa obrera enquadrada aquesta en els sindicats de classe majoritaris (UGT i CNT). En aquest perode no va aconseguir tenir cap diputat en les Corts, ja que encara que Jos Antonio Primo de Rivera va aconseguir l'acta de diputat en les eleccions de novembre de 1933 ho va fer a travs d'una candidatura conservadora de Cadis, denominada Unin Agraria y Ciudadana.

En les eleccions de 1936 que van donar lloc a la victria del Front Popular, Jos Antonio no va aconseguir acta de parlamentari a l'obtenir en la primera volta noms 46.000 vots en el conjunt d'Espanya  ja que la Falange es present en solitari. En la segona volta va tractar de presentar la seva candidatura a la circumscripci de Cuenca, per des de la Junta Electoral es declara que noms podien presentar-se en aquesta circumscripci els qui prviament s'haguessin presentat a la primera volta, aix, Jos Antonio no va poder mantenir la seva immunitat parlamentria. A partir del triomf electoral del Front Popular, la situaci d'agitaci a Madrid i en les principals ciutats va augmentar i els enfrontaments armats entre militants dels els partits de l'esquerra i els falangistes foren d'extrema gravetat.

Desprs d'un intent d'atemptat, el 11 de mar de 1936 contra el catedrtic de Dret i militant socialista Luis Jimnez de Asa, dut a terme per un militant falangista, el jutge municipal que el va condemnar fou mort a les 48 hores per pistolers falangistes. Aquests fets van determinar la illegalitzaci de la Falange i els seus dirigents, entre ells Primo de Rivera, van ser empresonats el 14 de mar. Posteriorment els tribunals de justcia  Audincia de Madrid, en sentncia de 30 d'abril de 1936, i Tribunal Suprem, en sentncia de 8 de juny del mateix any , absolgueren Jos Antonio i als seus declarant legtima, dintre del marc constitucional espanyol  conforme als articles 34 i 39 de la Constituci de 1931 i Llei d'Associacions de 30 de juny de 1887 , la doctrina de Falange Espaola, i deixaren sense efecte el processament acordat pel jutge d'Instrucci contra Jos Antonio i els falangistes que l'acompanyen. En el mes de juliol de 1936, Primo de Rivera seguia empresonat a Alacant, desprs de dos judicis per diferents causes. Mentrestant, La Falange mirava amb recel i desconfiana la conspiraci que s'estava gestant per a derrocar la Repblica i que culminaria amb la rebelli, el 17 de juliol, de l'Exrcit d'frica, liderat pel general Francisco Franco, seguida a l'endem de moltes guarnicions peninsulars.

 Guerra civil .
Encara que Falange Espaola de las JONS mai va donar explcitament des de la seva Prefectura Nacional (Jos Antonio Primo de Rivera) l'aixecament militar, s ms, el propi Jos Antonio, des de la pres, va escriure un comunicat on es deia: Falange Espaola de les JONS no donar suport cap alament des de cap de les seves prefectures i qualsevol Cap Territorial, Provincial o Local que doni suport aquest aixecament armat ser expulsat de Falange, i ser divulgada aquesta expulsi per tots els mitjans que estiguin al nostre abast. No obstant aix, Primo de Rivera s jutjat sota l'acusaci de inductor a la rebelli militar, condemnat a mort i afusellat, sense esperar l'assabentat del Govern, en la pres d'Alacant el dia 20 de novembre de 1936. Desprs de l'imminent perill d'una dictadura marxista al que, al seu judici, estava exposada la II Repblica (des d'alguns mitjans socialistes i comunistes es proclamaven lemes com viva la URSS i determinats dirigents comunicaven obertament el seu desig que Espanya ans una Dictadura del Proletariat), en la Guerra Civil, els falangistes van lluitar decididament en el bndol nacionalista, autoanomenat nacional (feixista) pels rebels, contra la part de l'exrcit i altres forces fidels al govern de la Repblica. Aix mateix, van tenir un protagonisme destacat en la repressi de les setmanes inicials de la revolta, l'anomenat per l'historiador Julin Casanova el "terror calent".

 El Decret d'Unificaci .
Poc a poc, la Falange va esdevenir l'alternativa poltica ms important dels sublevats contra la Segona Repblica Espanyola, i assol el suport d'importants intellectuals de dretes com Ernesto Gimnez Caballero o Agustn de Fox. La mort de Jos Antonio Primo de Rivera els va privar d'un lideratge carismtic en un moment clau, i aix provoc fortes dissensions internes i d'enfrontaments amb altres grups fins que, a instncia de Franco, fou obligada mitjanant el decret d'unificaci del 19 d'abril de 1937 a la fusi amb Comunin Tradicionalista, la CEDA, monrquics alfonsins i altres partits de significaci dretana, com la Unin Patritica, els seguidors d'Albiana, agraris, i altres, i pass a denominar-se Falange Espaola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS). Franco en fou nomenat cap suprem.

Aquells dirigents falangistes o carlins que es van oposar al Decret d'Unificaci van ser destituts dels seus crrecs i en bastants casos empresonats, i fins a condemnats a mort, tal com va ocrrer amb el falangista Manuel Hedilla (cap nacional de FE de les JONS), finalment bandejat a Canries, o el carlista Manuel Fal Conde que va haver d'exiliar-se a Portugal. A partir del Decret d'Unificaci molts consideren que Falange Espaola de las JONS ha desaparegut i es gestaran des de la clandestinitat petits moviments que afirmaran ser els autntics possedors de la ideologia falangista, com FE-JONS Autntica i Falange Espaola Independiente.

 Postguerra .
Durant la postguerra articul unitriament la ideologia del nou rgim a imatge i semblana del que havia fet a Itlia Mussolini; fou l'element aglutinador dels sectors socials que feien costat al rgim, actu com a centre orgnic per a fornir quadres poltics al nou estat i cre els sindicats verticals com a aparells estatals que podien substituir qualsevol possibilitat d'organitzaci dels treballadors. Fou organitzada d'una forma jerrquica, sota la dependncia del Jefe del Estado, de qui depenen el secretari general, la Junta Poltica i el Consejo Nacional; i en jefaturas provinciales i jefaturas locales a les diferents circumscripcions territorials (municipis i provncies).

 De la mort de Franco als nostres dies .
Desprs de la mort de Franco en 1975, s instaura la monarquia i comena la democratitzaci de la poltica espanyola, liderada per Adolfo Surez, antic ministre secretari general del Moviment.
En esta poca hi ha profundes divisions en el falangisme. En 1977 sn quatre els grups que es disputen les sigles FE de les JONS. Els Cercles Doctrinals de Jos Antonio, Falange Espanyola  Autntica , un grup que posteriorment formaria Falange Independent i el Front Nacional Espanyol, liderat pel que fra secretari General de la FET de les JONS i ministre de Franco, Raimundo Fernndez-Cuesta. Seria este ltim grup el que, en els tribunals, guanyara el dret a usar les sigles.
Fe de les JONS es va significar, junt amb altres grups neofeixistes, per practicar la violncia en el carrer i el terrorisme en el primer perode de la Transici. Cal destacar l assassinat del jove Juan Carlos Garca Prez.
En la vesprada del 6 de maig de 1980, recorria els carrers del madrileny barri de Ciutat Lineal una manifestaci de les associacions de vens en protesta per l assassinat del dirigent venal Arturo Pajuelo, tamb a les mans de grups neofeixistes. A la seu provincial de Fe de les JONS van arribar notcies que s estava pintant un monument als caiguts, en aquell temps, ubicat en aquell barri. Van considerar que era una provocaci i amb el cap provincial, Jos Mara Alonso Collar al cap es van muntar en els cotxes i es van dirigir al barri. Una vegada all, van triar el bar Sant Bau, van entrar pistola en m, amb barres de ferro i cadenes, i al crit de  Viva Crist rei , la van emprendre a tirs i a colps amb tots els clients. Juan Carlos Garca Prez, que llavors es trobava complint el servici militar, va resultar mort d un tir en l esquena.
Virtualment fora de la vida poltica, els partits inspirats en la ideologia falangista, sn vistos pblicament en distints actes pblics, els espais televisius de propaganda institucional de les eleccions i durant manifestacions en dates histriques com el 20 de novembre (aniversari de les morts de Jos Antonio Primo de Rivera i Francisco Franco). La seua presncia i rellevncia en la poltica espanyola s escassa, exceptuant la representaci democrtica que obtenen alguns regidors de Falange Autntica en distintes localitats. Falange Espanyola de les JONS, nica que es presenta en tot el territori nacional a les eleccions generals de Mar de 2008, en el 1996 va obtindre 12.114 vots, el 0,05% dels vots vlids.
Entre els partits poltics que es declaren falangistes, cal citar els segents:
-Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS).
-Falange Autntica (FA).
-Taula Nacional Falangista (MNF).
-FE/La Falange, dividida en dos parts enfrontades judicialment entre si per la titularitat de les sigles, reconeixent una d elles com a Cap Nacional a Manuel Aranyoner Llop i l altra a Jos Fernando Cantalapiedra Vilar.

 La Falange a Catalunya .
Els primers nuclis d'ideologia semblant al falangisme foren La Traza, la Pea Blanca i la Pea  Deportiva Ibrica, Juventud Nacionalista Espaola i alguns militants de les JONS. Quan es va fundar la Falange el 1933 la secci catalana s'encarrega a Juan Vidal Salv, i entre els primers afiliats hi figuraren Robert Bassas Figa, Luis Fontes de Albornoz i Luys Santamarina. Desprs d'una visita de Jos Antonio Primo de Rivera a Barcelona a finals de 1933, Roberto Bassas fou nomenat cap territorial de Catalunya. La Secci Femenina a Barcelona fou creada per Mara Josefa Viamata, Mercedes de Despujol Magarola i Montserrat de Romana Puj.

La implantaci de Falange a Barcelona fou difcil a causa del diferent origen social, poltic i intellectual dels primers dirigents, i a causa de les diferncies entre Roberto Bassas i Luys Santamarina. No passaren del miler d'afiliats. Quan esclat la guerra civil espanyola Roberto Bassas fou fet presoner a Madrid i fou nomenat cap territorial Josep Ribas Seva i secretari Carlos Tras Beltran. Cap el 1936 hi havia nuclis falangistes organitzats a Tarragona sota la direcci de Josep Maria Fontana Tarrats, Francisca Magdaleno a Reus, Francesc Bold Niub a Lleida, i Lus Rodrguez Balou i Enric Camps Casellas a Girona.

 Bibliografia .
 Stanley G. Payne Falange. Historia del fascismo espaol, SARPE, Madrid, 1986. ISBN 84-7291-764-9;
 Arnaud Imatz Jos Antonio. Falange Espaola y el Nacional-Sindicalismo,  Plataforma 2003. ISBN 84-96198-01-4;
 Miguel Argaya Historia de los falangistas en el franquismo, Plataforma 2003, Madrid, 2003. ISBN 84-96198-07-3;
 Jos Luis Rodrguez Jimnez Historia de Falange Espaola de las JONS, Alianza Editorial, Madrid, 2000. ISBN 84-206-6750-1;

 Enllaos externs .
 Falange Espaola de las JONS, Pgina de la "Falange Espaola de las JONS", Cap Nacional Diego Mrquez.
 Falange Autntica, Pgina de "Falange Autntica", Secretari General, Enrique Antigedad.
 La Falange;
 FE La Falange;
 Mesa Nacional Falangista;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170066" title="(32) Pomona" nonfiltered="4480" processed="4464" dbindex="69515">


Pomona s l'asteroide nm. 32 de la srie, descobert a Pars el 26 d'octubre del 1854 per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-66).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170068" title="Manuel Tarn" nonfiltered="4481" processed="4465" dbindex="69516">
Manuel Tarn (Valncia, 27 d'octubre de 1938 - 12 d'octubre de 2002) fou un poltic i promotor cultural valenci. Treball de representant comercial. Des de ben jove s'implic en el moviment cultural, i a partir del 1960 organitz el Concurs Infantil Joanot Martorell, concurs literari per a infants. En aquella mateixa dcada impuls la creaci de la Federaci d'Entitats Culturals dels Pas Valenci (FECPV) de la que fou president i que agrupava la major part del valencianisme cultural. El 1974 va ser simpatitzant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Pasos Catalans.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170069" title="Ramon d'Als-Moner i de Dou" nonfiltered="4482" processed="4466" dbindex="69517">
Ramon d Als-Moner i de Dou (Barcelona, 1885   1939) fou un erudit i bibliotecari, amic i company d estudis de Llus Nicolau d'Olwer als Estudis Universitaris Catalans. El 1906 organitz l'exposici del llibre catal al Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana. El 1914 fou nomenat adjunt de la Biblioteca de Catalunya i professor de l'Escola de Bibliotecries. Fou Secretari General de l Institut d Estudis Catalans, representant d aquesta instituci davant la Union Acadmique Internationale i membre de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona.

Enllaos externs.
Ramon d'Als-Moner i de Dou a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170070" title="Miquel Valds i Garriga" nonfiltered="4483" processed="4467" dbindex="69518">
Miquel Valds i Garriga (Tarragona, ? - Frana, 1950) fou un poltic comunista catal. El 1930 va participar en la fundaci del Partit Comunista de Catalunya (PCC) com a referent al Principat del Partido Comunista de Espaa (PCE) i de la lnia oficialista, en substituci de la Federaci Comunista Catalanobalear (FCCB). A partit del 1932 fou membre del comit central. L'estiu del 1935 es va fer crrec de la direcci del partit, i acceler el procs d'acostament a les altres formacions marxistes del Principat, si b procur excloure les formacions heterodoxes (que confluiren en el Partit Obrer d'Unificaci Marxista, POUM). Alhora particip en el Front d'Esquerres, i fou elegit diputat a les corts espanyoles per la circumscripci de Barcelona (febrer de 1936). En integrar-se el PCC en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) fou membre del seu comit executiu, i ms tard fou tamb secretari d'organitzaci. 

Al govern de la Generalitat de Catalunya ocup les conselleries de Treball i Obres Pbliques (26 de setembre de 1936- abril de 1937). Posteriorment en esclatar el conflicte sobre la relaci entre el PSUC i el PCE, va negar-se a condemnar Joan Comorera (defensor de l'autonomia del PSUC), motiu pel qual fou relegat en la direcci del partit.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170071" title="Front d'Esquerres" nonfiltered="4484" processed="4468" dbindex="69519">
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalici electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Catal d'Ordre, coalici impulsada per la Lliga Catalana. El seu equivalent a la resta d'Espanya fou el Frente Popular. 

Es va acordar en un Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer de 1936 per l'ERC, ACR, PNRE, Uni Socialista de Catalunya, Partit Republic d'Esquerra, Uni de Rabassaires de Catalunya, POUM, Partit Catal Proletari i Partit Comunista de Catalunya. Aquesta coalici donava suport al Front Popular, coalici republicana-socialista i comunista a tota Espanya, que pretenia recuperar el govern per a les esquerres. 

En el seu programa proclam com a objectius, entre d'altres, l'amnistia poltica i social dels empresonats per la seva participaci en els fets del sis d'octubre de 1934, el restabliment total del govern autnom de Catalunya, la vigncia de l'Estatut de Nria, l'acabament del trasps de serveis i el restabliment de la llei de Contractes de Conreu. Va obtenir un total de 41 escons sobre 54 totals, repartits per provncies i per partits de la segent manera:
 Provncia de Girona, 5 escons -  3 per ERC, 1 pel PNRE, 1 per ACR.
 Provncia de Lleida, 4 escons - 3 per ERC i un per USC.
 Provncia de Barcelona, 11 escons - 5 per ERC, 2 per USC, 2 per UdeR, 1 per PNRE, 1 per ACR.
 Barcelona ciutat, 16 escons - 8 per ERC, 2 per ACR, 2 pel  PRE, un pel Partit Catal Proletari, 1 USC, 1 POUM, i un pel PCC.
 Provncia de Tarragona, 5 escons - 2 per ERC, 1 per la Federaci Catalana del PSOE, 1 per ACR, 1 pel PRE. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170073" title="Vicent Ventura i Beltran" nonfiltered="4485" processed="4469" dbindex="69520">
Vicent Ventura i Beltran (Castell de la Plana, 1924 - Valncia, 25 de desembre de 1998) fou un poltic i periodista valenci. El 1962 fou un dels fundadors del Partit Socialista Valenci (PSV). Particip en el IV Congrs del Moviment Europeu, celebrat a Munic. De retorn del Congrs, les autoritats espanyoles l'impediren l'entrada, per la qual cosa establ la seua residncia a Pars. El 1964 aconsegu tornar a Valncia, per fou confinat a Dnia durant mig any. A no l'imped continuar el seu treball al si del partit i en les poques iniciatives antifranquistes que es podien realitzar en aquell temps. Ms tard fund l'agncia de publicitat Publipress. A partir de 1966 comen a fer collaboracions amb la premsa valenciana ( Levante ), barcelonina (La Vanguardia) i madrilenya (Madrid, Informaciones). Tamb va collaborar amb Valencia-fruits, Avui i Serra d'Or. 

Fou una de les primeres veus de l'esquerra nacionalista en defensar la integraci en l'aleshores nou-nata Comunitat Econmica Europea (CEE). Desprs de la desaparici del PSV, particip en la constituci del Partit Socialista del Pas Valenci (PSPV). El 1977 public Poltica per a un pas (1977), d'on destacava la necessitat de la recuperaci de les senyes d'identitat i de l'autoestima valencianes en un marc de construcci europea. El seu protagonisme al partit an decreixent quan aquest es vincul al PSOE i s'imposaren les lnies reformistes. El 1987 particip en la llista de l'Esquerra dels Pobles al Parlament Europeu, si b problemes en aquesta coalici (encapalada per Euskadiko Ezkerra) l'impediren ocupar l'esc pel temps acordat.

L'any 1990 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de Valncia.  L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170074" title="Harira" nonfiltered="4486" processed="4470" dbindex="69521">
Harira s la sopa tradicional marroquina. Normalment s present a taula durant el mes del Ramad (nov mes de l'any i sagrat per a l'Islam) a l'hora de sopar per trencar el dejuni de tot el dia. Est considerada com a plat nic.

En algunes ciutats, com per exemple Rabat, tamb s servida a familiars i amics durant celebracions especials com, per exemple, el mat segent a la nit de noces i, en aquest cas, la seva elaboraci canvia lleugerament en comparaci amb la harira elaborada durant el Ramad. 

La harira es fa amb els segents ingredients per aix pot variar depenent de la regi on es cuini:

 farina;
 tomquet i concentrat de tomquet;
 llentilles;
 cigrons;
 ceba;
 all;
 fideus;
 arrs;
 ous batuts;
 herbes (api, julivert i coriandre);
 espcies (principalment safr, gingebre, pebre negre, pebre vermell i curcuma);
 carn: bou, xai o pollastre;

El suc de llimona, la sal i el pebre negre tamb hi poden ser afegits al gust dels comensals en el moment de servir la harira a taula. 

Habitualment se serveix la harira amb ous bullits amanits amb sal i com, dtils, figues seques, dolos fets amb mel anomenats chebbakia i pans o creps elaborats a casa. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170076" title="Marmitako" nonfiltered="4487" processed="4471" dbindex="69522">

El marmitako al Pas Basc (o marmita o sorropotn com s conegut a Cantbria) s un guisat de peix que es va originar a bord dels vaixells que pescaven tonyines al llarg de la mar Cantbrica. Avui s un menjar senzill i bonic fet amb patates, cebes, pebrots i tomquets. El seu nom deriva de la paraula castellana marmita.

Actualment s un plat popular per dues raons: primer, per la creixent popularitat de la cuina basca i, segon, perqu s una de les millors maneres conegudes per preparar la tonyina, un peix valus per la seva vlua nutritiva. N'hi ha tamb altres variacions d'aquest mateix plat que substitueixen la tonyina pel salm. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170077" title="Francisco Joaqun Prez Rufete" nonfiltered="4488" processed="4472" dbindex="69523">
Francisco Joaqun Prez Rufete,  Rufete (nascut a Benejsser el 20 de novembre de 1976), s un futbolista alacant que juga d'interior dret al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. 

L'estiu de 2006 el Valncia li va donar la carta de llibertat, podent fitxar per l'Espanyol.

 Palmars .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170078" title="Gerda Taro" nonfiltered="4489" processed="4473" dbindex="69524">
Gerda Taro, que s'anomenava realment Gerta Pohorylle, (Stuttgart, Alemanya, 1 d'agost del 1910 - El Escorial, 26 de juliol del 1937) va ser fotgrafa de guerra i companya de Robert Capa, amb qui cobr com a corresponsal la Guerra Civil Espanyola, fins a morir en un accident durant la retirada de les tropes republicanes durant la batalla de Brunete.

Merecerais ahora, pequea Gerda Taro y Robert Capa, un recuerdo visible en cualquier campo de batalla de entonces o en el tronco de cualquier pino de la sierra, para que sintiramos ondear, aunque invisible, aquella pobre bandera tricolor que combata por la paz mientras era atacada por los de la guerra.

 Biografia .

Gerda Taro s'anomenava en realitat Gerta Pohorylle i era filla de jueus polonesos originaris de la regi de la Galtsia. A pesar dels seus orgens burgesos, des de molt jove va entrar a formar part de moviments socialistes i obrers. Per aix, amb l'arribada dels nazis al poder, i desprs d'haver sofert una detenci, va decidir fugir amb una amiga a Pars. All va conixer per casualitat Andr Friedman, un jueu hongars que intentava guanyar-se la vida com a fotgraf. Gerda i Andr es van fer nuvis, i Andr li va ensenyar a Gerda els seus coneixements de fotografia. 

Com que no els anaven b les coses i no rebien encrrecs, se'ls va ocrrer una curiosa idea. Inventaren un personatge de nom Robert Capa, que suposadament era un reputat fotgraf arribat dels Estats Units per a treballar a Europa. Al ser tan fams, venia les seves fotos a travs dels seus representants: Friedman i Pohorylle, al triple del preu que un fotgraf francs. Aquest truc funcion perfectament i al poc temps reberen munts d'encrrecs i per fi guanyaren diners. El 1936 comen la Guerra Civil Espanyola, que marcaria decisivament la parella. Es traslladaren a Espanya per cobrir el conflicte, per encrrec de la revista "Vu".

Van ser testimonis de diferents episodis de la guerra, i realitzaren reportatges que desprs eren publicats en revistes com Regards o Vu. Al principi, la marca "Capa" era utilitzada indistintament per ambds, per desprs es va produir un cert distanciament entre ells i Andr Friedman es va quedar amb el nom de "Robert Capa".

Del treball de Gerda en solitari destaca el seu reportatge de la primera fase de la batalla de Brunete on va ser testimoni del triomf republic. Les seves fotos destaquen per la proximitat de la seva feina a la primera lnia de foc, compartint el risc del combat amb els soldats republicans, entre els que era coneguda com "la pequea rubia".

Aquest reportatge va ser publicat a Regards el 22 de juliol de 1937 i va donar a Gerda un gran prestigi. No obstant aix, poc desprs les tropes franquistes iniciarien un ferotge contraatac, i Gerda va decidir de tornar al front de batalla de Brunete. All Gerda va ser testimoni dels salvatges bombardejos de l'aviaci del bndol nacional i va realitzar moltes fotografies, posant en risc la seva vida. En aquell infern van morir milers de republicans i va finalitzar en la prdua de la poblaci. 

Gerda Taro va perdre la vida en un absurd accident tornant del front de batalla a Brunete. Gerda va pujar en l'estrep del cotxe del General Walter (comandant de la XIV Brigada Internacional). De cop, uns avions enemics volant a baixa altura van provocar el pnic en el comboi i un tanc republic la va atropellar. Malferida, va ser traslladada urgentment a l'Hospital El Goloso de l'Escorial, on va morir poques hores desprs, el 26 de juliol de 1937. Tenia solament 26 anys. El seu cos va ser traslladat a Pars, on va rebre tots els honors com una herona republicana. Fou la primera dona fotgraf morta en un conflicte blic.

Gerda Taro reposa al cementiri de Pre-Lachaise, a la divisi 97. El seu enterrament l'1 d'agost del 1937, en presncia de milers de persones, va esdevenir una manifestaci antifeixista. L'elogi fnebre fou pronunciat per Pablo Neruda i Louis Aragon.

Enllaos externs.
Gerda Taro, en Espaa bajo el fuego;

Bibliografia.
Olmeda, Fernando (2007). Gerda Taro, fotgrafa de guerra (Editorial Debate). ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170079" title="Ajoblanco" nonfiltered="4490" processed="4474" dbindex="69525">

L'Ajoblanco s una sopa freda i de color blanc tpica d'Andalusia, especialment de Mlaga i Cadis.

Est feta de pa blanc, oli d'oliva, vinagre, aigua, all finament picat i ametlles picades. Es serveix molt freda i amb ram moscatell.

Articles relacionats.
Gaspatxo;

Enllaos externs.
 Authentic Spanish Ajoblanco recipe;
 A recipe for Ajoblanco;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170080" title="Herslid" nonfiltered="4491" processed="4475" dbindex="69526">



Els herslids (Hersiliidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels eresodeus (Eresoidea), juntament amb els ecbids i ersids.

Destaquen per tenir dues fileres molt prominents que sn gaireb tan llargues com el seu abdomen. Per aix sn anomenades tamb two-tailed spiders (aranyes de dues cues). Tenen una llargada que va des d'uns 10 mm  fins als 18 mm. 

Es camuflen molt b entre els troncs dels arbres. Cacen parant una trampa de seda, posant una lleugera capa de fils de seda sobre l'escora d'un arbre i esperen ocultes a que caigui la presa, generalment un insecte. Quan aix passa, dirigeixen les seves fileres cap a la seva presa i fan un cercle al voltant d'ella. Quan el tenen ben immobilitzat li poden injectar el ver.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 9 de novembre de 2006 hi ha citats 11 gneres i 145 espcies, tot i que la majoria formen part dels gneres Hersilia amb 74 espcies, i Tamopsis amb 50 espcies. La seva distribuci s ampla, per tota la zona tropical i subtropical, trobant-se per tot el planeta a excepci de la part septentrional.
 Hersilia Audouin, 1826 (frica, Australsia);
 Hersiliola Thorell, 1870 (Mediterrani fins a l'sia Central, Nigria);
 Iviraiva Rheims & Brescovit, 2004 (Sud-amrica);
 Murricia Simon, 1882 (Sud-sia);
 Neotama Baehr & Baehr, 1993 (Amrica, Sud-frica, ndia);
 Promurricia Baehr & Baehr, 1993 (Sri Lanka);
 Tama Simon, 1882 (Espanya, Portugal, Algria);
 Tamopsis Baehr & Baehr, 1987 (Austrlia, Borneo);
 Tyrotama Foord & Dippenaar-Schoeman, 2005 (frica);
 Yabisi Rheims & Brescovit, 2004 (EUA, Carib);
 Ypypuera Rheims & Brescovit, 2004 (Sud-amrica);

Enllaos externs.
 Fotos d'herslids: , .

 Vegeu tamb .
 Eresodeu;
 Llista d'espcies d'herslids;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170099" title="Epigrama" nonfiltered="4492" processed="4476" dbindex="69527">
L'epigrama s una composici potica breu que expressa un sol pensament principal festiu o satric de manera enginyosa. 

L'epigrama va nixer a la Grcia clssica i, com el seu nom indica en grec, era una inscripci que es posava damunt d un objecte, que podia ser un exvot, un regal, una esttua o una tomba. Els epigrames sobre les tombes van formar classe a part i es van denominar epitafi. Aix, l epigrama  strictu sensu  va passar a designar el poema enginys caracteritzat per la seva brevetat per a poder passar per rtol o inscripci. La majoria dels epigrames grecs pot trobar-se en la anomenada Antologia Palatina. Desprs dels grecs, van destacar en la composici d'epigrames els romans, singularment Catul i Marc Valeri Marcial. 

L'epigrama ha estat conreat amb extraordinari encert dins de la literatura anglosaxona per autors com John Donne, Jonathan Swift, Alexander Pope (creador al segle XVIII d'una forma d'apariat epigramtic) i Oscar Wilde. A Frana destaquen especialment Voltaire i Nicolas Boileau. A Alemanya, G. I. Lessing. Dins la literatura barroca espanyola l'epigrama va ser molt utilitzat per la seva idonetat per a l'exhibici cortesana de l'enginy. L'escriptor barroc Baltasar Gracin, en la seva obra "Agudesa i art d'enginy" (1648), fa un estudi i antologia d'epigrames escrits en castell i llat. Francisco de Quevedo, ser conegut per la singular malevolncia i mordacitat dels seus epigrames. Durant el segle XVIII el gnere no va decaure, sin que va prendre una intenci menys cortesana i ms educativa i moral. Posteriorment, algunes formes literries, com l'article breu de premsa, les  gregueras  de Ramn Gmez de la Serna o les capaleres d Oliverio Girondo s'apropen al gnere epigramtic, aix com les inscripcions annimes populars en murs o excusats denominades graffiti o pintades, que des de les runes de Pompeia fins a l'actualitat sn una font inestimable sobre l'opini popular d'una poca. De vegades, en la lrica del segle XX pot adoptar un to elegac, com en el cas de Jaime Gil de Biedma.

L'epigrama tamb es troba en literatures no occidentals, com la xinesa i japonesa; en aquesta darrera pot dir-se que l'epigrama es troba emparentat amb la forma potica coneguda com haiku. Pot aplicar-se el terme a qualsevol aforisme o dita ms o menys sentenciosa, i fins i tot  a cert tipus de narraci hiperbreu.

L epigrama tamb ha estat conreat amb xit dins la literatura catalana per autors com Guillem de Bergued, el Rector de Vallfogona, Apelles Mestres, Pompeu Gener "Peius", Josep Maria de Sagarra o Carles Fages de Climent. Alguns dels seus epigrames van assolir una extraordinria popularitat a la seva poca. Fages, precisament, que va disfressar molts dels seus epigrames sota el pseudnim de lo Gayter de la Muga dona una excelent definici del que es un epigrama:


El meu epigramatari

far somriure a tothom

excepte al destinatari


Enllaos externs.

Martialis. The epigrams of Martial: blog on es va penjant progressivament els epigrames de Marcial en versi original i anglesa ;
Noms: Josep Maria de Sagarra;
Carles Fages de Climent, el poeta de l'Empord;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170100" title="Demografia de Catalunya" nonfiltered="4493" processed="4477" dbindex="69528">
Amb una poblaci estimada de 7 milions d'habitants (2006), la comunitat autnoma de Catalunya s la segona comunitat autnoma ms poblada de l'Estat espanyol. La seva capital, la ciutat de Barcelona, compta amb una poblaci estimada de 1,6 milions (2006), i s la segona ms poblada d'Espanya i la desena de la Uni Europea. La seva rea metropolitana, integrada per 36 municipis, t una poblaci de 3,2 milions d'habitants; la regi urbana de Barcelona, que inclou l'rea d'influncia de la ciutat, t una poblaci estiamda de 5,3 milions d'habitants. 

L'Institut d'Estadstica de Catalunya (Idescat) s l'rgan especialitzat en la recerca estadstica de la Generalitat de Catalunya. La seva tasca s la gesti del sistema estadstic de Catalunya per mitj de la planificaci, la coordinaci, la normalitzaci de l'activitat estadstica i la prestaci d'assistncia tcnica estadstica. Una de les activitats de l'Institut d'Estadstica de Catalunya s la producci d'estadstiques oficials sobre la demografia de Catalunya que inclouen la dinmica de poblaci, la seva estructura, els fluxos migratoris, la composici i estructura de les llars i les prctiques lingstiques.

Dinmica de poblaci.



Durant la primera meitat del segle XX la poblaci catalana va crixer de manera accelerada, amb una taxa de creixement superior a la mitjana nacional. El 1900, Catalunya tenia una poblaci de 1.984.115, dels quals 1.052.977 (53%) vivien a la provncia de Barcelona. El mateix any, la poblaci de Catalunya representava el 10,5 de la poblaci de l'Estat espanyol. L'estructura d'edat de la poblaci catalana al comenament del segle mostrava un gran cohort jove en qu el 32,02% de la poblaci tenia una edat igual o menor als 14 anys d'edat, mentre que la poblaci adulta, s a dir, la poblaci amb ms de 65 anys, noms representava el 4,32%, amb un ndex de vellesa del 13%. La immigraci i el creixement natural va continuar sostingudament durant la postguerra: la poblaci va crixer de 3,2 milions el 1950 a 3,8 milions el 1960 i a 5,1 milions el 1970 i a partir de llavors es va produir un alentiment i la poblaci va crixer a 5,9 milions el 1980. Aquest alentiment podria haver estat produt per la transici industrial basada en la m d'obra a la tecnologia, aix com a la millora de les condicions de vida de les altres regions de l'Estat espanyol, tradicionalment emissores d'emigrants.

El comenament del segle XXI mostra un panorama molt diferent al panorama dels inicis del segle XX. Segons les dades estadstiques del 2005, la poblaci estimada de Catalunya era de 6.995.206 habitants, dels quals, 5.226.354 (74%) vivien a la provncia de Barcelona; s a dir, aquesta provncia mostra una concentraci major de la poblaci de l'actual comunitat autnoma. El mateix any, el cohort de poblaci menor als 14 anys d'edat era noms del 15,78%, mentre que el cohort de poblaci major als 65% era de 17,89%, amb un ndex de vellesa de 113%. El 2005, l'Institut d'Estadstica de Catalunya va reportar una densitat de poblaci de 216 habitants per quilmetre quadrat per a la comunitat autnoma, i una edat mitjana de 40,38 anys.

Les comarques ms poblades de Catalunya el 2005 eren el Barcelons amb 2.215.581 habitants, seguit del Valls Occidental amb 815.628 habitants, el Maresme amb 398.502, i el Valls Oriental, totes tres dins de la regi urbana de Barcelona. Per contra, les menys poblades eren l'Alta Ribagora amb 4.004 habitants i el Pallars Sobir amb 6.883, totes dues comarques pirinenques.



Principals xifres de poblaci.
Provncia de Barcelona.
Total de la provncia de Barcelona: 5.309.404;
Poblacions amb mes de 25.000 habitants:;



Provncia de Girona.
Total de la provncia de Girona: 687.331;
Poblacions amb mes de 25.000 habitants:;
Girona - 89.890;
Figueres - 39.641;
Blanes - 37.819;
Olot - 31.932;
Lloret de Mar - 32.728;
Salt - 28.017;

Provncia de Lleida.
Total de la provncia de Lleida: 407.496;
Poblacions amb mes de 25.000 habitants:;
Lleida - 125.677;

Provncia de Tarragona.
Total de la provncia de Tarragona: 730.466;
Poblacions amb mes de 25.000 habitants:;
Tarragona - 131.158;
Reus - 101.767;
Tortosa - 34.266;
El Vendrell - 31.953;
Cambrils - 27.848;

Migraci.

Pel seu desenvolupament econmic i com a centre industrial i cultural d'Espanya, Catalunya t una tradici d'acolliment d'immigrants de la resta de l'Estat i d'altres pasos del mn. El 2005, l'Institut d'Estadstica de Catalunya ha reportat que de la poblaci de 6.995.206 habitants, 4.503.938 (64%) havien nascut a Catalunya. Els percentatges per lloc de naixement dels residents nascuts fora de Catalunya amb respecte a la poblaci total sn: 19,5% de l'estranger, 16,2% d' Andalusia, el 6,8% del centre d'Espanya (Castella i Lle, Castella - la Manxa o Madrid) el 3,3% del nord d'Espanya (Galcia, Astries, Cantbria, Euskadi, Navarra o la Rioja), el 3,3% d'Extremadura, i el 2,7% d'Arag. 

El mateix any, el 95,3% dels residents de Catalunya tenien la nacionalitat espanyola; dels estrangers, el 5,9% tenien un passaport d'un pas de l'Amrica del Sud (la majoria de l'Equador), el 4,9% de l'frica (la gran majoria del Marroc) el 2,4% d'un altre estat de la Uni Europea (la majoria d'Itlia) l'1,8% d'un altre estat d'Europa (la majoria de Romania, aleshores un estat que no pertanyia a la Uni Europea, seguit de Ucrana), l'1,6% d'sia i Oceania (la majoria de la Xina) i noms el 0,95% d'un pas de l'Amrica del Nord o l'Amrica Central i el Carib (la majoria de la Repblica Dominicana). 

El 2005, 26.630 persones van sortir de Catalunya cap a l'estranger, mentre que 162.936 persones hi van arribar, la gran majoria d'Europa i Amrica.

Llars i famlies.

L'ltim any del qual es reporten dades sobre l'estructura de les llars i famlies catalanes s el 2001. En aquell any, hi havia 2.315.856 llars a Catalunya. Per a qestions demogrfiques, una llar es defineix com a "conjunt de persones que, residint en el mateix habitatge, compateixen algunes despeses comunes ocasionades per l's de l'habitatge i/o despeses d'alimentaci". Les llars es cataloguen per nucli familiar o l'absncia d'aquest, i en qu el nucli familiar s una concepci molt ms restringida de la famlia, limitada als vincles de parentiu ms estrets entre matrimonis, parelles i fills.

De les 2.315.856 llars catalanes el 2001, el 24,9% eren llars sense nucli familiar, el 72,8% eren llars amb un nucli familiar, i el 2,3% a llars amb dos o ms nuclis. De les llars amb un nucli familiar, i en relaci amb el total de llars, el 22,4% eren nuclis d'una parella sense fills, el 41% eren nuclis d'una parella amb fills, el 7,6% eren mares soles amb fills, i l'1,8 eren pares sols amb fills. Del total de llars amb un o ms nuclis familiars, el 30,1% no tenen cap fill, el 33,6% en tenen un, el 28,6% en tenen dos, i la resta tres o ms. 

De la poblaci de 15 anys d'edat i ms, el 2001 el 32,2% eren solters/es, el 55,5% eren casats/des, el 7,8% eren vidus/vdues, el 2,7% eren separades, i l'1,8% eren divorciats/des. L'edat mitjana en contraure el primer matrimoni era de 30 anys per als homes i de 28,2 per a les dones.

A partir del 2005, i com a la resta de l'Estat espanyol, el matrimoni es defineix com la uni de dues persones del sexe oposat o del mateix sexe d'acord amb el que prescriu la llei i en qu es crea un vincle de vida com del que es deriven conseqncies jurdiques a nivell personal i econmic.

Llengua.

La llengua prpia de Catalunya s el catal. Tanmateix, tamb s'hi parlen el castell i l'occit, aix com d'altres llenges que han portat els immigrants de l'Estat espanyol i de l'estranger. Durant la major part del segle XX, l'nica llengua de carcter oficial a Catalunya era el castell; les taxes d'alfabetitzaci de l'poca, per tant, corresponen al percentatge d'homes i dones que saben llegir i escriure el castell i no pas el catal. El 1979 les institucions de govern de Catalunya van comenar un projecte de normalitzaci lingstica, amb la intenci de protegir, estendre i promoure l's del catal, des d'aleshores, llengua co-oficial amb el castell a Catalunya. En l'actualitat, el catal s la llengua d'ensenyament escolar, encara que amb dues hores d'ensenyament del castell. Com a llenges oficials, ambdues poden ser utilitzades pels ciutadans sense cap tipus de discriminaci en qualsevol tipus d'activitat pblica o privada. A la Val d'Aran, l'occit (en la seva variant dialectal gascona coneguda com a arans), tamb ha rebut l'estatus d'oficialitat i protecci, i des del 2006 s co-oficial amb el catal i castell en tot el territori de la comunitat malgrat el seu petit nombre de parlants. 

Segons les dades de l'Institut d'Estadstica de Catalunya, el 48,8% dels catalans considera el catal com a llengua prpia, el 44,32% la considera el castell i el 0,04% l'occit; tot i que ms del 52% de la poblaci t el castell com a llengua materna. El 3,18% de la poblaci resident de la comunitat t una altra llengua no oficial com a llengua materna.

Segons les dades del 2001, el 94,5% de la poblaci de Catalunya coneix el catal, encara que noms el 50% la considera la seva llengua de parla habitual.  La taula segent mostra el coneixement i s del catal i de l'occit a Catalunya i el percentatge amb respecte a la poblaci total:






A la Vall d'Aran i amb respecte a la seva poblaci, el percentatge de persones que entn l'arans s de 88,88%; el 62,24% el parla, el 58,44% el sap llegir i el 26,69 el sap escriure.

Segons les estadstiques reportades per l'Idescat del 2003, el 21,73% dels catalans parlen l'angls fluidament, el 15,25% el francs, l'1,88% l'alemany i l'1,67% el gallec, i aquestes sn les quatre llenges no oficials amb el nombre ms gran de parlants.

Referncies.


Enllaos externs.
 Institut d'Estadstica de Catalunya;
 Instituto Nacional de Estadstica de Espaa, en castell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170101" title="Can Millet (l'Ametlla del Valls)" nonfiltered="4494" processed="4478" dbindex="69529">

La masia de Can Millet, tamb coneguda com Can Xammar de Dalt, es troba a l'Ametlla del Valls, molt a prop de l'esglsia de Sant Gens de l'Ametlla.



Originria del segle XIV, va pertnyer a la famlia Xammar fins l'any 1907. Les propietats de la finca ocupaven la part alta del municipi i varen ser molt extenses, arribant fins a El Serrat de l'Ocata.  
Al segle XVII, una branca de la famlia s'install en un nou mas conegut com Can Xammar de Baix que arribaria a ser ms important econmicament. El 1900, la mare del periodista i escriptor Eugeni Xammar heret la finca. Ser la darrera propietria de la nissaga. La finca estava totalment empobrida per la plaga de la filloxera i els nous propietaris, gent de ciutat, varen optar per llogar habitacions a gent benestant que coneixien de Barcelona, iniciant una activitat que esdevindria clau en el desenvolupament de l'Ametlla de principis del segle XX: l'estiueig.

Amb tot, la casa fou venuda el 1906 a Joan Millet i Pags, germ de Llus Millet, primer director de l'Orfe Catal, i pare de Flix Millet i Maristany, primer president d'mnium Cultural. El 1912 fou venuda a Carles Sindreu i Flix Millet la recuper desprs de la guerra civil. 

Actualment continua en mans de la famlia Millet i s una residncia per a gent gran.

 Canvis arquitectnics .
El 1643 va tenir una ampliaci a tres cossos i se li incorporaren elements gtics, per l'aspecte actual s del 1908 quan Joan Millet va encarregar a l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall una remodelaci integral d acord a l estil de l poca. Aquest va respectar l'estructura basilical i els elements gtics ms destacats: finestres conopials i geminades i el portal amb dovelles. El canvi estructural ms destacat ser la incorporaci d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, tpica de les cases-jard modernistes que, a ms de ser un signe de distinci, incorporaven els dipsits d'aigua per gaudir de pressi, un petit luxe de la burgesia emergent. Pel que fa als elements decoratius destaquen l'aplicaci del trencads, la forja a les finestres i baranes, els vitralls i la decoraci interior amb simbologia catalanista (el drac, les quatre barres, la Mare de Du de Montserrat).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170102" title="Can Xammar" nonfiltered="4495" processed="4479" dbindex="69530">


Can Xammar de Dalt, s una masia de l'Ametlla del Valls, actualment coneguda com Can Millet, i va ser la casa pairal original de la nissaga Xammar des del segle XIV.
Can Xammar de Baix, tamb coneguda com a "Can Mag" o "Casal de la Visitaci", s una masia de l'Ametlla del Valls construida al segle XVI per una branca de la famlia Xammar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170103" title="Tower of Song" nonfiltered="4496" processed="4480" dbindex="69531">
Tower of Song s un lbum d'homenatge del cantautor canadenc Leonard Cohen, enregistrat el 1995 pel segell A&M Records, en el qual diferents cantants versionen les peces de Cohen. A ms, Tower of Song s el nom del primer tema que apareix a l'lbum I'm Your Man de 1988.

El disc t un marcat carcter pop ja que la majoria de cantants que hi collaboren sn d'aquest gnere musical, aquest fet va rebre alguna crctica ja que segons s'ha dit es descontextualitza la msica folk de Cohen. 


Llista de temes i intrprets.
 Everybody Knows   Don Henley;
 Coming Back to You   Trisha Yearwood;
 Sisters of Mercy   Sting with The Chieftains;
 Hallelujah   Bono;
 Famous Blue Raincoat   Tori Amos;
 Ain't No Cure For Love   Aaron Neville;
 I'm Your Man   Elton John;
 Bird on the wire   Willie Nelson;
 Suzanne   Peter Gabriel;
 Light as the Breeze   Billy Joel;
 If It Be Your Will   Jann Arden;
 Story of Isaac   Suzanne Vega;
 Coming Back to You   Martin Gore;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170104" title="Famous Blue Raincoat: Songs of Leonard Cohen" nonfiltered="4497" processed="4481" dbindex="69532">
Famous Blue Raincoat s el sis lbum de Jennifer Warnes i el primer que va enregistrat amb el seu segell particular.

Editat el 1987, Famous Blue Raincoat s un homenatge al cantautor canadenc Leonard Cohen, de qui va ser corista en les gires dels anys 1970. Es recullen temes des de l'lbum Songs from a Room de 1969 a Various Positions de 1984. 

Els msics convidats foren Stevie Ray Vaughan i Robben Ford per a la pea First We Take Manhattan i el mateix Cohen a Joan of Arc. 


Llista de temes.
 First We Take Manhattan   3:47;
 Bird on the wire   4:42;
 Famous Blue Raincoat   5:33;
 Joan of Arc   7:57;
 Ain't No Cure for Love   3:21;
 Coming Back to You   3:43;
 Song of Bernadette   3:55 (Jennifer Warnes/Bill Elliott/Leonard Cohen);
 A Singer Must Die   4:52;
 Came So Far for Beauty   3:37 (Leonard Cohen/John Lissauer);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170105" title="Castell de Panissars Criana" nonfiltered="4498" processed="4482" dbindex="69533">
Castell de Panissars Criana s un vi negre de criana elaborat pel Celler Cooperatiu d'Espolla des de 2007. s un vi elaborat amb les varietats de carinyena o sams, garnatxa i ull de llebre. Amb una maceraci clssica de llarga durada s'aconsegueix una bona extracci d'aromes i sabors que desprs de la criana amb bta de roure americ li donen un bon arrodoniment. Est embotellat en una ampolla de tipus Bordeus i t una graduaci del 13%. 

s un vi que est incls en la Denominaci d'Origen Empord.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170106" title="Clos de les Dmines" nonfiltered="4499" processed="4483" dbindex="69534">
Clos de les Dmines s un vi negre de reserva elaborat pel Celler Cooperatiu d'Espolla, aparegut el 2006 en motiu del 75 aniversari del Celler. Elaborat amb una composici de 45% de merlot, 35% de cabernet sauvignon i 20 de carinyena o sams. Ha envellit un mnim de 24 mesos en bta de roure francs, ms un temps prudencial en ampolla. 

s un vi etiquetat sota la Denominaci d'Origen Empord.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170108" title="Christina Nilsson" nonfiltered="4500" processed="4484" dbindex="69535">




Christina Nilsson, Comtessa de Casa Miranda, (Sjabol, prop de Vxj, 20 d'agost de 1843   Estocolm, 20 de novembre de 1921) va ser una cantant d'pera sueca amb veu de soprano. 

Va nixer com Kristina Jonasdotter en el llogaret de Sjabol, prop de Vxj, Smland, filla dels camperols Jonas Nilsson i Cajsa-Stina Mnsdotter. Va ser descoberta per un prominent funcionari, quan tenia noms 14 anys, en veure-la tocar el viol en un mercat a Ljungby. Aviat va esdevenir el seu protector, facilitant-li l'accs als estudis de cant. 

Va ingressar a l'escola de Halmstal i desprs a la d'Estocolm, on va estudiar amb Berwald. L'any 1860 va donar concerts a Estocolm i Uppsala. Desprs de quatre anys d'estudi a Pars, on va ser deixeble de Flix Victor Mass, va debutar en l'pera l'any 1864 amb el paper de Violetta en La Traviata de Giuseppe Verdi, al Thtre Lyrique de Pars. Desprs d'aquest xit va cantar en els ms importants teatres d'pera a Londres, Sant Petersburg, Viena i Nova York. L'any 1868 va participar en l'estrena de l'pera Hamlet d Ambroise Thomas. L any segent va cantar Lucia di Lammermoor al Covent Garden. Desprs d'una gira per Amrica va abandonar els papers d'agilitat pels de soprano lrica. Es va presentar en el Teatro Real de Madrid en la temporada 1879-1880, on va cedir els seues honoraris d'una funci d'abonament en benefici dels afectats per unes recents inundacions a Alacant i Mrcia. A Espanya tamb va instaurar el premi Nilsson per als millors alumnes de l'Escola de Cant i Declamaci de Madrid. Va participar en la inauguraci del Metropolitan Opera House, el 22 d'octubre de 1883, amb Faust de Charles Gounod en el paper de Marguerite. 

Es va casar amb el banquer francs Auguste Rouzaud, qui va morir l'any 1882. L'any 1887 es va casar amb ngel Ramn Mara Vallejo y Miranda, Comte de Casa Miranda i camarlenc del rei d'Espanya, qui va morir l'any 1902. A partir d'aquest matrimoni va ser coneguda com la Comtessa de Casa Miranda.

La seua veu era d'una puresa cristallina, gil i justa en tots els registres. Va ser l'exacta contempornia d'Adelina Patti. 

Es va retirar definitivament l'any 1891. Va morir a Estocolm l'any 1921.  

Hi ha moltes similituds entre Nilsson i el personatge de Christine Daa en la famosa novella de Gaston Leroux El fantasma de l'pera, pel que se sospita que Leroux va basar el personatge en la vida real de la cantant, tot i que no n'hi ha evidncies definitives.

Referncies.
 The Compelling: A Performance-Oriented Study of the Singer Christina Nilsson, Ingegerd Bjrklund, Gteborg, 2001;
 Die Goede Oude Tyd, by  Anton Pieck and Leonhard Huizinga, Zuid-Hollandsche Uitgeversmaatschappy, Amsterdam, 1980, pg. 31.
 De Werelde van Anton Pieck, text by Hans Vogelesang, La Riviere & Voorhoeve, Kampen, 1987, pg. 197.

Enllaos externs.
Perfil contemporani de la cantant a La Ilustracin Espaola y Americana ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170110" title="Juli Gonzlez i Pellicer" nonfiltered="4501" processed="4485" dbindex="69536">
Juli Gonzlez i Pellicer (Barcelona, 1876 - Pars, 1942) fou un escultor catal, i un dels grans escultors europeus del segle XX. Va dedicar el seu treball, sobretot, a l'escultura en ferro, sovint de grans proporcions. 

Biografia.
Va ser un dels escultors ms importants de la primera meitat del segle XX. 
La seva obra es troba a diferents museus, com el Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, el Centre Georges Pompidou de Pars o el IVAM (Institut Valenci d'Art Modern de Valncia), que ha dedicat un espai especfic a l'escultor catal a partir de la donaci de les seves obres efectuada per la seva filla (Centre Julio Gonzlez). 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170112" title="Institut Valenci d'Art Modern" nonfiltered="4502" processed="4486" dbindex="69537">

L'Institut Valenci d'Art Modern (IVAM) s el museu ms important d'art modern de la ciutat de Valncia i del Pas Valenci. El seu objectiu s investigar i difondre l'art del segle XX. 


Fons artstic.
Els seus fons consten d'unes 7.000 obres que illustren les manifestacions artstiques bsiques de l'art del segle XX. Els fons dedicats al disseny grfic, el fotomuntatge i la fotografia dels grans mestres del s. XX ocupen un lloc important en la collecci de la pinacoteca ja que el museu disposa de ms de 2.000 ttols. Tamb les diverses tendncies i llenguatges sorgits a partir dels anys 70 tenen la seva presncia al museu.

Collecci Permanent. 
 La collecci Julio Gonzlez- s'exposa de forma permanent al Centre Julio Gonzlez. ;
 Obra de Miquel Navarro- La incorporaci als fons del IVAM de ms de cinc-centes obres de l'artista valenci Miquel Navarro, sens dubte un dels escultors espanyols de projecci internacional. La donaci va ser realitzada per l'autor, desprs de l'exposici que va realitzar el centre en el seu honor.

 Edificis del IVAM . 


El museu valenci compte amb dos espais per a les exposicions: 

 Centre Julio Gonzlez. Construt el 1989 aberga els fons del museu i altres obres de carcter temporal. El 2001 va ampliar el seu espai dedicat a l'exposici amb dues sales noves. El 60% del seu espai s'usa per a albergar un total de set galeries. Aquestes tenen un carcter musestic clssic. ;
 Sala de la Muralla. Es troba situada al soterrani del centre Julio Gonzlez i va ser inaugurada el 1991. Acull les restes d'una antiga muralla medieval construda en la segona meitat el segle XIV a la ciutat de Valncia i es dedicada bsicament a exposicions de fotografia i dibuix.

Enllaos externs.
 Web oficial del museu;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170115" title="Eye of GNOME" nonfiltered="4503" processed="4487" dbindex="69538">


Eye of GNOME (en angls significa "Ull del GNOME") s el visualitzador d'imatges oficial pel sistema d'escriptori GNOME. A diferncia d'altres visualitzadors d'imatges, Eye of GNOME noms permet veure imatges. No obstant aix, permet efectes bsics com fer zoom, veure la imatge a pantalla completa, girar-la i control de fons d'imatge transparent.

Eye of GNOME suporta els segents formats:

 ANI - Animaci;
 BMP - Windows Bitmap;
 GIF - "Graphics Interchange Format";
 ICO - Icona de finestres;
 JPEG - "Joint Photographic Experts Group";
 PCX - PC Paintbrush;
 PNG - "Portable Network Graphics";
 PNM - Portable Anymap del PPM Toolkit;
 RAS - Sun Raster;
 SVG - "Scalable Vector Graphics";
 TGA - Targa;
 TIFF - "Tagged Image File Format";
 WBMP - Wireless Application Bitmap;
 XBM - X Bitmap;
 XPM - X Pixmap;

 Enllaos externs .

Pgina web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170117" title="Mozzarella" nonfiltered="4504" processed="4488" dbindex="69539">

La mozarella s un formatge fet amb llet de vaca i, originriament, de bfal, de pasta tendra, blanca i compacta, amb un 40-45% de matries grasses, molt emprat, fos, en diversos plats de la cuina italiana.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170120" title="Hbrides" nonfiltered="4505" processed="4489" dbindex="69540">
 
Les illes Hbrides (Hebrides en angls) sn un extens arxiplag en la costa oest d' Esccia. Pertanyen polticament al Regne Unit. Des del punt de vista geolgic, s'ha comprovat que aquest arxiplag est compost per les roques ms antigues de les illes Britniques. Presenten comunament formes agrestes, retallades i escarpades, a causa de els diferents agents d'erosi que actuen sobre elles. Ocupen en conjunt una superfcie de 7.285 km quadrats, la poblaci d'uns 70.000 habitants ocupa un centenar d'illes, mentre que les altres quatre-centes estan deshabitades.

Els romans les anomenaren Hebudes.
 
Comunament les hbrides solen dividir-se en dos grups: 
 Les Hbrides Interiors compostes per Skye, Mull, Islay, Jura i Staffa. ;
 Les Hbrides Exteriors compostes per Lewis, Harris, Berneray, Uist del Nord, Uist del Sud i Santa Kilda. ;

Les Hbrides Interiors sn una prolongaci del territori escocs i estan separades de les Hbrides Exteriors per una profunda depressi tectnica coberta per les aiges del mar. A 90 i 35 km respectivament a l'Oest de les hbrides exteriors sorgeixen de les aiges de l'Oce Atlntic els esculls deshabitats de Flannan i Santa Kilda, que manquen de tot inters econmic. La majoria dels parlants nadius de galic escocs habiten o viuen a les illes. 

Economia.
Els principals recursos econmics dels illencs sn la pesca, la criatura de bestiar bov i ov, la producci artesanal de tweed, la destillaci de whisky i, com activitat secundria, diferents cultius agrcoles. La ciutat ms important s Stornoway (illa de Harris), que s un port pesquer.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170123" title="Moviment estudiantil mexic de 1968" nonfiltered="4506" processed="4490" dbindex="69541">
El gran moviment estudiantil mexic de 1968 esclat a la Ciutat de Mxic el 26 de juliol de 1968, dos mesos i escaig desprs del maig francs. Fou una molt gran mobilitzaci -nombrosa, activa i perllongada-, com mai s'havia vist al pas, malgrat que, al llarg de tot el segle XX, els moviments estudiantils hi han estat importants i freqents.

 Antecedents immediats .
El moviment del 68 s'encet amb uns aldarulls, aparentment sense importncia, el 23 de juliol, entre els alumnes de dues escoles de batxillerat superior localitzades a la Plaa de Ciutadella, prop del Centre histric de la Ciutat.

La policia antiavalots (granaderos) hi intervingu de manera brutal i del tot desproporcionada, amb el pretext de separar els dos bndols. El resultat fou que els estudiants de les dues escoles s'uniren per rebutjar la policia. Els enfrontaments amb els cossos de l'ordre continuaren l'endem i els alumnes d'algunes altres escoles de batxillerat del Centre de la Ciutat s'hi afegiren. Es parl ja dels primers estudiants morts. Finalment, la FNET (Federacin Nacional de Estudiantes Tcnicos), malgrat ser una organitzaci descaradament pro-governista, dirigida pel Chayo Cebreros, i per a sorpresa de molts, convoca a una gran manifestaci de protesta en contra de la brutalitat policaca, pel divendres 26 de juliol.

 La provocaci .



Aquell dia, per, se celebrava com cada any, a Mxic, la tradicional manifestaci en suport de la revoluci cubana, organitzada pels comunistes. Els dos trajectes previstos no es trobaven. En un moment donat, per, la manifestaci de la FNET, obeint consignes probablement de provocadors, va desviar el seu curs i es va dirig cap el centre, on es toparia obligatriament amb la dels grups esquerrans en suport de Cuba. La intenci semblava ser la de propiciar l'enfrontament entre els dos contingents. Grcies a la habilitat i a la sang freda dels lders presents, aix no va succe. I les dues concentracions es van fondre en una de sola, en suport de Cuba i contra la brutalitat de la policia.

El mting final es desenvolupava amb tranquillitat, per novament els provocadors, a base de crits: Zcalo! Zcalo! van voler arrossegar els manifestants cap la Plaa Central de la Ciutat, que popularment porta aquest nom, i que estava vedada a les protestes des de feia molts anys. Alguns, pocs, els van seguir, per aquest va ser el senyal per que la policia que encerclava la zona a certa distncia, carregus contra tots: els que volien arribar al Zcalo i els que romanien concentrats al mting.

 La represi .

L'actitud de la policia va ser d'una violncia mai vista. Centenars, potser milers de manifestants van ser apallissats i detinguts. Alg va dir que els dipsits per escombraries dels carrers propers estaven plens de pedres que individus no identificats van fer servir per trencar les vitrines de les botigues de luxe de l'Avinguda Jurez. Aquella nit el local clandest del Partit Comunista Mexic va ser intervingut per la policia, i els dirigents que s'hi trobaven, detinguts. D'altres lders comunistes universitaris van ser fets presoners a altres llocs de la ciutat.

Els tres dies que seguiren foren de grans aldarulls per tot el centre de la ciutat. Grups de desconeguts, la identitat dels quals roman desconeguda fins el dia d'avui, seguits de colles nombroses d'estudiants de batxillerat, es van dedicar a incendiar autobusos i a barrar el pas a no pocs carrers del primer cuadro, com s'anomenava aleshores el districte central de la capital. Val a dir que les escoles professionals, tant de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic, UNAM, com de l'Institut Politcnic Nacional, IPN, les dues grans universitats estatals, havien estat situades, des de feia anys, a les afores del nucli urb, a les seves corresponents ciutats universitries.

 L'exrcit a la universitat i primers brots organitzatius.



Els grups d'activistes d'esquerra es preguntaven qu estava passant i qui eren aquella gent. No en sabien res. El dilluns 29 van decidir reunir-se a la Facultat de Filosofia, a la Ciutat Universitria el campus central de la UNAM (CU), per parlar de la situaci. Era la primera vegada en la histria, en qu els dirigents estudiantils universitaris de la UNAM i els dirigents estudiantils politcnics de lIPN s'aplegaven per parlar. Desprs de ms de quatre hores d'intentar establir l'ordre del dia, a la una de la matinada, arrib la notcia de qu l'exrcit havia sortit al carrer i, amb un tret de can antitancs, bazooka, havia entrat i ocupat les Preparatries 1 i 3 de la UNAM, a l'histric edifici colonial de San Ildefonso, matant un cert nombre de nois (mai establert) i violant per primera vegada el principi de l'autonomia universitria que no permet a policies ni militars l'accs a les installacions de la Universitat. Es temia l'arribada d'un moment a l'altre de la tropa a CU. La reuni es va dissoldre ipso facto i els lders presents van sortir immediatament cap a les seves escoles i facultats a organitzar i encapalar la resistncia.

 Primera etapa: Inici i desenvolupament.

L'exrcit, finalment, no va entrar aquella nit a CU, i els aldarulls al centre minvaren. El rector de la UNAM, per, l'enginyer Javier Barros Sierra, el 1er d'agost, va presidir una cerimnia a la gran plaa del rectorat i va hissar la bandera nacional a mig pal, en senyal de dol, en protesta airada per la violaci de l'autonomia, vigent des del 1929. I va encapalar la primera gran manifestaci del moviment del 68, sobre l'Avinguda dels Insurgents (una de les principals vies de la Ciutat i, segons alguns, la ms llarga del mn) fins la crulla amb l'avinguda Flix Cuevas. Avui, un monument, amb una pedra volcnica d'una tona, portada des de CU pels joves d'ara, recorda aquell punt, aquella acci i aquella data. Uns hectmetres ms endavant esperava l'exrcit armat amb tancs i armes pesants. La manifestaci va tornar a CU sense que es produssin enfrontaments. A la plaa del rectorat, aquella nit, els estudiants van fer un gran mting, el primer del moviment.

 Establiment del Plec Petitori i creaci del Consell Nacional de Vaga .

Els dies que seguiren es feren noves reunions dels dirigents estudiants de les escoles i facultats tant de la UNAM com del IPN. Finalment es fu una crida a la vaga general estudiantil, que havia de ser referendada o rebutjada per cada assemblea general, a cada escola, i comen a prendre forma l'rgan que hauria de dirigir el moviment: el Consell Nacional de Vaga (CNH per les seves sigles en espanyol). Les escoles que varen seguir la consigna de vaga foren totes, 70, i es decid que cadascuna envis 3 delegats al CNH, escollits a cadascuna de les assemblees. s a dir, el Consell qued integrat per 210 membres.

En aquestes reunions complexes, es discut simultniament la necessitat urgent de donar forma a aquell esvalot majscul, per que era un garbuix sense cap ni peus, i es decid establir de manera fixe i nica el plec de demandes del moviment. Es rebutjaren, desprs de discussions interminables, dotzenes i dotzenes de reivindicacions, i, finalment, el Plec Petitori oficial i definitiu, i que no es modificaria al llarg dels quatre mesos i escaig que dur el moviment, const dels dels segents sis punts:

1. Llibertat a tots els presoners poltics. (Se'n van comptabilitzar 221).

2. Derogaci de l'article 145 del Codi Penal Federal que tipificava el delicte de dissoluci social, que perseguia les opinions i actituds contrries al rgim.

3. Desaparici del Cos de Granaders, la policia antiavalots.

4. Destituci dels caps de la policia de la Ciutat, Cueto, Mendiolea i Fras.

5. Indemnitzaci als familiars dels estudiants morts i ferits.

6. Establiment de responsabilitats poltiques i penals dels alts funcionaris culpables de la repressi.

Al gran mting de la Plaa de l'Orgue de Campanes al campus de lIPN, el 5 d'agost, la Direcci del moviment i els seus Objectius havien estat plenament establerts i es van anunciar pblicament a la muni dels estudiants presents i a la premsa. 

 Composici del CNH .

 

El Consell no va ser integrat sempre pels mateixos delegats. Si b el nombre total sempre fou, si fa no fa, el mateix, els delegats de cada escola s'anaven substituint, ja fos perqu les seves assemblees els retiraven l'encrrec i n'elegien de nous, o perqu ells mateixos preferien plegar i amagar-se, fugint a l'interior del pas, o fins i tot a l'estranger. D'altres anaven caient de manera regular en mans de la policia i eren empresonats. Foren pocs els que mantingueren la seva representaci al llarg dels quatre mesos i una setmana que dur el moviment. Entre ells, s'hi  trobava Marcell Perell i Valls, fill de refugiats catalans. Tamb ho feren d'una punta a l'altre del moviment, Ral Moreno, de Medicina-UNAM, o Edgar Morales del la Preparatria 7-UNAM.; Marta Servn de Cincies Biolgiques del Poli o Csar Tirado de l'Escola d'Enginyeria Qumica, tamb del Poli.

El CNH  estava compost, fonamentalment, per quatre fraccions, poc o molt ben definides. Per una banda hi havia els delegats comunistes, s a dir membres de la Joventut Comunista de Mxic, JCM, que devien ser una quarantena, tant de la UNAM com del Poli. El lder d'aquesta fracci era en Marcell Perell, de Cincies-UNAM; tamb hi exercia una influncia molt important, El Buho Eduardo Valle, d'Economia-UNAM. Hi havien, a ms, els anomenats concretitos, conformats per antics membres de la JCM, per desplaats de moviments guerrillers, o, fins i tot, d'ales dissidents del PRI. Representaven una trentena, i eren encapalats pel Ral lvarez Garn, de Fsico-matemtiques, i Scrates Campos, d'Economia, ambds del Poli. Per altre banda estaven presents els ultra-esquerrans, trotskistes, maoistes i espartaquistes, tots de la UNAM, i que eren uns vint-i-cinc. El seus lders eren Roberto Escudero, de Filosofia-UNAM, i Mario Nez, de Cincies Poltiques-UNAM. Finalment, el grup ms nombrs era el d'aquells que no tenien cap filiaci poltica prvia, que representaven ben b la meitat del Consell, i que, d'alguna manera, era dirigit per Luis Toms Cabeza de Vaca, d'Agronomia-Chapingo, i per Salvador Ruiz Villegas, d'Enginyeria-UNAM. Val a dir que les quatre fraccions, sobretot aquesta darrera, anaren canviant al llarg del moviment, sense representar, per, una modificaci substancial de la correlaci de forces. A la pres, aquesta proporcionalitat, si fa no fa, es mantingu.

 Segona Etapa: Ascens i Dileg Pblic .

Seguiren setmanes de creixement vertigins del moviment. Totes les installacions universitries i politcniques estaven en mans dels estudiants, excepte els despatxos administratius centrals, les plantes de llum, els centres de salut, la rdio universitria i la televisi politcnica, que seguiren funcionant amb relativa normalitat. Les premses, les cafeteries i els despatxos administratius de cada facultat, per, foren ocupats. 

Les gurdies de 24 hores a cada escola eren molt nombroses. A les escoles principals, cincies, filosofia, dret, cincies poltiques i economia a la UNAM, i les enginyeries, economia i fisico-matemtiques a lIPN, hi havia l'estat de assemblea permanent, s a dir un mnim de dues assemblees diries. Es calcula que cada dia sortien al carrer unes 3.000 brigades, a fer mtings llampec a places i mercats, a repartir pasquins, i a recollir diners de la gent, en llaunes convertides en guardioles. Diriament es rebien uns 200.000 pesos (uns 13.000 euros en el canvi d'avui) de mitjana. Els brigadistes tenien dret a menjar de franc, mitjanant bonus especials, a les cafeteries collectivitzades. 

El CNH es reunia cada dia a les deu de la nit, en reunions que sovint acabaven amb la sortida del sol. Les niques dues seus utilitzades foren medicina, a CU, i fsico-matemtiques de lIPN, a Zacatenco. Es va decidir no nombrar mai una direcci permanent del Consell. La presidncia de les sessions s'elegia cada dia, i els acords es prenien per votaci i majoria simple, amb un ordre exemplar i, per qu no dir-ho, sorprenent.

Fou al voltant del 10 d'agost que sorg el que es pot considerar, ben b, com el set punt del plec petitori: el dileg pblic. Diversos funcionaris d'alt nivell dins l'organigrama governamental oferiren els seus oficis per tal de xerrar, negociar i trobar una sortida ecunim al conflicte. Alguns d'aquests governants ho fren de manera oficial i pblica, i d'altres per camins discrets i sota la taula.

La qesti, per, era sempre la mateixa: "parlem-ne i ens en sortirem". ra la vella trampa que havia muntat el PRI (Partido Revolucionario Institucional), el partit del govern durant els darrers quaranta anys i que havia garantit l'estabilitat poltica i econmica del pas: L'absorci de la dissidncia. Amb tots els moviments socials anteriors, la tcnica era idntica: xerrem. Si els lders acceptven, hi havia una alternativa clara: ens entenem i vosaltres sortireu personalment beneficiats: o b no ens entenem i vosaltres acabareu, personalment, a la pres o sota terra. Si no voleu negociar, sou uns intransigents subversius, terroristes i irracionals ,i us anorrearem amb la fora de la llei i el beneplcit de l'opini pblica.

La disjuntiva no era pas senzilla. El CNH, per, trob una resposta encertadssima: parlem, s, per de manera pblica. No ens trobarem en cap amagatall ni en privat. Establim un dileg pblic, entre representants del govern i del Consell, a algun lloc prou ample i conegut (podria ser l'estadi olmpic de la Universitat, per exemple) i de manera que les converses siguin transmeses en directe per rdio i televisi.

Fou una contra-maniobra brillantssima. A la gent l'entussiasm i el govern no trob arguments per negar-s'hi. Tanmateix, obviament, no l'accept.

Les grans manifestacions.



El 13 d'agost, en ple apogeu, el CNH decideix intentar la conquesta del Zcalo. La manifestaci va sortir del Casco de Santo Toms, un dels tres campi del Poli, a les cinc de la tarda. Cap dels dirigents va saber preveure l'xit aclaparador de la convocatria. Es calcula que hi havia, pel cap baix, uns 100.000 participants, deu vegades ms que la ms gran de les manifestacions realitzades mai a la histria del pas. L'exrcit, que estava a l'aguait, va decidir no intervenir; probablement degut a la magnitud de la protesta. Els helicpters militars, tanmateix, sobrevolaren el trajecte dels manifestants, rebent una xiulada monumental i no pocs talls de mnega. El mting final, al bell mig de la plaa, es desenvolup sense incidents. I els estudiants es van dispersar, amb un mal reprimit sentiment d'eufria. El Zcalo havia estat conquerit. 

Els dies passaren en una agitaci creixent. El 20 d'agost el CNH emplaa als diputats federals a presentar-se a CU per debatre amb els estudiants. Es realitz un mting enorme, a l'explanada central del campus, a l'espera dels parlamentaris, que no van comparixer. En vista de la qual cosa, es convoc una nova manifestaci al Zcalo, pel 27 d'agost. Aquesta vegada sortint del Museu d'Antropologia, i recorrent les ms emblemtiques i luxoses avingudes de la Ciutat, al llarg de vuit kilmetres. El nombre de manifestants va resultar incalculable. Hi eren tots. La xifra que va donar el CNH fou de un mili de persones, per tot sembla indicar que es va quedar molt curt. Als marxaires prpiament dits, cal afegir, a ms, la multitud que veia passar la demostraci des de les voravies, aplaudint i llenant crits d'al, i que eren, si ms no, tants com els altres.

Des dels gratacels que voregen l'avinguda Reforma, i que molts d'ells allotgen dependncies oficials, es llanava confeti i serpentines sobre els manifestants. Les consignes ms corejades foren: Por el pueblo, contra el gobierno!, Presos polticos libertad! i Prensa vendida!. Per a donar una idea de la magnitud de la muni, val a dir que quan la descoberta de la manifestaci va arribar al Zcalo, la plaa ja estava plena de gom a gom. I que en aquell moment, els walkies-talkies van informar que els darrers contingents encara no havien sortit d'Antropologia.

El sit-in i la intervenci de l'exrcit la matinada del 28 d'agost.

El mting del 27 va decidir, manipulat pel Scrates Campos, que l'Informe Presidencial, cerimnia protocollria anual, en la que el President de la Repblica, cada 1 de setembre, ret un balan de l'estat dels afers pblics, davant el Congrs, aquell any tingus lloc al Zcalo, en front dels estudiants reunits.  Aix fou evidentment una tergiversaci dels acords del CNH i una oberta provocaci. Els dirigents presents, encara que conscients del que representava, van decidir a peu de tribuna, tanmateix mantenir la convocatria al sit-in. Cada escola havia d'aportar 60 estudiants que s'anirien rellevant. En total, doncs, foren uns 4,000. Sortiren les flassades, els sacs de dormir i les guitarres. I s'encengueren les primeres fogueres.

A la una de la matinada, per, aparegu l'exrcit. Els militars van envoltar la Plaa i van comminar les brigades a abandonar-la en quinze minuts. Els nois van organitzar la resistncia. Alguns van jeure al mig dels carrers barrant el pas al tancs. Es van llanar alguns petards. L'exrcit, per, va avanar i va haver alguns trets d'arma de foc. Molts dels presents van ser detinguts, i es parl de ferits i fins i tot d'algun mort, que no fou mai documentat. A les tres de la matinada el Zcalo era buit i resguardat pels militars.

El contra-miting governista del 28 d'agost i el "desgreuge a la bandera".

Al mat del 28, mentre els estudiants es reunien a cada escola i facultat, per tal de discutir la nova situaci, el govern va intentar una nova maniobra, una "fuite en avant". Va organitzar un contra-miting al mateix Zcalo, al migdia d'aquell dia. El pretext fou que al comenament de la magna concentraci del dia abans, alguns estudiants varen arriar la bandera nacional que es trobava al pal gegant del centre dela plaa i hi van hissar la vermella i negre, smbol, a Mxic, dels moviments de vaga (en principi obrera, per adoptada pels estudiants).

Aix doncs varen convocar a una gran concentraci en "desgreuge de la bandera" i, obviament, en contra del moviment estudiantil. Per aix transportaren, obligatriament, a tots els funcionaris i empleats governamentals a reunir-se al Zcalo pel tal "desgreuge". Foren transportats des de cada seu en autobusos, autocars i camions.

Des d'aquell moment el desenlla era perfectamente previsible. Doncs els "burcrates" com s'anomenen familiarment als empleats del govern, anven cridant: "No vamos, nos llevan!, No vamos, nos llevan!", o b "Somo bortregos!, Somos borregos!". Un cop reunits al Zcalo arrib la canalla estudiantil, i comenaren a repartir octavetes i a llenar crits en contra del govern, als quals s'hi afagiren, amb fora entussiasme, els burcrates reunits. El resultat fou que el miting pro-governista tamb va tenir que ser dissolt per l'exrcit (!!!). Tamb va haver trets, ferits i morts. A las quatre de la tarda, la plaa tornava a ser buida, sota vigilncia militar.

La jornada del 28 d'agost s considerada per molts dirigents i analistes, com el punt d'inflexi del moviment. s el moment de mxima fora. que promet fins i tot passar a un altra etapa, propiamente revolucionria i d'assalt al poder, i per altra banda l'inici del perode de repressi "dura" que no minvaria fins al desembre, quan el CNH es disolt i la vaga s'aixeca.

Malhauradament cap organitzaci poltica ni social del pas pogu fer-se crrec seriosament de la conjuntura francament insurreccional i quasi nanimament suportada pel total de la poblaci.

 La Resistncia i la Marxa del Silenci.

A partir d'aquell moment la situaci canvia radicalment. La repressi s'endureix fins a lmits no previsibles. Els estudiants sn detinguts de manera massiva. Alguns sn caats i perseguits de manera individual, d'acord als arxius de la Direccin Federal de Seguridad, la policia poltica; d'altres sn detinguts pels carrers, una mica al atzar. La policia infiltra un nombre important de joves, recrutats expressament, com a provocadors, dins del moviment. S'organitzen bandes armades, paramilitars, que s'enfronten, apallissen, fereixen, i fins i tot maten, als membres de les brigades d'agitadors estudiantils. Sn armats el policies de trfic, els bombers i incls els escombriaires. A la Ciutat de Mxic, de fet, regna l'estat de setge.
.

Malgrat l'ofensiva policaca, el moviment no minva. Molts dels estudiants, esporuguits, deserten i ho deixen crrer, s veritat. En romanen d'altres, per. Ms decidits i participatius que mai. La repressi atany nivells no coneguts al pas. Ms d'un noi s tirotejat  i assassinat senzillamant per estar fent una pintada. La por creix, i la resistncia tamb. Comencen a sorgir el grups armsts, partidaris de la guerrilla rrvolucionria, dins del moviment. Alguns d'aquesta grups ja existien abans, encapalats, entre d'altres, per Federico Emery i ngel Verdugo, de trajectria maoista, i per Igncio Gonzlez, ms aviat guevarista.

La tensi s gran. S'espera l'entrada de l'exrcit a la Ciutat Universitria d'un moment a l'altre.  Ja no de la policia. Finalment, en CNH decideix en una maniobra auda i hbil, convocar, el 13 de setembre, "la marcha del silencio". Aquesta manifestaci fou proposada pe'l Marcell Perell. inspirada en els "vint-i-cinc anys de silenci" amb motiu del quart de segle de la victria franquista, i la magna i impactant concentraci a Montserrat, i fou durament criticada pels ultra-esquerrans. Finalment, per, desprs de debats interminables, s'aprov.

La "manifestacin del silencio" fou un xit aclaparador. Centenars de milers de participants, i altres tants a les voreres, igualment en silenci i amb els punys enlaire, crearen una atmosfera molt emocionant i del tot irrepetible. 

Malgrat la gran tibantor regnant, la resposta dels estudiants fou magnfica. Molts dels marxaires portaven la boca tapada amb esparadrap, i nicament se sentia el soroll dels passos sobre el carrer i, de tant en tant, els aplaudiments de la gent que mirava. Reun a prop  de 300.000 manifestants. I la nica intervenci, al Zcalo,  fou la llista dels 221 presoners poltics i la resposta, estrident i emocionada, dels assistents: "presente"!, un per un. Els manifestants es varen enretirar sense cap aldarull. La sort, per, del moviment estudiantil, estava jugada.

 La festa nacional .

El setze de setembre, a Mxic se celebra cada d'any la festa nacional, aniversari de l'inici de la lluita contra els ocupants espanyols, el 1810, lluita que conduir, onze anys desprs, a la independncia. Era habitual, fins aleshores, que fora gent poss grans banderes mexicanes a les finestres i a les balconades. I, moltes, de petites, voleiant als cotxes. El 1968, per, les banderes desaparegueren com per encanteri. Gaireb no se'n veien. Ning no havia donat tal consigna. Fou una reacci espontnia de la poblaci, que consider, sense cap mena de dubte, que, en aquella situaci, la bandera nacional era un emblema governista. Havia arribat el moment en el que el moviment ja anava sol.

Aix es confirm la nit del quinze. Tradicionalment, el President de la Repblica, aleshores Gustavo Daz Ordaz, surt al balc central del Palau Nacional, en front del Zcalo, i fa el grito, una breu arenga en qu recorda els principals herois de la independncia i acaba amb tres "Viva Mxico!. La multitud respon entusiasta, i en acabat hi ha grans castells de focs. Aquell any, els estudiants varen organitzar el seu propi "grito" a Ciutat Universitaria. El va fer en Heberto Castillo, un mestre destacat dels qui donaven suport al moviment, a travs de la Coalici de Professors i Intelectuals en Suport del Moviment Estudiantil.

Aix no imped, per, que un nombre considerable de quitxalla, anessin al Zcalo a repartir octavetes i a aixafar la guitarra de la cellebraci oficial. I, en efecte, quan en Daz Ordaz surt al balc fou rebut amb un xiulada ensordidora, i amb prou feines se sentia el que cridava, malgrat els amplificadors i les bocines gegantines. Amb la cua entre les cames, s'en torn la interior, mentre a la plaa agafava cada cop ms fora la gresca llibertria i antigovernista, sota els magnfics focs d'artifici que aquell any semblaven estar tamb del seu costat. La cosa arrib a tal punt que tots els canals de televisi, enllaats en cadena nica i nacional, transmeteren, bviament sense anunciar-ho, el "grito" de l'any anterior (!). L'ardit, per, result ben obvi, i molta gent se'n va adonar.

L'endem, el mat del setze, hi ha, tamb com cada any, la gran desfilada de l'exrcit, amb tancs, avions i tota la parafernlia. Sempre hi havia hagut una autntica muni de gent, amb globus, trompetes i periscopis de cartr i amb molta canalla sobre les espatlles dels pares, que volia veure passar la parada militar, al llarg dels gaireb sis kilmetres de recorregut. Calia arribar de matinada si es volia trobar un bon lloc. Aquella vegada, per, els pocs venedors de globus i periscopis es van haver d'entornar sense haver venut la mercaduria. Els soldats anaven marcant el pas, aparentement impassibles, en una atmosfera ms aviat desolada.

 Tercera etapa: la Clandestinitat .

El divuit de setembre al vespre arrib a Ciutat Universitria una carta oficial de la Secretaria de Governaci, amb doble tall. Era la resposta al manifest que havia publicat a la premsa el Consell Nacional de Vaga, en el que conminava al govern a trobar rpidament una via per a realizar el dileg pblic i resoldre el conflicte. Afegia que calia tenir en compte que els Jocs Olmpics comenarien en tres setmanes, i que seria desitjable que aleshores el moviment hagus ja estat disolt.

El govern va interpretar el text com una amenaa, i responia que qualsevol intent de sabotejar les Olimpiades sera enfrontat amb tota "la "fora de la llei". Tantmaeix, afegia que el dileg s podia ser pblic, si el contingut de les discusions i dels acords eren difosos per la premsa. Era la primera vegada que els cercles oficials acceptaven, encara que fos en una variant poruga, la idea del dileg pblic. La intenci dels dirigents del CNH era la d'acceptar la iniciativa. No va tenir temps de discutir-la, per. A quarts d'onze d'aquella mateixa nit, l'exrcit enva i ocup Ciutat Universitria.

Un grapat d'estudiants van ser detinguts. D'altres, entre ells els principals dirigents, van poder fugir, ja sia pels carrers i carrerons que envolten el campus pel nord i l'est, sia pel desert volcnic que l'encercle pel sud i l'oest. No sn pocs els activistes que, en la seva fugida carregaven els mimegrafs Gestetner, de 70 o 80 Kg., on s'imprimien les octavetes i que eren 
la sang del moviment. 

Dos dies desprs varen ser ocupats els dos campi del Politcnic. All, a diferncia del de la Universitat, s hi va haver resistncia. A base de cops de roc, cctels Molotov, i inclus trets d'arma de foc, els nois varen intentar impedir l'ocupaci. La defensa va ser intil, per.

S'encetava la clandestinitat rigurosa.

No existien ni l'internet, ni els telfons mbils, ni tan sols els fax. Els telfons convencionals, amb ra o sense eren considerats intervinguts. La estructuraci del moviment en aquelles condicions, un cop perdudes les llodrigueres, prov ser un veritable desafiament. La movilitazaci continu, per. Els mime`grafs rescatats comenaren a funcionar en domicilis particulars. Ere un veritable problema, per, abastir-los de paper i tinta. I fer arribar les octavetes a les brigades. El moviment no era conspiratitu ni estava preparat per l'actuaci clandestina.

Tanmateix, i de manera gaireb miraculosa, l'agitaci continu. La movilitzaci no minv. Es realitzaven mitings llampec per tota la ciutat, i s'empregueren iniciatives per que la delegacions olmpiques que ja es trovaven a Mxic es negussin a participar en ls Jocs Olmpics que comenaven a l'octubre. nicament el atletes de Txecoslovquia i d'Italia respongueren parcialment i positiva.

El Consell Nacional de Vaga ja no es podia reunir. Una part minoritria d'ell va decidir, sense l'aprovaci dels altres representants, cellebrar un mting a la Plaa de les Tres Cultures, a Tlatelolco, a les cinc de la tarde del dimecre 2 d'octubre. La concentraci va tenir lloc.

Tlatelolco.

La Unitat habitacional Nonoalco-Tlatelolco fou l'emblema urbanstic del govern mexic en els anys seixanta, els del apogeu econmic. Construida sobre una superfcie de gaireb 200 hectrees, sobre el que eren els antics barris pobres del nord de la Ciutat de Mxic, constaba de 130 grans edificis de pisos, d'entre 6 i 22 plantes, destinats a la classe mitja-pobre, envoltats de jardins magnfics i amples zones de serveis. La travessen tres gran avingudes i centenars de vies, tan vehiculars com pietonals. L'obra fou dirigida pel clebre arquitecte Mario Pani. Era la Braslia mexicana, tant per la magnitud, com per la concepci arquitectnica funcional, agosarada i vanguardista. Aquest cop, per, al bell mig de l'antiga megalpolis.

Tlatelolco havia sigut una de les principals ciutats ndies des del segle XIV. Fou sotmesa pels asteques de Tenochttlan. Mantingu, per la seva predominncia en el comer. Les descripcions que fan el conqueridor Hernn Corts i el cronista Bernal Daz del Castillo del mercat central de Tlatelolco, deixen esmaperdut. All tingu lloc la darrera gran batalla contra els ocupants espanyols, el 13 d'agost de 1521. Hi fou capturat l'emperador, Cuauhtmoc, desprs torturat i penjat.

Amb motiu de les excavacions realitzades el 1960 en la construcci de la unitat habitacional, aparagueren una muni de restes de l'antiga ciutat. Es decid respectar i restaurar les ms importants, i es cre la avui anomenada Plaa de les tres cultures, nom que fa referncia a les runes ndies, a l'esglesia colonial de Santiago Tlatelolco, que es mant dempeus en bon estat, i als edificis moderns. Sobretot a la seu del Ministeri d'afers exteriors, construcci magnfica que domina tot el panorama. Malgrat que s troba al lmit sud del conjunt, constitueix avui el melic, l'espai central de tot el complex.

 2 d'octubre .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170124" title="Franois Truffaut" nonfiltered="4507" processed="4491" dbindex="69542">
Franois Truffaut (Pars, 6 de febrer de 1932 - 21 d'octubre de 1984), crtic de cinema, director i actor francs. Va ser un dels iniciadors del moviment anomenat la Nouvelle vague. 

 Biografia . 
Reconegut al registre civil com fill de Roland Truffaut, arquitecte i decorador, no coneixer al seu veritable pare fins a molt ms tard. La seva mare era Jeanine de Montferrand, secretria al diari L'Illustration. Franois Truffaut estudia a l'escola de la rue Clauzel i al liceu Rollin, encara que mai va ser un alumne exemplar. 

A partir de 1939, el jove Franois Truffaut, lector apassionat, tamb es passa la vida al cinema, de vegades durant les hores en les quals hauria d'estar a classe. Des de 1946, una vegada deixa els seus estudis, sobreviu amb petits treballs, funda un cineclub el 1947, i alguns furts fan que sigui enviat a un correccional. Grcies al crtic de cinema Andr Bazin, comena a treballar en Travail et Culture. 

Escriu els seus primers articles cap a 1950. Desprs d'allistar-se a l'exrcit, s enviat a Alemanya, per deserta i passa per la pres militar. Franois Truffaut publica crtiques als Cahiers du cinma el 1953, i dirigeix l'any segent el seu primer curtmetratge. 

El 1956 s ajudant de direcci de Roberto Rossellini. Es casa el 1957 amb Madeleine Morgenstern, filla d'un distribudor. Aquest mateix any dirigeix Els Mistons. El 1958, roda Els quatre-cents cops, que tindr un xit espectacular, i servir de carta de presentaci al mn del moviment de la Nouvelle vague. Dirigir pellcules fins a la seva mort, el 21 d'octubre de 1984 a Neuilly-sud-Seine a causa d'un tumor cerebral. 

Est enterrat al cementiri de Montmartre a Pars.

Cal destacar que Franois Truffaut apareix com actor en diverses de les seves pellcules: L'habitaci verda, La nit americana, El petit salvatge i tamb en la pellcula de Steven Spielberg, admirador de Truffaut, Trobades en la tercera fase de 1977, en la qual interpreta el paper del savi francs "Claude Lacombe".

 Enllaos externs .

  Web sobre Franois Truffaut;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170125" title="Cahiers du cinma" nonfiltered="4508" processed="4492" dbindex="69543">
Les Cahiers du cinma s una revista de cinema francesa, fundada el 1951 per Andr Bazin, Jacques Doniol-Valcroze i Joseph-Marie Ho Duca. 

Va ser el desenvolupament de l'originria Revue du Cinma al costat dels membres de dos cineclubs parisencs: Objectif 49 i el Cin-Club du Quartier Latin. Inicialment tenia com editor a ric Rohmer (Maurice Scherer) i va incloure entre els seus collaboradors a Jacques Rivette, Jean-Luc Godard, Claude Chabrol i Franois Truffaut. 

El 10 de maig de 2007, aquesta revista, que ja compta amb edicions en diversos idiomes, va comenar a ser editada a Espanya en castell















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170128" title="Claude Chabrol" nonfiltered="4509" processed="4493" dbindex="69544">
Claude Chabrol (Pars, 24 de juny de 1930). Director de cinema francs. 

Biografia. 
El seu primer acostament al mn del cinema va ser a travs de la revista Les Cahiers du cinma, on va participar com collaborador i crtic. En aquesta poca, publica una important obra sobre cinema d'Alfred Hitchcock, en collaboraci amb Eric Rohmer. Desprs d'una herncia, veu la possibilitat de produir pellcules, algunes seves i altres dels seus amics i companys de redacci en la revista. 

Les seves primeres pellcules, El bell Sergio i Els cosins, sn el que es pot considerar l'inici del moviment de la Nouvelle vague. La seva segent pellcula, Una doble vida l'inicia en el cinema policac. A aquesta seguiran una srie de pellcules en les quals Chabrol esmicola el mn de la petita burgesia francesa. Desprs dirigir una versi dOflia, basada en William Shakespeare i una versi de la vida del fams assass de dones Landr, que ja havia tractat el propi Charles Chaplin a Monsieur Verdoux. No obstant aix, aquestes pellcules no tenen molt xit de pblic, pel que Chabrol passa a fer un cinema bastant ms comercial on, malgrat tot, aconsegueix algunes obres de mrit, sempre amb el seu particular sentit de l'humor. 

Desprs d'aquest perode torna a centrar-se en pellcules de mrit, com Les crvoles, on aborda de manera bastant crua l'amor entre dues dones, i d'altres com Accident sense petjada, El carnisser, Mscares, Al vespre, Relacions sagnants o Innocents amb les mans brutes. 

L'estil de Chabrol ha estat caracteritzat pel New York Times com el d"un du que mira les flaquesses i bogeries de les seves criatures amb compassi per sense ser sentimental". Aquest estil ha deps en molt del fred i elegant sentit de l'humor de Chabrol, encara que aquest s'hagi ressentit en els ltims anys per la seqela de l'accident vial sofert per Chabrol a Riga (Letnia) el 1967, a conseqncia del qual va haver de ser-li extirpada la melsa i un rony. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170129" title="Jacques Rivette" nonfiltered="4510" processed="4494" dbindex="69545">
Jacques Rivette (Ruan, 1 de mar de 1928); director de cinema francs.

Juntament amb Jean-Luc Godard, Rivette s considerat un dels directors ms experimentals i influents de la nouvelle vague. Les seves histries solen desenvolupar-se de maneres poc convencionals, moltes vegades barregen roman, misteri i comdia i fins a inclouen escenes improvisades. Els seus films tamb es van destacar per la seva excessiva longitud, com Out 1 de 1971 que dura 13 hores i t una versi reduda de 4 hores i mitja. 

Biografia. 
Jacques Rivette va nixer a Rouen el 1928. El 1950 es va unir al Cineclub del Barri Llat i va comenar a escriure crtiques cinematogrfiques per a la revista Gazette du Cinema. Tamb per a aquesta poca va gravar els seus primers curtmetratges, Aux Quatre Coins (1950), Le Quadrille (1950), i Le Divertissment (1952). 

El 1952 va comenar a escriure per a Cahiers du Cinma al costat d'altres crtics, amb qui protagonitzaria la nouvelle vague: Eric Rohmer, Jean-Luc Godard, Franois Truffaut i Claude Chabrol.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170133" title="lbum musical" nonfiltered="4511" processed="4495" dbindex="69546">

Un lbum musical s una collecci de canons o composicions musicals relacionades entre si i que sn distribudes al pblic. La manera ms habitual s la distribuci comercial, encara que alguns artistes venen els seus lbums directament al pblic durant els concerts o als seus llocs web. 

Les pistes d'un lbum poden estar relacionades per un tema com, una ambientaci musical determinada o un tipus de msica concret. Tamb poden estar pensades per a expressar un missatge unificat o contar una histria (com en el cas d'un lbum conceptual). Pot ser tamb que l'lbum noms sigui una forma d'agrupar els enregistraments fets durant un determinat temps o en un determinat lloc, o enregistraments els drets comercials dels quals sn controlats per una nica companyia discogrfica. 

Un lbum es pot llanar al mercat en multitud de formats, com ara en CD, DVD, casset, disc fonogrfic, MP3, AAC o en forma de flux de dades.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170136" title="Holarqueid" nonfiltered="4512" processed="4496" dbindex="69547">


Els holarqueids (Holarchaeidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels arqueodeus (Archaeoidea), juntament amb els arqueids, mecismauqunids, microfolcommtids i pararqueids.

Sn molt petites, d'uns 1'5 mm de llargada, amb uns colors que van del negre brillant al beix. Cal destacar que al costat dels ulobrids i els lifstids, sn les niques aranyes conegudes que no tenen glndules verinoses. 

S'han trobat noms en els boscos de Tasmnia i Nova Zelanda, on viuen en microhbitats amb un grau molt alt d'humitat.

 Sistemtica .
Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, que inclou 1 sol gnere amb 2 espcies: 
Holarchaea Forster, 1955
 Holarchaea globosa (Hickman, 1981) (Tasmnia);
 Holarchaea novaeseelandiae (Forster, 1949) (Nova Zelanda);

 Referncies .
 Forster, R. R.; Platnick, N. I. (1984): "A review of the archaeid spiders and their relatives, with notes on the limits of the superfamily Palpimanoidea (Arachnida, Araneae)". Bull. Am. Mus. nat. Hist. 178:1-106. Abstract - PDF (60Mb);
 Meier J. & White J. (eds) (1995): "Handbook of Clinical Toxicology of Animal Venoms and Poisons". Boca Raton: CRC Press.
 
Enllaos externs.
 	The World Spider Catalog, V7.5
 	Holarchaeid Spiders 

 Vegeu tamb .
 Arqueodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170141" title="Programa de presentacions" nonfiltered="4513" processed="4497" dbindex="69548">
Un programa de presentacions s una aplicaci informtica orientada a mostrar informaci per una audincia mplia, mintjanant la projecci d'una srie de pantalles que simulen transparncies o diapositives. Bsicament aquest tipus de programari inclou tres funcions principals: un editor que permet redactar textos, un mecanisme per inserir i manipular imatges o grfics i un sistema de visualitzaci a pantalla sencera per a presentar el contingut.

L'exemple ms com de programa de presentacions s el Microsoft PowerPoint, per hi ha altres aplicacions alternatives, com ara Impress, incls en el paquet ofimtic OpenOffice, o KeyNote per a ordinadors Apple Mac.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170142" title="Neuilly-sur-Seine" nonfiltered="4514" processed="4498" dbindex="69549">


Neuilly-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament dels Alts del Sena i a la regi de l'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 59.848 habitants.

Limita amb la ciutat de Pars pel sud, i es troba al marge dret del Sena.

Hi va nixer Anas Nin, filla del pianista catal Joaquim Nin. 

Poltica. 
De 1983 a 2002 Nicolas Sarkozy va ser l'alcalde d'aquesta ciutat. Des de llavors s Louis-Charles Bary.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170146" title="Carles Flotats i Galts" nonfiltered="4515" processed="4499" dbindex="69550">
Carles Flotats i Galts (Barcelona, 3 de novembre de 1880- Canet de Mar, 10 de novembre 1949) fou un escultor i imatger catal.

Biografia.
Fill de qui fos un dels principals imatgers de temtica religiosa de finals del segle XIX, Joan Flotats i Lluci (1847-1917) i de Rosa Galts i Coll. Del seu pare va heretar ofici i vocaci i des de molt nen deixa veure els seus dons per a l'escultura, qualitat aquesta que perfecciona estudiant anatomia en l'Hospital Clnic de la ciutat Condal, en la qual s'havien installat els seus pares (ambds eren de Manresa).

Treball al taller del seu pare, com ho faria tamb Lloren Matamala i Pinyol (1856-1927), principal dels deixebles de Joan Flotats gendre d'aquest desprs, al casar-se amb la seva filla Caterina. Mentre el seu cunyat Lloren centrar la seva carrera en la collaboraci amb Antoni Gaud (fou cap de modelatge de la Sagrada Famlia), amb qui tamb havia treballat Joan Flotats, Carles Flotats mantindr obert el taller del seu pare una vegada mort aquest en 1917 i desenvolupar la seva carrera conjugant la formaci rebuda d'ell i en les diferents influncies modernistes que marquen el comenament del segle XX barcelon. Hereta tamb de Joan Flotats determinats vincles com els que mant amb els jesutes o amb la localitat natal d'aquest, Manresa, on treballar de forma notable. 

Carles Flotats, igual que el seu pare, treballa sobretot la imatgeria religiosa, tant en bronze com en pedra i fusta. No es tanca tampoc a l'escultura de temtica profana, com ho demostra la seva realitzaci en 1930 del bust en bronze del Doctor Pi i Molist, psiquiatra barcelon davant la clnica del qual va estar durant molts anys aquest monument, que a l'actualitat es troba a un pati interior de la seu municipal del Districte de Nou Barris a la capital catalana.

Carles Flotats va morir a Canet de Mar, la seva localitat d'adopci, i en la qual un carrer duu el seu nom, el dia 10 de novembre de 1949.

Obres.
Bust del Dr. Pi i Molist (Barcelona);
Relleus de la Vida de Sant Ignasi de Loiola (1915-1918);
Coveta de l'Esglsia de la Societat de Jess (Manresa, Barcelona);
Panteons de les famlies Jorb, Devant i Alter en el Cementiri de Manresa, Barcelona;
ngel monumental de l'entrada del Cementiri de Manresa;
Monument a Jacint Verdaguer. Monestir de Montserrat (Barcelona);
Grgoles del Castell de Santa Florentina (Canet de Mar, Barcelona);
San Ignasi de Loiola. Esglsia del Sagrat Cor (Jesutes, Barcelona);
San Francesc Xavier Esglsia del Sagrat Cor (Jesutes, Barcelona);
Immaculada Concepci. Esglsia del Sagrat Cor (Jesutes, Barcelona);
Immaculada Concepci. Esglsia de Santa Maria de la Seu (Manresa, Barcelona);
Immaculada Concepci. Capella de les Hermanitas dels Pobres. (Manresa, Barcelona);
Immaculada Concepci. Esglsia de Canet de Mar (Barcelona). 1949 ;
Santa Bernardette. Claustre de la Catedral de Barcelona;
Crist Rei. Institut Qumic de Sarri. Barcelona;
Verge Blanca dels Pirineus. Esglsia del Mercadal (Girona);
Estaci del Viacrucis del Monestir de Montserrat (Barcelona);
Sant Ignasi de Loiola. Esglsia de Santo Domingo (Mrcia) ;
Santssim Crist de la Victria. Esglsia de Nostra Senyora de Betlem (Crevillent, Alacant). 1941 ;
Santssim Crist de l'Agonia, Cofradia Marraja. Cartagena. 1942;

Aix com nombroses escultures de Sant Marcelino Champagnat para els collegis dels Maristes de Catalunya i Valncia.

Bibliografia.
 Agustn Alcaraz Peragn Marrajos de la Agona Cartagena, 2006;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170147" title="Georges Moustaki" nonfiltered="4516" processed="4500" dbindex="69551">

Georges Moustaki, nom artstic de Yussef Mustacchi (Alexandria, 3 de maig de 1934). Cantautor polglota (grec, rab, angls i portugus), per principalment francfon. 

Biografia. 
Neix a Egipte al si d'una famlia grega originria de la illa de Corf i es cria en un ambient multicultural (jueu, grec, itali, rab i francs). Des de molt aviat sent entusiasme per la literatura i la can francesa (especialment per dith Piaf). 

S'installa a Pars el 1951, i exerceix diferents treballs: periodista, cambrer en un piano-bar on comenar a tractar a les personalitats del mn musical de l'poca. Escoltar cantar a Georges Brassens va ser per a ell una revelaci. Des de llavors li considerar el seu mestre, fins al punt d'adoptar el seu nom (Georges) com pseudnim artstic. 

El 1958 coneix a dith Piaf i escriur per a ella la lletra d'una de les seves canons ms populars, Milord. En els anys 60 escriu canons per als grans noms de la can francesa, com Yves Montand, per especialment, per a Serge Reggiani. D'aquesta poca sn alguns dels seus grans xits: Sarah, Ma Solitude, Il est trop tard, Ma Libert i La longue dame brune que va interpretar a duo amb Barbara. 

El 1968 escriu, compon i interpreta Le Mtque (L'estranger) , el seu major xit, que va marcar un rellanament de la seva carrera artstica. Al gener de 1970, va fer el seu primer concert com estrella a "Bobino", una famosa sala de music-hall de Montparnasse. A partir de llavors la seva popularitat no ha fet sin crixer. 

L'any 2000 grava en el disc "I rodar el mn" de la cantautora catalana Marina Rossell el tema "Els anges sont trs a la mode" (Els ngels estan molt de moda) i comparteixen junts l'escenari del Palau de la Msica Catalana de Barcelona l'any 2007 interpretant la can Vagabond.


Discografia.
Le Mtque- 1969  polydor;
Bobino 70 - 1970  polydor;
En public au tlp dejazet - 1988;
Jardins secrets et terres promises - 1989  polydor;
Voyages et rencontres - 1989  polydor;
Racines et errances - 1989  polydor;
Sagesses et chemins de fortune - 1989  polydor;
Mditerranen - 1992  polygram ;
Ma libert - 1993  polydor;
Tout reste  dire - 1996 sony tristar;
Un mteque en libert- 2000  polydor;
Olympia 2000 - 2000  polydor;
Presqu'en solo - live  la philharmonie de berlin - 2002 troubadour records;
Moustaki - 2003  virgin;
Vagabond - 2005 virgin uk;


Enllaos externs.
 Web oficial del cantant;
web d'un fan holands;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170148" title="Georges Brassens" nonfiltered="4517" processed="4501" dbindex="69552">
 
Georges Brassens (Seta, Frana, 22 d'octubre de 1921 - Sant Geli dau Fesc, prop de Montpeller, 29 d'octubre de 1981) va ser un cantautor francs. 

Va arribar a la fama grcies a les melodies de les seves canons, senzilles i elegants; i a les seves lletres, variades i elaborades. Se'l considera un dels millors poetes francesos de la postguerra (va guanyar el premi nacional de poesia). Va posar msica a poemes de molts altres escriptors, com Louis Aragon, Victor Hugo, Jean Richepin i altres. No solia actuar fora del seu pas. 

En catal sn famoses les versions de Brassens que en va fer Josep Maria Espins; altres cantants catalans que han cantat Brassens sn Quico Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat o Rafael Subirachs. Qui ms ha dedicat la seva carrera musical a versionar Brassens s, per, el terrassenc Miquel Pujad, que li ha dedicat tres discos sencers i n'ha tradut la seva novella La torre dels miracles (Prtic, 1989). La mauvaise rputation (La mala reputaci), una de les canons ms famoses de Brassens, va ser adaptada a l'espanyol per Paco Ibez (recordeu el seu concert a l'Olympia de Pars els anys 70's) i, posteriorment, aquesta versi traduda va ser recuperada per Loquillo; en aquesta llengua sn tamb molt famoses les versions de Paco Ibez. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170150" title="Seta" nonfiltered="4518" processed="4502" dbindex="69553">

Seta (nom occit; en francs i oficialment, Ste) s una ciutat francesa del Llenguadoc (Occitnia), al departament de l'Erau. El 2006 tenia 43.400 habitants. El municipi t una extensi de 24.21 km  i una altitud mxima de 183 metres sobre el nivell del mar, al mont Saint-Clair. La ciutat es troba a 4 metres d'altitud, vora l'estany de Tau, on hi ha un bon nombre de vivers d'ostres i musclos, i s travessada pel canal del Migdia, conegut a Seta com el Canal Royal. Precisament aquest canal, concls el 1681, va facilitar el creixement de la vila; el canal t a Seta el seu extrem oriental i acaba a la ciutat de Tolosa.

El port comercial de Seta s un dels ms importants de Frana, sobretot pel que fa a la importaci i exportaci de vins; el port pesquer, per contra, s primer de la Mediterrnia entre els ports francesos. La ciutat tamb disposa d'un port esportiu.

Seta t dos fills illustres molt coneguts: el poeta Paul Valry i el cantautor Georges Brassens. A la ciutat destaquen l'esglsia de Saint-Louis, el Thtre de la Mer, el Thtre Molire, el Canal Royal, el mont Saint-Clair, les Pedres Blanques, el cementiri mar, l'Espai Brassens, el Museu Paul Valry, el Museu Internacional de les Arts Modestes i el Centre Regional d'Art Contemporani.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170154" title="Toms Garcs i Miravet" nonfiltered="4519" processed="4503" dbindex="69554">
Toms Garcs i Miravet ( Barcelona 1901 - d. 1993 ) fou un advocat, poeta i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 9 d'octubre de 1901 a la ciutat de Barcelona. De ben petit fou amic de Joan Salvat-Papasseit, obra del qual el marc profundament. Va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. A l'esclatar la Guerra Civil Espanyola fug a Frana, d'on fou professor de castell a la Universitat de Tolosa i intim amb Josep Sebasti Pons.

Retorn a Catalunya el 1947. El 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, otorgada per la Generalitat de Catalunya. L'any 1992 li fou atorgada la Medalla d'Or al Mrit Artstic de la Ciutat de Barcelona, i el 1993 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes concedit per mnium Cultural sis mesos abans de morir el 16 de novembre del mateix any a la ciutat de Barcelona.

Obra literria.
Collobar en les revistes "Mar Vella", de la qual en fou el fundador; "La Publicitat", on sign sota el pseudnim de Ship-Boy; "Ariel", "Serra d'Or", la "Revista de Poesia", "Revista de Catalunya", "D'Ac i d'All", i "La Revista". Aix mateix fou un dels fundadors dels "Quaderns de Poesia".

Considerat com "el poeta catal de la can", pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, se'l va identificar amb la poesia neopopulista de Federico Garca Lorca i Rafael Alberti, i els seus poemes foren musicats per Eduard Toldr o Xavier Gols entre d'altres.

Obra publicada.


Poesia.
1922: Vint canons;
1924: L'ombra del lledoner;
1927: El somni;
1931: Parads;
1935: El senyal;
1947: El caador;
1949: Vint canons i altres poemes;
1951: La nit de Sant Joan;
1953: Grvol i molsa;
1955: Viatge d'octubre;
1961: Obra potica;
1971: Plec de poemes;
1981: Vers i prosa;
1985: Escrit a terra;
1986: Poesia completa (1922-1985);

Prosa.
1926: Paisatges i lectures;
1933: Notes sobre poesia;
1962: Quadern de la Selva;
1972: Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits;
1981: Els dotze llibres d'Agelet;
1984: El temps que fuig;
1985: Cinc converses amb Joaquim Ruyra, Vctor Catal, Pompeu Fabra, Josep Carner, Guerau de Liost;
1988: Prosa completa I;
1991: Prosa completa II;


Enllaos externs.
  Pgina dedicada a Toms Garcs, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Informaci de Toms Garcs a www.escriptors.cat;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170156" title="Franois Chtelet" nonfiltered="4520" processed="4504" dbindex="69555">
Vegeu Chtelet per altres significats d'aquest nom.;
Franois Chtelet (1925-1985) fou un historiador de filosofia, filosofia poltica i professor de tradici socrtica. Fou el marit de la filsofa Nolle Chtelet, la germana de Lionel Jospin.

Comen amb Michel Foucault i Gilles Deleuze al Departament de Filosofia de l'Universit de Vincennes i fou cofundador del Collge international de philosophie. Sempre tingu la inquietud d'unir el seu pensament i les seves accions en un combat sense descans d'un home implicat amb el seu segle.

La seva concepci de la filosofia fa que sigui no un filsof sin un historiador de filosofia. A Une histoire de la raison, mostra el paper que jug la filosofia en la constituci de la racionalitat occidental moderna. El seu Platon s una formidable invitaci/iniciaci al pensament del clebre filsof grec Plat.

Obres destacades.
 Pricls et son sicle (Pricles i el seu segle) (1960);
 Platon (Plat) (1965);
 Hegel (Hegel) (1968);
 La philosophie des Professeurs (La Filosofia dels Professors) (1970);
 Histoire de la philosophie (Histria de la Filosofia) (1972-1973) 8 volums;
 Une histoire de la raison (Una histria de la ra);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170160" title="Place du Chtelet" nonfiltered="4521" processed="4505" dbindex="69556">
Vegeu Chtelet per altres significats d'aquest nom.;

La Place du Chtelet s una plaa situada a Pars, a la riba del Sena, a l'entrada del Pont au Change. A cavall entre els districtes 1er i 4t, va ser construda on abans es trobava el Gran Chtelet, destrut el 1802 per Napole.

Al centre de la plaa, reservat als vianants, es troba la fontaine du Palmier, una columna erigida el 1808 per commemorar les victries napoleniques, elevada sobre una font del 1858, i ornada amb una esfinx i esttues concebudes per Gabriel Davioud. Va ser restaurada per Jules Blanchard. Tamb hi ha un quiosc. A cada banda, al llarg dels quais (molls), hi ha dos teatres construts per Gabriel Davioud a petici del bar Haussmann; el Tthre du Chtelet i el Thtre de la Ville.

La plaa est dotada d'una estaci de metro, accessible des del centre i els costats de la plaa: l'estaci de Chtelet, que serveix les lnies 1, 4, 7, 11 i 14. Per mitj d'un passatge soterrani es pot arribar a l'estaci RER de Chtelet-Les Halles.

Des de fa uns quants anys, la place du Chtelet s'ha convertit en un lloc habitual per les manifestacions dels sense papers.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170161" title="Literatura russa" nonfiltered="4522" processed="4506" dbindex="69557">
La literatura russa fa referncia a la literatura feta a Rssia, pels emigrants d'aquest pas o per altres autors que han utilitzat el rus en nombrosos pasos, alguns dels quals han format part de Rssia o de la Uni Sovitica. Abans del segle XIX s'havia produt bastant poc, i s en aquest segle quan s'esdev el segle d'or de la literatura russa amb el poeta Puixkin i dels grans novellistes Lle Tolstoi i Fidor Dostoievski. Amb el didactisme sovitic la producci literria s'estanc per a travs dels dissidents tamb trob noves expressions amb autors com Aleksandr Solzhenitsyn i Bors Pasternak. Amb la caiguda de la URSS noves prespectives s'han obert a la literatura russa. 

Literatura russa antiga.
La literatura antiga es constitueix a travs d'obres rares escrites en rus antic, que no s'ha de confondre amb l'eslau antic de l'Esglsia com l'annim Dit de la campana d'Igor (                     ); les epopeies orals que barregen tradicions paganes i cristianes, i les influncies de la literatura bizantina.

La literatura medieval russa s escrita en l'eslau antic amb una forta temtica religiosa. La primera obra en rus vulgar s l'autobiografia del bisbe Awakum, que no va veure la llum fins a meitat del segle XVII.

Literatura russa moderna.
Sota la influncia del tsar Pere I de Rssia anomenat el Gran, el pas es va occidentalitzar i l's del rus es va facilitar grcies a la reforma de l'alfabet, per tant ms gent va accedir a l'escriptura. a ms, la idea d'usar la llengua prpia per a la literatura s ms acceptada. A principis del segle XVIII sorgeixen autors com Antioch Kantemir, Vasily Trediakovski i Mikhal Lomonossov, que formen la primera onada d'autors russos. En poesia Gavril Derjavine, en prosa Nikolai Karamzine i Alexandre Radichtchev, i en teatre Alexandre Soumarokov i Denis Fonvizine defineixen els grans gneres literaris fins llavors inexistents. 

El romanticisme de principis del segle XIX va suposar l'eclosi d'una generaci carregada de talent amb Vasili Joukovski i sobretot amb Aleksandr Puixkin, Mikhal Lermontov i Fiodor Tiuttchev. 

Aquest segle ser el selge d'or de la literatura russa i ms particularment de la novella amb Fidor Dostoevsky, Nicolai Ggol, Ivan Gontcharov, Nicolai Leskov, Mikhal Saltykov-Chtchedrine, Lle Tolstoi, Ivan Turgueniev. Parallelament, els altres dominis literaris es desenvolupen tamb amb l'autor de faules Ivan Kylov, els poetes Eugeni Baratynski, Konstantin Batyouchkov, Alexandre Nekrasov, Alexei Konstantinovich Tolstoi, Fiodor Tiuttchev i Afanasi Fet, el collectiu satric Kosma Prutkov. Anton Txkhov desenvolupa a la vegada una obra teatral i unes histries molt curtes que el fan un dels autors russos ms destacats. 

El segle XX.
Simbolisme i futurisme.
El segle XX es va obrir amb una activitat literria viva en el camp potic amb l'eclosi de moltes tendncies amb el simbolisme i el futurisme rus. Nombrosos poetes van participar en aquesta nova edat d'or Anna Akhmatova, Innocent Annenski, Andrei Biely, Alexandre Blok, Valery Briusov, Marina Tsvetaeva, Serguei Essenine, Nikolai Goumilev, Daniil Kharms, Vlimir Khlebnikov, Ossip Mandelstam, Vladimir Maiakovski, Bors Pasternak, Fiodor Sologoub o Maximilien Volochine. 

s un perode d'intensa activitat crtica i terica amb el desenvolupament del formalisme rus. 

L'poca sovitica.
Desprs de la Revoluci Russa nombrosos escriptors russos es van exiliar, la majoria a Berln. El 1921 Nikolai Gumilev va ser executat per activitats tsaristes. 

Amb l'arribada de la Nova poltica Econmica (NEP) es va produir una nova lliberat envers els escriptor i alguns dels exiliats van retornar a Rssia com Victor Chklovski, Andrei Biely i ms tard Maxim Gorki. 

La vida literria es reprn tot i els problemes amb el poder i la precarietat de l'economia. Alguns grups, com els dels Germans de Sant Serapi o del moviment de l'Oberiu van assajar de renovar l'esttica de la novella o de la poesia. Es permetr una certa crtica a la societat i algunes novelles satriques. 

Amb l'arribada al poder de Josef Stalin el 1930 marca la fi da la llibertat relativa per als escriptors i es posa en voga l'esttica ofical del realisme socialista. Aquesta esttica s simple i es tracta d'utilitzar el talent dels escriptors per mostrar els mrits i beneficis del rgim, aix com per fer propaganda oficial. El rgim s'coupa d'organitzar la vida literria i l'orientaci dels temes a travs de la Uni dels escriptors que depenia directament del comissari poltic Andrei Jdanov. 

Rpidament els escriptors refrectaris a l'estat es van exiliar o b els van tancar a la pres o als gulags. Els poetes futuristes Vladimir Maiakoski i Marina Tsevetaeva van triar el sucidi. Aquesta repressi associada a les condicions materials durssimes de la II Guerra Mundial van conduir a la desaparici gaireb total del medi literari rus. En el mateix temps, l'escola de crtica i de teoria literria russa es desf: Roman Jakobson s'installa als Estats Units, Victor Chklovski i Mikhal Bakhtine sn reduts al silenci. Alguns altres per evitar la censura fan servir el conte per a nens com Daniil Kharms o de la bibliographia histrica Iuri Tynianov. Per la majoria dels autors Mikhal Bulgakov, Bors Pasternak, Andrei Platonov... van continuar el seu treball literari de manera clandestina, esperant ser publicats de manera pstuma o a travs del rgim de publicacions artesanals clandestines (samizdat). 

Els autors de l'exili com Ivan Alekseyevich Bunin (premi Nobel), Alexandre Kouprine o Vladimir Nabokov intenten viure del seu treball i publiquen regularment, tot i que no poden arribar al pblic russfon natural. 

A la URSS desprs d'Stalin, el realisme social s l'nic estil autoritzat per els autors tenen una mica ms de llibertat, i comencen a parlar del gulag, sobretot a travs del samizdat, com els del premi Nobel Aleksandr Solzhenitsyn. 

En el perode de declivi de la Uni Sovitica, els russos emigrants reben a occident un reconeixement molt fort dels premis Nobel Joseph Brodsky o el contista Dovlatov. La seva obra noms es coneixia a la URSS a travs del samizdat. 

Far falta esperar la perestroika que els escriptors dissidents puguin ser publicats a finals dels anys 1980.

Literatura russa contempornia.
A la fi del segle XX, la literatura russa va haver de passar una fase deliada, la de la renaixena desprs de decennis de literatura sovitica. Calia formar i descobrir nous talents i crear una economia capa de propiciar l'edici lliure a Rssia. En general es va publicar poc de peces del perode comunista ni dels autors coneguts per samizdat, noms es publicava obra de baixa qualitat i tamb la novella negra. Actualment l'edici ha trobat nous pblics amb noves sensibilitats i s'ha desenvolupat d'una millor manera. 

Un autor destacat ha estat Vassili Axionov amb Una saga moscovita, que hom ha volgut llegir com un nou Doctor Givago. Alguns autors han estat ms coneguts a occident que a Rssia com Alexandra Marinina, Tatiana Tolstaia... Tamb la literatura ms tradicional ha trobar ress en les regions llunyanes amb gent com Nina Gorlanova, Yuri Rykheu...

Enllaos externs.
 Fonts de la literatura russa amb biblioteques en lnia;
 Revista internacional sobre cultura russa;
 Lloc de literatura russa amb fitxes de lectura i d'autors;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170162" title="Rive Droite" nonfiltered="4523" processed="4507" dbindex="69558">

La Rive Droite (la Riba Dreta) s la meitat septentrional de Pars, si es pren com a referncia el curs del riu Sena. La meitat meridional s la Rive Gauche.

Grcies a la seva associaci amb llocs com ara la Place Vendme, la Rive Droite fa pensar en un nivell d'elegncia i sofisticaci que no estan presents a la Rive Gauche, mes bohmia. El seu carrer ms fams, sens dubte, sn els Camps Elisis, per tamb n'hi ha altres com la Rue de la Paix, la Rue de Rivoli o l'Avenue Montaigne.

Vegeu tamb.
Rive Gauche;
Arrondissements de Pars;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170164" title="Rive Gauche" nonfiltered="4524" processed="4508" dbindex="69559">

La Rive Gauche (la Riba Esquerra) s la meitat meridional de Pars, si es pren com a referncia el curs del riu Sena. La meitat septentrional s la Rive Droite.

s una de les parts ms romntiques de la ciutat. s el Pars d'una altra era; el Pars de Pablo Picasso, Henri Matisse, Ernest Hemingway, F. Scott Fitzergald i desenes d'altres membres de la gran comunitat artstica de Montparnasse.

El nom ja no representa noms una regi geogrfica sin que tamb fa pensar en un estil de vida particular, un "look". Alguns dels seus carrers ms famosos sn el Boulevard Saint-Germain, el Boulevard Saint-Michel o la Rue de Rennes.

El Quartier Latin (/ka tje lat  /; vol dir "barri llat" en francs) s una rea que es troba a la Rive Gauche, al 5 districte i que rep el seu nom del fet que ha estat el centre neurlgic de la vida universitria de Pars durant ms de set segles.

Vegeu tamb.
Rive Droite;
Districtes de Pars;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170168" title="1r arrondissement de Pars" nonfiltered="4525" processed="4509" dbindex="69560">

El 1r districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. s el districte menys poblat, per cal dir que tamb s un dels ms petits. Gran part del districte t una funci econmica i administrativa.

Es troba quasi totalment a la Riba Dreta, per tamb inclou l'extrem occidental de l'Ile de la Cit. s un dels districtes ms antics de Pars; l'Ile de la Cit havia estat el nucli de la ciutat romana de Lutcia, conquerida el 52 aC, mentre que algunes parts de la Riba Dreta (incloent-hi Les Halles) daten de la baixa edat mitjana.

Una part significant del districte allotja el Museu del Louvre i el Jard de les Tulleries.

Geografia.
El 1r districte s molt petit, amb una rea de noms 1,826 km.

Demografia.
El 1r districte va assolir la seva poblaci mxima abans del 1861, malgrat que el districte va comenar a existir en la seva forma actual a partir de la reorganitzaci de Pars el 1860. El 1999, la poblaci era de 16.888 habitants, i comptava amb 63.056 llocs de treball, fent-ne un dels districtes econmicament ms actius desprs del 2n, el 8 i el 9.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquesta taula mostra els quatre barris del 1r districte:

dades del cens francs del 1999


Mapa.



Llocs del 1r districte.
Llocs d'inters.
 Les Halles;
 Quarter general de la Banque de France;
 Quarter general histric del Crdit Foncier de France;
 El Museu del Louvre;
 Jard de les Tulleries;
 Galerie nationale du Jeu de Paume;
 Arc de Triomf del Carrousel, a l'extrem oriental de lAxe historique ("eix histric");
 Palais Royal;
 Comdie-Franaise;
 Htel de Rambouillet (antic edifici);
 La Samaritaine;
 Htel Ritz Paris;

Ponts.
 Pont Neuf;
 Pont des Arts;

Carrers i places.
 Avenue de l'Opra (en part);
 Rue de Rivoli (en part);
 Place Vendme i la Columna Vendme;

Enllaos externs.

;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170171" title="Penal del Dueso" nonfiltered="4526" processed="4510" dbindex="69561">

El Penal del Dueso s una antiga i llegendria pres i colnia penitenciria espanyola, encara en funcionament, situada arran de mar, al barri homnim de la ciutat de Santoa, antigament a la provincia de Santander, i avui a la Comunitat de Cantbria. Fou inaugurada el 1907, aprofitant els edificis de la caserna i de la Plaa d'armes del Dueso que ja existia, i davant de la oposici dels catalans a que es traslladessin els presoners d'frica a la pres de Figueres.

Els primers anys foren conflictius, donada la gran quantitat de fugues i aldarulls que s'hi produiren, i les conseqents protestes dels vens que consideraven afectada la seva tranquilitat. Fins i tot un d'ells fou mort pel tret d'un gurdia. Aix oblig a nombroses reformes, a augmentar la vigilncia i a transferir-la a l'exrcit. En 1945 la custdia pass a ser responsabilitat de la Gurdia Civil, que des de 1973 hi mant un destacament permanent.

El Dueso era clebre per la duresa de les condicions carcerries; fou considerada una pres de cstic. Particularment crudel fou l'afusellament en els patis de la pres, de milers de republicans capturats amb la caiguda de Santander a finals d'agost de 1937.

Entre les personalitats, de signes diversos, que hi van ser empresonades, hi figuren el President de la Diputaci Republicana de Madrid, Rafael Mende, el General Sanjurjo o l'escriptor Antonio Buero Vallejo. Nombrosos catalans ocuparen tambs les seves celles: els condemnats pel Complot de Garraf, com Jaume Compte, Marcell Perell i Miquel Badia, entre d'altres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170172" title="2n arrondissement de Pars" nonfiltered="4527" processed="4511" dbindex="69562">

El 2n districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la Riba Dreta del Sena. Juntament amb els adjacents 8 i 9 districtes, comprn un important nucli comercial, centrat al Palau Garnier, que allotja la concentraci d'activitats comercials ms gran de la ciutat. Aquest districte inclou l'antiga borsa de Pars i un gran nombre de quarters generals de bancs, aix com un districte txtil conegut com a Le Sentier i la sala de concerts Opra-Comique.

El segon districte tamb comprn totes les galeries comercials amb vidre envernissat del segle XIX que encara queden. A principis del segle XIX, molts dels carrers de Pars eren foscs i fangosos i no tenien vorera. Uns quants empresaris van copiar l'xit del Passage des Panoramas i les seves voreres illuminades, seques i pavimentades. A mitjans del segle XIX ja hi havia unes vint-i-cinc galeries com aquesta, per moltes d'elles van desaparixer a mesura que les autoritats parisines van pavimentar els carrers principals, van posar voreres i installar enllumenat pblic a gas. Les galeries comercials restants sn   sense comptar el mateix Passage des Panoramas   la Galrie Vivienne, el Passage Choiseul, la Galrie Colbert, el Passage des Princes, el Passage du Grand Cerf, el Passage du Caire, el Passage Lemoine, el Passage Jouffroy, el Passage Basfour, el Passage du Bourg-L'Abb i el Passage du Ponceau.

Geografia.
El 2n districte s el ms petit de tots, amb una rea de noms 0,992 km.

Demografia.
El 2n districte va assolir la seva poblaci mxima abans del 1861, malgrat que el districte va comenar a existir en la seva forma actual a partir de la reorganitzaci de Pars el 1860. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 19.585 habitants, i comptava amb 61.672 llocs de treball. Aquesta abundncia de treball, juntament amb la seva extensi reduda, fa que sigui el districte amb la concentraci d'activitat comercial ms alta de la capital.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 2n districte:

 Quartier Gaillon;
 Quartier Vivienne;
 Quartier du Mail;
 Quartier de Bonne-Nouvelle;

Mapa.




Llocs del 2n districte.

Llocs d'inters.
 Borsa de Pars (Palau Brongniart, antic quarter general);
 Opra-Comique;
 Passage des Panoramas;

Carrers i places.
 Place de la Bourse;
 Avenue de l'Opra (en part);
 Rue du Quatre-Septembre;
 Rue Raumur;
 Rue Montmartre ;
 Rue du Faubourg-Montmartre ;
 Rue Notre-Dame des Victoires;
 Rue Saint-Denis ;
 Rue Saint-Sauveur ;
 Rue du Louvre ;
 Rue de Turbigo;
 Rue tienne-Marcel ;
 Rue des Petits-Champs ;
 Boulevard des Capucines  ;
 Boulevard des Italiens ;
 Boulevard Montmartre ;
 Boulevard Poissonnire;
 Boulevard de Bonne-Nouvelle;
 Boulevard Saint-Denis ;
 Boulevard Sbastopol ;
 Rue des Capucines;
 Rue de Clry;
 Rue Monsigny;

Enllaos externs.

;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170173" title="3r arrondissement de Pars" nonfiltered="4528" processed="4512" dbindex="69563">

El 3r districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la Riba Dreta del Sena.

El 3r districte cont la part ms septentrional i calmada del barri medieval de Le Marais (mentre que el 4t cont la part meridional, ms disbauxada i que comprn el barri gay de Pars). La casa privada ms antiga de Pars, construda el 1407, es troba a la rue de Montmorency del 3r districte.

Un barri xins petit per que creix rpidament, amb immigrants de Wenzhou (Xina), est centrat a la rue au Maire, a prop del Conservatoire National des Arts et Mtiers, que es troba al priorat medieval de Saint-Martin-des-Champs.

Geografia.
Amb una rea de 1,171 km, el 3r districte s el segon ms petit de la ciutat.

Demografia.
El 3r districte va assolir la seva poblaci mxima abans del 1861, malgrat que el districte va comenar a existir en la seva forma actual a partir de la reorganitzaci de Pars el 1860. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 34.248 habitants, i comptava amb 29.723 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 3r districte:

 Quartier des Arts-et-Mtiers;
 Quartier des Enfants-Rouges;
 Quartier des Archives;
 Quartier Sainte-Avoye;

Mapa.



Llocs del 3r districte.

Llocs d'inters.
 Le Marais (tamb al 4t districte);
 Conservatoire National des Arts et Mtiers - campus principal;
 Muse des Arts et Mtiers;
 Htel de Soubise;
 Antiga fortalesa del Temple;
 Museu Carnavalet;

Enllaos externs.

;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170174" title="4t arrondissement de Pars" nonfiltered="4529" processed="4513" dbindex="69564">

El 4t districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la Riba Dreta del Sena.

El 4t districte inclou l'edifici renaixentista de l'Htel de Ville de Pars. Tamb comprn la plaa renaixentista de la Place des Vosges, l'eminentment modern Centre Georges Pompidou i la part meridional del barri medieval de Le Marais, conegut per ser el barri gay de Pars (mentre que la part septentrional, ms calmada, es troba al 3r districte de Pars). El 4t districte tamb inclou la part oriental de l'Ile de la Cit (amb la Catedral de Notre-Dame), aix com l'Ile Saint-Louis.

Geografia.
Amb una rea de 1,601 km, el 4t districte s el tercer ms petit de la ciutat.

Demografia.
El 4t districte va assolir la seva poblaci mxima abans del 1861, malgrat que el districte va comenar a existir en la seva forma actual a partir de la reorganitzaci de Pars el 1860. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 30.675 habitants, i comptava amb 41.424 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Histria.
L'Ile de la Cit ha estat habitada des del segle I aC, quan estava ocupada pels Parisii. La Riba Dreta va ser ocupada per primera vegada a la baixa edat mitjana. Des de finals del segle XIX, Le Marais ha estat poblat amb una significant poblaci jueva. La Rue des Rosiers s el nucli d'aquesta comunitat, i hi ha uns quants restaurants caixer. Des dels anys 90, la cultura gai ha modificat el districte, amb l'obertura d'uns quants bars i cafs gais a la zona.

Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 4t districte:

 Quartier Saint-Merri;
 Quartier Saint-Gervais;
 Quartier de l'Arsenal;
 Quartier Notre-Dame;

Mapa.



Llocs del 4t districte.
Llocs d'inters.
 Bazar de l'Htel de Ville - centre comercial;
 Berthillon;
 Bibliothque de l'Arsenal;
 Centre Georges Pompidou;
 Htel-Dieu hospital;
 Htel de Sens;
 Htel de Sully, a una antiga orangerie;
 Htel de Ville;
 Le Marais;
 Rue des Rosiers;
 Lyce Charlemagne;
 Notre-Dame de Paris;
 Prefectura de Policia;
 Tour de Saint-Jacques;
 Esglsia de St-Gervais-et-St-Protais;
 Torre del Temple, fortalesa i desprs pres;
 Temple du Marais;

Enllaos externs.

;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170175" title="5 arrondissement de Pars" nonfiltered="4530" processed="4514" dbindex="69565">

El 5 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la Riba Esquerra del Sena.

El 5 districte s fams perqu inclou el Quartier Latin, un barri de Pars on es concentren universitats, escoles preparatries i liceus. Tamb s un dels districtes ms antics de la ciutat, i data de l'edat antiga. Encara queden restes del seu passat a llocs com les Arenes de Lutcia (un amfiteatre) i les Termes de Cluny (unes termes romanes).

Geografia.
El 5 districte t una rea de 2,541 km.

Demografia.
El 5 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1911, quan la densitat de poblaci era de gaireb 50.000 hab/km. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 58.849 habitants, i comptava amb 48.909 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Histria.
El 5 districte s el ms antic de Pars, i va ser construt pels romans.

La fundaci de la ciutat romana de Lutcia data del segle I aC, desprs que els romans conquerissin el territori gal situat a l'Ile de la Cit.

Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 5 districte:

 Quartier Saint-Victor;
 Quartier du Jardin-des-Plantes;
 Quartier du Val-de-Grce;
 Quartier de la Sorbonne;

Mapa.



Llocs del 5 districte.
Llocs d'inters.
 Arenes de Lutcia;
 Bibliothque Sainte-Genevive;
 Institut du Monde Arabe (Institut del Mn rab);
 Jardin des Plantes i el Musum National d'Histoire Naturelle;
 Maison de la Mutualit;
 Montagne Sainte-Genevive;
 Muse de Cluny, amb les Termes de Cluny;
 Pante de Pars;
 Quartier Latin;
 Hospital militar del Val-de-Grce;

Llocs de culte.
 Esglsia de Saint-Ephrem ;
 Esglsia de Saint-tienne-du-Mont;
 Esglsia de Saint-Jacques-de-Haut-Pas;
 Esglsia de Saint-Jean-l'Evangliste;
 Esglsia de Saint-Julien-le-Pauvre;
 Esglsia de Saint Mdard;
 Esglsia de Saint-Nicolas-du-Chardonnet;
 Esglsia de Saint-Sverin;
 La Grande Mosque (Gran Mesquita de Pars), bastida el 1922, desprs de la Primera Guerra Mundial, en reconeixement als franctiradors musulmans que van perdre la vida a Verdun i a la recaptura del fort de Douaumont.

Collegis i universitats.
Grcies al Quartier Latin, el 5 districte s fams per la seva concentraci d'institucions educatives i de recerca:

 Collge de France;
 Collge international de philosophie;
 cole Normale Suprieure;
 cole Polytechnique (campus histric - l'escola ha canviat d'ubicaci);
 Campus Jussieu;
 ESPCI;
 Universitat de Pars 6;
 Universitat de Pars 7;
 Institut de Physique du Globe de Paris;
 Sorbona;
 Universitat de Pars 1;
 Universitat de Pars 2;
 Universitat de Pars 3;
 Universitat de Pars 4;
 Rectorat de Pars;
 Liceus famosos amb classes preparatries per les Grandes coles;
 Lyce Louis-le-Grand;
 Lyce Henri IV;

Carrers i places.


 Rue des Anglais;
 Rue de l'Arbalte;
 Rue des Arnes;
 Square des Arnes de Lutce;
 Rue des Bernardins;
 Rue Boutebrie;
 Rue Buffon;
 Rue du Cardinal-Lemoine;
 Rue des Carmes;
 Rue Censier;
 Rue Claude Bernard;
 Rue de la Clef;
 Rue Clovis;
 Place de la Contrescarpe;
 Rue Cujas;
 Rue Cuvier;
 Rue Dante;
 Rue Descartes;

 Rue des coles;
 Rue de l'Estrapade;
 Rue des Fosss-Saint-Bernard;
 Rue des Fosss-Saint-Jacques;
 Avenue des Gobelins;
 Rue Gay-Lussac;
 Rue Geoffroy Saint-Hilaire;
 Rue de la Harpe;
 Rue de la Huchette;
 Place Jussieu;
 Rue Jussieu;
 Rue Lacpde;
 Rue Lagrange;
 Rue Lhomond;
 Rue Linn;
 Rue Malebranche;
 Rue Monge;
 Rue de la Montagne Sainte-Genevive;

 Rue Mouffetard;
 Place du Panthon;
 Rue Poliveau ;
 Rue des Prtres-Saint-Sverin;
 Boulevard Saint-Germain;
 Rue Saint-Jacques;
 Boulevard Saint-Michel;
 Rue Saint-Sverin;
 Rue de la Sorbonne;
 Rue Soufflot;
 Rue Thouin;
 Rue Tournefort;
 Rue d'Ulm;
 Rue Valette;
 Rue Xavier Privas;


Enllaos externs.

;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170176" title="6 arrondissement de Pars" nonfiltered="4531" processed="4515" dbindex="69566">

El 6 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la Riba Esquerra del Sena.

Se'l coneix pel barri de Saint-Germain-des-Prs, amb la seva abadia, fundat al segle VI.

El Senat Francs es troba al 6 districte, i t la seva seu al Jard de Luxembourg.

Geografia.
El 6 districte t una rea de 2,154 km.

Demografia.
El 6 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1911, quan la densitat de poblaci era de gaireb 50.000 hab/km. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 44.919 habitants, i comptava amb 43.691 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 6 districte:

 Quartier de la Monnaie;
 Quartier de l'Odon;
 Quartier Notre-Dame-des-Champs;
 Quartier Saint-Germain-des-Prs;

Mapa.



Llocs del 6 districte.
Llocs d'inters.
 Acadmie franaise;
 Caf de Flore;
 Senat Francs (Palau de Luxemburg);
 Htel Lutetia;
 Jard de Luxembourg;
 Les Deux Magots;
 Monnaie de Paris;
 Place Saint-Michel;
 Polidor;
 Pont des Arts;
 Pont Neuf;
 Barri de Saint-Germain des Prs;
 Eglise du Saint-Sulpice;
 Thtre National de l'Odon;
 Museu Zadkine;

Collegis i universitats.
 cole Nationale des Ponts et Chausses;
 cole nationale suprieure des mines de Paris;
 cole Nationale Suprieure des Beaux-Arts ;
 cole des Hautes tudes en Sciences Sociales;
 Lyce Montaigne;
 Lyce Saint-Louis;
 Lyce Stanislas;

Carrers i places.


 Rue de l'Abbaye;
 Rue de l'Ancienne Comdie;
 Rue Andr Mazet;
 Rue d'Assas;
 Rue Auguste Comte;
 Rue Bonaparte;
 Rue Bra;
 Rue de Buci;
 Rue des Canettes;
 Rue du Cherche-Midi;
 Rue Christine;
 Rue de Cond;
 Rue Danton;
 Passage Dauphine;
 Rue Dauphine;
 Rue de Mdicis;
 Rue du Dragon;
 Rue de l'cole de Mdecine;
 Rue de Fleurus;
 Rue du Four;
 Rue de Furstemberg;
 Rue Garancire;

 Rue des Grands Augustins;
 Rue Grgoire de Tours;
 Rue Guisarde;
 Rue Guynemer;
 Rue Hautefeuille;
 Place Henri Mondor;
 Rue Jacques Callot;
 Rue du Jardinet;
 Rue Lobineau;
 Rue Mabillon;
 Rue Madame;
 Rue Mayet;
 Rue Mazarine;
 Rue Mignon;
 Rue Monsieur le Prince;
 Boulevard Montparnasse;
 Rue de Nesle;
 Rue de Nevers;
 Rue Notre-Dame des Champs;
 Carrefour de l'Odon;
 Rue de l'Odon;
 Rue Palatine;

 Rue Pierre Sarrazin;
 Rue des Poitevins;
 Rue du Pont de Lodi;
 Rue Princesse;
 Rue des Quatre Vents;
 Place du Qubec;
 Boulevard Raspail;
 Rue de Rennes;
 Boulevard Saint-Germain;
 Rue Saint-Jean-Baptiste de la Salle;
 Boulevard Saint-Michel;
 Place Saint-Sulpice;
 Rue Saint-Sulpice;
 Rue des Saints Pres;
 Rue de Savoie;
 Rue de Seine;
 Rue de Svres;
 Rue Stanislas;
 Rue de Tournon;
 Rue de Vaugirard;
 Rue Vavin;


Enllaos externs.

;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170178" title="7 arrondissement de Pars" nonfiltered="4532" processed="4516" dbindex="69567">

El 7 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la riba esquerra del Sena.

Cont diverses institucions nacionals franceses, com ara l'Assemblea Nacional Francesa o alguns ministeris. Tamb s una important atracci turstica, amb la Torre Eiffel o l'Htel des Invalides, el lloc on est enterrat Napole.

Geografia.
El 7 districte t una rea de 4,088 km.

Demografia.
El 7 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1926, quan tenia 110.684 habitants. Com que hi ha institucions importants del govern francs, aquest districte mai no ha estat tan densament poblat com alguns dels altres. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 56.985 habitants, i comptava amb 76.212 llocs de treball.

Poblaci histrica.




Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 7 districte:

 Quartier de Saint-Thomas-d'Aquin;
 Quartier des Invalides;
 Quartier de l'cole-Militaire;
 Quartier du Gros-Caillou;

Mapa.



Llocs del 7 districte.
Llocs d'inters.
 Assemblea Nacional Francesa;
 Torre Eiffel;
 Htel Matignon;
 Champ de Mars;
 Muse d'Orsay;
 cole Militaire;
 Htel des Invalides;
 Museu Rodin;
 Institut d'Etudes Politiques de Paris;

Enllaos externs.

;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170179" title="8 arrondissement de Pars" nonfiltered="4533" processed="4517" dbindex="69568">

El 8 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la riba dreta del Sena.

Juntament amb els districtes 2n i 9, cont un dels centres de negocis de Pars, centrat a l'Opra Garnier. Segons el cens del 1999, s el districte amb ms llocs de treball. Hi ha molts llocs d'inters, com ara els Camps Elisis, l'Arc de Triomphe o la Place de la Concorde. Tamb hi ha l'Elisi, la residncia presidencial de Frana.

Geografia.
El 8 districte t una rea de 3,881 km.

Demografia.
El 8 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1891, quan tenia 107.485 habitants. Des d'aleshores, s'ha convertit en un districte ms comercial que residencial. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 39.314 habitants, i comptava amb 171.444 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 8 districte:

 Quartier des Champs-lyses;
 Quartier du Faubourg-du-Roule;
 Quartier de la Madeleine;
 Quartier de l'Europe;

Mapa.



Llocs del 8 districte.
Llocs d'inters.
 glise de la Madeleine;
 Palau de l'Elisi;
 Arc de Triomphe;
 Thtre des Champs-lyses;
 Grand Palais;
 Petit Palais;
 Htel de Crillon;
 Gare Saint-Lazare;
 Pont Alexandre III;
 Parc Monceau;

Carrers i places.
 Avinguda dels Camps Elisis;
 Place de l'toile amb l'Arc de Triomphe (parcialment);
 Place de la Concorde;
 Rue du Faubourg Saint Honor;
 Boulevard Haussmann (tamb al 9 districte de Pars);
 Rue Pierre Charron;

Enllaos externs.

;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170180" title="9 arrondissement de Pars" nonfiltered="4534" processed="4518" dbindex="69569">

El 9 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la riba dreta del Sena.

Cont molts llocs d'inters, com ara el Boulevard Haussmann amb els seus grans centres comercials, les Galeries Lafayette i Printemps. Juntament amb els districtes 2n i 8, cont un dels centres de negocis de Pars, centrat a l'Opra Garnier.

Geografia.
El 9 districte t una rea de 2,179 km.

Demografia.
El 9 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1901, quan tenia 124.011 habitants. Des d'aleshores, s'ha convertit en un districte ms comercial que residencial. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 55.838 habitants, i comptava amb 111.939 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 8 districte:

 Quartier Saint-Georges;
 Quartier de la Chausse-d'Antin;
 Quartier du Faubourg Montmartre;
 Quartier de Rochechouart;

Mapa.



Llocs del 9 districte.
Llocs d'inters.
 Paris Olympia;
 Folies Bergres;
 Opra Garnier;
 Galeries Lafayette;
 Printemps;
 Muse Grvin;
 Muse Gustave Moreau;
 Parts de la zona Pigalle;
 Takashimaya Paris;

Carrers i places.
 Boulevard Haussmann (en part);
 Rue de la Chausse-d'Antin;
 Passage du Havre;
 Square Montholon;

Enllaos externs.

;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170181" title="10 arrondissement de Pars" nonfiltered="4535" processed="4519" dbindex="69570">

El 10 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la riba dreta del Sena.

Cont dues de les sis principals estacions ferroviries de Pars: la Gare du Nord i la Gare de l'Est. Construdes al segle XIX, sn unes de les estacions ms freqentades d'Europa.

El 10 districte tamb inclou una part gran del Canal Saint-Martin, que uneix el Sena amb el nordest de Pars.

Geografia.
El 10 districte t una rea de 2,892 km.

Demografia.
El 10 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1881, quan tenia 159.809 habitants. El districte segueix tenint una gran concentraci d'habitants i d'activitats comercials. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 89.612 habitants, i comptava amb 71.962 llocs de treball.

Poblaci histrica.




Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 10 districte:

 Quartier Saint-Vincent-de-Paul;
 Quartier de la Porte-Saint-Denis;
 Quartier de la Porte-Saint-Martin;
 Quartier de l'Hpital-Saint-Louis;

Mapa.



Llocs del 10 districte.
Llocs d'inters.

 Canal Saint-Martin;
 Gare de l'Est;
 Gare du Nord;
 Passage Brady;
 Passage du Prado;
 Porte Saint-Denis;
 Porte Saint-Martin;
 Esglsia Saint-Vincent-de-Paul;
 Eglise de Saint-Laurent;

Carrers i places.
 Place de la Rpublique;
 Boulevard de Magenta;
 Boulevard de la Chapelle;
 Rue du Faubourg-Poissonnire;
 Place du Colonel-Fabien;
 Boulevard de Strasbourg;
 Rue du Faubourg-du-Temple;
 Rue Claude-Vellefaux;
 Rue des Petites Ecuries;

Enllaos externs.

;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170182" title="11 arrondissement de Pars" nonfiltered="4536" processed="4520" dbindex="69571">

El 11 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la Riba Dreta del Sena. No noms es tracta del ms poblat dels vint districtes de Pars sin que s el districte urb amb la densitat de poblaci ms alta de tota Europa.

L'onzime s una zona animada i variada. A l'oest hi ha la Place de la Rpublique, que queda unida a la Place de la Bastille pel Boulevard Richard Lenoir, ple de grans mercats i parcs infantils. La place de la Bastille i la rue du Faubourg Saint Antoine tenen molts cafs, restaurants i clubs de nit, aix com botigues de moda i galeries comercials. El barri d'Oberkampf s una altra zona popular per la vida nocturna. La part oriental s ms residencial.

Geografia.
El 11 districte t una rea de 3,666 km.

Demografia.
El 11 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1911, quan tenia 242.295 habitants. El districte segueix sent el districte ms densament poblat de Pars i tamb hi ha gran activitat econmica. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 149.102 habitants, i comptava amb 71.962 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 11 districte:

 Quartier de la Folie-Mricourt;
 Quartier Saint-Ambroise;
 Quartier de la Roquette;
 Quartier Sainte-Marguerite;

Mapa.



Llocs del 11 districte.
Llocs d'inters.
 Circ d'hivern de Pars;
 ESCP-EAP;
 Eglise de Saint-Ambroise;

Carrers i places.
Place de la Rpublique;
Place de la Bastille;
Boulevard Richard Lenoir;
Avenue de la Rpublique;
Boulevard Voltaire;
Rue Oberkampf;

Enllaos externs.

;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170183" title="Pararqueid" nonfiltered="4537" processed="4521" dbindex="69572">


Els pararqueids (Pararchaeidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels arqueodeus (Archaeoidea), juntament amb els arqueids, mecismauqunids, microfolcommtids i holarqueids. Noms s'han trobat a Austrlia i Nova Zelanda.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, aquesta famlia t 7 gneres i 34 espcies.

Anarchaea.
Anarchaea Rix, 2006
 Anarchaea corticola (Hickman, 1969) (Tasmnia);
 Anarchaea falcata Rix, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Anarchaea raveni Rix, 2006 (Queensland);
 Anarchaea robusta (Rix, 2005) (Tasmnia);

Flavarchaea.
Flavarchaea Rix, 2006
 Flavarchaea anzac Rix, 2006 (Queensland);
 Flavarchaea badja Rix, 2006 (Nova Galles del Sud, Territori de la Capital Austrliana);
 Flavarchaea barmah Rix, 2006 (Nova Galles del Sud, Victria);
 Flavarchaea hickmani (Rix, 2005) (Tasmnia);
 Flavarchaea lofty Rix, 2006 (Sud d Austrlia);
 Flavarchaea lulu (Rix, 2005) (Tasmnia);
 Flavarchaea stirlingensis Rix, 2006 (Oest d Austrlia);

Forstrarchaea.
Forstrarchaea Rix, 2006
 Forstrarchaea rubra (Forster, 1949) (Nova Zelanda);

Nanarchaea.
Nanarchaea Rix, 2006
 Nanarchaea binnaburra (Forster, 1955) (Queensland);
 Nanarchaea bryophila (Hickman, 1969) (Nova Galles del Sud, Victria, Tasmnia);

Ozarchaea.
Ozarchaea Rix, 2006
 Ozarchaea bodalla Rix, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Ozarchaea bondi Rix, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Ozarchaea daviesae Rix, 2006 (Queensland);
 Ozarchaea forsteri Rix, 2006 (Nova Zelanda);
 Ozarchaea harveyi Rix, 2006 (Oest d Austrlia);
 Ozarchaea janineae Rix, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Ozarchaea ornata (Hickman, 1969) (Tasmnia);
 Ozarchaea platnicki Rix, 2006 (Queensland);
 Ozarchaea saxicola (Hickman, 1969) (Tasmnia);
 Ozarchaea spurgeon Rix, 2006 (Queensland);
 Ozarchaea stradbroke Rix, 2006 (Queensland);
 Ozarchaea valida Rix, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Ozarchaea waldockae Rix, 2006 (Oest d Austrlia);
 Ozarchaea werrikimbe Rix, 2006 (Nova Galles del Sud);
 Ozarchaea Oestraliensis Rix, 2006 (Oest d Austrlia);
 Ozarchaea wiangarie Rix, 2006 (Nova Galles del Sud);

Pararchaea.
Pararchaea Forster, 1955
 Pararchaea alba Forster, 1955 (Nova Zelanda);

Oestrarchaea.
Oestrarchaea Rix, 2006
 Oestrarchaea pusilla Rix, 2006 (Oest d Austrlia);
 Oestrarchaea sinuosa Rix, 2006 (Oest d Austrlia);
 Oestrarchaea spinosa Rix, 2006 (Oest d Austrlia);

 Referncies .
 Forster, R. R. & N. I. Platnick (1984): "A review of the archaeid spiders and their relatives, with notes on the limits of the superfamily Palpimanoidea (Arachnida, Araneae)". Bull. Am. Mus. nat. Hist. 178: 1-106.
 Rix, M.G. (2006): "Systematics of the Australasian spider family Pararchaeidae (Arachnida: Araneae)" (Abstract);
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Arqueodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170185" title="Scribus" nonfiltered="4538" processed="4522" dbindex="69573">
Scribus s una aplicaci de codi font obert per a la autoedici (DTP), disponible en versi nativa per a Linux, MacOS i Windows. Amb unes capacitats de disseny de pgina similars a programes com Quark Xpress, inDesign o PageMaker, Scribus permet realitzar dissenys i maquetacions de tot tipus de documents, com diaris, opuscles, butlletins, cartells i llibres. En ell es poden fer tasques com emplaar i rotar text i imatges en una pgina, especificar manualment el kerning de les tipografies, configurar la separaci de les sllabes, incrustar fonts a PDFs i molt ms.
Scribus suporta caracterstiques professionals com separaci de colors, CMYK, color ICC, importaci i exportaci de EPSs i creaci de PDFs amb qualitat comercial que inclouen transparncia, encriptaci i un gran joc de possibilitats del PDF 1.4 aix com PDF/X3, incloent-hi camps de formulari, interactius, etc.
Scribus pot importar la majoria dels formats grfics essencials a ms del SVG. La impressi es fa via el seu driver intern Postcript de nivell 3, incloent-hi suport per a la font que incrusta amb format True Type, Tipe1 i Open Type.
Basat en l'XML, el format de fitxer est plenament documentat. Per a la importaci de texts te plena compatibilitat amb l'Open Office, per tamb es poden importar RFTs, documents .doc de Microsoft word i formats d'HTML.

Enllaos externs.
scribus.net;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170186" title="12 arrondissement de Pars" nonfiltered="4539" processed="4523" dbindex="69574">

El 12 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la Riba Dreta del Sena. Cont l'Opra Bastille, la segona pera ms gran de Pars. Va ser inaugurada el 1989, al bicentenari de la presa de la Bastilla. El bosc de Vincennes tamb es troba a aquest districte, aix com el ministeri francs d'Hisenda i el Palais Omnisports de Paris-Bercy.

Geografia.
El 12 districte t una rea de 16,324 km, dels quals gaireb dos teros corresponen al territori del bosc de Vincennes. Sense comptar el bosc, el districte t una rea de 6,377 km.

Demografia.
El 12 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1962, i a partir d'aleshores va comenar un declini en el nombre d'habitants. Tanmateix, la reorganitzaci dels anys 90 va contribuir a qu la poblaci torns a augmentar.. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 136.591 habitants, i comptava amb 112.336 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 12 districte:

 Quartier du Bel-Air;
 Quartier de Picpus;
 Quartier de Bercy;
 Quartier des Quinze-Vingts;

Mapa.



Llocs del 12 districte.
Llocs d'inters.

 Place de la Bastille (al 4t, 11 i 12 districtes);
 Opra Bastille;
 Faubourg Saint-Antoine;
 Promenade plante;
 Viaduc des Arts;
 Parc de Bercy;
 Cimetire de Picpus;
 Palais Omnisports de Paris-Bercy;
 Bosc de Vincennes;
 Zoo de Vincennes;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170189" title="Font Forge" nonfiltered="4540" processed="4524" dbindex="69575">
Font Forge s un editor de fonts de codi obert que ens permet crear tipografies o editar-ne d existents. Font Forge pot sser executat en Linux, Macintosh i Windows tenint l'X11.

Amb unes caracterstiques similars a  Fontographer o Fontlab, permet dissenyar fonts de contorn amb eines vectorials i publicar-les com a True Type, Open Type i Postcript Type 1 i Type 3, aix com fonts de mapa de bits entre d'altres.

Font Forge permet treballar a partir de la importaci d'arxius SVG, EPS, mapes de bits, TIFF i Xfig entre altres, aix com exportar EPS, PDF, PNG, mapa de bits i Xfig.

Enllaos externs.
Font Forge a Sourceforge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170190" title="Processing" nonfiltered="4541" processed="4525" dbindex="69576">
Processing s una aplicaci de codi obert amb un llenguatge per a la programaci d imatges, animaci, i so. El processing s un projecte de codi lliure iniciat per Ben Fry (Institut Ample) i Casey Reas ( UCLA Design / Media Arts), i s desenvolupat per artistes i dissenyadors com a alternativa a eines de programari patentades en el mateix camp, com Macromedia Flash o Director.

La seva sintaxi, basada en Java, est dissenyada per a programadors no gaire experimentats, s senzilla i molt semblant a l'Action Script de Flash (que est basat en JavaScript). s utilitzat per estudiants, artistes, dissenyadors, arquitectes, investigadors i aficionats. S ha utilitzat per a ensenyar fonaments de programaci dins d un context visual i com a eina de producci professional per a projectes artstics, arquitectnics o de disseny.

Processing est disponible per a Linux, Mac OS X, i Windows.

Enllaos externs.
Web oficial processing;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170191" title="KToon" nonfiltered="4542" processed="4526" dbindex="69577">
Ktoon s una aplicaci de codi obert amb llicncia GNU per al desenvolupament d'animaci en 2D, dissenyada per animadors (Toonka Films), i enfocada a la industria de la animaci professional. Actualment noms funciona per a sistemes Unix, per s'espera portar-lo a altres sistemes operatius. Amb ell es pretn oferir un accs a un programa que els permeti crear animacions en 2D.

Ktoon permet exportar en una llarga llista de formats png, aix com en el format SWF, el que el fa idoni per a la creaci d'animacions destinades a l's web.

Podria dir-se que Ktoon s una alternativa lliure a Macromedia Flash, sense arribar a considerar-ho un clon, ja que, encara que te moltes de les seves opcions, cap anotar que la interfcie del programa s diferent.

Enllaos externs.
http://ktoon.toonka.com








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170192" title="Uira" nonfiltered="4543" processed="4527" dbindex="69578">
Uira s un clon de Macromedia Flash, resultant de la uni de dues iniciatives semblants en codi obert: Qflash i F4L. Est previst que funcioni amb Mac OS i Windows. A l'actualitat, per, noms existeix per a GNU/Linux. Exporta en svg i swf.

Enllaos externs.
http://www.uira.org




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170193" title="13 arrondissement de Pars" nonfiltered="4544" processed="4528" dbindex="69579">

El 13 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la riba esquerra del Sena. s fams perqu cont el barri xins de Pars, que es troba al sud-est del districte, a una zona que t molts blocs d'apartaments.

El 13 districte tamb cont la Biblioteca Franois Mitterrand i el nou barri de negocis de Pars, el Paris Rive Droite.

Geografia.
El 13 districte t una rea de 7,146 km.

Demografia.
La poblaci del 13 districte est en creixement degut a l'arribada d'immigrants asitics. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 171.533 habitants, i comptava amb 89.316 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 13 districte:

 Quartier de la Butte aux Cailles;
 Quartier Asiatique;
 Le Faubourg Saint-Marcel;
 Paris Rive Gauche;

Mapa.



Llocs del 13 districte.
Llocs d'inters.
 El barri xins de Pars;
 Les Olympiades, Super-Italie i altres gratacels;
 Els comeros asitics Tang Frres i Paristore;
La Biblioteca Nacional de Frana;
Hospital Piti-Salptrire;
Butte-aux-Cailles;
Gare d'Austerlitz;
Manufacture des Gobelins;

Carrers i places.
 Rue Zadkine;
 Boulevard de la Zone;
 Place d'Italie;

Enllaos externs.

;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170194" title="Arqueodeu" nonfiltered="4545" processed="4529" dbindex="69580">

Els arqueodeus (Archaeoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes, amb cinc famlies d'aranyes que tenen vuit ulls:
 Arqueids (Archaeidae);
 Holarqueids (Holarchaeidae);
 Mecismauqunids (Mecysmaucheniidae);
 Microfolcommtids (Micropholcommatidae);
 Pararqueids (Pararchaeidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170196" title="Synfig" nonfiltered="4546" processed="4530" dbindex="69581">
Synfig s un potent programa de codi obert d'animaci de qualitat cinematogrfica basat en el vector 2D. Presenta una gran varietat d'eines i efectes per a permetre donar un acabat complex i acurat. Aplicant diferents capes i ajustaments permet aconseguir animacions d'alta qualitat.

Incorpora una excellent eina d'interpolaci de moviment automtica, produint un moviment flut sense que s'hagi de treballar cada estructura individualment.

Actualment noms existeix en versi no estable per a tots els sistemes basats en Unix incloent Mac os X i en una versi ms rudimentria per a Windows. S'espera que s'estabilitzi prximament la versi per a Unix i que que s'actualitzi la de Windows.

Enllaos extrens.
http://www.synfig.com













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170198" title="Indianapolis Jets" nonfiltered="4547" processed="4531" dbindex="69582">


Els Indianapolis Jets van ser un antic equip de basquetbol dels Estats Units que van jugar a la NBA. Vren comenar jugant a la NBL amb el nom d'Indianapolis Kautskys abans de participar una temporada a la NBA. Desprs van ser substituts pels Indianapolis Olympians.

 Trajectria .

Notes: G = Guanyats, P = Perduts, % = Porcentatge de victries


 Jugadors importants .
 Membres del Basketball Hall of Fame .
 John Wooden;
 Douglas Lee;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170199" title="14 arrondissement de Pars" nonfiltered="4548" processed="4532" dbindex="69583">

El 14 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la Riba Esquerra del Sena. Cont la majoria del barri de Montparnasse, refugi tradicional d'artistes i llar d'una comunitat bretona. El districte s conegut sobretot per la Tour Montparnasse i la gare de Montparnasse.

El 14 districte tamb cont la Cit Internationale Universitaire de Paris, a prop del Parc Montsouris i el Stade Charlty.

Geografia.
El 14 districte t una rea de 5,621 km.

Demografia.
El 14 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1954, quan tenia 181.414 habitants. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 132.844 habitants, i comptava amb 71.836 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 14 districte:

 Quartier du Montparnasse;
 Quartier du Parc Montsouris;
 Quartier du Petit-Montrouge;
 Quartier de Plaisance;

Llocs del 14 districte.
Llocs d'inters.
 Museu de les Catacombes de Pars;
 Cimetire du Montparnasse;
 Gare de Montparnasse;
 Montparnasse;
 La Sant Prison;
 Tour Montparnasse;

Carrers i places.
 Rue de l'Arrive;
 Place Denfert-Rochereau;
 Rue Delambre;
 Rue du Dpart;
 Place Edgar Quinet;
 Avenue du Maine;
 Boulevard du Montparnasse;
 Boulevard Raspail;

Enllaos externs.

;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170200" title="Wings3d" nonfiltered="4549" processed="4533" dbindex="69584">
Wings3D s un programa de modelat 3D de lliure distribuci i de codi obert inspirat per altres programes similars, com Nendo i Mirai, ambds de Izware. Est disponible per a la majoria de plataformes, incloent Windows, Linux i Mac utilitzant l'entorn Erlang.

Wings 3D est fet per a modelar i texturitzar elements formats amb polgons.

A diferncia de Blender, Wings 3D no pot manejar animacions, i moltes operacions poden arribar a desactivar-se si l'element poligonal s massa complex. Com a avantatge t una interfase i un sistema d'icones molt ms intutiva, que el fa ms flexible a l hora de treballar.

Encara que li manca un renderitzador potent, Wings 3D pot combinar-se amb altres programes, com POV-Ray o YafRay per a realitzar imatges d alta qualitat.

Enllaos externs.
http://www.wings3d.com




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170203" title="15 arrondissement de Pars" nonfiltered="4550" processed="4534" dbindex="69585">

El 15 districte s el ms poblat dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la Riba Esquerra del Sena. Comparteix el barri de Montparnasse amb el 6 i 14 districtes. El gratacels ms alt de Pars, la Tour Montparnasse; i la gare de Montparnasse es troben al lmit del 15 i 14 districtes.

El 15 districte tamb cont el centre d'exposicions de Porte de Versailles, aix com el districte de gratacels de Front de Seine, a prop de la Torre Eiffel.

Geografia.
El 15 districte t una rea de 8,50 km.

Demografia.
El 15 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1962, quan tenia 250.551 habitants. Des d'aleshores, ha perdut al voltant d'una desena part de la seva poblaci. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 225.362 habitants, i comptava amb 144.667 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 15 districte:

 Quartier Saint-Lambert;
 Quartier Necker;
 Quartier de Grenelle;
 Quartier de Javel;

Llocs del 15 districte.
Espais verds.
el parc Andr-Citron que es troba on hi havia les antigues fbriques Citron.
el parc Georges-Brassens,que deu el nom al cantant Georges Brassens, que va viure al barri.
el square Saint-Lambert;
el Jardin Atlantique es troba a sobre de les andanes de la gare Montparnasse.
l'alle des Cygnes permet passejar-se a l'Illa dels Cignes de Pars, entre el pont de Grenelle i el pont de Bir-Hakeim.
el square Violet;
el square du Clos Feuquire;

Enllaos externs.

;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170204" title="16 arrondissement de Pars" nonfiltered="4551" processed="4535" dbindex="69586">

El 16 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la Riba Dreta del Sena. Cont la famosa Avenue Foch, la ms ampla de Pars, i els districtes principalment residencials d'Auteil i Passy. Aquest districte tamb acull un gran nombre d'ambaixades estrangeres.

Tamb s'hi pot trobar el Parc dels Prnceps, l'estadi del Paris Saint-Germain; la pista de tennis del torneig de Roland Garros; i el Stade Jean-Bouin, feu de l'equip de rugbi Stade Franais. A ms, tamb hi ha el Bois de Boulogne.

Geografia.
El 16 districte t una rea de 16,305 km. Ms de la meitat de la superfcie correspon al Bois de Boulogne. Si se l'exclou, t una rea de 7,846 km.

Demografia.
El 16 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1962, quan tenia 227.418 habitants. Des d'aleshores, ha perdut una mica menys d'un quart de la seva poblaci. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 161.773 habitants, i comptava amb 106.971 llocs de treball.

Poblaci histrica.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 16 districte:

 Quartier d'Auteuil;
 Quartier de la Muette;
 Quartier de la Porte-Dauphine;
 Quartier de Chaillot;

Llocs d'inters.

 Passy;
 Cimetire de Passy;
 Parc dels Prnceps;
 Palais de Tokyo;
 Lyce Janson de Sailly;
 Maison de Radio France;
 Guimet Museum;
 Muse de la Contrefaon;
 Muse Marmottan-Monet;
 OCDE;
 Chteau de la Muette;
 Escola Internacional de Pars;

Carrers i places.
 Trocadro;
 Muse national de la Marine;
 Muse de l'Homme;
 Muse national des Monuments franais;
 Muse du Cinma Henri Langlois;
 Thtre national de Chaillot;
 Avenue Foch;
 84 Avenue Foch;
 Place de l'toile i Arc de Triomphe (en part);

Enllaos externs.

;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170205" title="17 arrondissement de Pars" nonfiltered="4552" processed="4536" dbindex="69587">

El 17 districte s un dels vint districte de Pars, Frana. Es troba a la Riba Dreta del Sena. Hi ha dues zones molt actives: a la part nord, el districte obrer centrat a la Place de Clichy s una extensi del barri vermell de Pigalle; al sud, el districte de classe alta centrat a l'Avenue des Ternes, on es troba el March Poncelet, t un estil ms Haussmanni.

El 17 districte tamb cont el Palais des Congrs de Pars, un gran centre d'exposicions amb un hotel-gratacels, el Concorde Lafayette.

Geografia.
El 17 districte t una rea de 5,669 km.

Demografia.
El 17 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1954, quan tenia 231.987 habitants. Des d'aleshores, ha perdut una mica menys d'un ter de la seva poblaci. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 160.860 habitants, i comptava amb 92.267 llocs de treball.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 17 districte:

 Quartier des Ternes;
 Quartier de la Plaine Monceau;
 Quartier des Batignolles;
 Quartier des pinettes;

Llocs d'inters.
Palais des Congrs i Htel Concorde Lafayette;
Parc Monceau;
Square des Batignolles;
March Poncelet;

Carrers i places.
Place de Clichy i Avenue de Clichy;
Avenue des Ternes;



Enllaos externs.

;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170206" title="18 arrondissement de Pars" nonfiltered="4553" processed="4537" dbindex="69588">

El 18 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la riba dreta del Sena. s especialment clebre perqu cont el districte de Montmartre, amb una cota dominada per la Baslica del Sacr Coeur, aix com el fams Moulin Rouge.

El 18 districte tamb cont el barri afric i nord-afric de La Goutte d'Or, fams pel seu mercat, el march Barbs, en qu es poden comprar productes africans.

Geografia.
El 18 districte t una rea de 6,005 km.

Demografia.
El 18 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1931, quan tenia 288.810 habitants. Des d'aleshores, ha perdut una mica ms de cent mil habitants. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 184.586 habitants, i comptava amb 70.285 llocs de treball.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 18 districte:

 Quartier Grandes-Carrires;
 Quartier de Clignancourt;
 Quartier de la Goutte-d'Or;
 Quartier de La Chapelle;

Llocs d'inters.
 Moulin Rouge;
 Baslica del Sacr Cur;



Enllaos externs.

;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170209" title="19 arrondissement de Pars" nonfiltered="4554" processed="4538" dbindex="69589">

El 19 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. s travessat per dos canals, el canal Saint-Denis i el canal de l'Ourcq, que s'uneixen a l'alada del Parc de la Villette.

El 19 districte cont el Parc des Buttes Chaumont a dalt d'un tur. Tamb hi ha el Parc de la Villette, que inclou la Cit des Sciences et de l'Industrie, que s un centre d'exposicions dedicat a la cincia i a la indstria; i la Cit de la Musique, que alberga el conservatori de Pars, una de les escoles de msica ms clebres d'Europa.

Geografia.
El 19 districte t una rea de 6,786 km.

Demografia.
El 19 districte t una poblaci creixent. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 172.730 habitants, i comptava amb 68.101 llocs de treball.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 18 districte:

 Quartier de la Villette;
 Quartier du Pont-de-Flandres;
 Quartier d'Amrique;
 Quartier du Combat;

Llocs d'inters.


 Parc des Buttes Chaumont;
 Parc de la Villette;



Enllaos externs.

;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170210" title="20 arrondissement de Pars" nonfiltered="4555" processed="4539" dbindex="69590">

El 20 districte s un dels vint districtes de Pars, Frana. Es troba a la riba dreta del Sena. Cont el districte de Mnilmontant i el barri de Belleville, que ha acullit moltes ones successives d'immigraci des de mitjans del segle XIX. Actualment, Belleville acull el segon Chinatown ms gran de Pars.

Tamb s conegut internacionalment perqu hi ha el cementiri del Pre-Lachaise, on es poden trobar les tombes de molts compositors clebres (com Chopin i Rossini), escriptors (com Oscar Wilde i Marcel Proust), pintors (Pissarro, Jacques-Louis David i altres) i fins i tot cantants de rock (Jim Morrison).

Geografia.
El 20 districte t una rea de 5,984 km.

Demografia.
El 20 districte va assolir la seva poblaci mxima el 1936, quan tenia 208.115 habitants. Des d'aleshores, la poblaci ha baixat. A l'ltim cens (1999), la poblaci era de 182.952 habitants, i comptava amb 54.786 llocs de treball.



Barris.
Cadascun dels vint districtes de Pars se subdivideix en quatre barris (quartiers). Aquests sn els quatre barris del 20 districte:

 Quartier de Belleville;
 Quartier de Saint-Fargeau;
 Quartier du Pre-Lachaise;
 Quartier Charonne;

Llocs d'inters.
 Cementiri del Pre-Lachaise;
 Baslica del Sacr Cur;

Carrers i places.


 Place Gambetta;
 rue de Bagnolet;
 rue Belgrand;
 rue de Belleville;
 boulevard de Charonne;
 boulevard Davout;
 avenue Gambetta;
 rue des Orteaux;
 rue de Mnilmontant;
 boulevard de Mnilmontant;
 boulevard Mortier;
 rue des Pyrnes;
 Rue d'Avron;
 rue Saint-Fargeau;
 cours de Vincennes;



Enllaos externs.

;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170218" title="Arrondissements de Pars" nonfiltered="4556" processed="4540" dbindex="69591">
La ciutat de Pars se subdivideix en vint districtes municipals (en francs, arrondissements municipaux), sovint anomenats arrondissements. No se'ls ha de confondre amb els districtes en qu se subdivideixen els cent departaments francesos. Els codis postals de Pars indiquen el districte per mitj de les ltimes dues xifres.

Descripci.
Els vint districtes estan disposats en forma d'espiral en la direcci de les agulles del rellotge, comenant pel 1r al centre de la ciutat, a la dreta del riu Sena.





Notes:
1. Comptant el Bosc de Vincennes
2. Sense comptar el Bosc de Vincennes
3. Comptant el Bois de Boulogne
4. Sense comptar el Bosc de Boulogne
5. 2005 s la data de l'estimaci oficial ms recent; s possible que la poblaci d'aquests districtes segueixi creixent

Cada districte se subdivideix en quatre barris (quartier). Aix doncs, Pars t vuitanta quartiers administratifs, cadascun amb una comissaria de policia.

Histria.
Abans del 1860.

El dia 11 d'octubre del 1795, Pars va ser subdividida en dotze districtes. Se'ls va numerar d'oest a est, amb els nombres de l'u al nou a la dreta del Sena i del deu al dotze a l'esquerra.

Cada districte se subdividia en quatre quartiers que es corresponien amb els quaranta-vuit districtes originals instaurats el 1790.

 Antics districtes de Pars;

Desprs del 1860.
El 1 de gener del 1860, Napole III va incloure ms territori dins els lmits de la ciutat. Els dotze districtes van ser redistributs juntament amb el nou territori i es va crear els vint actuals.

Quan es fa referncia als registres histrics (en qu s important distingir entre els sistemes antic i nou), els districtes antics sn indicats amb el terme ancienne: "2me ancienne" o "8me anc.".

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de Pars ;
 Diagrames de cada districte amb els quartiers administratifs ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170226" title="Indianapolis Olympians" nonfiltered="4557" processed="4541" dbindex="69592">


Els Indianapolis Olympians vren ser un antic equip de bsquet de la NBA amb seu a Indianpolis, Indiana. Vren substitur els Indianapolis Jets.

 Trajectria .
Notes: G = Guanyats, P = Perduts, % = Porcentatge de partits guanyats


 Jugadors importants .
 Membres del Basketball Hall of Fame .
Cap
 Per a no oblidar .
Ralph Beard;
Alex Groza;
Wallace Jones;
Paul Walther;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170229" title="Premi Nacional a la Trajectria Professional i Artstica" nonfiltered="4558" processed="4542" dbindex="69593">
El Premi Nacional a la Trajectria Professional i Artstica forma part dels Premis Nacionals de Cultura i s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectoria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotaci de 18.000 euros.

El premi s designat per un jurat encapalat pel Conseller de Cultura i s otorgat en una cerimnia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura.

Aquesta distinci fou creada el 8 de maig de 2007 per drecret de la Generalitat de Catalunya, sent aquest mateix any la primera edici en la qual es conced aquest guard.

Guanyadors.
2007 Josep Fontana;
2008 Montserrat Abell i Moiss Broggi;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170230" title="Adrian Tomine" nonfiltered="4559" processed="4543" dbindex="69594">
Adrian Tomine s un dibuixant estatunidenc que va nixer el 1974 a Sacramento, Califrnia.

 Biografia .

Adrian Tomine  va comenar els seus treballs com a dibuixant el 1991 amb el format d'un comic book anomenat Optic Nerve. El nmero 1 fou publicat a l'agost d'aquell any amb un tiratge de 25 exemplars.

El 1994 va signar un contracte amb Drawn and Quarterly, que va esdevenir el seu editor i l'any segent va obtenir el Premi Harvey com a Millor Talent Jove.

Optic Nerve va comenar amb histries humorstiques i autobiogrfiques. A mesura que va anar perfeccionant el seu estil, les histries van esdevenir ms fredes en un gnere prxim a l'autoficci, i tamb ms novellesc.

Adrian Tomine s tamb illustrador, i ha publicat per a revistes com The New Yorker i Time. Viu actualment a Nova York desprs d'haver viscut molt de temps a Berkeley.

A Espanya, part de la seua obra ha estat recopilada i editada per l'editorial La Cpula.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170231" title="Antaviana" nonfiltered="4560" processed="4544" dbindex="69595">
Antaviana s una obra de teatre musical de la companyia Dagoll Dagom, basada en textos de Pere Calders i amb msica de Jaume Sisa.

Es va estrenar el 16 de setembre de 1978 al Villarroel Teatre de Barcelona. Prometia ser un xit. El 27 de setembre d'aquell mateix any, a la mateixa Sala Villarroel, la companyia, dirigida per Joan Llus Bozzo i Anna Rosa Cisquella iniciava la programaci regular d'un espectacle que acabaria esdevenint una fita del teatre catal. Els actors d'aquella versi foren Assumpta Rods, Mar Tarragona, Berta Tovias, Pepe Rubianes, Miquel Periel i els dos directors. La msica i les canons eren obra del cantautor galctic, Jaume Sisa.

Els contes de Pere Calders triats per a la pea foren "El primer arlequ", "El principi de la saviesa", "Hedera Helix", "La finestra", "En comenar el dia", "Els nens voladors", "Feblesa de carcter", "Ganes de buscar-se-la", "L'esperit guia", "El testament de 'La Hiena'", "Quieta nit", "La conscincia, visitadora social", "El desert", "Raspall" i "Cada u del seu ofici".

L'autor va mirar de convncer els Dagoll Dagom per no continuar el projecte. Ho explicava en una entrevista amb Josep M. Espins i es recull en dos folis plens de comentaris que conserva la companyia teatral. Tanmateix, un assaig general amb l'autor com a nic integrant del pblic va ser suficient per resoldre tota reticncia. L'xit va ser total.

Vint anys desprs de l'estrena, un grup d'escriptors que incloa Josep M. Llad, Jaume Fuster, Maria Antnia Oliver i Isidor Cnsul, van demanar la inclusi de la paraula antaviana (imaginada per Pere Calders en un conte infantil publicat a Cavall Fort) en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Un altre grup d'escriptors (amb Joaquim Molas, Josep M. Espins, Quim Monz i Xavier Bru de Sala) s'hi oposaven per limitar ni fixar l'abast de la paraula.

De resultes de l'espectacle de Dagoll Dagom ms lectors s'apropen a l'obra de Pere Calders i, de fet, aix s'inicia la redescoberta de l'autor als anys 70 i 80.

L'obra va tornar a l'escenari l'any 1985. L'obra es va veure al Teatre Condal, amb un nou repartiment i una direcci lleugerament diferent. 

Referncies.
Fitxa de la reposici de l'obra;
Pgina sobre el muntatge teatral a la web de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170233" title="Pittsburgh Ironmen" nonfiltered="4561" processed="4545" dbindex="69596">


Pittsburgh Ironmen era un equip de bsquet estatunidenc de la BAA (Desprs NBA) situat a Pittsburgh (Pensilvnia). Vren participar noms una temporada, acabant amb un rcord de 15-45, ltims de la Divisi Oest.

 Trajectria .
Note: G = Guanyats, P = Perduts, % = Percentatge de victries










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170234" title="Providence Steamrollers" nonfiltered="4562" processed="4546" dbindex="69597">


Els Providence Steamrollers va ser un equip de la BAA (antiga NBA) que tenia la seva seu a Providence, Rhode Island.

 Histria .
Els Steamrollers vren ser una de les 11 franqucies que van formar part dels orgens de la NBA (quan es deia BAA). Mantenen l'"honor" de posseir el rcord de menys partits guanyats en una temporada, noms sis. Tamb mantenen el rcord d'haver tingut el jugador ms veter de la competici en tota la seva histria, Nat Hickey, que va estar actiu amb 46 anys d'edat.

 Trajectria .
Nota: G: Guanyats P:Perduts %:porcentatge de victries









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170237" title="Monte Cassino" nonfiltered="4563" processed="4547" dbindex="69598">
Monte Cassino s un puig rocalls a uns 130 km al Sud de Roma, Itlia, uns 2 km a l'Oest de la ciutat de Cassino que compta amb 520 m d'alada. Es recorda com l'emplaament del primer monestir de Benet de Nrsia (origen de l'orde benedict), al voltant de l'any 529, i per una de les principals batalles de la Segona Guerra Mundial.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170241" title="Les Snies" nonfiltered="4564" processed="4548" dbindex="69599">

Les Snies (Las Norias en castell) s una xicoteta entitat local menor de Desemparats, que al seu torn pertany a Oriola situat en la zona sud-est de l'acabe. Limita amb Beniel al sud i est, al nord amb el Cam d'enmig i amb Desemparats (La Parrquia, el nucli) a l'est. Compta amb al voltant de 250 hab.

 Histria .
Antigament Les Snies noms eren terrenys cultivables situats en l'antic curs del riu Segura que els musulmans no van durar a desaprofitar i van construir all unes snies. El barri que ara existix es va reconixer fa uns 190 anys.

 Monuments .
Les Snies compta amb unes snies bessones d'origen islmic, anomenades Gota i Panda, niques en tot el riu.

 Festes populars .
Antigament se celebraven unes festes anomenades "Festa de la Creu" que es va deixar de celebrar fa uns 20 anys. Enguany es planeja tornar a celebrar gracies a un grup de vens i a la collaboraci de l'ajuntament de Oriola i la Comissi de Festes de Desemparats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170242" title="Cabrianes" nonfiltered="4565" processed="4549" dbindex="69600">
Cabrianes s un nucli agregat al municipi de Sallent.

A prop del nucli hi ha el Cogull, que fou ocupat pels ibers, exercint una capitalitat entre els lacetans del Pla de Bages. S'han pogut identificar els primers vestigis d'un assentament rural d'poca ibrica i romana al pla de Cabrianes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170248" title="Uabi-Sabi" nonfiltered="4566" processed="4550" dbindex="69601">



El Uabi-Sabi (en Kanji: ) s una categoria esttica japonesa que fa referncia a aquelles coses que tenen un acabat rstic. Fa referncia all incomplet, no permanent i 
imperfecte. Fonamentat en els preceptes Zen de la simplicitat, humilitat, naturalitat, melangia, etc. 
Aquesta esttica sorgeix de la cerimnia del te japonesa. s l'esttica dels objectes que envelleixen, fets amb materials orgnics i que amb el pas del temps tenen vida prpia. El Wabi-sabi s el metall rovellat, el cnem, la cermica, la fusta i tot all que mostra el pas del temps, la ptina dels temps.


Referncies.

 Leonard Koren, Wabi-Sabi, para Artistas, Diseadores,Poetas y Filsofos, Sd Edicions, Barcelona, 2006.
 ;
 ;
 ;
 "General Remarks on Japanese Art Culture" in ;


Enllaos externs.
Japanese Aesthetics, Wabi-Sabi, and the Tea Ceremony;
 en Wiki i extreme programming;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170253" title="Rincn de Bonanza" nonfiltered="4567" processed="4551" dbindex="69602">


El Rac de Bonana (en castell Rincn de Bonanza) s una entitat local menor d'Oriola, a la comarca del Baix Segura de la Provncia d'Alacant. Compta aproximadament amb 1.500 habitants. Se situa a la falda de la serra d'Oriola.

 Descripci .
En el Rac de Bonana cada casa t el seu hort familiar. Cases i horts formen carrers que pugen pel peu del muntanya des de la carretera. Per damunt, un camp de llimeres coronades de xalets s'obri en palmito fins a la serra. A baix s'estn l'horta, com un mar encaixat entre els murallons de la muntanya. La ciutat d'Oriola s'albira a l'esquerra, qual una embarcaci encallada al costat de la roca de sant Miquel amb les seues torres mirant el blau del cel... 

Geografia.
El Rac de Bonana s'enclava en un lloc privilegiat. Als peus de la Serra d'Oriola i rodejat d'horta. Se situa a tan sols 2 km al sud-oest de la ciutat d'Oriola i a 3 d'altres entitats locals menors com Desamparados o l'Apareguda situades ms al sud. 

De la capital alacantina dista uns 56 km mentre que de la vena ciutat de Mrcia tan sols li separen 20 km per la carretera N-340.

Clima.
El clima s mediterrani sec, amb accentuats traos d'aridesa i carcters esteparis, que definixen el seu paisatge natural de tossals grisos i nus amb figueres de pala, pinars, garroferes, palmeres, pites, matolls xerfils i aromtiques de tim i romer. Les mitjanes trmiques solen ser suaus grcies a la influncia del mar, les quals oscillen entre l'11 de gener i el 26 d'agost.

 Festes .

Festes Patronals: Se celebren a principis de setembre en honor a Sant Joaquim, Santa Anna i la Xiqueta Maria. ;
Festes de la Santa Cruz: Se celebren la vespr del 3 de maig en honor a la Santa Creu i la Mare de Du de la Soledat.
Romeria de Sant Cristfol: Desapareguda en els anys 90, era una romeria fins al Pinar de Bonana on es troba l'rea recreativa de Sant Cristfol i l'ermita que porta el mateix nom. Era el prembul de les festes de La Cruz i tenia lloc l'ltim diumenge d'abril.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170259" title="Divisions administratives de Galles" nonfiltered="4568" processed="4552" dbindex="69603">
Des de l'any 1996, Galles s'estructura en 22 Autoritats Unitries que es basen en l'estructura tradicional de comtats del pas i en les conurbacions urbanes.

 Divisi territorial actual .
L'1 d'abril del 1996, el Parlament de la Gran Bretanya aprov la Local Government (Wales) Act 1994 que modific l'estructura del 1972 per acostar ms aquest nivell de decisi als habitants del pas. Galles pass a dividir-se en 22 Autoritats Unitries: 9 comtats tradicionals, 3 ciutats i 10 "County Boroughs" (un "county borough" s un ens administratiu de la Gran Bretanya format per un municipi o una ciutat amb la seva rea d'influncia). 

Les rees es corresponen amb comtats, tret de les marcades * (ciutats) o amb   ("County Boroughs")

Merthyr Tudful  ;
Sir Caerffili  ;
Blaenau Gwent  ;
Torfaen  ;
Sir Fynwy;
Newport (Casnewydd) *;
Cardiff (Caerdydd) *;
Bro Morgannwg  ;
Pen-y-bont ar Ogwr  ;
Rhondda Cynon Taf  ;
Castell-nedd Port Talbot  ;
Abertawe *;
Sir Gaerfyrddin;
Ceredigion;
Powys;
Wrecsam  ;
Sir y Fflint;
Sir Ddinbych;
Conwy  ;
Gwynedd;
Anglesey (Ynys Mn);
Sir Benfro;




Per sota d'aquest nivell, les unitats administratives es divideixen en cymuned (comunitats), que equivaldrien als municipis (llista de totes les comunitats de Galles).

 Serveis d'emergncia .
 Divisi policaca .

El territori galls es distribueix en quatre zones policials:


 Heddlu Gogledd Cymru;
 Heddlu Dyfed Powys;
 Heddlu De Cymru;
 Heddlu Gwent;




 Bombers i serveis de rescat .
Des del 1996, els bombers del pas s'estructuren en tres zones:


 Gwasanaeth Tn ac Achub Gogledd Cymru;
 Gwasanaeth Tn ac Achub Canolbarth a Gorllewin Cymru;
 Gwasanaeth Tn ac Achub De Cymru;




 Divisions territorials histriques .
 Comtats histrics  de Galles .
Galles t tretze comtats histrics, que es formaren especialment el 1282 rere la conquesta d'Eduard I d'Anglaterra (Sir Gaerfyrddin, Sir Aberteifi, Sir y Fflint, Sir Feirionnydd, Sir Gaernarfon i Sir Fn) i el 1535, quan la Laws in Wales Act convert diverses zones de marca en comtats (Sir Frycheiniog, Sir Faesyfed, Sir Drefaldwyn, Sir Ddinbych). El comtat de Sir Benfro i el senyoriu de Sir Forgannwg sn anteriors a la conquesta anglesa; i Sir Fynwy fou considerat un comtat angls fins al 1974.


 Sir Fynwy;
 Sir Forgannwg o Morgannwg;
 Sir Gaerfyrddin o Sir Gr;
 Sir Benfro;
 Sir Aberteifi o Ceredigion;
 Sir Frycheiniog;
 Sir Faesyfed;
 Sir Drefaldwyn;
 Sir Ddinbych;
 Sir y Fflint;
 Sir Feirionnydd o Meirionnydd;
 Sir Gaernarfon;
 Sir Fn;




 Comtats de la Local Government Act del 1888 .
Del 1889 al 1974, i d'acord amb la Local Government Act del 1988, l'estructura administrativa de Galles es bas en els comtats administratius. Aquests eren molt semblants als comtats histrics del Pas, per no n'eren idntics pel que fa als lmits. Els noms oficials eren en angls (entre parntesis, la forma gallesa):

1.  Monmouthshire (Sir Fynwy) - 2.  Glamorganshire o Glamorgan (Morgannwg) - 3.  Carmarthenshire (Sir Gaerfyrddin) - 4.  Pembrokeshire (Sir Benfro) - 5.  Cardiganshire (Sir Aberteifi) - 6.  Brecknockshire o Breconshire (Sir Frycheiniog) - 7.  Radnorshire (Sir Faesyfed) - 8.  Montgomeryshire (Sir Drefaldwyn) - 9.  Denbighshire (Sir Ddinbych) - 10.  
Flintshire (Sir y Fflint) - 11.  Merionethshire (Sir Feirionnydd) - 12.  Caernarfonshire (Sir Gaernarfon) - 13.  Anglesey (Ynys Mn)

Es crearen tamb quatre "County Boroughs": Cardiff (Caerdydd), Swansea (Abertawe), Newport (Casnewydd) i Merthyr Tydfil (Merthyr Tudful)

 Comtats de la Local Government Act del 1972 .
El 1974, els comtats de 1889 foren abolits i reemplaats per vuit noves divisions, tamb anomenades comtats segons la Local Government Act 1972 (1972 c. 70).  Totes elles duien el nom noms en galls, apart de les tres de Glamorgan, que tamb tenien nom en angls. Aquesta estructura es mantingu fins al 1996. 


Gwent;
South Glamorgan (De Morgannwg);
Mid Glamorgan (Morgannwg Ganol);
West Glamorgan (Gorllewin Morgannwg);
Dyfed;
Powys;
Gwynedd;
Clwyd;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170271" title="Bo Diddley" nonfiltered="4569" processed="4553" dbindex="69605">

 
Bo Diddley (McComb, 1928 - Archer (Florida), 2008), s un compositor, cantant i guitarrista americ que ha tingut una gran influncia en el rock and roll. Se'l sol considerar com la figura predominant en la transici del blues al rock and roll, creador de ritmes bsics amb un so dur i afilat de la seva guitarra. Per aix t el sobre nom de "The Originator" (L'Autor). 

 Primers anys . 
Va nixer a una granja cotonera entre McComb i Magnolia (Mississipp). Amb el nom d'Ellas Bates, ms endavant, al viure amb la seva mare adoptiva, Gussie McDaniel, cosina de la seva mare, passaria a anomenar-se Ellas McDaniel. El nom artstic de Bo Diddley, ve a significar en argot aix com "res de res". Altra font diu que el nom vindria d'un sobrenom de la seva poca de boxejador. El nom tamb es lliga al d'arc de diddley (diddley bow en angls), un instrument de corda usat en els camps del sud, principalment pels msics negres. 

En 1933 va passar a viure a Chicago on a primerenca edat comenaria la seva afici per la msica. Sent molt jove, la seva germana li va regalar una guitarra, comenant a rebre llions d'aquest instrument i de viol amb el professor O. W. Frederick. Segons ell mateix reconeix, la seva inspiraci li va venir veient a John Lee Hooker.

 La seva msica . 

Si en el rock and roll Elvis Presley s el rei i Chuck Berry el seu poeta, Bo Diddley s el seu arquitecte. El seu estil personal ha influt i segueix influint de tal manera que segons passa el temps la seva figura s'engrandeix en el panorama de la msica rock. D'altra banda, la seva fama no s'ha vist premiada en l'aspecte econmic com cabria haver esperat. La cruesa del seu estil li va tancar les portes a vendes milionries, portes que s s'obririen de bat a bat per a molts msics i bandes en els quals va influir. 

 Els seus comenaments . 

Els seus inicis comencen en 1951 tocant en els carrers, els mercats i en el 708, un fams club de l'poca. Els seus temes posaven de manifest les seves influncies de Nat King Cole, Muddy Waters, Louis Jordan o John Lee Hooker. 

La seva oportunitat vindria de mans de la Chess Records de Chicago, una filial de la Checker Records. En 1955 gravaria el seu primer disc amb dos temes: Bo Diddley i I'm a man. En aquests temes ja destaca amb el seu potent doll de veu i el so psicodlic d'inconfusible de la seva guitarra. 

El 20 de novembre de 1955, Bo Diddley era el primer afroameric a aparixer en el programa de televisi The Ed Sullivan Show. Anys ms tard, recordant aquest fet diria que l'experincia no va fer ms que enfurismar-lo. "Vaig interpretar dues canons i va aconseguir enutjar-me... Ed Sullivan va dir que era un d'aquests prometedors joves de color que sempre li enganyaven. Va dir que no duraria ms sis mesos". 

Amb el temps van ser sorgint noves canons en les quals una part important eren els msics que li acompanyaven: La seva germanastra, cridada "La Duquessa", a la segona guitarra; Billy Boy Arnold a la harmnica; Franz Kirkland o Clifton James en la bateria; Otis Spann al piano; Jerome Green amb les maraques i veu acompanyant. 


 El seu estil . 

A causa del seu estil musical, s ms conegut com "Bo Diddley beat". El seu estil beat ha estat utilitzat per molts altres importants artistes en diferents canons, com en "Willie and the Hand Jive" de Johnny Otis (ms proper al hambone que a l'estil de Bo Diddley), la versi en viu de "She's the One" de Bruce Springsteen, "Desire" de O2 i "Not Fade Away" de Buddy Holly aix com temis menys coneguts com el "Callin' All Cows" dels Blues Rockers. 

Bo Diddley va utilitzar una gran varietat de ritmes, no obstant aix, amb el back beat faria esclatar l'estil de la belada, a l'introduir el so freqent de les maracas de Jerome Green. Tamb va ser un guitarrista que va introduir multitud de nous efectes especials i innovacions en la forma de tocar. Com violinista pot oirse en el temi "The Clock Strikes Twelve". 

El ritme s tan important en la msica de Bo Diddley que la harmonia est reduda sovint a una simplicitat nua. Amb freqncia, les seves canons (com per exemple "Hey Bo Diddley" i "Who Do You Love?") no tenen cap canvi d'acord; s a dir, els msics toquen el mateix acord durant tot el tema, de manera que l'entusiasme s creat pel propi ritme, ms que per l'harmonia. 


 Les seves canons . 

Encara que Bo Diddley va ser un artista que va obrir fronteres interculturals al treballar amb audincies de pblic blanc, apareixent per exemple en concerts de Alan Freed, les seves composicions rarament van tractar problemes relacionats amb l'adolescncia. L'excepci ms notable s probablement el seu lbum "Surfin' With Bo Diddley", on va oferir el temi "Surfer's Love Call" seguint l'estil musical imperant en els anys 60 en Califrnia, i encara que Bo mai va poder arribar a una gran ona que ho dugus a l'xit de l'estil surf, s va aconseguir influir en els seus guitarristas. 

Les lletres de les seves composicions sn sovint enginyoses i humorsticas adaptacions de temes de la msica tradicional. El seu primer xit, "Bo Diddley" estava basat en la nana "Hush Little Baby". De la mateixa manera, "Hey Bo Diddley" es basa en la can popular "Old Macdonald". 

Entre les seves canons podem destacar a ms de les ja esmentades Diddley Daddy, Pretty Thing (1955); Who Do You Love, Before You Accuse Me (1956); Hey Bo Diddley (1957); Say Man (1958); Road Runner (1959); Cadillac (1960); I Can Tell, You Can't Judge A Book By The Cover (1961). 

A ms de les moltes canons que va compondre per a si mateix, va escriure "Love Is Strange" para Mickey i Sylvia sota pseudnim, una can considerada com pionera de la msica pop. 

Cap esmentar la seva amistat amb Chuck Berry amb el qual ha collaborat en ms d'una ocasi a ms d'haver compartit cartell en algun concert. Li va acompanyar a la guitarra en les canons Memphis i Sweet Little Rock and Roller i van gravar junts l'lbum Two Great Guitars. 

 Les seves guitarres . 

El seu instrument, amb marca registrada, s la guitarra square-bodied que ell mateix va desenvolupar i amb la qual ha tocat en milers de concerts anuals; des de suosos clubs de Chicago a gires amb velles glries del rock and roll passant per actuacions com telonero per a The Clash o d'artista convidat pels mtics Rolling Stones. El seu entusiasme per aquest instrument ha fet que posseeixi una espectacular collecci de guitarres. 

 Influncies . 

La influncia d'aquest francs negre, com a ell mateix li agrada definir-se, en la msica contempornia d'Europa i Amrica ha estat ms que notable. Tant msics com grups han realitzat amb freqncia versions de les seves prpies canons. Caben detacar The Animals, que van gravar "The Story of Bo Diddley", The Who i The Yardbirds que van gravar "I'm a Man" i The Woolies i George Thorogood que arribarien a un xit amb "Who Do You Love", tema que tamb seria utilitzat per la banda Quicksilver Messenger Service i que era un dels favorits en els concerts de The Doors. 

"Road Runner" de Bo Diddley tamb va ser gravat amb freqncia, incloent a The Who en un dels seus concerts. El temi "Mannish Boy" de Muddy Waters era una adaptaci del temi Diddley "I'm a Man". El grup The Jesus and Mary Chain tamb va realitzar un enregistrament titulat "Bo Diddley is Jesus" ("Bo Diddley s Jess") com tribut a la seva persona. Ronnie Hawkins va interpretar "Hey Bo Diddley", "Bo Diddley" i "Who Do You Love" durant moltes de les seves sessions d'enregistrament, incloses les realitzades amb la seva banda, The Hawks, ms tard coneguda com The Band. 

En el seu ltim disc, Per la boca viu el peix, Fito i Fitipaldis li fa un petit homenatge dedicant-li una can en la qual parla sobre ell, "Jo no sc Bo Diddley". 

 Reconeixements . 

En els ltims anys, Bo Diddley ha rebut nombrosos reconeixements al seu paper com un dels pares fundadors del Rock and Roll. En 1986 ho incluyeronstalaron en la Washington Area Music Association. A l'any segent ho inclourien en el Rock and Roll Hall of Fame. La seva contribuci pionera al gnere ha estat reconeguda tamb pel Rockabilly Hall of Fame. En 1996, la Rhythm and Blues Foundation li va concedir el mrit d'una vida consagrada al ritme. En 1998, la Recording Academy li premia amb un Lifetime Achievement Award en la cerimnia dels premis Grammy per la seva can "Bo Diddley" gravada en 1955. 

El comenament del nou millenni va introduir a Bo Diddley en el Mississippi Musicians Hall of Fame i en els famosos de la North Florida Music Association. En 2002, va rebre sengles premis de la National Association of Black Owned Broadcasters i de la Broadcast Music Incorporated en reconeixement a les seves mltiples contribucions a la msica contempornia. 

En 2003, en la Cambra de representants dels Estats Units, Hon. John Conyers, Jr. de Michigan, rendia un tribut a Bo Diddley al descriure'l com "un dels veritables pioners del rock and roll, que ha influenciat a generacions". 

En 2004, l'enregistrament de 1956 que van realitzar Mickey Baker i Sylvia Vanderpool de la seva can "Love Is Strange" (L'amor s estrany) va ser inclosa en el "Grammy Hall of Fame" com un dels enregistraments amb significaci histrica. La revista Rolling Stone ho va nomenar com un dels seus temes immortals en l'article The 50 Greatest Artists of All Estafi (Els 50 artistes ms grans del tot el temps). 

En 2005, Bo Diddley va celebrar el seu cinquant aniversari en el mn de la msica amb reeixides gires per Austrlia, Europa i de costa a costa per tota Amrica del Nord. En el vint aniversari de la creaci del Rock and Roll Hall of Fame va interpretar la seva can "Bo Diddley" amb Eric Clapton i Robbie Robertson. En el Regne Unit, la revista Uncut va incloure el seu lbum de 1958 en la llista 100 Music, Movie & TV Moments That Have Changed The World (Les 100 canons, pellcules i programes de televisi que han canviat el mn). 

En 2006, En el disc del grup espanyol Fito & Fitipaldis "Per la boca viu el peix", se li va fer el seu personal ressenya amb el seu cancion No Sc Bo Diddley. 

Diddley va morir el 2 de juny de 2008 a la ciutat estatunidenca d'Archer a l'edat de 79 anys.

Discografia. 
 Bo Diddley (1958);
 Go Bo Diddley (1959);
 Have Guitar Will Travel (1960) ;
 Bo Diddley in the Spotlight (1960);
 Bo Diddley Is a Gunslinger (1960);
 Bo Diddley Is a Lover (1961);
 Bo Diddley's a Twister (1962);
 Bo Diddley (1962);
 Bo Diddley & Company (1962);
 Surfin' with Bo Diddley (1963);
 Bo Diddley's Beach Party (1963);
 Bo Diddley's 16 All-Time Greatest Hits (1964);
 Two Great Guitars (+ Chuck Berry) (1964);
 Hey Good Lookin (1965);
 500% More Man (1965);
 The Originator (1966);
 Super Blues (+ Muddy Waters & Little Walter) (1967);
 Super Super Blues Band (+ Muddy Waters & Howlin' Wolf) (1967);
 The Black Gladiator (1970);
 Another Dimension (1971);
 Where It All Began (1972);
 Got My Own Bag of Tricks (1972);
 The London Bo Diddley Sessions (1973);
 Big Bad Bo (1974);
 20th Anniversary of Rock & Roll (1976);
 I'm a Man (1977);
 Ain't It Good To Be Free (1983);
 Bo Diddley & Co - Live (1985);
 Hey...Bo Diddley in Concert (1986);
 Breakin' Through the BS (1989);
 Living Legend (1989);
 Rare & Well Done (1991);
 Live at the Ritz (+ Ronnie Wood) (1992);
 This Should Not Be (1993);
 Promises (1994);
 A Man Amongst Men (1996);
 Moochas Gracias (+ Anna Moo) (2002);

 Referncies . 


 Enllaos externs . 
 
Bo Diddley-The Originator ;
 The Official Bo Diddley MySpace Page ;
Article de la revista digital "Quant i perqu tant"  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170272" title="El senyor dels anells: La germandat de l'anell (pellcula)" nonfiltered="4570" processed="4554" dbindex="69606">


El Senyor dels Anells: La Germandat de l'Anell (ttol original en angls The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring) s una pellcula de fantasia de l'any 2001 dirigda per Peter Jackson i basada en la en el primer volum dEl Senyor dels Anells, obra de J. R. R. Tolkien. Tenint com escenari la Terra Mitjana, la histria conta les maquinacions d'en Suron, el creador de l'Anell nic, per tal de retrobar l'anell en qesti, objecte de gran poder. L'anell, per, havia estat trobat pel hbbit Bilbo Saquet (Ian Holm), que l'havia llegat al seu nebot Frodo Saquet (Elijah Wood). El dest de la Terra Mitjana depn de l'anell, ja que la seva destrucci comportaria la fi d'en Suron i, per tant, el salvament del mn de ser esclavitzat pel Senyor Fosc. Aix doncs, en Frodo i vuit companys ms formen la Germandat de l'Anell i viatgen cap al sud amb la intenci d'assolir el Mont del Fat, a la terra de Mrdor, l'nic lloc en tota la Terra Mitjana on l'anell pot ser destrut.

Realitzada el 19 de desembre del 2001 la pellcula fou molt ben rebuda tant pels fans de la novella original d'en J. R. R. Tolkien com per la crtica, per molt especialment pels primers, que van considerar-la molt fidel al llibre. Va resultar un xit de taquilla, guanyant ms de 870 millions de dlars arreu del mn i convertint-se aix en la segona estrena ms reeixida del 2001 als EUA i el mn (darrere de Harry Potter i la pedra filosofal) fet que la convert, aleshores, en la cinquena pellcula en guanyar ms diners en tota la histria. Avui s la quinzena pellcula en haver recaptat ms diners. Guany cinc premis BAFTA, incloent les nominacions a la millor pellcula i el millor director. 

L'edici especial expandida en DVD fou realitzada el 12 de novembre del 2002.

Argument.

El prleg, dit per na Galdriel, mostra el Senyor Fosc Suron forjant l'Anell nic per tal d'apoderar-se de les contrades i pobles de la Terra Mitjana. Una ltima Aliana d'Elfs i Homes s formada per lluitar contra les forces d'en Suron als peus del Mont del Fat, per en Suron mata n'Elndil, l'Alt Rei dels Homes. Son fill, el prncep Isldur, pren rpidament l'espasa trencada de son pare, Nrsil, i colpeja la m d'en Suron, tallant-ne uns dits d'entre els quals hi ha el que duu l'Anell nic. Amb aix en Suron s mort i el seu exrcit finalment venut. Malgrat tot, com que en Suron havia dipositat el seu poder en l'Anell quan el forj el Senyor Fosc no ser completament mort ni venut fins que el propi anell sigui destrut. Isldur pren l'anell per a si per aquest el posseeix fent que l'ara rei rebutgi destruir-lo al Mont del Fat quan en t l'ocasi. Ms tard, retornant al seu regne n'Isldur i la seva companyia sn atacats per una banda d'orcs. Tot i que n'escapa viu l'Anell nic no tarda en trair-lo i el rei s finalment assassinat i perdut al riu nduin. Perdut n'Isldur en aquell riu tamb s'hi perd l'anell, el qual s trobat milennis ms tard per en Gllum, el qual se'l queda i l'amaga durant cinc segles en les profunditats de la terra. Els poders de l'anell li atorguen una llarga per desgraciada vida. Com que l'anell est lligat a en Suron aqueix t voluntat prpia i desitja ser trobat pel seu creador. Aix doncs, un bon dia l'anell abandona en Gllum a la seva cova per tal que en Suron el recuperi, per en la seva fugida es creua amb el hbbit Bilbo Saquet, que n'esdev el nou amo amb molt pesar d'en Gllum. En Bilbo retorna a la seva llar, a La Comarca, amb l'anell, i fins aqu na Galdriel ens introdueix en la histria de l'Anell de Poder. A partir d'aqu la trama continua seixanta anys desprs d'aquests esdeveniments.

Amb motiu del seu 111 aniversari en Bilbo llega l'anell al seu nebot i hereu adoptiu, en Frodo Saquet. El mag Gndalf aviat descobreix que l'anell s en realitat l'Anell nic, i que en Suron ha retornat i el cerca. Sense pensar-s'ho dues vegades en Gndalf demana a en Frodo que marxi de La Comarca amb l'anell i l'insta a quedar amb ell mateix a Bree. En Gndalf marxa rpidament per trobar-se amb el cap de la seva ordre, en Sruman, per discutir-ne els assumptes relatius a en Suron i l'anell. Ms endavant en Frodo acaba marxant amb el seu company Sam. A sengard en Sruman revela a en Gndalf que els Nazgl o Espectres de l'Anell han sortit de Mrdor per capturar l'anell i matar-ne el portador. Havent, en efecte, entrat dins la pugna per l'anell, en Sruman empresona en Gndalf al capdamunt d'rthanc. Des de la seva pres el mag oberva com els orcs al servei d'en Sruman comencen a foradar el subsl d'sengard a la recerca de mineral per forjar les armes d'un nou exrcit. En les profunditats d'sengard tamb sn creats una nova raa d'orcs, ms forts i rpids, els Uruk-hai. 

Mentre van cap a Bree en Frodo i en Sam topen amb dos hbbits: en Merry i en Pippin. Desprs d'amagar-se d'un Espectre de l'Anell que viatjava per la mateixa carretera que ells decideixen anar el ms rpidament possible fins a Bree. A la fonda El Cavallet Presumit, a Bree, coneixen un home anomemat Gambs, un muntaner que els insta a que el segueixin fins a Rivendell. Els quatre hbbits hi accedeixen perqu el muntaner sap de l'existncia dels Nazgl i perqu en Gndalf no ha acudit a la cita que havia acordat amb en Frodo i en Sam. Desprs de viatjar durant uns dies per les terres d'rnor passen una nit a la Pica del Temps, on el grup s atacat pels Espectres de l'Anell. En Gambs lluita per foragitar-los per en Frodo s ferit per un dels atacants amb un coltell de Mrgul. Per cula de la ferida en Frodo emmalalteix molt depressa i el grup es veu obligat a arribar rpidament a Rivendell per curar-lo. Intentant assolir la seva meta el grup s perseguit de ben aprop pels Nazgl mentre l'elfa Arwen s'emporta en Frodo a Rivendell, on s curat pel pare d'ella, n'lrond. 

A Rivendell en Frodo es retroba finalment amb en Gndalf, que li explica perqu no aparegu a Bree tal i com havien acordat (empresonat a rthanc, n'havia escapat volant amb l'ajuda d'una liga). Mentrestant hi ha molts encontres entre altres persones i n'lrond els convoca a tots a un consell per decidir que es fa amb l'Anell nic. Al consell s'explica que l'anell noms pot sser destrut en els focs del Mont del Fat, el lloc on fou forjat. Aix vol dir que alg l'ha de portar fins a Mrdor, al reialme d'en Suron, a tocar de la seva fortalesa, Brad-dr. Tot plegat s una empresa ben perillosa, per en Frodo s'ofereix per dur l'anell fins a Mrdor quan la resta del consell encara discuteix acaloradament qu se n'ha de fer, de l'anell. Finalment es crea una germandat de nou companys en representaci de les races lliures de la Terra Mitjana: en Frodo, en Sam, en Merry, en Pippin, en Gndalf i en Gambs (que es mostra com a ragorn, descendent d'Isldur i hereu legtim al tron de Gndor); en representaci dels elfs hi ha en Lgolas, mentre que en Guimli representa als nans i en Bromir va com a representant de Gndor. Aix doncs els nou companys formen la Germandat de l'Anell. La Germandat marxa de Rivendell i pren rumb cap al sud. No volent acostar-se gaire a sengard en Gndalf pretn passar pel Pas del Caradhras, per la mgia d'en Sruman hi envia una tempesta de neu i vent que els impedeix el pas. En Guimli insisteix en travessar la muntanya per sota, a travs de les mines de Mria, on viu en Balin, cos d'en Guimli. Un cop a dins descobreixen que l'intent d'en Balin de refundar el reialme nanminaire de Mria havia acabat en desgrcia. La Germandat s atacada pels orcs que prengueren a en Balin el reialme, aix com per un trol de les cavernes, i es roben cara a cara amb un Blrog, un antic dimoni de foc i ombra, al Pont de Khazad-dm. En Gndalf s'enfronta amb el Blrog al pont, permetent a la resta de la germandat escapar de Mria per provocant la caiguda del dimoni i d'ell mateix al profund abisme que hi ha sota el pont.

La germandat, sense en Gndalf, fuig a corre-cuita fins al reialme lfic de Lothlrien, on sn acollits i protegits pels seus governants, na Galdriel i el seu marit en Cleborn. Mentre descansen en Bromir explica a n'ragorn els problemes que assetgen Gndor i el desig del poble de veure-hi un rei fort que el salvi de la destrucci. En Frodo es troba a soles amb na Galdriel, la qual li conta que el dest del hbbit s destruir l'anell. Abans que la germandat marxi de Lothlrien na Galdriel fa un regal a cadascun dels seus membres: a en Frodo li regala un flasc de vidre que cont la llum d'Erendil, i els altres membres reben altres obsequis de la dama elfa. Deixant Lrien la germandat viatja pel riu nduin aiges avall cap a Parth Galen. Poc desprs de desembarcar-hi en Bromir tracta de prendre l'anell a en Frodo, creient que s l'nica manera de salvar Gndor. En Frodo i en Bromir forcegen per el hbbit escapa quan es posa l'anell al dit i esdev invisible. N'ragorn troba en Frodo ms tard, per a diferncia d'en Bromir deixa que el hbbit marxi perqu l'anell representa un perill massa proper per als seus companys. Mentrestant la resta de la germandat s atacada per Uruk-hai que cerquen el portador de l'anell a instncies d'en Sruman. En Merry i en Pippin, conscients que en Frodo els deixa per seguir el seu dest, distreuen els orcs permetent la marxa d'en Frodo. En Bromir s'enfronta als orcs que ara van darrere d'en Merry i en Pippin, per rep massa fletxes enemigues i no pot evitar que els dos hbbits siguin raptats pels orcs d'en Sruman. N'ragorn, en Lgolas i en Guimli troben en Bromir i aquest, abans de morir, els confessa com lamenta haver intentat prendre l'anell a en Frodo. La captura dels dos hbbits fora n'ragorn, en Lgolas i en Guimli a perseguir l'horda orca per tal d'alliberar en Merry i en Pippin d'una mort segura. Aix deixa via lliure a en Frodo, que marxa cap a Mrdor amb la companyia d'en Sam.

 Repartiment .
 Elijah Wood : Frodon Sacquet;
 Ian McKellen : Gandalf;
 Sean Astin : Samsagace Gamegie (Sam);
 Viggo Mortensen : Aragorn;
 Sean Bean : Boromir;
 Christopher Lee : Saruman;
 Liv Tyler : Arwen;
 Orlando Bloom : Legolas;
 Billy Boyd : Peregrin Touque (Pippin);
 Dominic Monaghan : Meriadoc Brandebouc (Merry);
 Cate Blanchett : Galadriel;
 John Rhys-Davies : Gimli;
 Hugo Weaving : Elrond;
 Ian Holm : Bilbon Sacquet;
 Sabine Crossen : Elf de Fondcombe;
 Marton Csokas : Celeborn;


 Premis i nominacions .

 Premis .
Oscar 2002 : ;
 Oscar a la millor fotografia;
 Oscar als millors efectes visuals;
 Oscar al millor maquillatge;
 Oscar a la millor banda sonora;

 BAFTA a la millor pellcula;

 Nominacions . 
Oscar 2002 :
 Oscar al millor actor secundari  per  Ian McKellen,
 Oscar a la millor direcci artstica  ;
 Oscar al millor vestuari;
 Oscar al millor director  ;
 Oscar a la millor can (Enya, Nicky Ryan and Roma Ryan for May It Be), ;
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor so;
 Oscar al millor gui adaptat;

 Ancdota .
Just abans de rodar La comunitat de l'anell, l'actor Ian McKellen va protagonitzar Magnet a X-Men, de Bryan Singer. Ian McKellen va ser "alliberat" just a temps per anar a Nova Zelanda per treballar amb l'equip de Peter Jackson. Per agrair-ho a Bryan Singer, Peter Jackson li va donar una cpia del seu documental Forgotten Silver.

Enllaos externs.
  Lloc oficial de la trilogia;
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

 Referncies .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170275" title="100 Bullets (videojoc)" nonfiltered="4571" processed="4555" dbindex="69607">



100 Bullets s un videojoc d'acci basat en el cmic 100 Bullets fet per DC Comics, escrit per Brian Azzarello i illustraci per part d'Eduardo Risso. El videojoc ser publicat per D3 Publisher i la notcia no oficial sobre les plataformes disponibles s'ha fet  a travs de remors en lnia especulant que ser llanat per Wii, Game Boy Advance, Nintendo DS, Xbox 360, PlayStation Portable, ordinador i PlayStation 3. Es va intentar fer una versi abans d'aquest videojoc a travs de la publicaci amb Acclaim el 2004, per el projecte va ser cancellat quan Acclaim va fer fallida. Va ser llanada una versi PAL per el videojoc era pobre en nombre de missions i caracterstiques.

Tanmateix, del videojoc 100 Bullets se'n sap gaireb molt poc, ja que encara est en fase inicial de desenvolupament.

La versi original d'Acclaim, que aparentment no ser igual que a aquest videojoc, t una pinzellada de l'estil del cinema, amb moltes semblances amb el Max Payne.

 Enllaos externs .
  100 Bullets a IGN;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170277" title="Pure data" nonfiltered="4572" processed="4556" dbindex="69608">

Pure Data (o PD) s un llenguatge de programaci grfica desenvolupat per Miller Puckette durant els anys 90 per a la creaci de msica computeritzada interactiva i obres de multimedia. 
Encara que Puckette s l'autor principal del software, PD s un projecte de codi obert i te una gran base de desenvolupadors treballant en noves extensions del programa. Est publicat sota una llicncia similar a la llicncia BSD. PD s molt similar en possibilitats i disseny al programa original de Puckette, Max (desenvolupat quan ell esteia a IRCAM), i s fins a cert grau interoperable amb Max/MSP, el successor comercial del llenguatge Max. Amds, PD i Max sn exemples discutibles de llenguatges de programaci de  fluxe de dades . En aquest tipus de llenguatges, funcions o  objectes  sn conectades unes amb les altres en un ambient grfic que modela el fluxe de control i l'audio. A diferncia de la versi original de Max, PD sempre va esser dissenyat per a fer processat de senyals i taxes de control a la CPU nativa, en lloc de descarregar la sintesi i el procs de senyals a un tabler de PDS (com l'Ariel ISPW que era utilitzat per a Max/FTS).

El codi de PD s la base de les extensions MSP de David Zicarelli al llenguatge Max per a fer un procs d'audio en software. Com Max, PD t una base modular de codi amb extrems o objectes que sn utilitzats com a blocs de construcci per a programes escrits en el software. Aix fa el programa arbitrariament extensible a travs d'una API pblica, i alenta als desenvolupadors a afegir les seves prpies rutines d'audio i control, ja sigui en el llenguatge de programaci C o, amb l'ajuda d'altres externs, en Pyton, Javascript, Ruby, i potencialment tamb altres llenguatges. El PD, per, s un llenguatge de programaci en si mateix. Unitats de codi modulars i reusables, escrites nativament en PD, anomenades  pegats  o  abstraccions  sn utilitzades com a programes independents i compartides lliurement entre la comunitat d'usuaris de PD, i cap altre habilitat de programaci s requerida per a utilitzar PD efectivament.

Amb la addici de l'extern  Entorn Grfic per a Multimedia  (GEM, pel seu nom en angls), i altres externs dissenyats per a treballar amb ell (com Pure Data Packet, PiDiP per a Linux, framestein per a Windows, GridFlow per a procs de matrius n-dimensionals que integra Pure Data amb el llenguatge de programaci Ruby, etc), s possible crear i manipular video, grfics Open GL, imatges, etc, en temps real amb aparentment infinites possibilitats d'interactivitat amb audio, sensors externs, etc.

Adicionalment, PD est dissenyat nativament per a permetre collaboraci en viu a travs de xarxes o d'internet, permetent a msics connectats via LAN, o incls en distintes perts del mn, fer msica junts en temps real.


Les unitats a on es programa el codi s anomenen  patch  o abstraccions, sn utilitzades com programes independents i compartits lliurement entre la comunitat d usuaris de Pd. Els patchs consten de diferents objectes interconnectats entre ells.  A la part superior trobem les entrades de les capses a on s envien els valors numrics o altres tipus de dades, i a la part inferior, les sortides de les mateixes.



Tamb existeix la possibilitat de crear patchs secundaris coneguts com subpatchs. Es troben a dins del patch principal. Es creen escribint en un objecte les lletres  pd  seguits d un espai i el nom que es vulgui donar al subpatch, com es mostra a la figura. Clicant a sobre de l objecte, se ns obre la finestra a on trobem el codi del nostre subpatch. 

El programa t dos estats en els que es pot trobar l usuari. En mode d edici o en mode de execuci. Per cambiar d un estat a l altre, teclejem Ctrl+E. Quan estem al mode d edici, podem modificar el contingut de les capses, o la connexi entre elles. Al mode d execuci tenim la possibilitat de posar en funcionament tot el patch, i anar modificant valors durant la seva execuci quan aquest estigui parat. Podem enviar bangs, modificar el valor de les variables dins dels objectes coneguts com  nmeros , o activar i desactivar sectors del codi amb l objecte , activat, quan est amb una creu i desactivat quan no.


Tipus d objectes.

Objecte: El seu comportament dependr del text que tingui introdut en ell mateix. El programa t uns objectes predefinits, programats per terceres persones, en diferents llenguatges de programaci com pot ser C. El Pd reconeix el tipus d objecte i aquella capsa ja es comporta segons les seves caracterstiques. 

Nmeros: La seva utilitat pot ser diversa, desde la de controlar el valor que t la senyal en diferents punts del patch, fins la d inicialitzar valors que s envien a objectes que controlen, per exemple, un nivell d opacitat d una imatge. 

Missatges: Contenen informaci que es passa als objectes.

Smbol: Aquest objecte guarda un smbol fins que rep un  o un altre smbol, s llavors quan aquest smbol surt de l objecte per la seva sortida, a lapart inferior de la capsa.  Aquests objectes noms s ofereixen en Pd si tens descarregada i correctament instalada la llibrera apropiada. No tenen perqu existir en les llibreres sencilles, encara que acostumen a estar includes als arxius d installaci. 

Comentari: L utilitzarem per incloure aclaracions dins dels diferents pasos que segueix el nostre codi.  


Objectes ms importants.

L objecte  ens genera una senyal sinusodal. La freqncia d oscillaci dependr del valor que s introdueixi a la entrada que t l objecte a la part superior esquerra. Sempre que colloquem un oscillador, tamb hem de collocar un multiplicador i un convertidor digital-analgic . Aix ho fem perqu l amplitud mxima del  per defecte, s 1, per aquest motiu la multipliquem per 0.01 per redur la seva amplitud i desprs enviarla al . Aquest ltim objecte t dos entradas que fan referncia als dos canals de sortida de la tarjeta de so de la teva mquina.


Un  t com a funci, l activaci de l acci que t inmediatament connectada desprs.





Metro: Envia sries de  peridicament. El crearem escribint la paraula  metro  dins d un objecte. Aquest objecte t dues entrades, la de l esquerra accepta  fent que el metro comeni a funcionar. Tamb accepta missatges amb el text  stop . Aix atura el funcionament del metro. Si l hi enviem qualsevol  nmero diferent de zero tamb l activarem i si l hi enviem un zero, el metro deixa d enviar .  A l entrada de la dreta hi introdum el nmero que condiciona la periodicitat de l enviament de , la unitat d aquest valor sn els milisegons. Dins de la mateixa capsa de , desprs de la paraula  metro  i seguit d un espai, s hi introdueix un nmero que l objecte ja l enten com el perode. 



Start: Executa els objectes del patch que t connectats a ell mateix. L objecte  el crearem escribint la paraula  start  dins d un missatge.



Stop: Atura l execuci del patch que es troba en funcionament. El crearem escribint la paraula  stop  dins d un missatge. 



Select: Ens acta de selector segons una condici numrica donada inicialment. El creem introdunt la paraula  select (espai) condici . D aquesta manera quan el valor d entrada sigui igual a la condici, per la sortida de l esquerra s enviar un . Si no coincideixen, el  s enviar per la sortida de la dreta. Es poden introdur vries condicions simultnies separades per espais. Es crearan tantes sortides com condiciones hi hagin, ms una sortida final. Quan el valor coincideixi amb alguna de les condicions, el bang s enviar  per la sortida que coincideixi amb la condici. Si no coincideix amb cap de les condicions, el  s enviar per la sortida de ms a la dreta. 

Moses: Escrivim la paraula  moses  dins d un objecte per poder tenir-lo operatiu. Cont dues entrades i sortides. A la de l esquerra connectem el valor que est en el procs i a la dreta el valor que volem que actu de frontera. Si el valor del procs s inferior a la frontera, el  ens treu el nmero per la sortida de l esquerra. En canvi, si el valor s igual o ms gran que la frontera, ens treur el nmero per la sortida de la dreta. Podrem dir que el  acta de filtre pas baix i pas alt simultani.
Instalaci en Linux possibles problemes i solucions.
Per installar Pd en Linux, hauem de descomprimir el paquet descarregat amb el programa i exectuar l arxiu amb extensi  .deb . 
El primer possible problema amb que ens podem trobar, s que la distribuci Ubuntu Studio ja porta un Pd installat de srie. Degut a que s recomanable utilitzar la versi Pd_extended(tot i que aix varia molt sovint) haurem de desinstalar el Pd del Ubuntu, per a que a l hora d installar el nou, no tinguem problemes amb la compartici de carpetes.

Un altre factor molt com i important quan installem programes en Linux, sn les dependncies de llibreres secundries que puguin existir. s necessari installar-les per al bon funcionament del programa. En el cas de Pd i de algunes llibreres externes(externals), s han d installar algunes dependncies mitjanant el gestor de paquets anomenat Synaptic. Aqu podem buscar quines sn les llibreres que necessitem.

Una vegada probat el correcte funcionament del Pd, per optimitzar els recursos del programa, carreguem, al start up, les llibreres ms comunes que s utilitzaran, per evitar haver d importar-les cada cop que es vulguin utilitzar. D aquesta manera, al engegar Pd a la teva mquina, ja es carreguen automticament.







Quick Start.
Una vegada ja tenim el Pd estable a la nostra mquina ens disposem a fer un primer test del programa per comprobar que la connexi amb la nostra tarja de so s correcta. Aquest test el trobarem a Media>test audio and MIDI. Aqu podem generar una senyal de test (un to, soroll rosa) escoltant-la pels nostres altaveus, comprovant aix que tot funciona correctament.

Per comenar a conixer l entorn de Pd, podem obrir els exemples que trobarem als arxius de documentaci que hi ha dins de la carpeta de Pd. Aqu trobarem patchs d udio i de vdeo per familiaritzar-se amb el programa. 

Quan volguem crear el nostre propi patch, a la finestra de Pd, anem a File>New i se ns obre la finestra a on introdurem els nostres objectes que connectarem entre ells creant aix la nostra aplicaci.








Libreras pdp, pidip y opencv.

La llibrera PDP s una collecci d objectes que s utilitza per processar nombroses dades. Funciona en Linux i la majora d objectes tamb treballen en Mac OSX. Una vegada descarregat, la installaci en Linux es fa mitjanant el terminal, compilant i executant l arxiu d installaci que ve adjuntat, de la segent manera:

./configure

sudo make

sudo make install

Quan les dades ja estn representades com un paquet dins de Pd, s possible comenar a manipular-les. 
La llibrera PiDiP sn objectes de vdeo que completen la collecci d objectes de PDP. La instalLaci s idntica a la de PDP, des del terminal s executen les  mateixes comandes quedant aix llest pel seu s.







Tamb existeix una altra llibrera referent al video anomenada Open CV. s una llibrera oberta desenvolupada per Intel. Proporciona un alt nivell de funcions de processat d imatges. Permet al programador crear aplicacions en el domini de la visi digital. OpenCV s Open Source per poder funcionar en moltes plataformes. Aquesta llibrera ens permet fer operacions bsiques, processar imatges, anlisi de reconeixement del model, anlisi estructural, reconstrucci 3D i calibraci de la cmera, anlisi de moviment, interfcie grfica i adquisici, etc. Implementa una gran varietat d eines per la interpretaci de la imatge. Com per exemple, detecci de faccions o anlisi de la forma, entre d altres.






Patch patrons. 

Un bon primer contacte amb Pd pot ser la generaci d un to sinusodal. Per fer aix utilitzarem l objecte . A l entrada esquerra l hi conectarem un missatge amb un nmero dins que actuar de freqncia d oscillaci. La seva sortida la enviarem a un multiplicador que ens convertir aquesta freqncia en audible, sense que saturi i finalment ho enviarem al convertidor digital-analgic . Una vegada ja hem creat aquest patch, podem modificar la freqncia clicant a sobre del missatge amb el nmero i, mantenint pulsat el ratol, movem el cursor amunt i avall, i el nmero es modifica fent que la freqncia vari.  



Tamb podem obrir un dispositiu extern, com per exemple una cmera web. Haurem d escriure en un missatge la paraula  open  seguit d un espai i la ruta de, a on es troba aquest dispositiu. La sortida d aquest missatge la connectarem a l objecte que ens permet visualitzar la imatge segons el nostre sistema operatiu, en Linux seria  (video for Linux). En aquest ltim objecte tamb connectarem a la seva entrada un missatge a on decidim per quin canal volem que arribi la informaci i un  donant-li la periodicitat amb la que volem que la mquina ens mostri les imatges que la cmera est captant. Per tenir continutat de moviment li donarem un valor estndard de 100ms. 
A gust de l usuari tamb podem girar la imatge en sentit horitzontal perqu l efecte generat al veure la imatge sigui de mirall. Per aconseguir aix connectarem la sortida de  a l objecte . Amb aix ja tenim, en una finestra a part, la imatge que la cmera est captant.



 Consultar tamb .

 Miller Puckette;
 Lenguaje de programacin visual;

 Material en espanyol .
tutorial de pd Buen tutorial basico por Pedro lvarez, tambin contiene varios documentos de ayuda traducidos al espaol.
Sistemas musicales interactivos Documentos de curso de sistemas musicales interactivos por Sergi Jord;
Taller de musica electrnica Documentos del curso de Taller de msica electrnica por Sergi Jord;
Curso de introduccin a GEM Introduccin a GEM y al live cinema por Carles Sora;

Enllaos externs.

 puredata.info Portal oficial sobre PureData.
 puredata-es Comunidad de Puredata en Castellano;
 IEM Institute of Electronic Music and Acoustics, Graz. Muchos enlaces tiles (en ingls);
 Miller S. Puckette homepage con una nota biogrfica y sus ocupaciones actuales (en ingls).
 Pure DataBase, pdb Aqu puedes buscar objetos de pure data (en ingls);
 Footils.org Sitio muy completo con prcticas abstracciones (en ingls).
 http://www.puredata.org;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170278" title="Franois Bidal d'Asfeld" nonfiltered="4573" processed="4557" dbindex="69609">


Claude Franois Bidal, marqus d'Asfeld (1665-1743) va ser un general francs nomenat Mariscal de Frana en 1734.

D'Asfeld fou un destacat militar borbnic en la Guerra de Successi. Va participar de manera decisiva en la victria borbnica del 25 d'abril de 1707 en la batalla d'Almansa i va dirigir el setge i assalt de Xtiva. Desprs de la batalla, D'Asfeld s'havia dirigit amb una columna de 9000 hmens a la segona ciutat del Regne, on desprs d'assetjar-la des de principis de maig va aconseguir penetrar-hi el dia 24 i la rendici total el dia 6 de juny perdent en total 500 hmens i tenint molts ferits. Arran d'aquest entrebanc imprevist (tenint en compte que Valncia s'havia rendit el dia 8 de maig sense resistncia) es considera a D'Asfeld un dels principals responsables de l'ordre de cremar Xtiva. Particip tamb en el setge i assalt d'Alacant i es convert en Comandant General de Valncia en substituci de Berwick. Aquest crrec el va exercir amb crueltat i de fet se li atribuix la frase: "No hay en Valncia suficientes rboles para colgar a todos los traidores". Ms tard estigu tamb en l'atac a Tortosa, a Mallorca i en el setge de Barcelona. En 1734 va ser elegit per substituir a Berwick en el setge de Philipsbourg a qui una bala de can havia decapitat. El mateix any va ser nomenat Mariscal de Frana.

Enllaos externs.
 http://www.diesbach.com/belleroche/terray/bidal.html;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170279" title="Thimphu" nonfiltered="4574" processed="4558" dbindex="69610">


Thimphu (en dzongkha        ), o Thimbu, s la capital del Bhutan, i tamb s el nom de la vall circumdant i del dzongkhag o districte homnim. Amb 50.000 habitants el 2003, s el nucli ms poblat del pas. Es troba a una altitud de 2.320 m. 

El Tashichoedzong, el monestir fortificat situat a l'extrem nord de la ciutat, construt al segle XVII, s la seu del govern bhutans des del 1952. 

La ciutat s'aixeca al vessant occidental de la vall del riu Wang Chhu, amb el barri governamental centrat entorn del Tashichoedzong. L'xode rural ha comportat una rpida expansi de la capital, amb noves construccions al centre urb i un fort desenvolupament als suburbis. Norzin Lam, l'artria principal, ha estat recentment revaloritzada amb botigues, restaurants, galeries comercials i edificis pblics. Tota la trama urbana s una barreja de blocs de pisos, cases particulars i petits comeros familiars. Segons la legislaci vigent, totes les noves construccions han de conservar l'estil tradicional amb motius i pintures budistes. Al mercat de cap de setmana de vora el riu, molt animat, s'hi poden trobar tota mena de productes de primera necessitat i records turstics. La major part de la poca indstria lleugera de la ciutat se situa al sud del pont principal. Thimphu compta amb un nombre cada vegada ms gran de botigues i serveis que miren d'atendre les creixents necessitats locals. La ciutat s voltada de boscos, cosa que li dna un aspecte de ciutat verda. Amb ocasi de les celebracions, l'any 2008, del centenari de la monarquia i de la transici bhutanesa a la democrcia parlamentria, a Thimphu hi ha actualment un veritable boom urbanstic. 

Els monestirs de Dechenphu, Tango i Cheri, juntament amb el palau de Dechenchoeling, residncia oficial del rei, es troben al nord de la ciutat. Altres llocs destacats sn el chorten en memria del rei Jigme Dorji Wangchuck, la Biblioteca Nacional, la gran esttua de Buda del mont Kuensel Phodrang (es preveu que estar acabada el 2008 i ser la ms gran del mn), l'edifici de Correus (on es pot adquirir una de les mximes fonts d'ingressos del Bhutan, els segells per a colleccionistes) i la plaa de la Torre del Rellotge, amb el luxs hotel Druk. Tamb hi ha diversos museus, com els dedicats al txtil o a les tradicions populars bhutaneses. A Thimphu hi ha la seu de la Universitat del Bhutan i diversos centres educatius ms.

El servei de transport urb disposa d'una xarxa d'autobusos que circulen durant tot el dia, i hi ha el projecte de construir un tramvia lleuger a les vores del riu. No hi ha semfors, considerats massa impersonals, i el trnsit el regula la gurdia urbana. 





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170280" title="D3 Publisher" nonfiltered="4575" processed="4559" dbindex="69611">
D3 Publisher s una empresa japonesa desenvolupadora de videojocs, establerta el 2 de juliol de 1992 per Yuji Ito, i actualment s una subsidiria de Fields Corporation. 

Una de les sagues de videojocs ms conegudes s la Simple, la que inclou jocs fcils d'entendre a  un baix preu. S'han llanat videojocs d'aquesta saga en Game Boy Advance, Nintendo DS, PlayStation 2, PlayStation 3, Nintendo GameCube i Xbox 360.

El nom D3 prov de "Domain 3" i se refereix als 3 negocis en qu l'empresa volia entrar en un principi - videojocs, msica i llibres -, encara que actualment publica exclusivament videojocs.

 Subsidiries .
L'empresa actualment t subsidiries als Estats Units (D3 Publisher of America) i el Regne Unit (D3 Publisher of Europe), a ms d'una aliana amb l'empresa italiana Digital Bros., D3DB Srl. Les divisions nord-americana i anglesa publiquen principalment jocs propis o llicenciats d'altres empreses japoneses a part de D3, encara que Digital Bros i D3DB han llanat diversos videojocs de la srie Simple sota l'etiqueta 505 GameStreet. Abans de qu s'establs una subsidiria als Estats Units, els jocs de D3 eren publicats per l'empresa Agetec.

 Llanaments .
 Primavera 2007 - Dead Head Fred (PSP);
 Octubre 2006 - Dreamwork's Flushed Away (GameBoy Advance, Nintendo DS, PlayStation 2 i Nintendo GameCube);
 Octubre 2006 - Naruto: Ninja Council 2 (GameBoy Advance);
 Setembre 2006 - Naruto: Clash of Ninja 2 (Nintendo GameCube);
 Juny 2006 - Hi Hi Puffy Ami Yumi: The Genie and the Amp (Nintendo DS);
 Juny 2006 - Break Em All (Nintendo DS);
 Abril 2006 - Cabbage Patch Kids: Patch Puppy Rescue (GameBoy Advance);
 Mar 2006 - Naruto: Clash of Ninja (Nintendo GameCube);
 Mar 2006 - Naruto: Ninja Council (GameBoy Advance);
 Gener 2006 - PQ: Practical Intelligent Quotient (PSP);

 Enllaos externs .
  Lloc oficial de D3 Publisher (Jap);
  Lloc oficial de D3 Publisher of America;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170282" title="Marvin Gaye" nonfiltered="4576" processed="4560" dbindex="69612">

Marvin Gaye (nascut el 2 d'abril de 1939 - 1 d'abril de 1984), va anar un msic i cantant de soul, smooth soul, quiet storm, blaxploitation i un dels components fonamentals de l'estil Motown Sound. 

 Biografia. 


Primers anys. 
Marvin Pentz Gai, Jr. - la i final la va afegir ell, tal com va fer Sam Cooke - va nixer en Washington, DC on el seu pare era un predicador, ministre de la Casa de Du (House of God) una congregaci conservadora cristiana amb elements del pentecostalisme i judaisme ortodox que exigiria el compliment d'uns codis de conducta estrictes i no celebrada cap festivitat. Marvin va comenar a cantar en el cor de l'esglsia, un lloc en el qual anys ms tard diria vaig aprendre l'alegria de la msica; no obstant aix, a casa havia de suportar el fonamentalisme moral i els atacs d'ira del seu pare. Durant aquells anys va aprendre a tocar el piano i la bateria veient-se obligat a abandonar l'atletisme per la intransigncia del seu pare. 

Sense ms sortida que la msica, als 15 anys va formar el seu primer grup DC Tones. Desprs d'un breu parntesi en les forces aries de les quals va ser expulsat per indisciplina va ingressar en el grup de doo-wop The Rainbows i posteriorment en The Marquees gravant un senzill, apadrinat per Bo Diddley, que no va tenir xit. Poc desprs es va unir a The Moonglows, grup liderat per Harvey Fuqua i, per aquell llavors, un dels millors grups de doo-wop. Mama Loocie (1959, Chess Records) va ser el primer senzill publicat amb The Moonglows. 

Desprs de diversos treballs i gires, Harvey Fuqua va dissoldre el grup i es va traslladar a Detroit a la recerca de majors oportunitats duent-se A Gaye. All va fundar un segell discogrfic i va contreure matrimoni amb Gwen Berry que regentava altre petit segell; ambds es van fusionar poc ms tard en el segell Tri Phi Records i van incorporar al seu catleg a Marvin Gaye que s'havia casat amb Anna Berry, germana major de Gwen, en 1961. Posteriorment Berry Gordy, germ d'Anna i Gwen, i propietari del segello Tammi, desprs Tamla Motown, va absorbir la companyia Tri Phi.

Amb Motown. 
En Motown, on realitzaria una brillant carrera, Gaye va comenar acompanyant a la bateria, entre altres grups, a Smokey Robinson & the Miracles, i fent acompanyaments vocals i tocant el piano en enregistraments d'altres artistes. A l'agost de 1961, va debutar com solista amb The Soulful Moods Of Marvin Gaye sense massa xit. Desviant-se del cam de les belades convencionals va compondre amb William Stevenson i George Gordy That Stubborn Kinda' Fellow (1963), del que es van publicar el senzill que dna ttol a l'lbum, Hitch Hike i Pride and Joy, els seus primers xits en Motown, als quals seguiria l'lbum How Sweet It Is (To Be Loved By You) (1964) i els senzills I'll/ Be Doggone i Ain't That Peculiar (1965). En 1964 va iniciar les seves duetos amb Mary Wells, l'estrella femenina de la Motown, amb qui va gravar, aquest mateix any, Together i un parell de canons que van tenir alguna popularitat. Posteriorment va gravar amb Kim Weston Take Two (1967), per les seves millors duetos van anar sens dubte amb Tammi Terrell, amb la qual va aconseguir recrear als ulls del pblic el roman perfecte fins al punt que van circular insistents remors sobre les relacions entre ambds que van anar, aix s, grans amics. Amb ella va obtenir grans xits com Ain't No Mountain High Enough i Your Precious Love en 1967 i Ain't Nothing Like the Real Thing i You're All I Need to Get By en 1968. La fantasia va acabar bruscament desprs que l'estiu de 1967 Tammi Terrel es desmais en l'escenari en els braos de Gaye per un tumor cerebral no diagnosticat que acabaria amb la seva vida tres anys ms tard; assec que, d'alguna manera, he mort amb ella diria Gaye. 

Com a solista. 
A l'any segent va explotar en solitari les llistes amb "I Heard It Through the Grapevine" (1968) collocant-se en el nombre uneixo de les llistes de R&B i pop i assolint vendre ms de 4 milions de cpies del senzill; el major xit de vendes de Motown en la dcada dels 60. No obstant aix, a partir d'aquest moment Gaye comena a distanciar-se en l'mbit artstic dels productors de la Motown i seguint la tendncia que es manifesta en la msica popular d'aquells anys d'incorporar a les lletres temtiques socials i poltiques, grava en 1971 el qual fet i fet ser considerat el seu millor lbum, What's Going On, amb elements del jazz i la msica clssica i en el qual aborda la protecci del medi ambient, la corrupci poltica, l'abs de les drogas i la guerra de Vietnam inspirat pel seu germ Frankie Gai que acabava de tornar del front. 

Qualificat per alguns com el millor lbum soul de la histria, What's Going On t no obstant aix que superar la inicial oposici de Gordy que ho jutja excessivament poltic i escassament comercial; no obstant aix, Gaye es nega a realitzar altre enregistrament fins que es gravi el senzill, al que Gordy accedeix finalment al gener de 1971. Una vegada publicat arriba a rpidament els llocs primer i segon en les llistes de soul i pop i davant l'xit, Gordy reconeix la victria de Gaye i cedeix a les seves pretensions. El LP es grava en tan sols 10 dies al mar i surt a la llum el 21 de maig, aconseguint el mateix xit que el senzill. La ironia s que, desprs de trenta anys venent-se, l'lbum que Motown no volia al principi per ventura sigui la millor expressi d'aquell que somis Gordy: msica que arribi a els cors, les nimes, i les billeteres de totes les persones. 

En 1973 grava Let's Get It On, un lbum impregnat de sensualitat que t bona acollida entre el pblic i el mateix any grava amb Diana Ross Marvin i Diana. Ja en solitari i al mateix temps que acaba el seu matrimoni publica I Want You. Desprs del seu divorci d'Anna Gordy, s condemnat en 1976 per un tribunal per l'impagament de la pensi alimentosa, veient-se obligat a treballar en un nou disc; el resultat s Here, My Dear un lbum tan personal que Anna Gordy considera fins i tot la possibilitat de demandar-li per envair la seva privadesa. 

ltims anys. 
Desprs de diversos revessos professionals i un nou fracs matrimonial Gaye es trasllada a Hawaii i finalment, per problemes d'impostos, recala en Europa en 1981, on traur a la llum In Our Lifetime, un complicat i intimista disc que posar fi a la seva relaci amb Motown. Desprs de signar amb Columbia Records en 1982 va compondre Midnight Love al mateix temps que intentava sobreposar-se de la seva addicci a la cocana; una de les seves canons, Sexual Healing, s una de les ms famoses de Gaye. A pesar del ressorgir de la seva carrera i la seva retrobo amb la fama, es va enfonsar encara ms en les drogues de les quals va intentar allar-se buscant refugi a casa dels seus pares. No obstant aix, durant el temps que va passar all en diverses ocasions va intentar sucidar-se desprs de mantenir agres discussions amb el seu pare. Finalment, el 1 d'abril de 1984, la vespra del seu natalici 45, en el transcurs d'una d'aquestes discussions el seu pare ho va matar d'un tir, fet que seria qualificat com homicidi justificable, amb un arma que el propi Marvin li havia donat quatre mesos abans. El seu pare va morir en 1998 d'un atac al cor. 

En 1987 Gaye va ocupar el seu lloc en el Sal de la Fama del Rock and Roll. No va ser aquest, no obstant aix, l'nic homenatge a la seva figura; en vida, en 1983, el grup britnic Spandau Ballet va gravar el senzill True dedicat a Gaye i al so Motown, un any desprs de la seva mort The Commodores recollia la defunci de Gaye en Night Shift i en 1999 el mn del R&B rendia honors al Prncep de Motown en l'lbum Marvin Is 60. 

Discografia. 
Amb Motown. 

En solitari. 
 1961: The Soulful Moods of Marvin Gaye ;
 1963: That Stubborn Kinda Fellow ;
 1963: Recorded Live on Stage ;
 1964: Hello Broadway ;
 1964: When I'm Alone I Cry ;
 1965: How Sweet It Is To Be Loved By You (R&B #4, US #128) ;
 1965: A Tributi to the Great Nat "King" Cole ;
 1966: Moods of Marvin Gaye (R&B #8, US #118) ;
 1967: Marvin Gaye at the Copa (cancelled; later released in 2005) ;
 1968: In the Groove (reissued in 1969 as I Heard It Through the Grapevine) (R&B #2, US #63) ;
 1969: M.P.G. (R&B #1, US #40) ;
 1970: That's The Way Love Is (R&B #17, US #189) ;
 1971: What's Going On (R&B #1, US #6) % ;
 1972: You're the Man (withdrawn) ;
 1972: Trouble Man (R&B #3, US #14) ;
 1973: Let's Get It On (R&B #1, US #2) ;
 1974: Marvin Gaye Live! (R&B #1, US #8) ;
 1976: I Want You (R&B #1, US #4) ;
 1977: Live at the London Palladium (R&B #1, US #3) ;
 1978: Here, My Dear (R&B #4, US #26) ;
 1979: Love Man (cancelled) ;
 1981: In Our Lifetime (R&B #6, US #32) ;
 1994: The Norman Whitfield Sessions ;

Duos. 
Marvin Gaye & Mary Wells: 1964: Together (US #42) ;

Marvin Gaye & Kim Weston: 1966: Take Two (R&B #24) ;

Marvin Gaye & Tammi Terrell: ;
 1967: United (R&B #7, US #69) ;
 1968: You're All I Need (R&B #4, US #60) ;
 1969: Easy (US #184) ;

Diana Ross & Marvin Gaye: 1973: 'Diana & Marvin (R&B #7, US #26) ;

Amb Columbia Records. 
 1982: Midnight Love (R&B #1, US #7) Platinum ;
 1985: Dream Of A Lifetime (posthumously) (R&B #8, US #41) ;
 1985: Romantically Yours (posthumously) ;

Recopilacions. 
 1964: Greatest Hits, Vol. 1 (US #72) ;
 1967: Greatest Hits, Vol. 2 (R&B #19, US #178) ;
 1969: Marvin Gaye & His Girls (R&B #16, US #183) ;
 1970: Super Hits (R&B #19, US #117) ;
 1970: Greatest Hits (w/Tammi Terrell) (R&B #17, US #171) ;
 1974: Anthology (version #1) (R&B #10, US #61) ;
 1976: Marvin Gaye's Greatest Hits (R&B #17, US #44)  ;
 1983: Every Great Motown Hit of Marvin Gaye (US #80)  ;
 1984: Anthology (version #2) ;
 1986: Motown Remembers Marvin Gaye (R&B #48, US #193) ;
 1988: A Musical Testament: 1964-1984 (R&B #69) ;
 1991: The Marvin Gaye Collection (R&B #67) ;
 1995: Anthology (version #3) ;
 1995: The Mster: 1961/1984 (box set) ;
 2000: 20th Century Msters - The Millennium Collection: The Best of Marvin Gaye, Vol. 1 - the 1960s ;
 2001: 20th Century Msters - The Millennium Collection: The Best of Marvin Gaye, Vol. 2 - the 1970s ;
 2001: 20th Century Msters - The Millennium Collection: The Best of Marvin Gaye & Tammi Terrell ;
 2001: The Completi Duets (w/Tammi Terrell) ;
 2001: Love Songs: Greatest Duets ;
 2002: Love Songs: Bedroom Ballads ;
 2002: The Very Best of Marvin Gaye (re-released in 2005 as Marvin Gaye: Gold) (2002 - R&B #85, US #167; 2005 - R&B #95)  ;

Reedicions de luxe. 
 2001: What's Going On (Deluxe Edition) ;
 2001: Let's Get It On (Deluxe Edition) ;
 2003: I Want You (Deluxe Edition) ;

 Referncies . 
 Marvin Gaye per David Ritz. The Best of Marvin Gaye, Motown Records (1995). ;
 A Revolution In Sound & Spirit: The Making Of What's Going On, per Ben Edmonds. What's Going On (Deluxe Edition), Motown Records (2001). ;
 Els grans del soul, Luis Lapuente. Edicions Anaya (1996). ;

Enllaos externs. 
 The Marvin Gaye Page ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170285" title="Christoph Preu" nonfiltered="4577" processed="4561" dbindex="69613">
Christoph Preu s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al TSV Groen-Linden.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170287" title="The Jimi Hendrix Experience" nonfiltered="4578" processed="4562" dbindex="69614">

The Jimi Hendrix Experience va ser un grup de rock molt influent i de curta existncia dels anys 1960, que es va destacar pel virtuosisme del guitarrista Jimi Hendrix, en canons com Purple Haze, Foxy Lady, Hey Joe, Voodoo Child (Slight Return) i All Along The Watchtower, Little Wing. Si b Hendrix era el lder i centre d'atenci, els altres dos membres van ser vitals. 

 Integrants .
 Jimi Hendrix - guitarra, veu principal ;
 Noel Redding - Baix elctric, veu ;
 Mitch Mitchell - Bateria ;

 Discografia .
Are You Experienced? (UK: maig de 1967; US: agost de 1967) (UK: #2; US: #5) ;
 (desembre de 1967) (UK: #5; US: #4) ;
Electric Ladyland (setembre de 1968) (UK: #5; US: #1) ;

 Vegeu tamb .
Jimi Hendrix;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170289" title="Chuck Berry" nonfiltered="4579" processed="4563" dbindex="69615">

Chuck Berry (Saint Louis, Missouri, 18 d'octubre de 1926 - ) s un compositor, intrpret i guitarrista afroameric de rock and roll dels Estats Units. En la dcada dels anys 60, Berry va interpretar canons com Roll Over Beethoven, "Rock and Roll Music", "Route 66" de Nat King Cole, "Johnny B. Goode", i "Maybellene". 

Va guanyar un Grammy el 1984. El 1989 va publicar la seva autobiografia. 

 Biografia . 

Charles Edward Anderson Berry va nixer el 18 d'octubre de 1926 en el 2.520 de Goode Avenue (actualment Annie Malone Drive) en St. Louis. La seva mare, Martha, era professora i el seu pare, Henry, contractista i dicono bautista. s el tercer de sis germans. Va estudiar en la Simmons Grade School i la Sumner High School, aquesta ltima la primera escola de secundria per a negres de l'oest de Misisipi, en la qual tamb estudiaria Tina Turner. 

Berry havia estat tocant blues des de les seves adolescncia i a principis de 1953, comena a guanyar-se un sou extra tocant en la "Sir John's Trio" una banda que actuava en un popular club de Saint Louis. Poc ms tard aquesta banda canviaria el seu nom al de "Chuck Berry Blego". En la ciutat noms havia una altra banda que pogus competir amb la de Berry, la d'Ike Alterni, altre afamado guitarrista. 

En 1955 comena la seva carrera cap a l'estrellat. Apareix en quatre pellcules. Al maig, viatja a Chicago on coneix a Muddy Waters qui li suggereix que entri en contacte amb la Chess Records. Signat el contracte, va llanar al setembre d'aquest mateix any "Maybellene". A la fi de juny de 1956, la seva can "Roll Over Beethoven" arribaria al lloc 29. A la tardor de 1957, Berry, els Everly Brothers, Buddy Holly i altres puixants estrelles de l'incipient rock and roll es van ajuntar per a tocar en gira pels Estats Units. 

Al desembre de 1959, Berry tenia problemes legals desprs que contracts a una apatxe menor d'edat, que va conixer a Mxic, per a treballar en el club Bandstand de la seva propietat en Saint Luis. Van arrestar a la noia acusada de prostituci i a Berry ho van acusar de trfic de menors per a propsits sexuals. Va Ser condemnat a pagar una multa de 5.000 dlars i a cinc anys a la pres. Va sortir en 1963 

Ja en els anys 70 Berry va viatjar durant molts anys amb l'nica companyia de la seva guitarra Gibson, segur que fora on fora podria trobar una banda que conegus la seva msica a la qual podria contractar. 

Desprs de viatjar pels circuits de velles glries dels anys 1970, Berry tornava a passar necessitat amb la llei en 1979. Poc desprs d'actuar en la Casa Blanca para Carter, li van culpar d'evasi d'impostos. Va Ser condemnat a quatre mesos de pres i a 1.000 hores de servei a la comunitat mitjanant concerts benfics. 

Al final dels 70, Berry continuava regularment amb la seva carrera, tocant tant als Estats Units com a l'altre costat de l'oce. Un dimecres de cada mes, actuava en el "Blueberry Hill", un bar restaurant en Delmar Loop, un barri de Saint Louis. 

Al final dels anys 1980, Berry va obrir un restaurant en Wentzville, Missouri, al que va cridar The Southern Air. Tamb possex un terreny en Wentzville cridat Berry Park, on durant molts estius, Berry va donar concerts de rock. Ho va tancar eventualment al pblic a causa del comportament tumultus de molts assistents. 

El documental 'Hail! Hail! Rock 'n' Roll' tracta sobri ell i un concert que va fer en 1987 al costat de Keith Richards, Eric Clapton, i Julian Lennon, entre uns altres. 

Berry tornaria a ser tema d'atenci al principi dels anys 90 pel seu prets voyeurisme en les cambres de bany femenines de la seva llar i restaurant. 

El seu carcter no s fcil. Enfront dels seus sentiments sol aixecar un mur d'hostilitat. En una ocasi tira de l'escenari a l'nclit Keith Richards quan aquest puja per sorpresa a tocar amb el seu dol; en altra ocasi ambds van arribar a les mans en un camerino. No obstant aix no es pot negar que la seva figura sigui una de les ms influents en la msica rock. 

 Influncies . 
Com pioner del rock and roll, Chuck Berry va influir significativament en altres msics com Ritchie Valens, Bill Haley, Little Richard, Mike Laure, i Buddy Holly. 

Quan Keith Richards li va introduir en el Hall of Fame, va dir: "s difcil per al meu presentar a Berry, perqu sempre he picat el que ell tocava!". John Lennon, altre devot de Berry, va prendre prestat un vers de la can de Berry "You ca't catch em" para la seva can "Come together" i va ser demandat posteriorment pels administradors de Berry. Angus Young de AC/DC, qui ha citat a Berry com una de les seves influncies ms grans, s fams per imitar sobre els escenaris el "caminar d'nec" (duckwalk) de Berry. 

Mentre es discuteix sobre qui va realitzar el primer enregistrament del rock and roll, els primers enregistraments de Berry, inclosa "Maybellene" (1955) van sintetitzar el seu estil, combinant el blues i la msica country amb temes lrics sobre noies i cotxes, amb una dicci impecable acompanyada d'originals sols de guitarra elctrica. Berry tamb utilitzaria el popular xit que arribaria al boogie per a les seves composicions de rock and roll. 

La majoria dels seus enregistraments ms importants les va fer amb la Chess Records acompanyat del pianista Johnnie Johnson de la seva prpia banda, del llegendari productor de discos Willie Dixon al sota, de Fred Below a la bateria i ell mateix a la guitarra. 

El productor Leonard Chess recordava lacnicament: "Li vaig dir a Chuck que li donaria el xto ms gran. Coneixen la resta de la histria? Els nois volien l'xit, els cotxes i enamorar-se. Aquesta era la tendncia i nosaltres saltem sobre ella". 

Clive Anderson va escriure per al recopilatori Chuck Berry  Poet of Rock 'n' Roll: "Mentre Elvis era un noi de poble que cantava en certa manera com un "negre"... Chuck Berry proporcionava el mirall on la imatge de la msica country va ser filtrada amb la sensibilitat del R&B". 

Les influncies musicals de Berry van incloure a Nat King Cole, Louis Jordan i Muddy Waters, el cantant i guitarrista que va presentar a Berry a Leonard Chess en la Chess Records. 

Al llarg de la seva carrera Berry va gravar belades com "Havana Moon" i blues com "Wee Wee Hours", per era la seva propi i nou estil qui li va conduir a la fama. Va gravar ms de 30 grans xits i les seves composicions han estat cantades per centenars d'artistes del blues, del country i del rock and roll. 

 Les seves canons .
A continuaci s'indiquen les canons que sn considerades com autntics himnes del rock and roll: 
 "Johnny B. Goode" - La biografia d'un noi de poble que podia "tocar una guitarra com si toqus una campana". Va Ser triada com un dels assoliments ms grans de la humanitat dintre de la collecci d'obres culturals que es van manar en la Voyager I i s considerada com la millor can amb guitarra de la histria. La can tamb va sonar en la pellcula "Retorn al futur". ;
 "Rock and Roll Music" - Una de les primeres versions que van gravar els Beatles. ;
 "Sweet Little Sixteen" - Amb un toc de lirismo, es convertiria en un xit en mans dels Beach Boys. ;
 "Roll Over Beethoven" ;
 "School Days" - La tornada "Hail! Hail! Rock and Roll", va ser pres com ttol d'un documental musical organitzat per Keith Richards com tribut a Chuck. ;
 Let It Rock- Una fantasia dels treballadors de ferrocarrils, escrita sota el pseudnim d'I. Anderson. ;

Entre els seus nombrosos xits es poden destacar els segents: 
"Maybelline" - Va ser un dels dos temes amb els quals es va presentar a la Chess Records i el qual cridaria l'atenci de Leonar Chess. Es tracta d'una adaptaci a ritme de boogie woggie del tema country de Bob Wills "Anada Xarxa". Amb l'embranzida del afamado locutor Alan Freed arribaria pel cap alt alt de les llistes de msica negra i s'escoltaria mpliament en les emissora blanques. Arribaria al lloc 5 en la revista musical Billboard. Tracta sobre una carrera de cotxes entre joves. 
 "Too Much Monkey Business" - Comenta les actituds dels adolescents. Va inspirar a Bob Dylan en la seva can "Subterranean Homesick Blues". ;
 "Brown Eyed Handsome Man" - Tracta sobre les actituds racistes dels adults, "arrested on charges of unemployment" (arrestat per no tenir treball). ;
 "Back in the U.S.A." - Inspiraria als Beatles en "Back in the USSR". ;
 "No Particular Place To Go" - Cotxes, noies i frustraci. ;
 "Memphis" - Una dola histria. Lonnie Mack i Johnny Rivers van comenar les seves carreres amb aquesta can ;
 "My Ding-a-Ling" - S nic nombre u. ;
 "Run Rudolph Run" - La seva can de nadal. ;

Entre els seus tributs al blues: 
 "Confessing the Blues" - Amb la famosa banda de jazz de Jay McShann. ;
 "Merry Christmas, Baby" - Original de Charles Brown ;
 "Route 66" - Escrita per Bobby Troup i originalment presentada per Nat King Cole, s considerada com un tema de Berry. ;
 "Things I Used to Do" ;

Les seves canons han estat recopilades en lbums com: 
 The Great Twenty-Eight - lbum definitiu dels grans xits de Berry. ;

Referncies.


Vegeu tamb. 
 Rock and roll ;
 Guitarrista ;
 Orgens del rock and roll ;

Enllaos externs. 
En angls;
Web oficial ;
Dades del documental "Hail! Hail! Rock and Roll" ;
Enllaos de webs relacionades amb Chuck Berry ;
Chuck Berry Campos para sempre, ministre de Brasil al web de Gilberto Gil. ;


 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170290" title="Stevie Wonder" nonfiltered="4580" processed="4564" dbindex="69616">

Stevie Wonder (Saginaw, Michigan, 13 de maig del 1950), s un cantant, compositor, productor discogrfic, msic i activista social nord-americ. Wonder ha gravat ms de 30 xits de venda, ha guanyat 24 premis Grammy (un rcord per a un artista viu), i ha estat incls en el sal de la fama del Rock and Roll. 

Cec des de la infncia, Wonder s'ha convertit en un dels ms reeixits i reconeguts artistes en la Motown, amb ms de 100 milions d'unitats venudes. Ha gravat diversos lbums i senzills que van ser aclamats per la crtica, tamb ha escrit i produt per a altres artistes. Wonder toca diversos instruments com la bateria, baix, la conga i, ms notablement, el piano i la harmnica. Els crtics refereixen que l'alta qualitat i versatilitat del seu treball indica tot el geni musical de Stevie. 

Biografia i carrera msical. 

Infncia. 

Stevland Judkins va nixer prematurament a Saginaw, Michigan. Es creia que la seva ceguesa va ser causada per l'excessiu nivell d'oxigen al que de nen va ser exposat a la encubadora, per va ser l'oxigen el que li va salvar la vida. La causa real va ser el desenvolupament prematur del seu ull, el que va provocar que els vasos sanguinis es desprengussin de la retina. Els seus pares van morir quan era nen. Va ser adoptat i li van donar un nou nom Steveland Morris. Va aprendre des de molt petit a tocar gran quantitat d'instruments, destacant amb el piano, les congues i l'harmnica. 

Carrera primerenca, 1962-1971. 

El 1962, als 11 anys, Morris va ser portat a Motown per Ronnie White de The Miracles, i Berry Gordy va contractar a Morris para Tamla-Motown nomenant-lo el Petit Stevie Wonder. 

Als 13 anys, el petit Stevie Wonder va tenir el seu primer important xit, "Fingertips (Pt. 2)", un senzill de 1963 pres d'enregistraments en viu de les presentacions a Motortown. La can, que presentava a Wonder com vocalista, amb les congues i l'harmnica, i al jove Marvin Gaye a la bateria, va ser un xit als Estats Units i ho va llanar al reconeixement del pblic. 

Demostrant que de "Petit" no tenia gens, Wonder va obtenir altres xits musicals a mitjans dels anys 60, incloent Uptight (Everything's Alright), With a Child's Heart, i Blowin' in the Wind, de Bob Dylan, una de les primeres canons que va reflectir la conscincia social de Wonder. Tamb va comenar a treballar en el departament de compositors de Motown, escrivint canons per a si mateix i collegues. 

Cap al 1970, Wonder havia arribat a ms xits importants, com My Cherie Amour. A ms de ser una de les primeres canons en les quals Wonder fa de compositor i productor, Signed, Sealed, Delivered s un dels principals aparadors per al seu grup Wonderlove, un trio que va incloure a  Minnie Riperton, Deniece Williams, Lynda Laurence, i Syreeta Wright, amb qui Wonder es va casar el 14 de setembre de 1970. Wonder i Wright es van divorciar 18 mesos desprs, per van continuar les seves collaboracions en projectes musicals. 

A ms de Marvin Gaye, Stevie Wonder va ser una de les poques estrelles de Motown en refutar els mtodes d'operaci de la discogrfica: artistes, compositors, i productors eren usualment mantinguts dintre de cooperatives especials amb poques o cap coincidncia pel mig, i els artistes no tenien control creatiu. Wonder va discutir amb Berry Gordy sobre el control creatiu diverses vegades. Com comproms, Motown va llanar un lbum amb el nom de Eivets Rednow (a esquena de Stevie Wonder). Les discussions van continuar i, Wonder va deixar que el seu contracte amb Motown expirs, i aix va deixar la companyia el 1971. L'lbum final que va precedir la seva sortida va ser Where I'm Coming From, llanament al que Gordy es va oposar fortament. 

L'any 2006 va gravar al costat d'Andrea Bocelli, 'Can Desafinada' (Canzoni Stonate - Amore. 

Discografia. 

Tribute To Uncle Ray (1962) ;
The 12 Year Old Genius (1963) Motown ;
With A Song In My Heart (1963) ;
The Jazz Soul Of Little Stevie (1963) ;
Stevie At The Beach (1964) ;
Down To Earth (1966) ;
Uptight (everything's alright) (1966) ;
Someday At Christmas (1967) ;
I Was Made To Love Her (1967) ;
Eivets Rednow (Featuring Alfie) (1968) ;
For Onze In My Life (1968) ;
Greatest Hits (1968) Motown ;
My Cherie Amour (1969) ;
Live at the Talk of The Town (1970) ;
Signed, Sealed & Delivered (1970) Motown ;
Live In Person (1970) Motown ;
Where I'm Coming From (1971) Motown ;
Stevie Wonder's Greatest Hits Vol. 2 (1971) Motown ;
Music of My Mind] (1972) Motown ;
Talking Book (1972) Motown ;
Innervisions (1973) Motown ;
Fulfillingness' First Finale (1974) Motown ;
Songs in the Key of Life (1976) Motown ;
Looking Back (1977) Motown ;
Journey Through the Secret Life of Plants (1979) Motown ;
Hotter Than July (1980) Motown ;
Original Musiquarium I (1982) Motown ;
The Woman In Red (1984) Motown ;
In Square Circle (1985) Motown ;
Characters (1987) Motown ;
Jungle Fever (1991) Motown ;
Conversation Peace (1995) Motown ;
Natural Wonder (1995) Motown ;
Song Review (1996) Motown ;
Ballad Collection (1999) Universal ;
At The Close Of a Century (1999) Motown ;
Bamboozled (2000) Motown ;
The Definitive Collection (2002) Motown ;
 (2003) Motown ;
A Time To Love (2005) Motown;

Enllaos externs. 
 
  Web Hispana ;
  Web oficial ;
 Biografia;


 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170291" title="2 Days to Vegas" nonfiltered="4581" processed="4565" dbindex="69617">


2 Days to Vegas s un videojoc d'acci i aventura en 3a persona que l'est creant l'empresa Steel Monkeys que encara no est determinat el publicador ni tampoc la data de llanament. L'acci passa en algunes ciutats dels EUA i pren el perode de 48 hores.

El desenvolupament va comenar el 2003 per la ara tancat estudi de Glasgow anomenat Steel Monkeys. Quan Steel Monkeys al Regne Unit va tancar es va establir un segon estudi d'Steel Monkeys a Minsk, Bielorssia.

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  2 Days to Vegas al GameSpy;
  2 Days to Vegas al GameSpot;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170292" title="James Brown" nonfiltered="4582" processed="4566" dbindex="69618">
 
James Joseph Brown (Barnwell, Carolina del Sud, 3 de maig del 1933 - Atlanta, Gergia, 25 de desembre del 2006) cantant de funk i soul nord-americ, conegut tamb com "Soul Brother Number One", "Mr. Dynamite", "The Hardest-Working Man in Show Business", "Minister of The New Super-Heavy Funk", "Universal James", per potser el seu lies ms fams sigui "the Godfather of Soul" (El Padr del Soul). 

Biografia. 
Va nixer el 3 de maig del 1933, en una barraca a Barnwell, Carolina del Sud i va morir el 25 de desembre de l'any 2006 a Atlanta, Gergia, a l'edat de 73 anys. 

Prov d'una famlia pobra d'un barri marginal. Aix li va obligar a ocupar des de l'adolescncia tot tipus de treballs. Abandonat per la seva mare, Brown va crixer amb el seu pare, un treballador itinerant, fins que va acabar a Augusta (Gergia), on una tia regentava una fonda que tamb funcionava com timba i prostbul. Sense tot just educaci, el nen Brown va procurar guanyar-se la vida netejant sabates, recollint cot i robant peces de cotxes. Abans de complir els vint anys ja havia estat detingut per robatori a m armada i va ser condemnat per ells a complir entre 8 i 16 anys de pres (segons ell, encara era un menor per li van tancar i li van jutjar quan va arribar a l'edat penal). Va ser un bon pres i, desprs de tres anys i un dia, el van alliberar i va estar ms de tres anys en un reformatori.

Entrada al mon de la msica.
En 1953 va ingressar en el grup de gospel The Starlighters. Amb ell en el grup van ser transformant-se des del gospel al R&B. Temps desprs el nom del grup va passar a sser The Famous Flames. 

En 1955 van publicar el single "Please, Please, Please". 

En 1958 publiquen els que arribaran al nmero u de ventes, "Try em" i "It's a man's, man's, man's world". 

El 24 d'octubre del 1962 van oferir un concert el teatre Apollo de Nova York, el resultat seria un gran disc que duria com nom "Live at The Apollo". A partir d'aquest moment, els xits van comenar a acumular-se en la seva carrera, amb ttols com "I ll Go Crazy", "Thing" i "Prisioner of Love". 

Ja consolidat com una de les ms brillants estrelles del soul, no va ser sin fins el 1965 quan amb "Papa s Gonna Brand A New Bag" fa alguna cosa realment original. Ressaltant el ritme sobre la melodia, compassos en sncope, entretallades guitarres raspant es van fer notar en aquesta composici i tamb a "Cold Sweat" del 1967; donant a conixer un nou concepte conegut com funk. 

El Funk va ser una veritable bocanada d'aire fresc a la msica ensucrada per als afro-americans de llavors, i a ms d'un rescat de l'herncia del jazz i els ritmes afrocubans. 

De fet com diu el msic de James Brown, Pee Wee Ellis al documental "Soul Deep", "Cold Sweat es va basar en una lnia d'un tema de cool jazz cridat So What? de Miles Davis". 

Per de major rellevncia, va ser l'energitzant desprs del Moviment Pels Drets Civils; com molt b ho va representar el seu xit del 1968 "Say It Loud I m Black & Proud", tot un alleujament de pur orgull negre que, no obstant aix, li va valer la censura de moltes estacions de radio racistes. 

Carrera en solitari.
Desprs de separar-se del grup amb el qual es va donar a conixer, The Flamous Flames, per raons monetries i de convivncia; James Brown va comenar a actuar amb una banda ms jove originalment cridada The Pacemakers i que per a ell d'aqu des d'ara els rebatejaria com The JB S, amb qui aprofund ms a les exploracions rtmiques i sonores, posant accent en el primer de 4 compassos (la formula funky per excellncia denominada "The One") amb l'ajuda dels msics Phelps i William Bootsy Collins, el trombonista Fred Wesley, el saxofonista Maceo Parker i el seu germ en la bateria Mel Parker. Bootsy, Fred i Maceo es van unir posteriorment a la cofradia espacial de George Clinton coneguda com P-Funk. 

Amb aquesta nova alineaci va seguir aconseguint nous xits: "Sex Machine" que fou n1 R&B el 1970, "The Payback" lbum de multiplat el 1974, "My Thang", "Gravity", "Papa don't take no mess", "Body Heat" entre altres. 

En els seus escarceos amb el cinema, va participar en 1980 en la pellcula "The Blues Brothers", al costat de John Belushi i Donen Aykroyd, treballant desprs en 1998 en la seqela del film "Blues Brothers 2000". En ambdues, va representar a un reverend. En 1986 grava "Living in America", el tema compost per a la pellcula "Rocky IV". 
 

En 1988 va ser arrestat per maltractar a la seva dona i per consum de drogues, perode que fou aprofitat per productors de Hip Hop per a samplejar trossos de la seva msica. Va ser condemnat a sis anys de pres, encara que en va sortir el 1991. 

En 1996 va morir la seva esposa durant una operaci de cirurgia esttica i el 1998 va ser arrestat de nou per tinena d'armes i consum de drogues, als pocs dies d'haver sortit d'una clnica de desintoxicaci. 

En els anys 1997 i 2005 va visitar Xile (Santiago de Xile (ambds anys) i Vinya del Mar (noms 2005)) per a realitzar els seus concerts habituals. L'any 1999 va suspendre a Xile el recital que es va programar, per problemes de descoordinaci entre companyies. 

Al novembre de 2006, Brown es va presentar durant una cerimnia en Alexandra Palace, a Londres, on va ser reconegut amb la seva entrada al Sal de la Fama del Regne Unit, 20 anys desprs d'haver rebut un homenatge similar als Estats Units. 

El diumenge 24 de desembre del 2006, Brown, l'autoproclamat "home ms treballador del mn de l'espectacle", s ingressat a l'Emory Crawford Long Hospital a causa d'una pneumnia. Tot i els intents dels metges, el cor del "padr del soul" va deixar de bategar en la matinada de Nadal de 2006 a l'1.45 de la matinada, a l'edat de 73 anys. El seu amic i company Charles Bobbit es trobava amb ell en el moment de la seva defunci. 

James Brown va aconseguir dur les seves maneres d'esglsia inspirats en el gospel al rhythm and blues, que en els anys seixanta, ja amb conscincia racial, es va transformar en el que es denominaria posteriorment com soul i va inundar el planeta. Va desenvolupar el ritme concentrat en estat pur que es va batejar com funk i que mantindria el seu ganxo fins al present. En els setanta, el funk va tenir com fill bastard a la comercial disc music, el afrobeat de gent com Fela Kuti, i va servir de base per a la fundaci del hip-hop: milers de temes de rap parteixen d'enregistraments de Brown com "Funky drummer", "Give it up or turn it loose" o "Think" del seu protegida Lyn Collins. Fins i tot molts passos de breakdance provenen directa o indirectament dels frentics moviments de ball (" The Boogaloo", "get down", "slide", "robot")als quals instava seguir en temes com "Get On The Good Foot" de 1972.

Per cridar-lo d'alguna manera, el funk s una creaci collectiva: tots els instruments es concentren a generar un cert ritme, a costa de la melodia. James Brown va tenir la genialitat d'implicar a instrumentistes imaginatius, molts dels quals van seguir productives carreres en solitari: Alfred Pee Wee Ellis, Maceo Parker, Fred Wesley, William Bootsy Collins. Per sense la visi d'un geni com James Brown, s possible que no haguessin passat de noms per a colleccionistes. 

El rei del soul buscava el moment adequat per a gravar: molts dels seus ms grans clssics es van fer en la carretera, entre actuaci i actuaci. No podia ser d'altra manera. Brown s'havia guanyat a pols el ttol de "el treballador ms dur del mn de l'espectacle" a causa de la intensitat de les seves actuacions i el nombre de concerts: ms de 300 en els seus bons anys. Li agradava alardear de l'afilada precisi de les seves bandes, sotmeses a disciplina frria, ratllant el militar: multes per retards, negligncies indumentries, fallades musicals; i si el culpable es resistia, podia arribar a posar-se violent. 

 

James Brown va ser declarat culpable de maltractament a la seva esposa en l'any 2004, quan desprs d'una discussi la va llanar al sl i va amenaar amb matar-la. Desprs de pagar una sanci de 1.087 dlars va ser posat en llibertat. Segons la seva esposa Brown mantenia en el moment de la seva mort, , una relaci conjugal feli amb ella. 

Quan Brown va morir molta gent es va llanar al carrer per a guiar el seu tat fins al teatre Apollo. Quan va morir, Tomi es trobava seguint un tractament de rehabilitaci: "L'ltim que em va dir era que m'estimava a la meva i al beb, ens veurem aviat", van anar les ltimes paraules de James, segons ha manifestat la seva vdua al Chronicle de Augusta. 

La negativa de l'advocat i el comptable a permetre entrar en la seva casa a Tomi ha estat interpretada per ella com una agressi  Aquest s la meva llar. No tinc cap diners. No tinc on anar.  

Sense cap dubte estem davant tota una llegenda, Brown va aconseguir arribar a una posici hegemnica durant la segona meitat del segle XX, el qual va quedar marcat per l'emergncia la seva necessitat de la msica afroamericana. Michael Jackson va poder ser ms popular per no va gaudir de la seva influncia sonora. Miles Davis va tenir ms respecte per mai va assolir el seu impacte comercial. La seva influncia en la msica ha estat tal que msics com Mick Jagger,The Who, David Bowie i Michael Jackson li han reconegut com un gran inspirador en les seves carreres. Una vegada va dir: "El que em conv s desaparixer, cridant l'atenci el menys possible.

 Referncies . 
 

 Enllaos externs . 
 Pgina Web de James Brown ;
 Extens reportatge sobri James Brown a La Factoria del Ritmo ;
 A dedication to James Brown ;
 James Brown and Michael Jackson ;
 PhotoGallery James Brown ;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170293" title="Afrika (videojoc)" nonfiltered="4583" processed="4567" dbindex="69619">



Afrika s un videojoc de PlayStation 3 en desenvolupament, el primer anunciat en una vdeo durant la conferncia de premsa de Sony a l'E3 del 2006. El videojoc el desenvolupa Rhino Studios i el publica Sony Computer Entertainment.

 Enllaos externs .
  Afrika a IGN;
  "Official Afrika Video at Gamevideos" a Gamevideos.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170300" title="Genotoxicitat" nonfiltered="4584" processed="4568" dbindex="69620">
La genotoxicitat o toxicologia gentica s una especialitat que s'ocupa de la identificaci i estudi de l'acci de qualsevol agent fsic, qumic o biolgic que produeix efectes txics sobre el material gentic. L'inters de la toxicologia gentica es centra principalment en aquells agents que produeixen efectes nocius sobre l'ADN a dosis que, en termes de toxicologia clssica, es consideren no txiques o subtxiques.

La genotoxicitat s l'acci nociva que afecta la integritat d'una cllula de material gentic. Les substncies genotxiques sn totes les que tenen afinitat per interaccionar amb l'ADN, aquest fet no constitueix necessriament una prova de perillositat pel que fa a la salut, per sn potencialment mutgenes o carcingenes, especialment aquelles capaces de causar una mutaci gentica i contribuir al desenvolupament de tumors. Dintre dels agents  genotxics s'inclouen certs composts qumics i alguns tipus de radiacions. Es pensa que alguns genotxics com les amines aromtiques causen mutacions perqu sn nuclefiles i formen enllaos covalents forts amb el DNA el que dna com a resultat la formaci d'un aduct Amina aromtica-DNA que no permet una replicaci acurada.

El terme genotxic va comenar a sser emprat de manera generalitzada a partir de la publicaci del treball de Lars Ehrenberg i cols., l'any 1973, sobre la relaci entre cncer i dany gentic: The relation of cancer induction and genetic damage. In: Evalutaion of Genetic Risks of Environmental Chemicals. Royal Swedish Academy of Sciences.

 Referncies .
  Environ Health Perspect 104(Suppl 6):1219-1225 (1996) - The Mechanism of Benzene-induced Leukemia: A Hypothesis and Speculations on the Causes of Leukemia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170304" title="Teratogen" nonfiltered="4585" processed="4569" dbindex="69621">
Un teratogen s, en sentit ampli, qualsevol agent ambiental que arriba a l'embri o al fetus, a travs de la mare, i que s capa de causar, directa o indirectament, anomalies estructurals o funcionals (alteracions bioqumiques, metabliques, hormonals, immunolgiques, del creixement i del comportament) en l'embri, el fetus o, fins i tot, en el nen desprs del naixament.
En sentit estricte, un teratogen seria qualsevol agent que pot interferir el perode d'organognesi i donar lloc a defectes congnits.

Alguns exemples de teratgens sn l'alcohol, els agents alquilants, l'cid valproic o la talidomida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170313" title="Antonin Artaud" nonfiltered="4586" processed="4570" dbindex="69622">
Antoine Marie Joseph Artaud, ms conegut com Antonin Artaud (4 de setembre de 1896-4 de mar de 1948), fou un escriptor francs. 

s autor d'una vasta obra que explora la majoria dels gneres literaris, utilitzant-los com camins cap a un art absolut. Els seus primerencs llibres de poemes L'ombilic des limbes (El melic dels limbs) de 1925 i Le Pse-Nerfs (El pesanervis) anuncien ja el carcter explosiu de la seva obra posterior. s ms conegut com el creador del teatre de la crueltat, noci que ha exercit una gran influncia en la histria del teatre mundial. 

Va treballar en 22 pellcules, durant els anys 20 i 30, entre les quals destaquen Napolo d' Abel Gance i La Passi de Juana d'Arc de Carl Theodor Dreyer.




POST-SCRIPTUM

Qui suis-je?/ 
D'o je viens?/ 
Je suis Antonin Artaud/ 
et que je le dise/
comme je sais le dire/ 
immdiatement/
vous verrez mon corps actuel/
voler en clats /
et se ramasser /
sous dix mille aspects/ 
notoires /
un corps neuf/ 
o vous ne pourrez/ 
plus jamais /
m'oublier. 

Antonin Artaud

POST-SCRIPTUM

Qui sc?/
D on vinc?/
Sc Antonin Artaud/
i si ho dic/
com ho s dir/
immediatament/
veureu el meu cos actual/
saltar pels aires/
i reunir-se/
sota milers d aspectes/
notoris/
un cos nou/
amb el que no podreu/
mai ms /
oblidar-me.

Antonin Artaud
(traducci d Albert Balasch)























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170315" title="Edmund Wilson" nonfiltered="4587" processed="4571" dbindex="69623">
Edmund Wilson (8 de maig de 1895   12 de juny de 1972). Escriptor nord-americ que va destacar com a crtic literari. Els treballs crtics de Wilson van contribuir que novellistes nord-americans com Ernest Hemingway, John Dos Passos, William Faulkner, F. Scott Fitzgerald i Vladimir Nabokov aconseguissin l'estima del pblic. 

 Biografia . 

Va nixer a Red Bank, Nova Jersey (Estats Units), i va estudiar a The Hill School i a la Universitat de Princeton. Va comenar la carrera d'escriptor com reporter al New York Sun, i es va allistar en l'exrcit durant la Primera Guerra Mundial. 

Va ser director de Vanity Fair entre 1920 i 1921, i desprs va treballar a The New Republic i The New Yorker. 

Les primeres obres de Wilson estan molt infludes per les idees de Freud i Marx, en el treball de les quals estava molt interessat.

Algunes Obres.


Axel's Castle: A Study in the Imaginative Literature of 1870-1930, New York, NY: Charles Scribner's Sons, 1931. ;
To the Finland Station: A Study in the Writing and Acting of History, Garden City, NY: Doubleday, 1940. ;
The Wound and the Bow: Seven Studies in Literature, Cambridge, MA: Riverside Press, 1941. ;
Memoirs of Hecate County, Garden City, NY: Doubleday 1946. ;
The Triple Thinkers: Twelve Essays on Literary Subjects, New York, NY: Farrar, Straus and Giroux, 1948. ;
Red, Black, Blond and Olive, London: W. H. Allen, 1956. ;
Classics and Commercials: A Literary Chronicle of the Forties, New York, NY: Farrar, Straus and Co, 1950. ;
The Scrolls from the Dead Sea, Fontana Books, 1955. ;
A Piece of My Mind: Reflections at Sixty, New York, NY: Farrar, Straus and Cudahy, 1956. ;
Patriotic Gore: Studies in the Literature of the American Civil War, New York, NY: Farrar, Straus and Giroux, 1962. ;
The Cold War and the Income Tax: A protest, New York, NY: Farrar, Straus and Co., 1964. ;
Europe without Baedeker: Sketches among the Ruins of Italy, Greece and England, with Notes from a European Diary: 1963-1964, London: Rupert Hart-Davis, 1967. ;
The Bit Between My Teeth: A Literary Chronicle of 1950-1965, New York, NY: Farrar, Straus and Giroux, 1966. ;
Apologies to the Iroquois, New York, NY: Vintage, 1960. ;
The Shores of Light: A Literary Chronicle of the Twenties and Thirties, New York, NY: Farrar, Straus and Young, 1953. ;
The American Earthquake: A Documentary of the Twenties and Thirties, Garden City, NY: Doubleday, 1958. ;
The Twenties ;
The Thirties ;
The Forties ;
The Fifties ;
The Sixties: The Last Journal 1960-1972, New York, NY: The Noonday Press, 1993. ;
Editor, The Shock of Recognition, New York, NY: Modern Library, 1943.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170317" title="Lincity" nonfiltered="4588" processed="4572" dbindex="69624">

Lincity s un joc de simulaci multiplataforma i gratut on el jugador ha de controlar i gestionar tots els aspectes socio-econmics d'una ciutat. Una caracterstica nica s la opci entre dues formes de guanyar, assolir el desenvolupament sostenible, o evacuar a tota la poblaci en una nau espacial. Est alliberat sota la llicncia GPL amb el treball artstic sota llicncia doble Creative Commons Attribution-Sharealike 2.0 i les fonts DejaVu incloses sota la seva propia llicncia.

El joc.
El jugador desenvolupa la seva ciutat mitjanant la compra de construccions apropiades, serveis i infraestructures. El jugador ha de tenir cura del creixement de la poblaci i diversos equilibris socio-econmics.

La simulaci t en compte la poblaci, el nombre de llocs de treball, aliments, bens, matries primeres, serveis, energia i altres restriccions com finances, contaminaci i transports.

S'ofereixen diversos indicadors, com mini-mapes i estadstiques.

Durant els transcurs del joc es va progressant en tecnologia (especialment amb l'ajuda de la construcci i el manteniment d'escoles i universitats), el que posa noves construccions a disposici del jugador. Mentrestant, es van consumint els recursos naturals (limitats) i es va acumulant contaminaci.

Lincity ha tingut mltiples contribudors, els ms destacats han estat IJ Peters (1995-1997), Greg Sharp (1997-2003) i Corey Keasling (2000-2003).

Histria.
Original Lincity.

El joc original. Aquesta versi es pot jugar en ordinadors vells, sense capacitat 3D, amb baixa memria i un processador lent. Va ser actualitzat a l'agost del 2004, tot i que els canvis des del 1999 han estat pocs.

Lincity era originalment per a Linux, per tamb funciona en un Windows, BeOS o OS/2, i a una gran varietat de sistemes operatius d'estil Unix.

 LinCity-NG (New Graphic).

s una ramificaci (fork en angls) del joc Lincity amb grfics 3D i nous sons. El joc s igual que l'original, fins i tot, pot carregar partides del Lincity original. El desenvolupament est actiu al 2007: s'hi afegeixen noves traduccions, es corregeixen errors i s'hi fan petites millores.

Utilitza l'SDL i l'OpenGL, i t una vista isomtrica.

Linux s el sistema primari, per tamb funciona en Windows, BeOS i sistemes Unix. Mac OS X funciona quan es compila el codi amb GCC i s'engega amb X11. 

Enllaos externs.


 Pgina principal de LinCity-NG;
 Lloc de desenvolupament de Berlios;
 Descrrega;
 Old Pgina principal del Lincity;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170318" title="Universitat de Princeton" nonfiltered="4589" processed="4573" dbindex="69625">


La Universitat de Princeton, localitzada a Princeton, Nova Jersey (Estats Units) s una de les vuit universitats de la Ivy League . 

Va ser fundada com el College of New Jersey el 1746, i va estar originalment localitzada a Elizabeth, Nova Jersey. Reconeguda com una de les ms prestigioses universitats del mn, la universitat va ser traslladada a Princeton el 1756, mantenint el nom original. El nom va ser oficialment canviat a Universitat de Princeton ("Princeton University") el 1896. Originalment va ser una instituci presbiteriana, actualment laica. 

En ella van impartir classes els matemtics Solomon Lefschetz, John Nash i George Dantzig (aquest ltim, inventor de l'Algoritme simplex). En Albert Einstein ensenyava i investigava a l'Institut d'Estudis Avanats de Princeton, una instituci propera a la Universitat, encara que independent. Princeton s una de les universitats ms riques del mn amb un dot financer que supera els 13 bilions de dlars. Part d'aquests recursos sn invertits en el Princeton University Art Museum que exhibeix obres de Monet, Gauguin, Warhol entre altres artistes preminents. Princeton s constantment qualificada entre les millors universitats d'EUA i del mn amb set nominacions consecutives al primer lloc per la revista U.S News & World Report. 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170320" title="Philip Kaufman" nonfiltered="4590" processed="4574" dbindex="69626">
Philip Kaufman (Chicago, 23 d'octubre de 1936) s un director de cinema i guionista nord-americ.

Biografia.
Va estudiar a la Universitat de Chicago i al Collegi d'Advocats de Harvard. Abans de decidir-se pel cinema, va exercir diversos oficis, i va tenir diverses ocupacions. Quan era molt jove va viatjar per tota Europa, i en un d'aquests viatges va conixer a Anas Nin, autora de The Journal of Love - The unexpurgated Diary of Anas Nin 1931-1932, historia que ms tard filmaria. En el seu desenvolupament artstic, Kaufman va optar per la direcci cinematogrfica, per tamb pel guionisme. 

El 1964, en collaboraci amb Benjamin Master, va escriure, produir i realitzar Goldstein, pera primera que va merixer el Prix de la Nouvelle Critiqui al festival de cinema de Cannes.

En els anys 70 va escriure el gui i va comenar a dirigir El bandoler Josey Wales (1976), per finalment va ser reemplaat per Clint Eastwood, qui tamb la va protagonitzar. La invasi dels ultracossos (1978) va ser el seu primer xit comercial. En els anys 80, amb una idea original de la seva autoria, va ser escrit el gui de A la recerca de l'arca perduda i Indiana Jones i l'ltima croada, films pertanyents a la saga de les aventures d'Indiana Jones, protagonitzada per Harrison Ford, i que en les mans de George Lucas i Steven Spielberg es van convertir en tot un succs cinematogrfic. 

El 1988, Kaufman va dirigir La insostenible lleugeresa del ser, adaptaci de la novella de Milan Kundera, multinominada a diversos premis, entre aquests l'Oscar. Va iniciar la dcada dels anys 90 amb altre gran xit: Henry & June, nominada tamb a un Oscar. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170321" title="Mines de Gav" nonfiltered="4591" processed="4575" dbindex="69627">

Les Mines de Gav formen un dels patrimonis arqueolgics ms importants del neoltic europeu i un dels principals jaciments prehistrics catalans. 

La seva importncia radica en el fet que formen el conjunt de mines estructurades en galeries ms antic de tota Europa. L'antiguitat del jaciment s de 6000 anys (4000 aC) i les restes arqueolgiques testimonien una explotaci permanent durant un miler d'anys, amb l'objectiu d'extreure un mineral verd denominat variscita que els antics pobladors empraven per fer joies. 

El Parc Arqueolgic Mines de Gav ofereix un acurat programa de visites que inclou: diverses exposicions de restes trobades a les excavacions; projecccions audiovisuals que, emprant les ms modernes tcniques de reproducci tridimensional, presenten com era la vida al neoltic; demostracions prctiques de les eines que empraven i una visita a una reproducci de les mines en la qual s'hi han incls tots els elements que apareixen a les mines reals.

Enllaos externs.
 Parc Arqueolgic Mines de Gav;
 Les Mines Neoltiques de Gav;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170322" title="Cromosoma 2" nonfiltered="4592" processed="4576" dbindex="69628">

El cromosoma 2 s un dels 23 parells de cromosomes en humans. Les persones normalment presenten dues cpies d'aquest cromosoma. El cromosoma 2 s el segon ms gran, presentant ms de 237 milions de parells de bases i representant al menys un 8% de l'ADN total a les cllules.

La identificaci de gens a cada cromosoma s una rea activa de la recerca gentica. Com que els investigadors utilitzen diferents aproximacions per a predir el nombre de gens a cada cromosoma, el nombre estimat de gens varia. El cromosoma 2 cont entre 1.300 i 1.800 gens.

Evoluci.
S'accepta que el cromosoma 2 s el resultat de la fusi de dos cromosomes ancestrals. La evidncia d'aix la trobem en la correspondncia del cromosoma 2 amb dos cromosomes dels primats i la presncia d'un centrmer i telmers vestigials.

Malalties associades.
Les segents malalties estan relacionades amb gens localitzats al cromosoma 2:
 Sndrome d'Alport;
 Sndrome d'Alstrm;
 Esclerosi amiotrfica lateral;
 Esclerosi amiotrfica lateral, tipus 2;
 Hipotiroidisme congnit;
 Sndrome d'Ehlers-Danlos;
 Sndrome d'Ehlers-Danlos, tipus clssic;
 Hemacromatosi;
 Hemacromatosi, tipus 4;
 Cncer colorectal no polips hereditari;
 Esclerosi lateral primria juvenil;

Enllaos externs.
Cromosoma 2 a PubMed



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170323" title="Chuck Palahniuk" nonfiltered="4593" processed="4577" dbindex="69629">
 
Charles Michael Chuck Palahniuk (Pasco, Washington, Estats Units, 21 de febrer de 1962) s un novellista satric nord-americ i periodista independent resident a Portland (Oregon). s fams per la seva guardonada novella El club de la lluita, que posteriorment David Fincher va adaptar al cinema. Les seves obres, similars en estil a les de Bret Easton Ellis, Irvine Welsh i Douglas Coupland, l'han fet un dels novellistes ms populars de la Generaci X.

 Bibliografia .
 Ficci .
 Insomnia: If You Lived Here, You'd Be Home Already , no publicat;
 Fight Club, 1996;
 Survivor, 1999;
 Invisible Monsters, 1999;
 Choke, 2001;
 Lullaby, 2002;
 Diary, 2003;
 Haunted, 2005;
 Rant 2007;

 No ficci .
 Fugitives and Refugees: A Walk in Portland, Oregon, 2003;
 Stranger Than Fiction: True Stories, 2004;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170326" title="L'holands errant (pera)" nonfiltered="4594" processed="4578" dbindex="69630">

L'holands errant (Der fliegende Hollnder) s una pera amb msica i llibret de Richard Wagner. La histria est basada en la llegenda de l'holands errant, que tracta sobre un capit de vaixell condemnat a navegar fins al dia del Judici Final. 

Wagner va declarar en la seua autobiografia "Mein Leben" (1870) que l'obra li havia estat inspirada per una tempesta, en una travessia des de Riga a Londres al juliol i agost de 1839. No obstant aix, en un esbs autobiogrfic de 1843 reconeixia que havia tret la histria de la narraci que Heinrich Heine va fer de la llegenda en la seua novella satrica "Les memries del senyor von Schnabelewopski"  (Aus den Memoiren des Herrn von Schnabelewopski - 1834).

El tema principal s el de la redempci a travs de l'amor, al qual Wagner retornaria en la major part de les seues peres posteriors.

El mateix Wagner va dirigir-ne l'estrena a la Semperoper de Dresden l'any 1843. Aquesta obra mostra els primers intents d'un estil personal, que Wagner desenvoluparia i aconseguiria en la seua obra posterior. En L'holands errant ja s'identifica l's del leitmotiv associat a determinats personatges o temes. Els leitmotiven ja es fan palesos des de la mateixa obertura, que comena amb el motiu de la tempesta en alta mar i desprs s'introdueixen els motius de l'holands i de Senta.

Originalment l'pera va ser concebuda per a ser executada sense interrupcions   un exemple dels seus esforos per trencar amb la tradici   i tot i que avui dia alguns teatres segueixen aquesta indicaci, s ms comuna la versi en tres actes separats.

Composici.
A principis de 1839 Richard Wagner estava contractat com a director en el Teatre de la Cort de Riga. El seu estil de vida extravagant i el fet que la seua muller actriu, Minna, s'haguera retirat dels escenaris, el van portar a carregar-se de deutes. Wagner, que estava component Rienzi, va traar un pla per a escapolir-se dels creditors de Riga: fugir a Pars via Londres i intentar representar Rienzi a l'pera de Pars. Per el pla va resultar un desastre: el seu passaport havia estat retingut per les autoritats letones, i finalment Minna i ell van haver de creuar la frontera illegalment, en una perillosa aventura, per a penetrar en Prssia, durant la qual Minna va patir un avortament espontani.  Van embarcar en el vaixell Thetis, el capit del qual va consentir en acceptar-los sense passaport, per el viatge es va veure interromput per les tempestes. En un moment determinat, el vaixell va penetrar en un fiord noruec buscant refugi, a Sandvika, i el viatge que havia de durar 8 dies va demorar-se finalment fins a 3 setmanes.

L'experincia de Wagner a Pars tamb va ser desastrosa. Va ser incapa de trobar feina com a director d'orquestra i l'pera no va representar Rienzi. Els Wagner, reduts a la pobresa, sobrevivien amb l'ajuda dels amics i amb els petits ingressos que Wagner aconseguia escrivint articles sobre msica i copiant partitures. En aquesta situaci, a Wagner se li va ocrrer la idea d'una pera en un acte sobre el tema de l'holands errant, pensant que podria ser representada a l'pera de Pars, com a complement d'un ballet.
"El viatge a travs dels esculls noruecs va causar una meravellosa impressi en la meua imaginaci; la llegenda de l'holands errant, que els mariners van verificar, va adquirir un particular i estrany color, que noms les meues aventures en el mar podien haver-li donat."
Wagner va escriure el primer esbs en prosa de la histria a Pars, en els primers dies de maig de 1840, basant-se en la histria referida a "Les memries del senyor von Schnabelewopski" d'Heinrich Heine, una stira publicada a Der Salon l'any 1834. En el conte de Heine, el narrador assisteix a la representaci d'una obra de teatre fictcia basada en el tema del capit mariner condemnat a navegar eternament per haver blasfemat. Heine introdueix el personatge com el jueu errant de l'oce, i a ms a ms afegeix amb vigor un element que posteriorment Wagner utilitzaria en moltes de les seues subsegents peres: l'holands noms pot ser redimit per l'amor sincer d'una dona fidel. En la versi de Heine, el tema es tracta amb ironia, no obstant Wagner va prendre el tema literalment, de manera que la dona resta fidel fins a la mort. 

A finals de maig de 1841 Wagner havia concls el llibret o poema, com ell s'estimava ms dir. La composici de la msica havia comenat entre maig i juny de l'any anterior, 1840, quan va compondre la balada de Senta, la can dels mariners noruecs de l'Acte 3 i la subsegent can del fantasma de la tripulaci de l'holands en la mateixa escena. Aquestes peces van ser compostes per a una audici a l'pera de Pars, alhora que l'esbs argumental. Realment Wagner va vendre l'esbs al director de l'pera, Lon Pillet, per 500 francs, per va ser incapa de convncer-lo que la musica pagava la pena. La resta de l'pera va ser composta durant l'estiu de 1841, sent l'obertura l'ltima part en concloure's, i l'orquestraci va ser acabada al novembre de 1841.  Sense la necessitat de cenyir-se a una pera d'un acte, Wagner va expandir-la a la durada i estructura convencionals en tres actes.

L'esbs original situava l'acci a Esccia, i la major part dels personatges tenien noms escocesos. Va canviar la ubicaci i els noms en la versi final "noruega" quan l'pera ja estava assajant-se per a l'estrena, que va tenir lloc a Dresden, al gener 1843 i sota la direcci del mateix Wagner.

A "Eine Mitteilung an meine Freunde" ("Una comunicaci als meus amics") l'any 1851, Wagner va declarar que L'holands errant representava un nova etapa per a ell: "A partir d'ac comena la meua carrera com a poeta, i el meu comiat com a mer   acoblador de textos operstics." De fet L'holands errant es la ms primerenca de les peres de Wagner que es representa al Festival de Bayreuth, el que significa que, almenys per a aquest teatre, marca l'inici de l'etapa de maduresa de Wagner.

Sinopsi.

Lloc: costa de Noruega. ;

Acte 1.
En el viatge de retorn, el capit Daland s'ha vist obligat a buscar refugi per al vaixell en un port. Deixa el comandament al seu timoner, i tant ell com la resta de la tripulaci es retiren. (Can del timoner: "Amb hurac i tempesta en mars llunyanes.") El timoner s'adorm. Un vaixell fantasmagric apareix per la popa, emps per la mar contra la nau de Daland, les cadenes mantenen els dos vaixells units. Mans invisibles recullen les veles. Un home pllid, vestit de negre, amb una espessa barba negra, apareix en terra ferma. Lamenta el seu dest. (ria: "El temps ha passat i set anys han transcorregut de nou") 

En haver blasfemat, est condemnat a navegar sense descans. Un ngel li va dur els termes per a la seua redempci: cada set anys les ones el portaran a terra ferma, si pot trobar una dona que li siga fidel, ser perdonat. Daland parla amb ell. Quan l'holands s'assabenta que Daland t una filla jove i soltera, li demana convertir-la en la seua muller a canvi de tresors. Temptat per l'or Daland hi accepta, i afavorits pel vent del sud calorosament celebrat pels homes de Daland, ambds vaixells salpen.

Acte 2.
Les dones estan filant i cantant a la casa de Daland. (Cor de filadores: "Fila, fila, noia alegre") Senta guaita somniadora el retrat de l'holands errant, a qui desitja salvar. En contra del desig de la seua nodrissa canta la histria de l'holands (Balada amb el leitmotiv), com satan el va sentir blasfemar i el va portar al seu mn. Declara que vol salvar-lo amb la seua fidelitat. Arriba Erik i la sent; les noies se'n van, i el caador, que estima Senta, li diu que tinga precauci amb el seu somni, en el qual arriba Daland acompanyat d'un misteris estranger que se l'end a la mar. Finalment, en no aconseguir fer canviar de parer a Senta, surt desesperat. Daland arriba amb l'estranger; l'holands i Senta es miren en silenci. Senta gaireb ignora la presncia de son pare, fins i tot quan li anuncia que l'holands s el seu proms. En el segent duet, que tanca l'acte, Senta promet fidelitat fins la mort a l'holands.

Acte 3.
Al capvespre, la tripulaci de Daland invita els homes de l'estranger a qu s'unisquen a la festa, per en va. Les noies es retiren alegres mentre que en el vaixell de l'estranger comencen a aparixer formes fantasmagriques. Els homes de Daland se senten espantats. Arriba Senta seguida per Erik, qui li reprotxa el seu menyspreu, malgrat que ella sempre l'ha estimat de manera formal i constant. Quan l'estranger, que ha estat sentint la conversa, sent aquestes paraules s'enfonsa en la desesperaci, perqu ara est definitivament condemnat. Convoca als seus homes i confessa a tots que ell s l'holands errant. Immediatament desprs que l'holands deixe terra ferma, Senta es llana a la mar, fidel fins a la mort. Aquesta s la salvaci de l'holands. El vaixell fantasma desapareix, i Senta i l'holands ascendeixen al cel.

Notes.


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 L'holands errant. Una aproximaci a la comprensi d'aquest drama Article de Jordi Mota a Wagneriana Catalana. Associaci Wagneriana de Barcelona. ;
 Richard Wagner - L'holands errant Collecci de postals histriques amb motius de les peres de Wagner.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170331" title="Guiena" nonfiltered="4595" processed="4579" dbindex="69631">


La Guiena (occit Guiana , francs Guyenne ) s una regi francesa que comprn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemos, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc. El nom potser prov de la deformaci del d'Aquitnia.

 Histria .
El nom Guiena per a referir-se a la regi apareix per primer cop en el tractat de Pars de 1259 i designava Bordeus i la seva comarca, les Landes, el Perigord, el Llemos i el Carc, terres que pertanyien en feu al rei d'Anglaterra, per que en tenia el deure d'homenatge. A la fi de la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquest territori fou annexat a la corona francesa. Posteriorment li foren afegits l'Agens i el Roergue i formaren la provncia francesa de Guiena, dividida en les generalitats de Bordeus i de Montalban. Aquesta divisi es va mantenir fins que desprs de la Revoluci Francesa es va imposar la divisi en departaments.

 Divisi actual .
L'antiga Guiena correspon als actuals departaments francesos de Gironda, Dordonya i Olt i Garona (a la regi d'Aquitnia) i  lt i Avairon (a la regi de Migdia-Pirineus).
 Enllaos externs .

 Ducat de Guiena .
  Ducat de Guiena Herldica.

 Regiment de Guiana .
  Regiment de Guiena Vexillologia.
  Historia del regiment de la Reina;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170332" title="Genoma hum" nonfiltered="4596" processed="4580" dbindex="69632">
El genoma hum s el genoma dHomo sapiens. Est constituit per 24 cromosomes diferents (22 autosomes + 2 cromosomes sexuals: X, Y) amb una mida total aproximada de 3.200 milions de parells de bases d'ADN (3.200 Mb) que contenen uns 20.000 - 25.000 gens. De les 3.200 Mb unes 2.950 Mb corresponen a eucromatina i unes 250 Mb a heterocromatina. El projecte Genoma Hum va produir una seqncia de referncia del genoma hum eucromtic, utilitzat a tot el mn en les cincies biomdiques.

La seqncia d'ADN que conforma el genoma hum cont codificada la informaci necessria per a l'expressi, altament coordinada i adaptable a l'ambient, del proteoma hum, s a dir, del conjunt de protenes de l'sser hum. Les protenes, i no l'ADN, sn les biomolcules efectores; organitzant-se en enormes xarxes funcionals d'interaccions. En definitiva, el proteoma fonamenta la particular morfologia i funcionalitat de cada cllula. Aix mateix, l'organitzaci estructural i funcional de les diferents cllules conforma cada teixit i cada rgan i, finalment l'organisme viu en el seu conjunt. Aix, el genoma hum cont la informaci necessria per al desenvolupament bsic d'un sser hum complet.

El genoma hum presenta una densitat de gens molt inferior a la que inicialment s'havia predit, amb noms un 1'5% de la seva longitud constituda per exons codificants de protenes. Un 70% est constiuit per ADN extragnic i un 30% per seqncies relacionades amb gens. Del total d'ADN extragnic, aproximadament un 70% correspon a repeticions disperses, de manera que, ms o menys, la meitat del genoma hum correspon a seqncies repetitives d'ADN. D'altra banda, del total d'ADN relacionat amb els gens s'estima que el 95% correspon a ADN no codificant: pseudogns, fragments de gens, introns, seqncies UTR, etc.






Components. 
Cromosomes. 
El genoma hum (com el de qualsevol organisme eucariota) est format per cromosomes, que sn llargues seqncies contnues d'ADN altament organitzades espacialment (amb ajuda de protenes histones i no histones) per a adoptar una forma ultracondensada en metafase. Sn observables amb microscpia ptica convencional o de fluorescncia mitjanant tcniques de citogentica i s'ordenen formant un cariotip.

El cariotip hum cont un total de 24 cromosomes distints: 22 parells d'autosomes ms 2 cromosomes sexuals que determinen el sexe de l'individu. Els cromosomes 1-22 van ser numerats en ordre decreixent de grandria sobre la base del cariotip. No obstant aix, posteriorment va poder comprovar-se que el cromosoma 22 s en realitat major que el 21.


Les cllules somtiques d'un organisme possexen en el seu nucli un total de 46 cromosomes (23 parells): una dotaci de 22 autosomes procedents de cada progenitor i un parell de cromosomes sexuals, un cromosoma X de la mare i un X o un Y del pare. (Veure imatge 1). Els gmetes -vuls i espermatozoides- posseeixen una dotaci haploide de 23 cromosomes.

ADN intragnic.
Gens. 
Un gen s la unitat bsica de l'herncia, i porta la informaci gentica necessria per a la sntesi d'una protena (gens codificants) o d'un ARN no codificant (gens d'ARN). Est format per una seqncia promotora, que regula la seva expressi, i una seqncia que es transcriu, composta al seu torn per: seqncies UTR (regions flanquejants no tradudes), necessries per a la traducci i l'estabilitat de l'ARNm, exons (codificants) i introns, que sn seqncies de ADN no tradudes situades entre dos exons que seran eliminades en el processament de l'ARNm (empalmament, splicing en angls).

Actualment s'estima que el genoma hum cont entre 20.000 i 25.000 gens codificants de protenes, estimaci molt inferior a les prediccions inicials que parlaven d'uns 100.000 gens o ms. Aix implica que el genoma hum t menys del doble de gens que organismes eucariotes molt ms simples, com la mosca de la fruita o el nematode Caenorhabditis elegans. No obstant aix, les cllules humanes recorren mpliament al splicing (empalmament) alternatiu per a produir diverses protenes distintes a partir d'un mateix gen, per la qual cosa el proteoma hum s ms ample que el d'altres organismes molt ms simples. En la prctica, el genoma tan sols porta la informaci necessria per a una expressi perfectament coordinada i regulada del conjunt de protenes que conformen el proteoma, sent aquest l'encarregat d'executar la major part de les funcions cellulars.

Gens d'ARN. 
A ms dels gens codificants de protenes, el genoma hum cont diversos milers de gens d'ARN, la transcripci dels quals produeix ARN de transferncia (ARNt), ARN ribosmic (ARNr), microARN (miARN), o altres gens ARN no codificants. Els ARN ribosmics i de transferncia sn essencials en la constituci dels ribosomes i en la traducci de les protenes. Per la seva banda, els microARN tenen gran importncia en la regulaci de l'expressi gnica, estimant-se que fins a un 20-30% dels gens del genoma hum pot estar regulat pel mecanisme d'interferncia per miARN. Fins al moment s'han identificat ms de 300 gens de miARN i s'estima que poden existir uns 500.

Distribuci de gens. 
A continuaci es mostren alguns valors terme mitj del genoma hum. Cap advertir, no obstant aix, que l'enorme heterogenetat que presenten aquestes variables fa poc representatius als valors terme mitj, encara que tenen valor orientatiu.

La densitat mitja de gens s d'1 gen cada 100 kb, amb una grandria mitja de 20-30 kb, i un nombre d'exons terme mitj de 7-8 per cada gen, amb una grandria mitja de 150 nucletids. La grandria mitja d'un ARNm s de 1,8-2,2 kb, incloent les regions UTR (regions no tradudes flanquejants), sent la longitud mitja de la regi codificant d'1,4 kb.


El genoma hum es caracteritza per presentar una gran heterogenetat en la seva seqncia. En particular, la riquesa en bases de guanina (G) i citosina (C) enfront de les d'adenina (A) i timina (T) es distribux heterogniament, amb regions molt riques en G+C flanquejades per regions molt pobres, sent el contingut mig de G+C del 41%, menor al tericament esperat (50%). Aquesta heterogenetat est correlacionada amb la riquesa en gens, de manera que els gens tendeixen a concentrar-se en les regions ms riques en G+C. Aquest fet era conegut ja des de fa anys grcies a la separaci mitjanant centrifugaci en gradient de densitat de regions riques en G+C (que van rebre el nom d'isocors H; de l'angls High) i regions riques en A+T (isocors L; de l'angls Low).    

Seqncies reguladores. 
El genoma hum t diversos sistemes de regulaci de l'expressi gnica, basats en la regulaci de la uni de factors de transcripci a les seqncies promotores, en mecanismes de modificaci epigentica (metilaci de l'ADN o metilaci-acetilaci d'histones) o en el control de l'accessibilitat als promotors determinada pel grau de condensaci de la cromatina; tots ells molt interrelacionats. A ms, hi ha altres sistemes de regulaci a nivell del processament, estabilitat i traducci de l'ARNm, entre d'altres. Per tant, l'expressi gnica est intensament regulada, la qual cosa permet desenvolupar els mltiples fenotips que caracteritzen els diferents tipus cellulars d'un organisme eucariota multicellular, al mateix temps que dota a la cllula de la plasticitat necessria per a adaptar-se a un mitj canviant. No obstant aix, tota la informaci necessria per a la regulaci de l'expressi gnica, en funci de l'ambient cellular, est codificada en la seqncia d'ADN igual que ho estan els gens.

Les seqncies reguladores sn tpicament seqncies curtes presents en les proximitats o en l'interior (freqentment en introns) dels gens. En l'actualitat, el coneixement sistemtic d'aquestes seqncies i de com actuen en complexes xarxes de regulaci gnica, sensibles a senyals exgens, s molt escs i est comenant a desenvolupar-se mitjanant estudis de genmica comparada, bioinformtica i biologia de sistemes. La identificaci de seqncies reguladores es basa en part en la recerca de regions no codificants evolutivament conservades. Per exemple, la divergncia evolutiva entre el ratol i l'sser hum va ocrrer fa 70-90 milions d'anys. Mitjanant estudis de genmica comparada, alineant seqncies d'ambds genomes poden identificar-se regions amb alt grau de coincidncia, moltes corresponents a gens i altres a seqncies no codificants de protenes per de gran importncia funcional, ats que han estat sotmeses a pressi selectiva.

Elements ultraconservats. 
Reben aquest nom regions que han mostrat una constncia evolutiva gaireb total, major fins i tot que les seqncies codificants de protenes, mitjanant estudis de genmica comparada. Aquestes seqncies generalment se solapen amb introns de gens implicats en la regulaci de la transcripci o en el desenvolupament embrionari i amb exons de gens relacionats amb el processament de l'ARN. La seva funci s generalment poc coneguda, per probablement d'extrema importncia donat el seu nivell de conservaci evolutiva, tal com s'ha exposat en el punt anterior.

En l'actualitat s'han trobat uns 500 segments d'una grandria major a 200 parells de bases totalment conservats (100% de coincidncia) entre els genomes d'hum, ratol i rata, i gaireb totalment conservats en gos (99%) i pollastre (95%).

Pseudogens. 
En el genoma hum s'han trobat aix mateix uns 19.000 pseudogens, que sn versions completes o parcials de gens que han acumulat diverses mutacions i que generalment no es transcriuen. Es classifiquen en pseudogens no processats (30%) i pseudogens processats (70%).

 Els pseudogens no processats sn cpies de gens generalment originades per duplicaci, que no es transcriuen per mancar d'una seqncia promotora i haver acumulat mltiples mutacions, algunes de les quals sense sentit (el que origina codons d'aturada prematurs). Es caracteritzen per posseir tant exons com introns. ;
 Els pseudogens processats, per contra, sn cpies d'ARN missatger retrotranscrites i inserides en el genoma. En conseqncia manquen d'introns i de seqncia promotora.

ADN intergnic. 
Com s'ha dit, les regions intergniques o extragniques comprenen la major part de la seqncia del genoma hum, i la seva funci s generalment desconeguda. Bona part d'aquestes regions est composta per elements repetitius, classificables com repeticions en tndem o repeticions disperses, encara que la resta de la seqncia no respon a un patr definit i classificable. Gran part de l'ADN intergnic pot ser un artefacte evolutiu sense una funci determinada en el genoma actual, pel que tradicionalment aquestes regions han estat denominades ADN "escombraria" (Junk DNA), denominaci que inclou tamb les seqncies intrniques i pseudogns. No obstant aix, aquesta denominaci no s la ms encertada donat el paper regulador conegut de moltes d'aquestes seqncies. A ms el notable grau de conservaci evolutiva d'algunes d'aquestes seqncies sembla indicar que posseeixen altres funcions essencials encara desconegudes o poc conegudes. Per tant, alguns prefereixen denominar-lo "ADN no codificant" (encara que l'anomenat "ADN escombraria" inclou tamb transposons codificants) o "ADN repetitiu".



ADN repetit en tndem. 
Sn repeticions que s'ordenen de manera consecutiva, de manera que seqncies idntiques, o gaireb, es disposen unes darrere d'unes altres. 

Satllits. 
El conjunt de repeticions en tndem de tipus satllit comprn un total de 250 Mb del genoma hum. Sn seqncies d'entre 5 i diversos centenars de nucletids que es repeteixen en tndem milers de vegades generant regions repetides amb grandries que oscillen entre 100 kb (100.000 nucletids) fins a diverses megabases. 

Reben el seu nom de les observacions inicials de centrifugacions en gradient de densitat de l'ADN genmic fragmentat, que reportaven una banda principal corresponent a la major part del genoma i tres bandes satllit de menor densitat. Aix es deu al fet que les seqncies satllit tenen una riquesa en nucltids Adenosina+Timina superior a la mitjana del genoma i en conseqncia sn menys denses.

Hi ha principalment 6 tipus de repeticions de ADN satllit:

Satllit 1: seqncia bsica de 42 nucletids. Situat en els centrmers dels cromosomes 3 i 4 i l'el bra curt dels cromosomes acrocntrics (en posici distal respecte al clster codificant d'ARNr). ;
Satllit 2: la seqncia bsica s ATTCCATTCG. Present en les proximitats dels centrmers dels cromosomes 2 i 10, i en la constricci secundria d'1 i 16. ;
Satllit 3: la seqncia bsica s ATTCC. Present en la constricci secundria dels cromosomes 9 i Y, i en posici proximal respecte al clster d'ADNr del bra curt dels cromosomes acrocntrics. ;
Satllit alfa: seqncia bsica de 171 nucletids. Forma part de l'ADN dels centrmers cromosmics. ;
Satllit beta: seqncia bsica de 68 nucletids. Apareix entorn del centrmer en els cromosomes acrocntrics i en la constricci secundria del cromosoma 1. ;
Satllit gamma: seqncia bsica de 220 nucletids. Prxim al centrmer dels cromosomes 8 i X.

Minisatllits. 
Estan composts per una unitat bsica de seqncia de 6-25 
nucletids que es repeteix en tndem generant seqncies d'entre 100 i 20.000 parells de bases. S'estima que el genoma hum cont uns 30.000 minisatllits.

Diversos estudis han relacionat els minisatllits amb processos de regulaci de l'expressi gnica, com el control del nivell de transcripci, l'empalmament (splicing) alternatiu o la empremta (imprinting). Aix mateix, s'han associat amb punts de fragilitat cromosmica ats que se situen prxims a llocs preferents de trencament cromosmic, translocaci gentica i recombinaci meitica. Finalment, alguns minisatllits humans (10%) sn hipermutables, presentant una taxa mitja de mutaci entre el 0.5% i el 20% en les cllules de la lnia germinal, sent aix les regions ms inestables del genoma hum conegudes fins a la data.

En el genoma hum, aproximadament el 90% dels minisatllits se situen en els telmers dels cromosomes. La seqncia bsica de sis nucletids TTAGGG es repeteix milers de vegades en tndem, generant regions de 5-20 kb que conformen els telmers.

Alguns minisatllits per la seva gran inestabilitat presenten una notable variabilitat entre individus distints. Es consideren polimorfismes multialllics, ats que poden presentar-se en un nombre de repeticions molt variable, i es denominen VNTR (acrnim de Variable number tandem repeat). Sn marcadors molt utilitzats en gentica forense, ja que permeten establir una petjada gentica caracterstica de cada individu, i sn identificables mitjanant transferncia d'RNA i hibridaci.

Microsatllits. 
Estan composts per seqncies bsiques de 2-4 nucletids, la repetici dels quals en tndem origina freqentment seqncies de menys de 150 nucletids. Alguns exemples importants sn el dinucletid CA i el trinucletid CAG.

Els microsatllits sn tamb polimorfismes multialllics, denominats STR (acrnim de Short Tandem Repeats) i poden identificar-se mitjanant PCR, de manera rpida i senzilla.

S'estima que el genoma hum cont uns 200.000 microsatllits, que es distribueixen ms o menys homogniament, al contrari que els minisatllits, el que els fa ms informatius com marcadors.

ADN repetit dispers. 
Sn seqncies d'ADN que es repeteixen de manera dispersa per tot el genoma, constituint el 45% del genoma hum. Els elements quantitativament ms importants sn els LINEs i SINEs, que es distingeixen per la grandria de la unitat repetida.

Aquestes seqncies tenen la potencialitat d'autopropagar-se al transcriure's a un ARNm intermediari, retrotranscriure's i inserir-se en un altre punt del genoma. Aquest fenomen es produeix amb una baixa freqncia, estimant-se que 1 de cada 100-200 nounats porten una inserci nova d'un Alu o un L1, que poden resultar patognics per mutagnesi insercional, per desregulaci de l'expressi de gens prxims (pels propis promotors dels SINE i LINE) o per recombinaci illegtima entre dues cpies idntiques de diferent localitzaci cromosmica (recombinaci intra o intercromosmica), especialment entre elements Alu.

ilegtima entre dos copias idnticas de distinta localizacin cromosmica (recombinacin intra o intercromosmica), especialmente entre elementos Alu.






SINE. 
Acrnim de l'angls Short Interspersed Nuclear Elements (Elements nuclears dispersos curts). Sn seqncies curtes, generalment d'uns pocs centenars de bases, que apareixen repetides milers de vegades en el genoma hum. Suposen el 13% del genoma hum, un 10% degut exclusivament a la famlia d'elements Alu (caracterstica de primats). 

Els elements Alu sn seqencies de 250-280 nucletids presents en 1.500.000 cpies disperses per tot el genoma. Estructuralment sn dmers quasi idntics, excepte que la segona unitat cont un afegit de 32 nucletids, sent major que la primera. Quant a la seva seqncia, tenen una considerable riquesa en G+C (56%), pel que predominen en les bandes R, i ambds monmers presenten una cua poliA (seqncia d'adenines) vestigi del seu origen d'ARNm. A ms, posseeixen un promotor de l'ARN polimerasa III per a transcriure's. Es consideren retrotransposons no autnoms, ja que depenen per a propagar-se de la retrotranscripci del seu ARNm per una retrotranscriptasa present en el medi.

LINE.
 
Acrnim de l'angls Long Interspersed Nuclear Elements (Elements nuclears dispersos llargs). Constituxen el 20% del genoma hum. La famlia de major importncia quantitativa s LINE-1 o L1 que s una seqncia de 6 kb repetida unes 800.000 vegades de manera dispersa per tot el genoma, encara que la gran majoria de les cpies s incompleta al presentar l'extrem 5' truncat per una retrotranscripci incompleta. Aix, s'estima que hi ha unes 5.000 cpies completes de L1, noms 90 de les quals sn actives, estant la resta inhibides per metilaci del seu promotor.

La seva riquesa en G+C s del 42%, prxima a la mitjana del genoma (41%) i es localitzen preferentment a les bandes G dels cromosomes. Posseeixen, a ms, un promotor de l'ARN polimerasa II.

Els elements LINE complets sn codificants. En concret LINE-1 codifica dues protenes: 
Protena d'uni a ARN (  RNA-binding protein  ): codificada pel marc de lectura obert 1 (ORF1, acrnim de l'angls   Open reading Frame 1  ) ;
Enzim amb activitat retrotranscriptasa i endonucleasa: codificada per l'ORF2.

Per tant, es consideren retrotransopsons autnoms, ja que codifiquen les protenes que necessiten per a propagar-se. La ARN polimerasa II present en el medi transcriu el LINE, i aquest ARNm es tradueix en ambds marcs de lectura produint una retrotranscriptasa que actua sobre l'ARNm generant una cpia d'ADN del LINE, potencialment capa d'inserir-se en el genoma. Aix mateix aquestes protenes poden ser utilitzades per pseudogns processats o elements SINE per a la seva propagaci.

Diversos estudis han mostrat que les seqncies LINE poden tenir importncia en la regulaci de l'expressi gnica, havent-se comprovat que els gens prxims a LINE presenten un nivell d'expressi inferior. Aix s especialment rellevant perqu aproximadament el 80% dels gens del genoma hum cont algun element L1 en els seus introns.     

HERV. 
Acrnim de Human Endogenous RetroVirus (retrovirus endogen hum). Els retrovirus sn virus el genoma dels quals est compost per ARN, capaos de retrotranscriure's i integrar el seu genoma en el de la cllula infectada. Aix, els HERV sn cpies parcials del genoma de retrovirus integrats en el genoma hum al llarg de l'evoluci dels vertebrats, vestigis d'antigues infeccions retrovirals que van afectar a cllules de la lnia germinal. Algunes estimacions estableixen que hi ha unes 98.000 seqncies HERV, mentre que unes altres afirmen que sn ms de 400.000. En qualsevol cas, s'accepta que entorn del 5-8% del genoma hum est constitut per genomes antigament virals. La grandria d'un genoma retroviral complet s d'entorn de 6-11 kb, per la majoria dels HERV sn cpies incompletes. 

Al llarg de l'evoluci aquestes seqncies sense inters per al genoma hostatge han anat acumulant mutacions sense sentit i delecions que els han inactivat. Encara que la majoria de les HERV tenen milions d'anys d'antiguitat, almenys una famlia de retrovirus es va integrar durant la divergncia evolutiva d'humans i ximpanzs, la famlia HERV-K(HML2), que suposa entorn del 1% dels HERV. 

Transposons d'ADN. 
Sota la denominaci de transposons de vegades s'inclouen els retrotransposons, tals com els pseudogns processats, els SINEs i els LINEs. En tal cas es parla de transposons de classe I per a fer referncia als retrotransposons, i de classe II per a referir-se a transposons d'ADN, als quals es dedica el present apartat. 

Els transposons de ADN complets possexen la potencialitat de autopropagar-se sense un intermediari d'ARNm seguit de retrotranscripci. Un transpos cont en gen d'un enzim transposasa, flanquejat per repeticions invertides. El seu mecanisme de transposici es basa en tallar i pegar, movent la seva seqncia a altra localitzaci distinta del genoma. Els diferents tipus de transposases actuen de manera diferent, havent algunes capaces d'unir-se a qualsevol part del genoma mentre que unes altres s'uneixen a seqncies diana especfiques. La transposasa codificada pel propi transpos ho extreu realitzant dues corts flanqujeants en el bri d'ADN, generant extrems cohesius, i ho insereix en la seqncia diana en altre punt del genoma. Una ADN polimerasa emplena els buits generats pels extrems cohesius i una ADN lligasa reestablece els enllaos fosfodister, recuperant la continutat de la seqncia de ADN. Aix comporta una duplicaci de la seqncia diana entorn del transpos, en la seva nova localitzaci.

S'estima que el genoma hum cont unes 300.000 cpies d'elements repetits dispersos originats per transposons d'ADN, constituint un 3% del genoma. Hi ha mltiples famlies, de les quals cap destacar per la seva importncia patognica per la generaci de reordenacions cromosmiques els elements mariner, aix com les famlies MER1 i MER2.  

Variabilitat. 
Si b dos ssers humans del mateix sexe comparteixen un percentatge elevadssim (entorn del 99,9%) de la seva seqncia d'ADN, el que ens permet treballar amb una nica seqncia de referncia, petites variacions genmiques fonamenten bona part de la variabilitat fenotpica interindividual. Una variaci en el genoma, per substituci, deleci o inserci, es denomina polimorfisme o allel gentic. No tot polimorfisme gentic provoca una alteraci en la seqncia d'una protena o del seu nivell d'expressi, s a dir, molts sn silenciosos i manquen d'expressi fenotpica.

SNPs. 
La principal font de variabilitat en els genomes de dos ssers humans procedeix de les variacions en un sol nucletid, coneguts cin SNPs (Sengonal Nucleotide Polimorphisms), en les quals s'han centrat la major part dels estudis. Donada la seva importncia, en l'actualitat existeix un projecte internacional (International HapMap Project) per a catalogar a gran escala els SNPs del genoma hum. En aquest context, la denominaci de SNP freqentment es restringeix a aquells polimorfismes d'un sol nucletid en els quals l'allel menys freqent apareix en almenys el 1% de la poblaci.

Els SNP sn marcadors tetralllics, ats que en teoria en una posici pot haver quatre nucletids distints, cadascun dels quals identificaria un allel; no obstant aix, en la prctica solen presentar noms dos allels en la poblaci. S'estima que la freqncia de SNPs en el genoma hum s d'un SNP cada 500-100 parells de bases, dels quals una part rellevant sn polimorfismes codificants, que causen la substituci d'un aminocid per un altre en una protena. 

Grcies a la seva abundncia i que presenten una distribuci aproximadament uniforme en el genoma, han tingut gran utilitat com marcadors per als mapes de lligament, eina fonamental del Projecte Genoma Hum. A ms sn fcilment detectables a gran escala mitjanant l'ocupaci de microxips de DNA (comunament coneguts com microarrays). 

Variaci estructural. 
Recentment, s'ha comenat a estudiar una nova forma de variaci en el genoma hum: l'estructural. Aquest tipus de variacions es refereix a duplicacions, inversions, insercions o variants en el nombre de cpies de segments grans del genoma (en general de 1000 nucletids o ms). Aquestes variants impliquen a una gran proporci del genoma, pel que es pensa que sn, almenys, tan importants com els SNPs.

A pesar que aquest camp d'estudi s relativament nou (els primers estudis a gran escala es van publicar en els anys 2004 i 2005), ha tingut un gran auge, fins al punt que s'ha creat un nou projecte per a estudiar aquest tipus de variants en els mateixos individus en els quals es va basar el Projecte HapMap. 

Encara que encara queden dubtes sobre les causes d'aquest tipus de variants, cada vegada existeix ms evidncia a favor que s un fenomen recurrent que encara contnua modelant i creant noves variants del genoma. 

Aquest tipus de variacions han potenciat la idea que el genoma hum no s una entitat esttica, sin que es troba en constant canvi i evoluci.

Malalties gentiques. 
L'alteraci de la seqncia d'ADN que constitux el genoma hum pot causar l'expressi anormal d'un o ms gens, originant un fenotip patolgic. Les malalties gentiques poden estar causades per mutaci de la seqncia d'ADN, amb afectaci de la seqncia codificant (produint protenes incorrectes) o de seqncies reguladores (alterant el nivell d'expressi d'un gen), o per alteracions cromosmiques, numriques o estructurals. L'alteraci del genoma de les cllules germinals d'un individu es transmet freqentment a la seva descendncia. Actualment el nombre de malalties gentiques conegudes s aproximadament de 4.000, sent la ms comuna la fibrosi qustica.

L'estudi de les malalties gentiques freqentment s'ha englobat dintre de la gentica de poblacions. Els resultats del Projecte Genoma Hum sn de gran importncia per a la identificaci de noves malalties gentiques i per al desenvolupament de nous i millors sistemes de diagnstic gentic, aix com per a la investigaci en nous tractaments, inclosa la terpia gnica.

Mutacions.
Les mutacions gniques poden ser:

Substitucions (canvis d'un nucletid per altre): Les substitucions es denominen transicions si suposen un canvi entre bases del mateix tipus qumic, o transversions si sn un canvi purina (A,G) pirimidina (C,T) o pirimidina purina.

Delecions o insercions: sn respectivament l'eliminaci o addici d'una determinada seqncia de nucletids, de longitud variable. Les grans delecions poden afectar fins i tot a diversos gens, fins al punt de ser apreciables a nivell cromosmic amb tcniques de citogentica. Insercions o deleciones d'uns pocs parells de bases en una seqncia codificant poden provocar desplaament del marc de lectura (frameshift), de manera que la seqncia de nucletids de l'ARNm es llegeix de manera incorrecta. ;

Les mutacions gnica poden afectar a:

ADN codificant: Si el canvi en un nucletid provoca el canvi d'un aminocid de la protena la mutaci es denomina no sinnima. En cas contrari es denominen sinnimes o silencioses (possible perqu el codi gentic s degenerat). Les mutacions no sinnimes aix mateix es classifiquen en mutacions amb canvi de sentit (missense) si provoquen el canvi d'un aminocid per un altre, mutacions sense sentit (non-sense) si canvien un cod codificant per un cod d'aturada (TAA, TAG, TGA) o amb guany de sentit si succex al revs. ;

ADN no codificant: Poden afectar a seqncies reguladores, promotores o implicades en l'empalmament (splicing). Aquestes ltimes poden causar un erroni processament de l'ARNm, amb conseqncies diverses en l'expressi de la protena codificada per aquest gen.

Trastorns d'un sol gen. 
Sn malalties gentiques causades per mutaci en un sol gen, que presenten una herncia de tipus mendeli, fcilment predictible. En la taula es resumeixen els principals patrons d'herncia que poden mostrar, les seves caracterstiques i alguns exemples.



 


Trastorns polignics i multifactorials. 
Altres alteracions gentiques poden ser molt ms complexes en la seva associaci amb un fenotip patolgic. Sn les malalties multifactorials o poligniques, s a dir, aquelles que estan causades per la combinaci de mltiples allel genotpics i de factors exgens, tals com l'ambient o l'estil de vida. En conseqncia no presenten un patr hereditari clar, i la diversitat de factors etiolgics i de risc dificulta l'estimaci del risc, el diagnstic i el tractament. Alguns exemples de malalties multifactorials amb etiologia parcialment gentica sn: 
 Autisme ;
 Malaltia cardiovascular ;
 Hipertensi ;
 Diabetis;
 Obesitat;
 Cncer;

Alteracions cromosmiques. 
Les alteracions gentiques poden produir-se tamb a escala cromosmica (cromosomopaties), causant severs trastorns que afecten a mltiples gens i que en moltes ocasions sn letals provocant avortaments prematurs. Freqentment estan provocades per un error durant la divisi cellular, que no obstant aix no impedeix la seva conclusi. Les alteracions cromosmiques reflecteixen una anormalitat en el nombre o en l'estructura dels cromosomes, pel que es classifiquen en numriques i estructurals. Provoquen fenotips molt diversos, per freqentment presenten uns trets comuns: 
 Retard mental i retard del desenvolupament. ;
 Alteracions facials i anomalies al capdavant i coll. ;
 Malformacions congnites, amb afectaci preferent d'extremitats, cor, etc.

Numriques.




s una alteraci del nombre normal de cromosomes d'un individu, que normalment presenta 23 parells de cromosomes (46 en total), sent cada dotaci cromosmica d'un progenitor (diplodia). Si l'alteraci afecta a un noms parell de cromosomes es parla d'aneuplodia, de manera que pot haver un sol cromosoma (monosomia) o ms de dos (trisomia, tetrasomia...). Un exemple de gran prevalena s la trisomia 21, responsable de la sndrome de Down. Si per contra l'alteraci afecta a tots els cromosomes es parla d'euplodia, de manera que en teoria l'individu t una sola dotaci cromosmica (haplodia, 23 cromosomes en total) o ms de dues dotacions (triplodia: 69 cromosomes; tetraplodia: 92 cromosomes...). En la prctica les euplodies causen letalitat embrionria (avortaments) sent molt pocs els nascuts vius, i moren molt primerencament. Les aneuplodies sn majoritriament letals, excepte les trisomies dels cromosomes 13, 18, 21, X i Y (XXY, XYY), i la monosomia del cromosoma X. En la taula es mostren les freqncies de nascuts vius amb aquestes alteracions.

Estructurals. 
Es denominen aix les alteracions en l'estructura dels cromosomes, tals com les grans delecions o insercions, reordenacions del material gentic entre cromosomes... detectables mitjanant tcniques de citogentica. 
 Delecions: eliminaci d'una porci del genoma. Alguns trastorns coneguts sn la sndrome de Wolf-Hirschhorn per deleci parcial del bra curt del cromosoma 4 (4p), i la sndrome de Jacobsen o deleci 11q terminal. ;

 Duplicacions: una regi considerable d'un cromosoma es duplica. Un exemple s la malaltia de Charcot-Marie-Tooth tipus 1A, que pot ser causada per duplicaci del gen codificant de la protena mielnica perifrica 22 (PMP22) en el cromosoma 17.

 Translocaciones: quan una porci d'un cromosoma es transfereix a un altre cromosoma. Hi ha dos tipus principals de translocacions: la translocaci recproca, en la qual s'intercanvien segments de dos cromosomes distints, i la translocaci robertsoniana, en la qual dos cromosomes acrocntrics (13, 14, 15, 21, 22) es fusionen pels seus centrmers (fusi cntrica). ;

 Inversions: una part del genoma es trenca i es reorienta en direcci oposada abans de reassociar-se, amb el que aquesta seqncia apareix invertida. Poden ser paracntriques (si afecten noms a una bra) o pericntriques (si la seqncia invertida inclou el centrmer). ;

 Cromosomes en anells: una porci del genoma es trenca i forma un anell per circularitzaci. Aix pot ocrrer amb prdua de material o sense prdua de material. ;

 Isocromosomes: cromosomes simtrics, amb els seus dos bra idntics per deleci d'un dels braos i duplicaci de l'altre. El ms habitual s l'isocromosoma X, en el qual es perd el bra curt del cromosoma X, originant fenotips de sndrome de Turner.

Les sndromes d'inestabilitat cromosmica sn un grup de trastorns caracteritzats per una gran inestabilitat dels cromosomes, que sofrixen amb gran freqncia alteracions estructurals. Estan associats amb un augment de la malignitat de neoplsies.

Evoluci. 
Els estudis de genmica comparada es basen en comparana de seqncies genmiques a gran escala, generalment mitjanant eines bioinformtiques. Aquests estudis permeten aprofundir en el coneixement d'aspectes evolutius d'escala temporal i espacial molt diversa, des de l'estudi de l'evoluci dels primers ssers vius fa milers de milions d'anys o les radiacions filogentiques en mamfers, fins a l'estudi de les migracions d'ssers humans en els ltims 100.000 anys, que expliquen l'actual distribuci de les diferents races humanes.

Genmica comparada (entre espcies).
Els estudis de genmica comparada amb genomes de mamfers suggereixen que aproximadament el 5% del genoma hum s'ha conservat evolutivament en els ltims 200 milions d'anys; la qual cosa inclou la gran majoria dels gens i seqncies reguladores. No obstant aix, els gens i les seqncies reguladores actualment conegudes suposen noms el 2% del genoma, el que suggereix que la major part de la seqncia genmica amb gran importncia funcional s desconeguda. Un percentatge important dels gens humans presenta un alt grau de conservaci evolutiva. La similitud entre el genoma hum i el del ximpanz (Pan troglodytes) s del 98,77%. En terme mitj, una protena humana es diferencia de la seva ortloga de ximpanz en tan sols dos aminocids, i gaireb un ter dels gens t la mateixa seqncia. Una diferncia important entre els dos genomes s el cromosoma 2 hum, que s el producte d'una fusi entre els cromosomes 12 i 13 del ximpanz"  "Large-scale sequencing of the chimpanzee genome is now imminent." .

Una altra conclusi de la comparana del genoma de diferents primats s la notable prdua de gens de receptors olfactius que s'ha produt parallelament al desenvolupament de la visi en color (tricrmica) durant l'evoluci de primats" .

Genmica comparada (entre genomes humans).

Durant dcades les niques evidncies que permetien aprofundir en el coneixement de l'origen i l'expansi de l'Homo sapiens han estat les escasses troballes arqueolgics. No obstant aix, en l'actualitat, els estudis de genmica comparada a partir de genomes d'individus actuals de tot el mn, estan aportant informaci molt rellevant. El seu fonament bsic consisteix a identificar un polimorfisme, una mutaci, que s'assumeix que es va originar en un individu d'una poblaci ancestral, i que ha heretat tota la seva descendncia fins a l'actualitat. A ms, ats que les mutacions semblen produir-se a un ritme constant, pot estimar-se l'antiguitat d'una determinada mutaci sobre la base de la grandria de l'haplotip en el qual se situa, s a dir, la grandria de la seqncia conservada que flanqueja la mutaci. Aquesta metodologia es veu complicada pel fenomen de recombinaci entre els parells de cromosomes d'un individu, procedents dels seus dos progenitors. No obstant aix, hi ha dues regions en les quals no existeix dita inconvenient perqu presenten una herncia uniparental: el genoma mitocondrial (d'herncia matrilineal), i el cromosoma Y (d'herncia patrilineal).

En les ltimes dcades, els estudis de genmica comparada basada en el genoma mitocondrial, i en menor mida en el cromosoma Y, han reportat conclusions de gran inters. En diversos estudis s'ha traat la filognia d'aquestes seqncies, estimant-se que tots els ssers humans actuals comparteixen un avantpassat femen com que va viure a frica fa uns 150.000 anys. Per la seva banda, per raons encara poc conegudes, la major convergncia de l'ADN del cromosoma Y estableix que l'avantpassat mascul com ms recent data de fa uns 60.000 anys. Aquests individus han estat batejats com Eva mitocondrial i cromosoma Y d'Adan.

La major diversitat de marcadors gentics i en conseqncia, els haplotips de menor longitud, s'han trobat a frica. Tot la resta de la poblaci mundial presenta noms una petita part d'aquests marcadors, de manera que la composici genmica de la resta de la poblaci humana actual s noms un subconjunt de la qual pot apreciar-se a frica. Aix indux a afirmar que un petit grup d'ssers humans (potser entorn d'un miler) va emigrar del continent afric cap a les costes d'sia occidental, fa uns 50.000-70.000 anys, segons estudis basats en el genoma mitocondrial. Fa uns 50.000 anys van arribar Austrlia i fa entorn de 40.000-30.000 anys altres subpoblacions colonitzaren Europa occidental i el centre d'sia. Aix mateix, s'estima que fa 20.000-15.000 anys van arribar el continent americ a travs de l'estret de Bering (el nivell del mar era menor durant l'ltima glaciaci, o glaciaci de Wrm o Wisconsin), poblant Sud-Amrica fa uns 15.000-12.000 anys. No obstant aix, aquestes dades noms sn estimacions, i la metodologia presenta certes limitacions. En l'actualitat, la tendncia s combinar els estudis de genmica comparada basats en l'ADN mitocondrial amb anlisi de la seqncia del cromosoma Y.

Genoma mitocondrial. 
s el genoma propi dels mitocondris de cllules eucariotes. El mitocondri s un orgnul subcellular essencial en el metabolisme aerobi o oxidatiu de les cllules eucariotes. El seu origen s endosimbiont, s a dir, antigament van ser organismes procariotes independents captats per una cllula eucariota ancestral, amb la qual van desenvolupar una relaci simbitica. Les caracterstiques del seu genoma, per tant, sn molt semblants a les d'un organisme procariota actual, i el seu codi gentic s lleugerament distint al considerat universal. Per a adaptar-se al nnxol intracellular i augmentar la seva taxa de replicaci, el genoma mitocondrial s'ha anat reduint substancialment al llarg del seu coevoluci, presentant en l'actualitat una grandria de 16.569 parells de bases. Aix, la gran majoria de les protenes localitzades als mitocondris (1500 en mamfers) estan codificades pel genoma nuclear (al que fan referncia tots els apartats anteriors), de manera que molts d'aquests gens van ser transferits del mitocondri al nucli cellular durant la coevoluci de la cllula eucariota. En la majoria de mamfers, noms la femella transmet al zigot els seus mitocondris, pel que presenten, com ja s'ha dit, un patr hereditari matrilineal. En general una cllula humana mitjana cont 100-10.000 cpies del genoma mitocondrial per cada cllula, a ra d'unes 2-10 molcules d'ADN per mitocondri.

El genoma mitocondrial posseeix 37 gens: 
 13 gens codificants de protenes: codifiquen 13 polipptids que formen part dels complexos multienzimtics de la fosforilaci oxidativa (sistema OXPHOS). Sn 7 subunitatss del Complex I (NADH deshidrogenasa), una subunitat del complex III (citocrom b), 3 subunitats del Complex IV (citocrom oxidasa) i 2 subunitats del Complex V (ATPsintasa). ;
 2 gens ARNr, que codifiquen les dues subunitats de l'ARN ribosmic de la matriu mitocondrial. ;
 22 gens ARNt, que codifiquen els 22 ARN transferents necessaris per a la sntesi proteica en la matriu mitocondrial.

AL contrari del que succea amb el genoma nuclear, on noms el 1,5% era codificant, en el genoma mitocondrial el 97% correspon a seqncies codificants. s una nica molcula d'ADN de doble cadena circular. Una de les hemicadenes rep el nom de cadena pesada o cadena H, i cont 28 dels 37 gens (2 ARNr, 14 ARNt i 12 polipptids). La hemicadena complementria (cadena lleugera o L) codifica els 9 gens restants. En ambdues cadenes, els gens dels ARNt apareixen distributs entre dos gens ARNr o codificants de protenes, la qual cosa s de gran importncia per al processament de l'ARN mitocondrial.

Vegeu tamb.
Gentica humana;

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170333" title="Gran Turismo HD" nonfiltered="4597" processed="4581" dbindex="69633">


Gran Turismo HD (High Definition), prviament conegut com a Vision Gran Turismo a l'E3 del 2006, va ser el primer videojoc de la saga Gran Turismo per ser llanat per la PlayStation 3. Per pot ser descarregat totalment a travs de PlayStation Store a partir del 24 de desembre de 2006. Polyphony Digital va voler acabar rpidament amb el desenvolupament del Gran Turismo HD i centrar-se amb el desenvolupament del Gran Turismo 5. Hi ha deu cotxes i dos pistes.

Va ser llanada una actualitzaci, la 1.2, el 5 d'abril de 2007 que afegia millores en el control i el so. A Europa i Austrlia es va llanar la versi 2.0 per Playstation Store el 23 de mar de 2007.

 Referncies .


 Enllaos externs .
  Gran-Turismo.com Lloc web oficial de GTHD;
  GT Center - GTHD News;
  Preses de pantalla del GTHD Premium;
  Gran Turismo World Lloc oficial de la saga;
  Gran Turismo Planet Enllaat a una secci de vdeos i imatges del videojoc;
  GranTurismo-HD.com Un lloc web fan popular de GTHD.
  GTHD International Rankings Lloc web no oficial sobre rnquings de jugadors, enllaos a rcords de tot el mn pel YouTube;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170342" title="Ascaris lumbricoides" nonfiltered="4598" processed="4582" dbindex="69634">

L'Ascaris lumbricoides s un nematode parsit de l'intest prim de l'home, molt freqent en pasos poc desenvolupats. En el porc es troba una espcie prcticament idntica, anomenada Ascaris suum.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170343" title="Igor Ansoff" nonfiltered="4599" processed="4583" dbindex="69635">
Igor Ansoff (Vladivostok 1918-San Diego, Califrnia, 14 de juliol de 2002) fou un matemtic i economista, conegut com el pare de l'administraci estratgica. Nascut a Rssia, els seus pares emigraren als Estats Units durant la guerra civil que va seguir a la Revoluci russa, i s'establiren a Nova York.
Va estudiar enginyeria i es doctor en Matemtiques, per desprs especialitzar-se en Planificaci en la Lockeed Aircraft Corporation on va obtenir experincia analitzant les complexitats d'un ambient de negocis. Durant la Segona Guerra Mundial va servir a la marina nord-americana com a enlla amb la marina sovitica i com a professor de fsica. Ha ensenyat en diverses universitats d'Estats Units i Europa (Blgica i Sucia), i ha estat assessor de les empreses Phillips, General Electric, Westinghouse, IBM, Gulf Oil i Sterling. Va morir de pneumnia als Estats Units.

 Estratgia d'Ansoff .

Ansoff afirm, a diferncia de Richard Cyert i James G. March, que la clau de l'estratgia s reconixer que si una companyia est funcionant, llavors s part de l'ambient, i que quan un administrador entn l'ambient i reconeix que l'ambient est en constant canvi, llavors pot prendre les decisions correctes liderant les organitzacions cap al futur. Proposa diverses categories d'estratgia, en qualsevol d'elles hi encaixa cada empresa o pot fer combinacions quan busqui objectius a llarg termini: 
 Mxim rendiment actual: la finalitat de l'empresa s generar guanys. ;
 Utilitats de capital: obtenir guanys a curt termini. ;
 Liquiditat de patrimoni: busca atreure compradors procurant demostrar una elevada flexibilitat patrimonial. ;
 Responsabilitat social: estratgia per a demostrar inters en qestions cviques. ;
 Filantropies: l'empresa desvia recursos a objectius no econmics o a institucions sense finalitat lucrativa. ;
 Actitud davant dels riscs: reduir riscs encara que es redueixi les utilitats.

 Obres .
 Corporate Strategy (1965);
 Business Strategy (1969);
 Strategic Management (1984);
 The Firm: Meeting The Legacy Challenge (1986);
 The New Corporate Strategy (1989).
  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170344" title="Ascaris suum" nonfiltered="4600" processed="4584" dbindex="69636">

L'Ascaris suum s un nematode parsit que provoca l'ascariasi en els porcs.

Vegeu tamb: Ascaris lumbricoides






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170347" title="Peroz I" nonfiltered="4601" processed="4585" dbindex="69637">
Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom s Fero, Firouz) va ser un emperador sassnida que va regnar del 457 al 484.

Peroz I era fill de Yezdegerd II (438   457). Es va rebellar contra el seu germ Hormizd III (457   459), que va succeir al seu pare com a Rei de reis. El 459, Peroz I va derrotar i va matar a Hormizd III amb l'ajut dels heftalites (tamb anomenats huns blancs), que havien envat Bactriana. A continuaci va matar a la major part de la seva famlia i va comenar a perseguir a les sectes cristianes. No obstant aix, va permetre la difusi del Nestorianisme, una branca del cristianisme diferent a la de l'Imperi Bizant.

Peroz I va tractar de mantenir la pau amb l'Imperi Bizant i va aconseguir el seu objectiu. Per altra banda, va intentar detenir als heftalites que havien comenat a conquerir l'est d'Iran, per totes aquestes guerres van obtenir un resultat desastrs, malgrat que els romans li van fornir tropes. Peroz I va ser fet presoner i va haver de lliurar al seu fill Kavadh I durant tres anys, com ostatge als heftalites, abans de poder pagar la forta suma que li demanaven pel seu rescat. Una vegada que Kavadh va ser alliberat, Peroz I, va trencar el seu tractat amb els heftalites i va intentar atacar-los amb una gran armada, per aquesta es va perdre pel desert oriental, essent dissolta l'any 484. Els heftalites van envair i saquejar Prsia durant dos anys. Un noble persa, procedent d'una antiga famlia de Karen Zarmihr (o Sokhra), va restablir l'ordre i va ajudar a Valash (484   488), un dels germans de Peroz I, a pujar al tron.






 Enllaos externs .

 Histria d'Iran;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170349" title="Richard Cyert" nonfiltered="4602" processed="4586" dbindex="69638">
Richard Cyert (Winona, Minnesota, 22 de juliol de 1921 - 7 d'octubre de 1998) fou un economista i estadstic nord-americ. Es cri a Minneapolis i es gradu a la Universitat de Minnesota el 1943, quan va servir a la marina dels EUA. Durant el servei militar es va graduir en economia a la Universitat de Columbia, on tamb s'especialitz en estadstica. Don classes a la Universitat de Nova York, fins que es fou nomenat professor d'estadstica en la comptabilitat i auditoria en l'Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh el 1948.

Don classes d'economia, estadstica, i administraci industrial durant 14 anys, i desprs fou nomenat deg de l'Escola de Llicenciats d'Administraci Industrial. El 1972 es convertia en el sis president de la universitat. Durant la seva presidncia, transform Carnegie Mellon transformant-lo d'una escola tcnica de provncies a una de les principals universitats nord-americanes. 

Com a economista, afirm amb James G. March que les organitzacions empresarials com a tals no tenen pas objectius, noms els tenen les persones. Els objectius de cada persona o grup de persones dins l'organitzaci (que generalment es divideixen entre propietaris, treballadors i directius) s'estableix desprs de negociacions entre aquests grups entre si i la prpia organitzaci. Aquest punt de vista fou criticat per Igor Ansoff, qui pensava que les empreses i els grups humans tenien objectius diferents.

 Obres .
 Management Decision Making (1971) amb Lawrence A. Welsch;
 The American Economy, 1960-2000 (1983);
 Technology and Employment (1987);
 Behavioral Theory of the Firm (1992) amb James B. March;
 Computational Organization Theory (1994) amb Kathleen M. Carley i Michael J. Prietula;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170350" title="Casa-Museu del Comtat" nonfiltered="4603" processed="4587" dbindex="69639">
La Casa-Museu del Comtat, i seu del Centre d'Estudis Contestans de Cocentaina (Provncia d'Alacant) se situa en un edifici del segle XVIII en el centre urb de la poblaci. L'edifici consta de celler, planta baixa i dos pisos. 

Compta amb un teginat en la sala principal. La faana est organitzada en planta baixa d'acord amb el model urb del s.XV mentre que la resta s del s.XVIII. Disposa d'arcs de pedra, cermiques i balconades de ferro forjat d'inters. 

Destaquen una petita finestra romnica geminada situada sobre l'accs i l'arc amb dovelles de l'entrada, aix com els panells de rajoles barroques del primer pis. 

En aquest edifici t la seva seu el Centre d'Estudis Contestans, un dels organismes d'estudis comarcals ms importants del Pas Valenci. Tamb aqu est installada la Casa-Museu del Comtat, amb una collecci etnolgica que ocupa tot l'immoble, desprs que fos restaurat i rehabilitat de forma curosa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170351" title="Rafael Vidiella i Franch" nonfiltered="4604" processed="4588" dbindex="69640">
Rafael Vidiella i Franch (Tortosa, Baix Ebre 1890 - Barcelona 1982) fou un poltic comunista catal. Treball de tipgraf, i milit a la CNT. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera fou director a Valncia del diari Solidaridad Obrera. Desprs la deix per unir-se a la Uni General de Treballadors (UGT)  Des del 1931 esdevingu el mxim dirigent de la Federaci Catalana del PSOE. Incorpor aquesta federaci al si del Partit Socialista Unificat de Catalunya el 1936, i fou nomenat conseller de comunicacions de la Generalitat de Catalunya (juliol del 1936), de justcia (desembre del 1936), de provements, treball i obres pbliques (maig del 1937). 

Desprs de la guerra civil espanyola s'exili diversos pasos, fins que s'establ a Budapest. Durant la pugna entre Joan Comorera i la direcci del Partido Comunista de Espaa (PCE), s'aline amb els darrers, i durant anys fou un dels principals dirigents del partit. Collabor en Nous Horitzons. El 1976 torn a Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170353" title="Nous Horitzons" nonfiltered="4605" processed="4589" dbindex="69641">
Nous Horitzons fou una revista poltica i cultural  trimestral escrita en catal, fundada el 1960 amb el nom d'Horitzons i que el 1962 adopt el nom actual, estretament relacionada amb el PSUC.  Inicialment era clandestina, durant el franquisme la redacci era a Mxic, a crrec dels catalans exiliats. Els primers nmeros s'editaren totalment a Mxic, per a partir del nmero 9, les planxes per a la publicaci es preparaven a Frana i desprs s'imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977. 

A Mxic la dirig Francesc Vicens i Giralt i, quan se'establ la redacci a Catalunya, Manuel Sacristn. Han estat collaboradors de la revista en les seves diferents poques Rafael Vidiella i Franch, G. Aribau, Gregori Lpez Raimundo, Pere Ardiaca, N. Pla, Manuel Sacristn, Jordi Sol Tura, Francesc Vallverd i Canes, J. Sempere, Rafael Rib, Manuel Vzquez Montalbn, Nria Sales, Joaquim Molas, Oriol Bohigas i Teresa Pmies, entre d'altres. Ha tractat amb preferncia temtiques relacionades amb la realitat social catalana, i la qesti nacional, per b que cal destacar, tamb, les collaboracions de crtica literria. A l'ptica marxista de la revista s'hi han afegit darrerament altres corrents intellectuals. El 1993 el PSUC i Iniciativa per Catalunya crearen la fundaci Nous Horitzons, a la qual rest vinculada la revista.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170354" title="Perejaume" nonfiltered="4606" processed="4590" dbindex="69642">
Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme 1957), s un pintor i poeta catal.

Biografia.
Va nixer el 1957 a Sant Pol de Mar, poblaci situada a la comarca del Maresme. De formaci autodidacta pren clares influncies d'autors com Joan Brossa, amb qui compartir una obra a cavall entre la pintura i la poesia.

El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya i l'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plstiques concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.

Obra plstica.
A la dcada del 1970 inici les seves primeres exposicions, inicialment a la seva poblaci natal, una poca en la qual destaca la influncia de les avantguardes histriques, fent del paisatge i la cultura catalana l'eix central de la seva obra.

Amb clares arrels surrealistes el seu inters per la pintura ha transcendit el seu carcter merament pictric, esdevenint la seva obra potica d'igual o ms importncia que l'anterior. Des dels inicis de la dcada del 1980 porta a terme una mplia producci que inclou llibres de poesia, assaig, crtica i catlegs.

El 1998-1999 va installar els vuit plafons circulars del sostre, i els tres del prosceni, del Gran Teatre del Liceu.

 Obra .
Exposicions.
 1984: "Postaler" ;
 1988: "A 2.000 metres de pintura sobre el nivell del mar" ;
 1989: "Fragments de monarquia" ;
 1990: "Galeria Joan Prats, Coll de pal. Cim del Costabona" ;
 1997: "Girona, Pineda, Sant Pol i la Vall d'Oo" ;
 1999: "Deixar de fer una exposici";
 2000: "Bocamont, Ceret, Figueres, el Prat, Tarragona i Vall" ;
 2003: "Retrotabula";

Llibres publicats.

 1989: Ludwig-Jujol. Qu s el collage sin acostar soledats? ;
 1990: El bosc a casa, amb Joan Brossa;
 1993: La pintura i la boca ;
 1995: El paisatge s rod;
 1998: Oisme;
 2000: Cartaci, amb Joan Brossa;
 2003: Obreda;
 2004: Cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions;
 2007: L'obra i la por;

Enllaos externs.
  Informaci de Perejaume a la xarxa;
  Obra de Perejaume a www.elcultural.es;
  Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170356" title="Arqueid" nonfiltered="4607" processed="4591" dbindex="69643">


Els arqueids (Archaeidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels arqueodeus (Archaeoidea), juntament amb els pararqueids, mecismauqunids, microfolcommtids i holarqueids. 

Arriben a sobrepassar els 5 mm de llargada. En angls l'anomenen pelican spider ("aranya pelic") per la seva forma anatmica: allargades mandbules i part del davant que li serveixen per capturar altres aranyes. El fet que algunes espcies ataquin altres aranyes fa que tamb se les anomeni "aranyes assassines".


 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 18 de desembre de 2005, aquesta famlia t 3 gneres i 25 espcies. S'han trobat 9 espcies noves a Magadascar per encara no han estat descrites. Es troben a Sud-frica, Madagascar i Austrlia

 Archaeinae .
 Afrarchaea Forster & Platnick, 1984;
 Afrarchaea bergae Lotz, 1996 (Sud-frica);
 Afrarchaea entabeniensis Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Afrarchaea fernkloofensis Lotz, 1996 (Sud-frica);
 Afrarchaea fisheri Lotz, 2003 (Madagascar);
 Afrarchaea godfreyi (Hewitt, 1919) (Sud-frica, Madagascar);
 Afrarchaea harveyi Lotz, 2003 (Sud-frica);
 Afrarchaea kranskopensis Lotz, 1996 (Sud-frica);
 Afrarchaea lawrencei Lotz, 1996 (Sud-frica);
 Afrarchaea mahariraensis Lotz, 2003 (Madagascar);
 Afrarchaea ngomensis Lotz, 1996 (Sud-frica);

 Austrarchaea Forster & Platnick, 1984;
 Austrarchaea daviesae Forster & Platnick, 1984 (Queensland);
 Austrarchaea hickmani (Butler, 1929) (Victria);
 Austrarchaea mainae Platnick, 1991 (Oest d Austrlia);
 Austrarchaea nodosa (Forster, 1956) (Queensland);
 Austrarchaea robinsi Harvey, 2002 (Oest d Austrlia);


 Eriauchenius O. P.-Cambridge, 1881;
 Eriauchenius bourgini (Millot, 1948) (Madagascar);
 Eriauchenius cornutus (Lotz, 2003) (Sud-frica);
 Eriauchenius gracilicollis (Millot, 1948) (Madagascar);
 Eriauchenius jeanneli (Millot, 1948) (Madagascar);
 Eriauchenius legendrei (Platnick, 1991) (Madagascar);
 Eriauchenius pauliani (Legendre, 1970) (Madagascar);
 Eriauchenius ratsirarsoni (Lotz, 2003) (Madagascar);
 Eriauchenius tsingyensis (Lotz, 2003) (Madagascar);
 Eriauchenius vadoni (Millot, 1948) (Madagascar);
 Eriauchenius workmani O. P.-Cambridge, 1881 (Madagascar);

 Jurarchaeinae .
Jurarchaeinae Eskov, 1987   (fssil)
 Jurarchaea Eskov, 1987  ;
 Jurarchaea zherikhini Eskov, 1987  ;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 Penney D. (2003): "Afrarchaea grimaldii, a new species of Archaeidae (Araneae) in Cretaceous Burmese amber". Journal of Arachnology 31, 122-130. PDF;

 Vegeu tamb .
 Arqueodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170357" title="Francesc Vicens i Giralt" nonfiltered="4608" processed="4592" dbindex="69644">
Francesc Vicens i Giralt (Barcelona 1927) s un escriptor i poltic catal. Es llicenci en dret a Barcelona i a Pars. Fou membre destacat del PSUC a la clandestinitat des del 1955, encarregat de la direcci de la revista Nous Horitzons, per en fou expulsat el 1965 acusat de nacionalisme. El 1980 s'incorpor a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el que fou diputat al Parlament de Catalunya el 1980-1982 i a les corts espanyoles el 1982-86. Posteriorment s'afili a Iniciativa per Catalunya, el 1991, des d'aquest any fins al 1995 fou regidor a l'rea de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. s autor o coautor de nombrosos escrits sobre art i poltica, i entre el 1969 i el 1973 dirig una histria de l'art universal en 10 volums. Del 1974 al 1981 tamb fou director de la Fundaci Joan Mir. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170358" title="Reina de Sab" nonfiltered="4609" processed="4593" dbindex="69645">
La Reina de Sab s un personatge que apareix a la Bblia visitant Salom i que no s'ha pogut identificar amb exactitud amb cap personatge histric. Les llegendes que l'envolten la representen com una dona extremadament rica, monarca del regne de Sab que va viure cap al segle X aC. 

La Reina a la Bblia.
El passatge que la cita s Reis 10, i altres posteriors el repeteixen. Presenten una reina que li dna presents al rei Salom, a qui ha anat a visitar per la seva fama de saviesa. Li pregunta coses durant hores i queda meravellada per les respostes que rep, per les quals lloa Du. Ell promet concedir-li tot el que ella demani, per la seva petici s ambigua.

Les tradicions antigues.
L'historiador jueu Flavi Josep la menciona en les seves obres i li dna el sobrenom de Nikaule. La tradici jueva afirma que la reina va demanar a Salom favors sexuals i alguns l'emparenten amb la mtica Lilit. Un enigma clssic que hauria proposat al rei s el de reconixer una flor natural enmig d'un ram de flors artificials aromatitzades. Salom hauria usat una abella per a tal fi.

L'islam l'anomena Bilqis, explica un relat similar a l'Alcor i detalla que ella venia d'un indret d'adoradors del sol, fet que la lligaria als egipcis. Per a alguns, s una imatge de Casiopea, de la mitologia grega.

Determinades fonts africanes pensen que Sab equival a l'antic imperi d'Etipia (potser Iemen) i la reina seria Makeda (com es narra al Kebra Nagast). Aquesta hauria tingut un fill amb Salom, el futur emperador Menelik I. La llegenda afirma que fou ell qui li deman matrimoni per que ella refus perqu ell tenia varies esposes i ella volia ser l'nica. Per una aposta perduda va acabar quedant-se uns mesos al palau, el temps per engendrar el fill i tornar al seu regne.

Les tradicions modernes.
El cristianisme va emfasitzar la castedat de la reina, oposant-se a les llegendes jueves i fent-la un antecedent de la Verge Maria. A ms a ms, els regals que porta al rei Salom sn anlegs als que porten els Reis Mags a Jess. Apareix citada als evangelis de Mateu i Lluc com a reina del sud que jutjar els hebreus per no haver acceptat la nova religi (igual que ella es va convertir en veure la saviesa del rei i va lloar Du, igualment els jueus s'haurien d'haver convertit en veure les obres de Crist).

Estudiosos contemporanis pensen que el relat bblic s una deformaci de la trobada comercial entre dos reis (possiblement una esposa del fara egipci), que hauria acabat amb el perms per navegar per frica dels vaixells de Salom.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170363" title="Abdet" nonfiltered="4610" processed="4594" dbindex="69646">

L'Abdet s una poblaci situada a la vall de Guadalest, Alacant, i pertany administrativament a la poblaci propera de Confrides. Est situada als peus de la serra de Serrella, a una altitud de 630 metres. Actualment no arriba al centenar d'habitants. 


 Monuments . 

 L'esglsia de Sant Vicent Ferrer.
 El Trinquet de l'Abdet, situat parallelament a l'esglsia, data de 1772, i s per tant un dels ms antics. El 2006 va ser reformat. S'hi juga una modalitat nica, la Pilota grossa.
 El riu Mela, paratge de gran bellesa natural molt visitat pels amants del descens de rius i barrancs. ;
 El "llavaor vell". Llavador on en segles passats es llavava. Fa poc s'ha restaurat.
 La "creueta del peny". Peny que corona el poble; des de dalt es pot observar una excellent i propera panoramica del poble i dels voltants, aix com una gran creu. Per la mitat del peny, muntant, hi ha una coveta.
 Fonts. Per tot el terme hi han moltes fonts d'aigua neta i fresca: Mela, Llorca...

 Festes i celebracions . 
En Abdet se celebren dues festes: 
 A l'abril, en honor a Sant Vicent Ferrer. s la festa dels joves i s tradicional la foguera a les portes de l'esglsia. ;
 Al tercer cap de setmana d'agost, en honor a la Verge dels Dolors. s la festa dels casats i el seu principal acte s l'ofrena.
En ambdues festes, pel dia hi ha cercaviles, celebracions religioses, menjars populars en la plaa, partides de pilota valenciana, actes culturals i activitats infantils; per les nits hi ha revetlla.

 Histria . 
La poblaci s d'origen rab. L'any 1264 el rei Jaume I la va lliurar a Vidal de Sarri a qui en el 1271 va succeir el seu fill, Bernat de Sarri, el qual la va cedir el 1335 a l' infant Pere. Posteriorment, les cases de Cardona i Ariza posseirien el senyoriu. En 1526, els musulmans es van rebellar contra l'ordre de conversi manada per Carles I. Amb lluites permanents contra Castella, en 1609 van prendre de nou les armes, sumant-se als moriscs refugiats en les muntanyes de la Vall de Laguart fins que fossin expulsats definitivament aquest mateix any, deixant abandonades les dotze niques cases que havia. 

Posteriorment, va ser repoblat, i en el segle XVIII ja tenia vint-i-cinc cases, arribant a tenir el municipi complet de Abdet i Confrides 822 habitants. Durant els dos ltims segles, la poblaci descendeix lentament. Durant el perode 1960-1970 va minvar un 17%, arribant a baixar en l'ltima dcada un 50%. A l'actualitat, la poblaci d'Abdet est creixent lleugerament, en bona mida per la presncia d'immigrants europeus.

 Etimologia del terme Abdet . 
De seguida pensem en un origen rab del nom que, evidentment, t l'aire d'un nom propi dels nombrosos amb Abd- o amb noms de la mateixa arrel. Per aix pot ser vctima d'un cop d'ull superficial, no explicant-se llavors la terminaci -et. No s'ha trobat res igual en els llistats de topnims rabs; i l's amb article indux a un apellatiu rom mossrab o catal. Realment, s'ha trobat una explicaci rab ms d'acord amb el "paisatge toponomstic" d'aquesta vall i amb el passat radicalment morisc d'aquest lloc. L'arrel abd- va tenir plena acollida en l'rab en tots els llocs, per amb el significat de "servir", "adorar". En particular, era verb procedent naturalment del seu participi actiu abid amb el significat de "ermita". En diccionaris ms accessibles, figura tamb com adjectiu, significant "adorador", "devot". Tamb consta que s corrent el femen abida. Posat en plural, s abidat, s a dir "adoradoras", "devotes". 

Per tant, eixa pot ser una explicaci fontica completa del nom, ja que s una norma general de l'rab vulgar hispnic i magreb el emmudiment de la "i" interna seguida de vocal llarga. En el parla morisca, havia de sonar provet de l'article alabdat, d'on es catalanitzara (a)labdat i finalment l'Abdet. No s gens artificial aquest adjectiu femen plural, ats que s un procs repetit en el catal. L's de l'adjectiu femen "devota" amb el sentit de "ermita", "santuari". L'aplicaci d'aquest adjectiu a les ermites, ja apuntava en el segle XV "...el vell rei es va retirar a contemplaci a una devota ermita". (Tirant lo Blanc Ag I, 21) 

 Escut .

L'escut de l'Abdet fou creat l'any 2007 segons les normes del "Consell d'Herldica i Vexillologia" de la Generalitat Valenciana per a escuts de nova creaci, i est pendent d'aprovaci.

 Descripci: Escut quadrilong de punta redonda, partit i mig tallat. En el primer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules abraats d'atzur amb cinc veneres de plata en creu. En el segon quarter, en camp d'atzur, una muntanya de plata surmontada d'una flama d'or. En el tercer quarter, en camp de gules, un creixent d'or. Al timbre, corona reial oberta.

 Fonaments: Blass del almirant Bernat de Sarri, antic senyor de la poblaci, sobre les armes reials del Regne de Valencia. S'acompanya d'un dels simbols de Sant Vicent Ferrer, patr de la poblaci i titular de la parroquia. Baix, un creixent d'or que evoca l'orige rab de la poblaci.

 Gastronomia . 
Olleta de blat ;
Pilotes de dacsa ;
Conill amb alls ;

s tamb tpic el menjar de cacera, aix com gran varietat de fruita i verdura obtinguda dels camps (nespres, olives, ametlles, taronges, ram i un llarg etctera). 

 Altres dades .

 "Cor parroquial de L'Abdet": Cor format a partir d'un grup de gent amb arrels del poble de diferents edats que es van ajuntar en principi per a amenitzar, amb assatjos previs, les misses que es celebren en festes, per que actualment ja han participat en les festes d'altres pobles de dins i fora del Vall de Guadalest.
 Senyoriu de Santacreu. En la vendimia, es fa vi de la manera tradicional: xafigant el ram amb els peus i prensant-lo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170365" title="Francesc Riera i Claramunt" nonfiltered="4611" processed="4595" dbindex="69647">
Francesc Riera i Claramunt (Martorell, Baix Llobregat 1890 - Mxic 1955) fou un sindicalista i poltic catal. Era propietari i agricultor, fou cofundador de la Uni de Rabassaires, que presid des del 1930. Escollit alcalde de Martorell el 1930, tamb fou elegit diputat del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya. Form part de les comissions parlamentries de justcia i dret, , diputaci permanent, govern interior, treball i reforma del reglament, i es preocup sobretot per temes agraris i defens el dret dels rabassaires. Fou un dels impulsors de la Llei de Contractes de Conreu, i en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic, on va morir.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170367" title="Vall de Guadalest" nonfiltered="4612" processed="4596" dbindex="69648">
La vall del Castell de Guadalest, situada en l'interior de la comarca de la Marina Baixa (Pas Valenci), s una depressi que es troba entre la serra d'Aitana, la serra de la Serrella i la serra de Xort, i est recorreguda pel riu Guadalest, del qual pren el seu nom. La llera del mateix es troba retinguda artificialment, formant l'Embassament de Guadalest. 

Les serres que conformen la vall pertanyen a la Serralada Btica, que sn el conjunt de muntanyes i valls que ocupen els mrgemes S i SE de la pennsula Ibrica. Dintre de la Serralada Btica, se situaria en l anomenat Prebtic Intern. La superfcie de la vall ocupa una extensi de 116,30 km i 18 km de longitud. Des de l'interior fins a la costa es passa d'una disposici geomorfolgica tancada pel port de Confrides, a un espai obert a l'arribar al mar. 

Dintre de la vall trobem els segents pobles: Confrides, Abdet, Benifato, Beniard, Benimantell i El Castell de Guadalest, amb una poblaci total de 1.265 habitants. 

La serra d'Aitana s la muntanya de major extensi i de major altitud del sud de la Comunitat Valenciana, ja que la seva cota ms elevada s el cim d'Aitana amb 1.558 metres. Altres elevacions destacades de la serra d'Aitana sn la Penya de la Font Vella situada damunt del Pas de la Rabosa, amb 1.506 metres i el Penyal Mulero amb 1.308 metres. 

s notable la diferncia existent del relleu entre la cara nord i la cara sud de la serra. En la serra de Serrella es pot destacar les elevacions de la Mall del Llop amb 1.357 metres i el Pla de la Casa amb 1.371 metres. A la serra de Xort que, al costat de la de Serrella, delimiten el costat nord de la vall, cap destacar la Penya Alta amb 1.218 metres, i el Morro Blau amb 1.122 metres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170369" title="Amadeu Aragay i Davi" nonfiltered="4613" processed="4597" dbindex="69649">
Amadeu Aragay i Davi (Sabadell 1886 - ciutat de Mxic 1965) fou un poltic, empresari i sindicalista catal. 

A la seva joventut va estudiar a l'Escola Pia de Sabadell i a l'Institut General i Tcnic de Barcelona. 

Inicialment milit a les joventuts del Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux, i fou molt combatiu amb Solidaritat Catalana des d'El Progreso. Tamb fou regidor pel Partit Radical de l'ajuntament de Sabadell (1911-1914), per des del 1915 va mantenir postures crtiques amb el partit i s'aproxim al Bloc Republic Autonomista.

Grcies a la influncia de Llus Companys i Francesc Layret, el 1922 ingress a la Uni de Rabassaires, de la que en fou nomenat secretari general el 1924 fins el 1936. Alhora, es distanci del lerrouxisme. 

El 1930 va signar el Manifest d'Intelligncia Republicana i el gener de 1931 fou empresonat quatre setmanes al Castell de Montjuc per donar suport a la sublevaci de Jaca. El mar de 1931 particip en la Conferncia d'Esquerres i s'afili a Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril va participar amb Llus Companys de l'ocupaci de l'Ajuntament de Barcelona i particip en la proclamaci de la Repblica Catalana. 

A les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933 fou escollit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya, i particip en la discussi de la Llei de Bases de la Reforma Agrria (1932). El 1936 fou expulsat de la Uni de Rabassaires per oposar-se a la forta influncia del PSUC 

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic. Hi treball en diverses activitats comercials. Intervingu en els diversos grups catalanistes i fou membre actiu a l'Orfe Catal de Mxic. Tamb fou durant tota la seva vida un destacat membre de la francmaoneria.

 Obres .
 El ocaso de las almas (1915);
 El problema agrari catal (1924);
 El pirata (opereta);
 Terra nostra (el rebassaire) (1925);
 La tragedia de Quimet (1926);
 Enllaos externs .
 Tesi UAB sobre Uni de Rabassaires amb biografia d'Amadeu Aragay i altres;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170372" title="Futbol a Blgica" nonfiltered="4614" processed="4598" dbindex="69650">
Histria.
El futbol es comena a practicar a Blgica als collegis, on alumnes anglesos l ensenyaven als seus companys belgues, principalment a la ciutat d'Anvers i posteriorment a Brusselles. Els primers equips foren el Cercle de Regates (1878), Antwerp Harriers (1978), Antwerp Cricket and Football Club (1880). Aquest darrer fou el primer en registrar-se a l'associaci i reb el nmero 1 de matrcula (l'assignaci de matrcules s'inici el novembre de 1926). Quan un club deixa d'existir la seva matrcula es perd, mentre que quan es produeix una fusi, el nou club decideix amb quina de les dues matrcules dels clubs originals es queda, quedant-se amb la plaa al campionat i palmars de l'equip escollit. Les deu primeres matrcules del futbol belga (entre parntesi l'any de fundaci) sn:

R. Antwerp F.C. (1880);
Daring Club de Bruxelles (1895, desaparegut);
Club Brugge (1891);
R.F.C. Ligeois (1892);
R. Lopold Uccle Forestoise (1893, un club aristocrtic);
Racing Club de Bruxelles (1890, actualment la matrcula la t K.F.C. Rhodienne-Verrewinkel);
K.A.A. Gent (1900);
R.C.S. Vervitois (1896);
R. Dolhain F.C. (1898);
R. Union Saint-Gilloise (1897);

Altres equips destacats, de la regi de Brusselles, foren: Brussels Football Association, Athletic & Running Club de Bruxelles (1883), Union FC d Ixelles (1892), Sporting Club de Bruxelles (1894), Brussels FC (1895), Skill FC de Bruxelles (1896), Olympia Club (1897), Uccle Sport (1901), Excelsior SC (1904) i CS La Forestoise (1910).

El 1895 es funda la Union Belge des Socits de Sports Athltiques (UBSSA). El 1912, la Union Belge de Socits de Football-Association/Belgische Voetbalbond s independitza de la UBSSA. El primer partit de la selecci fou jugat l'1 de maig de 1904 (3-3 contra la Frana).

Els equips rebien el ttol de Royale/Koninklijke quan complien certs anys d existncia o un equip ho demanava.

A nivell europeu, el futbol belga ha guanyat dues Recopes d'Europa i una Copa de la UEFA com a resultats ms destacats. Aquests hasn estat els campions europeus belgues:
Recopa d'Europa:
R.S.C. Anderlecht (1976 i 1978);
K.V. Mechelen (1988);
Copa de la UEFA:
R.S.C. Anderlecht (1983);
Supercopa d'Europa:
R.S.C. Anderlecht (1976 i 1978);
K.V. Mechelen (1988);
A ms, el Club Brugge fou finalista de la Copa d'Europa el 1978.

Campionats.
 Lliga belga de futbol;
 Copa belga de futbol;
 Copa de la Lliga belga de futbol;
 Supercopa belga de futbol;

Principals clubs.


 Royal Antwerp FC (Anvers);
 K.F.C. Germinal Beerschot (Anvers);
 K. SportKring Beveren (Beveren);
 Club Brugge KV (Bruges);
 Cercle Brugge KSV (Bruges);
 Royal Sporting Club Anderlecht (Anderlecht, Bruselles);
 F.C. Molenbeek Brussels Strombeek (Molenbeek, Bruselles);
 Royale Union Saint-Gilloise (Forest, Bruselles);
 Royal Charleroi Sporting Club (Charleroi);
 K. Atletiek Associatie Gent (Gant);
 K. Racing Club Genk (Genk);

 K. Voetbalclub Kortrijk (Kortrijk);
 Royal Standard de Lige (Lieja);
 Royal Football Club de Lige (Lieja);
 K. Lierse SportKring (Lier);
 K.S.C. Lokeren Oost-Vlaanderen (Lokeren);
 YR KV Mechelen (Malines);
 Royal Excelsior Mouscron (Mouscron);
 K.S.V. Roeselare (Roeselare);
 K. Sint-Truidense V.V. (Sint-Truiden);
 S.V. Zultse-Waregem (Waregem);
 K. Voetbal Club Westerlo (Westerlo);


Jugadors destacats.


Des de 1910
Armand Swartenbroeks;
Robert de Veen;
Fernand Nisot;
Des de 1920
Jan Debie;
Pierre Braine;
Henri Larnoe;
Ivan Thys;
Robert Coppe;
Des de 1930
Arnold Badjou;
Robert Paverick;
Jean Capelle;
Raymond Braine;
Bernhard Voorhoof;

Des de 1945
Henri Meert;
Victor 'Vicky' Mees;
Georges Heylens;
Louis Carre;
Lopold Anoul;
Josef 'Jef' Mermans;
Henrik 'Rick' Coppens;
Des de 1960
Jean Nicolay;
Pierre Hanon;
Joseph Jurion;
Paul Van Himst;
Wilfired Puis;
Raoul Lambert;
Victor Wegria;

Des de 1970
Christian Piot;
Jean Marie Trappeniers;
Wilfried Van Moer;
Johannes Devrindt;
Des de 1980
Jean Marie Pfaf;
Michel Preud'homme;
Eric Gerets;
Frank Vercauteren;
Erwin Vandenbergh;
Jan Ceulemans;

Des de 1990
Philippe Albert;
Franky van der Elst;
Vincenzo 'Enzo' Scifo;
Marc Degryse;
Luc Nilis;
Des de 2000
Vincent Kompany;
Emile Mpenza;
Mbo Mpenza;


Principals estadis.


 Estadi Roi Baudouin / Koning Boudewijn (Bruselles);
 Estadi Maurice Dufrasne (Sclessin) (Lieja);
 Jan Breydelstadion (Olympiastadion) (Bruges);
 Estadi Constant van den Stock (Bruselles);

 Stade du Pays de Charleroi (Stade du Mambourg) (Charleroi);
 Fenixstadion (Genk);
 Bosuilstadion (Anvers);
 Estadi Edmond Machtens (Molenbeek, Bruselles);


 Enllaos relacionats .
Associaci Belga de Futbol;
Selecci de futbol de Blgica;

 Enllaos externs.
 Arxiu a RSSSF;
 Extensa base de dades del futbol belga;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170373" title="Sergi Bruguera i Torner" nonfiltered="4615" processed="4599" dbindex="69651">

Sergi Bruguera Torner (16 de gener de 1971,Barcelona) s un extennista professional. Va destacar fonamentalment sobre superfcies lentes com demostra el fet de guanyar dos Roland Garros consecutius (1993 i 1994). Posteriorment va aconseguir la medalla d'argent als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996, perdent la final davant Andre Agassi. El 1997 va ser sorprs per l'aleshores desconegut Gustavo Kuerten a la final de Roland Garros. Va ser el primer d'una reeixida generaci de tennistes espanyols sobre superfcies lentes, protagonitzada tamb per: Carles Moy, Albert Costa, Juan Carlos Ferrero i Rafael Nadal.


Torneigs de Grand Slam.
 Campi Individuals (2) .


 Finalista en Individuals (1) .


Ttols (17; 14+3).
Individuals (14).




Finalista a individuals (21).

 1990: Gstaad i Ginebra;
 1991: Barcelona i Gstaad;
 1992: Estoril, Atenes i Bordeus;
 1993: Mil, Barcelona, Madrid i Palerm;
 1994: Dubai, Montecarlo TMS i Madrid;
 1995: Roma TMS;
 1996: Jocs Olmpics d'Atlanta;
 1997: Mil, Miami TMS, Roland Garros i Umag;
 2000: San Marino;

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (3).




Finalista en dobles (0).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170374" title="Forest Green Rovers Football Club" nonfiltered="4616" processed="4600" dbindex="69652">

Forest Green Rovers Football Club s un equip de futbol angls de Nailsworth (Gloucestershire). Actualment juga a la Football Conference.

 Rivals .
Els Forest Green Rovers mantenen una intensa rivalitat amb el Cheltenham Town FC i el Gloucester City AFC. 

 Histria.
1968-69 - Membres fundadors de la Gloucestershire County League;
1975-76 - Entrada a l'Hellenic League;
1981-82 - Campions de l'Hellenic League. Guanyadors del FA Vase; ascens a la Southern League Midland Division;
1989 - Canvi de nom a Stroud F.C.;
1992 -  Es torna al nom Forest Green Rovers;
1995-96 - Canvi a la Southern Division;
1996-97 - Campions de la Southern League Southern Division Champions; ascens a la Premier Division;
1997-98 - Campions de la Southern League; ascens a la Conference;
1998-99 - Finalista del FA Trophy;
2000-01 - Finalista del FA Trophy;

Palmars.

FA Vase  - campions (1982);
Southern League Premier Division - campions (1998);
Southern League Southern Division - campions (1997);
Hellenic League - campions (1982);

Estadi.
The Lawn havia estat el feu del club des que va ser fundat l'any 1890, i no va ser gaire cosa ms que un camp de futbol fins que el progrs continu del club va exigir una srie de reformes a partir dels anys 50.


A principis de la temporada 2006-07, els Forest Green van inaugurar The New Lawn. La tribuna nord rep el nom de 'Rockwool Stand', que ve del seu patrocinador. s la part ms animada del camp. Els aficionats s'han donat a si mateixos el nom de "Rockwool Army" (exrcit de Rockwool). L'estadi t capacitat per a 5.147 aficionats, per l'assistncia ms alta fins ara s de 3.021 contra l'Oxford. L'assistncia mitjana s de 900-1.800 als partits de lliga i de 2.000-2.300 pels partits de copa.

Enllaos externs.
Web oficial;
Forest Green Rovers Mad;
Forest Green Rovers a Myspace;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170377" title="Albert Rfols-Casamada" nonfiltered="4617" processed="4601" dbindex="69653">

Albert Rfols-Casamada ( Barcelona 1923 ) s un poeta i pintor catal. 

Biografia.
Va nixer el 2 de febrer de 1923 a la ciutat de Barcelona. Va iniciar els estudis d'arquitectura per els abandon per dedicar-se de ple a les arts plstiques grcies al suport del seu pare, Albert Rfols i Cullers. L'any 1950 aconsegu una beca per poder vitjar fins a Frana, on s'installar a Pars fins el 1954 amb la seva esposa, la tamb pintora Maria Girona i Benet.

L'any 1980 fou guardonat amb el Premi Nacional de les Arts Plstiques concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya i el 2003 amb el Premi Nacional d'Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya. Aix mateix el 1983 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi i el 1991 amb la Legi d'Honor del Govern francs.

Obra artstica.
Iniciat en l'art pictrica dins el corrent artstic postexpressionista i figurativista, posteriorment la seva obra s'ha mogut dins el corrent abstracte. Sense encasallament en la seva obra evolutiva tamb ha participat en el mn del teatre, creant escenografies i decortats.

En la seva faceta d'escriptor, Rfols-Casamada ha publicat obres poticques i assajos
 1976: Signe d'aire;
 1979: Territori de temps;
 1981: Paranys i raons per atrapar instants;
 1982: Episodi;
 1984: Angle de llum;
 1985: Sobre pintura, en castell;
 1987: Espais de veu;
 1989: El color de les pedres;
 1994: Hoste de dia;
 1994: D'un mateix tra: fulls de dietari (1978/1982);
 1994: L'escora dels dies: fulls de dietari (1975-1977);
 2000: Signe d'aire: obra potica, 1939-1999;
 2004: Dimensions del present (2001-2004);

La seva passi pels llibres l'ha dut aix mateix a una intensa activitat com a illustrador de clssics literaris catalans, entre d'altres, de la novella Mirall trencat de Merc Rodoreda. 

L'any 2001 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) li ret homenatge amb la realitzaci d'una retrospectiva Albert Rfols-Casamada. 1953-2001.

Enllaos externs.
  Informaci d'Albert Rfols-Casamada a www.escriptors.cat;
  Textos d'Albert Rfols-Casamada a la xarxa;
  Informaci d'Albert Rfols-Casamada a la xarxa;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170382" title="Dos punts" nonfiltered="4618" processed="4602" dbindex="69654">

Els dos punts sn un signe de puntuaci que s'escriu :. Es colloquen entre paraules i oracions Els seus usos sn els segents:
 marcar l'inici d'una enumeraci (com els que precedeixen aqust llistat, per exemple);
 introduir un tros de dileg en estil directe;
 separar el captol dels versets en escrits antics com poemes de l'pica o textos religiosos;
 separar l'hora dels minuts en format digital (exemple: 23:45);
 iniciar un exemple o una definici quan s'anuncien explcitament;
 introduir la conclusi lgica del discurs precedent;
 separar ttols i subttols;
 funcionar com un apstrof en fins i suec;
 funcionar com a signe de divisi o proporci amb nombres;
 equivaldre als ulls en els emoticons;
 introduir el text d'una carta;
Segons les convencions de l'idioma, poden exigir un espai desprs o una lletra majscula. En catal es posen enganxats al carcter de l'esquerra, es deixa un espai en blanc i se segueix en minscula 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170383" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1986" nonfiltered="4619" processed="4603" dbindex="69655">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1986, disputat al circuit de Brands Hatch el 13 de juliol del 1986.


 Resultats .





                                                                               


 Altres .

 Pole:  Nelson Piquet  1' 06. 961;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell  1' 09. 593 (a la volta 69);








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170385" title="Orde de la Bandera Roja" nonfiltered="4620" processed="4604" dbindex="69656">

L'Orde de la Bandera Roja (rus:         a             ; transliterat: Orden Krasnogo Znameni) s una condecoraci sovitica creada l'1 d'agost del 1924 per Stalin 

L'orde va ser creada per decret del Soviet Suprem de la RSFSR del 16 de setembre de 1918 i, desprs de la formaci de la URSS, per decisi del Soviet Suprem de la URSS s'institu com a Orde de la Bandera Roja de la URSS l'1 d'agost de 1924. L'estatut de l'orde va ser confirmat per la decisi de la Presidncia de l'11 de gener de 1932, i es modific mitjanant decrets del 19 de juny de 1943 i 16 de desembre de 1947. Finalment, es realitz una nova redacci de l'estatut de l'orde el 28 de mar de 1980. 

En el seus primers dissenys, no penjava de cap gal, sin que se sostenia d'una agulla, per amb el decret del Soviet Suprem de la URSS del 19 de juliol de 1943, les ordes que tenien forma circular o oval havien de lluir-se penjades d'un gal pentagonal.

Abans de l'establiment de l'Orde de Lenin el 6 d'abril de 1930, l'Orde de la Bandera Roja era el mxim orde militar (i de fet l'nic) de la Uni Sovitica. Prcticament tots els grans oficials sovitics la tenien. Les unitats militars, els vaixells de guerra, els sindicats i associacions condecorats amb la Bandera Roja, passen a anomenar-se "condecorat amb l'Orde de la Bandera Roja".

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de l'Orde de la Revoluci d'Octubre.

Si es rep ms d'una vegada, es designen amb el nombre de la medalla sobre esmalt blanc a sota de la medalla, sent l'nic cas en qu es produeix dins de les condecoracions sovitiques. Va ser obra del pintor V.V. Denis.

Era atorgada per valentia especial, l'abnegaci i coratge en defensa de la Ptria Socialista als militars de l'Exrcit Roig, la Marina Sovitica, Tropes frontereres i Tropes del Ministeri d'Interior (MVD), els empleats dels orgues del Comit de la Seguretat d'Estat de la URSS (KGB) i altres ciutadans de la URSS, aix com les unitats militats, bucs de guerra, sindicats i associacions:

 Per les fites especialment importants realitzades tcticament perfectes amb perill evident de la vida;
 Per la direcci destacada de les operacions de combat de les unitats militars, sindicats, associacions, per la valentia i el coratge mostrats;
 Pels valors extraordinaris i el coratge, juntament amb l'execuci de la tasca especial;
 Per la valentia excepcional en el manteniment de la seguretat de l'Estat, la inviolabilitat de la frontera de la URSS amb risc de la vida;
 Per les missions d'xit de les unitats militats, els bucs de guerra, els sindicats i associacions que, tot i a la resistncia ferotge de l'enemic, les prdues o d'altres condicions desfavorables, ha assolit la victria sobre l'enemic o li ha causat una gran derrota que contribueix a l'xit de les forces sovitiques en l'execuci d'una major operaci de combat.
 En casos excepcionals, tamb pot conferir-se pels mrits especialment importants en el manteniment de l'estat d'alerta de l'exrcit ;

Tamb pot ser atorgada a estrangers.

 Histria .

L'Orde de la Bandera Roja (fins al 1932, simplement era "la Bandera Roja") va ser el primer orde institut a la Uni Sovitica, provenint directament de la Bandera Roja de la RSFSR, instituda en plena guerra civil (18 de setembre de 1918). El primer receptor va ser Vasily Konstantinovich Bljuher, antic obrer i President del Comit Revolucionari de Txeliabinsk, que va encapalar grups armats i desenvolup una cruenta campanya als Urals contra l'Exrcit Blanc, atorgant-se-li la insgnia n1 el 30 de setembre de 1918 (la rebria fins a 5 vegades, sent la darrera la Bandera Roja de la URSS). Entre els receptors destacats trobem a Kalinin, Kirov, Orjonikidze, Tuhatxevskij, Budionni, Voroixlov, Timoixenko, Uborevich o Txapaiev. Tamb va ser atorgada a la Flota Bltica, al creuer "Aurora", al Tren Blindat n.8, a l'Acadmia Militar RKKA i a les ciutats de Petrograd, Grozni, Tsaritsin , Lugansk, Kuibixev, Frunze y Taixkent.

bviament, i per analogia, diverses repbliques sovitiques del Transcaucas i de l'sia Central tamb van introduir l'Orde de la Bandera Roja.

Desprs de formar-se la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques al desembre de 1922, es vei la necessitat de crear un premi nic de combat per a tot el pas. Aquest va ser instaurat per decisi del Soviet Suprem de la URSS l'1 d'agost de 1924, si b en aquest decret noms es determinava la creaci de l'orde, mancant la seva descripci i els seus estatuts. El concurs per a la creaci del projecte es declar obert al 1924 (quan l'orde ja havia estat concedida); el concurs reb 683 projectes de 393 autors, per finalment va quedar desert, i finalment s'adopt l'Orde de la Bandera Roja de Rssia, per es modificaria la inscripci "RSFSR" per "URSS". 

Al 1925 es va concedit als participants de la ruta Moscou Pekn amb els primers avions d'elaboraci totalment sovitica (van rebre-la els cientfics, els pilots i tots els mecnics aeronutics).

Fins als finals de la dcada dels 30 l'orde es don rarament, doncs quedava com a l'orde superior de combat. A ms, per la decisi de la presidncia del TSIK del 26 de setembre de 1924 va deixar d'atorgar-se per les fites fetes fins l'1 de gener de 1923; i pass a concedir-se noms pels mrits de combat. No obstant aix, el 2 de novembre de 1927 va ser concedida al creuer Aurora i desprs el 23 de febrer de 1928 a la Flota Bltica, aix com a alguns centenars de veterans pels seus mrits revolucionaris. Tamb als anys 30 podia ser atorgada als participants de la liquidaci del conflicte armat amb l'exrcit xins pel ferrocarril oriental, als participants de la Missi Sovitica a la Guerra Civil Espanyola (entre ells, als futurs Mariscals Malinovski, Vronov, i Meretskov), als participants dels combats del llac Khassan contra el Jap (1939), i ja a la Guerra d'Hivern amb Finlndia. En aquestes conteses s'atorg a unitats militars, com la 57a Divisi de Fusellers, el 601 Regiment de Fusellers, el 22 Regiment Aeri, el 406 batall especial d'enllaos o les companyies de sapadors 6a, 11a i 32a en el cas de la Guerra contra el Jap, i la Divisi de Fusellers de la Regi Militar Especial de Kev o la 142a Divisi de Fusellers en el cas de la Campanya Finlandesa. 

Abans, al 1938, l'Orde de la Bandera Roja va ser atorgada a l'Escola Superior del Comandament d'Armes de Moscou.

Amb la invasi alemanya al 1941 i l'inici de la Gran Guerra Patritica s'obr un perode nou per la condecoraci. La primera concessi va ser ja a l'estiu de 1941 al pilot comissari poltic major A.A. Artemov. La primera unitat militat condecorada en la guerra va ser la 99a Divisi de Fusellers, atorgada el 23 de juny de 1941 per l'alliberament de la ciutat de Peremxlja de mans dels alemanys (tot i que noms la retindria fins al 27). Al final de la guerra aquesta divisi estaria altament condecorada, anomenant-se 88a Divisi de Fusellers de la Gurdia de Zaporoje, condecorada amb els Ordes de la Bandera Roja, Suvrov, Khmelnitsky i Nevski. Es tamb remarcable que al 1940 va ser nomenada com la millor divisi de l'Exrcit Roig, quan era comandada pel General Vlasov. 

Al 1942 s'estudi la possibilitat d'establir l'Orde de la Bandera Roja amb Espases, per Stalin ho declin. 

Si b els caps inferiors de les tropes, aix com els sots-oficials i tropa la rebien molt rarament, van haver casos de concessions a joves guerrillers, com al mariner gor Pahomov de 14 anys , que la reb en dues ocasions; o el guerriller Kostja Kravchuk, que amb 12 anys rescat les banderes dels regiments de fusellers 968 i 970 davant la conquesta de Kev pels alemanys.

Durant els anys de la guerra tamb va ser concedida a les escoles militars de preparaci dels quadres de comandament.
Cap a finals de la guerra li va ser concedida al comandant del submar S-13, Capit de 3a Alexander Ivanovich Marinesko, que el 30 de gener de 1945 torpedin al vaixell Wilhelm Gustloff, que portava entre 3.000 i 4.000 refugiats des de Pisau fins a Swinemnde, dels quals noms hi hagueren uns 300 supervivents. 

Pel decret del 4 de juny de 1944 s'introdu que es concediria pels 20 anys de servei sense mcula (es preveien 30 anys per rebre l'Orde de Lenin). Aquesta disposici es mantingu 14 anys, i durant aquest temps es conced en unes 300.000 ocasions, de les quals noms uns centenars van ser atorgades per distinci en combat, principalment als pilots de caces que van participar a la Guerra de Corea (1950-54), als participants en la repressi de la Revolta d'Hongria (1956) i als participants de les proves de material nou. Noms desprs del decret de l'11 de febrer de 1958 s'anull la disposici de concedir-la pel llarg servei i torn a ser un orde exclusivament de combat; com que l'Orde de la Victria no s'atorgava des de 1945, l'Orde de la Bandera Roja es convert de facto en l'orde mxim concedit per accions de combat, atorgant-se per la distinci en els combats al Vietnam (1965-1975), Egipte (1973) o l'Afganistan (1979-1989).

 Concessions .

L'Orde de la Bandera Roja de la RSFSR va atorgar-se en 16.762 ocasions, 28 d'elles a dones. 

L'Orde de la Bandera Roja de la Uni Sovitica va ser atorgada entre 1924 i 1991 en ms de 581.300 ocasions. Durant els anys de la Gran Guerra Patritica es va concedir en unes 238.000 ocasions (la majoria de les quals entre 1943 i 1945), entre les quals, 3.270 van ser atorgades a unitats, sindicats i empreses. Desprs de la Gran Guerra Patritica el moment en qu es conced en ms ocasions va ser entre 1980-1989, durant la Guerra de l'Afganistan, en qu va ser concedida en 1.972 ocasions (la majoria va ser atorgada a generals i oficials per la bona organitzaci de les operacions militars). 

El Mariscal d'Aviaci Heroi de la Uni Sovitica Ivan Ivanovitx Pstigo l'arrib a rebre en 8 ocasions. Va ser atorgada en 7 ocasions al Major General d'Aviaci Mijail Invanovitx Burtsev, als Coronels Generals d'Aviaci S.D. Gorelov i I.N. Kozhedub, al Coronel General K.G. Kozhanov, al Tinent General d'Aviaci V.F. Golubev, al Tinent General M.A. Enxin i al Major General N.P. Petrov. Va ser concedida en 6 ocasions a 32 persones, entre elles als Mariscals de la URSS Semi Budionni i Konstantn Rokossovski, als Generals d'Exrcit A. L. Hetman, I.G. Pavlovsk, A.I. Radziveskij, al Mariscal d'Aviaci I.I. Borzov, al Mariscal A.I. Leonov, als Coronels Generals d'Aviaci I.D. Podgornij , P.D. Xevelev, al Tinent General A.M. Korotkov, als Majors Generals J.D. Slepenkov i P.J. Golovatxev, entre d'altres.

En 5 ocasions es conced, entre d'altres, al Mariscals de la Uni Sovitica Kliment Voroixlov (3/11/1944), sent el primer en arribar a aquesta xifra.

Val a dir que, donada la situaci tctica, els departaments de condecoracions dels exrcits i dels fronts no tenien sempre reserva suficient per a concessions posteriors de l'orde; ams de qu en la seva concessi no es tenia en compte si el condecorat ja era cavaller o no de l'Orde, per la qual cosa, sovint es concedia la medalla de primera concessi, sense l'escut de concessions posteriors. Cal fer notar, entre aquests, al tinent coronel T.A. Dolbonosova, que la reb en 4 ocasions, per cap d'elles tenia l'escut.

Per un altre costat, tamb va ser atorgada al creuer "Aurora", als bucs de lnia "Sebastpol" (1945) i "Revoluci d'Octubre", al creuers "Kirov" (febrer de 1943) i "Maxim Gorky"; el diari de l'exrcit "L'Estrella Roja" (1945); la regi Militar de Kev (1963), la Fbrica de construcci de Maquinria Pesada dels Urals (1945), l'Estudi Central de Pellcules Documentals de Moscou (1944), la ciutat de Leningrad, Volgograd (1924), Grozni (1924) o Sebastpol (1954).

 Disseny .

La insgnia mostra la Bandera Roja onejant amb la inscripci "                    ,             !" (Proletaris de tots els Pasos, Uniu-vos!), i formant el permetre inferior, una corona de llorer en plata. El centre de la medalla s cobert d'esmalt blanc, amb una torxa i el pal de la bandera que sobresurten. Al centre tamb hi ha un fusell amb la baioneta, el martell i l'arada. Al centre hi ha l'estrella de 5 puntes en esmalt vermell, amb la fal i el martell al mig, envoltats de llorer. Les dues puntes superiors de l'estrella queden coberts per la bandera. A la part inferior, sobre la corona de llorer hi ha una cinta en esmalt vermell amb la inscripci "CCCP" (URSS).

En cas de repetides concessions de l'orde se situa un escut en esmalt blanc al centre de la corona de llorer. Sobre aquest escut apareix el nombre de concessions ("2", "3", "4").

L'orde fa 41mm d'alt i 36,3mm d'ample.

L'orde penja d'un gal pentagonal, cobert per una cinta de 24mm d'ample. Al centre hi ha una franja blanca de 8mm d'ample, coberta per dues franges vermelles de 7mm. A les puntes hi ha una franja blanca d'1mm.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170386" title="Asterisc" nonfiltered="4621" processed="4605" dbindex="69657">

Un asterisc s un signe tipogrfic que s'escriu *.  El seu nom ve perqu sembla una petita estrella. 

Signe de puntuaci.
L'asterisc s un signe de puntuaci poc usat. S'introdueix al text per referir-se a una nota a peu de pgina (encara que se sol indicar amb ms freqncia mitjanant nmeros en superndex). Diversos asteriscs indiquen paraula censurada, usualment per ser un vulgarisme, tab o poc adequada al context (com els renecs, per exemple). 

Informtica.
A la missatgeria instantnia i xats s'usa per corregir un text anterior mal escrit i que pot donar lloc a confusions.

Indica qualsevol carcter en els noms de fitxers i comandes de programa, per exemple *.doc llista tots els documents amb l'extensi .doc sense importar el ttol. Pot usar-se com una paraula o substituint una o ms lletres.

En determinats programes i en calculadores equival al signe de la multiplicaci. En la majoria de formularis, indica camp obligatori per omplir. 

Altres usos.
En lingstica t dos usos diferents: pot indicar una forma incorrecta segons la norma de la gramtica o, en parlar de llenges antigues, una forma reconstruda, de la qual no es t constncia escrita sin que s'ha dedut pel comparatisme o altres mtodes similars. 

L's original, nascut a l'Edat Mitjana i mantingut, s el d'indicar la data de naixement d'una persona (mentre que la creu indica la mort). Era un smbol de l'escut d'armes.

En matemtiques, indica convoluci. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170387" title="Front Catal d'Ordre" nonfiltered="4622" processed="4606" dbindex="69658">
El Front Catal d'Ordre (FCO) fou una coalici electoral formada per les forces poltiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, pertal de presentar-se a  les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya. 

Era constituda per Lliga Catalana, Dreta de Catalunya, Acci Popular Catalana, Partit Republic Radical, Comuni Tradicionalista i Renovacin Espaola (noms a la ciutat de Barcelona, ja que no hi tenien ms representaci). A diferncia del Front d'Esquerres, no els unia cap programa coherent, sin que es basava en un atac al Front d'Esquerres i en l'oposici a l'alliberament dels participants en els fets del sis d'octubre. Dels 52 escons catalans, noms en va obtenir 13, dels quals 12 foren per a la Lliga i noms un a Tarragona per a la Comuni Tradicionalista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170388" title="Mecismauqunid" nonfiltered="4623" processed="4607" dbindex="69659">


Els mecismauqunids (Mecysmaucheniidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels arqueodeus (Archaeoidea), juntament amb els pararqueids, arqueids, microfolcommtids i holarqueids. 

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, aquesta famlia t 3 gneres i 25 espcies. S'han trobat 9 espcies noves a Magadascar per encara no han estat descrites. La major part dels gneres es troben a Sud-amrica (Xile i Argentina, i dos gneres sn endmics de Nova Zelanda.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Mecysmaucheniinae .
Simon, 1895
 Aotearoa Forster & Platnick, 1984;
 Aotearoa magna (Forster, 1949) (Nova Zelanda);

 Mecysmauchenioides Forster & Platnick, 1984;
 Mecysmauchenioides nordenskjoldi (Tullgren, 1901) (Xile, Argentina);
 Mecysmauchenioides quetrihue Grismado & Ramrez, 2005 (Argentina);

 Mecysmauchenius Simon, 1884;
 Mecysmauchenius canan Forster & Platnick, 1984 (Xile);
 Mecysmauchenius chacamo Forster & Platnick, 1984 (Xile);
 Mecysmauchenius chapo Forster & Platnick, 1984 (Xile);
 Mecysmauchenius chepu Forster & Platnick, 1984 (Xile);
 Mecysmauchenius chincay Forster & Platnick, 1984 (Xile);
 Mecysmauchenius eden Forster & Platnick, 1984 (Xile);
 Mecysmauchenius fernandez Forster & Platnick, 1984 (Illa Juan Fernandez);
 Mecysmauchenius gertschi Zapfe, 1960 (Xile, Argentina);
 Mecysmauchenius newtoni Forster & Platnick, 1984 (Xile);
 Mecysmauchenius osorno Forster & Platnick, 1984 (Xile, Argentina);
 Mecysmauchenius platnicki Grismado & Ramrez, 2005 (Xile);
 Mecysmauchenius puyehue Forster & Platnick, 1984 (Xile);
 Mecysmauchenius segmentatus Simon, 1884 (Xile, Argentina, Illes Falkland);
 Mecysmauchenius termas Forster & Platnick, 1984 (Xile);
 Mecysmauchenius thayerae Forster & Platnick, 1984 (Xile, Argentina);
 Mecysmauchenius Victria Forster & Platnick, 1984 (Xile);
 Mecysmauchenius villarrica Forster & Platnick, 1984 (Xile);

 Mesarchaea Forster & Platnick, 1984;
 Mesarchaea bellavista Forster & Platnick, 1984 (Xile);

 Semysmauchenius Forster & Platnick, 1984;
 Semysmauchenius antillanca Forster & Platnick, 1984 (Xile);

 Zearchaeinae .
Forster & Platnick, 1984

 Chilarchaea Forster & Platnick, 1984;
 Chilarchaea quellon Forster & Platnick, 1984 (Xile, Argentina);

 Zearchaea Wilton, 1946;
 Zearchaea clypeata Wilton, 1946 (Nova Zelanda);
 Zearchaea fiordensis Forster, 1955 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5 ;
 Grismado, C.J.; Ramrez, M.J.  (2005): "Nuevas especies de la familia Mecysmaucheniidae (Araneae) de Chile y Argentina". Biota Neotropica 5: 1-4 Mecysmauchenius platnicki PDF ;
 
 Vegeu tamb .
 Arqueodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170389" title="Gran Premi de Gran Bretanya del 1987" nonfiltered="4624" processed="4608" dbindex="69660">
Resultats del Gran Premi de la Gran Bretanya de Frmula 1 de 1987, disputat al circuit de Silverstone el 12 de juliol del 1987.


 Resultats .




                                                                               


 Altres .

 Pole:  Nelson Piquet  ;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell  1' 09. 832 ;
 (1) i (2) sn la classificaci pel Jim Clark Trophy per motors per aspiraci normal (que no eren turbo).







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170390" title="Partit Nacionalista Republic d'Esquerra" nonfiltered="4625" processed="4609" dbindex="69661">
Partit Nacionalista Republic d'Esquerra (PNRE) fou un partit poltic fundat l'octubre del 1933 entorn del denominat grup de L'Opini, expulsat de l'Esquerra Republicana de Catalunya per no acceptar les condicions fixades per al trasps de serveis a la Generalitat de Catalunya. En la seva comissi d'actuaci poltica figuraren Joan Lluh i Vallesc, Antoni Xirau i Palau, Carles Mart i Feced, Josep Tarradellas i altres. Constituren un apreciable quadre de dirigents poltics de gran valua, per no pogueren reunir l'audincia de les masses. Pel desembre del 1935 participaren en el govern de Llus Companys i pel maig del 1936, desprs d'haver participat en el Front d'Esquerres pel febrer del 1936 (amb Lluh), reingressaren a ERC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170393" title="cid gras" nonfiltered="4626" processed="4610" dbindex="69662">
Un cid gras s una molcula orgnica formada per una llarga cadena hidrocarbonada, de nombre parell d'toms de carboni, en l'extrem de la qual hi ha un grup carboxil (-COOH). Cada tom de carboni s'uneix al segent i al precedent per mitj d'un enlla covalent senzill. A l'tom del seu extrem li queden lliures tres enllaos que sn ocupats per toms d'hidrogen (H3C-). Els altres toms tenen lliures dos enllaos, que sn ocupats igualment per toms d'hidrogen (...-CH2-CH2-CH2...).




En general (tot i que de vegades no), podem escriure un cid gras genric com R-COOH, on R s la cadena hidrocarbonatada que identifica l'cid en particular.

Els cids grassos sn els components d'alguns lpids com els greixos (triglicrids), on l'extrem de la molcula on es troba el grup carboxil (-COOH) s el que es combina amb un dels grups hidroxils (-OH) de la glicerina (ms correctament propanotriol), reaccionant amb ell.

Tipus d'cids grassos.
Segons la presencia o absncia de enllaos dobles entre els toms de carboni, es poden distingir els segents tipus d'cids grasos:

cids grassos saturats. No hi ha dobles enllaos entre els toms de carboni; acostumen a ser slids a temperatura ambient.
cids grassos insaturats. Existeix un o ms enllaos dobles entre els toms de carboni; al seu torn.
Segons el nombre de dobles enllaos es poden dividir en:
cids grassos monoinsaturats. Quan hi ha un sol enlla doble en tota la cadena.
cids grassos poliinsaturats. Quan hi ha dos o ms enllaos dobles al llarg de la cadena.
Segons el tipus de doble enlla es poden dividir en:
cids grassos cis. Quan els toms d'hidrogen dels dos carbonis que comparteixen el doble enlla estan situats a la mateixa banda.
cids grassos trans. Quan els toms d'hidrogen dels dos carbonis que comparteixen el doble enlla estan situats en cantons oposats.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170395" title="Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista" nonfiltered="4627" processed="4611" dbindex="69663">
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit poltic d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onsimo Redondo. Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revista La Conquista del Estado i la Junta Castellana de Actuacin Hispnica. i constitu el primer intent orgnic del feixisme de l'estat espanyol, amb influncies del nacional-socialisme per fou un grup fora minoritari. Reclamaven la creaci d'un estat on els treballadors fossin la pedra fonamental i l'objectiu fos l'engrandiment i unitat de la Ptria (Espanya). Les J.O.N.S sn considerades d'ideologia nacional-revolucionria per buscar la revoluci social i dotar-la d'esperit nacional que mantingus el poble com a sostenidor del nou Estat. El seu ideari es basava en cinc punts:
 Indiscutible unitat d'Espanya.
 Respecte a la tradici religiosa;
 Apellaci a la joventut ( l'afiliaci era limitada als menors de quaranta-cinc anys).
 Aferrissat antimarxisme;
 Proposta econmica de sindicaci obligatria, control pblic de la riquesa i dignificaci plena dels treballadors  ;

L'11 de febrer de 1934 es fusion amb Falange Espaola. A Barcelona la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup redut de simpatitzants d'extrema dreta  com Ildefons Cebriano, Josep Maluquer, Jos Maria Poblador lvarez i Santiago Martn Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combat especialment l'autonomia de Catalunya i el separatisme. No assol un cert desenvolupament fins desprs de la unificaci de la Falange Espaola i les JONS (febrer del 1934), a travs de l'activitat dels falangistes Luys Santamarina, Robert Bassas Figa i Josep Maria Fontana ms que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trenc les relacions amb Jos Antonio Primo de Rivera. Les JONS tingueren un major dinamisme, per, a Valncia, sobretot el 1933, amb Maximili Lloret i el seu peridic Patria Sindicalista.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170397" title="Wizzrobe" nonfiltered="4628" processed="4612" dbindex="69664">

Els Wizzrobe sn uns mags ficticis en The Legend of Zelda que apareixen com a enemics  en els jocs mltiples de la franqucia. Ataquen Link, el protagonista de la saga amb diferents i poderosos atacs d energia mgica. Posseeix la habilitat de de aparixer i desaparixer a voluntat i teletransportar-se al seu entorn. El nom de Wizzrobe es en una barreja de paraules angleses. Wizz (que significa bruixot en catal), i robe (roba en catal).

 Caracterstiques .

Wizzrobe sempre ha estat present en la franqucia (tot i que en alguns jocs no ha aparegut), i ha sofrint diferents canvis en la saga. Normalment en casi tots els jocs es caracteritzen per tenir un aspecte similar i cridaner als Mags Negres (Black Mages) de Final Fantasy. Vestits amb llargues tniques i barrets picuts, no les hi veuen la cara; noms es pot veure del seu rostre els seus ulls que brillen intensament. Els seus atacs no en variat molt en la saga, no obstant el dany infligit per aquests, si. 

 Habilitats mgiques .

Els Wizzrobe sn poderosos usuaris de la mgia. Aix implica que la utilitzen en batalla contra Link. De les seves habilitats mgiques, la ms comuna es acumular una rfega d energia mgica que l emplenen i l utilitzen com a principal atac, ja que la poden utilitzar a distncia a voluntat. Tamb saben el poder de la teletransportaci, aix com  moure s a voluntat en l arena de batalla. Un altre ragu com entre els Wizzrobe es la de invocar altres enemics poderosos; com per exemple, Darknuts, Moblins, i altres Wizzrobe.

En A Link to the Past, els Wizzobe vist en  el Dark World aprenen la seva mgia a travs del malvat bruixot Agahnim, un poders fetiller seguidor del malvat King of Evil, Ganon, el amo i senyor del Dark World i de la Triforce. No se sap quant ben b Agahnim es transfer la mgia que Ganon li havia donat als Wizzrobe, per ho var fer en un moment determinat per qu aquests neutralitzessin al Link amb la seva mgia del malvada confiada pel seu mestre Ganon. Zant i Phantom Zant tenen una mgia similar en els seus esquemes de batalla.

 Aspectes .

 1986 - 1990 .

 The Legend of Zelda (1986) .

En joc on var debutar Wizzrobe. Hi ha dos classes diferents: els de color taronja; que atacar Link amb una rfega de mgia en lnia recte. Per, el Wizzrobe blau a diferncia del seu germ, pot llanar rafegues mgiques en totes direccions. Tenen tamb la facultat de aparixer i desaparixer a voluntat com s ha dit ms amunt. Tamb poden teletransportar-se en diferents cambres s hi no an estat morts per Link. En dit videojoc es apareixen amb la seva forma ms familiar: vestits amb llargues tniques i barrets picuts, amb rostres transparents i ulls brillants.

 Zelda II: The Adventure of Link .

 En The Adventure of Link, els Wizzrobe apareixien vestits  amb llargues tniques blanques i amb mscares amb forma de creu vermella. Atacaven en Link amb una poderosa onda mgica i apareixen i desapareixen per sorpresa. En dit joc dits mags eren in munts a l espasa de Link. Noms el Reflect Spell podia reflectir la seva prpia mgia i en conseqncia matar-los. En dit videojoc estava present Carock, un Wizzrobe molt ms poders que servia com a boss en el Maze Palace, atacant amb Link amb poderoses rfegues mgiques.

 1991 - 1999 .

 The Legend of Zelda: A Link to the Past .

En dit joc els Wizzrobe eren els aprenents  del malvat mag Agahnim, el antagonista principal del joc desprs de Ganon. Eren representats tamb amb la seva forma ms familiar semblants als Black Mages de la saga Final Fantasy:  vestits amb llargues tniques, barrets picuts, amb la cara transparent negre  i ulls brillants grocs. Atacaven en Link amb poderoses descargues mgiques, que no es podien contrarestar. Podien ser abatits amb un cop de l Espasa Mestre millorada o templada o la Golden Sword, la ltima millora de l'espasa.

 The Legend of Zelda: Link's Awakening .

Els Wizzrobe en aquest joc eren iguals als del primer joc de The Legend of Zelda (1986), tant en atacs mgics i tctica, com en aspecte, per no obstant; eren menys resistents. Encara que aquests no podien morir o ser danyats per l espasa del protagonista, en Link. Noms les fletxes o les bombes podien matar-los. El Bumerang podia servir d ajuda per antontar-los temporalment, per no podia afectar-los ni restar-lis vida de cap de les maneres. Podien teletransportar-se en altres cambres. com els seus anteriors ancestres del primer joc de la saga.

 1999 - 2004 .

 The Legend of Zelda: Majora's Mask .

En Majora's Mask  el aspecte dels Wizzrobe  canviaren completament i drsticament. Eren de color blau i vestiren amb robes curtes i tenien cert aspecte de zombi. Apeixen com a Mini-Boss de Snowhead Temple i Ikana s Castle (Castell d'Ikana en catal) i tamb apeixa en altres rees i Dungeons. T dues tctiques d atac, movent-se per la habitaci i atacar Link amb els seus atacs mgics de foc i gel, o crear visions alternes d ell mateix per enganyar Link per sorpresa i atacar amb la seva mgia.

 The Legend of Zelda: The Wind Waker .

En aquest joc, el aspecte dels Wizzrobe  canvia completament. Vesteixen amb llargues tniques i porten mscares amb forma de l au tucan. Hi de varies classes; els vermells, que podrien definir-se com els comuns; que sn capaos de llanar rfegues mgiques de foc. Els Wizzrobe blaus que sn iguals que els seus germans vermells, per ms resistents. Desprs es pot trobar el Wizzrobe especial que apareix com a Mini-Boss en el Wind Temple.  Aquest es molt ms poders que els seus germans.  Capa d invocar a enemics ms poderosos com Darknuts, Moblins, i altres Wizzrobe, el fa prcticament inferible. Tamb pot invocar i llanar mgia de foc i de gel com els Wizzrobe comuns.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170403" title="Jos Mara Albiana Sanz" nonfiltered="4629" processed="4613" dbindex="69665">
Jos Mara Albiana Sanz (nguera, Canal de Navarrs 1883 - Madrid 1936) fou un metge i poltic valenci, fill i nt de metges. El 1906 es llicenci en Medicina a la Universitat de Valncia i s'especialitz en neurologia a Madrid, on tamb estudi filosofia i lletres. Particip en la fundaci de la Juventud Liberal Monrquica i el 1910 ingress a la Reial Acadmia de Medicina amb Gregorio Maran. El 1920 fou condecorat per Alfons XIII per la seva contribuci durant l'epidmia de grip.

Durant els anys 1920 fou membre del Partit Liberal Espanyol i partidari del comte de Romanones, anticlerical i afiliat a la francmaoneria. El 1921 s'installa a Mxic, on fou metge personal del president de Mxic lvaro Obregn. El 1927 es declar partidari de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i actu com a corresponsal del diari ABC a Mxic. El 1928 torna a Espanya i participa en un homenatge a Severiano Martnez Anido i el 1930 organitz una campanya de recollida de signatures de suport al rei.

Fortament influt per Benito Mussolini, el 13 d'abril de 1930, ja proclamada la Segona Repblica Espanyola, organitz un grup paramilitar de dretes, els legionarios de Albiana, que adopt el nom de Partido Nacionalista Espaol, de carcter monrquic i orientaci d'extrema dreta. Particip a la revolta del general Jos Sanjurjo, la qual cosa li cost l'empresonament i l'exili a Las Hurdes fins al 1933. 

Quan torn, el seu grup fou eclipsat per la nova Falange Espaola, en la que no va voler participar a causa de la seva defensa aferrissada de la monarquia. Assol ser escollit diputat per la provncia de Burgos a les eleccions generals espanyoles de 1933, i form part del grup parlamentari de Renovacin Espaola, tot i que el 1934 es va unir al Bloque Nacional de Jos Calvo Sotelo. El 1935 cre a Burgos el sindicat catlic Hermandad Agrcola Burgalesa i contribu a indisposar els camperols castellans contra el govern republic. 

Particip en la sublevaci militar contra la Repblica a Madrid el 18 de juliol de 1936. Quan fracass, s'aixoplug a les Corts i Diego Martnez Barrio el va convncer que a la pres Model de Madrid estaria ms segur.  Nogensmenys, el 23 d'agost de 1936 un grup de milicians que intentava evitar una sublevaci de presos el va afusellar juntament amb altres detinguts.

Referncies .
 Julio Gil Pecharromn Albiana, el rey de los ultras a Historia 16 nm. 45, enero 1980;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170406" title="PAM" nonfiltered="4630" processed="4614" dbindex="69666">

Biologia: acrnim de point accepted mutation.
Editorials: acrnim de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Poltica: acrnim de Proposta Activa de Matadepera.
Telecomunicacions: acrnim de pulse-amplitude modulation.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170407" title="Rinoceront negre" nonfiltered="4631" processed="4615" dbindex="69667">

Els rinoceronts negres (Diceros bicornis) sn mamfers dins l'ordre dels perissodctils. Es troben a les reas centrals i de l'est de l'frica incloent Kenya, Tanznia, Camerun, frica del Sud, Nambia i Zimbabwe. 

El nom d'aquesta espcie fou triat per distingir-la dels rinoceronts blancs (Ceratotherium simum). 

La "World Conservation Union" (IUCN) anunci el 7 de juliol de 2006 que una de les quatre subespcies, el rinoceront negre de l'oest (Diceros bicornis longipes), havia estat declarada com extingida. 

 Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170409" title="Alfonso Garca Valdecasas" nonfiltered="4632" processed="4616" dbindex="69668">
Alfonso Garca Valdecasas (Granada, 1904-1993) fou advocat i poltic espanyol, un dels fundadors de Falange Espaola. Fou deixeble de Jos Ortega y Gasset. Era catedrtic de dret, i va dimitir el 1929 amb Fernando de los Ros, Lus Jimnez de Asa, Snchez Romn, Wenceslao Roces i Jos Ortega y Gasset en protesta contra la persecuci contra el Frente Universitario Espaol va fer Miguel Primo de Rivera. El 1931 es va unir a l' Agrupacin al Servicio de la Repblica i fou diputat a les Corts Constituents republicanes. Tamb fou secretari de la comissi parlamentria que redact el projecte de Constituci Espanyola de 1931. Tanmateix, el 1932 va crear el Frente Espaol amb Jos Antonio Maravall, Antonio Garrigues, Mara Zambrano, Antonio Sacristn, Salvador Lissarrague, Antonio Bouthelier, Elisio Garca del Moral i Antonio Riao, sota un ideari nacionalista espanyol. Posteriorment fou membre del Movimiento Espaol Sindicalista (MES).

El mar de 1933 contact amb Jos Antonio Primo de Rivera, amb qui va fer una gran amistat, i particip com a orador en l'acte fundacional de Falange Espaola el 29 d'octubre de 1933 al Teatre de la Comedia de Madrid, on va afirmar que era nacionalista espanyol i no pas feixista. Va escollir el nom de Falange per al grup i en fou membre del Comit de Mando amb Jos Antonio Primo de Rivera i Julio Ruiz de Alda.

El 1938 fou nomenat per Francisco Franco subsecretari d'educaci. El 1941 va dirigir la Revista de Estudios Polticos. 

 Obres .
 El hombre y yo (1934);
 El hidalgo y el honor (1958);
 Jos Antonio y la vida Espaola (1964);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170410" title="Rinoceront negre de l'oest" nonfiltered="4633" processed="4617" dbindex="69669">

Els rinoceronts negres de l'oest (Diceros bicornis longipes) constitueixen la ms rara de les subespcies de rinoceront negre, i el 8 de juny de 2006, fou declarada extingida. En el passat aquesta subespcies estava ampliament distribuida a la sabana de l'frica central-oest per el seu nombre es vei reduit per la caa illegal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170415" title="Katie Melua" nonfiltered="4634" processed="4618" dbindex="69670">

Ketevan "Katie" Melua (en georgi:           ), nascuda el  16 de setembre de 1984 a Kutaisi, s una cantant de Gergia que viu a Irlanda del Nord. A l'agost del 2005 li fou concedida la nacionalitat britnica.

Va passar la major part de la seva infantesa a Batumi, Ajaria, on el seu pare treballava com a cardileg. El 1993, la seva famlia es va traslladar a Belfast i el 1998 a Londres. Amb 15 anys va guanyar un concurs de talents a British TV.

 Discografia .

 lbums .
 Call off the search (2003) ;
 Piece by piece (2005);

 Singles .

 Call of the search .
 The closest thing to crazy;
 Call of the search;
 Crawling up a hill;

 Piece by piece .
 Nine million bicycles;
 I cried for you / Just like heaven;
 Spider's web;
 It's only pain;
 Shy boy;

Enllaos externs.

Plana oficial;
Katie Melua al Myspace;
Katie Melua a l'Internet Movie Database;
Katie Melua All Music Guide page;
Entrevista a Katie Melua;
Singer Melua made British citizen - BBC;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170418" title="Indignes" nonfiltered="4635" processed="4619" dbindex="69671">

Dies de glria s una pellcula francesa del 2006 realitzada per Rachid Bouchareb.

Sinopsi.

El 1943, desprs del desembarcament dels americans a Algria i al Marroc, es constitueix l'Exrcit de l'Alliberament des de les colnies franceses de l'frica del nord. La pellcula segueix el descobriment de la guerra i de l'Europa de quatre tiradors algerians, Abdelkader, Sad, Messaoud i Yassir, amb les seves esperances i les seves desillusions.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170420" title="Llus Br i Salelles" nonfiltered="4636" processed="4620" dbindex="69672">

Llus Br i Salelles  (Ondara, 1868 - Barcelona, 1952) fou un mosacista i escengraf modernista. Est considerat com el realitzador de tesselles ms important de la Barcelona del modernisme.

Fill i net de pintors, va desenvolupar des de nen les seves habilitats artstiques com a dibuixant. Traslladat a Barcelona molt jove, ser a aquesta ciutat a on posa taller i a  on hi ha la major part de la seva obra. 

Quan comena la seva activitat al taller que tenia al carrer Enric Granados 64 de Barcelona, al voltant de 1900, rep els primers encrrecs de Llus Domnech i Montaner, per a la realitzaci de mosaics. 

Al 1901 prepara -per encrrec de Maurici Vilomara- escenografies per al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, entre els que es conserven a l'arxiu municipal d'Esplugues de Llobregat els de l pera "Hnsel i Gretel".  Concretament, un parell de dibuixos signats al revers per l artista: la cabanya dels nens del primer acte i el bosc en que es perden del segon acte.

s molt destacada la seva dedicaci al disseny de cermica per a la fbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat i que eren freqents en arrambadors i detalls a faanes i rfecs a les cases modernistes 

Al 1904 viatj a Vencia per formar-se en les tcniques del mosaic. s en la seva activitat com mosacista on trobem la seva millor i ms extensa obra.

Llus Br participa en la major part de les obres modernistes, des dels senzills cartells publicitaris industrials a Badalona, la decoraci religiosa amb mosaics romans en paviments o absis fins les grans obres modernistes en les que sempre est present, sol o compartint amb Mario Maragliano i Eliseu Querol. 
s l'artfex de la casa Lle Morera, de l'institut Pere Mata i dels panells exteriors amb la histria de l'hospital de Sant Pau. Aquest, junt amb el Palau de la Msica Catalana de Llus Domnech i Montaner sn Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO . Al Palau realitz tota la decoraci de mosaics i trencads que, junt amb els vitralls d'Antoni Rigalt i Blanch, sn els elements d'artesania modernista que imprimeixen la personalitat d'aquest edifici. 

Llus Br va ser molt reconegut a la seva poca i va guanyar la medalla de l'Exposici Internacional d'Art de Barcelona l'any 1911 amb una llar de foc que representava a Sant Jordi dret sobre el cos del drac mort, dibuixat per l artista Josep Triad. Aquell mateix any, repeteix tema i artsta a la Casa Barbey, en aquest cas, amb el Sant Jordi a cavall. 
El 1925 rep la Medalla d'Or a l'Exposici Internacional de les arts decoratives de Pars.
Tcniques.

Obra .
Va treballar per als principals arquitectes de l'poca: Llus Domnech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Manuel Joaquim Raspall, Salvador Valeri i Pupurull i Adolf Ruiz i Casamitjana.

 Badalona.


 Barcelona.


 Cerdanyola del Valls.


 la Garriga.


 La Pobla de Segur.

 Mollet del Valls.


 Reus.

 Sentmenat.


 Valncia.


Panteons d'Ignasi Coll, Tolr, Serra i Gurino al cementiri de Montjuc. ;
1900 (aprx) Casa de Josep Bertrand o villa Mayfair (via Augusta, 240);
1906 Faana de la fonda Marina ;

Palau del comte de Fgols;
Capella religioses de Maria Immaculada;

Fora de Catalunya, Llus Br va realitzar els mosaics de la Casa rab i de la cripta March a Palma de Mallorca.

La nissaga Br.
Adaptant-se als canvis i evoluci dels estils, Llus Br va continuar treballant fins a la seva mort l any 1952.
Pel taller varen passar tres generacions: 
Llus Br i Salelles, el creador de la nissaga.
Josep Br i Masip.
Barcelona (1901-1973). Tercer fill de Llus Br i continuador del taller. Va comptar amb la collaboraci parcial dels seus germans Llus, que es va dedicar a mon de l'esport, i Eldia, la figura femenina del taller que sempre es va mantenir en un discret segon pla. 

La longevitat de Llus Br eclips parcialment al seu successor que, tot i les dificultats empresarials per la devallada de l's del mosaic a partir del Noucentisme, va mantenir el taller. En aquest periode la principal activitat fou la restauraci d'esglsies destruides a la guerra civil i els encrrecs de Joan March, al Palau March i al pante March, ambds a Palma. Es tracta d'obres de gran envergadura d'un estil propi dels anys 60. Altres obres sn l'altar de la Purssima de l'esglsia parroquial de Ribes de Freser (1950), l'altar de la Marededu de Montserrat dels caputxins d'Olot (1946) i l'esglsia dels ngels a Barcelona 

Llus Br i Borrell.
Barcelona (1933-1999). Tercer fill de Josep Br i Massip. Va passar moments molt difcils fins que als anys 80 es va iniciar una recuperaci del patrimoni modernista i de la conscincia sobre la preservaci. Comena una activitat de restauraci de les obres del seu avi: Palau de la Msica, Casa Lle Morera, casa de la Lactncia, etc. i d'altres mosaics, com, el 1988, els de l'esglsia de Sant Paci (Barcelona), dissenyats per Gaud i realitzats per el mosaicsta Luigi Pallarin a comenaments del segle XX. La seva tenacitat va permetre que, no tant sols fos l'nic taller de mosaic en actiu, sin que conservs els dibuixos originals de les principals obres del modernisme catal. El seu germ, Josep Br i Borrell (1927), va collaborar en restauracions molt importants, com el Palau de la Msica Catalana o el Tibidabo, si b sempre va treballar amb taller prpi a Art (Mallorca).

Llegat.
La documentaci del taller dels Br amb les plantilles originals dels principals mosaics que varen fer es troba a 'arxiu de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, que ho va adquirir per a integrar-ho amb el museu de la fbrica Pujol i Bausis, a la que Llus Br va estar tant vinculat.

Bibliografia.
Llus Br, fragment d'un creador. Aj. d'Esplugues. ISBN 84-609-5719-5;

Referncies i notes.


 Enllaos externs .

Biografia i imatges de la seva obra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170421" title="Carle David Tolm Runge" nonfiltered="4637" processed="4621" dbindex="69673">


Carle David Tolm Runge (30 d'agost 1856   3 de gener 1927) va ser un matemtic i fsic alemany . s conegut tant pel nom de Carl com pel de Carle. 

Va ser un dels creadors del mtode de Runge-Kutta, en el camp conegut avui en dia amb el nom d'anlisi numrica.

Va passar els primers anys de la seva vida a l'Havana, on els seu pare Julius Runge va ser cnsol dans. 
La famlia es va traslladar ms tard a Bremen, on el seu pare va morir prematurament l'any 1864.

L'any 1880 va rebre el ttol de doctorat en matemtiques a Berln, on va estudiar amb Karl Weierstrass, i 6 anys desprs realitz la tasca de professor a Hannover, Alemanya.

Els seus interessos incloen les matemtiques, l'espectroscpia, la geodsia i l'astrofsica. 

A ms, va realitzar una gran treball experimental estudiant les lnies espectrals de diferents elements (juntament amb Heinrich Kayser), i va estar molt interessat en l'espectroscpia astronmica.

L'any 1904, va marxar a la universitat de Gttingen, on va restar fins a la seva retirada l'any 1925.

El crter Runge de la Lluna li deu el seu nom.

Vegeu tamb.
Fenomen de Runge;
Mtode de Runge per equacions diofntiques.

Enllaos externs.
 Biografia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170424" title="Melekeok" nonfiltered="4638" processed="4622" dbindex="69674">


Melekeok s una vila i un dels setze estats de les illes Palau, a Oceania. Est situada a la costa oriental de l'illa principal de Palau, Babeldaob. L'estat de Melekeok t 28 km d'extensi i se situa entre Ngchesar al sud i Ngiwal al nord.

El 7 d'octubre del 2006, la vila de Melekeok va esdevenir la seu del govern de Palau en substituci de Koror, l'antiga capital.

Segons l'ltim cens (de l'any 2000), l'estat de Melekeok t una poblaci de 391 habitants, distributs en set pobles, entre els quals s'inclou Melekeok, la capital:
Melekeok;
Ertong;
Ngeburch;
Ngeremecheluch;
Ngermelech;
Ngerubesang;
Ngeruling;

El llac Ngardok, dins l'estat de Melekeok, s la massa d'aigua dola ms gran de tot Micronsia. T una superfcie de 493 hectrees i compta amb una petita poblaci de cocodrils marins (Crocodylus porosus).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170425" title="Universitat de Texas" nonfiltered="4639" processed="4623" dbindex="69675">
La Universitat de Texas (UT) s la xarxa superior d'institucions acadmiques pbliques de l'Estat de Texas, a Estats Units. En l'actualitat, est composta per 9 universitats i 6 centres sanitaris. A ms, la UT imparteix titulacions a distncia, a travs de la UT TeleCampus. En total, el sistema instrueix a ms de 190.000 alumnes. 

Universitats del sistema.
Universitat de Texas a Arlington ;
Universitat de Texas a Austin ;
Universitat de Texas a Brownsville i Texas Southmost College ;
Universitat de Texas a Dallas ;
Universitat de Texas a El Paso ;
Universitat de Texas a San Antonio ;
Universitat de Texas a Tyler ;
Universitat de Texas a Permian Basin ;
Universitat de Texas Pan American ;

Centres sanitaris del sistema.
Centre Cientfic Sanitari de la Universitat de Texas a Houston ;
Centre Cientfic Sanitari de la Universitat de Texas a San Antonio ;
Centro Oncolgic M. D. Anderson de la Universitat de Texas ;
Centre Sanitari de la Universitat de Texas a Tyler ;
Centre Mdic de la Universitat de Texas ;
Centre Mdic Suroccidental de la Universitat de Texas a Dallas;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170426" title="lex Casanovas" nonfiltered="4640" processed="4624" dbindex="69676">


lex Casanovas (Barcelona, 1964) es un actor catal.

Biografia.
Inicia la seva activitat teatral al grup de teatre aficionat d Alella. Professionalment debuta l any 1985 amb el muntatge de la companyia de teatre infantil La Trepa  Pum xiviricu .

Obres.
Teatre.
 Pels pls. 2007.
 Sc el defecte, de Manuel de Pedrolo. Dir. Joan Maria Gual. Brossa Espai Escnic. 2005.
 Surabaya, de Marc Rosich. Dir. Silvia Munt. Teatre Romea 2005.
 Acosta t, de Patrick Marber. Dir Tamzing Thounsed. 2003.
 Pel davant...i pel darrera, de Michael Frayn. Dir. A. Harold. 2003.
 Amb pedres a les butxaques, de Marie Jones. Dir. per Roger Pea. 2002.
 La reina de la bellesa de Leenane, de Martin Mc.Donag. Dir. Mario Gas. 1998.
 Un espritu burln, de Noel Coward. Dir. Manuel Angel Egea. 1997.
 Precisament avui, de J.M Benet i Jornet. Dir. Ferran Madico. 1997.
 Dos en un balanc, de W. Gibson. Dir. Boris Rotenstein. 1996.
 Othello, de W.Shakespeare. Dir. Mario Gas. 1994.
 El zoo de Cristal, de Tennesse Williams. Dir. Mario Gas. 1994.
 El temps i els Conway, de J.B Prietsley. Dir. Mario Gas. 1992.
 Maria Estuard , de F.Schiller. Dir. Josep Montanys. 1990.
 El banquet, de Plat. Dir. Iago Pericot. 1990.
 Lorenzccio, Lorenzccio, d'A. De Musset i Graells. Dir. Llus Pasqual. 1989;
 El Misantrop, de Molire. Dir. J.M. Flotats. 1989.
 Lorenzccio, d'A. De Musset. Dir. J.M.Flotats. 1988.
 Antgona, de Salvador Espriu. Dir. Joan Oll. 1987.
 El despertar de la primavera, de F. Wedekind. Dir. J.M. Flotats. 1986.

Cinema. 
 Volando voy (2004);
 The City of No Limits (2001);
 The Other Side (2000);
 Confidncies (1996);
 Susanna (1995);
 Un assumpte intern (1995);
 L'enfonsament del Titanic (1993) ;
 Ainsi soient-elles (1993);
 Kika (1993);
 Ni un pam de net (1992);
 La febre d'or (1991);
 El llarg hivern (1991);
 Chatarra (1991);
 Manila (1990);

Televisi.

 El cor de la ciutat.(2000-);
 Majoria Absoluta. Dir. Snia Snchez. TV3. 2003.
 Temps de silenci . Dir. Xavier Borrell. TV3. 2001.
 Pirata (TV-movie). Dir. Llus M Gell. TV3. 1998.
 Loco de atar . Dir. Llus M Gell. TVE. 1996.
 Estaci d enlla . Dir. Slvia Quer. TV3. 1996.
 Nissaga de poder . Dir. Slvia Quer. TV3. 1996.
 Jo ser el seu gendre . Dir. Jordi Frades. TV3. 1992.
 Qui? . Dir. Pere Planella. TV3. 1990.
 La vida en un xip . Dir. Llus M Gell. TV3. 1990.
 Glasnost . Dir. Lul Martorell. TVE .1989.
 La claror Daurada . Dir. Antoni Chic. TVE. 1989.
 Vost jutja . Dir. Esteve Durn. TV3.1988.
 Una historia particular . Dir. J.M. Benet i Jornet. TVE .1987.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170429" title="Centrosoma" nonfiltered="4641" processed="4625" dbindex="69677">
El centrosoma, centre cellular o centre organitzador de microtbuls (de l'angls MTOC, microtubule organizing center) s el principal organitzador de microtbuls de la cllula aix com un regulador de la progressi del cicle cellular. Es tracta d'una estructura exclusiva de les  cllules animals (eucariotes superiors) que fou descoberta el 1888 per Theodor Boveri.

Els centrosomes est constituts per dos cilindres disposats perpendicularment anomenats centrols, envoltats per una massa amorfa de material pericentriolar (de l'angls PCM, pericentriolar material). Al voltant del centrosoma es disposen radialment un conjunt de microtbuls que s'anomena ster. El material centriolar cont les protenes (com la  -tubulina, la pericentrina o la ninena) que permeten la nucleaci i ancoratge dels microtbuls. Cada centrol est constitut per nou grups de tres microtbuls fusionats (triplets de microtbuls) disposats conformant una estructura de mol. Per aix, cada triplet est inclinat cap a l'eix central formant un angle de 45 respecte la circumferncia del centrol. 

Tot i que el centrosoma t un paper clau en garantir una eficient divisi cellular, s'ha comprovat que no s imprescindible per aquest fenomen. Les seves funcions estan relacionades amb la motilitat cellular i amb l'organitzaci del citosquelet. Durant la divisi cellular els centrols es dirigeixen als pols oposats de la cllula, organitzant el fus mittic (o acromtic). En l'anafase (etapa de la divisi cellular) els microtbuls de l'ster estiren la cllula i contribueixen a la separaci dels cromosomes en cromtides i en la divisi del citoplasma entre les dues cllules resultants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170430" title="Andrew Johnson" nonfiltered="4642" processed="4626" dbindex="69678">

Andrew Johnson (29 de desembre de 1808 - 31 de juliol de 1875) fou el disset President dels Estats Units, succeint al difunt Abraham Lincoln.















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170431" title="Francesc Valls-Calada" nonfiltered="4643" processed="4627" dbindex="69679">
Francesc Valls-Calada (o Francesc Valls-Calzada) s un periodista i escriptor nascut a Santa Coloma de Queralt l'any 1956.

Va comenar a escriure en els anys setanta i a publicar, narrativa, els anys vuitanta. El millor moment del dia s l hora de prendre un caf amb llet i fullejar el diari. Li agrada el mar i la muntanya, les dones i els dies, llegir i escriure, viure i morir mentre va consumint la vida. Genticament infeli ha aprs que la felicitat s una actitud i s esfora prou. Com a periodista ha treballat en premsa escrita. Va ser el primer columnista en catal del Diario Espanyol, que desprs seria Diari de Tarragona fent un article diari de contraportada  durant gaireb dos anys. Ha collaborat en les segents revistes i diaris: La Segarra, Nou Diari, Catalunya Sud, Set Dies (El Observador), El Punt, El Temps, Tzara, TGN, Tarragona Municipal, Pblics, Entitats. Ha fet  televisi : Trraco visi - Televisi de Tarragona ( presentant el tele-notcies durant dos anys. Collaborador del programa de TV Temps de Cuina, produt per Canal Camp. Collaborador del programa de TV Actualitat Viva, produt per Deltamedia a Canal 50 de Sabadell,  ems a la xarxa de TV locals amb unes 60 emissores (CONSORCI LOCAL I COMARCAL DE COMUNICACI).

Ha estat director d una emissora de rdio (Tarragona Radio) i gerent d una empresa de comunicaci. Va dirigir els Premis literaris de la Ciutat de Tarragona entre el 1996 i el 2001. D alguns dels seus poemes se n han fet vdeolits (creaci literria audiovisual) o han estat musicats. Va comenar a escriure en els anys setanta i a publicar, narrativa, els anys vuitanta. 

Obra.
Estic morta, saps ? Novella. Editorial La Rambla,  a quatre mans amb Carles Pastrana, amb prleg de M. Aurlia Capmany. 1983;
Els conillets Afamats Novella  Editorial El Llamp 1987;
Tot s lleuger  Poesia Silva Editors  2003. Amb illustracions de Pere Joan Salas.
Nissaga dels Ning Poesia  amb Arola Editors, 2004. Prleg Olga Xirinacs. D  aquest ltim, el realitzador  Josep M Pags n ha  fet una pellcula amb veu de Susan Buzzi.
Com qui cus la gavardina de la Mort.  Silva editors, 2004 . Amb illustracions de Pere Espaol.
 L aigua parlava  Novella Arola Editors 2006;
Shalom Tarragona  Assaig periodstic sobre el passat jueu a Catalunya i a Tarragona. Edici catal i hebreu. Arola editors. 2007;
Ha publicat narracions en nombrosos llibres collectius : Epsilon, 10 Narradors (Ed. El Mdol), El pas dels Calots ( Ed. Folch-Genius & Co.) Anys i anys  (Ed. El Mdol), La ciutat pels carrers. 27 mirades sobre Tarragona (llibreria La Capona), Salou pretext ( Ed. Meteora), ;
Autor de la lletra de l himne Keressus, musicat per M. Valent Miserachs director del Pontifici Institut de Msica Sacra de Roma. Interpretada per l Orfe de Santa Coloma de Queralt;

Enllaos externs .
 Francesc Valls-Calada;
 Arola Editors;
 Silva Editors;
 Orfe Santa Coloma de Queralt;
 Editorial Meteora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170432" title="David Fincher" nonfiltered="4644" processed="4628" dbindex="69680">

David Fincher (28 d'agost de 1962, Denver, Colorado) s un director de cinema d'Estats Units. 

Biografia.
Fincher va comenar la seva carrera com animador per a Industrial Light and Magic entre 1980 i 1984 aproximadament, temps en el qual va treballar en pellcules tan conegudes com El retorn del Jedi o Indiana Jones i el temple malet. 

El 1986 va fundar la productora Propaganda Films, dirigint videos d'alt pressupost per a artistes com Madonna, George Michael, Aerosmith i els Rolling Stones. Com un gran nombre de directors de videoclips, incloent Julien Temple, Russel Mulcahy, Michel Gondry o Spike Jonze, s'ha traslladat al cinema reeixidament amb l'estrena de Alien 3, que figura com una de les cintes amb ms alt pressupost per a un director debutant. Encara que va contar amb una crtica i recaptaci baixa, li va servir d'empenta per a perfilar la seva carrera en cintes de cort existencialista com Se7en, The Game, Fight Club(basada en una novella de Chuck Palahniuk) i L'habitaci del pnic, films que li han valgut dispars crtiques, per que van cimentar la seva reputaci d'explorador del costat fosc de la nostra societat i de les misries humanes. El seu cinema tanca una gran tensi psicolgica, paranoia, malsons recurrents i dimonis interiors de la psicologia humana. s un perfecte coneixedor de les pors ms ocultes del ser hum i en el seu cinema aquestes pors estan presents en la majoria dels fotogrames. Part de la seva influncia visual la hi deu al videoclip.


Filmografia.
1992 - Alien 3;
1995 - Seven;
1997 - The Game;
1999 - Fight Club;
2002 - L'habitaci del pnic;
2006- Zodiac;

Videografia.
 "Shame," The Motels (1985);
 "All The Love," The Outfield (1986);
 "Everytime You Cry," The Outfield (1986);
 "One Simple Thing," The Stabilizers (1986);
 "She Comes On," Wire Train (1987);
 "Endless Nights," Eddie Money (1987);
 "Downtown Train," Patti Smyth (1987);
 "Johnny B," The Hooters (1987);
 "Storybook Story," Mark Knopfler (1987);
 "No Surrender," The Outfield (1987);
 "Don't Tell Me The Time," Martha Davis (1987);
 "Heart of Gold," Johnny Hates Jazz (1988);
 "Englishman in New York," Sting (1988);
 "Shattered Dreams" (segunda versin), Johnny Hates Jazz (1988);
 "Get Rhythm," Ry Cooper (1988);
 "Roll With It," Steve Winwood (1988);
 "The Way That You Love Me" (primera versin), Paula Abdul (1988);
 "Holding On," Steve Winwood (1988);
 "Bamboleo" (segunda versin), Gypsy Kings (1989);
 "Straight Up," Paula Abdul (1989);
 "Real Love," Jody Watley (1989);
 "Bamboleo" (tercera versin, Gypsy Kings (1989);
 "She's A Mystery To Me," Roy Orbison (1989);
 "Forever Your Girl" Paula Abdul (1989);
 "Express Yourself," Madonna (1989);
 "The End Of The Innocence," Don Henley (1989);
 "Cold Hearted," Paula Abdul (1989);
 "Oh Father," Madonna (1989);
 "Janie's Got A Gun," Aerosmith (1989);
 "Vogue," Madonna (1990);
 "Cradle of Love," Billy Idol (1990);
 "L.A. Woman," Billy Idol (1990);
 "Freedom '90," George Michael (1990);
 "Bad Girl," Madonna (1993);
 "Who Is It?" (segunda versin), Michael Jackson (1993);
 "Love Is Strong," The Rolling Stones (1994);
 "6th Avenue Heartache," The Wallflowers (1996);
 "Judith," A Perfect Circle (2000);
 "Only," Nine Inch Nails (2005);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170433" title="Irvine Welsh" nonfiltered="4645" processed="4629" dbindex="69681">

Irvine Welsh (Leith, Edimburg, Esccia, 27 de setembre de 1958) s un escriptor escocs. En l'actualitat resideix a cavall entre la seva ciutat natal i Amsterdam. Irvine s conegut per ser l'autor de Trainspotting, Extasis, Acid House, Filth, Porno, Glue i Marabu Stork Nightmares. A ms va interpretar un personatge secundari en la pellcula Trainspotting, basada en la seva novella. 

Biografia.
Welsh va viure a Muirhouse i va deixar l'escola als 16 anys, canviant multitud de vegades de treball fins que va emigrar a Londres amb el moviment punk. A la fi dels anys 80 va tornar a Esccia, on va treballar per al Edinburgh District Council a la vegada que es graduava en la universitat i es dedicava a l'escriptura. La seva primera novella, Trainspotting, va tenir un xit extraordinari, aix com una adaptaci cinematogrfica.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170434" title="Douglas Coupland" nonfiltered="4646" processed="4630" dbindex="69682">
Douglas Coupland (Sllingen, Rheinmnster, Alemanya, 30 de desembre de 1961 ) s un escriptor de ficci, dramaturg i artista visual canadenc. s conegut principalment per la seva novella de 1991 Generaci X, que va popularitzar el terme "Generaci X". Gran part dels treballs de Coupland exploren els canvis culturals inesperats creats per l'impacte de les noves tecnologies en la classe mitjana de la cultura nord-americana. 

Alguns temes persistents en la seva obra inclouen el conflicte amb els valors religiosos, famlies disfuncionals, actituds irniques davant la saturaci dels mitjans de comunicaci i certa fascinaci per la cultura popular i els mitjans de comunicaci de masses.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170437" title="Generaci X" nonfiltered="4647" processed="4631" dbindex="69683">
El terme Generaci X es fa servir normalment per a referir-se a les persones nascudes en els anys 70. Els perodes exactes que defineixen aquesta generaci no estan definides, per se solen considerar rangs com 1963-1978 o 1961-1981. Tamb s'ha definit com les persones que van viure els seus anys d'adolescncia durant els anys 1980, nascuts desprs dels del baby boom. 

 Origen del terme .
El terme es va encunyar el 1964, per a definir una srie de conductes en els joves britnics que trencaven les pautes i costums anteriors. L'estudi original parlava d'actituds en els adolescents com no creure en Du, no agradar-los la Reina, tenir relacions sexuals abans del matrimoni i no respectar els seus pares. Per tant, es tracta d'un concepte ms cultural que demogrfic, que no descriuria el conjunt de totes les persones de tots els pasos del mn que van nixer en una determinada generaci. Hi ha qui generalitza i considera que aquesta generaci s la qual ha viscut de tot: des de les televisions en blanc i negre, als TFT ms ntids. Gent que ha jugat a les bales, a la corda i a la Playstation. 

La Generaci X, com moltes d'altres, va ser definida per la seva msica, especialment la de tipus Indie Rock, amb grups com Sonic Youth, Pixies, Dinosaur Jr. o R.E.M..

Va destacar tamb el Punk-Rock, que en combinaci amb el Hard Rock va donar com a resultat un altre fenomen musical i cultural important de finals de la dcada dels anys 80 i comenaments dels noranta, el Grunge, amb grups com Soundgarden, Alice In Chains, Mudhoney, Nirvana, Pearl Jam, o Green Day. Es considera que Douglas Coupland, escriptor canadenc, va ser qui va popularitzar aquest terme en la seva obra de 1991 del mateix ttol: Generaci X. La successora d'aquesta generaci es coneix com la Generaci Y.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170438" title="Naypyidaw" nonfiltered="4648" processed="4632" dbindex="69684">

Naypyidaw (en birm , tamb transcrit Nay Pyi Taw) s la nova capital de Myanmar, situada a  a la partida de Kyatpyae dins el municipi de Pyinmana, a la divisi de Mandalay. Naypyidaw significa "ciutat reial", o b "residncia dels reis". La capital administrativa de Myanmar fou traslladada oficialment a un descampat a 3 km a l'oest de Pyinmana el 6 de novembre del 2005. Naypyidaw es troba a uns 320 km al nord de Yangon, l'antiga capital. Compta amb uns 100.000 habitants. El nom oficial de la nova capital es va anunciar durant la diada de les Forces Armades el mar del 2006, que es considera la data inaugural de Naypyidaw.

El fet de triar Pyinmana com a seu de la nova capital s degut al fet que all hi ha un mtic camp d'entrenament de l'Exrcit birm, que va tenir un paper destacat en la victria contra les forces ocupants japoneses durant la Segona Guerra Mundial. La nova capital s'ha construt en molt poc temps, ja que al mar del 2006 ja era operativa i s'hi havien traslladat tots els ministeris. 

Les raons oficials per les quals es va decidir traslladar la capital a Naypyidaw sn que es troba en una situaci central al pas, en un nus ferroviari proper als estats Shan, Chin i Karen (aix s'assegura una presncia militar continuada vora unes regions tradicionalment conflictives) i prou lluny de l'aglomeraci urbana de Yangon, massa congestionada amb els seus 5 milions d'habitants. Segons l'oposici al rgim militar, la ra principal s allunyar el govern de la costa per por d'una invasi martima per part d'una coalici liderada pels Estats Units.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170440" title="Cromtida" nonfiltered="4649" processed="4633" dbindex="69685">

La cromtida s una de les dues cadenes idntiques de DNA que unides pel centrmer constitueixen un cromosoma. Parlar de cromtida presenta especial rellevncia en el procs de la divisi nuclear (mitosi o meiosi). Aquest terme s emprat mentre els centrmers romanen en contacte. Quan se separen (durant l'anafase de la mitosi i durant l'anafase 2 de la meiosi), les cadenes passen a anomenar-se cromosomes fills. Els extrems de les cromtides s'anomenen telmers impedint la uni d'aquests extrems amb altres cromosomes i impedint l'escursament dels cromosomes que tindria lloc desprs de cada replicaci cellular i que causaria finalment la mort cellular. Per tant, els telmers podrien determinar l'esperana de vida de la cllula.

En altres paraules, per cromtida entem la meitat d'un cromosoma replicat. El terme cromtida va ser proposat per Clarence Erwin McClung (1900) i deriva del grec chroma (color).

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170441" title="Anpid" nonfiltered="4650" processed="4634" dbindex="69686">


Els anpids (Anapidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids, tetragntids i nestcids.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, aquesta famlia t 34 gneres i 144 espcies. La major part dels gneres es troben a Oceania i frica. Tamb n'hi ha alguns a sia (Jap, Xina, Corea) i Amrica. A Europa noms hi s present Comaroma simoni  i les tres espcies de Zangherella.

 Anapis Simon, 1895 (Amrica del Sud i Central);
 Anapisona Gertsch, 1941 (Amrica del Sud i Central);
 Caledanapis Platnick & Forster, 1989 (Nova Calednia);
 Chasmocephalon O. P-Cambridge, 1889 (Austrlia);
 Comaroma Bertkau, 1889 (Europa, EUA, Xina, Corea, Jap);
 Conculus Komatsu, 1940 (Nova Guinea, Corea, Jap);
 Crassanapis Platnick & Forster, 1989 (Xile, Argentina);
 Crozetulus Hickman, 1939 (frica);
 Dippenaaria Wunderlich, 1995 (Sud-frica);
 Elanapis Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Forsteriola Brignoli, 1981 (Africa);
 Gertschanapis Platnick & Forster, 1990 (EUA);
 Hickmanapis Platnick & Forster, 1989 (Tasmnia);
 Mandanapis Platnick & Forster, 1989 (Nova Calednia);
 Maxanapis Platnick & Forster, 1989 (Austrlia);
 Metanapis Brignoli, 1981 (frica, Nepal);
 Minanapis Platnick & Forster, 1989 (Xile, Argentina);
 Montanapis Platnick & Forster, 1989 (Nova Calednia);
 Nortanapis Platnick & Forster, 1989 (Austrlia);
 Novanapis Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);
 Octanapis Platnick & Forster, 1989 (Austrlia);
 Paranapis Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);
 Pecanapis Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Pseudanapis Simon, 1905 (Amrica del Sud i Central, frica, Sud-sia, Nova Guinea, Hong Kong);
 Queenslanapis Platnick & Forster, 1989 (Austrlia);
 Risdonius Hickman, 1939 (Austrlia);
 Sheranapis Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Sinanapis Wunderlich & Song, 1995 (Xina);
 Sofanapis Platnick & Forster, 1989 (Xile);
 Spinanapis Platnick & Forster, 1989 (Austrlia);
 Tasmanapis Platnick & Forster, 1989 (Tasmnia);
 Victanapis Platnick & Forster, 1989 (Austrlia);
 Zangherella Caporiacco, 1949 (Mediterrani);
 Zealanapis Platnick & Forster, 1989 (Nova Zelanda);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
Ramirez MJ; Platnick NI (1999): "On Sofanapis antillanca (Araneae, Anapidae) as a kleptoparasite of austrochiline spiders (Araneae, Austrochilidae)". Journal of Arachnology 27(2):547-549 PDF;
 
 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170448" title="Araneodeu" nonfiltered="4651" processed="4635" dbindex="69687">

Els araneodeus (Araneoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes, amb catorze famlies d'aranyes, totes amb vuit ulls:
 Anpids (Anapidae);
 Araneids (Araneidae);
 Ciatolpids (Cyatholipidae);
 Linfids (Linyphiidae);
 Mismnids (Mysmenidae);
 Nestcids (Nesticidae);
 Pimoids (Pimoidae);
 Simfitogntids (Symphytognathidae);
 Sinfrids (Synaphridae);
 Sinotxids (Synotaxidae);
 Tetragntids (Tetragnathidae);
 Neflids (Nephilidae);
 Terdids (Theridiidae);
 Teridiosomtids (Theridiosomatidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies d'anpids;
 Llista d'espcies de ciatolpids;
 Llista d'espcies d'araneids;
 Llista d'espcies de linfids;
 Llista d'espcies de nestcids;
 Llista d'espcies de terdids;
 Llista d'espcies de tetragntids;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170451" title="Universitat de Yale" nonfiltered="4652" processed="4636" dbindex="69688">


La Universitat de Yale s una de les institucions educatives privades ms reconegudes dels Estats Units d'Amrica i del mn. Va ser fundada l'any 1701. Tamb t el segon sistema bibliotecari ms gran de qualsevol universitat. Es troba en la localitat de New Haven, Connecticut, i el seu nom rendeix honor a Elihu Yale, un dels seus primers benefactors. Yale ha produt alumnes destacats en diferents mbits. Tot i ser una universitat relativament petita, la universitat ha graduat a ms presidents d'Estats Units en l'era moderna que qualsevol altra universitat. 

Des de 1972 un graduat de Yale ha estat present en la contesa per a la presidncia, i sis graduats de la universitat han guanyat el Premi Nobel des de 1994. D'acord a la revista Fortune, Yale ha graduat ms directors executius de companyies del Fortune 500 que qualsevol altra universitat. 

Actors com Paul Newman, Meryl Streep, Jodie Foster i Edward Norton tamb sn graduats de Yale. En l'mbit catalano-parlant destaquen l'economista catal Xavier Sala i Martn, qui va exercir de Professor i el poltic andorr Juli Minoves, qui va estudiar cincies poltiques. Yale s molt selectiva en les seves admissions. Menys del 10% dels gaireb 20,000 sollicitants al programa de "undergraduate" sn admesos. El Yale Law School, el ms selectiu del pas, accepta a noms el 6% dels sollicitants. La rivalitat entre Yale i Harvard s la ms antiga i intensa de la "Ivy League". La rivalitat involucra l'aspecte acadmic i esportiu, des de l'equip de rem fins al futbol americ, esport inventat per un entrenador de Yale. D'acord al president de la universitat Richard C. Levin, la universitat est concentrada a educar a lders que puguin operar en un marc internacional.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170453" title="Edward Norton" nonfiltered="4653" processed="4637" dbindex="69689">

Edward James Norton, Jr. (18 d'agost de 1969) s un actor, productor i director de cinema nord-americ. 

 Biografia . 

Norton va nixer a Boston, Massachusetts, i va crixer a Columbia, Maryland. La seva mare Robin, professora de llengua, va morir d'un tumor cerebral el 1997. El seu pare, Edward Sr. s un conegut advocat. T dos germans menors, Molly i James. El seu avi matern va ser l'arquitecte James Rouse. Des de petit Edward s'interessa pel mn de l'actuaci, concloent amb un debut en el cinema al costat de Richard Gere en la pellcula Les dues cares de la veritat dirigida per Gregory Hoblit. Amb anterioritat s'havia llicenciat en Histria a la Universitat de Yale. Grcies a aquesta pellcula va guanyar el Globus d'Or i va ser nominat al Oscar per la seva interpretaci. A partir d'aquest moment, Edward Norton va participar en diverses pellcules. Per American History X va tornar a ser nominat al Oscar. 

L'any 2000 va dirigir la pellcula Keeping the Faith (Ms que amics a Espanya), una pellcula protagonitzada per Ben Stiller i Jenna Elfman on tamb actua el mateix. 

Li agrada molt la msica i fins i tot va arribar a tocar la guitarra en alguns concerts amb la banda de la seva exnvia Courtney Love, Hole. Tamb ha mantingut una relaci de tres anys amb l'actriu Salma Hayek. A ms est interessat en la cultura japonesa i parla japons amb fludesa, aix li va permetre treballar a Osaka, Jap, per a l'empresa Enterprise Foundation, fundada pels seus avis James i Patrcia Rouse.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170454" title="Carolyn Shoemaker" nonfiltered="4654" processed="4638" dbindex="69690">

Carolyn Jean Spellmann Shoemaker (Gallup, Nou Mxic, 1929) s una astrnoma nord-americana, vdua del tamb astrnom Eugene Shoemaker i que ostenta el record del major nombre de cometes descoberts per una nica persona: el 2002 havia descobert 32 cometes i ms de 800 asteroides. Al costat del seu marit i de David H. Levy, va ser descobridora del cometa Shoemaker-Levy 9 el 1993, quan treballava a l'Observatori Palomar. 

Premis i reconeixements.
Va ser nomenada doctor honoris causa per la Northern Arizona University de Flasgtaff el 1990 i la medalla Exceptional Scientific Achievement de la NASA el 1996. Al costat del seu marit, van ser agraciats amb la medalla Rittenhouse el 1988, el Premi Scientists of the Year el 1995 i la Medalla James Craig Watson el 1998.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170455" title="Enron" nonfiltered="4655" processed="4639" dbindex="69691">
Enron Corporation va ser una empresa d'energia amb seu a Houston, Texas que emprava prop de 21.000 persones cap a mitjans de 2001 (abans de la seva fallida). 

Una srie de tcniques comptables fraudulentes, permeses per la seva empresa auditora, la llavors prestigiosa Arthur Andersen, li van permetre a aquesta empresa estar considerada com la setena empresa dels Estats Units, i s'esperava que seguiria sent empresa dominant en les seves rees de negoci. En lloc d'aix, es va convertir en el ms gran fracs empresarial de la histria i en l'arquetip de frau empresarial planificat. Enron va sollicitar protecci per fallida a Europa el 30 de novembre i als Estats Units el 2 de desembre de 2001.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170460" title=".tel" nonfiltered="4656" processed="4640" dbindex="69692">
El .tel s un domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en angls) d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. Fou aprovat el 2007 per la ICANN i est reservat a les pgines que s'encarreguen de contactes telefnics i a la xarxa, proveint nmeros de telfon, adreces IP i altres.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170461" title="Parrquia de Sant Bernat Calv" nonfiltered="4657" processed="4641" dbindex="69693">


La Parrquia de Sant Bernat Calv est situada al Barri Fortuny de Reus, creat als anys 50 per acollir la onada emigratria andalusa, amb edificis de protecci oficial econmics. 

El Barri est situat en la carretera Reus a Salou. La seva esglsia, la Parroqui de Sant Bernat Calv en la plaa del mateix nom fou construda amb el barri per les mateixes dates, i es dedic al sant reusenc i bisbe de Vic Bernat Calv.

Al principi els carrers del mateix tenien noms de lletres, per en l'actualitat de Comunitats espanyoles i noms d'escriptors recents com Terenci Moix o Manuel Vzquez Montalbn.

A la plaa Sant Bernat Calv tamb hi ha el monument a Mari Fortuny. 

El monument a aquest pintor estava ubicat a la Avenida de los Mrtires, actual Plaa de la Llibertat, per amb la seva remodelaci es va traslladar al Barri que t el seu nom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170462" title="Ciutat de la Llum" nonfiltered="4658" processed="4642" dbindex="69694">


La Ciutat de la Llum i la Ciutat del Cinema (oficialment "Ciudad de la Luz") s un complex audiovisual d'oci que es troba a Alacant (Pas Valenci), concretament ubicat al paratge d'Aigua Amarga, dedicat al mn cinematogrfic. Els visitants tenen possibilitat de conixer les seues activitats amb un recorregut.

 Descripci .


Es tracta d'un complex amb 11.000 metres quadrats de plats de rodatge interior, dotats amb tecnologia avanada; ms de 15.000 m de magatzems i tallers de construcci de decorats; 16 hectrees de zona de rodatge en exteriors i tres edificis amb camerins, sales de maquillatge, peluqueria i oficines, i els serveis de suport a la producci.

La societat Ciutat de la Llum, SAU es va constituir el 2 de novembre de 2003 per a promoure-lo, amb capital pblic, i s dependent de la Generalitat Valenciana



Aix mateix, la Ciutat de la Llum v treballant en la creaci d'un teixit industrial en Alacant que faa de recolzament a totes les necesitats especfiques del mn de la producci audiovisual, i que impulsa mitjanant el seu Centre d'Estudis Cinematogrfics.

Amb la segona fase de contrucci ja comenada, els estudis disposaran en breu d'un gran plat de 5.000 m i un edifici de catering. A continuaci, l'execuci i posada en marxa de la zona de rodatge aqutic completaria aquest centre audiovisual.

 s .

En octubre de 2005, Manuel Iborra inaugur els estudis amb la pellcula "La Dama Boba", i el van succer rodatges com "Lo que s de Lola" de Javier Rebollo, "Teresa: el Cuerpo de Cristo", de Ray Loriga, "Manolete", de Menno Meyjes, "Minor" de Jean Jacques Annaud o "Astrix en los Juegos Olmpicos", el tercer lliurement de la saga i la producci ms important del cinema europeu.

 Enllaos externs .

Ciutat de la Llum;
Centre d'Estudis Ciutat de la Llum;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170463" title="David H. Levy" nonfiltered="4659" processed="4643" dbindex="69695">

David H. Levy (nascut el 1948) s un astrnom canadenc i escriptor cientfic conegut pel descobriment del cometa Shoemaker-Levy 9, que va collidir amb el planeta Jpiter el 1994. 

Levy va nixer a Montreal, Qubec, Canad, per actualment viu a Nou Mxic. Levy ha descobert 21 estels, de forma independent o amb Carolyn i Eugene Shoemaker, i ha escrit al voltant de 30 llibres, la majoria de temtica astronmica.

Entre els estels peridics co-descoberts s'inclouen 118P/Shoemaker-Levy, 129P/Shoemaker-Levy, 135P/Shoemaker-Levy, 137P/Shoemaker-Levy, 138P/Shoemaker-Levy, 145P/Shoemaker-Levy. L' asteroide (3673) Levy va ser anomenat en el seu honor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170467" title="douard Roche" nonfiltered="4660" processed="4644" dbindex="69696">
douard Roche (1820-1883) va ser un astrnom francs. L'any 1848 va estudiar l'efecte que exercia la gravetat dels planetes sobre els seus satllits i va determinar que qualsevol matria (satllits o anells planetaris) situada a menys de 2,44 vegades el radi del planeta no es podria aglutinar per a formar un cos slid, i si ja era un cos (com un satllit natural), es disgregaria arribant a trencar-se. Aquesta distncia mnima es denomina lmit de Roche. En el seu honor un dels crters de Fobos, satllit de Mart, duu el seu nom.

Vegeu tamb.
 Lbul de Roche;
 Lmit de Roche;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170471" title="Dunedin" nonfiltered="4661" processed="4645" dbindex="69697">
 

Dunedin s un ciutat de Nova Zelanda situada en la badia de Otago (Otago Harbour), un entrant de l'oce Pacfic que separa a la ciutat de la pennsula de Otago. La seva poblaci actual s de 121.000 habitants

Histria.
La ciutat es va fundar el 1848, i desprs de 1861 va crixer rpidament pel descobriment d'or. Les indstries principals de Dunedin, antany nucli ferroviari, sn l'enginyeria, l'enginyeria del programari, la biotecnologia i la moda. Als voltants de la ciutat es cria bestiar ov i bov. 

A Dunedin est situada la Universitat d'Otago, que t facultats d'art i msica, dret, medicina i teologia, i de l'Escola Politcnica d'Otago.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170472" title="Louisville" nonfiltered="4662" processed="4646" dbindex="69698">

Louisville s la ciutat ms gran de l'estat de Kentucky. T una poblaci de ms de 699.827 habitants. 

Histria.
L'assentament que desprs es va convertir en la ciutat de Louisville va ser fundat el 1778 per George Rogers Clark i est nomenada en honor del Rei Lluis XVI de Frana. La major fama de Louisville prov d'un esdeveniment esportiu: el Derby de Kentucky (Kentucky Derby), la carrera de cavalls que s part de la Triple Corona de Cavalls Purasang, que es du a terme anualment en aquesta ciutat, sent un esdeveniment mpliament televisat. 

Louisville est situada en la part nor-central de Kentucky, en la frontera de Kentucky i Indiana situada en l'nic obstacle natural del riu Ohio, les Cataractes d'Ohio. Lousiville s la capitat del comtat de Jefferson i des del 2003, els lmits de la ciutat sn contigus als del comtat a causa de la fusi entre el comtat i la ciutat. Ja que inclou comtats del Sud d'Indiana, l'rea metropolitana de Louisville s usualment coneguda com Kentuckiana. 

Encara que es troba situada al sud dels Estats Units, Louisville s influenciada per les cultures del Mig oest i del sud, en ocasions es refereix a ella com la ciutat del sud ms nortenya o com la ciutat del nord ms surenya dels Estats Units.


 Ciutats Agermanades .
 La Plata;
 Quito;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170479" title="Hobart" nonfiltered="4663" processed="4647" dbindex="69699">


Hobart (abans Hobartown) s la capital de l'estat insular de Tasmnia, Austrlia. L'any 2001 tenia 191.169 habitants. Es troba en la desembocadura del riu Derwent al peu de la muntanya Wellington amb una altura de 1.270 m. 

 Economia .
A part del turisme i l'activitat porturia existeix una important indstria secundria de fusta, de fabricaci de catamarans i de la producci de zinc. 

 Histria .
Desprs de Sydney, Hobart s la ciutat ms antiga d'Austrlia. Va ser fundada el 1804 pel coronel David Collins amb 300 presoners, uns quants marins i uns 30 colons lliures. Durant molts anys la poblaci estava formada per convictes i capatassos, a ms de balleners i caadors de foques. Ja al principi del segle XX estava dotada de tramvia elctric que va unir l'estaci de ferrocarril central amb els llavors suburbis de New Town, Queensborough, Wellington, Glenorchy, Risdon i Bellerive.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170480" title="Pausnies (gegraf)" nonfiltered="4664" processed="4648" dbindex="69700">

Pausnies (grec:          , llat Pausanias), (s. II d.C.) historiador, viatger i gegraf grec, va viure a l'poca dels emperadors Adri i Marc Aureli. s conegut per la seva extensa obra Descripci de Grcia, que fa un retrat de l'Antiga Grcia amb testimonis de primera m i esdev un magnfic punt d'encontre entre la filologia clssica i l'arqueologia contempornia. 

Biografia.
Es creu que va nixer a Lidia (sia menor). Va viatjar per Grcia, Macednia, Itlia i algunes zones d'sia i l'frica.

Probablement era originari de Ldia i coneixia la costa occidental d'sia Menor, per els seus viatges van dur-lo molt ms enll de les fronteres de Jnia. Abans de viatjar a Grcia, sembla que va visitar Antioquia i Jerusalem, aix com la ribera del riu Jord. A Egipte va veure les pirmides, mentre que al temple d'Amm li van mostrar amb orgull l'himne que va enviar-hi un dia Pndar. A Macednia s quasi segur que havia vist la tomba que segons la tradici era d'Orfeu. Passant a Itlia, va veure la Campnia i les meravelles de Roma. Va ser un dels primers que va descriure les restes de Troia i de Micenes.

El seu principal inters sn els monuments, especialment les escultures i les pintures, dels perodes arcaic i clssic en els seus contextos histrics; i el substrat religis (cultes, cerimnies, creences), per als quals tenia una profunda sensibilitat. La seva obra s'articula en base als seus viatges a ciutats i a recintes sagrats de l'Hllade, amb cert inters per la topografia. No t gaire en compte textos posteriors al 150 aC, tot i que s van atraure la seva atenci els monuments del seu temps, sobretot els d'Adri. Va escriure com a testimoni ocular i la seva precisi (malgrat algunes imprecisions provades) la corroboren les dades arqueolgiques. Encara que t un punt de vista personal, s gran l'admiraci que desperta en ell l'Antiga Grcia (Atenes, Esparta, Delfos i Olmpia principalment) i els seus compatriotes ms clebres. 

Obra.
La seva Descripci de Grcia o periple de Grcia (grec: , literalment "recorregut per Grcia") s comparable a les gues turstiques actuals. La seva obra descriu les observacions fetes durant els seus viatges i les seues investigacions personals. Parteix d'un itinerari pel Pelopons i per una part de la Grcia septentrional. A ms aporta una informaci molt acurada sobre els monuments artstics i algunes llegendes relacionades amb ells. Descriu nombroses cerimnies sagrades i costums culturals, sovint introdueix relats partint de la histria, del mite i de l'etnografia. Home extraordinriament observador, Pausanias dna compte dels pins a la costa arenosa de l'lide i d'altres detalls topogrfics que esdevenen rellevants en una presentaci comparativa de la topografia del passat i del present. Sobretot a l'ltima secci dels relats toca els productes naturals, les maduixes silvestres de l'Helic, els dtils de l'ulide o l'oli d'oliva de Titorea, les tortugues d'Arcdia o els blancs estornells de Cillene.
Entre els mrits que s'atribueixen est el trobar lloc de l'enterrament de Plat, a l' Acadmia que ell fund, a les afores d' Atenes.

Encara que la seva obra t poc mrit literari, es considera una font valuosa d'informaci histrica sobre la topografia, els monuments i els cultes locals de l' antiga Grcia.

El seu punt fort s la descripci de l'art religis de l'arquitectura d'Olmpia i Delfos, tot i que, quan recorre les regions ms apartades de Grcia, se sent atret per tota mena d'imatges divines curioses i primitives, per les restes sagrades i molts altres santuaris i indrets misteriosos. A Tebes veu els escuts dels que van morir a la batalla de Leuctra i les restes de la casa de Pndar. Veu tamb les esttues d'Hesode i d'Ari de Metimna i el retrat de Polibi a les ciutats d'Arcdia.

A la part topogrfica de la seva obra, sembla que li atrauen els fenmens naturals, les restes que denoten activitat ssmica, la presncia de marees, les mars gelades del nord i el sol meridional que al solstici d'estiu no produeix ombra a Siene. 

No posa mai en dubte l'existncia de dus i herois, per sovint menyst els mites i llegendes en relaci amb aquests. Les seves descripcions de monuments artstics sn clares i gens carregoses. s impressionant com les restes arqueolgiques verifiquen al detall la precisi de les seves explicacions. Tamb es mostra absolutament sincer quan confessa la seva ignorncia en algun tema.

L'obra, en deu llibres, fou publicada per primer cop a Vencia el 1516, per Aldus. James Frazer, que va editar la primera traducci anglesa de Pausnias (1898 en 6 volums), va la segent observaci sobre l'autor: sense ell les runes de Grcia serien com a molt un laberint sense indicacions, un enigma sense resposta.

La seva obra es divideix tradicionalment en 10 llibres:
 Llibre I: tica;
 Llibre II: Megria, Corntia i Sicinia;
 Llibre III: Lacnia;
 Llibre IV: Messnia;
 Llibre V: lide A (Flsia i Arglida);
 Llibre VI: lide B (lide);
 Llibre VII: Acaia;
 Llibre VIII: Arcdia;
 Llibre IX: Becia;
 Llibre X: Fcida i Lcrida;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170482" title="Christchurch" nonfiltered="4665" processed="4649" dbindex="69701">

Christchurch s una ciutat de Nova Zelanda, fundada el 1850 i situada aproximadament a 300 quilmetres al sud de la capital, Wellington en la costa est de la Illa Sud, en la provncia de Canterbury. 

La ciutat va ser el resultat d'una poltica programada de colonitzaci organitzada per la Canterbury Association, formada el 1849 per membres del Christ Church College de la Universitat d'Oxford (d'aqu el nom de la ciutat) i patrocinada per l'Arquebisbe de Canterbury. L'associaci tenia l'utpic objectiu de crear una nova Jerusalem a Nova Zelanda, una comunitat anglicana de classe mitja en la qual la moral victoriana pogus prosperar. El seu nom maor s Otautahi, que ve del cacic maor Tautahi, lder d'una poblaci situada a la vora del riu Avon en el segle XIX. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170484" title="Knoxville" nonfiltered="4666" processed="4650" dbindex="69702">

Knoxville s una ciutat nord-americana, localitzada a l'estat de Tennessee. s la tercera ciutat ms gran de l'estat, solament per darrere de Memphis i de Nashville. A ms s la capital del comtat de Knox. Segons el cens de l'any 2005, Knoxville t una poblaci total de 180.130 habitants en la ciutat i 655.400 en l'rea metropolitana. De les quatre ciutats ms importants de Tennessee, Knoxville s la segona ciutat ms antiga, va ser fundada el 1786. Tamb va ser la primera capital de l'estat, quan Tennessee va ser adms en la uni en 1796; no obstant aix, la capital va ser moguda a Murfreesboro el 1819. El nom de la ciutat s en honor del primer secretari de defensa d'Estats Units, Henrio Knox. Un dels sobrenoms de Knoxville s la "Ciutat de Marbre" (The Marble City). 

En el segle XX, diverses mines de marbre eren explotades a la ciutat, el material s'enviava a moltes parts del pas. Diversos edificis importants com la Galeria Nacional a Washington es van construir amb marbre d'aquestes mines. La ciutat tamb era coneguda com la "Capital Mundial de la Roba Interior". Degut al fet que en els anys 30, ms de 20 fbriques txtils operaven en la ciutat, sent l'activitat econmica ms important de la poblaci. La major part de les fbriques estaven situades en els barris ms antics de la ciutat. 

En els anys 50, les fbriques van comenar a tancar-se, causant el 10% de la disminuci de la poblaci. Knoxville s tamb la llar del campus principal de la Universitat de Tennessee. Els equips esportius de la universitat, sn anomenats  Voluntaris  o  Vols  i sn molt popular als voltants. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170486" title="Ivan Lendl" nonfiltered="4667" processed="4651" dbindex="69703">

Ivan Lendl s un tennista professional txec que durant molts anys ha estat considerat el millor jugador del mn d'acord amb els estndards de l'ATP. Va ser un dels tennistes dominants de la dcada de 1980.

Biografia.
Va nixer el 7 de mar de 1960 a Ostrava, Repblica Txeca, al si d'una famlia de tennistes. La seva mare va arribar a ser la nmero 2 del seu pas.

Lendl es va convertir en professional en 1978. Va traslladar-se als Estats Units el 1986, desprs que l'associaci de tennis del seu pas l'amenacs pblicament de no deixar-lo viatjar per a participar en torneigs a l'exterior per haver participat en el torneig de Sun City, a Sud-frica. El 1992 es va convertir en ciutad nord-americ.

Es va casar en 1989 amb Samantha Frenkel i van tenir 5 filles. Desprs de retirar-se, Lendl es va dedicar a jugar al golf i a ajudar les seves filles en aquest esport, les quals van demostrar un gran potencial per a triomfar al mn professional del golf.

Tornejos de Grand Slam.
 Campi Individuals (8) .


Finalista individual (11).

Classificaci en tornejos del Grand Slam.



Ttols (100).
Individuals (94).




Finalista en individuals (50).

 1979: Brusselles (perd davant Balazs Taroczy);
 1980: Washington-2 (perd davant Victor Amaya);
 1980: Kitzbuhel (perd davant Guillermo Vilas);
 1980: Nova York Masters (perd davant Bjrn Borg);
 1981: Richmond WCT (perd davant Yannick Noah);
 1981: La Quinta  (perd davant Jimmy Connors);
 1981: Roland Garros (perd davant Bjrn Borg);
 1981: Stuttgart Outdoor (perd davant Bjrn Borg);
 1981: Indianpolis (perd davant Jos Luis Clerc);
 1982: La Cinquena (perd davant Yannick Noah);
 1982: Montecarlo (perd davant Guillermo Vilas);
 1982: Madrid (perd davant Guillermo Vilas);
 1982: Toronto (perd davant Vitas Gerulaitis);
 1982: US Open (perd davant Jimmy Connors);
 1983: Filadlfia (perd davant John McEnroe);
 1983: Brusselles (perd davant Peter McNamara);
 1983: Dallas WCT (perd davant John McEnroe);
 1983: US Open (perd davant Jimmy Connors);
 1983: Obert d'Austrlia (perd davant Mats Wilander);
 1983: Nova York Masters (perd davant John McEnroe);
 1984: Filadlfia (perd davant John McEnroe);
 1984: Brusselles (perd davant John McEnroe);
 1984: Forest Hills WCT (perd davant John McEnroe);
 1984: US Open (perd davant John McEnroe);
 1984: Sydney (perd davant Anders Jarryd);
 1984: Tquio (perd davant Jimmy Connors);
 1984: Nova York Masters (perd davant John McEnroe);
 1985: Roland Garros (perd davant Mats Wilander);
 1985: Stratton Mountain (perd davant John McEnroe);
 1985: Montreal (perd davant John McEnroe);
 1986: Chicago (perd davant Boris Becker);
 1986: Wimbledon (perd davant Boris Becker);
 1986: Sydney Indoor (perd davant Boris Becker);
 1987: Key Biscayne (perd davant Miloslav Mecir);
 1987: Wimbledon (perd davant Pat Cash);
 1987: Tquio Indoor (perd davant Stefan Edberg);
 1988: US Open (perd davant Mats Wilander);
 1988: Nova York Masters (perd davant Boris Becker);
 1989: Tquio Outdoor (perd davant Stefan Edberg);
 1989: US Open (perd davant Boris Becker);
 1990: Sttutgart Indoor (perd davant Boris Becker);
 1991: US Open (perd davant Boris Becker);
 1991: Rotterdam (perd davant Omar Camporese);
 1991: Tquio Outdoor (perd davant Stefan Edberg);
 1992: Masters de Canad (perd davant Andre Agassi);
 1992: Masters de Cincinnati (perd davant Pete Sampras);
 1992: Long Island (perd davant Petr Korda);
 1993: Filadlfia (perd davant Mark Woodforde);
 1993: Nia (perd davant Marc Kevin Goellner);
 1994: Sydney Outdoor (perd davant Pete Sampras);











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170487" title="Trondheim" nonfiltered="4668" processed="4652" dbindex="69704">


 
Trondheim s una ciutat de Noruega, situada al comtat de Sr-Trndelag, situada en la zona central de la costa. Contava amb 166.304 habitants al gener de 2008; no obstant aix, t entre 15.000-20.000 estudiants no registrats com residents, al romandre registrats en els seus llocs d'origen. Trondheim significa "llar dels trnder". 

Trondheim s la tercera ciutat ms gran de Noruega, situada en el centre geogrfic del pas. Fou fundada l'any 997 pel rei vking Olav Tryggvason, aprofitant la protecci que oferia i a les condicions porturies de la desembocadura del riu Nidelva.

A Trondheim s'hi troba la NTNU (Universitat Noruega de Cincia i Tecnologia), en la qual es graduen el 80% dels enginyers de Noruega. La universitat juga un paper clau en la vida quotidiana dels habitants de Trondheim.

El diari local de Trondheim s l'Adresseavisen.


 Geografia i clima .

Trondheim est situada al punt on el riu Nidelva desemboca al Trondheimsfjord. El punt ms alt del municipi s el tur de Storheia, amb 565 metres sobre el nivell del mar.

Durant el solstici d'estiu el sol surt a les 03:00 hores i es pon a les 23:40 hores, per com que es mant just per sota l'horitz, no hi ha foscor del 20 de maig al 20 de juliol. Durant el solstici d'hivern el sol surt a les 10:00, es mant una mica per sobre l'horitz i es pon a les 14:30.

Trondheim t un clima predominantment martim, tot i que est resguardada del vent. La temperatura ms alta registrada s de 35 C el 22 de juliol de 1901, i la ms baixa -26.1 C el febrer de 1899. La ciutat t una quantitat moderada de neu de novembre a mar, tot i que alternant-se amb la pluja i temperatures menys severes.

Hi ha una mitjana de 14 dies l'any amb un mnim de 25 cm de neu, i 22 dies amb una temperatura inferior a -10 C. Les temperatures han tendit a pujar en els darrers anys, i al Trndelag s'ha calculat un increment de quasi 2 C en els darrers 25 anys.

Fauna.

Malgrat que Trondheim s la tercera ciutat del pas, s freqent veure-hi fauna salvatge. Hi ha lldrigues i castors al Nidelva i a Bymarka, aix com guineus, teixons i esquirols en tot el territori. Els ants i els crvols sn comuns als turons que envolten la ciutat i poden entrar-hi, especialment al maig, quan les mares expulsen els petits d'un any, o al final de l'hivern quan el menjar escasseja.


 Llocs d'inters .


La principal atracci turstica de Trondheim s la Catedral de Nidaros (Nidarosdomen), situada al centre histric de la ciutat. Nidaros s la catedral ms gran de Noruega, i el lloc on es realitzen les cerimnies de coronaci dels reis noruecs.

La Fortalesa de Kristiansten, construda entre 1681 i 1684, est situada en un tur a l'est de la ciutat. Va evitar la invasi sueca de 1718, per va ser posada fora d's el 1816.


Enllaos externs.
 Pgina web del municipi (en noruec);
 Pgina oficial de la ciutat en noruec i angls;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170488" title="Gregory Hoblit" nonfiltered="4669" processed="4653" dbindex="69705">
Gregory Hoblit (Abilene, Texas, 27 de novembre de 1944) s un director i productor de cinema nord-americ. El seu pare era agent de la llei, el que ha dut que gran part del seu treball estigui relacionat amb la policia i els advocats. Abans de comenar la seva carrera en el cinema va dirigir diverses sries de televisi. 

Filmografia. 
Fracture (2007) ;
Hart's War (2002) ;
Frequency (2000) ;
Fallen (1998) ;
Les dues cares de la veritat (1996) ;

Gregory Hoblit tamb ha dirigit diferents episodis de Policies de Nova York, Cop Rock, Hooperman, La llei de Los ngeles i Hill Street Blues. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170492" title="Mats Wilander" nonfiltered="4670" processed="4654" dbindex="69706">

Mats Wilander (22 d'agost de 1964, Vxj, Sucia), va ser un jugador professional de tennis suec que va assolir el primer lloc en la classificaci mundial. Al llarg de la seva carrera va guanyar set tornejos individuals del Grand Slam i un ttol de dobles. Se'l recorda, en especial, per l'any en qu va dominar el circuit, el 1988, en qu va guanyar tres de les quatre finals del Grand Slam. Grcies a ell, Sucia va assolir set finals consecutives de la Copa Davis a la dcada de 1980.
Tornejos de Grand Slam.
 Campi Individuals (7) .


 Finalista en Individuales (4) .


Campi Dobles (1).


Finalista en  Dobles (3).


Ttols (40).
Individuals (33).




Finalista en individuals (26).

 1981: Bangkok;
 1982: Brusselles, Basilea, Estocolm;
 1983: Roland Garros, Guaruja;
 1984: Mil, Montecarlo, Estocolm;
 1985: Brusselles, Montecarlo, Cincinnati, Ginebra, Tokio Indoor, Barcelona, Obert d'Austrlia;
 1986: Boca West, Bastad, Estocolm;
 1987: Roland Garros, US Open, Barcelona, Nova York Masters;
 1989: Boston;
 1990: Li;
 1996: Pinehurst;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170494" title="Les Choristes" nonfiltered="4671" processed="4655" dbindex="69707">

Les Choristes (Els nois del cor) s una pellcula francesa en coproducci amb Sussa dirigida per Christophe Barratier i estrenada el 2004.

 Sinopsi . 

El fams director d'orquestra Pierre Morhange s'assabenta a Nova York de la mort de la seva mare. Desprs de l'enterrament, rep la visita inesperada d'un dels seus antics companys de classe, Ppinot, que no veu des de fa ms de cinquanta anys, qui li porta el diari del vigilant de l'escola Clment Mathieu.

El 1949, Clment Mathieu era un professor de msica a l'atur. Accepta una feina de vigilant en un internat en el qual resideixen nois difcils. L'internat es diu Fond de l'tang (Fons de l'estany). Rachin, el director, el gestiona amb disciplina i m de ferro, seguint el seu lema dAcci, reacci. Quan un alumne comet una falta, s castigat sense pietat. Tot just arribar, Mathieu ha de castigar l'alumne que ha posat una trampa a la porta de la infermeria, ferint el bidell. S'adona que els nens necessiten comprensi i llibertat. Es posa mans a l'obra en la tasca de formar un cor i aconseguir perms del director.

 Repartiment  . 
Grard Jugnot: Clment Mathieu ;
Franois Berland: Director Rachin ;
Jean-Baptiste Maunier: Pierre Morhange (nen) ;
Jacques Perrin: Pierre Morhange (adult) ;
Kad Merad: Vigilant Chabert ;
Marie Bunel: Violette Morhange ;
Philippe Du Janeran: Langlois ;
Jean-Paul Bonnaire: Maxence ;
Maxence Perrin: Ppinot (nen);
Didier Flamand: Ppinot (adult) ;
Grgory Gatignol: Mondain ;
Cyril Bernicot: Le Querrec ;
Thomas Blumenthal: Corbin;
Simon Fargeot: Boniface;
Thodule Carr-Chassaigne: Leclerc;
Carole Weiss: La comtessa ;
Erick Desmarestz: El doctor Dervaux;

 Enllaos externs .  
Fitxa de la pellcula  de la productora Path.
Fitxa IMDb ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170497" title="Xavier Roca Mateo" nonfiltered="4672" processed="4656" dbindex="69708">

Xavier Roca Mateo (Barcelona, 19 de gener de 1974) s un futbolista catal. A les temporades 2006-2008 fou jugador i capit del Centre d'Esports Sabadell. Posteriorment es despla a Nova Zelanda, on s actualment jugador de l'Auckland City.

Al seu debut amb el Auckland City va patir una greu lesi al genoll.

 Referncies .


Enllaos externs.
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;
Fitxatge per l'Espanyol - Diari ABC ;
Trajectria del jugador fins al 2003 - Diari AS ;
Entrevista a Xavi Roca - Diari AS ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170499" title="Leonard Cohen: I'm Your Man" nonfiltered="4673" processed="4657" dbindex="69709">
Leonard Cohen: I'm Your Man s un film de 2006 dirigit per Lian Lunson sobre la vida i la carrera del cantautor Leonard Cohen. La pellcula-documental es basa en una actuaci d'homenatge que es va fer el gener de 2005 a l'Opera House de Sidney, titulat Come So Far For Beauty i que va ser produt per Hal Willner. En aquest espectacle hi van actuar Nick Cave, Jarvis Cocker, The Handsome Family, Beth Orton, Rufus Wainwright, Martha Wainwright, Teddy Thompson, Linda Thompson, Antony Hegarty, Kate and Anna McGarrigle i les coristes de Cohen Perla Batalla i Julie Christensen com a convidades especials. El final de la pellcula mostra una actuaci de Leonard Cohen i U2, que va ser enregistrada especialment per al final d'aquesta a Nova York el 2005.

La pellcula va aparixer el 21 de juny de 2006 als Estats Units i la va distribuir Lions Gate Entertainment. A ms hi ha la disponibilitat de la banda sonora en CD. 

Llista de temes i intrprets.

 Martha Wainwright, "Tower of Song";
 Teddy Thompson, "Tonight Will Be Fine";
 Nick Cave, "I'm Your Man";
 Kate and Anna McGarrigle with Martha Wainwright, "Winter Lady";
 Beth Orton, "Sisters of Mercy";
 Rufus Wainwright, "Chelsea Hotel No. 2";
 Antony, "If It Be Your Will";
 Jarvis Cocker, "I Can't Forget";
 The Handsome Family, "Famous Blue Raincoat";
 Perla Batalla, "Bird on the wire";
 Rufus Wainwright, "Everybody Knows";
 Martha Wainwright, "The Traitor";
 Nick Cave, Perla Batalla and Julie Christensen, "Suzanne";
 Teddy Thompson, "The Future";
 Perla Batalla and Julie Christensen, "Anthem";
 Leonard Cohen and U2, "Tower of Song";
 Laurie Anderson, "The Guests" (iTunes Store bonus track);

Enllaos externs.
Web oficial;
Came So Far For Beauty a l'Opera House, Sydney / 28 - 30 January 2005;
Came So Far For Beauty, Sydney Australia, January 2005;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170501" title="Notre-Dame-de-Bon-Secours" nonfiltered="4674" processed="4658" dbindex="69710">

Notre-Dame-de-Bon-Secours s una esglsia de Mont-real, Canad, fundada per Santa Marguerite Bourgeoys el 1657, tot i que l'edifici actual s de 1771. El retaule, a ms, s del pintor douard Meloche i va ser pintat entre 1886 i 1891 i que mostra la vida de la Santa. 

Lligat a la capella hi ha un museu d'arqueologia que mostra objectes trobats sobre el lloc i que provenen de campaments amerindis millenaris, de la fundaci de la primera capella i de fragments de pedra i fusta que emmurallaven la ciutat abans que tingus muralles de pedra. 

Les restes de la santa fundadora hi han estat portades recentment des de la casa mare de la congregaci de la qual fou fundadora, la Congregaci de Notre-Dame. 

Com que s una esglsia que est molt a prop del port de Mont-real s l'esglsia dels mariners. A ms, apareix en la can Suzanne de Leonard Cohen.

Enllaos externs.
 Web oficial de la Chapelle Notre-Dame-de-Bon-Secours;
 Carte Google;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170503" title="Pndar" nonfiltered="4675" processed="4659" dbindex="69711">

Pndar (grec:         , llat: Pindarus) (Cinoscfals, prop de Tebes de Becia 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), poeta lric grec. Nascut en el si d'una famlia noble i acomodada, originria de Becia, autor d'importants epinicis, s considerat un dels ms grans exponents de la lrica coral. Va viatjar moltssim i va escriure per a reis i famlies importants.

Als seus epinicis va celebrar les competicions esportives del seu temps - articulades en proves de lluita, pugilat, curses a peu i a cavall - i va cantar les victries de la joventut aristocrtica dria - a la qual pertanyia - als Jocs Panhellnics, que se celebraven a Olmpia (en honor de Zeus i per tant els ms importants), a Delfos (en honor d'Apollo), a Nemea del Pelopons i a l'Istme de Corint.

Pndar va transcrrer uns quants anys de la seva vida a Siclia, en particular a Siracusa i Agrigent, a la cort dels tirans Hier I i Ter. Fou precisament a Siclia on va conixer altres dos famosos poetes grecs, Simnides i Baqulides, els seus rivals literaris. Pndar, d'esperit religis i profundament devot de les tradicions aristocrtiques, impregna la seva obra de la concepci religiosa i moral de la vida que li permetia igualar-se en els seus versos a l'heroi celebrat, fins i tot quan es tractava d'un poders monarca: el sentit d'aquesta manera de fer era que, posant de relleu i immortalitzant la gesta de l'heroi, el poeta educava les noves generacions tot perpetuant els antics valors.

Obra.
L'abundant producci potica de Pndar, recollida pels fillegs alexandrins en 17 llibres, s'ha conservat noms parcialment. De fet la tradici medieval ha conservat ntegres tan sols quatre llibres d'epinicis que comprenen les 14 odes olmpiques, 12 odes ptiques, 11 odes nemees, 7 odes stmiques.

 Olmpiques: I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI, XII, XIII, XIV.
 Ptiques: I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI, XII.
 Nemees: I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI. ;
 stimques: I, II, III, IV, V, VI, VII.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170505" title="Mars rover" nonfiltered="4676" processed="4660" dbindex="69712">
Un Mars rover s un rover (vehicle tot terreny) que s'utilitza per explorar el planeta Mart. Se'ls utilitza perqu fins ara sempre ha estat massa costs i difcil enviar una missi tripulada a Mart, i perqu les sondes i satllits sn massa limitats (a causa de la seva immobillitat i de la seva distncia de la superfcie, respectivament) per a explorar la superfcie marciana.

Introducci.

Fins ara s'han enviat cinc rovers a Mart, i es preveu el llanament de dos ms:

 Mars 2 Prop-M, 1971;
 Mars 3 Prop-M, 1971;
 Sojourner rover, Mars Pathfinder, 4 de juliol del 1997;
 Spirit, Mars Exploration Rover, 4 de gener del 2004;
 Opportunity, Mars Exploration Rover, 25 de gener del 2004;
 Mars Science Laboratory;
 ExoMars;

Els mduls d'aterratge del Mars 2 i 3, llanats el 1971, tenien dos petits rovers marcians de 4,5 kg anomenats Prop-M, destinats a moure's per la superfcie per mitj d'esqus, tot i restant connectats al mdul d'aterratge amb un cable umbilical de quinze metres. A causa dels accidents d'ambds mduls, cap dels dos rovers va entrar en acci.

El primer vehicle amb xit, el Sojourner, va ser llanat per la NASA el 4 de desembre del 1996 com a part de la missi Pathfinder i va aterrar a Mart el 4 de juliol del 1997. L'enginyer en cap de l'equip de disseny del rover era Jacob Matijevic.

La NASA va usar un disseny nou i ms gran pels dos Mars Exploration Rovers: el Spirit i l'Opportunity. El Spirit va aterra al crter Gusev el 4 de gener del 2004 i lOpportunity ho va fer al Meridiani Planum tres setmanes ms tard.

Fins ara, tots els rovers han estat petits vehicles robtics dissenyats per a moure's noms uns quants centenars de metres, per els tres de la NASA han sobrepassat les expectatives tant en termes de distncia recorreguda com de temps operatiu.



Vegeu tamb.
Exploraci de Mart;
Aterratge marci;
Exploraci de l'espai;
Missi no tripulada;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170506" title="Formentals" nonfiltered="4677" processed="4661" dbindex="69713">
Formentals s la marca amb la qual es comercialitza l'oli elaborat pel Celler Cooperatiu d'Espolla. Es tracta d'un oli verge extra elaborat a partir de les varietats prpies de l'Empord com sn la corbell, l'corivell, la verdal o llei de Cadaqus i en menys mesura arbequina i altres varietats fornies fins a un 20%, sobretot hi destaca la varietat piqual. Es comercialitza en envasos de 5 i 2 litres i tamb en ampolles de litre. De gust agradable i color brillant i net.

Actualment aquest oli, com els de la resta de la comarca, estan en trmits per crear la DO Oli de l'Empord, cosa que donar gran impuls a la producci i a la comercialitzaci. De moment els trmits per crear-la han acabat pel que fa la Generalitat i manca la resposta definitiva de les autoritats comunitries. 

Deu el seu nom a una zona del terme municipal d'Espolla anomenat Formentals que es caracteritza per ser una de les zones agrcoles amb ms concentraci d'oliveres del poble. 

Enllaos externs.
Pgina del DARP amb informaci sobre la DO Oli de l'Empord i tots els elaboradors que hi estan adscrits;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170507" title="Muscat d'Empord" nonfiltered="4678" processed="4662" dbindex="69714">
Muscat d'Empord s un vi dol elaborat i comercialitzat pel Celler Cooperatiu d'Espolla a base de ram moscat del qual se n'extreu el most flor i no es deixa envellir per la qual cosa el seu sabor s molt afruitat, per tant, s'ha de consumir en el mateix any d'elaboraci. Pel tipus d'elaboraci i pel gust s un vi molt semblant als clssics Muscat de Rivesaltes. 

Es comercialitza en ampolles de 0,50 litres i est etiquetat sota la normativa de la DO Empord. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170508" title="Clara Schumann" nonfiltered="4679" processed="4663" dbindex="69715">

Clara Josephine Wieck de Schumann (Leipzig, 13 de setembre de 1819 - Frankfurt del Main, 20 de maig de 1896), esposa del compositor Robert Schumann, va ser una de les principals pianistes de l'poca romntica, a ms de compositora.

Biografia.
Clara va estudiar msica des d'una edat molt primerenca, amb el seu pare, el professor de piano i pedagog musical Friedrich Wieck. Va desenvolupar una brillant carrera d'intrpret des dels tretze anys fins al seu matrimoni amb Robert Schumann, una uni inicialment desautorizada pel seu pare, que es va celebrar en 1840 per ordre judicial. Desprs va continuar component i interpretant, malgrat tenir i criar set fills. Va acompanyar al seu marit en diverses gires que van servir per a estendre la seva fama -i la de Robert Schumann- fora de les fronteres d'Alemanya. La seva vlua com a intrpret la va adquirir tocant les obres de Bach, Mozart, Beethoven i contemporanis com el seu marit o Brahms.

Johannes Brahms va conixer a la parella en 1853, quan contava vint anys, i va establir amb Clara una amistat que va perdurar tota la seva vida. Aquell mateix any va conixer Clara al violinista Joseph Joachim, que des de llavors la va acompanyar amb freqncia en els seus concerts.

Robert Schumann va morir solament tres anys desprs, i Clara va accentuar la seva amistat amb Brahms, de qui va acabar sent la principal consellera i inspiradora. No obstant aix, no va perdre la passi per la msica de Robert, que va seguir representant el nucli principal dels seus concerts. Amb aquest programa va viatjar a Londres repetidament des de 1865, desprs d'una visita poc reeixida en 1856. El 1878 va ser nomenada professora de piano al Conservatori Superior de Frankfurt, on va impartir classes fins al 1892, principalment de tcnica interpretativa.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170510" title="Sanremo" nonfiltered="4680" processed="4664" dbindex="69716">

Sanremo s una ciutat amb prop de 57.000 habitants situada en la costa mediterrnia de Ligria occidental, a la provncia d'Imperia, an la zona nord-oest d'Itlia. Va ser fundada en l'poca romana i s coneguda per ser una destacada destinaci turstica en la Riviera italiana i per ser l'amfitriona de diversos esdeveniments culturals tals com el festival de la can de Sanremo.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170511" title="Jacqueline Bisset" nonfiltered="4681" processed="4665" dbindex="69717">


Jacqueline Bisset, actriu britnica nascuda el 13 de setembre de 1944 a Weybridge, al comtat de Surrey (Anglaterra).

Biografia.
 	
Va nixer amb el nom de Winifred Jacqueline Franser Bisset. La seva mare era francesa i exercia la professi d'advocada. Sent nena, Bisset va prendre classes de ballet. A l'edat de 15 anys a la seva mare se li va diagnosticar una esclerosi mltiple que li va impedir dur una vida normal. Els seus pares es van divorciar i ella va decidir anar a viure amb la seva mare, a fi de poder ajudar i cuidar-la. En aquesta poca va iniciar els seus estudis d'interpretaci. Al mateix temps va treballar de model de fotografia.

Va aconseguir ser contractada per a petits papers en diverses pellcules, fins que en 1967 va ser triada per a interpretar un paper protagonista en Dos en la Carretera, pel qual va rebre crtiques molt positives. A continuaci va intervenir en Casino Royale, una pellcula de James Bond.

En 1968 Mia Farrow, que travessava una poca de dificultats personals, va abandonar el rodatge de The Detective i Bisset va obtenir el seu paper. La seva segent pellcula va ser Bullitt, que va protagonitzar al costat de Steve McQueen. Uns anys desprs, en 1973, va participar en la pellcula de Franois Truffaut La nit americana, grcies a la qual es va guanyar el respecte del pblic i dels directors de cinema europeus. The Deep, pellcula rodada en 1977 i en la qual van participar tamb Robert Shaw i Nick Nolte, li va valer el calificativo de "actriu ms atractiva de tots els temps" que li va donar la revista Newsweek arran d'unes escenes en les quals Bisset gens en l'aigua vestida nicament amb una samarreta.

Poc desprs, Bisset va actuar en Riques i famoses, amb Candice Bergen, i Sota el volc, amb Albert Finney. Per aquesta ltima, rodada en 1984, va ser nominada a un Globus d'Or, premi per al qual ja havia estat nominada en 1979 per Qui va matar als grans xefs? Tamb va ser nominada per al Csar, l'equivalent francs dels Oscars, pel seu paper en la pellcula francesa La cremonie.

Al llarg de la seva carrera, Bisset ha treballat amb directors tan famosos com el ja citat Franois Truffaut, John Huston, George Cukor i Roman Polanski, entre uns altres. A ms de treballar en cinema, Bisset ha actuat tamb en diverses pellcules de televisi, sobretot a partir de la dcada dels 90, algunes de les quals han tingut un notable xit. Un dels papers amb els quals s'ha pogut familiaritzar ms s el personatge de Jacqueline Kennedy, que ha interpretat tant en el cinema com en la televisi.

Bisset s coneguda com actriu que no escatima temps per a signar autgrafs, fins i tot personalitzats, per als seus admiradors i admiradores. No ha estat casada mai, per ha mantingut relacions amb diversos homes, que freqentment han estat mpliament divulgades en els mitjans informatius.

Filmografia.

Joan of Arc: The Virgin Warrior (2004)  ;
Latter Days (2003)  ;
Swing (2003)  ;
Heart of Stone (2002)  ;
The Sleepy Time Gal (2001)  ;
New Year's Day (2000)  ;
Britannic, Sex And Mrs X. (2000)  ;
People Who Love Eack (1999)  ;
Jess (1999)  ;
Cacera de brujas (1999)  ;
El diablo se viste de negro (1999)  ;
Belleza peligrosa (1997)  ;
La ceremonia (1995)  ;
 (1993)  ;
Las marmotas (1993);
Empresario del crimen (1993)  ;
Rossini) (1991)  ;
Canguro, ltimo modelo (1991)  ;
Orqudea salvaje (1990)  ;
Lucha de sexo en Beverly Hills (1990)  ;
La mansin de jade (1988)  ;
Napolen y Josefina (1987)  ;
Temporada alta (1987)  ;
Bajo el volcn (1983)  ;
Class (1982)  ;
Inchon (1982)  ;
Ricas Y famosas (1981)  ;
Al filo del tiempo (1980)  ;
Amo, no amo (1979)  ;
Quin mat a los grandes chefs? (1979)  ;
El magnate (1978)  ;
Abismo (1977)  ;
La mujer del domingo (1976)  ;
El juego ha terminado (1976)  ;
La escalera de caracol (1975)  ;
Asesinato en el Orient Express (1974)  ;
El temerario Ive (1974)  ;
Un ladrn vino a cenar (1973)  ;
La noche americana (1973)  ;
El magnfico (1973)  ;
Presente (1972)  ;
El juez de Roy Bean (1972)  ;
Secreto (1972)  ;
Cree en m (1971)  ;
El vals de Mefisto (1971)  ;
Aeropuerto (1970)  ;
Mundo secreto (1969)  ;
El saltamontes (1969)  ;
El principio del tiempo (1968)  ;
Bullitt (1968)  ;
Misterio en la Ciudad del Cabo (1967)  ;
El detective (1967)  ;
Dos en la carretera (1967)  ;
Casino Royale (1967)  ;
Cul-de-sac, Arrivederci, Baby (1966)  ;
Knack (1965);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170514" title="Michael Johnson" nonfiltered="4682" processed="4666" dbindex="69718">




















Michael Duane Johnson - (13 de setembre de 1967 en Dallas, Texas). Atleta nord-americ especialista en les proves de 200 i 400 metres. Va guanyar cinc medalles d'or olmpiques i posseeix la plusmarca mundial de 400 metres amb 43.18 segons.

Biografia.
Primera etapa.

A nivell internacional es va donar a conixer en 1990 quan amb 22 anys va aconseguir en Edimburg una marca de 19,85 en els 200 m, que li van convertir en l'home ms rpid de l'any en aquesta distncia, i nic a baixar de 20 segons.

Al setembre d'aquest mateix any va crrer en Rieti, Itlia, els 400 m en 44,21 el tercer millor registre de l'any, solament per darrere del nord-americ Danny Everett (44,06) i del cub Roberto Hernandez (44,14).

En 1991 va aconseguir la seva primera medalla d'or en un gran campionat, vencent en els 200 m dels Mundials de Tquio, amb un temps de 20,01. A ms aquest any va acabar com lder mundial en ambdues distncies, amb 19,88 en els 200 m aconseguits a Barcelona, i 44,17 en els 400 m aconseguits en Lausanne.

Johnson era el gran favorit per a guanyar la medalla d'or en els 200 m dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992, prova en la qual poques setmanes abans dels Jocs havia fet la seva millor marca en Nova Orleans, amb 19,79. No obstant aix a Barcelona va sofrir una intoxicaci alimentria dies abans de disputar la seva prova, i aix va fer que fos eliminat en les semifinals.

Finalment el campi olmpic seria el seu compatriota Michael Marsh. Johnson va poder almenys guanyar la seva primera medalla d'or olmpica en la prova de relleus 4x400 m, on l'equip nord-americ format per Andrew Valmon, Michael Johnson, Quincy Watts i Steve Lewis va batre la plusmarca mundial amb 2:55,74. En aquest any 1992 Johnson va finalitzar segon en l'escalaf mundial de 200 m (19,79 en Nova Orleans) i tercer en el de 400 m (43,98 a Londres)

En 1993 Johnson va decidir centrar-se sobretot en la prova de 400 m, i en els Campionats del Mn de Stuttgart, va guanyar la medalla d'or en aquesta prova, batent a ms la seva millor marca personal amb 43,65 (lder de l'any). En aquests mateix Campionat va tornar a guanyar l'or amb el seu pas en els relleus 4x400 m, establint una altra plusmarca mundial amb 2:54,29. L'equip ho formaven Andrew Valmon, Quincy Watts, Harry Reynolds i Michael Johnson. En 200 m el seu millor registre de l'any van ser 20,06 en Lausanne, el cinqu de l'escalaf mundial.

En 1994, sense grans competicions per disputar, va tornar a reafirmar el seu domini en els 400 m, fent a Madrid 43,90, el millor registre de l'any. En 200 m va fer 19,94 a Mnaco, segon de l'any per darrere del britnic John Regis (19,87)

Doblet en Gotemburg i Atlanta.

En 1995 va decidir per fi intentar el doblet (200 i 400 m) en un gran campionat, concretament en els Mundials de Gotemburg. L'experincia va resultar un complet xit, malgrat la duresa que suposa disputar vuit carreres (eliminatries, cambres, semifinals i final d'ambdues proves) en tan pocs dies. Johnson va aconseguir vncer primer en els 400 m batent la seva plusmarca personal amb 43,39; tot just a 10 centsimes de la plusmarca mundial, i pocs dies desprs va obtenir l'or en els 200 m amb 19,79, igualant la seva millor marca personal. Era el primer home a guanyar els 200 i els 400 m en un Campionat del Mn. Per a completar la seva magnfica actuaci, va guanyar una tercera medalla d'or en els relleus 4x400 m, encara que aquesta vegada sense plusmarca (2:57,32).

1996 seria el millor any de la seva carrera esportiva. El 23 de juny, poques setmanes abans de disputar-se els Jocs Olmpics d'Atlanta, va aconseguir batre precisament en Atlanta la vella plusmarca mundial dels 200 m, que obstentaba des de 1979 l'itali Pietro Mennea, que ho bats en la Universiada de Mxic amb 19,72. Michael Johnson va fer 19,66 i va acabar aix amb la plusmarca ms antiga que quedava en l'atletisme.

En els Jocs Olmpics d'Atlanta va ser la gran estrella de l'atletisme, al convertir-se en el primer home a guanyar els 200 i els 400 m en uns Jocs. Als 400 m va vncer amb autoritat i amb un gran temps de 43,44, el millor d'any.

Per el que ms recorda dels Jocs d'Atlanta s la seva victria en la final dels 200 m, que per a molts va ser la millor actuaci atltica fins aleshores vista en un estadi d'atletisme grcies a la seva marca mundial de 19,32. Malgrat aix, als Jocs Olmpics de Pequn del 2008, Johnson va perdre la condici de plusmarquista mundial d'aquesta distncia a favor del jamaic Usain Bolt, que va fer un temps de 19,30 segons. A Atlanta Michael Johnson no va participar en els relleus 4x400 m, cosa que no va impedir que Estats Units assols una nova medalla d'or.

Plusmarca en 400 metres.

A partir d'aquesta data Johnson va decidir centrar-se definitivament en els 400 m a la recerca de la plusmarca mundial d'aquesta prova, l'nic que li faltava per assolir.

En 1997 va participar en els 400 m dels Mundials d'Atenes, guanyant l'or per tercera vegada consecutiva en aquesta prova, amb 44,12. La seva millor marca de l'any va ser de 43,75 feta en Waco, Texas.

En 1998 la seva millor marca va ser de 43.68, feta en Zrich. En aquest any un equip format per Jerome Young, Antoni Pettigrew, Tyree Washington i el propi Johnson, va batre a Nova York la plusmarca mundial de relleus 4x400 m, deixant-la en 2:54,20. Aquesta marca contnua vigent avui dia.

Seria en 1999 quan per fi anava a assolir el seu gran objectiu. Va ser en els Campionats del Mn de Sevilla. En una carrera inoblidable, Michael Johnson va aconseguir batre la plusmarca dels 400 m que tenia el seu compatriota Harry Reynolds des de 1988 amb 43,29. Johnson va fer 43,18 i va aconseguir el seu quart ttol mundial en aquesta prova, traient-li ms d'un segon d'avantatge al medallista de plata Sanderlei Parrela (44,29), alguna cosa sense precedents.

L'any 2000 seria el del seu comiat definitiu de l'atletisme, amb 33 anys, i ho va fer com gaireb sempre, en gran. En els Jocs Olmpics de Sydney va guanyar la medalla d'or dels 400 m (43,84) i la de relleus 4x400 m (2:56,35), que completaven un extraordinari palmars olmpic de cinc medalles d'or en tres Jocs Olmpics.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170515" title="Crter d'impacte" nonfiltered="4683" processed="4667" dbindex="69719">
Un crter d'impacte o astroblema s cadascuna de les nombroses depressions que deixa l'impacte d'un meteorit en la superfcie d'un cos planetari (planeta, planeta nan, asteroide o satllit) de superfcie slida.

Caracterstiques.
 	
Els meteorits que cauen sobre els astres poden tenir dimensions molt diferents compreses entre la d'nfims grans de pols i la d'asteroides de desenes de quilmetres. L'energia cintica d'un meteorit s tan gran que el seu dissipaci brusca en el sl provoca el seu fragmentaci violenta, tal com si explots (veure imatge).

Han hagut casos, quan la massa del meteorit ha estat molt gran, en els quals la renta procedent de l'interior irromp en l'excavaci i forma un llac que, al solidificar-se, confereix al crter un fons pla. en ra de la seva forma, els crters d'aquest tipus es denominen circs.

L'extraordinria potncia d'aquests projectils caiguts del cel queda fcilment explicada per la seva velocitat (de 50.000 a 150.000 km/h) i per la seva massa. La combinaci d'aquests dos parmetres es tradueix en una energia cintica colossal: un meteorit de 250 m de dimetre arribat a 75.000 km/h allibera tanta energia com el major terratrmol terrestre o erupci volcnica que la histria del nostre planeta conegui.

S'ha demostrat experimentalment que la forma dels crters s idntica a la qual resulta de l'explosi en el sl d'un projectil o d'una bomba, o sigui la d'un tassa (la veu crter ve del grec "tassa"). El crter d'impacte genera una srie de modificacions sobre el paisatge produt pel violent succs de collisi provocat, donant lloc a roques modificades cridades bretxes, i a ms llana gran quantitat de material fos en els voltants de l'rea.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170516" title="Rinoceront de Java" nonfiltered="4684" processed="4668" dbindex="69720">

El rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus) s un membre de la famlia dels rinocertids i un dels cinc rinoceronts vivents. Pertany al mateix gnere que el rinoceront de l'ndia, i t una pell en mosaic similar que s'assembla a una armadura; tanmateix, amb una llargada de 310-320 centmetres i una alada de 140-170 centmetres, s ms petit que el rinoceront de l'ndia, i t una mida ms similar a la del rinoceront negre. La seva banya sol mesurar menys de 25 cm, sent ms petita que la de la resta d'espcies de rinoceront.

Antigament, era el ms ests dels rinoceronts asitics; el rinoceront de Java s'estenia des de les illes d'Indonsia fins a l'ndia i la Xina, passant pel sud-est d'sia. Actualment, l'espcie es troba en perill crtic; noms se'n coneixen dues poblacions salvatges, i cap en captivitat. s, possiblement, el gran mamfer ms rar del planeta. Una poblaci de com a mnim 40-50 exemplars viu al Parc Nacional d'Ujung Kulon, a l'illa de Java (Indonsia), i una petita poblaci, que el 2007 fou estimada a un mxim de vuit exemplars, sobreviu al Parc Nacional de Cat Tien, al Vietnam. El declivi del rinoceront de Java s'atribueix principalment a la caa furtiva, principalment per les seves banyes, que tenen un gran valor en la medicina tradicional xinesa, i al mercat negre s'arriben a vendre fins a 30.000$ per quilogram. La prdua d'hbitat al sud-est asitic, especialment com a resultat de guerres com ara la guerra del Vietnam, tamb ha contribut al declivi de l'espcie i n'ha obstaculitzat la recuperaci. L'mbit de distribuci actual es troba dins de dues rees protegides, per els rinoceronts encara estan amenaats pels caadors furtius, les malalties, i una prdua de diversitat gentica que provoca una depressi de consanguinitat.

El rinoceront de Java pot viure aproximadament 30-45 anys en estat salvatge. Histricament, habitava en jungles de terres baixes, herbassars humits i grans planes inundables. El rinoceront de Java s essencialment solitari, excepte durant el festeig i la cria dels juvenils, tot i que en ocasions es poden congregar grups a prop de rebolcadors i fonts de sal. Al seu mbit de distribuci, a part dels humans, els adults no tenen predadors. El rinoceront de Java sol evitar els humans, per ataca si se sent amenaat. Els cientfics i conservacionistes rarament estudien els animals de manera directa, a causa de la seva extrema raresa i el risc d'interferir amb aquesta espcie amenaada. Els investigadors utilitzen cmeres de vdeo i mostres de fems per a avaluar-ne la salut i el comportament. Per aix, el rinoceront de Java s la menys estudiada de totes les espcies de rinoceront.

 Taxonomia i nom .
Els primers estudis del rinoceront de Java per part de naturalistes que no fossin de la seva regi tingueren lloc el 1787 quan se'n mataren dos exemplars a Java. Els cranis foren enviats al clebre naturalista neerlands Petrus Camper, que mor el 1789 sense poder publicar el seu descobriment que els rinoceronts de Java eren una espcie distinta. Alfred Duvaucel mat un altre rinoceront de Java a l'illa de Sumatra, i l'envi al seu padrastre Georges Cuvier, un clebre cientfic francs. Cuvier reconegu l'animal com a espcie distinta el 1822, i el mateix any fou identificat per Anselme Gatan Desmarest com a Rhinoceros sondaicus. Fou l'ltima espcie de rinoceront en ser identificada. Desmarest identific originalment el rinoceront com a provinent de Sumatra, per ms endavant ho correg per a dir que el seu exemplar era de Java.

El nom genric Rhinoceros, que tamb inclou el rinoceront de l'ndia, deriva del grec: rhino significa "nas" i ceros significa "banya"; sondaicus deriva de Sunda, la regi biogeogrfica que inclou les illes de Sumatra, Java, Borneo, i les illes ms petites que les envolten.

Existeixen tres subespcies diferents, de les quals noms dues sn considerades vivents:
Rhinoceros sondaicus sondaicus, la subespcie tipus, coneguda com a rinoceront de Java indonesi. Antigament visqu a Java i Sumatra. La poblaci es limita actualment a 40-50 animals al Parc Nacional d'Ujung Kulon, a l'extrem occidental de l'illa de Java. Un investigador ha suggerit que el rinoceront de Java de Sumatra pertanyia a una espcie diferent, R. s. floweri, per aquesta teoria no est mpliament acceptada.;
 Rhinoceros sondaicus annamiticus, conegut com a rinoceront de Java vietnamita. Antigament s'estenia pel Vietnam, Cambodja, Laos, Tailndia i Malisia. Annamiticus deriva de la serralada Annamita del sud-est d'sia, que forma part de l'mbit de distribuci d'aquesta subespcie. Una nica poblaci, estimada a menys de dotze rinoceronts, viu en una rea de bosc de terres baixes al Parc Nacional de Cat Tien, al Vietnam. Anlisis gentiques suggereixen que l'ltim avantpassat com de les dues subespcies vivents es remunta a fa entre 2 milions i 300.000 anys.;
 Rhinoceros sondaicus inermis, conegut com a rinoceront de Java indi. Antigament s'estenia de Bengala a Myanmar, per es creu que s'exting a la primera dcada del segle XX. Inermis significa "sense banyes", car el tret ms caracterstic d'aquesta subespcie s la petita banya que tenen els mascles, i una manca evident de banya en les femelles. L'exemplar original d'aquesta espcie era una femella sanse banyes. La situaci poltica de Myanmar ha impedit avaluar la subespcie en aquest pas, per es considera inversemblant que hagi sobreviscut.;

 Evoluci .

Els rinoceronts ancestrals divergiren de la resta de perissodctils a l'Eoc inferior. Comparacions de l'ADN mitocondrial mostren que els avantpassats dels rinoceronts moderns se separaren dels avantpassats dels quids fa uns cinquanta milions d'anys.  La famlia vivent, els rinocertids, aparegueren per primer cop a l'Eoc superior a Eursia, i els avantpassats de les espcies vivents de rinoceront es dispersaren des d'sia a partir del Mioc.

Els rinoceronts d'ndia i de Java, els nics membres del gnere Rhinoceros, aparegueren per primer cop al registre fssil a sia fa aproxidament 3,3-1,6 milions d'anys. Tanmateix, les estimacions moleculars suggereixen que les espcies podrien haver divergit molt abans, fa uns 11,7 milions d'anys.  Tot i que pertanyen al gnere tipus, no es considera que els rinoceronts de l'ndia i de Java estiguin estretament relacionats amb la resta d'espcies de rinoceront. Diferents estudis han teoritzat que poden estar estretament relacionats amb els ja extingits gaindeteri i punjabiteri. Una anlisi cladstica detallada dels rinocertids situ Rhinoceros i l'extingit punjabiteri en un clade amb Dicerorhinus, el rinoceront de Sumatra. Altres estudis han suggerit que el rinoceront de Sumatra s ms proper a les dues espcies africanes. El rinoceront de Sumatra podria haver divergit dels altres rinoceronts asitics tan enrere com fa quinze milions d'anys.

 Descripci .
El rinoceront de Java s ms petit que el seu cos, el rinoceront de l'ndia, i la seva mida s semblant a la del rinoceront negre. El seu cos, incloent-hi el cap, pot mesurar fins a 3,1-3,2 metres de llarg i 1,4-1,7 metres d'alada. Els informes sobre el pes dels adults varien entre 900 i 2.300 quilograms; com que estan en perill, no s'ha dut mai a terme un estudi per a aconseguir mesurar amb precisi els animals, i no s una prioritat fer-ho. No hi ha una diferncia significativa de mida entre els sexes, per les femelles podrien ser lleugerament ms grans. Els rinoceronts del Vietnam semblen ser significativament ms petits que els de Java, basant-se en proves fotogrfiques i en mesures de les seves petjades.

Com el seu cos indi, el rinoceront de Java t una nica banya (les altres espcies vivents en tenen dues). La seva banya s la ms petita de les de tots els rinoceronts vivents, i sol mesurar menys de 20 cm; la ms llarga descrita noms feia 27 cm. El rinoceront de Java no sembla utilitzar sovint la banya per a combatre, sin que l'utilitza per a remoure el fang dels rebolcadors, arrancar plantes per a menjar-se-les, i obrir-se pas a travs de vegetaci densa. De manera similar a les altres espcies brostejadores de rinoceront (els rinoceronts negre, de Sumatra i de l'ndia), el rinoceront de Java t un llavi superior llarg i puntat que fa servir per a agafar l'aliment. Les seves incisives inferiors sn llargues i afilades; quan el rinoceront de Java combat, utilitza aquestes dents. Darrere les incisives, dues fileres de molars amb corona baixa serveixen per a mastegar plantes dures. Com tots els rinoceronts, el rinoceront de Ja t un bon olfacte i una bona oda per t una vista molt pobra. S'estima que viu entre trenta i quaranta-cinc anys.

La seva pell, que s d'un color gris tacat o marr griss, cau en plecs a l'espatlla, esquena i darrere. La pell t un patr en mosaic natural que dna al rinoceront una aparena d'estar blindat. Els plecs cervicals del rinoceront de Java sn ms petits que els del rinoceront de l'ndia, per formen igualment una forma de sella per sobre l'espatlla. Tanmateix, degut als riscs que comporta interferir amb una espcie tan amenaada, el rinoceront de Java s estudiat principalment per mitj de mostres de fems i cmeres. Rarament se'ls estudia, observa o mesura directament.

 Distribuci i hbitat .

Fins i tot l'estimaci ms optimista suggereix que queden menys de cent rinoceronts de Java salvatges. Es considera que sn possiblement el mamfer gran ms amenaat de tots; tot i que hi ha ms rinoceronts de Sumatra, el seu mbit de distribuci no est tan protegit com els dels rinoceronts de Java, i alguns conservacionistes els consideren com a ms amenaats. Noms es t notcia de la supervivncia del rinoceront de Java en dos indrets: el Parc Nacional d'Ujung Kulon, a l'extrem occidental de Java; i el Parc Nacional de Cat Tien, uns 150 km al nord de Ciutat Ho Chi Minh.

Aquest animal s'estenia antigament d'Assam i Bengala (on la seva distribuci se solapava amb la dels rinoceronts de Sumatra i de l'ndia) vers l'est fins a Myanmar, Tailndia, Cambodja, Laos i el Vietnam i vers el sud cap a la pennsula de Malacca i les illes de Sumatra, Java i possiblement Borneo.  El rinoceront de Java habita principalment a jungles denses de terres baixes, zones d'herbes altes i canyissars que sn abundants en rius, grans planes inundables, o zones humides amb molts rebolcadors de fang. Tot i que tradicionalment preferia les terres baixes, la subespcie del Vietnam ha estat empesa a altituds molt superiors (fins a 2.000 m), probablement a causa de l'ocupaci del terreny per part dels humans i la caa furtiva.

L'mbit de distribuci del rinoceront de Java s'ha anat reduint des de fa com a mnim 3.000 anys. A principis del millenni i aC, la distribuci septentrional del rinoceront s'estenia fins a la Xina, per comen a desplaar-se vers el sud a aproximadament 0,5 quilmetres per any, a mesura que augmentava el nombre de poblacions humanes a la regi.  s probable que s'extings a l'ndia a la primera dcada del segle XX. El rinoceront de Java fou caat fins l'extinci a la pennsula de Malacca abans del 1932. Desprs de la guerra del Vietnam, el rinoceront del Vietnam fou considerat extingit arreu de l'sia continental. Caadors i llenyataires de Cambodja diuen haver vist rinoceronts de Java a les muntanyes Cardamom, per no se n'ha trobat proves. Tamb podria haver existit una poblaci a l'illa de Borneo, tot i que aquests exemplars podrien haver estat rinoceronts de Sumatra, dels quals encara hi queda una petita poblaci.

 Comportament .
El rinoceront de Java s un animal solitari, excepte les parelles sexuals i les mares amb les seves cries. En ocasions, es congreguen en petits grups al voltant de salt licks i rebolcadors de fang. Rebolcar-se en fang s un comportament com de tots els rinoceronts; els permet mantenir la temperatura corporal fresca i ajuda a evitar malalties i infestaci per part de parsits. El rinoceront de Java no sol excavar els seus propis rebolcadors, sin que prefereix utilitzar els que han excavat altres animals o rebolcadors creats naturalment, fent servir les banyes per a agrandir-los. Les fonts de sal tamb sn essencials degut als nutrients essencials que l'animal obt de la sal. Els territoris dels mascles fan uns 12-20 km, sent ms gransque els de les femelles, que mesuren uns 3-14 km. Els territoris dels mascles se solapen menys que els de les femelles. No se sap si hi ha combats territorials.

Els mascles marquen el seu territori amb piles de fems i orina. Tamb sembla que utilitzen rascades fetes al terra amb les potes i arbres joves torts per a comunicar-se. Els membres d'altres espcies de rinoceronts tenen el peculiar costum de defecar en enormes piles de fems i desprs fregar les potes posteriors als excrements. Els rinoceronts de Sumatra i de Java tamb defequen en piles, per no hi freguen les potes. Es creu que aquesta adaptaci en el comportament t un motiu ecolgic; als boscos humits de Java i Sumatra, aquest mtode podria no ser til per a escampar olors.

El rinoceront de Java s molt ms silencis que el de Sumatra; se n'han registrat molt poques vocalitzacions. Els rinoceronts adults no tenen cap predador conegut a part dels humans. Sn tmids, particularment al Vietnam, i es retiren als boscos espessos quan senten humans a prop. Tot i que s una caracterstica valuosa des del punt de vista de la supervivncia, fa que els rinoceronts siguin difcils d'estudiar. Tanmateix, si els humans s'hi acosten massa, el rinoceront de Java esdev agressiu i ataca, clavant les incisives del maxillar inferior mentre fa fora cap amunt amb el cap. El seu comportament relativament antisocial podria ser una adaptaci recent a les pressions sobre les poblacions; les proves histriques suggereixen que, com els altres rinoceronts, antigament aquesta espcie era ms gregria.

 Dieta .
El rinoceront de Java s herbvor i menja diverses espcies de plantes, especialment els brots, les branquetes, les fulles fresques i la fruita que cau. La majoria de les plantes preferides per aquest mamfer creixen en zones assolellades; en clarianes, zones arbustoses i altres tipus de vegetaci sense arbres grans. El rinoceront fa caure arbres joves per a agafar-ne menjar, que arranca amb el seu llavi superior prnsil. T l'alimentaci ms adaptable de tots els rinoceronts; actualment s un brostejador pur, per antigament s probable que fos tant un brostejador com un pasturador. Menja al voltant de 50 kg d'aliment cada dia. Com el rinoceront de Java, necessita sal a la dieta. Les fonts de sal habituals al seu mbit de distribuci histric no existeixen a Ujung Kulon, per s'hi ha observat rinoceronts bevent aigua de mar, probablement a causa d'aquesta necessitat nutricional.

 Reproducci .
Els costums sexuals del rinoceront de Java sn difcils d'estudiar, car l'espcies noms s observada rarament i cap zoolgic no en t exemplars. Les femelles assoleixen la maduresa sexual als 3-4 anys d'edat, mentre que els mascles sn sexualment madurs als 6 anys. Es calcula que la gestaci dura uns 16-19 mesos. Les femelles tenen una ventrada cada 4-5 anys, i la cria deixa de mamar desprs d'uns dos anys. Les altres quatre espcies de rinoceront tenen totes un comportament reproductiu similar, i s'assumeix que el rinoceront de Java segueix la regla.

 Conservaci .

La causa principal del declivi constant del rinoceront de Java ha estat la caa furtiva per les seves banyes, un problema que afecta totes les espcies de rinoceronts. Els rinoceronts han estat un b comercial a la Xina des de fa ms de dos millennis, on es creu que tenen propietats curatives en la medicina tradicional xinesa. Histricament, s'utilitzava la seva pell per a fer armadures pels soldats xinesos i algunes tribus del Vietnam creien que la pell podia fer-se servir per a produir un antdot pel ver de les serps. Com que la distribuci del rinoceront cobreix moltes zones pobres, ha estat difcil convncer els habitants perqu no matin aquest animal aparentment intil que podrien vendre per una gran quantitat de diners.  Quan la Convenci sobre el Comer Internacional d'Espcies Amenaades de Fauna i Flora Salvatges entr en vigor el 1975, el rinoceront de Java fou posat sota la protecci total de l'Apndix I: tot comer internacional de rinoceronts de Java o productes derivats d'ells s illegal. Estudis del mercat negre de banyes de rinoceronts han determinat que les banyes de rinoceronts asitics es venen a un preu de fins a $30.000 per quilogram, el triple del valor de les banyes dels rinoceronts africans.

La prdua d'hbitat a causa de l'agricultura tamb ha contribut al seu declivi, tot i que aquest ja no s un factor tan significatiu, car el rinoceront noms viu en dos parcs sota protecci nacional. La deterioraci dels hbitats ha obstaculitzat la recuperaci de les poblacions de rinoceronts que havien estat vctimes de la caa furtiva. Fins i tot amb tots els esforos que es fan per a protegir-lo, les previsions de supervivncia del rinoceront sn dolentes. Com que les poblacions estan limitades a dues rees petites, sn molt vulnerables a les malaltis i als problemes de consanguinitat. Els geneticistes de la conservaci estimen que caldria una poblaci de cent rinoceronts per a preservar la diversitat gentica de l'espcie.

 Ujung Kulon .
La pennsula d'Ujung Kulon qued devastada per l'erupci del volc Krakatoa el 1883. El rinoceront de Java recolonitz la pennsula desprs de l'explosi, per els humans no tornaren mai en grans nombres, creant aix un santuari.  El 1931, quan el rinoceront de Java estava al lmit de l'extinci a Sumatra, el govern d'Indonsia declar el rinoceront espcie protegida per la llei, i encara ho s avui en dia.  El 1967, quan es fu per primer cop un cens dels rinoceronts d'Ujung Kulon, noms es comptabilitzaren vint-i-cinc animals. El 1980, la poblaci s'havia doblat, i des d'aleshores ha roms amb aproximadament cinquanta rinoceronts. Tot i que els rinoceronts d'Ujung Kulon no tenen predadors naturals, han de competir pels recursos escassos amb bvids salvatges, cosa que podria estar mantenint el nombre de rinoceronts per sota de la capacitat de crrega de la pennsula. Ujung Kulon s gestionat pel Ministeri de Silvicultura d'Indonsia. El 2006 es descobriren proves d'almenys quatre rinoceronts bebs, el mxim que s'ha documentat mai en aquesta espcie.

 Cat Tien .
Els pocs membres que queden de R. s. annamiticus viuen al Parc Nacional de Cat Tien, al Vietnam. Antigament s'estenia pel sud-est d'sia, per desprs de la guerra del Vietnam es consider extingit el rinoceront de Java. Les tctiques utilitzades al conflicte feren estralls sobre els ecosistemes de la regi: l's de napalm, l'estesa defoliaci provocada per l'agent taronja, els bombardejos aeris i l's de mines terrestres. La guerra tamb ompl la zona d'armes barates. Desprs de la guerra, molts vilatans pobres que anteriorment havien utilitzat mtodes com ara forats-trampa passaren a disposar d'armes letals, cosa que els permet esdevenir caadors furtius eficients. L'assumpci que la subespcie s'havia extingit fou desmentida el 1988, quan un caador dispar a una femella adulta, demostrant que R. s. annamiticus havia aconseguit sobreviure a la guerra. El 1989, uns cientfics exploraren als boscos meridionals de Vietnam a la recerca de proves de ms supervivents. Es trobaren petjades fresques d'almenys quinze rinoceronts diferents al llarg del riu Dong Nai. Principalment a causa del rinoceront, la regi en qu vivien esdevingu part del Parc Nacional de Cat Tien el 1992.

Al Vietnam, es tem que la poblaci hagi caigut ms enll de qualsevol possibilitat de recuperaci, i alguns conservacionistes calculen que hi queden entre tres i vuit rinoceronts, possiblement sense cap mascle. Els conservacionistes debaten sobre si el rinoceront del Vietnam t possibilitats de sobreviure; alguns argumenten que caldria introduir rinoceronts d'Indonsia en un intent de salvar la poblaci, mentre que d'altres opinen que la poblaci s'hauria de recuperar.

 En captivitat .
Fa ms d'un segle que no s'han exhibit rinoceronts de Java en un zoo. Al segle XIX s'exhibiren un mnim de quatre rinoceronts a Adelaida, Calcuta i Londres. S'ha documentat que com a mnim vint-i-dos rinoceronts de Java han estat conservats en captivitat, i s possible que en fossin ms, car aquesta espcie era confosa en ocasions amb el rinoceront de l'ndia. El rinoceront de Java mai no prosper en captivitat: el ms vell mor a l'edat de vint anys, aproximadament la meitat del que podria haver viscut en estat salvatge. L'ltim rinoceront de Java en captivitat mor al Zoo d'Adelaida (Austrlia) el 1907, quan se sabia tan poc sobre l'espcie que era exhibit com a un rinoceront de l'ndia. Com que un programa llarg i car per criar rinoceronts de Sumatra en zoolgics fracass estrepitosament a la dcada del 1980 i del 1990, s inversemblant que s'intenti preservar l'espcie de Java en zoos.

Referncies.


Enllaos externs.

 Informaci i imatges del rinoceront de Java al web del Rhino Resource Center ;
 International Rhino Foundation, dedicada a la conservaci dels rinoceronts: Rinoceront de Java ;
 ARKive - Imatges i pellcules del rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus);
Fitxa del rinoceront de Java al web de l'UNEP i la WCMC.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170522" title="Rinoceront de l'ndia" nonfiltered="4685" processed="4669" dbindex="69721">

El rinoceront de l'ndia (Rhinoceros unicornis) s un gran mamfer que es troba al Nepal i a Assam, ndia. Es troba confinat a les terres d'herba alta i als boscos de Himlaia. Els rinoceronts de l'ndia poden crrer fins els 55 km/h durant curts perodes de temps, tamb sn uns excellents nadadors. Tenen el sentit de l'olfacte i l'oda molt desenvolupats.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170524" title="Convent de Franciscans (Cocentaina)" nonfiltered="4686" processed="4670" dbindex="69722">
El convent de franciscans de Sant Sebasti en Cocentaina (Provncia d'Alacant) es troba situat als afores de la poblaci i data de la primera meitat del segle XV, si b conta amb reformes i afegits dels segles XVIII i XX. 

Descripci. 
El convent est format per nombrosos edificis afegits entre els quals destaquen l'esglsia, el claustre i el prtic d'entrada del s.XVIII amb arcs de mig punt. El claustre compta amb galeries tancades en el primer pis, amb frescos a les seves parets del s.XIX, que representen la vida de Sant Francesc d'Asss. L'esglsia t tres trams i cor alt als peus. Compta amb ornaments barrocs en els arcs torals, presbiteri amb volta vada, sense cpula i capelles entre contraforts amb petits buits de comunicaci entre elles, on destaquen els tons grisos, blancs i daurats sobre pintures al fresc ms antigues. 

En el trasaltar s'observen tamb frescos barrocs de carcter popular. En un lateral es troba la capella de la Comuni, amb planta de creu gaireb grega, cpula vada i finestres laterals. Sn curioses les voltes i els arcs de ma que poden veure's en diferents parts del convent. Totes les construccions sn senzilles: tot just s destaquen en la faana de l'esglsia un arc de pedra i els arcs, tamb de pedra, del prtic d'accs. La resta dels paraments est arrebossat.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170525" title="Rinoceront de Sumatra" nonfiltered="4687" processed="4671" dbindex="69723">

El rinoceront de Sumatra (Dicerorhinus sumatrensis) s el ms petit de les espcies de rinoceront existents, tamb s el que presenta ms pelatge, fet que l'ajuda a sobreviure a elevades altituds a Borneo i Sumatra. Com a conseqncia de la prdua d'hbitat i la caa furtiva, el seu nombre ha declinat i s un dels animals ms rars del mn. Els rinoceronts de Sumatra sn l'ltima espcie que sobreviu del mateix grup que els extingits rinoceronts llanuts.

Enllaos externs.
 El rinoceront de Sumatra a la llista vermella d'IUCN ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170528" title="Eullia Valldosera" nonfiltered="4688" processed="4672" dbindex="69724">
Eullia Valldosera (Vilafranca del Peneds, Alt Peneds 1963) s una artista catalana.

Biografia.
Va nixer el 1963 a la ciutat de Vilafranca del Peneds, poblaci situada a la comarca de l'Alt Peneds. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en pintura. Posteriorment va ampliar els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Catalunya, on estudi gravat, i a Amsterdam (Pasos Baixos), on estudi audiovisuals. Al seu retorn a Catalunya establ el seu despatx professional a Barcelona.

Obra artstica.
L'any 1991 inici la seva activitat professional realitzant la seva primera exposici individual, mostrant una obra que gira al voltant del cos hum i el seu entorn domstic mostrant obra pictrica, escultrica i audiovisual.

Ha realitzat diverses exposicions internacionals, on cal destacar la seva participaci a la biennal de Sydney (1996), Johannesburg (1997) i Istanbul (1997). L'any 2000 la Fundaci Tpies li va organtizar la retrospectiva Eullia Valldosera, obres 1990-2000, per la qual fou guardonada amb el Premi Nacional d'Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya.

Enllaos externs.
  Informaci d'Eullia Valldosera a www.masdearte.com;
  Exposicions d'Eullia Valldosera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170530" title="Sal" nonfiltered="4689" processed="4673" dbindex="69725">
Sal (en hebreu        -    Sha'ul ben Qysh) va ser, segons els Llibres de Samuel de la Bblia, el primer dels reis d'Israel. La seva histria apareix en el Primer llibre de Samuel, a partir del captol 9.

Escollit com a rei.
En temps del jutge d'Israel Samuel hi havia un benjaminita de Gibeah anomenat Quix, fill d'Abiel o Ner, fill de Seror o Jeiel, fill de Becorat, fill d Afah, descendent de Matr, que tenia un fill anomenat Sal.

Un dia, mentre buscava unes someres del seu pare, Sal va arribar a la ciutat de Ram. All va conixer el jutge d'Israel d'aquell temps, Samuel.

Poc desprs, Samuel va reunir tots els israelites a Misp. Per tal d'escollir un rei va decidir fer-ho a sorts, que es considerava una elecci divina. La sort recaigu sobre la tribu de Benjam, desprs sobre la famlia de Matr i, finalment, sobre el jove Sal, que fou coronat com a rei d'Israel.

Sal, rei d'Israel.
Desprs d'sser coronat, Sal a l'igual que tots els fills de les tribus d'Israel, va tornar a casa del seu pare a seguir amb la seva vida de sempre.

Quan feia dos anys que regnava, es va decidir a posar-se al capdavant d'un exrcit israelita i va anar a lluitar contra els filisteus juntament amb el seu fill Jonatan.

Durant la batalla, Sal va prohibir que ning mengs res per tal d'estar ms centrats en la guerra. El jove Jonatan per, no va sentir l'avs del seu pare i fou condemnat a mort. Els soldats, per, van demanar clemncia al rei i aquest es va veure obligat a amnistiar-lo.

Sal va dirigir durant anys combats contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els amalequites, els reis de Sob i contra els filisteus. Com a cap dels exrcits israelites, Sal va nomenar el seu cos Abner, fill de Ner (germ del seu pare). 

Una vegada, en una expedici contra els amalequites, Samuel va ordenar-li a Sal que no deixessin cap persona ni animal viu. Desprs de guanyar la batalla, Sal va perdonar la vida la rei enemic Agag ja que era rei com ell.

Samuel es va disgustar amb Sal i van tenir una discussi. Llavors el profeta va dir-li al rei d'Israel que el seu regne estava destinat a fracassar.

Sal i David.

Sal estava pertorbat durant les nits i va pensar que el millor era envoltar-se de msica per estar tranquil. Un ajudant seu li va dir que coneixia un jove pastor que sabia tocar molt b la lira, aix fou com David va entrar al servei del rei Sal.

Poc desprs, els filisteus van atacar Israel. Quan els dos exrcits estaven ben aprop, d'entre les files filistees en va sortir un home de dos metres i mig anomenat Goliat que va desafiar a qualsevol valent israelita. Ning volia enfrontar-s'hi fins que el seu msic David va demanar-li perms per fer-ho. El rei no s'ho podia creure per finalment accept. Amb una fona, aquell jove vailet va matar Goliat. Desprs, l'exrcit israelita va derrotar els filisteus.

Desprs d'aquests fets, Sal va donar un rang alt a David dins l'exrcit israelita i sempre es feia acompanyar pel jove. El fill de Sal, Jonatan va quedar admirat per David i se l'estimava com a si mateix (1Sam, 18:3).

La reputaci de David va anar augmentant i Sal comen a sentir-se gels. Un dia, mentre David estava tocant l'arpa, Sal, que estava enfurismat, va llenar-li una llana que va passar prop del msic i va clavar-se a la paret. Aleshores Sal va nomenar David comandant dels exrcit reials per a qu estigus al capdavant de les batalles i hi hagus ms possibilitats que mors. Per David tornava de totes les guerres, i tornava vencedor.

Sal va pensar una altra manera de desfer-se de David. Va prometre-li la m de la seva filla gran Merab si matava cent filisteus. David va tornar amb els prepucis de dos-cents filisteus per Sal va canviar d'idea i va donar-li en matrimoni la filla petita Mical. 

L'odi de Sal envers David anava creixent. Un cop fou Jonatan, el primognit de Sal, qui va convncer el monarca de no intentar matar-lo i poc desprs, la filla de Sal i esposa de David va ajudar-lo a escapar-se per la finestra de casa seva ja que el monarca el volgu matar a la nit.

El final de Sal.
Sal s'assabent que David havia anat a buscar protecci a casa de Samuel. Al cap d'uns dies va enviar uns soldats al poble del profeta amb l'ordre de detenir David. A l'entrar al poble els soldats van comenar a profetitzar. Aix es va repetir fins a tres vegades. Desprs, el propi Sal en persona va presentar-se all i li va passar el mateix; el Senyor el va torbar, es va despullar, es va estirar a terra i va comenar a profetitzar. Poc temps desprs, Sal va assassinar un grup de sacerdots perqu havien sojornat David durant la seva fugida.

Sal va continuar la guerra contra els filisteus i un dia es va topar amb David, que s'havia convertit en el cap d'una quadrilla de bandolers. En aquella ocasi David hagus pogut matar-lo per es va fer enrere i li va presentar els seus respectes. Un altre dia, David agaf la llana i la gerra d aigua de la capalera del llit de Sal, dins el campament de l'exrcit israelita que estava en lluita amb els filisteus. Quan ho va saber, Sal va deixar de perseguir David i es van perdonar mtuament.

Al cap d'un temps, Sal va tenir una visi on el profeta Samuel li explicava des del ms enll que la seva corona passaria a David. Poc desprs, l'exrcit israelita i el filisteu es van trobar a la  muntanya de Guilboa. Els filisteus van aniquilar els hebreus i van matar Jonatan, Abinadab i Malquixua, fills de Sal. El rei va quedar ferit i mentre fugia de la batalla, es va sucidar per no donar opci als enemics a matar-lo.

Situaci desprs de Sal.
Els filisteus van decapitar el cadver del rei d'Israel i van penjar el seu cos a la muralla de Betxean. Els jueus van organitzar-se i van robar el cos del difunt rei, van portar-lo a Jabeix i el van incinerar amb honors de rei.

Quan es va conixer la notcia de la mort del rei, les tribus d'Israel es va dividir en dues faccions:
David era a la ciutat d'Hebron quan va conixer la notcia. Desprs de portar dol per la mort de Sal, els homes de la tribu de Jud el van coronar com a rei seu, esperant que les altres tribus d'Israel els seguirien.
Abner, general dels exrcits de Sal, va proclamar rei Ixbixet, l'nic fill supervivent de Sal, a Galaad. Desprs fou proclamat rei d Aser, de Jizreel, d Efram, de Benjam i rei de tot Israel. Noms Jud es mantingu al costat de David.

La Casa de Sal.
Els fills de Sal amb la seva esposa Ahinam foren:
Jonatan, el primognit;
Malquixua;
Abinadab;
Ixbixet, rei d'Israel excepte de Jud ;
Merab, la filla gran. Casada amb Adriel, el meholatita. Van tenir cinc fills que van ser donats per David als gabaonites com a sacrifici.
Mical, la filla petita qui esdevindria la primera esposa de David, tot i que desprs que ell abandons el palau reial, el seu pare la va fer casar amb un altre home.

Sal tamb va tenir una concubina anomenada Risp, filla d Ai, que li va donar fills:
Armon i Mefibixet, donats per David als gabaonites com a sacrifici.
Desprs de la mort de Sal, es va unir amb Abner, cos de Sal.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170531" title="Betsab" nonfiltered="4690" processed="4674" dbindex="69726">


Betsab (en hebreu             Bat Xva) segons la Bblia s l'esposa del rei David i la mare de Salom, que se n'enamor un dia mentre passejava pels terrats del seu palau i la va veure com es banyava. La seva histria apareix en el Segon llibre de Samuel i el Primer Llibre dels Reis. 

Betsab era filla d'Eliam i estava casada amb un hitita de nom Uries. El Rei David va enamorar-se d'ella i la va portar a palau. Desprs de jeure amb ella es va quedar embarassada.
Aleshores, David va fer portar-li alguns presents al marit i desprs el va posar a primera lnia de l'exrcit d'Israel. Uries va morir, Betsab enviud i poc desprs es va casar amb David. 

Ja com a muller del rei van nixer els seus fills:
un nad que va morir amb set dies ;
Salom;

Aquest episodi bblic va inspirar la can Hallelujah de Leonard Cohen, que ha estat molt versionada posteriorment. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170535" title="Filisteu" nonfiltered="4691" processed="4675" dbindex="69727">

Els filisteus (Hebreu:              felit m, rab :           filas  n un,            filas  n a, Palestina, de l'hebreu plishtim, invasi) van ser un poble que va envair la costa meridional de Canaan al voltant de l'poca de l'arribada de les tribus d'Israel. 

Histria dels filisteus.
El seu origen ha donat lloc a molt debat entre els erudits; l'arqueologia moderna ha suggerit lligams culturals primitius amb la civilitzaci micnica a la Grcia continental. Encara que els filisteus van adoptar la cultura i la llengua canaanita locals abans de deixar qualsevol text escrit, s'ha suggerit un origen indoeuropeu per a un grapat de paraules filistees conegudes. 

Els filisteus a la Bblia.
Segons el Gnesi, els filisteus sn descendents de Caftor, fill de Misraim, fill de Cam, fill de No.

Entren en contacte amb els israelites a l'poca dels jutges d'Israel. Al Llibre dels Jutges s'esmenta que els filisteus van sotmetre els israelites fins que es va alar un lder hebreu anomenat Xamgar i va alliberar les tribus d'Israel. Tamb van enfrontar-se amb Sams, l'home fams per la seva fora que li naixia dels cabells.

En temps del jutge d'Israel Samuel tornen a entrar en guerra amb els israelites. Aconsegueixen prendre'ls l'Arca de l'Aliana per multitud de plagues els assoten, per la qual cosa retornen l'Arca als jueus. Poc desprs, apareix en escena el gegant Goliat qui s mort pel futur Rei David.
 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170539" title="Elefant asitic" nonfiltered="4692" processed="4676" dbindex="69728">

L'elefant asitic (Elephas maximus), sovint s conegut pel nom d'una de les subespcies (l'elefant de l'ndia), s una de les tres espcies vivents d'elefant, i l'nica espcie vivent del gnere Elephas. L'espcie s troba principalment a diverses parts de l'ndia, Sri Lanka, Indoxina i a Indonsia. Es considera amenaada, amb entre 25.600 i 32.750 individus en estat salvatge.
Aquest animal s mpliament fcil de domesticar, i s'ha utilitzat en el sector forestal al sud i al sud-est d'sia durant segles i tamb en caps de cerimnia. Fonts histriques indiquen que a vegades es feien servir durant la temporada de collita, principalment per a la mlta. Elefants salvatges atrauen turistes ms rics a les zones on es ms fcil veure'ls, en contra, per, fan malb els cultius, i poden entrar als diferents jardins de les aldees.

Descripci.
L'elefant asitic s ms petit que el seu congnere afric. La forma ms fcil de distingir els dos parents, s fixant-se en les orelles, les de l'elefant asitic sn menors. Les mides de l'elefant asitic tendeixen a estar al voltant dels dos i quatre metres (7-12 peus) d'alada, 3000-5000 quilograms (6500-11000 lliures) de pes.
L'elefant asitic t altres diferncies respecte els seus parents africans, entre elles un llom ms arquejat cap enrere que els seus parents africans, un "dit" semi-prensible a la punta del seu tronc, front a dues, quatre ungles a les potes posteriors enlloc de tres, i 19 parells de costelles en lloc de les 21 que posseeix l'afric. A ms, a diferncia de la loxodonta africana, la femella d'elefant asitic, en general, no t ullals; i si els ullals -en aquest cas anomenats "tushes"- estan presents, sn amb prou feines visibles, i noms es poden observar quan la elefanta obre la boca.  Alguns mascles tamb els hi manquen els ullals; aquests individus se'ls anomena "makhnas", i sn especialment comuns entre els exemplars de la poblaci d'elefants de Sri Lanka. D'altra banda, el front t dues protuberncies semiesfriques, a diferncia del front pla de l'elefant afric. Contrriament als elefants africans, que poques vegades usen les seves potes, fent-les servir per cap altra cosa ms que cavar al terra en busca d'aigua, els elefants d'sia sn ms gils en l's dels seus peus, en relaci amb el tronc per manipular objectes. 

Mida.

Les mides dels elefants salvatges eren exagerades al passat. Tanmateix, el record d'alada d'un l'elefant actual ha mesurat } fins a la creu. Alada sovint es calcula utilitzant la llei de les polzades de dues vegades la circumferncia. 

Comportament.

Dins del medi salvatge, ramats d'elefants poden seguir ben definidament les rutes estacionals de migraci. Aquestes es realitzen durant tota la temporda monsnica, sovint entre zones humides i seques, i s la tasca de l'elefant ms vell, recordar i seguir aquestes tradicionals rutes de migraci. Quan les explotacions i cultius dels humans es va assentar al llarg d'aquestes rutes, van comenar a ser considerablement danyades sovintment, i s com que en aquest conflictes, els elefants acabin morts. L'elefant asitic adult no t depredadors naturals a part de l'home, els joves, contrriamet, poden caure victimes dels tigres. 

La esperana de vida dels elefants asitics ha augmentat molt considerblement desde al passat, vivint un promig de 60 anys en medi silvestre i 80 en captivitat. Aquests paquiderms mengen el 10% del seu pes corporal cada dia, els adults consumeixen entre 170 i 200 quilograms d'aliments diaris. Necessiten uns 80-200 l d'aigua al dia, i n'usen ms per banyar-se. A vegades raspen el terra en busca de minerals. 

Els elefants usen infrasons per comunicar, Aix va ser el primer que va observar el naturalista indi M. Krishnan i posteriorment estudiat per Katherine Payne.







Referncies.



Enllaos Externs.
Asian Elephants at the Zoological Gardens of the World;
National Zoo Facts on Asian Elephant and a Webcam of the Asian Elephant exhibit;
The Chaffee Zoo Asian Elephant Fact Sheet;
U.S. Fish & Wildlife Species Profile;
For information on Asian Elephants in Laos;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170542" title="Louis Silvers" nonfiltered="4693" processed="4677" dbindex="69729">
Louis Silvers (Nova York, Estats Units, 6 de setembre de 1989 - 26 de mar de 1954) s un compositor, arranjador i orquestrador de cinema nord-americ al servei de la 20th Century Fox, conegut sobretot per ser l'autor l'any 1927 de la msica incidental del primer film sonor de la histria, The Jazz Singer.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170544" title="Paul Valry" nonfiltered="4694" processed="4678" dbindex="69730">
 
Ambroise-Paul-Toussaint-Jules Valry (30 d'octubre de 1871   20 de juliol de 1945) va ser un escriptor francs, principalment poeta, per tamb assagista. 

Desprs de realitzar els seus estudis secundaris a Montpeller, va iniciar la carrera de dret el 1889. En aquesta mateixa poca va publicar els seus primers versos, fortament influenciats per la esttica simbolista dominant en l'poca. El 1894 es va installar a Pars, on va treballar com a redactor al Ministeri de Guerra. Desprs de la fi de la Primera Guerra Mundial, es va convertir en una mena de  poeta oficial , immensament celebrat i cobert d'honors, fins al punt de ser acceptat a l'Acadmia francesa el 1925. 

Desprs de l'ocupaci alemanya va refusar de collaborar, perdent el seu lloc d'administrador del centre universitari de Nia. La seva mort, esdevinguda unes poques setmanes desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial, va ser celebrada amb funerals nacionals i el seu cos va ser inhumat a Seta, al cementiri mar que va inspirar una de les seves obres cims. La seva obra potica, fortament influenciada per Stphane Mallarm, s considerada una de les pedres angulars de la poesia pura, de fort contingut intellectual i esteticista. Segons Valry, tot poema que no tingui la precisi de la prosa no val res. Entre els seus poemes ms importants cal destacar La Jove Parca (1917) i Cementiri Mar (1920).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170554" title="Barri Fortuny" nonfiltered="4695" processed="4679" dbindex="69731">





El barri Fortuny es forma amb la construcci dels blocs de vivendes de l'Institut Nacional de la Vivenda, de construcci modesta, avui gestionat per ADIGSA. Al seu davant les Parcelles Mercad, desenvolupades noms recentment, en terrenys que foren del Sr. Mercad. A tocar de la Carretera de Reus a Salou.

Aquestos blocs, tots ells semblants els uns al altres, es varen fer al anys 50 quan va arribar a Reus la gran onada emigratria d'Andalusia i altres indrets d'Espanya. Encara que tamb viuen famlies catalanes d'economia modesta. 

En aquell temps eren pisos de lloguer, per al arribar el cambi poltic desprs de la mort de Franco els antics vens tenien opci de compra per quantitats assequibles. 

Es un barri perifric molt tranquil, en altres temps feien festes al estiu que eren molt populars a la ciutat pero en l'actualitat els vens han envellit perqu al prosperar econmicament  prefereixen buscar altres llocs ms moderns. Les festes s'han anat perdent i els emigrants andalusos, avui catalanitzats, son substituts per altres del Magrib amb altres costums.

 El Barri en la actualitat .

Degut al aband dels fills del antics emigrants andalusos, la poblaci autctona s'ha fet gran. Un dels motius  del aband es que aquestos blocs no tenen ascensor. L'Ajuntament de la vila per aquest motiu ha creat un pla per installar ascensors a las vivendes per aquestes tenen unes escales molt estretes i no cap  al seu interior per aix els arquitectes tenen molts problemes per trobar una soluci .

Els carrers i glorietes, plens d'arbres, en el franquisme tenien noms de lletres per l'Ajuntament democrtic els va canviar per noms de comunitat espanyoles com Canarias, Castella, Galcia, o per noms d'escriptors recents, com Terenci Moix.

 Monument a Mari Fortuny .

El monument de Mari Fortuny, avui al costat de la Parrquia de Sant Bernat Calv, obra de Ramon Ferran, va ser inaugurat al final dels cinquanta a l'antiga Avenida de los Mrtires, avui Plaa de la Llibertat, on va estar l'estatua casi vint anys fins que el Ajuntament va decidir traslladar-lo al Barri Fortuny on es a l'actualitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170563" title="Lilongwe" nonfiltered="4696" processed="4680" dbindex="69732">

Lilongwe s la capital de Malawi. Est situada a , a la regi central, vora el riu Lilongwe, prop de la frontera amb Moambic i Zmbia i al peu de la carretera principal que travessa Malawi de nord a sud. El 2003 tenia una poblaci estimada de 597.619 habitants.

El petit poblet vora el riu Lilongwe va passar a ser un centre administratiu colonial britnic al comenament del segle XX. A causa de la seva excellent situaci sobre una crulla de camins (la carretera nord-sud i la que comunicava amb Rhodsia del Nord, avui Zmbia), Lilongwe va esdevenir la segona ciutat ms gran de Malawi. El 1974 es va traslladar la capitalitat de l'estat des de Zomba (actualment la quarta ciutat del pas). Des d'aleshores, si b Lilongwe ha crescut molt, la major part de les activitats comercials i econmiques de Malawi tenen lloc a Blantyre, la ciutat principal. 

En comparaci amb altres capitals africanes, Lilongwe s una ciutat polticament estable, segura i tranquilla. Tot i tenir uns estndards equiparables als de qualsevol ciutat occidental, la majoria de la poblaci, provinent del camp, gaudeix de rendes molt baixes i molts estan a l'atur. La diferenciaci social entre la major part dels ciutadans i la minoria formada pels funcionaris del govern i els residents estrangers s evident. Aix i tot, els delictes a peu de carrer sn inusuals, tot i que no s rar veure gent demanant. 

Durant l'estaci de pluges, entre octubre i abril, Lilongwe s humida i clida. La resta de l'any, seca i polsegosa. Juny i juliol sn mesos particularment freds i ventosos. 

Lilongwe s un dels focus principals de l'epidmia de sida a Malawi. De fet, un 20% de la poblaci urbana s seropositiva. La regi central tamb t un greu problema de desforestaci, que fa que els camperols abandonin les seves terres i acudeixin en massa a la ciutat, que creix molt rpidament. 

El centre urb s modern i hi tenen la seu els grans bancs, les missions diplomtiques, els hotels principals, les companyies aries i les empreses estrangeres. A prop s'aixeca la ciutat vella, un barri comercial molt animat, on hi ha el mercat, les mesquites i l'estaci d'autobusos. A la riba esquerra del riu s on hi ha els barris residencials de ms nivell.

L'aeroport internacional de Kamuzu s a 35 km al nord de la ciutat.








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170564" title="Xavier Valls i Subir" nonfiltered="4697" processed="4681" dbindex="69733">
Xavier Valls i Subir ( Barcelona 1923 - d. 2006 ) s un pintor catal, una de les figures pictriques contempornies ms conegudes internacionalment.

Biografia.
Va nixer el 18 de setembre de 1923 a la ciutat de Barcelona. Va apendre la tcnica pictrica al costat del sus Charles Collet, amit de la famlia. L'any 1949 va traslladar-se a Pars, on es relacion amb Tristan Tzara, Fernand Lger, Antoni Clav o Alberto Giacometti, i ciutat en la qual establ la seva residncia definitiva, tot i que passava els estius a la ciutat de Barcelona.

s el pare del poltic francs Manuel Valls, alcalde d'vry.

Membre d'honor de l'Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi, l'any 1993 fou guardonat amb amb la Medalla d'Or al Mrit de les Belles Arts i l'any 2000 amb el Premi Nacional d'Arts Plstiques concedit per la Generalitat de Catalunya. 

L'any 2003 public un llibre de memries La meva capsa de Pandora. Mor el 17 de setembre de 2006 a la seva residncia de Barcelona a conseqncia d'un cncer de clon.

Obra pictrica.
Interessat en els seus orgens en el cubisme, la seva obra va evolucionar vers el constructivisme, l'asbtracci i, a partir de la dcada del 1970, vers el figurativisme. La seva obra, plena de paisatges, naturaleses mortes, vistes de Pars i retrats, est basada en un realisme matisat mitjanant la tcnica de la difuminaci i amb clares influncies del romanticisme alemany. 

Entre les nombroses exposicions realitzades cal destacar les realitzades a la Galeria Theo de Madrid (1974), Galeria Henriette Gomes (1979) i Galeria Claude Bernard (1981) de Pars. T repartides obres pels Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu d'Art Contemporani de Lanzarote i el Museu Reina Sofia de Madrid, entre d'altres.

Enllaos externs.
  Entrevista realitzada a Xavier Valls a www.elmundo.es;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170567" title="Aneurisma cerebral" nonfiltered="4698" processed="4682" dbindex="69734">
Un aneurisma cerebral (tamb conegut com aneurisma intracranial o intracerebral) s un punt feble o fi en unvas sanguini cerebral que sobresurt com un bal i s'ompli de sang. L'aneurisma sortint pot pressionar algun nervi o teixit cerebral circumdant. 

Els vasos poden arribar a trencar-se, vessant sang en el teixit circumdant (hemorrgia). Alguns aneurismes cerebrals, particularment els que sn molt petits, no sagnen o causen altres problemes. Els aneurismes cerebrals poden produir-se en qualsevol lloc del cervell, per la majoria est situada al costat del bucle d'artries que passen entre la part inferior del cervell i la base del crani.

Causes.
La majoria dels aneurismes cerebrals sn congnits, a causa d'una anormalitat innata d'una paret arterial. Els aneurismes cerebrals sn ms comuns en les persones amb certes malalties gentiques, com trastorns del teixit conjuntiu i malaltia renal poliqustica, i certs trastorns circulatoris, com malformacions arteriovenoses. 

Altres causes poden ser traumatismes o lesions craniana, alta pressi arterial, infecci, tumors, aterosclerosi (malaltia dels vasos sanguinis on els greixos s'acumulen dintre de les parets arterials) i altres malalties del sistema vascular, fumar cigarrets i l'abs de drogues. Alguns investigadors han especulat que els anticonceptius orals poden augmentar el risc de desenvolupar aneurismes. 

Els aneurismes que sn conseqncia d'una infecci en la paret arterial s'anomenen aneurismes mictics. Els aneurismes relacionats amb el cncer sovint s'associen amb tumors primaris o metasttics del cap i el coll. L'abs de drogues, particularment el consum habitual de cocana, pot inflamar els vasos sanguinis i dur al desenvolupament de aneurismes cerebrals.

Classificaci.
Existeixen tres tipus d'aneurisma cerebral. L'aneurisma sacular s un sac de sang arrodonit o semblana a una bosseta que est unida pel coll o peduncle a una artria o branca d'un vas sanguini. Tamb conegut com aneurisma "baia" (pel fet que sembla una baia penjant d'una planta enfiladissa), aquesta forma comuna d'aneurisma cerebral es troba tpicament en artries de la base del cervell. Els aneurismes saculars apareixen ms freqentment en adults. Un aneurisma lateral apareix com un embalum sobre una paret del vas sanguini, mentre que un aneurisma fusiforme est format per l'eixamplament de totes les parets del vas. 

Els aneurismes tamb es classifiquen per grandria. Els aneurismes petits tenen menys de 11 millmetres de dimetre (prop de la grandria d'una goma d'esborrar de llapis estndard), els aneurismes grans tenen de 11a 25 millmetres, i els aneurismes gegants tenen ms de 25 millmetres de dimetre.

Epidemiologia.
Els aneurismes cerebrals poden produir-se a qualsevol edat. Sn ms comunes en adults que en nens i lleument ms comuns a les dones que els homes. Les persones amb certs trastorns heretats tamb corren major risc. 

Tots els aneurismes cerebrals tenen potencial de ruptura i causen sagnat dintre del cervell. La incidncia informada de aneurisma trencat s al voltant de 10 de cada 100,000 persones per any (prop de 27,000 pacients per any als EUA), comunament en les persones entre 30 i 60 anys. Els factors de risc possibles de ruptura sn hipertensi, abs d'alcohol, abs de drogues (particularment cocana), i el cigarret. A ms, l'estat i grandria del aneurisma afecten el risc de ruptura.

Perills.
Els aneurismes poden esclatar i sagnar dintre del cervell, causant complicacions serioses com l'accident vascular cerebral hemorrgic, dany nervis permanent, o ambds. Una vegada que esclata, el aneurisma pot esclatar altra vegada i tornar a sagnar dintre del cervell, podent produir-se aneurismes addicionals. Comunament, la ruptura pot causar una hemorrgia subaracnodal, el sagnat en l'espai entre el crani i el cervell. Una complicaci alentida per seriosa de l'hemorrgia subaracnodal s la hidroceflia, on l'acumulaci excessiva de lquid cefaloraquidi en el crani dilata les vies del lquid (ventricles) que poden inflar-se i comprimir el teixit cerebral. Altra complicaci alentida desprs de la ruptura s l'espasme vasomotor, on altres vasos sanguinis cerebrals es contreuen i limiten el flux sanguini a rees vitals del cervell. Aquest flux sanguini redut pot causar un accident vascular cerebral o dany tissular.

Smptomes.
La majoria dels aneurismes cerebrals no mostren smptomes fins que sn molt grans o esclaten. Els aneurismes petits que no canvien generalment no tindran smptomes, mentre que un aneurisma ms gran que creix constantment pot comprimir nervis i teixits. Els smptomes poden comprendre dolor per damunt i darrere dels ulls; entumiment, debilitat o parlisi d'un costat de la cara; pupilles dilatades i canvis en la visi. Quan un aneurisma sagna, l'individu pot tenir una cefalea sobtada intensa, visi doble, nusees, vmits, rigidesa del clatell o prdua del coneixement. Els pacients generalment descriuen la cefalea com "la pitjor de la seva vida" i generalment s diferent en intensitat i gravetat d'altres maldecaps que han tingut. Les cefalees d'advertiment o "sentinelles" poden deure's a un aneurisma que perd des de dies a setmanes abans de trencar-se. Solament una minoria dels pacients t una cefalea sentinella abans de la ruptura del aneurisma. 

Altres signes que un aneurisma cerebral ha esclatat sn les nusees i vmits associats amb una cefalea intensa, una parpella caiguda, sensibilitat a la llum i canvis en l'estat mental o nivell de conscincia. Alguns individus poden tenir convulsions, uns altres poden perdre el coneixement breument o entrar en un coma perllongat. Les persones que t la "pitjor cefalea," especialment quan est combinada amb altres smptomes han de buscar atenci mdica immediata.

Diagnstic.
La majoria dels aneurismes cerebrals passen desapercebuts fins que es trenca o es detecta per imatges cerebrals que poden haver-se obtingut per altra afecci. Es disposa de diversos mtodes diagnstics per a proporcionar informaci sobre l'aneurisma i la millor forma de tractament. Les proves generalment s'obtenen desprs d'una hemorrgia subaracnodal per a confirmar el diagnstic d'un aneurisma. 

Angiografia.
L'angiografia s una prova amb colorant usada per a analitzar les artries o venes. Una angiografia intracerebral pot detectar el grau d'estrenyiment o obstrucci d'una artria o got sanguini en el cervell, el cap o el coll, i pot identificar canvis en una artria o vena tal com un punt feble, com un aneurisma. S'usa per a diagnosticar l'accident vascular cerebral i per a determinar amb exactitud la ubicaci, la grandria i la forma d'un tumor cerebral, aneurisma, o vas sanguini que ha sagnat. Aquesta prova generalment es realitza en la sala d'angiografia d'un hospital. Desprs de la injecci d'un anestsic local, s'introdux un catter flexible dintre d'una artria i s'avana pel cos fins a l'artria afectada. Una petita quantitat de colorant de contrast (que es ressalta en les radiografies) s'allibera en el torrent sanguini i es deixa que viatgi cap al cap i el coll. Es pren una srie de radiografies i s'anoten els canvis, si els hagus. 

Tomografia computada.
La tomografia computada (TC) del cap s una eina de diagnstic rpida, indolora i no invasiva que pot revelar la presncia d'un aneurisma cerebral i determinar, per a aquells aneurismes que han esclatat, si ha passat lquid al cervell. Sovint, aquest s el primer procediment de diagnstic indicat per un metge desprs de la sospita d'una ruptura. Les radiografies del cap es processen en una computadora com imatges transversals bidimensionals, o "tallades," del cervell i el crani. Ocasionalment s'injecta un colorant de contrast en el torrent sanguini abans de la prova. Aquest procs, anomenat angiografia TC, produeix imatges ntides i ms detallades del flux sanguini i les artries cerebrals. La TC generalment es realitza en un centre de proves o entorn hospitalari ambulatori. 

Ressonncia magntica.
Les imatges per ressonncia magntica (IRM) usen radioones generades per computadora i un camp magntic poders per a produir imatges detallades del cervell i d'altres estructures corporals. La angiografia per ressonncia magntica (ARM) produeix imatges ms detallades de vasos sanguinis. Les imatges poden veure's com tridimensionals o talls transversals bidimensionals del cervell i els gots. Aquests procediments indolors i no invasius poden mostrar la grandria i la forma d'un aneurisma no trencat i poden detectar el sagnat en el cervell. 

Anlisi del LCR.
Pot sollicitar-se una anlisi de lquid cefaloraquidi si se sospita una ruptura de l'aneurisma. Desprs de l'aplicaci d'un anestsic local, s'extreu una petita quantitat d'aquest lquid (que protegeix el cervell i la medulla espinal) de l'espai subaracnodal, situat entre la medulla espinal i les membranes que ho envolten, amb una agulla quirrgica i s'examina per a detectar qualsevol sagnat o hemorrgia cerebral. En els pacients amb sospita d'hemorrgia subaracnodal, aquest procediment generalment es fa en un hospital.

Tractament.
No tots els aneurismes cerebrals esclaten. Alguns pacients amb aneurismes molt petits poden ser monitoritzats per a detectar un creixement o inici de smptomes i per a assegurar el tractament agressiu dels problemes mdics coexistents i els factors de risc. Cada cas s nic, i les consideracions per a tractar un aneurisma no trencat sn el tipus, grandria i ubicaci de l'aneurisma; el risc de ruptura; l'edat del pacient, la salut, els antecedents mdics personals i familiars i el risc del tractament. 

Es disposa de dues opcions quirrgiques per a tractar els aneurismes cerebrals, on ambdues comporten algun risc per al pacient (com dany possible a altres gots sanguinis, el potencial de recurrncia del aneurisma i nou sagnat i el risc d'un accident cerebrovascular postoperatorio). 

Mtodes quirrgics.
El clipat microvascular implica tallar el flux sanguini a l'aneurisma. Sota anestsia, s'extreu una secci del crani i es localitza l'aneurisma. El neurocirurgi usa un microscopi per a allar el vas sanguini que alimenta l'aneurisma i colloca un clip petit i metllic semblant a un fermall en el seu coll, detenint el subministrament sanguini. El clip roman en el pacient i evita el risc de sagnat futur. Desprs es torna a collocar el tros de crani i es tanca el cuir cabellut. S'ha demostrat que el clipat s altament efica, depenent de la ubicaci, forma i grandria del aneurisma. En general, els aneurismes que es tanquen completament no regressen. 

Un procediment relacionat s l'oclusi, en el qual el cirurgi tanca (oclou) l'artria completa que duu a l'aneurisma. Aquest procediment sovint es realitza quan l'aneurisma ha danyat l'artria. De vegades una oclusi ve acompanyada d'un by-pass, en el qual un vas sanguini petit s'empelta quirrgicament a l'artria cerebral, recanalitzant el flux sanguini fora de la secci de l'artria danyada. 

Alternatives no quirrgiques.
L'embolitzaci endovascular s una alternativa a la cirurgia. Una vegada que el pacient ha estat anestesiat, el metge introdueix un tub plstic buit (un catter) dintre d'una artria (generalment a l'engonal) i ho avana, usant l'angiografia, pel cos fins al lloc de l'aneurisma. Usant un filferro guia, es passen espirals removibles (espirals de filferro de plat) o petits balons de ltex a travs del catter i s'alliberen dintre de l'aneurisma. Els espirals o balons omplin l'aneurisma, ho bloquegen de la circulaci, i fan que la sang es coaguli, fet que destrueix eficament l'aneurisma. s possible que el procediment s'hagi de realitzar ms d'una vegada en la vida del pacient. 

Els pacients que reben tractament per un aneurisma han de romandre en el llit fins que cessi el sagnat. Han de tractar-se les afeccions subjacents, com l'alta pressi arterial. Altre tractament del aneurisma cerebral s simptomtic i pot comprendre anticonvulsius per a evitar les convulsions i analgsics per a tractar les cefalees. L'espasme vasomotor pot tractar-se amb bloquejadors del canal de calci, podent indicar-se sedants si el pacient estigus intranquil. Pot introduir-se quirrgicament una derivaci en un ventricle diversos mesos desprs de la ruptura si l'acumulaci de lquid cefaloraquidi est causant pressi perjudicial sobre el teixit circumdant. Els pacients que han sofert una hemorrgia subaracnodal sovint necessiten terpia de rehabilitaci, del llenguatge i ocupacional per a recuperar la funci perduda i aprendre a suportar una incapacitat permanent.

Prevenci.
No hi ha maneres conegudes de prevenir que es formi un aneurisma cerebral. Les persones amb un aneurisma cerebral diagnosticat han de controlar curosament l'alta pressi arterial, deixar de fumar, i evitar el consum de cocana o altres drogues estimulants. Tamb han de consultar amb un metge sobre els beneficis i riscos de prendre aspirina o altres medicaments diluents de la sang. Les dones han de consultar amb els seus metges sobre s d'anticonceptius orals.

Pronstic.
Un aneurisma no trencat pot passar desapercebut durant tota la vida de la persona. No obstant aix, un aneurisma que va esclatar pot ser fatal o dur a un accident vascular cerebral hemorrgic, un espasme vasomotor (la causa principal de discapacitat o mort desprs de l'esclat d'un aneurisma), hidroceflia, coma, o dany cerebral a curt termini o permanent. 

El pronstic per a les persones que el seu aneurisma ha esclatat depn enormement de l'edat i la salut general de l'individu, altres afeccions neurolgiques preexistents, la ubicaci de l'aneurisma, l'extensi del sagnat (i el nou sagnat), i el temps entre la ruptura i l'atenci mdica. S'estima que al voltant del 40 per cent dels pacients que el seu aneurisma s'ha trencat no sobreviu les primeres 24 hores; fins al 25 per cent mor de complicacions dintre dels 6 mesos. Els pacients que tenen hemorrgia subaracnodal poden tenir dany neurolgic permanent. Altres individus poden recuperar-se amb poc o gens de dficit neurolgic. Les complicacions alentides de l'esclat d'un aneurisma poden ser la hidroceflia i l'espasme vasomotor. El diagnstic i tractament precoos sn importants. 

Els individus que reben tractament per a un aneurisma no trencat generalment requereixen menys terpia de rehabilitaci i es recuperen ms rpidament que les persones que el seu aneurisma va esclatar. La recuperaci del tractament o la ruptura pot dur setmanes a mesos.

Els resultats de l'Assaig Internacional sobre Aneurisma Subaracnodal (ISAT, sigles en angls), patrocinat principalment pels ministeris de salut pblica del Regne Unit, Frana, i Canad i anunciats a l'octubre de 2002, van trobar que els resultats per als pacients tractats amb espirals endovasculars poden ser superiors a curt termini (1 any) que els resultats per als pacients que el seu aneurisma es tracta amb clipat quirrgic. Els resultats a llarg termini dels procediments amb espirals sn desconeguts, devent els investigadors realitzar ms investigaci sobre aquest tema, ja que alguns aneurismes poden regressar desprs d'usar espirals. 

Bibliografia.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170569" title="Samuel Huntington" nonfiltered="4699" processed="4683" dbindex="69735">

Samuel Phillips Huntington (Ciutat de Nova York, 1927- Martha's Vineyard, 2008) fou un professor de Cincies Poltiques de la Universitat de Harvard conegut per la seva anlisi de les relacions existents entre el govern civil i militar, la seva investigaci sobre els cops d'estat en pasos del Tercer Mn i la seva tesi sobre els conflictes socials futurs. Ha estat membre del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, la Presidential Task Force on International Development, la Commission on the United States-Latin American Relationships i la Comission on Integrated Long Term Strategy.

Biografia.

Huntington va nixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homnim dels Estats Units. Es gradu amb distinci a l'edat de 18 anys per la Universitat de Yale, serv a l'exrcit estatunidenc, obtingu el grau de mster per la Universitat de Chicago, i complet el doctorat a la Universitat de Harvard, on comen a impartir classes a l'edat de 23 anys. Fou membre del departament de Govern de Harvard des de 1950 fins el dia de la seva mort.  

El seu primer llibre important, The Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations (1957), desencaden una gran controvrsia quan es public, per actualment est considerat com el llibre ms influent de les relacions civil-militars d'Estats Units. Esdevingu fams amb Political Order in Changing Societies (1968), un treball que qestionava el punt de vista dels terics moderns que sost que el progrs econmic i social produeix democrcies estables en pasos recentment descolonitzats. Com a conseller del Departament d'Estat dels EUA durant el mandat de Lyndon B. Johnson, i tal i com public en un article de l'any 1968 a la revista Foreign Affairs, era partidari dels bombardeigs sobre la poblaci rural de Vietnam del Sud per tal de fer-la desplaar cap a les ciutats, i aix deixar allada la guerrilla del Viet Cong. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissi Trilateral. Durant el 1977 i el 1978 amb l'administraci de Jimmy Carter, fou el coordinador del Pla de Seguretat de la Casa Blanca per al Consell de Seguretat Nacional.  

Mor el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deix vdua Nancy Arkelyan, amb qui estigu casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

 Polmiques . 
Al seu llibre "El Xoc de civilitzacions", Huntington prediu que els principals actors poltics del segle XXI seran les civilitzacions en lloc dels estats-naci. Ms recentment, va adquirir l'atenci general per considerar que la immigraci actual que es desplaa des d Amrica llatina cap als Estats Units constitueix una amenaa a la identitat nacional d'aquest pas.

El matemtic i dissident de la SIDA, Serge Lang va realitzar una campanya, reeixida, per evitar que Huntington fos elegit membre de l'Acadmia Nacional de Cincies nord-americana, acusant-lo d'usar incorrectament les matemtiques.

 El xoc de civilitzacions . 


El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicaci d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en angls "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freqncia, aquest article s'ha comparat amb la visi expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Histria i l'ltim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguraci de l'ordre mundial"  (l'original en angls "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L article i el llibre plantegen una teoria d'un futur mn format per mltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econmics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambds d'hipcrites ocasionals i d'estar centrats noms en ells. Huntington tamb adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensi latent.

Els crtics opinen que aquest treball s una manera encoberta de fer legtima l'agressi vers als pasos del Tercer Mn per part d un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econmic dels pasos rics. Tanmateix, Huntington tamb ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopoltica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democrtic i l'incessant intervencionisme.

s interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influncia sobre els creadors de poltiques al Pentgon i l'Administraci dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religi i ha rebut crtiques similars.

 Qui sc i immigraci . 

El llibre ms recent d'Huntington, "Qui som: Els desafiaments a la identitat nacional americana" (en angls "Who Are We: The Challenges to America's National Identity"), va ser publicat el maig del 2004. La discussi es centra en la identitat nacional americana i la possible amenaa que constitueix la immigraci llatinoamericana a gran escala, que segons l'autor podria "dividir els Estats Units en dos pobles, dues cultures i dos llenguatges". De la mateixa forma com "El xoc de civilitzacions", aquest llibre ha creat controvrsia, i alguns han acusat a Huntington de xenofbia per afirmar que els Estats Units han estat histricament un pas de cultura protestant anglosaxona.

Se l'ha acusat de presentar una actitud etnocentrista o racista vers a la immigraci, argumentant que els valors mexicans (per exemple "la manca d'ambici" i "l acceptaci de la pobresa com a virtut necessria per entrar al Cel") sn incompatibles amb els ideals anglo-protestants (dels quals esmenta el Cristianisme, el comproms religis i l'tica de treball protestant). Ms encara, Huntington assevera que aquesta introducci de nous valors atenta contra el somni americ, que segons les seves paraules s el "somni creat per una societat anglo-protestant"i agreg que els mexicanoamericans poden "participar en aquest somni i aquesta societat noms si somien en angls".

 Cites ms famoses .

 "La meva hiptesi s que la font fonamental de conflicte en aquest nou mn no ser en principi ideolgica o econmica. Les grans divisions entre la humanitat i la font de conflicte dominant seran culturals. Els estats naci continuaran sent els actors ms poderosos per als assumptes exteriors, per els principals conflictes de poltica global esclataran entre nacions i grups pertanyents a diferents civilitzacions. El xoc de civilitzacions dominar la poltica global. Les lnies de falla entre les civilitzacions seran les lnies de batalla del futur".
 
 "Occident no va conquerir al mn per la superioritat de les seves idees, valors o religi, sin per la superioritat en aplicar la violncia organitzada. Els occidentals solen oblidar-se d'aquest fet, els no-occidentals mai no ho obliden".
 
 "Cap altre grup immigrant de la histria dels Estats Units ha reclamat per a si o ha estat en disposici de formular una reivindicaci histrica sobre una part del territori nord-americ. Els mexicans i els mexicanoamericans, tanmateix, s que poden plantejar (i plantegen) tal reivindicaci. Gaireb la totalitat de Texas, Nou Mxic, Arizona, Califrnia, Nevada i Utah van formar part de Mxic".
 
 Principals obres . 

 Qui sc? Els desafiaments a la identitat nacional nord-americana ;
 El xoc de civilitzacions i la reconfiguraci de l'ordre mundial ;
 Soldier and the State: The Theory and Politics of Civil-Military Relations ;
 The Third Wave: Democratization in the Late Twentieth Century ;
 American Politics: The Promise of Disharmony ;
 The Common Defense: Strategic Programs in National Politics;
 No Easy Choice: Political Participation in Developing Countries ;
 Political Order in Changing Societies ;

Referncies.


 Vegi's tamb . 
 Civilitzaci ;
 Xoc de civilitzacions ;

 Enllaos externs . 
  Pgina personal de Huntington a la Universitat d'Harvard ;
  Article "The Clash of Civilizations?" de la revista Foreign Affairs, per Huntington ;
 "Xoc d'interessos", per Jorge Majfud;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170572" title="Guillem Ginard Sala" nonfiltered="4700" processed="4684" dbindex="69736">


Guillem Ginard Sala s el batle de Campos des del mes de juny de 2007 grcies a un pacte amb Campos pel canvi, format pel PSM, el PSOE i Entesa. Aix van juntar 5 i 3 escons per superar els 5 del PP. Per Ginard ser batle dos anys i mig, mentre el lder de Campos pel canvi i tamb del PSM, Joan Juan Pons, ho ser des del desembre del 2009, o sigui, un any i mig.

Ginard s el lder d'UM a Campos.

Estudis i treballs.
Ha cursat estudis de Filologia Hispnica i de Histria a la Universitat de les Illes Balears. Fou Cap de Relacions Institucionals del Consell de Mallorca des de 1999 a 2003. L any 2003 fou nomenat Director Insular de Relacions Institucionals i des de l any 2004 fins al  2007 fou Director Insular de Cultura. Parallelament, des de 1999 s Regidor a l Ajuntament de Campos. L'any 2003 es present a batle del municipi mallorqu i, encara que no ho aconsegu, el 2007 s'hi va presentar i acab sent batle de Campos.

Amb UM.
Guillem Ginard s el lder d'Uni Mallorquina a Campos des del 2003, quan es va presentar a les seves primeres eleccions locals. Per no va ser fins al 2007 quan va aconseguir una ajustada victria i, pactant amb Campos pel canvi, va aconseguir la majoria per ser el batle de Campos.

Ginard va ser un candidat, juntament amb Miquel Nadal i Buades i Miquel Ferrer i Viver, a succer a Maria Antnia Munar a la presidncia d'UM. Al final no ho va poder aconseguir, per s vicepresident, amb Nadal de president.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170573" title="Leopold Poms i Campello" nonfiltered="4701" processed="4685" dbindex="69737">
Leopold Poms i Campello ( Barcelona 1931 ) s un fotgraf i publicista catal.

Biografia.
Va nixer el 1931 a la ciutat de Barcelona. De formaci autodidacta, s'interess ben aviat per la fotografia, realitzant l'any 1955 la seva primera exposici fotogrfica a Barcelona.

Ha estat guardonat amb la Medalla d'Or al Mrit Artstic de l'Ajuntament de Barcelona, amb el Premi Nacional d'Arts Plstiques l'any 1998 i amb la Creu de Sant Jordi l'any 1999, ambds guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. 

Activitat professional.
L'any 1961 fund, al costat de Karin Leiz, Studio Poms amb el qual es don a conixer com a fotgraf de publicitat, dirigint l'agncia de publicitat Tiempo. Conegut mundialment per la seva creaci de la "Burbuja Freixenet", en ser el director publicitari de la marca del Grup Freixenet i director dels seus nombrosos espots publicitaris, tamb ha desenvolupat espots per altres marques aconseguint els primers premis en publicitat a la Biennal de Vencia i al Festival de Cannes.

Al costat de Vctor Sagi dirig l'espectacle d'obertura de la Copa del Mn de Futbol 1982 a Barcelona i fou l'escollit per crear la campanya d'imatge per a la candidatura de la ciutat de Barcelona de cara a organitzar els Jocs Olmpics d'estiu 1992.

Enllaos externs.
  Informaci de Leopold Poms a www.hispanart.com;
  Exposici ralitzada per Leopold Poms al Palau Robert l'any 2003;
  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170576" title="Comissi Trilateral" nonfiltered="4702" processed="4686" dbindex="69738">
La Comissi Trilateral s una organitzaci internacional privada fundada el 1973.

Va ser fundada per iniciativa de David Rockefeller i aglutina personalitats destacades de l'economia i els negocis de les tres zones principals de l'economia capitalista: Amrica del Nord, Europa i sia-Pacfic. Precisament la inclusi de membres del Jap s la principal diferncia amb el Grup Bilderberg.

 Funcionament . 
La comissi trilateral es congrega peridicament mantenint en els seus encontres reunions en les quals s'uneixen proporcionalment membres de les tres rees geogrfiques combinant poltics, empresaris i personalitats acadmiques.

La importncia dels seus membres li genera nombroses crtiques que alimenten la coneguda com a teoria de la conspiraci.

 Membres .
Actualment la comissi s presidida pel congressista demcrata Tom Foley pels Estats Units, l'empresari i poltic irlands Peter Sutherland per Europa i el president de Fuju-Xerox, Yotaro Kobayashi com a representant japons.

Entre les personalitats que n'han format part destaquen:
David Rockefeller ;
Henry Kissinger ;
Zbigniew Brzezinski;
Jimmy Carter;
Walter Mondale;
Caspar Weinberger;
George H. W. Bush;
Warren Christopher;
Bill Clinton;
Dick Cheney;
Paul Wolfowitz;
Frank Carlucci;

 Enllaos externs . 
 Pgina oficial;
 Llista de membres participants a la reuni de l'any 2006;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170580" title="Lliga de Campions de la UEFA 2006-07" nonfiltered="4703" processed="4687" dbindex="69739">


La Lliga de Campions de Futbol s la mxima competici oficial de futbol per a clubs que es disputa a Europa. En aquesta edici el FC Barcelona defensava el ttol aconseguit en l'edici 2005-2006. 

La Lliga de Campions de la UEFA 2006-07 va ser l'edici nmero 52 en la histria de la competici. Es va disputar entre el juliol de 2006 i el maig de 2007, amb la participaci inicial de 73 equips, representant a 49 federacions nacionals diferents. Per part espanyola, hi prenien part el FC Barcelona i Reial Madrid per a la fase de grups, i Valncia CF i Osasuna per a la tercera ronda de la fase classificatria.

Per classificar-se definitivament a la fase final de la competici es van disputar tres rondes classificatries, que van comenar l'11 de juliol de 2006, on 16 equips van aconseguir unir-se als altres 16 classificats directament per a la fase final.

La fase final de la competici va donar inici al setembre de 2006, amb 32 equips competint pel trofeu que defensava el Barcelona, desprs de la seva victria en l'edici 2005-06.

El campi final del torneig va ser Milan, desprs de derrotar el Liverpool a la final, disputada el 23 de maig a l'Estadi Olmpic d'Atenes, a merc de dos gols del seu davanter Filippo Inzaghi, per acabar amb un resultat final de 2-1. Per als italians suposava la seva setena conquesta de la mxima competici europea, quedant a dos ttols del Reial Madrid, que acumulava un total de nou, distanciant-se de les cinc aconseguides fins a aquell moment pel propi Liverpool, i el mrit de representar a Europa al Campionat del Mn de Clubs 2007.

La temporada va comenar esquitxada per l'escndol de manipulaci de partits per part d'equips italians, entre els quals s'incloa el Milan. Aix va originar que hi hagus dubtes sobre si anava a poder disputar la Lliga de Campions, per a la qual tenia una plaa directa inicialment. La sanci final es va limitar a fer-lo disputar les eliminatries de classificaci, comenant des de la tercera ronda, decisi que a la fi li permetria proclamar-se vencedor.

 Fase de classificaci .
A les rondes prvies de classificaci van participar un total de 57 equips. 22 d'ells classificats per a la primera ronda, dels que passarien 11 i s'unirien a uns altres 17 per formar 14 aparellaments de segona ronda. Els 14 equips classificats ms els 16 que entressin directament a la tercera ronda formarien els ltims aparellaments, dels quals sortirien els 16 equips classificats en ltima instncia per a la fase final del torneig. Els 16 equips eliminats en aquesta ltima ronda se'ls va convidar a participar en la primera fase de la Copa de la UEFA 2006-2007. 

 Primera fase de classificaci .
Per a la primera ronda es van classificar els campions de les 22 lligues amb coeficients UEFA ms baixos segons el rnquing de 2005. El sorteig dels aparellaments es va efectuar a Nyon (Sussa), el 23 de juny de 2006. Els enfrontaments d'anada de les eliminatries es van disputar els dies 11 i 12 de juliol, i els partits de tornada els dies 18 i 19 de juliol.



 Segona fase de classificaci .


El mateix sorteig de la primera ronda a Nyon va servir per decidir els aparellaments de la segona ronda. Els equips classificats van ser els 11 campions de les lligues situades entre els llocs 17 i 27 del rnquing UEFA, els 6 subcampions de les lligues del lloc 10 al 15 i els 11 guanyadors de l'eliminatria de primera ronda.

Els partits d'anada es van disputar els dies 25 i 26 de juliol, i els de tornada entre l'1 i 2 d'agost de 2006.



 Tercera fase de classificaci .
 
Per decidir els enfrontaments de l'ltima ronda de classificaci es va realitzar un nou sorteig a Nyon, el 28 de juliol de 2006. En el sorteig van entrar els campions de les lligues situades entre els llocs 11 i 16 del rnquing UEFA, els subcampions de les lligues entre el lloc 7 i 9, els tercers classificats de l'1 al 6 (entre els quals, el Valncia CF), els quarts classificats de l'1 al 3 (entre els quals l'Osasuna), i els 14 classificats de la ronda anterior. En el sorteig, hi va haver dos grups d'equips. Els 16 amb major coeficient UEFA de clubs (caps de srie) tindrien com a rival un equip no cap de srie.

Els partits d'anada es van disputar els dies 8 i 9 d'agost, i els de tornada entre el 22 i 23 d'agost de 2006.



*A causa del conflicte armat continu a Israel, la UEFA decidia que cap partit europeu no es podria jugar al pas fins a prxim avs (Nota de la UEFA) .


 Clubs classificats .




 Fase de Grups . 
Una vegada coneguts els 32 equips classificats per a la primera fase de la competici, es va realitzar un sorteig en Mnaco el dia 24 d'agost de 2006, per repartir-los en vuit grups de quatre equips cada un.



En cada grup tots els equips es van enfrontar entre si en un sistema d'anada i tornada. En finalitzar la lliguilla, els dos primers equips classificats en cada grup van accedir als vuitens de final, el tercer classificat es va incorporar a la Copa de la UEFA 2006-07, i l'ltim classificat va quedar fora dels torneigs internacionals.

Si dos o ms equips quedessin empatats a punts en finalitzar la lliguilla, s'aplicarien els segents criteris de desempat segons recull la regularitzaci de la UEFA:

 Major nombre de punts obtinguts en els partits de lliguilla disputats pels equips empatats.
 Major diferncia de gols en els partits disputats pels equips empatats.
 Major nombre de gols anotats ans de casa en els partits disputats pels equips empatats.
 Major diferncia de gols en tots els partits de la lliguilla.
 Major nombre de gols marcats en tots els partits de la lliguilla.
 Major coeficient acumulat pels equips empatats i de les seves respectives federacions en les ltimes cinc temporades.

La primera jornada es va disputar els dies 12 i 13 de setembre de 2006, i l'ltima els dies 5 i 6 de desembre de 2006.

Llegenda:
 

 Grup A .


 
El grup A va ser el que semblava en principi el ms complicat de tots, ja que en ell van quedar enquadrats dos dels grans favorits a fer-se amb el ttol europeu, el FC Barcelona, vigent campi de la competici, i el Chelsea FC, gran dominador de la lliga anglesa en els ltims anys, l'nica en aconseguir classificar quatre conjunts per a la fase final de la competici. S'hi van unir el Werder Bremen, que va arribar als vuitens de final la temporada anterior, i el debutant Levski de Sofa. Aquesta composici del grup va aixecar expectatives, ja que el Barcelona i el Chelsea havien creat una gran rivalitat entre ells, desprs de l'emparellament d'ambds en eliminatries plenes de polmiques les dues ltimes temporades, amb una victria cada un. Tamb el Werder Bremen havia estat recentment rival del Barcelona, ja que ambds van coincidir en la fase de grups el 2005.

Els resultats van confirmar la dificultat del grup, car el Werder Bremen va ser l'nic equip en quedar eliminat amb deu punts. Des dels primers partits es va veure que el Levski era el conjunt amb menys possibilitats, de fet va acabar sent l'equip amb pitjors nombre de tots els grups. Per la qual cosa els dos posats classificatoris s'haurien de decidir entre els altres tres equips. El Chelsea es va mostrar superior als seus rivals, aconseguint guanyar i treure un empat en l'ltim minut al Barcelona, i noms va cedir una derrota davant del Werder Bremen amb la seva classificaci prcticament resolta. Aix va propiciar que el Barcelona i els alemanys arribessin a l'ltim partit, que els enfrontava entre si en el Camp Nou, jugant-se la classificaci. En aquest partit el Barcelona es va imposar per dos a zero, aconseguint aix la segona plaa, i el Werder Bremen es va haver de conformar amb la repesca de la copa de la UEFA.


















 Grup B .
En el grup B van quedar emparellats els vigents campions d'Alemanya, el Bayern de Munic, i el d'Itlia, l'Inter de Mil. Al costat d'ells es va enquadrar els que en teoria haurien de lluitar pel tercer lloc, el Sporting de Lisboa i el Spartak de Moscou.

Per l'inici de la competici no va ser gens bo per a l'Inter de Mil, que va perdre els seus dos primers partits, i va veure com el Sporting li avanava rpidament en quatre punts i es convertia en favorit per a la classificaci. No obstant aix, l'Inter va aconseguir remuntar arran de la seva derrota davant del Bayern de Munic, i va aconseguir imposar-se en els seus segents tres partits, segellant la seva classificaci, al costat de la de l'equip bavars. Ambds es van enfrontar en l'ltim partit, amb avantatge en la classificaci dels alemanys, jugant-se el primer lloc del grup que els atorgus un sorteig ms assequible en vuitens de final. El Bayern va imposar el seu avantatge com a local a l'estadi Allianz Arena (rebatejat eventualment com a Fuball Arena Mnchen ja que aixi ho dictamina el reglament de la UEFA per a comepticions oficials), i va aconseguir l'empat que necessitava. D'altra banda, el Sporting semblava tenir assegurada la seva classificaci per a la UEFA en el seu ltim partit a casa davant del Spartak, per va caure derrotat per un a tres, i van ser els russos els que van accedir a la repesca.

















 Grup C .

Els dos caps de srie del grup C van ser el Liverpool FC i el PSV Eindhoven, dos clssics d'Europa, ambds guanyadors del ttol europeu. Els altres dos equips que van completar el grup van ser el Girondins de Burdeos i el Galatasaray turc. Els dos reapareixien en la competici, desprs d'absncies passades.

Des dels primers partits es va veure que el Liverpool i el PSV aconseguirien la classificaci, tot i que faltava veure en quin ordre. El Liverpool va guanyar al PSV a Anfield Road, el que sumat al punt aconseguit en terres neerlandeses, li donava el primer lloc matemtic a falta de disputar l'ltim partit. Malgrat la victria final del Galatasaray davant el Liverpool, no va poder fer res per alar-se al tercer lloc, i va quedar fet fora de les competicions europees. La classificaci per a la Copa de l'UEFA va ser finalment per al Girondins, que va aconseguir sumar set punts.

















 Grup D .
En el grup D reapareixia el Valncia CF, desprs de diversos anys absent a la Lliga de Campions, i desprs de passar la ronda prvia de classificaci. Els seus rivals en el grup van anar l'AS Roma, l'Olympiakos del Pireo i el campi ucrans Shakhtar Donetsk.

El grup rpidament es va convertir en un m a m entre espanyols i italians, portant el Valncia avantatge amb la seva victria davant dels romans a Mestalla per dos a un. Aix, el Valncia aviat va aconseguir el primer lloc matemticament, abans de disputar l'ltim encontre a l'Olmpic de Roma, al que va acudir amb una llarga llista de lesionats i amb diversos joves jugadors del seu equip filial. En canvi la Roma s que tenia en joc la seva classificaci, la qual va poder resoldre guanyant al Valncia per un gol a zero. Per la seva part, el Shakhtar va aconseguir imposar-se a l'Olympiakos i quedant classificats per la Copa de la UEFA, i els hellens van quedar eliminats de qualsevol competici internacional

















 Grup E .
En el grup E tornaven a trobar-se el Reial Madrid i l'Olympique de Li, desprs de quedar tamb encuadradados en el mateix grup la temporada anterior. En aquella ocasi, els francesos es van classificar en primer lloc del grup, i el Madrid ho va fer com a segon. El grup qued complet amb el Dynamo de Kev i el Steaua de Bucarest, vell campi de la Copa d'Europa que reapareixia desprs d'una llarga temporada absent, i desprs d'haver arribat fins a les semifinals de la Copa de la UEFA a la temporada 2005-06.

Com va ocrrer un any abans, el Madrid va obrir la competici visitant l'estadi Gerland del Olympique, i es tornaria a repetir una clara victria dels francesos. L'Olympique de Li es va mostrar molt superior durant tota la lliguilla, i no va trobar problemes per classificar-se com a  primer de grup, desprs de diverses victries davant el Dynamo i al Steaua, i un valus empat a l'Estadi Santiago Bernabu. El Madrid, malgrat no aconseguir guanyar a l'Olympique, no va trobar tampoc massa dificultats davant els altres dos equips, i va segellar la seva classificaci com a segon a falta d'un partit per al final. Per la seva part, el Steaua va mostrar un alt nivell en el seu reencontre amb la competici, i va aconseguir repescar-se a la Copa de l'UEFA, caient aix eliminat el Dynamo de Kev, que no va aconseguir guanyar cap partit.

















 Grup F .

 
En el grup F van tornar a coincidir el Manchester United i el SL Benfica  portugus, desprs de la fase de grups de la temporada anterior, en la qual els anglesos quedaren fora desprs del seu quart lloc en el grup, mentre que els portuguesos s que van aconseguir la classificaci, a merc de la victria en el partit que els va enfrontar. Van completar el grup el Celtic FC, en el seu retorn a la competici, i el debutant dans FC Copenhague.

El primer conjunt en aconseguir la classificaci va ser el Celtic, grcies a la seva victria com a local davant del Manchester, en un match de gran tradici britnica. Per la seva part, el Manchester i el Benfica van tornar a disputar l'ltima jornada amb tot en joc, encara que en aquesta ocasi hi va haver victria dels anglesos a Old Trafford, aconseguint a ms el primer lloc. El Benfica va haver de conformar-se amb la copa de la UEFA. El Copenague va realitzar un molt bon paper en el seu debut, malgrat quedar ltim de grup, per va aconseguir no perdre cap partit al seu estadi de Copenhaguen, i fins i tot vencent a Manchester United i Celtic. Tanmateix amb el Benfica noms aconsegu empatar, la qual cosa afegit a la derrota a Lisboa, va decantar el tercer lloc pel Benfica desprs de l'empat a 7 punts.

















 Grup G .
El subcampi de la temporoda 2005-06, l'Arsenal F.C., va quedar enquadrat amb el FC Porto, guanyador del torneig el 2004, com a mxim rival per aconseguir la classificaci i el primer lloc del grup. S'hi van unir el CSKA de Moscou i l'Hamburg SV, ambds sense renunciar a intentar colar-se en la classificaci final del grup.

El CSKA va comenar molt b la primera tornada de la liguilla, cedint un nic empat a Porto, i desprs de tres jornades es mostrava encapalant el grup i amb totes les opcions d'aconseguir la classificaci. Per, el Porto i l'Arsenal van aprofitar els seus partits contra l'Hamburg per sumar punts, arribant a imposar-se tamb el Porto en el partit que el va enfrontar al CSKA a Moscou. Aix va propiciar que ambds equips arribessin a l'ltima jornada empatats a punts, havent d'enfrontar-se entre ells, i donant-se la circunstacia que amb un empat s'assegurarien la classificaci els dos. Malgrat aix, el Porto va buscar una victria que li dons el liderat final del grup, encara que aquesta no va arribar, ambds van empatar, i van deixar fora del cami al CSKA, que tampoc no s'hagus classificat, a causa de la seva derrota final davant de l'Hamburg, els nics punts que va aconseguir el conjunt alemany.

















 Grup H .
 
L'AC Milan, equip amb major coeficient UEFA en l'inici del torneig, va poder classificar-se finalment per a la fase de grups de la competici, desprs de veure's obligat a jugar la fase prvia de classificaci, resultat de la sentncia del judici per manipulaci de partits del futbol itali. En ella es va imposar sense grans conflictes a l'Estrella Roja de Belgrad. Una vegada enquadrat en el grup H, va tenir com rivals de classificaci al Lille OSC, l'AEK Atenes i el RSC Anderlecht.

Amb una primera fase sense massa problemes, el Mil va obtenir aviat la classificaci matemtica per als vuitens de final. Per, i malgrat quedar finalment com primer de grup, va acabar la liguilla de forma agredola, desprs de perdre en les dues ltimes jornades, al mig d'una crisi de resultats a l'Scudetto. Per la seva part, l'AEK i el Lille mantengueren una tensa pugna pel segon lloc del grup, que va anar a parar finalment del costat dels francesos, desprs d'una meritria victria a San Siro. L'AEK es va haver de conformar amb la disputa de la Copa de l'UEFA, malgrat aconseguir la seva primera victria en la histria de la competici, aconseguida contra el Lille i seguida d'una altra contra el Milan. Per no va poder fer el propi davant l'Anderlecht en l'ltim partit, el qual hagus significat la classificaci.
















 Segona fase .
Els setze equips classificats van disputar una srie d'eliminatries a anada i tornada, fins a decidir els dos equips classificats per a la final d'Atenes. A la taula es mostren tots els encreuaments de la segona fase. El primer equip de cada eliminatria va jugar com a local el partit d'anada, i el segon va jugar en el seu camp la tornada. En els resultats s'indica el marcador en l'anada, seguit del de la tornada.
L'eliminatria de vuitens de final va enfrontar a cada campi de grup amb un segon classificat d'un grup diferent al seu, amb l'avantatge de jugar el partit de tornada com a local, i amb la restricci de no poder creuar-se dos conjunts del mateix pas. La resta d'eliminatries es van sortejar sense cap restricci.




 Vuitens de final .
El sorteig per decidir els emparellaments de vuitens de final es va celebrar el 15 de desembre, a la seu de la UEFA a Nyon. Cada campi de grup tindria com a rival a un segon classificat, amb l'avantatge de jugar el partit de tornada com a local, i amb la restricci de no poder creuar-se dos conjunts del mateix pas o que ja s'haguessin enfrontat en la fase de grups.

Els partits d'anada van tenir lloc els dies 20 i 21 de febrer, i els de tornada el 6 i 7 de mar.

 Roma - Lyon .
La Roma va tenir com a rivals a la seva primera participaci en uns vuitens de final de la Lliga de Campions als francesos de l'Olympique de Li, que partien com a favorits desprs de la seva victria al grup E i la disputa de la tornada al Stade Gerland. En el partit d'anada es va viure un gran ambient, a causa del debut de l'equip rom, amb ms de 80.000 aficionats seguint el partit a l'Estadi Olmpic. L'anada va acabar amb un empat a zero, desprs que cap dels equips no pogus obrir el marcador. L'Olympique va estar a prop de fer-ho en una jugada a la qual la pilota va anar al pal en una rematada desafortunada del jugador de la Roma Taddei, desprs d'una treta a pilota aturada de Juninho Pernambucano, la jugada ms cercada pels de Li. En el partit de tornada, la Roma va fer saltar la sorpresa i va poder imposar-se per dos a zero com a visitant, aconseguint la seva primera classificaci per a uns quarts de final. Abans d'inaugurar el marcador, l'rbitre espanyol Mejuto Gonzlez va anullar un gol a De Rossi, per una falta prvia de Totti. Encara aix, la Roma va sentenciar l'eliminatria abans del descans, amb gols de Totti, de cap, i Mancini, desprs d'un rpid contraatac.



 Lille - Manchester United .

El Manchester partia com a clar favorit per imposar-se al Lille francs, arribant a l'eliminatria com a clar lder de la Premier League. Per el Lille esperava poder repetir la victria davant els anglesos aconseguida en la primera fase de grups de la temporada anterior. En el partit d'anada semblava que anava a aconseguir un valus empat a zero, que li donaria esperances per disputar la tornada a Old Trafford. Per els de Manchester van aconseguir fer el 0-1 en una estranya jugada a pilota aturada, quan el partit s'apropava al seu final. Mentre la defensa del Lille muntava la barrera, Ryan Giggs va elevar la pilota per sobre d'ella, mentre el porter noms podia mirar amb cara de sorpresa com aquest s'introdua en el fons de la xarxa. L'equip local va protestar insistentment, arribant a llanar la pilota fora de banda a la treta de gol, com a mostra de no voler continuar disputant l'encontre, per l'rbitre neerlands va assegurar que ning del Manchester no havia demanat barrera per al llanament de la falta, per la qual cosa el gol era totalment legal. En el partit de tornada, amb tot a favor per als anglesos, no va acabar d'imposar-se fins als minuts finals, prolongant les esperances de remuntada del Lille. Per la sentncia va arribar de mans d'Henrik Larsson, que disputava el seu ltim encontre en competici europea, abans que acabs la seva breu cessi durant l'aturada hivernal de la lliga sueca, i torns al seu club amb contracte, l'Helsingborgs IF.






 Quarts de final .
3/4 d'abril i 10/11 d'abril de 2007.


 Semifinals .
24/25 d'abril i 1 de maig/2 de maig de 2007.


 Final .
23 de maig de 2007, Spyros Louis (Atenes).




 Golejadors .

La UEFA noms considera els gols marcats a partir de la primera fase de grups, i no els de les fases classificatries.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Reglament de la UEFA per a la Lliga de Campions 2007/08  ;
 Historial Resultats d'aquesta edici de la Lliga de Campions ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170582" title="The Red Violin" nonfiltered="4704" processed="4688" dbindex="69740">
The Red Violin s una pellcula de l'any 1998 dirigida per Franois Girard i co-produda per Canad, Itlia i el Regne Unit. El compositor John Corigliano va rebre un Oscar per la banda sonora.

Sinopsi.

En un taller de la Itlia del segle XVII, un mestre artes crea la seva obra definitiva, un viol perfecte i envernissat de vermell, per al seu fill a punt de nixer. A partir d'aquell moment, l'instrument viatja de m a m des de Cremona a Viena, Oxford, Shanghai, fins arribar a Montreal a l'poca actual.

Quan en el part mor la dona de Busotti (Cremona), el mestre artes, com acte d'amor,  barnissa el viol amb la seva sang. Com el nen no pot sobreviure, dona el viol a un monestir-orfenat. 
Abans de parir la dona, la Cesca, la criada, li fa una predicci sobre el seu futur, la primera carta,  la lluna , diu que viur molt de temps, i es compleix, ja que encara que mori, la seva essncia est dins el viol.

Al monestir, el viol passa per mans de molts nens, fins que arriba a un nen prodigi, Kaspar Weiis (Viena). A en Kaspar l'adopta l'expert en msica George Poussin, que el presenta a un csting davant el rei. En provar de tocar, mor d'un atac de cor. I aix es compleix la segona carta,  el penjat , que diu que dur mort.

Quan enterren en Kaspar, el viol l'acompanya. Per uns gitanos el roben i li venen a Frederick Pope (xford), msic angls. Quan la seva dona s'adona que li s infidel, dispara al viol. Aix es compleix la tercera carta,  el diable .

El criat xins d'en Pope, s'emporta el viol cap a la Xina, on el restauren. All el compra la Xiang Pei (Shanghai). Que en crixer es fa membra del govern i no el pot tenir aix que li regala a un aficionat en violins, que el cuida fins a la mort. I aix es compleix la quarta carta,  la justcia .
A casa d'aquest home, la casa de subhastes Duval troba el viol. En veure'l, l'expert en instruments, Charles Morritz (Montreal), queda sorprs, i el dia de la subhasta el canvia per una cpia i li regala a la seva filla. Aix es compleix la cinquena i ltima carta,  la mort  (que surt a l'inrevs), que diu que per fi tindr pau.

La pellcula es considera que est inspirada per un dels violins de Stradivarius, el Red Mendelssohn (1720), que utilitza actualment Elizabeth Pitcairn, desprs de qu el seu avi l'adquirs pel seu setz aniversari, per 1,6 milions de dlars, a la subhasta de Christie a Londres. Apropiadament, s una dels poques solistes que toca el Red Violin Chaconne compost per John Corigliano per a la pellcula.

Curiositats.
Joshua Bell, que fou el violinista que va interpretar el solo a la banda sonora, era tamb qui tocava el viol substituint a l'actor. Quan els actors necessitaven ser mostrats tocant el viol, Bell s'amagava darrere l'actor, i la seva m esquerra seria la m vista per la cmera al coll del viol. Segons una entrevista feta per Bell a NPR, el director l'hagu de renyar unes quantes vegades per sobreactuar.
Quan Frederick Pope es prepara per tocar la seva pea original a la rotunda, just desprs que el director abandoni l'orquestra, es pot veure a Joshua Bell com un dels violinistes en l'orquestra.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170583" title="Jaume Ferrer Ribas" nonfiltered="4705" processed="4689" dbindex="69741">
Jaume Ferrer Ribas (1969) s un poltic formenterenc batle i president del Consell de Formentera.

La seva professi s d'agent d'assegurances i a les eleccions municipals del 2003 fou elegit regidor per la COP. Als comicis del 2007 es presentava per Gent per Formentera i ha accedit a la presidncia grcies a un pacte amb el PSOE.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170584" title="Sant David de Galles" nonfiltered="4706" processed="4690" dbindex="69742">


Sant David (Caerfai, Sir Benfro, Galles ca 500 Tyddewi, Sir Benfro, Galles, 1 de mar del 589) (en galls Dewi Sant) va ser un bisbe catlic que posteriorment esdevingu sant i patr de Galles. Sant David contrasta amb altres sants patrons, com Sant Jordi per Catalunya, perqu la seva vida est fora documentada. Tot i aix, la seva data de naixement s desconeguda, i les propostes la situen en un ventall que va del 462 al 512.

 Anys de joventut .
Rhygyfarch, l'autor de finals del segle XI que en va fer l'hagiografia, digu que David era fill de sanctus rex ceredigionis. Aquesta frase s'ha interpretat de formes diverses: per una banda, Sanctus s'ha considerat com a nom propi i els cristians gallesos la llegien com Sandde, Rei de Ceredigion; per una altra banda, en llat aquesta frase es pot llegir simplement com a Sagrat rei de Ceredigion. El rei de Ceredigion en l'poca del naixement de David hauria estat Usai, fill del rei Ceredig, fundador del regne. D'acord amb Rhygyfarch, Sandde era germ d'Usai i, com a molt, hauria regnat sobre una part de Ceredigion. La seva mare va ser la futura santa Non, filla de Lord Cynyr de Caer Goch (a Sir Benfro), que va donar a llum dalt d'un penya-segat en el transcurs d'una violenta tormenta. Es creu que David fou educat per Sant Paul de Galles a l'abadia de Hendy-gwyn (Sir Gaerfyrddin).

 Monaquisme .
El futur sant obtingu l'anomenada fent de professor i predicador, i fundant monestirs (com els de Llangyfelach, Llanarthne i Betws) i esglsies a Galles, Cornualla i Bretanya en una poca quan les tribus venes (les que acabarien formant Anglaterra tres-cents anys ms tard) eren predenominantment paganes. Li fou atorgat un  bisbat, presid dos snodes i viatj en pelegrinatge a Jerusalem (on fou ungit bisbe pel Patriarca) i a Roma. Fund un monestir en el poble conegut actualment per Tyddewi, en la remota i inhspita vall de "Glyn Rhosyn", al  comtat de Sir Benfro; en el futur, en el mateix lloc on s'alaria la Catedral de Sant David.

La Regla monstica de Sant David prescrivia que els monjos havien de llaurar ells mateixos, sense animals de tir; beure nicament aigua; menjar nicament pa amb herbes; i passar els vespres pregant, llegint i escrivint. Les possessions personals no eren permeses, i dir "el Meu llibre", una transgressi. Personalment, men una vida simple i asctica, ensenyant els seus deixebles a no menjar carn o abstenir-se de la cervesa.  El seu smbol, que tamb l's de Galles, s el porro.


El miracle ms conegut atribut a Sant David ocorregu quan predicava a una gernaci en el Snode de Llanddewi Brefi. Quan alguns dels ms allunyats s'exclamaren que no el veien ni el sentien, el terra a dessota el sant s'al i form un monticle a fi que tothom el pogus veure, i un colom blanc es pos aleshores a la seva espatlla (un senyal segur de la grcia de Du). Una explicaci ms prosaica del fet s que David de Galles hauria demanat a la gent que el segus a un tur proper.

El document que relata molta de la histria tradicionalment associada al sant s el  Buchedd Dewi, una hagiografia escrita  per Rhygyfarch a les darreries del segle XI. Un dels propsits de l'autor fou que el document recolzs l'esglsia gallesa, la independncia de la qual perillava com a resultes de la invasi normanda d'Anglaterra el 1606.

William de Malmesbury escrigu que sant David visit Glastonbury amb la intenci de dedicar-hi l'abadia, a la que volia fer donaci d'un altar de viatge adornat amb un gran safir. All se li aparegu Jess, que digu que "l'esglsia ja havia estat consagrada per Ell mateix, que l'havia dedicada a la Seva Mare, i que no seria apropiat que mans humanes la tornessin a dedicar". El sant ced a aquesta visi i, per comptes de la re-dedicaci, encarreg que s'amplis l'abadia per la banda est de l'Esglsia Vella (ampliaci confirmada arqueolgicament el 1921). Un manuscrit posterior relaciona  un altar de safir entre els bens que el rei Enric VIII confisc a l'abadia quan la dissoluci d'aquesta, un miler d'anys ms tard; hom diu que aquest safir podria formar part en l'actualitat de les Joies de la Corona anglesa.

 Mort .

Es diu que David visqu ms de 100 anys, i que mor en dijous, l'1 de mar (en l'actualitat el Dia de Sant David). La tradici conta que "el monestir s'ompl d'ngels quan Crist acoll la seva nima". Segons Rhygyfarch, les seves darreres paraules foren les del serm del diumenge anterior  : "Visqueu joiosos, i conserveu la vostra fe i el vostre credo. Feu les petites coses que m'heu vist fer o que heu sentit. Caminar el sender que els nostres pares trepitjaren abans de nosaltres" Feu les petites coses (Gwnewch y pethau bychain) s encara avui una frase gallesa molt coneguda, i ha estat font d'inspiraci per a molts.

David va ser enterrat a la Catedral de Sant David (a Tyddewi) on el seu santuari es convert en lloc de pelegrinatge durant l'edat mitjana. A diferncia de molts altres "sants" gallesos de la seva poca, Sant David va ser oficialment reconegut pel Sant Pare Calixt II l'any 1120 (o el 1123 segons altres fonts). La iconografia el representa com a bisbe amb un colom sobre l'espatlla, de vegades dempeus dalt d'un tur. s patr de Galles, del comtat de Sir Benfro, dels vegetarians i dels poetes.

La vida i els ensenyaments de Sant David han estat la font d'inspiraci de "Dewi Sant", una obra coral en set moviments del compositor galls Karl Jenkins.

 Enllaos .
Sant Daniel, Bisbe de Mynyw ;
Enciclopdia Catlica: Sant David de Galles ;
Hagiografia i Dia de Sant David ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170586" title="Microfolcommtid" nonfiltered="4707" processed="4691" dbindex="69743">


Els microfolcommtids (Micropholcommatidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels arqueodeus (Archaeoidea), juntament amb els pararqueids, arqueids, mecismauqunids i holarqueids. 

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, aquesta famlia t 8 gneres i 33 espcies, 20 de les quals pertanyen al gnere Textricella. Sn gneres endmics de Nova Zelanda i Austrlia, amb l'excepci de dos gneres, Teutoniella i Tricellina, que s'han trobat a Sud-amrica (Xile i Brasil).

Eterosonycha.
Eterosonycha Butler, 1932
 Eterosonycha alpina Butler, 1932 (Victria);

Micropholcomma.
Micropholcomma Crosby & Bishop, 1927
 Micropholcomma bryophilum (Butler, 1932) (Queensland fins a Tasmnia);
 Micropholcomma caeligenum Crosby & Bishop, 1927 (Victria);
 Micropholcomma longissimum (Butler, 1932) (Queensland fins a Tasmnia);
 Micropholcomma mirum Hickman, 1943 (Tasmnia);
 Micropholcomma parmatum Hickman, 1943 (Tasmnia);
 Micropholcomma turbans Hickman, 1981 (Tasmnia);

Olgania.
Olgania Hickman, 1979
 Olgania excavata Hickman, 1979 (Tasmnia);

Parapua.
Parapua Forster, 1959
 Parapua punctata Forster, 1959 (Nova Zelanda);

Pua.
Pua Forster, 1959
 Pua novaezealandiae Forster, 1959 (Nova Zelanda);

Teutoniella.
Teutoniella Brignoli, 1981
 Teutoniella cekalovici Platnick & Forster, 1986 (Xile);
 Teutoniella plaumanni Brignoli, 1981 (Brasil);

Textricella.
Textricella Hickman, 1945
 Textricella antipoda Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella aucklandica Forster, 1955 (Illes Auckland);
 Textricella complexa Forster, 1959 (Nova Galles del Sud);
 Textricella fulva Hickman, 1945 (Tasmnia);
 Textricella hickmani Forster, 1959 (Tasmnia);
 Textricella insula Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella lamingtonensis Forster, 1959 (Queensland);
 Textricella luteola Hickman, 1945 (Tasmnia);
 Textricella mcfarlanei Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella nigra Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella parva Hickman, 1945 (Tasmnia);
 Textricella plebeia Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella propinqua Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella pusilla Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella salmoni Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella scuta Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella signata Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella tropica Forster, 1959 (Nova Guinea);
 Textricella vulgaris Forster, 1959 (Nova Zelanda);
 Textricella wisei Forster, 1964 (Illes Campbell);

Tricellina.
Tricellina Forster & Platnick, 1989
 Tricellina gertschi (Forster & Platnick, 1981) (Xile);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
 Forster, R. R. & N. I. Platnick: "A review of the spider family Symphytognathidae (Arachnida, Araneae)". Am. Mus. Novit. 2619: 1-29.

 Vegeu tamb .
 Arqueodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170591" title="Al-Kuwait" nonfiltered="4708" processed="4692" dbindex="69744">




Al-Kuwait (en rab             , Mad nat al-K wait, literalment Ciutat de Kuwait) s la capital de Kuwait i de la governaci d'al-Asimah. El municipi estricte t una poblaci estimada de 32.500 habitants (2005), mentre que l'rea metropolitana arriba als 2.380.000. Est situada al cor del pas, a 2922'11" N i 4758'42" E, vora la costa del golf Prsic, i hi t la seu el parlament de Kuwait o Majlis al-Umma, la major part de les oficines del govern i els principals bancs i empreses de Kuwait. s el centre poltic, cultural i econmic de l'emirat. 

Les necessitats comercials i de transport estan ben servides per mitj de l'Aeroport Internacional de Kuwait, el port de Mina al-Shuwaikh i el de Mina al-Ahmadi, a 50 km al sud, a la costa del golf Prsic.

 Histria .
La ciutat fou fundada al comenament del segle XVIII pel clan al-Sab h, ms endavant la famlia governant de Kuwait i branca de la tribu dels al-Ut b (que tamb incloa el clan al-Khal fah, la famlia governant de Bahrain), i pel seu lder, el xeic Sab h I. El topnim segurament deriva d'una antiga fortificaci abandonada, el "K t" (   ), que s tal com se'n diu en rab d'una fortalesa vora el mar. 

La vila va crixer rpidament i, a l'poca en qu es va aixecar la primera muralla (1760), ja tenia la seva prpia flota de 800 dhows i mantenia relacions comercials amb Bagdad i Damasc. Al comenament del segle XIX era un port reconegut pel seu trfic. 

No s'acabava de tenir clar si Kuwait formava part o no de l'Imperi Otom, per la qual cosa hi havia tensions sovintejades entre el xeicat i l'imperi. Les tensions van arribar al zenit el 1896, quan el xeic Mub rak al-Sab h va assassinar son germ, l'emir Muhammad al-Sab h, ja que Mub rak sospitava que els otomans es volien annexar Kuwait.

A canvi de la protecci naval britnica, Mub rak no podia negociar o donar territoris a cap altra poder estranger sense el consentiment britnic. Arran del descobriment de petroli el 1936, el nivell de vida de la ciutat va crixer de manera evident, incloent-hi els serveis sanitaris i educatius. 

El 2 d'agost del 1990, les forces iraquianes van assetjar la ciutat i el 8 d'agost van annexar l'emirat. Durant l'ocupaci, al-Kuwait va patir molts danys i molts edificis van resultar destruts, com ara el Museu Nacional. 

Desprs de la retirada de les tropes iraquianes entre gener i febrer del 1991, la inversi estrangera i el govern kuwaiti es van dedicar de manera preferent a la reconstrucci i modernitzaci de la ciutat i a convertir-la en un centre de negocis de primer ordre. D'en de la guerra del Golf, al-Kuwait ha experimentat un gran creixement econmic i s'hi han bastit un bon nombre d'hotels, centres comercials i oficines d'empreses de tota mena.

 Districtes .
Conformen l'rea metropolitana de la ciutat els districtes segents: 






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170596" title="Tyddewi" nonfiltered="4709" processed="4693" dbindex="69745">

Tyddewi (en angls: Saint David's) s un poblaci gallesa del comtat de Sir Benfro. Situada en el curs del riu Alun, t una poblaci de menys de mil persones, que la fa la ciutat ms petita del Regne Unit (d'acord amb la normativa administrativa britnica). s de facto la capital eclesistica de Galles i el lloc de naixement de Sant David, patr del pas.

La ciutat es form al voltant de la Catedral de Sant David, que en l'edat mitjana va ser un important lloc de pelegrinatge. La tradici afirma que Sant David fou fill de Santa Non; que nasqu als voltants de l'any 500 en un terreny on actualment hi ha el carrer de "St.Non", a deu minuts a peu del centre de la ciutat, i que hauria estat batejat a la zona de Porth Clais, el futur port de la ciutat. El sant fund la poblaci pels voltants de l'any 550. Uns segles ms tard, la poblaci esdevindria un important dest de romiatges; en una forma similar a l'illa d'Enlli, dos pelegrinatges a a Tyddewi n'equivalien un a Roma. 

A banda de la catedral i les restes del palau del bisbe, del segle catorz, la ciutat t altres atractius, com el Portal de la Torre, del segle tretz, la Creu Vella, d'origen cltic, i diverses galeries d'art. Tyddewi s tamb un lloc popular per excursions i esports nutics.  T diversos hotels, un alberg de joventut i diversos "pubs".

Tyddewi s l'nica ciutat del Regne Unit situada ntegrament en un parc natural, el  Pembrokeshire Coast National Park. El pou de Santa Non s'ala sobre el Cam Coster de Sir Benfro i sobre la badia de St. Bride's Bay. Els espectaculars penya-segats cambrians en fan un indret molt popular per a excursionistes i caiaquistes.

La poblaci acoll l'Eisteddfod Nacional el 2002.

El canot salva-vides de Saint Justinian ha rescatat nombroses persones des que es va comenar a prestar el servei, el 1869. Malauradament, diversos socorristes han perdut la vida en acte de servei, per culpa dels perills de la zona: els esculls, el perfil irregular de la costa i les molt variables condicions del Mar d'Irlanda.

L'agricultura de la zona ha declinat en els darrers anys com a conseqncia que les en altre temps importants collites de patates noves primerenques no hagin pogut suportar la pressi de les cadenes de supermercats.

L'equip de futbol local s el St. David's City F.C. La ciutat est agermanada amb Naas (Comtat de Kildare, Irlanda) i Matsieng (districte de Maseru, Lesotho).

 Enllaos externs .
 Informaci turstica ;
 Directori ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170597" title="Jaume Plensa" nonfiltered="4710" processed="4694" dbindex="69746">

Jaume Plensa ( Barcelona 1955 ) s un escultor catal, un dels ms destacats de l'art contemporani.

Biografia.
Va nixer el 1955 a la ciutat de Barcelona, ciutat on va estudiar art a l'Escola de la Llotja de Barcelona i a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plstiques concedit per la Generalitat de Catalunya.

Trajectria artstica. 
En una primera etapa la seva obra reflecteix l'inters per qestions relacionades amb el volum, l'espai i la tensi. Entre 1983 i 1984 comen a modelar el ferro amb la tcnica de la fosa i desenvolup un concepte escultric de formes zoomrfiques. El 1986 va comenar a treballar amb ferro colat, i desprs va utilitzar cristall, resina, llums i sons. 

Des de 1996 s'ha dedicat tamb a crear elements i decorats per a muntatges d'pera i teatre, principalment en collaboraci amb la companyia La Fura dels Baus. 

Una de les seves obres ms destacades Crown Fountain est situada al Millennium Park de la ciutat de Chicago (Estats Units d'Amrica)

Enllaos externs.
  Entrevista a Jaume Plensa a www.artpointfrance.info;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170600" title="Paret cellular" nonfiltered="4711" processed="4695" dbindex="69747">
La paret cellular s una matriu extracellular de bacteris, fongs, algues i plantes. s una capa rgida que es localitza a l'exterior de la membrana plasmtica i actua com a compartiment cellular intervenint en totes les relacions de la cllula amb l'entorn. A ms a ms, la paret cellular protegeix els continguts de la cllula, dna rigidesa a l'estructura cellular, i en el cas dels fongs i plantes, defineix l'estructura i confereix suport als teixits.

La paret cellular es construeix de diversos materials depenent de la classe d'organisme. En les plantes, la paret cellular est constituda majoritriament, d'un polmer de carbohidrats denominat cellulosa, i pot actuar tamb com a magatzem de carbohidrats per a la cllula. En els bacteris, la paret cellular est constituda d'un peptidglic. Entre els archaea es presenten parets cellulars amb diferents composicions qumiques, incloent capes S de glicoprotenes, pseudopeptidglic o polisacrids i fins i tot un gnere, el Thermoplasma, que no presenta paret cellular. Els fongs presenten parets cellulars de quitina, i les algues tenen tpicament parets construdes per glicoprotenes i polisacrids. Tot i aix, algunes espcies d'algues poden presentar una paret cellular composta per cid silcic. Sovint es presenten altres molcules accessries integrades a la paret cellular.

Paret bacteriana.


 

La paret bacteriana est feta de peptidoglic (tamb anomenat murena), que est format per cadenes de polisacrid entrecreuades per pptids inusuals que tenen aminocids D. Les parets cellulars bacterianes son diferents de les parets de plantes i fongs que estan fetes de cellulosa i quitina, respectivament. Tamb sn diferents de les parets de Archaea, que no tenen peptidoglic. La paret cellular s essencial per la supervivncia de molts bacteris i l'antibitic penicillina pot matar als bacteris inhibint un pas en la sntesi del peptidoglic.

N'hi han dos tipus diferents de parets bacterianes, denominades Gram-positiu i Gram-negatiu, respectivament. Els noms venen de la seua reacci a la tinci de Gram, una proba extensament utilitzada per la clasificaci de las espcies bacterians.

Als bacteris Gram-positius la paret bacteriana t una gruixa capa de peptidoglic a ms d'cids teicoics, que sn polmers de glicerol o ribitol fosfato. Els cids teicoics s'uneixen al peptidoglic o a la membrana citoplasmtica.

Als bacteris Gram-negatius la capa de peptidoglic s relativament prima i es troba envoltada per una segona membrana lipdica exterior que t lipopolisacrids i lipoprotenes. La capa de peptidoglic s'uneix a la membrana externa amb lipoprotenes.

La major part de bacteris tenen una paret Gram-negativa i nicament Firmicutes i Actinobacteria (conegudes prviament com bacteris Gram-positius de contingut GC baix i bacteris Gram-positiu de contingut GC alt, respectivament) tenen parets Gram-positives. Estes diferncies d'estructura poden produir diferncies a la susceptibilitat antibitica, per exemple, la vancomicina noms pot matar als bacteris Gram-positius i s intil contra patgens Gram-negatius, como ara Haemophilus influenzae o Pseudomonas aeruginosa.
Vegeu tamb.
Fragmoplast;

 Referncies .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170601" title="The 13th Doll" nonfiltered="4712" processed="4696" dbindex="69748">


The 13th Doll, s el tercer videojoc (encara no s'ha llanat) de la saga 7th Guest.

 Jugabilitat .
La jugabilitat del 13th Doll ser bastant igual que els videojocs de la saga. Per fer totes les accions es far a travs del ratol, fins i tot la navegaci per l'entorn i la resoluci dels trencaclosques.

Potser l'element que fa ms divertit al joc s la possibilitat de triar un personatge per jugar-hi.

El joc ser modelat en 3D en qu l'entorn est totalment animat.

 Enllaos externs .
  Informaci a AdventureLantern.com;
  Lloc web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170602" title="Chartreuse (color)" nonfiltered="4713" processed="4697" dbindex="69749">
El Chartreuse s'anomena aix per la semblana de color que t amb el licor francs Chartreuse.


Una mostra del color chartreuse:
 



El color complementari (oposat) d'aquest s el violeta.



















Chartreuse VS groc Chartreuse.
Abans que el color Chartreuse s'invents als 1990s, es coneixia per color Chartreuse l'actual groc Chartreuse (un groc verds).
Actualment se solen distingir un de l'altre anomenant-los verd Chartreuse i groc Chartreuse.

Fonts.
Maerz and Paul A Dictionary of Color New York:1930 McGraw-Hill Page 192;

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170603" title="Kreo Ljubi?i?" nonfiltered="4714" processed="4698" dbindex="69750">
Kreo Ljubi i  s un futbolista croat. Va comenar com a futbolista al Germania Drnigheim.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170606" title="Anna Lesko" nonfiltered="4715" processed="4699" dbindex="69751">


Anna Lesko (nascuda el 10 de gener del 1979 a Chi in u, Moldvia, amb el nom dAnna Stepvania Lyzhcko) s una cantant molt popular a Romania. T orgens tnics ucranesos i ha residit a la Repblica de Moldvia fins als 17 anys, que an a viure a Romania, on ha decidit romandre. 

 Discografia .
 lbums .
2002 -  Fl c ri  ;
2003 -  Inseparabili  ;
2004 -  Pentru tine  ;
2006 -  Ispita ;

 Altres peces .
2002 -  My Star  ;
2004 -  Disco  ;
2005 -  Mambo  ;
2006 -  Anychka Maya ;

Enllaos Externs.
 Pgina Oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170609" title="The Agency" nonfiltered="4716" processed="4700" dbindex="69752">


The Agency s un videojoc d'acci multijugador massiu en lnia. Creat i publicat pels estudis de Sony Online Entertainment a Seattle per Windows i PlayStation 3. 

 Data de llanament .
Per determinar al 2007 

 Referncies .


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170612" title="Aliens Colonial Marines" nonfiltered="4717" processed="4701" dbindex="69753">



Aliens Colonial Marines s un videojoc previst per ser llanat pel 2009 per les consoles de nova generaci. El videojoc es basa en la pellcula Aliens per estar adaptada en diferents maneres. Encara no se sap si el videojoc estar disponible per ordinador.
Referncies. 	 


 Vegeu tamb .

La pellcula 'Aliens';

 Enllaos externs .
 Enciclopedia en castell d'Alien & Depredador;
  Lloc web oficial;
  Frums oficials del videojoc;
  Aliens a la web dels creadors;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170613" title="Cndil" nonfiltered="4718" processed="4702" dbindex="69754">
Un cndil s el cap, eminncia o protuberncia arrodonida a l'extremitat d'un os que encaixa en el buit d'un altre per a formar una articulaci. La superfcie articular del cndil s convexa en dues direccions i la de l'os que la rep s cncava en dues direccions.

Llista de cndils.
Cndils laterals:
Cndil lateral de la tbia;
Cndil lateral del fmur;
Cndil lateral del metatars;
Cndils medials:
Cndil medial de la tbia;
Cndil medial del fmur;
Cndil mandibular;
Cndil occipital;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170615" title="El Greco" nonfiltered="4719" processed="4703" dbindex="69755">
 Domnikos Theotokpoulos (gr.                        ), conegut universalment com El Greco, va ser un pintor, escultor i arquitecte d'origen grec que va treballar principalment a Espanya. 

Biografia.
Va nixer a Cndia (Creta) el 1541 i morir a Toledo el 7 d'abril de 1614. Les seves obres, juntament amb les de Goya, Picasso, Dal i Velzquez constitueixen la base de la pintura espanyola de tots els temps. 

Orgens.
Va nixer a Cndia, actual Irklion, capital de Creta, que en aquell moment era possessi de la Serensima Repblica de Vencia. Gaireb gens se sap dels seus pares ni de la seva famlia. Domnikos va estudiar pintura a la seva illa natal, convertint-se en pintor de icones, per gaireb cap de les seves pintures de joventut ha sobreviscut. Estaven, probablement, pintades en l'antic estil bizant dhuc vigent en la Creta d'aquells temps. Algunes reminiscncies d'aquest estil sn evidents en els seus treballs posteriors.

El Greco va demostrar ser un home conreat i de gran erudici, pel que en la seva joventut hauria d'haver llegit als clssics i als contemporanis i haver estudiat l'arquitectura, l'orfebreria, l'escultura i la pintura dels grans mestres. Recentment es va identificar un dels seus treballs a l'Esglsia de Koimesis tis Theotokou, a Siros, el que prova que ja a Creta era considerat un mestre.

Vencia. 
Cap a 1566 es va traslladar a Vencia, on va treballar en el taller de Tiziano i, sens dubte, hagu de conixer a pintors com Tintoretto, el Verons i Bassano, aix com l'obra dels pintors manieristes del centre d'Itlia (Domenichino, Parmigianino, etc.). Entre les obres ms conegudes del seu perode veneci es troba La curaci del cec en la qual es percep la influncia de Tiziano quant al tractament del color. Respecte de la composici de figures i la utilitzaci de l'espai, la influncia de Tintoretto s notable. Com s'observa, El Greco era, en conseqncia, deixeble dels dos grans mestres de l'Alt Renaixement. Desprs el pintor va abandonar Vencia per a encaminar-se a Roma. En aquesta ciutat va comenar a tenir tendncies homosexuals.

Roma. 
El 1570 va arribar a Roma, ciutat on romandria sis anys. All rebria dos importants dons: la influncia de l'escultura de Miquel ngel  evident en el quadre La Pietat del Greco  i el seu sobrenom (Il Greco, "El Grec") pel qual passaria a la histria. Entre les principals obres del seu perode rom es troben la Purificaci del Temple i el Retrat de Giulio Clovio. D'aquest perode sn els profunds estudis del Greco sobre l'arquitectura romana, que va utilitzar per a donar estabilitat als seus quadres inserint amb freqncia en ells edificis i estructures del Renaixement. L'nica ra per la qual va abandonar Roma va ser per que va proposar al Papa Pius V que ell podia repintar el Judici Final de la Capella Sixtina per a adequar-lo a les idees de la Contrarreforma. Aix li va provocar una pssima reputaci a la ciutat que el va obligar a abandonar-la. 

Espanya. 
Durant la seva estada a Roma, Domnikos va conixer a diversos molt importants prelats de l'esglsia toledana, que han d'haver-lo convenut de traslladar-se a Espanya. 

El 1576 l'artista va abandonar, doncs, la ciutat romana i, desprs d'una curta estada a Malta, va arribar a Toledo en la primavera de 1577. Havia arribat el moment de produir les seves obres de maduresa. Els primers encrrecs van arribar immediatament: diversos altars i, el mateix any de 1577, la clebre Assumpci de la Verge per a l'esglsia de Santo Domingo la Antigua. Basada en la composici de la Assumpci de Tiziano (Esglsia de Santa Mara dei Frari, Vencia, 1516-18), els colors i les relacions espacials del quadre comencen ja a distanciar-se de l'estil itali. 

Aquest gir cap a un estil personal, diferenciat dels dels seus mestres, comena a tenyir el treball del Greco a partir d'aqu, utilitzant colors menys convencionals, agrupaments ms heterodoxos de personatges i proporcions anatmiques niques. Encara que El Greco va tractar d'obtenir el suport del rei Felip II per a qui va pintar El martiri de San Maurici i la legi tebana, aquestes peculiaritats estilstiques del pintor no van ser del grat del monarca, que mai li va brindar el seu mecenatge. A continuaci va pintar una de les seves obres ms belles per menys conegudes: El martiri de Sant Sebasti, aquesta gran tela es conserva al museu catedralici de Palncia. Ansis per aconseguir l'anuncia del rei, El Greco li va presentar diversos projectes, especialment alguns destinats als futurs frescos d'El Escorial  que seria acabat el 1582 , que el pintor ambicionava tenir l'oportunitat de realitzar. Va enviar al rei diverses pintures, per totes van ser rebutjades. El somni de Felip II (1578?) demostra la capacitat del cretens per a combinar complexes iconografies poltiques amb ortodoxos motius medievals. Tamb va treballar per a la Catedral de Toledo: el Despull de les vestidures de Crist sobre el Calvari, habitualment conegut com L'Expoli, pintat per a la sagristia, mostra un esplndid Crist vestit de vermell, assetjat pels seus carcellers. Aquest quadre va suscitar el primer dels diversos judicis que hagu d'iniciar l'artista contra els seus contractants estatals o privats que es negaven a pagar-li, adduint que els seus treballs eren molt cars. Acabar aquest quadre en particular li havia costat dos anys complets.

De "grec" a Mestre espanyol. 
 
A partir de la conclusi el 1586 d'una de les seves obres cims, El soterrament del comte d' Orgaz, El Greco es va convertir en el mxim mestre de la pennsula. El quadre, realitzat per a l'esglsia de Sao Tom a Toledo, es troba encara al seu lloc. Mostra un noble toled a la seva tomba (el quadre es troba justament sobre ella), envoltat pels sants Esteve i Agust, el pintor i fins i tot el seu fill. A sobre, l'nima del mort ascendeix al cel, densament poblat d'ngels, sants i prominents figures poltiques de l'poca. Mostra ja la tpica elongaci longitudinal de les figures, aix com el horror vacui ("por al buit"), caracterstiques ambdues que es farien ms i ms acusades a mesura que El Greco envellia. Aquests trets (encara que no tan exagerats) provenien del manierisme, que va persistir en el treball del Greco encara que havia estat abandonat per la pintura internacional alguns anys abans. Els colors manieristes, molt intensos i illuminats per llums fantasmals, sn aqu constituents essencials de la pea. Altra pintura clau s La Trinitat, de tints renaixentistes italians i un marcat estil manierista. Les figures sn allargades i dinmiques, disposades en ziga-zaga. Sorprn el tractament anatmic i les postures extremadament humanes de figures de carcter div, com Crist o els ngels. Els colors sn cids, incandescents i mrbids, i, juntament amb un joc de llums en contrast, doten a l'obra d'un aire mstic i dinmic. La intensa i personal visi de l'artista s'arrelava en la seva espiritualitat altament conreada. Els seus llenos tenen una profunda atmosfera mstica que els emparenta amb els escrits dels seus contemporanis Santa Teresa de Jess i Sant Joan de la Creu, encara que no hi ha proves que El Greco els hagi conegut personalment. 

Com a home ric que possea una gran casa a Toledo (havia llogat la mansi del Marqus de Villena, avui Museu del Greco) i era clebre, Domnikos s'alternava amb intellectuals d'elit i nobles poderosos de la cort. Va ser amic del poeta Luis de Gngora i de fra Hortensio Flix Paravicino, dels quals va fer dos superbs retrats. s clebre el seu retrat El cavaller de la m al pit, que ja en la seva poca va provocar grans controvrsies entre els estudiosos a causa del seu peculiar estil. Tamb va pintar paisatges de Toledo, encara que aquest gnere no era molt freqentat pels pintors espanyols. La seva vida, plena d'orgull i independncia, sempre va tendir al fianament del seu particular i estrany estil, evitant curosament les imitacions. Va colleccionar volums valuosos que van acabar formant una meravellosa biblioteca. Un contemporani el va definir com un "home d'hbits i idees excntrics, tremenda determinaci, extraordinria reticncia i extrema devoci". Per aquestes o altres caracterstiques, va ser una veu respectada i un home celebrat.

ltims treballs. 
 
A partir de 1590, les pintures del Greco comencen a carregar-se d'una febril intensitat. Tant El baptisme de Crist (1596-1600) com L'adoraci dels pastors (1612-14) mostren a les figures dels personatges sagrats prement amb una llum sobrenatural que prov dels propis cossos. La naturalesa mstica de l'episodi retratat se subratlla pels divins ecos que envolten als personatges. La formaci humanstica del Greco s'evidencia en les obres del seu ltim perode, que inclouen personatges de la mitologia grecollatina (Laoconte, 1610-1614) o la Bblia (la inconclusa Obertura del Cinqu Segell). Totes mostren la nova aproximaci de l'artista a temes trillats, aix com el seu profund coneixement de la cultura del seu temps. El Greco va morir el 7 d'abril de 1614 a Toledo. Moltes de les seves obres (les quals signava sempre en grec) s'exposen al Museu del Prado.

Trastorn Visual.
 
Si b la caracterstica elongaci o deformaci de dalt a baix dels personatges del Greco ha estat atribuda a la seva gran devoci, palesa que els protagonistes tendeixen a "elevar-se" cap a Du, altres estudiosos han postulat una teoria diferent. Aquesta expressa que el pintor patia una malaltia oftalmolgica denominada astigmatisme, provocada per un defecte de la curvatura del cristall. Els pacients astigmtics veuen les imatges deformades en un o altre sentit. 

La primera teoria, anomenada "religiosa", es recolza en cinc punts fonamentals: 
 L'allargament longitudinal de les figures era un recurs molt usat en l'art religis europeu, particularment el Gtic ;
 s una reconeguda tcnica per a subratllar el remot i div ;
 Tots els mestres i influncies del Greco la utilitzaven: l'art bizant, la escola veneciana i els manieristes italians; ;
 L'astigmatisme deforma les imatges sobre un sol eix, mentre que moltes figures del Greco estan engrandides tant en sentit vertical com horitzontal;
 Finalment, El Greco no sembla haver utilitzat aquest recurs en totes les figures (com hagus estat lgic en un astigmtic) sin noms en algunes. Hi ha diferncies entre les criatures terrestres i les celestials de El soterrament del comte d'Orgaz: les primeres sn normals mentre que les segones sn allargades. ;

Aquestes consideracions artstiques no sn, no obstant aix, capaces d'invalidar la teoria anomenada "mdica". Aquesta ltima es recolza en les evidncies segents: 
 Les formes corporals del Greco sempre mostren una lleugera desviaci obliqua, deformaci anomenada "ellptica", que s tpica dels pacients que sofrixen de astigmatisme oblic ;
 L' astigmatisme s una de les malalties ms comunes: noms 1 de cada 3.000 persones est lliure d'ell ;
 La tendncia a les formes ellptiques es va aguditzar amb l'edat del Greco, precisament el que succex amb els astigmtics, el defecte dels quals augmenta a l'envellir;
 Quan es fotografien els quadres del Greco amb una lent correctora de l' astigmatisme, la deformaci ellptica i l'allargament dels cossos desapareix;
 Alguns bigrafs manifesten que certs quadres del Greco van ser pintats amb l'ajuda del seu germ. Casualment, els llenos on va participar aquest sn els que menys deformaci ellptica pateixen. ;

El metge argent Dr. Carlos G. Musso, del Departament de Nefrologia de l'Hospital Itali de Buenos Aires, subscriu a ambdues teories alhora, ja que opina que no sn incompatibles. El Greco pot haver utilitzat l'allargament expressiu i "espiritual" dels seus predecessors, per tamb est convenut que l'artista sofria un alt grau d'astigmatisme que va anar agreujant-se amb els anys.

Deixebles. 
El Greco va tenir pocs seguidors, llevat del seu propi fill, Jorge Manuel Theotocpuli, i el seu deixeble Luis Tristn; aquest ltim va assimilar tan b l'estil del seu mestre que alguns crtics han atribut obres seves al Greco, i inversament, a pesar del major colorit de Tristn i els trets naturalistes ms moderns de les obres d'aquest.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170617" title="Homoplsia" nonfiltered="4720" processed="4704" dbindex="69756">
L'homoplsia s el canvi evolutiu parallel que fa que dos organismes presentin un mateix carcter adquirit de manera independent. Sota aquest terme es reuneixen els conceptes de parallelisme i de convergncia. L'adjectiu que deriva d'homoplsia s homoplstic, tot i que s freqent la forma homplsic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170619" title="Estenoqulid" nonfiltered="4721" processed="4705" dbindex="69757">


Els estenoqulids (Stenochilidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels palpimanodeus (Palpimanoidea), juntament amb els huttnids i els palpimnids. Totes les espcies produeixen seda no cribellada.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006, aquesta famlia t 2 gneres i 12 espcies. Es troben al Sud-est d'sia.

Colopea.
Colopea Simon, 1893
 Colopea laeta (Thorell, 1895) (Myanmar, Tailndia);
 Colopea malayana Lehtinen, 1982 (Tailndia, Malisia, Singapur);
 Colopea pusilla (Simon, 1893) (Filipines);
 Colopea romantica Lehtinen, 1982 (Bali);
 Colopea silvestris Lehtinen, 1982 (Nova Guinea);
 Colopea tuberculata Platnick & Shadab, 1974 (Fiji);
 Colopea unifoveata Lehtinen, 1982 (Borneo);
 Colopea virgata Lehtinen, 1982 (Tailndia, Vietnam);
 Colopea xerophila Lehtinen, 1982 (Nova Guinea);

Stenochilus.
Stenochilus O. P.-Cambridge, 1870
 Stenochilus crocatus Simon, 1884 (Myanmar, Cambodja, Sri Lanka);
 Stenochilus hobsoni O. P.-Cambridge, 1870 (ndia);
 Stenochilus scutulatus Platnick & Shadab, 1974 (ndia);

 Referncies .

Platnick, N.I., Shadab, M.U. (1974): "A revision of the spider family Stenochilidae (Arachnida, Araneae)". American Museum novitates 2556 PDF - Abstract;
Penney, D. (2004): "Cretaceous Canadian amber spider and the palpimanoidean nature of lagonomegopids". Acta Palaeontologica Polonica 49(4): 579 584. PDF;
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Palpimanodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170623" title="I Am Alive" nonfiltered="4722" processed="4706" dbindex="69758">


Alive s un proper videojoc d'acci i de terror fet per Ubisoft per ser llanat Playstation 3, Xbox 360, ordinador i la Wii Els nics detalls que se'n saben sn que es pren el moment desprs d'un terratrmol i el jugador ha de resoldre assumptes disparant.

 Enllaos externs .
  IGN: Wii, PS3, 360, Windows ;
  Wii Resource Center: perfil d'Alive;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170624" title="Artefactes Twilight" nonfiltered="4723" processed="4707" dbindex="69759">


Aquest article enumera els dos grans artefactes mgics procedents de la cultura dels Twili, els mestres de la mgia negra en l univers fictici de The Legend of Zelda. Es tracten de la Fused Shadow i del Mirror of Twilight. Dits artefactes contenen per si sols una poderosa influncia maligna; ni tan sols cap sser hauria d'acostar-s hi . En cas contrari els resultats podien ser drstics, com s el cas de la Yeti Yeta, que es va veure sotmesa a la seva mgia.

 Mgia negra .

La mgia negra controlada pels Twili, per ells, s el ms natural del mn. No els costa gens controlar-la. s una cosa natural, s de naixement, i s bona i beneficiosa per a ells. Per, per a  la resta de races de l'univers sencer, pot ser la pitjor amenaa de totes (a excepci d una mgia negra molt superior, la del King of Evil). Una mgia molt perillosa, que pot corrompre la voluntat de qui la posseeixi i fer-la canviar per a mal. Tan perillosa que pot per si sola assassinar gent innocent. Per aquest motiu les Deesses van decidir tancar als Twili al Twilight Realm, junt amb tota la seva mgia. Noms un artefacte Twili va quedar a la terra consagrada per les Desses, Hyrule.

 Fused Shadow .


La Fused Shadow (en catal: Ombra Fosa) cont un gran poder obscur. Originriament els Twili eren una raa de fetillers que van aprendre a dominar una mgia negra molt poderosa denominada Fused Shadow. Aquesta era un artefacte mgic que donava un poder malvat i prohibit als fetillers. Van desenvolupar un domini tan gran que es van poder infiltrar al Regne Sagrat, amb la intenci de controlar-lo i de posseir la sagrada i llegendria Triforce, la coneguda Relquia Daurada. Per les Deesses es van enfurismar, i van enviar els Esperits de la Llum, per tancar-los al Twilight Realm, utilitzant un poders artefacte mgic anomenat Twilight Mirror. La Fused Shadow els va ser arrabassada i dividida en fragments custodiats aleshores pels Esperits de la Llum. Noms un sol fragment del maligne i poders artefacte va ser conservat...

Quan Zant, el Usurper King, va derrocar la Princesa Midna, la legtima Reina del Crepuscle, i la expulsar del Regne Crepuscular, aquesta es va servir de la mgia del fragment no arrabassat pels esperits, amb la intenci de reunir els altres fragments de la Fused Shadow i venjar-se del tir, utilitzant la mgia prohibida d aquesta. La Princesa Midna va unir forces amb Link, el jove protagonista, amb l objectiu de derrocar la tirania de Zant, per primer havia de recuperar els fragments de la Fused Shadow.  Un cop reunits els fragments d aquesta, custodiats en diferents Temples d'Hyrule per els seguidors de Zant, aquest va fer acte de presncia i els va prendre els fragments de l'artefacte.

Per finalment, desprs de restaurar el Twilight Mirror, que havia estat trencat per Zant, cercant-los per tota la Hyrule coneguda, Link i Midna varen poder entrar al Regne Crepuscular, derrotant el malvat Rei Usurpador i recuperant la Fused Shadow. Aix, la Princesa del Crepuscle va poder utilitzar el seu poder i matar definitivament el malvat Twili. Ms endavant Midna utilitza tot el seu poder per trencar la barrera del Castell d'Hyrule de Ganondorf, transformant-se en una bstia arcnida. Per, malauradament, la Fused Shadow va ser destruda en la batalla final contra el despietat Ganondorf, Rei del Mal, quan Midna va enfrontar-se al malvat utilitzant el seu poder. La mgia d aquesta no va ser suficient per a rivalitzar amb el poder de Ganondorf, i finalment l'artefacte maligne va ser mutilat per la prosperitat.

 Fragments de la Fused Shadow .

Els fragments del maligne artefacte originriament es trobaven a mans dels Twili, per els van ser arravatats pels Light Spirits. Els tancaren dintre de diferents temples d Hyrule, lluny de caure en mans innocents. Es trobaren en: Forest Temple, Goron Mines, i Lakebed Temple. Tots els fragments havien adoptat i creat un monstre del qual cadascun contenia el fragment del maligne artefacte. Aquests monstres (ms tard serien els bosses, Diababa, Fyrus i Morpheel) qui els derrots, podria recuperar els fragments de la Fused Shadow de l antiguitat, per no podria ser complet excepte que es trobs el quart fragment, que no es trobava a Hyrule, sin a Twilight Realm.

Aquests fragments, tal com diu el Spirit Farone, sn vitals per salvar el mn d Hyrule de l'amenaa del malvat King of Darkness, Zant i del Twilight Realm. Noms la mgia que cont l artefacte pot aturar-lo. Ms tard, quant Zant rob els fragments recuperats per Link i Midna, els conservaria, i els duria amb ell la resta del joc al Palace of Twilight. Quan Zant fou derrotat es recuper, no obstant aix poc ms tard serien destruts per Ganondorf, aix mai ms serien utilitzats per cap sser.

 Mirror  of Twilight .

 
El Mirror of Twilight o Twilight Mirror (en catal, Mirall del Crepuscle) va ser creat per les Deesses creadores d'Hyrule. Aquest artefacte es va utilitzar per empresonar els despietats fetillers Twili. Aix van ser tancats al Regne Crepuscular, on se ls va prohibir tornar a Hyrule. L nic nexe entre el aquesta dimensi parallela i Hyrule s l'anomenat Mirror of Twilight.
Deia la llegenda que l nica persona que podia destruir el mirall era el Rei Twili, per aquest estava empresonat al Crepuscle i  no podia ni tocar-lo. Per malauradament aquest va ser trencat per Zant, el Rei del Crepuscle, que va poder sortir del Regne Crepuscular, per sorpresa dels Sages del Mirror of Twilight, guardians i protectors del mirall.

Havia estat trencat, per afortunadament no va ser destrut completament per obra de Zant, que havia usurpat la corona a la legtima Reina Twili, Midna, i era un fals rei. Aix, Link i Midna, van haver de restaurar el Mirall trencat pel tir Zant, per poder arribar al Crepuscle i poder derrocar-lo. Els fragments espargits per tot el Regne d'Hyrule, contenien un poder malfic capa de corrompre la ment de tots els ssers vius, transformant-los en criatures malvades assedegades de sang, com s el cas de la Yeti Yeta.

 
El mirall fou utilitzat pels Savis protectors de l artefacte per tancar el despietat Ganondorf, un malvat i terrible bruixot que possea un poders i immens domini per controlar la mgia negra; que havia provocat estralls en Hyrule en l'intent d apoderar-se de la sagrada Triforce; que desprs dels fets d Ocarina of Time (en l Etapa de la cronologia de lHeroi del Temps quan era un jovenet), al Twilight Realm, en la seva condemnaci en la recerca de la immortalitat i del poder. Intentaren matar Ganon, clavant-li una espasa, per no ho van aconseguir perqu aquest possea la Triforce del Poder. Fou tancat llavors en el Regne Crepuscular, on planificaria el seu retorn a Hyrule.

El protagomista Link, acompanyada de Midna, va haver de recrrer la Muntanya Nevada, el Bosc Arcant i el Cel de Celestia dels Oocca, en recerca dels fragments del Mirror of Twilight. Una vegada superada la recerca i combatut innombrables seguidors del Tir de les Ombres, Link va poder infiltrar-se al Twilight Realm derrotant Zant, i recuperant la Fused Shadow. Una vegada tenint-la en possessi, varen poder infiltrar-se al Castell de Ganondorf, Rei del Mal, i mestre de Zant, responsable del malefici que retenia transformada a la Reina Midna, derrotant-lo i rescatant la Princesa Zelda. Aix Midna va poder recuperar el seu aspecte i va tornar al Crepuscle per, no obstant aix, va destruir el Mirall perqu mai ms no es torns a repetir l amenaa del Twilight Realm.

 Fragments del Mirror of Twilight .

Els fragments del Mirror of Twilight contenen una malvada mgia que pot posseir gent pura i fer-la canviar per a mal. A paraules de Midna, els fragments contenen un gran poder fosc que se li escapen de les mans i que, per tant, mereix ser destrut. Noms el veritable cabdill dels Twili pot destruir el mirall, no obstant aix, qualsevol amb prou poder pot fragmentar-lo, aix fou com Zant, usurpador del Twilight Realm, fragment l artefacte en trossos i els amag per tota Hyrule. 

Els fragments foren amagats per diferents zones del mn, Snowpeak Ruins, el Temple of Time, i City in the Sky. Respectivament cadascun dels fragments adoptaren formes monstruoses i malvades: Blizzeta, Armogohma, i Argorok, poderoses criatures que en el seu interior guardaren el fragment del Mirror of Twilight i, per tant, el seu poder malvat i obscur. Un cop es restaurs el mirall es podria entrar al Twilight Realm, governat pel malvat Zant. Un cop els esdeveniments del joc passaren al seu punt final, el mirall fou trencat per Midna.

 Vegeu tamb .

 Twili.

 Midna.

 Zant.

 Referncies .


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170626" title="Palpimanodeu" nonfiltered="4724" processed="4708" dbindex="69760">

Els palpimanodeus (Palpimanoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes, amb tres famlies d'aranyes de vuit ulls:
 Huttnids (Huttoniidae);
 Palpimnids (Palpimanidae);
 Estenoqulids (Stenochilidae);

Els palpimnids, junt amb les set famlies dels Dionycha sn les niques aranyes no cribellades.

Referncies.
 Griswold, C.E., Coddington, J.A., Platnick, N.I. and Forster, R.R. (1999): "Towards a Phylogeny of Entelegyne Spiders (Araneae, Araneomorphae, Entelegynae)". Journal of Arachnology 27:53-63. PDF;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de palpimnids;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170631" title="Incisivosaure" nonfiltered="4725" processed="4709" dbindex="69761">

Incisivosaure (Incisivosaurus, "llangardaix incisiu") s un gnere d'un petit, i probablement herbvor, dinosaure terpode del Cretaci. Les seves restes foren trobades al que actualment s la Xina. El primer especimen que fou descrit (per Xu i cols. l'ant 2002) fou extret dels nivells ms inferiors da la formaci de Wixian (daten del Berriasi, de fa uns 130 milions d'anys).

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170632" title="All-Pro Football 2K8" nonfiltered="4726" processed="4710" dbindex="69762">



All-Pro Football 2K8 (abreviatAPF2K8) s un videojoc de futbol americ per les consoles de setena generaci seventh generation consoles i s el videojoc successor de la saga ESPN NFL 2K. L'APF2K8 s el primer videojoc publicat per 2K Sports des que EA Sports va comprar llicncies exclusives de propietats intellectuals de la NFL i la NFLPA; l'ltim videojoc publicat per 2K Sports va ser ESPN NFL 2K5. 

 Llegendes. 
2K Sports va anunciar que 240 jugadors "llegenda" serien inclosos al APF2K8. Algunes de les llegendes confirmades es poden veure a la taula de sot.



 Alguns equips .
Note: Please complete this list
Birmingham Iron Men (Jacksonville Jaguars);
Los Angeles Legends (Dallas Cowboys);
Ohio Red Dogs (Atlanta Falcons);

Referncies.


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial d'All-Pro Football 2K8;
  Anunci de llanament a 2K Games;
  "The Road to Rebirth"   Entrevista de GameSpot amb Greg Thomas;
  "APF 2K8 Gameplay Footage";
  "2K Games Returns to the Gridiron";
  "All-Pro Football 2K8's Resurrection";
  "Triler d'All-Pro Football 2K8";
  "All-Pro Football 2K8 Legends List";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170638" title="Joan Llad i Binimelis" nonfiltered="4727" processed="4711" dbindex="69763">

Joan Llad i Binimelis (Manacor, Mallorca, 21 de mar de 1978). Poltic mallorqu. s president de la Federaci Regional d'Esquerra a les illes Balers i Pitises, des del 2002, alhora que membre de l'executiva nacional d'ERC.

Militant d'Esquerra des del 1996, ha estat el portaveu del partit a Manacor des del 1999, i candidat a la batllia a les eleccions municipals del 2003. A les eleccions espanyoles del mar de 2004 tanc la llista al Congrs dels Diputats per la coalici Progressistes per les Illes Balears. Al 2004 fou reelegit president de la Federaci. Al desembre de 2006 l'Assemblea de Mallorca d'Esquerra l'escoll com a candidat al Consell de Mallorca.

Arran dels bons resultats de l'esquerra i del nacionalisme en les eleccions autonmiques del 2007, Llad, integrant de la coalici Bloc per Mallorca, entra com a diputat-conseller en el Consell de Mallorca. Les negociacions desprs de les eleccions, entre PSIB-PSOE, Uni Mallorquina, i el Bloc per Mallorca, finalment conclouen en un pacte de govern, que lleva del poder el PP. Llad s nomenat aleshores Conseller d'Interior.

Diplomat en Realitzaci Audiovisual, curs estudis d'Histria de l'Art a la Universitat de les Illes Balears. Entre els seus treballs professionals en aquest camp hi ha el documental Tanqueu pinya i la direcci artstica del llargmetratge histric Blocao.

Fu part del grup fundador de la colla castellera Allots de Llevant, i particip en la creaci del setmanari manacor Cent per Cent.

Enllaos externs.
 Blog personal;
 Esquerra-Illes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170639" title="Alone in the Dark 5" nonfiltered="4728" processed="4712" dbindex="69764">


Alone in the Dark, tamb conegut com a Alone in the Dark 5 i Alone in the Dark: Near Death Investigation, s el cinqu videojoc de terror de la saga Alone in the Dark creat per Infogrames. El videojoc ser llanat per ordinador, Wii, Xbox 360 i PlayStation 3.
Durant el 2006, la histria continua amb Edward Carnby, el principal protagonista del videojoc original, buscant respostes per esdeveniments sobrenaturals en el Central Parc de la ciutat de  Nova York.

 La saga .
La saga ha tingut diverses continuacions.
Alone in the Dark (1992);
Jack in the Dark (1993);
Alone in the Dark 2 (1993);
Alone in the Dark 3 (1994);
Alone in the Dark: The New Nightmare (2001);

 Vegeu tamb .
Resident Evil;
Silent Hill;
The House of the Dead ;
Siren;

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  Alone in the Dark 5 a GameSpot (PlayStation 3);
  Alone in the Dark 5 a GameSpot (Xbox 360);
  Alone in the Dark 5 a IGN (PlayStation 3);
  Alone in the Dark 5 a IGN (Xbox 360);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170643" title="Armored Core 4" nonfiltered="4729" processed="4713" dbindex="69765">


Armored Core 4 s un videojoc per PlayStation 3 i Xbox 360. s el dotz de la saga Armored Core fet per From Software. El videojoc recrea un futur proper en un univers alternatiu on va ocorre una gran guerra entre les nacions del planeta en el qual els governs van ser adquirits per grans empreses. El videojoc es posa a la pell d'un robot gegant totalment personalitzable en el qual en el mode en lnia els jugadors poden batallar entre ells a travs del PlayStation Network o l'Xbox Live. El videojoc s semblant a la saga MechWarrior i t una gran relaci amb altres videojocs semblants fets per l'empresa creadora com Chromehounds.  Un anime OVA va ser llanat aquest estiu anomenat Armored Core: Fort Tower Song i est basat en el videojoc i la seva histria.

 Noves caracterstiques .

Armored Core 4 t ms caracterstiques que els altres videojocs d'AC.

 La crtica .





 Enllaos externs .
  Armored Core 4 Online Tournaments (d'abril a juliol del 2007);
  Comunitat oficial de Sega of America de l'Armored Core 4;
  Exclusiv Q&A amb Toshifumi Nabeshima a AC Ravens;
  Lloc web oficial del videojoc de From Software (alguns continguts en angls);

  Armored Core Parts Conference;
  Canal del videojoc de Gyao Games Armored Core 4;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170649" title="Battlefield: Bad Company" nonfiltered="4730" processed="4714" dbindex="69766">


Battlefield: Bad Company (abreviat BFBC) s un videojoc d'acci en primera persona sota el desenvolupament de Digital Illusions CE. Actualment est previst que es llanar per Xbox 360 i PlayStation 3, Bad Company ser el primer videojoc Battlefield de les consoles de setena generaci. Ms informaci sobre les versions d'ordinador i PlayStation Portable s'estan especulant i pot ser anunciat aviat.  Est previst que es llanar pel 2008. 
El triler (teaser) es va llanar el 28 de febrer del 2007 mostrant entorns destructibles i molta jugabilitat visual.

 Classes .
Com en el Battlefield 2142, el nombre de classes de soldats s menor, acosneguint que es combinin diferents classes de soldats. Es crearan "noves armes i equips".

Referncies.


 Enllaos externs .
  Lloc web oficial de Battlefield;
  BattlefieldBadCompany.com;
  Triler de Battlefield: Bad Company;
  Battlefield: Bad Company a Gamespot;
  Videos a IGN;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170654" title="Apicomplex" nonfiltered="4731" processed="4715" dbindex="69767">

Els apicomplexos (Apicomplexa) sn un extens grup de cromalveolats caracteritzat per la presncia d'un orgnul nic anomenat complex apical. Sn unicellulars, formen espores i sn exclusivament parsits d'animals. Les estructures mbils tals com els flagels o pseudpodes estan absents excepte en certes etapes dels gmetes. s un grup divers incloent a organismes com  Coccidiasina, Gregarinasina, Piroplasmida, Haemogregarina i Plasmodiidae. Algunes malalties causades per aquests organismes sn:

Malria (Plasmodium);
Babesiosi (Babesia);
Coccidiosi, incloent:
Criptosporidiosi (Cryptosporidium parvum) ;
Ciclosporosi (Cyclospora cayetanensis);
Toxoplasmosi (Toxoplasma gondii);
Isosporiasi (Isospora belli);

La majoria dels seus membres t un cicle vital complex, implicant reproducci asexual i sexual. Normalment un hostatger es contamina ingerint quists, que es divideixen per produir els esporozous que entren en les cllules. Les cllules rebenten, alliberant merozoits que infecten noves cllules. Aix pot ocrrer diverses vegades, fins que produeixen gametocits, que donen lloc a gmetes que es fusionen per crear quists nous. Hi ha moltes variacions en aquest patr bsic, per, i molts apicomplexos tenen ms d'un hostatger.

El complex apical s un orgnul situat en una punta de la cllula que inclou les vescules anomenades roptries i micronemes, que s'obren en la part anterior de la cllula. Aquestes secreten els enzims que permeten al parsit entrar en altres cllules. L'extremitat est envoltada per una banda de microtbuls, anomenada anillo polar, i entre els Conoidasida hi ha tamb  con truncat (embut) de fibrilles anomenat conoide. Sobre la resta de la cllula, a excepci d'una petita boca anomenada microporus, la membrana es recolza en les vescules anomenades alvols, formant una estructura semirgida.

La presncia d'alvols i d'altres caracterstiques colloquen els apicomplexos en el grup dels alveolats. Diversos flagellats relacionats com els Perkinsus i Colpodella tenen estructures similars a l'anell polar i varen ser inclosos abans en aquest grup, per ara sembla que sn parents ms propers als dinoflagellats. Sn probablement similars a l'avantpassat com d'ambds grups.

Una altra semblana amb els dinoflagellats, s que les cllules dels apicomplexos contenen un sol plast, anomenat apicoplast, envoltat per tres o quatre membranes. Es pensa que la seva funci inclou la sntesi de lpids, que sembla que s necessria per a la seva supervivncia. Es considera generalment que comparteixen un origen com amb els cloroplasts dels dinoflagellats, encara que alguns estudis suggereixen que es deriven en ltima instncia d'algues verdes en comptes de les algues vermelles.

Els apicomplexos abasten un grup d'organismes que abans eren classificats com a esporozous, parsits sense flagels, pseudpodes ni cilis. La major part dels apicomplexos sn mbils, per.

El grup dels apicomplexos inclou molts patgens importants per als ssers humans i animals domstics. En contraste amb els bacteris patgens, aquests parsits sn eucarionts i comparteixen moltes rutes metabliques amb els seus hostatgers. Aix fa que el tractament teraputic pugui arribar a ser extremadament difcil (una droga que faci mal al parsit probablement tamb far mal a l'hostatger). No hi ha actualment vacuna o tractament eficaos o disponibles per a la majoria de les malalties causades per aquests parsits. La investigaci biomdica sobre els parsits es difcil, ja que a vegades s impossible mantenir cultius vius del parsit en el laboratori i manipular aquests organismes. Recentment, diverses espcies s'han seleccionat per seqenciar el seu genoma. La disponibilitat d'aquestes seqncies genmiques proporciona una nova oportunitat per aprendre ms sobre l'evoluci i la capacitat bioqumica d'aquests parsits.

 Enllaos externs .


 Base de dades de l'NIH, ApiDB.org, que proporciona accs pblic a les seqncies genmiques actualment disponibles.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170662" title="The Getaway 3" nonfiltered="4732" processed="4716" dbindex="69768">


The Getaway 3 s el tercer videojoc de la saga de crim londinenca popular de Sony, The Getaway. Un petit demo ens mostra el Piccadilly Circus que va ser mostrat el maig del 2005 a l'E3, per no va ser directament del videojoc. Va ser confirmat que l'argument del videojoc seria un altre cop a Londres i els remors especulaven que seria tamb a Amsterdam. Ser un tentatiu llanament per l'octubre del 2007.

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
  The Getaway 3 a IGN;
  The Getaway 3 a GameTrailers;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170666" title="Antoni Muntadas" nonfiltered="4733" processed="4717" dbindex="69769">
Antoni Muntadas ( Barcelona 1942 ) s un artista i professor universitari catal.

Biografia.
Va nixer el 1942 a la ciutat de Barcelona, on va estudiar a l'Escola d'Enginyers Industrials. Des de 1971 ha establert la seva residncia a Nova York (Estats Units d'Amrica). Ha estat professor universitari de la Universitat de San Diego, Escola de Belles Arts de Bordeus, Escola Nacional de Belles Arts de Pars i la Universitat de So Paulo, entre d'altres.

L'any 1996 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plstiques concedit per la Generalitat de Catalunya i el 2005 amb el Premi Nacional d'Arts Plstiques concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.

Obra artstica.
A partir de la dcada del 1970 s'interess pels fenmens socials i les tecnologies, criticant els mecanismes del mass media, recolzant-se en la utilitzaci del vdeo, els ordinadors personals i internet. Muntadas s considerat el pare del "Net.art" espanyol. L'any 1989 collabor amb Televisi Espanyola mitjanant la realitzaci d'un programa especial per al programa de televisi Metrpolis anomenat "TVE: Primer Intent".

Al llarg de la seva carrera ha exposat a la Biennal de Vencia, Pars, So Paulo, Li, la documenta de Kassel i al Museu Guggenheim de Nova York. Aix mateix la seva obra ha estat exhibida al Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA), el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Museu Reina Sofia.

Projectes.
 1982-1992: Stadium;
 1987: The Board Room;
 1994: The File Room;
 1995-2002: On Translation;

Enllaos externs.
  Informaci d'Antoni Muntadas a l'UOC;
  Ms Informaci d'Antoni Muntadas a l'UOC;
    Informaci d'Antoni Muntadas a la Fundaci "la Caixa";
  Entrevista a Antoni Muntadas;
  Exposicions d'Antoni Muntadas;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170668" title="Adam Copeland" nonfiltered="4734" processed="4718" dbindex="69770">

Adam Joseph Copeland (nascut el 30 d'octubre del 1973 a Orangeville, Ontrio, Canad) s un lluitador professional canadenc conegut com a Edge. Actualment lluita a la marca SmackDown! de la WWE.

 Carrera .
 World Wrestling Federation/Entertainment .

Al 1998, Copeland fou contractat per la WWF, debut a televisi el 22 de juny del 1998 a l'episodi de Raw is War amb el nom d'Edge. La seva primera lluita en PPV va ser al SummerSlam 1998.

 1999-2000 .

Edge inici un feu contra el lluitador vampir "Grangre". Durant aquest perode, Grangel fic en Christian, l' amic d'Egde com el seu aliat. Ms tard, Grange i Christian van convncer en Edge perqu se'ls uns formant aix el trio que es diria The Brood. Al qual s'un ms tard The Undertaker el  Ministre de la Foscor.


Al maig de 1999, The Brood abandon el Ministre desprs de qu Christian fos atacat per Ken Shamrock i forat a revellar on estava el captiveri d'Stephanie McMahon. The Undertaker decid castigar en Christian per la seva traci, per Edge i Grangel s'oposaren a l'Undertaker.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170669" title="Josep Marn i Sospedra" nonfiltered="4735" processed="4719" dbindex="69771">
Josep Marn Sospedra s un atleta catal especialista en proves de marxa, nascut el 21 de gener de 1950 al Prat de Llobregat (Baix Llobregat), va aconseguir la plusmarca mondial del 50 km marxa al 13 de mar de 1983 a Valencia amb una marca de 3h40 46". 	   	Actualment es el responsable de la RFEA del sector de marxa.

Resultats internacionals destacats.



Campionats de Catalunya.
11 vegades campi: (1975, 1976, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1985, 1988 i 1990) ;

 Honors .
2 vegades millor atleta espanyol de l'any al 1979 i 1982.
5 vegades millor atleta catal de l'ao al 1979-82-83-87-88.;

 Referencias .


Enllaos externs.
Historial del Campionat de Catalunya;
Llista de millors marques de tots els temps;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170670" title="Jordi Llopart Ribas" nonfiltered="4736" processed="4720" dbindex="69772">





Jordi Llopart Ribas s un atleta catal especialista en proves de marxa, nascut el 5 de maig de 1952 al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). 

Resultats internacionals destacats.



Campionats de Catalunya.
1 vegada campi: (1984) ;


Enllaos externs.
Historial del Campionat de Catalunya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170671" title="Valent Massana Grcia" nonfiltered="4737" processed="4721" dbindex="69773">





Valent Massana Grcia s un atleta catal especialista en proves de marxa, nascut el 5 de juliol de 1970 a Viladecans (Baix Llobregat). Actualment s el responsable de la secci de marxa de l'Associaci Esportiva Blanc i Blau Pro-Seccions i s plusmarquista espanyol de 50 km marxa amb un registre de 3h38 43" fets al circuit urb d'Orense el 20 de mar de 1994.


Resultats internacionals destacats.



Campionats de Catalunya.
5 vegades campi: (1992, 1993, 1994, 1995 i 1997);

 Millors Marques.
10 km marcha en pista: 39 31"08 en el ao 1997.
10 km marcha en ruta: 39 27" en el ao 1992.
20 km marcha ruta: 1h19 25" en el ao 1992.
50 km marcha ruta: 3h38 43" en el ao 1994.
 Referencias .


Enllaos externs.
Historial del Campionat de Catalunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170672" title="Pausnies" nonfiltered="4738" processed="4722" dbindex="69774">

Onomstica:

Pausnies (regent), regent d'Esparta segle V aC. ;
Pausnies d'Esparta, rei d'Esparta del 444 aC al 395 aC;
Pausnies (general) general espart del segle V aC.
Pausnies de Macednia, rei de Macednia vers el 393 aC.
Pausnies (pretendent), pretendent al tron de Macednia el 368 aC. ;
Pausnies d'Orstia o Pausnies d'Orestis, militar macedoni, assass de Filip II de Macednia.
Pausnies (gegraf), gegraf i escriptor grec del segle II. ;
Pausnies (historiador), historiador grec.
Pausnies de Siclia, metge grec. ;
Pausnies (metge), metge grec.
Pausnies d'Apollnia, escultor grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170673" title="Escarlata" nonfiltered="4739" processed="4723" dbindex="69775">
El color escarlata s d'un to vermell viu.



Una mostra del color escarlata:
 


















Histria.
Els generals romans tenyien les seves capes d'aquest color per resultar ms visibles, alguns emperadors, com Dominic tamb la van lluir.

Al Nou Testament apareix aquest color com a representaci de la realesa.

 Vegeu tamb .
 Llista de colors;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170677" title="Frederic Amat" nonfiltered="4740" processed="4724" dbindex="69776">
Frederic Amat (Barcelona 1952) s un artista i escengraf catal.

Biografia.
Va nixer el 1952 a la ciutat de Barcelona, on va estudiar disseny de decorats i arquitectura al costat de Fabi Puigserver. A finals de la dcada del 1970 realitza diversos viatges fins a frica i Amrica del Nord, on descobreix el seu inters per les arts escniques.

Obra pictrica.
A la dcada del 1970 inici la seva obra pictrica de tendncia experimental i conceptual. Influenciat per Antoni Tpies i Joan Mir Amat utilitza els colors la pintura amb finalitat expressiva, sotmetent les seves teles a un procs manipulatiu en el qual utilitza tot tipus de tcniques: collage, assemblage o resina, entre d'altres.

L'any 2005 fou l'encarregat de dissenyar el trofeu que acredita els guanyadors del Premi Internacional Terenci Moix, realitzant per l'ocasi un peix de fang amb el segell del premi envoltat per una serigrafia. 

L'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Visuals, concedit per la Generalitat de Catalunya, per l'exposici realitzada a la Galeria Carles Tach en la qual va reunir la seva obra pictrica, escultrica i multimdia.

Obra escenogrfica.
Des de 1986 ha collaborat com a dissenyador de l'espai escnic, decorats i vestuari, en espectacles de teatre i dansa:

Disseny de l'espai escnic/vestuari.
1986: El pblico, de Federico Garca Lorca. En collaboraci amb Fabi Puigserver. Direcci: Llus Pasqual. Piccolo Teatro di Milano (Mil) i Centro Dramtico Nacional (Madrid).
1988: Belmonte. Coreografia i direcci: Gelabert/Azzopardi. Mercat de les Flors.
1989: Catn, de Fernando Savater. Direcci: Mara Ruiz. Amfiteatre Rom de Mrida. ;
1992: Tirano Banderas, de Ramn del Valle-Incln. Direcci: Llus Pasqual. Odeon Thatre de l'Europe (Pars).
1992 - Collaboraci en la cerimnia d'inauguraci dels Jocs Olmpics de Barcelona. ;
1993: Roberto Zucco, de Bernard-Marie Kolts. Direcci: Llus Pasqual. Teatre Lliure.
1993: El jardiner. Coreografia i direcci: Gelabert/Azzopardi. Msica: Carlos Miranda. Mercat de les Flors.
1994: El amor brujo, de Manuel de Falla. Coreografia i direcci: Vctor Ullate. Teatro de la Maestranza. Sevilla. ;
1995: Els bandits, de Friedrich Schiller. Direcci: Llus Homar. Teatre Lliure, Mercat de les Flors.
1996: Haciendo Lorca. Direcci: Llus Pasqual. Teatro Lope de Vega (Sevilla), Centro Dramtico Nacional (Madrid) i Odeon Theatre de l'Europe (Pars).
1999: Tot esperant Godot, de Samuel Beckett. Direcci: Llus Pasqual. Teatre Lliure.
2002: Preludis, coreografia i interpretaci: Cesc Gelabert, Gelabert-Azzoparti Cia. de Dansa. Hebbel-Theater (Berln).

Direcci escnica.
1998: Zum-zum-ka. Idea i direcci amb Cesc Gelabert i espai escnic. Palacio Carlos V (Granada).
2001: Oedipus Rex, d'Stravinsky i Cocteau. Direcci, espai escnic i vetuari. Palacio Carlos V (Granada).

Pellcules dirigides.
1998: Viaje a la Luna, text de Federico Garca Lorca.
2000: Foc al cntir, text de Joan Brossa.

Enllaos externs.
  Informaci de Frederic Amat a www.epdlp.com;
  ;





 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170679" title="Bragana" nonfiltered="4741" processed="4725" dbindex="69777">

Bragana s un municipi portugus, capital del districte de Bragana, situat a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes. L'any 2001 tenia 34.774 habitants.

Situat a l'altipl nord-est, a les faldilles de la serra de Montesinho, constitueix la principal poblaci de la provncia de Trs-us-Muntis. T un clima temperat continental, molt fred durant l'hivern i molt clid i sec a l'estiu. s un important centre cultural que deu el seu notable creixement poblacional i el desenvolupament de la ciutat en el seu conjunt a la creaci de l'Institut Politcnic de Bragana (2.230 alumnes) i diversos serveis, aix com al retorn d'emigrants vinguts de Frana i d'Alemanya. 

La poblaci activa (41,2%) est majoritriament repartida entre els sectors terciari (82,2%) i secundari (16,1%), amb tot just un 1,7% en el sector primari, si b tota l'activitat econmica gira entorn de la producci agrcola. El 1991 tenia 15.624 habitants, molts ms que els que tenia el 1960, distributs en 2 parrquies (freguesies) -S i Santa Maria-. En l'actualitat, compte amb 23.450 habitants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170680" title="Selecci Andalusa de Futbol" nonfiltered="4742" processed="4726" dbindex="69778">

|}

La Selecci Andalusa de Futbol s l'equip nacional de futbol d'Andalusia. Com la resta de seleccions de futbol que representen altres Comunitats Autnomes de l'Estat espanyol, la selecci de Andalusia no s membre de la FIFA ni de la UEFA i per tant no pot participar de manera oficial a tornejos internacionals.

El seu primer partit va ser contra la Selecci Valenciana el 1928. Lo primer partit de caire internacional va ser contra Paraguai en l'any 1965.

Quadre de partits i resultats.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170681" title="Epidermis" nonfiltered="4743" processed="4727" dbindex="69779">

L'epidermis s la capa ms externa de la pell. Constitueix l'abrigall protector sobre la superfcie del cos i est feta d'epiteli esquams estratificat amb una lmina basal.

No cont vasos sanguinis, i s nodrida per difusi des de la dermis. Els principals tipus de cllula que constitueixen l'epidermis sn els queratincits, melancits, cllules de Langerhans i cllules de Merkel.

Estrats.

L'epidermis consta de diversos estrats de cllules amb caracterstiques diferenciades. Els estrats sn:

 Estrat germinatiu: s l estrat inferior, sn elements cbics units a la lmina basal. Sols ac hi ha divisi cellular.

 Estrat espins, sn 3 o 4 capes de cllules unides entre elles per desmosomes. Com les primeres preparacions on es varen observar eren hiperosmtiques, l aigua de les cllules eixia donant-los un aspecte espins. Aquestes cllules contenen una important quantitat d orgnuls de sntesi (RE, Golgi) que es preparen per a fer queratina, i tamb trobem vescules de precursors de queratina, la queratohialina, que s intensament basfila. Quan ms amunt, ms hi ha. Representen el comenament de la diferenciaci.

 Estrat granular o granuls, sn 1 o 2 capes de cllules molt aplanades. Tenen el citoplasma replet de queratohialina. Encara mantenen orgnuls i nucli, estan molt diferenciades.

 Estrat corni o cornificat. Ocupa des d una capa de cllules fins a centenars. A causa d una activitat autofagoctica, es lleven els orgnuls i sols queda una trama de filaments de queratina (escleroprotena). Ja no sn elements vius, van descamant-se amb el roament amb el medi i seran substituts per cllules de l estrat germinal.

La grandria de cada estrat varia depenent de la part del cos on es trobe l'epidermis.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170682" title="Esbart Dansaire de Rub" nonfiltered="4744" processed="4728" dbindex="69780">
L'Esbart Dansaire de Rub s una entitat cultural fundada a Rub el 1923 per Josep Guardiet i Pujol.

L'esbart treballa en l'ensenyament de la dansa catalana mitjanant la seva escola, la producci i presentaci d'espectacles amb el cos de ball, i la conservaci i difusi de les tradicions catalanes.

L'esbart participa activament en el manteniment i promoci de les tradicions de la ciutat, especialment en l'Aplec de Sant Mu, la Festa dels Xatos i la ballada de gitanes al carrer durant la festa major, i la organitzaci del Rubifolk, el Festival Internacional de Dansa Tradicional de Rub.

Enllaos externs.
Pgina web de l'esbart





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170684" title="Piccadilly Circus" nonfiltered="4745" processed="4729" dbindex="69781">

Piccadilly Circus s una famosa plaa i intersecci de carrers situada en el West End de Londres, en el districte de Ciutat de Westminster. 

Descripci.

Va ser construt el 1819 per a connectar Regent Street amb el principal carrer de compres, Piccadilly (la paraula "circus" es refereix a un "espai circular obert en una crulla de carrers"), i actualment enllaa directament amb els teatres a Shaftesbury Avenue aix com amb the Haymarket, Coventry Street (en direcci a Leicester Square) i Glasshouse Street. La seva proximitat a les principals zones de compres i entreteniment, la seva situaci cntrica en el cor del West End, i el fet de ser la major intersecci de trnsit han fet de Piccadilly Circus un important punt de trobada i una atracci turstica en si mateixa.

Destaca per les seves grans pantalles de vdeo i les seves tanques publicitries fetes de ne, muntades en l'edifici situat en el cant que dna a la cara nord, aix com per la font en memria d'Shaftesbury i l'esttua coneguda com Eros (estrictament, L'ngel de la Caritat Cristiana que podria ser millor tradut com a 'Agape'). Est envoltat per una gran quantitat d'edificis destacables, incloent el London Pavilion i el Criterion Theatre. Sota la plaa es troba l'estaci de Piccadilly Circus del Metro de Londres.

Histria de Piccadilly Circus.



Piccadilly Circus connecta amb Piccadilly, una carretera anomenada per primera vegada el 1626 com a Pickadilly Hall, una casa pertanyent a Robert Baker, un mariner fams per vendre piccadills o piccadillies, un terme usat per a denominar diversos tipus de collarets. El carrer era conegut com a Portugal Street el 1692 en honor a Catalina de Portugal, l'esposa del Rei Carles II d'Anglaterra, per se li va conixer com a Piccadilly des del 1743. Piccadilly Circus va ser creat el 1819, per a la uni amb Regent Street, que estava llavors sent construda sobre la base del projecte de John Nash en el lloc que es trobaven una casa i un jard propers a Lady Hutton. El "circ" perd la seva forma circular al 1886 amb la construcci de Shaftesbury Avenue.

La uni d'aquests carrers havia donat lloc a un flux de trnsit molt dens des de la seva construcci, ja que se situava en el centre de Theatreland i suportava el trnsit sortint de Piccadilly, en qu Charles C. B. Dickens, fill de Charles Dickens, va descriure com "la gran carretera que condueix des de the Haymarket i Regent-street cap a l'oest de Hyde Park-corner" i "l'acostament ms prxim al bulevard Parisenc de com Londres podia semblar"

L' va ser oberta el 10 de mar de 1906 en la lnia Bakerloo, i en la  al desembre d'aquest any. El 1928 l'estaci va ser en gran part reconstruda per a suportar un increment de trnsit.

A causa de la seva proximitat a Soho, el circ va ser un punt de trobada important en la fosca histria dels homosexuals a Gran Bretanya, especialment com un focus de prostituci i trobades informals. Quan Alfred Kinsey va visitar Londres per a estudiar les actituds sexuals angleses, va demanar ser dut per un tour sexual a Soho. El mn entorn de Piccadilly Circus i Leicester Square li van sorprendre. Comparant Londres amb les cultures sexuals de Centre Amrica, Kinsey va afirmar que mai havia vist tanta prostituci rondaire, llevat de L'Havana.

Els primers anuncis elctrics situats en els cantons van aparixer al 1910, i des del 1923 va augmentar el seu nombre a la faana de London Pavilion. La illuminaci per al trnsit va ser installada per primera vegada el 3 d'agost de 1926 en la intersecci.

La Font en Memria de Shaftesbury ("Shaftesbury Memorial Fountain", en angls) de Piccadilly Circus va ser construda el 1893 per a commemorar el treball filantrpic de Anthony Ashley Cooper, 7th Earl of Shaftesbury. Durant la Segona Guerra Mundial, l'esttua situada damunt de La Font en Memria de Shaftesbury, L'ngel de la Cristiana Caritat, va ser llevada, i reemplaada per tanques publicitries, fins al 1948, quan va ser retornada. Durant els treballs de reconstrucci del "circ" en els passats anys 80, la font sencera va ser moguda des del centre de la uni, al principi de Shaftesbury Avenue, fins a la seva actual posici en el cant sud-est.

 Localitzaci i senyals .


Piccadilly Circus est envoltada principalment per una gran quantitat d'atraccions turstiques, incloent el memorial a Shaftesbury, Criterion Theatre, London Pavilion i diverses botigues importants.

Senyals de ne i la pantalla de Coca-cola.


Piccadilly Circus sol estar envoltada per publicitat illuminada situada en els edificis des de 1900, no obstant aix un nic edifici, denominat l'edifici del cant nord-oest entre Shaftesbury Avenue i Glasshouse Street, la que hi ha ara. Aquest lloc no t nom actualment (referit usualment com a Monico pel caf Monico que solia estar en aquest lloc); la seva adrea s 44/48 Regent Street, 1/6 Sherwood Street, 17/22 Denman Street i 1/17 Shaftesbury Avenue, i s propietat de Land Securities Group des de la dcada de 1970.

El senyal ms proper usava bombetes incandescents, que van ser reemplaades per llums de ne, aix com a senyals en moviment (havia un gran rellotge de Guinness). Durant un curt perode de temps es van usar projectors digitals per al panell de Coca-cola, durant els recents 2000 es pot veure un moviment gradual amb pantalles de LED. El nombre de senyals s'ha vist redut amb el pas dels anys a causa del increment dels costos econmics. 

El lloc t cinc pantalles publicitries illuminades sobre tres llargues unitats d'anuncis, de cara a Piccadilly Circus en la cara nord, ocupades per Boots, Burger King i GAP i una barreja de petits anuncis, restaurants i edificis d'oficines d'enfront dels altres carrers. Al setembre del 2003, Coca-cola va reemplaar el seu antic panell illuminat i el lloc formalment ocupat per Nescaf amb una pantalla de vdeo LED avanat que es corba al voltant de l'edifici. Sota el senyal de Coca-cola, estan Sanyo i TDK, juntament amb les de McDonald's LED. A l'esquerra es troba el panell de Samsung, que va ser actualitzat de ne a LED el 2005.

Vodafone tamb t un senyal en el terrat de Coventry House de cara a Piccadilly Circus. A ms del logotip de la companyia, el senyal mostra missatges personals que poden introduir-se des de la web de Vodafone i que sn mostrats a certa data i hora.

Memorial a Shaftesbury i Eros.

 Articles principals: Anthony Ashley Cooper, 7th Earl of Shaftesbury i Shaftesbury Memorial;



En el costat sud-oest del Circ, moguda des de la seva posici central original, es troba la font memorial al Monument de Shaftesbury, erigida el 1892-1893 per a commemorar els treballs filantrpics del Lord Shaftesbury.

L'esttua d'Alfred Gilbert representa una esttua nua en vol, oficialment coneguda com L'ngel de la Caritat Cristiana. Popularment coneguda com a Eros desprs del mtic Du Grec de l'Amor. L'esttua s'ha convertit en una icona de Londres, i una illustraci de l'esttua s'usa com a smbol del diari Evening Standard i apareix al costat del nom del diari.

L's d'una figura nua en un monument pblic va generar controvrsia en el moment de la seva construcci, per va ser b rebuda pel pblic en general. El Magazine of Art el va descriure com, '"...un fort contrast amb la fietat general de la nostra escultura urbana, ... un treball que, mentre embelleix un dels nostres espais oberts fins a ara solitaris, hauria de fer molt per l'elevaci del gust popular per l'escultura decorativa, i servir per a alliberar a la metrpolis de qualsevol addicci del vell ordre de les monstruositats monumentals."'

Avanada tecnolgicament al seu temps, aquesta escultura va ser la primera a ser tallada en alumini. L'esttua originalment apuntava amb el seu arc al nord, cap a Shaftesbury Avenue. No obstant aix, durant la Segona Guerra Mundial l'esttua va ser retirada per seguretat, i quan va ser retornada el seu arc va ser arreglat apuntant al sud, cap a Lower Regent Street. 

 Criterion Theatre .
 Article principal: Criterion Theatre i Reduced Shakespeare Company;

El Criterion Theatre, un  de grau II, es troba a la cara sud de Piccadilly Circus. A part de la zona de la taquilla, el teatre sencer, amb aproximadament 600 seients, s subterrani i s'arriba a ell mitjanant un escala de rajoles descendents. Les columnes s'usen per a suportar alhora la zona de la llotja i la volta, restringint la visibilitat de molts dels seients interiors.

El teatre va ser dissenyat per Thomas Verity i obert com a teatre el 21 de mar de 1874, encara que els plans originals consistien en convertir-lo en una sala de concerts. El 1883 va ser forat a tancar per a millorar la ventilaci i per a substituir els llums de gas per llums elctriques, i va ser reobert a l'any segent. El teatre va tancar en 1989 i va ser restaurat extensivament, reobrint a l'octubre del 1992.

Criterion Theatre ha estat la llar de la Reduced Shakespeare Company des del 1995. The Reduced Shakespeare Company s una companyia d'actors que interpreten tot tipus de comdies. El seu treball ms important s *The Complete Works of William Shakespeare (abridged). Works s ara la comdia amb ms importncia de Londres, on es realitzen 37 obres de Shakespeare obres en 97 minuts. *Durant gaireb tot l'any Works s fa al Criterion. El Criterion Theatre ocupa l'East 15 Acting School.

 London Pavilion .





A la cara *ord-est de Piccadilly Circus, en el cant situat entre Shaftesbury Avenue i Coventry Street, es troba el London Pavilion. El primer edifici a dur aquest nom va ser construt el 1859, i era un sal de msica. El 1885, Shaftesbury Avenue va ser construda on es trobava Pavilion. Un nou London Pavilion va ser construt, el qual tamb era utilitzat com un sal de msica. El 1923, es van installar anuncis elctrics a la faana de l'edifici.

Al 1934, l'edifici va experimentar una alteraci estructural significativa i va ser reconvertit en una sala de cinema. El 1986, l'edifici va ser remodelat, preservant la faana de 1885, i convertit en un lloc de compres. El 2000, l'edifici es va unir amb el ve Trocadero Centre, i el senyal de l'edifici va ser modificada al 2003 a "London Trocadero". El soterrani de l'edifici connecta amb l'estaci de metro de Piccadilly Circus.

Botigues importants.

La botiga ms important anteriorment Tower Records, ara adquirida per Virgin Megastore, es troba a Number 1 Piccadilly, a la cara oest entre Regent Street i Piccadilly, directament de cara a Piccadilly Circus. Hi ha una sortida directa a l'estaci de metro en la planta soterrnia. La botiga que fa competncia, HMV tamb t un accs dintre del London Trocadero.

Lillywhites s la major botiga al detall d'equipament esportiu localitzada a la cara sud, propera a la font de Shaftesbury. Va ser moguda al seu lloc actual al 1925.

Estaci de metro i la Lnia Piccadilly.
 Articles principals: Piccadilly Circus tube station i Piccadilly Line;



L' del Metro de Londres es troba directament sota de Piccadilly Circus, amb entrades a cada cant. s una de les poques estacions que no tenen edificis associats i s completament subterrnia. s per si mateix un  de Grau 2.

L'estaci es troba en la Piccadilly Line entre Green Park i Leicester Square, i la Bakerloo Line entre Charing Cross i Oxford Circus.

Metronet, un dels tres operadors privats del Metro de Londres sota un acord mitjanant una societat concertada, est invertint uns 14 milions de lliures a restaurar l'estaci de Picadilly Circus. Les obres estan previstes per a comenar al mar del 2005 i seran completades en la primavera del 2007. La majoria de les millores planificades inclouen una nova planta i finals de paret, un nou sitema de CCTV, nous punts d'ajuda, una nou sistema pblic d'adrea, nous panells electrnics d'informaci, llocs de seient millorats, amidades d'impermeabilitzaci, millores per a assistir als discapacitats visuals i millores en la illuminaci. Les escales mecniques seran reemplaades.

 Enllaos externs .

  Web cam en temps real a Piccadilly Circus, subministrades per la BBC i Transport for London.

  Senyal de ne de Vodafone a Piccadilly Circus. ;
  Vista panormica des d'urban75.org.
  Vista panormica des de www.explore-london.co.uk.
  Guia de teatre de Londres per Criterion Theatre.
  Estudi metallrgic de la restauraci de la esttua d'Eros al 1990.
  Guia oberta de Londres. Estaci de metro de Piccadilly Circus.
  Mapa de www.streetmap.co.uk.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170685" title="Plasmodi falcpar" nonfiltered="4746" processed="4730" dbindex="69782">

El plasmodi falcpar (Plasmodium falciparum) s un apicomplex parsit de l'home. Es poden observar diferents fases evolutives, en el mosquit Anopheles (en el que es reprodueix el parsit), a l'interior dels hepatcits i a l'interior dels glbuls vermells. s l'agent causal de la malria terana.

Enllaos externs.
 Genoma del plasmidi falcpar;
 Altres projectes de genoma i informaci addicional;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170692" title="Pelicosaure" nonfiltered="4747" processed="4731" dbindex="69783">

Els pelicosaures (Pelycosauria), tamb anomenats teromorfs (Theromorpha), constitueixen un ordre extingit d'amniotes sinpsids, parents llunyans dels mamfers. Tradicionalment han esta considerats rptils, per donat que son ms propers als mamfers que amb la resta de rptils, avui se'ls exclou dels saurpsids ("rptils" en sentit estricte).

Es tracta d'una agrupaci parafiltica, es a dir, que no inclou tots els membres de la mateixa branca evolutiva (clade) i no tenen cap novetat evolutiva (apomorfia) en com que permeti agrupar-los. En realitat, sn una colleccin de gneres de sinpsids basals ("primitius") sense carcters derivats en com.

El terme pelicosaures es continua fent servir de manera informal per a denominar els sinpsids primitius que no sn terpsids.









Filognia.
La filognia dels pelicosaures s, segons Tree of Life:



Com es pot observar, els pelicosaures (en ) sn un grup parafiltic que inclou tots els sinpsids que no sn terpsids.

Taxonomia.
 ORDRE PELYCOSAURIA extinci*;
 Subordre Caseasauria;
 Famlia Eothyrididae;
 Eothyris;
 Oedaleops;
 Famlia Caseidae;
 Angelosaurus;
 Casea;
 Caseopsis;
 Cotylorhynchus;
 Ennatosaurus;
 Knoxosaurus;
 Caseoides;
 Subordre Eupelycosauria;
 Famlia Varanopseidae;
 Varanosaurus ;
 Archaeovenator;
 Pyozia;
 Mycterosaurus ;
 Mesenosaurus ;
 Elliotsmithia;
 Ruthiromia;
 Aerosaurus;
 Varanodon;
 Varanops ;
 Famlia Ophiacodontidae;
 Archaeothyris;
 Baldwinonus;
 Clepsydrops;
 Limnostygis;
 Ophiacodon ;
 Stereophallodon;
 Stereorhachis;
 Famlia Edaphosauridae;
 Edaphosaurus;
 Ianthasaurus;
 Glaucosaurus;
 Famlia Lupeosauridae;
 Lupeosaurus;
 Sphenacodontia;
 ?Watongia;
 Haptodus;
 Palaeohatteria;
 Pantelosaurus;
 Cutleria;
 Sphenacodontoidea;
 Famlia Sphenacodontidae;
 Ctenorhachis;
 Steppesaurus;
 Bathygnathus;
 Ctenospondylus;
 Dimetrodon;
 Neosaurus;
 Secodontosaurus;
 Sphenacodon;

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170695" title="Antoni Aulstia i Pijoan" nonfiltered="4748" processed="4732" dbindex="69784">
Antoni Aulstia i Pijoan (Reus, Baix Camp 1849 - Barcelona, mar del 1908) fou un escriptor i historiador catal. Va estudiar a Reus i Barcelona.

De ben jove milit en el catalanisme, form part de la Jove Catalunya (en fou cofundador el 1870) i fou president de l'Associaci Catalanista d'Excursions Cientfiques. El 1877 fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i collabor a les revistes Lo Gai Saber, La Renaixena i a llbum Pintoresc Monumental de Catalunya. Fou algunes vegades nomenat mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.

Va escriure un gran nombre d'obres, entre elles Memoria histrica de los catalanes que intervinieron en el descubrimiento de Amrica (premiada als Jocs Florals de 1876) i la seva obra mestra Histria de Catalunya en dos volums (Barcelona, 1887 i 1889), elaborada segons les idees Valent Almirall (fou continuada per Ernest Molin i Brass). Algunes de les seves obres descriuen els grans monuments catalans com el Monestir de Poblet, el Gran Sal de la Llotja, el Monestir de Sant Cugat del Valls, Belloch i d'altres.

Tamb va ser un dels redactors de les Bases de Manresa. Va escriure nombrosos discursos i memries i fou un dels encarregats per la junta permanent d'Uni Catalanista de redactar les Bases de Manresa de 1892.  A la seva mort, la seva biblioteca fou cedida a l'Institut d'Estudis Catalans.

 Obres .
 La tradici literria catalana en los segles XVII i XVIII (1873);
 Notcia general de la prosa catalana des de sa aparici fins a terminar lo segle XVI (1874);
 Quadros d'histria catalana (1876);
 Notcia histrica dels catalans que intervingueren en la descoberta d'Amrica (1876) ;
 Lo moviment literari catal (1875-1878);
 Barcelona. Ressenya histrica (1878);
 Associaci Catalanista (1883).
 Histria de Catalunya (1887);
 Les gestes del rei en Jaume en el Puig de Santa Maria (1908);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170696" title="Hepatcit" nonfiltered="4749" processed="4733" dbindex="69785">

Els hepatcits constitueixen entre un 70-80% de la massa citoplasmtica del fetge. Aquestes cllules estn implicades en la sntesi de protenes, l'emmagatzematge de protenes i la transformaci de carbohidrats, sntesi de colesterol, sals biliars i fosfolpids, i detoxificaci, modificaci i excreci de substncies exgenes i endgenes. L'hepatcit tambe inicia la formaci i secreci de la bilis.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170697" title="Jove Catalunya" nonfiltered="4750" processed="4734" dbindex="69786">
La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, fundat a Barcelona el 1870 i que es va mantenir fins el 1875. s considerada precedent de la Uni Catalanista. En foren fundadors ngel Guimer, Pere Aldavert i Martorell, Josep Roca i Roca, Llus Domnech i Montaner, Francesc Matheu i Fornells, Josep Pella i Forgas, Ramon Pic i Campamar i Antoni Aulstia i Pijoan. El seu rgan era La Gramalla, editat per Francesc Pelagi Briz, i el seu primer president fou Francesc d'Asss Ubach i Vinyeta. Tenia uns 50 socis.

Inicialment la entitat tenia un carcter exclusivament literari, per no es va poder mantenir al marge del debat poltic i aix va provocar la seva dissoluci el 1875. Tanmateix, entre ells hi havia un independentisme latent, posat de manifest en la capalera de la correspondncia: Salut i Catalunya independenta.

 Fonts .
 Jordi Llorens i Vila El primer catalanisme independentista a El Temps d'Histria, abril de 2005;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170698" title="Jean-tienne Portalis" nonfiltered="4751" processed="4735" dbindex="69787">

Jean-tienne Portalis (Le Beausset, Var, Provena 1746 - Pars 1807) fou un jurista francs. Com a advocat, defens els drets dels protestants i l'escriptor Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, alhora que va obtenir una sentncia de divorci per a l'esposa de Honor Gabriel Riqueti de Mirabeau, cosa que li va guanyar la seva enemistat.

Tingu una important intervenci moderada en la Revoluci Francesa quan el 1796 fou nomenat president del Consell dels Cinc-Cents , per la qual ra fou considerat un enemic del Directori francs hagu de fugir cap a Sussa i Holstein (Alemanya). Torn posteriorment per ocupar un crrec al Conseil d'tat i en la redacci del Codi de Napole amb Jean-Jacques de Cambceres, Flix Julien Jean Bigot de Preameneu, Franois Denis Tronchet i Jacques de Maleville on defens el dret escrit i les institucions occitanes . Collabor activament amb Napole Bonaparte, amb qui fou ministre de cultes el 1804.

Obres.
De l'Usage et de l'abus de l'esprit philosophique durant le XVIIIe sicle (2 volumes, 1820);
crits et discours juridiques et politiques, Aix-en-Provence : Presses universitaires d'Aix-Marseille, 1988;
Discours prliminaire au premier projet de Code civil dit aux ditions confluences et paru le 22 dcembre 1998;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170700" title="Bloc d'Estudiants Independentistes" nonfiltered="4752" processed="4736" dbindex="69788">
El Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) fou una associaci d'estudiants fundada el 1988 a la Universitat Autnoma de Barcelona.

Amb incorporaci de la Coordinadora Universitria Independentista al BEI el 1990, aquest es va estendre a la Universitat Politcnica de Catalunya i a la Universitat de Barcelona. El 1992 va formar nuclis a la Universitat de les Illes Balears i finalment el 1993 i 1994 va crear nuclis a la Universitat de Lleida, Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. 

El BEI va ser l'associaci majoritria d'estudiants en les eleccions universitries durant els anys 90, i realitzava, a part de les tasques de representaci d'estudiants en els organs de govern, activisme nacional, amb xerrades i conferncies, i activitats culturals i de conscienciaci com la Setmana Verda, en la que anualment es feien activitats en les que es promovia la sostenibilitat. 

L'1 de maig de 1999 es va fundar a Valls (Alt Camp) la Coordinadora d'Estudiants dels Pasos Catalans, com a confluncia del BEI, com a representant del Principat i les Illes; l'AEN, del Pas Valenci, i l'ACE, de la Catalunya Nord.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170703" title="Barret Puig" nonfiltered="4753" processed="4737" dbindex="69789">
Barret Puig (Montevideo, 30 de setembre de 1933 -   bidem, 30 de juny de 2007) va ser un periodista, crtic musical i professor de medis informatius uruguai. Destaca per les seves mplies contribucions a diaris nacionals i estrangers - entre ells, el diari argent La Nacin -, i per la seva participaci i collaboraci en l'mbit periodstic audiovisual.

Puig va nixer a Montevideo, al si d'una famlia d'origen catal. Va iniciar la seva trajectria com a locutor en les rdios de Montevideo de Centenario, Oriental i Sur, i ms tard ho faria a rdio Carve. Aix mateix, a partir de 1956, va formar part de l'equip de redacci de El Da. Cap a 1974 s'endinsaria al mn de la msica, exercint el paper de crtic en aquesta disciplina per al diari Bsqueda.

La seva primera aparici en televisi va tenir lloc el 1961 amb el seu debut al canal 10 de Montevideo, on va conduir una gran varietat de programes i va integrar el planter informatiu de Subrayado. 
El 1985 seria convocat per exercir la corresponsalia al diari argent La Nacin crrec que va ocupar durant gaireb 15 anys.

Tamb es va dedicar a la docncia en l'rea del periodisme i els medis informatius en l'UCM (Universidad Catlica de Montevideo).

Va morir el 30 de juny de 2007, als 73 anys d'edat, com a conseqncia d'un vessament cerebral.

 Referncies .



Enllaos externs.
Por la vida y la paz, arte - Assaig de Barret Puig sobre la situaci de la msica uruguaiana ;
Fragment de El bichicome de B. Puig ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170708" title="Bilis" nonfiltered="4755" processed="4738" dbindex="69791">
La bilis o fel s una substncia lquida alcalina groguenca produda pel fetge de molts vertebrats. Interv en els processos de digesti funcionant com a emulsionant dels cids grassos.

La seva secreci s contnua, pel que en els perodes interdigestius s'emmagatzema a la vescula biliar, i s'allibera al duod desprs de l'ingesta d'aliments. La bilis est constituda per lquid cid, neutre o lleugerament alcal, format per sals biliars, protenes, colesterol, hormones i enzims.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170710" title="Plasmodi de la malria" nonfiltered="4756" processed="4739" dbindex="69792">

El plasmodi de la malria (Plasmodium malariae) s un apicomplex parsit de l'home. s l'agent causal de la malria quartana.

Els seus gametcits sn petits, i entre rodons i ovalats. Els eritrcits que envaeix es caracteritzen per presentar les granulacions de Ziemann. L'esquizont cont un nombre de merozot entre sis i dotze. El trofozot inicial s un anell gruixut que t una massa cromatnica gran.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170714" title="Plasmodi oval" nonfiltered="4757" processed="4740" dbindex="69793">

El plasmodi oval (Plasmodium ovale) s un apicomplex parsit de l'home. s l'agent causal d'una forma de la malria tpica de l'frica Occidental.

El seu trofozot inicial, l'esquizont i els gametcits presenten gran semblana amb els del plasmodi de la malria, per aquest es caracteritza per envair eritrcits immadurs que presenten les granulacions de Schffner.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170721" title="Touching the Void" nonfiltered="4758" processed="4741" dbindex="69794">

Touching the Void s una pellcula documental del 2003 dirigida per Kevin MacDonald. Est basada en el llibre homnim de Joe Simpson que relata l'intent desastrs i a prop de la fatalitat de Simpson i Simon Yates de pujar els 6.344 m del Siula Grande als Andes peruans el 1985. La pellcula combina seqncies documentals i entrevistes amb Simpson, Yates i Richard Hawking, amb una simulaci realitzada pels actors Brendan Mackey, Nicholas Aaron i Ollie Ryall.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170723" title="Ramon Amadeu i Grau" nonfiltered="4759" processed="4742" dbindex="69795">

Ramon Amadeu i Grau (Barcelona, 1745-1821) fou un escultor catal 

Biografia.
Va nixer a Barcelona al 1745. Va residir en aquesta ciutat fins al 1809, que va fugir perseguit pels francesos a Olot, on va fer imatges, sent les ms notables un Sant Crist i La Verge del primer dolor de Castell d'Empries i una Verge de la Pietat; Sant Bru per a l'Esglsia de Sant Jaume de Barcelona; Santa Teresa per a la dels Sant Just i Pastor; Santa Anna amb la Verge en braos i Sant Joaquim, grup que es venera en la ex collegiata de Santa Anna i la del beat Josep Oriol, per a la de San Sever. Mare de Du dels Desemparats de la esglsia del Pi a Barcelona.

Va modelar a ms un sens fi de precioses figuretes per a naixements (collecci Gelabert,a Olot) 

Va morir a Barcelona al 1821 .

Nota.
El contingut d'aquest article incorpora material del tom 13 de l'Enciclopdia Universal Illustrada Europeu-Americana (Espasa), amb copyright anterior a 1927, el qual es troba al domini pblic

Enllaos externs.
Fitxa de Ramon Amadeu a pessebristes.org







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170724" title="Plasmodi viva" nonfiltered="4760" processed="4743" dbindex="69796">

El plasmodi viva (Plasmodium vivax) s un apicomplex parsit de l'home. s l'agent causal d'una forma de la febre terana benigna. L'esquizofont madur dna lloc a un nombre de merozots entre dotze i vint-i-quatre. El trofozot incicial t forma d'anell.

Els seus gametcits sn grossos, entre ovalats i rodons i augmenten el volum dels glbuls vermells que infecten.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170726" title="Muret" nonfiltered="4761" processed="4744" dbindex="69797">


Muret (Murth en occit) s un municipi francs, situat al departament d'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus, uns 20 quilmetres al sud de Tolosa. L'any 2006 tenia 24.000 habitants.

Muret s un lloc molt important en la histria de Catalunya, ja que hi tingu lloc la batalla de Muret, on mor el rei catal Pere el Catlic lluitant contra els francesos de Sim de Montfort, fet que va posar fi a l'expansi per Occitnia dels monarques catalans.

Ciutats agermanades.

Monts;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170735" title="Assassin's Creed" nonfiltered="4762" processed="4745" dbindex="69798">


Assassin's Creed s un videojoc en desenvolupament per Ubisoft Montreal i que ser publicat per Ubisoft. Va ser anunciat per ser llanat a tot el mn el novembre del 2007, no obstant la data exacte encara no est confirmada.

El videojoc tracta sobre la Tercera Croada, a l'any 1191. El jugador assumeix el rol d'Altar (en rab        , "El volador"), un membre de la secta Hashshashin (els "assassins" originals), que el seu objectiu s matar a nou figures histriques que han propagat les Croades. Com que el jugador troba i mata aquests objectius, la seva conspiraci s revelada. El jugador haur de viatjar a travs de tres ciutats: Jerusalem, Acre i Damasc.

L'entorn en qu es mou el jugador s totalment interactiu (" Si hi ha ms de 2 polzades, s interactiu" segons deia Jade Raymond en una entrevista), des de la gent fins a les ciutats sn histricament acurades. Aquestes ciutats estan poblades per molta gent, i la manera de qu el jugador controli l'Altar afecta com reaccionen els gent al voltant d'ell davant la seva
presncia. Per exemple, quan va a travs d'una multitud, si el jugador destorba alg the, es far un efecte significant. No obstant aix, si el jugador empeny alg i el mata, la multitud de persones es poden anar en contra teva i s'haur de fugir. Tanmateix, si el jugador empeny una persona a un costat,   el poden empnyer en resposta. Si el personatge puja per murs, els ciutadans estaran al voltant del mur en qesti,  atraient l'atenci indesitjada dels guardes.

Els productors del videojoc  podran dir que l'Assassin's Creed est ben ambientat en un temps histric ben acurat. Les localitzacions del videojoc sn de ciutats que van tenir una gran importncia histrica en l'poca de la Tercera Croada. Tots els objectius de l'Altar sn tamb fets histrics de l'any 1191 ( encara que no s necessriament assassinat).


Pel cam, no obstant aix, ell comena per descobrir els seus objectius siguin ms que un benefici propi i personal. Sembla que comparteix una gran relaci amb una societat secreta   un grup de familiars a Hashshashin. I no ho fan per propi benefici. El seu objectiu principal,   i com planegen aconseguir-lo,  sn els secrets per ser descoberts durant el curs de la histria.

 Premis .
Els segents premis guanyats a l'E3 del 2006 sn:

Game Critics Awards;
Millor Videojoc d'Acci i Aventura.;
 
IGN;

Guanyats: Millor Videojoc d'Acci, Videojoc de PS3 de l'E3, Millor Videojoc d'Acci de PS3, Millors Grfics de PS3;
Segons premis:, Millor Videojoc de Consola, Millor Disseny Artstic de PS3, Premi per l'Excellncia Tecnolgica de PS3;
Nominacions: Videojoc de PS3 de l'E3, Millor Tecnologia Grfica;

GameSpy;
Guanyat: Millor Videojoc de PS3 de l'E3;

GameSpot;
Guanyat: Millor Videojoc de PS3 de l'E3;
Segons premis: Millor Videojoc de PS3 de l'E3, Millor Triler, Millors Grfics, Millor Videojoc d'Acci i Aventura;

Gametrailers;
Guanyat: Millor Videojoc de l'E3;
Segons premis: Millor Triler, El Ms Innovador, Millor Videojoc d'Acci i Aventura;

1UP:
Guanyat: Millor Videojoc de PS3;
Segons premis: Millors Grfics, Millor Videojoc de l'E3;

Referncies.




 Enllaos externs .

Llocs web oficials;
  Lloc web oficial d'Assassin's Creed al Regne Unit;
  Lloc web oficial d'Assassin's Creed als EUA;
  Frums oficials d'Assassin's Creed;

Entrevistes i informaci;
  Vdeo i detalls a VaDeJocs.cat;
  Entrevista amb el productor Jade Raymond;
  X06 On Stage Demo (137 MB, .WMV);
  HD Triler;
  Triler de l'Ubiday 2007;
  Sessi de Jade Raymond Q & A d'Ubidays 2007;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170742" title="Ermita de Santa Brbara (Cocentaina)" nonfiltered="4763" processed="4746" dbindex="69799">
L'ermita de Santa Brbara de Cocentaina, (Comtat), est situada sobre un tur on se celebra la festa popular de la "corriola" cada 8 de desembre. Data del segle XIII i respon a la tipologia de les anomenades ermites de conquesta.

Descripci.
L'ermita s d'una sola nau rectangular, amb tres crugies, presbiteri i nrtex. La seva coberta s a dues aiges i es recolza sobre arcs de diafragma gtics que a l'exterior es converteixen en gruixuts contraforts. Sobre els arcs es recolza l'estructura de coberta amb bigues.

El presbiteri se situa ms elevat que la nau, mentre que el nrtex davanter, obert i d'poca posterior, s ms baix i en el plnol d'uni amb la nau se situa l'espadanya.

La illuminaci natural a l'interior s escassa, ja que noms arriba a travs de dues finestres laterals i les portes d'accs

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170743" title="Chrono Trigger" nonfiltered="4764" processed="4747" dbindex="69800">

 s un videojoc de rol creat i publicat per Square (ara Square Enix) per la videoconsola Super Nintendo Entertainment System. Es va llanar per primera vegada l'11 de mar de 1995 al Jap i el 22 d'agost  1995 a l'Amrica del Nord. El videojoc no es va llanar als Pasos Catalans ni a Europa. La histria del videojoc tracta sobre un grup jove d'aventurers que accidentalment sn transportats a travs del temps i veuen que el mn ser destrut en un futur proper. Prometent prevenir aquest desastre, ells viatgen a travs de la histria per mirar de descobrir la manera de salvar el planeta. 

Chrono Trigger va ser desenvolupat per un grup anomenat "Dream Team" o "Dream Project" que est constitut per Hironobu Sakaguchi, Kazuhiko Aoki i el compositor i msic Nobuo Uematsu, conegut pels seus treballs a la saga de Final Fantasy, i Yuuji Horii i l'artista Akira Toriyama, conegut pels seus treballs a la saga de Dragon Quest.

En el temps del llanament, certs aspectes del Chrono Trigger esdevenien com a revolucionaris en els videojocs   incloent molts finals possibles, una histria dramtica amb molts personatges, un agradable sistema de batalla i grfics bastant bons i detallades. Encara s reconegut per molts fans com a un dels millors videojocs de tots els temps, i va ser realitzada una versi feta per TOSE per la PlayStation de Sony al Jap rellanadada per Square durant el 1999. Al 2001, va ser llanat a l'Amrica del Nord com a part de Final Fantasy Chronicles per la PlayStation, que tamb incloa el Final Fantasy IV. Per mai va ser llanat als territoris que s'utilitza PAL.

 Jugabilitat .
Chrono Trigger mostra una bona jugabilitat RPG, per amb diverses innovacions. Com els primers videojocs del tipus RPG, el jugador assumeix el control del protagonista i els seus companys a travs d'un mn fictici en dos dimensions, constitut en diversos boscos, ciutats i masmorres. La navegaci pel mn es fa a travs d'un mapa del mn a escala reduda, veient-ne els edificis, camins i elements ms destacats del paisatge. Les localitzacions com poden ser les ciutats i els boscos sn representats per ms mapes reduts en qu els jugadors hi poden entrar per trobar objectes, resoldre trencaclosques (o puzzles), fer batalles, trobar objectes i enemics. No obstant aix, la jugabilitat del Chrono Trigger es desvia del RPG tradicional en qu hi ha un trobador aleatori d'enemics en el qual alguns es veuen visiblement de lluny i quan s'est a prop s'inicia una emboscada per realitzar desprs la lluita. Amb el contacte amb els enemics en un camp s'inicia una batalla que es pot celebrar en el camp mateix o en una pantalla de batalla separada. Aquest concepte es veu reflectat en alguns ttols posteriors a aquest com Secret of Mana i Final Fantasy Adventure, per no s un element com al gnere d'acci RPG.


Ms elements en la lnia traditional dels RPG, els jugadors i enemics poden utilitzar atacs i objectes fsics o mgics per  ferir els objectius durant les batalles. Cada atac que produeixen els personatges jugables i els enemics controlats per la CPU redueix el seu nombre de punts de vida (o barra de vida) que pot ser restaurada amb pocions o encanteris. Aquest element de jugabilitat tamb es produeix en els videojocs de la saga Pokmon. Quan un personatge jugable per tots els punts de la vida, ell o ella es debilita i acaba derrotat en la batalla, la partida s'acaba i s'ha de tornar a comenar des de l'ltima vegada que s'havia desat, perdent aix tots els progressos que s'havien fet desprs. Els jugadors poden equipar els personatges amb armes, arnesos, proteccions, i accessoris que poden produir resultats especials al videojoc (com l'augment del poder en atac) a la batalla i utilitza diversos objectes que es gasten. Aquest objectes i equipaments poden ser comprats o trobats en l'entorn del mapa, sovint en cofres. Explorant noves zones i eliminant enemics, els jugadors progressen a travs de l'argument de Chrono Trigger.

Chrono Trigger utilitza un sistema de  (ATB), una pinzellada de la saga d'Square, de Final Fantasy que va ser dissenyat per Hiroyuki It  al Final Fantasy IV. No obstant aix, la variaci que s'usa al Chrono Trigger s diferent que en les versions anteriors;  el videojoc es defineix com a per sobre de la pantalla en "Batalla en temps actiu 2.0". Cada personatge pot fer una acci en una batalla en cada torn que li pertoca de manera ms o menys rpida   dependent de la velocitat estadstica que t   compta a zero. Les tcniques especials fsiques i mgiques; com l'habilitat amb l'espasa; sn proporcionades a travs d'un sistema anomenat "Techs". Techs  exhaureix els punts de mgia d'un personatge (un comptador numric com la barra de punts de vida) i sovint t un efecte especial a la zona; alguns encanteris fereixen als monstres, mentre d'altres poden derrotar-los en un simple atac. Els enemics sovint canvien de posici durant la batalla, creant oportunitats per l's tctic del Tech. Un tret nic del sistema Tech del Chrono Trigger s que es poden utilitzar nombroses tcniques cooperatives. Cada personatge reb vuit Techs que poden ser usats amb els altres personatges per crear un Tech Dobre o Triple per provocar un efecte major. Per exemple, l'atac d'en Crono semblant a una filatura d'espases anomenada Cyclone pot ser combinat amb l'atac Flame Toss de la Lucca per crear el Fire Whirl. Quan els personatges amb Techs compatibles tenen Punts de Mgia disponibles per donar forma a les seves tcniques i estan disponibles per a ser usades, el videojoc automticament pren la combinaci com a opci.


Al Chrono Trigger s'hi mostra altres elements de jugabilitats nics (fins al llanament) en el mn dels videojocs, fins i tot el viatge a travs del temps. Els jugadors tenen l'accs a set poques de la histria del mn del videojoc i les accions que es prenen en el passat afecten al futur. Durant l'argument, els jugadors es troben amb nous aliats, completant missions i a la recerca de paraules clau pels ciutadans. El viatge en el temps es realitza a travs de portals i  pilars de llum anomenats "portes del temps", com tamb la mquina del temps anomenada "Epoch". A ms a ms, al Chrono Trigger   pren l'avantatge del mapatge de textura de Mode 7, utilitzat com a tcnica de creaci de minijocs de curses i algunes escenes. El videojoc tamb suporta l'opci New Game+. Desprs de completar el joc, els jugadors poden comenar el joc utilitzant les dades de sessions de partides anteriors. Quan el personatge puja de nivell, les tcniques i l'equipament es puguen les caracterstiques, mentre que tamb s'aconsegueix diners i alguns objectes relacionats amb la histria es descarten. Altres caracterstiques del Chrono Trigger sn que el videojoc pot ser superat sense el protagonista i pot tenir molts finals diferents. El progrs previ dels jugadors en la batalla final determina quin dels tretze finals possibles   alguns amb noms lleugeres variacions per haver fets coses sense molta importncia   que el jugador podr rebre.   A ms, alguns dels finals es poden noms veure en les sessions de New Game+, en qu el cap final pot ser desafiat ms d'hora que normalment es pot fer. Square usa el concepte New Game+ en els altres ttols, com el Vagrant Story, Chrono Cross, Parasite Eve i Final Fantasy X-2.

 Argument .
 Personatges.
En l'argument del videojoc, els set personatges jugables del Chrono Trigger sn de diferents poques. El videojoc comena al 1000 A.D. amb en Crono, la Marle i la Lucca. En Crono s un jove valent que utilitza la katana per lluitar,  mentre que la Marle s de fet la Princesa Nadia del regne
Guardia, una noia activa, que actua com un noi, que segurament ve del seu pare, el rei. La Lucca s una excellent mecnica i (que est ms cmode al voltant de maquinria que de gent) que noms t en Crono com a amic. Ella t un gran inters en la cincia, a causa d'un accident que va deixar a la seva mare amb les cames greument ferides, i ara casa seva s'ha convertit en un laboratori amb molta maquinria. Des del 2300 A.D., en Robo s un robot amb una brillant i curiosa personalitat creat per ajudar als humans. A causa d'un desastre mundial al 1999 A.D. el van deixar inactiu, per desprs va ser trobat i reparat per la Lucca, i el robot li va donar les grcies amb molt de sentiment.

 Un l'altre personatge de l'argument s l'Ayla, una dona prehistrica que viu al 65,000,000 B.C.. s caracteritzada com a fero,  segura i incomparable  en fora, Ayla s la cap de Ioka Village i va ser lder pel seu poble en una guerra contra els Reptites, dinosaures amb trets d'humans que intenten dominar el mn. Els dos ltims personatges sn del 600 A.D.   en Frog i un personatge opcional anomenat Magus,  encara que l'ltim va nixer en l'poca del 12000 B.C.. En Frog s un antic terratinent que en un principi es diu "Glenn"; el seu cos va ser canviat per una granota antropomrfica per a ser anomenat Magus. Desprs que Magus digus adu al seu amic, Cyrus, i transformat en una granota, en Frog es va dedicar a protegir la Princesa de Guardia   i venjant-se Cyrus per la mort d'en Magus. Culpant-se d'haver fallat al seu amic, en Frog es descriu com a cavallers tot i que no retreu remordiments sobre el passat. Magus s un enrgic mag i lder dels Mystics, una raa de dimonis i intelligents animals que fan la guerra amb la humanitat en aquesta poca. Magus va ser anomenat en un principi "Janus", i va ser el prncep del Regne de Zeal al 12000 B.C. No obstant aix, un extraterrestre conegut com a "Lavos" va destruir el regne i va enviar en Janus a l'poca del 600 A.D. quan encara noms era un nen. Jurant venjana contra Lavos, i sense saber on era la seva germana, Schala, ell es descriu com a cnic i rumiant.

Histria.
La histria de Chrono Trigger's comena amb la Fira Millenria al 1000 A.D., una celebraci millenria des de la creaci del Regne de Guardia. El protagonista, en Crono,  s despertat per la seva mare i va cap a Leene Square, on la se celebra la fira. Desprs, de manera accidental, ell xoca amb una noia que es diu "Marle", de seguida es fan amics i visiten l'atracci principal de la fira, una atracci de teletransportaci construda per l'amiga inventora d'en Crono, la Lucca. La Marle s'ofereix com a voluntria per provar la mquina, per durant la demostraci la mquina es torna boja i
reacciona amb el seu penjoll, teletransportant-la a travs d'un misteris portal, deixant noms el penjoll.Taban: What's going on Lucca? WHERE IS SHE? / Lucca: The way she disappeared... It couldn't have been the Telepod! The warp field seemed to be affected by her pendant...  

 Curiositats .
Es va fer una traducci completa del videojoc al castell que podria haver sigut tamb tradut al catal per no es va fer.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Chrono Trigger ;
 El videojoc a MobyGames ;
 El videojoc a GameFAQs ;
  Llista d'endings del videojoc;
 Chrono Trigger Official Soundtrack a MusicBrainz ;
  a StrategyWiki ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170749" title="Temporada 2007-2008 del RCD Espanyol" nonfiltered="4765" processed="4748" dbindex="69801">
Reial Club Deportiu Espanyol - Temporada 2007-2008.







 24 de juliol: Peralada CF - RCD Espanyol, (0-2) a Peralada.
 28 de juliol: Glentoran FC - RCD Espanyol, (0-6) a Belfast.
 31 de juliol: Coventry City - RCD Espanyol, (1-1) a Coventry.
 1 d'agost: Bolton WFC - RCD Espanyol (3-0) a Bolton.
 4 d'agost: Derby County - RCD Espanyol (2-2);
 10 d'agost: SC Heerenveen - RCD Espanyol (1-3) ;
 12 d'agost: FC Utrecht - RCD Espanyol (2-2) a Utrecht;
 12 d'agost: RCD Espanyol - Olympiacos, (3-2) torneig Ciutat de Barcelona Memorial Fernando Lara;



Lliga: 12;
Copa del rei: Eliminat a vuitens de final per l'Athletic Club de Bilbao a la tanda de penals desprs d'empatar a un gol a l'anada, a l'Estadi de San Mams i tamb a un gol a la tornada a l'Estadi Olmpic Llus Companys, jugant una prrroga;
Copa de Catalunya: ;


 El 13 de gener de 2008 Raul Tamudo iguala a Antoni Argils com el jugador amb ms partits disputats al club, amb un total de 301 partits.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170751" title="Llarga Cua" nonfiltered="4766" processed="4749" dbindex="69802">
L'expressi Llarga Cua va ser creada per Chris Anderson en un article de la revista Wired del mes d'octubre de 2004 per a descriure determinats tipus de negocis i models econmics com ara Amazon.com o Netflix. El terme Llarga Cua s'utilitza habitualment en el mn de l'estadstica, aplicat a la distribuci de la riquesa o b a l's del vocabulari.


La Llarga Cua s el nom colloquial per a una coneguda caracterstica de les distribucions estadstiques (Zipf, Llei de Power, distribucions de Pareto i/o en general distribucions de Lvy). La caracterstica tamb s coneguda com a heavy tails, power-law tails, o les cues de Pareto. Aquestes distribucions sn semblants al grfic de l'esquerra.

Segons Chris Anderson, Internet i l'entorn digital han canviat les lleis de distribuci i les regles del mercat. La reducci en el cost d'emmagatzemament i distribuci que permeten les noves tecnologies, fan que no sigui necessari focalitzar el negoci en uns quants productes d'xit, els anomenats supervendes.

Avui en dia, aquests mercats tradicionals basats en l'alt rendiment d'uns productes determinats, es veuen complementats per aquests nous mercats, on la suma de totes les petites vendes de molts productes diferents poden arribar a igualar o superar els primers. Sn el mercat de masses i el nou nnxol de mercats, representats pel cap i la cua de la coneguda grfica de distribuci estadstica.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170752" title="Radar de trnsit" nonfiltered="4767" processed="4750" dbindex="69803">

El radar de trnsit s un radar que s'utilitza principalment per al control del lmit de velocitat en el trnsit rodat. 

La companyia holandesa Gatsometer BV, fundada als anys 50 pel corredor de rallis Maurice Gatsonides, va inventar les primeres cmeres de control de trnsit. Gatsonides volia monitorar millor la seva velocitat als revolts d'una pista de carreres i se li va ocrrer aquest dispositiu per a millorar el temps que tardava en completar el circuit. La companyia va desenvolupar el primer radar per a s en trnsit rodat i, hui en dia, s el major subministrador de sistemes de radars de velocitat. Aquesta es la ra de qu en alguns pasos, les cmeres de control de velocitat siguin anomenades de vegades "Gatsos". 

 Enllaos externs .
Llista de radars de trnsit a 1.000 ciutats espanyoles (en castell)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170753" title="Palpimnid" nonfiltered="4768" processed="4751" dbindex="69804">



Els palpimnids (Palpimanidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels palpimanodeus (Palpimanoidea), juntament amb els huttnids i els estenoqulids.

En lloc de les habituals sis fileres, els palpimnids en tenen dues. Les primeres potes sn molt llargues. Totes les espcies produeixen seda no cribellada .

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 28 d'octubre de 2006, amb 15 gneres i 127 espcies. Es troben a Sud-amrica, frica, Sud-est d'sia, Xina, amb algunes espcies al Mediterrani i una a l'Uzbekistan.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Chediminae .
 Badia Roewer, 1961 (Senegal);
 Boagrius Simon, 1893 (frica, Sud d'Asia);
 Chedima Simon, 1873 (Marroc);
 Diaphorocellus Simon, 1893 (frica);
 Hybosida Simon, 1898 (frica, Seychelles);
 Sarascelis Simon, 1887 (frica, ndia, Malisia);
 Scelidocteus Simon, 1907 (frica);
 Scelidomachus Pocock, 1899 (Socotra);
 Steriphopus Simon, 1887 (Myanmar, Seychelles, Sri Lanka);

 Otiothopinae . 
Platnick, 1999
 Anisaedus Simon, 1893 (Sud-amrica, frica);
 Fernandezina Birabn, 1951 (Sud-amrica);
 Notiothops Platnick, Grismado & Ramrez, 1999 (Xile);
 Otiothops MacLeay, 1839 (Sud-amrica, Cuba);

 Palpimaninae . 
Thorell, 1870
 Ikuma Lawrence, 1938 (Nambia);
 Palpimanus Dufour, 1820 (Mediterrani, frica, Sud-amrica, ndia, Uzbekistan);

Referncies.


 Bibliografia.
 Platnick, N.I. (1978): "A new Otiothops from Colombia (Araneae, Palpimanidae)". J. Arachnol. 5: 179-180. PDF (O. kochalkai);
 Platnick, N.I. (1985): "On the Chilean spiders of the family Palpimanidae (Arachnida, Araneae)". J. Arachnol. 13:399-400. PDF;
 Platnick, N.I.; Grismado, C.J.; Ramrez, M.J. (1999): "On the genera of the spider subfamily Otiothopinae (Araneae, Palpimanidae)". American Museum novitates 3257 PDF - Abstract;
 Grismado, C.J. (2002): "Palpimanid spiders from Guyana: New species of the genera Fernandezina and Otiothops (Araneae, Palpimanidae, Otiothopinae)". Iheringia, Sr. Zool. 92:3: PDF - HTML;

 Vegeu tamb .
 Palpimanodeu;
 Llista d'espcies de palpimnids;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170756" title="Tabar Vzquez" nonfiltered="4769" processed="4752" dbindex="69805">


Tabar Ramn Vzquez Rosas (Montevideo, 17 de gener de 1940) s un oncleg, radioterapeuta i poltic; s l'actual president de la Repblica Oriental de l'Uruguai.

Va triomfar en l'elecci presidencial del 31 d'octubre de 2004, en qu es presentava com a candidat per la coalici d'esquerra Encuentro Progresista-Frente Amplio-Nueva Mayora, en obtenir la majoria absoluta amb el 50,45% dels vots vlids, transformant-se en el primer president esquerr i trencant amb l'hegemonia bipartidista del Partit Nacional de l'Uruguai i el Partit Colorado, que havien dominat la histria poltica uruguaiana des del 1830. Va assumir el seu crrec l'1 de mar, 2005 i el seu mandat finalitzar el 2010.

Biografia.
Aquest metge d'ideologia socialista, va nixer al barri de La Teja, Montevideo, el 17 de gener, 1940. Va acabar la carrera a la Facultat de Medicina de l'Universitat de la Repblica i l'agost de 1972 es va graduar com a especialista en Oncologia i Radioterpia. El 1976, en ple cop d'estat, va obtenir una beca del govern de Frana que el va permetre d'especialitzar-se a l'Institut Gustave Roussy de Pars. El 1982, durant la dictadura militar, va ser designat com a representant de l'Uruguai a Israel per al XI Curs d'Investigaci Cancerolgica del 10 al 21 de mar d'aquell any. 

Des del 1985 s professor director de l'rea Radioterpia del Departament d'Oncologia de la Universitat de la Repblica. Sol acudir a nombrosos congressos, al Brasil, l'Argentina, el Jap, Israel, Frana, els Estats Units, ustria, Turquia i Dinamarca. Ha estat autor i coautor de ms d'un centenar de treballs cientfics publicats en revistes uruguaianes i internacionals.

El 1978 va ser electe vicepresident del Club Atltico Progreso, i el 1979, en va ser designat president. Durant la seva gesti el club es va consagrar per primera i nica vegada com a campi de la primera divisi uruguaiana de futbol el 1989. Se'n va deslliga, de la direcci esportiva aquell mateix any.

Est casat amb Mara Auxiliadora Delgado i t tres fills: Ignacio, Santiago i Javier. Tamb tenen un fill adoptiu, Sebastin.

Carrera poltica.
El 1986 es va ocupar de les finances de la Comissi del Vot Verd (Comisin del Voto Verde) creada per oposar-se a la Llei de Caducitat que va amnistiar els militars acusats de delictes contra els Drets Humans durant la dictadura uruguaiana.

s membre del Partit Socialista de l'Uruguai i integra el seu Comit Central des de desembre de 1987.

El novembre de 1989 va ser candidat a Intendent de Montevideo pel Front Ampli, guanyant les eleccions i assumint el crrec el 15 de febrer, 1990. Amb la seva elecci, es va transformar en el primer governant d'esquerra de la histria i en una figura central de la poltica uruguaiana. Va ser membre del Congrs Nacional d'Intendents durant el perode 1990-94 i president del mateix durant l'any 1993.

Fou president de l'Encuentro Progresista des de desembre de 1994 i president del Front Ampli des de desembre de 1996, desprs de la renncia del seu anterior lder, el general Lber Seregni, va renunciar durant 1997 a causa de diferncies amb els sectors radicals, tornant a ser president a l'any segent. El seu crrec va ser ratificat el desembre de 2001.

El 1994 es va presentar com a candidat a la presidncia al costat de Rodolfo Nin Novoa, en aquell moment senador i exintendent de Cerro Largo pel Partit Nacional, amb qui va fundar el Encuentro Progresista. Va obtenir el 30,6% dels vots. 

Novament candidat presidencial l'octubre de 1999, desprs de derrotar en les internes partidries a Danilo Astori amb el 82,4% dels vots, va ser el candidat ms votat en obtenir el 40,11% dels sufragis, pel que va haver de definir la seva elecci en la segona volta electoral amb el candidat del Partit Colorado, Jorge Batlle Ibez. En aquesta definici va obtenir el 45,87% dels vots, resultant vencedor Batlle.

 Historial electoral .

Eleccions Presidencials de 1994.
Resultat de les eleccions de 1994 per a la presidncia de la
Repblica



Eleccions Presidencials de 1999.

Resultat de les eleccions de 1999 per a la presidncia de la Repblica



Segona volta



Eleccions Presidencials de 2004.

Resultat de les eleccions de 2004 per a la presidncia de la Repblica



Elecci presidencial 2004.
El 21 de desembre de 2003 va ser proclamat candidat a la Presidncia de la Repblica per la coalici Trobada Progressista-Front Ampli-Nova Majoria (Encuentro Progresista Frente Amplio Nueva Mayora) (EP-FA-NM), al costat del seu company de frmula d'anteriors eleccions, Rodolfo Nin Novoa.

Les enquestes el donaven com un clar guanyador, encara que es dubtava si assoliria la majoria absoluta que li permetria ser elegit sense necessitat de mesurar-se en una segona volta electoral amb el segon candidat ms votat.

El 31 d'octubre, 2004 va obtenir el 50,45% dels vots, encara que la Cort Electoral de l'Uruguai va tardar ms d'una setmana a fer oficial el resultat a causa que, per obtenir majoria absoluta, faltava que 708 dels ms de 32.000 vots observats fossin per a la seva candidatura. Aix va crear la possibilitat terica d'una segona volta electoral amb el candidat nacional Jorge Larraaga. Estadsticament es tenia certesa que no anava a ocrrer i la predicci es va confirmar amb el lliurament dels resultats oficials el 6 de novembre. Vzquez va obtenir el vot de 1.124.761 ciutadans en un total de 2.229.611 habilitats i va ser proclamat oficialment president electe el 8 de novembre, assumint el crrec l'1 de mar de 2005. El seu mandat expirar el 2010.

Aprovaci presidencial.

En comenar el seu mandat presidencial, Vzquez tenia un nivell d'aprovaci del 64%. Dos mesos desprs el nivell d'aprovaci va caure 11 punts, degut principalment a les protestes de carrer registrades a Montevideo. S'hi va qestionar la demora en la implementaci del Pla d'Assistncia Nacional a l'Emergncia Social (PANS), un pla d'atenci als pobres llanat pel govern, i les polmiques entre alts funcionaris dels ministeris. Tamb hi va incidir, d'acord al sondeig, la proposta per alliberar presos comuns, una mesura proposada pel Govern de Vzquez per intentar resoldre la superpoblaci carcerria al pas.

A mitjan 2005 el nivell d'aprovaci era del 54%. L'enquesta que es va realitzar l'abril de 2006 va revelar que l'ndex d'aprovaci va ser de 44%, transformant-se en la segona caiguda significativa en els nivells d'aprovaci presidencial. El director d'Opini Pblica d'Equips Mori, Ignacio Zuasnabar, va indicar:

(...) el desgast que va provocar sobre la imatge del president el maneig del conflicte entre Argentina i l'Uruguai per plantes de cel-lulosa apareix com la principal explicaci d'aquesta caiguda en els seus nivells d'aprovaci.

En una enquesta d'aprovaci realitzada el mes de juliol de 2006, Tabar Vzquez va pujar un punt, assolint d'aquesta manera un nivell del 45% .

En una altra enquesta realitzada a mitjan desembre de 2006, per Equips Mori, es va registrar un lleu creixement del 5%, tenint actualment una aprovaci del 50%.

En complir-se dos anys de govern, el Dr. Vzquez, va realitzar un acte pblic a la Plaa Independncia de Montevideo, on va retre comptes sobre els xits del govern fins al moment. L'acte, sense antecedents a la histria uruguaiana, va generar molt debat a propsit del caire de la convocatria i la seva organitzaci va despertar polmica en els dies previs, amb crtiques des de l'oposici. Tant dirigents blancos com colorados van assenyalar que l'acte constitua una violaci de la Constituci, ja que el veien com un acte poltic partidari, tanmateix durant l'acte el president no es va referir a cap partit poltic, ni a qestions partidries. Malgrat aix, membres del gabinet presidencial, com Jos Mujica van admetre que l'acte va ser de tall poltic. S'estima que hi havia ms de seixanta mil persones a la plaa i els voltants. Les locucions de Vzquez van durar gaireb 3 hores, durant les quals va repassar els xits de cada ministeri en aquests dos anys. Per la durada de l'acte, l'oposici va qualificar a l'acte com a digne del president veneol Hugo Chvez o del lder cub Fidel Castro. Mentrestant, algunes fonts de informaci asseguren que Vzquez est analitzant la situaci per impulsar una reforma constitucional, que el permeti ser reelegit President de la Repblica, encara que el mateix Vzquez va desmentir aquesta especulaci poc temps desprs.

A finals de mar del 2007 l'empresa consultora Factum va treure com a resoluci que un 60% dels uruguaians aprova la gesti del president Vzquez (augmentant un 5% de l'ltima enquesta), la desaprovaci en canvi s d'un 19%. .

Poltica internacional.


Cap destacar dintre de les relacions internacionals del govern del Dr. Vzquez la represa de relacions amb Cuba, l'afermada amistat entre el govern uruguai i el veneol, la dolenta comunicaci entre l'Uruguai i l'Argentina, les dures crtiques del mandatari al Mercosur, la negativa del govern de signar un TLC amb els Estats Units, les millorades relacions amb altres governs "progressistes" com el de Bolvia, Xile, Brasil i Equador i, finalment, les noves fronteres de comer amb pasos com Nova Zelanda, Xina, ndia i l'Uni dels Emirats rabs.

Relaci amb Cuba;

La primera acci diplomtica d'importncia en el govern de Vzquez va succeir el mateix dia d'assumpci, l'1 de mar del 2005, quan el canceller Reinaldo Gargano signa la represa de les relacions diplomtiques amb Cuba, que des del 2002 i fins a llavors el president de torn Jorge Batlle Ibez havia decidit acabar-les, allegant severes diferncies amb el mandatari cub Fidel Castro. Una de les promeses electorals del Front Ampli va ser la immediata represa de les relacions bilaterals entre ambds pasos. 

Relaci amb el Mercosur;

Durant els anys de govern el president Vzquez s'ha mostrat distant envers el Mercosur, ja que segons ell existeixen asimetries molt greus entre els pasos grans del bloc, s a dir l'Argentina i el Brasil, mentre que els pasos com Paraguai i Uruguai quedaven en un segon pla. Aquestes acusacions van generar discrepncia entre l'Uruguai i els pasos ja esmentats.  

Relaci amb Veneuela;

Davant la petici de Veneuela per a sser membre ple del Mercosur, el Poder Executiu va agilitar l'aprovaci de les cmeres de representants i la de senadors (tenint l'aprovaci de l'oficialisme i no la de l'oposici) i aconseguir aix ser el primer pas a acceptar a Veneuela com membre ple del bloc. La relaci de Veneuela amb l'Uruguai ha millorat progressivament desprs del trasps de comandament. Anteriorment el president Hugo Chvez tamb possea diferncies amb l'expresident uruguai Jorge Batlle, sobretot desprs de l'estancament de relacions amb Cuba. Desprs de l'assumpci de Vzquez el tracte envers l'Uruguai va ser fratern. Veneuela va donar diners per a la reestructuraci de l'Hospital de Clniques i altres edificis pblics. 

Relaci amb els Estats Units;


Si b en les campanyes electorals Vzquez es mostrava poc inclinat a tota relaci amb els Estats Units, el seu ministre d'economia Danilo Astori pensava el contrari. De fet, durant el temps transcorregut en el seu mandat es va assolir signar un TIFA, pas previ al TLC tan desitjat per l'oposici i rebutjat per l'oficialisme. De tota manera, el president ha dit en diverses ocasions que de cap manera se signar un TLC amb el pas del nord. Tanmateix, Estats Units es mostra insistent en l'assumpte. De fet, el 8 de mar del 2007 el president George W. Bush va visitar el pas per dos dies i va formalitzar exportacions de l'Uruguai cap al seu pas, com s el cas dels nabius. A ms el pas ha estat visitat per diversos secretaris del president Bush, com el secretari del tresor Henry Paulson, la secretria d'estat Condoleezza Rice i la secretria de Treball Elaine Chao, entre uns altres. 


Relaci amb l'Argentina;
El conflicte mes tibant, que en termes diplomtics ha afrontat aquest govern, va ser sens dubte l'enfrontament per la fbrica de paper finesa Botnia amb l'Argentina, amb qui l'Uruguai t molta histria compartida i pobles amics, el que ha fet aquest conflicte encara ms difcil de tolerar. Vzquez, qui en primera instncia s'havia mostrat en contra de la installaci de les papereres a Fray Bentos, va canviar el seu parer a l'arribar al govern. Argentina acusa a l'Uruguai d'haver violat el Tractat del Riu Uruguai, riu compartit per ambds pasos.  

Mentrestant, l'Uruguai acusa al pas ve de la illegalitat dels corts de ruta que els habitants de Gualeguaych porten a terme ininterrompudament des de desembre de 2006. Ambds conflictes seran resolts al Tribunal de l'Haya. La relaci entre Nstor Kirchner i Tabar Vzquez va aempitjorar progressivament amb el temps. A l'assumir Cristina Fernndez com presidenta de l'Argentina li va dedicar dures paraules al mandatari uruguai, per li va assegurar els seus desitjos d'acabar amb aquest enfrontament i de no voler agreujar ms el problema. Una setmana desprs, a Montevideo, el president Vzquez li va passar la presidncia pro tmpore del Mercosur a la mandatria i li va dir que "cap argent era estranger a l'Uruguai", el que es va veure com un gest de treva i una confirmaci que el govern uruguai tampoc aniria a agreujar ms el problema que havia sofert un gran efecte de "bola de neu". No obstant aix, l'enfrontament encara no ha estat solucionat. 

Relaci amb el mn;

En relaci amb l'agenda internacional, Vzquez ha afermat vincles amb pasos d'sia, Oceania i Europa. Durant el seu mandat va visitar diversos pasos d'aquests continents. En el govern s'ha expressat la voluntat de l'executiu de signar un TLC (Tractat de Lliure Comer) amb Xina. Entre la comitiva de viatges diplomtics del president es troba un grup de periodistes i com novetat, un grup d'empresaris particulars que ho acompanyen a la recerca de noves inversions. Quant a les inversions, empresaris de l'Uni dels Emirats rabs s'han mostrat molt interessats a invertir a la zona, aix com tamb empresaris de Nova Zelanda i de l'ndia, amb qui tamb es buscaria signar un TLC. Amb Portugal ha signat un intercanvi de bucs i equips militars, mentre que amb altres pasos de la Uni Europea com Blgica i Espanya, ha establert forts vincles comercials i portuaris, i, en el cas d'Espanya, culturals, socials i econmics, especialment amb el seu homleg socialista Jos Luis Rodrguez Zapatero, el rei Joan Carles I, el govern de Madrid, i els presidents de les comunitats autnomes de Galcia i Astries. El dileg que va mantenir amb Zapatero a la Moncloa es va dedicar a tractar de l'emigraci de ciutadans uruguaians a Espanya, i ambds presidents van prometre lluitar contra la immigraci illegal, el terrorisme i la pobresa. Vzquez es va comprometre a collaborar en la detenci de presumptes membres d'ETA que poden estar refugiats a l'Uruguai, i Zapatero li va plantejar un millor tracte per als immigrants uruguaians residents a Espanya, aix com els documents per a obtenir la legalitat i evitar que siguin deportats a l'oficina de migracions. El president de l'Uruguai va fer esment que era nt de gallecs emigrats a Amrica, i que espera que el govern espanyol sigui acollidor amb els uruguaians, de la mateixa forma que l'Uruguai ho va ser amb els espanyols en el segle XX. Espanya s mediadora oficial, a ms, del conflicte bilateral entre Argentina i Uruguai per la construcci de la fbrica de Botnia a Fray Bentos, departament de Ro Negro.

A ms les bones relacions amb Xile sn de gran importncia, ja que el pas sud-americ s pres tant per l'oficialisme com per l'oposici com model per a l'Uruguai i el seu futur.

Projectes i mesures en el govern.

Pla d'Emergncia Social 'M amb M'.
Els programes que componen el Pla tenen com a objectiu el generar les condicions de carcter estructural imprescindibles per emprendre efectivament el cam cap a la igualtat, l'equitat i la justcia social. Exercit pel Ministeri de Desenvolupament Social, conjuntament amb el govern. El pla ha rebut crtiques des de l'oposici ja que no prioritzava ni es vincula en cap aspecte amb l'educaci. 

Decret Antitabaquisme Un mili de Grcies.
Mitjanant aquest Decret Llei el govern va prohibir totalment el consum de tabac en llocs pblics tancats; en cas de violar aquesta llei es multa severament i en sancions reiterades es pena amb pres. La idea s disminuir les malalties que produeix el tabac i que era una de les majors causes de mortalitat a l'Uruguai. La idea (ja assolida) era que un mili (dels tres milions) d'uruguaians estiguessin d'acord amb aquest decret. L'Uruguai va ser el primer pas d'Amrica a posar en vigncia aquest decret i un dels primers del mn.

Aquest decret va ser aprovat sense recrrer-se a la llei, (sense intervenci del Poder Legislatiu), i alguns el consideren un atemptat contra la llibertat de les persones als espais pblics.

Pla Ceibal.

El pla Ceibal s el nom que adopta a l'Uruguai el projecte mundial dOne laptop per child en la qual el govern brinda a cada escolar del pas un ordinador porttil, amb l'objectiu que tots puguin tenir les mateixes possibilitats d'estudi i disminueixi la desigualtat social. A ms, el Pla Ceibal inclou altres propostes per millorar les condicions dels escolars uruguaians. Aquest pla s finanat pel Ministeri d'Economia i Finances.

Aquest pla va rebre el suport del partit d'oposici, Partit Colorado, (un partit centrista definit en la Tercera Via -corrent ideolgic desenvolupat a Europa i Llatinoamrica que pretn crear una doctrina entre la socialdemocrcia i el liberalisme, utilitzant el social liberalisme com a poltica econmica, ja que van expressar, -els colorados-, el seu incondicional suport al canvi cap a la modernitat i llibertat que suposa la inserci de computadores en els centres educatius.

Reforma tributria l'Uruguai avana.
La reforma Tributria s la reforma ms important del govern de Tabar Vzquez. Impulsada pel Ministre d'Economia Danilo Astori, la reforma proposa l'impost als salaris i un nou sistema d'impostos a tot el pas. Els analistes suggereixen que aquesta s la primera gran reforma d'esquerra que aquest govern posa en marxa.

La reforma planteja un progressiu augment impositiu, implantant l'IRPF (Imposat a la Renda de les Persones Fsiques), amb quantitats mai no utilitzades al mn i amb taxes que inclouen la majoria dels mbits de la vida laboral, jubilats i pensionistes, etc., a ms de la implantaci de nombrosos impostos a productes mai no gravats, com la compra-venda d'immobles, vehicles, aliments, i una gran quantitat restant.

Frases pronunciades en assumir.
(...) que encara des de l'oposici lleial que respecto i que valoro, i des de la crtica responsable, que tamb respecto i valoro; dic que encara des d'all em sento acompanyat. Aix m'honra i em compromet a treballar encara mes i millor en la construcci d'un Uruguai on nixer no sigui un problema, on ser jove no sigui sospits i on envellir no sigui una condemna (...)

Entre les moltes peculiaritats que presenta la histria de les nacions llatinoamericanes hi ha una especialment trgica: la solitud en la qual van morir tants precursors de la nostra independncia. Jos Artigas va ser un d'ells. Trat i derrotat el 1820, va viure exiliat en la nostra germana Repblica del Paraguai, fins i tot la seva mort el 1850. En certa forma aquest exili va ser una llarga agonia, una crucifixi de 30 anys que Artigas va suportar en silenci, sense un lament, sense un retret. Explica la histria que alg va ser atret a visitar-lo pel seu passat com a Cap del Poble Oriental i Protector dels Pobles Lliures. En rebre'l, el vell General li va preguntar amb una mescla de tristesa i picardia: "... Aix que el meu nom encara sona per all ....? " Senyores i Senyors: sento que no puc tancar aquesta intervenci -segurament l'nica que far davant de vosts i en aquest recinte- sense respondre la pregunta del nostre pare. Per cert que el seu nom sona encara! I sona fort!

(font: Presidncia de l'Uruguai) 

 Referncies .




Enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;
Frente Amplio ;
Partit Socialista Uruguai ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170757" title="Ramn Allende Padn" nonfiltered="4770" processed="4753" dbindex="69806">
Ramn Alln Padn, el "Vermell" (Valparaso, 19 de mar de 1845 - Santiago, 14 d'octubre de 1884). Metge i poltic xil, Diputat i Senador pel Partit Radical, avi del president de la Repblica Salvador Allende Gossens. 

Era fill de Jos Gregorio Alln Garcs i Salom Padn Ruiz. Va estudiar al Liceu de Valparaso i a l'Institut Nacional. De la Universitat de Xile es gradu de mdic-cirurgi el 1865. Membre de la Facultat de Medicina des de 1865. President del Consell d'Higiene Pblica (desembre de 1879 - novembre de 1880). 

Va fer la carrera a l'Orde Masnica, centre de la pugna liberal amb l'Esglsia (per aix el seu sobrenom "vermell"). Va ingressar l'any 1864, a Valparaso. Va fundar all la primera escola controlada per la masonera a Xile, la "Blas Cuevas".

Va tenir una vasta clientela de pobres, als quals no cobrava i encara lliurava frmacs, aliments i roba, a per compte propi. Va presidir la Societat Mdica de Santiago des de 1876 fins a 1879. Electe diputat per Santiago (1876-1879), i Copiap i Caldera (1879-1882). Senador suplent per Atacama (1882-1888). 

Durant la Guerra del Pacfic va abandonar el seu esc com diputat de la Repblica, i va marxar al capdavant com cap del recnt establert servei d'ambulncies. Una ambulncia era un hospital volant, desarmable, de vint llits, amb un equip de cirurgians i infermers, i el material quirrgic adequat. Se li considera el fundador del Comand de Sanitat de l'Exrcit de Xile. El 1884 es convertia en el Gran Mestre de la Gran Lgia de Xile, crrec en el qual va morir mesos desprs, vctima de la diabetis.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170758" title="Jaime Vera Lpez" nonfiltered="4771" processed="4754" dbindex="69807">
Jaime Vera Lpez (Salamanca, 1859   Madrid, 1918), poltic socialista espanyol que va participar en la fundaci del PSOE.

Biografia.
Nascut el 20 de maig a Salamanca en una famlia d'ideologia republicana, molt jove es trasllad  a Madrid on amb quinze anys inici la carrera de Medicina. Durant aquesta etapa, va entrar amb contacte amb textos d'ideologia marxista, especialment grcies a l'ajut d'Alejandro Ocina, que fou qui li prest el Manifest Comunista. El 1879 finalitz els seus estudis en Medicina molt satisfactriament, moment en qu va comenar a participar en la creaci del PSOE. 

Des de 1877 va pertnyer al grup pre-fundacional del PSOE juntament a  Antonio Garca Quejido, Matas Gmez, Calleja, Francisco Mora i posteriorment, Pablo Iglesias. El 2 de Maig de 1879 va formar part del grup de vint-i-cinc persones que varen fundar el Partit Socialista a Espanya, en una fonda del carrer de Tetun de Madrid. La primitiva Agrupaci Socialista Madrilenya li encarreg la Comissi de Reformes Socials. 

En aquest crrec va elaborar el 1884 un informe en el que sotmet a judici el sistema capitalista des de perspectives que justifiquen la lluita de la classe obrera i a favor del socialisme en una impecable argumentaci marxista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170759" title="Temporada 2007-2008 del FC Barcelona" nonfiltered="4772" processed="4755" dbindex="69808">

Les dades ms destacades de la temporada 2007-2008 del Futbol Club Barcelona sn les segents:

Plantilla.


Els equips espanyols estan limitats a tenir en la plantilla un mxim de tres jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms la principal nacionalitat de cada jugador; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun pas de la UE: 

 Eto'o t passaport espanyol  .
 Milito t passaport itali  .
 Edmlson t passaport itali  .
 Mrquez t passaport espanyol  .
 Giovani t passaport espanyol  .
 Sylvinho t passaport espanyol  .
 Messi t passaport espanyol  .
 Ronaldinho t passaport espanyol  .
 Deco t passaport portugus  . Nascut a Brasil, internacional per Portugal.

Altes.









Baixes.








*2.000.000 ms en cas que renovi amb aquest club.

Equip tcnic.
Entrenador:  Frank Rijkaard;
Segon entrenador:  Johan Neeskens;
Ajudant tcnic:  Eusebio Sacristn ;
Entrenador de porters:  Juan Carlos Unzu ;
Encarregat del filial:  Josep Guardiola;

Mxims golejadors.


2007.
Per veure els resultats en lliga vegeu l'article Primera divisi espanyola 2007/08;
Agost.
29 agost - El Bara guanya el trofeu Joan Gamper davant del Inter de Mil per 5-0. Gols de Ronaldinho (p), Giovani dos Santos, Tour Yaya, Iniesta i Motta.
11 agost - Ultim partit de la gira asitica a Hong Kong amb victria blaugrana (0-4) sobre el Mission Hills -una selecci de jugadors dels dos equips de Hong Kong. Marquen Xavi, Eto'o, Henry i Giovani dos Santos.
8 agost -   Nicolau Casaus (94 anys) exdirectiu ;
7 agost - El Bara s'imposa al Yokohama Marinos (0-1) amb un gol de Giovani Dos Santos. Ronaldinho, Eto'o i Henry juguen junts per primer cop.

Juliol.
28 juliol - Nou amists de pretemporada a terres escoceses amb victria blaugrana davant el Hearts (1-3)amb gols de Ronaldinho (2) i Giovanni Dos Santos. El primer equip estrena la segona equipaci blava.
26 juliol - Un gol de Thierry Henry recollint el refs d'un penal llenat per ell mateix, dna la victria al Bara en el primer partir de la pretemporada davant el Dundee United (0-1);
23 juliol - El jugadors del primer equip arriben a Saint Andrews (Esccia) per iniciar el primer stage de la pretemporada;
20 juliol - La plantilla del primer equip del FCB inicia la pretemporada amb entrenaments al camp de la Masia ;
19 juliol - Gabriel Milito s presentat com a nou jugador blaugrana;
17 juliol - Ludovic Giuly fitxa per la Roma que paga 3,2 milions d'euros al FCB;
13 juliol - Javier Saviola s presentat com a nou jugador del Real Madrid;
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170766" title="Dinoflagellat" nonfiltered="4773" processed="4756" dbindex="69809">

Els dinoflagellats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llat, flagellum, fuet) sn un extens flum d'alveolats flagelats. La majoria de les espcies sn unicellulars i formen part del plncton mar, si b n'hi ha d'aiges dolces i de colonials. Les seves poblacions es distribueixen en funci de la temperatura, la salinitat i la profunditat. Al voltant de la meitat dels dinoflagellats sn fotosinttics i constitueixen el grup ms gran d'algues eucariotes a part de les diatomees. Com que sn productors primaris, constitueixen una part important de la cadena alimentria aqutica. Certes espcies fotosinttiques, les zooxantelles, sn endosimbitiques d'animals (corall, anmones i closses) i eucariotes unicellulars marins, desenvolupant un important paper en la biologia dels esculls de corall. Altres dinoflagellats sn depredadors d'altres eucariotes unicellulars i algunes formes sn parsites (vegeu per exemple, Oodinium i Pfiesteria). Alguns dinoflagellats sn responsables de les marees roges, en les que sintetitzen potents toxines.  

Morfologia.
El tret ms caracterstic dels dinoflagellats s la presncia d'un solc transversal i un altre longitudinal, de cada un dels quals s'origina un flagel, que proporciona als dinoflagellats uns moviments caracterstics. Els dos flagels sn dissimilars. Un d'ells, anomenat flagel longitudinal, s'estn cap enrere, mentre que l'altre forma un cercle lateral i s denominat flagel transversal. El flagel transversal proporciona la major part de la fora que propulsa la cllula i imparteix sovint un moviment giratori distintiu. El flagel longitudinal funciona principalment com a tim, encara que tamb produeix una certa fora propulsora. 
 
Els dinoflagellats tenen una coberta cellular complexa anomenada anfiesma, integrada per vescules planes anomenades alvols. En algunes espcies, aquestes es recolzen en plaques de cellulosa entrellaades que componen una espcie d'armadura anomenada teca. La teca pren diverses formes depenent de l'espcie i a vegades de l'etapa del dinoflagellat. En moltes espcies tamb es troben extrusomes fibroses. Tot aix, junt amb altres detalls estructurals i gentics indica una relaci propera entre els dinoflagellats, i els apicomplexos i ciliats, que sn designats collectivament alveolats. 

Presenten cloroplasts en forma de discs o varetes amb clorofilless "a" i "c" i algunes xantofiles especfiques. Les diferents combinacions de pigments els proporcionen una coloraci groga, bruna groguenca, bruna, verd-blava, etc. Els pirenoides es troben junt al cloroplast, no en el seu interior i s'hi emmagatzema mid i greix. Els cloroplasts de la majoria dels dinoflagellats fotosinttics estan envoltats per tres membranes, cosa que suggereix que provenen probablement de la ingesti d'algun tipus d'alga. Tanmateix n'hi ha que tenen cloroplasts amb diferents pigmentacions i estructures, alguns dels quals conserven un nucli. Aix suggereix que els cloroplasts varen ser incorporats per diversos esdeveniments endosimbitics que implicaven formes ja acolorides o secundriament descolorides. El descobriment de plastidis en els apicomplexos va dur a pensar que havien estat heretats d'un aavantpassat com a tots dos grups, tanmateix no els t cap de les lnies basals.

La cllula dels dinoflagellats cont els orgnuls ms comuns tals com el reticle endoplasmtic, l'aparell de Golgi, els mitocondris, grnuls de lpids i mid i vaquoles endoplasmtiques. A ms, s'han trobat alguns orgnuls sensibles a la llum (els en permeten determinar la direcci e intensitat) i nuclis ms grans del que s usual que contenen un nuclol prominent. Molts disponen de tricocists que disparen filaments mucilaginosos.

Els dinoflagellats tenen un nucli de forma peculiar, denominat dinocari, en el qual els cromosomes es fixen a la membrana nuclear. Els cromosomes estan molt organitzats, estan mancats d'histones i no presenten una interfase vertadera. Aquesta classe de nucli havia estat considerat com a una forma intermedia entre el nucleoide dels procariotes i les nuclis veritables dels eucariotes, i va ser anomenat mesocari, per actualment es considera una forma avanada ms que una de primitiva.

Cicle vital. 
En la majoria dels dinoflagellats, el nucli s dinocari durant tot el cicle vital. Sn generalment haploides i es reprodueixen sobretot per fissi binria, per la reproducci sexual tamb es dna. Aquesta t lloc per la fusi de dos individus per formar un zigot, que pot seguir sent mbil a la manera tpica del dinoflagellat o formar un quist immbil, que experimenta ms endavant una meiosi per produir noves cllules haploides. 

Aix per exemple, quan les condicions arriben a ser crtiques, generalment per falta d'aliment o per inexistncia de llum, dos dinoflagellats es fusionen formant un planozigot. Aquest continua la seva mobilitat fins que desprs d'uns quinze dies perd els seus flagels. A continuaci ve una etapa no molt diferent de la hibernaci anomenada hipnozigot. La membrana s'expandeix obrint la teca, el protoplasma es contrau i es forma una nova teca ms dura. Algunes vegades es formen fins i tot espines. El quist acabat de formar es diposita en el fons mar. Quan les condicions tornen a ser favorables, trenca la seva teca, passa per una etapa temporal anomenada planomeiocit i desprs retorna rpidament a la forma dinoflagellada de principi del cicle.

Ecologia.


Els dinoflagellats a vegades exploten en concentracions de ms d'un mili de cllules per millilitre. Certes espcies produeixen neurotoxines en tals quantitats que maten als peixos i s'acumulen en els animals filtradors, tals como els crustacis, i aix els txics poden afectar a la gent que se'ls menja, podent arribar a ser fatals. Aquest fenomen s la marea roja, del color que la floraci dna a l'aigua. Alguns dinoflagellats sense color poden tamb formar floracions txiques, tals com elso Pfiesteria. Cal tenir en compte que no totes les floracions de dinoflagellats sn perilloses. Els parpellejos blavencs visibles a l'aigua de l'oce per la nit sn produts sovint per les floracions de dinoflagellats bioluminescents, que emeten rfegues curtes de llum quan sn molestats. Les floracions es produeixen quan els dinoflagellats poden reproduir-se rpidament a causa dels aliments abundants a l'aigua. Aix ocorre quan l'home realitza emissions de fosfats a l'oce. Per tant, hi ha un gran inters en la biologia dels dinoflagellats per motivacions econmiques i mdiques.

Fssils.
A partir del perode Trisic es troben quists de dinoflagellats com a microfssils, formant una part important de la microflora marina del Jurssic mitj, continuant durant el Cretaci i el Cenozoic fins a l'actualitat. Donat que certes espcies s'adapten a diferents condicions de l'aigua superficial, aquests fssils es poden utilitzar per a reconstruir les condicions superficials oceniques (Sluijs i cols., 2005). Arpylorus, del Siluri del nord de l'frica va ser considerat un fssil de dinoflagellat, per aquest palinomorf ara es considera part de la microfauna. s possible que alguns dels acritarcs paleozoics siguin realment dinoflagellats.

Classificaci. 

Classe Dinophyceae (Btschli, 1885) Pascher, 1914;
Classe Blastodiniophyceae Fensome i cols., 1993;
Classe Noctiluciphyceae Fensome i cols., 1993;
Classe Syndiniophyceae Loeblich III, 1976;

Referncies.
Faust, M.A. and Gulledge, R.A. 2002. Identifying Harmful Marine Dinoflagellates. Contributions from the United States National Herbarium  42: 1 - 144.
 Hoek, C. van den, Mann, D. G. and Jahns, H. M. (1995).  Algae : An introduction to phycology, Cambridge University Press, UK.
Dinoflagellates. MIRACLE. URL accessed on 5 February 2006. ;
 Sluijs, A., Pross, J., Brinkhuis, H. (2005). From greenhouse to icehouse; organic-walled dinoflagellate cysts as paleoenvironmental indicators in the Paleogene. Earth-Science Reviews 68, 281-315.
Rapport, Josh. "Dinoflagellate reproduction." DinoflagellateHabitat, Ecology, and Behavior (05 Jan. 2005). URL accessed on 5 February 2006.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170767" title="Polgon (desambiguaci)" nonfiltered="4774" processed="4757" dbindex="69810">


 Urbanisme: Polgon s un mbit d'actuaci urbanstica: Polgon (urbanisme).
 Geometria: Una figura geomtrica: Polgon;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170769" title="Jorge Manuel Theotocpuli" nonfiltered="4775" processed="4758" dbindex="69811">

Jorge Manuel Theotocpuli (Toledo, 1578 - 1631), pintor i arquitecte espanyol, pel que sembla va ser l'nic fill natural del conegut pintor Domenikos Theotocpoulos, El Greco. Va aprendre l'ofici de pintor treballant al taller del seu pare, car a partir de 1603 es documenta la seva participaci en l'encrrec patern dels retaules d'Illescas. Poc ms tard, el 1607, va comenar a elaborar treballs independents, com el retaule de Titulcia, on, si b segueix el manierisme del seu progenitor, comena a distingir-se un estil personal, encara que la seva qualitat com pintor va ser sempre notablement inferior a la del gran mestre cretenc. 

Desprs de la mort del seu pare, el 1614, Jorge Manuel va enfocar els seus interessos cap a l'arquitectura, on va seguir l'escola herreriana al costat de Nicols de Vergara, el jove i Juan Bautista Monegro. Entre 1612 i 1618 partipa en la finalitzaci de la construcci de l'Ajuntament de Toledo. Ms tard, el 1625 va obtenir el crrec de mestre major escultor i arquitecte de la Catedral de Toledo, on va treballar en la construcci de la capella del Ochavo i en la cpula de la capella mossrab de Enrique Egas. Casat en dues ocasions, va acabar arrunat a causa de un litigi amb l'Hospital Tavera, pel qual li van ser embargats els seus bns.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170771" title="Teatre Kodak" nonfiltered="4776" processed="4759" dbindex="69812">
 
El Teatre Kodak (Kodak Theatre, en angls) s un teatre situat en la zona d'oci de Hollywood and Highland, en la intersecci entre Hollywood Boulevard i Highland Avenue, a Los ngeles, Califrnia. 

Des de la seva obertura el 9 de novembre de 2001 el teatre ha estat la seu de la Cerimnia de lliurament dels Premis de la Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques Americana, els "Oscars", que es van celebrar per primera vegada al teatre el mar de 2002, convertint-se des de llavors en la primera seu permanent dels premis. El teatre va ser dissenyat especficament per a aquesta cerimnia per l'estudi Rockwell Group, pertanyent a l'arquitecte David Rockwell. 

El seu disseny est especialment pensat per a facilitar les retransmissions en viu des del gran recinte sense la mnima intromissi per a l'audincia. T capacitat per a ms de 3.400 persones, dividits entre la platea i els tres nivells de balconades, i s un dels escenaris ms grans de EUA (36.5x27.5 metres). La sala de premsa situada darrere de l'escenari t capacitat per a ms de 1.500 periodistes. La seva construcci va demandar una inversi de 500 milions de dlars, dels quals 75 van ser pagats per la casa Kodak para estampar el seu nom a la portada del recinte. s propietat de la ciutat de Los ngeles i s llogat per l'Acadmia la nit del lliurament dels premis.

L'entrada al teatre est flanquejada per columnes en les quals es mostren les pellcules guanyadores del premi en la categoria de Millor pellcula des de 1928, i amb alguns espais buits per a futures pellcules guanyadores del premi. Durant la resta de l'any, el teatre acull concerts de diversos artistes, com per exemple, Cline Dion, les Dixie Chicks, Elvis Costello, Barry Manilow, Barbra Streisand, Paul McCartney, Cher, Sting, Santana o Prince. Tamb acull musicals de Broadway com Grease, festivals de dansa, concerts sinfnics i peres.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170774" title="Museu d'Art del Comtat de Los Angeles" nonfiltered="4777" processed="4760" dbindex="69813">
El Museu d'Art del Comtat de Los Angeles - LACMA (Los Angeles County Museum of Art, en angls) est localitzat a Los Angeles, Estats Units, al carrer Wilshire Boulevard al districte Miracle Mile. 
El LACMA t una de les colleccions ms grans d'art llatinoameric. Ms de 2.000 obres llatinoamericanes van ser donades per Bernard Lewin i la seva esposa Edith Lewin. El 2001 es va convocar un concurs per a ampliar la seva seu que va guanyar l'estudi d'arquitectura OMA











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170776" title="Mateu Caellas Martorell" nonfiltered="4778" processed="4761" dbindex="69814">

Mateu Caellas Martorell (Inca, 27 d'abril de 1972) s un exatleta i poltic mallorqu.

Des del 9 de juliol de 2007, s conseller d'Esports i Joventut del Govern de les Illes Balears, sota la presidncia de Francesc Antich.

Ttols com a esportista.


Reconeixements.
 La competici esportiva Milla Ciutat d'Inca duu el seu nom.
 El poliesportiu municipal d'Inca duu el seu nom.

Enllaos externs.
 Fitxa IAAF;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170777" title="Dorothy Chandler Pavilion" nonfiltered="4779" processed="4762" dbindex="69815">

El Dorothy Chandler Pavilion s un dels auditoris del complex Los Angeles Music Center, un dels tres centres artstics ms gran dels Estats Units. Els altres auditoris que es troben al complex sn el Mark Taper Forum, el Ahmanson Theatre, i el Walt Disney Concert Hall. Des que es va inaugurar el Disney Hall l'octubre de 2003, l'auditori s la seu de la pera de Los Angeles i del Music Center Dance. Abans ho havia estat de la Orquestra Filharmnica de Los Angeles. 

L'edifici.
El Dorothy Chandler Pavilion en un impressionant edifici que compta amb 3197 seients, repartits en quatre elegants nivell. L'auditori est dividit en diverses seccions: 
 l'Orquestra (dividit al seu torn en Primera Orquestra, Orquestra Central, Orquestra Principal i Arc d'Orquestra);
 l'Amfiteatre (dividit en el Gran Amfiteatre i l'Amfiteatre dels Fundadors);
 les Llotges (dividides en Llotges Frontals i Llotges del darrere);
 la Galeria (dividida en Galeria Frontal i Galeria Del darrere). ;

La seva construcci va comenar el 9 de mar de 1962, i va ser lliurat el 27 de setembre de 1964. L'edifici va adoptar el nom de Dorothy Buffum Chandler qui  va emprar tots els seus esforos a construir una llar per a la Filharmnica de Los Angeles i a rejovenir les arts interpretatives a la ciutat.

Innauguraci.
El seu concert inaugural va tenir lloc el 6 de desembre de 1964, amb Zubin Mehta dirigint a la Filharmnica de Los Angeles i la interpretaci solista de Jascha Heifetz. El programa incloa les obres "Fanfare" de Richard Strauss, "American Festival Overture" de William Schuman, "Festes Romanes" de Ottorino Respighi, i el Concert per Viol de Beethoven.

Abans de la creaci de la companyia d'pera de Los ngeles, la New York City Opera solia fer s de l'escenari quan visitava la ciutat. En una d'aquestes visites, el 1967, el programa constava de dues representacions de "Madame Butterfly", una de "La Traviata" i dues del "Don Rodrigo" de Ginastera, totes elles amb Plcido Domingo com tenor principal.

Els Oscars.
L'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques va celebrar el seu Lliurament Anual de Premis al Dorothy Chandler Pavilion entre 1969 i 1987, i en les edicions celebrades en els anys 1990, 1992, 1993, 1994, 1996, sent l'ltima vegada que va tenir lloc all, l'edici de 1999.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170778" title="Cribratge d'alt rendiment" nonfiltered="4780" processed="4763" dbindex="69816">
El cribratge d'alt rendiment s un mtode de recerca sistemtica indiscriminada de molcules per a la recerca i descubriment de nous frmacs. La combinaci de la robtica actual, dels avanos en el processament de dades i la sensibilitat dels detectors, aix com la millora dels aparells automtics ha perms als investigadors utlitzar el cribratge d'alt rendiment com una eina rutinria per fer milions de tests bioqumics, gentics o farmacolgics en un breu perode de temps. La utilitzaci d'aquest procs permet identificar rpidament compostos actius, anticossos o gens que modulen una via bioqumica d'inters. Els resultats d'aquests experiments proporcionen un punt de partida per al disseny de frmacs i per a la comprensi del paper que desenvolupen certs processos bioqumics.

Metodologia.
El cribratge d'alt rendiment utilitza una aproximaci de fora bruta per obtenir una gran quantitat de dades experimentals --normalment observacions de com alguna entitat biolgica respon a l'exposici de determinats compostos qumics-- en un perode de temps relativament curt.

Una pea clau i present en tot assaig de cribratge d'alt rendiment s la placa on es realitzen els experiments. Aquesta placa s un petit contenidor, normalment de plstic, dividida en diversos pouets en els quals s'addicionen en l'ordre corresponent els diferents reactius utilitzats en l'assaig. Per preparar qualsevol assaig de cribratge d'alta eficcia, els cientfics omplen els pouets de la placa amb l'entitat biolgica que volen estudiar, ja siguin protenes, cllules, embrions, etc. 

A continuaci s'addicionen els reactius  i es deixa reaccionar durant el temps necessari i, passat aquest interval, es fan les mesures corresponents a travs de cadascun dels pouets de la placa, ja sigui de forma manual o automatitzada. Les mesures manuals sn necessries quan els investigadors utilitzen el microscopi per observar, per exemple, els canvis o defectes que provoca un compost en el desenvolupament embrionari o en la morfologia cellular. En altres casos, la presa de dades es pot automatitzar i existeixen mquines especialitzades que mesuren fluorescncia, absorbncia o altres parmetres fisicoqumics rellevants per a l'assaig. Una mquina amb una elevada capacitat d'anlisi pot mesurar desenes de plaques en pocs minuts, generant rpidament milers de dades experimentals.

Els resultats obtinguts permeten als investigadors fer una primera selecci dels compostos que presenten l'efecte desitjat (anomenats hits) i separar-los d'aquells que no presenten aquestes propietats . A continuaci, amb aquesta collecci de compostos seleccionats  els investigadors fan experiments addicionals per confirmar i refinar les observacions.

Estat actual.
Els assajos de cribratge d'alt rendiment sn una innovaci bastant recent, que ha estat possible grcies als avanos de la robtica i la computaci. L'automatitzaci s un element clau per tal que el cribratge d'alt rendiment sigui de mxima utilitat. En molts casos un robot especialitzat s el responsable de tot l'assaig de cribratge d'alta eficcia, des del procs de preparaci de la placa, fins a les mesures i anlisi de les dades obtingudes. Actualment, existeixen alguns robots que poden assajar fins a 100.000 compostos per dia utilitzant aquesta tcnica.

Tanmateix, aquesta tcnica encara requereix una maquinria molt especialitzada i cara que no tots els centres cientfics es poden permetre.

 Referncies .

Burbaum JJ, Sigal NH., New technologies for high-throughput screening, Curr Opin Chem Biol. 1997 Jun;1(1):72-8.
Hann, M.M., Oprea, T.I. Pursuing the leadlikeness concept in pharmaceutical research. Curr Opin Chem Biol. 2004, 8, 255-263.
Liu B, Li S, Hu J., Technological advances in high-throughput screening, Am J Pharmacogenomics. 2004;4(4):263-76.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170782" title="Walt Disney Concert Hall" nonfiltered="4781" processed="4764" dbindex="69817">

 


El Walt Disney Concert Hall (Sala de Concerts Walt Disney) s la quarta sala de Concerts al Centre de Msica de Los ngeles. 

L'edifici.

La sala t un aforament de 2.265 persones i serveix (entre altres coses) de seu de la Orquestra Filharmnica de Los Angeles i el Cor Magistral de Los Angeles. Va obrir el dia 23 d'octubre de 2003, dissenyada per Frank Gehry, i est construda amb el seu caracterstic estil de disseny de metall. 

Encara que el Museu Guggenheim Bilbao va ser construt abans, el disseny del Disney Hall s anterior. El disseny de l'interior ha estat considerat un gran assoliment per arquitectes. L'acstica s millor que la de la seva vena sala, el Dorothy Chandler Pavilion. Per a la cerimnia d'inauguraci es va encarregar una obra al compositor americ John Adams, The Dharma at Big Sud.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170783" title="Grauman's Chinese Theatre" nonfiltered="4782" processed="4765" dbindex="69818">
 
 
El Grauman's Chinese Theatre (tamb conegut com Mann's Chinese Theater entre 1973 i 2001), s un fams teatre situat al 6925 de Hollywood Boulevard a Hollywood, Califrnia. 

L'edifici.
El local va obrir les seves portes el 1927 i des de llavors ha estat un dels punts de referncia ms reconeixibles i visitats del sud de Califrnia. Va ser construt per l'actor Sid Grauman amo d'un ter del local, del que tamb eren propietaris els tamb actors Mary Pickford, Douglas Fairbanks i Howard Schenck. Grauman tamb va construir el "Million Dollar Theater" a Los Angeles. 

L'arquitecte principal del Teatre Xins va ser Raymond M. Kennedy, de la signatura Meyer and Holler. L'edifici recorda a una enorme pagoda xinesa vermella. En la faana est representat un enorme drac xins, dues esttues representen a dos gossos-lleons que guarden l'entrada principal, i existeixen moltes siluetes de diminuts dracs en els laterals de la teulada de coure. 

El teatre es va inaugurar el 18 de maig de 1927 amb l'estrena de la pellcula de Cecil B. DeMille "El rei de reis". Sid Grauman va vendre la seva participaci al productor William Fox el 1929 per va romandre com director del teatre fins a la seva mort el 1950.

El 1968 va ser declarat edifici histric i cultural, i des de llavors ha sofert diversos projectes de restauraci. El teatre va ser comprat el 1973 per Ted Mann, propietari de la cadena de Teatres Mann i marit de l'actriu Rhonda Fleming, que va canviar el nom del teatre per "Mann's Chinese Theater". El 9 de novembre de 2001, el nom original del teatre va tornar a la faana de l'edifici. 

Petjades.
A l'exterior de l'edifici, es troben impressionades les petjades de peus i mans de multitud d'artistes als quals es ret homenatge d'aquesta manera. Entre elles, les d'actors com Clark Gable, Rita Hayworth, Samuel L. Jackson, Sophia Loren o Marilyn Monroe. En total, hi ha ms de 200 petjades impreses sobre el ciment. Encara que el ms habitual ha estat sempre deixar les petjades dels peus i de la mans, tamb hi ha hagut personatges que han deixat altres petjades: Harold Lloyd va deixar impreses les petjades de les seves ulleres; Groucho Marx i George Burns, van deixar les petjades dels seus puros; Betty Grable, va immortalitzar les seves cames; John Wayne, el seu puny; Al Jolson, els genolls; Sonja Henie, les fulles dels seus patins; i els nassos de Jimmy Durant i Bob Hope. Les estrelles del western William S. Hart i Roy Rogers van deixar impreses les petjades de les seves armes. 

I no sempre, han estat persones les quals han deixat impreses les seves petjades; els cavalls de Tom Mix ("Tony"), Gene Autry ("Champion") i Roy Rogers ("Trigger") van deixar les petjades de les seves pelles al costat de les estrelles que els van muntar. L'nica persona no relacionada amb el mn del cinema que ha deixat les seves petjades en el ciment enfront del teatre ha estat la mare de Grauman. En l'actualitat, el Grauman's Chinese Theatre contnua funcionant, amb unes installacions completament restaurades i millorades. Moltes estrenes de pellcules es realitzen a Teatre Xins, i solen acudir multitud de celebritats. El teatre va ser seu de la Cerimnia de Lliurament dels Premis de l'Acadmia en tres ocasions, entre els anys 1944 i 1946 i est adjacent al Teatre Kodak, actual seu dels premis.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170787" title="Cecil B. DeMille" nonfiltered="4783" processed="4766" dbindex="69819">

Cecil B. de Mille (12 d'agost de 1881 Ashfield, Massachusetts - 21 de gener de 1959) va ser un dels directors de cinema de ms xit durant la primera meitat del segle XX.

Biografia.
Els seus pares, Henry i Beatrice, es dedicaven a escriure obres de teatre. Henry de Mille va morir quan Cecil tenia 12 anys i la seva mare va comenar a mantenir la llar, desprs d'obrir un collegi per a senyoretes i una companyia de teatre. Massa jove per a enrolar-se en l'exrcit i participar en la guerra de Estats Units contra Espanya, va seguir al seu germ William a Nova York, per a estudiar a l'Acadmia d'Arts Dramtiques, i va fer el seu debut teatral el 1900. 

Va ser durant 20 anys actor i manager de la companyia de la seva mare. El 1913 ell, al costat de Jesse L. Lasky i Sam Goldwyn, van fundar la Lasky (Paramount), i a l'any segent, van produir "The Squaw Man", la seva primera pellcula de Hollywood. 

Va produir i va dirigir 70 pellcules i va estar molt lligat a moltes ms. La majoria de les seves pellcules sn comdies. La seva filla Katherine De Mille, es va casar amb l'actor Anthony Quinn en contra dels seus desitjos i mai li va perdonar. 

Tamb s molt conegut per les seves produccions de films pics i bblics, com Rei de reis (King of Kings), Els Deu Manaments (1923).

Filmografia com a director.


The Squaw Man (1914) ;
Brewster's Millions (1914)  ;
The Master Mind (1914) ;
The Only Son (1914) ;
The Man on the Box (1914) ;
The Call of the North (1914) ;
The Virginian (1914);
What's His Name (1914);
The Man from Home (1914);
Rose of the Rancho (1914);
The Ghost Breaker (1914) ;
The Girl of the Golden West (1915) ;
After Five (1915) ;
The Warrens of Virginia (1915);
The Unafraid (1915);
The Captive (1915);
The Wild Goose Chase (1915);
The Arab (1915);
Chimmie Fadden (1915);
Kindling (1915);
Carmen (1915);
Chimmie Fadden Out West (1915);
The Cheat (1915);
Temptation (1915);
The Golden Chance (1915);
The Trail of the Lonesome Pine (1916);
The Heart of Nora Flynn (1916);
Maria Rosa (1916);
The Dream Girl (1916);
Joan the Woman (1917);
Lost and Won (1917);
A Romance of the Redwoods (1917);
The Little American (1917);
The Woman God Forgot (1917);
Nan of Music Mountain (1917);
The Devil-Stone (1917);
The Whispering Chorus (1918);
Old Wives for New (1918);
We Can't Have Everything (1918);
Till I Come Back to You (1918);

The Squaw Man (1918);
Don't Change Your Husband (1919);
For Better, for Worse (1919);
Male and Female (1919);
Why Change Your Wife? (1920);
Something to Think About (1920);
Forbidden Fruit (1921);
The Affairs of Anatol (1921);
Fool's Paradise (1921);
Saturday Night (1922);
Manslaughter (1922);
Adam's Rib (1923);
Els Deu Manaments (1923);
Triumph (1924);
Feet of Clay (1924);
The Golden Bed (1925);
The Road to Yesterday (1925);
The Volga Boatman (1926);
The King of Kings (1927);
Walking Back (1928);
The Godless Girl (1929);
Dynamite (1929);
Madam Satan (1930);
The Squaw Man (1931);
The Sign of the Cross (1932);
This Day and Age (1933);
Four Frightened People (1934);
Cleopatra (1934);
The Crusades (1935);
The Plainsman (1937);
The Buccaneer (1938);
Union Pacific (1939);
Northwest Mounted Police (1940);
Reap the Wild Wind (1942);
The Story of Dr. Wassell (1944);
Unconquered (1947);
California's Golden Beginning (1948) (curt);
Samson and Delilah (1949);
L'espectacle ms gran del mn (1952) ;
Els Deu Manaments (1956);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170790" title="Pigmali (desambiguaci)" nonfiltered="4784" processed="4767" dbindex="69820">

 El rei mitolgic Pigmali;
 L'efecte Pigmali, consistent en atribuir expectatives als altres i que es compleixin;
 Pigmali (George Bernard Shaw): Obra teatral de George Bernard Shaw en angls.
 Pigmali (Joan Oliver): Adaptaci de l'obra de George Bernard Shaw en catal.
 Pigmali (fill de Belos), rei de Tir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170794" title="Rhonda Fleming" nonfiltered="4785" processed="4768" dbindex="69822">
Marilyn Louis Fleming ms coneguda com Rhonda Fleming (10 d'agost de 1923 Hollywood, Califrnia), s una actriu de  cinema nord-americana. 

Biografia.
Fleming va protagonitzar ms de 40 pellcules, la majoria d'elles entre els anys 40 i 50. La seva ltima aparici en una pellcula va ser a "Waiting for the Wind" (1990).

Desprs d'interpretar alguns petits papers, va aconseguir els seus primers papers protagonistes en les pellcules "Recorda..." (1945) (dirigida per Alfred Hitchcock i produda per David O. Selznick), i en el clssic del Thriller "L'escala de caragol" (1946). 

Posteriorment, va protagonitzar al costat de Bing Crosby "Un yanqui en la cort del rei Artur" (1949), pellcula basada en el llibre de Mark Twain. El 1953, va protagonitzar la pellcula La serp del Nil, convertint-se en una de les actrius que al llarg de la seva carrera ha interpretat el paper de Clepatra. Entre les seves pellcules ms conegudes estan: "Mentre Nova York dorm" (1956), "Duel de titans" (1957) i "El gran circ" (1959). 

Des que es va retirar s'ha dedicat a les obres benfiques, especialment en la cura del cncer. El 1991, ella juntament amb el seu en aquells dies marit, el productor Ted Mann, van crear el Rhonda Fleming Mann Clinic For Women's Comprehensive Care al centre clnic de la Universitat de Califrnia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170800" title="Sunset Boulevard" nonfiltered="4786" processed="4769" dbindex="69823">
Sunset Boulevard s un carrer situat a l'oest de  Los Angeles, que s'estn des de Figueroa Street (al centre de la ciutat) fins a la Califrnia State Route 1 en direcci a l'Oce Pacfic al Districte de Pacific Palisades. Amb una llargria aproximada de 22 milles, el fams carrer passa per diferents districtes de la ciutat, com Echo Park, Silver Lake, Los Feliz, Hollywood, West Hollywood, Beverly Hills, Holmby Hills, Bel-Air, Brentwood i Pacific Palisades. A ms a ms passa pel barri de Little Armenia a l'est de Sunset Boulevard.

 Sunset Strip . 
 
L'rea ms famosa del Boulevard s en els Districtes de Hollywood i West Hollywood, popularment coneguda com "The Sunset Strip". s el centre de diversi a Los Angeles i una de les rees ms turstiques de la ciutat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170805" title="Huttnid" nonfiltered="4787" processed="4770" dbindex="69824">


Els huttnids (Huttoniidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, amb un sol gnere i una sola espcie: Huttonia palpimanoides. Formen part de la superfamlia dels palpimanodeus (Palpimanoidea), juntament amb els estenoqulids i els palpimnids. Produeixen seda no cribellada.

 Sistemtica .
La famlia va ser separada de la famlia dels zodrids (Zodariidae) el 1984, per Forster & Platnick. Els fssils d'aquest tipus s'han trobat en l'ambre del Cretaci (Campani) d'Alberta i Manitoba, al Canad), que allarga l'edat geolgica coneguda dels huttnids en uns 80 milions d'anys, i que confirma la teoria de Huttonia palpimanoides s una espcie de relquia exterior. Estan probablement estretament relacionades amb els espatiatrids (Spatiatoridae), una famlia d'aranyes fssils.

Huttonia palpimanoides s endmica de Nova Zelanda. Encara que es descriu noms aquesta espcie, hi ha sobre 20 ms espcie no descrites, totes de Nova Zelanda (Forster & Forster, 1999).


 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Palpimanodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170809" title="Avenue des Gobelins" nonfiltered="4788" processed="4771" dbindex="69825">

L'avenue des Gobelins s una avinguda del 13 i 5 arrondissement de Pars, situada a la prolongaci de la rue Mouffetard, de la crulla de la rue Monge i la rue Claude-Bernard (5) i que arriba fins la Place d'Italie (13).

L'avinguda s el resultat de la transformaci, dins el marc de les Transformacions de Pars sota el Segon Imperi de Georges Eugne Haussmann, d'una part de la rue Mouffetard, al sud del passage de la Bivre, en una avinguda rectilnia i amb arbres a les vores. Una part de la rue Mouffetard, situada entre la rue de la Reine Blanche i la rue Le Brun va ser rebatejada rue des Gobelins. Tanmateix, al segle XVIII, la secci entre la rue de Croulebarbe i la Place d'Italie portava el nom de rue Gautier-Renaud.

A cavall de tres barris, l'avenue des Gobelins, que comena a l'alada de l'Eglise Saint-Mdard, gaudeix de l'animaci, els comerciants, el mercat i l'ambient del barri Mouffetard. A la part alta, a prop de la Place d'Italie, hi ha molts restaurants i cinemes.

L'arquitectura s principalment d'estil haussmanni.

Llocs d'inters.
La manufacture des Gobelins es troba al n 42.
L'ajuntament del 13 arrondissement s a la Place d'Italie.

Com arribar-hi.
L'avenue des Gobelins est servida per les estacions Les Gobelins i Place d'Italie de la lnia  
A ms tamb s'hi pot arribar per mitj de les lnes de bus RATP 27, 47 i 91.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170814" title="Mimetodeu" nonfiltered="4789" processed="4772" dbindex="69826">


Els mimetodeus (Mimetoidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per dues famlies d'aranyes que tenen vuit ulls:
 Malkrids (Malkaridae);
 Mimtids (Mimetidae);

 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies de mimtids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170818" title="Congre de les Balears" nonfiltered="4790" processed="4773" dbindex="69827">

El congre de les Balears o fals congre (Ariosoma balearicum) s un peix de la famlia dels cngrids de l'ordre dels anguilliformes.

Pot arribar a fer fins a 35 cm de llargada. Es troba a profunditats d'entre 1 i 800 m.

Referncies.
 Fishbase ;
 Portalpesca.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170831" title="Lion Feuchtwanger" nonfiltered="4791" processed="4774" dbindex="69828">

Lion Feuchtwanger (pseudnim: J.L. Wetcheek) (Munic,7 de juliol de 1884 - 21 de desembre de 1958) va ser un novellista jueu d'origen alemany. 

Famlia. 
Va crixer en una casa que va ser tant jueva com ferventment patriota cap a Alemanya. Aquesta dicotomia apareixeria ms tard en les seves obres escrites, sobretot en la seva novella Josephus. 

Principi de la seva carrera i persecuci. 
Lion va servir a l'exrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial, una experincia que li va dur a una inclinaci esquerrana en les seves obres. Es va convertir en una figura coneguda del mn literari i ja era popular el 1925 quan la seva primera novella amb xit, Jud Sss, va ser publicada. 

Tamb va publicar Erfolg que era una crtica poc vetllada cap al partit nazi i Hitler. El nou rgim feixista va comenar aviat a perseguir-lo, i mentre que estava en una gira de conferncies a Estats Units, a Washington DC, Hitler va arribar al poder i l'ambaixador alemany, Friedrich Wilhelm von Prittwitz und Gaffron, li va recomenar que no torns. La seva casa va ser saquejada, i aix va incloure la prdua de diversos manuscrits.

Ell i la seva dona no van tornar a Alemanya; es van traslladar al sud de Frana, establint-se a Sanary sud Mer. Els seus treballs estaven inclosos entre els cremats pels nazis. La seva ciutadania alemanya va ser retirada pel rgim nazi; va ser declarat per aquests com LEnemic nmero 1 de l'Estat. (Aix s'esmenta en la seva novella Der Teufel in Frankreich -El diable a Frana-). 

Obra.
En les seves obres, Feuchtwanger va exposar les poltiques racistes nazis anys abans que Londres i Pars abandonessin el seu poltica de apaciguamiento. Tamb recordava que els poltics americans havien suggerit que calia donar a Hitler una oportunitat. Amb la publicaci de Die Oppermanns el 1933 es va convertir en el ms destacat portaveu de l'oposici al Tercer Reich. La novella va ser traduda en un any al txec, dans, angls, fins, hebreu, hongars, noruec, polons i suec. 

El 1936, encara a Sanary sud Mer, va escriure Der falsche Nero (El fals Ner), on comparava al nou ric rom Terentius Maximus que pretenia ser Ner amb Hitler 

 Pres i fugida . 

Quan els alemanys van envair Frana el 1940, Feuchtwanger va ser capturat i internat en un camp de concentraci. No obstant aix, va aconseguir escapar amb l'ajuda de la seva dona Marta i Varian Fry, un periodista americ que va ajudar a fugir a molts refugiats de la Frana ocupada. Feuchtwanger va aconseguir asil a Estats Units, es va establir a Los Angeles, on va continuar escrivint fins a la seva mort el 1958.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170833" title="Joan Colom i Altemir" nonfiltered="4792" processed="4775" dbindex="69829">
Joan Colom i Altemir (Barcelona 1921) s un fotgraf catal, un dels pioners en la composici de sries fotogrfiques.

Biografia.
Va nixer el 1921 a la ciutat de Barcelona. Desprs d'estudiar comptabilitat i treballar en una empresa s'inici, de forma autodidacta, en el mn de la fotografia ingressant l'any 1957 a l'Agrupaci Fotogrfica de Catalunya (AFC). Aix mateix l'any 1960 particip en la creaci del grup artstics "El Mussol".

L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya, el 2003 la Medalla d'Or al Mrit Cultural concedida per l'Ajuntament de Barcelona, el 2004 amb el Premi Nacional d'Arts Visuals i el 2006 amb la Creu de Sant Jordi, concedides aquestes dues ltimes distincions per la Generalitat de Catalunya.

Activitat fotogrfica.
L'any 1958 inici la seva activitat presentant un seguit de fotografies al IV Sal Internacional de Fotografia de Mrcia, del qual rebr el set premi. Aquest any es comen a interesar per la realitat existent al "Barri Xino" de Barcelona, l'actual Raval, esdevenint un dels principals ulls de la realitat existent.

L'any 1962 viatj fins a Pars seleccionat en una mostra de la fotografia espanyola del moment, al costat, entre d'altres, de Xavier Misserachs i Oriol Maspons i agrupats en el moviment denominat "Nova Vangurdia", els quals foren els precursors de la composici en sries fotogrfiques, i inspirats fortament en els treballs de Francesc Catal-Roca, Cartier-Bresson o Man Ray.

Enllaos externs.
  Cronologia de l'obra de Joan Colom;
  Exposici Fotografas de Barcelona, 1958-1964;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170834" title="Joan Colom" nonfiltered="4793" processed="4776" dbindex="69830">

Joan Colom i Agust (Arenys de Mar, 1879 - 1964), pintor paisatgista.
Joan Colom i Altemir (Barcelona 1921), fotgraf catal.
Joan Colom i Naval, Sndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170837" title="Dinofcia" nonfiltered="4794" processed="4777" dbindex="69831">

Les dinofcies (Dinophyceae) sn la principal classe de dinoflagellats. Inclou les espcies amb un nucli que roman dinocariont durant tot el cicle cellular, que s anomenat per l'etapa haploide, i inclou tots els dinoflagellats tpics, com Peridinium i Gymnodinium. D'altres sn ms inusuals, incloent-hi alguns colonials, ameboides o parsits.

Sn organismes unicellulars, la majoria biflagellats, si b poden aparixer formes aflagelladds: cocoides, filamentoses, palmeloides o ameboides, relacionades amb la gran varietat de formes de nutrici. Generalment fotosinttics, encara que tamb hi ha formes hetertrofes: saprfites, parsites, simbitiques i holozoiques. Molts auttrofs marins sn auxtrofs per diverses vitamines.

Com a pigments tenen: clorofilla a i c, -caroteno, xantofillas, peridinina, neoperidinina, dinoxantina, neodinoxantina i diatoxantina. El material de reserva es el mid.

La paret cellular o teca, quan es presenta, est composta fonamentalment de cellulosa. Presenten dos flagels, situats en solcs o depressions de la superfcie de la cllula. Un flagel acronemtic (llis, acabat en una fibrilla), de disposici posterior, localitzat en un solc longitudinal. Un altre flagel acintat situat en un solc transversal que permet el gir i el desplaament.

Les dinofcies es classifiquen per la seva morfologia. Les espcies con teca es divideixen en quatre ordres, bassats en la disposici de les plaques de la seva armadura: Peridiniales (per ex. Peridinium), Gonyaulacales (per ex. Ceratium o Gonyaulax), Dinophysiales (per ex. Dinophysis) i Prorocentrales (per ex. Prorocentrum). Els peridinials sn probablement parafiltics respecte els altres i amb els arbres d'ARNr es barregen amb espcies que manquen de teca. Els grups sense teca es considera que sn polifiltics i es classifiquen en diversos ordres. Exemples de gneres sn Gymnodinium, Amphidinium, Symbiodinium, Dinamoeba i Pfiesteria.

Un grup de dinoflagellats parsits, els blastodinials, a vegades es classifiquen aqu, encara que altres vegades se'ls assigna la seva prpia classe de les blastodinofcies.

 Referncies .             
 
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170847" title="Daniel Freixes i Melero" nonfiltered="4795" processed="4778" dbindex="69832">
Dani Freixes i Melero ( Barcelona 1946 ) s un arquitecte catal, especialista en la rehabilitaci d'espais arquitectnics i en el disseny d'espais efmers.

Biografia.
Va nixer el 1946 a la ciutat de Barcelona. La seva activitat professional se centra en el despatx d'arquitectes "Varis Arquitectes SL", al costat de Vicente Miranda, Eullia Gonzlez i Vicen Bou.

L'any 2001 fou guardonat amb el Premi Nacional de Disseny, concedit pel Ministeri de Cincia i Tecnologia i la Fundaci BCD (Barcelona Centre de Disseny), per la realitzaci del projecte museogrfic del Museu de la Pesca de Palams. L'any 2007 ha estat guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Pblic concedit per la Generalitat de Catalunya pel Museu de les Mines de Gav.

Obra artstica.
Entre les seves obres destaquen el Parc del Clot, la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Ramon Llull, la cocteleria Zsa-Zsa a Barcelona, el Museu de la Pesca de Palams, el parc temtic Felifonte a Taranto (Itlia), un conjunt d'habitatges plurifamiliars a Barcelona (en collaboraci amb Virgnia Figueras) i un altre a Reus (en collaboraci amb Josep Llobet). Aix mateix tamb ha desenvolupat les exposicions "Cent anys a Barcelona: Mariscal al moll de la Fusta" i "El Dubln de James Joyce" a Barcelona, els muntatges multimdia "Tierra!" al Pavell de la Navegaci de l'Exposici Universal de Sevilla de 1992 i "El mn de Cster a Catalunya" al Monestir de Santes Creus, 

Aix mateix tamb ha treballat en els projectes de remodelaci del Parc d'Atraccions Tibidabo de Barcelona (en collaboraci amb Eullia Bosch), el Museu de la Msica de Barcelona (en collaboraci amb Rafael Moneo i Andreu Arriola), el Museu de les Mines Arqueolgiques de Gav, el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francol, el Museu del Parc de la Prehistria a Teverga (Astries) i el nou Conservatori Superior de Msica del Liceu de Barcelona. 

Aix mateix ha participat activament en el desenvolupament del Centenari de l'Institut d'Estudis Catalans mitjanant la realitzaci d'una exposici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170849" title="Passeig de la Fama de Hollywood" nonfiltered="4796" processed="4779" dbindex="69833">
 

El Passeig de la Fama de Hollywood (en angls the Hollywood Walk of Fame) s una vorera al llarg de Hollywood Boulevard i Vine Street a Hollywood, Califrnia, al terra dels quals hi ha collocades ms de 2.000 estrelles de 5 puntes amb els noms de celebritats que la cambra de comer de Hollywood honra per la seva contribuci a la indstria de l'entreteniment. 

Caracterstiques. 
El Passeig de la Fama transcorre d'est a oest al Hollywood Boulevard, des del carrer Gower fins a l'avinguda La Brea, i de nord a sud en el carrer Vine entre Yucca Street i Sunset Boulevard. 

Cada estrella consisteix en una rajola de color carb que emmarca una estrella de cinc puntes incrustada, amb fons rosa i vora de bronze. Dins de l'estrella rosa hi ha el nom de la persona homenatjada gravat en bronze, i a sota es troba un emblema rod, tamb de bronze, que indica la categoria per la qual a aquesta persona se li va concedir l'estrella. 

Emblemes.
Els emblemes sn: 
una cmera cinematogrfica, per la seva contribuci a la indstria del cinema ;
un decorat de televisi, per la seva contribuci a la indstria televisiva;
un fongraf, per la seva contribuci al mn de la msica;
un micrfon radiofnic, per la seva contribuci a la indstria de la rdio;
una mscara tragicmica, per la seva contribuci a la indstria teatral. ;

 Histria . 
 

Creats el 1958 per l'artista californi Oliver Weismuller, qui va ser contractat per la ciutat per a donar a Hollywood un "rentat de cara", el Passeig de la Fama s'ha convertit en un homenatge a totes aquelles persones relacionades amb el show business. Els homenatjats reben una estrella basant-se en els seus assoliments en el cinema, el teatre, la rdio, la televisi i la msica. Moltes persones van rebre diverses estrelles durant la fase inicial de lliurament dels premis per la seva contribuci en diferents categories; no obstant aix, posteriorment s'ha tendit a premiar aquelles persones que encara no havien rebut una estrella, i noms s'han reconegut persones anteriorment premiades en un grapat d'ocasions. 

El 1978, la ciutat de Los Angeles va declarar el Passeig de la Fama "B Cultural i Histric". El Passeig de la Fama original tenia 2.500 estrelles en blanc. Un total de 1.558 van ser atorgades durant els primers 16 mesos. Des de llavors, s'han atorgat estrelles a un ritme aproximat de dues al mes. Al 1994, havien estat atorgades ms de 2.000 de les estrelles inicials, i es van incloure ms estrelles per a estendre el Passeig des de l'avinguda Sycamore fins a l'avinguda La Brea. Les estrelles se situen en llocs permanents, excepte en ocasions en les quals, per causes especials (per exemple, construcci d'edificis, obres...), les estrelles han de canviar-se de lloc. Les noves estrelles es trien a partir d'una llista de nominats que es publica el 31 de maig de cada any. El Comit del Passeig de la Fama es reuneix cada mes de juny per a seleccionar els homenatjats l'any segent. Les cerimnies de concessi estan obertes a tothom i estan condudes per Johnny Grant, alcalde honorfic de Hollywood.

Manteniment. 
El Passeig de la Fama s mantingut per la Hollywood Historic Trust. Perqu una persona pugui obtenir una estrella, ha d'estar d'acord a acudir a una cerimnia de lliurament en els segents cinc anys, i ha de pagar una quota de 15.000 $ per costos tals com la seguretat en la cerimnia de lliurament; el 2003, un reportatge de la cadena de televisi FOX News assegurava que les quotes eren habitualment pagades per patrocinadors (estudis cinematogrfics o companyies discogrfiques) com a publicitat per a algun nou projecte de la persona homenatjada. En altres ocasions, la tarifa s pagada per un club de fans o per la persona o l'organitzaci premiada. 

El 2004, el nombre total d'estrelles lliurades fins al moment s d'aproximadament 2.150. 

 Estrelles robades . 
Des que es van comenar a installar les estrelles el 1960, quatre han estat robades. Les de James Stewart i Kirk Douglas van ser retirades a causa d'una construcci que s'havia de realitzar al carrer Vine i van ser guardades. D'all va ser d'on van desaparixer. El culpable va ser un contractista que va ser detingut amb les dues estrelles completament destrossades i inutilitzables. L'estrella de Gene Autry tamb va ser retirada per un projecte de construcci. L'estrella va aparixer a Iowa. I el 27 de novembre de 2005, l'estrella de Gregory Peck va ser robada del Passeig prop del carrer Gower. Aquesta vegada no va ser per un projecte de construcci, sin que va ser un grup de lladres qui la van arrencar de la vorera. Per a evitar aquests robatoris, s'han pres mesures tals com la collocaci de cmeres de seguretat a la zona, encara que, com en el cas de novembre de 2005, no sempre eviten que es produeixin.

 Curiositats . 
 Joanne Woodward va rebre la primera estrella del Passeig de la Fama el 9 de febrer de 1960. ;
 En l'encreuament de Hollywood Boulevard i Vine Street, unes "estrelles rodones" especials en cadascun dels quatre cantons commemoren els astronautes de la missi Apollo 11: Neil Armstrong, Michael Collins i Edwin E. Aldrin. ;
 L'nica persona que ha rebut una estrella en cadascuna de les cinc categories ha estat Gene Autry. ;
 Des de 2005, les companyies poden rebre estrelles al Passeig. La primera que la va rebre fou Disneyland, en reconeixement pel seu 50 aniversari. ;
 El Passeig de la Fama apareix breument en la pellcula de 2003 The Italian Job, aix com en les pellcules Stuart Saves His Family, La meva noia i Pretty Woman.
Existeixen dos actors anomenats Harrison Ford amb estrelles al Passeig de la Fama. El primer va ser Harrison Ford, un actor de pellcules mudes, qui va rebre l'estrella en els anys 50. El segon s el conegut actor Harrison Ford, l'estrella del qual es pot trobar enfront del Kodak Theater al 6801 de Hollywood Blvd. ;
 Mary-Kate i Ashley Olsen, qui tenien 17 anys quan van rebre l'estrella, sn la premiades ms joves a pertnyer al Passeig de la Fama. Sn tamb les niques bessones que han rebut una estrella. Van ser premiades per la seva contribuci al mn de la televisi. ;
Run DMC s el primer grup de hip hop que t una estrella al Passeig. ;
Queen Latifah s la primera cantant de hip hop a tenir una estrella. ;
Maurice Diller va rebre una estrella en el Passeig de la Fama. El cas curis s que aquesta persona mai no ha existit i no se sap quan es va concedir el premi. Quan el diari Los Angeles Times ho va descobrir, a la fi dels anys 80, l'estrella va ser retirada.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170851" title="Orde Virtuti Militari" nonfiltered="4797" processed="4780" dbindex="69834">


L'Orde Militar del Valor Militar (Polons: Order Wojskowi Virtuti Militari, ms coneguda per Virtuti Militari) s una condecoraci polonesa, creada el 22 de Juny de 1792 pel Rei de Polnia Stanis aw August Poniatowski i atorgada per accions d extraordinari valor amb risc de la vida al camp de batalla. 

S atorga en 5 classes: 

  Gran Creu amb Estrella: Per al comandant en cap que hagi guanyat una guerra, o per a comandants d exrcits que hagin aconseguit la victria en diverses campanyes de la guerra. ;
  Creu de Comandant: Per a comandants d exrcit o front (sota circumstancies especials, tamb comandants de grup, divisi o brigada) per valentia durant una acci, amb influncia important en la guerra, o per a altres oficiales que hagin contribut a la victria. Llueix la insgnia penjada del coll.
  Creu de Cavaller: Per a comandants d unitats de la mida d un exrcit, pel seu lideratge, valentia i iniciativa destacada. Alternativament per a oficials de recolzament per la seva cooperaci amb els seus comandants, para arribar a la victria final a una batalla o en la guerra. ;
  Creu d Or: Per a oficiales o Tropa, prviament condecorats amb la Creu de Plata, que hagin aconseguit un xit considerable al camp de batalla grcies a la seva valentia personal o a la sobresaltant direcci d una divisi o una unitat menor. ;
  Creu de Plata: Per a oficiales que hagin realitzat una valerosa comandncia de les seves tropes, o per a tropes que hagin influenciat als seus camarades per la seva valentia, la qual hagi contribut a la victria final en batalla. Tamb pot ser atorgada a civils, ciutats i unitats militars. ;

Est pensionada amb 300 z otis anuals; els receptors han de ser saludats pels soldats d igual rang, i els Sots-oficials i Tropa sn promoguts un grau a l escalaf. Altres privilegis incloen la preeminncia al comprar habitatges de titularitat pblica o al optar a un lloc al funcionariat, descomptes al transport pblic, un servei sanitari gratut i, ams, l Estat est obligat a proporcionar-li un treball per a que el receptor pugui viure decentment. Els fills tenen punts addicionals a les escoles pbliques i a les universitats. En cas de quedar invlids, l Estat ha de proveir-los de diners, menjar i roba per la resta de les seves vides.

El 3 de maig, festa nacional de Polnia, es tamb el dia de Virtuti Militari. 

Totes las classes ha de ser atorgades por el comandant en cap durant la guerra, o per qui ocups el crrec un cop la guerra hagus acabat. Per a rebre les classes I a III s ha d haver estat proposat pel captol de l orde; mentre que las classes IV i V sn proposats per la cadena de comandament (normalment pel comandant de divisi o de brigada). 

Apart dels 12 membres del captol, els receptors de classe I poden prendre part a la votaci (el captol est format per 12 receptors de les creus, 4 de cadascun de les classes 1 a 4) 
Des de la seva creaci ha estat instaurada, derogada i modificada en diverses ocasions, mostrant en certa manera les vicissituds del poble polons.

s la Condecoraci al Valor en Guerra principal de Polnia, i s equivalent a la Creu Victria britnica o a la Medalla d'Honor del Congres dels Estats Units. 

 Segona Guerra Mundial .

Durant la II Guerra Mundial s atorgaren un total de 5.573: 

 1 Classe   (les atorgades van ser a ttol honorfic) ;
 2 Classe   3 atorgades: el General Broni W adis aw Anders (qui comandava una brigada de cavalleria durant la Blitzkrieg), el General Broni Tadeusz Br-Komorowski (comandant de l'Alament de Varsvia) i el General Brygady Micha  Karaszewicz-Tokarzewski (fundador i primer comandant del "Sluzba Zwiciestwu Polski" (Servei de Victoria Polons), un dels primers grups de Resistncia) ;
 3 Classe   6 atorgades: el General Broni W adis aw Anders, el General Broni Stanis aw Maczek (comandant de blindats que rodej als alemanys junt a la frontera hongaresa al 1939, lluit a Frana i desprs del Dia-D, lluit a Caen, la Bossa de Falaise, Blgica, Holanda, Alemanya i accept la rendici del port i la guarnici de Wilhelmshaven, a on hi havien unes 200 naus alemanyes), el General Brygady Bronis aw Duch (combat al Front Occidental amb el 1er i el 2n Cos Polons), el General Broni Tadeusz Kutrzeba (comandant de l Armi Pozna  i Pomorze i fet presoner desprs de la capitulaci de Varsvia), el General Brygady Franciszek Kleeberg i el General Brygady Antoni Chru ciel. ;
 4 Classe   201 atorgades ;
 5 Classe   5.363 atorgades ;


Entre els receptors, estan els Mariscals de la Uni Sovitica Gueorgui Jkov, Aleksandr Vasilevski, Ivan Koniev, Konstantn Rokossovski i Andriei Grechko, el General Alexiei Antonov, el Mariscal de Camp Bernard Montgomery, els Generals de l'Exrcit dels Estats Units Douglas MacArthur i Dwight Eisenhower, el General Charles de Gaulle; el Mariscal de Iugoslvia Josip Broz-Tito,  el rei Vctor Manuel III d'Itlia, el General Walerian Czuma, defensor de Varsvia durant el setge de 1939, el major Henrik "Hubal"-Dobrza ski, primer partis polons; els asos aeris Bohdan Arct i Josef Josef Frantiek; els batallons Parasol i Zo ka, participants a la Sublevaci de Varsvia. Curiosament, el General John Pershing, primer General de l'Exrcit dels Estats Units i en situaci de retir durant la II Guerra Mundial, tamb va rebre la condecoraci. 

La ciutat de Varsvia reb l Orde el 9 de novembre de 1940, per l heroica defensa de la ciutat. 

Durant la Defensa de Polnia de 1939, el velo avan alemany va fer que s arribs a l'extrem de qu els comandants de divisi o brigada condecoressin als seus soldats amb les seves prpies medalles.

 Disseny .

 La Insgnia: s una creu de Leopold d esmalt negre i perles a les puntes. Als braos de la creu apareix el lema de l orde (VIR (esquerra) - TUTI (dreta)   MILI (superior)   TARI (inferior). Al centre hi ha un medall daurat amb un liga coronada amb emblemes reials, envoltada per una corona de llorer. Al revers de medall apareix la inscripci  HONOR / I / OJCZIZNA  (Honor i Ptria);
 L Estrella: s una estrella de 8 puntes amb raigs en plata, amb la creu negra sense les perles finals. Al medall, entre la figura de l liga i la corona de llorer hi ha un anell en esmalt negre amb el lema  HONOR / I / OJCZIZNA  a la part superior ;
La classe Creu d Or s totalment daurada, i la classe Creu de Plata s en plata (en ambdues llevat l esmalt). Las dues classes superiors llueixen una corona real daurada sobre la creu, i les creus d or i plata sn una mica ms petites que la de cavaller. 

Penja d un gal blau, amb una franja negra als costats, amb una roseta segons el grau. El gal de Gran Creu fa 110mm; el de Comandant, 49mm; la resta, 35mm.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170853" title="Aurora Massip i Treig" nonfiltered="4798" processed="4781" dbindex="69835">
Aurora Masip i Treig (Flix, 1971) s una periodista catalana especialitzada en economia. Recentment ha estat escollida per ser la nova portaveu del Govern de Catalunya . Masip va dirigir un espai sobre economia dins del programa Matins.COM de COMRdio i a l'actualitat collabora amb Els matins de TV3. 





Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170856" title="Cerati" nonfiltered="4799" processed="4782" dbindex="69836">

Els ceratis (Ceratium) sn un gnere de la famlia de les ceratcies.

Es caracteritza per les llargues prolongacions que presenten les plaques de la teca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170859" title="Prorocentral" nonfiltered="4800" processed="4783" dbindex="69837">

Els prorocentrals (Prorocentrales) sn un ordre d'organismes unicellulars del flum dels dinoflagellats. Es distingeixen per tenir els seus dos flagels inserits ms apicalment que en els altres grups que eren ms ventralment. Un flagel s'estn cap a endavant i l'altre n'envolta la base. Aquesta disposici s'anomena desmoconta, en contrast amb la disposici dinoconta trobada en altres grups.

Tots els membres tenen cloroplasts i una teca que es compon de dues plaques grans unides per una sutura sagital. Aquesta estructura s compartida amb els dinofisials, que s probablement un grup germ. Aix no es mostra, per, en els arbres de ARNr, que tamb mostren dos grups separats de Prorocentrum, deixant les seves relacions encara sense respondre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170866" title="Llista de programari alliberat" nonfiltered="4801" processed="4784" dbindex="69838">
Aquesta s una llista de programari notable de programes que es publicaven sota un llicncia privativa per que ms tard s'alliberaren com a programari lliure o open source.

Encara que les llicncies lliures de programari han existit des de principis dels anys 80, molt programari ha estat alliberat sota llicncies patentades. La popularitat de GNU/Linux i d'altres programes de programes lliures cap a finals dels anys 90, va incitar algunes empreses a canviar la seva llicncia de programari i publicar-ne el codi font. Es creu que Netscape, amb l'alliberament del seu Netscape Navigator el 1998 va iniciar aquesta tendncia. En alguns casos, l'empresa continua publicant versions patentades al costat de la versi de font oberta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170868" title="Zabuza Momochi" nonfiltered="4802" processed="4785" dbindex="69839">
Zabuza Momochi, l'anomenat dimoni de la boira, s un enemic de Naruto Uzumaki i els seus companys a la srie manga i anime de Naruto.



Infncia.
A la vila oculta de la boira hi havien unes normes molt estrictes de graduaci, s'havien de matar entre els companys amb batalles a mort.

Zabuza es convertiria en un dels set espadatxins Shinobi de la boira.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170874" title="Sindinial" nonfiltered="4803" processed="4786" dbindex="69840">

Els sindinials (Syndiniales) sn una ordre d'organismes unicellulars del flum dels dinoflagellats. Viuen exclusivament endosimbiticament en animals marins i en protozous. La forma trfica s freqentement multinucleada.  Han perdut la teca i els cloroplasts i, al contrari de tots els altres ordres, el nucli mai s dinocari. Un bon exemple s Amoebophrya, parsit d'altres dinoflagelats i que pot contribuir a finalitzar les marees roges. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170880" title="Torneig de Roland Garros 2007" nonfiltered="4804" processed="4787" dbindex="69841">
El Torneig de Roland Garros 2007 (o Obert de Frana 2007) es va celebrar a Pars, des del 27 de maig al 10 de juny de 2007.

Quadre mascul.


Quadre femen.


 Enllaos externs .
Web Oficial Roland Garros;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170883" title="Megafauna" nonfiltered="4805" processed="4788" dbindex="69842">

La megafauna sn el conjunt d'espcies d'animals terrestres grans. El concepte "grans" varia segons l'autor, i va des de 40 kg, passant per 44 kg, 45 kg, 100 kg, fins a 250 kg. En aquest darrer cas, s'acostumen a dividir en megafauna petita (250 500 kg), mitjana (500 1.000 kg) i gran (ms de 1.000 kg)..

La megafauna est constituda tan d'espcies existents com d'espcies que s'han extingit en temps geolgics recents. Els animals classificats com a megafauna sn normalment estrategues de la K, amb una llarga longevitat, taxa de creixament baixa, taxa de mortalitat tamb baixa, i amb pocs depredadors capaos de matar adults. Aquestes caracterstiques han fet a la megafauna extremadament vulnerable a l'explotaci humana. Els grans animals amb popularitat, sovint anomenats megafauna carismtica, sn sovint utilitzats pels grups ecologistes per a promoure l'atenci de la gent respecte el mal que estem infligint als ecosistemes.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170888" title="Hivern nuclear" nonfiltered="4806" processed="4789" dbindex="69843">
L'hivern nuclear s una condici hipottica del clima global que es creu possible desprs d'una guerra nuclear a gran escala. Es pensa que un temps extremadament fred pot ser causat per la detonaci d'un elevat nombre d'armes nuclears, especialment sobre objectius inflamables com les ciutats, on grans concentracions de fum i sutge podrien ser injectades a l'estratosfera de la Terra. El terme tamb s'aplica a un dels efectes posteriors a l'impacte d'un asteroide o d'una erupci d'un supervolc.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170892" title="Torneig de Wimbledon 2007" nonfiltered="4807" processed="4790" dbindex="69844">
El Torneig de Wimbledon 2007 (o Obert de Wimbledon 2007) es va celebrar a Londres, des del 25 de juny al 8 de juliol de 2007.

Quadre mascul.


Quadre femen.


Enllaos externs.
Web Oficial Wimbledon;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170893" title="Tirefor" nonfiltered="4808" processed="4791" dbindex="69845">

Els tirefors (subordre Thyreophora), generalment es caracteritzen per ser herbvors acuirassats amb plaques protectores o pes al dors. Sn un subgrup de l'ordre Ornithischia que va aparixer a principis del Jurssic i va extingir-se al final del Cretaci.

Taxonomia.
SUBORDRE THYREOPHORA;
?Tatisaurus;
Scutellosaurus;
Eurypoda;
?Brachypodosaurus;
?Lusitanosaurus;
Infraordre Stegosauria;
Emausaurus;
Famlia Huayangosauridae;
Famlia Stegosauridae;
Infraordre Ankylosauria;
Famlia Scelidosauridae;
Bienosaurus;
Scelidosaurus;
Minmi;
Antarctopelta;
Famlia Nodosauridae;
Famlia Ankylosauridae;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170908" title="Ramon Pic i Campamar" nonfiltered="4809" processed="4792" dbindex="69846">
Ramon Pic i Campamar (Pollena, Mallorca 1848 - Barcelona 1916) fou un escriptor mallorqu. De famlia humil, el 1859 marx amb la seva famlia a Barcelona. Des del 1889 fou apoderat i home de confiana d'Eusebi Gell i Bacigalupi, qui el va introduir el el mn del catalanisme. Fou un dels fundadors de la Jove Catalunya, que presid el 1873, i de l'Acadmia de la Llengua Catalana (1881); collabor a La Renaixena, i ja des del 1867 particip en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat en els anys 1867, 1868, 1871, 1873, 1874, 1884 i 1885, quan fou nomenat mestre en gai saber. Tamb fou un dels encarregats de la junta permanent d'Uni Catalanista per a redactar les Bases de Manresa el 1892.  Del 1900 al 1902 presid el Centre Excursionista de Catalunya, i el 1902 l'Ateneu Barcelons. 

Com a poeta va compondre romanos histrics, escrits d'antuvi en un llenguatge arcaic, per influts per les canons populars narratives, i amb els quals aconsegu una considerable qualitat.    

 Obres .
 Cor de roure (1871) teatre;
 Martiri de Ramon Llull;
 Tres englantines (1886), poesia ;
 Garraf (1894), poema lric amb msica de Garcia i Robles;
 La filla del segador (1914), drama histric;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170910" title="Antoni Maria Galliss i Soqu" nonfiltered="4810" processed="4793" dbindex="69847">


Antoni Maria Galliss i Soqu (Barcelona 1861 - 1903) fou un arquitecte modernista catal. Fou professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelonai collabor amb importants arquitectes com Elies Rogent, Llus Domnech i Montaner i Josep Maria Jujol. Obtingu el ttol d'arquitecte el 1885 als 24 anys d'edat, es llicenci amb una qualificaci d'excellent. 


La seva arquitectura s coherent i uneix una tcnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitz com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya. Entre les seves obres ms notables hom pot destacar la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d'en Gigns, una srie de panteons, com els de la famlia de la Riva (a Barcelona) i els de la famlia Ars a Vilassar de Mar i Casanovas-Terrats a Lloret de Mar), la casa Pujol (a Esplugues de Llobregat), la casa Gomis al Papiol, l'esglsia de Santa Maria de Cervell i a Barcelona la casa Llopis Bofill (C/ Bailn 113). 
Com els altres arquitectes de la seva generaci, disseny mobles, mosaics, esgrafiats, cermiques llises i volumtriques per a revestiments, lletres, banderes i senyeres, com la de l'Orfe Catal. Fou autor de l'ornament i enllumenat del carrer de Ferran VII, a Barcelona, el 1902, inspirat en dibuixos de rajoles medievals, de les quals fou colleccionista. Fou tamb responsable directe dels obradors artesanals installats al Castell dels Tres Dragons, segons la idea de Domnech i Montaner. 

Fortament implicat en el moviment catalanista, tamb va intervenir en la redacci de les Bases de Manresa i fou president de la junta permanent d'Uni Catalanista el 1897.

 Bibliografia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170912" title="Pere Aldavert i Martorell" nonfiltered="4811" processed="4794" dbindex="69848">
Pere Aldavert i Martorell (Barcelona 1850 - 1932) fou un periodista i poltic catal. Fou un dels ms entusiastes impulsors dels inicis del moviment catalanista, del que en ser un personatge clau. Amic i collaborador d'ngel Guimer, amb noms 20 anys particip en la creaci de la Jove Catalunya (1870), i collabor en el setmanari La Gramalla rgan oficial d'aquesta entitat. El 1871 inici la publicaci de la revista La Renaixena (diari des del 1881) i que mantingu fins al 1905 en bona part grcies a la seva tenacitat i als seus articles escrits en un llenguatge planer i molt viu. 

Collabor destacadament amb la Lliga de Catalunya, i amb la Uni Catalanista, a la primera assemblea de la qual (1892) intervingu en la discussi i l'aprovaci de les Bases de Manresa. Els seus seguidors van promoure la creaci de l'Associaci Popular Regionalista, on defensaren la intransigncia dels seus plantejaments. La seva influncia declin amb l'arribada de les noves generacions nacionalistes, ja que es mantingu sempre fidel als seus planetjaments originaris.  

 Obres .
 Ns amb ns (1904);
 A la taleia (1906);
 Furgant pertot arreu (1906);
 Cantant i fent la meva (1906);
 Feina vella (1906);
 D'altres temps (1906);
 Feina nova (1906);
 Dels anys de la fccia (1907);
 Encara sn de moda (1907);
 A vol d'ocell (1907);
 Per matar l'estona (1907);
 Per fer la dotzena (1908);
 A salt de mata (1908);

 Referncies .
 Carola Duran i Tort Pere Aldavert, una vida al servei de l'ideal Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006;
 Biografia  al web de l'Arxiu Nacional de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170917" title="Francesc Matheu i Fornells" nonfiltered="4812" processed="4795" dbindex="69849">
Francesc Matheu i Fornells (Barcelona 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Valls Oriental 1938) fou un escriptor catal, nt d'indians i fill d'un advocat que residia a Barcelona des del 1851. 

Adscrit des de molt jove al moviment catalanista, fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya el 1870, dins la qual despleg una activitat pblica extraordinria. Des del 1871 intervingu en l'organitzaci dels Jocs Florals, i el 1873 guany un segon accssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d'extraordinaris i vuit accssits ms. Fou nomenat mestre en gai saber el 1897, mantenidor els anys 1880, 1881, 1899, 1908, 1919, 1925 i 1933 i president el 1902. Tamb en presid el consell directiu del 1910 al 1935 i fou membre de l'Acadmia de les Bones Lletres i particip en les assemblees de la Uni Catalanista. Durant la primera guerra mundial fou un decidit aliadfil, foment nombrosos actes d'amistat franco-catalana i el 1920 el condecoraren amb la creu de chevalier de la Legi d'Honor. El 1914 presid l'Orfe Catal i el 1910 l'Ateneu Barcelons. 

Com a editor, el 1870 s'encarreg de La Gramalla i el 1884 fund l'Editorial Catalana, on public les obres de Mari Aguil, Emili Vilanova, Jacint Verdaguer i Miquel Costa i Llobera. S'opos, per, fins ltim moment a acceptar les normes gramaticals de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva tossuderia per a mantenir l'article "lo" va provocar que els fabrians l'anomenessin jocosament "Matheu-lo".

Hom l'ha idenficat com un representant tpic de l'esperit tradicional de la Renaixena.

 Obres .
 Canons alegres d'un fadr festejador (1878) ;
 El reliquiari (1878) ;
 La copa. Brindis i canons(1883), ;
 Poesies (1899) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170921" title="Malkrid" nonfiltered="4813" processed="4796" dbindex="69850">


Els malkrids (Malkaridae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels mimetodeus (Mimetoidea), al costat dels mimtids.

 Sistemtica .
s una famlia petita amb 4 gneres i 10 espcies, 3 gneres d'Austrlia i un, Xilenoides, de Xile i Argentina. Dels 4 gneres, Perissopmeros s el ms diversificat i cont 6 espcies.

 Carathea . 
Moran, 1986
 Carathea miyali Moran, 1986 (Tasmnia);
 Carathea parawea Moran, 1986  (Tasmnia);

 Xilenodes . 
Platnick & Forster, 1987
 Xilenodes australis Platnick & Forster, 1987  (Xile, Argentina);

 Malkara . 
Davies, 1980
 Malkara loricata Davies, 1980  (Queensland);

 Perissopmeros . 
Butler, 1929
 Perissopmeros arkana (Moran, 1986) (Nova Galles del Sud);
 Perissopmeros castaneous Butler, 1932  (Nova Galles del Sud);
 Perissopmeros foraminatus (Butler, 1929) (Victria);
 Perissopmeros grayi (Moran, 1986) (Nova Galles del Sud);
 Perissopmeros mullawerringi (Moran, 1986) (Territori de la Capital Austrliana);
 Perissopmeros quinguni (Moran, 1986) (Nova Galles del Sud);

 Referncies .
 Platnick, N.I & Forster, R.R (1987): "On the first American spiders of the subfamily Sternodinae (Araneae, Malkaridae)". American Museum novitates 2894. PDF 5Mb - Abstract (Chilenodes);

 Vegeu tamb .
 Mimetodeu;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170924" title="Francesc Pelagi Briz i Fernndez" nonfiltered="4814" processed="4797" dbindex="69851">
Francesc Pelagi Briz i Fernndez (Barcelona 1839 - 1889) fou un escriptor romntic catal. Fou un dels divulgadors del teatre popular catal juntament amb Seraf Pitarra, Valent Almirall o Conrad Roure. Inicialment collabor a la La Revista de Catalua i fund la collecci literria El Novelista Popular, per a la qual tradu ell mateix obres d'Alexandre Dumas, Johann Wolfgang von Goethe, Victor Hugo i altres autors romntics. 

La influncia de Frederic Mistral i del felibritge el va dur a participar activament en la renaixena. El  1869 particip en els Jocs Florals i fou proclamat mestre en gai saber. Tamb fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya i el 1875 actu de president dels Jocs Florals. Propugn l's exclusiu del catal en la producci literria, i fou un dels iniciadors del moviment catalanista. Fund i dirig nombroses publicacions, com Calendari Catal (1865-1882), la revista quinzenal Lo Gay Saber (1868-1869 i 1878-1882) i La Gramalla (1870).

 Obres .
 Poesia .
 El brot d'acs (1866);
 Flors i violes (1870) ;
 El llibre del cor meu (1874);
  Primaveres (1881) ;
 La masia dels amors (1866);
 L'Orientada (1889) ;
 Cap de Ferro (1889) ;
 Narracions .
 Lo coronel d'Anjou (1872) ;
 La panolla (1873);
 La roja (1876) ;
 El llibre dels ngels (1865) ;
 El llibre dels nois (1869);
 Teatre .
 Bac de Roda (1868);
 Miquel Rius (1870);
 La creu de plata (1866);
 Les males llenges (1871);
 La pinya d'or (1878);
 La fal (1878);
 Reculls de folklore .
 Canons de la terra (1866-1884) ;
 Endevinalles populars catalanes (1882);

 Enllaos externs .
 F.B. Briz a la Graciapdia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170930" title="Helios Gmez" nonfiltered="4815" processed="4798" dbindex="69852">
Helios Gmez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) va ser un pintor, cartellista i poeta, membre de les avantguardes culturals barcelonines de principis del segle XX. Tamb destac pel fet de ser promotor, membre fundador i primer president del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, creat el 1936 a Barcelona per a defensar la Repblica amb el cartellisme militant. Va ser el representant ms emblemtic del grafisme ibric de la primera meitat del segle XX. Polticament, fou un revolucionari, militant anarquista durant la Guerra Civil espanyola.

Biografia.
Nascut a Sevilla d una vella famlia gitana rural i proletria, reivindicar fins a la seva mort un fort sentiment d identitat gitana i andalusa. 

Va ser durant els anys 20 i 30 quan va formar la seva conscincia poltica, al principi en els medis anarco-sindicalistes i llibertaris als dos grans focus anarquistes de la Pennsula Ibrica: Sevilla i Barcelona, desprs a les avantguardes europees de les capitals de l exili: Pars, Brusselles, Amsterdam, Berln, Viena, Moscou i Leningrad.

D adolescent, va fer el seu aprenentatge tcnic i poltic com a obrer decorador de cermica a una de les nombroses fbriques sevillanes, seguint cursos a l Escuela de Artes y Oficios de Sevilla i com a militant de la CNT (Confederacin Nacional del Trabajo), organitzaci sindical fundada l octubre de 1910 pels grups i federacions llibertries reunits en congrs a Sevilla. Des d'aleshores, la seva carrera com a grafista a la premsa i als mitjans de l'esquerra, contra la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929), a favor de la justcia social, i desprs contra el franquisme, constituir l element fonamental de la seva lluita. 

Reconegut pels seus dibuixos poltics avantguardistes en blanc i negre, treballa, exposa i publica les seves obres a Madrid i Barcelona, on s estableix el 1926, desprs als llocs dels seus exilis successius, conseqncia de mltiples arrestos i expulsions que el foraren a trobar refugi a Frana, a Blgica, als Pasos Baixos, a Alemanya, o a la URSS.

Combatent als fronts de Mallorca, Madrid i Andjar i finalment a la 26 Divisi (Divisi Durruti) al front d Arag, havia organitzat un batall de cavalleria amb gitanos. El 1939 hagu de refugiar-se a Frana com a un del mig mili de refugiats de la retirada. Fou internat als camps de concentraci de Frana i a l'Algria francesa on va ser deportat. Fugint de les tortures i vexacions del camp de Djelfa, aconsegu un salconduit per retornar a Espanya el maig de 1942 on reprengu el seu combat a la clandestinitat.  
Arrestat, sense judici ni sentncia, fou empresonat vuit anys a la pres Model de Barcelona i mor poc desprs que el deixessin en llibertat.

El 1950, pint uns frescos a la pres en homenatge als presos i a la seva patrona, que s tamb la patrona de la ciutat: la Verge de la Merc, a una cella propera a les dels condemnats a mort. La cella serv d oratori i es coneguda com La Capella Gitana, en ra de la seva inspiraci gitana que caracteritza tots els personatges representats. Aquesta obra existeix encara, per sota d una ma de pintura aplicada en ra d un criteri d higiene decidit per l administraci penitenciria cap els anys 80. 
L obra pot ser encara restaurada, per l edifici panptic, smbol de la repressi, encara que inscrit al patrimoni arquitectural de la ciutat, s amenaat de demolici i corre el risc de desaparixer amb la Capella Gitana.

Va ser sota la capa de plom de la dictadura franquista i la seva rgida censura que Helios Gmez cre, en la solitud de la reclusi, contra el silenci i les mentides, un corpus literari desconegut fins la seva recuperaci la primavera de 2004 i editat recentment per l Associaci Cultural Helios Gmez.  Presidida pel fill de l artista, l'Associaci ha realitzat des de fa anys esforos per donar a conixer al mn l obra, rica i multiforme d un dels artistes ms significats del poble gitano.

Enllaos externs.
Interessant iconografia ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170933" title="Miquel Arcngel Balt i Botta" nonfiltered="4816" processed="4799" dbindex="69853">
Miquel Arcngel Balt i Botta (Barcelona 1892 - 1964) fou un qumic, farmacutic i poltic catal. Descendia de piemontesos refugiats a Catalunya a l'poca de Giuseppe Garibaldi per part de mare. Introdut en el nacionalisme catal de ben jove, era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i d'Alfons Maseras i deixeble de Ramon Turr i Darder, i regentava una farmcia a Barcelona que fou centre de reunions poltiques. 

Fou un dels fundadors, principal dirigent i instructor de la Societat d'Estudis Militars. Per aquest motiu fou empresonat del 1925 al 1927 per la dictadura de Miguel Primo de Rivera, per la causa, sorprenentment, fou sobreseguda i s'exili a Frana. El 14 d'abril de 1931 fou un dels caps de la gurdia cvica del president Francesc Maci. En acabar la guerra civil espanyola torn a exiliar-se, i aviat s'establ a Cuba, d'on torn el 1961.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170934" title="Ferran Cuito i Canals" nonfiltered="4817" processed="4800" dbindex="69854">
Ferran Cuito i Canals (Barcelona 1898 - 1973) fou un enginyer industrial i poltic catal, gendre d'Amadeu Hurtado. Era militant d'Acci Catalana i un dels caps de la Societat d'Estudis Militars. El 1931 fou el primer director general d'indstries de la Segona Repblica Espanyola. Desprs fou president del Consell Superior d'Indstria el 1932-1933 i del Patronat de Turisme de la Generalitat de Catalunya (1933-34). En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar, i fou un dels fundadors de la revista Quaderns de Perpiny.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170936" title="The Simpsons Movie" nonfiltered="4818" processed="4801" dbindex="69855">
The Simpsons Movie s una pellcula animada, basada en la srie de televisi, Els Simpson. La pellcula est produda per Gracie Films i 20th Century Fox, que tamb produeixen la srie de televisi. La pellcula s'estrenar mundialment el dia 27 de juliol de 2007.

 Abans de la pellcula . 
L'episodi de la quarta temporada "Kampament Krusty" originalment anava a ser una pellcula, per va ser transformada a curt normal degut al fet que els escriptors van tenir dificultats per a allargar la trama. Tamb es va excloure la idea de fer la pellcula quan acabi la srie, ja que Matt Groening no li veu final a la srie. Segons ell, hi ha milions d'idees per a fer episodis. 

L'any 2003, la veu original de Bart Simpson, Nancy Cartwright, va dir que estaven preparant i assajant el gui de la pellcula, ja acabat. Poc desprs, Matt va dir que la pellcula no seria en 3 dimensions, ja que desprs de gaireb 2 dcades en 2 dimensions excepte en 7 minuts d'un episodi de Halloween, seria estrany. Al comenament de setembre de 2006, es va saber que els productors pensaven fer en la pellcula el que no es va poder fer mai en la tele; bromes de mal gust i sexe.

En una entrevista a Matt Groening, Feta a mitjans de gener i que es va donar a conixer grcies a simpsonschannel.com aquest va dir el segent sobre l'esperada pellcula (la notcia podria tenir una mica que veure amb Patty i Selma): 

Tenim coses en el film que no es poden veure en televisi. Podria haver nus. Poden sortir personatges que vols veure nus i personatges que no vols veure'ls nus. Per es veuran coses mai abans vistes

Actualitzant aquesta frase, en una entrevista recent es va dir que Bart sortiria totalment nu mentre patina nu per Springfield, sense censura ni gens que cobreixi les seves parts. I en altre comentari tamb esmenta una mica sobre una possible mort de Marge, fer que obligaria a Homer a reviure-la. 

 Animatrniques . 
 Animatrnica . 
Entre el 20 i el 23 de juliol, al festival COMIC-AMB, Matt Groening va ensenyar al mn tres escenes de la pellcula encara en fase d'animatrnica.

 Primera escena . 
En el primer clip, tots els habitants de Springfield estan enfurits intentant entrar a casa de Els Simpson. La gent comena a pujar per escales fins a les finestres de la casa sense que Homer Simpson pugui evitar-lo i al final tiren la porta baix on Maggie i el senyor tiny (el mico de Krusty) es barallen.

 Segona escena . 
Homer copeja a uns gossos amb un fuet mentre va en trineu cridant una vegada i una altra "corrin, corrin, saltin, saltin, descansin, descansin". A la nit els gossos es revelen contra ell. 

 Tercer escena . 
Homer i Marge estan parlant d'una sitja en el jard del darrere d'Els Simpson. en la sitja aquesta escrita la frase "Pig crap", pel que Marge li demana a Homer que es desfaci d'ell, encara que aquest al principi no li fa cas. Arriba a un riu a llenar la sitja, encara que hi ha molts rtols que demanen no llenar escombraries, per Homer els ignora i fins i tot travessa un mur per a poder llenar-lo.

  Marxandatge .
Per a promocionar la pellcula es van fer: 
 Motxilles.
 Telfons mbils.
 Postals.
 Taules.
 Ninots.
 Xbox 360 grogues (500 unitats).
 Psters.
 Videojocs.
 Figures promocionals.

 Frases dels creadors de la pellcula . 
Estem treballant en un csting d'artistes convidats, intentarem fer coses que no es vegin en la srie, o sigui, que haur moltes ms escenes de nus, pobre Marge. 
Estem entusiasmats amb les interpretacions en la pellcula. No et perdis el lliurament dels Oscar, creiem que ser la gran nit de Milhouse. 
Ha estat un enorme repte, ja que hem hagut d'omplir 120 pgines en blanc amb histria i dilegs. 
Puc garantir totalment que aquesta pellcula superar de forma mplia les expectatives ms salvatges de tots els fans dels Simpson. 
En la pellcula participaran Albert Brooks, Minnie Driver i la Erin Brockovich real. Ja es podria deduir l'argument de la pellcula noms amb aquesta informaci. 

Curiositats.
 El lloc www.simpsonsmovie.com fou registrat per la Fox el 22 d'abril de 1997. ;
Minnie Driver anava a interpretar a una consellera de l'escola primria de Springfield per va ser eliminada la seva escena. ;
Els productors de la pelcula van utilitzar tots els personatges que han aparegut a la srie, i alguns noms tenen parts parlades.
Green Day traur un senzill fet especialment per a la pellcula i ser llanat en una caixa de CD en forma de Donut.

 Controvrsia a Hispanoamrica. 
A Amrica llatina la pellcula pot ser boicotejada a causa de l'inconformisme del pblic i dels actors de doblatge que van prestar la seva veu per a les primeres 15 temporades de la srie, amb el nou equip de doblatge, ja que l'empresa que realitza el doblatge s'havia comproms davant l'Associaci Nacional d'Actors (ANDA) de Mxic que les veus originals farien el treball de doblatge de la pellcula. 

L'actor que va fer la veu del Sr Burns les primeres 15 temporades, Gabriel Chvez declar el segent sobre l'assumpte "Els cavallers tenen paraula i els cavallers la complim. Es van comprometre davant l'Associaci Nacional d'Actors (ANDA). Per si arribant la pellcula per a doblar-la ens tornen a enganyar i s doblada per  els transgnics , com els dic, perqu imiten les nostres veus, es far un boicot en tota Llatinoamrica per a no veure la pellcula. Sn ms de 40 pasos que ens donen suport". 














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170939" title="Acelomorf" nonfiltered="4819" processed="4802" dbindex="69856">

Els acelomorfs (Acoelomorpha) sn un flum d'animals abans considerat part dels platelmints, per classificats recentment per Jaume Bagu i Marta Riutort com a un flum  basal entre els bilateris.

Referncies.
Platyhelminthes The nature of a controversial phylum - 3 de febrer del 2006 ;

Enllaos externs.
Phylogeny of Lower Worms of the Meiofauna ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170943" title="Alfons Maseras i Galts" nonfiltered="4820" processed="4803" dbindex="69857">
Alfons Maseras i Galts (Sant Jaume dels Domenys, Baix Peneds 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939) fou un escriptor catal. El seu pare era metge i volia que el seu fill en segus la carrera, per ell abandon els estudis i es dedic a la literatura. El 1898 fou un dels fundadors de l'Associaci Catalanista La Fal. Cap el 1899 freqentava Els Quatre Gats, on probablement fu amistat amb Pablo Ruiz Picasso, qui el va retratar; el 1900 va escriure els seus primers escrits a Joventut i Catalunya Artstica, i el 1901 dirig, juntament amb E. Alfonso, public la revista Auba. 

Tot i que aleshores era vinculat polticament a la Lliga Regionalista, tamb era membre de la Uni Catalanista, i form part del Comit de Germanor amb els Voluntaris Catalans, creat el 1916. Resid llargues temporades a Pars, on durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera dirig Le Courrier Catalan, fou corresponsal de La Veu de Catalunya i collabor a la Societat d'Estudis Militars. 

Tota la seva obra, bsicament romntica, es caracteritza per l'adaptaci mimtica de distints corrents i autors europeus de moda.  s potser la ms personal, malgrat les influncies de Giacomo Leopardi. Tradu al catal Molire, Alfred de Musset, William Shakespeare i Leopardi. Collabor en molts diaris i revistes: Papitu, Un Enemic del Poble, Diario de Barcelona i altres.  

 Obres .
 Edmon (1908) premi del setmanari El Poble Catal;
 La fi d'un idilli (1908) ;
 L'adolescent (1909);
 Ildaribal (1915) ;
 A la deriva (1921);
 Delirium (1907), poesia ;
 La llntia encesa (1926), poesia ;
 Invocaci i altres poemes (1938);
 Sota el cel de Pars (1910), narraci;
 Contes fatdics (1911);
 La ratlla (1929);
 L'hereu (1929);
 Guerau i Marta (1932)   ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170947" title="Josep Antoni Llins i Carmona" nonfiltered="4821" processed="4804" dbindex="69858">

Josep Antoni Llins i Carmona ( Castell de la Plana, Pas Valenci 1945 ) s un arquitecte i professor universitari valenci.

Biografia.
Va nixer el 1945 a la ciutat de Castell de la Plana, poblaci situada a la comarca valenciana de la Plana Alta. Va estudiar arquitectura a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona depenent de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC). Posteriorment fou professor d'aquest centre, aix com de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura del Valls i de la Universitat Ramon Llull.

Ha obtingut tres vagades el Premi FAD, l'any 1977 en la categoria d'interiorisme, el 1996 per la restauraci del Teatre Metropol de Tarragona i el 2006 per la realitzaci de la Biblioteca Jaume Fuster a Barcelona. Aix mateix l'any 1995 fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona d'arquitectura i el 2006 amb el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Pblic concedit per la Generalitat de Catalunya per la realitzaci de la Biblioteca Jaume Fuster.

Obra seleccionada.
1972: Edifici de vivendres al Carmel (Barcelona);
1977: Edifici de viviendes a Berga;
1985: CAP de Ripollet;
1986: Biblioteca municipal de Vila-seca;
1989: Biblioteca i departaments de l'Escola de Enginyers de Camins de Barcelona;
1995: Edifici de Direcci de la Facultat d'Informtica de Barcelona ;
1995: Reforma del Teatre Metropol de Tarragona;
1996: Ajuntament de Vila-seca ;
1996: Edifici d'aules i bar de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona;
1997: Biblioteca Central de Terrassa;
2000: Torre del Far de Torredembarra ;
2001: Escola Pit-roig de Barcelona;
2002: Biblioteca Vila de Grcia de Barcelona;
2003: Illa Fort Pienc de Barcelona;
2006: Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona;

Enllaos externs.
  Informaci de Josep Antoni Llins a www.epdlp.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170950" title="Centre Nacionalista Republic" nonfiltered="4822" processed="4805" dbindex="69859">
Centre Nacionalista Republic fou un grup poltic catalanista fundat a Barcelona el 1906 per dissidents de la Lliga Regionalista. Les seves figures ms representatives foren Ildefons Sunyol, Jaume Carner, Joaquim Lluh i Rissech, Santiago Gubern i Fbregas i Eduard Calvet. Representava la lnea liberal del catalanisme poltic, i reclamava l'autonomia de Catalunya, el sufragi universal i la proclamaci d'una repblica, d'acord amb el seu lema Nacionalisme, Democrcia, Repblica. Jaume Carner en fou el primer president, amb Felip Rods i Baldrich de secretari. El seu portaveu fou la revista El Poble Catal, convertida en diari el 1906. Particip en les eleccions generals espanyoles de 1907 dins les llistes de la Solidaritat Catalana. El 1910, presidit per Pere Coromines, es fusion amb altres forces republicanes i d'esquerres de Catalunya i constitu la Uni Federal Nacionalista Republicana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170954" title="Manel I Comn de Trebisonda" nonfiltered="4823" processed="4806" dbindex="69860">


Manel I Comn (grec:          '          /Manul Komnins/)(1118-1180), emperador de Bizanci, va romandre al tron de l'Imperi Rom d'Orient des de 1143 fins a la seva mort.

 Dades Biogrfiques .

Era el ms jove dels quatre fills de Joan II Comn. Havent perdut el dos fills grans prematurament, l'emperador va considerar que en Manel estava ms preparat que el seu germ gran Isaac. De bona presncia, slida formaci i grans dots militars i de lideratge, Manel tenia tot el que cabia esperar d'un digne successor.

El 1144, l'rab Imad El-Din Zengi va prendre Edessa (l'actual Urfa), ofegant-la en sang. El Papa Eugeni III va cridar a una croada el rei Llus III de Frana i Konrad Hohenstaufen d'Alemanya. La notcia de la imminent croada va provocar enormes preocupacions al jove Manel, que tenia molt present el pssim record del que havia succet a la Primera Croada durant el regnat del seu avi. 
En realitat, les incursions de francs i germnics a travs de territori bizant van portar el caos. Manel I va aconseguir, tot desviant-los de Constantinoble, fer-los passar immediatament a sia Menor, on rabs i turcs van derrotar-los una vegada i una altra, ja que no disposaven dels mitjans, la instrucci ni els comandants adequats per dur a terme amb xit la seva ambiciosa empresa. 
No van aconseguir alliberar ni un pam de terra. El desastre de la Segona croada va agreujar el cisma i la recproca aversi de bizantins i occidentals, mentre s'ensorrava la fama del poder militar que tenia occident davant els pobles brbars de turcs i rabs.

Al mateix temps, la flota del rei Roger de Siclia va atacar les provncies occidentals de Bizanci, provocant la ira de Manel I, que va veure's obligat a prendre mesures. Desprs de la Segona croada va dirigir la seva poltica a intentar recuperar les provncies d'Itlia, cosa que constitua un objectiu personal. Desprs de breus enfrontaments amb invasors serbis i hongaresos, va decidir fer front a Roger de Siclia. Aquest, per, va morir, i el seu fill i successor Guillem no possea les capacitats del pare. Aix, exrcits bizantins sota el comandament de Joan Ducas i Miquel Paleleg, amb el vist-i-plau del Papa Adri IV, aviat va alliberar tot el sud d'Itlia. Dissortadament, per, en Guillem va tornar amb un grapat d'aliats i tot va acabar amb l'acord de 1158, en qu totes les aspiracions bizantines sobre Itlia es van esvair.

Manel I va tornar a posar la vista a orient. Va viatjar a Antioquia, on va imposar el poder de Bizanci. Va lluitar al costat de Baldu, rei del regne cristi de Jerusalem, va casar-se amb la princesa Maria d'Antioquia i va signar la pau amb el turc Kilitz-Arslan i amb el sarra Nur-el-Din. Va intentar limitar el poder dels venecians, aix com resoldre els problemes de contnues amenaces sobre les provncies occidentals, tot i que no va sortir-se'n del tot.

Parallelament, Manel I va participar activament en els assumptes del regne hongars. El 1167 en Bla, pretendent al tron hongars, va esdevenir rei amb l'ajut de Manel I i va signar un pacte amb l'Imperi Bizant. L'any segent, probablement incomplint els termes secrets de l'acord entre les parts, exrcits bizantins van envair i prendre les provncies hongareses de Dalmcia i Bsnia.

Per desgrcia, aquest nou inters de l'emperador per occident, va donar marge a Kilitz per moure's contra ell. Manel I va concentrar grans forces per atacar-lo. Per un greu error estratgic va conduir, el 1176, tot l'exrcit bizant a una emboscada a la regi de Miriocfalos, a sia Menor. Les tropes bizantines van ser massacrades, per b que Manel I va aconseguir signar la pau a l'ltim moment. Aquesta derrota va ser cop molt dur per a l'emperador, al temps que resultava decisiu per a la sort d'sia Menor. Els anys successius, malgrat la resistncia que van oferir els bizantins, els turcs van consolidar-se al temps que continuaven avanant cap a occident.

El 1180, Manel I va caure malalt i poc desprs moria, deixant el seu fill Alexis II Comn, menor d'edat, com a successor.

Figura cabdal de la histria de Bizanci, Manel I Comn va continuar la tradici del seu pare i del seu avi, amb indiscutibles dots per a la guerra, la diplomcia i la poltica. Impulsiu i incontrolable, va aprofitava qualsevol ocasi que se li presentava. Va aconseguir grans victries, per al final un petit error, quasi insignificant, va acabar per capgirar-ho tot. 
Les simpaties de qu gaudia a occident i a la cultura occidental el van dur a conservar sempre les mires a aquelles provncies, abans bizantines. Per amb aix va distreure la seva atenci del gran perill a orient significaven els turcs. 
El seu fill, per, estava destinat a conduir l'Estat a grans aventures.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170955" title="Manel Fontdevila i Subirana" nonfiltered="4824" processed="4807" dbindex="69861">


Manel Fontdevila (Manresa, Bages, 1965) s un autor de cmics catal. 

s un dels autors ms destacats del setmanari satric El Jueves, on realitza les sries Para ti que eres joven!, en collaboraci amb Albert Monteys, i La Parejita.

Va iniciar la seua labor historietstica a la primerenca edat de 16 anys, el 1982, collaborant amb un acudit grfic diari per al peridic local Regi 7. El 1990, quan estudiava Belles Arts a Barcelona, es va introduir al circuit de revistes de cmic, publicant prcticament de forma simultnia a  El Vbora, Makoki i Cairo, i ms tard en Ttem. El seu treball en aquestes publicacions evidencia la seua afinitat amb el grafisme de la lnia clara francesa. 

En 1993, juntament amb Pep Brocal i Padu, va crear la capalera Mr. Brain presenta editada per Camalen Ediciones, un personalssim fanzine d'historietes de qu es van publicar cinc lliuraments i on els autors van poder expressar al seu  particular concepte de l'humor. Per aquella poca va comenar a publicar en la revista Puta Mili la seua srie Emilio/a, per a saltar prompte a la veterana germana bessona El Jueves, on el1995 va iniciar La Parejita, a ms d'ocasionals pgines d'actualitat. Amb el temps Fontdevila s'ha convertit en un autor imprescindible dins del setmanari, per al qual a banda de La Parejita realitza m a m amb Albert Monteys una segona srie, Para ti que eres joven!, de les ms populars de la revista.

A ms de la seua labor en El Jueves, Fontdevila tamb collabora habitualment amb diversos fanzines i proprozines com Nosotros somos los muertos, Idiota y Diminuto, TMEO i un llarg etctera, per als quals realitza diverses histries curtes, on sovint deixa de costat l'humor directe per a endinsar-se en terrenys ms personals. Cal destacar que a ms d'autor complet, ha realitzat tamb guions per a altres dibuixants, com A vie de Saint, per a Alfonso Lpez i Hola Terrcola! per a Pep Brocal, ambdues per a la revista francesa Fluide Glacial.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170956" title="RCR Aranda, Pigem i Vilalta arquitectes" nonfiltered="4825" processed="4808" dbindex="69862">
RCR Aranda, Pigem i Vilalta arquitectes, o simplement RCR arquitectes, s un despatx d'arquitectes que t la seva seu a la ciutat d'Olot. Creat l'any 1987 est integrat pels olotins Rafael Aranda i Carme Pigem i el vigat Ramon Vilalta. 

L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Pblic, concedit per la Generalitat de Catalunya, per l'edifici de l'Escola Bressol Colors de Manlleu.

Obra seleccionada.
1987: Interior d's Comercial a Olot (amb Antonio Sez i Segura);
1995: Casa Margarida a Olot;
2004: Reforma del Cinema-Hotel Ultnia a Girona;
2004: Escola Bressol Colors a Manlleu;
2005: Biblioteca de Sant Antoni, Casal d'Avis i Espai Interior d'Illa a Barcelona;
2008: Ampliaci de l'Estaci de Sants, Barcelona;

Enllaos externs. 
  Informaci de RCR arquitectes a la xarxa;
  Informaci de RCR arquitectes a www.architecture-trend-press.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170959" title="Namor" nonfiltered="4826" processed="4809" dbindex="69863">
Namor, tamb anomenat l'home submar o el fill venjador (aquest apellatiu li va ser donat prou temps abans de la seua afiliaci a Els Venjadors). s un personatge de Marvel Comics, tot i que la seua creaci precedeix a la dita empresa: va ser creat per Bill Everett per a l'editorial Timely, que molts anys desprs es convertiria en Marvel. 

Histria.

La seua primera aparici va ser en la revista "Marvel Comics" 1 de l'esmentada editorial Timely, i en va ser un dels personatges ms importants juntament amb la Torxa Humana original i el capit Amrica. De fet, que Namor estiguera relacionat amb l'aigua i la Torxa amb el foc va donar peu a un dels primers crossovers entre personatges. Per, a pesar del seu xit, Namor va ser oblidat juntament amb la major part dels primers superherois en acabar la Segona Guerra Mundial.

El personatge va ser recuperat anys desprs per Stan Lee i Jack Kirby, que amb Els 4 Fantstics feien ressorgir el gnere. El seu retorn va tenir lloc en el nmero 4 de la dita publicaci, i per a justificar l'absncia editorial s'addu que havia perdut la memria i que creia ser un vagabund als barris baixos, fins que la Torxa Humana (no el personatge original, sin el dels 4 Fantstics) el va trobar i el va llanar a la mar, i va recuperar aix la seua memria i el seu poder. 

Namor va ser tamb responsable de la reintroducci del capit Amrica en l'Univers Marvel, en colpejar els gels del pol nord i desprendre'n un tros dins del qual el capit Amrica es trobava congelat. 

Poders.

Namor s un mutant fill d'un sser hum i una atlant, i com a tal posseeix poders diferents d'ambdues espcies. La seua fora s molt superior fins i tot a la dels Atlants i posseeix una resistncia increble. A pesar d'aix una prolongada absncia de contacte amb l'aigua pot debilitar-lo molt i fins i tot matar-lo. Tamb posseeix una longevitat superior, de fet t el mateix aspecte que en la 2a guerra mundial.

La seua pell s humana i no blavosa, pot volar grcies a les ales dels seus turmells, i pot respirar indefinidament en aire o aigua per igual, tot i que estades prolongades en un d'ambds mitjans li provoquen els "atacs de bogeria" pels quals s fams.

Tamb posseeix l'habilitat de comunicar-se i controlar les criatures marines.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170963" title="Alexandre Vinokrov" nonfiltered="4827" processed="4810" dbindex="69864">









Alexandre Nikolaivitx Vinokrov, tamb escrit Alexandre Vinokrov, (nascut el 16 de setembre de 1973 a Petropavlovsk, Uni Sovitica, avui Petropavl, Kazakhstan) s un ciclista professional kazakh. Sovint se l'anomena "Vino" i s conegut pels seus valents atacs i per la seva gran qualitat en tots els terrenys.

El seu major xit s haver-se emportat la Volta a Espanya de l'any 2006. Les cases d'apostes el donaven com a mxim favorit per endur-se la victria al Tour de Frana del 2007 tot just abans del seu comenament, per davant d'Andreas Klden i d'Alejandro Valverde, per una inoportuna caiguda en la cinquena etapa li provoc molestes ferides que li van fer perdre un temps molt valus en aquella etapa i en les posteriors. 

Tanmateix, va tornar amb fora i es va endur la crono individual d'Albi i l'etapa pirinenca de Foix - Loudenvielle-Le Louron. En el control antidopatge corresponent a la crono, se li va detectar la prctica d'una transfusi de sang, fet que va provocar l'abandonament del Tour per part de tot el seu equip, l'Astana, tres dies desprs, al conixer-se els resultats del test.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170971" title="Roser Capdevila i Valls" nonfiltered="4828" processed="4811" dbindex="69865">
----Roser Capdevila i Valls (Barcelona 1939) s una illustradora catalana, popular arrn de la publicaci de "Les Tres Bessones".

Biografia.
Va nixer el 23 de gener de 1939 a la ciutat de Barcelona. Interesada de ben jove pel dibuix va ingressar a l'Escola Massana de Belles Arts de Barcelona.

L'any 1999 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cinema i d'Audiovisual, concretament en l'apartat d'Audiovisual, i l'any 2004 amb la Creu de Sant Jordi, concedits ambds guardons per la Generalitat de Catalunya.

Obra artstica.
Collaboradora durant la dcada del 1970 de l'edici francesa de la revista infantil Cuca Fera, l'any 1979 fou finalista del Premi Apelles Mestres de literatura infantil i juvenil illustrada pel seu conte La cosidora. A la dcada del 1980 va comenar a illustrar llibres de text per a infants amb els seus dibuixos, caracteritzat per un estil simple, per amb una caricatura fresca i dinmica. Aix mateix s'ha destacat per un sentit de l'humor i unes situacions molt originals. 

L'any 1983, inspirant-se en les seves en les seves tres filles Teresa, Anna i Helena, va crear els personatges de "Les Tres Bessones", els llibres de les quals han estat traduts a 35 llenges i ha propiciat la creaci d'una srie de televisi que s'ha ems en 158 pasos. 

Vegeu tamb.
 Les Tres Bessones;

Enllaos externs.
  Portal de "Les Tres Bessones";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170974" title="Capnid" nonfiltered="4829" processed="4812" dbindex="69866">



Els capnids (Caponiidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels caponiodeus (Caponioidea), al costat dels tetrablmmids.

 Descripci i nombre d'ulls .
Sn aranyes acribellades, haplogines; aix s un indicador que es tracta d'un grup relativament primitiu. Calponia harrisonfordi, de Califrnia, sembla que sigui el membre ms primitiu de la famlia.

La majoria de les espcies tenen noms dos ulls, carcter que les diferencia clarament de les altres aranyes. Hi ha algunes espcies amb quatre, sis o vuit ulls. Fins i tot en alguna espcie el nombre d'ulls varia des dels primers estadis del desenvolupament fins a l'etapa adulta. Aix, de manera resumida:
 8 ulls: Calponia, Caponia.
 6 ulls: Caponina (tot i que tamb pot tenir 2, 3, 4 o 5 ulls).
 4 ulls: Nopsides, Notnops.
 2 ulls: Nops, Orthonops, Diplogena, Taintnops, Tisentnops.

Sn aranyes d'aproximadament 2 a 5 mm de llargada i sn difcils de trobar. Per aix se'n sap poc dels seus costums tot i que s'ha observat que algunes espcies sn depredadores d'altres aranyes. S'assemblen als disdrids, especialment a Dysdera. El cefalotrax (prosoma) s taronja i l'abdomen (opistosoma) d'un gris suau. Les espcies amb dos ulls el tenen al mig de la part del davant.

 Filognia .
Les seves relacions filogentiques han estat molt de temps per aclarir, per als inicis dels 90 s'ha determinat que siguin probablement un grup proper als tetrablmmids, amb els que actualment comparteixen superfamlia (Caponioidea), i tamb presenten similituds amb les  famlies dels disderodeus.

La subfamlia Nopinae consta com a mnim de 4 gneres: Nops, Nopsides, Orthonops i Tarsonops. s improbable que els altres gneres formin un grup monofiltic.

 Sistemtica .
Fins al 12 de gener de 2006, amb 11 gneres i 70 espcies, amb una distribuci limitada a frica i Amrica, on es poden trobar des de l'Argentina fins als Estats Units.
 Calponia Platnick, 1993 (EUA);
 Caponia Simon, 1887 (frica);
 Caponina Simon, 1891 (Amrica del Sud i Central);
 Diploglena Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Nops Macleay, 1839 (Carib, Amrica del Sud i Central);
 Nopsides Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Notnops Platnick, 1994 (Xile);
 Orthonops Chamberlin, 1924 (USA, Mxic);
 Taintnops Platnick, 1994 (Xile);
 Tarsonops Chamberlin, 1924 (Mxic);
 Tisentnops Platnick, 1994 (Xile);

Calponia s una contracci de Californian Caponia, perqu l' nica espcie, Calponia harrisonfordi t, com el gnere afric Caponia, vuit ulls. El nom de l'espcie est dedicat a l'actor Harrison Ford, en reconeixement als seus esforos en benefici de l'American Museum.

Tres gneres nous descrits per Norman I. Platnick el 1994 es van nomenar en referncia al gnere Nops, i aix van afegir-se a la famlia, Notnops, Taintnops i Tisentnops, emfasitzant un tipus de relaci. L'nica espcie de Taintnops, T. goloboffi, s diu aix en honor d'un dels recollectors, P. A. Goloboff.

 Referncies .
 Platnick, N.I. (1993): "A New Genus of the Spider Family Caponiidae (Araneae, Haplogynae) from California". American Museum Novitates 3063. (Calponia) PDF ;
 Platnick, N.I. (1994): "A Revision of the Spider Genus Caponina (Araneae, Caponiidae)". American Museum Novitates 3100.
 Platnick, N.I. (1994): "A Review of the Chilean Spiders of the Family Caponiidae (Araneae, Haplogynae)". American Museum Novitates 3113. PDF;
 Platnick, N.I. (1995): "A revision of the spider genus Orthonops (Araneae, Caponiidae)". American Museum novitates 3150. (five new species) PDF;

 Altres enllaos .
 Picture of unidentified caponiid;

 Vegeu tamb .
 Llista d'espcies de capnids;
 Caponiodeu;
 Classificaci de les aranyes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170982" title="Drac Mgic" nonfiltered="4830" processed="4813" dbindex="69867">

Drac Mgic s una associaci, que funciona en rgim de cooperativa, fundada l'any 1970 a la ciutat de Barcelona i que t com a objectiu principal la difusi de la cultura cinematogrfica.

El grup, interessat en l'elaboraci de propostes didctiques i programes adreats al mn de l'ensenyament, s'ha centrat des dels seus orgens en l'organitzaci d'activitats culturals mitjanant la realitzaci de cicles especialitzats i mostres de cinema. Des de 1993 organitza a Barcelona la Mostra Internacional de Films de Dones, per la qual cosa reb l'any 2005 el Premi Nacional d'Audiovisual concedit per la Generalitat de Catalunya.

Membre de l' International Council for Educational Media (ICEM), de lAssociation Europene du Cinema pour l'enfance et la jeunesse i de l'Associaci de Festivals de Cinema Europeus, forma part de de l'Associaci Cultural Cavall Fort-Drac Mgic-Rialles, dedicada a la promoci i doblatge al catal de films infantils.

Enllaos externs.
  Pgina Oficial del Collectiu Drac Mgic;
    Mostra Internacional de Films de Dones;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170984" title="Gibb" nonfiltered="4831" processed="4814" dbindex="69868">

Onomstica: cognom;
Barry Gibb membre dels Bee Gees.
Robin Gibb, membre dels Bee Gees.
Maurice Gibb, membre dels Bee Gees.
Andy Gibb, cantant i compositor de msica Pop, germ dels components dels Bee Gees.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170986" title="Braquipode" nonfiltered="4832" processed="4815" dbindex="69869">


Els braquipodes (Brachiopoda) sn un flum d'animals marins pertanyents al clade dels lofoforats. Tot i haver-se'n descrit ms de 16.000 espcies fssils, noms s possible citar unes 300 especies actuals.

Sn animals amb dues valves (una superior i l'altra inferior, al contrari de les valves dels bivalves que sn bilaterals) que estan unides en la regi posterior. Generalment sn bentnics, vivint fixes a substrats durs per un pedncle, o enterrats en substrats tous, en els que excaven ajudant-se de les seves valves, i formen extenses galeries.

Es poden diferenciar dues classes: 
Articulats: les valves estan unides entre s per dents i fosetes. El peduncle est mancat de musculatura i de cavitat celomtica.
Inarticulats: estan mancats de dentes i fosetes. Quan existeix peduncle, s musculs i est irrigat per una cavitat celmica.

Anatomia.
El loffor roman enrotllat a l'interior de les valves, que s'obren o tanquen a voluntat grcies a musculs abductors (que obren) i aductors (que tanquen).

El mantell secreta la closca de forma semblant als molluscs. Tenen una cavitat paleal que es on el loffor es retrau.

Tub digestiu: noms els inarticulats tenen tub digestiu complet. Els articulats estan mancats d'anus.
Sistema circulatori: s de tipus obert (como el dels insectes), i est mancat de pigments respiratoris, de manera que noms funciona com a transporte de nutrients.
Celoma: la cavitat celmica est plena de celomcits, que contenen hemeritrina, mitj de transport de l'oxigen.

La seva excreci s de tipus metanefridial. 

Reproducci i desenvolupament.
Els articulats tenen un desenvolupament embrionari indirecte i holometable (presenten larva que pateix una metamorfosi). Els inarticulats tenen un desenvolupament heterometable (presenten un aspecte juvenil diferent a l'adult, per sense metamorfosi).

La segmentaci s tpicament deuterstoms, encara que no sempre es forma el celoma per processos de enteroclia.

Histria evolutiva.
Els primers braquipodes aparegueren durant el Cambri. Alguns braquipodes prehistrics sn Doleorthis, Elenchus, Eospirifer o Mucrospirifer.

Referncies.
Brusca, R.C. & Brusca, G.J. 1990. Invertebrates. Sinauer Associates, Sunderland.

Enllaos externs.

 UC-Berkeley Museu de Paleontologia;
 Palaeos Brachiopoda;
BrachNet;
Informacin de Kansas Geological Survey;
site de R. Filippi;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170988" title="Epic Movie" nonfiltered="4833" processed="4816" dbindex="69870">
Epic Movie (2007) s una pellcula nord-americana creada per dos dels sis guionistes de Scary Movie. Aquesta stira, que va obtenir 19,2 milions de dlars als Estats Units, parodia pellcules de diferents gneres, a diferncia de Scary Movie, la qual solament parodiava pellcules de terror. Harry Potter, Les Crniques de Narnia, Pirates del Carib o Charlie i la fbrica de xocolata sn algunes de les pellcules que es poden apreciar en aquesta absurda i grollera pardia.

Argument.

La histria se centra en quatre orfes bastant crescuts: Lucy (pardia de Lucy Pevensie) ha estat criada per un tutor al Louvre, al qual troba mort amb un estrany codi escrit amb sang al pit i una postura similar a la de l'Home de Vitruvio (tal com en El Codi Da Vinci). Silas, un alb encaputxat que murmura una estranya llengua, la troba all i la persegueix durant la resta de la pellcula. Lucy, en un desesperat intent de fugir, desxifra (aparentment) l'enigma que jeu sobre el pit del seu tutor i troba un dels bitllets daurats en una rajola de xocolata de Willy Wonka. 

El segon orfe, Edward (que pretn ser Edmund Pevensie), s un refugiat de Mxic. Super Nacho (Super Nacho) s'empipa amb ell per no voler menjar el menjar de l'orfanat i ordena que sigui expulsat. Desprs d'una pallissa que li propina un obs nen vestit de Rei Mysterio, s arrossegat per la taula (d'on obt una de les rajoles de xocolata premiades) i llanat per la finestra. 

La tercera, Susan (Susan Pevensie) s vctima d'un atac de serps dintre d'un avi (Serps a l'avi). Al ser llanada del mateix, aterra sobre una Paris Hilton, la bossa de la qual cau i d'ell apunta una rajola de Willy Wonka premiada, la qual s presa per l'rfena. 

Peter (Peter Pevensie), la cambra rfena, s un resident d'una escola especial per a mutants (allusi a la pellcula X-Men). Desprs de ser rebutjat per Mstica, t una trobada amb Llobat (nuvi de Mstica), Cclope, Tempesta, Mrria i Magneto (director de l'institut), els quals li insulten i riuen d'ell pels seus pattics superpoders (ales de gallina). Quan s copejat per la porta d'una taquilla oberta per Magneto, una xocolatina de Willy Wonka amb un bitllet daurat cau sobre ell. 

El desventurat quartet visita una fbrica de xocolata (Charlie i la fbrica de xocolata), on es troben amb un psicpata Willy Wonka (interpretat per Crispin Glover) que els arrabassa, al ritme de Fergalicious, rgans i membres per a elaborar els seus dolos. Fugint d'ell, Lucy es topa amb un armari que la transporta a l'increble mn de Gnarnia (Narnia). All coneix al Sr. Tumnus (Hctor Jimnez), un faune playboy aparentment heterosexual, ja que la seva casa es troba plena de faunes, encara que desprs es descobreix que s el nuvi del castor de Les Crniques de Narnia. En la casa del faune hi ha uns televisors amb la pellcula Scarface fent el faune de Tony Montana. Quan Edward arriba al mn pel mateix portal, s sedut per la Bruixota Blanca per a enganyar a Lucy, Susan i Peter, que, pel que sembla, sn els seus germans i els herois d'una profecia que deia que matarien a la Bruixota Blanca, profecia per la qual aquesta havia matat als seus pares. Al principi est decidit a ajudar, per desprs decideix no cooperar i s tancat en una cella on es troba amb el capit Esprrecs (Jack Sparrow de Pirates del Carib), el qual li ajuda a escapar, encara que desprs, desprs de cantar-li una curiosa can, li trax per unes monedes i li lliura a la Bruixota. Desprs d'aix, l'extravagant pirata s assassinat per la Bruixota. 

Mentrestant, Peter, Susan i Lucy (Peter i Susan han arribat tamb a l'estrany mn) es troben amb un castor parlador, la parella del Sr. Tumnus, el qual els duu davant Aslo (Aslan, interpretat per Fred Willard), rei legtim de Gnarnia. Aquest els demana un favor sexual a canvi de la seva ajuda i el trio accepta. Desprs de la trobada, sn duts a una escola de mgia (la Hogwarts de Harry Potter) on es troben amb tres decrpits trentanyers toxicmans que es creuen adolescents: Harry Petas (Harry Potter), Ron Weasley i Hermione Granger (la qual est embarassada d'Harry). Al ritme de la banda sonora de Rocky: The Eye of the Tiger, els tres "estudiants" instruxen en el maneig de les armes al trio d'orfes: Hermione ensenya a Lucy el maneig de la vareta mgica, Ron mostra a Susan el funcionament de l'arc i la fletxa i Harry instrux a Peter en el maneig de l'espasa en un enfrontament en el qual resulten ferits de mort Hagrid, la professora McGonagall i Dumbledore. Desprs d'entrenar-se, els tres germans i Also marxen al Castell Blanc de la Bruixota, on Also (o millor dit, la seva doble) ven Silas i allibera Edward. 

Al tornar al campament d'Also, s'assabenten de la mort d'aquest i decideixen marxar a batalla, no sense abans celebrar una festa. A l'endem, els quatre germans barallen sols (el seu exrcit no acudeix) contra els milions de serfs de la Bruixota Blanca. Peter, el qual s'arrenca les seves ales de gallina, en veure als seus tres germans morts i a la Bruixota davant ell a punt de matar-li, busca desesperadament alguna cosa amb que protegir-se i troba un comandament (Clic) que prem en el moment just, deixant en "stop" tot l'exrcit de la Bruixota i a ella mateixa. Desprs de guarir als seus germans amb el clssic bot de tot comandament "Guarir ferides", vencen a tot l'exrcit de la Bruixota (la qual s aixafada per Jack Esprrecs, que torna a aparixer caminant sobre una roda, tal com en Pirates del Carib 2: El cofre de l'Home Mort) i sn proclamats reis de Narnia. Els anys passen i, sent ja ancians, els quatre reis troben el passatge de l'armari. AL travessar-lo, es troben de nou en la fbrica, joves. Un personatge esgarrifs ("Borat") els felicita per estar vius i, immediatament, moren en un estrany accident.

Enllaos externs.
 Web oficial a Llatinoamrica ;
 Web oficial a l'Estat espanyol ;
 Web oficial ;
 Triler a l'Amrica Llatina ;
 Triler a l'Estat espanyol ;
 Trilers ;
 Yahoo! continguts sobre la pellcula ;
 Epic movie, premsa ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170993" title="Germinal Vidal" nonfiltered="4834" processed="4817" dbindex="69871">
Germinal Vidal (Barcelona, 1915 - 1936) fou un dirigent comunista catal. Era membre del Bloc Obrer i Camperol, i dirig les joventuts comunistes primerament del Bloc i desprs del POUM, conegudes com a Joventut Comunista Ibrica (JCI) des del 1932. 

Va morir lluitant el 19 de juliol de 1936 a la plaa de la Universitat, en intentar resistir l'avan de les tropes militars revoltades del general Manuel Goded Llopis. Durant els primers mesos de la guerra fou ensalat per la propaganda comunista i republicana com un dels primers mrtirs de la resistncia antifeixista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170994" title="Wilebaldo Solano" nonfiltered="4835" processed="4818" dbindex="69872">
Wilebaldo Solano (Burgos, Castella i Lle, 1917) fou un dirigent comunista. Estudiava de medicina i militava en la Joventut Comunista Ibrica, en fou secretari general durant la guerra civil espanyola desprs de la mort de Germinal Vidal i director de Juventud Comunista (1936-1937). Pel febrer del 1937 particip directament en la creaci del Front de la Joventut Revolucionria, format bsicament amb les joventuts llibertries i les del POUM. Fou un dels membres del comit executiu clandest del POUM amb Narcs Molins i Fbregas, Gironella, Josep Rodes i Joan Farr Gass a partir del juliol del 1937 i, detingut a l'abril del 1938, romangu a la pres Model fins a la fi de la guerra. 

Marx a l'exili i s'establ a Pars, on intent la reorganitzaci del POUM i public de nou La Batalla. Detingut a Montalban el 1941, fou condemna a 20 anys de treballs forats per la Frana de Vichy. Alliberat el 1944, es va unir al maquis fins al final de la Segona Guerra Mundial. Va treballar per a l'Agncia France Presse entre 1953 i 1981. s autor d'un assaig biogrfic d'Andreu Nin incls en la reedici de la seva obra 'Els moviments d'emancipaci nacional (1970).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170996" title="Andy Gibb" nonfiltered="4836" processed="4819" dbindex="69873">
Andrew Roy Gibb (Manchester, 5 de mar del 1958 - Oxford, 10 de mar del 1988) va ser cantant i compositor de msica pop. Andy era germ de Barry, Robin i Maurice, els components dels Bee Gees, un dels millors i ms coneguts grups de la histria.

Discografia.
Andy va publicar tres lbums:

 Flowing Rivers, 1977, amb I Just Want to Be Your Everything, nmero 1 als EUA.
 Shadow Dancing, 1978, amb Love Is Thicker Than Water i Shadow Dancing, totes dues tamb nmero 1 als EUA.
 After Dark, 1979, amb l'xit internacional Desire.

A causa de les drogues que havia pres en alguns moments de la seva vida, Andy tenia una salut delicada i va morir de miocarditis.

 Enllaos externs.
Pgina oficial d'Andy Gibb ;
El millor lloc sobre les canons dels germans Gibb ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170998" title="Shrek Tercer" nonfiltered="4837" processed="4820" dbindex="69874">
Shrek Tercer (2007) s una pellcula animada dirigida per Chris Miller i Raman Hui. s la tercera pellcula de la saga de Shrek, desprs de Shrek i Shrek 2.

Argument.

La pellcula comena amb el Princep Galant, qui est actuant en una obra de teatre en un club nocturn. Desprs que tot el pblic es burli de l'espectacle, ell torna al seu camerino, que s noms una taula enmig del carrer, i es posa a parlar amb la foto de sa mare, sobre que ell no ha viscut "feli per sempre". 
Mentre, Shrek i Fiona han de prendre el lloc de reis de Lluny Lluny Enll temporalment, perqu el rei Harold est malalt. I Shrek l'nic que vol s tornar al seu pant, i viure tranquil amb Fiona.

El rei Harold es troba agonitzant i abans de morir li demana a Shrek que sigui el nou rei, per ell no vol, i per aix li pregunta al rei Harold si hi ha algun hereu ms. Harold respn que el seu nebot Arts s l'nic familiar. Finalment el rei Harold mor, i el Princep Galant pensa en aprofitar-se de la situaci per a convertir-se en el nou rei. Shrek, Ruc i el Gat amb Botes comencen un viatge per anar a trobar a Arts. Mentre salpa el vaixell, Fiona li diu a Shrek que est embarassada. Shrek, sorprs per la notcia, comena a tenir malsons sobre els seus fills. Somia amb massa ogres nadons, i encara que Ruc li diu que ser pare s meravells, a Shrek li preocupa no ser un bon pare. 
Llavors arriben a l'Acadmia Worcestershire, on estudia Arts. S'adonen que s el clssic noi antipopular, i Shrek li diu que ell ser el nou rei de Lluny Lluny Enll. Quan s'hi dirigeixen, Ruc i el Gat li comencen a parlar a Arts de les seves responsabilitats com a rei, i per aix Arts s'espanta i se'n vol tornar, per Shrek l'hi ho vol impedir i, a causa d'aix, naufraguen en una platja. Arts fuig d'Shrek i arriba fins a la casa de Merl, el seu antic professor de mgia, a qui Shrek li demana ajuda per tornar a Lluny Lluny Enll. Merl es fa pregar, per al final els ajuda amb un encanteri, que t certs efectes secundaris... Ruc i el Gat amb Botes han patit un intercambi de "personalitats", vaja que, el Ruc cala botes i el Gat fa coces.
Per en arribar a Lluny Lluny Enll, s'adonen que les coses han canviat lleugerament pel regne... El princep Galant ha convenut als malvats dels contes de fades per fer una mena de cop d'Estat, i han tancat a la Reina, a la princesa Fiona i a les altres princeses en un calabs... mentre el nou rei Galant es prepara per a representar la seva ltima obra, que ha d'acabar... amb la mort d'Shrek. No obstant aix, Galant es veur sorprs pel canvi d'actitud de les princeses, que deixarn enrere el seu paper de "princeses en perill", per iniciar un contraatac per tal de recuperar el tro i salvar Shrek... i el regne Lluny Lluny Enll.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos extens.
Pgina oficial ;
La pellcula a Cinema Catal.Net;
La pellcula a Totcinema.cat;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="170999" title="Ildefons Sunyol i Casanovas" nonfiltered="4838" processed="4821" dbindex="69875">
Ildefons Sunyol i Casanovas (Barcelona 1866 - 1913) fou un advocat i poltic catal. Es llicenci en dret el 1886, assol un gran prestigi com advocat i comen la seva activitat poltica amb els republicans possibilistes de l'Ateneu Barcelons, que presidiria el 1906. El 1899 fou un dels fundadors del Centre Nacional Catal i el 1901 tamb ho fou de la Lliga Regionalista. Fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el novembre de 1901, per desprs de l'actitud de Francesc Camb davant la visita del rei Alfons XIII a Barcelona, encapal amb Jaume Carner el 1904 el Centre Nacionalista Republic, escissi esquerrana de la Lliga. 

Fou un dels creadors del diari El Poble Catal el novembre del 1904. El 1905 particip en la comissi de finances de l'ajuntament Barcelona. Tamb fou escollit diputat a les corts generals per la Solidaritat Catalana l'abril del 1907, i el 19 d'octubre de 1907 va fer un notable discurs contra el projecte de llei d'administraci local d'Antoni Maura. 

Partidari de bastir una fora unitria catalanista, les discrepncies que provocaren dins la Solidaritat Catalana la llei de Maura, accentuades desprs de la Setmana Trgica, el tornaren pessimista i decid renunciar a l'acta de diputat el 1908, apartant-se totalment de la vida poltica activa. Tot i aix, fou un dels signants de les bases constitutives de la Uni Federal Nacionalista Republicana l'1 d'abril de 1910. Fou oncle de Josep Sunyol i Garriga.

 Obres .
 Breves consideraciones sobre el problema social (1891);
 Barcelona. Catalunya (1910);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171003" title="Uni Republicana (1903)" nonfiltered="4839" processed="4822" dbindex="69876">
Uni Republicana (UR) fou un partit poltic fundat a Madrid el 1903 amb el propsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauraci, tots ells molt heterogenis ideolgicament i sovint enfrontats a nivell personal, grcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900. Els artfexs en foren Nicols Salmern, que en seria el president, i Alejandro Lerroux. En el seu programa reclamava la restauraci de la Constituci de 1869, la proclamaci de la repblica i convocar unes Corts Constituents.

El nou partit aconsegu aplegar tots els partits republicans espanyols, llevat amb el Partit Republic Democrtic Federal, amb el qual noms assoliren una aliana electoral. A les eleccions de 1905 assol un bon xit i va obtenir 30 escons al Principat, al Pas Valenci i a Madrid. La promulgaci de la llei de Jurisdiccions i la convenincia de pactar amb Solidaritat Catalana trencaren el partit. Per una banda, Salmern i una part d'UR a Catalunya es presentaren a les eleccions de 1908 amb la Solidaritat Catalana. El grup Fraternidad Republicana d'Alejandro Lerroux, que s'hi oposava, acabarien fundant el Partit Republic Radical. 

La Uni Republicana a Catalunya era formada per poltics de la vlua de Francesc Layret, Albert Bastardas i Sampere, Eusebi Corominas, Emili Junoy, Llus Companys, Josep Roca i Roca. El 1909 es coaligaren amb el Centre Nacionalista Republic i el Partit Republic Democrtic Federal per a formar Esquerra Catalana, aliana electoral que es present a les eleccions de 1910. L'abril del 1910, a iniciativa de Joaquim Lluh i Rissech, es convert en partit amb el nom d'Uni Federal Nacionalista Republicana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171004" title="Jorge Batlle Ibez" nonfiltered="4840" processed="4823" dbindex="69877">


Jorge Batlle Ibez (nascut el 25 d'octubre de 1927) s un advocat, periodista i poltic uruguai. President de la Repblica Oriental de l'Uruguai des de l'1 de mar de 2000 fins a l'1 de mar de 2005. s membre de l'ala liberal del Partit Colorado.

Fill i nebot nt de presidents carismtics i rellevants a la histria uruguaiana (Luis Batlle Berres i Jos Batlle y Ordez, respectivament), i besnt del president Lorenzo Batlle y Grau, va ser diputat entre 1959 i 1967. 

 Carrera poltica fins a 1972.

A la mort del seu pare, ocorreguda el 1964, va assumir el poder del sector que aquest havia fundat al Partit Colorado, la Llista 15, desprs d'eleccions internes de l'esmentat grup realitzades el 1965. Un any ms tard va ser per primera vegada candidat presidencial, acompanyat en la frmula presidencial per Julio Lacarte Mur, sent derrotat per escs marge pel seu company de partit scar Diego Gestido.

L'abril de 1968, la seva imatge es va veure afectada seriosament per un escndol financer denominat l'infidncia, segons la qual hauria aprofitat personalment informaci privilegiada sobre una imminent devaluaci de la moneda per part del govern. Aquestes acusacions mai no van poder, tanmateix, ser demostrades.

El 1971 va tornar a ser candidat presidencial pel seu partit, en frmula completada per Renn Rodrguez, amb molt menys xit que en l'anterior oportunitat.

 Durant la dictadura .
A finals de 1972 -abans del comenament de la dictadura militar- va ser recls en una caserna per ofenses a les Forces Armades, quan oficials de l'Exrcit, van iniciar la campanya contra els "delictes econmics" i van voler investigar "la presumpta infidncia".  

Durant la dictadura militar, Jorge Batlle, com altres dirigents poltics, va ser proscrit i en ms d'una oportunitat va detingut. Entre 1976 i 1983 va integrar al costat de Amlcar Vasconcellos i Raumar Jude el triumvirat que va dirigir clandestinament en Partido Colorado.

 Restauraci democrtica .

El 1984, en les primeres eleccions desprs de la dictadura, no va ser candidat presidencial. El seu sector va triomfar en els comicis amb la candidatura de Julio Mara Sanguinetti. Va ser electe senador, encapalant la Llista 15 al Senat, ocupant la banca entre 1985 i 1989.

El 1988 s convidat a Espanya per la Generalitat de Catalunya i discrepa sobre l'economia en la Cambra de comer. Al seu torn tamb va mantenir aquest any una intensa activitat en l'Institut de Cooperaci Iberoamericana a Madrid.

El 1989, quan ocupava una banca en el senat, contreu matrimoni amb Mercedes Menafra, sent aquesta la segona esposa de l'exmandatari desprs d'un previ divorci. Amb la seva anterior esposa va tenir dos fills, Ral Lorenzo i Beatriz Batlle. Tamb t tres nts, Nicols, Lorenzo i Gernimo.

 Les eleccions de 1989 .

Per a les eleccions de 1989, el president Sanguinetti va resoldre recolzar la candidatura presidencial del seu vicepresident Enrique Tarigo, desconeixent les aspiracions poltiques de Batlle. Aquest va declarar per llavors en una entrevista, en frase recordada, que se sentia com si li haguessin arrencat un bra. Tanmateix, es van realitzar eleccions internes dins de la Llista 15, i en elles, la precandidatura de Batlle va triomfar sobre la de Tarigo, torant aix la voluntat presidencial. 

En aquelles eleccions nacionals, per a les que va concrrer en frmula presidencial compartida amb Jorge Sanguinetti, cos del president, Batlle es va manifestar contrari a una reforma constitucional que es proposava, favorable al sector dels jubilats. Aquesta posici, segons molts observadors, va ser fatal per a la seva candidatura presidencial, a un pas on els passius representen una alta quota de l'electorat. Les eleccions van ser guanyades pel Partit Nacional.

El 1990, la Llista 15 es va dividir. Les ferides produdes per la disputa interna preelectoral durant les eleccions de 1989 van portar a la separaci de Sanguinetti, que va fundar el Frum Batllista. Batlle va romandre com conductor de la Llista 15.

 Les eleccions de 1994 i 1999 .

El 1994 va ser per quarta vegada candidat presidencial, amb Federico Bouza com a company de frmula. La seva votaci va ser molt baixa, per en l'acumulaci interna dins del Partit Colorado va resultar decisiva per a la victria de Sanguinetti. Va tornar a ser electe senador, ocupant el crrec entre 1995 i 1999.

En les eleccions internes del Partit Colorado realitzades l'abril de 1999, va derrotar el precandidat del Frum Batllista, Luis Hierro Lpez i es va convertir en el candidat presidencial del seu partit. L'octubre d'aquest any, acompanyat en la frmula presidencial per Hierro Lpez, va sortir segon i va passar a la segona volta al costat del candidat del Front Ampli, Tabar Vzquez. Una aliana amb el Partit Nacional li va permetre convertir-se en president electe el novembre.

 La seva presidncia .


Va assumir el poder amb altes expectatives dels sectors empresarials i en l'espectre liberal de l'estructura poltica. La seva presidncia va estar marcada per un contrast de fracassos i xits. 

En els primers mesos va pretendre una soluci definitiva al problema dels desapareguts en la dictadura militar amb la creaci de la Comissi per a la Pau. Aquesta, integrada amb advocats representants dels tres partits poltics majoritaris, esglsia i personalitats socials, va elaborar un informe sobre el dest final de 30 casos i trobats les restes de dos d'ells, van ser lliurats als seus familiars a l'Argentina. 

Va proposar una srie de canvis i reformes de l'Estat que van naufragar davant de l'oposici dels gremis d'ens pblics. Tamb van ser resistides algunes de les seves mesures per membres de seu propi partit.

Si b va haver d'afrontar una profunda crisi financera l'any 2002, que va portar la desocupaci a xifres rcord, aix com un brot inesperat de febre aftosa, el seu govern va ser artfex d'un posterior creixement rcord en l'economia, on la desocupaci va poder ser reduda en un 6% i el salari real mitjana va crixer un 5.21% .

El 2002 sense dubtes va ser el pitjor any de Batlle en el govern i potser en la seva histria, sent president, va declarar en una entrevista que suposava que se li realitzava a micrfon tancat per a la cadena nord-americana Bloomberg, que els argentins eren un "grup de lladres del primer fins a l'ltim". El president, a ms, va usar qualificatius com "no compari a Uruguai amb l'Argentina, som dos pasos distints", "millor compari'm amb Xile, Brasil o Estats Units per no amb l'Argentina". I desprs, va tornar a insistir, encara ms enfurit: "si vost s argent s el seu problema", "nosaltres no tenim gens que veure amb l'Argentina i els problemes de l'Argentina els ha de resoldre ella". s possible que la crisi econmica del pas ve fes que Batlle es prengus una actitud d'indiferncia i empipament amb els argentins i el seu "alt nivell de corrupci". Aix va derivar en una tibantora de les relacions entre Montevideo i Buenos Aires. Desprs, es va disculpar notriament emocionat en un acte oficial a la Casa Rosada en conferncia de premsa conjunta amb el llavors president inter de l'Argentina, Eduardo Duhalde.
Tamb l'abril d'aquell any el president cub Fidel Castro es va referir a Batlle com "passat i abjecte de Judas", el que va concloure amb el trenqui de relacions de l'Uruguai i Cuba des del 23 d'abril de 2002 fins a l'1 de mar de 2005 quan Tabar Vzquez assumeix la presidncia. 

El seu ltim any de govern, davant de l'aven de l'esquerra en les enquestes i la tibantora dins del seu propi partit, va marcar una absncia de mesures significatives, destacant-se algunes excepcions en l'rea econmica (Tractat d'Inversions amb els Estats Units, Unificaci de poltiques monetries al Banc Central, autoritzaci d'installaci de plantes europees de cellulosa).

 Eleccions de 2004 .
 
En les eleccions de 2004, mentre el Front Ampli obtenia la victria electoral va ser electe senador per al perode segent. Tanmateix, arribat el moment d'assumir la banca, va renunciar a la mateixa, que va ser assumida per qui fos el seu ltim ministre d'Economia, Isaac Alfie.

 Actualitat .

Des de l'any 2004 es mant com el lder de la Llista 15, sumida al costat de la resta del Partit Colorado en una greu crisi pel seu baix rendiment electoral en els ltims comicis, la que ha portat a aquest partit a un procs d'actualitzaci ideolgica.

Referncies i enllaos externs.
Presidncia de l'Uruguai ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171006" title="Dixie Chicks" nonfiltered="4841" processed="4824" dbindex="69878">
Les Dixie Chicks sn un grup femen de msica Country, format a Dallas, Texas (Estats Units) el 1989. 
Format actualment per Martie Maguire, Emily Robison i Natalie Maines, que el 1998 va substituir a Laura Lynch. Les seves canons ms famoses sn Ready to Run, Goodbye Earl (Adu, Earl!), Cowboy, Take Em Away, Landslide, i Wide Open Spaces.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171007" title="Mimtid" nonfiltered="4842" processed="4825" dbindex="69879">


Els mimtids (Mimetidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels mimetodeus (Mimetoidea), al costat dels malkrids. En alguns casos se'ls ha agrupat en les superfamlies dels aranodeus o dels palpimanodeus.

 Descripci i comportament .

Sn normalment de color groc i marr i fan entre 3 i 7 mm de llargada. Es caracteritzen per les files de pls en les seves llargues potes davanteres, que consisteix en una llarga espina, seguida per una srie de pls progressivament ms curts.

Els mimtids normalment cacen altres aranyes movent els fils de la teranyina de la seva presa per simular els moviments d'un insecte atrapat. Quan la seva presa ve a investigar, la capturen i se la mengen. Per aix en angls les anomenen pirate spiders (aranyes pirata). Tamb s'han observat mimtids que s'alimenten d'insectes. Els hbits d'alimentaci de les aranyes presenta problemes en l'aparellament, i se sap ben poc com fan els mascles la cort a les femelles per evitar ser devorats. Tanmateix, alguns mimtids mascles del gnere Gelanor, de l'Amrica del Sud, tenen uns apndixs enormement llargs que fan servir per inseminar les femelles.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 31 d'agost de 2006 i hi ha citats 12 gneres i 152 espcies, de les quals la majoria formen part dels gneres Mimetus (61) i Ero (38 espcies). La seva distribuci, fora ampla, abasta Europa, una gran part d'Amrica i sia, i algunes zones d'frica i Oceania.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Gelaninae . 
Simon, 1881
 Arochoides Mello-Leito, 1935 (Brasil);
 Gelanor Thorell, 1869 (Sud i Centre-amrica);

 Melaenosiinae .
 Kratochvilia Strand, 1934 (Prncipe);
 Melaenosia Simon, 1906 (ndia);

 Mimetinae . 
Simon, 1881
 Arocha Simon, 1893 (Per, Brasil);
 Australomimetus Heimer, 1986 (Austrlia);
 Ero C. L. Koch, 1836 (Zona Palertica, frica, Sud-amrica, EUA, sia, Austrlia);
 Mimetus Hentz, 1832 (arreu del mn);
 Phobetinus Simon, 1895 (Vietnam, Sri Lanka);
 Reo Brignoli, 1979 (EUA, Kenya);

 Oarcinae .
Simon, 1890
 Gnolus Simon, 1879 (Sud-amrica);
 Oarces Simon, 1879 (Sud-amrica);

 Referncies .
 Platnick, N.I. & Shabad, M.U. (1993): "A review of the pirate spiders (Aranae, Mimetidae) of Chile". American Museum novitates 3074. Abstract - PDF (12Mb);

 Enllaos externs .
Arachnology Home Pages: Araneae;
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;
Iziko, Museums of Cape Town;
 
 Vegeu tamb .
 Mimetodeu;
 Llista d'espcies de mimtids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171015" title="Bernat Sria Escoms" nonfiltered="4843" processed="4826" dbindex="69880">

Bernat Sria Escoms ( Carlet, Ribera Alta 1951 ) s un metge i cientfic valenci, actual Ministre de Sanitat i Consum.

 Biografia .
Va nixer el 7 de maig de 1951 a la poblaci de Carlet, situada a la comarca de la Ribera Alta. Va estudiar medicina a la Universitat de Valncia, universitat en la qual es va doctorar. 

s soci d'Acci Cultural del Pas Valenci.

Recerca cientfica.
Desprs de doctorar-se va esdevenir Coordinador de l'rea de Fisiologia (3B) de l'Agncia Nacional d'Avaluaci i Prospectiva, entitat dependent del Ministeri d'Educaci i Cincia; catedrtic de fisiologia de la Universitat Miguel Hernndez d'Elx i director de l'Institut de Bioenginyeria d'aquesta universitat entre el 1997 i 2005. Actualment s el coordinador de la Xarxa Europea de Cllules Mare Embrionries, a ms de catedrtic de fisiologia de la Universitat Pablo de Olavide i director del Centre Andals de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa de Sevilla, i s considerat un dels principals experts mundials en la investigaci amb cllules mare. L'any 2005 va rebre el Premi Galien a la Millor Tasca de Recerca Cientfica.

Activitat poltica.
El 6 de juliol de 2007 fou nomenat Ministre de Sanitat i Consum en substituci d'Elena Salgado en la quarta remodelaci del govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero.

Referncies.


Enllaos externs.
 Arcadi Espada prueba que Bernat Soria falsific su currculum;
  Un prestigis cientfic al capdavant de Sanitat. Perfil de Bernat Sria a Vilaweb.
  Bernat Sria obt el Premi Galien 2005 ;
  "La inversi en cincia i tecnologia es l'nica cosa que ens defn del que es desconeix"(entrevista a Bernat Sria) ;
  Bernat Soria asegura que clonar a Dolly y sacrificarla fue la decisin correcta;
  ACPV es felicita pel nomenament del soci de l'entitat Bernat Sria com a ministre de sanitat;
  Informaci de Bernat Sria al Portal del Ministeri de Sanitat;
 Articles cientfics de Bernat Sria obtinguts amb una recerca a Google Scholar;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171016" title="Uloborodeu" nonfiltered="4844" processed="4827" dbindex="69881">

Els uloborodeus (Uloboroidea) sn una superfamlia d'aranyes araneomorfes. Est constituda per dues famlies d'aranyes cribellades que tenen vuit ulls:
 Deinpids (Deinopidae);
 Ulobrids (Uloboridae);

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Classificaci de les aranyes;
 Llista d'espcies d'ulobrids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171020" title="Club Atltic del Valls" nonfiltered="4845" processed="4828" dbindex="69882">
L actual Club Atltic del Valls s un equip de futbol catal de la ciutat de Granollers fundat l any 1956 amb el nom de Sporting, disputant competicions comarcals i partits amistosos en el camp de futbol ubicat en les actuals pistes d atletisme.

El 26 d agost de 1958 el Club Sporting canvia de nom per l actual Atltic del Valls, s inscriu per primera vegada en la Federaci Catalana de Futbol i s installa en l actual camp de futbol de primer de maig; consta com primer president, el Ignacio Sentena, deixant el crrec cinc mesos desprs en mans de Jaume Sabat, ocupant la presidncia fins la temporada 1960-1961. Norberto Girbau, substitueix a Sabate i sota el seu mandat es creen dos equips juvenils i un d infantil. 

Actualment, sota la direcci de Felipe Garcia, l Atltic del Valls t un primer equip amateur i un planter de mes de 250 jugadors integrats en les diferents categories inferiors de futbol base i escoles.

Enllaos externs.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171022" title="Anus" nonfiltered="4846" processed="4829" dbindex="69883">

L'anus s l'extrem terminal del tub digestiu. Est constitut per mscul esfnter voluntari (esfnter extern de l'anus), recobert de mucosa, essent una obertura a travs de la qual els materials de rebuig de la digesti surten del cos.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171025" title="Rdula" nonfiltered="4847" processed="4830" dbindex="69884">

La rdula s una estructura que es localitza a la base de la boca dels molluscs (amb excepci dels representants de les classes Bivalvia i els Scaphopoda); aquesta estructura est especialitzada en raspar l'aliment. Est constituida per una cinta en la que es troba un nombre de fileres longitudinals de petits dents quitinosos.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171029" title="Robtica" nonfiltered="4848" processed="4831" dbindex="69885">

 La robtica s una branca de la tecnologia, que estudia el disseny i construcci de mquines capaces d'exercir tasques repetitives, tasques en les quals es necessita una alta precisi, tasques perilloses per a l'sser hum o tasques irrealitzables sense intervenci d'una mquina. Les cincies i tecnologies de les que deriva sn: l'lgebra, els autmats programables, les mquines d'estats, la mecnica, l'electrnica i la informtica. 

Karel Capek, un escriptor txec, va encunyar el 1921 el terme "Robot" a la seva obra dramtica Rossum's Universal Robots / R.U.R. a partir de la paraula txeca Robbota, que significa servitud o treball forat. El terme robtica s encunyat per Isaac Asimov, definint a la cincia que estudia els robots. Asimov va crear tamb les Tres Lleis de la Robtica. En la cincia-ficci l'home ha imaginat els robots visitant nous mons, aconseguint el poder, o simplement alleugerint les tasques casolanes. 

Les tres lleis de la robtica descrites per Isaac Asimov, un escriptor rus de cincia-ficci. Tots els robots dels seus relats i novelles estan dissenyats per a complir-les. Apareixen per primera vegada al relat "Runaround", del 1942, recollit dins del llibre "Jo, robot".
Les lleis diuen aix:
 Un robot no pot fer mal a un sser hum o, per inacci, permetre que un sser hum prengui mal.
 Un robot ha d'obeir les ordres dels ssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
 Un robot ha de protegir la seva prpia existncia en la mesura que aquesta protecci no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robtica, no com una regla moral sin perqu l'estructura del seu "cervell positrnic" est construda al voltant d'elles; de fet, construir robots que no s'hi basessin obligaria a refer tota la cincia de la robtica. Aquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecci dels humans. Segons Isaac Asimov, la concepci d'aquestes lleis volia contrarestar el temor a que els robots es poguessin rebellar i atacar als seus creadors, i no sn ms que una aplicaci de les lleis de les eines, no formulades per ser massa evidents: una eina ha de ser segura, ha de fer la tasca per la que est fabricada i no s'ha de fer malb (amb aquest ordre de prioritats).

 La histria de la robtica ha estat unida a la construcci d'artefactes, que tractaven de materialitzar el desig hum de crear ssers a la seva semblana i que el descarreguessin del treball. L'enginyer espanyol Leonardo Torres Quevedo (GAP) (que va construir el primer comandament a distncia per al seu torpede autombil mitjanant telegrafia sense fil, l'escaquista automtic, el primer transbordador aeri i molts altres enginys) va encunyar el terme "automtica" en relaci amb la teoria de l'automatitzaci de tasques tradicionalment associades als humans. 

Karel Capek, un escritor checo, acu en 1921 el trmino "Robot" en su obra dramtica "Rossum's Universal Robots / R.U.R.", a partir de la palabra checa Robbota, que significa servidumbre o trabajo forzado. El trmino robtica es acuado por Isaac Asimov, definiendo a la ciencia que estudia a los robots. Asimov cre tambin las Tres Leyes de la Robtica. En la ciencia ficcin el hombre ha imaginado a los robots visitando nuevos mundos, hacindose con el poder, o simplemente aliviando de las labores caseras.

Rom Gubern analitza al seu llibre El simi informatitzat els motius del ser hum per crear ssers artificials a la seva imatge i semblana. Alguns robots estan dissenyats avui en dia per assemblar-se als humans. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171030" title="Membrana nuclear" nonfiltered="4849" processed="4832" dbindex="69886">
La membrana nuclear o carioteca s la membrana doble del nucli que cont el material gentic a les cllules eucariotes. Separa els continguts del nucli (ADN en particular) del citosol.

Nombrosos porus nuclears sn presents a la membrana nuclear per tal de facilitar i regular l'intercanvi de materials (per exemple, protenes i ARN) entre el nucli i el citoplasma.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171031" title="Robots" nonfiltered="4850" processed="4833" dbindex="69887">


Pel dispositiu mecnic, vegeu robot;
Per la pellcula d'animaci vegeu Robots (pellcula);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171033" title="Ontognia" nonfiltered="4851" processed="4834" dbindex="69888">
L'ontognia descriu el desenvolupament d'un organisme des de l'vul fertilitzat fins a la seva forma adulta. L'ontognia s estudiada per la biologia del desenvolupament.

L'ontognia s la histria del canvi estructural d'una unitat sense que aquesta perdi la seva organitzaci. Aquest canvi estructural continu es dona en la unitat, en cada moment, com un canvi desencadenat per interaccions provinents del medio on es trobi o com a resultat de la seva dinmica interna.

La idea de qu la ontognia recapitula la filognia, aix s, que el desenvolupament d'un organisme reflexi exactament el desenvolupament evolutiu de la espcie, est avui en dia desacreditada. No obstant aix, es poden observar algunes conexions entre ontognia i filognia, explicades per l'evoluci.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171036" title="Equaci polinmica" nonfiltered="4852" processed="4835" dbindex="69889">
Una equaci polinmica s un tipus d'equaci en la qual les expressions matemtiques que conformen l'equaci son nicament polinomis de les variables incgnita que hi intervenen. 

La seva forma general es pot escriure segons 

Les equacions polinmiques de segon grau amb una sola incgnita es poden resoldre mitjanant una frmula matemtica

on l'expressi general de l'equaci queda: ,

Tamb hi ha solucions generals per a les equacions de tercer grau i les de quart grau. A partir del cinqu grau noms hi ha soluci general per a casos particulars. 


Les equacions amb coeficients enters i racionals, si tenen arrels enteres o racionals es poden resoldre pel mtode de Ruffini.


Numricament es poden resoldre pel mtode de Newton i pel mtode de bipartici.

Vegeu tamb.
 Equaci de segon grau;
 Equaci de tercer grau;
 Equaci de quart grau;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171037" title="Equaci de tercer grau" nonfiltered="4853" processed="4836" dbindex="69890">
Una equaci de tercer grau s una equaci polinmica on el grau ms alt dels diversos monomis que l'integren s 3. 
Les equacions de tercrer grau amb coeficients sencers es poden resoldre pel mtode de Ruffini.

Una equaci de tercer grau amb una incgnita s una equaci que es pot posar sota la forma cannica:
,
on a, b, c y d (a   0) sn nombres que pertanyen a un cos, usualment a R o a C.

La soluci analtica de l'equaci de tercer grau es troba seguint dos passos. Primer es fa un canvi de variable per a elliminar el terme en . Desprs es descomposa la variable en la suma de dues que sn arrels d'una equaci de segon grau.

Elliminaci del terme en 

Es fa el canvi de variable 

Amb aix l'equaci queda de la forma: 

Descomposici de la variable y

Es fa 

Amb aix queda:



Aix afegeix un grau de llibertat al problema que permet de resoldrre'l perqu es pot imposar una restricci als valors de u i v de tal forma que es fa que siguin arrels d'una equaci de segon grau.

Imposant que  
es t que 

Ara  i  sn dos nombres dels quals se'n sap la seva suma i tamb els seu producte ja que ha de ser  per tant sn les arrels de l'equaci de segon grau: 

Resolent aquesta equaci s'obtenen  i 

Exraient-ne les tres arrels cbiques de cada un i sumant-les s'obtenen els valors de 

I desfent el canvi de variable s'obt el valor de 

el resultat final es:



Els clculs cal fer-los emprant nombres complexes. Les calculadores i fulls de clcul que noms donen resultats de les arrels quadrades i cbiques en nombres reals no obtenen el resultat correcte.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171039" title="Paolo Ruffini" nonfiltered="4855" processed="4837" dbindex="69892">

Paolo Ruffini (Valentano 22 de setembre de 1765   Mdena 9 de maig de 1822)  metge,matemtic i filsof d origen  itali, que va crear el mtode algebraic que porta el seu nom.  Va  obtenir una amplia i variada formaci, es gradu en filosofia, medicina i finalment en matemtiques a Itlia.

Va ser elegit rector de la universitat de Mdena al 1814. En 1796, el varen nomenar representant del Departament de Pramo en el Congrs de la Repblica Cisalpina.

Dos anys desprs va reprendre les seves activitats cientfiques i, al negar-se a pronunciar el jurament de fidelitat a la Repblica Cisalpina va ser apartat de les seves activitats docents i crrecs pblics. Durant 1817-1818 va estudiar la malaltia del tifus al declarar-se una epidmia.

Entre les seves aportacions matemtiques va demostrar de forma incompleta que les equacions de grau superior a 2 no es podien resoldre per radicals i va inventar el mtode de Ruffini, que agilitza les divisions per polinomis d'ordre 1 per tal de resoldre-les de forma iterativa.

Obra.
Al llarg de la seva vida Ruffini va escriure un gran nombre de llibres:

 1799: Es publica la seva "Teora generale delle equazioni".
 1802: Escriu "Riflessioni intorno alla rettificazione ed alla quadratura del circulo y la memoria Della soluzione delle equazioni algebraiche determinata partocolari di grado sup. al 4".
 1804: Se edita la memoria "Sopra la determinazione delle radici nelle equazioni numeriche di qualunque grado". En ella, Ruffini elabora un mtode d'aproximaci de les arrels de una equaci que s'anticipa en quinze anys al conegut   mtodo de Horner  (Philosophical Transactions, 1819).
 1806: Acepta una ctedra de Matemtica Aplicada en la escola militar de Modena y dedica el seu Dell  inmorixtalit dell  anima a Po VII.
 1807: Se imprimeix Algebra elementare. (Algebra e suo apendice);
 1813: Se publiquen les seves refleccions entorn al la soluci de l'equaci algebraica general.
 1820: Escriu "Memoria sul tifo contagioso", que tracta sobre el tifus basat en la seva prpia experincia.
 1821: Se imprimeixen les seves crtiques reflexions sobre  la filosofia entorn ala probabilitat del "Sig. Conte de la Plac".

 Regla de Ruffini.


En matemtiques, la Regla de Ruffini s un mtode cmode i rpid que ens permet dividir un polinomi entre un binomi de la forma x   a (sent a un nombre real). Tamb ens permet localitzar arrels d'un polinomi i factorizarlo en binomis de la mateixa forma (x -a) (sent a un nombre real).El mtode Ruffini tan sols utilitza  el coeficients del polinomi ( amb el seu signe).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171044" title="Cartago (Costa Rica)" nonfiltered="4856" processed="4838" dbindex="69893">
Cartago s la segona ciutat ms gran de Costa Rica. s una de les ciutats ms importants d'Amrica Central, juntament amb San Jos. Important centre comercial. Antiga capital de Costa Rica, coneguda popularment com "La Vella Metrpoli". Compte amb diversos centres comercials com sn Metrocentro, Terramall i altres.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171050" title="Les set noves meravelles del mn" nonfiltered="4857" processed="4839" dbindex="69894">
Les set noves meravelles del mn s un concurs internacional inspirat en les set meravelles del mn antic, la totalitat de les quals (amb excepci de la Gran Pirmide de Gizeh) han desaparegut.

La iniciativa va ser del sus Bernard Weber, que va donar a conixer el projecte el setembre de 1999 i des des llavors la llista (que inicialment comptava amb 177 monuments) s'ha anat reduint fins que el dia 7 de juliol de 2007 es van donar a conixer les guanyadores del concurs a l'Estdio da Luz de Lisboa (Portugal). La decisi es va prendre per votaci popular i moltes persones hi participaren mitjanant el correu electrnic o un telfon de pagament. Aquest sistema d'elecci va ser molt criticat, ja que es va detectar una afinitat nacional: els habitants d'una zona votaven noms per la meravella local i no tenien en compte els mrits objectius. La UNESCO, entre d'altres, va denunciar la mercantilitzaci del concurs.

La fundaci encarregada de l'esdeveniment va declarar la Gran Pirmide de Gizeh candidata honorfica, ja que s l'nica de l'antiguitat que encara es conserva.

Les noves seleccionades foren:

La Gran Muralla Xinesa;
La ciutat de Petra (Jordnia);
El Crist Redemptor (Brasil) (la que va acumular ms polmica);
El Machu Picchu (Per);
Chichn Itz (Mxic);
El Coliseu de Roma (Itlia);
El Taj Mahal (ndia);

Entre les candidates que no varen ser seleccionades hi trobem l'Acrpolis d'Atenes, l'Alhambra de Granada, la Torre Eiffel, l'Esttua de la Llibertat, Stonehenge, els moais de l'Illa de Pasqua o l'pera de Sydney. 

Sistema de votaci.

Qualsevol persona interessada a participar va haver de registrar un correu electrnic en el lloc web de la corporaci i escollir els seus favorits. Les votacions tamb van ser possibles via SMS i a travs d'un nmero telefnic de pagament. A la prctica res impedia que una persona vots ms d'una vegada, sempre que ho fes des d'un correu electrnic o SMS diferent. Es va poder votar per una sola candidata i rebre un certificat de la votaci especfica mitjanant el pagament de 2 dlars EUA. La corporaci va vendre alguns articles relacionats amb el concurs i el govern portugus va emetre 7 segells amb els candidats. Aix va portar controvrsia amb el govern egipci, que no estava d'acord a posar les pirmides en aquest concurs, ja que consideraven que aquest monument de l'antiguitat no estava al mateix nivell que els altres candidats. Els organitzadors del concurs van concedir el ttol de Meravella Honorfica a les pirmides, amb qu quedaven excloses de la votaci.

Els resultats van ser donats a conixer el 07.07.07, s a dir el 7 de juliol de 2007, a l'Estdio da Luz, a Lisboa. Va ser una cerimnia on van participar representants de tots els pasos on hi havia meravelles candidates, i a ms hi va haver actuacions de cantants com Josep Carreras i Jennifer Lpez.

Crtiques.
El projecte ha estat criticat per diferents motius:
La UNESCO va declarar que no donava l'aval a aquesta campanya ja que considerava que es tractava d'una campanya meditica i a ttol personal de l'organitzador. Va declarar que no s suficient el valor sentimental dels monuments per incloure'l en una llista de les caracterstiques que pretn. Tamb afirm que la votaci no era universal ja que deixava fora moltes persones que no tenien accs a internet o al telfon.
Alguns pensaren que era un projecte amb finalitat econmica ja que s'havia de pagar per votar, encara que Bernard Weber va afirmar que els suposats beneficis anirien destinats a la restauraci de monuments.
Altres com el director de Chichn Itz van pensar que aquest tipus d'iniciatives fomenten la competitivitat i la discriminaci.
Algunes persones d'Egipte opinaven que les Pirmides de Gizeh no havien de competir amb, por exemple, edificis moderns com l'pera de Sydney i alguns fins i tot van acusar el projecte d'absurd i tamb desqualificaren el seu promotor, Bernard Weber.

Imatges dels guanyadors.


Enllaos externs.
 Les 7 noves meravelles de mn ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171059" title="San Carlos de Bariloche" nonfiltered="4858" processed="4840" dbindex="69895">
San Carlos de Bariloche, o simplement Bariloche, s una ciutat de l'Argentina. Es tracta de la ciutat de turisme invernal ms important de Sudamrica. Est situada en el sud-oest de la provncia de Ro Negro, Argentina, al costat de la Cordillera de Los Andes, en la ribera sud del llac Nahuel Huapi. Les seves reserves naturals, que inclouen llacs, boscos i muntanyes, el seu estil arquitectnic, i els seus destacats centres d'esqu sn el principal atractiu i sustento econmic d'aquesta ciutat. s tamb la capital del departament homnim.

Nom de la ciutat.
La denominaci Bariloche prov del mapudungun (la llengua dels maputxes) i s un derivat de la paraula Vuriloche, que significa "gent de l'altre costat de la muntanya". Aquest nom li donaven els mapuches als habitants originaris que es trobaven del costat aquest de la Cordillera. D'altra banda, la primer part del nom ("San Carlos"), es va originar a partir del magatzem de Rams Generals de Don Carlos Wiederhold installat en 1895 en l'actual centre de la ciutat. Desprs, al fundar-se la ciutat, el nom va ser mal ents en una carta que li va ser enviada a Wiederhold, passant de Don Carlos a San Carlos, barrejant aix el seu nom amb el de la ciutat.

Histria.
Va ser fundada oficialment el 3 de maig de 1902, per decret del Poder Executiu de la Naci. En 1909 tenia ja uns 1.250 habitants, telgraf, correu i cam fins a Neuqun. Per van continuar depenent del comer amb Xile fins a l'arribada del ferrocarril en 1934. Bariloche s la seu de l'Institut Balseiro, del Centre Atmic Bariloche i de INVAP, institucions cientfiques i tecnolgiques amb prestigi internacional.

Clima.
El clima est influenciat en gran mesura pels vents que bufen en forma prcticament constant des de l'oest. Aquests vents humits provinents de l'oce Pacfic al seu pas per la Cordillera de Los Andes, dipositen la seva humitat en una franja muntanyenca que s'estn fins a uns 30 a 40 km a l'aquest de la frontera argent-xilena. El clima de Bariloche s d'alta muntanya, amb pluges abundants, temperatures fresques i una escassa amplitud anual. No obstant aix a l'estiu poden arribar-se a, molt excepcionalment, els 33C i a l'hivern fins a -15C. L'estiu s sec i suau, amb una alta amplitud diria, enfront de l'hivern on es concentren les precipitacions que sn freqentment en forma de neu. 

Poblaci.
Contava amb 89.092 habitants (INDEC, 2001), el que representa un increment del 14,8% enfront dels 77.600 habitants (INDEC, 1991) del cens anterior. Per la seva magnitud i ubicaci geogrfica el centre urb de Bariloche s rellevant en diversos aspectes: s el ms poblat de la provncia de Ro Negro (Neuqun - Plottier - Cipolletti la supera per noms si se suma la poblaci que correspon a la provncia del Neuqun); s el ms poblat situat al peu del costat argent de la Cordillera de Los Andes; s el segon centre argent la principal activitat del qual s el turisme (desprs de Mar del Plata); i s el tercer aglomerat de tota la Patagnia. 
Bariloche s receptora de corrents migratoris internes d'Argentina, principalment captant persones que migran des-de la zona del conurbano de la ciutat de Buenos Aires.

Enllaos externs.
 Web oficial de la municipalitat de San Carlos de Bariloche;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171061" title="Don Baln" nonfiltered="4859" processed="4841" dbindex="69896">
Don Baln s una revista esportiva setmanal editada a Espanya des del 7 d'octubre de 1975 per l'empresa Editorial Don Baln S.A.. El seu contingut s especialitzat en futbol nacional i internacional i est considerada com una de les ms importants publicacions esportives de Europa. La redacci de la revista est situada a Barcelona. Amb circulaci als cinc continents, la revista posseeix una xarxa de corresponsals a ms de 50 pasos. 

A ms de la publicaci setmanal, oferix peridicament edicions extres com Todoftbol, Extra Lliga, Extra Copes Europees i Extra 2B i Tercera Divisi, entre d'altres. La revista atorga, des de 1976, el Premi Don Baln als millors de la Lliga espanyola de futbol. El premi, considerat un dels ms prestigiosos del futbol espanyol, t diverses categories: al millor futbolista espanyol, al millor futbolista estranger de la Lliga espanyola, al millor rbitre espanyol, al jugador revelaci de la Lliga espanyola, entre d'altres. 

A ms, Don Baln va concedir entre 1984 i 1997 els Premis Literaris Don Baln, que constaven de dues modalitats: el Premi Don Baln de Novella i Assaig, i el Premi de poesia esportiva Juan Antonio Samaranch. 

Des de 1989 s membre de la European Sports Magazines, associaci que engloba a les ms importants publicacions europees dedicades al futbol, com World Soccer (Anglaterra), Kicker (Alemanya) o A Bola (Portugal), i que concedeix el premi Bota d'Or al mxim golejador de les lligues europees.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171063" title="Mar del Plata" nonfiltered="4860" processed="4842" dbindex="69897">
Mar del Plata s una important ciutat, port i balneari argent situada en el litoral del Mar Argent, al sud-est de la provncia de Buenos Aires. s la capital del partit de General Pueyrredn i la ciutat turstica ms important de l'Argentina, contant amb la infraestructura hotelera ms mplia del pas. Est situada 404 quilmetres al sud-est de la Ciutat de Buenos Aires.
Est agermanada amb la ciutat xilena de Via del Mar.

Enllaos externs.
 Portal de Mar del Plata actualitzat ;
 Histria de la Ciutat de Mar del Plata ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171064" title="Corriere della Sera" nonfiltered="4861" processed="4843" dbindex="69898">


El Corriere della Sera s un diari itali que s'edita a Mil per l'empresa RCS MediaGroup, fundat el 1876 per Eugenio Torelli Viollier que, al costat de La Repubblica, s el de major tiratge del pas. 

Histria.
El 5 de mar de 1876 va llanar el seu primer nombre amb tres mil exemplars. La pretensi del seu fundador era crear un diari dirigit a la burgesia industrial milanesa. Una vegada assentat, a l'iniciar-se el segle XX, el seu nou director, Luigi Albertini, va aconseguir que arribs a un gran prestigi. Obligat a dimitir el 1925 pel govern feixista de Mussolini el diari va quedar intervingut. 

Desprs de la Segona Guerra Mundial va tornar el 26 d'abril de 1945 amb el nom de Corriere d'informazione i desprs Il Nuovo Corriere della Sera per retornar ms tard a la seva actual denominaci. El 1973 va sofrir una greu crisi en marxar-se del mateix Indro Montanelli i altres prestigiosos periodistes per a fundar Il Giornale Nuovo

Enllaos externs.
 Corriere della Sera;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171066" title="Guerin Sportivo" nonfiltered="4862" processed="4844" dbindex="69899">
Guerin Sportivo s una revista italiana esportiva fundada l'any 1912 a Tor per Giulio Corradino Corradini, Ermete Della Gurdia, Mario Nicola, Nino Salvaneschi, Alfredo Cocchi i Giuseppe Ambrosini. 

A Itlia tamb se li coneix amb l'lies de verdolino degut al fet que originalment s'estampava en paper de color verd. Originalment, era un diari, per a mitjan els anys 70 canvia de format, donant ms importncia a la fotografia i passa a ser una revista, i l'edici passa a Bolonya Il Guerino atorga dos premis, el Guerin d'Or, al millor jugador de la srie A del calci i el Trofeu Bravo al millor jugador sub-21 de Europa. La redacci actual aquesta formada per Alfredo Maria Rossi, Pier Paolo Cioni, Gianluca Grassi, Matteo Marani i Rossano Donnini.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171070" title="La Gazzetta dello Sport" nonfiltered="4863" processed="4845" dbindex="69900">
 
La Gazzetta dello Sport s un diari itali dedicat al mn de l'esport, publicat per primera vegada el 3 d'abril de 1896. Va nixer com resultat de la fusi de les publicacions Ciclista, d'Eliseo Rivera, i La Tripletta, d'Eugenio Camillo. 

El diari, imprs en un caracterstic paper de color rosa, s el ms venut a Itlia, amb un tiratge de 400.000 exemplars diaris i una difusi de ms de tres milions de lectors. Des de 1996, els dissabtes inclou una revista esportiva anomenada Sportweek. A pesar de cobrir tot tipus d'esports, se centra majoritriament en el futbol, i especialment, en l'actualitat dels equips de Mil, ciutat on s'edita. 

Des de 1909 forma part activa de l'organitzaci de la prova ciclista per etapes ms important en terres italianes, el Giro d'Itlia. El seu actual director s el periodista milans Carlo Verdelli.

 Enllaos externs .
 Web oficial ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171072" title="Oonpid" nonfiltered="4864" processed="4846" dbindex="69901">



Els oonpids (Oonopidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels disderodeus (Dysderoidea), al costat de disdrids, orsolbids i segstrids.

 Descripci .

El gnere de tipus de la famlia s Oonops (Keyserling, 1835), que tamb s el ms nombrs. Sn aranyes haplogines generalment de mida molt petita, entre 1 i 3 mm. Algunes espcies presenten plaques endurides (scuta) en l'abdomen. Normalment tenen sis ulls, ja que han desaparegut els ulls mitjans anteriors. Tanmateix, hi ha excepcions: amb quatre ulls (Viamao Opopaea), dos ulls (per ex., Coxapopha, Diblemma) i fins i tot amb els vuit ulls (pe ex., Cousinea, Blanioonops). 

La famlia presenta uns trets morfolgics inusuals, molts dels quals es limiten a mascles, que inclouen parts bucals molt modificades (per ex., Coxapopha, Xyccarph), cartutxeres esternals (per ex., Grymeus) i extensions de la closca (per ex., Ferchestina, Unicorn). Els pedipalps dels mascles sovint tamb estan molt modificats. A Opopaea, per exemple, s'observa la patella del palp expandida, i els mascles dIschnothyreus es caracteritzen per tenir completament esclerotitzats els pedipalps, que sn de tons negres. Finalment, es considera que els membres del gnere Orchestina poden saltar, ja que tant mascles com femelles han ampliat els fmurs del quart parell de potes. 

 Distribuci i hbitat .

Tenen una distribuci per tots els continents i no s'han trobat a Nord-amrica, a la part septentrional d'sia, al centre occidental d'frica, i algunes altres zones ms concretes (Nova Guinea o Arbia).

Els oonpids no sn fcils de veure perqu sn massa petits. Generalment, es troben a la fullaraca i sota pedres, per tamb constitueixen un component significatiu de la fauna d'aranyes de la coberta de les selves tropicals. Tres gneres afrotropicals cecs (Anophthalmoonops, Caecoonops, Termitoonops) es troben exclusivament en nius de trmits. Es creu que unes quantes espcies, com Heteroonops spinimanus, pantropical, sn partenogentiques i no s'ha trobat cap mascle.

 Sistemtica .
La famlia compta, fins al 20 de novembre de 2006, amb 68 gneres i 472 espcies. Hi ha 5 gneres que concentren la major part de les espcies: Oonops (71), Gamasomorpha (55), Dysderina (44), Opopaea (43) i Orchestina (41).

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog. S'han afegit alguns dels 68 gneres, el ms nombrosos de cada subfamlia.
 Gamasomorphinae . 
 Gamasomorpha Karsch, 1881 (55 espcies);
 Dysderina Simon, 1891 (44 espcies);
 Opopaea Simon, 1891 (43 espcies);
 Scaphiella Simon, 1891 (23 espcies);
 Ischnothyreus Simon, 1893 (19 espcies);
 Triaeris Simon, 1891 (16 espcies);

 Oonopinae . 
Simon, 1890
 Oonops Templeton, 1835 (71 espcies);
 Orchestina Simon, 1882 (41 espcies);
 Stenoonops Simon, 1891 (19 espcies);
 Oonopinus Simon, 1893 (13 espcies);
 Xestaspis Simon, 1884 (10 espcies);
 Oonopoides Bryant, 1940 (9 espcies);

 Incertae sedis .
Sn 7 gneres amb poques espcies. El que ms, Coxapopha amb 4 espcies.
 Coxapopha Platnick, 2000;

 Registre fssil .
Els oonpids s'han trobat com a subfssils en resines de copal, i sn la famlia d'aranyes amb ms presncia en el dipsits d'ambre, fet que probablement s'ha vist afavorit per la seva gran distribuci, per la seva mida petita, i el seu comportament errant. Contrriament, sn desconeguts els fssils sedimentaris.

La major part dels oonpids fssils descrits en ambre s'assignen al gnere actual Orchestina, molt abundant al final del cretaci, com indica la dataci d'ambre que es remunta aproximadament a uns 100 milions d'anys. Aix fa que sigui el gnere d'aranyes vivent ms vell, junt amb els dels arqueids. Hi ha fins i tot dos exemplars de fssils dOrchestina que estaven copulant.

 Referncies .
Kaston, B. J. (1953):How to Know the Spiders. Dubuque.
Jocqu, R. & Dippenaar-Schoeman, A.S. (2006): "Spider Families of the World". Royal Museum for Central Africa. 336 pp. ISBN: 90-75894-85-6.
Penney, D. (2004): "New spiders in upper Cretaceous amber from New Jersey in the American Museum of Natural History (Arthropoda: Araneae)". Palaeontology 47(2): 367-375.
Penney, D. (2006): "Fossil oonopid spiders in Cretaceous ambers from Canada and Myanmar". Palaeontology 49(1): 229-235.
Platnick, N.I. & Brescovit, A.D. (1995): "On Unicorn, a new genus of the spider family Oonopidae (Araneae, Dysderoidea)". American Museum Novitates 3152: 1-12. PDF;

 Vegeu tamb .
 Disderodeu;
 Llista d'espcies d'oonpids;
 Llista de gneres d'oonpids;
 Classificaci de les aranyes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171073" title="Forbes" nonfiltered="4865" processed="4847" dbindex="69902">

Forbes s una revista publicada a Estats Units i est especialitzada en el mn dels negocis i les finances. Fundada el 1917 per B.C Forbes. Cada any publica llistes que desperten gran inters en el mitj dels negocis com Forbes 400, Forbes 500 i Fortune 500. La seva seu central es troba a la Cinquena avinguda de Nova York. Anualment, des de 1986, la revista Forbes publica la seva llista de les persones ms acabalades del mn (The World's Richest People). s de notar que en la llista 3 homes provenen de pasos no desenvolupats com Mxic, ndia i Arbia Saudita.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171077" title="Hustler" nonfiltered="4866" processed="4848" dbindex="69903">
Hustler s una revista pornogrfica mensual de Estats Units publicada per (Larry Flynt Publications), a ms d'una productora de pornografia i una gran empresa. A ms comercialitza la seva prpia collecci de roba, accessoris i productes ertics, i t botigues i clubs Hustler per diferents punts d'Estats Units, a ms d'un casino. 

La revista Hustler s considerada la revista ms dura de totes les del seu gnere i s una de les tres revistes porno ms famoses i venudes a Estats Units, juntament amb Penthouse i Playboy.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171079" title="Newsweek" nonfiltered="4867" processed="4849" dbindex="69904">
Newsweek s una revista d'informaci general d'aparici setmanal, publicada a Nova York i distribuida als Estats Units. s la segona revista setmanal amb major difusi als Estats Units, havent estat en aquesta posici darrere de la revista Time durant tota la seva existncia (excepte un breu perode de temps, en el qual va superar els seus ingressos publicitaris).

No obstant aix, la seva difusi s superior a la de U.S. News & World Report. De les tres revistes, Newsweek s generalment considerada lleugerament ms liberal que Time, mentre que U.S. News s clarament conservadora Originalment denominada "News-Week", va ser fundada per Thomas JC Martyn el 17 de febrer de 1933. Aquest nmero contenia set fotografies de les notcies de la setmana en la seva portada. Amb el pas del temps va ampliar el concepte de revista de notcies, des d'histries personals a l'anlisi i la crtica. 

El 1961 The Washington Post Company va comprar la revista. A data de 2003, es calcula que t una distribuci mundial de ms de 4 milions, incloent 3,1 milions a Estats Units Tamb publica edicions en japons, core, polons, rus, espanyol i rab, a ms de Newsweek International en angls. 

Encara que estigui centralitzada a Nova York, t 22 oficines: 9 a Estats Units i tamb oficines a Pequn, Ciutat del Cap, Frankfurt, Hong Kong, Jerusalem, Londres, Ciutat de Mxic, Moscou, Pars, Tquio i Varsvia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171082" title="Penthouse" nonfiltered="4868" processed="4850" dbindex="69905">
Penthouse s una revista masculina fundada per Bob Guccione, que barrejava articles sobre un estil de vida urb amb reportatges fotogrfics de pornografia suau, que en els anys 90 va acabar transformant-se en pornografia dura. A pesar que Guccione era nord-americ la revista va ser fundada el 1965 al Regne Unit, encara que aviat va comenar a vendre's tamb als Estats Units. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171084" title="Playboy" nonfiltered="4869" processed="4851" dbindex="69906">

Playboy s una revista d'entreteniment per a adults fundada el 1953 per Hugh Hefner, que ha crescut a Playboy Enterprises, Inc. 

s una de les marques ms conegudes internacionalment. Edicions especials de la revista han estat publicades a tot el mn. La revista es publica amb periodicitat mensual i cont fotografies de dones nues, juntament amb diversos articles de moda, o productes de consum, i tamb llibres d'alguns escriptors (per exemple Arthur C. Clarke, Ian Fleming, Vladimir Nabokov, Margaret Atwood). 

Tamb cont opinions poltiques en gaireb totes les edicions. Vist l'xit de Playboy, a mitjans dels anys 70 van sorgir altres revistes amb contingut ertic-pornogrfic, destacant com principal rival la revista Penthouse.

Famoses. 
Algunes famoses (cantants, actrius, models, etc.) que han posat per Playboy, o han aparegut fotos seves en la revista, a travs dels anys:

Actrius.
Marilyn Monroe (desembre 1953) ;
Jayne Mansfield (febrer 1955) ;
Mara Corday (octubre 1958) ;
Dorothy Stratten (juny 1980) ;
Janet Jones (mar 1987) ;
Drew Barrymore (gener 1995) ;
Charlize Theron (maig 1999) ;
Daryl Hannah (novembre 2003) ;
Denise Richards (desembre 2004) ;
Bai Ling (juny 2005) ;
Alicia Machado (febrer 2006) ;

Cantants.
Madonna (setembre 1985) ;
Samantha Fox (febrer 1989) ;
Nancy Sinatra (maig 1995) ;
Linda Brava (abril 1998) ;
Geri Halliwell (maig 1998) ;
Belinda Carlisle (agost 2001) ;
Tiffany (abril 2002) ;
Carnie Wilson (agost 2003) ;
Debbie Gibson (mar 2005) ;
Willa Ford (mar 2006);

Esportistes.
Katarina Witt (desembre 1998) ;
Tanja Szewczenko (abril 1999 edici alemanya) ;
Mia St. John (novembre 1999);
Joanie Laurer (novembre 2000 i gener 2002) ;
Gabrielle Reece (gener 2001) ;
Amy Hayes (mar 2002) ;
Kiana Tom (maig 2002) ;
Torrie Wilson (maig 2003 i mar 2004) ;
Sabre (abril i setembre 1999 i mar 2004) ;
Christy Hemme (abril 2005) ;

Televisi. 
Linda Evans (juliol 1971) ;
Claudia Christian (octubre 1999) ;
Charisma Carpenter (juny 2004) ;
Shannen Doherty (mar 1994 i desembre 2003) ;
Farrah Fawcett (desembre 1995 i juliol 1997) ;

Edicions internacionals . 
 Alemanya (1972 al present) ;
 Argentina (1985 a 1995 i 2005 al present) ;
 Austrlia (1979 a 2000) ;
 Brasil (1975 al present) ;
 Bulgria (abril de 2002) ;
 Txecoslovquia (1991 al present) ;
 Xina (1990 a 2003) ;
 Crocia (1997 al present) ;
 Eslovquia (1997 a 2002) ;
 Eslovnia (Juny 2001 al present) ;
 Espanya (1978 al present) ;
 Frana (1973 al present) ;
 Grcia (1985 al present) ;
 Hong Kong (1986 a 1993) ;
 Hongria (1989 a 1993, 1999 al present) ;
 Itlia (1972 a 2003) ;
 Jap (1975 al present) ;
 Mxic (1976 a 1998, 2002 al present) ;
 Nova Zelanda (1983 al present) ;
 Polnia (1992 al present) ;
 Regne Unit (1953) ;
 Romania (1999 al present) ;
 Rssia (1995 al present) ;
 Srbia (2004 al present) ;
 Sud-frica (1993 a 1996) ;
 Sucia (1999 solament) ;
 Turquia (1986 a 1995) ;
 Veneuela (2006 al present);









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171086" title="Reader's Digest" nonfiltered="4870" processed="4852" dbindex="69907">
Reader's Digest s una revista mensual nord-americana amb seu a Nova York, fundada el 1922 per DeWitt Wallace. De propietat de The Reader's Digest Association. 

En format de butxaca i illustrada, publica articles originals, articles resumits o reimpresos d'altres revistes, resums de llibres, colleccions d'acudits, ancdotes, cites i altres escrits breus. S'edita en 19 idiomes i t un tiratge d'uns 30 milions d'exemplars. El 1940 va aparixer la primera edici en espanyol anomenada Selecciones.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171087" title=".mobi" nonfiltered="4871" processed="4853" dbindex="69908">


.mobi (tamb conegut com DotMobi) s un domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en angls) d'Internet que forma part del sistema de dominis d'Internet. Fou aprovat per la ICANN i s gestionat per mTLD global registry. Est dedicat a dur Internet als dispositius mbils a travs de la Web Mbil. Compta amb el suport financer de Google, Microsoft, Nokia, Samsung, Ericsson, Vodafone, T-Mobile, Telefnica Mviles, Telecom Italia Mobile, Orascom Telecom, l'Associaci GSM, Hutchison Whampoa, Syniverse Technologies i VISA.

Referncies.


Enllaos externs.
 dotMobi;
 dotMobi Official Premium domain auctions;
 Notcies dotMobi;
 Mobility.mobi Frum dotMobi;
 IANA Registre Whois per a .mobi;

 guide to dotmobi domain and mobile website design ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171089" title="Quetgnat" nonfiltered="4872" processed="4854" dbindex="69909">

Els quetgnats (Chaetognatha) sn un flum animal que inclou cucs depredadors marins, que constitueixen el component principal del zooplncton en tot el globus. Semblen tenir ms afinitat per aiges clides. Els quetgnats solen ser transparents i tenir forma de torpede, tenint estructures ms opaques en el cap. Fan entre 3 i 12 cm. Se n'han llistat unes 100 espcies agrupades en 15 gneres, per no presenten una diversitat molt alta i el nombre d'individus no est clar.

Caracterstiques.
Els quetgnats sn transparents o translcids i estan recoberts d'una cutcula. Presenten aletes i un parell d'espines quitinoses a cada costat del cap per a la caa, que guarden en una caputxa quan neden. Tenen un cap, un tronc i una cua diferenciats, sn hermafrodites i s'han descrit espcies productores de neurotoxines per atrapar preses. Neden propulsant-se amb la cua i estabilitzant-se amb les aletes.

Tot i tenir una boca amb una o dues fileres de dents, ulls compostos i sistema nervis, estan mancats d'aparell respiratori, circulatori o excretor. Mouen el material per dins del cos amb cilis i l'excreci la duen a terme a travs de la pell.

Relacions filogentiques.
Se solen classificar dintre dels deuterstoms per les seves caracterstiques en el desenvolupament embrionari. Lynn Margulis i K. V. Schwartz els incloen en aquest grup dintre de la classificaci de 5 regnes. Els exmens moleculars, tanmateix, els associen amb els protstoms i en Thomas Cavalier-Smith els va incloure en aquest grup en la seva teoria dels 6 regnes. Pel que fa al desenvolupament, tenen certes similituds amb els nematodes.

Alguns autors els relacionen amb els conodonts, que al seu torn estan relacionats amb els vertebrats i ms concretament amb els protoconodonts, que actualment es consideren quetgnats i que es coneixen noms per algunes dents.

Registre fssil.
Quasi no hi ha registre fssil, per es creu que varen aparixer en el Cambri. S'han trobat espines fossilitzades seves datades a finals de l'era Paleozoica. Existeixen fssils de cossos complets, encara no molt ben descrits, de mitjans del Cmbri a Burgess Shale a la Columbia Britnica i del Cambri inferior en els esquists de Maotianshan de Yunnan, a la Xina.  

Enllaos externs.
Friday chaetognath blogging;
http://perezyvan.free.fr/Research/LeParco.htm Evolution and Development of Chaetognath;
Chaetognatha of the World;
Systema Naturae 2000 Taxon: Phylum Chaetognatha per Margulis and Schwartz;
Systema Naturae 2000 Taxon: Phylum Chaetognatha per Cavalier-Jones;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171090" title="Weird Tales" nonfiltered="4873" processed="4855" dbindex="69910">
Weird Tales s el nom d'una revista nord-americana de cincia-ficci, fantasia i terror, relacionada amb les revistes anomenades pulp. El seu primer nmero data de mar de 1923. Va ser llanada a Chicago per JC Henneberger, un ex periodista gran degustador del gnere macabre. Edwin Baird va ser el primer editor de la revista.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171092" title="Bob Geldof" nonfiltered="4874" processed="4856" dbindex="69911">
Robert Frederick Zenon Geldof, cavaller de l'Imperi Britnic, anomenat Bob Geldof s un intrpret i compositor, actor i activista poltic irlands. Va nixer el 5 d'octubre del 1951 a Dn Laoghaire, al comtat de Dubln i s conegut sobretot pels concerts benfics que ha organitzat. El seu pare havia estat venedor ambulant i la seva mare va morir quan tenia set anys, experincia que el va marcar molt i que ha dit que fou "l'experincia que ms m'ha format a la vida". 

Els inicis.
Va fer els estudia al Blackrock College, prop de Dubln, per no era un alumne brillant. La primera experincia professional que va tenir fou la d'escriure en un diari rock undreground al Canad, mentre somiava esdevenir una estrella del rock. El 1975 va retornar a Dubln on va fundar un grup amb els amics: Nightlife Thugs que ms tard van esdevenir Bootown Rats, grup a on ell cantava. El 1977 van firmar amb la casa Mercury Records, quan el moviment punk va eclosionar a la Gran Bretanya. Seguint aquest corrent, els ttols Rat Trap i I Don't like mondays van tenir molt d'xit a la Gran Bretanya, aix com controvrsies. 

I Don't like mondays fa referncia a Brenda Ann Spencer, una jove de 16 anys que, grcies a un rifle del calibre 22 que li havia regalat el seu pare per Nadal, va obrir foc a finals de gener de 1979 al pati d'una escola de primria a San Diego, Califrnia. Va ferir vuit nens, un policia i va matar dos adults. Quan va ser detinguda va justificar la seva acci dient "No m'agraden els dilluns", ttol de la pea. Evidentment, aquests actes sens motiu de la noia van isnpirar el tema i les paraules amb les quals comena, que va esdevenir nmero 1 al Regne Unit.

 Tell me why?
I don't like Mondays.
I want to shoot
The whole day down.  

Desprs d'aix, Bob Geldof, es va fe conixer com un portaveu expressiu de la msica rock. Tamb va fer d'actor en la pellcula The Wall, adaptaci cinematogrfica del l'lbum The Wall del grup Pink Floyd, on interpretava Pink.

Els concerts benfics.

Band Aid.
El 1984 la carrera de Boomtown Rats estava en declivi. El novembre, Geldof, va veure a la BBC un reportatge de Michael Buerk sobre la fam a Etipia, on es queixava dela manca d'ajuda internacional que el va impressionar molt. Es va posar en contacte amb Midge Ure, cantant del grup Ultravox, i van escriure junts el tema Do They Know It's Chistmas?. Durant eln ovembre el van convidar a la BBC Radio i, en comptes de promocionar el nou lbum del seu grup, va estar tota l'estona parlant del single benfic a favor d'Etipia, cosa que va fer despertar l'inters dels mitjans de comunicaci. 

Per interpretar el tema, Bob Geldof i Midge Ure van construir la Band Aid, un grup que reuns les estrelles del rock britniques i irlandeses de l'poca, en total 45 persones ben variades: Bono, George Michael, Simon Le Bon (cantant de Duran Duran), Sting, David Bowie, Paul McCartney, Phil Collins, Boy George, entre altres. 

Geldof s'esperava un xit modest com a molt 70.000 lliures, per les vendes comenaren a ser importants. Al Regne Unit, el single va vendre un mili d'exemplars en una setmana i va ser durant cinc setmanes el nmero u, amb unes vendes totals de ms de tres milions d'exemplars, cosa que el va fer el segon disc ms venut de la histria. A la resta del mn les vendes tamb van ser considerables. 

Aquest xit va donar la idea de la can We are the world, enregistrada el 28 de gener i que va sortir el 7 de mar del 1985, amb l'objectiu de tenir fons per lluitar contra la gana a Etipia. Va ser escrita per Michael Jackson, Stevie Wonder i Lionel Richie, va tenir tamb un gran xit mudial. Cal dir que Geldof interpreta les paraules finals del tema. 

El 29 de novembre del 2004 un nou single es va posar  la venda, amb les mateixes paraules, la mateixa msica, per amb cantants diferents; tamb era diferent l'objectiu, aquesta vegada era la fam al Sudan. El grup que la va interpretar es va anomenar Ban Aid 20 i tenia a les seves files Thom Yorke, Dido, Robbie Williams...

El concert Live Aid.
Amb l'xit de Band Aix, Geldof i Ure, van decidir d'organitzar una srie de concerts per recollir fons per als seus objectius. Hi va haver iniciatives a Sydney i a Moscou, per els principals concerts foren a l'estadi de Wembley , de Londres, amb 72.000 espectadors i a l'estadi JFK de Philadelphia on es van congregar 90.000 espectadors. 

A ms es van retransmetre aquests concerts per la televisi i van tenir una audincia de 1500 milions de telespectadors. Aquests estaven invitats a telefonar per fer els seus donatius, que al final van suposar un total de 150 milions de lliures esterlines. 

Desprs d'aix la reina Isabel II d'Anglaterra va concedir l'Ordre de l'Imperi Britnic a Bob Geldof. 

Els concerts Live 8.
el 31 de mar de 2005, Bob Geldorf va anunciar una srie de concerts per al 2 de juliol de 2005 anomenat Live 8, en referncia al G8 per tal de fer-hi pressi per tal que anulessin els deutes dels pasos pobres. Els concerts van tenir lloc a Londres, Berln, Roma i Tquio, Johannesburg, Moscou, Philadelphia, Barrie i Versalles. Edimburg va tenir el seu concert una mica ms tard, coincidint amb la reuni del G8 a Esccia mateix. 

Crtiques.
Bob Geldof ha treballat molt per frica, per ha estat criticat perqu a la Band Aid no hi havia cap artista afric. Pel que fa a Live 8 noms el senegals Youssou N'Dour estava previst que actus a Europa, per al final se'l va ajuntar amb els cantants africans a Johannesburg. 

Enllaos externs.

 Web oficial de Bob Geldof;
 Web oficial du Live 8;
 Web oficial du Live Aid 20;
 Fitxa de l'IMDB sobre Bob Geldof;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171094" title="Wired" nonfiltered="4875" processed="4857" dbindex="69912">
Wired s una revista mensual sobre noves tecnologies, aix com una web amb el mateix nom. La paraula anglesa Wired es tradueix com cablejat, la qual cosa tenia gran sentit en l'any de fundaci de la revista, ja que les computadores depenien exclusivament de cables per a connectar-se entre els seus components com el monitor, el ratol, el teclat, la impressora, etc. Irnicament ja va publicar un nmero especial, al que va titular Unwired (sense cables) alegant l'evoluci en aquest sentit. 

Per altra banda, des dels seus primers nmeros la revista ha tingut especial cura a valorar el desenvolupament d'internet i ha realitzat un mapa mundial on explcitament valora als pasos connectats (wired) a l'internet o desconnectats (unwired). Wired pretn reflectir la manera que la tecnologia afecta la cultura, a l'educaci, a l'economia i a la poltica del mn.

Enllaos externs.
 Wired.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171097" title="Disdrid" nonfiltered="4876" processed="4858" dbindex="69913">


Els disdrids (Dysderidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels disderodeus (Dysderoidea), al costat de segstrids, oonpids i orsolbids.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins al 20 de novembre de 2006 i hi ha citats 24 gneres i 492 espcies; d'elles, 263 pertanyen al gnere Dysdera, i 148 al Harpactea. Sn prpies d'Eursia i el nord d'frica, amb algunes espcies a Sud-amrica; Dysdera crocata ha estat introduda en moltes regions del mn.

La categoritzaci en subfamlies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

 Dysderinae .
C. L. Koch, 1837
 Cryptoparachtes Dunin, 1992 (Gergia, Azerbaidjan);
 Dysdera Latreille, 1804 (arreu del mn);
 Dysderella Dunin, 1992 (Azerbaidjan, Turkmenistan));
 Dysderocrates Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1988 (Balcans);
 Harpactocrates Simon, 1914 (Europa);
 Hygrocrates Deeleman-Reinhold, 1988 (Georgia, Turquia);
 Parachtes Alicata, 1964 (Sud-est d'Europa);
 Rhodera Deeleman-Reinhold, 1989 (Creta);
 Stalitochara Simon, 1913 (Algria);
 Tedia Simon, 1882 (Israel, Sria);

 Harpacteinae .
 Dasumia Thorell, 1875 (Europa, Prxim Orient);
 Folkia Kratochvl, 1970 (Balkans);
 Harpactea Bristowe, 1939 (Europa fins a Iran, Mediterrani);
 Holissus Simon, 1882 (Crsega);
 Kaemis Deeleman-Reinhold, 1993 (Itlia);
 Minotauria Kulczyn'ski, 1903 (Creta);
 Sardostalita Gasparo, 1999 (Sardenya);
 Stalagtia Kratochvl, 1970 (Balcans, Grcia);

 Rhodinae .
 Mesostalita Deeleman-Reinhold, 1971 (Balcans, Itlia);
 Parastalita Absolon & Kratochvl, 1932 (Bsnia);
 Rhode Simon, 1882 (Mediterrani);
 Speleoharpactea Ribera, 1982 (Espanya);
 Stalita Schidte, 1847 (Balcans);
 Stalitella Absolon & Kratochvl, 1932 (Balcans);

 incertae sedis .
 Thereola Petrunkevitch, 1955   (fssil, oligoc);
 Thereola petiolata (Koch & Berendt, 1854)  ;

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;
Platnick, N.I. 2003. World Spider Catalog;

 Vegeu tamb .
 Disderodeu;
 Llista d'espcies de disdrids;
 Classificaci de les aranyes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171102" title="Singapore Airlines" nonfiltered="4877" processed="4859" dbindex="69914">
Singapore Airlines s una companyia aria de Singapur, fundada el 1947. Ha estat triada, en diverses ocasions, com la millor companyia aria del mn. T una flota de 96 avions, ms 88 d'encarregats. Forma part de la Star Alliance.

Enllaos externs.
 Pgina de Singapore Airlines  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171103" title="Southwest Airlines" nonfiltered="4878" processed="4860" dbindex="69915">
Southwest Airlines s una lnia aria nord-americana de baix cost propietat de Southwest Airlines Co. La companyia t la seva oficina corporativa a Dallas (Texas). Southwest opera en molts aeroports, els principals dels quals sn l'Aeroport Internacional McCarran de Las Vegas i Aeroport Internacional Midway de Chicago.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171104" title="US Airways" nonfiltered="4879" processed="4861" dbindex="69916">
US Airways s una aerolnia amb base en la ciutat nord-americana de Tempe, Arizona i controlada per US Airways Group. Al maig de 2006 ocupava el cinqu lloc as Estats Units. T una flota de 358 avions per a rutes principals i 295 per a rutes express, connectant 240 destinacions a Amrica del Nord, Amrica Central, el Carib, Hawaii i Europa. 

La plantilla de US Airways es compon de 35.180 persones i opera 3.860 vols diaris. La companyia va ser comprada per America West Holdings Corporation finals de 2005, i s'estima que les seves operacions quedin completament integrades en l'estructura de America West Airlines durant el 2007, una vegada que el Govern ho aprovi expedint un nic certificat com d'operacions. Els hubs de US Airways es troben en l'Aeroport Internacional Douglas de Charlotte i a l'Aeroport Internacional de Filadlfia. 

L'aerolnia opera a ms la subsidiria US Airways Shuttle, que proporciona un servei de pont aeri entre les principals ciutats del Nord-est dels Estats Units. Els serveis regionals sn prestats per US Airways Express, filial que subcontrata els vols a altres companyies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171108" title="Air Canada" nonfiltered="4880" processed="4862" dbindex="69917">

Air Canada (Codi IATA: AC - ICAO: ACA - Callsign: Air Canada) s la aerolnia nacional de Canad. El seu centre d'operacions est situat a l'aeroport Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau de Montreal, Quebec, Canad. 

L'empresa, fundada 10 d'abril de 1937, s un dels membres fundadors de la Star Alliance. L'aerolnia proporciona tant serveis aeris programats com xrter, transportant passatgers i crrega a prop de 240 destinacions. Per mitj de la filial Air Canada Vacations ofereix paquets de turisme a prop de 90 destinacions. L'empresa tamb proporciona serveis de manutenci sota el nom de Air Canada Technical Services (ACTS). 

Entre els socis regionals de Air Canada es troben Air Canada Jazz, Exploits Valley Air Services, Air Georgian i Central Mountain Air.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171110" title="Air New Zealand" nonfiltered="4881" processed="4863" dbindex="69918">

Air New Zealand (Codi IATA: NZ, IATA: AKL, OACI: ANZ, i Callsign: New Zealand) s una aerolnia neozelandesa amb base a Auckland, Nova Zelanda. s l'aerolnia nacional de Nova Zelanda, enfocada a Australsia i el Pacfic Sud, amb vols a Europa, Nord Amrica i sia, i membre de Star Alliance. La seva principal base s l'Aeroport Internacional d'Auckland



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171111" title="KLM" nonfiltered="4882" processed="4864" dbindex="69919">
KLM (IATA: KL, IATA: MAD, OACI: KLM, i Callsign: KLM) s l'acrnim de Koninklijke Luchtvaart Maatschappij (usualment anomenada Royal Dutch Airlines, literament del neerlands Companyia Real d'Aviaci) per a l'aerolnia de Pasos Baixos, s filial de l'empresa Air France-KLM des de fins del 2003.

Establerta a l'Aeroport de Schiphol, prop d'Amsterdam, Pasos Baixos. Air France-KLM s part de l'aliana d'aerolnies SkyTeam al costat de Delta Air Lines, Aeromxico, Korean Air, CSA Czech Airlines, Alitalia, Northwest Airlines, i Continental Airlines. Air France-KLM s l'aerolnia principal de Frana i Pasos Baixos. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171114" title="Flcid" nonfiltered="4883" processed="4865" dbindex="69920">

Els flcids (Pholcidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels folcodeus (Pholcoidea), al costat de plectrurids i digutids.

 

 
 Enllaos externs .
 North American Spiders, Family Pholcidae. Information and reference quality photos of cellar spiders. Includes quicktime movie of spiders "vibrating".;
 Good information and pictures of European Pholcidae;



 Vegeu tamb .
 Folcodeu;
 Llista d'espcies de flcids;
 Llista de gneres de flcids;
 Classificaci de les aranyes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171119" title="Green Arrow" nonfiltered="4884" processed="4866" dbindex="69921">
Green Arrow (Oliver "Ollie" Queen) s un superheroi de la companyia DC Comics creat per Mort Weisinger i Greg Papp, va tenir la seua primera aparici en More Fun Cmics NM.73, l'any 1941.


Vestit com Robin Hood, Green Arrow s un arquer que inventa fletxes de variades funcions, com ara la fletxa apegalosa, la fletxa xarxa o la fletxa guant de boxa entre altres. Originriament, moltes de les qualitats de Fletxa Verda sn semblants a les de Batman. Com el Cavaller de la Nit, Green Arrow s un multimilionari que ha dedicat la seua vida a combatre el crim fins a eradicar-lo a la seua ciutat natal, Star City.

En dels seus primers vint-i-cinc anys Green Arrow no va ser un heroi important. Per a final dels 60, desprs de perdre tota la seua fortuna, escriptors de la companyia DC li van donar el paper de defensor dels drets civils dels treballadors i desemparats del carrer. El 1970, Green Arrow es va unir el poders i ms orientat cap a la llei i l'ordre Green Lantern en una revolucionria srie d'aventures d'alt contingut social que va deixar empremta entre els fans. Des de llavors, ha gaudit de gran popularitat entre l'Univers DC, i els seus escriptors li han donat un acostament urb al personatge que mant la seua popularitat en l'actualitat.

En la sisena temporada de la srie televisiva "Smallville" l'actor Justin Hartley interpreta a Green Arrow. Va aparixer en el captol dos de l'esmentada temporada.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171121" title="Thomas Voeckler" nonfiltered="4885" processed="4867" dbindex="69922">

Thomas Voeckler (nascut el 22 de juny del 1979 a Schiltigheim) s un ciclista professional francs. Corre per l'equip Bouygues Telecom i s un ciclista caa etapes. Va nixer a l'Alscia, per va viure un temps a Martinica. Se'l considera le chouchou (la nineta dels ulls) de Frana per la seva aparena juvenil i el seu costum de treure la llengua, fins i tot durant les curses.

Les seves primeres victries com a professional van ser dues etapes i la general de la Volta a Luxemburg del 2003.

El juny del 2004 va aconseguir una victria de prestigi en proclamar-se campi de Frana en ruta, per aix no era res en comparaci amb el que l'esperava. En una etapa marcada per condicions meteorolgiques adverses, i que va guanyar l'australi Stuart O'Grady, Voeckler va capturar el maillot groc amb molts minuts d'avantatge sobre la resta del pilot. Tot i que no s un gran escalador, va mostrar un enorme coratge i va aconseguir defensar el maillot jaune durant deu dies, malgrat dues arribades en alt en qu Lance Armstrong i Ivan Basso van dinamitar el pilot. Finalment, el va perdre a la primera etapa dels Alps, on un atac lluny de Jan Ullrich li va donar el cop de grcia. Al final, tamb va perdre el maillot blanc de millor jove, que li va prendre Vladimir Krpets a l'ltima contra-rellotge, per ja s'havia convertit en un heroi nacional francs. Tot i que no ha tornat a aconseguir una fita com aquesta, Voeckler encara s el ciclista en actiu que ha dut el maillot groc durant ms dies.

El 2005, intentant aprofitar la seva popularitat, el seu equip el va fer crrer en moltes curses, fins i tot en algunes que no s'adaptaven gens a les seves caracterstiques. Potser s per aix que no va tenir tant d'xit com l'any anterior. De fet, al Tour va arribar a dur el maillot de la muntanya a una de les primeres etapes, per es va quedar tallat fins i tot en una etapa que noms contenia un port de quarta categoria. La seva nica victria de la temporada va ser la tercera etapa dels Quatre Dies de Dunkerque.

El 2006 va guanyar la cinquena etapa de la Volta al Pas Basc i tamb la Pars-Bourges.

Palmars.
2003;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Avenir;
2004;
 Campi de Frana en ruta;
 1r a l'A Travers le Morbihan;
 1r a Camors;
 1r a Dun Le Palestel;
 1r a Quilan;
 1r a la Bordeus - Cauderan ;
 1r a Bavikhove ;
 Vencedor d'una etapa de la Ruta del Sud ;
2005;
 1r a Dijon;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre Dies de Dunkerque;
2006;
 1r de la Pars-Bourges;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Pas Basc;
 Vencedor d'una etapa de la Ruta del Sud;
2007;
 1r al Tour du Poitou-Charentes i de la Vienne;
 1r al Gran Premi de Plouay;
2008;
 1r al Circuit de la Sarthe;
 1r al GP Plumelec-Morbihan;

Resultats al Tour de Frana.
2003. 119 de la classificaci general;
2004. 18 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 10 etapes;
2005. 125 de la classificaci general;
2006. 89 de la classificaci general;
2007. 66 de la classificaci general;
2008. 97 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
2001. 135 de la classificaci general;
2007. Abandona (8a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
2005. 101 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Crnica de www.cyclingnews.com de l'etapa de Plateau de Beille;
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;
Web personal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171123" title="Llotja de Sant Jordi" nonfiltered="4886" processed="4868" dbindex="69923">

La Llotja de Sant Jordi s una sala de mostres i d'exposicions d'Alcoi, situada sota el sl de la plaa d'Espanya. s obra de l'arquitecte Santiago Calatrava, realitzada durant els anys 1992-1995. La seva estructura interior recorda la caixa torcica d'una balena.

Enllaos.
Localitzaci a Google Maps;
Esborrany original;
Vdeo del mecanisme de la font;
Foto de la maqueta original;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171124" title="Lviv" nonfiltered="4887" processed="4869" dbindex="69924">


Lviv (     , actual nom oficial en ucrans;       Lvov en rus, Lemberg en alemany, Lww en polons) s la capital de la provncia de Lviv a l'oest d'Ucrana. La ciutat est considerada com un del principals centres culturals del pas. L'any 2001 tenia 725.000 habitants, el 88% dels quals eren ucranesos, el 9% russos i l'1% polonesos. 200.000 persones ms hi venien a treballar diriament des de la rodalia.

La ciutat s seu d'una gran quantitat d'indstries i de centres d'educaci superior, com ara la Universitat de Lviv i el Politcnic de Lviv. T una orquestra filharmnica, a ms de l'pera de Lviv. El centre histric s Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i t un gran nombre de tresors i meravelles arquitectniques. Lviv va celebrar el seu 750 aniversari al setembre del 2006.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171126" title="Howard Gardner" nonfiltered="4888" processed="4870" dbindex="69925">
Howard Gardner (Scranton, Pennsilvnia, 11 de juliol de 1943) s un psicleg americ que va qestionar la noci tradicional d'intelligncia afirmant que l'sser hum no t una sola capacitat que es pugui anomenar amb aquest terme, sin que cont intelligncies mltiples. Cada persona t ms desenvolupades unes d'elles, per la qual cosa l'aprenentatge ha de mirar de promocionar les aptituds naturals i compensar les mancances en els altres camps amb estratgies adaptatives. Ha destacat tamb en la recerca de psicologia social, especialitzant-se en conductes com l'altruisme.

Intelligncies mltiples.
Gardner defineix a la seva obra Frames of Mind la intelligncia com la capacitat per resoldre problemes o crear productes valuosos en una cultura determinada. Evidentment, hi ha diverses maneres de resoldre problemes, per tant hi haur diferents tipus d'intelligncia.

Les intelligncies que proposa Gardner sn:
Visual-espacial: capacitat de veure objectes a la ment, manipular-los i tenir una idea realista de la seva mesura i caracterstiques. Sol incloure l'habilitat per orientar-se en l'espai i no tenir problemes de lateralitat.
Lingstica: facilitat per als idiomes, per comunicar-se verbalment i entendre textos o discursos aliens. Sol incloure tamb bona memria. s una de les capacitats tradicionalment mesurades pels tests escolars i es desenvolupa a travs dels jocs de paraules i, sobretot, la lectura.
Lgico-matemtica: capacitat per al clcul i el raonament abstracte. Sol estar relacionada amb la capacitat lingstica i juntes ajuden a la deducacci i el pensament cientfic. Es desenvolupa amb puzzles, jocs d'estratgia i exercicis de lgica, entre altres;
Cinestsica: habilitat fsica, que inclou una bona coordinaci i equilibri;
Musical: tradicionalment anomenat "tenir oda", inclou la capacitat de distingir b els sons i tenir sentit del ritme. Pot ajudar a la lectura;
Naturalstica: s una capacitat recentment formulada i no acceptada per tots els estudiosos. Inclou facilitat per a relacionar-se amb ssers vius (cuidar plantes, animals), aix com un sentit innat per a la classificaci;
Interpersonal: s l'habilitat per relacionar-se amb els altres. Inclou qualitats com l'empatia, la sociabilitat i l'extaversi;
Intrapersonal: s la capacitat de tenir un bon autoconeixement. Inclou tendncia a la reflexi (a vegades tamb meditaci formal) i sol incloure's, juntament amb l'anterior, dins l'anomenada intelligncia emocional. es desenvolupa amb tcniques com la PNL o el ioga o a travs d'exercicis religiosos.

Gardner ha formulat l'existncia d'altres possibles intelligncies, com l'espiritual-existencial, per han estat fortament criticades per manca de base cientfica. Actualment s'estan analitzant les relacions entre aquests components, ja que sembla que uns poden influenciar els altres. Tamb es discuteix la importncia de la gentica en cadascuna (hi ha gent que neix naturalment dotada per a un camp) en relaci a l'educaci i l'estimulaci externa. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171129" title="Deinpid" nonfiltered="4889" processed="4871" dbindex="69926">


Els deinpids (Deinopidae) sn una famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels uloborodeus (Uloboroidea), al costat dels ulobrids. La famlia sencera s cribellada.

 Caracterstiques .
Sn unes aranyes peculiars, allargades que construeixen unes teranyines que suspenen entre les seves potes davanteres. Quan la presa s'acosta, l'aranya sacseja la teranyina dues o tres vegades i la propulsa per atrapar la presa amb la seva xarxa. La seva visi nocturna s molt bona especialment amb els ulls mitjans posteriors, i fa possible que llencin amb precisi la seva xarxa sobre les seves preses. Aquests dos ulls mitjans sn tan grans en comparaci als altres sis ulls, que sembla que l'aranya noms en tingui dos d'ulls.

El gnere Deinopis s el ms nombrs i conegut. En angls les anomenen ogre-faced spiders (aranyes amb cara d'ogre) per la seva semblana amb la criatura mitolgica.

 Sistemtica .
s una famlia petita amb 4 gneres i 57 espcies. Es distribueix gaireb per tota la zona tropical del planeta, a Austrlia, frica i Amrica.

 Avella O. P-Cambridge, 1877 (Austrlia);
 Avellopsis Purcell, 1904 (Sud-frica);
 Deinopis Macleay, 1839 (per tota la zona tropical);
 Menneus Simon, 1876 (frica);

 Referncies .

 
 Enllaos externs .
 Deinopidae;
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Uloborodeu;
 Llista d'espcies de deinpids;
 Classificaci de les aranyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171132" title="Joshua Bell" nonfiltered="4890" processed="4872" dbindex="69927">
Joshua Bell (Bloomington, Indiana, Estats Units, 9 de desembre de 1967) s un violinista estatunidenc.

Va realitzar els seus estudis de viol a la Universitat d'Indiana sota la direcci de Josef Gingold. Als catorze anys, va aparixer com a solista amb l'Orquestra de Filadelfia, dirigida per Riccardo Muti. Va debutar en el Carnegie Hall el 1985 amb l'Orquestra Simfnica de Saint Louis. Des de llavors ha tocat amb les orquestres i els directors ms importants del mn.

A ms d'interpretar el repertori normal de concerts, Bell ha tocat obres noves, com el concert que li va dedicar Nicholas Maw i que va estrenar l'any 1993. Va interpretar la part solista de la banda sonora escrita per John Corigliano per al film The Red Violin. Tamb toca msica de cambra.

Actualment t un viol Stradivarius de nom Gibson ex Huberman (donat que va pertnyer al violinista Bronislaw Huberman).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171134" title="Govern de les Illes Balears 2003-2007" nonfiltered="4891" processed="4873" dbindex="69928">
El Govern de les Illes Balears de la sisena legislatura (2003-2007) fou un govern monocolor del Partit Popular Balear, ja que aquest partit poltic obtingu la majoria absoluta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003. Estigu en funcions des del juliol de 2003 fins el 9 de juliol de 2007.

President: Jaume Matas Palou.

Composici.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171136" title="David Millar" nonfiltered="4892" processed="4874" dbindex="69929">

David Millar (nascut el 4 de gener del 1977 a Malta) s un ciclista professional escocs que corre per l'equip Saunier Duval-Prodir. s especialista en contrarellotge. Ha guanyat tres etapes del Tour de Frana i dos de la Volta a Espanya entre altres victries. Uns mesos abans del Tour de Frana 2004, Millar va ser sancionat durant dos anys per un cas de dopatge.

Primeres temporades.
Millar va ser una de les revellacions del Tour de Frana 2000, en qu va guanyar el prleg i va dur el maillot jaune durant uns quants dies. El 2001 no va poder repetir el seu xit a causa d'una caiguda, i el 2002 va acabar cinqu del prleg. Al Tour del Centenari, una de les rarssimes ocasions en qu el Tour ha sortit de Pars, va perdre el prleg per centsimes de segon desprs que se li salts la cadena a l'ltim quilmetre. Millar i el seu director esportiu Alain Bondue es van donar les culpes mtuament, i l'australi Bradley McGee va endur-se el prleg i el primer maillot groc.

La victria d'etapa que va aconseguir a la Volta a Espanya 2001 va alimentar les esperances que algun dia guanys el Tour de Frana, ja que es tractava d'una dura etapa de muntanya en qu va arribar escapat amb Santiago Botero. Tanmateix, el mateix Millar ha dit que si un dia intenta guanyar el Tour, cal que estigui segur que pot guanyar la cursa, no noms aconseguir una bona posici a la general. Se'l coneix per parlar a les clares, i va abandonar la Vuelta del 2002 per protestar per la mala elecci de la ruta i pel recorregut perills. Ja havia caigut unes quantes vegades durant l'etapa i, a pocs metres de la meta, Millar es va arrancar el dorsal i va abandonar.

Cas de dopatge.
Millar, un contrarellotjista, s'estava preparant per competir a les proves en pista dels Jocs Olmpics d'Estiu del 2004 quan la policia va fer un registre a casa seva, on van trobar xeringues amb eritroproietina. Millar va reconixer haver usat EPO el 2001 i el 2003, i va dir que ho va fer per l'alt nivell d'estrs que li havien provocat fets com l'incident del prleg del Tour del 2003 o els mundials de ciclisme contrarellotge del 2001, en qu va alar els braos a la lnia de meta, pensant que guanyaria, per l'alemany Jan Ullrich va aconseguir retallar diferncies en l'ltim sector i el va acabar superant.

L'agost del 2004, British Cycling li va imposar una sanci de dos anys sense competir. Millar tamb va perdre la seva medalla d'or del mundial contrarellothe del 2003, que va anar a parar a Michael Rogers. El seu equip, el Cofidis, el va despatxar i va prendre's un any sabtic del ciclisme per trobar quins altres ciclistes de l'equip estaven implicats en l'afer. Finalment, diversos altres ciclistes i ajudants van ser despatxats per estar implicats en el mateix cas que Millar.

Tornada al ciclisme.
Tot i que la seva sanci expirava noms una setmana abans del Tour de Frana 2006, l'equip Saunier Duval-Prodir li va oferir l'oportunitat de participar a la ronda francesa. Millar va acabar disset al prleg d'Estrasburg i onz a l'ltima contrarellotge. Va acabar el Tour en 59ena posici.

A la Volta a Espanya 2006, Millar va completar el seu retorn al ciclisme d'elit amb una victria a la primera contrarellotge individual a Conca.

El 3 d'octubre, Millar va guanyar la persecuci individual de 4.000 metres als campionats britnics amb un temps de 4'22"32.

Se'l va jutjar, juntament amb nou altres acusats, per violar les lleis antidopatge de Frana. Per com que el tribunal francs va declarar que no es podia demostrar que Millar s'havia dopat en territori francs, no se'l podia condemnar.

Va comenar el 2007 amb una victria al prleg de la Pars-Nia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171140" title="Llista d'espcies de deinpids" nonfiltered="4893" processed="4875" dbindex="69930">
Llista d'espcies de deinpids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Hi ha la informaci recollida fins el 18 de desembre de 2005, amb 4 gneres i 57 espcies citades, 46 de les quals pertanyen al gnere Deinopis. T una ampla distribuci per gran part de la zona tropical del planeta, a Austrlia, frica i Amrica.


 Gneres i espcies .
Avella.
Avella O. P.-Cambridge, 1877
 Avella angulata L. Koch, 1878 (Queensland);
 Avella despiciens O. P.-Cambridge, 1877 (Queensland, Nova Galles del Sud);
 Avella insularis (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);
 Avella neocaledonica Simon, 1888 (Nova Calednia);
 Avella superciliosa Thorell, 1881 (Queensland);
 Avella trinodosa (Rainbow, 1920) (Illa Lord Howe);
 Avella unifasciata L. Koch, 1878 (Nova Galles del Sud);

Avellopsis.
Avellopsis Purcell, 1904
 Avellopsis capensis Purcell, 1904 (Sud-frica);

Deinopis.
Deinopis MacLeay, 1839
 Deinopis amica Schiapelli & Gerschman, 1957 (Argentina);
 Deinopis anchietae Brito Capello, 1867 (frica Occidental, Angola);
 Deinopis armaticeps Mello-Leito, 1925 (Brasil);
 Deinopis aruensis Roewer, 1938 (Illes Aru);
 Deinopis aspectans Pocock, 1899 (Camerun, Congo);
 Deinopis aurita F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic);
 Deinopis biaculeata Simon, 1906 (Brasil);
 Deinopis bituberculata Franganillo, 1930 (Cuba);
 Deinopis bucculenta Schenkel, 1953 (Veneuela);
 Deinopis camela Thorell, 1881 (Nova Guinea);
 Deinopis celebensis Merian, 1911 (Sulawesi);
 Deinopis cornigera Gerstcker, 1873 (frica Oriental);
 Deinopis cylindracea C. L. Koch, 1846 (Colmbia);
 Deinopis cylindrica Pocock, 1898 (Sud-frica);
 Deinopis diabolica Kraus, 1956 (El Salvador);
 Deinopis fasciata L. Koch, 1879 (Queensland);
 Deinopis fasciculigera Simon, 1909 (Vietnam);
 Deinopis fastigata Simon, 1906 (Brasil);
 Deinopis giltayi Lessert, 1930 (Congo);
 Deinopis goalparaensis Tikader & Malhotra, 1978 (ndia);
 Deinopis granadensis Keyserling, 1879 (Colmbia);
 Deinopis guasca Mello-Leito, 1943 (Brasil);
 Deinopis guianensis Taczanowski, 1874 (Guaiana Francesa);
 Deinopis guineensis Berland & Millot, 1940 (Guinea);
 Deinopis kollari Doleschall, 1859 (Myanmar, Malisia);
 Deinopis lamia MacLeay, 1839 (Cuba, Puerto Rico);
 Deinopis liukuensis Yin, Griswold & Yan, 2002 (Xina);
 Deinopis longipalpula Strand, 1913 (Central frica);
 Deinopis longipes F. O. P.-Cambridge, 1902 (Mxic fins a Panam);
 Deinopis madagascariensis Lenz, 1886 (Madagascar);
 Deinopis mediocris Kulczyn'ski, 1908 (Nova Guinea);
 Deinopis ornata Pocock, 1902 (Etipia);
 Deinopis pallida Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Deinopis pardalis Simon, 1906 (Brasil);
 Deinopis plurituberculata Mello-Leito, 1925 (Brasil);
 Deinopis ravida L. Koch, 1879 (Queensland);
 Deinopis reticulata (Rainbow, 1899) (Nova Guinea);
 Deinopis rodophthalma Mello-Leito, 1939 (Brasil);
 Deinopis schomburgki Karsch, 1878 (Sud d Austrlia);
 Deinopis schoutedeni Giltay, 1929 (Congo);
 Deinopis seriata Simon, 1906 (Brasil);
 Deinopis spinosa Marx, 1889 (EUA, Saint Vincent, Veneuela);
 Deinopis subrufa L. Koch, 1879 (Queensland, Nova Galles del Sud, Tasmnia);
 Deinopis tabida L. Koch, 1879 (Queensland);
 Deinopis tuboculata Franganillo, 1926 (Cuba);
 Deinopis unicolor L. Koch, 1879 (Oest d Austrlia);

Menneus.
Menneus Simon, 1876
 Menneus affinis Tullgren, 1910 (frica Oriental);
 Menneus camelus Pocock, 1902 (Sud-frica);
 Menneus tetragnathoides Simon, 1876 (Congo);

Referncies.
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Deinpid;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171141" title="Ctenfor" nonfiltered="4894" processed="4876" dbindex="69931">

Els ctenfors (Ctenophora, "portadors de pintes") son un flum d'animals diblstics caracteritzats per la presncia d'unes cllules especialitzades, els coloblasts, que produeixen una substncia enganxosa emprada per capturar les preses. Sn exclusivament marins i s'han descrit ms de 100 espcies. Molts recorden les meduses (Cnidaris), ra per la que varen ser agrupats a l'antic flum dels celenterats.

 Caracterstiques generals .
Est compost per animals semblants a les meduses, per a diferncia d'aquests que posseeixen cnidcits, els ctenfors poseeixen coloblasts, cllules exclusives d'aquest grup, utilitzades per atrapar l'aliment (zooplncton). Tenen simetria biradial o falsa simetria bilateral, presentant dos eixos de simetria. Uns pocs presenten simetria bilateral, per no s nic dintre dels radiats ja que en el flum dels cnidaris tamb apareixen alguns casos amb aquest tipus de simetria.

Contenen vuit files lineals de cilis que mouen sincronitzadament per nedar (els que ho fan; alguns viuen sobre el fons o sobre altres animals). Alguns possexen un parell de tentacles, d'altres no. No tenen aparells excretor, respiratori, i circulatori; s que posseeixen aparells digestius i sistemes nervis i muscular. 

Tenen bioluminescncia que depn de la mesoglea, en la qu a ms hi ha les cllules musculars per a les contraccions.

Encara que poc coneguts sn molt abundants en els mars de tot el mn, constituint una elevada proporci de la biomassa del plncton. Alguns tenen aparena semblant a meduses i altres de cuc aplanat en els fons ocenics.

 Anatomia .
 Aparell digestiu .
A continuaci de la boca hi ha una faringe que segrega enzims i produeix una predigesti. A continuaci apareix una zona ampla, l'estmac, que es ramifica en canals augmentant aix la seva superfcie per captar ms aigua amb aliment; presenten vuit canals laterals en els que s'allotgen les gnades. A continuaci de l'estmac, un altre canal arriba fins a la part superior, al recte, i es ramifica en quatre canals, dos porus excretors que comuniquen el digestiu amb l'exterior. 

 Sistema nervis .
Es un plexe (entramat) subepidrmic de neurones per sota la derma i est repartit per tot el cos. Externament t vuit bandes de pales natatries que parteixen del porus aboral i recorren el cos lateralment fins a la part inferior. Posseeixen cllules ciliades, amb cilis fusionats en forma de pinta que es mouen. Les pales es comuniquen en la part superior amb l'orgue de l'equilibri o estatcist. Quatre bandes flagellades es prolonguen a l'exterior de l'estatcist i aquestes es comuniquen amb les pales.

 Reproducci i desenvolupament .
Quasi tots els ctenfors sn hermafrodites monoics. Les gnades produeixen gmetes que s'expulsen per l'orifici bucal i la fecundaci es produeix a l'aigua. Fa una larva cidipdia, planctnica ciliada i amb tentacles que originar un adult.

L'embriognia recorda en alguns aspectes a la dels protstoms. La segmentaci s total i determinada. La gastrulaci t lloc per epiblia i invaginaci. El mesnquima sembla derivar de l'endoderma, com en el cas dels cnidaris, i per tant s'ha de considerar com a ectomesoderma. La gstrula es desenvolupa aviat en una larva cidipdia, esfrica o ovoidea, que neda lliurement. Les espcies planes de ctenfors tamb posseeixen larves d'aquest tipus, cosa que confirmaria que els ctenfors ovoides sn ms primitius.

 Filognia i sistemtica.
Segons les dades de biologia molecular, estan en una posici de parentesc intermedi entre els triblstics i els cnidaris ja que tenen una capa intermdia entre l'endoderma i l'ectoderma; no obstant, aquesta capa no s d'origen mesodrmic, suggerint que tendeixen al triblasticisme per sense arribar a aconseguir-lo. Alguns autors varen suposar que aquest fou el fflum del que es varen desenvolupar els bilateris, cosa que es considera avui poc probable; de fet, l'origen dels primers bilateris (probablement platelmints) no est encara resolt per trobar les teories sobre el seu origen).

Hi ha ms de cent espcies reconegudes encara que s'estima que sigui probablement el flum animal amb un major nombre d'espcies per descobrir degut a la seva planctnica en els fons ocenics, de molt difcil accs, tradicionalment els ctenfors estan dividits entre les classes Tentaculata i Nuda.

La classe Tentaculata cont de lluny la major quantitat d'espcies conegudes; i com indica el seu nom, posseeixen tentacles, encara que a vegades sn vestigials. Es divideixen en sis ordres:
Cydippida, Pleurobrachia pileus;
Platyctenida;
Ganeshida;
Thalassocalycida;
Lobata;
Cestida, Cestum veneris;
La classe Nuda t noms un ordre, Beroida (Beroe gracilis). Es distingeixen per la completa absncia de tentacles.

El segent diagrama mostra la filognia del flum dels ctenfors sobre la base de dades morfolgiques i moleculars de l'ADN codificant per a l'ARNr-16s:



Els detalls encara estan en dubte.

Enllaos externs.


Ctenophores from the So Sebastio Channel, Brazil  ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171142" title="Tim Duncan" nonfiltered="4895" processed="4877" dbindex="69932">






Timothy Theodore Duncan (25 d'abril de 1976, Christiansted, St. Croix, Illes Verges Nord-americanes) s un jugador de bsquet estatunidenc que juga als San Antonio Spurs de l'NBA. Ha estat elegit dos cops MVP de la temporada (2001-02 i 2002-03) i tres cops millor jugador de les finals (1999, 2003 i 2005).

 Estadstiques .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171149" title="Pirogen" nonfiltered="4896" processed="4878" dbindex="69933">
Un pirogen s qualsevol agent que actuant sobre els centres termoreguladors de l'hipotlem produeix un augment de la temperatura corporal (febre).

La interleucina-1 s el principal pirogen endogen. Tamb s un important pirogen el liposacrid component de la paret bacteriana dels bacteris gramnegatius.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171153" title="Passy" nonfiltered="4897" processed="4879" dbindex="69934">

Passy s una zona exclusiva de Pars, Frana. Es troba al 16 districte, a la riba dreta del Sena. s la residncia de molts dels habitants ms rics de la ciutat.

Histria.
Passy era una comuna de l'antic departament del Sena que fou annexionada a Pars l'any 1860. 

Benjamin Franklin hi visqu durant nou anys durant la Revoluci americana quan Passy encara era un poblet separat. Hi install una petita impremta per a imprimir fulletons i altres coses amb qu mantenir el suport francs per la revoluci. Ell l'anomenava la Passy Press. Entre altres coses, imprimia passaport, i fins i tot cre una font - "le Franklin". El 1782 imprim un assaig anomenat "A Project for Perpetual Peace" (Projecte per una Pau Perptua) en qu explicava la ideologia per a mantenir una pau permanent a Europa. Proposava un consell governamental central amb representants de totes les nacions europees que resolgus les disputes internacionals.

Quan Franklin torn a Amrica el nou ambaixador estatunidenc a Frana Thomas Jefferson escrigu: "Quan se n'an de Passy, fou com si el poblet hagus perdut el seu patriarca."

Llocs d'inters.
Hi ha una rue Benjamin Franklin i una square de Yorktown a prop del Trocadro.

El carrer ms animat de la zone s la rue de Passy, que va de la Muette a la Place du Costa-Rica, just darrera el Trocadro.

El cementiri de Passy s el lloc on estan enterrats famosos com ara Pearl White, Edouard Manet, Berthe Morisot o Claude Debussy.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171155" title="Goa'uld" nonfiltered="4898" processed="4880" dbindex="69935">
Els Goa'uld sn una raa extraterrestre en l'univers ficcional d'Stargate. El seu aspecte s similar al d'una petita serp, per normalment es troben amagats en els cossos d'altres ssers, com els humans, dels quals se n'aprofiten com un parsit. Els Goa'uld son capaos de controlar la voluntat dels ssers a qui posseeixen introduint-se dins del seu cervell. La uni biolgica entre un Goa'uld i un hoste confereix a aquest una sorprenent longevitat i resistncia fsica, lliurant-lo de les malalties i conferint-li gran capacitat de regeneraci. 

La majoria dels Goa'uld son megalmans i egocntrics, i es nodreixen dels recursos i tecnologies d'altres races, mitjanant les quals aconsegueixen dominar la galxia i presentar-se a ells mateixos com a dus omnipotents. La majoria de les detats de l'antiguetat que adoraven els egipcis i altres cultures a la terra eren en realitat Goa'ulds que utilitzaven els humans com a esclaus per a servir els seus prpsits.

Els Goa'uld ms importants formen un grup oligrquic anomenat els senyors del sistema, una dbil aliana que governa la galxia. Aquests tenen un grup opositor anomenat Tok'ra, un grup de Goa'ulds que es neguen a prendre hostes en contra la seva voluntat i que lluiten activament per derrotar-los. 

Els Goa'uld apareixen per primer cop en la pellcula Stargate (1994) i de forma molt recurrent al llarg de la srie Stargate SG-1, on sn els enemics principals de la Fora Aria dels Estats Units que controla el projecte Stargate.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171156" title="Llista d'espcies de ciatolpids" nonfiltered="4899" processed="4881" dbindex="69936">
Aquesta s la llista d'espcies de ciatolpids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 23 gneres i 58 espcies. La majoria viuen en zones d'frica, algunes a Oceania i una espcie s prpia de Jamaica.


Alaranea.
Alaranea Griswold, 1997
 Alaranea alba Griswold, 1997 (Madagascar);
 Alaranea ardua Griswold, 1997 (Madagascar);
 Alaranea betsileo Griswold, 1997 (Madagascar);
 Alaranea merina Griswold, 1997 (Madagascar);

Buibui.
Buibui Griswold, 2001
 Buibui abyssinica Griswold, 2001 (Etipia);
 Buibui claviger Griswold, 2001 (Kenya);
 Buibui cyrtata Griswold, 2001 (Congo);
 Buibui kankamelos Griswold, 2001 (Camerun, Bioko);
 Buibui orthoskelos Griswold, 2001 (Congo);

Cyatholipus.
Cyatholipus Simon, 1894
 Cyatholipus avus Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Cyatholipus hirsutissimus Simon, 1894 (Sud-frica);
 Cyatholipus icubatus Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Cyatholipus isolatus Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Cyatholipus quadrimaculatus Simon, 1894 (Sud-frica);
 Cyatholipus tortilis Griswold, 1987 (Sud-frica);

Hanea.
Hanea Forster, 1988
 Hanea paturau Forster, 1988 (Nova Zelanda);

Ilisoa.
Ilisoa Griswold, 1987
 Ilisoa conjugalis Griswold, 2001 (Sud-frica);
 Ilisoa hawequas Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Ilisoa knysna Griswold, 1987 (Sud-frica);

Isicabu.
Isicabu Griswold, 1987
 Isicabu henriki Griswold, 2001 (Tanznia);
 Isicabu kombo Griswold, 2001 (Tanznia);
 Isicabu margrethae Griswold, 2001 (Tanznia);
 Isicabu reavelli Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Isicabu zuluensis Griswold, 1987 (Sud-frica);

Kubwa.
Kubwa Griswold, 2001
 Kubwa singularis Griswold, 2001 (Tanznia);

Lordhowea.
Lordhowea Griswold, 2001
 Lordhowea nesiota Griswold, 2001 (Illa Lord Howe);

Matilda.
Matilda Forster, 1988
 Matilda Austrlia Forster, 1988 (Queensland, Nova Galles del Sud);

Pembatatu.
Pembatatu Griswold, 2001
 Pembatatu embamba Griswold, 2001 (Kenya, Tanznia);
 Pembatatu gongo Griswold, 2001 (Kenya);
 Pembatatu mafuta Griswold, 2001 (Kenya);

Pokennips.
Pokennips Griswold, 2001
 Pokennips dentipes (Simon, 1894) (Jamaica);

Scharffia.
Scharffia Griswold, 1997
 Scharffia chinja Griswold, 1997 (Tanznia);
 Scharffia holmi Griswold, 1997 (Kenya);
 Scharffia nyasa Griswold, 1997 (Malawi);
 Scharffia rossi Griswold, 1997 (Tanznia);

Teemenaarus.
Teemenaarus Davies, 1978
 Teemenaarus silvestris Davies, 1978 (Queensland);

Tekella.
Tekella Urquhart, 1894
 Tekella absidata Urquhart, 1894 (Nova Zelanda);
 Tekella bisetosa Forster, 1988 (Nova Zelanda);
 Tekella lineata Forster, 1988 (Nova Zelanda);
 Tekella nemoralis (Urquhart, 1889) (Nova Zelanda);
 Tekella unisetosa Forster, 1988 (Nova Zelanda);

Tekellatus.
Tekellatus Wunderlich, 1978
 Tekellatus lamingtoniensis Wunderlich, 1978 (Queensland);

Tekelloides.
Tekelloides Forster, 1988
 Tekelloides australis Forster, 1988 (Nova Zelanda);
 Tekelloides flavonotatus (Urquhart, 1891) (Nova Zelanda);

Toddiana.
Toddiana Forster, 1988
 Toddiana daviesae Forster, 1988 (Queensland);

Ubacisi.
Ubacisi Griswold, 2001
 Ubacisi capensis (Griswold, 1987) (Sud-frica);

Ulwembua.
Ulwembua Griswold, 1987
 Ulwembua antsiranana Griswold, 1997 (Madagascar);
 Ulwembua denticulata Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Ulwembua nigra Griswold, 2001 (Madagascar);
 Ulwembua outeniqua Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Ulwembua pulchra Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Ulwembua ranomafana Griswold, 1997 (Madagascar);
 Ulwembua usambara Griswold, 2001 (Tanznia);

Umwani.
Umwani Griswold, 2001
 Umwani anymphos Griswold, 2001 (Malawi);
 Umwani artigamos Griswold, 2001 (Tanznia);

Uvik.
Uvik Griswold, 2001
 Uvik vulgaris Griswold, 2001 (Congo, Uganda);

Vazaha.
Vazaha Griswold, 1997
 Vazaha toamasina Griswold, 1997 (Madagascar);

Wanzia.
Wanzia Griswold, 1998
 Wanzia fako Griswold, 1998 (Camerun, Bioko);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Ciatolpid;
 Araneodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171158" title="Interleucina-1" nonfiltered="4900" processed="4882" dbindex="69937">

La interleucina-1 (IL-1) s una citocina codificada en el cromosoma 2 i produda per mltiples estirps cellulars, principalment per macrfags activats. Es produeix en grans quantitats com a resposta a infeccions o qualsevol tipus de lesi o estrs. s un mediador clau en la resposta inflamatria provocant febre, neutroflia i la producci de protenes de fase aguda. Histricament fou una de les primeres citocines descobertes. 

Caracterstiques.
La IL-1 s alliberada pels macrfags, moncits i cllules dendrtiques en resposta al Factor de Necrosi Tumoral (TNF ). S'en coneixen tres formes:
 IL-1 . s majoritriament intracellular amb certs efectes paracrins en l'entorn de la cllula secretora.
 IL-1 . s secretada en sang i interactua amb dos tipes de receptors:
 - Tipus I: es troben sobre la majoria de les cllules del cos i sembla ser mediador de les respostes clsiques de la IL-1.
 - Tipus II: es troben a la membrana de limfcits B, neutrfils, moncits i cllules de la medulla ssia.
 IL-1RA. s inhibidora de l'efecte de les altres dues formes actuant com a antagonista d'elles impedint la uni de la IL-1  i   als seus respectius receptors.

Funcions.
 Efectes proinflamatoris producte de l'alliberament d'histamina per part de mastcits, causant vasodilataci i signes d'inflamaci localitzada.
 s un pirgen, causant de febre per alliberament de prostaglandines.
 Juntament amb la IL-6 causa l'augment de protenes heptiques de fase aguda (por exemple, el fibringen i la protena C reactiva).
 Actua sobre el sistema nervis central produint son i anorxia durant processos infecciosos per efecte de l'xid ntric. Estimula l'alliberament d'hormones de la hipfisi.
 Incrementa el nombre de cllules precursores de la medulla ssia.

Recerca.
S'ha provat el seu s en l'estimulaci de la reacci inflamatria en malalts immunodeprimits. I igualment, l'hipottic s d'antagonistes de la IL-1 com a antiinflamatoris.

En ratolins mancats d'IL-1 s'ha descrit que certs tumors creixen ms lentament que el que s normal o no es desenvolupen. Animals sense receptors d'IL-2 tendeixen a no induir la migraci de macrfags i altres respostes proinflamatries.

Sembla ser que IL-1 s un intermediri de les hormones gonadotropines en el cicle de l'ovulaci.

Referncies.


Enllaos externs.
;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171160" title="Fibrinogen" nonfiltered="4901" processed="4883" dbindex="69938">
El fibrinogen s el Factor I de coagulaci, una protena soluble del plasma sanguini precursor de la fibrina. La seva longitud s de 46 nm i el seu pes de 340 kDa.

s una molcula fibrillar, que en els seus extrems t crregues fortament negatives. Aquests extrems, permeten la sollubilitat del compost i tamb repeleixen atras molcules del compost, prevenint l'agregaci. s el responsable de la formaci dels coguls de la sang. Quan es produeix una ferida, es desencadena la transformaci del fibrinogen en fibrina grcies a l'activitat de les plaquetes.

Est format per tres parells de cadenes polipeptdiques: 2 cadenes A , 2 B  i 2  (A ,B , )2  unides per enllaos disulfur. Aquestes cadenes estn a ms, genticament lligades i regulades de forma coordinada en l'espcie humana.
Aquestes cadenes sn sintetitzades pel fetge.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171161" title="Fibrina" nonfiltered="4902" processed="4884" dbindex="69939">
La fibrina s una protena fibrillar amb la capacitat de formar xarxes tridimensionals. Aquesta protena juga un important paper en el procs de coagulaci donades les seves propietats. T forma de bast amb tres rees globulars i la propietat de formar agregats amb altres molcules de fibrina formant un cogul tou. Normalment es troba a la sang en la seva forma inactiva: el fibrinogen, el qual, per l'acci d'un enzim anomenat trombina es transforma en fibrina, forma activa amb efectes coagulants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171162" title="Llista d'espcies de mismnids" nonfiltered="4903" processed="4885" dbindex="69940">
Aquesta s la llista d'espcies de mismnids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 28 d'octubre de 2006 i hi ha citats 22 gneres i 91 espcies. Es troben  principalment a per tot Europa i sia, i tamb a zones d'frica, Amrica i a moltes illes.


 Gneres i espcies .
Acrobleps.
Acrobleps Hickman, 1979
 Acrobleps hygrophilus Hickman, 1979 (Tasmnia);

Anjouanella.
Anjouanella Baert, 1986
 Anjouanella comorensis Baert, 1986 (Illes Comoro);

Brasilionata.
Brasilionata Wunderlich, 1995
 Brasilionata arborense Wunderlich, 1995 (Brasil);

Calodipoena.
Calodipoena Gertsch & Davis, 1936
 Calodipoena caribbaea (Gertsch, 1960) (Jamaica, Trinidad);
 Calodipoena colima (Gertsch, 1960) (Mxic);
 Calodipoena conica (Simon, 1895) (Algria);
 Calodipoena dumoga Baert, 1988 (Sulawesi);
 Calodipoena incredula Gertsch & Davis, 1936 (EUA, Bahames, Cuba);
 Calodipoena mooatae Baert, 1988 (Sulawesi);
 Calodipoena stathamae (Gertsch, 1960) (Mxic, Panam, Jamaica);
 Calodipoena tarautensis Baert, 1988 (Sulawesi);

Calomyspoena.
Calomyspoena Baert & Maelfait, 1983
 Calomyspoena santacruzi Baert & Maelfait, 1983 (Illes Galpagos);

Crassignatha.
Crassignatha Wunderlich, 1995
 Crassignatha haeneli Wunderlich, 1995 (Malisia);

Iardinis.
Iardinis Simon, 1899
 Iardinis martensi Brignoli, 1978 (Nepal);
 Iardinis mussardi Brignoli, 1980 (ndia);

Isela.
Isela Griswold, 1985
 Isela okuncana Griswold, 1985 (Sud-frica);

Itapua.
Itapua Baert, 1984
 Itapua tembei Baert, 1984 (Paraguai);

Kekenboschiella.
Kekenboschiella Baert, 1982
 Kekenboschiella awari Baert, 1984 (Nova Guinea);
 Kekenboschiella marijkeae Baert, 1982 (Nova Guinea);
 Kekenboschiella nubiai Baert, 1984 (Nova Guinea);
 Kekenboschiella vangoethemi Baert, 1982 (Nova Guinea);

Kilifina.
Kilifina Baert & Murphy, 1992
 Kilifina inquilina (Baert & Murphy, 1987) (Kenya);

Leviola.
Leviola Miller, 1970
 Leviola termitophila Miller, 1970 (Angola);

Maymena.
Maymena Gertsch, 1960
 Maymena ambita (Barrows, 1940) (EUA);
 Maymena calcarata (Simon, 1897) (Saint Vincent);
 Maymena cascada Gertsch, 1971 (Mxic);
 Maymena chica Gertsch, 1960 (Mxic);
 Maymena delicata Gertsch, 1971 (Mxic);
 Maymena grisea Gertsch, 1971 (Mxic);
 Maymena mayana (Chamberlin & Ivie, 1938) (Mxic);
 Maymena misteca Gertsch, 1960 (Mxic);
 Maymena rica Platnick, 1993 (Costa Rica);
 Maymena roca Baert, 1990 (Per);
 Maymena sbordonii Brignoli, 1974 (Mxic);

Microdipoena.
Microdipoena Banks, 1895
 Microdipoena elsae Saaristo, 1978 (Seychelles);
 Microdipoena guttata Banks, 1895 (EUA fins a Paraguai);
 Microdipoena nyungwe Baert, 1989 (Rwanda);
 Microdipoena vanstallei Baert, 1985 (Camerun);

Mysmena.
Mysmena Simon, 1894
 Mysmena calypso Gertsch, 1960 (Trinidad);
 Mysmena gibbosa Snazell, 1986 (Espanya);
 Mysmena guianensis Levi, 1956 (Guyana);
 Mysmena isolata Forster, 1977 (Santa Helena);
 Mysmena leucoplagiata (Simon, 1879) (Europa Meridional fins a l'Azerbaidjan);
 Mysmena phyllicola (Marples, 1955) (Samoa, Niue);
 Mysmena Tasmniae Hickman, 1979 (Tasmnia);
 Mysmena vitiensis Forster, 1959 (Fiji);
 Mysmena woodwardi Forster, 1959 (Nova Guinea);

Mysmenella.
Mysmenella Brignoli, 1980
 Mysmenella gongi Yin, Peng & Bao, 2004 (Xina);
 Mysmenella illectrix (Simon, 1895) (Filipines);
 Mysmenella jobi (Kraus, 1967) (Palertic);
 Mysmenella mihindi Baert, 1989 (Rwanda);
 Mysmenella papuana Baert, 1984 (Nova Guinea);
 Mysmenella saltuensis (Simon, 1895) (Sri Lanka);
 Mysmenella samoensis (Marples, 1955) (Samoa, Hawaii);

Mysmeniola.
Mysmeniola Thaler, 1995
 Mysmeniola spinifera Thaler, 1995 (Veneuela);

Mysmenopsis.
Mysmenopsis Simon, 1897
 Mysmenopsis archeri Platnick & Shadab, 1978 (Brasil);
 Mysmenopsis atahualpa Baert, 1990 (Per);
 Mysmenopsis beebei (Gertsch, 1960) (Trinidad);
 Mysmenopsis capac Baert, 1990 (Per);
 Mysmenopsis cidrelicola (Simon, 1895) (Veneuela);
 Mysmenopsis cienaga Mller, 1987 (Colmbia, Per);
 Mysmenopsis cymbia (Levi, 1956) (EUA);
 Mysmenopsis dipluramigo Platnick & Shadab, 1978 (Panam);
 Mysmenopsis femoralis Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Mysmenopsis funebris Simon, 1897 (Saint Vincent);
 Mysmenopsis furtiva Coyle & Meigs, 1989 (Jamaica);
 Mysmenopsis gamboa Platnick & Shadab, 1978 (Panam);
 Mysmenopsis huascar Baert, 1990 (Per);
 Mysmenopsis ischnamigo Platnick & Shadab, 1978 (Panam, Trinidad, Per);
 Mysmenopsis ixlitla (Levi, 1956) (Mxic);
 Mysmenopsis kochalkai Platnick & Shadab, 1978 (Colmbia);
 Mysmenopsis mexcala Gertsch, 1960 (Mxic);
 Mysmenopsis monticola Coyle & Meigs, 1989 (Jamaica);
 Mysmenopsis pachacutec Baert, 1990 (Per);
 Mysmenopsis palpalis (Kraus, 1955) (Mxic, Hondures);
 Mysmenopsis penai Platnick & Shadab, 1978 (Ecuador);
 Mysmenopsis schlingeri Platnick & Shadab, 1978 (Per);
 Mysmenopsis tengellacompa Platnick, 1993 (Costa Rica);
 Mysmenopsis tibialis (Bryant, 1940) (Cuba);
 Mysmenopsis viracocha Baert, 1990 (Per);
 Mysmenopsis wygodzinskyi Platnick & Shadab, 1978 (Per);
 Mysmenopsis yupanqui Baert, 1990 (Per);

Phricotelus.
Phricotelus Simon, 1895
 Phricotelus stelliger Simon, 1895 (Sri Lanka);

Tamasesia.
Tamasesia Marples, 1955
 Tamasesia acuminata Marples, 1955 (Samoa);
 Tamasesia marplesi Brignoli, 1980 (Nova Calednia);
 Tamasesia rotunda Marples, 1955 (Samoa);

Taphiassa.
Taphiassa Simon, 1880
 Taphiassa impressa Simon, 1880 (Nova Calednia);

Trogloneta.
Trogloneta Simon, 1922
 Trogloneta canariensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Trogloneta granulum Simon, 1922 (Europa);
 Trogloneta madeirensis Wunderlich, 1987 (Madeira);
 Trogloneta paradoxa Gertsch, 1960 (EUA);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Mismnid;
 Araneodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171165" title="Joaquim Lluh i Rissech" nonfiltered="4904" processed="4886" dbindex="69941">
Joaquim Lluh i Rissech (Lloret de Mar, Selva 1866 - Castellterol, Valls Oriental 1929) fou un advocat i poltic republic catal. Desprs d'exercir el magisteri al Vendrell, estudi dret i milit en el republicanisme federal, amb una actitud favorable al catalanisme. Intent apropar-se a la Uni Catalanista el 1899, per fracass i deix Josep Maria Valls i Ribot per a incorporar-se a la Lliga Regionalista el 1901. 

Per tamb trenc amb aquesta a causa de l'actitud de Francesc Camb durant la visita d'Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i inspirador ideolgic d'El Poble Catal. Aconsegu d'incorporar gradualment els dissidents de la Lliga cap al nacionalisme republic esquerr, i fou vicepresident i ideleg del Centre Nacionalista Republic el 1906. Inicialment era partidari de la coalici Solidaritat Catalana, per no accept el projecte de llei d'administraci local d'Antoni Maura, i fou acusat per aix d'sser-ne el principal responsable de la ruptura. 

Des del 1909 cerc el reagrupament de totes les forces republicanes al Principat, i, president del Centre Nacionalista Republic (1909-1912), organitz la Uni Federal Nacionalista Republicana el 1910 amb els federals i els membres de la Uni Republicana que no seguiren Alejandro Lerroux. Fou elegit Elegit regidor per la minoria republicana nacional a l'ajuntament de Barcelona del 1909 al 1913. Des del 1912 intent la coalici amb els republicans radicals, per no accept el pacte de Sant Gervasi, i des del 1914 deix la poltica activa. Tamb fou president de l'Ateneu Barcelons.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171168" title="Josep Maria Valls i Ribot" nonfiltered="4905" processed="4887" dbindex="69942">
Josep Maria Valls i Ribot (Barcelona 1849 - Vallvidrera, Barcelons 1911) fou un poltic republic catal. Estudi dret criminal a Barcelona, i fou membre de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i de la de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislacin de Madrid, i esdevingu un dels advocats ms prestigiosos de la seva poca. Des de molt jove milit al Partit Republic Democrtic Federal de Francesc Pi i Margall. El 1873 fou escollit diputat a les Corts Constituents de la Primera Repblica Espanyola. 

El 1882 form part del Consell Federal Espanyol i el 1883 ocup la vicepresidncia del Consell Regional Catal, que va aprovar el projecte de Constituci per a l'Estat Catal, de la redacci del qual havia estat encarregat ell. En aquest mateix Congrs va ser elegit president del Consell Regional, i represent diversos districtes catalans a les Corts de Madrid des de 1872 fins a la seva mort. 

Fund els peridics republicans El Federalista, La Voz de Catalua i La Regin Catalana. El 1898 fou empresonat per oposar-se a l'embarcament de tropes cap a la Guerra de Cuba. El 1903 es va unir a la Uni Republicana de Nicols Salmern, i a la mort de Francesc Pi i Margall esdevingu el lder ms destacat del federalisme catal, alhora que protest enrgicament quan foren prohibides les societats obreres. 

Sensible la reivindicaci catalanista, el 1905 represent el seu partit, que presid a la mort de Salmern, dins la Solidaritat Catalana. El 1910 va promoure la fusi de diferents grups federalistes i catalanistes de esquerra que doneria lloc a la Uni Federal Nacionalista Republicana, de la qual en fou president fins a la seva mort. 

 Obres .
 La asociacin, el municipio, el cantn y la federacin (1872);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171169" title="Colin McRae: DiRT" nonfiltered="4906" processed="4888" dbindex="69943">


Colin McRae: DiRT (tamb anomenat noms DiRT als EUA) s el sis videojoc de la saga Colin McRae Rally, desenvolupat per Codemasters. En aquesta entrega hi ha nous grfics, so, motor grfic i nous vehicles. El videojoc es centra en les curses en terrenys de sorra amb un estil dels esdeveniments del Campionat del Mn de Rallis.

 Llanament .
Dirt va ser llanat el 15 de juny del 2007 als Pasos Catalans i a la resta d'Europa i el 19 de juny del 2007 a l'Amrica del Nord per Xbox 360 i ordinador. La versi per PS3 est prevista que es llanar el 3 de setembre del 2007. 

Referncies.




 Enllaos externs .
  Lloc web oficial de DiRT;
  Comunitat del videojoc del Regne Unit;
  El reconeixement de la nacionalitat catalana en el videojoc;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171170" title="Stuntman: Ignition" nonfiltered="4907" processed="4889" dbindex="69944">


Stuntman Ignition (Stuntman 2) s el proper videojoc de la continuaci del Stuntman per la Xbox 360, PlayStation 3 i PlayStation 2. El 10 de maig del 2006 es va anunciar que THQ va adquirir els drets de la saga Stuntman pels originals publicadors, Atari. Tamb es va anunciar que Paradigm Entertainment estava desenvolupant el videojoc per les consoles de la nova generaci. El 29 de setembre del 2006, THQ va parlar per primera vegada sobre el videojoc a Xbox 360 Gamer,. 
Va estar llanat els Estats Units al 17 de setembre de 2007, a Australia 27 de setembre de 2007, a Europa al 28 de setembre de 2007 i al Jap al 21 de febrer de 2008. El joc ens posa en la pell d'un espacialista de cine que ha d'anar completan diferentes pelicules pasant pels llocs otorgats i realitzant les acrobacies que ens manen el director. Entre les seves pelicules estan: Aftershock, una pelicula catastrofica feta a la columbia britnica similar a Vulcano, Whoopin' and a Hollerin' 2 una aventura "country" gravada a Tennessee, Strike Force Omega, una pelicula d'acci militar gravada Kirguizistan, Overdrive, una pelicula policiaca feta a San Francisco, Never Kill Me Again, una pelicula d'acci parodia a les del James Bond gravada a la Xina i Night Avenger, una pelcula de superherois parodia a batman i gravada a una ciutat (no se sap quina) molt semblada a Chicago.

Referncies.




 Enllaos externs .
Informaci ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171171" title="Partit Republic Democrtic Federal" nonfiltered="4908" processed="4890" dbindex="69945">
El Partit Republic Democrtic Federal fou un partit poltic espanyol, amb especial influncia als Pasos Catalans, organitzat desprs de la revoluci del setembre del 1868. Volia concretar organitzativament federalisme i republicanisme. Inicialment fou sols un moviment que es pretengu fonamentar en la teoria del pacte de Francesc Pi i Margall. Compt de fet amb diversos centres d'iniciativa, per mancats d'una direcci incontestada, com el Club dels Federalistes de Barcelona, o el Casino Republic de l'Estat Balear de Palma de Mallorca. 

La seva representaci parlamentria fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l'abril del 1872 i 77 a l'agost del 1872 (d'ells, 37, 19, 24 i 31, correspongueren als Pasos Catalans). Comptava amb nombrosos diaris, com El Federalista, El Estado Cataln i La Alianza de los Pueblos de Barcelona, El Ampurdans de Figueres, El Iris del Pueblo de Palma de Mallorca, La Igualdad, La Discusin o El Pueblo Espaol de Madrid.
 Constituci del partit .
El moviment es divid ben aviat en moderats, que supeditaren el el partit respecte de la representaci parlamentria i cercaren l'acord amb altres forces poltiques, com ara els radicals, i intransigents, que es mostraren majoritriament inclinats als pactes regionals i a l'actuaci al carrer o a la insurrecci armada. Desprs del pacte de Tortosa del maig del 1869, i davant la proliferaci de pactes regionals, Francesc Pi i Margall impos un pacte nacional (juny del 1869), que de tota manera no pogu evitar la insurrecci federal de setembre-octubre, promoguda especialment pels intransigents de Catalunya en contra de les quintes. 

A partir del 1870 l'hegemonia dins el partit de Pi i Margall es bas en el manteniment d'un difcil equilibri entre l'esquerra i la dreta. La Primera Assemblea Federal celebrada a Madrid el mar de 1870 signific un important canvi orgnic, puix que deix de banda els pactes regionals com a motors organitzatius del partit, i establ un directori de cinc membres resident a Madrid (format per Pi i Margall, president, Emilio Castelar, Estanislau Figueras, Jos Mara de Orense i Barber) per tal d'assolir una major unitat i eficcia. Amb aix Pi i Margall venc fcilment l'atac de la dreta en la Declaraci de Premsa del 7 de maig de 1870 contra el pactisme i favorable a l'unitarisme, per no pogu evitar l'agreujament de la divisi interna i la constituci de comits locals republicans separats, moderats i intransigents, a Barcelona, a Valncia i a Palma de Mallorca. Tanmateix, Pi fou reelegit president en els successius directoris del 1871 i del 1872, majoritriament dominats pels moderats. 
 La Primera Repblica .
La inclusi d'una minoria intransigent, formada per Estvanez i Contreras, no imped la constituci d'un Consell Provisional de la Federaci Espanyola (octubre del 1872) que recolzant-se en els fets de Ferrol intent de dirigir una nova insurrecci generalitzada pel novembre del 1872. La proclamaci de la Primera Repblica Espanyola, paradoxalment, afavor l'agreujament de la divisi del partit. En general els caps parlamentaris feren costat a la poltica legalista de Pi i Margall, consistent en esperar a l'elecci d'unes corts constituents per a proclamar la repblica federal i elaborar una constituci prpia. Els intransigents de les "provncies", en especial al Principat, Pas Valenci i Andalusia, pretenien la immediata implantaci de les reformes administratives i poltiques promeses i actuaren amb independncia del directori de Madrid o del govern de la Repblica. 

Per la seva fora es mostr molt limitada quan hom celebr les eleccions generals pel maig del 1873. Es configur una nova tendncia de centre, formada per Nicols Estvanez, Eduardo Benot, Francisco Daz Quintero i Jos Mara de Orense, que, juntament amb el sector de dreta , dirigit per Emilio Castelar i Nicols Salmern, domin les noves corts i es constitu en el principal suport de Pi i Margall els mesos de juny i juliol.

Per el cantonalisme sorg amb fora independentment del Comit de Salvaci Pblica creat el 10 de juliol pels intransigents de Madrid, a part de provocar la sortida del poder de Pi i Margall, afavor el domini de la dreta i desorganitz el centre. El pes dels fets al Principat fou determinant. La fora dels intransigents hi fou limitada per l'avan continuat dels carlins amb les victries de Francesc Savalls a Berga el 28 de mar i a Alpens l'11 de juliol, que refren les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida, poc propenses a seguir els intransigents de la diputaci de Barcelona en els seus intents de proclamaci de l'Estat Catal (12 de febrer, 21 de febrer, 9-11 de mar, 19-26 de juliol). Caps de molt prestigi, com Baldomer Lostau i Prats, Anselm Clav, Sunyer i Capdevila, Gonal Serraclara i Costa o Rubau Donadeu, es passaren a posicions centristes. El perill carl provoc alhora la formaci de la Junta de Salvaci i Defensa de Catalunya i dificult la participaci en el cantonalisme, restant-li gran part del seu ress. 

 Reorganitzaci del partit .
Amb la Restauraci borbnica del 1874 el partit rest desorganitzat i mancat de lideratge clar. Fins el 1880 no comena a reorganitzar-se, grcies a l'ascens al poder de Prxedes Mateo Sagasta. Per una gran part dels lders coneguts  (Toms i Salvany, Pascual i Cases, Rubau Donadeu, Coromines, al Principat; Joaquim Fiol i Pujol, a les Illes Balears) s'alinearen amb Emilio Castelar i fracassaren els intents d'acostament entre Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall, alhora que Valent Almirall deixava el partit el 1881. Tot i aix, comptava amb amb Josep Maria Valls i Ribot, cap federal al Catalunya, el mallorqu Antoni Villalonga i altres. En l'Assemblea de Saragossa de juny del 1883 hom aprov un projecte de constituci federal i recoll bsicament les lnies elaborades pel congrs regional del partit a Catalunya celebrat els mesos d'abril i maig del mateix any, que aprov el projecte de constituci de l'Estat Catal dintre la Federaci Espanyola signat per Sunyer i Capdevila, Josep Maria Valls i Ribot, Lostau i Tutau.

El 1894 es va fixar el seu ideari de manera clara i concreta amb la redacci del Programa del Partido Federal, per el seu creixement fou molt escs.  Pi i Margall fou diputat a partir del 1886, aix com Valls i Ribot i alg ms a partir del 1891, per s'aguditz el quasi exclusiu suport de Catalunya. I endems la seva operativitat era mermada per una continuada resistncia als intents reunificadors del republicanisme i el manteniment d'una rgida ortodxia doctrinal. A finals de segle el partit era fora desorganitzat malgrat el prestigi de Pi i Margall i el partit a Catalunya amb la campanya d'oposici a la |guerra de Cuba.

Mentre que a Catalunya el partit topava amb els seguidors de Valent Almirall, i del Centre Nacionalista Republic, alhora que Valls i Ribot comen a diferenciar-se molt de la direcci de Pi i Margall amb l'intent d'aproximaci al catalanisme del 1899 i, sobretot, amb la signatura el 1901 del Manifest d'Uni Republicana Catalana. Al Pas Valenci topaven amb el blasquisme i a les Illes Balears el Partit d'Uni Republicana de Mallorca l'arracon totalment.

 Desaparici del partit .
Les relacions amb la direcci central del partit a Madrid empitjoraren a la mort de Pi i Margall, i el seu successor, Eduardo Benot, no va poder evitar el trencament del partit pel maig del 1905. El republicanisme federal continu essent fort a Catalunya, per incapa de crear una estructura de partit per sobre de l'acci dispersa dels caps poltics locals. Noms una petita part fu costat Alejandro Lerroux, qui mai no es mostr partidari del federalisme, i la majoria es va unir a les diferents formacions del republicanisme catalanista (Uni Republicana, CNR, UFNR). El que quedava del partit, desprs de formar part de la Solidaritat Catalana, s'un el 1909 a l'Esquerra Catalana i finalment el 1910 s'incorpor a la Uni Federal Nacionalista Republicana, pal de paller del republicanisme i federalisme catalanista.  

 Lectures .
 Particularisme i Regionalisme per Flix Cucurull i Tey;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171173" title="Symbion pandora" nonfiltered="4909" processed="4891" dbindex="69946">

Symbion pandora va ser el primer membre descobert del gnere Symbion i per tant, tamb, del flum dels ciclifors, el 1995 per Reinhardt Kristensen i Peter Funch en la boca d'un Nephrops norvegicus. Es va crear un flum expressament per a aquesta espcie, per no se sap molt b on collocar-lo. Morfolgicament t retirada amb un briozou o un entoprocte, per s'han descobert similituds anatmiques amb els gnatfers.

 Enllaos .
A Lobster's Microscopic Friend ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171176" title="Triconodont" nonfiltered="4910" processed="4892" dbindex="69947">

Els triconodonts (ordre Triconodonta, tamb coneguda com Eutriconodonta) constitueixen un grup de mamfers primitius que sn els parents ms propers dels ancestres de tots els mamfers presents avui en dia. Els triconodonts van viure entre el Trisic i el Cretaci. Sn un dels pocs grups d'animals no-tris que es poden classificar com a mamfers per a qualsevol definici. Molts altres grups de mamfers del Mesozoic sn emplaats fora de Mammalia, d'acord amb la definici cladista del mot "mamfer".

El nom, que significa "Tres dents cnics", es basa en una de les seves caracterstiques fonamentals. Tenen una morfologia tpica dels proto-mamfers: petits, peluts, animals tetrpodes amb cues llargues. Probablement eren animals nocturns, evitant d'aquesta manera depredadors com els dinosaures. Tot i aix, evidncies recents provinents de Xina suggereixen que alguns triconodonts podien caar petits dinosaures. 

Referncies.
 Large mammals once dined on dinosaurs by Jeff Hecht. NewScientist.com news service, 12 de gener de 2005. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171181" title="Army of Two (videojoc)" nonfiltered="4911" processed="4893" dbindex="69948">


Army of Two s un videojoc desenvolupat per Electronic Arts, que ser compatible per Xbox 360 i PlayStation 3 a finals del 2007. Hi ha dates diferents en diversos llocs web d'Internet que diuen que el videojoc sortir al mercat per les dates entre el juny i el novembre del 2007. No obstant aix, els desenvolupadors encara no han confirmat la data de llanament oficial per a cada consola.

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171185" title="Army of Two" nonfiltered="4912" processed="4894" dbindex="69949">

Art:  una can del grup de msica angls de pop-rock, anomenat Dum Dums. Vegeu Army of Two (can).
Entreteniment:  un videojoc d'Electronic Arts. Vegeu Army of Two (videojoc).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171187" title="Avalon (videojoc)" nonfiltered="4913" processed="4895" dbindex="69950">


Pel videojoc de 1984 per la ZX Spectrum, vegeu Avalon The 3D Adventure Movie.;
Avalon s un videojoc actualment en desenvolupament per Climax Studios per la PlayStation 3 i l'Xbox 360. L'equip l'est desenvolupant amb el seu motor de desenvolupament anomenat, Blimey 2.

 Enllaos externs . 
  Anunci pblic del videojoc a la web de Climax;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171194" title="Llista d'espcies de simfitogntids" nonfiltered="4914" processed="4896" dbindex="69951">
Aquesta s la llista d'espcies de simfitogntids, una famlia d'aranyes araneomorfes. Cont la informaci recollida fins el 18 de juliol de 2006 i hi ha citats 6 gneres i 44 espcies. La seva distribuci es localitza a Amrica Central i voltants, Sud-frica i alguns llocs de l'frica Central, Oceania, Sud-est d'sia i Jap.


 Gneres i espcies .
Anapistula.
Anapistula Gertsch, 1941
 Anapistula appendix Tong & Li, 2006 (Xina);
 Anapistula aquytabuera Rheims & Brescovit, 2003 (Brasil);
 Anapistula Austrlia Forster, 1959 (Queensland);
 Anapistula ayri Rheims & Brescovit, 2003 (Brasil);
 Anapistula bebuia Rheims & Brescovit, 2003 (Brasil);
 Anapistula benoiti Forster & Platnick, 1977 (Congo);
 Anapistula bifurcata Harvey, 1998 (Territori del Nord);
 Anapistula boneti Forster, 1958 (Mxic);
 Anapistula caecula Baert & Jocqu, 1993 (Costa d Ivori);
 Anapistula cuttacutta Harvey, 1998 (Territori del Nord);
 Anapistula guyri Rheims & Brescovit, 2003 (Brasil);
 Anapistula ishikawai Ono, 2002 (Jap);
 Anapistula jerai Harvey, 1998 (Malisia, Borneo, Kalimantan, Krakatoa);
 Anapistula pocaruguara Rheims & Brescovit, 2003 (Brasil);
 Anapistula secreta Gertsch, 1941 (EUA fins a Colmbia, Bahames, Jamaica);
 Anapistula seychellensis Saaristo, 1996 (Seychelles);
 Anapistula tonga Harvey, 1998 (Tonga);
 Anapistula troglobia Harvey, 1998 (Oest d'Austrlia);
 Anapistula ybyquyra Rheims & Brescovit, 2003 (Brasil);

Anapogonia.
Anapogonia Simon, 1905
 Anapogonia lyrata Simon, 1905 (Java);

Curimagua.
Curimagua Forster & Platnick, 1977
 Curimagua bayano Forster & Platnick, 1977 (Panam);
 Curimagua chapmani Forster & Platnick, 1977 (Veneuela);

Globignatha.
Globignatha Balogh & Loksa, 1968
 Globignatha rohri (Balogh & Loksa, 1968) (Brasil);
 Globignatha sedgwicki Forster & Platnick, 1977 (Belize);

Patu.
Patu Marples, 1951
 Patu digua Forster & Platnick, 1977 (Colmbia);
 Patu eberhardi Forster & Platnick, 1977 (Colmbia);
 Patu marplesi Forster, 1959 (Samoa);
 Patu saladito Forster & Platnick, 1977 (Colmbia);
 Patu samoensis Marples, 1951 (Samoa);
 Patu silho Saaristo, 1996 (Seychelles);
 Patu vitiensis Marples, 1951 (Fiji);
 Patu woodwardi Forster, 1959 (Nova Guinea);

Symphytognatha.
Symphytognatha Hickman, 1931
 Symphytognatha blesti Forster & Platnick, 1977 (Nova Galles del Sud);
 Symphytognatha brasiliana Balogh & Loksa, 1968 (Brasil);
 Symphytognatha carstica Brescovit,  lvares & Lopes, 2004 (Brasil);
 Symphytognatha chickeringi Forster & Platnick, 1977 (Jamaica);
 Symphytognatha fouldsi Harvey, 2001 (Oest d Austrlia);
 Symphytognatha gertschi Forster & Platnick, 1977 (Mxic);
 Symphytognatha globosa Hickman, 1931 (Tasmnia);
 Symphytognatha goodnightorum Forster & Platnick, 1977 (Belize);
 Symphytognatha imbulunga Griswold, 1987 (Sud-frica);
 Symphytognatha orghidani Georgescu, 1988 (Cuba);
 Symphytognatha picta Harvey, 1992 (Oest d Austrlia);
 Symphytognatha tacaca Brescovit,  lvares & Lopes, 2004 (Brasil);
 Symphytognatha ulur Platnick, 1979 (Nova Guinea);

 Referncies .
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Simfitogntid;
 Araneodeu;
 Classificaci de les aranyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171196" title="The Bigs" nonfiltered="4915" processed="4897" dbindex="69952">




The Bigs s un videojoc de beisbol amb un estil arcade que va ser llanat per la Wii, Xbox 360, PlayStation 2, PlayStation 3 i PlayStation Portable. El videojoc t un bon mode en lnia de fins a 4 jugadors per partit, per aquesta opci no est disponible per la Wii. Va ser llanat el 26 de juny del 2007. Tamb hi ha en el mode Carrera, "Create-a-Rookie", que el jugador ha de crear un jugador de beisbol de la categoria Rookie per a ser al capdamunt del Hall of Famer.

El primer base del St. Louis Cardinals, l'Albert Pujols, s el jugador de la portada. Es va llanar una versi limitada a les botigues de Future Shop i Best Buy,   que hi ha el primer base dels Minnesota Twins, en Justin Morneau, a la coberta.

La rdio s feta per Damon Bruce a play-by-play.

 Banda sonora .
La banda sonora inclou els segents artistes i canons:

"The Memory Will Never Die" - Default;
"Famous" - Puddle of Mudd;
"Hit Me Up" - Gia Farrell;
"Plush" - Stone Temple Pilots ;
"Nearly Lost You" - Screaming Trees ;
"Oceans Size" - Jane's Addiction;
"Millennium" - Killing Joke ;
"Tearing" - Rollins Band ;
"More Human than Human" - White Zombie ;
"Dreamworld" - Midnight Oil;
"Hung Out to Dry" - Fu Manchu ;
"Ace of Spades" - Motrhead ;
"Down on the Street" - The Stooges ;
"Jerry Was a Racecar Driver" - Primus ;
"Somebody" - Blue October;
"Insanity Rains" - Satellite Party ;
"Satisfied" - Highbench;

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  Consecucions de l'Xbox 360;
  Actualitzacions dels Roster per la versi de The Bigs per la Wii;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171203" title="2K Sports" nonfiltered="4916" processed="4898" dbindex="69953">


2K Sports s una empresa subsidiria de Take-Two Interactive Software, Inc., i publica videojocs amb els dos estudis de desenvolupament, Visual Concepts i Kush Games. Els videojocs publicats sota 2K Sports en centren en videojocs, amb altes llicncies i productes especials. Sn els publicadors de les sagues de videojocs com el All-Pro Football 2K, NBA 2K, Major League Baseball 2K, NHL 2K i Top Spin.

 Videojocs .
 Amped 3 (2005);
 College Hoops 2K6 (2005);
 College Hoops 2K7 (2006);
 Major League Baseball 2K6 (2006);
 Major League Baseball 2K7 (2007);
 NBA 2K;
 NFL 2K;
 NHL 2K;
 Top Spin (versi per PlayStation);
 Top Spin 2 (2006);
 Torino 2006;
 World Poker Tour;
 All-Pro Football 2K8 (2007);
 The BIGS;

 Desenvolupadors interns .
Kush Games;
Visual Concepts;

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial de 2K Sports;
  Lloc web oficial de 2K Games;
  Lloc web oficial de Take 2;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171207" title="Coagulaci" nonfiltered="4917" processed="4899" dbindex="69954">
La coagulaci de la sang s un fenomen pel qual s'efectua la transformaci de la fase lquida de la sang en fase slida, formant-se el que s'anomena cogul. Aquest fenomen visible, es produeix en pocs minuts quan la sang s extreu en un tub sec. Quan el procs es realitza en el tub, es parla de cogul i quan t lloc accidentalment en els vasos sanguinis, es parla de trombe. L'infart de miocardi s un exemple anormal i patolgic d aquests procs.
La coagulaci de la sang s un dels mecanismes de defensa que posseeix el cos per a evitar o detenir una hemorrgia. 

Procs.
Quan ens fem una ferida, t lloc el trencament de vasos sanguinis. Quan aix passa, el vas sanguini es contrau (vasoconstricci) reduint la prdua de sang. Les plaquetes formen llavors un tap temporal que ser reemplaat pel cogul de fibrina que unir les plaquetes i el vas sanguini danyat. Per a formar aquest cogul de fibrina s ha de succeir una srie de reaccions qumiques en les quals intervenen, a ms d uns 15 factors inicials, dos protenes anomenades protrombina i tromboplastina, amb les quals es forma l'enzim trombina, que al seu torn convertir el fibrinogen en fibrina. s llavors que les plaquetes es disposen en forma de xarxa, i s hi adhereix tant la Fibrina, com els altres components de la sang (glbuls blancs, glbuls rojos (eritrcits) i elements figurats)


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171209" title="Alexandre Gal i Coll" nonfiltered="4918" processed="4900" dbindex="69955">
Alexandre Gal i Coll (Camprodon, Ripolls, 1886 - Barcelona, 1969) fou un pedagog i historiador catal. Pare de Jordi Gal i Herrera.

Fou deixeble del seu oncle Bartomeu Gal i Claret (1850-1902) i de Pompeu Fabra fins a catorze anys. Ms tard, complet la seva formaci de manera autodidctica (vinculant-se a l'obra i l'ideari de l'Institut Rousseau de Ginebra) i treball de comptable fins el 1909. Aquell any, i sense tindre encara el ttol de mestre, va iniciar la seva tasca pedaggica a l'Escola de Mestres de Joan Bardina. La seva activitat educativa abra diversos camps (mestre de minyons, mestre de mestres, promotor d'iniciatives culturals i escolars, lingista, teric de l'educaci, historiador de la cultura...) i assol en cada un d'ells un alt nivell com veurem tot seguit.

El 1910 hom li encarreg la direcci de l'Escola Vallparads de Terrassa, i el 1915 comen la seva collaboraci amb Prat de la Riba com a funcionari del Consell d'Investigaci Pedaggica, ms tard Consell de Pedagogia, del qual fou secretari general (1916-23). Al mateix temps organitz les escoles d'estiu (1915, fins el 1932, interrompudes durant la Dictadura de Primo de Rivera), fou administrador general de l'Escola Industrial (1917), dirig els estudis normals de la Mancomunitat (1920) i l'Escola Montessori dependent de la Mancomunitat (1922), fund i dirig el "Butllet dels Mestres" (1922) i public nombrosos articles a "Quaderns d'Estudi" i fou nomenat president de la comissi tcnica de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana (1922-1969).

El 1924, truncada la seva obra de funcionari, fund, amb un grup de mestres i alumnes de la clausurada Escola Montessori, la Mtua Escolar Blanquerna (1924-1939), on es dedic activament a l'experimentaci dels mtodes de l'escola activa, que recoll en l'obra Mesura objectiva del treball escolar (1928).

Particip en el Primer Congrs de Bilingisme (Luxemburg, 1928) i en el Congrs Internacional de l'Educaci Nova de Nia (1932). Proclamada la Segona Repblica Espanyola, fou nomenat secretari general del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i desprs del juliol del 1936 hom li confi el negociat de llengua catalana i, ms tard, la ctedra de metodologia de l'ensenyament del llenguatge a la Universitat de Barcelona. 

El 1939 s'exili a Tolosa, on resid fins el 1943. Novament a Barcelona, es dedic a treballs editorials i emprengu la tasca d'historiador de la cultura. Treball en l'obra Histria de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936 (en 23 volums, publicats per la Fundaci Alexandre Gal en 1978-1986) vast recull sobre aquest tema essencial redactat amb una visi sovint personal; public un tros de Calaix de sastre del Bar de Mald (El collegi de la bona vida) i collabor a Un segle de vida catalana (1961). 

A partir del 1955 mantingu continuats contactes amb els mestres que portaren a terme un nou moviment de renovaci pedaggica a Catalunya. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1968). 

Altres obres importants seves sn:
 Per la llengua i l'escola (1931);
 Llions de llenguatge (1931);
 Activitat i llibertat en educaci (1932) en collaboraci amb la seva esposa, Josepa Herrera;
 Introducci a la Gramtica, I (1935) i II (1937);
 Rafael d'Amat, Bar de Mald (1954). Premi Aedos;
 Una hipottica revolta d'uns mestres hipottics (1964);
 Mirades al mn actual (1967);

Enllaos externs.
 http://www.timeu.net/filosofiacatalana/article8.htm;
 http://www.timeu.net/phcih/alexandregali.htm ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171211" title="Lliga Catalana (partit)" nonfiltered="4919" processed="4901" dbindex="69956">
La Lliga Catalana fou el nom que el 1933 adopt la Lliga Regionalista quan es va reestructurar com a partit i hi incorpor gent de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i el sector ms catlic d'Acci Catalana que es neg a formar part del Partit Republic Catal. Mostraren la seva fidelitat al nou rgim sorgit de la Segona Repblica Espanyola i pretenien ser l'alternativa oposada a l'Esquerra Republicana de Catalunya, de cara a les eleccions generals espanyoles de 1933, en les que van assolir un bon resultat. 

Aix provoc que els sectors republicans i esquerrans es reorganitzessin per a les eleccions municipals del gener del 1934, on la Llig sofr un cert retrocs i una campanya d'agressions, que dugu els seus representants a abandonar el Parlament de Catalunya en senyal de protesta. Aprofitant la seva absncia, el Parlament aprov la llei de Contractes de Conreu, a la qual aquesta s'oposava acarnissadament amb suport de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre i contra el sindicat Uni de Rabassaires. La Lliga intent d'oposar-se a la defecci de la dreta espanyola cap a posicions ms radicals, per no se'n va sortir. No particip en els fets del sis d'octubre del 1934 i alhora que expressava el seu rebuig a la revolta, protestava tmidament contra la retallada de l'autonomia catalana. 

Va participar en els els governs de la Generalitat intervinguda des d'abril de 1935 a gener de 1936, a vegades amb governs formats per gent ntegrament del seu partit i presidit per Flix Escalas. Per la CEDA va intentar crear Acci Popular Catalana, filial seva a Catalunya, cosa que els oblig a trencar el pacte de collaboraci de la Lliga amb la CEDA i va minar el seu prestigi. A les eleccions del febrer del 1936 la Lliga va promoure la coalici Front Catal d'Ordre contra el Front d'Esquerres promogut per ERC i USC, per el fracs electoral provoc la defecci del sector ms dret, cosa que la dugu cap al centre, a la collaboraci amb el Parlament de Catalunya restaurat, alhora que acceptava la llei de Contractes de Conreu. 

L'esclat de la guerra civil espanyola de 1936-1939 la deix en una situaci ideolgica insostenible en el camp republic, i va desaparixer. Molts dels seus dirigents se n'anaren a l'exili o, com Francesc Camb, donaren suport econmic i ideolgic, Francisco Franco; d'altres s'amagaren i es mantingueren al marges del conflicte. Alguns destacats collaboradors posteriors del rgim franquista, com Jos Mara de Porcioles, militaren a la Lliga.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171212" title="BlackSite: Area 51" nonfiltered="4920" processed="4902" dbindex="69957">



BlackSite: Area 51 s un videojoc i la continuaci de Area 51. El videojoc est previst per ser llanat per PlayStation 3, Windows i Xbox360 a l'estiu del 2007. S'est desenvolupant per Midway Austin i es publicar per Midway que va ser el desenvolupador i publicador del videojoc, Area 51. Va ser llanat un demo del videojoc a travs del Xbox Live Marketplace l'11 de maig de 2007.

 Argument .
El videojoc es desenvolupa en una base militar d'alt nivell tecnolgic secreta a Nevada. En tot un poble petit americ hi abunden extraterrestres. El govern est totalment desesperat en intentar  acabar amb aquest problema. Tot depn de les accions que faci en Aeran Pierce, un agent operatiu de les Forces Especials en un dels moments ms explosius de la histria americana.

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial;
  Lloc web del publicador;
  Anlisi del videojoc;
  Anunci de llanament;
  Vdeo sobre la jugabilitat del videojoc a GameVideos;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171213" title="Marta Esteban i Roca" nonfiltered="4921" processed="4903" dbindex="69958">
Marta Esteban i Roca ( Barcelona ) s una productora de cinema catalana.

Va nixer a la ciutat de Barcelona, on estudi Cincies econmiques i msica. 

Desprs de residir durant uns anys al Per, on realitz un seguit de documentals, l'any 1985 inicia la seva collaboraci amb Televisi de Catalunya (TVC), esdevenint la realitzadora de programes com Curar-se en salut o Cinema 3. L'any 1991 abadon TVC per dedicar-se a l'activitat de productora executiva i accionista de la companyia "Messidor Films SL", amb la qual ha produt pellcules de directors com Alain Tanner, Ken Loach, Cesc Gay o Joaquim Oristrell.

L'any 1996 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cinema, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva tasca en l'rea de producci. 

Enllaos externs.
  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171216" title="Symbion" nonfiltered="4922" processed="4904" dbindex="69959">

Symbion s un gnere d'uns peculiars animals microscpics que no tenen parents obvis i que per tant s'han classificat en el seu propi flum dels ciclifors (Cycliophora).

Reproducci.
Symbion pot reproduir-se tant asexualment per gemmaci com sexualment. En la reproducci sexual el mascle, en estadi d'alimentaci, s'ajunta i fecunda a una femella en gemmaci. Llavors la femella se separa de l'estat d'alimentaci i s'arrapa a un altre hostatger. All la larva es desenvolupa dins seu. La femella mor i la larva surt.

Enllaos externs.
A lobster's microscopic friend;
Cycliophora;

Referncies.
;
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171224" title="Stranglehold (videojoc)" nonfiltered="4923" processed="4905" dbindex="69960">


Stranglehold (o John Woo Presents Stranglehold) s un videojoc d'acci en tercera persona actualment sota el desenvolupament de Midway Games (estudi de Xicago) des del 2005, per les consoles de la setena generaci (PS3, X360, Wii). s el primer videojoc de Midway en utilitzar el motor Unreal Engine 3, que va ser desenvolupat amb la collaboraci de John Woo. El videojoc ens transporta a Hong Kong i a Xicago.

Referncies.


 Enllaos externs .
  Trilers d'Stranglehold a GameTrailers;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171228" title="Pacte de Sant Gervasi" nonfiltered="4924" processed="4906" dbindex="69961">
El Pacte de Sant Gervasi fou una aliana electoral acordada entre el Partit Republic Radical i la Uni Federal Nacionalista Republicana per a les eleccions legislatives del 8 de mar de 1914. 

Quan el govern d'Eduardo Dato convoc les eleccions generals, el republicanisme catal es trobava en una crisi greu; la UFNR era molt afeblida per les derrotes de l'any anterior, i dividida entre un sector liberal representat per Pere Coromines, i l'ala esquerra, obrerista i socialitzant, de Francesc Layret,  i no aconseguia d'atreure el potencial electorat d'esquerra, els treballadors. Els radicals d'Alejandro Lerroux tamb eren en davallada, perdien la base obrera i es veien empesos cap a la dreta. Ambds partits cercaren l'ajuda mtua davant la puixana de la Lliga de Catalunya. 

Jaume Carner i Pere Coromines negociaren amb els dirigents radicals a la casa que Hermenegildo Giner de los Ros tenia al barri de Sant Gervasi (Barcelona), d'on procediria el nom popular de pacte de Sant Gervasi. El manifest electoral, que aplegava els dos partits en una Junta de Defensa Republicana, proposava un programa com de lluita contra la guerra del Marroc, contra la monarquia i contra la Lliga de Catalunya, amb lleugeres allusions favorables a l'autonomia catalana; el signaven els radicals Hermenegildo Giner de los Ros, Alejandro Lerroux i Emiliano Iglesias, i els catalanistes  Pere Coromines, J. Moles i Ormella, S. Albert, Frederic Rods i Joaquim Salvatella. El pacte, per, provoc una immediata onada de baixes a la UFNR (la redacci d'El Poble Catal en bloc) i els resultats de les eleccions foren molt adversos: de vint candidats a tot Catalunya, noms set aconseguiren l'acta, dos radicals i cinc nacionalistes. Ms greu, fou, per, la defecci de la Uni per part dels elements ms nacionalistes i del sector socialment ms avanat encapalat per Francesc Layret.

Com a resultat, el 1914 la UFNR rest definitivament ensorrada com a alternativa poltica i aglutinant del catalanisme d'esquerres, i la Lliga de Catalunya no va tenir gaireb cap oposici poltica de pes fins a la dictadura de Miguel Primo de Rivera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171236" title="Trndelag" nonfiltered="4925" processed="4907" dbindex="69962">

Trndelag s una regi geogrfica del centre de Noruega que comprn els comtats de Nord-Trndelag i Sr-Trndelag. El nom Trndelag prov del nom tribal trnder i de la paraula lag (llei) i significa "rea de la llei dels trnders". 

Tamb rep els noms de "Midt-Norge" o "Midt-Noreg" (Noruega del mig) a causa de la posici de la regi, aproximadament al centre de Noruega. No obstant aix, el terme Midt-Norge normalment tamb inclou el comtat de Mre og Romsdal. 

Una persona orinda de Trndelag s un trnder. La major ciutat, capital extraoficial de Trndelag i tamb la primera capital de Noruega, s Trondheim (Sr-Trndelag).

 Enllaos externs.
 Trndeland/Trndeland;
 Diccionario Trndersk - Noruec;
 TV Trndelag (en noruec);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171237" title="The Constant Gardener" nonfiltered="4926" processed="4908" dbindex="69963">
The Constant Gardener s una pellcula del 2005 dirigida per Fernando Meirelles, co-producci anglesa, alemanya i kenyana, i amb la que Rachel Weisz va guanyar un Oscar a la millor actriu secundria. Est basada en la novella de John le Carr del mateix nom, traduda al catal com "El jardiner constant".

Sinopsi.

Justin Quayle (Fiennes) s un diplomtic britnic destinat a Kenya la dona del qual s assassinada al costat d'un home sospits de ser la seva amant, un activista defensor dels drets humans de la regi. Quayle decideix llavors investigar els assassinats, i comena a descobrir molt ms del que esperava.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171240" title="Antoni Suol i Pla" nonfiltered="4927" processed="4909" dbindex="69964">
Antoni Suol i Pla (el Masnou, Maresme 1859 - Barcelona 1918) fou un poltic catalanista i republic. Fou president de la junta permanent d'Uni Catalanista el 1897. Ms tard s'adher al Centre Nacionalista Republic el 1906 i posteriorment particip en la creaci de la Uni Federal Nacionalista Republicana el 1910. Fou elegit diputat provincial el 1909 i com a tal sign pel maig del 1911 la proposta de constituci de la Mancomunitat de Catalunya. El 1914, per abandon la UFNR, disconforme amb la signatura del pacte de Sant Gervasi, i intent amb Antoni Rovira i Virgili la constituci d'una alternativa d'esquerra catalanista.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171243" title="CyberTiger" nonfiltered="4928" processed="4910" dbindex="69965">


CyberTiger s un videojoc de golf que mostra el golfista professional, Tiger Woods, per la Nintendo 64, PlayStation i Game Boy Color llanat el 2000.

Enllaos externs.
  El videojoc a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171245" title="Joaquim Salvatella i Gibert" nonfiltered="4929" processed="4911" dbindex="69966">
Joaquim Salvatella i Gibert (Barcelona 1881 - Madrid 1932) fou un advocat i poltic catal. 

Va treballar com passant de Josep Maria Valls i Ribot i es va afiliar al Partit Republic Democrtic Federal. Fou escollit diputat per Figueres en representaci del Partit Republic Federal a les eleccions de 1905 i 1907. En 1910, va presidir la minoria de la conjunci entre republicans i socialistes i va ser un dels fundadors de la Uni Federal Nacionalista Republicana amb la qual concorrer a les eleccions de 1910 i 1914 per la mateixa circumscripci territorial (provncia de Girona); com a tal va signar el 1914 el Pacte de Sant Gervasi, que va suposar la derrota del partit i perdre l'acta de diputat. En 1916 s'installa a Madrid i s'un al Partit Liberal (fracci del comte de Romanones) amb el qual novament ser diputat en les eleccions de 1916, per Granada, 1918 i 1919, per Guadalajara, i 1920 i 1923, pel disctricte d'Alcoi. 

Va ser ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en el govern que va presidir el Comte de Romanones. Entre el 7 de desembre de 1922 i el 15 de setembre de 1923 tornaria a ocupar la cartera ministerial sota la presidncia de Manuel Garca Prieto. En 1923, a l'instaurar-se la dictadura del general Primo de Rivera va abandonar la poltica.  El 1930 fou jutjat pel fet d'haver acusat Alfons XIII d'sser l'instigador del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171246" title="GT 64: Championship Edition" nonfiltered="4930" processed="4912" dbindex="69967">


GT 64: Championship Edition (o tamb "Grand Tour 64") s un videojoc de curses per la Nintendo 64 que va ser llanat al Jap com a City Tour GrandPrix: Zen Nihon GT Senshuken amb dos noves pistes exclusives japoneses el 1998. Per aix el seu ttol, va ser llicncia del All-Japan GT Championship, mostrant cotxes i conductors de la temporada de 1997. .

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171247" title="Pontiac (desambiguaci)" nonfiltered="4931" processed="4913" dbindex="69968">

Pontiac (o Obwdiyag), cabdill dels ottawa.
Pontiac (autombil), la marca d'autombils. ;
Pontiac (Illinois), ciutat d'Illinois.
Pontiac (Michigan), ciutat de Michigan.
Pontiac (Quebec), ciutat del Quebec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171249" title="Creaci" nonfiltered="4932" processed="4914" dbindex="69969">
La Creaci s l'acte pel qual una divinitat forma el mn, el cosmos o la vida. Constitueix una crencia bsica de les principals religions i mitologies. En l'poca moderna s'ha intentat conjugar amb les explicacions cientfiques (creacionisme). Suposa una cosmogonia basada en una fora sobrenatural o intelligent, que exclou l'atzar. En algunes tradicions la creaci s posterior a l'aparici dels dus (que creen les criatures, el mn i els altres) i en altres es dna simultniament (tamb els dus sn creats). La creaci pot ser ex nihilo (la divinitat crea alguna cosa on abans noms hi havia el no-res) o a partir d'una matria primordial.

La creaci a les grans religions monoteistes.
El judaisme i el cristianisme creuen que el mn va sorgir per ordre de Du, tal i com s'explica al Gnesi. Alguns corrents defensen la lectura literal de la Bblia (i daten fins i tot el moment), altres pensen que el relat vol emfasitzar que tot existeix per voluntat divina (per tant Du seria la causa primera de l'existncia) i que l'sser hum s el final del procs de creaci per ser la criatura ms perfecta (feta a imatge i semblana de Du, amb un nima). jk

La creaci es divideix en diversos dies, que per a alguns sn una metfora de l'evoluci. Aix, el primer dia Du separa la llum de les tenebres (permetent de forma grfica l'existncia del temps amb el pas del dia i de la nit, ja que Ell s etern per definici). El segon separa les aiges primordials, fent que existeixi un cel i un mar (s a dir, el concepte d'espai). El tercer dia ajunta les aiges inferiors per permetre aparixer la terra seca, on creixeran els vegetals. El quart crea els astres principals, mentre que el cinqu crea els primers animals: peixos i ocells (tots els que no pertanyen estrictament a la terra). El sis dia crea la resta d'animals, incloent l'sser hum, i el set, el xabbat o disabte, descansa i admira la seva obra, que s bona per naturalesa (ja que Du s perfecte). 

Segons la Tradici Jueva, l'any de la Creaci fou l'any 1812 aC. 

L'Islam t una visi semblant, si b no est tan detallada a l'Alcor. Les tres religions subratllen el paper de la paraula, ja que la divinitat dna una ordre verbal perqu les coses comencin a existir. Aquesta creena en el poder del verb explicar corrents com els encateris de la mgia clssica o la lectura cabalstica dels textos sagrats. En les tres tradicions Du s preexistent a tot, no s creat ja que s etern.

La creaci a l'hinduisme.
Als textos vdics es parla de "creacions" en plural, ja que tot segueix un cicle imparable de reencarnacions, per tant hi ha diversos mns que apareixen, duren un cert temps (un dia de Brama, equivalent a 4320000000 anys terrestres) i es destrueixen per donar llocs a uns altres. Aquest procs es repetir fins a cent vegades (sent una xifra metafrica per indicar multitud).

La creaci suposa posar ordre en un caos primordial, en el que ni hi ha ni deixa d'haver-hi res, en una concepci tpica de la filosofia oriental, que fuig del dualisme extrem. Dins cada creaci apareixen els diversos dus, que al seu torn originen les espcies, costums i objectes.

La creaci al mn maia.
El Popol Vuh s el text sagrat que narra la creaci maia. El du original (del que no se sap res) conviu amb dos dus, Tepeu i Gucumatz, amagats en un caos blau i verd (per tant dins de l'aigua, com a la majoria de tradicions). Aquests dos dialoguen i arriben a l'acord de crear tot el que existeix. Tamb s a partir de la paraula que comencen a sorgir les coses i omplen el buit que hi havia abans.

Intenten que les noves criatures els respectin i els preguin per els animals no saben parlar. Intenten crear els homes de diverses matries, entre elles fang (una altra constant mitolgica) i fusta, per les races no sn apropiades i les destrueixen o converteixen en micos. Llavors demanen consells als seus avantpassats (dels que tampoc se sap l'origen) i aquests aconsellen usar el blat de moro per crear l'sser hum.

La visi inca.
De les tenebres inicials, Viracocha va emergir del llac Titicaca amb uns quants ssers humans (de nou els homes sn ssers similars a la divinitat i diferents de la resta d'animals) i llavors va crear la llum, el mn i les diferents espcies. Del sol va descendre l'Inca primer, que es va aparellar amb les dones originals. La raa humana va oblidar, per, agrair al creador la seva existncia i aquest va detenir la pluja, fent impossible la vida. 

Un nou du va sorgir, Pachacamac, i va convertir totes les persones en micos (una tradici semblant a una de les races fallides dels maies) per tornar a comenar la seva prpia creaci desprs d'haver fet fugir Viracocha, que va anunciar que tornaria de ms enll de les aiges (aix explica en part la relaci dels inques amb els colonitzadors espanyols, que venien travessant l'oce d'aquest indret indeterminat). Pachacamac i la seva famlia divina van convertir-se en els amos de Cuzco, amb la seva raa de gent que els adorava

Les dues visions xineses.
Els primers escrits xinesos no tenen cap mite de creaci prpiament dit. Ms endavant, el daoisme propos que el Dao era la fora creadora, en un paper similar al arch grec i lluny del paper de la divinitat monoteista. Aquest Dao va fer que del no-res sorg l'existncia, entesa com a principi metafsic, en la lnia de l'sser de Parmnides. L'existncia va donar lloc al Yin i al Yang, que al seu terme van crear la resta de coses existents. Cal subratllar que aquest mite s fora conceptual, allunyat de la majoria de tradicions que identifiquen els objectes creats amb objectes realment existents, a mode d'arquetips.

Potser per aquesta vaguetat va sorgir una versi alternativa, que conviu amb aquesta. L'univers va nixer d'un ou, dins el qual vivia un du. Quan aquest va nixer va trencar l'ou en dues meitats; la superior va esdevenir el cel i la inferior la terra i el mar. El du va viure i quan va morir va esclatar en diferents trossos, que van donar lloc a la vida. Aquest mite recull la creena panteista, segons la qual la vida s sagrada i per tant tots els ssers tenen alguna cosa de la divinitat, creena estesa en moltes comunitats. Un ou similar es troba a una cultura fora allunyada: la finesa.

Tradicions asitiques.
El poble asitic dels ainu t un mite de creaci propi: hi ha sis cels i sis inferns, on viuen tota classe de dus i dimonis. El superior s la llar de Kaimu, el creador, envoltat d'aigua i d'una muralla de metall encantat que ning pot traspassar. Tot el mn sura en l'aigua primordial, on habita una gran truita que en donar cops fa onades i terratrmols. Kaimu un dia va decidir secar zones d'aquest mar per fer un mn ms bonic i part de les seves critatures li van demanar anar a viure all. L'sser hum va ser creat especficament per habitar aquest nou mn.

La creaci japonesa va partir de dos dus, Izanagui i Izanami, que representen el principi mascul i femen respectivament. Aparellant-se, van donar lloc a les diferents illes que formen el Jap, on van poder nixer les criatures. Tradicions de Sibria i l'est d'sia tenen mites similars, canviant el nom de les divinitats i el producte de les seves relacions (roques, planes, plantes, animals...) 

Els orok de Rssia creien que al principi a la terra hi havia tres sols. La calor era tal que la terra s'estava convertint en un desert sense vida. Llavors un home mtic anomenata Hadau va disparar fletxes per fer desaparixer dos dels sols (que encara es veuen a vegades en un fenomen conegut cientficament com parahelli). Tamb va manar que una liga i un corb, amb llavors per fer homes, volessin per tota la terra per tornar-li la vida.

La creaci a l'frica.
La majoria de cultures africanes creuen en un demiurg que crea els homes a partir d'una matria comuna, com el fang, l'aigua o la fusta. Els massai, per exemple, descenen d'un arbre. El demiurg va donar als tres homes cap de tribus tres trossos de la fusta primera, amb els quals es van fer armes i eines per dominar la natura. Aix s una constant en els mites africans, els homes descendeixen de coses que usen al seu temps per sobreviure en el mn. Aquesta ntima connexi amb la natura, de la qual provenen, explica la quantitat de ritus destinats a mantenir l'harmonia amb l'entorn.

Els mandinka, que viuen al sud de Mali, creuen que el du creador, Mangala, estava dividit en quatre trosos que simbolitzen les quatre estacions (pas del temps), els quatre elements clssics (la matria), els quatre punts cardinals (l'espai) i quatre ssers vius que vivien al seu interior en forma de llavor. Va expulsar tot el contingut del seu ventre, cansat de tant pes, donant lloc al mn i a la vida. Els quatre humans primigenis formaven dues parelles de bessons (es casaven amb l'altra parella, justificant mtic del tab de l'incest que porta a l'exogmia de les tribus).

Altres tradicions.
Els aborgens australians creuen que la creaci va produir-se en un somni, amb la qual cosa aquest mn no s ben b la realitat. Aquest somni t un temps indeterminat, que s sempre i fa molts anys alhora, de naturalesa mtica. Els ssers humans quan dormen poden crear el mn, com fan amb les histries somniades. Aquestes histries sovint s'identifiquen amb un animal comunitari, que simbolitza l'aparici de la vida.

La mitologia grega reprn alguns dels elements tpics dels mites de creaci, com les successives generacions de dus, el caos primordial, la sortida de les aiges i l'equilibri dels atributs divins. La versi ms completa del mite de creaci es deu a Hesode, a la seva Teogonia. Plat, en el seu dileg Timeu, presenta de nou el demiurg que crea a partir del fang. Com que el fang s material i imperfecte, els ssers humans no sn dus ni idees, malgrat el model que va agafar per fer-los.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171250" title="Iron Knuckle" nonfiltered="4933" processed="4915" dbindex="69970">

Els Iron Knuckle (        Aiannakku) sn uns poderosos enemics en la franqucia The Legend of Zelda. La seva traducci al catal seria Nodals de Ferro. Dits enemics sn freqentment confosos amb els Darknut, ja que sn molt similars als Iron Knuckle. Encara que varen ser introduts a la saga armats amb espasa i escut, a The Legend of Zelda: Ocarina of Time portaven unes grans destrals que causaven grans danys al protagonista de la srie Link. Porten tamb una gran armadura que els feren lents i pesats i els seus atacs i moviments acostumen a ser lents. Quant aquests precedeixen un intrs al seu territori, es preparen per atacar l'enemic sense pietat. 

 Aspectes .

 Adventure of Link .

En aquest joc sovint sn considerats com l'enemic ms resistent i poders. Es varen introduir armats amb una espasa i escut. Tenien una tctica prcticament infallible, eren molt poderosos ofensivament, i eren els enemics ms resistents del joc. Podien bloquejar des de qualsevol posici els atacs d en Link amb el seu escut i la seva armadura, i els seus atacs eren molt poderosos i ociosament grans danys en Link. Hi havia tres tipus de Iron Knuckle: taronges, vermells i blaus. Els blaus eren ms poderosos i resistents. Podien llanar les seves espases en cas de necessitat. A vegades incorporaven un cavall de metall en batalla i atacaven amb una llana. Aquests eren Mini-Bosses.

 Ocarina of Time i Majora's Mask .

A Ocarina of Time i Majora s Mask els Iron Knuckle atacaven amb unes monstruoses destrals, que amb un sol cop bastaren per treure quatre cors de salut de la vida d en Link. Tal era el seu poder destructiu que  Link no pot contrarestar els seus atacs. No tenia cap ms remei que esquivar-los. Els Iron Knuckle podien destruir columnes de pedra amb la seva destral, i fins i tot el mateix tron de pedra on estava assegut esperant Link. Els seus atacs i moviments sn lents, aix Link tenia una oportunitat per contraatacar. Quan Link destru la seva armadura, els Iron Knuckle es feren ms rpids, atacant amb ms agressivitat i ms perill, per fent-los menys resistents a l espasa del protagonista. Hi ha Iron Knuckle de diversos colors, platejat, blanc, negre i vermell. Aquest ltim era la Nabooru, utilitzada per Twinrova.

En Link lluita en total contra cinc Iron Knuckle en Ocarina of Time:

 Un de color platejat sent nen. Aquest guardava els Silver Guantles (Guants Platejats) al  Spirit Temple. Era un dels Mini-Boss.

 Un altre de color platejat protegint l' Mirror Shield (Escut Mirall) al Spirit Temple. Era un dels Mini-Boss.

 El tercer s Nabooru introduda en un armadura de Iron Knuckle per Twinrova al Spirit Temple. Era un dels Mini-Boss.

 El quart era de color blanc i es trobava a Ganon s Castle, com a Mini-Boss.

 L'ltim era de color negre i es trobava a Ganon's Castle com a Mini-Boss.

Tornen a aparixer els Iron Knuckle a The Legend of Zelda: Majora s Mask. En surten quatre, no obstant aix un d ells noms en una armadura.

 El primer apareix a la Ikana Graveyard Tomb i s de color blanc.

 El segon s de color negre i torna a aparixer a la Ikana Graveyard Tomb.

 El tercer es troba en una habitaci a la prova del nen de la mscara de Twinmold.

 El quart es troba a la Curiosity's Shop del Clock's City, per no es pot lluitar contra aquest.

 Semblances .

 Darknut . 

 Els Iron Knuckle tenen una aparena similar als altres enemics de la franqucia amb armadura: els Darknut. Els Iron Knuckle i els Darknuts sn cavallers amb una forta armadura i una poderosa arma. Sn similars en altres aspectes com la tctica de combat. Per vet aqu les diferncies. Els Darknuts acostumen a ser humans o criatures dintre d una armadura, mentre que els Iron Knuckle no se sap qu sn en realitat. Altres diferncies s que mentre els Iron Knuckle varen perden l armadura van rebent mal i es tornen molt ms agressius i poderosos, mentre que els Darknuts s a l inrevs. 

 General Onox . 

Apart de les mltiples semblances amb el Darknut, els Iron Knuckle compartien una semblaa particular amb el General of Darkness, Onox, l antagonista de The Legend of Zelda: Oracle of Seasons. Noms el casc i l arma d en Onox era el que el diferenciava. Possiblement Onox per ocultar la seva veritable forma de Dark Dragon Onox adoptar la forma i semblana d un Iron Knuckle. O potser aquest en principi ser un Iron Knuckle transformat en un malvat i poders sser pel poder de la Twinrova (cal recordar que Twinrova introdu Nabooru en una armadura de Iron Knuckle, i que aquesta tenia la forma descomunal d aquests). Per aquestes teories d Onox no han estat recolzades ni cap fantic de The Legend of Zelda li ha donat importncia.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171251" title="Charlie Kaufman" nonfiltered="4934" processed="4916" dbindex="69971">
Charlie Kaufman (Nova York, 1 de novembre de 1958) s un guionista nord-americ. Nomenat per la revista Premiere com una de les 100 persones ms poderoses de Hollywood. 

 Biografia . 
Kaufman va nixer al si d'una famlia jueva a Nova York. Va iniciar la seva carrera en televisi escrivint dos episodis per a Busca't la vida de Chris Eliott, aix com una dotzena d'altres episodis per a programes com Ned i Stacey i The Dana Carvey Show. 

Va tenir reconeixement per primera vegada a l'escriure Being John Malkovich, film que li va valer una nominaci a l'Oscar i un premi BAFTA. Tamb va escriure Human nature, la qual va ser dirigida per Michel Gondry, i desprs va treballar amb Spike Jonze altra vegada com l'escriptor per a El lladre d'orqudies, la qual li va valer altra nominaci a l'Oscar i el seu segon BAFTA. En aquesta pellcula es presentava a un personatge, Charlie Kaufman, que resultava ser una versi bastant irreal de l'escriptor. 

Tamb va escriure Confessions d'una ment perillosa, un retrat biogrfic de Chuck Barris, un conductor d'un programa de concursos del qui es pensava era un home clau de la CIA. Va ser dirigida per George Clooney, que debutava com director. 

Kaufman, molt molest, va criticar a Clooney per fer alteracions dramtiques al gui de la pellcula sense si ms no consultar-lo amb ell. El guionista va afirmar en una entrevista amb William Arnold: L'usual per a un escriptor s lliurar un gui i desprs desaparixer. Per aix no s per a mi. Vull estar involucrat de principi a fi. I aquests directors (Gondry, Jonze) ho saben i ho respecten. 
Desprs va arribar Eternal Sunshine of the Spotless Mind (Oblida't de mi!), la seva segona pellcula amb el director Michel Gondry, pel qual va rebre el seu primer premi Oscar al millor gui original, el seu tercer BAFTA i el prestigis PEN American Center 2005. 

Un patr interessant en els treballs de Kaufman s que sovint se centren en un protagonista mascul introvertit, una mica tmid, i una figura dominant femenina. Aix succex amb Eternal sunshine.. (Joel/Clementine), El lladre d'orqudies (Charlie), i Com ser John Malkovich (Craig/Maxine). 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171252" title="Ebullici" nonfiltered="4935" processed="4917" dbindex="69972">
L'ebullici s el pas de lquid a vapor quan la seva pressi de vapor iguala a l'atmosfrica. Una de les caracterstiques de l'ebullici s la formaci de bombolles.

La temperatura ms elevada que pot suportar un material abans bullir i comenar a d'evaporar-se s el que s'anomena punt d'ebullici. Aquesta temperatura es calcula a la pressi atmosfrica, s a dir 101,3 kPa.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171253" title="Pimoid" nonfiltered="4936" processed="4918" dbindex="69973">


Els pimoids (Pimoidae) sn una petita famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids, tetragntids i nestcids. D'entre totes, la famlia ms prxima s la dels linfids.

Sn un grup relquia amb espcies que sobreviuen en zones molt petites i disperses del planeta. Aix es troben espcies en punts d'Europa (Alps, Apenins, serralada Cantbrica), Amrica (costa oest de Nord-amrica) i als Himlaies. L'any 2003 e seva trobar una nova espcie al Jap. Aquesta distribuci indica que va existir un predecessor en el passat que ocupava tota la zona holrtica.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 30 de setembre de 2006, aquesta famlia t 3 gneres i 25 espcies de les quals 22 pertanyen al gnere Pimoa. La major part dels gneres es troben a Oceania i frica.

 Nanoa .
Hormiga, Buckle & Scharff, 2005
 Nanoa enana Hormiga, Buckle & Scharff, 2005 (EUA);

 Pimoa .
Chamberlin & Ivie, 1943
 Pimoa altioculata (Keyserling, 1886) (EUA, Canad, Alaska);
 Pimoa anatolica Hormiga, 1994 (Xina);
 Pimoa breuili (Fage, 1931) (Espanya);
 Pimoa breviata Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Pimoa crispa (Fage, 1946) (ndia);
 Pimoa cthulhu Hormiga, 1994 (EUA);
 Pimoa curvata Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Pimoa edenticulata Hormiga, 1994 (EUA);
 Pimoa gandhii Hormiga, 1994 (ndia);
 Pimoa haden Chamberlin & Ivie, 1943 (EUA);
 Pimoa hespera (Gertsch & Ivie, 1936) (EUA);
 Pimoa indiscreta Hormiga, 1994 (ndia);
 Pimoa jellisoni (Gertsch & Ivie, 1936) (EUA);
 Pimoa laurae Hormiga, 1994 (EUA);
 Pimoa lihengae Griswold, Long & Hormiga, 1999 (Xina);
 Pimoa mephitis Hormiga, 1994 (EUA);
 Pimoa mono Hormiga, 1994 (EUA);
 Pimoa nematoides Hormiga, 1994 (Nepal);
 Pimoa petita Hormiga, 1994 (EUA);
 Pimoa rupicola (Simon, 1884) (Frana, Itlia);
 Pimoa sinuosa Hormiga, 1994 (Nepal);
 Pimoa vera Gertsch, 1951 (EUA);

 Weintrauboa .
Hormiga, 2003
 Weintrauboa chikunii (Oi, 1979) (Rssia, Jap);
 Weintrauboa contortipes (Karsch, 1881) (Rssia, Jap);
 Weintrauboa yunnan Yang, Zhu & Song, 2006 (Xina);

 Referncies .
 Hormiga, G. (2003): "Weintrauboa, a new genus of pimoid spiders from Japan and adjacent islands, with comments on the monophyly and diagnosis of the family Pimoidae and the genus Pimoa (Araneoidea, Araneae)". Zoological Journal of the Linnean Society 139:261-281. PDF;
 The World Spider Catalog, V7.5;
 
 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171259" title="Thai Airways International" nonfiltered="4937" processed="4919" dbindex="69974">

Thai Airways International, principal companyia operadora d'avions a Tailndia, la qual t el seu centre de connexions a Bangkok. Pertany a la Star Alliance. El seu programa de viatger freqent es denomina Royal Orchid. Actualment el seu centre de connexions a Europa s el Flughafen de Frankfurt, propietat de l'aerolnia alemanya Lufthansa.

Enllaos externs.
 Web de Thai International ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171264" title="Stefano Fieschi" nonfiltered="4938" processed="4920" dbindex="69976">
Stefano Fieschi (conegut pel seu nom llatinitzat Stephanus Fliscus). (Soncino, prov. Cremona, regi de la Llombardia, Itlia Segle XV- ? Segle XV. Doctor en dret civil i cannic, es dedic a l'ensenyament de les lletres.

s conegut essencialment, ja que no es tenen massa dades de la seva vida, pel fet de ser autor d'un manual destinat a l'ensenyament del llat als joves titulat Sententiarum variationes seu Synonyma. Es tracta d'un recull de frases en itali (tosc) amb els seus equivalents oracionals o variacions en llat, publicat per primer cop alguns anys abans del 1477. Aquesta obra esdevingu molt coneguda i publicada durant els segles XV i XVI, en diverses variacions i versions en qu, mantenint o aprofitant el text en llat, se substitua l'itali per altres llenges vulgars tals com el francs, el neerlands, el baix alemany, el castell o el catal.

Es tracta, doncs, d'un clar precedent  del Janua linguarum (Porta de les llenges), editat per primer cop el 1611 a Salamanca, pels jesutes irlandesos all residents, o del Janua linguarum reserata (Porta oberta a les llenges), editat per Comenius el 1631, manuals tamb de gran fama i difusi en els anys i segles segents, que donaren peu a mltiples versions en diferents idiomes, i que consisteixen tamb en un recull de frases en llat amb els seus equivalents en diferents llenges vulgars. 

Les Sententiarum variationes de Fliscus foren adaptades al catal, en la seva varietat valenciana, pel metge tortos i professor d'humanitats Jeroni Amiguet sota el ttol de Sinonima variationum sententiarum eleganti stilo constructa ex italico sermone in valentinum, publicats a Valncia el 1502. Amiguet es bas en el text itali de Fliscus (aprofitant-ne les frases llatines i susbtituint les italianes per catalanes), si b tamb (i principalment) en el text o versi castellana de l'obra, publicat a nom d'Antonio de Nebrija cap al 1495, sota el ttol de Elegancias romanadas.

Darrerament, els professors Andrs Coln i Germ Coln han determinat que bona part del contingut del Liber Elegantiarum de Joan Esteve, publicat a Vencia el 1489 per Paganinus de Paganinis s una apropiaci (ja que no se'n cita la procedncia) del repertori de Fliscus, la meitat de les frases llatines del qual es poden trobar al Liber Elegantiarum, amb els seus equivalents en catal (valenci) introduts per Esteve.

 Notes .



 Referncies .

COLON, Germ - SOBERANAS, Amadeu-J, Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra., Enciclopdia Catalana, Barcelona 1991 (2 ed.).
RICO, Albert i SOL, Joan, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.
LLANAS i PONT, Manuel, L'edici a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
COLN, Andrs i COLN, Germn, La enseanza del latn en la Baja Edad Media. Ed. Gredos, Madrid 2003.
FERRANDO FRANCS, Antoni i NICOLS AMORS, Miquel, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.
SEZ RIVERA, Daniel M., Ressenya de La enseanza del latn en la Baja Edad Media. Revista de Filologa Romnica, 2005, nm. 22. (pp. 212-216) Disponible en lnia ;

 Enllaos externs .
 Versi facsmil de les Variationes de Fliscus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171266" title="Gran Premi d'Europa del 2007" nonfiltered="4939" processed="4921" dbindex="69977">



El Gran Premi d'Europa del 2007 es va disputar el 22 de juliol de 2007, al circuit  de Nrburgring. Va ser la desena carrera de la temporada. Tamb la darrera que se celebra en aquest circuit com a Gran Premi d'Europa. A partir de 2008 es repartir l'organitzaci del Gran Premi d'Alemanya amb Hockenheim.


 Qualificaci .

Durant els entrenaments oficials Lewis Hamilton va patir un greu accident a causa d'una mala collocaci del pneumtic anterior dret, havent xocat a uns 200 km/h contra una de les tanques de protecci, al revolt anomenat "essa Schumacher" (antic revolt Michelin, tal com apareix al mapa). Fou evacuat en ambulncia i helicpter i la seva participaci al Gran Premi va ser dubtosa fins l'endem, dia de la carrera, a primera hora. Finalment va tenir una cursa dolenta, sortint del traat en un revolt a la quarta volta, juntament amb 5 pilots ms i reprenent ajudat per la grua. Va acabar nov i va ser la primera cursa des del seu debut en qu no pujava al podi.

Kimi Rikknen es va adjudicar la 13a pole de la seva carrera i la segona del campionat. Desprs de guanyar els dos anteriors grans premis (Gran Bretanya i Frana) tenia l'oportunitat d'adjudicar-se per primer cop tres carreres consecutives, cosa que no va aprofitar.

Fernando Alonso va estar durant tota la cursa ocupant les primeres posicions, per no va ser fins la volta 56, a 4 del final, que va avanar Felipe Massa i se situ lder fins al final, aconseguint sumar la segona victria en aquest circuit. Fins aquell moment, noms Schumacher havia aconseguit guanyar-hi ms d'un cop, havent-se proclamat campi en 6 ocasions.

L'equip Red Bull va aconseguir 10 punts en aquesta cursa, fita que mai havien assolit abans i que els situava sisens, davant Toyota, en el mundial de constructors.

Durant el gran premi es van emetre freqents previsions meteorolgiques que arribaven a la precisi de dir el minuts que faltaven perqu torns a ploure, novetat que va marcar l'estratgia de les escuderies.

Degut a la intermitncia de la pluja, tant en l'espai com en el temps (de vegades a una part del circuit plovia i a l'altra feia sol) es va batre el rcord histric d'aturades a boxes : 75, superant en 6 l'anterior mxim registre, ocorregut al Gran Premi d'Europa de 1993 .

 Classificaci per la graella de sortida .




 Resultats de la cursa .



  Altres .

 Pole : Kimi Rikknen   1: 31. 450 ;
 Volta rpida: Felipe Massa  1: 32. 853 (volta 34; 199,592 km/h);
 Debut de Markus Winkelhock, que sortint de l'ltima posici (22a) al cap de 4 voltes ja liderava la cursa per haver estat l'nic pilot en sortir amb rodes per pluja.







 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171268" title="Macrobitica" nonfiltered="4940" processed="4922" dbindex="69978">

La macrobitica (del grec         , gran i       , vida) s un ensenyament creat per Georges Ohsawa (1893-1966) i difs a continuaci per diversos dels seus estudiants. 

Es tracta d un sistema que s alhora filosfic i prctic. El seu objectiu s actualitzar l antic principi nic (o principi del Yin i el Yang) que, segons Ohsawa, constitueix la base de la cincia i de totes les filosofies i religions d Extrem Orient, per tal de presentar-lo d una manera entenedora per a la mentalitat moderna. 

La seva especificitat s el seu aspecte pragmtic: la macrobitica vol demostrar que l aplicaci d aquest principi permet comprendre i resoldre els problemes concrets de l existncia. El lligam entre la filosofia i la prctica es fa, en particular, a travs de l alimentaci: Ohsawa defensa la idea de qu tot menjant segons aquest principi (el que equivaldria a dir  segons les lleis de la natura ) l organisme s harmonitza (o retroba la salut) i aix l enteniment es torna ms clar, capa de percebre la realitat (s a dir, aquestes  lleis de la natura ) d una manera ms precisa. 


 Cosmologia del Principi nic .

Segons aquest principi, que Ohsawa tamb anomena el  principi del monisme polaritzable , el mn materialitzat s una manifestaci de l U o Infinit: en un cert moment, l Infinit indiferenciat es divideix en dues forces, una fora dilatadora (Yin) i una fora constrictiva (Yang); d aquesta manera, grcies al contrast, l Infinit es manifesta per esdev relatiu, ja no forma una unitat. Aquestes dues forces intenten reunificar-se eternament (sn oposades, aix que s atrauen, car cadascuna t el que li manca a l altra) i, a travs de llurs interaccions, creen tots els fenmens.

Altrament dit, el mn relatiu o manifestat i l Infinit no-manifestat sn la mateixa cosa per es troben en una etapa diferent d evoluci. Aquest punt de vista comporta, doncs, les nocions d unitat entre totes les coses, de continutat ininterrompuda i en canvi perpetu. 

Hom retroba aquestes nocions i aquesta denominaci ( Principi nic  o  El Principi ) en la majoria de corrents de la filosofia oriental (veure daoisme, budisme mahayana i zen, vedanta, sufisme...).


 El mecanisme de creaci .



Per Ohsawa, segons aquesta cosmologia, tota manifestaci o creaci segueix un mecanisme en espiral, que s explica de la manera segent: 

l U o Infinit s  expansi infinita ; quan es divideix, la fora constrictiva (Yang) es troba amb l oposici de la fora expansiva (Yin), per com que segueix nodrint-se en permanncia, vol seguir avanant. Llavors, travada per la fora oposada, el seu moviment es corba; com que aquest fenomen s continu, es va doblegant sobre ella mateixa i s acaba produint el naixement d una espiral centrpeta o de creaci. 

L energia se segueix cargolant i quan arriba al centre de l espiral explota i se n torna cap a l Infinit, formant espirals de descomposici on el domini de les forces s el contrari, s a dir que la fora expansiva s ms forta (aquest seria el fenomen de la radiaci). 

En descargolar-se, la fora d expansi es va afeblint i la de constricci acaba per dominar un altre cop, i una nova espiral de creaci comena. Aquest seria el mecanisme etern de l univers. Segons aix, tota cosa es crea i es desf al mateix temps. 

Ohsawa explica que l espiral de creaci evoluciona en diverses etapes: la fora constrenyent es va concentrant i, en un moment donat, sobrepassa la resistncia contrria: es produeix un bot, que la fa avanar d una manera logartmica. Amb aquest bot, la qualitat de la manifestaci canvia de sobte: es fa ms  tangible , s la naixena de l energia. L energia segueix concentrant-se i, segons el mateix procs, en un cert moment es manifesta d una manera ms propera de la matria: s el mn de les partcules elementals. Aquest mn continua concentrant-se i acaben apareixent els elements. El mn mineral evoluciona i, de nou, a fora d acumulaci de quantitat, es produeix un altre canvi qualitatiu: es transforma en mn orgnic, el dels vegetals. I  l evoluci d aquests organismes acaba creant el mn animal.

Segons aquesta lgica, l home es troba al centre de l espiral: a travs ell, per primer cop en aquest procs, la vida materialitzada a partir de l Infinit pot pensar, s a dir, comprendre el propi procs. L home seria un  portador de vida ,  la finalitat del qual s adquirir la conscincia; aix, la vida pot tornar cap al seu origen enriquida amb aquesta conscincia obtinguda grcies a certes vivncies niques.


La Era Atmica i  Le Principe Unique de la Philosophie et de la Science d Extrme-Orient, de Georges Ohsawa


 Yin i Yang .

Ohsawa explica aix les caracterstiques de Yin i Yang: 

Yang s la fora centrpeta, de contracci, de constricci, de pressi, de cohesi. Yang produeix el so, l escalfor, la claror, les radiacions roges, l activitat, all que s sec, pesant, dur, les formes rabassudes, concentrades.

Yin s la fora centrfuga, d expansi, de dilataci, de diluci. Yin produeix el silenci, el fred, la foscor, les radiacions violetes, la passivitat, la lleugeresa, la blanesa, les formes verticals, espigades.

Yin i Yang sn les dues cares d una sola i nica cosa; les dues es troben sempre presents en cada fenomen, per sempre n hi ha una que domina. Aix que es dir que quelcom  s Yin  o  s Yang  segons es discerneixi quina de les dues forces s preponderant.

Tota cosa est equilibrada en si mateixa; la classificaci s relativa: per considerar si quelcom s Yin o Yang se l ha de comparar amb una altra cosa. Per exemple, es dir que  una pastanaga s ms Yang que un enciam, per ms Yin que un cereal .

Pel que fa als aliments, es defineixen comparant-los amb la composici de la nostra sang (sobretot la relaci K/Na). Per estar segur de no equivocar-se, Ohsawa recomana utilitzar diversos criteris simultniament, com ara la forma, el color, la composici qumica, el tropisme, etc.

El Yang i el Yin deriven un de l altre: les contrades fredes produeixen animals i vegetals Yang; recprocament, els animals i els vegetals eixits de regions Yang, s a dir, clides, sn Yin. Igualment, l vul produt pel sexe femen Yin, s Yang, mentre que a l inrevs, l espermatozoide produt pel sexe mascul Yang, s Yin.

Aix que, segons aquesta visi del mn, sn Yin i Yang els qui modelen les formes, fan que un cos sigui pesant o lleuger, tingui un cert color, una certa composici qumica, etc.








Filosofa de la Medicina de Extremo Oriente, de Georges Ohsawa i Libro de la Macrobitica, de Michio Kushi

 L ordre de l Univers .

A travs de 7  lleis  i dels 12  teoremes  que en resulten, Ohsawa vol resumir els principis que, segons la cosmologia extrem-oriental, constitueixen  l ordre de l Univers , s a dir, el funcionament del mn manifestat. En el seu llibre La Era Atmica, hi explica:

 L Ordre de l Univers est regit per set principis que constitueixen la lgica universal. Aquests principis sn, abans de res, dinmics; s per aix que sn contraris a la lgica formal, que s esttica. Poden ser aplicats a qualsevol domini, a qualsevol nivell de la vida i a totes les coses existents en l univers de la relativitat. A ms, poden unificar tots els antagonismes.

La lgica formal s rgida, s una simple fotografia d un instant de la vida i de l univers infinit, aix que resulta infinitesimalment analtica sense voler ni saber. En canvi, la lgica universal s una imatge vivent de tota vida i tota cosa. La lgica formal destrueix la continutat: el principi d identitat, el principi de contradicci i el principi del medi excls mostren tan sols una imatge esttica, finalitzada, una imatge presonera del mn esttic i determinat de les aparences, construda pels nostres sentits o instruments. En realitat, totes les coses d aquest mn canvien sense parar d un extrem a l altre. No hi ha res que sigui estable o constant en aquest mn relatiu.  


Les set Lleis de l Ordre de l Univers


 Tot el que t un comenament t una fi.
 Tot el que t un anvers t un revers.
 No hi ha res idntic.
 Com ms gran l anvers, ms gran el revers.
 Tot antagonista s complementari.
 Yin i Yang sn les classificacions de tota polaritzaci; sn antagonistes i complementaris.
 Yin i Yang sn els dos braos de l U (Infinit).


Els dotze teoremes del Principi nic

(completen les set lleis i defineixen el funcionament del mn de la relativitat)


 Yin-Yang sn dos pols que entren en joc quan l expansi infinita es manifesta en el punt de bifurcaci.
 Yin-Yang estan produts en permanncia per l expansi transcendent.
 Yin s centrfug, Yang s centrpet. Yin i Yang produeixen l energia.
 Yin atreu Yang i Yang atreu Yin.
 Yin i Yang combinats en proporcions variables produeixen tots els fenmens.
 Tots els fenmens sn efmers, sn constitucions infinitament complexes i en canvi perpetu dels components Yin i Yang. No hi ha res en reps.
 Res no s completament Yin o completament Yang, ni tan sols el fenomen ms simple en aparena. Cada cosa cont la polaritat a tots els estadis de la seva composici.
 Res no s neutre. Yin o Yang hi sn en excs en cada cas.
 La fora d atracci s proporcional a la diferncia dels components Yin i Yang.
 Yin repe leix Yin i Yang repe leix Yang. La repulsi s inversament proporcional a la diferncia de les forces Yin i Yang.
 Amb el temps i l espai, Yin produeix Yang i Yang produeix Yin.
 Tot cos fsic s Yang al centre i Yin a la superfcie.


Filosofa de la Medicina de Extremo Oriente, de Georges Ohsawa


 L enteniment .

Com s ha vist, segons aquest ensenyament, la finalitat de l home s la de desenvolupar el seu enteniment:

Per Ohsawa, en principi tothom t la capacitat de percebre les coses d una manera global o  suprema , s a dir, d ultrapassar la visi dualista tot unificant els contraris en un sol fenomen, composat d una  cara  i d una  creu . Ara b, aquesta capacitat  suprema  es troba en general  adormida  o  entelada  perqu se li ha impedit de desenvolupar-se lliurament (a causa de l educaci, d una alimentaci inadaptada, etc.).

Si es parteix del postulat que Yin i Yang formen una sola cosa, com les dues cares de la mateixa moneda, vol dir que en realitat noms hi ha  U . Per l hum, pel fet d estar materialitzat i per tant de formar part del mn relatiu, noms pot percebre una de les dues cares alhora, excepte si retroba la capacitat de copsar amb el seu enteniment global, aquell que no est dividit, que pertany al propi Infinit. Altrament dit, amb l enteniment de l Amor absolut, aquell que ho unifica tot (en japons i en xins, es podrien traduir tots els  Do  o  Tao  per  camins per assolir la unitat ).

Ohsawa explica que fins que no s arriba a l etapa  suprema  hom viu amb els  baixos enteniments  (o judicis parcials), s a dir, que es t una visi dualista i irreal de qualsevol situaci (veure la noci de  maya , segons la filosofia ndia). Per com que, segons ell, l enteniment es desenvolupa en espiral a travs de diverses etapes, cadascuna d aquestes forma tanmateix part de l enteniment suprem. Altrament dit, cada  baix enteniment  s l enteniment  suprem  en una cert estadi de la seva evoluci.

Jacques Skalka, un deixeble de Georges Ohsawa, ho explica aix: funcionar amb els baixos enteniments s funcionar segons el seu carcter, s a dir, prenent-se un mateix o les seves afinitats com a punt de referncia; funcionar amb el judici suprem s quan hom arriba a un estadi en el qual la referncia sn les lleis de l ordre de l univers. I afegeix que la macrobitica s un truc que ens pot permetre funcionar com si ja tingussim l enteniment suprem desvetllat, ja que ens mostra com copsar aquest ordre universal d una manera inte lectual.


Les etapes de l evoluci de l enteniment, segons Georges Ohsawa, sn les segents:


 Mecnica o cega: Es reacciona de manera automtica: contracci amb el fred, dilataci amb l escalfor...
 Sensorial: Hom reacciona i jutja les coses segons el que li sembla agradable o desagradable.
 Sentimental: Hom jutja si quelcom s bo o dolent a travs dels sentiments.
 Inte lectual: Presa de conscincia de l interrelaci que existeix entre un mateix i el mn exterior.
 Social: Hom pren en compte els altres per a considerar si quelcom s convenient o no.
 Ideolgica: Presa de conscincia d una noci de  moral .
 Suprema o Global: Hom coneix i viu en la  Justcia  (o segons les  lleis universals ), esdevenint aix un home lliure, capa de  crear  la seva prpia vida.


Filosofa de la Medicina de Extremo Oriente, de Georges Ohsawa

 L alimentaci segons la macrobitica .


;


L alimentaci macrobitica en tant que tcnica, s una aplicaci prctica i lgica de les nocions del Principi nic. Segons aquest, el desenvolupament global de l home (tant fsic, com mental i espiritual) hauria de fer-se tot sol d una manera natural. Si no s el cas, s perqu hom hi posa traves. 

Tota cosa que viu s perqu est alimentada; cada sser necessita una alimentaci adaptada i, segons aquesta visi del mn, hi ha certs aliments especfics per l home, en tant que sser que pot assolir la conscincia.

Aix que l alimentaci macrobitica s una tcnica que pretn nodrir l organisme de la manera ms justa possible, sense manques ni excessos (segons les nocions de Yin i Yang), per tal que aquest pugui desenvolupar-se lliurement, tot permetent que s adapti a les vicissituds que haur de travessar. 

Com que les situacions canvien en permanncia, aplicar l estudi de Yin i Yang a l alimentaci permet adaptar-la constantment, segons l activitat, l edat o els objectius de cadasc, per exemple. No hi ha, doncs, cap prohibici alimentria, sin una adaptaci a cada cas particular. Ohsawa insisteix molt en el fet de qu  la teoria sense la prctica es intil, per la prctica sense la teoria s perillosa , i proposa 10 rgims equilibrats, anant del ms obert al ms estricte. 


El Zen Macrobitico, de Georges Ohsawa


 Salut i malaltia .

Segons aquesta filosofia, noms hi ha una sola malaltia universal, tota la resta en sn les manifestacions: es tracta de l arrogncia, que s l expressi extrema de l egocentrisme. L egocentrisme implica una manca de visi de conjunt; vol dir que hom es considera separat de la resta. Aquesta visi dualista far que, inevitablement, cada decisi presa en la vida, a qualsevol nivell, estar dirigida pel carcter, el qual no t en compte que si hi ha  la cara , hi ha  la creu . Aix es traduir per un desequilibri a tots els nivells: l organisme en patir les conseqncies, que es repercutiran sobre el comportament i l enteniment. Quan  la creu  acabar per manifestar-se, ser la  malaltia .

Aix que el que sol anomenar-se  malaltia  d una manera corrent, segons la visi macrobitica es tracta d una reacci natural del cos per tal de reequilibrar-se. Durant aquest procs, l organisme elimina els excessos nocius, i aix s el que en general hom anomena  smptomes . Per ajudar-lo en aquest procs, la macrobitica preconitza fer el mxim de confiana a l organisme; aix implica intervenir el menys possible tot esperant la fi de  l eliminaci . s aqu on es pot aplicar un rgim curatiu, que consisteix en menjar d una manera fora estricta (segons un cert equilibri Yin-Yang) per tal de no nodrir la malaltia i permetre que la  neteja  de l organisme es faci naturalment.

Tot i aix, la macrobitica curativa tamb utilitza diversos remeis externs i aliments especfics, basats en la medicina tradicional extrem-oriental i en les prpies troballes de Georges Ohsawa, el qual va experimentar sobre ell mateix els efectes de nombrosos aliments.

Pel que fa a la salut, la definici que la macrobitica en dna tamb difereix fora de la visi que se n t habitualment. Segons aquesta lgica, si la  malaltia  s l arrogncia, la  salut  s el contrari, s a dir, la humilitat (i no noms a nivell del comportament, sin en tant que estat profund). Ohsawa proposa set condicions que ens permeten mesurar la nostra salut, tot especificant que la setena t ms importncia que les sis primeres reunides.


Les set condicions de la salut:


 No sentir-se cansat (Arribar a no dir mai  aix s impossible, s massa difcil .);
 Dormir b (Poder recuperar-se completament amb quatre a sis hores de son.);
 Bon apetit (Poder menjar un tros de pa o una mica d arrs moreno trobant-ho delicis.);
 Bona memria (Poder recordar tots aquells que ens han ajudat durant la nostra vida i abans.);
 Bon humor (Arribar a considerar que tot i tothom s agradable.);
 Rapidesa de pensament i d acci (Poder actuar justament i precisa quan s necessari.);
 Justcia (Experimentar el sentiment permanent de gratitud.);


desenvolupa en profunditat aquest tema en el seu llibre El Zen Macrobitico.

 El moviment macrobitic .

 Orgens .

En l antiguitat, en grec, el mot  macrobitica  ja s utilitzava per a designar un mtode de salut i de longevitat . L any 1796, un metge alemany va escriure un tractat sobre la salut, on hi preconitzava una vida sana basada en una bona alimentaci, titulat  Makrobiotik  . Georges Ohsawa va adoptar aquesta denominaci a partir de l any 1938 per tal d occidentalitzar el nom del seu ensenyament.

A Orient, tradicionalment, sempre s ha relacionat l alimentaci amb l espiritualitat i amb la salut (tan personal com social). En els monestirs zen japonesos, per exemple, hom hi practicava un rgim anomenat Shojin Ryori (    ), que era  la cuina que millora l enteniment . 

El doctor japons Sagen Ijizuka (1850   1909) pot ser considerat com el pioner de la  traducci  d aquestes coneixences tradicionals en el llenguatge cientfic. Precedentment, altres autors ja havien comenat a fer-ho, com per exemple l erudit Ekiken Kaibara (1630   1716), els escrits del qual estan reunits en un llibre titulat Yojokun (Consells per a la Longevitat).

 Georges Ohsawa .
 

;


El gran objectiu de Georges Ohsawa era unificar el pensament materialista occidental amb aquell ms metafsic de l Orient, car considerava que aix es podrien resoldre els conflictes de la humanitat. Aix que, emps per aquesta convicci, la seva vida va ser una cursa contra rellotge per mirar de demostrar, per tots els mitjans possibles, l abast i l eficcia prctica del seu ensenyament. Per aix sempre es va expressar sense concessions. 

Va insistir, sobretot, en qu calia de totes totes estudiar la dialctica Yin-Yang i alhora practicar i verificar per un mateix, el que implicava una forta noci de  treball sobre si mateix . Per a ell, l objectiu era el desenvolupament de l enteniment car, tot obtenint una visi ms  justa , qualsevol situaci o interrogaci es podr comprendre d una manera ms global i hom podr intervenir, o no, lliurement i amb coneixement de causa.

 Continuaci .

Desprs de la mort d Ohsawa, la macrobitica s ha presentat principalment com un mtode alimentari per a obtenir una bona salut.

Als anys setanta es va estendre sobretot amb Michio Kushi (1926), un deixeble de Georges Ohsawa insta lat a l Est dels Estats Units. Kushi ha desenvolupat un ensenyament ms consensual, co laborant amb organismes oficials (Ministeri de la Salut americ, Co legis de metges, etc.) i ha insistint en el seu aspecte diettic i curatiu. Ha divulgat igualment un rgim estndard macrobitic, fcil d adoptar sense gaires coneixements, i hi ha associat altres disciplines (do-in, shiatsu) i teories (teoria dels cinc elements) per a facilitar l accs d un pblic ms ampli. 

A Frana, a principis dels anys vuitanta, arran de  l afer Roger Ikor  (un escriptor el fill del qual, que havia practicat la macrobitica, es va sucidar), aquest ensenyament va ser assimilat a un moviment sectari, tot i que avui dia gaudeix en general d una bona consideraci. 

La macrobitica, sobretot com a mtode alimentari, t molt bona acollida en els pasos d influncia anglosaxona i nrdics (Holanda, Flandes, Alemanya...) i fa temps que ha esdevingut un fenomen de moda als EE.UU., a causa dels nombrosos seguidors que compta entre les personalitats artstiques (sobretot entre els msics i els actors).

A partir dels anys noranta ha comenat a estendre s fora pels pasos de l antic Bloc de l'Est.

 La macrobitica a Espanya . 

La macrobitica a l Estat espanyol ha esta influda principalment per la visi transmesa per  Michio Kushi. Tamb s ha fet sentir, especialment a Catalunya i al Pas Basc, la influncia de Ren Lvy, un altre deixeble directe de Georges Ohsawa que anima un centre d ensenyament permanent a Saint-Gaudens, prop de Tolosa de Llenguadoc.

 Alguns ensenyants macrobitics coneguts .

Han creat centres d estudis: Herman Aihara (1920   1998) als EE.UU., Tomio Kikuchi (1926) al Brasil, Michio Kushi (1926) als EE.UU., Ren Lvy a Frana, Lima Ohsawa (1898   1999) al Jap, Mario Pianesi a Itlia, Franoise Rivire (1916   2006) a Frana, Jacques Skalka (1941   2002) a Blgica. 

I tamb: Jean Baudry (ha realitzat estudis a partir de l'ensenyament d'Ohsawa), William Dufty (1916   2002) (escrits i traduccions en angls), Jacques Mittler (1937) (ha escrit diversos llibres divulgatius), Marc Van Cauwenberghe (co laborador de Michio Kushi; compilaci de conferncies i de textos dispersos d'Ohsawa), Mauricio Waroquiers (traductor i editor de llibres macrobitics en castell), Clim Yoshimi ([[ ]]   1999) (secretari d Ohsawa, traductor d'Ohsawa en francs i editor de la revista "Ignoramus"). 


 Notes .




 Fonts .

Les fonts han estat indicades al peu dels captols i a travs dels diferents enllaos. 
Vegeu tamb les fonts de l article Georges Ohsawa


 Bibliografia .

 Selecci bibliogrfica en castell .

 Obres de Georges Ohsawa .  

Editades per Publicaciones GEA, Uruguai:

El Orden del Universo;
Filosofa de la Medicina de Extremo Oriente ;
Macrobitica Zen (o  El Zen Macrobitico );
La Era Atmica y la Filosofa de Extremo Oriente;
El Libro del Judo;
Extractos de la  Guia Prctica de la Medicina Diettica Macrobitica de Extremo Oriente ;
Jack y Mitie en la Jungla llamada Civilizacin;

 Altres autors .

C. Morishita i K. Chishima: La Desconocida Verdad del Cncer;
Dirk Benedict: Confesiones de un Cow Boy Kamikaze;
William Dufty: Sugar Blues;
Herman Aihara: Macrobitica Bsica;
Michio Kushi: Introduccin a la filosofia y medicina oriental, 1 i 2;
Michio Kushi: Diagnosis oriental;
Michio Kushi: Libro de la Macrobitica;
R. E. Kotzsch: Ohsawa y la tradicin religiosa del Japn;


 Selecci bibliogrfica en francs .

 Obres de Georges Ohsawa .

Editades per Librairie Philosophique J. Vrin, Pars:

Le Principe Unique de la Philosophie et de la Science d Extrme-Orient (1931);
La Philosophie de la Mdecine d Extrme-Orient (1956);
L re Atomique et la Philosophie d Extrme-Orient (1962);
Le Zen Macrobiotique (1961);
La Vie Macrobiotique (1937), avec une Mthode d ducation (1966);
Le Cancer et la Philosophie d Extrme-Orient (1964);
4000 ans d Histoire de la Chine (1943);
L Acupuncture et la Mdecine d Extrme-Orient (1934);
Le Livre des Fleurs (1931);
Jack et Mme Mitie en Occident (1957);
Deux Grands Indiens au Japon (1954);

Altres editors:

Aide-mmoire macrobiotique (Centre Macrobiotique de Belgique);
Transcripcions de conferncies (CIMO, Pars);
Gandhi, un Enfant Eternel (1953) (Trdaniel, Pars);
Le Livre du Judo (1942) (CIMO, Pars);
Clara Schumann (1948) (Kusa, Gant);
Lettres Ignoramus (1957-58) (CIMO, Pars);


 Altres autors .

Jean Baudry: Cours Tao;
Jean Baudry: Etude de l Homme   Traditions d Orient et d Occident: Gnose, Alchimie, Tao;

Revistes Polarit (Jacques Skalka, editades pel Centre Macrobitic de Blgica);
Revistes Ignoramus (Franoise Rivire i Clim Yoshimi, editades pel C.I.M.O., Pars);

 Enllaos externs .

Miquetes Mgiques (restaurant i informaci a Barcelona);
Mas Seriny (alberg i cursos a Girona);
Cuisine et Sant (centre permanent d ensenyament de Ren Lvy, a Saint-Gaudens, Frana);
C.I.M.O.  Centre International Macrobiotique Ohsawa , 8 rue Rochebrune, 75011 Pars (revista "Ignoramus");
Institut Kushi (activitats als EE.UU. i publicacions de Michio Kushi) ;
Das Grosse Leben (publicaci en lnia) ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171276" title="Granville Stanley Hall" nonfiltered="4941" processed="4923" dbindex="69979">


Granville Stanley Hall va nixer l'1 de febrer de 1844 a Ashfield, Massachusetts i va morir el 24 d'abril de 1924. Va sser un psicleg estatunidenc capdavanter en el seu camp. s considerat com un dels primers psicologistes cientfics i intent conciliar la vida de l'home amb la hiptesi de l'evoluci.


Desprs de graduar-se al Williams College l'any 1867 va continuar estudis a la Union Theological Seminary de Nova York. Inspirat pels Principis de Psicologia Fisiolgica de Wilhelm Wundt va poder doctorar-se en psicologia sota el mestratge de William James a la Universitat de Harvard. Posteriorment ampliaria coneixements al mateix laboratori de Wundt a la ciutat alemanya de Leipzig.


Va comenar la seva carrera com a professor de llengua anglesa i filosofia a l'Antioch College d'Ohio. Des del 1882 fins al 1888 va ser nomenat professor de Psicologia i Pedagogia a la Universitat Johns Hopkins a on va poder comenar el que, ms tard, seria anomenat el primer laboratori de psicologia dels Estats Units. En aquesta etapa, Hall es va oposar amb vehemncia a les assignatures impartides per l'ensenyament tradicional de l'poca a la secundria (Llat, matemtiques, histria,etc.) perqu opinava que aquest tram de l'ensenyament s'havia d'enfocar ms en l'educaci dels adolescents que no pas en preparar-los per assolir la Universitat.

El 1887 va fundar la publicaci American Journal of Psychology i el 1892 va ser nomenat com el primer president de l'American Psychological Association, crrec que va ocupar fins a la seva mort. El 1899 va ser nomenat el primer president de la Universitat Clark i va exercir aquesta posici fins l'any 1920. Durant els seus 31 anys com a president de la instituci, Hall va ser, intellectualment parlant, molt actiu. Ell va ser decisiu en el desenvolupament de la psicologia educacional i va intentar determinar els efectes que l'educaci t sobre l'etapa adolescent de l'sser hum. Hall tamb va ser responsable per convidar Sigmund Freud i Carl Jung a visitar la universitat Clark per impartir conferncies l'any 1909.

La Teoria de l'Evoluci de Charles Darwini la Teoria de la Recapitulaci d'Ernst Haeckel van ser dues de les ms grans influncies en la carrera professional de Hall. Les teories esmentades van impulsar-li a examinar el desenvolupament infantil amb la finalitat d'investigar sobre l'herncia gentica del comportament hum. Nogensmenys, el carcter subjectiu dels estudis empresos per Hall van fer impossible validar els resultats aconseguits. 

El seu treball tamb va aixecar controvrsies en temes de gnere (diferncies entre homes i dones) i racials.  

Els seus dos llibres ms coneguts van ser Adolescence (1904)i Aspects of Child Life and Education (1921).

 Referncies i enllaos externs .
 Biography and bibliography in the Virtual Laboratory of the Max Planck Institute for the History of Science;
 A Brief Biographical Sketch of G. Stanley Hall ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171278" title="Passeig de Grcia" nonfiltered="4942" processed="4924" dbindex="69980">



El passeig de Grcia s una de les avingudes principals de Barcelona i tamb una de les seves rees comercials i de negocis ms importants, a ms a ms d'un aparador de destacades obres de l'arquitectura modernista a la ciutat, com les obres de Gaud i Domnech i Montaner, declarades Patrimoni de la Humanitat. Est situat a la part central de l'Eixample, a la divisria entre la Dreta i l'Esquerra de l'Eixample, i connecta la plaa de Catalunya al sud amb el carrer Gran de Grcia al nord. 

Compta amb les parades de metro de Passeig de Grcia (lnies 2, 3 i 4) i Diagonal (lnies 3 i 5). T tamb una estaci de l'ADIF i diverses parades d'autobs.

Histria.

L'antic cam de Jess, de tipus quasi rural, voltat d'horts a banda i banda, era la via principal per anar de la vila de Grcia (municipi independent fins al 1897) fins a  Barcelona, per on s'entrava a travs del portal de l'ngel. El primer projecte d'urbanitzaci, ideat per l'Ajuntament liberal de la ciutat, data de 1821 i fou obra de Ramon Plana, que va haver de parar les obres al cap de poc a causa d'una srie d'epidmies que assolaven Barcelona en aquella poca. Amb la caiguda del govern liberal arran de la tornada de l'absolutisme el 1824, el projecte fou reprs pel capit general de Catalunya Francisco Bernaldo de Quirs, marqus de Campo Sagrado. El nou passeig, inaugurat el 1827, feia 42 metres d'ample i va esdevenir el lloc favorit on l'aristocrcia va exhibir les seves habilitats en l'art de muntar a cavall i els seus cotxes luxosos tot al llarg del segle XIX. En aquesta poca el passeig va esdevenir un dels llocs d'esbarjo ms coneguts de la ciutat, amb cafs, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres d'estiu, com el Jard de les Delcies, els Camps Elisis i el seu teatre, el Teatre Tvoli, el Jard d'Euterpe, el Prado Cataln, el Teatre de la Sarsuela, el Teatre Varietats, el Jard Espanyol, el  Teatre Novedades, els jardins i el Teatre del Bon Retir, etc.

Aquesta avinguda havia de ser un eix determinant en el procs d'instauraci del projecte d'Eixample de Cerd i, entre els anys 1860-1890, entorn del passeig es va definir un nucli residencial de baixa densitat constitut en gran part per edificis unifamiliars. A la dcada dels noranta, de mica en mica tot aquest sector de la ciutat va anar adquirint un protagonisme comercial que va anar atraient la burgesia i que va fer que s'anessin substituint les cases allades amb jard per edificis de pisos. 


Finalment, entre 1900 i 1914 el passeig de Grcia va consolidar-se com el principal centre residencial burgs amb l'aportaci creativa dels arquitectes modernistes (Antoni Gaud, Pere Falqus, Josep Puig i Cadafalch, Llus Domnech i Montaner, Enric Sagnier, Josep Vilaseca, etc.), que van dignificar les construccions existents i van edificar noves cases amb formes ben singulars, com la Casa Mil (la Pedrera), la Casa Batll o la Casa Amatller, per citar-ne noms les ms conegudes. El 1906 l'arquitecte Pere Falqus i Urp va dissenyar els famosos bancs-fanals de trencads distributs al llarg del passeig, i el 1909 va afegir sis fanals ms a la crulla amb la Diagonal (aquests sis fanals es van retirar el febrer de 1957 perqu obstruen el trnsit i ara sn a l'avinguda de Gaud).  

Al nmero 60 hi va tenir la seu el Govern Basc durant la Guerra Civil, i al 132, a la Casa Fuster, hi va viure el poeta Salvador Espriu, que ha donat nom als jardins que hi ha a la part alta del passeig per damunt de la Diagonal, coneguts tamb com els Jardinets de Grcia.

El 1974 es va construir un aparcament subterrani tot al llarg del passeig i se'n va modificar la urbanitzaci, fent les voreres ms amples a costa de reduir els passejos, que van quedar convertits en lloc per aparcar, amb qu els bancs-fanals van quedar allats del pas. A la vegada, es van construir a les cantonades uns bancs-jardinera circulars de trencads, imitant els bancs-fanals, i es van pavimentar les voreres amb lloses hexagonals inspirades en les que havia fet Gaud per a les cuines de la Pedrera. Aquestes lloses s'han estat substituint recentment per unes altres de ms petites que reprodueixen ms fidelment el disseny de les originals.

Llocs d'inters.



Edificis.
Edificis del costat Bess.
La Casa Pascual i Pons (nm. 2-4), d'Enric Sagnier (1890-1891), d'estil modernista neogtic. ;
Les Cases Antoni Rocamora (nm. 6-14), de Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amig (1914-1917), d'estil modernista neogtic.
La Joieria Roca  (nm. 18), de Josep Llus Sert (1934), d'estil racionalista.
La Casa Pere Llibre (nm. 24), de Domnec Balet i Nadal (1872), d'estil historicista arabitzant.
La Casa de la Vdua Marf (nm. 66), de Manuel Comas i Thos (1901-1905), d'estil modernista neogtic.
L'edifici de Banca Catalana (nm. 84), de Josep Maria Fargas Falp i Enric Tous Carb (1965-1968). Avui allotja les oficines del BBVA.
La Casa Mil o "la Pedrera"  (nm. 92), d'Antoni Gaud (1905-1910), d'estil modernista. Hi t la seu la Fundaci Caixa Catalunya. Se'n poden visitar els baixos, el pis superior, les golfes i el terrat.
La Casa Codina (nm. 94), d'Antoni Rovira i Rabassa (1898).
La Fundaci Suol (nm. 98).
La Casa Ramon Casas (nm. 96), d'Antoni Rovira i Rabassa (1898-1899), d'estil modernista. Era propietat del pintor Ramon Casas. Allotja la botiga Vinon.
La Casa Fuster (nm. 132), de Josep Puig i Cadafalch (1908-1911), d'estil modernista. Actualment s un hotel de luxe.
Edificis del costat Llobregat.
La Casa Bonaventura Ferrer (nm. 113), de Pere Falqus i Urp (1905-1906), d'estil modernista. ;
El Palau Robert  (nm. 107), d'Henri Grandpierre i Joan Martorell i Montells (1898-1903), d'estil neoclssic. Actualment s un centre d'informaci turstica i sala d'exposicions de la Generalitat de Catalunya.	;
L'Illa de la Discrdia, entre els carrers d'Arag i del Consell de Cent. Hi destaquen:
La Casa Batll  (nm. 43), d'Antoni Gaud, d'estil modernista (1904-1906). Es pot visitar.
La Casa Amatller (nm. 41), de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900), d'estil modernista neogtic. Allotja l'Institut Amatller d'Art Hispnic . Se'n pot visitar la planta baixa, on hi ha una oficina de turisme.
El Museu del Perfum , al nm. 39.
La Casa Lle Morera (nm. 35), de Llus Domnech i Montaner (1902-1906), d'estil modernista. Dels baixos van desaparixer les escultures originries d'Eusebi Arnau arran del seu condicionament com a local comercial.
L'edifici de La Unin y El Fnix (nm. 21), d'Eusebi Bona i Puig (1927-1932), d'estil eclctic monumentalista. La faana cont escultures de Frederic Mars.
La Borsa de Barcelona , al nm. 19.
El Palau Marcet (nm. 13), de Tiberi Sabater i Carner (1887), d'estil eclctic. Allotja el Cinema Comdia, antic teatre.
L'edifici del Banc Vitalici (nm. 11), de Llus Bonet i Gar (1942-1950), d'estil classicista.

Hotels.

Hotel Casa Fuster , 5 *;
Hotel Condes de Barcelona , 4 *;
Hotel Majestic , 5 *;
Hotel Prestige , 4 *;

Cinemes.
Casablanca-Kaplan;
Comdia;

Botigues de luxe.
Al passeig de Grcia hi sn representades marques internacionals com Chanel, Gucci, Louis Vuitton, Bvlgari, Armani, Chopard, Roberto Verino, Cartier, Valentino, Herms, Dolce & Gabbana, Yves Saint-Laurent, Burberry, Ermenegildo Zegna, Lacoste, Tommy Hilfiger, Max Mara, Carolina Herrera o Loewe, entre d'altres.

Vegeu tamb.
Eixample de Barcelona;
Ildefons Cerd;
Grcia;
Modernisme catal;
Noucentisme;
Barcelona;

Enllaos externs.

 Patrimoni histric i artstic del passeig de Grcia, dins Poblesdecatalunya.cat;
 El passeig de Grcia en detall, dins Gencat.cat;
 El Modernisme al passeig de Grcia, dins Barcelona-on-line.es;
 Els carrers i les places de Barcelona, dins Bcn.cat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171279" title="The Omen" nonfiltered="4943" processed="4925" dbindex="69981">
The Omen s una pellcula de suspens/terror del 1976 dirigida per Richard Donner i protagonitzada per Gregory Peck, Lee Remick, David Warner, Harvey Stephens, Billie Whitelaw, Patrick Troughton, Martin Benson, i Leo McKern. s la primera pellcula en la srie Omen i es basa en una novella de terror per David Seltzer.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171281" title="Gran Premi d'Europa del 2008" nonfiltered="4944" processed="4926" dbindex="69982">

El Gran Premi d'Europa del 2008 ha estat la dotzena prova de la temporada i s'ha disputat el 24 d'agost del 2008, al circuit urb muntat per l'ocasi a la Ciutat de Valncia.

 Histria .
La idea d'acollir aquest Gran Premi s'atribueix a Bernie Ecclestone que, segons sembla, va conixer la drsena interior del Port de Valncia, al voltant de la qual est previst que es traci una part del circuit urb i va creure que era un lloc excellent per acollir un gran premi.

L'adjudicaci d'aquest espai no va estar exempta de polmica, ja que Bernie Ecclestone va irrompre al principi de la campanya per les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 condicionant tota celebraci a la victria del llavors president Francisco Camps.

Segons el conveni, Valncia acollir el Gran Premi d'Europa entre 2008 i 2014.


 Qualificaci per la graella .




 Cursa .



 Al acabar el Gran Premi, els comissaris van penalitzar al pilot Felipe Massa amb una sanci de 10.000 Euros, a causa d'un incident, amb el pilot Andrian Sutil, a la sortida del pit-lane, en el seu segon Pit Stop.
 El pilot Kimi Raikkonen, en el seu segon Pit Stop, va sortir amb la mnega de betzina encara enganxada al seu monoplaa. L'errada va provocar que un mecnic queds ferit lleu, amb alguns dits del peu trencats. Poques voltes ms tard, Raikkonen va haver d'abandonar la cursa, per problemes amb el motor.

 Altres .
 Volta rpida: Felipe Massa 1'38.708  (Volta 36);
 Pole: Felipe Massa  1: 38. 989;

 Referncies .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171286" title="Universitat de Tolosa" nonfiltered="4945" processed="4927" dbindex="69983">
Fou el 1229 quan es va crear la primera Universitat de Tolosa, fundada pel comte Raimon VII de Tolosa com a conseqncia i cstig financers de la Croada contra els ctars. Entre els seus fondadors conv destacar el bisbe Folquet de Marselha. Els primers professors d'aqueixa universitat foren, entre d'altres:
 Joan de Garlanda;
 Roland de Cremona;

El 1751, va fusionar amb la Universitat de Caurs i desaparegu desprs com totes les altres universitats de Frana el 1792. 

La Universitat de Tolosa renasqu de bell nou a finals del segle XIX com a reuni de les Facultats de Tolosa.

El 1969 la universitat de Tolosa va ser substituda per quatre entitats:
la Universitat de Tolosa I;
la Universitat del Miralh (Tolosa II);
la Universitat de Tolosa III;
l'Institut Nacional Politcnic de Tolosa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171288" title="Sinfrid" nonfiltered="4946" processed="4928" dbindex="69984">
 


Els sinfrids (Synaphridae) sn una petita famlia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamlia dels araneodeus (Araneoidea), al costat de tretze famlies ms entre les que cal destacar pel seu nombre d'espcies: linfids, araneids, terdids, tetragntids i nestcids.

 Sistemtica .
Amb la informaci recollida fins el 21 de juliol de 2005, aquesta famlia t 2 gneres i 9 espcies. Sn prpies del Sud d'Europa i alguna zona propera ms (Illes Canries, Turkmenistan) .
 Cepheia .
Simon, 1894
 Cepheia longiseta (Simon, 1881)  (Sud-est d'Europa);

 Synaphris .
Simon, 1894
 Synaphris agaetensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Synaphris calerensis Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Synaphris dalmatensis Wunderlich, 1980 (Crocia);
 Synaphris franzi Wunderlich, 1987 (Illes Canries);
 Synaphris lehtineni Marusik, Gnelitsa & Kovblyuk, 2005 (Ucrana);
 Synaphris letourneuxi (Simon, 1884) (Egipte);
 Synaphris orientalis Marusik & Lehtinen, 2003 (Turkmenistan);
 Synaphris saphrynis Lopardo i cols., 2007 (Espanya);

Referncies.
 Marusik, Y. M. and Lehtinen, P. T. (2003): "Synaphridae Wunderlich, 1986 (Aranei: Araneoidea), a new family status, with a description of a new species from Turkmenistan". Arthropoda Selecta, 11: 143-152. (Synaphris orientalis).
 The World Spider Catalog, V7.5;

 Vegeu tamb .
 Araneodeu;
 Classificaci de les aranyes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171294" title="Proclamaci de l'Estat Catal" nonfiltered="4947" processed="4929" dbindex="69985">
La Proclamaci de l'Estat Catal dins la Federaci Espanyola els va produir a Barcelona els dies 5 i 7 de mar de 1873. Es tractava d'una proclama federalista republicana, i no pas separatista, i el president provisional designat per les quatre diputacions catalanes per a formar un govern provisional que convocaria eleccions per a les Corts catalanes, fou Baldomer Lostau i Prats, un dels caps del Partit Republic Democrtic Federal, amb suport de l'alcalde de Barcelona, el tamb federalista Miquel Gonzlez i Sugranyes, del governador civil Miquel Ferrer i Garcs, del president de la Diputaci Benet Arabio i Torres i del diputats Gonal Serraclara i Costa.  Desprs que el president de la Primera Repblica Espanyola, Estanislau Figueras, i el cap de files del partit federal, Francesc Pi i Margall, prometessin la dissoluci de l'exrcit espanyol a Catalunya, la proclamaci es va desconvocar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171295" title="CosmoCaixa" nonfiltered="4948" processed="4930" dbindex="69986">


CosmoCaixa s el nom donat a l'antic Museu de la Cincia de Barcelona remodelat. Est situat al carrer de Teodor Roviralta nm. 47-51, vora la Ronda de Dalt.

L'edifici d'un asil per a cecs, obra de Josep Domnech i Estap de 1904-1909, fou remodelat i ampliat el 1979-1980 per Jordi Garcs i Enric Sria per encabir-hi el Museu de la Cincia de la Fundaci "la Caixa". La reforma posterior per tal de convertir-lo en el CosmoCaixa actual, desprs de cinc anys d'estar tancat, s'inaugur el 25 de setembre del 2004. 


Es van conservar i restaurar els murs de l'antiga nau modernista, que es van prolongar en el cos del nou vestbul, d'obra vista. La reforma posterior ha ampliat considerablement les antigues installacions, amb un nou protagonisme del vidre i l'acer: amb ms de 50.000 m, ocupa quatre vegades ms que el Museu de la Cincia anterior. El nou espai inclou nou plantes, sis de subterrnies, per amb claror natural, i una gran plaa pblica amb magnfiques vistes de la ciutat. Tot plegat est pensat per a un pblic eminentment familiar i escolar, perqu en la visita es pugui gaudir i aprendre interactivament. 

El museu es divideix en diferents espais: el Mur Geolgic, el Bosc Inundat, la Sala de la Matria, el Planetari, la Plaa de la Cincia, Click i Flash, el Planetari Bombolla i el Toca toca! D'altra banda, tamb presenta espais reservats per a exposicions temporals. CosmoCaixa tamb t cafeteria-restaurant, una botiga i aparcament.

La Fundaci "la Caixa" ha obert un altre museu amb aquest nom a Alcobendas (Madrid).

Galeria.






Enllaos externs.
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171298" title="Competncia judicial internacional" nonfiltered="4949" processed="4931" dbindex="69987">

La competncia judicial internacional s la concreta assignaci de l'exercici de la potestat jurisdiccional sobre una disputa de carcter internacional als tribunals i autoritats pbliques d'un Estat. 

Les normes de competncia judicial internacional determinen quins litigis, i d'acord amb quins criteris i principis, els rgans jurisdiccionals i les autoritats pbliques d'un Estat poden entrar a conixer dels litigis i qestions derivats de situacions privades internacionals.

Vegeu tamb.
Dret internacional privat;

Bibliografia.
CALVO CARAVACA, Alfonso-Luis; CARRASCOSA GONZLEZ, Javier. Derecho Internacional Privado. Volumen I. Granada: Ed. Comares, 2004. ISBN 84-8444-830-4;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171305" title="Bojos pel surf" nonfiltered="4950" processed="4932" dbindex="69988">
Bojos pel surf (en angls Surf's Up) s una pellcula d'animaci produda per Sony Pictures Animation estrenada el 2007 per Columbia Pictures. Est dirigida per Ash Brannon (el co-director de Toy Story 2) i Chris Buck (el director de Tarzan). 

s una pardia dels documentals de surf, com The Endless Summer i Riding Giants.

Banda sonora.
La banda sonora oficial est formada per les segents canons, incloses a un disc publicat per Sony:



Dues canons de Green Day, Welcome to Paradise i Holiday sonen a la pellcula per no estan incloses a la banda sonora oficial.

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
Pgina oficial ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171307" title="Bonaventura Bassegoda i Amig" nonfiltered="4951" processed="4933" dbindex="69989">

Bonaventura Bassegoda i Amig (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) fou un escriptor i arquitecte catal. 

Fou secretari de la Junta Permanent d'Uni Catalanista per a l'Assemblea d'Olot de 1897. Milit a la Lliga de Catalunya i fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres (1922) i de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Com a escriptor fou premiat als Jocs Florals del 1880, el 1881, el 1884 i el 1885. Tamb fou redactor de La Renaixena, La Ilustraci Catalana i L'Aven, i collabor, des del 1905, al Diario de Barcelona i, desprs, a La Vanguardia. 

Com a arquitecte particip en el pla de reforma de Barcelona. Les seves obres ms representatives sn la casa Rocamora (entre el passeig de Grcia i el carrer de Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputaci) i el collegi Comtal (1906), amb el que va guanyar el concurs anual d'edificis artstics a Barcelona; el Casino del Masnou i la casa Malagrida d'Olot.

 Obres literries .
 Viva l'avi! (1885);
 Pluja d'estiu (1886);
 Mero (1887) ;
 Joc de cartes (1887),
 Quaranta graus al sol (1886);

 Fonts .
L'obra arquitectnica de Pere, Joaquim i Bonaventura Bassegoda (1856-1934), Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1995.




 Enllaos externs .
 Arquitectura Barcelona :: Bonaventura Bassegoda i Amig;
 casa Rocamora a Archiseek.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171309" title="Josep Maria Roca i Heras" nonfiltered="4952" processed="4934" dbindex="69990">
Josep Maria Roca i Heras (Barcelona 1863 - 1930) fou un metge i escriptor catal. Estudi medicina a Barcelona i assol prestigi com a dermatleg i sifilgraf. Fou metge auxiliar a l'Hospital de la Santa Creu (1890-1896). Com a un dels fundadors de l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya, el 1898 hi lleg la primera comunicaci en catal (La sfilis a l'edat mitjana). Assist a molts congressos internacionals i hi lleg comunicacions, presid el Tercer Congrs de Metges de Llengua Catalana i en el cinqu aport un treball sobre l'Estudi General de Lleida. 

Fou membre d'Uni Catalanista, presid l'Ateneu Barcelons el 1908-1910 i el 1913-1915; fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadmia de la Llengua Catalana i del consell directiu dels jocs florals de Barcelona. 
 Obres .
 Lo "Regiment de pestilncia i mortandat" de mestre Jaume d'Agramunt (1910);
 Elogi de mestre Guillem Colteller, metge dels reis d'Arag Pere III i Joan I (1912);
 La medicina catalana en temps del rei Mart (1919);
 Ordinacions de l'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona (1920) ;
 Joan I d'Arag (1929);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171310" title="Ateneu Barcelons" nonfiltered="4953" processed="4935" dbindex="69991">


L' Ateneu Barcelons s una associaci fundada a Barcelona el 1860 sota el nom d'Ateneu Catal, amb Joan Agell i Torrent com a president i Manuel Mil i Fontanals com a bibliotecari. Es fusion el 1872 amb el Casino Mercantil Barcelons i prengu el nom d'Ateneu Barcelons. 

 Histria .

Des d'un bon principi es guany un gran prestigi com a centre promotor de la cultura: celebr conferncies i exposicions; organitz cursos; dot premis (per als Jocs Florals i per a d'altres competicions); edit   un Butllet; acoll penyes artstiques o literries, com la famosa de Joaquim Borralleras, de la qual sort el Premi Crexells; apleg una rica biblioteca (5 900 ttols l'any 1877, 13.500 el 1887, 19.000 el 1892, 50.000 el 1921, 175.000 el 1969 i uns 400.000 el 1985, amb importants colleccions de revistes i premsa diria), que durant molts anys fou la ms viva i til de Barcelona, que va crixer amb donatius com els de Frederic Rahola i Trmols, vdua d'Oriol Mart, Joaquim Casas i Carb i d'altres, i amb adquisicions com la de la collecci de Miquel Victori Amer.

Alhora, exerc una notable influncia en la vida pblica catalana. Les personalitats ms significatives del pas n'ocuparen la presidncia, entre d'altres, Josep Yxart i de Moragas, Josep Pella i Forgas, ngel Guimer (qui el 1895 va introduir el costum de fer els discursos en catal), Valent Almirall, Joan Josep Permanyer i Ayats, Llus Domnech i Montaner, Bartomeu Robert, Ramon d'Abadal i Calder, Joan Maragall, A. Martnez i Domingo, Pere Rahola, el comte de Lavern Pere Grau Maristany, Pompeu Fabra, Jaume Mass i Torrents, Pere Coromines, Ferran de Sagarra, Llus Nicolau d'Olwer, Eduard Fontser i Riba i Amadeu Hurtado i Mir. Els discursos inaugurals de curs, a crrec sempre del president, constitueixen una magnfica aportaci a la cultura catalana.

El 1903 s'hi van fundar els Estudis Universitaris Catalans, que van ser el bressol de la universitat catalana i de l'Institut d'Estudis Catalans. 

Durant la guerra civil espanyola la biblioteca rest sota el control de la Direcci del Servei de Biblioteques Populars i esdevingu pblica. El 1939 l'Ateneu reprengu les seves activitats amb intervenci de l'autoritat governativa en la designaci de les juntes directives; des d'aleshores fou presidit, successivament, per Luys Santamarina, Pere Gual i Villalb i Ignasi Agust. El president Andreu Brugus inici el perode de democratitzaci de l'Ateneu, i durant llur gesti s'aprovaren uns nous estatuts i s'acord l'elecci dels presidents per votaci dels socis i no per compromissaris com es feia des del 1860. La seu fou ampliada i reestructurada la seva seu el 1970-1971, i el 1981 fou declarada monument historicoartstic. 

El gener del 2007 va rebre la Medalla d'Or al Mrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona. El president s Oriol Bohigas i Guardiola.

 La seu social .

El Palau Savassona va ser construit l'any 1796 per Josep Francesc Ferrer de Llupi Brossa, bar de Savassona.

L'edifici ideat per a ser una casa senyorial sobre el model del palau gtic amb les dimensions i l'ordenaci prpies del procs academicista neoclssic. S'hi conserven cinc pintures de Francesc Pla, "el Vigat", fetes per a decorar-ne els murs i sostres dels salons. L'edifici original ha tingut grans transformacions volumtriques i d'organitzaci.

L'any 1906 va esdevenir la seu de l' Ateneu Barcelons, desprs d'un llarg perode de debats i litigis, i d'un esfor econmic que va suposar una dura prova per a la capacitat i solvncia de l'entitat. El projecte de reformes va estar en mans de l'arquitecte Josep Font Gum i l'estudiant Josep Maria Jujol. Des d'aquell moment, el Palau Savassona ha esdevinguit la imatge fsica de referncia de la instituci i un dels seus principals actius.

L'edifici va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional segons el reial decret 476/1981 de 5 de febrer de 1981 i est incls en el Catleg de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona en categoria A.

La biblioteca.
Fundada alhora que l'entitat, s, per la seva riquesa bibliogrfica, una de les ms importants de Catalunya, a la primera fila dels de titularitat privada, i centre de referncia per a investigadors i estudiosos, especialment pels seus fons representatius del segle XIX i primer ter del segle XX. Creada l'any 1861, no ha deixat de crixer i avui arriba als prop de 300.000 volums i gaireb 1.800 ttols de revistes vuitcentistes i noucentistes, catalanes, espanyoles i europees.

Acabades les obres de restauraci (de 2006 a 2008, finanades per la Generalitat de Catalunya, la Diputaci de Barcelona, l Ajuntament de Barcelona i el Govern d'Espanya, sota la direcci dels arquitectes Manuel Brullet i Mateu Barba), la biblioteca s avui un centre d'estudi i investigaci, adaptat a les noves tecnologies, a ms de comptar amb importants fons patrimonials: unes 65.000 monografies anteriors al 1901, 800 manuscrits des del segle XIV, incunables, etc.

Els fons bibliogrfics i hemerogrfics histrics i patrimonials de l Ateneu cobreixen la realitat catalana cultural, poltica i social i de pensament del segle XIX i el primer ter del segle XX, com la recepci estrangera a Catalunya. Per aix, esdevenen una font imprescindible per a l estudi de la realitat catalana fins a la segona meitat del segle XX. Els fons actuals se centren en l mbit de les Humanitats i reprenen l impuls atorgat a la biblioteca en els seus orgens: cobreixen, doncs, un amplssim espectre de l'actualitat cultural, artstica i intellectual.

 La msica a l'Ateneu .
L'Ateneu compta amb una secci de msica que ha estat molt activa. Molts msics d'anomenada, des de Felip Pedrell als actuals, han estat socis de l'entitat. A la seva seu, a ms, es donen nombroses concerts i actuacions. Especialment remarcable s el fet que a la seu s'hagin estrenat per primer cop algunes de les grans obres de la msica catalana. Sn habitualment obres per a solistes o petites formacions, que poden fer-se fcilment en un auditori de dimensions petites, com s el de l'Ateneu.

Aix, des de la seva fundaci, l'Ateneu va oferir audicions musicals de diferents gneres i amb diferents formacions musicals -cors, solistes, grups de cambra i orquestres--, tant al local propi com en audicions organitzades al Teatre Principal de Barcelona. A ms, s'hi donaven conferncies sobre temes musicals, com les que va fer F. Domnech Espaol sobre el Parsifal de Wagner el 1910.

Ja el 1861 s'hi va estrenar el Stabat Mater de Pere Tintorer. L'Orfe Catal va actuar a l'Ateneu en diverses ocasions: en 1895, en un important concert dedicat a Edvard Grieg, 1897, 1906...

El 14 de mar de 1924, gor Stravinski visit l'Ateneu i hi don un recital al piano, semi-pblic, amb la soprano Merc Plantada. Uns dies ms tard va assistir-hi a un concert de sardanes que va fer-se als jardins, i on va quedar admirat per la msica de Juli Garreta. 

Entre 1931 i 1939 va ser lloc de reuni dels Compositors Independents de Catalunya (o Grup dels Vuit), grup de vuit msics d'avantguarda que va intentar la renovaci de l'escena musical de Barcelona. En formaven part: Joan Gibert, Baltasar Samper, Manuel Blancafort, Ricard Lamote de Grignon,Robert Gerhard,  Eduard Toldr, Frederic Mompou i Agust Grau.

A ms de la majoria d'autors catalans (Mompou, Suriach, etc.), hi han donat concerts, com a intrprets, msics com Francis Poulenc (1948, 31 mar) o Joaqun Rodrigo (1951).

Algunes estrenes a l'Ateneu;
1861, 31 de mar: estrena del Stabat Mater de Pere Tintorer,
1942, 27 d'octubre: primera audici pblica de "Damunt de tu noms les flors", primera can (la ms coneguda del cicle) de Combat del somni de Frederic Mompou, amb text de Josep Jans, ;
1945, 14 de juny: estrena de la versi completa, per a veu i piano, de les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge amb textos de diferents autors. Les quatre primeres s'havien estrenat un mes abans al Palau de la Msica Catalana.
1952, 12 de novembre: Quartet de Pedralbes, nm. 2, de Manuel Blancafort. Primera audici pblica; en privat s'havia estrenat el 1950 a la casa de Josep Bartomeu.
1962, 15 de febrer: estrena dEntre dues lnies (7 peces fcils per a piano), de Joaquim Homs. L'obra s de 1948 i s'havia estrenat noms en part.
 Enllaos externs .
 Pgina oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171318" title="Discoteca" nonfiltered="4954" processed="4936" dbindex="69992">

Una discoteca s un local on s'hi pot ballar, coneguda tamb com disco i antigament bote. Generalment en una discoteca noms serveixen begudes (alcohliques o no). La illuminaci baixa i amb jocs de flaixos de colors i els efectes com fum o reflexes donen l'ambient propici per a ballar, usualment de nit.

Es diferencia dels antics bars musicals perqu la msica no es toca en directe sin que prov de discos que es "mesclen" per un disc jockey (DJ), el qual "anima" la nit mesclant la msica. 

Aquesta paraula fou emprada per primer cop l'any 1948 per Raymond Nakachian. El nom significa collecci de discs, ja que es referia a un indret on les persones podien escoltar tots els ttols dels altres.

La primera discoteca del mn fou l'Scotch Club, de la ciutat alemanya d'Aquisgr, la qual funcion a partir del 1959. Durant els anys seixanta, les discoteques es van popularitzar a tota Europa, i als setanta tamb a Estats Units, on conseqentment es desenvolup la msica disco i dance. Una discoteca famosa s l'Studio 54 a Nova York. 

Les discoteques sovint s'han vist envoltades de polmica pel tipus de lleure que proposen i el soroll, que pot molestar els vens. Per aix la legislaci controla especialment els seus horaris d'obertura i tancament i la insonoritzaci del local. Per lluitar contra aquestes lleis van sorgir els anomenats "after-hours" que sota la forma jurdica de bars, oferien seguir la festa un cop tancades les discoteques legals. En aquests locals es va popularitzar la msica punk i posteriorment la chill-out.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171319" title="Luys Santa Marina" nonfiltered="4955" processed="4937" dbindex="69993">
Luys Santa Marina era el pseudnim de Luis Gutirrez Santamarina (Colindres, Cantbria, 1898 - Barcelona, 1980), poeta en llengua castellana, molt influt estilsticament pels membres de la generaci del 27. Es llicenci en dret i el seu espanyolisme radical el va dur a afiliar-se a la Unin Social Hispnica. Desprs d'una entrevista personal amb Jos Antonio Primo de Rivera, el 1935 s'afili a la Falange Espaola a Barcelona amb Robert Bassas Figa i Josep Ribas Seva, amb qui mantingu profundes diferncies degut a la seva predilecci per l'acci directa. 

Malgrat les diferncies ideolgiques, va ser amic de l'escriptor valenci Max Aub, socialista, a qui public la seva novella Luis lvarez Petrea a la revista que Santa Marina dirigia, Azor. Amb ell feia una tertlia literria al Lyon d'Or, juntament amb  Joan Ramon Masoliver, Flix Ros i Andres Calzada, Javier de Salas i Guillem Daz Plaja. Com a escriptor, el seu estil era barroc i arcatzant, per fou considerat fora brillant.

Particip en aldarulls al bar de la Universitat de Barcelona a la primavera de 1936, ra per la qual hagu d'amagar-se. Juntament amb els altres dirigents barcelonins de la Falange, particip en la revolta del 18 de juliol de 1936 a la caserna de Pedralbes. Fracassat l'intent, fou detingut i condemnat a mort, per fou indultat per la pressi dels escriptors catalans, encapalats per Josep Jans i Oliv. Desprs va ser traslladat successivament de la Pres Model de Barcelona, a la Pres de Cstig de Sabadell, al Castell de Figueres i a la Pres d'Inadaptats de Vic. El 14 d'abril de 1937 novament condemnat a mort per dirigir la Cinquena Columna falangista, per fou indultat el 7 de setembre a causa d'un possible bescanvi amb altres presoners. El novembre de 1937 fou nomenat cap provincial de la Falange a Barcelona, i l'abril de 1938 fou enviat a penal de Chinchilla (provncia d'Albacete); el maig de 1938 fou per tercer cop condemnat a mort, per la zona republicana era tallada en dos, cosa que imped el compliment de la sentencia. Traslladat finalment a Valncia, va provocar una sublevaci de presos i s'escap poc abans de l'entrada de les tropes franquistes.

Durant la postguerra fou director de Solidaridad Nacional i president de l'Ateneu Barcelons, i durant la primera postguerra participa en les picabaralles internes dins la Falange barcelonina contra el cap local Mariano Calvio. Malgrat haver fet la guerra en el bndol guanyador, no en va treure cap profit econmic i fins i tot aval intellectuals processats pel franquisme. Posteriorment, va viure retirat de la poltica. 
 
 Obres .
 Tras el guila del Csar (1924);
 Tetramorfos (1927);
 Santa Juana de Arco (1929);
 Cisneros (1933),
 Italia mi ventura (1943);
 La vida cotidiana en nuestros clsicos (1948);
 Perdida Arcadia (1952);
 Karla y otras sombras (1956);
 Hacia Jos Antonio (1958);
 Ada y Gabrielle (1959);

 Bibliografia .
 Joan Maria Thoms Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme catal  L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171320" title="Patronat Escolar de Barcelona" nonfiltered="4956" processed="4938" dbindex="69994">
El Patronat Escolar de Barcelona (P.E.B.) va ser un organisme dependent de l'Ajuntament de Barcelona establert per un reial decret del 1922 pel qual el consistori barcelon creava la seva prpia xarxa pblica escolar, al marge dels centres experimentals que ja gestionava com l'Escola del Bosc de Montjuc, fundada el 1914, o l'Escola del Mar, que comen a funcionar el mateix 1922, tot i que tamb estava dirigit des de la Comissi de Cultura de Manuel Ainaud Snchez.

Aquest organisme fou suprimit per la Dictadura de Primo de Rivera el 1924 i restablert el 1930. Poc abans de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola van ser inaugurats els nous Grups Escolars amb una capacitat per a 15.000 alumnes. Format per personal docent seleccionat procedent de l'escalaf de l'Estat, el P.E.B pos en marxa unes escoles que es caracteritzaren, sobretot en el perode republic, pel seu carcter d'avanada pedaggica en tots els camps. 

Amb l'entrada de l'exrcit franquista a Barcelona el gener del 1939, el P.E.B fou dissolt com moltes altres institucions culturals i educatives. Actualment la seva tasca la duu a terme l'IMEB (Institut Municipal d'Educaci de Barcelona).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171321" title="TMNT, Les tortugues ninja 3" nonfiltered="4957" processed="4939" dbindex="69995">
TMNT, Les tortugues ninja 3 s una pellcula del 2007 basada en les Tortugues Ninja dirigida per Kevin Munroe. s la primera pellcula sobre les Tortugues Ninja que s realitzada en 3D. Cronolgicament, la pellcula narra esdeveniments posteriors a les dues pellcules de la saga que la precedeixen. Aquesta pellcula ha sigut doblada en catal.

Argument.

Narra la histria de quatre tortugues que es converteixen en mutants i que, des de ben petits, sn entrenats per un rata, Splinter, que els entrenar en les arts marcials i els hi posar noms de pintors del Renaixement: Rafael, Michelangelo, Donatello i Leonardo.

 Referncies .


Enllaos externs.
Pgina oficial ;
Ms informaci a Totcinema.cat;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171323" title="Pere Gual i Villalb" nonfiltered="4958" processed="4940" dbindex="69996">
Pere Gual i Villalb (Tarragona 1885 - Barcelona 1968) fou un economista catal. Estudi a l'Escola Superior de Comer de Barcelona i a Leeds (Anglaterra), i fou catedrtic de poltica econmica i legislaci duanera a la Universitat de Barcelona el 1915 i milit a la Lliga Regionalista. Fins el 1924 collabor amb l'Escola d'Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya. 

Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera succe Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional. Desprs de la guerra civil espanyola el 1939 fou ministre sense cartera el 1957-1965 i president del Consejo de Economa Nacional, des d'on fou un dels promotors del Pla d'Estabilitzaci de 1957-1959. Tamb fou president de l'Ateneu Barcelons el 1962-1961.

 Obres .
 La educacin comercial de nuestro pueblo (1917);
 Tratado de derecho mercantil internacional (1940);
 Curso de poltica econmica contempornea (1941-1961);
 Teora y tcnica de la poltica aduanera y de los tratados de comercio (1943);
 Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171327" title="Robert Bassas Figa" nonfiltered="4959" processed="4941" dbindex="69997">
Robert Bassas Figa (nascut a Castell d'Empries) fou un dels fundadors de Falange Espaola a Barcelona el 1933. Fill de pagesos benestants, es va establir a Barcelona, on fou membre del grup l'Opini, enquadrat en el catalanisme d'esquerres, i era advocat company de professi de Llus Companys. 

Amic personal de Jos Antonio Primo de Rivera, fou cap territorial de Falange Espaola a Catalunya junt a Jos Ribas Seva, per era un home ms teric que no pas d'acci, cosa que l'enfront sovint amb Luys Santa Marina. Quan Jos Antonio Primo de Rivera fou empresonat a Alacant va idear un pla per a rescatar-lo, per fou marx a Barcelona per a preparar l'alament del 18 de juliol del 1936 i no pogu dur-lo a terme. Fracassat l'aixecament, s'amag a casa de la seva germana Francesca fins que fou delatat i fet presoner amb el seu germ Andreu a finals de 1938. Va morir en l'afusellament massiu de 50 presoners del santuari de Santa Maria del Collell el febrer de 1939 juntament amb el seu germ Andreu, Josep Aluja Roca, Osete, Felman i Rafael Snchez Mazas, qui en va sobreviure.

Li va ser dedicat un carrer de Barcelona, actualment carrer de Sabino Arana.

 Referncies .

 Joan Maria Thoms i Andreu Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme catal  L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171329" title="Antoni Llorens i Oliv" nonfiltered="4960" processed="4942" dbindex="69998">
Antoni Llorens i Oliv ( Cambrils, Baix Camp ) s un distribuidor i productor de cinema catal.

President de l'Associaci de Distribudors Cinematogrfics de Catalunya i propietari de la productora Lauren Films, s'ha destacat per la difusi del cinema catal i del cinema doblat al catal. Al llarg de la seva carrera ha produt ms de 15 pellcules, destacant Mujeres al borde de un ataque de nervios de Pedro Almodvar, amb la qual va guanyar el Premi Goya a la millor pellcula l'any 1988 i fou nominada al Premi scar.

L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema per la seva trajectria en el sector de la indstria cinematogrfica.

A nivell local ha impulsat el canal privat de televisi CAT 4 TV, que emetr a les demarcacions de Tarragona (Tarragons, Alt Camp i Conca de Barber) i Vilanova (Alt Peneds, Baix Peneds i Garraf).

Enllaos externs.
  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="171333" title="Xavier Casassas i Miralles" nonfiltered="4961" processed="4943" dbindex="69999">
Xavier Casassas i Miralles (Barcelona 1935-1994) va ser un sindicalista catal.

El 1958 fund el sindicat Solidaritat d'Obrers de Catalunya del qual va ser president i secretari general fins al 1983.

Mor el 1994 al llarg d'una intervenci quirrgica.

 Enllaos externs .
http://www.sindicat-cos.org/pagina.php?id_text=18




ENDOFARTICLE.
</doc>
